<doc id="134481" title="El Clot - Camp de l'Arpa" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="55000">


El Clot s un dels deus barris de qu es compon el districte barcelon de Sant Mart. 

 Delimitaci .

La seva delimitaci s entre la Gran Via i els carrers Espronceda, Sant Antoni Maria Claret i Dos de Maig.

 Caracterstiques .

 Carrers del Barri .

Part del carrer s al barri:

Tot el carrer pertany al barri:

Carrers de vianants:

Places i placetes:


 Transport .

 Metro .


 L1: Estacions Glries, Clot, Navas.
 L2: Encants, Clot.
 L5: Hospital de Sant Pau, Camp de l'Arpa.

 Bus .
TMB:




 Obres .

 Ampliaci del C/ Deg Bah;


 Entitats .
Castellers de Barcelona;
Falcons de Barcelona;
Diables del Clot;
Associaci de vens del Clot;
AJIC-Assemblea de Joves Independentistes del Clot;
Gegants del Clot;

Llocs d'inters.
Torre Agbar;
Parc del Clot;
Els Encants Vells;
Mercat del Clot;

Enllaos externs.
 Districte de Sant Mart;
 Associaci de Vens del Clot-Camp de l'Arpa;

 Falcons de Barcelona;
 Farinera;
 diables del Clot;
 Assemblea de Joves Independentistes del Clot;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134482" title="Arties" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="55001">

Arties s una entitat de poblaci del municipi de Naut Aran, del ter d'Arties e Gars a la comarca de la Vall d'Aran.

Est situada a la confluncia entre el riu Garona i el seu afluent Valarties, a 1.144 metres d'altitut. El nom d'Arties s d'origen basc i significa pla entre dues aiges. A l'any 2005 tenia 476 habitants censats.

Llocs d'inters.

Esglsia romnica de Santa Maria d'Arties, monument histric-artstic, al centre antic del nucli.
Davant de l'esglsia s'aixequen les restes del Castell d'Arties o Entrasaiges.
Torre i capella de la casa dels Portol que acull el Parador Nacional de Turisme Gaspar de Portol.
Banhs d'Arties, actualment abandonats, amb dues fonts d'aiges sulfuroses.
Esglsia gtica de Sant Joan d'Arties, de principis del segle XIV, amb campanar octogonal. Actualment acull exposicions temporals.

Festes locals.

Festa major el 24 de juny per Sant Joan;
Romeria a Sant Pelegr el dia 25 de juny;
Romeria a Sant Jaume el 25 de juliol;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134483" title="Unha" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="55002">

Unha s una entitat de poblaci del municipi de Naut Aran, al ter de Pujlo de la comarca de la Vall d'Aran.

Est a 1.280 metres d'alada, al peu del Pui d'Unha, a la vora de Salard, capital del terme municipal. T uns 60 habitants censats.

Llocs d'inters.

Esglsia romnica de Santa Eullia d'Unha, del segle XII, monument histric-artstic.
 de Brastet, antiga casa senyorial del 1580, amb trets renaixentistes.

Festes locals.
Festa major el 16 de setembre, Sant Sebasti;
Dia de la patrona d'Unha, Santa Eullia, el 10 de desembre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134484" title="Betlan" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="55003">
Betlan s una entitat de poblaci del municipi de Vielha e Mijaran, al ter de Marcatosa de la comarca de la Vall d'Aran.

Situat a la vora esquerra del Garona, t grans boscos de pins i abets. A l'any 2005 tenia 34 habitants censats.

Llocs d'inters

Esglsia de Sant Pir, amb la pila baptismal i l'bside d'estil romnic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134485" title="Vilac" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="55004">

Vilac s una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, al ter de Marcatosa de la comarca de la Vall d'Aran.

Est situada al centre de la comarca, al marge dret del riu Salient vora la seva desembocadura al Garona, a 1.047 metres d'altitud. A l'any 2005 tenia 200 habitants censats.

Va ser un terme municipal independent, incorporant els pobles de Santa Gemma i Sant Germs fins el 1970.



Llocs d'inters.

Esglsia de Sant Feliu de Vilac, d'estil romnic, originria dels segles XII i XII, amb portal romnic amb un timp d'inters especial i un retaule gtic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134486" title="InterCityExpress" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="55005">



L'ICE (o InterCityExpress) s una xarxa de trens d'alta velocitat desenvolupats per Siemens, i operats per la DB Fernverkehr (divisi d'alta velocitat de la companyia ferroviria alemanya, la DB) a Alemanya. Tamb hi ha serveis que connecten Alemanya amb els pasos vens.

 Serveis .
El primer servei regular (ICE 1) va comenar l'any 1991 entre Hamburg i Munic. 

La xarxa alemanya d'alta velocitat consta de 6 lnies que van de nord a sud, i de 3 lnies que van d'est a oest.

 Evolucions .
Actualment hi ha 3 versions de l'InterCityExpress en s : 
L'ICE 1, que entr en servei l'any 1991, amb una velocitat comercial de 250 km/h (desprs ampliada a 280 km/h).
L'ICE 2, que entr en servei l'any 1997, amb una velocitat comercial de 280 km/h.
L'ICE 3, que entr en servei l'any 2000, a 330 km/h.

Hi ha altres pasos que operen unitats de l'ICE 3 en les respectives xarxes d'alta velocitat, com els Pasos Baixos i Espanya (amb el nom de Velaro en aquest darrer cas).

 Accidents .
El 3 de Juny de 1998 es va produr l'nic accident amb vctimes mortals que ha sofert mai un tren d'alta velocitat. Prop de la localitat d'Eschede una unitat ICE 1 va descarrilar mentre circulava a una velocitat de 200 km/h, impactant amb un pont que creuava la via, causant la mort de 101 persones i ferint-ne 88 ms. 

Tot i aix, aquest ha sigut l'unic accident registrat per un tren d'alta velocitat, i aquest es considera entre els mitjans de transport ms segurs.

 Enllaos .

  Pgina de DB;
  Fotografies de l'ICE1;
  Fotografies de l'ICE3;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134493" title="Interval (desambiguaci)" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="55006">

Interval, en les matemtiques, s'utilitza per a determinar el domini d'una funci, i aix treballar amb ella en intervals que est definida.
Interval musical, en la msica, s la distncia entre dues notes.
Interval harmnic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134496" title="Geografia cultural" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="55007">
La Geografia cultural s una branca de la Geografia humana i podria definir-se, suscitament, com l'estudi de la part geogrfica de la cultura humana.

Histria.
Des dels inicis de la Geografia, les primeres obres dels autors grecs, com Estrab o Ptolemeu, dediquen una part important del seu discurs als aspectes culturals dels llocs descrits, especialment als costums dels pobles que hi viuen.

En el moment que la cincia geogrfica esdev ms acadmica, i es van diferenciant noves branques de la geografia, als USA i a partir de l'obra de Carl. O. Sauer, professor de la Universitat de Califrnia, a Berkeley, s'inicia la ms coneguda de les escoles de la Geografia Cultural.

Centrada en l'estudi dels "paisatges culturals", aquest concepte que ressalta la capacitat dels coneixements i activitats humanes per modificar i construir paisatges, es vist com una reacci a les idees geogrfiques predominants a l'inici de la carrera de C. O. Sauer, descrites com a "determinisme geogrfic", on es considerava l'acci humana com a directament condicionada o "determinada" pel marc fsic on s'assentava.

L'article "Recent Developments in Cultural Geography", publicat l'any 1927 per Sauer, es una fita per a la Geografia Cultural, en una lnia que durant molts anys ha estat conreada pels gegrafs americans.

A Europa el concepte de Geografia Cultural ha anat ms lligat al de Geografia Humana, ressenyant-se com a precursors a Friederich Ratzel a Alemanya, o b Paul Vidal de la Blache a Frana.

El segle XXI.
La Geografia Cultural abasta camps tant actuals com la globalitzaci, l'hegemonia cultural o b el colonialisme i l'imperialisme, aix com els temes clssics de regi cultural o paisatge cultural.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134498" title="El Carme (barri de Valncia)" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="55008">


El Carme s el ms populs dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valncia. Se situa entre el Jard del Tria, el carrer de Quart i el carrer de Serrans. El 2007 tenia una poblaci de 6.074 habitants. El 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta prdua de poblaci d'aquest barri i de tot el districte en els ltims anys. Aix i tot, des de 2003 el Carme ha deixat de perdre poblaci i encara n'ha guanyat una mica.

s un barri que va crixer entre dues murades: la musulmana (segle XI), contruda per Abd-Al-As, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest. Igualment a l'poca musulmana la part ms oriental fou la moreria, mentre la part que flanquejava el riu romania un raval per a s agrcola.

El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de Valncia (Pere II el Cerimonis), les previsions per a millorar la fortificaci de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar al Consell General a iniciar la construcci d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte rab no es va enderrocar, sin que va romandre com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitj de portals, entre els quals destaca principalment el de Valldigna. 



Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus ms de mil anys d'histria. Ha estat horta, raval i moreria, refugi musulm, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocrcia medieval, lloc de convents, zona proletria-marginal durant la Revoluci Industrial i, a la fi del segle XX, espai d'oci de la poblaci juvenil de la ciutat. 

Els edificis ms destacats del Barri del Carme sn: 

la Torres de Quart;
la Torres de Serrans;
l'IVAM (Institut Valenci d'Art Modern) ;
el Centre Cultural de la Beneficincia (Museu de Prehistria de Valncia i Museu Valenci d'Etnologia) ;
el Museu del Segle XIX (antic convent del Carme);
l'Esglsia del Carme ;
el Portal de Valldigna ;
la Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure ;

El Barri del Carme, rep tal denominaci de l'esglsia i convent del Carme, i va ser al seu entorn on es va formar aquest nucli de poblaci. La Plaa del Carme, va ser la primera en anomenar-se d'aquesta manera a l'estar situada enfront de l'actual esglsia parroquial de la Santa Creu, just abans del Convent del Carme. Amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominaci. 

El convent del Carme, va comenar a ser construt l'any 1238 i va ser consagrat en 1343. Des de finals del segle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu (Centre del Carme, ara Museu del Segle XIX).

 Enllaos externs .

 Barri del Carme;
Assemblea de Joves l'Espart-Valncia (Ciutat Vella);
 Web oficial de la ciutat de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134501" title="Benicalap" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="55009">
Benicalap s un barri de la ciutat de Valncia (Pas Valenci). Est situat al nord-oest de la ciutat en el districte homnim. 

La seua superfcie s de 171,9 hectries i t una poblaci de 34.346 habitants segons el cens municipal de 2003. Va ser un municipi amb autonomia prpia fins a finals del segle XIX quan es va annexionar a la ciutat de Valncia i des de llavors forma part d'ella com un barri. (40.613 habitants el districte, del qual tamb forma part el barri de Ciutat Fallera). 

A Benicalap s troba un dels principals parcs de la ciutat, el Parc de Benicalap, i el Museu del Gremi d Artistes Fallers (a Ciutat Fallera). Tamb s el lloc on s ubicar el nou estadi del Valncia Club de Futbol, previst ser inaugurat en 2009.

Poblaci.
Segons el Padr de la ciutat, a l'1 de gener de 2008 al districte de Benicalap viuen 44.015 persones, de les quals 21.921 sn homes i 22.094 dones.

Histria.

Com la majoria dels pobles de l'Horta de Valncia, Benicalap va ser als seus orgens una srie de alqueries musulmanes, exemple del poblament tpic de Al-Andalus. Hi ha autors que parlen de lpides romanes a la casa senyorial de Valncia, per aquesta va ser assolada a meitat del segle XX, i per tant no es pot assegurar el seu origen rom.

A 1769, el rei Carles III va organitzar les ciutats grans de la seua corona en districtes i barris, per Benicalap va quedar fora d'aquesta divisi, encara dins del rgim del seu senyor. El senyor de Benicalap tenia alguns drets feudals limitats, tal com es va fer a la resta del Regne de Valncia, i no disposava de un poder absolut com en altres territoris.

A la guerra del Francs, els soldats francesos van saquejar Benicalap, sobre tot el temple de Sant Roc. Desprs de la guerra, Benicalap va crixer als voltants de l'antiga carretera de Burjassot (ara avinguda Burjassot).

A 1811 desapareixen els senyors de l'Horta de Valncia, i els nuclis de poblaci consolidada esdevenen pobles, mentre que els nuclis menors queden com pedanies d'aquestos. El cas de Benicalap s molt confs, ja que no apareix en cap document ni con una cosa ni con l'altra.

A finals del segle XIX, Valncia s'anexiona totes les localitats dels seus voltants. Pareix ser que l'anexi de Beniferri i Benicalap va ser a 1872.

A 1885, Josep Rubio i Furi va construir una fbrica de cermica d'estil neo-mudejar, cerca del cam vell de Burjassot: La Ceramo. La fbrica va estar en funcionament fins a 1990, quan va ser abandonada. Actualment s una de les estructures ms conegudes i smbol del barri, encara que est practicament en runes.

A 1902, l'esglssia de Benicalap es alada a la categoria de parrquia, i el barri va passar a ser pedania de Valncia, amb el seu alcalde pedani. Aix va durar fins a 1979 en qu Valncia va engolir definitivament Benicalap, retirant l'alcalde pedani i qualsevol tipus de particularitat.

A 1905 les Germanes de la Beneficincia de Valncia van crear un centre de descans, que ara mateix s tamb collegi.

A 1983 s'inagura el Parc de Benicalap, primer parc al barri, d'una extensi ms que considerable, i en 1986 el nou mercat.

En 1994 es va construir la lnea T-4 de MetroValencia, sobre el cam que va deixar lliure el trenet. Amb aquesta infraestructura el barri va tornar a tindre rpida comunicaci amb el centre de la ciutat i la platja.

Ja al Segle XXI, el barri ha continuat creixent amb la construcci del Palau de Congressos de Valncia (que es troba dins del barri de Beniferri, encara que ha revifat eixe costat de Benicalap per la seua proximitat), i el nou Mestalla.

Transports.

Metro.
La lnia T4 del metro de Valncia creua d'oest a est el barri. Aquesta lnia uneix Burjassot i Paterna amb el port de Valncia i la platja (les Arenes i la Malvarrosa). Les parades a Benicalap sn Florista, Garb i Benicalap.

Adicionalment la parada de Beniferri de la Linia 1 la podem trobar en els lmits entre Benicalap i Campanar. Aquesta lnea uneix Llria i Btera amb Vilanova de Castell.

Autobusos.

El barri s creuat per diverses lnies de autobusos de la EMT, encara que potser el ms important de tots s la lnia 28 que uneix el barri (des de la ciutat fallera) al centre de la ciutat (la plaa de l'ajuntament).

 Nascuts a Benicalap .
 Salvador Tusset - Pintor, alumne de Sorolla;
 Luis Dubn Portoles - Pintor, dibuixant, ilustrador, cartelista i artista faller.
 Gori Muoz - Pintor, disenyador.
 Jos Marn - Jugador de futbol i atleta.
 Vicent Badia Marn - Periodista, historiador, Poltic. Cronista de l'antic Regne de Valncia.
 Vicente Rodrguez Guilln - Jugador de futbol.
 Antonio Timor - jugador del Valencia CF.
 Arturo Montesinos Cebri. Jugador de futbol.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134503" title="Eos" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="55010">
  
En la mitologia grega, Eos (en grec     s,  aurora ) era la deessa titnica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oce que envoltava el mn, per anunciar el seu germ Hlios, el Sol. Com a deessa de l'aurora, obria les portes del cel (amb  enrojolat dits) perqu Helios pogus conduir el seu carro pel cel cada dia. 

Eos era la filla d'Hiperon i Tea (o Pallas i Estigia) i germana d'Hlios (el Sol) i Selene (la Lluna), que brilla sobre tots els que estan en la Terra i sobre els immortals dus que viuen en l'ample cel, va dir Hesode (Teogona 371-374). 

L'adoraci de l'aurora com a deessa va ser heretada dels temps indoeuropeus. El seu equivalent en la mitologia romana era Aurora (Eos s un cognat del llat Aurora i del vdic Ushas), i en la mitologia etrusca Thesan. L'aurora va passar a ser associada a la religi romana amb Matuta, ms tard coneguda com a Mater Matuta i tamb associada amb els ports martims. 

Tenia un temple en el Frum Boario. L'11 de juny se celebra la Matralia en aquest temple en honor de Mater Matuta. Aquest festival noms s per a dones en el seu primer matrimoni. 

 Representaci .
En la Ilada d'Homer (viii.1, xxiv.695), la seva toga groga est brodada o teixida amb flors (L'Odissea vi.48). Amb dits  enrojolats i braos daurats, era representada en atuells com una dona sobrenaturalment bella, coronada amb una diadema i amb llargues ales blanques d'ocell. Eos s la icona original a partir de la qual es van imaginar els ngels cristians, car no hi havia imatges disponibles en la tradici hebrea, i els ngels perses eren desconeguts a Occident. 

Cinqu de Esmirna la representava exultant amb el seu cor sobre els resplendents cavalls (Lampo i Faetonte) que llenaven del seu carro, entre les Hores de brillant pl, pujant l'arc del cel i espargint espurnes de foc (1.48). 

 Eptets .
Amb freqncia se l'associa amb l'eptet homric Rododctila ( d'enrojolats dits ), si b Homer tamb l'anomena Eos Erigenia: 

 La ms brillant de les estrelles va aparixer, Esfor, que gaireb sempre anuncia la llum de l'Aurora que aviat surt (Eos Erigenia).   L'Odissea 13.93 ;

Tamb empra aquest eptet Hesode: 

 I desprs d'aquests Erigenia ( que neix aviat ) va engendrar l'estavella Esfor ( que porta l'aurora ) i les brillants estrelles amb les quals el cel est coronat.   Teogonia 378-382. ;

Per tant Eos, precedida per l'estrella del mat, s considerada l'origen de totes les estrelles.

 Amors .
Eos era lliure amb el seus favors i va tenir molts consorts, tant entre la generaci dels titans com entre els mortals ms bells. Amb ol, el guardi dels vents, va tenir a tots els vents i estrelles. La seva passi pel tit Orin no va ser corresposta. 

Eos va segrestar a Cfalo, Clito i Titono perqu fossin els seus amants. 

 Titono .
Titono va ser el seu consort ms fidel, del divan del qual la imaginaven aixecant-se els poetes. Eos va demanar que a Titono li fos concedida la immortalitat, per va oblidar demanar l'eterna joventut. Titono va viure per tant per sempre per es va fer ms i ms anci, convertint-se finalment en un grill. 

Titono i Eos van tenir dos fills, Memnn i Ematin. Memnn va lluitar al costat dels troians en la Guerra de Troia i va ser mort. La seva imatge amb Memnn mort sobre els seus genolls, com Tetis amb Aquilles, va ser la icona que va inspirar la Pietat cristiana.

 Cfalo . 
Eos va segrestar a Cfalo quan estava caant. Algunes fonts diuen que aquest va refusar ser infidel a Procris, la seva esposa; unes altres que va tenir una relaci amb Eos durant algun temps i que aquesta li va donar tres fills, per que llavors va comenar a enyorar a Procris, provocant que una contrariada Eos li envis de tornada amb ella, maleint-los. Cfalo va matar a Procris per accident algun temps desprs al confondre-la amb un animal mentre caava: Procris, una esposa gelosa, estava espiant-li. 

En el ms restrictiu mn hellnic, Apolodoro, un poeta grec posterior, afirmava en una ancdota ms que un mite, que el seu vergonys aband va ser un suplici per a Afrodita, qui la va trobar en el divan amb Llauris (Biblioteca 1.27).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134513" title="Carles Pi i Sunyer" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="55011">

Carles Pi i Sunyer ( Barcelona  1888 - Caracas, Veneuela 1971 ) fou un enginyer industrial, economista, poltic i escriptor catal. 

Biografia.
Va nixer el 29 de febrer de 1888 a la ciutat de Barcelona, sent fill de Jaume Pi i Sunyer i germ de Santiago Pi i Sunyer i August Pi i Sunyer. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner. Des de l'any 1915 exerc la docncia a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sants i l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, que dirig des l'any 1919 fins que se separ del crrec, l'any 1926, per circumstncies poltiques. Poc temps ms tard va redactar "L'aptitud econmica de Catalunya" (1927-1929). 

Mor el 15 de mar de 1971 al seu exili de Caracas (Veneuela).

Activitat poltica.
Fou escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals de 1931, esdevenint Ministre de Treball i Planificaci Social en el Govern de Diego Martnez Barrio entre l'octubre i el desembre de 1933. 

Diputat del Parlament de Catalunya en proclamar-se la Repblica l'any 1931, va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, partit del que en fou president entre els anys 1933 a 1935. Fou nomenat Conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya en l'ltima remodelaci del govern provisional de Francesc Maci, i posteriorment l'any 1933 Conseller Delegat i Finances en el govern estaturari de Maci. Aix mateix fou alcalde de Barcelona en dos perodes diferents: entre febrer i octubre del 1934, i entre febrer del 1936 i juliol del 1937. Durant la Guerra Civil (1936-1939) fou Conseller de Cultura (1937-1939).

Es va exiliar, primer a Frana i desprs a Londres, on va presidir el Consell Nacional de Catalunya (1941-1945), i fou membre del Govern de Generalitat a l'exili. Durant aquesta estada va realitzar una notable obra d'investigaci sobre Andrs Bello, Francisco de Miranda i altres emigrats veneolans a Anglaterra. Rest a Londres fins al 1952, any en qu decid traslladar-se a Caracas, contractat pel Ministerio de Fomento, on va collaborar a la Comisin Venezolana de Normas Industriales (COVENIN).

Activitat literria.
Professor de la Universitat Central de Veneuela, romangu a Caracas escrivint sobre els temes histrics iniciats a Londres, aix com llibres de literatura, en prosa i en vers, tant en castell com en catal. Tamb continu treballant en nombroses monografies en catal, de carcter  econmic, social i literari - tal i com ja havia fet a Barcelona - a les que afegeix els resultats dels seus estudis d'histria veneolana. Collabor en les revistes Boletn de la Academia Nacional de la Historia, Revista Nacional de Cultura, Revista Shell i el Boletn Histrico de la Fundacin John Boulton, aix com en alguns diaris. Edit el volum "Coses i gent de Caracas" (1958), i algunes monografies com Miranda i Casanova (1969).

La major part dels seus escrits van ser publicats de forma pstuma, comenant pel llibre que estaba imprimint-se quan mor: El general Robertson, un prcer de la Independncia. s autor tamb d' Apunts per a la histria de la indstria cotonera catalana (1952), El comer de Catalunya amb Espanya (1939) i d'unes importants memries.

Enllaos externs.
  Fundaci Carles Pi i Sunyer;
  Fotografia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134515" title="Partits judicials de Mrcia" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="55012">


A la Regi de Mrcia es comptabilitzen 11 partits judicials.

 Partit judicial de Caravaca de la Cruz .
Calasparra, Caravaca de la Cruz, Cehegn, Moratalla

 Partit judicial de Cartagena .
Cartagena, Fuente lamo i La Unin

 Partit judicial de Cieza .
Favanella, Abarn, Blanca, Cieza, Fortuna, Oxs, Ricote, Ulea i Villanueva del Riu Segura

 Partit judicial de Llorca .
guilas, Llorca i Puerto Lumbreras

 Partit judicial de Mula .
Albudeite, Bullas, Campos del Ro, Mula i Pliego

 Partit judicial de Mrcia .
Alcantarilla,Beniel,Mrcia i Santomera

 Partit judicial de Iecla .
Iecla

 Partit judicial de Molina de Segura .
Alguazas, Archena, Ceut, Lorqu, Molina de Segura i Las Torres de Cotillas

 Partit judicial de Totana.
Aledo, Alhama de Mrcia, Librilla, Mazarrn i Totana

 Partit judicial de Jumella .
Jumella

Partit judicial de San Javier .
Los Alczares, San Javier, San Pedro del Pinatar i Torre Pacheco




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134516" title="Font de Sant Llus" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="55013">
El barri de La Font de Sant de Llus, conegut tamb popularment com la Fonteta, s un barri de la ciutat de Valncia, al districte de Quatre Carreres, situat a l'extraradi d'aquesta i delimitat per l'Av. de la Plata, l'autopista del Saler i l'Av. Ausis March. Inclou tamb l antiga poblaci que dna nom al barri. 

El barri est sent completat, amb la urbanitzaci d'un nou sector d'horta mitjanant el PAI de Quatre Carreres, entre l'IES Jordi de Sant Jordi i el CP Sant Calze. Aquests dos centres escolars, juntament amb l'Institut Ausis March i el CP La Fonteta, sn els ms caracterstics d'aquest barri. 

Tamb sn caracterstiques les altes finques anomenades "Finques de *Policies", construdes en els anys 70. 

El barri compta amb diversos casals fallers, entre ells, el Casal Faller ngel Villena-Pintor Sabater. 

Tamb compta amb una estaci de tren, les destinacions del qual de trens sn Castell de la Plana i l'Estaci del Nord. Tamb s ha de destacar el pavell poliesportiu Font de Sant Llus que s seu de l'equip de bsquet Pamesa Valncia. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134517" title="Fonteta" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="55014">


 la Fonteta, nom popular del barri de la Font de Sant Llus, a Valncia, i del pavell homnim, seu del Pamesa Valncia.
 Fonteta (Forallac), entitat de poblaci de Forallac, al Baix Empord (Catalunya).
 Ciutat fencia de la Fonteta a Guardamar de la Segura (Pas Valenci).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134518" title="Gallpoli" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="55015">

 Geografia:
 Pennsula a la banda europea de l'estret dels Dardanels, a Turquia; vegeu Pennsula de Gallpoli.
 Antic nom de la ciutat principal de la pennsula de Gallpoli, actualment anomenada Gelibolu; vegeu Gelibolu.
 Ciutat italiana de la regi de la Pulla; vegeu Gallpoli (Pulla).
 Histria militar:
 Operaci militar aliada durant la I Guerra Mundial; vegeu Batalla de Gallpoli.
 Cinema:
 Pellcula del director australi Peter Weir sobre la batalla de Gallpoli; vegeu Gallipoli (1981).;
 Pellcula del director turc Tolga rnek sobre la batalla de Gallpoli; vegeu Gallipoli (2005).;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134526" title="Sysop" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="55016">

SysOp s l'abreviaci de l'angls system operator. Aquest terme s'empra entre els internautes i usuaris dels Bulletin Board System (BBS) i s emprat per a designar els seus administrador. L's del terme va tenir el seu apogeu als inicis de la dcada de 1990, normalment es refereix estrictament als administradors de BBS; seria equivalent a Internet a sysadmin, abreviaci de system administrator.

Vegeu tamb . 
 Neologisme. ;
 Abreviaci per procediments irregulars. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134529" title="Aladern de fulla estreta" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="55017">

L'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) s una petit arbust de la famlia de les Olecies que es distribueix pel Magrib i sud d'Europa fins a Itlia. Tamb se la coneix com vern menut, lladern de fulla estreta i aladern allitendre.

Ecologia i distribuci.
Als Pasos Catalans s'estn pels alzinars, mquies, brolles i garrigues de les comarques martimes, des del Rossell fins al Pas Valenci, entre els 0 i els 800 m. Evita les contrades d'hivern fred i les de tendncia acusadament rida. Floreix de mar a maig.

Descripci morfolgica. 
s un arbust menut d'1 a 2,5 m d'alada, perennifoli, glabrescent, molt ramificat, de branques suberectes i d'escora grisenca. Les fulles sn oposades, coricies, lluents, linear-lanceolades o oblongo-lanceolades i enteres. Les inflorescncies sn curts rams axillars, subglobosos, i petits disposades a l'axilla de les fulles. Les flors, blanquinoses i petites, sn hermafrodites o unisexuals, tetrmeres i actinomorfes. La corolla s tetralobada i rotcia, amb el tub curt i els lbuls ms llargs. L'androceu est format per 2 estams. L'ovari s sper, sincrpic, bicarpellar i bilocular, El fruit s una drupa apiculada, ovoide i de color negre que apareix al finals de l'estiu.

Morfolgicament sn plantes molt semblants en estat vegetatiu a l'ullastre tant per les seves fulles com pel fruit per b que aquest no s comestible pels humans

Usos. 
Els fruits i les fulles tenen propietats astringents, i s'apliquen sobre les ferides per curar-les. Tamb s un bon antisptic bucal. La seva fusta, compacta i molt calrica, era apreciada per a fer foc, sobretot pels terrissaires.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134533" title="Primer ministre de Sucia" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="55018">
El Primer Ministre de Sucia s el cap de govern del Regne de Sucia, actualment i des del 6 d'octubre de 2006 s Fredrik Reinfeldt (MP).

Llista de Primers Ministres Suecs (1876-actualitat).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134535" title="Club Destroyers" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="55019">


El Club Destroyers s un club de futbol, bolivi de la ciutat de Santa Cruz de la Sierra.

Histria.
El Destroyers va ser fundat el 14 de setembre de 1948.

 Palmars .
1 Copa Simn Bolvar (segona divisi): 2004;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134537" title="Platja des Jondal" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="55020">

La platja des Jondal, o Cala Jondal, s una platja de l'illa d'Eivissa, al municipi de Sant Josep de sa Talaia. Es troba a 12,5 km d'Eivissa i a 9,5 km de Sant Josep.

s una mplia badia limitada pels seus extrems per dos extensos caps que la protegeixen del vent i les onades. Un torrent que desemboca a la platja t als seus voltants explotacions agrries tpiques de l'illa. El substrat s majoritriament de cdols grans amb algunes zones de sorra que prov d'aportacions d bancs submarins. El fons alterna sorra amb cdols. El desnivell s suau i no cobreix fins als 30 m. L'orientaci al sud fa que els vents siguin fluixos i sempre de mar a terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134539" title="La Paz Ftbol Club" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="55021">


El La Paz Ftbol Club s un club de futbol, bolivi de la ciutat de La Paz.

Histria.
El La Paz Ftbol Club va ser fundat el 30 de maig de 1989. Abans del nom actual fou conegut com Atltico Gonzlez. Ascend a la primera divisi l'any 2003.

 Palmars .
1 Copa Simn Bolvar (segona divisi): 2003;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134544" title="Eurotnel" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="55022">
 





Es denomina Eurotnel al tnel que creua el Canal de la Mnega, unint Frana amb Anglaterra. s una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (Frana) i Folkestone (Regne Unit) 

Caracterstiques tcniques. 

T una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent aix el tnel submar ms llarg del mn, amb una profunditat mitja de 40 metres. Est format per tres galeries: 
Dos tnels de 7,6 m de dimetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada. ;
Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a la circulaci de vehicles elctrics. ;

Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries trasversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressi, evitant aix la propagaci del fum en cas d'incendi, aix com la resistncia aerodinmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h. 

 Construcci . 

La perforadora de l Eurotnel va ser la principal eina emprada per a la seva construcci. Va ser fabricada per Indstries Pesades Kawasaki, de Jap. Tenia 8,78 m de dimetre i 350 m de longitud, amb un pes de 1.000 tones. 

Societat concessionria. 

Va ser finanat per societats privades, sense intervenci estatal, a canvi de la concessi de la seva explotaci fins a 2052. Un estudi realitzat en 1984 per bancs francesos i anglesos considerava viable el projecte. El govern angls, dirigit per Margaret Thatcher, es va oposar al finanament pblic del projecte, postura acordada amb el govern francs en el Tractat de Canterbury. 

El cost va ser de 16.000 milions d'euros. Les dificultats de coordinaci entre empreses contractades i subcontratadas i la dificultat tcnica del projecte, va elevar considerablement els costos. 

Eurotunnel s la societat privada concessionria del projecte. Gestiona el transport ferroviari, cobrant peatge a les companyies ferroviries que utilitzen el tnel i explotant amb els seus propis mitjans el trnsit ferroviari de camions i passatgers. La demanda ha estat menor del previst; sobre una previsi de 30 milions de viatgers i 15 milions de tones anuals de mercaderies, en 2003 es van transportar 6,8 milions de viatgers i 1,5 milions de tones de mercaderies.

Enllaos externs.
 Eurotunnel, societat concessionria  ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134551" title="Club Bamin Real Potos" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="55023">


El Club Bamin Real Potos s un club de futbol, bolivi de la ciutat de Potos.

Histria.
El Real Potos va ser fundat el 20 d'octubre de 1941. Disputa els seus partits a l'estadi Mario Mercado Vaca Guzmn. La seva millor actuaci histrica ha estat el sots-campionat bolivi dels dos torneigs dels 2006.

 Palmars .
1 Campionat bolivi de futbol: 2007 (Apertura);
1 Copa Simn Bolvar (segona divisi): 1997;

 Enllaos externs .
Web no oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134554" title="Paul Schall" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="55024">
Paul Schall fou un poltic autonomista alsaci.

Fou un dels principals dirigents de les organitzacions autonomistes a Alsace, mantingu forts lligams amb Breiz Atao i collabor a la revista Peuples et frontires. El 1925 fund a Saverne el diari Die Zukunft (L'avenir) amb Ren Hauss i Eugne Ricklin, i que tenia un tiratge de 30.000 exemplars. Aconsegu l'acta de diputat pel Heimatbund, per fou arrestat el 1926 condemnat a un any de pres i cinc de deportaci amb els dirigents nacionalistes Eugne Ricklin, Karl Roos i Joseph Ross en els judici de Colmar de 1928. El 1931 fou indultat pel president de Frana Gaston Doumergue i pass a dirigir l Unabhngige Landespartei (Partit Regional Independent, ULP). El 15 de maig del 1937 particip en una trobada a Estrasburg amb altres nacionalistes alsacians (Robert Schuman (LVP), Camille Dahlet (ELFP), Thomas Seltz (EVP) i Michel Walter (EVP)) per a reclamar autogovern. El juliol del 1939 lel seu partit es fusionaria amb l Arbeiter und Bauernpartei (Partit de Treballadors i Camperols, ABP) de Hans Peter Murer per formar l Elsass-Lothringische Arbeiter und Bauernpartei (ELABP), que ser prohibit el 31 d'agost del 1939.

Durant l'ocupaci nazi a Alscia, d'antuvi les autoritats franceses l'internaren en un camp de concentraci a Nancy, per els ocupadors l'alliberaren i el nomenaren Kreisleiter (governador) de Molsheim i desprs de Mulhouse, i cap del partit nazi, responsable de centenars de deportacions. Desprs de l'Alliberament va fugir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134562" title="Bach (desambiguaci)" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="55025">

 El cognom d'una gran famlia de msics i compositors alemanys, la Famlia Bach. Cal destacar:
 Johann Sebastian Bach, un dels msics ms importants (per a molts, el ms gran de tots) de la histria de la msica. Cal citar tamb tres dels seus fills:
 Wilhelm Friedemann Bach, el "Bach de Dresden" o "Bach de Halle".
 Carl Philipp Emanuel Bach, el "Bach d'Hamburg" o "Bach de Berln".
 Johann Christian Bach, el "Bach de Mil" o "Bach de Londres".
 Johann Christoph Bach (1671-1721), l'oncle de Johann Sebastian.

 Edward Bach, metge britnic, creador de la Terpia Floral i de les Flors de Bach.
 Richard Bach, escriptor nord-americ autor del llibre Jonathan Livingston Seagull (Joan Salvador Gavina).
 El motiu BACH, una famosa seqncia de notes musicals.
 (1814) Bach, un asteroide;
 A Nova Zelanda, un bach s una casa de vacances o cottage, generalment modesta.
 En alemany bach significa  rierol .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134563" title="Gran Hermano" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="55026">
Gran Hermano s un programa de telerealitat ems a Espanya des del 23 d'abril de 2000. Es tracta del primer programa de telerealitat (Reality show) del pas. En l'actualitat s'han ems totes les vuit edicions a Telecinco, que s la cadena amb els drets d'emissi. Recull l'xit d'un programa anglosax homnim. El nom del programa ve de l'obra de George Orwell: la pantalla que vigila les cases a 1984 s anloga a les cmeres que segueixen els concursants.


 Gran Hermano 1 (2000) .

La primera edici de "Gran Hermano" va comenar el 23 d'abril de 2000. Va tenir una durada de 90 dies. En el concurs van entrar 10 concursants, per 4 d'ells van abandonar per motius diferents (dos d'ells perqu les seves parelles havien estat expulsades, altre per la gravetat de la malaltia del seu pare i l'ltima perqu una revista de tiratge nacional va difondre que havia exercit la prostituci), per aquesta ra van haver d'entrar a la casa el mateix nombre de reserves. 

La primera casa del format va ser molt austera i es va situar a la poblaci madrilenya de Soto del Real. El mobiliari era d'una coneguda marca de mobles. Havia 29 cmeres que vigilaven qualsevol moviment dels concursants.

Concursants.





Presentadors. 
Els presentadors d'aquesta primera edici van ser Mercedes Mil i Fernando Acaso. La primera t el paper de moderar les galles setmanals, mentre que ell s l'encarregat dels resums diaris i de rebre als concursants quan surten de la casa.

Audincia.



Audincia mitja: 7.811.000 (51,2%)

 Gran Hermano 2 (2001) .

La segona edici de "Gran Hermano" va comenar el 18 de mar de 2001. Va tenir una durada de 101 dies. En el concurs van entrar 12 concursants, per un d'ells va ser obligat a abandonar el concurs per decisi de la direcci del programa, pel que va haver d'entrar un reserva per a la seva substituci. Els problemes de seguretat de la primera edici van dur a canviar la ubicaci de la casa. Aix que es va haver de construir una nova nau (aquesta ocasi en el municipi de Guadalix de la Sierra), per aquest any no va parar de ploure i els constructors es van trobar amb moltes dificultats en les obres, pel que la casa va ser prcticament la mateixa. Es va introduir ms color per a donar ms alegria, es va ampliar el jard (amb una sauna inclosa) i es millora la piscina.

Concursants.





Presentadors.

Els presentadors de la segona edici van tornar a ser Mercedes Mil i Fernando Per ventura. La primera t el paper de moderar les galles setmanals, mentre que ell s l'encarregat dels resums diaris i de rebre als concursants quan surten de la casa.

Audincia.



Audincia mitja: 6.712.000 (42,1%)

Gran Hermano 3 (2002). 

La tercera edici de "Gran Hermano" va comenar el 4 d'abril de 2002. Va tenir una durada de 101 dies. En el concurs van entrar 12 concursants, per un d'ells va abandonar per la greu malaltia del seu avi, pel que va haver d'entrar a la casa un reserva triat pel pblic a poques setmanes que finalitzs el concurs. La suite va ser una de les novetats, encara que l'habitaci ja estava construda des de l'anterior edici, ja que es va tenir por que baixs l'audincia i es va posar una altra habitaci perqu cinc reserves visquessin all. A ms apareix una nova installaci com s la quadra i la rdio on els concursants retransmetien cada nit un programa radiofnic diferent.

Concursants.




Presentadors. 

Els presentadors de la tercera edici van ser Pepe Navarro i Paula Vzquez. El primer t el paper de moderar les galles setmanals, mentre que ella s l'encarregada dels resums diaris i de rebre als concursants quan surten de la casa.

Audincia.



Audincia mitja: 5.158.000 (34%)

 Gran Hermano 4 (2002-2003) .

La quarta edici de "Gran Hermano" va comenar tres mesos desprs de la fi de l'anterior temporada, el 6 d'octubre de 2002. Va tenir una durada de 101 dies. En el concurs van entrar 12 concursants, per un d'ells va abandonar perqu no encaixava en la casa, pel que va entrar una reserva per a substituir-la. Per primera vegada, la casa t dos pisos i s'opta per pujar el confessionari a la part de dalt. L'organitzaci volia que quan sortissin d'all se'ls veis b la cara. A ms, es va ampliar la sortida i es va fer molt ms espectacular. S'introduxen acers, lluentors i els miralls es fan ms profunds per a amagar les cmeres. Ja que va ser la primera edici que s'emetia durant la tardor i l'hivern, es va crear un pavell i es va fer una piscina coberta. 

Concursants.





Presentadors.
Els presentadors d'aquesta quarta edici van ser Mercedes Mil, Jorge Fernndez i Jess Vzquez. Mercedes t el paper de moderar les galles setmanals, mentre que Jorge s l'encarregat dels resums diaris i de rebre els concursants quan surten de la casa i Jess de presentar els debats dominicals 

Audincia.

 

Audincia mitja: 4.645.000 (29,3%)

 Gran Hermano 5 (2003-2004).

La cinquena edici de "Gran Hermano" va comenar el 21 de setembre de 2003. Va tenir una durada de 112 dies. En el concurs van entrar 13 concursants. Comena el concepte de casa-plat. La construcci ja no era una casa, sin un plat que es va decorar com una casa. Els encarregats del programa van fer que tot fos ms televisiu. Amb el mateix esquema de la quarta, es va folrar tot de plstic. A ms, s'introduxen colors molt cridaners, com el vermell i blau brillant.

Aquesta cinquena edici va tenir com a guanyadora a Nria Yaez, que 

Concursants. 





Presentadors.

En aquesta cinquena edici de Gran Hermano Mercedes Mil va tornar a presentar les galles setmanals. Jorge Fernndez va ser l'encarregat d'esperar al concursant que sorts de la casa al ser expulsat. Els resums diaris eren presentat per Carolina Ferr i els debats dominicals eren presentat per Jess Vzquez. 

Audincia. 
 

Audincia mitja: 4.267.000 (27,10%)

Gran Hermano 6 (2004).

La sisena edici de "Gran Hermano" va comenar el 5 de setembre de 2004. Va tenir una durada de 109 dies. En el concurs van entrar 13 concursants, per 3 d'ells van abandonar per motius diferents (la primera perqu es va trobar a la casa amb el seu exnuvi i l'exvia d'ell, i els altres dos perqu no van aguantar la pressi del concurs), pel que van haver d'entrar a la casa el mateix nombre de reserves. Els encarregats del concurs es van adonar que les proves de pati era molt importants i que en altres pasos succea el mateix, pel que van decidir ampliar-les. La quadra tamb es va ampliar fins al pati amb la finalitat que es poguessin veure els animals. Fins al moment, les cases sempre havien tingut dos dormitoris. Aquell any, l'estructura de la casa es modifica totalment. En aquesta edici noms hi ha un dormitori, com per a tots els concursants, encara que una paret separava el dormitori normal amb 10 llits amb el dormitori VIP que tenia tres llits i un iacusi. A ms es va crear un supermercat perqu els concursants poguessin estar en contacte directe amb els productes que compraven. 

Concursants. 




Presentadors. 

Els presentadors de la sisena edici van ser Mercedes Mil, scar Martnez i Jordi Gonzlez. Mercedes tenia el paper de moderar les galles setmanals, scar de presentar els resums diaris del concurs i Jordi de presentar els debats dominicals.

Audincia . 

 

Audincia mitja: 4.732.000 (31,2%)

 Gran Hermano 7 (2005-2006) .

La setena edici de "Gran Hermano" va comenar el 20 d'octubre de 2005. Va tenir una durada de 108 dies. En el concurs van entrar 13 concursants, per un d'ells va abandonar per diversos enfrontaments amb els seus companys, pel que va entrar un nou concursant per a reemplaar-la. Per primera vegada, la casa t tres dormitoris. El pati forma part de la casa, ja que es va fer una esttica de claustre, perqu des de tots els costats de la casa es pogus veure el pati. Una altra de les grans novetats d'aquesta edici sn les vistes a l'exterior des del sal amb finestrals alts. Fins a ara no s'havia pogut portat a terme, perqu el concepte holands ho prohibia. El nombre de cmeres augmenta considerablement fins a 59 cmeres.

L'entrada de Pepe Herrero va marcar un abans i un desprs en el objectiu del programa. En aquesta edici es va demostrar que l'objectiu no era la convivncia sin l'estratgia per aconseguir en el premi. A ms va demostrar en diverses gales, que dos persones amb estratgia , Dairon i Pepe,  podien sobreviure encara que tinguessin tots els concursants en contra.

Concursants.





Presentadors. 

Els presentadors d'aquesta setena edici van ser Mercedes Mil i Jordi Gonzlez. Mercedes va continuar tenint el paper de moderar les galles setmanals, mentre que Jordi va tornar a ser l'encarregat de conduir els debats de cada diumenge. 

Audincia.



Gran Hermano 8 (2006).

Aquesta edici de "Gran Hermano" va comenar el 7 de setembre de 2006, convertint a Telecinco en la primera televisi a nivell mundial a arribar a la vuitena edici del concurs. La casa estava dividida en apartaments que van ser assignats per sorteig: individual (Daniel L.) de dos (Laura F. i Javier) de cinc (Laura S., Gemma, Mahme, Daniel R. i Pulpillo) i de sis (Kiko, Marusky, Greta, Kiran, Miriam i Naiala). Aquest sorteig va consistir en agafar una clau de sobre d'un bid que es troba resguardat per un toro. Cada concursant al agafava la clau, ja havia decidit a quin apartament el pertocava. L'ltim concursant va ser triat a l'atzar entre tots els presents a la galla inaugural del programa, la triada va ser Romina, amb el nombre 133, encara que es va descobrir que realment no era el nmero que pertocava, era un error ja que el nombre extret en el sorteig real va ser el 733, pertanyent a Laura Sevillano. La versi oficial s que Romina no va entrar a la casa perqu va donar positiu en l'anlisi de cannabis.

Aquesta edici fou, se'n neutral, l'edici amb l'ambient ms caldejat i competitiu fins als moment. La casa des de casi el principi de l'edici va estar dividit en dos grups: l'habitaci taronja ("Naialos") i l'habitaci blava. Galla a galla es va demostrar la necessitat d'una bona estratgia. 

Aquest mal ambient i de competivitat, no es va limitar a dintre la casa de Gran Hermano sin que va ser acusada a Mercedes Mil i a tot el equip, per haver amanyat el programa en algun moment. Aquestes acusacions van ser emeses sobretot per l'habitaci taronja en especial, Daniel R., Pulpillo i Javi. Els tres deien que en una prova en la que s decidia qui era el lider amb un suposat sorteig amb banderetes, i va estar suposadament amanyat. A ms Mercedes Mil no va ser l'nica crtica que va tenir per part del grup de l'habitaci taronja, ja que se la va acusar de no ser parcial, i anar a favor de l'habitaci taronja. Ells allegaven que un presentador o moderador d'un debat tenia que ser imparcial i que ella no ho estava fent.

 Concursants .





Presentadors. 

Els presentadors de GH 8 van ser Mercedes Mil, Jordi Gonzlez i Luca Riao. Mercedes, com s habitual, era l'encarregada de fer les galles setmanals dels dijous. Jordi Gonzlez feia de moderar en els debats dels dilluns a la nit, i Luca Riao, els resums diaris de la tarda. 

Audincia. 
 

Audincia mitja: 3.525.000 (25%).

Gran Hermano 9 (2007).

La novena edici de Gran Hermano d'Espanya comen el 9 de setembre del 2007 i va acabar durant el desembre del mateix any. En aquesta edici l'ltim concursant va ser elegit a travs d'un joc anomenat "el noi d'or" que consistia a que Merceder Mil li ensenys fotografies d'antics concursants de GH i l'elegit t d'ordenar-los cronolgicament. El concursant que super aquesta entr dins de la casa desprs de passar les proves fsiques i psicolgiques. 

 Concursants .





Presentadors. 

La novena edici de Gran Hermano va ser presentada per Mercedes Mil a les galles  com ja era habitual en les darreres edicions. Jordi Gonzalez va ser l'encarregat de presentar els debats, que no els havia presentat des de la sisena edici. Oscar Martnez va ser l'encarregat de presentar els resums diaris, que ja havia fet a la sisena edici.



Audiencia.




Audincia mitja: 3.909.000 espectadors (29,4% de share).

 Gran hermano 10 (2008-2009) .

21 de setembre de 2008 - 22 de gener de 2009 (123 dies).

La casa de Guadalix de la Sierra obre  les seves portes a l'esperada desena edici de Gran Hermano el diumenge 21 de setembre amb una galla especial presentada per Mercedes Mil en la que es desvelaren les identitats dels nous habitants. 
A partir d'aquest dia, Telecinco ubica l'emisin de les gallas setmanals en la noche del martes.

Aquest any, Gran Hermano arranc amb una gran novetat: la possibilitat de que l'audincia escolls als concursants, s a dir, de completar el casting. Per aix, el reality es divideix en dos cases: la casa 1, una rplica quasi exacta de la casa del primer Gran Hermano, on els aspirants a entrar, 14 de los 16, s'allotgen a l'espera de que l'audincia escolleixi quins concursants han d'entrar, i la casa 10, la vertadera casa de la desena edici del concurs, una casa de luxe molt moderna d'aspecte futurista, on van accedint els concursants escollits per la audincia per a lluitar pel premi final.

Desprs de l'expulsi de Li i la posterior entrada de Gisela a la casa 10, els altres aspirantss que quedaven a la casa 1, Javier, Julio i Mirentxu, foren sotmesos al vot de l'audincia per a determinar qui dels tres havia d'accedir a la casa 10, 
 sent Javier el ms votat i entrant aix a la nova casa, no sense abans haver estat elegit per atzar a la sala de les portes. Per completar el csting, l'organitzaci de Gran Hermano va seleccionar dues noves concursants, Estefana i Lizfanny. L'atzar de la sala de les portes va determinar que Estefana passs a la casa 10, mentre que Lizfanny accedia a la casa 1, junt amb Julito i Mirentxu, per concursar en un Gran Hermano parallel durant dues setmanes, s a dir, concursar en el programa sense nominacions i expulsions i sense que els concursants de la casa 10 sabessin de la seva existncia en el programa. 

 La casa de Gran Hermano 10 torna a ser una mica ms gran i se li dna un aspecte molt ms electrnic: tot pot canviar de colors fent llum, per exemple. Al revs que l'any anterior, que era noms moqueta verda, aquest any el jard t herba artificial. Per a una prova, l'anterior sala dels ocells s ara una sala amb un ordinador en el qual els concursants poden enviar les seves fotografies, escriure uns blogs, etc. Hi ha una nica habitaci amb deu llits ja que tan sols sn deu concursants, encara que desprs de la incorporaci de Julito, Mirentxu i Lizfanny a la casa, es van installar tres llits al magatzem. 

 Igual que va passar a l'edici anterior, l'organizaci de Gran Hermano 10 va decidir atorgar una segona oportunitat entre vuit dels deu primers concursants expulsats (Germn i Carlos H. no pogueren optar a tornar a concursar per motius laborals). l'audincia podia votar a travs de la pgina web oficial de Telecinco quins tres concursants havien d'optar a tornar a concursar, sent Gemma, Ana i Eva les ms votades i accedint aix a la casa 1 per lluitar per la repesca. Desprs d'una setmana de convivncia entre les tres candidates a la repesca, Ana va ser la concursant elegida completament a l'atzar pels seus companys per tornar a entrar a la casa. 

 Concursants .




 Presentadors .
Els presentadors de la desena entrega seran:
 Mercedes Mil: Un any ms, presenta les galles setmanals de nominacions i expulsions.;
 Jorge Javier Vzquez: Modera per primera vegada els debats semanals, en els que Beln Rodrguez, Lydia Lozano y l'ex-concursante Kiko Hernndez sn els tertulians, i a ms presenta per primera vegada els resums diaris de Gran Hermano.;

 Audincies .



* Entrada a la casa 10.
** Entrada a la casa 1.

La audiencia mitjana de les gales va ser de 3.784.000 espectadors i de un 25,9% de share.

Audincia mitja: 3.909.000 espectadors (29,4% de share).

Audincies de cada edici.

Gran Hermano 1,- 51.2% de share.

Gran Hermano 2,- 42.1% de share.

Gran Hermano 3,- 34.0% de share.

Gran Hermano 4,- 29.3% de share.

Gran Hermano 5,- 27.1% de share

Gran Hermano 6,- 30.1% de share.

Gran Hermano 7,- 28.0% de share.

Gran Hermano 8,- 23.5% de share.

Gran Hermano 9,- 29.5% de share.

Gran Hermano 10,- 25,9% de share.

Tenint en compte que hi ha sis cadenes nacionals, es considera que l'aprovat d'una audincia s passar del 19% de share. Si seguim aquest patr es pot veure que de moment, totes les edicions de Gran Hermano a Espanya, superen l'aprovat. La primera edici al ser una novetat televisiva i per aquesta ra ha estat fins al moment la que ha tingut una audincia ms elevada, arribant a una audincia superior al 50% de share, que significa que de cada dos persones que veient la televisi estaven veient el programa. 

En la segona edici va baixar una mica per va seguir sent un xit. Ms tard, en les dos edicions posteriors que van ser la tercera i quarta edici, l'audincia va estar en el 34% i 29%, respectivament, unes audincies bastants bones.

Gran Hermano 5 va preocupar una mica al pasar d'una audincia mitja del 29,3% al 27,1%, per en la sisena edici va pujar ms d'un 3% arribant al 30.1% de mitjana. La setena edici d'aquest fams programa es va mantenir en una excellent quota de pantalla tenint en compte que ja portavem set edicions i cap reality show s'havia mantingut amb unes xifres d'audincia tan bones. Gran Hermano 8 va baixar bastants punts respecte la seva anterior edici, fins al 23.5%, per encara aix segueix per sobre de l'aprovat. Gran Hermano 10 (2008-2009) ha tingut un share situat al 9 lloc de les deu edicions, la pitjor en audiencia GH8.

 Reconeixements .
 TP de Oro .



Curiositats de les diferents edicions de Gran Hermano.

Les prximes dades fan referncia a les edicions de Gran Hermano ems a Espanya.

Gran Hermano 1 (2000).

Edici ms curta: 90 dies. ;
Primer concursant a entrar a la casa: Israel Pita. ;
Nombre ms baix de concursants inicials: 10 ;
Nombre ms alt d'abandonaments/substitucions: 4 ;
Percentatge ms baix d'expulsi d'expulsi: 28,52% (Mara Jos Galera). ;
Primer pacte: 1 nominaci. ;
Nombre de nominats ms alt: 10 (Mara Jos Galera, Jorge Berrocal, Silvia Casado, Nacho Rodrguez, Ania Iglesias, Israel Xiula, Vanesa Pascual, Ismael Beiro, Marina Dez i Ivn Armesto). ;
Primer expulsat: Mara Jos Galera. ;
Primer abandonament voluntari: Silvia Casado. ;
Primera persona substituta a abandonar voluntriament: Mnica Ruiz. ;
Primer guanyador: Ismael Beiro. ;
Quota ms alta de pantalla: 70,8%. ;

Gran Hermano 2 (2001). 

Primer concursant expulsat per l'organitzaci: Carlos Navarro. ;
Primera guanyadora: Sabrina Mah. ;
Primer Concursant nominat ms de 8 vegades en tot el programa: Fran Garca. ;

Gran Hermano 3 (2002). 

Expulsat en el perode de temps ms curt a la casa: Noem Ungra (7 dies). ;
Primer guanyador d'una prova individual: Raquel Morillas. ;
Primer concursant d'intercanvi: Ness Barreiro - Eduardo Orozco (BB1 Mxic). ;
Primer concursant homosexual: Raquel Morillas, Noem Ungra i Elba Guallarte. ;
Concursant ms vegades consecutives nominat: Kiko Hernndez (8 vegades).

Gran Hermano 4 (2002-2003).

Primera edici emesa en dos anys.
Primer concursant estranger: Desire Albertalli i Matas Fernndez Monteverde. ;
Concursant ms vegades nominat: Rafa Lpez (8 vegades). ;

Gran Hermano 5 (2003-2004).

Primera cinquena edici de GH en tot el mn. ;
Edici ms llarga: 112 dies. ;
Durada ms llarga sense estar nominat: 88 dies (Dens Castell). ;
Concursants que han estat ms temps a la casa: Nuria Yez, David Galiardo i Julin Mejias (112 dies). ;
Expulsat el qual portava ms temps a la casa: Ainhoa Pareja (109 dies). ;
Primer concursant musulm: Luhay Hamido. ;
Primer concursant de raa negra: Carla Pinto. ;
Primera edici sense abandonaments ni voluntaris ni forosos i sense entrades de substituci. ;

Gran Hermano 6 (2004).

Primera sisena edici en tot el mn. ;
Nombre ms gran de concursantes: 16.
Concursant de menor edat: Cristal Fernndez (19 anys). ;
Primers concursants que entren coneixent-se: Salva Mart, Jani Pelegrn i Mercedes Garca. ;
Primer concursant transexual: Nicky Villanueva. ;
Primer reserva a la final: Natacha Haitt, Conrad Chase. ;
Concursant que ha abandonat el concurs abans: 2 hores (Mercedes Garca). ;
Primer cap (patr) del concurs: Jonathan Pons. ;
Mxim percentatge d'expulsi: 88,2% (Nicky Villanueva). ;

Gran Germ 7 (2005-2006). 

Primera setena edici en el mn. ;
Primera falsa expulsi: Estavella Mata, Raquel Abad i Inma Contreras. ;
Concursant de ms elevada edat: Beatriz Gmez (42 anys). ;
Mxim percentatge extret pel guanyador: 87,2% (Pepe Herrero). ;
Menor percentatge extret pel 3r Finalista: 3,6% (Raquel Abad). ;
Concursant ms vegades nominat: Dayron Mojena (8 vegades). ;
Guanyador ms vegades que havia estat ms vegades consecutives nominat: Pepe Herrero (7 vegades). ;

Gran Hermano 8 (2006).

Primera vuitena edici en el mn. ;
Primera edici no dirigida per Roberto Ontiveros (El "Sper"). ;
Primer concursant erroni seleccionat a l'atzar: Romina. ;
Primer concursant correcte seleccionat a l'atzar: Laura Sevill. ;
Mxim nombre de concursants inicials: 14 (els 13 concursants + la triada a l'atzar). ;
Amb l'entrada de M.A. Pulpillo es va arribar al concursant nm. 100 de GH. ;
Amb la sortida de Marusky Perdomo es va arribar al concursant nm. 100 que surt de la casa de GH. ;
Concursant de menor edat: Greta de Anta (19 anys). ;
Quota de pantalla ms baixa de la histria: 20,4%. ;
Primera edici amb quatre finalistes. ;
Primer concursant en emprar la nominaci immediata: Javier Robles. ;
Primera gran final ntegrament femenina. ;
Primera guanyadora estrangera: Naiala Melo (Brasil).

Gran Hermano 9 (2007).

Primera novena edici del mn.
Primera vegada que s'utilitza "el Bus de Gran Hermano" com a sistema per a escollir nous concursants.
No hi haura quadra ni animals de granja, sin una habitaci d'aus extiques que poden parlar.
Primera concursant transexual: Amor Romeira;
Primera concursant menor d'edat: Amor, 18 anys;
Primera repesca: Amor;
Primera repescada en abandonar: Amor;
Primeres noies d'or: Lucy Gmez i Aramoga Bravo;
Primera concursant expulsada pels seus companys: Aramoga;
Primers concursants no seleccionats: Aramoga i Agustn;
Primeres bessones: Pamela Los Santos i Conchi Los Santos;
Concursant en tardar ms temps en estar nominada: Angela Linares, 95 dies;
Porcentatge ms alt d'expulsi: Angela Linares 92,69%;
Primera concursant cega: Angela Linares;
Primeres germanes de pare desconegudes entre si: Maite i Rebeca;
Primers concursants en entrar a la casa sense fer el csting: Maite i Oliver Prez;
Primer concursant expulsat en nominar: Melania Querol;
Primer concursant afric: Andalla Mdengue;


 Gran hermano 10 (2008-2009) .
Primera desena edici del mn;
Major nombre de concursants: 18;
Concursant de major edat: Mirentxu (69 anys);
Primera concursant oriental (China): Jie Li;
Primer matrimoni que concursa a Gran Hermano: Gema i Carlos F;
Concursant de menor alada (129 cm): Almudena;
Primera concursant llatinoamericana (Repblica Dominicana): Lizfanny;
Primera edicin en la que la audiencia elige a los concursantes.
Major nombre de nominats: 14 (Almudena, Ana, Carlos H., Eva, Germn, Gisela, Ivn, Javier, Jie Li, Julio, Loli, Mirentxu, Orlando y Raquel);
Expulsat amb menor duraci a la casa: Germn Ramrez (2 dies);
Primera edici en la que s'utilitza un Gran Hermano parallel;
Primer concursant en ser expulsat sense haber participat en cap ronda de nominacions: Germn;
Primeres concursants reserves que entren sense fer substitucions: Estefana i Lizfanny;
Nombre ms gran de concursantes expulsats (de moment 13);
Nombre ms gran de nominacions (de moment 14);
Primera concursant repescada expulsada per l'organitzaci del programa: Ana;

Enllaos externs.
Web oficial de Gran Hermano a Telecinco;
Web oficial de Gran Hermano a Portalmix;
Blog d'el Gato Encerrado;
Blog oficial de la Mercedes Mil;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134566" title="Albert Claude" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="55027">

Albert Claude ( Longlier, Blgica 1899 - Brusselles 1983 ) fou un bileg belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974

Biografia.
Va nixer el 24 d'agost de 1899 a la poblaci de Longlier, situada al municipi de Neufchteau i a la provncia de Luxemburg. Va estudiar medicina a la Universitat de Lieja. Entre 1928 i 1929 va treballar a Berln aix com a l'Institut Kaiser Guillem de Dahlem, esdevenint membre de l'Institut Rockefeller de Nova York l'any 1930. Des de 1949 dirig el Laboratori Jules Bordet de la ciutat de Brusselles, poblaci on va morir el 22 de maig de 1983. 

Recerca cientfica.
A partir de 1930, i grcies a la seva estada a la Universitat Rockefeller de Nova York, va realitzar investigacions, mitjanant el microscopi electrnic, sobre la cllula que van aprofundir en la comprensi cientfica de l'estructura i la funci cellular. Tamb va desenvolupar un mtode per la centrifugaci diferenciada que separa components cellulars basats en la seva densitat i que va esdevindre una eina bsica en l'histologia. 

L'any 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb George Emil Palade i Christian de Duve, per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cllules.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1974;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134569" title="Guillem II dels Pasos Baixos" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="55028">


Guillem II dels Pasos Baixos (L'Haia 1792 - Tilburg 1849). Rei dels Pasos Baixos des de 1840 fins a la seva mort nou anys desprs.

Nascut a la ciutat de L'Haia el dia 6 de desembre de 1792 essent fill del rei Guillem I dels Pasos Baixos i de la princesa Guillemina de Prssia. Guillem era nt per via paterna del stadthounder Guillem V d'Orange-Nassau i de la princesa Guillemina de Prssia; i, per via materna, del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la duquessa Llusa Amlia de Brunsvic-Lneburg.

L'any 1816 fou promesa amb la princesa Carlota del Regne Unit, filla del rei Jordi IV del Regne Unit. El matrimoni no s'arrib a celebrar i Carlota es cas amb el prncep Leopold de Saxnia-Coburg Gotha, i Guillem amb la gran duquessa Anna de Rssia.

La gran duquessa Anna de Rssia era filla del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg. Anna era germana del tsar Alexandre I de Rssia i del tsar Nicolau I de Rssia i nta de la tsarina Caterina II de Rssia i del tsar Pere III de Rssia. El matrimoni se celebr a Sant Petersburg el dia 21 de febrer de 1816. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Guillem III dels Pasos Baixos, nat a Brusselles el 1817 i mort al Palau de Het Loo el 1890. Es cas en primeres npcies el 1839 a Stuttgart amb la princesa Sofia de Wrttemberg; i, en segones npcies a Arolsen el 1879 amb la princesa Emma de Waldeck-Pyrmont.

 SAR el prncep Guillem Alexandre dels Pasos Baixos, nat al Palau de Soestdijk el 1818 i mort el 1848 a Mntua.

 SAR el prncep Guillem Frederic dels Pasos Baixos, nat al Palau de Soestdijk el 1820 i mort a Wolferdingen (Luxemburg) el 1879. Es cas en primeres npcies amb la princesa Amlia de Saxnia-Weimar-Eisenach el 1853 a Weimar; i en segones npcies amb la princesa Maria de Prssia el 1878 a Potsdam.

 SAR la princesa Guillemina dels Pasos Baixos, nada a L'Haia el 1824 i morta a Weimar el 1897. Es cas el 1842 a L'Haia amb el gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach.

Quan Guillem tenia tres anys, la famlia dels Orange hagu d'abandonar els Pasos Baixos en direcci a Anglaterra a causa de l'ocupaci napolenica. Guillem pass la seva juventut a cavall de Londres i Berln, formant-se militarment parlant a la cort prussiana, i acadmicament a la Universitat d'Oxford.

L'any 1811 entr a l'Exrcit Britnic com ajudant de camp del Duc de Wellington, aix Guillem prengu a diverses campanyes militars a la Pennsula Ibrica. L'any 1813 torn als Pasos Baixos arran de la recuperaci del tro per part del seu pare. Aix, l'any 1815 esdevingu prncep hereu i aviat hagu de dirigir les tropes holandeses contra Napole Bonaparte a la Batalla de Quatre Bas i a la Batalla de Waterloo el 1815, esdevenint un heroi militar.

Amb la constituci del Regne dels Pasos Baixos fruit de la uni de la repblica dels Pasos Baixos del Nord, Pasos Baixos austracs]] i de Luxemburg, al Congrs de Viena de 1815, Guillem I i la seva famlia s'install a Brusselles. 

Amb la revoluci de 1830 i les pressions independentistes a Blgica, Guillem ofer als belgues una alta autonomia administrativa sota la dinastia dels Orange-Nassau. Les nsies indepedentistes belgues impossibilitaren aquesta opci desprs que el rei Guillem I dels Pasos Baixos no hagus acceptat la proposta del seu fill. A partir d'aquest moment, les relacions entre Guillem I i Guillem II es mantingueren tenses.

Malgrat tot, l'abril de 1831, el prncep d'Orange dirig una campanya militar al capdavant de l'exrcit holands per tal de contrarestrar les espectatives independentistes a Blgica. La intervenci francesa dirigida pel rei Llus Felip I de Frana impossibilitaren l'xit de la missi del d'Orange. Finalment, l'any 1839 la pau es firm entre Blgica i els Pasos Baixos i la independncia del primer es garant amb l'elecci del rei Leopold I de Blgica.

El dia 7 d'octubre de 1840 abdic el rei Guillem I dels Pasos Baixos, i Guillem esdevingu rei amb el nom de Guillem II. Inici una poltica menys intervencionista en poltica en un moment en qu augmentaren les nsies democrtiques dels holandesos. Amb l'esclat de la revoluci de 1848 i amb la caiguda de la monarquia dels Orleans, Guillem II afirm que amb una nit havia canviat de ser una persona conservadora a una de liberal. Guillem orden la redacci d'una nova constituci en qu s'establiren dues cambres, la Eerste Kamer o Senat en qu es representaven les regions, i la Tweede Kamer o Cambra de Representants en qu es representava directament la poblaci a travs del sufragi censitari. Aquesta Constituci, amb canvis puntuals, s, encara, la que avui es vigent als Pasos Baixos. 

Guillem mor sobtadament a la regi de Brabant del Nord el 1849 a l'edat de 54 anys. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134570" title="(1814) Bach" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="55029">
1814 Bach s l'asteroide nm. 1814 de la srie (1931 TW1), descobert el 9 d'octubre de 1931 por Karl Reinmuth (1892-1979) des de Heidelberg. s molt petit i, com tants d'altres, forma part del cintur d'asteroides, zona del sistema solar que hi ha entre les rbites de Mart i Jpiter.

S'anomena aix en homenatge a l'admirat compositor alemany Johann Sebastian Bach (1685-1750).

Els seus elements orbitals sn: semieix major (a) = 2.22597 U.A., perode orbital (P) = 3.321077 anys, excentricitat (e) = 0.1314, valor del factor H = 13.1 i del factor G = 0.25.

Actualment (juny de 2008) cap equip investigador ha determinat el seu perode de rotaci o amplitud en banda V o banda B. Degut a aix, no es coneix el seu dimetre aproximat ni la seva forma.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134571" title="George Emil Palade" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="55030">


George Emil Palade (Ia i, Romania, 1912 - Del Mar, Estats Units, 2008) fou un bileg i professor universitari nord-americ, d'origen romans, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.

Biografia.
Va nixer el 19 de novembre de 1912 a la ciutat de Ia i, capital del comtat de Ia i. Va estudiar medicina a la Universitat de Bucarest, on es va graduar l'any 1940 i on va exercir de professor univeristari fins la Segona Guerra Mundial. L'any 1945 va emigrar als Estats Units per ampliar els seus estudis, i l'any segent establ la seva residncia definitiva en aquest pas, aconseguint la nacionalitat nord-americana l'any 1952. Entre 1958 i 1973 fou nomenat professor de l'Institut Rockefeller, entre 1973 i 1990 de la Universitat de Yale i el 1990 de la Universitat de San Diego. Mor el 8 d'octubre de 2008 a la ciutat estatunidenca de Del Mar, a l'estat de Califrnia, a l'edat de 95 anys.

Recerca cientfica.
En la seva investigaci va realitzar estudis diversos sobre l'organitzaci interna de les estructures cellulars: mitocndries, cloroplasts o aparells de Golgi entre d'altres. El seu descobriment ms important, per, fou el "grnul de Palade", part del reticle endoplsmic que posteriorment s'anomenaria ribosoma.

L'any 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb Albert Claude i Christian de Duve, per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cllules.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1974;
  Pgina sobre Palade a la Universitat de San Diego;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134575" title="Manaies" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="55031">
Els armats, manaies (a Girona) o manages (a Verges) sn els soldats romans que, tradicionalment, desfilen per Setmana Santa.

Caracterstiques generals.

Qualsevol grup d'armats o manaies se sol compondre de dues seccions bsiques, els soldats amb llana i una banda de percussi, tot i que els grups ms nombrosos han arribat a incorporar bandes de vent o fins i tot soldats a cavall. A ms a ms per, els diferents grups consten d'un capit -sovint anomenat centuri o capit manaies que pot sser acompanyat o no d'una gurdia personal- i d'un o ms estendards que poden prendre la forma d'estendard de tela o del clssic signi rom. En aquests estendards, s tradicional penjar unes cintes commemoratives de les diferents trobades d'armats i manaies que s'organitzen arreu del pas.

Pel que fa a les desfilades i exhibicions en si, podem destacar les diferents formes com alguns grups piquen la llana al terra -sempre al ritme de la percussi- mentre caminen al pas aix com les diferents exhibicions de maniobres de la tropa, anomenades figures o quadres, en qu es destaca la perfecta sincronia de tots els components. Un bon exemple de figura o quadre s la de l'estrella, molt comuna per tot arreu de Catalunya.

Tamb caldria esmentar, en el terreny de la banda, el fet que tot grup d'armats consta de dues marxes per desfilar, la lenta -la ms tpica de Setmana Santa- i la rpida -que t uns aires ms militars-

Orgens de la tradici.

L origen d aquesta tradici s llegendria. Segons s explica, Pons Pilat envi una guarnici de legionaris la mateixa nit de la mort de Jess per comprovar si, tal i com el Mesies havia dit, ressucitava o no. Aquest fet, posteriorment voldria ser recreat amb les desfilades d uns homes vestits de soldats romans, els armats.

Origen del terme.

Una de les incgnites que actualment encara est per resoldre s la qesti d on prov el nom  manaies . Si b el nom  armats  t un origen clar, el de manaies s explica mitjanant dues teories:

 El nom manaies prov d una suposada antiga arma -semblant a una destral- que tindria aquest mateix nom i que la poblaci antigament havia usat per guarnir els soldats romans de Setmana Santa;
 El nom manaies prov de l antic capit dels armats de Barcelona Joan Menaies, qui es feu anecdticament fams desprs de ser apallissat per ordres d un antic Rei espanyol que, en ser rebut per un grup de falsos soldats romans vestits amb parracs, cregu haver estat burlat.

Si ens hi fixem, la segona teoria s incapa d'explicar per qu el nom de manaies noms s'hauria donat a la provncia de Girona; nogensmenys, aquesta dna una explicaci lgica a perqu alguns grups que s'autodenominen armats anomenen al seu capit "Capit Manaies", com s el cas dels armats de Reus

Els manpuls de Catalunya.

Els diferents grups de manaies s acostumen a denominar manpuls fent referncia a una divisi de tropes en qu s organitzaven les antigues legions romanes.
Actualment, els manpuls ms destacables de manaies sn els de Banyoles (123 components) i Girona (119 components), tot i que tamb sn molt destacables els de Manresa i Matar entre d altres, ambds amb al voltant d'un centenar de components.

Enllaos externs.
Manaies de Llagostera;
Manpul de Manaies de Banyoles;
Pgina web dels Armats i Manaies de Catalunya en general;
Pgina web de la Trobada d'armats i manaies de Catalunya del 2007;
Armats de Manresa;
Armats de Matar;
Armats de Montbri del Camp;
Armats de Tarragona;
Armats de la Sang de Lleida;
Manaies de Blanes;
Manaies de Girona;
Manaies Juncria de Figueres;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134579" title="Eugne Ricklin" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="55032">
Eugne Ricklin (Dannemarie (Alt Rin), 1862-1935) fou un metge i poltic alsaci.
Doctorat en medicina, fou alcalde del seu poble des del 1898. Havia protagonitzat incidents amb les autoritats alemanyes quan el 1902 fou revocat en el crrec pel seu autonomisme i imposaren en lloc seu el notari Centlivre (qui ms tard es faria profrancs), per el reposaren al seu crrec el 1908. Per la seva valentia l'anomenaren el lle de Sundgau (D r sundgauer Leeb).  El 1912 esdevingu cap del Zentrum i diputat a Berln. 

El 1913, amb el p. Xavier Haegy participarien a Berna i Basilea en les Conferncies de la Pau de la Uni Interparlamentria, on contactarien amb pacifistes francesos com Jean Jaurs.  Per aix, quan esclat la Primera Guerra Mundial fou deportat al nord de la Frana ocupada. El 1918 intent que l'Alscia-Lorena esdevingus un estat alemany i en form part del Landtag fins que el territori fou incorporat a Frana. 

El febrer del 1919 fou destitut com a alcalde de Dannemarie i condemnat a residncia forada a Kehl, tot i que li permetiren tornar al seu poble el novembre del 1919, desprs de la forta protesta de totes les autoritats municipals alsacianes. El 1919 el seu antic partit, Zentrum, es transformaria en Union Populaire Republicane-Elsassische Volkspartei (UPR-EVU). Ms tard fundaria el Heimatbund (1925) amb Ren Hauss i Paul Schall, i el diari Die Zukunft. El 1926  publicaren al diari Volkstimme (Veu del poble) el manifest del partit amb 100 signatures de notables destacats, on es defineix Alscia com a una  minoria nacional i reclama una reconversi federal de Frana per encaixar-la, o b una autonomia completa o un plebiscit. El 16 de mar de 1926 fou arrestat i jutjat en el Procs de Colmar del 1928 amb Paul Schall, Joseph Ross i Karl Roos, on foren condemnats a un any de pres i cinc de deportaci. El 1929 fou perdonat pel president de Frana Gaston Doumergue, per fins el 1931 no fou totalment rehabilitat polticament. La seva salut, per, va quedar molt malmesa i va morir uns anys desprs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134580" title="Johann Christoph Bach" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="55033">
 
fent referncia a diversos msics membres de la famlia Bach:
 Johann Christoph Bach I (1642-1703), cos de Johann Ambrosius Bach, el pare de Johann Sebastian Bach.
 Johann Christoph Bach (1645-1693), germ bess de Johann Ambrosius Bach, i oncle de Johann Sebastian Bach.
 Johann Christoph Bach (1671-1721), el germ gran de Johann Sebastian Bach.
 Johann Christoph Bach (1689-1740), fill de Johann Christoph, oncle de Johann Sebastian Bach i, per tant, cos seu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134581" title="Louis Weichardt" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="55034">
Louis Theodor Weichardt (21 de maig, 1894-26 d'octubre, 1985) fou un lder poltic sudafric fundador dels Gryshemde (Greyshirts o Camises grises), una organitzaci nacional-socialista.

Nasqu a Paarl (Provncia del Cap) d'una famlia alemanya. El 26 d'octubre de 1933 va fundar a Ciutat del Cap,el South African Christian National Socialist Movement amb una secci paramilitar (seguint el model nazi de camisa marr Sturmabteilung) anomenats  Gryshemde o Greyshirts.

Quan esclat la Segona Guerra Mundial fou considerat un enemic de l'estat i internat. Quan acab la guerra fou estret collaborador d'Oswald Pirow i el seu grup New Order.

Desprs de la derrota electoral de 1948, Weichardt va dissoldre el seu partit i es va aliar al partit de Daniel Franois Malan, Partit Nacional, i aconsegu ser-ne senador per la Provncia de Natal el 1956-1970.

Referncies.
 Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 editat per Philip Rees (1991, ISBN 0-13-089301-3);
  per Stanley G. Payne (Universitat de Wisconsin-Madison Press, 1980, ISBN 0-299-08060-9);
 The South African Opposition 1939-1945 per Michael Roberts & A.E.G. Trollip (Ciutat del Cap, 1947);
 
Enllaos externs.
 "Vote for Louis Weichardt"  a la pgina del Centre Simon Wiesenthal ;
 Louis Weichardt; Greyshirt leader, foto de diari de 1937 a la pgina del Centre Simon Wiesenthal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134582" title="DB (Deutsche Bahn)" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="55035">

La Deutsche Bahn (tamb nomenada DBAG i DB) s la companyia ferroviria alemanya, resultant de la fusi, l'any 1994, de la Deutsche Bundesbahn (ferrocarrils de l'ex-RFA), la Deutsche Reichsbahn (ferrocarrils de l'ex-RDA) i la West Berlin VdeR (ferrocarrils de Berln Oest).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134583" title="Christian de Duve" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="55036">

Christian Ren de Duve ( Thames-Ditton, Anglaterra 1917 ) s un bioqumic i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.

Biografia.
Va nixer el 2 d'octubre de 1917 a la ciutat de Thames-Ditton, situada al comtat de Surrey, fill de pares belgues. L'any 1920 va retornar a Blgica i va estudiar medicina a la Universitat Catlica de Lovaina, on es va doctorar l'any 1941 en bioqumica i d'on fou professor de bioqumica. 

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca en la secreci endocrina del pncrees, fonamentalment sobre la insulina, arribant a descobrir una altra hormona pancretica, el glucag. Tamb va investigar les funcions fsiques dels lisosomes i els peroxisomes, descrivint el procs pel qual l'acci dels lisosomes permet la introducci d'algunes substncies en l'interior del nucli cellular. Realitzant investigacions sobre l'origen biolgic de la vida el seu treball ha contribut al consens que emergia que la Teoria endosimbitica s correcta, una idea que proposa que el mitocondri, cloroplast i altres orgnuls de cllules eucariotes es van originar a partir de l'endosimbiosi procariota associades a cllules eucariotes primitives. 

L'any 1974 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cllules amb George Emil Palade i Albert Claude.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1974;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134587" title="Oswald Pirow" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="55037">
Oswald Pirow (Aberdeen, Provncia del Cap, 1890 - Pretoria, 1959) fou un poltic sudafric, fundador del grup nacional-socialista New Order.

Era nt d'un missioner alemany i fill d'un metge, estudi lleis a Potchefstroom, Alemanya i Gran Bretanya. El 1924 fou escollit diputat per Zoutpansberg, per el 1929 fou derrotat per Jan Christian Smuts. Tot i aix, el mateix any James Barry Munnick Hertzog el va nomenar ministre de justcia sud-afric, el 1933 de ferrocarrils, i el 1933-1939 de defensa.  Fou el responsable de la primera legislaci anticomunista a Sud-frica.

Va assistir com a espectador als Jocs Olmpics d'estiu, 1936 celebrats a Berln, i el 1938 visit Portugal, Espanya i Alemanya. Tamb es va fer amic del feixista britnic Oswald Mosley. Aquestes visites confirmaren la seva admiraci per 'autoritaisme, pel feixisme, i en particular, pel nazisme. Es mostr partidari que Alemanya tingus colnies a frica i de la poltica neutralista de Hertzog, cosa que va forar la seva dimissi el 1940.

El 1940 va publicar el pamflet Nuwe Order vir die Suid Afrika (Nou Ordre per a Sudfrica) propos l abolici de la democrcia i la creaci d una repblica blanca, cristiana i nazi basada en un poder estatal fort i la disciplina popular. D'antuvi no form cap partit, sin que particip en el Partit Nacional Purificat de Daniel Franois Malan, per el 1942 abandon el partit i fund el Nuwe Order Groop, que fou bandejat a les eleccions del 1943.

Desprs de les eleccions de 1948, Malan orden la dissoluci del seu partit, i Pirow es va retirar a una granja, on fins a la seva mort es va dedicar a escriure llibres d'aventures per a infants.
 
Referncies.
 Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 edited by Philip Rees (1991, ISBN 0-13-089301-3);
  by	Stanley G. Payne (University of Wisconsin-Madison Press, 1980, ISBN 0-299-08060-9);
 The South African Opposition 1939-1945 by Michael Roberts & A.E.G. Trollip (Cape Town, 1947);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134590" title="Johann Christoph Bach (1671-1721)" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="55038">
Johann Christoph Bach (8 de desembre de 1671 - 31 de mar de 1721) va ser un organista i compositor alemany.

Fill gran de Johann Ambrosius Bach i germ de Johann Sebastian Bach, va nixer i va estudiar a Erfurt, Turngia, amb el prestigis compositor Johann Pachelbel i ms tard va ajudar al seu parent Heinrich Bach, a Arnstadt (Turngia). El 1690, va ser nomenat organista a Ohrdruf (Turngia), crrec que va ocupar durant la resta de la seva vida. A la mort del seu pare, va portar a Ohrdruf a Johann Sebastian i es va encarregar del seu manteniment i educaci, sent probablement un dels seus professors de msica. L'any 1721 va morir a Ohrdruf.

Fills seus varen ser:
 Johann Andreas Bach.
 Johann Bernhard Bach (1700-1743).
 Johann Christoph Bach (1702-1756).
 Johann Heinrich Bach.

 Bibliografia .

 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro", Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 Musicalia, Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134591" title="David Baltimore" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="55039">



David Baltimore ( Nova York, EUA 1938 ) s un microbileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1975.

Biografia.
Va nixer el 7 de mar de 1938 a la ciutat de Nova York. Va estudiar biologia a la Universitat de Swarthmore, on es va graduar el 1960, i va realitz el seu doctorat a la Universitat Rockefeller l'any 1964. Va iniciar els seus treballs d'investigaci a l'Institut Salk de San Diego i posteriorment fou nomenat professor de microbiologia a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. Membre de l'Acadmia Francesa de Cincies actualment s professor de biologia a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, centre del qual en fou el president entre 1997 i 2006.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada al MIT, i sota l'atenta mirada de Salvador Luria, desenvolup investigacions sobre l'cid ribonucleic (ARN), observant com aquest pot ser transcrit a cid desoxiribonucleic (ADN) mitjanant la Transcriptasa inversa, la qual s un factor important en la reproducci dels retrovirus.

L'any 1975 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia amb Renato Dulbecco i Howard Martin Temin pels seus descobriments referents a la interacci entre els virus tumorals i el material gentic de la cllula.

Reconeixements.
En honor seu s'anomena l'asteroide (73079) Davidbaltimore descobert el 14 d'abril de 2002 a l'Observatori Palomar per la NEAR.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1975;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134592" title="Gunpowder" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="55040">

El Gunpowder s un te verd xins originari de la provncia del Zhejiang. Deu el seu nom (la traducci vol dir plvora) a les seves fulles caragolades en forma de boles. Els xinesos l'anomenen zhch perles de te.

La producci del Gunpowder es remunta a la dinastia Tang (618-907) per la seva introducci a Taiwan no fou fins els anys 1800.

Les fulles brillants indiquen un te jove i testimonien una bona qualitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134595" title="Johannes Van Rensburg" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="55041">
Johannes Frederik Janse Van Rensburg (conegut com a Hans) (Winburg, Estat Lliure d'Orange 24 de setembre de 1898 - Ciutat del Cap, 25 de setembre de 1966) fou un poltic Sudafric, lder de l'Ossewabrandwag.

Era membre d'una famlia lleial a l'imperi britnic, i es gradu en alemany a la universitat de Stellenbosch el 1930. El 1924 fou secretari privat de Tielman Roos, ministre de justcia de James Barry Munnick Hertzog, de manera que el 1933 fou secretari de justcia i el 1936 administrador de l'Estat Lliure d'Orange.

El 1934 tamb va ocupar alguns crrecs militars i el 1936 form part de la delegaci sudafricana als Jocs Olmpics d'estiu, 1936 a Berln, on la seva admiraci pel nacional-socialisme li va fer exclamar Hitler is ein heiliger (Hitler s un sant). El 1941 va dimitir en el crrec d'administrador i pass a liderar els Ossewabrandwag (Bandes de sentinelles dels carros de bous), grup paramilitar fundat el 1939 i considerat per Oswald Pirow com fora de xoc dels afrikaner. El va dirigir fins el 1952 i va tenir especial cura dels Stormjaers, fora de xoc de la que en formaria part el futur ministre sudafric Balthazar Johannes Vorster. Va cooperar amb el Partit Nacional Purificat de Franois Daniel Malan i contact amb agents nazis a Loureno Marques (Moambic).

El 1948 fou lder destacat del Partit Afrikaner, per el seu grup va decaure i el 1952 va dimitir com a cap dels Ossewabrandwag. Va servir en diversos crrecs administratius i el 1962 es va retirar a una granja fins a la seva mort.

Referncies.
 Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 edited by Philip Rees, 1991, ISBN 0-13-089301-3;
The Leader of the Ossewa Brandwag web page; info, links;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134597" title="Komis" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="55042">

Els komis (obsolet: komi-zyrians) viuen a la Repblica Komi, Provncia de Mrmansk, Khntia-Mnsia, i Iamlia (Rssia). El seu subgrup ms septentrional tamb s conegut com a komi-izhemtsy (pel riu Izhma) o iz'vataz. Aquest grup es distingeix per ser ms tradicionalista, i mantenir una economia de subsistncia basada en la ramaderia dels rens. 
 Situaci demogrfica .

Actualment, els komis sn minoria al seu propi territori. Noms el 33% dels habitants de Syktyvkar sn komis, per encara s ms baix el percentatge a Vorkuta (l'1%), i encara ms baixa a Ukhta (menys de l'1%). A les rees rurals encara sn majoria, per la importncia econmica de les rees rurals est en franca decadncia i hi ha una forta emigraci vers les ciutats, on els joves komis, desestructurats, sn fcilment russificats (un ter dels komis urbans s'identifiquen com a russos i el 80% dels komi entn el rus, mentre que noms l'1,2% dels russos enten el komi). Endems, no tenen control sobre l'explotaci de llurs propis recursos.

 Histria .
 Costums tradicionals .
Llur territori originari era marcat pels rius Kama, Pechora i alt Dvina, per ms tard es barrejaren amb elements eslaus i escandinaus i ocuparen part de l'Ural, del Kama i la vall del Mezen. S'anomenaven komi-mor o komi-voitir (gent del Kama). Comerciaven amb els pobles samoiedes, dels quals n'adoptaren part de la vestimenta (els abrics de pell), i en foren mitjancers amb russos i escandinaus.

Donat que l'agricultura s fora limitada a la regi boscosa, els homes noms caaven, curaven els rens i tallaven i transportaven la llenya a travs dels rius. Caaven en grups de 10 o 12 individus que feien expedicions cap al Nord, es desplaaven en canoes arrossegades per gossos o crvids i pescaven en canoes. Tamb atacaven amb llances els ossos en llurs caus d'hivern, i rens salvatges amb trampes.

S'aixoplugaven del mal temps amb cobertes de llana o de lli obertes pel cap, semblants als ponxos bolivians. Els tenyien amb colors vegetals o b imprimien motius vegetals amb fragments de fusta. Tamb fabriquen molts atuells amb escora de bedoll. Les cases sn elevades sobre el nivell del sl, de manera similar als palafits, als quals hi pujaven mitjanant una escletxa dins l'atri, i hi havia una cambra on curaven del foc, tota feta de fusta. Tamb curaven les collites en un graner plantat sobre pals.

Abans del matrimoni, el jovent gaudia d'una llibertat sexual absoluta, i el ritual matrimonial era fora semblant al rus, per en l'antic costum, que encara mantenen, el nuvi cobria el cap de la nvia amb un mocador, sense el qual no havia de mostrar-se en pblic. La celebraci del casori s'iniciava amb un bany durant el qual l'esposa, seguint un ritual fnic antic, ha de romandre sola cantant cants de lamentaci. La dona, per, ocupava una posici social inferior a l'home, qui noms caava, conreava la terra i curava dels rens. La infidelitat matrimonial era fora freqent.

La vida de pescadors ha fet nixer la creena en esperits de l'aigua amb caps grans, els quals sabien transmigrar les nimes dels ofegats. Tamb es coneix una altra, comuna tamb als antics russos, un esperit femen que havia nascut entre el sgol i amenaava els homes d'un cop de sol.
 Primeres notcies .
Tamb es creu que eren la gent de l'antiga Birmia o Prmia (la Beormas o Biarmjas de les crniques escandinaves dels segles IX i X), situada entre el Dvina Septentrional i el Mar Blanc, en els antics gubernia d'Arkhangelsk i Vologda, molt popular a les sagues. Gaudien d'una organitzaci social fora particular, i foren governats per reis en una zona comercial fora important. Cap el segle XII hi arribaren els primers colons russos, i durant els segles XIII i XIV foren tributaris de Novgorod. Aleshores adoraven el sol, el foc, l'aigua, els arbres i la vella d'or.

En els escrits russos del segle XI a XIV aquesta associaci tribal era coneguda com a Vychegda Perm, ja que els permians eren establits en el mig Vyshegda, on eren sedentaris i vivien de la cacera, de la pesca, de l'agricultura de rostoll i de la ramaderia. El principal centre artes i comercial era la vila de Karybiyv.

Cap el segle XIV s'increment la influncia del principat de Moscvia, sobretot quan foren evangelitzats pel bisbe ortodox Stefan Khrap de Perm el 1375-1396, oposat al cap dels pagans komis, Pam; d'aquesta poca daten els primers escrits en komi o antic prmic, de caire religis, en un alfabet inspirat en l'eslau eclesistic (nomenat ms tard cirllic) anomenat Abur el 1372 sota patrocini del prncep Demitri de Moscvia, per a traduir texts sagrats russos des del monestir d'Ust Vym. El 1383 es crearia el bisbat de Perm, del qual Stefan en fou el primer titular. El 1492, sota el bisbat de Filofei, hi fou incorporat Vologda.  
 Invasi russa .
El 1471-1478 la Birmia fou incorporada oficialment al Principat de Moscvia, qui en ced l'explotaci a la famlia Stroganov. Tanmateix, malgrat aix van romandre independents fins que el 1505 el tsar Ivan IV de Rssia va deposar llur prncep Matti i els va sotmetre. Els komis, aleshores, establiren nous assentamentsentre els Vychegda, Mezen', Peetxora i tributaris, i es van integrar comercialment en el mn rus. El territori permiac, per, reb molts immigrants russos, i en la segona meitat del segle XVI els Stroganov establiren la votxina (propietat patrimonial) feudal, com a productors de sal, a tota la regi del Kama. Els permians vassalls dels Stroganov els pagaven tributs en cereals i moneda, endems d'obligar-los a cedir eines, fusta, m d'obra i carb per les salineres.

Entre els segles XV i XVIII jugaren un rol important en les rutes comercials del Viatka i marges del Kama a Arkhangelsk, i de Veliki Ustivg cap a Sibria. Es fundaren els centres comercials d'Ust'-Sysol'sk (avui Syktyvkar) i Ust'-Vym', sobretot en cuirs, pesca i cacera. A finals del segle XVI s'explotaren les salines a Seregov, i a mitjans del segle XVIII es construiren fundicions de ferro a Niuvtxim, Kazhim i Niutxpas, aix com una refineria de petroli al riu Ukhta el 1745. Tamb es construren rodes de mol al Petxora, i se celebraren fires a Ust-Sysolsk, Nebdino, Ust'-Vym' i Vazhgort.

Els komis comenaren a prendre concincia com a grup. Els pagesos eren txernososhne krestiane (pagesos tributaris de l'estat), dependents de l'estat feudal. Per altra banda, el 1775 els russos van compondre les primeres gramtiques komis i udmurt, ja que noms havien estat cristianitzats parcialment, i continuaren les emigracions russes. Tanmateix, els sacerdots eren nadius, tenien el seu propi seminari i hi traduien llibre sagrats. Ja el 1843 els capellans del territori eren ensinistrats en llengua komi. La religi ortodoxa formar part del nacionalisme komi, ja que foren aconvertits ben aviat i gaireb en la seva totalitat. El nacionalisme komi sorgir a mitjans del segle XIX, com als altres pobles finogrics, amb el handicap de no haver comptat amb tradici d'estatalitat, com altres pobles, i per tant es basava en el folklore i la cultura popular (Georgi Lytkin, Ivan Alexeivitx Kuratov i Kallistrat Zhakov), ms preocupats en unificar la naci que en crear un estat independent.

El 1841-1843 es produiren les primers revoltes de mases de pagesos contra el govern arbitrari de els autoritats locals i contra les condicions de vida opressives a Ust'-Kulom, Izhma i Vym'. Fins a les reformes del 1860, en les que als pagesos se'ls garantiren  el gaudi de la terra on treballaven, es van continuar rebellant. I tot i que les condicions socials de caire feudal hipotecaven l'economia de la regi, poc a poc, el capitalisme rus penetr al territori.

Alhora, el 1861 esclat una revolta de caravaners que fou molt durament reprimida per l'exrcit. Un tribunal militar sentenci els seus lders, A. V. Ketov, U. I. Gusel'nikov i D. I. Systerov, a ser assotats amb bastons i exilats a treballs forats (38.000 dels 59.000 permiacs eren serfs dels Stroganov). A finals del segle XIX l'estratificaci de la propietat era molt accentuada en el territori permiac, ms apte per a l'agricultura, ja que el 55 % dels habitants eren pagesos pobres. Aquesta pobresa oblig molts d'ells a emigrar a l'actual Novosibirsk. El 1897 la totalitat de permians sumava 258.000 individus.

A comenaments del segle XX les botigues artesanes locals floriren al costat del Petxora, i preferien practicar la cacera i la pesca sobre l'agricultura, ja que el terreny era pobre i els condicions pauprrimes. Tamb s'hi organitzaren els primers grups socialdemcrates formats pels exilats poltics a Ust'-Sysolsk i Ust'-Sylma. Durant la revoluci del 1905-1907 organitzaren demostracions poltiques, manifestacions i vagues a Ust'-Sysolsk, Ust'-Sylma i a Seregov, per fracassaren. Tamb aparegueren els primers teoritzadors panfinlandesos, partidaris de formar un Estat de Birmia amb els komis, udmurts, Maris i mordovians. Noms el 14 % dels zirians i el 6 % dels permians eren alfabetitzats

Enllaos externs.
Komi-Izhemtsy contra el Banc Mundial;
Komi;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134598" title="Batalla de Gallpoli" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="55043">

La batalla de Gallpoli o campanya dels Dardanels, fou una operaci militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolup a la pennsula de Gallpoli entre febrer de 1915 i gener de 1916. L'operaci s'inici com un esfor conjunt del Regne Unit i Frana per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otom, aliat de les potncies centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble (avui Istanbul). Per aconseguir-ho, les forces aliades havien de desembarcar a la pennsula de Gallpoli, a la banda europea de l'estret dels Dardanels i obrir-se pas fins arribar a Constantinoble. L'intent fou un fracs i les tropes aliades, desprs de mantenir uns precaris caps de pont a la pennsula, retiraren les tropes el gener de 1916. A Turquia l'operaci es coneix com a anakkale Sava lar , per la provncia de anakkale.

 Prolegmens .
Quan l'imperi otom entr en guerra al costat de les potncies centrals, l'octubre de 1914, qued bloquejat als aliats l'nic pas que quedava per aportar reforos i subministraments a Rssia, reforos que resultaven vitals per enfortir el front oriental i aix alleugerir la pressi alemanya sobre el front occidental. A finals de 1914 el front occidental havia quedat definitivament fixat i els aliats buscaven urgentment l'obertura d'un nou front. Per aix es pens en atacar Turquia per la banda dels estrets (els Dardanels i el Bsfor), operaci que permetria obrir l'esperat nou front, debilitar l'Imperi Otom, obrir el pas de vaixells a travs dels estrets cap a Rssia i possiblement capturar Constantinoble; aix mateix, l'operaci podria forar l'entrada de Grcia i Bulgria en la guerra al costat dels aliats.

Desprs de diverses propostes d'atacar Turquia, rebutjades pel govern britnic, a finals de novembre de 1914 el primer lord de l'almirallat, Winston Churchill, propos el seu projecte de pla per atacar Turquia a travs dels Dardanels. Churchill argument que la Royal Navy disposava de molts vaixells obsolets, especialment cuirassats, que no podien enfrontar-se a la flota alemanya d'alta mar (Hochseeflotte) per que serien tils en altres teatres d'operacions. El pla fou aprovat pel consell de ministres el gener de 1915. Inicialment l'atac havia de ser exclusivament naval i havia de forar el pas pels Dardanels, destruint les defenses costaneres i amb un mnim de tropes per realitzar tasques de voladures i d'ocupaci fsica, per el fracs d'aquesta operaci dugu a considerar un desembarcament a gran escala a la pennsula de Gallpoli.

 L'atac naval .
El 19 de febrer s'inici l'atac naval preparat per l'almirallat, amb un bombardeig de les posicions d'artilleria turques a la costa dels Dardanels per part d'una flota anglofrancesa, en la qual particip el cuirassat Queen Elizabeth.

El 18 de mar es realitz un nou atac, dirigit principalment al punt ms estret dels Dardanels, on l'amplada s inferior als dos quilmetres. Una flota sota el comandament de l'almirall John de Robeck, intent forar el pas pels Dardanels. El minador turc Nusret havia collocat una gran quantitat de mines marines els dies anteriors. Els aliats intentaren utilitzar pescamines abans de l'atac, per foren repellits per l'artilleria turca. Aix i tot el pla no es modific i la flota intent forar el pas dels estrets, amb el resultat que gaireb tots els vaixells patiren danys considerables: tres cuirassats resultaren enfonsats (els britnics Ocean i Irresistible i el francs Bouvet), mentre els creuers de batalla Inflexible i els cuirassats francesos Suffren i Gaulois quedaren greument danyats.

 Els desembarcaments .
El fracs de l'operaci decid els aliats a aturar altres intents de forar els estrets per mitjans exclusivament navals i semblava clara la necessitat d'usar forces terrestres que desembarcarien a la pennsula de Gallpoli per eliminar l'artilleria mbil turca. Aix permetria que els pescamines netejessin les aiges dels estrets i els vaixells grans podrien forar-los. Amb aquest pla, el ministre de la guerra britnic, Lord Kitchener, nomen el general Ian Hamilton comandant del Cos Expedicionari del Mediterrani (Mediterranean Expeditionary Force, MEF) que duria a terme la missi. En aquell moment, el MEF va quedar format pel Cos d'exrcit d'Austrlia i Nova Zelanda (ANZAC), que en aquell moment incloa la 1a divisi australiana i la divisi australiana i neozelandesa, per la 10a i 29a divisions britniques de les noves divisions Kitchener i per una divisi d'infanteria de marina. Hamilton tamb comptava amb el Cos Expedicionari d'Orient de l'exrcit francs.

La fora d'invasi de Hamilton es concentr a Egipte, amb poques mesures de seguretat o ocultaci, de manera que els turcs tingueren temps suficient per preparar-se per a un assalt amfibi. Les tropes turques a la zona dels Dardanels estaven formades pel cinqu exrcit turc, sota el comandament de l'assessor militar alemany Otto Liman von Sanders, amb un total d'uns 84.000 homes. A Bulair, a prop del coll de la pennsula de Gallpoli es trobaven la 5a i 7a divisions; al cap Helles, a l'extrem de la pennsula i al llarg de la costa de l'Egeu es trobava la 9a divisi; Gaba Tepe, al mig de la pennsula s'estacion la 19a divisi, sota el comandament de Mustaf Kemal Atatrk; finalment, a la banda asitica dels Dardanels es trobaven la 3a i 11a divisions. 

El pla d'invasi del 25 d'abril de 1915, preveia el desembarcament de la 29a divisi britnica a Helles, a l'extrem de la pennsula, seguit d'un avanament fins als forts de Kilitbahir. L'ANZAC havia de desembarcar ms al nord, a la costa de l'Egeu ms amunt de Gaba Tepe (en una badia anomenada des de llavors badia Anzac), des d'on podria avanar transversalment per la pennsula i bloquejar la retirada o els reforos turcs de Kilitbahir. Mentrestant, els francesos havien de realitzar un desembarcament de distracci a Kum Kale, a la costa asitica dels Dardanels, i altres vaixells havien de dirigir-se ms al nord, a Bulair, on la pennsula s'uneix al continent, tamb com a maniobra de distracci.

 Badia Anzac .
Les tropes de l'ANZAC desembarcaren al lloc previst (anomenat incialment platja Z i desprs la badia Anzac) poques hores abans de l'alba. Les barcasses, per, acabaren concentrades a una zona reduda de la badia, fet que provoc un considerable desordre entre les tropes, que no trobaren gaire oposici per part turca. Poc desprs la majoria de tropes britniques comenaren a pujar els turons que envoltaven la badia. La segona onada de desembarcament, per, es trob amb una oposici fora ms intensa.

Cap a les 6 del mat les notcies del desembarcament a Anzac arribaren a von Sanders, que deix la defensa de la zona en mans de les divisions de Kemal Atatrk, pensant que el desembarcament principal es produiria ms al nord. Atatrk contraatac al llarg del mat i aconsegu repellir els australians i neozelandesos a una franja estreta al voltant de la badia. Els atacs posteriors del dia 27 estigueren a punt d'obligar a reembarcar les tropes de l'ANZAC i noms es pogu mantenir el cap de pont grcies a l'artilleria naval de suport. La posici precria a la badia Anzac acab consolidant-se amb l'arribada de reforos britnics el dia 30 d'abril.

 Cap Helles .

Poques hores desprs de l'inici de l'operaci a la badia Anzac es produ el desembarcament al cap Helles, precedit per un bombardeig naval i ja amb llum de dia. El desembarcament el realitz la 29a divisi britnica sota el comandament del general de divisi Aylmer Hunter-Weston, en cinc platges que formaven un arc en l'extrem de la pennsula i designades, d'est a oest, S, V, W, X i Y. El comandant de la fora de desembarcament a la platja Y aconsegu dur les tropes fins a 500 metres del poble de Krithia, que en aquells moments estava desert (tot i que al dia segent la platja Y fou evacuada a mesura que arribaven reforos turcs.

Els desembarcaments principals, per, foren els de la platja V i la platja W. A la platja V desembarcaren els Royal Munster Fusiliers i els Royal Hampshires mitjanant un vell transport de carb reconvertit, el River Clyde, mentre que els Royal Dublin Fusiliers desembarcaren en barcasses descobertes. A la platja W els Lancashire Fusiliers tamb desembarcaren en barcasses descobertes cap a una platja la sortida de la qual estava obstruda amb filferro de punxes. En ambds casos, els defensors turcs estaven en una posici perfecta per causar grans baixes a les forces de desembarcament, que representaven un blanc perfecte per a les metralladores del fort de Seddlbahir, finalment capturat al dia segent.

En ambds desembarcaments, a Helles i a Anzac, al final del dia no s'havien aconseguit els objectius previstos i en els dies segents se succeren atacs i contraatacs amb pocs canvis de domini territorial.

 Primeres batalles .
El 28 d'abril, les tropes de cap Helles, amb el suport francs, intentaren ocupar el poble de Krithia, en l'anomenada primera batalla de Krithia. El pla d'atac result massa complex i poc clar per als comandants de les divisions. Les tropes de la 29a divisi encara estaven exhaustes de la lluita del desembarcament i la captura de Seddlbahir. L'atac qued bloquejat al voltant de les 6 de la tarda, amb uns pocs guanys territorials per sense assolir el poble de Krithia. En aquesta posici, a mig cam del cap Helles i Krithia, els britnics comenaren a cavar les trinxeres, que es mantindrien durant tota la campanya. Els dies 1 i 3 de maig els turcs intentaren refusar els aliats altra vegada cap a la platja per sense xit. S'havia arribat a un punt mort amb unes trinxeres improvisades, molt ms senzilles, petites i precries per no gaire diferents de les de Frana i Blgica.

El 2 de maig tamb es decid intentar un atac des de la badia Anzac, on les tropes tenien un cap de pont molt ms estret, per capturar el punt anomenat Baby 700. L'atac tingu xit inicialment, per les tropes es veieren obligades a recular durant la nit del 3 de maig, amb unes 1.000 baixes. El 6 de maig es torn a intentar un atac des del cap Helles, aquesta vegada reforat amb dues brigades procedents d'Anzac; l'operaci es coneix amb el nom de segona batalla de Krithia, i aconsegu avanar la lnia de front poc menys de mig quilmetre, amb un nombre elevat de baixes.

Els turcs llanaren un gran atac contra les posicions a la badia Anzac el 19 de maig, que fracass completament. Els turcs, mancats de suport d'artilleria i amb relativament poques municions, confiaven en la sorpresa i la superioritat numrica (40.000 homes contra 10.000), per els observadors aliats detectaren els preparatius per a l'atac i prepararen una defensa slida, que caus unes 10.000 baixes a les tropes otomanes. Tot i aix aquell mateix mes l'artilleria naval britnica es vei molt perjudicada pel torpedinament dels vaixells HMS Goliath, HMS Triumph i HMS Majestic, que oblig a retirar bona part del suport dels cuirassats.

El 4 de juny, a la tercera batalla de Krithia, un nou intent britnic de trencar les defenses turques result novament en un fracs amb gran nombre de baixes. El 28 de juny, amb uns objectius molt ms modestos i amb el refor de la nova 52a divisi, la batalla del Gully Ravine aconsegu un petit aven de les tropes aliades sobre el flanc esquerre (a la costa egea), que els turcs intentaren recuperar els primers dies de juliol, sense xit.

 L'ofensiva d'agost i la badia de Suvla .
Davant dels repetits fracassos de les ofensives a partir del cap Helles per capturar Krithia, el general Hamilton elabor un pla diferent, amb el conjunt d'operacions conegudes genricament amb el nom de batalla de Sari Bair. L'operaci consistia en un desembarcament de dues divisions a la badia de Suvla, vuit quilmetres al nord d'Anzac, la nit del 6 d'agost; juntament amb un potent assalt des d'Anzac cap a la cresta de Sari Bair, trencant la lnia defensiva turca.

El desembarcament a Suvla top amb poca oposici, per els objectius britnics s'havien redut tant per precauci, i les tropes avanaren tan lentament, que l'ocupaci es limit inicialment a la platja i pocs metres ms. Aix don temps als turcs a avanar-se i capturar les posicions elevades dels turons d'Anafarta, el que convert el front de Suvla en un altre punt mort que aviat es convert en una nova posici atrinxerada.

Mentrestant, a Helles es realitz un atac de distracci en direcci, novament, cap a Krithia, que result en l'anomenada batalla de les vinyes de Krithia, sense resultats concloents i amb un considerable nombre de baixes. A la badia d'Anzac tamb es realitzaren els assalts previstos: un atac contra un conjunt de trinxeres turques tingu xit, per l'atac principal dirigit als turons de Sari Bair tingu menys xit. La fora que havia d'ocupar el tur de Chunuk Bair es qued a 500 metres del cim i noms pogu ocupar-lo al mat segent, fet que descoordin l'atac previst per aquell mat 7 d'agost contra les defenses turques situades darrera la cresta. Els britnics conservaren precriament els turons fins que un contraatac massiu turc el dia 9 d'agost, dirigit personalment per Kemal, fu recular les tropes aliades altra vegada cap a la platja. Davant de la manca de resultats clars, un segon atac previst per ocupar el tur 971 no s'arrib a realitzar, mentre que una brigada australiana i ndia es perderen durant la nit i foren fcilment refusades pels defensors turcs.

Posteriorment les tropes de la badia de Suvla reberen els reforos de les 53a i 54a divisions ms la 2a divisi muntada de yeomanry (regiments de voluntaris formats originalment per pagesos), aix com la 19a divisi procedent de Helles. Amb aquests reforos s'intent un nou atac el 21 d'agost, aquesta vegada cap al tur que els aliats anomenaren Scimitar Hill y el tur 60. El control d'aquestes posicions elevades hauria unit els fronts de Suvla i d'Anzac. Desprs de 8 dies, per, es don per acabat l'atac sense cap resultat.

 Evacuaci .

Desprs del fracs de l'ofensiva d'agost, el comandament aliat atur temporalment les accions per decidir com calia continuar la campanya. Les notcies de la veritable situaci comenaren a filtrar-se a la premsa britnica i alguns oficials superiors mostraren el seu desacord amb la direcci de la campanya de Hamilton. L'octubre es plantej l'evacuaci de les platges, per Hamilton s'hi resist, adduint la prdua de prestigi que representaria per a l'exrcit britnic. Poc desprs, per, fou substitut com a comandant de la campanya pel tinent general Sir Charles Monro.

La situaci es complic per l'entrada en guerra de Bulgria al costat de les potncies centrals. Per aquesta ra, el 5 d'octubre de 1915 els britnics obriren un nou front al Mediterrani, a Tessalnica, que reduiria els reforos disponibles per als Dardanels. A ms a ms, ara Alemanya tenia connexi directa per terra amb Turquia, a travs d'ustria-Hongria i Bulgria, amb la possibilitat d'enviar artilleria pesada contra els precaris caps de pont aliats. Davant de les expectatives, el general Monro recoman l'evacuaci i el mateix Kitchener, desprs de visitar les trinxeres de Gallpoli, tamb don suport a la decisi.

L'evacuaci de 14 divisions en hivern i amb una gran proximitat a l'enemic resultava perillosa. La posici precria dels aliats qued prou evidenciada amb una gran tempesta hivernal el 17 de novembre, que dur tres dies i inund les trinxeres, arrosseg cossos de soldats sense enterrar i ofeg alguns soldats; les nevades posteriors encara provocaren ms morts. Tot i aix, l'operaci d'evacuaci fou l'xit ms importants dels aliats en tots la campanya, realitzat amb molt poques baixes i sense que l'enemic se n'adons fins als darrers dies. A partir del 7 de desembre algunes tropes ja van comenar a abandonar les platges, mentre altres feien atacs de distracci contra els turcs per ocultar l'operaci. A finals de desembre s'evacuaren Suvla i Anzac, que quedaren buides el 20 d'aquell mes. El cap de pont d'Helles es mantingu provisionalment uns dies ms per si es volia reprendre l'ofensiva, per el dia 27 de desembre es decid evacuar tamb aquesta posici; les ltimes tropes van abandonar la pennsula el 9 de gener de 1916.

 Valoracions i conseqncies .
La batalla de Gallpoli represent el final de l'intent aliat d'atacar Turquia directament. A partir d'aquell moment els britnics es centraren en l'atac per Mesopotmia, a partir de Kuwait, i per Palestina, a partir d'Egipte, que culmin amb la captura de Jerusalem per Nadal de 1917. Per als turcs represent una gran injecci de moral i pos en evidncia la falta de planificaci del comandament aliat.

Ja l'intent inicial aliat d'atac exclusivament naval part de la falsa premissa que l'artilleria naval es podria comportar contra les defenses costaneres turques de la mateixa forma que l'artilleria pesada terrestre es comportava contra les fortificacions al front occidental. Els canons navals, de tir bsicament horitzontal, resultaren menys efectius que els obusos alemanys i austracs contra les fortificacions belgues i franceses. D'altra banda, la manca de previsi pel que fa a les mines, result fatal (els primers pescamines de les operacions als Dardanels foren vaixells pesquers reconvertits). Posteriorment els plans de desembarcament s'elaboraren pensant en un rpid aven cap a l'interior de la pennsula; quan l'atac qued bloquejat a les platjes de Helles, Anzac i Suvla, les tropes quedaren confinades en un espai extraordinriament estret, sense aigua potable i amb poques zones fora de l'abast de l'artilleria enemiga.

Des del punt de vista poltic, el fracs de l'operaci oblig Winston Churchill a dimitir del seu crrec de Primer Lord de l'Almirallat i a John Fischer del seu de Primer Lord del Mar. Per la seva banda, represent tamb el final de la carrera del general Hamilton. En canvi, al bndol otom, el triomf contra els aliats impuls a Mustaf Kemal Atatrk en el seu rpid ascens cap al poder.

 Baixes .
Durant tota la campanya es calcula que els aliats van patir unes 140.000 baixes, mentre que els turcs unes 250.000, directament a causa d'accions militars. A aquestes baixes cal afegir unes 140.000 baixes ms aliades a causa de malalties, contretes en l'entorn insalubre de les trinxeres aliades, com disenteria i febre tifoidea. De les baixes aliades es calcula uns 45.000 morts i uns 95.000 ferits, mentre que al bndol otom es calculen uns 85.000 morts i uns 165.000 ferits.

Actualment al camp de batalla de Gallpoli es troben 62 cementiris, conservats per la Commonwealth War Graves Commission (Comissi de cementiris de guerra de la Commonwealth), per als soldats del Regne Unit i els dominis que participaren a la batalla (Austrlia, Nova Zelanda, ndia i Terranova, principalment). L'exrcit francs tamb hi mant un cementiri, mentre que el turc en conserva de petits i un gran nombre de memorials.

 Referncies .

 Martin Gilbert, The First World War: A Complete History, captol 8; ISBN 0-8050-7617-4;
 Philip J. Haythornthwaite, Gallipoli 1915, Frontal Assault on Turkey; Osprey Campaign Series nm. 8, Osprey Publishing, 1991.
 Michael Hickey, The First World War (IV): The Mediterranean Front 1914-1923; Osprey Essential Histories Series nm. 23, Osprey Publishing, 2002.
 David Stevenson, 1914-1918. The history of the First World War; Penguin History, Penguin Books, 2005.
 Battles - The Gallipoli Front a FirstWorldWar.com ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134601" title="Renato Dulbecco" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="55044">


Renato Dulbecco ( Catanzaro, Itlia 1914 ) s un bileg i professor universitari nord-americ, d'origen itali, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1975.

Biografia.
Va nixer el 22 de febrer de 1914 a la ciutat de Catanzaro, capital de la provncia del mateix nom. Va estudiar medicina a la Universitat de Tor i el 1940 fou nomenat professor de patologia en aquesta mateixa universitat. A partir de 1947 es va dedicar a la investigaci en bacteriologia i posteriorment es trasllad als Estats Units, juntament amb Rita Levi-Montalcini, pas del qual en va adquirir la nacionalitat l'any 1953. 

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al costat de Salvador Luria desenvolupant investigacions sobre bacterifags a la Universitat d'Indiana mitjanant la utilitzaci de raigs ultraviolats. L'any 1949 inici la seva etapa de 10 anys a l'Institut Tecnolgic de Califrnia participant en el grup dirigit per Max Delbrck realitzant investigacions sobre els oncovirus animals.

A finals de la dcada del 1950 inici la seva collaboraci amb l'estudiant Howard Martin Temin amb el qual inici la seva recerca sobre els virus tumorals, treballs que continu a partir de 1962 a l'Institut Salk de San Diego, on entr en contacte amb David Baltimore i on desenvolup investigacions sobre l'cid ribonucleic (ARN), observant com aquest pot ser transcrit a cid desoxiribonucleic (ADN) mitjanant la Transcriptasa inversa, la qual s un factor important en la reproducci dels retrovirus. Va dedicar totes les seves investigacions a l'estudi dels tumors especialment a l'efecte dels virus sobre les cllules, arribant a la conclusi que els virus poden ocupar un paper destacat en la gnesi del cncer .

L'any 1975 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia amb David Baltimore i Howard Martin Temin pels seus descobriments referents a la interacci entre els virus tumorals i el material gentic de la cllula.

Des de 1986 fou un imporant imulsor del Projecte Genoma Hum.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1975;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134604" title="Cos d'exrcit d'Austrlia i Nova Zelanda" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="55045">
El cos d'exrcit d'Austrlia i Nova Zelanda (Australian and New Zealand Army Corps, ANZAC) fou el conjunt d'unitats militars reclutades a Austrlia i Nova Zelanda per lluitar a Europa i el Prxim Orient durant la I Guerra Mundial.

L'ANZAC original, que particip a la batalla de Gallpoli, estava format per la 1a divisi australiana i la divisi australiana i neozelandesa. La 2a divisi australiana s'hi afeg a l'agost de 1915 i encara particip en les darreres accions a Gallpoli. Desprs de l'evacuaci de la pennsula de Gallpoli, l'ANZAC es reun a Egipte, on el contingent neozelands form la nova divisi neozelandesa i es crearen la 4a i 5a divisions australianes, mentre que la 3a s'estava reclutant a Austrlia. Finalment l'ANZAC qued dividit en dos cossos , l'ANZAC I i l'ANZAC II. Desprs d'aquesta reorganitzaci la majoria d'unitats de l'ANZAC es traslladaren al front occidental, on participaren a la batalla del Somme i, concretament, a la batalla de Pozires.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134607" title="Georgi Lytkin" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="55046">
Georgi Lytkin (1835 1907) fou un escriptor i lder nacional komi, pare del nacionalisme komi modern.

Era el fill d un mercader arrunat que estudi a Sant Petersburg i tradu texts sagrats al komi; tamb era militant socialista, per intent elevar Esteve de Perm a la categoria d heroi nacional komi i cerc la puresa del llenguatge. Tamb propos la creaci d'una Esglsia Ortodoxa Komi Autocfala.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134609" title="Kallistrat Zhakov" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="55047">
Kallistrat Zhakov (1866 1926) fou un escriptor i lder nacional komi, un dels pares del nacionalisme komi modern amb Georgi Lytkin i Ivan Alexeivitx Kuratov. 

Era fill d un artes, i fou expulsat de l'escola per exposar punts de vista ateus. Influt per Lev Tolstoi, desenvolup una nova filosofia anomenada limitisme, segons la qual Du o la Fora Primria s la mateixa per a tothom, tot i que la coneixen sota diferents noms i formes.
Compos el poema pic Biarmia (1916), on defensa al dirigent dels pagans komis. Pam, contra el bisbe Esteve de Perm.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134610" title="Quart Creixent (llibreria)" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="55048">

Quart Creixent s una histrica llibreria de Palma, pionera en la venda exclusiva de llibres en catal. Est situada a la ciutat antiga, dins el carrer Rub, molt a prop de la Plaa Major.

Va ser inaugurada el 12 de febrer de 1982 amb la presncia de Joan Brossa, que present el llibre "Sextines". En foren fundadors Antoni Artigues, Jaume Corbera i Maria Pons, la qual abandon el projecte al cap de poc temps;  posteriorment s'hi afegiren Arnau Amer i Dolors Fernndez i, un poc ms endavant, Miquel Serra i Jernia Oliver.

La llibreria nasqu amb la voluntat de donar al llibre en catal la normalitat que la llengua no tenia a la societat, per aix des de l'inici Quart Creixent noms ven llibres, revistes, discs, vdeos i jocs en catal. A ms de fer de botiga de llibres, Quart Creixent ha fet, dins les seves modestes possibilitats, de centre de promoci cultural, amb l'organitzaci de presentacions, de debats, de recitals potics i musicals, etc.

Pel seu local (al carrer d'en Rub, nm 5, de Palma) desprs de Joan Brossa hi han passat altres figures importants de la cultura catalana, com Blai Bonet, Maria Merc Maral, Jaume Vidal Alcover, Maria Aurlia Capmany, Francesc de Borja Moll, Josep Maria Llompart, Guillem d'Efak, Antoni Serra, Biel Mesquida, Jaume Santandreu, Antnia Vicens, Joan Sol, Gabriel Oliver 'Majoral', Aureli Argem, Francesc Ferrer i Girons...

Amb motiu del seu 25 aniversari, el 12 de febrer de 2007 s'hi va presentar el llibre El dia a dia de Joan Brossa, i la llibreria va convidar els seus clients a unes actuacions d'Enric Casassas, Pascal Comelade i Josep Pascual (16 de febrer de 2007) i de Joan Miquel Oliver i Antnia Font (17 de febrer de 2007), al Teatre Sans de Palma.

Tamb amb motiu del seu 25 aniversari, la llibreria reb un dels Premis 31-D del 2006 de l'Obra Cultural Balear: el Francesc de Borja Moll.

Vegeu tamb.
 Llibreria Tres i Quatre;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134611" title="Howard Martin Temin" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="55049">


Howard Martin Temin ( Filadlfia, EUA 1934 - Madison 1994 ) fou un bileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1975.

Biografia.
Va nixer el 10 de desembre de 1934 a la ciutat de Filadlfia, poblaci situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar biologia a la Universitat de Swarthmore, on es va graduar el 1955, i es va doctorar a l'Institut Tecnolgic de Califrnia de Pasadena el 1959 sota la direcci de Renato Dulbecco. Posteriorment fou nomenat professor a la Universitat de Wisconsin.

Lder de les campanyes antitabac va morir el 9 de febrer de 1994 a la ciutat de Madison, situada a l'estat de Wisconsin, a conseqncia d'un cncer de pulm sense haver fumat mai.

Recerca cientfica.
Influenciat inicialment per Max Delbrck i Renato Dulbecco durant la seva estada al Caltech va estudiar el virus del sarcoma de Rous, que fou identificat com el primer retrovirus conegut. 

El descobriment de la transcriptasa inversa per part de David Baltimore el permet observar com aquesta s l'enzim central en diverses malalties humanes, com per exemple el VIH i l'Hepatitis B. Aix mateix tamb observ com s un component important de diverses tcniques importants en biologia molecular i medicina de diagnstic, com la Reacci en cadena per la polimerasa (PCR). 

L'any 1975 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia amb David Baltimore i Renato Dulbecco pels seus descobriments referents a la interacci entre els virus tumorals i el material gentic de la cllula.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1975;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134612" title="Karaisme" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="55050">

El karaisme s un grup minoritari ultraortodox jueu, que no reconeix la legitimitat de les fonts post-Tanakhicas (tals com el Talmud), i regeix la seva vida en base a la interpretaci textual del text.

Enllaos externs.
 Plana dels Karaites russos  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134613" title="Armando Enrquez Flores" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="55051">
Armando Enrquez Flores s un poltic mexic, membre del Partit Acci Nacional.

Ha ocupat els crrecs de President Municipal de Toluca,  de l'Estat de Mxic i al 2006 fou elegit Diputat Federal pel XXVI Districte Electoral Federal de l'Estat de Mxic en la LX Legislatura.

El 1996 fou elegit diputat local de l'estat de Mxic i a l'any 2000 fou electe diputat federal pel XXXIV Districte Electoral Federal de l'estat de Mxic en la LVIII Legislatura del Congrs de la Uni. 

Enllaos externs.

Fitxa del diputat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134614" title="Bormio" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="55052">

Bormio s una ciutat italiana de 4.000 habitants situada a la regi de la Llombardia, a la provncia de Sondrio. Els aeroports vens sn els de Mil Malpensa, Mil Linate i Bergamo Orio al Serio, i l'estaci de tren ms propera s la de Tirano.
La conca de Bormio s amplia i lluminosa; escarxada durant els segles per la glacera i dels rierols d'aigua i en part formada dels alluvions, est circumscrita de muntanyes que cap al nord formen una barrera de calcari i dolomia de cima principal la Reit (3.075 m.).

 Histria.
Tot i que habitada des de l  antiguitat, la veritable histria de Bormio comena als voltants de l any 1000. Grcies a un sistema de govern autnom i democrtic, Bormio es va saber enriquir degut al comer i pel fet de ser una ciutat de transit dels Alps, antigament transitables tot l any. L autonomia de Bormio va anar cap a menys l any 1797, quan s'annexa  al Comptat de Bormio a la Cisalpinia primer i al regne d Itlia desprs.

Vegeu tamb.
Albert de Bormio;
Simone Alberti;

 Enllaos externs .

Ciutat de Bormio
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134618" title="Advanced Mobile Telephone System" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="55053">

Advanced Mobile Telephone System (AMTS) o Sistema Telefnic Mbil Avanat s un sistema 0G de comunicacions rdio que va ser utilitzat a Jap durant els anys 90 en sistemes porttils de rdio. L'AMTS va ser el successor natural del HCMTS i les seves aplicacions comercials operaven a la banda de 900 MHz.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134620" title="A-2001" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="55054">
L'A-2001 s un carretera de la provncia de Cadis de 23 km de recorregut, que va des del Puerto de Santa Mara fins la A-2004 i A-381.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134622" title="Aini" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="55055">
Els ainis sn una tnia de nmades amb el seu idioma propi (aini) que viuen en a l'oest de la Xina. Sn un poble turqus, per que la influncia que varen rebre dels perses va ser tan important que la majoria de vocabulari que fan servir prov del persa tot i fer servir una base gramatical uigur. Per aix es considera que s una llengua hbrida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134624" title="Ailuk" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="55056">


Ailuk s un atol de 55 illots que pertany a les Illes Marshall amb una poblaci de 488 habitants aproximadament a inicis de 2006.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134626" title="Perpiny Canet Football Club" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="55057">


El Perpiny Canet Football Club (en francs Perpignan Canet Football Club) s un club de futbol catal de la ciutat de Perpiny.

Histria.
Al llarg de la histria, a causa de les diferents fusions i desaparicions de clubs, el principal club de futbol de Perpiny ha tingut diverses denominacions:
Club Olympique Perpinyans (1934-1949);
Stade Olympique Perpiny (1949-1952);
Perpiny Football Club (1952-1997);
Sporting Perpiny Rossell (1997-2001);
Perpiny Football Catalan (2001-2002);
Perpiny Canet Football Club (2002-avui);

Resultat de la fusi de l'ASP-Foyer i el FC Moulin  Vent, el 1952, el Perpiny Football Club ha estat el club de futbol ms destacat de la capital de la Catalunya Nord. L'any 1985 ascend a la quarta divisi francesa, el 1986 a la tercera i el 1991 arrib a segona divisi, la mxima categoria assolida per un club de futbol de Perpiny. L'any 1997 el club fou descendit administrativament, el que port a la desaparici del club i en conseqncia del futbol professional perpinyans. L'Sporting Perpiny Rossell reemprengu les activitats des de les categories inferiors. El 2001 canvi la seva denominaci per la de Perpiny Football Catalan.

L'estiu de 1964 es cre l'US Canet Football, un club que rpidament esdevingu un dels millors de la Catalunya Nord. La seva millor poca la visqu durant els anys vuitanta en qu assol la quarta divisi i la tercera divisi francesa. Els noranta van ser anys difcils i el club descend de nou a categories inferiors. L'any 2002, dirigents del Canet i del Perpiny decidiren la fusi dels dos clubs, creant l'actual Perpiny Canet FC, amb intenci de portar el futbol catal a majors nivells futbolstics dins del futbol francs.

Palmars.
Campi de la quarta divisi grup H: 1986.
Campi de la tercera divisi grup Centre Oest: 1991.

Jugadors destacats.
 Csar Rodrguez;
 Philippe Chanlot;
 Stphane Crucet ;
 David Marraud;

Enllaos externs.
Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134631" title="Eugene Gladstone O'Neill" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="55058">



Eugene Gladstone O'Neill ( Nova York, EUA 1888 - Boston 1953 ) fou un dramaturg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1936 i quatre cops, una d'elles a ttol pstum, amb el Premi Pulitzer.

O'Neill s considerat l'introductor d'un realisme dramtic en el teatre nord-americ prenent com a base les obres d'Anton Txkhov, Henrik Ibsen i August Strindberg. En les seves obres hi ha cabuda a personatges que viuen al marge de la societat, i que lluiten per mantenir les seves esperances i aspiracions, encara que solen acabar desillusionades i caient en la desesperaci, explorant les parts ms srdides de la condici humana.

Biografia.
Va nixer el 16 d'octubre de 1888 a la ciutat de Nova York. El seu pare, James O'Neill, fou un actor de teatre d'origen irlands, que havia crescut enmig de la pobresa ms absoluta. La seva mare, Ella Quinlan O'Neill, fou la filla delicada, emocionalment frgil, d'un pare ric que havia mort quan ella tenia 17 anys. La senyora O'Neill mai va superar la mort per xarampi als dos anys del seu segon fill, Edmund, i es va fer addicta a la morfina desprs del difcil naixement d'Eugene.

Malgrat que Eugene O'Neill va nixer a l'habitaci d'un hotel de Broadway, a la ciutat de Nova York, la seva infncia est ntimament unida a New London, poblaci situada a l'estat nord-americ de Connecticut. A causa de la professi del seu pare va passar els seus primers anys entre bambolines als teatres i trens en els quals la famlia es desplaava d'un lloc a un altre. Finalment, als set anys, O'Neill fou enviat a un internat catlic en el qual troba com nic consol la lectura.

Els estudis no l'hi anaven massa b, incls va suspendre la Universitat de Princeton, pel que va haver de fer feines precries, i desprs de treballar en una oficina de venda per correu es va traslladar a Hondures a buscar or. El seus anys foren errants, passant-ne uns quants com a mariner, anant a parar a Buenos Aires, on sofr una depressi que l'empeny a l'alcoholisme. Finalment, no s fins desprs de la mort dels seus pares i del seu germ gran, que O'Neill es va dedicar a escriure com a forma d'evasi.

Obra literria.
Alhora que s'un a una companyia de teatre d'afeccionats, "Provincetown Players", que representaren alguna de les seves primeres obres, va ocupar una plaa al New London Telegraph de Connecticut, on escriu les seves primeres obres. A partir d'aquell moment decid dedicar-se a l'escriptura d'obres de teatre a temps complet desprs de la seva experincia al Sanatori de Gaylord Farms, on havia acudit desprs de contreure tuberculosi. 

Durant la dcada del 1910 O'Neill es convert en un habitual de l'escena literria de Greenwich Village, on es reuneix amb molts amics radicals com John Reed, fundador del Partit Comunista dels Estats Units. A partir de 1914 comen a estudiar art dramtic a la Universitat de Harvard.

El 1929 O'Neill es trasllad a la Vall del Loira, i pass a viure al Castell de Plessis, situat a Saint-Antoine-du-Rocher. El 1937 an a viure a Danville, poblaci situada a Califrnia, on hi residiria fins el 1944. La seva casa, coneguda com Tao House, s avui el "Eugene O'Neill National Historic Site".

La primera representaci d'una obra d'O'Neill Beyond the Horizon ("Ms enll de l'horitz"), a Broadway el 1920 va ser un xit absolut i li va valer el Premi Pulitzer. Aquell fou el moment de mxim esplendor en la seva obra, grcies a Desire Under the Elms ("Desig sota els oms", 1924), Strange Interlude ("Estrany interludi", 1927), amb el qual guanya el Pulitzer per tercera vegada, Mourning Becomes Electra ("A Electra li queda b el dol", 1931), on es nota la influncia del drama grec i la seva nica comdia Ah, Wilderness ("Terres verges", 1932), una malenconiosa reescriptura de la infncia que hagus desitjat tenir.

L'any 1936 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'energia, honradesa i sentiment profund d'emocions en els seus treballs dramtics, que incorporen un concepte original de la tragdia. Desprs d'una pausa de gaireb una dcada, O'Neill escriu l'obra The Iceman Cometh ("Arriba l'home de gel, 1939), i el 1943 Moon for the Misbegotten ("Una lluna per al bastard") esdevingu un fracs, iniciant el seu declivi com a dramaturg. 

Relacions familiars. 
El 1943 O'Neill va desautoritzar la seva filla Oona O'Neill per haver-se casat el 16 de juny de 1943 amb el cineasta Charles Chaplin quan ella noms tenia amb 17 anys i ell 54, amb qui, tot i la diferncia d'edat, van tenir vuit fills. El dramaturg mai torn a veure la seva filla.

Tamb tingu problemes amb els seus fills Eugene O'Neill Jr, especialista en Lletres Clssiques de Universitat de Yale alcohlic que es va sucidar l'any 1950 als 40 anys, i Shane O'Neill, addicte a l'herona qui tamb segu el mateix dest.

Els darrers anys. 
Desprs d'haver patit nombrosos problemes de salut, entre ells l'alcoholisme, durant molts anys, O'Neill va patir tamb en els seus ltims anys la malaltia de Parkinson, el que li ocasionava tremolors a les mans que li van impedir escriure en els seus deu ltims anys de vida. Va tractar de dictar, per aix li result impossible escriure. O'Neill va morir en un estadi avanat d'aquesta malaltia a l'habitaci 401 de l'Hotel Sheraton de Boston, el 27 de novembre de 1953, als 65 anys. 

Malgrat que les seves instruccions testamentries estipulaven que les seves obres no havien de publicar-se fins a 25 anys desprs de la seva mort, el 1956 la seva tercera esposa va ordenar publicar Long Day's Journey Into Night ("Llarg viatge cap a la nit", escrita per l'any 1941). Aquesta obra fou aclamada per la crtica i avui dia es considera la seva obra ms completa, permetent-li guanyar el seu quart Pulitzer. Posteriorment es publicaren A Touch of the Poet ("Un toc de poeta", 1958) i More Stately Mansions ("Ms mansions majestuoses", 1967). Amb part dels diners generats per aquestes obres, i seguint disposicions testamentries del propi O'Neill, que desitjava mostrar el seu agrament al pas que li havia concedit el Premi Nobel, es va instituir el Premi O'Neill, que s atorgat cada any pel teatre Real Dramtic de Sucia. 

Obra seleccionada.
 1920 : Beyond the Horizon, Premi Pulitzer;
 1921: The Emperor Jones;
 1921: The First Man;
 1922: The Hairy Ape;
 1922: Anna Christie, Premi Pulitzer;
 1923: The Fountain;
 1923-1925: Marco Millions;
 1924: All God's Chillun Got Wings;
 1925: Desire Under the Elms;
 1925-1926: Lazarus Laughed;
 1926: The Great God Brown;
 1928: Strange Interlude, Premi Pulitzer;
 1929: Dynamo;
 1931: Mourning Becomes Electra;
 1933: Ah, Wilderness!;
 1933: Days Without End;
 1939: The Iceman Cometh, estrenada el 1946;
 1941: Hughie, estrenada el 1959 ;
 1941: Long Day's Journey Into Night, estrenada el 1956 i Premi Pulitzer;
 1941-1943: A Moon for the Misbegotten, estrenada el 1947;
 1942: A Touch of the Poet, estrenada el 1958;
 1967: More Stately Mansions, estrenada el 1967 ;
 The Calms of Capricorn, publicada el 1983;

Traduccions al catal.
 Anna Crhistie, traducci de Josep Maria Mills-Raurell. Edici de 1937.
 L'emperador Jones, traducci de Josep Carner-Ribalta. Edici de 1984.
 La lluna per un bord, traducci de Jordi Voltas. Edici de 1984.
 Estrany interludi, trraducci de Victria Alsina i Keith. Edici de 1988.

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1936;
  Obres d'Eugene O'Neill al Projecte Gutenberg;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134632" title="Kedra Mitrei" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="55059">
Kedra Mitrei (pseudnim de D. I. Korepanov, 1892 - 1949) fou un escriptor udmurt, un dels fundadors de la literatura udmurt moderna. Compos en udmurt la novella Fill d'un segle trist (1911) i la tragdia Eshterek (1915), que foren publicades en rus a Moscou el 1932.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134633" title="Ashal'chi Oli" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="55060">
Ashal'chi Oli (pseudnim d'Akulina Vekshina, 1898 - 1973) fou la primera poetessa udmurt, que comen la seva carrera literria el 1919, per a finals dels anys 1920 deix la literatura per a dedicar-se a la medicina. Durant la Segona Guerra Mundial fou cirurgiana al front. Des del 1945 fins que es retir treball com a oculista a la vila d'Alnashi, on va morir el 1973.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134635" title="Guennady Kraselnikov" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="55061">
Guennady Kraselnikov (1928-1975) fou un escriptor i novellista udmurt, creador del realisme psicolgic en la literatura udmurt i un dels autors udmurts ms destacats del segle XX.

Les seves novelles sn plenes de personatges fora vius i complexos, com a La casa antiga i Jo estic amb tu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134642" title="STP" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="55062">

Shielded Twisted Pair;
Spanning Tree Protocol;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134649" title="Baruch Samuel Blumberg" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="55063">

Baruch Samuel Blumberg ( Nova York, EUA 1925 ) s un metge, bileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1976.

 Biografia .
Va nixer el 28 de juliol de 1925 a la ciutat de Nova York. Va estudiar matemtiques a la Universitat de Columbia per ben aviat canvi els seus interessos vers la medicina, graduant-se en aquesta mateixa universitat l'any 1951, en la qual exerc de metge durant quatre anys. L'any 1957 realitz el doctorat a la Univeristat d'Oxford a Anglaterra, orientant la seva carrera posterior cap a la biologia. Durant la dcada del 1970 fou professor de medicina gentica a la Universitat de Pensilvnia.

 Recerca cientfica .
Expert en enfermetats infeccioses i virologia estudi l'origen i propagaci d'aquestes. Aconsegu identificar el virus Hepatitis B, del qual posteriorment va desenvolupar una vacuna.

L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi que compart amb Daniel Carlton Gajdusek, pels seus descobriments referents als nous mecanismes de l'origen i difusi de les malalties infeccioses.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1976;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134652" title="Literatura txuvaix" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="55064">
Literatura txuvaix s la literatura feta a Txuvixia en txuvaix, una de les llenges turqueses parlades a Rssia.

Ja a finals del segle XVIII es public una gramtica txuvaix basada en l'alfabet cirllic rus, i que no fou acceptada. Tenien una rica cultura oral amb narracions piques, histriques i quotidianes, contes i llegendes, el primer recull dels quals es va fer en el segle XVIII. Cap el 1840 N. . Polorusov public el recull Plere Iln (El declivi de la ciutat de Bler), amb texts en txuvaix. L'hongars Meszaros tamb public sobre ells la Caulas Nepkltesi Gyujtemeni (Literatura popular Txuvaix).

L'historiador, etngraf i folklorista S. M. Mikhailov (1821-1861) va compondre el 1853 les Conservacions, llegendes i Llengua dels Txuvaixos, cosa que despert entre els seus paisans l'inters per la cultura autctona. Aix Ivan Ikovlev (1848-1930) va fundar i dirigir el 1868 a Simbirsk la primera escola txuvaixa (arribarien a ser 12 el 1905), amb la collaboraci d I. N. Ulinov, i el 1871-1872 va adaptar l'alfabet cirllic al txuvaix, alhora que el rus Zolotnickij composava a Kazan el 1875 el Kornevoj Chuvashsko-russkij slovar (Diccionari txuvaix-rus). Aix facilitaria l'expansi dels primers escriptors txuvaixos, com I. I. Ivanov (1848-1885), I. N. Jurkin (1863-1943), retratistes de costums, i el poeta M. F. Fedorov (1848-1904) amb Ar urri (Bosc de saviesa). Ms tard, el mateix Ikovlev fundaria el 1877 l'Escola Central de Mestres Txuvaixos, i el 1890 el Centre Cultural Txuvaix. 

Des del 1905 aparegu una segona generaci d'autors txuvaixos, com el satric M. F. Akimov (1884-1914), el poeta revolucionari Tair Timki (T. S. Semenov, 1899-1916), N. I. Polorussov-Shelebi (1881-1945), G. A. Korenkov (1884-1958), N. Shubossinni (1884-1942), qui composp el poema narratiu El conte de Iantrak (1908), i Konstantin V. Ivanov (1890-1915), autor del poema narratiu Narspi (La dama del Newruz, 1908), crtica als valors socials i patriarcals.

Parallelament a la Revoluci russa del 1917 es form una nova generaci de poetes txuvaixos comunistes com M. Sespel  (M. K. Kuzmin, 1899-1922), I. E. Akhakh (1898-1920) i G. V. Tal-Mrza (1895-1921), lluitadors durant la revoluci d'octubre. Tamb destacaren els autros satrics I. E. Tkhti (1889-1938), les narracions d I. I. Muchi (1895-1946), aix com els dramaturgs F. P. Pavlov (1892-1931), M. F. Akimov Arvi (1895-1972) i N. S. Efremov (1895-?), continuat per I. S. Maksimov-Koshkinsky (1893-1975) i P. N. Osipov (1900-?). En prosa destacaren els contes i novelles de D. V. Isaev (1905-1930), M. D. Trubina (1888-1956), S. F. Fomin (1903-1936) i M. N. Danilov (1894-1944) de caire revolucionari. En va afavarir molt la fundaci del 1924 de la revista mensual de caire artstic, literari i sociopoltic Suntal (L enclusa), que el 1946 fou rebatejada com Yalv (La bandera), i que public treballs importants de Semen Vasiliyevi Elker (1894-1966); P. P. Khuzangai (1907-1970), N. T. Vasianka (1903-?), I. S. Tuktash (1907-1957) i V. E. Mitta (1908-1957) entre d altres. 

Durant els anys 30 s'impos en literatura el realisme socialista, amb els joves autors Ia. G. Ukhsai (1911), Leonid Agakov (1910-1977), A. F. Talvir (1909-1979), A. D. Kalgan (1911), Ivan Ivnik (1914-1942); Arkady Eshkel' (1914); M. Uip (M. Shulimov 1911-1970), A. E. Alga (1913-1977). Peder Khuzangai tradu Puixkin; Nikolai Aizman (1905-1967), Aleksandr Alga (1913-1977), Vassili Krasnov-Asli (1900) i S. Xaula (1910-1976).

Desprs de la Segona Guerra Mundial, destacaren autors com  Stokhvan Shavlij (1910-1976); Nikolai Polorusov-Shelebi, K. S. Turkhan (1915); V. L. Sadai (1926); V. S. Alendei (1919), D. A. Kibek (1914); A. S. Artemiev (1924); V. V. Ukhli (1914); N. F. Ilbekov (1915); F. E. Uiar (1914); V. Paiman (1907-19763); N. F. Mran ka (1901-1973); V. T. Rzhanov ( V. Rzaj, 1915) amb Entip (1958); A. A. Voroviev (1922-1976), G. A. Efimov (1928), V. I. Davydov-Anatri (1917), A. A. Galkin (1928), N. T. Terent ev (1925) ; A. V. Emel ianov (1932); G. V. Krasnov (1936); M. N. Iukhm (1936) i altres com P. Morozov i M. Sumilov-Uyar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134656" title="Pero Ximnez de Urrea" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="55065">


 Pero Ximnez de Urrea I  pare, senyor d'pila i vescomte de Rueda;
 Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix  fill, president de la Generalitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134657" title="Daniel Carlton Gajdusek" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="55066">

Daniel Carleton Gajdusek ( Yonkers, EUA 1923 ) s un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1976.

Biografia.
Va nixer el 9 de setembre de 1923 a la ciutat de Yonkers, poblaci situada a l'estat de Nova York, en una famlia d'immigrants eslovacs i hongaresos. Inicialment va estudiar qumica i matemtiques a la Universitat de Rochester, on es gradu el 1943, per posteriorment va orientar-se per la medicina a la Universitat de Harvard, on realitz estudis postdoctorals. Va treballar com a investigador de l'Institut Pasteur de Teheran i al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne. Des de 1958 treballa a l'Institut d'Enfermetats Neurolgiques de Maryland, esdevenint inicialment professor de pediatria i posteriorment de virologia.

L'any 1997 fou acusat d'abusos sexuals de menors i condemnat a 19 mesos d'empresonament per la Justca nord-americana. Al finalitzar la condemna s'establ a Europa mitjanant el perms del Govern nord-americ.

Recerca cientfica.
L'any 1957 inici la seva recerca al voltant dels virus, aquell any descobr el kuru, una enfermetat que afectava els indgines de Nova Guinea. Gajdusek aconsegu demostrar que aquesta malaltia no era hereditria, i causada pel canibalisme practicat pels indgenes tal com es creia fins aquell moment, sin que era causada pel que va denominar un "virus lent". Anys ms tard Stanley B. Prusiner demostr que era causat per un pri. Continu amb la seva recerca sobre els virus i les malalties infeccioses, realitzant grans avanos sobre l'encefalitis. 

L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb Baruch Samuel Blumberg, pels seus descobriments referents als nous mecanismes de l'origen i difusi de les malalties infeccioses.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1976;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134660" title="Txuvaixos" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="55067">

Els txuvaixos (txuvaix         , rus       , ttar: ua lar       ) sn un Poble turc majoritari a Txuvixia. El seu nom es considera relacionat amb el turc yava  "gentil, amable, dcil".

Segons el cens sovitic de 1989, la poblaci txuvaix era de 1,843,300 ; 907,000 d'ells vivien a Txuvixia. La resta vivien a Tatarstan, als districtes d'Aqsubay, Bua, Nurlat, Tte , irme n, prle, Baixkortostan, Provncia de Samara, Provncia d'Ulinovsk, Provncia de Tiumn, Provncia de Kemerovo, Provncia d'Orenburg, Provncia de Moscou, Territori de Krasnoiarsk, aix com a Kazakhstan i a Ucrana.

Sn dividits en tres grups: Txuvaixos dels turons (      ,     ; viryal, turi) al nord i nord-est de Txuvixia; Txuvaixos dels prats (         ; anat yen i) al centre i sud-oest de Txuvixia; i Txuvaixos dels plans (      ; anatri) al sud i fora de Txuvixia.

Ells parlen txuvaix i sn principalment ortodoxos, tot mantenint algunes tradicions pre-cristianes. Endems del txuvaix, molts d'ells tamb parlen rus i ttar.

Alguns intellectuals creuen que la major part d'ells s'aconvertiren a l'Islamisme en l'edat mitjana i s'uniren als ttars.

Potser provenen de les tribus Suars o Sabir dels Blgars del Volga, barrejats amb tribus locals Mari. En els segles XV i XVI, les terres txuvaix foren incorporades al Khanat de Kazan, i el 1550 annexades a Rssia. De 1708 a 1920, les terres txuvaix formaren part de la Governaci de Kazan.

Altres creuen que els txuvaix sn descencents dels pre-Bolgars (pobles huns) de Bulgria del Volga, barrejats amb escites, Bolgars i Mari.
Sn el tercer grup tnic en importncia a Kazan (1.2%) i el principal a Cheboksary (60 %).

 Notes .



 Enllaos externs .
 Pgina sobre el poble txuvaix;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134661" title="Salus" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="55068">
Salus era la deesa de la salut en la mitologia romana. Correspon a la Higia grega, de la qual heret gran part dels seus atributs. Se la representa envoltada de serps. La seva festa se celebrava el 30 de mar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134662" title="Johann Christoph Bach (1689-1740)" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="55069">
Johann Christoph Bach (12 de setembre de 1689 - 28 de febrer de 1740) va ser un msic i professor alemany.

Era fill de Johann Christoph Bach (1645-1693) (germ bess de Johann Ambrosius Bach) i cos del gran Johann Sebastian Bach. Va nixer a Arnstadt (Turngia, Alemanya) el 12 de setembre de 1689. L'any 1714 va aconseguir el crrec d'organista a Keula. El 1729 es trasllad a Blankenhaim (Turngia) on, a ms d'organista, es dedic al comer i a l'ensenyament. Va morir a Blankenhaim el 28 de febrer de 1740.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro". Editorial Rombo, 1996. ISBN 8482579323;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134664" title="Linares" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="55070">


Linares s el segon municipi ms gran de la provncia de Jan (Andalusia), desprs de la capital, Jan.

Historia.
Les primeres dades que es conserven referents a Linares procedeixen de temps anteriors a la reconquesta, encara que aquesta poblaci existia des de molts segles abans sota el nom de Castulo, el desplaament de poblaci alsegle XI per a allotjar-se als voltants del castell va donar lloc al que avui es coneix com Linares.

Al 1227 Ferran III de Castella conquesta el castell de Linares, emplaament que va ser utilitzat pels cristians durant la conquesta d'Andalusia, sent-li concedits durant aquest temps privilegis al poble que serien respectats pels successius reis castellans, quedant inclosa Linares dintre del territori de realengo que formava la vila de Baeza.

Al segle XVI Linares passa per una etapa de gran creixement demogrfic i econmic a causa del auge agrcola i ramader, el que es materialitza a l'obtenci de ttol de vila pel rei Felip II.

Als segles XVII i XVIII, parallelament a l'agricultura i la ramaderia comena a desenvolupar-se amb fora l'explotaci de mines de plom al municipi. No obstant aix, es conserven a l'arxiu de Simancas dades sobre l'aportaci de plom de Linares a la construcci del Escorial al segle XVI. Aquest auge en la mineria es tradueix en una producci de dues-centes mil a tres-centes mil arroves a l'any, que tenen com destinaci principalment la fabricaci de material de guerra. Aquesta bonana i el seu conseqent creixement demogrfic converteixen a Linares en un important nucli econmic a Andalusia durant el segle XIX i meitat del XX.

El desenvolupament de Linares durant el segle XIX i XX no s'hauria produt sense l'existncia del ferrocarril, que va permetre la uni del municipi amb prcticament tot el territori nacional, i la inversi de capital estranger, principalment des del Regne Unit, la qual cosa va modernitzar l'extracci i va donar lloc a l'existncia de consulats a la ciutat.
 
Ja intervingut el segle XX, es comprova que el plom s un material txic per a alguns dels seus principals usos, com la fabricaci de canonades, el que provoca una caiguda molt important del seu preu al mercat, i el paulat tancament de les mines a Linares, sent la mina de la Creu l'ltima a tancar al 1991, el que posa punt i final a una important etapa de la ciutat i la necessria conversi de l'economia de la mateixa.

Personatges destacats.
Andrs Segovia. Guitarrista mundialment aclamat.
Pedro Poveda Castroverde. Recentment canonitzat, fundador de les Teresianas.
Carmen Linares. Cantant a nivel internacional de can popular i flamenc.
Raphael. Cantant qui posseeix l'nic disc d'urani del mn.
Tres grans figures del toreig: Curro Vzquez, Jos Fuentes i Sebastin Palomo Linares.
El 28 d'agost de 1947 un dels toreros ms grans de la histria, Manolete, va morir en la plaa de toros de la localitat, el Coso de Santa Margarita, per la cornada que li va inferir Islero, un brau de la ramaderia de Miura. Per aquest motiu el 28 d'agost de cada any es colloca un ram de flors en l'interior de la plaa, en el lloc on va morir el torero.

Llocs d'inters.
La Casa de la Munici que es troba al costat de l'Ajuntament, antic polvor de la companyia Arrayanes i actual seu de l'Agncia Tributria. Existia una casa de la moneda, darrere de l'actual jutjat i on una vegada l'illustre escriptor Quevedo va passar una nit en ella.
L'esglsia de Santa Maria d'estil gtic i renaixentista situada enfront de l'Ajuntament, edifici neoclssic del segle XIX. L'esglsia de San Francisco situada en la Plaa de San Francisco al costat de l'edifici de Correus.
El Palau de Justcia, antic convent i hospital de Sant Joan de Du, amb faana d'estil barroc de l'escola granadina, que va ser desprs institut de batxillerat, en el carrer Pontn.
L'ermita de la Verge de Linarejos, patrona de Linares, reconstruda desprs de la Guerra civil espanyola, amb importants frescos de Francisco Baos.
El Teatre Cervantes, edifici del segle XIX que va ser rehabilitat a mitjan segle XX quan va prendre el seu nom actual.
L'Hospital dels Marquesos de Linares, edifici amb portada neogtica, amb una important cripta sota la capella on es troba el mausoleu dels Marquesos de Linares, obra de Collault Valera.

Esdeveniments. 
L'esdeveniment ms important que es realitza en Linares s el Torneig Internacional d'Escacs Ciutat de Linares, un dels ms prestigiosos a nivell internacional i pel qual cada any passen les mximes figures mundials d'aquesta disciplina.



Enllaos externs.
Ajuntament de Linares;
Web de ajedrez de Linares;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134666" title="Joan Lluh i Vallesc" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="55071">
Joan Lluh i Vallesc (Barcelona 1897 - Mxic 1944) fou un advocat i poltic catal que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.

Biografia.
Va nixer el 1897 a la ciutat de Barcelona, on va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Fund i dirig el setmanari "L'Opini" (febrer de 1928 - desembre de 1929), des d'on defin un republicanisme catalanista d'esquerres. Va ser un dels inspiradors del manifest d'Intelligncia Republicana publicat al seu diari el maig de 1930, que acabar constituint un dels nuclis poltics que formen Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Al llarg de la seva estada en aquest partit poltic tingu diverses confrontacions amb els seus dirigents, cosa que el dugu a fundar el Partit Nacionalista Republic d'Esquerra, si b aquest torn a reintegrant-se a Esquerra Republicana de Catalunya.

A l'inici de la Guerra Civil s'exili a Mxic, on mor el 1944.

Poltica catalana.
Particip en el primer govern de Francesc Maci a la Generalitat de Catalunya, esdevenint Conseller de Foment i Obres Pbliques en substituci de Joan Casanovas. Va participar activament en la redacci del projecte d'Estatut d'Autonomia de 1932, i durant el govern estatutari de Maci, ocup el crrec de Cap del Consell Executiu i Obres Pbliques de manera breu i amb els governs Companys ocup la Conselleria de Justcia i va formar part del govern derogat pels fets del sis d'octubre de 1934. Abandon el Parlament de Catalunya el 20 de maig de 1936 per pendre possessi del crrec de ministre a Madrid.

Poltica espanyola.
En poltica estatal particip en les eleccions generals de 1931, sent escollit diputat al Congrs de Diputats. Caus baixa l'any 1933, per novament fou escollit diputat a Corts en les eleccions de 1936, sent nomenat Ministre de Treball entre maig i juliol de 1936 en el govern de Santiago Casares Quiroga, crrec que repet en els governs de Diego Martnez Barrio, durant el qual tamb fou nomenat Ministre de Comunicacions i Marina (tot i que aquest govern dur tant sols 3 hores i don pas a la Guerra Civil Espanyola) i de Jos Giral.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134667" title="Johann Christoph Bach (1645-1693)" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="55072">
Johann Christoph Bach (22 de febrer de 1645 - 26 d'agost de 1693) va ser un violinista i compositor alemany. Se l'hi atribueix la composici de l'ria fnebre Nun ist alles berwunden.

Va nixer a Erfurt el 22 de febrer de 1645. Era fill de Christoph Bach i germ bess de Johann Ambrosius Bach, el pare de Johann Sebastian Bach. L'any 1671 va aconseguir el crrec de violinista a la cort del comte de Schwarzbourg-Arnstadt i a les esglsies d'Arnstadt. A partir del 1682 tamb va aconseguir algun crrec musical de ms prestigi. Va morir a Arnstadt el 26 d'agost de 1693.

Varen ser fill seus:
 Johann Ernst Bach (1683-1739).
 Johann Christoph Bach (1689-1740).

 Bibliografia .
 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro", Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 "Musicalia", Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134670" title="Johann Ambrosius Bach" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="55073">

Johann Ambrosius Bach (24 de febrer de 1645 - 24 de febrer de 1695) va ser un msic alemany, i el pare de Johann Sebastian Bach.

Fill de Christoph Bach, Ambrosius va nixer el 24 de febrer de 1645 a Erfurt, Alemanya, i era germ bess de Johann Christoph Bach (1645-1693). Es diu que eren tan semblants que ni les seves dones no els podien distingir. Sabia tocar diversos instruments, i va treballar com a violinista i violista a la seva ciutat natal, Erfurt. El 1671 va trobar feina com a msic local a Eisenach, Turngia, i desprs tamb va ser trompetista de la ciutat. El 1684 va sollicitar al Consell Municipal que se li permets deixar el seu crrec per anar a treballar a la ciutat que el va veure nixer, Erfurt, per li va ser denegada la sollicitud.

Es va casar amb Maria Elisabetha Lmmerhirt a la Kaufmannskirche l'1 d'abril de 1668 i amb ella va tenir vuit fills. A la mort de la seva esposa, va tornar a casar-se. Dels vuit fills, quatre van ser msics. Els ms destacats sn:
 Johann Christoph Bach (1671-1721);
 Johann Jacob Bach;
 Johann Sebastian Bach;

No se sap si Johann Sebastian va rebre ensenyaments musicals del seu pare. Tampoc sabem si Johann Ambrosius va compondre alguna cosa, ja que no es conserva cap obra d'ell. Va morir a Eisenach el 24 de febrer de 1695, dia del seu aniversari; feia 50 anys.

 Bibliografia .
 Histria dels Bach;
 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro", Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 "Musicalia", Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134674" title="Naia" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="55074">
La naia s un porxo tpic de la casa de camp de la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci.

Naies i riuraus.

Sovint, sobretot entre persones que no coneixen l'arquitectura rural de la Marina Alta, se sol confondre la naia amb el riurau, per sn dos elements diferents: la naia sempre apareix situada davant de la faana de la casa i la seua funci s la de protegir-ne l'entrada, mentre que el riurau pot estar adossat lateralment o, tamb, separat de l'habitatge (mai al seu davant).

Caracterstiques de les naies.

Abans s'ha dit que la naia t una funci protectora de l'entrada de la casa, per a ms li serveix d'ornat. La naia s tamb el lloc de reuni de la famlia o els amics durant les llargues i caloroses nits d'estiu. s, doncs, un espai per a la socialitzaci.

En els xalets de les modernes urbanitzacions s'ha reprodut el model de naia de la casa de camp tradicional, i incorpora els mateixos tres usos que s'han destacat anteriorment: protecci, ornat i esbargiment.

Vegeu tamb.
Arquitectura de la Marina;
Riurau;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134681" title="Lewis Hamilton" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="55075">

Lewis Carl Hamilton MBE (Stevenage,Anglaterra, 7 de gener de 1985) s un pilot de Formula 1 amb l'equip Vodafone McLaren Mercedes des de l'any 2007. s l'actual campi del mn i el ms jove de la histria, havent aconseguit el ttol noms amb 23 anys.

Vida personal.
Es el pilot mes jove que ha guanyat la F1.Lewis Hamilton va nixer el 7 de gener de 1985, actualment ha abandonat el seu poble natal i viu aprop de Woking per tal de ser ms aprop de la factoria Mclaren. El seu pare s d'origen caribeny, concretament a la illa de Grenada. Lewis s el primer pilot negre  que participa a la mxima categoria de l'automobilisme.

Biografia.
Abans de la F1.

Krting.
Hamilton va comenar a competir en Karts l'any 1993 amb 8 anys   i rpidament la seva habilitat el va destacar en aquestes curses i el van portar a  les categories Cadet (1995-6), a la Junior Yamaha (1997), a la Junior Intercontinental A (1998-9), a la Intercontinental A (1999) i finalment a la Formula A (2000). Grcies als seus xits als karts el Club de Plots Britnics el va declarar una "Rising Star" l'any 2000.

Formules Junior.
Hamilton va comenar la seva carrera com a pilot de cotxes l'any 2001 en les Series d'Hivern de Formula Renault britniques acabant en cinquena posici.. 
L'any 2002 ja va participar durant tota la temporada i va acabar tercer amb 3 victories i 3 poles . L'any segent va aconseguir guanyar el campionat desprs d'aconseguir 10 victries , aquesta fita el va portar a la Formula 3 on va tenir un debut menys positiu on va tenir dos accident al circuit de Brands Hatch. Posteriorment va mostrar la seva velocitat al GP de Macau i tamb al de Corea on va aconseguir la seva primera pole en la que era la seva quarta cursa de F3.
L'any 2004 va debutar a la Formula 3 Euroseries. All noms va aconseguir guanyar una cursa i va quedar cinqu al campionat. L'any 2005 va aconseguir el campionat d'Euroseries desprs de guanyar 15 de les 20 curses.  i que van fer que la revista AutoSport el situes entre els '50 millors pilots del 2005' (24).

Els seus xits el varen portar a pilotar durant el 2006 per l'equip ART Grand Prix de la GP2. ART era la millor escuderia i Lewis venia a substituir Nico Rosberg el campi del 2005. 

Tot i la oposici d'Alexandre Prmat i Nelson Angelo Piquet, Lewis va guanyar el campionat de GP2 al primer intent, la  curses ms notable per part del pilot britnic probablement va ser a Nurburgring on va guanyar tot i ser penalitzat.. Tamb van ser destacables els seus avanaments al GP de Silverstone i al GP d'Istanbul.

Formula 1.

L'any 1994 durant els premis Autosport Lewis va autopresentar-se al cap de l'equip Mclaren Ron Dennis demanant-li si podria pilotar pel seu equip al futur.. Desprs d'aix l'any 1998, amb 13 anys, Lewis va signar pel Programa de Desenvolupament de pilots de Mclaren i al contracte ja hi havia una clusula que contemplava la possibilitat d'obtenir un seient a la F1 en un futur.
A mitjans del 2006 desprs d'un llarg perode d'especulacions en qu es dubtava si Pedro de la Rosa, Gary Paffett, Lewis o fins i tot el ja retirat Mika Hkkinen ocuparien el seient lliure a Mclaren al costat de Fernando Alonso. Finalment Mclaren va confirmar que Hamilton seria el segon pilot de l'equip  per a la temporada 2007..
Desprs de l'anunci, durant el novembre del 2006, Lewis va tenir un test molt satisfactori amb l'equip Mclaren al Circuit de Catalunya establint temps propers als de Pere Martnez de la Rosa.

Finalment ha arribat la temporada 2007 i  Hamilton amb tan sols 22 anys ha debutat a la Formula 1 al volant del Vodafone Mclaren Mercedes nmero 2, el seu company s el doble campi del mn Fernando Alonso.
Al primer Gran Premi, a Austrlia, Lewis va sortir des de la quarta posici i va aconseguir ja el seu primer podi. En la segent cursa, a Malisia, va acabar en la tercera posici tot i no haver disputat mai cap cursa en aquella pista i a Sahkir, tercera cursa del campionat, ha  superat al seu company d'equip Fernando Alonso tant als entrenaments oficials com a la cursa aconseguint la segona posici  i  marcant la efemride de ser el primer debutant a la categoria que obt tres podis consecutivament en les primeres tres curses que disputa.

En la quarta cursa, disputada a Montmel, Lewis va aconseguir la segona posici i el liderat provisional del campionat de pilots. Aquest liderat ha suposat que el pilot angls sigui el pilot ms jove en aconseguir liderar el campionat del mn de plots tot i que en la segent cursa cediria de nou aquesta plaa a Fernando Alonso en guanyar aquest ltim el GP de Mnaco.

El seu debut ha estat, de llarg, el ms reeixit que cap  pilot hagi ofert a la seva afici, aconseguint pujar al podi a les seves nou primeres carreres.

La Reina Elisabet II el va nomenar Membre de l'Imperi Britnic amb els Honors de Cap d'Any del 2009

Historial abans de la Formula 1.


Resultats a la Frmula 1.

() (Curses en negreta indiquen pole)


Referncies.




Enllaos externs.
Web oficial del plot ;
Detalls de la seva carrera ;
Biografia per l'equip Mclaren ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134690" title="La Torrocella d'Alcanys" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="55077">


La Torrocella d'Alcanys (en castell, Torrecilla de Alcaiz) s un municipi de l'Arag, a la comarca del Baix Arag.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134691" title="El Mas del Llaurador" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="55078">


El Mas del Llaurador s un poble abandonat en el terme municipal de Valljunquera que actualment est en runes. Est situat entre les poblacions de la Vall de Tormo i Valljunquera, sobre un pla entre dos valls que s'uneixen una volta han passat el nucli de poblaci. 

Destaca l'esglsia de Sant Joan Degollat, construcci neoclssica del segle XVIII, a la part posterior hi ha la sagristia i el fossar, a la frontera principal pot observar-se a la dreta el campanar de secci quadrada i a l esquerra un rellotge de sol pintat a la paret.

Des de l'any 1834 al 1845 el Mas del Llaurador apareix com un municipi independent amb ajuntament propi, per s a partir de 1845 quan perd la seua independncia i quedava annexionat per a sempre com a barri del municipi de Valljunquera.

La decadncia de la vila la va portar la Guerra Civil, abandonant definitivament el poble els ltims vens per la dcada dels 60.

 Enllaos externs .
 Lo Mas del Llaurador.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134693" title="Bertran Samas" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="55079">

Bertran Samas va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.

La seva carrera eclesistica s'inici al monestir de Santa Maria de Ripoll. Estudi dret cannic a la Universitat de Lleida, a on ms tard tindr una ctedra. Torna a Ripoll a on s nomenat abat el 16 de gener de 1440 i ratificat pel papa Eugeni IV.

Des de la Diputaci, es mostra un fort opositor a la poltica reial favorable als remences d'Alfons el Magnnim. Desprs del seu pas per la Generalitat continuar vinculat al poder, dominant el bra eclesistic des de posicions molt reaccionries en la qesti remena.

Durant el seu mandat al front de la Generalitat, es regulen aspectes salarials dels treballadors de la instituci, aix com la limitaci de fer encrrecs a tercers acordant un salari diferent al estipulat per les Corts. Tamb es dna preferncia a la realitzaci de treballs per part de "qui est a sou del General" abans d'encarregar-li a un tercer; i es limita la mobilitat dels diputats i odors per tal de no pagar unes dietes excessives.

El seu successor, Bernat Guillem Samas, era probablement el seu oncle, qui ja havia estat identificat pel crrec per Pero Ximnez, l'anterior president i arquebisbe de Tarragona. Aquestes successions pseudo-dinstiques acabaran per recomanar un canvi en el model d'elecci de diputats que es produir en 1455.

Va morir a Cpua (Campnia) mentre era de viatge el 17 de juliol de 1458.
 
 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134694" title="Galceran Galceran de Pins-Fenollet" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="55080">
Galceran Galceran de Pins-Fenollet, vescomte d'Illa tamb conegut com Galceran VII de Pins, era un noble catal i diputat pel bra militar de la Diputaci del General, en el trienni 1446-1449, acompanyant a Pero Ximnez de Urrea, 23 President de la Generalitat de Catalunya.

Te una intervenci poltica important en els afers remences mentre s crrec de la Generalitat.

Posteriorment, a la guerra civil catalana, prn paper a favor de Carles de Viana, formant part de la recepci que el prnce va tenir a Barcelona i particip en l'ambaixada que va anar a parlar amb el rei Joan II. Mes endevant, acabar posant-se al costat del rei, tot i que va esforar-se en mantenir una posici equilibrada i menys beligerant.

Va morir en 1470.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134696" title="Estadi Asiad de Busan" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="55081">


L Estadi Asiad de Busan (           en hangul, Busan Asiad Stadium en angls),  s un estadi multifuncional ubicat a la porturia ciutat metropolitana de Busan (en hangul:       Busan Gwangyeoksi) a Corea del Sud.  s l estadi on juga de local el Busan Icons en la K-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134698" title="Estadi de la Copa del Mn de Daegu" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="55082">

L Estadi de la Copa del Mn de Daegu (         en hangul,         en hanja, Daegu World Cup Stadium en angls), tamb conegut como Blue Arc  s un estadi multifuncional ubicat en la ciutat metropolitana de Daegu (en hangul:        Daegu Gwangyeoksi), capital de la provncia de Gyeongsang del Nord a Corea del Sud. s l estadi on juga de local el Daegu FC en la K-League i un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se quatre partits, tres de la primera fase i una semifinal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134701" title="Estadi de la Copa del Mn de Daejon" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="55083">


L Estadi de la Copa del Mn de Daejeon (tamb conegut com Purple Arena)  s un estadi de futbol  ubicat en la ciutat de Daejeon, a Corea del Sud. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se tres partits, dos de la primera fase i un de vuitens de final.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134702" title="Estadi Guus Hiddink" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="55084">


L Estadi Guus Hiddink s un estadi de futbol ubicat a Corea del Sud, en la ciutat de Gwangju. Inicialment l estadi fou anomenat "Estadi de la Copa del Mn de Gwanju", per ser un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002. Fou reanomenat en honor l entrenador de , Guus Hiddink, qui dugu l equip fins les semifinals per primera vegada, derrotant a  en aquest estadi. Tamb s'hi van disputar dos partits ms de la primera fase.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134704" title="Estadi Munhak d'Incheon" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="55085">

L Estadi Munhak d Incheon (        en hangul, Incheon Munhak Stadium en angls),  s un estadi multifuncional ubicat en la porturia ciutat metropolitana d Incheon (en hangul:        Incheon Gwangyeoksi), pertanyent a l rea metropolitana de Sel, a Corea del Sud.  s l estadi on juga de local l Incheon United en la K-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134706" title="Estadi de la Copa del Mn de Jeonju" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="55086">


L Estadi de la Copa del Mn de Jeonju, tamb conegut com Jeonju Castle  s un estadi de ftbol ubicat en la ciutat de Jeonju, a Corea del Sud. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se tres partits, dos de la primera fase i un de vuitens de final.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134707" title="Estadi de la Copa del Mn de Jeju" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="55087">

L Estadi de la Copa del Mn de Jeju (         en hangul, Jeju World Cup Stadium en angls),  s un estadi multifuncional ubicat en la ciutat de Seogwipo (en hangul:     ), de la provncia insular de Jeju, a Corea del Sud. s l estadi on juga de local el Jeju United FC en la K-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134709" title="Estadi de la Copa del Mn de Sel" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="55088">

L Estadi de la Copa del Mn de Sel (         en hangul, Seoul World Cup Stadium en angls), tamb conegut com Estadi Sang-am, s un estadi multifuncional ubicat en la ciutat de Sel (en hangul:        Seoul teukbyeolsi), capital de Corea del Sud. s l estadi on juga de local el FC Seoul en la K-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se un total de tres partits, entre ell una semifinal i el partit inaugural.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134711" title="Estadi de la Copa del Mn de Suwon" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="55089">

L Estadi de la Copa del Mn de Suwon, tamb conegut com Estadi del Gran Ocell (         en hangul, Suwon Bigbird Stadium en angls),  s un estadi multifuncional ubicat en la ciutat de Suwon (en hangul:    ), capital de la provncia de Gyeonggi, a Corea del Sud. s l estadi on juga de local el Suwon Samsung Bluewings en la K-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134713" title="Estadi de la Copa del Mn d'Ulsan" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="55090">

L Estadi de la Copa del Mn d Ulsan (        en hangul, Ulsan World Cup Stadium en angls),  tamb conegut com Estadi Munsu, s un estadi multifuncional ubicat en la porturia ciutat metropolitana d Ulsan (en hangul:        Ulsan Gwangyeoksi), de la provncia de Yeongnam, a Corea del Sud. s l estadi on juga de local l Ulsan Hyundai Horang-I en la K-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134716" title="Basoga" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="55091">
Els basoga sn un grup hum d'Uganda que viu a l'est del riu Victria Nil, en el regne tradicional de Busoga. Basoga s un plural; el singular es musoga; i l'adjectiu s soga. Els basoga sn el 8% de la poblaci d'Uganda. 

Abans de l'arribada dels europeus els basoga eren grangers de subsistncia, que feien alguns cultius en petits horts familiars i treballaven per un igual l'home que la dona. La societat tradicional soga consistia en petits regnes mai estigueren units sota un lideratge com. La societat estava organitzada en principis dels quals el principal era el de successi, que era patrilinial, i el grup donava suport als membres de la unitat en afers econmics, socials i religiosos; els llinatges determinaven els enllaos matrimonials, drets d'herncia i obligacions amb els ancestres.

A diferncia dels kabakes de Buganda, els diversos reis de Basoga (Kyabazinga) eren membres d'un clan reial, seleccionat entre una combinaci de descendents i amb aprovaci dels ciutadans. El clan dels Babito, que governava al nord de Busoga, prop del regne de Bunyoro, tenia lligams amb l'aristocrcia d'aquest regne i en general la poblaci de la zona es considera descendent de la gent de Bunyoro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134719" title="Estadi de Kashima" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="55092">


L Estadi de Kashima (en japons:             )  s un estadi de futbol de la ciutat de Kashima, en la Prefectura d'Ibaraki, Jap. s l estadi on juga de local el Kashima Antlers en la J-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l estadi de Kashima ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134722" title="Estadi de les Ales de Kobe" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="55093">


L Estadi de les Ales de Kobe (en japons:            , en angls: Kobe Wing Stadium) s un estadi de futbol de la ciutat porturia de Kobe, capital de la Prefectura de Hyogo, al Jap. s l estadi on juga de local el Vissel Kobe en la J-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se un total de tres partits, dos de la primera fase i un de vuitens de final.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l estadi ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134723" title="Estadi de Miyagi" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="55094">


L Estadi de Miyagi (en japons:        )  s un estadi de futbol de la ciutat de Miyagi, capital de la Prefectura de Miyagi, al Jap. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se un total de tres partits, dos de la primera fase i un de vuitens de final.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l estadi de Miyagi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134725" title="Estadi del Gran Cigne de Niigata" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="55095">


L Estadi del Gran Cigne de Niigata (en japons:        , en angls: Niigata Big Swan Stadium)  s un estadi de futbol de la ciutat de Niigata, capital de la Prefectura de Niigata, al Jap. s l estadi on juga de local l Albirex Niigata en la J-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l estadi del Gran Cigne de Niigata ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134727" title="Estadi del Gran Ull d'Oita" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="55096">


L Estadi del Gran Ull d  ita (en japons:              , en angls:  ita Big Eye Stadium) s un estadi de futbol de la ciutat d ita, capital de la Prefectura d' ita, al Jap. s l estadi on juga de local l ita Trinita en la J-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l estadi del Gran Ull d' ita ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134728" title="Estadi Nagai" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="55097">


L Estadi Nagai  s un estadi de futbol de la ciutat d Osaka, en la Prefectura d'Osaka, al Jap. s l estadi on juga de local el Cerezo Osaka en la J-League. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se un total de tres partits, dos de la primera fase i una semifinal.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134729" title="Estadi de Saitama" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="55098">


L Estadi de Saitama 2002 (en japons:        2002 Saitama Sutajiamu Ni-maru-maru-ni)  s un estadi de futbol, ubicat a Midori-ku, Prefectura de Saitama, al Jap. Tamb s conegut com "Saitama Stadium" o simplement com Saisuta.
s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se un total de tres partits, dos de la primera fase i una semifinal.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l estadi Saitama ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134730" title="Pai Mu Tan" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="55099">
El Pai Mu Tan o Bai Mu Dan o Baimudan s un te blanc xins que s una versi ms barata del Yinzhen amb menys brots i ms fulla, i que es produeix a la primavera. s considerat un dels millors tes blancs. El te es desenvolupa normalment a les muntanyes de la provncia de Fujian a la Xina a partir del Da Bai o arbres de te Blancs Grans.

Del te blanc noms es recullen els brots, abans que s'obrin a la primavera, ja que s en aquell moment quan tota l'energia i els nutrients de la planta es concentren en els brots. Desprs de ser recollits a m, es deixen assecar a l'aire lliure, sobre draps de seda, per tal que s'evapori l'aigua i es mantinguin aix totes les seves propietats.

El seu color s d'un verd pllid amb un finssim borrissol blanc d'on treu el seu nom. Cont poca tena, aproximadament la meitat que el te verd. De sabor suau i aromtic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134731" title="Sapporo Dome" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="55100">


El Sapporo Dome (en japons:      ) s un estadi on es practica tant el futbol com el beisbol. Est ubicat a Sapporo (illa de Hokkaido), al Jap. Es l estadi on juguen de locals el Consadole Sapporo, en la J-League 2 de futbol) i el Hokkaido Nippon Ham Fighters, en la NPB de beisbol. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002, jugant-se un total de tres partits de la primera fase.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Sapporo Dome ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134733" title="Estadi Ecopa de Shizuoka" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="55101">


L Estadi Ecopa de Shizuoka (en japons:            )  s un estadi de futbol de la ciutat de Shizuoka, capital de la Prefectura de Shizuoka, al Jap. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l estadi Ecopa de Shizuoka ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134735" title="Nissan Stadium" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="55102">


El Nissan Stadium, anteriorment anomenat Estadi Internacional de Yokohama (en japons:          ; Yokohama Kokusai Sougou Kyougijou)  s un estadi multifuncional ubicat en la ciutat porturia de Yokohama, capital de la Prefectura de Kanagawa, al Jap. s l estadi on juga de local el Yokohama Marinos, en la J-League i seu habitual de la selecci japonesa. s un dels estadis on es va disputar la Copa del Mn de futbol 2002.


 Histria .

Capacitat per a rebre 73.237 espectadors, en ell es disputaren tres partits de la primera fase de la Copa del Mn de Futbol 2002 i la final entre  i , jugada el 30 de juny de 2002 i que acab 0 2 amb victria brasilera. Des de l 1 de mar de 2005, s anomena Nissan Stadium (en japons:         Nissan Sutajiamu), per ser propietat de l empresa automobilstica Nissan Motor Co.

Des de 2005 s seu del Campionat del Mn de Clubs de futbol. Per a aquest torneig, l estadi recupera el nom d Estadi Internacional de Yokohama, ja que la FIFA no permet publicitat en el nom dels estadis.


 Enllaos externs .


 Nissan Stadium ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134738" title="Tahoera'a Huiraatira" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="55103">



Tahoera'a Huiraatira (T h   ra a Huira atira en tahiti normatiu; Uni Popular en catal) s un partit poltic conservador i autonomista de la Polinsia Francesa.

Va ser fundat el 6 de maig de 1977 per iniciativa del poltic conservador Gaston Flosse i des de llavors ha anat creixent fins a convertir-se avui dia en un dels dos principals partits de la Polinsia Francesa. Una mostra de la forta presncia d'aquest partit en les institucions poltiques del territori s el fet que sn membres de Tahoera'a Huiraatira tant els tres representants polinesis al Parlament francs, com l'actual president de la Polinsia Francesa, Gaston Tong Sang, aix com l'alcalde de Papeete, Michel Buillard.

Tant el senador del territori, el fundador del partit Gaston Flosse, com els dos diputats de Tahoera'a Huiraatira que representen la Polinsia Francesa a l'Assemblea Nacional, formen part dels grups parlamentaris de la UMP a les seves respectives cambres.

Enllaos externs.
Pgina web oficial del partit ;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134742" title="Hochseeflotte" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="55104">
La Hochseeflotte o flota d'alta mar fou la flota de batalla principal de la marina imperial alemanya (Kaiserliche Marine) durant la I Guerra Mundial. La flota estava estacionada a Wilhelmshaven, a l'estuari del Jade, i els seus comandants foren l'almirall Friedrich von Ingenohl (1913 1915), l'almirall Hugo von Pohl (1915 1916), l'almirall Reinhard Scheer (1916 1918) i l'almirall Franz von Hipper (1918). Represent una amenaa considerable per al control de les vies martimes al voltant de Gran Bretanya per part de la marina reial britnica (Royal Navy), de manera que la Grand Fleet (la flota principal de batalla de la Royal Navy) es vei obligada a romandre concentrada al Mar del Nord durant tota la guerra, sense poder prendre part en altres teatres d'operacions.

La Hochseeflotte aconsegu l'objectiu de paralitzar la marina britnica, per no decid a arriscar-se en una confrontaci massiva d'ambdues flotes. En lloc d'aix segu una estratgia d'incursions al Mar del Nord amb l'objectiu d'atreure una part de la flota britnica, separar-la del grup principal i destruir-la. Malgrat tot, els petits enfrontaments de Helgoland i el Dogger Bank, resultaren inconclusius, igual que l'nica gran batalla naval en qu particip la Hochseeflotte al complet, la batalla de Jutlndia (31 de maig de 1916). Aquesta darrera, malgrat resultar una victria tctica alemanya, que per primera vegada derrotava la poderosa flota britnica, no aconsegu canviar la iniciativa estratgica naval ni encara menys el decurs de la guerra.

L'octubre de 1918, a punt de consumar-se la derrota alemanya, i amb un ambient de revolta a tot el pas, l'almirall Scheer decid realitzar un atac desesperat contra la Grand Fleet. Sabent que el govern no ho autoritzaria, decid no informar-ne, per en el moment de salpar de Wilhelmshaven, el 29 d'octubre, molts mariners s'amotinaren o desertaren, que dugu a l'amotinament de Kiel i a la revoluci de novembre, que precipitaria la signatura de l'armistici l'11 de novembre de 1918.

Segons els termes acordats en l'armistici, la Hochseeflotte havia de salpar de les seves bases per dirigir-se a la base de la Royal Navy, Scapa Flow, a les illes rcades, on els vaixells alemanys quedarien internats. El 21 de novembre, seixanta vaixells britnics escortaren la flota alemanya fins a Scapa Flow. El 21 de juny de 1919 el contraalmirall Ludwig von Reuter don l'ordre als seus capitans de sabotejar i enfonsar els seus propis vaixells, per evitar que acabessin en mans britniques; la majoria de capitans i mariners acataren l'ordre, amb el resultat de 53 vaixells enfonsats, malgrat els esforos britnics per evitar-ho. Els nou oficials i mariners alemanys que hi moriren es consideren les darreres baixes directes de la I Guerra Mundial.

 Composici de la Hochseeflotte l'agost de 1914 .
 I Esquadra;
 vaixell almirall: cuirassat SMS Friedrich der Grosse;
 8 cuirassats tipus Dreadnought;
 II Esquadra;
 10 cuirassats pre-Dreadnought;
 III Esquadra;
 6 cuirassats tipus Dreadnought;
 I Grup d'Exploraci;
 3 creuers de batalla;
 1 creuer cuirassat;
 3 creuers lleugers;
 77 contratorpediners;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134746" title="Thomas Pynchon" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="55105">

Thomas Ruggles Pynchon, Jr. (Glen Cove, 8 de maig de 1937) s un escriptor estatunidenc que resideix a Nova York. Destaca per la seua densa i complexa obra narrativa. Procedent de Long Island, Pynchon va passar uns quants anys a l'Armada dels Estats Units i va obtenir la llicenciatura en filologia anglesa per la Universitat de Cornell. Despres de publicar un grapat de contes a finals de la dcada del 1950 i principis dels anys 1960, va comenar a escriure novelles, per les que avui s fonamentalment conegut: V. (1963), The Crying of Lot 49 (La subhasta del lot 49) (1966), Gravity's Rainbow (L'arc de Sant Mart de gravetat) (1973), Vineland (1990), Mason & Dixon (1997), i Against the Day (Contra el dia) (2006). 

Pynchon s considerat per part dels lectors i la crtica com un dels millors autors contemporanis. Ha obtingut una beca Mac Arthur i ha rebut el National Book Award, i regularment s citat com un dels possibles candidats a obtenir el Premi Nobel de Literatura. Tant la seua narrativa com els seus assaigs abasten un ampli ventall de matries, gneres i temes literaris, incloent-hi (sense nim d'exhaustivitat) els camps de la histria, cincia i matemtica. Pynchon tamb s conegut per evitar qualsevol tipus de publicitat personal; molt poques fotografies seues han estat publicades, i des dels anys 1960 han circulat diversos rumors sobre la seua localitzaci i identitat.

Biografia.
Thomas Pynchon va nixer l'any 1937 a Glen Cove, Long Island, Nova York, sent un dels tres fills de Thomas Ruggles Pynchon, Sr. (1907-1995) i Katherine Frances Bennett (1909-1996). El seu ms antic ancestre americ, William Pynchon, va emigrar a la Massachusetts Bay Colony amb el Winthrop Fleet l'any 1630, i posteriorment una llarga lnia dels seus descendents van trobar riquesa i reputaci als Estats Units. El rerefons de la seua famlia i aspectes dels seus avantpassats l'han provet de material per a les seues obres, particularment per a les histries de la famlia Slothrop narrades a "The Secret Integration" (La integraci secreta - 1964) i Gravity's Rainbow (L'arc de Sant Mart de gravetat - 1973).  

Infantesa i educaci.
Pynchon va assistir a l'institut d'Oyster Bay, on va ser aclamat com a "estudiant de l'any" i on va contribuir amb narracions breus al peridic escolar (Pynchon 1952-3). Aquestes obres juvenils incorporaven alguns dels motius literaris i dels temes recurrents que ha utilitzat en la seua carrera: noms excntrics, humor pretencis, s illcit de drogues i paranoia. 

Desprs de graduar-se en l'institut l'any 1953, a l'edat de 16 anys, Pynchon va estudiar enginyeria fsica a la Universitat de Cornell, per va abandonar-hi al final del seu segon any per a allistar-se en la Marina dels Estats Units. L'any 1957 va tornar a Cornell per a continuar els estudis de grau en llengua anglesa. La seua primera narraci publicada, "The Small Rain" (La petita pluja), va aparixer en la revista Cornell Writer el maig de 1959, i narra una experincia real d'un amic seu que havia servit en l'exrcit; no obstant, posteriorment els episodis i personatges literaris de Pynchon s'han basat en les seues prpies experincies en la marina. 

A Cornell, Pynchon va entaular amistat amb Richard Faria, i per un curt temps ambds van desenvolupar el que Pynchon ha anomenat un "micro-culte" per la novella Warlock (1958) de l'escriptor Oakley Hall. (L'any 1983 Pynchon va escriure sobre els seus records de la universitat en la introducci a l'edici de la novella de Faria Been Down So Long It Looks Like Up to Me, publicada per primera vegada el 1966.) Pynchon tamb informa que va assistir a les classes impartides per Vladimir Nabokov, qui aleshores era professor de literatura a Cornell. Tot i que Nabokov va reconixer desprs no recordar Pynchon (el cas s que la muller de Nabokov, qui l'ajudava amb els papers, va comentar que recordava la peculiar calligrafia de Pynchon), altres professors de Cornell, com ara el novellista James McConkey, el recorden com un estudiant amb un talent excepcional. L'any 1958, Pynchon i el seu company d'estudis a Cornell, Kirkpatrick Sale, van escriure part o la totalitat del musical de cincia-ficci Minstral Island, que retrata un ombrvol futur en qu el mn s governat per IBM (Gibbs 1994). Pynchon es va graduar el juny de 1959.

Primers anys de carrera.
V..
Desprs de deixar Cornell, Pynchon va comenar a escriure la seua primera novella. Des del febrer de 1960 al setembre de 1962 va estar treballant com a redactor tcnic a la companyia Boeing a Seattle, Washington, on va ocupar-se dels articles sobre seguretat del Bomarc Service News (vegeu Wisnicki 2000-1), un butllet de notcies del Programa de mssils terra-aire del BOMARC desplegat per la Fora Aria dels Estats Units d'Amrica. Les experincies de Pynchon a Boeing van inspirar les seues descripcions de la companyia "Yoyodyne" a V. i  a La subhasta del lot 49, i tant la seua formaci en fsica com el periodisme tcnic que va desenrotllar a Boeing van proporcionar-li molt del material usat a L'arc de Sant Mart de gravetat. Quan en l'any 1963 va ser publicada la seua novella V., va guanyar amb ella el premi de la Fundaci William Faulkner a la millor novella de l'any.

Desprs de deixar Boeing, Pynchon va passar un temps a Nova York i Mxic, abans de traslladar-se a Califrnia, on va residir gran part dels anys 1960 i els primers anys de la dcada del 1970, principalment en un apartament a Manhattan Beach (vegeu Frost 2003), on va escriure la seua novella ms apreciada, L'arc de Sant Mart de gravetat. Durant aquests anys va flirtejar amb l'estil de vida i alguns hbits de la contracultura hippie (vegeu, per exemple, Gordon 1994), tot i aix, la seua opini retrospectiva sobre les motivacions, valors i realitzacions dels medis estudiantils i juvenils de l'poca, en la seua introducci de l'any 1984 a la collecci de relats Slow Learner i la novella Vineland (1990) en particular, s, si ms no, ambigua. 

L'any 1964, va fer un intent fracassat de ser acceptat com a estudiant de postgrau de matemtiques a la Universitat de Califrnia, Berkeley, (Royster 2005). El 1966, Pynchon va escriure un reportatge de primera m sobre els altercats de Watts, a Los Angeles. Titulat "Un viatge dins de la ment de Watts," l'article va ser publicat per The New York Times Magazine (Pynchon 1966).

Desde mitjans dels anys 1960 Pynchon ha escrit regularment ressenyes i introduccions per a un gran nombre de novelles i assaigs. Una de les primeres peces d'aquest tipus va ser una breu ressenya de la novella Warlock, de Hall, que va aparixer, junt amb comentaris d'altres set escriptors, a "llibres oblidats", com a part d'un reportatge titulat "Un regal de llibres", en el nmero de desembre de 1965 de la revista Holiday.

La subhasta del lot 49.
En una carta a la seua agent Candida Donadio, d'abril de 1964, Pynchon va confessar que es trobava immers en una crisi creativa, amb quatre novelles en marxa, anunciant: "Si passen al paper tal i com les concep en el meu cap, llavors seran l'esdeveniment literari del milleni." (vegeu Gussow 1998) El desembre de 1965, Pynchon va refusar educadament una invitaci de Stanley Edgar Hyman per a ensenyar literatura a Bennington College, adduint que havia pres la decisi, dos o tres anys abans, d'escriure tres novelles alhora. Va descriure aquesta decisi com "un moment de bogeria passatgera," per afeg que era "massa obstinat com per a deixar qualsevol d'elles o deixar-les totes". (vegeu McLemee 2006)

La segona novella de Pynchon, La subhasta del lot 49, va ser publicada uns pocs mesos desprs, l'any 1966. No se sap si aquesta era una de les tres o quatre novelles que va declarar que portava en marxa, perqu en una carta de 1965 a Donadio, Pynchon va escriure que es trobava immers en la redacci d'un llibre que va anomenar "alimentici".  Quan l'obra va atnyer les 155 pgines, la va qualificar de, "narraci breu, per amb problemes glandulars." (Gussow 1998) 

La subhasta del lot 49 va guanyar el premi de la Fundaci "Richard and Hilda Rosenthal" poc desprs de la seua publicaci. Tot i ser ms concisa i amb una estructura ms linial que altres novelles de Pynchon, el seu laberntic argument descriu un antic i soterrani servei postal conegut com "El Tristero" o "Trystero," una pardia de les tragdies de revenja del perode jacob angls, en particular de l'obra titulada The Courier's Tragedy (La tragdia del correu), i una conspiraci corporativa sobre l's d'ossos de soldats nord-americans de la Segona Guerra Mundial com a carb activat per a filtres de cigarreta. Proposa una srie d'interconexions aparentment increbles entre aquestes i altres revelacions igualment estranyes a qu s'enfronta la protagonista de la novella, Oedipa Maas. Com a V., la novella cont un bon grapat de referncies cientfiques i tecnolgiques i a obscurs esdeveniments histrics, i ambdues obres se submergeixen en els detritus de la cultura i la societat americanes. La subhasta del lot 49 tamb continua l'hbit de Pynchon d'escriure lletres pardiques de canons, als noms estranys i irnics per als personatges i la referncia a aspectes de la cultura popular. Particularment, inclou diverses allusions a Lolita, de Nabokov.

L'any 1968, Pynchon va ser un dels 447 signants del manifest dels escriptors i editors contra l'impost de guerra. Uns anuncis a plana completa en el The New York Post i The New York Review of Books van recollir la llista completa dels qui es van negar a pagar "el proposat recrrec del 10% sobre l'impost de la renda o sobre qualsevol altre impost, per a fins bllics," i va declarar la seua creena en "que la involucraci dels Estats Units en la Guerra del Vietnam era ticament incorrecta" (New York Review of Books 1968:9).

L'arc de Sant Mart de gravetat i l'ascens de Pynchon a la fama.
La novella ms famosa de Pynchon s la seua tercera, L'arc de Sant Mart de gravetat, publicada l'any 1973. Una intrincada i allusiva narraci que combina i elabora la major part dels temes de les seues obres primerenques, incloent-hi omissi, paranoia, racisme, colonialisme, teoria de la conspiraci, sincronisme i entropia, la novella ha provocat un munt de comentaris i de material crtic, incloent-hi dues guies de lectura (Fowler 1980; Weisenburger 1988), llibres i articles, discussions online i obres d'art, sent considerada com un text arquetpic de la literatura post-modernista nord-americana. La major part de L'arc de Sant Mart de gravetat transcorre a Londres i altres llocs d'Europa durant els mesos finals de la Segona Guerra Mundial i les setmanes immediatament posteriors al dia de la victria a Europa, i est narrada principalment des del moment histric en qu est ambientada. D'aquesta manera, el text de Pynchon provoca una certa mena d'ironia dramtica, des del moment en qu ni els personatges ni les diferents veus narratives no es troben al corrent de les seues circumstncies histriques especfiques, com per exemple l'Holocaust, que no obstant, estan ben presents per al lector contemporani. Aquest recurs literari, genera una tensi dinmica i uns moments d'aguda auto-conscincia, a mesura que el lector i l'autor s'endinsen en l'argument. D'abast enciclopdic, la novella palesa una enorme erudici en el seu tractament d'un gran ventall de temes procedents de camps tan diversos com la psicologia, la qumica, les matemtiques, la histria, la religi, la msica, la literatura i el cinema. Potser de manera apropiada per a un llibre tan farcit de coneixements tecnolgics, Pynchon, segons ha estat reportat, va escriure'n el primer esborrany manuscrit sobre paper de dibuix per a enginyers, a California i Ciutat de Mxic.

L'arc de Sant Mart de gravetat va ser guanyadora de l'edici de l'any 1974 del National Book Award en la modalitat de narrativa, junt a la novella d'Isaac Bashevis Singer A Crown of Feathers and Other Stories. El mateix any, el jurat de narrativa va recomanar de manera unnime L'arc de Sant Mart de gravetat per al Premi Pulitzer: no obstant, el comit del Pulitzer va vetar la novella, descrivint-la com "illegible", "inflada", "sobreescrita", i en certes parts "obscena", i per tant no va accedir al premi (Kihss 1974). L'any 1975, Pynchon va refusar la medalla "William Dean Howells" de l'Acadmia Americana d'Arts i Lletres.

Desprs de L'arc de Sant Mart de gravetat.
L'any 1984 va ser publicat un recull de contes juvenils de Pynchon, sota el ttol Slow Learner (Lent aprenentatge), amb una llarga introducci autobiogrfica. L'octubre del mateix any va publicar al New York Times Book Review un article titulat "s correcte ser un ludita?". L'abril de 1988, Pynchon va publicar al New York Times una extensa ressenya de la novella de Gabriel Garca Marquz, El amor en los tiempos del clera, sota el ttol "L'etern vot del cor". Altre article, titulat "Ms a prop, sof meu, de tu", va ser publicat el juny de 1993 al New York Times Book Review, com a part d'una srie d'articles amb diversos escriptors que reflectien cadascun dels Set Pecats Capitals. Pynchon va escriure sobre la "peresa". 

Vineland.
La cuarta novella de Pynchon, Vineland, va ser publicada l'any 1990, i va ser severament criticada tant pel pblic com per la crtica especialitzada. La novella est ambientada a Califrnia en la dcada del 1980 i la dcada del 1960, i descriu la relaci entre un agent pertanent a una agncia estatal de policia anomenada COINTELPRO i una radical realitzadora de pellcules. Els seus punyents rerefons socio-poltics descriuen la batalla constant entre I'autoritarisme i el comunalisme, i el nexe entre ressistncia i complicitat, per amb un tpic sentit de l'humor Pynchoni. 

L'any 1988, va rebre una beca MacArthur i, des de principis dels anys 1990 almenys, alguns observadors han assenyalat Pynchon com un dels possibles candidats al Premi Nobel de Literatura (vegeu, per exemple, Grimes 1993; CNN Book News 1999; Ervin 2000). El reconegut crtic literari nord-americ Harold Bloom l'ha considerat entre els quatre millors novellistes estatunidencs de l'actualitat, junt amb Don DeLillo, Philip Roth, i Cormac McCarthy.

Mason & Dixon.
La cinquena novella de Pynchon, Mason & Dixon, va ser publicada l'any 1997, tot i que des del gener de 1975 n'estava en procs d'escriptura 1975 (Ulin 1997; vegeu tamb Gussow 1998). Aquesta novella, meticulosament documentada, s una saga tentacular post-modernista que narra les vides i carreres de l'astrnom angls Charles Mason, i del seu company el gemetra Jeremiah Dixon, i el naixement de la Repblica Nord-americana. Tot i rebre diverses crtiques negatives, la major part dels crtics va saludar-la favorablement com un bell retorn a l'estil que l'havia caracteritzat, i fins i tot hi ha qui la considera la seua obra ms aconseguida.

Contra el dia.
Durant anys van circular rumors sobre el tema del segent llibre de Pynchon. Els rumors ms concrets van sortir del ministre alemany de Cultura, Michael Naumann, que va declarar haver ajudat Pynchon en les seues recerques sobre "un matemtic rus que va estudiar per David Hilbert a Gttingen", i que la nova novella tractaria sobre la vida i amors de Sofia Kovalvskaia. 

El juliol de 2006 va ser anunciada a Amazon.com una nova novella, encara sense ttol, de Pynchon, junt amb una sinopsi feta pel mateix escriptor, que deia que la novella es desenvolupava entre l'Exposici Universal de Chicago de 1893 i el temps immediatament posterior a la Primera Guerra Mundial. "Amb un desastre mundial amenaant pocs anys desprs," Pynchon va escriure en la seua ressenya, "s una poca d'avarcia empresarial incontrolada, de falsa religiositat, d'estpida incompetncia i de propsits diablics en llocs elevats. No cont cap referncia a l'actualitat ni pot ser-ne inferida." Prometia aparicions puntuals de Nikola Tesla, Bela Lugosi i Groucho Marx, aix com "canons estpides" i "prctiques sexuals estranyes". Posteriorment va ser anunciat el ttol de la novella: Contra el dia i un portaveu de l'editorial Penguin va confirmar que la ressenya era efectivament del mateix Pynchon (Pynchon 2006a; Patterson 2006ab; Italie 2006).

Contra el dia va aparixer el 21 de novembre de 2006 i en l'edici original compta amb 1.085 pgines. L'editorial Penguin no en va fer gaireb promoci, i els crtics la van rebre molt poc de temps abans de la seua publicaci, tot aix sembla que per desig de l'autor. Es va utilitzar una versi editorial de la sinopsi de Pynchon per a la sobrecoberta. Kovalvskaia s que apareix, tot i que s un entre ms d'un centenar de personatges.

No hi ha consens entre els crtics literaris, tot i que la majoria considera que aquesta nova obra oscilla entre els passatges brillants i els fatigants (Complete Review 2006). El mateix dia de la seua publicaci es va crear una wiki Against the Day per a ajudar els lectors a orientar-se entre tants personatges, esdeveniments i temes.

La novella va ser nominada per al Bad Sex in Fiction Award (Premi "Sexe dolent en narrativa") per a 2006, per va perdre davant de la novella d'Iain Hollingshead Twenty Something.  El fragment en qesti tracta sobre un acte sexual amb un gos spaniel.

Temes.
Junt amb el seu mfasi en temes elevats com ara el racisme, l'imperialisme o la religi, i el seu coneixement i apropiaci de molts elements de l'alta cultura i la literatura, l'obra de Pynchon tamb palesa una gran afinitat amb elements i personatges de la contracultura i la cultura popular, incloent-hi el cmic i els dibuixos animats, el pulp, el cinema popular, els programes de televisi, la cuina, les llegendes urbanes, les teories de la conspiraci i l'art popular . Aquesta indefinici entre els lmits de l'alta cultura i la cultura popular, interpretada de vegades com una deconstrucci, es considera com una de les caracterstiques del postmodernisme.

Particularment, Pynchon s'ha revelat en les seues obres com un aficionat a la msica popular. LLetres de canons i nmeros de musicals apareixen en cadascuna de les seues novelles, i en la autobiogrfica introducci al recull Lent aprenentage, revela el seu gust pel jazz i el rock and roll. El personatge McClintic Sphere a V. es una mescla de diversos mestres del jazz, com ara Ornette Coleman, Charlie Parker i Thelonious Monk. A La subhasta del lot 49, el cantant del grup "The Paranoids" porta "un cabell tallat a l'estil dels Beatles" i canta amb accent angls. En les pgines finals de L'arc de Sant Mart de gravetat, hi ha una referncia apcrifa sobre la participaci del protagonista, Tyrone Slothrop, com a intrpret de kazoo i harmnica com a msic invitat en un enregistrament del grup The Fool en els anys 1960 (Pynchon descriu com recupera mgicament el seu darrer instrument, la seua harmnica de blues, en un rierol alemany, desprs d'haver-la perduda en el tocador de la sala de ball Roseland Ballroom de Roxbury, Boston l'any 1939, desprs d'interpretar el clssic de jazz 'Cherokee', quan simultniament Charlie Parker estava inventat el bebop a Nova York). A Vineland, Zoyd Wheeler i Isaiah Two Four sn tamb msics: Zoyd tocava els teclats en una banda surf dels 1960 anomenada "The Corvairs", mentre que Isaiah tocava en una grup punk anomenada "Billy Barf and the Vomitones". A Mason & Dixon, un dels personatges toca al clavicmbal one of the characters plays on the "Clavier" la can de borratxos estudiantil que desprs esdevindr "The Star-Spangled Banner".  

En la seua introducci a Slow Learner, Pynchon va reconixer un deute amb l'anrquic lder de banda msical Spike Jones, i l'any 1994, va escriure unes notes de 3000 paraules per a l'album musical Spiked!, un recull d'enregistraments de Jones que va traure l'efmer segell BMG Catalyst. Pynchon tamb va escriure les notes per a Nobody's Cool, el segon lbum de la banda d'indie rock Lotion, en qu manifesta que "el rock and roll roman com una de les darreres vocacions honorables, i una banda en actiu s un miracle quotidi. Aix s bsicament el que fan aquests nois." Tamb s coneguda la seua passi per Roky Erickson.

Les investigacions i digressions en el terreny de la sexualitat humana, psicologia, sociologia, matemtiques, cincia i tecnologia sn recurrents en l'obra de Pynchon. Un dels seus primers contes, "Low-lands" (1960), descriu una meditaci sobre el principi d'incertesa de Heisenberg com una metfora del fet de contar histries sobre les experincies personals. La segent obra publicada, "Entropy" (1960), introdua el concepte d'entropia, que arribaria a ser sinnim del seu estil (tot i que posteriorment Pynchon va admetre la "superficialitat de la  interpretaci", i que va remarcar que triar un concepte abstracte i intentar construir a partir d'aquest una narraci era "una feixuga manera de fer narrativa"). Altre conte primerenc, "Under the Rose" (1961), inclou entre els personatges un cyborg, collocat de manera anacrnica en Egipte en plena era Victoriana (un recurs literari avui dia anomenat steampunk). Aquest conte, reelaborat amb profunditat, apareix com a captol 3 en la novella V. El darrer conte publicat de Pynchon, "The Secret Integration" (1964), s una narraci sobre el trnsit a la maduera, sensiblement tractat, en el qual un grup de nois fan front a les conseqncies de la poltica nord-americana d'integraci racial. En un moment de la histria, els nois arriben a comprendre aquesta nova poltica a travs de l'operaci matemtica de la integral, l'nic sentit del mot amb qu estan familiaritzats.

La subhasta del lot 49 tamb alludeix a l'entropia i a la teoria de la comunicaci, i cont escenes i descripcions que pardien o utilitzen el clcul infinitesimal, les paradoxes de Zen i l'experiment mental conegut com el dimoni de Maxwell. Al mateix temps, la novella tracta els temes de l'homosexualitat, el celibat i l's illcit i mdic de les les drogues. L'arc de Sant Mart de gravetat descriu moltes varietats de fetitxisme sexual (incloent-hi el sado-masoquisme, la coprofilia i un cas en el lmit del "tentacle rape"), i descriu nombrosos exemples d's de drogues, principalment cannabis per tamb cocana, allucingens naturals i el fong Amanita muscaria. L'arc de Sant Mart de gravetat tamb inclou moltes de les preocupacions matemtiques de Pynchon: en un moment determinat la geometria de les lligues per a mitjons es compara amb les espires de les catedrals, ambdues descrites com singularitats matemtiques. Mason & Dixon, explora els fonaments cientfics, teolgics i socioculturals de la Illustraci alhora que detalla les relacions existents entre diverses figures histriques i personatges de ficci amb un detall exhaustiu, sent com L'arc de Sant Mart de gravetat un exemple de metaficci historiogrfica.

Influncies.
Els lectors i els crtics han proposar un gran nombre de precursors de Pynchon. A banda de referncies explcites en les seues novelles a figures tan dispars com ara Henry Adams, Giorgio de Chirico, Ludwig Wittgenstein, Emily Dickinson, William March, Rainer Maria Rilke, Jorge Luis Borges, Ishmael Reed, Ralph Waldo Emerson, Patrick O'Brian i Umberto Eco, i a una barreja eclctica d'icones religioses i fonts filosfiques, s'han proposat comparances crebles amb obres de Rabelais, Cervantes, Laurence Sterne, Edgar Allan Poe, Nathaniel Hawthorne, Herman Melville, Charles Dickens, Joseph Conrad, Thomas Mann, William Burroughs, Ralph Ellison, Patrick White, i Toni Morrison. Alguns crtics han detectat similituds amb els escriptors modernistes, que tendien a escriure llargues novelles que abastaven un gran ventall de temes metafsics o poltics. Com a exemples d'aquestes obres es poden esmentar Ulisses de James Joyce, A Passage to India d'E.M. Forster, The Apes of God de Wyndham Lewis, The Man Without Qualities de Robert Musil, o El castell de Franz Kafka. En la seua introducci a  Lent aprenentatge, Pynchon reconeix de manera explcita el seu deute amb els escriptors de la Generaci Beat, i particularment expressa la seua admiraci per On the Road de Jack Kerouac; tamb revela la seua familiaritat amb l'obra de T. S. Eliot, Ernest Hemingway, Henry Miller, Saul Bellow, Herbert Gold, Philip Roth i Norman Mailer, i amb els assaigs de Helen Waddell, Norbert Wiener i Isaac Asimov.

Altres autors nord-americans contemporanis que se solen comparar amb Pynchon sn John Hawkes, Kurt Vonnegut, Joseph Heller, Donald Barthelme, John Barth, William Gaddis, Don DeLillo i Joseph McElroy. Els personatges salvatgement excntrics, l'acci trepidant, les freqents digressions i la durada imponent de les obres de Pynchon han porat al crtic James Wood a classificar l'obra de Pynchon com "realisme histric". Aquesta etiqueta tamb se l'han guanyada les obres d'altres escriptors, com ara Salman Rushdie, Neal Stephenson, Christopher Wunderlee o Zadie Smith.

Entre els joves escriptors assenyalats com a hereus de Pynchon cal esmentar David Foster Wallace, William Vollmann, Richard Powers, David Mitchell, Neal Stephenson, Dave Eggers, Christopher Wunderlee, i Tommaso Pincio el pseudnim del qual s traducci italiana del nom de Pynchon.

L'obra de Pynchon s'ha citat com a influncia i inspiraci de molts escriptors i artistes, incloent-hi T. Coraghessan Boyle, Don DeLillo, Ian Rankin, William Gibson, Elfriede Jelinek, Rick Moody, Arturo Prez-Reverte, Richard Powers, Salman Rushdie, Neal Stephenson, Bruce Sterling, Laurie Anderson, Zak Smith, David Cronenberg i Adam Rapp. Grcies a la seua influencia sobre Gibson i Stephenson en particular, Pynchon ha esdevingut un dels pares de la narrativa cyberpunk. Tot i que el terme "cyberpunk" no s'ha difs fins a les primeries de la dcada del 1980, alguns lectors inclouen de manera retrospectiva L'arc de ant Mart de gravetat dins d'aquest gnere, junt amb altres obres per exemple Nova de Samuel R. Delany i la major part de les obres de Philip K. Dick que semblen anticipar l'estil i els temes del cyberpunk. La naturalesa enciclopdica de les novelles de Pynchon ha portat tamb a connectar-lo amb l'efmer moviment de la narrativa hipertextual de la dcada del 1990 (Page 2002; Krmer 2005).

Inters dels mitjans de comunicaci.
Hom coneix relativament poc de la vida privada de Thomas Pynchon; amb molta cura ha evitat el contacte amb els periodistes durant ms de quaranta anys. S'han difs noms unes quantes fotos d'ell, gaireb totes pertanyents a la seua etapa escolar i universitria, i el seu parador sovint ha roms desconegut. 

Una ressenya de V. a New York Times Book Review descrivia Pynchon com "un recls" residint a Mxic, introduint d'aquesta manera l'etiqueta meditica que ha acompanyat Pynchon al llarg de la seua carrera (Plimpton 1963: 5). Per al capdavall, l'absncia de Pynchon de l'escrutini pblic s un dels fets ms notables que ha aconseguit en la seua vida; fet que ha provocat rumors i ancdotes apcrifs. 

Els anys 1970 i 1980.
Desprs de la publicaci i de l'xit de L'arc de Sant Mart de gravetat, va incrementar-se l'inters per saber ms sobre la identitat de l'escriptor. En la ceremnia de lliurament del National Book Award de 1974, el president de la companyia Viking Press, Tom Guinzberg, va arranjar les coses perqu el cmic Irwin Corey acceptara rebre el premi en nom de Pynchon (Royster 2005). Molts dels invitats a la cerimnia no coneixien en absoluy Corey, i van assumir el mateix Pynchon era la persona que es trobava a l'escenari, amb el torrent de gesticulacions i la verborrea pseudo-erudita prpies de Corey (Corey 1974). Cap a la fi de les paraules de Corey un home despullat va creuar la sala, afegint encara ms confusi.

Un article publicat al Soho Weekly News reivindicava que Pynchon was era en realitat J. D. Salinger (Batchelor 1976). La resposta escrita de Pynchon a aquesta teoria (recollida a Tanner 1982) fou simple: "No est malament. Continueu intentant-ho."

No obstant aix, la primera oportunitat en qu es va poder accedir a informaci sobre la vida privada de Pynchon va sorgir arran de la publicaci d'un informe biogrfic a la revista Playboy, lautor del qual era un amic de Pynchon del temps de la Universitat de Cornell, Jules Siegel. En aquest article, Siegel revelava que Pynchon havia patit un complex amb la seua dentadura i que s'havia sotms a una completa i dolorosa cirurgia reconstructiva, que era anomenat "Tom" a Cornell, que assistia a missa diligentment, que va actuar de testimoni en la boda de Siegel i que desprs fins i tot va tenir un afer amb l'esposa de Siegel. Tamb declarava que Pynchon va assistir a les classes de Vladimir Nabokov a Cornell, per que difcilment comprenia el que deia Nabokov a causa del seu profund accent rus. Siegel tamb recordava l'afirmaci de Pynchon en el sentit que "estic en sintonia amb tots els excntrics del mn", una observaci que quadra amb la fama de luntic i fantic que s'ha anat construint en els ltims anys a travs de la seua obra, particularment a travs d'Internet (Siegel 1977).

En els ltims anys de la dcada del 1980, l'escriptor Robert Clark Young, a travs de son pare, un empleat del Departament de Vehicles de Motor de Califrnia, va obtenir l'informe de Pynchon, utilitzant el nom complet i la data de naixement de Pynchon. Els resultats mostraven que Pynchon vivia en aquell temps a Aptos, Califrnia, i que el seu cotxe era un Datsun (Young 1992). Aquesta informaci, aconseguida de manera poc correcta, va anar a parar a mans d'almenys dos investigadors acadmics que estaven preparant sengles estudis sobre Pynchon.

Els anys 1990.
La tendncia de Pynchon a evitar la celebritat i les aparicions pbliques van ser la causa que els periodistes continuaren especulant amb la seua identitat i activitats, i va reforar la seua reputaci de "recls" entre els mitjans de comunicaci. Els lectors i crtics ms astuts van adonar-se que potser hi havia motivacions esttiques (i ideolgiques) per a aquest capteniment de manenir-se al marge de la vida pblica. Per exemle el protagonista del conte de Janette Turner Hospital, "For Mr. Voss or Occupant" (publ. 1991), explica al seu fill que est escrivint
un estudi sobre escriptors que es recloeixen. Patrick White, Emily Dickinson, J. D. Salinger, Thomas Pynchon. La manera en qu creen personalitats solitries i desprs desapareixen dins de les seues narracions. (Hospital 1995: 361-2);
Ms recentment, el crtic literari Arthur Salm ha escrit que
l'home simplement tria no ser una figura pblica, una actitud que ressona ms enll de la fase ena  que la cultura dominant dedueix que el fet que Pynchon i Paris Hilton es trobaren una circumstncia, ho admet, ms enll d'all imaginable l'explossi resultant de matria/antimatria ho vaporitzaria tot des d'ac fins a Tau Ceti IV. (Salm 2004);

Deixant a banda la seua reputaci, el fet s que Pynchon ha publicat un cert nombre d'articles i ressenyes en els mitjans de comunicaci nord-americans ms corrents, incloent-hi unes paraules de suport a Salman Rushdie i a la llavors seua muller, Marianne Wiggins, desprs de la declaraci de la fatwa contra aquest arran de la publicaci de la seua obra Els versos satnics, per part del lder irani Ruhollah Khomeini (Pynchon 1989). L'any segent, arran d'una entusistica crtica de Rushdie a la novella Vineland de Pynchon, va fer que aquest li enviara a Rushdie un missatge dient-li que si alguna vegada visitava Nova York li agradaria concertar una cita amb ell. Finalment, es van trobar, i Rushdie es va declarar sorprs de com Pynchon s'assemblava a la imatge mental que se n'havia fet d'ell abans de conixer-lo (Hitchens 1997).

A principis dels anys 1990, Pynchon es va casar amb la seua agent literria, Melanie Jackson - una besnta de Theodore Roosevelt - i va tenir un fill, Jackson, l'any 1991. La divulgaci del lloc de residncia de Pynchon a Nova York, desprs de molts anys en qu s'havia cregut que dividia el seu temps ente Mxic i el nord de Califrnia, va provocar que alguns periodistes i els fotgrafs el seguiren. Poc desprs de la publicaci de Mason & Dixon, l'any 1997, un cmera de la CNN el va filmar a Manhattan. Angoixat per aquesta invasi de la seua privadesa, va telefonar a la CNN demanant que les imatges preses prop de sa casa no foren difoses. Quan se li va preguntar per la seua reclusi, va dir, "La meua creena s que 'recls' s un mot codi generat pels periodistes... que significa 'no li agrada parlar amb els reprters'."  La CNN tamb va informar que Pynchon va dir, "Deixeu-me ser inequvoc. Preferics no ser fotografiat." (CNN 1997) L'any segent, un reprter del Sunday Times se les va apanyar per a aconseguir una foto d'ell quan passejava amb el seu fill (Bone 1998).

Desprs que en el programa de l'NBC The John Larroquette Show es van fer algunes asseveracions sobre l'obra i la reputaci de Pynchon, aquest, a travs del seu agent, va contactar amb els productors del programa oferint-los suggeriments i correccions. Quan la figura de Pynchon esdevingu part principal d'un episodi del programa, en l'any 1994, se li va enviar el gui, sometent-lo a la seua aprovaci i se li va demanar un ttol d'una obra fictcia que hi havia der utilitzat ("Pandemonium of the Sun" - Pandemnium del sol), el novellista aparentment va vetar l'escena final que requeria un extra fent de Pynchon, sent filmat per darrere i fugint corrents de la cmera (CNN 1997; Glenn 2003). Tamb durant els anys 1990, Pynchon aparentment va fer amistat amb els membres de la banda de rock Lotion i va assistir a un cert nombre dels seus concerts, culminant amb la redacci de les notes per a l'album de l'any 1995 Nobody's Cool. Llavors Pynchon va publicar una estrevista amb la banda ("Lunch With Lotion") a Esquire, el juny de 1996 en el moment del llanament de Mason & Dixon. Ms recentment, Pynchon va contestar per fax a certes preguntes plantejades per l'escriptor David Hajdu i va permetre la reproducci de fragments de la seua correspondncia personal en el llibre de Hajdu Positively 4th Street: The Lives and Times of Joan Baez, Bob Dylan, Mimi Baez Faria and Richard Faria (Warner 2001), publicat l'any 2001.

L'intent de mantenir la seua privadesa personal i fer que la seua obra parle per si mateixa, ha provocat durant anys un cert nombre de bromes i rumors estranys. De fet, es va dir que Pynchon era Unabomber o un simpatitzant dels davidians de Waco desprs que el setge de 1993 els posara en la primera plana de l'actualitat o, a causa d'un elaborat rumor, insinuacions que Pynchon i un tal "Wanda Tinasky" eren la mateixa persona. Un bon grapat de cartes signades amb aquest nom havien aparegut en els darres anys 1980 en el diari Anderson Valley Advertiser d'Anderson Valley, Califrnia. L'estil i contingut d'aquestes cartes es va dir que s'assemblaven al de Pynchon, i Vineland, publicada per Pynchon l'any 1990, tamb transcorre en el nord de Califrnia, per la qual cosa es va suggerir que Pynchon podia haver estat en la zona en aquella poca per a documentar-se. L'any 1996 es va publicar com a llibre un recull de cartes de Tinasky; no obstant, el mateix Pynchon va negar haver escrit aquestes cartes, i mai no s'ha fet una atribuci directa de les mateixes a Pynchon. El "detectiu literari" Donald Foster va demostrar desprs que, de fet, les cartes havien estat escrites per un fosc escriptor Beat anomenat Tom Hawkins, qui l'any 1988 havia assassinat la seua muller i desprs s'havia sucidat. La prova de Foster va ser definitiva, incloent-hi la troballa de la mquina d'escriure amb la qual "Tinasky" havia escrit les cartes (Foster 2000).

L'any 1998, unes 120 cartes que Pynchon havia escrit a la seua agent durant molts anys, Candida Donadio, van ser donades per la famlia d'un colleccionista privat, Carter Burden, a la Biblioteca Pierpont Morgan de la ciutat de Nova York. Les cartes van ser escrites entre 1963 i 1982, i per tant abasten els anys ms creatius i prolfics de l'escriptor. Tot i que la intenci original de la Biblioteca era permetre als estudiosos l'accs a les cartes, a petici de Pynchon la famlia Burden i la Biblioteca Morgan van acordar no permetre l'accs fins desprs de la mort de l'escriptor (vegeu Gussow 1998).

La dcada del 2000.
Desprs dels atemptats de l'11 de setembre, es va publicar en l'edici japonesa del Playboy una suposada entrevista amb Pynchon, titulada "Most News is Propaganda. Bin Laden May Not Exist" (La major part de les notcies sn propaganda. Bin Laden pot no existir). Es tractava d'una suposada conversa amb Pynchon sobre els esdeveniments de l'11 de setembre i sobre Osama Bin Laden. La seua autenticitat s incerta.

Responent irnicament a la imatge que els mitjans de comunicaci havien creat d'ell al llarg dels anys, durant 2004, Pynchon va fer dues aparicions en la srie de televisi de dibuixos animats Els Simpson. La primera en l'episodi "Diatriba d'una mestressa de casa enutjada", en el qual Marge Simpson esdev novellista. Pynchon s'interpreta a si mateix, amb una bossa de paper sobre el cap, i proporciona un comentari per a la sobrecoberta del llibre de Marge, parlant amb un fort accent de Long Island: "Vet ac la cita: Thomas Pynchon estimava aquest llibre, gaireb tant com estimava les cmeres!" Aleshores comena a cridar als cotxes que passen: "Ei!, ac, feu-vos una foto amb un escriptor recls! Noms avui afegim un autgraf gratut! Per, espereu! Encara hi ha ms!!" La segona aparici te lloc en l'episodi Tot est perms en la guerra del forn, que va ser el primer episodi de la setzena temporada. En la seua aparici, el dileg de Pynchon consisteix completament en acudits sobre els ttols de les seues novelles ("Aquestes ales estan de- 'V'- licioses! posar la recepta en 'El llibre de cuina de l'arc de Sant Mart de gravetat', tot just desprs de 'El fregit del pasts de patata 49' ('The Frying of Latke 49'."). Pynchon va fer una tercera aparici muda, quan assisteix a la fictcia convenci "WordLoaf" en l'episodi "Moe'N'a Lisa", de la divuitena temporada (2006). La primera difusi de l'episodi va tenir lloc el 19 de novembre de 2006, el diumenge immediatament anterior al llanament de la seua sisena novella, Contra el dia, potser com a part d'una inusualment mplia campanya de publicitat.

Al juliol de 2006, Amazon.com va crear una pgina per a anunciar una prxima novella de Thomas Pynchon, sense ttol i que tindria 992 pgines. La descripci resumida de la novella s'atribua al mateix Pynchon. Aquesta descripci va ser retirada ben aviat, provocant especulacions sobre la seua autenticitat, per seguidament va ser penjat de nou amb el ttol de la novela, Against the Day.

El 6 de desembre de 2006, Pynchon, junt amb altres autors importants va encetar una campanya per a donar suport a Ian McEwan front als crrecs de plagi que se li imputaven, enviant una carta mecanografiada al seu editor britnic, que va ser publicada en el peridic Daily Telegraph (Pynchon 2006b).

Obres.
 V. (1963), guanyadora del preni de la Fundaci William Faulkner;
 The Crying of Lot 49 (La subhasta del lot 49 - 1966), guanyadora del premi de la Fundaci "Richard and Hilda Rosenthal";
 Gravity's Rainbow (L'arc de Sant Mart de gravetat - 1973), 1974 National Book Award de narrativa, refusat per unanimitat del jurat de selecci per al Premi Pulitzer, Medalla "William Dean Howells" de l'Acadmia Americada d'Arts i Lletres l'any (premi refusat);
 Slow Learner (Lent aprenentatge - 1984), recull de contes de joventut;
 Vineland (1990);
 Mason & Dixon (Mason i Dixon - 1997);
 Against the Day (Contra el dia - 21 de novembre de 2006);

A banda de la narrativa, Pynchon ha escrit assaigs, introduccions, i crtica literria, tractant diversos temes, com ara la seguretat dels mssils, els altercats de Watts, el Ludisme i l'obra de Donald Barthelme. Algunes d'aquestes peces han apaegut al New York Times Book Review i al The New York Review of Books. Tamb ha contribut amb notes per a coberta de diversos llibres o enregistraments musicals. La seua introducci a l'edici de 1984 del recull Slow Learner s significativa pel seu carcter autobiogrfic. Ha escrit prlegs per a almenys tres llibres, incloent-hi el recull de contes de Donald Barthelme, de 1992, The Teachings of Don B. i, ms recentment, per a l'edici del centenari de 1984 de George Orwell, de l'editorial Penguin, de l'any 2003, i l'edici a Penguin Classics de l'obra de Richard Faria Been Down So Long It Looks Like Up to Me.

Referncies.

 Batchelor, J.C. "Thomas Pynchon is not Thomas Pynchon, or, This is End of the Plot Which Has No Name". Soho Weekly News, 22 April 1976. (back);
 Bone, James. "Who the hell is he?" Sunday Times (South Africa), 7 June 1998. (back);
 CNN. "Where's Thomas Pynchon?" 5 June 1997. (back);
 CNN Book News. "Early Nobel announcement prompts speculation". 29 September 1999. (back);
 The Complete Review. "Against the Day by Thomas Pynchon" 2006. (back);
 Corey, Irwin. "Transcript of National Book Award acceptance speech", delivered 18 April 1974. (back);
 Ervin, Andrew. "Nobel Oblige". Philadelphia City Paper 14 21 September 2000. (back);
 Foster, Don. Author Unknown: On the Trail of Anonymous. Henry Holt, New York, 2000. (back) ;
 Fowler, Douglas. A Reader's Guide to Gravity's Rainbow. Ardis Press, 1980. (back);
 Frost, Garrison. "Thomas Pynchon and the South Bay". The Aesthetic, 2003. (back);
 Getlin, Josh. "Pynchon Novel Out in December". LA Times, 22 June 2006. (back);
 Gibbs, Rodney. "A Portrait of the Luddite as a Young Man". Denver Quarterly 39.1, 2004.  (back);
 Glenn, Joshua. "Pynchon and Homer". Boston Globe, 19 October 2003. (back);
 Gordon, Andrew. "Smoking Dope with Thomas Pynchon: A Sixties Memoir". The Vineland Papers:  Critical Takes on Pynchon's Novel.  (back);
 Grimes, William. "Toni Morrison Is '93 Winner Of Nobel Prize in Literature". New York Times Book Review, 8 October 1993. (back);
 Gussow, Mel. "Pynchon's Letters Nudge His Mask". New York Times, 4 March 1998. (back);
 Hitchens, Christopher. "Salman Rushdie: Even this colossal threat did not work. Life goes on." The Progressive, October 1997. (back);
 Hospital, Janette Turner. Collected Stories 1970-1995. University of Queensland Press, 1995. (back);
 Italie, Hillel. "New Thomas Pynchon Novel is on the way" Associated Press, 20 July 2006. (back);
 Kihss, Peter. "Pulitzer Jurors; His Third Novel". The New York Times, 8 May 1974, p. 38.  (back);
 Krmer, Oliver. "Interview mit John M. Krafft, Herausgeber der 'Pynchon Notes'". Sic et Non.;
 McLemee, Scott. You Hide, They Seek Inside Higher Ed, 15 November 2006. (back);
 New York Review of Books. "Writers and Editors War Tax Protest" (advertisement). Vol. 10, No. 3, 15 February 1968, p. 9. (back);
 Page, Adrian. "Towards a poetics of hypertext fiction". In The Question of Literature: The Place on the Literary in Contemporary Theory, edited by Elizabeth B Bissell. Manchester University Press, 2002. ISBN 0-7190-5744-2.;
 Patterson, Troy (a). "Did the master make an appearance on his Amazon page?" Slate, 20 July 2006. (back);
 Patterson, Troy (b). "Mystery solved" Slate, 20 July 2006. (back);
 Plimpton, George. "Mata Hari with a Clockwork Eye, Alligators in the Sewer". Rev. of V. New York Times Book Review, 21 April 1963, p. 5. (back);
 Pynchon, Thomas. "Voice of the Hamster", "The Boys", "Ye Legend of Sir Stupid and the Purple Knight". Oyster Bay High School Purple and Gold, 1952-53.  (back);
 Pynchon, Thomas. "A Journey into the Mind of Watts". New York Times Magazine, 12 June 1966, pp. 34-35, 78, 80-82, 84. (back);
 Pynchon, Thomas. "Words for Salman Rushdie". New York Times Book Review, 12 March 1989, p. 29. (back);
 Pynchon, Thomas (a).  Editorial review on Untitled Thomas Pynchon, Amazon.com 14 July 2006. (back);
 Pynchon, Thomas (b).  Letter to the Daily Telegraph newspaper, 6 December 2006. (back);
 Roeder, Bill. "After the Rainbow". Newsweek 92, 7 August 1978. (back);
 Royster, Paul. "Thomas Pynchon: A Brief Chronology". Faculty Publications, University of Nebraska-Lincoln, 2005. (back);
 Salm, Arthur. "A screaming comes across the sky (but not a photo)". San Diego Union-Tribune, 8 February 2004. (back);
 Siegel, Jules. "Who is Thomas Pynchon, and why did he take off with my wife?" Playboy, March 1977. The article appears in full in Siegel's book, Lineland, Mortality and Mercy on the Internet's Pynchon-L@Waste.Org Discussion List. (back);
 Tanner, Tony. Thomas Pynchon. Methuen & Co., 1982. (back);
 Ulin, David. "Gravity's End". Salon, 25 April 1997. (back);
 Warner, Simon. "A king, a queen and two knaves?: An Interview with David Hajdu". Pop Matters, 2 August 2001. (back);
 Weisenburger, Steven C. A Gravity's Rainbow Companion: Sources and Contexts for Pynchon's Novel. University of Georgia Press, 1988. (back);
 Wisnicki, Adrian. "A Trove of New Works by Thomas Pynchon? Bomarc Service News Rediscovered." Pynchon Notes 46-49 (2000-1), pp. 9-34.  (back);
 Young, Robert Clark. "One Writer s Big Innings". Black Warrior Review, Fall 1992. (back);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134748" title="La m de Du" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="55106">

La m de Du s un dels gols ms coneguts del futbolista argent Diego Armando Maradona, el qual va ser anotat en el partit de futbol disputat entre les seleccions de l'Argentina i d'Anglaterra en els quarts de final de la Copa del Mn de Mxic, el 22 de juny de 1986 a l'Estadi Azteca. El partit va finalitzar amb victria dels argentins 2-1, grcies als dos gols del mateix Maradona. 



El partit. 

El temps passava lentament per als 114.580 espectadors que van concrrer a l'Estadi Azteca per veure un dels partits amb major rivalitat del futbol mundial, un equilibrat primer temps acabava sense gols, malgrat les grans jugades d'ambds equips. 

Maradona comenava a desequilibrar el partit, i quan corria el minut 6 de la segona part, va arribar una de les jugades ms polmiques en la histria de la Copa del Mn, Maradona va prendre el bal fora de l'rea i amb la seva magistral cama esquerra va voler passar el bal entre diversos defenses anglesos; l'esfric va rebotar diverses vegades fins que va ser emps cap a enrere i cap amunt, per l'afany d allunyar el bal del defensor angls Steve Hodge. 

Per la inrcia de la jugada, Maradona havia quedat en fora de joc, per per venir el bal d'un contrari va ser correctament no assenyalat. Diego va anar a la recerca del bal al mateix temps que el porter Peter Shilton, uns 15 centmetres ms alt que ell. 

Ja dintre de l'rea i amb el bal caient Peter Shilton va saltar amb el puny al mateix temps que Maradona ho feia amb la m esquerra estesa. La m del jugador argent va colpejar abans el bal, que va rodar cap a la porteria. Maradona va comenar a festejar el gol, mirant de rell a l'rbitre i al jutge de lnia, i es va relaxar quan el gol va ser validat.

L'rbitre Ali Bennaceur, de Tunsia donava validesa al gol, per desprs de les reclamacions dels jugadors anglesos va demanar consell al seu assistent, qui va assentir el gol argent. Els atnits anglesos van caure finalment 2-1 desprs de l'anomenat Gol del Segle, tamb marcat per Maradona i d'un gol de Gary Lineker per part anglesa. El gol va ser batejat com la M de Du pel mateix Maradona desprs del partit. 

En la seva biografia, Maradona va expressar: 
Ahora s puedo contar lo que en aquel momento no poda, lo que en aquel momento defin como "La mano de Dios"... Qu mano de Dios, fu la mano de Diego! Y fu como robarle la billetera a los ingleses tambin.

En l'any 2005, 19 anys desprs del polmic gol, Maradona confess, en el programa La Noche del 10, que el gol efectivament va ser amb la m. Un fet que va generar opinions diverses al llarg del mn. Mentre alguns li van donar suport per dir la veritat i admetre la seva culpa, uns altres ho van criticar a causa del retard amb que es va produir, ja que desprs de tants anys el partit ja no podia ser modificat i aix sortia lliure de tota falta.

Bibliografia.
Yo soy el Diego, de Diego Armando Maradona. 2000, Editorial Planeta. ISBN 84-08-03674-2.

 Enllaos externs .
 Vdeo del gol relatat per Maradona;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134750" title="Iker Casillas Fernndez" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="55107">
Iker Casillas Fernndez s un jugador professional de futbol espanyol. Juga de porter, s titular al seu club, el Real Madrid, i a la selecci nacional espanyola.

Iker Casillas va ser designat com el millor porter del mn de 2008 a la classificaci que elabora la Federaci Internacional d'Histria i Estadstica del Futbol (IFHHS).

Biografia.
Va nixer el 20 de maig de 1981 a Mstoles, una ciutat de la perifria de Madrid.

Ja des de petit, a les categories inferiors del Real Madrid, el jove jugador va demostrar un gran talent, i que tenia un futur molt prometedor. Va debutar al primer equip de l equip blanc a un partit de Primera divisi davant l Athletic Club de Bilbao, el 12 de setembre de 1999. A aquella temporada va guanyar el Trofeu Bravo i es va convertir en el porter ms jove en jugar la la final de la Lliga de Campions i guanyar-la. El resultat de la final davant el Valncia Club de Futbol, va ser de tres gols a zero, on van marcar els seus companys Ral Gonzlez, Fernando Morientes i Steve McManaman.

La temporada 2000/01 va guanyar la seva primera lliga i a l any segent la Supercopa espanyola.  

L any 2002, durant la final de la Lliga de Campions va haver de sortir a la segona meitat per substituir el seu company d equip, Csar Snchez, lesionat, i va fer una gran actuaci salvant l equip amb parades de gran dificultat als ltims minuts, aconseguint derrotar el Bayer Leverkusen.

Selecci nacional.
Va debutar a la Selecci d Espanya el 3 de juny del 2000 a un partit amists contra Sucia. 

Va comenar a ser titular indiscutible de la selecci durant el mundial de Jap i Corea, quan el seu company Santiago Caizares es lesion. Va ser un dels protagonistes de la selecci, aconseguint arribar als quarts de final aturant un penal durant un partit contra la selecci d'Irlanda.

Ha arribat a ser el capit de la selecci nacional, durant els partits on el seu company d equip Ral Gonzlez Blanco no ha jugat.

 Estadstiques .







 Palmars .


 Enllaos externs .
Iker Casillas Website;
Iker Casillas Forum;
Web de fans d'Iker Casillas;
Perfil i estadstiques del jugador;
Video d'Iker (Youtube);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134751" title="Conferncia General de Pesos i Mesures" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="55108">
La Conferncia General de Pesos i Mesures (CGPM, Confrence gnrale des poids et mesures) s l'organ decisori de la Convenci del Metre (Convention du Mtre), encarregat de prendre les decisions en matria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI). Al igual que la Convention du Mtre, a ser creada el 1875.

La conferncia reuneix els delegats dels estats membres de la Convention du Mtre i dels estats associats. Actualment la conferncia es reuneix cada quatre anys a la seu de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM, Bureau international des poids et mesures) a Svres, una poblaci de la rodalia de Pars. La primera conferncia es va fer el 1889.

A cada conferncia, els membres treballen sobre els informes del Comit Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, Comit international des poids et mesures) que relaten els treballs que han portat a terme. En funci d'aquests treballs prenen decisions sobre l'extensi i la millora del Sistema Internacional d'Unitats (SI), tamb poden prendre decisions i recomanacions generals sobre la metrologia. D'altra banda, tamb poden discutir decisions administratives sobre el funcionament del BIPM.

 Reunions de la CGPM i decisions importants .

 1a (1889) - Confirmaci dels prototipus internacionals del metre i del quilogram .
 2a (1897) - (Cap resoluci);
 3a (1901) - Definici del litre com volum ocupat per la massa de 1 quilogram d'aigua pura, a la seva mxima densitat i sota la pressi atmosfrica  normal  ; afirmaci que el terme pes designa una Fora i definici de l'acceleraci normal de la gravetat terrestre de 980,665 cm/s2 .
 4a (1907) - (Cap resoluci) ;
 5a (1913) - (Cap resoluci) ;
 6a (1921) - (Cap resoluci) ; Es revisa la Convenci del Metre.
 7a (1927) - Precisi sobre la definici del metre  Creaci del Comit consultiu d'electricitat (CCE, Comit consultatif d'lectricit). Esdevindr el Comit consultiu d'electricitat i magnetisme (Comit consultatif d'lectricit et magntisme el 1997.
 8a (1933) - Decisions sobre diversos prototips del metre i del quilogram ; instituci del Comit consultiu de fotometria  ; substituci de les unitats elctriques obsoletes per les internacionals  ; reflexi adreada a l'establiment d'un patr per la llum .
 9a (1948) - Reflexi per tal de fer una nova definici del metre a partir de la longitud d'ona d'algun tipus de radiaci  ; instauraci del joule com a unitat de la quantitat de calor i la utilitzaci del punt triple de l'aigua com a escala termodinmica amb un sol punt fix  ; definici dels smbols de les unitats en vigor .
 10a (1954) - Definici de l'escala termodinmica amb el punt triple de l'aigua i del kelvin  ; definici de l'atmosfera normal  ; reflexi adreada a una nova definici del segon  ; definici de les unitats de base del sistema internacional ;
 11a (1960) - Reflexi per tal de definir unitats i nocions utilitzades en el domini de les radiacions ionitzants  ; nova definici del metre a partir d'un mltiple de la longitud d'ona entre dos nivells d'excitaci del cript-86  ; nova definici del segon com a una fracci de l'any trpic 1900  ; definici del Sistema Internacional d'Unitats, de les unitats de base, les unitats suplementries i les unitats derivades, amb els seus mltiples (fins a Tera) i submltiples (fins a pico)  ; miria- i mirio- sn retirats.
 12a (1964) - Reflexi per tal d'arribar a una nova definici del segon a partir de processos atmics  ; nova definici del litre com un decmetre cbic  ; definici dels submltiples femto i atto  ; reflexi per revisar l'escala internacional de temperatura de 1948 .
 13a (1967) - Nova definici del segon com a la duraci de 9.192.631.770 perodes de la radiaci que correspon a la transici entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'tom de cesi-133  ; el grau Kelvin esdev el kelvin  ; redefinici de la candela  ; s'abandonen les unitats micr i nova candela .
 14a (1971) - Reflexi adreada a obtenir una definici del temps atmic internacional  ; definici del mol com la quantitat de matria que cont un nombre de partcules o entitats elementals igual al nombre d'toms continguts en 0,012 kg de carboni-12. .
 15a (1975) - Reflexi per arribar a una nova definici de l'ampere  ; aprovaci de l'escala internacional de temperatura de 1968 modificada el 1975  ; definici del becquerel  i del gray  com a unitat per les radiacions ionitzants ; adopci dels prefixes Peta i Exa .
 16a (1979)   Redefinici de la candela com la intensitat lluminosa, en una direcci donada, d'una font que emet una radiaci monocromtica de freqncia 540x1012 hertz i amb una intensitat energtica en aquesta direcci de 1/683 watt per estereoradiant  ; definici del sievert com unitat de la dosi equivalent .
 17a (1983) - Es redefineix el metre a partir de la velocitat de la llum .
 18a (1987) - Invitaci a adoptar valors per les constants de  Josephson, K, i von Klitzing, R  ; directives per a l'adopci d'una nova escala internacional de temperatura .
 19a (1991) - Adopci dels valors convencionals de les constants de Josephson i de von Klitzing de K = 483 597,9 GHz/V i R = 25 812,807 W  ; aprovaci de l'escala internacional de temperatura de 1990  ; adopci dels prefixes zetta, yotta, zepto i yocto .
 20a (1995) - Recomanaci adreada a obtenir una nova definici de la unitat de massa a partir de constants fonamentals o atmiques  ; les unitats suplementries radian i estereoradiant esdevenen unitats derivades .
 21a (1999) - Reflexi per tal d'assolir una nova definici de la unitat de massa a partir de constants fonamentals  ; reflexi per tal d'estendre l'escala internacional de temperatures a les baixes temperatures (per sota de 0,65 K)  ; adopci del katal com a unitat de mesura de l'activitat cataltica .
 22a (2003) - Confirmaci del punt i la coma com a separadors decimals .
 23a (2007)   Clarificaci sobre la definici del kelvin i encoratjament dels treballs per arribar a poder redefinir el quilogram, ampre, mol  i kelvin a partir de constants fonamentals a la 24a conferncia que se celebrar el 2011. .

 Vegeu tamb .

 Convenci del Metre;
 Oficina Internacional de Pesos i Mesures;
 Sistema Internacional d'Unitats;

 Notes .

 Enllaos externs .

 Presentaci del CGPM en francs;
 Presentaci del CGPM en angls;
 Resolucions de la CGPM, des del 1889 fins avui en francs;
 Resolucions de la CGPM, des del 1889 fins avui en angls;

 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134756" title="Gol del Segle" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="55109">
El gol del Segle, tamb conegut com "El Millor Gol en la Histria de la Copa del Mn de Futbol", va ser un premi al millor gol marcat en un partit de fases finals de la Copa del Mn de la FIFA. Va ser decidit per una enquesta en una pgina d'Internet de la FIFA, durant la Copa del Mn de futbol 2002
El guanyador va ser el segon gol marcat per a la Argentina, de Diego Armando Maradona, en els quarts de final de Mxic 1986, en un partit jugat contra Anglaterra, el 22 de juny de l'any 1986, a l Estadi Azteca de la Ciutat de Mxic davant 114.580 afeccionats. 

Elecci. 
Durant la Copa del Mn 2002, es va portar a terme una votaci durant 6 setmanes per a definir el millor gol en la histria dels mundials. La votaci va ser portada a terme per FIFAworldcup.com i la marca de cervesa Budweiser, sent el total de votants de 341.460 persones de ms de 150 pasos diferents.

Gol guanyador. 
Comenant dintre del seu propi camp, Maradona va recrrer 62 metres en 10 segons eludint a 6 jugadors anglesos (Hoddle, Reid, Sansom, Butcher, Fenwick i al porter Shilton), abans d'anotar el gol. La jugada va incloure 12 tocs amb el seu peu esquerre i cap amb el dret, 3 esquivaments i un gir (al comenament de la jugada). 

El gol no va ser tan impressionant en la definici sin en el desenvolupament de la jugada, quan Maradona buscava arribar a l'rea gran anglesa eludint a tot jugador angls que s'enfronts a ell, impressionant amb els seus regats. Escassos minuts abans, el jugador argent havia convertit un gol amb la m, conegut com la m de Du. El partit finalment va acabar 2-1 amb una reeixida victria d Argentina que li va permetre classificar-se per a les semifinals. 

En la cultura futbolstica argentina el gol no pot separar-se del relat del periodista, Vctor Hugo Morales va expressar:
Baln para Diego, ah la tiene Maradona, lo marcan dos, pisa la pelota, Maradona. Arranca por la derecha el genio del ftbol mundial. Puede tocar para Burruchaga... Siempre Maradona. Genio, genio, genio! Ta, ta, ta, ta, ta ... Gooooooool  gooooooool! Quiero llorar! Dios santo, viva el ftbol, golaaaazo! Diegoooool Maradona! Es para llorar, perdnenme, Maradona en un recorrido memorable, en la jugada de todos los tiempos, barrilete csmico, de qu planeta viniste para dejar en el camino a tanto ingls?, para que el pas sea un puo apretado gritando por Argentina. Argentina 2 - Inglaterra 0. Diegol, Diegol!, Diego Armando Maradona, gracias, Dios, por el ftbol, por Maradona, por estas lgrimas, por este Argentina 2 - Inglaterra 0.

Rnquing.
1) Diego Maradona  (Mxic 1986, vs. ). 18.062 vots.(YouTube)
2) Michael Owen  (Frana 1998, vs. ): rep la pilota a meitat del camp, supera a dos defensors i defineix a l angle oposat. 10.631 vots.(YouTube)
3) Pel  (Sucia 1958, vs. ): para un centre amb el pit, "globus" a un defensor i defineix de volea. 9.880 vots.(YouTube)
4) Diego Maradona  (Mxic 1986, vs ): rep en els 3/4 de camp, supera a 4 defensors i definex al pal contrari del porter. 9.642 vots.(YouTube)
5) Gheorghe Hagi  (Estats Units 1994, vs. ): tir sobre el porter des dels 3/4 de camp de la banda lateral esquerra. 9.297 vots.(YouTube)
6) Saeed Al-Owairan  (Estats Units 1994, vs. ): arranca en el 1/4 de camp, supera a 4 oponents i defineix al pal del porter. 6.756 vots.(YouTube)
7) Roberto Baggio  (Itlia 1990, vs. ): rep a meitat del camp, juga una paret amb un compay, supera a 2 defensors i defineix front al porter. 6.694 vots.(YouTube)
8) Carlos Alberto  (Mxic 1970, vs ): rep un centre des de la meitat del cap, para amb el pit i defineix front al porter. 5.388 vots.(YouTube)
9) Lothar Matthus  (Itlia 1990, vs. ): comena al seu camp, supera a un defensor, remata de fora de l rea al pal dret del porter. 4.191 vots.(YouTube)
10) Vincenzo Scifo  (Itlia 1990, vs. ): remat des dels 3/4 de camp desprs d una assistncia, definint al pal dret del porter. 2.935 vots.(YouTube)

 Altres gols histrics .
La m de Du;
El penal de Panenka;
Gol de Placa ;

Enllaos externs.
 Vdeo del gol en Youtube;
 Analitzant el gol en animaci;
 Audi del relat de Victor Hugo Morales (Mp3, 290Kb);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134759" title="Alta muntanya" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="55110">
L'alta muntanya s un terreny muntanyenc, relativament elevat per d'altitud no especfica que t condicions geogrfiques particulars de neu, gel, clima, radiaci ultraviolada, etc., i en qu existeixen riscos associats per a les persones si s'hi exposen.

Alguns dels perills que es poden experimentar a l'alta muntanya sn:

 Temperatures extremadament baixes;
 Caigudes de llamps;
 Allaus de neu;
 Radiaci solar intensa;
 Despreniments de roques i pedres;
 Caigudes des de gran altura;
 A grans altures, falta d'oxigen;
 Encontres amb animals salvatges;
 En barranquisme i altres esports acutics, ofegament;
 Desorientaci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134762" title="Estadi" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="55111">


Un estadi s una infraestructura esportiva que serveix per a albergar esports, concerts o altres activitats. s utilitzat per a diversos tipus d'esports a l'aire lliure que sn populars a nivell mundial com el futbol, el rugbi, el beisbol, etc. Poden influir de manera molt important en l economia d'un pas albergant tota classe d'esdeveniments esportius depenent de la capacitat que presenten. Consisteix en un camp de grans dimensions envoltat per una estructura dissenyada perqu els espectadors puguin estar de peu o asseguts veient l'esdeveniment. Des de temps remots sempre han estat part de la vida quotidiana de les persones. 



 Histria dels estadis . 
 
La paraula ve del  stadion grec  (       ), literalment suport (lloc on hi ha gent). L'estadi conegut ms antic del mn es troba Olmpia, al Pelopons occidental, a Grcia, on els Jocs Olmpics de l'antiguitat van ser duts a terme per primera vegada en 776 a.c. Inicialment va ser construt per a un sol esdeveniment que eren les proves atltiques. Presentava ms o menys una distncia d'aproximadament 190 metres o 210 iardes. Roma i Grcia van ser les principals civilitzacions d'occident que van tenir noci i coneixement sobre els estadis, per altra banda Roma va construir l'estadi ms gran del mn en l'edat antiga que va ser el Coliseu de Roma amb capacitat per a 109.000 espectadors.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134763" title="Ciutat Esportiva Joan Gamper" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="55112">
La Ciutat Esportiva Joan Gamper s un complex Esportiu del Futbol Club Barcelona, inaugurada l'1 de juny del 2006.

Ubicada a Sant Joan Desp i amb una superfcie de 136.839 m2, acull els entrenaments del primer equip i les competicions dels equips del futbol base del club aix com l'activitat de bona part de l'esport formatiu de les seccions. Consta de nou camps de futbol, un camp d'entrenament de porters de gespa natural i un pavell poliesportiu. 

La ciutat esportiva disposar d'una residncia per a les jvens promeses en 2010.

Installacions.


 Camp 1: Futbol 11 (105 x 68 metres). Gespa natural. Grades amb capacitat per a 1.400 espectadors.
 Camp 2: Futbol 11 (105 x 65 metres). Gespa natural. Grades amb capacitat per a 400 espectadors.
 Camp 3: Futbol 11 (105 x 65 metres). Gespa natural. Aquest camp comparteix les grades amb el camp 2. ;
 Camp 4: Futbol 11 (105 x 65 metres). Gespa natural.
 Camp 5: Futbol 11 (105 x 65 metres). Gespa artificial.
 Camp 6: Futbol  7 (55 x 38 metres). Gespa artificial.
 Camp 7: Futbol 11 (105 x 68 metres). Gespa natural. Grades amb capacitat per a 1.750 espectadors.
 Camp 8: Futbol 11 (105 x 65 metres). Gespa artificial. Grades amb capacitat per a 950 espectadors.
 Camp 9: Futbol 11 (105 x 65 metres). Gespa artificial. Aquest camp comparteix les grades amb el camp 8.
 Pavell poliesportiu: El pavell t tres pistes de bsquet, handbol i futbol sala. Les grades tenen una capacitat per a 472 espectadors.

Enllaos externs.
    Informaci al web oficial del F.C.Barcelona;

 La nova residncia del Bara estar en la Ciutat Esportiva;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134764" title="La Batllria" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="55113">
La Batllria s una entitat de poblaci del terme municipal de Sant Celoni, al Valls Oriental.

Est situada a la vessant esquerra del riu Tordera. Al 2005 s'hi comptabilitzaven 822 habitants censats.

s destacable la seva activitat qumica de fibres artificials i productes farmacutics.
 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134768" title="Rodrigo de la Fuente" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="55114">

Rodrigo De la Fuente s un jugador de bsquet espanyol nascut a Madrid (Espanya), el 26 de novembre de 1976. Mesura 2 m d'altura i pesa 99 kg. Juga en la posici d'aler, i destaca pel seu excellent tir exterior i per la seva gran capacitat defensiva. Des del 1997 milit en el FC Barcelona, equip del va ser capit durant 9 temporades. La temporada 2006-2007 va deixar el club blaugrana en acabar el seu contracte. Amb el FC Barcelona ha conquistat una Eurolliga, una Copa Korac i quatre Lligues ACB i dues Copes del Rei, entre altres ttols. 

De la Fuente ha estat internacional absolut en totes les categories de la Selecci nacional de Bsquet d'Espanya. Amb la selecci absoluta ha participat en els Eurobasket de Pars de l'any 1999 i al de Sucia del 2003, on va aconseguir dues medalles de plata. Tamb ha participat en els Jocs Olmpics de Sydney del 2000 i als d'Atenes 2004, i va participar en el Campionat del Mn de Grcia del 1998. 
Acaba de fitxar per la Benetton de Treviso per una temporada on jugara la ULEB. S'ha comproms amb aquest equip desprs de fer-hi la pretemporada. Al desembre del 2007 abandona la disciplina del club de Tor i fitxa per la Virtus Lottomatica de Roma. Aqui es retrob amb altres ex-barcelonistes com ara Ukic, Drejer, Fucka i Bodiroga que actualment s el director esportiu de l'equip Rom.
 
 Clubs . 
 Club Baloncesto Estudiantes (Espanya): Fins al 1993. ;
 Baloncesto Fuenlabrada (Espanya): 1993-1994. ;
 San Jacinto Junior College (Estats Units): 1994-1996. ;
 Washington State (Estats Units): 1996-1997. ;
 Winterthur FC Barcelona (Catalunya): 1997-2007. ;
 Benetton Treviso (Itlia): 2007-2007(desembre);
 Virtus Lotomtica Roma (Itlia): 2007-?
 Palmars .

 Ttols internacionals de Selecci .
2 medalles de Plata en l'Eurobasket: Pars'1999 i Sucia'2003, amb la Selecci Espanyola. 
1 medalla de Plata en l'Eurobasket Sub-20 de Turquia'1995, amb la Selecci Espanyola Sub-20. 
1 medalla de Bronze Mundial Jnior d'Atenes'1994, amb la Selecci Espanyola Jnior. 
1 medalla de Bronze Europeu Jnior d'Israel'1993, amb la Selecci Espanyola Jnior. 

 Ttols internacionals de Club .
1 Eurolliga: 2002-2003, amb el FC Barcelona. 
1 Copa Korac: 1998-1999, amb el FC Barcelona. 

 Ttols nacionals de Club .
4 Lliga ACB: 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003 i 2003-2004, amb el FC Barcelona. 
3 Copa del Rei de Bsquet: 2000-2001, 2002-2003 i 2006-2007 amb el FC Barcelona. 
1 Supercopa ACB: 2004-2005, amb el FC Barcelona. 
1 Lliga Catalana de Bsquet: 2004-2005, amb el FC Barcelona. 

 Consideracions personals .
Nomenat Millor jugador debutant de la Lliga ACB: temporada 1997-1998. 
Nomenat Millor jugador defensor de la Lliga ACB: temporada 2003-2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134769" title="Bagergue" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="55115">
Bagergue s una entitat de poblaci del municipi de Naut Aran, al ter de Pujlo de la comarca de la Vall d'Aran.

Est situada a la part ms meridional de la vall d'Unhola. s el nucli de poblaci ms alt de la vall, a 1.419 metres d'alada. 


Llocs d'inters.

Esglsia romnica de Sant Feliu del segle XIII.
Santuari de Santa Margarida de Bagergue.
Eth Corrau, museu particular on es mostren objectes culturals i artesans.
Estanys de Liat, Montoliu i Mauberme, al nord del nucli.

Festes locals.

Festa major el 2 d'agost per Sant Feliu.
Romeria a Santa Margarida el dia 20 de juliol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134770" title="Gars" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="55116">
Gars s una entitat de poblaci del municipi de Naut Aran, al ter d'Arties e Gars de la comarca de la Vall d'Aran.

Est situada a la vessant dreta del Garona, a 1.115 metres d'alada, entre els barrancs de Cal i Salider. Est al lmit entre el terme de Naut Aran i Vielha e Mijaran. T 136 habitants.

Llocs d'inters.

Esglsia de Sant Juli, d'origen romnic, per amb importants remodelacions.

Festes locals.

Festa major el 16 d'agost per Sant Roc.
Festa de Sant Juli el 28 d'agost.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134777" title="Ioixkar-Ol" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="55117">

Ioixkar Ol (rus i mari        -    ) s una ciutat de Rssia, capital de la repblica de Mar El. Est situada al 5638 N 4752 E, t una poblaci de 281,165 (Cens de 2002) i poc a poc augmenta la poblaci amb l'arribada de gent d'rees venes. Els mari sn el 23 % de la poblaci T l'aeroport d'Ioixkar-Ol.

El nom vol dir en mari Ciutat roja. Durant l'poca de l'Imperi Rus es deia Tsaryovokokshaysk i Krasnokokshaysk durant els primers anys de govern sovitic, fins que fou rebatejada com a Ioixkar-Ol). Els primers noms provenien del riu Petit Kokshaga, que travessa la cituat.

Enllaos externs.

Fotos i narracions de Ioixkar-Ol;
Mapa detallat de la ciutat de Ioixkar-Ol;
Fotos i links de la ciutat de Ioixkar-Ol;





----
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134778" title="Mari (poble)" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="55118">

Els maris (tamb coneguts com a txeremissos,  i irme  en ttar) sn un poble ugrofins que viu als marges del Volga a la repblica de Mar El, Rssia. El mot txerems prov de txuvaix  aremy  els combatents  o b del ttar  eremi  dolent ).

El total de poblaci mari era de 670,900 (1989), 324,400 dels quals sn a Mari El, 105.000 a Baixkortostan, 44.500 a la Provncia de Krov, 31.300 a la Provncia de Sverdlovsk i 19.500 al Tatarstan.  La ms gran concentraci de maris s a Ioixkar-Ol, que vol dir ciutat roja en  mari.  A Ioixkar-Ol hi ha un museu d'histria dels maris. L'associaci Mari Ushem (Uni Mari) vol aplegar tots els maris de la dispora i mantenir relacions amb els altres pobles ugrofinesos.

A diferncia d'altres tnies de l'antiga URSS, els maris es concentren principalment a les rees rurals, on mantenen vives llurs tradicions i folklore, similar als dels altres pobles fnics dels voltants, fins i tot els que no viuen dins la repblica. 

 Histria .
 Orgens .
Entre els segles V i X la nacionalitat mari comen a definir-se. Fsicament, eren ms baixets de la mitjana fnica (1,63 m), cap allargat, poc cepats, poca pilositat facial, ulls un xic oblics, color fosc i nas aixatat, tot i que hi ha molts rossos i pl-rojos, o amb cabell castany clar i color de pell ms clar.

Es dividien en quatre grups; els kurku eren agricultors, mentre que els olik eren caadors i aprofitaven els recursos dels boscos. Com a roba tpica, duien el charpan (mocador llarg) i el chimachobich (gorro punxegut). Vivien en cabanes de fustes sobreposades amb forma de cubell, i sostre cnic cobert de palla, que es distingien en kdae (per l'estiu) i prt (per l'hivern), amb 10 o 50 per llogarret. Les begudes nacionals eren el churbal (llet bullida i refredada) i el piure (licor de mel).

Llur mitologia era important, especialment en el culte dels difunts, la resta del culte a la natura, com ho mostren els noms pels mesos de l'any (febrer era el mes de les nevades, maig el de l'arada, abril el de les pluges). Tenien 140 divinitats antropomrfiques, dividides en iuma (dus) de la terra, de l'aigua i el tsar (posteriorment) i els keremet (esperits del bosc, que prov de karama  miracle ), que eren mals esperits. Tamb creien en el ms enll, i per aix feien festes multitudinries.

Antigament eren polgams i raptaven les esposes, per desprs, merc la influncia musulmana, les compraven. Els costums ms caracterstics eren el payram (festa de la primavera) i el haram (boscatge sagrat).

Sn descendents dels antics merjan que poblaven l'Oka inferior i ocupaven l'rea de Vladimir i Iaroslavl, i que ms tard s'expandiren per Kostroma, Vologda, Novgorod, Riazan i Moscou. A comenaments del segle XIX, per aquest territori s'havia redut a la corba del Volga amb el Sura i els rius Vetluga i Juranga, aix com petits grupets a Viatka i Riazan.

En la Crnica de Jordanes (segle VI) ja anomenava els ceremises, i tamb sn els sarmis de les crniques rabs. Durant els segles IX a XII desenvoluparen l'agricultura mitjanant la crema de boscos, complementada amb la cacera, pesca, artesania i comer. Durant el segle VIII foren sotmesos a l'imperi khzar, i entre els segles IX i XIII van caure sota la influncia del khanat dels blgars del Volga. Eren tinguts com a gent fora bellicosa, ja que xocaren amb el principat de Novgorod i els destruiren la fortalesa de Ketelnitx. Endems, tots els intents d'islamitzar-los tant dels blgars com dels mongols i ttars fracassaren.

Entre el 1220 i el 1230 van caure sota el jou dels khans de Monglia, per aix no va impedir que continuessin fent incursions contra els txuvaixos, udmurts i mordovians. Per altra banda, els maris de Vetluga, que vivien ms al NO, van romandre sotmesos als principats russos del NE, cosa que facilitar l'aparici entre ells de reis titelles.
 Incorporaci a Rssia .
En el segle XV passaren a mans del khanat de Kazan, que va fer tot el possible per islamitzar-los, per infructuosament. El 1551-1552 foren incorporats nominalment al principat de Moscvia, per lluitaren de manera sagnant contra ells el 1552-1557, 1572-1574 i el 1581-1584, ra per la qual tamb foren empentats cap a l'Oest.

Els russos construiren algunes ciutats al seu territori en la segona meitat del segle XVII, com Kokshaisk, Koz'modem'iansk i Tsarevokokshaisk. El 1609 van assaltar la fortalesa udmurt de Tzivilsk, i el 1633 foren visitats per l'europeu Adam Olearius, qui en la descripci del viatge va donar dades sobre llur religi i mode de vida.

En el segle XVIII els terratinents russos establiren propietats al territori mari. Molts dels maris, per, no eren obligats a pagar servituds, sin el yasak al govern tsarista, com tots els pobles ocupats del Volga. Durant aquest perode intensificaren la propaganda religiosa ortodoxa, per encara avui dia la seva cristianitzaci s fora superficial, ja que encara creuen tant en els kuda-vodys (esperits familiars) com en Jesucrist i en la Verge, i a comenaments del segle XIX els chi-mari encara eren animistes. Endems, el seu territori fou dividit entre els gubernia de Kazan, Viatka i Nijni Novgorod.

Els pagesos maris van prendre part en els revoltes pageses d'I. Bolotnikov a comenaments del segle XVII, en la del cossac Stenka Razin del 1670-1671 i la revolta de Pugatxov del 1773-1775. Com a conseqncia, els pagesos russos s'establiren a les terres maris, que esdevingueren propietat de l'estat.

A finals del segle XVIII es desenvoluparen rpidament les manufactures i esl txtils. Les primer factories, que empraren treballadors assalariats i pripisnye krest'iane (pagesos de l'estat  assignats  a una empresa particular) es fundaren en aquest perode. El comer amb les ciutats del Volga de gra, mantega, cuir i mel promogu la transformaci econmica de la regi. 

Els pagesos foren dividits en tres categories: pagesos de l'estat, que pagaven formalment la yasak, pagesos dels monestirs i pagesos propietaris. Una proporci considerable de terra era propietat de monestirs i grans empresaris. Es mantingu el sistema de conreu de tres camps, i la creixent demanda de cereals en el mercat facilit l'expansi econmica del sector terratinent i un increment de les servituds.

Durant la primera meitat del segle XIX s'incrementaren tant el nombre d'empresaris com l's de treballadors assalariats. Alhora, el 1775 aparegu la primera gramtica mari, cosa que facilitaria el 1803 la traducci del catecisme, i el 1821 la dels evangelis. La llengua, endems fou estudiada pel filleg finlands Matthias Castrn, qui composaria Elementa gramaticae tcheremissae (1845), que contribuir al posterior desenvolupament de la literatura mari. Endems, ers el 1870 crearen la religi sinttica del Kuga sorta (Gran ciri), que barrejava elements animistes i cristians, i es desenvolup en un moment d'abundant immigraci russa, urbanitzaci i major russificaci cultural.

Les reformes que alliberarien els serfs camperols el 1866 crearen les condicions pel desenvolupament del capitalisme tant en agricultura com en indstria. Per aix acentu les diferncies entre els pagesos propietaris i no propietaris. Durant el perode 1880-1890, dues terrceres parts de les grangers pageses eren propietat de pagesos pobres. Les fusteries i els indstries asserradores arribaren a emprar 17.000 treballadors temporals, i durant el perode es van crear un port sec, tres plantes fabricadores de vidre i destileries de vi. El 1913 hi havia 47 empreses industrials al pas mari.

El 1899 s'organitz al Iurino el primer cercle marxista, pel mestre d'escola K. I. Kazatkin, i pel 1905 s'havien format cercles socialdemcrates a Iurino, Koz'modem'iansk, Urzhuma i Chekbosary. Durant la revoluci del 1905-1907 es produiren revoltes d'obrers i de pagesos a Iurino i Zvenigovo, aix com a terres venes.

Enllaos externs.
Enciclopdia de la mitologia mari  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134783" title="Com un arbre nu (lbum)" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="55119">
Com un arbre nu s el tercer lbum de Llus Llach aparegut el 1972.

Comena amb la Canoneta (La gallineta) la qual sota aparences lleugeres cont una crrega contra el rgim franquista. Amb aquesta innocent can que compta les malaventures d'una gallina, aconsegueix burlar-se del poder ja que all on la censura llegeix fins a la revulsi, el pblic comprn fins a la revoluci i feu de La gallineta un nou cant militant.

Desprs d'un homenatge a la msica d'Amrica del Sud i potser a Che Guevara (Comandante), Llach lliura una emocionant can d'amor delicada i frgil (ma tristesa), recorda el seu passat i sorgeix el record d'una turista aportant amb ella els efluvis de llibertat als joves catalans sota el jou franquista (Ningu sabia el seu nom (Madame)).

Aquest disc ofereix tota la paleta de talents de Llach, passant per la can compromesa (amb Debilitas formidinis, la qual t el ttol en llat per escapar a la censura), per la can antiburgesa irnica i custica (Bon senyor) i per ttols ms rtmics que permeten a Llach fer admirar la seva potncia d'interpretaci (A cavall del vent).
 
 Canons .
 Canoneta (La gallineta);
 Com un arbre nu;
 Comandante (Instrumental);
 Ma tristesa;
 A cavall del vent;
 Dona (A les cinquanta estrelles);
 Madame;
 Debilitas formidinis;
 Bon senyor;

Fitxa tcnica.
 Editat per: Movieplay S-30031. LP. 1972 (reeditat per: Fonomusic 892050/2. LP. 1986, Dro 2002, Dro (DIGIPACK) 2006) ;
 Arranjaments de Comandante: Jimmy Bascun;
 Arranjaments de Ma Tristesa: Francesc Burrull;
 Direcci musical de Canoneta, Com un arbre nu, Ma tristesa, A cavall del vent, Dona i Debilitas Formidinis: Lle Borrell;
 Direcci musical de Bon senyor: Francesc Burrull;
 Direcci musical de Comandante: Jimmy Bascun;
 Direcci artstica: G. De La Puerta;
 Enginyer de so: Rafael Poch;
 Gravaci: Estudis Gema;
 Produt per: Joan Molas ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134787" title="Literatura mari" nonfiltered="121" processed="120" dbindex="55121">
Literatura mari s la literatura feta en txerems o mari, una llengua ugrofinesa parlada a Mar El (Rssia).

A finals del segle XIX, estimulats per la gramtica composta per Ferdinand Johann Wiedemann el 1847 i pels estudis de Matthias Castrn, es desenvoluparen els primeres escrits en mari en dos sistemes d'escriptura, luornie i lugovie, s'editaren en ambds sistemes llibres i revistes fins que foren unificats desprs de la revoluci russa del 1917. L'iniciador fou l'almanac Marijskij Kalendar (1907-1913), editat a Kazan pels escriptors S. G Chavain (1888-1942), M. S. Mukhrin (1890-1943) i M. S. Gerasimov-Mikai (1885-1944), considerats com els pares de la literatura mari. Tots ells s'inspiraren en dues fonts: la tradici oral popular i les tradicions progressistes russes del moment.  Chavain, el ms fams dels tres, va compondre les novelles Desertors (1929), Apiary (1928) primer drama nacional mari, el drama histric Akpatyr (1935) basat en la revolta de Pugatxov, i la novella Elnet (1936).

Durant els anys posteriors a la revoluci es produ l expansi de la cultura mari. Es crearen les revistes U Ilis (Nova Vida, 1922-1927) a Moscou i U Wi (Nova fora, 1926-1936) a Ioixkar-Ol, que no seran continuades fins el 1957 per Onychko (Endavant) i per Pachemysh  (Arp). Els principals autors d'aquest periode foren A. F. Konakov (1887-1922),  M. Shketan (Ia. P. Mairov, 1898-1937), amb els poemes Ksle jk (Sons de Gusli, 1929) i la novella Erenger (1933); V. Savi (V. A. Mukhin, 1888-1938), Tynysh Osyp (I. A. Borisov, 1893-1971), els narradors Ia. Eleksein (Ia. Aleksejev, 1893-1965) amb La famlia Toymak (1955), I. Lomberskij (1896-1956), Dimitri Orai (D. Bogoslavsky, 1901-1950) amb la novella Oliana (1955) i A travs de les boires (1951); M. M. Ivanov (1905-?), Ia. Ialkin (Ia. Ialkajev, 1906-1943), fundador de la dramatrgia nacional, N. Ignatiev (1895-1941), N. S. Nikolajev (1908-?) amb la comdia musical Salika (1938) i Shabdar Osyp (I. A. Shadbadov, 1898-1943), autor de la novella drama korno (Sendera de la dona, 1929-1936) i del poema Vurs jk (Sons d acer, 1933).   

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament de la literatura mari ha continuat, destacant-hi autors como Miklai Kalazov (1918); Ipai Olyk (1912-1943), traductor de Puixkin i Majakovsky, escriv Pelednezhap (Alba daurada, 1937); S. A. Vishnevsky (1920), G. Matiukovskij (1926), A. Kaniushkov (1925), N. Lekain (N. S. Eremejev, 1907-1960), K. K. Vasin (1924) i d altres ms recents com A. Michurin-Azmekei (1912), V. N. Kosorotov (1930), A. Adajev (A. Asylbajev, 1912), A. Juzykain (A. Mikhailov, 1929) i A. Blk (A. Bikmurzin, 1915), N. M. Arban (1912), A Volkov (1923), K. Korshunov (1929), N. Rybakov (1932) M. Georgin (1920), V. Stoliarov (1918), S. Eman i el gran poeta A. S. Krupkianov (1920).
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134788" title="Tumor" nonfiltered="122" processed="121" dbindex="55122">


Un tumor o una neoplsia, que literalment significa formaci de teixit nou anormal, s una massa anormal de teixit nou que t un creixement de forma autnoma i independent al teixit que l envolta i que el sobrepassa. Presenten vasos sanguinis propis que el nodreixen contnuament. Poden esser tumors benignes o tumors malignes, essent aquests darrers els que s adhereixen a tot all que l envolta. Est caracteritzat perqu tenen sempre un parnquima, que s el conjunt de cllules neoplsiques diferents, i l estroma de sosteniment, composat de teixit connectiu i teixit vascular.

Tipus de tumors.
Les diferncies presents entre els dos tipus de tumors sn clares:

Tumors benignes.
Tenen un creixement ordenat i limitat.
Estan clarament localitzats.
Presenten una elevada cohesi cellular.
El creixement t inhibici per contacte.
Estan encapsulats per teixit connectiu.
Sn fcilment extirpables.
Tumors diferenciats, a nivell:
Morfolgic.- Presenta cllules similars a les cllules madures del teixit d origen.
Funcional.- Conserva les funcions prpies del teixit d origen, p.ex. si secretava hormones, ho seguir fent per amb una hipersecreci.
La velocitat de creixement sol esser menor.
No solen tenir metstasi.

Tumors malignes o cncers.
Tenen un creixement desordenat.
El creixement no t inhibici per contacte.
No estan encapsulats, poden envair teixits.
Sn difcilment extirpables.
Tumors indiferenciats o poc diferenciats; el grau d anaplsia, o absncia de diferenciaci, dna una idea de la seva malignitat: com ms anaplstic, ms maligne. Presenten a ms:
Canvis morfolgics.- Les cllules sn diferents, pleomrfiques i ms primitives ;
Canvis funcionals.- Les cllules no tenen la funci original del teixit. N s un exemple les anomenades sndromes paraneoplstiques, en qu sn produdes pel tumor substncies que no sn prpies del teixit original.
La velocitat de creixement sol esser major, ja que com ms indiferenciada o anaplstica sigui una cllula ms rpidament es divideix.
Poden tenir metstasi o disseminaci a distncia, amb implants tumorals no continus al tumor primari.

Incidncia.
La incidncia a l'Estat espanyol dels trastorns de diferenciaci i proliferaci s de 150.000 casos/any (90.000 casos en homes i 60.000 casos en dones), que majoritriament sn cncers de pell que sn relativament fcils de curar. Sn de fet una de les principals causes de mort, ja que representen un 25% de la mortalitat, com tamb les malalties cardiovasculars.
Les localitzacions d aquests trastorns, no tegumentaris, sn segons la freqncia de casos:
En homes: Pulm, prstata i colorectal ;
Essent segons mortalitat: Pulm, colorectal i prstata;
En dones: Mama, pulm i colorectal;
Essent segons mortalitat: Mama, colorectal i Pulm;

Vegeu tamb.
Cncer;
Mioma;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134789" title="Anders Jans Sjgren" nonfiltered="123" processed="122" dbindex="55123">

Anders Jans Sjgren o Shegren (1794-1855) fou un filleg suec de Finlndia. Treball per a l'Acadmia de Cincies de Sant Petersburg, estudi els dialectes lapons i el 1826 va visitar el pas dels livoni i va trobar 22 parlants de la seva llengua. Posteriorment va recrrer les terres dels pobles ugrofinesos del Volga i ms tard estudi la llengua i costums dels ossets i en va compondre gramtiques que serviran com a base per a normalitzar literriament l'osset. 

 Obres .
 Anteckningar om frsamlingarne i Kemi Lappmark (1821);
 Die Srjnen, ein historisch-statistisch-philologischer Versuch (1829);
 Grammatik der ossetischen sprache (1844) ;
 Ossetische sprachlere (1841);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134790" title="HIM" nonfiltered="124" processed="123" dbindex="55124">
HIM s una banda de msica procedent de Finlndia. El seu gnere musical s el "Love Metal", gnere creat per la mateixa banda.

Desprs d'uns quants canvis en els seus components, ara mateix la banda est formada per Ville Valo (veu), Linde Lazer (guitarra), Mige Amour (baix ), Emerson Burton (teclat) i Gas Lipstick (bateria). La seva fama va comenar a Europa amb el single "Join me in death", tamb utilitzat a la banda sonora de la pellcula 13th floor i a la de Resident Evil: Apocalypse.

Aquesta banda s reconeguda per un distintiu creat per ells mateixos, que rep el nom de Heartagram, i que representa el contrast entre la vida i la mort, l'amor i l'odi i s representa mitjanant la fusi entre un cor i un pentagrama.

 Discografia .
 666 ways to love: prologue (1996) .
Stigmata Diaboli;
Wicked Game;
Dark Secret Love;
The Heartless;

 Greatest Love songs vol.666 (1997) .
Your swet six six six;
Wicked Game;
The Heartless;
Our Diabolikal Rapture;
It's all tears (Drown in this love);
When love and death embrace;
The begining of the end;
(Don't fear) The reaper;
For you;

 Razorblade romance (2000) .
I love you (Prelude to tragedy);
Poison Girl;
Join me in death;
Right here in my arms;
Gone with the sin;
Razorblade kiss;
Bury me deep inside your heart;
Heaven tonight;
Death is in love with us;
Resurrection;
One last time;
Sigillum diaboli;
The 9th Circle;

 Deep Shadows and Brilliant Highlights (2001) .
Salt In Our Wounds;
Heartache Every Moment ;
Lose You Tonight ;
In Joy And Sorrow ;
Pretending ;
Close To The Flame;
You Are The One;
Please Don't Let It Go;
Beautiful;
In Love And Lonely ;
Don't Close Your Heart;
Love You Like I Do;

 Love Metal (2003) .

Buried Alive By Love;
The Funeral Of Hearts;
Beyond Redemption;
Sweet Pandemonium;
Soul On Fire;
The Sacrament;
This Fortress Of Tears;
Circle Of Fear;
Endless Dark;
The Path;
Love s Requiem ;

 And Love Said No - The Greatest Hits 1997-2004 (2004) .

And Love Said No (Tema Indit);
Join Me;
Buried Alive By Love;
Heartache Every Moment;
Solitary Man (Tema Indit - Cover de Neil Diamond);
Right Here In My Arms;
The Funeral Of Hearts;
In Joy And Sorrow;
Your Sweet 666;
Gone With The Sin;
Wicked Game;
The Sacrament;
Close To The Flame;
It s All Tears (Drown In This Love);
Poison Girl;
Pretending;
When Love And Death Embrace;

Enllaos externs.
 Heartagram.com;
 HIMzone666 & HIMzone666.forum;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134796" title="Guillem de Vroic" nonfiltered="125" processed="124" dbindex="55125">
Guillem de Vroic s un personatge del Tirant lo Blanc.

En cavaller Guillem de Vroic vivia a Anglaterra. En la seva joventut havia guanyat renom com a guerrer i s'havia trobat en nombrosos combats, dels quals sempre havia sortit vencedor. En arribar als cinquanta-cinc anys, va decidir abandonar la vida de les armes i emprendre un pelegrinatge a Jerusalem, per tal d obtenir el perd dels seus pecats. Un cop presa aquesta decisi, va cridar els seus servents, als quals va pagar el que els devia, i al davant de tots ells va fer donaci del comtat a la Comtessa, la seva esposa (ja que el  seu fill era massa petit) i li va deixar un anell partit en dos.
Aleshores va comunicar el seu propsit a la Comtessa, qui, desprs d'haver-se'n dolgut llargament, va manifestar la seva disconformitat. Desprs d'haver intentat consolar-la, Guillem de Vroic va deixar Anglaterra i va emprendre el seu pelegrinatge. Visitades les ciutats de Jerusalem i Alexandria, se'n va anar a Vencia, on va fer divulgar la notcia que havia mort i va procurar que arribs a Anglaterra. En saber-ho, la Comtessa va manar fer-li els funerals, convenuda que s'havia quedat viuda. Per la seva banda, Guillem va tornar a Vroic vestit amb l'hbit de Sant Francesc, amb una llarga cabellera i barba, i va installar-se en una ermita, on vivia de les almoines que li feien. La mateixa Comtessa acostumava a donar-n'hi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134797" title="Tales of Phantasia" nonfiltered="126" processed="125" dbindex="55126">
Tales of Phantasia (Abreujant 'ToP') s un videojoc RPG pertaneixent a la saga Tales of. Fou desenvolupat per Namco llanat originalment el 1996 per a Super Nintendo o Super Famicon, t 64 megas de memria, inclou veus de seiyus famosos, un opening cantat, viatges en el temps, aquesta primera versi noms va sortir al Jap. Est basat en la histria de Tale Phantasia de Yoshiharu Gotanda.

N'hi ha un anime en DVD de 4 OVAS que explica la histria d'una manera molt condensada i si no hi has jugat no l'entedrs. Tamb n'hi ha un manga.

Traduccions de fans (FanSub).

Com passa amb bastants jocs que no surten del Jap, alguns fans els tradueixen i els pengen a Internet. Es va traduir a l'Angls i al Castell.

Remakes del Joc.

Versi de PlayStation (PSX).

El 1998 en van fer un Remake per a la Playstation de Sony, la Play station, aquesta versi va incloure algunes escenes de vdeo, i un opening anime. El mapa del mn era completament en 3D, tant en batalla com dins els pobles.

Una altra caracterstica d'aquest remake era que la imatge o .gift dels personatges era molt diferent a la vista en la versi d'Snes, a ms tamb hi havia noves aventures secundaries.

En aquesta versi s'hi va incloure una combinaci especial de botons que permetia al personatge Cless realitzar un tcnica especial, coneguda pels jugadors de rol com a Lmit, la qual es podia realitzar quan a en Cless li quedaven pocs punts de vida. Tamb cal destacar que en aquesta versi les "finestres" (tant de text, com d'estat i men) estaven ressaltades amb un efecte "tridimensional" i amb uns efectes de color bastant atractius. Aquesta versi tampoc va sortir del Jap. 

Versi de Game Boy Advance (GBA).

Aquesta versi s la que va arribar a Europa. Cont algunes submissions que no sortien a la versi de Playstation. De fet ens va arribar la versi americana en la qual van treure la can de l'Opening i el test de s. Els grfics dels personatges sn els mateixos que el de la Playstation. El mapa del mn en canvi s el mateix que la versi d'Snes
Les principals diferncies respecte a la versi Snes sn:
Millores
-Els grfics han estat millorats, sobretot els personatges.
-Ara els personatges poden cuinar, a la versi Snes tenien un sac per a posar-hi el menjar i que reposava PH i PP caminant
-Noves aventures extra.
-La Suzu s un personatge controlable, a la versi Play tamb.
-En Chester t habilitats i PT.
-Hi ha un nou esperit per invocar: Pluto 
-L'Arche t alguns atacs diferents. La Mint Tamb.
-La Galeria Moria del futur, t ms pisos. 
-L'efecte de l'atac Extintion, ara fa mal no elemental. 
-La Mint aprn l'Atac Time Stop, que funciona com un cronmetre.
-El gui ha estat re-escrit.
-Dhaos del present t ms vida, per s ms fcil de vncer.
-Diuen que es pot tornar al passat, per noms s un rumor.
-Pots controlar qualsevol personatge, i treure en Cless de l'equip.
-Han canviat l'enemic final, ara has de fer 3 combats enlloc dels 2 d'Snes. 
-Hi ha menys combats aleatoris.
-Tots els personatges tenen ttols, a la versi d'Snes noms en tenia en Cless.
-Noves veus.
-Ms melodies.
-Un mini-joc, si et passes l'aventura i la guardes.
-Un nou nivell de dificultat, si et passes el joc i el guardes.

Cagades
-L'Esperit Gremlin, ara t un atac molt poc poders, comparat amb la potncia que tenia a Snes. - I en quant als grfics abans sortia una rata per enemic en pantalla, i ara surten 3 llangardaixos per enemic en pantalla. 
---
En Aquesta versi tamb es pot realitzar el Lmit d'en Cless (Espada Oscura) per a fer-lo cal:
Tenir com a personatge controlable en Cless
Que tingui la vida al mxim
Quan la vida estigui en vermell, prmer R L A i B
s bastant difcil que surti.

Versi de PlayStation Portable (PSP).

La versi per a la PSP va sortir el 7 de setembre del 2006, el ttol del joc s Tales of Phantasia: Full voice Edition el qual es basa en el remake de PSX i compta moltes escenes de joc parlades, com es va veure en altres ttols de la saga como Tales of Eternia, ams compta nous esperits d'invocaci per a en Klarth. Millora bastant en quant a grfics de combat, per segueix aturant l'acci cada cop que un personatge fa mgia.

Argument.


Aquesta histria transcorre 4000 anys desprs del Tales of Symphonia, al mateix mn. Al mn d'Aselia, fa uns anys uns guerrers van lluitar contra un poders mag i al no poder vncer-lo el van segellar, amb dos penjolls que van ser separats.

Uns anys desprs al poble de Totus, Cless Alvein un jove guerrer, rep un penjoll pel seu quinze aniversari. Uns anys desprs mentre en Cless i el seu amic Chester sn a caar, el poble s atacat. Tots el habitants sn morts i en Cless veu com la seva mare mor a les seves mans. 

En Cless va a casa del seu oncle, per all s trat pels seus. L'envien a la fortalesa dels cavallers negres on descobreix qui ha ordenat que destrussin Totus. En Cless s tancat a les masmorres, per s'escapa. Mentre fuig troba una noia anomenada Mint. En Cless i la Mint es retroben amb en Chester que s'havia quedat a enterrar els morts.

Tornix D. Morrison, amic dels pares d'en Cless i la mare de la Mint, els parla de Dhaos, el mag que va ser segellat. Els cavallers negres han anat al mausoleu per a alliberar-lo.
Quan en Clees i amics arriven s massa tard, Dhaos rei del mal s alliberat. 

Per a salvar-los en Tornix envia en Cless i la Mint al Passat.

Aix s com comena el viatge a travs del temps per a acabar amb Dhaos i salvar Aselia i la mgia.

La Mgia no existeix a l'poca d'en Cless.

En el passat 3 pasos molt desenvolupats dominaven el mn, dos d'ells estaven en guerra, Fenrir i Odin, i es van destruir mtuament. I el tercer Thor, va anar a parar al fons del mar per l'impacte d'un meteorit.

Sistema de batalla.
Linear Motion Battle Sistem: s un sistema de combat en el qual els personatges es mouen en lateral per la pantalla. Els combats sn en temps real, per l'acci es paralitza amb les mgies.
                                                                     

Personatges.

Personatges Principals.

Aliats.

 Cless Alvein (    al Jap i Cress a USA en la versi de GBA): Un noi ros, originari de Totus, s fill d'un dels espadatxins ms famosos del mn, Miquel Alvein. T 19 anys, s l'nic personatge controlable a la versi d'Snes. ;
Temps: Present;
Ofici: Aprenent d'espadatx.
Arma(es): Espases, Llances, albarades, i destrals.
Seiyu: Takeshi Kusao.

Mint Adnade (    al Jap): Cabell ros, coneix a en Cless a les masmorres del cavallers negres, i ms endavant es fa molt amiga d'en Cless (Ms aviat estan enamorats per no ho reconeixen) t 19 anys. ;
Temps: Present;
Ofici: Curandera;
Arma: Baculs/Bastons/Ceptres;
Seiyu: Satomi Koorogi en la versi de Super Nintendo, Junko Iwao en la versi de Playstation. A la versi Japonesa de GBA hi ha les dues veus. Es pot escollir al men d'opcions;

Chester Barklight (     al Jap): Originari de Totus i amic de infncia d'en Cless. En Chester t 19 anys, es orfe i viu amb la seva germana petita, Amy. A la versi d'Snes no t cap habilitat especial, per als remakes si que en t. A Snes tenia un arc que li permetia disparar dues fletxes alhora.
Temps: Present;
Ofici: Arquer;
Arma: Arc y fletxes;
Seiyu: Takeshi Kusao a la versi de Super Nintendo, Kentarou Itou a la versi de Playstation;

Klarth F. Lester (    al Jap Y Claus a USA en la versi de GBA): Originari d'Euclidia, t 29 anys s un investigador estudia la manera d'aconseguir que els humans puguin fer mgia com els elfs. Els seus estudis estan encaminats cap a l'art d'invocar, ja que utilitzar els esperits protectors s la nica manera que tenen els humans de fer mgia. Viu amb la Mirald, la seva ajudant. (En realitat s ms que una amiga. Les seves habilitats es redueixen a invocar, i en combat es fa pesat, ja que triga a pactar i invoca molt, i els primers esperits no sn gaire tils.
Temps: Pasat;
Ofici: Invocador;
Arma: Llibres;
Seiyu: Kazuhiko Inoue;

Arche Klein (    ): Originaria de la Vall Solitaria, t 17 anys, s una semi-elfa (Meitat humana, meitat elfa, de cabell rosa, mai va conixer la seva mare, doncs el poble elf va decidir separar-se dels humans i aix ocorregu quan l'Arche era un beb. Viu amb el seu pare Bart i creu que la seva mare s morta. s el personatge ms carismtic. Al ser semielfa sap fer mgia i vola amb una escombra.
Temps: Pasat;
Ofici: Bruixa;
Arma: Escombra mgica;
Seiyu: Mika Kanai.

Suzu Fijibayashi: Originaria del poble ninja, la Suzu s un personatge opcional a les versions de PSX i GBA, a la versi d'SNES s possible veure a la Suzu parlar amb ella per mai no forma part del grup, la manipulaci en combat de la Suzu s molt semblant a la d'en Cless, noms que s ms gil i menys resistent. s descendent de Sheena Fujibayashi del Tales of Symphonia;
Tiempo: Pasado;
Oficio: Ninja;
Arma: Katana;
Seiyu: Taeko Kawata.

Personatge no jugable principal.

Dhaos (   ):










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134799" title="Ferdinand Johann Wiedemann" nonfiltered="128" processed="126" dbindex="55128">
Ferdinand Johann Wiedemann (Haapsalu, Estnia 1805 - Sant Petersburg 1887) fou un lingista estoni baltoalemany, especialista en llenges ugrofineses.

Descendent d'alemanys i de suecs, va estudiar a Tallinn i desprs a la Universitat de Tartu. S'interess tant per l'estoni com per la resta de llenges ugrofineses, i el 1854 s'incorpor a l'Acadmia de Cincies de Sant Petersburg. S'especialitz en la realitzaci de gramtiques, com les del komi o l'udmurt que serviren de base per a normalitzar l'educaci en aquests idiomes durant l'poca sovitica.

 Obres .
 Versuch einer Grammatik der syrjnischen Sprache nach dem in der bersetzung des Evangelium Matthi gebrauchten Dialekte (1847) ;
 Versuch einer Grammatik der tscheremissischen Sprache nach dem in der Evangelien bersetzung von 1821 gebrauchten Dialekte (1847).
 Grammatik der wotjakischen sprache (1859);
 Ehstnisch-deutsches Wrterbuch (Diccionari estoni-alemany, 1869);
 Grammatik der Ehstnischen sprache (Gramtica de la llengua estoniana, 1875) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134800" title="Flux radiant" nonfiltered="129" processed="127" dbindex="55129">

En radiometria, el flux radiant s la mesura de la potncia d'una radiaci electromagntica (inclosa la llum visible), de l'energia  que transporten les ones per unitat de temps. Aquesta potncia pot ser el total ems per una font o el total que arriba a uns superfcie determinada. 

;

El subndex e, s'utilitza per indicar que es tracta de magnituds electromagntiques, d'aquesta manera ho diferenciem de les  fotomtriques.

Unitats.

La unitat del Sistema Internacional d'Unitats (SI) per al flux radiant s el watt (W), que s'expressa en energia per unitat de temps o, utilitzant unitats del SI, joules per segon. Aix, si tenim una font de radiaci que t un flux radiant de 1 W, s'haur d'entendre que produeix 1 joule d'energia cada segon.

En el cas d'una lmpada incandescent, sabent que el flux de radiacions per sota de 0.01 m s negligible, al igual que l'energia corresponent a les zones de l'espectre electromagntic que corresponen a les microones i la radiofreqncia, podem assumir que el flux radiant es correspon a la radiaci que emet dins de l'espectre visible. Per tant, podem considerar que la potncia nominal de la lmpada equival al flux radiant, de manera que si s de 50 W, considerarem que el flux radiant tamb ser de 50 W.

Vegeu tamb.
Flux llumins;
Potncia fsica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134805" title="Quetzalcoatlus" nonfiltered="130" processed="128" dbindex="55131">

Quetzalcoatlus fou un pterosaure pterodctil que visqu a Amrica del Nord al Cretaci superior (fa entre 84 i 65 milions d'anys). Es tracta d'un dels animal voladors ms grans que hagin existit mai, mesuraven fins a 12 metres d'envergadura. El cap, de longitud variable entre 1'5 i 2 metres segons l'espcie, era robust, lleuger i acabava amb un bec corni sense dents.

Les primeres restes de Quetzalcoatlus foren trobades l'any 1971 a Texas.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134813" title="Bernat Guillem Samas" nonfiltered="131" processed="129" dbindex="55133">

Bernat Guillem Samas va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 14 d'agost de 1452.

Probablement era l'oncle del seu predecessor, en Bertran Samas, qui li va assegurar el lloc de diputat en la renovaci de crrecs. Aquesta manipulaci de crrecs va fer que es comences a considerar el canvi de sistema d'elecci, que arribaria al trienni 1452-1455.

La seva trajectria eclesistica s'inici a Sant Joan de les Abadesses, posteriorment va ser canonge de la seu de Tarragona, en representaci de la qual va estar al Parlament de Barcelona e 1438, a la Cort de Barcelona (1439) i a la Cort de Lleida (1440). Es trasllad a Sant Pere d'ger com abat comandatari en 1442. Va conixer a Pero Ximnez de Urrea quan participava a les Corts de Perpiny-Vilafranca de 1446-1449 i fou decisiu en el seu futur nomenament com diputat eclesistic. Mentre va ser al front de la Generalitat, deixa Sant Pere d'ger per tornar a Sant Joan de les Abadesses, sent nomenat abat el 13 de maig de 1454. Va morir en 1456.
 
 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134814" title="Europasaure" nonfiltered="132" processed="130" dbindex="55134">

L'europasaure (Europasaurus, "llangardaix d'Europa") s un gnere de saurpode macronari que visqu al Jurssic superior al nord d'Alemanya. Fou identificat com un exemple d'enanisme insular, mesuraven fins a 6'2 metres de longitud. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134821" title="Radiometria" nonfiltered="133" processed="131" dbindex="55135">
La radiometria s la cincia que s'ocupa de l'estudi de la mesura de la radiaci electromagntica, el seu camp abasta totes les longituds d'ona de l'espectre electromagntic (freqncies entre 31011 i 31016 Hz o longituds d'ona d'entre 0,01 i 1000 micrmetres), al contrari que la fotometria que noms s'ocupa de la part visible de l'espectre, la que pot percebre l'ull hum.

La radiometria s important en astronomia, especialment a la radioastronomia i en geofsica. La mesura quantitativa de la intensitat de la radiaci es fa per mitj de diferents tipus de detectors que converteixen part de la radiaci en calor o en un senyal elctric, com termoparells o fotododes. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134824" title="Llenges fino-prmiques" nonfiltered="134" processed="132" dbindex="55136">
Les Llenges Fino-Prmiques s una de les dues branques de les Llenges ugrofineses. L altra branca sn les Llenges griques.

 Membres .



 Prmiques ;
 Komi (Komi-Ziri, Ziri);
 Komi-Permiac;
 Udmurt (Votiav);
 Fino-Volgaiques ;
 Mari (Txeremssic);
 Mari (Txerems);
 Mordovi ;
 Erzya;
 Moksha;
 Llenges fino-volgaiques extingides o de posici incerta;
Merya (posici incerta, extingida);
Meixtxeri (posici incerta, extingida);
Muromi (posici incerta, extingida);
 Fino-lapones ;
 Sami (Samic, Saamic, Lap);
 Sami Occidental;
 Sami Meridional;
 Ume Sami   Gaireb extingida;
 Lule Sami;
 Pite Sami   Gaireb extingida;
 Sami septentrional;
 Sami Oriental ;
 Kainuu Sami   Extingida;
 Kemi Sami   Extingida;
 Inari Sami;
 Akkala Sami   Gaireb extingida;
 Kildin Sami;
 Skolt Sami;
 Ter Sami   Gaireb extingida;
 Finobltiques ;
 Estoni (inclosos Vru i Seto que reclamen estatut de llenges diferents);
 Fins (incls Menkieli o fins de Tornedal, Fins Kven, i Fins d ngria);
 Ingri (Izhori)   Gaireb extingida;
 Careli;
 Careli proper;
 Lude ;
 Olonets (Livvi, Aunus);
 Livoni (Liv)   Gaireb extingida;
 Vepse ;
 Vtic ( Vod)   Gaireb extingida;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134827" title="Llenges fino-volgaiques" nonfiltered="136" processed="133" dbindex="55138">
Les llenges fino-volgaiques, tamb conegudes com a  fino-mari, fino-txeremssiques, o volga-fniques, sn un grup de llenges dins la branca finoprmica de les llenges ugrofineses.

Classificaci.
Les llenges fino-volgaiques inclouen tres branques i un grup de llenges extingides o no determinades.

Mari (Txeremssic)
 Mari (Txeremis);
Mordovi   
 Erzya;
 Moksha;
Llenges extingides o de posici indeterminada
Merya   Extingit;
Meixtxeri   Extingit;
Muromi   Extingit;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134828" title="Linutop" nonfiltered="137" processed="134" dbindex="55139">


Linutop s un ordinador sense disc dur basat en Linux, dissenyat per oferir un rendiment optimitzat com una eina d'accs a internet i que disposa de programari lliure com a eines auxiliars adjuntes.

Est a la venda des del dia 1 de mar del 2007.

 Caracterstiques .




 Programari incls .
Navegador web Firefox;
Missatgeria instantnia Gaim;
reproductor multimdia Totem;
Processador de textos AbiWord;
Visor de documents PDF Evince;

 Enllaos externs .
Pgina web del projecte Linutop ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134829" title="L'Olivera" nonfiltered="138" processed="135" dbindex="55140">

L'Olivera (en itali L'Ulivo) fou una coalici poltica italiana, va ser creada el 1996, i el 2007 s'integr al Partit Democrtic.  El lder d'aquesta formaci fou Romano Prodi, Primer Ministre d'Itlia des de 2006 a 2008. 
Aquesta coalici form part de la gran coalici L'Unione.

Partits que la componien.
 Demcrates d'Esquerres (Democratici di Sinistra);
 La Margarida - Democrcia i Llibertat (Democrazia  Libert - La Margherita);
 Moviment Republic Europeu (Movimento Repubblicani Europei);
 Socialistes Democrtics Italians (Socialisti Democratici Italiani);

L'Olivera Unida.
L'Olivera Unida s una coalici que es va crear per les eleccions europees de 2004. L'Olivera unida va obtenir un 31,1% dels vots.

Afiliaci Europea.
L'Olivera no est afiliada a cap partit al Parlament Europeu, per els tres partits que la formen si:
Els Demcrates d'Esquerres i els Socialistes Democrtics Italians sn del PSE. La Margarida - Democrcia i Llibertat sn del PDE i el Moviment Republic Europeu s del ALDE.

Enllaos externs.
Pgina web oficial de L'Olivera ;
Pgina web oficial de L'Olivera Unida ;
Notcia de la creaci de la coalici L'Olivera (1996) ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134830" title="Cifosi" nonfiltered="139" processed="136" dbindex="55141">

La cifosi (del grec      , "convex", i el sufix sis, que indica "estat, procs") s una malaltia caracteritzada perqu la columna vertebral es corba i parts perden bastant o tota la seva habilitat per a moure s cap a dintre. Aix causa una inclinaci en l esquena, vista com una dolenta postura.

Smptomes.
Els smptomes de la cifosi que poden presentar-se o no, depenent del tipus i extensi de la deformitat, inclouen dolor d esquena, fatiga, aparena d una esquena corbada i dificultats per a respirar. Si s necessari, aquesta deformitat s tractada amb una frula i terpia fsica, o amb cirurgia correctiva. Casos severs poden causar molta incomoditat i inclusivament la mort. En pacients amb deformitat ciftica progressiva per un collapse vertebral, un procs anomenat  cifoplstia  pot parar la deformitat i alleujar el dolor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134831" title="Llista d'estrelles d'Ara" nonfiltered="140" processed="137" dbindex="55142">
Aix s la llista d'estrelles notables de la constellaci Ara ordenades per esclat minvant.




Vegeu tamb.
Llista d'estrelles per constellaci;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134834" title="B?l?i" nonfiltered="141" processed="138" dbindex="55143">

B l i s la tercera ciutat de Moldvia, i la ciutat ms gran del nord del pas. Durant l'Imperi Rus (1812-1917), i ms tard sota l'era sovitica (1940-1990) el nom tamb fou  Beltsy, de la serva forma russa. La ciutat es troba 135 km al nord de Chi in u, i s localitzada als marges del riu R ut, un afluent del Dnister , enmig d'una zona de turons, que en l'edat mitjana era coberta de boscos, per que han estat talats des d'aleshores.

Ciutats agermanades.
 Stryi, Ucrana (des 1980);
 Smolyan, Bulgria (des 1985);
 Larisa, Grcia (des 1986);
 Miercurea-Ciuc, Romania (des 1993);
 Gyula, Hongria (des 1995);
 Orsha, Bielorssia (des 1996);
 zmir, Turquia (des 1997);
 Kaesong, Corea del Nord (des 1997);
 Khmelnytskyi, Ucrana (des 1997);
 Lakeland, Florida, EUA (des 1997);
 Viciebsk, Bielorssia (des 2002);
 Milet, Grcia (des 2006);

Consolats.
 Consolat de Romania;
 Consolat de Ucrana;

Enllaos externs.
Pgina de l'alcalde de B l i;
Web page de B l i en romans, angls, francs: notcies, fotos, vdeos, mapes;
Web page de B l i en rus: fotos, mapes;
Turisme a B l i a www.turism.md;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134835" title="Khanat de Kazan" nonfiltered="142" processed="139" dbindex="55144">

El Khanat de Kazan (ttar: Qazan xanl   /             ; rus:                  , transliteraci: Kazanskoe khanstvo) fou un estat medieval ttar que ocupava el territori de l'antiga Bulgria del Volga entre 1438 i 1552. El khanat ocupava els actuals Tatarstan, Mar El, Txuvixia, Mordvia, parts d'Udmrtia i Baixkortostan; la capital era la ciutat de Kazan.

Era centrat en la vila de Kazan i al riu Volga en la confluncia amb el Kama, amb l'islam com a religi d estat i amb cultura trquica.

 Formaci .
Fou fundat el 1419 per Ulugh Mohammed, fill de Yalal-al Din i nt de Toktamish, quan es desintegr el Khanat Kiptxak i s'enfront als russos. El 1438 va setjar Moscou i destru Kolomna. Fou mort pel seu fill Maxmud o Mahmutek (1446-1462), qui reorganitz les restes de l'antic Kipchak al voltant de la vila de Kazan, on hi havia un reiet anomenat Ali Beg, reconstruda i fet capital el 1441. Esdevindr una petita potncia local molt temuda pels russos, ja que el 1445 va fer presoner Vassili II de Moscou i va obligar els seus germans Kasim i Yakub a refugiar-se a Moscvia, on Qasym (1445-1462) rebr del Gran Duc de Moscou la vila de Gorodok, anomenada Kasimov, on hi formar un estat clientelar dels russos.
 Explendor .
El seus successors, Khalil (1462-1467) i Ibrahim (1467-1479), s'hagueren d'enfrontar a Moscou, de manera que el 1468 van perdre Viatka i el 1469 setjaren Kazan, obligant el Khan a alliberar tots els presoners russos; per no aconseguiren imposar Kasim com a khan, qui comptava amb el suport dels quatre karai-begs, lders de les quatre principals tribus ttars ( irin, barin, Arghin i Kipak). S'iniciar un perode de crisi i enfrontaments interns amb els khanats nogais, Astrakhan i de Crimea per la supremacia. La crisi fou continuada per Ilham (1479-1487), fill d Ibrahim, qui fou deposat el 1487 pel seu germ i Muhammad Amin (1487-1496), refugiat a Rssia. Aquest es present a Kazan amb un exrcit rus i la rend desprs de tres setmanes de setge. Ali fou executat a Vologda, i Muhammad es coron Khan.

El 1495, per, fou expulsat de la ciutat per una incursi dels ttars de Sibir, dirigits pel khan Mahmud, fill d'Ibak, pr aquests foren expulsats per la poblaci desprs que fossin derrotats pels russos el 1496, de manera que ced el tron al seu germ petit Abdallatif (1496-1502), qui s'haur d'enfrontar als Girei de Crimea per la supremacia dels ttars. Els rebels foren recolzats pels quatre lders tribals, que tradicionalment controlaven la successi al tron i altres afers d'estat i no estaven satisfets amb l'acord del 1496. L'arribada del siberi fou fatal pels lders tribals, que van veure Abdallatif imposat per Moscou. El 1502 Abdallatif fou deposat per Moscou, qui install novament Muhammad Amin, cosa que mostrava el control rus dels afers ttars. D antuvi, Amin es mostr fidel a la seva aliana amb Moscou, per el 1505 es va revoltar, mat i saquej els mercaders russos que havien anat a la fira anyal de Kazan i el 1506 va vncer l'exrcit rus a Nijni Nvgorod. El 1507 aconsegu un tractat de pau amb un equilibri de forces que reconeixia la seva independncia.

Muhammad Amin va morir el 1518, i amb ell es va extingir la lnia d'Ulugh Mehmet, ja que Abdallatif va morir el 1517. Aix encetaria un perode d'anarquia marcada per les lluites ininterrompudes entre els partidaris de l'orientaci russa i el  partit nacional , sostingut pels khans de Crimea i Nogai, de manera que els candidats se succeren durant els segents trenta anys. 

El 1519 Vassili III de Moscou aconsegu imposar Shah Ali (1519-1521), khan de Kasimov que aviat ser expulsat per la noblesa ttar i que demanar al khan de Crimea Mehmet Girai que designs al seu germ Sahib Girai (1521-1524), mig germ per part de mare de Muhammad Amin. Plegats organitzaren una expedici a Moscvia i saquejaren els regions de Moscou, Nizhni Novgorod i Riazan, van fer centenars de milers de presoners que foren venuts a Kaffa com a esclaus; per fracassarien en l'assalt a les fortaleses de Moscou i Riazan.

A la mort el 1524 de Mehmet Girai, Sahib Girai fou nomenat khan de Crimea. Hi deix el seu nebot Safa Girei (1524-1530), de 13 anys. Aleshores la pressi russa era ms lleu, no en forma d'expedicions de represslia sin en aven lent i sistemtic. Moscou, per tal d'arrunar Kazan, hi prohib als mercaders russos de treballar-hi, i fund una gran fira anyal al monestir de Sant Macari, que s'acabaria imposant; fomentaren l'aparici d'altres centres comercials rivals que a la llarga seran la causa del seu declivi.  

 Declivi .
El 1523 els russos construiren la fortalesa de Vasilsursk, a la confluncia del Volga. El 1530 el khan fou destitut pel partit rus, i substitut per Can Ali, fill d'Awliyar Khan d'Astrakhan, i mig germ de Shah Ali, per fou mort en una revolta provocada pels partidaris de Girai. Safa Girai fou reposat en el tron, i s'hi mantindria fins el 1546, frustrant els esforos russos per restablir llur sobirania. Durant aquest temps mantingu estretes relacions amb Crimea, de qui en depenia en bona part. El 1546 fou deposat temporalment per Shah Ali, per el recuper amb ajut de Crimea, i el mantingu fins a la seva mort el 1549. Durant la fi del regnat va fer una gran purga entre la noblesa, afavorint el trencament de vincles amb Moscvia. Fou el darrer gran governant del khanat.

A la seva mort, la seva vdua Syn Beke actu com a regent del seu fill temish Girai (1549-1551), de 12 anys; els russos, per, el 1551 ocuparen el khanat i foraren els nobles locals a acceptar el lideratge de Shah Ali (1551-1552) sota termes molt durs, mentre temish era deportat a Moscou i batejat com a Aleksandr, on hi mor el 1566. Shah Ali, alhora, fou expulsat de Kazan per una revolta popular que ofer el tron a Yadigar Muhammad, de la dinastia dels khans d'Astrakhan. Fou el darrer governant independent, ja que no va poder impedir com el 2 d'octubre del 1552 Ivan IV de Rssia Groznij (El terrible) fes rendir Kazan desprs de dos anys de setge. La ciutat fou arrassada i saquejada pels russos. El khan va abdicar i fugir a Crimea.

Referncies.
  Orgens dels ttars del Volga;
  Breu histria del Khanat;
  Khanat de Kazan a zTrkler;
  Antigues banderes ttars;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134842" title="Atltic Olot" nonfiltered="145" processed="140" dbindex="55147">


L'Atltic Olot s un club de futbol de la ciutat d'Olot. L'equip absolut juga al grup 26 de tercera catalana. Juga els seus partits al Camp Municipal de les Mates i vesteix una camisa taronja i pantalons negres.

Histria.
El club de futbol Atltic Olot va nixer l'any 1972 com a conseqncia de la desaparici de l'equip OJE d'Olot. Aleshores, un grup de pares amants d'aquest esport van decidir crear un nou club i fer-se'n crrec, amb l'objectiu de fomentar el futbol de base en edat escolar. La filosofia del club ha consistit sempre amb compaginar esport i entreteniment.

En la histria el club ha canviat diferents vegades d'installacions de caire municipal. Primer es va jugar a l'anomenat "camp dels soldats", als terrenys on actualment hi ha l'IES La Garrotxa, i al camp que l'empresa Electrind t a La Pinya. A ms alguna vegada ho vam fer el propi camp municipal on juga la UE Olot. Actualment i des de fa ja una colla d'anys l'equip s'ha establert definitivament al Camp de les Mates, al barri de Sant Miquel.
Des del punt de vista estrictament esportiu, l'Atltic Olot ha quedat diverses vegades campi de lliga. Del seu planter han sortit jugadors que han militat o militen en categories superiors, tals com Miquel Soler, ex-jugador de l'Espanyol, Bara, At. de Madrid, Sevilla, Zaragoza, i Mallorca. Altres jugadors importants han estat Xevi Fabreg i Grabulosa, entre d'altres.

Actualment el club disposa d'un equip amateur, un equip de benjamins i dos de pre-benjamins i un equip de futbol sala.

L'Atltic Olot s un club que intenta equilibrar el seu pressupost a partir de les quotes que paguen els pares dels jugadors, de les ajudes municipals i federatives, de les rifes que s organitzen a cada partit i amb la venda de loteria de Nadal.

Plantilla.
Aquest any la plantilla del primer equip de l'Atltic Olot est formada per 21 jugadors, dels quals sn 5 cares noves.
La plantilla est formada per:
Adin Jaimez, Angel Mir, Carles Sala "Neva", Carles Vilanova, Crisanto Minguez "Gallego", David Begudan "Begu", David Merc, David Mir, Enric Sala, Francesc Molas, Gerard Golet, Jordi Legares, Jordi Lopez "Xini", Jos Averdao, Jose Servando "Tete", Manel Gallardo, Marc Castanyer, Miguel Angel Arroyo, Moises Pinilla "Moi" i Xevi Font.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134844" title="Mari Ushem" nonfiltered="146" processed="141" dbindex="55148">
Mari Ushem (Uni Mari) s una organitzaci poltica i cultural del poble mari. Fou creada el 1917, en plena revoluci russa, per fou dissolta per Stalin i els seus membres perseguits i repressaliats. 

El grup fou refundat l'abril del 1990 per a promoure el  renaixement del poble mari . Tanmateix, el nacionalisme no ha trobat gaire suport a Mar El i l'organitzaci sereveix de lligam entre els mari de dins i de fora de la repblica, aix com per fomentar les relacioms amb altres pobles ugrofinesos i denunciar les poltiques repressives i contra la llengua mari de les autoritats locals, ra per la qual dos destacats membres del grup, Vladimir Kozlov i Galina Kozlova, patiren assalts fsics el 2007 per haver intentat viatjar a Finlndia per a denunciar la situaci del seu poble. Han estat promotors de l'admissi de Mari El com a membre de l'UNPO.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134846" title="Felip Puig i Godes" nonfiltered="147" processed="142" dbindex="55149">



Felip Puig i Godes (Barcelona, 1958), poltic catal membre de Convergncia Democrtica de Catalunya i diputat al Parlament per la demarcaci de Barcelona. s enginyer de Camins, Canals i Ports, per l'UPC i llicenciat en Administraci d'Empreses per la UPM.

Inici la seva carrera poltica a l'ajuntament de Parets del Valls, del qual fou regidor. Posteriorment, durant els governs de CiU a la Generalitat de Catalunya, ha estat director general de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social (1988-1992), i conseller delegat (1988-1992) i president (1988-1996) del Consell d'Administraci d'ADIGSA, empresa pblica de la Generalitat; secretari general del Departament de Benestar Social (1992-1996).

Ha estat conseller de Medi Ambient (1999-2001) i de Poltica Territorial i Obres Pbliques (2001-2003), i portaveu del Govern de la Generalitat (2002-2003). 

Dins del partit, va ser secretari d'Organitzaci pel Consell Nacional de CDC (1996-1999). 
Actualment forma part del Comit Executiu Nacional de CDC i s membre de la Comissi Executiva Nacional de la Federaci de CiU. Fou portaveu del Grup Parlamentari de Convergncia i Uni des del 2003 fins el 2007, any que fou nomenant secretari general adjunt de CDC, crrec considerat el segon en importncia dins del partit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134849" title="Ramon Espadaler i Parcerisas" nonfiltered="148" processed="143" dbindex="55150">


Ramon Espadaler i Parcerisas (Vic, 1963) s un poltic catal membre de Uni Democrtica de Catalunya i diputat al Parlament per la demarcaci de Barcelona. s llicenciat en Histria per la UB i llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia per la UAB.

Ha estat tinent d'alcalde de les ciutats de Vic i Sant Quirze de Besora, aix com conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Actualment s Diputat al Parlament de Catalunya i President del Consell Nacional d'UDC.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134853" title="Xbox Live" nonfiltered="149" processed="144" dbindex="55151">
Xbox Live s el nom que t el sistema online d'Xbox i Xbox 360 de Microsoft. Amb l'Xbox Live, els jugadors d'Xbox poden jugar amb videojocs online, descarregar-se demos de jocs, videos, fotografies, imatges i actualitzacions pel dashboard o pels jocs. Tamb es poden baixar videojocs arcade.

 Histria .

Xbox Live va comenar a funcionar el 15 de novembre de 2002 i quan va sortir l'Xbox 360, van agregar canvis i algunes millores com l'Xbox Live Marketplace i els jocs arcade d'Xbox Live Arcade.

Disponibilitat.

En 2007 estar disponible en els pasos:
 Brasil;
 Hongria;

Xbox Live en l'Xbox 360.
Amb la sortida al mercat d'Xbox Live en l'Xbox 360, Microsoft va fer dos tipus de comptes: Xbox Live Sliver (gratuta) i l'Xbox Live Gold (60 l'any, aproximadament).

Caracterstiques.
 Gamer tags per a la identificaci de l'usuari.
 Avatars, o imatges d'usuari.
 Lemes o frases d'usuari per la major caracteritzaci del compte.
 Zones de joc que representa l'estil de joc de l'usuari (Diversi, Expert, Familiar, Underground).
 Disponibilitat de modificar el nom del gamer tag per 800 Microsoft Points.
 Assoliments (logros) per aix comparar el procs completat de cada joc amb els amics i els altres usuaris.
 La reputaci de l'usuari en el joc online.
 Llista d'amics.
 Llista de jugadors recents.
 Contingut Bazar Xbox Live.
 Mode Multijugador.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134854" title="Anselm de Canterbury" nonfiltered="150" processed="145" dbindex="55152">

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), tamb conegut com Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, fou un filsof i teleg itali que s'ocup de l'Arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109. Est considerat el fundador de l'escolstica. s fams per ser l'inventor de l'argument ontolgic a favor de l'existncia de Du.

 Biografia .
Primers anys.

Anselm va nixer a la ciutat d'Aosta, a la Borgonya (actualment la capital de regi de la Vall d'Aosta al nord d'Itlia). Es creu que provenia d'una important famlia noble. Gundulph, el seu pare, era llombard, i sembla ser que era un home molt dur i violent. La seva mare, Ermenberga, era una dona prudent i virtuosa, que don formaci religiosa Anselm.

Quan tenia quinze anys desitj entrar a un monestir, per no aconsegu el consentiment del seu pare. Durant aquest perode la seva mare mor, i la severitat del seu pare se li fu insuportable. Al 1059 marx de casa i creu els Alps per vagar a travs de la Borgonya i Frana. Atret per la fama de Lanfranc, Anselm an a Normandia. L'any segent, desprs de passar un temps a Avranches, ingress a l'abadia de Bec com a novici amb vint-i-set anys.

Els seus anys a Bec.

Tres anys ms tard, al 1063, quan Lanfranc esdevingu l'abat de Caen, Anselm fou elegit Prior. Conserv aquest crrec durant quinze anys, fins el 1078, que degut a la mort del monjo guerrer Herluin, fundador i primer abat de Bec, Anselm fou elegit abat. Sota la seva jurisdicci, Bec es convert en el primer centre d'ensenyament d'Europa tot i que Anselm no estigu interessat a atreure estudiants estrangers. Va ser durant aquests anys a Bec que Anselm va escriure les seves primeres obres filosfiques; el Monologion i el Proslogion. Ms tard va escriure els Dilegs sobre la Veritat, Arbitri, i la Caiguda del Diable.

Mentrestant, el monestir havia crescut en riquesa i reputaci, i havia adquirit propietats considerables a Anglaterra. Es convert, doncs, en obligaci d'Anselm visitar ocasionalment aquestes propietats. La seva rectitud li don reputaci a Anglaterra i fou aix com el seu nom comen a sonar com a successor natural de Lanfranc a l'Arquebisbat de Canterbury, el ms important de la Gran Bretanya. Per desprs de la mort de Lanfranc al 1089, el rei Guillem II expropi les possessions i ingressos de la seu episcopal i no va nomenar cap substitut.

Aproximadament quatre anys ms tard, al 1092, sobre la invitaci d'Hugh, Comte de Chester, Anselm es creuava a Anglaterra. Era retingut per negoci durant gaireb quatre mesos, i quan sobre retornar|tornar, es rebutjava perms pel rei. En l'any segent Guillem queia malalt, i temia que la seva mort era a m. Preocupat per fer-se disculpar pel que havia fet a l'arquebisbat de Canterbury, nomen Anselm per ocupar la seu episcopal que qued vacant. Desprs de dispensar les obligacions de Normandia, Anselm es consagrava com a arquebisbe de Canterbury a l'any 1093.

Arquebisbe de Canterbury.

Com a conseller espiritual del rei, Anselm deman a Guillem II reconixer a Urb II com Papa en oposici a l'Antipapa Clement III. Amb tot, noms obtingu un reconeixement parcial.  Aquest fet provoc una greu divisi entre Anselm i el rei Guillem II, per finalment l'assumpte se solucion aparentment quan Guillem envi embaixadors a Roma per a reconixer el Papa de Roma.

Poc desprs les diferncies entre Anselm i el rei sorgien de nou, i Anselm decid viatjar a Roma i buscar el consell del seu pare espiritual. Amb gran dificultat obtingu el perms del rei i a l'octubre de 1097 marx a Roma. Immediatament desprs, Guillem II agaf els ingressos de l'Arquebisbat de Canterbury i els retingu fins la seva mort. Desprs de collaborar amb el Papa Urb II en la lluita contra l'Esglsia Ortodoxa al sud de la Pennsula marx de Roma i pass un temps a la poblaci de Schiavi, on acab el seu tractat sobre la disculpa, Cur Deus homo, llavors es retir a Li. Quan intent retornar a Anglaterra, Guillem no li permet entrar.

Conflictes amb Enric I.

Guillem II mor a l'any 1100 i el seu successor, Enric I, convid a Anselm a tornar a Anglaterra. Tanmateix, Enric exig que Anselm rebrs de la seva m la investidura com a arquebisbe. La regla papal en aquesta qesti era clara: tota investidura laica estava estrictament prohibida. Anselm transmet aix al rei; per Enric no renunci a un privilegi que possea pels seus predecessors, i propos que la qesti s'hauria de posar davant de la Santa Seu. Amb tot, la resposta del Papa reafirm aquesta regla. Una segona ambaixada s'envi, per amb un resultat similar. No obstant aix, Enric I romangu ferm, i per fi, a l'any 1103, Anselm i un enviat del rei marxaren a Roma. El Papa Pasqual II reafirm la regla d'investidura, excomunic a qui la incompl excepte al rei Enric I d'Anglaterra.

Anselm, que havia rebut un missatge on se li prohib el retorn a Anglaterra llevat accepts els termes del rei, es retir a Li on esperava veure's amb el Papa Pasqual per prendre mesures ms dures sobre l'afer d'Enric. Per fi, al 1105, es resolgu excomunic a Enric I d'Anglaterra. La intenci papal fou coneguda pel rei a travs de la seva germana. Seriosament alarmat, Enric organitz una reuni per reconciliar-se amb Anselm i l'Esglsia. Al 1106 Anselm torn a Anglaterra, amb el poder papal de llevar la sentncia d'excomunicaci. Al 1107 se solvent la llarga disputa sobre la investidura ja que el rei renunci formalment als seus drets sobre aquesta matria. Anselm torn a ocupar-se de l'Arquebisbat de Canterbury fins que mor el dia 21 d'abril de 1109. Fou canonitzat el 1494 pel Papa Alexandre VI. Anselm est considerat un dels pares de l'Esglsia catlica.

 Doctrina filosfica .

Problema dels universals.
El problema dels universals com a problema caracterstic del pensament medieval s'inicia amb les reflexions oposades de Sant Anselm i Roscelin de Compigne. Davant del punt de vista radicalment nominalista de Roscelin, Anselm de Canterbury defensa una opci completament realista: per ell, els universals sn reals, i no tan sols noms.

Fe i Ra.
Anselm de Canterbury es posiciona clarament com a partidari de creure per entendre (credo ut intelligam), expressi que recull d'un salm de la Bblia: "no vull entendre per creure, sin creure per entendre". Segons Sant Anselm, el cristi ha d'anar de la fe a l'intellecte, i no a l'inrevs. Si no pot entendre, no per aix ha de deixar de creure. De fet, afirma que la filosofia no t una esfera de coneixement independent de la fe, sin que tan sols consisteix en aplicar regles de pensament a les veritats de la fe; la ra no pot fer res per ella mateixa, queda limitada.

D'aquesta manera, s'aparta de les directrius ms obertes de Sant Agust, que acceptava la validesa de les dues vies (Fe i Ra, teologia i filosofia), que s'ajudaven mtuament.

Teoria de la veritat.
La veritat del pensament s'assoleix quan s'arriba a la seva exactitud: consisteix en pensar la realitat tal com s, s a dir, pensar que existeix el que existeix, i que no existeix el que no existeix. Es tracta d'una distinci depurativa, en lnia parmendia.

En un sentit ms general, aquest aspecte del pensament de Sant Anselm est emmarcat en el context de la mentalitat monstica del segle XI; el ms preferible s allunyar-se de la realitat sensible, que pot enterbolir la ment de l'individu. s preferible la dedicaci completa, com a monjo, a l' ora et lavora. Com a conseqncia, la teologia monstica es desenvolupa fora tancada sobre l'ordre del pensament i de la interioritat (com en Sant Agust).

Argument ontolgic.

En el Proslogio, Anselm de Canterbury fa la presentaci del que desprs Kant anomenaria l' argument ontolgic per provar l'existncia de Du. L'argument, que s presentat en forma de pregria, intenta cercar una contradicci per arribar al resultat. Sant Anselm separa l'argument en dos captols.

 "Que Du existeix veritablement, encara que l'insensat hagi dit en el seu cor: Du no existeix".
Resumit, l'argument parteix de la premissa que qualsevol home t en el seu pensament la idea d'un sser respecte el qual no es pot imaginar res superior. Si aquest sser exists en realitat, clarament seria superior a l'sser noms imaginat. Per tant, dedueix que existeix un sser per sobre del qual no es pot imaginar res, ni en el pensament ni en la realitat.
 "Que no es pot pensar que Du no existeix".
L'argument intenta justificar la necessitat de Du per un recurs a l'infinit: com que per sobre de cada cosa, se'n pot imaginar una de ms perfecte, necessriament cal imaginar un sser respecte del qual no se'n pugui concebir res major.

En l'argument tamb s'utilitza la figura de l' insensat, que afirma que Du no existeix. Aquesta figura no s'ha d'interpretar com a la figura d'un ateu, que s'oposa a la idea de l'existncia de Du, sin que Sant Anselm ho fa servir com a imatge de l'home que t l'enteniment suficient per entendre el raonament, per que no se'l creu. Alguns filsofs hi han trobat tamb la representaci d'un pensador conceptualista o fins i tot nominalista.

L'argument adquiriria una gran rellevncia en els segles posteriors, especialment per la interpretaci del neotomisme i de Kant. El matemtic Kurt Gdel va fer una formalitzaci lgica d'aquest argument, conegut com a demostraci ontolgica de Gdel.

Fonts.


Enllaos externs.
Anselm de Canterbury a FiloXarxa.
Sant Anselm a l'Enciclopdia Stanford de filosofia.
Proslogion (traducci castellana).
Obres de Sant Anselm.
Biblioteca Llatina: Anselm de Canterbury.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134857" title="Korrika" nonfiltered="151" processed="146" dbindex="55153">


La Korrika (corrent en catal) s una marxa reivindicativa que es du a terme corrent per tot Euskal Herria a favor de la llengua basca. El promotor de la iniciativa s l'associaci d'euskaltegis (acadmies d'euskera) AEK. Se sol celebrar cada dos anys i triga unes dues setmanes en recrrer tot el territori. El recorregut, que sol rondar els 2.300 quilmetres varia a cada edici. La peculiaritat d'aquesta marxa s que no s'atura per la nit. Des que surt fins al final, la pancarta va passant de m en m i poble per poble sense aturar la marxa en cap moment. La primera Korrika es va fer l'any 1980 i des de llavors se celebra cada dos anys. Al 2007 es va celebrar la 15a edici.

Al capdamunt de la marxa sol anar la persona que porta el testimoni. Cada quilmetre de la marxa el porta una persona o associaci que "compra els quilmetres" per ajudar econmicament. El testimoni est fet amb un pal de fusta tallada, que es conserva des de la primera edici, i la ikurria, que formen una bandera.

Rere el testimoni, es forma la capalera de la marxa, que posseeix una pancarta en la qual es pot llegir el lema Euskal Herria euskalduntzen. Ni ere bai! ("Euskaldunitzant Euskal Herria. Jo tamb!" en catal). Tot seguit, es concentra la resta de participants, que corren uns quilmetres en un gran ambient, amb msica i animadors al llarg de tot el trajecte. De forma parallela, s'organitzen diversos actes culturals a favor de l'euskera a totes les poblacions per les quals hi discorre el trajecte.

 Vegeu tamb.
Ar Redadeg;
Correllengua;
Correlingua;

Enllaos externs.
Web oficial de la Korrika ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134866" title="Dorothy Parker" nonfiltered="152" processed="147" dbindex="55154">

Dorothy Parker (Long Branch, New Jersey, 22 d'agost de 1893   Nova York, 7 de juny de 1967) fou una contista, autora dramtica, crtica, humorista, guionista i poeta nord-americana, molt coneguda pel seu custic enginy, el seu sarcasme i la seua esmolada ploma a l'hora de captar el costat fosc de la vida urbana en el Segle XX.

 Joventut .
Tamb coneguda com  Dot  o  Dottie , el seu nom real era Dorothy Rothschild. La casualitat va voler que nasquera en un dia en qu la famlia disfrutava de les seues vacances a New Jersey, per ella es considerava novaiorquesa de soca-rel. Va crixer en l'Upper West Side, assistint al Blessed Sacrament Convent School, tot i que que son pare era jueu i la seua madrastra protestant. La seua educaci formal va acabar en complir els 13 anys. 

 Primers treballs .
L'any 1913 havia perdut tota la seua famlia i a partir de llavors va haver de guanyar-se la vida tocant el piano en una escola de ball, entre altres treballs. Va aconseguir vendre un poema a la revista Vanity Fair el 1914. Un any ms tard va ser contractada com a assistent editorial per Vogue.

Es va casar amb el broker de Wall Street Edwin Pond Parker II, per es van separar en comenar la Primera Guerra Mundial. Ella va continuar treballant per a ambdues revistes.

L'escriptora tenia sentiments ambigus respecte a la seua condici jueva i solia bromejar assegurant que s'havia casat noms per a canviar de cognom.

 Consagraci en The New Yorker .
La seua carrera va despegar definitivament l'any 1919 fent crtica teatral per a Vanity Fair. Va ser despatxada, no obstant, l'any 1920, i va comenar a treballar com a escriptora independent. Una vegada separada del seu marit, va tenir diverses aventures amb altres homes. Al fundar-se el peridic The New Yorker, el 1925, va formar part de la plantilla. En aquesta poca escrivia poesia humorstica, tot i que posteriorment rebutjaria aquesta faceta.

 Contes i poesia .
Els segents 15 anys van ser els ms productius. Va publicar set volums de contes i poesia. La crtica va afirmar que van suposar una  biografia encapsulada .

La part ms important de l'obra de Parker la constitueixen els seus contes. Tot i que sovint presenten una cara irnica, sn sobris i punxants, i posseeixen un fons ms agredol que cmic. Les seues amistats hi-trobaven alhora una font de goig i de tristesa.

El seu relat ms conegut va aparixer en Bookman Magazine sota el ttol Big Blonde, (La gran rossa). Va ser guardonat amb el prestigis Premi O. Henry com el conte ms excellent de 1929. Aquest relat, entre altres obres mestres del gnere, seria seleccionat per August Monterroso per a la seua clebre Antologia del conte trist.

 Matrimoni i intents de sucidi .
Dorothy Parker va intentar sucidar-se almenys en dos ocasions.

Va contraure matrimoni amb l'actor Alan Campbell l'any 1934. El matrimoni es va traslladar a Hollywood on Parker va escriure el gui de la pellcula de William A. Wellman A Star Is Born (Ha nascut una estrella, 1937).

 Activitat poltica .
Durant els anys 30 l'autora, de tendncia poltica esquerrana, va desenvolupar una gran activitat poltica, ajudant a fundar l'Antinazi League a Hollywood. Va ser investigada per l'FBI com a sospitosa de pertnyer al Partit Comunista dels Estats Units, per la qual cosa va arribar a aparixer en la Llista Negra de Hollywood.

De 1957 a 1962 va escriure en Esquire magazine, encara que de manera un tant errtica, a causa dels seus problemes amb l'alcohol.

 Mort .
Va morir d'un atac cardac l'any 1967, als 73 anys, a Nova York. Les seues cendres reposen en la NAACP (Associaci Nacional per al Desenvolupament de les Persones de Raa Negra), sota l'epitafi: "Excuse My Dust" ( Perdonen per la pols ).
 
L'any 2003 es va editar en catal, per Edicions dels Quaderns Crema la seua obra narrativa completa en catal.

 Bibliografia .
Enough Rope (1926);
Sunset Gun (1927);
Close Harmony (1929) (teatre);
Laments for the Living (1930);
Death and Taxes (1931);
After Such Pleasures (1933);
Collected Poems: Not Sota Deep As a Well (1936);
Here Lies (1939);
The Portable Dorothy Parker (1944);
The Ladies of the Corridor (1953) (teatre);
Constant Reader (1970);
A Month of Saturdays (1971);
Not Much Fun: The Lost Poems of Dorothy Parker (1996);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134869" title="Copa del Mn de Futbol de 1978" nonfiltered="153" processed="148" dbindex="55155">


La XI Copa del Mn de Futbol es va disputar a Argentina, entre l 1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Mn tornava aix a Sud-amrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en 6 estadis, repartits per les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Crdoba i Mendoza. 

La mascota d'aquesta Copa del Mn va ser Gauchito i la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparici de l Adidas Tango. Aquesta pilota es va convertir en un clssic disseny que anava a perdurar durant cinc Copes del Mn, i contava amb major impermeabilitzaci que els dissenys anteriors. 

El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminaci que en Alemanya Federal 1974: un sistema de grups en la primera fase on els dos primers de cada grup es classificaven al sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes. La gran final es va jugar entre Argentina, que es va classificar guanyant 6:0 a la selecci peruana, en el que va ser considerat com un dels partits ms polmics de totes les Copes del Mn, i els Pasos Baixos. Va ser un partit molt disputat, on els equips hagueren d'anar al temps suplementari, ja que en els 90 minuts havien empatat 1:1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecci albiceleste es va imposar per 3:1, aixecant la copa per primera vegada, desprs que se li havera escapat en 1930, al ser derrotada per 4:2 front a Uruguai.

Antecedents. 

Argentina, que duia molts anys buscant el dret d organitzar la Copa del Mn, ho va aconseguir finalment en 1978. Al juliol de 1966 en un Congrs de la FIFA a Londres on tamb es van decidir les seus de les edicions de 1970, 1974 i 1982 a Mxic, Alemanya Federal i Espanya respectivament, desprs dels frustrats intents en 1938, 1942, 1962 i 1970. Aquest fet va produir actes de repudi en molts pasos europeus, on es van organitzar protestes i accions de boicot a aquest torneig, a causa dels milers de casos de violacions dels drets humans realitzats pel rgim Militar, en l anomenat Procs de Reorganitzaci Nacional, en el poder de la naci argentina des de 1976. El govern, no obstant aix, va obtenir el suport de la FIFA i va aconseguir dur a terme l'esdeveniment, el qual va sofrir les absncies de Johan Cruyff i Paul Breitner, qui es van negar a participar per motius poltics. 

Al pas es vivia l'apogeu de la Guerra Bruta i existia un fort clima de terror, mentre la violncia no donava signes de cedir. El mateix Comit Organitzador va afrontar diversos problemes: Omar Actis, designat per la Junta Militar per a dirigir l Ente Autrquico Mundial '78] (EAM) al costat de l'almirall Carlos Alberto Lacoste, va ser assassinat el 19 d'agost de 1976. Aquest fet va ser atribut en un principi a moviments guerrillers, per desprs va ser descobert que es va deure a divergncies amb Lacoste pel maneig dels fons per a la Copa del Mn. Mentre Actis volia una Copa del Mn austera, Lacoste volia que fos impressionant. Desprs de la defunci d Actis, la plaa va quedar en mans del general Antonio Merlo, qui es va deixar influir pel mar. Les xifres del torneig van superar els 520 milions de dlars que es van invertir per a remodelar els estadis de River Plate, Vlez Sarsfield i Rosario Central, la construcci de tres estadis nous i el millorament d'aeroports, sistemes de comunicacions i infraestructura hotelera. D'altra banda, Canal 7 Argentina va ser millorat per a poder retransmetre a color per primera vegada el torneig i va ser reanomenat ATC. 

El 14 de gener de 1978 es va realitzar el sorteig en el Centro Municipal General San Martn. Argentina havia de jugar contra Frana, Itlia i Hongria, mentre que la defensora del ttol, Alemanya havia d'enfrontar-se en un grup bastant accessible a Polnia, Tunsia i Mxic.

Pasos participants.
En cursiva, els debutants en la Copa del Mn de Futbol.




Seus.



rbitres.


frica;
 Youssou N'Diaye;

sia;
 Farouk Bouzo;
 Jaffar Namdar;

Europa;
 Ferdinand Biwersi;
 Charles Corver;
 Jean Dubach;
 Ulf Eriksson;
 Antonio Garrido;
 John Gordon;
 Sergio Gonella;
 Alojzy Jarguz;
 Abraham Klein;
 Erich Linemayr;
 Duan Maksimovi ;
 Angel Franco Martnez;
 Kroly Palotai;
 Pat Partridge;
 Adolf Prokop;
 Nicolae Rainea;
 Francis Rion;
 Clive Thomas;
 Robert Wurtz;

Amrica del Nord i Central;
 Archundia Gonzlez;

Amrica del Sud;
 Ramon Barreto;
 Arnaldo Czar Coelho;
 Angel Norberto Coerezza;
 Csar Orosco;
 Juan Silvagno;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1978 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1978.

Resultats.
Primera Fase.
Grup A.



----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----


Grup C.



----

----

----

----

----


Grup D.



----

----

----

----

----


Segona Fase.
Grup 1.



----

----

----

----

----


Grup 2.



----

----

----

----

----


Tercer lloc.




Final.








Classificaci final.




Golejadors.


Referncies.




Enllaos externs.
FIFAworldcup.com - Argentina 1978 ;
Tots els Mundials - Argentina 1978 ;
World Cup History - Argentina 1978 ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134870" title="Copa del Mn de Futbol de 1974" nonfiltered="154" processed="149" dbindex="55156">


La XX Copa del Mn de Futbol  es va disputar a la Repblica Federal Alemanya (RFA) en l'estiu de 1974. Setze seleccions nacionals van participar en el torneig que, com a novetat, va canviar el sistema en la segona fase, on en lloc de realitzar enfrontaments d eliminaci directa entre els 8 equips classificats, van ser dividits en 2 grups de 4, els guanyadors de cada grup passaven a la final, i els segons, a disputar el partit pel tercer lloc. El partit final va ser disputat pels Pasos Baixos i la RFA, guanyant els alemanys per 2-1. 

A aquest torneig es va donar a conixer al mn l anomenada "Taronja Mecnica", la selecci neerlandesa, el joc de la qual destacava pel seu "futbol total", una tctica innovadora en la qual tots defensaven i atacaven. L'estrella de l'equip i una dels millors jugadors del campionat va ser Johan Cruyff, que ms tard acabaria jugant en el Futbol Club Barcelona, equip al que tamb entrenaria anys ms tard. 

A aquesta edici del torneig va aparixer per primera vegada l'actual versi del Trofeu de la Copa del Mn de Futbol, ja que la Copa Jules Rimet havia estat regalada a Brasil en el torneig anterior.

Antecedents. 

Alemanya va ser el pas que va provocar la Segona Guerra Mundial, causant un caos molt poques vegades vist en el planeta, la mort de milions d'innocents i enormes perdudes materials, de les quals Europa no es recuperaria fins 20 anys ms tard.Amb aquest antecedent i el record encara viu del seu demencial lder Adolf Hitler, semblava que Alemanya no anava a ser seu d'una Copa del Mn fins a desprs de l'any 2000. Per el president de la FIFA, Joao Havelange, creia que era injust i exagerat que Alemanya no fra seu de la Copa del Mn en els anys 70, ja que la realitat del pas i el pensament general dels mateixos alemanys repudiava el passat nazi i desitjava una oportunitat de rescabalar els errors. A ms, havien obtingut un ttol mundial en 1954, i havien arribat molt lluny en 1958, 1966 i 1970. 
Alemanya Federal va aconseguir el seu dret a organitzar la seva primera Copa del Mn de Futbol en el 35 congrs de la FIFA, celebrat a Londres el 6 de juliol de 1966, en el qual tamb es van assignar les seus dels dos segents campionats. 

Una sorpresa d'aquest mundial va ser la participaci de les dues seleccions alemanyes: la d Selecci de futbol d'Alemanya Federal i la d Selecci de futbol d'Alemanya Democrtica, que van sorgir en 1948. 

L'altra candidatura que optava a ser seu de la Copa del Mn era la d Espanya, que encara que no va assolir el seu objectiu per a 1974, va ser assignada com a seu per a 1982, mentre que Argentina ho havia estat per a 1978.


Pasos participants.
En cursiva, els debutants en la Copa del Mn de Futbol.




Seus.


rbitres.


frica;
 Mahmoud Mustafa Kamel;
 Youssou N'Diaye;

sia;
 Jaffar Namdar;
 Govindasamy Suppiah;

Oceania;
 Tony Boskovic;

Europa;
 Aurelio Angonese;
 Dogan Babacan;
 Bob Davidson;
 Rudi Glckner;
 Pavel Kasakov;
 Erich Linemayr;
 Vital Loraux;
 Kroly Palotai;
 Nicolae Rainea;
 Pablo Snchez Ibez;
 Rudolf Scheurer;
 Gerhard Schulenburg;
 Jack Taylor;
 Kurt Tschenscher;
 Arie Van Gemert;
 Hans-Joachim Weyland;

Amrica del Nord i Central;
 Archundia Gonzlez;
 Werner Winsemann;

Amrica del Sud;
 Ramon Barreto;
 Omar Delgado Gmez;
 Vicente Llobregat;
 Armando Marques;
 Luis Pastarino;
 Edison Perz-Nunez;


Plantilles.
Per a la informaci de les plantilles de les seleccions classificades per a la Copa del Mn de Futbol 1974 vegeu l'article separat: Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1974.

 Resultats .
 Primera Fase.
 Grup A .



----

----

----

----

----


 Grup B .



----

----

----

----

----


 Grup C .



----

----

----

----

----


 Grup D .



----

----

----

----

----


 Segona Fase.
 Grup 1 .



----

----

----

----

----


 Grup 2 .



----

----

----

----

----


Tercer lloc.




Final.










Golejadors.


Classificaci final.


Enllaos externs.
FIFAworldcup.com - Alemanya 1974 ;
Tots els Mundials - Alemanya 1974 ;
World Cup History - Alemanya 1974 ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134883" title="John Donne" nonfiltered="157" processed="150" dbindex="55160">

John Donne (1572-1631) fou un poeta metafsic angls.

Els seus versos ms famosos probablement siguin no man is an island (ning s una illa) i els del poema for whom the bells toll? (per qui piquen les campanes?), en el que unes campanades a mort sn motiu de reflexi sobre la vida per acabar afirmant que, donat que ens recorden que tots hem de morir, les campanes piquen per tothom. Hemingway agaf aquesta metfora i la fu famosa als pasos no anglfons per a la seva novella sobre la guerra civil espanyola.




















 






 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134888" title="Mafalda (cmic)" nonfiltered="158" processed="151" dbindex="55161">
Mafalda s un cmic en format de tira diria que t com a protagonista una nena de sis anys que tracta de temes per adults (poltics i socials)

Va ser inventada per Quino el 1964. En catal s'ha publicat el llibre "tot Mafalda" un recull de totes les tires en les que apareix.

Personatges famosos.
Mafalda: La protagonista, nena molt crtica i pessimista, preocupada per la situaci del mn. Li agrada la poltica i odia la sopa;
Els pares: El pare s un oficinista i la mare mestressa de casa, representen la famlia de classe mitjana tpica;
Felipe: T problemes amb l'escola, representa la visi del nen (enfront la Mafalda adulta) ;
Manolito: Fill d'un botiguer, viu obsesionat amb els diners, s una stira viva del capitalisme;
Susanita: Nena que vol casar-se, tenir molts fills i ser estimada, representa la visi prototpica de la dona (enfront Mafalda, que creu en la igualtat de sexes). Est sempre pendent de l'opini dels altres;
Miguelito: nen ms petit que representa la tirania de forma satrica;
Guille: germ petit de Mafalda;
Libertad: nena molt baixeta (jocs recurrents amb el seu nom) i contestatria, d'idees similars a les de Mafalda;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134891" title="Mafalda" nonfiltered="159" processed="152" dbindex="55162">

Antroponmia:
 Mafalda de Pulla-Calbria, comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).
 Mafalda de Savoia, infanta de Savoia i reina consort de Portugal (1146-1157).
 Mafalda de Portugal i de Savoia, infanta de Portugal (1149-1160).
 Mafalda de Portugal i de Barcelona, infanta de Portugal i reina consort de Castella (v. 1200-1256).
 Mafalda d'Itlia, landgravina de Hessen-Kassel (1905-1944).
Art: tira cmica i el seu personatge protagonista creats per Quino. Vegeu Mafalda (cmic).
Transports: Principessa Mafalda, transatlntic itali que naufrag el 25 d'octubre del 1927prop de Rio de Janeiro.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134892" title="William Wordsworth" nonfiltered="160" processed="153" dbindex="55163">

William Wordsworth (7 d'abril de 1770   23 d'abril de 1850) va ser un dels ms importants poetes romntics anglesos. 

Amb Samuel Taylor Coleridge, va ajudar a la introducci del moviment romntic en la literatura anglesa amb la seua publicaci conjunta de Balades lriques en 1798. Aquesta obra va influir de mode determinant en el paisatge literari del segle XIX. Va ser un poeta admirat a Anglaterra des de 1843 fins a la seua mort en 1850.

El carcter fortament innovador de la seua poesia, ambientada en el suggeridor paisatge del Lake District (la regi dels llacs), en el nord de Cumberland, radica en l'elecci dels protagonistes - personatges d'extracci humil - del tema, que s la vida quotidiana, i del llenguatge, senzill i immediat.

Wordsworth, Coleridge i Southey van ser coneguts com lakistes, per inspirar-se en el mateix paisatge dels llacs. 

Biografia.
Primers anys i educaci .
El segon de cinc germans, Wordsworth va nixer a Cockermouth, Cumberland, part de la pintoresca regi dels llacs. Al morir sa mare l'any 1778, son pare el va enviar al collegi de Hawkshead. El 1783 va morir son pare, que era advocat i assessor de James Lowther, primer comte de Lonsdale, un home molt menyspreat en la regi. L'herncia consistia en prop de 5000 lliures, gran part d'ella reclamada al comte, qui va frustrar aquestes demandes fins a la seua mort l'any 1802. El successor del comte, no obstant, va pagar all que s'havia reclamat, amb interesos. Desprs de la mort de son pare, els infants Wordsworth van quedar sota la tutela dels seus oncles. Tot i que molts aspectes de la seua infncia van ser positius, Wordsworth recordava moments de soledat i ansietat. Va tardar molts anys a recobrar-se de la mort dels seus pares i la separaci dels seus germans. 

Va comenar a estudiar en el St John's College, de Cambridge el 1787. L'any 1790, amb el seu amic Robert Jones, va emprendre un viatge a peu pel continent, visitant la Frana revolucionria. Va arribar a Pars tot just quan se celebrava el primer aniversari de la Presa de la Bastilla, i va recolzar el moviment republic. Desprs va estar a Itlia. Va tornar a Anglaterra i, l'any segent, es va graduar a Cambridge sense honors. 

Frana.
Al novembre de 1791, Wordsworth va tornar a Frana, on va estar prop d'un any. L'ambient parisenc el va portar a abraar els ideals anarquistes i llibertaris de tants pensadors rebels i revolucionaris de l'poca. El seu viatge per Europa va incloure els Alps i Itlia. Influt per les idees revolucionries, va repudiar no noms la fe cristiana sin tamb la instituci de la famlia i del matrimoni. Es va relacionar amb diverses dones, entre elles la francesa, Annette Vallon, de qui es va enamorar. L'any 1792 van tenir una filla, Caroline. El mateix any, a causa de la falta de diners i a les tensions entre Gran Bretanya i Frana, va tornar a Anglaterra. El 1793, Wordsworth va expressar obertament les seues conviccions poltiques en A Letter to the Bishop of Llandaff (Carta al bisbe de Llandaff), en qu defensa l'ateisme i la causa revolucionria, lloant l'execuci de Llus XVII de Frana. Involucrat en les lluites intestines dels girondins, la seua vida va estar en perill quan Robespierre va reprimir amb sang a la seua facci. El Regnat del Terror el va apartar del moviment republic, i la guerra entre Frana i Gran Bretanya li va impedir tornar a veure Annette i Caroline durant diversos anys. s possible que en aquesta poca patira depressi i inestabilitat emocional. 

Primera publicaci i Balades lriques.
L'any 1793 es van publicar les primeres obres de Wordsworth: els reculls An Evening Walk (Un passeig a la vesprada)  i Descriptive Sketches (Esbossos descriptius). El 1795 va rebre un llegat de 900 lliures, la qual cosa li va permetre continuar escrivint poesia. El mateix any va conixer Samuel Taylor Coleridge, la qual cosa va determinar el seu acostament a la filosofia d'Immanuel Kant i al romanticisme alemany. El trauma que li va suposar la separaci de la Frana revolucionria i d'Annette es troba expressat en el drama The Borderers (1795). Coleridge i Wordsworth van desenvolupar rpidament una amistat ntima. 
El 1797, Wordsworth i la seua germana, Dorothy, es van traslladar a Somerset, tan sols a unes milles de la casa de Coleridge a Nether Stowey. Wordsworth i Coleridge van produir un trenall conjunt: les Balades lriques (1798). 

Entre els poemes aportats per Wordsworth destaquen Tintern Abbey (Versos escrits poques milles ms enll de l'abadia de Tintern) i  Michael, en qu mostra "la dignitat trgica que se li pot donar a la histria d'un pastor i el seu fill" (Ifor Evans). Coleridge hi va participar en el recull amb quatre poesies, entre elles la The Rime of the Ancient Mariner (Rima de l'anci mariner); aquestes poesies no desentonen, ni pel seu estil, ni pel seu llenguatge, de la resta de l'obra. Les Balades van mostrar una naturalesa vibrant d'una espiritualitat i d'una sensualitat ben llunyana de la freda deessa ra dels illustrats, tot i que quedara en Wordsworth aquella sensibilitat democrtica i una espontnia simpatia cap a les classes ms humils o desfavorides, inspirada per la revoluci. 

Edicions posteriors de les Balades van incloure ms poemes i un Preface (Prefaci) als poemes. Aquest Prefaci es considera l'obra central de la teoria literria romntica. Wordsworth exposa el que considera els elements d'un nou tipus de poesia, basada en el  vertader idioma dels homes . Evita la dicci potica de molta de la poesia del segle XVIII. Proporciona la seua famosa definici de poesia com l'espontani desbordament de poderosos sentiments, d'  emocions recollides en l'assossec .

Alemanya.
Wordsworth, Dorothy, i Coleridge van viatjar a Alemanya. Durant el dur hivern de 1798-1799, Wordsworth i Dorothy van viure a Goslar, i a malgrat la seua extrema soledat i estrs, va comenar a treballar en una pea autobiogrfica desprs titulada The Prelude (El preludi). 

Hom creu que l'any 1799 va escriure els quatre primers poemes dels cinc agrupats normalment amb el ttol de Lucy poems (Poemes de Lucy). Estan dedicats a una dona morta en joventut, no identificada; en ells expressa el seu culte a la joventut, a la ingenutat i el candor, aix com la visi panteista de la naturalesa. Els Wordsworth van tornar a Anglaterra, installant-se a Dove Cottage, Grasmere, sempre en el Lake District, i aquesta vegada els acompanyava el poeta Robert Southey.  En aquesta poca, molts dels seus poemes giren entorn de la mort, la resistncia, la separaci i el dolor.

Matrimoni.
L'any 1802 va viatjar amb la seua germana Dorothy a Frana a visitar a Annette i Caroline. Grcies a l'xit de les Balades lriques i a 4.500 lliures esterlines rebudes a la mort del comte de Lonsdale, va gaudir de cert alleugeriment econmic, enviant a Annette part d'aquests diners.

s el mateix any en qu es casa amb Mary Hutchinson, amiga de la infantesa, de qui Dorothy, que va continuar vivint amb ells, va acabar fent-se ntima amiga. L'any segent, Mary va donar a llum al primer dels seus cinc fills, John.

El 1802 escriu alguns dels seus ms famosos sonets, forma que usava per a expressar moments commovedors de la seua prpia experincia: Composed upon Westminster Bridge (Compost sota el pont de Westminster) i  I griev'd for Buonaparte with a vain And An unthinking grief. 


Maduresa: el Wordsworth conservador.
Durant anys, Wordsworth havia planejat escriure un llarg poema filosfic en tres parts,
que pretenia titular The Recluse. Com a apndix al mateix, va comenar a escriure en 1798-1799 un poema autobiogrfic, que anomenava el "Poema a Coleridge". Va comenar a ampliar-lo i va decidir que va decidir que fra un prleg i no un apndix.

Tant la salut de Coleridge com la seua relaci amb Wordsworth van comenar a decaure en 1804, any en qu van tenir una viva discussi que va determinar el final de la seua collaboraci. L'enfrontament entre ambds derivava, per una banda, de la creixent addicci de Coleridge a l'opi i, per un altra, de les seues divergncies ideolgiques: Wordsworth va anar adoptant posicions ms conservadores, tant en el pla potic com en el poltic i social, mentre que Coleridge tendia a l'idealisme alemany i a la recerca simblica. Aquest mateix any, Wordsworth es va fer amic de Robert Southey. 

Amb la proclamaci de Napole com a emperador de Frana (1805), l'ltima resta de liberalisme de Wordsworth va caure, i a partir de llavors es va identificar a si mateix com tory. Ell, que a Frana havia vist l'emblema de la democrcia i la llibertat, es va sentir trat i va comenar a replegar-se gradualment a posicions moderades, i fins i tot conservadores, sobretot a partir de l'any 1808, fins a abraar la religi anglicana i la monarquia amb el comproms victori.  Aquest mateix any va morir ofegat en el mar el seu germ John, la qual cosa el va afectar profundament. La seua mort, i la de Nelson, el van portar a fer, en Character of the Happy Warrior, un "noble resum de la vida d'acci" (Evans). Alhora, va acabar d'escriure el seu Poema a Coleridge, per refusava publicar un treball tan personal fins que haguera acabat The Recluse. 

Els Poems in Two Volumes (1807), contenen la famosa Ode: Intimations of Immortality from Recollections of early Childhood o Oda a la immortalitat, que cont el conegut fragment Though nothing can bring back the hour / Of splendour in the Grass, of glory in the flower (Encara que res pot fer tornar l'hora / de l'esplendor en l'herba, de la glria en flor). En aquesta obra recorda la intuci mstica d'una vida anterior al naixement, que mor en aquest mn material, per que pot recuperar-se en alguns moments afortunats en presncia de la naturalesa (Evans). Fins llavors, noms se'l coneixia pblicament per les seues Balades lriques, i confiava que aquest nou recull fonamentaria la seua reputaci; no obstant, va obtenir una tbia acollida. 

En l'poca de les guerres napoleniques va escriure diversos poemes de tema espanyol, entre ells, Hail, Zaragoza! If with unwet eye (1809); Ah! where Is Palafox? Nor tongue nor pen (1810); The Oak of Guernica (1810); o The French and the Spanish Guerillas (1810).

Dos dels seus fills, Thomas i Catherine, van morir l'any 1812. L'any segent, es va traslladar a Rydal Mount, Ambleside on va passar la resta de la seua vida, excepte algun viatge espordic. 


L'any 1814 va publicar The Excursion (L'excursi) com la segona part de l'obra en tres parts The Recluse. Mai no va completar les parts primera i tercera. Va escriure un potic Prospectus a The Recluse en qu exposa l'estructura i la intenci del
poema; aquest Prospectus cont algunes de les seues ms famoses frases sobre la relaci entre la ment humana i la naturalesa. Alguns crtics moderns consideren que la seua producci va decaure a partir de mitjan dels anys 1810. Per aquest declivi va poder obeir ms aviat a un canvi en el seu estil de vida i les seues creences. Entorn de 1820, va disfrutar de l'xit alhora que es va produir un canvi en l'opini crtica contempornia cap a les seues primeres obres. El mateix any va viatjar a Itlia, i en la mateixa dcada, a Holanda (1823) i a Blgica (1828).

D'aquesta poca de decadncia en la seua obra potica destaca Inside King's College Chapel, Cambridge (En la capella de King's College, Cambridge, 1822).

La seua germana Dorothy va patir una greu malaltia el 1829, quedant invlida per a la resta de la seua vida. El govern la va incloure en la llista civil, cobrant una pensi que arribava a 300 lliures per any el 1842. En el cim de la seua fama i riquesa, va ser distingit amb el ttol de poeta llorejat en 1843. Quan la seua filla Dora va morir l'any 1847, va cessar la seua producci potica. 

Va morir a Rydal Mount el 23 d'abril de 1850 i va ser soterrat en l'esglsia de St. Oswald en Grasmere. La seua viuda Mary va publicar el Poema a Coleridge, com The Prelude, mesos desprs de la seua mort, tot i sense provocar massa inters. Des de llavors ha estat reconeguda com la seua obra mestra. Aix, Ifor Evans considera que potser es tracte  del ms gran dels poemes moderns en angls: la memria espiritual d'una ment singular, que recorda amb honestedat les seues prpies experincies ntimes, a la que hem d'unir una estranya capacitat per a fer intelligibles els records .

 Obra .
Significat de les Balades lriques. .
La revoluci romntica arriba a Anglaterra amb les Balades lriques. s cert que autors de tendncia aparentment romntica, com Blake, li havien precedit en aquell decenni, i que la sensibilitat romntica, un poc com tots els moviments artstics, no s'aparta totalment de la tradici immediatament anterior. La gran moda de les balades  populars  (McPherson) presentava aquests poemes com redescoberts o respectuosos amb les tradicions populars, per en realitat havien estat escrits o mpliament manipulats pels autors. 

Obres com les Night Thoughts (Meditacions nocturnes) de Young i la Elegy Written in a Country Churchyard (Oda escrita en un cementeri rural) de Gray mostraven l'inters per aquells difunts sense nom per pertnyer als estrats ms humils de la societat.

En el Prefaci de 1802 va escriure: : el principal objecte proposat amb aquests poemes era escollir incidents i situacions de la vida ordinria i relatar-los o descriure'ls completament i, en tant com fra possible, amb una selecci de llenguatge realment usat pels homes, i alhora abocar sobre aquells un cert colorit de la imaginaci, mitjanant la qual les coses corrents serien presentades a l'esperit amb inusitat aspecte 

Va abandonar, declaradament, el model classicista del segle XVIII, no tant per motius esttics com per raons tiques. Tanmateix, noms aparentment es tracta d'una poesia  artless , sense art. Utilitza sviament el vers blanc tradicional, que li permet evitar la rima i utilitzar paraules i expressions populars, amb l'efecte d'imitar la parla comuna. A diferncia de Pope i Dryden, l'art es troba ac hbilment dissimulat, redut a all indispensable, perqu el missatge potic est ms en el contingut que en la forma. No es dirigeix a un pblic cortes, sin a la societat en general. 

En aix s'oposa a Coleridge, el qual no renuncia als arcaismes ni a la rima. Els dos poetes es consideraven investits d'una missi espiritual: per als romntics la poesia s quelcom  ms que la pura i simple posada en vers de la veritat filosfica: el poeta era tamb el profeta, i no es limitava a transcriure la veritat rebuda d'altres, sin que era ell mateix l'iniciador de la veritat  Anthony Burgess).

El valor del record.
Mentre Coleridge veu la poesia com a fuga de la realitat, Wordsworth dialoga amb el present i la societat.

Tot i que la seua poesia s'ambienta en el paisatge rural dels llacs anglesos, s tamb  recollection in tranquillity , literalment,  record en la quietud  d'experincies personals viscudes en la naturalesa que enriqueixen a qui viu constret per la realitat de la metrpoli industrial. L'evocaci de les passions i les emocions ja extingides en el temps impliquen el lector activament.

Cap dels seus poemes exemplifica millor aquesta tendncia que Tintern Abbey.

L'tica de la natura.
Immortaliltzant el Lake District en la seua poesia, Wordsworth va fer que el mn coneguera aquesta regi afavorida per la natura i, a ms, va posar en evidncia els valors tics i no purament materials o utilitaris de l'entorn. 

La natura, segons ell mateix va dir, el va iniciar a la vida: les llargues caminades per les muntanyes de Cumberland van despertar els seus sentits forant-lo a eixir de la profunda introversi en qu estava tancat des de petit a causa dels seus greus problemes familiars. 

Aquest amor a la natura es reflectix en el seu poema Anava solitari com un nvol. No ha de sorprendre, doncs, que la naturalesa siga providencial i divina: Du s'identifica amb tot all que s'ha creat, s un Du immanent i visible. Aquesta visi panteista i neoplatnica de l'univers envaeix la seua primera poesia, com pot veure's en el ms fams dels Poemes de Lucy: A slumber did my Spirit seal. 

Tamb s neoplatnica la creena de Wordsworth que els infants i els pobles no civilitzats es troben ms prxims a Du perqu en ells roman la memria del mn celeste anterior al naixement. En les seues Balades lriques hi ha infants, vagabunds, discapacitats, bojos: temes  inconvenients  que van escandalitzar en els primers anys desprs de la publicaci de l'obra per que, amb el temps, van obrir el cam a una major solidaritat social, provocant que tants victorians lluitaren per grans reformes socials, tant en els seus escrits com en la poltica.

Juidicis crtics .

Segle XIX.
s difcil imaginar l'evoluci del romanticisme angls sense les Balades lriques. Grcies a les limitacions dels drets d'autor de l'poca, que permetien publicar part d'un recull per altres editors sense pagar drets, les seues Balades van acabar per ser publicades en milers de cpies en peridics, proporcionant-li una fama major que la que hauria tingut amb la sola publicaci del seu llibre. La primera edici va vendre cinc-centes cpies, una bona tirada per a aquella poca, mentre que peridics com The Critical Review i la Lady Magazine aconseguien xifres entre quatre mil i deu mil cpies. 

El seu xit va arribar als Estats Units, on es va publicar en revistes com la Literary Magazine. 

Durant l'poca victoriana Matthew Arnold va defensar la revoluci potica de Wordsworth enfront de detractors que noms es fixaven en el seu aspecte solemne de poeta llorejat.

El segle XX.
A principis del segle XX, es va produir un redescobriment de les Balades lriques per part de la crtica, amb nombrosos estudis, com el de Herbert Read (1930). D'aquells anys va ser el treball de Basil Willey, sobre la cultura anglesa del segle XVII i XVIII, que evidencia la relaci entre el poeta i l'empirisme i la Revoluci Francesa. Magistral s The Mirror and the Lamp de M.H. Abraham. Una veu dissident s la de Robert Mayo (1954), que va veure en molts personatges de Wordsworth una mancana d'originalitat i un deute excessiu amb les balades del Segle XVIII. Molt interessants sn estudis ms recents, com els de P.D. Sheats (1973) i John J. Jordan (1970 i 1976). 

Ifor Evans adverteix que, tot i que la seua visi de la naturalesa fora una illusi, al registrar-la  va aconseguir moltes experincies en els racons secrets de la naturalesa humana, fins al punt que molt poques ments sensibles deixaran de descobrir en els seus poemes quelcom que responga a les seues prpies intucions .

Obres principals .
 Lyrical Ballads, with a Few Other Poems (Balades lriques, 1798). ;
 Lyrical Ballads, with Other Poems (Balades lriques, 1800).
 Poems, in Two Volumes (Poemes, en dos volums, 1807);
 Memorials of a Tour in Scotland (1803), en la que car destacar The Solitary Reaper. ;
 Elegiac Stanzas, suggested by a Picture of Peele Castle in a Storm, painted by Sir George Beaumont (1805);
 The Excursion (L'excursi, 1814);
The Recluse, amb el seu Prospectus ;
 Ecclesiastical Sonnets. In Series (1821), en la que cal destacar Mutability i Inside of King's College Chapel, Cambridge ;
 The Prelude or, Growth of a Poet's Mind: Advertisement  (1850, pstum);

 Bibliografia .
 Obres generals .
 
 VV.AA. Poetas romnticos ingleses. Editorial Origen, S.A. 1993. ISBN 84-8057-051-2 ;
 VV. AA.: Poetas romnticos ingleses: Byron, Shelley, Keats, Coleridge, Wordsworth. Editorial Planeta, S.A. 1989. ISBN 84-320-4012-6 ;
 VV. AA., Antologa bilinge: Wordsworth, Colleridge, Shelley y Keats. Universidad de Sevilla. Secretariado de Publicaciones. 1978. ISBN 84-7405-116-9 ;
 Ifor Evans, Breve historia de la literatura inglesa. Ed. Ariel, S.A. Barcelona, 1985. ISBN 84-344-8383-1 ;
 Obres monogrfiques.
 
 Paul de Reul: William Wordsworth. Estudio y antologa (bilinge). Traduccin de Santiago Gonzlez Corugedo. Ediciones Jcar. Col. Los Poetas n. 32. Barcelona, 1982. ISBN 84-334-3032-7 ;
 Wordsworth W., El preludio en catorce libros, 1850. Dvd Ediciones, S.L. Poesa, n. 65. 2003. ISBN 84-96238-01-6 ;
 Wordsworth W., Prlogo a "Baladas lricas" = (Preface to "Lyrical ballads", 1800, 1802): edicin bilinge. "Ed. de Eduardo Sanchez Fernandez". Ediciones Hiperin, S.L. Dicho y hecho. 1999. ISBN 84-7517-612-7 ;
 Wordsworth W. y Coleridege, S.T., Baladas lricas. Ediciones Altaya, S.A.  1996. ISBN 84-487-0357-X  ;
 Wordsworth W. y Coleridege, S.T., Baladas lricas. "Ed Santiago Corugedo". Ediciones Ctedra, S.A. Letras universales, n. 135, 1990. ISBN 84-376-0921-6 ;
 Wordsworth, W., Poemas. Traduccin y prlogo de Jaime Siles y F. Toda. Editora Nacional. Alfar coleccin de poesa, n. 15. Madrid, 1976. ;
 Wordsworth W., Poesas. Traducciones de Carmela Eulate Sanjurjo, Fernando Maristany y Gabriel de Zendegui. Editorial Cervantes, S.A. Barcelona, hacia 1922. ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134895" title="Arteriosclerosi" nonfiltered="161" processed="154" dbindex="55165">



L'arteriosclerosi s un engruiximent i enduriment de les parets de les artries, aix com una disminuci de la seva elasticitat. s un procs involutiu natural, encara que es pot accelerar la ingesti de massa cids grassos saturats i/o colesterol.

No s'ha de confondre amb la malaltia aterosclerosi, que s una malaltia causa per la formaci de plaques d'ateroma. 
ARTERIOESCLEROSIS


L'arterioesclerosis, popularment denominada com a "enduriment" de les artries, s una malaltia crnica i progressiva produda pel dipsit de greixos a la paret de les artries que dna lloc a estrenyiments o a estenosi d'aquestes.

Els dipsits de greix, es van produint al llarg dels anys a la capa ms interna de l'artria, l'ntim, donant lloc a la formaci de "plaques" que van estrenyent el vas i per tant dificultant el pas de sang al seu travs.
Al costat d'aquest fenomen, tamb es poden produir dipsits de calci en aquestes plaques, que donen lloc que l'artria perdi la seva elasticitat i flexibilitat, entorpint encara ms el fluxe sanguini i produint a ms un augment de la pressi arterial (hipertensi). 

El creixement progressiu de la placa d'arterioesclerosis o la formaci de trombe al seu pit, es pot donar lloc a l'oclusi completa de l'artria produint una absncia total de fluxe sanguini a travs del vas obstrut, deixant per tant sense reg la zona que habitualment es nodria de sang per aquesta artria.

L'arterioesclerosis pot afectar qualsevol artria del nostre organisme; les localitzacions ms freqents sn:

Artries coronries: Sn les artries que aporten sang al cor. La seva afectaci produeix angina de pit i infarts de miocardi.

Artries cartides: Sn les principals artries que porten sang al capdavant. La seva afectaci pot donar lloc a l'aparici d'un infart cerebral.

Artria aorta: s l'artria ms gran del cos, i la seva afectaci pot donar lloc a una falta de reg a les cames i en rgans|orgues intra-abdominals com els ronyons.

Artries d'extremitats: L'afectaci de les artries de les extremitats, dna lloc a una falta de reg que produeix dolor amb l'exercici, a la nit ,ferides que no curen que poden conduir a l'amputaci de l'extremitat si un tractament adequat no s'instaura a temps. 

 Factors de risc de l'arteriosclerosi .

L arteriosclerosi es veu afavorit per la presncia de factors de risc. Es tracta d'hbits, alteracions associats amb un augment important de la susceptibilitat per a emmalaltir. Poden ser modificables o immodificables. 

La investigaci sobre els factors de risc de l'arteriosclerosi va comenar en els anys 60, amb estudis epidemiolgics que amb el temps han perms identificar aquests factors i realitzar el que es coneix com a prevenci primria: eliminar els factors de risc per controlar el desenvolupament de la malaltia.

 
Tabac, hipertensi arterial i colesterol elevat, especialment la fracci LDL (l'anomenat colesterol dolent, l'oxidaci del qual t un paper important en l'origen de la placa), sn els factors de risc ms importants associats a aquesta malaltia. Al contrari, el denominat colesterol bo, la fracci HDL, desenvolupa un paper preventiu. Tamb la diabetis mellitus, l'obesitat, el sedentarisme i l'estrs sn factors que afavoreixen el desenvolupament d'arteriosclerosi. Tots aquets sn factors de risc modificables, s a dir, podem actuar sobre ells: es pot deixar de fumar, aprimar, fer exercici, canviar de dieta... accions que constitueixen la base de la prevenci primria.

 
Per hi ha factors de risc immodificables. L'edat, el sexe, la crrega gentica i la raa no els podem canviar. L'edat constitux el factor de risc de major consistncia: les lesions inicials apareixen en l'aorta en la primera dcada de la vida, en les artries coronries en la segona i en les artries cerebrals en la tercera. En les dones, l'arteriosclerosi s molt menys freqent que en els homes fins a la menopausa, per la qual cosa resulta molt temptador fer-ne responsable les hormones femenines, per encara no se n'ha confirmat el presumpte paper protector. 

La raa blanca sembla que est ms predisposada aquest tipus de lesions que altres races. I, finalment, la crrega gentica pren cada dia ms importncia, per la qual cosa cal valorar molt acuradament la histria familiar del pacient






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134896" title="Ceteris paribus" nonfiltered="162" processed="155" dbindex="55166">
Ceteris paribus s una expressi d'origen llat molt utilitzada en economia, que significa "mantenint-se tota la resta constant". S'utilitza un escenari ceteris paribus quan noms tenim en compte la causa-efecte utilitzant una sola variable, mantenint fix la resta per reduir la complexitat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134906" title="Porter (futbol)" nonfiltered="163" processed="156" dbindex="55167">


Un porter s el jugador de futbol que defensa la porteria del seu equip i t privilegis especials dintre del joc. 

En aquesta posici es requereix de bones reaccions aix com rpides decisions al moment per a aturar la pilota. s necessari, per a un equip competitiu, tenir un porter efectiu i en el qual es pugui confiar, que els transmeti seguretat als defensors, per a que aquests puguin obrar tranquilla i efectivament. 

Els porters han de vestir un uniforme diferent al dels altres jugadors de camp, el qual consta de: pantalons i samarreta, els quals possex un sistema de coixinets en colzes i en altres parts del cos. A ms compten amb guants especials, els quals sn utilitzats com un accessori de protecci. No obstant aix, aquests tamb tenen una capa de ltex situada en el palmell, amb la finalitat d'esmorteir i de brindar adherncia per a poder assolir una millor aturada o parada. 

Ser porter s difcil des d'un punt de vista psicolgic, ja que els porters han de saber imposar la seva veu en el terreny de joc. De manera contrria, la comunicaci amb els defensors seria nulla, i aquests no dubtarien a recriminar el gol al porter que moltes vegades no t res a fer davant un bon atac rival. 

El ms notable s que els porters sn els nics jugadors que poden tocar la pilota amb les seves mans o braos durant el joc, encara que noms dins de l'rea de penal. No obstant aix, no poden fer-ho si la pilota ha estat rebuda d'un servei lateral o d una passada deliberada d'un company amb el peu o amb la cama, i no pot tenir la pilota en les seves mans durant ms de sis segons. En el cas que el porter prengui la pilota amb les mans d'una passada deliberada d'un company, es marcar tir lliure indirecte exactament en el lloc que hagi pres la pilota. 

Porters notables.


Millors porters del Segle XX.
Els segents jugadors van ser triats els 20 millors porters dels Segle XX per la IFFHS
  Lev Yashin;
  Gordon Banks                           ;
  Dino Zoff;
  Sepp Maier;
  Ricardo Zamora;
  Jos Luis Chilavert;
  Peter Schmeichel ;
  Peter Shilton;
  Frantiek Plni ka;
  Amadeo Carrizo;
  Gilmar dos Santos Neves;
  Ladislao Mazurkiewicz;
  Pat Jennings;
  Ubaldo Fillol;
  Jean-Marie Pfaff;
  Rinat Dasaev;
  Antonio Carbajal;
  Gyula Grosics;
  Ray Clemence;
  Walter Zenga;

Millors porters de l'any.
La segent s una llista dels porters seleccionats per la IFFHS com el millor de cada any des de 1987.


Referncies.


 Vegeu tamb.
 Defensa;
 Centrecampista;
 Davanter;
 Lliure;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134907" title="Defensa (futbol)" nonfiltered="164" processed="157" dbindex="55168">


El defensa o defensor, en futbol, s la persona que juga entre la porteria prpia i el centre del camp, segons les formacions tctiques d'aquest esport. Els nmeros que tradicionalment s'identifiquen amb la defensa sn el 2, 3, 4 i 6, encara que actualment s'utilitza qualsevol nmero. 

 Tctica . 

En la tctica antiga del futbol, es jugava amb noms dos defenses identificats amb els nmeros 2 i 3. Desprs, el nombre de defenses va anar augmentant, tres amb el sistema WM i actualment quatre o cinc.

 Formacions actuals .


Actualment els equips utilitzen tres formacions bsiques de defensors al terreny de joc:
 Esquema 4-4-2, 4-2-3-1 i variants: ;
 4 defensors: on dos d'ells sn centrals i dos laterals.
Esquema 3-5-2 o 3-4-3 i variants;
 3 defensors: on un d'ells s lliure.
Esquema 5-3-2 o 5-4-1 i variants:;
 5 defensors: un defensor s lliure i davant d'aquest juga una linia de quatre defenses (dos centrals i dos laterals);

El lliure. 



En la Copa del Mn 1970, la selecci alemanya, va ser una de les pioneres a jugar amb el sistema amb lliure, s a dir, quatre defenses i un ltim home lliure entre la lnia de 4 i el porter. 

Alguns defensors famosos sn Nicols "Tico" Maza, Elas Figueroa, Franz Beckenbauer, Franco Baresi, Daniel Passarella, Paolo Maldini i Fabio Cannavaro, entre altres.

 Vegeu tamb.
 Porter;
 Centrecampista;
 Davanter;
 Catenaccio;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134908" title="Centrecampista" nonfiltered="165" processed="158" dbindex="55169">


Un centrecampista, migcampista o volant s la persona que juga a futbol al centre del camp. Entre les seves funcions es troben recuperar pilotes, propiciar la creaci de jugades i explotar el joc ofensiu. 

Els nmeros tradicionals, encara que no nics, per a aquesta posici sn: 

 el 5: El centrecampista defensiu, o volant tap. s l'encarregat de recuperar el bal i d'evitar la construcci del joc ofensiu contrari. Representants famosos d'aquesta posici sn Fernando Redondo, Josep Guardiola, Roy Keane o Emerson. ;

 el 8 i el 11: Els volants per la dreta i l esquerra, respectivament. S'encarreguen de transportar el bal fins al camp contrari i explotar el joc per les bandes. Alguns exemples sn Pavel Nedved, Javier Zanetti, Denilson o David Beckham. ;

 el 10: El mitja punta pel centre, o enganx, s possiblement la posici ms famosa del futbol. Aqu solen jugar els ms habilidosos, ja que la seva funci s crear el joc, ordenar-lo i en moltes ocasions, del seu acompliment depn l'equip. Per aquesta posici van passar alguns dels noms ms importants d'aquest esport, com Diego Armando Maradona, Pel, Roberto Baggio, Ronaldinho, Rivaldo, Zinedine Zidane, George Best o Bobby Charlton, entre molts altres. ;

Encara que la tctica expressada en el diagrama pot ser catalogada com bsica, per ser un balan entre joc ofensiu i defensiu, molts entrenadors prefereixen eliminar l'enganx i alinear dos  cincs , o treure un jugador de la defensa i formar un 3-2-2-1-2. Altra famosa tctica va ser l'empleada per la selecci de Brasil en la Copa del Mn 1970, on va alinear un ofensiu 4-2-4.

 Vegeu tamb.
 Porter;
 Defensa;
 Davanter;
 Lliure;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134909" title="Davanter (futbol)" nonfiltered="166" processed="159" dbindex="55170">


Un davanter o atacant, s un jugador de futbol que s'ocupa en la posici d'atac, la ms propera a la porteria rival, sent aix els responsables de marcar els gols. 

Aquesta posici tan avanada i les seves limitades responsabilitats defensives, conclouen que els davanters marquin molts ms gols que la resta dels seus companys, i normalment, aquests jugadors sn els ms coneguts i estimats pel pblic, igual que solen ser els ms cars de la plantilla. 

Tradicionalment, la numeraci clssica en els pasos hispans per als davanters s la del nmero 9 per al davanter centre i el 7 per a l'extrem. Encara que tamb s freqent que se'ls assigni el dorsals nmero 8, 11, i fins i tot, en pasos anglosaxons, el 10. No obstant aix, avui en dia s utilitzen tamb els nmeros superiors a l 11. 

 Formacions .

Les formacions modernes usualment empren entre un i tres davanters, sent el ms com que hagi dos. Els entrenadors normalment situen a un d'aquests dos davanters a l eix del camp, enfrontat a la porteria rival, mentre que l'altre ocupa el seu lloc per darrere del primer o per les bandes del camp, buscant constantment donar passades de gol al seu company dintre de l'rea. El primer cas s anomena davanter centre i el segon extrem dret o esquerre. 

A continuaci s'exposen les maneres ms usuals d'alinear als davanters (en vermell):



 Davanter centre .

Els davanters centres sn normalment els mxims golejadors de l equip. La seva funci s la de ficar la pilota dintre de la porteria, pel que la punteria, la potncia i la rematada de cap sn les caracterstiques ms buscades en aquests jugadors. Tant els Centrecampistes com l'extrem han de facilitar-li el bal constantment. 

Un tipus de davanter centre s aquell que es queda prop del punt de penal esperant que els seus companys li passin la pilota. Sn jugadors amb molt bona punteria, reflexos rpids, alts i forts fsicament. Sovint sn criticats per la seva falta de joc i per ser oportunistes. Exemples d'aquests davanters sn: Gerd Mller, Ruud van Nistelrooy, Pauleta, David Trzguet, Gary Lineker, Ian Wright, Filippo Inzaghi, Michael Owen i Martn Palermo. Per contra, altres davanters centres retrocedeixen diversos metres de l'rea rival per a donar suport al centre del camp i recuperar el bal, per exemple Samuel Eto'o, Craig Bellamy, Thierry Henry i Ronaldo. 

Aquesta posici depn molt de la tctica i de la formaci, i no s inusual que ambds davanters siguin davanters centres, encara que molts entrenadors argumenten que l's de dos davanters centres dificulta la tasca d'ambds en l'rea. Tal va ser el cas de Marcelo Bielsa al capdavant de la selecci argentina, quan en la Copa del Mn 2002 es negava a alinear junts a Gabriel Batistuta i a Hernn Crespo. 

 Extrems .

Els extrems, de vegades anomenats a llatinoamrica wings o wines, sn jugadors que s'ocupen normalment dels costats de l'rea, enviant centres al davanter o passades de gol. Solen ser jugadors ms veloos i amb un major control del bal, igual que una mica ms petits fsicament que els davanters centres. Exemples d'aquesta posici sn: Guillermo Barros Schelotto, Claudio Caniggia, Simo Sabrosa, Joaqun, Cristiano Ronaldo, Ricardo Quaresma, Vicente, Arjen Robben i Robinho. 

Cal destacar, que per al mn anglosax, el winger complix un rol principalment del centre del camp, per aix, sovint es tracta de wingers a jugadors com Damien Duff, Ryan Giggs o David Beckham. Altra diferncia resideix en el lloc de mitja punta, o enganx, que, al ser un lloc intermedi entre el centre del camp i l'rea rival, la cultura anglosaxona ho pren com un lloc de davanter, mentre que per als pasos hispans s un centrecampista.


 Vegeu tamb .
 Porter;
 Defensa;
 Centrecampista;
 Lliure;

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134912" title="Lliure (futbol)" nonfiltered="167" processed="160" dbindex="55171">
El lliure s la posici que ocupa un jugador de futbol, generalment un defensor, en la defensa de l'equip, i possex la particularitat d'estar "lliure" d'obligacions de marca o d'una zona que hagi de cobrir, a causa de aquesta llibertat, t la possibilitat d'auxiliar a la resta dels seus companys de la defensa. Generalment s l'ltim home de la lnia defensiva per tamb s possible que jugui per davant de la mateixa.

Aquesta posici defensiva la va popularitzar Franz Beckenbauer, defensant la selecci alemanya a la Copa del Mn de 1970.

 Vegeu tamb.
 Porter;
 Defensa;
 Centrecampista;
 Davanter;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134913" title="Gran Premi d'Espanya del 1951" nonfiltered="168" processed="161" dbindex="55172">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de 1951 disputat  a Pedralbes el 28 d'octubre del 1951.


 Classificaci .





 Altres .

  Pole:  Alberto Ascari    2' 10. 590;
  Volta rpida:  Juan Manuel Fangio   2' 16. 930;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134916" title="Gran Premi d'Espanya del 1954" nonfiltered="169" processed="162" dbindex="55173">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de 1954 disputat  a Pedralbes el 24 d'octubre del 1954.


 Classificaci .





 Altres .

  Pole:  Alberto Ascari    2: 18. 100;
  Volta rpida:  Alberto Ascari    2: 20. 400;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134917" title="Dolomita" nonfiltered="170" processed="163" dbindex="55174">

La dolomita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del mineralogista i geleg francs Dolomieu (1750-1801).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134918" title="Ankerita" nonfiltered="171" processed="164" dbindex="55175">

L'ankerita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del mineralogista austrac M.J. Anker (1771-1825).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134919" title="Moksha" nonfiltered="172" processed="165" dbindex="55176">

El Moksha (             (mokshanj klj)) s parlat a la part occidental de la Repblica de Mordvia i a les adjacents Provncia de Penza, Provncia de Riazan, Provncia de Tambov, Provncia de Sartov, Provncia de Samara, Provncia d'Orenburg, Tatarstan, Baixkortostan, Sibria, Extrem Orient de Rssia i tamb a Armnia i EUA. El nombre de parlants s d'uns 500,000.

Sistema d'escriptura.
Habitualment s'escriu en alfabet cirllic sense grans modificacions respecte al rus i en alfabet llat. A Mordvia, s cooficial amb l'erzya i el rus.

La llengua pertany  a les llenges mordovianes de les llenges fino-volgaiques, una sotsbranca de les llenges ugrofineses. Est relacionada amb l'erzya, per s molt diferent en fontica,  vocabulari i gramtica. 

Codi SIL:  MDF ;
ISO 639-2:  fiu ;

 Alfabet cirllic:  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ;

 Alfabet llat: Aa, , Bb, Cc, Dd, Ee, Ff, Gg, Hh, Ii, Jj, Kk, Ll, Mm, Nn, Oo, Pp, Qq, Rr, Ss, Tt, Uu, Vv, Ww, Xx, Yy, Zz;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134920" title="Kutnahorita" nonfiltered="173" processed="166" dbindex="55177">

La kutnahorita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom de la ciutat de Kutna Hora (Repblica Txeca).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134922" title="Estroncianita" nonfiltered="174" processed="167" dbindex="55178">


L'estroncianita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom de la localitat de Strontian (Esccia).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134923" title="Erzya" nonfiltered="175" processed="168" dbindex="55179">

L'Erzya (            transliterat Erzjanj Kelj) s un idioma parlat per uns 500.000 individus al nord i est de la Repblica de Mordvia i les provncies adjacents de Nijni Nvgorod, Txuvixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rssia.

Hom tamb pot trobar una dispora a Armnia, Estnia, Kazakhstan i els altres nous estats d'sia Central. L'erzya s escrit en alfabet cirllic sense gaires modificacions de la variant usada pel rus. A Mordvia, l'erzya s cooficial amb el moksha i el rus.

La llengua pertany a les llenges mordovianes de les llenges fino-volgaiques una sub-branca de les llenges ugrofineses. L'erzya s fora proper al moksha, per s diferenciat en llur fontica, morfologia i vocabulari. 
codi SIL:  MYV ;
ISO 639-2:  myv ;

Alfabet:  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / ,  / 

Bibliografia.
A.I. Bryzhinskiy, O.V. Pashutina, Ye.I. Chernov.                                                  . Saransk: Mordovskoye Knizhnoye Izdatelystvo, 2001. ISBN 5-7595-1386-9.
Vasilij D'omin.             ...                           . Saransk, 2005. ISBN 5-7595-1665-5.
Ksenija Djordjevic & Jean-Leo Leonard. Parlons Mordve. Paris: L'Harmattan, 2006, ISBN 2-296-00147-5.
D.V. Tsygankin.                             :                                                    . Saransk, 2005. ISBN 5-7493-0780-8. ;

Enllaos externs.
Lliberaria Electrnica Ugrofinesa del Centre d'Informaci Ugrofins de Syktyvkar, Repblica de Komi (interfa en rus i angls, texts en mari, komi, udmurt, erzya i moksha): ;
Erzjanj Mastor - Societat per preservar la llengua erzya (en erzya i rus);
 Notcies en erzya i moksha;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134924" title="Witherita" nonfiltered="176" processed="169" dbindex="55180">


La witherita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del naturalista angls W. Withering (1741-1799).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134926" title="Otavita" nonfiltered="177" processed="170" dbindex="55181">


La otavita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del lloc del seu descobriment, a prop d'Otavi (Nambia).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134927" title="Beta Arae" nonfiltered="178" processed="171" dbindex="55182">


Beta Arae (  Ara /   Arae) s l'estrella ms brillant de la constellaci Ara.

Beta Arae s una estrella taronja del tipus K supergegant o brillant gegant amb una magnitud aparent de +2,84. Est aproximadament a 603 anys-llum.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134930" title="Anticlericalisme" nonfiltered="179" processed="172" dbindex="55183">
L'anticlericalisme s el movimement que propugna anar contra l'Esglsia i el clergat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134932" title="Mordovi" nonfiltered="180" processed="173" dbindex="55184">

Els Mordovians sn un poble que parla llenges ugrofineses i que viu principalment a la repblica de Mordvia, per tamb a Tatarstan, Provncia d'Ulinovsk, Provncia de Samara, Provncia d'Orenburg, Provncia de Penza, aix coma sia Central, Armnia i Sibria.

Els mordovians consisteixen en dos grups principals: Erzya que parlen l'erzya, i Moksha que parlen el moksha. Ambds prefereixen anomenar-se erza i moksha respectivament, habitualment no es reconeixen amb el terme mordovi, i es consideren pobles diferents. En el perode d'entreguerres, les dues llenges literries (erzya i moksha) eren fora desenvolupades comparades amb els seus inicis l'el segle XIX, i encara avui dia es fan servir. 

El grup tnic mordovi Qaratay viu al districte de Kama Tama   a Tatarstan, i estan assimilats al ttar, per amb una gran proporci de vocabulari mordovi (substrat). Un altre grup mordovi (Teryukhan), viu a la Provncia de Nijni Nvgorod de Rssia i fou assimilat al rus en el segle XIX. El teryukhans es reconeixen com a part del poble mordovi, mentre que els Qaratay tamb s'anomenen muksha.

Molts mordovians anomenen al grup occidental dels erzyans com a Shoksha (o Shoksho). Per alguna ra, aquest nom rarament apareix en la literatura. 

 Demografia .
Segons el darrer cens sovitic del 1989 hi havia 1.154.000 mordovians a l'antiga URSS, concentrats a la Federaci Russa, on eren 1.072.900, i dels quals el 78 % parlaven la llengua materna. D'aquests, noms 313.000 vivien a Mordvia, 116.500 a la Provncia de Samara, 86.400 a la Provncia de Penza, 69.000 a la Provncia d'Orenburg, 61.000 a la Provncia d'Ulinovsk, 36.700 a la Provncia de Nijni Nvgorod i 31.000 a Moscou.

 Histria .
En el segle VI foren visitats pels bizantins, i apareixeran com els mordeni (de l'udmurt murt o mort  home ) de l'historiador gtic Jordanes, qui els situ entre l'Oka iel Volga mitj. L'estudi dels antics assentaments i enterraments els fa descendents dels pobles de Gorodetsk. Evidncies d'aquests lligams es troben a la vestimenta, les edificacions, tcniques cistelleres i terrissaires, i ornaments. Es dividien en clans de caire patriarcal, sistema de govern que va sobreviure fins gaireb el segle XIX.

D'aquesta poca resten els assentaments d'Osh-Pando, a la vall del Sura, i a les necrpolis de Shoksha i Kelginsk (Zarubkino) en forma de camps, datats del segle IX-XI. Abm nombrosos objectes de bronze. Les vivendes dels pagesos (de dues a tres seccions) sn similars a les russes, formant granges. Destacaven llurs chastuishki (canons piques), de caire musical tocades amb un karze (viol) i una flauta de canya (nudi, niudi o nudei).

Cap el segle VII s'aliaren amb els khzars i ocuparen tamb el territori del Belaja. Durant el segle X l'emperador bizant Constant VII Porfirognet anomen el Pas dels Mordiu. Entre els segles IX i XI les comunitats territorials s'anomenaven vele i mar, que sn similars als antics russos verv i mir. Tenien fama de ser molt bellicosos, de no agafar mai presoners i d'adornar-se amb les calaveres dels enemics morts. Ja aleshores provenen les diferncies entre els erzya (deritsia, eriaza, erjams  habitant  o  vida ) i els moksha.

Apareixen a les crniques musulmanes com a burdas, burtas o furtas, vens dels khzars o blgars, installats vora el riu Itil (Volga). Yakut a l'Istakhri els confon amb els blgars, per Ibn Rusta i al Bakri afirmen que tenen la mateixa religi que els ghuzz (turcs), que una part incinerava els morts i l'altra els enterrava. Els consideren de civilitzaci fora diferent a llurs vens. No tenen una veritable autoritat central que els governi; l'autoritat i la direcci dels afers recau sobre els ancians de cada tribu. Pel mn musulm, les niques relacions comercials d'importncia que hi mantenien eren el trfic de pells (fira). Aleshores els situaven, principalment als moksha (els moksel de William de Rubruk) a l'alta conca dels rius Khoper i Medveditza, al marge dret del Volga. D'altres, per, els situaven a les estepes del Cucas Nord, sovint confonent-los amb els txuvaixos, finesos turquitzats. Les crniqus russes del segle XIII, per, els mostren com a vassalls de la Kyzyl Orda (Horda d'Or).

Alhora, en el segle XIII, molts assentaments mordovians foren ocupats pels principats de Riazan i Nijni Novgorod, cos que els far caure cada cop ms en l'rbita russa (ocuparen el riu Oka el 1389). El Khanat de Kazan intent d'islamitzar-los intilment, i el viatger itali del segle XII Giovanni da Pian de Carpini es referia a ells com a morduans infidels, ja que majoritriament eren pagans. Tot i aix, el 1444 ajudaren als russos contra els turcs.

Del segle XVI hi ha nombrosos cants pics dedicats al rei Tushtyan, aliat del tsar Ivan IV de Rssia, i el 1536 fundaren la ciutat de Temnikova al seu territori. Van fer de sapadors en la presa de Kazan el 1552, i en aquest ofici, com en el de tallar la fusta, adquiriren una gran reputaci. Per desprs de la caiguda de Kazan, poc a poc, entraren dins l'rbita poltica de l'estat rus. 

Malgrat tot, els russos construiren lnies defensives en territori mordovi (Temnikov-Alatyr i Insar-Xixkejev-Saransk) en els segles XVI i XVII per defensar el territori dels atacs de les tribus nmades. Una d'aquestes fortaleses, Saransk, construda el 1641, ser el centre comercial i artesanal. Tanmateix, el territori mordovi fou considerat com a fronterer i de bandits. Tamb collaboraren en croades contra els musulmans ttars i baixkirs, per aix no va assegurar la puresa de llur cristianisme.

Durant els atacs suecs i polonesos a Rssia a comenaments del segle XVII, endems, els mordovians formaren milcies dirigides per Minin i Pozharskij. El govern tsarista distribu terres mordovianes entre els propietaris feudals, com Morozov i Golitsin, que explotaren als pagesos mordovians en llurs votchines (propietats patromonials) i en empreses industrials (plantes de potassa, explotacions forestals).

L'enserfament dels pagesos, l'apropiaci de llurs millors terres pels senyors feudals seglars i eclesistics, les taxes pesants i la colonitzaci forada, van provocar un xode massiu mordovi de llurs terres originries cap els territoris entre el Suga i els Volga, Urals i Sibria.

Els mordovians van prendre part activa en la revolta pagesa d'I. I. Bolotnikov, dirigits del 1606 al 1609 per Vorkodin i Moskov, i ms tard en la de Stenka Razin el 1670, dirigits per Alena Temnikovskaja i Murza Akaika Balaiev. Com a conseqncia, es construiren les fortaleses de Simbirsk (1648) i Penza (1680), i el 1708 foren incorporats al govern de Simbirsk. Aquesta revolta supos l'extermini d'una desena part dels mordovians i que dues terceres parts abandonessin llur territori tradicional fugint de les conversions forades. El 1611 formaren part de les lleves contra els invasors polonesos, dirigits per K. Minina i D. Pozharskogo; ms tard fundaren viles al seu territori com Krasnoslobodsk (1627), Saransk (1637), Insar (1647) i Ardatov (1779).

Durant el segle XVIII l'enserfament dels pagesos mordovians es va intensificar. Masses de camperols foren obligades a treballar en empreses de nobles i del govern, en mines de sal i plantacions forestals; endems, des del 1722 els obligaren a servir en l exrcit rus i des del 1740 patiren un procs ded cristianitzaci massiva i forada. Com a resultat, en la primera meitat del segle XVIII es produiren nombrosos aixecaments entre els serfs i el poble, obligats a pagar el yasak. Nesmesyan Krivov i Shatreika Plakidin s alaren el 1743-1745, i poc ms tard, al volost de Teivkhan (Nizhni Novgorod), dirigits pel lder erza Nesmesyan Vasiliev, qui finalment fou cremat en la foguera. Quan es produ la revolta de Pugatxov (a Saransk el 27 de juliol del 1773), tot el pas es va veure embolicat en el moviment camperol. Molts insurgents foren actius al pas (S. Martynov, treballador de la fundici Insar, el pags Evstifejev i el serf I. Ivanov). Tanmateix, cresqueren les relacions econmiques amb Moscou, Saratov, Nizhni Novgorod i altres cituats russes i el 1804 es produ l ltima revolta mordoviana contra els russos.  Quan la Guerra de Napole Bonapart del 1812, es formaren regiments populars a Insar i Saransk dirigits per F. F. Ushakovym.

Durant la primera meitat del segle XIX, quan els senyors s'apropiaren de ms i ms terres pageses, cosa que provoc aixecaments pagesos a les viles d'Iada, Staroe Drakino i Novoe Drakino el 1833, a Kochelaevo el 1849, a les ferreries Siuinsk el 1820-1830 i a les d'Avgorsk el 1858-1861.

Amb la reforma agrria del 1861, els terratinents reparteiren el 23 % de les millors terres entre els pagesos mordovians, cadascuna d'elles registrada en el revizskaja Rushka (Cens de poblaci) amb 2,6 desiatines (2,8 hectrees). Va compellir-los a fer redempci perpagaments que excedien llur capacitat de producci. La societat es va estratificar, i els terres es mantingueren en mans dels russos, com el comer en mans dels ttars. A comenaments del segle XX, el 28 % de les terres pertanyein al govern i als terratinents, un 3 % a l'esglsia i els monestirs, i el 13 % a la burgesia urbana. Ms de 100.000 pagesos mordovians que tenien poques terres foren reasentats als Urals, Sibria i Asia Central.

L'immigraci esetacional ajud a millorar la font d'ingressos dels pagesos. La construcci del ferrocarril Moscou-Kazan el 1890-1900 va estretar les relacions de Mordvia amb els regions industrials de Rssia, i promogueren la indstria local (ramaderia, ferratges i agropequria). Nogensmenys, a comenaments del segle XX nom hi havia 50 petites empreses industrials amb un total de 2.500 treballadors.

El 1897 hia havia 1.024.000 mordovians a Simbirsk, Saratov, Nizhni Novgorod, Tambov, Penza i Samara, per molts d'ells russificats. Endems, erzia i moksha es consideraven pobles diferents i no es barrejaven, cosa que els feia ms vulnerables a russos i ttars.

Durant la primera meitat del segle XIX s'obriren al pas les primeres escoles. Lders progressistes com el pedagog Ilia Ulianov (pare de Nikolai Lenin) a Simbirsk el 1855-1886, i V. Khokhriakov i jugaren un rol fora important. Merc aix, s'hi desenvoluparen els ideals dels narodniki (populistes), i a comenaments del segle XX es formaren a Saransk, a l'assentament de Ruzaevska, i a les viles de Kulikovaka i Zykov, cercles revolucionaris. El 1895 l'etngraf rus Smirnov va compondre un estudi sobre els mordovians, on anuncia les diferncies entre els moksha i ezra, no sols en fontica sin tamb en lxic.

Durant l'alament revolucionari del 1905-1907, del 10 de desembre al 21 de desembre del 1905, un grup de treballadors de la terminal ferroviria de Ruzaevka s'alaren i crearen la repblica de Ruzaevka. Els insurgents destruiren 200 propietats de terratinents.

Llista de notables mordovians.
Mikhail Petrovitx Devjataev, heroi de la Segona Guerra Mundial, escap del camp de presoners de Peenemunde amb un aeropl.
Patriarca Nikon, patriarca de Rssia;
Stepan Erzya (Stepan Nefedov, 1876 - 1959), escultor;

Llista de diaris mordovians.
Chilisema (per a infants);
Erzyan pravda (diari);
Moksha (literatura, cultura);
Mokshen pravda (noticiari);
Syatko (literatura, cultura);
Yakster Tyashtenya (per a infants);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134934" title="DC Comics" nonfiltered="181" processed="174" dbindex="55185">
DC Comics s una editorial nord-americana dedicada a la realitzaci i venda de cmics fundada el 1937. Les inicials DC sn una abreviatura de "Detective Comics", un dels primers ttols emblemtics de la companyia. Recentment ha estat adquirida com empresa subsidiria d'AOL-Time Warner.

Es tracta d'una de les majors companyies d'historietes a nivell mundial. Entre alguns dels seus ttols ms coneguts trobem: Batman, Superman, La Lliga de la Justcia. Durant dcades DC Comics ha estat una de les dos majors companyies de cmics als Estats Units, l'altre s Marvel Comics. La seva seu es troba a Nova York.

 Histria .
DC Comics va sorgir de la uni de tres companyies: "National Allied Publications", "Detective Comics", i "All-American Publications". Les dues primeres es van fusionar a principis de 1930 per convertir-se en "National Comics"(ms tard se la coneixia com "National Periodical Publications") mentre que la tercera companyia va ser comprada per la primera al 1945. En aquesta poca "DC" era simplement un logotip informal utilitzat regularment a les cobertes de les seves publicacions.

 L'Edat d'Or (1930-1949) .
Action Comics va iniciar les publicacions de superherois al 1938. L'xit va ser extraordinari i van sorgir histries de personatges com Superman, Batman, Dona Meravella i tamb el primer equip de superherois: la Justice Society of America (Societat de la Justcia d'Amrica). A finals de la dcada dels 40 els superherois van comenar a decaure i la companyia va intentar focalitzar-se en altre gneres com la cincia-ficci, els westerns, l'humor i, fins i tot, el cmic romntic. DC es mantenia al marge d'algunes de les tendncies ms importants del mercat de cmics de l'poca: les histries de crim i horror. Quan aquestes histries es van convertir en impopulars als 50, DC no va tenir els mateixos problemes que altres editorials que havien explotat aquestes lnies ediorials. Durant tot aquest perode de temps DC va seguir publicant alguns ttols de superherois, en particular: Action Comics i Detective Comics, les dos publicacions de cmics regulars ms llargues de la histria.

 L'Edat de Plata (1950-1965) .
Sota la direcci editorial de Julius Schwartz a finals dels 50 la companyia va iniciar un rebrot de la industria del cmic coneguda com l'Edat de Plata del Cmic, amb el retorn de personatges antics com Flash en una versi moderna i adaptada als temps moderns. Aviat sorgiren ttols com Green Lantern (Llanterna Verda), Hawkman (Home Falc), Atom i altres compartint un punt de vista proper a la cincia-ficci. L'equip de superherois va ser revitalitzat en aquesta ocasi amb el nom de la Justice League of America (Lliga de la Justcia d'Amrica). Els cmics eren molt populars i DC gaudia d'una posici prominent al mercat.

Tanmateix, a comenaments dels 60, Marvel Comics, una editorial minoritria anteriorment, estava comenant a fer-se amb una part important del mercat del cmic amb un equip creatiu format per mites com Stan Lee, Jack Kirby o Steve Ditko. DC va reaccionar a poc a poc a l'xit de Marvel, que es basava en personatges ms complexes amb una major continutat en les seves histories. DC va comenar a guanyar una reputaci d'estil antiquat i simplista. Grcies a artistes que havien sortit de Marvel com Steve Ditko o a nous autors com Neal Adams, DC es va anar aproximant cada vegada ms a aquest enfocament ms modern del cmic de superheroi.

 Finals dels 60 i principis dels 70 .
A finals dels 60 molts dels artistes ms veterans de DC s'estaven retirant i molts estaven sollicitant millores en els seus plans de salut i plans de pensions. En un moviment sense precedents DC va acomiadar a la majoria del personal de major edat substituint-los per artistes joves, molts dels quals havien crescut sota la influncia dels cmics Marvel. Per una banda els nous treballadors van desenvolupar personatges nous i complexes amb histries ms riques i sofisticades, per per l'altra banda, la seva falta relativa d'experincia i professionalitat no aconseguia desenvolupar un producte d'elevada qualitat.

Alguns d'aquests artistes es van convertir en aclamats autors de DC com Dennis O'Neil, que va treballar en les sries de Green Lantern i Batman. Aquest perode va estar ple de nous ttols que comenaven amb molta fora per anar perdent pistonada quan els artistes anaven guanyant experincia i poden permetre's abandonar la companyia per buscar un treball ms ben remunerat.

Jack Kirby que havia abandonat Marvel poc abans, va iniciar un projecte ambicis anomenat: El quart mn, en el que Kirby intentava crear un segell per DC en el que integrar a una audincia lleial. Els conflictes amb l'administraci de l'empresa van portar a una cancellaci prematura d'aquest projecte encara que molts dels seus personatges i de les idees desenvolupades es convertirien en elements vitals de l'Univers DC.

 Finals dels 70 i dcada dels 80 .
Al 1976 DC va ser comprada pel holding Warner Communications (actualment Time Warner). Per competir amb l'xit de Marvel, DC va iniciar una campanya de producci de nombrosos ttols nous incloent nous superherois i cmics allunyats d'aquesta temtica clssica. A ms, es va introduir el conceptde de sries limitades per publicar minisries sense el cost de desenvolupar grans projectes. La denominada "explosi DC" no va ser massa reeixida produint seriosos problemes a la companyia.

A comenaments de 1980, la nova directora de publicacions Jenette Kahn, el seu vicepresident Paul Levitz, i l'editor Dick Giordano van decidir millorar les condicions dels artistes treballadors de la companyia oferint recompenses com royaltys per impulsar l'arribada de talents establerts. La nova collecci Teen Titans (Joves Titans) de Marv Wolfman i George Prez va ser un xit immediat amb una gran estabilitat per part del seu equip creatiu, gaudint de gran popularitat entre els fans durant molts anys.

L'xit d'aquest ttol menor va provocar que la companyia reconsiders gran part de les seves lnies de producci. El resultat van ser sries limitades de gran xit, considerades avui en dia grans clssics de DC. Al 1989 es va iniciar tamb la publicaci d'antigues colleccions en tapa dura sota el ttol: DC Archive Editions.

Algunes altres sries limitades com The Dark Knight Returns de Frank Miller, o els Watchmen d'Alan Moore van atreure un nou grup de fans a DC. L'originalitat d'aquestes sries va atreure un important nombre de lectors fent perillar seriament la superioritat editoral que Marvel tenia en aquella poca.

Mentrestant, l'escriptor britnic Alan Moore havia revitalitzat la srie menor de terror: Saga of the Swamp Thing (La cosa del pant). Afavorint l'arribada al mn del cmic nord-americ de nombrosos talents britnics com Neil Gaiman o Grant Morrison. El resultat va ser un fluxe constant de terror sofisticat i material fosc que anys ms tard acabaria amb l'establiment de la lnia Vertigo de cmics per adults.

 La dcada dels 90 .
DC va experimentar un perode breu de vendes molt elevades a comenaments dels 90 grcies a accions de compra especulativa sobre algunes histries molt populars d'altres editorials. Alguns dels ttols clssics de DC es van fer enormement populars en algunes histries en les que Superman era assassinat i Batman s'enfrontava a la destrucci de Gotham City. L'xit va ser tansols temporal, i poc desprs la companyia va entrar en seriosos problemes de vendes.

DC Piranha Press i altres lnies de cmics van ser introdudes als 90 per intentar diversificar la presncia de DC en un mercat del cmic cada vegada ms especialitzat. Durant aquest perode es van incrementar els contractes no tradicionals amb treballs els drets dels quals permaneixien en mans dels seus autors o l'adquisici de drets de publicaci d'histries d'altres companyies. Tamb es va incrementar la producci de novelles grfiques originals. La lnia Vertigo estava dirigida a un pblic adult de gustos ms literaris, allunyada de l'estigma d'histories infantils o juvenils que arrossegava el cmic de superherois. DC va comprar Wildstorm Comics de Jim Lee mantenint les seves publicacions a part i respectant el seu estil anterior. A finals dels 90 es va afegir la lnia America's Best Comics, creada per Alan Moore i que incloa ttols com Tom Strong o Promethea.

 2000 .
A partir de l'any 2000 les vendes de cmics que havien anat caient a la dcada anterior, van comenar a revitalitzar-se lleument. DC va diversificar les seves publicacions mirant d'arribar a nous mercats. Al mar de 2003 DC Comics va adquirir els drets de publicaci i marxandatge de la popular srie de fantasia Elfquest (publicada previament per els seus creadors Wendy i Richard Pini sota el logotip de Warp Graphics). Al 2004 DC va comenar a vendre manga sota el segell CMX i va adquirir els drets per publicar a Nord-Amrica les novelles grfiques de diferents companyies europees incloent-hi sries com AD i Humanoides. Tamb va rellanar alguns dels seus cmics ms populars en lnies especfiques pel pblic ms jove.

 Autors ms rellevants .
 Jerry Siegel i Joe Shuster;
 Bob Kane i Bill Finger;
 William Moulton Marston;
 Jack Kirby;
 Julius Schwartz;
 Gardner Fox;
 Gil Kane;
 John Broome;
 Steve Ditko;
 Carmine Infantino;
 Curt Swan;
 Neal Adams;
 Carlos Pacheco;
 Dennis O'Neil;
 Paul Levitz;
 Keith Giffen;
 George Prez;
 Doug Moench;
 Alan Moore;
 Marv Wolfman;
 Frank Miller;
 Jerry Ordway;
 Dan Jurgens;
 Roger Stern;
 Mike W.Barr;
 Chuck Dixon;
 Barbara Kesel;
 Karl Kesel;
 Neil Gaiman;
 Grant Morrison;
 James Robinson;
 Devin Grayson;

 Enllaos externs .
Pgina oficial 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134938" title="Lena" nonfiltered="182" processed="175" dbindex="55186">

El riu Lena (en rus:     ), a Sibria, s el des riu ms llarg del mn i posseeix la novena conca hidrogrfica en extensi. Neix a 1640 m d'alada a les muntanyes del Baikal, al sud de l'altipl de Sibria Central, 20 km a l'oest del llac Baikal. Flueix cap al Nord-est i rep aiges del Kirenga i del Vitim. Des de Iakutsk (capital de la Repblica de Sakh) penetra a les terres baixes, on rep les aiges de l'Olyokma i flueix cap al nord fins que se li ajunta l'Aldan per la dreta. La serralada de Verkhojansk desvia el Lena cap al nord-est; llavors, desprs de rebre les aiges del Viliui (Viljuj) segueix cap al nord i desemboca al mar de Laptev (que forma part de l'Oce rtic), al sud-oest de les illes de Nova Sibria, amb un delta de 10.800 km, atravessat per set branques, la ms important de les quals s'anomena Bylov, a l'est del delta.

El delta, amb uns 400 km d'amplada, presenta vegetaci de tipus tundra, gelada durant 7 mesos a l'any, per cap al maig la regi es transforma en terres humides. Part de l'area del delta est protegida com a Reserva de Vida Salvatge del Delta del Lena.

La llargada total del riu Lena s'estima en 4.400 km. L'area total de la conca hidrogrfica es calcula en 2.490.000 km.

De les sorres del Vitim i de l'Olyokma se n'extreu or i s'han trobat restes de mamuts al delta.

La majoria d'investigadors creu que el nom "Lena" ha estat adquirit de l'even-evenk "Elyu-Ene", que significa "El Gran Riu".















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134973" title="Golf de Valncia" nonfiltered="183" processed="176" dbindex="55187">

El Golf de Valncia s un entrant del mar Mediterrani en les costes de l'est de la Pennsula Ibrica, des del cap de la Nau (Marina Alta) fins el d Orpesa (Plana Alta). 

En aquest golf desemboquen, de nord a sud, els rius Palncia, Tria, Xquer, Serpis, i els petits rius Girona i Gorgos.

Geografia.
Al llarg de tota la lnia de costa que comprn el Golf de Valncia, trobem (de nord a sud) com accidents geogrfics ms destacats els caps de Penscola, Orpesa i Cullera, car generalment la costa s baixa i sorrenca, la qual cosa afavoreix la presncia d'abundants zones pantanoses (sobretot en la plana central) com les albuferes d'Orpesa, Gandia, i ms concretament l'albufera de Valncia.

Els cultius d'arrossars ms propis de la plana central es compaginen amb el cultiu de ctrics al llarg de tota la costa i amb el cultiu d'hortalisses en el nord del Golf.

De cabals irregulars i prcticament escassos en la desembocadura, els rius (de nord a sud) del Millars, Palncia, Tria, Xquer, Serpis, i els menuts rius Girona i Gorgos, aboquen les seues aiges en aquest golf.

Economia.
El Golf de Valncia abasta un rea molt densament poblada, puix la plataforma litoral de la mateixa comprn una gran quantitat de platges que afavoreixen la consolidaci del turisme (sota els noms turstics de Costa de la Flor del taronger i Costa de Valncia per als litorals de les comarques properes a Castell de la Plana i Valncia respectivament), i el desenvolupament industrial de la zona tamb s palesa a causa de la presncia de ports comercials tan importants com els de Valncia, Gandia, Sagunt, Castell de la Plana, o Sant Carles de la Rpita.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134998" title="Dseta Arae" nonfiltered="184" processed="177" dbindex="55188">


Dseta Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci Ara.

Dseta Arae s una gegant taronja del tipus K amb una magnitud aparent de +3,12. Est aproximadament a 574 anys-llum de la Terra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="134999" title="Girona (desambiguaci)" nonfiltered="185" processed="178" dbindex="55189">

 Geografia: ;
 La ciutat de Girona, a la comarca del Girons, a Catalunya. I, relacionats amb aquesta ciutat:
 La provncia de Girona.
 El Comtat de Girona.
 El pla de Girona.
 El riu Girona,  a la Marina Alta (Pas Valenci).
 Nutica:
 La Girona, gali espanyol.

Vegeu tamb.
Gerona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135003" title="Germans Wachowski" nonfiltered="186" processed="179" dbindex="55190">

Els germans Wachowski, Larry Wachowski (nascut el 21 de Juny de 1965) i Andy Wachowski (nascut el 29 de desembre de 1967) sn directors de cinema.

Neixen i s'eduquen a Chicago, comencen amb una fusteria mentre creen cmics a les seves estones lliures.

Des del seu gran xic The Matrix, sn figures de pes dins de l'industria del cinema.

Els germans afirmen decantar-se per relatar histries mltiples, eludint tot all predictible i avorrit.

Andy va contraure matrimoni amb Alisa Blasingame el 1991, Larry al 1994 amb Thea Bloom.

Al 2003, la muller de Larry el va acusar de ser un travesti i es divorcia. A l'any segent, el diari britnic The Daily Star, ho va confirmar, i a ms, va dir que vol dir-se Linda i pensa sotmetre's a cirurgia.

Podria analitzar-se que les seves pellcules tenen importants missatges incentivant un canvi a favor de la humanitat.

 Filmografia .
 Primavista;
 Plastic Man (sense publicar);
 Carnivore (sense publicar);
 Assassins (1995) (Gui);
 Bound (1996);
 Trilogia Matrix:
 The Matrix (1999);
 The Matrix Reloaded (2003);
 The Matrix Revolutions (2003) (Gui);
 V for Vendetta (2006)(Gui i Co-producci);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135005" title="Cap de la Nau" nonfiltered="187" processed="180" dbindex="55191">


El Cap de la Nau s el cap ms important de tota la costa del Pas Valenci, a ms de ser el punt ms oriental d'aquest. 
Situat en el municipi de Xbia, s l extrem sud del Golf de Valncia. 

Descripci.
S'ha construt molts xalets a dalt del cap i n's un tret caracterstic. Constitueix una de les zones residencials ms riques de la comarca. El cap t unes formes molt agrestes amb penya-segats, i axopluga unes quantes cales, coves i illots. Tamb hi ha un far per a la navegaci martima.

Esport.
s un espai molt utilitzat per a la prctica del submarinisme i els esports nutics.

Enllaos externs.
 Plnol de Xbia;
 Fotografies Cap de la Nau en Pasaporteblog.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135078" title="Call of Duty 2" nonfiltered="188" processed="181" dbindex="55192">

Call of Duty 2 s la segona edici del videojoc Call of Duty.

Com l'anterior, s un videojoc de guerra en primera persona basat en la Segona Guerra Mundial, duent al jugador per una srie de missions a Europa, en la pell d'un soldat angls, americ i rus. El joc va ser produt per Activision, desenvolupat per Infinity Ward, sota la distribuci de Infogrames.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial del videojoc;
 Pgina oficial de Call of Duty;
 Anlisis, imatges, vdeos i descrregues a 3djuegos (PC);
 Anlisis, imatges, vdeos i descrregues a 3djuegos (Xbox 360);
 Anlisis, imatges, demo i trucs a Meristation;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135095" title="Dficit fiscal" nonfiltered="189" processed="182" dbindex="55193">
El dficit fiscal s la situaci econmica en qu un poble, una comunitat, una regi, una naci o un conjunt de ciutadans paga ms impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferncies, etc. Aquesta diferncia negativa s'anomena dficit fiscal. 

En qualsevol societat s'apliquen poltiques econmiques que comporten redistribucions de diners per poder equilibrar les poblacions ms pobres amb les ms riques. Ara b, cal que aquesta diferncia negativa no sigui molt desfavorable amb la part ms rica, ja que pot provocar una situaci d'injustcia econmica important.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135097" title="Obligaci" nonfiltered="190" processed="183" dbindex="55194">


 Una obligaci (del llat ob-ligare, lligar-se) sn deures morals o legals respecte a fer o no fer una cosa, el term correcte serien obligacions morals. ;

 Dins l'economia les obligacions sn valors mobiliaris que representen la part alquota d'un emprstit i que dnen dret a rebre interessos i a recuperar el capital al venciment de l'obligaci a partir d'uns anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135104" title="Andjar" nonfiltered="192" processed="184" dbindex="55196">


Andjar  s un municipi de la provncia de Jan a Andalusia (Espanya). Capalera de la Campia de Jan, amb gaireb 957 km de superfcie s el municipi amb major extensi de tota la provncia. El seu terme municipal est dividit pel riu Guadalquivir, quedant al nord el Parc Natural de la Serra de Andjar, pertanyent a Sierra Morena i al sud, la vega i campia.

Historia.
Les restes ms antigues que s'han trobat en el seu entorn sn del paleoltic, pertanyents a la Cultura Acheliense, per s en el neoltic i en la primera part de l'edat del bronze quan s'intensifica el poblament del terme, afavorit pel desenvolupament de l'agricultura en les seves frtils terres i el desenvolupament de la mineria a Sierra Morena. 

El primer poble que es va assentar d'una forma notria en la zona van ser els oretans, poble iber, fundant l'antiga Isturgi en els Villares de Andjar (s un error d'identificaci molt generalitzat confondre-la amb Iliturgi, situada en tur Mquiz, Mengbar; de fet el gentilici d'Andjar, iliturgitano, ve d'aqu), entrant en contacte amb turdetans, fenicis, grecs i cartaginesos i altres poblacions com Obulco (Porcuna) o Castulo (Linares). Tota aquesta zona va ser romanitzada a la Hispnia Ulterior. L'any 711, desprs de la batalla de Guadalete, tota la zona sud de la pennsula passaria a Al-Andalus. 

Traslladada la poblaci des dels Villares de Andjar a l'actual nucli antic de Andjar, el nom de Anduyar (Andjar) va sorgir per primera vegada durant l'emirat de Muhammad V (853). Els almohades, en el segle XII, van fortificar la ciutat definitivament. Va ser reconquistada per Ferran III de Castella de forma pacfica el 1225. Enric IV li va concedir el 1467 la condici de ciutat. Va ser ocupada el 1808 pels francesos i el 1873 es va declarar cant federal.

Monuments d'inters.
 L'esglsia de Santa Mara la Major (segle XV). En el seu interior s'exposa el quadre La Oracin en el Huerto d'El Greco  ;
 L'esglsia gtica de San Miguel. ;
 L'ajuntament. ;
 El convent de San Francisco ;
 El pont rom, delsegle I;

Festes y costums populars.
La festa ms destacada s el Romiatge de la Virgen de la Cabeza, en la qual els fidels realitzen una visita al santuari situat en el tur del Cabezo. La llegenda conta que un pastor de Colomera (Granada) anomenat Juan Alonso de Rivas es trobava la nit del 11 al 12 d'agost de 1227 cuidant el bestiar d'un ve d'Arjona quan va comenar a veure unes estranyes llums a la part alta d'un tur i a escoltar el so incessant d'una campana. Va pujar al cim del tur on hi va trobar una imatge de la Virgen de la Cabeza.

Tamb se celebra la Fira de setembre, una fira ramadera, que, actualment, t un menor protagonisme, per segueix rebent expositors de bestiar.

Enllaos externs.
Ajuntament de Andjar;
Real Cofrada Matriz de la Virgen de la Cabeza (castell);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135138" title="Sigla" nonfiltered="193" processed="185" dbindex="55197">

Una sigla s una abreviaci formada per la uni de les inicials de totes o la majoria de paraules que formen una unitat lxica composta. Alguns exemples en sn IPC (ndex de preus de consum), BBC (British Broadcasting Corporation), IRPF (impost sobre la renda de les persones fsiques), etc.

Pronunciaci.
Les sigles habitualment es llegeixen de lletra en lletra, per en alguns casos es poden llegir com un mot ordinari i, per tant, es poden considerar acrnims. Si es llegeixen de lletra en lletra, la darrera s la que porta l'accent. Quan es llegeixen com un mot ordinari, poden lexicalitzar-se i escriure's en minscules (la sida), prendre flexi de nombre i accentuar-se (els elaps).

Escriptura.
Les sigles normalment s'escriuen sempre en majscules, sense punt ni espai intern entre les lletres que les componen, sense accents i en lletra rodona. Hi ha, per, algunes sigles que inclouen minscules (ZfK, Zeitschrift fr Katalanistik; UdG, Universitat de Girona).
Si una sigla es llegeix com un mot ordinari i es troba precedida d'article o de la preposici de, s'efectua l'apostrofaci quan la primera lletra comena per vocal, d'acord amb les regles generals d'apostrofaci de les paraules, encara que, segons aquestes, no s'apostrofa davant una lletra sola.
No s'apostrofa l'article femen davant una essa lquida (la SGAE). Si el nom abreujat s en plural, aix no s'expressa ni amb una essa al final ni duplicant les lletres, amb alguna excepci, per tradici (PPCC, Pasos Catalans) o per voluntat de l'entitat que ha format la sigla (CCOO, Comissions Obreres). El plural pot ser indicat per la forma de l'article (les AV: les associacions de veins).

L'article davant les sigles.
Quan una sigla ha d'anar precedida d'un article, aquest ha de concordar en gnere i nombre amb la primera paraula del nom catal sense abreujar.  

Enllaos externs.
Sigles d'rgans, programes i publicacions relacionats amb l'Institut d'Estudis Catalans.;
Dictionnaires lectroniques: Abrviations et acronymes Diccionaris d'abreviatures en diferents idiomes en lnia. ;
Quid.frAbreviatures franceses.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135142" title="Serguei Diguilev" nonfiltered="194" processed="186" dbindex="55198">

Serguei Pvlovitx Diguilev (en alfabet cirllic                           ), ms conegut per la forma afrancesada Serge de Diaghilev (Perm, 19 de mar de 1872 - Vencia, 19 d'agost de 1929), va ser un empresari rus i fundador dels Ballets Russos una companyia de la qual van sorgir nombrosos ballarins i coregrafs famosos.  

Diguilev va nixer a Perm, Rssia, en una famlia acabalada i va estudiar lleis a la universitat. Va fer incursions en la pintura, el cant i la msica. 

L'any 1905, va organitzar una exposici de retrats russos en Sant Petersburg, i l'any segent va muntar una exposici d'art rus en el Petit Palais de Pars. Aquest seria l'inici d'una llarga relaci amb Frana. El 1907 va presentar cinc concerts de msica russa a Pars, i el 1908 es va encarregar de la producci de Boris Godunov, en l'pera de Pars, amb Fidor Xaliapin en el paper principal.

Aix va comportar a una nova invitaci per a tornar l'any segent amb ballet i pera, i aix va fundar els seus famosos Ballets Russos. La companyia incloa els millors ballarins i ballarines de Rssia, entre els quals s'hi trobaven Anna Pvlova i Vtslav Nijinski. La seua primera presentaci, el 19 de maig de 1909, va ser tot un xit.

Durant aquests anys les representacions de Diguilev incloen obres compostes per Nikolai Rimski-Krsakov, com les peres La donzella de Pskov, Nit de maig i El gall d'or. La seua adaptaci de la suite orquestral Schhrazade, escenificada l'any 1910, va encendre la ira de la viuda del compositor, Nadejda Rmskaia-Krsakova, qui va protestar en sengles cartes obertes dirigides a l'empresari i publicades pel diari Retx.

Diguilev tamb va encarregar msica per a ballet a compositors de la talla de Claude Debussy (Jeux, 1913), Maurice Ravel (Daphnis et Chlo, 1912), Erik Satie (Parade, 1917), Richard Strauss (Josephs-Legende, 1914), Serguei Prokfiev (Ala i Lolli, rebutjada per Diguilev i convertida posteriorment en la Suite Escita, i Xut, 1915), Ottorino Respighi (La Boutique Fantasque, 1918), Francis Poulenc (Els Espies, 1923) i Manuel de Falla amb El sombrero de tres picos, entre altres. El seu coregraf Mikhal Fokn tamb va fer adaptacions de msica per a ballet. Diguilev tamb va treballar amb el ballar i professor de ballet Leonid Miasin.

El director artstic dels Ballets Russos va ser Leon Bakst, que treballava en companyia de Diguilev des de 1898, quan l'empresari i Aleksandr Benois van fundar el grup avantguardista Mir Iskusstva. Els dos plegats van desenvolupar una forma de ballet complicada, amb elements vistosos, que intentava cridar l'atenci del pblic en general, i no noms de l'aristocrcia. L'encant extic dels Ballets Russos, va tenir efecte en els pintors fauvistes i el nounat estil Art dco.

Potser el compositor que va collaborar ms notablement amb Diguilev va ser gor Stravinski. L'empresari va quedar impressionat amb algunes de les seues primeres obres orquestrals, com Focs artificials i Scherzo Fantastique, i va demanar a Stravinski arranjaments sobre peces de Frdric Chopin per als seus ballets. En 1910, li va encarregar la composici de L'ocell de foc, i desprs Petruixka (1911) i La consagraci de la primavera (1913), Pulcinella (1920) i Les Noces (1923).

Diguilev va produir La bella dorment de Txaikovski a Londres el 1921; malgrat la bona acollida per part del pblic, no va ser un xit financer. Durant els seus ltims anys, els Ballets Russos van ser considerats sovint un espectacle massa intellectual, estilitzat, i en poques ocasions van tenir el mateix xit que en les seues primeres representacions.

Diguilev era obertament homosexual. Potser una de les seues relacions ms conegudes va ser la que va mantenir amb Nijinski. Alguns han vist en algunes de les seues relacions pederstia.

L'any 1917, a Barcelona llur xit fou tan espectacular, que hi hagueren de tornar sovint fins el 1927, fet que introdu el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet i desvetll un gran inters per la msica russa.

La companyia desaparegu amb la seva mort a Vencia el 1929 on va ser soterrat en les proximitats de l'illa de San Michele.

Enllaos externs.

La fundaci de Serguei Diguilev;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135146" title="Guerra i pau" nonfiltered="195" processed="187" dbindex="55200">

Guerra i pau (            en rus, transliterat Vojna i mir) s una novella de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828   1910). La va comenar a escriure quan estava convalescent d'una caiguda de cavall que va patir durant una cacera l'any 1864.

La novella va aparixer inicialment com una srie al diari Ruski Vestnik (El missatger rus), en rus                , al nmero de gener de 1865.  A finals de 1869 es va publicar l'obra sencera.

s una de les obres ms importants de la literatura russa, i probablement de la mundial. Tolstoi va voler explicar les vicissituds de diferents personatges de tota mena i condici al llarg d'uns cinquanta anys de la histria de Rssia, des de les guerres napoleniques fins a la segona meitat del segle  XIX.

Tot i que les paraules "pau" i "mn" sn homnimes en rus (i s'escriuen de la mateixa manera des de la reforma ortogrfica russa de l'any 1918), no hi ha cap mena de dubte que Tolstoi es referia a la paraula pau, ja que ell mateix va traduir el ttol del llibre al francs com a La Guerre et la Paix. 

Argument.

La trama es desenvolupa fonamentalment seguint la histria entrecreuda de quatre famlies:

 La famlia Bezukhov (essencialment Pierre);
 La famlia Bolkonski  (el vell prncep, el prncep Andrei, la princesa Maria);
 La famlia Rostov (el comte, Nataixa, Nikolai);
 La famlia Kuraguin (Elena i Anatoli);

Al costat dels personatges de ficci, que es consideren els autntics eixos de la trama, hi apareixen nombrosos personatges histrics, com sn l'emperador Napole I, el tsar rus Alexandre I, i el general Kutuzov.

A la novella hi ha tres personatges centrals: el prncep Andrei, intelligent i erudit, per descontent; el comte Bezukhov, hereu d'una gran fortuna i que t una problemtica concreta relacionada amb el fet de ser una persona important a la societat russa; i la comtessa Nataixa Rostov, jove, bonica i simptica, membre d'una famlia carregada de deutes. 

Guerra i Pau es divideix en diferents parts, que sn: la introducci al lector sobre els personatges principals; l'exrcit rus a Europa i la Batalla d'Austerlitz); la pau; la guerra 
de Rssia de 1812 i la derrota dels exrcits francesos; i finalment la pau postnapolenica. A ms, descriu els balls i reunions que se celebraven a casa les famlies aristocrtiques de Rssia, on el tema de conversa era la guerra i la invasi napolenica. 

S'hi descriuen tamb els vincles que les famlies russes establien entre elles a travs dels compromisos matrimonials, i la importncia que aquestes relacions tenien per a la societat.

Tolstoi, a ms, escriu profusament sobre les seves prpies opinions sobre la histria, la guerra, la filosofia i la religi.  

Personatges principals.

Pierre Bezukhov;
Nataixa Rostova;
Andrei Bolkonski;
Maria Bolkonskaia;
Nikolai Rostov;
Napole;
Kutuzov;
Elena Kuraguina;
Anatoli Kuraguin;

Es diu que molts dels personatges de Tolstoi es basaven en persones reals que ell coneixia. Per exemple, Nikolai Rostov i Maria Bolkonskaia sn un reflex dels records que Tolstoi tenia dels seus pares, mentre que Nataixa s una barreja de la seva esposa i la seva cunyada.  Pierre i el prncep Andrei tenen trets de la personalitat del propi autor, el qual fa servir moltes dades autobiogrfiques a la histria d'aquests dos personatges.

En catal podem llegir l'obra Guerra i pau traduda per Carles Capdevila: MOLU, 26; ISBN 8429743715







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135147" title="Cerussita" nonfiltered="196" processed="188" dbindex="55201">


La cerussita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del llat cerussa (blanc de plom).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135149" title="Wilhelm Furtwngler" nonfiltered="197" processed="189" dbindex="55202">

Wilhelm Furtwngler (25 de gener del 1886 - 20 de novembre del 1954) va ser un director d'orquestra i compositor alemany. Est considerat un dels grans directors de la histria de la msica.

 Famlia i carrera .

Furtwngler va nixer a Berln. El seu pare, Adolf Furtwngler, era arqueleg, la seva mare pintora i el seu germ Philipp matemtic. Com el seu pare era professor a la universitat de Munic, all va passar la major part de la seva infantesa. Va tenir una bona educaci musical des de petit i ben aviat va desenvolupar la seva passi per la msica de Beethoven, compositor al que va romandre estretament lligat durant tota la seva vida.

Als vint anys, quan Furtwngler debut com a director, ja havia compost diverses obres. Tanmateix, no van ser ben rebudes, i sumades a la inseguretat econmica que significava la carrera de compositor, va decidir concentrar-se en la direcci. En el seu primer concert, va dirigir l'Orquestra Kaim (avui Orquestra Filharmnica de Munic) amb la Simfonia nm. 9 d'Anton Bruckner. Seguidament va obtenir crrecs com a director en diversos teatres de Munic, Lbeck, Mannheim, Frankfurt del Main i Viena. El 1920 va ser nomenat director de la Orquestra Estatal de Berln (Staatskapelle) i de l'pera de Berln, succeint a Richard Strauss. El 1922, va passar el mateix amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, on va succeir a Arthur Nikisch, i tamb la direcci de la prestigiosa Orquestra Filharmnica de Berln. Ms endavant tamb es va convertir en director de l'Orquestra Filharmnica de Viena, del Festival de Salzburg i del Festival de Bayreuth, considerat en aquella temps el crrec musical de ms prestigi que podia obtenir un director a l'Alemanya.

Cap al final de la guerra, sota la pressi del Partit Nazi, Furtwngler va marxar a Sussa. Va continuar dirigint i gravant desprs de la Segona Guerra Mundial i va continuar sent un reconegut director a Europa, si b va ser qestionat per alguns que l'acusaren de no haver collaborat amb el nazisme, pel fet que va seguir dirigint a Alemanya. Va morir el 20 de novembre de 1954 a Baden-Baden.

Furtwngler s molt fams per les seves interpretacions de Beethoven, Brahms, Bruckner i Wagner. Tanmateix, tamb va recolzar la msica del segle XX, com el Concert per a orquestra de Bla Bartk.

 Relaci amb el Partit Nazi .

La relaci i l'actitud de Furtwngler cap a Adolf Hitler i el Partit Nazi va ser un tema bastant controvertit. Quan els nazis van arribar al poder el 1933, Furtwngler va ser bastant crtic amb ells. El 1934, se li va prohibir dirigir l'estrena de l'pera Mathis der Maler de Paul Hindemith, i Furtwngler, com a protesta, va renunciar al seu lloc en l'pera de Berln. El 1936, quan Furtwngler es trobava cada vegada ms insatisfet amb el rgim, hi va haver senyals que estava a punt de seguir els passos d'Erich Kleiber, quan se li va oferir el lloc de director principal en l'Orquestra Filharmnica de Nova York, on havia de succeir Arturo Toscanini. 

s bastant possible que Furtwngler accepts el crrec, per un reportatge a la columna berlinesa de lAssociated Press, possiblement per ordre d'Hermann Gring, anunciava que desitjava recuperar el seu lloc en l'pera de Berln. Aix va provocar que a Nova York els nims es tornessin contra ell; des del seu punt de vista, significava que Furtwngler donava tot el seu suport al Partit Nazi. Si b ara s mpliament acceptat que aquesta no va ser la realitat (Furtwngler sempre va rebutjar donar la salutaci nazi, per exemple, i fins i tot hi ha enregistraments en els quals es netejava la seva m desprs de donar-la-hi a Hitler), aquesta va ser una opini que va prevaler fins a la seva mort.

Furtwngler va ser sense cap dubte el director ms important que va decidir quedar-se a l'Alemanya nazi. Altres directors molt coneguts que treballaven a Alemanya i ustria van marxar quan els nazis van arribar al poder, b perqu eren jueus, b perqu estaven en desacord amb la poltiques que es portaven a terme. Entre els directors que van abandonar el pas hi ha Bruno Walter, Otto Klemperer, Erich Kleiber, Fritz Busch, Fritz Stiedry i Jascha Horenstein.

Furtwngler va ser tractat relativament b pels nazis; era una figura cultural important. Els seus concerts eren freqentment transmesos per rdio a les tropes alemanyes per elevar-los la moral, si b el que se li permetia dirigir estava controlat per les autoritats. La seva actitud cap als jueus continua sent discutida fins avui. D'una banda, va lloar artistes jueus com Artur Schnabel i aparentment va salvar alguns jueus - membres de la Filharmnica de Berln - dels camps de concentraci, per d'altra banda va recolzar boicots a altres jueus i va ser crtic en el que considerava la dominaci jueva en la premsa.

Albert Speer diu que el desembre de 1944 Furtwngler li va preguntar si s que Alemanya tenia alguna possibilitat de guanyar la guerra. Speer li va dir que no i li va aconsellar el director que es trasllads a Sussa per les possibles persecucions nazis. De fet, Furtwngler va escapar a Sussa poc desprs d'un concert a Viena amb l'Orquestra Filharmnica de Viena el 28 de gener de 1945. En aquell concert va dirigir una versi de la Simfonia nm. 2 de Brahms que va ser gravada en cinta i s considerada com un dels seus grans enregistraments. 

En el seu procs de desnazificaci, es va acusar Furtwngler de recolzar el nazisme pel fet que va quedar-se a Alemanya, dirigint en actes del partit nazi i fent un informe antisemita contra el director jueu Victor de Sabata. Tanmateix, eventualment va aclarir aquestes acusacions. 

Com a part del seu discurs final en el seu procs de desnazificaci, Furtwngler va dir:
"Jo sabia que Alemanya es trobava en una terrible crisi; em sentia responsable de la msica alemanya, i que la meva missi era que sobrevisqus a la crisi com fos. El fet que el meu art fos usat com a propaganda quedava en un segon lloc davant la gran preocupaci perqu la msica alemanya fos preservada i que la msica havia de ser oferta al poble alemany pels seus propis msics. Aquest pblic, compatriota de Bach i Beethoven, de Mozart i Schubert, fins i tot havent de viure sota el control d'un rgim obsessionat amb la guerra total. Qui no hagi viscut aquells dies possiblement no pugui jutjar com eren les coses. ;
Potser Thomas Mann va criticar Furtwngler realment cregui que a l'Alemanya d'Himmler no hauria de ser perms tocar a Beethoven? Potser no hagi notat, que la gent el necessitava ms que mai; precisament ning anhelava tant escoltar Beethoven i el seu missatge de llibertat i amor, com aquests alemanys, que van viure sota el terror d'Himmler. No em pesa haver-m'hi quedat." ;
(citat a The Furtwngler Record de John Ardoin)

El violinista Yehudi Menuhin va ser de les poques persones de la comunitat musical jueva i nord-americ que defensar Furtwngler. El 1933 va rebutjar tocar amb ell, per a finals dels anys 1940  desprs d'una investigaci personal sobre Furtwngler  va comenar a recolzar-lo i va tocar amb ell.

L'obra teatral Taking Sides (1995) del dramaturg britnic Ronald Harwood, escenificada el 1946 a la zona nord-americana en l'ocupada Berln, tracta les acusacions nord-americanes contra Furtwngler per haver servit al rgim nazi. El 2001 l'esmentada obra va ser base d'una pellcula amb Harvey Keitel i Stellan Skarsgrd en el rol de Furtwngler. 


 Estil de direcci .

Furtwngler tenia una tcnica de direcci nica. Els vdeos mostren els seus moviments matussers i desmanegats com si fos un mdium en trnsit. Els seus gests semblen tenir poca relaci amb el ritme musical, mentre que els seus moviments fsics van ser descrits com el d'un "titella en una corda" per un dels msics de l'orquestra . Malgrat aix, o potser grcies a aix, pel seu estil no ortodox, els msics quedaven hipnotitzats per la seva direcci. Les seves millors interpretacions estan caracteritzades per una profunda sonoritat, portades pel baix, de vol lric i forts extrems d'emoci que coexisteixen amb una lgica. Va ser exponent d'una manera subjectiva i hiperexpressiva d'entendre la interpretaci orquestral, i un dels que millor va saber expressar la grandesa pica i l'emoci interioritzada de les grans pgines del repertori romntic i postromntic germnic, dels quals va ser un mestre indiscutible. Molts crtics i comentaristes ho consideren entre els ms grans directors de la histria.

Furtwngler va ser fams per la seva excepcional dificultat per expressar-se. El seu alumne Sergiu Celibidache recordava que el millor que li va poder dir va ser "B, noms escoltin" (a la msica). Carl Brinitzer del servei alemany de la BBC va intentar entrevistar-lo, i va creure que tenia un imbcil davant ell. Un enregistrament en viu d'un assaig amb una orquestra d'Estocolm documenta que difcilment no pot dir res intelligible, noms murmuris i quequeigs. De tota manera, Furtwngler sempre va ser molt respectat pels msics. Fins i tot Arturo Toscanini, usualment considerat com la completa anttesi de Furtwngler (i incisiu crtic de la conducta poltica de Furtwngler), va dir una vegada - quan se li va preguntar el nom del director ms gran del mn a part d'ell - "Furtwngler! "

 Enregistraments .

Hi ha una gran quantitat d'enregistraments de Furtwngler actualment disponibles, una gran part realitzats en concerts en viu. Molts d'aquests enregistraments van ser realitzats durant la Segona Guerra Mundial usant tecnologia experimental de cintes. Desprs de la guerra van ser confiscades pel govern de la Uni Sovitica durant dcades i noms recentment han estat mpliament difoses, sovint en molts segells legtims i illegals. Malgrat les limitacions sonores, els enregistraments d'aquesta poca sn molt admirats especialment per la seva intensitat.

Aquesta s noms una petita selecci d'alguns dels enregistraments ms famosos de Furtwngler. Per a major informaci, veieu la seva discografia i la seva llista d'enregistraments actualment disponibles:
 Beethoven, Simfonia nm. 3, versi en viu amb l'Orquestra Filharmnica de Viena, desembre de 1944 (Grammofono 2000, Magic Master, Music and Arts, Preiser, Tahra).
 Beethoven, Simfonia nm. 5, interpretaci en viu amb l'Orquestra Filharmnica de Berln, juny de 1943 (Classica de Oro, Deutsche Grammophon, Enterprise, Music and Arts, Opus Kura, Tahra).
 Beethoven, Simfonia nm. 7, versi en viu amb la Filharmnica de Berln, novembre de 1943 (Classica de Oro, Deutsche Grammophon, Music and Arts, Opus Kura).
 Beethoven, Simfonia nm. 9, versi en viu amb la Filharmnica de Berln, mar de 1942 (Archipel, Classica d'Oro, Music and Arts, Opus Kura, Tahra).
 Beethoven, Simfonia nm. 9, versi en viu en la reobertura del Bayreuther Festspiele amb Elisabeth Schwarzkopf, Elisabeth Hngen, Hans Hopf i Otto Edelmann (EMI 1951).
 Brahms, Simfonia nm. 1, versi en viu amb la North German Radio Symphony Orchestra, Hamburg, Octubre 1951 (Music and Arts, Tahra).
 Brahms, Simfonia nm. 2, versi en viu amb la Filharmnica de Viena, gener de 1945 (Deutsche Grammophon, Archipel, Grammofono 2000, Music and Arts).
 Brahms, Simfonia nm. 3, versi en viu amb l'Orquestra Filharmnica de Berln, desembre de 1949 (EMI).
 Brahms, Simfonia nm. 4, versi en viu amb l'Orquestra Filharmnica de Berln, octubre de 1948 (EMI).
 Bruckner, Simfonia nm. 5, versi en viu amb l'Orquestra Filharmnica de Berln, octubre de 1942 (Classica d'Oro, Deutsche Grammophon, Music and Arts);
 Bruckner, Simfonia nm. 8, versi en viu amb la Filharmnica de Viena, octubre de 1944 (Deustche Grammophon, Music and Arts);
 Bruckner, Simfonia nm. 9, versi en viu amb la Filharmnica de Berln, octubre de 1944 (Deutsche Grammophon);
 Furtwngler, Simfonia nm. 2, versi en viu amb la Filharmnica de Viena, febrer de 1953 (Orfeo);
 Mozart, Don Giovanni, versions del Festival de Salzburg de 1953 i de 1954. Estan disponibles a molts segells, per la majoria en EMI.
 Schubert, Simfonia nm. 9, versi en viu amb la Filharmnica de Berln, 1942 (Deutsche Grammophon, Magic Master, Music and Arts, Opus Kura);
 Schumann, Simfonia nm. 4, enregistrament en estudi amb la Filharmnica de Berln, Deutsche Grammophon, maig de 1953 (Deutsche Grammophon);
 Txaikovski, Simfonia nm. 6 ("Pathtique"), enregistrament en estudi amb l'Orquestra Filarmnica de Berln, HMV, 1938 (EMI, Naxos);
 Wagner, Tristany i Isolda, enregistrament en estudi amb Flagstad, HMV, juliol de 1952 (EMI, Naxos);

 Obres .

Si en la seva faceta com a director Furtwngler entroncava amb el romanticisme, com a compositor la seva msica s'inscrivia dins d'aquest mateix corrent, al marge de tots els moviments innovadors del seu temps. Netament romntica, de la seva tasca creadora s'ha de destacar la seva Simfonia n 2 (1948), una obra d'evident accent bruckneri que no ha aconseguit fer-se un espai en el repertori orquestral.

 Per a orquestra .
 Simfonia nm. 1 en si menor (1938-41);
 Simfonia nm. 2 en mi menor (1944-45);
 Simfonia nm. 3 en do# menor (1952-53);
 Obertura Mib Major (1899);
 Concert Simfnic per a piano i orquestra en si menor (1937);

 Msica de cambra . 
 Trio per a viol, violoncel i piano en Mi Major (1899);
 Quintet per a piano en Do Major (1932-35);
 Sonata per a viol nm. 1 a re menor (1935);
 Sonata per a viol nm. 2 a Re Major (1938-39);

 Msica per a cor . 
Schwindet ihr dunklen Wlbungen per a cor i orquestra (de Goethe, Faust I) (1902);
Religiser Hymnus (O du Jungfrau, hchste Herrscherin der Welt) per a cor i orquestra (1903);
 Te Deum per a cor i orquestra (1902-09);

 Piano .
 Fantasies, fugues, etc.

 Grans estrenes .
 Bartk, Concert per a piano nm. 1, Orquestra del Teatre, Frankfurt del Main, 1 de juliol de 1927 (amb el compositor com a solista);
 Schoenberg, Variacions per a orquestra, op. 31, Orquestra Filarmnica de Berln, Berln, 2 de desembre de 1928;
 Hindemith, Suite de Mathis der Maler, Orquestra Filarmnica de Berln, Berlin, 11 de mar de 1934;
 Richard Strauss, Quatre ltimes canons, Kirsten Flagstad com a solista, Orquestra Philharmonia, Londres, 22 de maig de 1950;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Sociedad Wilhelm Furtwngler (Frana);
Societat Wilhelm Furtwngler dels Estats Units;
"Wilhelm Furtwngler: Geni forjat en l'olla de la guerra", article de Peter Gutmann (Washington, D.C.);
Assiag de W. Furtwngler sobre Brahms;
Biografia, discografia crtica, bibliografia de llibres i pgines web;
Discografa;
Clip de la direccin de Furtwngler;
L'Art de la Direcci: Grans Directors del Passat (DVD amb Furtwngler dirigint);
L'Art de la Direcci: Directors llegendaris  (DVD);
Llista d'enregistraments actualment disponibles a arkivmusic.com;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135150" title="Atzurita" nonfiltered="198" processed="190" dbindex="55203">


L'atzurita s un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom del persa lazaward (blau).
Sol anar acompanyada per la Malaquita. s una substncia molt inestable, i en certes condicions de pressi i temperatura, tendeix a transformar-se en malaquita.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135153" title="Antlerita" nonfiltered="199" processed="191" dbindex="55204">


L'antlerita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la mina Antler (Arizona, Estats Units).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135154" title="Ecolocalitzaci" nonfiltered="200" processed="192" dbindex="55205">

L'ecolocalitzaci s un sistema d'orientaci de certs animals consistent en l'emissi de vibracions que, en sser reflectides per la superfcie d'objectes presents en el medi, sn captades pel mateix animal emissor, que s capa d'interpretar-les i d'orientar-se en l'obscuritat.

Una forma d'ecolocalitzaci s la capacitat d'emetre ultrasons i rebre ecos de forma semblant a com ho fa un sonar i que permet als animals que compten amb aquesta capacitat (el dof per exemple).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135155" title="Brochantita" nonfiltered="201" processed="193" dbindex="55206">


La brochantita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del mineralogista francs Brochant de Villiers (1772-1840).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135156" title="Desembarcament de Mallorca" nonfiltered="202" processed="194" dbindex="55207">






El Desembarcament de Mallorca. tamb anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operaci, comandada pel capit de l'exrcit de la Repblica Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil Espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Antecedents.
El 19 de juliol del 1936, Menorca era la nica illa de l'arxiplag balear que no va quedar alineada amb les forces alades en armes. Des del 23 de juliol, s'iniciaren distintes accions en contra dels sublevats, i aquell mateix dia els avions republicans bombardejaren Palma i es dirigiren desprs cap a Cabrera. La idea d'una expedici a Mallorca pareix haver estat present en les forces contrries al cop militar, des que el 19 de juliol va sser presa pels alats, juntament amb Eivissa i Formentera. Una altra operaci menor va sser duita a terme l'1 d'agost, quan tropes republicanes procedents de Menorca aconseguiren prendre Cabrera breument, doncs foren desallotjades poc temps desprs.

El desembarcament.
El 16 d'agost, Alberto Bayo va desembarcar acompanyat de 8.000 milicians a la Punta de n'Amer i Porto Cristo, per l'arribada de reforos italians fu fracassar l'operaci, i es reembarc des del 5 de setembre al 12 de setembre. A ms, la situaci revolucionria no va permetre la necessria coordinaci per al correcte desenvolupament dels esdeveniments i el mapa geo-militar qued, desprs de l'operaci, exactament igual que abans de l'inici de l'operaci.

Conseqncies.
De retorn a Barcelona, els milicians d'Estat Catal que es van embarcar s'incorporaren a diferents fronts de combat amb la bandera estelada: un centenar es va integrar al Regiment Pirinenc Nm. 1 a la frontera amb Frana, un altre grup es va incorporar als fronts de Madrid, mentre que el grup ms nombrs es va concentrar a Farlete, a Saragossa i va prendre el nom de Columna Volant Catalana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135157" title="Cainita" nonfiltered="203" processed="195" dbindex="55208">


La cainita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del grec kainos (nou).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135159" title="Gerona" nonfiltered="204" processed="196" dbindex="55209">

 Geografia: ;
 Gerona, municipi de la provncia de Tarlac, a Filipines.
 Nueva Gerona, ciutat de Cuba, capital de la municipalitat especial de Isla de la Juventud.
 Ficci: ;
 Gerona, planeta fictici creat en la saga de la Guerra de les Galxies (Star Wars).

Vegeu tamb.
Girona (desambiguaci);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135160" title="Slavikita" nonfiltered="205" processed="197" dbindex="55210">


La slavikita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del mineralogista txec F.Slavik (1876-1957).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135162" title="RanXerox" nonfiltered="206" processed="198" dbindex="55211">


RanXerox o Ranx, Comic que apareix en 1978, i protagonitzada pel personaje homni, esta considerada com un dels primers exemples de cyberpunk.

Aquest personatge va esser creat per Stefano Tamburini (1955-1986), amb la colaboraci de Andrea Pazienza (1956-1988), i reprs desprs per Tanino Liberatore (n.1953), tots artistes italians. RanXerox  Rank Xerox va esser el seu primer nom, i orige d'una lluita legal que va oblidar al seu autor a canviar el nom pel no judicializable de RanXerox , violent robot anti-heroi, deu el seu nom a la marca de la fotocopiadora amb la que el seu constructor, a partir de les seues parts, va construir-lo.

 Publicacions .

Rank Xerox, originalment, apareix en blanc i negre  la revista Cannibale, en 1978, adoptand el seu nom definitiu, en la revista Frigidaire  encara que enmig tindr una molt breu aparici en 1979 en la revista Il Male . Desprs, estn innombrables les seues re-edicions pels mercats de les llengues mes importants.

Personatges.
RanXerox s un cyborg amoral i possedor d'una fora, agilitat, i velocitat que el transforman en una sort de superhome simiesc i salvatge. 

Lubna, la nvia de RanXerox, esta una preadolescent tan amoral com el cyborg. Adicta a diverses droges, als seus 12 anys la seua experiencia i activitats estn mes propies d'un adulte, com la resta dels  personatjes infantils de la historia. Esta absncia d'innocncia als personatges infantils d'aquest cmic  que transcorre en un hipottic futur no massa lluny, es equiparable a la situaci dels txiquets durant l'poca de la Creuada dels txiquets.

La neu de personatges d'aquest cmic s gran, i rica en personatges amorals i a la vora de la desesperaci.

Enllaos externs.
 Enciclopedia online del fumetto ;
 stefanotamburini.com ;
 taninoliberatore.com   ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135163" title="Orquestra Estatal de Berln" nonfiltered="207" processed="199" dbindex="55212">
L'Orquestra Estatal de Berln (Staatskapelle Berlin) es la orquestra de l'pera Estatal de Berln (Berliner Staatsoper Unter den Linden). Des de 1991 el seu director titular s Daniel Barenboim.

 Histria .
Els antecedents histrics de la Staatskapelle venen de molt lluny.  L'any 1570 s'esmenta per primera vegada la Kurfrstliche Hofkapelle (Capella de la cort de l'Electorat), i seria la primera pedra de l'orquestra actual. Amb el nomenament de l'Elector de Brandenburg com el rei de Prssia l'orquestra era rebatejava el 1701 com a Knigliche Kapelle (Capella Real) i estava formada per uns 30 msics. 
 
Sota el regnat de Frederic Guillem I (1713-1740), interessat noms en els militars i la caa, l'orquestra qued reduda als membres del vent metall. Per amb l'arribada al tron del seu fill, Frederic el Gran, amant de la msica i msic, va fer de la seva cort a Berln un gran centre musical, i la Kapelle es convert en una part important de vida de la cort; les seves funcions eren complaure al rei i proporcionar msica en determinades cerimnies. Per l'11 de mar del 1783, sota la direcci de Johann Friedrich Reichardt, ofer el seu primer "Concert espiritual" pblic, i aix s'inici la transici cap a una orquestra simfnica moderna.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, amb l'enderrocament de la monarquia, la Knigliche Kapelle es rebatejava com la Kapelle der Staatsoper (Capella de l'pera Estatal). Durant els anys 20 la tasca operstica de l'orquestra s'increment amb la fundaci l'pera Estatal, ubicada en un modern teatre d'pera conegut popularment com la Kroll Opera. En l'poca de Hitler l'orquestra s'anomenava simplement Die Staatskapelle (1934); posteriorment canvi a Staatskapelle Prussian (1944) i finalment a Staatskapelle Berlin (1945). 

Un cop acabada la guerra, sota el control de les potncies occidentals es convert en la Radio Orchestra. Un poc ms tard, el 1949, a partir de la creaci de la Repblica Democrtica d'Alemanya, es convertiria en la Berlin Symphony Orchestra.

 Directors .
En el segle XIX va ser dirigida per msics de la talla de Flix Mendelssohn o Giacomo Meyerbeer. Les obres de Richard Wagner, que dirig les estrenes a Berln de L'holands errant, el 1844, i Tristany i Isolda, el 1876, constitueixen fins avui un dels pilars del repertori de la Staatsoper i de la Staatskapelle Berlin.

La srie de directors titulars s'inicia amb Joseph Weingartner que la dirigiria entre 1892 i 1907. El succe Richard Strauss que la dirig des de 1908 fins el 1920. Wilhelm Furtwngler, Erich Kleiber, i Bruno Walter en van ser els directors fins l'arribada d'Herbert von Karajan que la condu entre 1940 i 1944.

Entre 1948 i 1952, Joseph Keilberth assum la direcci. Franz Konwitschny el succe fins l'arribada d'Otmar Suitner que la dirig entre 1964 i 1990. El 1991 passaria a ser-ne director l'actual titular, Daniel Barenboim.

 Enregistraments i premis .
El 2000, va ser elegida com l'"Orquestra de l'Any" i, el 2003 va rebre el premi Furtwngler. El 2004 i el 2005, va ser novament escollida com l'"Orquestra de l'Any".

La seva producci discogrfica, mplia i en continu creixement, documenta la feina de l'Orquestra. El seu enregistrament de les simfonies de Beethoven, el 2002, va obtenir el Grand Prix du Disque, i la de Tannhuser, el 2003, un premi Grammy.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Staatskapelle Berlin;
Informaci a allmusic (en angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135164" title="Fets de Prats de Moll" nonfiltered="208" processed="200" dbindex="55213">
La invasi des de Prats de Moll fou un intent d'invasi militar des de la Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Maci i la direcci d'Estat Catal, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetraci de dues columnes  una des de Sant Lloren de Cerdans; l'altra, des del coll d'Ares,   que havien d'ocupar Olot, i proclamar-hi la Repblica Catalana.

 Plantejament .

El pla de l'atac consistia en crear dos grups de militars que, de matinada, travessarien la frontera que separa Frana amb Catalunya i s'endinsarien per camins de muntanya fins a prop d'Olot, on se'ls hi afegirien diversos grups ms vinguts de l'interior.
Un cop reunits, l'estratgia marcava caure per sorpresa per sobre la capital de la Garrotxa per atacar les casernes de la Gurdia Civil i dels carrabiners de l'exrcit espanyol. En aquest moment, aprofitarien l'acci per difondre la notcia de la nova proclamaci de la Repblica Catalana mitjanant una emissora que ells mateixos transportarien. S'esperava que, en rebre la notcia de l'operaci, el poble catal se sublevs contra l'Estat espanyol. Posteriorment, es marxaria cap a les Guilleries on s'installaria el campament base i es prosseguirien les operacions.

La idea sembla que va ser del propi Maci, qui havia estat coronel de l'exrcit espanyol, i la decisi de dur-la a terme la va prendre la direcci d'Estat Catal a l'exili francs, que era repartida en tres llocs. A Bois-Colombes (Alts del Sena) hi era Ventura Gassol i  Rovira, Josep Bordas de la Cuesta, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Rovira i Canals, Josep Marls i Sans i Mart Vilanova i Purcallas; a Tolosa de Llenguadoc hi eren Roc Boronat i Font i Juli Figueres, i a Perpiny Artur Coromines i Josep Espar.

Van intentar formar una mena d'exrcit d'Estat Catal amb desertors de l'exrcit i exiliats. Per al seu finanament, el 23 d'abril del 1925 Maci va emetre l'Emprstit Pau Claris (8.750.000 pessetes) que fou finanat pels catalans d'Amrica. Maci nomen com a lloctinents Josep Bordas de la Cuesta per a les qestions poltiques, Josep Carner i Ribalta i Ventura Gassol i Rovira per a les de propaganda, Josep Rovira i Canals, Mart Vilanova, els germans Morella, Joaquim Carri, Roc Boronat i Ferran Arqus per a les militars. A l'interior s'encarregaven de captar voluntaris Jaume Aiguader i Mir i Amadeu Bernad i Calcat.

Tamb aconsegu que se li unissin 60 voluntaris antifeixistes italians, alguns d'ells veterans de guerra, com Ricciotti Garibaldi jr i Arturo Rizzoli, que tamb actuarien com a instructors militars. Aquests dos s'oferiren a comprar armes amb Boronat i Rovira, que foren amagades a vila Denise, llogada per Espar. Maci era partidari de no dur a terme cap acci fins tenir reclutats i preparats entre 400 i 500 voluntaris, per les rivalitats entre els diferents dirigents del partit (com Daniel Cardona i Civit) per a obtenir el suport dels catalans d'Amrica i el fet que els sectors ms joves i radicals (Bandera Negra) duguessin a terme el fracassat complot del Garraf van empentar Maci a donar el vist i plau a l'operaci abans de l'esperat.

El 30 d'octubre del 1926 Maci va donar ordre de mobilitzaci i comenaren l'entrenament militar a Sant Lloren de Cerdans, on hi havia enterrades les armes.

 El judici .
Ricciotti Garibaldi result ser un agent secret de Benito Mussolini i advert de les intencions a les autoritats espanyoles, qui en van advertir a les autoritats franceses. El 4 de novembre del 1926 avortaren l'intent. Van detenir a Estagell els grups que procedents de Pars i de Tolosa de Llenguadoc es dirigien a Sant Lloren de Cerdans (on hi eren amagades les armes), mentre que a vila Denise (Prats de Moll) hi eren detinguts Maci i el seu estat major.

El 15 de novembre uns 86 reclutats foren deportats a Blgica i 42 ms foren detinguts per a ser jutjats, dels quals nou eren italians. Finalment, per, noms 17 foren duts a Pars per ser jutjats: el propi Maci, Josep Bordas de la Cuesta, Roc Boronat, Josep Carner i Ribalta, Ernest Dalmau, Josep Espar, Ventura Gassol i Rovira, Josep Moragues, els germans Josep Llus i Pere Morella, Abelard Tona i Nadalmai, Josep Rovira i Canals, Arturo Rizzoli, Mart Vilanova, Josep Fontbernat i Verdaguer, Ramon Fabregat i Arrufat i A. Coromines.

Tots 17 foren processats el 20 i el 22 de gener del 1927 a Pars. El seu advocat defensor fou Henri Torrs. Maci se'n va declarar nic responsable i va fer una declaraci de principis en nom de tots, basada ens els principis d'independncia, democrcia i revoluci. Aix va donar al procs molt de ress, de manera que fu conixer arreu d'Europa el problema de Catalunya i la figura de Francesc Maci, qui assolir el lideratge del nacionalisme catal. Finalment, tant Maci  com Garibaldi foren condemnats a sis mesos de pres, i els altres, a un mes i a pagar algunes multes.

 Enllaos externs .

 Vdeo de la histria d'Estat Catal amb imatges dels Fets de Prats de Moll;
 Els fets de Prats de Moll;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135166" title="Plymouth Acclaim" nonfiltered="209" processed="201" dbindex="55214">

El Plymouth Acclaim es un cotxe mid size fabricat per Plymouth els anys 1989 a 1995. El Acclaim era molt semblant al Dodge Spirit, aix com al Chrysler LeBaron i el Chrysler Saratoga. Al igual que el Spirit, usa la plataforma "Chrysler A", una versi derivada de la plataforma "Chrysler K". En essncia, el Acclaim substitueix al Plymouth Reliant.

 Informaci general i versions .

Mides del Acclaim

Batalla (Wheelbase): 2,624 m

Llargada (Length): 4,602 m

Amplada (Width): 1,729 m

Alada (Height): 1,358 m

Pes (Curb weight): 1262 kg

L'Acclaim estava ubicat com a vehicle econmic, i diferenciat del Spirit i LeBaron en detalls (acabats interiors i exteriors). Durant un temps Dodge y Plymouth van estar venent el mateix producte a preus semblants, mentrestant el LeBaron va vendre's al segment superior per competir amb els models de Oldsmobile i Buick.

Amb un preu de sortida d'uns 12.000 dlars a final de la seva poca, l'Acclaim era un vehicle barat per a famlies o flotes de cotxes. D'acord amb J.D. Power, l'Acclaim era el cotxe domstic ms fiable reliable.

Mecnicament el model de Plymouth gaudia d'un assortiment de motors. La versi base era un 2.5L TBI. Opcionalment hi havia un 3.0L V6 MPFI de Mitsubishi i de 1989 a 1992 un 2.5L Turbo. Al 1993, 1994 i 1995 s'ofer una versi MPFI del 2.5L.

Respecte de les transmissions, com el Dodge Spirit, gaudia d'un assortiment de caixes de canvi, per tamb eren pocs Acclaim equipats amb caixa manual.

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite A413 i Torqueflite A670
Automtica de 4 velocitats: Ultradrive A604
Manual de 5 velocitats: A523 i A568



D'aquestes, les Torqueflite son usades en els Acclaim TBI i MPFI de 4 cilindres i tamb en la versi V6 de 1993 a 1995. De 1989 a 1992 molts Acclaim V6 van equipar la transmissi Ultradrive.



L'Acclaim no ha rebut canvis molt profunds durant el seu perode de comercialitzaci. Una nova graella del radiador i algun detall d'acabat al 1993. Al 1994 per complir al requeriment n 208 del Federal Motor Vehicle Safety Standard es van actualitzar els cinturons de seguretat. Per aquests no complien amb la normativa canadenca i durantel 1994-1995 el Acclaim va seguir equipant cinturons de seguretat manuals. Al 1995 el motor 2.5L anava associat amb la caixa automtica Ultradrive.

Chrysler no ha substitut directament a l'Acclaim per un altre Plymouth. De fet, el seu substitut es el Plymouth Breeze, una versi econmica del Chrysler Cirrus.

La NHTSA ha qualificat el Spirit de 1995 amb 4 estrelles (conductor) i 3 estrelles (passatger) en el xoc frontal .

 Ancdotes .

 En un episodi de la srie Everybody Loves Raymond anomenat "The Wallpaper" el cotxe de Marie Barone que va xocar contra la casa de Raymond era un Acclaim de color gris.

 Informaci mediambiental .

En el 1993, 1994 i 1995 es va oferir una versi del motor 2.5L admet combustible E85.

 Enllaos externs .

 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/1990-to-1995-plymouth-acclaim.htm (en angls);
 http://www.allpar.com/model/acclaim.html (en angls);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135169" title="Orquestra del Gewandhaus de Leipzig" nonfiltered="210" processed="202" dbindex="55215">
 
L'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig s una orquestra simfnica amb seu a Leipzig, Alemanya. S'anomena aix per la sala de concerts on t la seva seu, el Gewandhaus ("Sala de Cotes (vestits)").

Els concerts a Leipzig daten d'inicis del segle XVIII. Primer s'oferien en cases privades, i desprs en una fonda, abans que l'orquestra es trasllads a la Gewandhaus el 1781. A principis del segle XIX, Felix Mendelssohn va ser el mestre de capella (kapellmeister). El 1885, l'orquestra es va traslladar a una nova sala de concerts, sala que va ser destruda el 1944. 

L'actual Gewandhaus s el tercer edifici amb aquest nom i va ser inaugurada el 1981. Hi ha un gran orgue a la sala, que des de fa molt temps porta el lema de l'orquestra, de 1781: res severa verum gaudium ("el verdader plaer s una seriosa empresa").

Entre els seus principals directors d'orquestra cal destacar: Arthur Nikisch, Wilhelm Furtwngler, Bruno Walter, Vaclav Neumann, i entre 1970 i 1996 Kurt Masur. Des de 1998 el director ha estat Herbert Blomstedt i l'any 2005 el va succeir Riccardo Chailly.

 Directors .
Riccardo Chailly (2005 );
Herbert Blomstedt (1998 2005);
Kurt Masur (1970 1996);
Vaclav Neumann (1964 1968);
Franz Konwitschny (1949 1962);
Herbert Albert (1946 1949);
Hermann Abendroth (1934 1945);
Bruno Walter (1929 1933);
Wilhelm Furtwngler (1922 1928);
Arthur Nikisch (1895 1922);
Carl Reinecke (1860 1895);
Julius Rietz (1847 1854);
Felix Mendelssohn (1835 1847);
Johann Adam Hiller (1827 1835);
Johann Gottfried Schicht (1810 1827);
Johann Philipp Christoph Schulz (1785 1810);
Christian August Pohlenz (1781 1785);


 Enllaos externs.
Pgina Web;
Una altra pgina web;
Article a allmusic.com;
Article;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135170" title="Kieserita" nonfiltered="211" processed="203" dbindex="55216">


La kieserita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de D.G. Kieser (1779-1826).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135171" title="Alunita" nonfiltered="212" processed="204" dbindex="55217">


La alunita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del llat alumen (alum).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135172" title="Voltaita" nonfiltered="213" processed="205" dbindex="55218">


La voltaita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del fsic itali A.G. Volta (1745-1827).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135174" title="Anguera" nonfiltered="214" processed="206" dbindex="55219">



El riu Anguera s un afluent per l'esquerra del Francol que neix prop de Sarral i desaigua al Francol a prop de Montblanc. El seu curs es troba ntegrament dins la Conca de Barber. s un riu de cabal irregular, per alhora s considerat com un dels rius de Catalunya amb un cabal biolgicament ms ben conservat i equilibrat.

El riu neix aproximadament a 1 km al sud de Sarral, a tocar de la carretera TP-2311 (Pla de Santa Maria - Sarral),  de la uni de diverses rases i barrancs que baixen de la serra de Comaverd, que separa la Conca de l'Alt Camp. Comena el seu recorregut en direcci nord-oest i, a prop d'Ollers, pren direcci sud-oest i recull les aiges del riu Vallverd, passa pels afores de Pira, on forma una gorja encaixonada de gran atractiu, travessa la carretera T-242 i, prop de la Gurdia dels Prats, travessa la carretera C-241. Segueix en direcci sud i travessa l'autopista AP-2 (E90), la carretera de Prenafeta i la variant A-27, i finalment desaigua al Francol al terme de Montblanc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135175" title="Polihalita" nonfiltered="215" processed="207" dbindex="55220">


La polihalita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del grec polis (diversos) i hal (sal).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135177" title="Anhidrita" nonfiltered="216" processed="208" dbindex="55221">


L'anhidrita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del grec anidros (sense aigua), a diferncia del guix que s que la cont.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135178" title="Natrojarosita" nonfiltered="217" processed="209" dbindex="55222">


La natrojarosita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom de la seva composici qumica i de la seva similitud amb la jarosita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135179" title="Cassiterita" nonfiltered="218" processed="210" dbindex="55223">

La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) s un dixid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, frgils i opacs; s una de les principals menes d'estany. Pot presentar aspecte masss, criptocristall, cristalls prismtics tetragonals bipiramidals, sorrenc.

 Descripci .
La cassiterita es troba en forma de cristalls prismtics curts, prims o bipiramidals. Altres hbitats en qu es pot trobar sn: massiu, granular, botrodal, o de forma arronyonada. El seu color tpic pot ser de color pards a negre, per pot ser tamb de color groguenc o sense color. La ratlla s gris, blanca o pardosca. La cassiterita s de transparent a casi opaca. La brillantor s adamantina en la cara dels cristalls i grasosa a les fractures.                                                                                                               

Formaci.
La cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. Tamb es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte.  

Identificaci. 
La cassiterita s insoluble en cids i infusible.

Utilitats.
De la cassiterita se n'extreu l'estany. Tamb s'utilitza per fer aliatges (bronze, llaut) i per fer pigments per a la cermica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135180" title="Plumbojarosita" nonfiltered="219" processed="211" dbindex="55224">


La plumbojarosita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom degut al seu contingut en plom i de la seva similitud amb la jarosita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135181" title="Celestina (mineral)" nonfiltered="220" processed="212" dbindex="55225">


La celestina s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del llat coelestis (celest).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135182" title="Festival de Salzburg" nonfiltered="221" processed="213" dbindex="55226">
El Festival de Salzburg s un important festival de msica i teatre, que se celebra a la ciutat austraca de Salzburg, ciutat on va nixer Wolfgang Amadeus Mozart. s considerat un dels festivals d'aquest tipus amb ms assistncia del mn.

El primer d'aquests festivals va tenir lloc el 1877 per va deixar-se de fer regularment des del 1910.

El 1918, en acabar la Primera Guerra Mundial, va retornar la idea de realitzar un festival al voltant de la figura de Mozart. Aix va ser possible amb l'impuls del poeta i dramaturg Hugo von Hofmannsthal, el compositor Richard Strauss, el director Max Reinhardt i el director d'orquestra Franz Schalk.

L'objectiu principal del festival durant aquests primers anys era, no solament interpretar la msica de Mozart, sin tamb recollir fons per a la construcci d'un teatre propi del festival. El 1927 va ser inaugurat el Festspielhaus, que s el teatre d'pera.

El repertori musical es concentra principalment en obres de Mozart i Strauss, per tamb els clssics vienesos, Fidelio de Beethoven, o l'pera bufa italiana. Ms endavant es van anar afegint altres obres com Tristany i Isolda de Wagner o Falstaff de Verdi. Des de 1934 fins a 1937, Toscanini va dirigir un gran nombre de representacions.

Quan el partit nazi va arribar al poder a Alemanya, el festival va adquirir un nou rol, ja que reclutava aquells artistes que eren perseguits pel govern d'Hitler. Aquest rol es va veure desprs redut entre 1938 i 1944, car una gran quantitat d'aquests artistes es trobava exiliada, o preferia no fer presentacions sota el rgim nazi. Malgrat tot, els organitzadors van aconseguir que el festival es continus realitzant durant tota la Segona Guerra Mundial.

A partir de 1946, el festival de Salzburg va comenar a convertir-se en un smbol de la identitat cultural d'ustria. Inclou al menys una pera del segle XX en totes les seves edicions, i promoou la innovaci musical a travs de la incorporaci de nous directors i compositors.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Article de l'enciclopdia aeiou;
 Informaci general del festival;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135184" title="Baritina" nonfiltered="222" processed="214" dbindex="55227">


La baritina o barita s un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del grec baris (pesat).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135186" title="Powellita" nonfiltered="223" processed="215" dbindex="55229">


La powellita s un mineral de la classe dels molibdats que rep el seu nom del geleg americ J.W.Powell (1834-1902).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135187" title="Anglesita" nonfiltered="224" processed="216" dbindex="55230">


L'anglesita s un mineral de plom de la classe dels sulfats que rep el seu nom de l'illa d'Anglesey (Gran Bretanya).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135188" title="Wulfenita" nonfiltered="225" processed="217" dbindex="55231">


La wulfenita s un mineral de la classe dels molibdats que rep el seu nom del mineralogista austrac F.X.Wlfen (1728-1805).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135189" title="Minerals classe IX" nonfiltered="226" processed="218" dbindex="55232">
Llistat de minerals de la classe IX:

 Orgnics .
A: 
Ambre

E: 
Evenkita

I: 
Idrialita

M: 
Mellita

W: 
Whewellita


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135190" title="Spanning Tree Protocol" nonfiltered="227" processed="219" dbindex="55233">
Spanning Tree Protocol (STP) s un protocol de xarxa de la segona capa OSI, (capa d'enlla de dades), que gestiona enllaos redundants (per exemple: xarxes en anell), prevenint bucles infinits de repetici de dades en xarxes que presenten configuraci redundant.
STP s transparent a les estacions d'usuari. 
Est basat en un algoritme dissenyat per Radia Perlman mentre treballava per a DEC. 
Hi ha 2 versions del STP: 
 la original (DEC STP);
 l'estandaritzada pel IEEE: IEEE 802.1D.
No sn compatibles entre s.

Els bucles infinits succeeixen quan hi ha rutes alternatives entre hosts. Aquestes rutes alternatives sn necessries degut a que, al proporcionar redundncia, donen una major fiabilitat ja que, al existir diferents enllaos, en el cas que un falli, un altre enlla pot seguir suportant el trfic de la xarxa. No obstant aix, el problema arriba ja que l'existir aquests cicles en la topologia de xarxa, les trames broadcast i multicast poden quedar-se atrapades en un cicle, al no existir cap camp TTL (Time To Leave, Temps per a sortir) en la Capa 2, tal i com succeeix en la Capa 3. Aix desperdicia ample de banda i inutilitza la xarxa. La soluci consisteix en permetre cicles fsics, per creant una topologia lgica sense cicles. STP permet noms una trajectria activa a la vegada entre dos dispositius de la xarxa (aix preveu els bucles) per mant els camins redundants com a reserva si el cam inicial falla.

Si la configuraci de STP canvia, o si un segment en la xarxa redundant arriba a ser inassolible, l'algoritme de l'arbre que l'atravessa es reconfigura i reestableix l'acoplament activant la trajectria de reserva.  Si el protocol falla, s possible que ambdues connexions estiguin actives simultniament, i aix podria donar lloc a un bucle de trfic infinit a la LAN.

Existeixen diferents variants del Spanning Tree Protocol, degut principalment al temps que tarda l'algoritme utilitzat en convergir. Una d'aquestes variants s el Rapid Spanning Tree Protocol.

L'arbre d'expansi (Spanning tree) roman efectiu fins que succeeix un canvi en la topologia. Quan aix succeeix, el protocol ho sap.
El mxim temps de duraci de l'arbre d'expansi s de cinc minuts. 
Quan succeeix un d'aquests canvis, el pont arrel actual redefineix la topologia de l'arbre d'expansi o s'escull un nou pont arrel.

Funcionament.
Aquest algoritme canvia una xarxa fsica amb forma de malla, en la que es poden formar bucles, per una xarxa lgica en arbre en la que no es pot produir cap bucle. 
Els ponts de xarxa es comuniquen mitjanant missatges de configuraci anomenats Bridge Protocol Data Units (B.P.D.U). 

El protocol estableix identificadors per pont i escull el que t la prioritat ms alta (el nmero ms baix de prioritat numrica) es constitueix en el pont arrel. Aquest pont arrel establir el cam de menor cost per a totes les xarxes; cada port t un parmetre configurable: el Span path cost. Desprs, entre tots els ponts que connecten un segment de xarxa, s'escull un pont designat, el de menor cost (en el cas que hi hagi el mateix cost en dos ponts, s'escull el que tingui el menor identificador), per a transmetre les trames cap a l'arrel. En aquest pont designat, el port que connecta amb el segment, s el port designat i el que ofereix un cam de menor cost cap a l'arrel, el port arrel. Tots els altres ports i camins sn bloquejats. 

Elecci del pont arrel.
La primera decisi que prenen tots els switches de la xarxa s identificar el pont arrel ja que aix afectar el flux de trfic.

Quan un un switch es posa en marxa, suposa que s el switch arrel i envia les BPDU que contenen la direcci MAC de si mateix tant en el ID arrel com en el emissor.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135191" title="Llac de Texcoco" nonfiltered="228" processed="220" dbindex="55234">
El llac de Texcoco formava part d'un sistema de llacs, actualment en procs d'extinci, situats al sud-oest de la vall de Mxic, al centre del pas. El procs de dessecaci dels llacs va comenar des de temps prehispnics. La ciutat de Tenochtitlan es va construir sobre una illa enmig d'aquest llac i es va estendre sobre aquest (de poca profunditat) per mitj d'un sistema de chinampes, illes artificials utilitzades com a terres de cultiu i per construir poblats. Els asteques van separar les aiges dolces dels llacs del sur de les aiges salades dels llacs del nord amb la construcci de dics que alhora protegien la ciutat d'inundacions. Durant el setge de Tenochtitlan, en la conquesta de Mxic, els conqueridors van destruir els dics. Els segles segents, els pobladors van preferir dessecar o drenar el llac per evitar les contnues inundacions. Al comenament del segle XX, el president Porfirio Daz va inaugurar un sistema artificial de drenatge que impedeix el creixement dels sistemes d'aigua de la vall i els uneix artificialment a la conca del riu Pnuco. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135194" title="Bota d'Or Adidas" nonfiltered="229" processed="221" dbindex="55235">
La Bota d'Or Adidas s el premi que es lliura al mxim golejador de cada edici de la Copa del Mn de futbol. Es atorgat per l'organitzaci d'aquest esdeveniment des de la Copa del Mn 1982. 

Des dels inicis del torneig, el ttol de golejador ha estat un dels ms cobejats i respectats, per noms en 1982 va ser institut oficialment. A causa dels errors en els registres dels primers tornejos, existeix discrepncia sobre les xifres d'alguns jugadors, existint fins al dia d'avui dubtes sobre la quantitat de gols anotats per Old ich Nejedl, Lenidas da Silva, Ademir i Draan Jerkovi , entre altres. Exemple d'aix, s que solament en novembre de 2006, la FIFA va reconixer oficialment un cinqu gol a Nejedl que el va deixar com a nic mxim golejador de la Copa del Mn 1934. 

Des de 1982, la FIFA i Adidas han atorgat el premi de manera oficial. Noms en dues oportunitats el guanyador d'aquest trofeu ha assolit guanyar el campionat: l'itali Paolo Rossi en 1982 i el brasiler Ronaldo en 2002. A ms, ambds han estat els nics a guanyar tamb la Pilota d'Or, encara que noms Rossi va obtenir ambds premis en el mateix torneig. 

La segent taula mostra els jugadors acreditats amb el ttol de mxim golejador i, des de 1982, amb la Bota d'Or.






En la Copa del Mn 2006, es van instituir, a ms, la "Bota de Plata" i la "Bota de Bronze", per als jugadors en el segon i tercer lloc de l'estadstica de golejadors. Per a aix, el criteri de selecci es basa primerament en qui anota ms gols, en segon lloc pel major nombre d'assistncies de gol i finalment per qui menys minuts va jugar. 

La segent taula mostra els jugadors que han guanyat les botes d'or, plata i bronze.



Enllaos externs.
FIFAworldcup.com;
FIFA.com;

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135196" title="Pilota d'Or Adidas" nonfiltered="230" processed="222" dbindex="55236">
La Pilota d'Or Adidas s el premi que es lliura al millor jugador de cada edici de la Copa del Mn de futbol. Es atorgat per l'organitzaci d'aquest esdeveniment des de la Copa del Mn 1982.

Durant la disputa del campionat, la FIFA crea una llista amb els 10 millors jugadors de l'esdeveniment al seu judici. Els jugadors d'aquesta llista sn posteriorment votats pels representants de la premsa especialitzada. La Pilota d'Or s lliurat al que hagi obtingut ms vots, mentre que la Pilota de Plata i la Pilota de Bronze sn per al segon i tercer respectivament. 

El procs d'elecci ha estat criticat en les ltimes edicions, car s realitzat previ a la disputa de la final del campionat. Aix ha provocat que alguns jugadors hagin estat electes, per en la final del torneig hi ha un altre que destaca ms o simplement el triat no complix amb les expectatives.



Enllaos externs.
FIFAworldcup.com;
FIFA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135197" title="Premi Lev Yashin" nonfiltered="231" processed="223" dbindex="55237">
El Premi Lev Yashin s el reconeixement que es lliura al millor porter de cada edici de la Copa del Mn de futbol. Es atorgat per l'organitzaci d'aquest esdeveniment des de la Copa del Mn 1994. Aquest trofeu s entrega en honor al llegendari porter sovitic Lev Yashin.



Enllaos externs.
FIFAworldcup.com;
FIFA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135198" title="Premi Gillette al millor jugador jove" nonfiltered="232" processed="224" dbindex="55238">
El Premi Gillette al millor jugador jove s el reconeixement que es lliura al millor jugador menor de 21 anys de cada edici de la Copa del Mn de futbol. Es atorgat per l'organitzaci d'aquest esdeveniment des de la Copa del Mn 2006.



Enllaos externs.
FIFAworldcup.com;
FIFA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135199" title="Premi FIFA Joc Net" nonfiltered="233" processed="225" dbindex="55239">
El Premi FIFA Joc Net (FIFA Fair Play) s el reconeixement que es lliura a l equip amb el rcord de joc net de cada edici de la Copa del Mn de futbol. Es atorgat per l'organitzaci d'aquest esdeveniment des de la Copa del Mn 1978. Per a aquest premi, noms es consideren als equips que passen a la segona fase.



Enllaos externs.
FIFAworldcup.com;
FIFA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135200" title="Premi a l?Equip Ms Entretingut" nonfiltered="234" processed="226" dbindex="55240">
El Premi a l'Equip Ms Entretingut del Torneig ha estat triat a travs de votaci popular. s el trofeu que es lliura, triat a travs de votaci popular, cada edici de la Copa del Mn de futbol. S entrega des de la Copa del Mn 1994.



Enllaos externs.
FIFAworldcup.com;
FIFA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135205" title="Vicen Riera Llorca" nonfiltered="235" processed="227" dbindex="55241">
Vicen Riera Llorca (Barcelona, 1903 - Pineda de Mar, Maresme, 1991) fou un escriptor i periodista catal. Desprs de la Guerra Civil va viure a l'exili; primer a la Repblica Dominicana i desprs a Mxic. En aquest darrer pas va publicar, l'any 1946, la que s la seva novella ms coneguda (i, de fet, la primera que va escriure): Tots tres surten per l'Ozama. Aquest llibre narra les aventures dels catalans exiliats a les Amriques, com va fer ms endavant amb llibres de memries o d'investigaci com ara: El meu pas pel temps o Els exiliats catalans a Mxic. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1985.

Abans de la Guerra Civil, havia collaborat com a ninotaire a les publicacions L'Esquella de la Torratxa i La Rambla. A Mxic, contribuiria amb la revista Don Timorato. En tant que periodista, va treballar amb els diaris: Justcia Social, L'Opini, La Rambla, La Campana de Grcia (abans de la guerra) i amb Full catal (Mxic), La Nostra Revista (Mxic), Pont Blau (Mxic), Ressorgiment (Buenos Aires), Catalunya (Buenos Aires), Germanor (Santiago de Xile), Quaderns de l'exili (Mxic), El Poble Catal (Mxic), Lletres (Mxic), Veu Catalana (Mxic), El Pont (Barcelona).

Obra.
Narrativa.
1946 Tots tres surten per l'Ozama;
1946 Giovanna i altres contes;
1968 Roda de malcontents;
1970 Joc de xocs;
1970 Amb perms de l'enterramorts;
1972 Fes memria, Bel;
1972 Oh, mala bstia!;
1974 Qu vols, Xavier?;
1976 Canvi de via;
1979 Plou sobre mullat;
1979 Aix aviat far figa;
1984 Torna, Ramon;
1985 Tira cap on puguis;
1987 Tornar o no tornar;
1991 Estiu a Pineda;
1995 Georgette i altres contes;

No ficci.
1955 Catalunya en la Corona d'Arag;
1971 Nou obstinats;
1979 El meu pas pel temps;
1993 Epistolari Joan Fuster-Vicen Riera Llorca;
1994 Els exiliats catalans a Mxic;

Teatre.
1979 La sorpresa de Berta;

Premis literaris.
1970 Prudenci Bertrana per Amb perms de l'enterramorts;
1971 Premi Crtica Serra d'Or per Amb perms de l'enterramorts;
1971 Sant Jordi per Fes memria, Bel;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
Pgina de l'autor a Lletra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135206" title="Sequer" nonfiltered="236" processed="228" dbindex="55242">
A la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci, rep la denominaci especfica de sequer l'esplanada que hi ha davant de les cases de camp i s el lloc on el ram es colloca sobre canyissos i s'exposa a l'acci directa del sol a fi que l'asseque i el convertisca en pansa.

Estores i canyissos.

Antigament, el ram s'assecava posat damunt d'estores d'espart, que van ser substitudes per canyissos al segle XIX. Cada canys est format per una successi de 75 canyes unides i reforades perpendicularment per 6 canyes travesseres, collocades entre si a una distncia d'uns 30 centmetres. Per regla general, un canys t les dimensions de 2 x 1'25 metres. Les canyes van unides per cordell fet d'espart picat.

La disposici dels canyissos al sequer.

Acabat d'escaldar el ram en l'aigua bullent de la caldera, s'aboca sobre el canys i, desprs, se l'escampa de manera uniforme sobre aquesta superfcie. Tot seguit, entre dos pansers el porten al sequer, i posen 5 pilonets de forma cbica  -un al mig i els altres quatre a cada cant del canys- , que evitaran que el ram s'esclafe quan els canyissos en cas de pluja es disposen un sobre l'altre formant una pila. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135212" title="Batalla d'Aspern-Essling" nonfiltered="237" processed="229" dbindex="55245">

La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austraques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalici, un dels conflictes de les guerres napoleniques. Napole intent creu el Danubi a l'altura de Viena, per els francesos i els seus aliats van caure derrotats davant de l'exrcit de l'arxiduc Carles Llus d'ustria. 

El mes de maig de l'any 1809 l'emperador tenia el control de la ciutat de Viena malgrat que la ciutat es trobava allada arran de la destrucci dels diversos ponts que creuaven el Danubi. Alhora, l'arxiduc Carles Llus d'ustria es trobava a les immediacions de Bisamberg amb l'exrcit austrac. Les intencions incials de l'exrcit francs eren les de creuar el Danubi en pes i la tctica escollida era la construcci d'un cap de pont a travs d'una de les moltes illes ubicades al centre del riu, l'illa de Lobau. Aix, la nit del 19 al 20 de maig les tropes franceses ocuparen l'illa de Lobau, la nit segent un contingent nombrs de l'exrcit francs creu el riu i s'ubic a la ribera oriental esquivant un enfrontament directe amb les tropes austraques.

Malgrat les informacions que diriament Napole Bonaparte rebia d'atacs a la seva retagurdia al Tirol i a Bohmia, l'emperador no s'intimid i concentr 40.000 soldats a la plana de Marchfeld, l'escenari on es desenvoluparia la batalla de Wagram el mes segent.

Les tropes austraques no havien oposat resistncia a les darreres maniobres franceses preperant-se per presentar batalla en un escenari ms favorable. La intenci de l'arxiduc era clara, pretenia espera el creuament dels 40.000 homes que Napole havia concentrat a les immediacions de Viena per sense que cap altra batall francs pogus socorre'l. L'emperador havia assumit el risc per havia reunit totes les forces possibles sobre Marchfeld, aix situ l'exrcit cara al nord en direcci al Danubi i dues ales, una a l'esquerra en direcci a la localitat d'Aspern, i una a la dreta en direcci a la localitat de Essling.

Els generals Hiller, Bellegarde i Hohenzollern atacarien la localitat d'Aspern i Rosenberg la d'Essling enfrontant-se d'aquesta manera a les tropes napoleniques sumant-hi la presncia de la cavalleria austraca al centre del combat. Durant el dia 21 els ponts es convertiren en ms insegurs amb forta violncia a l'entorn del riu i amb esdevenint un constant pas de tropes franceses.

Finalment, la batalla comen a Aspern; el general Hiller inici les primeres maniobres en contra del poblat per el general Massna aguant les escomeses i mantigu les posicions de la mateixa manera que havia fet a la batalla de Marengo de 1800. Al comenament d ela nit les posicions franceses eren intactes i els austracs nicament havien ocupat les primeres cases d'Aspern. Mentrestant, la infanteria situada entre els dos pobles es dirig als combats d'Aspern. Malgrat aix, Napole es dirig al centre de la plana de Marchfeld atacant les posicions d'artilleria austraca que atacaven Aspern. Finalment, els francesos hagueren de recular a les seves posicions inicials.

A la vegada, la vila d'Essling s'havia convertit en un nou camp de batalla. Els cuirassats francesos van efectuar fortes crregues contra el flanc austrac de Rosenberg. Rosenberg decid resistir tot i la inferioritat numrica i grcies a aquest fet els francesos no pogueren ocupar la vila. 

A Aspern la batalla havia arribat al cos a cos. La situaci era catica i malgrat els intents d'aportar ms homes per part dels francesos per derrotar definitivament als austracs aquests esforos no reeixiren. A l'alba del dia 22 es reinici la batalla, Andr Massna aconsegu expulsar els austracs d'Aspern mentre a Essling, Lannes ocupava la vila reforant-la grcies a la divisi de Sant Hilari. Ara b, Hiller i Bellegarde llenaren un atac sobre Aspern en qu aconseguiren ocupar la poblaci i expulsar els francesos. 

Al mateix moment, Napole llenava un atac al centre de l'exrcit austrac aconseguint trencar el flanc dret de Rosenberg i de Hohenzollern aconseguint prcticament la batalla. En aquest moment, l'arxiduc Carles en un moment crtic pels austracs decid emprar la reserva de tropes liderant-les personalment. Les tropes austraques aconseguiren de cop ocupar les viles d'Aspern i Essling, la retirada francesa fou crtica i sin hagus estat per l'extenuaci de les tropes austraques el cost d'aquesta batalla hagus estat ms que significatiu per l'emperador. 

Els francesos perderen 21.000 homes dels 90.000 que tenien a la seva disposici. Aspern-Essling fou la primera gran derrota de l'emperador. Les derrotades forces franceses s'establiren a l'illa de Lobau i no retornaren a Viena esperant una nova ocasi per atacar els austracs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135213" title="Valena (desambiguaci)" nonfiltered="238" processed="230" dbindex="55246">



Geografia:
a Frana:
Valena o Valence, municipi de la regi Roine-Alps.
Valena d'Agen o Valence, municipi de la regi Migdia-Pirineus.
a Brasil:
 Valena, municipi de l Estat de Bahia.
 Valena, municipi de l Estat de Rio de Janeiro.
a Portugal:
 Valena o Valena do Minho, municipi del districte de Viana do Castelo.
Vegeu tamb Valncia (desambiguaci)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135217" title="Llac de Valencia" nonfiltered="239" processed="231" dbindex="55248">
 

El Llac de Valencia o Llac de Tacarigua s el segon llac d'aigua dola natural en importncia de Veneuela desprs del Llac de Maracaibo. Es troba emplaat en una fossa tectnica coneguda com Graben de Valencia que es troba entre la Cordillera de la Costa i la Serrana del Interior. La conca s de tipus endorreica i cobreix 3.150 quilmetres quadrats. En general, la conca del Llac de Valencia s tamb coneguda popularment com los Valles de Aragua. En l'actualitat el llac t una extensi de 344 quilmetres quadrats. En les seves ribes s'aixequen importants centres urbans de Veneuela com sn: Valencia, Maracay, Mariara i San Joaqun. 

Les seves ribes van ser centre d'una cultura indgena molt important a Veneuela. En les acaballes del segle XVIII va ser visitat per Alexander von Humboldt. 

La conca del Llac de Valencia, de tipus endorreica, rep aportis d'aigua de nombrosos corrents fluvials de curs curt, entre les quals destaquen els rius Gige, Turmero, Maracay, Cabriales, Los Guayos i Aragua, que s el ms important. Geolgicament, el llac s bastant jove, aproximadament d'una edat pre-plistocena o plistoc mig. Al llarg de la seva histria el nivell de les seves aiges ha fluctuat significativament, especialment arran del fenomen de captura del riu Tuy (que abans drenava cap al Llac de Valencia) pel llit actual d'aquest riu que drena ara cap al Carib, el que va donar origen al dessecament progressiu de les seves aiges i a la formaci extenses plancies de sediments lacustres que converteixen les seves riberes en importants centres agrcoles. 

No obstant aix, en l'actualitat s'est agreujant el problema de l'augment del nivell del llac, a causa del trasvassament de les aiges de la conca de l Orinoco (embassaments de Pao Cachinche i Pao La Balsa, en el riu Pao) que es fa cap a la conca endorreica del Llac de Valencia, sense haver fet els canals de drenatge per a les aiges sobrants amb la finalitat de treure-les de la conca abans que arribin a un nivell inferior al de sortida de la conca per gravetat, per l'antic curs del riu Cabriales. Com a conseqncia d'aix, els nivells de contaminaci de les seves aiges tamb han vingut augmentant a causa de la important industrialitzaci de les ciutats de Maracay i Valencia, les aiges servides de les quals sn abocades directament al llac sense tractament previ, el que fa poc atractiu el desenvolupament d'activitats turstiques o recreatives.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135218" title="Festival de Bayreuth" nonfiltered="240" processed="232" dbindex="55249">
El Festival de Bayreuth a Bayreuth, Alemanya est dedicat a la representaci anual d'peres del compositor alemany Richard Wagner. El mateix Wagner va concebre i promoure la idea d'un festival especial per mostrar les seves prpies obres, en especial la tetralogia L'anell del nibelung i Parsifal.

Les representacions tenen lloc en un teatre dissenyat expressament per al festival, la Festpielhaus. Wagner va supervisar personalment el disseny i la construcci del teatre, que acollia nombroses innovacions arquitectniques a fi de donar cabuda a les immenses orquestres per a qui Wagner va escriure la seva visi particular del que hauria de ser el muntatge.

El festival s'ha convertit en un pelegrinatge per als entusiastes wagnerians, que solen esperar anys per aconseguir unes entrades.


 Orgens del festival .

Els orgens del Festival es centren en l'inters que el propi Ricahrd Wagner tenia en comptar amb independncia financera. L'empitjorament de la seva relaci amb el seu patr, Llus II de Baviera, va comportar que abandons Munic, on al principi tenia planejat celebrar el festival. Desprs es va interessar per Nuremberg, lloc que hauria reforat la significaci de les seves obres, com Els mestres cantaires de Nuremberg. Finalment, aconsellat per Hans Ritcher, apost per Bayreuth, localitzaci que comptava amb tres grans avantatges:
 La ciutat comptava amb un esplndid escenari: el teatre d'pera construt per a Marcgravi Fredericky la seva dona Friederike Sophie Wilhelmine, germana del rei prussi Frederic el Gran el 1747. Amb el seu ample aforament i la seva excellent acstica, el teatre era l'ideal per al propsit de Wagner. ;
 La ciutat de Bayreuth es trobava fora de les regions en les quals Wagner ja no possea els drets d'interpretaci de les seves obres, que havia venut el 1864 per alleugerir els seus problemes financers.
 La ciutat no tenia una vida cultural que pogus competir amb el talent artstic de Wagner. Una vegada inaugurat, el festival seria la principal atracci en el desrtic entorn cultural de Bayreuth.

L'abril de 1870, Wagner i la seva dona, Cosima, van visitar Bayreuth, trobant inadequada el teatre d'pera. Es va construir pensant en les orquestres barroques del segle XVIII, i no podia acomodar els complexos muntatges i les grans orquestres que requerien les peres wagnerianes. Tanmateix, les autoritats es van mostrar disposades a la construcci d'un teatre totalment nou, i es va programar la inauguraci del festival per a 1873. Desprs d'una reuni estril per finanar el projecte a la primavera de 1871 amb el Canceller alemany, Otto von Bismarck, Wagner es va embarcar en una gira per recollir fons per tot el pas.

En un primer moment el pblic no es va mostrar gaire entusiasmat. Aix, per fer front a l'esfor econmic, que incloa la construcci d'un nou teatre, Wagner va seguir el consell del seu amic i admirador Emil Heckel i va promoure la constituci de nombroses societats wagnerianes per sufragar el festival. Entre altres llocs es van formar societats a Leipzig, Berln i Viena.

Malgrat l'atractiu de la proposta, basat en el rol que dins la cultura alemanya ocupava Wagner, les societats i altres fonts de finanament no assoliren els fons necessaris per a finals de 1872. Wagner va decidir llavors tractar de nou amb Bismarck l'agost de 1873, sent-li de nou denegats els fons.

Desesperat, Wagner es va dirigir al seu antic patr, Llus II, qui malgrat tot finalment va accedir a donar-li suport financer. El gener de 1874 va comenar la construcci del teatre dissenyat per Gottfried Semper. El debut planejat per a 1875 va haver de posposar-se un any a causa de la construcci del teatre i altres retards.


 Els primers anys .

Des de la seva inauguraci el 1876, el festival de Bayreuth es va convertir en tot un esdeveniment sociocultural. Van assistir al festival caps d'estat com el Kaiser Guillem I, Pere II del Brasil, Llus II (en secret, probablement per evitar al kaiser) i membres de la noblesa, a ms del filsof Friedrich Nietzsche; i grans compositors contemporanis del seu director com Anton Bruckner, Edvard Grieg, Piotr Ilitx Txaikovski i Franz Liszt.

En el terreny artstic, el festival va ser un xit rotund. "El que s'ha esdevingut a Bayreuth s una cosa que els nostres nts i els seus fills continuaran recordant" segons va escriure Txaikovski en qualitat de corresponsal rus. Tanmateix l'aspecte financer era desastrs, i el festival no va comenar a obtenir beneficis fins i tot bastants anys desprs de la seva inauguraci. Wagner es va veure obligat a celebrar el festival un segon any consecutiu i va viatjar a Londres per dirigir una srie de concerts tractant de palliar el dficit. Malgrat els seus problemes econmics el festival en els seus primers anys, el festival va poder continuar celebrant-se grcies a subvencions estatals i donacions d'influents wagnerians, incls Llus II.

Des dels seus comenaments, el festival va atreure els solistes ms prestigiosos i directors, que en moltes ocasions van prestar els seus serveis de manera gratuta. Entre aquests hi havia Hans Ritcher, que va dirigir el primer cicle de l'Anell el 1876. Un altre va ser Hermann Levi, personalment elegit per Wagner per dirigir el debut de Parsifal em 1882. Levi, fill d'un rab, es va convertir en el principal director del festival les segents dues dcades. Felix Mottl, que particip a Bayreuth de 1876 a 1901, va dirigir Tristany i Isolda el 1886.

Fins a la dcada de 1920, les representacions del festival s'executaven estrictament d'acord a la tradici establerta sota el mecenatge de Luis II. No es va suprimir ni una nota de les llargues peres wagnerianes. Wagner solia insistir a utilitzar animals vius a l'escenari a les parts de les seves peres que els esmentaven, tradici, que va continuar la seva esposa Cosima Wagner. D'aquesta manera, el pblic va veure desfilar per l'escenari els ramats d'ovelles de Fricka, els corbs de Wotan i l's i la granota del Sigfrid. Les filles del Rin oscillaven per l'aire, mentre Wagner dirigia, grcies a uns cables camuflats com a "aiges" blau-verdoses que queien del sostre del muntatge.

 El festival durant el Tercer Reich .

En la dcada de 1920, Winifred Wagner (que va dirigir el festival desprs de la mort del seu marit Siegrfried el 1930) es va convertir en seguidora i amiga propera d'Adolf Hitler. Grcies a aquesta amistat, el festival va mantenir la seva independncia artstica durant el Tercer Reich, mentre que altres teatres van ser polticament instrumentalitzats. Irnicament, Hitler assit a representacions que incloen cantants jueus i estrangers, molt desprs que se'ls prohibs actuar a tots els teatres germnics. La influncia de Winifred va servir fins i tot perqu Hitler escrigus al director antifeixista itali Arturo Toscanini, perqu dirigs en el festival; Tosacanini, per descomptat, va rebutjar. De 1933 a 1942 el director va ser gaireb sempre Karl Elmendorff.

Precisament durant el Tercer Reich el festival va trencar amb la tradici per primera vegada, abandonant les deteriorades composicions del segle XIX ideades per Wagner. Hi va haver moltes protestes, tamb de prestigiosos directors com Toscanini i Richard Strauss i de familiars del mateix Richard Wagner. Per a molts, qualsevol canvi era una profanaci de l'herncia deixada pel mestre. Malgrat tot, Hitler va aprovar els canvis, facilitant el cam de posteriors innovacions que es donarien en les segents dcades.

Durant la guerra, el control del festival va passar al partit nazi, que va continuar programant peres, destinades a distreure als soldats ferits en el front. Els soldats es veien obligats a escoltar conferncies prvies a les representacions, i molts trobaven avorrit el festival. A causa de la seva condici d'"hostes del Fhrer", no hi va haver queixes.


 El Nou Bayreuth .

Els bombardeigs aliats van destruir al voltant de dos teros de Bayreuth, encara que afortunadament el teatre va quedar intacte. En acabar la guerra, Winifred Wagner es va veure obligada a deixar la direcci del festival acusada de collaboracionisme amb el partit i el rgim nazi. Els actius del festival de Bayreuth i la seva direcci van recaure en els seus dos fills, Wolfang i Wieland. Les representacions es van reprendre el 1951 desprs d'un perode en qu va servir de teatre per a soldats nord-americans.

Sota la direcci de Wieland Wagner, el "Nou Bayreuth" es va embolicar en una nova era, revolucionria en molts aspectes. Van quedar enrere tots els decorats elaborats naturalistes, que van deixar pas a nous muntatges de tall minimalista. En comparaci, els canvis d'entreguerres semblaven inspids i convencionals. Per primera vegada en la seva histria, el pblic va esbroncar en finalitzar les representacions. Wieland va ser especialment criticada per la producci dels Mestres Cantaires de 1956. Molts crtics conservadors ho van veure com una humiliaci a la sacra tradici germnica.

Wieland defensava els canvis com un intent de crear un "escenari invisible" que permetria a l'audincia experimentar tots els aspectes psico-socials del drama sense les distraccions dels decorats elaborats. Tamb s'ha especulat que despullant les obres de Wagner dels seus elements histrics i germnics, Wieland intentava distanciar el festival del seu passat nacionalista i crear noves produccions amb un atractiu universal.Con el temps, molts crtics van arribar a apreciar la bellesa nica de les reinterpretacions que Wieland va fer de les obres del seu avi.

Les innovacions de Wieland van donar lloc a comparacions amb qu al seu dia va introduir Wolfang, que van ser unnimement ratllades de poc inspirades per la crtica. Si les de Wieland eren radicals, les de Wolfang eren "regressives". Encara que minimalista en principi, els muntatges de Wieland van ressuscitar molts dels elements romntics i naturalistes de les produccions pretrites. Aix, la prematura mort de Wieland el 1966, en va deixar molts amb dubtes sobre el futur del festival. Es va comenar a qestionar l'hegemonia de Bayreuth sobre la resta d'peres alemanyes, i es va arribar a suggerir que es traslladessin produccions noves i ms interessants a altres ciutats.

El 1973, superat per aclaparadors crtiques i disputes familiars, el festival i els seus actius van ser transferits a una de nou creada Fundaci Richard Wagner, el consell de direcci de la qual incloa membres de la famlia Wagner a ms d'altres nomenats per l'estat. Wolfgang Wagner va conservar la presidncia de l'administraci, la seva idonetat per al crrec mai no ha estat qestionada.


 El taller de Bayreuth .

Mentre Wolfgang Wagner continuava administrant el festival, a comenaments dels setanta, la producci de les obres va passar a les mans d'una srie de nous directors, que Wolfgang va batejar Werkstat Bayreuth (El taller de Bayreuth). La idea era convertir el festival en un laboratori d'pera, donant l'oportunitat als directors d'experimentar amb nous mtodes de representaci. El canvi va venir imposat per la necessitat, ja que era impossible per a Wolfgang administrar i dirigir el Festival simultniament. A ms, era una oportunitat per renovar-se amb cada producci, en lloc de seguir representant les mateixes peres a la manera tradicional any rere any. Ingmar Bergman, que va produir una versi sueca del clssic de Mozart, La flauta mgica, va rebutjar una invitaci per dirigir el festival.

La producci ms reeixida del Werkstat Bayreuth va ser el Cicle centenari de l'Anell, sota la direcci del francs Patrice Chereau. Chereau va utilitzar un muntatge del segle XIX renovat, seguint la interpretaci de George Bernard Shaw, que veia l'Anell com a una obra de carcter social sobre l'explotaci de la classe obrera pels rics capitalistes del segle XIX. L'audincia es va veure dividida entre aquells que van considerar l'obra una ofensa i aquells que la van considerar com el millor cicle de l'Anell mai no produt. La polmica no tenia precedents en la histria del festival. Les actuacions al contrari, van ser aclamades com una de les millors mai no vistes en la histria de l'pera.

Altres grans directors que van participar en el Werkstat Bayreuth van ser Jean-Claude Ponnelle, Sir Peter Hall, de la Royal Shakespeare Company i la parella formada per Goetz Friedrich i Harry Kupfer, ambds de l'Opera Estatal de Berln, a l'antiga RDA. Finalment, la decisi de Wolfgang de rejovenir Bayreuth amb directors experimentals ha restablert sens dubte la reputaci del festival com el lder mundial en l'pera wagneriana.

 Bayreuth el el segle XXI .

El Festival segueix sota la direcci de Wolfgang Wagner, que no hi renuncia malgrat el suport dels 21 membres del Consell de directors cap a la seva primognita Eva Wagner-Pasquier. Wagner planeja traspassar la direcci a la seva segona filla i a la seva segona dona, Gudrun.

Malgrat les lluites internes pel seu control, el festival continua atraient milers de visitants cada estiu. La demanda, d'unes 500.000 peticions, supera amb escreix a l'oferta (58.000 entrades); el temps d'espera s d'entre 5 i 10 anys, amb certes excepcions per a donants del Festival, patrons famosos del mateix i entusiastes wagnerians.

La producci de l'Anell es renova cada 5-7 anys, seguida d'un any en qu no es representa. Els anys en qu representa l'Anell, ho fa acompanyada d'altres peres. L'ltima producci de la tetralogia es va estrenar el 2006, obra de Tankred Dorst.


 Altres enllaos .
 www.wagnermania.com;
 Bayreuth Festival (en alemany);
 Procs per obtenir entrades;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135220" title="Bayreuth" nonfiltered="241" processed="233" dbindex="55250">

Bayreuth, ciutat de Baviera a la vorera del riu Main. T uns 70.000 habitants .

La ciutat s coneguda per la seva relaci amb el compositor Richard Wagner qui va viure a Bayreuth des de 1872 fins a la seva mort el 1883. La casa de Wagner, Wahnfried, es va construir a la ciutat grcies al patrocini del rei Llus II de Baviera i s'ha convertit en un museu wagneri. 


A la zona nord de la ciutat es troba el Festspielhaus, un teatre d'pera construt especialment per representar les obres de Wagner. Les estrenes de les obres L'anell del nibelung i Parsifal van tenir lloc en aquest teatre. Cada any se celebra a la ciutat el Festival de Bayreuth dedicat a la representaci d'peres del compositor alemany.

Aquesta ciutat tamb s coneguda per la seva universitat (Universitt Bayreuth), especialitzada en economia i medi ambient.


 Llocs d'inters .

El castell nou;
El Festspielhaus seu del Festival de Bayreuth;
Museu dedicat a Richard Wagner;
Museu Jean-Paul;
Teatre d'pera, construt en el segle XVIII en estil barroc;


 Ciutats agermanades .
  Annecy, Frana;
  Rudolstadt, Turngia, Alemanya;
  La Spezia, Itlia;


 Enllaos externs .

 http://www.uni-bayreuth.de/;
 http://www.bayreuth.de/;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135223" title="Eugeni de Beauharnais" nonfiltered="242" processed="234" dbindex="55251">


Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (Pars 1781 - Munic 1824). Fill adoptiu de l'emperador Napole Bonaparte, fou creat pel seu pare adoptiu membre de la famlia imperial amb el tractament d'altesa imperial per no hereu al tron francs.

Nascut a Pars el dia 3 de setembre de 1781 essent fill del vescomte Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie i germ d'Hortense de Beauharnais, reina d'Holanda. 

El vescomte de Beauharnais fou executat en el marc del Gran Terror del perode revolucionari francs. Arran d'aquest fet i com a conseqncia de l'amistat que unia els vescomtes de Beauharnais i el jove general Napole Bonaparte, aquest l'adopt i en fou el seu mentor. 

Eugeni es cas l'any 1806 a Munic amb la princesa Amlia de Baviera, filla del rei Maximili I Josep de Baviera i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella tingu cinc fills:

 SAR la princesa Josepa de Leuchtenberg, nada a Mil el 1807 i morta a Estocolm el 1876. Es cas amb el rei scar I de Sucia.

 SAR la princesa Eugnia de Leuchtenberg, nada a Mil el 1808 i morta a Hechingen el 1847. Es cas amb el prncep Frederic de Hohenzollern-Hechingen.

 SAR el prncep August de Leuchtenberg, nat a Mil el 1808 i mort a Lisboa el 1835. Es cas amb la reina Maria II de Portugal.

 SAR la princesa Amlia de Leuchtenberg, nada a Mil el 1812 i morta a Lisboa el 1873. Es cas amb el rei Pere IV de Portugal.

 SAR la princesa Teodora de Leuchtenberg, nada a Munic el 1814 i morta a Stuttgart el 1857. Es cas amb el duc Guillem d'Urach.

 SAR la princesa Carolina de Leuchtenberg, nada i morta a Munic el 1816.

 SAR el prncep Maximili de Leuchtenberg, prncep Romanovsky, nat a Munic el 1817 i mort a Sant Petersburg el 1852. Es cas amb la gran duquessa Maria de Rssia.

La primera campanya en qu particip Eugeni de Beauharnais fou la dedicada a reprimir unes revoltes internes originades al departament atlntic de la Vende. Aviat, per, la influncia de la seva mare li permet torn a Pars.

A les campanyes italianes de 1796 - 1797 hi fou enviat com ajuda de camp del seu pare adoptiu, el general Napole Bonaparte, posteriorment tamb l'acompany en la Campanya d'Egipte, essent ferit al Setge d'Acre de 1799.

A la tardor de 1799 torn a Pars ajudant a la reconciliaci marital entre el seu pare adoptiu i la seva mare, Josefina de Beauharnais. Quan el general Bonaparte fou elevat a la categoria de cnsol, Eugeni esdevingu capit en la gurdia personal de Bonaparte. Poc temps desprs d'aquest ascens prengu part a la Batalla de Marengo de 1800.



Durant les Guerres de la Primera Coalici, Eugeni comand l'exrcit francs a Itlia amb el consell del general MacDonald. Lluit i perd a la Batalla de Sacile davant de l'arxiduc Joan d'ustria. Malgrat aquesta derrota, la posterior victria militar en contra dels austracs a la Batalla de Raab fu que el balan de Beauharnais fos positiu. 

L'any 1804 amb la proclamaci de l'imperi per part de Bonaparte fou inscrit com a membre de la famlia imperial amb el tractament d'altesa imperial atorgant-li el ttol de prncep de Frana. El 5 de juny de 1805 fou nomenat virrei d'Itlia.

El dia 12 de gener de 1806 fou adoptat oficialment per l'Emperador malgrat que fou excls per llei de la successi dinstica. Tot i aix, se li conced la successi al reialme d'Itlia en el cas que no hi hagus un segon fill mascle en la descendncia directa de Napole Bonaparte. Aix, el mes de desembre de 1806 se li conced el ttol de Prncep de Vencia que fou institut per decret el dia 30 de mar de 1806 desprs que la Repblica de Vencia fos unida a l'Itlia napolenica.

Napole tamb el fu hereu del Gran Ducat de Frankfurt l'any 1810 com a successor de l'arquebisbe Carles Teodor von Dalberg. Ara b, aquesta posici fou ms terica que res ja que l'arquebisbe de Frankfurt abdic amb l'entrada dels aliats a la ciutat. El gran duc de Frankfurt ocupava la primera posici en el si de la Confederaci del Rin. 

Desprs de la derrota militar francesa a la Batalla d'Aspern-Essling de juny de 1809 fu que Napole Bonaparte ordens a l'exrcit itali dirigir-se cap a ustria i establir-se a l'illa de Lobau. Pocs dies desprs de la seva arribada a aquesta illa danubiana, les tropes de Beauharnais entraren en combat en contra dels austracs a la Batalla de Wagram, l'xit militar francs fou inapellable i deix en una posici pauprrima l'Imperi austrac.

A partir de Wagram, juliol de 1809, Beauharnais ja no s'apart del costat de Bonaparte. Aix, el segu en les seves campanyes contra Prssia i a la Campanya de Rssia. Aix, l'exrcit itali de Beauharnais particip en la Batalla de Borodino i a la Batalla de Maloyaroslavets. 

Beauharnais dirig la retirada de l'exrcit francs de Rssia conduint-lo fins a Alemanya. Aix, el 1813 es pos al capdavant de l'exrcit francs a la Batalla de Ltzen on organitz la defensa en contra de les tropes austraques. 

Amb la caiguda de Napole Bonaparte, Beauharnais es refugi a Munic sota la protecci del seu sogre, el rei Maximili I Josep de Baviera. L'any 1817, Maximili I Josep li conced el Ducat de Leuchtenberg i l'administraci del Principat d'Eichsttt.

Eugeni de Beauharnais mor el dia 21 de febrer de 1824 a la ciutat de Munic a l'edat de 43 anys.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135224" title="Trujillo (desambiguaci)" nonfiltered="243" processed="235" dbindex="55252">


Geografia:
 Trujillo, ciutat de la provncia de Cceres, a Extremadura (Espanya).
 Trujillo (Per), ciutat del Per, capital del Departament de La Libertad.
 Trujillo (Veneuela), ciutat de Veneuela , capital de l Estat de Trujillo.
 Trujillo (Hondures), ciutat d Hondures.
 Trujillo (Colmbia), municipalitat de Colmbia.
 Ciudad Trujillo, nom de la ciutat de Santo Domingo, capital de la Repblica Dominicana, des de 1936 fins 1961.
Antroponmia:
 Rafael Lenidas Trujillo, president (dictador) de la Repblica Dominicana.
 Mara Antonia Trujillo Rincn, poltica espanyola, ministra d habitatge.
 Robert Trujillo, baixista estatunidenc, membre del grup musical Metallica des de 2003.
 Bernardo Trujillo, gur estatunidenc de la gran distribuci.
 Chadwick A. Trujillo, astrnom estatunidenc.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135225" title="Smag" nonfiltered="244" processed="236" dbindex="55253">
Smag s el nom que rep l'ltim dels grans dracs de la Terra Mitjana, l'univers ficitici descrit per J.R.R. Tolkien.

s l'antagonista principal de la novela El Hbbit, que narra com un grup de nans intenta recuperar el tresor i el regne de la Muntanya Solitria que el drac els havia usurpat. Smag s descrit com a roig/daurat, i als annals del Llibre Roig es menciona que era de grans dimensions; situant-lo com el segon drac ms gran de la Terra Mitjana (desprs d'Ancalagon). Es coneix tamb com a Smag el Daurat o Smag el Magnfic.

El Hbbit.
A la trama de El Hbbit, un grup de nans lideraven una expedici per recuperar el tresor que el drac els havia usurpat feia temps. Amb ells portaven un hbbit en qualitat de lladregot, Bilbo Saquet, que els havia d'ajudar en la missi.

Smag coneixia detalladament cadascun dels objectes del seu tresor, i immediatament va reconixer el robatori d'una altrament inconsequent copa per part de Bilbo. Segons Tolkien, la seva ira era aquella que "noms es veu quan la gent molt rica perd alguna cosa que feia temps que tenia per que realment mai no havia ni volgut ni utilitzat." Aquest robatori d'una copa, l'extensiu coneixement d'Smag de cada element del seu tresor, i la posterior clera del drac recorden la histria de Beowulf, de la que Tolkien n'era un expert destacat i que va descriure com "la font ms valuosa" per El Hbbit. Entre les altres possessions d'Smag hi havia la Pedra de l'Arca i diverses cotes de mithril, una de les quals va ser regalada a Bilbo per part de Thorin Escutderoure. A El Senyor dels Anells, situat anys despres, la cota salva molts cops la vida de Frodo.

El pit d'Smag estava cobert de gemmes, que el feien gaireb invulnerable. Per quan Bilbo el va trobar al seu cau, va copsar una part sense cobrir al pit esquerre. Quan Bilbo va descriure aquesta debilitat als seus companys nans, va ser escoltat per un corb que ho explic a Bard l'Arquer d'sgaroth. Quan Smag va atacar la ciutat, Bard va disparar una fletxa al punt descobert del drac, causant-li la mort.

Desprs de la mort del drac, Thorin i els seus van reclamar el tresor. Aix va crear un coflicte amb Brad i el rei elf Thrnduil del Bosc Llobregs, que volien una part del tresor com a compensaci pel mal que els dracs havien causat als seus regnes durant els anys. Thorin va renunciar a repartir el tresor i va declarar la guerra a tots dos. Al final, l'enfrontament directe es va evitar per l'arribada d'un altre exrcit de goblins i wargs que tamb volient l'or, desembocant en la Batalla dels Cinc Exrcits.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135231" title="Singlot" nonfiltered="245" processed="237" dbindex="55254">

El singlot s un soroll inspiratori que resulta de la contracci brusca, intermitent i involuntria del diafragma i els msculs intercostals inspiratoris. Finalitza degut a un tancament brusc de la glotis.

Classificaci mdica.
  Agut, transitori o benigne: dura menys de 48 hores;
  Persistent: dura ms de 48 hores;
  Intractable: dura ms d'un mes;

Classificaci alternativa.
Tamb molt utilitzada, es basa en l'etiologia de l'afecci. Els classifica en:
  Primaris o idioptics. Sense causa recognoscible (no significa que no la tingui, sin que no ha pogut ser identificada).
  Secundaris a alguna altra malaltia o afecci.

Causes.
Menjar molt rpid.
Prendre alguna cosa fresca mentre es menja alguna cosa calenta.
Menjar alguna cosa molt calenta o molt picant.
Tossir o riure massa temps.
Excs de begudes alcohliques.
Desequilibri d'electrlits.
Quan s'irrita el nervi frnic.
Com a conseqncia d'un tumor.
Per l'efecte secundari d'algun medicament.
Per alguna malaltia dels ronyons.

Rcord mundial.
El rcord mundial de major duraci de singlot (1922-1990) s de Charles Osborne (1894-1991) d'Anthon, Iowa. El seu singlot va comenar el 1922 amb una repetici de 40 vegades per minut, disminuint a 20 i desapareixent temporalment el febrer de 1990 - durant un total de 68 anys.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135232" title="Roger Guillemin" nonfiltered="246" processed="238" dbindex="55255">

Roger Guillemin ( Dijon, Frana 1924 ) s un neurocirurgi nord-americ, d'origen francs, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1977.

Biografia.
Va nixer l'11 de gener de 1924 a la ciutat de Dijon, poblaci situada a la regi francesa de Borgonya, de la qual n's la capital. Va estudiar medicina a la Universitat de Li, on es va graduar el 1949. Va ampliar estudis al Canad estudiant al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d'aquesta ciutat, on es doctor l'any 1953 en fisiologia. 

Posteriorment s'intsall als Estats Units, d'on obtindira la nacionalitat l'any 1956. Fou nomenat professor de fisiologia a la Universitat Baylor i el 1970 s'incorpor a l'Institut Salk de La Jolla, poblaci situada a l'estat nord-americ de Califrnia, centre on ha desenvolupat tota la seva activitat de recerca.

Recerca cientfica.
Al costat d'Andrew Victor Schally va desenvolupar estudis sobre la hipfisi i l'hipotlam, del qual n'allaren agents qumics. Aix mateix van aconseguir determinar l'hormona alliberadora de la tirotropina (TRH), de l'hormona alliberadora de la ganadotropina (GnRH) i van allar la somatostatina i l'endorfina.

L'any 1977 ambds cientfics foren guardonats amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre les hormones proteiques produdes al cervell, premi que compartiren amb Rosalyn Yalow pels seus estudis sobre les hormones proteiques usant el radioimmunoassaig.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1977;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135234" title="Ira" nonfiltered="247" processed="239" dbindex="55256">


Una muntanya, tamb anomenada Eira o Jira.
Un sinnim de clera, rbia o gran enuig.
IRA o Exrcit Republic Irlands.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135236" title="Andrew Victor Schally" nonfiltered="248" processed="240" dbindex="55257">


Andrew Victor Schally (en polons: Andrzej Wiktor Schally) (Vlnius, Polnia, avui a Litunia 1926) s un metge nord-americ, d'origen polons, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 30 de novembre de 1926 a la ciutat de Vlnius, en aquells moments situada a Polnia per que avui dia s la capital de Litunia, en una famlia d'arrels jueves. Amb l'ocupaci nazi de Polnia emigr al Regne Unit, on estudi qumica a la Universitat d'Edimburg i Londres, on es gradu el 1949. 

Treballant a l'Institut Nacional de Recerca Mdica de Londres s'interess per la medicina, i reb influncies de Rodney R. Porter, Archer John Porter Martin i John Warcup Cornforth, entre d'altres. El 1952 es trasllad al Canad per treballar a la Universitat McGill de Mont-real, on conegu Roger Guillemin i es doctor l'any 1957 en endocrinologia. Aquell mateix abandon Canad per traslladar-se als Estats Units, on inici la seva recerca a la Tulane University i es nacionalitz nord-americ el 1962.

Recerca cientfica.
Al costat de Roger Guillemin desenvolup nous mtodes d'investigaci referents al control del cervell sobre la qumica del cos hum, realitzant estudis sobre l'hipfisi i l'hipotlam, aconseguint descriure l'existncia de determinades hormones que interactuen entre aquests dos rgans. Van aconseguir determinar l'hormona alliberadora de la tirotropina (TRH), de l'hormona alliberadora de la ganadotropina (GnRH) i van allar la somatostatina i l'endorfina.

L'any 1977 ambds cientfics foren guardonats amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre les hormones proteiques produdes al cervell, premi que compartiren amb Rosalyn Yalow pels seus estudis sobre les hormones proteiques usant el radioimmunoassaig.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1977;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135241" title="Sergi III" nonfiltered="249" processed="241" dbindex="55259">

Sergi III (Roma, ? - 14 d'abril de 911). Papa de 904 a 911.

Era fill de Benet de Tusculum, un noble rom germ del pare del comte de Tusculum Teofilacte I. Sergi va crixer en ambients privilegiats i ingress al seminari. Anys ms tard, el papa Forms I el nomen bisbe de Cere per tal d'allunyar-lo de Roma. Un cop difunt el papa, va acceptar participar en l'anomenat Concili del Cadver que es va celebrar contra el difunt Forms I per ordre del Papa Esteve VI.

Mitjanant conspiracions i intrigues, va intentar ser nomenat Papa diverses vegades; a la mort d'Esteve VI l'escollit fou Rom I i tres mesos desprs Teodor II. El pontificat dur 15 dies en trobar-se emmetzinat el cadver del Papa i en l'elecci es recolz Joan IX.

Aleshores la situaci result insostenible i Sergi de Tusculum fou excomunicat i forat a exiliar-se de Roma (898). El 903 reb el perd per part del Papa Lle V per, poc desprs, aquest fou recls en un monestir pel cardenal Cristfor, que s'autonomen Cristfor I. Aleshores, els Tusculum, encapalats pel general Teofilacte I i el seu cos Sergi, van entrar a Roma i van assassinar el papa illegtim Cristfor. El papa legtim Lle V va ser trobat estrangulat a la seva cella. No se sap amb seguretat si fou assassinat per ordre de Sergi III o de Cristfor I.

Amb els principals rivals al tron de Sant Pere morts, Sergi aconsegu, per fi, ser nomenat, el 29 de gener de 904, Papa de Roma com a Sergi III. La primera decisi que prengu fou la d'anullar tots els concilis que s'havien celebrat des de 896, una manera de retornar-li els honors a Teodor II i intentar acabar amb les normes papals a mida fetes pels seus antecessors.

Es va immiscuir entre Llus III el Cec i Berenguer de Friul, i tamb va recolzar la relaci illegtima entre l'emperador bizant Lle VI de Bizanci i la seva amant, cosa que l'enfont amb el Patriarca de Constantinoble, Nicolau el Mstic.

Sergi III va mantenir relacions illegals i illegtimes amb un dama i la seva filla:
 Teodora Senatrix, esposa del seu cos Teofilacte I;
 Mariozza Senatrix, comtessa de Tusculum, (filla de la seva amant Teodora Senatrix i el seu cos Teofilacte I). D'aquesta relaci tingueren:
 Joan de Tusculum, futur Papa de Roma Joan XI;
 Srgia de Tusculum, que fou reconeguda per Teofilacte I com a prpia;

Tots plegats van dominar Roma amb m de ferro durant decennis desprs de la mort de Sergi III.

L'elecci de Sergi III es considera el final de l'etapa de ms caos del papat per suposa l'inici de la Pornocrcia, ja que moltes de les decisions dels segents papes es prendrien des dels llits de les amants dels pontfexs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135242" title="Sergi IV" nonfiltered="250" processed="242" dbindex="55260">

Sergi IV (Roma, ? - 12 de maig de 1012) va ser Papa de 1009 a 1012.

Fill d'un sabater, va escalar posicions dins la jerarquia eclesistica fins a ser ordenat bisbe d'Albano el 1004.

Durant el seu pontificat el califa fatimita al-Hakim bi-Amr Allah va fer destruir l'Esglsia del Sant Sepulcre a Jerusalem, i aquest fet es diu que va originar les primeres butlles papals per a les Croades.

Va rebre Sant Ermengol a Roma (1011) on li va explicar els successos del Misteri del Sant Dubte d'Ivorra. Sergi IV don fe que era un miracle i es va quedar el calze de la sang. A canvi, fu enviar a Ivorra les tovalles tacades de sang i el document pontifici que reconeixia el miracle com a veritable, i, a ms, un cabell de la Verge Maria, una espina de la corona de Jess, un fragment de pedra del sepulcre del Senyor i d'altres relquies de sants.

Els monjos benedictins el veneren com a sant per Sergi IV no est canonitzat oficialment.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135243" title="Rosalyn Sussman Yalow" nonfiltered="251" processed="243" dbindex="55261">

Rosalyn Sussman Yalow ( Nova York, EUA 1921 ) s una fsica i professora universitria nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1977.

Biografia.
Va nixer el 19 de juliol de 1921 a la ciutat de Nova York en una famlia de religi jueva. Va estudiar fsica a la Universitat de Nova York, on es gradu el 1941. En una poca molt dficil per a una dona en esdevenir investigador o professora universitria hagu de treballar de secretria del bioqumic Michael Heidelberger, tot i que posteriorment fou nomenada professora de fsica a la Universitat d'Illinois durant la Segona Guerra Mundial per la marxa de la majoria dels homes al front blic. L'any 1943 es cas amb l'estudiant Aaron Yalow, del qual prengu el seu cognom, i el 1945 aconsegu realitzar el seu doctorat.

Recerca cientfica.
Inici la seva collaboraci amb Solomon Berson l'any 1950, amb el qual va desenvolupar la tcnica d'assaig radioimmunolgic, que permet amidar quantitats molt petites de substncies biolgiques en els lquids corporals, emprant un producte marcat radioactivament. Ambds cientfics renunciaren a la patent d'aquest avan tcnic en favor de la investigaci mdica. Les seves investigacions sobre la fsica nuclear li van permetre entrar a formar part del Servei de Medicina Nuclear de l'Hospital de Veterans del Bronx, convertint-se l'any 1970 en cap del departament. 

L'any 1977 fou guardonada amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre les hormones proteiques usant el radioimmunoassaig, premi que compart amb Roger Guillemin i Andrew Victor Schally pels seus estudis sobre les hormones proteiques produdes al cervell. Aquest premi no pogu ser otorgat tamb a Salomon Berson per la seva prematura mort el 1972.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1977;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135246" title="Werner Arber" nonfiltered="252" processed="244" dbindex="55263">


Werner Arber ( Grnichen, Sussa 1929 ) s un microbileg, genetista i professor universitari sus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 3 de juny de 1929 a la ciutat de Grnichen, poblaci situada al cant sus d'Argvia. Va estudiar qumica i fsica a l'Institut Federal Tecnolgic de Zuric, on es va graduar el 1953. El 1958 es va doctorar a la Universitat de Ginebra i el 1971 fou nomenat professor de biologia molecular a l'Institut d'Investigaci de la Universitat de Basilea, i al llarg de la seva carrera ha realitzat collaboracions amb Joshua Lederberg i Salvador Luria entre d'altres.

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca durant la seva estada a Ginebra, esdevenint assistent en les investigacions realitzades amb el microscopi electrnic, aix mateix ampli els seu treball als bacterifags, especialment el bacterifag Lambda que afecta el bacteri Escherichia coli.

Posteriorment focalitz la seva recerca sobre l'enzim de restricci, un enzim format per protenes que divideixen les cadenes de l'cid desoxiribonucleic (ADN), cosa que permet realitzar modificacions en la molcula d'ADN i ampliar els coneixements en biotecnologia.

L'any 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre els enzims de restricci i la seva aplicaci als problemes de la gentica molecular, premi compartit amb Hamilton O. Smith i Daniel Nathans.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1978;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135252" title="Plymouth Breeze" nonfiltered="253" processed="245" dbindex="55264">

El Plymouth Breeze va ser un cotxe de tipus mid size presentat al 1996 com a substitut del Plymouth Acclaim. Basat amb el xasss JA, el mateixa que usaven els Dodge Stratus i Chrysler Cirrus. Quan va ser presentat, el Breeze noms tenia un nivell d'equipament. Al 1997 Car and Driver va incloure'l a la llista dels 10 millors. El Breeze va deixar-se de vendre al 2000, com a conseqncia de la desaparici de la marca Plymouth. El Breeze va ser el model econmic d'accs dels cotxes "Cloud Cars" de Chrysler, i no va tenir cap motor V6 com van tenir els altres "Cloud Cars" (Dodge Stratus i Chrysler Cirrus).

El Breeze va ser fabricat a Sterling Heights, Michigan.

 Disseny .

El Breeze va utilitzar el disseny cab forward, introdut en els vehicles que usaven la plataforma LH dels Chrysler Concorde, Dodge Intrepid i Eagle Vision al 1993. D'aspecte exterior com interior el Breeze era molt semblant al Cirrus i Stratus, amb algunes modificacions que afectaven a detalls com per exemple la graella eggcrate (tpica dels Plymouth d'aquella poca).

 Informaci general .

Mides del Breeze:

Batalla (Wheelbase): 2,743 m (108 in)

Llargada (Length): 4,749 m (187 in)

Amplada (Width): 1,803 m (71 in)

Alada (Height): 1,374 m (54.1 in)

Pes (Curb weight): 1463 kg (3,181 lb)

Mecnicament noms s'oferia amb 2 motors. Un 2.0L A588 de 132 cv i un 2.4L EDZ de 4 cilindres d'origen Chrysler de 150 cv.

En transmissions, una caixa manual de 5 velocitats i una automtica de 4 velocitats Ultradrive 41TE.

La NHTSA ha qualificat el Breeze del 2000 amb 3 estrelles (conductor) i 4 estrelles (passatger) en el xoc frontal. .

Rivals del Breeze sn el Ford Contour, Chevrolet Malibu o el Nissan Altima.

 Vegeu tamb .

 Dodge Stratus;
 Chrysler Cirrus;

 Enllaos externs .

 Informaci del Breeze a Allpar.com ;
 Plymouth Breeze a Consumerguide ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135253" title="Daniel Nathans" nonfiltered="254" processed="246" dbindex="55265">

Daniel Nathans ( Wilmington, EUA 1928 - Baltimore 1999 ) fou un microbileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 30 d'octubre de 1928 a la ciutat de Wilmington, poblaci situada a l'estat nord-americ de Delaware. Va estudiar qumica a la Universitat de Delaware, on es gradu el 1952, ampli els seus estudis a la Universitat Washington de Saint Louis, especialitzant-se en microbiologia. Posteriorment fou professor d'aquesta matria a la Universitat Johns Hopkins.

Va morir el 16 de novembre de 1999 a la ciutat de Baltimore, situada a l'estat de Maryland. 

Recerca cientfica.
Treballant a la Universitat Johns Hopkins collabor amb Hamilton O. Smith en l'allament d'un bacteri de l'enzim de restricci. Aquest fet els permet investigar l'estructura de l'cid desoxiribonucleic (ADN) del virus denominat SV40, el virus ms simple conegut causant del cncer. La construcci d'un mapa gentic del virus per part de Nathans derivat d'aquestes investigacions fou la primer aplicaci dels enzims de restricci en la identificaci de les bases moleculars del cncer. 

L'any 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre els enzims de restricci i la seva aplicaci als problemes de la gentica molecular, premi compartit amb Werner Arber i Hamilton O. Smith.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1978;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135255" title="Equip de les Estrelles Mastercard" nonfiltered="255" processed="247" dbindex="55266">
L Equip de les Estrelles Mastercard o Mastercard All-Star Team, s una selecci dels 23 millors jugadors de cada edici de la Copa del Mn de futbol. Aquestos sn escollits per un grup d estudi tcnic de la FIFA. En un principi, el nombre de jugadors eren 11. En 1994 es va augmentar a 16 i en 2006 a 23. 



Noms un jugador ha sigut nominat en tres  equips de les estrelles :
 Franz Beckenbauer () en 1966, 1970 i 1974. ;
Altres 18 jugadors han sigut nominats dues vegades: 
 Luis Monti (1930 amb  i 1934 amb );
 Garrincha, Valeriy Voronin i Djalma Santos (1958 i 1962);
 Pel (1958 i 1970);
 Bobby Charlton (1966 i 1970);
 Berti Vogts (1974 i 1978);
 Michel Platini (1982 i 1986);
 Diego Maradona (1986 i 1990);
 Paolo Maldini (1990 i 1994);
 Dunga (1994 i 1998);
 Roberto Carlos, Rivaldo i Ronaldo (1998 i 2002);
 Lilian Thuram i Zinedine Zidane (1998 i 2006);
 Michael Ballack i Miroslav Klose (2002 i 2006).


Enllaos externs.
FIFAworldcup.com;
FIFA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135256" title="Agatmeros (desambiguaci)" nonfiltered="256" processed="248" dbindex="55267">

Agatmeros fou un escriptor grec del segle IV;
Claudi Agatmeros fou un metge grec del segle I.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135257" title="Porteria (futbol)" nonfiltered="257" processed="249" dbindex="55268">

En el futbol es coneix com porteria el marc pel qual ha d'entrar la pilota per a anotar un gol. Generalment est compost per dos pals verticals parallels, un altre superior i horitzontal (transversal o perpendicular als pals) anomenat travesser, i una xarxa que ret la pilota una vegada ha entrat a la porteria . Quan a succeeix, baix unes determinades condicions reglamentries, es considera que s ha marcat un gol. 

Les dimensions oficials de la porteria sn de 7,32 x 2,44 m. Els pals habitualment sn metllics, encara que antigament eren de fusta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135259" title="Andorra (Arag)" nonfiltered="258" processed="250" dbindex="55269">


Andorra s una vila de la provncia de Terol (Arag), situada a una altitud de 714 m sobre el nivell del mar. s la capital de la comarca de Andorra-Serra d'Arcs i dista de Teruel (capital de la provncia) 142 km. El municipi t una extensi de  141,58 km i una poblaci de 7.993 habitants 2005. El seu gentilici s andorr.

El seu actual alcalde s Luis ngel Romero Rodrguez (Esquerra Unida)

Demografia.


Enllaos externs.
Pgina municipal ;
Frum d Andorra ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135264" title="Dobrudja Septentrional" nonfiltered="259" processed="251" dbindex="55270">


Dobruja Septentrional (Dobrogea en romans;                 , Severna Dobrudzha en blgar) s la part de Dobrudja dins les fronteres de Romania. Es troba entr el baix Danubi i el Mar Negre, que limita al sud amb la Dobrudja Meridional (Bulgria). 

Geografia.
El territoru de Dobrogea ara forma els comtats de Constan a i Tulcea, amb un territori de 15,500 km i una poblaci un xic superior a un mili d habitants.

Ciutats.
Constan a;
Tulcea;
Medgidia;
Mangalia. ;

Rius.
Casimcea;
Slava;
Riu Tai a;
Riu Teli a;

Llacs.
Crapina;
Jijiei;
Traian;
Llac Babadag;
Razim;
Zmeica;
Sinoie;
Ta aul;

Delta del Danubi.
Article principal Delta del Danubi;
El Delta del Danubi consisteix de nombrosos llacs, els ms importants dels quals sn:
Ro u;
Isac;
Gorgova;
Furtuna;
Ledeanca;
Tatanir;
Merhel;
Mati a;
Uzlina;
Dranov;
Lumina;
Puiu;
Puiule ;

Histria.
El territori rest sota el govern de l Imperi Otom fins el 1878, quan fou atorgat a Romania desprs de la Guerra Russo-Turca de 1878-1879. Desprs dels tractats de San Stefano i Berln, Romania va rebre la Dobrudja Septentrional, mentre que el nou principat de Bulgria va rebre la petita part meridional.  Desprs de la Segona Guerra Balcnica el 1913, Romania tamb ocup la Dobrudja Meridional blgara, que no fou retornada a Bulgria fins el Tractat de Craiova de 1940.

Herldica.
Dobrogea s representada per dos dofins en l Escut de Romania.



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135268" title="G-14" nonfiltered="260" processed="252" dbindex="55272">
El G-14 s un grup compost pels 18 clubs de futbol ms poderosos d Europa, tant econmica com esportivament, encara que no est reconegut per cap de les instncies oficials de futbol europeu o mundial, ja sigui la UEFA o la FIFA. 

 Creaci . 

Creat en 2000 per a defensar els interessos d'aquests clubs, va contar originalment amb 14 clubs (d'aqu el nom) que en 2002 es va ampliar a 18 sense modificar el nom. El seu propsit principal i ra de la seva creaci va ser fer una contraofensiva als reglaments de la UEFA, que obliga als clubs a alliberar a jugadors convocats per les seves respectives seleccions, ja sigui en compromisos amistosos o oficials per a mantenir l'esperit que "tots els pasos, per petits que siguin, puguin competir en igualtat de condicions". Aquests clubs exigeixen una compensaci per cada jugador alliberat, degut principalment a la gran quantitat de seleccionats nacionals que possexen.

 Poltica . 

La quantitat i varietat de jugadors, alguns de pasos que ni tan sols classifiquen a la Copa del Mn o si ms no, a la primera fase de classificaci, altres pel contrari, procedents d Argentina, Brasil, Pasos Baixos, Frana o Itlia, que participen activament en diversos tornejos internacionals i continentals, a ms de les lesions produdes en aquests partits que els resten disponibilitat de jugadors per a partits importants, han servit de punt d'inici i com base al G-14 a crear un poltica de 'protecci' amb la qual exigeixen una compensaci econmica quan un jugador de les seves files si es troba lesionat per causa d'un partit de selecci o havera de perdre's qualsevol partit oficial, o fins i tot amists, del club. 

 

La situaci s'agreuja al posseir un equip ms d'un seleccionat (en alguns casos al comptar fins a 4 o ms) d'un mateix pas. Aix s a causa de la tendncia d'algunes lligues de comptar amb jugadors procedents d'un mateix pas o continent. 

Costa d'Ivori, Camerun i altres pasos africans i Pasos Baixos sn la principal tendncia de la Lliga Francesa. ;
Pasos sud-americans, com Argentina i Brasil, pasos ex-sovitics i pasos balcnics sn la principal tendncia de la Lliga Espanyola. ;
Noruega, Dinamarca, Alemanya, Finlndia i pasos africans sn la principal tendncia de la Lliga Anglesa.
Pasos sud-americans i alguns europeus sn la principal tendncia de la Lliga Italiana.

 Objectius . 

El principal propsit del G-14 s exigir una compensaci per cada jugador cedit a la seva respectiva selecci i per aquells lesionats en aquestos partits. Aquesta mesura ha estat rotundament rebutjada per Blatter. 

Tamb est la de planificaci d'un calendari que li permeti al jugador disputar els partits de la seva selecci sense veure afectat el rendiment i participaci amb el seu club. 

Al mar de 2006 el G-14 va presentar una proposta per a substituir la forma actual de la Lliga de Campions, on cada membre tingui assegurada la seva participaci any rere any i la possibilitat de crear una 'Superlliga Europea'.

 G-14 vs FIFA i UEFA . 

Des de la seva creaci, les poltiques del G-14 han estat repudiades pel president de la FIFA Joseph Blatter, a l'anar, segons ell, en contra de l'esperit de la competitivitat lliure, i de voler monopolitzar les competicions internacionals. Mentre Blatter vetlla per una justa competitivitat esportiva a nivell internacional (seleccions nacionals), el G-14 busca defensar els seus interessos financers i esportius, com el de les seves inversions, els jugadors, sent aquests 'el punt de la discrdia entre ambds'. 

El G-14 reclama "860 milions d'euros a la FIFA pels danys sofrits pels 18 clubs del grup en els ltims 10 anys", va declarar l'advocat del grup de clubs, Jean-Louis Dupont.

El 28 de maig de 2007, en un congrs extraordinari a Zuric, el president de la UEFA Michel Platini deman al G-14 que es desfs, declarant que era un grup elitista i que les demandes del grup es podien tractar en un nou rgan de la UEFA, el Professional Football Strategy Council (Consell d'Estratgia del Futbol Professional).

El 15 de gener del 2008 el G-14 i la UEFA van arribar a un acord. FIFA i UEFA pagarien compensacions per les convocatries i possibles lesions dels jugadors per les seleccions estatals a la Copa del Mn i al Campionat d'Europa i a canvi el G-14 es desfar el 15 de febrer del 2008. A canvi es crear un nou organisme, l'Associaci Europea de Clubs (European Club Association) que inclour 100 equips dels 53 membres de la UEFA, amb un mnim d'un club per membre.

 Integrants .
 Any 2000 .

  (Lliga Espanyola);
 Real Madrid;
 FC Barcelona;

  (Lliga Italiana);
 Juventus;
 AC Milan;
 Inter Milano;

  (Lliga Anglesa);
 Manchester United;
 Liverpool;

  (Lliga Alemanya);
 Bayern Munich;
 Borussia Dortmund;

  (Lliga Francesa);
 Olympique de Marseille;
 Paris Saint-Germain;

  (Lliga Holandesa);
 Ajax Amsterdam;
 PSV Eindhoven;

  (Lliga Portuguesa);
 FC Porto;

 Any 2002 .
  (Lliga Anglesa);
 Arsenal FC;

  (Lliga Alemanya);
 Bayer Leverkusen;

  (Lliga Francesa);
 Olympique Lyonnais;

  (Lliga Espanyola);
 Valncia CF;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial del G-14 ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135270" title="Llenges mordovianes" nonfiltered="261" processed="253" dbindex="55273">
Les llenges mordovianes sn un subgrup de les llenges fino-volgaiques, propea a l udmurt, mari i komi. Es divideix en dues parles, gaireb inintelligibles entre s:

 Moka (un ter dels mordovians), de pigmentaci ms fosca, que viuen al SE del riu Sura, en els antics gubernija de Penza i Krasnoslovodsk.
 Erz'a  (dos teros dels mordovians), situats al NE del riu Oka, entre els antics gubernija de Kazan, Samara, Tambov i Nijni Nvgorod.

Altres fillegs consideren que parlen llenges totalment diferents, pel fet que ells no es barregen i tenen molt assumida la diferncia. Tamb inclouen petits grups, com els qaratai, grup de moka que habiten al districte de Kamsko Urtinsk (Tatarstan), i que fou aconvertit a l islam en el segle XVIII, alhora que han acabat adoptant com a llengua el ttar, tot i que oficialment sn ortodoxos; i els teryukhans, que viuen a Nizhni Novgorod i que han adoptat totalment la llengua i cultura russes. 

Lingsticament, J. Budenz els classifica com a fnics meridionals, amb finesos i maris, i Damner com a fnics del Volga. Setl els considera intermedis entre els finesos i els mari. Les dues parles es diferncies fonticament perqu la  finogrica es mant en moka per en erz'a esdev  , aix ejec i apama esdevenen  ejer i  apamo, que originen happami en fins i savany en hongars. Tanmateix, concorda amb les llenges baltofniques i amb el mari en la despalatalitzaci de *n , que dna nola (mordovi), nuole (fins), nal (mari), nyal (hongars) i nul (komi).



 Vegeu tamb .
 Literatura mordoviana;

 Enllaos externs .

 Arxiu sobre la llengua erzya;
 MP3s en mordovi;
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135273" title="Merya" nonfiltered="262" processed="254" dbindex="55274">

la llengua Merya es una llengua finogrica parlada pel poble merya, que vivia a l'actual regi de Moscou, i a les adjacents Provncia de Kostrom i Provncia de Iaroslavl. Gaireb no se'n sap res de la seva llengua, per probablement era relacionada amb altres llenges fino-volgaiques de la regi. El merya probablement es va extingir a l'edat mitjana, quan el poble merya fou assimilat pels eslaus. Restes de la seva llengua es poden trobar en alguns topnims.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135274" title="Josep Renau i Berenguer" nonfiltered="263" processed="255" dbindex="55275">
Josep Renau (Valncia, 1907 - Berln, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor i cartellista poltic valenci.

Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles Arts a Valncia. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Va treballar tamb com fotgraf i muralista i els seus cartells cinematogrfics eren apreciats en tot el mn. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Uni d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), la seua celebritat es consolida amb els cartells editats per a recolzar a la Repblica durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de Valncia. L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realitzaci del Guernica l'any 1937 per a l'Exposici Internacional d'Arts i Tcniques de Pars i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de Valncia part de l'obra del Museu del Prado per a salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Sussa. Va ocupar el crrec fins al final de la contesa el 1939. En acabar la guerra, passa a Frana i s internat en un camp de refugiats a Argelers. Aconsegueix un visat per a Mxic al maig de 1939, on treballar per a revistes espanyoles en l'exili i on collaborar amb David Alfaro Siqueiros. D'aquest perode daten els murals del Casino de Cuernavaca.

L'any 1958 deixa Mxic per a installar-se a Berln Oriental (Repblica Democrtica Alemanya). Ac realitzar murals i fotomuntatges (Fata Morgana USA 1967 i The american Way of life 1977 ). Beneficiat per l'aministia general de 1976 tornar a Espanya, per noms ocasionalment. Va morir a la RDA.

Els seus fons van ser llegats a l'Institut Valenci d'Art Modern.

Bibliografia sobre Renau.
 Forment, Albert. Josep Renau. Histria d'un fotomuntador. Editorial Afers. Col. Personatges. ISBN 84-86574-38-2 ;
 Ortiz Monasterio, Pablo. Josep Renau: fotomontador. Fondo de Cultura Econmica, Mxic, 1985. ISBN 9681621158 ;

Obra publicada de Renau.
Arte contra las lites. Editorial DEBAT, 2002. ISBN 8483069962.
Arte en peligro Ajuntament de Valncia, 1980. ISBN 8473661133.

Enllaos externs.
 The American Way of Life;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135278" title="Conselleria de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="264" processed="256" dbindex="55276">

El conseller de polticta territorial i obres pbliques de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria de poltica territorial i obres pbliques. L'actual conseller de governaci s Joaquim Nadal i Farreras (PSC), des del 16 de desembre de 2003.

Llista de consellers de P.T.O.P. (1977-actualitat).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135319" title="Literatura mordoviana" nonfiltered="265" processed="257" dbindex="55277">
Literatura mordoviana s la literatura feta en llenges mordovianes (moksha i erzya) a Mordvia i territoris adjacents (Rssia).

Els primers escrits en llenges mordovianes daten del segle XVIII, en alfabet llat. El 1446 foren descrits per G. Barbasso, i durant el segle XIX despertaren l'inters dels fillegs alemanys i finesos que estudiaren llur llengua. Aix August Ahlquist compos Versuch einer moscha-morwinischer grammatik (1861), Ferdinand Johann Wiedemann Grammatik der ersa-morwinischer sprache (1865) i Budenz Morwinische grammatik (1876). Durant el periode del 1903 al 1915 foren investigats per H. Paasonen, resultat del qual fou el recull de llegendes costums i tradicions Morwinischen lautlehre (1903).

Durant la revoluci els poetes moksha Z. F. Dorofejev (1890-1952), amb Pizhe Paksia (El camp terrestre, 1925) i Vapda yen (Cam lumins, 1925),  i Ia. P. Grigoshin (1888-1938) fundaren la literatura mordoviana moderna, ja que en el segle XVIII crearen un sistema d'escriptura semblant al rus. A Saratov es fund un Centre d'Estudis Mordovians, i durant els anys 30 augment la producci literria. A. M. Lukianov (1910) compos la primera novella Kinel (1933); T.A. Raptanov (1906-1936) amb Al peu de la muntanya Chikhan (1934); A. D. Kutorkin (1906) amb El forat negre (1934) i la novella en vers Lamzur (1941); P. S. Kirillov Petr Er'ke (1910-1955) amb el drama Litunia (1940) i La primera lli (1940); Mikhail Bezborodov (1907-1935) amb Un conte legendari (1930) i Per la llibertat (1935), i els poemes Sochinenijat (1939-1941) i Prokopych (1940). Per altra banda, L. P. Kiriulov compos les peres Litova (1943), Nesmeijan i Kamzur (1944) i Normalnaija (1962). El 1937 es cre el Teatre de l'pera i Ballet a Saransk.

El 1929 es va publicar la primera antologia de poesies mordovianes, Vasen syatkt (Les primeres descrregues). Desprs de la guerra, destacarien en literatura Kuzma Abramov (1914) amb la trilogia Naiman (1961-1966) i Fum sobre la terra (1962); Ivan Antonov (1919-1960) amb En una famlia unida (1954); I. M. Devin (1922) amb En una famlia solitria (1954); T. A. Kidriashin (1888-1972) amb la novella El pa Moksha (1953); Ia. M. Piniasov (1914) amb Miracle sobre el Moksha (1960); N. L. Erkai (1906) amb Aleksha (1959); S. S. Larionov (1908) amb Tres vents (1971); A. K. Martynov (1913) amb Pel cam dels nostres pares (1967); T. F. Iakushin (1916) amb La vall verda (1967) i La branca del pomer (1968).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135329" title="Saransk" nonfiltered="266" processed="258" dbindex="55278">

Saransk (mordovi         ) s una ciutat de Rssia, als marges del Volga en la confluncia amb el Sranka, i s capital de la repblica de Mordvia.

 Histria .
Saransk t fora edificis histrics degut al seu assentament de 1641 com a fortalesa de la frontera sud-est de l'Imperi Rus. Els planificadors sovitics reconstruiren el centre de la ciutat vella entre 1960 i 1970, afegint carrers amples i construint massives rees residencials.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135346" title="Polifonia" nonfiltered="267" processed="259" dbindex="55279">
La polifonia s  l'art de juxtaposar dues o ms lnies meldiques que interactuen. L'aparici de l'art polifnic va suposar la creaci d'un nou llenguatge musical. La monodia constituda per una sola lnia meldica del cant gregori, senzill i auster, representa en la msica el que l'arquitectura romnica significa per a l'art de la construcci, mentre que el nou art polifnic esdev com l'art gtic. En els tmids inicis de la polifonia, que t el seu origen documentat a Frana, els oients no quedaven indiferents. Pot afirmar-se que el nou llenguatge adquireix categoria artstica cap a finals del segle XII i comenaments del XIII.

Les primeres formes polifniques de la msica occidental sn:

 L'organum, que consisteix en afegir una nova veu sobre el cant gregori a una distncia de 4a o 5a. En l'organum primitiu, les veus es mouen per moviment parallel.
El discantus o discant, on les veus ja no es mouen per moviments parallels sin per moviments contraris, normalment nota contra nota;
El motet, compost per tres veus o ms, i amb la melodia gregoriana, anomenada tenor, se situa en la veu ms greu.

Pel recurs literari homnim, vegeu Polifonia (literatura)



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135347" title="Aldea de San Miguel" nonfiltered="268" processed="260" dbindex="55280">

La Aldea de San Miguel s un municipi de la provncia i dicesi de Valladolid, Castella i Lle (Espanya). Est situat a 3 quilmetres de Portillo i a 31 quilmetres de Valladolid. s a 740 m. sobre el nivell del mar. La seva superfcie s de 19,93 km.  Segons les dades de l'INE, a 1 de gener del 2006, t 218 habitants i la seva densitat s de 10,94 hab./km. El seu codi postal s el 47160.

Demografia.



 Enllaos externs .

Pgina del municipi












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135349" title="Valena (Portugal)" nonfiltered="269" processed="261" dbindex="55281">


Valena s un municipi portugus situat al districte de Viana do Castelo, a la  regi del Nord i subregi del Minho-Lima. L'any 2006 tenia 14.324 habitants. Tamb anomenada Valena do Minho.

Subdividit en 16 freguesies (parrquies). Limita a l'est amb el municipi de Mono, al sud amb Paredes de Coura, a l'oest amb Vila Nova de Cerveira i al nord-oest i nord amb Galcia (municipi de Tui).

Situat dalt d'un tur amb vistes al Minho, Valena s una atractiva localitat fronterera. El barri antic est situat entre dues fortaleses amb doble muralla en forma de corona i unides per un passads.

Histria.

Va rebre un fur de San II de Portugal, sent llavors batejada com Contrasta. Va rebre el seu nom actual el 1262.

Llocs d'inters.

 Castell de Valena, en realitat dues fortaleses dels segles XVII i XVIII, dissenyats per l'arquitecte francs Vauban. Des de les muralles s'observen unes magnfiques vistes a Galcia.
 Esglsia romnica de Santa Maria dels ngels.
 Convent de Ganfei, a 5 km a l'est de Valena, reconstrut al segle XI per un sacerdot normand.

Demografia.



Freguesies.
Les freguesies de Valena sn les segents:

 Aro;
 Boivo;
 Cerdal;
 Cristelo Covo;
 Fontoura;
 Friestas;
 Gandra;
 Ganfei;
 Gondomil;
 Sanfins;
 So Julio;
 So Pedro da Torre;
 Silva;
 Taio;
 Valena;
 Verdoejo;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135353" title="Antoni Junc i Soler" nonfiltered="270" processed="262" dbindex="55282">
Antoni Junc i Soler (Figueres, 17 de maig de 1875 - Saragossa, 19 de febrer de 1952) va ser msic militar, professor de msica i compositor, especialment de sardanes.

 Biografia .
Nascut en una famlia de molts germans, s'inici a la msica de ben jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l'esglsia parroquial de Figueres. Ampli la seva formaci estudiant clarinet amb Emili Ferrer i amb el prestigis instrumentista Flix Sans; poc desprs, entr com a tible i clarinet a la cobla-orquestra d'en Pere Sans, germ de l'anterior. El servei militar el pass fent de clarinetista a diverses bandes militars (Logronyo, Olot) fins al seu llicenciament el 1898. 

Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l'orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com lAntiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claveri Amigos de la Unin de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d'orquestres (dirig la Societat Gironina de Concerts en els dos concerts que aquesta va fer, el 1916). 

Quan la seva situaci personal ho permet, es cas amb la biurenca Maria Casadevall, amb qui tingu cinc fills. Exerc de professor de msica, i tingu per alumnes -entre altres- Josep Bar i Gell i Josep Maria Cervera i Berta.

 Carrera militar .
El 1903 guany per oposici la plaa de Msic Major de l'exrcit i la resta de la seva carrera itiner pels diversos destins on el port la seva feina, majoritriament dirigint bandes militars. 
De primer estigu a Vitria, al Regiment d'Infanteria de Guipscoa 53. Fou enviat a la banda del Regiment d'sia 55 (aquarterat el 1904 a Figueres i a partir del 1905 a Girona). Antoni Junc era destinat a Tetuan el 1918, per tornar l'any sobre a Figueres. El 1924 fou traslladat a l'Acadmia d'Infanteria de Toledo i, dos anys ms tard, a Larache. A l'abril del 1932 s'incorpor a la guarnici de Melilla.

 El  compositor .
Compongu una cinquantena de sardanes, molt sovint amb melodies de canons i balls populars catalans. Les ms conegudes sn, probablement, L'abella i la flor, Les culleretes de Sant Miquel, Els fadrins de Sant Boi i l'emotiva Lluny de ma ptria, escrita quan estava destinat al nord de l'frica. Tamb fou autor de la suite simfnica Canons de ma terra, una missa, obres corals, obres per a banda, composicions per a piano i una collecci de marxes, premiada en una Festa de la Msica Catalana. Transcriv diversos ballets populars, que harmonitz i orquestr. El 1981, la collecci Clssics de la sardana de l'Obra del Ballet Popular li dedica monogrficament el volum XIII de la seva collecci de LPs.

En un article a la revista La Sardana del 1929, Junc manifestava la seva concepci de la sardana: s hora de separar completament els dos gneres de msica sardanstica que ara es conreen de les sardanes ms aviat balladores i les ms de concert. Aix permetria als autors del segon gnere esplaiar-se ms mpliament, sense les necessries limitacions que el ritme de la dansa imposa , sense deixar d'sser veritables sardanes. Jo veig surar per damunt de tot l'obra del mestre Morera, l'autor de sardanes ms empordaneses de tot  Catalunya, el continuador de l'obra iniciada per Pep Ventura i l'nic que, escrivint sardanes immillorables com a dansa, les pot fer figurar ensems com a immillorables peces de concert. Especialitzat en aquesta darrera modalitat, sobresurt la figura de Garreta, creador de la seva escola i que fa ja molts anys que ve enriquint amb la seva esplndida producci el repertori musical de la nostra dansa.

Els seus nebots Joan i Josep Junc i Albert tamb van ser msics.

 Obres .
 Cants de ma terra, suite per a cobla;
 Cotir, obra lliure per a cobla;
 La filadora, suite;
 Missa pastoril;
 El nio de la bola, pas-doble;

 Sardanes .
 A la Font Picant;
 A la memria de Juli Garreta (1926) intercala fragments de composicions del msic;
 A la memria de l'Avi Pep (1923);
 L'abella i la flor (1926);
 Adela (1925);
 L'angoixa (1938);
 L'Antnia (1906);
 L'aplec de Sant Mart (1914);
 L'avi Xena (1921);
 El Bosc de Can Feu (1920);
 Bosqueta rossinyolera (1923);
 La busca fresses (1909);
 La calellenca (1905);
 Can trista (1906);
 Canig (1915);
 Cants i planys (1918);
 Catalunya plora (1935);
 Catalunya triomfant (1936);
 Ceclia (1911), sardana per a orquestra (que l'autor etiquet com a Opus 56);
 Les culleretes de Sant Miquel (1922), amb la msica infantil de Cargol treu banya;
 De Montserrat al cel (1924), per a dues cobles;
 Enyorament (1930);
 La fada (1905);
 Les fades de l'Empord (1946);
 Les fires de la Santa Creu (1935), lletra i msica d'Antoni Soler;
 La font d'en Pericot (1907);
 Font-Romeu (1919);
 Gatzara carnavalesca (1946);
 Girona (1935);
 L'hermosa Antnia, glossa de la suite Cants de ma terra;
 La lluna de mel (1926);
 Lluny de ma ptria (1916);
 Margarideta (1922);
 Maria (1923);
 Marta i Maria (1935);
 La molinera de Fla (1922);
 Montserrat (1924), per a dues cobles;
 La nit de Sant Joan (1912);
 Les noces d'en Manelic (1924);
 Les noies de Prats de Moll (1920);
 Pilar (1940), a la seva filla;
 Pluja menuda (1907);
 Raig de lluna (1907);
 Record de Lloret (1912);
 La reina Victria (1905);
 Revifalla (1949);
 Rondalla fantstica;
 Rosa de Foll (1917);
 Roseta de l'Empord (1935);
 Sang nova (1920);
 T'espero (1937);
 El testament de n'Amlia (1922);
 La vaca cega (1920), inspirada en el poema homnim de Joan Maragall i dedicada a Pep Ventura;
 Vallespir en festes (1947);
 La xerrameca dels vailets (1919);

Sardanes revesses: A l'atzar (1912), Can enfadosa (1906)

 Bibliografia .
 Robert Roqu Histries de sardanes III Barcelona: GISC, 2001;
 Josep Antoni Junc Ubierna Un msic catal oblidat publicat a la revista Funci Publicaci 12 (1998) ;

 Enllaos .
 Llista de les sardanes d'Antoni Junc;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135355" title="Andorra (desambiguaci)" nonfiltered="271" processed="263" dbindex="55283">

Geografia;
Andorra s un estat de l'Europa Occidental situat als Pirineus.
vegeu tamb el .
Andorra s una vila aragonesa de la provncia de Terol.
Andorra-Serra d'Arcs s una de les comarques de l'Arag.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135362" title="Francesc de Valls i Freixa" nonfiltered="272" processed="264" dbindex="55285">


Francesc de Valls (? - 26 de setembre, 1705) era cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon i fou President de la Generalitat de Catalunya entre el 22 de juliol de 1704 fins el dia de la seva mort el 6 de setembre de 1705. 

Es desconeix la seva biografia, per se sap que mor a causa de les ferides del bombardeig aliat del dia 16 de setembre, on les tropes aliades llanaren 300 bombes a Barcelona i una d'elles toc de ple la Casa dels Diputats. Segons les Narraciones histricas (Narracions histriques) de Francesc de Castellv: 

...prendi el fuego  en los cuartos que llaman de las Conferencias, con tanta velocidad que se tom el medio de arruinar lo contiguo al incendio. Asista en medio del peligro el diputado eclesistico don fray Francisco Valls y Freixa, camarero de Camprodn, que muri pocos das despus, de la fatiga. El dao excedi de 20000 ducados.;

El crrec de diputat eclesistic qued vacant a causa de la inestabilitat i la incertesa del moment histric (setge aliat, Corts Generals de Carles III i el setge borbnic del 1706). El substitu Josep Grau que prengu possessi el 18 de novembre de l'any 1706.





Referncies

Histria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Ed. Enciclopdia Catalana. Vol. II pg. 311. Article d'Agust Alcoberro;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135364" title="Allan McLeod Cormack" nonfiltered="273" processed="265" dbindex="55286">

Allan McLeod Cormack ( Johannesburg, Sud-frica 1924 - Boston, EUA 1998 ) fou un fsic nord-americ, d'origent sud-afric, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 23 de febrer de 1924 a la ciutat de Johannesburg, capital de la provncia de Gauteng. Va estudiar enginyeria electrnica i fsica a la Universitat de Ciutat del Cap, on es gradu el 1944 i ampli estudis en cristallografia el 1945. Entre 1947 i 1949 es trasllad a Anglaterra com a estudiant de recerca a la Universitat de Cambridge. El 1956 emigr als Estats Units per esdevenir professor a la Universitat Tufts de Medford, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. L'any 1966 aconsegu la nacionalitat nord-americana.

Mor el 7 de maig de 1998 a la ciutat de Boston, poblaci de l'estat de Massachusetts, a conseqncia d'un cncer.

Recerca cientfica.
Especialista en fsica de partcules va investigar un  procediment, denominat tomografia axial computada (TAC), per va permetre detectar la presncia de qualsevol tumor al cos hum, eliminant aix les confusions que es creen a l'obtenir una placa de raigs X. Els seus treballs permeteren la posterior creaci del primer escner de tomografia axial l'any 1972 en un grup liderat per Godfrey Hounsfield.

L'any 1979 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Godfrey Hounsfield, pel descobriment i desenvolupament de la Tomografia axial computada.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1979;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135368" title="Puigverd (Tremp)" nonfiltered="274" processed="266" dbindex="55287">

El poble dePuigverd (de vegades anomenat Puigverd de Talarn i d'altres Puigverd de Tremp), i en la parla local, pronunciat Puiverd, s un poble del terme de Fgols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat a l'oest de Tremp, a 17,5 quilmetres, i s accessible per una pista rural asfaltada de poc menys de 5 quilmetres que arrenca del punt quilomtric 16 de la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp, molt a prop i a ponent de Fgols de Tremp.

Pertanyen a Puigverd unes quantes masies dels entorns, entre les quals cal destacar la de Miravet, al sud, amb capella prpia, la de santa Anna, la Casa Blanca i, sobretot, el despoblat d'Arbull.

En el cens del 1359, Claramunt no hi consta; el 1831 s, amb 46 habitants, i vers 1900, hi havia 21 edificis, amb 63 habitants. En l'actualitat, el 2006 noms hi ha censat 1 habitant.

L'esglsia de Santa Anna de Puigverd (antigament, de Santa Maria) era parroquial, dins de l'arxiprestat de Tremp, ara anomenat del Pallars, de la dicesi d'Urgell. Antigament, per, havia estat sufragnia de la parrquia de Palau de Noguera, i ms endavant fou parroquial, i en depenien les de Miravet i Arbull. Actualment forma part de l'agrupaci de parrquies a l'entorn de la de Tremp.

La possessi de Puigverd era en mans de la Comanda de Susterris de l'Orde de Sant Joan, dita dels hospitalers.

A Puigverd hi havia un magnfic mol d'oli (trull), amb embigat de fusta, idntic al d'Eroles. El 1974 fou traslladat al recinte de la Fira de Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Moror". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Anna de Puigverd (abans Santa Maria)". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135381" title="Godfrey Hounsfield" nonfiltered="275" processed="267" dbindex="55288">

Sir Godfrey Newbold Hounsfield CBE, FRS, ( Newark-on-Trent, Anglaterra 1919 - Londres 2004 ) fou un enginyer angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 28 d'agost de 1919 a la ciutat de Newark-on-Trent, poblaci situada al comtat de Nottinghamshire. Interessat des de ben petit pels aparells electrnics durant la Segona Guerra Mundial va participar a la Royal Air Force (RAF) en el projecte de millora del radar, arribant a ser nomenat professor de l'Escola de Radar de la RAF. Posteriorment va estudiar enginyeria electrnica al Faraday House Electrical Engineering College.

Membre de la Royal Society des de 1975, l'any 1976 fou nomenat Comandant de l'Imperi Britnic per part de la reina Elisabet II del Regne Unit i el 1981 fou nomenat Cavaller.

Recerca cientfica.
L'any 1951 va entrar a treballar a la companyia EMI Limited, on va estudiar nous sistemes de radar i on va realitzar investigacions sobre els ordinadors electrnics. L'any 1958 fou l'encarregat de dissenyar el primer ordinador d'estat slid britnic.

A partir de 1969 va treballar en l'elaboraci d'un escnner amb el qual es pogus explorar la totalitat de l'organisme hum, amb una sensibilitat cent vegades ms grans que la dels raigs X. Basat en la idea d'Allan McLeod Cormack va aconseguir desenvolupar el primer escnner de tomografia axial l'any 1972, utilitzat en el diagnstic de tumors tridimensionals.

L'any 1979 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment i desenvolupament de la Tomografia axial computada, premi que compart amb Allan McLeod Cormack.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1979;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135395" title="Miquel Soler i Sarasols" nonfiltered="276" processed="268" dbindex="55289">
Miquel Soler i Sarasols (Hostalets d'en Bas, 13 de mar de 1965) fou un destacat futbolista catal dels anys 80 i 90.

Biografia.
Acostumava a jugar de lateral esquerre, que era la seva posici natural. Va destacar a la primera divisi espanyola jugant primer amb el RCD Espanyol, i ms endavant el Bara, i d'altres equips. A primera divisi disput un total de 504 partits, en 7 equips diferents, i va marcar 11 gols. s el cinqu jugador amb ms partits disputats en aquesta competici de la histria. Fou 9 cops internacional amb la selecci espanyola de futbol, i 3 amb la selecci catalana. Disput l'Eurocopa d'Alemanya 1988.

Actualment (2007), juga a la selecci estatal de futbol platja.

 Trajectria esportiva .
1979-1983: UE Olot;
1983-1985: RCD Espanyol;
1985-1986: CE L'Hospitalet;
1986-1988: RCD Espanyol;
1988-1991: FC Barcelona;
1991-1992: Atltico de Madrid;
1992-1993: FC Barcelona;
1993-1995: Sevilla FC;
1995-1996: Real Madrid;
1996-1998: Real Zaragoza;
1998-2003: Reial Mallorca;

 Palmars .
 2 Lliga espanyola de futbol;
 2 Copa espanyola de futbol;
 2 Supercopa d'Espanya de futbol;
 1 Supercopa d'Europa de futbol;
 1 Recopa d'Europa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135398" title="Baruj Benacerraf" nonfiltered="277" processed="269" dbindex="55290">

Baruj Benacerraf ( Caracas, Veneuela 1920 ) s un metge i professor universitari nord-americ, d'origen veneol, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1980.

Biografia.
Va nixer el 29 d'octubre de 1920 a la ciutat de Caracas, en una famlia d'origen jueva sefardita marroquina - algeriana. L'any 1925 es trasllad amb la seva famlia a Pars, i el 1940 als Estats Units, on el 1943 fou nacionalitzat nord-americ. Estudi medicina a la Universitat de Columbia i a l'Escola Mdica de Virgina, situada a la ciutat de Richmond. 

Desprs de participar a la Segona Guerra Mundial com a metge fou nomenat membre investigador de la Univeristat de Columbia entre 1948 i 1950, de l'Hospital Broussais de Pars entre aquell any i el 1956, de la Universitat de Nova York fins el 1968 i la Universitat de Harvard entre 1970 i 1991, d'on fou tamb professor de patologia. Entre 1968 i 1970 fou membre de l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units. Des de 1972 s membre de l'Acadmia nord-americana d'Arts i Cincies i del 1973 de l'Acadmia de Cincies dels Estats Units. s germ del filsof Paul Benacerraf.

Recerca cientfica.
Especialista sobre immunologia i allrgies, inici la seva recerca sobre aquests camps l'any 1948 i fou el primer en descobr un gen antigen mitjanant la seva investigaci en ratolins. Els seus estudis sobre gentica el premet verificar el complex d'histocompatibilitat principal (MHC).

L'any 1980 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels descobriments relacionats amb estructures determinades por la gentica a la superfcie de la cllula que regulen las reaccions immunolgiques, premi compartit amb Jean Dausset i George D. Snell.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1980;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135399" title="Antoni Ros-Marb" nonfiltered="278" processed="270" dbindex="55291">
Antoni Ros-Marb (l'Hospitalet de Llobregat, 1937) s un director d'orquestra i compositor catal considerat com un dels millors directors de l'Estat del panorama actual.

Estudi al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona i va continuar els estudis de direcci d'orquestra amb Eduard Toldr, Sergiu Celibidache i Jean Martinon.

Desprs de la fundaci de l'Orquestra Simfnica de Rdio Televisi Espanyola, l'any 1966 Ros-Marb va guanyar el concurs pel qual va ser anomenat director de l'esmentada orquestra. Aquest mateix any va rebre el Premi Internacional del Disc "Arthur Honegger" per l'enregistrament de "Les set paraules de Crist a la Creu" (Die Sieben letzten Worte unseres Erlsers an Kreuze) de Haydn. 

El 1967 va aconseguir el crrec de director de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1978 va arribar a ser director titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya, crrec que ostent fins al 1981. Tamb va dirigir, entre 1979 i 1986, l'Orquestra de Cambra dels Pasos Baixos (Nederlands Kamerorkest). Ha dirigit gran quantitat de prestigioses orquestres a tot el mn i cal destacar la invitaci que va rebre de Herbert von Karajan, el 1978, per dirigir l'Orquestra Filharmnica de Berln. 

Ha composat, entre d'altres, la msica de l' Histria de Catalunya amb canons (1972), amb lletra de Jaume Picas, i de Titant lo Blanc (1977), cantata per a corals infantils amb lletra adaptada per Nria Alb.

Actualment s el director titular de la Real Filharmona de Galicia, s professor i director titular da la Ctedra d'Orquestra de Cambra Freixenet de l'Escola Superior de Msica Reina Sofa de Madrid i director de l'Escola de Altos Estudos Musicais de Galcia, crrecs que compagina amb una intensa activitat concertstica.

En la Diada de l'11 de setembre de 2005, en un acte institucional que es va celebrar al Parc de la Ciutadella es va estrenar la nova versi de l'himne dels Segadors realitzada per Ros-Marb. Va ser interpretada per lOrquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'Orfe Catal.

Li han concedit el Premio Nacional de Msica del Ministeri de Cultura i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
Magister Musicae; Classes Magistrals amb Antoni Ros Marb;
Biografia (Agncia d'Artistes MatthiasVogt);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135401" title="Rafael Frhbeck de Burgos" nonfiltered="279" processed="271" dbindex="55292">
Rafael Frhbeck Frhbeck, conegut pel seu sobrenom artstic de Rafael Frhbeck de Burgos (Burgos (Espanya), 15 de setembre de 1933) s un director d'orquestra. Des de setembre de 2001 s director titular de l'Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI,  a Tor (Itlia), i des de la temporada 2004-05 director musical de la Dresdner Philharmonie, a Dresden (Alemanya).

Va estudiar viol, piano i composici als conservatoris de msica de Bilbao i Madrid. Es va graduar summa cum laude en direcci en la Hochschule fr Musik de Munic i va guanyar el premi Richard Strauss.

Entre els seus nombrosos crrecs musicals, es pot destacar:
 Director titular de l'Orquestra de Bilbao (1958-62);
 Director titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya (el director que en ms ocasions ha ocupat el pdium entre 1962-1978);
 Director musical de l'Orquestra Simfnica de Dsseldorf (1966-71);
 Director titular de l'Orquestra Simfnica de Montreal (1974-76);
 Director convidat principal de l'Orquestra Simfnica Nacional (Washington, DC) i de l'Orquestra Simfnica Yomiuri Nippon;
 Director de l'Orquestra Simfnica de Viena (1991-97);
 Director musical de la Deutsche Oper de Berln (1992-97);
 Director titular de la Rundfunk-Sinfonieorchester de Berln (1994-2000);

Ha enregistrat amb diversos segells discogrfics. Sn especialment destacables les seves interpretacions de l'oratori Elias de Mendelssohn, el Rquiem de Mozart, el Carmina Burana de Carl Orff, l'pera Carmen de Bizet, i de les obres orquestrals de Manuel de Falla.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135403" title="Batalla d'Stamford Bridge" nonfiltered="280" processed="272" dbindex="55293">

La batalla d'Stamford Bridge o batalla del pont d'Stamford, entre forces vkingues i anglosaxones, tingu lloc el dia 25 de setembre de 1066, unes setmanes abans de la Batalla de Hastings. Es considera que marc el final de la presncia vking a Anglaterra. 

Antecedents.
Tostig, germ de Harold II, decid ajudar a Guillem II de Normandia en la conquesta d'Anglaterra, llavors en mans de la dinastia saxona de Wessex amb Harold II al capdavant. Fou llavors quan Tostig viatj a Noruega i pact amb Harald Haardrade, rei de Noruega i pretendent al tron angls, la invasi de l'illa. L'exrcit noruec desembarc a l'estiu de 1066 i derrot als comtes del nord Edwin de Mercia i Morcar de Northumbria en la Batalla de Gate Fulford, a pocs quilmetres al sud de York.

La batalla.
Harold II arm un exrcit propi i sorprengu a l'exrcit de Harald Hardrade, que no estava preparat i anava sense cap protecci. Segons la Crnica anglosaxona, el pont d'Stamford fou defensat per un enorme berserker noruec que aterr l'exrcit angls; proteg el pont durant una hora matant a tot aquell que intents creuar-lo. Finalment els anglesos aconseguiren matar-lo amb una llana des de sota el pont.

El retard don temps a Harald Hardrade a formar el seu exrcit en un cercle en un tur, deixant l'exrcit anglosax en desavantatge al tenir el riu al darrera i pujada al davant. La batalla fou molt crua i hi hagueren moltes baixes als dos bndols, especialment al noruec ja que combatia sense arnesos i, per tant, desprotegits. L'arribada de reforos noruecs prolong la batalla; per finalment l'exrcit noruec fou derrotat i tant Tostig com el rei Harald foren morts en batalla. Harold II accept una treva amb els noruecs que havien sobreviscut, incloent-hi el fill de Harald Hardrade, Olaf, i els permet marxar desprs que prometeren no atacar Anglaterra mai ms.


Aquest episodi, es evocat per l'escriptor argenti Jorge Luis Borges en un text anomenat "El pudor de la historia" (Otras inquisiciones, 1952). Borges es fa ress de la llegenda (recollida per Snorri Sturluson en el capitol XCI del llibre X de la seva Heimskringla), segons la qual abans del comenament la batalla, el rei Harald, va fer un intent de reconciliaci, oferint al seu germ, el Comte Tostig "el perd i una tercera part del seu regne". Tostig, deman al seu germ que s el que tenia reservat per al seu amic el rei Harald de Noruega. Aleshores el rei sax va respondre que no s'en havia oblidat d'ell, i que a Harald li oferia sis peus de terra anglesa, i un de ms per ser tan alt. "Llavors - va dir Tostig - lluitarem fins a la mort". Borges refereix que abans que declins el sol d'aquell dia l'exrcit noruec va ser derrotat, i que tant Harald de Noruega com el Comte Tostig van morir al camp de batalla.

Conseqncies.
L'xit del rei Harold II no duraria gaire. Pocs dies desprs de la batalla, el 14 d'octubre, seria derrotat per Guillem I el Conqueridor a la Batalla de Hastings comenant la conquesta normanda d'Anglaterra.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135404" title="Sergiu Celibidache" nonfiltered="281" processed="273" dbindex="55294">
Sergiu Celibidache (segons la pronunciaci de la IPA /'ser. ju  e.li.bi'da.ke/) (Roman, Romania, 28 de juny de 1912 - Pars, 14 d'agost de 1996) va ser un director d'orquestra i pedagog romans que va desenvolupar la seva carrera principalment a Alemanya.



 Biografia .

Va nixer a Roman, Romania, i va estudiar msica, filosofia i matemtiques a Bucarest (Romania) i desprs a Pars. Una de les persones que ms el van influir va ser Martin Steinke, un coneixedor del budisme zen, que va afectar profundament el punt de vista de Celibidache per la resta de la seva vida.

Va estudiar a Berln i, entre 1945 i 1952, va ser director principal de l'Orquestra Filharmnica de Berln. Posteriorment va treballar amb orquestres de la rdio d'Estocolm, Stuttgart i Pars. Des de 1979 fins a la seva mort va ser Director Musical de l'Orquestra Filharmnica de Munic. Va ensenyar regularment a la Universitat de Magncia (Alemanya) i el 1984 va ensenyar en l'Institut Curtis de Filadlfia, (Pennsilvnia). La docncia va tenir un especial mfasi durant tota la seva vida i els seus cursos sovint eren amb entrada lliure per a tots els oients.

Des de 1950 es va negar a enregistrar les seves interpretacions, allegant que cap enregistrament no s capa de captar tots els matisos sonors que es perceben en directe en una sala de concerts. No obstant aix, desprs de la seva mort, la seva famlia va decidir publicar alguns dels seus enregistraments. Sergiu Celibidache va morir a Pars el 1996.

 Estil de direcci .

Especialista a interpretar composicions del romanticisme, Celibidache va adquirir gran notorietat entre els melmans pel seu peculiar i inconfusible estil, ms proper a la llibertat interpretativa de Wilhelm Furtwngler, que a la fermesa i fidelitat a la partitura d'Arturo Toscanini, Hermann Scherchen o Ren Leibowitz.

El seu repertori se centra, principalment, en el romanticisme, amb especial predilecci pels grans simfonistes, com Beethoven, Bruckner o Txaikovski. El seu estil es caracteritza per una gran espontanetat, recolzada en extravagants mtodes d'assaig; per una total llibertat en escollir els tempi que, sovint, sn molt ms lents que les indicacions metronmiques de la partitura; i, a ms, per una enorme subtilesa en els matisos tmbrics, per accentuar el carcter dramtic de la msica.

 Filosofia .

La manera de fer msica, segons Celibidache, sovint s descrit en terme del qu no s'ha de fer en lloc del qu s'ha de fer. Per exemple, s'ha parlat molt del "rebuig" de Celibidache de fer enregistraments, per malgrat aix, gaireb totes les seves activitats concertants van ser enregistrades (i moltes van ser comercialitzades pblicament en forma pstuma per segells importants com EMI i Deutsche Grammophon). Tanmateix, va parar poca atenci al procs d'aquests enregistraments, que considerava com a mers subproductes dels seus concerts.

L'inters de Celibidache es centrava en crear, en cada concert, les condicions ptimes per al que ell va anomenar una "experincia transcendental". Creia que l'esmentada experincia era difcilment comparable a l'audici de msica enregistrada, ra per la qual l'evitava. Com a resultat, alguns dels seus concerts van donar al pblic experincies excepcionals que van canviar fins i tot la vida d'alguns; per exemple, el crtic del New York Times John Rockwell va considerar un concert seu al Carnegie Hall l'any 1984  el millor de la seva vida en 25 anys d'oient.

A causa de la seva dedicaci als concerts en viu i a l'ensenyament, Celibidache va aconseguir una prestigi mundial com a mestre musical durant la seva vida. Tanmateix, des que va morir, els enregistraments que existeixen sn la major font d'accs al seu art i a les seves idees. Sovint sn considerats com a documents histrics, i sn comparats amb altres enregistraments del mateix repertori interpretat per altres directors, en lloc d'aproximar-s'hi com un llegat documental de la seva activitat artstica.

Una caracterstica destacable de moltes de les seves interpretacions s, per exemple, un tempo ms lent del considerat normal, mentre que, als passatges rpids, els seus tempi sovint superen la norma. Tanmateix, des del propi punt de vista de Celibidache, la crtica del tempo en un enregistrament s irrellevant, ja que no pot fer-se una crtica de l'execuci sin d'una transcripci d'aquella, que no coneix l'ambient del moment; per a ell, aquest s el factor clau en qualsevol presentaci musical. Tal com Celibidache va explicar, l'espai acstic en el qual un sent el concert afecta directament la probabilitat que pot sorgir l'experincia transcendental desitjada. L'espai acstic des del qual hom sent l'enregistrament de les seves interpretacions, d'altra banda, no t impacte sobre la interpretaci, de la mateixa manera, que s impossible per les caracterstiques acstiques d'aquell espai el motivar els msics perqu toquin, per exemple, ms lent o rpid.

s per aix que les seves versions enregistrades difereixen tant de la majoria d'altres versions que se'ls ha portat a considerar ms com a objectes de collecci que com a versions generals. La veritat s que aquests enregistraments, sense cap tall ni retoc, i la seva relaci amb d'altres tenen un valor histric que avui s valorat, per les contribucions que va realitzar a les sales de concerts romandran per sempre en la memria dels que van ser all.

Edicions notables han estat les seves interpretacions a Munic d'obres de Beethoven, Brahms, Bruckner, Schumann, Bach, Faur i una srie de concerts en viu amb l'Orquestra Simfnica de Londres.

 Controvrsies .

Com va succeir amb molts directors importants, com amb Arturo Toscanini  al qual Celibidache va menysprear dient d'ell que era "un idiota que va governar durant seixanta anys" , Lorin Maazel, Leonard Bernstein  a qui admirava  o Simon Rattle, la carrera de Celibidache no va estar lliure de controvrsia. Per exemple, sota la seva direcci, la Filharmnica de Munic va estar involucrada en una llarga batalla legal per acomiadar la trombonista principal, Abbie Conant, que va durar 12 anys, i que va finalitzar amb el triomf de Conant. Conant va allegar sexisme en un article en internet publicat pel seu esps, William Osbourne. La controvrsia es discuteix al llibre de Malcolm Gladwell Blink.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Discografia i repertori de Celibidache;
 Vida desprs de la Mort Comentaris en els CDs pstums de Celibidache;
 Celibidache -- l'ltim dels directors genials i bojos?;
 Frum de Celibidache;
 Abbie Conant;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135407" title="Zen" nonfiltered="282" processed="274" dbindex="55295">

El zen (en japons  , "la meditaci silenciosa"), s el nom d'una variant del budisme mah y na practicat a Xina amb el nom de chn ( ). Ms tard arrib al Jap de la m del monjo Eisai (1191) i va ser perfeccionat pel monjo Dogen (1227). Un objectiu fonamental de la prctica zen s l'assoliment de la illuminaci interior o satori.

 Etimologia .

Com tota escola budista, el zen remet els seus orgens al budisme de l'ndia. La paraula zen ve en origen del xins chn, que al seu torn s una deformaci del terme snscrit dhyna, que es pot traduir com "meditaci". Ms tard arribaria a Corea, on s'anomen son, i tamb al Vietnam on es denomin thi n. Per tant, aquesta escola budista est estesa per tota l'sia. Es pot observar que els noms abans esmentats sn pronunciacions una mica diferents del mateix ideograma xins. En l'evoluci histrica els seus mestres van fer-ne poques modificacions. Tamb respecte els mtodes emprats van ser fora similars, tot i que rebent una clara influncia per part de la cultura d'acollida.

Per comprendre l'origen del budisme zen s necessari conixer primer el budisme que arriba a Xina durant el segle I. Al principi va ser una transposici del budisme hind, de manera que les principals prctiques consistien en la traducci i l'estudi de textos. Progressivament comena un procs de significaci del budisme en el qual varen sorgir diverses escoles, essent l'escola chn una d'elles.

 El budisme mahyna .

Es considera que les formes primerenques del budisme chn xins comencen a ser visibles al voltant del segle VI i a partir de la influncia de diversos sutres o textos sagrats del budisme mahyna. Tots ells de procedncia hind i als quals ms tard se'ls afegiran una srie de textos apcrifs. Entre aquests textos principals hi ha la Prajnaparamita  una secci del cnon del mahyna que cont alguns sutres famosos com el "del Cor" o el "del Diamant" , el "Despertar de la fe" atribut a A vagho a, el sutra de Vimalakirti, o el sutra del Lankavatara. Un apcrif fonamental en la tradici zen s "El Sutra de la Perfecta Illuminaci".

En el budisme mahyna es considera que l'origen hind d'un escrit s fonamental a l'hora de poder-lo considerar com un text sagrat. Tot i aix, hi ha hagut nombroses excepcions i en parlar de textos apcrifs no s'ha d'entendre que siguin externs a la tradici budista sin, simplement, que el seu origen no s hind.

 La naturalesa del buda .

Encara que en el zen s'inclou l'estudi de sutres i textos, el carcter directe i intutiu d'aquest tipus de tradici budista els situa en un segon pla ja que no representen un cam per al despertar per ells mateixos. Sempre es confia en la saviesa innata de tot ser hum que t la capacitat de desenvolupar tot el seu potencial. Aquesta noci s influncia directa del budisme mahyna plantejada des d'un cmul de textos al voltant d'una idea anomenada Tathagatagarbha, o "matriu de la illuminaci". Aquesta idea original del mahyna ja s implcita en la difusi de la prajnaparamita i s'ampliar poc temps desprs amb l'aparici de diversos sutres. 

En aquesta idea se subratlla el carcter innat de la naturalesa del buda que existeix en tot ser viu, i aix ser una influncia crucial en tot el budisme xins, japons i de tot el sud-est asitic. La importncia d'aquesta idea s que dotar a qualsevol persona de la capacitat de tenir un nivell espiritual tan alt com el d'un monjo, i aix ser fonamental en l'expansi del mahyna i tamb del zen.

 Intuci versus erudici .

L'efervescncia d'aquestes idees en el budisme primerenc de la Xina s'esdev com a reacci a una excessiva erudici i intellectualisme, present en el budisme xins d'aquells temps. Posteriorment va rebre, al seu torn, la influncia directa d'algunes de les escoles basades en l'estudi, com l'escola Tinti o l'Huyn. 

Aquestes diverses influncies faran sorgir un nou tipus de prctica i una nova manera d'entendre l'ensenyament que desenvolupa una via intutiva i directa per arribar a assolir un determinat estat mental, anomenat samadhi, que s previ a al gran despertar espiritual o nirvana. 

Aquest nou tipus de budisme est centrat en una determinada prctica mental o meditaci, que en xins s'anomena chn. En els textos xinesos, a aquesta escola se l'anomena directament "Escola de la meditaci". No s'ha d'entendre's el concepte "meditaci" com la prctica d'asseure's al terra i meditar, sin que t un context molt ms ampli. Contrriament, les altres escoles dedicaven bona part del seu temps a l'estudi de textos ja que consideraven que la seva lectura permetia acumular coneixements que conduen al despertar espiritual. En aquest sentit l'escola zen va establir un nou enfocament en el qual cultivar la prpia ment ser el centre de la prctica.

 Bodhidharma .

D'acord als relats tradicionals, el zen va arribar a la Xina de mans d'un monjo hind al voltant del segle VI, anomenat Bodhidharma (Daruma en japons). Era el 28. successor en una lnia de transmissi d'ensenyament que la tradici remunta fins a Kasyapa, deixeble de Buda. 

Com queda recollit en el "Registre Jingde de transmissi de la llum", es va embarcar al voltant de l'any 520 aC en un viatge que el va dur fins el regne de Liang, territori del sud de la Xina. All Bodhidharma va tenir una famosa conversa amb l'emperador Wu, i va declarar que les bones accions fetes amb intencions egoistes eren intils, sense cap mrit, i no servien per aconseguir la illuminaci. 

Posteriorment es va dirigir a un monestir a prop de Luyng, a l'est de la Xina, i segons la llegenda, va estar meditant davant la paret d'un penya-segat abans d'acceptar cap deixeble. Finalment va morir al temple Sholn de la muntanya S ng (     ), en el comtat Dengfeng, provncia d'Hnn. La muntanya S ng s el cim ms alt de les Cinc Muntanyes Sagrades, ubicades a la provncia d'Honan.

Com a heroi cultural llegendari, a Bodhidharma tamb se'l vincula al temple Shaoln i la consegent difusi de les arts marcials d'sia oriental, especialment en la tradici oral d'escoles de Kung Fu i Taijiquan, aix com en els populars treballs de ficci del gnere w xi. No obstant aix, avui se sap amb certesa que les arts marcials no van ser presents en el budisme xins ni al temple de Shaolin fins a bastants segles desprs. De la mateixa manera, tamb avui se sap que Bodhidharma no va estar literalment "davant un mur", sin que parlava d'un mur com un estat de la ment. Els moderns descobriments i traduccions continuen donant avui ms llum sobre els orgens d'aquesta tradici budista, sens dubte una de les ms practicades al mn.

Bodhidharma s, per tant, el 28 patriarca del llinatge del budisme zen, al qual seguiran 6 patriarques ms. L'ltim dels quals ser Hunng. Amb Hunng s'acaba la lnia del patriarcat zen per no la lnia successria del zen. Des d'Hunng s'estn una completa genealogia que lliga mestres, ensenyaments i monestirs fins a arribar als temps actuals. Als monestirs xinesos o japonesos aquests complicats arbres genealgics solen ser encara una cosa comuna.

 Expansi i escoles .

En parlar del zen, sigui quin sigui el pas on estigui establert, cal remuntar-se a la seva presncia a la Xina. Totes les possibles variants de zen conflueixen en el seu origen a partir del budisme chn. La influncia dels relats i ensenyaments dels patriarques chn s un referent constantment utilitzat en l'estudi i la prctica, i les escoles desenvolupades als diferents pasos sn en realitat derivacions de les mateixes escoles ancestrals xineses.

Des de la Xina, el budisme chn es va estendre amb xit a Corea, el Jap i el Vietnam. En un altre llocs com el Tibet va estar implantat cert temps per acabaria desapareixent. No obstant aix, la influncia d'aquest tipus d'enfocament budista deixaria llarga empremta a l'Himalaya, i molts estudiosos subratllen l'existncia de connexions tant histriques com de transmissi de textos des del chn cap a prctiques tibetanes com el dzyan.

 Chn: la tradici de la Xina .

Durant els primers temps del budisme chn hi va haver a la daoisme. I al seu torn el daoisme es veur influt per la nova religi budista. Aquesta fusi va ser possible heretant aspectes principals d'altres escoles, com la important escola Tinti del mestre Zhy. Amb el mestre Zhy trobem ja una perspectiva immediata de l'alliberament. Els seus tractats sobre "La Gran Calma i Contemplaci" influiran durant segles la resta d'escoles i les seves idees seran centrals a l'hora d'entendre el procs de significaci del budisme a la Xina que possibilitar el naixement del chn.

Una altra escola influent en la gnesi del chn va ser l'Escola huyn, avui desapareguda i que ha estat reconeguda pels historiadors com l'escola mahyna ms sofisticada, amb una complexa visi csmica. La seva concepci de la naturalesa bdica han influt de diferents maneres en altres escoles. La principal activitat d'aquesta escola s sens dubte el "Sutra del Avatamsaka", un enorme i complex text sagrat definit per Daisetz T. Suzuki com la culminaci literria del budisme mahyna.

L'Escola de la Terra Pura, de fet l'escola xinesa ms antiga del mahyna, influir enormement en el zen encara que de manera una mica ms tardana. Amb el transcrrer dels segles, el "chn" i la "Terra Pura" es convertiran en les dues escoles budistes que es repartiran el gruix del budisme xins. I fins i tot apareixeran fusions, en la prctica, d'ambds tipus de budisme.

La base del budisme present en la formaci del chn fructifica de manera espectacular durant la dinastia Tang, anomenada sovint "L'Edat d'Or" del budisme xins. Fins llavors podem parlar de l'existncia d'ensenyaments chn per no prpiament d'una escola chn. Per dins de la dinastia Tang ja es desenvolupen completament els mtodes peculiars i especials del budisme zen. Entre aquests mtodes s'incloen dilegs entre mestre i deixeble, la investigaci de preguntes, o la contemplaci silenciosa. Un ambient de protecci imperial, especialment sota l'emperadriu W , estar barrejat amb una certa bohmia de les classes acomodades i amb alts i baixos en l'estabilitat social. Tot aix generar un ambient de gran creativitat en el qual el budisme tindr un paper fonamental.

Al final de la dinastia Tang s'esdev una certa decadncia de la prctica, i aix ja amb la dinastia Song apareix una reacci contemplativa que aposta gaireb nicament pel silenci i, en particular, per la "contemplaci silenciosa" (en xins, mo chao). Amb ella, el seguidor medita assegut per descobrir la seva prpia naturalesa. Ms tard en el Jap a aquesta contemplaci silenciosa xinesa se l'anomenar zazen, que s avui un dels estereotips de la practica zen ms coneguts a occident.

En el segle XI el budisme chn ja estava completament assentat a Xina, on existia una mplia xarxa de temples i monestirs i s'havia convertit, al costat de l'escola de la Terra Pura, en una de les principals escoles. En el flux histric d'intercanvis culturals entre Xina, el Jap i altres pasos del voltant, es van anar creant altres escoles per derivaci de les xineses. Tot i que a cada pas el zen desenvolupava les seves peculiaritats, la comunicaci entre les escoles zen als diferents pasos ha estat freqent i continuada, sota el fort vincle d'una histria comuna.

 Zen: la tradici al Jap .

En el budisme japons histricament els monjos viatjaven amb freqncia a Xina per rebre la transmissi de nous ensenyaments de mestres xinesos. De tornada a la seva terra i amb aquesta herncia d'autoritat, estenien les prolongacions de les escoles i ensenyaments que havien conegut al continent. Amb el temps adquirien la seva prpia personalitat japonesa. Aix en realitat s bona part del patr cultural del Jap, on la influncia Xina s un tema central per entendre la seva cultura i religi. Aix les dues escoles principals del budisme chn xins anomenades lnji i cozng veuran el seu parallel japons a les seves respectives dues escoles principals del budisme zen japons: Rinzai i S t .

Aquestes dues escoles japoneses acapararan amb el temps bona part d'un nou ressorgir del budisme al Jap. D'una banda, l'escola Rinzai seria del grat de les classes feudals. Per un altre, l'escola Soto veuria com seu practica seria integrada fins a cert punt dins de la manera de vida dels samurais. L'escola ja per llavors preponderant a Jap anomenada Tendai no s'hi oposaria.

 Zazen .


El "zazen" s la prctica per excellncia de la meditaci budista desenvolupada per l'escola Soto japonesa. Aquesta tcnica de meditaci s sens dubte la prctica del budisme zen ms estesa i coneguda avui. s la clssica postura del Buda assegut en meditaci. Sovint es veu aquesta posici en esttues de Buda a travs de tot Orient: un home tranquil amb els ulls mig tancats, l'esquena dreta, les cames creuades en posici de "lotus". En el zazen aix se sol fer sobre un petit coix rod anomenat "zafu" en japons, que ajuda a bascular la columna.

Hi ha diferents aproximacions al Zazen. Algunes postulen el flux natural de la respiraci i una posici cmoda, mentre que altres ms noves tenen especial inters en assegurar fsicament una actitud correcta. Les primeres sn sens dubte les ms tradicionals i que ms apareixen en els textos histrics. Entre aquelles que emfatitzen el component fsic trobem la recent del monjo japons Taisen Deshimaru, que a partir de 1970 estendr una xarxa de centres per tot Europa i que encara avui s la forma majoritria de conixer el zen a Europa. La regulaci de la respiraci i la postura de la columna, cames i mans sn essencials. Als Estats Units en canvi, a travs del contacte desenvolupat a partir de la Segona Guerra Mundial trobem un varietat bastant ms mplia.

Tot i aix, encara que en el tema fsic hagin diferents enfocaments, en l'aproximaci doctrinal al zazen les diferncies gaireb no existeixen. Es requereix una atenci constant per tranquilla per part del practicant. El pensament s'allibera; ni pensa ni deixa de pensar. Es deixa passar. No agafa ni rebutja, com si les rfegues mentals fossin nvols que travessen el cel sense deixar rastre. Aquesta contemplaci tranquilla i atenta portar el seguidor a descobrir la seva naturalesa bdica: "si deixem de remoure l'aigua d'un estany, podrem a la fi veure el clarament el fons".

En japons a aquesta acci d'asseure's se li crida shikantaza, que al costat del mushotoku o absncia d'intenci, es conforma aix en una disposici en la practica budista, on hi s present l'existncia de la "illuminaci". s un ensenyament on el simple fet d'asseure's s ja un acte d'harmonia plena, de convertir-se en Buda. Per tant, practica i aprenentatge van junts. Tamb es parla de la prctica de la no-prctica. El principal exponent d'aquest ensenyament en sense dubtes el monjo Dogen, l'obra principal del qual Shobogenzo ve a ser la guia fonamental de practica i ensenyament de l'escola Soto.

En el budisme zen japons, l'altra escola principal anomenada Rinzai est especialitzada en els anomenats koan. Els koan sn un derivaci dels g ng n xinesos, que literalment vol dir "cas pblic". En origen feien referncia a dilegs i esdeveniments entre mestre i deixeble que eren registrats de manera escrita. Ja en el Jap, l'escola Rinzai els recollir i ampliar, i els usar com a tcnica de meditaci anant ms enll de la simple reflexi. 

Un koan pot ser una pregunta sense aparent sentit. Una qesti de les ms conegudes s: "quin s el so en fer palmes amb una sola m?. Una altra s: "quin era el teu rostre original abans de nixer?". El practicant investigar aquest tipus de pregunta amb una concentraci total fins que el seu raonament conceptual quedi eradicat, i aix pugui sorgir prajna, la saviesa intutiva. Aix ocasionar un despertar (satori, kensho) a la seva naturalesa bdica.

 Bibliografia recomanada .
 Brosse, Jacques. Los maestros Zen. Editor Jos J. de Olaeta: Palma de Mallorca, 1999. ISBN 84-7651-776-9;
 Castro Snchez, Aigo. Las enseanzas de Dgen. Editorial Kairos: Barcelona, 2002. ISBN 84-7245-515-7;
 Ryokan, Daigu. Gota de rosada en una fulla de lotus. Pags Editors, Lleida 2001. ISBN 84-7935-828-9;
 Deshimaru, Taisen. La prctica del Zen. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2003. ISBN 84-8415-456-4;
 Deshimaru, Taisen. Preguntes a un mestre Zen. Pags Editors, Lleida 2005. ISBN 84-9779-235-1;
 Deshimaru, Taisen. Za-Zen: la prctica del Zen. Edicions Cedel: Barcelona, 1976. ISBN 84-352-0437-5;
 Huineng: S tra del estrado (Tanjing), edici bilinge (castell-xins) amb el text de Dunhuang (s. VIII), tradut del xins per Laureano Ramrez Bellern. Editorial Kairs: Barcelona, 2000. ISBN 84-7245-460-6;
 S tra de Vimalak rti: original de Kum raj va (s. V), tradut del xins per Laureano Ramrez Bellern. Editorial Kairs: Barcelona, 2004. ISBN 84-7245-550-5;
 Suzuki, Daisetz Teitaro. Qu es el Zen?. Editorial Losada: Madrid, 2006. ISBN 84-96375-18-8;
  , y Fromm, Erich. Budismo zen y psicoanlisis. Fondo de Cultura Econmica: Mexico, 1960/2003 reimpresin. ISBN 968-16-0624-8;
  .Ensayos sobre budismo Zen . Editorial Kier: Buenos Aires. ISBN 950-17-1011-4/ISBN 950-17-1012-2/ISBN 950-17-1013-0;
  . El Zen y la cultura Japonesa. Ediciones Paidos Ibrica: Barcelona, 1996 (3 edici). ISBN 84-493-0239-0;
 Suzuki, Shunryu. Mente de Zen, Mente de Principiante. Troquel ediciones: Buenos Aires, 1994. ISBN 950-16-0212-5;
 Thibaut, Stphan Kosen. Zen, la revolucin interior. Troquel ediciones: Buenos Aires, 1996. ISBN 950-16-0354-7;
 Vega, Amador. Zen, mstica y abstraccin. Ensayos sobre el nihilismo religioso. Editorial Trotta: Madrid, 2002. ISBN 84-8164-396-3;
 Watts, Alan. El camino del Zen. Editorial Edhasa: Barcelona, 2003 (2 edici). ISBN 84-350-2714-7;

 Enllaos externs .
Sotoshu, Web oficial de l'escola Soto. ;
Budisme Chn. Mestre Sheng Yen, Taiwan.;
IRIZ The International Research Institute for Zen Buddhism.;
Associaci Zen Internacional. Dojos, temples i grups de l'AZI.;
Origen i desenvolupament del zen segons Allan Watts;
Web oficial de la Comunitat Budista Soto zen.;
Web del Temple Zen "Luz Serena" (Requena-Valncia);
Biblioteca de Sutres;
Zen - Nipponia Girona;
Zendo Betania;
Dojo Budista Zen de Girona;
Grup de zen de Catalunya i Balears. Escola Sanbo;
Web oficial de l'Associaci Budista Zen d'Europa ABZE;
Dojo Zen Born, Dojo de Barcelona de la ABZE;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135408" title="Rithmomachia" nonfiltered="283" processed="275" dbindex="55296">

La rithmomachia (o tamb, arithmomachia, o el joc dels filsofs) s un joc de taula europeu. Les primeres descripcions del joc que es coneixen sn del segle XI. El nom significa "La batalla dels nombres". 

Es desconeixen els orgens del joc. Els autors medievals l'atribuen a Pitgores, tot i que no s'ha trobat cap informaci al respecte en la literatura grega, i el primer esment conegut es de Hermannus Contractus (1013-1054). 

Les diverses variacions del nom apunten cap a un origen grec, especialment perqu el grec era una llengua poc coneguda en el temps en qu apareix el joc en la literatura. A ms a ms,el fet que el joc est basat en la teoria de nombres grega i el seu nom grec permet especular que els seus orgens es troben en la civilitzaci grega i, potser, en les escoles de Bizanci o Alexandria. 

Com s'ha dit, la primera vegada que s'esmenta aquest joc correspon al segle XI. Ms concretament, al voltant de 1030, quan un monjo anomenat Asilo va crear un joc pels estudiants de les escoles monacals que illustrava la teoria de nombres de l'obra de Boeci titulada De institutione arithmetica. Les regles del joc van ser millorades poc temps desprs pel monjo Hermannus Contractus, per Reichenau i per l'escola de Lieja. En els segles segents, el joc es va estendre rpidament per escoles i monestirs pel sud d'Alemanya i Frana. S'emprava principalment com a instrument educatiu tot i que, gradualment, els intellectuals del moment van comenar a jugar-hi com a passatemps. En el segle XIII, el joc va arribar a Anglaterra on el matemtic Thomas Bradwardine en va escriure un text. En Roger Bacon el va recomanar als seus estudiants i en Thomas More feia que els habitants de la seva obra Utopia hi juguessin. 

El joc fou prou conegut per justificar l'existncia en el S. XVI de tractats en llat, francs, itali i alemany. A ms a ms, hi havia anuncis publics de venda de taulers i fitxes a la Sorbona. 

El joc es de dos jugadors (sovint, blanques i negres) i es juga amb un tauler semblant amb els escacs, i amb unes fitxes numerades. Tant les regles del joc com les mides del tauler van variar amb el temps i alguns autors n'expliquen diverses variacions en els seus textes. En una de les versions, el joc es juga en un tauler  amb vuit quadrats en el costat curt i 16 en el costat llarg. Les fitxes tenen forma de triangles, quadrats, cercles i pirmides. Cadascuna de les peces t un valor numric. L'objectiu consisteix en capturar la pirmide i, a ms, posar les prpies fitxes de manera que s'aconsegueixi una determinada relaci numrica entre elles. Ms concretament s'han de posar tres o quatre fitxes de manera que se satisfaci una relaci aritmtica, geomtrica o harmnica (aix correspon a les mitjanes o proporcions de Pitgores). 

Una de les caracterstiques del joc s que el joc de les blanques i les negres no s simtric. Tot i tenir les mateixes fitxes, les numeracions diferents de les fitxes impliquen possibilitats de capturar fitxes i de guanyar la partida diferents. 

El joc rivalitzava en popularitat amb els escacs, per es va deixar de jugar a partir del S. XVII. 

Referncies.
 The Philosopher's Game, Ann E Moyer, University of Michigan Press, ISBN 0-472-11228-7;
 Das mittelalterliche Zahlenkampfspiel, Arno Borst, ISBN 3-8253-3750-2;

Enllaos externs.
Una applet de Java que implementa el joc de la 'Rithmomachia';
Una traducci de les regles establertes per Claude de Boissire l'any 1556;
Medieval & Renaissance Games Home Page Pgina sobre el joc;
Pgina sobre el joc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135409" title="Coslada" nonfiltered="284" processed="276" dbindex="55297">

Coslada s un municipi situat en la zona est de la Comunitat de Madrid. Situat en el Corredor del Henares, dintre de la Comarca d'Alcal, amb una extensi de 11,7 quilmetres quadrats i ms de 90.000 habitants. Encara que s el municipi amb major densitat del nostre pas, s un dels primers quant a zona verda per habitant. 

Actualment s el nucli de poblaci ms proper a la capital dels inclosos en la comarca de el Corredor del Henares. Conforma una successi urbana amb San Fernando de Henares, en un encreuament de camins a la sortida norest de Madrid, entre les autopistes A-2, M-40 i M-45. Localitzat a escassa distncia de l'aeroport internacional de Madrid-Barajas, amb accessos per ferrocarril i recentment, per la lnia 7 de el Metro de Madrid. Els seus lmits han anat variant histricament i limitava amb poblacions algunes d'elles avui desaparegudes i altres absorbides per l'rea metropolitana de Madrid (Ambroz, Viclvaro o Canillejas entre altres). Avui limita amb els municipis de Madrid i San Fernando de Henares.

La seva proximitat a Madrid fa que s'enquadri en l'rea d'influncia de la capital. No obstant aix, Coslada sempre s'ha configurat com una ciutat independent. Tota la franja nord del seu terme municipal est ocupada per zones industrials especialitzades en la logstica i activitats complementries al transport. 

Est situada prop de la vega del riu Jarama, en el marge del qual dret s'assenta, i serveix de lmit al terme municipal en la seva part nord. De Nord a Sud per l'Est, la recorria el Teatinos, rierol que neix per sobre de Ambroz i flux al Jarama.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135410" title="Arthur Nikisch" nonfiltered="285" processed="277" dbindex="55298">
Arthur Nikisch (en hongars: Artr Nikisch) (12 d'octubre de 1855 - 23 de gener de 1922) va ser un director d'orquestra hongars que va treballar sobretot a Alemanya. s considerat com un intrpret extraordinari de la msica de Bruckner, Txaikovski, Beethoven i Liszt. Va dirigir la Orquestra Filharmnica de Berln entre 1895 i 1922.

 Biografia .
Nikisch va nixer el 12 d'octubre de 1855 a Lbnyi Szentmikls, Hongria, sent el seu pare magiar i la seva mare de Morvia. Nikisch va estudiar al Conservatori de Viena, on va guanyar premis de composici i com a intrpret el de viol i piano. Tanmateix, aconseguiria la major part de la seva fama com a director. El 1877 es va dirigir a Leipzig on va ser nomenat director principal de l'pera de Leipzig el 1879. Hi va oferir l'estrena de la Simfonia nm. 7 de Bruckner el 1884.

Posteriorment van ser director de l'Orquestra Simfnica de Boston i desprs el 1895 va succeir Carl Reinecke com a director de l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig. El mateix any va ser nomenat director principal de l'Orquestra Filharmnica de Berln, i va mantenir ambds crrecs fins a la seva mort.

Va ser un pioner. El 1912 va portar l'Orquestra Simfnica de Londres als Estats Units, i era la primera vegada per a una orquestra europea. El 1913, va fer el primer enregistrament comercial d'una simfonia completa, la Simfonia nm. 5 de Beethoven, amb la Filharmnica de Berln.

Va morir a Leipzig el 23 de gener de 1922, i va ser enterrat all mateix. Immediatament desprs de la seva mort, la plaa en la qual va viure va ser rebatejada Nikischplatz, i el 1971 la ciutat va iniciar el "Premi Arthur Nikisch" per a joves directors.


El seu llegat com un dels fundadors de la direcci moderna, amb una profunda anlisi de la partitura, un pols senzill, i un carisma que li va permetre oferir la sonoritat completa de l'orquestra i sondejar els abismes de la msica. L'estil de direcci de Nikisch va ser molt admirat per Leopold Stokowski, Arturo Toscanini, Sir Adrian Boult, i Fritz Reiner, entre d'altres. Reiner va dir de Nikisch: Va ser ell qui em va dir que no hauria d'ondular els meus braos en dirigir, i que hauria d'usar els meus ulls per donar instruccions.

 Audicions .
 Arthur Nikisch enregistra les danses hongareses de Brahms per a la casa Welte-Mignon el 9 de febrer de 1906:
 ;
 ;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135412" title="Director d'orquestra" nonfiltered="286" processed="278" dbindex="55299">

Director d'orquestra s el ttol de qui s'encarrega, en un context orquestral, de coordinar els diferents instruments que la componen. Arturo Toscanini, mpliament reconegut com un dels millors directors del seu temps, n's un exemple.

Sn deures del director d'orquestra portar el tempo, indicar l'entrada de cada instrument, marcar els accents dinmics i aggics i dur a terme qualsevol altra instrucci rellevant deixada a la partitura pel compositor. Tamb sn deures del director d'orquestra coordinar els assaigs i resoldre possibles desacords entre els msics.

Cal notar que si b les funcions de cada director sn les mateixes, la forma en les que la duen a terme s el que els o les distingeix. Normalment, cada partitura usa termes que es presten a diferents graus d'ambigitat, i per aix sn subjectes a la interpretaci del director.

S'ha dit per aix que cap versi d'una pea no s exactament igual a cap altra, ni tan sols quan sn fetes per un mateix director en dues ocasions diferents. Per exemple, gor Stravinski, qui va dirigir almenys sis enregistraments de la seva obra La consagraci de la primavera, va notar que cada una d'elles era clarament diferent de les altres.

De vegades, si el compositor s present en els assaigs de la seva obra, pot canviar d'opini sobre el que va escriure a la partitura i informar-ne al director. Aquest s normalment el que pot succeir en la preparaci d'una estrena mundial de l'obra.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135414" title="Mellotron" nonfiltered="287" processed="279" dbindex="55300">
El mellotron (de l'angls melody i electronics), s un instrument musical electro-mecnic polifnic que va aparixer a mitjans dels anys 60. El seu precursor directe va ser el Chamberlin, manufacturat a Amrica des de finals dels anys 40.

Descripci.

El mellotron s un instrument electromecnic que reprodueix cintes magntiques pregravades. El seu aspecte exterior s similar al d'un piano de paret, ja que t un teclat similar al d'aquests, i al principi es presentava en una caixa de fusta o, en els models ms tardans, un material sinttic, normalment tlex. Tot i aix, el seu aspecte exterior depn del model. Els models 300 i 400 eren de teclat simple (35 notes), mentre que els models MKII i MKV eren de doble teclat (18 notes cadascun). La meitat esquerra se solia carregar amb cintes on hi havia gravats fragments rtmics, i la dreta amb instruments solistes, tot i que cada usuari podia configurar-lo com volgus. Hi havia fins i tot una versi, encarregada per la BBC, noms amb efectes sonors destinats a la sonoritzaci en directe de sries o programes televisius.

El mellotron fou un dels primers instruments moderns de teclat, i es pot considerar com l'antecessor directe del sintetitzador (o sampler), ja que permet reproduir, i fins a cert punt, modificar en temps real, sons gravats prviament. Cada tecla s associada a una cinta magntica d'1 cm d'ample que t una duraci aproximada de 8 segons. El msic, al fer pressi en una tecla, fa circular la cinta corresponent, que recorre un enginys sistema en forma de W i reprodueix el so pregravat anteriorment (normalment s'hi enregistrava el so d'instruments de corda i fragments orquestrals, tot i que es pot agregar qualsevol altre tipus de so). Cada cinta consta de tres pistes, de l'amplada aproximada d'una cinta de cassette cadascuna. Les pistes adjacents no es podien reproduir alhora, sin que s'havien de reposicionar en els capals magntics. Aix vol dir que cada joc de cintes cont tres bancs de sons, normalment tres instruments complets, que es podien commutar, encara que no era immediat, sin que el reposicionament (mecnic) dels capals durava uns segons.

s.
Encara que era un instrument limitat per la poca duraci dels fragments de cinta magntica (8 segons), l'inconfusible so del mellotron (lleugerament imperfecte i artificial) propici el seu s en concerts i gravacions de rock simfnic i progressiu als anys 1970. Ni el ms verstil i avanat dels sintetitzadors actuals l'ha aconseguit imitar. A ms, cal tenir en compte que la polifonia no va arribar als sintetitzadors de manera assequible i fiable fins a finals dels anys setanta. En canvi, el mellotron era 100% polifnic perqu el mecanisme d'arrosegament, lectura i rebobinat de cinta era independent per a cada tecla. A ms, els sintetitzadors no van ser instruments plenament imitatius fins a comenaments dels vuitanta. El mellotron era una manera (si b no del tot econmica) de disposar d'un quartet de cordes o una secci de flautes amb ms realisme que el que es podia crear aleshores amb qualsevol sintetitzador.

Els nics inconvenients del mellotron eren la incapacitat de gravar per ell mateix els sons necessaris, que havien de ser enregistrats a les cintes amb l'ajut d'una gravadora externa; i el fet que cada vegada que es traslladava d'un lloc a un altre s'hagus de calibrar de nou, motiu pel qual calia la intervenci d'una persona coneixedora del seu mecanisme (normalment els msics que el tocaven aprenien el funcionament dels mecanismes interns de l'instrument). Tamb era sensible a la humitat i canvis de temperatura, i a fonts magntiques, que podien arribar a esborrar els sons gravats a les cintes. Qualsevol variaci mnima en la tensi de l'alimentaci provocava desafinacions molt notables. Degut a aquesta tendncia a desajustar-se era habitual que els grups que s'ho poden permetre anessin de gira amb dos aparells, per a disposar d'un de reserva.

Grups de msica que han utilitzat el mellotron.
El mellotron es va fer fams amb la seva aparici al tema Strawberry Fields Forever de The Beatles, i posteriorment va ser incls en composicions de grups com The Zombies, The Moody Blues i The Rolling Stones durant els darrers anys de la dcada dels 1960. Als anys 1970 el seu s es va fer habitual entre els grups de rock progressiu: King Crimson, Genesis i Yes l'han incls sovint en les seves canons. Tamb va ser llargament utilitzat per Led Zeppelin.
Van ser progressivament desplaats a partir de l'aparici dels moderns sintetitzadors polifnics i dels samplers, tot i que grups com Tangerine Dream o Orchestral Manoeuvres in the Dark van utilitzar-lo sovint als seus lbums. Darrerament, per, hi ha msics que han tornat a recrrer al mellotron per a donar un so evocador dels anys 60 i 70 a les seves composicions. Avui en da es freqentment utilitzat per grups com Red Hot Chili Peppers, Incubus, Radiohead, Fiona Apple i The Smashing Pumpkins.

Enllaos externs.
  Pgina del fabricant del mellotron;
  Pgina amb fotografies i mostres dels sons caracterstics de l'instrument;
  Pgina amb ms informaci sobre el Mellotron;
  Informaci sobre el Mellotron i llistat extensiu de grups i artistes que l'han utilitzat;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135415" title="Unin Nacional de Escritores y Artistas de Cuba" nonfiltered="288" processed="280" dbindex="55301">
La Unin Nacional de Escritores y Artistas de Cuba (UNEAC) s una organitzaci social, cultural i professional, no governamental, amb Estatus Consultiu II en el Consell Econmic i Social de Nacions Unides amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat legal, que agrupa en la seva si, amb carcter voluntari i seguint el principi de selectivitat, (sobre la base del seu currculum artstic) als escriptors i artistes cubans.

Va Ser fundada el 22 d'Agost de l'any 1961 pel poeta Nicols Guilln, amb l'objectiu de preservar el projecte de justcia social i independncia nacional, en el qual han obstinat els seus somnis i esforos tantes generacions de cubans.

Des de la seva creaci ha estat representada per artistes de reconegut prestigi en tots els mbits de les arts esttiques i filosfiques. Entre les figures que han estat en la seva direcci es troben: Alejo Carpentier, Jos Lezama Lima i Ren Portocarrero.

Principals funcions.
 Representar els interessos professionals de tots els seus membres i de cadascun d'ells, perqu puguin dur endavant la seva labor social, disposar de les condicions adequades i rebre els estmuls morals i materials que encoratgen la creaci literria i artstica. Amb aquest propsit propcia debats, frums, esdeveniments, organitza seminaris, festivals i concursos.
 Ampliar i desenvolupar els vincles entre l'art i l'educaci, contribuint a garantir la base material necessria.
 Contribuir, amb el potencial professional amb que conta, a la formaci de nous valors de l'art i la literatura a travs de seminaris, tallers, simposis, conferncies, exposicions, etc.
 Contribuir a l'enfortiment dels espais culturals en els mitjans de comunicaci.
 Potenciar el treball dels coordinadors municipals, com una baula de provada efectivitat en l'organitzaci dels membres de Ciutat de L'Havana, per a la coordinaci entre els diferents organismes i organitzacions dels municipis per a l'increment de la difusi i promoci de la cultura en la base, aprofundint el contacte entre els creadors i el seu pblic.
 Vetllar perqu les activitats culturals reflecteixin els veritables valors de la nostra cultura i identitat.
 Enfortir l'amistat, la collaboraci i els vincles estables amb institucions, no culturals, universitats, fundacions i organitzacions de creadors en tot el mn amb l'objectiu de facilitar als membres el contacte directe amb els millors valors de la cultura universal.
 Assolir una adequada inserci de les obres de creadors cubans en el mercat internacional de l'art.
 Ampliar la participaci dels intellectuals cubans en el debat internacional.
 Desenvolupar investigacions cientfiques conjuntes en el camp de la cultura.
 Realitzar coedicions, coproduccions, festivals, intercanvis de publicacions, obres d'art, mitjans audiovisuals i altres, amb organitzacions homlogues, institucions docents i altres entitats afins.

Aquesta formada per cinc associacions que recullen l'ampli espectre de l'art i la cultura cubana.

Els rgans principals de govern de la UNEAC sn:
 el Congrs,
 el Consell Nacional,
 la Presidncia,
 el Secretariat,
 els executius de les Associacions Nacionals.

La Presidncia consta de 30 membres, inclosos un president, un vicepresident primer, i cinc vicepresidents, els presidents de les Associacions Nacionals, dos secretaris, els presidents dels catorze Comits Provincials i dos membres sense crrec.

Associacions Nacionals.
 Escriptors;
 Plstica;
 Arts Escniques;
 Msica;
 Cinema, Rdio i Televisi ;

Enllaos externs.
UNEAC;
UNESCO;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135419" title="Sant Roc (Vilablareix)" nonfiltered="289" processed="281" dbindex="55302">

Es un aplec tradicional que se celebra al municipi de Vilablareix, en honor a Sant Roc, i curiosament es fa lluny de la diada del Sant, que es el 16 d agost.

Una curiositat de la diada, es la tradici de qu  una noia amb ganes de trobar xicot, si acudeix al Sant amb devoci, no passar l any sense trobar miny .

La quaresma puja i baixa segons la lluna nova de febrer, l aplec de Sant Roc, tamb es mou en el calendari.

La capella de Sant Roc es troba al cim del tur del mateix nom, de 196 metres d alada, situat al sud-oest del terme, prop dels lmits amb Aiguaviva. L any 882 est documentada de Sancti Cristophori de Novinolas, que alguns autors han relacionat amb Sant Roc, per que s molt possible que faci referncia en realitat a la capella de Sant Cristfol de Llambilles. 
En realitat, el primer esment explcit de la capella de Sant Roc data del 1435, quan Joan Amig, pintor giron, va rebre una comanda dels pabordes de Vilablareix i Aiguaviva per a la realitzaci d'un retaule destinat "a la capella de Sant Roc, situada a la parrquia de Vilablareix". 
s un edifici d'una nau i absis semicircular, amb una porta de llinda monoltica oberta a la faana de ponent, on tamb hi ha una finestra gtica d'arc conopial, un petit ull de bou i un gran campanar d'espadanya de dos ulls. Abandonada durant molts anys i parcialment enrunada (sols es mantenia l'espadanya en peu) s'ha restaurat l any 2002. 
L'Aplec de Sant Roc o de les Nvies, ha gaudit d una gran tradici i afluncia fins i tot ms enll dels lmits de Vilablareix. Aix, per exemple, a la consueta del clergue i rector de Riudellots de la Selva, Joan Calder, s'esmenta que ja al segle XVII els seus habitants anaven en aplec a sant Roc, distant deu quilmetres. Tanmateix, l'any 1717 el bisbe de Girona, seguint els decrets del concili giron, prohib aquesta i altres romeries, ja que s'havia comprovat que molt sovint es convertia ms en una festa profana que no pas religiosa, i aix es prohibia que les processons sortissin del terme parroquial per dirigir-se a ermites venes, es prohibia tamb que tinguessin una duraci superior a les dues hores, i que per cap motiu es fessin parades per menjar i beure, per evitar els abusos que sempre hi tenien lloc. De totes maneres, el mateix rector no pogu aplacar les ganes dels feligresos, i es muntaren una trampa per continuar anant a sant Roc: sortien en process de Riudellots amb les atxes, veracreu i vestits litrgics i quan arribaven a can Saur, terme parroquial de Riudellots deixaven all els estris litrgics i continuaven com a process profana fins sant Roc on hi celebraven la festa. A la tornada, al vespre, s'agafaven els estris litrgics altra volta a can Saur i s'arribava a Riudellots en process. Aquesta trampa fou tolerada fins el 1740.
A mitjans del segle XX, cap als anys 40, l aplec fou traslladat a l'esplanada que hi ha davant l'esglsia de Sant Menna, a partir de l'aband de la capella. 
Des de la restauraci de l'any 2002, l'aplec es torna a fer a la mateixa esplanada de l'ermita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135425" title="Super Llopis" nonfiltered="290" processed="282" dbindex="55303">
L'any 1973, quan Juan Lpez Fernndez (JAN) rep l'encrrec de Euredit, una petita editorial de Barcelona, per a realitzar una pardia de Superman, a qui anomenaria Superlpez. En un principi consta de 48 planes de format apaissat, muds i en tinta negra. Per la seva creativitat va fer que desenvolups un dibuix molt expressiu. Fou per tot aix que posteriorment li arrib un nou encrrec de l'Editorial Bruguera.

Una primera etapa a l'Editorial Bruguera es dota al dibuixant d'una llibertat que queda reflectida en el personatge dotant-lo de ms personalitat. En una segona etapa, que neix de la collaboraci amb el guionista Francisco Prez Navarro, comena a complicar-se l'argument. Actualment els arguments i els dibuixos sn de JAN.

Sn ja 48 els nmeros publicats fins a l'actualitat sobre el personatge de Superlpez, aconseguint superar els diferents canvis d'editorial i de format. En l'actualitat, l'estil peculiar amb el que s'expliquen les noves aventures deixen entreveure un procs evolutiu que fa el transforma en un personatge que no es pot considerar ni cmic clssic ni excessivament modern, ja que cont un llenguatge i uns dibuixos que sn difcilment classificables.

Es va fer una edici en catal sense massa xit anomenada "Superllopis". Aquest cmic s'ha tradut a molts idiomes entre ells l'alemany.

Bibliografia.
L'origen d'en Sper Llopis (Aventuras De Superlpez);
El Supergrup (El Supergrupo);
El Supergrup en acci (Todos Contra Uno, Uno Contra Todos!);
Los Aliengenas;
El Seor De Los Chupetes;
La Semana Ms Larga...;
Los Cabecicubos;
La Caja De Pandora;
La Gran Superproduccin;
Al Centro De La Tierra;
Cachabolik Blues Rock y El Fantasma Del Museo Del Prado;
En El Pas De Los Juegos, El Tuerto Es El Rey...;
El Gnesis De Superlpez;
El Asombro Del Robot y Una Vez, En Una Ciudad...;
La Espantosa, Extraa, Terrfica Historieta De Los Petisos Carambanales y Petisoperas;
Los Cerditos De Camprodn;
Periplo Blgaro y El Tesoro Del Conde Arnau;
La Banda Del Dragn Despeinado (Yakuza) y La Bomba;
Hotel Pnico y La Cosa Del Pantano, El Flautista De Hameln Y Otras Soseras;
Un Camello Subi Al Tranva En Grenoble Y El Tranva Le Est Mordiendo La Pierna;
El Tesoro Del Ciuacoatl;
Los Ladrones De Ozono;
El Castillo De Arena;
La Aventura Est En La Esquina;
Tyrannosaurus Sect;
Los Gemelos Superlpez;
La Acera Del Tiempo;
El Infierno;
Los Gemelos Superlpez: Vamos A Ver Elefantes...;
Los Cybernautas;
El Supercrack;
Las Minas Del Rey Soplomn;
25 Aos De Superlpez;
Otra Vez Lady Araa;
La Guerra De Lady Araa;
Adis Lady Araa;
El Dios Del Bit;
El Casern Fantasma;
Nosotros Los Papino;
El Gran Botelln;
El Patio De Tu Casa Es Particular;
Monster Chapapote;
Les Muntanyes Voladores (Las Montaas Voladoras);
Tras La Persiana...;
Gritad, Gritad, Malditos...;
La Casa Amarilla;
La Feria De La Muerte;
Politono Hameln;
Hipotecarin;
Iba Caminando...;
En Busca Del Templo Perdido...;
La Brjula Esdrjula;

 Enllaos externs .
Web molt complerta en castell;
Web en catal;
Catleg de cmic en catal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135427" title="Home de neu" nonfiltered="291" processed="283" dbindex="55304">
Segons la mitologia catalana, al Ripolls i la Cerdanya s'explica la histria d'un matrimoni de vellets sense fills que van haver de pujar a un dia a la teulada de casa seva per treure'n la neu acumulada durant una tempesta de set dies, ja que d'altra manera s'els hauria enfonsat el sostre assobre.

Fent caure la neu a terra es va formar una muntanya davant la porta de la casa i la velleta mentre el seu marit treballava es va entretenir fent un ninot de neu que va vestir de nena. El ninot de sobte va cobrar vida davant la felicitat del matrimoni que veien en ell la filla que no havien pogut tenir mai. Els tres van ballar en corrua i van cantar d'alegria, per la felicitat els va durar poc perqu quan arrib el desgla la nena es va fondre. L'any segent amb renovada esperana ho van tornar a provar per aquella vegada fent un noi  

Any rere any van intentar-ho sense gaire xit fins que finalment es donaren compte de qu mai aconseguiren el fill desitjat. 

L'experincia per els don un any l'idea de fer un home de neu gegant que, amb la seva fora i mida, pogus fer la feina de tot l'any en pocs dies i desprs desaparixer amb el desgla. Els avis pensaven que el gegant podra aplegar llenya per tot l'any, construir una tanca per l'hort de la casa, treure la neu de la teulada i del cam i fer moltes altres cosses. 

Per tan bon punt va ser viu, el gegant es va treure la roba que els avis li havien possat perqu l'estrenyava, es va cruspir tots els queviures que els vells tenien al rebost i se'n va anar muntanyes amunt all on la neu s present tot l'any. 

Desde llavors es conta que l'home de neu viu tot sol als cims nevats on sempre fa fred i que surt i corre per tots els indrets nevats tant bon punt cauen els primers flocs de neu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135430" title="Agis (desambiguaci)" nonfiltered="292" processed="284" dbindex="55305">

Agis d'Argos fou un poeta grec.
Agis fou un escriptor grec.
Agis I fou rei d'Esparta.
Agis II fou rei d'Esparta.
Agis III fou el 20 rei de la lnia Euripntida d'Esparta.
Agis IV fou rei d'Esparta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135432" title="Zipi i Zape" nonfiltered="293" processed="285" dbindex="55306">
Zipi i Zape (Zipi y Zape en la versi original en castell) s un cmic protagonitzats per dos bessons amb aquests noms, obra de Jos Escobar. Sn prcticament idntics, noms els distingeix el color dels cabells (un s ros i l'altre mor) i protagonitzen histries d'entremaliadures a l'poca franquista. Els seus noms vnen d'una paraula que vol dir "terrabastall" en castell.

Les histries d'en Zipi i en Zape van ser publicades per l'Editorial Bruguera i sn el segon cmic ms tradut de l'espanyol a altres llenges, noms per darrere de Mortadello i Filem. 

Personatges destacats.
Zipi i Zape: els dos protagonistes, normalment tenen el costum de no estudiar, jugar a futbol, fer vida de carrer, i fer trapelleries inquietes amb la gent; no sn mals nois en el fons, i sovint ajuden a ancians desvalguts i transents que corren perill de ser atracats; per la seva poca intelligncia i astcia, i la seva activitat constant i inquieta, junt amb la seva escassa sort, acaben quasi sempre causant alguna destrossa, i aix els fa rebre algun cstig (usualment castigats cara a la paret); no obstant, quan sn castigats rarament intenten escapar al seu cstig, sin que s'hi sotmeten amb resignaci. Encara que en alguna rara ocasi els surt b la cosa, i fins en Pantuflo i en Minervo els premia algun xit de la seva conducta (per exemple quan impedeixen l'atracament d'un vianant indefens, o en les rarssimes ocasions en qu canvien de conducta, estudien una mica i aproven). trapelleria amb destrosses sobretot casuals, la dolenteria, la hiperactivitat, la sociabilitat alegre i desinhibida, els conflictes amb els superiors, i les poques ganes d'estudiar (o treballar) de Zipi i Zape sn molt comparables, de fet, amb les d'en Sergi Grapes.

Pantuflo Zapatilla: el pare dels bessons, intenta millorar la seva conducta en mltiples ocasions, sense aconseguir cap resultat permanent. Normalment (no sempre) acaba disgustat amb les destrosses inevitables o amb els suspensos escolars de sons fills. Tanmateix, conscient que, per poc estudiosos que siguin, sn bons nois, els tolera. En les primeres historietes, els cstigs que don Pantuflo fa als seus fills sn tan desproporcionats com poc realistes: en una ocasi, com a reprimenda per certa trapelleria de sons fills, els fa res menys que abandonar-los en una habitaci a punt d'inundar-se d'aigua, o, en una altra, persegueix Zipi amb una bomba a punt d'explotar...

Jaimita: la mare dels protagonistes. No est molt segura de si defensar la conducta del seu marit rigors, o si estar de part dels seus fills (trapelles per benintencionats); la seva conducta s molt variable entre un i altre extrem. En ocasions, la parella de bessons intenta ajudar amb tota la bona intenci a sa mare a fer el menjar o b alguna altra tasca casolana, per la seva poca concentraci en la feina i la seva conducta una mica "boba" acaben creant molts cops algun disbarat en la feina domstica... Per, entre els disgustos i les ocasionals alegries que rep dels seus dos fills, la seva mare els tolera i aprecia.

Sapientn: el cos dels bessons, s la seva anttesi, un noi d'ulleres aplicat i molt formal, tot i que sovint una mica presumit. Sembla un introvertit i es relaciona poc amb els companys de classe; mai se'l veu jugant a futbol ni gaire sovint passejant pel carrer, a diferncia dels seus cosins. Sovint descriu als Zipi i Zape com uns ignorants, i els diu que "no sereu res en la vida"; malgrat tot, els Zipi i Zape i el seu cos set-cincies, malgrat alguna ocasi de conflicte, es porten generalment b i s'aprecien.

Minervo: el mestre al qual treuen de polleguera en la majoria d'histries, els castiga sovint amb orelles d'ase o aguantant piles de llibres. Tanmateix, els aprecia per la seva simpatia, i un cop va dir: "Si el que tinguessin de trapelles ho tinguessin d'estudiosos, traurien matrcules d'honor". Tanmateix, en alguna molt rara ocasi els veu estudiar de ferm i treure bones notes; llstima que aquesta conducta mai dels mais acabi sent permanent.

Peloto Chivtez: company de classe que, com el seu nom indica, quan pot avisa els mestres del que est passant i va en contra dels protagonistes. s una mica xantatgista, i en ocasions dna premis (com pernils) a Don Minervo per treure bones notes. No sembla tenir gaires amics a l'escola, i potser est ms ben avingut amb sons pares que amb altra gent. No li agrada veure als trapelles Zipi i Zape ben avinguts i somrients entre ells i amb la resta de companys, i sempre intenta perjudicar-los.

 Don ngel: s el policia del barri on viuen Zipi i Zape. Sempre est bastant ben avingut amb la parella de germans, i fins en alguna ocasi aquests li ajuden a detenir algun lladre fugitiu (com per exemple un tal "Bach"). En una ocasi, va acusar als Zipi i Zape de no estar al collegi quan tocava, i els va acompanyar fins la porta d'all, per va resultar que ell no sabia que avui el mestre Don Minervo estava malalt i no podia donar classe; els germans bessons, fent-li una mica de burla, van marxar carrer enll a fer de les seves...

 El Manitas d'Urani: s un lladre que es dedica a robar a les cases del barri, entre elles la de Zipi i Zape, encara que els dos bessons solen desbaratar els robatoris. No s realment una persona desesperada i perillosa, i en t suficient amb entrar a casa dels bessons quan no hi hagi ning, lligar i emmordassar a qui s'hi trobi, i robar alguns objectes de valor; tot aix, els pocs cops que els bessons ho permeten...

 Avis Zapatilla: sn els pares de Don Pantuflo i, per tant, avis dels bessons. Sovint fan regals a Zipi i Zape, que sn al capdavall, per a b o per a mal, el futur de la seva vellesa. En algunes ocasions conviden als germans bessons a casa d'ells per tal de distreure's una mica, per les trapelleries dels bessons els acaba portant algun disgust, a vegades de gran magnitud (la Jaimita sempre assegura, quan sons fills desbaratadors van a casa sons avis, que ella "es renta les mans" del que pugui passar...). Malgrat tot, no deu ser tant dolenta la cosa, perqu desprs ja passa que els bessons reben altre cop la invitaci dels avis a tornar a casa seva... En tot cas, els avis de la famlia Zapatilla sempre afirmen que la major alegria de sons nts "s quan aquests ja han marxat"...










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135433" title="Orquestra Nacional d'Espanya" nonfiltered="294" processed="286" dbindex="55307">
L'Orquestra Nacional d'Espanya (Orquesta Nacional de Espaa, ONE) s una de les orquestres espanyoles ms prestigioses. L'Organisme Orquesta y Coro Nacionales de Espaa (OCNE) engloba els dos conjunts estables de msica simfonicocoral del Ministeri de Cultura. T seu a Madrid, a l'Auditori Nacional de Msica. Cal destacar la tasca de difusi de la msica espanyola i el recolzament que ha donat als joves compositors espanyols estrenant les seves obres. Actualment n's el director titular Josep Pons. Est integrada en l'Instituto Nacional de las Artes Escnicas y de la Msica (INAEM), del Ministeri de Cultura

Sovint actua conjuntament amb el Cor Nacional d'Espanya. Actualment s membre entre altres de les segents associacions: Asociacin Espaola de Orquestas Sinfnicas (AEOS), Asociacin Espaola de Documentacin Musical (AEDOM), International Association of Music Libraries, Archives and Documentation Centres (IAML) i Major Orchestra Librarians' Association (MOLA).

 Histria .
 Antecedents.
L'Orquestra Simfnica de Madrid fundada en 1904 sota la direcci d'Alonso Cordels i dirigida des de l'any segent per Enrique Fernndez Arbs, que va ser successora de la Sociedad de Conciertos de Madrid, que en 1866 fundara Barbieri i que desprs d'una crisi econmica important i irreconciliables desavinences entre els mestres, va quedar dissolta en 1903 i l'Orquestra Filharmnica de Madrid, fundada en 1915 pel mestre murci Bartolom Prez Casas van ser les encarregades de donar vida musical a Madrid aix com alguna que una altra gira per la geografia nacional fins al principi de la guerra civil.

Ja en 1931 Adolfo Salazar havia alertat sobre la necessitat de la creaci d'una orquestra que treballara amb un rigor i una qualitat que noms es podia trobar a partir de l'estabilitat laboral dels seus membres. 

Per Ordre Ministerial de 24 de juliol de 1937 el govern republic crea l'Orquesta Nacional de Conciertos que per motius obvis va donar el seu primer concert el 8 d'abril de 1938 en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El programa la Simfonia n. 5 de Beethoven, dos Nocturns de Debussy  Nvols i Festes- Preludi a la Sesta d'un Faune i la Pattica de Txaikovski. El 6 de gener de 1939 desprs de trenta concerts dirigits per Prez Casas, Jos Antonio lvarez Cantos, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, i Joan Pich i Santasusana cessa la seua activitat de concerts.


El 27 d'abril de 1940 es constitux la Comisara General de la Msica i es nomena un triumvirat directiu format per Mossn Nemesio Otao, Jos Cubils i Joaqun Turina amb Federico Sopea com a ajudant, una Ordre Ministerial de 10 de juliol de 1940 creava l'Orquestra Nacional amb una plantilla de 176 professors per la fusi de les dos orquestres madrilenyes anteriorment citades.

El 25 de juliol de 1940 en el Teatro Maria Guerrero de Madrid en un concert dirigit per diversos compositors i Jos Cubils s'havia presentat l'orquestra "casi de puntillas, sin apenas propaganda y con escasa crtica posterior" s'interpreten obres de Dmaso Torres, Manuel Parada, Jos Muoz Molleda, Jos Moreno Bascuana i obres d'Albniz, Turina, Rodrigo i Falla dirigides per Cubils. En esta poca es van fer diversos concerts a travs de la Comisaria General de la Msica de germandat entre l'Alemanya nazi i Espanya. L'11 de desembre de 1940 Jess Armbarri i Regino Sainz de la Maza a la guitarra estrenen a Madrid el Concert d'Aranjuez. El 9 de febrer de 1941 s dirigida per Franz Konwitschny. 

Els concerts referncia d'esta poca es produxen del dia 15 d'octubre a l'1 de novembre sota la direcci d'Ernesto Halffter sn quatre programes diferents de msica espanyola a excepci de compositors afins al bndol republic i l'estrena del ballet Joc de cartes de Stravinski. En estes dates tamb s dirigida per primera vegada per Enrique Jord i per Jos Mara Franco.

La trajectria irregular d'este conjunt obliga a convocar un concurs-oposici per a crear la  verdadera-definitiva  Orquestra Nacional per Ordre Ministerial de 17 de maig de 1941. Joaqun Turina presidiria eixes oposicions junt amb Federico Sopea (secretari), sense vot, i les proves es van acabar el mar de 1942. Sota la direcci del mestre portugus Pedro de Freitas Branco en el Teatro Mara Guerrero el 25 de mar de 1942 i sobretot el 31 de mar de 1942 tamb en el  Teatro Mara Guerrero considerat com el primer concert oficial de l'Orquesta Nacional de Espaa i adoptada esta data com el dia d'arrancada d'activitat de l'ONE. El programa l'Obertura de Les bodes de Figaro de Mozart, La Simfonia Dante de Liszt, Mort i transfiguraci de Strauss, el Preludi a la sesta d'un faune de Debussy i el Bolero de Ravel  


 Bartolom Prez Casas.

El 16 d'octubre de 1942 debuta un altre illustre de l'orquestra, Eduard Toldr. Com l'orquestra comenava a sonar i era necessari planificar la seua activitat, urgia comenar a comptar amb un director titular. Amb setanta anys Bartolom Prez Casas, era un excellent director d'orquestra. En contra seu, el perode republic barcelon amb l'Orquestra Nacional dels perdedors, i ell mateix, prou en contra d'un projecte fatal per a la seua benvolguda Orquesta Filarmnica de Madrid. Desprs d'un perode de prova, inclosa una gira a Lisboa i Porto al maig de 1944 va ser nomenat director titular. Anteriorment havia dirigit l'orquestra per primera vegada al Teatro Espaol el 7 de maig de 1943. 

Coincidint amb la titularitat de Prez Casas el mestre alemany Carl Schuricht va protagonitzar tres memorables concerts en el Palacio de la Msica amb un repertori integrat per Mozart, Beethoven, Schubert, Weber, Brahms (1a, 2a i 4a simfonies), Wagner, Strauss i El mar de Debussy que van marcar per complet la personalitat sonora de l'orquestra en el futur.
Prez Casas es va retirar definitivament el 25 de novembre de 1949 amb la Simfonia Pastoral, obra triada per al concert fundacional de la Orquesta Filarmnica de Madrid. En els seus concerts, junt amb solistes de la prpia orquestra, altres com Alcia de Larrocha, Gonzalo Soriano, Rosa Sabater, Victoria de los ngeles. Diversos compositors van dirigir les seues obres: Conrado del Campo, Julio Gmez, Pablo Sorozbal, Ernesto Halffter. Armbarri va portar a l'Orfen Pamplons, a l'Orfen Donostiarra i a la Sociedad Coral de Bilbao. Als mestres espanyols caldria unir la presncia de Schuricht, Heinz Unger, Franz von Hoeslin i a Clemens Kraus que va dirigir el Don Juan i Till Eulenspiegel poc abans de la mort de Richard Strauss.
La plantilla va quedar fixada en 102 professors, arxiver, avisador i inspector i es va consolidar el carcter funcionarial dels professors.

Ataulfo Argenta.
El dia 1 de gener de 1947 es publica un B.O.E. que solidifica l'existncia oficial de l'ONE. En els dies segents es confirma Bartolom Prez Casas com a director titular al mateix temps que s'eleva al mateix rang a Ataulfo Argenta, que tenia la plaa de "piano, celesta i joc de timbres" des de 1945, donant-se el cas que l'orquestra va tindre dos directors titulars de l'any 1947 al 1949.

El pianista cntabre va comenar els seus vincles amb la direcci en l'Orquesta de Radio Nacional aix com a l'Orquesta de Cmara de Madrid que comenava el seu cam. El 10 d'octubre de 1945, va dirigir per primera vegada a l'ONE com a director invitat en el Teatro Caldern un concert a la manera antiga de tres parts. El 9 de novembre dirigix un altre concert en el Palacio de la Msica. Dos concerts al desembre i el 15 de febrer reposa el Concert d'Aranjuez amb Regino Sainz de la Maza. Dos concerts al Teatro Lope de Vega de Sevilla amb el seu mestre el pianista Winfried Wolff i amb el violoncellista Gaspar Cassad i per fi el 24 de gener de 1947 dirigix a l'ONE com a mestre titular les Deu melodies basques de Guridi, Les Variacions Bridge de Britten i la Simfonia Heroica, una cosa que va seguir durant tota la seua carrera: msica espanyola, msica del present i un gran clssic. 



Va ser-ne el director fins a la seva mort, el 1958. Aquest va ser un dels perodes ms brillants de l'orquestra tant per la qualitat tcnica com pel repertori. A continuaci van venir quatre anys difcils fins al nomenament de Rafael Frhbeck de Burgos, que es va quedar en el crrec de 1962 fins a 1978, dirigint ms de 700 concerts.

Entre els directors convidats, cal citar a Carl Schuricht, Heinz Unger, Hermann Scherchen, Sergiu Celibidache, gor Markevitch i Jean Martinon. La llista dels solistes s llarga : Arthur Rubinstein, Jos Iturbi, Wilhelm Kempff, Claudio Arrau, Alcia de Larrocha, Yehudi Menuhin, Nathan Milstein, David Ostrakh, Leonid Kogan, Mstislav Rostropvitx, Pedra Fournier, Jean-Pierre Rampal, James Galway, Victoria de los ngeles, Norma Procter, Jessye Norman, Gundula Janowitz, Teresa Berganza, etc.

 Directors titulars . 
 
 Bartolom Prez Casas (1944 - 1949);
 Atalfo Argenta (1947 - 1958);
 Rafael Frhbeck de Burgos (1962 - 1978);
 Antoni Ros-Marb (1978 - 1981);
 Jess Lpez Cobos (1984 - 1989);
 Aldo Ceccato (1991 - 1994);
 Josep Pons (2003 -);

 Currculum oficial temporada 2006-2007.

La Orquesta y Coro Nacionales de Espaa (OCNE), amb ms de seixanta anys d'histria, van iniciar una nova etapa en la temporada 2003-2004 amb l'arribada del mestre Josep Pons com a director artstic i titular. Amb ell s'ha mamprs un procs de modernitzaci de l'estructura organitzativa i de la imatge de l'OCNE, al mateix temps que s'aprofundix en l'ambici artstica i cultural de l'entitat, la qual cosa es reflectix en la programaci de les seues temporades regulars de concerts a Madrid.
 
En el pla purament musical cal assenyalar que esta programaci s'ha obert a un repertori ms ampli i divers en el qual, junt amb les partitures bsiques del repertori simfnic occidental, hi ha abundncia de primeres audicions, tant de msica nova com de partitures recuperades del passat histric. A ms, en les seues ltimes temporades l'OCNE est procurant donar un plus d'allicient cultural als seus programes agrupant parcialment els seus concerts amb carcter temtic. Aix, en la present temporada s'han programat obres atenent a l'element temtic del personatge de Faust, i en especial al Faust de Goethe. El Quixot de Cervantes,  la Viena de 1900 o Msica i mite han sigut altres temes desenvolupats per l'OCNE en les seues temporades ltimes.
 
Una altra iniciativa recent d'inters s l'anomenada "Carta blanca a...", que consistix en un grup de concerts orquestrals i camerstics dedicats a un compositor de hui, en els quals s'escolten obres seues junt amb altres triades per ell mateix. Hans Werner Henze i George Benjamin van ser els mestres a qui es va donar "carta blanca" en les temporades 2004-05 i 2005-06, respectivament, mentres que Henri Dutilleux ser l'homenatjat en la temporada 2006-07.
 
Amb a, l'OCNE prosseguix i intensifica la seua voluntat d'atendre a la msica de la seua poca, la qual cosa histricament ha suposat un bon nombre de composicions encarregades i estrenes mundials, aix com la presncia en el podi de mestres d'ahir, com gor Stravinski o Paul Hindemith, i de hui, com Cristbal Halffter, Krzysztof Penderecki o Benjamin. 

L'Orquesta Nacional de Espaa va ser fundada en 1937, durant la guerra civil espanyola, i es va reactivar definitivament en 1942. Des de llavors desenvolupa una ininterrompuda i intensa labor de concerts, amb mplies temporades a Madrid, participaci en els principals festivals internacionals espanyols -, Santander, Sant Sebasti...-, gires per Espanya i per diversos pasos d'Europa, Amrica del Sud, Amrica del Nord  i sia. El seu nord artstic sempre ha consistit a servir de vehicle al gran repertori orquestral, des del Barroc fins al present, concedint especial atenci a la difusi de la msica espanyola.

Entre els seus directors titulars histrics destaquen Atalfo Argenta -qui va portar l'Orquestra a un alt nivell artstic en la seua primera etapa- i Rafael Frhbeck de Burgos, el director que en ms ocasions ha ocupat el podi de l'OCNE. Com a directors invitats, en la primera poca de l'Orquestra van deixar fonda empremta mestres com Carl Schuricht, Heinz Unger, Hermann Scherchen, Sergiu Celibidache, gor Markevitch o Jean Martinon. Aix mateix, els ms destacats solistes vocals i instrumentals de la segona mitat del segle XX han actuat en els concerts de l'OCNE: entre tants noms cabria apuntar Arthur Rubinstein, Jos Iturbi, Wilhelm Kempf, Claudio Arrau, Alcia de Larrocha, Yehudi Menuhin, Nathan Milstein, David Oistrakh, Leonid Kogan, Mstislav Rostropovich, Pierre Fournier, Jean-Pierre Rampal, James Galway, Victoria de los ngeles, Norma Procter, Jessye Norman, Gundula Janowitz, Teresa Berganza..., relaci que es prolonga hui fins als mes anomenats solistes arribats al panorama internacional en els ltims anys.

Font: Arxiu ONE

 Plantilla orquestral temporada 2007-2008 a 5 d'abril de 2008.

ORQUESTA NACIONAL DE ESPAA

Presidncia d'Honor: S.M. la Reina de Espaa;
Director Artstic i Titular: Josep Pons;
Director Emrit: Rafael Frhbeck de Burgos;

Corda. 

Violins primers: Sergi Teslia* (concertino), Mauro Rossi* (concertino), Ane Matxain Galds (concertino), Jess . Len Marcos (solista), Jos Engudanos Lpez (solista), Salvador Puig Fayos (ajuda de solista), Miguel ngel Alonso Martnez, Juan Manuel Ambroa Martn, Laura Caldern Lpez, Antonio Crdenas Plaza, Jacek Cygan Majewska, Yoon Im Chang, Raquel Hernando Sanz, Gilles Michaud Morin, Rosa Luz Moreno Aparicio, Elena Nieva Gmez, Rosa Mara Nez Florencio, Alfonso Ordieres Rojo, Francisco Romo Campuzano, Roberto Salerno Ros, Georgy Vasilenko.

Violins segons: Joan Espina Dea (solista), Kremena Gantcheva (solista), Francisco Martn Daz (ajuda de solista), Mario Prez Blanco (ajuda de solista), Nuria Bonet Maj, Ivan David Caete Molina, Eduardo Carpintero Gallego, Ana Llorens Moreno, Amador Marqus Gil, Stefano Postinghel, M del Mar Rodrguez Cartagena, Laura Salcedo Rubio, Manuel Dammicco*, Alejandro Domnguez Morales*, Laura Graca del Castillo*, Cristian Roig Puig*, Shahar Rosenthal*, Pilar Rubio Albal*.

Violes: Emilio Navidad Arce (solista), Cristina Pozas Tarapiella (solista), Julia Jimnez Pelez (ayuda de solista), Dionisio Rodrguez Surez (ajuda de solista), M Antonia Alonso Gonzlez, Carlos Antn Morcillo, Virginia Aparicio Palacios, Roberto Cuesta Lpez, Dolores Egea Martnez, M Paz Herrero Limn, Pablo Rivire Gmez, Gregory Salazar Haun, Carlos Barriga*.

Violoncels: Salvador Escrig Peris (solista), Miguel Jimnez Pelez (solista), Mariana Cores Gomendio (ajuda de solista), ngel Luis Quintana Prez (ajuda de solista), Beln Aguirre Fernndez, Vicente Espinosa Carrero, Enrique Ferrndez Rivera, Adam Hunter, Jos M Maero Medina, Nerea Martn Aguirre, Jorge David Fanjul Campos*, Josep Trescol Sanz*.

Contrabaixos: Jaime Antonio Robles Prez (solista) - Ramn Mascars Villar (solista) - Miguel ngel Glez. Corredera  (ajuda de solista) - Luis Vicente Navidad Serrano (ajuda de solista) - Pascual Cabanes Herrero - Pablo Mzquiz Prez-Seoane - Eladio Piero Snchez - Jos Julio Rodrguez Jorge - Mario Lisarde Beinat* - Antonio Torres Porras*.

Arpes.
ngeles Domnguez Garca (solista) - Nuria Llopis Areny


Vent Fusta.

Flautes:
Juana Guillem Piqueras (solista) - Jos Sotorres Juan (solista) - Miguel ngel Angulo Cruz - Antonio Arias-Gago del Molino - Jos Oliver Bisbal (flauta-flaut)

Obos:
Rafael Tamarit Torremocha (solista) - Vicente Sanchs Faus (solista) - Vctor Manuel nchel Estebas (obo-corn angls) - Ramn Puchades Marcilla - Robert Silla Aguado*

Clarinets:
Enrique Prez Piquer (solista) - Javier Balaguer Domenech (solista) - Eduardo Raimundo Beltrn (clarinet baix) - Jos A. Toms Prez - Carlos Casad Tarn* (clarinet en mi bemoll)

Fagots:
Enrique Abargues Morn (solista) - Miguel Alcocer Cosn (solista) - Jos Masi Gmez (contrafagot) - Vicente J. Palomares Gmez - Miguel Jos Sim Peris

Vent Metall.
Trompes:
Salvador Navarro Martnez (solista) - Jos Enrique Rosell Esterelles (solista) - Carlos Malonda Atienzar (ajuda de solista) - Javier Bonet Manrique - Antonio Colmenero Garrido - Rodolfo Epelde Cruz - Salvador Ruiz Coll

Trompetes:
Vicente Martnez Andrs (solista) - Manuel Blanco Gmez-Limn* (solista) - Juan Carlos Alandete Castillo (ajuda de solista) - Antonio vila Carbonell - Vicente Torres Castellano 

Trombons:
Edmundo Jos Vidal Vidal (solista) - Juan Carlos Matamoros Cuenca* - Enrique Ferrando Sastre - Francisco Guilln Gil (tromb baix) - Rogelio Igualada Aragn - Jorge Navarro Martn

Tuba:
Miguel Navarro Carbonell

Percussi.
Eduardo Snchez Arroyo (solista) - Flix Castro Vzquez (solista) - Juanjo Guillem Piqueras (ajuda de solista) - Rafael Glvez Laguna - Pedro Moreno Carballo 

Personal auxiliar.
Arxiu:
Rafael Rufino Valor

Avisadors:
Francisco Osuna Moyano (Cap d'escenari) - Juan Rodrguez Lpez

Contratats per a la temporada 2007/2008*

Cor Nacional d'Espanya.

Est previst que prximament el Cor Nacional d'Espanya (CNE) passi a ser una agncia estatal autnoma de l'Orquestra Nacional d'Espanya. 

Plantilla CNE.

Directora titular: Mireia Barrera;

Subdirector: Eduardo Crcoles Gmez;

Soprans:
Adelina lvarez Gimnez - Margarita Arguedas Rizzo - Irene Badiola Dorronsoro - M Pilar Burgos Aranda* - Evangelina Carreo Fernndez - Marta Clariana Muntada* - Yolanda Fdez. Domnguez - M Antonia Fdez. Rodrguez - Encarnacin Gmez Palacios - Elisa Garmendia Pizarro - M Esther Garraln Garca-Quismondo* - Marta Goded Salto - Pilar Gmez Jimnez - Patricia Gonzlez Arroyo - Mara del Carmen Hernez Lobo - Dolores Lopo Plano - Maravillas Losada Serrano - Celia Martn Ganado* - Vicenta Martn Ruiz - M del Carmen de Miguel Pea - Catalina Moncloa Dextre - Lilian Moriani Vieira* - M de los Angeles Prez Panadero* - Amalia Ramos Muoz -Carmen Rodrguez Hernndez - Carmen Ruiz Serrano - Angela Santos Compa - Rosa Mara de Segovia Garca - Carolina del Solar Salas* - Diana Kay Tiegs Meredith* - Rosario Villamayor Urraca


Contralts;
Paz Abeijn Cisneros - Miren Astuy Altuna* - Margarita Barreto Gil - M Jos Callizo Soriano* - Isabel Caneda Schad - Yang-Yang Deng* (Cap de Corda de Tenors) - Inmaculada Egido Garca* - Ester Estremera Urabayen - Mayda Galano Guilarte* (Cap de Corda de Contralts)- Mara Dolores Gil de Avalle Montes - Mara Luisa Hornedo Padrs - Pilar Lirio Gonzlez - Carmen Lominchar Garca* - Evelia Marcote Calvo - Helia Martnez Ortiz - Ana Mara Prez-igo Rodrguez - Pilar Pujol Zabala - Hilda Rivas Toro - Carmen Snchez Snchez* - Cecilia Soler Martnez - Mara Ana Vassalo Neves Loureno* - Daniela Vladimirova Dimitrova*
	  	
Tenors:
Celso Abad Amor - Jos M Abad Bolufer* - Fernando Aguilera Martnez* - Rafael Anguita Manero - Manuel Armendriz Martnez - David Cabrera Valenzuela* - Santiago de la Cruz de la Cuerda - Jos Durn Cuesta - Jos Mara Freire Garca - Francisco Javier Gallego Morales - Antonio Garca Pea - Pablo Heras Alonso - Jos Hernndez Garrido - Csar Hualde Resano* - Manuel Mendaa Garca* - Daniel Prez Bueno - Federico Teja Fernndez* - Antonio Valera Rivas

Baixos:
Abelardo Arguedas Rizzo - Domingo Cedrs Quesada - Hugo Abel Enrique Cagnolo - Helder Jair Espinosa Borja* - Fernando Gallego Vela - Juan Pedro Garca Marqus* - Carlos Jess Garca Parra - Jos Antonio Garca-Quijada Prez de la Serna - Ral Garca Reyzabal - Emilio Gmez Barrios - Manuel Heras Gmez-Escalonilla - Pedro Llarena Carballo* (Cap de Corda de Soprans) - Felipe Luis Miguel Caas - Luis Antonio Muoz Martnez* - Jos Mara Prez Bermdez - ngel Mara Rada Lizarbe - Luis Rada Lizarbe - Francisco Javier Rodrguez Morera* - ngel Rodrguez Torres* - Gabriel Zornoza Martnez

Pianistes:
Fernando Sobrino Fernndez - Sergio Espejo Repiso*

Arxiu:
Victoriano Snchez Tortosa

Nota: (*) Contractats pel C.N.E. Informaci per actualitzar

Equip tcnic.
Direcci:
Jess Clavero (Director tcnic) - Beln Pascual (Directora adjunta) - Juana Gonzlez (Jefe Secretaria Dirrecci Tcnica) - Pura Cabeza (Secretaria Direcci Adjunta) - Arantzazu Elu (Servei de Suport) - Reyes Gomriz (Relacions Pbliques)

Administraci:
Elena Martn Fuentes (Gerent) - Amalia Jimnez (Caixera Pagadora) - Purificacin Garca (Contractaci) - Rosa Aguilar, Roco Espada, Pilar Martnez (Administraci) - Mara ngeles Guerrero (Caixa)

Secretaries Tcniques:
Dolores Egea (ONE) - Ignacio de Luxn (CNE) - Mara Morn, Maria Jess Carbajosa (Secretaria ONE) - Marta lvarez Gonzlez (Secretaria CNE)

Comunicaci:
Blanca Reche (Premsa) - Rosario Lan (Edicions)

Documentaci:
Eduardo Villar (Documentaci) - Mercedes Colmenar (Biblioteca) - Begoa lvarez (Arxiu ONE) - Isabel Frontn (Arxiu CNE)

Empreses Collaboradores:
Andrs Lacasa (Secretaria Artstica)  

Informaci avalada per l'arxiu ONE

 Publicacions .
 
Carta Blanca a George Benjamin Madrid: INAEM , 2005 ; ISBN 84-611-0007-7      NIPO 556-05-046-5;
Carta Blanca a Hans Werner Henze Madrid: INAEM , 2005 ; ISBN 84-611-0005-0      NIPO 556-05-013-3;
Carta Blanca a Henri Dutilleux Madrid: INAEM , 2007 ; ISBN 84-87731-30-9      NIPO 556-07-029-7;
Fausto Madrid: INAEM , 2006 ; ISBN 84-87731-18-X      NIPO 556-06-043-3;
Msica y Mito (Vol. I) Madrid: INAEM , 2005 ; ISBN 84-611-0470-6      NIPO 55605-045-X  ;
Msica y Mito (Vol. II) Madrid: INAEM , 2005 ; ISBN 84-611-0471-4      NIPO 556-05-043-9;
Viena 1900 Madrid: INAEM, 2004 ; ISBN 84-611-0006-9      NIPO 556-04-009-X;

Enregistraments recents.

Albniz;
Rafael Frhbeck de Burgos;
Isaac Albniz (1860-1909): Suite espaola opus 47; Cantos de Espaa; Suite Iberia;
Conifer Classics (BMG)-N 75605 51326 2

Don Quijote.
Orquesta Sinfnica de Madrid;
Coro Nacional de Espaa;
Pedro Halffter Caro;
Cristbal Halffter (1930): Don Quijote (pera en un acto sobre el mito cervantino)
Glossa Mussic, S.L. 2004. REF.: GSP98004

Falla.
Rafael Frhbeck de Burgos;
Manuel de Falla (1876-1946): El amor brujo; Noches en los jardines de Espaa; La vida breve (seleccin); El sombrero de tres picos (Suites nms. 1 y 2);
Esperanza Fernndez, voz:
Josep Colom, piano;
RTVE Msica, 2001. REF.: CD 651569

Merlin.
Orquesta Sinfnica de Madrid;
Coro Nacional de Espaa;
Coro de la Comunidad de Madrid;
Coro Alfonso X "El Sabio";
Jos de Eusebio;
Isaac Albniz (1860-1909): Merlin, pera en tres actos;
Carlos lvarez (Merlin);
Plcido Domingo (King Arthur);
Jane Henschel (Morgan le Fay);
Ana Mara Martnez (Nivian);
Decca Music 2000. REF.: 70962

Rodrigo oeuvres symphoniques.
George Pehlivanian;
Joaqun Rodrigo (1901-1999): Msica para un jardn; A la busca del ms all; Cinco piezas infantiles; Zarabanda lejana y villancico; Per la flor del lliri blau;
Studio SM. REF.: D2618

Rodrigo. Guitar Concerto.
Rafael Frhbeck de Burgos;
Joaqun Rodrigo(1901-1999): Concierto de Aranjuez; Fantasa para un gentilhombre;
Manuel de Falla (1876-1946): Noches en los jardines de Espaa
Jos Mara Gallardo, guitarra;
Joaqun Soriano, piano;
Classic FM (BMG). REF.: N 75605 570342

Gravacions histriques.
En preparaci

Bibliografia.

Alonso, Luis, 40 aos Orquesta Nacional, Direccin General de Msica y Teatro, Madrid, 1982, ISBN 84-500-8277-3;
Fernndez-Cid, Antonio, Ataulfo Argenta, Biblioteca Nueva, Madrid, 1958. Direccion General de Bellas Artes Ministerio de Educacin y Ciencia, Madrid, 1971.
Fernndez-Cid, Antonio, estudio preliminar de Fernando Argenta "Ataulfo Argenta", Servicio de Publicaciones, Universidad de Cantabria, Santander, 2003;
Fernndez-Cid, Antonio, Concierto 3000, ONE, Madrid, 1987.
Fernndez-Cid, Antonio, Historia del Teatro Real como sala de conciertos, 1966-1988, INAEM, Madrid, 1991.
Fernndez-Cid, Antonio, La Orquesta Nacional de Espaa, Ministerio de Educacin Nacional, Madrid, 1953.
Franco, Enrique, Memoria de la Orquesta Nacional de Espaa, INAEM, Madrid, 1992. ISBN 84-87075-27-4 NIPO 302-92-006-5;
Garca del Busto, Jos Luis, 1971-2001: 30 aos Coro Nacional de Espaa, INAEM, Madrid, 2001, NIPO 184-01-009-2 ;
Garca del Busto, Jos Luis, Orquesta Nacional de Espaa Crnica de sesenta aos, INAEM, Madrid, 2002, NIPO 184-02-002-9;
Gmez Amat, Carlos, Auditorio Nacional de Msica, 1988-1998, INAEM, Madrid, 1998;
Iglesias, Antonio, Coro Nacional de Espaa. 25 aos 1971-1996, INAEM, Madrid, 1996, ISBN 84-87731-19-9 NIPO 302-96-030-6;
Sopea, Federico, Memorias de Msicos, Epesa, Madrid, 1971.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;
Article sobre les orquestres espanyoles;
Asociacin Espaola de Orquestas Sinfnicas;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135436" title="La Prenyanosa" nonfiltered="295" processed="287" dbindex="55308">

La Prenyanosa s un nucli agregat a la poblaci de Cervera (Lleida), comarca de la Segarra, a Catalunya.

Amb un total de 17 habitants censats el 2007, antigament fou municipi propi amb els agregats de La Cardosa, Malgrat, Sant Miquel de Tudela,  Quers i Castellnou d'Oluges. Situat a la vall del riu Si, a 3 km de Cervera i 12 de Guissona, el poble t 23 cases disposades sobre la pendent de la vall i encarades vers llevant.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135440" title="Can Palet II" nonfiltered="296" processed="288" dbindex="55312">
Can Palet II s un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 3 o del Sud, a l'est de Can Palet. T una superfcie de 0,07 km2 i una poblaci de 1.206 habitants el 2005.

Est limitat al nord pel carrer del Guadalquivir, al sud per l'avinguda de Santa Eullia, a l'est pel carrer del Mio i a l'oest per l'avinguda de les Glries Catalanes. 

Depn de la parrquia de Sant Josep, a Can Palet. La festa major s per Sant Joan, el 23 de juny.

 Histria .
El barri fou conegut inicialment com els pisos del Guadiana, que era el nom d'un dels blocs que el conformen, juntament amb els del Guadalquivir i el Tria, i prenen aquest nom dels carrers entorn dels quals estan situats, dedicats respectivament als rius Guadiana, Guadalquivir i Tria, en una rea de la ciutat en qu els carrers tenen noms de rius de la pennsula Ibrica (Duero, Ebre, Mio, Ter, Xquer, etc.). Ms tard li fou donat el nom de Can Palet II ja que el conjunt incloa tamb els altres dos blocs i per la seva situaci tocant a Can Palet, ja que n's un apndix, igual com el barri ve del Guadalhorce.

Els blocs foren construts durant la dcada del 1970 per la promotora municipal VIMUTASA. Avui compten tamb amb una petita zona esportiva i els jardins de Salvador Allende, a la banda occidental del barri, tocant al carrer del Guadalhorce.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135441" title="Jessye Norman" nonfiltered="297" processed="289" dbindex="55313">
Jessye Norman (Augusta, 15 de setembre de 1945) s una cantant estatunidenca que ha consolidat la seva fama tant en els escenaris d'pera com en els seus memorables concerts i recitals. s una soprano dramtica amb una majestuosa presncia escnica, que rep  el sobrenom de Just Enormous per la seva poderosa veu. Entre els seus rols ms destacats es poden citar els d'Aida, Casandra, Alceste i Leonora (Fidelio). L'any 2006 va rebre el premi Grammy Lifetime Achievement Award.

 Biografia .

Va nixer a Augusta, Gergia (Estats Units) en el si d'una famlia de msics aficionats; la seva mare era pianista i el seu pare cantava en un cor local. Va estudiar a l'Escola Elemental Charles T. Walker, l'institut A. R. Johnson Junior High School, i a la Lucy C. Laney Senior High School, tots ells a Augusta.

Jessye Norman va rebre una beca per anar a la Universitat de Howard, graduant-se el 1967 amb un ttol en msica, i a la Universitat de Michigan amb un "Masters Degree" el 1968. A l'any segent, va guanyar la Competici Musical Internacional ARD a Munic. 

Va fer el seu debut operstic el 1969 com l'Elisabeth del Tannhuser de Richard Wagner en l'pera Estatal de Berln, i en els anys segents va actuar amb diverses companyies d'pera alemanyes i italianes. Va tornar als Estats Units per fer el seu debut en un concert professional al Lincoln Center el 1973, i va debutar el 1983 en el Metropolitan Opera a Les Troyens de Berlioz en una producci que va marcar la temporada del centenari de la companyia.

Ha cantat en diversos esdeveniments pblics i cerimnies de renom, com sn les inauguracions presidencials de 1985 i 1997 als EUA, el 60 aniversari de la reina Isabel II, o la celebraci del bicentenari de la Revoluci Francesa a la Place de la Concorde (Pars), on va cantar La Marsellesa vestida amb un elaborat disseny amb els colors de la bandera francesa, obra del dissenyador Jean-Paul Gaultier.

A ms de les seves representacions operstiques, Jessye Norman dna recitals, on canta ries, lieder, i espirituals. Tamb ha realitzat collaboracions amb altres artistes; va estrenar el cicle de canons Woman.life.song de la compositora Judith Weir, una obra encarregada pel Carnegie Hall, amb textos de Toni Morrison, Maia Angelou i Clarissa Pinkola Ests; va interpretar una selecci de msica sacra de Duke Ellington; va gravar un lbum de jazz, Jessye Norman Sings Michel Legrand; i va intervenir en el projecte de Vangelis titulat Mythodea.

La manera de ser d'aquesta cantant combina una aparent sobrietat amb moments d'humor sorprenent, en la venerable tradici operstica de les dives, fins al punt que molts consideren que ella s la inspiraci per al rol titular de la pellcula francesa de 1981, Diva.

La seva ciutat natal, Augusta, li va dedicar un amfiteatre al costat del riu a comenaments dels anys 1990. Des de principis d'aquella dcada, Norman viu a Croton-on-Hudson, Nova York, en una finca anomenada The White Gates.

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Jessye Norman;
 Pgina sobre Jessye Norman de la discogrfica DECCA ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135443" title="Barri del Guadalhorce" nonfiltered="298" processed="290" dbindex="55315">

El Guadalhorce s un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa, situat al districte 3 o del Sud, a l'est de Can Palet. T una superfcie de 0,032 km2 i una poblaci de 1.322 habitants el 2005.

De forma triangular, est limitat al sud per l'avinguda de Santa Eullia, a l'est pel carrer del Guadalhorce i a l'oest per l'avinguda de les Glries Catalanes. 

Depn de la parrquia de Sant Josep, a Can Palet. La festa major s el 29 de juny.

 Histria .
El barri del Guadalhorce s un polgon de blocs de pisos que pren aquest nom d'un dels carrers entorn del qual estan situats, dedicat al riu andals Guadalhorce, en una rea de la ciutat en qu els carrers tenen noms de rius de la pennsula Ibrica (Duero, Ebre, Guadalquivir, Guadiana, Mio, Ter, Xquer, etc.). 

Els blocs foren construts al comenament de la dcada del 1970 per la promotora municipal VITASA als terrenys de la masia de Can Figueres de la Quadra, avui desapareguda, que depenia de Can Palet de la Quadra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135445" title="Soprano dramtica" nonfiltered="299" processed="291" dbindex="55316">
En la classificaci de les veus humanes, la soprano dramtica s un tipus de soprano que es diferencia de les altres per posseir un timbre ms ple, ms ample i amb uns bons greus. La seva tessitura s menys aguda, encara que s capa de cobrir-ne gaireb tres octaves. Posseeix uns greus ms rics que la soprano lrica-spinto.

Exemples de soprano dramtica sn Birgit Nilsson, Jessye Norman.

Alguns personatges creats per a la veu de soprano dramtica sn:
Ludwig van Beethoven, Fidelio: Leonora;
Giuseppe Verdi, Machbeth: Lady Macbeth;
Giuseppe Verdi, La forza del destino: Leonora;
Giacomo Puccini, Turandot: Turandot;
Richard Strauss, Elektra: Elektra;
Richard Wagner, Tristany i Isolda: Isolda;
Richard Wagner, La valquria: Brunilda;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135446" title="Vell del mar" nonfiltered="300" processed="292" dbindex="55317">


Segons la mitologia catalana, abans de la industrialitzaci de Barcelona, per la platja de la Mar Bella hi passejava un home vell que de dia era com la resta dels mortals. Sempre dua la mateixa roba que feia olor a mar tant a l'estiu com a l'hivern, no portava mai sabates i els cabells blancs i la barba sempre els portava despentinats. 

Mai parlava directament amb ning, tansols es dedicava a caminar per la sorra i saludar a tothom amb qui s'hi topava. Encara que tot sovint solia parlar amb els pescadors que antigament viven vora l'Illa de Maians actualment sota el barri de la Barceloneta i els ajudava a arrosegar la barca cap a la sorra quan tornaven de la pesca, demostrant aix una fora imprpia per una persona de la seva edat.

La gent no sabia d'on era, ni perqu cada da passejava per la platja, per les poques persones amb qui parlava, deien d'ell que era un home molt savi i amable, coneixedor dels secrets del del mar aix com els de la terra, i que fins hi tot tenia la capacitat de parlar amb els peixos i les gavines.

Per el que poques persones conexien es que a la nit, quan la lluna ja era amunt del cel, el vell es llenava al mar. Dins l'aigua, el cos se li cobria d'escames argentades, els cabells i la barba d'algues verdes i petxines blanques, i d'aquesta manera s'allunyava nedant cap al fons del mar per no tornar fins al dia segent un altre cop sota la forma d'un vell qualsevol.

Per un bon da el vell deix d'aparixer per les platges de Barcelona. Hi ha qui diu que aix va ser degut a que l'home amb la industrialitzaci es va allunyar de la natura i que per tant els esperits de la mateixa ens van donar l'esquena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135448" title="Alcetes (desambiguaci)" nonfiltered="301" processed="293" dbindex="55318">

Alcetes rei de Macednia.
Alcetes I fou rei d'Epir.
Alcetes II fou rei d'Epir, net d'Alcetes I.
Alcetes fou un general d'Alexandre el gran.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135449" title="Ramon Trias Fargas" nonfiltered="302" processed="294" dbindex="55319">

Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - El Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat poltic catalanista del segle XX. Fill d'Antoni Trias i Pujol, era economista de professi. L'any 1964 fund Esquerra Democrtica de Catalunya, partit catalanista i lliberal, que posteriorment es fusionaria amb Convergncia Democrtica de Catalunya. 

Amb l'esclat de la Guerra Civil s'exili amb la seva famlia a Sussa i Colmbia. Es llicenci en Dret a Bogot (1947) i en Economia a la Universitat de Chicago (1950). Aquell mateix any torn a Barcelona per exercir d'advocat. Fou Catedrtic d'Economia Poltica a la Universitat de Valncia (1962-1966) i a la Universitat de Barcelona (des del 1969 en endavant).

Amb el retorn de la democrcia a Espanya, Trias Fargas fou diputat de CiU per la circumscripci de Barcelona entre els anys 1977 i 1982, i posteriorment fou senador entre 1986 i 1988.

A Catalunya fou Conseller d'Economia i Finances del govern de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 1982 i entre 1988 i 1989. Tamb fou el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions del 1983. Ocup el crrec de president de CDC durant els anys 1981 i 1989.

Trias Fargas mor d'un atac de cor el 22 d'octubre de 1989 a El Masnou, mentre parlava durant un mting electoral de CiU. Era casat amb Montserrat Trueta i Llacuna, filla del doctor Josep Trueta, i era pare de quatre fills.

Enllaos externs.
  Fundaci Ramon Trias Fargas;
  Fitxa de Ramon Trias Fargas al Congrs dels Diputats;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135454" title="Rita Barber Nolla" nonfiltered="303" processed="295" dbindex="55320">

Rita Barber Nolla (Valncia, 16 de juliol de 1948) s l'actual alcaldessa de Valncia.

Biografia.
En l'any 1957 comena a treballar en Radio Valencia i al peridic vespert Jornada. Cap a l'any 1968 ja era la responsable de cobrir l'informaci de l'Ajuntament de Valncia, de la Diputaci i del Govern Civil. Entre 1975 i 1978 treball al peridic valenci Levante-EMV en el que feia una secci setmanal sobre urbanisme.

El 1978 el govern civil la contracta per a ser la cap de premsa del mateix i en octubre d'eixe mateix any la Confederaci Empresarial Valenciana la contracta com a mxima responsable del seu gabinet de premsa.

s llicenciada en Cincies Poltiques per la Facultat de Cincies Econmiques de la Universitat de Valncia i ha realitzat els estudis de Cincies de la Informaci en la Facultat corresponent de la Universidad Complutense de Madrid.

Vida poltica.
s copromotora i cofundadora del Partit Popular al Pas Valenci i diputada en les Corts Valencianes des de 1983.

Va ser escollida alcaldessa de Valncia el 5 de juliol de 1991 amb el suport d'Uni Valenciana, ja que el PP va obtindre 9 regidors, en front als 13 del PSOE, els 8 regionalistes i els 3 d'Esquerra Unida, per la qual cosa van fer un govern de coalici de centre-dreta. Va ser reelegida en les convocatries electorals de 1995, 1999, 2003 en les quals va aconseguir majoria absoluta, a ms de guanyar en tots els barris de Valncia; en les recents eleccions municipals de 2007 va superar totes les previsions i trenc el seu propi sostre electoral, augmentant els regidors fins a 21 (56.67% dels vots) per al PP i tan sols 12 per al PSPV. Per primera volta en la Historia de la Democrcia, els comunistes queden fora del Consistori.D'aquesta manera, Rita Barber consegueix convertir a Valncia, abans basti de l'esquerra, en una de les ciutats que ms donen suport al Partit Popular.

Va ser presidenta de la Federaci Espanyola de Municipis i Provincies des de 1995 fins a 2003 i s un dels membres ms destacats del Partit Popular del Pas Valenci. De fort carcter ha protagonitzat moments intensos als mtings electorals del PP a Valncia, com al 1996 quan va dir al president del govern "Felipe Gonzlez, Hakuna Matata", o al 2007 quan tamb va dirigirse al president del govern socialista dient "Sin acritud y con un humor Simpsoniano... Zapatero, multplicate por cero".

L'ampliaci de la xarxa de metrovalencia, la Ciutat de les Arts i les Cincies o la finalitzaci del Jard del Tria sn actuacions dutes a terme durant el seu govern.





Enllaos externs.
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135455" title="Alceu" nonfiltered="304" processed="296" dbindex="55321">

Onomstica:;
Alceu de Mitilene, fou el ms antic dels poetes lrics elics.
Alceu (poeta), poeta grec del segle IV aC.
Alceu de Messene, poeta grec. Els seus epigrames foren escrits entre el 219 aC i el 196 aC.
Alceu (filsof), filsof epicuri grec del segle II aC.

Mitologia:;
Alceu (fill de Perseu).
Alceu (fill d'Heracles).
Rei Alceu de Trezen.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135463" title="Schtz" nonfiltered="305" processed="297" dbindex="55325">

Alfred Schtz fou un filsof i socileg austrac.
Heinrich Schtz fou un organista i compositor alemany.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135464" title="Alidosi (desambiguaci)" nonfiltered="306" processed="298" dbindex="55326">

Els Alidosi o Alidosio foren una famlia feudal italiana que foren senyors sobirans d'Imola.
Alidosio Alidosi fou prefecte i capit del poble a Imola.
Alidosio Alidosi (bisbe) fou bisbe de Rimini.
Litto II Alidosi (o Lippo Alidosi) fou capit del poble d'Imola;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135465" title="Club Baloncesto Zaragoza" nonfiltered="307" processed="299" dbindex="55327">

El Club Baloncesto Zaragoza (oficialment Basket Zaragoza 2002) s un club de bsquet espanyol de la ciutat de Saragossa (Arag) fundat el 1981, hereu de l'histric club saragoss C.N. Helios, al que va comprar el dret per poder competir a la Primera Divisi de la Lliga Nacional. Actualment milita a la lliga ACB.

Disputa els seus partits al Pavell Prncipe Felipe, que va ser inaugurat el 17 d'abril de 1990 i compta amb una capacitat per a 10.500 espectadors. El recinte s un dels ms importants pavellons de bsquet d'Europa i, per aix, va ser la seu de dos finals a quatre de la Lliga Europea, entre altres esdeveniments esportius. 

 Histria .

Els millors anys del C.B. Zaragoza van ser els anys 80 i 90, quan l'entitat va formar part de l'lit del bsquet espanyol. Patrocinat per la Caja de Ahorros de la Inmaculada (CAI), va ser conegut comercialment com a CAI Zaragoza. 

El C.B. Zaragoza s un dels fundadors de l'ACB i va disputar aquesta competici durant 14 temporades ininterrumpudes, entre 1983-1984 i 1995-1996, quan va perdre la categoria a causa d'uns problemes econmics derivats del sobreesfor econmic realitzat a principis dels anys 90. La CAI va deixar de patrocinar a l'entitat presidida per Jos Luis Ros desprs del fracs esportiu de 1992 (no va aconseguir la classificaci per a la Lliga Europea), sent Natwest i Amway qui van finanar al club durant els ltims quatre anys en l'ACB. 

Durant el seu periple en l'lit, el C.B. Zaragoza va conquistar dues Copes del Rei (en 1984 i 1990), sent finalista en altres dues ocasions (en 1992 i 1995). A ms, va quedar tercer classificat de la Lliga ACB en les temporades 1986-1987 i 1987-1988, tan noms per darrere del F.C. Barcelona i el Real Madrid. En aquella poca, al costat del Joventut, era l'alternativa al poder dels dos grans. Actualment, la competici est molt ms equilibrada. 

En 1991, el CAI va ser subcampi de la Recopa d'Europa al perdre la final, disputada a Ginebra, contra el PAOK de Salnica per un ajustat i polmic 76 a 72. 

Al final de la temporada 1995-1996, el primer equip va ser expulsat de l'ACB pels ja citats problemes econmics; mantenint-se nicament en competici alguns conjunts de les categories inferiors. Posteriorment, el snior del C.B. Zaragoza va tornar a disputar una competici nacional, la Lliga EBA, per l'experincia de l'Adecco Zaragoza no va durar ms de dos anys. 

Amb el propsit de retornar a la capital aragonesa al bsquet d'lit mascul, el 2002 es va fundar un nou club, el Basket Zaragoza 2002. Amb el suport financer de la CAI, es va comprar la plaa que el gallec Sondeos del Norte tenia a la LEB. 

Va competir durant sis anys a la LEB, l'avantsala de la Lliga ACB. Malgrat no militar en una divisi d'honor, el CAI era un dels equips europeus amb major nombre d'abonats, fins que l'any 2008 va obtenir l'ascens a la lliga ACB.

 Historial .
ACB.


Copa del Rei.
1983-1984. Campi, contra el F.C. Barcelona (81-78) a Saragossa.
1989-1990. Campi, contra el Joventut de Badalona (76-69) a Las Palmas.
1991-1992. Subcampi, contra l'Estudiantes (61-56) a Saragossa.
1994-1995. Subcampi, contra el TAU de Vitria (88-80) a Granada.

Copa del Prncep.
1984-1985. Subcampi, contra el TAU de Vitria (93-85) a Villanueva de la Serena.
2003-2004. Campi, contra el Plasencia Galco (89-82) a Saragossa.

Supercopa d'Espanya.
1984-1985. Subcampi, contra el Real Madrid (101-61).

Competicions Europees.
1983-1984. Copa Kora : Eliminat a les semifinals.
1984-1985. Recopa d'Europa: Eliminat a les semifinals.
1985-1986. Copa Kora : Eliminat en vuitens de final.
1986-1987. Copa Kora : Eliminat en semifinals.
1987-1988. Copa Kora : Eliminat en la lligueta de cuarts de final.
1988-1989. Copa Kora : Eliminat en la lligueta de cuarts de final.
1989-1990. Copa Kora : Eliminat en la lligueta de vuitens de final.
1990-1991. Recopa d'Europa: Subcampi, contra el PAOK de Salnica (76-72) a Ginebra.
1991-1992. Copa Kora : Eliminat a la lligueta de vuitens de final.
1992-1993. Recopa d'Europa: Eliminat en semifinals.
1993-1994. Copa Kora : Eliminat en la lligueta de vuitens de final.
1995-1996. Copa Kora : Eliminat en la lligueta de vuitens de final.

 Enllaos externs .

Web oficial ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135467" title="Cantabria Baloncesto" nonfiltered="308" processed="300" dbindex="55328">

El Cantabria Baloncesto s un equip de bsquet de la ciutat de Santander (Cantbria), fundat l'any 1975, i que actualment juga a la lliga LEB Bronze.

 Histria .
El Cantabria Baloncesto es funda el 1975 a Torrelavega amb el nom de Sociedad de Amigos del Baloncesto. Desprs de diversos anys per categories regionals, la temporada 92/93 aconsegueix l'ascens a la Lliga EBA; i desprs de tres temporades, la 96/97 ascendeix a la lliga LEB. Al primer any en aquesta categoria assoleix l'ascens a la Lliga ACB on va romandre cinc temporades, del 1997 al 2002. El 2003 descendeix de nou a la LEB. En 2005 l'equip es trasllada, no sense polmica, de Torrelavega a la capital cantbrica per a jugar al Palacio de Deportes de Santander. Al comenament de 2007 ocupa la primera plaa de la LEB que dna dret a playoffs d'ascens a la lliga ACB. No obstant aix, per problemes de finanament, el club descendeix a la quarta divisi del bsquet espanyol, on competeix a la temporada 2008-2009.

 Palmars .

 1 Copa Prncep d'Astries: 1996-1997. ;

 Enllaos externs .
 Diari ALERTA;
 Blog Cantabria Lobos;
 Frum Cantabria Lobos;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135469" title="Nicolau Raurich i Petre" nonfiltered="309" processed="301" dbindex="55330">
Nicolau Raurich i Petre (Barcelona, 1871-1945) fou un pintor catal. El seu estil es caracteritza en els inicis per un realisme auster i melangis. Desprs d'una estada a Roma, torna a Barcelona i desenvolupa la part principal de la seva obra, temperamental i apassionada. Destaca la seva srie Visions mediterrnies, iniciada el 1911 arran d'una estada a Sant Pol de Mar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135476" title="Alienus (desambiguaci)" nonfiltered="310" processed="302" dbindex="55331">



Luci Ali (Alienus) fou un edil de la plebs el 454 aC.
Aule Alli o Ali (Alienus) fou governador de Siclia.
Heliophanus alienus un dels saltcids.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135477" title="Jordi Planasdemunt i Gubert" nonfiltered="311" processed="303" dbindex="55332">
Jordi Planasdemunt i Gubert (Barcelona, 1928 - 1998), economista i poltic catal. Fou secretari general de la Borsa de Barcelona fins 1980, desprs fou director general del Tresor i Patrimoni i ms tard ho fou de Poltica Finacera de la Generalitat de Catalunya. Ocup el crrec de conseller d'Economia i Finances durant 1982 i 1983, substituint l'histric Ramon Trias Fargas. Desprs d'abandonar el Departament fou nomenat sndic de la Borsa de Barcelona, crrec que desenvolup fins 1989, any que Trias Fargas, de nou conseller d'Economia, li encarreg la direcci general de l'Institut Catal de Finances (ICF). L'any 1994, mentre desenvolupava aquest crrec, es va veure implicat de ple en el cas BFP. BFP fou una empresa creada pel mateix Planasdemunt que organitz una xarxa de pagars falsos per valor de 4.000 milions de pessetes. 

Per aquest delicte fou condemnat a set anys de pres pel jutge Llus Pascual i Estevill. D'aquests noms en compl tres, perqu el 1997 l'alliberaren per raons de salut. Planasdemunt mor l'any segent a Barcelona, als 70 anys d'edat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135480" title="Dolabella" nonfiltered="312" processed="304" dbindex="55333">


Onomstica:
Dolabella, famlia patrcia romana;
Publi Corneli Dolabella Mxim, cnsol de Roma el 283 aC ;
Gneu Corneli Dolabella (magistrat), magistrat rom.
Gneu Corneli Dolabella (cnsol 159 aC), cnsol de Roma el 159 aC ;
Gneu Corneli Dolabella (cnsol 81 aC), cnsol de Roma el 81 aC;
Gneu Corneli Dolabella (pretor), pretor i propretor el 80 aC;
Publi Corneli Dolabella (pretor) , pretor urb el 67 aC.
Publi Corneli Dolabella (cnsol 44 aC) , cnsol rom el 44 aC.
Publi Corneli Dolabella (cnsol 10 aC), cnsol rom el 10 aC;
Publi Corneli Dolabella (procnsol), procnsol d'frica durant el 23 i 24;
Corneli Dolabella, cavaller rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135482" title="Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="313" processed="305" dbindex="55334">

El conseller d'economia i finances de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria d'economia i finances. L'actual conseller d'economia i finances s Antoni Castells i Oliveres (PSC), des del 20 de desembre de 2003.

Llista de consellers d'Economia i Finances (1977-actualitat).



Enllaos externs.
Web del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135485" title="Campionat d'Europa de futbol 1980" nonfiltered="314" processed="306" dbindex="55336">


L Eurocopa de futbol de 1980 es va disputar a Itlia entre l 11 i el 22 de juny de 1988. 

Va ser la primera vegada que vuit pasos (anteriorment eren quatre) tenien dret a participar en la fase final del torneig. Set seleccions es van haver de classificar per a disputar-la. Tamb va ser la primera vegada que l'amfitri del torneig, en aquest cas ho va ser Itlia, es classificava automticament per a la fase final. Va ser la primera vegada en la histria del torneig en la qual tots els partits es van celebrar en un nic pas. 

Pasos participants. 

Vegeu: Classificaci per a l'Eurocopa 1980.



 Seus .


 Primera fase .

Grup A.


Grup B.



Tercer Lloc.



Final.







Golejadors.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la UEFA;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135487" title="Ourense" nonfiltered="315" processed="307" dbindex="55338">



Ourense s la tercera ciutat de Galcia per poblaci, desprs de Vigo i la Corunya. Tenia 110.350 habitants el 2006 i s capital de la comarca i la provncia del mateix nom.

La travessen els rius Mio, Barbaa i Loa. T famoses fonts d'aiges termals, on l'aigua surt  a 60-68C. Destaquen com a monuments la catedral, del segle XII, amb els seus prtic del Parads (Prtico do Paraso) i el Sant Crist, el pont rom, el claustre de San Francesc (San Francisco), les esglsies de la Trinitat i Sant Domnec (Trindade i San Domingos) i el conjunt de la ciutat vella, en procs de recuperaci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135488" title="Campionat d'Europa de futbol 1984" nonfiltered="316" processed="308" dbindex="55339">


L'Eurocopa de futbol de 1984 es va disputar a Frana entre el 12 i el 27 de juny de 1984. 

En aquells temps, solament vuit seleccions podien disputar el torneig final. Set pasos es van haver de classificar per a la fase final, ja que Frana estava classificada automticament per ser l'amfitriona del torneig. 

Pasos participants. 

Vegeu: Classificaci per a l'Eurocopa 1984.



 Seus .


 Primera fase .
Grup A.


Grup B.


Fase final.


Semifinals.






Final.






Golejadors.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la UEFA;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135493" title="Jean Martinon" nonfiltered="317" processed="309" dbindex="55340">
Jean Martinon (10 de gener de 1910 - 1 de mar de 1976) va ser un director d'orquestra i compositor francs. Al mn sencer, Jean Martinon ha jugat el paper d'ambaixador de la msica francesa a la qual ha consagrat l'essncia d'una discografia abundant.

 Biografia .

Va nixer a Li (Frana) el 10 de gener de 1910. Entr al Conservatori de Li a l'edat de 13 anys. Tres anys ms tard, marx de Li per entrar al Conservatori de Pars. Treball la tcnica del viol amb Jules Boucherit, la composici amb Albert Roussel i Vincent d'Indy, i la direcci d'orquestra amb Roger Dsormire i Charles Mnch. El 1934, comena una srie de gires per Frana i a l'estranger com a viol solista.

Presoner de guerra durant dos anys, internat en un camp de presoners, all compon diverses obres: el Salm 136 o "Cant dels Captius", la "Msica d'exili", la Sonatina nm. 3 per a piano, la Sonatina nm. 4 per a trio de llengetes, i diverses obres corals.

A la seva tornada de captivitat, Jean Martinon s anomenat primer director de l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Dubln (1947-1950). El 1948 compon la seva Simfonia nm. 3. Dirigeix igualment les orquestres Columna, Pasdeloup, i la Societat dels Concerts del Conservatori, com a suplent de Charles Mnch. 

De 1946 a 1948, s cap associat de l'Orquestra Filharmnica de Londres. Escriu l'pera Hcube, el ballet Ambohimanga (La ciutat blava), diverses peces per a piano, etc. De 1951 a 1958, s president i director d'orquestra dels Concerts Lamoureux, a Pars, i desprs director artstic de l'Orquestra Filharmnica d'Israel (1957-1959). 

L'any 1952 compon un oratori, el Lliri de Saron o Cntic dels Cntics. El 1959, s designat Director general de msica a Dsseldorf, un lloc de molt prestigi ja ocupat per Schumann i Mendelssohn al segle XIX.

Ms tard la seva carrera el porta als Estats Units, on, el 1963, es fa Director musical de la ciutat a Chicago. Per al seu 55 aniversari, l'Orquestra simfnica de Chicago li encarrega la seva Simfonia nm. 4, Altituds (1965).

El 1967, rep la medalla Gustav Mahler per a les seves interpretacions de les obres simfniques del compositor. Desprs es nomenat director de l'Orquestra Nacional de Frana, crrec que ocupa durant sis anys. El gener de 1974, es director permanent de l'Orquestra de la Residncia de La Haia.Va morir a Pars l'1 de mar de 1976.

Ha enregistrat molta de la msica de compositors francesos, sobretot la integral de l'obra de Ravel  amb algunes obres indites , Debussy i Saint-Sans  incloent dues simfonies de joventut exhumades per a la circumstncia , i la majoria de les obres de Roussel i la integral de les simfonies de Prokfiev.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135506" title="Carlia Septentrional" nonfiltered="318" processed="310" dbindex="55343">

La Regi de Carlia Septentrional s una regi (maakunta / landskap) de l'est de Finlndia. Limita amb les regions de Kainuu, Savnia Septentrional, Savnia Meridional, Carlia Meridional i amb Rssia.

La ciutat de Joensuu s la capital de la regi. 

 Municipis .
Carlia Septentrional s dividida en 16 municipis.

Eno;
Ilomantsi;
Joensuu;
Juuka;
Keslahti;
Kitee;
Kontiolahti;
Lieksa;
Liperi ;
Nurmes;
Outokumpu;
Polvijrvi;
Pyhselk;
Rkkyl;
Tohmajrvi;
Valtimo;

 Enllaos externs .
Carlia Septentrional;
 Video de viatges a Carlia Septentrional;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135510" title="Living apart together" nonfiltered="319" processed="311" dbindex="55344">

Living Apart Together (LAT) s un nou model de relaci interpersonal. En catal, s'est traduint com a 'Junts, per separats' i fa referncia a totes aquelles relacions de parella que no comparteixen domicili, s a dir, les parelles, que es consideren com a tals, per que decideixen no viure sota un mateix sostre. Entra en el grup de les noves relacions i tipus de familia que recentment defineixen els socilegs. En angls es parla de LAT relationships. Sembla que s un fenmen creixent sobretot desprs de relacions de convivncia fallides, per surgeix tamb com un nou comproms de parella que busca no anular les inidividualitats  com  sovint passa en la convencional cohabitaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135511" title="Carlia Meridional" nonfiltered="320" processed="312" dbindex="55345">

La Regi de Carlia Meridional s una regi (maakunta / landskap) de Finlndia. Limita amb les regions de Kymenlaakso, Savnia Meridional, Carlia Septentrional i Rssia. El terme "Cerlia Meridional" tamb pot fer referncia a les parts meridionals de Carlia   la Regi de Carlia Meridional s'anomena "Meridional" per ser la part ms meridional de Carlia a territori finlands.

 Municipis .
Carlia Meridional es divideix en 14 municipis.



 Enllaos externs .
Regi de Carlia Meridional;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135514" title="Charles Mnch" nonfiltered="321" processed="313" dbindex="55346">

Charles Mnch (o Charles Munch) (26 de setembre de 1891 - 6 de novembre de 1968) va ser un director d'orquestra i violinista franco-alemany, reconegut mundialment per haver dirigit magistrals interpretacions dels clssics del Romanticisme, especialment durant la seva etapa al capdavant de l'Orquestra Simfnica de Boston.

 Biografia .

Mnch va nixer a Estrasburg (llavors Alemanya, i actualment Frana). Era fill d'un organista alsaci i director de cor, Ernst Mnch (1859-1928). El seu germ gran, Fritz, era mestre de cor i professor de msica. Charles va estudiar viol al Conservatori d'Estrasburg i amb Lucien Capet a Pars. Durant la Primera Guerra Mundial (1914), s'allist en l'exrcit alemany com a sergent d'artilleria. Va ser gasejat a Peronne i va ser ferit a Verdun. Amb el final de la guerra (1918), retorna a Alsace-Lorraine (1919) i es nacionalitza com a ciutad francs (Munch).
 
Va comenar la seva carrera com a violinista, entre 1926 i 1933, liderant l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig sota la direcci de Wilhelm Furtwngler i Bruno Walter. Posteriorment, el 1932, va debutar com a director a Pars amb l'Orquestra Straram. Entre 1933 i 1940 va estudiar direcci amb Szendrei a Pars. Ben aviat va ser reconegut com un bon director i aix obtingu el crrec de director de l'Orquestra de la Societat Filharmnica de Pars des de 1935 a 1938, i el 1936 es convertia en professor a l'Escola Normal de Msica (cole Normale de Musique).

El 1938, era nomenat director de msica de la Societat de Concerts del Conservatori de Pars, crrec que mantingu durant els anys de l'ocupaci alemanya en la Segona Guerra Mundial. Es va negar a collaborar amb els nazis, i don suport a la Resistncia, sent-li atorgada la Legi d'Honor (Lgion d'honneur) el 1945.

 Etapa americana .

El desembre de 1946 es convidat per dirigir l'Orquestra Simfnica de Boston. Poc desprs realitza una gira per Estats Units amb l'Orquestra Nacional de la Radio Francesa. Finalment es nomenat director titular de Orquestra Simfnica de Boston, crrec que va mantenir entre 1949 i 1962, realitzant diverses gires internacionals amb ella. 

Es va especialitzar en el Romanticisme i s mundialment reconegut com la mxima autoritat quan es tracta d'interpretar les obres de Berlioz. La seva extensa discografia, fins i tot no publicada ntegrament, s'estn especialment en la seva etapa en l'Orquestra Simfnica de Boston. En el segell discogrfic RCA va coincidir amb diversos enginyers de so que, com Lewis Layton, van ser verdaders pioners en les modernes tcniques d'enregistrament estereofniques. Entre els seus millors enregistraments destaquen la suite de ballet Daphnis i Chloe de Ravel enregistrada el 1961 i, molt especialment, la Simfonia Fantstica de Berlioz del 1962, ambdues al capdavant de l'Orquestra Simfnica de Boston.

El 1967 va fundar l'Orquestra de Pars. Va morir a Richmond, Virgnia (Estats Units), el 6 de novembre de 1968 quan es trobava de gira amb aquesta l'orquestra.

 Enllaos externs .
 Biografies. Charles Munch (Mnch) (Conductor);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135523" title="Campionat d'Europa de futbol 1988" nonfiltered="322" processed="314" dbindex="55348">


L Eurocopa de futbol de 1988 es va disputar a Alemanya Federal entre el 10 i el 25 de juny de 1988. 

En aquella edici, noms vuit seleccions podien disputar el torneig final. Set pasos es van haver de classificar per a la fase final, ja que Alemanya Federal estava classificada automticament per ser l'amfitri del torneig. Els ltims campions, Frana, no van aconseguir la classificaci per a la fase final. 

Pasos participants. 

Vegeu tamb: Classificaci per a l'Eurocopa 1988.



 Seus .


 Primera fase .

Grup A.



Grup B.


Fase final.


Semifinales.




Final.








Golejadors.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la UEFA;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135524" title="Centre d'Esports Sria" nonfiltered="323" processed="315" dbindex="55349">


El Centre d'Esports Sria s el club de futbol del poble de la comarca del Bages, demarcaci de Barcelona, a Catalunya. Es tracta del segon club ms antic de la comarca per darrere del CE Manresa i de l'entitat esportiva ms antiga (amb molta diferncia) de la poblaci.


El club compta amb un primer equip, un conjunt femen, i 6 equips de futbol base: pre-benjamins, benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils.
 Histria .

El club va ser fundat el 1911. Els seus colors sn el blanc i el negre. La samarreta del club s blanc-i-negra (com la de la Juventus de Tor). El Centre d'Esports Sria juga els seus partits al camp municipal Riera del Tordell. Actualment milita al grup VII de la 2a Territorial, competici de la Federaci Catalana de Futbol

L'elecci dels colors blanc-i-negres sorgeixen d'una curiosa histria relacionada amb la fundaci del club. A principis del segle XX la joventut del poble es dedicava sobretot a ballar per esbargir-se. Hi havia dos grups que competien en aix dels balls, els uns eren els "blancs" i els altres eren els "negres". Per a mida que el futbol es va anar fent popular, els joves van deixar el ball per la pilota. Tant s aix que van decidir dedicar el seu temps a jugar i van oblidar-se del ball. Per per poder formar un equip que compets amb els altres pobles van decidir unir les dues colles. A l'hora de triar amb quins colors jugarien van optar per la salomnica decisi de fer-ho amb els colors de tots dos: el blanc i el negre.

El club va ser campi de Catalunya de 3a categoria les temporada 1925-26 i 1927-28. 
A la dcada dels anys 40 va formar-se al club surienc qui seria un dels millors jugadors de la histria del Bara: Estanislao Basora. Va arribar al club blanc-i-negre molt jove i va ser traspassat al Manresa, d'on desprs passaria al Bara.


 Junta Directiva .
L'actual Junta Directiva va ser elegida en les eleccions celebrades el mes de juliol de 2005. La seva composici s la segent:

 President:       Javier Liao Belmonte;
 Vice-president:  Francesc Garriga Guix;
 Secretari:       Jordi Sampons Colom;
 Tresorer:        Rafael Snchez Illera;
 Vocals:          Josep Maria Terme, Hermenegildo Junyent, Paco Ortega, Albino Esteban, Juan Antonio Gonzlez;

 Cos tcnic .

Des del juny de 2008, Jaume Comellas s'ha fet crrec del primer equip del Centre d'Esports Sria. Comellas arriba de la m del nou director esportiu Marc Arola. Tots dos arriben procedents del Calls FC, equip que han fet campi de 3a Regional la temporada 2007-08. En temporades anterior aquesta dupla tcnica havia dirigit el futbol base de Navarcles, el juvenil del Gimnstic de Manresa i equips de base del C.E. Manresa.

=Ex-entrenadors= 

2007 - 2008  Edu Maqueda;
2006 - 2007* Xavi Marqus (inicia la 2007-08 per va ser cessat al novembre)  ;
2005 - 2006  Albert Bonveh ;
2004 - 2005  Rafa Rodrguez;
2001 - 2004  David Molina;
2000 - 2001* Francisco Hernndez "Quo" (agafa l'equip al desembre);
2000*        Manolo Serrano (comena la temporada, cessat al novembre);
2000*        Ismael Campos acaba la temporada);
1999 - 2000  Santi Ribera (entre els mesos de novembre i mar);
1999         Rafa Porcel (destitut al novembre);
1999         Joan Daz (final de temporada);
1998 - 1999  Josep Hergueta (cessat al gener);
1997 - 1998  Jaume Arnau ;
1995 - 1997  Arcadi Prat;


 Plantilla 2007-08.
La plantilla del Centre d'Esports Sria la formen aquests jugadors:
Any d'arribada
 Juanmi Montany (porter)  2002;
 Jaime Hernndez "Mito"(porter)  2007;
 Antonio Pesoa (defensa)   2006;
 Alejandro Roca Piedra (defensa)2006;
 Javier Escamilla  (defensa)2004;
 Csar Linares (defensa) 2007;
 Artur Soler (defensa) 2007;
 Andrs Segovia (defensa) 2006;
 Javier Snchez (migcampista) 2007;
 Valent Juncadella (migcampista) 2008;
 Marcos Navarro (migcampista) 2007;
 Edu Lpez (migcampista) 2001;
 Dani Esteban (migcampista)2005;
 Miguel Ayala (davanter) 2006;
 Llus Garriga (davanter)2005;
 Juan Carlos Muntany "Pollo" (davanter)2008 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135527" title="Pere Antoni Serra Bauz" nonfiltered="324" processed="316" dbindex="55350">
Pere Antoni Serra Bauz (Sller, 1928) s un empresari mallorqu propietari del Grup Serra, un grup d'empreses dedicat al mn de la informaci i que controla mitjans de comunicaci com els diaris Diari de Balears i ltima Hora, la televisi M7 ...

s conegut per ser un colleccionista d'art. Amb part dels seus fons, es va fundar el Museu Es Baluard de Palma.

Reconeixements.
 1996: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 16.

Enllaos externs.
 Grup Serra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135529" title="Pere Serra" nonfiltered="325" processed="317" dbindex="55351">



Pere Serra fou un pintor catal d'estil italo-gtic, que va ser actiu entre 1357 i 1406.

Provenia d'una famlia de pintors actius a Catalunya al segle XIV. Tamb ho van ser els seus germans Jaume, Francesc i Joan, tots conreant l'estil italo-gtic d'influncia especialment sienesa, com era d'altra banda tpic del segle XIV catal. Realitzen figures menudes, estilitzades, d'ulls esquinats i boca petita.

Dels quatre germans, Pere Serra s el ms dotat i qui va tenir una carrera ms llarga. Va ingressar al taller de Ramon Destorrents el 1357. Es va interessar ms pel colorit que pels conceptes espacials. Va desenvolupar feina de taller, segons s'evidencia en la reiteraci dels mateixos models pictrics.

La seva obra mestra s el retaule del Sant Esperit, a la Seu de Manresa, pintat vers 1394. La taula central del banc s de Llus Borrass (1411). Aquest retaule s de grans dimensions i de gran riquesa iconogrfica amb 22 escenes diferents (sense comptar les 36 figures de sants pintades en els sis muntants). Va ser encarregat a Pere Serra per la Confraria del Sant Esperit de Manresa.

A Pere Serra se li atribueix:

 retaule del monestir de Sixena (Osca), avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona;
 el retaule de Tots els Sants, a l'esglsia del monestir de Sant Cugat, darreries del segle XIV.
 Verge amb sis ngels msics, taules procedents de Tortosa, avui en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Segueix el model de la Madonna angelicata.
 Taula del Sant Sopar, Galeria Regional de Palerm.
 Anunciaci, a la Pinacoteca de Brera, Mil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135530" title="Jean Dausset" nonfiltered="326" processed="318" dbindex="55352">

Jean Baptiste Gabriel Joachim Dausset  ( Tolosa de Llenguadoc, Frana 1916 ) s un metge i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1980. 

Biografia.
Va nixer el 19 d'octubre de 1916 a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, capital del departament de l'Alta Garona. De ben petit la seva famlia es trasllad a Biarritz i posteriorment a Pars. Va estudiar medicina a la Universitat de Pars, per els hagu de suspendre per la seva mobilitzaci durant la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra finaliz els estudis i el 1946 fou nomenat cap de medicina clnica de la Facultat de Medicina de Pars, d'on fou tamb professor d'hematologia, i el 1963 fou nomenat cap del servei immunolgic de l'Hospital de Saint Louis a Pars.

Fill adoptiu de la ciutat de Sller, l'any 2003 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears. 
L'any 2005 li fou concedit un dels Premis Ramon Llull concedits pel Govern de les Illes Balears en reconeixement de la seva capacitat de compaginar la cincia pura amb les aplicacions prctiques al servei de l'home i la societat, que l'ha fet mereixedor del Premi Nobel; i per haver mantengut vius el vincles que l'uneixen des de temps enrere amb les Illes Balears. 

Recerca cientfica.
Inici els seus estudis sobre la sang a la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial, centrant-se concretametn en la transfusi de sang. Posteriorment orient la seva recerca vers la immunologia i el 1958 describ el complex d'histocompatibilitat principal (MHC). El seu estudis sobre la histocompatibilitat el permet descobr els Antgens dels Leuccits Humans (HLA), un dels factors responsables del rebuig d'rgans i teixits trasplantats. 

L'any 1980 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb Baruj Benacerraf i George Davis Snell, pels descobriments relacionats amb estructures determinades por la gentica a la superfcie de la cllula que regulen les reaccions immunolgiques.

L'any 1984 cre el Centre d'etude du polymorphisme humaine (CEPH), rebatejat posteriorment com a Fundaci Jean Dausset-CEPH, centre de recerca gentica situat a Pars.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1980;
   Fundaci Jean Dausset-CEPH;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135534" title="Grup Serra" nonfiltered="327" processed="319" dbindex="55353">

El Grup Serra s un grup d'empreses creat i dirigit per Pere Antoni Serra. T mbit de les Illes Balears i agrupa un conjunt molt important de mitjans de comunicaci en diversos formats i idiomes.

Premsa.
 Diari de Balears ;
 ltima Hora ;
 Majorca Daily Bulletin ;
 Mallorca magazn ;
 Venta y cambio ;
 Ruedas y velas ;
 Brisas ;
 Setmanari Sller ;

Televisi.
 M7 Televisi de Mallorca - (fins 2002, Telenova) ;

Rdio.
 ltima Hora - Punto radio ;
 Rdio Flaixbac ;

Colleccionables i publicacions puntuals.
 Gran Enciclopdia de Mallorca;
 Enciclopdia de la Pintura i l'Escultura a Balears;
 Els Reis de Mallorca;
 Llibre Mir i Mallorca;
 La primera edici en catal de l'obra de l'Arxiduc Llus Salvador: Die Balearen.

Enllaos externs.
 Grup Serra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135535" title="Carelians" nonfiltered="328" processed="320" dbindex="55354">

Els carelians o karjalaiset, karjalazed, livvikid, ldikid sn una tnia molt af als finesos, i que parlen el careli una llengua ugrofinesa. Segons el cens sovitic del 1989 hi havia 145.000 a l'antiga URSS, i segons el cens del 1945, potser hi ha uns 45.000 ms a Finlndia, a part d'altres al Canad i als EUA.

 Situaci geogrfica .
Segons dades del 1989, n'hi havia 124.900 a Rssia, d'ells el 60,13% a la Repblica de Carlia, el 18,5% a la Provncia de Tver i el 3% a Sant Petersburg. 
 Demografia .
Els carelians sempre han estat minoritaris dins la seva repblica, per el seu nombre ha anat disminuint paulatinament en els darrers censos, sobretot a causa de l'errtica poltica lingstica sovitica. Segons el cens del 1959 hi havia 167.000 carelians (dels quals el 71% parlaven l'idioma), 93.000 finesos (dels que el 60% parlaven l'idioma), 16.000 vepses (dels que el 46 % parlaven la seva llengua) i 1.062 ingrians. El 1979 els carelis ja eren noms 146.000 (dels que el 63% parlava la llengua), els finesos a 84.100, els vepses 8.300 i els ingrians 780.
La situaci actual s encara pitjor, ja que a les ciutats noms el 7% dels habitants d'entre 6 i 9 anys parlen careli. 



 Histria .
Els korelas, com eren anomenats pels eslaus, arribaren en el segle VI als marges dels llacs Onega i Ladoga. Vivien al llarg dels valls fluvials o als marges dels llacs i geleres; habitaven cases de fusta de dos pisos, amb rics abillaments, de manera que personens i animals vivien sota el mateix sostre. Es dedicaven a la cacera, pesca i agricultura comunitria familiar (50-100 persones) on participaven tots. Ms tard es dedicaren al comer de pells, i en els segles XVIII i XIX a l'artesania, comer i treballs temporals a Sant Petersburg.

Per la mateixa poca, els eslaus arribarien al N i E del llac Onega i a la costa del Mar Blanc, dedicant-se a l'agricultura, pesca i extracci de sal. En el segle IX, una carta del rei Alfred d'Anglaterra al vking Onthere parla del regne de Beorma, a la pennsula de Kola. Foren atacats pels vkings i durant els segles XI i XII foren atacats pel rei de Sucia i els prnceps de Novgorod, per oficialment formaren part com a tributaris de la Kievan Rus fins el segle XII, en qu fou subjecta a Novgorod.

La primera menci dels carelians a les crniques russes data del 1143. El 1178 atacaren la colnia sueca de Sigtuna. El 1227 foren evangelitzats per missioners ortodoxos enviats pel prncep de Novgorod,Jaroslav Vsevolodovitx, i el 1293 gran part del pas fou conquerit pel rei de Sucia, que hi constru la fortalesa de Vyborg (Viipuri). Pel tractat d'Orechvetsky del 1323 tota la zona de Korela va caure sota el domini de Novgorod. Els carelians que vivien al voltant de Vyborg i a l'illa de Sarmaa es van veure tallat del reste del grup, que passaria a formar part de Novgorod el 1478.

Els pagesos carelians assoliren l'estatut de pagesos de l'estat (serfs) i alguns d'ells foren adscrits a monestirs. Les disputes sueques i russes pel territori provoc que molts carelians marxin de la part finlandesa fins a Novgorod i Tver, i alguns defensaren heroicament Korela dels atacs suecs el 1610. Pel Tractat de Stolbova del 1617, Rssia hagu de cedir Sucia tot l'istme de Carlia. Olonets/Aunus, construda el 1649, esdevingu nou centre administratiu i comercial de Carlia; entre els pagesos es va difondre la ferreteria, els articles de la qual eren venuts al mercat de Tikhvin. I s'explotaren les mines de Petrovsky, Povenetsky, Alexeevsky i Konchesersky.

Vegeu tamb.
 El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135545" title="George Davis Snell" nonfiltered="329" processed="321" dbindex="55355">

George Davis Snell ( Bradford, EUA 1903 - Bar Harbor 1996 ) fou un genetista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1980.

Biografia.
Va nixer el 19 de desembre de 1903 a la ciutat de Bradford, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar gentica a la Universitat de Harvard sota la direcci de William E. Castle, on es doctor el 1930. Posteriorment ampli els seus estudis durant una estada postdoctoral a la Universitat de Texas treballant sota la direcci de Hermann Joseph Muller, i fou successivament professor de zoologia a la Universitat Brown entre 1930 i 1931 i professor ajudant de medicina a la Universitat Washington de Saint Louis entre 1933 i 1934. El 1935 entr a treballar com a investigador al Laboratori Jackson de Bar Harbor, on rest la resta de la seva vida. Mor en aquesta ciutat de l'estat de Maine el 6 de juny de 1996.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca a la Universitat de Texas estudiant els efectes gentics dels raigs X sobre els ratolins. Per Snell es feu mundialment conegut per les seves posteriors investigacions sobre la immunologia, sent el primer en descriure els antigens d'histocompatibilitat responsables del rebuig d'rgans i teixits trasplantats, fet que port a Jean Dausset a descriure l'any 1958 el complex d'histocompatibilitat principal (MHC) aix com els Antgens dels Leuccits Humans (HLA). 

L'any 1980 fou guardonat, juntament amb Baruj Benacerraf i Jean Dausset, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels descobriments relacionats amb estructures determinades por la gentica a la superfcie de la cllula que regulen las reaccions immunolgiques.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1980;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135548" title="Literatura careliana" nonfiltered="330" processed="322" dbindex="55356">
Literatura careliana s la literatura feta a la repblica de Carlia en careli, una llengua ugrofinesa, aix com en fins.

El careli t una rica tradici oral i musical prpies, i els principals instruments sn el kantele (una mena de plectre), el jouhikko i el virsikannel. El primer desenvolupament cultural es produ a finals del segle XIX. El 1907 Heikki Ojansuu compos un Karjalan kielen opas (Guia de la llengua carlia), i el 1910 Iivo Hrknen (1882-1941) public el Karjalan kirja (Llibre de Carlia). Ms tard aparegu el diari Toukoumies i Harkonenva va treure el 1920 la revista Itinen Vartis (Sentinella Oriental).

El 1920 s hi fundaren els diaris Olonetskaha Kommuna, Punalainen Karjala (Carlia Roja), i Punakantele (Kantele roig, 1928); i dins l'Associaci d'Escriptors Proletaris de Carlia, les seccions en rus (1926), careli (1927) i finlands (1927). D aquesta manera es donaren a conixer els primers escriptors com Jalmari Virtanen (1889-1939), considerat per Maxim Gorki com a veritable poeta proletari, i autor de Punakantele (1937); Hilda Tihla (1872-1944) autora de Les pgines giren (1934-1936); Eemeli Parras (1884-1939) amb la novella El poble de Jymyvaara (1933), el poeta Lea Khelo (Tobias Guttari, 1907-1953) amb els poemes El meu pas (1947) i Keitomuksia-kuvanksia (Exrcit Roig, gurdia lleial, 1932); l assagista S. Norin (1909-1942), el novellista O. Johansson (1892-1939) i el dramaturg Ragnar Rusko (R. Nystrm, 1898-1939), aix com el rus V. Txekhov (1901). Aparegueren tamb els diaris Nachalo (1934-1935) i Na Rubezhe (1940) en rus, Karelia (1937-1940) en careli i Rintama (El front, 1932-1937) i Punalipuu (Bandera Roja, 1940) en finlands. Els escriptors russos de Carlia F. Isakov (1918-1941) i I. Kutasov (1910-1941) moriren lluitant a la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, destacaren els escriptors Uljas Vikstrm (1910), amb les novelles Termonen (1935), Sulevan Oksu (1961) i Toiska (1969) i T. Summanen (1931) en fins; F. Trofimov (1910), autor de Sobre nosaltres, les estrelles (1962) i Terra bella (1969), A. Linevskij (1902) amb Belomorje (1952-1965) i D. Gusarov (1924), amb El preu d un sser hum (1963) en rus. I en careli destacaren el poeta Anti Timonen (1915) amb Som carelians (1969) i A la badia dels vents (1953); Nikkola Jakkola (1905-1967), autor de la tetralogia Vertent (1949-1966); P. Perttu (1918), N. Laine (1920), Ia. Rugoev (1918) amb Conte dels carelis (1949-1959) i Kaarle Krohn, considerat el principal laulajat (poeta-cantor). Ms tard destacaren V. Ervasti (1913-1947), Salli Lund (1913-1947), B. Schmidt (1913), M. Sysoikov (1920) i G. Kikinov (1923-1964). El 1948 G. R. Sinisalo comps la primera simfonia carlia, Herois del bosc, i el primer ballet, Sampo (1959), aix com el poema simfnic Aino (1939), i el 1949 R. S. Pergament la primera pera, Kumokho.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135555" title="Heikki Ojansuu" nonfiltered="331" processed="323" dbindex="55357">
Heikki August Ojansuu (1873-1923) fou un lingsta i etngraf careli, que va estudiar el poblament del pobles ugrofinesos a la zona dels Urals i dels rius Volga i Kama. Fou un dels animadors de la revista Oma Maa i el 1907 compos una Karjalan kielen opas (Guia de la llengua carlia), fonamental per al desenvolupament de la literatura careliana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135556" title="Roger Wolcott Sperry" nonfiltered="332" processed="324" dbindex="55358">

Roger Wolcott Sperry ( Hatford, EUA 1913 - Pasadena 1994 ) fou un psicleg, neurobileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1981.

Biografia.
Va nixer el 20 d'agost de 1913 a la ciutat de Hatford, poblaci situada a l'estat nord-americ de Connecticut. Va iniciar els seus estudis universitaris a l'Orbelin College de l'estat d'Ohio, on es gradu el 1935 en filologia anglesa i el 1937 en psicologia. El 1941 realitz el doctorat en zoologia a la Universitat de Chicago. Desprs de ser professor assistent en aquesta ltima universitat el 1954 fou nomenat professor titular a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, situada a la ciutat de Pasadena, on mor el 17 d'abril de 1994.

Recerca cientfica.
La seva recerca cientfica se centr en el cervell on va descriure el paper singular de cada hemisferi cerebral en la percepci visual i espacial, en el reconeixement de les cares, els judicis del valor, el raonament o l'afectivitat. Va arribar a formular l'assumpci que cada hemisferi tindria funcions independents, fins i tot d'una conscincia prpia. Van ser molt importants les seves investigacions sobre el cos calls, desenvolupant una tcnica de separaci quirrgica dels dos hemisferis cerebrals.

L'any 1981 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, pels seus treballs sobre les funcions dels hemisferis cerebrals. L'altre meitat del premi fou compartida per David Hunter Hubel i Torsten Wiesel per les seves aportacions en l'estudi de l'rea visual del crtex cerebral.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1981;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135559" title="Iivo Hrknen" nonfiltered="333" processed="325" dbindex="55359">
Iivo Jrknen (Sistamo, Carlia 1882- Hlsinki 1941) fou un lingsta, periodista i escriptor careli, membre d'una famlia de cantants de runes i encoratjadors dels festivals de Sortavala. Lector d'Alfons Daudet, Heinrich Heine, Miguel de Cervantes, Ivan Turgenev i Henryk Sienkiewicz. Es gradu com a mestre el 1906 i va recollir poemes en careli a Karjalan kirja (Llibre de Carlia) per a la Societat Literria Finlandesa. Les seves primeres narracions, Pooukko i Laatokka, foren publicades a Nuori Karjala, des d'on impuls la literatura careliana.

Del 1906 al 1938 fou cap de la Karjalan Sivistysseura (Associaci Cultural Carlia), i amb Eino Leino i altres autors finlandesos cre l'associaci Kirjallinen Ty (1917) per a desenvolupar alhora treball literari i artstic manual. El 1918 es va establir a Helsinki i treball com a funcionari en el ministeri d'educaci i en d'afers carelis de l'est. Public els reculls de poesia popular Runonlaulajia (1926) i Hirvehiihtmss(1928).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135563" title="Catal pallars" nonfiltered="334" processed="326" dbindex="55360">


El pallars s la varietat constitutiva del catal al Pallars. Es caracteritza perqu  els Imperfets d'Indicatiu acaven en -eva, -iva (feva 'feia', voliva 'volia').



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135565" title="Gran Premi d'Espanya del 1968" nonfiltered="335" processed="327" dbindex="55361">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de 1968 disputat  a Jarama el 12 de maig del 1968.


 Classificaci .




 Altres .

 Pole: Chris Amon   1' 27. 9;
  Volta rpida:  Jean Pierre Beltoise    1' 28. 3;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135575" title="David Hunter Hubel" nonfiltered="336" processed="328" dbindex="55362">

David Hunter Hubel ( Windsor, Canad 1926 ) s un neurobileg nord-americ, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1981.

 Biografia .
Va nixer el 27 de febrer de 1926 a la ciutat de Windsor, poblaci situada a la provncia canadenca d'Ontrio fill de nord-americans emigrats. De ben petit es trasllad a Mont-real i estudi matemtiques i fsica a la Univeristat McGill, on es gradu l'any 1947. Interessat posteriorment en la medicina es doctor l'any 1951 en aquesta mateixa universitat. El 1953 s nacionalitz nord-americ, el 1954 accept l'oferta per esdevenir membre de la Univeristat Johns Hopkins de Baltimore i el 1960 s'incorpor al Departament de Neurofisiologia de la Universitat de Harvard.

 Recerca cientfica .
Durant la seva estada a Harvard conegu Torsten Wiesel amb el qual collabor en la seva recerca sobre la fisiologia del crtex cerebral, especialment en aquella part del cervell que es relaciona amb l'rea visual. Els seus estudis sobre la vista han estat cabdals pel tractament de l'estrabisme i les cataractes.

L'any 1981 fou guardonat, juntament amb Wiesel, amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves aportacions en l'estudi de l'rea visual del crtex cerebral. L'altre meitat del premi recaigu en Roger Wolcott Sperry pels seus treballs sobre les funcions dels hemisferis cerebrals.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1981;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135581" title="Torsten Wiesel" nonfiltered="337" processed="329" dbindex="55363">

Torsten Nils Wiesel ( Uppsala, Sucia 1924 ) s un neurobileg suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1981.

 Biografia .
Va nixer el 3 de juny de 1924 a la ciutat d'Uppsala, poblaci situada al comtat del mateix nom. Va estudiar medicina a l'Institut Karolinska d'Estocolm, on es gradu l'any 1954. Va iniciar la seva carrera cientfica en aquest mateix centre per l'any segent es trasllad als Estats Units per esdevenir professor de fisiologia a la Universitat Johns Hopkins i posteriroment a la Universitat de Harvard. El 1983 fou nomenat catedrtic a la Universitat Rockefeller de Nova York, esdevenint el seu president entre el 1992 i 1998, i s membre de la delegaci estrangera de la Royal Society de Londres.

 Recerca cientfica .
Durant la seva estada a la Universitat Johns Hopkins conegu David Hunter Hubel, amb el qual inici una llarga colloraci en aquest centre aix com a Harvard. Amds cientfics orientaren la seva recerca vers el crtex cerebral, especialment en aquella part del cervell que es relaciona amb l'rea visual. Els seus estudis sobre la vista han estat cabdals pel tractament de l'estrabisme i les cataractes.

L'any 1981 fou guardonat, juntament amb Hubel, amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves aportacions en l'estudi de l'rea visual del crtex cerebral. L'altre meitat del premi recaigu en Roger Wolcott Sperry pels seus treballs sobre les funcions dels hemisferis cerebrals.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1981;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135585" title="Blanes Hoquei Club" nonfiltered="338" processed="330" dbindex="55364">


El Blanes Hoquei Club Fundaci s una entitat esportiva de Blanes (La Selva), fundada el 1968 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins. 

Els smbols.
L'Himne.
L'any 2007, aprofitant la celebraci de la quarta edici de la Golden Cup, es present el nou himne oficial del Blanes Hoquei Club, composat i enregistrat per la banda blanenca Bizarre.

Histria.
El mes d'abril de 1968 es fund el Club Hoquei Pat Blanes.

Golden Cup.
Des de l'any 2004 el Blanes Hoquei CF organitza la Golden Cup, competici oficial reconeguda per la FIRS, en la que hi participen diverses seleccions internacionals a ms del propi club. La selecci de Catalunya ha guanyat les edicions de 2004, 2005 i 2008, i el Blanes Hoquei CF les de 2006 i 2007.

Des de l'edici de 2006, la Golden Cup tamb cont una categoria femenina, essent selecci catalana la guanyadora de les dues edicions celebrades.

Palmars.
 1 Copa espanyola / Copa del Rei (2001);
 2 Golden Cups (2006 i 2007);

Plantilla 2008-09.


Entrenador:  Francesc Sucarrats
Preparador fsic:  Albert Garca

Temporades.
 2008-2009;
 2007-2008;
 2006-2007;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135587" title="Sune Bergstrm" nonfiltered="339" processed="331" dbindex="55365">

Sune Karl Bergstrm ( Estocolm, Sucia 1916 - d. 2004 ) fou un qumic i bioqumic suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1982.

Biografia.
Va nixer el 10 de gener de 1916 a la ciutat d'Estocolm. Va estudiar qumica a l'Institut Karolisnka de la seva ciutat natal, on es va gradu el 1944 i s'especialitz en bioqumica. Aquell mateix any va esdevenir professor de qumica d'aquest Institut per va ampliar els seus estudis realitzant treballs de recerca a la Universitat de Londres i la Universitat de Columbia. El 1958 torn a ser docent de l'Institut Karolinska, i posteriorment deg i rector de la mateixa, crrecs que abandon el 1975 per esdevenir director en cap de la Fundaci Nobel. 

Entre 1977 i 1982 fou president del Comit Consultiu d'Investigacions Mdiques de l'Organitzaci Mundial de la Salut. Va morir el 15 d'agost de 2004 a la ciutat d'Estocolm.

Recerca cientfica.
Interessat en els cids grassos quirals descobr, juntament amb Bengt Samuelsson i John Robert Vane diverses propietats de la prostaglandina, treballs que foren recompensats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1982.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1982;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135592" title="Orquestra Simfnica de Boston" nonfiltered="340" processed="332" dbindex="55366">

L'Orquestra Simfnica de Boston (Boston Symphony Orchestra) (BSO) s una de les orquestres simfniques amb ms renom del mn. La seva seu s el Symphony Hall, considerada com una de les tres millors sales de concerts del mn.

 Histria .

L'orquestra va ser fundada el 1881 per Henry Lee Higginson a Boston, Massachusetts (Estats Units). Va comptar amb grans directors, com Arthur Nikisch entre 1889 i 1893, i Pierre Monteux entre 1919 i 1924, que van donar a l'orquestra la seva reputaci, reputaci que destaca per la sonoritat "francesa" que, en cert grau, encara persisteix actualment. Tanmateix, va ser sota la batuta de Serge Koussevitzki que l'orquestra es va fer molt famosa.

Sota la direcci de Koussevitzki, l'orquestra va realitzar transmissions radiofniques de manera regular i va establir la seva seu d'estiu a Tanglewood, on Koussevitzki va fundar el Centre Musical de Berkshire, avui Centre de Msica Tanglewood. Aquelles transmissions de rdio es van realitzar des de 1926 fins a 1951, i novament entre 1954 fins a 1956; l'orquestra continua realitzant regularment les esmentades transmissions en viu en l'actualitat. La Sinfnica de Boston va estar involucrada en la creaci de la Rdio WGBH per transmetre els seus concerts.

Koussevitzki tamb va encarregar obres noves a compositors prominents, entre elles la Simfonia nm. 4 de Serguei Prokfiev i la Simfonia dels salms d'gor Stravinski. Tamb va estrenar el Concert per a orquestra de Bla Bartk, que va ser encarregat per la Fundaci Koussevitzki a petici de Fritz Reiner i Joseph Szigeti.

Aquesta tradici d'encarregar obres va continuar amb comandes a Henri Dutilleux pel 75 aniversari, a Roger Sessions i Andrzej Panufnik, pel seu centenari, i posteriorment pels seu 125 aniversari, obres a Leon Kirchner, Elliott Carter i Peter Lieberson. En altres ocasions, han estrenat obres d'altres compositors com, per exemple, la Simfonia nm. 2 de John Corigliano pel centenari del Symphony Hall.

El 1949, Charles Mnch va succeir Koussevitzki. Sota la seva direcci, per primera vegada, l'orquestra va anar a tocar a l'estranger. El 1962 Erich Leinsdorf substitu Mnch i el 1969 va accedir al crrec William Steinberg. El 1973, Seiji Ozawa va ser nomenat director Musical i es mantingu en el crrec fins el 2002; ha estat el director que ms temps s'ha mantingut al davant de l'orquestra. L'actual director s James Levine, el primer director de la BSO nascut als Estats Units.

 Institucions associades .

La Sinfnica de Boston tamb es beneficia per la seva propera associaci amb el Conservatori de Nova Anglaterra, situat molt a prop del Symphony Hall. Molts dels msics de la BSO sn graduats de l'esmentada instituci. El fams virtus del viol Willy Hess va ser concertino entre 1904 i 1910.

Una filial de l'Orquestra Simfnica de Boston s l'Orquestra Boston Pops, fundada el 1885, que toca msica clssica amb un estil ms lleuger, ms popular, amb melodies d'exhibici i semblants.

De la part coral n's responsable el Cor del Festival de Tanglewood (Tanglewood Festival Chorus). Organitzat el 1970 pel seu director fundador, John Oliver, el Cor est format per 250 cantants voluntaris. Com a opcions corals, abans de la creaci del Cor del Festival  i encara un temps desprs  la BSO habitualment feia els concerts amb el Cor del Conservatori de Nova Anglaterra, dirigit per Lorna Cooke DeVaron, amb el Chorus Pro Musica, i el Harvard Glee Club i a la Societat Coral Radcliffe.

 Directors Musicals .
 James Levine (2002 );
 Seiji Ozawa (1973 2002);
 William Steinberg (1969 1972);
 Erich Leinsdorf (1962 1969);
 Charles Munch (1949 1962);
 Serge Koussevitzky (1924 1949);
 Pierre Monteux (1919 1924);
 Henri Rabaud (1918 1919);
 Karl Muck (1912 1918);
 Max Fiedler (1908 1912);
 Karl Muck (1906 1908);
 Wilhelm Gericke (1898 1906);
 Emil Paur (1893 1898);
 Arthur Nikisch (1889 1893);
 Wilhelm Gericke (1884 1889);
 George Henschel (1881 1884);

 Referncies .
Dunning, John. On the Air: The Encyclopedia of Old-Time Radio.  Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-507678-8;

 Enllaos externs .
Web Oficial de la BSO;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135594" title="Carl Gustaf Mosander" nonfiltered="341" processed="333" dbindex="55367">

Carl Gustaf Mosander ( Kalmar, Sucia 1797 - Lovn 1858 ) fou un qumic suec descobridor dels elements lantani, erbi i terbi.

Va nixer el 10 de setembre de 1797 a la ciutat de Kalmar, poblaci situada al comtat del mateix nom, on va estudiar fins que l'any 1809 es trasllad a Estocolm. En aquesta ciutat estudi farmcia, graduant-se l'any 1817, atret per per la medicina va matricular-se a l'Institut Karolinska, on es va graduar l'any 1820 i s'especialitz en cirurgia. Deixeble de Jns Jakob Berzeluis l'any 1836 el va succeir com a professor de qumica i farmcia del mateix Institut, aix mateix fou assistent de la collecci mineralgica del Museu d'Histria Nacional de Sucia. 

Va morir el 15 d'octubre de 1858 a la ciutat de Lovn, poblaci situada al comtat d'Estocolm.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135599" title="La Bastida de Bellera" nonfiltered="342" processed="334" dbindex="55368">
La Bastida de Bellera s una entitat de poblaci del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Juss.

Actualment est deshabitada. Es troba a 1.234 metres d'alada, sobre la vall de la Bellera.

Llocs d'inters.
 Esglsia parroquial de Sant Sebasti;
 Pont del Diable, situat a la part oriental del poble, d'origen medieval. Creua el riu de Bellera.
 Ermita de la Mare de Du de Bellera, d'estil romnic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135603" title="Teoria d'Iwasawa" nonfiltered="343" processed="335" dbindex="55369">
En teoria de nombres, la teoria d'Iwasawa s una teoria de mduls de Galois dels grups de classes d'ideals, iniciada els anys 50 per Kenkichi Iwasawa, com a part de la teoria de cossos ciclotmics. A principis dels anys 70, Barry Mazur va considerar generalitzacions de la teoria d'Iwasawa a varietats abelianes. Ms recentment, cap als 90, Ralph Greenberg va proposar una teoria d'Iwasawa per a motius.

Formulaci.
L'observaci inicial d'Iwasawa fou que hi ha torres de cossos en teoria algebraica de nombres amb el grup de Galois isomorf al grup additiu de nombres p-dics. Aquest grup, que generalment es denota amb la  , a la teoria i amb notaci multiplicativa, es troba com a subgrup de grups de Galois d'extensions de cossos de grau infinit (que sn, per la seva natura, grups pro-finits). El grup   s el lmit invers dels grups additius , on p s un nombre primer fixat i . Moijanant la dualitat de Pontryagin es pot expressar d'una altra manera:   s dual del grup discret de totes les p-potncies d'arrels de la unitat en els nombres complexos.

Exemple.
Sigui   una p-arrel primitiva de la unitat i considerem la segent torre de cossos de nombres:

;

on  s el cos generat per una -arrel primitiva de la unitat. Aquesta torre de cossos t com a uni L. Aleshores el Grup de galois de L sobre K s isomorf a  , ja que el grup de Galois de  sobre K s . Per tal d'obtenir un mdul de Galois interessant, Iwasawa va prendre el grup de classes d'ideals de  i prengu  com la seva p-part de torsi. Hi ha aplicacions de la norma  quan m>n, i per tant un sistema invers. Si I s un lmit invers, podem dir que   actua sobre I, i s desitjable tenir una descripci d'aquesta acci.

La motivaci aqu fou indubtablement que la p-torsi d'un grup de classes d'ideals de K ja s'havia identificat anteriorment per Kummer com a l'obstacle principal d'una demostraci directa del darrer teorema de Fermat. L'originalitat d'Iwasawa fou danar a infinit en una direcci nova. De fet, I s un mdul sobre el grup anell . Aquest s un anell amb un bon comportament (regular i de dimensi 2), la qual cosa significa que s fora possible de classificar-hi mdils d'una manera no excessivament difcil.

Histria.
Des dels seus inicis, cap els anys 50, s'ha construt una teoria slida. S'ha establert una connexi fonamental entre la teoria de mduls i les funcions L p-diques definides els anys 60 per Kubota i Leopold. La segona comena amb els nombres de Bernoulli i usa interpolaci per tal de definir anlegs p-dics de la funci L de Dirichlet. Finalment semblava que podia desenvolupar-se la teoria que poc havia avanat des dels resultats de Kummer de feia ja un segle sobre els primers regulars.

La conjectura fonamental de la teoria d'Iwasawa fou formulada afirmant que els dos mtodes de definir les funcions L p-diques (per teoria de mduls i per interpolaci) haurien de coincidir sempre que estiguessin ben definides. La demostraci vingu de les mans de Barry Mazur i Andrew Wiles per  , i per Andrew Wiles en el cas de cossos de nombres totalment reals. Aquestes demostracions es van construir basant-se en el model de la demostraci de Kenneth Ribet del convers del teorema de Herbrand (anomenat teorema de Herbrand-Ribet).

Ms recentment, tamb basant-se en les tcniques de Ribet, Chris SKinner i Eric Urban han anunciat una demostraci de la conjectura fonamental per a GL(2). Es pot obtenir una demostraci ms elemental del teorema de Mazur-Wiles usant sistemes d'Euler la com Kolyvagin desenvolup (vegeu el llibre de Washington). Altres autors com Karl Rubin han demostrat altres generalitzacions de la conjectura fonamental usant el mtode dels sistemes d'Euler.

 Referncies .

 Greenberg, Ralph, Iwasawa Theory - Past & Present, Advanced Studies in Pure Math. 30 (2001), 335-385. Disponible aqu.
 Coates, J. i Sujatha, R., Cyclotomic Fields and Zeta Values, Springer-Verlag, 2006;
 Lang, S., Cyclotomic Fields, Springer-Verlag, 1978;
 Washington, L., Introduction to Cyclotomic Fields, 2a edici, Springer-Verlag, 1997;
 ;
 ;
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135604" title="Guadalhorce" nonfiltered="344" processed="336" dbindex="55370">


El Guadalhorce s un riu de l'est d'Andalusia, el principal de la provncia de Mlaga i de la conca hidrogrfica del Sud. Neix al port de Los Alazores, a la Sierra de Alhama (Granada), drena la depressi d'Antequera i desemboca a l'oest de la ciutat de Mlaga. T un curs de 166 km i un cabal anual de 8 m/s.

En el seu decurs ha format les gorges de Los Gaitanes, declarat parc natural, un congost natural de 7 km de longitud que separa la foia de Mlaga i la depressi d'Antequera. El darrer tram del seu recorregut s'anomena Valle del Guadalhorce i constitueix una comarca o mancomunitat de municipis, que inclou Alhaurn el Grande, Alhaurn de la Torre, Almoga, lora, Crtama, Con, Pizarra i Valle de Abdalajs.

Els afluents principals sn el Pereilas, el Ro Grande, l'Arroyo El Valle, el Nacimiento, el Turn, el Caballos, el Guadalteba, el Campanillas, l'Arroyo Marn i l'Arroyo del Quinto. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135605" title="Eduard Punset i Casals" nonfiltered="345" processed="337" dbindex="55371">

Eduard Punset i Casals (Barcelona, 9 de novembre del 1936) s un advocat, economista i divulgador cientfic catal. 

Fill del que fou metge rural de Cistella (Alt Empord).

Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, Mster en Cincies Econmiques per la Universitat de Londres, va ser redactor econmic de la BBC, director econmic de l'edici per a Amrica Llatina del setmanari The Economist i economista del Fons Monetari Internacional als Estats Units i a Hait. Com especialista en temes d'impacte de les noves tecnologies, va ser assessor de COTEC, Professor Conseller de Mrqueting Internacional en ESADE, president de l'Institut Tecnolgic Bull, professor de Innovaci i Tecnologia de l'Institut d'Empresa (Madrid), president d'Enher, sotsdirector general d'Estudis Econmics i Financers del Banco Hispanoamericano i coordinador del Pla Estratgic per a la Societat de la Informaci a Catalunya.

Va tenir un destacat paper en l'obertura d'Espanya a l'exterior com a Ministre de Relacions per a les Comunitats Europees. Particip en la implantaci de l'Estat de les autonomies com a Conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, i com a president de la delegaci del Parlament Europeu per a Polnia, tutel part del procs de transformaci econmica dels pasos de l'Est desprs de la caiguda del Mur. Desprs de la incorporaci d'Espanya a la Uni Europea, fou elegit eurodiputat en 1987 i en 1989 pel CDS. 

s autor de diversos llibres sobre anlisi econmic i reflexi social. Actualment s professor de Cincia, Tecnologia i Societat en la Facultat d'Economia de l'Institut Qumic de Sarri (Universitat Ramon Llull), director i presentador del programa de divulgaci cientfica Redes a TVE des de 1996, president de la productora audiovisual Smartplanet i membre del Consell d'Administraci de Sol Meli Hotels & Resorts..

 Premis .
 Placa d'Honor 2001 de l'Associaci Espanyola de Cientfics.

 Obres seleccionades .
 Por qu somos como somos? (2008);
 El alma est en el cerebro. Radiografa de la mquina de pensar. 2006;
 El viaje a la felicidad: Las nuevas claves cientficas. 2005;
 Cara a cara con la vida, la mente y el universo. 2004;
 Adaptarse a la marea. La seleccin natural en los negocios. 2004;
 Manual para sobrevivir en el siglo XXI. 2000;
 Information resources & corporate growth (coautor). 1989;
 La Espaa Impertinente. 1986;
 Espaa: sociedad cerrada, sociedad abierta. 1982;
 La salida de la crisis . 1980;

 Enllaos externs .
  Web oficial d'Eduard Punset;
  Bloc d'Eduard Punset;
  Fitxa d'Eduard Punset al Congrs dels Diputats;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135611" title="Prefectura de Kyoto" nonfiltered="346" processed="338" dbindex="55372">

La Prefectura de Kyoto (   ; Ky to-fu) s a la regi de Kinki, a l'illa d'Honshu, Jap. La capital s Kyoto. 

 Histria .

 Geografia .
Kyoto s al centre de l'illa de Honshu la ms gran del Jap. Els seus 4612.71 km de superfcie (1.2% del Jap) la converteixen en la provncia nmero 31 (de 47) en extensi. Limita amb el Mar del Jap i Fukui al nord, Osaka i Nara al sud, Mie i Shiga a l'est, i Hyogo a l'oest. El fet que el nord i el sud estiguin dividits per les muntanyes de Tanba fa que el clima sigui molt diferent entre el nord i el sud.

Ciutats.
A la provncia de Kyoto hi ha catorze ciutats.


Altres municipis.
Aquests sn els pobles de la provncia, per ditrictes:

  Est prevista la seva fusi.

Enllaos externs .

Official Kyoto Prefecture homepage (in English);
Kyoto Prefectural International Center;
Kyoto Prefecture Daily Living Guide;
Kyoto Tourism Federation;
Kyoto Visitors Guide;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135613" title="Partit Liberal Democrtic d'Alemanya" nonfiltered="347" processed="339" dbindex="55373">


El Partit Liberal Democrtic d'Alemanya (de l'alemany: Liberal-Demokratische Partei Deutschlands, LDPD) fou un partit poltic de la Repblica Democrtica Alemanya. Va ser membre del Front Nacional, grcies al qual enviava 52 representants a la Cambra del Poble.

Fundat l'any 1945, va ser un intent de donar continutat al Partit Democrtic Alemany de la Repblica de Weimar, sota un prisma liberal. Tamb va agrupar antics membres del Partit Popular Alemany i del Partit Nacional-Popular Alemany. Va ser inicialment favorable a la propietat privada i oposat a les collectivitzacions. Tanmateix, sota la pressi del govern militar sovitic, va destituir el seu lder, Waldemar Koch, nomenant al seu lloc a Wilhelm Klz el novembre de 1945. Sota la direcci d'aquest ltim, es va integrar en el Front Nacional i va renunciar a la seva lnia poltica anterior. Manfred Gerlach va ser el seu lder des de 1967 fins a la seva renncia el 1990.

L'any 1990, en un congrs extraordinari, va retornar als seus principis fundacionals, integrant-se en l'Associaci de Demcrates Lliures (BFD), al costat d'altres partits liberals. Aquesta coalici va obtenir un 5'3% dels vots i 21 representants en les eleccions de mar del mateix any. L'agost es va fusionar amb el FDP d'Alemanya occidental, deixant d'existir com a tal.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135614" title="Jove Orquestra Nacional de Catalunya" nonfiltered="348" processed="340" dbindex="55374">
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) neix el setembre de 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfnica de Catalunya (JOSC). No va ser fins al 1999 que va passar a anomenar-se com ara, JONC. L Orquestra va estar dirigida per Josep Pons des de la seva fundaci fins a l any 2001, any en qu Manel Valdivieso n agafa el relleu com a director artstic.

La JONC s un dels programes de treball de la Fundaci del mateix nom, que presideix la consellera d Educaci de la Generalitat de Catalunya. Integra al seu Patronat diversos representants del cercle cultural i musical catal i alhora el president de la Generalitat n s el president honorari.

Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat: 
 Facilitar una formaci orquestral integral als joves msics del nostre pas ;
 Collaborar activament en la inserci dels joves msics en la vida laboral;
 Contribuir a la formaci i a l enriquiment de nous pblics;


Tot aquest treball es du a terme mitjanant trobades, classes, conferncies, concerts, programes de rdio i televisi, edici de materials educatius pensats per a diferents pblics, etc.

Avui podem dir que la JONC ha participat en els festivals i sales de concerts ms importants del pas, sota la direcci de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martnez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros-Marb, Lutz Khler i Salvador Mas.

 Referncies .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135615" title="Campionat d'Europa de futbol 1992" nonfiltered="349" processed="341" dbindex="55375">


L Eurocopa de futbol de 1992 es va disputar a Sucia entre el 10 i el 26 de juny de 1992. 

En aquella edici, noms vuit seleccions podien disputar el torneig final. Set pasos es van haver de classificar per a la fase final, mentre que Sucia estava classificada automticament per ser l'amfitriona del torneig. En principi, Iugoslvia estava classificada i evidentment anava a disputar l Eurocopa, per a causa de la Guerra dels Balcans va ser exclosa, poc abans de l inici del torneig. La plaa vacant la va ocupar Dinamarca, per ser la segona del grup de classificaci que havia liderat Iugoslvia. A la fi, sorprendentment, la selecci danesa es faria amb el torneig en la final front Alemanya, malgrat que quasi no s havia preparat per disputar aquest campionat. Per altra banda, la selecci de la URSS va participar amb el nom de Comunitat d'Estats Independents, desprs de la dissoluci d aquesta en 1991.

Pasos participants. 

Vegeu la fase de classificaci en: Classificaci per a l'Eurocopa 1992 .



 Seus .


 Primera fase .

Grup A.



Grupo B.


Fase final.


Semifinals.






Final.







Golejadors.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la UEFA;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135616" title="Ramon Muntaner i Torruella" nonfiltered="350" processed="342" dbindex="55376">
Ramon Muntaner i Torruella (Cornell de Llobregat, 1950), s el director de la SGAE i va ser un dels cantautors del moviment de la Nova Can, actuant amb el nom de Ramon Muntaner.

Desprs de compondre msica per a teatre, el 1972 guanya el concurs de Promoci de Noves Veus. Es dna a conixer sobretot el 1974 sent el teloner de Llus Llach. Aquest mateix any Edigsa li publica un SG amb quatre canons on ja es presenta com un intrpret a la vegada ple de fora i sensibilitat.

El 1975 apareix el seu primer lbum, Can de carrer, musicant a diversos poetes i obtenint un gran xit sobretot en el pblic jove. El reconeixement s degut a la seva bona formaci musical, a ser un dels primers a envoltar-se d'un bon grup de musics, i al seu aspecte amb llarga melena, unit a una considerable agressivitat vocal no incompatible amb una gran tendresa.

El segon lbum, Presagi, apareix l'any segent dedicat monogrficament a la poesia de Miquel Mart i Pol. Presenta el disc al Palau de la Msica amb un gran xit i amb reaccions del pblic properes al fenomen de les fans.

El 1977 fitxa per Movieplay i treu el seu tercer lbum, Crniques, altra vegada posant msica a diferents poetes.

L'any segent, en collaboraci amb Joan Oll, publica un lbum totalment unitari sobre la infantesa durant els anys cinquanta a Barcelona. Es tracta de Veus de lluna i celobert, el qual interpreta als recitals d'una tirada.

El seu segent lbum s de l'any 1979 i porta per nom Balades i canons. La segona cara la dedica de ple a poemes de Josep Maria de Sagarra. Uns grans arranjaments de Manel Camp arrodoneixen el seu treball que, tanmateix, no obt gaire impacte popular.

No s fins al 1982 que publica dos nous discos. Per un costat la banda sonora de la pellcula La plaa del Diamant, i per l'altre El pas del temps, una altra vegada amb textos de Joan Oll.

El darrer disc, Fugida, surt en uns moments en qu ja est prcticament allunyat dels escenaris. Est format ntegrament per textos de Vicen Villatoro.

A partir d'aquest moment es fa crrec de l'oficina Ressons de difusi musical, desprs porta la programaci de la sala L'Espai, i des de l'any 1996 passa a dirigir la SGAE.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135627" title="Burnout Revenge" nonfiltered="351" processed="343" dbindex="55378">

Burnout Revenge s el 4t videojoc de la saga Burnout. Va ser llanat per PS2 i Xbox el 13 de setembre de 2005 als EUA i el 23 de setembre als Pasos Catalans i a la resta d'Europa, juntament amb el Burnout Legends per PSP. Aquest videojoc ha estat creat a causa a l'xit de Burnout 3: Takedown, el Revenge hi ha un cert nombre de millores en els grfics, la realitat fsica en el joc, la intelligcia dels contrincants (AI), com tamb l'habilitat per utilitzar el trnsit com a arma (Atac al trnsit).

 Noves caracterstiques .
Les pistes s'han millorat i ara serveixen per batallar, amb bastants rutes alternatives, dreceres i obstacles. 

Altres noves caracterstiques que hi ha s l'Atac al trnsit en plena carrera (l'habilitat per fer explotar el cotxe d'alg desprs d'un accident per provocar ms danys), takedowns verticals, les pistes tenen moltes rutes amb oportunitats aries enormes i admet al jugador destrossar cotxes del carrer sense destruir-se a si mateix ni canviar gaire de direcci.

Per xocar contra el trnsit, ha de ser contra vehicles lleugers (cotxes, petites furgonetes, etc.) anant a la mateixa direcci. Si es vol xocar contra un autobs o un cami de triler, o contra qualsevol vehicle que vagi de cara, el vostre cotxe es destrossar per complet. Amb prctica, aix pot ser utilitzat per diverses funcions, destruir vehicles pesats o que vagin de cara, aconseguir punts extra en el mode Atac al transit i fer takedown de qualitat als rivals.

 Mode d'Accidents o xocs .
El mode Accident s'ha retocat per incorporar un sistema de llanament nou amb efectes fsics per propulsar el cotxe i llavors auto-dirigir-vos a la trajectria aria del vostre cotxe. Aix vol dir que quan es fa el salt tot passar desprs a un mode de cmera lenta i llavors amb l'ajut dels controls del comandament us podeu dirigir a on voleu xocar. El pes del cotxe tamb s important per a afectar millor al trnsit i volar a travs de l'aire ms lliurement (si el vostre cotxe pesa menys doncs us podreu moure millor).

 Mode a la Xarxa .
El videojoc t un mode per jugar en lnia per PS2 i per Xbox Live. Entre les caracterstiques noves hi ha un sistema d'ordenaci nou, un 'Tour d'Accidents' , i un mode de 'Rbia a la Carretera' en qu l'equip Blau s'ha d'escapar per ms temps possible de l'equip Vermell. Unes quantes setmanes abans que s llancs el videojoc, estava incls un demo en el videojoc de Madden NFL 06 per la PS2 i l'Xbox.

 Versi Xbox 360 .
El Burnout Revenge per la versi de la Xbox 360 inclou moltes noves caracterstiques i millores de grfics pel videjoc en la nova generaci de videoconsola. El joc inclou 10 nous encreuaments per xocar en el Tour d'Accidents. Tamb inclou un vast mode en lnia millorat que
introdueix en lnia de Revenge Rivals. Aquest sistema permet enregistrar del nombre de temps que acabin en la carrera o haver per que ho pugui veure tothom. Sorgiran llargues rivalitats entre els jugadors mentre que els jugadors lluiten per fer la "Revenja" en els seus adversaris.

Tamb incou una nova caracterstica per als Burnout Clips, que li permet salvar clips de 30 segons de qualsevol cursa quan s'ha desconnectat d'on juga i compartir-los amb jugadors de la Xbox Live.

A ms, la versi d'Xbox 360 versi treu el comptador del comenament del Mode d'Accidents que es veia en la versi de PS2 i/o Xbox.

 Contingut descarregable .
La versi d'Xbox 360 del Burnout Revenge va ser el primer videojoc en treure avantatges de llocs de descrregues, on pots portar la vostra Unitat de Memria de la consola a llocs que
hi participen com el GameStop, Circuit City, i Best Buy, i descarregar nous continguts pel vostre joc a la Unitat de Memria de l'Xbox 360.

Aqu hi ha contingut disponible de l'Xbox Live Marketplace en forma de nous cotxes per utilitzar en lnia o d'un sol jugador. Els cotxes s'inclouen per l'Xbox 360, aix com
Alienware Car;
Dolby Car;
Monster Car;
Plantronics Car;
Spike TV Car;
Yellowcard Car;

Aquests cotxes estan noms disponibles noms en lnia fins que es pugui fer per tothom.

 Llista de curses .


 Continuaci .

Burnout 5 ser llanat el 2007 per PlayStation 3 i l'Xbox 360, i el Burnout Dominator ser llanat per Playstation 2 i la PSP el 6 de mar de 2007.

 Banda sonora .


 Premis .
 E3 2005 Game Critics Awards: Millor videojoc de curses ;
 Spike TV Video Game Awards 2005: Millor videojoc de conducci;
 Posat als Top 50 de videojocs del 2005 a la revista Game Informer;
 Spike TV Video Game Awards 2006: Millor videojoc de conducci (Xbox 360);
 Spike TV Video Game Awards 2006:Millor can -Yellowcard"Lights and Sounds";
 Gamespy: Millor videojoc de curses d'Xbox 360 de l'any;
 E3 2006 El Millor del 2006: Millor Videojoc de Curses/Conducci (Xbox 360);
 Top 10 dels millors d'Xbox 360 del GameInformer (2n lloc);

Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial     ;
Lloc web oficial a Criterion Games ;
Lloc web de fans anomenat Operation Burnout ;
Vdeo del Burnout Revenge a l'IGN ;
Demo gratut del Burnout Revenge al Best Buy;
GameSpot Movie de Burnout Revenge ;
Anlisi al GameSpot sobre el Burnout Revenge ;
Cotxe Circuit City per Xbox 360 al Burnout Revenge ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135629" title="Banda sonora de Burnout Revenge/Legends" nonfiltered="352" processed="344" dbindex="55380">
Ac teniu les canons de les bandes sonores dels videojoc Burnout Revenge i Burnout Legends. Els dos videojocs contenen les mateixes canons. Sn les canons que hi ha en els mens i durant les curses races de l'emissora de rdio "Crash FM". 

Totes les canons de baix sn Burnout Revenge, incloses tamb les del Burnout Legends, el qual estan marcades en negreta.

The Academy Is... - Almost Here (de Almost Here);
The All-American Rejects - Top of the World(de Move Along);
Andy hunter - Come On(de Life);
Apocalyptica - Life Burns!(de Apocalyptica);
Asian Dub Foundation - Flyover(de Tank);
Avenged Sevenfold - Beast and the Harlot (s'ha abreviat com a 'Beast...' a la llista del videojoc)(de City Of Evil);
Billy Talent - Red Flag (de Billy Talent II);
Bloc Party - Helicopter(de Silent Alarm);
The Bravery - An Honest Mistake (Superdiscount Remix)(no es pot treure);
Bullet for My Valentine - Hand of Blood(de Hand of Blood);
CKY - As the Tables Turn;
Comeback Kid - Wake the Dead (de Wake The Dead);
The Dead 60s - Riot Radio ;
Dogs - Tuned to a Different Station ;
The Doors - Break on Through (BT remix) ;
Emanuel - The Hey Man! ;
Fall Out Boy - Dance, Dance(de From Under the Cork Tree);
Finch - Ink (deSay Hello to Sunshine);
Funeral for a Friend - All the Rage;
Goldfinger - I Want (de Disconnection Notice);
Animal Alpha - Bundy ;
Infusion - Better World (Adam Freeland Remix);
Junkie XL - Today ;
LCD Soundsystem - Daft Punk Is Playing at My House (Soulwax Shibuya Mix);
Maxmo Park - Apply Some Pressure(de A Certain Trigger);
Mindless Self Indulgence - Straight to Video (KMFDM Remix) ;
Morningwood - Nu Rock ;
MxPx - Heard That Sound ;
Nine Black Alps - Shot Down (de Everything Is);
OK Go - Do What You Want (de Oh No);
Pennywise - Stand Up (de The Fuse);
The Black Velvets - Fear And Loathing (de The Black Velvets);
The Outline - Shotgun ;
The Starting Line - The World;
Timo Maas - First Day (General Midi Remix)(de Pictures);
Tsar - Band-Girls-Money ;
Unwritten Law - F.I.G.H.T.(de Here's to the Mourning);
We Are Scientists - The Great Escape ;
The Chemical Brothers - The Big Jump(de Push The Button);
Thrice - Lullaby;
Yellowcard - Lights and Sounds (de Lights and Sounds);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135633" title="Ammon (desambiguaci)" nonfiltered="353" processed="345" dbindex="55381">

Antroponmia:
Ammon d'Adrianpolis fou bisbe d'aquesta ciutat el 400.
Ammon el gemetra fou un gemetra rom.
Ammon d'Elerquia fou bisbe d' Elearchia a la Tebaida (Egipte) a finals del segle IV.
Mitologia: Amon era un du de l'Egipte faranic.
Geografia:
Regne d'Ammon fou l'estat dels ammonites a l'est del Jord.
Rabbath-Ammon fou una ciutat de Perea a Palestina;
Religi: ;
Ammonites sn els descendents d'Ammon o Ammi, un dels fills de Lot, nebot d'Abraham.
Amon s un personatge de la Bblia que, segons l'Evangeli de Mateu un dels seus descendents seria Jess de Natzaret.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135637" title="Amoni" nonfiltered="354" processed="346" dbindex="55382">
Per al selucida vegeu Ammonios;


L'amoni s un cati format per un tom de nitrogen i quatre d'hidrogen, de frmula NH4+.

Vegeu tamb.
 Amonac;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135641" title="Batalla de Coronel" nonfiltered="355" processed="347" dbindex="55383">

La batalla de Coronel fou una batalla naval de la I Guerra Mundial que es va dur a terme el dia 1 de novembre de 1914 en aiges territorials xilenes a l'altura de la badia de Coronel (Xile), entre la flota de l'almirall alemany Maximilian von Spee, composta pels creuers cuirassats SMS Scharnhorst i SMS Gneisenau i els creuers lleugers SMS Leipzig, SMS Nrnberg i SMS Dresden, i la flota anglesa composta pels creuers cuirassats HMS Monmouth i HMS Good Hope, el creuer lleuger HMS Glasgow i el mercant armat HMS Otranto al comandament de l'almirall sir Christopher Cradock. La batalla result un triomf de l'esquadra alemanya, que aconsegu enfonsar el Good Hope i el Monmouth sense patir prcticament cap dany.

 Prolegmens .
En el moment de comenar les hostilitats de la I Guerra Mundial, l'esquadra alemanya de l'sia Oriental, sota el comandament de l'almirall Maximilian von Spee es trobava a l'illa de Ponape. Von Spee decid que no podria comptar amb el port de la colnia alemanya Tsingtao, a la Xina, base de la seva esquadra, ja que sospitava amb ra que seria rpidament conquerit per tropes britniques o japoneses i hi podria quedar bloquejat. Von Spee decid, llavors, fustigar el comer aliat al Pacfic occidental, al llarg de la costa americana, amb l'ajuda de les colnies alemanyes del Pacfic Sud (illes Marianes i illes Bismarck), de les diverses estacions carboneres que l'imperi alemany havia situat al Pacfic i dels agents alemanys reaprtits per diverses ciutats costaneres d'Amrica del Sud.

El 6 d'agost s'afeg a la flota el creuer lleuger SMS Nrnberg i es dirig cap a les illes Marianes, on se li afeg el creuer  SMS Emden, alguns mercants i el creuer auxiliar SMS Prinz Eitel Friedrich. El 13 d'agost es celebr una reuni a bord de lScharnhorst on es decid un pla d'operacions que evitava accions al Pacfic oriental i es centrava en atacar el comer aliat de la costa americana del Pacfic. El comandant de lEmden, per, deman perms a Spee per realitzar el seu propi creuer en solitari i dirigir-se a l'ndic. Spee hi acced i en els mesos segents lEmden aconsegu resultats espectaculars contra els aliats a les aiges de l'ndic (vegeu l'article SMS Emden). La resta de l'esquadra de Spee es dirig cap a Amrica passant per Tahit, on enfonsaren un vell canoner francs, el Zle, i destruren l'artilleria costanera, mentre el Nrnberg s'aprop en solitari a Honolul i tall el cable submar telegrfic que unia Austrlia amb el Canad. A comenaments d'octubre Spee decid reunir tots els seus vaixells dispersos i el 12 d'octubre de 1914 als creuers alemanys Scharnhost i Gneisenau, se'ls un, a l'illa de Psqua, el SMS Leipzig, que havia estat perseguit pels britnics des de la costa mexicana, i el SMS Dresden (que no formava part de l'esquadra del Pacfic). El 19 d'octubre Spee decid salpar, i desprs de fer escala a l'arxiplag Juan Fernndez, el 30 d'octubre va arribar al port de Valparaso.

Mentrestant, l'almirallat britnic havia descobert els plans i les accions de Spee grcies a comunicacions telegrfiques interceptades i n'encoman la intercepci a l'esquadra de les ndies Occidentals del contraalmirall Christopher Cradock, estacionada a les illes Malvines. La flota de Cradock estava formada per dos creuers cuirassats, l'HMS Monmouth i l'HMS Good Hope, el creuer lleuger HMS Glasgow i el mercant armat HMS Otranto, una flota no especialment moderna ni poderosa i poc indicada per enfrontar-se als moderns creuers cuirassats de Spee. Cradock tamb reb de Londres el vell cuirassat HMS Canopus que, malgrat un armament poders, era massa lent per enfrontar-se als creuers alemanys. El Canopus arrib a Port Stanley el 22 d'octubre, per va caldre reparar-ne els motors, de manera que Cradock decid salpar noms amb el Good Hope, per anar a trobar-se amb el Glasgow i el Monmouth, que ja havien salpat el dia 14 cap a la costa xilena, travessant el cap d'Hornos.

La tarde del 29 d'octubre el Glasgow, que es trobava al port de Coronel, intercept nombrosos missatges telegrfics alemanys i Cradock decid posar rumb nord per interceptar els creuers de Spee. Sorprenentment, acabava d'arribar a les Malvines un missatge de l'almirall Fisher, acabat de nomenar Primer Lord del Mar, ordenant a Cradock que espers l'arribada del creuer cuirassat HMS Defence, refor que se li havia negat a Cradock uns dies abans.

 La batalla .
A primera hora de l'1 de novembre, un mercant alemany inform a Spee que s'havia avistat el Glasgow al port de Coronel (com realment era) i l'almirall decid tamb anar a l'encontre dels vaixells britnics, tot i que no sabia si el Canopus estaria entre ells, cas en el qual Spee optaria per no presentar batalla. Spee dispos els seus vaixells de la segent forma: el Scharnhorst i el Gneisenau en fila i el Leipzig i el Dreden bastant ms a popa i a estribord.

A les 16:26 es van albirar ambdues esquadres, a 50 milles davant de la badia de Coronel. Spee augment la velocitat dels seus vaixells i fu que els creuers lleugers de popa s'acostessin ms als creuers cuirassats. Cradock va pensar en un atac rpid, sense esperar el Canopus, per evitar que Spee pogus escapar-se. Cradock va virar cap a l'esquadra alemanya amb el Good Hope i els seus canons de 235 mm; al seu torn, Spee va virar a babord i, aprofitant la major velocitat dels seus vaixells, se situ de forma que els vaixells anglesos es retallaven ntidament contra la posta de Sol, mentre els seus quedaven confosos amb la lnia de la costa xilena i les boires del capvespre. A ms, una intensa terrada de fora 6 feia trencar ones fora altes contra el cant actiu de l'esquadra de Cradock (el cant d'estribord), inutilitzant les peces d'artilleria de 152 mm del pont de bateria inferior.

Poc desprs de les 19:00 el Scharnhorst obr foc sobre el Good Hope a una distncia de 10.800 metres i amb un major pes i cadncia de tir, mentre que el Gneisenau es centr sobre els navilis menors. La tercera andanada del Scharnhorst desarm la torre de proa del Good Hope, mentre el Gneisenau aconseguia diversos impactes sobre el Monmouth. L'artilleria britnica rsult inicialment prou precisa, per amb una cadncia inferior, rebien tres salves alemanyes en el temps que ells noms podien disparar-ne una. A les 19:40 Spee redu la velocitat a 12 nusos i s'acost ms als vaixells britnics, que ara reberen un cstig intens. A les 19:50 el Good Hope reb un impacte entre la segona i tercera ximeneia; a les 19:57 s'enfons amb tota la tripulaci, incls l'almirall Cradock, desprs d'unes precises andanades de l'artilleria alemanya facilitades per una explosi final al panyol de municions.

El Monmouth tenia un impacte a proa i s'enfonsava lentament mentre intentava fugir, desprs de patir l'explosi dels panyols de municions; tot i aix, ja de nit i escorat uns 15 a babord, el Nrnberg el va atrapar i li va donar el cop de grcia; s'enfons a les 21:18. El Glasgow, malgrat haver rebut diversos impactes, va aconseguir escapar grcies a la foscor i reunir-se amb lOtranto, a qui Cradock havia ordenat allunyar-se abans de la batalla. 

Dos dies desprs, l'esquadra de Spee, amb un balan de noms tres ferits, entr de nou a Valparaso, on fou rebut amb entusiasme per la colnia alemanya de la ciutat. Les autoritats xilenes li donaren 24 hores per repostar i posteriorment Spee havia de pasar el cap d'Hornos per tornar a Europa.

 Conseqncies .
Quan les notcies de la batalla van arribar a Londres, el cop a l'orgull britnic va ser enorme, ja que en dos-cents anys no s'havia produt cap derrota de la marina britnica. A ms, va crear una considerable alarma al govern i a l'almirallat pel possible dany que els vaixells corsaris alemanys podien causar al comer de l'imperi britnic. 

L'almirall John Fisher va ordenar la immediata partida de l'almirall sir Frederick Sturdee a la zona del conflicte amb una flota molt ms potent amb l'objectiu de destruir l'esquadra de Spee. Aquesta nova esquadra s'enfrontaria als creuers de Spee a la batalla de les Malvines, un ms desprs de la de Coronel. Malgrat tot, l'enviament de la nova esquadra de Sturdee fou polmica perqu afeblia la Grand Fleet al Mar del Nord i podia donar un cert avantatge a la Hochseeflotte si decidia fer-se a la mar amb l'objectiu d'entaular una batalla naval decisiva.

 Enllaos i referncies .
 Mas Godayol J. (ed.) La Marina. De Trafalgar a nuestros das (Ed. Delta, Barcelona, 1983).
 Battle of Coronel. ;
 The Coronel Memorial, memorial dels morts en la batalla de Coronel. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135643" title="Jordi Robirosa i Dejean" nonfiltered="356" processed="348" dbindex="55384">
Jordi Robirosa s un comentarista esportiu de Televisi de Catalunya especialitzat en bsquet, tot i que ha retransms diversos tipus d'esports com bitlles americanes, pdel, hpica, billar i L'home ms fort del mn. 


 Enllaos externs .
Asiveoelbasket.com;
Club Sant Lloren;
NBA Total;
Unsat;
CB Palafolls;
Entrevista a Jordi Robirosa;






Actualment fa un programa al 33, anomenat NBA Total.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135648" title="Antony Beevor" nonfiltered="357" processed="349" dbindex="55385">

Antony James Beevor (nascut el 14 de desembre de 1946) s un historiador militar britnic. Va estudiar al Winchester College i a l Acadmia Militar Reial de Sandhurst , on va ser deixeble del tamb fams historiador de la Segona Guerra Mundial, John Keegan.

Beevor s un antic oficial de l 11 d Hssars que va deixar l exrcit britnic per dedicar-se a escriure. Ha publicat diverses histries de la Segona Guerra Mundial, de la Guerra Civil espanyola i del segle XX en general, que han assolit una popularitat notable.

 Visi general . 

Antony Beevor s professor convidat a la Facultat d Histria, Antiguitat Clssica i Arqueologia de la Universitat Birkbeck de Londres . Les seves obres ms conegudes, els best-sellers Stalingrad i Berlin - The Downfall 1945 expliquen els combats de la Segona Guerra Mundial entre les forces de la Uni Sovitica i les de l Alemanya nazi del Tercer Reich. Aquestes han rebut elogis pel seu estil viu i convincent i l s de nous documents dels arxius sovitics que havien estat revelats recentment.
Els seus llibres tracten les atrocitats comeses per ambds bndols, per sn especialment destacables per la cobertura exhaustiva d aquells crims menys coneguts comesos per l Exrcit Roig de la Uni Sovitica en territori alemany ocupat, incloent-hi els presumptes saquejos i les violacions de milions de dones. 

 Treballs publicats .
Novelles:
 Violent Brink, (primera edici: John Murray, Londres, 1975);
 The Faustian Pact, (Jonathan Cape, Londres, 1983);
 For Reasons of State, (Jonathan Cape, Londres, 1980);
 The enchantment of Christina von Retzen (Weidenfeld and Nicolson, Londres, 1989).

Obres de no-ficci:
 The Spanish Civil War (primera edici: Orbis, Londres, 1982); ;
 Inside the British Army (Chatto Windus, Londres, 1990);
 Crete: The Battle and the Resistance (John Murray, Londres, 1991);
 Paris After the Liberation, 1944-1949, coautor amb la seva dona, Artemis Cooper (1994);
 Stalingrad (Viking, Londres, 1998);
 Berlin:The Downfall 1945 (Penguin, Londres, 2002); publicat com The Fall of Berlin 1945 als EUA;
 The Mystery of Olga Chekhova (2004);
 The Battle for Spain: The Spanish Civil War 1936-39 (edici espanyola 2005, edici britnica 2006).

Llibres que ha editat:
 A Writer at War: Vasily Grossman with the Red Army 1941-1945 per Vasily Grossman.

Tamb ha collaborat en diversos llibres, incloent-hi:
 The British Army, Manpower and Society into the Twenty-First Century, editat per Hew Strachan;
 What Ifs? of American History: Eminent Historians Imagine What Might Have Been, per Robert Cowley (Editor), Antony Beevor i Caleb Carr (2003).

 Premis .
Crete: The Battle and the Resistance 
Premi Runciman;

Stalingrad 
Premi Samuel Johnson;
Premi Wolfson History;
Premi Hawthornden de literatura ;

Berlin:The Downfall 1945 
 Premi Longman-History Today Trustees;

The Battle for Spain: The Spanish Civil War 1936-39 (edici espanyola)
Premi La Vanguardia de no-ficci;

 Enllaos externs .
web oficial amb la seva biografia, una llista dels llibres publicats i alguns extractes d aquests. ;
Liddell Hart Centre for Military Archives: Beevor, Antony ;
Antony Beevor Stalingrad Berlin - The Downfall 1945 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135649" title="Villanueva del Ro Segura" nonfiltered="358" processed="350" dbindex="55386">

Villanueva del Ro Segura s un municipi de la Regi de Mrcia, Espanya. Limita al nord amb Ulea, a l'oest amb Ojs, al sud amb Campos del Ro i a l'est amb Archena i Ceut.

 Demografia .



 Administraci .



Enllaos externs.
 Ajuntament;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135651" title="Bubota" nonfiltered="359" processed="351" dbindex="55387">

Segons la mitologia catalana, les bubotes (singular bubota), sn fantasmes que ronden les crulles i cementiris de l'illa de Mallorca per espantar als vius. Tnen l'aparena de persones incorpries i semitransparents cobertes totalment per grans llenols blancs que els tapen el cap i els braos. Normalment romanen invisibles, aturades en punts concrets per quan es mouen per espantar alg, ho fan levitant per l'aire deixant un rastre que produeix calfreds en els essers vius.

Diuen a Andratx que hi ha bubotes de molts tipus, encara que les ms conegudes i temudes sn les que passejen pels cementiris. Tamb n'hi han per que volten pels paratges que hi ha al voltant de les viles, les que volten per carrers concrets de ciutats o pobles i les que romanen tancades a les cases.

Un tipus molt conegut a les Illes Balears en general s la Bubota Negra o Bub, representada als infants amb un ninot negre per tal de espantar-los.

Igualment, a les illes es conten histries sobre contrabandistes de caf, sucre o tabac que durant el temps de la postguerra espanyola feien pactes obscurs amb les bubotes per tal que aquestes foragitessin a possibles gurdies que els hi estiguessin empaitant o parant una emboscada. D aquesta manera el contrabandistes podien continuar amb les seves activitats d estraperlo sense por de perdre el sac o d esser detinguts.

Les bubotes que s avenien a fer aquest tipus de pactes, rebien el nom de Bubotes de Contraban i avui dia sn molt difcils de veure ja que el contrabandistes que coneixien on trobar-les, ja fa temps que no hi sn. De tota manera aquest tipus de bubotes van ser freqentment suplantades per persones que a canvi d'una part del guany que treia el contrabandista, acceptaven disfressar-se de fantasmes per tal de realitzar amb ms o menys encert la tasca de les bubotes autntiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135658" title="Can Jofresa" nonfiltered="360" processed="352" dbindex="55388">
Can Jofresa s un conjunt de blocs d'habitatges que conforma un barri de Terrassa, a la part occidental del districte 3 o del Sud, situat vora la carretera de Rub i prop del marge esquerre de la riera del Palau. T una superfcie de 0,32 km2 i una poblaci de 2.153 habitants el 2005. Porta el nom del mas de Can Jofresa de les Hortes, del segle XV, que s'alava al sud del barri i fou enderrocat cap al final de la dcada del 1970.

Est limitat al nord per l'avinguda de Santa Eullia, a l'oest per la carretera de Rub (BP-1503), al sud per l'avinguda del Txtil i a l'est per l'avinguda de Can Jofresa, a l'altra banda de la qual s'estn el polgon industrial de Santa Margarida i el complex comercial i d'oci anomenat Parc Valls.

Depn de la parrquia de Sant Valent, al barri del Segle XX, si b hi ha un centre de culte (Santa Eullia) al carrer d'Igualada. La festa major s la segona setmana de setembre.

Disposa d'un centre d'assistncia primria (CAP Terrassa Sud, a l'avinguda de Santa Eullia), dos instituts d'ensenyament secundari (IES Can Jofresa i IES Santa Eullia) i una zona esportiva.

 Histria .
El barri ocupa les terres del mas de Can Bosc de Basea i part de les de Can Jofresa, que li ha donat nom i a les terres del qual s'ala el complex esportiu. Aquests terrenys sn rics en troballes arqueolgiques, que donen fe de l'ocupaci d'aquesta rea en poca romana, sobretot pels volts de l'antic Can Bosc de Basea, masia tamb del segle XV que es va enderrocar quan es van construir els blocs de pisos a comenament dels anys 70 del segle XX. El barri va nixer, doncs, amb aquests 24 blocs que inclouen un total de 825 pisos, promoguts per l'Institut Nacional de l'Habitatge, que en un principi eren coneguts com els pisos de la carretera de Rub. Can Jofresa es va revitalitzar amb la construcci de la zona esportiva, inaugurada el 1990, i els dos instituts d'ensenyament mitj, que apleguen un bon nombre d'estudiants de la part sud de la ciutat.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135662" title="Anafes (desambiguaci)" nonfiltered="361" processed="353" dbindex="55389">


Anafes (grec Anaphas) s un nom persa testimoniat noms sota la forma grega (a Herdot com Anaphas, jnic Anph s, variant Anphan s; i a Ctsies com Onphas). Derivaria de l'antic persa Vana-f-a de Vana-farnah "Guanyador del divi esplendor i la glria". El van portar alguns personatges, des que cal esmentar:

Anafes fou un dels set nobles perses que van matar a Smerdis de Prsia i van deposar als mags el 521 aC. Fou suposadement nomenat strapa de Capadcia on es conegut com Anafes I;
Anafes II fou strapa de Capadcia.
Anafes (general), general persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135663" title="Puerto Lumbreras" nonfiltered="362" processed="354" dbindex="55390">


Puerto Lumbreras s un municipi de la Comunitat Murciana, a la vora de la rambla Nogalte, en la comarca de l'Alt Guadalent. Compte amb 12.757 habitants segons el cens de 2005. Destaca en la seva economia el sector serveis; concretament, l'hostaleria, la cermica i altres manifestacions d'artesania popular. Va ser bressol del pintor Jos Luis Tnez, marqus de l'Esparragal (1808-1900). 

s un punt de referncia en el trajecte que uneix Catalunya i el Pas Valenci amb Andalusia, a travs de la E-15. Compte amb un parador de turisme. 

Pertany al partit judicial de Llorca, juntament amb la resta de la comarca a la qual pertany. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135668" title="Francisco Rabal" nonfiltered="363" processed="355" dbindex="55391">
Francisco Rabal Valera (Paco Rabal) va ser un actor nascut a guilas, en la Comunitat Murciana en 1926 i mort l'any 2001 a Madrid.

D'origen humil, Paco Rabal arriba a Madrid juntament amb la seva famlia en 1936 procedent d'guilas. Desprs de diversos treballs temporals, es colloca com a tcnic elctric en els estudis de Chamartn des d'on, a fora de tenacitat i lluita, aconsegueix alguns papers sense dileg en pellcules menors. Rabal va destacar per la seva gran credibilitat i professionalitat en escena, convertint-se en un dels galants joves ms sollicitats pels directors de la postguerra, com Rafael Gil, Jos Luis Sanz de Heredia i Francisco Rovira. Al comenament de la seva extensa carrera, el cinema no el va reconixer en la seva justa mesura, i per aix es va passar al teatre, on va adquirir gran experincia treballant en les companyies ms importants de l'poca.

La pellcula Hay un camino a la derecha (1953), el va consagrar com actor i el va fer pujar al carro de l'xit, que mai no va abandonar, encara que el director que li va donar fama i prestigi internacional va ser el genial Luis Buuel que li va brindar l'oportunitat d'interpretar diversos dels seus papers ms recordats. A ms, Rabal ha treballat a les ordres dels directors europeus de gran prestigi (Michelangelo Antonioni, Jacques Rivette, etc). Va estar casat amb la tamb actriu Asuncin Balaguer, la seva "cmplice principal" , amb la qual va tenir dos fills: l'actriu-cantant Teresa Rabal i el director Benito Rabal.

Dels seus darrers anys cal destacar la interpretaci del personatges Azarias i el seor Cayo en les adaptacions cinematogrfiques de les novelles Los santos inocentes (1984) i El disputado voto del seor Cayo (1986), respectivament, ambdues de Miguel Delibes.

Tamb va protagonitzar, conjuntament amb Nria Espert, dues pellcules en catal: Maria Rosa (1964), a partir de l'obra teatral d'ngel Guimer, i Laia (1970), basada en la novella de Salvador Espriu. 
  
El 1984, juntament amb  Alfredo Landa va rebre el Premi a la interpretaci masculina (Festival de Cannes) per Los santos inocentes de Mario Camus.

 Filmografia .
La Prodiga (1946);
Luna de sangre (1950);
Mara morena (1951);
Sor intrpida (1952);
Hay un camino a la derecha (1953);
La guerra de Dios (1953);
La pcara molinera (1954);
Historias de la Radio (1955);
El canto del gallo (1955);
La gran mentira (1956);
Amanecer en Puerta Oscura (1957);
Nazarn (1958);
Los clarines del miedo (1958);
El hombre de la isla (1959);
Tro de damas (1960);
Viridiana (1961);
La mano en la trampa (1962);
El eclipse (L'eclisse) (1962);
Fra Diavolo (1962);
El conde Sandorf (1963);
El diablo tambin llora (1963);
Llanto por un bandido (1963);
Mara Rosa (1964);
Currito de la Cruz (1965);
Bella de da (1966);
Las brujas (1966);
Camino del Roco (1966);
Cervantes (1968);
El largo da del guila) (1969);
Sangre en el ruedo (1969);
Goya (historia de una soledad) (1970);
Laia (1970);
Nada menos que todo un hombre (1971);
La Leyenda del Alcalde de Zalamea (1972);
La guerrilla (1972);
Tormento (1974);
El buscn (1974);
Las largas vacaciones del 36 (1976);
Emilia... parada y fonda (1976);
Corleone (1977);
Carga maldita (1977);
Yo soy mia (1977);
As como eres (1978);
El gran secreto (1980);
Sal Gorda (1982);
La colmena (1982);
Eplogo (1983);
Escapada Final (1983);
Truhanes (1983);
Padre nuestro (1984);
Luces de Bohemia (1984);
Los santos inocentes (1984);
Marbella, un golpe de cinco estrellas (1985);
La hora bruja (1985);
Los parasos perdidos (1985);
Camorra: Contacto en Npoles (1986);
El disputado voto del seor Cayo (1986);
El hermano bastardo de Dios (1986);
Tiempo de silencio (1986);
Divinas palabras (1987);
Barroco (1988);
Gallego (1988);
La Blanca Paloma (1989);
Atame! (1989);
El aire de un crimen (1989);
La taberna fantstica (1990);
El hombre que perdi su sombra (1991);
La Lola se va a los puertos (1993);
El palomo cojo (1995);
As en el cielo como en la tierra (1995);
Felicidades, Tovarich (1995);
Edipo alcalde 1996);
Airbag (1997);
Pequeos milagros (1997);
Water Easy Reach (1997);
Pequeos milagros (1997);
Un da bajo el sol (1998);
Goya en Burdeos (1999);
T qu haras por amor (1999);
Lzaro de Tormes (2000);
Divertimento (2000);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135669" title="Estadi Olmpic de Berln" nonfiltered="364" processed="356" dbindex="55392">


L'Estadi Olmpic de Berln (en alemany: Berliner Olympiastadion) s un estadi multis situat al districte de Charlottenburg de la ciutat de Berln, capital d Alemanya. Actualment, s l'estadi de l'equip de futbol Hertha BSC Berlin i de l'equip de la NFL Europe , Berlin Thunder. 

 Histria . 
 

Va ser dissenyat per l'arquitecte alemany Werner March, i construt entre 1934 i 1936 per als Jocs Olmpics de Berln 1936, reemplaant l "Estadi Alemany" (Deutschlandstadion originalment anomenat Grnewaldstadion), recinte que contava amb capacitat per a 32.000 espectadors, inaugurat al juliol de 1913 i dissenyat per Otto March pare de Werner March, per als Jocs Olmpics de Berln 1916 que mai es van realitzar per causa de la Primera Guerra Mundial. Va ser seu de la Copa del Mn de Futbol 1974. Es va restaurar per complet amb la finalitat d'albergar la Copa del Mn de Futbol 2006. En 2009 ser seu del Campionat del Mn d'Atletisme. T una capacitat per a 74.400 espectadors. 
  
 Enllaos externs .

 Pgina de l Estadi Olmpic de Berln ;
 Fotos del Berliner Olympiastadion;
 Estadi i equip de Berlin;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135675" title="Anaxis (desambiguaci)" nonfiltered="365" processed="357" dbindex="55393">

Anaxis fou un historiador beoci del segle IV aC.
Anaxis sn una tribu amerndia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135676" title="Anna Nicole Smith" nonfiltered="366" processed="358" dbindex="55394">


Vickie Lynn Hogan (28 de novembre de 1967 Houston, Texas -   8 de febrer de 2007 Fort Lauderdale, Florida), ms comunment coneguda amb el nom artstic Anna Nicole Smith. Fou una model i actriu estadounidenca que aconsegu notorietat al ser nomenada playmate del mes de maig de 1992 per la revista Playboy sota el pseudnim de Vikkie Smith, que aviat evolucionar al definitiu Anna Nicole Smith. Finalment, va arribar a erigir-se com la guanyadora del guard de PMoY 1993 ("Playmate of the Year") escollit entre les 12 playmates del any 1992.

El seu pare va abandonar la llar i la familia va haver d'anar a viure amb la seva tia a Mexia (Texas). La seva vida va ser difcil i de ben jove va tenir que alternar estudis i treball. Fent de cambrera en un bar, va conixer el que seria el seu primer marit: un jove ajudant de cuina Billy Smith. L'any 1985, ella amb disset anys i ell amb tan sols setze. Un any desprs (1986) fruit d'aquest matrimoni, va donar a llum al seu primer fill Daniel Wayne Smith. Al cap d'un any d'aquest naixement, es va separar del seu marit (1987), per no es divorciar fins el 3 de febrer de 1993 per a poder-se casar de nou.

Essent mare soltera va haver d'alternar diversos treballs per poder viure. De tots aquests treballs el que ms beneficis li va reportar va ser el de ballarina en el club de streeptease Gigi de Houston, on treballava sota diversos pseudnims (Nikki, Robin, Anna Nicole,... etc.), ja que va arribar a conixer el que finalment seria el seu segon marit, el ric empresari petrolier J.Howard Marshall. Es van casar el 27 de Juny de 1994 amb 26 anys, ell en tenia 89. 

Un cop casada, es va operar per augmentar el pit per acontentar els designis del seu marit. Malgrat aix enviud el 4 d'agost de 1995).

El 6 de setembre de 2006 va donar a llum a una filla, Dannielynn Hope Marshall Stern, en el Doctor's Hospital de Nassau, Bahames. En el registre civil apareix J.Howard Marshall com a pare de la criatura, malgrat haver mort ms de 10 anys abans, cosa que va portar controvrsia donat a que l'herncia del seu marit encara es trobava en litigi amb els fills anteriors del seu marit difunt.

El 10 de setembre del 2006, mor el seu primer fill Daniel Wayne Smith en circumstncies encara no esclarides. 

El 8 de febrer de 2007 morir al perdre el coneixement a l'hotel i casino Seminole Hard Rock Cafe, a Fort Lauderdale, Florida. El 18 de febrer de 2007, el cadver d'Anna Nicole Smith va ser embalsamat.

Efemrides.
Pellcules.
The Hudsucker Proxy (1994) (comedia/fantasia) ... Za-Za;
Naked Gun 33 1/3: The Final Insult (1994) (comedia/crimen) ... Tanya Peters;
To the Limit (1995) (acci/thriller) ... Colette Dubois/Vickie Linn;
Skyscraper (1997) (acci/thriller) ... Carrie Wisk;
Wasabi Tuna (2003) (comedia/acci) ... Herself;
Be Cool (2005) (comedia/crimen) ... ella;
Illegal Aliens (2006) (comedia/cincia ficci) ... Lucy;

Televisi.
The Naked Truth (1995) episodio: Wilde Again ... ella;
Sin City Spectacular (1998) (FX Network);
Veronica's Closet (1999) (Warner Bros. Televisi) episodi: Veronica's Wedding Bell Blues ... Donna;
Ally McBeal (1999) (20th Century Fox Televisi) episodi: Pyramids on the Nile ... Myra Jacobs;
N.Y.U.K. (2000) ... (AMC) Dr. Anita Hugg;
The Anna Nicole Show (2002-2004) (E!) ... ella;

Edicions especials de Playboy.
Playboy's More to Love Playmate Vol. 9 de juny de 1993 - portada.
Playboy's Nudes December 1993 - pgina 4.
Playboy's Bathing Beauties Marzo de 1994 - Stephen Wayda, pgina 5.

Enllaos externs.
Web oficial;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135677" title="Anaxgores (desambiguaci)" nonfiltered="367" processed="359" dbindex="55395">

Anaxgores fou un filsof grec natural de Clazmenes.
Anaxgores d'Egina fou un escultor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135678" title="Anaxdamos (desambiguaci)" nonfiltered="368" processed="360" dbindex="55396">

Anaxdamos fou rei d'Esparta.
Anaxdamos d'Acaia fou un ambaixador aqueu enviat a Roma per la Lliga Aquea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135682" title="Burnout (videojoc)" nonfiltered="369" processed="361" dbindex="55397">

Burnout s el primer videojoc de la saga de videojocs de curses, Burnout (saga) per les consoles PlayStation 2, Xbox i GameCube.
La saga de jocs va ser creada per Criterion Games i publicada per Acclaim i desprs per EA Games, ja que EA va comprar l'empresa Acclaim.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135687" title="Anthaeus" nonfiltered="370" processed="362" dbindex="55398">


Anteu fou un escultor grec.

Vegeu tambe: 

Anteu era a la mitologia un fill de Posid.
Anteos fou un metge grec del segle I aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135688" title="Schlecker" nonfiltered="371" processed="363" dbindex="55399">

Schlecker s la principal cadena de drogueries d'Europa. D'origen bavars, Schlecker disposa actualment de ms de 13.800 establiments arreu del continent. 

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135690" title="SSL" nonfiltered="372" processed="364" dbindex="55400">

Transport Layer Security (TLS) i el seu predecessor Secure Sockets Layer (SSL) sn uns protocols que ofereixen comunicacions segures a Internet mitjanant l'encriptaci de dades. El protocol s usat per la web, correu-e i d'altres.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135703" title="Labeates" nonfiltered="373" processed="365" dbindex="55401">
Els labeates o labeatae fou una tribu d'illiris que tenien Scodra com a capital.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135710" title="Wikitravel" nonfiltered="374" processed="366" dbindex="55404">
Wikitravel s un projecte wiki dedicat a crear una guia de viatges global, lliure, completa, actualitzada i de confiana. Recentment ha superat en les seves diverses versions les 25.000 guies i articles, escrits i editats per usuaris procedents de tot el mn. 

 Enllao externs .
;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135712" title="Jostein Gaarder" nonfiltered="375" processed="367" dbindex="55405">
Jostein Gaarder (Oslo, 8 d'agost de 1952). Escriptor i professor d'histria de les idees i de filosofia. s un dels escriptors ms destacats del seu pas,  per les seves novelles, contes i relats. 

Sa mare s professora i escriptora de llibres per a infants i son pare, director d'un collegi. Va estudiar histria de la religi, filologia escandinava, filosofia i histria de les idees a la Universitat d'Oslo. Havia estat professor de filosofia i literatura en un institut de Bergen abans de ser escriptor. L'any 1990 va rebre el Premi Nacional de Crtica Literria de Noruega i el Premi Literari del Ministeri d'Afers Socials i Cientfics pel llibre de El misteri del solitari. L'xit li va arribar amb El mn de Sofia (1991), traduda a ms de cinquanta llenges i ms de vint-i-sis milions d'exemplars venuts a tot el mn. L'Editorial Empries va publicar-ne la versi catalana el 1995. Aquesta va tenir una acollida espectacular amb molt bones crtiques i ha estat un dels llibres ms venuts de l'ltima dcada als Pasos Catalans. El 1992 va rebre el Premi Europeu de Literatura Juvenil.
 Obres .

1986: El diagnstic i les histries ;
1987: Els nens de sukhavati;
1988: El palau de les granotes;
1990: El misteri del solitari;
1991: El mn de Sofia;
1992: El misteri de Nadal;
1993: L'enigma i el mirall;
1996: Que hi ha alg? ;
1996: Vita Brevis;
1999: Maia;
2001: La biblioteca mgica de Bibbi Bokken;
2002: El traficant de contes;
2004: La noia de les taronges;
2006: Escac i mat;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135713" title="Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Carlia" nonfiltered="376" processed="368" dbindex="55406">

La Repblica Socialista Sovitica Aunoma de Carlia (careli Karjala Autonoomne Nukogude Sotsialistlik Vabariik) fou una repblica autnoma de la Uni Sovitica. De 1940 a 1956, el territoria annexat de Finlndia fou incorporat a la RSSA de Carlia per a formar la Repblica Socialista Sovitica Carelo-Finlandesa, que tenia estatut de repblica a l'estructura federal de la Uni Sovitica. Noms un 10% de la poblaci de la regi era d'origen tnic careli o finlands.
 Histria .
Desprs de la revoluci del 1917, s'hi organitzaren soviets, el primera a Olonets el 5 de juliol del 1917. Pel novembre del 1917 els soviets de Soroka, Sumpoad, Engozero i l'illa Popov assumiren el poder a Carlia. El 4 de gener del 1918 s apoderaren de Petrzavodsk i ms tard d'Olonets, Podozh i Povenets (febrer) i Kem  (mar). Tanmateix, el Nord del pas fou conquerit pels finlandesos independentistes l'estiu del 1918, alhora que les tropes franco-nordamericanes ocuparen Pomor'e, des d'on volien donar suport la campanya del general rus blanc Judenitx contra Petrograd, qui s'enfront als sovitics a Olonets (maig), Petrozavodsk i Vidlista (juny) i Lizhma (setembre). A finals del 1919 els sovitics recuperaren el sud del pas, i el mar del 1920 tota Carlia.

El 8 de juny del 1920 el Comit Executiu Central de Tota Rssia cre un Oblast Autnom, la Comuna de Treballadors Carelians, amb els districtes habitants pels carelis a Olonets i Arkanghelsk. El febrer del 1921 se celebr el I Congrs dels Soviets de Tota Carlia, i el 26 d'abril Lenin els garant suport per a llur desenvolupament econmic. Aix, el setembre s organitzaria el Comit de l'Oblast Careli del Partit Bolxevic. Tamb es va crear un Oblast Autnom Careli a Tver (Olonets) i D. V. Bubrikh va fer esforos per la normalitzaci del fins careli, tot i que aquesta versi de l'idioma mai no fou gaire popular. Per l'autonomia fou abolida el 1937.

Tanmateix, l'octubre del 1921, aprofitant una revolta de pagesos carelians, les tropes finlandeses ocuparen el pas amb 6.000 soldats, fent-se forts a Porozero, Kokosalima, Onalga, Maslozero, Rugozero i Tunguda. Pel desembre del 1921 augmentaren a 8.500 soldats per, malgrat fer-se forts a Ukhta, pel febrer del 1922 foren expulsats definitivament del pas.

Pel Tractat de Tartu del 1920, la URSS reconegu la independncia de Finlndia i aquesta va renunciar a reivindicar Carlia. El 23 de juliol del 1923 adquir l'estatut de Repblica Socialista Sovitica Autnoma (Karjala ASSR) i se li afegiren alguns districtes russos, per la base era la comuna de treballadors carelizns. El careli esdev oficial a els escoles i se'n fan llibres de text, i des del 1925 s'hi implanta l'economia planificada. Aix s'hi construiren les papareres de Kondopoga (1929) i Segezha (1938); el 1933 s'iniciaren les obres del canal que uneix el Mar Bltic i el Mar Blanc, i a finals del 1935 l'economia qued gaireb totalment collectivitzada. El juny del 1937 l'11 Congrs de Soviets de Carlia adopt una constituci calcada de la sovitica. El 1930 la propaganda sovitica per a "construir el socialisme en Carlia" va fer que s'hi establissin al pas 12.000 finlandesos de Finlndia i 5.000 dels EUA de la Finnish Workers Association. I no se'n va lliurar de les purgues estalinianes, que afectaren al comunista finlands Eero Haapolainen (1880-1938) que havia ocupat crrecs a Carlia, a Arvo Tuominen, cap del PCF i membres del presidium de la komintern fins el 1939, el cap del Sovnarkom E. Gyulling, el primer secretari del partit G. Rovio, i als escriptors Jalmari Virtanen, Ragnar Rusko, Eemeli Parras i altres. Molts d'ells foren torturats i assassinats. Els confiscaren la maquinria i estalvis, i uns 20.000 foren enviats a la pres considerats com a espies potencials.

Quan les tropes sovitiques atacaren Finlndia el 1939, la repblica esdevindr base de la Repblica  Socialista Sovitica Carelo-Finlandesa, estatut que mantindr fins el 1956 sota la direcci d'Otto Kuusinen. El 19568 perd l'estatut de RSS i tornar a ser RSSA de Carlia, un cop els sovitics renunciaren a incorporar Finlndia al seu territori. Des del 1950 es va anar reconstruint l'economia per arribar al nivell de la preguerra, i des del 1960 es van establir al territori ms immigrants, cosa que far minvar paulatinament l'element careli a la repblica, sobretot a les ciutats.
Per a la histria posterior, veure Repblica de Carlia













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135715" title="Triangle (desambiguaci)" nonfiltered="377" processed="369" dbindex="55407">

 Geometria:
 Triangle, polgon de tres costats.
 Msica:
 Triangle (instrument musical), instrument musical de percusi.
 Geografia:
 Triangle de les Bermudes, zona de l'oce Atlntic famosa per les desaparicions de vaixells i avions que s'hi han produt.
 Astronomia:
 Triangle d'Estiu, asterisme de l'hemisferi nord.
Qumica:
Triangle (qumica), estri de de laboratori de qumica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135723" title="Repblica Socialista Sovitica Autnoma d'Abkhzia" nonfiltered="378" processed="370" dbindex="55409">

La Repblica Socialista Sovitica Autnoma d'Abkhzia fou una Repblica Sovitica Autnoma de la URSS dins la Repblica Socialista Sovitica de Gergia des del 1931 fins el 1989. Fou creada el 1931, quan la Repblica Socialista Sovitica d'Abkhzia va perdre el seu estatut. Comprenia el territori de l'actual Abkhzia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135724" title="Repblica Socialista Sovitica Autnoma d'Adjria" nonfiltered="379" processed="371" dbindex="55410">

La Repblica Socialista Sovitica Autnoma d'Adjria fou una Repblica Sovitica Autnoma de la URSS dins la Repblica Socialista Sovitica de Gergia des del 16 de juliol 1921 fins el 1989.  Constitueix el territori de l actual Adjria.

Establiment.
 
Desprs de l'ocupaci militar per tropes l'Imperi Otom i Regne Unit del 1918 al 1920, Adjria fou reunificada a Gergia el 1920. Desprs de la Invasi de Gergia per l'Exrcit Roig el mar de 1921,  el govern d'Ankara ced el territori a Gergia en virtud de l'article VI del Tractat de Kars que garantia l'autonomia per a la poblaci musulmana. D'acord amb aquesta clusula, la Uni Sovitica establ la RSSA d'Adjria el 16 de juliol de 1921.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135728" title="Escola Superior de Msica Reina Sofa" nonfiltered="380" processed="372" dbindex="55411">
L'Escola Superior de Msica Reina Sofia es va crear a Madrid el 1991 per tal de dotar Espanya d'un centre d'alta formaci professional dirigit als joves msics de talent. D'aquesta forma, es va posar fi a la necessitat que els millors artistes espanyols haguessin d'abandonar el pas per rebre l'ensenyament superior que necessitaven.

 rgans rectors i ubicaci .

Els rgans rectors de l'Escola Superior de Msica Reina Sofia estan presidits per una Junta de Patrons, instituda el 1991. Aquest rgan depn directament de la Junta de Patrons de la Fundacin Albniz. Al costat del patronat, l'Escola compta amb el suport d'un Comit Acadmic compost per quaranta personalitats representatives del mn cultural i poltics, dels quals molts d'ells han estat o sn membres actius del Claustre de Professors, i d'un Comit de Direcci. La Presidenta d'Honor de la Junta de l'Escola s la Reina Sofa, qui encoratja constantment les activitats de l'Escola i distingeix amb la seva presncia la Junta.

La nova seu de l'Escola est situada en un emblemtic espai histric madrileny, a la Plaza de Oriente, al costat del Palacio Reial i el Teatro Real, dos smbols de la histria i la vida musical espanyola. A ms, l'espai que ocupar el futur edifici de l'Escola situat al carrer Requena, en un altre temps va acollir l'Escola d'Art Dramtic i Dansa pel que el seu esperit artstic i pedaggic ser recollit novament per l'Escola Superior de Msica Reina Sofia. L'antiga seu i campus estan situats a Pozuelo.

 Histria .

Els antecedents de l'Escola es troben en el Concurs Internacional de Piano de Santander, que Paloma O'Shea va posar en marxa el 1972, i en les Classes Magistrals que va organitzar, a partir de 1981, en collaboraci amb la Universidad Internacional de Verano Menndez Pelayo d'aquesta mateixa ciutat.

Als primers passos del projecte, aix com en la selecci del professorat, es va comptar amb l'assessorament de grans mestres tals com Yehudi Menuhin, Mstislav Rostropovich, Daniel Barenboim, Zubin Mehta i Alcia de Larrocha, que van pertnyer o formen part del Comit Acadmic i del patronat de l'Escola a ms d'actuar com a actius assessors de les ctedres, i amb la collaboraci de Federico Sopea i Enrique Franco, figures claus de la cultura musical espanyola del segle XX.

 Principis .

Va ser creada amb l'objectiu d'instituir un centre d'ensenyament disposat a formar msics d'excellncia. Grcies a l'ajut que han prestat tant les institucions pbliques com entitats privades, els alumnes que gaudeixen d'aquest ensenyament personalitzat han tingut el privilegi de rebre una educaci d'elit comptant per a aix amb grans professors i artistes destacats dins del panorama musical internacional.

L'Escola admet alumnes de qualsevol part del mn per t especial comproms amb la promoci dels joves procedents d'Espanya, Portugal i Amrica Llatina, compensant les manques d'aquests pasos en l'mbit de l'educaci.

 Professorat .

En l'actualitat, l'Escola s reconeguda ja internacionalment i compta amb un excellent quadre de professors de  reconegut prestigi internacional. Compte amb professors que han sobresortit en l'exercici de les dues vessants: l'art i l'educaci. Per aix el cos acadmic de professors titulars de ctedra est compost per primeres figures de reconegut prestigi  internacional.

A aquest equip habitual s'afegeixen, cada any, professors convidats al Programa de Llions Magistrals que complementen amb diferents concepcions i perspectives el treball de l'Escola.

 Activitat acadmica i artstica .

L'elaboraci dels plans curriculrs segueix un principi bsic de la formaci clssica: l'ensenyament personalitzat. Noms la valoraci personal de l'alumne per part del seu professor, i amb altres disciplines orientades a una formaci global dictada pel claustre del centre, permeten el disseny d'un programa a mida del potencial de l'alumne. Aquest programa assegura l'aprenentatge musical en tota la seva amplitud integrant les diferents dimensions de la personalitat de l'estudiant.

La durada de l'estada a l'Escola est en relaci directa amb les seves possibilitats d'aprenentatge; si b la mitjana se situa entre dos i quatre anys, pot dir-se que els estudiants acaben quan els seus professors decideixen que han assolit ja una determinada maduresa artstica.

El Pla General de Formaci inclou, doncs, la formaci especfica de l'instrumentista o cantant en el departament d'interpretaci completat amb les disciplines acadmiques, la projecci obligada artstica i l'estmul dels seminaris plantejats en el departament de formaci complementria. Aquest pla acadmic comprn els segents departaments:
 Departament d'Interpretaci;
 Departament Acadmic;
 Departament Artstic;
 Departament de Formaci Complementria;
 Programa de Llions Magistrals;
 Programa d'Edicions Audiovisuals;

L'escola ha desenvolupat tamb un programa d'educaci "on line" en collaboraci amb unes altres cinc importants escoles europees, amb la creaci d'un portal musical educatiu dirigit a alumnes, professors, estudiosos o aficionats a la msica en el qual s'ofereixen classes magistrals de grans mestres de la msica i que contribueix aix a preservar al patrimoni histric musical. L'esmentat portal es denomina Magister Musicae .

 Alumnat .

El principal propsit de l'Escola s la universalitat, per aix aspira a convocar alumnes de qualsevol procedncia social o geogrfica, sense una altra exigncia que el talent i el lliurament a un treball formatiu dissenyat per sobrepassar la distinci entre tcnica musical i expressi artstica, posant l'estudiant en contacte directe amb el pblic.

La seva missi no s noms formar solistes, sin msics capaos d'integrar-se amb facilitat en importants agrupacions orquestrals de cambra, guanyar premis o accedir a places de professors i catedrtics en escoles i conservatoris. La seva tasca est pensada per als joves que dins d'uns anys tornaran als mateixos escenaris on van actuar com a alumnes, convertits ja en excellents professionals.

L'Escola posa a disposici dels alumnes procedents de l'estranger o de fora de Madrid, la Residncia d'Estudiants, orientada a enriquir les relacions entre els alumnes, l'entorn i els professors, amb la idea que la seva vida artstica i de convivncia sigui ms enriquidora.

 Enllaos externs .
 Fundacin Albniz;
 Magister Musicae;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135729" title="Triangle (instrument musical)" nonfiltered="381" processed="373" dbindex="55412">

El triangle s un instrument de percussi de metall, pertanyent al grup dels idifons, perqu el so resultant s fruit de la vibraci del metall desprs de ser copejat amb la baqueta. 

El triangle, com el seu nom indica, s una barra cilndrica d'acer doblegada en forma de triangle, amb la particularitat que un dels seus vrtexs queda obert. Normalment, l'executant no sost directament l'instrument agafant-lo per una de les seves parts; sin, que en el vrtex superior es lliga un cordell que serveix per a suspendre'l. 

El so del triangle s de altura indefinida, el que no significa que no generi notes determinades. 

El triangle possex gran sonoritat, el que permet que sigui escoltat per sobre de l'orquestra . 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135730" title="Francesc Masclans i Girvs" nonfiltered="382" processed="374" dbindex="55413">
Francesc Masclans i Girvs (1905 - 1999) fou un eminent botnic catal. La seva obra principal fou la recopilaci de les denominacions populars de la flora dels Pasos Catalans. 

Va nixer al barri de Sants de Barcelona el 4 de mar de 1905, va estudiar magisteri per de seguida es va dedicar a la botnica. Desprs d'sser deportat durant la guerra civil, el 1941 retorna a Barcelona i comena una forta tasca d'investigaci cientfica. Oriol de Bols el considera el pare de la etnobotnica als Pasos Catalans.

La seva vessant pedaggica el port a escriure moltes guies introductries al mn vegetal. Actualment, en botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Masclans.

 Obra .
Les obres ms destacables de Francesc Masclans sn: 
 1958: Guia per a conixer els arbres.
 1963: Guia per a conixer els arbusts i les lianes.
 1966: Flora del Segri i de l Urgell, a la plana occidental catalana.
 1975: Els noms catalans dels bolets.
 1980: Comentari sobre els noms dels bolets.
 1981: Els noms de les plantes als Pasos Catalans.

 Referncia .
 Butllet de Instituci Catalana d'Histria Natural, n. 67: pg. 158-162. 1999;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135731" title="RSS Carelo-Finlandesa" nonfiltered="383" processed="375" dbindex="55414">

La Repblica Socialista Sovitica Carelo-Finlandesa (fins Karjalais-Suomalainen sosialistinen neuvostotasavalta, rus       -                                              o Karelo-Finskaja Sovietskaja Sotsialisticheskaja Respublika) fou una repblica de la Uni Sovitica que va existir entre 1940 i 1956 amb l'antiga Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Carlia.

 Histria .

El 30 de novembre del 1939 l'Exrcit Roig utilitz Carlia com a base per atacar Finlndia. El VIII Exrcit Sovitic atac Agiajervi, Taipale, Terijolki i Viipuri amb 300.000 homes, per l hivern i el fet de no saber emprar els esqus pels boscos els van fer perdre 200.000 homes. El 22 de desembre les tropes finlandeses de Carl Gustav Mannerheim contraatacaren i els venceren a Soumussalmi el 31 de desembre del 1939 i el 8 de gener del 1940.

Els sovitics organitzaren un govern popular a Terijolki el febrer del 1940, i hi enviaren 600.000 homes ms, de manera que el 2 de mar conqueriren Viipuri i el 12 de mar del 1940 els obligaren a signar la Pau de Moscou, per la qual els finlandesos cediren Petsamo i Viipuri a Rssia. D aquesta manera, el 31 de mar del 1940 crearen la Repblica Socialista Sovitica Carelo-Finlandesa (Suomen Karjalaiset ASST), amb la finalitat d acabar incorporant-hi tota Finlndia. Hi nomenaren president el comunista finlands Otto Kuusinen (1881-1964), qui conservar el crrec fins el 1958.

Per el 22 de juny del 1941 es va veure embolicada en la Segona Guerra Mundial, i el 10 de juliol fou atacada per tropes finlandeses i alemanyes. Uns 100.000 habitants de la repblica combateren al costat dels sovitics, formant grups de partisans. Pel setembre del 1941 el mariscal Mannerheim form l Exrcit de Carlia i atac els marges del Ladoga, de manera que el novembre passaren a posicions defensives, tot i que el desembre atacaren Soroka. Mantingueren les posicions durant tot 1942 i 1943, per el 1944 els sovitics iniciaren una contraofensiva, i el 21 de juny del 1944 expulsaren els finlandesos, i ocuparen Petrzavodsk el 28 de juny. Unes 200 empreses foren destrudes durant la guerra, i 26 ciutadans del territori reberen el ttol d Heroi de la Uni Sovitica.

La repblica mantingu l'estatut fins el 1956, quan les autoritats sovitiques renunciaren a incorporar Finlndia a l'URSS.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135735" title="Federaci Boliviana de Futbol" nonfiltered="384" processed="376" dbindex="55415">


La Federaci Boliviana de Futbol (en espanyol: Federacin Boliviana de Ftbol) dirigeix el futbol a Bolvia.

 Histria .
La Federaci Boliviana de futbol fou fundada el 1925. L'any segent s'afili a la FIFA i a la CONMEBOL. Amb anterioritat s'havien creat diverses federacions regionals. La ms important fou l'Associaci de Futbol de La Paz.

La selecci boliviana de futbol ha estat histricament una de les ms dbils del continent sud-americ. Participa als campionats del mn de futbol de 1930 i 1950 on hi acced sense necessitat de participar a la fase de classificaci. L'nic mundial on super la fase de classificaci per accedir-hi fou el de 1994. Mai van superar la primera fase. El seu major xit l'assol a la Copa Amrica de futbol l'any 1963.

Sovint l'equip de futbol ha aprofitat l'altitud de la seva capital La Paz (3.600 metres sobre el nivell del mar) per derrotar seleccions amb un teric nivell futbolstic ms gran.

Estadstiques.
 Primer partit;


 Major victria;




 Major derrota;




  Participacions en Copes del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1930 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Primera ronda (1930, 1950 i 1994) ;
  Participacions en Copes Amrica = 22 ;
  Primera Copa Amrica = 1926 ;
  Millor resultat a la Copa Amrica = Campi (1963) ;

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - Primera fase;
1934 - No particip;
1938 - No particip;
1950 - Primera fase;
1954 - No fou admesa per la FIFA;
1958 - No es classific;
1962 - No es classific;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - No es classific;
1994 - Primera fase;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions a la Copa Amrica .


 Participacions als Jocs Panamericans .
1951 - No particip;
1955 - No particip;
1959 - No particip;
1963 - No particip;
1967 - No particip;
1971 - No particip;
1975 - Segona ronda;
1979 - No particip;
1983 - No particip;
1987 - No particip;
1991 - No particip;
1995 - No particip;
1999 - No particip;
2003 - No particip;

 Enllaos relacionats .
El futbol a Bolvia;

 Enllaos externs .
 Bolvia al web de la FIFA;
 Bolvia al web de la CONMEBOL;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135736" title="Escuder" nonfiltered="385" processed="377" dbindex="55416">

Un escuder s, segons el Tresor de la Llengua, publicat el 1611: "El gentilhome que porta l'escut al cavaller, com a no baralla amb ell. En la pau, els escuders serveixen als grans senyors, d'acompanyar davant de les seves persones, assistir a l'antecambra i sala; d'altres sn a les seves cases, i porten acostament dels senyors, acudint a les seves obligacions militars o cortesanes a temps certs; els que tenen alguna passada (s a dir aquells amb majors fortunes) folguen ms de ser a les seves cases que de servir, pel poc que creixen i el molt que els ocupen. "

En definitiva, un escuder era, durant l'antic rgim, un petit noble que estava estretament relacionat amb alguna gran casa, en moltes ocasions parents de les mateixes privats de fortuna.

s freqent trobar-los presents en la Reconquesta realitzant gestes com la presa de Baeza ja que els escuders solien construir l'oficialitat en les hosts dels grans magnats medievals.

Els Reis i els Grans es preaven de tenir per escuders membres de branques secundries d'importants llinatges, aix com ms distingits eren els seus escuders major el prestigi de la casa a la qual servien.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135737" title="Petrozavodsk" nonfiltered="386" processed="378" dbindex="55417">

Petrozavodsk (rus              ; careli/fins: Petroskoi o nislinna) s la capital de la Repblica de Carlia, Rssia, amb una poblaci de 266,160 (Cens rus (2002)). Es troba al marge oriental del Llac Onega en uns 27 kilometres. La ciutat t l'aeroport de Besovets.

 Histria .
La ciutat fou fundada l'11 de setembre de 1703 pel prncep Alexander Menshikov en nom de Pere I de Rssia com a Petrovskaja Sloboda. Cap el 1717 ja tenia 3.500 habitants, i constitu un important centre comercial a la zona. El 1920 fou constituda com a capital de la RSSA de Carlia.


 Enllaos externs .
Petrozavodsk Online;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135739" title="Annecy" nonfiltered="387" processed="379" dbindex="55418">
Annecy (arpit neci) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps.

Al nord del llac d'Annecy en la seva desembocadura natural, ocupa una posici estratgica sobre els eixos transversals entre Itlia, Ginebra i Frana. 

La seva zona geogrfica s un lloc de contacte entre una zona muntanyenca prealpina i una zona de pujols mitjos. s recorreguda pel riu Thiou, a qui el llac aboca les seves aiges.

Al sud, el llac i l'enorme bosc salvatge del masss del Semnoz, a l'oest, els pujols de mitjana altura, al nord una gran plana, avui urbanitzada, a l'est el municipi d'Annecy-li-Vieux, contrafort de la muntanya del Veyrier i de l'altipl de les Glires. 

El centre de la ciutat est situat a una altitud de 448 m. 

 Administraci . 

L'aglomeraci d'Annecy s'ha organitzat en una comunitat d'aglomeracions que agrupa a 13 comunes. 

La ciutat s capital de tres cantons: 

El cant d'Annecy-Centre format per d'Annecy. Compte amb 15.000 habitants. ;

El cant de Annecy-Nord tamb format per d'Annecy. Compte amb 19.000 habitants. ;

El cant d'Annecy-Nord-Ouest format d'una banda d'Annecy i per les comunes de La Balme-de-Silligny, Choisy, pagny, Lovagny, Msigny, Metz-Tessy, Meythet, Nonglard, Poisy, Sallenves/ i Sillingy. Compte amb 44.000 habitants.

Annecy photo gallery

Ciutats agermanades.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135749" title="Orquestra Filharmnica de Berln" nonfiltered="388" processed="380" dbindex="55420">

L'Orquestra Filharmnica de Berln (Berliner Philharmoniker, sigles: BPO) s una de les orquestres simfniques ms importants del mn. El seu actual director titular s Simon Rattle, que s conegut pel seu suport a la msica clssica contempornia. La BPO tamb s base de diversos conjunts de msica de cambra. Va ser creada el 1882, i des de 2002 s una Fundaci de Dret Pblic, de la que s titular el land de Berln. Els fons per a l'organitzaci sn subvencionats per la ciutat de Berln amb el patrocini del Deutsche Bank.

L'antic edifici de la Filharmnica va ser destrut el 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Des de 1963 t seu en un edifici - la Berliner Philarmonie - concebut per l'arquitecte Hans Scharoun.

 Histria .
Entrada a la sala de concerts.

La BPO va ser fundada a Berln a la primavera de 1882 per 54 msics sota el nom de Frhere Bilsesche Kapelle (Antiga Banda de Bilse); el grup es va dissoldre desprs que el seu anterior director Benjamin Bilse anuncis la seva intenci de endur-se el conjunt en un tren de quarta classe per a un concert a Varsvia. L'orquestra va rebre el seu actual nom i es va reorganitzar sota l'administraci financera d'Hermann Wolff el 1887. El seu primer director amb la nova organitzaci va ser Ludwig von Brenner; en 1887 Hans von Blow, un dels directors ms elogiats al mn, es va unir a ell, i des de llavors, la reputaci de l'orquestra es va consolidar, amb convidats com Hans Richter, Felix von Weingartner, Richard Strauss, Gustav Mahler, Johannes Brahms i Edvard Grieg dirigint el conjunt en els segents anys.

El 1895, Arthur Nikisch es va convertir en el director titular, i el 1923 el va succeir Wilhelm Furtwngler. L'orquestra va continuar actuant durant la Segona Guerra Mundial, malgrat els diversos canvis que hi va haver en la direcci. Desprs que Furtwngler viatgs a Sussa el 1945, Leo Borchard es va convertir en el director. Aquest acord noms duraria uns quants mesos; va ser ferit i va morir per un tret accidental per les forces d'ocupaci nord-americanes a Berln, i Sergiu Celibidache el va succeir. Furtwngler va tornar el 1952 i va dirigir l'orquestra fins a la seva mort, l'any 1954.

El seu successor va ser Herbert von Karajan, que va romandre amb l'orquestra fins a 1989, renunciant noms mesos abans de morir. Sota el seu comandament l'orquestra va fer una gran quantitat d'enregistraments i va realitzar moltes gires. A la seva mort, Claudio Abbado va ocupar el crrec de director principal, expandint el repertori de l'orquestra des de les obres clssiques i romntiques fins a les ms modernes del segle XX.

En firmar per la BPO Simon Rattle va posar una condici, i va ser que es converts en una fundaci pblica autogovernable, amb el poder de prendre les seves prpies decisions artstiques i financeres. Aix va requerir un canvi en la Llei de l'Estat, que va ser aprovada el 2001, permetent-li unir-se a l'organitzaci el 2002.

 Directors Artstics .
Ludwig von Brenner (1882-1887) ;
Hans Guido von Blow (1887-1893);
Arthur Nikisch (1895-1922);
Wilhelm Furtwngler (1922-1945 y 1952-1954);
Leo Borchard (juny i agost de 1945);
Sergiu Celibidache (1945-1952);
Herbert von Karajan (1954-1989);
Claudio Abbado (1989-2002);
Simon Rattle (des de 2002);

 En la cultura popular .
 L'lbum de la banda sonora per a la pellcula  ofereix una versi dAix parl Zaratustra de Richard Strauss interpretada per la BPO i dirigida per Karl Bhm. La versi de la pellcula, en canvi, va ser de l'Orquestra Filharmnica de Viena dirigida per Karajan, no acreditada, ja que el propietari del copyright Decca Records no volia associar-la a la cincia-ficci.);
 La BPO va participar interpretant msica heavy metal amb el grup alemany Scorpions, al seu lbum Moment of Glory (2000).

 Enllaos externs .
 Pgina Web de la BPO;
 "La Crisi Econmica dna una estreta a les Arts", un article de la Deutsche Welle de 2003;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135752" title="Otto Kuusinen" nonfiltered="389" processed="381" dbindex="55421">

Otto Ville (Wilhelm) Kuusinen (                           ) (Laukaa, Finlndia, 1881   17 de maig de 1964, Moscou) fou un poltic, historiador i poeta finlands, que particip en la Guerra Civil Finlandesa en el bndol comunista i desprs hagu de marxar a la Uni Sovitica.

En 1906 va enderrocar el secretari del Partit Social Demcrata de Finlndia. Fou membre del parlament finlands entre 1908 i 1913. Desprs que la repblica socialista que va fundar fora derrotada en la guerra civil de 1918, Kuusinen va escapar a Moscou i va ajudar a formar el Partit Comunista Finlands. En la Uni Sovitica, va continuar el seu treball com a lder prominent de la Internacional Comunista. A Finlndia una facci ms moderada dels socialdemcrates sota el lideratge de Vin Tanner fou reconeguda novament; mentrestant Kuusinen i els seus seguidors van comenar a ser considerats responsables per l'opini pblica finlandesa del vessament de sang durant la guerra civil. 

Durant la Gran Purga dels anys 30 a la Uni Sovitica, els finlandesos socialistes que havien escapat del seu pas van ser executats, no obstant aix Kuusinen no va ser tocat per l'ona de persecuci estalinista, i aix va deteriorar encara ms la seva reputaci a Finlndia, ja que van ser molt pocs els finlandesos a la Uni Sovitica que no van ser jutjats. Quan l'Exrcit Roig va iniciar la Guerra d'Hivern el 30 de novembre de 1939, Kuusinen va ser posat en el cap de la nova Repblica Democrtica de Finlndia, fundada en un intent de Stalin de fer parer legal la seva invasi. No obstant aix, al veure's forats els sovitics a renunciar a ocupar tota Finlndia, el govern de Kuusinen va ser dissolt i aquest va ser convertit a secretari del Soviet Suprem de la Repblica Socialista Sovitica Carelo-Finlandesa fins que en 1956 fou annexada a la Regi Autnoma que equival a l'actual Repblica de Carlia de la Federaci Russa.

La collaboraci de Kuusinen amb els sovitics durant la guerra va segellar de forma definitiva la negativa opini pblica que li tenien els finlandeos, a ms els mateixos socialistes del seu pas li van donar l'esquena i ho van considerar un trador. No obstant aix, el sentiment de Kuusinen cap al seu propi poble era semblant, declaracions de persones que ho van conixer demostren que, des del seu exili en 1919, Kuusinen criticava contnuament el seu poble. Desprs de fugir a la Uni Sovitica per segona vegada, Kuusinen es va convertir en un oficial influent en l'administraci estatal. Fou membre del Politbur, aix com conseller ideolgic de Stalin, a ms va escriure diversos articles per a aquest, atribuint-se'ls amb el seu consentiment. Kuusinen va continuar treballant quan Nikita Khrusxov va arribar al poder. Va ser Secretari del Cmite Central de Partit Comunista Rus entre 1946 i 1953, i desprs entre 1957 i 1964. Kuusinen fou un dels editors dels Fonaments del Marxisme-Leninisme, considerat un dels escrits fonamentals en el Materialisme dialctic i el Leninisme. En el Kremlin, Kuusinen era considerat un poltic "liberal", i s'ha suggerit que va ser uns dels pioners de la perestroika.  

Mentre editava un nou programa per al "desenvolupament rpid de l'agricultura, la indstria i la tecnologia" Kuusinen va desenvolupar un concepte de la dictadura del proletariat, que va motivar el rebuig dels idelegs ms conservadors. En 1958 Kuusinen fou elegit membre de l'Acadmia Sovitica de Cincies. 

Kuusinen va morir a Moscou el 17 de maig de 1964. Les seves cendres van ser enterrades en la Necrpoli, situada en un mur del Kremlin.

 Enllaos externs .
 Carta als proletariats finlandesos del rgim de Kuusinen;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135763" title="Gran Premi d'Espanya del 1969" nonfiltered="390" processed="382" dbindex="55422">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de 1969 disputat  al circuit de Montjuc el 4 de maig del 1969.


 Classificaci .




 Altres .

  Pole:  Jochen Rindt    1' 25. 7;

  Volta rpida:  Jochen Rindt    1' 28. 3 (a la volta 15);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135767" title="Jive Records" nonfiltered="391" processed="383" dbindex="55423">

Jive Records s una companyia discogrfica especialitzada en msica pop i R&B . 

Els Backstreet Boys i Britney Spears sn els artistes ms venuts per Jive. 

Llista d'artistes de Jive Records.
El signe (*) indica que l'artista noms treballa amb la companyia Jive.


 


A.
 a1*;
 Aaron Carter;
 Amel Bent;
 American Juniors* ;
 Ant Banks*;
 A Tribe Called Quest;

B.
 B-Legit* (Sick Wid It/Jive);
 Backstreet Boys;
 Billy Ocean*;
 BoneCrusher* (So So Def/Jive);
 Boogie Down Productions*;
 Bowling for Soup;
 Brandon Mcleod;
 Britney Spears;
 Brian Littrell;
 Bullet for My Valentine;

C.
 Casual*;
 Celly Cel* (Sick Wid It/Jive);
 Chris Brown;
 Ciara (LaFace/Jive);
 Charlie Wilson;
 Clipse* (Star Trak/Re-Up/Jive);
 Comsat Angels*;
 Crustified Dibbs*;

D.
 D-Nice*;
 The Dares;
 Deep Side;
 Dirtbag (Epidemic/Jive);
 Dirtie Blonde;
 DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince*;
 Donnell Jones (LaFace/Jive);
 Dre (Epidemic/Jive);

E.
 E* (Sick Wid It/Jive);
 Easyworld*;
 Eamon Doyle*;
 Erikaa Brown* (eriy);

F.
 Fu-Schnickens*;

G.
Goldy*;

H.
 Huey (Hitz Committee/Jive);
 (hed) p.e.* ;
 Hi-Five*;

I.
 Insane Clown Posse* (Psychopathic/Jive);

J.
 JC Chasez;
 Joe;
 J-Kwon (So So Def/Hood Hop/Jive);
 Jive Jones*;
 Jonathan Butler*;
 Justin Timberlake;

K.
 Kaliphz*;
 K.C. Wilson;
 Kelis (Star Trak/Jive: LaFace/Jive);
 Kid Rock*;
 Kool Moe Dee*;
 KRS-One*;

L.
Lil' Mama;
Living Things;

M.
 The Men They Couldn't Hang*;
 Melissa Lefton*;
 Michael Fredo;
 Ms. Melodie*;
 Mobb Deep* (Infamous/Jive);
 Keith Murray*;
 Mystikal*;
 Murda Mil*;

N.
Natasha Bedingfield;
Nick Cannon*;
Nick Carter*;
Nick Lachey;
Nivea*;
Noah;
No Secrets*;
*NSYNC*;

O.

P.
 Paradise Lost*;
 Papoose (Streetsweepers/Flipmode/Jive);
 Petey Pablo*;
 Pink (LaFace/Jive);
 Pooh-Man*;
 Primastar*;

Q.

R.
 R. Kelly;
 Raheem DeVaughn;
 Reel Big Fish*;
 Robyn*;

S.
 Samantha Fox*;
 Schoolly D*;
 Slave Raider*;
 Smooth* (TNT/Jive);
 Souls of Mischief*;
 Spice 1*;
 Starfighters* (In Flight Movie/Jive);
 Steps*;
 Suga-T* (Sick Wid It/Jive);
 Sunny Valentine;
 Syleena Johnson;

T.
T-Gangers;
T Pain (Konvict Musik/Jive);
The Pack (Up All Nite/Jive);
The Click* (Sick Wid It/Jive);
Three Days Grace;
Too $hort (Up All Nite/Jive);

U.
 UGK;
 Usher (LaFace/Jive);

V.
Vitamin C;

W.
 Whodini*;

X.

Y.
 Young Argo ;
 Youngbloodz (So So Def/Jive, Jive/ZLG);
 Young Twin;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135772" title="Berliner Philarmonie" nonfiltered="392" processed="384" dbindex="55425">
La Berliner Philharmonie, a Berln-Tiergarten, s una de les sales de concerts ms importants de Berln. s la seu de l'Orquestra Filharmnica de Berln. Va ser construda per l'arquitecte Hans Scharoun entre 1960 i 1963.
L'Orquestra Filarmnica de Berln assajant en la Philharmonie.


s una edifici singular, asimtric, amb una sala de concerts principal en forma de pentgon. Els seients ofereixen excellents posicions per veure l'escenari considerant l'altura que es va incrementant de manera irregular. L'escenari est al mig de la sala, proporcionant una extraordinria atmosfera tant per als artistes com per al pblic. L'acstica s excellent. Des de cada seient el so arriba molt b; es diu que se'n pot distingir cada una de les veus i instruments des de qualsevol dels llocs, siguin propers o llunyans. La sala ms gran t 2.440 seients, i la petita, la 'Kammermusiksaal', 1.180 seients.

L'edifici est ubicat en la Herbert-von-Karajan-Strae, anomenada aix en homenatge al director principal que ms temps va dirigir l'orquestra; es troba a l'rea de Berln coneguda com Kulturforum, no massa lluny de la Potsdamer Platz. Tamb trobem en aquesta rea la Neue Nationalgalerie, la Gemldegalerie i una de les dues ubicacions de la Staatsbibliothek zu Berlin.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135781" title="Unkel" nonfiltered="393" processed="385" dbindex="55426">


Unkel s una ciutat alemanya. Forma part de l'estat de Rennia-Palatinat, districte de Neuwied (Landkreis Neuwied). s a prop de l'antiga capital federal (Bonn) i del limit amb l'estat de Rin del Nord-Westflia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135782" title="Bengt Samuelsson" nonfiltered="394" processed="386" dbindex="55427">

Bengt Ingemar Samuelsson (Halmstad, Sucia 1934 ) s un qumic, metge i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1982.

Biografia.
Va nixer el 21 de maig de 1934 a la ciutat de Halmstad, poblaci situada al comtat de Halland. Va estudiar qumica i medicina a l'Institut Karolinska d'Estocolm, on es va graudar el 1960. Posteriorment ampli els seus estudis amb una estada a la Universitat de Harvard dels Estats Units, i el 1967 fou nomenat professor de qumica a l'Institut Reial de Veterinria i el 1973 de l'Institut Karolinska, d'on fou deg del departament de qumica entre 1978 i 1983 i rector del centre des d'aquell any fins el 1995. 

Membre de l'Acadmia Francesa de Cincies tamb ho s de la delegaci extrangera de la Royal Society de Londres.

Recerca cientfica.
Interessat originalment en el metabolisme del colesterol posant mfasi en els seus mecanismes de reacci, desprs d'haver realitzat al costat de Sune Bergstrm un treball estructural sobre les prostaglandines, de les quals dictamin que eren el sistema de control de les cllules, orient la seva recerca futura en els productes de transformaci de l'cid araquidnic. Aquesta nova orientaci el permet indentificar els endoperxids, tromboxans i leucotriens estudiant aix la qumica, bioqumica i biologia d'aquests compostos i la seva funci de control biolgic, de vital importncia en rees clniques nombroses, especialment en trombosis, la inflamaci, i l'allrgia. 

L'any 1982 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Sune Bergstrm i John Robert Vane pels seus treballs sobre les prostaglandines.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1982;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135786" title="Irne Nmirovsky" nonfiltered="395" processed="387" dbindex="55428">

Irne Nmirovsky, escriptora en llengua francesa, nasqu l'11 de febrer de 1903 a Kev i mor el 17 d'agost de 1942 a Auschwitz. 

Biografia.
Irne Nmirovsky era filla d'un ric banquer jueu ucrans, Lon Nmirovsky. Va ser educada per una institutriu francesa, que va fer que per a Irne el francs fos gaireb com una llengua materna. Al llarg de la seva vida, arribar a parlar tamb el rus, el polons, l'angls, el basc, el fins i el jiddisch. El desembre de 1918, ella i la seva famlia fugen cap a Finlndia, a causa de la Revoluci Russa. El juliol de 1919 la famlia arriba a Frana, desprs d'una petita estada a Estocolm. Un cop a Frana Irne reprn els seus estudis i obt, el 1926, la llicenciatura universitria de lletres a la universitat de la Sorbona.

Tamb el 1926, es casa amb Michel Epstein, un enginyer esdevingut banquer. D'aquest matrimoni en sortiran dues filles: Denis, nascuda el 1929 i lisabeth, el 1937. La famlia Epstein s installa a Pars. En aquests moments publica la seva primera novella,   Le malentendu   (El malents).

Irne Nmirovsky esdev clebre a partir de 1929, arran de la publicaci de la seva segona novella, David Golder.
El seu editor, Bernard Grasset la projecta dins els millors ambients literaris, ja fossin de l'esquerra o de l'extrema dreta. David Golder va ser adaptada el 1930 al teatre i al cinema.

El 1930,  Le Bal  explica el pas difcil que ha de fer una adolescent per a arribar a l'edat adulta.  Le Bal  tamb va ser adaptada al cinema.
D'xit en xit, Nmirovsky esdev una escriptora clebre.

Tot i el seus xits i talent reconeguts mundialment, el govern francs li denega, el 1938, la nacionalitat francesa.

En el context de psicosis de guerra de l'any 1939, i desprs d'una dcada marcada per la propaganda antisemita, decideix convertir-se, juntament amb les seves dues filles, al catolicisme.

Vctima de les lleis antisemites promulgades l'octubre de 1940 pel govern de Vichy, el seu marit no pot seguir treballant a la banca i Irne te prohibida la publicaci de les seves obres. Es refugien a Issy-l'vque, dins el Morvan a la Sane-et-Loire, on ja havien deixat, des del setembre de 1939, les seves filles. Sn aquestes mateixes lleis les que l'obliguen a portar  l'estrella groga .
No obstant aix, la seva nima d'escriptora no es rendeix, i continua escrivint multitud de manuscrits, la majoria dels quals seran publicats pstumament.
El 13 de juliol de 1942 s arrestada per la  gendarmerie  francesa i internada al camp de concentraci de Pithiviers, per tot seguit ser deportada a Auschwitz, on morir de tifus el 17 d'agost de 1942. El seu marit intent desesperadament obtenir notcies de la seva localitzaci i el seu estat, per l'octubre de 1942 ser tamb arrestat i deportat a Auschwitz, on dies desprs ser assassinat a les cambres de gas d'aquest camp.

La redescoberta d'una escriptora.
Desprs de l'arrest dels seus pares, lisabeth i Denise Epstein s'amaguen fins al final de la guerra, amb l'ajuda de parents i amics de la famlia, portant amb elles els manuscrits indits de la seva mare, entre els quals es troba una de les seves millors obres, Suite Francesa, novella per, que Irne deix inacabada.

Obra.
Obres publicades en vida.
Le Malentendu 1926;
L'Enfant gnial 1927.
David Golder, 1929;
Le Bal, Grasset, 1930;
Les Mouches d'automne,  1931;
L'Affaire Courilof,  1933;
Le pion sur l'chiquer, 1934;
Films parls,  1934;
Le Vin de solitude,, 1935;
Jzabel, 1936;
La Proie, 1938;
Deux, 1939;
Les Chiens et les Loups, 1940;

Obres publicades pstumament.
La Vie de Tchekhov, 1946;
Les Biens de ce monde, 1947;
Les feux de l'automne, 1957;
Dimanche (nouvelles), 2000;
Dimanche et autres nouvelles 2000;
Destines et autres nouvelles 2004;
Suite francesa, 2004;
Le matre des mes, 2005.

Dins de  Candide.
La femme de Don Juan 1938;
Monsieur Rose 1940;

Dins de La Revue des deux Mondes.
Jour d't 1935;
La confidence 1938;
Les liens du Sany 1936;
Ano 1940;

Dins de Gringoire.
Nativit 1933;
Les rivages heureux 1934;
Le commencement et la fin 1935;
Fraternit 1937;
Epilogue 1937;
Espoirs 1938;
La nuit en wagons 1939;
Le spectateur 1939;
Le sortilge 1940;
L'chelle du levant 1940;
Le dpart pour la fte 1940;
Destine 1940 (publicat sota el pseudnim Pierre Neyret);
La confidente 1941 (idem);
L'honnte homme 1941 (idem);
Le revenant 1941 (idem);
L'inconnu 1941 (publicat sota el pseudnim jeune femme anonyme);
L'ogresse 1941 (publicat sota el pseudnim Charles Blancat);
L'incendie 27 de febrer 1942 (publicat sota el pseudnim P. Nrey);


Enllaos externs.
 Lloc web oficial d'Irne Nmirovsky ;
 Irne Nmirovsky: The Definitive Website ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135787" title="Luigi Galvani" nonfiltered="396" processed="388" dbindex="55429">

Luigi Galvani (1737-1798), fisileg itali fams per les seves investigacions sobre els efectes de la electricitat en els nervis i msculs dels animals.

Nascut a Bolnia, estudi all medicina i ms tard fou catedrtic d'anatomia. Descobr accidentalment que la pota d'una granota es contreia al tocar-la amb un escalpel carregat elctricament. Son nom segueix associant-se amb l'electricitat en els termes galvanisme i galvanitzaci.

Grcies als seus estudis sobre la relaci entre l'electricitat i el sistema nervis, fets amb experiments amb anques de granota, va poder veure un fenmen nou en observar que en contacte amb dos metalls amb crrega elctrica el mscul de la cuixa es contreia, era la primera observaci experimental de la relaci entre electricitat i moviment animat. Aquest deescobriment fou la primera base de la comprensi del corrent elctric. Per ell l'atribu errniament a l'electricitat animal.  

Luigi Galvani public De viribus electricitatis in motu musculari commentarius el 1791.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135788" title="John Robert Vane" nonfiltered="397" processed="389" dbindex="55430">

John Robert Vane (Tardebigg, Anglaterra 1927 - Londres 2004) fou un qumic i farmacleg angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1982.

Biografia.
Va nixer el 29 de mar de 1927 a la ciutat de Tardebigg, poblaci situada al comtat de Worcestershire prop de la ciutat de Birmigham, en una famlia d'arrels russo-jueves. Va estudiar qumica a la Universitat de Birmingham, on es va gradu el 1944. Posteriorment realiz el seu doctorat a la Universitat d'Oxford l'any 1953, on s'especialitz en farmacologia. Durant 18 anys fou professor de farmacologia experimental al Reial Institut de Cirurgians de Londres, i el 1973 fou nomenat investigador del Wellcome Research Laboratories. Membre de la Royal Society, mor el 19 de novembre de 2004 a la ciutat de Londres.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada al Reial Institut de Cirurgians de Londres desenvolup el bioassaig, una tcnica cabdal per al desenvolupament de la recerca cientfica futura. Descobridor de la prostaglandina, va demostrar que l'aspirina o cid acetilsaliclic i altres complexos antiinflamatoris bloquegen la formaci de les prostaglandines i els tromboxans.

L'any 1982 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb els suecs Sune Bergstrm i Bengt Samuelsson, pels seus treballs sobre les prostaglandines.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1982;

  Entrevista a La Vanguardia publicada el 05/12/01. Extreta dels resums de premsa de la Universitat de les Illes Balears;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135791" title="Gran Premi d'Espanya del 1970" nonfiltered="398" processed="390" dbindex="55431">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de 1970 disputat  al Circuit de Jarama el 19 d'abril del 1970.


 Classificaci .




 Altres .

 Pole:  Jack Brabham;

  Volta rpida:  Jack Brabham    1: 24. 3;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135795" title="Evansita" nonfiltered="399" processed="391" dbindex="55432">


L'evansita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del miner angls B.Evans (1797-1862).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135799" title="Diadoquita" nonfiltered="400" processed="392" dbindex="55433">


La diadoquita o destinezita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del grec diadojos (representant).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135801" title="Cacoxenita" nonfiltered="401" processed="393" dbindex="55435">
La cacoxenita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del grec kakos (dolent) i xenos (hoste).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135802" title="Gran Premi d'Espanya del 1971" nonfiltered="402" processed="394" dbindex="55436">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de 1971 disputat  a Montjuc el 18 d'abril del 1971.


 Classificaci .





 Altres .

 Pole: Jacky Ickx;

  Volta rpida:  Jacky Ickx    1' 25. 1;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135803" title="Barbara McClintock" nonfiltered="403" processed="395" dbindex="55437">

Barbara McClintock ( Hartford, EUA 1902 - Huntington 1992 ) fou una botnica, genetista i professora universitria nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1983.

Biografia.
Va nixer el 16 de juny de 1902 a la ciutat de Hartford, poblaci situada a l'estat nord-americ de Coneccticut. Va estudiar botnica a la Universitat de Cornell, on es doctor el 1927 i d'on fou professora d'aquesta matria. A partir de 1936 va treballar a la Universitat de Missouri durant cinc anys i el 1941 obtingu un lloc en el Departament de Gentica de la Carnegie Institution de Colds Spring Harbor (Nova York). 

Mor el 3 de setembre de 1992 a la ciutat de Huntington, poblaci situada a l'estat de Nova York.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Cornell inici la seva recerca sobre la identificaci dels cromosomes del blat de moro i la descripci d'elements gentics mbils en ells. La seva recerca li va permetre descobrir que els gens poden canviar de posici dins els cromosomes mitjanant un intercanvi fsic, procs anomenat recombinaci gentica, el que va suposar una important troballa de cara a comprendre els processos hereditaris. Durant la seva estada a la Univeristat de Missouri va continuar els seus estudis sobre el blat de moro mitjanant l'expossici a raigs X.

L'any 1951 va aconseguir demostrar empricament la recombinaci per la comunitat cientfica nord-americana no la prengu seriosament, sobretot per la seva condici de dona. Els seus postulats eren innovadors en aquells moments, un moment en el qual es creia que els gens eren entitats fixes dins els cromosomes i, per tant, incapaos de moure's. Tot i aquesta negativitat per part de la comunitat cientfica McClintock continu desenvolupant la seva recerca en aquest camp fins als ltims anys de la seva vida. Durant la dcada del 1970 comen la revaloritzaci de la seva recerca, sobretot grcies als avanos tcnics de la gentica, i per tant la utilitzaci de la recombinaci no noms al blat de moro.

L'any 1983 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments dels elements gentics mbils.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1983;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135807" title="Gran Premi d'Espanya del 1972" nonfiltered="404" processed="396" dbindex="55438">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1972 disputat  a Jarama el 1 de maig del 1972.


 Classificaci .





 Altres .

 Pole:  Jacky Ickx;

  Volta rpida:  Jacky Ickx    1' 21. 01;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135812" title="Llibre de Domesday" nonfiltered="405" processed="397" dbindex="55439">
Llibre de Domesday (en angls Domesday Book, tamb conegut com a Domesday o Winchester Book), era el primer registre d'Anglaterra completat al 1086. El rei Guillem I el Conqueridor l'encarreg i era similar a un cens actual. 

La tradici vull que a nadal 1085 Guillem s'estava a Gloucester i tenia una conversaci molt llarga amb els seus consellers i tramet els seus homes tot arreu a Anglaterra per anar a cada poble ( ) per a investigar quantes terres i quant bestiam cada propietari posseia i quin n'era el valor .  Volia informaci sobre el pas que acabava de conquerir per poder-lo administrar i gravar les terres amb impostos. El registre, escrit en llat, tot i tenir unes paraules en llengua vernacle quan no hi havia equivalent llat, tenia fora de llei i era inapellable].

El nom prov d'un mot de l'angls antic dom (comptar o comptabilitat) i day (jorn), domesday  significa doncs el jorn al qual el senyor i els seus feudataris fan els comptes. En les religions cristianes, el mot semblant doomsday s'utilitza per a designar el Judici final,  quan segons la teoria escatolgica del llibre de l'Apocalipsi, Jess de Natzaret hauria de tornar per a fer les comptes de cadasc dels humans. 

El Llibre de Domesday sn en realitat dues obres independents. Una, coneguda com a Little Domesday (Petit Domesday) cobreix Norfolk, Suffolk i Essex. L'altre, Great Domesday (Gran Domesday) cobreix la resta d'Anglaterra amb l'excepci de les terres del nord (Westmorland, Cumberland, Northumberland i Durham) que feien part d'Esccia; Durham es registrar  gaireb un segle ms tard al Llibre de Boldon a l'any 1183. No hi ha cap registre de Londres, de Winchester i d'algunes altres ciutats ms. L'omissi d'aquestes ciutats s probablement una conseqncia de la seva mida i complexitat.

El llibre es conservava inicialment al tresor reial de Winchester, la capital dels reis normands i a aquesta poca es deia Book of Winchester (llibre de Winchester). Quan el tresor va transferir-se cap a Westminster, probablement sota el regne de Enric II d'Anglaterra, el llibre va seguir. Va romandre a Westminster fins al regne Victria quan van transferir-lo cap al Chapter House i desprs al Public Record Offici a Londres. Avui s'exposa al pblic dins d'una caixa de vidre als National Archives a Richmond.

Ell llibre va utilitzar-se sovint a les corts durant tota l'edat mitjana i encara avui passa que serveix de prova a uns plets rars. 

Des de l'agost de 2006, en penjar la versi integral del llibre a l'internet, els  National Archives (Arxiu nacional del Regne Unit) van fer-lo accessible per primera vegada al gran pblic.

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135818" title="Dobrudja Meridional" nonfiltered="406" processed="398" dbindex="55440">
La Dobrudja Meridional (             , Iujna Dobrudja en blgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romans) s una zona del nord-est de Bulgria que comprn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dobrich i Silistra. T una extensi de 7.565 km i una poblaci de 358.000 habitants. 

Histria.

Al comenament de l'era moderna, la Dobrudja Meridional tenia una poblaci mixta de blgars i turcs amb petites minories de gagasos, ttars de Crimea i romanesos. El 1910, dels 282.007 habitants de la Dobrudja Meridional, 134.355 (el 47,6%) eren blgars, 106.568 (37,8%) turcs, 12.192 (4,3%) gitanos, 11.718 (4,1%) ttars i 6.484 (2,4%) romanesos.

La Dobrudja Meridional form part del principat autnom blgar en l'poca de la independncia de Bulgria de l'Imperi Otom del 1878 fins a les Guerres Balcniques. Desprs de la derrota de Bulgria en la Segona Guerra Balcnica, la regi fou incorporada a Romania el 1913 pel Tractat de Bucarest. Romania domin la Dobrudja Meridional fins el 1940 i hi assent milers d'aromanesos de Macednia i del nord de Grcia, aix com romanesos de Valquia. 

El 7 de setembre de 1940 la Dobrudja Meridional fou retornada a Bulgria pel Tractat de Craiova. El tractat contenia l'obligaci d'intercanvi de poblaci: uns 110.000 romanesos (gaireb el 95% d'ells assentats desprs de 1913) foren obligats a marxar de la Dobrudja Meridional, mentre que 77.000 blgars foren obligats a marxar de la Dobrudja Septentrional. Noms hi restaren uns centenars de romanesos i aromanesos, que encara hi romanen avui dia.   

 Vegeu tamb .
 Dobrudja Septentrional;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135819" title="Potncies Centrals" nonfiltered="407" processed="399" dbindex="55441">




Les Potncies Centrals foren els nacions d'Alemanya, ustria-Hongria, l'Imperi Otom, i Bulgria, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial. Eren anomenats aix perqu eren siguats geogrficament entre l'Imperi Rus a l'est i Frana i el Regne Unit a l'oest. 

Alemanya i ustria-Hongria esdevingueren aliats des del 7 d'octubre de 1879, als quals se'ls va unir el (20 de maig de 1882) (veure Triple Aliana) Itlia, que intentaven limitar l'aliana amb propsits defensius. En comenar la guerra, els alemanys i austro-hongaresos reclamaren als italians que intervenissin en favor seu, per el govern itali ho va rebutjar basant-se en el fet que ustria i no pas Srbia declar la guerra, i que per tant no era una guerra defensiva. Itlia entr en la Primera Guerra Mundial el 23 de maig de 1915, al costat dels Aliats.

Desprs de l'esclat de la guerra a Europa l'agost de 1914, l'Imperi Otom va intervenir a finals d'octubre contra Rssia, provocant la declaraci de guerra de la Triple Entente --Rssia, Frana i el Regne Unit. 

Bulgria, encara resentida per la derrota de juliol de 1913 a mans de Srbia, Grcia, Romania i l'Imperi Otom, fou l'ltima naci en declarar la guerra a l'Entente, invadint Srbia juntament amb les tropes alemanyes i austro-hongareses l'octubre de 1915. 

Les Potncies Centrals van rebre algun suport extern, com el dels rebels que donaren suport a l'Aixecament de Pasqua a Dubln l'abril de 1916; ells es referien als "aliats galants d'Europa." El 1917-18 els finesos sota Carl Gustav Mannerheim i els nacionalistes ucranesos i lituans que feien causa comuna contra Rssia.

Bulgria sign un armistici amb els Aliats el 29 de setembre de 1918, desprs de l'avan Aliat a Macednia. L'Imperi Otom va fer el mateix el 30 d'octubre quan britnics i  rabs s'apoderaren de Palestina i Sria. ustria i Hongria signaren l'alto el foc per separat durant la primera setmana de novembre desprs de la desintegraci de l'Imperi dels Habsburg, i Alemanya sign l'armistici que acab la guerra l'11 de novembre desprs de successius avenos de belgues, britnics, francesos i nord-americans al nord-est de Frana i Blgica.

Dates de rendici de les Potncies Centrals

Bulgria, 29 de setembre de 1918;
L'Imperi Otom, el 30 d'octubre de 1918;
ustria-Hongria, el 4 de novembre de 1918;
Imperi Alemany, l'11 de novembre de 1918;

Potncies Centrals.
 ustria-Hongria Imperi Alemany Imperi Otom Bulgria

 Vegeu tambe .
Triple Entente;
Participants en la Primera Guerra Mundial;
Potncies de l'Eix (aliats del Tercer Reich en la Segona Guerra Mundial);
Aliats de la Primera Guerra Mundial;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135825" title="Belgues (Britnia)" nonfiltered="408" processed="400" dbindex="55442">
Els belgues foren un poble de Britnia. Entre les seves ciutats cal esmentar Venta (Winchester). Tocaven a la mar pel sud i oest. Csar els situa a Kent i Sussex i Claudi Ptolemeu a Wilts i Somerset. Eren vens dels atrebats que probablement eren belgues. El nom de belgues podria ser genric d algunes poblacions de Britnia i els atrebats serien un dels seus grups.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135831" title="La Maurina" nonfiltered="409" processed="401" dbindex="55443">

La Maurina s un barri de Terrassa que ocupa la meitat occidental del districte 4 o de Ponent, situat al marge esquerre del torrent de la Maurina, avui aprofitat per fer-hi el transvasament de la riera del Palau. T una superfcie de 0,42 km2 i una poblaci de 7.802 habitants el 2005.

De forma aproximadament triangular, est limitat al nord pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), al vrtex sud per la uni de les carreteres de Martorell (C-243c) i Olesa (B-120), a l'oest per la Ronda de Ponent i a l'est per l'avinguda d'ngel Sallent i el carrer de Santa Maria de Mazzarello, que el separen de Ca n'Aurell. 

T parrquia prpia, a l'esglsia de Maria Auxiliadora, que sobrepassa els lmits del barri i inclou tamb el del Roc Blanc. La festa major s el diumenge abans de Sant Joan.

Disposa d'un centre d'assistncia primria, el CAP Terrassa Oest, a l'avinguda d'ngel Sallent. Al carrer de l'Infant Mart s'aixeca la nova biblioteca del Districte 4 (bd4).

 Histria .
Les primeres cases del barri es van aixecar prop de la carretera d'Olesa i, durant la dcada del 1940, se'n van bastir a banda i banda del torrent que dna nom a la barriada. Els habitatges dels immigrats que s'hi van establir, molts cops d'autoconstrucci i en forma de barraques, van fer que la zona fos coneguda com el barri de les Llaunes o, ms habitualment, de les Lates. El 1956, la Comissi pro-Edificis Religiosos i Culturals va propiciar l'arribada dels salesians, que es van installar al que ara s l'esglsia de Maria Auxiliadora, el nucli de la parrquia, vertebradora del barri.

La construcci del transvasament de la riera del Palau va provocar la separaci definitiva del barri del Roc Blanc, a l'altra banda del torrent, que noms es comunica amb la Maurina a travs d'un pont al carrer de Dom Bosco.

 Llocs d'inters .
La xemeneia de la bbila Almirall, un dels smbols de la Terrassa industrial. En el moment de la seva construcci, el 1956, era de les ms altes mai aixecades (63 m), i era la sortida de fums dels forns de cocci de la bbila de ca l'Almirall, fundada el 1910, de la qual noms en queda aquest testimoni. s una obra de Mari Massana i Ribas, construcci de ma de forma troncocnica que va minvant a mesura que puja. Hi destaca l'escala helicodal que l'envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la primera plataforma, mentre que a les altres dues de ms amunt s'hi accedeix per una escala de ferro vertical. Est situada a l'avinguda d'ngel Sallent, 57.

Enllaos externs.
Pgina sobre la Maurina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135836" title="Campionat Autonmic de Front per Parelles" nonfiltered="410" processed="402" dbindex="55448">
El Campionat Autonmic de Front per Parelles s una competici de front valenci organitzada per la Federaci de Pilota  Valenciana on participen equips formats per parelles de pilotaris que representen a un club de pilota.

 Historial .





 Participaci .
 L'any 2008 hi participaren jugadors de 24 pobles, dividits en 53 equips i 4 categories. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135839" title="Marc Antoni" nonfiltered="411" processed="403" dbindex="55449">
Marc Antoni, en llat Marcus Antonius (MANTONIVSMFMN), va ser un militar i poltic rom de l'poca final de la Repblica (Roma, vers 83 aC - Alexandria, 30 aC).

Va ser un important collaborador de Juli Csar, com a comandant militar i administrador. Desprs de l'assassinat de Csar, Marc Antoni es va aliar amb Octavi i Lpid per formar el Segon Triumvirat (43-33 aC). El triumvirat es va dissoldre l'any 33 aC i, apartat Lpid de l'escena, les dissensions entre Octavi i Marc Antoni van donar lloc a una oberta guerra civil l'any 31 aC; Marc Antoni, aliat amb la reina Clepatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat en la batalla d'Actium l'any 30 aC, desprs de la qual, a la seva tornada a Alexandria, es va sucidar.

Per altres Marc Antoni, vegeu Antoni i Gens Antnia























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135848" title="Patrcia Gabancho" nonfiltered="412" processed="404" dbindex="55453">
Patrcia Gabancho (Buenos Aires, 1952) s una periodista i escriptora catalana.

Es trasllada a Barcelona un dia abans de complir 22 anys. s filla de l'intellectual argent Abelardo F. Gabancho.

Ha publicat llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), histria i urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet urb. Est vinculada amb plataformes i iniciatives de carcter sobiranista.

Entre els nombrosos llibres publicats, destaquen:

 El Bess. El riu que mirava passar els trens;
 El segle XX vist per les vies, amb Gemma Aixel;
 Despert entre adormits. Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona;
 Carta a la societat catalana sobre l'immigraci;
 La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959);
 Cultura rima amb confitura;
 La batalla de l'Estatut;
 El preu de ser catalans. Una cultura millenria en vies d'extinci, on pronostica que la desaparici de la llengua i la cultura catalanes pot ser cosa de dues generacions.
 El fil secret de la histria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135862" title="Maccabi Haifa FC" nonfiltered="413" processed="405" dbindex="55459">

Maccabi Haifa Football Club (en hebreu                        ), s un club de futbol de la ciutat de Haifa.

Palmars.
Tornejos nacionals.
 Lliga israeliana de futbol: (10): 1983/4 , 1984/5 , 1988/9 , 1990/1 , 1993/4 , 2000/1 , 2001/2 , 2003/4 , 2004/5  , 2005/6.
 Copa israeliana de futbol (5): 1962, 1991, 1993, 1995, 1998.
 Copa Toto (4): 1993/94, 2002/03, 2005/06, 2007/08.
 Copa de Campions d'Israel: 1962, 1985, 1989.
 Copa Sukkot: 1958.
 Copa Lilian: 1984.

Tornejos internacionals.
Cap;

Jugadors destacats.
 Ronny Levy;
 Haim Revivo;
 Yochanan Vollach;
 Nenad Pralija;
 Raimondas utautas;
 Viktor Chanov;

Estadi.

 Estadi Qiryat Eliezer;

Enllaos externs.

Web oficial ;
Web no oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135871" title="Bleda (hun)" nonfiltered="414" processed="406" dbindex="55462">
Bleda (Priscus:       ; Procopius:       ) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germ petit tila.

Ell i el seu germ van pujar al tron dels huns el 434, quan el seu oncle Ruas va morir sense descendncia. D'entrada van intentar mantenir els termes de la pau amb els romans. tila i Bleda es van trobar amb la delegaci imperial a la ciutat de Margus (actual Poarevac) i, tots muntats a cavall d'acord amb els costums huns, van negociar un acord favorable: els romans no tan sols van retornar les tribus fugitives, sin que tamb van doblar el tribut de 350 lliures d'or romanes, van obrir les fronteres als mercaders huns i van pagar un rescat de vuit slids per cada presoner rom.

Durant els segents cinc anys es va mantenir la pau i dos cabdills huns van dedicar-se a fer incursions a l'Imperi Persa dels sassnides, tot i que van ser derrotats quan intentaven penetrar Armnia.

El 439 els huns i els romans es van acusar mtuament de trencar el tractat de Margus. La guerra es va reprendre i davant l'exrcit d'tila i Bleda van caure les ciutats romanes de Viminacium, Margus, Sigindunum (Belgrad) i Sirmium. Desprs d'una breu treva el 442, els huns van continuar amb els seus atacs i van saquejar Ratiara, Naissus (Nis), Serdica (Sofia), Fillopolis (Plovdiv) i Arcadipolis. Finalment l'emperador oriental Teodosi II va admetre la derrota i va acceptar un nou tribut encara ms elevat als huns.

Poc desprs va morir Bleda, onze anys desprs de pujar al tron. Tot i que no es coneixen les causes de la seva mort, al llarg de la histria s'ha especulat que tila va assassinar-lo durant una cacera.

Una de les poques coses que es coneixen de la vida personal de Bleda s que, desprs de la gran campanya hun del 441, va obtenir un nan moro anomenat Zerco. A Bleda el divertia tant que va fer-li forjar una armadura a mida perque el pogus acompanyar durant les campanyes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135876" title="Persona (desambiguaci)" nonfiltered="415" processed="407" dbindex="55463">

Una persona s un sser hum.
Persona fsica:  s un concepte estrictament jurdic, que va ser elaborat pels juristes romans.
Persona jurdica: s una entitat o organitzaci que persegueix una determinada finalitat i a la que l Ordenament Jurdic assigna personalitat civil .
En psicologia, individu amb una personalitat o carcter;
Persona (gramtica): variacions flexives de la llengua;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135877" title="CO (desambiguaci)" nonfiltered="416" processed="408" dbindex="55464">

Astronomia: abreviatura de colles, un tret planetari superficial consistent en una agrupaci de petits turons o pujols.
Domini d'Internet: actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Colmbia. Vegeu .co.
Qumica: frmula qumica del monxid de carboni.


Co pot tenir els significats segents:
Qumica: smbol del cobalt.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135878" title="Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="417" processed="409" dbindex="55465">

El conseller de Salut i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria de salut i seguretat social. L'actual consellera de salut i seguretat social s Marina Geli i Fbrega (PSC), des del 20 de desembre de 2003.

Llista de consellers de Salut i Seguretat Social (1977-actualitat).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135880" title="Khantis" nonfiltered="418" processed="410" dbindex="55466">

Els khantis (obsolet: ostiaks) sn un poble indgena amenaat que s'anomena khanti, khande, kantek (khanti), i que viu a Khntia-Mnsia, una regi coneguda histricament com a "Yugra" a Rssia, junt amb els mansis. Al districte autnom, el khanti i el mansi sn cooficials amb el rus. En el cens rus (2002) unes 28.678 persones s'identificaren com a khantis.
 Situaci .
Viuen entre l'Obi mig i els Urals, i dels quals el 66,67% encara parla la seva llengua uraliana.Noms el 53,33% dels efectius viuen a Khntia-Mnsia, i un 32,5% ms a Iamlia. Noms un 3,61% ms viu a la Provncia de Tomsk.

 Caracterstiques .
Ells s'anomenen kondi-khui (gent del Khonda) o as-iak (gent de l'As, nom del riu Obi). Es divideixen en dos grups, un a l'Irtish (a Obdorsk i Kandinsk) i l'altre a Surgut. Vivien en iurtes o isbes russes, tendes d'estiu cniques de vares llargues d'escora d'lber, i les d'hivern de fusta cobertes de molsa. S'organitzaren en llogarrets de 15 a 20 tendes i vestien pells de ren o lldria. Tenien divinitats de la llar, eren xamanistes i animistes, i adoraven el du Turum i a Sant Nicolau, al qual fan ofrenes. L's era sagrat i les dents n'esdevenen amulets. A les iurtes i ha fetitxes dels morts i practicaven el canibalisme menjant-se el cor de l'enemic ferit. Feien enterraments en fretres, a menys d'un metre, cobert amb tables i objectes del difunt.

Es dividien en clans exogmics, i aquests en fratries, vinculats al territori. La famlia era patriarcal lineal: pares, fills i descendncia que a vegades aplegava fins a 30 parelles. El matrimoni era per compra (evi-tin o preu de la nvia) o per rapte, ja que molts no el podien pagar. Eren polgams i la dona gaudia d'un status inferior. Eren jutjats per l'anci de la tribu. Vivien de l'agricultura, la pesca i la ramaderia de rens.

Vegeu tamb.
 El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus ;
Lectures.
 STEINITZ, Wolfgang: Ostjakologische Arbeiten in vier Bnden. Budapest: Akadmiai Kiad, Berlin: Akademie-Verlag, Den Haag: Mouton (1976 ff.);
 BALZER, Marjorie M.: Strategies of Ethnic Survival: Interaction of Russians and Khanty (Ostiak) in Twentieth Century Siberia. Bryn Mawr College, Ph.D..1979 Als Manuskript gedruckt.
 BALZER, Marjorie M.: The Route to Eternity: Cultural Persistance and Change in Siberian Khanty Burial Rituals. In: Arctic Anthropology, 17.Jg. (1980), H.1, S.77-98.
 BALZER, Marjorie M.: Rituals of Gender Identity: Markers of Siberian Khanty Ethnicity, Status and Belief. In: American Anthropologist, 83.Jg. (1981), H.4, S.950-867.
 BALZER, Marjorie Mandelstam: Doctors or Deceivers? Siberian Khanty Shamans and Soviet Medicine. Aus: Romanucci-Ross, Lola; Moerman, Daniel; Tancredi, Lawrence (Hrsg.): The Anthropology of Medicine. South Hadley, Mass. (Bergin) 1982.
 BALZER, Marjorie M.: Ethnicity without Power: The Siberian Khanty in Soviet Society. In: Slavic Review, Jg.1983, S.633-648.
 BALZER, Marjorie M.: Khanty. Aus: Friedrich, Paul (Hrsg.): Encyclopedia of World Cultures, Vol VI. New Haven (Yale University) 1994. S.189-192.
 WIGET, Andrew; BALALAEVA, Olga: National Communities, Native Land Tenure, and Self-determination among the Eastern Khanty In: Polar Geography, 21.Jg. (1997), H.1, S.10-33.

 Enllaos externs .
Redbook: The Khants;
Centre for Russian Studies   Centre Noruec per a Estudis Russos;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135887" title="Mansis" nonfiltered="419" processed="411" dbindex="55467">

Els Mansis (obsolet: Voguls) sn un poble indgena amenaat que viu a Khntia-Mnsia, un districte autnom dins la Provncia de Tiumn a Rssia. A Khntia-Mnsia, el khanti i el mansi sn cooficials junta amb el rus.

El 52,4 % encara parlava la llengua uraliana. Vivien a la conca de l Ob i a la ciutat de Berezovo/Khaaljpus, i a l rea de l Ural, a l antic govern de Tobolsk/Tuupl-Uus, i el grup principal vora el Sosva/Perm i Sygva.  El 87,5 % viuen a la Provncia de Tiumn, i el 79 % a Khntia-Mnsia.



 Costums .
El seu nom ve de manzi (home), vivien de la cria de cavalls i eren governats per un kniaz prncep-sacerdot (n hagu fins a 26 independents) i vivien en pauli (colnies) de casetes amb finestres, o b en iurtes disperses a l hivern i en cabanes cniques a l estiu d escora, semblants a les dels khantis. Eren tamb grans pescadors amb xarxes, fletxes i arpons, a l hivern caaven rens caaven rens i ssos amb gossos. Eren transhumants i consideraven l s una divinitat enviada per du per castigar als homes, i qui el matava era un heroi.

Vestien el sup (camisa llarga de pells de ren o de cot), amb egva-kas (cintur de cuir), caaven animals de pells i per aix anomenaven la moneda lin (pell d esquirol), perqu amb elles pagaven els impostos. Tamb es tatuaven mans, braos i cames amb fletxes, arcs, quadrats, triangles i arabescs. Tallaven els smbols en els arbres per donar-se a conixer, i amb ells signaven els documents.
 Religi .
Creien en kul, gran esperit maligne, i en ianij-torum, gran esperit bo, al qual fan fetitxes i ofrenes de pell i argent. Tamb creien en els menkvi, esperits del bosc, i els xamans n eren intermediaris. Les ofrenes sn un tresor i constitueixen el patrimoni del clan, de manera que els petits temples esdevenen caixes d estalvis saquejades sovint per russos i komis. Creien que l home t cos, nima i ombra (is). L nima es reencarnava i l is marxava cap el regne de kul-odyr, al fons de l As, on no hi ha llum i fa el mateix treball que feia en vida. Desprs esdevenia insecte i desapareixia. El numi-torum era un bon esperit i feien sepultures amb objectes. Es dividien en clans exogmics, i aquests en fratries, vinculats al territori. Com els khantis, creien que tots els clans provenen d ocells o animals, insectes o plantes. Per aix no poden matar o menjar-se la planta o animal de la qual poden ser descendents.

Enllaos externs.
Els Mansis;
Primera visita de Gabor Szekel als mansis ;
Segona visita de Gabor Szekely als mansis;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135891" title="Masashi Kishimoto" nonfiltered="420" processed="412" dbindex="55469">
Masashi Kishimoto s un dibuixant de cmics, nascut a la prefactura d'Okayama, Jap, el 8 de novembre de 1974, el mateix dia que el seu germ bess Seishi Kishimoto.                                                                                          

A la seva joventut, una de les seves grans influncies per comenar a dibuixar manga era l'Akira Toriyama, el creador de Bola de Drac i el Dr. Slump. Porta dibuixant manga des que anava a l'institut.

La seva popularitat es va estendre gracies al seu cmic Naruto, comenat el 1999 i, per ara, l'nic manga que dibuixa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135894" title="Acantocfal" nonfiltered="421" processed="413" dbindex="55470">

Els acantocfals (Acanthocephala) pertanyen al flum dels cucs parsits caracteritzats per la presncia d'una probscide evaginable recoberta d'espines. Presenta cicles biolgics molt complexos, que impliquen diversos hostes intermitjos, inclosos invertebrats, peixos, amfibis, aus i mamfers. S'han descrit unes 1150 espcies.

 Morfolofia i fisiologia .

 Digesti .
Els acantocfals no tenen boca per ingerir aliment, caracterstica compartida amb els cestodes com les tenies. Per aix absorbeixen els nutrients ja digerits per l'hoste a travs del tegument corporal, molt fi, fet que simplifica enormement l'aparell digestiu.

 Dimensions .
Les dimensions d'aquests animals sn molt diverses, des de formes de pocs millimetres fins a longituds de fins a 650 mm, com Gigantorhynchus gigas.

 Filognia .
El segent cladograma, adaptat de , mostra les afinitats dels acantocfals:

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135901" title="Anllid" nonfiltered="422" processed="414" dbindex="55472">

Els anllids (Annelida) constitueixen un gran flum d'animals invertebrats protstoms d'aspecte vermiforme i cos segmentat en anells.

Viuen en el medi aqutic o terrestre. Sn de mida petita amb un cos allargat, cilndric i tou. S'alimenten de matria orgnica.

Presenten un cos dividit en anells. Algunes espcies tenen quetes (fillaments rgids) que utilitzen per desplaar-se.
Tenen la boca situada al principi, ulls simples i altres receptors sensitius al seu voltant.

La majoria viuen en galeries que fan ells mateixos i alguns sn parsits d'altres animals.

Es desplacen mitjanant moviments ondulatoris del cos o mitjanant les quetes.

Comunament se solen unir a diversos grups d'invertebrats sota el nom de cucs. Existeixen similituds entre aquests flums de cucs, com la presncia d'una musculatura molt desenvolupada que els permet el desplaament.

 Classificaci .
 Poliquets (Polychaeta). s el grup ms gran dels anllids i la majoria sn marins. En general tots els segments sn iguals, cadascun amb un parell de parpodes. Els parpodes sn utilitzats per a nedar, excavar i en la respiraci;
 Oligoquets (Oligochaeta). Inclou els megadrils (cucs de terra), que sn aqutics i terrestres, i les famlies microdile com els tubificides, que tamb inclouen molts membres marins. Presenten cliteli.
 Hirudinis (Hirudinea). Inclou els parsits externs xucladors de sang (sangoneres) i depredadors de petits invertebrats i d'altres anllids. De la mateixa manera que els oligoquets presenten cliteli.

Referncies.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135916" title="Gorno-Altaisk" nonfiltered="423" processed="415" dbindex="55474">

Gorno-Altaisk (rus       -        ) s la capital de la Repblica de l'Altai, Rssia. Est situada 3,641 km a l'est de Moscou. Poblaci: 53,538 (cens rus (2002)).

s la nica ciutat de la repblica i es troba a la vall de Mayma als peus de les Muntanyes d'Altai. Els missioners ortodoxos russos arriabren a la vall el 1830 i s'establiren vora l'assentam ent d' Ulala, que aleshores hi vivien 19 famlies indgenes i tres famlies russes. L'any segent Ulala fou escollida per a construir la primera esglsia ortodoxa a la zona.

Quan fou creada la Regi Autnoma Oyrot el 1922, Ulala n'esdev la capital. El 1928 la vila assol estatut de cituat i el 1932 canvi el nom a Oyrot-Tura. Tanmateix, el 1948 les autoritats decidiren que les tribus indgenes de la zona no tenien el nom d'oyrats, i el nom de la regi canvi al de Districte Autnom Gorno-Altai (i.e. districte autnom d'Altai Muntanyenc), i aquest fou el nom per a la capital.

Gorno-Altaisk t alguna indstria, un aeroport, un teatre una universitat i un museu regional. s a 96 km de l'estaci de ferrocarril de Biysk.  






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135917" title="La Canyada (desambiguaci)" nonfiltered="424" processed="416" dbindex="55475">

Geografia:
la Canyada, tamb conegut com la Canyada de Biar, municipi de l'Alt Vinalop.
la Canyada, nucli de poblaci del municipi de Paterna, a l'Horta Oest.
la Canyada de l'Alenya, nucli de poblaci del municipi de Favanella, al Carxe.
la Canyada de Beric, municipi del Baix Arag, tradicionalment considerat del Matarranya.
la Canyada del Fenollar, nucli de poblaci del municipi d'Agost, a l'Alacant.
la Canyada del Trigo, nucli de poblaci del municipi de Jumella, al Carxe.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135919" title="Baronia de Torr" nonfiltered="425" processed="417" dbindex="55476">
La baronia de Torr va ser creada l any 1706 per atorgament del ttol de Bar per part de l Arxiduc Carles a Argimon Torr, comerciant d aiguardents i mercader de Cabanelles, en reconeixement a la feina realitzada per aquest a la causa austriacista a les comarques gironines, ja que va finanar amb els seus diners bona part de les partides austriacistes de la zona. La creaci d aquesta baronia no va anar acompanyada de la cessi de cap domini jurisdiccional, ja que noms va ser un ttol nobiliari atorgat a un prohom de la causa del pretendent a la corona hispnica.

Amb la desfeta catalana de l any 1714 la Baronia de Torr fou abolida per les noves autoritats filipistes, la Junta Superior de Gobierno y Justicia, bona part de les terres dels Torr van ser confiscades, tot i que aquest havia fugit a la Cort de Viena amb els seus.

L any 1718 el segon fill d Argimon Torr, Joan Francesc Torr, es va unir a les tropes de Pere Joan Barcel El Carrasclet, participant a les accions de l exrcit d aquest a les comarques del Priorat, el Camp de Tarragona, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Finalitzades les hostilitats l any 1720, va tornar a servir als exrcits imperials, arribant a tenir el grau de capit.

Amb la signatura dels tractats de pau entre l'arxiduc Carles i Felip V de l any 1726, es van reconixer tots els ttols atorgats per l'arxiduc en el perode que fou reconegut com a rei per les Corts catalanes de 1706 i es va decidir retornar tots els bns confiscats als defensors de la causa austriacista, recuperant els Torr la condici nobiliria i llurs dominis. Tant Argimon Torr com el seu fill Joan Francesc van restar a Viena, on varen traspassar, per s que torn al Principat en Lluci Torr, en condici d hereu, reprenent el negoci familiar d aiguardents. 

El ttol de Bar de Torr es va anar transmetent de generaci en generaci dins la famlia Torr. Tot i mantenir diversos negocis, a part dels aiguardents que van ser abandonats arran de la filloxera, els Torr mai no han abandonat la casa pairal de Can Torr a Cabanelles. 

L actual Bar de Torr, el nov en la successi de la nissaga, s Francesc Llorens i Torr.

Bibliografia.

 AAVV, Arxiu Histric de Protocols de Barcelona, Collegi de Notaris, Barcelona, 1978.
 A. de Fluvi, Origen i Escuts de Cognoms Catalans, Diari Avui, Barcelona, 1989-90.
 Tremoleda, J., La Garrotxa d'Empord, Llad - Cabanelles, Diputaci de Girona, Girona, 2003.
 A. Alcoberro, L'exili austriacista, 1713 - 1747, Fundaci Noguera, Barcelona, 2002.

Vegeu tamb.

 Guerra de Successi Espanyola;
 Cabanelles;

Enllaos externs.

Pgina web de l'Ajuntament de Cabanelles;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135921" title="Golden Cup" nonfiltered="426" processed="418" dbindex="55477">
La Golden Cup s una competici internacional d'hoquei patins amistosa organitzada pel Blanes Hoquei Club que compta amb el reconeixement del Comit Internacional d'Hoquei sobre patins (CIRH). Aquest reconeixement com a competici internacional per part del CIRH implica que la reglamentaci segueix els cnons internacionals oficials. Hi participen les principals seleccions mundials de l'esport aix com el club organitzador. Es disputa des de l'any 2004, i en algunes edicions ha adoptat el nom de Grup Tarradellas Cup o Tarradellas Cup.

 Historial .
 Categoria masculina .


 Categoria femenina .


Palmars.
 Categoria masculina .


 Categoria femenina .


 Enllaos externs .
Enlla a la federaci catalana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135924" title="Febe (satllit)" nonfiltered="427" processed="419" dbindex="55478">


Febe (Saturn IX) s un satllit de Saturn. Fou descobert per l'astrnom nord-americ William Pickering el 1898. T un dimetre de 220 quilmetres. La seva distncia a la superfcie de Saturn s de 12.954.000 km i la seva massa s de 4,010+18 kg. Posseeix una inclinaci orbital de 175,3. Reflecteix noms el 6% de la llum solar que rep. Triga nou hores en completar una rotaci sobre el seu eix.

Orbita sobre Saturn en uns 18 mesos (550,4 dies) en direcci contrria a la de la resta de satllits, en un pla ms proper a l'eclptica que el pla equatorial de Saturn.

El Voyager 2 va trobar que Febe s bastant vermell, i possiblement s un asteroide capturat amb una composici sense modificar des del moment en qu es va formar a l'exterior del Sistema Solar. T forma rugosa i esfrica. Tamb s'assembla a la classe comuna d'asteroides foscos carbonosos qumicament molt primitius i es pensa que la seva estructura est composta per slids originats fora del Sistema Solar, en el suposat nvol de gas i pols a partir de la qual naixerien els altres planetes.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135925" title="Albudeite" nonfiltered="428" processed="420" dbindex="55479">


Albudeite s un municipi de la Regi de Mrcia. Limita a l'oest amb Mula i al nord amb Campos del Ro.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135927" title="Los Alczares" nonfiltered="429" processed="421" dbindex="55480">


Los Alczares s un municipi de la Regi de Mrcia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135929" title="Aledo" nonfiltered="430" processed="422" dbindex="55481">


Aledo s un municipi de la Regi de Mrcia. Limita al nord amb Totana i a l'est amb Llorca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135933" title="Plymouth Barracuda" nonfiltered="431" processed="423" dbindex="55482">

El Plymouth Barracuda o 'Cuda va ser un compact/mid-size de 2 portes fabricat per Plymouth durant els anys 1964 a 1974. El 'Cuda usa la plataforma "Chrysler A", usada en el Dodge Dart. Es considera el primer pony car perqu va sortir 2 setmanes abans del Ford Mustang, encara que s'atribueix aquest ttol al Mustang per la seva popularitat.

 Primera generaci (1964-1966) .

La primera generaci del Barracuda de disseny tipus fastback va popularitzar-se per l'enorme vidre posterior que portava. Els motors que equipava eren els mateixos que el Plymouth Valiant equipava: Els "slant 6" de 2.8L (170 in) de 101 cv i 3.7L (225 in) de 145 cv, i un 4.5L (273 in) V8 de 180 cv, aquests dos ltims com a opci.

Posteriorment el 2.8L va ser suprimit, deixant el 3.7L (225 in) i el 4.5L (273 in) com a niques opcions mecniques.

Al 1965 s'introdueixen novetats com el V8 4.5L (273 in) Commando de 235 cv amb un carburador de qudruple cos i una actualitzaci en les suspensions, rodes, pneumtics i un tacmetre.

Al 1966 el Barracuda rep un nou disseny posterior i un restyling al interior, fent-lo fcilment distingible de les versions del 1964 i 1965. L'emblema roig i blau "V" de Valiant se substitueix per un emblema on surt el peix Barracuda. Altres, com un para-xocs redissenyats i una graella frontal nova que li dona un aspecte ms agressiu.

Alguns colleccionistes consideren el Barracuda del 1966 com a un model nic, una rara-avis.

El Barracuda influenciar a d'altres models, per exemple, el Sunbeam Rapier fastback coup de 1967 es una emulaci del Barracuda del 1964-1966.

 Segona generaci (1967-1969) .

El model del 1967 segueix usant la mateixa plataforma "Chrysler A", per redissenyada completament. A ms del fastback, apareix una versi descapotable (convertible) i una altra notchback, coup de 2 portes. Per diferenciar les diferents versions del Barracuda durant aquesta segona generaci, cal fixar-se en el disseny dels intermitents laterals: El model de 1967 no en t, el de 1968 t uns de petits de mida circular i el de 1969 els t de forma ms rectangular.

Degut a que el grup de pony cars estava en ala, Plymouth va comenar a revisar les opcions mecniques del Barracuda, que venien a ser les del Plymouth Road Runner que no pas les del Valiant que fins ara havia usat. El motor base era el 3.7L (225 in), per en opci havia el V8 4.5L (273 in) de carburador de doble cos i 180 cv, el Commando de 235 cv amb un carburador de qudruple cos i per ltim, el V8 6.3L (383 in) Motor Chrysler B 383. Per al 1968 un V8 5.2L (318 in) (substitueix a l'anterior V8 4.5L) i un V8 5.6L (340 in) amb carburador de qudruple cos i finalment un V8 7.2L (440 in) Motor Chrysler RB 440 disponible al 1969. Va haver una edici limitada de 50 Super-Stock, no homologats per circular, amb motor Hemi (i tamb 50 Darts) construts al 1968 per les drag racing.

 Tercera generaci (1970-1974) .


En aquesta generaci s'estrena el nom de Cuda, que s'usava per etiquetar la versi d'altes prestacions del Barracuda. Es suprimeix la versi fastback per es mant el coup de 2 portes i el descapotable. El disseny del cotxe es ms agressiu, degut a la influncia del Chevrolet Camaro i sobretot perqu estrena un nou xasss, derivat del "Chrysler B": La Chrysler E, que comparteix amb el Dodge Challenger encara que aquest Dodge tenia la batalla lleugerament ms llarga que la del Plymouth. Aquest nou xasss tenia major espai per installar motors de major cubicatge com el 7.0L (426 in ) motor Hemi.

Amb el V8 7.2L (440 in) Motor Chrysler RB 440 i el motor Hemi les prestacions del 'Cuda van esdevenir llegendries. El quart de milla el recorrien en 13,7s @ 103 mph (165,7 Km/h) i 13,4s @ 108 mph (173,8 Km/h). Aquests motors eren fcilment modificables per baixar els temps a 12s.

Per al 1971 els Barracuda van canviar lleugerament alguns detalls. Mecnicament el 7.2L (440 in) passa a tenir un carburador de sxtuple cos, el 7.0L Hemi es mant, i el Barracuda descapotable amb motor Hemi passa a considerar-se com un dels cotxes mes desitjats pels colleccionistes d'autombils.

Els Barracuda de 1970 i 1971 es van oferir 2 opcions: el cap "shaker" i el "Spicer Dana 60". El primer era disponible per als motors 5.6L (340 in), 6.3L (383 in), 7.2L (440 in) de carburador de qudruple i sxtuple cos i el 7.0L (426 in) Hemi; per al segon, noms la versi amb caixa manual del 7.2L (440 in) sxtuple i el 7.0L (426 in) Hemi; per aquests existia l'opci de caixa automtica.

Desprs d'un petit restyling amb el frontal i les llums posteriors, el Barracuda de 1972 es mantindr igual fins al 1974. Per, com els altres pony cars, el Barracuda va anar disminut la potncia degut a les estrictes lleis d'emissions. Al 1972 el 5.6L (340 in) de carburador de qudruple cos va ser la opci ms potent. Un 5.8L (360 in) va estar disponible fins al 1974. Les noves normes sobre seguretat van obligar a modificar el disseny del Barracuda del 1973 i 1974, per la crisi del petroli va provocar el final de la producci del Barracuda.

Malgrat que avui dia la tercera generaci del Barracuda sigui preuada pels colleccionistes es cert que el Barracuda no va tenir l'xit que van tenir els productes de Ford i General Motors.

 Cultura popular .

Aparicions en pellcules

 A The Wraith, Skank i Gutterboy conduen un Barracuda del 1966.
 A Highwaymen, Jim Caviezel condua un Barracuda del 1968.
 A Phantasm (film), Jody condueix un Barracuda coup de color negre del 1971.
 A Phantasm III, Reggie t un Barracuda descapotable de color negre del 1970.
 A Harry Barrington, el dibuix animat.
 A Cars, Snot Rod es un 'Cuda modificat de color taronja del 1970.
 A Gone In 60 Seconds, El cotxe "Shannon" n 37, es un 1971 Hemicuda.

Aparicions televisives

 Nash Bridges (1996-2001): 5 Barracudas del 1970, 1971 i un 1973 amb aspecte de Hemicuda descapotables .
 Megas XLR (2004-2005): Un Barracuda descapotable de color vermell va ser usat per Coop.
 Brady Bunch (1971-1972): Un Barracuda descapotable de color blau cel va ser el cotxe de Mike Brady.
The Doris Day Show: Doris podria estar conduint un Barracuda descapotable de color vermell prpura tenyit amb marr.
 Mannix (1970-1972): Un Barracuda descapotable.

Aparicions en videojocs

 Al Gran Turismo 2, un Plymouth Barracuda pot ser comprat i condut.
 Al Gran Turismo 4, un Plymouth Barracuda pot ser comprat.
 Al Interstate '76, un Barracuda de color negre-taronja es condut pel protagonista, Groove Champion. Se'l anomena "Picard Piranha" al joc.
 Al Need for Speed: Carbon, un Plymouth Barracuda pot ser condut i modificat.
 Al Need for Speed: High Stakes, un Plymouth Barracuda de 1970 pot ser descarregat de NFSCars i afegir-se al joc.

 Enllaos externs .

 http://www.allpar.com/model/cuda.html (en angls);
 http://www.stockmopar.com/plymouth-barracuda.html (en angls);
 http://www.musclecarfacts.com/mcf/plymouth-barracuda/barracuda.asp (en angls);
 http://www.networksplus.net/standingwater/CWR/CudaWR.html (en angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135935" title="Galla Placdia" nonfiltered="432" processed="424" dbindex="55483">

Aelia Galla Placdia fou una princesa romana, filla de l emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gala. Era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi. Fou coneguda com Placdia o Galla Placdia (o Gala Placdia) i tambe com Galla Plcida (Gala Plcida).

Joventut.

Galla va nixer vers l any 389 (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangu a Roma amb la seva tia Constncia, filla de l emperador Constanci II i esposa de l emperador Graci. El 408 era a Roma i fou acusada de participar a la mort de Serena, vdua d'Estilic, acusada de mantenir correspondncia amb el visigot Alaric que assetjava la ciutat, pel que cal suposar que si va tenir aquesta influencia el seu naixement hauria estat ms proper al 388 que al 393.

Quan els visigots d Alaric I saquejaren Roma l agost del 410, va ser presa com a hostatge encara que tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat Atalf. El patrici Constanci (desprs emperador Constanci III) va demanar el seu alliberament (era el seu germanastre) potser per demanar-la en matrimoni per el nou rei visigot va eludir la demanda  i el gener del 414 es cas ell mateix amb Placdia, segons Jornandes a Forum Livii prop de Ravenna i segons Olimpidor de Tebes i Idaci a Narbona; desprs de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Atalf va mirar d'establir una aliana amb Honori per no se'n va sortir per l'oposici de Constanci.

Amb Atalf, Galla Pacdia tingu un fill, Teodosi, que mor al cap d uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys desprs el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la Baslica de Sant Pere, a Roma. Desprs de l assassinat del seu marit (415), a les seves darreres voluntat el rei visigot encarregava al seu germ de restaurar a Placdia a Honori, per els conflictes interns entre els visigots van impedir aquesta devoluci immediatament, i no fou fins desprs del regnat breu de Sigeric que el segent rei Walia la va retornar (416) a Honori  a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar el 1 de gener del 417, contra l seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingu una filla (Justa Grata Honria) i un fill (el futur Valentini III nascut el 419). 

Honori va declarar august a Constanci (III) (420), Placdia va rebre el ttol d'augusta, i el jove Valentini va rebre el ttol de "Nobilissimus" equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el 421, noms mig any desprs de ser proclamat august. Primer i va haver una molt bona relaci entre Honori i Placdia per desprs va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascun van provocar tumults a Ravenna on els soldats gots afavorien a la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivncia amb els visigots

Finalment Placdia i el seu fill van haver de fugir (423) cap a Constantinoble on regnava Teodosi II. La mort d'Honori i la usurpaci de Joan, van decidir a Teodosi a ajudar a Placdia, a la que va autoritzar a reassumir el ttol d'augusta i a Valentini el de nobilissimus, i foren enviats a Itlia (424) amb un fort exrcit dirigit per Ardaburi, spar i Candidi. Joan fou capturat i executat i Valentini fou declarat august (octubre del 425) quedant el govern d'Occident en mans de la seva mare, ja que era molt jove.

Maduresa.

En el seu govern (regncia) es va mostrar intolerant amb les sectes religiosos, als membres de les quals va expulsar, aix com als astrlegs; els jueus foren excloses dels oficis pblics. L'imperi va ser aviat objecte de les disputes entre Aeci i Bonifaci.  El 437 es va retirar a la vida privada i es dedic a obres religioses. 

A la primavera del 450, la filla de Galla, Justa Grata Honria, envi una carta a tila demanant-li ajut per evitar el seu casament amb un senador, al qual intentava obligar-la la famlia imperial; aix don a tila, que es dirigia a Constantinoble, una excusa per desviar-se i marxar sobre Itlia. El darrer acte pblic important de Galla consist en convncer el seu fill de qu condemns Honria a l exili, en comptes de fer-la matar.

Mort i llegat.

El novembre del 450 Galla mor a Roma, de mort natural. Durant tota la seva vida va ser una catlica devota, i en els seus darrers anys va fer construir dues basliques a Ravenna: la de Sant Joan Baptista i la de la Santa Creu. De la segona noms en resta l oratori de Sant Lloren, conegut com a mausoleu de Galla Placdia, que el 1996 fou inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; aqu s on reposen les seves restes, junt amb les del seu germ Honori i les del seu esps Constanci III. A Roma finalitz la baslica de Sant Joan del Later.

El music catal Jaume Pahissa li dedic l pera Galla Placdia (1913).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135938" title="Galla" nonfiltered="433" processed="425" dbindex="55484">


Onomstica:
Galla (emperadriu) o Gala, emperadriu, esposa de Teodosi I el Gran. ;
Galla Plcida (Gala Plcida) o Galla Placdia (Gala Placdia), filla de Galla i Teodosi I;

Idioma: ;
Galla o oromo;

Vegeu tamb.
Gala;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135940" title="Aromanesos" nonfiltered="434" processed="426" dbindex="55485">


Aromanesos (tamb dits: Arumanesos o Macedo-Romanesos; en aromans s'anomenen Arumni, Armni, R m ni, Rumni o Aromni) sn un poble que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grcia, Albnia, la Repblica de Macednia i Bulgria, aix com a una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja). Sn el segon grup de Valacs ms nombrs dels actuals romanesos.

Parlen l'aromans, una llengua romnica relacionada amb el romans, sovint classificada com a dialecte seu. Donat que les dues llenges provenen del llat, els historiadors creuen que el vincle lingstic amb Romania es va interrompre entre el segle VII i el segle IX, quan el Proto-romans ja era format.

Noms i classificaci.

El nom Arm n - EN Aromans, com el de romans, deriva directament del llat  ("rom") amb alguns canvis fontics. Afegir "a" davant de certes paraules que comencen amb una consonant s una caracterstica de l aromans. A Albnia, la forma ms comuna s r m ni.

Anomenats segons l'rea geogrfica, els aromanesos s'agrupen en nombroses "branques": "Pindians" (concentrats al voltant de les Muntanyes Pindos al sud-oest de la Repblica de Macednia, nord de l Epir, i oest de Tesslia), "Gramustians" (de Muntanyes Gramos, concentrats a l oest de la Macednia grega i l'Epir Septentrional), "Muzaquiars" (de Muzquia) i "Farserots" (de Farsala, concentrats al  sud de l'Epir, a Etlia-Acarnnia, rea coneguda en l edat mitjana com a Petita Valquia). Els tres primers grups s anomenaven Armni, mentre que els farserots (amb un dialecte diferenciat) s'anomenaven Rr m ni. Tots tres eren coneguts com a Vlahi en grec. Valacs fou un terme usat en els Balcans medievals, com un exnim per a tot els pobles romnics de la regi, per avui dia s usat habitualment noms per als aromanesos i Meglenites; els Romanesos noms sn anomenats valacs segons el context histric. Val a dir que el terme valac tamb vol dir "bandit" o "rebel" en historiografia medieval. 

Els gramustians i pindians sn coneguts a Grcia com a kutsovalacs que vol dir "valacs coixos". Un altre nom usat per a referir-se als aromanesos (principalment als pasos eslaus com Srbia i Bulgria) s "tsintsar", que deriva de la manera que els aromanesos diuen la paraula 'cinc': "cinci". Alguns valacs sn anomenats "arvanitoblachoi", que vol dir albanesos parlants de valac, referit com a segona llengua, albans en comptes de grec. Els albanesos tamb els diuen "chobans" (del turc oban que vol dir pastor), paraula usada per a referir-se a ells en grec ("chobani" "         ").

Orgens.



Hia ha moltes teories sobre els origens dels aromanesos. A Grcia, afirmen que sn descendents de la poblaci local que fou llatinitzada immediatament deseprs de la conquesta romana de Grcia, o mes tard, durant els primers segles de l'Imperi Bizant quan el llat encara era la llengua oficial. Congrriament, a Romania es consideren descendents dels colonitzadors dacis llatinitzsats que emigraren cap al sud.

En total, les principals teories sobre l'origen dels aromanesos sn:
Descendents d'antics tracis i/o illiris;

o
Els descendents de colons i soldats romans, que rebien terres de conreu com a pagament pels seus serveis.

o
Grecs llatinitzats;

Tanmateix, el que s clar que fins els segles VII-IX, romanesos i aromanesos parlaven la mateixa variant de llat vulgar, sovint conegut com a proto-romans.

Histria.


A l edat mitjana, els aromanesos crearen estats semi-autnoms al territori de la moderna Grcia, com la Gran Valquia o Petita Valquia.

Els aromanesos jugaren un paper important en les guerres d independncia de diversos pasos dels Balcans : Bulgria, Albnia i Grcia, contra l  Imperi Otom.

El 1941, desprs de l ocupaci de Grcia pel Tercer Reich, alguns nacionalistes aromanesos crearen un estat valac autnom sota control de la Itlia feixista: el Principat de Pindos.

Cultura.
Cultura tradicional.

Vegeu tamb:
 Caloian;
 Llista d'Aromanesos;

Els aromanesos avui.
A Grcia.

A Grcia, els aromanesos no sn considerats pas una minoria tnica sin que sn considerats com a "grecs de parla llatina" (i.e. Grecs que parlen una llengua romnica), mentre que els macedonis eslavfons i blgars sn anomenats "grecs eslavfons" (i.e. Grecs que parlen una llengua eslava, o els Arvanites que sn considerats "grecs albanfons" (i.e. Grecs que parlen albans), sense que  cap d ells expressi identitat nacional no grega. Generalment, l s de les llenges minoritries ha estat desaconsellat, encara que recentment s han fet alguns esforos des de la presidncia grega per a preservar llenges amenaades (incls l aromans).

s difcil d estimar el nombre exacte d aromanesos a cusa de la seva naturalesa elusiva i a mltiples factors, referents principalment a la llengua  (veure Crisi d'identitat). Les estimacions sobre el seu nombre a Grcia estan entre 250,000 i 700,000.

La majoria dela poblaci aromanesa viu al nord de Grcia, en comunitats rurals disperses. Les principals rees habitades sn les Muntanyes de Pindos, Meglan, al voltant del llac Prespa, i les muntanyes d Olimp i Vermi.

A Albnia.
La segona comunitat aromanesa ms important viu a Albnia, i sn entre 100,000 i 200,000 persones. Hi ha hagut alguns intents tmids d educar-los en la seva llengua nadiua a la vila de   Divjaka. Els aromanesos, sota el nom de "valacs", sn una minoria nacional reconeguda en la constituci albanesa.

En els darrers anys sembla que hi ha hagut un renaixement de la poltica de suport i promoci de les escoles en romans entre els valacs d Albnia . Segons deien recentment article en diaris romanesos, les escoles primries i secundries romaneses a la ciutat albanesa de Divjaka on els nens valacs rebien classes en aromans i romans amb subvencions del govern romans.  L nica esglsia en llengua romanesa a Albnia, la 'Schimbarea la fata' de Kor (Curceaua en aromans) tamb va rebre 2 bilions de lei del govern romans. Molts dels aromanesos d Albnia han emigrat a Grcia com a homogeneis, des que han estat considerats com a membres de la minoria grega a Albnia.

A la Repblica de Macednia.
Segons les dades oficials (cens de 2002), hi ha 9,695 aromanesos o valacs com sn anomenats oficialment a la Repblica de Macednia, encara que segons altres fonts, el seu nombre podria augmentar a 20,000 o fins a 100.000 segons llurs associacions i altres estimacions. Els aromanesos sn reconeguts com a minoria tnica, i hi sn representats com a tals al parlament, i gaudeixen de drets tnics, lingstics, culturals i religiosos, aix com el dret a rebre educaci en la seva llengua.

Tamb han rebut suport financer del govern romans, i el reconeixement de la independncia de al Repblica de Macednia ha estat condicionada a l extensi dels drets com a minoria als aromanesos.

A Bulgria.
A Bulgria la majoria dels aromanesos sn concentrats a la regi sud-oriental de Sofia, a la regi anomenada Pirin, que form part de l Imperi Otom fins el 1913. Desprs de 1913, s hi va dur a terme una massiva campanya de bulgaritzaci sota els auspicis del govern blgar. Per aquesta ra, molts d ells marxaren a la Dobrudja Meridional, aleshores part del Regne de Romania pel Tractat de Bucarest de 1913, i desprs de la reinclusi en Bulgria pel Tractat de Craiova de 1940, marxaren a Dobrudja Septentrional. Un altre grup marx cap al nord de Grcia. Avui dia, el grup ms gran d aromanesos de Bulgria es troba al sud, a la zona muntanyosa al voltant de Peshtera. Endems dels aromanesos, a la part nord, Bulgria tamb t una latra minoria romanesa, al llarg del Danubi, de Vidin a Ruse. A la frontera amb Srbia, hi havia altres grups de valacs (veure Valacs de Srbia), que parlen una llengua idntica al romans modern, tot i que prefereixen ser anomenats "valacs".

Desprs de la caiguda del comunisme en 1989, aromanesos, romanesos i valacs han dut a terme iniciatives per a organitzar-se sota una associaci comuna.

Segons el cens oficial de 1926, hi havia: 69.080 romanesos, 5.324 aromanesos, 3.777 Cutzovalacs, i 1.551 "Tsintsars".

Segons el cens del 2001, hi ha 10,566 valacs (aromanesos) i 1,088 romanesos a Bulgria .

A Romania.

Des de l edat mitjana, degut a l ocupaci turca i la destrucci de llurs ciutats com  Moscopolis, molts aromanesos abandonaren la seva llar als Balcans per a assentar-se als principats romanesos de Valquia i Moldvia, on s hi parlava una llengua semblant i mantenien un cert grau d autonomia dels turcs. Aquests aromanesos foren poc a poc assimilats entre la poblaci romanesa. 

El 1925, 47 anys desprs que la Dobrudja fos incorporada a Romania, el rei Carol II de Romania don als aromanesos terra i privilegis per a assentar-se a la regi, per tal d assolir-hi una majoria de valacoparlants en una regi habitada principalment per blgars, cosa que signific una important migraci d aromanesos a Romania. Avui, el 25% de la poblaci de la regi s descendent d immigrants aromanesos de Grcia (especialment de Tesslia i Macednia Central. 

Actualment hi ha entre 25,000 i 50,000 aromanesos a Romania, la majoria d ells concentrats a Dobrudja, encara que les associacions d aromanesos afirmen que la poblaci d ascendncia aromanesa a Romania s de 250,000. Donat la seva semblana cultural als altres romanesos, la majoria d ells no es considera membre d una minoria tnica distinta, sin membres d una minoria cultural. Recentment, hi ha hagut un moviment creixent a Romania, format per advocats romanesos i aromanesos, per a reconixer els aromanesos ms com a grup cultural separat que no pas com a grup tnic, i extendre ls els drets de les altres minories de Romania, com l educaci en llengua materna i representants al parlament.  

A Srbia.

Hi ha uns 15,000 aromanesos a Srbia. La majoria dels aromanesos de Srbia no parlen aromans.

Dispora.
Excepte als pasos balcnics, hi ha comunitats d'aromanesos emigrats que viuen als Estats Units, Canad, Frana i Alemanya. 

A Alemanya, a Freiburg, hi t la seu una de les ms importants organitzacions aromaneses, la Uni per la Cultura i la Llengua dels Aromanesos, i una de les llibreries ms grans en aromans. 

Als Estats Units, La Societat F r  rotul, s una de les ms antigues i conegudes associacions d'aromanesos, fundada el 1903 per Nicolae Cican, un aromans d'Albnia.

A Frana, els aromanesos sn agrupats en l'associaci Tr Armnami.

Referncies i notes al peu.
Inline



General
 Adina Berciu Dr ghicescu   "Romnii din Balcani : cultur   i spiritualitate. Sf. Sec. XIX-nceputul sec. XX"; Ed. Globus, Bucure ti 1996;
 Theodor Capidan, "Macedoromnii-Etnografie, Istorie, Limb "; Bucure ti 1942;
 George Murnu - "The History of Romanians of Pindus - Great Wallachia" (1913, re-editat en 1984 per N.  erban-Tanasoca);

Lectures.
 Capidan, Theodor (1932) Aromnii. Dialectul aromn, Academia Romna;
 Friedman, Victor A., "The Vlah Minority in Macedonia: Language, Identity, Dialectology, and Standardization" a Selected Papers in Slavic, Balkan, and Balkan Studies, ed. Juhani Nuoluoto, Martii Leiwo, Jussi Halla-aho. Slavica Helsingiensa 21. University of Helsinki, 2001. online;
 Koukoudis, Asterios I. - The Vlachs: Metropolis and Diaspora, ISBN 960-7760-86-7;
 Baldaci - "The Romanians of Albania"(1924);
 Ioan Caragiani - "Historical studies about the Romanians of the Balkan Peninsula" (1891, re-edited in 1941), * Apostol Margarit - "Etudes historiques sur les Valaques du Pinde" - Constantinople (1880) and "Les Grecs, * Les Valaques, et les Albanais de l'Empire Ottoman" - Bruxelles (1886);
 V. Papacostea - "Aromanian Documents" (1860 - 1870);
 Epaminonda Balamace - "How were established the first Romanian schools of Albania" (1922);
 George Zuca - "Study on the economy of the Aromanians of Pindus" (1906);
 P. Papahagi - "Aromanian Speeches" (1905) and "The popular literature of the Aromanians " - (1900) - Vol. I & II); ;
 Tache Papahagi - "The Lexicon of the Aromanian Dialect" (1963, revised in 1974), "Images d'ethnographie roumaine et aroumaine" (3 vols.) - Bucharest 1928-1934);
 Valeriu Papahagi - "The Aromanians of Moschopole" (1935); ;
 Th. Capidan - "The Farseroti - Linguistical study on the Romanians of Albania" (1935), "The Nomadic Romanians" Cluj (1926), "The Megleno-Romanians - Their history and speech" (vol. I) and "Their popular literature" (vol. II) - Bucharest 1925 - 1928); ;
 G. Papacostea-Goga - "Macedo-Romanian awakening" (1924);
 N. Zdrulla - "The movements of the Aromanians of Pindus" (1922);
 V. Diamandi-Aminceanu: "The Romanians of the Balkan peninsula" - Bucharest 1938;
 D. Caracosta - "Miorita la Aromani/Pastoral Ballades of the Aromanians   1927;
 Matilda Caragiu-Marioteanu - "Glota und Ethos der Aromunen" (1971); ;
 A. N. Haciu - "The Aromanians - Comerce, Arts, Expansion, Civilization" - Putna (1936); ;
 C. Noe - "Les Roumains Koutzo-Valaques" - Bucharest (1913);
 N. Saramandu - "Le parler Aromun" - Bucharest (1979); ;
 P. N. Vaidomir - "Contributii la istoria Romanilor sud Dunareni" - Medias (1943);
 N. Batzaria - "Istoricul fundarii orasului Crusova" - (1904), Marcu Beza - "Paper on Rumanian People" (London - 1920);
 H. Candroveanu - "Caleidoscop Aroman" (1999);
 C. Burileanu - "Visiting the Romanians of Albania";
 Ioan Arginteanu - "The History of the Macedo-Romanians" (1904); ;
 N. Densusianu et F. Dame - "Les Roumains du Sud. Macedoine. Epirus. Thessaly" - Paris (1877), E.M. Picot - "Les roumains de la Macedoine" - Paris (1875);
 O. Randi -"Il fenomeno degli Aromuni" - Zara (1939);
 A. Rubin - "Les Roumains de Macedoine" (1913);
 B. Stuart - "The Vlakhs of Mount Pindus" - London (1868);
 R. Suster - "I Romeni del Pindo" - Roma (1930); ;
 Xenopol - "Une enigme historique: Les Roumains au Moyen Age" Paris 1885;
 Tereza Stratilesco - "From Carpathian to Pindus" - Boston (1907, re-printed 1981);

Enllaos externs.
 Bana Armneasc, diari aromans;
 Tr Armnami.org - Associaci dels Aromanesos Francesos;
 Associaci Folklrica de Vlahs (Armani) a Veria;
 vlachophiles.net: Aromanesos - Les tribus perdudes;
 La petita cantonada valaca;
 Guerrers llops: dacis i valacs;
 La connexi valaca i altrs reflexions d'histria romana;
 Studies on the Vlachs per Asterios Koukoudis;
 farsarotul.org: La Societat Farsarotul;
 La petita cantonada valaca;
Assentaments aromanesos a comenament del segle XX (mapa);
Tis ta munte - can aromanesa-farserot de  Dobrudja;
Escolta la rdio en aromans amb suport del govern romans a Radio Romania Interantional - la secci aromanesa;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135941" title="Josep Vicent Bguena i Soler" nonfiltered="435" processed="427" dbindex="55486">
Josep Vicent Bguena i Soler (Valncia,  1908 - 1995), compositor i musicleg.

 Biografia .
Estudi amb Josep Iturbi i Francisco Tito . La seva vida posterior, deslligada professionalment de la msica (treball com a administratiu de la Diputaci Provincial de Valncia) el permet de fer una obra independent de les capelletes musicals ms corrents de la seva poca.

Compongu obres per a diversos instruments solistes (arpa, flauta, guitarra, orgue, piano, viol), per a trio i quartet de corda i per a orquestra; la seva Simfonia per a orquestra va ser seleccionada el 1965 per a la collecci d'obres destinades a la biblioteca del conservatori de Santa Ceclia a Roma. Tamb fou autor de tres poemes orquestrals, msiques per a ballet, per a cor sol i per a cor i orquestra, quatre lieder i una missa. 

En el camp de la musicologia, ha escrit un llibre i articles de teoria de la msica. En els anys 50 i 60 (pel cap baix) era membre de l'Instituto Valenciano de Musicologa y Folklore del CSIC, i secretari de la revista Cuadernos de msica folklrica valenciana de la instituci. Des del 1969 fou acadmic numerari de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia.

Recopil canons i danses del folklore valenci (d'Albaida, Blgida, Adzaneta, Font de la Figuera, Oliva, Algemes, Silla, Xelva, Aiora, Sueca, Valncia). Public treballs de musicologia i folklore i exerc la crtica musical a a la rdio La Voz de Valencia (almenys, en el perode  1977-1978). Alguns  dels seus deixebles foren Francesc i Artur Llcer Pla , Antonio Fornet Martnez de Pisn  i Emilio Calandn Hernndez .

 Obres .
 Albor, per a orgue;
 Andante ornamentado, per a flauta;
 Arrullos, per a arpa;
 Coral de la vida, per a orgue;
 Diafonas (1976), per a viol i piano;
 Diferencias elegacas (1987), per a orgue;
 Diferencias sobre "Al mat cap al llevant", per a orgue;
 Dreifarbendruck: tricoma, per a flauta, viola i guitarra;
 Fuga espiral, per a orgue;
 Hilas, ballet;
 Hojas somos, Seor (1959), per a veu i orquestra;
 Lejana (1980), per a guitarra;
 El mar de las sirenas (1940), pera breu en un acte per a cor i orquestra, sobre el text El Golfo de las Sirenas de Pedro Caldern de la Barca;
 Microsuite per a un ballet modern (1959), per a petita orquestra (Ressenya);
 Misa de los Santos Inocentes (1965), per a tres veus blanques, cor i orgue;
 Mstica primavera (1959), per a veu i orquestra;
 Pizperina, per a piano;
 Por amarnos, Seor can per a veu i piano;
 Preludio (1965), per a arpa;
 Preludio a la magia, per a piano;
 Preludio con coral, per a orgue;
 Recitativo adornado, fuga simple y adagio breve, per a viol, violoncel i piano;
 Rosa mstica, per a orgue;
 Sincrona (1987), per a flauta i violoncel;
 Sinfona (1960), per a orquestra;
 Sollievo (1973),  per a violoncel;
 Sonatina (1965), per a arpa;
 Te res? (1959), per a veu i orquestra;
 Tocata, per a piano;
 Transformaciones polifnicas (1986), per a quartet de corda;
 Una voz tenue (1959), per a veu i orquestra;

 Msica per a cor .
 Ms avall d'Adzaneta, popular valenciana (1970);
 Nadalenca (1952);
 Nocturno valenciano (1952);
 Quin es ese Rey?: Salmo 24 (1970);

 Bibliografia .
 Obres de Josep Bguena .
 Jos Bguena Soler El laboratorio de la msica Valencia: Conservatorio Superior de Msica de Valencia-Departamento de Solfeo y teora de la Msica, 1980;
 Jos Bguena Soler a Archivo de Arte Valenciano: Los modernos estilos musicales: discurso ledo ... en su recepcin pblica como acadmico de nmero (1971), scar Espl (1976), Jos Iturbi (1980), Armona de las formas artsticas y disciplina cientfica en la composicin musical (1992), Manuel Palau en el albor de la msica contempornea (1993);
 Juan Bautista Comes. Transcripcin por Vicente Bguena Soler, prlogo y estudio morfolgico por Manuel Palau Cuatro gozos con polifona Valencia: CSIC Instituto Valenciano de Musicologa, 1955;

 Obres sobre Josep Bguena .
 Ana Galiano Arlandis El compositor y acadmico Jos Bguena Soler 1908-1995, una vida de pensamientos musicales Valencia: Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2005;
 Ana Galiano Jos Bguena Soler, msico ilustre, desconocido y universal article publicat a Archivo de Arte Valenciano 77 (1996);
 Javier Delicado In memoriam: Jos Bguena Soler, Acadmico de nmero necrolgica publicada a Archivo de Arte Valenciano 76 (1995);

 Arxius de msica .
 Fragment dAlbor

 Enllaos .
 Biografia i fotografia de Vicent Bguena ;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135946" title="Sant Roc" nonfiltered="436" processed="428" dbindex="55487">


Sant Roc va nixer, segons la tradici, a Montpeller (Occitnia, aleshores Corona d'Arag) cap a 1295 i va ser un pelegr que es va desplaar a Roma. Va recrrer Itlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor a santedat (1327). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV i la seva mort, probablement a Anguera, malgrat que tamb existeix la hiptesi de Montpeller. 

La seva devoci es va estendre molt rpidament a partir del segle XV. Des de Vencia es va estendre el culte cap al mn germnic i als Pasos Baixos. En 1477, en ocasi d'una altra epidmia de pesta, es va fundar a Vencia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, i que va ser coneguda com a Confraternit o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoci al sant construint capelles i centres d'acollida per tota Itlia. Una de les esglsies ms conegudes dedicades a aquest sant s a Pars, molt a prop del museu del Louvre, feta edificar per Llus XIV el 1563. Tota Europa i Amrica Llatina estan sembrades de temples que li sn dedicats. 

Tradicions. 

La seva festivitat, segons el santoral catlic, s el 16 d'agost. 

 Bibliografia .
 Brugada, Martiri, SANT ROC, CAM I SERVEI. Editorial Centre de Pastoral Litrgica, Barcelona, 2000, collecci Sants i Santes, n. 44 (hi ha versi en castell);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135948" title="Fe" nonfiltered="437" processed="429" dbindex="55488">


La fe s la creena no fonamentada en la ra o identificaci en un du, religi, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experincia vital de les realitats no materials. Tamb es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet s veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Est associada a la voluntat de creure i a la confiana.

Alguns partidaris del racionalisme critiquen la fe justament perqu no precisa de proves externes i es considera autnoma de la ra. Altres, per, creuen que la fe s inherent a tots els processos del pensament, fins i tot els cientfics, ja que hi ha un moment on manca la certesa i s precs confiar en el resultat per continuar avanant.

Vegeu tamb.
Ferro;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135950" title="Iaki de Juana Chaos" nonfiltered="438" processed="430" dbindex="55489">
Jos Ignacio de Juana Chaos (Legazpi, 1955) s un militant de l'organitzaci armada ETA. Ha escrit dos llibres, i articles al diari Gara i s responsable de vint-i-cinc assassinats.

Biografia.
Famlia.
Batejat com a Jos Ignacio de Juana Chaos, la seua famlia no era basca ni propera al nacionalisme basc. El seu pare, Daniel de Juana Rubio, era metge, natural de Miranda de Ebro (Burgos). Daniel de Juana va participar en la Guerra Civil com a tinent assimilat en l'Exrcit franquista, i va ser condecorat amb una medalla de campanya, dues creus vermelles i una creu de guerra. Es va afiliar a la Falange el 1943. La seua mare, Esperanza Chaos Lloret, nascuda en els anys vint a Tetuan, capital del Protectorat Espanyol al Marroc, era filla d'un militar destinat all en aquella poca. El matrimoni es va traslladar al Pas Basc a causa del treball de Daniel de Juana, metge de l'empresa de Patricio Echeverra, una de les principals indstries de l'acer de Guipscoa. La casona on van nixer i van viure els dos fills del matrimoni estava al costat de la caserna de la Gurdia Civil del poble de Legazpi. Iaki encara era un nen quan es va traslladar a Sant Sebasti amb la seua famlia, on va residir fins al 1983.

Joventut.
Va cursar estudis d'infermeria. Va fer el servei militar a Alcal d'Henares, rebent un reconeixement de l'ajuntament de Madrid el 27 de maig de 1977 per la seua participaci en l'extinci d'un incendi que es va declarar en la ciutat entre els dies 15 i 20 d'abril d'aquell any. Segons afirmen algunes publicacions, De Juana era militant de l'extrema dreta espanyola a finals dels anys 70 i principis dels 80. Aleshores va entrar formar part de la segona promoci de l'Ertzaintza (creada en 1982) i va ser-ne agent. No obstant aix, en 1983 va fugir a l'Estat francs, desprs de descobrir-se la seua pertinena a ETA. Les sospites policials sobre la seua vinculaci a ETA les havia originades la detenci d'un membre d'ETA amb armes robades en una caserna de l'Ertzaintza.

Historial terrorista.
A principis de 1986, Iaki es va convertir en el responsable del comando Madrid. El comando s'havia entrenat a Algria. En els tres anys segents, fins a la seua detenci a Madrid el 1987, va participar en diverses accions armades que van causar la mort a vint-i-cinc persones.

Les accions terroristes en les quals va participar Iaki de Juana i el comando en el qual estava integrat sn els segents, tots a Madrid:

 12 de juny de 1985. El comando Madrid ataca amb metralletes el cotxe oficial en el qual viatjaven el coronel de l'Exrcit Vicente Roman i el seu xfer, Juan Garca Jimnez, soldat de l'Exrcit. Ambds van resultar morts. Els militants van deixar una bomba-parany al vehicle amb el qual van fugir de l'escenari de l'acci. En l'explosi del vehicle resulta mort l'agent de la Policia Nacional Esteban del Amo.
 29 de juliol de 1985. El vicealmirall de l'Exrcit Fausto Escrigas Estrada resulta mort.
 9 de setembre de 1985. Un cotxe bomba explota al pas d'un furg de la Gurdia Civil a la plaa de la Repblica Argentina. El ciutad nord-americ Eugene Kent Brown, que passejava per la zona, perd la vida a causa de l'ona expansiva.
 25 d'abril de 1986. Un cotxe-bomba fa explosi al pas d'un furg de la Gurdia Civil en l'encreuament entre els carrers de Jorge Juan i Prncepe de Vergara. Cinc agents de la Gurdia Civil resulten morts.
 17 de juny de 1986. Un cotxe oficial en el qual viatjaven el comandant Ricardo Senz de Ynestrillas, el tinent coronel Carlos Vesteiro Prez i el soldat Francisco Casillas Martn s tirotejat, resultant morts els tres ocupants del vehicle.
 14 de juliol de 1986. Un cotxe-bomba explota al pas d'un autobs de la Gurdia Civil a la plaa de la Repblica Dominicana . Dotze agents de la Gurdia Civil resulten morts.
Tamb es va tractar d'acabar, sense xit, amb el Fiscal General de l'Estat, Luis Antonio Burn Barba i el president del Tribunal Suprem Antonio Hernndez Gil.

Empresonament.
De Juana va ser detingut la matinada del 16 de gener de 1987 en un pis franc de Madrid, amb la resta de components del comando Madrid: Esteban Esteban, Inmaculada Noble Goikoetxea (que seria posteriorment la seua companya sentimental), Antonio Troitio Arranz, Mara Teresa Rojo i Cristina Arrizabalaga Vzquez. Va ser condemnat a ms de 3.000 anys de pres. Durant els seus anys de reclusi, De Juana, va estar sempre classificat en el primer grau, el ms dur dels existents. Aquesta classificaci es va traduir en una reclusi en mduls de vigilncia especial, registres peridics, restricci de contacte amb altres presos i poques hores de pati. Per altra banda, en virtut de la poltica de dispersi penitenciria aplicada pels successius governs amb els presos d'ETA, va estar en nombrosos centres penitenciaris: Sevilla, Las Palmas, Mrcia, Eivissa, Melilla, El Puerto de Santa Mara i Algesires.

En diverses ocasions ha declarat no penedir-se de les accions armades en les quals va participar i ha mostrat repetidament la seva satisfacci per diverses accions armades efectuades per ETA mentre ell estava a la pres.

A punt d'eixir lliure desprs de complir tota la seua condemna segons el codi penal espanyol, va ser processat novament per uns articles d'opini publicats al diari basc Gara en els quals, segons la sentncia de l'Audincia Nacional, amenaava a responsables de presons, poltics i jutges.

El 7 d'agost de 2006, en ple alto el foc de l'organitzaci terrorista ETA, Iaki va iniciar una vaga de fam de 63 dies contra el que ell considerava com una cadena perptua, referint-se tant a l'aplicaci de la doctrina Parot per part dels jutges de l'Audincia Nacional com a la invenci de delictes per a processar a ciutadans presos una vegada complerta la seua condemna (basant-se en les declaracions del ministre de Justcia, Juan Fernando Lpez Aguilar, que va declarar que el fiscal recorreria l'eixida de pres de De Juana al lmit de les seues possibilitats i de les possibilitats del propi sistema judicial, veient si s possible, que es pugui construir una nova imputaci penal per pertinena a banda armada, amenaces o per continutat d'alguna forma de l'activitat terrorista, fins i tot des de la pres.

El 6 d'octubre va ser traslladat des de l'hospital andals Punta Europa fins a la unitat de nutrici de l'hospital Doce de Octubre a Madrid. Desprs de finalitzar dita vaga el dia 8 d'octubre, De Juana va indicar que la seua decisi no va estar condicionada pel seu estat de salut, sin que era degut a les innombrables peticions realitzades pel seu entorn familiar i social perqu no prosseguira amb la vaga, i al comproms de la societat basca a l'hora de reivindicar la tornada de tots els presos poltics.

El 27 d'octubre de 2006 va comenar el judici a l'Audincia Nacional pel que aquest rgan considerava delicte d'amenaces relatiu a la publicaci de dos articles de De Juana al diari Gara. La sentncia va ser emesa el 6 de novembre de 2006, i en ella se'l condemnava a dotze anys i set mesos per un delicte d'amenaces terroristes. El dia anterior a la recepci oficial de la seua condemna i davant la notcia no oficial de la mateixa, va comenar una nova vaga de fam perqu, en la seua opini, ja havia complert la seua condemna. El 16 de novembre l'Audincia Nacional autoritza controls mdics al presoner per a vetllar per la seua salut i la seua integritat fsica. L'11 de desembre, De Juana comena a ser alimentat, en contra de la seua voluntat, mitjanant una sonda nasogstrica.

El 25 de gener de 2007 l'Audincia Nacional, a causa del greu estat en qu es trobava per la seua vaga de fam, va decidir per 12 vots a favor i 4 en contra, que el processat continus en pres perqu la seua situaci segons aquesta instituci, estava provocada lliure i voluntriament. El 6 de febrer, De Juana s de nou notcia per la publicaci d'una entrevista al diari britnic The Times illustrada per una imatge seua en la qual apareixia amarrat al llit i amb una gran prdua de pes. La publicaci de l'entrevista va causar gran polmica i commoci per la cruesa del seu aspecte.

El 12 de febrer de 2007 el Tribunal Suprem va rebaixar la seua condemna de 12 a 3 anys, si b De Juana va declarar que no abandonaria la seua vaga de fam fins que fora posat en llibertat. L'1 de mar de 2007, la Direcci General d'Institucions Penitenciries va concedir la pres atenuada a De Juana a causa del seu estat de salut, i va ser traslladat a un hospital de Sant Sebasti, on va abandonar definitivament la vaga de fam.

Desprs de dos mesos a l'hospital, va demanar l'alta voluntria i la tornada a casa. Tant des del govern com des d'Institucions Penitenciries es plantej l'opci de qu complira la resta de condemna
baix arrest domiciliari i sempre controlat amb una polsera telemtica. L'etarra es neg a aix i a principis de Juny, coincidint amb la ruptura de l'alto del foc decretada per la banda armada, el ministeri de l'Interior va decretar que tornaria de nou a pres a complir la resta de condemna.

Publicacions.
A la pres, De Juana va escriure alguns llibres, l'escriptura dels quals li va suposar beneficis penitenciaris:

Das. Recull de memries des de la pres editat en castell, Ed. Txalaparta, Tafalla, 2000, ISBN 84-8136-161-5.

La senda del abismo. Novella de ficci.

 Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135953" title="Sant Roc (desambiguaci)" nonfiltered="439" processed="431" dbindex="55490">


Hagiografia:
Sant Roc;
Tradicions:
Sant Roc (Vilablareix), aplec que se celebra al municipi de Vilablareix.
Geografia:
Barri de Sant Roc, a la ciutat d'Olot.
Sant Roc: cim de les comarques de la Garrotxa, el Girons i la Selva.
Esport:
Club de Futbol Sant Roc d'Olot.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135955" title="Conselleria d'Educaci de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="440" processed="432" dbindex="55491">
El conseller d'educaci de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria d'educaci. L'actual conseller d'educaci s Ernest Maragall i Mira (PSC), des del 29 de novembre de 2006.

La conselleria t poder sobre l'ensenyament obligatori i recentment ha incorporat tamb la formaci professional i l'ensenyament d'adults, per b que la universitat queda fora de les seves competncies.

Llista de consellers d'educaci (1977-actualitat).



Enllaos externs.
Web del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135958" title="Galceran de Requesens i de Santacoloma" nonfiltered="441" processed="433" dbindex="55492">
Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - Valncia 1465), va ser Lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnnim.

A l'igual que el seu pare, Llus de Requesens i de Relat, va estar al servei dels Trastmara. 

Persona ambiciosa i fort lder, s'enfrontar des de la cort contra l'oligarquia barcelonesa. 

El 1435, essent batlle general de Catalunya, es empresonat pels ciutadans honrats.
Alliberat, s'en va a Menorca, i en retornar al Principat s nomenat portantveu del governador.

El rei Alfons li conced la baronia de Molins de Rei i la parrquia de Santa Creu d'Olorda, donaci impugnada per Barcelona. 

El 1450 es constitueix el partit de la Busca, format per menestrals, mercaders i artistes que aspiren a controlar el govern municipal en contra de la minoria oligrquica agrupats en el partit de la Biga.

Galceran dna suport a la Busca i, en 1452, formen el Sindicat dels Tres Estaments. Amb tot, no aconsegueixen poder poltic. En 1453, Galceran es nomenat lloctinent general de Catalunya i el 30 de novembre de 1453, data en qu el Consell de Barcelona havia de renovar la conselleria, Requesens va suspendre les eleccions a consellers i va nomenar una nova conselleria buscaire en una acci que avui es consideraria un cop d'estat.

El 1458 el rei li conced el privilegi de noble, per en 1461 quan el prncep de Viana ocup el crrec de lloctinent, Requesens torn a ser empresonat. 

Va ser exiliat a Valncia, a on va morir en 1465.

Galceran de Requesens estava casat des de 1434 amb Elisabet Joan Dessoler i tingu sis fills i set filles. Entre ells:
Llus de Requesens i Joan de Soler (? ~1435 - 1509). Alt funcionari reial. Va heretar la baronia de Molins de Rei. A la mort del seu germ Galceran, pass a ser el II comte de Palams.
Galceran de Requesens i Joan de Soler (?, 1439 - Barcelona 1505). Primer comte de Palams (1486) i de Trivento i Avellino (1456), bar de Calonge. ;
Bernat Guerau de Requesens, gran prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i candidat a ser President de la Generalitat de Catalunya el 1514, tot i no poder acceptar el crrec per malaltia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135960" title="La Coscollada" nonfiltered="442" processed="434" dbindex="55493">
La Coscollada s el tur ms alt de la ciutat de Badalona. Situada a 466,3 metres sobre el nivell del mar, la Coscollada se situa entre el Tur del Pi Candeler (462,2 m.) i el coll de la Jeia d'en Pujol (393,8 m). El tur fa de lmit municipal entre Badalona i Sant Fost de Campsentelles, amb la serra de les muntanyes de l'Amig.

Al seu peu hi neix al riera de Canyet, que amb una llargada de 6 km s la ms llarga de Badalona, amb la Font de l'Amig.

A dalt hi ha una torre de vigilncia forestal, i des del mateix peu d'aquesta es poden veure els Pirineus; el Montseny; la serra litoral i pre-litoral (amb Montserrat); el mar; el pla de Barcelona, i alguns dies fins i tot es pot veure l'illa de Mallorca.

L'excursi per pujar-hi comena des del Collet de la Vallenana, llavors s'enfila per la carena fins a pujar al Tur d'en Nadal (350m) i el coll de les Maleses (347m.) Llavors deixem enrere la petita vall formada per la riera de la Vallenana i la Pedrera de la Vallensana (la qual s'est restaurant per fer que l'entorn natural sigui com era abans), i llavors ens enfilem per un cam ms o menys ample que segueix la forma sud de la Coscollada. Finalment, pugem al coll de la Jeia d'en Pujol i anem enfilant-nos cap un primer tur (Tur de l'Amig, de 446m) i la Coscollada.

Tamb s'hi pot pujar des de Can Ruti o b des de Tiana o Sant Fost.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135961" title="Seamus Anthony Brennan" nonfiltered="443" processed="435" dbindex="55494">
Seamus Anthony Brennan, conegut com Shay Brennan, (6 de maig de 1937 - 9 de juny de 2000) fou un futbolista irlands. Jug com a defensa per al Manchester United, des d'on sabia moure molt b la pilota.  

El seu primer partit fou en aquest club al 1958 contra el Sheffield Wednesday. Ajud al Manchester a guanyar els campionats de la Lliga Anglesa de 1965 i 1967, aix com la Lliga de Campions de la UEFA de 1968. Encara que havia nascut a Anglaterra, jug a gran nivell internacional per Irlanda pel canvi de les normes d'elecci donades per la FIFA. Es retir del Manchester United al 1970 desprs de participar a 355 partits i aconseguir 6 gols.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135962" title="Tur de l'Home (Badalona)" nonfiltered="444" processed="436" dbindex="55495">

El Tur de l'Home s un petit tur de Badalona que limita amb Tiana.

De 362,5 metres d'altitud, s on comena la serra on hi ha situades les muntanyes ms altes del municipi badalon. Al peu d'aquesta muntanya, hi ha la urbanitzaci del Mas-Ram.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135963" title="Dinu Lipatti" nonfiltered="445" processed="437" dbindex="55496">

Dinu Lipatti (19 de mar de 1917 - 2 de desembre de 1950) va ser un pianista i compositor romans la carrera del qual es tall trgicament amb la seva prematura mort a causa de la malaltia de Hodgkin, a l'edat de 33 anys. Malgrat la curta carrera i una quantitat d'enregistraments relativament petita, Lipatti es considerat com un dels millors pianistes del segle XX.

 Biografia .

Lipatti va nixer el 19 de mar de 1917 a Bucarest (Romania) en el si d'una famlia musical: el seu pare era violinista, la seva mare pianista, i el seu padr era el violinista i el compositor George Enescu. Va estudiar a l'Institut Gheorghe Lazr. 

El 1934 va quedar en segon lloc en el Concurs Internacional de Piano de Viena, que presidia el fams pianista Alfred Cortot, que creia que era ell qui havia d'haver guanyat, i va dimitir com a membre del jurat en senyal de protesta. Lipatti desprs va estudiar a Pars amb Cortot, Nadia Boulanger  amb qui va enregistrar el Valsos, Op. 39 de Johannes Brahms , Paul Dukas i Charles Mnch.

La carrera de Lipatti va quedar interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Encara que continu donant concerts per tota Europa, incloent-hi territoris ocupats pels nazis, finalment el 1943 va fugir de Romania i marx amb la seva dona Madeleine, una notable professora de piano, a Ginebra (Sussa), on entr de professor de piano al conservatori. Els primers smptomes de la seva malaltia van comenar a aparixer i va limitar el seu nombre de concerts.

Lipatti don el seu darrer recital, que va ser enregistrat, el 16 de setembre de 1950, a Besanon (Frana). Malgrat la severa malaltia, l'enregistrament s una de les grans joies de la msica, amb la Partita nm. 1 de Bach, la Sonata en la menor de Mozart, Impromptus de Schubert, tretze Valsos de Chopin, i la transcripci de Myra Hess del coral Jesu meine Freude de Bach. Moria uns 3 mesos ms tard, el 2 de desembre de 1950, a Ginebra (Sussa). Lipatti est enterrat al cementiri de Chne-Bourg, al costat de la seva dona.

 Repertori .

Lipatti destaca especialment per les seves interpretacions de Chopin, Mozart i Bach, per tamb va enregistrar Ravel (Alborada del Gracioso), Liszt, Enescu, i els concerts per a piano de Schumann i Grieg. El seu enregistrament dels Valsos de Chopin sn un referent mundial i han estat molt de temps un dels favorits de molts amants de la msica clssica.

Lipatti tamb va ser compositor, i va escriure en un estil neoclssic, amb influncies franceses i romaneses. El 1997 va ser nomenat pstumament membre de l'Acadmia romanesa.

 Enregistraments destacats .
 1939 - Johannes Brahms, Valsos Op. 39, amb Nadia Boulanger.
 1947 - Robert Schumann, Concert per a piano, amb Herbert von Karajan i l'Orquestra Philharmonia;
 1948 - Edvard Grieg, Concert per a Piano, amb Alceo Galliera i l'Orquestra Philharmonia;
 1948 - Frdric Chopin, Valsos;
 1950 - Robert Schumann, Concert per a piano, amb Ernest Ansermet i l'Orquestra de la Suisse Romande;
 1950 - Darrer recital a Besanon (msica de Bach, Mozart, Schubert, i Chopin);

 Enllaos externs .
 "Dinu Lipatti - The Last Recital";
 "Dinu Lipatti - Princep of Pianists";





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135964" title="Tur de l'Home (desambiguaci)" nonfiltered="446" processed="438" dbindex="55497">


Geografia:
Tur de l'Home situat al Masss del Montseny.
Tur de l'Home situat al terme de Badalona.
Tur de l'Home: cim situat al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135966" title="Ttars" nonfiltered="447" processed="439" dbindex="55498">



Ttars (ttar: Tatarlar/        ), sovint pronunciat trtar (ms sobre el nom), s un nom collectiu aplicat als pobles de parla turquesa d' Europa Oriental i sia Central.

La majoria - a la Rssia europea- sn descendents dels blgars del Volga que foren conquerits i dominats per la invasi mongola en el segle XIII i van adoptar el nom dels conqueridors. Els ttars de Sibria sn supervivents dels antigament nombrosos pobles turco-mongols de l'Ural-Altai, barrejats amb alguns parlants de llenges urliques, com els mongols.

Els originals Ta-ta mongols habitaren el nord-est del desert de Gobi en el segle V i, sota la forma de "Nou ttar" (Tokuz ttar) o de "Trenta ttar" (Oluz ttar) ja apareixen a les inscripcions turques de Kocho Tsaidam al segle VIII, poca on segurament habitaven la regi del baix Kerulen . Desprs de ser subjugats en el segle IX pels kitans, ocuparen les terres al sud dels solang (moderns solon), a la riba sud del riu Kerulen, cap a Buir Nor i fins al Khingan. Encara que generalment se'ls suposa de llengua mongola, algunes opinions els fan de llengua tungs. Guerrers ferotges, al segle XIII es consideraven els ms salvatges dels pobles turcomongols; per la part de Manxuri formaven una amenaa greu per el regne xino-tungs dels Jin o Jurchen; possiblement per atacar-los per l'altra costat (al nord-oest), els xinesos van provocar l'ascens de Genguis Khan al que van acabar sotmesos.

Genguis Khan, desprs de ser elegit khan, fou pressionat per prendre venjana dels ttars els enemics hereditaris que havien posat fi a la primera reialesa mongol el 1161 i havien entregat a alguns membres de la famlia reial als Jin (jurchen) que els havien executat i el 1167 havien fet matar al pare de Genguis Khan, Yesugei. Al capdavant del moviment en favor de la guerra contra els ttars hi havia el cap djelair Muqali o Muquli. El moment era favorable ja que l'antiga aliana entre els Jin i els ttars s'havia trencat i aquestos darrers atacaven una i altre vegada les fronteres del regne Jin. 

La cort xinesa va decidir canviar el seu sistema d'aliances i donar suport al khan kerait Togrul contra els ttars. Genguis, com a vassall de Togrul, el va acompanyar a la guerra. Els ttars de Buir Nor, agafats entre els Jin, els keraits i els mongols, van ser derrotats severament a la vora del riu Uldja, i el cap ttar Megudjin-seultu va morir, Aquest fets van passar aproximadament a l'any 1198. Togrul va rebre el ttol xins de wang (rei o prncep), i des llavors fou conegut a la histria com a Wang Khan. Genguis tamb va rebre un ttol de la cort xinesa dels Jin, per, com a vassall del wang, un seu ttol fou de segon ordre.

Genguis Khan va decidir el 1202 castigar als assassins del seu pare, els ttars, ara dirigits per Tchagan i Altchi. Derrotats els ttars fonen massacrats en massa i els sobrevivents  repartits entre les tribus mongoles. Genguis es va quedar amb dues joves ttars, Yesui i Yesugan. Genguis Khan havia donar orde de no saquejar, per alguns caps no la van obeir: Altan, fill de l'antic kakhan mongol Qutula, va infringir la orde. Tamb ho van fer Qutchar i Daaritai, aquest darrer oncle patern de Genguis. Aquest els va castigar obligant-los a retornar el bot. Desprs de la victria sobre els ttars, la tribu menor dels solon, al riu Nonni, es van sotmetre i van pagar tribut.

Sota el lideratge de Batu Khan, net de Genguis Khan, marxaren cap a l'oest, conduint en la marxa molts pobles turcs de l'Ural i Altai cap a les planures de Rssia.

En el Volga es barrejaren amb les restes de l'imperi blgar (Bulgria del Volga), amb alguns pobles de parla ugrofinesa, aix com amb els remanents de les antigues colnies gregues a Crimea i caucasians en el Caucas.

Referncies i notes.
;


Enllaos externs.
Tatars a la Llibreria del Congrs (1989);
Histria xinesa - Pobles no xinesos i estats vens: Ttars (Tatars, Dada   );
Els orgens dels ttars del Volga;
Ttars de Crimea. Per H. B. Paksoy;
Tatar.Net;
Ttars de Polnia;
  Ttars de Polnia web portal;
 Tatar world-wide server;
 Antropologia dels Ttars. Per  R.K. Urazmanova i S.V. Cheshko;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135971" title="Nicolau Pujades" nonfiltered="448" processed="440" dbindex="55499">

Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Fill d'una familia de mercaders en la que tamb apareixen figures destacades de la poltica catalana i barcelonina.

Les Corts de Barcelona (1454-1458), en qu va ser nomenat Nicolau Pujades, varen ser molt tenses degut a l'enfrontament de l'oligarquia barcelonesa amb el rei pel suport d'aquest a la causa remena i per la intervenci del lloctinent Galceran de Requesens en el nomenament d'un govern municipal del partit de la Busca.

Quan Nicolau participa a les corts de 1454, ho fa en representaci del captol de la catedral de Barcelona. En aquell moment ja era ardiaca de Santa Maria del Mar.

Dins de les mateixes corts, ja nomenat Nicolau, s'abord el tema de la successi de diputats per evitar els relleus pseudo-dinstics que s'havien produit amb les families Samas i Despl. El nou mtode combinava la proposta de candidats que cadasc dels diputats sortints feia davant de notari i testimonis, i una selecci per insaculaci entre els candidats proposats.

El 26 de juliol de 1457, la Diputaci es trasllad oficialment a Manresa fugint d'una epidmia de pesta que provoc, noms a Barcelona, ms de 3.300 morts entre maig i desembre.

En 1461, desprs d'acabar el seu mandat a la Generalitat, va fer d'ambaixador davant la reina Joana Enrquez per aconsellar-li que no entrs a Barcelona. La reina es refugia amb el prncep Ferran a Girona.

Desprs d'estar un temps a la curia de Tarragona, es nomenat arquebisbe de Palerm el 23 d'agost de 1464, ciutat en la que va morir en 1467.
 
 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135975" title="C-16" nonfiltered="449" processed="441" dbindex="55500">




L'autopista E-9 i l' Autovia C-16, tamb anomenada "Eix del Llobregat" s una via d'accs a Frana i al Pirineu. T una longitud de 154 km aproximadament. Els primers 56 km sn d'autopista de peatge (Barcelona-Manresa nord), des del km 56 fins al km 97 (41 km) sn d'autovia (Manresa nord-Berga sud); en els 57 km darrers s una via rpida. En aquests ltims (57km) s'estudia el desdoblament  que es perllongaria cap a Tolosa de Llenguadoc i, possiblement, fins a Pars com a autovia. Des del km 124 fins al 129 hi ha el Tnel del Cad, que est en funcionament des de 1984 i s de peatge.

Enllaos (Sortides).
Tram de Peatge.


Tram Lliure de Peatge.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135980" title="Piranmetre" nonfiltered="450" processed="442" dbindex="55501">




Un piranmetre s un instrument meteorolgic, un tipus d'actinmetre, utilitzat per a amidar la radiaci solar incident en la superfcie terrestre. Tamb anomenat solarmetre o actinmetre. Generalment s'utilitzen tres mesures de radiaci: semiesfrica total, difusa i directa. Per a les mesures de radiaci difusa i semiesfrica la radiaci directa se suprimeix utilitzant un disc parasol. El principi fsic utilitzat generalment en la mesura s un termoparell sobre el qual incideix la radiaci a travs de dues cpules semiesfricas de vidre. Les mesures s'expressen en KW/m.

Para ms informacin visite el Wiki ingls

 Vegeu tamb .

 Estaci meteorolgica;

 Enllaos externs .

Ajuda a saber les medides de fora o de fred de un raig solar (radiaci)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135983" title="Niels Kaj Jerne" nonfiltered="451" processed="443" dbindex="55502">

Niels Kaj Jerne ( Londres, Anglaterra 1911 - Gard, Frana 1994 ) fou un metge dans guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1984.

Biografia.
Va nixer el 23 de desembre de 1911 a la ciutat de Londres en una famlia d'ascendncia danesa de l'illa de Fan. Durant la Primera Guerra Mundial els seus pares es traslladaren als Pasos Baixos, establint-se a la ciutat de Rotterdam. Va iniciar els seus estudis de fsica a la Universitat de Leiden, per els finalitz a la Universitat de Copenhaguen, on es gradu el 1951. 

Posteriroment treball alternativament a Dinamarca, Sussa, Estats Units, sent investigador a l'Institut Nacional Dans del Srum entre 1943 i 1956, director de la secci d'immunologia de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) a Ginebra entre 1956 i 1962, professor de microbiologia de la Universitat de Pittsuburg fins el 1966, i novament membre de la divisi d'immunologia de l'OMS fins el 1966. 

Desprs d'una breu estada a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main, el 1969 fou nomenat director de l'Institut d'Immunologia de Basilea, crrec que ocup fins el 1980. Mor el 7 d'octubre de 1994 a la ciutat de Gard, situada al departament francs del Llenguadoc-Rossell.

Recerca cientfica.
Especialista en immunologia els seus estudis sobre l'especificitat del desenvolupament i control dels sistema immunitari el va conduir a descobrir el principi actiu de la producci d'anticossos monoclonals. L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Csar Milstein i Georges J. F. Khler, pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunitari i la producci d'anticossos monoclonals.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (11774) Jerne descobert el 17 d'octubre de 1977 per C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1984;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135988" title="Beatrice Weder di Mauro" nonfiltered="452" processed="444" dbindex="55503">
Beatrice Weder di Mauro s una professora i economista de la Universitat de Johannes Guttenberg a Alemanya. 

Nasqu al 1965 a Magncia. Pass sa infancia a l'Amrica Llatina, es form a les Universitats de Basilea (Sussa), de Nacions Unides (Tquio) i de Harvard, on tamb exerc la docencia.

Traball com a economista, primer a la FMI i desprs al Banc Mundial. Assessor al govern de Nicaragua i s'ha dedicat intensament als temes i problemes dels pasos en desenvolupament.

Actualment (2004) forma part del consell d'assessors econmics del govern alemany conegut com a els cinc savis i presidit per Wolfgang Wiegard.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135990" title="Gregori Mir Mayol" nonfiltered="453" processed="445" dbindex="55504">
Gregori Mir Mayol s un advocat i historiador mallorqu.

Nascut a Campos el 1939. Doctorat en Dret i poltic, ha publicat, entre altres obres, El mallorquinisme poltic (Pars,1975), amb el pseudnim d' Anselm Llull; i diversos treballs sobre Miquel dels Sants Oliver. Tamb sn importants les seves collaboracions en alguns estudis per a la recuperaci de la figura de l'orientalista Joan Mascar, de qui ha publicat Correspondncia de Joan Mascar 1998.

Va formar part del consell assessor del programa de TVE Espaa en Guerra 1936-1939 de 30 h de durada, ems el 1986.

El 2000 ced la seva bliblioteca amb la signatura d'un conveni amb la Universitat de les Illes Balears.
L'any 2007 es publiquen els llibres Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca i Aturar la Guerra .

Guardons.
 1990: Premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
 1998: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1998.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135993" title="Concertino da Camera" nonfiltered="454" processed="446" dbindex="55505">
El Concertino da Camera s una obra musical de Jacques Ibert escrita per a saxfon alt i onze instruments. Fou composta l'any 1935 i estrenada l'11 de desembre per el saxofonista alemany Sigurd Rascher a Winterthur (Sussa), al qual Ibert dedic l'obra. L'any segent fou interpretada per Marcel Mule a Pars, amb l'orquestra dirigida pel propi Ibert.

s una pea d'una gran intensitat rtmica que es troba en ple domini del contrapunt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135994" title="Auditoria informtica" nonfiltered="455" processed="447" dbindex="55506">
Una auditoria informtica s el procs de recollir, agrupar i avaluar evidncies per a determinar si un sistema d'informaci salvaguarda l'actiu empresarial, mant la integritat de les dades, porta a terme eficament els objectius de l'organitzaci i utilitza eficientment els recursos.

Una auditoria consisteix principalment en estudiar els mecanismes de control que estan implantats en una empresa o organitzaci, determinant si els mateixos sn adequats i compleixen uns determinats objectius o estratgies, establint els canvis que s'han de realitzar per a la seva consecuci.

Vegeu tamb.
Auditoria de seguretat informtica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="135998" title="Southampton" nonfiltered="456" processed="448" dbindex="55507">


Southampton s una ciutat del sud d'Anglaterra amb un dels ports comercials ms importants del Regne Unit. T una poblaci estimada de 221.000 habitants i una densitat de 4.438 h/km.

Est situada a mig cam entre Portsmouth i Bournemouth, i el seu port s conegut por ser el port d'on va salpar el Titanic en el seu viatge inaugural.

La ciutat compta a ms amb una prestigiosa universitat.

La major part del seu casc histric fou destruit pels bombardejos alemanys durant la segona guerra mundial.

 Histria .

Ja a l'edat de pedra hi havia assentaments en l'rea, per foren els romans els que establiren el primer assentament permanent, conegut com a Clausentum. Era un important port comercial que servia a les ciutats romanes de Venta Belgarum (Winchester) i Sorviodunum (Salisbury).

Els anglosaxos van traslladar el nucli del poble a l'altre vora del riu Itchen, en l'ubicaci actual. La principal urbanitzaci estava centrada al voltant del que avui en dia s l'rea de St. Mary.

Conegut com Hamwic o Hamwith, va seguir essent important com a port, que formava part de la xarxa comercial que apareix per aquesta poca en la zona del mar del Nord i el Bltic, amb Ribe, Hedeby, Birka, Quentovic i Dorestad.

El nom Hamwic evolucionara a Hamtun, i eventualment a Hampton.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136001" title="Histria d'Egipte" nonfiltered="457" processed="449" dbindex="55509">
Els primers pobladors d'Egipte van arribar a les riberes del riu Nil, un conglomerat de marismes i focus de paludisme, escapant de la desertitzaci del Shara. Les primeres comunitats van fer habitable el pas, i es van estructurar en regions anomenades noms. Passat el temps i desprs d'poques d'acords i disputes els noms es van agrupar en dues proto-nacions, l'Alt Egipte i el Baix Egipte, per a quedar finalment unificats per Narmer cap a l'any 3100 aC, considerat pels antics egipcis el primer fara.

Prehistria.



Desprs de la progressiva retirada de les glaciacions, es van incrementar els pasturatges i les diverses poblacions indgenes van anar concentrant-se desprs del procs de desertitzaci del Shara. Existien diverses cultures indgenes identificables pels seus diferents utensilis, objectes cermics i ritus funeraris. 

El perode neoltic que comena a Palestina cap al 9000 aC, arribar a Egipte sobre l'any 5000 aC. Les crescudes del riu Nil com a conseqncia de les pluges en les seves fonts i les torrenteres d'argila procedents d'Etipia van donar lloc a riques i frtils terres de llim. Es pensa que cap al 4000 - 3500 aC va existir una unificaci del territori a travs de les prvies comunitats locals, els noms: el Baix Egipte, les principals ciutats del qual eren Buto i Sais i l'Alt Egipte amb la capital a Hieracmpolis, adoptant com a la principal divinitat a Horus. 

Conquistat el delta del Nil, cap al 3000 aC, Narmer, procedent de Tinis, ser considerat pels pigonos de Maneth el fundador de la primera dinastia faranica.

Histria Antiga: l'Imperi faranic.

Article principal: Antic Egipte;

Fins a la tercera dinastia, amb Djoser, no trobem un domini de l'art i l'arquitectura monumental en pedra, en el denominat Imperi Antic. D'aquesta data sn les tres colossals pirmides de Seneferu, la Gran Pirmide de Gizeh atribuda a Kheops (Jufu) per Herodot, amb la inestimable ajuda de la seva filla, aix com la Quefrn (Jafra) i Micer (Menkaura) en la quarta dinastia. La capital s'estableix a Memfis i el perode de major esplendor econmic es va desenvolupar a partir del 2400 aC amb la cinquena dinastia. El comer s fonamental: el blat es canvia per fusta de bans, or i espcies. L'artesania va gaudir d'un gran auge. 

Extensi de l'Imperi.

Posteriorment es viu un perode de descentralitzaci, en el qual s'arriben a formar petites dinasties territorials fins a l'aparici dels prnceps de Tebes que tornen a unificar el pas i creen l'anomenat Imperi Mitj que durar fins al 1700 aC. En aquest moment el pas s'estn des de les primeres cataractes del Nil (Kush) fins al mar Mediterrani, amb una gran influncia en tot l'orient i nord d'frica.



Augmenta la producci agrcola i cap al 1990 aC, sota el fara Amenemhat I s'arriba al mxim desenvolupament territorial i econmic. En el 1830 aC es restableix el primer pla de regadius en el Baix Egipte que garantir en el futur reserves d'aigua que permetin els cultius en l'estaci seca.
 
Al final d'aquesta etapa es produeix la penetraci dels hicsos des de Palestina que s'installen en el Delta i s'apoderen del govern amb les seves prpies dinasties, encara que Kush i Tebes romanen independents, no van ser expulsats fins al 1550 aC per Ahmose, amb qui comena l'Imperi Nou. Amb el fara Amenhotep I, cap al 1500 aC, l'imperi recobra la seva importncia, tot i els greus costos que havia suposat l'enfrontament amb les tribus palestines. s el moment en el qual es produeix una extensi de l'imperi, on gran part de Kush queda sota el poder autocrtic del fara, aix com bona part de Sria i la ribera occidental de l'Eufrates pel nord. No obstant aix la fora dels hitites far perdre bona part dels dominis del nord i mantindr en escac a l'imperi, igual que els libis amenaaven per l'est i el sud. Amb Ramss II es produeix l'ltima poca de poder absolut dels faraons. Desprs li succex un perode caracteritzat per la gran influncia i poder dels summes sacerdots d'Amn, fins a tal punt que al voltant del 1000 aC dues dinasties es reparteixen el control de l'imperi, amb la presncia de Tebes dels sacerdots d'Amn com hereus i governadors independents, amb el suport ocasional dels libis.

El procs de descentralitzaci s imparable, arribant-se a comptabilitzar fins a vint regnes diferents, governats pels nomarques, absolutament independents a les portes del 800 aC. Els enfrontaments entre els mateixos eren constants fins que en el 715 aC, Shabaka, procedent de Kush, va tornar a unificar sota el seu comandament bona part dels noms i va reincorporar a Kush que duia 500 anys d'independncia.

Perode tard.

Aix no va acabar amb els processos desestabilitzadors procedents dels assiris en el Nord i els etops en el Sud. L'avan de l'imperi Persa cap al 520 aC de la m del rei Cambises II va acabar d'ajudar a declinar definitivament l'imperi faranic i la dependncia d'Egipte per vegada primera de reis estrangers. Per seria Alexandre Magne qui, en el 332 aC acabaria per conquistar el pas.

Vegeu tamb: Llista de faraons;

La dominaci grega.

Egipte va caure sota la influncia de la cultura grega amb la mera presncia durant menys d'un any d'Alexandre Magne que va modificar completament l'organitzaci persa i es va fer nomenar com a fara. Mort Alexandre, el general macedoni Ptolemeu I Soter es proclama rei el 306 aC d'acord amb el repartiment realitzat pels propis generals alexandrins.


Ptolomeu i els seus hereus instauren un model semblant al faranic, la dinastia Ptolemaica, amb clara divisi en castes que es distribuxen els treballs en funci del seu origen: grecs, jueus, etc, prohibint els matrimonis mixts. El regne segueix dividit en Noms i s'exercir una veritable autocrcia amb un ferri control sobre totes les matries, especialment la producci agrcola i amb sistemes d'arrendaments per a l'explotaci doncs la terra era del fara. Es va establir el contingent d'exportacions necessries per any i es va centralitzar l'activitat creditcia en una sola entitat financera propietat de la corona. En el terreny militar s'enfrontaran amb l'expansi a Sria, per la creaci de Alexandria convertir a Egipte en un pas amb clars interessos en el Mediterrani. Aix es conquista Xipre i altres illes gregues, establint ports en la riba nord del mar.

No obstant aix, la manera d'explotaci territorial i personal no far estendre entre els milions d'egipcis que poblen el pas un sentiment de pertinena al mn hellenstic. Les revoltes seran constants i els enfrontaments evidencien una manifesta ruptura entre els dirigents i la ciutat d'Alexandria d'una banda (que alberga noms a un 4% del total de la poblaci del pas), i la resta per una altra. La figura de Clepatra VII, enfrontada dinsticament a Ptolomeu VIII Evergetes II, a pesar del literari i romntic de la seva histria personal amb els generals romans, no fa sin accentuar la decadncia de la dinastia que s derrotada decisivament a la batalla d'Actium a l'any 31. 

La dominaci romana.
Vegeu l'article principal Egipte (provncia romana);
Desprs de la mort de Clepatra, Egipte va esdevenir part de l'imperi rom com la provncia Aegyptus, governada per un prefecte anomenat per l'emperador entre els Magister equitum i no entre els senadors, per prevenir les interferncies del Senat. El principal inters dels romans en Egipte fou la tramesa de cereal a la ciutat de Roma. Per aconseguir-ho, l'Administraci romana no va canviar el sistema Ptolemeu de govern, encara que els romans van reemplaar els Grecs en els llocs principals, per en la resta de llocs van continuar i el grec era l'idioma de l'administraci a excepci dels llocs ms importants. A diferncia dels grecs, els romans no es van establir en grans quantitats. La cultura, educaci i vida cvica van mantenir-se gregues durant la dominaci romana. Els romans, com els Ptolemeus, respectaven i protegien la religi i costums egpcies, tot i que el culte estatal i a l'emperador es va anar introduint gradualment.

El prefecte es converteix en la mxima autoritat, depenent noms del Emperador. Les castes establertes per la dinastia Ptolemaica es mantenen i encara es reforcen, amb la divisi del treball que preval a grecs i jueus i, ara, els ciutadans romans. Els tributs en espcie, sobretot el blat, seran font important per a Roma. La cristianitzaci de la metrpoli s'estendr en la seva conquesta d'Egipte i el nou territori de l'Imperi veur ascendir el clergat cristi -especialment al Patriarca d'Alexandria- als llocs ms alts dintre de la nova societat. 

El Imperi Bizant installat a Constantinoble ser el successor de Roma a partir del 395. La creaci de latifundis com a conseqncia de la crisi productora del segle III s'accentua en aquest perode amb grans concentracions de terres a les quals no s aliena l'Esglsia catlica. Bizanci mantenia una forta presncia militar amb la flota a Alexandria, per aix no va ser obstacle perqu en el 618 l'imperi persa fes una incursi en territori egipci fins que definitivament el Califat omeia conquists el 639 el pas.

Els rabs i la introducci de l'Islam.

La penetraci rab a Egipte es va produir en el 639, expulsant els perses. s el moment que d'una petita fortificaci militar naixer el Caire (al-Kahira, la Victoriosa) i que ja el 969 ser reconeguda com una de les ciutats ms importants del mn.

L'arribada dels rabs va suposar canvis en el sistema impositiu, gravant-se millor les rendes i les activitats comercials; en l'administraci i el govern molt ms sanejats i en l'agricultura on s'incorporen noves tcniques de regadiu que van multiplicar per dos el terreny cultivable. Alexandria mant la seva importncia estratgica i comercial i El Caire creix espectacularment. No obstant aix, bona part dels beneficis derivats de la bona gesti acaben en mans dels sultans a Bagdad o Damasc.

Durant els primers 300 anys d'incursi de l'Islam, es va mantenir un equilibri amb les religions ja presents al territori: el cristianisme, el judaisme i la copta. Per la nova religi islmica va anar guanyant adeptes entre els egipcis fins a convertir-se clarament en la religi oficial, impregnant la manera de vida de tota la societat i quedant la resta en minoria.


]]

Cap a l'any 1010, El Caire havia superat Bagdad en importncia, i l'imperi musulm s'estengu des de Sria i la pennsula arbiga fins a l'actual Espanya i Portugal. Egipte controlava la porta cap el comer d'sia i els ports orientals del Mediterrani, no noms Alexandria, sin tamb els siris. Des d'aqu mantenia el comer amb la zona occidental de Barcelona i Valncia fins al segle XVI. Aquest paper protagonista el va reforar quan van fer acte de presncia les dinasties fatim que provenien del Magrib i els mamelucs. La seva posici estratgica va fer necessari que s'enfrontessin amb els croats cristians i l'Imperi Mongol.



En els moments finals del califat fatimita el pas estava en crisi, amenaat pels croats, que havien ocupat Ascal i amenaaven la frontera aliats amb els bizantins, aix com en guerra civil pels diversos aspirants al crrec de visir.

Un d'ells va acudir a la cort de Damasc a demanar ajuda a Nur al-Din. Aquest va enviar un exrcit al comandament de Shirkuh, que en el 1169 controlava el pas, actuant en part com a primer ministre del califa fatimita d'Egipte i en part com a governador i representant del sult siri. Aquest mateix any moria el general, sent substitut en el seu lloc pel seu nebot, Salad.

Salad va reformar l'administraci del pas, abolint impostos i reduint el desmesurat funcionariat, a ms va reorganitzar l'exrcit que havia estat compost fins a llavors per mercenaris del Magrib que van ser substituts per tropes kurdes i turcmanes, i va imposar la seva autoritat sobre el pas. La malaltia d'al-Adid, l'ltim califa fatimita, va impedir que aquest segus controlant les mesquites egpcies, en les quals es va comenar a orar pel califa abbas. La seva mort el 1171 va suposar la reintegraci definitiva del culte a Egipte al corrent sunn, majoritria a l' islam, durant l'ocupaci i comandament de Salad.

Va ampliar tamb les fronteres, conquistant la costa de Lbia, el nord de Sudan i Iemen amb l'excusa de restaurar l'ortodxia religiosa (aquests territoris estaven fora del lideratge espiritual del califat abbas, sent per a la seva doctrina heretges), i va prendre els ports i les posicions croades en el Mar Roig, assegurant la seva posici contra els estats cristians. 

Desprs de la mort d'al-Adid era en teoria un vassall de Nur al-Din per en la prctica era el governador de facto d'Egipte: reconeixia l'autoritat del sult de Sria, per gaudia de total independncia en el seu govern d'Egipte, a causa de la llunyania entre Damasc i El Caire, separades per estats governats pels croats europeus. 

Amb la installaci dels mamelucs a El Caire, comen una altra etapa en la histria d'Egipte. No van perseguir les esglsies coptes ni a les comunitats jueves, encara que van ser guardians de l'islam en el conjunt social. El final de la dinastia va arribar amb la derrota l'any 1517 davant Selim I, sult de l'Imperi otom, per ja amb anterioritat havien perdut del control del trfic comercial amb sia com a conseqncia de les noves rutes establertes per Portugal i Espanya desprs del descobriment del pas de Cap de Bona Esperana i el Nou Mn, i aix havia provocat una paulatina decadncia d'Egipte. Aix, durant l'any 1517, les forces otomanes sn imparables i conquisten el pas.

 Dominaci de l'Imperi Otom .


En el 1516, el sult Selim I va derrotar els mamelucs a Alep i al Caire el 1517. Egipte ser governada en aquest temps pels bajs i els beyes. L'autoritat de l'Imperi otom era escassa, i els bajs prenien moltes vegades les seves decisions al marge dels desitjos de Constantinoble, que es conformava amb rebre el tribut en forma de diners (600.000 piastres anuals) i els contingents de tropes que se sollicitaven. A canvi tot just exigia que les fronteres fossin protegides de qualsevol incursi. La incria turca va conduir a la decadncia de l'economia, perdent-se el comer de les especies.

Tal era la situaci que Al Bey, baj en el segle XVIII, es va independitzar dels otomans sense que aquests poguessin fer res per a evitar-lo. Aix no va millorar en absolut la situaci econmica. El govern abans i desprs de Bey va ser desptic i va deixar decaure el comer i la irrigaci dels camps fins a extrems molt greus per al futur dels habitants. 

No s d'estranyar que en aquesta situaci, Frana i Gran Bretanya haguessin posat els seus ulls en un territori dbilment defensat, pobre per fonamental en la ruta a l'Orient. Els britnics van aconseguir concessions per a fer escala al territori durant el seu cam cap a l'ndia, desprs de l'obertura del Mar Roig en el 1775. El 1798, Napole Bonaparte conquista Egipte davant la submissi del baj i els beyes, o l'acceptaci otomana.

Vegeu tamb: Imperi Otom

 Egipte colonial.

Desprs de l'ocupaci francesa d'Egipte l'any 1798 per Napole es reconeix per l'Imperi otom en la persona de Mehmet Al com la dinastia hereva del tron del pas el 1805. Aquest, donat suport per Frana, va introduir nous cultius en els quals estaven ms interessats els ocupants que el propi pas com van ser el cot i la canya de sucre. 

Es van millorar les infraestructures hidruliques, clarament abandonades des del segle XVI i es va realitzar una nova distribuci de la terra que va assegurar el monarca i els seus descendents una part important de sl frtil a la vora del Nil.

L'exemple de Grcia, que es va independitzar durant l'any 1830, va convidar als egipcis a intentar independitzar-se. Aquests, dirigits per Mehmet Al, es van rebellar contra l'Imperi Otom. Aix va dur a una guerra en la qual Rssia tamb va intervenir. L'any 1833 pel Tractat d'Unkiar Skalessi, Egipte i Sria s'independitzen de l'Imperi Otom. En el 1839 el sult otom Abdul Mejid I va intentar reconquistar Egipte. No obstant aix, aquesta vegada Anglaterra, Rssia, ustria i Prssia s'alien amb l'Imperi Otom i contra Egipte, i van assolir derrotar a Mehmet Al. 

El sult va atorgar a Frana l'explotaci del Canal de Suez les obres de la qual es van iniciar el 1859 i que va ser obert deu anys ms tard a travs d'una Companyia sobre la qual aviat el Regne Unit es va fer amb la majoria de l'accionariat el1874 garantint la ruta comercial britnica de la ms important de les seves possessions: l'ndia. 

La decadncia de la influncia francesa va ser compensada amb la britnica. Gran Bretanya va arribar a controlar la meitat del Producte Interior Brut, el govern, l'exrcit i l'administraci de facto, encara que nominalment la monarquia egpcia mantenia l'autoritat del pas.

El 1876 Egipte es va declarar en suspensi de pagaments, l'any segent va haver un control dual anglo francs d'Egipte i el 1879 es va produir una intervenci conjunta franco britnica. Durant 1.881 va haver un aixecament nacionalista a Egipte, dirigit pel coronel Arabi. El 1882 els anglesos bombardegen Alexandria i derroten els Egipcis a Tel al Kebir. Egipte passa a ser un protectorat angls aquest mateix any. 

Al final de la Primera Guerra Mundial, el nacionalisme emergent des de principis del segle XX va obtenir el reconeixement de la independncia, si b els britnics es van reservar el control de la poltica internacional, la defensa i bases militars, fins que l'any 1936 noms s'encarregaren del control del Canal de Suez.

Vegeu tamb: Imperi Britnic

 Egipte independent .

En el 1.919 el partit nacionalista Wafd intenta la independncia d'Egipte, sense xit. Egipte va adquirir estatus independent l'any 1922, nomenant-se rei a Fuad I, fins a aquest moment sult, com resultat del desmembrament de l'Imperi Otom, encara que la presncia militar i el control de les comunicacions per part de Gran Bretanya va durar fins a la invasi de Etipia pels italians. El tractat que va concedir a Egipte la total independncia es va signar el 26 d'agost de 1936 i els britnics es van reservar el control del canal de Suez. 

En realitat, el distanciament d'Egipte pel que fa als otomans havia comenat quan les potncies d'Occident van aprofitar el debilitament de l'Imperi Otom per a intentar l'ocupaci del territori, i obrir-se d'aquesta manera una ruta ms curta cap a l'ndia, que la utilitzada fins al moment al voltant d'frica. 

 La monarquia .

A l'independitzar-se, Egipte es va transformar en una monarquia obertament prooccidental i es va aprovar, la constituci de 1923, encara que durant el govern de Fuad va haver de ser suspesa per a controlar l'incipient nacionalisme. La constituci de 1923 declara a Egipte com un estat sobir, lliure, independent i monrquic. El legislatiu recau en un Congrs dels Diputats i en un Senat i l'executiu en deu ministres nomenats pel rei. 

Zagul, del Wafd, s elegit primer ministre a les eleccions de 1923. Des d'un primer moment va haver controvrsies entre Faud i el Wafd (el partit nacionalista) de manera que el primer aprova una nova constituci ms monrquica. El Wafd boicotej les eleccions de 1931, que les va guanyar el Partit Liberal Constitucional (favorable a Faud), que va governar fins al 1935, aplicant un rgim d'excepci. En el 1936 es va reiplantar la constituci de 1923. Durant l'any 1936 es va signar un nou acord entre Egipte i Anglaterra que no aportava res de nou al ja existent sobre les relacions entre aquests dos pasos.

Farouk I (1936   1952) va realitzar la mateixa poltica antiparlamentria que el seu pare. Va destituir el govern del Wafd, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions les quals va guanyar el Partit Liberal Constitucional (pro monrquic).

Durant la Segona Guerra Mundial, el seu territori va servir com a camp de batalla, amb Egipte donant suport els anglesos en contra de l'Afrika Korps encara que molts dels seus habitants eren considerats germanfils i hi va haver dubtes sobre el paper jugat pel seu rei, Farouk I. El final del conflicte, Egipte va reclamar insistentment l'abandonament de Suez pels britnics i la devoluci de Sudan. La fracassada guerra contra Israel entre 1948 i 1949 va accentuar el descontentament de la poblaci amb els seus governants.

 La repblica sota Nasser i el conflicte amb Israel .

El 26 de juliol de 1952, una revolta armada dirigida pel general Muhammad Naguib, en la qual Gamal Abdel Nasser es va situar en un segon pla, va enderrocar la monarquia i va installar la repblica el 18 de juny de 1953, abolint els partits poltics. Aquest any es va redactar una constituci provisional amb vigncia de 3 anys. Va ser nomenat president Naguib, el novembre de 1954 el propi Nasser el va enderrocar nomenant-se Cap d'Estat. En el mateix any 1954 Sudan va aconseguir la independncia i es va signar el tractat amb Gran Bretanya per a l'evacuaci del Canal. Va rebre suport inicialment d'Estats Units i del Regne Unit, per Nasser es va guanyar la seva creixent hostilitat a causa del seu suport a la descolonitzaci, manifestat en la Conferncia de Bandung. A causa de aquest progressiu distanciament amb les democrcies occidentals, Nasser es va bolcar cap a l'Uni Sovitica, que el provea de material militar. 

Egipte va decidir construir la Presa d'Asuan i per a aix deman un prstec al Banc Mundial. Estats Units i el Regne Unit s'hi oposaren, sota l'excusa de les relacions d'Egipte amb els pasos comunistes. Nasser va nacionalitzar l'any 1956 el Canal de Suez com una mesura de pressi perqu li donessin el prstec. La mesura va despertar enrgiques protestes del Regne Unit i Frana, degut al fet que ambds pasos eren accionistes majoritaris del Canal. Regne Unit, Frana i Israel atacaren Egipte a l'octubre i novembre de 1.956 per USA i URSS ordenen l'alt el foc. El retard a concretar una invasi armada a Egipte va fer que Nasser demostrs els seus dots com administrador d'aquesta nova font de recursos pel seu pas, guanyant-se aix la simpatia mundial. Quan ambdues nacions europees van iniciar la invasi el 31 d'octubre, amb el suport d'Israel que va atacar dos dies abans, fins i tot l'ONU va manar els agressors a retirar-se sota l'amenaa d'intervenci de la URSS. 

Per a Frana i el Regne Unit la guerra del 56 va ser un fracs, ambds pasos van descobrir que l'era dels imperis colonials ja havia acabat davant la nova realitat de la Guerra Freda entre USA i URSS; per a Egipte una victria doncs es qued amb el canal; per a Israel l'adquisici del Sina i de la franja de Gaza, dels que es va retirar el mar del 1957; per als Estats Units, una oportunitat de ficar el nas al Orient Mitj; la URSS apareix com la defensora de les nacions agredides pel neocolonialisme occidental. 

Entre 1958 i 1961 Egipte va formar part, juntament amb Sria, de la Repblica rab Unida, de la qual Nasser era president. Igualment va formar una aliana amb Iemen en el mateix perode que es va denominar Estats rabs Units. Durant el 1964 es va promulgar una nova constituci que va convertir el pas en una repblica presidencialista de partit nic, la Uni Socialista rab d'orientaci comunista. 

L'any 1967, Egipte va mobilitzar tropes a la pennsula del Sina, i va ordenar a l'ONU la retirada de la Fora d'Emergncia, estacionada en la zona des de la guerra del 1956. Poc temps desprs, Egipte va tancar l'estret de Tirn (a l'entrada del golf d'Eilat-Aqaba) a tota la navegaci israeliana i a tots els vaixells que es dirigirien a Eilat. Aquest bloqueig va privar a Israel de la seva nica ruta de subministrament amb sia i va detenir el flux de petroli del seu principal provedor, Iran. Aquests elements, sumats a accions similars per part de Sria i moviments de tropes jordanes, que mantenien un acord de defensa recproca amb Egipte, van motivar la decisi israeliana a llanar una ofensiva militar sobre la pennsula del Sina, durant la qual les seves tropes van arribar el Canal. L'ofensiva va ser part de la Guerra dels Sis Dies. Encara que la guerra va cessar en menys d'una setmana, els israelians es van negar a retirar-se del Canal fins al 1975, el que va motivar el seu bloqueig i Egipte va perdre la Pennsula del Sina. Encara que Nasser va tractar de dimitir en un primer moment, va obtenir a l'Assemblea Nacional totals poders legislatius i executius. Va eliminar els elements hostils de l'exrcit i va reforar els acords militars i poltics amb l'URSS en dos tractats, el de 1967 i el de 1969. A ms, el 90% de l'activitat econmica va quedar en mans de l'Estat.

L'Egipte modern que va iniciar Sadat .

El 1970, el President Nasser va morir inesperadament, vctima d'un atac al cor. El poder va ser assumit per Anwar el-Sadat qui fins a llavors era el vicepresident, i que va iniciar una poltica de conciliaci cap a Israel. En el 1971 es va aprovar una nova Constituci i es va canviar el nom del pas a la seva actual denominaci com Repblica rab d'Egipte. 

A partir de 1973 s'allunya de la URSS i s'acosta a USA. El partit Uni Socialista rab es converteix en socialdemcrata. 

Sadat va iniciar reformes econmiques que van liberalitzar una part important de les indstries. La situaci va ser estable fins que a la guerra del Yom Kippur l'ofensiva contra Israel va tornar a fracassar i el 1974 es van succeir greus altercats amb estudiants i treballadors. La comparana popular amb Nasser afeblia al nou lder que no tenia el carisma del seu predecessor i al que s'acusava dels mals del pas.



Desprs d'anys de negociacions ja amb l'aproximaci a les tesis d'Estats Units i la Comunitat Europea, Sadat i el primer preses. A partir de 1996 les privatitzacions eministre israeli Menahem Begin van signar els Acords de pau de Camp David, sota els auspicis del President d'Estats Units Jimmy Carter, el que va obrir l'esperana d'una pau duradora a Orient Mitj. Aix li va valer a Sadat i Menachem Begin el Premi Nobel de la Pau. No obstant aix les altres nacions rabs i el poble d'Egipte es van sentir trats amb aquests acords. Grups ultranacionalistes opositors a la poltica conciliadora de Sadat van portar a terme un atemptat en la seva contra, i el van assassinar al costat d'altres membres del rgim durant una desfilada militar el 1980. 

Des de llavors, Egipte ha estat en mans de Hosni Mubarak com a President. Aquest president el que ms li interessava era mantenir-se en el poder, la primera decisi que va prendre va ser aprovar la llei d'Emergncia al 1981. 

Sobre poltica exterior Mubarak va intentar una curiosa quadratura del cercle. D'una banda busca dur-se b amb els altres Estats musulmans i exercir una certa influncia en la Lliga rab. Per altra banda el seu antecessor va reconixer l'Estat d'Israel. Per Mubarak de seguida va descobrir que no li convenia dur-se malament ni amb Israel ni amb USA, doncs Egipte era un pas endeutat amb una balana de pagaments negativa i cada any rebia una substanciosa quantitat de diners per part d'USA suposadament en concepte d'ajuda humanitria per que en realitat no s ms que un suborn estratgic geopoltic per a evitar que Egipte envaeixi Israel. Aquesta quantitat de diners que rep d'USA no s cap ximpleria: suposa entre un 2 i un 3 per cent del PIB del pas, el 1986 van ser 2.000 milions de dlars, a l'any segent 2.500, al 1993 altres 2.300, al 1994 2.100 milions, la mateixa quantitat al 1996, etc. I una part de la mateixa s ajuda de tipus militar per a la compra d'armes. Finalment el principal soci comercial d'Egipte s la CEE, que ha acabat per desbancar USA en aquest terreny. 

El 1982 es recuper el Sina.

Egipte l'any 1985 va descobrir el preu del vassallatge poltic a Israel i estats units en el cas de l'Achille Lauro, un vaixell segrestat per palestins pertanyents a l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina en el qual havia passatgers israelites. Egipte va intervenir en el conflicte i va assolir que els segrestadors fossin enviats a Tunis per a ser jutjats. No obstant aix, USA, sense preguntar a ning, va decidir dur-los a una base aria ianqui a Itlia. 

Una part important de la poltica exterior entra en contradicci amb els sentiments del poble egipci. Aquest majoritriament desconfia d'USA. Si hi ha una alguna cosa que pot unir els egipcis, aquesta cosa s l'oposici a Israel. A l'octubre de 1985 el cas Soliman Charter, el policia que va matar a 7 civils jueus en el Sina i que va ser convertit en heroi popular, aquest fet ho demostra.

La llei electoral de 1983. A Egipte tenim partits legals, illegals per permesos la prctica i partits directes i planament illegals. Entre els primers estan el partit oficial del rgim (el PND), el Partit Socialista del Treball i el Partit Liberal. Entre els illegals per tolerats estan els Germans Musulmans, de gran implantaci en la societat (el rgim els tolera perqu sap que no pot acabar amb ells). Entre els partits illegals hi ha diversos partits integristes islmics de carcter minoritari. En qualsevol cas el frau electoral massiu i generalitzat converteix la suposada democrcia egpcia en una farsa que no enganya a ning. Si Egipte tingus una democrcia de deb els Germans Musulmans guanyarien moltes eleccions i Mubarak mai aconseguiria el 70 % dels vots. 

Egipte vivia a principis dels anys 1980 dels ingressos del petroli, de l'incipient turisme, del peatge del Canal de Suez i de les divises que portaven els emigrants egipcis que treballaven en altres pasos. En el 1985 i 1986 el preu del petroli es va enfonsar, el turisme va caure per la inestabilitat social, les divises que portaven els emigrants egipcis caigueren ja que molts d'ells vnen d'Iraq i d'Iran a causa de la guerra que mantenen aquests dos pasos i els ingressos del Canal de Suez s'estanquen. Per tant, la balana exterior es deteriora i augmenta el deute exterior a l'instant de collocar a Egipte al caient de la suspensi de pagaments, que si no es produ fou per l'ajuda d'Estats Units. En aquesta situaci no t sentit pensar en realitzar grans projectes; bastant hi ha amb anar fent. A ms la tornada dels emigrants el 1986 augmenta l'atur. 

Davant d'aquesta situaci sorgeixen vagues a Kubra al Kema i a Mahalla al Kubra que van ser convenientment reprimides. En el 1986 va haver una revolta de policies a El Caire que va acabar amb 100 morts i importants danys materials. Per aix no va ser el ms greu. La incomprensible poltica exterior, la inexistncia de democrcia i la crisi econmica s el brou de cultiu de l'integrisme islmic, el qual al principi s'enceba amb la ciutat d'Asyut i presa com objectius les esglsies coptes i els videoclubs.

En els anys posteriors de 1986 Egipte no t altre remei que realitzar llargues i tortuoses negociacions sobre el pagament del seu deute extern amb els creditors, especialment amb el Club de Pars. 

A la fi de 1986 es va reformar la llei electoral, a causa de les denncies d'inconstitucionalitat de la mateixa. Ara els candidats independents havien d'aconseguir el 18 % dels vots per a tenir un esc per circumscripci, i els partits havien d'aconseguir el 8 % dels vots. 

Al febrer de 1987 Mubarak va convocar un referndum de trmit per a dissoldre l'assemblea (el  s  va aconseguir el 88,9 % dels vots) i a l'abril es van celebrar eleccions presidencials on el partit de Mubarak (el PND) va aconseguir el 75 % dels escons i una coalici entre el Partit Socialista del Treball, el Partit Liberal i els Germans Musulmans va aconseguir la resta. 

1987: primer ministre: Alef Sidqi. 

En el 1990 el FMI decideix aplicar les seves  miraculoses  poltiques d'ajustament estructural sobre Egipte com condici per a prestar ms diners. Aquestes poltiques van anar de dos tipus: 

 Reduir el dficit pblic, que en el 1990 era del 50 %. Aix es faria reduint les subvencions a l'electricitat, la gasolina i els bitllets de ferrocarril; retallant la inversi pblica del 12,4 % del PIB durant el 1990 al 8 % del PIB entre el 1993   94; reduint els salaris reals, els quals van baixar un 24 % entre 1988 i 1993; liberalitzant el comer exterior i baixant els aranzels. En el 1994 el dficit pblic ja era de solament el 4 % i en el 1996 del 2,6 %. ;

 Privatitzaci de les empreses pbliques desprs d'acomiadar i jubilar els treballadors sobrants de les mateixes. Aquestes es van realitzar amb lentitud: el 1993 es van privatitzar nicament les embotelladores de Coca Cola i Pepsi i el 1994 es van privatitzar altres 3 ems van accelerar. ;

Aquestes poltiques van reduir el dficit pressupostari i la inflaci i la producci agrcola va pujar (el que va permetre reduir les importacions de blat de 7.800.000 tones en el 1990 a 5.500.000 tones el 1993) per el creixement del PIB entre 1991 i 1994 va ser raqutic, inferior al creixement de la poblaci, el que va implicar un empobriment real de la poblaci. A ms els salaris reals es van reduir bastant ms que el PIB el que implic una pitjor distribuci de la riquesa a favor de les rendes del capital (que sempre sn les ms altes). L'atur va seguir estancat en el 20 %.

En el 1990 el govern va fer una contrarreforma agrria que va prevaler als propietaris sobre els arrendataris de terres, expropiant a aquests les terres, en ocasions sense indemnitzacions.

L'aplicaci de les poltiques d'ajustament estructural i la contrarreforma agrria va exacerbar encara ms la ja alta conflictivitat social que alimenta el terrorisme islmic. Per aquests anys els ulemes clamen contra el lacisme. Des de 1991 se succexen els atemptats que els integristes islmics realitzen contra dirigents poltics (atemptat frustrat contra Mubarak en el 1995),  inversors  estrangers, policies i, ms tard, turistes. Aquests atemptats deixaren un saldo de diversos centenars de morts anuals. El govern reacciona en el 1992 declarant la guerra contra el terrorisme islmic, ocupant militarment Asyut i creant els tribunals militars, els quals poden aplicar penes de mort.

Mubarak estableix de nou relacions diplomtiques amb els pasos rabs i reingresa en la OPEP, per la Guerra de l'Iraq tornar a allunyar a Egipte -pel seu suport a la coalici liderada per Estats Units- de bona part dels seus vens, i a la denncia de la seva poltica per l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina.

En aquest context intern i extern en el 1993 Mubarak s reelegit per l'Assemblea del Poble amb 441 vots d'un total de 454. poc desprs guanya un referndum presidencial amb el 96,28 % dels vots. 

A partir de 1994 i fins a almenys 1997 el pols que el govern mant amb els islamistes registra novetats. D'una banda, els terroristes passen a operar tamb a Minya i entre els seus actes ara tamb atraquen bancs. Per un altre, el govern det injustament, a membres dels Germans Musulmans acusats de terrorisme. Tamb colloca als sindicats professionals, en els quals abunden els afiliats als Germans Musulmans, sota control judicial. El govern passa a fer detencions preventives de sospitosos de terrorisme. Les presons s'omplen: en el 1996 es parlava de 16.700 islamistes a la pres per les lleis d'emergncia. Immediatament abans de les eleccions presidencials de 1995, legislatives de 1996 i locals de 1997, les tres de resultat totalment predictible, s'exclou i det a molts candidats dels Germans Musulmans. 

En el 1996 Mubarak canvia a Alef Sidqi per Kamal al Ganduri en el lloc de primer ministre. 

Al juny de 1996 s'aprova una llei que autoritza als inversors estrangers a convertir-se en majoritaris en les joint ventures bancries. Es treuen lleis que permet els estrangers invertir en el negoci immobiliari i en les autopistes. A l'octubre de 1997 es va treure una llei de liberalitzaci de terres agrcoles que va provocar protestes dels camperols. 

1997: Acord amb el Club de Pars. 

Desprs de l'atemptat de Luxor de 17 de novembre de 1997, la poltica penitenciria egpcia canvia amb una extensi de les execucions que fa intervenir a la comunitat internacional i AI sense xit. 

A l'atemptat de Luxor, es va unir l'efecte dels Atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, el que va dur a una crisi en els ingressos per turisme especialment greu.

Vegeu tamb.
Histria de l'antic Egipte per una cronologia del perode.

Enllaos externs.
 Portal d'Histria Antiga d'Egipte ;
 Institut d'Estudis del Antic Egipte ;
Histria d'Egipte ;
Histria Moderna d'Egipte ;
Histria d'Egipte en el Projecte Gutenberg ;

Bibliografia.
 Chrtien, Maxime. Historia del Egipto Moderno. Editorial Vergara. Barcelona, 1958.
 diversos autors. El Estado del Mundo. Editorial Akal. Ediciones utilizadas: 1987, 1988, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999.
 Compareti - Sasanidas en Africa - Transoxiana 4;
 Castells - Els orgens d'Egipte- Transoxiana 7;
 Campagno - Surgiment de l'Estat a Egipte - Transoxiana 7;
 Bakos - Egiptologia i egiptomania a Brasil - Transoxiana 9;
 Cersosimo - tica o Moral en el Antic Egipte - Transoxiana 10;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136002" title="Chris Paul" nonfiltered="458" processed="450" dbindex="55510">






Christopher "Chris" Emmanuel Paul s un jugador de bsquet americ nascut el 6 de maig de 1985 a Winston-Salem (Carolina del Nord), que juga en la posici de base. Actualment juga als New Orleans Hornets de la NBA. 

 Trajectria .
 Etapa al "college" .
Paul va jugar per a la Universitat de Wake Forest des del 2003 fins al 2005, comandat per l'entrenador Skip Prosser. Paul va ser nombrat Rookie de l'any de la conferncia de la costa atlntica la temporada 2003-2004. Amb Wake Forest va obtenir un total de 948 punts, 395 assistncies i 160 rrcuperacions de pilota.

 Etapa a la NBA .
Paul va ser seleccionat pels New Orleans Hornets en el draft del 2005, en quarta posici. En el seu primer any a la lliga, va liderar en punts, assistncies, recuperacions de pilota i minuts jugats en rookies. Va ser escollit Rookie de l'any a l'NBA. Promitja 16,7 punts, 4,9 rebots, 8,1 assistncies i 2,1 recuperacions de pilota desprs de 105 partits jugats amb New Orleans Hornets. Va jugar el partit de rookies i sophomores tant en l'All-Star de 2006 (disputat a Houston), com el de 2007 (disputat a las Vegas).
Ha estat convocat per la selecci americana de bsquet per a participar en el Mundial del Jap del 2006.

 Enllaos externs .
Web oficial;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136003" title="Club Baloncesto Len" nonfiltered="459" processed="451" dbindex="55511">


El Club Baloncesto Len s un club de bsquet de la ciutat de Lle (Castella i Lle, Espanya). Va ser fundat l'any 1981 i actualment juga a la lliga LEB Oro, la segona categoria del bsquet espanyol.

 Histria .

Encara que duia realitzant activitats esportives des del mes d'Octubre de 1980, el Club va ser fundat oficialment el 20 de Maig de 1981 per D. Jos Antonio Moirn Garca, D. Enrique Emperador Marcos, D. Juan Carlos Rodrguez Villanueva, D. Lisardo Mourelo Gonzlez i D. Alberto Sobrn Martnez en representaci d'un grup de lleonesos entusiastes del bsquet. El seu primer president va ser D. Jose Antonio Moirn, el mandat del qual es va estendre fins al 19 de Maig de 1986, data en qu va presentar la seva dimissi. El seu successor va ser D. Jos Benito Pardo Mgica, President amb el qual es va aconseguir l'ascens a Primera B a Badajoz al juny de 1986. Al gener de 1990 va presentar la seva dimissi fent-se crrec de la Presidncia D. Jos Luis Lpez-Driga i Daz de la Espina. 
Esportivament el Club va comenar la seva marxa en la Tercera Divisi en la temporada 1980-81 aconseguint el subcampeonat. En la seva segona temporada en competici (1981-82) assoleix l'ascens a Segona Divisi. Desprs de romandre 4 anys en la categoria aconsegueix l'ascens a Primera B a Badajoz la temporada 1985-86, per a 5 anys ms tard culminar el seu ascens a la categoria mxima (1989-90). 
El 29 de Juny de 1992 el Club es va constituir en Societat Annima Esportiva, denominant-se Club Baloncesto Len S.A.D. El 2 de febrer de 1993, presenta la seva dimissi com President D. Jos Luis Lpez Driga, decidint el Consell d'Administraci nomenar per al crrec a D. Eugenio Alvarez Fernndez el 1 de mar de 1993. 

 Enllaos externs .
Pgina oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136006" title="Torre Picada" nonfiltered="460" processed="452" dbindex="55513">


La Torre Picada s una antiga torre de vigilncia situada a la Costa de la Talaia i que mira sobre el Port de Sller, a Mallorca.

Fou construida a principis del segle XVII per advertir la poblaci dels atacs sarrans.

Es troba a menys de mitja hora a peu del Port.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136009" title="Fergie" nonfiltered="461" processed="453" dbindex="55514">



Fergie (de nom real Stacy Ann Ferguson) s una cantant i actriu dels Estats Units, que form part del grup format per 3 dones Wild Orchid des de meitats dels 90 fins al 2001, quan es van separar, havent obtingut un xit moderat als EUA.

Poc desprs de deixar l'anterior grup, Fergie s'un al grup The Black Eyed Peas, amb el qual ha obtingut molts xits internacionalment.

Durant el 2006 va comenar la seva carrera com a solista, per, deixant clar que no se separava dels Black Eyed Peas, i que pel quart trimestre del 2008 traurien un altre disc junts.

ltimament ha debutat com a actriu a diverses pellcules, i fins i tot al remake de Poseid, on tamb ha actuat, ha fet 2 canons per a la seva banda sonora.

Discografia.
 Amb Wild Orchid va vendre ms de 2.500.000 de discs arreu dels Estats Units i 600.000 a la resta del mn amb uns 3 discos i un recopilatori.

 Amb The Black Eyed Peas, van treure 2 lbums d'estudi Elephunk i Monkey Business i 1 DVD's, a part del Greatest Hits llanat per iTunes, l'LP , i els 2 discs que van treure els BEP abans que hi ans la Fergie. D'Elephunk se n'han venut fins al maig del 2007 uns 8.500.000 discos, i de Monkey Business, de moment hi ha uns 12.500.000 Cd's despatxats.

 The Dutchess .

Aquest s el nom del seu reeixit lbum debut, del qual ja se n'han desprs tres senzills. Els generes del disc sn el Pop, Pop-Rap, R&B, Hip-Hop, algun element de Dance, i alguna Balada.

Els senzills sn:
 London Bridge ;
 Fergalicious (amb Will.i.am) ;
 Glamorous (amb Ludacris) ;
 Big Girls Don't Cry;
 Clumsy;
 Here I Come (amb will.i.am);
 Finally (amb John Legend);
 Party People (amb Nelly);
 Labels Or Love;


Aquest disc ha venut uns 6.700.000 discos al mn i n'ha subministrat gaireb 7.500.000

 Altres Canons i Collaboracions .

Recentment Fergie ha fet un duet amb el cantant de Reggaeton Daddy Yankee, per al seu nou disc El Cartel:The Big Boss, i la cano resultant ha sigut Impacto, que de moment ha arribat al n2 del Billboard Hot Latin Songs durant 4 setmanes. A mes va entrar al Billboard Hot 100 al n95, i en poques setmanes va pujar fins al 56, una posicio molt bona tenint en compte que la major part de la lletra s en espanyol.

Tamb ha fet una can per la banda sonora de Shrek Tercer, de nom Barracuda, que es un remake d'una can rock (el la versi de Fergie tambe s de tipus rock).

Una altra collaboraci ha sigut All Night Long amb el rapper americ P.Diddy pel seu lbum d'estudi Press Play.

Cap a finals de Mar del 2008 es va anunciar que el 1r senzill del nou lbum d'estudi del rapper Nelly seria Party People amb la collaboraci de Fergie, i en la setmana de llanament va debutar al #25 de les canons digitals ms descarregades dels EUA, i al #54 del Hot 100.

Recentment ha fet una can amb el cantant brasileny Sergio Mendes anomenada The Look Of Love, que ha sigut llanada a Brasil.

Fergie tamb ha participat en la can principal de la banda sonora de la pellcula Sexe A Nova York, titulada Labels Or Love que ser inclosa al re-llanament de The Dutchess.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136012" title="Francs Vairon" nonfiltered="462" processed="454" dbindex="55515">


Francs Vairon (Franois Bayrou en francs) s un poltic gasc nat el 25 de maig de 1951 a Bordras (Bearn), actual president de la UDF i candidat a les eleccions presidencials franceses de 2007. Vairon, que parla la variant bearnesa de l'occit, s'ha pronunciat ms d'una vegada a favor del programari lliure i de les llenges regionals de Frana.

 Funcions gubernamentals .

 30/03/1993 - 11/05/1995 : ministre de l'Educaci nacional;
 18/05/1995 - 07/11/1995 : ministre de l'Educaci nacional, de l'Ensenyament superior, de la Recerca i de l'Ocupaci professional;
 07/11/1995 - 02/06/1997 : ministre de l'Educaci nacional, de l'Ensenyament superior i de la Recerca;

 Carrera presidencial .

A la fi de la primera volta quedaria tercer amb un 18,57% del total dels vots emesos (uns sis milions d'electors), fet que no li va possibilitar de passar a la segona volta per que el feia imprescindible per als dos principals candidats, Sarkozy i Sgolne, de cara a obtindre el recolzament del seu electorat; per, el candidat centrista va decidir donar pas suport explcit a cap de les dues candidatures alhora que anunciava la creaci d'un nou partit. En compliment de la llei electoral es va haver de suspendre un debat televisat entre Royal i Vairon, fet que acostava cada vegada ms les postures d'ambds concorrents. Desprs d'un altre debat televisat entre els dos presidenciables, Francs va declarar que no votaria el candidat conservador, si b es decantava pas a favor de la candidata socialista; ella, per, interpretava que el bearns li donava el seu recolzament.

 Enllaos externs .


  Bayrou.fr Web de la campanya presidencial de 2007;

Blocosfera.

 Atenci a Vairon (o Bayrou) un Mail obert de Vicent Partal;
  L'home tranquil en Les presidencials franceses de msVilaWeb;
  Quin millor candidat per les llenges "regionals" ? d'Al Baylac-Ferrer en CatNord.cat;

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136014" title="Alguazas" nonfiltered="463" processed="455" dbindex="55516">


Alguazas s un municipi de la Regi de Mrcia. Limita a l'est amb Molina de Segura, al sud amb Torres de Cotillas, a l'oest amb Campos del Ro i Villanueva del Ro Segura, i al nord amb Ceut i Lorqu


 Alcaldes en periode democrtico des de 1979 .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136015" title="Alhama de Mrcia" nonfiltered="464" processed="456" dbindex="55517">


Alhama de Murcia s un municipi de la Regi de Mrcia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136016" title="Las Torres de Cotillas" nonfiltered="465" processed="457" dbindex="55518">


Las Torres de Cotillas s un municipi de la Regi de Mrcia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136017" title="Torre Pacheco" nonfiltered="466" processed="458" dbindex="55519">


Torre Pacheco s un municipi de la Regi de Mrcia. Limita a l'est amb San Javier i Los Alczares, al sud amb Cartagena, al nord ambLos Martnez del Puerto, Avileses i Valladolises, i a l'oest amb Fuente lamo de Murcia. 

 Pedanies .
 Balsicas;
 Dolores de Pacheco;
 San Cayetano;
 El Jimenado;
 Santa Rosala;
 Los Meroos;
 La Hortichuela;
 Los Olmos-Hoyamorena;
 Los Camachos;
 El Albardinal ;
 Roldn;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136018" title="San Pedro del Pinatar" nonfiltered="467" processed="459" dbindex="55520">


San Pedro del Pinatar s un municipi de la Regi de Mrcia. Limita al nord amb Pilar de la Foradada (Alacant).

 Poblaci .
L'evoluci de la poblaci ha estat:




 Histria .

Aquesta vila va rebre el seu nom cap al segle XVII. Abans d'aquesta poca la localitat era anomenada El Pinatar, ja que era una extensa massa forestal on abundaven els pins i a la qual es venia a l'hivern a caar el senglar. Alfonso XI aix ho va reflectir en el Llibre de la Montera.

Desprs de la construcci d'una ermita a Sant Pere Apstol i Pescador (ja que la majoria dels habitants del Pinatar eren pescadors), els vilatans van comenar a anomenar-lo San Pedro del Pinatar. 

Antiguitat.

Se suposa algun assentament iber en la zona des del paleoltic. En l'Edat de Bronze pertanyia a la regi de la Contestnia, encara que podria haver tingut importants influncies de la ciutat de Mstia (els mastiens semblen situar-se a la zona entre Cartagena i Mazarrn).

Existeixen restes arqueolgiques marines que assenyalen el pas de comerciants fenicis des del 2600 aC. Se suposa que va ser una de les bases utilitzades per a la conquesta de Carthago Nova (Cartagena) per Publio Cornelio Escipin en les guerres pniques (sobre 203 aC). El Pinatar es desenvolupa com una villa romana centrada en la indstria salinera, d'una gran importncia en aquesta poca. D'aquesta manera sembla ser que la via Augusta passava per San Pedro del Pinatar (aquesta calada unia Cartagena amb Roma a travs de les ciutats del litoral mediterrani). El descobriment de bastants restes de vaixells enfonsats demostra que tamb existia un elevat trnsit martim.

La caiguda de l'Imperi Rom i les posteriors conquestes visigtiques (Regne de Tudmir) i rabs (Taifa de Mrcia) van convertir El Pinatar en un poblat pesquer. Sn molt conegudes les tcniques de pesca rabs denominades encaizadas que es mantenen en l'actualitat com una forma de pesca al Mar Menor. 

Desprs de la Reconquesta cristiana es converteix en una de les zones en disputa entre la Corona d'Arag i el Regne de Castella. La Sentncia Arbitral de Torrellas (1304), modificat el 1305 pel Tractat d'Elx, en el qual se sentenci la partici del Regne de Mrcia. D'aquesta manera San Pedro del Pinatar es colloca en la frontera amb el regne de Valncia. En aquesta poca augmenta la poblaci a causa del assentament de famlies castellanes en la zona.

Edat Moderna i Contempornia.

En els segles XVI i XVII les activitats econmiques segueixen sent les pesqueres, agrcoles i derivades del treball en les salines. No obstant aix, s necessari construir al llarg de tota la costa unes torres de vigilncia a causa de les incursions dels pirates berbers, que en alguna ocasi van aconseguir penetrar fins a Mrcia. La torre del Pinatar es va construir el 1602 i apareix en l'escut de San Pedro del Pinatar, per no es conserva en l'actualitat. La Torre del Estacio s un exemple d'una altra d'aquestes torres tpiques de la costa meridional mediterrnia que formaven una cadena des de la Torre de la Foradada fins a guilas.

En el segle XVII els franciscans funden una ermita i la poblaci passa a anomenar-se San Pedro del Pinatar. El 1709 D. Francisco Sez s nomenat primer capell fix. El 1787 s'inicia el primer registre parroquial de l'esglsia de San Pedro del Pinatar depenent de la parrquia de San Javier, encara que fins al segle XIX no se'n produir la segregaci. 

En la Guerra de Successi Espanyola l'armada britnica conquesta Cartagena i tot el Camp de Cartagena (1706) en nom de l'arxiduc Carles d'ustria. Els Borb ho recuperen posteriorment grcies a l'exrcit manat pel Duc de Berwick, al qual se li donaren algunes terres de San Pedro del Pinatar.

En l'ltim quart del segle XVIII la poblaci es duplica grcies a la prosperitat relativa del municipi i al procs colonitzador associat a l'existncia de ms terres conreades, la introducci de nous cultius i una major seguretat en la zona. En aquesta poca s'installa la imatge de San Pedro Apstol, obra de Francisco Salzillo en l'esglsia del mateix nom.

A la fi d'aquest segle (1 de juny de 1796) se sollicita al rei Carles IV d'Espanya la creaci de la Fira de San Pedro del Pinatar. Aquesta petici la realitza una incipient burgesia quan encara no existia el municipi, depenent de Mrcia i amb una poblaci d'uns 1.600 habitants. Amb data 24 d'octubre de 1796 el rei concedeix llicncia per a celebrar la fira anual, el dia 29 de juny i els tres segents. Actualment segueix celebrant-se en el conjunt de les Festes Patronals.

Constituci del municipi.



Fins al 1820 no hi ha un intent de crear un municipi independent, amb base en les Constitucions que reconeixen els drets dels ciutadans davant del poder del Rei. No obstant aix, el perode absolutista fa que no es pugui aconseguir. 

El dia 16 de setembre de 1836 es constitux el primer Ajuntament, segregat del de Mrcia i el primer alcalde s Jos Imbernn Ruz.

En els anys 1854 i 1855 es produx una epidmia de clera en tota la zona amb una alta morbiditat. Fugint de l'epidmia molts burgesos i membres de les classes acomodades es construxen quintas per a l'estiueig; algunes molt conegudes com Casa de la Rusa, Villa Alegra, Villa Teresa i la Casa del Reloj. D'aqu comena a sorgir l'mplia tradici turstica de la zona.

El 1857 es crea una duana martima a San Pedro del Pinatar, el que proporciona una certa rellevncia a la zona.



El 1869 es privatitzen les salines, que pertanyien a la Corona des de la reconquesta cristiana. En l'actualitat pertanyen a la companyia Salinera Espaola.

El 1878 s'hi crea la parrquia de San Pedro del Pinatar, encara que fins al 1941 no queda reflectida la condici jurdica de parrquia.

Durant els segles XIX i XX es converteix en poblaci turstica de rellevncia, amb la seva major activitat en els mesos d'estiu.

El 25 de maig de 1899, mor D. Emilio Castelar y Ripoll, president de la Primera Repblica Espanyola, en la Casa del Reloj, tamb coneguda com Quinta de San Sebastin i que des de finals del segle XX s'ha reconstrut i convertit en un restaurant.

El 1890 es funda "Lo Pagn". Per fins al 1918 no es construx l'actual cam que ho comunica amb San Pedro del Pinatar.

El 1919 es va produir una inundaci molt important en el municipi i el 1987 se'n va produir una altra que va afectar diverses zones, especialment les construccions en les antigues rambles com la de Los Antolinos. Com a conseqncia d'aquesta ltima es va millorar el sistema de clavegueram.

En l'ltim quart del segle XX es duplica la poblaci com a conseqncia del creixement econmic. A partir dels anys seixanta es produx una explosi turstica molt important. Com a conseqncia d'aquest desenvolupament es creen noves infraestructures, l'aigua potable dels Canals del Taibilla arriba el 1960, aquest mateix any es construx el port refugi en Las Salinas. D'aquesta manera en els anys setanta es disposa d'enllumenat pblic i clavegueram en "Lo Pagn".

Igual que altres municipis limtrofs, com Pilar de la Foradada, Los Alczares i San Javier, des dels ltims anys del segle XX s'han desenvolupat serveis municipals inexistents (piscina comunitria, poliesportiu, etc.). Encara que ha anat acompanyat d'un desenvolupament urbanstic caracterstic d'aquesta zona del mediterrani. No obstant aix, el fet de tenir protegit un ter del seu terme municipal amb el Parc natural de Les Salines i Arenales de San Pedro del Pinatar, modera els intents d'urbanitzaci plena.

Geografia.
Latitud: 37 49' N;
Longitud: 000 45' O;

Al Terme Municipal de San Pedro del Pinatar es troba el Parc natural de Les Salines i Arenales de San Pedro del Pinatar. Es tracta d'una zona humida amb arenals que limita al nord amb les "encaizadas", que comuniquen el Mar Menor amb el Mediterrani.

Platges.

Les seues platges ms importants  le Mediterrani sn la Platja de El Mojn, la de la torre derrivada, les salines, barraca cremat, punt d'algas, i  le Mar Menorla platja de la Mota, Villananitos i "La puntica".

Vegeu tamb.
Parc natural de Les Salines i Arenales de San Pedro del Pinatar;
Platges de la Regi de Mrcia;

Enllaos externs.

Ajuntament de San Pedro del Pinatar;
Educaci d'Adultes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136019" title="Mula (Mrcia)" nonfiltered="468" processed="460" dbindex="55521">


Mula s un municipi de la Regi de Mrcia. Est format per les pedanies de Fuente Librilla, Ychar, Los Baos de Mula, Puebla de Mula i Casas Nuevas. Limita al nord amb Calasparra, Cieza i Ricote, a l'est amb Campos del Ro, Albudeite, Alcantarilla i Mrcia, al sud amb Librilla, Alhama de Murcia i Totana i a l'oest amb Bullas, Cehegn i Lorca.

Administraci.
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136020" title="Lorqu" nonfiltered="469" processed="461" dbindex="55522">


Lorqu s un municipi de la Regi de Mrcia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136021" title="Ceut" nonfiltered="470" processed="462" dbindex="55523">


Ceut s un municipi de la Regi de Mrcia. Limita al nord amb Archena, a l'oest amb Villanueva del Ro Segura i Archena, a l'est amb Lorqu, i al sur amb Alguazas. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136022" title="Campos del Ro" nonfiltered="471" processed="463" dbindex="55524">


Campos del Ro s un municipi de la Regi de Mrcia. Limita a l'est amb Ojs, Villanueva del Ro Segura, Alguazas, Las Torres de Cotillas i Mrcia, a l'oest amb Albudeite i Mula i al nord amb Ricote.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136023" title="Beniajn" nonfiltered="472" processed="464" dbindex="55525">






Beniajn (Beniatj en catal) s una localitat espanyola emplaada en l'Horta de Mrcia, al peu de l'extensa serra que tanca la Vall del Segura pel sud. Compte amb una poblaci de 10.154 habitants (INE 2006) i una extensi de 13,924 km. Es troba a uns 5 km de la capital, en el centre de l'rea sub-comarcal anomenada Cordillera Sur. Des de finals del segle XIX, el seu nom va comenar a ser conegut a nivell internacional per l'abundant producci de ctrics que exporta a tot el mn, activitat industrial molt arrelada en la localitat i de la qual ha estat i s tot un referent.

 Histria .

Encara que sn diversos els jaciments arqueolgics que esquitxen la zona, els orgens histrics de Beniajn es remunten a l'poca romana, quan va ser fundada una primera poblaci al peu de la regi muntanyenca sota la denominaci de Vila-Nova. Segles ms tard els rabs aixecarien sobre ella Benihazram o Aben Hazarani, nucli musulm recuperat per les tropes cristianes en el segle XIII i del que ha evolucionat finalment el Beniajn dels nostres dies.

En l'any 1474 se signa l'acta fundacional del Heredamiento de Beniajn, sota els ordenances de la qual s'ha vingut regulant fins avui la distribuci de les aiges de la Squia de Beniajn, una de les ms importants del sistema general de reg en l'Horta de Mrcia. Aquest canal, de reminiscncies rabs i vital en el desenvolupament agrari de la Cordillera Sur, part de la Squia Major de Alquibla.

El poble de Beniajn es trobava originriament al costat de la confluncia dels rius Guadalentn i Segura, un enclavament freqentment assolat per les crescudes d'ambds lleres; aix va motivar que, des de la Reconquesta fins a b entrat el segle XVI, es produs un lent i paulat trasllat del nucli urb fins a l'emplaament que avui ocupa, una mica ms elevat. s precisament en aquesta poca quan s'arrela en el lloc una profunda i creixent devoci per la Mare de Du del Carme, la qual s patrona de la localitat avui. 

El segle XVII va suposar ja un perode de gran riquesa i enlairament econmic, car totes les terres de la Cordillera Sur van quedar sota la jurisdicci de la vila, consolidant-se ja com puixant nucli de la Vega. A l'explotaci agrcola de les seves terres es va unir la afamada indstria sedera, aix com la implantaci de molins i petites fbriques de guix, fusta i fins i tot licors. El temple arxiprestal de San Juan Bautista, erigit llavors, suposa una clara mostra d'aquesta esplendor. Durant l'poca del Trienni Liberal, aquesta localitat va sollicitar ser municipi propi i li va ser concedit en 1814. No obstant aix, va tornar a pertnyer al municipi de Mrcia en 1856.

En aquests anys neix el Cantonalisme: Antonete Glvez, mxim representant d'aquest revolucionari moviment poltic del Llevant, s una figura clau en la histria local de l'ltim ter del segle XIX, ja que la seva vida transcorreria en aquesta zona, gran part dels seus seguidors eren beniajanenses i va acabar convertint a Beniajn en un dels bastions de defensa del murcianisme a nivell nacional. 

Amb el segle XX, arriba a Beniajn el ferrocarril i amb ell un desenvolupament econmic sense precedents en tota la Regi. Apareixen noves indstries, especialment les dedicades als derivats de l'agricultura, i sorgeix el fenomen de l'exportaci hortofrutcola a nivells internacionals. Noms la Guerra Civil Espanyola va suposar un punt d'inflexi en aquesta puixana que arriba fins als nostres dies, on una enriquidora trajectria comercial i cultural avana en parallel al desenvolupament industrial i social del Beniajn d'avui. No obstant aix el creixement urb est arribant a cotes considerades pels grups ecologistes com insostenible, amb la tradicional horta de Beniajn prcticament desapareguda. La indstria ha hagut de sortir de la localitat per la pressi urbanstica, ja que Beniajn s'ha convertit en zona amb un destacat atractiu residencial dintre de la comarca. La construcci ha provocat el canvi de la fesomia de la localitat; igualment, la societat beniajanense ha canviat la seva composici, amb una taxa d'immigrants que, a poc a poc, intenta integrar-se en el collectiu ciutad que habita aquest rac de la Cordillera Sur. 

 Llocs d'inters .
 Esglsia Arxiprestal de San Juan Bautista (segles XVII-XX);
 Capella-santuari del Carme, seu patronal de la vila;
 Mirador de San Antn;
 Ermita de Villanueva, lloc de veneraci de la Verge del Azahar ("flor del taronger");
 Palau de Pelegrn (edifici modernista que allotja les dependncies de l'Ajuntament);
 Casa Pacorro (palauet amb motius rabs, enfront de l'estaci de ferrocarril);
 Ecomuseu Gastronmic "El Bojal";
 La Barraca (seu de l'associaci folklrica "El Azahar" i museu costumista);
 Centre Mediambiental "Fuente de Columbares";
 Jaciment arqueolgic de Puntarrn Chico;
 Parc Regional "El Valle y Carrascoy", espai natural de muntanya;

 Festes .
 San Antn (17 de gener);
 Carnaval, grans desfilades i balls de mscares ;
 Setmana Santa, amb processons i tamboradas;
 Romiatge de la Verge del Azahar (1 de maig);
 Setmana Cultural (entorn del 24 de juny);
 Festes Patronals, en honor de Santa Mara del Carme (setmana del 16 de juliol);
 Santa Ceclia, cicle de concerts i audicions musicals (setmana del 22 de novembre) ;

 Enllaos externs . 
 Web de Beniajn;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136029" title="Kip" nonfiltered="473" processed="465" dbindex="55526">

El kip (en laosi    , literalment "lingot") s la unitat monetria de Laos. El codi ISO 4217 s LAK i s'acostuma a abreujar amb un smbol especial:  , o b  N (amb la N que significa "nou"). Tradicionalment s'ha dividit en 100 att (   ), tot i que a causa del poc valor de la moneda la fracci ja no circula. De fet, a comenament del 2009, el kip era la sisena unitat monetria de valor ms baix del mn. 

Histria.
Els primers bitllets d'atts i kips van aparixer durant el curt perode en qu Laos havia declarat la independncia desprs de l'ocupaci japonesa a la Segona Guerra Mundial (1945-1946). Quan Frana recuper el control de la regi, hi va reintroduir la piastra de la Indoxina Francesa d'abans de la guerra, que fou substituda definitivament pel kip el 1954, arran de la independncia del Regne de Laos, en termes paritaris (1 kip = 1 piastra). 

El kip va patir diverses devaluacions continuades, per la qual cosa avui dia no s una moneda convertible. Durant el rgim comunista del Pathet Lao, els antics kips del Regne de Laos foren substituts el 1976 per uns altres a ra de 20 kips del Regne per un del Pathet Lao, o kips de l'alliberament. Finalment, una nova reforma econmica l'any 1979 va introduir l'anomenat nou kip a ra de 100 antics kips del Pathet Lao per un dels nous. Aix i tot, les devaluacions han continuat essent constants: si el 1988 un dlar dels Estats Units es canviava per 450 kips, el febrer del 2007 en valia ms de 9.600.  

A causa del poc valor de la moneda laosiana, el kip ha estat prcticament reemplaat pel baht tailands, que s acceptat arreu de Laos. Un baht val 265 kips.

Monedes i bitllets .
Ems pel Banc de la Repblica Democrtica Popular de Laos (                                              , Thanakhan heng Sathalanalat Paxathipatai Paxaxon Lao), en circulen bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 500, 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 kips. Les monedes (de 10, 20 i 50 att), tot i ser encara de curs legal, fa temps que no estan en circulaci.

Taxes de canvi .
1 EUR = 12.710,01 LAK (24 de febrer del 2007);
1 USD = 9.652,55 LAK (24 de febrer del 2007);

Enllaos externs.
Banc de la Repblica Democrtica Popular de Laos  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136033" title="London Bridge (can)" nonfiltered="475" processed="466" dbindex="55528">
Primer single de l'lbum debut de Fergie, The Dutchess.
La durada de la can s de 3m 34s i s d'estil Pop/Rap.
El videoclip est ambientat en l'alta societat londinenca i hi surten els altres membres dels Black Eyed Peas en alguna escena.

Aquest primer senzill va ser un autntic hit a EUA, i va tindre xit moderat a la resta del mn.

Noms als Estats Units ha venut gaireb uns 1.941.000 senzills, obtenint el certificat de Plat en senzills descarregats, i aconsegu el nm 1 a Billboard durant 3 setmanes.

Va arribar al n1 a algun pas ms, i va ser un xit de finals d'estiu, venent uns 4.210.000 de senzills arreu del mn i aconseguint l'estatus de 4xPlat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136034" title="Fergalicious" nonfiltered="476" processed="467" dbindex="55529">


Fergalicious s el segon single de l'exits lbum debut de Fergie, anomenat The Dutchess.

Dura 4min i 54 seg, i la versi de radio, dura 3min 47seg. A ms, a la versi per radio, hi ha algunes paraules que no diu perqu estan censurades(com ja li va passar amb London Bridge i que sol passar als EUA). La can s una collaboraci amb el membre de The Black Eyed Peas de sobrenom will.i.am.

Al videoclip hi apareixen diversos elements que fan pensar en Charlie i La Fbrica de Xocolata, i tracta d'una mena de dol (de nom Fergalicious), que tal com diu la can torna bojos als nois.

Tot i que no va arribar al n1 als Estats Units, per causa de la gran quantitat de tocs que donaven a la rdio a Irreplaceable de Beyonce, va ser un succs molt ms gran que el de London Bridge, arribant fins i tot a superar el rcord de descrregues legals en una setmana que havia establert Shakira amb el fams Hips Don't Lie, per arribar a unes 295.000, i just en aquella setmana arribava a n2 pujant del 4. Tot i que no va aconseguir el n1 al Billboard Hot 100, s que ho va fer al Pop 100, al Pop 100 Airplay i a Digital Sales, aquesta ltima durant ms de 5 setmanes no consecutives, fet demostrat en el fet ja ha sobrepassat els 2.540.000 senzills venuts exclusivament a Estats Units. Irnicament, tot i ser la seva can ms venuda, s l'nica que no ha arribat al n1. Recentment ha estat superada per Big Girls Don't Cry amb unes vendes de 2,890,000 exclusivament als EUA.

A Brasil, on s que arrib al n1, quan hi va arribar (n1 del top 100), justament va perdre el n1 de la llista Dance que havia mantingut durant tres setmanes. A la setmana 14 encara est al n14 baixant de l'11.

A Europa, ha arribat a llocs bastant alts a la llista de vendes europea, tot i que no s'ha llanat a tots els pasos, i a algun altre com Regne Unit, no se li ha fet promoci perqu el 2n single oficial era Glamorous en comptes de Fergalicious.

Tot i que en molts llocs no se l'ha promocionat molt, ni se l'ha llanat, i en algun lloc no ha arribar a posicions tan altres com el seu senzill predecessor, ha obtingut prous vendes com per estar per sobre dels 4.500.000 descrregues i vendes fsiques principalment, i durant les dues ltimes setmanes de desembre del 2007 i les dues primeres del gener del 2008 ha tornat a estar entre les canons ms descarregades dels EUA (arribant al n83 la primera setmana de gener amb unes 43.000 descarregues, mentre que la mateixa setmana de l'any passat estava al n1 amb 294.797 descrregues).

Al film Epic Movie surt com a banda sonora en el moment en qu els protagonistes entren a la Fabrica de Xocolata fent ress de qu el videoclip de Fergalicious era una parodia d'aquesta.

Recentment ha arribat al n1 de Los 40 Costa Rica (amb els vots de la gent), i a la setmana desprs d'arribar a n1 hi ha bastants possibilitats que repeteixi.

 Posicions a les llistes .
 1 Argentina, Brasil, Costa Rica, Israel, Noruega, Rssia, Sucia;
 2 EUA, Holanda;
 3 Xile, Ibero-Amrica, Litunia, Finlndia;
 4 UWC, Austrlia, Singapur;
 5 Nova Zelanda;
 6 Amrica llatina;
 9 Euro Top 20;
 11 Mxic, Blgica;
 15 Frana;
 17 Grcia;
 18 Letnia;
 26 Regne Unit (Noms Descrregues);
 34 ustria;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136035" title="Glamorous" nonfiltered="477" processed="468" dbindex="55530">
Glamorous s el tercer senzill de l'album de la Fergie, de nom The Dutchess. La can t una durada de 4m 06s, i s d'estil R&B/Hip-Hop.

s un duet amb el raper Ludacris, i a la can la Fergie parla de com era abans(ms pobra, ms senzilla), i que ara viu una vida glamurosa, i li agrada, per a vegades troba a faltar aquella vida, tot i que no canviaria res del que t ara. A ms sap que tot aix li ho deu als fans, i els dna les grcies per haver-li donat la possibilitat de viure una vida aix.

Sembla ser que aquesta can segueix el cam dels dos primers singles cap al cam de l'xit al Hot 100 de Billboard, ja que a la cinquena setmana ha fet un salt de la posici 31 a la 9 (ha entrat al top10 en 5 setmanes), i tot i que hagi caigut en picat a la sisena setmana, per causa de qu l'entrega dels gramis ha ajudat a que els guanyadors i nominats venguessin ms discos, tamb ho ha fet pels singles i descrregues, amb la conseqncia de qu Glamorous ja no est entre les 25 canons ms descarregades dels EUA, i tampoc surt al Top 40 de la World Chart, mentre la setmana passada estava al lloc 25 debutant amb 95000 punts (descrregues, radio, vendes fsiques i un 2% de votaci de la gent). Ja ha superat els 2.360.000 de senzills als EUA.

A la setmana d'arribar al Top 10 de Billboard el van treure com a descarrega per augmentar les vendes del disc, cosa que va passar perqu el disc en les 2 setmanes en qu no estava la can com a descarrega digital va pujar del 20 al 13 i del 13 al 11 dels discos mes venuts dels EUA. Dues setmanes desprs la van tornar a posar com a descarrega digital, i desprs d'haver caigut al 33 i al 55 del Hot 100 (una de les caigudes mes grans des del Top 10), ha pujat del 55 al 8, superant inclos la seva posici mxima que havia sigut el nmero 9, amb unes vendes de gaireb 130.000 senzills i descrregues.

A Litunia i Letnia ha arribat als lloc n1 i n2 respectivament (Airplay), i ja es veu que anir sent un xit per molts llocs per on passi, si li fan bona promoci.
Al conjunt de tots els pasos on s'ha llanat, suma ms de 4.300.000 senzills venuts de Glamorous, el qual s un xit equiparable pels aconseguits per London Bridge i Fergalicious.

Sorprenentment Glamorous ha entrat a la llista de singles de Regne Unit noms amb descrregues digitals, perqu el video i senzill oficial surten pel Mar.
Ha arribat al UK Top 75 Singles a la posici 6 de vendes conjuntes entre senzills fsics i descrregues legals.

 Posicions A Les Llistes .

 1 EUA (2 setmanes), Malta;
 2 Polnia;
 4 UWC, sia;
 5 Irlanda, Rssia;
 6 Regne Unit, Litunia, Eslovquia, Europa;
 7 Xipre, Finlndia, Eslovnia, Bulgria;
 11 Estnia;
 12 European Downloads;
 16 Alemanya;
 17 Letnia;
 18 Canad;
 19 Blgica;
 32 ustria;
 36 Brasil;
 59 Sucia;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136036" title="Kyat" nonfiltered="478" processed="469" dbindex="55531">

El kyat (en birm , literalment "rod") s la unitat monetria de Myanmar, estat del sud-est asitic conegut tradicionalment com a Birmnia. El codi ISO 4217 s MMK i s'acostuma a abreujar K. Es divideix en 100 pyas (     ). 

Histria.
Els primers kyats eren unes monedes d'or i de plata existents fins al 1889, que es dividien en 20 pe, cadascun dels quals subdividit en 4 pya. 16 kyats de plata equivalien a un d'or. Quan els britnics van conquerir Birmnia, el kyat fou substitut per la rupia ndia.

El 1943 es va tornar a introduir el kyat durant l'ocupaci japonesa de Birmnia a la Segona Guerra Mundial. Es dividia en 100 cents i va substituir la primerenca rupia birmana que havien ems els japonesos en termes paritaris (1 kyat = 1 rupia birmana). Va tornar a quedar sense valor a l'acabament de la guerra, quan es va reintroduir la moneda ndia, que feia emissions especials per a Birmnia.

El kyat actual es va introduir l'1 de juliol del 1952, en substituci de la rupia en termes paritaris.

Monedes i bitllets .
Ems pel Banc Central de Myanmar (                            , Myanma Naingngandaw Bahuibhan), en circulen monedes de 10, 25 i 50 pyas i d'1, 5, 10, 50 i 100 kyats, i bitllets de 50 pyas i d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 kyats. La moneda fraccionria, tanmateix, gaireb no circula, igual com els valors d'1 i 5 kyats.

Taxes de canvi .
1 EUR = 8,41766 MMK (24 de febrer del 2007);
1 USD = 6,39275 MMK (24 de febrer del 2007);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136038" title="Andrs Segovia" nonfiltered="479" processed="470" dbindex="55532">

Andrs Segovia, (21 de febrer de 1893 - 3 de juny de 1987), va ser un guitarrista clssic espanyol, considerat per molts el pare del moviment modern de la guitarra clssica. Segovia va dir que "rescatava la guitarra de les mans de gitanos del flamenc"," i va elaborar un repertori clssic per donar-li un lloc en els auditoris de concerts.

 Biografia .

Andrs Torres Segovia a nixer a Linares (Jan, Espanya) el 21 de febrer 1893. Va comenar a tocar la guitarra a l'edat de quatre anys. Quan el seu oncle li cantava canons ell sovint tocava en una guitarra imaginria. D'adolescent Segovia va anar a Granada, on estudiava guitarra (alguns creuen que va estudiar amb Miquel Llobet) i respirava l'atmosfera del Palau de l'Alhambra que ell considerava com "el seu despertar espiritual".

El primer concert pblic va ser als setze anys, i uns quants anys ms tard oferia el seu primer concert professional a Madrid, on interpret transcripcions per a guitarra de Francesc Trrega i algunes transcripcions d'obres de Johann Sebastian Bach, que ell havia arranjat. Sense el suport de la seva famlia, i menyspreat pels alumnes de Trrega, ell continu aprofundint en els seus estudis de la guitarra, desenvolupant una nova tcnica i cercant modificacions en l'instrument per dotar-lo d'una capacitat concertstica similar a la d'altres instruments clssics, com el viol o el piano. 

Desprs de la gira amb que Segovia debut als Estats Units, el 1928, el compositor brasiler Heitor Villa-Lobos componia els seus famosos Dotze estudis per a guitarra (tudes Douze) i els hi dedicava. La relaci entre el compositor i l'interpret es va mantenir en el temps i Villa-Lobos segu escrivint peces per a ell. Segovia anava transcrivint obres clssiques i recuperava la d'altres guitarristes com Trrega i va realitzar una gran tasca de divulgaci per tot el mn.

El 1935, estrenava la transcripci de la Chacona de Bach, una pea difcil per a qualsevol instrument. Es va traslladar a Montevideo (Uruguay) i durant els anys 30 i 40 va realitzar molts concerts per l'Amrica del Sud. Desprs de la guerra, Segovia va fer enregistraments amb ms freqncia i a realitzar gires regulars per Europa i els Estats Units, un ritme que mantindria durant els segents trenta anys de la seva vida.

El 1954, Joaquin Rodrigo componia la Fantasa para un gentilhombre a instncies de Segovia. El 1958 guany el Premi Grammy al millor intrpret clssic per al seu enregistrament Segovia Golden Jubilee. El 1986, rebria el Grammy Lifetime Achievement Award en reconeixement a tota la seva trajectria com a intrpret de la guitarra.

Durant la dcada dels 70 i 80 Andres Segovia continu actuant i es trasllad a la Costa del Sol (Espanya). Va collaborar en dues filmacions que deixen un testimoni visual del seu art, una amb 75 anys i l'altre, amb 84 anys, que estan disponibles en un DVD anomenat Andrs Segovia en Retrat.   El 1981 el rei Joan Carles li concedia el ttol de Marques de Salobrea en reconeixement a la seva enorme contribuci cultural.

El 3 de juny de 1987 moria a Madrid (Espanya) d'un atac de cor a l'edat de 94 anys, havent aconseguit situar la guitarra com un veritable instrument de concert.

 Revoluci tcnica de la guitarra .

La tcnica de Segovia diferia de la de Trrega i els seus seguidors, com Emili Pujol. Com el gran guitarrista, Miquel Llobet Segovia feia sonar les cordes amb una combinaci d'accions amb les seves ungles i amb les puntes del dits, produint un so ms punyent que els dels seus contemporanis. Amb aquesta tcnica, era possible crear una gamma ms ampla de timbres que utilitzant nicament les puntes del dit o les ungles.

Histricament, els guitarristes clssics han debatut quines d'aquestes tcniques sn les millors. Mentre que ara molts utilitzen una combinaci d'ambds sistemes, anteriorment es creia ms convenient el so ms dol de la interpretaci amb la polpa dels dits. Aix conferia una suavitat al so per limitava la seva intensitat i per aix abans de Segovia el concerts de guitarra es feien en sales petites i no en grans auditoris.

Molts msics prominents creien que la guitarra de Segovia no seria acceptada per la comunitat clssica perqu en la seva ment, la guitarra no es podria utilitzar per tocar msica clssica. Tanmateix, la tcnica excellent de Segovia i el tacte nic impactaren en les seves audincies. Consegentment, la guitarra ja no es veia com un instrument estrictament popular, i aconsegu el reconeixement que tamb era adequada per a interpretar msica clssica.

Mentre Segovia desenvolupava la seva carrera i a mesura que actuava en sales ms grans, s'adonava que les guitarres existents no tenien una sonoritat prou potent per omplir l'espai dels grans auditoris. Aix impulsava Segovia a mirar avenos tecnolgics que milloressin l'amplificaci natural de la guitarra.

Treballant juntament amb un luthier, Hermann Hauser Sr., van dissenyar el que ara es coneix com la guitarra clssica, que presentava millores en la fusta i en les cordes de nylon. La forma tamb es canviava per millorar-ne l'acstica. Aquesta guitarra nova podria produir notes ms fortes que les guitarres existents, encara que ja existia un disseny similar desenvolupat per Antonio Torres Jurado gaireb cinquanta anys abans que nasqus Segovia.

 Alumnes .

La voluntat d'elevar la guitarra al nivell d'altres instruments clssics i la gran tasca de divulgaci realitzada pe Segovia afavor un inters creixent per la guitarra en tot el mn.  Aquest amor per la guitarra pass a les generacions futures.

Segovia va tenir molt alumnes durant la seva carrera, incloent-hi alguns guitarristes com John Williams, Eliot Fisk, Charlie Byrd, Christopher Parkening, Michael Chapdelaine, Virginia Luque i Alirio Diaz. Molts altres guitarristes, com Lily Afshar, tamb han estat influts per les histriques classes magistrals de Segovia.

 Enllaos externs .
Google Vdeo de Segovia (1976), uns 17'. Interpreta i fa comentaris.;
Google Video. Segovia interpreta les Variacions sobre un tema per Mozart de Ferran Sor.;
Museu Segovia.;
Videoclip de Segovia.;
Metropolitan Museum of Art. Imatges de la primera guitarra de concert de Segovia.;
 Heraldica.org  Herldica. Andres Segovia, marqus de Salobrea.;
Video de Segovia. Asturias.;
Documental Adu a Segovia (1980).;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136039" title="John Williams (desambiguaci)" nonfiltered="480" processed="471" dbindex="55533">

 John Williams (compositor). Fams compositor de msica de cine.
 John Williams (guitarrista). Gran guitarrista australi, deixeble de Andrs Segovia.
 John Williams (actor). Actor britnic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136040" title="John Williams" nonfiltered="481" processed="472" dbindex="55534">


John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) s indiscutiblement el compositor de msica de cinema ms reeixit, popular i conegut de tots els temps. s el compositor elegit per a Steven Spielberg i el que ha rebut ms nominacions a l'Oscar, empatat curiosament amb Alfred Newman en 45, vencent en cinc ocasions. 

Sovint s considerat com l'artfex del retorn de les grans bandes sonores simfniques, a partir d'una de les seves obres ms importants, la banda sonora de la pellcula de George Lucas: Star Wars Episodi IV: Una nova esperana (1977). A banda de Star Wars, tamb s autor de les bandes sonores d'algunes de les pellcules ms populars de la histria del cinema, com ara Jaws (1975), Star Wars (1977), Close Encounters of the Third Kind (1977), Superman (1978), The Empire Strikes Back (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), E.T. The Extra-Terrestrial (1982), Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Home Alone (1990), La llista de Schindler (1993), Jurassic Park (1993), Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.

Biografia.
L'any 1948 John Williams i la seva famlia s'instalaren a Los Angeles, on ingress a la Universitat de Califrnia Los Angeles. A ms estudi composici amb Mario Castelnuovo-Tedesco que tamb va ser mestre d'un altre gran compositor de bandes sonores, Jerry Goldsmith.

Desprs del seu servei militar a les Forces Aries, torn a Nova York i ingress a la famosa Julliard School, una de les ms prestigioses escoles de musica dels Estats Units, amb alumnes tan famosos com Philip Glass i Itzhak Perlman, on reb classes de piano de Rosina Lhevinne. A Nova York treball com a pianista de jazz.

L'any 1956 ingressava a la Twentieth Century Fox com a pianista en la seva orquestra d'estudi, tocant sota la direcci de Jerry Goldsmith i Elmer Bernstein entre d'altres. En aquest perode,  comena la seva primera experincia com a compositor per a populars espectacles de TV durant els anys 1960, incloent-hi Gilligan's Island, Wagon Train, i especialment Lost in Space i Land of the Giants per al productor Irwin Allen.

El seu primer xit a la gran pantalla arribava el 1967, quan era nominat a l'Oscar per la seva banda sonora per al drama de Mark Robson Valley of the Dolls. Des d'aquell moment, la carrera de Williams s'an consolidant pellcula rere pellcula, catapultant-lo a la part superior de la jerarquia de la msica de cinema, una posici des de la qual s'ha aguantat des de mitjans de la dcada del 1970.

Els seus temes s'han introdut veritablement en el coneixement del pblic d'una manera que pocs altres compositors han aconseguit. Ha atret talents clssics com Itzhak Perlman, Yo-Yo Ma, Mark O'Connor i Christopher Parkening per a treballar amb ell en les seves bandes sonores, i fins i tot ha trobat temps per escriure peces clssiques, msica de concert per als Jocs Olmpics, i dirigeix orquestres a tot el mn.

Jocs Olmpics.
Com un dels ms grans compositors contemporanis de Nord Amrica, John Williams ha estat l'encarregat de compondre la msica oficial en quatre edicions dels Jocs Olmpics celebrats en el seu continent:

"Olympic Fanfare and Theme" - Jocs Olmpics d'estiu 1984, Los Angeles;
"The Olympic Spirit" - Jocs Olmpics d'hivern 1988, Calgary;
"Summon the Heroes" - Jocs Olmpics d'estiu 1996, Atlanta;
"Call of the Champions" - Jocs Olmpics d'hivern 2002, Salt Lake City;

Filmografia.

2005
Mnich;
Memoirs of a Geisha;
Star Wars Episodi III: La venjana dels Sith;
War of the Worlds ;
2004
Harry Potter i el pres d'Azkaban;
The Terminal;
2002
Catch Me If You Can;
Harry Potter i la cambra secreta;
Minority Report;
Star Wars Episode II: Attack of the Clones;
2001
Artificial Intelligence: A.I.;
Harry Potter i la pedra filosofal;
2000
The Patriot ;
1999
Angela's Ashes;
Star Wars Episode I: The Phantom Menace;
The Unfinished Journey;
1998
Saving Private Ryan ;
Stepmom;
1997
Amistad;
Rosewood;
Seven Years in Tibet ;
El mn perdut: Parc Jurssic;
1996
Sleepers;
1995
Nixon;
Sabrina;
1993
Jurassic Park;
La llista de Schindler;
1992
Far and Away;
Home Alone 2 : Lost in New York ;
1991
Hook;
J.F.K.;
1990
Home Alone ;
Presumed Innocent;
Stanley And Iris;
1989
Always;
Born on the Fourth of July;
Indiana Jones and the Last Crusade ;
1988
The Accidental Tourist;
1987
Empire of the Sun ;
The Witches Of Eastwick;
1986
Spacecamp;
1985
Amazing Stories;
1984
Indiana Jones and the Temple of Doom ;
The River;
1983
The Return of the Jedi ;
1982
E.T. - The Extra-Terrestrial;
Monsignor;
Yes, Giorgio;
1981
Heartbeeps;
A la recerca de l'arca perduda ;
1980
The Empire Strikes Back;
1979
1941;
Dracula;
1978
Jaws 2;
Superman;
The Fury;
The Star Wars Holiday Special;
1977
Close Encounters of the Third Kind;
Star Wars ;
1976
Black Sunday;
Family Plot;
Midway;
The Missouri Breaks;
1975
Jaws ;
The Eiger Sanction;
1974
The Cowboys;
California Split;
Cinderella Liberty;
Conrack;
Earthquake;
Boja evasi;
The Towering Inferno ;
1973
The Long Goodbye;
The Man Who Loved Cat Dancing;
The Paper Chase;
Tom Sawyer;
1972
Images;
Pete N'Tillie;
The Cowboys;
The Poseidon Adventure;
The Screaming Woman;
1971
Masterpece Theatre;
Fiddler on the Roof;
Jane Eyre;
1970
NBC Nightly News;
The Story of a Woman;
1969
Daddy's Gone A-Hunting;
Goodbye, Mr. Chips;
The Reivers;
1968
Land of the Giants;
Heidi;
Sergeant Ryker (The Case Against Paul Ryker);
1967
A Guide for the Married Man;
Code Name: Heraclitus;
Fitzwilly;
Valley of the Dolls;
1966
The Kraft Summer Music Hall;
The Tammy Grimes Show;
The Time Tunnel;
How to Steal a Million;
Not With My Wife, You Don't!;
Penelope;
The Painsman;
The Rare Breed;
1965
Lost in Space;
John Goldfarb, Please Come Home;
The Ghostbreakers;
The Katherine Reed Story;
1964
Gilligan's Island;
Gilligan's Island: Marooned;
Nightmare in Chicago;
None But The Brave;
The Killers;
1963
Bob Hope Presents the Chrysler Theatre;
Kraft Suspense Theatre;
Diamond Head*;
Gidget Goes to Rome;
1962
Empire;
The Virginian;
The Wide Country;
Bachelor Flat;
Flashing Spikes;
1961
Alcoa Premiere;
The Secret Ways;
1960
Because They're Young;
I Passed For White;
1959
Daddy-O;
1957
Bachelor Father;
M Squad;
Tales of Wells Fargo;
Wagon Train;
1956
Playhouse 90;
1953
General Electric Theater;
1952
Today;

Enllaos externs.
Fitxa de John Williams a l'IMDB ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136041" title="Alirio Daz" nonfiltered="482" processed="473" dbindex="55535">
Alirio Daz (12 de novembre de 1923) s un guitarrista veneol. Deixeble d'Andrs Segovia, ha fet recitals als cinc continents i s considerat com un dels millors guitarristes del mn.

 Biografia .

Daz va nixer al Casero La Candelaria, a prop de Carora (Veneuela) el de 12 de novembre de 1923, en el si d'una famlia musical, d'orgens modestos, i s el vuit d'onze germans. Amb setze anys es trasllada a Carora on conclou els seus estudis primaris. Ms tard marxa a Trujillo (Veneuela) on aprn a tocar el saxfon i el clarinet, i entra a treballar a la banda municipal que dirigia Laudelino Mejas, la qual cosa li permet estudiar la guitarra, i aprendre angls i tipografia. El 1945 s'installa a Caracas, on estudia a l'Escola Superior de Msica Jos ngel Lamas, amb Ral Borges.

El 1950 viatja a Madrid Espanya amb una beca del govern veneol i all estudia al Conservatori de Madrid amb Regino Sainz de la Maza. Aquest mateix anys dna el seu primer concert de guitarra. Una any desprs marxa a Siena (Itlia), on Andrs Segovia dictava un curs de guitarra. Grcies a la seva excellent tcnica i dedicaci en tan sols tres anys es converteix en assistent i desprs substitut en els cursos de guitarra del mestre Segvia. A partir d'aquell moment va iniciar les seves activitats com a concertista per tot Europa i el mn. Actualment viu entre Europa i Veneuela, on resideix a La Candelaria i Carora.

L'ampli repertori d'Alirio Daz comprn des de la msica barroca fins a la llatinoamericana i la contempornia. La seva tasca ha perms internacionalitzar la msica de guitarra de compositors veneolans com Vicente Emilio Sojo, Antonio Lauro i Innocent Carreo, entre d'altres.

Va rebre per part de l'OEA el Premi Interameric de Msica el 1987. Ha merescut diversos reconeixements per part del govern veneol, entre els quals destaquen els Doctorats Honoris Causa de la Universidad de Carabobo, Universitat Central de Veneuela, Universitat del Zulia, Universitat Centre Occidental Lisandro Alvarado i Universitat Yacamb. En el seu nom s'ha creat el Concurs Internacional de Guitarra Alirio Daz, que es du a terme a Veneuela.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136042" title="Gran Premi d'Espanya del 1973" nonfiltered="483" processed="474" dbindex="55536">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1973 disputat  a Montjuc el 29 d'abril del 1973.


 Classificaci .





 Altres .

 Pole:  Ronnie Peterson;
  Volta rpida:  Ronnie Peterson    1' 23. 8;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136043" title="Gran Premi d'Espanya del 1974" nonfiltered="484" processed="475" dbindex="55537">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1974 disputat  a Jarama el 28 d'abril del 1974.


 Classificaci .




 Altres .

 Pole: Niki Lauda   1' 18. 44;

  Volta rpida:  Niki Lauda     1' 20. 830 (a la volta 47);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136048" title="Llista de guanyadors balears de la Creu de Sant Jordi" nonfiltered="485" processed="476" dbindex="55538">
 1982: Josep Maria Llompart de la Pea;
 1983: Miquel Dol Dol, Josep Meli Perics i Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears;
 1984: Maria del Mar Bonet Verdaguer i Mari Villangmez Llobet;
 1985: Obra Cultural Balear;
 1987: Editorial Moll;
 1988: Aina Moll Marqus, Miquel ngel Riera Nadal, Fernando Rubi Tudur i Jaume Vidal Alcover;
 1990: Blai Bonet Rigo, Nicols Cotoner y Cotoner;
 1992: Institut d'Estudis Eivissencs;
 1995: Mutual Mdica de Catalunya i Balears;
 1996: Pere Antoni Serra Bauz i Associaci Voltor;
 1997: Anthony Bonner;
 1998: Gabriel Janer Manila i Gregori Mir Mayol;
 1999: Antnia Vicens Picornell;
 2000: Carme Riera Guilera;
 2002: Bartomeu Barcel Pons;
 2003: Climent Garau Arbona i Antoni Mir Fullana;
 2004: Pilar Benejam i Arguimbau, Josep Llus Sureda i Carrin;
 2005: Joana M. Guasp Ma, Biel Mesquida Amengual;
 2007: Maria Antnia Oliver Cabrer;

Vegeu tamb.
 Premi Creu de Sant Jordi;
 Llista de Creus de Sant Jordi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136065" title="Quilowatt-hora" nonfiltered="486" processed="477" dbindex="55544">
El quilowatt-hora, simbolitzat com a kWh, s una unitat d'energia que equival a 3,6 megajoules. La unitat d'energia del Sistema Internacional d'Unitats (SI) s el joule, tot i que el kWh es basa en watts, que s una unitat del SI, en utilitzar tamb l'hora, que no ho s, mai podr formar part del SI malgrat no n'hi hagi cap unitat equivalent. El kWh s'utilitza especialment per a l'energia elctrica, el seu preu s'acostuma a expressar en  per kWh.

Un quilowatt-hora seria l'energia que consumiria un aparell amb una potncia d'un quilowatt (1.000 watts) durant una hora (1 quilowatt  1 hora).

 Mltiples .
Quilo-, mega-, giga-, i tera- sn els prefixos ms utilitzats.


 Conversions .


Enllaos externs.
Conversor mltiple: http://unit-converter.org/conversion.php?c_id=2&lang=en;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136067" title="Fundaci Mozilla" nonfiltered="487" processed="478" dbindex="55545">
La Fundaci Mozilla s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a la creaci de programari lliure. T com a missi "mantenir l'elecci i la innovaci a Internet". La Fundaci Mozilla dna suport al projecte Mozilla.

Qualsevol persona o companyia pot collabora amb el projecte Mozilla, ja sigui aportant codi, provant els productes, escrivint documentaci o de qualsevol altre manera. La feina desinteressada dels contribudors de Mozilla fa que sigui una organitzaci sense fins de lucre.

Enllaos externs.
Fundaci Mozilla;
Corporaci Mozilla;
Mozilla Europa;
Mozilla Jap;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136068" title="Zatch Bell" nonfiltered="488" processed="479" dbindex="55546">
Zatch Bell!, conegut al Jap com Konjiki no Gash Bell (         !!) s el ttol d'una srie manga i anime creada per Makoto Raiku i publicada des del 2001 a la revista Shonen Sunday. L'adaptaci a l'anime s a crrec de la Toei Animation. La srie es diu aix pel principal protagonista, en Zatch Bell (Gash Bell en japons), que ve a la Terra des del mn dels mamodos (dimonis) per lliurar la batalla on es decidir el rei del seu mn. Aquesta batalla es produeix una vegada cada 1000 anys.
Al principi, en Zatch Bell era molt dbil i tothom volia lluitar contra ell, per a poc a poc i amb la companyia d'en Kiyomaro (el guardi del seu llibre) va fent-se ms i ms fort.

 Argument .

En Kiyomaro Takamine s un noi de 14 anys que viu amb la seva mare al Jap mentre el seu pare viu a Anglaterra com un professor d'universitat i geleg.
Un dia, el pare d'en Kiyomaro es troba en Zatch inconscient en un bosc desconegut d'Anglaterra. Quan en Zatch es desperta, s amb el pare del Kiyomaro, que l'envia al Jap, a casa d'en Kiyomaro, amb la missi que en Kiyomaro torni a l'institut i que faci amics. En Zatch arriba nu a l'habitaci d'en Kiyomaro, a sobre d'una guila, i per la finestra. Ell es queda bastant sorprs i ms tard, al enfadar-se, en Zatch treu una descrrega elctrica de la boca (el primer conjur, "Zaker").
En Kiyomaro s un estudiant brillant, per tots els companys de la classe tenen enveja de la seva intelligncia i no volen ser amics seus. En Zatch no deixa de seguir en Kiyomaro fins que l'enganya dient-li que hi ha un abusador a la terrassa de l'institut, per resulta que si que n'hi ha un, que molesta la Suzume, una noia de la seva classe. En Zatch s'hi enfronta per defensar-la. Ferit i tot, per, no para de dir a l'abusador que en Kiyomaro vindr a ajudar-lo. Mentrestant, en Kiyomaro resta amagat darrere la porta de la terrassa mentre es pregunta per qu en Zatch no s'adona que l'ha enganyat. Al final, en Kiyomaro surt armat de valor i s'enfronta amb l'abusador. En Kiyomaro, desprs de vncer l'abusador, en surt molt mal parat (ms que en Zatch), per acaba descobrint uns quants secrets sobre el llibre i aprn a utilitzar el primer conjur. A partir d'aqu, comencen les aventures d'en Zatch i en Kiyomaro, en qu hauran d'aprendre nous conjurs i vncer desenes de mamodos.

 Mamodos, guardians del llibre i colors del llibre .

Zatch Bell i Kiyomaro Takamine - llibre vermell (als ltims 2 captols de la srie s daurat);
Tia i Megumi  umi - llibre vermell clar;
Kanchome i Parco Folgore - llibre groc;
Kid i Dr. Enigma (Dr. Riddles en angls) - llibre gris;
Wonrei i Li-en - llibre lila;
Zeno i Dufort - llibre blanc;
Brago i Sherry - llibre negre;
Bari i Gustav - llibre blau fosc;
Nya i Shion - llibre rosa;
Sofis (Milordo-Z) i Koko - llibre violeta;
Ponygon i Kafk Sumbean - llibre ataronjat;
Kolulu i Lori - llibre rosa clar;
Rops i Apolo - llibre blau cel;
Hyde i  Eido - llibre blau turquesa;
Penny i Uri - llibre taronja clar;
Byonko i Alvin - llibre verd;
Reycom i Hosokawa - llibre blau mar;
Robnos i Ruku - llibre blau gel;
Fein i Seb - llibre lila fosc;
Yopopo i Jem - llibre verd clar fulla;
Ry  i Banikis Gigo - llibre daurat clar;

Personatges Principals.

 Zatch Bell (        Gasshu Beru) - El personatge principal i el mamodo d'en Kiyomaro. Els seus conjurs estan basats en l'electricitat que respon amb les seves emocions. Quan el van trobar li havien esborrat la memria i no sabia d'on venia, ni d'on era, noms es recordava del seu nom. El seu menjar preferit s la tonyina de cua groga.

 Kiyomaro Takamine (     Takamine Kiyomaro) - s un estudiant d'institut molt intelligent que s l'amo del llibre d'en Zatch i el seu amic. En un principi, els dos no es portaven molt b perqu en Kiyomaro no l'aguantava gaire. Abans d'all, en Kiyomaro tenia molt pocs amics i la gent de l'institut no el suportaven. Per quan el seu pare va enviar en Zatch, les coses comenaven a canviar.

 Suzume "Suzy" Mizuno (     Mizuno Suzume) - Una noia molt sapastre que esta secretament enamorada d'en Kiyomaro. Li agrada dibuixar cares a les fruites per demostrar els seus sentiments i sol usar les taronges. Es posa molt gelosa quan sent que en Kiyomaro esta amb altres noies, com la Megumi Oumi.

 Vulcan 300 (    300) / Volcan 300 - El millor amic d'en Zatch. Es fa dir que s un robot que pot treure uns 300 mssils aeris, per es veu que va ser creat en cinc minuts amb una capsa de butxaca i palets xinesos. Va ser fet per en Kiyomaro per a entretenir en Zatch. Es va haver de fer moltes vegades per la seva pssima construcci, i quan un Vulcan es fa malb, en Zatch els hi fa tombes.

 Sherry Bellmont (           Sher  Berumondo) - Una noia amb un passat molt dur que intenta trobar una manera de derrotar el mamodo Sofis, que ha rentat el cervell de la seva millor amiga, Koko. El seu mamodo s en Brago. No s gaire amistosa per la seva manera de ser.

 Brago (    Burago) - Per ara, s el mamodo mes fort. Utilitza poders gravitatoris i no li agrada tenir una companya, i encara menys una noia fluixa, que llegeixi els seus conjurs. Sol expressar fstic per haver-se d'ajuntar-se amb un companya humana. s tan fort que no necessita cap conjur per atacar.

 Parco Folgore (          Paruko Forugore) - s un superstar itali ros, que t un mamodo anomenat Knchome. En la versi original, s un pervertit que li agrada firmar als pits de les dones; a l'americana, per, s noms un conquistador. Li agrada fer-se dir "L'invencible Folgore".

 Knchome (       Kyanchome) - El mamodo d'en Folgore, que s ms dbil que en Zatch, per noms perqu els seus conjurs estan basats en la transformaci. Te cara d'nec i sembla un nad gran. s molt ploramiques. s molt lleial al Folgore i no para de cantar les seves canons. T una butxaca amb molts tipus de caramels.

 Tia (    Tio) - Una mamodo noia que solia molestar en Zatch, per ara sn amics. Al principi creia que els mamodos no podien tindre's confiana els uns als altres, per grcies a en Zatch va obrir els ulls i va creure que el que havia pensat abans era diferent. s molt forta i se sol posar molt nerviosa quan la seva Megumi ha de fer molts concerts.

 Megumi Oumi (      umi Megumi) - Una adolescent dol japonesa que s molt amiga d'en Zatch i en Kiyomaro. El seu mamodo  s la Tia.

conjurs del mamodos.

 Zatch;

zaker: llana una descrrega elctrica per la boca. (atac)

Rashield: crea un escut de llamp que rebota els atacs. (defensa)

Jikerdor: escup una bola magntica que converteix l'enemic en un poders imant. (ajuda)

Baoh Zakeruga: convoca un drac elctric gegant que ho arrasa tot. (atac)

Zakeruga: dispara una versi dels zaker ms poderosa, precisa i velo que l'anterior. (atac)

Rauzaruk: li apareix al seu voltant un aura iris que augmenta molt els seus atributs fsics com la seva velocitat, fora i resistencia. (refor/transformaci)

Barudo Forusu: invoca un fnix de llamps amb l'ajuda dels seus amics. (atac que noms surt a la pelicula)

Zaguruzamu: crea una esfera de llamps que electritza el que toca i potencia atacs elctrics. (ajuda)

Ganreiz Zaker: multiples trets de zaker. (atac que noms surt al manga)

Teozaker: un zaker en la seva versi ms poderosa. (atac que noms surt al manga)

Baokurou Disgurugu: convoca una poderosa m de drac electrica. (atac/defensa que noms surt al manga)

Maazu Jikerudo: un atac semblant al jikerdor per ms gran, que absorveix atacs y
electritza amb el contacte. (atac/defensa que noms surt al manga)

Tia;

Seoshi: fa apareixer un escut-cpula de 360 (defensa)

Saisu: llena una fulla tallant d'energia (atac)

Ma Seshield: crea un escut esferic masss (atac)

Giga La Shield: atrapa als enemics dins duna cpula que els hi rebota els atacas des de dins (defensa/atac)

Saifogio: crea una espasa en l'aire que cura a qui es clava (ajuda)

Chaajiru Saifodon: crea una espasa, com el saifodon, pero s ofensiva i reacciona amb la seva rbia (atac)

Chaajiru Seshield: el ms poderos escut de la Tia, tamb reacciona amb les emocions, com el Chaajiru Saifodon, pero aquest reacciona amb la determinaci de la tia per protegir els seus amics (defensa)


Kanchome;

Poruk: t la capaitat de convertirse en qualsevol objecte. (transformaci)

Koporuk: redueix la seva mida al d'un psol (transformaci)

Dika Poruk: crea una ilusi de si mateix de mida gegant (transformaci)

Dima Buruk: apareixen set Kanchomes, tots amb una fora abrumadora (refor/transformaci)

F Supuporuk: fa esvair-se un atac enemic per mitj del guardi del llibre de l'altre mamodo (defensa/ajuda)

Miriararu Poruk: crea l'ilusi de qu ha copiat el atac enemic i fora la ment de l'altre portador de llibre a pensar que s real i que afecta de veritat (ilusi/atac)

Shin Poruk: dona la capacitat a en Kanchome de controlar la realitat i transformarse en qualsevol cosa desitjada forant la ment de l'enemic per mitj d'ilusins (transformaci/ilusi/ajuda)



Ponygon;

Shudoruk: s'envolta en una armadura i creix una mica. (transformaci)

Go Shudoruk: l'armadura s reforada i creix fins arribar a la mida d'un ase o un cavall petit (transformaci). 

Dioemuru Shudoruk: li apareix una densa armadura daurada i creix fins a la mida d'un cavall real. Pot manipular la flama. (transformaci


Kid;

Zegar: un lser que li surt de la boca (atac) 

Zerusen: dispara els seus punys com si es tractessin de dues bales (atac)

Zeburuk: pot dividir-se en dos, evitant un atac (ajuda)

Zegaruga: una versi ms poderosa del Zegar (atac)

Am Zegar: converteix el seu puny en un garrot metllic (refor/atac)
Am Zegar

Koburuk: allibera unes petites rpliques seves molt fortes (atac)

Ganz Zegar: dispara mltiples esferes energtiques (atac)

Raja Zerusen: versi gegant i molt ms poderosa del Zerusen (atac)

Gigano Zegar: versi gegantina del Zegar amb molt ms poder (atac)                    

Mikor Ma Zegaruga: una deessa mecnica creada a partir de la determinaci d'en Kido (atac)


Wonrei;

Go Boren: el seu puny s reforat per una aura d'energia (refor)

Rerudo: un escut amb aspecte de mirall (defensa)

Redoruk: refora la seva cama de manera que es torna tan dura com la roca (refor)

Ganz Boren: una serie de cops reforats amb Go Boren (Atac)

Go Redoruk: una versi de Redoruk que enforteix les seves patades (refor/atac)

Gar Redoruk: colpeja una patada mentre gira com una taladradora (atac)

Raoh Diboren: invoca un poders tigre d'energia des de el seu puny (atac)


Gafou Diboren: aixafa l'enemic amb una urpa de tigre gigantesca (atac)

Go Rerudo: crea una versi ms solida de Rerudo (defensa)

Dio Redoruk: versi ms poderosa de l'encanteri Go Redoruk (refor/defensa)

Roufou Diboren: una urpa de tigre  enorme apareix i raja l'enemic (atac)

Goraioh Diboren: invoca una versi encara ms poderosa del Raoh Diboren (atac)


Brago;

Reis: llana una bala de flames morades (atac)

Gravirei: controla el pes de la gravetat en un lloc determinat (atac/paralitzaci)

Giganoreis: dispara una enorme mole de flames morades (atac)

Ion Gravirei: un destructiva fora de gravetat aixafa qualsevol cosa sota seu (atac)

Bidom Gravirei: versi del Ion Gravirei ms poderosa (atac)

Rior Reis: un doble tret encargolat de reis (atac)

Oruga Reis: es crea una espiral d'energia de gran poder (atac)

Dioga Gravidon: una esfera gegant d'energia multicolor d'un poder apabullant (atac)

Baberuga Gravidon: una pressi mxima de la gravetat que aixafa i desintegra tot el que estigui sota seu (atac) 

Diborudo Jii Gravidon: una versi ms concentrada/poderosa de Dioga Gravidon (atac)

Nyuuborutsu Ma Gravidon: rodeja a l'enemic amb una esfera de gravetat que atrau objectes des de totes direccions atretes per la fora de gravetat de l'afectat per l'encanteri (atac)


Zeno;

Zaker: dispara un llmpec gegant (atac)

Zakeruga: versi del Zaker ms precisa i potent (atac)

Teozaker: descrrega electrica similar al Zaker (defensa)

Jauro Uruzakeruga: crea un cercle d'energia que dispara trets de zakeruga (atac)

Barugirudo Zakeruga: una descarrega electrica fulminant (atac)

Sorudo Zakeruga: crea una espasa d'electricitat (atac)

Ganreiz Zaker: dispara multiples trets consecutius de Zaker (atac)

Redo Dirazu Zakeruga: invoca una serra circular d'energia (atac)

Raja Zaker: un camp elctric emergeix del sl (atac)

Jigadirasu Uruzakeruga: invoca una deessa elctrica que descarrega un llampec del seu ventre (atac)

Enllaos externs.
Gash/Zatch Bell Spoilers - Pgina web amb molta informaci de la srie i molt actualitzada. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136077" title="Colla Castellera de Sant Boi" nonfiltered="489" processed="480" dbindex="55548">

La Colla Castellera de Sant Boi (coneguda popularment com Castellers de Sant Boi) s una colla castellera de Sant Boi de Llobregat, fundada el 19 de febrer de 1994.

La idea de formar una colla castellera a Sant Boi va sorgir a finals de 1993. La primera actuaci de la colla va ser durant la Festa Major de Sant Boi de 1994, en qu van descarregar un pilar de quatre. Dos dies ms tard, apadrinats pels Castellers de Castelldefels, van descarregar el dos de cinc, el quatre de sis i el pilar de quatre.

Els millors castells aconseguits pels castellers de Sant Boi sn el tres de 7, el quatre de 7 i el pilar de 5.

L'any 2007 van decidir deixar d'actuar per manca d'efectius. Tot i aix no van dissoldre la colla a l'espera que les noves generacions puguin tirar endavant l'entitat.

 Enllaos externs .
Web dels Castellers de Sant Boi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136079" title="Georges J. F. Khler" nonfiltered="490" processed="481" dbindex="55549">

Georges Jean Franz Khler (Munic, Alemanya 1946 - Friburg de Brisgvia 1995) fou un bileg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1984.

Biografia.
Va nixer el 17 de mar de 1946 a la ciutat de Munic, poblaci situada a l'estat alemany de Baviera. Va estudiar biologia a la Universitat de Friburg de Brisgvia, on es va graduar el 1971 i doctorar el 1974. Durant dos anys fou membre de recerca cientfica al Laboratori de biologia molecular a la Universitat de Cambridge sota la direcci de Csar Milstein. A partir de 1976 fou membre de l'Institut d'Immunologia de Basilea, on conegu Niels Kaj Jerne i el 1984 fou nomenat director de l'Institut Max Planck d'Immunologia de Friburg.

Mor l'1 de mar de 1995 a la ciutat de Friburg de Brisgvia, poblaci situada a l'estat de Baden-Wurtemberg, com a conseqncia de la inalaci de fum en un experiment realitzat al seu laboratori.

Recerca cientfica.
Al costat de Csar Milstein aconsegu desenvolupar una nova tcnica immunolgica que permetia l'obtenci d'anticossos purs contra determinats antigens, el que fou anomenat antics monoclonal.

L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Milstein i Niels Kaj Jerne, pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunolgic i la producci d'anticossos monoclonals.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (11775) Khler descobert el 16 d'octubre de 1977 per C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1984;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136086" title="Plymouth Road Runner" nonfiltered="491" processed="482" dbindex="55551">


El Plymouth Road Runner va ser un muscle car construt per Plymouth, divisi de Chrysler i es va vendre als Estats Units els anys 1968 a 1975. Tot i que Plymouth ja tenia amb el GTX el seu cotxe d'altes prestacions, la idea del Road Runner era la de crear un cotxe que fos capa de recorre el quart de milla (400m) en 14 segons i que tingus un preu inferior a 3.000 dlars. El mercat el va acollir molt b i el Road Runner va tenir, de lluny, ms xit que el Plymouth GTX.

 1968 a 1970 .


Pagant 50.000 dlars a Warner Brothers per usar el nom, dibuix i el so "beep-beep" del Road Runner (l'animal que el Coiot intentava capturar per que mai ho aconseguia), Plymouth va presentar al 1968 el Road Runner, construt sota el xasss Chrysler B que compartia amb el GTX o el Satellite. El Road Runner destaca per ser un cotxe ms senzill, amb un interior molt simple i amb poques opcions. El motor estndard va ser un V8 6.3L (383 in) Motor Chrysler B 383 de 335 cv i 575 Nm (425 ftlb) de torsi. Pagant un extra de 714 dlars podia equipar-se un V8 7.0L motor Hemi de 425 cv i 663 Nm (490 ftlb). Aquesta potncia combinada amb el lleuger pes del cotxe, el Road Runner de 6 places era capa de recorre el quart de milla en 13,4 s @ 105 mph (169 Km/h). Amb aquests registres el Road Runner va convertir-se en un dels millors muscle car. Plymouth esperava vendre'n 2.000 al 1968, per al final van vendre's aproximadament 45.000 (cal esmentar que Dodge va presentar el Super Bee el mateix any).

El model del 1969 va mantenir el mateix aspecte i noms se li van modificar alguns petits detalls. Es suma una versi descapotable (convertible) de la qual se'n van fabricar menys de 2.000 unitats.

El V8 6.3L (383 in) Motor Chrysler B 383 seguia en opci i un V8 7.2L (440 in) Motor Chrysler RB 440 de carburador de sxtuple cos va afegir-se perqu aix el Road Runner pogus ser classificat com a "Super Stock" en les drag racing. El 7.2L tenia 390 cv i 663 Nm (490 lbft) a 3200 rpm, xifres semblants al 7.0L Hemi. Aquesta opci, juntament amb els 2 anteriors motors van ajudar a Plymouth i a Dodge a ser els lders en els dragstrip.

La revista Motor Trend va atorgar-li el ttol de cotxe de l'any del 1969. Les vendes del Road Runner van ser de 82.109.

Superbird del 1970

Vegeu: Plymouth Superbird

El Superbird era semblant en disseny Dodge Charger Daytona i que va presentar-se com a cotxe de competici a la NASCAR i per ser venut a les agncies de Plymouth com a un cotxe de curses homologat per al carrer.

 1971 a 1980 .

Al 1971 es fa un restyling i se li dona un disseny ms aerodinmic. La versi descapotable no va comercialitzar-se. Aquest nou model va perdre aquell carcter que tenia els anteriors models, en part tamb per les noves normes d'emissions que van obligar a reduir potncia. El model del 1972 era el mateix que el 1971 amb algun canvi en els acabats. Ara b, la diferncia ms notable va venir en els motors, con el 6.3L (383 in) se substitut per un 6.5L (400 in) i per primer cop es presenta com a opci un 5.6L (340 in). Tamb el V8 7.2L (440 in) Motor Chrysler RB 440 de carburador de qudruple cos; aquest motor va ser per al paquet "GTX" (ja que que Plymouth GTX ja es va deixar de vendre's) per als Road Runners de 1972 a 1974.

La potncia va disminuir ms pels nous sistemes de cmput de potncia SAE. Desapareix el 7.0L Hemi al 1972 i menys de 5 versions del 7.2L de carburador de sxtuple cos van fabricar-se.

Desprs del 1972, ja no van fabricar-se 7.2L amb caixa manual de 4 velocitats, encara que va oferir-se durant el 1973 i 1974 amb la caixa automtica TorqueFlite 727. El 6.5L passa va ser el motor ms potent que oferia amb 4 marxes. El motor base desapareix i dona pas a un 5.2L (318 in).

El model de 1975 va estar de nou modificat, amb un disseny que semblava ms al Plymouth Fury. El motor ms potent disponible era el 6.5L (400 in) amb una potncia de noms 190 cv i el quart de milla el realitzava en 16 segons. El 7.2L (440 in) va reservar-se per a la policia.

Xasss Chrysler F

A partir del 1976 i fins al 1980 el Road Runner passa a ser el substitut dels Valiant/Duster. Aquest esta basat en la plataforma Chrysler F i se'l va conixer com a Volar. Eventualment va oferir-se un 5.9L (360 in) per amb transmissi automtica de 3 velocitats i una potncia de 160 cv el millor temps en el quart de milla va ser de 16 segons a 88 mph (141,6 Km/h). Evidentment no pot comparar-se amb els originals Road Runner, per si que la seva poca era dels potents. El Road Runner va continuar sent com a part del Volar fins al 1980 quan va deixar-se de fabricar.

 En la ficci .

 Durant els primers 5 episodis dels Dukes of Hazzard (que van ser rodats a Georgia, Estats Units), Daisy Duke condueix un Road Runner de color groc i negre del 1974.
 A Harvey Birdman, Attorney at Law, el personatge principal condueix un Road Runner del 1972 pintat igual que el de Daisy, per amb l'afegit de la cresta del Birdman and the Galaxy Trio al cap.
 Els Road Runner han estat usats en moltes altres pellcules d'acord a Allpar .

 Enllaos externs .

 http://www.stockmopar.com/plymouth-road-runner.html (en angls);
 http://www.musclecarclub.com/musclecars/plymouth-roadrunner/plymouth-roadrunner.shtml (en angls);
 http://www.musclecarfacts.com/mcf/road-runner/road-runner.asp (en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136089" title="Csar Milstein" nonfiltered="492" processed="483" dbindex="55552">

Csar Milstein ( Baha Blanca, Argentina 1927 - Cambridge, Anglaterra 2002 ) fou un bioqumic argent guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1984.

Biografia.
Va nixer el 8 d'octubre de 1927 a la ciutat de Bada Blanca, poblaci argetina situada a la provncia de Buenos Aires, en una famlia de religi jueva. Va estudiar qumica a la Universitat de Buenos Aires, on es gradu el 1952 i es doctor el 1957. 

Grcies a una beca va poder ampliar els seus estudis a la Univeristat de Cambridge, on es doctor de nou el 1960 sota la direcci de Frederick Sanger. El 1961 retorn a Argentina i fou nomenat cap de la Divisi de biologia molecular de l'Institut Nacional de Microbiologia, per l'any segent abandon el crrec i fug a Anglaterra a conseqncia del cop militar perpetrat en el seu pas, establint-se a Cambridge. L'any 1975 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres i el 1983 arrib a convertir-se en cap i director de la Divisi Qumica, Protenes i cids Nucleics de la Universitat de Cambridge.

Milstein mor el 24 de mar de 2002 a la ciutat de Cambridge a conseqncies de problemes cardacs.

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca al voltant de la biologia cellular, especialment en l'estudis dels enzims.

Durant la seva estada a Cambridge va formar part del Laboratori de Biologia Molecular i va treballar en l'estudi de les immunoglobulines, intentant entendre el procs pel qual la sang produex anticossos, les protenes encarregades de combatre la presncia de cossos estranys o antigens. Al costat de Georges J. F. Kohler va desenvolupar una tcnica per a crear anticossos amb una estructura qumica idntica, els quals foren denominats anticossos monoclonals. 

L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs referents a l'especificitat en el desenvolupament i control del sistema immunolgic i la producci d'anticossos monoclonals, premi que compart amb Georges J. F. Khler i Niels Kaj Jerne.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (11776) Milstein descobert el 16 d'octubre de 1977 per C. J. van Houten, I. van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1984;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136093" title="Michael Stuart Brown" nonfiltered="493" processed="484" dbindex="55553">

Michael Stuart Brown ( Nova York, EUA 1941 ) s un metge i genetista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1985.

Biografia.
Va nixer el 13 d'abril d e1941 a la ciutat de Nova York. Va estudiar qumica a la Universitat de Pennsilvnia, on es gradu el 1962, i el 1966 ampli els seus estudis graduant-se en medicina a la Univeristat de Filadelfia. El 1966 es trasllad al departament de gentica molecular de la Universitat de Texas, on inici la seva llarga collaboraci amb Joseph L. Goldstein. 

Recerca cientfica.
Al costat de Joseph L. Goldstein desenvolup una extensa recerca al voltant del metabolisme del colesterol i descobriren les lipoprotenes de baixa densitat (LDL). Les seves investigacions foren cabdals pel tractament de les enfermetats causada per un alt nivell de colesterol a la sang.

L'any 1985 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Joseph Leonard Goldstein, pels seus treballs sobre la regulaci del metabolisme del colesterol.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1985;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136095" title="Jos Calvo Sotelo" nonfiltered="494" processed="485" dbindex="55554">

Jos Calvo Sotelo (1893-1936)  fou un poltic espanyol nascut a Tuy (Pontevedra). 

Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid desprs de convertir-se en advocat de l'Estat al 1916. Fou elegit diputat al Congrs dels Diputats per primera vegada al juny de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antonio Maura, del qual fou secretari personal en la seva penltima presidncia governamental. El 1921 va ser nomenat governador de Valncia pel mateix Maura.

Al desembre de 1923, tres mesos desprs de l establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l administraci local, i ms endavant va passar a a exercir el crrec de ministre d hisenda.

El 1931, al comenament de la Segona Repblica, es trasllad a Portugal i, un any ms tard s estableix a Frana. Torn a Espanya a l any 1931, quan el govern republic del Partit Radical decret l amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fund el Bloque Nacional, formaci d extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monrquics.

El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Gurdia d'Assalt per venjar l'homicidi del comandant d'aquest cos Jos Castillo. Aquest fet, que tingu un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevaci militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avanar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136097" title="Enya (desambiguaci)" nonfiltered="495" processed="486" dbindex="55555">

Llengua: Enya s el nom de la quinzena de lletra de l'alfabet castell.
Msica: Enya s el pseudnim de Eithne Patricia N Bhraonin, cantant i compositora de msica New Age.
Astronomia: 6433 Enya s un asteroide descobert el 18 de novembre de 1978. vegeu: Llista d'asteroides (6001-7000);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136098" title="Conselleria d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="496" processed="487" dbindex="55556">
El conseller d'agriculatura, alimentaci i acci rural de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria d'agricultura. L'actual conseller d'agricultura s Joaquim Llena i Cortina (PSC), des del 29 de novembre de 2006.

Llista de consellers d'agricultura (1977-actualitat).



Enllaos externs.
Web del Departament d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136099" title="Joseph Leonard Goldstein" nonfiltered="497" processed="488" dbindex="55557">

Joseph Leonard Goldstein ( Kingstree, EUA 1940 ) s un bioqumic i genetista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1985.

Biografia.
Va nixer el 18 d'abril de 1940 a la ciutat de Kingstree, poblaci situada a l'estat nord-americ de Carolina del Sud. Va estudiar qumica a la Univeristat Washington de Virgnia, on es gradu el 1962 i el 1966 s'especialitz en bioqumica a la Uniersitat de Texas, centre del qual en fou el director del Departament de Gentica Molecular.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Texas conegu Michael Stuart Brown, amb el qual inici una llarga collaboraci cientfica al voltant de l'estudi del metabolisme del colesterol. Ambds descobriren les lipoprotenes de baixa densitat (LDL) i les seves investigacions foren cabdals pel tractament de les enfermetats causada per un alt nivell de colesterol a la sang, la formaci dels dipsits de greix vascular i l'arteriolosclerosi.

L'any 1985 fou guardonat, juntament amb Michael Stuart Brown, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre la regulaci del metabolisme del colesterol.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1985;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136102" title="Stanley Cohen" nonfiltered="498" processed="489" dbindex="55558">


Stanley Cohen ( Nova York, EUA 1922 ) s un bioqumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 17 de novembre de 1922 a la ciutat de Nova York. Va estudiar qumica i zoologia al Brooklin College de Nova York, on es gradu el 1943, i posteriorment es va doctor en bioqumica l'any 1948 a la Universitat de Michigan.

Recerca cientfica.
Durant la dcada del 1950 inici la seva collaboraci amb Rita Levi-Montalcini a la Universitat Washington de Saint Louis. Montalcini havia acabat de descobrir el factor de creixement, i Cohen aconsegu demostrar que aquest factor estava compost per una cadena proteica. El 1959 es trasllad a la Univeristat Vanderbilt de Nashville (Tennessee) des d'on ha continuat treballant en els factors de creixement, especialment en l'intent de determinar el desenvolupament del cncer i intentant aconseguir la sntesi d'una droga anticancergena.

L'any 1986 fou guardonat, juntament amb Levi-Montalcini, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre els factors del creixement.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1986;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136104" title="Temporada 1992-1993 del FC Barcelona" nonfiltered="499" processed="490" dbindex="55559">
Les dades ms destacates de la temporada 1992-1993 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136108" title="Gran Premi d'Espanya del 1975" nonfiltered="500" processed="491" dbindex="55560">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1975 disputat  a Montjuc el 27 d'abril del 1975.

 Histria .

Aquest va ser l'ltim Gran Premi de Frmula 1 que s va correr a Catalunya fins a la construcci del Circuit de Catalunya.

Ja abans de la cursa hi va haver molta polmica amb la seguretat del circuit, arribant Emerson Fittipaldi, vigent campi de la F1, a negar-se a pendre part de la cursa i no va sortir a disputar-la.

Desprs de diversos accidents, a la volta 25, el greu accident patit per Stommelens, en el que van morir quatre persones (un bomber, un fotograf i dos espectadors) va fer que es prohibis la celebraci de ms carreres en el circuit urb de Barcelona.

Degut al greu accident, la cursa es va haver d'aturar abans d'haver-se disputat la meitat de la prova i llavors noms es van donar la meitat de punts vlids pel campionat del mn de pilots i de marques.

 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Mario Andretti    1' 25. 100;
 Amb la seva sisena plaa final Lella Lombardi va estar la primera i fins ara nica dona a puntuar a la Frmula 1.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136109" title="Abakan" nonfiltered="501" processed="492" dbindex="55561">


Abakan (rus        )  s una ciutat de Rssia, capital de la Repblica de Khakssia, al sud de Sibria. Es troba localitzada a la part central de la Depressi de Minusinsk, en la confluncia dels rius Inissei i Abakan; es troba aproximadament a la mateixa latitud que Hamburg i Minsk. Poblaci: 165,197 (Cens rus (2002)); 159,000 (1 de gener de 1994 est.). 

El fort d'Abakan (                 ) fou construt en la mateixa localitzaci el 1675, temb conegut com a Abakansk. Durant l'Imperi Rus fou integrat en el gubernia de Inissei. Durant 1823 1931 l'assentament fou conegut com a Ust-Abakanskoye, 1914 1925: Abakan, 1925 1931: Khakassk. Va rebre l'estatut de ciutat i el nom actual el 1931.


Enllaos externs.
  Abakan web portal;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136111" title="Gran Premi d'Espanya del 1976" nonfiltered="502" processed="493" dbindex="55562">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1976 disputat  a Jarama el 2 de maig del 1976.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Jochen Mass:    1' 20. 930;
 El Tyrell P34 de sis rodes va debutar en aquesta prova de les mans de Patrick Depallier.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136112" title="Rita Levi-Montalcini" nonfiltered="503" processed="494" dbindex="55563">


Rita Levi-Montalcini ( Tor, Itlia 1909 ) s una neurloga i professora universitria italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986.

Biografia.
Va nixer el 22 d'abril de 1909 a la ciutat italiana de Tor, capital del Piemont, en una famlia d'origen sefardita. Va estudiar medicina a la Universitat de Tor, on es va graduar el 1936. Pels seus orgens jueus es va veure obligada a abandonar Itlia durant la Segona Guerra Mundial, traslladant-se als Estats Units juntament amb Renato Dulbecco. En el seu nou pas d'acollida treball al Laboratori Victor Hambueger de l'Institut de Zoologia de la Universitat Washington de Saint Louis, de la qual en fou professora el 1958. 

L'any 1962 retorn a Itlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirig el Centre de Recerca Neurobiolgica del CNR, i entre aquell any i el 1978 fou directora del Laboratori de Biologia cellular.

Actualment s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies. L'any 2001 Levi-Montalcini fou nomenada senadora vitalcia per part del President d'Itlia Carlo Azeglio Ciampi.

Recerca cientfica.
Durant la Segona Guerra Mundial, i abans d'abondar el seu pas, Montalcini inici els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongaci citoplasmtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva. Installada a Saint Louis l'any 1952 descobr el factor de creixement, l'ordre que necessita una cllula per iniciar la seva reproducci. En collaboraci amb Stanley Cohen, el qual desmotr que el factor de creixement estava compost per una cadena preteica, all el factor del creixement del nervi (NGF). 

L'any 1986 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Stanley Cohen, pels seus treballs sobre els factors del creixement.

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1986;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136118" title="Maikop" nonfiltered="504" processed="495" dbindex="55564">


Maikop (en rus        ; en adigu ,           Miekuape) s una ciutat de Rssia, capital de la repblica d'Adigusia, situada al marge dret del riu Belaia (un afluent del riu Kuban), a 1.600 km al sud de Moscou. Poblaci: 156.931 hab. segons el cens rus del 2002 i 148.608 hab. segons el cens sovitic del 1989. El nom de la ciutat prov de l'adigu          . I segons les fonts podria significar la vall dels pomers florits o la vall dels pomers salvatges.

Histria.
Fou fundada el 1857 com a fortalesa russa a les terres dels circassians. Fou una posici estratgica important durant la Guerra del Caucas de 1858-1863. Reb l'estatut de ciutat el 1870.

S'hi van trobar restes d'un enterrament reial de l'Edat de Bronze de l'anomenada Cultura de Maikop el 1897.

El 1911 s'hi van trobar als voltants de la ciutat dipsits de petroli.

Des del 1936, Maikop fou el centre administratiu del Districte Autnom Adigu de la Uni Sovitica. Maikop fou ocupada pels nazis des d'octubre de 1942 a gener de 1943, quan fou alliberada pel Front Transcaucasi de l'Exrcit Roig.

Des de 1991, Maikop s la capital de la Repblica d'Adigusia en la Federaci Russa.

Educaci.
Maikop t la seu de la Universitat Estatal Adigu i l'Institut Tecnolgic Estatal de Maikop. Hi ha nombrosos centres dedicats a l'educaci professional.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136124" title="Mac OS X 10.4" nonfiltered="505" processed="496" dbindex="55566">

Mac OS X 10.4 anomenat Tiger es la quinta versi del sistema operatiu de Apple, Mac OS X, per a ordinadors personals i servidors Macintosh. Tiger va ser llanat a la venda el dia 29 d'Abril de 2005 como el successor de Mac OS X 10.3 que s'anomenava "Panther", que s'havia comercialitzat 18 mesos abans. Algunes de les noves caracterstiques inclouen un sistema de recerca rpid denominat Spotlight, una nova versi de navegador web Safari, Dashboard, un nou tema grfic unificat i un millorat suport per a 64 bits dels Power Mac G5. Tiger s tamb la primera versi d'un sistema operatiu d'Apple que funciona amb la plataforma Intel x86, tot i que est pensat per treballar en arquitectura Apple-Intel solament com els MacBook Pro, MacBook, Mac Mini Intel i Mac Pro.

Mac OS X 10.4 "Tiger" s incorporat a tots els ordinadors nous de Macintosh. Tamb est disponible una actualitzaci per als usuaris que utilitzaven altres versions de Mac OS X. 

Tiger ser reemplaat per Mac OS X 10.5, anomenat "Leopard" a l'any 2007. Possiblement a mes de juny quan se celebra la WWDC 07.

 Histria .
El 6 de Juny de 2005, en la WWDC a San Francisco, Jobs anunci que havien venut quasi dos milions de cpies a les ltimes sis setmanes des del llanament de Tiger, essent el sistema operatiu amb ms xit en la histria d'Apple. Tamb se dio a conocer que Mac OS X ha sido diseado desde su comienzo para trabajar con la lnea de procesadores Intel x86, adems de los PowerPC que ha sido el procesador que siempre se le ha hecho publicidad. Apple anunci sus planes de lanzar las primeras computadoas basadas en x86 en Junio de 2005, convirtiendo el resto de las computadoras para Junio de 2007. El 10 de Junio de 2006, Apple lanz la primera iMac y MacBook Pro con procesador Intel Core Duo y anunci que la lnea entera de productos Apple sera cambiada a procesadores Intel a finales de 2006. Apple entonces lanz la Mac Pro y anunci el nuevo Xserve el da 8 de Agosto de 2006 completando la transicin a Intel en tan slo 210 das y no en el ao que ellos haban planeado.

10.4 s la primera versi de Mac OS X que s distribuda en DVD i no en CDs, encara que els DVD poden ser canviats por CDs.

 Requeriments del Sistema .
Els requeriments del sistema para Mac OS X 10.4 Tiger sn un Macintosh amb:
 Processador PowerPC G3, G4 o G5.
 FireWire.
 Mnim de 256MB de RAM.
 3 GB d'espai en disc dur; 4 GB de espai en disc dur si installa XCode 2 Developer Tools.
 Lector de DVD per installaci.

Els ordinadors de 2006 fabricats amb processadors Intel incorporen una versi Universal de Mac OS X 10.4.

 Noves caracterstiques.
Apple public que Mac OS X 10.4 Tiger tenia 200 noves caracterstiques ms que el seu antecessors, incloent:

Spotlight - s un poders motor de recerca de text i metadata, el qual pot buscar de tot des de documents de Word a calendari en iCal i contactes en la Llibreta de Contactes (Address Book) aix com tamb en arxius PDF. Spotlight indexa els arxius una vegada desats, as stos pueden ser encontrados fcil y rpidamente a travs de un campo de texto en la barra de men.
iChat AV - El nou iChat AV suporta fins a quatre participants en una videoconferncia   i fins a deu participants en una conferncia d'udio. Ara suporta el protocol Jabber. Un servidor Jabber denominat iChat Server est incls en Mac OS X Tiger Server.
Safari RSS - El nou navegador web Safari 2.0 inclou un lector de RSS i Atom las cuales pueden ser accedidos fcilmente desde el botn de RSS en la barra de direcciones de la ventana del navegador. Una versin actualizada de Safari, incluida como parte de la actualizacin gratuita de Mac OS X v10.4.3, puede pasar las pruebas estndares web de Acid2.
Mail - La nova versi de l'aplicaci de correu electrnic Mail.app inclou la actualitzaci de la interfcie visual, "Casillas Inteligentes" que utilizan el sistema de bsqueda de Spotlight, control parental, as como tambin otras actualizaciones.
Automator - Es una ferramenta per a enlazar aplicaciones entre s para formar flujos de trabajos complejos (escritos en AppleScript, Cocoa o ambos). Automator viene con una completa librera de acciones para varias aplicaciones las cuales pueden ser unidas para formar un flujo(workflow).
VoiceOver - VoiceOver s una interfcie d'accessibilitat que ofereix opcions d'ampliaci, control de teclat i descripcions parlades del que ocorre a la pantalla. VoiceOver permet als usuaris amb problemes visuals l'habilitat d'utilitzar aplicacions per comandaments per veu. Tamb permet als usuaris treballar conjuntament amb altres en un Mac, permetent a mltiples usuaris donar comandaments per veu. VoiceOver s capa de llegir en voz alta el contengut d'arxius incloent pgines web, correus electrnics i altres arxius amb text. La navegaci amb teclat permet a l'usuari controlar l'ordinador i un men mostra tots el comandaments que es poden usar.
Diccionario - Un complet diccionari basat en el New Oxford American Dictionary, Second Edition, s'encontra funcionant amb Tiger. Tamb s'encontra disponible com un widget de Dashboard i com un comandament del sistema.
QuickTime 7 - Una nova versi del software multimdia d'Apple ara t suport per al nou cdec H.264/AVC que ofereix una major qualitat i estabilitat que qualsevol altre cdec de vdeo. Aquest nou cdec es fa servir per iChat AV per una millor videoconferncia. Nuevas clases dentro de Cocoa dan acceso total a QuickTime para los desarrolladores de aplicaciones en Cocoa. El nuevo Reproductor QuickTime 7 que viene con Mac OS X Tiger ahora incluye controles avanzados de audio y vdeo as tambin como ms informacin detallada y ha sido reconstruido usando el API de Cocoa de Apple para tenir avantatges de las noves tecnologies;
Arquitectura de 64-bits - Mac OS X Tiger s la primera versi de Mac OS X que suporta 64 bits per poder utilitzar els avantatges del PowerMac G5. Tamb inclou suport per a els programes de 32-bits.
Noves funcions d'Unix - Noves versions de cp, mv i rsync. Suport de comandaments per a caracterstiques anteriorment mencionades com Spotligh tamb estan incloses.
Xcode 2.0 - s la ferramenta de desenvolupament de Cocoa d'Apple que ara inclou modelitzaci visual, una Llibreria integrada de Referncia i un debugging grfic.

 Noves aplicacions .
Mac OS X Tiger inclou noves aplicacions, que sn:
Automator: Automator usa fluxos de treball (workflows) per processar tasques repetitives automticament.
Grapher: Grapher s una nova aplicaci capa de crear grfics en 2D i 3D similars a la Calculadora Grfica (Graphing Calculator);
Diccionario: Un diccionari que usa el New Oxford American Dictionary. T una interfcie grfica rpida per mostrar el diccionari i permet a l'usuari buscar en ell amb Spotlight, per a imprimir definicions i per a copiar i pegar texts en documents. El Diccionari tamb incorpora d'un Servici de Diccionari al men d'Aplicacions i Cocoa i WebKit t una drecera amb el teclat global (  D predeterminadament) per a totes les aplicacions que mostren text. L'aplicaci Diccionari es una versi ms completa que el widget Diccionari.
Quartz Composer: Es una ferramenta de desenvolupament per a processar i renderitzar dades grfiques.
AU Lab: Es una aplicaci de desenvolupament per provar i mesclar Audio Units;



Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136126" title="Adigu" nonfiltered="506" processed="497" dbindex="55567">


La llengua adigu (        , adygebze, ad g bz ) s una de les dues llenges oficials de la repblica d'Adigusia a la Federaci Russa, l'altra s el rus. s parlada per diverses tribus dels adigus: Abzekh, Adamey, Bzhedugh; Hatukuay, Kemirgoy, Makhosh; Natekuay, Shapsigh; Zhane, i Yegerikuay, cadascuna amb el seu propi dialecte. La llengua s anomenada pels seus parlants adygebze o ad g bz , i d'aqu adigei. Tamb s coneguda com a circassi. 

Aparentment hi ha uns 125.000 parlants de la llengua al seu territori nadiu de Rssia, gaireb tots ells com a llengua materna. Arreu del mn potser la parlen 300.000 individus. La comunitat parlant ms gran s a Turquia, on marxaren la gran majoria desprs de la guerra del Caucas.

L'adigu pertany a la famlia de les llenges caucasianes del nord-oest. El kabard s una llengua molt propera, considerada per alguns com a un dialecte de l'adigu. L'ubykh, abkhaz, i abaza tamb hi sn molt semblants.

La llengua fou estandarditzada desprs de la Revoluci russa. Des de 1938 s'escriu amb alfabet cirllic. Abans, s'havia escrit alguna cosa en alfabet llat o alfabet rab.

 Literatura .
Entre els principals autors destacaren lashug (bard) Cuj Alievitx Teutxezh, autor de Niafoko urysbij (1939), Tambot Kerashev (1902) amb Xambul (1934), Akhmet Katkov (1901-1937), M. Parmuk (1912) amb Uraza (1929), A. Eutykh (1915) amb Aul psybe (1950), Kh. Andrukhzev (1921-1946), A. Udzhukhu (1912-1943), D. Tuguz (1918-1943), A. Gadagatl (1922), I. Mashbash (1930), Kh. Beretar' (1931), Iu. Tliusten (1913) i T. Tsei (1890-1936) amb Kochas (1925) i Femyi (1933). Tamb destacaren els txerkessos Umar Bersei, Kh. Abudov (1901-1937), M. Dyshekov (1902-1937), I. Amirikov (1909), i Kh. Gashokov (1913) amb Zaukhat (1959). 

Enllaos externs.
Mostra d'adigu al Museu de la Llengua;
;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136127" title="White label" nonfiltered="507" processed="498" dbindex="55568">
Un White label s, segons la terminologia utilitzada en el mn de la msica electrnica i dels DJ's, un disc que encara no s'ha publicat i cont molt poca informaci sobre el contingut. Normalment sn cpies promocionals. El seu origen est en els discs de vinil que usaven els DJ en sessions collectives, dels quals arrencaven l'etiqueta perqu els altres no poguessin descobrir d'on extreia els temes per a les seves mescles.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136136" title="Llenges caucsiques del nord-oest" nonfiltered="508" processed="499" dbindex="55569">
Les llenges caucsiques del nord-oest o nord-occidentals, tamb dites pntiques o abkhazoadigu/circassianes, sn un grup de llenges parlades al Caucas rus (a les repbliques Kabardino-Balkria, Adigusia i Karatxai-Txerkssia), Turquia, Jordnia i Abkhzia, repblica autnoma de Gergia. 

El grup es caracteritza per la seva pobresa en vocals, la seva riquesa en consonants, amb moltes formes d'articulaci secundria, i un gran grau d'aglutinaci. La teoria ms moderna mant que la riquesa en consonants de les llenges caucsiques nord-occidentals s el resultat d'un procs que elimina les caracterstiques vocliques com la labialitzaci i la palatalitzaci de les vocals de l'arrel i les reasigna a les consonants que les envolten. Aquesta teoria tamb explica perqu hi ha tan poques vocals en aquestes llenges. 

Aquestes llenges tenen un sistema gramatical fora simple per a substantius, manifestant noms uns pocs casos com a molt, juntament amb un sistema verbal tan complex que prcticament tota l'estructura sintctica de la frase s repetida en el verb. Generalment no permeten ms d'un verb finit en una frase, el que descarta l'existncia de clusules subordinades (encara que l'abkhaz sembla que est desenvolupant un sistema de clusules subordinades limitat, potser sota la influncia del rus); per a solucionar aquesta mancana, tenen llistes impressionants de formes verbals no finites nominals i participials. Malgrat aix la majoria de les llenges caucsiques del nord-oest no tenen infinitius autntics: la forma verbal bsica no finita s un substantiu dit masdar. 

Hi ha cinc famlies de llenges caucsiques del nord-oest:
Abkhaz;
Abaz;
Kabard o circassi oriental;
Adigu o circassi occidental;
Ubikh;

Els idiomes estan relacionats de la segent manera:


Grup circassi.
Adigu.
La llengua adigu, tamb dita circassi, s una de les llenges del grup ms parlades. Es parla des de Rssia fins a Turquia i existeix fins i tot una petita comunitat als Estats Units. Es coneixen quatre dialectes principals: kemirgoy, abdzakh, bzhedugh i shapsugh, aix com molts altres menors (com per exemple el dialecte de Turquia hakuchi parlat pels ltims parlants d'ubikh). L'adigu t tres vocals fonmiques i el seu sistema consonntic s ms senzill que el del grup abkhazo-abaz.

Kabard. 
El kabard es divideix en dos dialectes, el kabard propi i el txerks (circassi). A ms, el kabard prpiament dit t diversos dialectes, que inclou el terek, l'estndard literari, i el besney, que ocupa una posici intermdia entre el terek-kabard i l'adigu. Posseeix el nombre ms baix de consonants d'entre les llenges caucasianes nordoccidentals amb 48. El kabardi es caracteritza per les fricatives ejectives i un nombre redut de vocals.

Grup abkhazo-abaz. 
Abkhaz. 
L'abkhaz t aproximadament 100.000 parlants a Abkhzia, i possiblement 500.000 parlants a Turquia. s una llengua literria des de principis del segle XX. De vegades es considera l'abkhaz com un dialecte divergent d'una llengua ms gran dita abkhazo-abaz. No obstant aix, lingsticament t ms sentit separar l'abkhaz i l'abaz en dues llenges separades, ja que l'abaz i l'abkhaz conserven fonemes distints. A l'abkhaz se li conten habitualment tres dialectes principals, l'abzhuy, el bzyp (ambds parlats a Gergia) i el sadz (parlat a Turquia). L'abkhaz es caracteritza per grups de consonants poc habituals i poques vocals. Noms possex dues vocals distintes: una vocal oberta /a/ i una vocal tancada / ,  /. Depenent de la posici les vocals es poden realitzar com a i, o, o. Vegeu tamb alfabet abkhaz. 

Abaz. 
L'abaz comparteix amb l'abkhaz la distinci de tenir noms dues vocals fonmiques en el seu inventari de sons. L'abaz s fonolgicament ms complex que l'abkhaz, per ambds comparteixen un gran nombre de vincles lingstics. L'abaz posseeix dos dialectes principals, l'akhchepse i el t'ap'anta. Es caracteritza per grups de consonants grans, similars als quals es poden trobar en el georgi.

Ubikh. 
L'ubikh t ms relaci amb l'abkhaz i l'abaz que amb l'adigu i el kabard. Es va extingir el 7 d'octubre de 1992 amb la mort de Tevfik Esen, l'ltim parlant nadiu. s l'nica llengua caucasiana del nord-oest que no va tenir forma literria. L'ubikh t el major nombre de consonants de les llenges caucasianes del nord-oest, unes 80. Es caracteritza per les consonants faringees i un contrast a quatre bandes entre les sibilants.
Hatti. 
Aquesta antiga llengua de religi usada pels hitites en la seva litrgia no estava emparentada amb la seva prpia llengua, el nesili, una llengua indoeuropea coneguda com a hitita. El nom de hatti s emprat pels lingistes moderns per a designar aquesta llengua preindoeuropea, encara que ning sap com en deien els parlants. La llengua sembla tenir algunes afinitats amb les llenges abkhazo-adigu. 
Relacions amb altres famlies de llenges. 
Vincles amb la famlia indoeuropea. 
Les llenges caucsiques nordoccidentals sn estudiades per a veure si estan emparentades amb les llenges indoeuropees fa 12.000 anys. La hiptesi d'aquesta relaci es diu protopntic. No obstant aix, existeixen una srie de factors que compliquen la reconstrucci de la protollengua de les llenges caucasianes del nord-oest: 
 moltes arrels sn monosillbiques ;
 l'evoluci dels fonemes s complexa i un gran nombre de consonants i contrastos sibilants afegeixen dificultat ;
 l'ablaut era extensament usat en la prehistria, i dhuc ocupa un paper en les llenges modernes ;
gran quantitat de homfons en les llenges modernes. ;
La protollengua de les llenges caucasianes del nord-oest s reconeguda com una de les ms difcils de tractar.

Famlia iberocaucsica. 
Tradicionalment s'agrupen les famlies parlades en el Caucas, s a dir les meridionals o karvelianes, les del nord-oest, les del nord-est i les centrals, en una nica famlia dita iberocaucsiques o caucsiques. No obstant aix no hi ha proves que aquestes quatre famlies posseeixin un origen com, per la qual ra iberocaucasi s bsicament una etiqueta geogrfica. 
Famlia caucsica septentrional. 
Molts lingistes accepten que el kartveli no est relacionat amb les altres famlies del Caucas. Les altres solen agrupar-se en una famlia caucsica septentrional, en angls de vegades anomenada Caucasic. Dintre d'aquesta famlia, el grup del nord-est i el central formen un grup especialment clar. 
  
 Enllaos externs .
 
  El genocidi circassi;
  Tower of Babel etymological project per Sergei Starostin, inclou una base de dades etimolgica de les llenges caucsiques del nord-oest.
  Mapa lingstic del Caucas de la CIA;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136137" title="Gran Premi d'Espanya del 1977" nonfiltered="509" processed="500" dbindex="55570">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1977 disputat  a Jarama el 8 de maig del 1977.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Jacques Laffite    1' 20. 810;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136139" title="Gran Premi d'Espanya del 1978" nonfiltered="510" processed="501" dbindex="55571">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1978 disputat  a Jarama el 4 de juny del 1978.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Mario Andretti -    1: 20. 06;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136142" title="Gran Premi d'Espanya del 1979" nonfiltered="511" processed="502" dbindex="55572">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1979 disputat  a Jarama el 29 d'abril del 1979.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Gilles Villeneuve     1: 16. 44;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136147" title="Efecte Josephson" nonfiltered="512" processed="503" dbindex="55573">
L'efecte Josephson es manifesta per mitj de l'aparici d'un corrent entre dos superconductors separats per una capa d'un mitj allant o metllic no superconductor. En el primer cas es parla d'Enlla Josephson S-A-S (superconductor-allant-superconductor) i en el segon cas d'enlla S-M-S (superconductor-metall-superconductor). Tot i que els parells de Cooper no poden existir en un allant o un metall no superconductor, si la capa que separa els dos superconductors s prou prima, els parells de Cooper de la teoria BCS poden travessar la barrera per efecte tnel i conservar la seva coherncia de fase. s la persistncia d'aquesta coherncia de fase el que dna lloc a l'efecte Josephson.


 L'efecte . 
Les equacions bsiques que governen la dinmica de l'efecte Josephson sn:

 (equaci de l'evoluci de la fase superconductora);

 (relaci Josephson corrent-fase);

on  i  sn el voltatge i el corrent a travs de les unions Josephson,  s la diferncia de fase entre les funcions d'ona en dos superconductors inclosa la uni, i  s una constant, el corrent crtic de la uni. El corrent crtic s un parmetre important del dispositiu que por ser afectat per la temperatura i per un camp magntic. La constant fsica  s el quntum de flux magntic, i la seva inversa s la constant de Josephson.

Es diferencien tres tipus d'efectes Josephson principals, l'efecte Josephson continu, l'efecte Josephson altern i l'efecte Josephson altern invers. Aquest efectes havien estat predits per Brian David Josephson el 1962 a partir de la teoria BCS. Aquests treballs li van valdre el premi Nobel de fsica el 1973 (juntament amb Leo Esaki i Ivar Giaever).


 Efecte Josephson continu . 

L'efecte Josephson continu s'obt quan s'aplica un camp magntic a una uni Josephson.
El camp magntic produeix un desfase entre els parells de Cooper que travessen la uni de manera anloga a l'efecte Aharonov-Bohm. Aquest desfase pot produir interferncies destructives entre els parells de Cooper, aix comporta una reducci del corrent mxim que pot travessar la uni. Si  s el flux magntic a travs de la uni, tindrem la relaci:

 

L'efecte Josephson continu s aprofitat als magnetmetres SQUID (Superconducting Quantum Inteference Device) per mesurar els camps magntics.


 Efecte Josephson altern . 

A causa de l'efecte tnel dels parells de Cooper, el corrent superconductor a travs de la barrera que separa els superconductors s:



on  s un corrent caracterstic de la uni i  sn 
les fases superconductores dels dos superconductors. 

D'altra banda, la fase superconductora essent cannicament relacionada amb el nombre de partcules, obeeix a l'equaci del moviment:



on  s la crrega de l'electr, i  s la diferncia de potencial  existent entre els dos superconductors.

Resulta que : 


Altrament dit, l'aplicaci d'una diferncia de potencial comporta oscillacions del corrent superconductor a una freqncia . El que significa que una uni Josephson pot actuar com un convertidor voltatge freqncia perfecte. Aix l'efecte Josephson altern proporciona un mitj per mesurar la relaci . 

 Efecte Efecte Josephson altern invers .

Si la fase pren la forma , el voltatge i el corrent seran:



El components de corrent continu seran


s a dir, per diferents voltatges de corrent continu, la uni pot transportar corrent i actua com un convertidor freqncia voltatge perfecte.

Vegeu tamb.
 Giroscopi quntic;
 Reflexi d'Andreev;
 Computaci quntica;

 Referncies .
 Barone A, Paterno G. Physics and Applications of the Josephson Effect. New York: John Wiley & Sons; 1982.
 B. Dutoit EPFL: SQUIDs et effet Josephson;
 Laboratoire National de mtrologie et d'essai reprsentation du Volt par l'effet Josephon;
 J. M. Ziman Principles of the Theory of Solids (Cambridge University Press);
 M. Tinkham Introduction to Superconductivity (Mc Graw Hill) ;
 P. W. Anderson Basic Notions of Condensed Matter Physics (Addison-Wesley);
 Nobel Foundation;
 SQUID magnetometers;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136150" title="Abaz" nonfiltered="513" processed="504" dbindex="55574">

L'abaz (            , Abaza Byzwa) s una llengua del Caucas parlada a la repblica russa de Karatxai-Txerkssia pels abaza. Consisteix en dos dialectes, lashkherewa i el t'ap'anta, que serveix de base per a la llengua literria. Segons alguns lingistes s un dialecte de l'abkhaz; els subdialectes son cinc: abazakt, apsua, kubin-elburgan, luvin i psyzh-krasnovostok. La llengua es va escriure en carcters llatins des el 1932 quan es varen establir les seves normes, fins el 1938, i desprs en cirllic (a Turquia es va continuar emprant l'alfabet llat).

L'abaz s parlat per aproximadament 35.000 persones a Rssia, on s'escriu amb una varietat d'alfabet cirllic, aix com per unes altres 10.000 a Turquia, on es va servir l'alfabet llat.

L'abaz, com les altres llenges de la famlia de llenges caucsiques del nord-oest, s fora aglutinant i t un gran nombre de consonants (63 fonemes) complementat amb un nombre mnim de vocals (dues vocals). s fora similar a l'abkhaz, per conserva alguns fonemes que li manquen a l'abkhaz, com una fricativa sorda farngea. Han treballat en aquesta llengua fillegs com W. S. Allen, Brian O'Herin, i John Colarusso.

Els abazin parlen la llengua abaz, llengua nord-caucasiana del grup abkhazoadigus subdividida en dos dialectes: tapantsky o tapanta (que es la base del llenguatge literari) i ashharsky o ashkaraua;

Entre els escriptors en abaz, que sempre han publicat en alfabet cirllic, destaquen Umar Mikerov, el poeta Tsekov, Txaitsakhov i els contistes Zhirov i Tatlustan Tabuloz (1879-1956).  

Enllaos externs.
;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136152" title="Gran Premi d'Espanya del 1980" nonfiltered="514" processed="505" dbindex="55575">
La cursa del Gran Premi d'Espanya de la Temporada 1980 de Frmula 1 no va ser puntuable pel campionat del mn de pilots i de constructors degut a les disputes entre la FOCA ( Formula One Constructor's Association ) i la FISA ( Fdration Internationale du Sport Automobile ).

La cursa per, es va disputar i el seu guanyador va ser Alan Jones al volant d'un cotxe de l'escuderia Williams, tot i que va ser una cursa amb menys cotxes de lo normal , ja que les escuderies Ferrari, Alfa Romeo i Renault entre altres van renunciar a disputar la cursa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136156" title="Plymouth Reliant" nonfiltered="515" processed="506" dbindex="55576">

El Plymouth Reliant o Dodge Dart Volare a Mxic va ser un dels primers, juntament amb el Dodge Aries, anomenats "K-Cars" (usen la plataforma "Chrysler K"), fabricats per Chrysler. Presentat al 1981, el Reliant va substituir al Plymouth Volare, el qual va tenir una vida comercial molt curta com a substitut del popular Plymouth Valiant. 

El Reliant i l'Aries han estat 2 models que van contribuir a la recuperaci econmica del grup Chrysler; a dems van  augmentar els nivells de qualitat estndard dels cotxes fabricats per marques nacionals. La revista Motor Trend va atorgar-li el ttol de cotxe de l'any del 1981.

 Informaci general .

Mides del Reliant

Batalla (Wheelbase): 2,547 m

Llargada (Length): 4,536 m

Amplada (Width): 1,727 m

Alada (Height): 1,333 m

Construt a les indstries de Newark, Delaware, Toluca, Mxic i Detroit, Michigan, podia elegir-se amb 3 diferents versions: coup de 2 portes, sedan de 4 portes i una versi familiar.

Mecnicament el model de Plymouth gaudia d'un assortiment de motors. La versi base era un 2.2L. En opci hi havia un 2.6L de Mitsubishi de 1981 a 1985 un 2.5L, per aquest va ser substitut per un 2.5L TBI degut als problemes de fiabilitat que tenia el motor nip. Tamb el 2.2L adoptar un sistema d'injecci electrnica TBI. 

Respecte de les transmissions, el Reliant gaudia d'un ampli assortiment de caixes de canvi:

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite A413 i Torqueflite A470

Manual de 4 velocitats: A460

Manual de 5 velocitats: A465, A520 i A525



El motor 2.2L de carburaci del Reliant del 1981 amb caixa manual de 4 velocitats cobria el 0-60 milles en 12,52 segons d'acord amb Motor Trend. El mateix 2.2L per amb sistema d'injecci electrnica i caixa automtica feia el Reliant del 1988 cobrir el 0-60 milles en 10,6 segons, d'acord amb Car and Driver .

Models que competien amb el Reliant eren el Chevrolet Citation, Ford Tempo, Dodge Aries, Chrysler LeBaron entre d'altres.

Al 9 de desembre de 1988 van sortir els ltims Reliant de fbrica. El model de 1989 no era altre que el de 1988. El Reliant va ser substitut pel Plymouth Acclaim el 1989.

L'xit dels "K-Cars" esta motivat perqu eren barats, raonablement fiables i complien tot el qu el fabricant anunciava, com un mitj econmic de transport per a 6 persones, per aquest motiu es diu que aquests cotxes van ajudar a millorar la situaci econmica de Chrysler. Ells van ser els que van fixar una nova era de cotxes ms petits i ms eficients en consum de tracci davantera, una tradici que avui dia segueix GM, Ford i Chrysler. I el Reliant hi ha participat un paper molt important, per exemple, en les vendes dels "K-Cars" (Reliant i Aries):

1985: 69.919

1986: 220.375

1987: 203.248

1988: 236.670

1989: 72.944

 Enllaos externs .

 http://www.allpar.com/eek/k/k.html (en angls);
 http://www.allpar.com/eek/k/kp.html (en angls);
 http://www.dragtimes.com/Plymouth-Reliant-KN-Air-Filters-m37-n1883.html (en angls);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136172" title="Adigus" nonfiltered="516" processed="507" dbindex="55577">

Els adigus sn un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adigusia (23%) (una repblica de la Federaci Russa) i Karatxai-Txerkssia (11 %) (on tamb sn anomenats "txerkessos"). El Districte Nacional Shapsug, un districte autnom fundat per als shapsigh (o shapsugh) que viuen a la costa del Mar Negre fou abolit el 1943. Els kabardins de Kabardino-Balkria (amb els besleney) que parlen el kabard sn considerats com a la branca oriental dels adigu. 
Mentre que adigu s el nom que es donen a si mateixos, a l'oest sovint sn coneguts com a circassians, un terme que s'utilitza per a tots els pobles del Nord del Caucas. La seva llengua tamb es diu adigu. Els besleney parlen un dialecte del kabard.

 Histria .
La primera referncia sobre els pobles adigus com a entitat poltica coherent es va produir en el segle X, encara que hi ha evidncies de temps anteriors. Mai no formaren una unitat poltica, fet que va reduir la seva influncia a la zona a i els va fer patir invasions de grups nmades com mongols, vars, petxenegs, huns, i khzars. 

La manca d'unitat els provocaria a la llarga la prdua d'independncia, de manera que poc a poc foren conquerits per Rssia en una srie de guerres i campanyes des de finals del segle XVIII a mitjans del segle XIX. Durant aquest perode, la resistncia adigu va tenir un cert ress a Occident, per les seves peticions d'ajuda no van tenir cap resposta. Desprs de la Guerra de Crimea, Rssia gir la seva atenci al Caucas, i s'enfront als pobles de Txetxnia i Daguestan. El 1859, els russos havien derrotat definitivament l'Imam Xamil a l'est del Caucas, i concentraren aleshores la seva atenci a l'oest, de manera que subjugaren definitivament els adigus el 1864. 

Com a altres minories tniques sota jou rus, els adigus foren sotmesos a poltiques de reassentament massiu. La collectivitzaci sota els comunistes tamb fou un sotrac a la seva forma tradicional de vida.

Cultura.
Els adigus eren un poble guerrer. Des de jovenets havien de portar armes i eren entrenats per a ser guerrers.  

La societat adigu abans de l'arribada dels russos era fortament estratificada. Mentre que unes poques tribus a les regions muntanyoses d'Adigusia eren fora igualatries, moltes d elles eren organitzades en castes. La casta ms alta era la dels "prnceps", seguida per la casta dels petits nobles, aix com els comuns, els serfs i els esclaus. Poc abans de la dominaci russa, dues tribus destituren llurs governants tradicionals i adoptaren processos democrtics, per aquest experiment fou tallat d'arrel per la dominaci russa . 

Avui molts adigu parlen rus i la llengua adigu, una de les llenges caucasianes del nord-oest. Ambdues s'escriuen en alfabet cirllic. La seva religi s l'islam sunnita.

Les principals tribus adigu sn: Abzekh, Adamey, Bzhedugh; Hatukuay, Kabardey, Kemirgoy, Makhosh; Natekuay, Shapsigh; Zhane, Yegerikuay i Besleney. La majoria dels adigus que viuen a Caucsia sn Bzhedugh i Kemirgoy, mentre que la majoria dels de la dispora sn Abzekh i Shapsigh. La llengua estandart es basa en el dialecte Kemirgoy.

La dispora.
Els adigus han viscut fora del Caucas des de l'Edat Mitjana. Tradicionalment han format part d'exrcits de pasos estrangers, inclosos els de Prsia, Roma, Bizanci, i l'Horda Daurada.  Van estar particularment representats en els mamelucs de Turquia i Egipte. De fet, la dinastia Burji que govern Egipte de 1382 a 1517 fou fundada per mamelucs adigus.

Bona part de la cultura adigu fou sacsejada per la conquesta per Rssia el 1864. Aix es mostra en la dispora dels pobles del nord del Caucas, coneguda com a Muhajirisme, cap a diverses zones de l'Imperi Otom.  La comunitat ms gran de la dispora avui s a Turquia, especialment a Samsun, Bal kesir, Sakarya, i Dzce. N'hi ha importants comunitats a Jordnia, Sria, Lban, Egipte, Israel (a les viles de Kfar-Kama i Rikhaniya), Lbia, repblica de Macednia, i als EUA (Upstate Novaw York i Nova Jersey). La comunitat ms petita s a Kosovo per marxaren a Adigusia el 1998.  Un nombre d'adigus foren introduts a Bulgria el 1864-1865 per la majoria marxaren quan es va independitzar el 1878. Avui, el seu nombre a Bulgria s estimat en 1.300.

Referncies.
Amjad Jaimoukha, The Circassians:  A Handbook, New York: Palgrave, 2001; London: RoutledgeCurzon, 2001. ISBN 0-312-23994-7;

Enllaos externs.

Mn circassi: Publicacions histriques i articles sobre histria i cultura;
Descobrint el mn circassi: articles, msica, enllaos;
Mapa de la Dispora;
Adyga.org - Internet Forum dels adigus;
Adiga.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136173" title="Gran Premi d'Espanya del 1981" nonfiltered="517" processed="508" dbindex="55578">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1981 disputat  al Jarama el 15 de mar del 1981.

 Histria .

Aquest s el segn Gran Premi amb el final ms ajustat de l'histria de la Frmula 1, amb 5 cotxes separats noms per 1.24 segons.

 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Alan Jones -    1: 17. 818;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136179" title="Gran Premi d'Espanya del 1986" nonfiltered="518" processed="509" dbindex="55579">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1986 disputat  al Circuit de Xers el 13 d'abril del 1986.

 Histria .

Aquest s, fins ara (a punt de comenar la Temporada 2007) el segon final ms apretat de l'histria de la Frmula 1, amb una diferncia de noms 14 millsimes entre el primer classificat (Senna) i el segon (Mansell).

 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Nigel Mansell    1' 27. 176;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136185" title="President del Govern Andorr" nonfiltered="519" processed="510" dbindex="55581">
D'acord amb la Constituci d'Andorra de 1993, els caps d'estat del Principat sn el Bisbe d'Urgell i el President de Frana. Aquests coprnceps regnen, per no governen.

El 8 de gener de 1982 es va crear el crrec de Cap de Govern del Principat d'Andorra, que s el president el Consell de Ministres andorr, que proposa les lleis al Consell General de les Valls. Desprs de la Constituci de 1993, aquest crrec qued plenament normalitzat.

 Llista de Caps de Govern .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136191" title="Fagocitosi" nonfiltered="520" processed="511" dbindex="55582">
La fagocitosi s el procs d'endocitosi pel que algunes cllules rodegen amb la seva membrana citoplasmtica a una substncia extracellular. Aix s produeix grcies a la emissi de pseudpodes fins a englobar-la per a formar un vacol, a la que posteriorment es fusionen lisosomes per a degradar la substncia fagocitada.

s el mtode de nutrici d'alguns organismes unicellulars.

En molts organismes superiors, la fagocitosi s tan un mitj de defensa enfront els microogranismes invasors com d'eliminaci de teixits morts.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136198" title="Nematode" nonfiltered="521" processed="512" dbindex="55583">

Els nematodes (Nematoda) sn un dels flums ms comuns d'animals, amb ms de 20.000 espcies registrades i un nombre estimat molt superior. Es coneixen com a cucs rodons, degut a la forma observada en un tall transversal.

La triquina i els cucs intestinals sn nematodes. Tenen el cos cilndric, tou, no est dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria sn de vida lliure, i habiten en ambients aqutics i en ambients terrestres.Alguns sn parsits i produeixen malalties als animals i a les plantes. No tenen rgans respiratoris.


Vegeu Brugia malayi





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136204" title="Esteatopgia" nonfiltered="522" processed="513" dbindex="55584">

Esteatopgia s l'alt grau d'acumulaci de greix al voltant de les natges. Etimolgicament deriva de les paraules gregues que es refereixen al greix i les natges, respectivament.

Actualment l'esteatopgia s una caracterstica morfolgica de les dones dels pobles africans pigmeus, khoisan (boixmans) i hotentots i s en aquesta darrera tnia, ms alta de mitjana que les altres dues, on es desenvolupa ms.

En els homes l'esteatopigia tamb existeix per est molt poc marcada

En algunes poblacions mestisses afroamericanes tamb es presenta aquesta morfologia

Algunes representacions artstiques del paleoltic o neoltic europeu semblen evidncies del fet que antigament l'esteatopgia estava ms estesa que en l'actualitat.

Referncies.
 L. Passemard (1938), Les statuettes fminines palolithiques dites Vnus statopyges, Nmes, Tessier.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136210" title="Onicfor" nonfiltered="523" processed="514" dbindex="55585">

Els onicfors (Onycophora) constitueixen un flum d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existncia dels quals est registrada des del Cambri. Estan estretament emparentats amb els artrpodes per els seus nombrosos parells d'apndixs, els lobpodes, no sn realment articulats. 

Descripci.
Presenten un cos allargat, cilndric i sense segmentar, tot i ser metamrics. El cap t un parell de tentacles fora llargs i anellats a la base dels quals es troben els ulls. La boca s'obre anteriorment en posici ventral i al voltant es troben tot un seguit de lbuls cutanis. Tenen un parell de papilles bucals contrctils, una a cada costat de la boca, que segreguen un lquid enganxifs que utilitzen per a capturar els petits artrpodes dels que s'alimenten. Les potes acaben en dues urpes. 

Els onicfors sn ovpars o vivpars.

Hbitat.
Es troben a Amrica Central i Meridional, a frica del Sud, a la regi malaia, a Austrlia i a Nova Zelanda. Habiten indrets foscs i humits, a la fusta en putrefacci, l'humus i sota les pedres.

Referncies.
 Atlas de zoologa. Umberto Parenti. Editorial Teide (1978).

Enllaos externs.
 palaeos.com ;
 peripatus.gen.nz ;
 New Zealand Onychophora Web Site ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136218" title="Susumu Tonegawa" nonfiltered="524" processed="515" dbindex="55587">

Susumu Tonegawa (en japons:      , Tonegawa Susumu), nascut el 6 de setembre del 1939, s un metge, bileg i professor universitari japons guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1987.

Biografia.
Va nixer a la ciutat de Nagoya, capital de la prefectura d'Aichi situada a l'illa de Honsh . Va estudiar medicina a la Universitat de Kioto, on es va graduar el 1963. Aquell mateix any es va traslladar als Estats Units per treballar al departamennt de biologia de la Universitat de San Diego de Califrnia sota la direcci de Renato Dulbecco, univerisitat en la qual es va doctorar. Posteriorment fou nomenat membre de l'Institut d'Immunologia de Basilea (Sussa) i el 1981 professor de biologia del Centre d'Investigaci del cncer al MIT.

Recerca cientfica.
Interessat especialment en gentica va descobrir que certs elements de l'cid desoxiribonucleic podien transferir-se i reagrupar-se en el procs pel qual una cllula embrionria passar a l'estat de limfcit B. Va demostrar que cada limfcit s capa de formar l'antics necessari per a cada ocasi, pel qual davant una agressi per un antigen determinat es produex una resposta cellular de l'organisme i produex la recombinaci adequada de gens per a formar l'antics especfic contra aquest antigen. Davant aquestes troballes Tonegawa va arribar a formular la teoria que la quantitat i qualitat de la resposta immulgica est condicionada genticament. 

Grcies als seus treballs s'ha pogut determinar la quantitat exacta d'immunoglobulines que t l'sser hum, i el procs pel qual donen lloc a un gran nombre d'anticossos especfics. 

L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel seu descobriment dels fonaments gentics de la formaci d'una mplia varietat d'anticossos.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1987;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136224" title="Alfred Cortot" nonfiltered="526" processed="516" dbindex="55589">

Alfred Cortot (26 de setembre de 1877 - 15 de juny de 1962) va ser un pianista, pedagog i director d'orquestra sus. s un dels ms grans pianistes i pedagogs de la primera meitat del segle XX, destacant per la seva potica comprensi de les obres per a piano del romanticisme, particularment les de Chopin i Schumann. Els seus cursos d'interpretaci musical van ser llegendaris. A ms de moltes gires com a pianista, tamb va ser director convidat de moltes orquestres.

 Biografia .

Alfred Cortot va nixer el 26 de setembre de 1877 a Nyon (Sussa); el seu pare era francs i la mare sussa. A l'edat de cinc anys debuta tocant el piano a Ginebra. Els seus progressos sn tan fulminants que la seva famlia decideix anar a establir-se a Pars perqu el jove Alfred pugui continuar la seva educaci musical. A l'edat de nou anys l'inscriuen en el prestigis Conservatori de Pars i en ser alumne durant deu anys. El 1896, obt el Primer Premi de piano, en la classe de Louis Dimer. Edouard Risler, corepetidor i alumne tamb de Dimer, el porta a Bayreuth on Alfred Cortot s assistent i on toca davant Cosima Wagner, la filla de Franz Liszt i dona de Richard Wagner.

Es consolida com un pianista i director consumat. Va fer el seu debut en els Concerts Colonne de 1897, tocant el Concert per a piano nm. 3 de Beethoven. Apassionat de Wagner, va formar una societat de concerts que serv per realitzar la primera execuci de El capvespre dels dus i el Parsifal a Frana el 1902; tamb interpretaren el Rquiem alemany de Brahms, la Llegenda de Santa Elizabeth de Liszt, la Missa solemnis de Beethoven i estrenes de compositors francesos. 

El 1905, funda amb Pau Casals i Jacques Thibaud un trio de msica de cambra d'un gran prestigi internacional; per molts, el millor trio de l'poca. L'activitat del trio no parar ms que al comenament de la Segona Guerra Mundial. Al costat de les seves activitats d'intrpret, Alfred Cortot desenvolupa una important carrera de professor. 

El 1907 aconsegueix el crrec de professor al Conservatori de Pars. Tota la seva vida alternar la faceta concertstica amb l'ensenyament. Entre els seus alumnes va tenir Clara Haskil, Dinu Lipatti, Vlado Perlemuter, i Marguerite Monnot, compositora francesa de moltes de les millors canons d'Edith Piaf i autora del musical Irma la douce.

El 1918 realitza una gira pels Estats Units. L'any segent funda amb Auguste Mangeot, director de la revista El Mn musical, lcole normale de musique de Pars que ms endavant portaria el seu nom.

Durant la Segona Guerra Mundial, s Comissari Superior (Haut-Commissaire) de les Belles Arts del govern de Vichy, membre del Consell Nacional i partidari declarat de la collaboraci. El 1942, s un de pocs pianistes francesos que van tocar  a Berln, en plena ocupaci nazi. Aquests fets li donarien bastants problemes al final de la guerra, tenint problemes per donar concerts; per el 1946, reprn la seva activitat concertista.

El 1958 Cortot don el seu darrer concert pblic al Festival de Prades en companyia de Pau Casals. Moria el 15 de juny de 1962 a Lausana (Sussa).

 Obra .

Alfred Cortot ha tingut una gran influncia sobre la interpretaci pianstica tant a Frana com a l'estranger, particularment a la Uni Sovitica on els concerts realitzats durant els anys 20, a Moscou i Sant Petersburg, van ser l'origen d'una escissi al mn pianstic local. D'un costat, els progressistes portats per Heinrich Neuhaus i Samuel Feinberg es van declarar impressionats pel pianista francs en el punt de repensar la tcnica del piano; de l'altre, els pianistes ms academicistes, com Alexandre Goldenweiser, van criticar l'excessiva llibertat en la interpretaci.

En el seu mtode titulat Els Principis racionals de la tcnica pianstica (Les Principes rationnels de la technique pianistique), Cortot ha desenvolupat el seu mtode segons el qual la subjectivitat aix com la recerca personal de cada artista han d'acompanyar el treball digital i muscular. Aquest llibre cont molts exercicis de digitaci per ajudar el desenvolupament de diversos aspectes de la tcnica d'interpretaci al piano. 

s igualment autor d'edicions amb comentaris d'obres de Chopin, Schumann. Sent el ms destacat intrpret d'aquests compositors, Cortot va fer edicions de la seva msica que van ser un referent per la seva meticulositat en relaci als problemes tcnics i qestions de la interpretaci.

Malgrat els seus defectes tcnics, Cortot s entre els ms grans msics del segle, i representa el final d'una era. s considerat l'ltim exponent d'un estil subjectiu i personal que va rebutjar una tcnica precisa en favor de la intuci, interpretaci i esperit autntic. Aquest manera va ser reemplaada per la manera moderna, ms "cientfica" de tocar, en la que es prioritzen la lgica i la precisi, amb interpretacions ms metronmiques i literals. Els enregistraments i les anotacions musicals de Cortot sovint sn reeditades.

 Bibliografia .
 Cortot, Alfred, La musique franaise de piano, 1930 48;
  , Cours d interprtation,  1934 (Estudis d'interpretaci Musical, 1937);
  , Aspects de Chopin, 1949 (En busca de Chopin, 1951);
 Gavoty, Bernard Alfred Cortot, 1977 (francs);
 Manshardt, Thomas, Aspects of Cortot, 1994;

 Enllaos externs .
  Lloc web de l'cole normale de musique de Pars;
  Ms informaci sobre Cortot;
  Lloc web dels editors de les edicions de treball de Cortot;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136226" title="Plymouth Sundance" nonfiltered="527" processed="517" dbindex="55590">

El Plymouth Sundance va ser un cotxe de tipus compacte, compact, fabricat per Chrysler i venut sota la marca Plymouth els anys 1987 a 1994. Plymouth el va crear per a competir contra els Geo Prizm, Ford Escort i Honda Civic. 

El Sundance va fabricar-se a les plantes de Sterling Heights, Michigan i Toluca, Mxic, i substitueix al Plymouth Turismo.

 Informaci general .


Batalla (Wheelbase):  2,468 m (97.2 in)

Llargada (Length):  4,366 m (171.9 in)

Amplada (Width):  1,706 m (67.3 in)

Alada (Height):  1,348 m (53.1 in)

Pes (Curb weight):  1215 kg (5 portes)

D'aspecte similar al Dodge Shadow, de fet comparteixen el mateix xasss Chrysler P i va oferir-se en una versi hatchback de 3 i 5 portes. A diferncia del Shadow, prcticament tots els Plymouth van vendre's sota la marca de Chrysler i la versi descapotable no va comercialitzar-se amb el nom de Plymouth i s baix el nom de Chrysler LeBaron.

A simple vista el Sundance sembla un sedan o un coupe. En realitat es tracta d'un efecte ptic perqu el Sundance era hatchback. Aquest fet Chrysler el va considerar com una opci especial: "Hidden hatchback versatility". El seu portaequipatges era de gran capacitat, el seu disseny era agradable, mecniques fiables i diferents paquets d'opcions van fer al Sundance un cotxe popular, incls desprs de deixar de fabricar-se.

El xasss Chrysler P deriva de la plataforma Chrysler K. Aquest fet li dona al Sundance una suspensi esportiva i uns seients de major comoditat. El Sundance va ser modificat per proporcionar confort i el Shadow per major prestacions, encara que la diferencia entre ambds era poca. Les diferncies esttiques entre ambds estan en la graella "eggcrate" del Plymouth.

Acabats (paquets).

 RS - 1987-1991;
 Highline - 1987-1992;
 America - 1991-1992;
 Duster - 1992-1994;
 Base - 1993 - 1994;

L'ltim Sundance va sortir de la fbrica el 9 de Mar del 1994. El Plymouth Neon va substituir-lo.

Motors i transmissions.

El Sundance gaudeix d'un ampli ventall de mecniques i una petita selecci de transmissions.

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite A413

Automtica de 4 velocitats: Ultradrive A604

Manual de 5 velocitats



El motor V6 estava reservat l'acabat "Duster". El Motor 2.2L Turbo II de 174 cv i 237 Nm va ser disponible nicament a Mxic, aix com les versions dels motors 2.2 i 2.5 amb sistema MPFI.

El Sundance a dems va ser un cotxe fora segur grcies a la versi estndard incloa airbag de conductor. La NHTSA al 1993 va donar 4 estrelles al xoc frontal pel conductor i 5 estrelles per al passatger.

 Plymouth Sundance Duster .


Plymouth va reviure de nou el nom "Duster" en la seva gamma. La versi que equipa el motor 3.0L Motor Mitsubishi 6G V6 per al Sundance els anys 1992-1994. Aquest paquet inclou llantes d'alumini, paquet visual Duster i altres components, a part del citat motor.

L's d'aquest nom va ser criticat perqu el vehicle no estava a l'alada del Duster, malgrat ofers una bona potncia i agilitat a un preu baix: aquests motius van ser usats per Chrysler per justificar el nom de "Duster".

El Duster accelera de 0-60 mph (0-96 km/h) en 8,4 s i cobria el quart de milla (400 m) en 16,3 s .

 Enllaos externs .

 Plymouth Sundance a Consumerguide ;
 Informaci del Sundance a Allpar.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136227" title="James Whyte Black" nonfiltered="528" processed="518" dbindex="55591">

Sir James Whyte Black OM FRS ( Uddingston, Esccia 1924 ) s un farmacleg i professor universitari escocs guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.

Biografia.
Va nixer el 14 de juliol de 1924 a la ciutat escocesa de Uddingston. Va estudiar medicina a la Universitat de St. Andrews, en la qual es va llicenciar l'any 1946. Va ser coordinador del departament de fisiologia d'aquesta Universitat abans d'ocupar una plaa de lector a la Universitat de Malaya, la ms antiga de Malisia. Va retornar a Esccia el 1950, moment en el qual va iniciar les seves activitats l'Escola de Veterinria de la Universitat de Glasgow, en la qual establ un departament de Fisiologia. Va alternar la seva carrera acadmica amb diversos treballs en la indstria farmacutica i va ser nomenat professor de farmacologia del University College i el King's College de Londres. Entre 1992 i el 2006 fou rector de la Universitat de Dundee.

Membre de la Royal Society de Londres, l'any 1981 va ser nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit, sent nomenat l'any 2000 membre de l'Orde del Mrit, la condecoraci ms alta concedida al Regne Unit. 

Recerca cientfica.
Interessat en el coneixement cientfic i clnic de la cardiologia, la seva invenci a finals de la dcada del 1950 del propanolol, a partir de la sntesi de la cimetidina, va revolucionar el tractament contra l'angina de pit i est considerada com una de les ms importants contribucions a la medicina i la farmacologia clniques del segle XX. 

L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Gertrude Elion i George H. Hitchings, pel descobriment d'importants principis en el tractament amb frmacs.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1988;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136229" title="Pilots de Frmula 1 morts en accident" nonfiltered="529" processed="519" dbindex="55592">
Aquesta s una llista de pilots de Frmula 1 morts en accident. Al llarg de l'histria de la Frmula 1 un total de 27 pilots han mort a conseqncia d'accidents que han tingut lloc al llarg dels dies de competici, ja sigui a les curses, a les qualificacions o als entrenaments previs a la cursa.
 
A ms a ms, han mort tamb espectadors o treballadors del circuit en accidents que han tingut lloc a Gran Premi d'Argentina de 1953, Gran Premi d'Itlia de 1961, Gran Premi de Mnaco de 1962, Gran Premi d'Espanya de 1975, Gran Premi de Sud-frica de 1977, Gran Premi de Jap de 1977, Gran Premi de Blgica de 1981, Gran Premi d'Itlia de 2000 i el Gran Premi d'Austrlia de 2001.

La llista est actualitzada fins al comenament de la Temporada 2007 de Frmula 1.

 1954, 31 de juliol: Marimon, Onofre, al Gran Premi d'Alemanya de 1954, a la sessi de qualificaci.
 1958, 6 de juliol: Musso, Luigi, al Gran Premi de Frana de 1958;
 1958, 3 d'agost: Collins, Peter, al Gran Premi d'Alemanya de 1958;
 1958, 25 d'octubre: Lewis-Evans, Stuart, al  Gran Premi del Marroc de 1958, a l'hospital sis dies desprs de l'accident.
 1960, 19 de juny: Bristow, Chris, al Gran Premi de Blgica de 1960;
 1960, 19 de juny: Stacey, Alan, al  Gran Premi de Blgica de 1960;
 1961, 10 de setembre: von Trips, Wolfgang, al Gran Premi d'Itlia de 1961;
 1964,  2 d'agost: de Beaufort, Carel Godin, al Gran Premi d'Alemanya de 1964, a la sessi de qualificaci.
 1966, 7 d'agost: Taylor, John, al Gran Premi d'Alemanya de 1966, ;
 1967, 7 de maig: Bandini, Lorenzo, al Gran Premi de Mnaco de 1967;
 1968, 7 de juliol: Schlesser, Jo, al Gran Premi de Frana de 1968;
 1969,  1 d'agost: Mitter, Gerhard, al Gran Premi d'Alemanya de 1969 a la sessi de qualificaci.
 1970,  21 de juny: Courage, Piers, al Gran Premi dels Pasos Baixos de 1970;
 1970,   6 de setembre: Rindt, Jochen, al Gran Premi d'Itlia de 1970, a la sessi de qualificaci.
 1973,   29 de juliol: Williamson, Roger, al Gran Premi dels Pasos Baixos de 1973;
 1973,   7 d'octubre: Cevert, Franois, al Gran Premi dels Estats Units de 1973, a la sessi de qualificaci.
 1974, 22 de mar: Revson, Peter, al Gran Premi de Sud-frica de 1974, als entrenaments lliures d'abans de la qualificaci.
 1974, 6 d'octubre: Koinigg, Helmuth, al Gran Premi dels Estats Units de 1974, ;
 1975,  17 d'agost: Donohue, Mark, al Gran Premi d'ustria de 1975, als entrenaments.
 1977, 5 de mar: Pryce, Tom, al al Gran Premi de Sud-frica de 1977;
 1978, 11 de setembre: Peterson, Ronnie, al Gran Premi d'Itlia de 1978, a l'hospital un dia desprs de l'accident.
 1980, 1 d'agost: Depailler, Patrick, al Gran Premi d'Alemanya de 1980 als entrenaments lliures uns dies abans de la cursa.
 1982,  8 de maig: Villeneuve, Gilles, al Gran Premi de Blgica de 1982, a la qualificaci.
 1982,   13 de juny: Paletti, Riccardo, Gran Premi de Canad de 1982;
 1986, 15 de maig: de Angelis, Elio, durant uns test de Brabham al Paul Ricard;
 1994,  30 d'abril:  Ratzemberger, Roland, al Gran Premi de San Marino de 1994, a la sessi de qualificaci.
 1994, 1 de maig: Senna, Ayrton, al Gran Premi de San Marino de 1994,


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136232" title="Gertrude Belle Elion" nonfiltered="530" processed="520" dbindex="55593">

Gertrude Belle Elion ( Nova York, EUA 1918 - Chapel Hill 1999 ) fou una farmacloga, bioqumica i professor universitria nord-americana guardonda amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.

Biografia.
Va nixer el 23 de gener de 1918 a la ciutat de Nova York, filla d'immigrants jueus. Va estudiar medicina a la Universitat de Nova York, on es gradu el 1941. Impossibilitada d'obtenir un lloc d'investigadora a causa de la seva condici de dona va treballar com assistent de laboratori i professora d'Institut Secundari, abans de convertir-se en assistent de George H. Hitchings a la companyia farmacutica "Burroughs-Wellcome", actualment anomenada GlaxoSmithKline. Posteriorment aconsegu ser professora a la Universitat de Duke. 

Mor el 21 de febrer de 1999 a la ciutat de Chapel Hill, poblaci situada a l'estat nord-americ de Carolina del Nord.

Recerca cientfica.
Treballant en solitari o simultniament amb Hitchings va desenvolupar gran quantitat de nous frmacs, valent-se de nous i innovadors mtodes d'investigaci que posteriorment conduirien al desenvolupament del frmac zidovudina (AZT) per al tractament de la SIDA. Elion i Hitchings van utilitzar les diferncies bioqumiques entre cllules humanes normals i patgenes, agents causants de malalties, per a dissenyar frmacs que poguessin eliminar o inhibir la reproducci de patgens particulars sense danyar les cllules hostes. 

Al llarg de la seva carrera cientfica Elion aconsegu crear diversos frmacs: 6-mercaptopurina (Purinatiol), el primer tractament contra la leucmia; l'azatioprina (Imuran), el primer agent immunosupressor usat en els transplantament d'rgans; l'allopurinol (Zyloprim), contra la gota; la pirimetamina (Daraprim), contra la malria; el trimetoprim (Septra), contra la meningitis, la septicmia, i infeccions bacterianes de l'aparell urinari i respiratori; i l'aciclovir (Zovirax), contra l'herpes. 

L'any 1988 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment d'importants principis en el tractament amb frmacs, premi compartit amb George H. Hitchings i James Whyte Black.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1988;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136242" title="Antoni Pere Ferrer" nonfiltered="531" processed="521" dbindex="55594">

Antoni Pere Ferrer (?, segle XIV/XV - En mar, entre Barcelona i la Provena, 1471/72) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1458 i abat de Montserrat.

Fill d'una famlia de la petita noblesa, comena la seva educaci al Monestir de Sant Cugat del Valls i a la Universitat de Lleida. Es nomenat prior de Santa Maria de Mei pel papa Eugeni IV i, desprs d'unes disputes entre el papa i l'abat de Ripoll, acab al Monestir de Sant Pere de Rodes en 1448.

A la mort en 1450 d'Antoni d'Aviny i de Moles, abat del Monestir de Montserrat, Alfons el Magnnim aconsegu que el papa Nicolau V nomens a Antoni Pere Ferrer per aquest crrec. L'abat Avinyo havia tingut molts problemes amb una comunitat de monjos de Montecassino que s'haven installat al monestir creant una comunitat parallela. Ferrer s'encarreg de qu el papa dicti una butlla per expulsar-los.

Particip a les corts de 1454, 1456 i 1460.

Polticament va estar al costat del Prncep de Viana en la pugna amb el seu pare, el rei Joan II. Quan aquest enfrontament esdev la guerra civil catalana, Ferrer s mant al costat de la Generalitat i en contra del rei. En aquesta lnia, el 1462 particip en l'elecci d'Enric IV de Castella com a rei, quan els contraris a Joan cercaren aliances. Tamb don suport als dos candidats posteriors, Pere de Portugal i Renat d'Anjou, la qual cosa li acabaria passant factura al final de la guerra, quan s acusat de traci i enviat en un vaixell cap a Provena, a on no va arribar mai.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0. ;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136243" title="Fran Vzquez Gonzlez" nonfiltered="532" processed="522" dbindex="55595">


Francisco Vzquez Gonzlez (nascut el 1 de maig de 1983, a Xantada, Galcia, Espanya), conegut tamb com Fran Vzquez, s un jugador de bsquet espanyol que mesura 209 cm i la posici del qual s la de pivot. Actualment forma part de la plantilla del Winterthur FC Barcelona. 

Va comenar la seva trajectria esportiva en l'equip del seu poble, el C.B. Xantada, per a entrar posteriorment en el Centre de Formaci Siglo XXI de Galcia, en on va estar fins a la temporada 1999-2000. Desprs va passar pel centre de Formaci Siglo XXI del Pas Basc, per a signar per l'Unicaja de Mlaga en la temporada 2000-2001, jugant primerament en el filial andals en la lliga EBA. En la temporada 2002-2003 va passar al primer equip de l'Unicaja, per aquest club va decidir cedir-ho al Lagun Aro Bilbao Basket de la lliga LEB. A l'any segent va passar tambn cedit a l'AUNA Gran Canria, aquest ja en la lliga ACB. En el club canari va explotar com jugador, progressant de manera espectacular, el que faria que l'Unicaja el recupers i per a la temporada 2004-2005 on es va confirmar la seva valia. Al final d'aquest any va participar en el draft de l'NBA per a la temporada 2005-2006, quedant en onz lloc, la segona posici ms alta desprs de Pau Gasol. No obstant aix va rebutjar l'oferta dels Orlando Magic per a jugar en la lliga nord-americana al no veure clar el seu futur all, i va fitxar per l'Akasvayu Girona, un equip que acabava de desemborsar un gran quantia econmica al signar amb l'empresa catalana immobiliria Akasvayu, el que li va permetre fer de Fran Vzquez el jugador millor pagat de l'ACB. La seva estada a Girona no va ser cap xit i a la segent temporada va signar pel Winterthur FC Barcelona. En aquesta temporada va passar a la histria de l'ACB a l'aconseguir el rcord de taps (12) en un partit (Grup Capitol Valladolid 58-65 Winterthur Barcelona).

 Clubs .
 C.B. Xantada;
 Centre de Formaci Siglo XXI de Galcia;
 Centre Formaci Siglo XXI del Pas Basc;
 Unicaja de Mlaga (filial): 1999-2000 ;
 Lagun Aro Bilbao Basket: 2002-2003;
 AUNA Gran Canaria: 2003-2004;
 Unicaja de Mlaga: 2004-2005;
 Akasvayu Girona: 2005-2006;
 Winterthur FC Barcelona: 2006-actualitat;

 Palmars .
 1 Lliga ACB: 2005-2006, amb l'Unicaja de Mlaga.
 1 Copa del Rei: 2007, amb el Winterthur FC Barcelona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136244" title="Paul Pierce" nonfiltered="533" processed="523" dbindex="55596">

Paul Anthony Pierce (nascut el 13 d'octubre de 1977 a Oakland, Califrnia) s un jugador de bsquet nord-americ que sol ocupar la posici d'escorta. Mesura 1,98 metres i t gran habilitat per al tir lluny i penetraci a canastra. 

Est considerat com un dels millors escortes de l'NBA, amb una mitjana superior als 20 punts per partit en les ltimes temporades. Va debutar amb la selecci del seu pas en el mundial d'Indianpolis en 2002. Fins a l'any 2005 noms ha jugat en un equip en l'NBA, els Boston Celtics, i sempre amb el nombre 34. En la seva etapa universitria va jugar en Kansas, amb el seu company d'equip, Raef Lafrentz. 

De la seva etapa universitria destaca la Final Four que va jugar en la temporada 97-98 en la qual promitj ms de 20 punts amb excellents percentatges en tirs de camp. Aquest mateix any va decidir donar el salt a l'NBA, quan encara li quedava un any ms. 

En el seu primer partit com "celtic" va signar 19 punts, 9 rebots, 5 robatoris de pilota i 4 taps contra els Toronto Raptors. 

La seva millor temporada la va viure en el curs 2001-2002 on fu una mitjana de ms de 26 punts i gaireb 7 rebots, amanits amb una Final de Conferncia. Paul Pierce s tamb anomenat "The Truth" grcies a Shaquille O'Neal, desprs de signar 42 punts en un partit contra els Lakers en el 2001. 

A dia d'avui, Paul Pierce s considerat un dels deu millors jugadors de la histria dels Celtics, i ha igualat diversos rcords pertanyents a Larry Bird. Acaba de signar una extensi del seu contracte que el vincular amb els Celtics almenys cinc anys ms. Per ara ha estat "all star" en cinc ocasions. 

Paul est solter, li agrada el tennis i s llicenciat en Criminologia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136245" title="Vince Carter" nonfiltered="534" processed="524" dbindex="55597">






Vincent Lamar Carter "Vince Carter" va nixer a Daytona Beach (Florida), el 26 de gener del 1977. s un jugador de bsquet professional de la NBA i juga en els New Jersey Nets.
Mesura 1,98 m d'altura i pesa 100 kgs. Se li han posat alguns malnoms com "Air Canada", "Half man, half amazing" (mitat home, mitat increble) i "Vinsanity".

 Biografia .
Vince Carter va comenar a anar a l'escola amb 4 anys a Deland, Daytona Beach. Ms tard va matricular-se al Campbell Junior High School, on va ser l'nic noi de 7 grau en jugar com a titular en l'equip de bsquet. A ms a ms de convertir-se en el capit de l'equip de voleibol i de convertir-se en el cap del grup de tambors de la banda musical, va graduar-se a la Mainland High School l'any 1995 com l'estudiant ms premiat i condecorat de l'institut. Aquest mateix any va rebre premis de l'USA Today i la revista Parade, va ser incls en el McDonald's All-American Team, va ser elegit com el Jugador de bsquet de l'any de Florida i va ser votat per formar part de l'USA Junior National Team, equip amb el qual va jugar els Campionats Mundials.

Des del 1995 fins al 1998 va jugar a l'Universitat de North Carolina (UNC), on va guanyar dos anys seguits el premi de lder d'estadstiques. A ms, va ser nomenat jugador defensiu de l'any 1998. Carter va ajudar els Tarheels (North Carolina Tarheels) a arribar fins les semifinals el 1997 i el 1998. En ambdues semifinals va ser el mxim anotador. Va arribar a estar entre els 5 finalistes que optaven al prestigis premi John Wooden Award i a millor jugador de l'any del pas.

El 24 de Juny de 1998 va ser escollit pels Golden State Warriors en la cinquena posici del Draft de l'NBA i va ser traspassat als Toronto Raptors a canvi del seu company de North Carolina Antawn Jamison. Durant la seva temporada rookie (novell) va convertir-se en el primer Raptor en ser nomenat Jugador de la Setmana (21 de Mar de 1999) i Rookie del Mes (Baril i Mar). Carter va liderar el rnking de rookies de punts i taps i va rebre el premi al millor Rookie de l'any (obtenint 113 vots a favor dels 188 possibles).

 Dades .
 Altura: 197cm;
 Pes: 102kg;
 Envergadura: 7'0";
 Salt Vertical: 109,22cm;
 Anys a l'NBA: 9;

 Toronto Raptors .
Carter va ser escollit en la 5a posici del Draft pels Golden State Warriors i va rpidament traspasat als Toronto Raptors a canvi d'Antawn Jamison, un gran amic de Carter (havien jugat junts a l'Universitat de North Carolina). En el seu any rookie va disputar els 50 partits que van disputar els Raptors (aquell any el nombre de partits va ser redut i la temporada va comenar el 5 de febrer). Amb Butch Carter d'entrenador, Vince va ser titular a tots els partits i va ser nomenat Rookie de l'any. L'any segent, Carter va formar part de l'equip All-Star per primera vegada, i va demostrar la seva gran habilitat esmaixant en el Concurs d'esmaixades. Va guanyar el concurs desprs de completar 2 esmaixades amb salts de 360 i molinet, una amb passada per sota les cames, una altra on va ficar fins i tot el colze dins la cistella i finalment una esmaixada saltant des de la lnia de tir lliure. Tot i que no ha tornar a participar a cap altre concurs d'esmaixades, Carter ha estat votat cada any per formar part de l'equip All-Star de la Conferncia Est.

Durant les dues primeres temporades, va jugar al costat de Tracy McGrady (el seu cos); els dos van formar una parella formidable com a companys d'equip. McGrady, per, sovint es trobava a la sombra de Carter, i mentres que aquest s'ocupava dels punts, McGrady s'ocupava de la defensa i de distribuir el joc. El duo va liderar els Raptors als seus primers playofss l'any 2000, per van caure davant els New York Knicks perdent els 3 partits. Desprs de la marxa de McGrady cap als Orlando Magic la temporada segent, Vince Carter es va consolidar com el jugador estrella dels Raptors.

El mat del 7 partit dels Playoffs del 2001 de la Conferncia Est (contra Philadelphia), el dia 20 de maig, Carter va assistir a la seva graduaci a l'UNC. Aquell dia, Carter va la cistella guanyadora del partit a 2.0 segons del final, completant una estadstica de 6 de 18 en tirs de camp. L'estiu de 2001, Carter va signar un contracte de 94 milions de dlars, una extensi de 6 anys amb els Raptors. Durant el partit All-Star de 2003, Vince Carter va cedir la seva plaa de titular a Michael Jordan (llavors als Washington Wizards) perqu pogus jugar com a titular el seu ltim All-Star.

A mesura que passava el temps, els seguidors dels Raptors van adonar-se que el joc ofensiu d'en Carter cada cop passava a ser ms de tir i no tant d'esmaixades, com feia en els seus inicis. Aix, sumat a les seves contnues lesions, va fer que els fans es qestionssin les seves capacitats. En el seu ltim any a Toronto, els Raptors no van arribar a classificar-se pels playoffs i Carter va quedar molt decebut amb les gestions del mnager dels Raptors, que no havia aconseguit formar un millor equip. El 22 de novembre de 2004, en una roda de premsa, quan se li va preguntar sobre la manca d'esmaixades, Carter va respondre "Jo no vull esmaixar-la ms". Ms tard aquestes paraules van perdre importncia quan Carter va tornar a fer esmaixades a diari i va guanyar el premi a la millor jugada de l'any de l'NBA (2005-2006) amb una esmaixada per sobre Alonzo Mourning (Miami Heat).

 Jocs Olmpics 2000 .
Durant els Jocs Olmpics de Sydney del 2000 Vince Carter va realitzar una memorable esmaixada per sobre del pivot francs Frdric Weis (2,18 m): Carter va dirigir-se directament cap a la cistella i, quan se'l va trobar en mig del cam, va saltar-lo per sobre. La premsa francesa va anomenar-lo "le dunk de la mort" ("l'esmaixada de la mort"). Va tenir un paper important durant el torneig i el seu equip va guanyar la medalla d'or.

 New Jersey Nets .
La mare de Vince Carter, sovint portaveu d'aquest, va dir clarament durant la posttemporada de 2004 que Carter volia ser traspassat. El 17 de desembre de 2004, el mnager general dels Raptors Rob Babcock va traspassar Vince Carter a New Jersey Nets a canvi d'Alonzo Mourning, Eric Williams, Aaron Williams i dues futures eleccions de la primera ronda del draft. En aquest contracte hi havia l'opci de que, si Carter no exercia suficient, esdevindria Agent Lliure (jugador sense equip) l'estiu de 2007. Vince va admetre a una entrevista a la televisi amb John Thompson, de TNT, que no s'hi havia estat esforant gaire els ltims mesos amb els Raptors. Quan li van preguntar si havia jugat dur, Vince va respondre "En el passat, no. Sc afortunat de tenir talent. Comences a veure que ja no tens que treballar tant per poder fer coses que a la resta els s ms difcil."

Mesos desprs, Carter va tornar a Toronto com a jugador dels Nets el 15 d'abril de 2005. En aquell partit Carter va anotar 39 punts davant uns seguidors dels Raptors molt hostils que el xiulaven contnuament. Els Nets van acabar guanyant 101 a 90. En acabar el partit, Carter va restar dret amb la pilota del partit a prop de la banqueta firmement, "Aix encara s casa meva!".

Carter va guiar als Nets a la vuitena plaa pels Playoffs del 2005. Tot i que van ser eliminats pels Miami Heat a la primera ronda, Vince va acabar amb una mitjana de 26,8 punts, 8,5 rebots i 5,8 assistncies per partit (tamb va anotar un "buzzer-beater" (tir a l'ltim segon) que van portar els Nets a la segona prrroga en el tercer partit).

El 8 de gener de 2006 Carter va tornar a Toronto per tercera vegada des del seu trasps, i va ser rebut de la mateixa forma que les vegades anteriors en el Air Canad Center. Carter va anotar un triple a falta de 0.1 segons pel final del partit que va fer guanyar el partit 104 a 102 als Nets; en aquell encontre va anotar 42 punts i va agafar 10 rebots. Carter considera aquest triple guanyador com la seva millor jugada de la seva carrera, tenint en compte l'ambient, la emoci i l'hostilitat del camp.
Ja a la temporada 2005-2006, els Nets van acabar amb 49 victries i campions de la Divisi Atlntica. Van poder arribar a la segona, per van ser derrotats pels Miami Heat, que aquell any s'endurien l'anell. Carter va fer una mitjana de 29,6 punts, 7,0 rebots i 5,3 assistncies en els 11 partits de playoffs.

L'1 de febrer de 2007, Carter va ser votat, junt amb el seu company d'equip Jason Kidd, com a jugador reserva pel partit de les estrelles, desprs de ser superat pels 3010 vots de Gilbert Arenas. L'all-star de 2007 va ser el 8 que disputaven tant Carter com Kidd.

Estadstiques a l'NBA.


 Palmars NBA.
 Premi al millor novell de l'any: 1999.
 Guanyador del Concurs d'esmaixades de l'NBA (Slam Dunk Contest) l'any 2000.
 Quintet de novells de l'any: 1999.
 Segon quintet ideal: 2001.
 Tercer quintet ideal: 2000.
 Quintet de novells ideal: 1999;
 Convocatries a un All-Star Game: 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007; no hi va jugar l'any 2002 a causa d'una lesi.

 Rcords personals .
 Punts: 51 (2 vegades);
 Tirs de camp encistellats: 20 (contra Milwaukee, 14/01/00);
 Tirs de camp intentats: 36 (contra Philadelphia, 21/01/01);
 Triples encistellats: 9 (contra Memphis, 11/12/06);
 Triples intentats: 20 (contra Memphis, 11/12/06);
 Tirs lliures encistellats: 23 (contra Miami, 23/12/05);
 Tirs lliures intentats: 27 (contra Phoenix, 30/12/00);
 Rebots ofensius: 8 (contra Chicago, 05/11/05);
 Rebots defensius: 13 (2 vegades);
 Rebots: 15 (2 vegades);
 Assistncies: 13 (contra Golden State, 24/01/07);
 Pilotes robades: 6 (2 vegades);
 Taps: 6 (contra Chicago, 28/03/99);
 Minuts: 63 (contra Sacramento, 23/02/01);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;
 Perfil de VC a NBA.com ;


 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136251" title="Simfonia nm. 5 de Mahler" nonfiltered="535" processed="525" dbindex="55598">
La Simfonia nmero 5, en do sostingut menor, de Gustav Mahler, composta entre 1901 i 1904, s potser una de les seves obres ms conegudes i ms executades arreu del mn. Est estructurada en tres parts amb cinc moviments (la primera part: dos primers moviments, segona part: tercer moviment i tercera part: dos ltims moviments). La seva durada en una interpretaci tpica s d'uns 75 minuts. 

 Orquestraci .
4 flautes (la 3 i 4 flauta passen a piccolos), 3 obos (el 3er obo passa a corn angls), 3 clarinets, 1 clarinet baix 3 fagots (el 3er fagot passa a contrafagot), 6 trompes, 4 trompetes (tenen variabilitat tonal, en Fa i Si bemoll), arpa, timbals, glockenspiel, triangle, caixes, tam-tam (entre d'altres instruments de percussi) i cordes (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos)

 Moviments .
  Moviment (In gemessenem Schritt. Streng. Wie ein Kondukt: en pas mesurat.Terminantment. Com en un a process): Aquest moviment comena amb un solo de trompeta en Si bemoll, amb un desenvolupament espectacular en el que trompes, trompetes i trombons.
  Moviment (Strmisch bewegt. Mit grsster Vehemenz: tempestuosament agitat);
  Moviment (Krftig, nicht zu schnell:fort per no massa rpid): ;
  Moviment (adagietto): Un dels moments de major recolliment de la obra de Mahler juntament amb l'ltim moviment de la seva 9 simfonia. Aquest moviment est escrit per a arpa i orquestra de corda.
  Moviment (Rond-Finale);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136252" title="Ruas" nonfiltered="536" processed="526" dbindex="55599">
Ruas, tamb conegut com a Ruhas, Ruga, Rugila,       ,        ,         i Rua, va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament el 432. El 434 va ser succet pels seus nebots tila i Bleda.

Es tenen poques dades sobre la seva vida. Aprofitant el caos que els visigots havien ocasionat a l'Imperi Rom d'Orient, va creuar el Danubi i va saquejar diverses ciutats romanes als balcans, uns cops aliant-se amb els gots i d'altres en solitari. L'emperador Teodosi II finalment va accedir a pagar-li un tribut anual en or a canvi de la pau.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136254" title="Lambarn" nonfiltered="537" processed="527" dbindex="55600">
Lambarn  s la capital de la provncia Moyen-Ogoou a l'oest del Gabon i el major centre poltic, mdic i econmic de la regi. S'ubica dins d'una illa del riu Ogoou a uns 250 km de la capital Libreville, i posseeix un port per al comer i la pesca, que s el principal recurs econmic; s'est construint un port nou.La ciutat es troba unida a la resta del pas per diverses carreteres i l'aeroport Lambarn de carcter nacional.

L'any 1993, data de l'ltim cens, la poblaci era de 14.974 persones. Tanmateix, actualment la xifra podria assolir els 24.000 habitants, collocant-la entre les majors ciutats del pas. La ciutat est habitada principalment per persones d'tnies bantus, desplaant els pigmeus al nord i est del Gabon.

La ciutat est dividida en tres districtes, fruit del pas del riu Ogoou: Rive Gauche, Ile Lambarn i Rive Droite. Entre les principals edificacions ubicadades a la ciutat es troba l'Hospital Albert Schweitzer, fundat pel Premi Nobel de la Pau, Albert Schweitzer, el 1913.

La temperatura mitjana s de 27C. L'estaci de les pluges comena l'octubre i acaba el juny, incloent-hi una estaci seca de curta durada de desembre a gener. L'estaci seca llarga s des del juliol fins al setembre.

 Enllaos externs .
 Medical Research Unit, Albert Schweitzer Hospital Lambarn;
 Austrian Social Service in Lambarne;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136255" title="Ardaric" nonfiltered="538" processed="528" dbindex="55601">
Ardaric va ser rei dels gpids durant el segle V. Segons Jordanes, era un dels seguidors ms fervents d'tila, que "l'apreciava per damunt de tots els altres generals". Tot i que se l'hi destacaven la lleialtat i la saviesa, Aldaric es va alar en revolta contra els fills d'tila desprs de la seva mort, i els va derrotar a la Batalla de Nedao acabant aix amb la supremacia dels huns a Europa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136256" title="Pigmeu" nonfiltered="539" processed="529" dbindex="55602">


El Pigmeu, del grec         , pygmaios, de mida petita) s el membre d'un grup hum que es caracteritzen per la seva baixa estatura, ja que els homes mesuren menys de 1.50 m de mitjana. Aquests grups humans conformen pobles caadors i recollectors que viuen en la selva equatorial.

 Distribuci .
Els pigmeus es troben a travs de tota l'frica central i en menor nombre al sud-est d'sia. Els grups ms estudiats sn els Mbuti de la selva d'Ituri a la Repblica Democrtica del Congo, que van ser el tema d'un estudi de Colin Turnbull  	. Entre els altres grups africans hi ha els aka, els baka, els binga, els ef i els twa.


Entre els grups asitics hi ha els aeta de les Filipines, els semang de la pennsula de Malaisia, els jarawa i altres nadius de les illes Andaman, que tenen el seu propi idioma allat.

 Cultura .
Amb xarxes i fletxes, cacen antlops, micus, granotes, porcs, aus i altres animals; recullen fruites, tubercles i mel i a ms practiquen intercanvis amb els pobles vens. Alguns treballen per a aquests vens dels qui, en la majoria dels casos, han adoptat l'idioma. Existeixen algunes paraules comunes per a les tribus pigmees africanes, fins i tot les ms separades, el que indica que en el passat podrien haver tingut una llengua comuna. Una d'aquestes paraules s el nom de l'esperit de la selva, Jengi.


 Msica .
Els pigmeus africans sn particularment coneguts per la seva msica vocal, habitualment caracteritzada per una improvisaci comuna que genera un dens contrapunt. Simha Aron diu que el nivell de complexitat polifnica de la msica dels pigmeus, a Europa va ser assolida en el segle XIV, tot i que la cultura pigmea no t l'escriptura i s molt antiga; alguns grups pigmeus representen les primeres cultures conegudes en algunes zones de l'frica. La msica forma part de la vida diria i hi ha canons per a l'entreteniment aix com per a esdeveniments i activitats especfics.

Formalment la msica consisteix en, com a mxim, una estructura de quatre parts i pot ser descrita com un ostinato amb variacions o similar a una passacaglia. De fet, est basada en la repetici de perodes d'igual longitud, perodes que cada cantant divideix usant diferents valors rtmiques concrets, amb diferents repertoris de canons. Aquest interessant cas d'etnomusicologia crea un dircurs musical de variacions sense fi on, no solament s repeteix el mateix perode, sin la mateixa pea de msica. Com en el cas d'alguns gamelan de Bali, aquests patrons estan basats en un superpatr. Els pigmeus mateixos no aprenen la seva msica o pensen en ella dins marc teric, sin que l'aprenen en crixer per immersi cultural.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Cultura i msica dels pigmeus baka;
 Treballs d'antropologia entre pigmeus africans;
Banc de recursos de poblacions indgenes en els boscos d'frica Central(pigmeus i altres grups);
KLEINOOD, fundaci dels Pasos Baixos d'ajuda als pigmeus;
Baka Pygmies Vida i cultura musical del pigmeus baka, per Mauro Campagnoli;
Congo desconegut;
Pigmeus Mbuti. National Geographic, setembre de 2005;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136257" title="Gran Premi d'Espanya del 1987" nonfiltered="540" processed="530" dbindex="55603">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1987 disputat  al Circuit de Xers el 27 de setembre del 1987.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Gerhard Berger    1' 26. 986;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136265" title="Jordanes" nonfiltered="541" processed="531" dbindex="55604">
Jordanes (Iordanis) o Jornandes va ser un historiador llat del segle VI.  Segons el Codex Ambrosi el nom era Jordanes, per apareix tamb a altres fonts com Jornandes. 

Fou un historiador de ms renom que mrit, degut a la importncia de la seva obra principal al ser quasi be l'nic que va tractat la historia dels gots. La credulitat de l'autor i la seva manca de coneixements, fa que l'obra no sigui acurada.

Va viure al segle VI en temps de l'emperador Justini I per la data de naixement i mort no es coneixen. Era parcialment got,  fill d'Alanovamuthis i net de Pria (aquest avi fou notari o secretari privat de Candax, rei dels alans). Jordanes tamb va exercir el crrec de notari o secretari amb el rei dels alans; es va fer cristi i va agafar els hbits i va arribar a bisbe a Itlia (suposadament a Ravenna, per el seu nom no apareix a "Vitae Episcoporum Ravennatium " escrit per Agnellus al segle IX).

s autor de dues obres en llat: 

La principal s De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis o De origine actibusque Getarum (L'origen i fets dels gots), sovint coneguda com a "Getica" que s l'nica font que es conserva on s'explica l'origne dels pobles dels gots que van ocupar les costes del Mar Bltic i que es van estendr al Sud fins al Mar Negre, formant un nou imperi i una nova llengua, el gtic, fins que van se derrotats pels huns i es van dispersar per tot Europa i fins a la seva submissi per Belisari el 541 i alguns fets una mica posteriors. Segons ell mateix diu a la dedicatria del llibre, la seva obra era un extracte de la Histria dels gots en dotze volums escrita pel senador Cassidor amb alguns afegits d'autors romans i grecs.

La segona s De Regnorum ac Temporum Successione, una historia dels fets ms importants entre la creaci del mon i la victria de Narss el 552 sobre el rei ostrogot Teodat .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136266" title="Snfrix" nonfiltered="542" processed="532" dbindex="55605">
Snfrix s una distribuci del sistema operatiu GNU/Linux en CD autnom especialment dedicada l'educaci, l'entreteniment i la multimdia. Est basada en la distribuci Debian GNU/Linux i utilitza l'entorn d'escriptori KDE per defecte.

Una de les caracterstiques de la Snfrix s l'mplia collecci de jocs que incorpora, entre els quals hi ha Freeciv, Frozen Bubble, i Tux Racer. A ms, Snfrix incorpora programari bsic d'oficina, com ara Kontact/KMail per al correu i OpenOffice.org per al tractament de textos, programari d'Internet com el Firefox per a navegar per la xarxa, o el Gaim per a la missatgeria instantnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136272" title="Global System for Mobile Communications" nonfiltered="543" processed="533" dbindex="55606">
Global System for Mobile communications (GSM),en catal Sistema Global per a les Comunicacions Mbils, s un estndard mundial 2G per a telefonia mbil. Va ser creat per la CEPT i desenvolupat per la ETSI i s obert, no propietari i evolutiu. GSM predomina a Europa i s majoritari a la resta del mn tot i que a partir del 2004 les operadores de telecomunicacions l'estan substituint progressivament per UMTS. Aix a mode d'exemple a escala mundial el 70% dels usuaris de telfons mbils usaven aquest estndard l'any 2001.

Aquest sistema va ser desenvolupat pel grup "Group Special Mobile" de l'institut d'enginyeria de telecomunicacions europeu (ETSI) , la principal diferncia amb els desenvolupats fins al seu descobriment radica en la digitalitzaci dels senyals tant de veu com de dades, en la millora en seguretat i en la reducci d'interferncies aconseguides grcies a la tcnica del salt de freqencia.
 
Les estacions base GSM utilitzen una modulaci GMSK (Gaussian Minimum Shift Keying) obtinguda a partir d'una modulaci MSK que s una variant de la FSK. Per a l'accs a l'interfa radio s'usen 2 slots TDMA de banda estreta entre la estaci base i el telefon mbil
Per tal de minimitzar les fonts d'interferncia i aconseguir una major protecci de dades s'usa el frequency hopping (anomenat habitualment en catal salt en freqncia) a una velocitat de 217 salts per segon, aquest mecanisme esta sota el control de les antenes i no dels terminals.

GSM disposa de quatre versions principals a les bandes: GSM-850, GSM-900, GSM-1800 i GSM-1900. GSM-900 (900 MHz) i GSM-1800 (1,8 GHz), sn l'estndard mundial en comunicacions mbils excepte Estats Units, Canada i la resta d'Amrica Llatina pasos que usen CDMA tot i ser compatibles tamb amb GSM a les bandes  GSM-850 (850 Mhz) i GSM-1900 (1,9 GHz). El canvi de banda es deu a que a EE.UU. les bandes de 900 i 1800 MHz sn usades per a comunicacions militars. Actualment anomenem tribanda al mbil capa de treballar tant amb sistemes GSM europeus (900 Mhz, 1800 Mhz) com amb sistemes GSM americans (1900 Mhz).

Posteriorment una millora de l'estndard (GPRS) el situa a la anomenada 2.5G entre la segona i tercera generaci de sistemes de telefnia mbil al permetre connexions de dades fent servir el mbil com si fos un mdem de 9600 bps.

Actualment els telfons GSM poden ser controlats per un conjunt de comandes estndard Hayes AT,mitjanant cables o mitjanant una connexi sense fil (Infrarojos (IRDA) o b Bluetooth).























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136273" title="Capitulaci de Vilafranca" nonfiltered="544" processed="534" dbindex="55607">
La Capitulaci de Vilafranca o Concrdia de Vilafranca s l'acord al que arribaren entre el rei d'Arag, Joan II i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

 Antecedents .
Joan II havia estat nomenat rei d'Arag en successi del seu germ Alfons el Magnnim en 1458. Casat en segones npcies amb Joana Enrquez, aquesta influa en el rei en favor del seu fill Ferran i en detriment del primer fill del rei amb Blanca de Navarra, Carles de Viana.

Les autoritats catalanes eren partidries de Carles de Viana com a prncep, produint-se continues tensions amb el rei. El 2 de desembre de 1460, Joan II fa empresonar al seu fill Carles de Viana i les Corts Catalanes reunides a Lleida exigeixen el seu alliberament. Tot i negar-s'hi inicialment, finalment cedeix el 25 de febrer de 1461 i s la prpia reina Joana Enrquez qui portar a Carles a Barcelona. 

Nicolau Pujades, com a ambaixador de la Generalitat, rep a la reina fora de Barcelona i li recomana que no entri a la ciutat. Aquesta, investida lloctinent de Catalunya pel rei Joan, s'installa a Vilafranca del Peneds, on rebr diverses ambaixades catalanes.

 L'acord .
Fruit d'aquestes negociacions, s'acord la Capitulaci de Vilafranca en qu Carles de Viana era reconegut com a primognit i lloctinent perpetu de Catalunya. A ms el monarca es comprometia a no entrar a Catalunya sense perms de les autoritats de la Diputaci. 

De resultes de l'acord, el Prncep de Viana es rebut amb gran alegria a Barcelona i Galceran de Requesens, anterior lloctinent i home contrari a la corrent poltica de la Generalitat, s desterrat a Valncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136274" title="Baltasar Pocov Pocov" nonfiltered="545" processed="535" dbindex="55608">

Baltasar Pocov Pocov (de sa Mata) (Monturi, 1907-1969) fou un msic militar.

Va ser sotsdirector de la msica del regiment "Infanteria Teruel 48", de la ciutat d'Evissa

Una vegada retirat, l'any 1960, pass a dirigir la Banda de msica de Monturi fins el 29 de novembre del 1969, data en qu va morir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136277" title="Antoni Noguera Balaguer" nonfiltered="546" processed="536" dbindex="55610">
Antoni Noguera Balaguer (1860 - 1904) fou un compositor mallorqu que treball sobre la msica popular a les Balears.
Entre moltes altres coses, escrigu en notaci musical el cant de la Sibilla que abans s'havia transms d'oda i compongu la pea musical Flor de Murta damunt les melodies annimes de flabiol dels Cossiers de Monturi.

El futurista mallorqu Gabriel Alomar li dedic una monografia el 1905.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136280" title="Gran Premi d'Espanya del 1988" nonfiltered="547" processed="537" dbindex="55612">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1988 disputat  a Xers el 2 d'octubre del 1988.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Alain Prost    1' 27. 845;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136282" title="Banda de msica de Monturi" nonfiltered="548" processed="538" dbindex="55613">
La Banda de Msica de Monturi s la banda del poble de Monturi, a Mallorca.

La banda de msica de Monturi s un grup musical que funciona de manera independent de qualsevol organisme oficial. Per mos que s'han trobat documents a l'arxiu de l'Ajuntament de Monturi de suposades actuacions seves de l'any 1821 es considera que fou fundada anteriorment a aquesta data. La segent informaci documentada d'actuacions de la banda de msica de Monturi es refereix a la process del Santssim Sagrament de Lloret de Vistalegre de l'any 1877. 

A principis del segle XX, abans de la guerra del 1936, la banda de msica de Monturi estava dividida en dues bandes, la banda del "Cel", de les dretes, i la banda de l'"Infern", de les esquerres. La banda de l'"Infern" actuava en els balls d'"aferrat" i la del "Cel" en les cerimnies religioses, hi havia membres que actuaven a les dues bandes. 

Els darrers directors de la banda de msica de Monturi sn: Baltasar Pocov Pocov durant els anys 1960 i fins el 1969, Pere Miralles Roca del 1969 fins avui, Miquel ngel Bisbal Ferre que comparteix la direcci des del 1999 amb Pere Miralles Roca.

Actuacions rellevants de la banda de msica de Monturi sn: 
Processons de Monturi, festes de Sant Bartomeu de Monturi, festes de Pasqua de Monturi, festes dels Reis, Concert de Santa Ceclia, cada any.
Des del 1963 a les Festes de la Beata de Valldemossa (Mallorca).
 Des de fa molts d'anys a les processons de Sineu (Mallorca).
 Des de fa molts d'anys a les festes patronals de Lloret de Vistalegre (Mallorca).
 Des de fa molts d'anys a les festes de la Beata de Santa Margalida (Mallorca). ;
 Congrs de IBM i al Congrs de notaris Hispanoamericans al Poble Espanyol de Palma.
 En dues ocasions a les Falles de Valncia.
 Dos concerts a Barcelona, un d'ells el Juny del 1990 durant l'operaci Desembarc. S'actu a la Plaa de Sant Jaume.
 Durant la transici democrtica la banda de msica de Monturi fou capdavantera en actuacions en actes de caire poltic i culturals tocant obres com "La Internacional", "Els Segadors", "La Balanguera", "La Santa Espina", "El Rei n'ha fet fer crides", "Aires de Mallorca", "La Marsellesa" i altres. Aix actu al Congrs de Cultura Catalana del 1977. Tamb feu actuacions a Ciutadella (Menorca).
 A partir del 1996 la banda comen les seves actuacions fora de l'estat espanyol. Aix actu a: ustria 1996 concretament a Innsbruck i Mnster amb transmissi per la televisi austriaca, Pars (Frana) 1997 concretament als jardins de la Torre Eiffel i al Parc de Buttes-Chaumont, Cuba el 1999 al "1er Encuentro Internacional de Bandas de Concierto" actuant a diverses ciutats cubanes, Roma el 2001,  Viena el 2003 tocant en el Palau Schombrum.
 A partir del 2002 la banda participa a les festes d'alguns pobles de Menorca, tocant "El Comod II","El maniqu", "El Jaleo" i altra msica popular.Concretament el 2002 i el 2003 actu a les festes de Sant Mart del Mercadal i l'any 2004,2005,2006 i 2007 ha actuat a Alaior a les festes de "Sant Lloren".


Enllaos externs.
Pgina web de la Banda de msica de Monturi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136289" title="Honria" nonfiltered="549" processed="539" dbindex="55614">

Honria (llat Justa Grata Honoria) (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Rom d'Occident Valentini III. Eren fills de l'emperador Constanci III i de Galla Placdia.

Va adquirir notorietat per la carta que va escriure a tila a la primavera del 450 demanant-li que la salvs d'un matrimoni no desitjat amb el senador Flavi Bassus Herculanus. La carta, que anava acompanyada de l'anell d'Honria per demostrar-ne l'autenticitat, va ser interpretada per tila com una proposta dematrimoni i ho va fer servir com a excusa per recalmar la meitat de l'Imperi Occidental com a dot i iniciar-ne la conquesta. La Campanya d'tila a travs de Gllia i Itlia es prollongaria del 451 al 453, en qu va renunciar a es pretensions sobre Honria i l'Imperi i es va retirar.

Tan sols la intercessi de Galla Placdia, la mare d'amds, va fer convncer a Valentini d'exiliar a Honria enlloc d'executar-la.



Les fonts sobre la vida d'Honria sn Flavius Merobaudes, Carmina, I; Priscus, fragments 2, 7, 8, De legibus gentium; Joan d'Anqioquia, frag. 84 De insidiis; i Jordanes, Get. 223 224, Rom. 328.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136294" title="Plymouth Voyager" nonfiltered="550" processed="540" dbindex="55615">

El Plymouth Voyager i el Plymouth Grand Voyager van ser minivans fabricades per Chrysler els anys 1974 a 2000, encara que del 1998 al 2000 van vendre's sota DaimlerChrysler.

Inicialment la Voyager no era una minivan, sin que era un full-size van, que es va vendre durant els anys 1974 a 1984. La Plymouth Voyager, la Chrysler Town and Country, la Dodge Caravan i la Renault Espace d'Europa van ser les les primeres minivan modernes; S'atribueix a les minivans de Chrysler de crear aquest segment de vehicles a Nord Amrica. La Plymouth Grand Voyager es la mateixa Voyager per amb un portaequipatges ms gran i perqu es ms llarga, per el disseny es el mateix.

Des de la seva presentaci, les minivans de Chrysler han estat les ms venudes en aquesta categoria a Estats Units.

 Introducci (com a minivan) .

Presentada al 1983 com a model del 1984, la segona generaci de la Plymouth Voyager va ser construda sota el xasss Chrysler S, una plataforma que deriva de la "Chrysler K". Quan se dissenyaven es coneixien com a T-115 i van ser anunciades sota l'eslgan de "Magicwagon".

Al 1987 es va presentar una versi amb la batalla allargada, la qual va ser anomenada Grand Voyager. Aquesta nova versi seguia usant la mateixa Chrysler S.

A Europa el vehicle va ser venut com a Chrysler Voyager/Grand Voyager. Inicialment produt a la fbrica "Chysler's Eurostar" i posteriorment a "Magna Steyr" on usava la graella de la Dodge Caravan. La Voyager europea va presentar-se al 1987 i actualment segueix fabricant-se avui dia.

Des de finals del 1983, ms d'11 milions de Chrysler, Dodge i Plymouth minivans han estat venudes a data de mitjans del 2005.

La Plymouth Voyager va estar a la Ten Best list als anys 1985, 1996 i 1997.

 Primera generaci (1974-1983) .

Com a full-size van, era essencialment una Dodge Sportsman per amb el nom de Plymouth Voyager. Tenia una capacitat de 12 passatgers (15 amb la "streched version") i va ser el primer Plymouth "truck-bodied" (usa el xasss Chrysler AB. Aquesta primera generaci va ser fabricada fins al 1983. De motors, equipava un 5.2L (318 in) Motor Chrysler LA i un 5.9L (360 in) Motor Chrysler LA i caixa automtica de 3 velocitats Torqueflite A488.

 Segona generaci (1984-1990) .

Mides de la Voyager (en parntesi, les de la Grand Voyager):

Batalla (Wheelbase): 2,844 (3,025) m

Llargada (Length): 4,467 (4,838) m

Amplada (Width): 1,833 m

Alada (Height): 1,635 m

Aquesta nova Voyager fa s de la plataforma Chrysler S. Es va presentar amb 3 nivells diferents d'equipament: Base (el senzill), SE (mig equipat) i LE (el ms equipat) que destaca per incloure un vinil de fusta falsa "fake vinyl wood" que ms tard passaria a ser un marca registrada per aquestes minivans.

Al 1987 es fan petits retocs esttics a la Voyager i es presenta la Grand Voyager.

Mecnicament tenia un assortiment de motors ampli i de caixes de canvi (sobretot en automtiques):

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite A413, Torqueflite A470, Torqueflite A670

Automtica de 4 velocitats: Ultradrive A604

Manual de 5 velocitats: A525



 Tercera generaci (1991-1995) .


Mides de la Voyager (en parntesi, les de la Grand Voyager):

Batalla (Wheelbase): 2,852 (3,030) m

Llargada (Length): 4,523 (4,897) m

Amplada (Width): 1,828 m

Alada (Height): 1,676 (1,694) m

Pes (Curb weight): 1520 Kg (1624 Kg)

Per al 1991 es va fer un restyling a la Voyager, donant-li un disseny ms aerodinmic. El xasss es tracta de la evoluci de l'anterior "Chrysler S" Chrysler AS. Els nivells d'equipament sn:



Van existir a ms a ms, el "Sport Wagon" (1993-1995) i el "Rallye" (1994-1995). A Nord Amrica s'oferia la opci de tracci integral AWD a tots els paquets, excepte al Base.

Per distingir una Voyager d'una Dodge Caravan cal anar al detall de les llums davanteres i posteriors i la graella. En les llums, la Caravan no usa detalls cromats i a ms sn lleugerament ms grans que les de la Voyager per sobretot, en la graella, ja que la Voyager equipa la graella "eggcrate" de Plymouth. La Chrysler Town and Country comparteix les llums davanteres i posteriors, per diferia la graella en disseny. Es clar que, tant la graella com les llums eren intercanviables entre la Voyager y la Town and Country, molts clients adquirien les parts de Plymouth o Chrysler en funci de la seva disponibilitat (pots comprar una Voyager i posar-li el frontal de la Town and Country i viceversa).

Les innovacions que aporta aquesta generaci sn:

 Seients individuals "Quad Command" (1991).
 Seients de seguretat per infants (1992). Es millora el disseny amb recolza-caps (1994).
 Disponible el ABS (1991).
 Primera mini van amb airbag de conductor (1991), de srie (1992), la primera amb doble bossa d'aire (airbag) frontal (1994).
 Primera minivan en complir (1994) els requisits de seguretat d'EUA per 1998.

Cal esmentar que al 1994 rep un restyling, amb un nou tauler de control i uns para-xocs i moltures del xasss noves, a part d'incloure un nou motor 3.8L i actualitzat el 3.3L, s'oferia una edici especial "10 year anniversary edition" disponible als acabats SE.

Motors i transmissions

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite A413 i Torqueflite A670

Automtica de 4 velocitats: Ultradrive A604

Manual de 5 velocitats

Al 1992, la caixa manual anava associada al motor 2.5L. El motor 3.0L V6 amb caixa automtica de 3 velocitats podia ser substitut pel motor 3.3L V6 que se li associava la caixa automtica Ultradrive.



 Quarta generaci (1996-2000) .

Mides de la Voyager (en parntesi, les de la Grand Voyager):

Batalla (Wheelbase): 2,877 (3,030) m

Llargada (Length): 4,732 (5,069) m

Amplada (Width): 1,920 m

Alada (Height): 1,739 (1,737) m

Pes (Curb weight): 1622 Kg (1692 Kg)

La novetat que presenta respecte de les altres generacions es que per primer cop  el xasss que estrena, a diferncia de l'anterior, ja no esta basat en una derivaci del "Chrysler K": La nova plataforma Chrysler NS. En aquesta nova generaci s'estrena la porta corredora lateral i desapareix l'opci del "fake vinyl wood". Els nivells d'equipament eren:



Els paquets "Sport Wagon" i "Base" ja no es van oferir, s el "Rallye" que ms tard canviar el nom per "Expresso". La versi "Rallye" era un "SE" amb ms actualitzacions.

Des de 1997 els SE reben un equipament "Plymouth" en el lloc del paquet "Rallye" o "Expresso". Es va introduir de nou la versi amb tracci integral AWD al 1997.  La "Pentastar" de Chrysler va ser visible en alguns detalls, ja que la graella del Voyager apareixia la "Sailboat", el logo de Plymouth.

Al 2000, 7 seients i aire condiccionat van esdevenir com a equipament estndard.

Motors i transmissions

Degut a la poca demanda de Voyagers amb transmissi manual, es va decidir suprimir, quedant nicament opcions automtiques:

Automtica de 3 velocitats: Torqueflite 31TH i Torqueflite A670

Automtica de 4 velocitats: Ultradrive 41TE

La Voyager va oferir-se amb un motor 2.4L o 3.0L V6 Mitsubishi com a motors base; cal esmentar que a California, Estats Units i d'altres estats del nord-est el motor 3.0L V6 no es va oferir perqu no complia amb la normativa d'emissions d'aquests estats, on a canvi si es va oferir a partir del 1997 un 3.3L V6 en opci. 



 Chrysler Voyager .

Degut a l'anunci al 1999 de la supressi de la marca Plymouth, al 2000 a Estats Units van aparixer una duplicitat entre Plymouth i Chrysler.

La 5 generaci de la Plymouth Voyager, en conseqncia, ser renombrada a Chrysler als Estats Units i noms de la Voyager (la Grand Voyager ja no es va oferir). Al 2001, la Chrysler Town and Country va absorbint diferents nivells d'equipament de la Voyager.

 Premis i seguretat .

 La Voyager va aparixer a la Ten Best list per 1985 de la revista Car and Driver.
 La Voyager va ser en la Ten Best list de la revista Car and Driver els anys 1996 i 1997.
 La revista Consumer Guide qualifica amb un Best Buy al Voyager del 1996-2000 amb una nota de 8 .
 La NHTSA ha qualificat en 4 estrelles a la Plymouth Voyager del 1999 en el test de xoc frontal.

 Observacions .

Els valors de torsi sn orientatius, excepte en el motor pushrod 3.3 i 3.8 V6.

 Enllaos externs .

 http://www.allpar.com/model/m/history.html (en angls);
 http://www.edmunds.com/insideline/do/Features/articleId=100632 (en angls);
 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/1991-to-1995-plymouth-voyager.htm (en angls);
 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/1996-to-2000-plymouth-voyager.htm (en angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136296" title="Gilgal (desambiguaci)" nonfiltered="551" processed="541" dbindex="55616">

Gilgal fou una ciutat de Palestina.
Gilgal d'Efram fou una ciutat de Palestina, al territori de la tribu d'Efram.
Gilgal de Jeric fou la primera ciutat israelita desprs de creuar el Jord.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136299" title="Mr Than" nonfiltered="552" processed="542" dbindex="55617">



Mr Than va ser un pintor hongars (1828 becse/Be ej - 1899). Va educar-se a  Itlia i Viena i va cooperar amb d'altres pintors destacats del seu pas. El seu estil s realista pre-impressionista. Els temes que tractava eren principalment esdeveniments histrics i representacions mitolgiques o fantstiques. Va pintar frescos que decoren diversos edificis prominents de Budapest.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136300" title="Ani Lorak" nonfiltered="553" processed="543" dbindex="55618">
Ani Lorak (en ucrans          ) de nom vertader Carolina Myroslavivna Kuiek (                          ). De fet el seu nom artstic (Ani Lorak) si es llegeix al revs apareix el seu nom real Karolina. Va nixer el 27 de setembre  del 1978 a Kitsman (a la regi de Txernivtsi a Ucrana). 

s una de les cantants i artistes ucraneses ms famoses.  Va intentar representar al 2005 a Ucrana al festival d'Eurovisi amb el tema A little shot of love, per es va tenir que conformar amb la segona plaa i per tant no va aconseguir el bitllet per a participar al festival, que el aconsegu el grup Greenjolly.
  
La seua carrera es compn de temes cantats en rus i en angls a ms de l'ucrans.
Des del 2004 Ani Lorak s ambaixadora ucranesa contra la SIDA per a l'ONU.

Enllaos externs.

Ani Lorak - Web Oficial;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136307" title="Testicle" nonfiltered="554" processed="544" dbindex="55620">
Els testicles sn cadascuna de les gnades masculines, productores d'espermatozous i d'hormones sexuals (testosterona). Sn uns rgans glandulars que formen part de l'aparell reproductor mascul.

Anatomia.
L'estructura del testicle est formada pels segents components:
 Albugnia: capa fibrosa de teixit conjuntiu que embolica el testicle i l'epiddim. ;
 Conductes seminfers: conductes productors de l'esperma. ;
 Conductes excretoris de l'esperma: el semen al sortir dels conductes seminfers passa per: ;
Conductes rectes: ;
Xarxa de Haller: ;
Cons eferentes: ;
Epiddim: tub estret i allargat, situat en la part posterior superior del testicle; connecta els conductes deferents a l'inrevs de cada testicle. Est constitut per la reuni i aglutinament dels conductes seminfers.
 
Situaci.

Els testicles estan situats sota el penis, entre les dues cuixes, per davant del perin. Estan embolicats per un conjunt de cobertes amb forma de borsa, anomenada escrot. Les dues gnades no ocupen el mateix nivell, ja que a la majoria dels homes el testicle esquerre baixa un poc ms que el dret. Estan suspesos del seu extrem inferior pel cord espermtic i estan desprovets d'adherncies en la major part de la seva superfcie exterior, pel que resulten molt mbils en tots els sentits, podent contreure's i ascendir cap a l'anell inguinal.

Migraci.
En l'home com en la resta de mamfers, els testicles procedeixen de l'interior de la cavitat abdominal, a dreta i esquerra de la columna lumbar, al costat dels ronyons. Cap al tercer mes del desenvolupament fetal, els testicles abandonen aquesta regi i descendeixen pel conducte inguinal, travessant la paret abdominal, arrossegant amb si les borses que els emboliquen fins a la seva posici definitiva. El descens incomplet del testicle es coneix com criptorqudia. 

Nombre. 
Els testicles sn dos, un al costat dret i l'altre en el costat esquerre. Anormalment pot existir un sol testicle per absncia del desenvolupament de l'altre, que, quan tamb falta l'epiddim i el conducte deferent, es diu monorqudia. Quan falten els dos testicles es parla d'anorqudia. 

Grandria.
Als nens la grandria dels testicles s relativament petita (de 2 a 3 cm de longitud). En la pubertat creixen fins a arribar a entre 8 i 18 cm de longitud i entre 2 i 3 cm d'ample. Aquesta grandria es conserva ms o menys similar durant tota la vida, encara que de vegades es percep una lleugera atrfia en la vellesa o un lleuger augment de grandria a causa del consum d'esteroides. La grandria desmesurada dels testicles es deu en la majoria de les ocasions a una hidrocele (acumulaci de lquid en la tnica serosa del testicle). 

Color, forma i consistncia.
Els testicles sn de color blanc blavenc, de vegades vermell quan estan replets de sang. Aquesta coloraci es deu a les borses que els emboliquen. El testicle t forma d'ovoide aplanat en sentit transversal. T una consistncia dura i lleugerament elstica a causa de la capa fibrosa que ho envolta. 

Vascularitzaci.
Artries: els testcles estan irrigats per les artries espermtiques, l'artria deferent i l'artria funicular. ;
Venes: del drenatge sanguini estan encarregades les venes espermtiques. Quan s'obstruxen produxen el varicocele. ;
Tamb hi trobem vasos limftics.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136311" title="Ortonctid" nonfiltered="555" processed="545" dbindex="55622">

Els ortonctids (Orthonectida) constitueixen un petit flum de parsits d'animals marins (molluscs i equinoderms entre d'altres), en el que trobarem algn dels animals multicellulars ms simples. El flum compta amb unes 20 espcies de les que Rhopalura ophiocomae s la ms coneguda. Originalment es consider aquest flum com una classe i se la va incloure a Mesozoa.

Es mouen per cilis en els estadis externs al hoste. Compten amb una capa cellular sobre la que se situa una massa de cllules sexuals. Es diferencien mascles i femelles, quan la femella s inseminada, dels ous en surt rpidament una larva que busca un hoste inmediatament.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136314" title="Nematomorf" nonfiltered="556" processed="546" dbindex="55623">

Els nemaotomorfs (Nematomorpha) constitueixen un flum de cucs parstis, animals ecolgica i morfolgicament molt similars als nematodes. De mitjana, tot i que poden arribar al metre, tenen uns 50 cm de longitud i d'1 a 3 mm de dimetre. Acostumen a aparixer en medis humits. L'adult s un individu de vida lliure, per la larva s sempre parsita d'artrpodes o sangoneres. S'han descrit unes 320 espcies.

Els nematomorfs presenten cutcula sense cilis i internament presenten un nic mscul longitudinal, els manquen sistemes excretor, respiratori o circulatori; incls en l'adult de vida lliure els sistemes apareixen aflacats, el que evidencia la importncia de la parasitaci larvaria en les funcions de tot el cicle biolgic. Sn dioics i presenten un tipus de fecundaci interna d'ous que es troben al moc.

La seva presncia en determinats ambients pot ser indicatiu de contaminaci.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136320" title="Club Hoquei Lloret" nonfiltered="557" processed="547" dbindex="55624">

El Club Hoquei Lloret s una entitat esportiva de Lloret, a la comarca de La Selva, fundada el 1969 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins. 

 Histria .

Palmars.

Plantilla 2008-09.



Entrenador:  Ivan Tibau
Entrenador adjunt: 
Preparador fsic:  Joan Gal

Altes.
  Xavi Llad (del Blanes HC);
  Quim Casal (del CP Voltreg);
  Ivan Tibau (retirat com a jugador);

Baixes.
  Ral Pelicano (a l'Igualada HC);
  Manel Garca (al SHUM Maanet);
  Albert Pons (?);
  Ivan Tibau (retirat);

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136322" title="Educaci musical" nonfiltered="558" processed="548" dbindex="55625">
L'educaci musical comprn tot el que envolta els processos d'ensenyament i aprenentatge pel que fa a l'mbit de la msica: el sistema educatiu,  programes educatius, mtodes d'ensenyament, institucions responsables, mestres i pedagogs, etc. L'educaci musical s'estructura en diverses rees en funci de com s'organitzen els continguts del currculum educatiu; algunes d'aquestes rees tracten ms especficament el llenguatge musical, la tcnica instrumental, la histria de la msica, etc.

La incorporaci de l'ensenyament de la msica des dels primers nivells escolars fins als estudis ms avanats en centres musicals especfics o en les universitats, s un plantejament com en tota la societat occidental.

 Organitzacions professionals .

 International Society for Music Education (ISME);
 International Association for Jazz Education (IAJE);
 Organization of Kodaly Educators (OAKE);
 National Association for Music Education (MENC);
 Music Teachers National Association (MTNA);
 American String Teachers Association;

 Enllaos externs . 

El Raconet de Msica: Espai d'intercanvi dels ensenyants de msica;
Webs sobre Educaci Musical);
Enllaos de la MENC (National Association for Music Education);
Web de la American Orff-Schulwerk Association;
Recursos web de la UK National Music Education Magazine;
Web del Gordon Institute per a l'aprenentatge de la msica ;
Percussive Arts Society. Recursos de percussi per a l'educaci, recerca i interpretaci.;

 Bibliografia .
DeBakey, Michael E., MD. Leading Heart Surgeon, Baylor College of Music.
Kertz-Welzel, Alexandra. "Performing with Understanding: Die National Standards for Music Education und ihre internationale Bedeutung." Diskussion Musikpdagogik 27 (2005): 34-39.
Kertz-Welzel, Alexandra. Every Child for Music: Musikpdagogik und Musikunterricht in den USA. Musikwissenschaft/Musikpdagogik in der Blauen Eule, no. 74. Essen, Germany: Verlag Die Blaue Eule, 2006. ISBN 3-89924-169-X.
National Standards for Arts Education. Reston, VA: Music Educators National Conference (MENC), 1994. ISBN 1-56545-036-1.
Rauscher, F.H., i cols.  Music and Spatial Task Performance: A Causal Relationship,  University of California, Irvine, 1994.
Weinberger, Norm.  The Impact of Arts on Learning.  MuSICa Research Notes 7, no. 2 (Spring 200).
Pete Moser and George McKay, eds. (2005) Community Music: A Handbook. Russell House Publishing. ISBN 1-903855-70-5.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136323" title="Club Hoquei Matar" nonfiltered="559" processed="549" dbindex="55626">
El Club Hoquei Matar s una entitat esportiva de Matar, al Maresme, fundada el 1951 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins. 

 Histria .
El Club Hoquei Matar (fins l any 1992 DC Matar) acumula ms de cinquanta anys d histria. El primer partit oficial es va jugar el 15 d octubre de 1951 i, dos anys ms tard, es van constituir els primers equips de base. 

Durant ms de cinc dcades, el CH Matar ha estat desenvolupant una gran tasca tant a nivell de formaci com d esport d alt nivell. L entitat t a les seves vitrines una Lliga i una Copa d Espanya, i ha militat a la Divisi d Honor en cinc perodes diferents durant els ltims 40 anys. 

A nivell de base, l entitat compta amb un gran planter que cobreix totes les edats i inclou diversos equips femenins que ja han donat grans fruts en forma de jugadores internacionals.

El CH Matar juga els seus partits al Poliesportiu Municipal de Cirera, i compta amb el suport de diferents empreses collaboradores, a ms de l Ajuntament de Matar. 

Palmars.
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (1967);

Plantilla 2008-09.
Categoria masculina

Altes.
  Albert Casanovas (del CP Vilanova);
  Marc Figa (del GEiEG);

Baixes.
  Roger Rocasalbas (al CP Vilanova);
  Xavi Gonzlez (al SHUM Maanet);
  David Calonge (al SHUM Maanet);

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136324" title="Colibr bec d'espasa" nonfiltered="560" processed="550" dbindex="55627">

El colibr bec d'espasa (Enisfera enisfera) s una espcie de colibr, l'nica del gnere Enisfera, que habita a Amrica del Sud.

Destaca per ser l'nica espcie d'ocell que t un bec ms llarg que la resta del seu cos. Aquesta adaptaci li ha resultat beneficiosa per a alimentar-se de flors amb corolles llargues tals com Passiflora mixta. La llengua s tamb inusualment llarga.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136326" title="Club Esportiu Noia" nonfiltered="561" processed="551" dbindex="55628">


El Club Esportiu Noia s una entitat esportiva de Sant Sadurn d'Anoia, a l'Alt Peneds, fundada el 1951 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins. 

 Histria .
El Noia s un dels equips histrics de l'hoquei sobre patins a Catalunya, i un dels pocs que ha guanyat alguna vegada tots els ttols, aconseguint-los en dues poques exitoses per a l'entitat, a finals dels anys 80 i a finals dels anys 90.

El club nasqu l'any 1951 sota l'impuls de la Societat Ateneu Agricola de Sant Sadurn. L'Ateneu fund un club anomenat Secci Esportiva Noia, ms tard Club d'Hoquei Noia, Ateneu Agrcola Noia (1959) i Club Esportiu Noia (1992) en desvincular-se de l'Ateneu. El 1952 la societat Centre Nacional funda el Club d'Hoquei Sant Sadurn, amb el que mantingu forta rivalitat, desaparegut el 1957.

L'any 2005 l'equip Junior del CE Noia Freixenet es proclam per primer cop Campi d'Espanya en categoria Junior. L'equip que va aconseguir aquell xit estava format per Luis Gil i Vctor Ramrez a la porteria, Abel Ortega, Eloi Albesa, Octavi Font (Capit), David Creixell, Miquel Mart, Antonio Torreo i Sebas Moreno.

Palmars.
 1 Copa d'Europa (1988-89);
 1 Copa Continental (1988-89);
 1 Recopa d'Europa (1987-88);
 1 Copa de la CERS (1997-98);
 1 Lliga espanyola / OK Lliga (1987-88);
 2 Copes espanyoles / Copes del Rei (1998, 2008);
 1 Lliga Catalana (1989-90);
 1 Copa Federaci (2001-02);

Plantilla 2008-09.

Altes.
  David Cceres (de l'Igualada HC);
  David Ros (del CP Vilanova);
  Albert Bel (del CP Tordera);

Baixes.
  Xavi Brichs (al CP Vilanova);
 Pere Varias (retirat);

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136327" title="Ral Lpez i Molist" nonfiltered="562" processed="552" dbindex="55629">





Ral Lpez Molist (Vic, 15 d'abril del 1980) s un jugador de bsquet que es va convertir en la temporada 2003/2004 en el segon jugador catal que juga a la NBA, desprs de Pau Gasol.

Va comenar a jugar al bsquet en les categories inferiors del Club Bsquet Vic, el club de la seva ciutat natal, fins que el Joventut de Badalona el va fitxar per a la pedrera de la Penya, equip amb el qual debutaria en la lliga ACB. 

El base de Vic, abans de debutar en l'ACB, va exercir com capit de la Selecci Espanyola jnior que va conquistar l'or en el Torneig de Manheim i en el Mundial de Lisboa (1998) en categoria jnior. 

Les seves brillants actuacions amb la selecci junior i amb el Joventut van cridar l'atenci del Real Madrid que va pagar per ell 100 milions de les extintes pessetes, convertint-se en el trasps ms car de la histria de la Lliga ACB. 

Aviat es va guanyar el favor de l'equip blanc. No obstant aix, la segona temporada del base de Vic amb el club blanc es va veure truncada per una lesi de genoll. Trencament del lligament creuat anterior del genoll dret. Una operaci i sis mesos de dura recuperaci van transcrrer abans que Ral torns a les pistes en el mes de maig. 

Un any abans havia estat triat el nmero 24 del Draft de l'NBA, una elecci en primera ronda per davant de jugadors com Tony Parker, i desprs de la lesi es va decidir a donar el salt a la millor lliga del mn. Va signar un contracte amb Utah Jazz i va comenar la seva preparaci amb la selecci per al Mundial d'Indianpolis. 

El 17 d'agost, en un amists contra Rssia, va tornar a lesionar-se el mateix genoll. Idntica lesi i idntica recuperaci per aquesta vegada com jugador dels Jazz. Un any sencer va passar abans que Ral debuts en l'NBA. Temporada discreta en el seu any de rookie. Durant el seu segon any les coses semblaven anar millor per una nova lesi, aquesta vegada en el seu genoll "bo", l'esquerre, el va apartar de l'equip a meitat de temporada. 

Al juliol de 2005 Utah Jazz va cedir els seus drets en la major transacci de la histria de l'NBA (la qual ms equips i jugadors va involucrar) i van acabar en mans dels Memphis Grizzlies. No obstant aix, Ral va preferir acceptar una suculenta oferta econmica de l'Akasvayu Girona, i tornar a Espanya per a disputar la Lliga ACB de la temporada 2005-2006, car pel que sembla el seu genoll no pot aguantar el ritme frentic del calendari NBA. La signatura Akasvayu (promotora immobiliria) va utilitzar la imatge de Ral per a promocionar la seva signatura. 

Malgrat el seu bon any a Girona, el base de Vic, no va ser convocat per la selecci espanyola i va decidir acceptar l'oferta del Real Madrid, amb el qual espera tornar a ser el millor base de l'ACB. Les opcions d'xit del seu nou equip, el Real Madrid, depenen en gran part d'ell, ja que l'equip est basat en l'aportaci ofensiva de Felipe Reyes per dintre i Louis Bullock per fora i en la seva direcci d'equip, que comparteix amb el turc Kerem Tuneri. 

Amb la selecci no ha tornat a disputar cap partit desprs de penjar-se el bronze en l'Eurobasket de Turquia. 

 Clubs .
 Club Bsquet Vic;
 Joventut de Badalona;
 Real Madrid;
 Utah Jazz ;
 Akasvayu Girona;
 Real Madrid;

 Palmars .
 Medalla d'Or en els Mundials Jnior de 1998 a Lisboa;
 Medalla de Bronze en l'Eurobasket de Turquia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136330" title="Magnetfon" nonfiltered="563" processed="553" dbindex="55630">

Un magnetfon s un aparell d'enregistrament magntic de sons, basat en la imantaci permanent d'un suport, generalment una cinta magntica en bobines o en cassets.

El mot Magnetophon va ser una marca registrada per les companyies alemanyes AEG ( Allgemeine Elektrizitts-Gesellschaft) i IG Farben que designava els enregistradors de cinta magntica. Amb el temps aquest mot va passar a ser una paraula comuna.

El principi de funcionament del magnetfon s la polaritzaci de les partcules metlliques d'un suport que va passant per davant d'un electroimant a velocitat constant.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136331" title="Alfons Martnez Gmez" nonfiltered="564" processed="554" dbindex="55631">
Alfons Martnez Gmez s un jugador de bsquet espanyol, dels anys 50', 60' i 70'. Va nixer a Saragossa el 24 de gener de 1937. Mesurava 1,94 metres d'altura i jugava en la posici de pvot. Amb una forta personalitat i una gran capacitat tant anotadora com rebotejadora, va ser considerat un dels millors jugadors de bsquet d'Espanya de la seva poca. 

Format al basquetbol catal, va desenvolupar una llargusima carrera balonceststica, quasi sempre dins de clubs catalans, repleta d'xits al llarg de les 19 temporades consecutives que va jugar en la Lliga espanyola; fet que, a ms, va suposar un rcord, noms superat per Joan Creus. 

Alfons Martnez va jugar en els millors equips d'Espanya, i sempre acompanyat de l'xit. Al llarg de la seva carrera va guanyar quatre Lligues espanyoles, i a ms, es va convertir en l'nic jugador que l'ha guanyat amb tres equips diferents FC Barcelona, Real Madrid i Club Joventut de Badalona. 

Tamb va guanyar 4 Copes d'Espanya, sent l'nic jugador que ha guanyat aquest ttol amb quatre equips diferents: FC Barcelona, Real Madrid, Joventut i Picadero. 

A nivell personal, va ser tres vegades el mxim anotador de la Lliga, en els anys 1957, 1958 i 1959. 

Alfons Martnez va ser indiscutible en la Selecci de bsquet d'Espanya de la seva poca. No en va va disputar un total de 146 partits internacionals. Va participar en els Jocs Olmpics de Roma 1960 i en els Jocs Olmpics de Mxic 1968, en el Mundial oficis de Xile de 1966 i en cinc Europeus: 1959, 1961, 1963, 1967 i 1969. En l'Eurobasket de 1967 va ser el mxim reboteador. 

Una vegada retirat com jugador en actiu va entrenar al Club Baloncesto Valladolid i al Bsquet Manresa.

 Clubs .
 La Salle (infantil);
 RCD Espanyol (juvenil);
 1953-1955: FC Barcelona;
 1955-1956: Aismalbar Montcada;
 1956-1958: Real Madrid ;
 1958-1961: FC Barcelona;
 1961-1962: Club Joventut de Badalona ;
 1962-1966: Picadero Jockey Club;
 1966-1972: Club Joventut de Badalona ;
 1972-1975: UE Matar ;
 1975-1976: CB Breogn;

 Ttols .
 4 Lligues espanyoles: 1957 i 1958 amb el Real Madrid, 1959 amb el FC Barcelona y 1967 amb el Club Joventut de Badalona.
 4 Copes del Rei: 1957 (Real Madrid), 1959 (FC Barcelona), 1964 (Picadero JC) y 1969 (Club Joventut de Badalona).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136333" title="Pneumtica" nonfiltered="565" processed="555" dbindex="55632">

La pneumtica s el conjunt de tcniques basades en la utilitzaci de l'aire comprimit com a fluid transmissor d'energia per a l'accionament de mecanismes.

El principal avantatge d'aquestes tcniques s la poca quantitat d'energia que es perd en l'accionament dels mecanismes, s a dir, el seu rendiment s bastant alt.

 Estructura dels sistemes pneumtics .
Principalment, tots els sistemes pneumtics estan compostos de la segent manera:
 Conjunt de tractament d'aire (compressor, refrigerador, dipsit, filtre, lubrificant i regulador de pressi);
 Vlvules de distribuci (Per exemple, una vlvula 5/2 (5 entrades i sortides/ 2 posicions));
 Cilindres (de simple o doble efecte);
 Detectors de posicions. Sn vlvules distribudores, per que s'accionen en detectar el moviment de l'mbol, ja que disposen un rodet que, sensible al moviment, fa accionar la vlvula.

 Aplicacins prctiques de la pneumtica .

Obertura de portes automtiques;

Atraccions de fira;

Volquet de camions;

Gres mbils;

Excavadores, mquines de tractament del sl;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136336" title="Dodo" nonfiltered="566" processed="556" dbindex="55633">

El dodo (Raphus cucullatus, anomenat Didus ineptus per Linnaeus) era un espcie d'ocell no volador de 70 cm d'alada i d'un pes de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l'illa Maurici, situada a l'oce ndic. S'alimentaven de fruits. El seu bec, grcies a la seva forma, els permetia desescorar els cocos. Feien el niu a terra. 

Es creu que l'origen evolutiu el tenien en els coloms que migraven entre l'frica i el sud-est asitic, per aix es tractava d'un peculiar colmbid relativament pter, ja que la manca de depredadors va fer que aquest ocell no desenvolups el seu sistema muscular per al vol. Era un parent proper del solitari de Rodrguez, un altre ocell de la regi propera a l'illa Maurici que tamb s'exting, un segle ms tard.

L'home arrib al seu hbitat al segle XVI. Les primeres notcies que a Europa es van tenir de l'ocell semblen datar de l'any 1674; l'any 1681 un conquistador espanyol en port un exemplar a Europa. Es creu que els descobridors portuguesos anomenaren dodo (de doudo, forma arcaica de doido, "estpid", en el parlar colloquial portugus) l'ocell per la seva poca traa i la facilitat amb qu podia ser caat. En alguns idiomes s'anomena tamb dront o dronte, possiblement un nom nadiu.

L'arribada de l'home port la propagaci de noves espcies per l'illa com el porc i les rates, l'aparici de noves malalties i la destrucci del bosc, del qual depenia la subsistncia del dodo. Com a conseqncia es produ la completa extinci d'aquest ocell un segle desprs de l'arribada de l'home a l'illa. Es tracta d'un dels exemples de la sisena extinci provocada per l'sser hum.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136339" title="Salticus" nonfiltered="567" processed="557" dbindex="55634">

Salticus s un gnere d'aranya de la famlia Salticidae (aranyes saltadores). 

Espcies.
 Salticus afghanicus Logunov & Zamanpoore, 2005 (Afganistn);
 Salticus aiderensis Logunov & Rakov, 1998 (Turkmenistan);
 Salticus alegranzaensis Wunderlich, 1995 (Illes Canries);
 Salticus amitaii Prszyn'ski, 2000 (Israel);
 Salticus annulatus (Giebel, 1870) (Sud frica);
 Salticus austinensis Gertsch, 1936 (USA, Mxic, Amrica Central);
 Salticus beneficus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Salticus brasiliensis Lucas, 1833 (Brasil);
 Salticus canariensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Salticus cingulatus (Panzer, 1797) (Palertic);
 Salticus confusus Lucas, 1846 (Espanya, Crsega, Bulgria, Algria);
 Salticus conjonctus (Simon, 1868) (Frana, Itlia);
 Salticus devotus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Salticus dzhungaricus Logunov, 1992 (Kazakhstan, Turkmenistan);
 Salticus flavicruris (Rainbow, 1897) (Nou Galles del Sud);
 Salticus gomerensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Salticus iteacus Metzner, 1999 (Grcia);
 Salticus jugularis Simon, 1900 (Queensland);
 Salticus kraali (Thorell, 1878) (Amboina);
 Salticus latidentatus Roewer, 1951 (Rssia, Monglia, Xina);
 Salticus major (Simon, 1868) (Portugal, Espanya, Frana);
 Salticus mandibularis (Simon, 1868) (Grcia);
 Salticus marenzelleri Nosek, 1905 (Turquia);
 Salticus meticulosus Lucas, 1846 (Algria);
 Salticus modicus (Simon, 1875) (Frana);
 Salticus mutabilis Lucas, 1846 (Europa, Aores, Gergia, Argentina);
 Salticus noordami Metzner, 1999 (Grcia);
 Salticus olivaceus (L. Koch, 1867) (d'Espanya a Israel);
 Salticus palpalis (Banks, 1904) (USA);
 Salticus paludivagus Lucas, 1846 (Algria);
 Salticus peckhamae (Cockerell, 1897) (USA);
 Salticus perogaster (Thorell, 1881) (Illes Yule);
 Salticus propinquus Lucas, 1846 (Mediterrani);
 Salticus proszynskii Logunov, 1992 (Kirguizistan);
 Salticus quagga Miller, 1971 (Hongria, Eslovquia);
 Salticus ravus (Bsenberg, 1895) (Illes Canries);
 Salticus scenicus (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Salticus scitulus (Simon, 1868) (Crsega, Siclia);
 Salticus tricinctus (C. L. Koch, 1846) (d'Israel a sia central);
 Salticus truncatus Simon, 1937 (Frana);
 Salticus turkmenicus Logunov & Rakov, 1998 (Turkmenistan);
 Salticus unciger (Simon, 1868) (Sud d'Europa);
 Salticus unicolor (Simon, 1868) (Corf);
 Salticus unispinus (Franganillo, 1910) (Portugal);
 Salticus zebraneus (C. L. Koch, 1837) (Palertic);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136340" title="Cocodril" nonfiltered="568" processed="558" dbindex="55635">

Es coneixen com a cocodril qualsevol de les 14 espcies de grans rptils semiaqutics de la famlia Crocodylidae, inclosos en la subfamlia Crocodylinae. El terme cocodril tamb s'utilitza incorrectament per a denominar a tots els membres de l'ordre Crocodilia, que inclou tots els cocodrils, alligtors i caimans, aix com als gavials.

Sn rptils que viuen en les zones tropicals d'frica, sia, Amrica i Austrlia. Acostumen a viure en rius de corrent lenta i s'alimenten d'una amplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espcie, el cocodril mar (Crocodylus porosus), viu tant en aigua dola com en estuaris salats i s'endinsa amb freqncia al mar, fet que li ha perms colonitzar moltes illes d'Australsia i totes les costes de l'ndia fins a Austrlia. El cocodril mar no s l'nic que s'endinsa al mar, tot i que s el que ho fa amb major freqncia. Aix, el cocodril del Nil (Crocodylus nyloticus) ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de l'Oce ndic, entre elles les illes del Carib i fins i tot la punta sur de Florida.

El cocodril a la cultura.
Diversos dus estan associats al cocodril, com el Petesuchos o Sobek egipcis, el creador del mn de Papua o el company del du del Ganges. Com a rptil, simbolitzava el mn mar i aqtic, d'on ve la vida i tamb el perill. Aquesta imatge de ferocitat ha estat aprofitada per la publicitat i aix ha esdevingut un logotip de marques, entre les que destaca Lacoste. 

La carn de cocodril es consumeix a Austrlia, Etipia i altres pasos africans. De la seva pell es nodreix la indstria de la marroquineria per elaborar bosses i carteres.

En herldica, representa a les ciutats de Nimes i de Bamako (Mali).



 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136351" title="Xavier Poms i Abella" nonfiltered="569" processed="559" dbindex="55636">


Xavier Poms i Abella (Barcelona, 1948), poltic catal militant de Convergncia Democrtica de Catalunya. Durant els governs de CiU a la Generalitat de Catalunya ocup els crrecs de conseller de Governaci, conseller de Justcia i Interior i conseller de Sanitat i Seguretat Social.






 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136352" title="Jos Ricardo Morales Malva" nonfiltered="570" processed="560" dbindex="55637">
Jos Ricardo Morales Malva (Mlaga, 1915) s un escriptor valenci. Ha conreat sobretot el teatre i l'assaig. En acabar la Guerra Civil Espanyola s'exili a Xile, pas en qu ha desenvolupat la major part de la seua tasca literria i intellectual i en el qual ha viscut fins avui. s membre de l'Acadmia Xilena de la Llengua.

 Biografia .

De famlia valenciana, va nixer a Mlaga a causa del trasllat momentani dels seus pares a aquesta ciutat andalusa. Quan tenia poc ms d'un any, la seua famlia torn a la capital valenciana, on Morales visqu fins que va haver d'eixir d'Espanya. A la Universitat de Valncia va estudiar Magisteri i desprs Filosofia i Lletres.

El 1935 ingress a la F.U.E. (Federaci Universitria Escolar), associaci universitria progressista que pretenia modernitzar la vida a la universitat espanyola. Hi va dirigir la secci cultural des de 1936 fins el final de la contesa civil. D'aquesta manera fu coneixences amb personatges de la vida cultural valenciana del moment, com ara Juan Gil-Albert, Ricardo Muoz Suay, Vicente Gaos, Josep Renau, entre d'altres. Fonamental per a la seua formaci com a dramaturg fou la participaci en el grup teatral El Bho (El Mussol), dirigit primer per Llus Llana Moret i ms tard per Max Aub. El contacte amb aquest darrer autor va ser decisiu per a la inclinaci de Morales envers una tipus de teatre renovador i experimental. Per a El Bho escrigu Morales les seues primeres obres teatrals, com ara Burlilla de don Berrendo, doa Caracolines y su amante i Smith Circus, industria controlada.

Durant la guerra fou comissari de brigada del 183 batall de la 46a Brigada mixta de Valncia de l'Exrcit republic. Ni abans ni durant la guerra va militar en cap partit poltic. Desprs de la desfeta del govern de la Repblica pass a Frana, on va ser internat al camp de Saint-Cyprien, un dels camps de concentraci en qu el govern de Vichy -collaboracionista amb el nazis- apleg els refugiats espanyols. Benauradament, pogu embarcar al Winnipeg, el vaixell que el poeta xil Pablo Neruda va noliejar per tal de traure de Frana els exiliats espanyols i dur-los a Xile. A aquest pas arribar el 4 de setembre de 1939.

A Santiago de Xile continu els estudis universitaris. Es doctor amb una tesi sobre  paleografia de documents. Hi va dirigir el T.E.U. (Teatre Experimental Universitari) de la Universitat Catlica de Santiago de Xile, juntament amb Pedro de la Barra, on va continuar la tasca de renovaci de les formes teatrals que havia iniciat a Valncia.

Morales fou un dels fundadors, al costat d'altres exiliats espanyols com ara Arturo Soria o el filsof Josep Ferrater Mora i intellectuals xilens, de l'editorial Cruz del Sur. En aquesta editorial public l'antologia Poetas en el destierro, que aplegava poemes d'Antonio Machado, Juan Ramn Jimnez, Len Felipe, Jos Moreno Villa, Pedro Salinas, Jorge Guilln, Juan Larrea, Emilio Prados, Rafael Alberti, Luis Cernuda i Manuel Altolaguirre. A ms, hi va dirigir la collecci La fuente escondida que pretenia fer conixer, mitjanant antologies, l'obra de poetes poc coneguts dels Segles d'Or espanyols, com ara Jos de Valdivielso, Francisco de Figueroa, Luis Barahona de Soto o el Comte de Villamediana.

 Bibliografia de l'autor .
 Teatre .
 Brbara Fidele  Santiago de Xile: Editorial Cruz del Sur, 1952;

 Burlilla de Don Berrendo, Doa Caracolines y su amante  Santiago de Xile, El Gallinero, 1955;

 La vida imposible (Tres obras en un acto): De puertas adentro, Pequeas causas y A ojos cerrados  Espanya / Santiago de Xile, 1955 ;

 Los culpables, dins Anales de la Universidad de Chile, any CXXII, N13, 1964;

 Teatro de una pieza, seis obras en un acto: La odisea, La grieta, Prohibida la reproduccin, La teora y el mtodo, El canal de la Mancha y La adaptacin al medio  Santiago de Xile: Editorial Universitaria, 1965;

 Hay una nube en su futuro  Santiago de Xile: Editorial Zig-Zag, 1966 (inclosa a l'antologia Teatro chileno actual);

 La cosa humana y Oficio de tinieblas , a Anales de la Universidad de Chile, any CXXIIII, N138, 1966;

 Las horas contadas  a Revista rbol de Letras Santiago de Xile: Editorial Universitaria, 1968;

 Cmo el poder de las noticias nos da noticias del poder , obre de teatre publicada a la revista Primer Acto Madrid (1970);

 El segundo piso  , a Revista de Occidente nm. 91, Madrid (1970);

 Teatro (Burlilla de don Berrendo doa Caracolines y su amante, Pequeas causas, Prohibida la reproduccin, La odisea, Hay una nube en su futuro y Oficio de tinieblas) Madrid: Taurus Ediciones, 1971;

 Teatro (Un marciano sin objeto y Cmo el poder de las noticias nos da noticias del poder) Santiago de Xile: Editorial Universitaria, 1971. (Coleccin Cormorn);

 No son farsas, cinco anuncios dramticos (Orfeo y el desodorante o el ltimo viaje a los infiernos ; La cosa humana ; El inventario ; El material ; No hay que perder la cabeza o las preocupaciones del doctor Guillotin  Santiago de Xile: Editorial Universitaria, 1974. (Coleccin Cormorn);

 Teatro Inicial (Burlilla de don Berrendo doa Caracolines y su amante, El embustero en su enredo, La vida imposible y El juego de la verdad ) Santiago de Xile: Ediciones de la Universidad de Chile, 1976;

 Premis i reconeixements .

 Premi Pen Club de Xile (1971);
 Beca Guggenheim (EUA, 1972) ;
 Premi Federico Garca Lorca (Espanya, 1990) ;
 Condecoraci de l'Orde Isabel la Catlica (Espanya, 1995) ;
 Premi de la Corporaci Pro Ecologia de Xile (2000);
 Medalla Rectoral de la Universitat de Xile (2000);
 Medalla Pedro de la Barra al Mrit Cultural (Xile, 2002) ;
 Soci d'honor de l'Associaci d'Autors de Teatre (Espanya, 2003);

A ms, ha sigut postulat quatre vegades per l'Acadmia Xilena de la Llengua per al Premi Cervantes.

 Notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136353" title="Gran Premi d'Espanya del 1989" nonfiltered="571" processed="561" dbindex="55638">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1989 disputat  a Xers el 1 d'octubre del 1989.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Ayrton Senna    1: 25. 779;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136358" title="Gran Premi d'Espanya del 1990" nonfiltered="572" processed="562" dbindex="55639">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1990 disputat  a Xers el 30 de setembre del 1990.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Riccardo Patrese -    1: 24. 513;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136360" title="Gran Premi d'Espanya del 1991" nonfiltered="573" processed="563" dbindex="55640">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1991 disputat  a Montmel el 29 de setembre del 1991.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Riccardo Patrese -    1' 22. 837;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136362" title="Getafe Club de Ftbol" nonfiltered="574" processed="564" dbindex="55641">


El Getafe Club de Futbol (en castell: Getafe Club de Ftbol) s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Getafe (Comunitat de Madrid). Va ser fundat el 1983 i juga a la Primera divisi espanyola de la Lliga de futbol professional. Actualment el club compta amb 12.000 socis i 16 penyes d'afeccionats.

 Histria .
L'actual Getafe Club de Futbol (hereu del Club Getafe Deportivo, fundat el 1945 i desaparegut el 1983) data la seva inscripci des del dia 1 de setembre de 1976, quan amb el nom Pea Madridista de Getafe s'inscriu tant en el Consell Superior d'Esport com en la Federaci Territorial Castellana. Durant 4 temporades, aquest s el club que est militant en les seves diferents categories, fins que en la temporada 1980/81 passa a denominar-se Club Deportivo Pea Getafe. Altres 2 temporades per a una entitat que, concretament, el 10 de juliol de 1982 es fusiona amb el llavors existent Club Getafe Promesas, i aix queda reflectit a la Federaci Territorial Castellana. Fins a aquest moment, i fins a canvi posterior l'equip azuln passa a prendre aquesta denominaci. Ja a l'agost de 1983 s quan realment pren l'actual nom: Getafe Club de Ftbol. El referit i definitiu, que s aprovat en Assemblea General d'Associats el dia 8 de juliol d'aquest any. 

s a partir d'aquest moment, des de la temporada 1982/83 i desprs d'assolir l'ascens a la Segona Divisi B, (ho havia fet consecutivament des de la Regional, any rere any, amb una total autoritat sobre rivals i categories), que l'equip torna a ilusionar. Comena de nou la lluentor d'un club, que t el seu colof amb l'ascens a la Segona Divisi en la Temporada 1993/94, quan l'11 de juny del 1994 s'assoleix superar a un Figueres que li donava la volta al Futbol Professional. I des d'aquest moment i fins al dia actual, l'equip ha passat per diferents moments i vicissituds. 

A la temporada 2001/2002 l'equip ascendeix a segona divisi desprs d'una magnfica campanya, encara que plagada de desgrcies extraesportives (assassinat del jugador Sebas, endarreriment en els pagaments als jugadors...). Desprs de l'extraordinria temporada 2003/2004 aconseguida en la Segona Divisi, el Getafe CF ascendeix per primera vegada en la seva histria a la Primera Divisi, esdeveniment que mobilitza la localitat de Getafe. Aix va ser una fita histrica, ja que s la primera vegada que un equip de la Comunitat de Madrid que no sigui de la ciutat de Madrid arriba a aquesta Primera Divisi. Des de llavors, el club ha roms en la Primera Divisi mantenint-se en els llocs de la zona central de la taula.

El 10 de maig de 2007 es classifica per primera vegada en la seva histria per a la final de la Copa del Rei desprs de vncer al FC Barcelona per marcador global de 6-5. Va ser un partit molt sofert del Getafe, en el qual habia perdut 5-2 en el joc d'anada, i en el de tornada, desprs d'un espectacular acompliment de l'esquadra, assoleix la remuntada histrica i guanya el partit per 4-0 avanant aix a la final del 23 de juny en l'Estadi Santiago Bernabu on s'enfronta al Sevilla FC, perdent per 1-0.

Amb aquest subcampionat de la Copa del Rei, l'equip madrileny va aconseguir classificar-se per primer cop per a la Copa de la UEFA, ja que el Sevilla FC ja estava classificat per a disputar competicions europees.

 Estadstiques .

 Temporades a 1a: 2.
 Temporades a 2a: 12.
 Temporades a 2a B: 11.
 Temporades a 3a: 18.
 Partits jugats a 1a : 76.
 Victries a 1a : 27.
 Empats a 1a : 20.
 Derrotes a 1a : 29.
 Millor posici a la lliga: 9;
 Pitjor posici a la lliga: 13;
 Posici histrica: 42;


 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


Jugadors.
Plantilla 2008-2009.

























        
                                                        



Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE: 

 Abbondanzieri t passaport itali  .
 Ustari t passaport itali  .
 Licht t passaport itali  .
 Daniel 'Cata' Daz t passaport itali  .

Cedits.







 Uniforme .

Uniforme titular: Samarreta, pantalons i mitges color blau fosc. ;
Uniforme alternatiu: Samarreta, pantalons i mitges color vermell. ;
Tercer uniforme: Samarreta i pantalons verds festuc i mitges color blau. ;

 Estadi .




L'estadi del club s el Coliseum Alfonso Prez, situat a Getafe (Madrid). El nom de l'estadi es va posar en honor del getafense i fams jugador de futbol, Alfonso Prez, va ser construt en 1998 i actualment, desprs de diverses ampliacions, t una capacitat de 16.000 persones, amb una assistncia mitja aproximada de 16.000 persones. 

Abans de 1998, els equips del club jugaven i entrenaven a l'estadi de futbol del poliesportiu del barri getafense de Las Margaritas, el qual tenia una capacitat molt menor que l'actual. A 200 metres del Coliseum Alfonso Prez hi ha la Ciutat Esportiva del Getafe, un recinte amb tres camps de futbol i diverses installacions esportives en les quals entrenen els equips del Getafe Club de Ftbol.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136370" title="Desplaament elctric" nonfiltered="575" processed="565" dbindex="55644">
En electromagnetisme el desplaament elctric s un camp vectorial  = D(r,t), en funci de la posici a l'espai  = r i del temps t, o tamb  = D(r,) en funci de la posici a l'espai =r i la freqncia , que apareix a les equacions de Maxwell. s una generalitzaci del camp elctric en presncia d'un dielctric. De vegades tamb s anomenat com camp de desplaament elctric o densitat de flux elctric.

A la major part dels materials  pot ser calculat com 

;

on  s la  permitivitat elctrica del material, que en un medi lineal, no isotrpic s un tensor de segon ordre (una matriu).

 Unitats .

Al Sistema Internacional d'Unitats  es mesura en Coulombs per metre quadrat, s a dir C/m2 o tamb C.m-2.

La utilitzaci d'aquestes unitats resulta de l'equaci d'Ampre-Maxwell:



on  s'expressa en amperes per metre (A.m-1), i  en Amperes per metre quadrat (A.m-2).  ha de ser expressat en amperes per metre quadrat per segon (A.m-2.s), el que dna coulombs per metre quadrat (C.m-2), car el coulomb s per definici la quantitat d'electricitat que travessa una secci d'un conductor recorregut per un corrent d'intensitat de 1 ampere durant 1 segon (1 C = 1 A.s).

Si mesurem B i H en tesles i E i D en newtons per coulombs, llavors l'equaci esdev:



Que mostra perqu hom prefereix expressar B i H amb unitats diferents que D i E.

Les unitats escollides han variat al llarg de la histria, per exemple en sistema d'unitats electromagntiques, al que la unitat de crrega es defineix com  (adimensional),  D i E s'expressen a les mateixes unitats.

 Relaci amb el camp electromagntic .

En general, es considera que un medi lineal  est relacionat amb el camp elctric  per la relaci



on  representa la permitivitat absoluta del medi, que s una matriu 3x3 als medis anisotrpics, i una funci als medis isotrpics. Aquesta relaci no s universal, per exemple:

no afecta els medis elctricament no lineals ( que depenen tamb dels termes quadrtics de ), 





ni els medis amb la propietat de quiralitat (( que depenen linealment de  per tamb del camp magntic ).


 Desplaament elctric a un condensador .

Per un condensador, la densitat de crrega a les plaques s igual al valor del camp D entre les plaques. Aix es despren directament de la llei de Gauss, si integrem a una petita caixa rectangular les plaques del condensador:


 ;


on A representa l'rea orientada de la caixa i Q la crrega acumulada pel condensador. La part de la caixa que s entre les plaques t un camp nul, aix aquesta part de l'integral s zero. Als extrems de la caixa,  s perpendicular al camp, per tant aquesta part de la integral tamb s zero. Al final tenim:

 ;

que representa la densitat de crrega de les plaques.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136372" title="Literatura ttara" nonfiltered="576" processed="566" dbindex="55645">
La literatura ttara s la literatura feta en ttar, una llengua turquesa que s parlada al Tatarstan, el Baixkortostan i altres regions de Rssia.

Les mostres ms antigues de literatura ttara sn les balades lriques Takmaklar i el poema romntic de Gali (1191). Del segle XII data el poema pic ttar Qiseqbash. El 1340 Qubt composar l'pica ttara Husrav ve Shirin, es composaren tamb fora bayt (coples amoroses) i el 1354 Khorezmi compos el Llibre de l'amor. El 1370 Mahmud Bulgari compos Cam del Parads. S'ha trobat alguns tolgaw (laments), un per la caiguda de Kazan el 1552 i un altre pels ttars d'Europa.

En el segle XVI destacarien tamb Khosam Katib i Mekhmud Gali-ugly Mukhamed'yar, autor de La llum dels cors (1542) i El regal dels homes (1539). Tamb es va compondre l'annima Crnica de Kazan (1564-1566). En el segle XVIII destacarien el poeta Mevle Kholy i Ibatulla Ishan.

En el segle XIX destacaren Shamsuddin Sufi i Ch. Zaki, seguits del dramaturg Zakir Gadi, Gali Chukriji (1826-1889), Rizaeddin Fareddin (1859-1936), Musa Jarullah Bigi (1875-?), Z. Bigejev (1870-1902), Akmulla (1831-1895), el poeta I. Emelianov (1848-1895), els dramaturgs G. Iliasi (1856-1895), Zakir Gadi i F. Khalidi (1850-1923) i l'historiador Mercani Cihaberddin (1815-1889), autor d'una Mustifad al-abhar fi ahvali Kazan ve Bulghar (Informe sobre els events de Kazan i Bolgar, 1864). Musa Akegitov va compondre la primera novella, Khisamuddin Mulla, i G. Il'yasov la primera pea teatral, Bichara kyz (La donzella desafortunada)

Ms tard destacarien Galiaskar Kamal (1878-1933), fundador el 1901 del diari Taarakky (Progrs) i de l'editorial Maagarif (Illustraci). El 1906 fundaria tamb els diaris Azad (Llibertat) i Azad Khalik (Poble Lliure), el 1908-1909 el satric Yashen (Illustraci) i el 1907-1917 la revista ltierria Yulduz (Estrella). El 1905 editaria la primera novella moderna ttar, Els misteris de la nostra ciutat.  Tamb collabor als diaris Eesh (Feina) i Kzl Baayrak (Bandera roja), i tradu Nikolai Ggol i Maxim Gorki al ttar.

Entre els autors del segle XX cal destacar Fatikh Amirjan (mort el 1926) amb Fatkulla Khazrat (1909) i Yashlere (Joventut, 1910), Gabdulla Tukay (1885-1913), fundador de la revista Yalt Iolt (Llum d'estiu) i amb els poemes Shurale (1907), Khriyat khakynda (En llibertat, 1905), i Milletchelar (Nacionalistes, 1908); Shakir Mukhamedov (1865-1923), creador de la revista satrica Karchijga (Falc, 1906-1907); Mazhit Gafuri (1880-1934) particip en els fets del 1905 a Kazan i escriv Kyzyl Yulduz (Estrella Roja, 1925); Gafur Sulakhmetov (1881-1918), escriptor i revolucionari, autor de Yash zhin (Jove vida, 1909), primera obra revolucionria ttar; Sharif Kamal (1884-1942) creador de la revista Nur (Raig, 1909); Sagit Ramejev (1880-1826), poeta i  traductor de Lev Tolstoi; Zagir Bigejev (1870-1902) i Galimdzhan Ibragimov (1887-1938).

Desprs del periode revolucionari destacarien els autors Naki Isanbet (1899-1992), poeta i traductor de Puixkin i William Shakespeare; Riza Ishmurat (1903-?), ttar de Baixkria, director del teatre ttar; Fatikh Karimov (1908-1945) poeta i partis, amb el recull Asaarlaar (1957); Liabiba Ikhsanova (1923); Karim Tinchurin (1887-1947); Abdulrakhman Absaliamov (1911) autor de Gazimur (1953), Ak chachaaklaar (Les flors blanques, 1965) i Dustim mokhabbate (L'home etern, 1960); Abdullah Alish (1908-1944); Nazib Dumavi; Mirsaijaf Amirov (1906-?); Adel Kutui (1903-1945); Khadi Taktash (1900-1931); Nur Baian (1905-1945); Gumer Bashirov (1901-?); Salikh Battal (1905-?) traductor de Puixkin i Majakovskij; Tazi Gizzet (1895-1955); Khasan Tufan (1900-??); el prosista Kavi Nadzhmi (1901-1957); Atilla Rasikh (1916); Ibrahim Gazi (1907-1971); Mirkhaidar Faizi (1891-1928); Musa Dzhalil (1906-1944) el ms conegut dels poetes ttars moderns, amb Il'dar (1941), Oktyabr balosy (Fills d'octubre), Kechkene ipteshler (Joves camarades), Baraby (Marxem, 1925) i Altyn chech (La noia rossa, 1941); Akhmed Faizi (1903-1958) i Khusni (1908-??).

Ms tard apareixerien nous autors com N. Nandjmi (1901-1957), Garif Gubai (1907), Raphail Tukh Vatullin (1924), Rinat Kharisov (1941), Ajaz Giliazov (1928) i Tufan Minullin (1935); Mukhamit Sadri (1913); Taufiq Aidi Aideldinov (1941) autor dels llibres Kaida Da Kaderle (Apreciat d'on siguis, 1984), Bezge ni Buldi?(Que ens passa, 1991) i Yelan Uge (La llengua forcada de la serp, 1991).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136373" title="Tnel de la Mola" nonfiltered="577" processed="567" dbindex="55646">

El Tnel de la Mola s el tnel que uneix Sller amb el Port de Sller, a Mallorca. Passa per davall de la muntanya anomenada La Mola, d'aqu el seu nom.

Fou inaugurat el 24 de febrer de 2007. El seu cost fou de 21,5 milions d'euros.

La infraestructura compta amb un traat de 2.149 metres, dels quals uns 1.329 sn en tnel.

Es constru per tal d'eliminar el trnsit rodat de la primera lnia de mar al nucli del Port de Sller.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136374" title="(4579) Puccini" nonfiltered="578" processed="568" dbindex="55647">
Puccini.- Asteroide n. 4579 de la srie (1989 AT6 ), descobert el 11 de gener de 1989 per F. Brngen des de Tautenburg.-

Batejat en memria del compositor itali Giacomo Puccini (1858-1924).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136375" title="La Mola" nonfiltered="579" processed="569" dbindex="55648">


 Geografia:
 La Mola (Valls Occidental);
 La Mola (Bonastre): cim ms alt del Tarragons.
 La Mola (Sller);
 La Mola (Port d'Andratx);
 La Mola (Menorca);
 El Pilar de la Mola, poble de la Mola de Formentera.
 La Mola (Novelda);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136376" title="96 Aegle" nonfiltered="580" processed="570" dbindex="55649">
El 96 Aegle s un asteroide de grans dimensions del cintur principal, descobert des de Marsella el 17 de febrer de 1868 per J. E. Coggia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136380" title="(40) Harmonia" nonfiltered="581" processed="571" dbindex="55650">
(40) Harmonia s l'asteroide que porta el nmero 40 de la srie, descobert des de Pars el 31 de mar de 1856 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136381" title="Tnel de Sller (carretera)" nonfiltered="582" processed="572" dbindex="55651">


El tnel de Sller s un tnel de la carretera Ma-11 que comunica Bunyola i Sller, a Mallorca.

La seva construcci fou adjudicada l any 1988 i el tnel fou inaugurat el 19 de febrer de 1997. La seva construcci comport un dels casos ms importants  de corrupci poltica a les Illes Balears: el Cas Tnel de Sller, que comport la dimissi del president del Govern Balear Gabriel Caellas el juliol de 1995.

T una longitud d'uns 3 Kms.

s considerat un dels tnels ms insegurs de tot Europa.

Referncies.
 El tnel de Sller, en Mallorca, el ms peligroso de Europa ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136384" title="Kazan" nonfiltered="583" processed="573" dbindex="55652">

Kazan (rus        ); ttar: Qazan,      ) s la capital de Tatarstan, i una de les ciutats ms importants de Rssia. s un centre industrial, comercial i cultural important, i tamb s el principal centre de la cultura ttar. Kazan est en la confluncia dels rius Volga ( del) i Kazanka (Qazansu) al centre de la Rssia Europea.

 Histria .
Traslladada, al segle XIV, de ms al nord-est, on havia estat fundada un segle abans pels mongols, al segle XV esdevingu la capital del khanat de Kazan. El 1552 fou conquerida per Ivan el Terrible, qui en va fer centre de cristianitzaci forada i avanada en la conquesta de Sibria i del Turquestan. 

Desprs de la Revoluci russa de 1905, la ciutat fou el centre principal de revifament de la cultura nacional ttar. S'hi fundaren el primer teatre i el primer diari ttars.
 
El 1918, Kazan fou la capita de l'estat Idel Ural, que fou suprimit pel govern bolxevic. Kazan tamb fou el centre de la Repblica Bolaq artea antibolxevic. L'agost del 1918 fou ocupada  temporalment pels txecs blancs. El 1919 (desprs de la Revoluci russa), Kazan esdev la capital de la Repblica Socialista Sovitica Autnoma Ttar. Del 1920 al 1930, la majoria d'esglsies i mesquites foren destrudes, com a arreu de la URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial, moltes plantes i factories industrials foren evacuades a Kazan, i la ciutat produ tancs i altre material militar. 

A finals del 1980 i comenament de 1990, desprs de la dissoluci de la URSS, Kazan esdevingu novament centre de la cultura ttar, i s'hi intensificaren els tendncies separatistes. Des de 2000, la ciutat ha estat totalment renovada. El 27 d'agost de 2005 s'ha obert una lnia de metro amb cinc estacions, per hi ha plans d'expandir la lnia en ambdues direccions. Kazan celebr el seu millenari el 2005, quan fou inaugurada al Kremlin la ms gran mesquita de Rssia, Qolsharif, i hi fou retornada la cpia sagrada de la Mare de Du de Kazan. Tanmateix, la data del millenari fou fixada arbitrriament.



Poblaci histrica. 

1550   50,000;
1708   40,000;
1830   43,900;
1839   51,600;
1859   60,600;
1862   63,100;
1883   140,000;
1897   130,000;
1917   206,600;
1926   179,000;
1939   398,000;
1959   667,000;
1979   989,000;
1989   1,094,400;
1997   1,076,000;
2000   1,089,500;
2002   1,105,289 (cens);

Nom histric.
1103-1220 il ;
1220-1278  azan/Qazan;
1278-1350 Aqbikl ;
1350-1430 Bol ar l-Cdid/Yaa Bol ar al-ja-DEED/ yah-NGAH bol-GHAR - Nova Bol ar;
1430-;

"Qazan" potser tamb fou usat de manera informal entre el 1278-1430.

Vegeu tamb: Iske Qazan
 Ttar (ara, 1928 1939): Qazan;
 (1939 2000):      ;
 (1918 1928):       ;
 (1918 1922), Arab:      ;
 Rus:         ;
 rab (hist.): Bulgar al-Jadid (transliteraci: Bol ar l-Cdid) - Nova Bol ar;
 Alemany: Kasan, Llat: Casan, Francs: Kazan;

Enllaos externs.
 Informaci turstica de Kazan;
 Millenari de Kazan;
 Kazan - Global Stroll;
 Imatges del Kremlin i la mesquita de Kazan Kremlin  ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136393" title="Gran Premi d'Espanya del 1992" nonfiltered="584" processed="574" dbindex="55653">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1992 disputat  a Montmel el 3 de maig del 1992.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Nigel Mansell    1' 42. 503;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136395" title="Aka" nonfiltered="585" processed="575" dbindex="55654">
Els aka, nyoyaka, babinga, bambenga o biaka sn un poble pigmeu de caadors-recollectors que viu a les selves del sud-oest de la Repblica Centrafricana, en les prefectures de Mbaki, Mongoumba, Nola i Bambio, a la conca del riu Sangha i a la zona vena al nord-est de la Repblica del Congo. En el seu idioma biaka s la forma plural del nom i mouaka n's el singular.

Tenen relacions d'intercanvi comercial i de relativa subordinaci amb els camperols Ngando i, com ells, parlen un idioma que pertany al mateix subgrup de llenges bantus de la gran famlia lingstica del nger-congo.

S'ha fet famosa la msica vocal pigmea aka, caracteritzada per una improvisaci collectiva amb un dens contrapunt, editada en l'enregistrament African Rhythms (2003). Aquesta msica ha influt en compositors com Gyrgy Ligeti, Steve Reich i Pierre-Laurent Aimard. La seva complexa polifonia ha estat estudiada per diversos etnomusiclegs, com Simha Arom. Mauro Campagnoli ha estudiat en profunditat els seus instruments musicals, comparant-los amb els d'altres grups pigmeus, especialment els dels seus vens Baka.

El 2003, la tradici oral aka va ser proclamada "Obra mestra oral" i "Herncia intangible de la humanitat" per la UNESCO.

Un informe de 2005 va considerar els homes aka com "els millors papes del mn", per tenir els seus fills en braos el 47% del temps.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pigmeus Aka  de l'oest del Congo;
Treballs de camp sobre els Baka, Aka i altres grups pigmeus;
 Pigmeus africans. Fotos i notes etnogrfiques;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136398" title="Unin Baloncesto la Palma" nonfiltered="586" processed="576" dbindex="55655">

La Unin Baloncesto la Palma s un club de bsquet de Santa Cruz de La Palma (Canries). Actualment juga a la lliga LEB Oro.

El club va ser fundat el 1978 amb el nom d'Asociacin Amigos del Baloncesto-UB La Palma. No va ser fins a la temporada 1996-1997 que l'equip va pujar a la lliga EBA. Durant la temporada 1999-2000 la FEB va invitar a l'equip canari a jugar a la recn creada lliga LEB 2, que reunia als millors equips de la lliga EBA. La temporada 2002-2003 compra els drets de la Universidad Complutense, i participa per primera vegada a la lliga LEB, on ha competit fins ara. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136400" title="Borja Penalba" nonfiltered="587" processed="577" dbindex="55657">

Borja Penalba (Valncia, 1975) s Compositor, productor, Arranjador i Msic, havent treballat amb, entre altres, Feliu Ventura, Llus Llach, Llus Dans, Obrint Pas, Miquel Gil o Verdcel. 
Form part del grup valenci de rock Dropo. 


 Destacat .
 Msica original i efectes sonors per al programa televisiu "Enderrock TV" de la revista Enderrock, sota la direcci de Llus Dans ;
 Msica original per al film "El Sueo de Eleanor" del director Llus Dans, creat especialment per a la commemoraci del 60 anniversari de la Declaraci Universal dels Drets Humans.
 Msica original i efectes sonors per a "La Immigraci, ara i aqu", exposici permanent al Palau Robert de Barcelona, sota la direcci artstica de Llus Dans. Novembre 2008 - Juny 2009;
 Msica original per al documental "Homo Baby Boom", de la realitzadora Anna Boluda;
 Msica original per a l'Spot promocional realitzat per Anna Boluda per a l'AIA2009 (Any Internacional de l'Astronoma 2009) ;
 Productor musical i msic intrpret (programacions, guitarra i acordi) de l'espectacle "Tranuites Circus", dirigit per Llus Dans, representat al Teatre nacional de Catalunya al gener de 2007;
 Director musical, arranjador i msic intrpret del "Sopar dels XXXVI Premis Octubre", sota la Direcci de Llus Dans, celebrat a Valncia el 27 d'octubre de 2007 (Ressenya de El Punt: ;
 Co-director/productor musical (juntament amb Jordi Armengol i Enric Palomar), arranjador, msic intrpret i co-autor de la Banda Sonora Original composada per Llus Llach per a la pellcula "Salvador", dirigida per Manuel Huerga.

 Guitarrista i acordionista habitual en directe de Feliu Ventura i Miquel Gil;




 Discografia .

CDs/DVDs com a Compositor (C), Productor (P), Arranjador (A) i/o Msic (M)':

 "Barricades de paper" de Feliu Ventura - Propaganda pel Fet, 2003 (C-P-A-M);
 "Alfabets de Futur" de Feliu Ventura - Propaganda pel Fet, 2006 (C-P-A-M) ;
 "Que no s'apague la llum" de Llus Llach i Feliu Ventura - Propaganda pel Fet, 2005 (C-P-A-M);
 "En moviment" de Obrint Pas - Propaganda pel Fet, 2005 (A-M);
 "Terra" de Obrint Pas - Propaganda pel Fet, 2003 (A-M);
 "La Flama" de Obrint Pas - Propaganda pel Fet, 2004 (A-M);
 "Eixos" de Miquel Gil - Temps Record, 2007 (P-A-M);
 "BSO Salvador(Puig Antich)" de Llus Llach - BMG, 2006 (C-P-A-M);
 "Smara" de Verdcel - Propaganda pel Fet, 2008 (P-A-M);
 "Tranuites Circus" - DVD de l'espectacle de Llus Dans amb msica original de Llus Llach - Una producci de Mediapro, 2007 (P-A-M);
 "La velleta centenria" de Dropo - Cambra Records, 1997 (C-P-A-M);
 "Captulo I" de La Banda del Capitn Canalla - Vale Music, 2001 (A-M);
 "Captulo II" de La Banda del Capitn Canalla - Vale Music, 2003 (A-M);
 "25 aos haciendo el imbcil" de Los Inhumanos - Filmax Music, 2004 (M);
 "Las Canciones de la aficin del Levante U.D. Diversos artistes - Venut amb el diari  Levante de Valncia (C-A-M);
 "Sentit" de Nstor Mont - - Cambra Records, 2003 (M);



Collaboracions/Canons incloses en CDs/DVDs com a Productor (P), Arranjador (A) i/o Msic (M)':

 Can: "Quina calitja" de La Gossa Sorda, interpretada per La Gossa Sorda (M);
lbum: Sa - Producciones Malditas, 2008
 Can: "La samarreta" i "Tot explota b pel cap o per la pota" d'Ovidi Montllor, interpretades per Feliu Ventura (A-M);
lbum: L'Ovidi se'n va a Palau - Propaganda pel Fet, 2008
 Can: "Balada d'En Jordi Roca" de Guillem d'Efak, interpretada per Biel Mesquida (M);
lbum: L'Ovidi se'n va a Palau - Propaganda pel Fet, 2008
 Can: "Perqu vull" d'Ovidi Montllor, interpretada per Al Tall (M);
lbum: L'Ovidi se'n va a Palau - Propaganda pel Fet, 2008
 Can: "La Muixeranga" (popular), interpretada per Miquel Girons (Obrint Pas), Tbal Rentero (Miquel Gil i altres) i Borja Penalba (A-M);
lbum: L'Ovidi se'n va a Palau - Propaganda pel Fet, 2008
 Can: Fragment de "Corrandes d'exili" i "Ser un dia que durar anys" d'Ovidi Montllor, interpretades per Obrint Pas (M);
lbum: L'Ovidi se'n va a Palau - Propaganda pel Fet, 2008
 Can: "La casa que vull" de Llus Llach, interpretada per Miquel Gil (P-A-M) ;
lbum: Homenatge a Llus Llach. Si vns amb mi - Picap, 2007
 Can: "He vist un estel" de Feliu Ventura, interpretada per Miriam Gimeno i Claudi Penalba (P-A-M) ;
lbum: Altres canons de Nadal 4 - Msica Global, 2007
 Can: "Rumba del Nord" de La Carrau, interpretada per La Carrau (amb Raul Patio i Borja Penalba) (M);
lbum: Dins La Taifa -  Propaganda pel Fet, 2007
 Can: "I si canto trist" de Llus Llach, interpretada per Llus Llach i Miquel Gil, i que apareix als crdits finals de la pellcula Salvador (P-A-M);
lbum: "BSO Salvador(Puig Antich)" - BMG, 2006
 Can: "El Drapaire" de Joan Manuel Serrat, interpretada per Miquel Gil (P-A-M);
lbum: Per al meu amic... Serrat - Discmedi, 2006
 Can: "La diplomcia de la rebellia" de Brams, interpretada per Feliu Ventura (A-M);
lbum: Sempre ms - Discmedi, 2005
 Can: "L'ltima fada" de Cesc Freixas interpretada per Cesc Freixas amb Els Altres Bandais, amb la collaboraci de Feliu Ventura (M);
lbum: Set voltes rebel, Bullanga Records, 2005


 Premis .
Premis, nominacions i/o reconeixements atorgats, b directament a Borja Penalba, o b a treballs en els que ha estat implicat de manera significativa: 
 Premi "Joan Trayter" al Millor Productor de l'any 2006, atorgat per la revista especialitzada Enderrock. ;
 V Premis Barcelona de Cinema - Premi a la "Millor Msica" per la BSO de la pellicula Salvador ;
 World Music Charts Europe - 16 lloc per al disc "Eixos" de Miquel Gil en la llista dels millors discos de Worldmusic editats al 2007;
 "XXI Premios Goya" - Nominaci a "Mejor Msica Original" per la BSO Salvador(Puig Antich);
 "XI Premios de la Msica" - Nominaci a "Mejor lbum de Banda Sonora de Obra Cinematogrfica" per la BSO Salvador(Puig Antich);

Premis Ovidi Montllor de Msica en valenci:
 Edici 2007: Millor can -  Alacant  per interior-  (Feliu Ventura);
Edici 2008: Millor disc de folk - "Eixos" (Miquel Gil);
 
Premis Enderrock per votaci popular:
 Millor grup de can d autor del 2005                 Llus Llach & Feliu Ventura;
 Millor disc de can d autor del 2005                 "Que no s apague la llum" (Llus Llach & Feliu Ventura);
 Millor can de can d autor del 2005                 Que no s apague la llum  (Feliu Ventura & Borja Penalba);
 Millor directe de can d autor del 2005              Llus Llach & Feliu Ventura;
 Millor disc de can d autor del 2006		        "Alfabets de futur" (Feliu Ventura) (Propaganda pel Fet);
 Millor concert de can d autor del 2006		Feliu Ventura (L Auditori );
 Millor can de can d autor del 2006		 Alacant  per interior  (Feliu Ventura);


Referncies.


 Enllaos externs .
 Myspace.com Borja Penalba.;
 Borja Penalba a IMDB.;
 Llus Llach presentant a Borja Penalba.;
 Borja Penalba parlant del seu pas pel grup Dropo. ;
 Canons de Borja Penalba com autor o co-autor.;
 Video promocional de l'Exposici "La Immigraci, ara i aqu", amb msica de Borja Penalba;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136401" title="Club Baloncesto Breogn" nonfiltered="588" processed="578" dbindex="55658">

El Club Baloncesto Breogn s una club de bsquet espanyol de la ciutat de Lugo (Galcia). Fundat en 1966 pels germans Varela Portas i Pardo, va ascendir per primera vegada a la primera divisi espanyola en 1971. Es tracta d'uns dels clubs ms importants en la histria del bsquet espanyol (concretament, ocupa la novena posici en aquest rnquing). Desprs de set temporades consecutives en la lliga ACB, actualment milita en la segona categoria del bsquet espanyol, la lliga LEB Oro. 

La millor classificaci en la histria del club va tenir lloc en la temporada 84-85, en la qual va acabar en la sisena posici, el que li va permetre disputar competici europea (Copa Korac) la segent campanya. Tamb es va classificar per a la fase final de la Copa del Rei en la temporada 1988-1989, disputada a Las Palmas, on va ser eliminat pel Club Joventut de Badalona. 

El CB Breogn est patrocinat per l'empresa gallega Leche Ro, pel que s habitualment denominat "Leche Ro Breogn". 

Disputa els seus partits en el Pazo dos Deportes de Lugo.

 Palmars .
 1 Lliga LEB (1998-99).
 1 Copa Prncep d'Astries (2007-08);
 9 Copa Galcia.

 Trajectria esportiva .


 Jugadors destacats .
 Manel Snchez;
 J.M. Alonso;
 Jimmy Wright;
 Claude Riley;
 Carlos Gil;
 Tito Daz;
 Jos Manuel Cabezudo;
 Greg Foster;
 Velimir Perasovi ;
 Anthony Bonner;
 Nikola Loncar;
 Jorge Racca;
 Charlie Bell;
 Pete Mickeal;
 Devin Davis;
 Csar Sanmartn;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136403" title="Mintimer Xaimev" nonfiltered="589" processed="579" dbindex="55659">

Mintimer Xaimev o ttar cirllic:                           , ttar llat: Mintimer  rip ul   ymiev, rus:                            (Anyakovo, districte d'Aktanysh Tatarstan, 1937) s el primer president de Tatarstan, escollit el 1991.

Era fill de pagesos despossets per la collectivitzaci sovitica, el 1954 estudi a l Institut d Agricultura de Kazan. El 1969 fou ministre d irrigaci de la RSSA Tatarstan, i el 1983 cap del consell de ministres. El 1989 fou secretari general del PCUS a Tatarstan i el 1990 cap del Soviet Suprem de Tatarstan. El mateix 1990 s'aprov la declaraci de sobirania ttara i el 1991 fou escollit president ttar, reescollit el 2001.

Referncia.

Pgina oficial del President de Tatarstan, Biografia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136404" title="Pedro Caldern de la Barca" nonfiltered="590" processed="580" dbindex="55660">


Pedro Caldern de la Barca (1600-1681) s un autor de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'Or, concretament al Barroc. Va ser sacerdot i autor d'obres de teatre, incloses exemples de tragdia, comdia i actes sacramentals.

Es va distingir com a soldat al servei del Duque del Infantado durant el setge d'Hondarribia (Fuenterraba) (1638) i a la guerra de secessi de Catalunya (1640). Ferit durant el setge de Lleida, va obtenir la llicncia absoluta el 1642 i una pensi vitalcia.


Obres famoses.
La vida se sueo;
El alcalde de Zalamea;
El mdico de su honra;
La dama duende;
El gran teatro del mundo;

Temes.
Els temes de Caldern sn els tpics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre qu es la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu est asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els que destaca l'honor. La religi ocupa un paper central: defensa una pietat autntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acci per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu carcter que els fan propers a l'arquetip.

Estil.
Caldern fa girar tota l'obra al voltant d'un dilema existencial que pateix un personatge. Escriu en vers i amb abundncia de monlegs simblics. La seva recerca formal l'emmarca dins el culteranisme, amb una llengua plena de mtetfores, referncies literries i musicalitat. S'inspira en Lope de Vega en la concepci de l'acci dramtica i l'escenografia (a la que dna ms importncia).

Enllaos externs.
 Armas de papel. Quevedo y sus contemporneos ante la guerra de Catalua Caldern com a propagandista contra els catalans;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136408" title="Txeboksari" nonfiltered="591" processed="581" dbindex="55661">


Txeboksari (rus           ); txuvaix:          (Shupashkar)) s una ciutat de Rssia, capital de Txuvixia, i un important port al riu Volga. La seva poblaci s de 453,700 (2004 est.); 440,621 (Cens rus (2002)). T una ciutat satllit, Novotxeboksarsk vora sis kilmetres a l'est amb una poblaci de 125,857 (cens 2002).

Txeboksari t tres districtes administratius: Kalininsky, Leninsky, Moscovsky i l'rea trans-Volga.

 Histria .
La primera menci escrita sobre la ciutat prov del 1469, de soldats russos que lluitaven contra el Khanat de Kazan. En aquells temps la ciutat es deia abaqsar i fou poblada per ttars, txuvaixos i altres. El 1555 els russos hi construren una fortalesa, origen de l'actual ciutat.

 Enllaos externs .
 
Mapa de Txeboksari i voltants;
Fotos de Txeboksari;
Txeboksari travel info;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136409" title="Tenerife Baloncesto" nonfiltered="592" processed="582" dbindex="55662">

El Tenerife Baloncesto s un club de bsquet de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Canries). Actualment juga a la lliga LEB Oro.

El club neix en l'any 1996 amb la idea d'aconseguir la uni dels clubs de bsquet de l'illa de Tenerife sota la denominaci de Tenerife Canries. Des d'aquest moment el club pass a ser el representant del bsquet tinerfeny en categoria nacional.

La primera temporada la disputa en el pavell Rios Tejera de la ciutat de la Laguna en la qual esportivament acaba en el lloc tretz de la LEB. En la segona temporada l'equip es desplaa a Santa Cruz de Tenerife, disputant els seus partits com local en el Pavell Municipal de la capital tinerfenya. Esportivament aquesta temporada l'equip arriba a jugar el decisiu playoff d'ascens contra el CB Mrcia, sent l'equip murci el qual assoleix l'anhelat ascens a l'ACB. 
En la temporada 1998-99 es continua jugant en Santa Cruz de Tenerife arribant fins a les semifinals de la lliga caient eliminat en el playoff pel Gijn. La temporada 1999-2000 el club es desplaa de nou fins a la Laguna per a estrenar nova casa, el Pavell Insular Santiago Martn, una installaci de nova creaci que reuneix tots els requisits per a assumir el repte de pujar i mantenir-se en l'ACB. En la temporada 2002-03 s'assoleix l'anhelat ascens a l'ACB, i en la temporada 2004/05 torna a baixar novament a la lliga LEB, on s'ha mantingut fins ara.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136414" title="Club Baloncesto Huelva" nonfiltered="593" processed="583" dbindex="55665">

El Club Baloncesto Huelva s un club de bsquet de la ciutat de Huelva (Andalusia). Actualment juga a la lliga LEB Bronze.

 Histria .

El Club Baoncesto Huelva SAD es va fundar al juliol de 1996, i va ser la primera SAD de Huelva i de la seva provncia. En la temporada 96/97 va entrar a formar part de la LEB, la categoria prvia a l'ACB, categoria a la qual va ascendir aquella mateixa campanya. 

En la Temporada 97/98 va debutar en l'ACB i desprs de llargues vicissituds va descendir a la lliga LEB en el 5 partit de "play-off" de permanncia que el va enfrontar al C.B. Granada. 


La temporada 2005-06 es va quedar a les portes de l'ACB desprs de perdre el cinqu partit del play off d'ascens enfront del Baloncesto Fuenlabrada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136417" title="LilyPond" nonfiltered="594" processed="584" dbindex="55667">
LilyPond s un editor de partitures que pot ser integrat en LaTeX, entre d'altres sitemes d'edici de text.

LilyPond pot generar arxius en format PDF, PostScript, SVG o TeX, aix com MIDI per tal de poder escoltar les composicions.

Un dels entorns grfics amb els que LilyPond s compatible s Denemo.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Denemo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136422" title="Drac de la Llacuna" nonfiltered="595" processed="585" dbindex="55668">
El Drac  de la llacuna pertany al municip de la Llacuna (Anoia).


Participa en la majoria d'actes festius i populars que s'hi celebren:
 Festa Major de la Llacuna;
 Festa Major de Rofes;
 Fira de Sant Andreu;
 Correllengua;

Per tamb pot participar en altres actes, segons disponibilitat dels components de la Colla.

El drac actual s hereu del drac que es va estrenar a principis dels anys 80, fet de cartr pedra i amb estructura metllica, per que estava seriosament malms.

Construt per Pep Ayora, est fet de fibra de vidre i resina de polister.

Va ser batejat el dia 1 d'octubre del 2005, coincidint amb el actes del Correllengua. Els nens i nenes de l'escola Vilademger li van buscar nom: Draqui-Foguer.

Enllaos externs. 
http://www.colladeldrac-lallacuna.tk



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136424" title="Nova Anglaterra" nonfiltered="596" processed="586" dbindex="55669">





Nova Anglaterra (New England en angls) s una de les regions en les que es divideixen els EUA. Situada al nord-est del pais, va rebre aquest nom amb l'arribada dels anglesos al continent americ a principis del s. XVII, i est formada pels estats de Connecticut, Maine, Massachusetts, New Hampshire, Rhode Island i Vermont.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136425" title="Club Baloncesto Atapuerca" nonfiltered="597" processed="587" dbindex="55670">

El Club Baloncesto Atapuerca s un club de la ciutat de Burgos (Castella i Lle), que juga a la lliga LEB Oro.
 
El club t els seus orgens en el Club Deportivo Maristas de Burgos, per no s fins al 2001 que s'independentitza obtinguent aquesta denominaci competint en la lliga EBA. Desprs de tres anys a la lliga EBA, el CB Atapuerca rep una invitaci de la FEB per a participar a la lliga LEB 2. L'any passat va obtenir l'ascens a la lliga LEB, en la qual aconsegueix mantenir la categoria un any ms.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136430" title="Pascal Gaigne" nonfiltered="598" processed="588" dbindex="55671">

Pascal Gaigne (Caen, Frana, 1958) s un compositor francs que resideix a Euskadi.

Es va formar a Tolosa de Llenguadoc i va destacar en diversos festivals amb msica electroacstica. El 1985 va fixar la seva residncia a Sant Sebasti i a finals de la dcada va comenar a treballar en el cinema, en una carrera lenta per ascendent.

Filmografia destacada.
Siete mesas (de billar francs) (2007) (post-producci);
Traumaloga (2007);
Cristobal Moln (2006);
Qu tienes debajo del sombrero? (2006) ;
AzulOscuroCasiNegro 2006;
Cristobal Moln 2006;
Supertramps 2004;
Las voces de la noche 2003;
Amor, curiosidad, prozak y dudas 2001;
Ladrn de sueos 2001;
El otro barrio 2000;
El cine documental 1992;
El sol del membrillo 1992;
Ander y Yul 1988;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136433" title="Hausses" nonfiltered="599" processed="589" dbindex="55672">
Els hausses sn una gent del Sahel localitzada a l'frica Occidental a les regions del nord de Nigria i el sud-est del Nger. Hi ha tamb minories significatives a Benn, Ghana, el Nger, Camerun i comunitats ms petites escampades a l'frica Occidental i a  la ruta tradicional Hajj de l'frica occidental, desplaant-se al llarg del Txad i del Sudan. Molts hausses han emigrat a les grans ciutats costeres com Lagos, Accra o Cotonou aix com a pasos com Lbia a la recerca de feines millor remunerades. Tanmateix, la majoria de hausses romanen en llogarrons on cultiven i pasturegen els seus aliments. Parlen el haussa, una llengua que pertany al grup de les llenges txdiques, un subgrup de l'extensa famlia de llenges afroasitiques.

 Histria i cultura .

Kano s considerada el centre de la cultura haussa. En termes de relacions culturals amb altres pobles de l'frica Occidental els hausses estan relacionats amb els fulani, songhay, mand i tuareg, aix com amb altres grups afroasitics i nilosaharanians. Es governen per la xara, la llei islmica.

Entre el 500 i el 700 els hausses que s'havien anat desplaant cap a l'oest des de Nbia es van anar barrejant amb la poblaci nadiua del nord i centre de Nigria, establint un nombre de poderosos estats en el que s el nord, el centre i l'est de Nigria. Amb la decadncia dels nok i sokoto que prviament havies controlat el nord i centre de Nigria entre els anys 800 aC i el 200 els hausses varen estar en condicions d'emergir com al nou poder de la regi. Molt relacionats amb els kanuris de Kanem-Bornu (Llac Txad), L'aristocrcia haussa va adoptar l'islam en el segle XI.

Cap al segle XII els hausses van anar esdevenint una de les potncies africanes. L'arquitectura dels hausses s potser una de les ms desconeguts per al mateix caracterstiques i originals de l'edat mitjana. Diverses de les seves primeres mesquites i palaus estan molt illuminats i plens de color i sovint incloen motius intricats o smbols elaborats dissenyats en la faana.

Cap al 1500 els hausses varen comenar a fer servir una versi modificada de l'alfabet rab coneguda com a ajami per a la seva prpia llengua; els hausses varen compilar diverses histries escrites. Entre les ms destacades es pot ressaltar les Crniques de Kano.

El 1810 els fulanis, un altre grup hum afric que es va escampar al llarg de l'frica Occidental va envair els estats hausses. Tanmateix, les seves similituds culturals en varen permetre una significativa integraci de manera que en temps moderns el conjunt s'ha anomenat sovint com a hausses-fulanis", ms tenint en compte que hi ha diversos grups de fulanis que ja no se saben distingir dels hausses.

Els hausses romanen com al grup hum dominant del Nger i el nord de Nigria.  L'impacte a Nigria s suprem ja que els hausses i fulanis n'han controlat la poltica des de la seva independncia. Encara sn un dels grups humans amb ms poblaci de l'frica.

 Religi .
Els hausses tenen una antiga cultura que s'estn per una ampla zona i 
que ha estat lligada durant llarg temps als rabs i a d'altres pobles islamitzats de l'frica Occidental com els mand, fulani i fins i tot els wlofs de la Senegmbia, ja que tenien rees molt extenses de conreu. A l'inici l'islam va estar present i restringit noms als governants i a les seves corts. Les rees rurals varen retenir generalment les seves creences animistes i els seus lders urbans legitimaven el seu mandat fent s al mateix temps de l'Islam i de els creences naturals. Els erudits muslmans d'inicis del segle XIX desaprovaren aquesta religi hbrida practicada i creien que la reforma era una prioritat desprs de la creci del Califat de Sokoto. Va ser desprs de la creaci d'aquest estat que l'islam es va poder escampar per les rees rurals. Els hausses han estat un vector important per a la dispersi de l'islam a l'frica Occidental a travs del contacte econmic, la dispora o les poltiques exteriors.

Maguzawa, la religi animista original encara roman intacta en les remotes rees de Hausaland Maguzawa, per en les rees urbanes aparenta estar extingida. Inclou el sacrifici dels animals per a propsits personals i es considera illegtim fer-ne servir la mgia per a causar dolor. El que encara es conserva en rees ms poblades s el culte a la possessi de l'esperit conegut com a bori que encara mant elements animistes i mgics. La classificaci bori de la realitat t incontables esperits, alguns amb noms i poders definits. Encara que el Malamai va condemnar els rituals, creences i cerimnies bori; la poblaci haussa viu en pau amb els bori. Molts boris es refereixen a si mateixos com a musulmans desatenen totalment l'ortodxia religiosa per utilitzar la mgia bori amb la finalitat de treure els mals esperits de les llars. La veritat s que el bori i l'islam es complementen entre ells en les comunitats hausses perqu la secta Qadiriyyah de l'islam t elements de l'animisme com els jinns (genis) i alguns dels encanteris (malamai) sn considerats elements mgics. Aix doncs, com es pot suposar, l'islam no s practicat estrictament segons el que indiquen les escriptures de l'Alcor, no s per tant una ortopraxi. En canvi la llei islmica va esdevenir la llei dels hausses a travs d'una prctica islmica anomenada "ijma" que vol dir 'consens'. Quan uina comunitat es posa d'acord sobre certs rituals deidicats al du o al a seva natura esdev bsicament llei. Algunes creences sn fins i tot antittiques als dogmes de l'Alcor, com els miracles atributs a Mahoma i la creena en els sants. En canvi, la prctica de l'hajj consistent en resar cinc cops al dia en direcci a la Meca hih a persistit b. Altres rituals relacionats amb l'islam per no amb l'Alcor incloen una recent tradici nord-africana de vestir un turbant i un vestit. Durant els festivals musulmans com l'any nou ila Mawlid se celebren intercanviant-se regals.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136438" title="Rebelde" nonfiltered="600" processed="590" dbindex="55673">

Rebelde fou el disc debut del grup de pop rock mexic RBD, llanat quan just comenava la telenovella Rebelde, a finals del 2004 a Mxic. Al principi noms se'n van distribuir unes 25.000 cpies, per l'xit va ser tan gran, que amb poc ms d'un any van arribar a vendre ms de 500.000 cpies all adquirint la certificaci de Diamant. Incls desprs d'adquirir aquesta certificaci es va seguir venent a bon ritme.

A la resta de Llatinoamrica, tamb va tindre bastant d'xit, venent noms en tot el continent uns 4.000.000 de cpies. A Brasil, va tindre tant d'xit que es va haver de fer una versi en portugus, que all va tindre ventes multi-plat.

 Canons .
"Rebelde"   3:36;
"Solo qudate en silencio"   3:40;
"Otro da que va"   3:29;
"Un poco de tu amor"   3:27;
"Ensame"   3:42;
"Futuro ex-novio"   3:02;
"Tenerte y quererte"   3:26;
"Cuando el amor se acaba"   3:22;
"Santa no soy "   3:10;
"Fuego"   3:03;
"Slvame"   3:43;

Edici Diamant:
"Rebelde" portuguesa ;
"Fique em silncio" portuguesa ;
"Querer-te" portuguesa ;
Photo Gallery ;
Wallpapers & Icons ;
Documentary ;
RBD Game;

Tots els senzills van arribar al n1 de singles a Mxic menys el quart que es va quedar al n2. 

Als Estats Units, Rebelde no va tenir tant d'xit, mentre que Slo Qudate En Silencio arrib al n2 del Hot Latin Chart i al n1 de la Hot Latin Pop Chart de Billboard.

A Brasil van tindre bastant d'xit, i tot i que no van entrar tots els senzills del primer disc al Top 100, els que van entrar van arribar molt alt, com Solo Qudate En Silencio, que va arribar al n3, i Slvame al n12 (van arribar-hi les versions en portugus d'ambdues canons).

A part dels senzills oficials, tamb hi va haver diverses canons que van sonar molt per la radio sense ser oficials:

 Otro Da Que Va;
 Ensame;

 Certificacions .


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136441" title="Conservatori de msica" nonfiltered="601" processed="591" dbindex="55674">


Un conservatori s un centre especialitzat en l'ensenyament de la msica. El nom, que prov de l'itali conservatorio, que al seu torn t origen el el verb llat conservare, es fa servir habitualment a Itlia, Espanya, Frana i altres pasos del seu entorn. El terme s'ha adaptat per anomenar algunes institucions anglosaxones, i varia segons el pas: conservatoire (angls britnic), conservatory (angls americ) o conservatorium (angls australi).

 Origen .
Durant la primera meitat del segle XVII, en el context del Barroc, alguns dels orfenats italians que tenien aquest nom -altres s'anomenaven ospedale com el fams della Piet, a Vencia on treball Antonio Vivaldi- i que eren institucions socials de carcter benfic creades per preservar -es a dir, per "conservar"- i educar els infants orfes, van assolir una importnica i un prestigi sense precedents per l'educaci musical que donaven als seus interns com a manera d'oferir-los un ofici, la qual cosa va arribar a fer modificar el concepte de conservatorio. D'una banda, cada vegada ms passava a ser conegut ms per la seva funci de formaci musical que per la d'orfenat; per l'altra deespla el sentit d'all que s'hi conservava: dels infants orfes a l'essncia de la tradici musical.

L'educaci que hi rebien els interns tenia elements en com amb el que rebien els nois que feien d'escol a les capelles de msica, i incloa l'instrument, la lectura musical, elements de teoria i cant pla, a ms de l'educaci general.

Els actuals conservatoris tenen el seu model en el Conservatori de Msica de Pars fundat el 1795 dins dels ideals de la Illustraci i de la Revoluci Francesa. Es cre amb objecte d ensenyar msica a qualsevol alumne que ho sollicits i demostrs posseir qualitats sobre l esmentat art, prescindint del seu origen social. Fins a aquell moment els estudis musicals generalment noms es podien realitzar a les capelles de msica dels centres religiosos -tant catedrals com monestirs, o individualment, amb professors particulars, fet que quedava reservat a determinats estrats social.

En el nostre  entorn, els conservatoris de msica venen definitis -des de la promulgaci de la LOGSE l'any 1990 com a institucions d'educaci musical que imparteixen un ensenyament de carcter oficial, que sn de titularitat pblica, ja sigui estatal, autonmica, provincial o municipal, i que imparteixen uns ensenyaments que tenen pr objectiu la professionalitzaci dels alumnes i estudiants. Al mateix temps, segons la tipologia d'estudis que imparteixin poden ser de grau elemental -per a alumnes d'entre 8 i 12 anys, aproximadament- que cursen els inicis d'una educaci musical, de grau mitj -amb una durada de sis cursos-, o de grau superior, que imparteixen un ensenyament superior, euvalentalde carcter universitari. A Catalunya, per, no hi ha conservatoris de msica de grau elemental ni de grau superior, ats que l'ensenyament de carcter elemental o bsic el fan les escola de msica, i els dos centres que imparteixen el grau superior -l'Escola Superior de Msica de Catalunya i el Conservatori del Liceu- sn de titularitat privada.

A la resta de pasos ocidentals, el mot designa quasi exclusivament institucions d'educaci superior, ja sigui dins o fora de la universitat. De totes maneres, no sn les niques: A Alemanya, foren les Musikhochschulen o escoles superiors de msica, que posteriorment han esdevingut majoritriament facultats de msica. Al mn anglosax les denominacions ms freqents han sigut, a part de les adaptacions de conservatorio, la de college i la de schoool of music, ja sigui com a institucions independents, ja sigui integrades en estructures universitries.

A part dels conservatoris de msica existeixen tamb els conservatoris de dansa






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136442" title="2015" nonfiltered="602" processed="592" dbindex="55675">



Esdeveniments. 
Pasos Catalans:
Dia desconegut - Inauguraci del nou zoo de Barcelona. ;
11 de juliol - Mallorca: Es compliran 300 anys de l'ocupaci de l'illa per les tropes borbniques.
28 de novembre - Mallorca i Eivissa: Es compliran 100 anys de l'abolici del govern poltic i administratiu catal amb un dels Decrets de Nova Planta per Felip V.
26 de mar - Barcelona: Es compliran 300 anys de la decapitaci de Josep Moragues, general catal, pels filipistes com a represlia de la seva participaci a la guerra de Successi; durant 12 anys el seu cap estigu en una gbia de ferro penjada al Portal de Mar de Barcelona (n. 1669).

Mn:
Es compliran 50 anys de la mort de  Winston Churchill;
Es compliran 100 anys del naixement de:
 Santiago Carrillo, poltic espanyol.
 Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexic (m. 2001).
 Paul Samuelson, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1970.
 dith Piaf, cantant francesa (m. 1963).
 Pinochet, militar i poltic xil.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:


Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136443" title="2016" nonfiltered="603" processed="593" dbindex="55676">


Esdeveniments.
Pasos Catalans:
16 de gener - Catalunya: Es compliran 300 anys de la promulgaci del Decret de Nova Planta, que annexion el pas a la Corona de Castella com a territori conquerit i el sotmet a l'administraci militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania poltica (guerra de Successi), pel Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V.

Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:


Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136444" title="2017" nonfiltered="604" processed="594" dbindex="55677">



Esdeveniments. 
Pasos Catalans:

Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:


Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136445" title="2018" nonfiltered="605" processed="595" dbindex="55678">


 Esdeveniments . 
Pasos Catalans:

Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136446" title="2019" nonfiltered="606" processed="596" dbindex="55679">


Esdeveniments.
Pasos Catalans:

Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136447" title="2020" nonfiltered="607" processed="597" dbindex="55680">



 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:

 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136448" title="2021" nonfiltered="608" processed="598" dbindex="55681">



 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:


 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136449" title="Buriats" nonfiltered="609" processed="599" dbindex="55682">

Els buriats, que sn uns 436.000 individus, sn la minoria tnica ms important de Sibria i la majoria concentrats a la seva ptria, els territoris autnoms de Buritia (uns 273.000), Aga Buritia (43.000) i Ust-Orda Buritia (54.000), a Rssia. Els buriats sn un poble descendent dels mongols i en conserven molts dels costums, inclosa la ramaderia nmada i les iurtes com a vivenda. Avui, la majoria viuen als voltants d'Ulan Ud, la capital de la repblica, tot i que molts conserven a les estepes la seva forma de vida tradicional. La seva llengua s el buriat.

xeas fipa restorante dual

La seva cultura tenia diverses diferncies locals. Els septentrionals vivien en cases de fusta amb forma de prisma hexagonal o octogonal, que reprodua la forma d'els iurtes; els meridionals vivien en iurtes cniques de feltre. Homes i dones duien la mateixa vestimenta: una camisa de tela xinesa, aix com pantalons de cuir i una jaqueta de pell amb pana. Porten un barret gris amb penatxo de color vermell, i a l'hivern es posen caputxa de pell. Els homes porten el pl curt i el pentinat de les dones s fora complicat. Es pengen polty (arracades) a les orelles. Als peus duien a l'estiu polaines de pell de cavall, i fabricaven l'aiguardent aracha.

Socialment es divideixen en dues classes, noions i no nobles, i esclaus. S'organitzaven en ulus, clans i confederacions clniques, que rebutjaren iacuts i evenkis cap el nord. Tamb fabricaven bratstisch, objectes de ferro damasquinats en argent. Les principals tribus sn els bulaget, ekhirit, khorunt i khongodor, amb alguns evenkis mongolitzats. Entre els segles II i IV formaren part dels estats Xianbei, Ruanruan i Tujue.

Religiosament, inicialment eren xamanistes. Creien que el mn era una espesa tassa invertida i que comprenia tres parts i que comprenia tres parts: el Mn de Dalt (la volta del cel), el Mn Central (la terra) i el Mn de Baix. Las terra sura sobre un element lquid, suportada per un monstre gengant (una tortuga), els moviments dels quals sn la causa dels terratrmols. El Mn de Baix, unit a la Terra pel Pilar del Mn, comprn 17 llits; del Centre de la Terra sorgia un Arbre Csmic, on al cim hi resideix la morada dels dus. Els Tres Mns sn habitats tant per dus com per esperits; hi ha 99 dus, 55  dus blancs de l'Oest , que sn benvols, i 44  dus negres de l'Orient , que sn malvats. El cap dels dus blancs s el Senyor Erlen.

 Histria .
Tot i que oficialment formaven part dels imperis de Gengis Khan el 1230 i de l'Imperi dels Khans de la Xina, en la prctica es mantingueren independents, b que no formaren cap estructura estatal organitzada. Tamb formaren part de l'Imperi dels Oirats i dels Calmucs. Les dones eren gaireb esclaves, i feien dols de feltre, fusta, llauna o pells pintats amb carb.

Cap el 1600, quan els russos comenaren a penetrar al territori, els monjos tibetans i mongols hi predicaren el budisme lamaista. El seu nou cap religis era el bandido jambo lama i residia a un monestir vora el llac Gussinoga. Aix provocaria canvis en llur sistema tradicional, creant l'estratificaci social i iniciant el feudalisme; alhora, es cohesionaven com a naci.

Simultniament, els primers cosacs russos s'establiren a Orient, i el 1631 fortificaren amb una palissada l'establiment de Bratskij Ostrog, que era un centre comercial. Aix facilitaria que el 1644 els buriats se sotmetessin al tsar de Rssia.

Fins aleshores no es diferenciaven gaire dels altres mongols. Del 1658 al 1696 foren governats per un voivoda rus resident al fort de Verkhneudinsk, per els buriats seguiren organitzats en taishis, i governats per un Consell d'Ancians. Amb els establiments militars arribaren els colons russos: personal militars, cosacs i pagesos, que ocuparen les millors terres, cosa que provoc una revolta buriata a l'estepa de Balagansk. Ms tard, el 1696, els cosacs de Transbaiklia i els streltsy es revoltaren contra el voivoda d'Irkutsk (centre administratiu, militar i comercial en territori buriat) i en setjaren la ciutat.

Durant el segle XVIII els ekhint-buriat vivien dispersats en els boscos com a caadors nomades dividits en clans rivals. Un cop sotmesos, intentaren destruir llur organizaci, per s'adaptaren. Els onze clans khori, a l'est del Baikal, eren grans ramaders que fugiren de sotmetre's als mongols i manx, de manera que trobaran en el tsar un protector acceptable que vivia lluny, ra per la qual se'n sotmetran de manera voluntria inicialment. La seva estructura social era ben jerarquitzada i estructurada com a garantia d'ordre i solidaritat contra el khalkha, i llurs tropes a cavall una reserva per al tsar.

Durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX s'incorporaren al sistema econmic rus. Els buriats foren obligats a pagar l'iasak (impost en diners) en farratges i ramat en comptes d'una espcie en pells, com feien els evenkis que vivien a la regi. Pels tractats de Nertxinsk del 1689 i de Kiakhta del 1727, pel qual es fixaren definitivament les fronteres russoxineses, foren dominats definitivament per Rssia, ja que els xinesos renunciaren a llurs pretensions a la zona, i intentaren emprar-los com a intermediaris i mitjancers amb els altres pobles mongols per tal d'incorporar-los a la seva causa. Tamb s'hi construiren molts datsans (monestirs lamaistes).

El desenvolupament de la regi pels comerciants russos amb Xina i Monglia facilit el fet que el 1760 el comer de Kiakhta reuns el 67% del comer total de Rssia amb sia. Alhora, el govern rus de Caterina la Gran promogu la difussi del budisme, per intent limitar la influncia de la jerarquia monglica en els afers religiosos buriats. Per aquest motiu, el 1764 el cap del monestir de Colgol, el lama Zajaev, fou nomenat cap suprem dels budistes buriats, cap espiritual amb el ttol de bandido chambo lama; aprofitant la protecci del govern rus els clegues budistes lluitaren ferotgement contra el xamanisme.

Els budistes es reforaren amb l'arribada del Tibet el 1812 de 150 lames, cosa que els faria religi majoritria entre els buriats, tot i que en el segle XVIII els ortodoxos ja havien establit missions, i que per la mateixa poca els protestants anglesos una altra, que funcionar fins el 1842. Endems, des del 1766 els buriats foren organitzats en una tropa especial, semblant a la dels cosacs, de quatre regiments comandats per un hetman, i que pel 1851 entraren a formar part de les tropes cossaques de Transbaiklia. 

D'acord amb l'Estatut d'Administraci dels Pobles No Russos del 1822, anomenat Estatut Speransky, les Dumes de les Estepes, encapalades pels taisha, representants de l'administraci local, esdevingueren Agncies Buriates. L'ulus fou considerat com a base de tota la comunitat buriata, i agrupats en vedomstva. Tamb es crearen tribunals regulats pels grups agnaticis, per les causes poltiques i penals restaren sota la jurisdicci dels tribunals russos. El 1853 el govern rus public un ordenament jurdic relatiu a la limitaci a 34 monestirs amb 285 monjos (abans de la limitaci els lames eren uns 4.500 arreu del pas). La sedentaritzaci progressiva els va dur a practicar l'agricultura i una economia comercial i artesanal.

Durant la segona meitat del segle XIX, foren vctimes del procs de desenvolupament capitalista, aix com de l'extracci d'or que arrib a 557 kilos l'any el 1880-1890, aix com la construcci de molins i saboneres. Per les expropiacions deterres als nmades i els intents de conversi a l'ortodoxia provocaren malestar i conscincia tnica al voltant del lamaisme, sobretot entre els khori, mentre els akhirit, xamanistes, foren ms propensos a la russificaci.

La construcci del Ferrocaril Transsiberi del 1891 al 1905 contribu al creixement industrial i comercial de la vila de Verkhneudinsk. S'inici l'explotaci i tractament del carb, per els buriats continuaren vivint de la ramaderia. Tot i aix, a finals del segle XIX la gran majoria dels buriats s'havia sedentaritzat, sobretot merc la reforma del volost (districte rural), cosa que facilit l'opressi administrativa i policial. El 53% de les terres buriates d'Irkutsk i el 36 % de les de Transbaiklia (gubernia que englobava els buriats), havien estat expropiades i entregades als colonitzadors russos, cosa que provoc malestar i formaci del moviment nacional. Per aix el 1904 tot el pas fou posat sota la llei marcial.

Entre el 1902 i el 1904 es formaren els primers grups socialdemcrates, liderats pels exiliats russos I. V. Babuixkin, V. K. Kurnatovsky i Em. Jaroslavsky. Ms tard se'ls un el primer socialdemcrata buriat, Ts. Ts. Ranzhurov. Tamb es formaren els primers cercles panmongolistes, encoratjats pels japonesos, dirigits per Bazar Baraadin (qui va crear un alfabet llat adaptat al mongol modernitzat), Elbegdorj Rinchino, i Ts. Jamtsarano, tots ells educats en universitats russes. 

Durant la revoluci del 1905-1907 s'hi alaren els treballadors industrials, ferroviaris, minaires, buscadors d'or i pagesos, dirigit pels grups bolxevics de Verkhneudinsk i Mysovsk, que formaven part del Comit de l'Oblast Transbaikal del Partit Obrer Socialdemcrata Rus, que formaren comits de vaga i cossos armats. Pagesos russos i buriats ocuparen els terres dels monestirs i dels parents del tsar, i rebutjaren pagar tributs i crregues. Tamb es formaren el 1905 els Congressos Buriats a Verkhneudinsk, Txita i Irkutsk, on demanaren autogovern i el retorn de les terres arrabassades per la colonitzaci. Els revolucionaris, per, foren reprimits per les tropes tsaristes. 

Quan esclat la Primera Guerra Mundial, els cosacs buriats foren mobilitzats al front, i molts buriats foren mobilitzats per a treballar en la reraguarda.

Vegeu tamb.
 Llista de pobles indgenes de Rssia;

Enllaos externs.
 La repblica de Buritia ;
 Grups tnics - Buriats;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136450" title="Resistncia Catalana" nonfiltered="610" processed="600" dbindex="55683">
Resistncia Catalana fou una organitzaci  armada independentista de Catalunya Nord, que va actuar entre els anys 1984-1986, i la major part dels objectius dels seus atacs amb explosius foren interessos urbanstics francesos a Catalunya Nord.

Bibliografia.
 Bassa, David, Benitez, Carles, Castellanos, Carles i Soler, Raimn L'independentisme catal 1979-94;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136454" title="Malaltia de Hirschsprung" nonfiltered="611" processed="601" dbindex="55684">
La malaltia de Hirschsprung o megacolon aganglionar s una obstrucci del clon deguda a moviments anmals d aquest, d origen gentic i present al nixer.

Fisiopatologia.
El peristaltisme sn les contraccions musculars intestinals que es deuen a l excitaci produda per les neurones ganglionars presents a la capa muscular dels intestins de tal manera que el bol alimentari es mobilitza pel tracte intestinal.
A la malaltia de Hirschsprung aquestes neurones es troben absents a l intest d una manera parcial ms o menys accentuada. Aquestes rees aganglionades no poden empnyer el bolus i es causa una detenci del seu avan, de tal manera que el material queda retingut i acumulant-se enrere a partir del lloc del bloqueig causant que l intest i l abdomen s inflin. Si la malaltia s greu, s possible que el nounat no arribi a eliminar el meconi o no pugui eliminar la matria fecal i arribi a vomitar..
s probable que els casos ms lleus no es diagnostiquin fins a una edat ms avanada. En els nens ms grans, la malaltia pot presentar-se en forma de restrenyiment crnic, distensi abdominal i retard en el desenvolupament.

Incidncia.
La malaltia de Hirschsprung causa aproximadament el 25% de les obstruccions intestinals en nounats i s cinc vegades ms freqent en mascles que en femelles. Aquesta malaltia es troba associada ocasionalment amb altres sndromes congnits o hereditaris (com ara la Sndrome de Down).

Smptomes. 
 Dificultat al passar el meconi desprs del naixement.
 Dificultat al passar la primera deposici no meconial entre las primeres 24 i 48 hores desprs del naixement.
 Restrenyiment.
 Distensi abdominal.
 Diarrea aquosa (al nounat).
 Escs augment de pes. ;
 Retard en el creixement (en nens d entre 0 i 5 anys).
 Malabsorci;

Signes. 
En un examen fsic, s possible arribar a pressentir les nanses intestinals a la palpaci abdominal i en un examen rectal es pot detectar una prdua del to muscular als msculs rectals.

Exploracions complementries.
 Radiografia abdominal: mostrar una distensi del colon amb gas i femtes.
 nema opac.
 Manometria anal: per a avaluar la pressi de l esfnter.
 Bipsia rectal: mostrar l absncia de neurones ganglionars.

Tractament. 
La secci anormal del colon ha de ser extirpada quirrgicament. Habitualment es realitza una colostomia en el moment del diagnstic i un procediment definitiu posteriorment al primer any de vida.

Pronstic. 
Els smptomes desapareixen en el 90% dels nens rere el tractament quirrgic. 

S ha associat un millor pronstic amb un tractament oport i amb una menor afectaci

Possibles complicacions. 
 Perforaci intestinal.
 Enterocolitis.
 Sndrome de l intest curt.

Enllaos externs.
Medline plus: Servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136456" title="Literatura buriata" nonfiltered="612" processed="602" dbindex="55685">
Literatura buriata s la literatura feta en buriat, llengua mongola que es parla a Buritia, una repblica autnoma de Rssia.

Les mostres literries ms antigues sn les grans piques orals, com les magtals (odes panegriques), versos, canons i poemes, llegendes, tradicions, i els uligers (treballs pics), mites i contes. La gran obra pica buriata s el Geser, que cont uns 20.000 versos, recollits en segles posteriors per M. Khangalov, Ts. Zhamtsaranov i S. P. Baldaev. Tamb s important l epopeia d Alamji-Mergen. 

Durant el segle XIX aparegu l anomenat  drama de l ulus , influt per la literatura russa, propagat per estudiants buriats a Irkutsk com D. A. Abashejev, S. P. Baldaev, I. V. Barlukov i I. G. Saltykopv, considerats els pioners de la literatura buriata, amb M. Khangalov i T. Zhamtzaranov, compiladors del Geser. Tamb el 1868 es recompilaren les llegendes i crniques buriates, com la de l heroi popular Mu-monto, del segle XVIII.

Amb la revoluci sovitica aparegu una nova generaci d autors buriats, com el lingista Gombochzhab Tsybikov (1873-1930), el narrador Khotsa Namsarajev (1889-1959), amb el poema La confessi del vell Gelen (1926) i les novelles Tsyrempil (1935), A l alba (1950) i L assot de Taixa (1945), el continuador Solbone Tuia (P.N. Dambinov, 1882-1937); Ts. Don (Ts. D. Dondubon, 1905-1938); i N. G. Baldanov (1907-?) amb el primer drama nacional El trencament (1932).

El 1957 V. I. Zatejev compos La formaci de la naci socialista Buriato-mongola, i destacaren nous autors com D. Dashinimaev (1904-1937), B. Bazaron (1907-1966), Bavasan Abideev (1909-1939) amb Shalai i Shanai (1939), Ts. Galsanov (1907), Ts. Donkova (1911), D. Zhalsaraev (1925), N. Damdinov (1932) i D. Ulzytuev (1936); Ts. Shagzhin (1918); A. I. Xadijev (1899-?) i G. Ts. Tsydynzhapov (1905). Posteriorment destacaren Chimit-Dorzhi Tsyndendambajev (1918) amb Dorzhi fill de Banzar (1953), Zhelmai Khabarhaa ekhildeg (L any comena en primavera, 1960) i Lluny de les estepes nadiues (1959); Zh. Tumunov (1916-1955); B. Mungonov (1922); D. Batozhabai (1921); Zh. Baldanzhabon (1909-1967), I. Kalashnikov (1931); A. Balbunov (1919) i M. Stepanov (1914).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136457" title="Gran Premi d'Espanya del 1993" nonfiltered="613" processed="603" dbindex="55686">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1993 disputat  a Montmel el 9 de maig del 1993.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher    1m  20. 989s;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136458" title="Fundaci Blender" nonfiltered="614" processed="604" dbindex="55687">
La Fundaci Blender (en angls Blender Foundation) s una organitzaci sense nim de lucre que s'encarrega del desenvolupament de Blender, un programari lliure per al modelatge 3D. Dirigida per Ton Roosendaal, l'autor original del programa, va ser fundada grcies a les donacions, que permeten a Ton Roosendaal dedicar-se professionalment al desenvolupament de Blender i mantenen la infraestructura, possibilitant el desenvolupament del programa, la seva distribuci i altres activitats. La meta principal de la fundaci s brindar accs a la tecnologia 3D grcies a Blender.

Com a propietaris del lloc web de Blender, la fundaci entrega diversos recursos per a recolzar a la comunitat que utilitza Blender. En particular organitza una "Conferncia Blender" anual a Amsterdam per a discutir el futur del programa i atent un stand al SIGGRAPH, una conferncia ms gran sobre grfics per ordinador en general.

Enllaos externs.
 Lloc oficial de la Fundaci Blender;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136461" title="George Herbert Hitchings" nonfiltered="615" processed="605" dbindex="55688">

George Herbert Hitchings ( Hoquiam, EUA 1905 - Chapel Hill 1998 ) fou un bioqumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.

Biografia.
Va nixer el 18 d'abril de 1905 a la ciutat de Hoquiam, poblaci situada a l'estat nord-americ de Washington. Va estudiar qumica a la Universitat de Brown i Washington, on es gradu l'any 1927. L'any 1933 realitz el seu doctorat en bioqumica a la Universitat de Harvard, d'on fou nomenat membre de l'equip de recerca. El 1942 va entrar a treballar a la companyia farmacutica "Burroughs-Wellcome", actualment anomenada GlaxoSmithKline, de la qual fou director del departament d'investigaci. Al llarg de la seva carrera ha estat professor de farmacologia de les Universitat de Brown, Duke i Carolina del Nord.

Mor el 27 de febrer de 1998 a la ciutat de Chapel Hill, poblaci situada a l'estat de Carolina del Nord.

Recerca cientfica.
Desenvolup la seva recerca cientfica als laboratoris "Burroughs-Wellcome", on inici una llarga collaboraci amb Gertrude Belle Elion. El seu principal focus de recerca se centr en el metabolisme dels cids nucleics, amb l'objectiu final d'aconseguir esbrinar les diferncies de metabolisme entre les cllules tumorals i les normals aix com entre els bacteris i els virus, uns estudis vitals per al desenvolupament de la quimioterpia.

L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Gertrude Belle Elion i James Whyte Black, pel descobriment d'importants principis en el tractament amb frmac. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136468" title="Llista de bisbes de Terrassa i gara" nonfiltered="616" processed="606" dbindex="55689">
Bisbat d'gara
 Ireneu (referncia l'any 465);
 Nebridi (referncies els anys 516, 517 i 527);
 Tar (referncia l'any 546);
 Sofroni (referncia els anys 589 i 592);
 Ilergi (referncies els anys 599 i 610);
 Eugeni (referncia l'any 633);
 Vicen (referncia l'any 653);
 Joan (referncies els anys 683, 688 i 693);

Bisbat de Terrassa
 Josep ngel Saiz Meneses (2004-...);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136469" title="WordPress" nonfiltered="617" processed="607" dbindex="55690">

WordPress s un sistema de gesti de continguts (CMS) de codi obert per a la publicaci de blocs a Internet. 

 Caracterstiques .
Els sistemes per a la publicaci de blocs a la Xarxa estan formats per fitxers en format php i scripts, de manera que utilitzen una base de dades per tal d'autentificar l'usuari i poder emmagatzemar totes les entrades i els arxius mensuals del bloc, aix com els comentaris.

Al Wordpress se li poden afegir funcionalitats per mitj de plugins, i tamb s possible canviar l'aparena visual per mitj de temes predefinits. A ms, l'usuari pot modificar al seu gust el codi XHTML, HTML i CSS de les seues pgines mitjanant l'editor wysiwyg que inclou.


 Enllaos externs .
ca.WordPress.org Web oficial de la versi catalana;
WordPress.org Web oficial ;
WordPress.com Web de creaci de blocs amb Wordpress -parcialment en -;
WP-CA Wiki Web del grup de traducci de Wordpress al Catal;
WordPressCat Bloc d'ajuda per WordPress en catal;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136475" title="Gran Premi d'Espanya del 1994" nonfiltered="618" processed="608" dbindex="55691">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1994 disputat  a Montmel el 29 de maig del 1994.


 Classificaci .



 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher     1m  25. 155s;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136481" title="Rebelde (Edio Brasil)" nonfiltered="619" processed="609" dbindex="55692">

Rebelde (Edio Brasil) s la versi en portugus del disc de RBD multi-plat Rebelde, llanat a Brasil i a alguns llocs de Llatinoamrica, tot i que estava pensat per vendre's noms a Brasil. T set de les canons del seu disc debut en portugus ms quatre en espanyol.

Canons.
"Rebelde" (Versi portuguesa)   3:32;
"Fique em silncio" Qudate En Silencio   3:39;
"Um pouco desse amor" Poco De T Amor   3:19;
"Ensina-me"    3:39;
"Querer-te" y Quererte   3:16;
"Quando o amor acaba" El Amor Se Acaba   3:17;
"Salva-me"    3:43;
"Otro da que va" Da Que Va   3:29;
"Futuro ex-novio" Ex-Novio   3:02;
"Santa no soy" No Soy   3:10;
"Fuego"    3:03;

Els senzills promocionals, van ser els mateixos que per la versi en espanyols:

 Rebelde;
 Fique Em Silncio;
 Salva-me;
 Un Pouco Desse Amor;

D'aquests, Fique Em Silncio i Salva-me van ser uns grans xits, arribant al n3 i al n12 respectivament al Top 100 Brasil, i tamb van tindre el seu lloc dintre el Top 100 Airplay de Llatinoamrica noms sonant a Brasil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136482" title="John Michael Bishop" nonfiltered="620" processed="610" dbindex="55693">

John Michael Bishop ( York, EUA 1936 ) s un immunleg i microbileg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 22 de febrer de 1936 a la ciutat de York, poblaci situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar medicina a la Universitat de Harvard, on es gradu el 1962 especialitzant-se en immunologia. Inici la seva carrera treballant a la secci de biologia cellular de l'Institut Nacional de Salut situat a Betsheda (Maryland), pass un any investigant a l'Institut Heinrich-Pette d'Hamburg i el 1968 fou nomenat professor i investigador de la Universitat de San Francisco, de la qual n's el rector des de 1998.

Recerca cientfica.
Al costat de Harold Elliot Varmus, que conegu a San Francisco, ha desenvolupat la seva recerca cientfica durant la dcada del 1980, descobrint el primer oncogn retroviral denominat V-Src. Amb les seva recerca es va poder comprendre la producci de tumors malignes a partir de canvis que es produeixen en gens normals d'una cllula, que no noms sn produts per virus sin que tamb poden ser produts per radiacions o substncies qumiques, entre d'altres.

L'any 1989 els dos cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment dels orgens dels oncgens retrovirals.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1989;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136488" title="Bernat III de Cabrera" nonfiltered="621" processed="611" dbindex="55694">
Bernat de Cabrera, Vescomte de Bas i comte d'Osona. (? - Tordehumos (Castella)-1368) fou el segon fill del Vescomte de Bas, Bernat II de Cabrera, heret el ttol al haver mort el seu germ Pon sense descendncia.

Casat amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellb, en 1356 esdev el senyor de la ciutat de Vic i, en agraiment pels serveis prestats a Sardenya, el rei Pere el Cerimonis li atorg el ttol de Comte d'Osona que estava integrat al comtat de Barcelona des de 1111. 

El 1359 lider la defensa catalana en la Batalla naval de Barcelona.







Referncies externes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136491" title="Servidor autogestionat" nonfiltered="622" processed="612" dbindex="55695">
Un servidor autogestionat s un servidor que es gestiona assembleriament, usant programari lliure, a diferncia dels servidors comercials que ofereixen mltiples serveis.

Enllaos externs.

 http://sindominio.net;
 http://nodo50.org;
 http://probeta.yi.org;
 http://moviments.net;
 http://www.autistici.org;
 http://riseup.net;
 http://espora.org;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136492" title="Yu Yu Hakusho" nonfiltered="623" processed="613" dbindex="55696">
Yu Yu Hakusho (      , Y Y  Hakusho?) (literalment L'informe del fantasma juganer, significat Expedient fantasma o Informe poltergeist) s una serie d'animaci japonesa basada en un manga que va contribuir en gran mesura en el prestigi internacional que actualment gaudeix el seu creador, el dibuixant Yoshihiro Togashi.

El manga fou publicat entre el #51 de 1990 i el #32 de 1994 de la revista Sh nen Jump, i desprs compilada en 19 Volums.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136494" title="Harold Elliot Varmus" nonfiltered="624" processed="614" dbindex="55697">


Harold Elliot Varmus ( Oceanside, EUA 1939 ) s un immunleg, microbileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1989.

Biografia.
Va nixer el 18 de desembre de 1939 a la ciutat d'Oceanside, poblaci situada a l'estat de Nova York. Va estudiar literatura anglesa del segle XVII a la Unviversitat de Harvard, on es va graduar el 1962, per posteriorment va estudiar medicina a la Universitat de Columbia. Inici la seva tasca mdica en una missi a Bareilly (ndia), per per evitar ser enviat a la Guerra del Vietnam decid ingressar a l'Institut Nacional de Salut, del qual posteriorment en fou director entre el 1993 i el 2000. Anteriorment, per, treball a la Universitat de San Francisco, en la qual fou nomenat l'any 1982 professor de bioqumica i biofsica.

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a San Francisco inici la seves collaboracions amb John Michael Bishop, centrant-se principalment entre la relaci entre els virus i les causes del cncer, descobrint el primer oncogn retroviral, denominat V-Src. Contra el que es creia amds cientfics aconseguir demostrar que els gens cancergens no sn orinds dels virus que els transmeten, sin que aquests els prenen de cllules sanes. 

L'any 1989 els dos cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment dels orgens dels oncgens retrovirals.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1989;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136500" title="Esteganografia" nonfiltered="625" processed="615" dbindex="55698">
L'esteganografia s l'art i la cincia d'escriure missatges ocults de tal manera que noms en conegui l'existncia el destinatari previst; a diferncia de la criptografia, en qu l'existncia del missatge per ell mateix no s'oculta, per el contingut s amagat.

La paraula "steganografia" t origen grec i vol dir "escrit ocult o tapat". Els seus orgens es remunten a l'any 440 aC. L'historiador Herdot va mencionar dos exemples d'esteganografia a les seves Histries. Demeratus va escriure un missatge per alertar d'un possible atac a Grcia, escrivint-lo en una tauleta de fusta i la va cobrir de cera. Les tauletes de cera s'utilitzaven com a superfcie d'escriptura reusable. Un altre exemple de l's de l'esteganografia el trobem en Histiaeus, que rapava el cap dels seus esclaus ms fidels i els tatuava un missatge. Quan el cabell els creixia, el missatge quedava ocult. El propsit d'aquests missatges fou instigar una revolta contra els perses. Ms tard, Johannes Trithemius va escriure Steganographia, un tractat de criptografia i esteganografia disfressat de llibre de mgia negra.

Normalment, un missatge esteganogrfic aparentar ser una altra cosa: una fotografia, un article, una llista d'anar a comprar, o algun altre missatge. Aquest missatge aparent s el text tapadora. Per exemple, un missatge es podria ocultar fent servir tinta invisible entre les lnies visibles d'un document inofensiu.

L'avantatge de l'esteganografia sobre la criptografia sola s que els missatges no atreuen l'atenci a si mateixos, als missatgers, o als destinataris. Un missatge codificat no ocult generar sospites per molt robust que sigui el mtode criptogrfic i pot resultar incriminatori per si mateix, ja que en alguns pasos l'encriptaci s illegal.

L'esteganografia utilitzada en les comunicacions electrniques inclou codificacions esteganogrfiques en la capa de transport, com per exemple en un fitxer MP3, o en un protocol com UDP. 

Un missatge esteganogrfic (el text clar) sovint s'encripta primer per mtodes tradicionals, i desprs el text tapadora es modifica en certa manera per contenir el missatge encriptat (text xifrat), resultant en un text esteganogrfic. Per exemple, la mida de lletra, l'espaiat, l'estil o altres caracterstiques del text tapadora es poden manipular per dur el missatge ocult. Noms el destinatari (que ha de conixer la tcnica usada) pot recuperar el missatge i desxifrar-lo. Se sap que Francis Bacon va suggerir aquesta tcnica per ocultar missatges (Xifratge de Bacon).

En la segona guerra mundial, s'usaven molt els "microfilms". Consistia en microflmar un missatge i redur-lo fins a l'extrem d'un punt, de forma que podia passar com un signe de puntuaci d'un carcter dins d'un altre text. Per exemple, el punt d'una "i" podia ser en realitat un microfilm amb un missatge.
Un cop rebut el missatge amb el microfilm, s'ampliava el microfilm progectan-lo amb una llum a una superficie blanca per a poder fer llegible el missatge vertader. 

Articles relacionats.
Trampa per a canaris;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136502" title="Joseph Edward Murray" nonfiltered="626" processed="616" dbindex="55699">

Joseph Edward Murray ( Milford, EUA 1919 ) s un cirurgi i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1990.

Biografia.
Va nixer l'1 d'abril de 1919 a la ciutat de Milford, poblaci situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. Va estudiar medicina a la Universitat de Harvard, i posteriorment es doctor a la Universitat de Rockford (Illinois) especialitzant-se en cirurgia plstica i reconstructiva. Professor de cirurgia a Harvard fins el 1967, entre 1972 i 1985 fou cap del departament de cirurgia plstica de l'Hospital Infantil de Boston.

Recerca cientfica.
Treballant a l'Hospital Peter Bent Brigham de Boston va tenir l'oportunitat de realitzar l'any 1954 amb xit el trasplantament de rony, el primer trasplantament renal de la histria. Murray havia iniciat les seves primeres investigacions sobre empelts durant la Segona Guerra Mundial, el que el va dur a entendre el problema de la compatibilitat i el rebuig, dissenyant per a la seva prevenci una estratgia emprica basada en el bloqueig de les defenses immunitries. 

Posteriorment va demostrar la utilitat de l'azatioprina, utilitzat com a agent immunosupressor en el trasplantament de teixits, aix com de les radiacions ionitzants per controlar el possible rebuig dels trasplantaments.

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents al trasplantament d'rgans i de la cllula en el tractament de les malalties humanes, premi que compart amb Edward Donnall Thomas pels seus treballs independents sobre la mateixa matria.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1990;
  Pgina de Joseph Edward Murray a la Universitat de Harvard;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136504" title="Cerdanyola Club Hoquei" nonfiltered="627" processed="617" dbindex="55700">



El Cerdanyola Club d'Hoquei s una entitat esportiva de Cerdanyola del Valls, al Valls Occidental, fundada el setembre de 1936 i dedicada a la prctica del patinatge i l'hoquei patins. 

 Histria .

Palmars.
 3 Copes de Catalunya (1979, 1980 i 1981);

 Sots-campions de la Copa de la CERS (1985);
 Sots-campions del Campionat d'Espanya/Copa (1973);

Plantilla 2007-08.


Entrenador:  David Bou
Entrenador adjunt:  Jess Calvete
Preparador fsic:  Miguel Olmos

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos Externs.
Pgina oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136506" title="Edward Donnall Thomas" nonfiltered="628" processed="618" dbindex="55701">

Edward Donnall Thomas ( Mart, EUA 1920 ) s un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1990.

Biografia.
Va nixer el 15 de mar de 1920 a la ciutat de Mart, poblaci situada a l'estat nord-americ de Texas. Va estudiar medicina a la Universitat d'Austin, on es gradu el 1941, i realitz el doctorat a la Universitat de Harvard el 1946. Aquell mateix any entr a treballar a l'Hospital Peter Bent Brigham de Boston, depdendent de la mateixa universitat, esdevenint posteriorment membre de la Universitat de Columbia i Washington, de la qual n's professor emrit.

Recerca cientfica.
S'interess de ben jove en els problemes dels trasplantaments, especialment en el trasplantament, en els casos de leucmia, de la medulla ssia, un rgan vital per la seva font de cllules de defensa immunitria. Les seves observacions el permeteren veure que al problema del seu rebuig se suma l'agressi del teixit empeltat contra el propi hoste. El 1956 aconsegu reemplaar la mdulla d'un pacient per la del seu propi germ bess. Posteriorment va investigar les condicions del rebuig i, assajant amb frmacs immunosupressors, va descobrir l'eficcia del metotrexat, i el 1970 aconsegu l'xit del transplant entre dos pacients no relacionats entre s.

L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents al trasplantament d'rgans i de la cllula en el tractament de les malalties humanes, premi que compart amb Joseph Edward Murray pels seus treballs independents sobre la mateixa matria.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1990;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136512" title="Port d'Aiguadol" nonfiltered="629" processed="619" dbindex="55702">

El Port d'Aiguadol s un port esportiu situat al nord del nucli urb de Sitges, est ubicat a  i el gestiona l'empresa "Port d'Aiguadol-Sitges".

Disposa de 742 llocs d'amarratge 133 dels quals sn d's pblic. El calat de la bocana s de 3 metres i el de la drsena de 2,5.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136518" title="Ngultrum" nonfiltered="630" processed="620" dbindex="55703">

Ngultrum (en dzongkha         , que vol dir "moneda d'argent", el significat originari tamb de la rupia) s el nom de la moneda oficial del Bhutan. El codi ISO 4217 s BTN i s'acostuma a abreujar Nu. Es divideix en 100 chhertum, transcrit chetrums a les monedes fins al 1979; la fracci s'abreuja habitualment Ch. 

La moneda es va introduir el 1974 en substituci de la rupia ndia en termes paritaris (1 ngultrum = 1 rupia) i continua tenint el mateix valor que la moneda de l'ndia. De fet, el govern indi va tenir un paper clau en el desenvolupament de l'economia bhutanesa al comenament de la dcada del 1960. L'ngultrum no es canvia amb altres monedes nacionals, per s intercanviable amb la rupia ndia.

Monedes i bitllets.
Ems per la Reial Autoritat Monetria del Bhutan, en circulen monedes de 5, 10, 20, 25 i 50 chhertum i d'1 ngultrum, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 ngultrums. Les monedes de valor ms baix (5 i 10 chhertum), igual com els dos bitllets ms petits, circulen rarament. 

Taxes de canvi .
1 EUR = 58,0932 BTN (25 de febrer del 2007);
1 USD = 44,0700 BTN (25 de febrer del 2007);

Enllaos externs.
Reial Autoritat Monetria del Bhutan ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136520" title="Nelly Furtado" nonfiltered="631" processed="621" dbindex="55704">


Nelly Kim Furtado s una cantant luso-canadenca, nascuda el 2 de desembre del 1978. Ha tret tres discos des de l'any 2000, i t dos fills, un nen i una nena. El seu estil musical va comenar sent pop i una mica folk, per amb el seu ltim disc, Loose, ha fet un gir cap al hip-hop i al R&B. Ha participat com a actriu a la srie CSI:Las Vegas, en un captol ems durant el mes de febrer de 2007 a Amrica.

La seva carrera musical va comenar quan ella tenia 20 anys, l'any 2000, amb el seu primer senzill I'm Like A Bird, amb el qual obtingu molt d'xit. El seu segon disc era molt ms folklric, i no va tenir gaire xit mundialment, excepte en alguns llocs d'Europa com Alemanya o Portugal. La reinvenci d'ella mateixa va arribar de la m del productor Timbaland, amb el seu reeixit tercer disc Loose.

Mundialment ha venut ms de 15 milions de discos i ms de 30 milions de senzills.

 Discografia de Nelly Furtado .

Whoa, Nelly!;
Vendes mundials: 6.500.000 (6xPlat);
EUA: 2.700.000 (2xPlat);
Folklore;
Vendes mundials: 2.250.000 (2xPlat);
EUA: 650.000 (Or);
Loose;
Vendes mundials: 8.600.000 (8xPlat);
EUA: 2.100.000 (2xPlat);

 Senzills De Nelly Furtado .



 Referencies .































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136521" title="Whoa, Nelly!" nonfiltered="632" processed="622" dbindex="55705">

Whoa, Nelly! s el disc debut de la cantant canadenca Nelly Furtado, de melodies pop, que va ser un gran xit a tot el mn. Va ser gravat i editat l'any 2000.

Vendes i certificacions.
Les vendes superen els 6.000.000 arreu del mn, adquirint aix certificaci de 6x Plat








Senzills.
Els senzills extrets van ser:

 I'm Like A Bird (2000) a Nova Zelanda i Austrlia, Top 10 a bastants pasos, n7 mn => 3.310.000 (3x Plat).
 Turn Off The Light (2001)a Nova Zelanda, Top 5 a uns quants pasos, n3 mn => 3.660.000 (3x Plat).
 ...On The Radio (Remember the Days)(2001)moderat a pasos com Mxic, Holanda i Nova Zelanda, n25 mn.
 Hey Man (2002) Canad (n20) i Alemanya (n49).

El primer i segon senzills van sonar arreu del mn, mentre que el tercer i el quart van ser senzills minoritaris, i no van vendre prou per tindre cap certificaci.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136529" title="Ferrer Colom" nonfiltered="633" processed="623" dbindex="55706">
Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340), bisbe de Lleida (1334 - 1340).

Prior de Fraga (1321), era canonge de Lleida quan hi fou nomenat bisbe el 24 d'octubre de 1334. Fu reunir en un sol volum les constitucions dels seus predecessors i prengu part activa en les discussions sobre la concepci de la Mare de Du, sostingudes entre franciscans i dominics a l Estudi General. 

Edific a la catedral de Lleida (1335) una capella dedicada a la santificaci i concepci de Maria, i assist a la coronaci de Pere IV (1336) i al trasllat a la catedral de Barcelona de les despulles de Santa Eullia. 

Del 1323 al 1333 actu com a administrador del comtat d'Urgell. Form part del consell reial de Jaume II. Conseller del rei Alfons el Benigne, com a comte d Urgell. Quan Alfons IV i la seua esposa, Teresa d'Entena, van anar a dirigir personalment la conquesta de l illa de Sardenya, el van deixar com a rector de Balaguer. 

Va morir el 4 de desembre de 1340 i va ser sepultat a la capella, que, ell mateix, havia manat edificar, a la catedral de Lleida.

Enllaos externs.
Web bisbat de Lleida;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136530" title="Pere de Cardona" nonfiltered="634" processed="624" dbindex="55707">


Monsenyor Pere de Cardona (? - Lleida, 9 de desembre de 1411), va ser bisbe de Lleida (1407-1411).

Fill d'una famlia destacada de la noblesa catalana, els seus pares eren Hug Folc de Cardona i Beatriu d'Anglesola.  

Enmig del comproms de Casp, la famlia Cardona era partidria del comte d'Urgell, ms conegut com Jaume el Dissortat o el Desditxat.

El bisbe Cardona particip de manera activa en aquella contesa civil, per no en va veure el final ja que mor l'any 1411. En aquella guerra civil, els d'Urgell van perdre; qui en van sortir victoriosos van ser els partidaris de Ferran d'Antequera.

El 15 de juliol de 1411 poc abans de morir, Pere de Cardona va promulgar unes constitucions que actualitzaven les que hi havia a l'esglsia lleidatana. 

Fou un dels prelats turbulents  no sols ell- en aquelles baralles ciutadanes i del regne d'Arag. Lleida vivia la lluita ben dividida entre dues bandes: els navesos, capitanejats per Sim de Navs; i els comesos, sota la direcci de Pere de Sescomes. Aquests partidaris de l'oligarquia lleidatana, que manava a la Paeria, estaven allunyats dels interessos del comte d'Urgell. Mentre que el bisbe, Pere Cardona, era partidari de Jaume, comte d'Urgell.

La Paeria controlava els moviments, viatges i tractes del bisbe, amb qui fos i on fos. Sobretot controlaven els seus desplaaments a la localitat d Agramunt, on hi solia residir el comte d'Urgell.

A la vegada va nixer una nova font de discrdia a la Floresta. Una part de les terres eren del rei, i l'altra del comte de Cardona. La discussi versava sobre qui era l'amo de les terres reial de Castellots i de les Borges Blanques d'Urgell. Les discrdies territorials no van acabar amb la mort del bisbe, sin quan Jaume d'Urgell fou empresonat per Ferran d'Antequera. 

D'una lletra dels seus temps: Segons nos stat dit, lo senyor Bisbe d aquesta Seu es partit vuyt d ac e es anat al senyor comte d Urgell a Agramunt, fieyentse anar a Bellpuig.

Bibliografia.
Web del bisbat de Lleida



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136535" title="Tractat de Berln" nonfiltered="635" processed="625" dbindex="55709">

El nom Tractat de Berln fa referncia a diversos tractats signats a la ciutat de Berln:

 Tractat de Berln (1742), signat entre Maria Teresa I d'ustria i Frederic II de Prssia.
 Tractat de Berln (1878), pel qual es reconegu la plena independncia dels principats de Srbia, Montenegro i Romania i l'autonomia de Bulgria.
 Tractat de Berln (1885) o Conferncia de Berln, realitzada per tractar els problemes de l'expansi colonial a frica.
 Tractat de Berln (1889), pel qual es va reconixer la independncia de Samoa.
 Tractat de Berln (1899), pel qual Samoa va quedar dividida en dues parts: Samoa Alemanya i Samoa Nord-americana.
 Tractat de Berln (1921), signat entre els Estats Units d'Amrica i Alemanya desprs de la Primera Guerra Mundial.
 Tractat de Berln (1926), signat entre Alemanya i la Uni Sovitica garantint la neutralitat d'ambds pasos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136536" title="Tractat de Berln (1878)" nonfiltered="636" processed="626" dbindex="55710">


El Tractat de Berln fou l'acte final del Congrs de Berln (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, ustria-Hongria, Frana, l'Imperi Alemany, Itlia, l'Imperi Rus i l'Imperi Otom sota el sold Hamid revisaren el Tractat de San Stefano signat el 3 de mar del mateix any.  

El tractat reconeix la plena independncia dels principats de Srbia, Montenegro i Romania, i l'autonomia de Bulgria, que romania encara de manera formal sota el jou de l'Imperi Otom i que fou dividida entre el Principat de Bulgria i la provncia autnoma de Rumlia Oriental, frustrant aix els plans russos de crear una "Gran Bulgria" aliada de Rssia. La provncia otomana de Bsnia-Herzegovina i el Sanjak de Novi Pazar foren posats sota ocupaci militar austro-hongaresa, encara que formalment encara pertanyia a l'Imperi Otom. 

Els tres nous estats independents es proclamaren regnes (Romania el 1881, Srbia el 1882 i Montenegro el 1910), mentre Bulgria no proclamaria la plena independncia fins el 1908 desprs d'annexar-se la Rumlia Oriental el 1885. ustria-Hongia s'annex Bsnia el 1908, provocant la crisi europea ms gran.  

El Tractat de Berln acord un estatut legal especial per a alguns grups religiosos; tamb va servir coma model per al sistema de minories que ser establit ms tard en el marc de la  Lliga de Nacions.

El Tractat tamb va proposra vagament una rectificaci de fronteres entre Grcia i l'Imperi Otom que es va dur a terme desprs d'intenses negociacions el 1881 amb la cessi de Tesslia a Grcia.

Vegeu tamb.
Congrs de Berln;

Notes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136537" title="Tractat de Craiova" nonfiltered="637" processed="627" dbindex="55711">

El Tractat de Craiova fou signat el 7 de setembre de 1940 entre Romania i Bulgria. Fou imposat a Romania pel Tercer Reich i sota els seus termes Romania retornava la parata meridional de la Dobrudja (el Cadrilater en romans) a Bulgria i accedia a collaborar en un intercanvi de poblaci. 

Els 80,000 colons romanesos i aromanesos, la majoria assentats all desprs de la fi de la Segona Guerra Balcnica el 1913 (veure Tractat de Bucarest, 1913), quan el territori fou ocupat per Romania, foren obligats a abandonar llurs cases a Dobrudja Meridional i reassentats a la septentrional, mentre que 65,000 blgars de la part septentrionals foren obligats a abandonar-la i marxar a la part blgara.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136541" title="Euzko Gaztedi" nonfiltered="638" processed="628" dbindex="55712">



Les EGI s una joventut poltica independentista basca i s la branca juvenil del Partit Nacionalista Basc.  Lluita per a la recuperaci dels drets nacionals del Pas Basc, en un Estat propi dins la Uni Europea.

Euzko Gaztedi Indarra-EGI (en basc Fora Joventut Basca) s l'organitzaci poltica juvenil del Partit Nacionalista Basc (PNB). Tenen presncia en el Pas Basc i Navarra i el denominat Pas Basc francs. Segons els seus estatuts es defineix com una organitzaci basca, democrtica, plural, participativa, independentista i humanista desitjant assolir un marc de respecte a la identitat dels pobles i als drets humans.

Existeixen altres associacions relacionades amb EGI com:

 Lurgorri Ikasle Elkartea, sindicat estudiantil.
 Gogorregi, comparsa bilbaina.
 Gaztetxoak, grup de temps lliure.
 Ausartu Euskaraz, grup cultural.


Histria.

Va ser fundada el 14 de febrer de 1904, tres mesos desprs de la mort de Sabino Arana, fundador del PNB, recollint les seves idees sobre nacionalisme. En un principi va contar amb uns 400 membres i va destacar com associaci juvenil nacionalista fins a la Guerra Civil.

Desprs de la guerra va ser refundada a Veneuela on quedo integrada en l'estructura poltica del partit en l'exterior i sorgeixen les sigles de EGI desprs d'haver editat la revista Gudari i veure la necessitat de crear una nova organitzaci juvenil. Juan Queralt va ser el creador del logotip d'EGI, prenent com idea el testimoni dels antics gudaris passat a la noves generacions i prenent la antorcha del "Guernica" de Picasso aquest es va convertir en smbol d'EGI.

A partir d'aquest moment el nombre de militants comena a crixer. Un any desprs de la vaga de 1952 s'organitza un grup d'estudi universitari amb el nom Ekin ("emprendre" en euskera) a Bilbao. A partir de 1953, i a travs del Partit Nacionalista Basc en l'exili, el grup pren contacte amb EGI. s en 1956 quan ambdues associacions es fusionen. No obstant aix, en 1958 es comencen a albirar tensions en l'interior de l'associaci sent expulsats de EGI els cabecillas de Ekin per qestions metodolgiques i de carcter ideolgic ja que Ekin era lacista, d'ideologia marxista-leninista, desitjant a ms una estratgia de acci directa i actuar aix com un moviment de resistncia basc, en una poca en qu abundaven les lluites d'alliberament nacional en el tercer mn, com la Guerra de Vietnam o la descolonitzaci d'Algria.

Ekin es va convertir en ETA el 31 de juliol de 1959, encara que alguns autors assenyalen el mes de desembre de 1958 com la data de la primers escrits en els quals apareix la denominaci "ETA". En un principi i durant els seus primers anys les accions d'ETA consistien en la realitzaci de pintades nacionalistes pel que es confonien aquests fets amb les reivindicacions de *EGI, fins que ETA va decidir apostar per la lluita armada..

EGI va seguir relizando accions reivindicatives nacionalistes com la posada d'una ikurria en la punta d'una de les torres de la Catedral de Burgos el dia de la Hispanitat de 1960 i la participaci en accions conjuntes amb altres associacions nacionalistes juvenils europees. A la fi de la dcada de 1960, el recurs a la violncia va comenar a obrir-se pas dintre de EGI, aix com el seu acostament a la naciente ETA. Aix, en 1969, dos dels seus militants, Joaqun Artajo i Alberto Azurmendi, van morir a l'explotar-los una bomba que estaven preparant en Utlzama (Navarra), al mateix temps que sorgia un sector de EGI, denominat EGI-Batasuna, procliu als plantejaments etarres. Desprs de l'aband d'ETA dels sectors "espanyolistes", l'acostament va acabar en fusi.

EGI-Batasuna estava dirigida per Iaki Mgica Arregui, Ezkerra. Ezkerra era un activista de EGI responsable de la collocaci de la ikurria en la Catedral de Burgos (ho va intentar dues vegades; en la primera va caure de la torre, fracturant-se les dues cames; en la segona va aconseguir el seu objectiu). Posteriorment, va ser alliberat pel PNB per a organitzar grups d'acci, amb la finalitat de contenir el malestar de les joventuts peneuvistes davant la inacci del partit. El sector liderat per Ezkerra va confluir amb ETA V Assemblea aportant prop de cinc-cents militants. La fusi va tenir lloc l'Aberri Eguna de 1972, sota les sigles d'ETA.

Desprs de la mort del dictador en 1975 va aprofitar l'obertura democrtica per a crixer, al costat del partit matriu. En l'actualitat realitza activitats de reivindicatiu i de difusi de la cultura basca.

En l'actualitat sn membres actius del Consell de la joventut d'Euskadi (EGK) i del Consell de la Joventut de Euskal Herria (EHGK).

Organitzaci.



Les EGI sn l'organitzaci poltica juvenil amb una presncia ms important arreu del Pas Basc. S'organitzen en tres nivells: local,  regional, i nacional, i cadascun d'aquests nivells t total autonomia d'actuaci . Tots aquests nivells tenen executives.

EGI s'estructura de manera interna de forma gaireb idntica a EAJ-PNB, sent una organitzaci autnoma dintre del partit, per els seus membres sn afiliats entre els 16 i els 30 anys.

L'organitzaci s asamblearia i funciona a tres nivells: municipal, regional o territorial i nacional. La implantaci social del partit es refora amb els batzokis, seus socials del PNB. El primer d'ells es va inaugurar el 14 de juliol de 1894 en el casc vell de Bilbao, un any abans de la constituci formal del PNB com partit. Avui dia hi ha ms de 200 *batzokis.

L'rgan executiu del partit, el "Aberri Batzorde", est compost pels secretaris dels Consells Regionals i diversos burukides (membres del consell) avalats per l'assemblea nacional d'entre els triats per les assemblees territorials. Els consells regionals, estan composts pels responsables de cada vall o zona i que es reparteixen les rees de treball i la secretaria. Les executives tenen mandat per dos anys.

Les "Bilera Nagusiak" (Assemblees generals) sn el mxim rgan de EGI i solen ser cada tres o quatre anys on s'aproven les lnies poltiques d'actuaci. L'ltima va ser al desembre de 2004 en Zarauz (Guipscoa).

Antics membres de EGI.
 Iaki Anasagasti;
Asier Arambarri;
 Rikardo Arregi;
 Jose Luis Bilbao;
 Leire Caritat;
 Leire Corrals;
 Joseba Egibar;
 Elas Gallastegi;
 Iaki Gerenabarrena;
 Josu Jon Imaz;
 Markel Olano;
 Iigo Urkullu;

Relacions Internacionals.

 Uni de Joves Catalunya;
 Joventut Nacionalista de Catalunya Catalunya;
 Bloc Jove Pais Valenci;
 Galiza Nova Galiza;


Actes anuals .



Entre els diferents actes que l'organitzaci organitza (xerrades, sortides i excursions, jornades dedicades a diferents temes...), a ms de la participaci en tots aquells que el PNB realitza, destaquen el EGI eguna (dia de EGI) que consisteix en una acampada el cap de setmana anterior al Aberri Eguna, l'acampada del Alderdi *Eguna (dia del partit) i el EGIko Plaa (plaa de EGI) a Biscaia, una jornada on es barreja l'esport, la poltica i la festa. Durant les festes de Bilbao participen en elles com Gogorregi

ltims actes.

Al novembre de 2005, i juntament amb altres organitzacions juvenils nacionalistes, entre elles la illegalitzada Segi, van acordar crear un Consell de la Joventut. Udalbiltza i Batasuna van felicitar el pas donat pels joves i van desitjar que puguin donar fruits en el futur

El 1 d'abril de 2006, EGI va participar en la manifestaci de Bilbao convocada per partits i sindicats abertzales i a la qual el PNB no es va sumar a l'entendre que darrere d'ella s'amaga l'objectiu de conformar un pol independentista que sigui alternativa poltica i social  a la formaci jeltzale. L'executiva del PNB va reiterar que la seva posici oficial s no assistir a la mateixa. Un acord que es va adoptar per unanimitat de tots els seus membres.

En el 2007 impulsen un programa de participaci sobre temes comuns de la joventut (consum responsable de drogues, els joves i el mitj rural, la participaci ciutadana, l'habitatge, l'ocupaci...)

Enllaos externs.
Pgina web de les EGI;
Web de l acampada de Alderdi Eguna;
Web de les EGI en Biscaia;
Web de les EGI en Bilbao;
Web de  les EGI del Goierri;
Web de les EGI en Iparralde;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136546" title="Hanns Ludin" nonfiltered="639" processed="629" dbindex="55713">
Hanns Ludin (Freiburg, 10 de juny de 1905 - 9 de desembre de 1947) fou un militar de professi.

Durant la Repblica de Weimar s'afili al partit Nazi l'any 1930; aquest mateix any fou arrestat per les seves activitats poltiques, el procs que se l'inco el fu sortir a la vida pblica. Desprs del seu alliberament, l'any 1932, s'enrola en les SA. No noms va ser dels pocs jerarques de la SA que va sobreviure la nit dels ganivets llargs del 1934, sin que va pujar rpidament de grau i el van nomenar Obergruppenfhrer dins de les SS, equivalent a general de l'exrcit. L'any 41, Hitler l'envia a Eslovquia, llavors sota protectorat nazi, en qualitat de ministre plenipotenciari; aqu un dels seus encrrecs principals s dur a terme la "soluci final". Desprs de la guerra, els americans el lliuren a la Txecoslovquia. L'any 1947 es jutjat com a criminal de guerra, condemnat i penjat a la forca. 

El seu fill, Malte Ludin, dirig l'any 2005 el film Dues o tres coses que jo s d'ell sobre l'impacte del comproms del seu pare amb el rgim nazi en la seva famlia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136547" title="Puccini (desambiguaci)" nonfiltered="640" processed="630" dbindex="55714">

Msica: Giacomo Puccini fou un compositor d'peres.
Astronomia: (4579) Puccini s l'asteroide n. 4579 de la srie (1989 AT6 ).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136555" title="SMS Emden" nonfiltered="641" processed="631" dbindex="55718">

El SMS Emden fou un creuer lleuger de la marina de guerra de l'Imperi Alemany (Kaiserliche Marine), fams pel seu creuer corsari per aiges de l'Oce ndic a finals de 1914, durant la I Guerra Mundial, en el qual enfons i captur trenta mercants i vaixells de guerra aliats. L'Emden fou batejat a partir de la ciutat alemanya d'Emden, que havia contribut a finanar-ne la construcci.

 Caracterstiques .
A partir de 1900, la Kaiserliche Marine havia anat desenvolupant un tipus de creuer que poguessin utilitzar-se tant com a exploradors, com a conductors de flotilles, en accions colonials o com a vaixells d'atac a lnies comercials enemigues en cas de guerra i, per tant, amb una gran autonomia i capacitat d'actuar lluny de la metrpoli. L'Emden, juntament amb el seu bess SMS Dresden, amb qui formava classe, fou un dels principals exponents d'aquesta idea. Els dos creuers de la classe representaven una evoluci dels anteriors creuers lleugers alemanys, de l'estil del Knigsberg. Tenia un castell i un alcsser fora llargs; el casc, d'acer Martin-Siemens, disposava de doble fons i estava dividit en dotze compartiments estancs.

L'Emden fou el darrer vaixell de guerra amb motors de pistons de la marina alemanya, ja que el Dresden estava equipat ja amb turbines de vapor. Igual que molts vaixells del seu temps, les seves dotze calderes Schultz-Thornycroft s'alimentaven amb carb, que calia introduir constantment de forma manual. Les mquines actuaven sobre dos eixos que culminaven en dues hlixs de grandria considerable (4,3 m de dimetre). En les proves, l'Emden assol una velocitat mxima de 24,1 nusos amb una potncia de 16.390 CV.

La protecci es basava en la coberta cuirassada que, en la zona ms gruixuda, constava de tres capes (dues d'acer normal i una d'acer Krupp niquelat). A la zona central el gruix era de 50 mm, mentre que cap a proa i popa es redua fins a uns 20 mm. Al pont de comandament el gruix variava de 20 mm a 100 mm. La protecci subaqutica estava assegurada pels compartiments estancs i el doble fons. L'armament principal estava format per 10 peces de 105 mm en muntatges simples: dues al castell, dues a l'alcsser, dues a la coberta principal i quatre a les bandes. Aquestes peces de 105 mm tenien un abast de 12.200 m i una cadncia de 16 trets per minut. Tamb disposava d'armament secundari de 52 mm i diverses metralladores, a ms de dos tubs llanatorpedes i canons porttils per a expedicions a terra.

Activitat.
 Primeres accions .
L'Emden es bot el 26 de maig de 1908 i entr en servei a la marina imperial alemanya, la Kaiserliche Marine, el 10 de juliol de 1909. L'1 d'abril de 1910 l'Emden fou assignat a la base naval de la colnia alemanya de Tsingtao (Xina), d'on ja no retornaria mai ms. A Tsingtao reb el sobrenom de cigne de l'est, per les formes harmonioses del seu casc. La seva primera acci militar fou el gener de 1911 en la supressi de la revolta dels Sokehs a l'illa de Ponape, una de les illes de la colnia alemanya de les illes Marianes. Juntament amb el creuer SMS Nrnberg bombardej una fortificaci rebel i envi un grup a terra per capturar-la.

El maig de 1913 l'Emden fou assignat al capit que el faria fams, el Korvettenkapitn (capit de corbeta) Karl von Mller, nascut el 16 de juny de 1873. Al comandament d'aquest vaixell Mller es guany el respecte dels seus enemics i sempre fou un home reservat, que pat freqents atacs de malria, malaltia de la qual mor el 1923. Pocs mesos desprs l'Emden fou destinat a combatre una revolta xinesa a la zona del riu Iang-Ts, acci en la qual combat, l'agost de 1913, juntament amb vaixells britnics i japonesos.

 La I Guerra Mundial .
Com a estudis de la histria naval, el capit Mller era ben conscient de com la flota japonesa havia atrapat i destrut la flota russa a Port Arthur durant la guerra russojaponesa. Aix, quan li arribaren notcies d'Europa que la guerra era imminent, Mller decid salpar del port de Tsingtao, el 31 de juliol 1914 i es trobava a alta mar quan es reb la notcia de l'inici de les hostilitats. El dia 4 d'agost l'Emden captur la seva primera presa, el vapor rus Rjasan, abordat per mariners alemanys i dut a Tsingtao. Posteriorment els alemanys reconvertiren el Rjasan en un creuer auxiliar amb vuit canons de 105 mm, procedents del canoner Cormoran.

En aquells moments la colnia de Tsingtao estava envoltada pels enemics: russos, japonesos i francesos tenien bases i vaixells de guerra a les proximitats i la colnia alemanya resultava una presa fcil. Mller sabia que Tsingtao no podria resisitir gaire temps, de manera que es fu de nou a la mar per unir-se a l'esquadra de creuers d'sia oriental, comandada per l'almirall Maximilian von Spee, en aquells moments fondejada a Ponape.

El creuer corsari per l'ndic.
El 8 d'agost, l'Emden es trob amb l'esquadra de Spee, i desprs d'una reuni amb l'almirall a bord del SMS Scharnhorst obtingu perms per abandonar l'esquadra i dirigir-se cap a l'oce ndic, amb la intenci d'atacar el comer martim britnic. El 14 d'agost, acompanyat del carboner Markomannia, se separ de la flota de Spee, que es dirigiria poc desprs cap a la costa d'Amrica del Sud.

El setembre de 1914 l'Emden captur disset vaixells mercants, tots ells anglesos, excepte un itali i un noruec, que foren alliberats a la zona del golf de Bengala. Gaireb tots els vaixells britnics foren enfonsats, recollint abans la tripulaci i, segons els testimonis, el capit Mller es comport sempre de forma extremadament correcta amb els capitans enemics. Els xits de l'Emden comenaren a causar preocupaci als ports aliats de l'ndic; els preus de les assegurances martimes es dispararen i pocs capitans podien permetre's salpar dels ports. Les autoritats aliades van enviar diversos vaixells per interceptar l'Emden, per aconsegu esquivar les persecucions. Mller colloc una quarta xemeneia falsa, a popa de les altres, que el feia molt semblant al creuer britnic HMS Yarmouth; alguns capitans mercants britnics resultaren enganyats i s'acostaren a l'Emden pensant que es tractava del Yarmouth, de manera que Mller aconsegu capturar diversos mercants sense gastar munici ni combustible en llargues persecucions.

La nit del 22 de setembre l'Emden s'aprop discretament a la ciutat de Madrs, a la costa oriental de l'ndia i dispar contra els grans tancs de combustible que els britnics guardaven a prop de la ciutat. Desprs de disparar 130 obusos els tancs quedaren totalment destruts i la ciutat presa del pnic. Malgrat que l'atac, en el fons, provoc danys poc importants, represent un cop dur per a la moral britnica, que no podia aturar les accions de Mller. Posteriorment l'Emden es dirig cap al sud, a la costa de Ceilan, fet que desencaden el pnic entre els britnics que hi residien, fins al punt que un oficial ber d'origen alemany fou falsament acusat de subministrar queviures al vaixell i fou empresonat. Desprs, durant uns anys s'espantava als nens amb l'home del sac de l'Emden i a Sri Lanka encara es refereixen a una persona especialment molesta com a un Emden, mentre que el terme malialam emandan, derivat d'Emden significa gros i poders. A les proximitats de Ceilan i de l'extrem sud de l'ndia, Mller captur o enfons 18 mercants aliats ms.

El 9 d'octubre es produ una de les ancdotes ms curioses de la I Guerra Mundial: l'Emden arrib a l'atol de Diego Garcia, a l'arxiplag de Chagos, una possessi britnica on encara no havien arribat notcies de l'esclat de la guerra i on reberen l'Emden amb els braos oberts; tractant-se d'una posici amb poc inters militar Mller no tenia cap inters a comunicar a les autoritats de les illes la nova situaci poltica i aprofit per comprar combustible i subministres. Posteriorment Mller segu atacant el comer aliat a mesura que es dirigia primer cap al nord i desprs cap a l'est, cap a les illes Nicobar, on carbonej, i desprs cap al port de Penang a la pennsula de Malaca. El 28 d'octubre l'Emden entr en aquest port a mxima velocitat i bombardej els vaixells aliats que hi estaven fondejats; dispar un torpede contra el vell creuer rus Zhemchug, que s'enfons amb una gran explosi. Mller sort rpidament del port i el destructor francs Mousquet el persegu, malgrat que el seu armament era clarament inferior, amb el resultat que els canons ms potents de l'Emden l'enfonsaren rpidament. Un altre destructor francs, el Pistolet tamb intent perseguir-lo, per perd contacte poc desprs. En aquells moments hi havia uns seixanta vaixells de guerra aliats a l'ndic, buscant l'Emden.

Un punt clau del sistema de comunicaci britnic sense fils a l'Oce ndic era l'estaci de comunicacions a l'illa Direction, a les illes Cocos, i Mller, desprs de l'assalt al port de Penang, s'hi dirig per destruir-la. Hi arrib el 9 de novembre de 1914 i Mller envi un escamot de cinquanta homes amb rifles i metralladores per destruir l'estaci i tallar els cables submarins. La poblaci civil britnica no ofer resistncia i l'escamot d'assalt acord, en una altra de les ancdotes sorprenents de les accions de l'Emden, no derruir la torre de l'estaci per evitar que caigus sobre la pista de tennis propera, i es conform en destruir els aparells de rdio i telgraf. Nogensmenys, abans de l'arribada de l'escamot, els operadors de rdio havien aconseguit emetre un missatge d'avs, que fou recollit pel creuer lleuger australi HMAS Sydney, que es trobava a noms 50 milles escortant un convoi. Els radiotelegrafistes alemanys ja sabien de la presncia del creuer australi, per deduiren errniament que es trobava a ms de 200 milles, massa lluny per actuar mentre destruen l'estaci de comunicacions. El Sidney noms trig dues hores en arribar a Direction, fet que oblig a Mller a aixecar l'ncora, deixant l'escamot a l'illa Direction, i enfrontar-se al creuer australi.

El Sidney era un vaixell ms gran, ms rpid i millor armat que l'Emden. Malgrat una resistncia aferrissada i haver destruit un dels canons i el telmetre del Sidney, desprs d'una hora de combat l'Emden havia sofert ja greus danys i havia rebut l'impacte de ms de 100 obusos del creuer australi. Mller, a les 11:15, fu embarrancar el vaixell a una platja de l'illa de North Keeling; en aquest moment el Sidney, suposant la rendici del vaixell alemany, abandon l'escena per perseguir breument un carboner que havia ajudat l'Emden. Posteriorment torn a la platja on l'Emden seguia embarrancat i el capit del Sidney, John Glossop, s'adon que l'Emden seguia onejant la bandera de batalla, de manera que envi un senyal de rendici; davant la manca de resposta Glossop orden obrir foc, fins que Mller, sense cap altra possibilitat, decid rendir-se. Les prdues alemanyes foren de 131 morts i 65 ferits; el capit Mller i la seva tripulaci foren capturats pels britnics i poc desprs l'Emden fou destrut. Posteriorment, la mascota de l'Emden, una figura femenina de bronze de 12 cm fou regalada al governador en funcions de les illes Andaman i Nicobar, John Hope Simpson, mentre que un dels canons de 105 mm s'install en un monument al Hyde Park de Sydney i un altre a l'Australian War Memorial de Canberra

Durant la batalla, l'escamot alemany que es qued a terra captur una goleta de 123 tones i tres pals, l'Ayesha, i es dirig cap a Padang, a Sumatra, a les ndies Orientals Holandeses, territori neutral, on posteriorment fou recollit per un mercant alemany el dia 13 de desembre. A bord d'aquest vaixell l'escamot arrib al Iemen, aleshores part de l'Imperi Otom aliat d'Alemanya, i fins a Turquia, a travs de l'Hijaz i el Mar Roig, el 5 de maig de 1915 i, finalment, aconsegu arribar a Alemanya, on foren rebuts com a herois i repartits posteriorment a diversos fronts.

Conseqncies del creuer de l'Emden.
En tres mesos d'activitat, l'Emden havia recorregut 30.000 milles sense ser interceptat, havia enfonsat, capturat o aturat ms de 30 vaixells i, en total havia fet perdre als aliats ms de 70.000 tonelades de vaixells mercants. L'activitat corsria de l'Emden, aix com la del Karlsruhe i la del Knigsberg, caus preocupaci a l'almirallat britnic, per desprs de la destrucci d'aquests vaixells i la de l'esquadra de Spee a la batalla de les Malvines, el cert s que els alemanys no disposaven de ms vaixells a ultramar capaos de repetir les accions d'aquests primers corsaris i cap esquadra de la Kaiserliche Marine intent sortir del Mar del Nord per atacar el comer aliat, excepte el cas allat del creuer auxiliar Kaiser Wilhelm der Grsse.

El creuer corsari de l'Emden constitueix un dels episodis ms famosos de la guerra naval durant la I Guerra Mundial, amb una estranya combinaci de guerra moderna i antiquada cavallerositat bllica (tant Mller com Glossop es comportaren sempre amb una gran correcci amb els seus presoners i amb la poblaci civil), que ja en aquell moment contrastava vivament amb les condicions de la guerra terrestre a Europa.

 Vegeu tamb .
 Creuer Emden (Creuer lleuger de la Kriegsmarine de la Segona Guerra Mundial);
 Guerra naval a la I Guerra Mundial;
 Guerra de cors a la I Guerra Mundial;
 Kaiserliche Marine;
 Batalla de Coronel;
 Batalla de les Malvines;
 HMAS Sidney (1912);

 Enllaos i referncies.

 David Stevenson, 1914-1918. The history of the First World War; Penguin History, Penguin Books, 2005.
 Mas Godayol J. (ed.) La Marina. De Trafalgar a nuestros das; Ed. Delta, Barcelona, 1983.
Zemciug, Emden and Sidney. ;
Els cinc vaixells Emden fins a l'actualitat. ;
Ayesha: les aventures de l'escamot d'assalt de l'Emden, relat del capit Helmut von Mcke. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136556" title="Caucete" nonfiltered="642" processed="632" dbindex="55719">


 
| nom = Caucete
| topofi = Caucete
| imatge = Departamento Caucete (San Juan - Argentina).png
| provincia = San Juan  
| departamento = Caucete
| dop = departamento
| cp = J5442
| localizatci = 
| altitut = 593 msnm
| fundaci = 17 de octubre de 1893
| fundador = Jos Mara de Los Ros
| gentilici = Caucetero/a
| poblaci = 
| densitat = 4,5 hab/km
| crecintercensal = 19,35 % (1991-2001)
| superfici = 7.502 km
| tipus de gobernant = Intendente
| gobernant = Emilio Antonio Mendoza, F. para la V.
| sitio_web = Sitio municipal
| aglomerat = Gran Caucete
| ifam = SJU004
}}

Caucete es la 2a ciutat ms important de la provincia de San Juan a la regi geogrfica de Cuyo (Argentina). s ciutat cabecera del Departamento Caucete.

Es troba aproximadament 30 km de la capital provincial. La seva principal activitat s la producci vitivincola. La religi majoritria s la catlica, s anomenava anteriorment Villa Coln 

 Etimologia del nom Caucete.
Caucete neix del terme Huarpe Sankancete, nom del cacic que dirigia a la tribu Huarpe, aix que el topnim Caucete t les seves arrels del idioma Huarpe.

Terratrmol de Caucete 1977.

El Da de la Defensa Civil, va a ser assignat per un decret recordant el sisme que va arrasar la ciudat de Caucete el 23 de novembre de 1977.
Mercalli: 7,4;
65 vctimes mortals;
284 vctimes ferides;
ms de 40.000 vctimes sense llar.Els registres de falles en terra es van perdre, i el efecte ms important del terratreml fou la extensa rea de licuefacci (posiblement milers de km). ;

L'efecte ms dramtic de la liqefacci es va veure a la ciutat, a 70 km de l'epicentre: grans quantitats de sorra en les fissures fins 1 m de gruix i ms de 2 m de profunditat.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136557" title="Campionat d'Europa de futbol 1996" nonfiltered="643" processed="633" dbindex="55720">


L Eurocopa de futbol de 1996 es va disputar Anglaterra, entre el 8 i 30 de juny de 1996. 

Va ser la primera edici de l Eurocopa amb 16 equips participants en el torneig final, ampliant els 8 anteriors equips. El lema triat per l'organitzaci anglesa va ser Football comes home (El futbol torna a casa), en referncia a l'afirmaci que els orgens de l'esport es troben a les Illes Britniques.

La selecci d Alemanya va aconseguir el seu tercer campionat, convertint-se en el clar dominador d Europa, encara que va ser el seu primer gran torneig guanyat com Alemanya unificada, ja que les seves anteriors dos Eurocopes i les seves tres Copes del Mn les va aconseguir com Alemanya Federal. En la final van aconseguir imposar-se a la gran revelaci del torneig, la selecci de la Repblica Txeca. 

Pasos participants. 

Vegeu la fase de classificaci en: Classificaci per a l'Eurocopa 1996.



 Seus .


 Primera fase .

Grup A.


Els Pasos Baixos es van classificar per davant d Esccia per tindre major nombre de gols a favor, ja que van empatar a punts, en el  partit entre ambds equips (0:0) i en la diferncia de gols marcats i rebuts.


Grup B.



Grup C.



Grup D.



Fase final.



Final.








Estadstiques finals.


Golejadors.


Equip ideal UEFA All-Star.


Enllaos externs.
Pgina oficial de l Eurocopa 1996 ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136560" title="Campionat d'Europa de futbol 2000" nonfiltered="644" processed="634" dbindex="55721">


L Eurocopa de futbol de 2000 es va disputar a Blgica i als Pasos Baixos, entre el 10 de juny i el 2 de juliol de 2000. 

La selecci de  va aconseguir fer-se amb el seu segon campionat, desprs de la guanyada en 1984. Frana es va convertir en la primera selecci que jugant en qualitat de campiona del mn (havia aconseguit imposar-se en la Copa del Mn 1988) es feia tamb amb el campionat europeu, encara que  va guanyar la Copa del Mn 1974 sent campiona d Europa. 

La gran generaci de futbolistes francesos van mostrar la seva superioritat durant tot el torneig, jugant un futbol de gran control en el centre del camp, amb futbolistes com Zinedine Zidane, Didier Deschamps o Patrick Vieira, i una gran creativitat en l'atac, amb els joves Thierry Henry i David Trzguet. En la final es van imposar a  amb un gol d'or de Trzguet en la prrroga. 

Pasos participants. 

Vegeu la fase de classificaci en: Classificaci per a l'Eurocopa 2000.



 Seus .


 Primera fase .

Grup A.



Grup B.



Grup C.


Grup D.


Fase final.



Final.






Estadstiques finals.



Golejadors.



Equip ideal UEFA All-Star.



Enllaos externs.
Pgina oficial de l Eurocopa 2000 ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136563" title="Campionat d'Europa de futbol 2008" nonfiltered="645" processed="635" dbindex="55722">


El Campionat d'Europa de futbol 2008, tamb conegut com Eurocopa 2008 o Euro 2008, va ser el tretz Campionat d'Europa de futbol. El torneig es va disputar a ustria i Sussa, va comenar el 7 de 2008 i va concloure el 29 de juny de 2008 amb la final al Ernst Happel Stadion de Viena. Va ser la segona vegada que el torneig se celebrava a dos pasos conjuntament. Grcia era la defensora del ttol, que havia aconseguit al torneig anterior. La selecci espanyola va guanyar el torneig al vncer a Alemanya per 1-0 a la final.

Setze equips varen participar en el torneig. ustria i Sussa es varen classificar automticament com amfitrions. Els 14 equips restants es varen classificar desprs d'una classificaci que va comenar l'agost de 2006. Com a campions d'Europa, Espanya t dret a participar en la Copa Confederacions 2009 a Sud-frica.

Seus. 
A cada seu es disputen tres partits de la primera fase, mentre que el partit inaugural es jugar a Basilea. En la fase final, els partits seran repartits entre Basilea i Viena, disputant-se 2 quarts de final i una semifinal en cadascun, mentre la final es disputar a la capital austraca.










Fase de classificaci. 

Per a la classificaci a l Eurocopa 2008 es realitzar un torneig previ entre setembre de 2006 i novembre de 2007. Per a aix, es va celebrar un sorteig en Montreux, Sussa, el 27 de gener de 2006 on es van formar set grups classificatoris, on els dos primers de cadascun es classificaran per a la ronda final. ustria i Sussa estan classificades automticament, exercint el seu dret d'organitzador. 



 Equips participants .

En cursiva, equips debutants a l'Eurocopa:





 rbitres .

Dotze rbitres i vint-i-quatre assistents van ser seleccionats per al torneig:



Fase de Grups.
 Grup A .



----

----

----

----

----


 Grup B .



----

----

----

----

----


 Grup C .



----

----

----

----

----


 Grup D .




----

----

----

----

----


Segona fase.




Quarts de final.


----




----

----



Semifinals.




----




Final.





 Golejadors .



4 gols;
  David Villa;
3 gols;
  Lukas Podolski;
  Roman Pavliutxenko;
  Hakan Yakin;
  Semih  entrk;
2 gols;
  Michael Ballack;
  Miroslav Klose;
  Bastian Schweinsteiger;
  Ivan Klasni ;
  Fernando Torres ;
  Dani Giza;
  Wesley Sneijder;
  Ruud van Nistelrooy;
  Robin van Persie;
  Andrei Arxavin;
  Zlatan Ibrahimovi ;
  Arda Turan;
  Nihat Kahveci;

1 gol;
  Philipp Lahm;
  Ivica Vasti ;
  Luka Modri ;
  Darijo Srna;
  Ivica Oli ;
  Rubn de la Red;
  Cesc Fbregas;
  Xavi Hernndez;
  David Silva;
  Thierry Henry;
  Angelos Charisteas;
  Daniele De Rossi;
  Christian Panucci;
  Andrea Pirlo;
  Giovanni van Bronckhorst;
  Dirk Kuyt;
  Klaas-Jan Huntelaar;
  Arjen Robben;

1 gol (cont.);
  Roger Guerreiro;
  Deco;
  Nuno Gomes;
  Raul Meireles;
  Pepe;
  Hlder Postiga;
  Ricardo Quaresma;
  Cristiano Ronaldo;
  Jan Koller;
  Jaroslav Plail;
  Libor Sionko;
  Vclav Sv rko;
  Adrian Mutu;
  Dmitri Torbinsky;
  Konstantin Zyryanov;
  Petter Hansson;
  U ur Boral;


 Guardons .

Equip ideal del torneig;


Bota d'Or;
 David Villa (4 gols);

Millor jugador del torneig;
 Xavi Hernndez;

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial de l Eurocopa Austria-Sussa 2008 ;
L'eurocopa a Elsesports.cat;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136564" title="Copa del Mn de Futbol de 2010" nonfiltered="646" processed="636" dbindex="55723">

La Copa del Mn de la FIFA Sud-frica 2010  (FIFA World Cup South Africa 2010 , en angls) ser la XIX edici de la Copa del Mn de Futbol. Aquesta, es disputar a Sud-frica, entre el 11 de juny i el 11 de juliol de 2010, sent la primera vegada que aquest torneig ser disputat a frica. 

Un any abans, del 14 al 27 de juny de 2009, es disputar la Copa Confederacions 2009 en cinc ciutats: Port Elizabeth, Bloemfontein, Johannesburg, Pretria i Rustenburg. 

Antecedents. 

Des dels anys 1980, en resposta al creixement i desenvolupament del futbol a frica que es veien reflectits en els resultats de les seleccions d'aquest continent en els tornejos organitzats per la FIFA, va comenar a crixer l'inters de celebrar un torneig en aquesta part del mn. Per a la Copa del Mn de Futbol 1994, el Marroc va estar a tres vots de derrotar als Estats Units, i posteriorment va tornar a presentar candidatures per a les Copes de 1998 i 2006, encara que en aquesta ltima va ser Sud-frica, la qual va estar a solament un vot de guanyar davant Alemanya.

Elecci. 

Sis pasos van presentar la seva candidatura per a ser seus de la primera Copa del Mn realitzada en sl afric: Sud-frica (candidata en 2006), el Marroc (candidat en 1994 i 1998), Egipte, Tunsia, Lbia i Nigria; no obstant aix, aquesta ltima no va presentar els informes oficials, abandonant aix la carrera. 

Lbia va anunciar que, en cas de ser escollida, no permetria que Israel pogus participar en el torneig, el que li va valer la desqualificaci. Amb el seu ve fora de carrera, els plans de Tunsia de realitzar el campionat en conjunt amb Lbia van acabar i tamb va sortir de la carrera el 8 de maig del 2004. 

El 15 de maig de 2004, es va realitzar l elecci a la ciutat sussa de Zurich. Sud-frica va rebre 14 vots contra 10 del Marroc, mentre que Egipte no va rebre cap vot.

 
Preparatius. 

El president de la FIFA, Joseph Blatter, es va mostrar tranquil amb els preparatius de la Copa del Mn, afirmant que "tot va a bon ritme", millor en comparana que fa quatre anys a Alemanya, de cara a la Copa del Mn de 2006. 

He vist a Sud-frica ms coses construdes que, en comparana, les quals havia a Alemanya quatre anys abans de l'inici del torneig.  A quatre anys de la Copa del Mn 2006 d'Alemanya, havia molta ms incertesa. A Sud-frica fa falta construir cinc nous estadis i renovar altres 

El ministre de Finances sud-afric, Trevor Manuel, va anunciar a la fi d'octubre de 2006 que s'anava a incrementar el pressupost previst per al torneig amb la finalitat d'accelerar el ritme de construcci i renovaci de les infraestructures necessries. Aix, el pas planeja destinar un pressupost de prop de 15.000 milions de rands (ms de 1.900 milions de dlars) per a l'organitzaci de l'esdeveniment. 

La seu de la Copa del Mn de 2010 li brinda a Sud-frica i a la regi una oportunitat nica per a mostrar la nostra terra i la nostra hospitalitat en un festival esportiu que no coneix barreres. Aquest esdeveniment requerir un esfor de tots els sud-africans 

El programa d'inversions, que en part ser cobert amb supervit impositiu, abastar sobretot obres d'infraestructura, la construcci i modernitzaci dels estadis de la Copa del Mn i la lluita contra el crim. 

Als estadis es planeja invertir 8.400 milions de rands (uns 1.100 milions de dlars). La construcci dels nous colosseus comenar en gener de 2007, una vegada que diversos estadis vells siguin demolits. 

En tant, fins a 2010 la Policia contar amb 10.000 efectius ms que en l'actualitat.

Seus.


10 estadis seran seus de la primera Copa del Mn de futbol a frica.

En cursiva, els estadis nous, construits per a aquest torneig.

Classificaci. 

CAF: La confederaci d frica comptar amb cinc places disponibles, als quals se sumar , classificada per dret d'organitzador. Aix representa una plaa ms de les que disposava per a l anterior Copa del Mn. ;

AFC: La confederaci d sia comptar amb quatre places directes a la fase final, i una cinquena s haur de disputar la classificaci amb el guanyador del grup d'Oceania. L AFC mant aix les places que disposava l'ltima Copa. ;

CONCACAF: La confederaci d Amrica del Nord, Central i el Carib comptar amb tres places directes a la fase final i un quart equip s haur de disputar la classificaci contra el cinqu lloc de Sud-amrica. La CONCACAF mant aix les places que disposava en l'esdeveniment anterior. ;

CONMEBOL: La confederaci d Amrica del Sud realitzar un sistema de tots contra tots, en el qual classificaran els quatre millors equips i un cinqu s'enfrontar en una repesca al quart classificat del grup final de la CONCACAF. Aix, la CONMEBOL mant aix les places que disposava l'ltima Copa. ;

OFC: La confederaci d Oceania tindr com representant al guanyador de la Copa d'Oceania de 2009. Aquest representant haur d'enfrontar-se al cinqu classificat d sia. La OFC mant aix les places que disposava l'ltima Copa. ;

UEFA: La confederaci d Europa tindr tretze places, el que representa una menys que les que disposava per a Alemanya 2006. A inicis de 2008 es realitzar el sorteig dels grups classificatoris de la UEFA i els partits comenaran a disputar-se en setembre d'aquest any. ;

El sorteig dels grups de la primera fase de la Copa del Mn se celebrar el 23 de novembre de 2007 a Durban.

 Vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010.

Enllaos externs.
Pgina Oficial de la Copa del Mn de la FIFA Sud-frica 2010 ;
Informaci  fotos dels estadis ;
Pgina no-oficial  ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136567" title="RheinEnergieStadion" nonfiltered="647" processed="637" dbindex="55724">
 

El RheinEnergieStadion s un estadi de futbol amb una capacitat per a 50.997 espectadors. Se situa a la ciutat de Colnia, a l'estat federat de Rin del Nord - Westflia, a l'oest d'Alemanya. s la seu habitual del 1. FC Kln i de l equip de la NFL Europa Cologne Centurions.

 Histria . 

 

Fins l'any 2000 va ser conegut com l Estadi Mngersdorf, quan va ser completament reconstrut per a albergar la Copa del Mn 2006, amb un cost de ms de 110 milions d euros. La reconstrucci d'aquest estadi va implicar eliminar la pista atltica del vell Mngersdorfer, pel que ara les fileres superiors de les graderies tenen una inclinaci de 34 i noms vuit metres de distncia entre el pblic i el camp. Quatre mastelers de 72 metres d'altura sostenen el sostre. 

Va ser seu de la Copa Confederacions 2005 i durant el desenvolupament de la Copa del Mn 2006, pass a anomenar-se Estadi de la Copa del Mn de la FIFA de Colnia (en alemany: FIFA WM-Stadion Kln), ja que la FIFA no permet cap tipus de publicitat en el nom dels estadis. Tamb durant aquest torneig la capacitat de l estadi va ser reduida a 46.120 espectadors per motius de seguretat.

 Enllaos externs .


Pgina oficial del RheinEnergieStadion ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136569" title="Iotape (desambiguaci)" nonfiltered="648" processed="638" dbindex="55725">


Onomstica:

Iotape de Mdia, filla del rei Artavasdes I de Mdia Atropatene;
Iotape de Commagene, dona i germana d'Antoc IV de Commagene.  ;


Geografia:

Iotape fou una ciutat de Cilcia, al districte de Selenitis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136573" title="SMS (desambiguaci)" nonfiltered="649" processed="639" dbindex="55727">

 Telefonia mbil: Short Message Service, un tipus de sistema d'enviament de missatges entre telfons mbils; vegeu SMS.
 Marina:
 abreviaci de Seiner Majestt Schiff (vaixell de Sa Majestat), denominaci dels vaixells de la marina imperial alemanya (1871-1919); vegeu Kaiserliche Marine.
 abreviaci de Seiner Majestt Schiff (vaixell de Sa Majestat), denominaci dels vaixells de la marina imperial i reial austrohongaresa (1868-1919); vegeu Kaiserliche und Knigliche Kriegsmarine.
 Televisi: SMS, telesrie de la Sexta.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136574" title="Assemblea" nonfiltered="650" processed="640" dbindex="55728">
Una assemblea s un rgan poltic en una organitzaci que assumeix decisions, en ocasions assumeix total o parcialment el poder legislatiu i, a vegades, tots els poders possibles. Una assemblea es forma per moltes persones que pertanyen a l'organitzaci, estan relacionats o tenen perms explcit de l'esmentada per participar-hi.

Moltes organitzacions democrtiques tenen una assemblea com a rgan mxim de decisi, com s el cas de les organitzacions socials, sindicals, professionals i, sobre tot, els estats. Les assemblees ms conegudes sn els parlaments o congressos dels estats.

En l'ideari socialista de base, s'anomenen assemblees a les reunions on tots els afectats per un determinat assumpte o membres de una mateixa organitzaci poden donar la seva opini o decidir sobre un tema directament i sense representants (democrcia directa). En aquest tipus d'assemblees es sol preferir la decisi per consens per dur a terme acords mnims acceptables per tots els implicats i reservar-se les votacions per els casos en els que no hi ha acord possible.

Veure tamb.
Vot;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136576" title="Cruis'n World" nonfiltered="651" processed="641" dbindex="55729">

Cruis'n World s un videojoc llanat l'any 1996 als Pasos Catalans i la resta d'Europa per N64 que s la continuaci del videojoc de curses recreatiu de 1994 anomenat Cruis'n USA. Com diu en el ttol, el Cruis'n World involucra als jugadors en fer curses de cotxes contra contrincants en diverses pistes del mn. El videojoc t caracterstiques del Cruis'n USA. Una nova caracterstica s la de les acrobcies. Tamb han posat diversos obstacles, i giravolts tancats. Si es fa l'acrobcia de volar amb el vehicle, el joc dna al jugador segons extra de temps. El joc tamb proporciona petites propulsions per anar ms rpid del normal.

El videojoc va ser llanat per la Nintendo 64 el 1998, sent aix el millor joc de la saga Cruis'n.

 Curses al Cruis'n World .
Els desenvolupadors d'aquest lloc van enviar artistes seus en un viatge al voltant del mn per capturar digitalment les millors atraccions turstiques i d'inters mundial. I en el videojoc van reflectir els llocs de Hawaii, Jap, Austrlia, la Xina, Kenya, Egipte, Rssia, Alemanya, Itlia, Frana, Anglaterra, Mxic, Nova York, Florida i la lluna. 

Hawaii.
En aquesta cursa podeu travessar una gran autopista, i a travs d'un tnel fictici que passa per sota l'aigua que connecta amb les altres illes.

Jap.
Un tren Maglev s visible al comenament, amb esttues budistes collocades al voltant del paisatge.

Austrlia.
En aquesta cursa est totalment dedicada a l'outback, amb visibles cangurs als costats de la carretera. L'Uluru, el lloc sagrat aborigen tamb conegut com a Ayers Rock s visible al principi i al final de la cursa.

Xina.
Aquesta cursa comena a la Gran Muralla Xinesa, amb els Budes i els soldats de terra cotta de Xian com a escenari. Desprs de travessar la Gran Muralla, conduireu per camps fins que arribeu a Pequn i hi entrareu per una porta amb dos dragons.  Lletres xineses us donaran la benvinguda a Pequn, i el Temple del Cel s visible durant el trajecte amb edificis hutongs. Finalment la cursa acaba a la Porta de Tiananmen a la Ciutat Prohibida, es finalitza amb el retrat de Mao Zedong

Cotxes.
 Venom SST;
 Kamikaze AWD;
 Humvee ATV;
 Zombi XXX;
 Gimpee;
 Rhino 4X4;
 Banzai GTV;
 Sexium P6;
 Orca;
 Scarab;
 Road King;
 El Diablo;

 Enllaos externs .
Pgina web de la companyia desenvolupadora del videojoc ;
Trucs del videojoc a Trucoteca.com ;
Cruis'n World a l'IGN ;
Cruis'n World a MERISTATION ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136577" title="Signal Iduna Park" nonfiltered="652" processed="642" dbindex="55730">


El Signal Iduna Park, abans anomenat Westfalenstadion, s un estadi de futbol que se situa a la ciutat de Dortmund, a l'estat federat de Rin del Nord - Westflia, a l'oest d'Alemanya. s la seu habitual del Borussia Dortmund. Amb les torres de suspensi grogues, l'estadi s un smbol de la ciutat Dortmund. 

El Signal Iduna Park va ser reconstrut per a ser una de les seus de la Copa del Mn de Futbol 2006, convertint-se aix en l'estadi de futbol ms gran d'Alemanya. 

L'arquitectura externa del Signal Iduna Park est composta de vuit pilars de subjecci grocs, de 62 metres d'altura. La resta de l'estructura s d'acer. 

 Histria . 
 

Va ser construt com a seu de la Copa del Mn de Futbol de 1974, i inaugurat el 2 d'abril d'aquell any amb el nom de Westfalenstadion (en catal: "Estadi de Westflia"). La societat Westfalenstadion Dortmund GmbH va vendre els drets del nom de l'estadi a l'empresa d'assegurances Signal Iduna, des de l'1 de desembre de 2005 fins el 30 de juny de 2011. Aix, l'estadi va passar a anomenar-se Signal Iduna Park. 

Durant el desenvolupament de la Copa del Mn de la FIFA 2006 va passar a anomenar-se Estadi de la Copa del Mn de la FIFA de Dortmund (en alemany: FIFA WM-Stadion Dortmund), ja que la FIFA no permet cap tipus de publicitat en el nom dels estadis. Tamb durant aquest torneig la capacitat de l'estadi va ser reduda a 66.981 espectadors per motius de seguretat.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Signal Iduna Park ;
 Pgina de la ciutat de Dortmund sobre la Copa del Mn de Futbol 2006 ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136578" title="Veltins-Arena" nonfiltered="653" processed="643" dbindex="55731">
 El Veltins-Arena, abans anomenat Arena AufSchalke, s un estadi de futbol que se situa a la ciutat de Gelsenkirchen, en l'estat federal de Rin del Nord - Westflia al nord-oest d'Alemanya. Va ser seu de la Copa del Mn de Futbol 2006 celebrada a Alemanya i de la final de la Final Lliga de Campions 2004. El seu equip titular s el FC Schalke 04. 

 

s un dels estadis nous ms innovadors, a causa de el seu sostre retrctil i el seu camp de gespa mbil, entre altres caracterstiques. El camp mobible permet eliminar el problema del manteniment d'rees verdes en recintes tancats i a ms permet que l'estadi pugui albergar esdeveniments no esportius, com concerts, sense danyar la gespa. 

 Historia .

L'estadi va ser inaugurat el 13 d'agost de 2001 amb el nom Arena AufSchalke, reemplaant l antic Parkstadion, l'1 de juliol de 2005 va canviar el seu nom a Veltins-Arena per un contracte de drets de nom amb la cerveseria alemanya Veltins. 

Durant la Copa del Mn de Futbol 2006 es va anomenar Estadi de la Copa del Mn de la FIFA de Gelsenkirchen (en alemany: FIFA WM-Stadion Gelsenkirchen), ja que la FIFA no permet cap tipus de publicitat en el nom dels estadis. Tamb durant aquest torneig la capacitat de l estadi va ser reduda a 53.804 espectadors per motius de seguretat.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Veltins-Arena ;
 Pgina de la ciutat de Gelsenkirchen sobre la Copa del Mn de Futbol 2006  ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136579" title="Decisi per consens" nonfiltered="654" processed="644" dbindex="55732">
Sociolgicament, el terme consens fa referncia a l'acceptaci d'una proposici o d'una ideologia (mitjanant un procs concret) per part d'una comunitat. Per tant, quan "hi ha hagut consens en alguna cosa" vol dir que aquesta cosa ha estat acceptada per part de la comunitat afectada. L'acceptaci, pot donar-se a partir d'unes normes a definir per la prpia comunitat; per votaci, per debat, etc. La decisi per consens s un procs de decisi que no busca nicament l'acord de la majoria dels participants, sin que tamb t com a objectiu resoldre o atenuar les objeccions de la minoria, i aix arribar conjuntament a la decisi ms satisfactria. Consens significa alhora el fet d'arribar a un acord general i el procs que ha fet possible arribar-hi. La presa de decisions per consens tracta fonamentalment aquest procs.  

Vegeu tamb.
Anarquisme;
Cincia del consens;
Democrcia per consens;
Democrcia directa;
Meritocrcia;
Sociocrcia;

Referncies.
 Sandy Schuman (Editor). The IAF Handbook of Group Facilitation: Best Practices from the Leading Organization in Facilitation. Jossey-Bass, 2005. ISBN 0-7879-7160-X ;
Dee Hock, The Chaordic Principle ;
CT Butler, On Conflict and Consensus ;

Enllaos externs.

En el trabajo en equipo, decisiones por consenso, o por consentimiento? por Jos Enebral ;
La tica del consenso de Kwasi Wiredu. Un modelo africano (Discusin intercultural) ;
Instituto Internacional de Facilitacin y Consenso ;
Recursos para dar un Taller de Asamblearismo y Toma de Decisiones por Consenso ;
Democracia Consensual anarquista por Ralf Burnicki ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136580" title="Donjon (cmic)" nonfiltered="655" processed="645" dbindex="55733">
Donjon s un cmic francs ambientat en un mn de fantasia pica creat pels autors Lewis Trondheim i Joann Sfar. 

Donjon destaca per l'originalitat de la srie, barreja d'un entorn proper al de Dragons i masmorres i a la stira. Malgrat l'humor sempre hi s present, l'estil varia mpliament d'un lbum a un altre, degut a l'ambici dels seus dos creadors principals i, sobretot, al fet que el dibuix i disseny de cada cmic ha anat rotant entre diversos autors. De fet, cada cmic -de 48 pgines- est numerat amb un nombre comprs entre el -100 i el 200: tot i que els autors ja han expressat sovint que la srie no arribar als 300 volums, de moment ja se n'ha editat un nombre considerable, grcies a la collaboraci amb altres dibuixants i dissenyadors, molts dels quals pertanyen a l'Association. De fet, Lewis Trondheim i Joann Sfar s'encarreguen bsicament de traar la lnia argumental, mentre que el dibuix i disseny s'acostuma a encarregar a altres autors (hi han participat Cristophe Blain, Manu Larcenet, Killofer, etc).

L'editorial Norma publica aquests cmics en castell i tapa prima sota el nom de la Mazmorra.

L'univers.
Tracta les aventures i histria d'una masmorra: la Mazmorra, durant tot un seguit d'poques del mn de Tierra Amata. La Mazmorra s el lloc on tots els aventurers i caarecompences venen a provar la seva fora, a buscar la fortuna i a fer-se un nom   aqu es pot apreciar clarament la pardia del mn i escenaris de Dragons i Masmorres que es fa. El punt de vista triat, per, s justament el contrari: no el dels aventurers, sin el del Guardin de la Mazmorra i el dels seus monstres. El Guardin es mostra com el gerent d'una empresa:  publicitat , gesti dels treballadors (els monstres), logstica  Cal destacar que en aquesta obra tots els protagonistes i personatges que hi intervenen sn animals antropomrfics.

Aquest mn evoluciona dins el fil de les accions dels seus herois en tres poques ben diferenciades: Amanecer, Zenit i Crepsculo, que coressponen a tres sries completes, encavalcades amb dues sries annexes, que s'encarreguen d'explicar aspectes complementaris -per tot i aix importants- de la histria: Monstruos, Festival i Bonus. Aquestes sries s'acostumen a abreviar, respectivament, per les sigles dels seus noms en francs: DPM, DZ, DC, DM, DP et DB. Els cmics es numeren a partir del -99 en endavant, per a representar l'evoluci temporal de la Mazmorra, tot i que certs toms es troben fora d'aquesta poca (com s el cas de DM 11, de nivell -400).

Les sries.

 La Mazmorra Amanecer .
L'poca Amanecer (Potron-Minet en francs), situada entre els nivells -99 a 0 explica la formaci de Jacinto de Cavallre des de la seva arribada a "Antpolis", fins, en els ltims toms, a la creaci de la Mazmorra tal i com es coneix a l'poca de Zenit. S'aprecia la seva evoluci mentre est allotjat a casa el seu tiet, el "Conde Florotte": arriba idealista, enamorads per cast i coratjs i es transforma en un justicier poders i venjatiu. Un pot trobar certes referncies a Dartagnan en aquests primers lbums. 
El disseny s de Christophe Blain als quatre primers lbums, moment a partir del qual Christophe Gaultier en pren el relleu.

La Mazmorra Zenit.
L'poca Zenit (nivell 1 a 100) s la ms descarada i dinmica. Compta les grans aventures de Herbert de Vaucanson  de Marvin, de com aquest primer arriba a la possessi dels diferents objectes del dest. L'humor hi s sempre present, envoltat ms que mai d'un aire de Dragons i Masmorres. El disseny dels quatre primers toms s de Lewis Trondheim, i a partir del cinqu, el relleu es passa al dissenyador Boulet. Des d'aquest canvi d'autor s'han fet dos lbums acabats, i se n'espera, almenys, un altre ms.

La Mazmorra Crepsculo.
L'poca Crepsculo (nivell 101 a 200) introdueix el nou personatge Marvin Rojo (diferent del Marvin de l'poca Zenit), condut per l'estela del "Rey Polvo". Aquesta srie tracta el futur de la Masmorra, convertida ara en fortalesa del totpoders "Gran Kan", i dels seus personatges, herois d'altres poques, que van ser portats per camins completament diferents. La srie s'envolta sempre d'un univers post-apocalptic.

El disseny s de Joann Sfar pels toms DC101, 102 i 103, i Kerascot, una parella de joves autors (Marie Pommepuy & Sbastien Cosset), s'encarreguen  dels 104 i 105. El dissenyador segent ser Obion.

La Mazmorra Monstruos.
La srie Monstruos transcorre en parallel a les tres sries principals. Est composada d'lbums autoconclusius centrats no tant en l'univers de la Mazmorra, si no en la vida de personatges -normalment secundaris, tot i que tamb hi ha algun Monstruos de personatges principals(s'aprecia, per tant, l'evoluci de la histria des d'un punt de vista diferent del normal, alhora que els dissenyadors de cada volum canvien). Tot i aix, els episodis estan situats dins el marc "histric" i geogrfic del cmic i tenen tamb un nivell que els situa entre Amanecer, Zenit o Crepsculo (per exemple, el "Monstruos" n6 correspon al nivell 40, tot i que s possible que algun dia es faci un volum de les sries principals d'aquest mateix nivell). 

La Mazmorra Festival.
A la srie Festival es dediquen alguns volums a les aventures de Herbert i Marvin, tot i que els successos sn fora de la lnia argumental principal. Cronolgicament, Festival se situa entre els nivells 1 i 2 de la srie La Mazmorra Zenit. 
Aquest conjunt de cmics (tal i com indica el nom en francs, Parade) es destaca pel fet d'estar publicats "per pur plaer", sense pretendre explicar la histria de La Mazmorra. s per aquest motiu que entre aquests nmeros es troben els volums ms ilharants i humorstics de la srie. 
De moment, Manu Larcenet s'ha encarregat de dissenyar els 5 volums publicats.

La Mazmorra Bonus.
La srie Bonus comprn volums especials del cmic: un joc de rol, indit en castell, anomenat "Donjon - clefs en main" i edicions de luxe en blanc i negre i amb tapa dura dels volums de la srie Monstruos. Aquests ltims estan publicats per l'editorial espanyola SinSentido.

Personatges.
Llista de personatges, mencionant el rol que desenvolupa en cada srie.

Personatges Principals.

Jacinto de Cavallre.
Jacinto s l'heroi de Amanecer. D'ascendncia noble i de costums medievals, arriba a la ciutat d'Antpolis, on el seu pare l'envia perqu estudi a la universitat, allotjant-lo a casa del seu oncle -home ric i poders dins la ciutat. Jove i idealista, decideix convertir-se en justicier sota la mscara de "El Camisn"Jeune homme idaliste, croyant en un idal de paix et de justice, abreuv de romans de cape et d'pe, il dcide de devenir justicier masqu sous le nom de la Chemise de la nuit. Sous ce nom, il est accus  tort d'avoir assassin le Professeur Fontaine, et est donc activement recherch par la police d'Antipolis.

Plus tard, entre les priodes Potron-Minet et Znith, il devient le chef de la guilde des voleurs et des assassins de la ville, avec l'aide d'Alexandra, tueuse dont il est depuis longtemps amoureux. Plus froid et calculateur que dans sa jeunesse, Hyacinte apprend alors  grer un groupe et se dbarrasse de ses scrupules, ce qui lui est par la suite trs prcieux. Il devient en effet le fondateur et le gardien du Donjon dans Donjon Znith. Personnage cynique et dsabus depuis la mort d'Alexandra, il n'en est pas moins pour autant un bon gardien, attach  son donjon et  ses cratures. Celles-ci le lui rendent bien en manifestant envers lui une grande loyaut.

Herbert de Vaucanson.
Herbert est un des deux hros des sries Donjon Znith et Donjon Parade. Au dbut de la periode Znith, c'est un simple canard employ dans le donjon comme homme  tout faire. Ce n'est absolument pas un combattant. Il apprend ensuite  se battre. On dcouvre plus tard qu'il est en fait le fils du duc de la ville de Vaucanson, dont il a t banni. Personnage sympathique, sducteur, maladroit, un peu paresseux et  j'm'en foutiste , il sert de rfrence comique et de lien avec une certaine normalit pour le lecteur. 

Il arrive au cours de la priode Znith  rassembler par hasard tous les Objets du Destin. Cela fait de lui un tre habit par L'Entit noire : le Grand Khn. Celui-ci est le chef religieux et millitaire de Terra Amata pendant la priode Crpuscule. Aux antipodes du sympathique Herbert, le Grand Khn transforme le Donjon en forteresse, et rgne d'une main de fer, cruel et despotique, sur le monde entier. 

Marvin.
Marvin est le seul personnage que l'on rencontre dans les trois priodes :  Potron-Minet, o on le voit, enfant, durant un pisode, Donjon Znith et Donjon Crpuscule. C'est l'autre hros des sries Donjon Znith et Donjon Parade. C'est alors un draconiste vgtarien, et l'un des meilleurs soldats du donjon. Il sympathise avec Herbert et lui apprend  se battre. Marvin est fier, courageux et possde un sens de l'honneur particulirement dvelopp, mme si sa religion lui interdit de se battre contre quelqu'un qui l'a insult. Il est mme parfois un peu strict et rigide, limit dans sa vision du monde par ses croyances et son ducation. 

Pendant la priode Crpuscule, il devient le Roi Poussire, ennemi mortel du Grand Khn. Devenu aveugle  cause des lois imposes par son culte, il est beaucoup plus souple moralement que durant sa jeunesse. La vieillesse semble lui avoir amen la sagesse ncessaire pour prendre du recul sur la religion, ce qui le fait parfois traiter d'hrtique par d'autres draconistes.

Marvin Rojo.
Marvin Rouge est le hros de Donjon Crpuscule. Lapin rouge , il a t rejet par les autres lapins qui l'ont baptis Marvin,  en mmoire du Marvin qui a dtruit Zootamauxime . Il s'enfuit avec Tonfa, un combatant trange dont on ne sait pas grand chose. Il devient un adolescent tmraire et bagarreur, un peu immature, qui va accompagner le Roi Poussire et Pipistrelle. Il a tendance  foncer dans le tas sans rflchir et  sduire les filles sans vraiment savoir ce qu'il veut. Cependant il est moins bte qu'il n'en a l'air et mrit au fil des albums. Il est aussi trs fidle au Roi Poussire, qu'il aime et respecte. Il remplace en effet peut tre le pre que Marvin n'a jamais eu (Orlondow lui dit mme :  C'est ton deuxime pre.  DC 101). Pour une raison inconnue, il est effray par la magie et les sorciers. Il est au cours de l'histoire quip d'une armure de Vaucanson, arme d'un fusil-nitro  chaque main. Marvin rouge apprend  s'en servir pour voler, grce au recul provoqu par le tir.

 Personatges secundaris .
 Sur plusieurs poques;
 Alcibiade, magicien.
 Bouboulou, roi des Olfs.
 Cormor, automate de Vaucanson, professeur  Antipolis.
 Elyacin, troll, fils adoptif de Herbert.
 Horous, vautour ncromant.
 Hyrka, frre d'Isis, le pire ennemi de Marvin.
 Kadmiom, conome du Donjon.
 Mourad, le pirate prsent dans Jean-Jean la terreur et dans Les Profondeurs.
 Zongo, le tatou, de son vrai nom Tristan Chambon.

 poque Potron-Minet;
 Alexandra, tueuse et matresse de Hyacinthe.
 lise, femme de Hyacinthe.
 Hippolyte, mdecin.
 Jean-Michel, chat malfrat, qui devient le chef de la police d'Antipolis.

 poque Znith;
 Ababacar Octopuce,  prince sans principaut qui foule de sa sandale le tombeau des rois , aventurier amenant l' pe du destin accompagne de son fourreau rtif  au Donjon.
 Grogro, monstre gentil adorant manger les  tilapins .
 Guillaume De La Cour, juriste arnaqueur, ancien porteur de l'pe du destin. ;
 Isis de Cphalonie, princesse barbare, fille de l'Attaman kochaque.
 Jean-Jean, le monstre sectionn en deux par l'pe du destin qui a la particularit de couper sans tuer sur un tranchant. Jean-Jean est souvent accompagn de Yvette.
 Le matre de Marvin.
 Wilfried, le moine Babare dont la colre est terrible lorsqu'il est saoul.

 Entre Znith et Crpuscule;
 Noyeuse, aquaboniste hrone de l'album Les Profondeurs.
 Grk et Krag, deux frres, soldats du Grand Khn, protagonistes de l'album Des soldats d'honneur.

 poque Crpuscule;
 Abitbol, Conseiller de Zaktu  Vaucanson, pantin de Papsukal et Fayez.
 Baal, fils du Roi Poussire.
 Fayez, Gnral du Grand Khn et chef des Gardes Rouges.
 Gilberto, membre du Conseil des shamans.
 Orlondow, shaman des oiseaux.
 Ormelle, femme de Baal.
 Papsukal, fils du Grand Khn.
 Pipistrelle, chauve-souris qui guide le Roi Poussire aveugle.
 Pirzuine, femme du Roi Poussire.
 Soggoth, Dragon, fut un temps fianc de Zaktu.
 Sri Panda Pachtoune, Conseiller du Grand Khn.
 Zaktu, fille du Grand Khn.

 Espcies d'animals i monstres al cmic .
 Aquabonistes;
 Bad fellows;
 Berbouche volutif;
 Brous;
 Canards de Vaucanson ;
 Capuchons (ou dvoreurs d'mes);
 Champignoux;
 Chats kochaques;
 Chiens de Clrembard;
 Chtoniens;
 Dragons;
 Faucheuses vertes;
 Garous;
 Gobelins;
 Gorgones;
 Hipplodontes;
 Lapins de Zootamauxime;
 Macasseux;
 Nains tueurs;
 Olfs;
 Orcs;
 Serpentaires;
 Snotlings;
 Trolls;
 Vampires;
 Vanderbecks;
 Diverses autres espces animales comme les bovins, les sauriens...

lbums.
Les diffrents tomes peuvent se lire de diffrentes manires, soit par srie, soit par ordre chronologique du Donjon ou soit par ordre de parution. 

Lire les tomes par sries permet de s'habituer au style de narration et du style du dessin qui diffrent d'une srie  l'autre et de ne pas perdre le fil des aventures du hros.
Lire les tomes par ordre chronologique du Donjon permet de suivre l'volution du Donjon et celle des personnages et de comprendre les diffrentes implications entre les poques.
Lire les tomes par ordre de parution permet de suivre la construction de l'univers de Donjon dans l'ordre o les auteurs l'ont cr.

On notera les rimes des titres de chaque srie :
  pour DPM;
  pour DZ;
  pour DC;
  pour DP;
  pour DM;
La rgularit des rimes des titres d'une mme srie est remarquable et rapprocherait Donjon de l'Oubapo.

Ordre per srie.
Els toms estan classificats seguint llurs sries i numeracions (nivell) respectius. 


Donjon Bonus comporte galement plusieurs sries de figurines reprsentant les personnages de Donjon (dites aux Editions Hazgaard).

Ordre cronolgic.
Les tomes sont classs par niveau (donc par date) dans le monde de Terra Amata, et ceux de DM et DP sont renumrots pour correspondre  la datation de la srie dans laquelle ils s'insrent (le numro de la colonne  N  correspond au numro dans leur propre srie).



Ordre per any de publicaci.
Les tomes sont classs par leur date de parution, ceux de Donjon Bonus, de par leur caractre, n'apparaissent pas.



Encara no publicats.


Note : Le tome DM12 formera, avec DPM-84 (Aprs la pluie) et DM11 (Le grand animateur), la  trilogie de l'automate .

Notes & referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Pgina no oficial actualitzada i bastant treballada.
 Esquema de les sagues de Donjon;
 Ressenya a icomic.com;
 La Mazmorra a guiadelcomic.com Un pl desactualitzada;
 Gua de lectura actualitzada de tot el material publicat en castell.

 Articles relacionats .
 Les murmures du Donjon : site le plus complet sur l'univers de Donjon.
 Donjon, ou la fantasy par la prolifration;
 Donjon Potron Minet : La chemise de la nuit : analyse par Loleck de La chemise de la nuit, premier titre de Donjon Potron Minet. Ce texte, initialement publi sur le forum fr.rec.arts.bd, est repris sur de trs nombreux sites.
 Donjon Pirate et Donjon Pirate, saison 2 : des dessinateurs aux identits mystrieuses se relaient pour crer, chacun, une page d'un album de Donjon qui n'existe pas (encore).
 Donjon Pirate Pirate : principe identique  Donjon Pirate, mais cette fois, absolument tout le monde peut proposer une page.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136581" title="HSH Nordbank Arena" nonfiltered="656" processed="646" dbindex="55734">


El HSH Nordbank Arena s un estadi de futbol situat en la porturia ciutat Hamburg, al nord d Alemanya. En ell, l'equip de futbol del Hamburger SV disputa els seus partits de local, igual que l'equip de futbol americ Hamburg Sea Devils de la NFL Europa. 

 Histria . 
 
Va ser construt en l'any 2001 sota les runes de l'antic Volksparkstadion, amb un cost de 97 milions de euros. Durant el desenvolupament de la Copa del Mn de futbol 2006 va passar a anomenar-se Estadi de la Copa del Mn de la FIFA d'Hamburg (en alemany: FIFA WM-Stadion Hamburg), ja que la FIFA no permet cap tipus de publicitat en el nom dels estadis. Tamb durant aquest torneig la capacitat de l estadi va ser reduda a 51.055 espectadors per motius de seguretat.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del AOL-Arena ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136583" title="AWD-Arena" nonfiltered="657" processed="647" dbindex="55735">
 

El AWD-Arena s un estadi de futbol situat a la ciutat de Hannover, capital de l'estat federal alemany de Baixa Saxnia. s la seu habitual del Hannover SV 96 club de la Bundeslliga alemanya. 

 Histria . 

Construt entre 1952 i 1954 amb el nom de "Niedersachsenstadion" (en catal: "Estadi de Baixa Saxnia"), va ser seu de l Eurocopa 1988, de la Copa del Mn de Futbol 1974, la Copa Confederacions 2005 i la Copa del Mn de Futbol 2006. Des de 2002, l'estadi duu el nom "AWD-Arena", desprs del finanament que va obtenir del banc alemany Allgemeine WirtschaftsDienst (AWD) per a la seva remodelaci. Els treballs de remodelaci van comenar al mar de 2003 amb l'enderrocament de la tribuna nord. 

Durant el desenvolupament de la Copa del Mn de Futbol 2006 pass a anomenar-se Estadi de la Copa del Mn de la FIFA de Hannover (en alemany: FIFA WM-Stadion Hannover), ja que la FIFA no permet cap tipus de publicitat en el nom dels estadis. Tamb durant aquest torneig la capacitat de l estadi va ser reduida a 44.652 espectadors per motius de seguretat.

 Enllaos externs .

Pgina oficial del AWD-Arena ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136586" title="Fritz-Walter-Stadion" nonfiltered="658" processed="648" dbindex="55736">
 

El Fritz-Walter-Stadion s un estadi de futbol situat a Kaiserslautern, a l'estat federat de Rennia-Palatinat, Alemanya. El seu equip titular s el 1. FC Kaiserslautern. 

 Histria . 

 

El Fritz-Walter-Stadion du el seu nom a Fritz Walter, capit de la selecci d'Alemanya Federal que es va coronar com campiona de la Copa del Mn de Futbol 1954, jugada a Sussa. Fritz Walter va jugar en el 1. FC Kaiserslautern al llarg de la seva carrera. 

L'estadi es troba construt sobre el mont Betzenberg, pel que rep l'lies de Betze. Va ser inaugurat en 1920. 

Amb motiu de la Copa del Mn de Futbol 2006, l'estadi va ser remodelat l'any 2002. Abans de la remodelaci, el recinte esportiu contava amb una capacitat de 38.500 espectadors, 18.600 dels quals estaven dempeus. Amb la posterior renovaci, la capacitat es va incrementar fins a 48.500 espectadors, dels quals 16.363 estan dempeus, mentre que per a la disputa de la Copa del Mn la capacitat va ser reduda a 53.804 espectadors per motius de seguretat. El cost de la remodelaci va ser de 76.500.000|.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136587" title="Mercedes-Benz Arena" nonfiltered="659" processed="649" dbindex="55737">
 

El Mercedes-Benz Arena, abans anomenat Gottlieb-Daimler-Stadion, s un estadi de futbol situat en el districte de Bad Cannstatt, al nord-est d Stuttgart, capital de l'estat federat de Baden-Wurtemberg, a Alemanya. El seu equip local s el VfB Stuttgart. 

L'estadi s el cor del Complex Esportiu Cannstatter Wasen. Possex un sostre de fibra de polister recoberta de PVC en un sistema radiat de subjecci d'altura variada. 

Sota el seu segon nom, Neckarstadion (doncs inicialment s anomenava Adolf-Hitler-Kampfbahn), va ser una de les seus de la Copa del Mn de Futbol 1974. L'estadi va albergar per segona vegada aquest esdeveniment, ara sota el seu nom actual, durant la Copa del Mn de Futbol 2006.

 Historia .

L'estadi es va inaugurar en 1933 sota el nom Adolf-Hitler-Kampfbahn. El nom va perdurar fins a 1949, quan va canviar a Neckarstadion (en catal: Estadi del Neckar, el riu que creua la ciutat). Des de 1993 va passar a anomenar-se definitivament Gottlieb-Daimler-Stadion en honor del clebre inventor i enginyer alemany Gottlieb Daimler. 

Aquest estadi va ser seu del primer partit internacional disputat a Alemanya desprs de la II Guerra Mundial, entre la selecci d'Alemanya i la selecci de Sussa. El 19 de desembre de 1990 es va disputar altre esdeveniment important, el primer partit internacional desprs de la unificaci d'Alemanya, on es van enfrontar novament les mateixes seleccions. 



 Enllaos externs .


 Pgina oficial del Gottlieb-Daimler-Stadion ;
 Pgina de la ciutat de Stuttgart sobre la Copa del Mn de Futbol 2006  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136588" title="La Cogullada (Terrassa)" nonfiltered="660" processed="650" dbindex="55738">
La Cogullada s un barri de Terrassa, a la part sud-oriental del districte 4 o de Ponent, travessat pel torrent de Ca n'Aurell, avui aprofitat per fer-hi el transvasament de la riera del Palau. T una superfcie de 0,42 km2 i una poblaci de 4.851 habitants el 2005.

Est limitat al nord i a l'oest per la carretera de Martorell (C-243c), a l'est per la Rambleta del Pare Alegre (on s'inicia l'autopista C-58 a Barcelona) i al sud per l'autopista Barcelona-Manresa (C-16). 

Depn de la parrquia de la Sagrada Famlia de Ca n'Aurell, si b hi ha un centre de culte al carrer de Mossn Moncau. La festa major s la segona setmana de juliol.

 Histria .
El barri est configurat per dues zones, a banda i banda del torrent. La ms septentrional es va crear a reds del convent de les Germanes Josefines i popularment es coneixia com el barri de la Piscina, de sempre vinculat molt estretament al barri de Ca n'Aurell, situat a la banda nord de la carretera de Martorell; precisament el mas de Ca n'Aurell es trobava en terres del que ara s la Cogullada, a la part nord d'aquest barri.

La zona meridional, per sota del torrent de Ca n'Aurell, s la Cogullada genuna, i d'aqu prov el nom del barri, derivat de la font de la Cogullada, situada per sota de Vista Alegre.

 Llocs d'inters .
El convent de les Germanes Josefines o Casa del Malalt. Edifici hospitalari religis inaugurat el 1901 segons un projecte de l'arquitecte Llus Muncunill i Parellada, finanat per subscripci pblica i per les donacions de l'industrial Alfons Sala i Argem, s un edifici de ma vist, amb una esglsia construda el 1907, any en qu Muncunill va comenar a utilitzar l'arc parablic que popularitzaria a la masia Freixa de Ca n'Aurell. Est situat al carrer del Concili Egarenc, 4.
El parc de la Cogullada, situat entre el carrer de Costa Rica, la carretera de Martorell i l'autopista de Manresa. T una superfcie de 36.400 m2, compta amb uns 500 arbres de 15 espcies diferents i disposa d'rees per al passeig i jocs infantils.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136589" title="Squia Reial de Montcada" nonfiltered="661" processed="651" dbindex="55739">

La Reial Squia de Montcada s un dels sistemes hidrulics ms antics de les terres valencianes. Els seus orgens es troben en la Valncia musulmana, la qual cosa implica que t una histria de ms de vuit-cents anys, encara que no se sap exactament la data que va ser construda ni en quines condicions. S'ha parlat dels temps del Califat de Crdova, o de l'poca  dels regnes de Taifes en el segle XI, per la veritat s que no existeix documentaci tan antiga ni, ara com ara, els historiadors han trobat referncies exactes sobre tot aix. Tampoc sembla fcil que una excavaci arqueolgica llanci ms llum sobre aquest tema, i, en conseqncia, la histria de la squia de Montcada durant la Valncia musulmana segueix sent en bona part un misteri. 

 Dades . 

 T una longitud de 32,8 quilmetres fins a la seva desembocadura en el barranc de l Arif entre Puol i Sagunt. ;
 Rega una superfcie de 6.343 Ha. ;

 Bibliografia .

"La Real Acequia de Moncada - Camins d'Aigua" editado por la Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentaci de la Generalitat Valenciana" ISBN:84-482-2341-1;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136594" title="Ensenyants Solidaris" nonfiltered="662" processed="652" dbindex="55740">
Ensenyants Solidaris s una ONG balear i fou fundada en el s del sindicat STEI-i.

Des de 1992 collabora en l execuci de projectes a diferents rees en defensa dels sectors de poblaci ms desfavorits, incidint en aspectes de salut i d educaci, suport a la comercialitzaci dels seus productes, construcci de cases, escoles, etc.; aix com organitzant tallers de formaci durant els mesos de juliol i agost a docents de Guatemala i Hondures amb la finalitat d ajudar-los a millorar la seva tasca didctica aix com d actualitzar la seva formaci personal i professional. Aquests tallers es duen a terme grcies a la collaboraci desinteressada de professorat de les Balears. Els docents tenen la possibilitat d intercanviar idees i experincies que desprs poden treballar a les escoles de les Illes amb el seu alumnat, realitzant aix una tasca de sensibilitzaci amb els infants i joves de les Balears.

Una tasca molt important s la realitzaci de campanyes de sensibilitzaci entre la poblaci escolar de les Illes amb representants de diferents institucions de Centreamrica. Parallelament organitza conferncies i colloquis amb la finalitat de sensibilitzar el professorat i el pblic en general.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136595" title="Aguinskoie" nonfiltered="663" processed="653" dbindex="55741">

Aguinskoie (rus         ) s un assentament urb i centre administratiu del districte autnom d'Aga Buritia a la Provncia de Txit, Rssia. Es troba a la vall del riu Aga (afluent de l'Amur).  Poblaci: 11,717 (Cens rus (2002)); 9,286 (Cens Sovitic (1989)); 7,200 (1967). 

Aguinskoie fou fundada el 1811.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136598" title="Xiva (desambiguaci)" nonfiltered="664" processed="654" dbindex="55742">

Geografia:
Xiva de Bunyol s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Xiva de Morella s una localitat valenciana que es troba al municipi de Morella (els Ports).
Religi: Xiva (hinduisme) s una divinitat de l'hinduisme.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136604" title="Golf (geografia)" nonfiltered="665" processed="655" dbindex="55745">
Golf s una part de l oce o mar, de gran extensi, tancat per puntes o caps de terra. Encara que normalment es confon amb badia, aquesta ltima s de menor extensi. 

Una badia s una porci de mar o oce envoltada per tots costats de terra menys per un, just el contrari que un cap. Algunes badies sn creades per pennsules o mars (o llacs) interiors amb desgus ocenic. 

Golf s el nom ms com en catal o castell, en canvi entre els parlants d angls, portugus i altres idiomes es prefereix el nom de badia. 

Les badies o golfs que depenen d'altres golfs o badies, o que sn de menor grandria o profunditat reben el nom de: golfet, ancorada, cala o caleta 

Les badies han tingut sempre gran importncia estratgica i econmica ja que, normalment, sn llocs ideals per a la construcci de ports i dics o per oferir abric contra les marees. 



Golfs ms coneguts.

frica.
 Golf de Guinea (Oce Atlntic);
 Golf de Sirte, a Lbia (Mar Mediterrnia);
 Golf de Suez, a Egipte (Mar Roja);

Amrica del Nord.
 Badia de Baffin, entre Groenlndia i el Canad;
 Badia de Hudson, entre les provncies i territoris canadencs de Manitoba, Ontario, Quebec i Nunavut;
 Badia de James, al Canad entre Ontario i Quebec (Badia de Hudson);
 Golf de Califrnia, entre la pennsula de Baixa Califrnia i Mxic (Oce Pacfic);
 Golf de Tehuantepec, a Mxic (Oce Pacfic);
 Badia de Monterrey, a Califrnia (Oce Pacfic);
 Badia de San Francisco, a Califrnia (Oce Pacfic);
 Golf de Mxic, entre Mxic, Cuba i Estats Units;
 Badia de Chesapeake, principalment a Maryland, als Estats Units (Oce Atlntic);
 Golf de Sant Lloren, al Canad, entre Quebec, Nova Brunswick i Terranova (Oce Atlntic);


Amrica Central i el Carib.
 Golf de Panam (Oce Pacfic);
 Golf de Darin, entre Panam i Colmbia (Mar Carib);
 Golf d'Hondures, entre Hondures, Guatemala i Belize (Mar Carib);
 Badia de Cochinos, a Cuba (Mar Carib);
 Golf de Bataban, a Cuba (Mar Carib);
 Golf de Guacanayabo, a Cuba (Mar Carib);
 Golf de Gonave, a Hait (Mar Carib);

Amrica del Sud.
 Golf de Guayaquil, a Equador (Oce Pacfic);
 Golf d'Arica, entre el Per i Xile (Oce Pacfic);
 Golfo San Jorge, a Argentina (Oce Atlntic);
 Golfo San Matas, a Argentina (Oce Atlntic);
 Baha Blanca, a Argentina (Oce Atlntic);
 Golf de Veneuela (Mar Carib);


sia.
 Golf d'Aqaba, entre Jordnia, Egipte, Israel i Arbia Saudita (Mar Roja);
 Golf d'Aden, entre el Iemen i Somlia (Oce ndic);
 Golf Prsic, entre Iran i la Pennsula Arbiga;
 Golf d'Oman, entre Oman i Iran (Oce ndic);
 Golf de Bengala, entre l ndia, Bangla Desh i Myanmar (Oce ndic);
 Golf de Tailndia (Mar de la Xina Meridional);
 Golf de Tonkn, entre la Xina i el Vietnam (Mar de la Xina Meridional);
 Badia de Tquio, al Jap (Oce Pacfic);

Europa.
 Golf de Btnia, entre Sucia i Finlndia (Mar Bltica);
 Golf de Finlndia, entre Finlndia i Estnia (Mar Bltica);
 Golf de Riga, entre Letnia i Estnia (Mar Bltica);
 Golf de Biscaia, entre el Pas Basc i Frana (Oce Atlntic);
 Golf de Cadis, a Andalusia (Oce Atlntic);
 Golf de Valncia, al Pas Valenci (Mar Mediterrnia);
 Golf de Lle, a Frana (Mar Mediterrnia);
 Golf de Npols, a Itlia (Mar Tirrena);
 Golf de Tarent, a Itlia (Mar Jnica);
 Golf de Vencia, a Itlia (Mar Adritica);
 Golf de Corint, a Grcia (Mar Jnica);

Oceania.
 Gran Badia Australiana (Oce ndic);
 Golf de Carpentria, a Austrlia (Mar d'Arafura);
 Badia de Tasmnia, a Nova Zelanda (Mar de Tasmnia);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136618" title="Amusco" nonfiltered="666" processed="656" dbindex="55755">

Amusco s un municipi de la provncia de Palncia, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. . 

Situaci.

El poble d'Amusco s troba a uns 20 kilmetres de la capital, Palncia. s atravessat per la carretera nacional N-611 i t aprop la nova autova A-67.
Amusco tamb t ferrocarril i per carretera es comunica amb Villoldo, Astudillo i Valdespina.

Monuments.

Destaca al poble l'esglsia de Sant Pere, del segle XIV, anomenada "el Pajarn de Campos"; l'ermita de la Mare de Du de les Fonts i les restes de l'antiga sinagoga, avui en dia transformada en un restaurant.

Festes.

Les festes d'Amusco sn el 29 de juny, en honor a Sant Pere, el patr del poble

Enllaos.

Ms Informaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136627" title="Ust Ordinski" nonfiltered="667" processed="657" dbindex="55759">
Ust Ordinski (rus     -          ) s un assentament urb que s la capital del districte autnom d'Ust-Orda Buritia a la Provncia d'Irkutsk, a Rssia. Es troba la marge dret del  riu Kuda (afluent del riu Angara) 62 km nord-oest d'Irkutsk.  Poblaci: 14,335 (Cens rus (2002)).


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136630" title="Diabologum" nonfiltered="668" processed="658" dbindex="55760">
Diabologum era un influent grup tolos de rock francfon fundat a principis dels 90 per Michel Cloup Peter i Arnaud Michniak Tadz i en actiu fins 1998.

 Estil .

El conjunt (originriament anomenat Infra) alterna entre el pop avantguardista, el noise i el collatge sonor i definirien el seu so amb el tercer disc, #3, en el qual substituen la part cantada per recitacions, tot acompanyat per guitarrades i fragments sonors com, verbigrcia, un estracte de la pellcula La mamain et la putain de Jean Eustache.

Desprs de la separaci, els dos caps visibles continuen carrera per separat com a Programme (Tadz) i Experience (Cloup).

 Discografia .

 C'tait un lundi aprs-midi semblable aux autres (Lithium, 1993): aix era un dilluns de vesprada com qualsevol altre, amb Dominique A;
 Le got du jour (Lithium, 1994);
  decouvrir absolument (Lithium Records, 1996): senzill extret del seu tercer disc;
 #3 (Lithium, 1996): subtitulat Il n'est pas perdu pour tout le monde (no est perdut per a tot lo mn);
 365 jours ouvrables (Lithium, 1997): 365 dies laborables, EP extret del disc anterior;
 La ltima historia de seduccin (Astro Discos, 1999): EP compartit amb Manta Ray d'unes  sessions gravades al 97;

 Enllaos externs .

  Ritmes.cat videoclip de  dcouvrir absolument (nou de trinca);
  Diabologum.com web oficial (i pstum) que redirecciona cap al seu MySpace;
  Andy Verol & Hirsute entrevista indita d'abril del 97;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136654" title="Fredrik Reinfeldt" nonfiltered="669" processed="659" dbindex="55770">


John Fredrik Reinfeldt (sterhaninge, Sucia 1965)
Poltic suec, s l'actual primer ministre de Sucia, i lder del Partit Moderat Suec (MP). ( Moderata samlingspartiet).

Poltic.
Reinfeldt va comenar la seva carrera poltica militant al la Lliga Juvenil Moderada el 1983, i el 1992 va passar a ser-ne el seu lder, crrec que va mantenir fins el 1995. Reinfeldt s membre del Parlament Suec des de 1991. El 1994 va formar part del govern de coalici de Carl Bildt. 
El 25 d'octubre de 2003 va esdevenir lder del Partit Moderat Suec, des que Reinfeldt va ser lder del Partit Moderat, aquest s'ha transformat amb els nous moderats. En les eleccions generals de 2006 (17 de setembre), el Partit Socialdemcrata Suec va perdre la majoria i aix va fer que li dones una oportunitat per governar. Amb l'Aliana per Sucia, una coalici del Partit Moderat amb el Partit del Centre, de centre-dreta. Aix el 6 d'octubre de 2006 s va converir amb el 42 Primer ministre de Sucia, succeint a Gran Persson, del Partit Socialdemcrata.





Enllaos externs.
Pgina de F. Reinfeldt alRiksdag ;
Entrevista a Fredrik Reinfeldt al diari L'Independent ;
La seva biografia a la Fundaci CIDOB ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136657" title="Larry Bird" nonfiltered="670" processed="660" dbindex="55771">
Larry Joe Bird (nascut el 7 de desembre de 1956 a West Baden, Indiana) va ser un dels ms grans i complets jugadors de bsquet de la histria de la NBA, amb una estatura de 2,06 metres. Noms ha jugat en un equip com a professional, als Boston Celtics (1979-1992).

 Trajectria professional .
 Universitat .
Els tres anys que va ser universitari va estar a punt de transcrrer en la prestigiosa Universitat d'Indiana, que en aquell moment possea el millor programa de bsquet del pas, i estava dirigit pel mtic Bobby Knight, per la magnitud de la instituci va aclaparar tant a Bird que va tornar al seu poble natal, on va treballar en diversos oficis, fins que per fi s'enrol en les files de la ms petita Universitat d'Indiana State. La seva trajectria va ser espectacular: va dur al seu equip a la final de la NCAA contra la Universitat de Michigan State, on per aquell llavors brillava amb llum prpia un xaval anomenat Magic Johnson. A nivell individual, va guanyar diversos premis, com el prestigis Naismith Award, va ser triat Jugador de l'any per la coneguda revista esportiva Sporting News, triat en dues ocasions en el millor quintet nacional, i promitjant 30,3 punts (cinquena millor marca de la histria de la NCAA), 13,3 rebots i 4,3 assistncies.

 Professional .
Malgrat el seu brillant currculum universitari, no va ser escollit pels Boston Celtics en el draft de 1978 fins al set lloc, en la qual va ser una nova jugada mestra de Red Auerbach. En Boston formaria al costat de Robert Parish i Kevin McHale la columna vertebral de l'equip al llarg de la dcada dels vuitanta. En aquests temps tamb militarien en Boston jugadors de la talla de Cedric Maxwell, Bill Walton, Dennis Johnson o Danny Ainge. Durant aquest perode, Bird va aconseguir tres anells de l'NBA, en les temporades 80/81, 83/84 i 85/86. A ms, va disputar dos finals de l'NBA contra els los Angeles Lakers en les temporades 84/85 i 86/87 i va aconseguir guanyar tamb el premi del noven de l'any en 1980 (superant una gran temporada de Magic Johnson), el MVP de l'NBA en 1984, 1985 i 1986 i el concurs de triples de l'All-Star game en tres ocasions. L'entrenador amb el qual Larry Bird va aconseguir la major part dels seus xits va ser K.C.Jones. A ms de les seves qualitats com jugador, Bird possea un carcter guanyador que el feia especial. 

Bird va participar tamb en la selecci nacional d'EUA en els Jocs Olmpics de Barcelona 92, equip que va ser ms conegut com el Dream Team, per contar entre els seus jugadors, apart del propi Bird amb altres grans jugadors de la histria de l'NBA, com Charles Barkley, Michael Jordan, Scottie Pippen, i Magic Johnson entre uns altres. Desprs d'aquesta Olimpada Bird es va retirar, a causa d'un lesi en els nervis de la seva esquena. Endarrere va deixar unes estadstiques de ms de 24 punts, 10 rebots i 6 assistncies per partit. 

En 1997 va ser contractat per a ser entrenador dels Indiana Pacers. En tres temporades com tcnic va tenir una marca de 147 victries contra 67 derrotes, en la seva primera temporada va guanyar el premi al tcnic de l'Any en la temporada 1997-1998, arribant l'any 2000 a les finals de l'NBA. 

Bird va renunciar com entrenador desprs d'una aparici en les Finals de l'NBA de l'any 2000, encara que en 2003 va tornar a signar amb l'equip d'Indianpolis per a exercir com director esportiu. 

Actualment, Bird s amo d'un restaurant en Terre Haute, anomenat el "Boston Connection".

 Premis .




 
 Triat Rookie de l'any en 1980 ;
 12 vegades All Star ;
 Jugador ms Valus de l'NBA en 3 ocasions (1984, 1985, i 1986) ;
 Triat en dues ocasionis Jugador ms Valus de les Finals ;
 Triat en 9 ocasions en el Millor quintet de l'NBA ;
 Millor percentatge de tirs lliures en 4 ocasions ;
 La seva samarreta amb el nombre 33 ha estat retirada pels Boston Celtics com a homenatge. ;
 Triat en 3 ocasions en el segon millor equip defensiu de la lliga NBA;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136663" title="John Stockton" nonfiltered="671" processed="661" dbindex="55772">
John Stockton (nascut el 26 de mar del 1962) s considerat com un dels millors jugadors de la histria del bsquet. 

Va ser triat pels Utah Jazz en 1984 amb el nombre 16 del draft de la NBA. Desprs de 3 temporades en la banqueta va comenar a despuntar com un dels millors bases de l'NBA. D'aquesta manera va formar una llarga i reeixida associaci amb l'ala-pvot Karl Malone, que els va dur a estar a punt de guanyar l'anell en 1997 i en 1998, que en ambds casos van perdre davant els Chicago Bulls de Michael Jordan. La seva principal qualitat era la visi de joc, i una lectura perfecta de qualsevol situaci en la pista. El seu fsic estava bastant allunyat del com en un jugador de l'NBA, i sovint es va dir d'ell que tenia ms aspecte d'oficinista que d'esportista d'elit. Malgrat tot va jugar 19 temporades en l'NBA de la qual es va retirar en l'any 2003 als 41 anys i encara jugant al mxim nivell. 

s el lder histric en assistncies i en pilotes robades de l'NBA. T la mitjana ms alta d'assistncies per partit en una temporada (14,5 en la 89-90) i un rcord personal de 28 en un sol partit. Va ser 10 vegades all-star i tamb va formar part del Dream Team, que va guanyar l'or a Barcelona 92. 

Va ser triat com un dels 50 millors jugadors de la histria en el NBA All-Star-Game celebrat en la ciutat de Cleveland en 1997. 





 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136666" title="Bert Sakmann" nonfiltered="672" processed="662" dbindex="55774">

Bert Sakmann ( Stuttgart, Alemanya 1942 ) s un metge alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1991.

Biografia.
Va nixer el 12 de juny de 1942 a la ciutat de Stuttgart, poblaci situada a l'estat de Baden-Wurtemberg. Va estudiar medicina a la Universitat de Gttingen, on es gradu el 1968, i immediatament entr a treballar a l'Institut Max Planck de qumica i biofsica d'aquesta mateixa ciutat. Des de 1989 s director de la secci de fsica de l'Institut Max Planck de Recerca Mdica de Heidelberg.

Recerca cientfica.
L'any 1971 inici la seva collaboraci amb Erwin Neher desenvolupant una tcnica, anomenada Patch-clamp, de pinament de la membrana cellular que permeten mesurar el flux de ions a travs dels canals d'aquesta, una tcnica de vital importncia per la investigaci biolgica cellular i basada en els treballs realitzats per Bernard Katz sobre els canals inics.

L'any 1991 fou guardonat, juntament amb Erwin Neher, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el desenvolupament de tcniques, anomenades "Patch-clamp", que permeten mesurar el flux d'ions a travs de la membrana cellular. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1991;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136677" title="Edmond Henri Fischer" nonfiltered="673" processed="663" dbindex="55782">

Edmond Henri Fischer ( Xangai, Xina 1947 ) s un bioqumic i professor universitari nord-americ, d'origen sus, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1992.

Biografia.
Va nixer el 6 d'abril de 1920 a la ciutat xinesa de Xangai per als 7 anys retorn amb la seva famlia al seu pas d'origen, Sussa. Estudi qumica a la Universitat de Ginebra, on es llicenci l'any 1947 especialitzant-se primer en qumica orgnica. L'any 1950 es trasllad als Estats Units per treballar com a investigador associat de l'Institut Tecnolgic de Califrnia, crrec que abandon per esdevenir membre de l'equip de recerca i catedrtic de bioqumica a la Universitat de Washington situada a Seattle.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca al voltant de l'estructura dels polisacrids i els enzims necessaris per a la seva sntesi i trencament.

Durant la seva estada a la Universitat de Washington inici la seva collaboraci amb Edwin Gerhard Krebs realitzant estudis sobre el glicogen fosforilat, definint una srie de reaccions que conduen a l'activaci o inactivaci d'aquest enzim segons l'acci de les hormones i el calci, i descobrint en aquest procs la fosforilaci reversible de les protenes pel qual una protencinasa t la capacitat de transformar un grup de fosfats des del trifosfat d'adenosina (ATP) a una protena. La forma i la funci de la protena s'altera permetent-la participar en un cert procs biolgic.

L'any 1992 ambds cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per descobrir com la fosforilaci de les protenes sn usades en els processos de regulaci biolgica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1992;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136679" title="SourceForge" nonfiltered="674" processed="664" dbindex="55783">

 SourceForge s un programari de collaboraci per a l'administraci de desenvolupaments. SourceForge es comercialitza per VA Programari. Provex una portada per a un ampli rang de serveis per al cicle de vida de desenvolupament de programari i integra un ampli nombre d'aplicacions de programari lliure (com poden ser PostgreSQL i CVS). ;
 SourceForge.net s una central de desenvolupaments de programari que controla i com diversos projectes de programari lliure, actua com un repositori de codi font. SourceForge.net s'allotja per VA Programari i corre una versi del programari SourceForge.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136688" title="Ashley Tisdale" nonfiltered="675" processed="665" dbindex="55784">


Ashley Michelle Tisdale, (2 de juliol del 1985 a West Deal, Monmouth County, Nova Jersey (Estats Units) s una actriu, cantant i model estatunidenca. Ha obtingut anomenada a partir del seu apper co-protagonista en la reeixida pellcula de Disney Channel High School Musical, encara que la seva carreral va comenar diversos anys abans en sries televisives entre les quals es destaca la sitcom infantil Zack i Cody: Bessons en acci. Va iniciar la seva carrera musical a principis de 2007 amb el llanament de Headstrong, el seu lbum debut.

A l'edat de 22 anys ja ha participat en nombroses sries i anuncis. De les seves actuacions cal destacar el seu paper com a Maddie en la srie de Disney Channel, Hotel dol Hotel. Per, el que realment l'ha fet saltar a la fama ha estat el seu paper com a Sharpay a la pelcula High School Musical. Grcies a la fama que ha aconseguit amb aquest paper ha llanat al mercat un disc anomenat Headstrong. Va sortir el dia 6 de febrer a Estats Units i va entrar directament al nmero 5 dels discos ms venuts d'aquell pas.

Biografia. 
Ashley Tisdale va nixer a Nova Jersey, segona filla de Llisa Morris i Mike Tisdale i germana de Jennifer Tisdale, quatre anys ms gran que ella i tamb actriu. s cosina llunyana del multimilionari inventor Ron Popeil per part del seu avi matern Arnold Morris, distribudor dels ganivets Ginsu . s de religi jueva per herncia ideolgica de la seva mare. Va comenar a rondar els escenaris als 3 anys d'edat grcies a "Bill Perlman", el seu descobridor i representant  , qui li va aconseguir una actuaci. Posteriorment es va traslladar a viure a Valncia, Califrnia, on va estudiar i es va graduar el 2003. 

Vida professional. 
A ms d'aparixer com model publicitria en anuncis televisius, Tisdale assol el reconeixement pblic per la seva participaci en sries televisives d'xit, per el salt definitiu el va aconseguir grcies a la seva reconeguda interpretaci com cantant, actriu i ballarina en l'xit de TV High School Musical en el paper de Sharpay Evans, el qual li va donar a ms l'empenta per a encetar una carrera musical com a solista. 

Cinema i televisi. 
Ja sobre finals de la decada dels anys 90, Ashley va comenar a tenir papers petits en reconegudes sries com El set cel, Boston Public o Charmed entre d'altres, a ms de participar en la pellcula Donnie Darko, protagonitzada pel guanyador de l'scar Jake Gyllenhaal. Ms tard n'hi hagueren d'altres com The Hughleys o Still Standing. En 2002 va protagonitzar un comercial de TV, molt recordat als Estats Units per la cmica transformaci del seu cap en una taronja. Dos anys ms tard va decidir presentar-se a les audicions per a la srie de Disney Channel Zack i Cody: Bessons en acci, en els papers de Maddie Fitzpatrick i London Tipton; aconsegu finalment el de Maddie, una venedora de caramels en l'hotel on es desenvolupa la srie . A mesura que avanava l'xit de la srie Ashley aprofitava per promocionar la seva carrera realitzant diversos comercials del canal i participant en especials. Tamb va obtenir un rol addicional com la veu d'un personatge de la srie de manga Wishper of the Heart. A principis de 2005 va decidir presentar-se al csting del musical per a TV High School Musical, per interpretar el paper principal de Gabriella Montez. Finalment va aconseguir el de co-protagonista de Sharpay Evans, amb el qual interpretaria canons com Bop To The Top i What I've Been Looking For entre d'altres. Adicionalment ha gravat canons per la Disney, una de les quals (Kiss The Girl) inclou un vdeo musical. A ms va gravar una versi de A Dream Is A Wish Your Heart Makes juntament amb la resta de les estrelles del canal del moment. Tamb va participar en l'especial Disney Channel Games en dues edicions, una com a capitana de l'equip verd.

 Actuacions .
Papers televisius.
Phineas and Ferb (setembre 2007) - Candice (veu);
High School Musical 2 (2007) - Sharpay Evans;
Kim Possible (2007) - Camille Leon (voz);
High School Musical (2006) - Sharpay Evans;
Zack y Cody: Gemelos en Accin (2005-Actualitat) - Maddie Fitzpatrick;

Pellcules.
 High School Musical 3:Fin de curso (2008) - Sharpay Evans;
 High School Musical 2 (2007) - Sharpay Evans;
 Whisper of the Heart - (2006) Yuko Harada (veu);
 High School Musical (2006) - Sharpay Evans;
 Donnie Darko (2001) - Dorky;
 Nathan's Choice (2001) - Stephanie;
 Bichos: una Aventura en Miniatura (1998) - Veu noms;

Altres aparicions.
 Teen Choices Awards (20/08/2006) - presentadora convidada;
 The Tonight Show with Jay Leno (2006) - Entrevista;
 Hannah Montana (2006) - Maddie Fitzpatrick;
 Total Request Live (2006) - Entrevista;
 Disney Channel Games 2006 (2006) - capitana de l'equip verd;
 Jimmy Kimmel Live (2006) - Entrevista;
 Live with Regis and Kelly (2006) - Entrevista;
 Good Morning America (2006) - Entrevista;
 The Today Show (2006) - Entrevista;
 Mike's Super Short Show (2005) - Entrevista;
 Still Standing (2003) - Bonnie;
 George Lopez (2003) - Amiga de Carmen;
 Grounded for Life (2003) - Desconeguda;
 Strong Medicine (2003) - Sherry Lowenstein;
 Malcolm in the Middle (2002) - Noia  (3 episodis);
 The Hughleys (2002) - Stephanie (3 episodis);
 The Mayor of Oyster Bay (2002);
 Charmed (2001) - Adolescent fugitiva;
 Kate Brasher (2001) - Winona;
 Once and Again (2001) - Marni;
 Bette (2001) - Jessica;
 Boston Public (2000) - Carol Prader;
 The Geena Davis Show (2000) - Tracy;
 Movie Stars (2000) - Estudiant;
 The Amanda Show (1999) - Fan Nmero U d'Amanda;
 Beverly Hills 90210 (2000) - Nicole Loomis;
 Seventh Heaven (1997) - Janice;
 Smart Guy (1997) - Amy;

 Msica .
La carrera musical d'aquesta artista es va iniciar a resultes de l'xit de High School Musical, amb que assol la fama i xits com fer histria en la msica en ser la primer cantant femenina en situar-se en el Llista dels 100 ms venuts amb dues canons al mateix temps (Bop to the Top i What I've been looking for). Al febrer del 2007 va llanar el seu primer lbum, titulat Headstrong a travs de la distribudora Warner Brothers. El disc va aconseguir rpidament els primers llocs en llistes d'arreu del mn, venent 64.000 cpies en la primera setmana tan sols i arribant al cinqu lloc del Billboard Hot 100 . El seu primer single, escrit per J.R. Rotem i Evan "Kid" Bogart es va titular He Said, She Said i va ser seguit per Be Good To Em, el qual va ser llanat directament en format de video musical per Disney Channel. El tercer single s Not Like That. 

 lbums .

......

Estadstiques dels seus senzills.


Aparicions com model i articles dedicats.
Les primeres aparicions professionals d'aquesta artista han estat en anuncis publicitaris de televisi, encara que una vegada iniciades les seves facetes d'actriu i cantant no ha abandonat la tasca de model, i ha aparescut en reconegudes revistes de moda, musicals o televisives. A ms, ha estat presentadora d'alguns esdeveniments. Nombrosos peridics i revistes especialitzades li han dedicat espais. El primer seria el prestigis Miami Herald al juliol de 2005, el qual inclou una petita entrevista parlant dels seus inicis, els seus gustos i la seva vida personal. Posteriorment apareixeria en les edicions d'agost del mateix any de Pop Star i Sophisticate's Hairstyle, i Tiger Beat al novembre. Durant 2006, la seva creixent fama la va collocar en una gran quantitat de revistes dedicades per a fans, apareixent en les cobertes de les juvenils Seventeen, Disney Adventures, Girls Life, Teen i Bop, a ms d'altres tan prestigioses com People o en una secci del The New York Times. A l'abril de 2007, dues revistes nord-americanes especialitzades en moda han treballat amb ella, una de les quals (Star Magazine) ha optat per collocar-la en portada. La revista nord-americana de roba femenina Blender li ha dedicat una entrevista biogrfica. L'edici especial d'hivern del mateix any de Cosmo Prom tamb la situa en portada.

Enllaos externs. 
 ;
Lloc oficial de Ashley Tisdale ;

 Notes .


 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136697" title="Hipoptam" nonfiltered="676" processed="666" dbindex="55785">

L'hipoptam (Hippopotamus amphibius), del grec            , cavall de riu, s un gran mamfer herbvor que habita a frica. s un dels dos membres de la famlia Hippopotamidae; l'altre s l'hipoptam pigmeu, Choeropsis liberiensis.

Passa el dia en grups a l'aigua dola i al fang, ja que, en transpirar molt ms que gran part dels animals, s molt vulnerable a les insolacions. Pot tancar les narius i romandre submergit durant 10 minuts, flota i s molt gil a l'aigua. S'alimenta a terra ferma, ingerint fins a 50 kg diaris, habitualment de nit.

Malgrat el seu aire innocent, es un dels animals ms perillosos per l'home, essent al ms mortfer d'frica. Els seus ullals mesuren 50 cm, i corre fins a  45 km/h.

 Caracteristiques  .

Sn animals gregaris que viuen en grups de fins a quaranta individus. La seva esperana de vida s d'entre 40 i 50 anys. Les femelles arriben a la maduresa sexual als 5 o 6 anys, i tenen un perode de gestaci de 8 mesos.

 Els hipoptams mesuren de mitjana 3,5 metres de longitud i 1,5 metres al garrot per a un pes de 1500 kg a 3200 kg. Tenen ms o menys la mateixa mida que el rinoceront blanc i els experts discuteixen per saber quin dels dos tipus s el ms gran animal terrestre desprs de l'elefant. Els mascles semblen continuar creixent tota la seva vida, mentre que les femelles atenyen el seu pes mxim cap a l'edat dels 25 anys ; sn d'altra banda ms petites que els mascles i no pesen de manera normal ms de 1500 kg. Es donen sovint 3200 kg com a ps limit pel pes d'un hipoptam mascle. Tanmateix, s'han vist exemplars ms grans, un dels quals atenyia gaireb 5000 kg. Malgrat la seva feixuguesa, poden crrer ms de pressa que un home sobre la terra ferma.  Es considera que la seva velocitat mxima pot anar de 30 km/h a 40 km/h, fins i tot 48 km/h, tot i que no poden sostenir tal velocitat ms que durant alguns centenars de metres.

 Els ulls, les orelles i les narius de l'hipoptam estan collocats a l'extrem del cap, el que els permet passar la major part de la jornada amb el seu cos immergit a les aiges de rius tropicals, per quedar-se al fresc i impedir l'insolaci. Per protegir-los encara ms del sol, la seva pell secreta una mena de protector solar natural de color vermells. Aquesta secreci s de vegades dita suor de sang, per no s, en realitat, ni sang ni suor. En principi incolor, vira al taronja-vermell al cap d'alguns minuts, i es fa finalment marr. Dos pigments diferents han estat identificats en les secrecions, un vermell i un taronja, dos pigments extremadament cids. Es diu el pigment vermell cid hipposudorique i el pigment ataronjat cid norhipposudorique. S'ha descobert que el pigment vermell inhibeix el creixement dels bacteris patgens, el que deixa a creure que la secreci t un efecte antibitic. L'absorci de la llum per aquests dos pigments s mxima en la gamma ultra violeta, el que equival a l'efecte d'una pantalla solar. Com que els hipoptams secreten aquests pigments arreu al mn, no sembla que siguin els aliments que en sn la font. La realitat s que els animals poden sintetitzar els pigments a partir de precursors com la tirosina que s un aminocid. (Saikawa et alii. 2004).

 Com el seu nom ho indica, els grecs antics veien en l'hipoptam una mena de cavall. Fins a 1985, els naturalistes reagrupaven els hipoptams amb els porcs, basant-se en les particularitats dels molars. Tanmateix, l'estudi de les protenes de la sang, desprs de la sistemtica molecular i finalment ms recentment de fssils ha demostrat que els seus pares gentics ms propers sn els cetacis: les balenes, els marsuins i animals emparentats. Els hipoptams tenen ms punts comuns amb les balenes del que en tenen amb altres ungulats com els porcs.

 Aix, l'avantpassat com dels hipoptams i de les balenes ha existit desprs de la separaci dels ruminants, desprs de la divergncia de la resta dels ungulats artiodactyles, porcs compresos. Mentre que la balena i l'hipoptam sn els ms propers pares vius un de l'altre, la separaci dels seus llinatges s'ha produt molt poc temps desprs de la seva divergncia de la resta dels ungulats artiodactyles.

  Hbitat .

Abans de l'ltim perode glacial, l'hipoptam estava escampat a l'frica del Nord i a Europa, ja que pot viure en climes ms freds amb la condici que l'aigua no es geli a l'hivern. Posteriorment va migrar a Egipte, on era corrent veure'l al Nil en el transcurs dels temps histrics. Pline l'Antic escriu que en la seva poca el millor indret d'Egipte per capturar-ho era en el noms de Sas (N H. 28.121); i se'n podia trobar sempre al llarg del bra de Damiette desprs de la Conquesta rab (639).

Referncies.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136705" title="Dolors Batalla i Nogus" nonfiltered="677" processed="667" dbindex="55786">


Dolors Batalla i Nogus (Valls, 18 d'abril de 1969) s una poltica catalana, militant de CDC. Fou alcaldessa de Valls. s diputada al Parlament de Catalunya amb els crrecs parlamentaris de membre de les comissions de Poltica Cultural, d'Educaci i Universitats i de Matries Secretes o Reservades, s Presidenta del Pius Hospital de Valls, Vicesecretria General d'Acci Poltica i Estratgia de Convergncia Democrtica de Catalunya i membre de l Institut d Estudis Vallencs.

Formaci.

A la Universitat Autnoma de Barcelona es va llicenciar en Cincies Poltiques i Sociologia i va fer un doctorat en Cincia Poltica i de l Administraci. A l'Institut de Cincies Poltiques i Socials de Barcelona va estudiar la Diplomatura en comunicaci i estratgia poltica. A la Facultat de Geografia i Histria de la Universitat de Barcelona va estudiar l'especialitat d'histria contempornia. A l'anglesa University of Essex va estudiar un curs de metodologia aplicada a les cincies socials.

Currculum.

Des de 1997 fins al 2002 va ser propietria i va dirigir una acadmia d'angls.
El 1999 va entrar com a regidora i portaveu adjunt del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Valls.
Durant el 2002 i el 2003 va treballar com a assessora al Departament de Poltica Municipal de CDC.
El 14 de juny de 2003 s proclamada alcaldessa de Valls, i es torna a presentar a les eleccions municipals de 2007; present la dimissi com a alcaldessa al 24 de setembre del 2008 per raons familiars. 
El juliol del 2004 s elegida vicesecretria general d'Acci Poltica i Estratgica de CDC.
El primer de novembre de 2006 es va presentar en el tercer lloc de la llista de CiU per la circumscripci de Tarragona i va ser escollida Diputada al Parlament de Catalunya.

Enllaos externs.

Biografia al web oficial de Convergncia Democrtica de Catalunya;
Fitxa al web del Parlament de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136708" title="Pere de Cardona (desambiguaci)" nonfiltered="678" processed="668" dbindex="55787">

Personalitats
 Pere de Cardona, (? - Lleida, 9 de desembre de 1411), bisbe de Lleida (1407-1411). Fill de Hug Folc de Cardona i Beatriu d'Anglesola.

 Pere de Cardona (arquebisbe), bisbe d'Urgell (1472-1515), president de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136709" title="Aliats de la Primera Guerra Mundial" nonfiltered="679" processed="669" dbindex="55788">

Els Aliats de la Primera Guerra Mundial tamb dits a vegades com les Potncies de l'Entesa o La Triple Entente (entente vol dir en francs acord, entesa).
Els principals membres eren Frana, l'Imperi Rus, l'Imperi Britnic, Regne d'Itlia i els Estats Units. Frana, Rssia i Gran Bretanya entraren en la Primera Guerra Mundial el 1914, com a resultat de la seva aliana Triple Entente. Molts altres pasos es posaren al seu costat ms tard.


Hom pot notar que el president dels Estats Units Woodrow Wilson i la seva administraci no van definir al seu pas com a un aliat. Els Estats Units declararen la guerra a l'Imperi Alemany a causa de les violacions alemanyes de la neutralitat estatunitenca en atacar vaixells civils. Els EUA entraren en guerra com a "potncia associada", ms que no pas com a un aliat formal de Frana i Gran Bretanya, i mantingu aquesta distncia al llarg de la guerra.


Encara que els Dominions i les colnies de l'Imperi Britnic van fer contribucions significatives a l'esfor aliat, no tenien poltica exterior independent durant la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, els governs dels Dominion controlaren el reclutament en llurs territoris, i mentre que no tenien control operatiu del seu personal, van enviar personal a la primera lnia del front. El control operatiu de les forces de l'Imperi Britnic ere en mans dels cinc membres del gabinet de guerra. Des del 1917 el gabiner era supervisat pel gabinet de Guerra Imperial, on cada Dominion hi tenia representaci. Ms tard en la guerra, les forces expedicionries australia i canadenca foren agrupades en cossos separats sota el comandament de generals australians i canadencs, qui informaven alhora als generals britnics i/o francesos.

 L'abril de 1918, el control operatiu de totes les forces aliades al Front Occidental passaren al nou comandant suprem, el mariscal de Frana Ferdinand Foch.

Estats Aliats.
 
  Blgica (incloses les forces colonials belgues);
  Imperi Britnic;
  Austrlia;
  Colnies de la Corona Britnica;
  Canad;
  Dominion de Nova Zelanda;
  Terranova;
  uni Sudafricana;
  Imperi de l'ndia;
  Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda ;
  Frana (incloses forces  colonials franceses);
  Grcia (des de maig de 1917);
  Itlia (des d'abril de 1915);
  Jap;
  Montenegro;
  Portugal;
  Romania (des d'agost de 1916);
  Imperi Rus (fins novembre de 1917);
  Srbia;
  Estats Units (des d'abril de 1917);

aix com:
  Andorra;
  Armnia (1918);
  Bolvia;
  Brasil (1917);
  Costa Rica;
  Cuba;
  Txecoslovquia (1918);
  Equador;
  Guatemala;
  Libria;
  Hait;
  Hondures;
  Nicaragua;
  Panam;
  Per;
  Repblica de Xina;
  San Marino;
  Siam;
  Uruguai;

Personal i prdues dels Aliats.
Aquestes sn xifres aproximades del nombre de personal amb uniforme el 1914-1918, inclosos exrcit, armada i forces auxiliars. Durant un temps, les diferentes forces eren inferiors, noms una fracci d'elles eren forces de combat. Els nombres no reflexen l'extensi de temps en qu fou embolicat en el conflicte cada pas o el nombre de baixes (Vegeu tamb: Prdues a la Primera Guerra Mundial.)




Notes.


Referncies.
-Statistics of the Military Effort of the British Empire During the Great War 1914-1920, The War Office March 1922 -Reprinted by Naval & Military Press- ISBN 1847346812;
Gilbert,Martin-Atlas of World War I, Oxford UP, 1994. ISBN 0195210778;
-Tucker, Spencer C. The European Powers in the First World War: An Encyclopedia, Garland Publishing, New York, 1999, ISBN 0-8153-3351-X;
-The Commonwealth War Graves Commission Annual Report 2005-2006 -The report is available online at .
-The Commonwealth War Graves Commission Debt of Honour Register.;
-Urlanis, Boris, Wars and Population, Moscow, 1971;
-"Huber M.,La Population de la France pendant la guerre, Paris 1931;
-"Bujac, Jean. Les campagnes de l'arme Hellnique, 1918-1922, Paris, 1930 ;
Mortara, G. La Salute pubblica in Italia durante e dopo la Guerra, New Haven: Yale University Press 1925. ;
Harries, Merion, Soldiers of the Sun-The Rise and Fall of the Imperial Japanese Army,Random House, 1991 ISBN 0679753036;
 Michael Clodfelter. Warfare and Armed Conflicts- A Statistical Reference to Casualty and Other Figures, 1500-2000. 2nd Ed. 2002  ISBN 0-7864-1204-6.
 Vegeu tamb.
Triple Entente;
Participants en la Primera Guerra Mundial;
Potncies Centrals;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136718" title="Llus Racionero i Grau" nonfiltered="680" processed="670" dbindex="55792">
Llus Racionero i Grau (La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1940) s un escriptor catal. 

Biografia .
Va estudiar Enginyeria i econmiques a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Berkeley, als Estats Units. Va ser director de la Biblioteca Nacional (a Madrid) i del Colegio de Espaa (a Pars). Ha collaborat amb diaris com El Pas i La Vanguardia. La seva obra s'ha expressat tant en catal com en castell i amb ambdues llenges ha recollit bones crtiques i premis literaris.

Obra.
Novella.
1982 Cercamn;
1985 Raimon o el seny fantstic;
1985 La forja de l'exili;
1986 Els ngels quntics;
2000 L'ltim ctar;
2004 Antoni Gaud: el so de la pedra;

No ficci.
1985 La Mediterrnia i els brbars del nord;
1986 Art i cincia: la dialctica de la creativitat;
1987 Microcosmos catal;
1988 Memries de Califrnia;
2002 Converses amb Pla i Dal;
 
Premis literaris.
1981 Prudenci Bertrana per Cercamn;
2000 Carlemany per L'ltim ctar;

Enllaos externs.
Fitxa de l'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136727" title="Nam June Paik" nonfiltered="681" processed="671" dbindex="55800">


Nam June Paik (20 de juliol, 1932 - 29 de gener, 2006) artista nascut a Corea del Sud.
Va treballar amb diferents mitjans per s conegut per haver inventat el videoart. 

Va nixer a Sel, tenia quatre germans grans i un pare que treballava a la indstria txtil. 
De nen, va cursar estudis de piano clssic.
El 1950, Paik i la seva famlia van marxar de casa seva degut a la Guerra de Corea. Primer van marxar a Hong Kong, per desprs es van traslladar a Jap, per raons encara desconegudes. 6 anys ms tard, es va graduar a la Universitat de Tquio, acabant els estudis de Histria de l'Art i Histria de la Msica. La seva tsis va tractar sobre Arnold Schnberg, un important compositor, teric de la msica i professor. 

Aquell mateix any va marxar cap a Alemanya per continuar estudiant Histria de la Msica a la Universitat de Munic. All va conixer els compositors Karlheinz Stockhausen i John Cage, aix com als artistes conceptuals Joseph Beuys i Wolf Vostell. Amb ells, Paik es va interessar per l'art tecnolgic. Paik va treballar amb Stockhausen i Cage en un estudi de la msica electrnica. 

Nam June Paik va comenar a participar en el moviment artstic Neo-Dada, conegut com a Fluxus, inspirat pel compositor John Cage i el seu s de sons urbans, familiars i del dia a dia a la seva msica.
Va fer el seu gran debut a la exhibici coneguda com a  Exposition of Music-Electronic Television ,
on va posar televisions per tot arreu i va fer servir plaques magntiques per distorsionar les seves imatges.

El 1964, Paik va marxar cap a Nova York, i va comenar a treballar amb Charlotte Moorman,  combinant vdeo, la seva msica en performances. En la seva obra "TV Cello", dues televisions una a sobre de l'altre imitant un cello real. Quan Moorman passava el seu arc sobre aquest nou tipus de "cello", imatges de ella o d'altres msics tocant apareixien a les pantalles. 
El 1965, Sony va introduir la cmera Portapak, la millor arma de Paik. Amb ella, podia moure i enregistrar coses, ja que era el primer enregistrador-gravador de vdeo i udio porttil. 

Des de llavors, Paik es va convertir en una celebritat internacional, conegut per la seva creativitat i les seves obres.

En un incident que va passar en 1967, Charlotte Moorman va ser arrestada per despullar-se mentre feien la performance de Nam June Paik "Opera Sextronique". Dos anys desprs, en 1969, van fer la "TV Bra for Living Sculpture", on Charlotte portava uns sostenidors amb petites pantalles de televisi sobre els seus pits. En un altre treball, una esttua de budda es mira a si mateixa en un circuit tancat de televisi. 

Paik tamb va ser conegut per fer robots amb televisions, construts fent servir filferro i metall aix com parts de rdios i televisors.

L'any 1996, Nam June Paik va tenir un accident que el va deixar parcialment paraltic. Nam June Paik va morir el 29 de gener de 2006, a Miami, degut a causes naturals.

Biografia per dates.

1932: Neix  Sel. ;
1956: Es llicencia en Histria de l'art i Histria de la Msica a la Universitat de Tquio. ;
1957: Estudis a la Universitat de Munic. ;
1958: Participa en estudis d' Stockhauseni de Nono a l' Estudi de Msica electrnica de Colnia.Coneix a John Cage i David Tudor. ;
1961: Participaci al ler Festival Fluxus de Wiesbaden. Coneix en Georges Maciunas i Wolf Vostell. ;
1964: Coneix Charlotte Moorman. Viatge al Jap - Coneix Shuya Abe - Construcci del robot Abe-Paik.  ;
1965: Gira per Europa amb Charlotte. "Caf Gogo" a Nova York amb la seva SonyPortapak. Participa al Festival d'avantguarda de Nova York.
1967: Exposici a la Howard Wise Gallery de Nova York.
1968: Exposici lectronic Art II, Galeria Bonino de Nova York.
1969: Exposici " T.V. as a creative medium ", Howard Wise Gallery de Nova York.
1970: Happening Fluxus a la Kunstverein de Colnia. ;
1971: Concert per violoncel i imatges amb C. Moorman. ;
1972: Construcci de " T.V. Bra for a living sculpture ". " T.V. Bed ";
1973: Realitzaci de " Global Groove ". ;
1974: " Videa & Videology ", Everson Museum, Syracuse (N.Y.).
1975: " Suite 212 " (presentat al Canal 13 de la W.N.E.T.). ;
1976: " Fish flies in the sky ", Galeria Bonino de Nova York. ;
1977: Retrospectiva Stedeilik Museum, Amsterdam. ;
1978: Retrospectiva A.R.C., Museu d'Art Modern de Pars. " Video gardens ", Centre Pompidou.
1982: Retrospectiva  Whitney Museum, N.Y. Premi especial del Festival de videoart de Locarno. ;
1983: Installaci tricolorvido (300 monitors), Centre Pompidou, Pars. ;
1988 : Craci del robot Olympe de Gouges, mb l'ocasi del bicentenari de la Revoluci Francesa.

Obres.

 1993 The Misfits - 30 Years of Fluxus;
 1973 Global Groove ;
 1972 Waiting for Commercials;

Enllaos externs.
Web Oficial de Nam June Paik;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136731" title="Antoni Morell i Mora" nonfiltered="682" processed="672" dbindex="55803">
Antoni Morell i Mora (Barcelona, 1941) s un escriptor andorr. Exerceix d'advocat i ha treballat a l'administraci pblica del seu pas. Va ser ambaixador d'Andorra al Vatic. Collabora o ha collaborat amb nombroses publicacions peridiques, com ara, La Vanguardia, Avui, Poble Andorr, Andorra 7, Diari d'Andorra, Peridic d'Andorra i Set Dies.

Obra.
Novella.
1983 Set lletanies de mort;
1984 Bors I, rei d'Andorra;
1987 Als lmits de l'alba;
1996 Karen nena de la llum;
1999 La neu adversa;
 
No ficci.
1989 Andorra vol inslit;
1992 L'esdevenidor assumit;
1992 Predicant en el desert;
1995 Tastar Andorra;

Premis literaris.
1999 Carlemany per La neu adversa;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136736" title="EasyCredit-Stadion" nonfiltered="683" processed="673" dbindex="55807">
 

El easyCredit-Stadion s un estadi de futbol i atletisme situat a la ciutat de Nuremberg, a l'estat federal alemany de Baviera. Serveix de seu habitual a l'equip de futbol 1. FC Nrnberg. 

 Histria .

 

Va ser inaugurat en 1991 amb el nom de Frankenstadion. Des del 14 de mar de 2006, i per un perode de 5 anys, que l'estadi duu el nom "easyCredit-Stadion", desprs del finanament que va obtenir del banc alemany Norisbank AG per a la seva remodelaci. 

Durant el desenvolupament de la Copa del Mn de Futbol 2006 es va anomenar Frankenstadion altra vegada, degut al fet que la FIFA no permetia cap tipus de publicitat en el nom dels estadis.

 Enllaos externs .

 Pgina del easyCredit-Stadion ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136737" title="Zentralstadion" nonfiltered="684" processed="674" dbindex="55808">
 

El Zentralstadion Leipzig (en catal: "Estadi Central de Leipzig") s un estadi de futbol de la ciutat de Leipzig, a l'estat federal de Saxnia, al sud-est d Alemanya. s la seu habitual de l equip de futbol FC Sachsen Leipzig.

 Histria . 

 

Va ser construt en 1956, sent en el seu temps l'estadi ms gran de la Repblica Democrtica Alemanya, amb una capacitat que superava els 100.000 espectadors. 

Per a ser seu de la Copa del Mn 2006, es va construir un nou estadi en els murs del vell, amb una capacitat actual de 44.199 espectadors, inaugurat el 7 de mar de 2004, amb un cost de 96,4 milions de euros. Aquest estadi va ser l nic de l antiga Alemanya Oriental escollit  com a ser seu de la Copa del Mn 2006.

 Enllaos externs .

 Pgina del Zentralstadion Leipzig ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136740" title="Stade de France" nonfiltered="685" processed="675" dbindex="55810">


L  Stade de France (en catal: Estadi de Frana) s el major estadi francs, amb capacitat per a 78.782 persones en la seva configuraci per a futbol o rugbi. Es va inaugurar el 28 de gener de 1998 en el partit de futbol Frana   Espanya. Construt per a la Copa del Mn de Futbol 1998, es va dissenyar tamb per a acollir diversos esdeveniments esportius de futbol, rugbi, atletisme, proves automobilstiques, concerts i grans espectacles en general. s la seu habitual dels partits de la selecci francesa, tant de futbol com de rugbi. Aquest estadi se situa a Saint-Denis, al nord de la ciutat de Pars. 

La seva capacitat oscilla entre 70.000 seients (atletisme), 78.782 (futbol i rugbi) i 80.000 (concerts i espectacles) grcies a les seves tribunes inferiors retrctils. 

 

Aquesta construcci va tenir per objectiu fer conixer i desenvolupar la zona de La Plaine-Saint Denis, una zona industrial en declivi amb nous barris residencials, noves activitats terciries. L  Stade de France permet donar un rostre atractiu a lla direcci de les empreses. 

Aquesta zona es beneficia de les bones comunicacions de l'estadi: 2 estacions RER (lnies B i D), una estaci de metro i connexions de lnies d autobs amb el nord, l'oest i el centre de Pars. 

L'equip d arquitectes que ho van dissenyar est compost per Michel Macary, Aymeric Zublena, Michel Rgembal i Claude Costantini (associaci de les agncies SCAU i C. R. Architecture). El Cap de Projecte va ser l'arquitecte nord-americ Tom Sheehan, la labor del qual en aquest projecte va tenir com recompensa l'obtenci de la Medalla de Plata de l Acadmia Francesa d'Arquitectura. La gesti i manteniment de l'estadi corre a crrec de l'empresa Bouygues, GTM, una filial de Vinci i STF. 

 Histria . 

Concebut amb l'ajuda d'un programa informtic de simulaci de muni, l  Stade de France permet una evacuaci molt ordenada i que evita les aglomeracions, en comparana a la d'estadis ms petits que ell. 

Des de 1998, es desenvolupen all les finals de la Copa de Frana, de la Copa de la Lliga de futbol, els partits del Torneig de les Sis Nacions i la final del campionat de Frana de rugbi. Ha acollit tamb el campionat del Mn d'Atletisme en 2003 i la final de la Lliga de Campions de la UEFA en 2000 i 2006 . Va dur provisionalment el nom  Stade de France - Paris 2012 (ja que hauria estat l'estadi olmpic de Pars 2012) fins a la designaci de Londres per als Jocs Olmpics de 2012.

 Enllaos externs .
 Pgina de l Stade de France ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136742" title="Rplica" nonfiltered="686" processed="676" dbindex="55812">
En informtica, una rplica s una cpia exacta d'un conjunt de dades. Damunt d'internet, una rplica d'un lloc web s una cpia exacta d'un altre lloc web. Els llocs web que sn rpliques s'utilitzen bsicament per a subministrar diverses cpies de la mateixa informaci, en particular per a les baixades de gran envergadura. En una rplica, la tramesa de dades es realitza en una sola direcci mentre que la sincronitzaci de fitxers s un mtode bidireccional.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136743" title="Joan Plaza i Duran" nonfiltered="687" processed="677" dbindex="55813">
Joan Plaza i Duran (Barcelona , 26 de desembre de 1963), s actualment l'entrenador del Reial Madrid de bsquet.

Abans de la seva arribada al conjunt "merengue" a la temporada 2006-2007, Plaza va ser tcnic al primer equip del Joventut de Badalona durant 6 anys, tot i que abans havia dirigit com a primer entrenador altres equips en categories inferiors del club. A la temporada 2000-2001 va ser Campi d'Espanya sub-20 i segon entrenador a l'All-Star Game de l'ACB. La seva carrera com entrenador, s'inici a Badalona, a l'escola de bsquet fundada pel seu germ i per ell mateix (Escola Betsaida). Va alternar aquells primers anys amb l'equip de bsquet femen Santssima Trinitat i desprs de guanyar diversos campionats amb ambds equips, va entrenar tamb el C.B. Sant Adri, fins que va ser fitxat pel Joventut de Badalona, on va ser entrenador ajudant de Miquel Nolis durant tres anys i posteriorment primer entrenador els segents anys en diversos equips de les categories inferiors del club.

Entre molts altres jugadors han passat per les seves mans : Ral Lpez, Ivan Corrales,Souly Dramec, lex Mumbr.Oscar Yebra, Sergi Vidal, Albert Miralles, Cesar Sanmartin o Rudy Fernandez.

A l'estiu del 2005 fitxa com a entrenador ajudant del Real Madrid. Acabada la temporada anterior, el club havia destitut Bozidar Maljkovic i es dispos a buscar entrenador. La negativa d'alguns d'ells a fer-se amb un equip en lnia descendent, feu que el club blanc ofereixi l'equip a Plaza, que aconsegu d'entrada el record d' imbatibilitat (13 victries consecutives) en un entrenador novell a la historia de l'ACB, guanyar la Lliga de la Comunidad de Madrid'06 (Real Madrid, Estudiantes i Fuenlabrada) i jugar la final de la Copa del Rei'07 de Mlaga. Dos mesos ms tard, classifica l'equip que dirigeix per a la final europea de la Copa Uleb de Charleroi (Blgica) en la que s'enfronten a l'equip litu del Lietuvos Ritas, a qui derroten, proclamant-se aix campions europeus i duent el darrer ttol que li mancava al Real Madrid a les seves vitrines, al mateix temps que classificant-se automticament per a la segent Euroleague. Joan Plaza s proclamat entrenador de l'any de la ULEB-CUP 2006-07. Mesos ms tard, i desprs de finalitzar segon a la lliga regular, juga els Play-Off'07 enfrontant-se a Pamesa, al Joventut, i es classifica per a la final en qu s'enfronta al FC.Barcelona a qui finalment guanya per 3 victries a 1, aconseguint el ttol de la Lliga ACB al mateix Palau Blaugrana. Al mateix temps, en Joan passa a convertir-se en un dels tres entrenadors novells que en tota la histria, s'han proclamat campions en el primer any de debut en la competici. Un cop acabada la lliga ACB, l'Associaci Espanyola d'Entrenadors, per votaci entre el collectiu espanyol de preparadors,  el nomen "entrenador de l'any". L'atorgament es va fer en el primer partit de la temporada 2007-08 contra el Pamesa de Valncia.

Per segon any consecutiu guanya la Lliga de la Comunidad de Madrid'07 (Real Madrid, Estudiantes i Fuenlabrada).El dia 11 d'octubre de 2007 durant la gira NBA Tour, els Toronto Raptors (campions de la conferencia Atlntica 2007) s'enfronten al Real Madrid, amb victria dels madridistes per 104-103, convertint-se aix en el cinqu equip europeu i tercer espanyol a guanyar un equip de la "millor" lliga del mn. El 15 de desembre de 2007 el Real Madrid, amb Plaza com a 1r. entrenador, juga el seu partit nmero 1.000 a la lliga ACB, enfrontant-se al DKV Joventut Badalona, a qui guanya per 65 a 71 en terres catalanes.

El mes de gener de 2008, coincidint amb el ttol d'hivern de l'ACB i la classificaci del seu equip com a Cap de Srie del Top-16 de l'Euroleague, s proclamat Entrenador del Mes. Aquest mateix any i en la seva primera participaci a l'Euroleague, l'equip es classifica com a Cap de Srie de la 1a.fase i arriba a l'ltim partit del Top-16 amb opcions per a quarts de final, on no es classifica, tot i haver guanyat a Barcelona, Panathinaikos, Zalguiris, Fenerbahce, Olimpiacos o Partizan entre altres. En el mes de mar de 2008 i desprs d'aconseguir el segon millor record a la historia de l'ACB (24 victories per 4 derrotes), Plaza es nominat Entrenador del Mes per la AEEB desprs de sis victories consecutives que el fan encapalar temporalment la competici. A manca de dos jornades per acabar la lliga ACB en la seva fase regular, el Reial Madrid es proclama campi,la qual cosa li permet classificar-se directament per l'Eurolliga 08/09 i obtenir l'aventatge de camp en els Play-Off. En acabar aquesta primera fase de la competici i amb el record de victories-derrotes de la histria de l'ACB (29-5), la lliga ACB escull el cinqu ideal, al jugador revelaci i al millor entrenador, ttol que recau en l'entrenador del Real Madrid, Joan Plaza. Dies desprs, l'equip cau eliminat en les eliminatories pel ttol en el play.off a 3 partits contra l'Unicaja.

La temporada 08/09 comena guanyant per tercer any consecutiu la Lliga de la Comunidad de Madrid'08 (Real Madrid, Estudiantes i Fuenlabrada).El dia 18 de gener de 2009, cumpleix 100 partits a la ACB com a primer entrenador del Reial Madrid, guanyant al Unicaja de Mlaga de Aito i confirmant-se com l'entrenador en actiu amb millor record de vitories/derrotes. 

Palmars como entrenador.
 Campi de la copa ULEB amb el Real Madrid en la temporada 2006/2007;
 Campi de la liga ACB amb el Real Madrid en la temporada 2006/2007;
 Entrenador de l'Any 06-07 ULEB-CUP de la Copa ULEB amb el Real Madrid en la temporada 2006/2007;
 Entrenador de l'Any 06-07 ACB de la liga ACB amb el Real Madrid en la temporada 2006/2007;
 Entrenador de l'Any 07-08 ACB/Lliga Regular de la liga ACB amb el Real Madrid en la temporada 2007/2008;

 Enllaos .
 Fitxa d'entrenador ;

 Notes .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136747" title="Les Martines (Terrassa)" nonfiltered="688" processed="678" dbindex="55815">
Les Martines s una urbanitzaci de Terrassa, al sud-oest de la ciutat, que juntament amb les Carbonelles conforma un barri molt extens i de poblaci disseminada adscrit al districte 4 o de Ponent. Est situada sota la carretera C-243c, o carretera de Martorell, a la zona boscosa de la serra de les Martines, i s travessada pels torrents de les Carbonelles i de les Martines, emissaris de la riera del Palau. s adjacent a la urbanitzaci de Can Palet de Vista Alegre, a l'altra banda de la carretera, i, ja dins el terme municipal de Rub, limita amb les urbanitzacions de Can Sol i Castellnou. 

La part ms acostada a la carretera de Martorell correspon a les Carbonelles, situades sota mateix de Vista Alegre, mentre que la que s'endinsa ms a la serra que arriba fins als Quatre Vents sn les Martines prpiament dites.

Segons el cens del 2005, a les Martines i les Carbonelles hi residien 444 persones en una superfcie de 3,02 km2. 

La primera casa d'aquesta barriada es va construir al comenament de la dcada del 1950 i a partir d'aleshores se'n van edificar vora un centenar, totes d'una tipologia semblant, allades i voltades de terreny, nic requisit per poder-hi edificar segons l'antic pla general d'ordenaci urbana. Depn de la parrquia de la Sagrada Famlia, a Ca n'Aurell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136750" title="Moviment Comunista del Pas Valenci" nonfiltered="689" processed="679" dbindex="55816">
El Moviment Comunista del Pas Valenci (MCPV) fou un partit poltic comunista i nacionalista que oper al Pas Valenci i que estava federat en el Movimiento Comunista (MC). Una de les principals dirigents fou Cristina Piris.

Va nixer l'any 1976, i tract d'aproximar-se infructuosament al Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV), ja integrat a la Federaci de Partits Socialistes, per a presentar-se en coalici a les Eleccions generals espanyoles de 1977.

El 6 d'octubre de 1977, un grup de militants i simpatitzants del MCPV, amb pancartes en favor de l' Estatut d'Autonomia, fou atacat a pedrades per un militant de Fuerza Nueva, resultant ferit de mort Miquel Grau, un simpatitzant del MCPV de vint anys.

L'any 1978 el MCPV inicia una poltica de collaboraci amb la Lliga Comunista Revolucionria valenciana, formant Esquerra Unida del Pas Valenci (creada a la dcada de 1980 i derivada pel Partit Comunista del Pas Valenci -no confondre amb la secci valenciana d'IU-), la qual, junt amb altres altres formacions d'esquerra, concorreguen a les eleccions autonmiques de 1983 com Unitat del Poble Valenci.

Al marge de la presncia en les eleccions, que noms fou fructfera en alguns ajuntaments on s'aconseguiren regidors en les municipals de l'any 1979 (Montaverner, Paterna, Silla) el MCPV fou capdavanter en les mobilitzacions de la transici. Es va integrant en plataformes com la Coordinadora d'aturats, la campanya 'Anti-OTAN' o el collectiu 'Mili KK' fins a la seua vinculaci en diversos corrents feministes o en favor de la llibertat sexual.

L'any 1991, el MCPV i la Lliga Comunista Revolucionria es fusionaren, per l'operaci fou un fracs. Posteriorment, els militants del MCPV formaren el collectiu Revolta, que impuls l'any 2001 el centre sociocultural Ca Revolta.

Enllaos externs.
ndex d'institucions de l'Arxiu Linz de la Transici Espanyola .
La Mort de Miquel Grau.
Homenatge a Miquel Grau a Alacant;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136754" title="Bill Viola" nonfiltered="690" processed="680" dbindex="55818">
Bill Viola (1951, Nova York) s un videoartista dels ms importants i coneguts arreu del mn.
Amb una carrera de ms de 35 anys la seva contribuci al gnere del videoart s internacionalment reconeguda.

Biografia.
Viola va nixer el 25 de gener de 1951 a Nova York, va crixer entre Queens i Westbury i va es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Syracusa, un centre pioner en la utilitzaci de nous mitjans d'expressi.

La seva primera feina va ser com a tcnic de vdeo al Museu d'art d'Everson, a Syracusa.
De 1973 fins a 1980 va crear amb el compositor David Tudor el grup "Rainforest" (desprs conegut com "Composers Inside Electronics"). De 1974 a 1976 Viola va treballar com a director tcnic de Art/Tapes/22, un estudi pioner de vdeo a Florncia, Itlia, on va conixer videoartistes com Nam June Paik, Bruce Nauman, i Vito Acconci. De 1976 a 1983 va ser artista resident al laboratori de la WNET Thirteen Television de Nova York.

Entre 1976 i 1977 va viatjar a les Illes Salom, Java, Indonsia per enregistrar arts escniques tradicionals i par les seves inquietuds espirituals. 

El 1977 Viola va ser convidat a ensenyar els seus treballs a La Trobe University de Melbourne per la directora cultural Kira Perov. Viola i Perov es van casar i van comenar una relaci de collaboraci artstica que duraria molts anys.

El 1980 van estar vivint al Jap durant un any i mig grcies a un intercanvi cultural entre Estats Units i Jap. All van comenar una rellaci amb el budisme grcies al seu mestre zen Daien Tanaka. Durant aquests mesos Viola va collaborar com a artista resident als laboratoris Atsugi de Sony.

El 2002, Viola va acabar Going Forth By Day, una espcie de sries de quadres digitals animats en video, un encrrec del Museu Guggenheim Berln i Nova York

El 2003,The Passions va ser exposada a Los Angeles, Londres, Madrid i Canberra. 
Es tracta d'una gran collecci de treballs enregistrats a cmera lenta inspirats en les pintures religioses del Renaixement. 

El 2004 Viola va comenar a treballar en una nova versi de la pera de Richard Wagner Tristan i Isolda, amb la collaboraci de Peter Sellars, Esa-Pekka Salonen i Kira Perov. La pera va ser estrenada a la pera Nacional de Pars el 2005.

Obra.

Les seves primeres obres ja van establir la seva fascinaci pels temes amb que avui en dia encara treballa. En particular, la seva obsessi en capturar l'essncia de les emocions.

L'art de Viola s'ocupa en gran part dels temes centrals del sentit i l'experincia humans - naixement, mort, amor, emocions...tot barrejat amb l'espiritualitat dels antics humanistes.
Bill Viola ha demostrat amb la seva obra el seu inters profund per les tradicions mstiques, especialment el budisme, el misticisme cristi de Sant Joan de la Creu, l'Islam, aix com per l'art occidental medieval i del renaixement. Totes aquestes influncies han marcat la seva obra. La mort de la seva mare va ser una experincia extremadament dolorosa per a Bill Viola, accentuant encara ms la seva inclinaci pels temes espirituals.

Sovint la obra de Bill Viola fa servir tcniques de cmera ultra-lenta (ultra slow-motion) animant a l'espectador que s'impliqui amb la imatge i connecti profundament amb els significats d'aquesta, cosa que fa que la seva obra sigui acceptada i entesa fora dels circuits habituals de l'art contemporani. Com a conseqncia, la seva obra rep tot tipus de crtiques, algunes magnificant-lo i d'altres que detracten l'obvietat dels seus treballs.

El currculum de Bill Viola inclou exposicions a llocs tan importants com la National Gallery de Londres, el Museu Guggenheim Berlin, el Museu Guggenheim Nova York, el Whitney Museum of American Art, el Getty Center de Los Angeles, i el Metropolitan Museum of Art de Nova York, pel que es pot dir que s un dels ms importants artistes contemporanis.

Obres representatives.

Vdeos.
Alguns dels seus vdeos ms representatius :

 1976 Migration Durada: 7 minuts;
 1976 He Weeps for You;
 1977 Sweet Light Durada: 9 minuts;
 1977-79 The Reflecting Pool Durada: 7 minuts. Una de les obres ms importants de la histria del videoart, que tracta de les aparicions i desaparicions del reflex d'un cos sobre l'aigua.
 1979-81 Ancient of Days. Reflexi sobre la temporalitat, mitjanant una successi d'esdeveniments. Bill Viola fica objectes sobre una taula i els crema, ell s'enregistra i a la vegada ho mostra tot a l'inrevs; pla fixe sobre l'obelisc de Washington durant tot un dia; descripci d'una avinguda de Nova York mitjanant un moviment giratori de 180 durant tot un dia, entre d'altres vdeos;
 1979 Chott el-Djerid, (A Portrait in Light and Heat) Durada: 28 minuts. Siluetes tremolant, miracles al desert. Moviments lents per en temps real;
 1980 The Space Between The Teeth Reflexi sobre el temps i l'espai, reduint l'experincia amb una foto llenada a la mar. ;
 1981 Hatsu-Yume (First Dream) Durada: 56 minuts;
 1982 Raisons To Knocking At An Empty House Durada: 19 minuts i 11 segons.Tancat a la mateixa habitaci durant 3 hores, Bill Viola s'enregistra a si mateix en pla fixe, lluitant contra la son. Temps real comprs en 19 minuts.
 1983 An Instrument of Simple Sensation;
 1983 Anthem Durada: 11 minuts  i 30 segons;
 1983 Room for St. John of the Cross;
 1986 I Don't Know What It Is I Am Like. Durada: 89 minuts.
 1987 Passage;
 1988 The Sleep of Reason;
 1989 Angel's Gate;
 1989 The City of Man;
 1991 The Stoping Mind;
 1991 The Passing;
 1992 Slowly Turning Narrative;
 1992 The Sleepers;
 1992 Threshold;
 1992 Heaven and Earth;
 1992 The Arc of Ascent;
 1992 Nantes Triptych;
 1993 Tiny Deaths;
 1994 Pneuma;
 1994 Stations;
 1995 The Greeting Durada: 10 minuts. Interpretaci de l'anunciaci de la Verge Maria segons la pintura italiana de l'edat mitja.
 1995 The Veiling;
 1995 The Crossing;
 2000 The World of Appearances;
 2000 Ascension. La tranquilitat d'un paisatge submar es trenca quan de cop i volta un home vestit es tira al aigua.
 2000 Nine Inch Nails Live: And All That Could Have Been. Viola collabora amb Nine Inch Nails creant una espcie de trptic per a la gira del grup. El trptic tracta sobre l'aigua i est relacionat amb les canons que s'anaven tocant als concerts;
 2002 Obvservance. Alguns crtics consideren aquesta obra una resposta als atemptats del 11 de setembre de 2001. Una cmera al nivell dels ulls d'una srie de persones amb diferents edats.
 2002 Emergence. Inspirada en una obra de Masolino;
 2003 Five Angels For The Millennium;
 2004 The Tristan Project. Seqncies en vdeo per ser projectades com a tel de fons de la representaci de l'pera de Wagner Tristan i Isolda. Amb la seva cmera lenta, Viola interpreta amb un actor la metfora que hi ha darrera de la histria de Wagner, veient per exemple com el primer acte s un ritual de purificaci on es personatges es despullen i es renten abans de llenar-se a l'aigua. Altres caracterstiques de la obra de Viola sn l's de l'aigua i del foc, tamb presents en aquesta obra. The Tristan Project va ser estrenada al Disney Hall de Los Angeles en tres nits diferents durant el 2004, una per cada acte. La primera representaci complerta va ser a la pera de Paris entre Abril i Novembre de 2005.
 2005 The darker side of down;
 2005 Ablutions Primer pl d'un home i una dona rentant-se les mans, preparant-se per a la meditaci.

Installacions.

 He Weeps for You;
 The Sleepers;

Exposicions.

 1973 New Video Work, Everson Museum of Art, Syracusa, Nova York ;
 1974 Bill Viola: Video and Sound Installations, The Kitchen Center, Nova York ;
 1979 Projects: Bill Viola, The Museum of Modern Art, Nova York ;
 1983 Bill Viola, ARC, Musu d'Art Modern de Pars;
 1985 Summer 1985, Museum of Contemporary Art, Los Angeles ;
 1985 Bill Viola, Moderna Museet, Estocolm, Sucia;
 1987 Bill Viola: Installations and Videotapes, The Museum of Modern Art, Nova York;
 1988 Bill Viola: Survey of a Decade, Contemporary Arts Museum, Houston, Texas ;
 1989 Bill Viola, Fukui Prefectural Museum of Art, Fukui City, Japan, 3a Fukui Biennal Internacional de Vdeo . ;
 1990 Bill Viola: The Sleep of Reason, Fondation Cartier pour l'Art Contemporain, Jouy-en-Josas, Frana ;
 1992 Bill Viola: Nantes Triptych, Chappelle de l'Oratoire, Muse des Beaux-Arts, Nantes, Frana ;
 1992 Bill Viola, Donald Young Gallery, Seattle, Washington (5 installacions) ;
 1992 Bill Viola: Two Installations, Anthony d'Offay Gallery, Londres;
 1992 Bill Viola. Unseen Images, Stadtische Kunsthalle Dsseldorf. Tamb a: Moderna Museet, Stockholm, Sucia (1993); Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid (1993); Muse Cantonal des Beaux-Arts, Lausanne, Sussa (1993); Whitechapel Art Gallery, Londres (1993), Tel Aviv Museum of Art, Israel (1994) ;
 1994 Bill Viola: Stations, Innauguraci del American Center de Pars ;
 1994 Bill Viola: Territrio do Invisvel/Site of the Unseen, Centro Cultural/Banco do Brazil, Rio de Janeiro, Brasil;
 1995 Buried Secrets, United States Pavilion, 46th Biennal de Vencia, Itlia. Desprs a Kestner-Gesellschaft, Hannover, Alemanya (1995); Arizona State University Art Museum (1996) ;
 1996 Bill Viola: New Work, Savannah College of Art and Design, Savannah, Georgia (installaci) ;
 1996 Bill Viola: The Messenger, Durham Cathedral, Visual Arts UK 1996, Durham, Anglaterra. Posteriorment a la South London Gallery de Londres (1996); Video Positiva-Moviola, Liverpool; The Fruitmarket Gallery, Edinburgh, Esccia; Oriel Mostyn, Gwynedd, Gales; The Douglas Hyde Gallery, Trinity College, Dublin (1997) ;
 1997 Bill Viola: Fire, Water, Breath, Guggenheim Museum (SoHo), Nova York ;
 1997 Bill Viola: A 25-Year Survey organitzada pel Whitney Museum of American Art. Desprs exposada a Los Angeles County Museum of Art; Whitney Museum of American Art, Nova York (1998); Stedelijk Museum, Amsterdam (1998) (catalogue); Museum fr Moderne Kunst, Frankfurt (1999); San Francisco Museum of Modern Art, California (1999); Art Institute of Chicago, Illinois (1999-2000) ;
 2000 The World of Appearances, Helaba Main Tower, Frankfurt (installaci permanent) ;
 2000 Bill Viola: New Work, James Cohan Gallery, Nova York ;
 2001 Bill Viola: Five Angels for the Millennium, Anthony d'Offay Gallery, Londres ;
 2002 Bill Viola: Going Forth By Day, Deutsche Guggenheim, Berlin ;
 2003 Bill Viola: The Passions, Getty Museum, Los Angeles;
 2003 Bill Viola, Kukje Gallery, Sel ;
 2003 Bill Viola: Five Angels for the Millennium, Ruhrtriennale, Gasometer, Oberhausen, Alemanya;
 2003 Bill Viola: The Passions, National Gallery, Londres ;
 2004 Bill Viola: Temporality and Transcendence, Guggenheim, Bilbao;
 2005 Bill Viola: The Passions, Fundaci "la Caixa," Madrid ;
 2005 Bill Viola Visions, ARoS Aarhus Kunstmuseum, Aarhus, Dinamarca;
 2005 Bill Viola, James Cohan Gallery, Nova York;
 2005 Tristan und Isolde, pera Nacional de Pars ;
 2006 Bill Viola   Video, 2006 Recipient of the NORD/LB Art Prize, Kunsthalle Bremen, Bremen, Alemanya ;
2006 LOVE/DEATH The Tristan Project, Haunch of Venison, Londres;

Premis i reconeixements.

 1984 Polaroid Video Art Award for outstanding achievement, Estats Units;
 1987 Maya Deren Award, American Film Institute, Estats Units;
 1989 John D. and Catherine T. MacArthur Foundation Award, Estats Units;
 1993 Skowhegan Medal (Installaci de Video), Estats Units;
 2003 Cultural Leadership Award, American Federal of Arts, Estats Units;
 2006 NORD/LB Art Prize, Bremen, Alemanya;

Enllaos externs.


web oficial de Bill Viola;
Entrevista amb Bill Viola en angls;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136763" title="Sncope (msica)" nonfiltered="691" processed="681" dbindex="55823">
En la msica, una sncope s l'efecte produt per la prolongaci del so d'una nota ubicada en la part dbil o semiforta d'un comps sobre una altra d'intensitat igual o major.

 Escriptura .

Una sncope pot ser interpretada de diverses maneres, i sonar de manera diferent segons com est escrita i segons l'instrument que l'executa.

 Pot estar escrita utilitzant figures que transcendeixin sobre la part forta de la frase:
;

 Pot estar escrita amb silencis; en cas que l'instrument que executa el ritme no produeixi sons prolongats, se sentir el mateix que escrit amb figures:
;
        
 En cas que l'instrument no produeixi sons prolongats, s'obtindria el mateix ritme executant la sncope escrita amb lligadures:
;
        
 Pot estar escrita amb figures diferents de negra i corxera, com a semicorxera, fusa, figures de valors irregulars (treset, cinquet, septet), i no necessriament prolongar la durada del seu so sobre el temps fort del comps. Una de les formes ms comunes de crear una sncope en aquests casos s silenciar la resoluci en temps d'un conjunt de figures:
;
        
 Utilitzaci en la msica .

La sncope s utilitzada ocasionalment en molts gneres musicals, i s part fonamental del ritme en estils com el jazz i la msica afro-americana. s tamb part de la majoria de la msica contempornia, sovint interpretada mitjanant l'accentuaci del segon temps (i quart, si el comps s de quatre temps) en instruments de base rtmica o harmnica (baix, bateria).

s molt important no confondre la sncope musical amb la sncope (figura literria), que consisteix a suprimir sons de paraules.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136765" title="Antonio Pinto" nonfiltered="692" processed="682" dbindex="55824">
Antnio Pinto (Salvador de Bahia, Brasil, 1945) s un compositor de cinema brasiler.

Aclamat compositor de msica brasilera, va comenar al mn del cinema amb pellcules independents colpidores com Central do Brasil i Cidade de Deus, que coescrivia amb Ed Corts, que el convertiren en un dels compositors brasilers ms influents i reeixits dels darrers anys. Aquestes dues bandes sonores tamb li donaren un perfil internacional, i fou cridat per Hollywood.

Aix, l'any 2002, era nominat a l'Oscar per Cidade de Deus, i el director Michael Mann el seleccionava per compondre una part de la banda sonora de la pellcula Collateral, incloent-hi el crdit final, Rquiem.

En el Festival de Cinema Internacional de Flandes de 2003 a Gant, Blgica, Pinto era guardonat amb el premi descoberta de l'any al mn de les bandes sonores, i assistia al Festival una altra vegada l'octubre, de 2004. 

L'any 2005 li arriba l'xit definitiu amb Lord of War.

Filmografia.

2006 10 Items or Less;
2005 Lord of War;
2005 Cronicas 	;
2004 Collateral 	;
2004 Nina 	;
2002 Cidade de Deus;
2002 Open Window 	;
2001 At the Edge of the Earth 	;
2001 Behind the Sun 	;
2001 Palndromo 	;
1999 Noticias de una Guerra Particular 	;
1998 Central do Brasil 	;
1998 Menino Maluquinho 2: A Aventura 	;
1998 O Primero Dia 	;
1995 Socorro Nobre 	;
1994 Menino Maluquinho;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136766" title="Contrarellotge per equips d'Eindhoven" nonfiltered="693" processed="683" dbindex="55825">
La Contrarrellotge per equips d'Eindhoven s una cursa ciclista consistent en una contrarellotge per equips disputada sobre una distncia d'uns 50 quilmetres. Va ser creada l'any 2005, i la primera edici va ser guanyada per l'equip Gerolsteiner.

Degut a la seva distncia i al seu perfil completament pla, s la prova ms rpida de l'UCI ProTour, amb mitjanes que sobrepassen els 50 km/h.

Llistat de guanyadors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136771" title="Ulisses (novella)" nonfiltered="694" processed="684" dbindex="55829">


Ulisses (en angls Ulysses) s una novella escrita per l'autor irlands James Joyce publicada el 1922. Inspirada en L'Odissea d'Homer, es tracta d'una pea clau de la literatura contempornia i d'avantguarda.

Ulisses s la crnica del periple per Dubln del personatge principal, Leopold Bloom, en un dia ordinari, el 16 de juny de 1904. El ttol fa referncia a Odisseu l'heroi homric (seguint el nom llat). Hi ha fora parallelismes entre ambdues obres, entre Leopold Bloom i Odisseu, entre Molly Bloom i Penlope, i entre Stephen Dedalus i Telmac). Avui dia, els amants de l'obra de Joyce celebren el 16 de juny com el Bloomsday.

Ulisses s una obra gegantina: 250.000 paraules en total amb un vocabulari de 30.000 mots, amb edicions que van de les 644 a les 1.000 pgines. Es divideix en 18 captols o 'episodis' (com se'ls sol anomenar en cercles d'entesos). El llibre ha estat objecte d'estudi i anlisi, a ms de controvrsia. Va comenar amb acusacions (i judicis) per obscenitat, per avui dia es considera una obra mestra. En destaquen especialment la innovadora tcnica del corrent de conscincia, l's experimental dels jocs de paraules, les pardies, allusions, les caracteritzacions matisades i el sentit de l'humor.

El 1999, Modern Library va classificar Ulisses  com la millor novella del segle XX .

La versi catalana de Joaquim Mallafr s del 1980 i se n'han fet diverses edicions.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136781" title="George Hincapie" nonfiltered="695" processed="685" dbindex="55830">

George Hincapie (29 de juny del 1973 a Queens, Nova York) s un ciclista estatunidenc que viu a Greenville, Carolina del Sud.

Ha estat considerat un gregari important del set cops guanyador del Tour de Frana, Lance Armstrong. Tanmateix, Hincapie tamb ha aconseguit victries importants, com ara la Gand-Wevelgem del 2001 o la Kuurne-Brusselles-Huurne del 2005. Tamb el 2005, va aconseguir dues etapes al Dauphin Libr i un segon lloc a la Pars-Roubaix. s considerat un dels favorits per curses com lInfern del Nord o el Tour de Flandes. El 2005 va aconseguir tamb la seva nica victria d'etapa al Tour de Frana, derrotant scar Pereiro, que havia fet tot el treball durant l'ascenci a Saint-Lary Soulan.

Son pare, un colombi, el va iniciar en el ciclisme, i el seu primer entrenament va ser al Central Park de Nova York. Hincapie est casat amb l'ex-model i hostessa de podi del Tour de Frana, Melannie Simonneau, i tenen una filla anomenada Julia Paris.

Actualment corre pel Discovery Channel Pro Cycling Team, i se'l distingeix fcilment per la seva alada (1,91 m) i les seves ulleres de sol Oakley.

Tamb dirigeix una empresa de roba d'esports, Hincapie Sports, amb son germ Richard.

s l'nic ciclista que ha estat amb Lance Armstrong en totes les seves victries al Tour de Frana. Des del 1999, cap company d'equip d'Armstrong havia guanyat una etapa, per aquesta gesta seria repetida pocs dies desprs per l'itali Paolo Savoldelli.

L'any 2006, va acabar el Tour en 32 posici, una hora, onze minuts i catorze segons darrera el guanyador Floyd Landis.

Recentment ha aconseguit bons resultats en contrarellotges curtes, com ara una victria al prleg del Dauphin Libr del 2005, o quatre altres posicions de podi en contrarellotges curtes durant la temporada. Tamb s'emport la cronometrada del Tour del Benelux del 2006.

Palmars.
1994.
Dues etapes al Tour de Luxemburg;

1997.
Etapa a la Setmana Catalana;

1998.
Killington Stage Race;
Campi dels Estats Units en ruta;

1999.
Union Classic;
Etapa al PruTour;

2001.
Gand-Wevelgem;
GP de San Francisco;

2004.
Tres Dies de la Panne;
Victria en equip a la contrarellotge per equips del Tour de Frana;

2005.
Kuurne-Brusselles-Kuurne;
Prleg i etapa al Dauphin Libr;
Etapa al Tour de Frana + victria en equip a la contrarellotge per equips;
GP Ouest France-Plouay;

2006.
Dues etapes al Tour de Califrnia;
Etapa al Tour del Benelux;
Campi dels Estats Units en ruta;

2007.
Etapa i la general del Tour of Missouri;

Enllaos externs.
 Lloc web de George Hincapie;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136783" title="Estadi 5 estrelles de la UEFA" nonfiltered="696" processed="686" dbindex="55831">






Les 5 estrelles de la UEFA s una categoria que atorga la UEFA als millors estadis de futbol, seguint uns determinats criteris. Tamb existeix  la categoria de 4 estrelles per a estadis de menor capacitat que compleixen la resta de requisits. Les finals de l Eurocopa de futbol i de la Lliga de Campions de la UEFA sols es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per a poder acollir finals de la Copa de la UEFA, almenys han de ser estadis 4 estrelles.
Criteris d'avaluaci per a l'obtenci de la categoria d Estadi 5 estrelles segons la UEFA: 
 1- Capacitat mnima de 50.000 espectadors asseguts (5 estrelles) o 30.000 (4 estrelles). ;
 2- Tots els seients han de ser individuals i amb respatller. ;
 3- No es permet l'existncia de fossa entorn del terreny de joc. ;
 4- Les dimensions del terreny de joc han de ser de 105 metres de llarg i 68 metres d'ample - La superfcie de la gespa ha d'estar en ptimes condicions i preparat conforme ho exigeix una final (qualitat de gespa, irrigaci, humitat de la superfcie, etctera). ;
 5- Un accs directe, privat i protegit per als dos equips del vestuari al terreny de joc, aix com per a l'arribada i la sortida de l'estadi. ;
 6- Vestuaris de primer ordre per a ambds equips i per al cos arbitral (moblats, espaiosos i nets). ;
 7- La distncia mnima entre el terreny de joc i la primera fila de seients ha de ser de 6 metres (espai suficient al voltant del camp del joc per a cartells publicitaris i per a un mnim de 18 cmeres de TV), i darrere de les porteries de 7,5 metres (du d haver bastant lloc darrere d'ambdues porteries per a un mxim total de 150 fotgrafs) - No s'accepten reixes olmpiques o similars al voltant de la pista. Els llocs que tinguin aquestes installacions no obtindran aquesta qualificaci. ;
 8- Illuminaci amb focus d'una intensitat mnima de 1.400 lux (eV) en la direcci de la cmera principal, i de 1.000 lux (eV) cap a les altres rees de l'estadi, ms un sistema electrgen d'emergncia eficient capa de proporcionar, sense interrupcions, la mateixa intensitat del lluminositat que la illuminaci principal. ;
 9- Una sala de control ben equipada per als observadors de la UEFA. ;
 10- Una sala de control antidopatge convenient i apropiadament equipada. ;
 11- Un sistema de megafonia efica amb la finalitat de mantenir comunicaci amb el pblic, dintre i fora de l'estadi, que no sofreixi d'interferncies i no sigui disminut pel soroll dels espectadors, i protegit dels talls d'energia elctrica. ;
 12- Un sistema permanent de vigilncia amb cmeres de TV a color que cobreixi totes les superfcies pbliques dintre i fora de l'estadi per a poder supervisar el moviment d'espectadors, aix com el seu comportament. Aquest sistema ha de tamb ser capa de poder prendre fotografies a qualsevol individu que alteri l'ordre, perqu es puguin llavors distribuir immediatament als oficials de seguretat, als administradors del recinte i a la policia. ;
 13- Senyalitzaci clara i comprensible (amb indicacions recognoscibles per smbols) tant en l'interior com l'exterior de l'estadi, aix com a les seves rodalies. ;
 14- Installacions sanitries acceptables per a espectadors d'ambds sexes quant a la seva quantitat, neteja i higiene. No es permeten sanitaris sense cadira. ;
 15- Un mnim de 2 sectors, amb almenys 50 seients coberts i confortables per a espectadors discapacitats i els seus acompanyants. Aquestes rees han d'estar adequadament equipades amb serveis hignics especials i una barra de refrescos. ;
 16- Infraestructura audiovisual de primer nivell amb llocs per a cmeres, estudis de TV, aix com llocs de treball per a la premsa i altres mitjans de comunicaci. El nombre depn del partit. ;
 17- Installacions adequades de primera classe per a VIPs, amb un mnim de 150 places en la llotja VIP de la Tribuna d'Honor. ;
 18- Aeroport internacional capa de plantar cara a l'enorme demanda addicional d'una final de la UEFA (capacitat de fins a 60 vols  charter  al dia, a ms dels vols regulars normals). ;
 19- Capacitat hotelera adequada. Per a la UEFA i els seus patrocinadors, es requereixen almenys 1.000 habitacions de cinc estrelles (per a la Lliga de Campions) o 500 (per a la Copa de la UEFA). A ms d'allotjament suficients de diferents categories.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136785" title="Son Sardina" nonfiltered="697" processed="687" dbindex="55832">








Son Sardina s un nucli perifric del municipi de Palma, situat al nord de la capital illenca.

S'hi arriba des de la carretera Ma-11 o amb transport pblic, mitjanant les lnies 12 i 27 de l'EMT. Pels afores de Son Sardina, hi transcorren el tren de Sller i el metro, on hi ha una estaci en superfcie.

Dins dels lmits administratius del barri de Son Sardina, hi ha el petit nucli de sa Garriga, situat ms al nord, a l'alada de Son Reus.

En aquest barri es troba l'IES Son Pacs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136787" title="Trofeu Platges de Moncofa de Front" nonfiltered="698" processed="688" dbindex="55833">
El Trofeu Platges de Moncofa s un torneig de pilota valenciana en la modalitat de Front, organitzat pel club de Moncofa, i  disputat als mesos d'estiu a la canxa de Palafangues, al bell mig de l'horta, en la qual competeixen per parelles els millors jugadors de front valenci i els professionals ms reputats d altres disciplines. Malgrat la seua recent creaci ja est reconegut com a un dels campionats ms prestigiosos de les tres parets.

Al Trofeu Platges de Moncofa han jugat, entre d'altres, pilotaris de reconegut prestigi com Pedro, Lemay, Nez, Ral II, lvaro, Espnola, Len, Salva, Genovs II, Paquito, Mezquita, Jos de Moixent, Adrin II, Zacaras, Cervera, Pasqual II o Puchol.  

El sistema de competici s de parelles enfrontant-se en partides eliminatries des de quarts de final (8 parelles) o semifinals (4 parelles), depenent de la disponibilitat dels pilotaris professionals. Aquestes parelles estan formades per un jugador professional i un aficionat de renom en el front o un jove professional que necessita partides per a foguejar-se.

 Historial .





 Enllaos externs .
 Moncofa'07;
 Cartell del 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136791" title="Volta a Catalunya de 2006" nonfiltered="699" processed="689" dbindex="55834">



Etapes.
15-05-2006: Salou, 12,6 km. (CRI):



16-05-2006: Cambrils, 146,9 km.:



17-05-2006: Salou-Sant Carles de la Rpita, 160,6 km.:



18-05-2006: Perafort-Vallnord, 225 km.:



19-05-2006: Llvia-Manlleu, 161,5 km.:



20-05-2006: Manlleu-Lloret de Mar, 166,4 km.:



21-05-2006: Lloret de Mar-Barcelona, 121,6 km.:



Classificaci general:.




Classificaci de la Muntanya.



Classificaci per Punts.



Millor Equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136792" title="Despotisme" nonfiltered="700" processed="690" dbindex="55835">
El despotisme s una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut. En la seva forma clssica, un despotisme s un estat on una sola persona, anomenada dspota, t tot el poder i autoritat, i tots els altres es consideren el seu servents. Aquesta forma de despotisme fou la primera forma coneguda d'estat i civilitzaci; el fara d'Egipte s un exemple del Dspota clssic.

Vegeu tamb.
Dspota (ttol nobiliari);
Despotisme illustrat;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136800" title="Maximilian von Spee" nonfiltered="701" processed="691" dbindex="55836">

El comte Maximilian Johannes Maria Hubert von Spee, tamb conegut com a Maximilian Graf von Spee, (Copenhaguen, 22 de juny de 1861   a bord del Scharnhorst, Illes Malvines, 8 de desembre de 1914) fou un almirall de la Kaiserliche Marine (marina imperial alemanya), fams per les batalles navals de Coronel i de les Malvines.

 Biografia.
Spee es va enrolar en la marina imperial alemanya el 1878. Entre 1887 i 1888 va assumir el comandament dels ports del Camerun, en aquell temps colnia alemanya. Posteriorment va exercir diversos crrecs importants en l'administraci naval, en rees encarregades del desenvolupament d'armaments, fins al 1908, quan va ser nomenat cap de l'Estat Major de la flota del Mar del Nord. El 1910 va ser ascendit a contraalmirall. El 1912 va ser designat per comandar l'esquadra de creuers de l'sia, amb base a la colnia de Tsingtao, a la Xina.

 Les batalles de Coronel i les Malvines .
Desprs d'iniciar-se la Primera Guerra Mundial, Spee es va caracteritzar per presentar batalla utilitzant tcniques prpies d'un corsari, atacant amb gran xit el trfic mercant de les nacions aliades. Per la seva flota estava amenaada, inicialment per la marina australiana, a la qual posteriorment s'afegiria l'armada imperial japonesa desprs de la seva entrada en la guerra en la batalla de Tsingtao. Sabedor de la seva precria situaci davant marines a les quals respectava i que eren molt superiors en nombre i potncia de foc, decid traslladar les seves accions blliques a les costes de Xile. All s'enfront i venc a l'esquadra de l'almirall Cradock en la batalla de Coronel, l'1 de novembre de 1914, la primera gran victria de la marina alemanya contra la marina britnica.

Desprs de la victria de Coronel, Spee decid dirigir-se cap a Europa. Finalment, el 8 de desembre de 1914, quan ja s'havia posat en cam i navegava a travs de l'Atlntic sud amb la intenci d'atacar Port Stanley a les Illes Malvines, es va enforntar a la flota del vicealmirall Frederick Sturdee, enviat des de Londres amb l'objectiu de destruir els vaixells de Spee. La batalla de les Malvines va resultar molt desigual, i noms el creuer SMS Dresden va poder salvar-se de la destrucci. Spee mor en ser enfonsat el SMS Scharnhorst, el seu vaixell insgnia, igual que els seus dos fills, Heinrich i Otto, oficials navals en el SMS Gneisenau i el SMS Nrnberg respectivament, al costat de la majoria de les tripulacions.

 Vegeu tamb .
 Batalla de Coronel;
 Batalla de les Malvines;
 SMS Scharnhorst;

 Enllaos externs .

 Informe de Spee de la batalla de Coronel. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136806" title="Scharnhorst" nonfiltered="702" processed="692" dbindex="55837">

 Histria militar:
 Biografies: el general prussi Gerhard von Scharnhorst (1755-1813), destacat reformador militar.
 Marina: el creuer cuirassat SMS Scharnhorst de la Kaiserliche Marine (marina imperial alemanya).
 Marina: el creuer de batalla Scharnhorst de la Kriegsmarine (marina del Tercer Reich).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136807" title="Johann Hermann Schein" nonfiltered="703" processed="693" dbindex="55838">
Johann Hermann Schein (20 de gener de 1586 - Leipzig, 9 de novembre de 1630), compositor alemany del perode barroc primerenc. Va ser un dels primers msics que va incorporar en la msica alemanya les innovacions estilstiques italianes i un dels compositors ms perfeccionistes de la seva poca.

 Biografia .

Va nixer a Grnhain, Saxnia (Alemanya), el 20 de gener de 1586. A la mort del seu pare es traslladen a Dresden, on ingressa en el cor de l'Elector de Saxnia com a soprano. A ms de cantar en el cor, rep formaci musical de Rogier Michael, el mestre de capella, que s'adona del seu extraordinari talent. De 1603 a 1607 estudi en el monestir cistercenc de Pforta, i de 1608 a 1612 va fer la carrera de lleis i arts lliberals a la Universitat de Leipzig. 

Desprs de graduar-se, entr al servei, per poc temps, de Gottfried von Wolffersdorff com a director de la casa musical i tutor dels seus fills. Desprs s nomenat mestre de capella a Weimar i poc desprs es converteix en cantor a l'Escola de Sant Toms (Thomasschule) de Leipzig, crrec que conservaria la resta de la seva vida. 

A diferncia del seu amic Heinrich Schtz, era de salut delicada i va patir moltes desgrcies familiars: la seva esposa va morir en un part, quatre dels seus cinc fills no van passar de la infantesa. Va morir el 9 de novembre de 1630, a Leipzig, amb 44 anys, afectat de tuberculosi, gota, escorbut i una malaltia renal.  

 Estil .

Schein va ser dels primers en absorbir les innovacions de la monodia italiana de l'poca, l'estil concertant i el baix continu, i adaptar-los en el context luter alemany. Mentre Schtz feia ms d'un viatge a Itlia, Schein va passar pel que sembla tota la seva vida a Alemanya, el que fa la seva comprensi de l'estil itali encara ms impactant. La seva primera msica concertant sembla haver estat modelada sobre els Cento concerti ecclesiastici de Lodovico Viadana, que estava disponible en una edici publicada a Alemanya. 

A diferncia de Schtz, que va escriure noms msica sacra, Schein va compondre tamb msica profana  de la que s autor dels textos , en proporci aproximadament igual. Al llarg de la seva vida va publicar alternativament colleccions de msica sacra o profana, en coherncia amb una intenci que ell explica en el prefaci de Banchetto Musicale:
"Publicar alternant msica per a la veneraci i per a l's en reunions socials. El contrast entre els dos tipus de msica pot ser fora extremat. " ;

Mentre algunes de les seves msiques sacres usen la ms sofisticada tcnica dels madrigals italians per a un propsit devot, algunes de les seves colleccions seculars inclouen temes com diverses canons de beure d'una sorprenent simplicitat i humor. Algunes de les seves peces abasten una intensitat expressiva aconseguida a Alemanya noms per Schtz. Per exemple, l'espectacular Fontana d'Israel (Israel Brnnlein) del 1623, en la que Schein manifesta el seu intent d'esgotar les possibilitats del madrigal itali adaptat a la llengua alemanya.

Possiblement, la seva collecci ms famosa sigui la de msica instrumental, el Banquet musical (Banchetto Musicale) de 1617, que cont 20 suites instrumentals que sn considerades com de les primeres peces, i de les ms belles, d'aquest tipus de msica. Possiblement van ser compostes com a msica per al sopar de la cort dels Weissenfels a Weimar i pensades per ser interpretades amb  instruments de corda. Les suites de Schein inclouen danses com  la pavana i la gallarda, normalment aparellades, una courante i desprs una alemanda. Cada suite del Banchetto est unificada per una mateix mode i tema.

 Obres .
Msica sacra vocal .
 Cymbalum Sionium (1615);
 Opella nova, geistlicher Concerten (1618);
 Fontana d'Israel, Israelis Brnlein (1623);
 Opella nova, ander Theil, geistlicher Concerten (1626);
 Cantional oder Gesangbuch Augspurgischer Confession (1627, 1645);
Msica profana vocal.
 Venus Krntzlein (1609);
 Musica boscareccia (1621, i d'altres publicades ms tard);
 Diletti pastorali, Hirten Lust (1624);
 Studenten-Schmauss (1626);
Msica instrumental.
 Banchetto musicale (1617);

 Bibliografia .
 Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era.  New York, W.W. Norton & Co., 1947.  ISBN 0393097455;
 Article "Johann Hermann Schein," en el The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1561591742;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136809" title="SMS Scharnhorst" nonfiltered="704" processed="694" dbindex="55840">

El SMS Scharnhorst fou un creuer cuirassat de la Kaiserliche Marine (marina imperial alemanya), construt a les drassanes Blohm und Voss d'Hamburg i fams per haver estat el vaixell insgnia de la flota de creuers d'sia de l'almirall Maximilian von Spee i haver participat a les batalles de Coronel i les Malvines de la I Guerra Mundial, a la darrera de les quals result enfonsat. Fou batejat en honor del general prussi  Gerhard von Scharnhorst i entr en servei el 24 d'octubre de 1907. 

 Caracterstiques .
El Scharnhorst formava classe amb el seu bess Gneisenau, i ambds constituiren la darrera i ms perfeccionada versi dels creuers cuirassats de la Kaiserliche Marine. Respecte a unitats anteriors disposaven de ms protecci i velocitat, tot i que aquesta ltima encara resultava una mica baixa per a les tasques a qu es destinarien: l'atac a les lnies martimes enemigues, ms que el servei en una esquadra de batalla.

La disposici de l'armament encara reflecteix les tendncies antigues, amb l'armament principal de 210 mm repartit en quatre peces en dues torres dobles i quatre peces ms als dos costats de la casamata central. Aquesta disposici s tpica dels antics cuirassats policalibre, que en aquella poca ja estava sent substituda per una disposici en torres, sense peces integrades lateralment a la casamata.

 Activitat .

En un dels seus primers viatges embarranc i hagu d'estar en reparaci durant uns quants mesos. Quan esclat la I Guerra Mundial era el vaixell insgnia de l'almirall Maximilian von Spee a l'esquadra de creuers d'sia oriental, formada per protegir les possessions alemanyes a l'extrem orient. Aquesta esquadra, a ms del Scharnhorst, estava formada pel vaixell bess Gneisenau, el Dresden, el Nrnberg i el Leipzig.  L'esquadra es dedic inicialment a atacar les lnies comercials aliades amb considerable xit.

El Scharnhorst, amb la resta de l'esquadra de creuers d'sia oriental, particip a la batalla de Coronel, l'1 de novembre de 1914, en la qual s'enfront directament al creuer britnic Good Hope, que enfons. El 8 de desembre segent particip a la batalla de les Malvines, on result enfonsat per l'esquadra de l'almirall Sturdee, enviada a la zona precisament amb la missi de destruir l'esquadra de Spee.

 Referncies i enllaos externs .
 Jane's Fighting Ships of World War I (Jane's Publishing, Londres, 1919);
 Robert Gardiner (ed.) Conway's All the World's Fighting Ships 1860-1905 (Conway Maritime Press, Londres, 1979);
 Mas Godayol J. (ed.) La Marina. De Trafalgar a nuestros das (Ed. Delta, Barcelona, 1983).
 Galeria de fotos del SMS Scharnhorst. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136817" title="Pla del Bon Aire" nonfiltered="705" processed="695" dbindex="55846">

El Pla del Bon Aire (de vegades ortografiat Pla del Bonaire) s un grup d'habitatges que conforma un dels barris de Terrassa. Situat al pla de Can Roca, tocant a la carretera de Matadepera, ocupa l'extrem nord-oriental del districte 5 o del Nord-oest. T una superfcie de 0,16 km2 i una poblaci de 2.773 habitants el 2005.

Est limitat al nord per l'avinguda de Lacetnia, al sud per l'avinguda de Bjar, a l'est per la carretera de Matadepera (BV-1275) i a l'oest pel carrer de Berga. 

Depn de la parrquia del Carme, al barri de Sant Pere. La festa major s el primer diumenge de juny.

 Histria .
El polgon d'habitatges del Pla del Bon Aire va sorgir a mitjans de la dcada del 1960 arran de la creaci de la cooperativa de Sant Carles Borromeu, a l'empara de lObra Sindical del Hogar, que volia aixecar diversos blocs de pisos al pla de Can Roca, prop de la carretera de Matadepera. Un cop construts els dos primers blocs, l'empresa va fer fallida, i l'obra fou continuada per l'Institut Nacional de l'Habitatge ja entrats els anys 70, que hi va bastir 19 blocs ms.

Al comenament la barriada era coneguda com els pisos de Sant Carles Borromeu o els pisos de la carretera de Matadepera, per ms endavant el municipi va adoptar la designaci actual agafant el nom de la zona vena situada ms al nord, on actualment s'aixeca la urbanitzaci del Garrot, tocant a Matadepera.

La construcci del complex esportiu i del centre cvic han ajudat a donar entitat al barri.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136820" title="Elias Lnnrot" nonfiltered="706" processed="696" dbindex="55847">


Elias Lnnrot (pronunciaci: lnru t) (9 d'abril de 1802 -- 19 de mar de 1884), fou un clebre filleg conegut per la seva important tasca recopilant i posant per escrit mostres de poesia oral tradicional de tota Finlndia, i per ser l'autor del Kalevala, l'pica nacional finesa escrita a partir de rondalles tradicionals.

Lnnrot va nixer a Sammatti, Finlndia. Va estudiar medicina a l'Acadmia de Turku, amb la mala sort de comenar els seus estudis l'any del Gran Incendi de Turku, que va destruir la meitat de la ciutat, incloent-hi la universitat. Lnnrot, juntament amb bona part dels estudiants, es va installar a Hlsinki, on es va graduar el 1832. Ms tard va treballar com a metge a Kajaani (a l'interior del pas, ms o menys al centre) durant una poca de forta fam a la zona, i que havia estat la causa que l'anterior metge se n'hagus anat. Veient les grans prdues de poblaci i de bestiar que provocaven les males collites i la fam, Lnnrot va escriure cartes als organismes de l'Estat demamant menjar, i no medicines. Atengu 4.000 persones en una poca en la qual hi havia molt pocs metges, i de serveis molt cars. i en la qual els pacients no adquirien els medicaments de farmcies (tamb rares i molt cares), sin que confiaven en les habilitats dels curanders, que tenien a la seva disposici certs remeis locals, s a dir, una situaci fora adversa.

La seva veritable passi, per, era la llengua finesa. Va comenar a escriure en fins el 1827, data a partir de la qual va comenar a cercar rondalles populars de boca dels camperols.

Lnnrot, doncs, es va concentrar principalment en aquesta tasca i va perseguir la seva recerca pel camp de Finlndia, de Lapnia, i de la Carlia russa. Els fruits van arribar en forma d'una srie de llibres: Kantele (escrit durant els anys 1829-1831, i que porta el nom d'un instrument popular del pas), Kalevala (1835-1836, possiblement Terra d'herois tamb conegut com el "Vell Kalevala"), Kanteletar (1840, "La donzella del Kantele"), Sananlaskuja (1842, "Proverbis"), una segona edici del Kalevala (1849, el "Nou Kalevala") i el primer diccionari fins-suec (1866-1880).

Va aconseguir, grcies a aquests esforos de preservar la tradici oral, la ctedra de Literatura Finesa a la Universitat de Helsinki. Va morir el 19 de mar de 1884 a Sammatti, a la provncia de Nylandia.

Com a commemoraci, l'artista grfic Erik Bruun va fer servir la imatge de Lnnrot en els bitllets de 500 marcs finlandesos que va dissenyar.

Enllaos externs.
 Obres d'Elias Lnnrot del Project Gutenberg.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136822" title="All-Star Weekend de l'NBA" nonfiltered="707" processed="697" dbindex="55848">
L'All-Star Weekend (en catal: Cap de setmana de les estrelles) s un cap de setmana en el que se celebren activitats ldico-esportives de l'NBA:

 Jam Session: Dedicat als fans, aquests poden conixer els jugadors, que els firmen autgrafs.
 Rookie Challenge: Partit entre els rookies (jugadors de primer any) i els sophomores (jugadors de segon any).
 Concurs de triples: Competici on hi han els millors tiradors de la lliga.
 Concurs d'esmaixades: Pur espectacle, es una de les activitats ms esperades del cap de setmana.
 Skills Challenge, o concurs d'habilitats, s una competici dedicada als bases ms rpids i gils.
 Shooting Stars: els equips consten d'un jugador NBA, un altre de la WNBA i una llegenda.
 All-Star Game: El gran partit, Est contra Oest.

Edicions.
 All-Star Weekend de l'NBA 2008;

 Enllaos .
 NBA oficial All-Star Balloting Portal;
 NBA All-Star Game - Histria;
 InsideHoops.com - NBA All-Star Weekend;
 NBA All-Star Notcies;
 Histria de l'All-Star NBA: tots els participants, estadstiques, guanyadors dels concursos...;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136823" title="Shooting Stars" nonfiltered="708" processed="698" dbindex="55849">

El concurs "Shooting Stars" de la NBA s un dels esdeveniments de l'All-Star Weekend de l'NBA. Es celebra des de l'edici de 2005 en Denver, i en ell participen quatre equips composts per un jugador de l'NBA, una llegenda de la franqucia i una jugadora de la WNBA pertanyent a l'equip de la mateixa ciutat. Els equips han de completar una srie de sis llanaments des de diferentes posicions, incrementant-se la dificultat i la distncia en cadascun d'ells fins a arribar al llanament final des del centre de la pista. Solament pot llenar un jugador per posici, excepte en el llanament des de la meitat del camp que poden intentar-ho els tres. 

 Guanyadors .
2008 - San Antonio Spurs (Tim Duncan, David Robinson i Becky Hammon);
2007 - Detroit Pistons (Chauncey Billups, Bill Laimbeer i Swin Cash);
2006 - San Antonio Spurs (Tony Parker, Steve Kerr i Kendra Wecker);
2005 - Phoenix Suns (Shawn Marion, Dan Majerle i Diana Taurasi);

 Enllaos .
Pgina del concurs a NBA.com







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136824" title="Mychael Danna" nonfiltered="709" processed="699" dbindex="55850">
Mychael Danna (20 de setembre de 1958, Winnipeg, Canad) s un compositor de cinema canadenc.

Va estudiar composici a la Universitat de Toronto, guanyant la beca de composici Glenn Gould el 1985. Danna tamb amplia els seus coneixements durant cinc anys com a compositor resident al McLaughlin Planetarium a Toronto (1987-1992).

Va comenar la seva carrera de compositor de cinema l'any 1987 amb la pellcula d'Atom Egoyan Family Viewing, amb el resultat de la seva primera nominaci de tretze als Premi Genie (el ms reconegut de Canad), el qual ha acabat guanyant cinc vegades. Danna s reconegut com un dels pioners en combinar fonts slides no occidentals amb el minimalisme orquestral i electrnic al mn de msica de cinema. Aquesta reputaci l'ha portat a treballar amb directors tant aclamats com Atom Egoyan, Deepa Mehta, Terry Gilliam, Scott Hicks, Ang Lee, Gillies MacKinnon, James Mangold, Mira Nair, Billy Ray, Joel Schumacher, i Denzel Washington.

En els darrers anys li ha arribat la fama amb pellcules taquilleres de Hollywood, sobretot a partir de l'any 2000 que componia la banda sonora dUna cosa per explicar (Bounce). Recentment ha compost la msica per la pellcula guanyadora de 3 Oscars Little Miss Sunshine.

Mychael Danna s el germ del tamb compositor Jeff Danna. 

Filmografia.
Surf's Up (2007) ;
The Nativity Story (2006);
Little Miss Sunshine (2006);
Lonely Hearts (2006);
Sohni Sapna (2005) ;
Eve and the Fire Horse (2005) ;
Tideland (2005) ;
Water (2005) ;
Capote (2005) ;
Where the Truth Lies (2005) ;
Aurora Borealis (2005) ;
Being Julia (2004) ;
Vanity Fair (2004) ;
The Snow Walker (2003) ;
Shattered Glass (2003) ;
Hulk (2003) ("Mother")  ;
Antwone Fisher (2002) ;
The Guys (2002) ;
Ararat (2002) ;
Hearts in Atlantis (2001) ;
Monsoon Wedding (2001) ;
The Hire: Chosen (2001) ;
Green Dragon (2001) ;
Una cosa per explicar (Bounce) (2000);
Girl, Interrupted (1999);
Don't Think Twice (1999 curt);
Ride with the Devil (1999);
Felicia's Journey (1999);
8MM (1999);
The Confession (1999);
At the End of the Day: The Sue Rodriguez Story (1998);
Behind the Lines (1997);
The Sweet Hereafter (1997);
The Ice Storm (1997);
Dangerous Offender: The Marlene Moore Story (1996 TV);
Kama Sutra: A Tale of Love (1996);
Lilies (1996);
Johnny Mnemonic (1995);
Dance Me Outside (1995);
Exotica (1994);
The Darling Family (1994);
 (1994 documental);
Hush Little Baby (1993 TV);
Gross Misconduct (1993 TV);
Ordinary Magic (1993);
The Adjuster (1991);
Johann's Gift to Christmas (1991 TV curt);
Montral vu par... (1991) - (segment "En passant");
The Big Slice (1991);
Speaking Parts (1989);
Road to Avonlea (1989 TV);
One Man Out (1989);
Cold Comfort (1989);
Without Work: Not by Choice (1989 curt);
Termini Station (1989);
Murder One (1988);
Blood Relations (1988);
Still Life: The Fine Art of Murder (1988);
Caribe (1987);
Family Viewing (1987);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136828" title="All-Star Game de l'NBA" nonfiltered="710" processed="700" dbindex="55851">
L'All-Star Game de l'NBA s un partit de carcter amists en el qual participen noms els millors jugadors de cada any, dividits en dos equips que representen a cada conferncia. L'objectiu principal del partit s donar espectacle, per aix se celebren tamb el mateix cap de setmana un concurs de triples i del d'esmaixades. El primer All-Star Game es va celebrar en el Boston Garden el 2 de mar de 1951. Des de llavors, s'han reunit els millors jugadors de la histria en un partit per a l'entreteniment. 

 Procs de selecci .
Els participants sn actualment triats de dues maneres. La primera s per votaci dels fans, tant en els pavellons de les franqucies com per Internet; els jugadors ms votats de cada posici comencen jugant com a titulars, mentre que la segona est reservada als suplents, que sn triats pels entrenadors de cada conferncia. L'entrenador de l'equip amb millor balan de cada conferncia dirigir la trobada, encara que no podr fer-ho en temporades consecutives. Aquesta s l'anomenada "Regla Riley", nomenada aix a causa de qu l'entrenador dels Lakers dels 80, Pat Riley, va entrenar l'equip de la conferncia oest durant prcticament tota la dcada, a causa de qu els Lakers solien ser el millor equip de l'oest. Si un jugador es lesiona i no pot participar en el partit, el comissionat David Stern seleccionar al jugador que el reemplaa.

 Histria .
La conferncia Est lidera els partits guanyats 35-22.

 

* significa que no hi ha equip NBA en aquesta ciutat.

 Futurs All-Star .
En 2008, l'All-Star es disputar en New Orleans, Louisiana, en el New Orleans Arena, pavell dels New Orleans Hornets. Memphis, Portland, Sacramento i Toronto sn les niques ciutats en les quals actualment t base un equip NBA que encara no han albergat un All-Star. Hi ha rumors que per a 2009 alguna d'aquestes ciutats podria organitzar-lo.

 Enllaos .
All-Star a NBA.com;
Tots els jugadors de totes les edicions de l'All-Star des de 1951, estadstiques, mvp's, ...;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136830" title="Info TV" nonfiltered="711" processed="701" dbindex="55852">

InfoTV s un canal privat valenci de televisi que va comenar les seues emissions en proves el 15 d'abril de 2005. s propietat d'Infovalncia Televisi, empresa creada el desembre del 2003 amb la finalitat d'implantar una televisi plural, professional, de qualitat, moderna i en valenci. El Partit Popular va tallar les seves emissions el 10 de juliol del 2007. A partir del juliol del 2008 emet a travs d'internet.

Origen i suport.
InfoTV va nixer amb l'objectiu de crear una televisi en valenci, alternativa a Canal 9 i sense la manipulaci poltica que aquesta t a hores d'ara. Aquesta televisi t un suport gran al mn de la cultura, la universitat, el sindicalisme i l'empresa valencianes.

Entre els socis, amb participacions importants o simbliques, hi ha primers espases de la poltica, com ara Joan Ignasi Pla, del PSPV; Glria Marcos, Joan Rib i Enric Cardona, d'Esquerra Unida; o Enric Morera i Pere Mayor, del Bloc; els sindicats principals (CCOO, UGT, Intersindical Valenciana i la Uni de Llauradors) i les principals associacions cviques i culturals valencianes, com Escola Valenciana, Tirant lo Blanc, ACPV o la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

Tamb destaquen Joan Romero, Ramon Lapiedra, Vicent Soler, Antoni Ferrando, Marisol Gonzlez Felip, Josep Llus Domnech, Manuel Casesnoves, Josep Sorribes, Josep Antoni Comes, Pilar Almeria, Rafael Arnal o periodistes com Ignasi Muoz, Salvador Enguix, Ester Pinter, Ezequiel Castellano, Mario Reyes ; i empreses i empresaris com Arrs Dacsa, Gran Caimn, Vicente Lluch, Enric Gil, Emili Gimnez, Gabriel Sendra, Bromera Edicions, Valdeco, Rosa Serrano, Emili Tortosa, Josep Ferrs, Josep M. Soriano Bess, Joaqun Maldonado o Sergi Grau, entre molts altres.

Progrs del canal i cobertura.
Actualment, InfoTV est en procs d'ampliaci de la cobertura i de la programaci del canal. Quant a la programaci, cal destacar la incorporaci d'espais informatius al migdia i als caps de setmana, l'atenci als esports minoritaris i tpicament valencians i l'emissi de cinema en valenci, entre altres. Pel que fa a l'expansi de la cobertura de recepci del canal, s imminent l'arribada del senyal a la Safor i properament arribar a la Vall d'Albaida i a la Marina. Existeix tamb el projecte d'emetre a la Plana.  

InfoTV s'ha presentat als concursos per obtindre llicncia de televisi digital terrestre autonmica i comarcals, a les demarcacions de Sagunt, Valncia i Torrent. El projecte presentat s per fer una televisi al cent per cent en valenci i amb continguts cent per cent valencians, per sobretot per oferir un producte plenament democrtic i d'arrel valencianista, que els diferencia de la resta de canals pblics o privats. En tot cas, el futur d'InfoTV no depn necessriament d'estes llicncies.

Amb el capital de la primera ampliaci, InfoTV va comenar les emissions en proves el 15 d'abril, des dels repetidors de serra Perentxissa i pel canal 42. L'rea de cobertura d'aquesta primera fase arriba aproximadament des del Port de Sagunt, al Camp de Morvedre, fins a Cullera i Favara, a la Ribera Baixa.



Programaci actual.
Els anuncis i promocions d'aquesta primera emissi es van transformar en una programaci ja regular a partir del dilluns 27 de juny. Des d'eixe dia i fins el 31 de juliol, InfoTV ha posat en antena la graella segent:

19.00. Ac pintem tots (redifusi del programa del dia anterior). Entrevistes, actuacions musicals, l'humor de Pau Blanco en l'espai Me n'InfoTV i la tertlia d'experts, periodistes i poltics.

21.00. Watts . Programa musical.

21.30. L'Info. Amb les notcies de Valncia, d'Espanya i del mn. Presenten Juli Esteve i Luca Calvo. 

21.55. L'oratge. La informaci meteorolgica per a l'endem.

21.56. Tenim paraula. Espai de divulgaci lingstica, per resoldre dubtes, corregir errors i explicar curiositats de les nostres paraules.

22.00. Ac pintem tots. Entrevistes, actuacions, l'humor de Pau Blanco en Me n'InfoTV i la tertlia d'experts, periodistes i poltics. Divendres, la informaci del cinema amb Blanca Gras.

23.55. L'Info. Edici de mitjanit.

00.20. Mestres de Mestres. Entrevistes a personatges del mn de l'ensenyament. 

00.30. Watts. Programa musical. Redifusi. 

00.55. La nit d'InfoTV. Els millors moments de la programaci d'InfoTV.

InfoTV funciona les 24 hores del dia, set dies a la setmana, grcies a la redifusi de programes ja emesos i a la confecci de nous programes que s'elaboren triant els continguts i reagrupant-los. 

Plantilla.
Al capdavant de la plantilla de presentadors i informadors, com a director de continguts, est Juli Esteve (antigament a Canal 9 com a coordinador d'Informatius i membre de l'equip fundador (1989-1995) i desprs a Televisi de Catalunya com a delegat a Valncia (1995-2004)). 

L'rea de realitzaci la formen Marc Gurillo i Anna Franco. La de producci, Blanca Gras i Albert Rosell. La redacci la formen huit periodistes polivalents: Luca Calvo, Clara Esteve, Adelaida Ferre, Marc Codol, Vicent Peris, Sergi Tarn, Manel lamo i Csar Sempere. 

L'rea comercial est encomanada a Enrique Fernndez i el coordinador de l'rea de producci i gesti comercial s Evarist Caselles qui. L'empresa Ms a ms s'encarrega del disseny grfic i de la imatge d'InfoTV, que t delegat en Plat Valncia el manteniment i l'assessorament tcnic.

Enllaos externs.
 Info TV;

Altres enllaos.
 La Nostra TV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136831" title="Playoffs de l'NBA" nonfiltered="712" processed="702" dbindex="55853">
Els Playoffs de l'NBA sn tres rondes de competici entre setze equips repartits en la Conferncia Oest i la Conferncia Est. Els guanyadors de la primera ronda (o quarts de final de conferncia) avancen a les semifinals de Conferncia, i els vencedors a les Finals de l'NBA, disputades entre els campions de cada conferncia. 

 Format .
Comencen a finals d'abril, amb vuit equips de cada conferncia classificats. Els tres primers llocs de cada conferncia vnen determinats pels primers classificats en cada divisi, seguint al seu torn el balan victries-derrotes , aquesta regla ha generat molta controvrsia, ja que alguns consideren que alguns equips amb un mal rcord tenen la possibilitat d'avanar amb relativa facilitat en els Playoffs. (Per exemple, si en una divisi es troben els dos millors records de la Conferncia, el 2n lloc quant a rcord, passa a ser el 4 en la taula de posicions; aix, d'avanar en la primera ronda, seria gaireb segur que enfronts al 1r lloc, mentre que els llocs 2n i 3r de la taula tenen millors opcions d'avanar encara que no tinguin bons rcords). Els cinc equips restants estan determinats pel rcord de victries entre els equips no guanyadors de divisi en la conferncia. No obstant aix, el ser campi de divisi no garanteix tenir l'avantatge de camp en les eliminatries dels playoffs, alguna cosa inslita en els esports nord-americans. L'avantatge de camp est estrictament basada en el balan de victries-derrotes durant la temporada regular, sense respectar als guanyadors de divisi. 

El tenir un record ms alt ofereix diversos avantatges. Ja que el primer classificat jugar contra el vuit, el segon contra el set, el tercer contra el sis i el quart contra el cinqu, el tenir un millor balan normalment vol dir que t'enfrontars a un equip ms feble. La franqucia amb millor balan t l'avantatge de camp en cada srie de playoffs, inclosa la primera ronda. Aix significa que, per exemple, si l'equip que rep al sis classificat t millor balan que el tercer classificat, el sis tindria avantatge de camp, a pesar que el tercer equip tingui un lloc en la classificaci ms alt. 

Les sries de playoffs segueixen un format de competici. Cada eliminatria s al millor de set partits, avanant de srie el primer que guanyi quatre partits, mentre que el perdedor s eliminat dels playoffs. En la segent ronda, l'equip guanyador juga contra un altre de la seva mateixa conferncia. Aix, tots excepte un sn eliminats dels playoffs en cada conferncia. En cada ronda excepte en les finals de l'NBA, se segueix el model 2-2-1-1-1, volent dir que l'equip que tingui l'avantatge de camp jugar en casa els partits 1, 2, 5 i 7, mentre que el seu rival ho far en els partits 3, 4 i 6. Ja en les finals, se segueix el model 2-3-2, en el qual l'equip amb avantatge de camp juga en casa els partits 1, 2, 6 i 7 (els jocs 6 i 7 en cas de ser necessaris), i l'altre equip en els 3, 4 i 5 (el joc 5 solament en cas de ser necessari); el format de 2-3-2 es fa amb la finalitat d'evitar fer els viatges desgastantes d'una seu a una altra, i aix donar major temps de concentraci als equips per als partits de les finals. 

En la ronda final, s'enfronten els campions de cada conferncia al millor de set partits. El primer que aconsegueixi vncer en quatre partits, se li coneixer com el campi de l'NBA. Es disputa anualment al juny, i al campi se li guardona amb el Larry O'Brien Championship Trophy. La idea de cridar al trofeu de campi Larry O'Brien, s en honor al comissionat de l'NBA que va precedir a David Stern, Larry O'Brien. A cada jugador de l'equip victoris, a ms de l'entrenador i el mnager general, se li lliura un anell de campi. A ms, la lliga lliura el premi MVP de les Finals, que normalment rep un jugador de l'equip guanyador, encara que aix no sigui una norma. Noms hi ha hagut una excepci fins a la data: Jerry West va rebre el MVP de les Finals en 1969 (primera temporada en la qual es lliurava aquest premi) a pesar que els Lakers no van guanyar l'anell. 

 Vegeu tamb .
2007 NBA Playoffs;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136832" title="Rookie Challenge" nonfiltered="713" processed="703" dbindex="55854">
El Rookie Challenge s una competici celebrada durant l'All-Star Weekend de l'NBA. De 1994 a 1998 l'esdeveniment va ser conegut com "Rookie Game", i es componia ntegrament per jugadors de primer any. Des de 2000, el partit presenta un equip de novenans (rookies) contra un altre de jugadors de segon any (sophomores). 

Fa anys, la trobada incloa un equip de rookies de la Conferncia Est contra un altre de rookies de la Conferncia Oest. 

 Antics resultats .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136833" title="Edwin Gerhard Krebs" nonfiltered="714" processed="704" dbindex="55855">

Edwin Gerhard Krebs ( Lansing, Estats Units 1918 ) s un bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1992.

Biografia.
Va nixer el 6 de juny de 1918 a la ciutat de Lansing, poblaci situada a l'estat nord-americ de Iowa. L'any 1936 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat d'Illinois, graduant-se el 1943 a la Universitat Washington de Saint Louis. Posteriorment s'especialitz en bioqumica grcies a la seva estada al laboroatori de Carl i Gerty Cori. El 1948 fou nomenat professor assistent de la Universitat de Washington, situada a Seattle, de la qual en fou posteriorment catedrtic.

Recerca cientfica.
L'any 1953 conegu Edmond Henri Fischer, moment en el qual aquest arrib a la Univeristat de Washington, amb el qual desenvolup la seva futura recerca al voltant dels enzims del glicogen fosforilat, observant com existeix una reacci del sistema muscular que regula l'activitat d'aquests enzims. Aconseguiren definir una srie de reaccions que conduen a l'activaci o inactivaci d'aquest enzim segons l'acci de les hormones i el calci, i descobrint en aquest procs la fosforilaci reversible de les protenes pel qual una protencinasa t la capacitat de transformar un grup de fosfats des del trifosfat d'adenosina (ATP) a una protena. 

L'any 1992 ambds cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per descobrir com la fosforilaci de les protenes sn usades en els processos de regulaci biolgica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1992;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136835" title="Concurs d'esmaixades de l'NBA" nonfiltered="715" processed="705" dbindex="55856">
El concurs d'esmaixades de l'NBA s una competici en la qual els participants intenten mostrar al pblic les seves millors esmaixades. Va ser inaugurat per l'ABA en l'All-Star Game (partit de les estrelles) de 1976 a Denver, just quan es van permetre les esmaixades en l'NCAA. Aix va permetre als jugadors mostrar les seves habilitats picant la cistella per a intentar batre els seus rivals. De totes maneres, aquest concurs va durar poc, perqu l'ABA es va fusionar amb l'NBA l'any segent. L'NBA va crear el seu propi concurs donada la popularitat de les esmaixades. 

El primer concurs d'esmaixades de l'ABA el va guanyar Julius Erving, tot un especialista en la matria. 

 Campions anteriors .
2008 - Dwight Howard, Orlando Magic;
2007 - Gerald Green, Boston Celtics;
2006 - Nate Robinson, New York Knicks;
2005 - Josh Smith, Atlanta Hawks;
2004 - Fred Jones, Indiana Pacers;
2003 - Jason Richardson, Golden State Warriors;
2002 - Jason Richardson, Golden State Warriors ;
2001 - Desmond Mason, Seattle SuperSonics ;
2000 - Vince Carter, Toronto Raptors;
1999 - Cancellat per falta de jugadors;
1998 - No hi va haver concurs;
1997 - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
1996 - Brent Barry, Los Angeles Clippers;
1995 - Harold Miner, Miami Heat ;
1994 - Isaiah Rider, Minnesota Timberwolves;
1993 - Harold Miner, Miami Heat;
1992 - Cedric Ceballos, Phoenix Suns ;
1991 - Dee Brown, Boston Celtics ;
1990 - Dominique Wilkins, Atlanta Hawks ;
1989 - Kenny Walker, New York Knicks;
1988 - Michael Jordan, Chicago Bulls ;
1987 - Michael Jordan, Chicago Bulls ;
1986 - Spud Webb, Atlanta Hawks;
1985 - Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;
1984 - Larry Nance, Phoenix Suns;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136837" title="Concurs de triples de l'NBA" nonfiltered="716" processed="706" dbindex="55857">
El concurs de triples s una activitat de l'All-Star Weekend de l'NBA (cap de setmana de les estrelles) que se celebra el dissabte anterior a l'All-Star Game (partit de les estrelles). Els concursants tracten de puntuar encistellant tant com puguin en un minut. Hi ha cinc carros de pilotes desplegats al llarg de l'arc de tres punts: un al principi, un altre al final, un altre en la meitat i altres dues a 45 de la meitat.

 Guanyadors .
2008 - Jason Kapono, Toronto Raptors;
2007 - Jason Kapono, Miami Heat;
2006 - Dirk Nowitzki, Dallas Mavericks;
2005 - Quentin Richardson, Phoenix Suns;
2004 - Voshon Lenard, Denver Nuggets;
2003 - Pedja Stojakovic, Sacramento Kings;
2002 - Pedja Stojakovic, Sacramento Kings;
2001 - Ray Allen, Milwaukee Bucks;
2000 - Jeff Hornacek, Utah Jazz;
1998 - Jeff Hornacek, Utah Jazz;
1997 - Steve Kerr, Chicago Bulls;
1996 - Tim Legler, Washington Bullets ;
1995 - Glen Rice, Miami Heat;
1994 - Mark Price, Cleveland Cavaliers;
1993 - Mark Price, Cleveland Cavaliers;
1992 - Craig Hodges, Chicago Bulls;
1991 - Craig Hodges, Chicago Bulls;
1990 - Craig Hodges, Chicago Bulls;
1989 - Dale Ellis, Seattle SuperSonics;
1988 - Larry Bird, Boston Celtics;
1987 - Larry Bird, Boston Celtics;
1986 - Larry Bird, Boston Celtics;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136838" title="Skills Challenge" nonfiltered="717" processed="707" dbindex="55858">
El Skills Challenge o concurs d'habilitats de l'NBA va comenar en l'All-Star Weekend de 2003. Est patrocinat tradicionalment per PlayStation i s un concurs per a jugadors que manegen b la pilota. Consisteix en un exercici en el qual, en el menor temps possible, s'han de driblar obstacles, encistellar algunes canastes i fer un passe directe i un altre picat que es validen si la bola passa per cercles. Els jugadors han de complir les regles bsiques de maneig de la pilota del bsquet. Dels quatre jugadors que competeixen, els dos amb millor temps passen a la segent ronda, on ambds efectuen la mateixa prova per a aix poder triar al guanyador. 

 Guanyadors .
2008 - Deron Williams, Utah Jazz;
2007 - Dwyane Wade, Miami Heat;
2006 - Dwyane Wade, Miami Heat;
2005 - Steve Nash, Phoenix Suns;
2004 - Baron Davis, New Orleans Hornets;
2003 - Jason Kidd, New Jersey Nets;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136840" title="Jacob Praetorius (el jove)" nonfiltered="718" processed="708" dbindex="55859">
Jacob Praetorius, tamb anomenat Jacob Schultz, i Jacob Praetorius el Jove (der Jngere) (8 de febrer de 1586    octubre de 1651), va ser un compositor i organista alemany del Barroc, un dels ms importants de la tradici organstica d'alemanya del nord fins l'arribada de J. S. Bach. Fill d'Hieronymus Praetorius i net de Jacob Praetorius, tamb compositor, venia d'una illustre famlia d'organistes d'Hamburg no emparentada amb Michael Praetorius, un altre fams compositor contemporani.

 Biografia . 
Va nixer i va morir a Hamburg. El seu pare va ser el seu primer professor.
Des de 1603 va ser organista titular a l'Esglsia de Sant Pere (Petrikirche) de Hamburg substituint a Heinrich Thor Molen, crrec que ocuparia fins a la seva mort l'any 1651. 

Cap el 1606, viatj a Amsterdam per estudiar amb Sweelinck, amb qui tamb estudiria un altre celebre organista d'Hamburg, Heinrich Scheidemann. En el marc de la seva activitat d'organista, va ensenyar l'orgue i la composici. El seu alumne ms clebre s sense cap dubte Matthias Weckmann que estudi amb ell entre 1633-1636 i que ms tard seria organista de la Jakobikirche d'Hamburg. Un altre deixeble va ser Berendt Petri.

 Obra .
La seva obra comprn essencialment motets, peces d'orgue i gallardes. L'estil de les seves composicions est format per una mescla d'elements tradicionals i progressistes. De la seves composicions noms ens han arribat tres preludis que mostren la diversitat d'estils que dominava. L'estructura consisteix en una obertura lliure, rapsdica, que presagia lstylus phantasticus dels compositors alemanys.

 Altres enllaos .
 Jacob Praetorius der Jngere (Deutsches Musikarchiv);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136842" title="Putrajaya" nonfiltered="719" processed="709" dbindex="55860">

Putrajaya s la capital administrativa de Malisia. Construda a partir de 1997, s de les capitals ms noves del mn. Quan fou declarada territori federal el 2001 noms tenia 7000 habitants i 26 blocs administratius (amb 42 ms en construcci). Putrajaya s la capital administrativa del pas per s'ha establert que Kuala Lumpur romandr com capital comercial. 

Juntament amb Ciberjaya forma un centre del projecte "Supercorredor Multimdia", que va ser impulsat per l'anterior primer ministre Mahathir Mohamad. Un tren d'alta velocitat la connecta amb Kuala Lumpur i amb l'Aeroport Internacional de Kuala Lumpur. 

 Histria .

Des del 1 de febrer de 2001 el primer ministro datuk seri Mahathir Mohamad va declarar el territori com el tercer territori federal del pas, juntament amb Kuala Lumpur i Labuan. Noms quatre anys abans la zona, anomenada Prang Besar, era un territori salvatge; fou formalment cedit per l'estat de Selangor el 7 de novembre del 2000.

 Bandera .


La bandera fou adoptada formalmente el mateix dia 1 de febrer del 2001. Es de proporci 1:2, disseny de pal canadenc, es a dir amb la  banda central (groga) doble que les laterals (blau fosc).

El mateix dia existia tamb un logotipus.

 Enllaos externs .
Portal oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136843" title="Draft d'expansi" nonfiltered="720" processed="710" dbindex="55861">

El draft d'expansi s la frmula que s'estableix en els esports professionals, sobretot als Estats Units, quan es creen una o ms franqucies en competicions tancades, sense ascensos ni descensos. L'objectiu del mateix s aconseguir que els nous equips puguin disposar d'una plantilla de partida amb experincia prvia en la lliga, de manera que, quan aix succeeix, la resta d'equips han de seleccionar els seus jugadors protegits, que no podran ser triats, i permetre que els nous tinguin opci sobre la resta de la plantilla. 

bviament, tots els equips reserven les seves figures, posant en el possible mercat els seus jugadors lesionats, veterans, o gent que no ha quallat en el seu equip. En el cas del bsquet, i ms concretament en la NBA, les franqucies, en els ltims draft d'expansi, han pogut protegir a 8 jugadors, deixant la resta a l'elecci dels nous. Tamb sn usades aquestes opcions com intercanvi pel que fa a futurs fitxatges, tal com succeeix en el draft de l'NBA. 

 ltimes expansions de l'NBA .
En els ltims 20 anys s'han produit 4 expansions dins de la lliga:

 1988 .
Desprs de molts anys amb 23 equips disputant la lliga, es decid obrir-la a dues noves franqucies, sent els equips agraciats:

 Miami Heat, dotant per fi d'un equip professional de bsquet l'estat de Florida;
 Charlotte Hornets, equip que en la temporada 2002-2003 es traslladaria a New Orleans;

 1989 .
A la temporada segent, i tal com s'havia acordat anys enrere, es produiria la inclusi de dos nous equips, passant la lliga a tenir 27 franqucies:

 Orlando Magic, segon equip per a l'estat de Florida, primer equip de la super-estrella Shaquille O'Neal.
 Minnesota Timberwolves, tornant el bsquet professional a una ciutat que ja disfrut amb los Minneapolis Lakers abans del seu trasllat a Los Angeles.

 1995 .
6 anys desprs, l'NBA decid estendre la lliga a fora dels Estats Units, al Canad, a l'igual que en altres esports com el futbol americ, el beisbol o l'hoquei sobre gel. Les ciutats elegides foren Toronto i Vancouver:

 Toronto Raptors, ltimament molt de moda en l'ambient hisp per la incorporaci en els ltims dos anys de Jos Manuel Caldern i Jorge Garbajosa;
 Vancouver Grizzlies, traslladats a las poques temporades a la ciutat de Memphis, Tennessee.

 2004 .
En 2004 es produ l'ltima expansi de la lliga fins al moment, sent elegida la ciutat de Charlotte, Carolina del Nord per a l'ocasi. El nmero d'equips qued a 30, canviant les configuracions de les divisions a partir d'aquest moment.

 Charlotte Bobcats.  La ciutat de Carolina del Nord tornava a tenir un equip professional de bsquet, dos anys desprs del trasllat dels Hornets a Nova Orleans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136845" title="Mimivirus" nonfiltered="721" processed="711" dbindex="55862">

Els mimivirus sn un gnere viral (no tothom est d'acord en aquest punt) que cont una sola espcie identificada: Acanthamoeba polyphaga mimivirus (APMV). T la cpsida de dimetre ms gros conegut en cap virus, aix com el genoma ms gran i complex que s'hagi pogut trobar mai en un virus. Tot i que el coneixement sobre els virus s relativament limitat, el descobriment d'aquest caus un cert enrenou degut a les implicacions de la seva complexa natura, havent-hi gent proclamant que hauria de donar lloc a un nou domini de la vida intermedi entre els virus i Cytota.

Descobriment.
L'APMV va ser descobert per fortutament el 1992 en l'ameba Acanthamoeba polyphaga per ra de la qual va ser anomenada, mentre on efectuava un treball de recerca sobre la Legionellosi. El virus va ser observat en una tinci de gram i es va confondre per error amb un bacteri gram positiu. Conseqentment va ser anomenat "Bradfordcoccus", ja que la font de l'ameba era Bradford, a Anglaterra. El 2003, investigadors de la Universit de la Mditerrane de Marsella, a Frana, varen publicar un article a Science identificant l'organisme com a virus .

Classificaci.
El Comit Internacional per a la Taxonomia de Virus encara no l'ha collocat en cap famlia vrica, per s que s'ha proposat la famlia Mimiviridae que per metagenmica es creu que tindr ms espcies . S'ha collocat tanmateix en el Grup I de la classificaci de Baltimore.

Encara que no s estrictament un mtode de classificaci s'ha collocat en un grup de virus grossos consegut com a virus nucleoplasmtics d'ADN (NCLDV), que inclou altres quatre famlies: Poxviridae, Iridoviridae, Phycodnaviridae i Asfarviridae. s un grup de virus que comparteixen caracterstiques moleculars i grans genomes. El genoma del mimivirus tamb posseeix 21 gens que codifica per protenes homlogues que s'han trobat altament conservades de la majoria de NCLDVs. Treballs addicionals han suggerit que va divergir en estadis primerencs de l'establiment del grup dels NCLDV.

Estructura.
Els mimivirus sn els virus ms grans coneguts, amb un dimetre de la cpsida de 400 nm. Tenen filaments de protena que projecten 100 nm des de la superfcie de la cpsida fent que el total de la seva llargada sigui de 600 nm. En les fonts cientfiques la mida del viri oscilla entre els 400 i 800 depenent de com i qu es mesuri. La cpsida s'ha vist per microscopi electrnic que s icosadrica. No s'ha pogut observar una envolta viral, suggerint que el virus no surt de la cllula per exocitosi.

Els mimivirus comparteixen diverses caracterstiques morfolgiques comunes amb tots els membres del grup NCLDV dels virus. Com que tota la resta de virus d'aquest grup contenen una capa lipdica envoltant el nucli central M.Suzan-Monti i cols. ha suggerit que tamb pot ser present en els mimivirus. En el microscopi electrnic apareix com a una regi fosca el nucli central del viri. El genoma del virus es troba en aquesta rea.

Es poden recuperar diversos ARNm dels virions purificats. S'hi ha trobat el factor de transcripci filo-TFII i una protena de cpsida com en altres NCLDV. Tanmateix tamb s'hi ha trobat tres transcrits d'enzims d'aminoacil tRNA sintetase i quatre molcules desconegudes especfiques de mimivirus. Aquests transcrits preempaquetats es poden traduir sense expressi gentica viral i semblen necessaris per al Mimivirus per a la replicaci. Altres virus d'ADN com el citomegalovirus hum i lHerpes simplex virus tipus-1, que tamb tenen la caracterstica de posseir transcrits d'ARNm preempaquetats (M. Suzan-Monti, 2006).

Genoma.
El genoma del mimivirus s una molcula d'ADN linear i de doble catenria que fa uns 1,2 milions de parells de bases. Aix el converteix en el virus amb el genoma ms gros conegut per la cincia, doblant el segent virus en llargada conegut, el myovirus Fag G de Bacillus. s fins i tot ms gros que una trentena d'organismes cellulars coneguts .

A ms del genoma tan gros s'estima que els mimivirus codifiquen per a unes 911 protenes, quantitat molt ms elevada que les quatre amb les que s'ha provat que un virus s viable (Vegeu MS2 and Q  viruses ). L'anlisi del seu genoma revela la presncia de gens no vistos en altres virus, incloent-hi l'aminoacil tRNA sintetasa, i altres gens que es creia que noms codificaven organismes cellulars. Com altres virus d'ADN, cont diversos gens per al metabolisme dels sucres, dels lpids i els aminocids, aix com d'altres gens del metabolisme no trobats en d'altres virus (M. Suzan-Monti, 2006). Aproximadament un 90% del genoma t capacitat codificant mentre que el 10% restant s'ha classificat com a ADN escombraries.

Replicaci.
Els estadis de la replicaci dels mimivirus no sn massa coneguts, per se sap com a mnim que ataca un receptor especfic de la superfcie de l'ameba la qual cosa l'introdueix cap a l'interior de la cllula. Un cop dins ocorre la fase d'eclipsi en la que el virus no es fa perceptible al microscopi. Desprs d'unes quatre hores es comencen a contemplar acumulacions en algunes rees de la cllula. Vuit hores desprs de la infecci es fan visibles els virions encara dintre de la cllula. El citoplasma de la cllula es continua emplenant amb nous virions i 24 hores desprs de la infecci inicial la cllula esclata i allibera els nous virions (M. Suzan-Monti, 2006).

Se sap poc d'aquest cicle replicatiu. Amb la microfotografia s'ha pogut establir, per, que els mimivirus s'encapsiden en el nucli, l'adquisici d'una membrana lipdica interna fent servir la del nucli, i partcules semblants trobades en diversos virus, incloent-hi tot els membres de NCLDV. Aquestes partcules sn conegudes en altres virus com a fbriques virals i permeten una encapsidaci eficient modificant amples rees de la cllula hoste.

Implicacions en el concepte de vida.
Els Mimivirus posseeixen diverses caracterstiques que els situen en el llindar del que separa vida i matria inerta. Sn tan grans com diverses espcies bacterianes anomenades Rickettsia conorii i Tropheryma whipplei, posseeixen un genoma comparable en mida a diversos bacteris, incloent-hi aquests dos mateixos, i codifiquen per a productes que abans es creia que no codificaven els virus. A ms, els virus posseeixen gens que codifiquen per a nucletids i la sntesi d'aminocids que fins i tot manquen en alguns bacteris intracellulars estrictes. Aix significa que, a diferncia d'aquests bacteris, els Mimivirus no tenen dependncia de l'expressi d'aquestes molcules en la cllula que parasiten. Tanmateix els manquen els gens de les protenes ribosmiques, fent-los dependents de la maquinria de traducci i el metabolisme energtic. Aquests factors combinats han portat els cientfics al debat de si els Mimivirus podrien ser considerats una forma diferent de vida, comparable en escala als dominis Eukarya, Archaea i Bacteria. 

Degut a qu el seu llinatge s molt antic i que podria haver emergit abans que els organismes cellulars, el coneixement sobre els Mimivirus ha portat informaci sobre l'origen de la vida. Alguns gens nics dels Mimivirus, incloent-hi els que codifiquen per a la cpsida, han estat conservats en una varietat de virus que infecten organismes de tots els dominis - Eukarya, Archaea i Bacteria. Aix s'ha fet servir per suggerir que estan relacionats a un tipus de virus d'ADN que varen emergir abans de la vida cellular i que varen jugar un paper important en el desenvolupament de la vida a la terra . Una hiptesi alternativa s que hi va haver tres tipus diferents de virus d'ADN que es varen veure implicats en la generaci dels tres dominis de la vida .

Referncies.


Bibliografia.

 Raoult D, Audic S, Robert C, Abergel C, Renesto P, Ogata H, La Scola B, Suzan M, Claverie JM. The 1.2-megabase genome sequence of Mimivirus, article publicat a Science. Nov 2004 19;306(5700):1344-50. PMID 15486256;
 Ghedin, Elodie, and Claverie, J-M, 2005, Mimivirus relatives in the Sargasso sea, article publicat a Virology Journal 2:62.
 Peplow, Mark, 2004, Giant virus qualifies as 'living organism', article de News@Nature, doi:10.1038/;
 Dossier de premsa: Mimivirus: discovery of a giant virus Pars, 28 de mar, 2003.
 New Scientist Nmero 2544, 25 de mar de 2006.
 GiantVirus.org;
 Highfield, Roger, The Bradford bug that may be a new life form, notcia publicada al Daily Telegraph, 15 d'octubre del 2004.


Enllaos externs.
 The Big Picture Book of Viruses - imatges de mimivirus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136846" title="Richard John Roberts" nonfiltered="722" processed="712" dbindex="55863">


Richard John Roberts ( Derby, Anglaterra 1943 ) s un bioqumic i bileg molecular angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1993.

Biografia.
Va nixer el 6 de setembre de 1943 a la ciutat de Derby, poblaci situada al comtat de Derbyshire. Va estudiar qumica a la Univeristat de Sheffield, on es va graduar el 1965 i es va especialitzar en bioqumica. El 1969 es trasllad als Estats Units, on fou nomenat professor de la Universitat de Harvard i posteriorment treball als Laboratoris Cold Spring Harbor de Nova York. Des de 1992 dirigeix els treballs de recerca del Biolabs Institute, situat a la ciutat de Beverly, poblaci de l'estat nord-americ de Massachusetts. 

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca sobre el material gentic dels virus, particularment de l'adenovirus, arribant a la conclusi que l'cid ribonucleic (ARN) ha hagut de precedir en l'evoluci a l'cid desoxiribonucleic (ADN), una conclusi que tamb fou exposada independentment per Phillip Allen Sharp. En uni amb aquest aconsguiren observar coms els introns, fragments d'ADN que no tenen posseixen informaci gentica, observant com la informaci dipositada en un gen no hi s de forma contnua sin que hi s fraccionada o discontnua.

L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, que compart amb Phillip Allen Sharp, pels seus descobriments sobre els gens discontinus.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1993;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136849" title="Parc Natural del Garraf" nonfiltered="723" processed="713" dbindex="55864">
El Parc Natural del Garraf s un parc natural de 12.376 hectries gestionat per l'rea d'Espais Naturals de la Diputaci de Barcelona.

El parc forma part dels termes municipals d'Avinyonet del Peneds, Begues, Castelldefels, Gav, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes i Sitges.

Geografia.


La pedra calcria s la que compon gaireb la totalitat del masss (el Garraf blanc), la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenmens de dissoluci, la formaci de coves, avencs, dolines i rasclers.

Ben diferent s la zona d'Erampruny (el Garraf roig), caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge fora abrupte.

El seu relleu s crstic, propi de les regions calcries, on l'acci erosiva de l'aigua s'exerceix principalment mitjanant fenmens de corrosi superficial i subterrnia de les calcries, tot originant unes formes de relleu especfiques i uns determinats fenmens de circulaci hdrica.

La morfologia crstica del masss condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aiges superficials, prcticament nulles, i les aiges subterrnies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, amb un recorregut de 600 m, una fondria sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de l'ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en perodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes.

En el parc hom troba restes d'antiga ocupaci humana (com el castell d'Erampruny i els poblets abandonats de Campdsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc tamb hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.

Clima.
La situaci costanera determina un clima tpicament mediterrani, amb escasses per torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta ltima caracterstica delimita el nombre d'espcies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una srie d'adaptacions encaminades a la supervivncia i a la millora de l'efectivitat en la competncia amb altres vegetals. 

El carcter torrencial de les pluges provoca una erosi mecnica extraordinriament potent que arrossega tot tipus de materials; si hi afegim l'erosi qumica, que dissol la roca calcria, l'efecte s impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortus i bell traat que la gent del pas anomena fondos.

Vegetaci.

Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetaci que caracteritza aquest paisatge s un matollar dens d'un a tres metres d'alria on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margall, el crritx i d'altres espcies de procedncia africana.

Ms a l'interior, el paisatge est integrat per fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procs de regeneraci.

En els fondos o valls tancades es troba la vegetaci tpica de l'alzinar, com s la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull.

La roca calcria ha creat un paisatge extic, ric en formes crstiques (avencs, dolines i rasclers). Les barraques de vinya i els murs de pedra seca es dissimulen al mig de la pedra blanca i envolten antigues masies i algunes de les petites poblacions que es troben a l'interior soliu del parc.

 Fauna .

Les dures condicions ambientals del masss de Garraf (gran insolaci, manca d'aigua, escassa vegetaci i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. En canvi, aquest mateix factor s el que dna inters a la original fauna que hi viu, ja que est formada per una srie d'espcies adaptades a aquestes peculiars condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el clit negre i el clit ros, l'hortol, la cogullada fosca i el trobat. A ms, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha perms que encara hi visquin algunes espcies que es troben en perill d'extinci com el falc i l'liga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del masss ofereix tamb una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb mar.

La confluncia d'ambients ecolgics que es produeix al masss -transici entre l'alzinar i la mquia de garric i margall- es reflecteix tamb en la fauna herpetolgica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espcies de carcter termfil i procedncia nordafricana com la serp de ferradura i l'escur ibric, juntament amb altres de carcter centreeuropeu com la salamandra i la noia.

Finalment, el gran desenvolupament del sistema crstic ha perms la formaci d'una interessant vida caverncola, fins el punt que hi trobem espcies endmiques niques al mn.

La poca distncia que separa el masss de la ciutat de Barcelona s un factor ms que fa augmentar l'inters cientfic existent, ja que en facilita l'estudi. D'altra banda, aquesta mateixa proximitat accentua el perill de degradaci i, per tant, exigeix ms esfor preservar-lo. 

Enllaos.
 Parc del Garraf;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136850" title="Lmit salarial de l'NBA" nonfiltered="724" processed="714" dbindex="55865">

El lmit salarial de l'NBA s el lmit que els equips poden gastar en contractes de jugadors, i que existeix per a igualar el nivell dels equips de la NBA. Sense lmit salarial, els equips podrien oferir molts diners als agents lliures sense crrer el risc de sobrepassar-lo. La idea bsica consisteix que un equip no pugui contractar a un agent lliure si s'excedeix dit lmit. 

El lmit per a cada futura campanya, est subjecte a unes adaptacions, i ser calculat multiplicant el BRI ("basketball related Income" terme que inclou tots els ingressos rebuts pels equips com resultat de les distintes operacions dutes a terme) per un 48,04%, sostraient beneficis dels jugadors, i dividint el resultat entre 29. 

El salari mnim d'un equip es calcula multiplicant el lmit salarial pel 75%.

 Possibilitat de "trencar" el lmit salarial .
Aquest lmit es pot sobrepassar. Per a tots aquells que vulguin tenir un pressupost major els donen l'opci del "luxury tax" o impost de luxe. Aquest impost, en resumides comptes, s un cost addicional per voler tenir majors fons, i es reparteix entre els quals no incompleixen la norma. Quan la nmina excedeix de ms o menys 53 milions, tot l'excedent es duplica per l'impost de luxe que imposa l'NBA. Sn uns habituals d'aquests tributs: Portland Trail Blazers, New York Knicks, Dallas Mavericks o Minnesota Timberwolves. Per dir una dada, Portland gaireb dobla el lmit.

 Qu s el lmit salarial "tou"? Quina diferncia hi ha entre el "tou" i el "dur"? .
El "dur" no et permet que el lmit sigui sobrepassat per alguna ra. El "tou" cont excepcions que permet als equips excedir el salari per amb certes condicions. En realitat, en tota la histria de l'NBA, molt pocs equips han estat per sota el lmit salarial durant una temporada. 

 Perqu existeix el salari "tou"? .
La idea bsica s intentar impulsar i fomentar que els jugadors romanguin en els seus equips actuals. A ning li agrada que un jugador que duu jugant tota la seva carrera en un mateix equip hagi de deixar l'equip perqu, malgrat que el jugador i la franqucia vulguin que segueixi, l'equip no pot oferir-li un contracte bastant llarg. Les excepcions sota el lmit salarial "tou" permeten mantenir als jugadors sota una srie de circumstncies. 

 Qu s el Collective Bargaining Agreement (acord laboral collectiu)? .
Els termes de l'Acord Laboral Collectiu entre l'NBA i els seus Sindicat de Jugadors (Collective Bargaining Agreement), li permet als equips originals dels jugadors pagar-los ms diners als seus jugadors que la resta dels equips. Aquests termes tamb li brinden l'avantatge als equips originals d'oferir als seus agents lliures la possibilitat de familiaritzar-se en els seus papers dintre del camp i en les relacions amb els seus companys, entrenadors i fantics de l'equip. Estrelles del nivell de Larry Bird dels Celtics i Isiah Thomas dels Pistons es van convertir en smbols de les seves franqucies i les seves ciutats per haver triat quedar-se amb els seus equips durant tota la seva carrera en l'NBA, malgrat haver tingut ofertes molt importants d'altres equips. 

s el contracte entre la lliga i l'Associaci de jugadors que estableix les regles, amb la qual, tots ells operen. La CBA defineix el lmit salarial, els trmits o procediments per a determinar com s fixat, el salari mnim i mxim, les regles dels trades, els procediments per al draft, i centenars d'aspectes ms que necessiten estar en ordre. 

 Des de quant existeix la CBA? Quant acabar? Qu ocurrir llavors? .
La CBA existeix des de gener de 1999, arribant desprs del "lockout". La NBA va decidir al desembre de 2003 continuar amb aquesta opci. Abans de la temporada 05-06 la lliga i els jugadors negociessin un altre nou conveni o renovaran aquest actual. Si no s'arriba a un acord, ens costar de nou part de la temporada com succes en 1999. 

L'associaci de jugadors t el dret d'acabar amb la CBA si es donessin alguna d'aquestes circumstncies: 

 Qualsevol tipus de confabulaci, s a dir, que un costat conspire en contra de l'altre. ;
 La mitjana del salari del jugador NBA s ms baix que la mitjana salarial del jugador de la NFL, NHL o MLB. ;
 Qualsevol provisi que la CBA estigus en vaga.

  Per qu fou tant dura l'arribada de la CBA? .
Principalment depn del percentatge d'ingressos de la lliga que eren garantits per als jugadors. L'anterior CBA establia l'estructura salarial, per no definia que percentatge rebien els jugadors. Per ull, el seu el salari dels jugadors excedeix el 53% dels ingressos de la lliga, llavors l'NBA pot posar fi a la CBA. 

Els jugadors van lluitar contra algunes restriccions salarials imposades, i fins que ambds costats no van arribar a un comproms, acceptant la nova CBA (dies abans "drop dead date") no va donar comenament la temporada. En la qual finalment es van jugar 50 partits.

 Quin porcentatge d'ingressos reben els jugadors? Com s establert el "Salary cap"? .
Dues xifres defineixen aquesta quantitat: el lmit salarial i l'impost de luxe. L'escrow system s una classe de garantia en la qual els salaris totals no excedeixen el percentatge designat. 

D'aquesta manera, hi ha dos tipus de restriccions salarials, una en els jugadors, i una altra en els equips? Correcte. El salari mxim del jugador es va proposar quedar-se amb costos d'acord als ingressos. El lmit salarial de l'equip ajuda a tenir un balan competitiu. 

 Com funciona l'"Escrow system"? Per qu? .
El factor ms gran darrere del lockout de 1998 era la quantitat d'ingressos que anessin als sous dels jugadors. Els amos no van voler que els sous excedissin el 53% de BRI, per per a la 97-98 els salaris havien augmentat fins al 58%. Amb el nou acord, van posar en el sistema de l'escrow per a assegurar-se que els sous i els beneficis no excedissin el percentatge assenyalat de BRI. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136852" title="Jacob Praetorius el Vell" nonfiltered="725" processed="715" dbindex="55867">
Jacob Praetorius (cap al 1520 -  1586), va ser un compositor i organista alemany, pare d'Hieronymus Praetorius (1560-1629) i avi de Jacob Praetorius (el jove) (1586-1651); per aix, se l'anomena "el Vell".

 Biografia .
Va nixer a Magdeburg, Saxnia-Anhalt (Alemanya), potser l'any 1520. Tamb es creu que va rebre classes de Martin Agricola. Es tenen dades que des de 1555 fins el 1586, any de la seva mort a Hamburg, va treballar com a organista i compositor en dues esglsies de la ciutat.

 Obra .
L'any 1566 va publicar la collecci de msica Opus musicum excellens et novum que cont ms de 200 obres de compositors alemanys i holandesos. Tan sols una d'aquestes obras, un Te deum laudamus a 4, va ser composta amb seguretat per ell mateix i de la qual ens ha arribat la primera part. Tamb el 1554 va publicar una collecci de corals, la Choralsammlung.

Existeix un Veni in hortum meum a 4 que pot ser seva o del seu nt, Jacob Praetorius el Jove.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136856" title="Phillip Allen Sharp" nonfiltered="726" processed="716" dbindex="55868">


Philip Allen Sharp ( Falmouth, Estats Units 1944 ) s un bileg molecular, genetista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1993.

Biografia.
Va nixer el 6 de juny de 1944 a la ciutat de Falmouth, poblaci situada a l'estat nord-americ de Kentucky. Va estudiar qumica a la Universitat d'Illinois, en la qual va obtenir el doctorat el 1969 especialitzant-se en biologia molecular i bioqumica. Aquell mateix any va comenar a treballar a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, on ha realitzat totes les seves investigacions. Des de 1974 s professor a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica al Caltech sota la direcci de James D. Watson, especialment sobre el plasmidi i l'expressi gnica. El 1977, durant la seva estada al MIT, va poder demostrar l'existncia de gens partits o discontinus, amb segments que codifiquen la protena (exons) separats d'uns altres sense informaci gentica (introns). Aquesta troballa va ser feta alhora pel britnic Richard John Roberts, tot i que de manera independent. 

Aquesta troballa fou considerada de gran importncia terica,  pels seus punts d'uni amb l'evoluci biolgica, i prctic, pel seu estudis de l'estructura i funci dels gens, la transformaci tumoral i la seva reversibilitat, entre d'altres aspectes. Aix mateix l'any 1993 ambds cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1993;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136862" title="Friedrich Schelling" nonfiltered="727" processed="717" dbindex="55869">

Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, Wrttemberg, 27 de gener de 1775 - Ragaz, 20 d'agost de 1854), va ser un filsof alemany, un dels mxims exponents de l'idealisme i de la tendncia romntica alemanya.

 Inicis i formaci .
Va nixer el 27 de gener de 1775 a Leonberg, (Wrttemberg), fill d'un pastor protestant, professi arrelada en la seua famlia. Son pare gaudia de cert renom, ja que havia realitzat escrits sobre teologia, i possea gran cultura i profunds coneixements de les llenges semtiques. Cap a l'any 1777, al monestir de Bebenhausen, son pare va esdevenir predicador i pastor del Seminari Superior. En aquest lloc s on Schelling va iniciar els seus primers estudis, finalitzant-los brillantment, amb una anticipaci de dos anys amb respecte dels seus altres companys.

Als vuit anys va comenar l'estudi de la literatura clssica. El 1785 va traslladar-se a l'escola de Nrtingen, per a estudiar, sobretot, llat. Per prompte va haver d'abandonar aquesta escola perqu no tenia un nivell adequat per a ell, tenint aix que tornar al seminari de Bebenhausen i prendre les classes amb alumnes majors que ell. La seua preco maduresa intellectual va ser causa d'admiraci entre els seus professors, entre els qui es trobava Reuchlin, que era el seu professor de grec.  A la tardor de 1790 va ingressar, amb noms setze anys d'edat, en el fams seminari de Tubinga, on va tenir com a condeixebles a Friedrich Hlderlin i Hegel, majors que ell. Es va dedicar inicialment a la teologia, a l'exegesi i a les llenges antigues. Ms tard va nixer la seua sobtada passi per la filosofia.

El seminari tenia una poltica de carcter conservador i feudal, i amb un ambient influt per una tradici teosfica-mstica que tenia les seues bases en el renaixement.  Tot i que aquest institut intentava mantenir un control dels estudis i les tendncies i idees poltiques dels seus alumnes, aquests llegien, d'amagat, autors que no estaven permesos, com era el cas d'Kant, Lessing, Rousseau, Schiller i Herder; grcies a aquestes lectures els estudiants van poder realitzar una crtica dels coneixements tradicionalment acceptats.

 Vida del filsof .
L'any 1792 es va graduar amb una tesi sobre l'origen del "mal" hum, on tractava de trobar una explicaci histrica del mal, proposant que la humanitat, en l'origen, va viure en una poca feli, i que a causa d'una caiguda es va donar origen a la infelicitat. A ms, en aquesta obra ja es troben algunes idees del futur moviment romntic.

El 1793 va realitzar un segon treball, ara sobre l'estudi dels mites, cercant la seua essncia i la seua funci dins de les cultures primitives. Va definir el mite com una forma molt particular de filosofar que du a terme l'home poc evolucionat, per a desprs arribar a l'abstracci i a la conceptualitzaci.

Una breu estada a Dresden i a Leipzig (1795) el va introduir al cercle del primer romanticisme, i va experimentar un sentiment romntic a favor de la naturalesa, a ms de realitzar estudis en matemtiques, cincies naturals i medicina.

En aquest mateix any va passar una temporada amb la seua famlia i va prendre la decisi de deixar el seminari, de la mateixa manera que els seus companys i amics Hegel i Hlderlin.

Tamb es va orientar cap a l'estudi del dret i de les cincies. Residia generalment a Leipzig, per comenava a entaular relacions a Jena, que llavors era la ptria dels intellectuals. 

La seua reputaci va comenar a crixer, havia cridat l'atenci des de les seues primeres obres publicades (1792), i a proposta de Fichte ( Schelling veia en ell el defensor de la causa de la llibertat i l'home que havia portat al seu perfeccionament la filosofia kantiana, i considerava que era el campi de la lluita contra la corrupci del vertader esperit crtic, que s'havia dut a terme en els ambients dogmtics de Tubinga  ) i de Goethe, va ser nomenat professor a la Universitat de Jena. L'any segent Fichte va abandonar Jena a causa d'una acusaci d'ateisme realitzada en contra seua, i Schelling el va substituir; als 23 anys va prendre possessi de la ctedra de Filosofia a la ciutat intellectual ms important del moment: Jena.

Schelling es va enamorar de Caroline Schlegel (esposa de A. W. Schlegel), dotze anys major que ell. Va entaular amistat amb Schiller i Goethe. 

Al gener de 1801 li va arribar una ajuda en la seua carrera intellectual en la persona del seu antic company Hegel, amb qui editar el Diari crtic de filosofia. En aquest mateix any Schelling va donar un gir crucial en el seu pensament, ja que es va apartar obertament de l'idealisme subjectiu de Fichte.

De 1798 a 1803 es du a terme la seua maduraci intellectual, anys  en qu Schelling es dedica a introduir la naturalesa en l'idealisme fichte del jo. 

Apogeu.
L'any 1803 va publicar el Sistema de l'Idealisme Transcendental. Ara canvia de perspectiva i posa l'mfasi, no ja en la naturalesa, sin en el jo. Hom considera aquesta obra com la ms sistemtica i acabada de la seua primera producci filosfica. Desprs, en poc de temps, va canviar una altra vegada d'etapa i va desenvolupar el que denominar la filosofia de la identitat, on  l'mfasi que abans s'havia posat respectivament en la naturalesa i en el jo es posa ara en un absolut indiferenciat, arrel comuna d'ambds.  

En 1805, una vegada divorciat, es va casar amb Caroline Schlegel. Schelling continuava amb els seus estudis de cincies naturals, i el mateix any es va graduar en medicina  per la Universitat de Landshut. L'any 1809 va ser reclamat a Munic, on Maximili I havia fundat l'Acadmia de Cincies de Munic, en la que va entrar com a membre i desprs secretari. Maximili I va erigir de seguida una Acadmia de Belles Arts, de la que Schelling va ser secretari perpetu.

El setembre de 1809 va morir Caroline. A conseqncia de la mort de la seua esposa, Schelling va canviar les seues idees fonamentals, trencant gradualment amb l'idealisme i obrint el seu pensament al problema de la llibertat i a un nou punt de vista filosfic   teolgic, amb el seu llibre "Investigacions filosfiques sobre l'essncia de la llibertat humana i els objectes que s'hi relacionen".

Tres anys desprs, el 1812 va tornar a casar-se, ara amb Paulina Gotter.

L'any 1820 es va traslladar a Erlangen on es va dedicar a donar llions pbliques durant quasi 7 anys. El 1827 va tornar a Munic per a donar classes en la nova Universitat, on abans es trobava la de Landshut. En aquesta ciutat va ser lloat pel rei de Baviera Llus I, qui el va nomenar  president de l'Acadmia, conservador de colleccions pbliques i conseller privat". El rei tamb el va ennoblir amb el ttol de Von Schelling.

El 1841 va ser cridat a Berln pel rei Frederic Guillem IV de Prssia, per fer-se crrec de la ctedra que havia sigut de Hegel, mort deu anys abans. Precisament s'esperava d'ell que combatera Hegel i el seu panteisme. Hi va donar llions sobre Filosofia de la mitologia i Filosofia de la religi. Entre els seus oients s'hi van trobar tres joves que arribarien a ser molt importants: Sren Kierkegaard, Mikhal Bakunin i Friedrich Engels; sense esmentar a tot el medi intellectual ms important de Berln.

Darrers anys.
Va continuar amb l'ensenyament fins a 1845. Els seus ltims anys van transcrrer a Berln, cada vegada ms oblidat, entre l'atenci de les seues malalties, els consols familiars, les sessions acadmiques i la preparaci dificultosa de la filosofia racional, destinada a coronar l'edifici del sistema. Va morir el 20 d'agost de 1854 a Ragaz, Sussa.

Cites.
 Der Anfang und das Ende aller Philosophie ist - Freiheit!: (El principi i el fi de tota la filosofia s: la llibertat, 1795);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136866" title="Ralli d'Austrlia" nonfiltered="728" processed="718" dbindex="55870">




El ralli d'Austrlia (Telstra Rally Australia) s un ralli celebrat a Perth, Austrlia, i puntuable pel Campionat del Mn de Rallis fins l'any passat. Va ser votada com a "ralli de l'any" en els anys 1995, 1999 i 2000. 

 Guanyadors .
2006 - Mikko Hirvonen/Jarmo Lehtinen - (Ford Focus WRC);
2005 - Franois Duval/Sven Smeets - (Citron Xsara WRC);
2004 - Sbastien Loeb/Daniel Elena - (Citron Xsara WRC);
2003 - Petter Solberg/Phil Mills - (Subaru Impreza WRC);
2002 - Marcus Grnholm,Timo Rautiainen - (Peugeot 206 WRC);
2001 - Marcus Grnholm,Timo Rautiainen - (Peugeot 206 WRC);
2000 - Marcus Grnholm,Timo Rautiainen - (Peugeot 206 WRC);
1999 - Richard Burns/Robert Reid - (Subaru Impreza WRC);
1998 - Tommi Mkinen/Risto Mannisenmki - (Mitsubishi Lancer Evo V);
1997 - Colin McRae/Nicky Grist - (Subaru Impreza 555);
1996 - Tommi Mkinen/Seppo Harjanne - (Mitsubishi Lancer Evo);
1995 - Kenneth Eriksson/Staffan Parmander - (Mitsubishi Lancer Evo);
1994 - Colin McRae/Derek Ringer - (Subaru Impreza 555);
1993 - Juha Kankkunen/Nicky Grist - (Toyota Celica GT4);
1992 - Didier Auriol/Bernard Occelli - (Lancia HF Integrale);
1991 - Juha Kankkunen/Juha Piironen - (Lancia Delta Integrale 16V);
1990 - Juha Kankkunen/Juha Piironen - (Lancia Delta Integrale);
1989 - Juha Kankkunen/Juha Piironen - (Toyota Celica GT4);
1988 - Ingvar Carlsson/Per Carlsson - (Mazda 323 4WD);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136867" title="Histria de la Terra" nonfiltered="729" processed="719" dbindex="55871">


La histria de la Terra cobreix els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formaci de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins el present. Aquest article presenta un vista general que resumeix les teories cientfiques ms acceptades. Per la dificultat de plasmar perodes de temps molt grans, es far servir una analogia amb un dia terrestre, comenant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formaci de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest perode representa uns 53.000 anys. El Big Bang i l'origen de l'univers, que es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencs a funcionar aquest rellotge imaginari.

Origen.


La Terra es form com a part del naixement del sistema solar; el que ms tard esdevindria el sistema solar existia inicialment com un gran nvol de pols, roques i gasos en rotaci. Estava compost d'hidrogen i heli produts al Big Bang, aix com d'elements qumics expulsats per les explosions de les supernoves. Aleshores, fa uns 4.600 milions d'anys, es pensa que una estrella propera esdevingu una supernova. L'explosi envi una ona expansiva a travs de la nebulosa presolar, causant-ne la implosi. A mesura que el nvol continuava rotant, la gravetat i la inrcia l'aplanaren en un disc protoplanetari, orientat perpendicularment respecte al seu eix de rotaci. La majoria de la massa es concentr al centre i comen a escalfar-se. La implosi d'aquesta matria don calor cintica; com que no es podia escapar, el centre del nvol s'escalf, permetent la fusi d'hidrogen en heli. El resultat fou un estel T Tauri, el Sol primitiu. Mentrestant, a mesura que la gravetat feia que la matria es condenss al voltant de les partcules de pols, la resta del disc es comen a separar en anells. Els fragments ms petits collisionaven i es tornaven fragments ms grans, que esdevenien protoplanetes. Entre ells hi hagu una acumulaci de matria a uns 150 milions de quilmetres del centre: la Terra. A mesura que el Sol es condensava i s'escalfava, comen a produir-se la fusi nuclear, i el vent solar que en result s'endugu la majoria del material del disc que no s'havia condensat en cossos ms grans.

La Lluna.



L'origen de la Lluna roman incert, tot i que els indicis apunten cap a la teoria de l'impacte gegant. s possible que la Terra no hagus estat l'nic planeta que es form a 150 milions de quilmetres del Sol. Es pensa que un altre cos es form a 150 milions de quilmetres tant del Sol com de la Terra, al seu quart o cinqu punt lagrangi. Aquest planeta, anomenat Theia, hauria estat ms petit que la Terra actual, amb una mida i una massa semblants a la de Mart. La seva rbita podria haver estat estable al principi, per es desestabilitz a mesura que la Terra incrementava la seva massa amb l'acumulaci de ms i ms material. Theia es "gronx" endavant i endarrere fins que, fa aproximadament 4.533 milions d'anys (a les 12:10 al nostre rellotge), collid amb la Terra obliquament. La baixa velocitat i l'angle d'impacte no arribaren a destruir la Terra, per una part important de la seva escora fou expulsada. Els elements ms pesants de Theia s'enfonsaren al nucli terrestre, mentre que el material restant i el material expulsat es condensaren en un nic cos en un parell de setmanes. Sota la influncia de la seva prpia gravetat, aquest cos esdevingu ms esfric: era la Lluna.

Tamb es creu que aquest impacte canvi l'eix de la Terra, produint l'obliqitat de 23,5 que causa les estacions de la Terra (un model ideal i simple dels orgens dels planetes tindria un eix de 0 sense estacions). Tamb podria haver accelerat la rotaci de la Terra i iniciat la seva tectnica de plaques.

L'e Hade.


La Terra primitiva, a principis de l'e Hade, era molt diferent del mn actual. No hi havia oceans i l'atmosfera no tenia oxigen. Rebia l'impacte de planetoides i altres residus de la formaci del sistema solar. Aquest bombardeig, juntament amb la calor alliberada pels processos radioactius, la calor residual, i la calor creada per la pressi de la contracci, feia que el planeta es trobs completament fos. Els elements ms pesants s'enfonsaren al centre mentre que els ms lleugers pujaren a la superfcie, creant les diverses capes de la Terra. L'atmosfera primitiva hauria incls el material proper de la nebulosa solar, especialment gasos lleugers com ara l'hidrogen o l'heli, per eventualment hagus estat eliminada pel vent solar i la prpia calor terrestre.

Aix canvi quan la Terra tenia un radi d'un 40% de l'actual, i l'atracci gravitatria permet la retenci d'una atmosfera amb aigua. Les temperatures s'enfonsaren i l'escora del planeta s'acumul sobre una superfcie slida, amb zones foses per grans impactes. Els impactes a gran escala haurien causat una fusi regional i una diferenciaci parcial, portant alguns dels elements ms lleugers a la superfcie o a l'atmosfera.

La superfcie es refred rpidament, formant l'escora terrestre en 150 milions d'anys (a les 12:45 al nostre rellotge). Entre fa 4.000 i 3.800 milions d'anys la Terra sofr un perode de bombardeig meteric. El vapor d'aigua s'escapava de l'escora mentre que els volcans alliberaven ms gasos, formant la segona atmosfera terrestre. Els impactes meterics, provinents sobretot del cintur d'asteroides, aportaren ms aigua. El planeta es refred i es formaren els primers nvols. La pluja origin els oceans fa 3.800 milions d'anys (al voltant de les 4:00 al nostre rellotge), i probablement encara abans; hi ha indicis recents que indiquen que els oceans es podrien haver comenat a formar fa 4.200 milions d'anys (a les 1:50 al nostre rellotge).O in 4400-3900 Ma detrital zircons: A record of the alteration and recycling of crust in the Early Archean
 | journal = Earth and Planetary Science Letters | volume = 235 | issue = 3-4 | pages = 663-681
 | id = 
 | url = http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V61-4GDKB05-3&_coverDate=07%2F15%2F2005&_alid=382434001&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_qd=1&_cdi=5801&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=be47e49c535d059be188b66c6e596dd5
}} 

La nova atmosfera contenia probablement amonac, met, vapor d'aigua, dixid de carboni i nitrogen, aix com petites quantitats d'altres gasos. L'oxigen qued atrapat amb hidrogen o en minerals a la superfcie. L'activitat volcnica era intensa i, sense una capa d'oz que l'aturs, la radiaci ultraviolada inundava la superfcie.

Els inicis de la vida.


Tot i que se n'han establert els principis generals, no es coneixen detalls sobre l'origen de la vida. Una de les teories proposades s que la vida, o almenys alguns components orgnics, podria haver arribat a la Terra de l'espai, com postula la teoria de la pansprmia, mentre que d'altres argumenten que s ms probable un origen terrestre. De tota manera, els mecanismes causants de l'aparici de la vida serien similars 
Si la vida hagus comenat a la Terra, la data en qu comen s fora especulativa; potser fa uns quatre mil milions d'anys.. D'alguna manera, en el marc de la qumica energtica de la Terra primitiva, una molcula (o potser alguna altra cosa) aconsegu l'habilitat de fer cpies de si mateixa - el replicador. No es coneix la naturalesa d'aquesta molcula, ja que la seva funci fou presa fa molt de temps pel replicador actual, l'ADN. Quan feia cpies de si mateix, el replicador no era sempre perfecte; algunes cpies tenien un "error". Si aquest canvi eliminava la capacitat de fer cpies de la molcula, ja no hi hauria ms cpies, i la lnia "s'extingiria". D'una altra banda, algun canvi rar faria que la molcula es repliqus ms rpidament o millor; aquestes lnies esdevindrien ms nombroses i "prosperarien". A mesura que les matries primes ("el menjar") s'exhaurien, les molcules que podien explotar diferents materials, o potser aturar el progrs d'altres molcules i robar-los els recursos, haurien esdevingut ms nombroses.

S'han proposat diferents models per a explicar com es podria haver desenvolupat aquest replicador. S'han proposat diferents tipus de replicador, incloent-hi substncies qumiques orgniques com ara protenes modernes, cids nucleics, fosfolpids, cristalls  o fins i tot sistemes quntics.  Actualment no hi ha cap mtode per determinar quin d'aquests models, s'ajusta a l'origen de la vida a la Terra, si s que algun ho fa. Una de les teories ms antigues, i que ha estat treballada detalladament, pot servir com a exemple de com podria haver passat aix. L'alta energia dels volcans, els llampecs i els rajos ultraviolats podrien haver causat reaccions qumiques que haurien produt partcules ms complexes a partir de composts simples com ara el met i l'amonac. Entre elles hi havia molts dels composts qumics orgnics relativament simples que sn les peces bsiques de la vida. A mesura que augmentava la quantitat d'aquesta "sopa orgnica", les diferents molcules comenaren a reaccionar entre elles. A vegades es creaven molcules ms complexes - potser l'argila serv de base per reunir i concentrar material orgnic.

El replicador.
La presncia de certes molcules podria accelerar les reaccions qumiques. Tot aix continu durant molt de temps, i les reaccions tenien lloc d'una forma ms o menys aleatria, fins que per casualitat aparegu una nova molcula: el replicador. Aquesta molcula tenia l'estranya propietat de causar reaccions qumiques que en produen una cpia, i aqu comen l'evoluci. D'altres teories proposen un replicador diferent. En qualsevol cas, en un cert punt el paper del replicador fou pres per l'ADN; totes les formes de vida conegudes (exceptuant alguns virus i els prions) utilitzen l'ADN com a replicador, d'una manera quasi b idntica (vegeu codi gentic).

La primera cllula.


La vida moderna guarda el seu material replicador ben emmagatzemat dins la membrana cellular. s ms fcil entendre l'origen de la membrana cellular que el del replicador, ja que les molcules de fosfolpids que componen la membrana cellular formen sovint una bicapa de forma espontnia quan se les posa dins l'aigua. En certes condicions poden formar-se moltes d'aquestes esferes. No se sap si aquest procs aparegu abans o desprs de l'origen del replicador, o potser fou el replicador. La teoria ms acceptada s que el replicador, que en aquell moment possiblement era l'cid ribonucleic (hiptesi del mn d'ARN), juntament amb el seu aparell replicador i possiblement altres molcules, ja havia aparegut. 

Les protocllules inicials podrien haver esclatat quan creixien massa; els seus continguts podrien haver recolonitzat altres "bombolles". Les protenes que estabilitzaven la membrana o que jugaven un paper en la divisi ordenada de les cllules haurien impulsat la proliferaci d'aquests llinatges de cllules. L'ARN s un bon candidat pel replicador inicial ja que pot emmagatzemar informaci gentica i catalitzar reaccions. En algun moment, l'ADN prengu aquest paper, i les protenes conegudes com a enzims passaren a ocupar-se de la catlisi, deixant que l'ARN transfers informaci i controls el procs. Hi ha la creena, cada cop ms estesa, que aquestes cllules primitives podrien haver evolucionat prop de guisers submarins coneguts com a black smokers.

Nogensmenys, es creu que d'aquesta varietat de cllules, o protocllules, noms en sobrevisqu un tipus. Els indicis suggereixen que l'ltim avantpassat com universal visqu a principis de l'e Arque, fa uns 3.500 milions d'anys (a les 5:30 al nostre rellotge imaginari) o encara abans,. Aquesta cllula UACU s l'avantpassada de totes les cllules i per tant de tota la vida a la Terra. Probablement es tractava d'un procariota, amb membrana cellular i probablement amb ribosomes, per sense nucli ni orgnuls dins la membrana, com serien els mitocondris o els cloroplasts. Com totes les cllules modernes, feia servir l'ADN com a codi gentic, l'ARN per a la transmissi d'informaci i la sntesi de protenes, i enzims per catalitzar les reaccions. Alguns cientfics creuen que l'ltim avantpassat com universal no era un nic organisme sin una poblaci d'organismes que s'intercanviaven gens en una transferncia horitzontal de gens.

Fotosntesi i oxigen.

s probable que les cllules inicials fossin totes hetertrofes, utilitzant les molcules orgniques properes (fins i tot les d'altres cllules) com a matria prima i font d'energia. A mesura que les fonts alimentries s'exhauriren, algunes cllules desenvoluparen una nova estratgia. En lloc d'explotar les fonts minvants de molcules orgniques en estat lliure, aquestes cllules adoptaren la llum solar com a font d'energia. Hi ha diverses estimacions, per fa 3.000 milions d'anys (a les 8:00 al nostre rellotge), probablement ja havia aparegut quelcom de semblant a la fotosntesi moderna. Aix fu que l'energia solar pogus ser aprofitada no noms pels auttrofs sin tamb pels hetertrofs que els consumien. La fotosntesi utilitzava els abundants dixid de carboni i aigua com a matries primes i, amb l'energia de la llum solar, produa molcules orgniques riques en energia (carbohidrats).

A ms, la fotosntesi deixava anar oxigen com a residu. Al principi s'unia amb pedra calcria, ferro i altres minerals. Hi ha proves substancials d'aquest fet en les capes riques en xids de ferro que corresponen a aquest perode de temps. Els oceans s'haurien tornat de color verd a mesura que l'oxigen reaccionava amb els minerals. Quan les reaccions arribaren a la seva fi, l'oxigen comen finalment a acumular-se a l'atmosfera. Malgrat que cada cllula produa una quantitat nfima d'oxigen, la combinaci del metabolisme de moltes cllules durant un vast perode de temps transform l'atmosfera terrestre en el que s actualment.

Aquesta s, doncs, la tercera atmosfera de la Terra. Una part de l'oxigen fou estimulat per la radiaci ultraviolada del Sol i es convert en oz, que s'acumul en una capa a la part alta de l'atmosfera. La capa d'oz absorbia, i encara absorbeix, una part significativa dels rajos ultraviolats que abans travessaven l'atmosfera. Aix permet a les cllules colonitzar la superfcie de l'oce i, ms endavant, la terra ferma: sense la capa d'oz, el bombardeig continu de rajos ultraviolats hagus causat un nivell insostenible de mutacions en les cllules que hi estiguessin exposades. A part de subministrar grans quantitats d'energia a les formes de vida i aturar la radiaci ultraviolada, els efectes de la fotosntesi tingueren una tercera influncia que canvi el mn. L'oxigen era txic; s probable que gran part de la vida a la Terra s'extings a mesura que el nivell d'aquest gas creixia (la catstrofe de l'oxigen). Els organismes resistents sobrevisqueren i prosperaren, i alguns d'ells desenvoluparen la capacitat d'usar l'oxigen per a millorar el seu metabolisme i extreure ms energia dels mateixos aliments.

L'endosimbiosi i els tres dominis de la vida.



La taxonomia moderna classifica la vida en tres dominis. El temps de l'origen d'aquests dominis s objecte d'especulaci. Probablement, els bacteris foren els primers a separar-se de les altres formes de vida (anomenades Neomura), per aquesta suposici s controvertida. Poc desprs, fa uns 2.000 milions d'anys, els Neomura es dividiren en Archaea i Eukarya. Les cllules eucariotes sn ms grans i complexes que les procariotes (Bacteria i Archaea), i el coneixement que es t de l'origen d'aquesta complexitat s recent. En aquest temps, una cllula bacterial, propera a la Rickettsia actual, s'introdu en una cllula procariota ms gran. s possible que la cllula gran intents digerir la petita per no ho aconsegu, potser a causa de l'aparici de les defenses contra els predadors, o potser la cllula petita intent parasitar la gran; fos com fos, sobrevisqu a l'interior de la gran.

La cllula petita, usant oxigen, fou capa de metabolitzar els residus de la cllula gran i extreure'n ms energia, de la qual una part tornava a l'hostatjador. La cllula petita es replic dins la gran, i aviat es desenvolup una relaci simbitica estable. Amb el temps, l'hostatjador adquir alguns gens de les cllules ms petites, i els dos tipus d'organisme es tornaren interdependents: la cllula gran no podia sobreviure sense l'energia produda per les petites, i aquestes no podien sobreviure sense la matria prima que els subministrava la cllula gran. Aquesta simbiosi entre la cllula gran i les cllules petites del seu interior es desenvolup fins el punt que es considera que es convertiren en un nic organisme, amb les cllules petites classificades com a orgnuls amb el nom de mitocondris. 

Pass quelcom de semblant amb els cianobacteris fotosinttics que s'introduren dins cllules hetertrofes ms grans, convertint-se en cloroplasts,. Probablement com a resultat d'aquests canvis, un llinatge de cllules amb capacitat de fotosntesi se separ dels altres eucariotes fa un xic ms de 1.000 milions d'anys. Segurament hi hagu diverses instncies d'aquest fenomen, com es veu a la imatge de la dreta. A part de la teoria endosimbitica de l'origen cellular dels mitocondris i cloroplasts, mpliament acceptada, s'ha suggerit que les cllules portaren als peroxisomes, els espiroquetes als cilis i flagels, i que un virus ADN podria haver condut al nucli cellular,, tot i que cap d'aquestes teories no s'ha guanyat molta acceptaci. Durant aquest perode, es creu que exist el supercontinent Colmbia, probablement entre fa 1.800 i 1.500 milions d'anys; s el supercontinent ms antic.

Els organismes multicellulars.

Els arqueobacteris, els bacteris i els eucariotes continuaren diversificant-se i tornant-se ms sofisticats i ms ben adaptats al seu medi ambient. Cada domini es divid repetidament en mltiples llinatges, tot i que no se sap gaire sobre la histria dels arqueobacteris i bacteris. Fa uns 1.100 milions d'anys, el supercontinent de Rodnia s'estava formant. Els llinatges de plantes, animals i fongs ja s'havien separat, tot i que encara existien com a cllules solitries. Algunes d'elles vivien en colnies, i gradualment comen a aparixer la divisi de funcions; per exemple, les cllules de la perifria podrien haver comenat a assumir papers diferents dels de les de l'interior. 

Fa uns 1.100 milions d'anys aparegueren les primeres plantes multicellulars, probablement clorfits, tot i que la lnia que separa una colnia amb cllules especialitzades dels organismes multicellulars no s sempre clara. s probable que fa uns 900 milions d'anys, la veritable multicellularitat s'hagus desenvolupat tamb en els animals. Se suposa que al principi era semblant a la de les esponges actuals, en qu totes les cllules sn totipotents i un organisme danyat es pot regenerar. A mesura que la divisi de funcions es feia ms completa en tots els llinatges d'organismes multicellulars, les cllules esdevingueren ms especialitzades i ms dependents l'una de l'altra; les cllules allades morien. 

Molts cientfics creuen que fa uns 770 milions d'anys comen una edat glacial tan severa que es gla la superfcie de tots els oceans (Terra bola de neu). Eventualment, desprs de 20 milions d'anys, sorg prou dixid de carboni de les erupcions volcniques com per a causar un efecte hivernacle que provoc una elevaci de les temperatures globals. Al mateix perode, fa uns 750 milions d'anys Rodnia comen a fragmentar-se.

La colonitzaci de la terra.

Com ja s'ha dit, l'acumulaci d'oxigen a l'atmosfera terrestre port a la formaci d'oz, que form una capa que bloqueja la majoria dels rajos ultraviolats que arriben del Sol. Per aix, els organismes unicellulars que arribaren a la terra tenien ms possibilitats de sobreviure, i els procariotes comenaren a multiplicar-se i a adaptar-se per la supervivncia fora de l'aigua. s probable que els procariotes ja haguessin colonitzat la terra fa 2.600 milions d'anys, abans fins i tot de l'origen dels eucariotes. Durant molt de temps, la terra rest deserta i sense organismes multicellulars. El supercontinent Pannotia es form fa 600 milions d'anys i es fragment noms 50 milions d'anys ms tard. Els peixos, els vertebrats ms antics, evolucionaren als oceans fa uns 530 milions d'anys. Una gran extinci en massa tingu lloc cap a la fi del perode Cambri, que acab fa 488 milions d'anys.

Fa uns quants centenars de milions d'anys, comenaren a crixer plantes (probablement similars a les algues) i fongs a les aiges someres, i ms tard fora de l'aigua. Els fssils ms antics de plantes i fongs terrestres daten de fa 480-460 milions d'anys, tot i que anlisis moleculars suggereixen que els fongs podrien haver arribat a la terra fa uns 1.000 milions d'anys i les plantes fa uns 700 milions d'anys. Al principi romangueren propers a la riba, per una srie de mutacions i variacions els permet avanar en la colonitzaci d'aquest nou medi. No es coneix el moment en qu els animals abandonaren l'oce per primer cop: la prova clara ms antiga s l'existncia d'artrpodes a la terra fa uns 450 milions d'anys, que possiblement prosperaven i s'adaptaven millor grcies a l'enorme quantitat d'aliments que els proporcionaven les plantes terrestres. Tamb hi ha indicis no confirmats que els artrpodes podrien haver arribat a la terra fa 530 milions d'anys. 

A finals del perode Ordovici, fa 440 milions d'anys, tingueren lloc ms extincions en massa, potser a causa d'una nova edat glacial. Ms endavant, ara fa uns 380-375 milions d'anys, els primers tetrpodes evolucionaren dels peixos. Es creu que possiblement les aletes es transformaren per convertir-se en membres que permeteren als primers tetrpodes recolzar-se per treure els seus caps fora de l'aigua i respirar aire. Aix els permetria sobreviure en aiges pobres en oxigen o perseguir preses petites a les aiges someres. El segent pas evolutiu permet que poguessin sortir a terra ferma durant perodes curts. Eventualment, alguns d'ells s'adaptaren tan b a la vida terrestre que comenaren a passar la seva vida adulta a la terra, tot i que havien de nixer en el medi aqutic i en aquest medi hi seguien realitzant la posta dels ous. Aix aparegueren els amfibis. Fa uns 365 milions d'anys tingu lloc un altre perode d'extincions, causat possiblement per un refredament global. Les plantes desenvoluparen llavors, cosa que acceler drsticament la seva expansi a la terra durant aquest perode., 

Uns vint milions d'anys ms tard, fa 340 milions d'anys, l'aparici de l'ou amnitic permet la posta d'ous a la terra ferma, cosa que supos un gran avantatge pels embrions dels tetrpodes. Aix don com a resultat la separaci entre amniotes i amfibis. Uns trenta milions d'anys desprs, els sinpsids (incloent-hi els mamfers) se separaren dels saurpsids (incloent-hi els ocells i els rptils no aviaris i no mamfers). Per suposat, continuaren evolucionant altres grups d'organismes i apareixent nous llinatges, per els detalls no sn gaire coneguts. Fa 300 milions d'anys es form el supercontinent ms recent, Pangea. 

L'extinci en massa ms gran de la histria de la Terra, l'extinci permiana, tingu lloc fa 250 milions d'anys, al lmit dels perodes Permi i Trisic; el 95% de la vida a la Terra s'exting, possiblement a causa de les trappes siberianes, un esdeveniment de gran activitat volcnica. El descobriment d'un crter amagat sota la Capa de Gla de l'Antrtida Oriental ha suggerit una nova teoria que un meteorit caus l'extinci i inici la fragmentaci de Gondwana, creant la falla tectnica que impuls Austrlia cap al nord. Tanmateix, la vida resist, i fa uns 230 milions d'anys, els dinosaures es diferenciaren dels seus avantpassats rptils. Una extinci a finals del Trisic no afect gaire els dinosaures i fa uns 200 milions d'anys ja es trobaven en una posici dominant entre els vertebrats. Malgrat que alguns llinatges de mamfers es comenaren a separar durant aquest perode, els mamfers d'aquella poca eren amb tota probabilitat petits animals similars a les musaranyes. 

Fa 180 milions d'anys, Pangea es fragment en Laursia i Gondwana. La frontera entre dinosaures aviaris i no aviaris no est clara, per lArchaeopteryx, considerat tradicionalment un dels primers ocells, aparegu fa uns 150 milions d'anys. Els indicis ms antics de plantes amb flor corresponen al perode Cretaci, uns vint milions d'anys desprs, s a dir, fa uns 132 milions d'anys. La competncia de les aus condu molts gneres de pterosaure a l'extinci, i els dinosaures ja estaven en declini per diversos motius quan, fa 65 milions d'anys, un meteorit d'uns 10 quilmetres de dimetre impact amb la Terra just davant de la pennsula del Yucatn, expulsant enormes quantitats de pols i vapor a l'aire, que blocaren la llum solar, evitant la fotosntesi. La gran majoria d'animals de grans dimensions, incloent-hi els dinosaures no aviaris, s'extingiren, marcant la fi del Cretaci i de l'era Mesozoica. 

A partir d'aleshores, durant el Paleoc, els mamfers no trigaren a diversificar-se, crixer i esdevenir els vertebrats dominants. L'ltim avantpassat com de tots els primats degu viure uns dos milions d'anys ms tard, fa uns 63 milions d'anys. Cap a finals de l'Eoc, fa 40 milions d'anys, alguns mamfers terrestres ja havien tornat als oceans i evolucionat en els avantpassats dels dofins i de les balenes.

Els ssers humans.


Un petit primat afric que visqu fa uns sis milions d'anys fou l'ltim avantpassat com dels humans actuals i els seus parents ms propers, els bonobos i ximpanzs. Noms dues de les branques d'aquest arbre evolutiu no s'han extingit. Poc desprs de la separaci, i per raons que encara sn debatudes, els primats d'una de les branques desenvoluparen l'habilitat de caminar dempeus. La mida del cervell augment rpidament, i fa uns 2 milions d'anys ja havien aparegut els primers animals classificats en el gnere Homo. Evidentment, la lnia que separa diferents espcies o fins i tot gneres s bastant arbitrria ja que els organismes canvien contnuament amb cada generaci. 

Durant el mateix perode, l'altra branca es divid en els avantpassats del ximpanz com i els avantpassats del bonobo, mentre que l'evoluci continuava simultniament en totes les formes de vida. s probable que els primers a manipular el foc fossin els Homo erectus (o Homo ergaster), fa almenys 790.000 anys, per podria ser que es remunts a fa 1,5 milions d'anys. s ms difcil establir l'origen del llenguatge; no est clar si l'Homo erectus podria parlar o si l'Homo sapiens fou el primer a aconseguir-ho. 

A mesura que la mida del cervell creixia, les cries naixien ms aviat, abans que els seus caps fossin massa grans per passar per la pelvis. Per tant, mostraven ms neuroplasticitat i posseen una capacitat especial d'aprendre, per eren dependents dels pares durant ms temps. Les habilitats socials es tornaren ms complexes, el llenguatge ms avanat i les eines ms elaborades. Aix port a encara ms cooperaci i a un major desenvolupament cerebral. 

Es creu que els humans anatmicament moderns, l'Homo sapiens, s'originaren fa uns 200.000 anys a frica; els fssils ms antics daten de fa aproximadament 160.000 anys. Els primers humans que presenten proves d'espiritualitat sn els neandertals, sovint classificats com a una espcie diferent que s'exting; enterraven els morts, generalment amb menjar o eines. Nogensmenys, no aparegueren proves de cultes ms sofisticats fins fa uns 32.000 anys, amb les pintures rupestres dels cromanyons, que probablement tenien un significat mgic o religis. Els cromanyons tamb deixaren figures de pedra com ara la Venus de Willendorf, probablement una esttua amb un significat religis. Fa 11.000 anys, lHomo sapiens ja havia arribat a l'extrem meridional d'Amrica del Sud, l'ltim dels continents no habitats, amb l'excepci de l'Antrtida. L's d'eines i el llenguatge continuaren perfeccionant-se, i les relacions interpersonals esdevingueren ms complexes.

 La civilitzaci .


Durant ms del noranta per cent de la seva histria, l'Homo sapiens visqu en petits grups de caadors-recollectors nmades. A mesura que el llenguatge esdevenia ms complex, la capacitat de recordar i transmetre informaci don un nou tipus de replicador: el mem. Les idees podien intercanviar-se rpidament i ser transmeses a les generacions segents. L'evoluci cultural sobrepass rpidament l'evoluci biolgica i comena la histria com a tal. Entre fa 10.500 i 9.000 anys, els humans que vivien a la Creixent Frtil, a Mesopotmia, comenaren el conreu sistemtic de plantes i animals: l'agricultura.

L'habilitat de conrear es transmet a les regions venes, i tamb es desenvolup independentment arreu del mn, fins que la majoria d'Homo sapiens vivien de forma sedentria en assentaments permanents. Tanmateix, no totes les societats abandonaren el nomadisme, especialment les que vivien en zones pobres en plantes domesticables, com Austrlia. Tanmateix, entre les civilitzacions que s que adoptaren l'agricultura, la seguretat relativa i l'augment de la productivitat que oferia permeteren un creixement de la poblaci. L'agricultura tingu un impacte profund; els humans comenaren a afectar el medi ambient com mai ho havien fet. Els excedents alimentaris permeteren l'establiment d'una classe clerical o governant, i ms tard un repartiment de funcions. Aix port a la primera civilitzaci de la Terra, a Sumer, entre el millenni IV aC i el III aC. Aviat en sorgiren ms a l'antic Egipte i la vall de l'Indus.

A partir del 3000 aC, l'hinduisme, una de les religions ms antigues que encara es practiquen avui, comena  prendre forma. Aviat n'aparegueren altres. La invenci de l'escriptura permet l'aparici de societats complexes: els registres i les biblioteques servien com a magatzem de coneixements i increment la transmissi cultural d'informaci. Els humans ja no havien de passar tot el temps treballant per sobreviure - la curiositat i l'educaci foren el motor de la recerca de coneixements i saviesa. Aparegueren diverses disciplines, incloent-hi la cincia (en estat primitiu). Nasqueren noves civilitzacions que comerciaven les unes amb les altres i que guerrejaven pel control de territoris i recursos: es formaren els primers imperis. Al voltant del 500 aC hi havia imperis a l'Orient Mitj, Iran, l'ndia, la Xina i Grcia, en un estat ms o menys igualat; a vegades s'expandia un imperi, i ms tard declinava o perdia terreny.

Al segle XIV comen el Renaixement a Itlia, amb canvis profunds en religi, art i cincia. A partir del 1500, les civilitzacions europees iniciaren uns canvis que menarien a la revoluci cientfica i a la industrial: Europa comen a exercir un domini poltic i cultural sobre les societats humanes d'arreu del planeta. 

Ja en el segle XX, nacions d'arreu del mn s'enfrontaren en les guerres mundials entre 1914 i 1918 i entre 1939 i 1945. Desprs de la Primera Guerra Mundial, es form la Societat de Nacions, el primer pas cap a un govern mundial; desprs de la Segona Guerra Mundial fou substituda per les Nacions Unides. El 1992, diversos estats europeus s'uniren en la Uni Europea. A mesura que milloraven els transports i les comunicacions, l'economia i els assumptes poltics del pasos d'arreu del mn s'han anat entrelligant. Aquesta globalitzaci s causa de discrdia, tot i que tamb ha augmentat la collaboraci entre pasos.

Esdeveniments recents.

Els canvis han continuat a un ritme rpid des dels anys 40 fins l'actualitat. Els avenos tecnolgics inclouen les armes nuclears, els ordinadors, l'enginyeria gentica i la nanotecnologia. La globalitzaci econmica, impulsada pels avenos en les comunicacions i el transport, ha canviat la vida quotidiana de moltes parts del mn. Realitats culturals i institucionals com la democrcia, el capitalisme i l'ecologisme han incrementat la seva influncia. Problemes com les malalties, la guerra, l'escalfament global i la pobresa continuen presents.

El 1957, la Uni Sovitica llana el Sputnik 1, el primer satllit artificial i, poc desprs, Yuri Gagarin esdevingu el primer home a l'espai. L'any 1969 Neil Armstrong s el primer sser hum a trepitjar la Lluna. Cinc agncies espacials, que representen ms de quinze pasos diferents, han treballat ensems per construir l'Estaci Espacial Internacional. A bord de l'estaci, hi ha hagut humans a l'espai ininterrompudament des del 2000.

Referncies.


Vegeu tamb.
Taula dels temps geolgics;
Histria del mn;
Histria de la Terra en 24 hores;
Precambri;


























 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136868" title="Peptidoglic" nonfiltered="730" processed="720" dbindex="55872">
El peptidoglic s un heteropolmer format per monosacrids i aminocids que esdev el component pricipal de la paret bacteriana, junt amb els cids teicocs (en bacteris Gram-positius) o el lipopolisacrid (en bacteris Gram-negatius). En els eubacteris el peptidoglic predominant a la paret bacteriana s la murena, mentre que en arqueobacteris el peptidoglic predominant s la pseudomurena.

Es coneixen ms de cent tipus diferents de peptidoglic que difereixen principalment en el tipus de ponts intercatenaris i la composici aminoacdica.

Vegeu tamb.
Paret bacteriana;
Gram-positius;
Gram-negatius;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136870" title="Murena" nonfiltered="731" processed="721" dbindex="55873">
La murena, terme sovint utilitzat com a sinnim de peptidoglic, s el peptidoglic predominant en la paret bacteriana dels eubacteris i est formada per N-acetilglucosamina (NAG),N-acetilmurmic (NAM) i un tetrapptid, que conformen la subunitat elemental de la murena que es va repetint per formar la paret cellular bacteriana.

La N-acetilglucosamina (NAG) est unida al N-acetilmurmic (NAM) mitjanant un enlla glucosdic  (1 4), mentre que el tetrapptid  format per L-alanina, cid D-glutmic, L-Lisina o cid diaminopimlic (DAP), i D-alanina , est unit al N-acetilmurmic (NAM).

La molcula de murena polimeritza mitjanant enllaos glucosdics  (1 4) entre els monosacrids de dues subunitats diferents, i enllaos peptdics entre el tercer aminocid d'una subunitat i el quart aminocid de la segent. Ambds enllaos covalents defineixen la molcula. Tanmateix, s'ha comprovat que l'enlla peptdic s quantitativament menys important que l'enlla glucosdic que en E. coli s'ha estimat en un 75 %, respecte el 25 % de l'enlla peptdic.

En els bacteris Gram-negatius els ponts intercatenaris s'estableixen mitjanant enllaos peptdics directament entre el tercer aminocid d'una subunitat de murena i l'aminocid D-alanina terminal de la segent subunitat. En canvi, en bacteris Gram-positius  aquest enlla s'estableix mitjanant diversos aminocids addicionals que fan de pont, el nmero i la constituci dels quals depen del tipus de microorganisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136878" title="Alfred Goodman Gilman" nonfiltered="732" processed="722" dbindex="55875">

Alfred Goodman Gilman ( New Haven, EUA 1941 ) s un farmacleg nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1994.

Biografia.
Va nixer l'1 de juliol de 1941 a la ciutat de New Haven, poblaci situada a l'estat nord-americ de Connecticut. Va estudiar medicina a la Universitat de Yale, on es va graduar el 1962. Posteriorment realitz el seu doctorat el 1969 a la Case Western Reserve University de Cleveland (Ohio) sota la supervisi de Earl Wilbur Sutherland Jr., i els ampli treballant a l'Institut Nacional de Salut sota la direcci de Marshall Warren Nirenberg. El 1971 fou nomenat professor a la Universitat de Virgina a Charlottesville (Virgnia) i el 1981 cap del departament de farmacologia de la Universitat de Texas, esdevenint deg d'aquesta universitat el 2005.

Recerca cientfica.
La seva recerca cientfica s'orient sobre l'estudi de les protenes, i aconsegu descobr la protena G, les molcules de la qual permete a les cllules respondre a les senyals qumics de les hormones, neurotransmissors i els factors de creixement dels diferents teixits orgnics. Aix mateix tamb aconsegu demostrar la importncia del trifosfat de guanosina (GTP), observant la seva interacci amb les protenes, una clara de mostra de comunicaci cellular.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre la protena G i la seva missi en la comunicaci cellular, premi compartit amb Martin Rodbell.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1994;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136883" title="Martin Rodbell" nonfiltered="733" processed="723" dbindex="55876">


Martin Rodbell ( Baltimore, EUA 1925 - Chapel Hill 1998 ) fou un bioqumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1994.

Biografia.
Va nixer l'1 de desembre de 1925 a la ciutat de Baltimore, poblaci situada a l'estat nord-americ de Maryland. Va iniciar l'any 1943 els estudis de biologia a la Universitat Johns Hopkins, estudis que hagu d'interrompre per la Segona Guerra Mundial, en la qual particip com operador de rdio de l'armada dels Estats Units. Finalment aconsegu graduar-se l'any 1949. El 1954 realitz el doctorat de bioqumica a la Universitat de Washington, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat d'Illinois. El 1956 entr a treballar per l'Institut Nacional de la Salut de Betheseda, esdevenint l'any 1985 director de l'Institut Nacional de Cincia i Salut Ambiental del Research Triangle Park de Chapel Hil, poblaci de Carolina del Nord on mor el 7 de desembre de 1998 . 

Recerca cientfica.
Inici els seus estudis, a partir de l'estudi del fetge d'una rata, de l'hormona glucag, el discriminador cellular que rep senyals exteriors. Rodbell va descobrir que el trifosfat d'adenosina (ATP) podria invertir l'acci obligatria del glucag al receptor de la cllula i dissociar aix aquesta hormona de la cllula en conjunt, observant que els rastres de trifosfat de guanosina (GTP) podrien invertir el procs obligatori gaireb mil vegades ms rpidament que no pas l'ATP i va deduir que era probablement un factor biolgic actiu en la dissociaci del glucag del receptor de la cllula, i que havia estat present com a impuresa en el seus experiments anteriors amb l'ATP. Aix mateix va observar com el trifosfat de guanosina estimulava l'activitat en la protena del nucletid de la guanina, anomenat posteriorment protena G, i que alternadament produeix efectes metablics profunds en la cllula. 

L'any 1994 li fou concedit, conjuntament amb Alfred Goodman Gilman, el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre la protena G i la seva missi en la comunicaci cellular.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1994;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136885" title="Hifiklub" nonfiltered="734" processed="724" dbindex="55877">

Hifiklub s un grup occit de rock en llengua anglesa, venint de Tol (Provena). Reivindica influncies musicals molt variades com ara el blues. A ms a ms els socis d'Hifiklub connecten la seva creativitat musical amb un engatjament fort en altres dominis artstics com ara el cinema, el disseny i l'arquitectura.

Socis.
Els seus socis permanents sn:
 Laugier, o s Rgis Laugier: baix i veu principal;
 Benito, o s Luc Benito: bateria i veu addicional;
 Morcillo, o s Nicolau Morcillo: guitarra i veu addicional;

Un exsoci era Felip Dias, reemplaat per Morcillo el 2007.

Els seus socis ocasionals sn:
 Earl Slick;
 Paulo Furtado;
 Evil Eddy Jo;
 Plain Jane;
 Robert Aaron ;
 Michael Beckett;
 ;

Histric.
El grup aparegu amb el seu projecte actual l'any 2006, succeint al grup Hi Fi Killers.

El primer volum del projecte d'Hifiklub, French Accent, el coproduren el 2006 a Nova York al costat d'Earl Slick (artista solo i msic de David Bowie) i l'enregistraren amb la seva participaci i tamb amb la de Paulo Furtado (The Legendary Tiger Man), Robert Aaron (Fischerspooner), Michael Beckett (Schneider TM) i prou altres.

Vegeu tamb.
Enllaos externs.
  Web oficial;
  Hifiklub a MySpace;
   Entrevista de Laugier (feu clic a: "Musica" > "Interviste" > "Hi Fi Klub" vers la fi de la llista);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136887" title="Edward Bok Lewis" nonfiltered="735" processed="725" dbindex="55878">

Edward Bok Lewis ( Wilkes-Barre, EUA 1918 - Pasadena 2004 ) fou un bileg, genetista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.

Biografia.
Va nixer el 20 de maig de 1918 a la ciutat de Wilkes-Barre, poblaci situada a l'estat nord-americ de Pennsilvnia. Va estudiar biologia a la Unviersiatat de Minnesota, on es gradu el 1938. El 1942 aconsegu el doctorat a l'Institut Tecnolgic de Califrnia (Caltech) sota la supervisi d'Alfred Sturtevant i Thomas Hunt Morgan. Desprs de participar en la Segona Guerra Mundial com a meteorleg el 1956 fou nomenat professor de biologia al Caltech.

Mor el 21 de juliol de 2004 a la ciutat de Pasadena, poblaci de l'estat de Califrnia.

Recerca cientfica.
Els seus treballs cientfics els desenvolup, fonamentalment, en el camp de la gentica amb la descripci de la influncia dels gens en el desenvolupament embrionari del fetus. Aix mateix aconsegu, juntament amb Christiane Nsslein-Volhard i Eric Wieschaus, identificar a la Drosophila melanogaster una srie de gens que determinen l'evoluci dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversien organismes especialitzats.

L'any 1995 els tres cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per aquests treballs.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1995;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136889" title="Josep Vilaseca i Casanovas" nonfiltered="736" processed="726" dbindex="55879">


Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona 1848-1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarellista catal. Fou el ms pur representant del premodernisme catal.

Va estudiar arquitectura a Madrid i es titul el 1873. Va viatjar amb Llus Domnech i Montaner per Alemanya. El 1874 ja era professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedrtic fins a la seva mort.

Vilaseca fou un arquitecte culte, molt viatjat i elegant que a travs dels seus dibuixos precisos i plenament detallats produa un corpus intelligent i ben dissenyat de l obra arquitectnica. Rosemarie Bletter classifica la progressi estilsticament segent, "Renaixena, egipci, neomudjar, Neogtic, japons i modernisme". Tot i aquesta transici i el fet que Vilaseca no aconsegu la qualitat dels seus contemporanis famosos, no s ha d infravalorar la importncia del seu treball.

Desprs de collaborar amb Domnech durant els anys 1870, va dissenyar la fbrica taller per a Francesc Vidal i Jevell (1879-1884), plena de detalls locals dins de les seves referncies clssiques, i l estudi-temple per als germans Masriera (1882), encara profundament imbut de la recuperaci histrica  de la Renaixena.

A la tomba Batll (1885), la Casa Pla (1885-1886) i la Casa Bruno Cuadros (1885-1895) es manifesta una clara influncia egpcia, derivada remotament de l exotisme oriental a Frana provocat per l'expedici de Napole a Egipte, revifat ara per les connexions de Barcelona i Lesseps, el constructor del canal de Suez.

L'elecci, per part de Vilaseca, del ma per a la construcci de l'Arc de Triomf de Barcelona per l exposici Universal de 1888 s d una importncia fonamental. Encara que considerat un material 'pobre', s estava utilitzant no noms per Vilaseca, sin tamb Domnech que ho feu servir per al seu restaurant, Pere Falqus per al pavell agrcola, Gaiet Bugas per al pavell naval, Josep Fontser per al seu Umbrcul, i en molts  altres llocs del recinte. A ms de donar cohesi als diversos edificis, la selecci de material tamb demostra una actitud. s tracta d un material d'arrels hispniques present a les construccions rabs i mudjars.

Des d'aquest punt cap endavant Vilaseca retorna a un vocabulari bsicament medieval; dissenya "congelant" la forma ms que deixant-la fluir com feien Domnech o Gaud. 

El seus detalls eren refinats, amb tota la definici dels seus dibuixos precisos, com es pot veure a les tres cases construdes per a la famlia Batll (entre 1892 i 1896) i finalment a la seva casa per a Joaquim Cabot (1901-1905) on comena a incorporar-se al generalitzat corrent del Modernisme. Precisament perqu no era en l'avantguarda, l obra de Vilaseca s interessant per la consistncia d'un veritablement representant de la creativitat arquitectnica.

Altres obres destacades:

Casa Vilaseca, a la plaa d'Urquinaona, desapareguda (1874).
Pante d'Anselm Clav al Cementiri de Poble Nou (Barcelona, Catalunya) (amb Llus Domnech i Montaner) 1874-1876;
Cambril de la Mare de Du de la Bonanova (Barcelona, Catalunya) (amb Llus Domnech i Montaner) (1876);
Taller d'art de Francesc Vidal i Jevell, dedicat a les arts grfiques, al carrer de la Diputaci 326 i Bailn 60 (1881). Posteriorment, el 1892, una part va ser convertit en convent-escola Sagrat Cor per Enric Sagnier.
Estudi en forma de temple clssic per als germans Masriera (1882).
Monument a Bonaventura Carles Aribau, al Parc de la Ciutadella. Vilaseca fou l'arquitecte i Manuel Flux l'escultor. (1884);
Casa de Narcs Pla al carrer de Pelai, 11 (Barcelona). (1885);
Pante Famlia Batll al cementiri de Montjuc amb escultures de Manuel Flux. (1885);
Monument a Josep Anselm Clav, al Passeig de Sant Joan. Vilaseca fou l'arquitecte i Manuel Flux l'escultor. (1888);
Arc de Triomf, porta d'entrada als espais de l'Exposici Universal de 1888.
Casa Bruno Cuadros, a la Rambla, 82 (Barcelona). Es tracta d'una reforma del 1888 d'un edifici de principis del segle XIX.
Casa Pia Batll, a la rambla de Catalunya, 17 cantonada Gran Via (1891).
Cases ngel Batll, al carrer de Mallorca 253-257. (1891);
Cases Enric Batll, al carrer de Mallorca 259 amb passeig de Grcia 75. (1895);
Cases ngel Batll, al carrer de Mallorca 315. (1895);
Casa Cabot, al carrer de Roger de Llria 8-10 i 12-14 (1901).
Casa Dolors Calm, rambla Catalunya 54. s una reforma del 1903 sobre un edifici de 1879.
Casa Comas d'Argemir, a l'avinguda dela Repblica Argentina, 92 (1904).
 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136890" title="Eisenach" nonfiltered="737" processed="727" dbindex="55880">


Eisenach s una ciutat de l'estat federal alemany de Turngia. Est situada entre els turons dels bosc de Turngia i el parc nacional de Hainich.


 Histria .
La histria d'Eisenach est connectada amb el Castell de Wartburg, que es constru  el 1067. Existeixen com a mnim tres assentaments sota del castell, i arriba a fusionar-se amb la ciutat cap a la segona meitat del segle XII. Aquesta ciutat, Eisenach, es citada per primer cop el 1180. A Wartburg tamb es celebr el "Concurs de cantants de Wartburg" (Sngerkrieg), que forma part de la llegenda de Tannhuser.

Desprs de la Guerra de Successi de Turngia (1247-1264) Eisenach queda sota la dinastia dels Wettin de Meissen. Ms tard, es crearen uns quants petits estats que s'agruparien per formar l'actual Turngia. El 1521 el ducat de Saxnia-Eisenach passaria a ser un principat, per l'any 1751 perdria la seva independncia i passaria a formar part del ducat de Weimar-Saxnia.

Eisenach va ser el lloc on Luter va passar la seva infantesa i, ms tard, on rebr la protecci de Frederic III de Saxnia quan va ser perseguit per les seves idees religioses. Durant la seva estada en el castell de Wartburg va traduir el Nou testament a l'alemany.

El 1869, a Eisenach, es va realitzar la fundaci del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD). A partir de 1949 Turngia va formar part de la Repblica Democrtica Alemanya (la RDA). 

Els personatges ms destacats que van nixer a la ciutat sn:
 Hermann von Salza (1179 - 1239), Gran Mestre de l'Orde Teutnic;
 Johann Sebastian Bach (1685 - 1750), un dels ms grans compositors de la histria de la msica.

 Economia .
Desprs de la reunificaci alemanya, el 1990, la regi que acull a la ciutat ha viscut una dispar progressi econmica i la situaci ha millorat globalment. Tanmateix, Eisenach ostenta un dels nivells de riquesa ms baixos del pas malgrat les constants subvencions del govern federal i de la Uni Europea (UE).

La fabricaci d'autombils s una part important de l'activitat econmica d'Eisenach:
 Opel, ha construt una planta totalment nova al nord-oest de la ciutat, on es relaitzen una part de les operacions de la General Motors, desprs que la fbrica de cotxes Wartburg hagus tancat l'any 1989. La planta va ser inagurada el 1992 i va ser visitada pel President Clinton, acompanyat per Canceller Helmut Kohl el maig de 1998 en senyal de suport dels Estats Units en el desenvolupament de la part Oriental d'Alemanya.
 BMW fabrica eines, i Bosch tamb t una planta a la ciutat.

 Enllaos externs .
 Web oficial (en alemany i angls) ;
 Info-Portal EisenachOnline (en alemany) ;
 Burschenschaftsdenkmal (en alemany) ;
 Lokalradio Wartburg-Radio 96,5 (en alemany) ;
 Landestheater Eisenach (en alemany) ;

 Bibliografia .
 Eisenach. Sachbuchverlag Karin Mader, per Martina Wengierek; ISBN 3-921957-37-0;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136891" title="Usumacinta" nonfiltered="738" processed="728" dbindex="55881">

L'Usumacinta s un riu d'Amrica del Nord que marca bona part de la frontera entre Mxic i Guatemala. s el riu ms cabals de la regi i el sis de tota Amrica Llatina.

Neix a la regi del Petn, al nord de Guatemala i desprs de travessar zones selvtiques desemboca al sud del Golf de Mxic, on forma un delta juntament amb el riu Grijalva.

La seva conca fou un focus de civilitzaci maia, amb diverses ciutats importants del perode clssic (Yaxchilan, Piedras Negras) situades a les seves ribes. Actualment segueix poblada per grups maies, parlants sobretot del txol.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136896" title="Fluxus" nonfiltered="739" processed="729" dbindex="55882">
Fluxus   en llat significa fluir   s una xarxa internacional d'artistes, compositors i disenyadors coneguts per les seves barreges de mitjans i disciplines artstiques.

Han treballat amb videoart, msica, literatura, performance, arquitectura i disseny, entre d'altres disciplines. 

Sovint Fluxus s descrit com a intermedia, un terme del artista Fluxus Dick Higgins extret d'un fams assaig de 1966. Per exemple la poesia i el videoart es troben en els poemes visuals, mentre que el text i les performances es troben en els seus histrics Happenings.

Art Fluxus.

No existeix una definici universalment acceptada del collectiu Fluxus, tot i que hi han algunes caracterstiques que van compartir gaireb tots els seus integrants:


 Fluxus s una actitud. No s un moviment o un estil artstic.
 Fluxus s un mitj. Els creadors Fluxus gaudeixen barrejant diferents mitjans.
 Als creadors Fluxus els agrada barrejar-ho tot. Fan servir objectes del dia a dia, sons, imatges i textos per crear nous sons, objectes o imatges.
 Fluxus ha de ser simple. L'art s petit, el text s curt i les actuacions (performances) breus.
 Fluxus ha de ser divertit. Si no s divertit, no s Fluxus.

Els seus primers membres foren Joseph Beuys, Dick Higgins, Nam June Paik, Wolf Vostell, La Monte Young i Yoko Ono, i exploraven l'espai entre les performances i l'art, entre la msica experimental i el cinema.

El seu perode ms actiu va ser durant els 60 i els 70, on va aparixer en diferents events, discursos poltics, van crear escultures amb materials no tradicionals, i van promoure el videoart i les performances, sent comparats amb el dadaisme i el pop art.

Artistes Fluxus .
Molts artistes, escriptors i compositors han sigut relacionats amb Fluxus durant els anys, incloent:

 Eric Andersen;
 Ay-O;
 Joseph Beuys;
 George Brecht;
 Don Boyd;
 Allen Bukoff;
 Joseph Byrd;
 John Cage;
 Giuseppe Chiari;
 Philip Corner;
 Gautam Dasgupta;
 Jean Dupuy;
 Robert Filliou;
 Henry Flynt;
 Ken Friedman;
 Jacques Halbert;
 Al Hansen;
 Beck Hansen;
 Geoffrey Hendricks;
 Dick Higgins;
 Ruud Janssen;
 Ray Johnson;
 Joe Jones;
 Bengt af Klintberg;
 Alison Knowles;
 Takehisa Kosugi;
 Philip Krumm;
 Shigeko Kubota;
 George Landow;
 Vytautas Landsbergis;
 Gyrgy Ligeti;
 Jackson Mac Low;
 George Maciunas;
 Barry McCallion;
 Gustav Metzger;
 Larry Miller;
 Charlotte Moorman;
 Yoko Ono;
 Genesis P-Orridge;
 Nam June Paik;
 Ben Patterson;
 Dieter Roth;
 Carolee Schneemann;
 Tookie Sherman;
 Litsa Spathi;
 Daniel Spoerri ;
 Yasunao Tone;
 Cecil Touchon;
 Ben Vautier;
 Natasha Vita-More;
 Cynthia Von Buhler;
 Wolf Vostell;
 Yoshi Wada;
 Emmett Williams;
 La Monte Young;
 Christian Xatrec;

Propers a Fluxus.

Tamb s'ha relacionat a diferents crtics o comisaris:

 Thomas Albright;
 Simon Anderson;
 Philip Auslander;
 Marianne Bech;
 Mark Bloch;
 Ina Blom;
 Walter Cianciusi;
 Bertrand Clavez;
 Ina Conzen;
 David Doris;
 Stephen C Foster;
 Peter Frank;
 Adrian Glew;
 Emily Harvey;
 Jon Hendricks;
 Hannah Higgins;
 Judith Hoffberg;
 Sidney Huttner;
 Jill Johnston;
 Thomas Kellein;
 Henry Martin;
 Jonas Mekas;
 Estera Milman;
 Barbara Moore;
 Karen Moss;
 Harry Ruh;
 Craig Saper;
 Jean Sellem;
 Kristine Stiles;
 Owen Smith;
 Nicholas Zurbrugg;

 Enllaos externs .
 Fluxus Debris! Art/Not Art;
 El blog de Fluxus;
 Web oficial Fluxus.org;
 Fluxlist;
 Fluxlist Blog;
 Museu Fluxus a Potsdam, Alemanya ;
 Centre Fluxus de Heidelberg;
 The Copenhagen Fluxus Archive;
 Al Hansen;
 Leif Nelson;
 Fluxlist Europe;
 The FluxCase;
 Museo Vostell Malpartida;
 Walter Cianciusi: un compositor Fluxus;
 FluxFilms (1962 - 1970) en format MPEG;
 Archivio Bonotto, Fluxus - Zaj. Poesia Visuale, Concreta e Sonora;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136912" title="OSEMINTI" nonfiltered="740" processed="730" dbindex="55887">
OSEMINTI s un projecte que estan desenvolupament els ministeris de defensa de l'estat espanyol, l'estat francs i l'estat itali anomenat Infraestructura d'intelligncia semntica operacional. L'objectiu es aconseguir que els sistemes informtics puguin reconixer, de forma automtica, frases amb significats concrets en enregistraments de veu o documents escrits i, a la vegada, els ordinadors aprenguin a mesura que van interactuan amb les persones.

Es tracta d'una evoluci del sistema d'espionatge CARNIVORE, utilitzat durant molts anys per l'FBI.

Enllaos externs.
El ministerio de defensa trabaja en un 'carnivore' mejorado;
Autoritzaci en el BOE;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136958" title="Josep Miquel Quintana" nonfiltered="741" processed="731" dbindex="55909">
Josep Miquel Quintana sembla que va nixer a Barcelona al segle XVI. Poltic catal. Ciutad honrat de Barcelona.

Va ser membre del Consell de Cent i va esdevenir tamb diputat reial de la Generalitat entre els anys 1629 i 1632. Va ser novament diputat reial del 1638 al 1641. El 1634 va formar part de les activitats de protesta per l'afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona. En la Generalitat formava part del Bra Reial, mentre que Francesc de Tamarit ho feia pel Bra Militar i Pau Claris pel Bra Eclesistic.

El 1640 va intentar assegurar la fidelitat de Tortosa en la lluita contra Felip IV durant la Guerra dels Segadors, sense xit. Collabor a organitzar la defensa contra la invasi castellana i, pel gener del 1641, la de la capital catalana. El 1643 va ser elegit com a sndic de Barcelona i intervingu en la poltica de relaci amb les autoritats franceses. Va ser destinat com a capit de la Torre del Cap del Riu, i all s'hi fu substituir pel seu fill. Prescisament un error d'aquest, atribut a traici, li cost un breu empresonament, l'any 1649. Ms tard l'afer es va resoldre i pare i fill foren absolts (1650). Form part de la junta que tract la capitulaci de  Barcelona l'any 1652 davant els exrcits del rei Felip IV i rest desprs a la ciutat; s'esfor a normalitzar-hi la vida ciutadana i administrativa desprs de la guerra.

A Esplugues de Llobregat hi ha un carrer dedicat a ell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136959" title="Creuer cuirassat" nonfiltered="742" processed="732" dbindex="55910">
 

Un creuer cuirassat fou un tipus de creuer de grans dimensions que, a diferncia dels creuers normals o els creuers protegits, disposaven d'una cintura cuirassada que protegia els costats i d'un pont cuirassat que protegia les sales de mquines. Les carboneres estaven disposades per tal de proporcionar protecci addicional al costat de la cintura cuirassada.

El desenvolupament dels obusos explosius a mitjan segle XIX afavor l'aparici de creuers cuirassats, que comenaren a entrar en servei a les marines dels pasos desenvolupats cap a 1873 i es seguiren construint fins a 1910, aproximadament. En aquesta poca comenaren a quedar superats pels cuirassats monocalibre (tipus Dreadnought) impulsats per turbines de vapor. D'altra banda la generalitzaci del fueloil implic la desaparici de les carboneres que servien de protecci. En conseqncia, els grans creuers cuirassats foren substituits progressivament pels creuers lleugers i els creuers de batalla (a mig cam en potncia de foc i protecci dels creuers lleugers i els cuirassats).


Els primers creuers cuirassats foren el rus General-Admiral (1873) i el britnich HMS Shannon (1875), tot i que el darrer fou classificat inicialment com a fragata cuirassada. Els primers creuers cuirassats acostumaven a desplaar entre 6.000 i 12.000 tones, amb una velocitat de 18 20 nusos (33 37 km/h). Aquest tipus de vaixell assol el seu zenit entre 1905 i 1908, amb desplaaments de 14.000 16.000 tones i velocitats de 22 23 nusos (41 43 km/h). L'armament habitual era de 2 o 4 canons de gran calibre als extrems del vaixell, normalment de 190 a 254 mm, i una dotzena de canons de 152 mm o semblants als costats.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136973" title="Alexandre Desplat" nonfiltered="744" processed="733" dbindex="55923">
Alexandre Desplat (Pars, 23 d'agost de 1961) s un compositor de cinema francs. Ha compost les msiques de nombroses pellcules com The Queen el 2006, nominada per l'Oscar, i The Painted Veil, per la qual ha obtingut un Globus d'Or el 2007. 

Compositor d'un enorme talent, es considera un dels principals msics de la indstria del cinema a Frana, i un successor natural de Georges Delerue i Maurice Jarre. Ja de nen tocava el piano, la trompeta i la flauta, abans de composici que estudia al Conservatori National Suprieur de Musique et de Danse (CNSM) a Pars. Travessa l'Atlntic per estudiar orquestraci amb Jack Hayes a Los Angeles, i de retorn a Frana treballa com a arranjador per a artistes pop com Carlinhos Brown i Ray Lema, abans de compondre les seves primeres bandes sonores durant els primers anys 1990.

Desplat comena a treballar en un cert nombre de pellcules franceses aclamades per la crtica durant els propers anys, incloent-hi la banda sonora per a directors notables com Jacques Audiard, Peter Webber, Florent-Emilio Siri, Patrice Leconte, Marion Vernoux, Philippe Harel, Philippe De Broca, Franois Girod i Robert Guediguian, rebent dos Csar rls anys 1997 i 2002 per les sevess composicions per a les pellcules Un Hros Trs Discret i Sur Mes Lvres. L'any 2000, va gaudir d'una certa exposici internacional desprs del seu treball sobre el drama amb temtica d'escacs The Luzhin Defence.

Per realment era reconegut arreu del mn el 2003 desprs de l'emissi de Girl With a Pearl Earring, sobre el pintor holands Jan Vermeer, rebent la seva primera nominaci del Globus d'Or. Des de llavors, Desplat s'ha convertit en un dels compositors ms buscats de Hollywood, amb xits crtics i comercials com Birth, Hostage, The Upside of Anger, Casanova, Syriana, per la qual tindria una segona nominaci al Globus d'Or, i Firewall.

Recentment ha obtingut tres premis o nominacions importants: el tercer Csar per The Beat That My Heart Skipped el 2005, un Globus d'Or per The Painted Veil, i ha estat nominat per l'Oscar per The Queen el 2006.

Filmografia selleccionada.

 2006 : Lies and Alibis;
 2006 : The Queen, de Stephen Frears;
 2006 : The Painted Veil, de John Curran (Globus d'Or);
 2006 : Quand j'tais chanteur, de Xavier Giannoli;
 2006 : La doublure, de Francis Veber;
 2006 : Firewall, de Richard Loncraine;
 2005 : Une aventure, de Xavier Giannoli;
 2005 : Syriana, de Stephen Gaghan;
 2005 : Otage;
 2005 : Les Bienfaits de la colre;
 2005 : De battre mon cur s'est arrt;
 2005 : Casanova, de Lasse Hallstrm;
 2004 : L'Enqute corse;
 2003 : Girl With a Pearl Earring;
 2003 : Les Corps impatients, de Xavier Giannoli;
 2002 : Sur Mes Lvres;
 2002 : Nid de gupes;
 2001 : Sur mes lvres;
 2001 : Reines d'un jour;
 2000 : The Luzhin Defence;
 1998 : Une chance sur deux;
 1996 : Un hros trs discret;
 1996 : Passage  l'acte;

Enllaos externs.

Pgina web oficial ;
Pgina web no oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136974" title="Rick Barry" nonfiltered="745" processed="734" dbindex="55924">
Richard Francis Dennis Barry III "Rick Barry" va ser un jugador de bsquet nord-americ, que va destacar en la dcada dels 70. Va nixer el 28 de mar de 1944 en Elisabeth, New Jersey. Est considerat un dels millors alers de la histria. 

Va jugar com professional tant en la NBA com en l'ABA, i s l'nic jugador de la histria que ha liderat en una temporada la classificaci de mxims anotadors en ambdues lligues, aix com en la Lliga Universitria NCAA. 

 Trajectria esportiva .
 Universitat .
Barry va jugar amb la samarreta dels Hurricanes de la Universitat de Miami entre els anys 1963 i 1965. En la seva ltima temporada com universitari, va aconseguir unes sorprenents estadstiques de 37,4 punts i 18,3 rebots, assolint ser el mxim anotador nacional. La seva samarreta s una de les dues niques que ha retirat el seu college.

 Professional .
Va ser triat en la quarta posici de la primera ronda del draft pels San Francisco Warriors. en el seu primer any com professional va ser triat Rookie de l'any al promediar 25,7 punts i 10,6 rebots per partit. en el seu segon any va ser triat millor jugador de l'All-Star Game, i en aquesta mateixa temporada va ajudar al seu equip a arribar a les finals de l'NBA on van perdre contra els Philadelphia 76ers. Desprs d'aquestes dues fructferes temporades, i al no arribar a un acord econmic amb els propietaris de l'equip, Barry va decidir fer les maletes i anar-se'n a la lliga rival, l'ABA, on els Oackland Oats li van oferir un contracte ms ampli. 

En el seu nic any en aquest equip va aconseguir, promitjant ms de 30 punts per partit, el ttol de campi de l'ABA, per la seva fama de fatxenda, amb declaracions ms que polmiques, va fer que el traspassessin als Washington Caps i d'aqu als New York Nets. Desprs de quatre anys en la lliga de la pilota tricolor, va decidir tornar a l'NBA al seu equip original, ja sota la denominaci de Golden State, amb els quals va conquistar, en 1975, el seu nic ttol de l'NBA en una mgica temporada en la qual va acabar com lder en la classificaci de tirs lliures i robatoris de pilota. Va ser nomenat a ms MVP de les finals. 

En 1979 va ser traspassat als Houston Rockets a canvi de John Lucas, en on discorrerien els seus dos ltims anys com professional. 

 Equips .
 San Francisco Warriors 1965-1966;
 Oackland Oats (ABA), 1968 ;
 Washington Caps (ABA), 1969;
 New York Nets (ABA), 1970-1971;
 Golden State Warriors 1972-1977;
 Houston Rockets 1978-1979;

 Premis .
 Rookie de l'any en 1966 ;
 Lder d'anotaci de l'NBA en 1967, amb 35,6 punts per partit. ;
 Lder d'anotaci de l'ABA en 1969, amb 34,0 punts per partit. ;
 Millor percentatge de tirs lliures en l'NBA en 6 ocasions, i altres 3 en l'ABA ;
 8 vegades All Star (MVP en 1967) ;
 Triat en el millor quintet de l'NBA en 5 ocasions ;
 Nomenat un dels 50 millors jugadors de la histria en 1996 ;
 Membre del Basketball Hall of Fame des de 1987 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136975" title="Karl Malone" nonfiltered="746" processed="735" dbindex="55925">






 
Karl Malone (Bernice, Louisiana (Estats Units), 24 de juliol de 1963) s un jugador de bsquet de la NBA. 

Va ser triat en el draft de 1985 en el tretz lloc per Utah Jazz, on va desenvolupar el seu joc durant 18 anys. En els Jazz va formar parella amb el base John Stockton. Junts van formar una parella que interpretava el "pick and roll". Karl Malone va arribar a jugar en els playoffs en cadascuna dels seus 19 temporades, el que li va permetre ser actualment el segon millor anotador de tots els temps noms per darrere del pvot Kareem Abdul-Jabbar. Va arribar a jugar dos finals consecutives, en 1997 i 1998, per no va poder arribar a aconseguir l'anell de campi a causa de qu el seu equip va perdre amb els Chicago Bulls de Michael Jordan i Scottie Pippen. Malgrat aix va assolir ser triat dues vegades MVP durant la seva carrera. 

En 2003, desprs de la retirada del seu company d'equip i amic John Stockton, Karl Malone va decidir deixar l'equip a la recerca de l'anell de campi. Per a aix va decidir fitxar per los Angeles Lakers, equip en el qual va coincidir amb Kobe Bryant, Shaquille O'Neal, Gary Payton (donant lloc als anomenats "quatre magnfics") i l'entrenador Phil Jackson (guanyador de 6 anells amb els Bulls en els 90). Per no va tenir l'xit esperat, va passar gran part de la temporada amb problemes de lesions. Desprs d'un gran esfor es va arribar a les esperades finals on, els Detroit Pistons van guanyar als Lakers, perdent aix la possibilitat de l'anell. En la temporada 2004-2005 es va especular amb el seu retorn per finalment aquest no es va donar. s considerat com un possible futur membre del Basketball Hall of Fame de l'NBA i va ser incls en 1997 entre els 50 millors jugadors de la histria de l'NBA. La seva samarreta ha estat retirada pels Utah Jazz.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136989" title="El cansancio" nonfiltered="747" processed="736" dbindex="55938">
El cansancio s un grup humorstic nascut en 1998 com una companyia de teatre, i que actualment produeixen programes de rdio, de televisi i actuacions en directe. Utilitzen indistintament el catal i el castell per fer els seus gags d'humor. 

 Histria .

Poc temps desprs de nixer comencen a fer collaboracions a la rdio en programes de la SER, RNE i RAC1.

A l'estiu del 2003 l'anunci del Seat makinero s va convertir en el arxiu ms cercat a Internet a tot Espanya.

Actualment copresenten el programa despertador El mat i la mare que el va parir a Radio Flaixbac.

A televisi han colaborat en programes de TVE (Catalunya avui), TV3 (Els 4 arreplegats) i Antena 3 (Buenafuente).

Han realitzat tres obres teatrals, de les que l'ltima s La apoteosis necia, monleg que representen cada divendres al Teatreneu de Barcelona.

El 29 d'abril van estrenar amb la productora El Terrat un programa d'humor per la tarda dels diumenges a TV3 amb el nom de El gran qu. Noms es van emetre dos programes i es va cancellar per manca de audincia.

 Components .
 Berto Romero (Cardona, 1974) ;
 Miquel Company (Cardona, 1973);
 Rafel Barcel (Falset, 1974);

Programes produts.
Rdio.
 Ultimtum a la Terra (2003-2004, Rdio 4);
 Una mala tarda la t qualsevol (2004-2005, Rdio 4);
 L'incident Kplan (2005-2006, Rdio 4);
 Cuarto Menguante, micro programa ems dins del programa El ombligo de la luna (2005-2006, Rdio 1 - RNE-);

Teatre.
 Historias del cantautor pardico y su embarrenamiento precoz;
 El desafo de los hombres medianos;
 La apoteosis necia;

Televisi.
 El gran qu (2007, TV3);

Internet.
 Ramn;
 Grandes obras de la literatura universal;
 Conversaciones con Leonardo da Viola;

 Enllaos externs .
 Plana oficial de el cansancio ;
 Emisora de rdio Flaixbac;
 Reportatge a teatrebcn;
 Gag del Seat Makinero;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136991" title="Batalla dels Camps Catalunics" nonfiltered="748" processed="737" dbindex="55939">
 
La batalla dels Camps Catalunics o batalla de Chlons va ser una batalla que va enfrontar una coalici romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I amb l'aliana dels huns comandada pel rei tila. La batalla va representar l'ltima operaci militar significativa en qu prengu part l'Imperi Rom d'Occident, i el punt lgid de la carrera de Flavi Aeci.

Antecedents.

El 450 tila va prendre la decisi d'envair les Gllies, amb el pretext que eren la part del dot que li corresponien del seu prets matrimoni amb la germana de l'emperador occidental Valentini III.

L'exrcit d'tila va arrasar tot el nord de la Gllia, i va posar setge a Aureliani (Actual Orleans). Tanmateix, al tenir coneixement que l'exrcit rom s'acostava, va sortir a trobar l'enemic a camp obert per no veure's atrapat contra les muralles de la ciutat.

L'exrcit rom estava comandat pel magister militum Flavi Aeci, que els historiadors anomenaren "l'ltim dels romans" pels seus esforos per mantenir unit l'Imperi Occidental quan la seva desintegraci ja semblava inevitable. Aeci, que havia viscut entre els huns de petit, havia estat amic d'tila, i coneixia b els costums i les maneres de fer dels huns. Les seves qualitats com a diplomtic l'havien ajudat a convncer Teodoric, el rei visigot del Regne de Tolosa, de qu tila suposava una amenaa tamb per ells i que calia que uns les seves forces amb les romanes per derrotar-lo. 

Preludi.

Segons l'autor de Vita S. Anianus, tila va rebre la notcia de qu l'exrcit rom arribava quan la ciutat ja estava prcticament presa. Els homes d'tila havien obert una bretxa a la muralla i un grup de soldats ja l'havia traspassat. Tot i que tenien el control efectiu de la ciutat, quedar-s'hi hauria comportat passar d'assetjador a assetjat dins d'una ciutat hostil. Van decidir de retirar-se a camp obert a la recerca d'una posici avantatjosa on plantar cara.

Aeci i Teodoric van iniciar la persecuci fins que els dos exrcits es van trobar als Camps Catalunics el 20 de juny, data proposada per J.B. Bury i des d'aleshores acceptada per molts historiadors, tot i que d'altres fonts situen la batalla el 20 de setembre.

La localitzaci exacta dels Camps Catalunics tampoc es coneix amb certesa: l'historiador Thomas Hodgkin els situa aprop de Mry-sur-Seine, per el consens actual ubica el camp de la batalla a Chlons-en-Champagne.

La nit abans de la batalla, una avanada de forces dels francs del bndol rom ja s'havia enfrontat a un grup de gpids lleials a tila. L'historiador Jordanes va reportar 15.000 morts per bndol en aquesta escaramussa.

El mateix autor explica com, d'acord amb es costums dels huns, tila va fer que els seus endevinadors examinessin les entranyes d'un sacrifici el mat abans de la batalla. Van pronosticar un resultat desastrs pels huns, per que un dels lders enemics moriria. Amb l'esperana de qu fos Aeci, tila va decidir arriscar-se i va donar les ltimes ordres pel combat, per el va endarrerir fins a la novena hora (al voltant de les cinc de la tarda) perqu els seus homes poguessin fugir en la foscor en cas de derrota (Getica 37.196).

Batalla.

Segons Jordanes, la plana catalunica s'eleva a una banda amb un vessant pronunciat. Aquest accident geogrfic dominava el camp de batalla i va esdevenir el centre de la batalla. D'entrada, els huns van ocupar el cant dret del tur mentre els romans van ocupar el cant esquerra. Quan els huns van intentar prendre l'estratgica posici al centre, van ser repellits amb fora pels romans que els van fer fugir desordenadament desestructurant la formaci de l'exrcit d'tila.


tila va intentar de reagrupar el seu exrcit, esforant-se a mantenir la posici. Mentrestant el rei Teodoric, liderant la persecuci dels huns, va morir sense que els seus homes se n'adonessin. Jordanes explica que Teodoric va caure del cavall i va morir aixafat per la cavalleria que el seguia, per tamb menciona un altre relat segons el qual Teodoric hauria mort travessat per la llana de l'ostrogot Andag (Jordanes era notari de Gunthigis, el fill d'Andag) (Getica 40.209).

Els visigots van caure sobre el cos muntat dels huns i van obligar a tila a refugiar-se al seu campament, que havia fortificat. Amb l'arribada de la nit, la foscor va fer dispersar els exrcits: Aeci es va separar dels seus homes, i va tmer que havien caigut tots. Turismon, el fill de Teodoric, tamb es va perdre i va acabar enmig del campament dels huns on va ser ferit abans que els seus soldats poguessin rescatar-lo.

A l'alba del dia segent, els camps es trobaven plens de cadvers. Veient que els huns no feien cap moviment, els romans i els gots es va reunir per decidir que havien de fer. Coneixedors de qu tila disposava de provisions limitades, van decidir de posar setge al seu campament. Davant d'aquesta desesperada situaci, tila no va capitular i va ordenar que es prepars una pira funerria per poder immolar-s'hi si l'enemic atacava i corria perill de ser fet presoner (Getica 40.213).

Amb tila atrapat al campament, els visigots es van dedicar a buscar el seu rei desaparegut. Van trobar el cos de Teodoric cobert d'una pila de cadvers i se'l van endur tot entonant cntics heroics. Al tenir coneixement de la mort del seu pare, Turismon va voler assaltar el campament d'tila, per Aeci el va dissuadir i el va convncer per tornar a Tolosa (la capital de seu regne) per consolidar el tro que acabava d'heretar. 

Al veure la retirada dels visigots, tila es va pensar que era un engany per aniquilar el seu exrcit quan baixs la gurdia. Es va mantenir a l'expectativa durant un temps fins que es va arriscar a abandonar el seu camp fortificat i tornar cap a casa (Getica 41.214-217).

Interpretacions.

Flavi Aeci.

Les accions de Flavi Aeci, especialment al final de la batalla, han generat moltes especulacions per part dels historiadors. Amb tila assetjat al seu campament en inferioritat de condicions va renunciar a atacar-lo, va convncer als seus aliats de no fer-ho, i li va permetre de retirar-se ms enll de la frontera del Rin. Els motiu que ofereix Jordanes (que era visigot), i que han donat per bo molts historiadors posteriors, s que Aeci no volia trencar l'equilibri de forces existents i pensava que si els huns eren esclafats, els visigots tindrien via lliure per expandir-se per tota la Gllia obtenint un poder prou gran per rivalitzar amb l'Imperi Rom Occidental.

Tamb s'ha allegat que Aeci va convncer als visigots i els seus aliats d'abandonar el camp de batalla per no haver de repartir el bot d'tila quan aquest va fugir del campament.

En qualsevol cas,  el resultat va ser el millor possible per Aeci: Teodoric havia mort, tila fugia en retirada, i els romans podien aparentar una victria.  Sir Edward Creasy resumeix les intencions d'Aeci:

s improbable que Aeci desitgs una victria massa rotunda. Ell temia la glria que els seus aliats visigots havien adquirit, i temia que Roma podia trobar un segon Alaric I en el prncep Turismon, que s'havia destacat en combat i havia estat proclamat rei al camp de batalla. Va persuadir el jove rei de tornar de seguida a la seva capital i aix va desempallegar-se al mateix temps d'un amic perills, i d'un formidable enemic ara derrotat.;

Importncia histrica de la batalla.

La tradici histrica atorga a la batalla una importncia determinant, considerant-se per molts historiadors com una de les batalles ms destacades de l'antiguitat. Sir Edward Creasy la va incloure entre Les Quinze Batalles Decisives del Mn. La visi tradicional sintetitza la batalla entre les forces dels brbares d'orient i mant que si hagus venut tila Europa hauria trencat amb el seu llegat rom i els huns haurien establert un nou ordre d'arrels asitiques i oposades al cristianisme.

L'historiador John J. Norwich, conegut pels seus treballs sobre Viena i Bizanci, escriu de la Batalla dels Camps Catalunics:

Mai s'hauria d'oblidar que l'estiu del 451 i altre cop el 452, el dest de tota la civilitzaci occidental va penjar d'un fil. Si l'exrcit dels huns no hagus estat aturat en aquestes dues successives campanyes, si el seu lder hagus pres el tron de Valentini i hagus establert la seva prpia capital a Ravenna o Roma, no hi ha dubte de qu tant la Gllia com Itlia haguessin quedat redudes a deserts espirituals i culturals;

Tanmateix, hi ha historiadors que relativitzen la importncia de la batalla. Afirmen que un cop Aeci havia aconseguit aglutinar en contra l'enemic com als visigots i la resta de rivals dels romans, l'xit de la campanya d'tila a la Gllia ja no era viable. Tamb interpreten que la batalla va tenir lloc quan els huns ja estaven retirant-se i que el nombre de combatents va ser enormement exagerat per les fonts disponibles. De fet, tot i que el seu prestigi havia quedat tocat, tila reprendria l'any segent la guerra contra l'Imperi Occidental envaint Itlia. Tan sols la mort d'tila i la batalla de Nedao entre les faccions dels huns acabarien amb l'amenaa per Europa.

Segons J.B. Bury, una victria dels huns no hauria canviat el curs de la histria:

Si tila hagus estat victoris, si hagus venut els romans i els gots a Orleans, si hagus conquerit Gllia i hagus traslladat -i no tenim cap evidncia de qu aquesta fos la seva intenci- la seu del seu govern i el gruix de la seva gent des de Tisza fins al Sena, no hi ha cap ra per suposar que el curs de la histria s'hagus vist radicalment alterat. Doncs el govern dels huns a la Gllia noms hauria estat cosa d'un any o dos; no hi hauria pogut perdurar, com no va perdurar a Hongria.;

Relaci amb "Catalunya".

Una teoria recurrent, tot i que amb suport redut entre historiadors i fillegs, s que el nom de Catalunya prov  de la tribu celta dels cataluns, que habitava la zona dels Camps Catalunics i que hauria migrat al territori catal.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="136994" title="Johann Christoph Bach I" nonfiltered="749" processed="738" dbindex="55940">
Johann Christoph Bach (8 de desembre de 1642   31 de mar de 1703) va ser un organista i compositor alemany del Barroc. Va ser el compositor ms destacat de la famlia Bach de la seva generaci.

 Biografia .
Fill gran de Heinrich Bach, va nixer a Arnstadt, Turngia (Alemanya), el 8 de diciembre 1642. Des de 1663 va ser organista de la capella del Palau d'Arnstadt. A partir del 1665 compagin el crrec d'organista a la Esglsia de Sant Jordi (Georgenkirche) amb el de clavicembalista a la capella de la cort a Eisenach (Turngia). Va estar en contacte amb el seu cos Johann Ambrosius Bach  pare de Johann Sebastian Bach , i a qui va donar llions de msica. Va morir a Eisenach el 31 de mar de 1703. 

Quatre dels seus fills varen ser msics:
Johann Nikolaus Bach (1669-1753);
Johann Christoph Bach (1689-1740);
Johann Friedrich Bach;
Johann Michael Bach;

 Obra .
Johann Ambrosius Bach tenia en gran estima les obres del seu cos Johann Christoph . El considerava "el compositor ms gran i expressiu de la famlia". Ens han arribat poques obres:
 Dues ries. Una s l'ria fnebre a 4 veus, Mit Weinen hebt sich's an;
 4 motets a 5 veus;
 4 motets a 8 veus;
 2 cantates;
 2 laments;
 Set o vuit concerts d'esglsia;
 44 corals per a orgue;
 Preludi i fuga en Mib major per a orgue;
 Tres obres amb Variacions per a clavicmbal. Una d'elles, sobre el tema Aria Eberliana pro dormiente Camillo, amb variacions.

 Bibliografia .
 Johann Christoph Bach;
 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro", Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 Musicalia, Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;

 Enllaos externs .
 Discografia d'obres de la famlia Bach amb comentaris;
 Partituras Partitures de Johann Christoph Bach a Partitures Corals de Domini Pblic;
 Notes i Discografia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137002" title="Nus" nonfiltered="750" processed="739" dbindex="55941">

 General: Entrellaament de cordes o fils per subjectar alguna cosa; vegeu nus (lla).
 Metrologia: unitat de velocitat utilitzada en nutica i en meteorologia que equival a una milla nutica per hora; vegeu nus (unitat).
 Matemtiques: objecte matemtic bsic de la teoria de nusos; vegeu nus (matemtiques).
 Mitologia: Nus Gordi, un oracle va declarar que qui fos capa de desfer el nus al que estava lligat el jou regnaria sobre tot sia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137007" title="Midna" nonfiltered="751" processed="740" dbindex="55944">


Midna (   , Midona), la Twilight Princess, s un personatge de ficci introdut al videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess, originria del Twilight Realm (Regne Crepuscular). s la principal protagonista junt amb Link, l'Heroi escollit per les Deesses. Midna pertany a la raa d uns fetillers tancats al Twilight Realm, els anomenats Twili. 

Es creia al principi que Midna seria similar a Navi o Tatl, per a ser un companya sobrenatural que ajudaria a Link en la seva aventura, per conforma es va avanant en el videojoc, el jugador pot adonar-se de qu la histria est ms dirigida a ella (a vegades li robar el protagonisme a Link). Dins del Twilight Realm, Midna muntar sobre l'esquena de Link en la seva versi llobina ajudant-lo en alguns atacs, en salts i creant un poders camp d'energia. En Hyrule, Midna s amaga sota la ombra de Link, per pot comunicar-se amb aquest i teletransportar-lo a certes rees d'Hyrule i del Crepuscle.

Aquesta nova personatge introduda a la saga uneix forces amb el protagonista Link per derrocar la tirania del malvat Zant, l usurpador del Twilight King (Rei del Crepuscle), un enemic que ella sola no podria derrotar. D acord amb la seva naturalesa fosca, t un sentit de l humor diablic i juganer, i encara que al principi utilitz a Link pels seus objectius, ms endavant del joc comena a sentir una gran amistat per aquest.

 Twilight Princess .

 Histria .


Midna era la Reina la legtima descendent de la Royal Family of the Twilight Realm (Famlia Reial del Twilight Realm). Seria qui es convertiria en la governant del Twilight Realm, de tota la dimensi entera. Per aviat va aparixer el poder malfic. Zant, un antic servidor de la Famlia Reial, aconsegu un poder mgic terrible i enorme, i comen a tiranitzar la gent del Twilight. A continuaci, irromp al Palace of Twilight, i usurp el tro a Midna expulsant-la del palau, convertint-se en autoproclamat Twilight King, a part de transformar el seu aspecte.

Midna planeja la seva venjana, per no pot comparar-se al poder de Zant. Per aix utilitzaria a l'Heroi que hauria de ser destinat a salvar el mn d Hyrule i el Twilight Realm de l'amenaa del Mal per els designes de les Goodness: Link.  Midna contempla com Link s arrossegat per un seguidor del tir al Hyrule Castle.  All es presenta a en Link (aquest transformat en llop pel Twilight), i el rescata de les masmorres. Desprs es presenten davant de la Princesa Zelda, i aquesta els aguarda el dest d Hyrule, destruint el Twilight i derrotant al malvat Zant.

 Per derrotar-lo,  han de recuperar els fragments de la Fused Shadow,  un artefacte mgic molt poders utilitzat per terribles fetillers de l'antiguitat, els Twili, la raa de la Midna, els condemnats ha viure al Crepuscle. Midna i Link varen tenir que recrrer tota Hyrule, varen viatjar per tota Hyrule en busca de la Fused Shadow,  concretament en el Forest Temple, Goron Mines i Lakebed Temple. Un cop recuperats tots els fragments (comptant el que porta Midna al cap), apareix Zant, el Tir de les Ombres, els derrota i els hi roba els fragments de l artefacte, i maleint Link, transformant-lo de nou en llop.  El malvat Usurper King tortura a Midna. A continuaci, Zant li digu a Midna que s uns amb ell i que li dons el seu poder (perqu ella era en veritat el lder del la seva tribu, i Zant era un usurpador). Midna vacill per un moment  i qued en silenci, per s alliber del malvat tir, declinant l oferta de Zant. Zant desapassionat la fer, i cas li costa la vida exponent-la a la llum del Spirit Lanayru, deixant-la moribunda. Desastre total. Noms una sola persona podia salvar a Midna.

Rpidament a peticions de Lanayru, Link dugu a Midna a la Princesa Zelda per curarla. Aquesta se sacrific per salvar la vida de Midna, oferint-li el seu poder.  Desprs de curar Midna gracis al sacrifici de la Princesa Zelda, i trencat la maledicci de Link per part del Twilight King,  cercant la Master Sword, aquests dos es varen dirigir al Desert Gerudo a l oest d Hyrule (en la versi Wii, a l'est), per cercar-hi el poders artefacte de les antiguitats, el Mirror of Twilight (Mirall del Crepuscle), per aix poder infiltrar-se al Twilight Realm i derrotar el malvat Zant. Desprs d entrar-hi al Arbiter's Ground, superant els seus perills, i d arribar al Chamber of Mirror, on s hi trobar l artefacte, descobriren que el mirall havia estat trencat per obra de Zant. Aix varen tenir que recrrer el Regne d Hyrule per trobar els fragments de l artefacte. All en el Arbiter s Ground descobriren la malvada naturalesa de Zant: un malvat fetiller de les antiguitats anomenat Ganondorf qui transmeti el Usurper King la seva poderosa mgia i la seva influncia maligna. Zant havia trencat el mirall, per no la haba destrut; noms el veritable lder dels Twili poda fer-ho: aix demostrava que el tir havia usurpat un tro que no el corresponia. Aix, Link i Midna varen tenir que recrrer tota Hyrule, en busca del fragments del poders artefacte.

Rpidament buscaren els fragments del Mirror of Twilight. Un a Snowpeack, concretament a Snowpeack Ruins. All derrotaren el mal de la Snowpeack Mountain. Un altre, el segon, al Sacred Grove, al Temple of Time, derrotan una malvada aranya. I per ltim al City in the Sky, on derrotaren a un Drac. Un cop restaurat el Twilight Mirror trencat per Zant, Midna i Link aconsegueixen infiltrar-se al Twilight Realm (Regne Crepuscular), concretament al Palace of Twilight, antic palau de Midna. All salvaren a la gent del Crepuscle, els Twili i s encaminaren a derrotar a Zant. Arribaren al cspide del palau. All Zant, els aguardava, en la Sala del Tro. Miraculosament, aconseguiren derrotar el malvat tir, i recuperant la Fused Shadow, que Midna utilitz per matar a l'usurpador.  

Per el malefici que retenia transformada a Midna noms es podia trencar derrotant a Ganondorf, l autor de totes les desgracies de la trama de l'argument.  Arribarn al Hyrule Castle. Midna a continuaci, es transform en una bstia arcnida gracis a la Fused Shadow i trenca la barrera del Hyrule Castle. Desprs, Midna, va utilitzar el poder de la Fused Shadow en la batalla final contra Ganon, per va ser derrotat per aquest i l artefacte mgic va ser destrut. Durant uns instants Link, va creure que Ganondorf havia matar a Midna, per desprs de la derrota del Gerudo, es descobreix que no es aix. Aquesta va poder recuperar el seu aspecte original, la veritable Reina Twili. Finalment, Midna utilitz el seu del Mirall del Crepuscle per tornar al seu mn, per el decideix destruir-lo, per no causar problemes mai ms i perqu malvats com Ganon o Zant no tornessin a fer mal a ning.

Se espera que aquest personatge participi en ms jocs de Zelda (o que sigui la protagonista d un joc propi), ja que el seu carisma i la seva forma de ser se suficient evidencia per a dir que es un personatge molt digne de conservar-se en la saga The Legend of Zelda.

 Jugabilitat .

El paper de Midna s similar a Navi, Tatl, o Ezlo ja que s una companya sobrenatural que ajuda en Link en la seva aventura. A diferncia d'aquests, pren un paper ms actiu en l'acci. A diferncia de les fades companyes, no ofereix informaci en enemics i parlant en el seu lloc donar  una part petita sobre qu ha de fer el jugador per progressar o derrotar un Boss. Quan Link s en forma humana, i en les  primeres parts del joc al Mn de la Llum, s'amaga en l'ombra d'en Link i noms sembla ser com a silueta una mica fantasmagrica fora de la seva ombra. Mentre Link s en forma de llop, normalment va al seva esquena i l'ajuda amb un atac que crea un camp d'energia fosca, permetent carregar als enemics dins del camp i derrotant-los contra tots ells consecutivament. Quan la seva icona apareix, pot ajudar en Link Llop amb salts que el jugador normalment no pot realitzar. D'hora en el joc, Midna permetr Link Llop a instantniament teletransportar a portals del Twilight Realm a travs del mn. Una vegada Link obt l'Espasa Mestra, Midna permetr Link transformar lliurement en formade llop i viceversa (amb l'excepci de quan en presncia d'habitar, on Midna prohibir llavors transformar per evitar espantar-los). Els seus cabells poden formar a una m, deixant Link saltar a remotes localitzacions, obrir portes, o agafar enemics de crrega.

 Relacions .

 Relaci amb Link .

La relaci entre Link i Midna varia respecte es van avanant els esdeveniments del videojoc. Al principi, Midna s juganera i diablica amb Link, explotant-lo perqu aconsegueixi els fragments de la Fused Shadow. Aix succeix perqu evidentment tal i com ella confessa gaireb al final del joc, Midna estava utilitzant en Link per recuperar la posici que el malvat Zant l hi havia usurpat, sense importar-li si aquest conqueria Hyrule i el fusionava amb el Twilight Realm. La seva relaci comena quan el dest els uneix per salvar Hyrule de les urpes de Zant, salvant els Light Spirits i recuperant els fragments de la Fused Shadow. Link al principi havia d'aguantar les impertinncies de Midna sense queixar-se, obligat a obeir-la i seguir-la. Per desprs de recuperar els fragments de la Fused Shadow, Zant gaireb mata a Midna i maleeix Link amb un encanteri, transformant-lo prematurament en llop, i Link es veu comproms a salvar Midna portant-la amb Zelda, s aqu quan l'amistat entre Midna i Link creix considerablement. Quan Zelda salva a Midna i Link recupera el seu aspecte Hylian grcies a la Master Sword, Midna s'adona que tan important s salvar el Twilight de Zant com salvar Hyrule de les urpes del tir.

D'aquesta manera la relaci amb Link estableix una nova fase: l'amistat. Aix ella decideix ajudar a Link a salvar el Regne llumins i el Crepuscle. Per el el seu enlla encara creix molt ms quan Zant trenca el Mirror of Twilight i Link decideix ajudar a Midna a restaurar-lo. Sembla ser que Midna ara sent atracci respecte Link, doncs aquesta acarcia la seva cara abans d'emprendre el seu nou viatge cap a la recerca del mirall. Ja quan Link i Midna derroten Ganon i Zant, i la maledicci que el King of Darkness implant sobre Midna es destrut , i aquesta t que tornar al Twilight Realm, destruint el Mirror of Twilight perqu no es torns a repetir l'amenaa del Twilight. Ella trista en la seva marxa i acomiadament de Link pronuncia: Link... ens... veure'm ms endavant. Trista i dolguda, Midna torn al Twilight, sabent que mai ms tornar veure en Link.

 Relaci amb Zant .

La cruenta relaci de Midna i Zant s molt delicada. Zant var ser molt dur amb Midna. A part d usurpar-li la corona legtima del Twilight Realm com a Rei d'aquest limbe, Zant mutila el seu aspecte original i la transforma, maleint-la, en un aspecte de diablet petit (imp). A continuaci, Zant desterra a la princesa del seu palau   Palace of Twilight   i transforma els seus sbdits en criatures malfiques sota el seu servei   Shadow Beast   unes malvades criatures sedents de sang. No se sap que li pass a la Royal Family of the Twilight Realm, la famlia de la Midna; molts afirmen que Zant els extermin, per res ha estat aclarit per Nintendo.

A partir d'aqu, Midna intenta venjar-se de Zant utilitzant l'Hero of the Gods, Link, l nic que tenia capacitat per derrotar a Zant. Per una vegada superat els tres primers Temples d Hyrule en busca dels fragments de la Fused Shadow   artefacte mgic extremadament perills que Midna utilitzaria per derrotar a Zant   Zant aparegu i els derrota. A continuaci, desprs de torturar a Midna i, desprs de maltractar-la li propos que s uns amb ell i que li dons el seu poder, el poder veritable com a lder dels Twili. Midna no acepta. A Arbiter s Ground, Midna descobr l essncia del poder malfic de Zant: Ganon.

Desprs de superar molts obstacles i superar moltes adversitats, Midna i Link superaren els ltims Temples fins arribar al Twilight Realm, habitatge de Zant. Atacaren el Palace of Twilight i arribaren fins a Zant. All, Midna s'absenta de la bogeria de Zant i de la seva histria. Link derrota la mgia negra de Zant, i aquest li comunic  Midna que m entres el seu amo Ganondorf segus viu, ell tamb seguiria viu, per tant, Zant era immortal. Midna anhiquil a Zant al instant d'aquelles paraules.
No se sap ms de la relaci de Midna i Zant. Molts especulen, que en el passat Midna i Zant tenien una relaci amorosa, per aix mai a estat confirmat per Nintendo. Tot i aix aquest fet podria lligar el fet de qu ambds s odiessin tant.

 Relaci amb Zelda .

En la poca relaci que tingueren Midna i Zelda, la Twili, en primera instncia del joc, odiava a la princesa de Hyrule. La odiava, perqu segons ella, era una dels principals descendents dels opressors de la seva gent, els Twili. No se sap quin va ser el punt de trobada i coneixena entre les princeses dels dos mns, per lo cert s que Zelda no compartia les mateixes emocions que Midna compartia per ella. 

Mitjanant el joc, Midna li digu a Link que Zelda era la causant de qu el Twilight Realm invads Hyrule, ja que Zelda es rend davant del poder de Zant. Aquest era un altre fet d odi de Midna a la Princesa Zelda. Ms tard, a la segona provncia controlada pel Twilight Realm a Hyrule, Midna li digu a Link que si volia culpables, odis a Zelda. Link no l'escolt. Ms tard del joc, desprs de qu Midna caigus davant la mgia de Zant, l'nica salvaci de la Twilight Princess era la mgia sanadora de Zelda. 

Zelda li entrega el seu poder i nima a Midna i desaparegu. Molt ms tard, desprs de derrotar a Zant, Midna volgu tornar-li el poder a Zelda i derrotar a Ganondorf. Ganondorf posse a Zelda, i derrib a Midna, deixant-la fora de combat durant un temps. Desprs Midna purific el cos de Zelda de Ganon i el poder que Zelda li havia atorgat en l'atac de Zant tornar al seu respectiu cos. Desprs de derrotar a Ganondorf, Midna tornar a la normalitat, i agrir a Zelda i a Link els seus esforos per ajudar-la i tornar a l Twilight Realm.

 Relaci amb Ganon .

Com a relaci entre dos poderosos fetillers, Midna i el malvat tenien que ser enemics. En un principi entre les seves races es desbastava i noms importava la caa del poder. Per, per b, la raa de Midna es fer bona i pura i passar a ser una civilitzaci tranqui-la i culta. Llstima per, que el malvat du cruel molt aviat fos tancat en el Twilight Realm junt als fets del joc, i entengus la seva malcia a traves del jove Zant, un servidor de la Royal Family, consumit pel poder del malvat. 

Midna no sapigu mai que darrere dels moviments teixits per Zant es trobaria un sser gaireb totpoders; un malvat autntic que vol sumir la dominaci mundial als seus peus, no s ni ms ni menys que el fetiller que aterroritza al mn sencer, aquell anomenat com el Dark Lord, Ganondorf. Quan arribaren al cim dArbiter's Ground, descobriren la font de poder de Zant i com Ganon era l'autor dels fets de totes les desgrcies que succedes.

Aix, desprs de descobrir ms tard en el Palace of Twilight que Ganondorf noms utilitzava a Zant per tornar al Light World, Midna entengu que durant tot el seu temps Zant havia sigut un  pe sota les seves ordres, i que el seu autntic enemic era Ganon. Noms derrotant-lo, Midna podria lliurar-se de la maledicci que Zant li havia impost amb la mgia de Ganondorf. Una vegada derrotat Ganon, tot se solucionaria. 

Aixi fou com Midna, amb determinaci i valentia lluita contra Ganon, amb el poder de la Fused Shadow contra la forma de du de Ganondorf. Per Midna fou derrotada, i gaireb morta pel poder fosc del Dark Lord. Quan Link derrot a Ganon, Midna recuperar la seva forma veritable, i tot el mn s salvar de les seves urpes.

 Trivia .

 Quan preguntava un entrevistador a Eiji Aonuma si Midna retornaria per a un joc futur o no a una entrevista amb GameInformer, Eiji Aonuma contestava: "A causa del final de Twilight Princess, no la veig fent una reaparici, per qui sap? Si sentim prous veus perqu torni aquesta, retrocedirem, com qualsevol, no?";
 La veu de de Midna s expressada per Akiko Koumoto.
 En la versi japonesa, les ltimes paraules de Midna a en Link sn ".........", que els americans tradueixen a "Link... ens  veurem." ;
 Com vist en els primers remolcs, els cabells de Midna han sofert certs canvis. Originalment, els seus cabells eren ms llargs, i a diferncia de vermells taronja eren verds taronja. ;
 El seu dileg parlat s mostres vocals de qu equival a galimaties mentre el carcter est parlant, similar als carcters en la srie Banjo-Kazooie. En aquest sentit, Midna s el primer carcter plenament "expressat" en un joc Zelda. Tanmateix, la "llengua" de Midna fa de fet haver definit paraules; s a dir, la mateixa frase es pronunciada de maneres diferents cada vegada que Midna el parla. ;
 Hauria de ser fixat que en la versi Wii, el seu ull correcte es cobreix, per en la versi de GameCube (tamb com imatges promocionals), el seu ull esquerre es cobreix. Aix s perqu durant desenvolupament, el joc sencer s'havia de reflectir per fer Link encaixat amb els controls dretans generals del Wii (Link s tradicionalment esquerr). A causa d'aix, els marcatges que cobreixen el seu cos tamb es tiren enrere en les dues versions. ;
 Els iris de Midna es pinten vermells en les parts interiors i taronja en les parts exteriors. Aix es pot veure clarament a prop de la seva cara per tot el joc. La seva esclera s tamb groc. ;
 A la taula de matries per al fullet d'instrucci del joc, la forma veritable de la cara de Midna es pot veure en el fons. ;
 Alguns han suggerit que Midna estava interessat a en Link en un nivell ms alt que l'amistat, com demostrada per uns quants moments en joc. El veredicte final en aquesta matria no s'ha confirmat i s la font de molt debat i especulaci entre admiradors.

 Vegeu tamb .

 The Legend of Zelda: Twilight Princess.

 Llista de personatges de The Legend of Zelda: Twilight Princess.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137010" title="Soiuz" nonfiltered="752" processed="741" dbindex="55946">



Soiuz (en rus     , uni) s una nau espacial (primer sovitica i ara russa) i tamb el coet portador que la colloca en rbita.

La nau espacial Soiuz s un model de nau espacial tripulable que forma part del programa espacial Soiuz de l'antiga Uni Sovitica. La nau Soiuz pot transportar una tripulaci de fins a tres membres i s llanada pel vehicle de llanament Soiuz. Aquest vehicle de llanament ha sigut utilitzat per a enviar a l'espai varies missions externes al programa Soiuz, incloent missions cientfiques de l'Agncia Espacial Europea (ESA) com recentment la sonda Mars Express.

El programa Soiuz va ser creat per Sergei Korolev, el dissenyador principal del programa espacial sovitic durant la cursa espacial. En el seu primer vol tripulat, Soiuz 1 (abril de 1967), la nau va estavellar-se contra el terra desprs de la reentrada, provocant la mort del seu nic tripulant, Vladmir Komarov. Ha servit per a transportar tripulacions a les stacions espacials Saliut, Mir i l'Estaci Espacial Internacional. La Soiuz va ser dissenyada tamb per a missions tripulades a la Lluna en el marc dels programes Zond i N1/L3.

Des de 1980 s'utilitza el model perfeccionat anomenat Soiuz T i des de 1986 el model Soiuz TM, dissenyat inicialment durant la construcci i utilitzaci de la estaci espacial Mir. El 2002 va ser introduda la variant Soiuz TMA, utilitzada per Rssia per a transportar astronautes fins l'ISS, servint, a ms a ms, com a vehicle d'emergncia per a l'estaci.

La Soiuz ha sigut utilitzada com a base per a dissenyar la famlia de naus automtiques Progress. En l'actualitat, la construcci de la nau la duu a terme l'empresa Energia.

 Disseny .

El disseny bsic del Soiuz s'ha mantingut igual des dels anys 60. El vehicle consta de tres parts:

 Mdul orbital (en rus Bytovoy Otsek, BO): t una forma gaireb esfrica i es troba situat a la part davantera del vehicle. Cont la major part de l'equip necessari per a la supervivncia de la tripulaci fins a la seva tornada a la Terra o l'acoblament a una estaci espacial. En la majoria de les missions va equipat amb sistemes d'acoblament. El mdul orbital s abandonat a l'espai just abans de la reentrada i es destrueix a l'atmosfera.

 Cpsula de la tripulaci (en rus, Spuskaemiy Apparat, SA): s l'nica part del vehicle que retorna a la Terra, ra per la qual va equipada amb un escut trmic i dos paracaigudes, un de primari i l'altre d'emergncia. T forma de campana i en el seu interior poden anar fins a tres tripulants equipats amb vestits de pressi Soko (des de la missi Soiuz 11, el mar de 1971). Durant l'aterratge, l'escut trmic es desprn per poder utilitzar una srie de retrocoets de combustible slid situats a la base de la cpsula que frenen l'impacte amb el terra.

 Mdul de Servei (en rus, Priborno-agregatniy Otsek, PAO): amb forma cilndrica, s la secci on es troben els motors orbitals, els tancs de combustible (cid ntric i hidrazina) i altres equipaments. Desprs de frenar la nau per tornar a la Terra, se separa de la cpsula i s destrut a l'atmosfera.

 Caracterstiques Tcniques (Soiuz TMA) .
 Massa: 7 200 kg;
 Longitud: 6,98 m;
 Dimetre: 2,2 - 2,72 m;
 Envergadura (amb panells solars): 10,7 m;
 Tripulaci: 3 persones;
 Capacitat de permanncia a l'espai: sis mesos (acoplada a una estaci espacial) o 14 dies de vol autnom.

 Histria.
La nau Soiuz va nixer fruit de les investigacions de l'oficina de disseny liderada per Sergui Koroliov, la OKB-1, a principis dels anys 60. En un principi, el projecte s'anomenava Sever (nord). La Soiuz havia de substituir la nau Vostok com a nau principal del programa espacial sovitic tripulat. Es va dissenyar per a que fos possible usar-la en un gran nombre de missions diferents, ja que encara no es tenia clara la direcci que havia de prendre l'esfor espacial sovitic. 

Les principals versions sn: 

 Soiuz 7k-OK: versi inicial per l'rbita baixa terrestre destinada a missions autnomes. Tenia panells solars i un sistema d'acoblament sense tnel d'accs, pel que la transferncia de personal d'una nau a l'altra es realitzava amb un passeig espacial. Totes les missions Soiuz tripulades des de 1967 (Soiuz 1) fins el 1970 (Soiuz 9) pertanyen a aquesta variant.

 Soiuz 7k-OKS: Versi per acoblaments amb l'estaci espacial Saliut1. Es va afegir un sistema d'acoblament especial dotat de tnel d'accs al mdul orbital (similar en conceptes, al sistema d'acoblament dela nau Apollo). Desprs de la mort dels tres tripulants de la Soiuz 11 el 1971, degut a la despressuritzaci de la cpsula durant la reentrada, es va cancellar aquesta variant.

 Soiuz 7k-T: versi introduda desprs de la tragdia de la Soiuz 11. Es van introduir vestits de pressi Soko i, en conseqncia, es va reduir el nombre de tripulants a dos. Es van eliminar els panells solars. Entre 1973 i 1981 es van realitzar 31 missions tripulades, la major part d'elles a les estacions espacials Saliut i Almaz.

 Soiuz T (7k-ST): versi modernitzada de la Soiuz introduda el 1981. Es van redissenyar quasi tots els components del vehicle, introduint nous vestits de pressi ms lleugers que van permetre augmentar un altre cop la capacitat a a tres tripulants. Es van tornar a introduir panells solars. Amb aquest model es van realitzar 14 missions tripulades entre 1980 i 1986 a la Saliut 6, Saliut 7 i la Mir.

 Soiuz TM (7k-STM). versi millorada de la Soiuz T. Incorporava un nou sistema d'acoblament automtic denominat Kurs. Entre 1986 i 2002 va realitzar 33 missions tripulades a la Mir i l'Estaci Espacial Internacional.

 Soiuz TMA (7k-STMA): versi totalment modificada de la Soiuz TM amb millores en els equips digitals i els seients, rebaixant les limitacions degut a l'alada dels passatgers i ampliant el nombre de candidats que poden viatjar en el vehicle. Es va introduir el 2002 per a traslladar tripulacions a l'Estaci Espacial Internacional i com a vehicle d'emergncia de l'estaci.

 Soiuz 7k-L1 (Zond): versi modificada de la nau Soiuz per a portar dos astronautes en vols al voltant de la Lluna. Aquestes missions es van realitzar sense tripulaci sota el programa Zond, creat inicialment per Vladimir Chelomei. La L1 no tenia mdul orbital per a reduir la seva massa i poder ser llenada en una trajectria de retorn lliure al voltant de la Lluna mitjanant un coet Prot. Desprs de trepitjar la Lluna els americans el 1969 amb el programa Apollo, el programa Zond va ser cancellat el 1970, malgrat haver realitzat nombroses missions no tripulades, incloent quatre vols al voltant de la Lluna, que demostraven que era possible llenar una nau Soiuz en una missi lunar. ;

 Soiuz LOK (7k-LOK): versi per realitzar missions en rbita lunar dins del programa N1/L3, equivalent a l'Apollo americ. La Soiuz LOK havia de ser capa de viatjar a la Lluna amb el mdul lunar L-3 i dos astronautes. Desprs d'insertar-se a l'rbita lunar, un dels tripulants descendeix a la superfcie lunar amb l'L3, mentre que l'altre es quedaria en rbita al voltant de la Soiuz LOK. Incorporava un mdul de servei ms gran i amb ms subsistemes, a ms a ms d'un mdul de maniobra addicional (DOK) acoblat al mdul orbital. Enlloc de panells solars incorporava cllules de combustible. El programa va ser cancellat degut al coet gegant N-1, que va fracassar en els seus quatre llanaments entre 1969 i 1971. Desprs de l'xit de les missions nord-americanes Apollo, la URSS va decidir negar l'existncia del programa N1/L3.

 Perfil d'una missi .
Totes les naus Soiuz han sigut llenades des del Cosmdrom de Baikonur, actualment al Kazakhstan. La nau es enviada des de Moscou, on s fabricada per l'empresa RKK Energia. 

Un cop al Cosmdrom, s'omplen els tancs de combustible principals amb cid ntric i Hidrazina. Posteriorment, la nau passa a l'edifici d'ensamblatge horitzontal, on es finalitza la construcci de la nau i s'insereix dins de la cfia del coet, estructura que protegeix a la nau durant els primers minuts desprs de l'enlairament. Posteriorment, la nau a l'interior de la cfia s portada per ferrocarril a l'altre edifici on s acoblada a la resta del coet Soiuz i s'installa la torre d'escapament. A continuaci, el coet s transportat en posici horitzontal i mitjanant un ferrocarril fins a una de les dues rampes d'enlairament disponibles, encara que per a viatges tripulats la majoria utilitza la mateixa rampa des d'on va sortir l'histric vol de la Vostok 1 amb Iuri Gagarin.

La tripulaci arriba a la rampa d'enlairament en autobs portant els vestits de pressi Soko i puja en un ascensor fins al nivell superior. Unes dues hores abans de l'enlairament, accedeixen a l'interior de la nau per una escotilla situada a la cfia del coet, que coincideix amb una altra situada en el mdul orbital. Un cop a dins de la Soiuz, s'introdueixen a la cpsula travessant una altra escotilla situada entre ambds mduls. Primer entra l'enginyer de vol, que seu al seient esquerre, desprs el cosmonauta Investigador (si n'hi ha), assegut en el seient central i, per acabar, el comandant, que ocupa el seient de la dreta.

 Seqncia de llanament .
 30 minuts abans de l'enlairament, les estructures de servei al voltant del coet sn retirades.
 20 segons abans de l'enlairament s'executa l'ordre de llanament, posant en funcionament els motors de la primera etapa. Quan l'empenta dels motors iguala el pes del coet, les estructures que el subjecten a l'alada de la tercera etapa es retiren i el coet abandona la rampa. Durant els primers minuts, la tripulaci experimenta uns 3G d'acceleraci. ;
 115 segons desprs de l'enlairament, a una alada de 46 km, la torre d'escapament se separa. Poc desprs, a 49 km, els quatre coets auxiliars de la primera etapa se separen.
 165 segons desprs del llanament, a uns 85 km, ja superades les capes ms denses de l'atmosfera, la cfia protectora es desprn deixant la nau al descobert. ;
 288 segons desprs de l'enlairament, la segona etapa, el mdul central, se separa i s'encn la tercera etapa.
 520 segons desprs del llanament, la tercera etapa s'apaga desprs d'haver assolit una velocitat orbital de 8 km/s. A continuaci, la nau Soiuz se separa i comena la seva missi espacial, encenent els motors del mdul de servei per ajustar i elevar la seva rbita.

 Retorn a la Terra .

Desprs de portar a terme la seva missi, normalment acoblant-se a una estaci espacial, la Soiuz retorna a la Terra desprs de frenar la seva velocitat amb els motors principals. Els retorn dura aproximadament dos quarts d'hora. Deu minuts desprs de l'encesa del fre, la nau gira 90 i se separen el mdul orbital i el mdul de servei, que es destruiran desprs a l'atmosfera. La cpsula s'orienta desprs amb l'escut trmic en la direcci del moviment. Grcies a la forma de campana i al seu centre de gravetat desplaat, la cpsula pot generar una mica de sustentaci, reduint l'acceleraci experimentada durant la reentrada a uns 3-4 g. En aquest cas, la posici de la cpsula es regula mitjanant petits coets de perxid d'hidrogen. En cas d'emergncia, la cpsula s capa de reentrar de forma balstica directament, el que implica una major acceleraci per a la tripulaci. Entre els 80 i 40 km d'alada es produeix el major escalfament de l'escut trmic i degut al plasma que es forma al voltant de la cpsula, s'interrompen momentniament les comunicacions per rdio.

A 10km d'alada es desplega un paracaigudes que disminueix la velocitat d'uns 250 m/s a 90 m/s, permetent el desplegament del paracaigudes principal uns 20 segons desprs. El paracaigudes principal assoleix la seva mxima extensi a uns 5 km d'alada i frena la cpsula fins els 6 m/s. Llavors l'escut trmic se separa per deixar al descobert uns retrocoets de combustible slid, que sn activats a 1,5 metres d'alada mitjanant un altmetre de raigs gamma, frenant el descens fins a una velocitat de fins 2-3 m/s.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137011" title="Mrius Sampere i Passarell" nonfiltered="753" processed="742" dbindex="55947">
Mrius Sampere i Passarell ( Barcelona 1928 ) s un poeta catal.

Biografia.
Va nixer el 28 de desembre de 1928 al barri del Guinard de la ciutat de Barcelona, fill d'un home ferreny, tena  campi d'escacs i amb una forta vinculaci al pas-, i d'una dona dona sensible, delicada i culta. 

Des que tenia un any, fins els catorze els seus pares, que eren cosins germans, van estar separats i Mrius visqu amb la mare i la seva famlia. L'any 1942, desprs que la Guerra Civil acabs amb la situaci familiar d'una relativa comoditat, els seus pares tornaren a viure junts. Autodidacta i gran lector de poesia en diversos idiomes, ha cursat estudis superiors de msica i fou director d'un dels grups de la nova can entre 1963 i 1976 pel qual va compondre lletres i canons.

L'any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra literria.
Els poemes de Mrius Sampere parlen dels ssers humans, de les seves emocions, les seves tragdies, de l'amor, el dolor i la mort. Sampere s com un nen que juga amb les paraules, amb la retrica, es riu dels estils literaris, fa acudits amb la filosofia, i es diverteix desconcertant al lector. Diu un disbarat dels ms grossos, ens fa ballar el cap i desprs acaba amb una sentncia aclaparadora. s un autor que no va amb embuts, es mira ell mateix i diu el que hi veu i possiblement s aquest punt d'humor, aquest artifici del joc, el que li permet oferir-se en carn viva, ara mateix estesa/ al taulell del carnisser: els tous per tallar i vendre.

Sampere crea un personatge pblic que, llibre a llibre, creix i progressa es confon i se separa, a convenincia, del propi poeta. Esborra el temps i fa de la vida un continuum, ara som aqu i al mateix temps som all, se sent encara a la panxa de la mare i experimenta la subllum, i tot seguit neix i ms enll es troba al caire de la mort. Crea la sensaci que sigui tot-un, com un paisatge: ell i la mare lligats per aquest cord umbilical que s l'acte de naixement:  per el meu cos/ mai no sort de la mare adormida:/ la dona somi que m'expulsava als llops,/ jo s que romanc al llindar del misteri. Fins i tot eixampla el seu personatge fins altres vides, altres reencarnacions i ens parla de Smsara i de la metempscosi. Per ell la vida s un seguit de cicles repetitius, d'esferes concntriques al centre de les quals hi trobem el seu personatge. Un Laberint on qualsevol sortida dona a dins, on l nica sortida de veritat s la mort. Sampere ens diu que fuig "de la fredor del panteisme i vol trobar la frmula que unifica totes les formes de l'Univers". Ens diu que el caos s el motor propulsor de la humanitat envers una plenitud utpica: la divinitat absent. Divinitat que, paradgicament, en un ocult procs involutiu  efecte bumerang- s'identifica amb nosaltres mateixos. Ens diu que ell s el Crist, i que s germ dels crists pulluladors. 

La idea que el poeta es fa de Du travessa tota la seva obra i s una idea veritablement original: Du no existeix, noms les molles. En un poema de La can de la metamorfosi hi llegm l'esvoranc per on s'escola Du, referint-se al sexe de la dona. Pero tamb declara He estat escptic tota la vida i he arribat a considerar la vida des d'un punt de vista nihilista, encara que crec que no sent res, que no ho som, som el mxim que podem ser. Aquesta relaci conflictiva amb l'Absolut, Du o el Creador, Sampere la defineix no com un panteisme, sin com un misticisme ms total: Fujo de la fredor del panteisme i vull trobar la frmula que unifica totes les formes de l'Univers. s per aix, tamb que l'Absncia esdev un dels temes principals de la poesia de Mrius Sampere, ja que denota des de la manca de sentit transcendental fins a l'absurditat quotidiana. D'on, la soledat i la desolaci de l'sser. Dir temps en l'obra samperiana significa dir mort. 

Obra potica publicada.
1968: L'home i el lmit, Barcelona, Proa;
1976: Poemes de baixa freqncia, Barcelona, edicions 62;
1982: Samsara, Valncia, Prometeo;
1984: Llibre de les inauguracions, Barcelona, Columna;
1987: Oniris i el tret del caador, Barcelona, Columna;
1990: L'ocell que udola, Barcelona, Columna;
1992: La taula i les estrelles, Barcelona, Columna;
1995: La can de la metamorfosi, Barcelona, Columna;
1996: Demirgia, Barcelona, Columna;
1997: Thanatos suite (poemari bilinge catal-castell), Barcelona, Seuba;
1999: Si no fos en secret (antologia potica a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana), Barcelona, Proa;
2000: Subllum, Barcelona, Proa;
2002: Les imminncies, Barcelona, Proa;
2003: Jerarquies, Barcelona, Proa;
2003: Mutacions, Olot, Miquel Plana;
2004: Iconograma, Santa Coloma de Gramenet, La Gara Libros;
2004: Dilegs amb la ciutat, Santa Coloma de Gramenet, Centre Excursionista Puig Castellar;
2006: Ens trobarem a fora, Barcelona, Proa;

Premis.
1963: Premi Carles Riba per L'home i el lmit.
1974: Premi President Maci-Amsterdam per Poemes illcits.
1975: Recull Maria Ribas i Carreras de poesia per Poemes de baixa freqncia.
1982: Premi Ciutat de Valncia de Sant Jordi de poesia per Samsara.
1984: Premi Miquel de Palol de poesia per Llibre de les inauguracions.
1998: Premi de les Institucions de les Lletres Catalanes de poesia per Demirgia.
2001: Premi Crtica Serra d'Or de poesia per Subllum.
2002: Premi de la Crtica de poesia catalana per Les imminncies.
2003: Premi Laure Mela per Jerarquies.
2003: Premi Nacional de Literatura per Les imminncies.
2003: Premi Ciutat de Barcelona per Les imminncies.

Enllaos externs.
  Informaci de Mrius Sampere a www.Escriptors.cat;
  Informaci de Mrius Sampere a l'UOC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137013" title="Fira del Llibre de Frankfurt" nonfiltered="754" processed="743" dbindex="55949">




La Fira del Llibre de Frankfurt (alemany: Frankfurter Buchmesse) s la fira comercial de llibres ms gran del mn. T lloc un cop a l'any per cinc dies a mitjan octubre al recinte de la fira de Frankfurt del Main, Alemanya.

s una trobada molt important per tot el sector editorial i literari internacional per presentar-hi novetats i negociar-hi contractes, llicncies o drets de publicaci. El pblic general en t accs dos dies, els altres tres estan reservats pel pblic professional relacionat amb el mn dels llibres, com ara autors, editors, llibreters, acadmics, illustradors, periodistes o traductors.

En el transcurs de la fira s'atorga el prestigis Friedenspreis des Deutschen Buchhandels (alemany per premi de la pau dels llibreters alemanys) en la Paulskirche de Frankfurt.

Dades importants.
 La primera Frankfurter Buchmesse es va fer a l'any 1949. Fins avui en dia l'organitza el Brsenverein des Deutschen Buchhandels (alemany per associaci dels publicadors i llibreters alemanys).
 Des de 1988 la fira convida cada any un pas o una regi diferent per presentar-hi la seva literatura   al 2007 va ser la literatura catalana. Per primer cop es va convidar a una literatura sense estat. ;
 Des de 2005 hi est ajuntat la Frankfurter Antiquariatsmesse, la Fira del Llibre Vell de Frankfurt, que en el seu mbit tamb es la ms gran del mn.
 Actualment compta cada any amb a prop de 7.000 expositors, 280.000 visitants i 12.000 periodistes.

Pasos convidats i guanyadors del premi de la pau.


 Referncies .


Enllaos.

Web de la Fira del Llibre de Frankfurt  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137024" title="Mausoleu d'Halicarns" nonfiltered="755" processed="744" dbindex="55952">


El Mausoleu de Mausol o Mausoleu d'Halicarns fou edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construt entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarns (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un strapa de Cria a l'Imperi Persa. Fou construt per Artemsia II de Cria pel seu marit i germanastre  Mausol, mort el 353 aC. La construcci es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jnica i tica. La reina va voler que el monument supers qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Stir; aquest darrer va escriure una descripci de l'obra i de les decoracions escultriques, fetes pels artistes de l'escola tica Escopes de Paros, Briaxis, Lecares, i potser Timoteu i Praxteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una faana; a la mort d'Artemsia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta tamb un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les esttues dels dos monarques.


Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcci; encara que algunes monedes en donen una representaci sn creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'nic que en fa una descripci completa es Plini el Vell, per la seva descripci s complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era ms curt als frontals; el seu permetres era d'uns 125 metres i l'altura de 11 metres; estava rodejat per 36 columnes, zona anomenada Ptron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptron hi havia una pirmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent el ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cella quadrangular (ptron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jniques) i elevat per una base (cosa necessria per compensar l'altura parcial i la total).


L'edifici encara existia al segle IV i probablement va sobreviure al menys fins vers el segle X. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britnic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i sn ara al Museu Britnic, sent coneguts com "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jnics i a Cria).

El mot mausoleu ha estat usat des de aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car  Mausolm eion  originalment significava  dedicat a Mausol .























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137026" title="Nuestro Amor" nonfiltered="756" processed="745" dbindex="55953">
Nuestro Amor s el segon disc d'estudi del grup mexic RBD, publicat uns 11 mesos despres del seu reeixit debut Rebelde. Es un disc principalment Pop/Rock, mes madur que el deu primer disc. Consta de 14 temes, tots ells inedits.

Aquest disc va establir diversos records des dels seus inicis: es van vendre uns 116.000 discos en les primeres 7 hores, establint categoria de plat (el ms rpid venedor de la historia de Mxic), i venent mes de 160.000 a la primera setmana.
Al Brasil, es van vendre 250.000 en les primeres setmanes, i la majoria d'aquests, es van reservar per internet abans de qu sortissin a la venda.

Canons.
"Nuestro amor" 3:39 ;
"Me voy" 3:27 ;
"Feliz cumpleaos" 3:00 ;
"Este corazn" 3:32 ;
"As soy yo" 3:10 ;
"An hay algo" 3:36 ;
"A tu lado" 3:49 ;
"Fuera" 3:39 ;
"Qu fue del amor" 3:46 ;
"Qu hay detrs" 3:19 ;
"Tras de m" 3:13 ;
"Solo para ti" 3:43 ;
"Una cancin"  3:45 ;
"Liso, sensual" 3:12;

A Mxic va debutar al n1, mentre que al Brasil arrib al 1 i la versi en portugus del disc al n10.
Als EUA va debutar al n88 del Billboard 200, i al n1 als Top Latin Albums i Latin Pop Albums.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137027" title="Enlla peptdic" nonfiltered="757" processed="746" dbindex="55954">

Un enlla peptdic s un enlla covalent que es forma entre dues molcules quan el grup carboxil d'una molcula reacciona amb el grup amino de l'altra, alliberant una molcula d'aigua (H2O). s una reacci de deshidrataci (tamb coneguda com a reacci de condensaci) que s'observa usualment entre aminocids.

L'enlla resultant CO-NH s anomenat enlla peptdic i la molcula resultant s una amida. El grup de quatre toms que forma l'enlla -C(=O)NH- s anomenat grup amida. Els polipptids i les protenes, sn cadenes d'aminocids enllaats amb enllaos peptdics. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137030" title="Temple d'rtemis" nonfiltered="758" processed="747" dbindex="55955">



El Temple d'rtemis (en grec Artemision i en llat Artemisium), tamb conegut menys prpiament com a Temple de Diana, era un temple dedicat a rtemis voltant el 550 aC a Efes (en el present a Turquia) sota la dinastia Aquemnida de l'Imperi Persa. No queda res del temple, una de les Set Meravelles del Mn. Fou construt pel rei Cres per subscripci popular al mateix lloc on hi havia hagut un altre temple que havia estat destrut en el segle VII aC. La major part de la descripci del Temple d'rtemis prov de Plini el Vell. Plini descriu un temple de 377 peus (115 metres) de llarg i 180 peus (55 metres) d'ample, fet enterament de marbre. Tenia 127 columnes d'estil jnic antic de 60 peus (uns vint metres) d'alada, estriades en aresta viva, a la manera drica.

El temple fou destrut per un pastor, Herostrat d'Efes, que l'incendi per fer-se fams.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137033" title="Heinrich Bach" nonfiltered="759" processed="748" dbindex="55956">
Heinrich Bach (16 de setembre de 1615 (Wechmar) - 10 de juliol de 1692) va ser un organista alemany. Va ser cap de la branca de la famlia Bach d'Arnstadt .

Va ser l'ltim fill de Johann (Hans) Bach i a la mort del seu pare va ser el seu germ gran Johann el que el va educar i ensenyar a tocar l'orgue.
Des de 1641 va ser l'organista a l'Oberkirche i a la Liebfrauenkirche d'Arnstadt, crrec que mantindria fins a la seva mort.  Es va casar el 1642 amb Eva des Suhler. Va morir a Arnstadt el 10 de juliol de 1692.

Va deixar obres vocals i corals per a orgue, per noms ens han arribat la cantata Ich danke dir, Gott.

Tres dels seus fills van ser msics:
 Johann Christoph Bach (1642-1703);
 Johann Michael Bach;
 Johann Gnther Bach;

 Enllaos externs .
 Partitures de Heinrich Bach en The Choral Public Domain Library;

 Bibliografia .
Diccionario Enciclopdico de la Msica Msica Maestro, Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
Musicalia, Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137039" title="Les Batinses" nonfiltered="760" processed="749" dbindex="55958">
Les Batinses (Els Desinquiets) sn un conjunt musical fundat el 1994 a la ciutat de Quebec que practica un estil particular de reproposta del folk quebequs definit com a neofolk internacional.

Literalment, el nom del grup significa els batejos, ja que batinse s una deformaci eufmica del francs baptme que, junt amb altres expressions presses del catolicisme, forma part del catleg de renecs del dialecte quebequs.

L'any 2007 actuaren (junt amb altres artistes en cartell com Franca Masu) en el Tradicionrius de Barcelona i -a instncies del grup VerdCel- al Teatre Principal d'Alcoi.

 Discografia .

 Minuit Trois (Les Batinses, 1996): primera mostra del so del grup, enregistrada en casset;
 Charivari (Les Batinses-Seppuku, 1997);
 Tripotage (Mille-pattes, 2000);
 L'autre monde (Mille-pattes, 2002);
 Eaux-de-vie (Seppuku, 2006);

Referncies.


 Enllaos externs .

  LesBatinses.com lloc web oficial amb versions en  i ;
  Qubec Info Musique fitxa dels Botinses;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137041" title="Christiane Nsslein-Volhard" nonfiltered="761" processed="750" dbindex="55960">


Christiane Nsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1943) s una bioqumica, biloga molecular i genetista alemanya guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.

Biografia.
Va nixer el 20 d'octubre de 1943 a la ciutat de Magdeburg, poblaci situada a l'estat de Saxnia-Anhalt. Inicialment va estudiar biologia a la Universitat de Frankfurt, canviant-los pels de fsica i graduant-se finalment en bioqumica. El 1978 fou nomenada directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i des de 1985 s directora de la divisi gentica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tbingen.

Recerca cientfica.
Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influncia de la gentica sobre el desenvolupament embrionari del fetus. Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una srie de gens que determinen l'evoluci dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversi en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gnesi humana. Al costat de Wieschaus aconsegu identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca mitjanant el microscopi ptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 sn importants i 140 essencials.

El 1995 els tres cientfics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes gentics que controlen el desenvolupament de l'embri hum mitjanant l estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (15811) Nsslein-Volhard descobert el 10 de juliol de 1994 per Freimut Brngen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1995;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137054" title="Windsurf" nonfiltered="762" processed="751" dbindex="55966">

El windsurf s un esport de vela que consisteix en fer anar una taula amb una botavara per l'aigua.

Se n'organitzen competicions mundials en qu prima la velocitat i la tcnica. Es pot practicar tot l'any amb vestits de neopr.

El seu nom prov de les paraules angleses "wind" (vent) i "surf" (navegar), i s un esport fora modern que no s en el programa olmpic.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137063" title="Pablo Sorozbal Mariezkurrena" nonfiltered="763" processed="752" dbindex="55974">
Pablo Sorozbal Mariezkurrena (Sant Sebasti, 18 de setembre 1897 - Madrid, 26 de desembre, 1988), va ser un compositor basc-espanyol, un dels ms destacats autors d'obres simfniques i del gnere lric (sarsuela i pera) de la msica espanyola del segle XX.

Entre les seues principals i ms conegudes obres, cal destacar Katiuska (1931), Adis a la bohemia (1933), en la que va treballar amb el gran literat Po Baroja, La tabernera del puerto (1936), Black el payaso (1942), etc. Va revisar algunes obres del segle XIX com Pan y Toros (de Barbieri) o Pepita Jimnez (d'Albniz) obtenint-hi poc xit. En la seua llarga vida va ser testimoni del znit i el crepuscle de la popularitat de la sarsuela. Sempre va atribuir el declivi del gnere a l'ascensi del futbol i la prdua dels valors tradicionals. La seua ltima obra, finalitzada al setembre de 1988, van ser unes Variacions per a quintet de vent, composta quan el Quintet de Vent Pablo Sorozbal donostiarra li va demanar perms per a adoptar el seu nom. Va morir sense poder estrenar la que ell mateix va considerar la seua millor obra: Juan Jos.

Biografia.
Va nixer a Sant Sebasti, el 18 de setembre de 1897, fill d'un humil matrimoni format per Jos Mara Sorozbal i Josefa Mariezkurrena. Va ser batejat amb els noms de Toms, Pablo i Bautista.

Va comenar a estudiar solfeig amb Germn Cendoya i va ingressar en l'Orfen Donostiarra. Desprs va continuar els estudis de teoria musical i viol amb Alfredo Larrocha en l'Acadmia Municipal de Msica de Donosti, per a passar ms tard a formar part de l'Orquestra del Casino de Donosti, amb noms 17 anys. En aquesta formaci va romandre cinc anys, adquirint una gran cultura simfnica. La lectura dels escrits de Robert Schumann el feia somiar amb la vida musical de Leipzig. Ms tard, l'any 1919, es va traslladar a Madrid per a tocar a l'Orquestra Filharmnica.

El 1920 va compondre un Quartet en Fa i el Capritx Espanyol per a orquestra. Grcies a la seua indiscutible capacitat va aconseguir una beca de 1.500 pessetes, atorgada per l'Ajuntament de Donosti, per a completar els estudis a Leipzig. El ms d'octubre d'aquell mateix any pren el tren cap a Leipzig, cam dels seus somnis. A la ciutat alemanya va estudiar contrapunt amb Stephan Krehl i viol amb Hans Sitt. L'any 1922, a Leipzig, va debutar com a director d'orquestra. Ja en el Tercer Reich va compondre obres com Adis a la Bohemia (que estrenaria a Espanya el 1933).

De retorn a Espanya va debutar com a director d'orquestra a Madrid i Sevilla, en aquesta ciutat amb ocasi de l'Exposici Iberoamericana. Durant uns mesos va fer-se crrec de la direcci de l'Orfe Donostiarra.

L'xit com a compositor de sarsuela comenar amb l'estrena de Katiuska l'any 1931, ms aviat una opereta de gust centreeuropeu, ambientada a Rssia. L'any 1934 va recollir altre gran xit amb La del manojo de rosas . Amb aquesta obra va intentar la modernitzaci del sainet de costums, fent un homenatge particular a Ruperto Chap ats que tant el ttol com la msica amb qu s'inicia la sarsuela es prenen del fams duet de La revoltosa. Finalment, el tercer gran xit va esdevenir amb La tabernera del puerto (1936). Aquestes tres obres han sustentat el nom de Sorozbal en el repertori habitual del gnere.

L'any 1937 va realitzar una gira amb la Banda Municipal de Madrid pel Pas Valenci i Catalunya amb l'objectiu de recaptar fons per a l'assetjat poble de Madrid. La simpaties liberals de Sorozbal el van deixar un tant allat desprs de la Guerra Civil Espanyola, amb la qual cosa moltes de les seues posteriors sarsueles van ser representades abans fora de Madrid o en teatres de menor prestigi de la ciutat. Algunes d'elles sn l'ambicis roman allegric Black, el payaso (1942) o el musical Don Manolito (1943).

La seua Tasca com a director de la Orquestra Simfnica de Madrid va finalitzar de manera abrupta l'any 1952, quan li va ser denegat el perms per a dirigir la Simfonia Leningrad de Dmitri Xostakvitx. Amb la seua mort a Madrid el 26 de desembre de 1988, el recorregut histric creatiu de la sarsuela va arribar a la seua fi. El seu llegat i influncia sobre la sarsuela del Segle XX van ser decisius.

 Obres .
 Orquestra .
 1921 Capricho espaol;
 1922 Arrosa lilia ;
 1922 Bentara noa ;
 1922 Kuku bat badut;
 1925 Dos apuntes Vascos;
 Mendian  ;
 Txistulariak;
 1925 Gabiltzan kalez kale;
 1925 Bigarren kalez kale ;
 1925 Baserritarra;
 1927 Variaciones sinfnicas sobre un tema vasco "Aorioa, norat hoa";
 1927 Gernikako Arbola;
 1951 Victoriana, suite orquestral sobre una coral de Toms Luis de Victoria;
 1966 Gernika, marxa fnebre basca;
 Zortziko de las bateleras;

pera.
 1933 Chica, pera, 1 acte;
 1934 Adis a la bohemia, pera, 1 acte - llibret: Po Baroja;
 1942 La isla de las perlas, opereta en 3 actes - llibret: Francisco Serrano Anguita;
 1979 Juan Jos, pera;

Sarsuela.
 1931 Katiuska, 2 actes - llibret: Emilio Gonzlez del Castillo i Manuel Mart Alonso; estrenada al Teatre Victria de Barcelona, el 27 de gener.
 1931 La guitarra de Figaro, comdia lrica - llibret: Ezequiel Endriz i Joaqun F. Roa;
 1934 Sol en la cumbre, 2 actes - llibret: Anselmo C. Carreo;
 1934 La del manojo de rosas, 2 actes - llibret: Francisco Ramos de Castro i Anselmo C. Carreo, estrenada al Teatro Fuencarral de Madrid, el 13 de novembre.
 1934 La casa de las tres muchachas, 3 actes - llibret: Jos Tellaeche i Manuel de Gngora, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 16 de novembre.
 1935 No me olvides, llibret: Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid.
 1936 La tabernera del puerto, romance marinero, 3 actes  - llibret: Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw, estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 18 de novembre.
 1939 Cuidado con la pintura! - llibret: Eugenio Sotillos i Antonio Ayn, estrenada en Valncia el 3 de desembre.
 1941 La Rosario o la Rambla de fin de Siglo - Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw;
 1942 Black, el payaso, 3 actes - llibret: F. Serrano Anguita, estrenada al Teatre (avui cinema) Coliseum de Barcelona l'abril.
 1943 Don Manolito, 2 actes - llibret: Luis Fernndez de Sevilla i Anselmo C. Carreo, estrenada al Teatro Reina Victoria de Madrid, el 24 d'abril.
 1945 La eterna cancin - llibret: Luis Fernndez de Sevilla, estrenada al Principal Palace de Barcelona el 21 de gener.
 1948 Los burladores, 3 actes - llibret: Serafn lvarez Quintero i Joaquin lvarez Quintero; estrenada al Teatro Caldern de Madrid, el 10 de desembre.
 1950 Entre Sevilla y Triana, sainet andals en dos actes - llibret: Luis Fernndez de Sevilla i Luis Tejedor; estrena al Teatro Circo Price, el 8 d'abril.
 1955 Brindis, revista en dos actes - llibret: Luis Fernndez de Sevilla i Luis Tejedor ;
 1954 La pera de Mogolln, sarsuela bufa en un acte - llibret: Ramn Pea Ruiz; estrena al Teatro Fuencarral de Madrid, el 2 de desembre.
 1958 Las de Can, 3 actes, (en collaboraci amb: Pablo Sorozbal Serrano jr.) - llibret: Serafn lvarez Quintero i Joaquin lvarez Quintero, al Teatro de la Zarzuela de Madrid, el 23 de desembre.

 Cor.
 1923 Suite vasca, voor koren en orkest, op. 5;
 Kattalin Berrobikoa;
 Kun-kun;
 Sorgin dantza;
 1946 Maite, de la pellcula "Jai-Alai", per a cor i orquestra;
 1952 Nekatxena, suite coral per a veus femenines;
 1963/1978 Euskalerria, per a cor i orquestra;
 1966 Gernika, cantata per a cor i orquestra;
 Urzo Luma ;
 Begi Urdin;
 Kanta Berri;

 Msica vocal .
 1929 Set Lieder sobre textos de Heinrich Heine, per a mezzosoprano i orquestra;
 Ametsetan;
 Hotz eta isiltsu;
 Zure moxuan;
 Lotoren lorak;
 Ez dot sinesten;
 Eres dagie txilibituek;
 Agertu-jatan orrila;

 Msica de cambra .
 1988 Variacions per a Quintet de Vent;
 Quartet en Fa;
 Eresi, Cant Popular Basc, per a viol i piano ;
 Inguruko, Dansa Basca, per a viol i piano ;

 Msica cinematogrfica .
 1954 Marcelino, pan y vino, de Ladislao Vajda, en collaboraci amb el seu fill Pablo Sorozbal Serrano;
 1960 Mara, matrcula de Bilbao;
 Jai-Alai;

Arranjaments.
 1954 San Antonio de la Florida, sarsuela d'Isaac Albniz;
 1960 Pan y toros, de Francisco Asenjo Barbieri;
 1964 Pepita Jimenez, pera en 3 actes d'Isaac Albniz - llibret: Francis Burdett Money Coutts sobre una novella Juan Valera;

 Curiositats .
 A la pellcula Belle poque, de Fernando Trueba, guanyadora de l'Oscar a la millor pellcula en llengua no anglesa l'any 1994, s'utilitza la romana de soprano En un pas de fbula..., de la sarsuela La tabernera del puerto. Es dna la circumstncia que la pellcula transcorre en els dies de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola (l'any 1931) i que la sarsuela en qesti va ser composta l'any 1936, donat-se per tant un evident anacronisme.

Enllaos externs.
Entrevista amb Pablo Sorozbal (1985) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137065" title="Salt de llargada" nonfiltered="764" processed="753" dbindex="55976">
El salt de llargada s una prova atltica consisteix en agafar embranzida corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el mxim que puguis sense fer nul. S'ha de saltar sobre un banc de sorra. La distncia del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la marca ms endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta. 

s una prova dels Jocs Olmpics en categoria masculina des d'Atenes 1896 i en femenina des de Londres 1948.

Rcords.
(actualizat a 31-08-2007)



Atletes amb millors marques mundials.	
(actualizat a 31-08-2007)

Millors marques masculines.



Millors marques femenines.



Campions olmpics.


Campions mundials.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137066" title="Eric Frank Wieschaus" nonfiltered="765" processed="754" dbindex="55977">


Eric Frank Wieschaus ( South Bend, EUA 1947 ) s un bileg molecular, genetista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.

Biografia.
Va nixer el 8 de juny de 1947 a la ciutat de South Bend, poblaci situada a l'estat nord-americ de Indiana, en una famlia d'origens sussos. Va estudiar biologia a la Universitat de Notre Dame, on es gradu, i a la Universitat de Yale, on es doctor. El 1978 fou designat membre del Laboratori Europeu de Biologia molecular de Heidelberg, on conegu Christiane Nsslein-Volhard, i el 1981 fou nomenat professor a la Univeristat de Princeton.

Recerca cientfica.
Al costat de Christiane Nsslein-Volhard i en collaboraci d'Edward Bok Lewis va realitzar diversos sestudis sobre els mecanismes que controlen el desenvolupament de l'embri hum. Grcies a l'estudi de la Drosophila melanogaster o mosca del vinagre van observar com una srie de gens que determinen l'evoluci dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversi en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gnesi humana. Al costat de Nsslein-Volhard aconsegu identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca mitjanant el microscopi ptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 sn importants i 140 essencials.

L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes gentics que controlen el desenvolupament de l'embri hum mitjanant l estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster, premi compartit amb Christiane Nsslein-Volhard i Edward Bok Lewis.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1995;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137069" title="Veit Bach" nonfiltered="766" processed="755" dbindex="55978">
Veit Bach (o Vitus), (cap el 1550 -   8 de mar de 1619) va ser un llatista i ctarista alemany, i s el primer avantpassat conegut de la famlia Bach, rebesavi de Johann Sebastian Bach.

Es creu que era fill d'Hans Bach. No se sap on va nixer ni l'any exacte. Sabem que era moliner i forner a Hongria i que desprs es va establir a Wechmar, Turngia, a causa del seu luteranisme i les guerres religioses de la Lliga d'Esmalcalda (Schmalkaldischer Bund). Va ser pare de:
 Lips Bach;
 Johannes (Hans) Bach;

En la genealogia que Johann Sebastian Bach va elaborar de la seva famlia, Veit Bach s l'antecessor ms lluny que esmenta. Diu que portava el seu llat o ctara a tot arreu, i fins i tot intentava acompanyar amb ella el soroll que feien els queixals del mol.

 Enllaos externs .
 History of the Bachs;
 V is for Veit Bach;
 Familienartikel Allgemeine Deutsche Biographie (zu Veit Bach siehe: Bach, Joh. Sebastian);
 Bohlenstube des Veit Bach;

 Bibliografia .
 Diccionario Enciclopdico de la Msica Msica Maestro, Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 Musicalia, Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137072" title="Prenoceratops" nonfiltered="767" processed="756" dbindex="55979">

Prenoceratops s un gnere de dinosaure que visqu al perode Cretaci superior, al Campani, fa entre 83 i 74 milions d'anys. Els seus fssils s'han trobat en el que avui dia s l'estat de Montana, EUA.

Prenoceratops fou descrit per primera vegada per Brenda J. Chinnery l'any 2004.

Enllaos externs.
http://www.users.qwest.net/~jstweet1/ceratopia.htm 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137074" title="Colps de la pilota valenciana" nonfiltered="768" processed="757" dbindex="55980">
La pilota valenciana s jugada indistintament amb qualsevol de les dues mans, de manera que la varietat dels cops i efectes que s'hi poden imprimir s molt ms extensa que si s'empra un estri tal com una raqueta.

Aquests colps canviaran per la fora o per la tcnica del pilotari, a ms de si el jugador s esquerr, per una caracterstica fonamental s la pilota en si mateixa. Aix, una pilota de vaqueta (per a jugar a Escala i corda o a Raspall) s molt ms rpida i botadora, per exemple, que una de badana (per a jugar a Llargues). Cada modalitat t una pilota associada que s'amotlla a les caracterstiques del terreny de joc, de manera que haur cops ms usuals en unes variants que en d'altres. El tacte de la pilota, per, la seua duresa, no s un fet rellevant, ja que les proteccions que es colloquen els pilotaris a les mans sn diferents depenent de la modalitat a qu jugaran o de la posici que ocuparan.

 Llista de cops .

 Bot de bra .
El bot de bra (o bot i bra) s un cop per dalt, s a dir, amb la pilota a una alria de, com a mnim, el cap del jugador. El pilotari projecta el bra des de darrere del cos i el desplega violentament, eixint de la m una pilota molt rpida i dirigida. La diferncia amb la volea rau en qu la pilota abans d'arribar al jugador ha botat en terra, de manera que li s ms fluixa i t temps de collocar-se adientment. De fet, quan un jugador es posiciona b per fer un bot i bra es diu que s'ha plantat. Aix doncs, s un cop ms cmode que la volea, ideal per rematar el quinze.

 Bot i volea .
Un dels colps ms difcils s el bot i volea, per moltes voltes necessari per defensar-se quan el jugador no es troba en la posici adequada. Es tracta de colpejar la pilota de palma immediatament desprs de botar en terra.

 Bragueta .
Una jugada molt semblant a la palma, tamb defensiva, s el cop de bragueta (o butxaca, o sobaquillo). A ulls d'un desconeixedor de la partida podria semblar l'efect visual que el jugador es trau la pilota de la butxaca, d'ah l'origen del nom. El jugador es colloca lateral a la direcci de la pilota i la colpeja amb la palma tenint el bra corbat.

 Caiguda d'escala .
La caiguda d'escala s una jugada especfica de la modalitat d'Escala i corda. Es produeix quan la pilota, llenada al pblic assegut a les escales del trinquet, atura la pilota i aquesta, per tant, no n'ix. Llavors es diu que est parada. Aleshores lescalater de l'equip es colloca a l'altura on s'ha parat i, desprs d'avisar alant el bra, deixa caure suaument la pilota des de primer gra de l'escala per colpejar-la a l'aire (si havia pegat un bot abans) o al primer bot (si no n'havia donat cap). Atesa la comoditat del cop i la preparaci que hi t el pilotari, la caiguda d'escala s una jugada ofensiva amb la qu podr dirigir fcilment la pilota a la llotgeta (o a la galeria, si s perms).

 Carxot .
El carxot (o calbot) s un cop de difcil execuci, de postura forada, per que imprimeix molta fora a la pilota. s semblant al bot de bra per tenint una pilota que s'ha elevat escasos centmetres del terra, aix que el jugador replega el bra en espiral, inclina exageradament el cos i, quan la pilota est descendint, la colpeja.

 Manr .
El manr (o ganxo o corbella) s una jugada defensiva en qu el jugador, de cara a la pilota, la colpeja desprs de descriure amb el bra un semicercle horitzontal. El mot mandr (o manr) s'ha mantingut viu per a referir-se a una manera de pegar a una pilota amb el bra tot estirat. No s gaire emprat, ja que s un moviment defensiu, per ben pegat el manr pot causar efectes estranys en la trajectria de la pilota. L'origen d'aquest nom prov de l'arma de setge medieval, el Mandr (mquina de guerra). 

El seu s a Mallorca per a referir-se a la manera de pegar-hi per davall, en l'expressi pegar a la mandr, s una reminiscncia del joc de la pilota en aquesta illa quan han desaparegut tots els trinquets.

 Palma .
La palma s un cop de caire defensiu, feta tant a l'aire com al bot, emprada per restar una pilota que arriba estant mal posicionat o per traure una pilota arrimada a paret, per exemple. Per fer aquesta jugador el pilotari es colloca de cara a la seua trajectria i la colpeja amb la m oberta, desprs de descriure amb el bra un gir semicircular en el pla vertical.

 Raspada .
La raspada s, com el seu nom indica, molt usual en la modalitat de Raspall, en qu, a diferncia d'altres modalitats, la pilota pot botar lliure en terra. El cop de raspada consisteix a pegar a la pilota quan va rodant pel terra, posant la m entre la pilota i el terra. Per a protegir-se dels perills d'aquest cop els jugadors duen la m molt protegida i amb didals de cuiro.

 Rebot .
De rebot s qualsevol cop en qu la pilota ha rebotat en els frontons, les parets del fons d'un trinquet, d'aix se'n diu fer els caps, i s una jugada molt habitual per als escalaters. Degut a que ja ha botat, la pilota arriba molla i sense fora, per generalment baixeta.

 Volea .
Es dna la volea quan la pilota arriba alta a l'abast del jugador sense haver botat abans. La postura s prou forada, amb el cos tirat enrere, el bra elevat i els peus fixats al terra. Atesa la tensi del gest els jugadors que ms l'empren (els punters o els mitgers) solen ser els ms esforats, cansats i els ms proclius a patir lesions. A diferncia de la pilota basca, la volea no s un cop defensiu, ms ana al contrari, fonamental en el joc d'atac i molt usual en les partides.



 Jugades especfiques .
Aqu es descriuen maneres de colpejar la pilota per produir- i un efecte:

 Rodar la pilota .
 Es diu que a un jugador li ha rodat la pilota quan aquesta ha recorregut tota la m des de ms amunt del canell fins als dits, dirigint-la amb aquests. La pilota que ix d'aquesta manera s molt rpida, adreada amb molta precisi i gens dolorosa per a la m.

 Tallar corda .
 En les modalitats amb corda (Escala i corda, Galotxa i Galotxetes) s'anomena tallar corda a la pilota que passa a escasos centmetres per sobre de la corda, sense arribar a tocar-la per no fer falta. La pilota que talla corda arriba rpida i molt baixeta al rival.

 La treta .
La treta s el cop que inicia cada quinze en les modalitats de Llargues i Raspall. Hi prima ms la fora que no pas l'habilitat.

En el Raspall, el traedor, des del dau del trinquet fa carrereta i bota la pilota en terra abans de la marca del 0 (o botant-la en una rajola, si es juga al carrer), amb l'impuls la pilota i ell avancen uns metres i el cop ix ms rpid i fort. Aquest cop sol ser baix, no pas de palma i alta, i dirigida a la paret, tot i que tamb es busquen rebots o que la pilota vaja pegada a la careta.

s, per la modalitat de les Llargues la que gaudeix de ms varietat en la treta. La manca de jugadors que facen una treta llarga ha provocat la creaci d'una Lliga a Palma diferent de la Lliga a Llargues per a aquells que, per no tenir una treta tan forta, jugarien en inferioritat de condicions.

 De banca .
La treta de banca sembla ser la ms antiga, ja que dna nom a la posici del jugador que comena el quinze. La banqueta era una tauleta amb tres potes que tenia un cert desnivell envers el jugador per tal d'afavorir el bot. El jugador venia corrent, hi picava la pilota i aprofitava el bot per avanar uns metres abans de colpejar-la.

 Bracet .
El bracet era una treta basada en la pura habilitat. La pilota eixia de la m corrent tot el bra fins arribar al bceps, on se li donava un petit colp per tal d'elevar-la i tot seguit colpejar-la amb la mateixa m quan caiguera, ja fra de palma o de bragueta. Amb el cop del bceps el jugador tamb intentava avanar uns metres de cara a l'equip contrari.

 A contram .
En la treta a contram el jugador es llenava la pilota a una paret a la seua esquerra i l'havia de colpejar a l'aire, s a dir, abans que botara en terra. Atesa la irregularitat de les parets es permetien diversos intents fins que la pilota n'ixquera bona.

 De maneta .
La treta de maneta s la ms habitual avui en dia, no la ms forta, per s la ms senzilla de fer. La pilota s'agafa amb una m, i el jugador se la passa a l'altra m avanant uns metres des de la ratlla del quinze, i colpejant-la (normalment de bragueta) desprs de recrrer el bra un gir de 180.



 La ferida .
La ferida s la manera de comenar cada quinze en diverses modalitats, basada en l'habilitat. Consisteix a enviar la pilota dins un quadre dibuixat en terra, el dau. De l'habilitat del feridor dependr que la pilota arribe curta i molla i, per tant, el dauer s'haja d'inclinar molt perqu la pilota quasi no bota, o que la pilota li arribe per darrere o llarga, essent ms fcil ja que s ms forta i rebota en el front.

 En l'Escala i corda un jugador especfic, el feridor, (o el punter fent-ne les funcions) , bota la pilota en una llosa determinada a sota la corda del trinquet i colpeja la pilota per tal que aquesta, desprs de botar en la paret lateral a una altura determinada, caiga dintre del dau, on l'estar esperant el dauer de l'equip contrari.

 En la Galotxa i en les Llargues a perxa el feridor no ha de botar la pilota en terra, sin que la llena des d'un punt fix directament al dau, per amb la condici que abans d'entrar-hi ha de superar per dalt la corda de galotxa, a 2m. d'alada.

 En les Galotxetes, quan es juga a parelles, el feridor bota la pilota en un tambor arrimat a la paret darrere la corda, amb la intenci d'enviar la pilota dins el rectangle pegat a paret esquerra on l'espera el reboter de l'equip contrari. Per tal de condicionar el cop el feridor ha de tenir un peu trepitjant una marca.

 Enllaos externs .
 Waldo colpeja en diferents postures, .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137082" title="Peter Charles Doherty" nonfiltered="769" processed="758" dbindex="55981">

Peter Charles Doherty ( Brisbane, Austrlia 1940 ) s un immunleg australi guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 15 d'octubre de 1940 a la ciutat de Brisbane, capital de l'estat de Queensland. Va estudiar veterinria a la Universitat de Queensland, on es gradu el 1962, i el 1970 es doctor a la Universitat d'Edimburg a Esccia. Membre de l'equip de recerca de la Universitat Nacional de Canberra ha estat professor de medicina de la Universitat de Tennessee als Estats Units. 

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica en els mecanismes que regeixen els sistema immunitari. Treballant amb rates infectades del virus de la meningitis, i en collaboraci amb Rolf Martin Zinkernagel va aconseguir comprovar com aquests animals desenvolupaven limfcits T capaos de destruir les cllules infectades. Alhora per observaren com aquesta capacitat era innata en els animals que havien desenvolupat aquest limfcit per ells mateixos.

L'any 1996 fou guardonat, juntament amb Rolf M. Zinkernag, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre la resposta immunitria de les cllules.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1996;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137084" title="Ralli d'Indonsia" nonfiltered="770" processed="759" dbindex="55982">


El Ralli d'Indonsia s el ralli ms important disputat a la illa d'Indonsia i que va formar part del Campionat Mundial de Rallis organitzat per la Federaci Internacional d'Automobilisme (FIA) durant els anys 1996 i 1997. Actualment forma part del Campionat de Rallis sia Pacfic (APRC).

 Palmars .


 Vegeu tamb .
 Campionat Mundial de Rallis;

 Enllaos externs .
 Web oficial del Ralli d'Indonsia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137086" title="Johannes (Hans) Bach" nonfiltered="771" processed="760" dbindex="55983">
Johannes Bach o Hans Bach (1580? -  1626) va ser un msic i forner alemany, el besavi de Johann Sebastian Bach.

Va ser l'ltim fill de Veit Bach i va estudiar msica amb Matz Ziesecke. Va ser el trompetista municipal de Gotha i va tocar a les bandes d'Arnstadt, Eisenach, Erfurt, Schmalkalden i Suhl. En els registres figura com un Spielmann (joglar). Va morir probablement durant la Guerra dels Trenta Anys.

Va tenir tres fills, que sn els primers Bach dels quals en coneixem composicions:
Johannes Bach;
Christoph Bach;
Heinrich Bach;

 Bibliografia .
 The Bach's Family;
 Diccionario Enciclopdico de la Msica Msica Maestro, Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 Musicalia, Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137092" title="Ford Focus (Nord-Amrica)" nonfiltered="772" processed="761" dbindex="55984">

El Ford Focus es un cotxe de tipus compact fabricat per Ford i venut a la majoria de mercats que Ford t a nivell mundial. Va ser presentat a l'any 2000 a Estats Units per substituir al Ford Escort i al Ford Contour .

Les diferncies entre el Focus nord-americ i el global eren merament esttiques (tamb el global te opci a equipar motors disel i el nord-americ no), fins al 2005 quan la versi del Focus global va estrenar una nova plataforma, la C1, que usen vehicles com el Mazda3 o el Volvo S40.

 Primera generaci (2000-2007) . 


Mides del Focus 2000-2004 (en parntesi la versi 2005-2007)

D'esquerra a dreta: hatchback; sedan; familiar

Batalla (Wheelbase): 2,616 m (2,613 m)

Llargada (Length): 4,269 m (4,279 m); 4,442 m (4,450 m); 4,526 m (4,531 m)

Amplada (Width): 1,699 m (1,694 m)

Alada (Height): 1,430 m (1,442 m); 1,430 m (1,442 m); 1,369 m (1,460 m)

Capacitat del dipsit: 53 l (14 galons EUA)

Construt sota el xasss Ford C170 en els seus inicis es va oferir en versi hatchback de 3 portes, una sedan de 4 portes i una familiar de 5 portes. Posteriorment es presentar la versi hatchback de 5 portes. D'aspecte exterior s'assembla al Ford Focus global, per presenta algunes diferencies esttiques (exemple):

 Para-xocs davanters i posteriors sn ms allargats i de disseny diferent al Europeu.
 La graella incorpora els direccionals.
 Les llums posteriors.
 A les aletes davanteres la versi europea incorpora llums diferencials.

Tot i aix, l'aspecte exterior es idntic (com va passar al Ford Mondeo i Ford Contour.

La edici 2005 el Focus rep alguns retocs exteriors i interiors, aix com nous motors, al mateix temps que el model europeu va rebre un nou model que comparteix el xasss del Mazda 3.

Motors.



Va existir un 2.0 Motor Zetec de 170 cv per al SVT Focus. De transmissions, el Ford Focus equipa:

 Manual de 5 velocitats: MTX-75 i IB5 (aquesta ltima pels equipats amb motor CVH/SPI).
 Manual de 6 velocitats Getrag per al SVT/ST170.
 Automtica de 4 velocitats: 4F27E i F-4EAT per als equipats amb motor CVH/SPI .

Mercat.

La versi d'Estats Units va comercialitzar-se a EUA i a Canad i a Mxic. A diferncia d'altres Ford venuts al mercat nord-americ, com el Pinto, Escort i Contour, no van haver-hi versions Mercury. Com a curiositat, l'actual Focus t la mateixa longitud del Ford Tempo del 1984-1987 (que tamb era un compact).

Rivals del Ford Focus sn el Dodge Neon, Chevrolet Cavalier i Nissan Sentra.

 Segona generaci (2008-) .


Al North American International Auto Show de 2007 va presentar-se el model 2008 del Ford Focus. Destaca la graella, que es la mateixa que el Ford Fusion o el Ford Edge. Es presentar amb una versi 2 portes coup i una 4 portes sedan. Desapareixen les versions 3 i 5 portes hatchback i familiar. Els paquets d'equipament sn 3: S, SE (major equipament) i SES (ms esportiu i amb llantes de 16").

Dimensions del Focus

Batalla (Wheelbase): 2,614 m (102,9 in)

Llargada (Length): 4,446 m (175 in)

Amplada (Width): 1,722 m (67.8 in sedan); 1,725 m (67.9 in coupe)

Alada (Height): 1,488 m (58.6 in)

Capacitat del dipsit: 50 l (13 galons EUA)

Novetats que presenta Ford amb el Focus 2008 sn un interior i exterior de nou disseny, i destaca la tecnologia Sync  (kit de mans lliures integrat, MP3 amb connexi externa per a Ipod (MR), rdio per satllit SIRIUS. En matria de seguretat, 6 airbags, sensor de pressi dels pneumtics, ABS i TCS (aquest ltim en opci). 

La NHTSA ha atorgat 4 estrelles en el test de xoc frontal tant passatger com copilot amb el Focus de 4 portes; 5 estrelles en el test de xoc lateral pel passatger davanter i 4 estrelles pel posterior . En canvi, per la versi de 2 portes ha obtingut 5 estrelles tant conductor com passatger; 3 estrelles en el test de xoc lateral tant conductor davanter com posterior .

Mecnicament es presentar amb 2 opcions mecniques, totes de 4 cilindres en lnia: 2.0L Motor Duratec 20 i 2.0L Motor Duratec 20E que qualifica el Focus com a PZEV (Partial Zero Emissions Vehicle). La potncia d'aquest nou model passa dels 136 als 140 cv; degut al treball d'alleugeriment del vehicle en general, promet un consum en carretera de 35 mpg (14,88 km per litre).

El nou Focus es fabrica a Wayne, Michigan.

 Informaci mediambiental .

Ford ha venut des de 2003 90.000 unitats del Ford Focus PZEV . La certificaci PZEV (Partial Zero Emission Vehicles) es una certificaci administrativa usada a California, Estats Units i significa que el cotxe ofereix una garantia de 15 anys o 150.000 milles en els components que controlen les emissions i tenen unes emissions un 90% inferiors a les d'un cotxe convencional.. Per al 2007, el Focus PZEV equipa un motor 2.0L Duratec.

Ford ha presentat una versi del Focus que funciona a pila de combustible amb un motor hidrogen  .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Focus Planet ;
 Ford Focus 2007 a Edmunds Inside Line ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137095" title="Rolf Martin Zinkernagel" nonfiltered="773" processed="762" dbindex="55986">

Rolf Martin Zinkernagel ( Riehen, Sussa 1944 ) s un immunleg sus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1996.

Biografia.
Va nixer el 6 de gener de 1944 a la ciutat de Riehen, situada al cant sus de Basilea-Ciutat. Va estudiar medicina a la Universitat Basilea, on es va graduar el 1968, i el 1970 va doctorar-se a la Univeristat Nacional d'Austrlia. Desprs de treballar durant molts anys a Austrlia i els Estats Units el 1979 fou nomenat director de l'Institut d'Immunologia Experimental de Zuric.

Recerca cientfica.
Durant la dcada del 1970 inici la seva collaboraci amb Peter Charles Doherty a Canberra, Austrlia. Al seu costat realitz estudis sobre l'immunologia del cos hum, centrant els seus objectius en conixer el procs pel qual les cllules del sistema immunitari distingeixen les cllules infectades per microorganismes invasors de les cllules sanes. Aquests treballs, publicats a la revista Nature el 1974, han perms avanar les investigacions sobre la SIDA, demostrant que la infecci d'un virus pot, durant la defensa del sistema immunitari, seleccionar unes mutacions del virus que no sn reconegudes pel cos hum. 

L'any 1996 fou guardonat, juntament amb Peter Charles Doherty, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions sobre la resposta immunitria de les cllules.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1996;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137107" title="Pohnpei" nonfiltered="774" processed="763" dbindex="55990">



Pohnpei (fins a 1990 Ponape, anteriorment Bonab) s un dels quatre estats que constituxen els Estats Federats de Micronsia, que rep el nom de la seva illa principal, una de les Illes Senyavin. En ella es troba la capital federal, Palikir. 

El territori de l'estat de Pohnpei t una superfcie de 372 km, estant constitut per una illa principal (Pohnpei) i 161 petites illes i atols. La seva altitud mxima -791 m- es troba en un pic romanent d'un volc.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137108" title="Canal Terres de l'Ebre" nonfiltered="775" processed="764" dbindex="55991">


Canal Terres de l'Ebre, tamb conegut com a Canal TE, s un canal de televisi local. Va comenar les seues emissions en proves el 28 de febrer de 2007, i t els seus estudis ubicats al polgon Les Tosses d'Amposta, on antigament tenia ubicades les seves installacions Visi 3.

 Programaci .
Canal Terres de l'Ebre ofereix diferents tipus de continguts de programaci:

Dixa'm Vore;
De dilluns a dijous d'11h a 13h i en redifusi de les 21h fins les 23h. El cap de setmana en redifusi.
s el magazn matinal de Canal TE presentat per Diana Mar. El programa compta amb diferents seccions com el reps de premsa amb Tere Gonzlez, l'entrevista, l'espai de literatura de lex Ferrer, l'espai de la gent gran "Maiors", l'espai jurdic "Lex Populi", l'espai de cinema de Javi Coll; aix com tertlies sobre temes d'actualitat i socials.

Primentons&Tomates;
De dilluns a divendres a les 15h i 20h. El cap de setmana en redifusi.
s l'espai gastrnomic de Canal TE presentat per Amado Cebolla. El programa porta cada setmana el xef d'un restaurant de les nostres terres i ens prepara diferents plats relacionats amb la cuina del territori. El programa es realitza amb la collaboraci de diferents empreses del territori.

Informatiu TE;
De dilluns a divendres a les 14h i a les 20h30. El cap de setmana en redifusi.
s l'informatiu de les Terres de l'Ebre presentat per Tere Gonzlez. Cada dia al vespre ens acosta l'actualitat ms recent de les nostres comarques. Quan s'escau es convida a plat a un convidat per fer-li una entrevista. L'edici del migdia s la redifusi de l'edici vespre del dia anterior.

Altres programes;
Canal TE est associat a Comuniclia (CLCC) i ofereix altres programes que no tenen cap horari fixat.

 Freqncies .
Freqncies analgiques
 Canal 22 UHF: El Perell (Els municipis que reben la cobertura d'aquest centre emissor sn El Perell i l'Ametlla de Mar).
 Canal 52 UHF: La Rpita (Els municipis que reben la cobertura d'aquest centre emissor sn Sant Carles de la Rpita, les Cases d'Alcanar i Alcanar).
 Canal 53 UHF: Collred (Els municipis que reben la cobertura d'aquest centre emissor sn Tortosa, Amposta, Deltebre, Roquetes; d'entre d'altres).

Freqncia digital
(Actualment, Canal TE encara no emet en el sistema de la TDT)
 Canal 34 UHF: Baix Ebre, Montsi, Ribera d'Ebre i Terra Alta.

 Enllaos externs .
Canal Terres de l'Ebre ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137109" title="Els pilars de la Terra" nonfiltered="776" processed="765" dbindex="55992">

Els pilars de la Terra, titulada The Pillars of the Earth en la seva versi original en angls, s una novella histrica de Ken Follett que gira a l'entorn de la construcci d'una catedral gtica a Kingsbridge (una poblaci  fictcia situada aproximadament on es troba Marlborough, a Wiltshire, a uns 110 km a l'oest de Londres). L'acci es desenvolupa a mitjans del segle XII.

Als editors de Follett els preocupava tant el contingut com la llargria de la novella, que en la seva versi original t 973 pgines. Quan l'obra fou publicada, el 1989, Follett va sorprendre els seus lectors, ja que era conegut per les seves novelles d'intriga; tanmateix, aquest llibre va arribar a ser la seva novella ms venuda.

El 9 d'octubre del 2007 es va publicar la segona part d'aquesta novella, anomenada World Without End (Un mn sense fi).

 Enllaos externs .
The Pillars of the Earth ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137113" title="Johann Bach" nonfiltered="777" processed="766" dbindex="55993">
Johann Bach (26 de novembre de 1604 - enterrat el 13 de maig de 1673) va ser un organista i compositor alemany.

Fill de Johannes (Hans) Bach, el patriarca de la branca dels Bach d'Erfurt, va nixer a Wechmar, Turngia. Va viure durant la Guerra dels Trenta Anys, una poca molt dura i que ell tamb va patir.

Visqu a casa del que seria futur sogre, Johannes Christoph Hoffmann, que era msic a  Suhl. va anar estar per diferents ciutats de Turngua, un temps a Arnstadt, ms endavant a Schweinfurt (Baviera), on va fer d'ajudant de l'organista. Va seguir voltant per altres ciutats amb estades temporals, tornant a Wechmar. El 1634 aconsegueix un crrec de diector musical de l'Esglsia de Sant Joan (Johanneskirche) d'Erfurt. El 1635 s Direktor der Ratsmusik i el 1636, organista a l'Esglsia dels Predicadors (Predigerkirche) i simultniament tamb en la Stadtmusicanten Companie.

En 1636 es va casar amb Barbara Hoffmann, la filla gran del seu mestre de Suhl. Va morir durant el part del seu fill i Johann, l'any 1637, es tornava a casar amb Hedwig Lmmerhirt, que provenia de una famlia d'Erfurt. 

Els seus fills varen ser tots msics, directors, cantors o organistes en diferents esglsies.
 Johannes Christian Bach (1640-1682);
 Johann Aegidius Bach (1645-1716);
 Johann Nicolaus Bach (1653-1682);

La famlia Bach van tenir una presncia dominant en la vida musical d'Erfurt. Tamb els pares de Johann Sebastian Bach eren d'Erfurt i es van casar el 8 d'abril de 1668 en la Esglsia dels Comerciants (Kaufmannskirche). Aquest control musical per part dels Bach de l'activitat musical d'Erfurt arriba a incorporar la denominaci bach per referir-se als msics de la ciutat fins i tot a finals del segle XVIII quan ja no hi havia cap Bach fent l'ofici. En els arxius de la Kaufmannskirche hi ha registrats ms de 60 batejos.

Va compondre diverses obres vocals per poques han sobreviscut. s el primer Bach del qual es conserven obres escrites:
 L'ria a 4, Weint nicht um meinem Tod;
 El motet coral a 6, Unser Leben ist ein Schatten;

 Enllaos externs .
 Notes i discografia;

 Bibliografia .
 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro", Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 Musicalia, Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137114" title="Gran Premi d'Espanya del 1995" nonfiltered="778" processed="767" dbindex="55994">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1995 disputat  a Montmel el 14 de maig del 1995.


 Classificaci .



 Altres .

  Volta rpida:  Damon Hill    1m  24. 531s;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137117" title="Christoph Bach" nonfiltered="779" processed="768" dbindex="55995">
Christoph Bach (19 d'abril de 1613 - 12 de setembre de 1661) va ser un msic alemany, i avi de Johann Sebastian Bach.

Fill de Johannes Bach, va nixer a Wechmar, Turngia (Alemanya), el 19 d'abril de 1613. Va ser msic de la cort a Weimar, Prettin; entre 1642 i 1952 va ser Ratsmusikant a Erfurt. El seu darrer crrec va ser director musical a Arnstadt, on va morir el 12 de setembre de 1661.

Tres dels seus fills van ser msics:
Georg Christoph Bach;
Johann Christoph Bach (1645-1693);
Johann Ambrosius Bach, el pare de Johann Sebastian.

 Bibliografia .
 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro", Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;
 Musicalia, Enciclopedia y Gua de la Msica Clsica, Editorial Salvat, 1986, ISBN 8471378728;
 Larousse de la musique, Librairie Larousse, 1957;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137123" title="Corranda" nonfiltered="780" processed="769" dbindex="55996">
Una corranda s una can popular curta, molt sovint improvisada i generalment composta per quatre versos heptasllabs, amb la rima creuada. Rep diverses denominacions: canonetes, gloses, follies, etc.

Exemple:

d'exili(Pere Quart)
 Vegeu tamb .
 Garrotn;
 Glosa;






 Enllaos .

Corrandes de lo Gaiter del Calders, corranda interactiva;
Corrandes del Pastor Catal, corranda interactiva;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137132" title="Javier Cercas Mena" nonfiltered="781" processed="770" dbindex="55997">
Javier Cercas Mena (1962, Ibahernando, Cceres) s escriptor. Va treballar com a lector a la Universitat d'Illinois durant dos anys, i des de 1989 s professor de literatura espanyola a la Universitat de Girona. Collabora habitualment al diari El Pas.

La seva obra ms coneguda s "Soldats de Salamina" (Soldados de Salamina), basada en un fet real de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta obra va obtenir el Premi Llibreter de narrativa de 2001, el Premi Salamb de 2001, premis dels lectors (Premi Qu Leer, Premi Crisol) i de la crtica nacional (Premi Ciutat de Barcelona, Premi Ciudad de Cartagena, Premi Extremadura) i estrangera (Premi de la Crtica de Xile, Premi Grinzane Cavour) a ms de tenir un xit de vendes sense precedents. El 2003 se'n va fer una adaptaci al cinema a crrec del director David Trueba, amb qui juntament va publicar el llibre Dilogos de Salamina (2003), un llibre de conversacions entre l autor d una novella que s ha portat al cinema i el director que l ha adaptat.

 Bibliografia .
 El mvil (1987);
 La obra literaria de Gonzalo Surez (1994);
 El inquilino (1989);
 El vientre de la ballena (1997);
 Una buena temporada (1998);
 Relatos reales (2000);
 Soldats de Salamina (Soldados de Salamina) (2001);
 La velocidad de la luz (2005). ;

 Enllaos externs .
Javier Cercas a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2004;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137134" title="Maria Brbara Bach" nonfiltered="782" processed="771" dbindex="55998">
Maria Barbara Bach (1684? - juliol de 1720) va ser la primera dona de Johann Sebastian Bach. Filla de Johann Michael Bach, era cosina segona de Johann Sebastian.

Si b no se en sap gaire cosa de la seva vida o del seu matrimoni, sembla que ella i Johann Sebastian s'avenien. Sent promesos, Bach va convidar la seva cosina a cantar en la tribuna de l'esglsia d'Arnstadt, i per aquest fet va ser renyat per les autoritats. Es van casar el 17 d'octubre de 1707 a Dornheim, poble proper a Arnstadt.

Ella va tenir set fills, quatre dels quals van morir de ben petits. Anna Magdalena Wilcke, amb la que Johann Sebastian es va casar un any i mig desprs de la mort de Maria, es va fer crrec dels seus fills. Tres dels fills van ser msics molt rellevants:
 Catharina Dorothea, batejada a Weimar el 29 de desembre de 1708 i morta a Leipzig el 14 de gener de 1774.
 Wilhelm Friedemann, el Bach de Dresden o de Halle (* 1710 -   1784).
 Johann Christoph i Maria Sophia, bessons, que van nixer i morir el mateix dia, el 23 de febrer de 1713 a Weimar.
 Carl Philipp Emanuel, el Bach de Berln o d'Hamburg (* 1714 -   1788);
 Johann Gottfried Bernhard (*1715 -   1739);
 Leopold Augustus, nascut a Cthen el 15 de novembre de 1718 i enterrat a la mateixa ciutat el 28 de setembre de 1719.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137135" title="Pataca" nonfiltered="783" processed="772" dbindex="55999">



La pataca (mot portugus; en xins se'n diu     Aomen yuan, o simplement   yuan, igual com la moneda xinesa) s la unitat monetria oficial de Macau, regi administrativa especial de la Repblica Popular de la Xina des del 1999. El codi ISO 4217 s MOP i s'acostuma a abreujar Pat. o amb el smbol MOP$. Es divideix en 100 avos, mot portugus que en xins es diu   (sin). 

El nom de "pataca" deriva d'una antiga moneda de plata molt popular a l'sia, el peso mexic o els vuit rals, coneguda en portugus com la pataca mexicana. Una altra versi de la pataca es va utilitzar tamb al Timor Portugus, avui Timor Oriental, fins al 1957, en qu fou substituda per l'escut.

Histria.
La pataca es va introduir a Macau el 1894 com a unitat de compte i originriament era equivalent al peso mexic, els vuit rals espanyols o el dlar de Hong Kong i va substituir el ral portugus a ra de 450 rals (reis) per pataca. 

Els primers bitllets de pataca van comenar a circular el 1906, mentre que les primeres monedes no ho feien fins al 1952.

Monedes i bitllets.
En circulen monedes de 10, 20 i 50 avos i d'1, 2, 5 i 10 pataques, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 pataques. Els bitllets els emet, des del 1905, el Banc Nacional Ultramar (      Daxiyang Yinhang / Banco Nacional Ultramarino), i a partir del 1995 tamb s'hi ha afegit el Banc de la Xina a Macau (         Zhongguo Yinhang Aomen Fenhang / Banco da China, Sucursal de Macau). Les monedes les emet l'Autoritat Monetria de Macau (        Aomen Jinrong Guanliju / Autoridade Monetria de Macau), que s l'entitat encarregada de controlar la pataca.

Taxes de canvi .
1 EUR = 10,5933 MOP (1 de mar del 2007);
1 USD = 8,04659 MOP (1 de mar del 2007);
La pataca t un canvi fix respecte al dlar de Hong Kong a ra de 1,03 pataques per dlar.

Enllaos externs.
Autoritat Monetria de Macau   ;
Banc Nacional Ultramar   ;
Banc de la Xina a Macau    ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137139" title="Michelle Barrett" nonfiltered="784" processed="773" dbindex="56000">

Michelle Louise Barrett (nascuda el 17 de juliol de 1981 a Sheffield, Anglaterra) s una actriu britnica de cinema pornogrfic.

Enlaos externs.
Michelle Barrett a l'Internet Movie Database.
Michelle Barrett a l'Internet Adult Film Database.
Michelle Barrett a l'Adult Film Database.
Michelle Barrett a Freeones.com.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137143" title="Johann Gottfried Bernhard Bach" nonfiltered="785" processed="774" dbindex="56001">
Johann Gottfried Bernhard Bach (1715     1739) va ser un organista alemany.

Quart fill de Johann Sebastian Bach i Maria Brbara Bach, va nixer a Weimar, Turngia, el 11 de maig de 1715. Va estudiar a Leipzig i va treballar primer com a organista a Mhlhausen, el 1735, i desprs va servir a Sangerhausen, Saxnia-Anhalt. El 1738, va desaparixer d'aquesta ciutat fugint dels seus nombrosos deutes i va abandonar la seva carrera musical per estudiar dret a Jena (Turngia), on sembla que es pos en contacte amb el seu oncle Johann Nikolaus Bach. Tanmateix, va morir prematurament el 27 de maig de 1739, a l'edat de 24 anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137144" title="Gottfried Heinrich Bach" nonfiltered="786" processed="775" dbindex="56002">
Gottfried Heinrich Bach (1724 - 1763) era fill de Johann Sebastian Bach i Anna Magdalena Bach.

Va nixer a Leipzig, Alemanya, i patia retard mental. Els bigrafs de J. S. Bach indiquen que malgrat tot tenia qualitats musicals i especialment interpretant el clavicmbal. Va compondre obres confuses, inintelligibles, per ben elaborades. En paraules del seu germ Carl Philipp Emanuel, "va ser un geni, per que no es va desenvolupar". Probablement una petita pea per a teclat i l'ria So oft ich meine Tobackspfeife del Llibre d'Anna Magdalena li pertanyen.

A la mort del seu pare, el 1750, va quedar sota la custdia de la seva mare fins que el gendre de Bach, Johann Christoph Altnickol, casat amb la seva germana Elisabeth Juliane, es va fer crrec d'ell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137156" title="Gamma Arae" nonfiltered="787" processed="776" dbindex="56003">


Gamma Arae (  Ara /   Arae) s una estrella binria de la constellaci d'Ara. Est a uns 1.140 anys-llum de la Terra.

El component primari,   Arae A, s una blava-blanca del tipus B supergeganta amb una magnitud aparent de +3.5. La seva companya   Arae B, s una estrella blanca del tipus A una nana de la seqncia principal amb una magnitud aparent de 10,5. Les dues estrelles estan separades 17,9 segons d'arc i la seva magnitud combinada s de +3,31.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137157" title="Stefan George" nonfiltered="788" processed="777" dbindex="56004">

Stefan George (Bingen, 12 de juliol de 1868 - Locarno, 4 de desembre de 1933) va ser un poeta i traductor alemany.

Biografia.
George va nixer a Bingen, Hesse. Els seus primers escrits daten d'al voltant de 1890. George va fundar una important revista literria anomenada Bltter fr Die Kunst, al voltant del qual es va gestar un cercle literari. Ats que el rgim nazi va considerar que podia guanyar popularitat declarant George com a poeta nazi, aquest va abandonar Alemanya i va emigrar a Sussa. George mateix va evitar-hi tota associaci, i va morir a Locarno. Els nazis van nomenar George poeta nacional desprs de la seua mort.

Obra.
La poesia de George est caracteritzada per un ethos aristocrtic i remot; els seus versos eren molt formals en estil, de to lric, i fins i tot arcans en el seu llenguatge. Es va deixar influir per les formes clssiques gregues, font a l'onada realista en la literatura alemanya del seu temps. Considerant que l'objecte de la poesia era distanciar-se del mn - va ser un fervent partidari de la idea de l' art per l'art, i va ser influt per Nietzsche - l'estil de George t moltes afinitats amb el simbolisme francs; va mantenir contacte amb molts dels seus representants, incloent-hi a Stphane Mallarm i a Paul Verlaine.

George va ser un important pont entre el segle XIX i el modernisme alemany. Va experimentar amb diversos tipus de mtriques, puntuacions, fosques allusions i tipografia.

La collecci de poemes ms recordada de George va ser titulada Algabal; el ttol de la qual s una referncia a l'emperador rom Heliogbal. George tamb va ser un important traductor; va traduir a Dante Alighieri, William Shakespeare i a Charles Baudelaire a alemany.

Influncia.
George va ser considerat pels seus contemporanis una espcie de profeta o de sacerdot, mentre que ell es considerava un messies d'un nou regne que seria dirigit per les elits intellectuals i artstiques, unides per la seua fidelitat a un lder ms poders. La seua poesia va posar mfasi en el autosacrifici, l' heroisme i el poder. D'aquesta manera va obtenir popularitat entre la dreta poltica en els cercles nazis. Un grup d'escriptors que es van congregar al seu voltant van ser coneguts com els Georgekreis (el cercle de George).

Els crtics consideren que en la seua obra hi ha idees proto-feixistes, considerant que molts dels qui van liderar la Resistncia Alemanya contra els nazis van eixir dels seus seguidors, notablemnte els germans Stauffenberg que van ser presentats a George pel poeta i catedrtic Albrecht Von Blumenthal.

Fora dels Georgekreis estava Hugo Von Hofmannsthal, un dels ms importants literats modernistes d'ustria (que es va alliberar de la influncia de George), i tamb alguns dels membres que van intentar assassinar a Hitler en l'atemptat del 20 de juliol, incloent al mateix Claus von Stauffenberg.

Tamb es considera que George va influir en Franz Kafka.

Moltes de les poesies de George van ser musicalizadas notablement pels msics de la Segona Escola de Viena.

Obres.
Hymnen (1890) ;
Pilgerfahrten (1891) ;
Algabal (1892) ;
Schwarze Rappen (1893) ;
Mein Garten (1894) ;
Des Jahr Der Seele (1897);
Der Teppich des Lebens und Die Lieder Von Traum und Tod (1900) ;
Die Fibel (1901) ;
Tage und Taten (1903) ;
Der siebente Ring (1907) ;
Der Stern des Bundes (1914);
Der Krieg (1917) ;
Drei Gesaenge: An Die Toten, Der Dichter in Zeiten Der Wirren, Einem jungen Fhrer im ersten Weltkrieg (1921) ;
Des neue Reich;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137158" title="Geografia regional" nonfiltered="789" processed="778" dbindex="56005">
La Geografia regional s un mtode de treball geogrfic que utilitza la delimitaci de determinades rees, anomenades regions, ja sigui per aconseguir descripcions ajustades a les diferents necessitats, o b per facilitar la tasca d'interpretaci i anlisis de realitats geogrfiques ms o menys mplies.

La determinaci dels criteris s una qesti fonamental per definir una regi, si b el carcter d'aquests criteris pot variar enormement, acceptant-se parmetres tant diferents com el relleu fsic, un grup poblacional, el clima, la zona d'influncia d'un nucli urb, una rea continental, etc... sempre que respectin la homogenetat necessria.

Histria.

Aquest mtode va ser preponderant durant la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX, quan la geografia regional va esdevenir la part ms important de la cincia geogrfica.

A partir dels anys 50 del segle XX, aquest mtode es criticat per una nova generaci de gegrafs anglosaxons, que l'acusen de manca de teoria cientfica i excs de descripcions. Aquestes crtiques varen iniciar el que es coneix com a revoluci quantitativa dins la cincia geogrfica.

Cap a 1980 es produeix una reaparici del mtode regional, si b profundament renovat tant en el mtode, les escales territorials utilitzades o la incorporaci de nous enfocs.

Personatges.

Per a la geografia regional clssica cal citar a Alfred Hettner, a Alemanya, amb el concepte de corologia. A Richard Hartshorne als Estats Units, i a Paul Vidal de la Blache a Frana.

A Catalunya la geografia regional va aconseguir una important dimensi a partir de les obres de Pau Vila.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137171" title="Sambuca" nonfiltered="790" processed="779" dbindex="56017">

Gastronomia: licor dol itali. Vegeu Sambuca (licor).
Geografia:
Nom rom del riu la Muga.
Municipi de la Toscana. Vegeu Sambuca Pistoiese;
Msica: instrument antic de corda de la famlia de les arpes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137184" title="Delta Arae" nonfiltered="791" processed="780" dbindex="56026">


Delta Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci d'Ara.

Delta Arae s una estrella blava-blanca del tipus B nana de la seqncia principal amb una magnitud aparent de 3,60. Est a uns 187 anys-llum de la Terra. T una companya ptica de la dotzena magnitud designada   Arae B, que est a 47,4 segons d'arc de la primera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137186" title="Can Roca (Terrassa)" nonfiltered="792" processed="781" dbindex="56028">
Can Roca s un barri de la part septentrional de Terrassa, al districte 5 o del Nord-oest, situat al pla de Can Roca, vora el marge esquerre de la riera de Can Boguny (ms endavant anomenada riera del Palau) i travessat pels torrents d'en Sala i d'en Pere Parres, tributaris seus. T una superfcie de 0,25 km2 i una poblaci de 1.569 habitants el 2005.

Est limitat al sud per l'avinguda de Bjar i a l'est pel carrer de Berga. Els lmits nord (avinguda de Lacetnia) i oest (riera de Can Boguny) sn imprecisos, ja que s una de les rees d'expansi de la ciutat. 

Depn de la parrquia de la Santa Creu, al barri de Sant Pere. La festa major s el 23 de juny, la viglia de Sant Joan.

 Histria .
Al final de la dcada del 1960 es va crear una cooperativa de treballadors de l'empresa AEG que va edificar un bloc de pisos en aquesta part del nord de la ciutat, el pla de Can Roca, una zona travessada per tres torrents. En un comenament la barriada es va conixer com els pisos de Sant Eloi per ms endavant va adoptar la denominaci del mas que dna nom a una extensa rea de la ciutat, situat al sud d'aquest barri.

Avui dia s un barri que experimenta un fort creixement, amb la construcci constant de pisos en direcci al Pla del Bon Aire (abans separat un bon tros de Can Roca, i avui sense soluci de continutat) i cap al nord i l'oest.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137201" title="Yezdegerd II" nonfiltered="793" processed="782" dbindex="56039">
Yezdegerd II (etimolgicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Du") va ser rei de Prsia del 438 al 457.

Va heretar l'imperi sassnida a la mort del seu pare Bahram V, i tot just en comenar el seu regnat va atacar l'Imperi Rom d'Orient aliant-se amb un conglomerat de diverses nacions, incloent-hi els seus aliats indis, per acabar amb l'amenaa romana (els romans havien estat construint fortificacions a les proximitats del territori persa a Carrhae). Els romans no s'esperaven l'atac, i tan sols unes importats inundacions van evitar que els perses penetressin
endins del territori rom. L'emperador bizant, Teodosi II, va enviar el seu comandant personal al campament de Yezdegerd II per negociar la pau. 

El 441 va acabar pactant-se que cap dels dos imperis construirien ms fortificacions en els territoris fronterers. Tot i que Yezdegerd II negociava des d'una posici de fora, no va plantejar ms exigncies als romans ja que havia de fer front a les incursions dels kidarites a Prtia. Va reunir el seu exrcit a Neishabur el 443 i va iniciar una campanya prolongada contra els kidarites. Desprs de nombroses batalles va derrotar-los i els va expulsar ms enll del Riu Oxus el 450.

Durant la seva campanya oriental, Yezdegerd II va malfiar-se dels cristians a l'exrcit i la noblesa i en va expulsar molts. Posteriorment va iniciar una persecuci dels cristians i, en menor mesura, dels jueus. Va instigar una poltica pro-zoroastriana, i va esclafar una revolta dels cristians armenis a la Batalla de Vartanantz el 451.

En els seus ltims anys, va tornar a lluitar contra els kidarites fins la seva mort el 457. Deixant de banda les seves estrictes poltiques religioses i la persecuci de minories, era vist com un monarca just i moderat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137204" title="Albert Jorquera i Forti" nonfiltered="794" processed="783" dbindex="56041">

Albert Jorquera i Forti (Bescan, Girons, 3 de mar del 1979) s un futbolista que juga en la demarcaci de porter en el FC Barcelona.

Biografia.
Va ingressar en el FC Barcelona el 2 de novembre de 1994, procedent del Vilob FC, com a jugador cadet.
Les temporades 96-97 i 97-98 va jugar en el juvenil i desprs va passar al Bara C (98-99) per a posteriorment, al  Bara B (99-00).

En la temporada 2000-01 va iniciar una srie de cessions, primer al AD Ceuta (2a divisi B) i desprs al CE Matar (tamb de segona B) durant les temporades  2001-2002. Posteriorment va retornar al Bara B, on es convertiria en el porter titular de la temporada 2002-2003 (en aquests moments el filial militava en 2a B). En la temporada 2003-04, va fer el salt al primer equip com tercer porter, per darrere de Vctor Valds i Rst Recber, fitxat aquesta mateixa temporada. Va debutar en partit oficial de lliga, contra l'Athletic Club de Bilbao en el Camp Nou el 17 de gener de 2004, on va fer  una espectacular actuaci, salvant el bara de la derrota.

Posteriorment va repetir quatre jornades desprs, tamb a casa, contra l'Atltic de Madrid i tamb va ser pea clau perqu el Bara aconsegus la victria. En la temporada 2004-05, Jorquera va demostrar la seva qualitat en els ltims dos partits de la Lliga, quan Valds ja havia aconseguit el trofeu Zamora (Reconeixement al porter menys golejat). 

En la temporada 2005-06, Jorquera va jugar 3 partits de Lliga, 1 partit de Copa d'Europa i 4 partits de Copa del Rei. En total va encaixar 12 gols. L'actitud del porter de Bescan sempre ha estat elogiable ja que mai s'ha queixat de la seva suplncia.

El 29 de desembre del 2007 sofr una ruptura del lligament encreuat anterior del genoll dret, durant un partit amists amb la selecci catalana de futbol, una greu lesi que s'estima el mantindr sis mesos apartat dels terrenys de joc.

Com a curiositat, ve d'una famlia de joiers i t estudis de tallat de gemmes. Tamb s porter d'handbol, cosa que li fa tenir uns estupends reflexos.

Palmars.
FC Barcelona.
 2 Copes Catalunya (2004-05 i 2006-07);
 2 Lligues espanyoles (2004-05 i 2005-06);
 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006);
 1 Lliga de Campions (2005-06);

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137205" title="Bastoners de Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="795" processed="784" dbindex="56042">
"Els Ceballuts" es l'actual colla de bastoners de la vila de Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat). El formem un grup de nois i noies que els uneix les ganes de dansar el ball de bastons tot passant-s'ho b i contribuint amb la preservaci de les tradicions folklriques de Catalunya.

 Histria .
La primera referncia que es t de la existncia de bastoners a la vila de Sant Feliu de Llobregat es remunta als anys cinquanta on la Secci Folklore del Centre Parroquial solia representar el ball de bastons. 

Ms endavant la Secci Juvenil de l'Agrupaci Cultural Folklrica dedicava gran part de les seves danses al ball de bastons.

Per l'actual colla de bastoners, que es fan anomenar "Els Ceballuts", es va crear a la primavera del 1996 grcies a l'impuls d'un bastoner veter de Ribes: Mn. Pere Mil. 

 La colla .
El grup el formen una quinzena de persones, entre bastoners i msics.
Les activitats on Els Ceballuts participen son:
 la Festa de Tardor (festes majors de Sant Feliu de Llobregat) on es balla durant el Seguici i en els Entremesos (amb el ball de Plaa), en la Diada Bastonera i en el Cercavila final.
 "El Pati - Mostra d'activitats de Folklore Tradicional i Popular", dins el marc de les Festes de Primavera de Sant Feliu de Llobregat.
 Aplec de la Salut (a l'ermita de la N.S. de la Salut de Sant Feliu de Llobregat);
 Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.
 participaci en sortides programades per diferents entitats o institucions.
 intercanvis amb altres colles de bastoners.

Els Ceballuts fomen part de la Comissi de Colles de Sant Feliu de Llobregat, que alhora pertany a la Federaci d'Entitats Tradicionals de Sant Feliu (FETS).

 Vestuari .
La vestimenta es basa amb el conjunt tradicional dels bastoners de la Catalunya central. Tots els bastoners porten el mateix conjunt, llevat dels camalls que poden ser de color vi o negre. Aquest conjunt, on el color caracterstic s el v-grana, consta de: 

 espardenyes amb betes de color vi;
 els camalls de color negre o vi i amb picarols;
 uns pantalons blancs amb tires laterals de color negre i vi;
 una faldilla de color vi oberta lateralment;
 una faixa negra;
 una camisa blanca amb l'emblema brodat ;
 un mocador propi de cada bastoner;
 mocador opcional al cap;
 La msica .
Tot i que el s ms transcendent del ball s el produt pels cops de bastons, una part molt important de la colla sn els propis msics que acompanyen a Els Ceballuts. Des del principi hem tingut com a msics la clssica formaci de grallers (gralla) i tabaler (tambor), encara que quan la colla balla el Ball de Plaa, durant els entremesos del Seguici d'inici de la Festa de Tardor, ho fa a ritme d'una formaci de ministrils. Tamb s'est intentant recuperar el flabiol i el tambor.
Les peces musicals emprades per a ballar son les que formen part del repertori tradicional i folklric d'arreu de Catalunya.

 Enllaos externs .
Web d'Els Ceballuts

Bastonrium

Coordinadora del Ball de Bastons



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137216" title="Yezdegerd I" nonfiltered="796" processed="785" dbindex="56052">

Yezdegerd I (etimolgicament, en persa Izdegerdes o "fet per Du" equivalent a l'irani Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom es Yazdekert, en sirac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmdic Izedeger i Azger, en rab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert ), va ser rei de l'imperi sassnida de Prsia del 399 al 421, es a dir 22 anys. Fou anomenat "el fora de la llei" per la noblesa i el clericat que l'odiava.

Les actes del concili de Selucia l'esmenten com fill de Sapor per no es clar si fou fill de Sapor II o de Sapor III (rei del 383 al 388) i en aquest cas nebot de Bahram IV (rei del 388 al 399) al que va succeir. Amb la seva suposada esposa jueva Soshkandukt van tenir dos fills: Bahram V (el seu futur successor) i Shapuh d'Armnia. Va ser un monarca intelligent, que va procurar alliberar-se del control dels magnats i els mags sacerdots. 

Les fonts iranianes el consideren un tir que va cometre molts crims, per en realitat sembla que va tenir un regnat pacfic (va tenir una pau completa amb l'Imperi Rom) i de gran tolerncia i fou un rei suau i just. Procopi parla de la llibertat que va concedir als seus sbdits cristians, i tamb fou respectus amb els jueus i molt apreciat per l'exiliarca jueu.

Els romans passaven per un mal moment: els ostrogots assolaven els Balcans, els francs l'occident, i una guerra civil devastava algunes provncies orientals, per Yezdegerd no va aprofitar aquestes circumstancies sin que pel contrari va alliberar als captius  cristians dels huns que havien caigut a les seves mans desprs de derrotar a un exrcit dels huns. Arcadi li va encarregar la custodia del seu fill Teodosi, llavors encara un infant; el rei persa va escriure al senat rom acceptant el crrec i amenaant amb la guerra a qualsevol que volgus conspirar contra el jove; a aquest li va enviar com instructor a Antoc.

Va permetre als cristians tenir la seva prpia organitzaci en un edicte que es considerat per Prsia l'equivalent de l'edicte de Mil, i durant el seu regnat els cristians van incrementar la seva influncia a Prsia formant una esglsia semioficial desprs de celebrar un concili a Selucia el 410. Algunes ciutats com Nisibis es van convertir senceres al cristianisme sota la influncia del bisbe Marutas. Aix va causar l'oposici dels mags al rei. El rei va utilitzar als catolics de Selucia-Ctesifont per fer de mediador amb el seu germ, que governava Fars; un altre catolics fou enviat a l'emperador Teodosi com ambaixador.

Al final del seu regnat, Abdas de Susa va succeir Marutas i va iniciar un conflicte amb els zoroastrians que va acabar amb el incendi d'un temple de Zoroastre (a ms de robatoris i altres actes vexatoris pels mazdaistes). Aix va provocar la clera del rei, ms encara quan Abdas es va negar a reconstruir el temple. Yezdegerd va decidir aleshores fer destruir totes les esglsies de Prsia, desembocant en persecucions durant els seus ltims quatre anys de regnat. El nomenament de Mehr Narseh com a gran ministre probablement data d'aquesta poca.

Moiss de Khoren diu que va morir de malaltia per la tradici diu que va morir mentre era a Hircnia a mans d'un cavall fabuls que va emergir i va desaparixer, cavall que fou assimilat a un ngel enviat per deu; aquest mite hauria estat creat per la noblesa  que probablement havia matat al rei. A la seva mort van esclatar lluites quan els magnats van decidir privar als seus fills Sapor, Bahram i Narss del tron. Sapor  que era rei d'Armnia des de vers el 415 es va presentar a Ctesifont el 421 a reclamar el tron fou assassinat a traci pels cortesans; per Bahram, amb l'ajut d'un exrcit rab posar al seu servei pels lacmides d'Hira, va aconseguir el poder. El seu germ Narss fou nomenat governador del Khorasan.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137222" title="Club de Futbol Gav" nonfiltered="797" processed="786" dbindex="56057">


El Club de Futbol Gav s el club de futbol ms representatiu de la ciutat de Gav. Va ser fundat l'any 1922 i actualment juga a la Segona B.

Estadi.
L'Estadi Municipal La Bbila s l'estadi del Club de Futbol Gav. L'adrea de l'estadi s: Passatge Elisenda de Montcada, 4 Codi Postal 08850 Gav, i les oficines del club es troben al mateix estadi.

Cos tcnic.
L'entrenador s Toni Llebaria.

 Palmars .
 Campi de 3a Divisi (2000-01);
 Sots-campi de 3a Divisi (2001-02);
 Sots-campi de la Copa Catalunya (2002-03);
 Sots-campi de la Copa Federaci (2002);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 5 vegades a Segona Divisi B i 26 vegades a Tercera Divisi.


1956-57	3a Divisi	18;
1958-59	3a Divisi	10;
1959-60	3a Divisi	4t;
1960-61	3a Divisi	12;
1961-62	3a Divisi	16;
1965-66	3a Divisi	19;
1967-68	3a Divisi	13;
1968-69	3a Divisi	12;
1969-70	3a Divisi	13;
1977-78	3a Divisi	8;
1978-79	3a Divisi	10;
 
1979-80	3a Divisi	15;
1980-81	3a Divisi	15;
1981-82	3a Divisi	20;
1983-84	3a Divisi	16;
1984-85	3a Divisi	15;
1985-86	3a Divisi	20;
1987-88	3a Divisi	19;
1994-95	3a Divisi	6;
1995-96	2a Divisi B	7;
1996-97	2a Divisi B	12;
1997-98	2a Divisi B	6;

1998-99	2a Divisi B	20;
1999-00	3a Divisi	10;
2000-01	3a Divisi	1r;
2001-02	3a Divisi	2n;
2002-03	2a Divisi B	17;
2003-04	3a Divisi	6;
2004-05	3a Divisi	9;
2005-06	3a Divisi	3r;
2006-07	3a Divisi	4t;
2007-08	2a Divisi B	3r;


 Jugadors destacats .
 Sgfrid Grcia;
 Carles Cuadrat;
 Alfonso Gmez;
 Jos Antonio Ferrer;
 Sergi Lpez;
 Ral Verd;
 Kali Garrido;
 Pino;
 Quino;
 Ral Ojeda;
 Csar Cruchaga;
 Albert Albesa;
 Toni Sitges;
 Asier Garitano;
 Martn Domnguez;
 Lars Strm;
 Toni Lima;
 Manolo Prez;
 Jon Bakero;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137227" title="Sicca" nonfiltered="798" processed="787" dbindex="56062">

Sicca fou un amic de Cicer, quan aquest va haver de sortir de Roma, es va refugiar a la finca de Sicca a Vibo, al Bruttium (58 aC) on es va assabentar del seu desterrament i va sortir llavors cap a Brundusium on esperava trobar-se amb Sicca, per quan va arribar Sicca ja havia sortit. 

Plutarc diu que Sicca li va refusar hospitalitat a Vibo per aix segurament no s correcte doncs el 44 aC Cicer es va refugiar altre cop a la finca de Sicca a Vibo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137235" title="Theta Arae" nonfiltered="799" processed="788" dbindex="56070">


Theta Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci d'Ara.

Theta Arae s una estrella blava-blanca del tipus B supergeganta amb una magnitud aparent de +3,65. Est a uns 1.010 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137243" title="Variable Gamma Cassiopeiae" nonfiltered="800" processed="789" dbindex="56075">
Una variable Gamma Cassiopeiae s un tipus d'estrella variable que exhibeix unes variacions irregulars en la seva lluminositat, provocades per l'expulsi de matria de l'estrella. Aquestes estrelles sn tpicament del tipus espectral B de la seqncia principal o estrelles gegants i les fluctuacions de llur claror poden ser de fins a 1,5 magnituds.

El seu nom deriva de l'estrella Gamma Cassiopeiae, que n's l'exemple ms destacat.

Referncia.

Samus N.N., Durlevich O.V., i cols. Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.)
  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137254" title="Estrella variable irregular" nonfiltered="801" processed="790" dbindex="56079">

Una estrella variable irregular s un tipus d'estrella variable en la qual les variacions de claror no mostren una periodicitat regular. Hi ha dos sub-tipus d'estrelles variables irregulars: variables irregulars eruptives i variables irregulars polsants.

Estrelles variables irregulars eruptives.

Les variables irregulars eruptives es divideixen en tres categories. 
El grup I es divideixen en dos sub-grups: IA (dels tipus espectrals O a l'A) i el IB (dels tipus espectrals F al fins a M). ;
Les anomenades variables IN (nebuloses irregulars), indgenes de les regions on es formen estrelles, poden variar moltes magnituds amb canvis rpids des de ms d'1 magnitud, en un perode des d'1 fins a 10 dies, tamb es divideixen, segons el seu tipus espectral, en subgrups INA i INB, per amb l'adici d'un altre subgrup, INT, de l'estrella T Tauri, o INT(YY) degut a l'estrella YY Orionis. ;
La tercera categoria d'irregulars eruptives son les estrelles IS, que mostren unes rpides variacions des de 0,5 a 1 magnitud en poques hores o dies, aquestes tamb es divideixen en els subgrups ISA i ISB.

Estrelles variables irregulars polsants.

Les gegants o supergegants irregulars polsants, totes dels darrers tipus espectrals (K, M, C, o S), es classfiquen en L-LB les gegantes, i LC les supergegants. Pel fet que moltes d'aquestes sn  variables semi-regulars aquesta simplicitat necessita ms estudi, i roman poc clara.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137264" title="Golden Cup 2005" nonfiltered="802" processed="791" dbindex="56088">


La Golden Cup 2005 d'hoquei patins, amb la denominaci de Grup Tarradellas Cup 2005, es va disputar a Blanes del 30 de juny al 3 de juliol del 2005, amb la participaci de les seleccions masculines de Catalunya, Itlia, Argentina, Sussa, un equip d'estrelles mundials i el Blanes HC.

Primera fase.
Grup A.













Grup B.













Segona fase.


Semifinal 1.



Semifinal 2.


Tercer i quart lloc.



Final.






Classificaci final.


Enllaos externs.
Enlla a la federaci catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137268" title="Cincies del mar" nonfiltered="803" processed="792" dbindex="56092">
Cincies del mar s una llicenciatura que consta de 5 cursos.

S'imparteixen les assignatures de biologia marina, matemtiques, estadstica, oceanografia fsica (descriptiva), mtodes en oceanografia, qumica de les dissolucions aquoses, mecnica de fluids geofsics, microbiologia i parasitologia, geofsica, sedimentologia i paleontologia marina, tectnica de plaques, dinmica marina i oceanografia qumica durant el primer cicle (3 anys); i aquicultura, oceanografia ambiental, planificaci i gesti del medi mar i litoral, enginyeria de costes, medi ambient i contaminaci del medi mar, explotaci i economia de recursos marins, recursos minerals marins i installacions marines durant el segon cicle (2 anys).

De moment, aquesta llicenciatura noms s'imparteix a les universitats de Cadis, Sevilla, las Palmas de Gran Canaria i Alacant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137270" title="Asahikawa" nonfiltered="804" processed="793" dbindex="56093">

 s una ciutat localitzada a la subprefectura de Kamikawa, Hokkaido, Jap. La ciutat s la capital de la subprefectura i la segona ciutat ms gran de l'illa, desprs de Sapporo. s una ciutat nucli des de l'1 d'abril del 2008. T una rea total de 747,6 km i una poblaci de 356.203 persones.

Histria.

Els ain anomenaren el riu Asahi Chiu Petsu, que significa "riu d'onades", per fou malinterpretat com Chup Petsu, que significa "riu del sol" i d'aqu va prendre el seu nom actual: 
Asahi = Sol del demat, Kawa = Riu.

El 1890 Asahikawa s constituda una vila, el 1900 s ascendit a poble, el 1914 a barri (ku), i el 1922 Asahikawa es converteix en ciutat. Des d'aleshores la ciutat s'ha fusionat amb altres localitats com la vila de Kamui i Etanbetsu (1955), el poble de Nagayama (1961), el poble de Higashi-Asahikawa (1963), el poble de Kagura (1968) i el poble de Higashi-Takasu (1971). Finalment el 2000 la ciutat s ascendida a ciutat nucli.

Especialitats.
 Ramen d'Asahikawa;
 Dolos;
 Mobles;
 Sake (Otokoyama, Takasago, Taisetsunokura);
 Cervesa Taisetsu-ji;
 Barbacoa d'anyell d'Asahikawa;
 Manualitats de terrisseria i fusta;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137271" title="Extremoduro" nonfiltered="805" processed="794" dbindex="56094">


Extremoduro s un grup espanyol de msica Rock i Rock Urb.

Histria.
Es forma com grup de rock a Plasencia (Extremadura, Espanya), l estiu de 1987 per Roberto Iniesta (tamb conegut com a "Robe" o "El Rei d'Extremadura"). El seu estil musical va ser denominat per ells mateixos com "rock transgressiu",  i van resultar una influncia per molts altres grups actuals com Marea, Poncho K, etc. .
Desprs de problemes amb les drogues els antics components del grup extremeny abandonen la formaci, i Robe, que ja no vivia habitualment en la seva Plasencia natal s estableix al Pas Basc i forma un estable tndem amb Iaki "Uoho" Antn (guitarrista de Platero y t) i altres msics de la zona.
El contingut de les seves lletres va dur en el seu moment l Ajuntament de Plasencia a vetar-ne els concerts en aquesta localitat. Tampoc s han caracteritzat per tenir una bona relaci amb els mitjans de comunicaci.
Canons com So payaso, Golfa, Salir, Jesucristo Garca, Puta o Extremaydura sn algunes de les ms conegudes del grup, que va arribar al seu major grau de popularitat amb l'lbum Agla, amb el que van aconseguir, a ms, el premi al millor vdeo musical per "So payaso" en la I edici dels Premis de la Msica el 1996. 

L'any 2001, Extrechinato y t (format per Roberto Iniesta, Iaki "Uoho" Antn, Fito Cabrales i Manolo Chinato) va treure el disc Poesa Bsica, un projecte que els msics tenien en ment des de 1996.

El novembre de 2004 van oferir el seu ltim espectacle en directe de la gira de 'Yo, minora absoluta', a la ciutat de Salamanca.

L'any 2005 van publicar el seu ltim treball, Grandes xitos y fracasos vol.2. Des de llavors el grup est inactiu i no planteja realitzar girar a l'estiu del 2007 al no tenir canons noves.

 Lletres .

Les lletres d'Extremoduro (totes escrites per Robe i algunes per Manolillo Chinato) tracten principalment tres temes: sexe, droga i amor. Sovint ajunten les tres idees, per existeixen canons tractades de totes les formes. A vegades tamb es parla d'assumptes poltics, en aquest cas es fa crtica principalment, al sistema policial i  succedanis. 

Un exemple d'aquesta mescla de sexe, drogues i amor s "Golfa". Aix es pot comprovar en alguns dels seus versos.

Su piel... que me corro si me roza;
su piel ay...;
Fumas? Pero solo no me sienta;
muy bien;
toma! alale.;


El tema "Deltoya" s una de les proves de la lrica relacionada amb la droga a prop de l'amor.

Y yo me quedo en casa;
no necesito;
tenerte cerca;
cuando vomito;


I com a ltim exemple, es pot contemplar "Standby", amb una lletra que tracta de les drogues i l'amor,va ser escrita per un component del grup que va perdre per aquests motius una persona estimada i li dedic aquesta can.  


Suea que suea con ella,;
si en el infierno le espera,;
quiero fundirme en tu fuego;
como si fuese de cera...;


El grup sempre ha tingut molta estima per la poesia, invitant a diversos poetes a collaborar amb ells, i utilitzant versos i fragments de poemes en diverses canons ("Salir", "Standby"). Fins i tot en una can, "Ama, ama, ama y ensancha el alma" , la lletra sn versos del poeta Manolo Chinato. Altres exemples sn el primer vers de la can "Sucede", que pertany a Pablo Neruda, i el de la can "Buscando una Luna" que s obra de Antonio Machado.

Components. 
Roberto Iniesta, "Robe": Veu i guitarra;
Iaki "Uoho" Antn: Guitarra, rgan i tota la resta;
Miguel: Baix;
Cantera: Bateria;

Ex-membres.

Luis "Von fanta" (Bateria) i Salo (guitarra) van estar en el grup en els discos Somos unos animales, Deltoya i Transgresivo.
Carlos "El sucio" (baix) va estar en el grup en els discos Somos unos animales i Deltoya.
Iaki Setien (Guitarra) y Alberto Gil "capi" (Bateria) van estar en el grup en Agla i Iros todos a tomar por culo.
Eugenio (Guitarra), El moja (Bateria), Miguel (Baix) i Mon (Baix) van estar en el grup en el disc Dnde estn mis amigos?.
Sergio "Ratanera" (Bateria) i Pepegu "Ratanera" (Baix) van estar en el grup en Agla.
Gary (Bateria), Selu (Saxo i cante jondo) i D (baix) van estar en el grup en el projecte Pedr.
Mickel Irazoki va estar en el grup en el disc Canciones prohibidas.

Discografia.
Extremoduro ha editat onze discos: vuit d'estudi, un directe, i dos recopilatoris. 

 Rock transgresivo (Editat el 1994, gravat el 1989);
 Somos unos animales (1991);
 Deltoya  (1992);
 Dnde estn mis amigos? (1993);
 Pedr (1995);
 Agla (1996);
 Iros todos a tomar por culo (1997), disc en directe.
 Canciones prohibidas (1998);
 Yo, minora absoluta (2002);
 Grandes xitos y fracasos, Episodio I (2004) i II (2005), lbum recopilatori.
 La ley innata (2008);

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137273" title="Eta Arae" nonfiltered="806" processed="795" dbindex="56096">


Eta Arae (  Ara /   Arae) s una estrella binria de la constellaci d'Ara.

La component primria,   Arae A, s una estrella taronja tipus K gegant amb una magnitud aparent de +3,77. T una companya de catorzena magnitud,   Arae B, a 25,7 segons d'arc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137278" title="Estrella gegant" nonfiltered="807" processed="796" dbindex="56101">

Una estrella gegant s una estrella que s de 10 a 100 vegades ms gran que el Sol. Una estrella gegant pot ser de dues classes: una gegant vermella o una supergegant.

Referncies.
A Star Is a Big Ball of Gas. KIDS FEATURE. NASA (23 de Septembre de 2004).  ;
Ka Chun Yu. Giant Stars (PDF). Kitchen Resource Factsheets. JPL/NASA.

Enllaos externs.
en angls;
Glossari en catal;
La vermella gegant Mira, APOD en catal ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137285" title="Bern" nonfiltered="808" processed="797" dbindex="56103">
Bern s un poble del terme municipal de les Valls d'Aguilar, situat a la comarca catalana de l'Alt Urgell. Se'n pot visitar l'Escola Vella, el corral de les ovelles, la Bassa i l'Ermita de Sant Quiri. En aquest poble de pocs habitants tamb s'hi troben les cases de:
 Cal Bar;
 Cal Hostaler;
 Cal Quiri;
 Cal Mostatxo;
 Cal Sastre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137288" title="Ermita de Sant Quiri de Pobell" nonfiltered="809" processed="798" dbindex="56104">
L'ermita de Sant Quiri pertany al poble de Pobell (Pallars Juss), molt a prop d'Ancs (Pallars Sobir).

L'edifici s una senzilla cabana amb una teulada de pissarra de dos aiguavessos.

Situada en un tossal de 1.833 metres d'altitud, l'ermita de Sant Quiri s'aixeca en la mateixa lnia que divideix les comarques del Pallars Juss a l'oest i el Pallars Sobir a l'est. 

El diumenge de festa major, a Pobell, amb gran germanor, s fa l aplec de Sant Quiri. Tot el poble puja a dalt del tossal se celebra la Santa Missa al costat de la capella de Sant Quiri. A continuaci s beneeix el terme. Un cop finalitzada la Santa Missa es baixa a dinar a la Font dels Pous, a cinc minuts del poble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137295" title="Scylax" nonfiltered="810" processed="799" dbindex="56105">

Geografia: Scylax (riu) o Scylax fou un riu del Pont.
Onomstica: ;
Scylax de Cria fou un explorador grec.
Scylax d'Halicarns, astrnom grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137303" title="La crida de Cthulhu" nonfiltered="811" processed="800" dbindex="56106">


La Crida de Cthulhu s un joc de rol basat en les histories de terror publicades a principis de S.XX principalment per Howard Phillips Lovecraft.

Lovecraft mantingu contacte amb un grup d'escriptors que continuaren les seves histries, mantenint l'estil iniciat per aquest i la temtica tractada: histries de terror curtes basades en l'existncia d'essers temibles i realitats inconcebibles per l'esser hum. Tots junts crearen una gran "mitologia" amb un gran nombre d'essers sobrenaturals, entre els que destaca el que dona nom al conjunt de tot: Cthulhu.

 El joc de rol .
La Crida de Cthulhu s un joc de regles senzilles, basat en tirades percentuals (b s cert que en noves versions s'ha adaptat el sistema D20) on les habilitats queden no massa detallades deixant ms feina de l'habitual al director de joc per a decidir els fets ocorreguts. El motiu d'a s que el ms important en La Crida de Cthulhu no s la justa interpretaci de les tirades de daus i dels xits aconseguits, sino l'ambientaci, la descripci dels fets que succeeixen, la trama en la qual es troben els personatges.

Un altre aspecte destacable s l'alta mortalitat dels personatges. Com he dit abans, es basa en histries d'esser temibles i realitats incocebibles, i aix no vol dir altra cosa, que la seva existncia significa la mort dels humans. s molt habitual que en qualsevol partida de Cthulhu mora un gran nombre de jugadors, si no tots.

Ambientat originalment als Estats Units dels anys 20, ha sofert adaptacions per a diferents poques (poca postcolonial, poca actual, poca futura) i diferents llocs (Espanya en "La piel de Toro", per exemple).

Menys cridaner que la resta de jocs de rol, degut a que els jugadors sn sempre ssers humans i no dona joc a disfreses o llenguatges pintorescs com altres jocs, s actualment un dels jocs preferits pels jugadors de rol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137318" title="Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="812" processed="801" dbindex="56111">
El conseller de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria de medi ambient. L'actual conseller de medi ambient i habitatge s Francesc Baltasar i Albesa (ICV-EUiA), des del 20 d'abril de 2006.

Llista de consellers de medi ambient i habitatge (1991-actualitat).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137322" title="Llenguatge D" nonfiltered="813" processed="802" dbindex="56112">
El llenguatge de programaci D va ser creat per Walter Bright al 1995, fruit de dcades d'investigaci i experincia de programadors experts en diversos llenguatges. s un llenguatge compilat, no interpretat. s un llenguatge prctic per a programadors que necessiten dissenyar aplicacions de forma rpida i senzilla, quelcom possible grcies a la seva sintaxis fcil d'aprendre.

s d'un nivell ms alt que el C++ (llenguatge que aspira a substituir), per conserva la capacitat d'escriure codi d'alt rendiment i d'interconnectar directament el codi amb les APIs d'un sistema operatiu o el maquinari. s un llenguatge evolucionari, que en un primer moment pot semblar que no aporta massa cosa en relaci a C++, per no son les seves caracterstiques generals sin els detalls del llenguatge el que determina les diferncies. D conserva totes les caracterstiques d'expressivitat de C++ (cosa que ni C# ni molt menys Java aconsegueixen en el seu afer per fer-se ms accessibles als programadors), per amb una sintaxis i unes construccions molt ms senzilles i lgiques. A ms a ms, un altre dels punts forts de C++, el seu rendiment, tamb es veu reflectit en D (i en algunes ocasions, fins i tot superat.)

Per una altre banda, D t moltes altres millores i fins i tot caracterstiques que en C++ no t, les quals s'enumeren a continuaci. Al contrari del que succeeix amb Java o C#, aquestes caracterstiques no suposen una prdua apreciable de rendiment per D amb comparaci amb C++:

 Gesti automtica de memria (recollecci d'escombraries);
 Delegats, funcions allades i funciones literals;
 Sobrecrrega d'operadores i propietats sense sobrecarregar al programador;
 Estructuraci: Mduls y paquets;
 Propietats;
 Programaci genrica molt millorada;
 Programaci per contractes;
 Sostenibilitat i fiabilitat;
 Compilaci condicional sense preprocessadors bruts;
 Compatibilitat amb C sense carregar amb el llenguatge mateix;
 Matrius associatives;


 Avantatges  .

 D s un llenguatge ms intutiu i fcil d'aprendre que no pas C, C++ o Java, amb gran quantitat de millores respecte aquests.
 s compatible amb els binaris de C (no els de C++);
 T un recollector d'escombraries (Garbage Collector) per alliberar memria dinmica quan ja no s necessria, com Java, per amb la possibilitat de desactivar-lo si es vol un control ms gran.
 Elimina part de la complexitat de les sintaxis de C++;

 Inconvenients .

 Encara no es troba acabat, per la qual cosa poden haver-hi canvis en l'especificaci. Tot i aix, ja s prou estable com per a utilitzar-se en entorns de producci (versi 0.140).
 L'nica documentaci s l'especificaci oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137326" title="Wembley Stadium" nonfiltered="814" processed="803" dbindex="56113">
 El Wembley Stadium s un estadi de futbol situat a l'emplaament de l'anterior estadi amb el mateix nom. L'antic Wembley era l'estadi ms fams de tota Anglaterra i un dels ms coneguts de tot el mn. El nou Wembley s la llar de la selecci de futbol d'Anglaterra. 

Desprs de la demolici l'any 2000 del antic Wembley s'obria la porta a un nou superestadi amb una capacitat de 90.000 espectadors. El cost del projecte va rondar els 757 milions de lliures esterlines (1.097 milions d euros). 

Estava previst que l'estadi nacional s'inaugurs el 13 de maig de 2006 amb la final de la Copa FA, per a causa de problemes amb les empreses constructores  Multiprex  i  WNSL , es va fixar un nou termini previst per a setembre de 2006, amb el primer partit de la classificaci per a l Eurocopa 2008, que havia d'enfrontar a Inglaterra contra Andorra. No obstant aix, de nou es va haver de retardar la inauguraci, fins l'any 2007, sense especificar data alguna aquesta vegada. 

El nou disseny circular per a 90.000 espectadors, amb sostre que es tanca o s'obre depenent de les condicions climtiques, s l'edifici amb ms banys de tot el mn. L'estadi t un arc que el creua de punta a punta, amb una altura de 133 metres sobre l'estadi. 

L'estadi est connectat amb les estacions de metro de "Wembley Park" i "Wembley Central" via "White Horse Bridge". 

La construcci del nou Wembley s part del projecte per als Jocs Olmpics Londres 2012, que albergar tant partits de futbol femen com mascul i les finals d'ambds.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137330" title="Emirates Stadium" nonfiltered="815" processed="804" dbindex="56114">
L  Emirates Stadium s un estadi de futbol de Londres, a Anglaterra. Es troba situat al nord de la capital anglesa, al barri d Ashburton Grove, molt prop del Highbury Stadium, l antic estadi de l Arsenal FC, club que ara juga a l Emirates Stadium. 

 Histria . 
Va ser inaugurat l'estiu de 2006 amb un partit amists Arsenal FC - Ajax Amsterdam com a homenatge al jugador holands Dennis Bergkamp.

El seu nom es deu a un contracte signat per 15 anys amb Emirates Airlines. 

Al desembre de 2006 es va trobar a l'estadi restes de poloni-210, material altament radioactiu amb el qual es va enverinar a l ex-agent sovitic Aleksandr Litvinenko. Els sospitosos de l'assassinat van presenciar l 1 de novembre el partit Arsenal - CSKA Moscou. No obstant aix les quantitats eren mnimes, i rpidament es va informar que no es tractava d'un risc per a la salut pblica.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137331" title="Old Trafford" nonfiltered="816" processed="805" dbindex="56115">
Old Trafford (tamb conegut com El teatre dels somnis), s un estadi de futbol situat al districte suburb de Trafford a la ciutat de Manchester, al nord-oest d Anglaterra. All juga els seus partits de local el Manchester United que juga a la FA Premier League.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137338" title="Ehud Olmert" nonfiltered="817" processed="806" dbindex="56116">


Ehud Olmert va nixer el 30 de setembre del 1945 a prop de Binjamina, Israel. Actualment s el primer ministre d'Israel i el lder de Kadima, el partit fundat a finals del 2005 per Ariel Sharon.

Essent el suplent del primer ministre, assum el crrec de primer ministre inter quan Ariel Sharon pat un segon infart cerebral, el gener del 2006. El 28 de mar tingueren lloc les dissetenes eleccions per al Knesset. Kadima obtingu el major nombre de vots, aconseguint 29 escons. A principis d'abril, quan la formaci de la coalici de govern encara estava en procs, Ariel Sharon fou declarat en estat dincapacitat permanent i Olmert pass a ser el primer ministre permanent.

Personal.
Va nixer el 30 de setembre del 1945 en un camp d'entrenament de membres d'Irgun, l'organitzaci armada sionista clandestina, per a la qual els seus pares (Bella i Mordechai) feien contraban d'armes; pass els seus primers anys a Binjamina, poble situat al nord de Tel Aviv. Va servir breument com a oficial d'infanteria a l'exrcit d'Israel, a la brigada Golani; el van ferir en servei, i fou temporalment alliberat per a ser sotms a tractament. Per tal de completar les seves activitats militars serv com a corresponsal de BaMahane, un setmanari militar, abans de realitzar els seus estudis universitaris. s diplomat en psicologia, filosofia i dret per la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Durant la seva joventut milit a la organitzaci jovenvola Beitar, que va ser liderada pel seu pare, el qual, quan es desmembr aquesta organitzaci, pass a ser membre de la Knesset per Herut, partit fundat pel lder d'Irgun, Menajem Beguin. Aquests antecedents van fer que la famlia d'Olmert es veis exclosa de la societat en un pas controlat pels sionistes socialistes del partit Mapai; no obstant, aquesta situaci canviaria durant la dcada dels 70, durant la qual Ehud Olmert arrib a tenir el seu propi negoci d'assessorament legal, amb prou xit.

La dona d'Olmert s'anomena Aliza, i tenen dues filles i dos fills.

Carrera poltica.
Olmert fou escollit per primer cop per ocupar un esc de la Knesset el 1973, als 28 anys, i fou reescollit set cops consecutius. Ha estat ministre sense cartera encarregat de les minories (1988-1990) i ministre de Sanitat (1990-1992). Entre el 1981 i el 1988 fou membre del Comit per a la Seguretat i els Afers Exteriors. A ms, ha representat el seu partit en els comits parlamentaris d'Afers Exteriors, Defensa, Finances, Interior i Medi Ambient.

Va ser alcalde de Jerusalem entre el 1993 i el 2003; durant aquest temps es dedic a iniciar i desenvolupar diversos projectes importants per a la ciutat, com la millora de l'educaci i el desenvolupament de la xarxa de carreteres. A ms, va supervis la posada en marxa de la nova xarxa de tramvies i invert milions de shekels en els mitjans de transport urb.

Obtingu un esc a la setzena legislatura de la Knesset, el gener del 2003. Fou el cap de campanya del Likud durant les eleccions, i per tant l'encarregat de negociar posteriorment per tal de formar una coalici de govern. Desprs de les eleccions fou nomenat vice-primer ministre i ministre d'Indstria, Comer i Treball. Entre el 2003 i el 2004 tamb exerc com a ministre de Comunicacions.

El 7 d'agost 2005 assum tamb la cartera de Finances en substituci de Benjamin Netanyahu, que havia dimitit com a protesta per l'aplicaci del pla de retirada unilateral israeli de la franja de Gaza. Olmert, que anys enrere s'havia oposat a la retirada d'aquest territori (envat durant la Guerra dels Sis Dies del 1967), i que havia votat en contra dels acords de pau de Camp David del 1978, va reconixer el seu error i don la ra al difunt Menajem Beguin, que era partidari del pla de retirada.

Primer ministre i lder del Kadima.
El 4 de gener del 2006, Olmert assum el crrec de primer ministre d'Israel en funcions degut al greu vessament cerebral que pat Sharon. Les eleccions, que havien estat convocades per al 28 de mar grcies a un acord entre Sharon i Amir Peretz, tingueren lloc en aquesta data malgrat els esdeveniments.

Degut a les poques probabilitats que tenia Sharon de recuperar-se prou com per tornar al crrec, Olmert fou vist de seguida com el seu successor natural i, per tant, com el candidat ms probable per optar al crrec de primer ministre pel Kadima.

Durant els dies posteriors a l'hemorrgia de Sharon, Olmert es reun amb Simon Peres i altres partidaris de Sharon per tal de convncer-los de qu es quedessin al Kadima i no tornessin al Likud o, en el cas de Peres, al Partit Laborista. Peres anunci el seu suport a Olmert, aix com Tzipi Livni, ministra de justcia, que s la segona persona ms influent del partit.

El 16 de gener del 2006, Olmert fou escollit lder en funcions del Kadima i cap de llista per a les eleccions generals del 28 de mar.

El 24 de gener del 2006, en el seu primer discurs oficial des que assum el crrec, digu a la conferncia de Herzliya que recolzaria la creaci d'un Estat Palest, i que Israel hauria de desallotjar algunes zones de Cisjordnia per a mantenir la majoria jueva.

El 28 de mar, el partit d'Olmert aconsegu 29 escons a la Knesset, bastant per sota de les expectatives inicials. Malgrat aix, el Kadima s el partit majoritari a la cambra israeliana, i per tant la primera opci per a formar una coalici de govern. En el seu discurs de victria, Olmert va prometre un Israel ms just, ms fort, ms prsper i en pau, respectant els drets de les minories i promocionant l'educaci, la cultura i la cincia, i buscant un acord de pau definitiu amb els palestins; afirm que Israel est disposat a obtenir la pau, per que els palestins han de ser tamb ms flexibles. A ms, advert de qu si els palestins, liderats per un govern de Hamas, s'entesten en no reconixer l'Estat d'Israel, llavors Israel es far responsable del seu propi dest, la qual cosa implicaria accions unilaterals. El futur govern depn de la disposici d'altres partits per a cooperar amb el primer ministre electe.

Desprs d'un perode de gaireb cent dies com a primer ministre inter (primer ministre en funcions), a principis d'abril, en ser declarat Sharon discapacitat permanent, Olmert fou nomenat primer ministre permanent.

Sota el govern d'Olmert, la poltica d'ambigitat sobre la possessi per part d'Israel d'armament nuclear es mant intacta. Un resultat d'aquesta poltica s el continu arrest a Israel de Mordechai Vanunu, que pass divuit anys a la pres desprs de trencar els acords de confidencialitat i divulgar a una cadena de notcies britnica detalls sobre els ja sospitats projectes nuclears a Israel.

El 4 de maig, desprs d'haver aconseguit formar coalici amb el Partit Laborista, el partit ultraortodoxe Shas i el partit dels Jubilats (Gil), Olmert reassumeix el crrec de Primer Ministre, junt amb tot el seu gabinet.

Des del conflicte lbano-israeli del 2006, Olmert s'ha tornat molt impopular a Israel, i les enquestes d'intenci de vot han apuntat cap a una victria per al cap del Likud Benjamin Netanyahu si se celebressin eleccions en aquest moment. Segons la BBC, l'ndex de suport d'Olmert del 22% que tenia a principis del 2006 fins a un 14%.

El 9 de desembre del 2006 Olmert declar que no podia descartar la possibilitat d'un atac militar contra l'Iran, i deman a la comunitat internacional que actus contra aquest pas. Olmert qualific d'"absolutament criminals" les repetides amenaces per part del president irani Mahmoud Ahmadinejad de destruir Israel, i digu que esperava que es prenguessin mesures ms drstiques. Tot seguit viatj a Alemanya, on l'11 de desembre convoc una roda de premsa junt amb la canceller Angela Merkel; afirm que estava preparat per concedir grans terrenys a la Riba Oest, i que aquesta retirada faria possible l'establiment d'un Estat Palest en aquella zona.


Ideologia poltica.
Un dels assumptes que ms ha perjudicat la imatge d'Olmert entre molts dels militants del Likud ha estat el seu canvi d'opini respecte a les concessions territorials.

Durant el segon mandat d'Ariel Sharon, Olmert fou viceprimer ministre i se'l considerava com la m dreta de Sharon. Recolz sense reserves la poltica del govern i fou el major aliat de Sharon durant el setembre del 2005, quan es port a terme la retirada de Gaza. Quan Sharon anunci la seva sortida del Likud i la formaci d'un nou partit, Kadima, Olmert fou un dels primers en seguir les seves passes.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137342" title="Decibelios" nonfiltered="818" processed="807" dbindex="56118">


Decibelios s un grup de Oi! sorgit en els 80 a Barcelona. Van marcar un abans i un desprs en la msica alternativa espanyola, sent un dels primers grups skins del pas. Van aparixer en el programa de la televisi La Bola de Cristal presentat per Alaska.

Membres.
 Miguel: Bateria;
 Fray: Veu;
 Xavi: Guitarra;
 Manolo: Baix;

Enllaos externs.
 Decibelios.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137346" title="Eleccions municipals a la Vall de Bo (2003)" nonfiltered="819" processed="808" dbindex="56120">
Les eleccions municipals a la Vall de Bo, Lleida de 2003 van donar per tercera vegada com a guanyador a Joan Perelada Ramon (CIU) com a alcalde.

Llistes electorals.
Convergncia i Uni.
Joan Perelada Ramon;
Carme Farr Jordana;
Enric Llovet Borrell;
Josep Peremart Borrell;
Josep Maria Peguera Guardeo;
Sergi Fondevila Delgado;
Esther Isus Font;

Fitxa tcnica.
 Regidors: 7 ;
 Electors: 797;
 Vots finals: 451 (56,59% de participaci);
 A candidatures: 1;
 En blanc : 45;
 Nuls     : 39;

Resultats per candidatura.



Vegeu tamb.
Eleccions municipals a la Vall de Bo (1999);
Eleccions municipals a la Vall de Bo (2007);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137349" title="Gmez Pereira" nonfiltered="820" processed="809" dbindex="56122">

Gmez Pereira ( 1500-1567?) va ser un filsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid). 

Va ser un prestigis professional de la medicina, i tot i que va dedicar el seu temps a ocupacions molt diverses, com ara els negocis, l'enginyeria i sobre tot la filosofia. Al camp de la medicina va ser un clar exponent del rebuig dels conceptes medievals i va proposar l'aplicaci de mtodes emprics. Pel que fa a la filosofia, tingu una orientaci nominalista i els seus raonaments sn un clar precedent del corrent cartesiana.

 Biografia .

Poca cosa se sap de la seva vida, ja que ning en va deixar escrita la semblana. El que es coneix d'ell s el resultat de la investigaci de documents inconnexes als que diversos investigadors han donat cos, molts d'ells relacionats amb plets i negocis.

Va nixer el 1500 a Medina del Campo. Era el segon de cinc germans i el seu pare, anomenat Antonio Pereira, era l'amo d'una petita botiga de "xerguera", s a dir de jergas o teixits i draps de baixa qualitat en dita vila. La seva mare, anomenada Margarita de Medina, va morir el 1515 i els seus fills passaren a cura de la seva tia Ana de vila. Se sap que era descendent d'una famlia de jueus conversos procedents de Portugal. Tot i que aquest extrem podria no ser cert, ja que la font s el testimoni d'un ve que va testificar contra ell en un plet:
El dicho licenciado Pereira es onbre baxo e de baxo estado e calidad, porque su padre, es muy pblico y notorio que quando los rreyes catolicos, de gloriosa memoria, echaron a los jvdios de Castilla, el padre del dicho licenciado Pereyra se fue huyendo destos rreynos a Portugal e despues boluio e se vino cristiano, e aun estubo en la ynquisicion.
En catal: L'esmentat llicenciat Pereira s persona baixa i de baix estat i qualitat, perqu el seu pare, s molt pblic i notori que quan els Reis Catlics, de gloriosa memria, expulsaren els jueus de Castella, el pare de l'esmentat llicenciat Pereira va marxar fugint d'aquests regnes a Portugal i desprs va tornar cristi, i encara va estar a la Inquisici.

No obstant, tampoc es pot descartar que fos convers, car se sap que, fins al seu matrimoni, Gmez Pereira va viure amb els seus pares en un carrer anomenat Serranos que se situa on els investigadors ubiquen l'antic call de la vila (desde que naci e se cri en la mesma calle do este testigo vive e mora, que se dice calle de Serranos. En catal: des de que va nixer es va criar en el mateix carrer on aquest testimoni viu i posa, que s'anomena carrer de Serranos.)

Gmez Pereira va estudiar filosofia natural a la Universitat de Salamanca amb el professor Juan Martnez Silceo (que desprs fou arquebisbe de Toledo entre 1545 i 1557). All, sembla ser que va intervenir activament en les disputes entre realistes i nominalistes, inclinant-se per aquests ltims en rebutjar l'autoritat dels vells mestres davant del coneixement que proporciona l'experincia i la ra. Tamb va estudiar medicina a la mateixa universitat, acabant els seus estudis l'any 1520.

Posteriorment va tornar a Medina on s'hi va establir com a metge. Es va casar amb Isabel Rodrguez i va installar la seva casa a la Ra Nueva (actualment anomenat carrer Padilla) i simultniament a la seva tasca de metge, es va encarregar de les activitats comercials heretades de la seva famlia. Aix, se sap que era possedor d'un considerable capital que invertia en negocis molt diversos, moltes vegades va ser encarregat de prendre les rendes reals i gestionava la recaptaci de diverses parrquies; a ms tenia les seves prpies bodegues i traficava amb els seus vins, tamb llogava habitacions a la seva casa als mercaders que anaven a les Grans Fires del Regne que es celebraven a Medina. Va morir sense haver tingut fills en una data no precisada, alguns sostenen que el 1558, encara que es conserven documents de dates posteriors: la patent del Mol de Sif de 1563 i un document notarial de 1567, que podrien demostrar que encara vivia en aquells anys.



La seva fama com a metge va sobrepassar les fronteres de Medina, exercint a Burgos, Segvia, vila i altres ciutats importants de Castella. Fins i tot va arribar a la cort de Felip II d'Espanya des d'on va ser reclamat per assistir al prncep Carles, malaguanyat hereu al tron, que havia sofert un greu accident i que grcies a la seva intervenci, va poder viure fins a 1568. Es va interessar a ms per la construcci d'artefactes hidrulics, de fet, amb el seu company Francisco Lobato va dissenyar un mol de sif (capa de funcionar com a snia sense necessitat de retenir l'aigua) que va patentar l'any 1563.



Al foli 26 del Manuscrit de Francisco Lobato, l'enginyer de Medina del Campo, explica que va decidir dissenyar un mol molt especial, per iniciativa del rei Maximili II d'ustria, que per aquestes dates (1550) es trobava passant una temporada a Valladolid, refugiat a causa de les guerres contra els protestants. El futur rei de Bohmia va tenir el caprici de navegar pel riu Duero, per al que va manar construir una galera i va ordenar retirar totes les construccions que entorpissin la navegaci. Aquesta acci perjudicava molt als residents, la qual cosa va induir Lobato i Pereira a dissenyar un mol capa de moldre amb la fora de l'aigua sense ocupar el curs del riu. Lobato continua explicant que van fer un model que va provar al riu Zapardiel i que va moldre i es remenava amb raonable fora , per era tanta l'aigua que xuclava, que en mig dia no quedava ni gota. Encara que el model va ser perfeccionat amb un assut que tornava part de l'aigua al riu, el sobir es va desentendre del projecte i aquest va caure en l'oblit. Lobato es queixava amargament de qu, malgrat les promeses de finanament dels Habsburg tenem ja gastats 150 ducats,  i mai se'm va pagar res, que algun dia els hi he de demanar. (op. cit.). Per Gmez Pereira ha passat a la Histria sobretot pels seus escrits, particularment per les seves obres: Antoniana Margarita (Medina del Campo, 1554) i Novae veraeque Medicinae (Medina del Campo, 1558).

 Obra .

De la uni de filosofia i medicina va sorgir l'original forma de discrrer de Gmez Pereira, que, com comentat, rebutjava el criteri d'autoritat dels vells mestres antics i medievals i aplicava la ra, la lgica i l'experincia. Per altra banda, per a exposar les seves idees se servia sovint de paradoxes i sillogismes que deixaven al descobert els errors d'aquells a qui qestionava, de manera que s possible afirmar que els seus arguments  eren ms negatius que positius, innegable, per explicable en el context de de repressi ideolgica i religiosa, fins i tot sota l'amenaa de vetllades acusacions pel seu origen, que va viure aquest personatge en la Castella del segle XVI. El fams assagista Menndez Pelayo arrib a escriure sobre aquest insigne pensador:

En Psicologa experimental, Gmez Pereira est, a no dudarlo, ms adelantado que la filosofa de su tiempo, ms que la del siglo XVII, ms que Bacon, ms que Descartes. Ninguno observa como l los fenmenos de la inteligencia
En catal: En psicologia experimental, Gmez Pereira es troba sens dubte, mes per davant que la  filosofia del seu temps, mes que la del segle XVII, mes que Bacon, mes que Descartes. Cap observa com ell els fenmens de la intelligncia

 "Novae veraeque Medicinae" .

El seu contingut es exclusivament mdic. Es centra en l estudi de les febres (causes i tipus) i  en malalties com la lepra , la verola i d altres. En aquesta obra, que va dedicar a l'infant don Carlos, s enfronta a les idees de Gal, Aristtil, i a la tradici medieval del "magister dixit". El seu mtode absolutament empirista i racional es cimenta en la seva experincia com metge amb un criteri suprem de realitat i la utilitzaci de procediments curatius senzills: En no tratndose de cosas de Religin, no me rendir al parecer y sentencia de algn filsofo, si no est fundado en la razn.

En catal: No tractant-se de coses de religi, no em rendir a la opini i sentncia d algun filsof si no es troba fundada en la ra

Gmez Pereira consider que el calor febril es engendrat pel propi cos com un sistema de defensa per expulsar el mal que l est afectant i, aix, la natura restableix l equilibri natural de tot l organisme. Es dons una concepci totalment moderna de la febre como una reacci contra les malalties.

En quan als seus estudis sobre malalties com la lepra o la verola (i d altres que no s anomenen en aquest article de la Viquipdia), va arribar a conclusions que, anys desprs, van ser elogiades per l'historiador i metge Antonio Hernndez Morejn.

 "Antoniana Margarita" .

Una obra que fou reeditada nombroses vegades i que, tot i aix,  no va ser traduda al castell fins l any 2000 (amb motiu del cinqu centenari del naixement del seu autor; l obra editada es un facsmil bilinge). 
Es dedicada al seu mestre Juan Martnez Silceo i, al mateix temps, el ttol es un homenatge als seus pares, Antonio y Margarita; tot i que en el subttol intenta explicar el contingut del llibre: "una obra tan til com necessria per metges, fsics i telegs" (Opus nempe phisicis, medicis ac teologis, non minus utile quam neccessarium). Es un tractat molt difcil de llegir dons no t captols ni apartats; segons sembla, al ser un cristi nou i exposar idees basades en el empirisme fins arribar a fregar el materialisme, Gmez Pereira va voler amagar una mica els seus raonaments, sent que, la societat i l estat on vivia (Castella en el segle XVI, el concili de Trento ja iniciat...), podrien rebutjar-los i no s atrev a desenvolupar-los fins les seves ltimes conseqncies.

Es un tractat de filosofia on aborda tres temes fonamentals: l'  automatisme de las besties  la teoria del coneixement hum i la immortalitat de l'nima.

 La insensibilitat dels animals .

Partint de l espiritualisme neoplatnic i passant per proves empriques amb ssers humans i animals va discrrer fins arribar a conclusions que s avancen al materialisme i al mecanicisme moderns (a ms de menysprear el maltractament d animals). El paradigma de Gmez Pereira es tpic del humanisme cristi en el Renaixement negant que els animals siguin iguals als ssers humans; per ms que tinguin certa semblana, aquesta es redueix a que els dos tenen un cos amb cinc sentits, per en el cas dels animals, els sentits no condueixen al coneixement, sin que provoquen reaccions automtiques. Com a molt, als animals se'ls reconeix la capacitat d'actuar per impulsos interns (soma); per estmuls externs (especie i phantasma), fins i tot de tenir certa capacitat d aprenentatge no conscient (memria). Tot i aix, nega als animals la capacitat d autntic coneixement: "bruta sensu carent".

La idea va tenir molts seguidors dons, com indica el propi autor, si els animals sentissin com els humans, no hauria res que els diferencis. I si els ssers humans i els animals son iguals es que aquests poden tamb conixer els  Universals i aix seria  absurdo e impo. (En catal: absurd i impiu). Per tamb va tenir detractors, algun d ells molt proper, com el metge Francisco de Sosa, que va publicar el 1556, al mateix Medina del Campo, la seva obra Endeclogo contra Antoniana Margarita, en el cual se tratan muchas y muy delicadas razones, y autoridades con que se prueba, que los brutos sienten y por s se mueven.

En catal: Endecleg contra Antoniana Margarita, en el que es tracten moltes i molt delicades raons i autoritats amb el que es proba que els bruts senten, i per si mateixos es mouen.

 El Coneixement hum .

La negaci de la capacitat cognoscitiva dels animals no es gratuta en l obra de Gmez Pereira ja que t relaci amb la veritable essncia del sser hum. En aquest sentit, les idees del filsof s oposen radicalment a la escolstica medieval. Defn que la via del coneixement sn els rgans sensorials, igual que en els animals, per noms l nima humana, el seu esperit, es capa de convertir la informaci aportada pels sentits en autntic pensament. Aquesta s una de les qualitats de l nima, la capacitat d extraure de les sensacions fsiques la substancia de les coses els Universals , mitjanant l abstracci. Per Gmez Pereira considera que la sensaci i la intellecci van unides de tal manera que, en el sser hum sn una mateixa cosa, identificant la facultat de sentir amb la qualitat de pensar: "si sent, entn", com el "pensament" i el "llenguatge" que, en el sser hum, hi sn junts seguint un mateix cam.

 La immortalitat de L'nima .

El coneixement seria dons, una facultat essencial de l' nima, es ms, l'sserhum t un nima conscient de si mateixa que existeix grcies al pensament que desenvolupa. Hi ha al seu llibre una frase que,  sens dubte, sorprendr als que no coneixen aquest filsof, i ho far per unes raons prou obvies: "nosco me aliquid noscere, et quidquid noscit, est, ergo ego sum": "conec que jo conec quelcom, tothom que coneix existeix, llavors jo existeixo".

Encara que  Gmez Pereira reconeix que els animals tenen nima, aquesta moriria amb ells; en canvi l nima humana es autosuficient en la seva existncia i, a  mes, immortal. Per demostrar-ho aport tres proves que fins aquell moment, segons, ell, no havien estat descobertes: En primer lloc, l'nima humana es capa de conixer independentment del cos, grcies a la seva conscincia (ja que el sentir i pensar son actes intrnsecs de la prpia nima), a causa d aix, es capa d existir encara que el cos mori. En segon lloc, l'nima humana no canvia malgrat que el cos envelleixi o emmalalteixi, es a dir, la seva essncia no s afectada per factors intrnsecs. En tercer lloc es troba l'anhel de tot sser hum per aconseguir la felicitat que, unit al desig de conixer el futur i la conseqncia dels nostres actes, son les raons que ens inciten a fer el b ja que les males obres condueixen al cstig i al infortuni.

 Gmez Pereira i Descartes .

Des que Ren Descartes va editar el seu Discurs del mtode l any 1637, l originalitat de molts dels seus raonaments fou posada en dubte i, fins i tot, es digu que havia plagiat Gmez Pereira, ja que el filsof espanyol va ser estudiat per nombrosos intellectuals de prestigi en el transcurs dels segles XVI i XVII. El primer que suggerir una excessiva coincidncia amb els escrits del espanyol fou Pierre Daniel Huet, seguidor primer i mes tard oposat a la filosofia cartesiana. Descartes es va veure obligat a defensar-se d aquelles acusacions, segons es dedueix d una carta que escrigu el 1641 al seu amic, el pare Marin Mersenne:

...no he vist "Antoniana Margarita" ni crec tenir gran necessitat de veure-la, no ms que a les "Tesis de Lovaina" o al llibre de Hansenius, per m agradaria saber on es va imprimir per pquer trobar-la si la necessits.;

Molts estudiosos dels segles XVII i XVIII es van posar de part de Descartes, menyspreant el treball de Gmez Pereira, d'entre els que es pot destacar a Pierre Bayle (tot i que reconeix la semblana entre ambds) o els enciclopedistes Diderot i D'Alembert, que van dir:

Descartes es el primer filsof que s atrev a tractar les besties com pures mquines: dons, Gmez Pereira, que ho va dir algun temps avan que ell, (...) caigu en aquesta hiptesi per mer atzar...;

No obstant aix, molts altres han defensat la tesi contrria, tot i acceptant que Descartes no hagus llegit l obra d en Pereira, sostenen que la va conixer per referncies, sobretot a traves d'un altre metge i filsof espanyol, Francisco Valls, que si llegia el francs. Entre els que acusen a Descartes d'usurpaci destaquen tamb Isaac Cardoso o Voltaire. Es basen en les enormes semblances que hi ha entre els dos en algunes qestions essencials:
El Mtode en els dos s empric, encara que en Descartes s "a priori" i deductiu i en Pereira s coneixement "a posteriori" i inductiu.
Els animals tenen nima per ambds, i en els dos casos es tracta d un nima material, limitada i mortal.
L'automatisme de les bsties s un altra coincidncia; per Descartes els animals tenen cos, esperit i memria, mentre que Pereira diu el mateix per amb altres termes: estructura interna o soma, estmuls externs o phantasmae i ensenyana o memria.
El sillogisme bsic s sorprenentment semblant, el "Cogito, ergo sum" (je pense, donc je suis) de Descartes es veu precedit pel "quidquid noscit, est, ergo ego sum" de Pereira.

Es possible que no hi hagus relaci directa entre els dos, per indirectament s innegable que Pereira influ decisivament en Descartes.

 Referncies bibliogrfiques i enllaos .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137351" title="Estadi Olmpic de la Cartuja" nonfiltered="821" processed="810" dbindex="56124">
 

L Estadi Olimpc de la Cartuja s un estadi multis prxim a la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autnoma d Andalusia, a Espanya, i situat en un 57 % en terrenys del proper municipi de Santiponce a tan sol 7 km. Se situa a l Illa de La Cartuja, lloc d'emplaament del centenari Monestir de la Cartuja (d'on prov el nom), prop d'on va tenir lloc l'esdeveniment de l Exposici Universal de Sevilla 1992 i tamb del parc temtic Isla Mgica. 

L'estadi s administrat per la Sociedad Estadio Olmpico de Sevilla S.A., composta per la Junta d'Andalusia (40% de la propietat), el Govern nacional d'Espanya (25%); l Ajuntament de Sevilla (19%), la Diputaci de Sevilla (13%) i un 3% repartit a prorrata entre els dos clubs de futbol de la ciutat: el Real Betis i el Sevilla FC i les caixes d'estalvi El Monte de Piedad i Caja San Fernando.

 Histria . 

L'estadi va ser inaugurat pels Reis d Espanya el 5 de maig de 1999 en un partit de futbol que va enfrontar a les seleccions d Espanya i Crocia, amb resultat de 3-1. El 20 d'Agost de 1999 va albergar la inauguraci del 7 Campionat del Mn d'Atletisme de la IAAF, esdeveniment que va motivar la seva construcci. 

L idea de la Sociedad Estadio Olmpico de Sevilla S.A. era que una vegada finalitzat el Campionat del Mn d'Atletisme es produs el trasllat dels dos grans clubs de la ciutat, Real Betis i Sevilla FC, de manera que usessin com seu l'estadi alternant una setmana els seguidors de l'un i l'altre club com es fa en diversos estadis italians, comproms que ambds clubs havien signat a l'entrar a formar part d'aquesta societat. 

Per la negativa dels afeccionats al trasllat ha motivat que avui dia l'Estadi de la Cartuja es trobi infrautilitzat, passant buit un terme mitj d'uns 313 dies a l'any. 

Esdeveniments esportius. 

En aquest recinte s'han realitzat diversos partits de futbol, entre els quals destaquen la final de la Copa de la UEFA entre el Celtic FC i FC Porto en 2003, les finals de la Copa del Rei entre el Valncia CF i l Atltico de Madrid en 1999 i entre el Celta de Vigo i Real Zaragoza en 2001, dos partits amistosos de la selecci espanyola i altres de la selecci andalusa.

Aix mateix destaca entre tots els esdeveniments celebrats aquell per al propsit del qual va ser construt i dissenyat l'estadi, el Campionat del Mn d'Atletisme de la IAAF en 1999. En aquest esport s'han celebrat tamb diverses reunions i meetings a nivell nacional i internacional.

Tamb va acollir el partit de tennis de la Final de la Copa Davis 2004. Per a aquest esdeveniment es va aprofitar la grada d una de les corbes de l estadi i es va muntar una grada provisional per acabar d envoltar el camp i tamb una coberta. En aquest partit es va aconseguir el rcord del mn d assistncia a un partit de tennis.

Altre dels usos s el d acollir freqentment concerts musicals.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137352" title="Eth Pnt de Rei" nonfiltered="822" processed="811" dbindex="56125">
Eth Pnt de Rei s una entitat de poblaci del terme municipal de Bausen, a la comarca de la Vall d'Aran.

Situat a la vall del riu Bausen, afluent de la Garona. Hi ha un pas fronterer amb Frana. A l'any 2005 no tenia cap habitant censat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137356" title="Arr" nonfiltered="823" processed="812" dbindex="56127">
Arr s una entitat municipal descentralitzada del terme d'Es Brdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Situat a la vall de la Garona, hi abunden els boscos de pi negre i abets.


Llocs d'inters.

Esglsia gtica de Sant Mart, amb un campanari de torre octogonal.




3

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137357" title="Begs" nonfiltered="824" processed="813" dbindex="56128">
Begs s una entitat de poblaci del municipi d'Es Brdes, a la comarca de la Vall d'Aran. Hi havien 16 habitants censats al 2006.

Est situat a mil metres d'alada, al marge dret de la Garona. Presenta un relleu molt accidentat amb prats naturals. 

Pertany al ter d'Irissa.

 Llocs d'inters .

Esglsia parroquial de Sant Roc, d'estil romnic, est annexa a l'esglsia de Bens. Conserva la pica i les fonts baptismals originries.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137358" title="Bens" nonfiltered="825" processed="814" dbindex="56129">
Bens s una entitat de poblaci del municipi d'Es Brdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Est situat a la riba del riu Garona, on hi ha una central hidroelctica. A l'any 2005 tenia 8 habitants censats.

Llocs d'inters

Esglsia romnica de Sant Mart.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137360" title="Sant Joan de Toran" nonfiltered="826" processed="815" dbindex="56131">
Sant Joan de Toran s una entitat de poblaci del municipi de Canejan, a la comarca de la Vall d'Aran.

Est ubicat al marge dret del riu Toran. L'activitat econmica tradicional del poble s la ramaderia bovina.

Festivitats.
 8 de setembre- Festa Major;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137363" title="Estadi Luzhniki" nonfiltered="827" processed="816" dbindex="56132">

El Gran Arena d'Esports del Complex Olmpic Luzhniki (en rus:                                                         o Olimpiski Komplex Luzhniki - Bolshaya Sportivnaya Arena) s un estadi multis situat a la ciutat de Moscou, capital de Rssia, al barri de Luzhniki a uns 10 km al sud-oest del Kremlin. 

s la seu de dos clubs esportius de futbol de la lliga russa: l Spartak de Moscou i el Torpedo de Moscou. A ms, tamb s la seu habitual de la selecci russa de futbol.

 Histria . 
 
Va ser construt en 1956 en una zona desocupada a la vora del riu Moskva i inaugurat amb el nom "Estadi Central Lenin" (en rus                            . .       , o Tsentralni Stadion Imeni V.I. Lenina) el 31 de juliol de 1956 amb un partit de futbol, en el qual la selecci de la Uni Sovitica va vncer a la xinesa per 1-0, davant 102.000 espectadors. A aquest estadi es van celebrar les cerimnies d'obertura i de clausura, aix com les competicions d atletisme dels Jocs Olmpics de Moscou 1980 . Entre 1995 i 1997 va ser renovat, canviant-li el nom per l'actual, es va millorar la qualitat de les graderies reduint el nombre de seients (a 84.745), es va instalar la gespa artificial i es va cobrir totalment. En 1999 va ser seu de la  final de la Copa de la UEFA i en 2008 ho ser de la final de la Lliga de Campions.

 Enllaos externs .
Pgina de l Estadi Luzhniki;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137364" title="Montgarri" nonfiltered="828" processed="817" dbindex="56133">
Montgarri s una entitat de poblaci del terme municipal de Naut Aran, al ter de Pujlo de la comarca de la Vall d'Aran.

Est situat a 1.645 metres d'altitud, travessant el Pla de Beret. A l'any 2005 noms tenia 3 habitants censats, degut a un despoblament de la vila, donat entre el 1945 i el 1955 per les dificultats per a accedir al poble.

Llocs d'inters.

Santuari romnic de Montgarri del segle XVI, al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa. Hi destaca el campanar acabat en fletxa i octogonal.
Antic hospital al costat del santuari que a l'actualitat serveix de refugi.

Festes locals.

Romeria a la verge de Montgarri els dies 2 de juliol i 15 d'agost.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137365" title="Reial Uni Belga de Futbol" nonfiltered="829" processed="818" dbindex="56134">

La Reial Uni Belga de Futbol, oficialment Union Royale Belge des Societes de Football Association / Koninklijke Belgische Voetbal Bond (URBSFA/KBVB) (en francs/neerlands) dirigeix el futbol a Blgica i t la seva seu a Brusselles. Va ser fundada el 1895.

Presidents.
1895-1924: Bar Edouard de Laveleye;
1924-1929: Comte Joseph d'Oultremont;
1929-1937: Rodolphe-William Seeldrayers;
1937-1943: Oscar Van Keesbeeck;
1945-1951: Francis Dessain;
1951-1967: Georges Hermesse;
1967-1987: Louis Wouters;
1987-2001: Michel D'Hooghe;
2001-2005: Jan Peeters;
2006-present: Franois De Keersmaecker;

Artcles relacionats.
Futbol a Blgica;
Selecci de futbol de Blgica;

Enllaos externs.
    Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137366" title="Selecci de futbol de Blgica" nonfiltered="830" processed="819" dbindex="56135">

|}







La Selecci de futbol de Blgica s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Reial Uni Belga de Futbol, pertanyent a la UEFA. 

La selecci de Blgica va debutar l'1 de maig de 1904 a Brusselles en un partir contra Frana que finalitz amb empat a 3.

 Participacions a la Copa del Mn .

Uruguai 1930 - Primera fase - 10 lloc;
Itlia 1934 - Primera fase - 15 lloc;
Frana 1938 - Primera fase - 13 lloc;
Brasil 1950 - Es retir;
Sussa 1954 - Primera fase - 12 lloc;
Sucia 1958 - No es classific;
Xile 1962 - No es classific;
Anglaterra 1966 - No es classific;
Mxic 1970   Primera fase - 10 lloc;
Alemanya 1974 - No es classific;
Argentina 1978 - No es classific;
Espanya 1982 - Segona fase   10 lloc;
Mxic 1986 - Semifinals - 4t lloc;
Itlia 1990 - Vuitens de final - 11 lloc;
Estats Units 1994 - Vuitens de final - 11 lloc;
Frana 1998 - Primera fase - 19 lloc;
Corea-Jap 2002 - Vuitens de final - 14 lloc;
Alemanya 2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1968 - No es classific;
1972 - Semifinals - 3r lloc;
1976 - No es classific;
1980 - Final - 2n lloc;
1984 - Primera fase;
Des de 1988 a 1996 - No es classific;
2000 - Primera fase;
2004 - No es classific;

Estadstiques de la selecci.

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


  Participacions en Copes del Mn    = 11 ;
  Primera Copa del Mn    =  1930 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quart lloc (1982) ;
  Participacions en Eurocopes = 4 ;
  Primera Eurocopa    = 1972 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Subcampi (1980) ;
  Participacions olmpiques = 3 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  Anvers 1920 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (Anvers 1920);

Jugadors histrics.

 Philippe Albert;
 Walter Baseggio;
 Roberto Bisconti;
 Raymond Braine;
 Jan Ceulemans;
 Roger Claessen;
 Bertrand Crasson;
 Eric Deflandre;
 Filip De Wilde;
 Rgis Genaux;
 Eric Gerets;
 Bart Goor;
 Michal Goossens;
 Fernand Goyvaerts;
 Georges Grn;
 Vincent Kompany;
 Philippe Lonard;
 Emile Mpenza;
 Mbo Mpenza;
 Luc Nilis;
 Luis Oliveira;
 Jean-Marie Pfaff;
 Michel Preud'homme;
 Enzo Scifo;
 Wesley Sonck;
 Franky van der Elst;
 Leo van der Elst;
 Roger Van Gool;
 Louis Van Hege;
 Paul Van Himst;
 Eric Van Meir;
 Franky Vercauteren;
 Gert Verheyen;
 Dany Verlinden;
 Sven Vermant;
 Marc Wilmots;

Enllaos externs.

Pgina de la selecci belga  ;
Arxiu dels partits de la RSSSF;
Arxius dels jugadors de la RSSSF;
Arxiu dels entrenadors de la RSSSF;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137367" title="Illes Carolines" nonfiltered="831" processed="820" dbindex="56136">

Les Illes Carolines (en angls Caroline Islands) s un arxiplag de la Micronsia, a l'oest de l oce Pacfic. Tenen una extensi de 1.194 km i 126.000 habitants. Est format per gaireb un miler de atols i illes, algunes d'origen volcnic, al nord de l'equador. 

Les principals illes sn Ponape, la ms extensa i elevada, Truk, Kusaie, Yap i Palau. Les quatre primeres, les ms orientals, han format els Estats Federats de Micronsia, mentre que Palau, la ms occidental, s'ha constitut en repblica. 

Les illes gaudeixen de clima equatorial i existeixen explotacions de cocoters, mandioca i canya de sucre. Tamb existeixen jaciments de bauxita i fosfats. 

Histria. 

Les illes Carolines van ser descobertes el 22 d'agost de 1526 per l'explorador espanyol Toribio Alonso de Salazar, albirant l illa de San Bartolom o Taongui. L 1 de gener de 1528 el descobridor Alonso de Saavedra va prendre possessi en nom del rei d Espanya de les illes Uluti, sent visitat l'arxiplag en 1542 (Illes Matelotes), 1543, 1545 i per Legazpi en 1565. 

Amb el nom de Illes de les Germanes, Homes Pintats i Els Jardins eren conegudes encara que es va perdre les notcies d'elles fins que Francisco de Lezcano en 1686 va arribar  a Yap i les va anomenar Carolines en honor del rei d'Espanya Carles II, fent extensible el nom a les Palau, Marshall i Gilbert. 

En 1787 van cessar les relacions amb les Carolines, encara que desprs es van reprendre adquirint carcter comercial i amb freqents altercats amb anglesos i alemanys en el segle XIX. Un dels episodis ms greus es va produir a l'agost de 1885, quan Alemanya va provocar un conflicte internacional a l'exigir drets de sobirania en les Illes Carolines, establint un lloc a l illa de Yap. La mediaci del Papa Lle XIII va resoldre el conflicte, reconeixent la sobirania espanyola de les illes. 

Desprs de la derrota d'Espanya en la guerra contra els Estats Units en la qual es va perdre l illa de Guam, a les Marianes, el 12 de febrer de 1899 la resta de les Marianes, les Carolines i Palau van ser venudes a Alemanya per 25 milions de pessetes. 

El Jap va ocupar les illes en 1914, rebent en 1920 un mandat de la Lliga de les Nacions sobre les illes. Durant la II Guerra Mundial, l'arxiplag va ser conquistat per tropes nord-americanes. Al finalitzar la guerra, va quedar sota el control de Nacions Unides i, de 1947 a 1986, va ser administrat pels EUA, data en la qual els Estats Federats de Micronsia es van proclamar independents. La Repblica de Palau va decidir no unir-se a la federaci Micronsia i independitzar-se, el que va portar a terme en 1994.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137369" title="Astraspis" nonfiltered="832" processed="821" dbindex="56137">

Astraspis ("escut estrellat") s un gnere extingit de peixos primitius sense mandbules que visqu a l'Ordovici. Aquesta espcie s l'nica representant del grup Astraspida.

Els fssils d'aquests peixos s'han trobat a EUA (Colorado, Arizona, Oklahoma, Wyoming) i Canad (Quebec).

Enllaos externs.
a Tree of Life web project









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137370" title="Treponema pllid" nonfiltered="833" processed="822" dbindex="56138">

El treponema pllid (Treponema pallidum) s un eubacteri espiroquet gramnegatiu del gnere dels treponemes. s un bacteri molt contagis i agent causant de diverses malalties en l'sser hum, entre elles la sfilis.

Es coneixen quatre subespcies: T. pallidum pallidum, agent causant de la sfilis; T. pallidum pertenue, agent causant de la frambsia, tamb anomenada buba; T. pallidum carateum, agent causant de la pinta o mal de pinto i T. pallidum endemicum.

s un bacteri que fora del cos de l'hoste no aguanta els climes secs o les temperatures superiors a 42C. No s resistent a la penicillina, per aix aquest s un antibitic molt utilitzat contra treponema pllid.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137375" title="Apatosaure" nonfiltered="834" processed="823" dbindex="56141">

L'apatosaure (Apatosaurus, "llangardaix enganys" en grec"), antigament conegut com a brontosaure, s un gnere de dinosaure saurpode que visqu fa uns 140 milions d'anys, durant el perode Jurssic. Feien 4'5 metres d'alada (fins la pelvis) i podien arribar a mesurar 25 metres de longitud, es calcula que pesaven unes 35 tonelades.   

Presentava un crani molt similar al de Diplodocus tot i que una mica ms ample.
 
Les seves restes foren trobades a Colorado, Wyoming, Utah i Oklahoma (EUA).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137387" title="Temporada 1917-1918 del FC Barcelona" nonfiltered="835" processed="824" dbindex="56145">
Les dades ms destacades de la temporada 1917-1918 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1918.
Juny.

16 juny - Junta General celebrada al gimns Garcia Alsina. El deute del club queda reduit de 26.796 a 12.455 pessetes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137388" title="Temporada 1902-1903 del FC Barcelona" nonfiltered="836" processed="825" dbindex="56146">
1902.
Setembre.

5 setembre - Pau Haas substitueix Bartomeu Terradas com a president del club.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137389" title="Gran Premi d'Espanya del 1996" nonfiltered="837" processed="826" dbindex="56147">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1996 disputat  a Montmel el 2 de juny del 1996.


 Classificaci .



 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher    1: 45. 517;
 Pole : Damon Hill    1: 20. 650;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137391" title="Temporada 1907-1908 del FC Barcelona" nonfiltered="838" processed="827" dbindex="56148">
Les dades ms destacades de la temporada 1907-1908 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1907.
Novembre.

6 novembre - Assemblea General. El president Juli Marial forma nova junta directiva amb Gamper de vicepresident, Mensa secretari, Amechazurra vicesecretari, Oseros tresorer i Puig i Fonguernie vocals. El club noms compta amb 163 socis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137392" title="Su Ta Gar" nonfiltered="839" processed="828" dbindex="56149">
Els Su Ta Gar sn un grup basc de rock dur meldic. Format per Aitor Gorosabel (veu, guitarra solista i lletrista), Xabi Bastida (Guitarra), Asier Osoro (baix) i Galder Arrillaga (bateria).

Els Su Ta Gar (foc i flama) canten en basc lletres socials, d'amor i de la vida en general.

La seva can Jo Ta Ke s tot un himne al Pas Basc i molt coneguda dins els cercles rockers de l'Estat Espanyol.

Histria.
El 2006 treuen al mercat, Jainko Hilen Uhartean amb la seva productora prpia. A ms a ms, graven un clip promocional amb el conegut director de cinema Juanma Bajo Ulloa.
Per a molts msics i seguidors aquest s un dels millors discs de la seva carrera. La balada que tanca el treball s una veritable obra d'art musical. 

Discografia.
lbums.
 Jaiotze Basatia (Zarata, 1991).
 Hortzak Estuturik (Esan Ozenki, 1992). ;
 Munstro Hilak (Esan Ozenki, 1993). ;
 Sentimenak Jarraituz (Esan Ozenki, 1996).
 Agur Jauna Gizon Txuriari (Esan Ozenki, 1997).
 Su ta Gar 1987-89 (Gaztelupeko Hotsak, 1999).
 Homo_Sapiens? (GOR, 1999).
 Jo Ta Ke (GOR, 2001). Doble CD en directe.
 Itsasoz Beteriko Mugetan (GOR, 2003).
 Jainko Hilen Uhartean (STG, 2006).

Vdeos.
 Su ta Gar Zuzenean (1993). VHS.
 Homo_Sapiens? Tour'00 (2000). VHS.

Participacions en recopilatoris.
 "Haika Mutil" en Txerokee, Mikel Laboaren kantak (Elkar/IZ, 1990). Disc homenatge a Mikel Laboa.
 "Eromena" en Gaur Olerkiak Bihar Presoak Euskal Herrirat! (1998). Disc editat per la plataforma "Iparraldeko Presoen Sustengu Komiteen Koordinaketak".
 "Gaztea" en Gaztetxeak Martxan (2001). Editat per l' gaztetxe de Vitoria-Gasteiz.

Enllaos externs.
Su ta Gar - Pgina Oficial;
Biografia de Su ta Gar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137395" title="Stanley Ben Prusiner" nonfiltered="840" processed="829" dbindex="56150">


Stanley Ben Prusiner ( Des Moines, Estat d'Iowa, EUA 1942 ) s un bioqumic, neurleg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1997.

Biografia.
Va nixer el 28 de maig de 1942 a la ciutat de Des Moines, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Iowa. Va estudiar qumica a la Universitat de Pennsilvnia, on es va gradu i doctor, especialitzant-se en bioqumica. El 1972 fou nomenat membre de la Universitat de San Francisco, entrant a formar part inicialment de l'Escola de Medicina i posteriorment fou nomenat professor de neurologia bioqumica. Des del 1986 s membre estranger de la Royal Society de Londres.

Recerca cientfica.
La seva experincia amb la malaltia Creutzfeldt-Jakob, malaltia degenerativa fatal del cervell, el va dur a interessar-se per aquest tipus d'encefalopaties espongiformes, entre les quals hi ha el kuru i l'encefalopatia espongiforme bovina o mal de les vaques boges. La seva recerca el va dur a enunciar el 1982 el descobriment de l'agent patogen causant d'aquesta malaltia, que no era ni un virus, bacteri o microorganisme, sin una nova entitat que Prusiner va anomear pri, una molcula de protena anmala, aparentment reproduble dins les cllules nerviosa sense assitncia d'un cid nucleic.

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del pri, un nou principi biolgic d'infecci . El reconeixement implicit en aquest premi a la seva recerca al voltant del mal de les vaques boges no fou exempt de polmica i molts dels seus companys de professi el van estimar infundat i prematur.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1997;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137403" title="Robert Francis Furchgott" nonfiltered="841" processed="830" dbindex="56151">

Robert Francis Furchgott ( Charleston, EUA 1916 ) s un farmacleg, bioqumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 4 de juny de 1916 a la ciutat de Charleston, poblaci situada a l'estat nord-americ de Carolina del Sud. Va estudiar qumica a la Universitat de Carolina del Nord, on es gradu el 1937, i el 1940 es doctor en bioqumica a la Northwestern University d'Evanston. Professor de farmacologia a la Universitat de l'Estat de Nova York des de 1956, el 1988 fou nomenat professor a la Univeristat de Miami.

Recerca cientfica.
Va centrar la seva recerca cientfica en l'anlisi dels efectes de diferents drogues sobre la musculatura vascular, arribant a la conclusi que els vasos sanguinis es dilaten noms si l'endoteli vascular produeix un senyal desconegut que fa que les cllules musculars es relaxin. Aquesta substncia fou denominada factor de relaxaci derivat de l'endoteli (EDRF) i determin que estava composta d'xid ntric, un compost important en la fisiologia cardiovascular. 

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a l'xid ntric com a molcula significativa en el sistema cardiovascular, premi que compart amb Ferid Murad i Louis J. Ignarro.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1998;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137404" title="Villoldo" nonfiltered="842" processed="831" dbindex="56152">

Villoldo s un municipi de la provncia de Palncia, a Castella i Lle.
Situat a la carretera C-617 que comunica la capital amb Guardo, s destacat el seu restaurant amb una estrella de la gua Michelin i els seus dolos anomenats "tocinitos de cielo".
Prop del poble passa el riu Carrin.
L'economia s basa principalment en l'agricultura i la ganaderia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137414" title="Louis Jos Ignarro" nonfiltered="843" processed="832" dbindex="56153">


Louis Jos Ignarro ( Nova York, EUA 1941 ) s un farmacleg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 31 de maig de 1941 a la ciutat de Nova York. Va estudiar farmcia a la Universitat de Columbia, on es va graduar el 1962, i posteriorment es va doctorar a la Universitat de Minnesota el 1966. Ampli els seus estudis a l'Institut Nacional de Salut, l'any 1973 fou nomenat professor de farmacologia a la Universitat de Tulane i des de 1985 ho s de la Universitat de Los Angeles.

Recerca cientfica.
Les seves investigacions s'orientaren en la recerca de la naturalesa qumica del factor de relaxaci derivat de l'endoteli (EDRF), factor descrit pel bioqumic Robert Francis Furchgott. L'any 1986 aconsegu observar com l'EDRF era idntic a l'xid ntric, present en petites quantitats al cos hum.

L'any 1998 fou guardonat, juntament amb Francis Furchgott i Ferid Murad, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a l'xid ntric com a molcula significativa en el sistema cardiovascular.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1998;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137419" title="Sacred Realm" nonfiltered="844" processed="833" dbindex="56154">

El Sacred Realm (Golden Land) es una dimensi parallela d Hyrule  presentada en la saga de videojocs The Legend of Zelda de Nintendo. Aquesta regi sagrada es considerada com el parads en la trama de l argument d'aquesta franqucia de videojocs. s on habiten les Goodness Din, Nayru, i Farore, les creadores d'Hyrule.

Segons la llegenda de la sagrada Triforce, aquesta dimensi fou ser creada quant les Goodness Din, Nayru i Farore varen crear el mn, ressorgint del caos i creant vida i ordre a  Hyrule. Deixaren com a mostra del seu gran poder la Relquia Daurada, la sagrada Triforce, la Fora Veritable, i la dimensi on va caure aquesta es va convertir en el denominat Sacred Realm, una situaci prcticament infranquejable. Aquest dimensi parallela resplendeix insaciablement d or a causa de la presencia de la relquia, per lo tant s ha la considera com un parads ambicionat per molts. Va ser una de les principals causes per les que es varen crear moltes disputes i guerres a Hyrule a causa de la seva localitzaci, degut a l'ambici d alguns que intentaren apoderar-se d'ella.

 En els jocs .

 A Link to the Past .

Les llegendes expliquen que les Goodness mstiques d Hyrule tenan com a gent escollida la raa Hylian. Aquesta gent antiga deix les voluntats i les lleis que amb els anys serien la font primria de les llegendes. Segons les voluntats dels Hylian, les divinitats varen sorgir del caos per crear vida i ordre en el mn. Desprs de qu aquestes varen culminar la creaci de la vida, partiren al mes enll, per no abans sense crear un smbol del seu poder, un triangle d or conegut com la Triforce. Una porci petita per de gran poder de de les Goodness fou portada en aquest poders artefacte, amb l objectiu de dirigir la vida intelligent en el mn d Hyrule.

Amb la seva sang infundida en la mgia, dotaren a la raa Hylian amb energies i habilitats psquiques. Tamb es var dir que, difuminant en certs rumors i llegendes antigues que els Hylian podien escoltar els seus missatges, aix que aquests foren sobrevalorats en alta estima per moltes races d Hyrule. Els seus descendents dotaren el seu coneixement i saber mgic a tota la gent del mn. Per no obstant la saviesa d aquests es va anant desgastant amb el pas dels segles i dels anys. En Hyrule,  hi ha molts edificis consagrats per els Hylian que es mencionen en varies ocasions en les llegendes. Aquests edificis, que ara menteixen en la runa, son ombres pllides del seu esplendor anterior, relacionat antigament amb la Triforce, que donaria el poder i el saber illimitat aquell que la posses la relquia. Per un vers del Llibre de Mudora (una collecci de les llegendes i de saber dels Hylian) va fer del Triforce encara ms desitjable:

"En un regne ms enll de la vista,

El cel brilla en or, no blau

All, el poder de la Triforce

Far del desitjos dels humans en realitat"

Dit regne el varen anomenar Sacred Realm, la terra sagrada, el pas daurat. Molts intentaren localitzar-lo, i s crearen grans disputes i guerres en la seva recerca. Ning ho va aconseguir, menys un sol sser, anomenat Ganondorf. Ell deman a la Triforce el control absolut del mn, per aquesta noms coneixia un: el Sacred Realm. Aix Ganondorf, va poder irrompi-lo i transformar-lo en el Dark World (Regne Fosc o Mn Fosc). Utilitzant les energies mstiques de la Triforce Ganondorf s transforma en Ganon, el King of Evil, i enganya a molts homes malvats i corruptes  per convertir-los en els seus seguidors per conquerir Hyrule. Per ell i el seu exrcit fou derrotat per els Hylians Knights i segellats en el Dark World fins milers d anys. Fins que el malvat mag Agahnim mat al King of Hyrule i el fes amb el control del pas amb l intent de trencar el setge de Ganon en el Dark World. Agahnim tenir xit i enviar a les donzelles descendents del Cavallers Hylians. El mag mor per Link, per Ganon estava lliure per tornar a Hyrule. Aix derrotant Ganon, el Sacred Realm torn a la normalitat i la Triforce fou arravatat de Ganon.

 Ocarina of Time .

En The Legend of Zelda: Ocarina of Time, per la causa de guardar la relquia en el Sacred Realm, es va crear el Temple of Time, fundat per Rauru, l nic punt accessible a la Fora Veritable, amb l'objectiu d'evitar que les persones corruptes que ambicionaran la Relquia Sagrada la utilitzessin per a propsits malvats. Es necessari per poder penetrar al Sacred Realm:

 La Kokiri's Esmerald, entregada per l'Deku Tree.

 El Goron's Rubi, entregada per Darunia.

 El Zora's Saphire, entregada per la Princess Ruto.

 LOcarina of Time, entregada per la Princess Zelda.

 La Master Sword, l'arma destructora del mal.

Per aconseguir penetrar-hi en el Sacred Realm, es tindrien que reunir les tres Pedres Espirituals, i aconseguir la llegendria Ocarina of Time, tresor de la Royal Family of Hyrule. No va ser fins que Ganondorf, King Gerudo, va poder penetrar per la Door of Time, utilitzant en Link per a poder-hi entrar quant aquest es qued atrapat en el Pedestal of Time, subjectant la Master Sword. Llavora ns Ganon aprofitar-hi per accedir-hi, fins arribar-hi al Sacred Realm. All es va trobar la Triforce i va demanar el seu desig, irrompent el Sacred Realm, i transformant-lo en el Evil Realm, una situaci purament malvada i catastrfica pler d'ombres. Ganon, va ser tancat aquest Regne un cop va ser derrotat per l' Hero of Time, en la estpa adulta d'aquest, transformat ara en el Dark World.

 Dimensions Paralleles .

 Dark World .

Desprs de qu Ganon fos sallat en el Sacred Realm aquest el corrompi i el transforma en el Dark World en A Link to the Past (tot i que es podria tractar del Evil Realm o Regne Fosc d Ocarina of Time). En A Link to the Past Ganon transform quan s apoder de la Triforce per atreure ssers malignes i corrompir-los al seu servei per conquerir Hyrule. En aquest videojoc Link t que cercar les donzelles atrapades en les urpes del malvat mag Agahnim, servidor d en Ganon. En aquest mn es transform en un conill rosat. Link, en la seva nica manera d evitar la seva transformaci es trobar la Perla Misteriosa de la Lluna, que deix la seva subsistncia Hylian. Link poder viatjar entre Hyrule i el el Dark World amb el Dark Mirror (Mirall Mgic). No so se sap del tot si el Dark World i el Evil Realm s la mateixa dimensi lmbica del Regne d Hyrule. Aquesta dimensi comparteix certes similituds amb el Twilight Realm del videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess.

 Twilight Realm .

El Twilight Realm (en catal, Regne Crepuscular) es una dimensi presentada pel videojoc de The Legend of Zelda: Twilight Princess. En aquesta nova dimensi del Twilight, el despietat King Zant, un malvat tir, usurpa la corona i es autoproclama Twilight King. A ms, d envadir Hyrule, la terra consagrada de les Goodness amb l intenci de governar-la, fusionant-la amb el Twilight per crear un mn de Tenebres. Cal destacar que aquesta dimensi no forma part del Sacred Realm.

Aquesta dimensi fou creada en la antiguitat per las tres Goodness, quan varen baixar del cel i van crear Hyrule. Deixaren com a mostra del seu gran poder la Triforce, i el lloc on va caure es va convertir en el Sacred Realm. Molt fetillers malvats varen intentar aconseguir el poder de la relquia situada aquesta dimensi, per aix van crear la Fused Shadow (Ombra Fosa en la versi Pal), per els Light Spirits, esguerraren els seus plans, sagellant la seva poderosa mgia negra.

En dit regne es troben els Shadow Crystals, una especie de quadrats negres que semblen ser la descomposici del Twilight Realm. Quan, desprs dels fets dOcarina of Time, Ganondorf, el King of Evil es tancat aquest regne per els Sages del Mirror of Twilight, la seva maldat es tal que la modifica, convertint-la en un mn d ombres. En aquest fosc mn, s hi aixeca una gran civilitzaci, una de les ms poderoses de The Legend of Zelda; els Twili, per baix el regnat de Zant, aquests ssers es tornen obscurs i malvats, i Zant els llen a la conquesta del Regne d'Hyrule, perqu Ganondorf pogus conquerir i governar el pas. 

A causa del malvat Zant, per els designes del seu fals God, Ganondorf, el Dark Lord, baix la tnue llum del Twilight, Hyrule va quedar insaciablement fusionat amb el Twilight Realm poblada per l aleshores per els despietats sbdits del Twilight King, arrabassant-los l essncia als Esperits de la Llum, els guardians protectors d Hyrule. Noms quant Link i Midna varen tornar-los la llum als Esperits, Hyrule es va desfusionar amb el Twilight i var poder tornar a la normalitat, i regn de nou la pau i la tranquillitat.

L nic nexe d uni entre el Twilight Realm e Hyrule, es el Mirror of Twilight, situat al Mirror Chamber, en el Arbiter's Grounds, al Gerudo Desert. El mirall en si, es un objecte mgic de gran poder que van utilitzar les Goodness per segellar als Twili. Per es destrut per obra del tir  Zant, per a que ning pugui viatjar entre aquests dos mons (malgrat que ell si pot, creant portals entre les dos dimensions amb el seu poder donat del seu pacte amb Ganondorf).

El Twilight Realm es un inhspit lloc on la llum del sol no existeix, i sembla estar sumit en un vespre etern. L rea explorable no es tan extensa com Hyrule, i noms es pot visitar el Palace of Twilight (Palau del Crepuscle),  anterior residncia de Midna i nova casa de Zant. El Palace of Twiligt s la penltima masmorra de Twilight Princess, i una de les ms innovadores pel seu disseny i el seu esquema de transcurs en aquesta; s'hi troben les acumulacions mgiques de Shadow Crystals (els quals transformen Link en llop), creada per Zant, per absorbir la llum del Twilight. En el mn del Twilight, els fetillers Twili compten amb una tecnologa molt ms avanada que la Hylian. Tot es degut grcies les seves fonts de energia, els Taiyo, dues petites esferes lluminoses, per de gran poder prioritari per els habitants d'aquest mn. Els Twili campen per la plaa del palau transformats pel cruel tir. Quant Link aconsegu la Master Sword de llum aconsegu infiltrar-se en las torre central del Dungeon, on es troba el malvat Zant, qui espera Link i Midna desde el seu magnifc palau.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137420" title="Eucariognesi viral" nonfiltered="845" processed="834" dbindex="56155">
L'eucaurognesi viral s una hiptesi proposada per Philip Bell el 2001 segons la qual el nucli cellular dels eucariotes va evolucionar a partir d'un virus ADN de grans dimensions en un Mycoplasma, de manera semblant a la teoria endosimbitica. s una teoria que ha guanyat adeptes a mesura que s'han anat descobrint grans virus com el Mimivirus.

Hi ha un nombre de preceptes d'aquesta teoria que sn possibles. Per exemple, un virus helicodal amb una envolta lipdica t certa semblana amb un nucli cellular molt simplificat, semblant a un cromosoma envoltat d'una membrana lipdica. Per considerar lgica la seqncia, el virus ADN hauria de convertir-se en el centre gentic i prendre el control de l'arqueobacteri o eubacteri. En comptes de replicar-se i destruir la cllula, hi romandria a dins. Aix, en posseir el virus la maquinria molecular, podria esdevenir-ne un nucli primitiu. A travs del procs de mitosi i citocinesi, el virus hauria segrestat la cllula sencera, assegurant-se aix la supervivncia del seus gens d'una manera molt favorable.

Referncies.
 Bell, Philip John Livingstone. Viral Eukaryogenesis: Was the Ancestor of the Nucleus a Complex DNA Virus? Journal of Molecular Evolution, 53 (3), setembre de 2001, pg. 251 256;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137424" title="Ferid Murad" nonfiltered="846" processed="835" dbindex="56156">


Ferid Murad ( Whiting, EUA 1936 ) s un farmacleg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 14 de setembre de 1936 a la ciutat de Whiting, poblaci situada a l'estat nord-americ de Indiana. Fill d'un immigrant albans va estudiar medicina a la Universitat dePawn, on es va graduar el 1958 i el 1965 es va doctorar a la Case Western Reserve University de Cleveland. El 1970 fou nomenat professor de la Universitat de Virgnia i el 1981 de Stanford.

Recerca cientfica.
Les seves investigacions giraren al voltant del camp de l'anlisi del mecanisme d'acci de la nitroglicerina i altres agents vasodilatadors, descobrint l'any 1977 les propietats de l'xid ntric, un compost qumic present en petites quantitats al cos hum i que afectava les cllules musculars.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a l'xid ntric com a molcula significativa en el sistema cardiovascular, premi que compart amb Robert Francis Furchgott i Louis Jos Ignarro. La concessi del Premi Nobel a Murad no fou exempta de polmica, sobretot per l'omissi de premiar Salvador Moncada, el qual havia aconseguit determinar les mateixes propietats de forma independent a aquest.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1998;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137426" title="Castellers d'Altafulla" nonfiltered="847" processed="836" dbindex="56157">


Els Castellers d'Altafulla sn una colla castellera d'Altafulla fundada el 1973 i refundada l'any 1995.

Altafulla ja havia estat, durant l'poca d'or dels castells, una plaa molt castellera. Es creu que els Xiquets de Valls hi van aixecar el pilar de vuit el 1878. Per la primera formaci castellera a Altafulla no es form fins l'11 de novembre de 1973, quan els Castellers d'Altafulla van realitzar la seva primera actuaci a la plaa del Pou de la mateixa poblaci. Durant aquesta primera etapa, la colla aconsegu descarregar el tres i el quatre de set, i el cinc de sis. L'any 1988 la colla va realitzar la seva ltima actuaci i no va ser fins a finals de 1995 que un grup de joves es va proposar reemprendre l'activitat castellera a Altafulla. La nova etapa dels Castellers d'Altafulla va comenar amb l'actuaci a la Festa de la Natura del mes de juliol de 1996, on es descarregaren el tres de sis, el quatre de sis, 2 pilars de quatre simultanis i un pilar de quatre aixecat per sota. Amb diversos alts i baixos, els ltims anys la colla s'ha mantingut en la gamma de sis, aconseguint recuperar el tres i el quatre de set durant la temporada 2006.

Enllaos externs.

Castellers d'Altafulla;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137434" title="Amsterdam ArenA" nonfiltered="848" processed="837" dbindex="56158">
L Amsterdam ArenA es un estadi de futbol situat a Amsterdam, Pasos Baixos. Va ser una de les seus de l Eurocopa 2000 disputada en Blgica i els Pasos Baixos. Els seus equips titulars sn l Ajax Amsterdam de la lliga holandesa de futbol i els Amsterdam Admirals de la NFL Europa. 

 Histria . 
El partit inaugural es va disputar entre l Ajax Amsterdam i l AC Milan en 1996. En 1998 va ser l escenari de la final de la Lliga de Campions entre el Real Madrid i la Juventus FC. En 2000 va ser la ser de la final de l Eurocopa de futbol en qu Frana es va imposar a Itlia

 Arquitectura .
L Amsterdam ArenA disposa d un sostre de panells replegables, d aproximadament 400 tones, que pot cobrir l estadi en 35 minuts. Va ser el primer estadi cobert amb camp de gesta natural del mn.

L estadi tamb disposa d una Llotja Reial amb 50 seients acondicionats per a la monarquia dels Pasos Baixos.

 
 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l Amsterdam ArenA  ;
 Pgina oficial de l ArenA Bouleverd ;
 Pgina oficial de l Ajax  ;
 Pgina oficial dels Amsterdam Admirals  ;
 Foto aria (Google Maps);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137436" title="Wembley Stadium (antic)" nonfiltered="849" processed="838" dbindex="56159">
 

El Wembley Stadium era un estadi multis, per principalment utilitzat per a la prctica del futbol, es trobava situat al barri del mateix nom a Londres, capital d Anglaterra. Va ser l'estadi ms fams de la Gran Bretanya i un dels ms coneguts de tot el mn. 


 Histria . 

Va ser inaugurat en 1923 en ocasi de l'exposici imperial britnica a realitzar-se l'any segent, de fet el seu nom original era "Estadi Imperial" (en angls: Empire Stadium). 

Era "la Catedral del futbol" segons Pel, i per ella van desfilar grans figures del futbol mundial. A ms van succeir jugades que van marcar l histria del futbol, com el polmic gol angls en la final de la Copa del Mn 1966, i la famosa parada coneguda com l "escorp", executada pel porter colombi Ren Higuita en un partit amists davant Anglaterra. 

No obstant aix, l'estadi va ser demolit en el 2000 amb la finalitat de crear un Nou Wembley, un estadi ultramoderna multis amb capacitat per a 90.000 persones que pugui rebre els Jocs Olmpics de Londres 2012.

 Esdeveniments .

En 1966 va ser una de les seus de la Copa del Mn i escenari de la final on Anglaterra es va proclamar campiona front a Alemanya. 5 finals de la Copa d Europa es van disputar en aquest estadi, en 1963, 1968, 1971, 1978 i 1992 on el FC Barcelona es va proclamar per primera vegada campi d Europa al superar a la Sampdoria amb un gol de Ronald Koeman. Tamb va ser una de les seus de l Eurocopa 1996 i escenari de la final. A ms era l estadi on es disputaven habitualment els partits de la selecci anglesa i les finals de les competicions futbolstiques angleses.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137437" title="Aitor Gorosabel" nonfiltered="850" processed="839" dbindex="56160">
Aitor Gorosabel Garai (Eibar, 1970) s el cantant i guitarrista solista dels Su Ta Gar, grup de rock dur d'Euskal Herria.  Aitor va estudiar Publicitat a la Universitat del Pas Basc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137439" title="Palau Rosenborg" nonfiltered="851" processed="840" dbindex="56161">


El Palau Rosenborg s un petit palau situat a la capital danesa, Copenhaguen. El palau va ser construt originalment l'any 1606 com una casa de camp per a l'estiu i s un exemple dels molts projectes d'arquitectura de Christian IV. Va ser construt en l'estil renaixentista neerlands, tpic dels edificis danesos d'aquesta poc i s'ha anat reconstruint en diverses vegades, fins a adoptar la forma actual que data del 1624. Els arquitectes Bertel Lange i Hans van Steenwinckel van ser els creadors del castell.

El palau es va utilitzar pels regents danesos com a residncia reial fins al 1710. Desprs del regnat de Frederic IV, el palau Rosenborg noms va ser usat com a residncia reial dues vegades, i les dues durant situacions d'emergncia. La primera va ser desprs que el palau Christiansborg crems el 1794, i la segona durant l'atac britnic a Copenhaguen el 1801.

El palau resta obert al public per visites turstiques i cont un museu amb les colleccions reials de la corona danesa des del segle XV amb Frederic II fins al segle XIX. Alguns dels articles pertanyien a la noblesa i a la aristocrcia. Actualment Rosenborg s una propietat estatal i va ser obert al public general el 1838.

El palau t molta popularitat entre els turistes que visiten la capital de Dinamarca ja que es troba al centre de la ciutat i s'hi arriba fcilment amb diferents lnies d'autobus urb, a ms a ms dels autobusos turstics. S'estima que t uns 2.5 milions de visitants cada any.

 Vistes del palau .



 Enllaos externs .

 Web oficial del palau Rosenborg  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137447" title="Ramen" nonfiltered="852" processed="841" dbindex="56162">

El ramen (    ; pronunciat aproximadament ) s una sopa de fideus japonesa. Es creu que s la versi japonesa de la sopa de fideus xinesa la mian (  ).

Bsicament sn fideus bullits en aigua, servits en un plat de sopa, per ser coberts amb alguna varietat de gu ( ). Molt diferent era el plat original xins, la mian, que semblava una mica ms a l'espagueti i se servia sol amb salsa. El ramen s'ha integrat amb tanta fora dins la gastronomia japonesa que a Taiwan se'l considera un producte netament japons.

S'acostuma a menjar en establiments de menjar rpid, en parades ambulants o a casa, sent un dels aliments ms barats que poden aconseguir-se.

Ingredients.
Els ingredients ms importants del ramen sn: men ( ) (fideu), sopa i gu (cobertura). 

 Fideu .
El fideu es crea bsicament amb farina de blat, aigua, sal i kansui. El kansui s aigua que cont altes concentracions de carbonat de potassi, carbonat de sodi i una lleugera quantitat d'cid fosfric. Fa que el ramen agafi un color groguenc. Alguns cops s'utilitza ou en comptes de kansui.

 Sopa .
Tot i que molts consideren que el ms important del ramen s el tipus de fideu, la manera ms fcil de diferenciar les variants s per la sopa all on la pasta es diposita. Les ms caracterstiques es descriuen aqu:

Sh yu (  ) (lit: Salsa de soja): Considerat la ms japonesa. Es composa de pollastre, on s'afegeix un parell de cullerades d'espesa salsa de soja un cop servida. Tradicionalment s'afegeix desprs rayu (   ) (extracte de pebrot vermell amb oli de ssam).

Tonkotsu (  ) (lit: ossos de Porc): La sopa est principalment basada en porc, t fora cos i contingut en greix. El brou generalment s de color blanc. Originari del nord Kyushu.

Miso (  ): Creat a Sapporo el 1955. Es cuina generalment a base de pollastre, i es barreja amb alguna varietat de miso quan se serveix. A Kanto s com afegir-hi una cullerada de mantega.

Shio ( ) (lit: sal) : La ms simple de totes les varietats, i en la que es veu de manera ms clara la influncia xinesa. Es considera molt popular a Hokkaido. La sopa s transparent i el seu sabor s ms directe.

D'aquestes es desprn una varietat major, encara que generalment l'nica diferncia s el que s'empra com a cobertura.

 Gu ( ) .
En realitat gaireb qualsevol cosa pot servir-se com a cobertura, i bona part de les vegades es deixa a la discreci del client.

Les opcions ms comunes sn ous bullits menma o shinachiku (   ) (adobament de tronc de bamb molt jove), nori, wakame, rodanxes de porc rostizat chash  (   o   ), negi (ceballot), naruto kamabuko i ltimament kimuchi i verdures bullides.

Vegeu tamb.
 Fideu;

 Enllaos externs .
Ramen-Nippon ;
The Official-Ramen HomePage ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137448" title="Anna Pvlova" nonfiltered="853" processed="842" dbindex="56163">

Anna Matveievna Pvlova (en rus:                       ) (Sant Petersburg, calendari juli: 12 de febrer de 1881 - 23 de gener de 1931), va ser una famosa ballarina de ballet rusa d'inicis del segle XX. 

Biografia.
Va nixer a Sant Petersburg al si d'una humil famlia camperola. Ella declararia que son pare va morir quan ella tenia dos anys d'edat. s possible que fra filla illegtima, i els bigrafs especulen que potser son pare era jueu, la qual cosa explicaria el seu desig de no parlar gaire de la seua herncia paterna. Quan tenia vuit anys va ser rebutjada per l'Escola del Ballet Imperial per no tenir l'edat mnima requerida. Dos anys ms tard hi va ser admesa i hi va romandre fins els setze anys. Paul Gerdt, Johanssen i Sokolova van ser els seus mestres en ballet clssic. Desprs va ballar en el Teatre Mariinski. 

El 1909 va recrrer Europa amb els ballets de Serguei Diguilev i dos anys ms tard va formar la seua prpia companyia. Va unir les seues aptituds com a coregrafa i grans dots d'actriu. No va aportar innovacions creadores, sobreeixint essencialment en la interpretaci dels ballets romntics.

Pvlova va canviar per sempre l'ideal de les ballarines. Pels anys 1890, hom esperava de les ballarines del Teatre Mariinski que excelliren tcnicament, i aix significava normalment tenir un cos poders, musculs i compacte. Pvlova era prima, d'aparena delicada i etria, perfecta per als papers romntics com Giselle. Els seus peus eren extremadament arquejats, tant aix que va reforar les seues sabates de punta afegint-hi un tros de cuir dur en les soles per a suportar i aplanar el cos de la sabata. En aquell temps, molts van notar aquest "engany", aix que Pvlova va retocar totes les seues fotos per a ocultar la plataforma del boxy. Per finalment, aquesta va esdevenir a la sabata "pointe" moderna, ats que funciona menys dolorosament i ms fcilment per al peu arquejat.


La seua pea de dansa ms famosa era la mort del cigne, amb una coreografia feta expressament per a ella per Michel Fokine, amb la msica de "El cigne" de l'obra El Carnaval dels animals de Camille Saint-Sans. Altres interpretacions en les quals es va destacar van ser El llac dels cignes, Giselle, Les Slfides i Coppelia.

Va morir de pleuresia a La Haia, Pasos Baixos, pocs dies o setmanes abans del seu complir 50 anys, mentre estava de gira. El seu darrer desig fou ser amortallada amb el vestit que usava per a ballar La mort del cigne. Les seues ltimes paraules van ser: "Toqueu aquell ltim comps molt suaument". D'acord amb la tradici del ballet, el dia posterior a la seua mort en qu estava programada una actuaci de Pvlova, l'espectacle va ser programat amb un sol projector que illuminava a l'escenari buit on hauria d'estar ella. Va ser incinerada, els serveis fnebres es van fer en l'Esglsia Ortodoxa Russa de Londres i va ser enterrada al cementeri Golders Green d'aquesta mateixa ciutat. L'any 2001, les seues restes van ser traslladades al cementeri Novodevichy de Moscou, d'acord amb la seua voluntat i desprs d'una considerable controvrsia.

 Curiositats.
Les postres Pvlova van ser anomenats aix en honor seu, si b els seus orgens sn discutits. Tant Nova Zelanda com Austrlia en reclamen el crdit.

Enllaoss externs.

 Anna Pavlova a Austrlia   Gires de 1926, 1929 - material oferit per la National Library of Austrlia;
 Imatges d'Anna Pavlova - digitalitzades per la National Library of Austrlia;
 Cites Creatives d'Anna Pvlova (1881-1931);
 Andros sobre Ballet;
 El treball d'una herona: Anna Pvlova, el Cigne;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137453" title="Georges Delerue" nonfiltered="854" processed="843" dbindex="56165">
Georges Delerue (Roubaix, Nord, Frana, 12 de mar de 1925 - Los Angeles, Califrnia, 20 de mar de 1992) fou un compositor i director musical de cinema, sent l'autor de la msica de ms de 300 pellcules i el guanyador l'any 1979 de l'Oscar per la millor msica original per A Little Romance.

Realitza els seus estudis al Conservatori de Pars sota la direcci de Darius Milhaud i Jean Rivier. El 1949, obt el Primer Premi de Composici aix com el Primer Segon Gran Prix de Rome. El 1952, s nomenat compositor i director d'orquestra a la Radiodifusi francesa.

Ha treballat per als millors escengrafs francesos, en particular els de la Nouvelle Vague (Le Mpris, La Nuit amricaine, Le Dernier mtro, etc.), per a la televisi i la rdio (Jacquou le croquant, Les Rois maudits de 1972, Radioscopie de Jacques Chancel) i, el 1972, comena a treballar a Hollywood.

Ha compost igualment la msica de Platoon d'Oliver Stone (1986).

Filmografia seleccionada.

 Man Trouble - (1992);
 Her Alibi - (1989);
 The Pick-Up Artist - (1987);
 Code Name: Dancer - (1987);
 Platoon - (1986);
 Josepha - (1982);
 A Little Sex - (1982);
 An Almost Perfect Affair - (1979);
 A Little Romance - (1979);
 Love on the Run - (1979);
 Julia - (1977);
 The Day of the Dolphin - (1973);
 The Day of the Jackal - (1973);
 Two English Girls - (1972);
 The Horsemen - (1971);
 Anne of the Thousand Days - (1969);
 The Two of Us - (1968);
 Contempt - (1964);
 Jules and Jim - (1962);
Una absncia tan llarga (1961);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137466" title="Atlas Lingstic de Catalunya" nonfiltered="855" processed="844" dbindex="56173">
L' Atlas Lingstic de Catalunya va ser una obra cabdal i precursora a l'mbit dels Pasos Catalans. Es tracta del primer atles lingstic de tot el territori de llengua catalana. Fou elaborat per Antoni Griera i en 1923 apareixia el primer volum d'aquesta obra que es perllongaria molt de temps.
Arran d'aquesta feina colossal han aparegut uns altres atles ms complets i ms fiables, entre els quals conv esmentar l'Atles Lingstic del Domini Catal, sota la direcci de Joan Veny i Clar i Ldia Pons i Griera, del qual ja s'han publicat tres volums.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137471" title="Coordinaci" nonfiltered="856" processed="845" dbindex="56175">
La coordinaci, en lingstica, consisteix a unir dos elements que estan al mateix nivell sintctic. D'aquest terme sorgeixen els conceptes de coordinaci en matemtiques (conjunts coordinats) i filosofia (per a les proposicions de lgica). La coordinaci requereix un nexe que ajunti els dos elements, siguin paraules, sintagmes o oracions. Aquest nexe acostuma a ser una conjunci o locuci equivalent.

Tipus de coordinaci en catal.
Copulativa: els dos elements s'afegeixen sense aportar ms valor que el de la suma. Els nexes tpics sn: i, ni...
 Exemple: La Maria i el Pau sn germans;
Adversativa: el segon element expressa una oposici respecte el significat primer, no n's la conseqncia lgica. Els nexes adversatius sn: per, no obstant...
 Exemple: Li vaig dir que plouria per no va agafar el paraiges;
Disjuntiva: es dna una opci entre els dos elements. Els nexes tpics sn: o, o b...
 Exemple: Vols pa o patates amb la carn?;
Distributiva: els dos elements es reparteixen en el temps de l'acci. Els nexes ms usuals sn: no sols.. sin tamb, ni...ni...;
 Exemple: Ni treballa ni deixa treballar;
Explicativa: el segon element precisa el significat del primer. Els nexes ms utilitzats sn: s a dir, o sigui...
 Exemple: La capital de Catalunya, o sigui Barcelona, ha perdut poblacio;
Illativa: el segon element refora el sentit del primer. Els nexes ms usuals sn: i encara ms, apart...
 Exemple: s una barbaritat i encara ms, s un crim;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137473" title="Allende" nonfiltered="857" processed="846" dbindex="56177">

Antroponmia: Salvador Allende Gossens, antic president de Xile.
Geografia: San Miguel de Allende, ciutat de l'estat de Guanajuato a la regi del Bajo, Mxic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137475" title="Gemma Lienas i Massot" nonfiltered="858" processed="847" dbindex="56179">
Gemma Lienas i Massot (Barcelona, 1951) s una escriptora catalana. 

Des de 1985, Gemma Lienas ha escrit i publicat un gran nombre d obres literries destinades a adults, joves i infants. Un dels seus personatges ms coneguts s la Carlota, protagonista d alguns dels seus llibres com:  El diari violeta de la Carlota ,  El diari vermell de la Carlota  o  Aix s la vida, Carlota . Destaquen tamb novelles com:  El final del Joc ,  Atrapada al mirall ,  Anoche so contigo  o  Bitllet d anada i tornada , centrades cadascuna en un conflicte psicolgic. D altra banda, com a activa feminista, tamb ha escrit assaigs sobre diferents temes lligats al mn de la dona, per exemple:  Rebels, ni putes ni submises  o  Pornografia i vestits de nvia .  

La seva obra ha estat traduda a diverses llenges (alemany, basc, castell, eslov, itali, portugus, brasiler, gallec i serbocroat).

Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autnoma de Barcelona, va exercir com a professora i editora abans de comenar a escriure. La seva primera obra publicada s Cul de sac, una novella juvenil publicada el 1986.

Obres publicades.
Novella.

1986	Cul de sac. (Juvenil);
1987	Dos cavalls (2CV).(Juvenil);
1988	Vol nocturn.
1989	Aix s la vida, Carlota. (Juvenil);
1992	La meva famlia i l ngel. (Infantil);
1994	Ets galctica, Carlota. (Juvenil);
1999	Bitllet d anada i tornada. (Juvenil);
2001	Anoche so contigo.
2001	El diari lila de la Carlota. (Juvenil);
2003	El final del joc.
2004	El diari vermell de la Carlota. (Juvenil);
2005	El Gran Llibre de la Carlota (  El diari lila de la Carlota ,  Aix s la vida, Carlota  i  El diari vermell de la Carlota ).  (Juvenil);
2006	El diari blau de la Carlota. (Juvenil);
2007	Atrapada al mirall.
2007	Les balenes desorientades. (Juvenil);
2007	La glacera verinosa. (Juvenil);
2007	El llac assass. (Juvenil);
2008	Els lemmings bojos. (Juvenil);
2008 	L asteroide destructor. (Juvenil);
 
No ficci.

1996	Vivir sin ellos, los hombres no son imprescindibles.
2005	Rebels, ni putes ni submises.
2006	Vull ser puta. Contra la regulaci de la prostituci.
2007	Pornografia i vestits de nvia. ;

Narrativa breu.

1987	La lluna en un cove. (Infantil);
1989	El gust del caf. (Infantil);
2000	Lolita (dins l antologia d autors diversos  El amor o algo as ). ;
2003	Mirada lquida (dins l antologia d autors diversos  Tancat per vacances ). ;
2004	La sndrome del conill blanc (dins del recull d autores divereses  Condici de mare ).
2005	Busco una mare. (Infantil);
2007	Un ti amb vista. (Infantil);
2008 	La meitat d en Jan. (Infantil);
2008 	Es necessiten petons. (Infantil);
2008 	Sc un monstre. (Infantil);
2008 	Mala sort o bona sort? (Infantil);
2008 	Un mirall al cor. (Infantil);

Premis literaris.

1987	Premi Recull de Blanes de narracions curtes per El gust del caf.
1987	Premi Ramon Muntaner de Girona de novella juvenil per Dos Cavalls.
1987	Premi Andrmina de Valncia de narrativa per Vol nocturn.
1988	White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munich per Dos caballs.
1990	Menci d honor de l IBBY i finalista del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil per Aix s la vida, Carlota. ;
1998	Premi L Odissea, d editorial Empries per Bitllet d anada i tornada. ;
2003	Menci d honor de la UNESCO per El diari lila de la Carlota.
2006	White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munich per Busco una mare.
2008	I Premio  Participando creamos espacios de Igualdad  en la categora de Arte y Cultura, atorgat pel Consejo de las Mujeres del Municipio de Madrid pel conjunt de tota l obra.

Enllaos externs.
Pgina personal de l'autora;
Fitxa de l'autora al Qui s qui de les lletres catalanes;
blog de la autora;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137478" title="Variaci lingstica" nonfiltered="859" processed="848" dbindex="56182">
La variaci lingstica s el diferent s d'una mateixa llengua entre sectors de poblaci diferents. s objecte d'estudi de la sociolingstica. Les varietats lingstiques es contraposen a l'estndard de la llengua. Tradicionalment es distingeixen tres tipus de varietats: diatpiques o geogrfiques, diastrtiques o socials i diafsiques o lligades a una situaci comunicativa.

Factors que influeixen en l'elecci d'una determinada varietat.
Edat: els joves tendeixen a usar ms els registres informals, tenen un argot propi i creen ms neologismes;
Sexe: les dones tendeixen a usar una parla ms propera a l'estndard;
Procedncia: cada zona t un dialecte propi;
Professi: hi ha professions amb un lxic propi especialitzat;
Nivell d'estudis: a ms estudis, ms s dels registres cultes o formals;
Situaci comunicativa: que marca si la parla ha de ser formal o colloquial, s el factor que ms influeix;
Canal de comunicaci: l'escrit acostuma a demanar ms formalitat;
Grau de literarietat: inclou recursos literaris i para ms atenci a la llengua;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137485" title="Michael Arndt" nonfiltered="860" processed="849" dbindex="56186">
Michael Arndt s un guionista nord-americ que ha aconseguit l'Oscar al millor gui per la pellcula de 2006 Little Miss Sunshine. Actualment est escrivint el gui per la pellcula Toy Story 3.

 Antic ajudant a Matthew Broderick, Michael Arndt aconseguia el definitiu somni per a un guionista: aconseguir l'Oscar en el seu primer gui per al cinema. A ms a ms, ha obtingut nou premis ms per aquest gui, entre ells el BAFTA. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137489" title="Diputacions de Cartagena" nonfiltered="861" processed="850" dbindex="56187">
El terme municipal de Cartagena esta subdividit en entitats que rebren histricament en aquest municipi murci el nom de diputacions.


 El Albujn;
 Alumbres;
 El Beal;
 Campo Nubla;
 Canteras;
 Ciutat de Cartagena;
 El Algar;
 El Plan;
 Escombreras;
 El Hondn;
 La Aljorra;
 La Magdalena;
 La Palma;
 Lentscar;
 Los Mdicos;
 Los Puertos;
 Miranda;
 Pern;
 Pozo Estrecho;
 Rincn de San Gins;
 San Antn;
 San Flix;
 Santa Ana;
 Santa Luca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137491" title="Pern" nonfiltered="862" processed="851" dbindex="56189">

Pern s una diputaci situada a 15 quilmetres a l'oest de Cartagena, entre Las Lomas, Las Carrascas i la Serra de la Muela, sent una de les ms extenses dels 505 qm2 del terme municipal cartagener. Dintre de la diputaci existeixen diverses pedanes como Galifa, Cuesta Blanca o La Azoha, totes elles amb els seus propis costums i festivitats 

Va experimentar un desenvolupament notable amb la mineria cartagenera, de la qual va poder beneficiar-se durant alguns anys, d'aquesta poca perviuen les antigues bocamines abandonades, aix com, tamb, elements patrimonials com la fortalesa i bateria de Castillitos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137495" title="Llista Swadesh" nonfiltered="863" processed="852" dbindex="56193">
La llista Swadesh s un document fet per Morris Swadesh que contenia 100 paraules (215 en la versi ampliada) que es consideraven bsiques en totes les llenges. S'usava en glotocronologia per comparar diferents idiomes i establir famlies lingstiques segons la semblana de les formes d'aquests mots bsics.

Aquest lxic primordial no estava subjecte a factors culturals i per tant podia servir per a compara llenges d'una manera fiable. Contenia paraules que es trobessin a qualsevol estadi de l'evoluci d'una llengua (exclouria per tant els tecnicismes) i a qualsevol indret del mn (i per tant no inclou termes lligats fortament al clima, com "neu"). Se suposa que cada idioma t una paraula prpia per designar aquests termes, ja que sn bsics i necessaris i per tant van ser els primers a existir, no van provenir de manlleus d'altres llenges en contacte. Les paraules que hi apareixen designen elements naturals, parts del cos hum, dectics elementals i accions que es poden fer amb el cos.

Aquesta llista s fora polmica per continua sent la base de molts estudis sobre el vocabulari dels idiomes. Algunes de les objeccions ms comunes sn que s que usa termes marcats culturalment (no totes les llenges tenen paraules per referir-se a la neu, si es parlen a llocs clids, per exemple); que alguns dels termes considerats bsics sn de fet manlleus; que no sempre totes les llenges expressen els conceptes bsics amb una paraula (poden emprar locucions) i que la selecci no es basa en criteris cientfics o estadstics.

Termes de la llista Swadesh en catal.
jo (mi) (vegeu pronom);
tu ;
nosaltres ;
aquest (vegeu demostratiu);
aquell;
qui;
qu;
no (vegeu negaci);
tots;
molts ;
u;
dos;
petit;
dona;
home;
persona (vegeu hum);
peix;
ocell;
gos;
poll ;
arbre;
llavor;
fulla;
arrel;
escora;
pell;
carn;
sang;
os;
greix;
ou;
banya;
cua;
ploma;
pl (cabell);
cap;
orella;
ull;
nas;
boca;
llengua;
dent;
pella (colze);
peu;
genoll;
m;
panxa;
coll;
pit;
cor;
fetge;
menjar;
beure (vegeu beguda);
mossegar;
veure (vegeu vista);
sentir (vegeu oda);
saber;
dormir;
morir (vegeu mort);
matar;
nedar;
volar;
caminar (anar);
mentir (veure veritat);
venir;
seure;
aixecar-se;
dir (parlar);
sol;
estrella;
lluna;
aigua;
pluja (ploure);
pedra;
sorra;
Terra (mn);
nvol;
fum;
foc;
cendra;
cremar;
cam;
muntanya;
vermell;
verd;
groc;
blanc;
negre;
nit;
calent (vegeu calor);
fred;
ple;
nou;
bo ;
rod (vegeu cercle);
sec;
nom;
donar;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137500" title="cron (desambiguaci)" nonfiltered="864" processed="853" dbindex="56195">

cron fou el rei dels Caninenses.
cron d'Agrigent fou un metge d Agrigent, fill de Xen.
Helenius cron fou un gramtic roma del segle V aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137503" title="gies (desambiguaci)" nonfiltered="865" processed="854" dbindex="56196">

gies fou un espart fill d'Ageloc i net de Tisamenos;
gies fou un poeta grec nascut a Trozen;
gies d'Argos, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137504" title="Torrent d'en Pere Parres" nonfiltered="866" processed="855" dbindex="56197">
El Torrent d'en Pere Parres s un barri de Terrassa del districte 5 o del Nord-oest, travessat pel torrent homnim, tributari de la riera del Palau. T una superfcie de 0,24 km2 i una poblaci de 5.428 habitants el 2005.

Est limitat al nord per l'avinguda de l'Abat Marcet, al sud pel passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE), a l'est per la carretera de Rellinars (B-122) i a l'oest per l'avinguda de Josep Tarradellas.

Depn de la parrquia de la Santa Creu, al barri de Sant Pere. La festa major s el segon diumenge de juliol.

 Histria .
El barri est molt lligat al de Sant Pere, a l'altra banda de la carretera de Rellinars, del qual es va segregar al comenament de la dcada del 1980, quan es va crear una associaci de vens. Les primeres cases es van edificar, precisament, prop de la carretera i al carrer de Miquel ngel.

El nom prov del torrent que el travessa de nord a sud, el qual prov de la part septentrional de la ciutat, al pla del Bonaire per damunt de Can Roca, i desguassa a la riera del Palau, avui la Rambla d'gara, a l'alada del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa. El torrent, actualment urbanitzat, es correspon aproximadament amb el recorregut del carrer del Marqus de Comillas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137509" title="Zeolita" nonfiltered="867" processed="856" dbindex="56200">


Les zeolites (Grec, zein, "bullir"; lithos, "pedra") sn minerals que tenen una structur micro-porosa. El terme va ser establert el segle XVIII pel minerleg suec Axel Fredrik Cronstedt, el qual observ, en escalfar rpidament un mineral natural, que les pedres comenaven a ballar tan bon punt l'aigua s'evaporava. Emprant els mots grecs que signifiquen "pedra que bull", va anomenar aquest material Zeolita. 

Han estat sintetitzats ms de 150 tipus de zeolites, i es coneixen 48 zeolites d'origen natural. Es tracta bsicament de minerals alumino-silicats cristallins amb una estructura "oberta" que poden acomodar una mplia varietat de cations (ions positius), tasl com el Na+, K+, Ca2+, Mg2+ entre d'altres . Aquests ions positius sn lligats de forma fora feble i permeten fcilment l'intercanvi inic. Algunes de les zeolites minerals ms comunes sn: analcima, chabazita, heulandita, natrolita, filipsita, i estilbita. Un exemple d'una frmula mineral s:  Na2Al2Si3O10-2H2O, frmula de la natrolita.

Les zeolites Naturals es formen all on les roques volcniques i les capes de cendra reaccionen amb l'aigua subterrnia alcalina. Les zeolites tamb cristallitzen en ambients in post-sedimentaris durant perodes que comprenen de milers a milions d'anys en jaciments marins superficials. Les zeolites de formaci natural sn rarament pures i es troben contaminades en diferents graus per altres metals, quars o d'altres zeolites. Per aquest motiu, les zeolites de formaci natural es troben excloses de moltes aplicacions comercials importants on l'uniformitat i la puresa sn essencials.

Les zeolites sn els membres aluminosilicats de la familia de slids microporosos coneguts com "garbells moleculars" (en angls molecular sieve). Aquest terme fa referncia a la particular propietat d'aquests materials, s a dir, la seva habilitat per triar molcules de forma selectiva basada en el procs d'exclusi per la mida. Aquest fet s degut a una estructura porosa molt regular de dimensions moleculars. La mida mxima de molcula o espcies iniques que poden travessar els porus d'una zeolita s controlat pels dimetres dels tnels. Aquests es defineixen en funci de la mida de l'anell de l'obertura.

 Fonts .
L'extracci de zeolites naturals es fa mitjanant tcniques d'extracci en cantera convencionals. En el processat, la mena es tritura, s'asseca i es ml. La mena mlta pot ser classificada en funci de la mida de partcula. Del producte triturat se'n pot enretirar la part ms fina quan cal un producte granular, i del material fi se'n poden fer productes de tipus pellet. Els productors tamb poden modificar les propietats de la zeolita o mesclar-ne els seus productes amb altres materials per millorar-ne les seves prestacions abans de vendre'ls. 

Actualment la producci mundial anual de zeolita natural s d'uns 4 milions de tones. D'aquesta quantitat, 2.6 milions de tones sn enviades al mercat xins per tal de ser emprats en la indstria del ciment. Europa, Austrlia i sia sn els liders mundials en el subministre de la demanda mundial de zeolita natural. En comparaci, noms 57.400 tones mtriques (Font: U.S. Geological Survey, 2004) de zeolita (noms un 1% de la producci mundial actual) s produda a Nord-amrica.
 
Existeixen diferents tipus de zeolita sinttica formades mitjanant un procs de cistallitzaci lenta de gel de slica-almina en presncia de motlles alcalins i orgnics. Un dels processos ms importants per portar a terme la sntesi de la zeolita s el processat sol-gel. Les propietats del producte depenen de la composici de la mescla de reacci, el pH del sistema, la temperatura d'operaci, el temps de 'cultiu' de pre-reacci, i el temps de reacci aix com dels motlles emprats.

Espcies minerals de zeolites.

La famlia de les zeolites inclou: 


 Referncies .
Zeolites in Sedimentary Rocks. Ch. in United States Mineral Resources, Professional Paper 820, 1973.   ;
Natural and Synthetic Zeolites. U.S. Bureau of Mines Information Circular 9140, 1987.

La roca magica: Uses of natural zeolites in agriculture and industry ;
Frederick A. Mumpton. National Academy of Sciences Vol. 96, Issue 7, 3463-3470, March 30, 1999Abstract

Enllaos externs .
European Zeolites Producers Association;
Database of Zeolite Structures;
The Synthesis Commission of the International Zeolite Association;
British Zeolite Association;
U.S. Geological Survey, References on Zeolites;
Thomsonite as gemstones.;
Centre for Microporous Materials;
Centre for Surface Chemistry and Catalysis;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137511" title="Kaiserliche Marine" nonfiltered="868" processed="857" dbindex="56202">

La Kaiserliche Marine (en alemany marina imperial) fou la marina de guerra alemanya creada amb la formaci de l'Imperi Alemany el 1871. Exist entre 1871 i 1919 i es form inicialment a partir dels efectius de la marina de guerra prussiana i de la Norddeutsche Bundesmarine (la flota de la Confederaci Alemanya del Nord). El kiser Guillem II l'ampli considerablement, durant la carrera armamentstica que preced la I Guerra Mundial. La flota fou destruda gaireb totalment pels seus propis oficials i mariners a l'estuari de Scapa Flow el 1919, on havia estat internada desprs de l'armistici de l'11 de novembre de 1918. Els vaixells de la Kaiserliche Marine rebien el prefix SMS, Seiner Majestt Schiff (vaixell de Sa Majestat).

La Kaiserliche Marine aconsegu importants avenos operacionals en diferents aspectes de la guerra naval, aix com xits considerables per a una marina relativament jove. Inflig la primera derrota naval important a la Royal Navy en ms de 100 anys, a la batalla de Coronel, i aconsegu una victria tctica en l'nic gran enfrontament entre ambdues flotes, a la batalla de Jutlndia. Fou la primera marina en utilitzar submarins a gran escala, de forma sistemtica i amb xit (en total n'arrib a disposar de 375).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137512" title="Literatura medieval" nonfiltered="869" processed="858" dbindex="56203">

La literatura medieval s un ampli perode literari que inclou totes les obres literries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraa aproximadament el miler d'anys que van de la caiguda de l'Imperi Rom l'any 476 fins a l'inici del Renaixement itali (a finals del segle XV) La literatura d'aquesta poca es composa de textos religiosos i laics. Al igual que en la literatura moderna, ofereix un ampli camp d'estudi, en un espectre que va del sagrat ms seris al prof ms exuberant, i tot el que queda entremig. Donada aquesta amplitud de temps i espai en l'objecte d'estudi, normalment no resulta fcil parlar de literatura medieval en termes general sense caure en simplificacions exagerades i, per aquest motiu, se sol caracteritzar pel lloc d'origen, per la llengua o pel gnere.

Presentaci.

La literatura de l'edat mitjana s, en primer lloc, la de l'lit feudal i en reflecteix els ideals: pietat, fidelitat i valor. En aquell temps, el sistema feudal estructura la societat i aix es veu en la literatura: abunden les escenes de guerres, la fe cristiana hi s omnipresent. Tanmateix, a partir de finals del segle XII, els burgesos aconsegueixen, grcies a l'impuls de la manufactura, privilegis econmics i jurdiques que poden competir amb els poders senyorials. Aleshores apareixen noves formes, ms satriques o ms lriques, com la poesia dels segles XIV i XV, hereva de la poesia corts.

La majoria d'autors d'aquest perode resten desconeguts. L'anonimat no es deu noms a la manca de documents disponibles, tamb es deu al concepte del paper de l'autor, totalment diferent de la noci d'avui dia (hereva del romanticisme). Els autors medievals fan referncia contnuament a la literatura antiga i als Pares de l'Esglsia, i mostren una tendncia a donar forma o embellir histries conegudes ms que no pas a inventar-ne de noves. Fins i tot quan n'inventen, solen adjudicar l'obra a tercers illustres o imaginaris. Aix s que es desconeix el nom dels autors d'obres cabdals de l'edat mitjana. El nom de l'autor noms comena a interessar a partir del segle XII. 

Majoritriament, els textos conservats queden lluny de la versi original de l'obra, ja que es tracta o b de la transcripci dels textes declamats o cantats, o b de la cpia de textos ja transcrits. En el transcurs de la difusi oral d'una obra, la "fidelitat" a l'autor, sovint annim, esdev aleatria. Per altra part, els copistes dels monestirs es permeten modificacions all on els sembla pertinent. Un cop creats, els textos romanen oberts: cada nou contista o copista n'esdev co-autor en modificar-lo segons el seu propi gust o les modes de l'poca.

La literatura medieval gaudia de mala reputaci en els segles XVI i XVII. En el Renaixement, per exemple, era vista com "tenebrosa", "obscurantista", "brbara", etc. En el segle XIX, els romntics la redescobreixen i n'aprecien el valor. Avui dia continua llegint-se i interpretant-se. Els mites que va crear aquesta literatura continuen funcionant com a font d'inspiraci (per exemple el de Tristany i Isolda, fundador de la concepci de l'amor occidental).

Gneres ms conreats.
Dins la tradici en llengua vernacle destaca la literatura pica, amb la can de gesta. Les canons sn llargues composicions al voltant d'un heroi, versificades i transmeses oralment per part dels joglars, que adapten el text al gust local introduint referncies conegudes pels oients. Els protagonistes d'aquestes histries esdevindran en la majoria de casos herois nacionals, com per exemple El Cid a Espanya o Roland a Frana i protagonitzaran diverses aventures organitzades en sagues. Seran el model de les novelles de cavalleries, ms tardanes, com Tirant lo Blanc, ja pensades per a ser llegides i amb estructures narratives ms definides. 

Els cavallers destacaven no sols per les seves fites guerreres sin tamb en les amatries. La lrica lloa l'amor corts en composcions fetes pels trobadors. El model per excellncia s dels autors occitans, amb les seves corts del sud de Frana on els herois miren de conquerir una dama amb la bellesa dels seus versos i els seus modals refinats. 

La lrica popular s potser el gnere ms ric, amb composicions breus de tot tipus de temes: de partena de l'sser estimat, de goig per una cita, de stira dels poderosos, de cant a la natura... La majoria es transmetien cantant i en una barreja de llenges segons la zona. 

La prosa culta estava escrita en llat i tocava temes religiosos o cientfics. La seva funci didctica i el respecte a la fe cristiana sn els trets principals. Alguns d'aquests textos van donar peu a imitacions en les llenges prpies de cada regi per poder ser llegides per la poblaci. Destaquen els reculls de contes o exempli, narracions amb finals moralitzants que s'ajuntaven amb un fil com (model que se seguir al Renaixement com es veu al Decamer de Giovanni Boccaccio, entre altres).

Llenges.



El llat, la llengua de l'Esglsia Catlica que domina l'Europa Occidental i Central, i que representa prcticament l'nica font d'educaci, s un llengua habitual dels textos medievals, fins i tot en regions que no van ser romanitzades. A Europa Oriental, la influncia de l'Imperi Bizant i de l'Esglsia Ortodoxa van fer del grec i de l'antic eslau les llenges dominants.

D'altra banda, el poble continuava utilitzant les respectives llenges vernacles respectives, en procs d'evoluci. Es poden citar, com exemples, La Chanson de Roland (francs antic), Beowulf (angls antic), Lied des Nibelungen (alt alemany antic) o Dignis Akritas (grec medieval). Encara que aquestes epopeies es considerin, en general, obra d'un sol autor (sovint desconegut), es basen en relats nascuts de la tradici oral ms antiga, com ara, les epopeies gregues arcaiques del cicle de Troia. D'aquesta manera sobreviuen les tradicions celtes en composicions medievals (per exemple, l'anomenat cicle artric).

Si b les llenges vernacles les empren sobretot les classes populars, en alguns casos, la noblesa alterna llenges locals i llat. En l'mbit de parla catalana, destaca el cas de Ramon Llull, autor d'una extensa obra en quatre llenges (rab, llat, catal i occit; encara que noms se'n conserven en catal i llat).

Obres destacades del perode.
Alexada, d'Anna Comnena;
Beowulf, autor annim anglo-sax;
Cantar de Mio Cid, annim castell;
Cantigas de Santa Maria, autors annims gallecs;
Chanson de Roland, annim francs;
La consolaci per la filosofia, Boeci;
Curial e Gelfa, annim catal;
Els contes de Canterbury, Geoffrey Chaucer;
Das flieende Licht der Gottheit, Mechthild de Magdeburg;
Decamer, Giovanni Boccaccio;
La Divina Comdia, Dante Alighieri;
Digenis Acritas, autor annim grec;
Dstics de Cat, Dionysius Cato;
Elder Edda, diversos autors islandesos;
Heimskringla, Snorri Sturluson;
Il milione (Viatges de Marco Polo), Marco Polo;
Lais de Maria de Frana, Maria de Frana;
Les cartes d'Abelardo i Eloisa;
Libro del buen amor, Juan Ruiz, Arxiprest d'Hita;
Les quatre grans Crniques, autors catalans;
Ludus de Antichristo, autor alemany annim;
Mabinogion, autors galesos annims;
Le Morte d'Arthur, Sir Thomas Malory;
Nibelungenlied, autor alemany annim;
Njl's saga, autor islands annim;
Parzival, Wolfram von Eschenbach;
Piers Plowman, William Langland;
Proslogion, Anselm de Canterbury;
Roman de la Rose, Guillaume de Lorris i Jean de Meun;
Summa Teolgica, Sant Toms d'Aquino;
Tin B Cailnge, annim irlands;
Tirant lo Blanc, Joanot Martorell;
Tristan, Thomas d'Angleterre;
Tristan, Broul;
Triomfs, Petrarca;
Yvain: El cavaller del Lle, Chrtien de Troyes;

Principals autors de la literatura catalana medieval.
Anselm Turmeda;
Arnau de Vilanova;
Ausis March;
Bernat Desclot;
Bernat Metge;
Francesc Eiximenis;
Joan Ros de Corella;
Joanot Martorell;
Jordi de Sant Jordi;
Isabel de Villena;
Ramon de Perells;
Ramon Llull;
Ramon Muntaner;
Sant Vicent Ferrer;

Autors catalans de literatura llatina medieval.
Vegeu el Autors catalans de literatura llatina medieval

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137521" title="Assumpci Oristrell i Salv" nonfiltered="870" processed="859" dbindex="56209">

Assumpci Oristrell i Salv (Sabadell, 10 d'agost del 1956) s una pintora catalana.

Biografia.
1957-1958 : Estudis a l'Escola Massana, de Barcelona;
1982-1986 : Estudis de litografia i gravat, Barcelona;

Colleccions.
Finestres, 1995-1996;
Mediterranis, 1997;
frica, 1997-2000;
Fbriques, 1999-2000;
Durban, 2000-2001;
Fils i ferralla, entre el Nger i Alexandria, 2001-2002;
Petjades d'xid, 2003-2004;
Escrits al marge, 2005-2006;

Exposicions individuals.
1980 : Sala Gargots, Sabadell;
1981 : Caixa de Pensions al carrer Montcada, Barcelona;
1988 : Saka Negre, Sabadell;
1989 : Acadmia de Belles Arts, Sabadell;
1993 : Galeria El Sol, Granollers;
1994 : Galeria Ignasi Boixareu, Sabadell;
1995 : Galeria Verena Hofer, Barcelona;
1996 : Galerie Niu d'Art, Lausana (Sussa);
1997 : Galeria Rosa Ventosa, Barcelona;
1998 : Acadmia de Belles Arts, Sabadell. Chapelle des Pnitents bleus, La Ciotat (Frana);
1999 : Centre de producci artstica La Nau, Sabadell;
2000 : Galeria Daniel Amourette Rouen, Frana;
2001 : Ateneu, Cadaqus. Galeria Nova 3, Sabadell;
2002 :  Fils i ferralla, Galeria Shatevn, Barcelona.
2003 : "MolletArt 2003", Museu Abell, Mollet del Valls;
2004 : Galeria Nova 3, Sabadell;
2006 : Escrits al marge, Galeria Rua d'art, Manresa. Escrits al marge, Galeria Nova 3, Sabadell;

Judici.
"Damunt les platges de la tela, del metall, dels relleus de fusta, el viatge en el que Oristrell mira fit a fit comena a prop de les matries. La pols de marbre, de plom, els pigments, la sorra o el ciment que ella dispersa i basteix, donant a resseguir, sota la llum fugitiva del blau mediterrani, les landes i les estepes internes de les cretes, de les terres i dels ocres solars.  (...) Viatges indecisos en el temps. (...) Viatge a mesura en l'espai. (...) A l'encreuament de les formes, tot a l'entorn es conjuguen les siluetes molts cops emparentades de les arquitectures africanes, de les construccions medievals o del edificis industrials (...)."
Assumpci Oristrell, Petjades d'xid, prefaci de Michel-Georges Bernard, Galeria Nova 3, Sabadell, 2004.

Bibliografia.
Assumpci Oristrell, Chapelle des Pnitents bleus, La Ciotat, 1998.
Assumpci Oristrell, Galerie Daniel Amourette, Rouen, 2000.
Assumpci Oristrell, Galeria Nova 3, Sabadell, 2004.
Vista aria amb camins que s'encreuen, La generaci dels 80 en la creaci artstica a Sabadell, Acadmia de Belles Arts, Sabadell, 2006.

Enlla .
 Plana personal d'Assumpci Oristrell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137522" title="Abascantus (desambiguaci)" nonfiltered="871" processed="860" dbindex="56210">

L. Accoleius Abascantus fou un membre de la famlia romana Gens Accoleia.
Abascantus fou un metge de Li que va viure al segle II.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137524" title="Acacallis (desambiguaci)" nonfiltered="872" processed="861" dbindex="56212">

Acacallis fou filla de Minos.
Acacallis s un gnere d'orqudies.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137526" title="Golden Cup 2004" nonfiltered="873" processed="862" dbindex="56214">


La Golden Cup 2004 d'hoquei patins es va disputar a Blanes del 2 al 5 de setembre del 2004. Fou la primera edici de la competici, que en posteriors ocasions adopt nom com ara "Tarradellas Cup".

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Segona fase.
Semifinals.



 5 i 6 lloc .


 3er i 4t lloc .


 Final .


Classificaci final.

 Catalunya;
Blanes HC;
 Frana;
 Itlia;
 Alemanya;
 Estats Units d'Amrica;

Enllaos externs.
Federaci Catalana de Patinatge - Especial Golden Cup;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137527" title="Agatarcos (desambiguaci)" nonfiltered="874" processed="863" dbindex="56215">

Antroponmia:
Agatarcos fou un artista atenenc que va inventar els decorats.
Agatarcos de Samos fou un pintor grec.
Agatarcos de Siracusa fou un militar siracus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137530" title="Agelaos (desambiguaci)" nonfiltered="875" processed="864" dbindex="56216">

Astronomia: ;
Un asteroide. Vegeu: Agelaos;

Histria:
Agelaos de Naupactos fou un poltic etoli.

Mitologia:
Agelau (fill d'Heracles);
Agelau (fill de Damstor);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137534" title="rbita de Molniya" nonfiltered="876" processed="865" dbindex="56217">

Molniya ("llampec") era el nom d'un sistema militar de comunicacions via satllit emprat a l'antiga Uni Sovitica. Els satllits treballaven en unes rbites molt excntriques i elptiques,  fet que permetia que fossin visibles en zones polars durant llargs perodes de temps. Cal tenir en compte que des dels llocs molt propers als pols terrestres no s possible comunicar-se amb els satllits en rbites geoestcionaries (sobre l'equador terrestre).

Un satllit amb una rbita molt elliptica passa gran part de la seva rbita sobre el punt designat de la superfcie terrestre, fenomen conegut com a "pou del apogeu". Aquests tipus de recorreguts es coneixen tamb amb el nom d'rbita de "Molniya". Per aconseguir que posici del apogeu no es vegi massa afectada per les perturbacions orbitals, es tria una inclinaci propera als 63,4. D'aquesta manera s'aconsegueix que l'angle del perigeu sigui constant durant molt de temps. La frmula que ens dna el canvi d'angle del perigeu per dia s aquesta:

;

L'equaci es fa zero per una inclinaci de 63,4. Els satllits Molniya tenen un perode orbital d'unes dotze hores.

Hi ha satllits nord-americans que han emprat aquest tipus d'rbites de Molniya. 

Vegeu tamb.
NPO Molniya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137537" title="Geografia del Nger" nonfiltered="877" processed="866" dbindex="56218">
El Nger s un estat sense sortida al mar de l'frica Occidental localitzat al llarg de la frontera entre el Shara i el Sub-shara. Les seves coordenades geogrfiques sn longitud de 16N i latitud de 8E. La seva rea s de 1,267 milions de quilmetres quadrats del quals tan sols 300km esta coberts d'aigua. Aix vol dir que mesura una mica menys que el doble de l'estat estatunidenc de Texas.

El Nger fa frontera amb set estats, amb un permetre total de 5.697 km. La ms llarga s la que t amb el Txad a l'est, sumant 1.175 km. Seguida de la de Nigria cap al sud (1.497 km), Algria cap al nord-nord-oest (956 km), i Mali amb 821 km. El Nger tamb fa frontera al sud-oest amb Burkina Faso (628 km) i Benn (266 km) i al nord-nord-est amb Lbia (354 km). 

El clima del Nger s principalment sec, amb molt de desert. A l'extrem sud hi ha el clima tropical als marges del riu Nger. Al desert hi predominen les planes al sud i les dunes al nord.

El punt ms baix s el Riu Nger amb una elevaci de 200 m.
El punt ms alt s el Mont Bagzane de 2.022 m.

Recursos naturals:
urani, carb, ferro, minerals, alumini, fosfats, or, petroli

s de la terra:
terra cultivable:
3%
cultius permanents:
0%
pastures permanents:
7%
zones boscoses:
2%
altres:
88% (1993 est.)

Terra irrigada: 660 km (est. 1993)

Perills naturals: sequeres recurrents

Medi ambient - assumptes actuals:
sobrepasturatge; erosi del sl; desforestaci; desertificaci; vida salvatge (com elefants, hipoptams, girafes, i lleons) amenaada per la destrucci de l'hbitat.

Medi ambient - acords internacionals:
Biodiversitat, canvi climtic, Desertificaci, Espcies en perill, Modificaci ambiental, residus perillosos, bandeig dels assaigs nuclears, Protecci de la Capa d'Oz, aiguamolls
signat, per no ratificat:
Protocol de Quioto, Dret de la mar












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137539" title="President d'Eslovnia" nonfiltered="878" processed="867" dbindex="56219">

El President d' Eslovnia (eslov: Predsednik Slovenije) s el cap d'estat d Eslovnia. La Constituci atorga a la presidncia el nom de President de la Presidncia de la Repblica Socialista d'Eslovnia (Eslov:Predsednik Predsedstva Socialisti ne republike Slovenije).
A la nova Constituci va abolir l'antic nombrament al president de 1974, i es va passar a dir President de la Repblica d'Eslovnia (Eslov:Predsednik Republike Slovenije). Les primeres eleccions presidencials van ser el 1992.

Presidents de la Repblica Socialista d'Eslovnia (1974-1991).



Presidents de la Repblica Democrtica d'Eslovnia (1991-actualitat).




Notes.
1 El 30 de gener de 2006, Janez Drnovek, deix el partit Liberal Democrcia d'Eslovnia i fund el Moviment per la Justcia i el Desenvolupament. 
2 Danilo Trk es present com a independent, per recolzat pel Partit Socialdemcrata d'Eslovnia, pel Partit Democrtic dels Pensionistes d'Eslovnia i per Eslovnia Activa. 

Vegeu tamb.
Primer Ministre d'Eslovnia;

Enllaos externs.
Presidncia d'Eslovnia, web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137540" title="Assistncia gravitatria" nonfiltered="879" processed="868" dbindex="56220">



En astronutica s'anomena assistncia gravitacional a la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satllit natural, per obtenir una acceleraci o frenada d'una sonda o nau espacial cambiant la seva trajectria.

El terme que s'empra en angls s 'slingshot effect', 'swing-by' o 'gravity assist'. Es tracta d'una tcnica molt emprada en les missions espacials a l'interior del sistema solar. Per tal d'estalviar costos (en combustible i per tant en pes que cal pujar a rbita) es dissenyen trajectries molt complexes que fan passar la sonda prop d'un o diversos planetes abans de dirigir-se cap al seu dest final. Guiseppe Colombo (1920-1984), matemtic i enginyer a la Universidad de Padua, va ser el primer en proposar el camp graviatori d'un planeta per dirigir una sonda cap a una destinaci ms difcil d'assolir, sense necessitat de gastar quantitats ingents de combustible.

Per poder aprofitar l'assitncia gravitacional es necessari que els planetes que pensem sobervolar estiguin correctament alineats. Per aquest motiu aquest tipus de missions espacials tenen unes finestres de llanament molt estrictes. La missi espacial Cassini/Huygens va emprar l'assitcia gravitacional sobre Venus (2 vegades), la terra i Jpiter per pode arribar a Saturn, en un viatge que va durar prop de 7 anys.

Enlaos externs.

 Assistncia gravitacional (Slingshot effect);
 Animaci de l'assistncia gravitacional durant la missi Cassini-Huygens;
 Gravitational Slingshot Theory;

.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137551" title="Capitulacions de Santa Fe" nonfiltered="880" processed="869" dbindex="56227">
Les Capitulacions de Santa Fe s un document signat pels Reis Catlics el 17 d'abril del 1492 a Santa Fe (Granada), sobre l'expedici martima de Cristfor Colom a les ndies per la ruta d'occident.

En aquests documents se'l nomena almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrs o guanys durant la seva vida, i alhora es nomena com a hereus els seus successors de forma vitalcia. Tamb se li va concedir un delme sobre totes les mercaderies que trobs, guanys i hi hagus als llocs conquerits. Les Capitulacions estan firmades per Joan de Coloma, secretari i home de confiana del rei Ferran.

L'original de les Capitulacions no es conserva. Actualment, per, a l'Arxiu de la Corona d'Arag de Barcelona se'n troba un registre de la Cancelleria, dintre de la unitat Archivo Real (Real Cancillera), amb la signatura ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGN, REAL CANCILLERA, REGISTROS, NM.3569, als folis 135v-136v. A l'Arxiu General d'ndies de Sevilla se'n guarda tamb un testimoniatge autoritzat dintre de la unitat Patronato, amb la signatura PATRONATO,295,N.2, i un assentament en un registre cedulari a la unitat Indiferente General, amb la signatura INDIFERENTE,418,L.1,F.1R-1V. Els textos conservats sn tots redactats en castell.

 Histria .
Sn ben conegudes les vicissituds que va passar Cristfor Colom, primer a Lisboa, on va viure deu anys, i desprs per terres de Castella i de la Corona d'Arag, tractant de vendre el seu projecte segons el qual, navegant cap a l'oest per la "Mar Ocenica" (avui l'oce Atlntic), podia arribar-se a l'ndia, donada la seva creena que la Terra era rodona com una bola. Els reis peninsulars no feien cabal de les idees del navegant, fins que Llus de Santngel i altres comerciants que van finanar el primer viatge de Colom van convncer la reina castellana dels avantatges de l'anomenada "Empresa d'ndies".

Desprs de llargues negociacions entre Colom i els Reis Catlics, es va firmar un document a la vila de Santa Fe. Santa Fe era una poblaci fundada sobre el campament que la reina Isabel havia establert com a quarter general per a la conquesta de Granada, i les Capitulacions es van firmar en els ltims temps del setge a la ciutat, l'abril del 1492, mesos abans de la partida del primer viatge colomb. Per aix, aquests acords es coneixen en la histria com les Capitulacions de Santa Fe.

En aquella poca s'anomenava "Capitulacions" el contracte firmat entre els monarques amb particulars per emprendre determinades accions. D'aquesta manera, la conquesta dels nous territoris es faria mitjanant particulars, no amb exrcits d'Estat. Amb el decurs dels anys, Amrica es convertiria en l'esquer dels aventurers europeus que desitjaven emprendre viatges a la recerca de riqueses.

 Concessions a Colom .
En les Capitulacions s'atorgaven a Colom els beneficis segents:

 El ttol vitalici i hereditari dAlmirall dels mars.
 El ttol de virrei i governador de les terres on arribs.
 El dret a rebre la desena part de totes les riqueses i mercaderies obtingudes en aquella empresa (el delme).
 Tenia autoritat per litigar en els problemes que s'originessin en qestions de riqueses.
 Podia contribuir amb la vuitena part de les despeses de l'expedici, a canvi de rebre desprs una part similar dels beneficis obtinguts.

Amb aquests beneficis, Colom va aconseguir un rpid ascens social, ja que va passar a formar part de la noblesa cortesana.

Les Capitulacions de Santa Fe van significar un repartiment anticipat entre Colom i els Reis Catlics sobre els enormes beneficis que reportaria la conquesta dels nous territoris americans, concebuts en els seus primers anys com una factoria o empresa comercial d'ultramar.
Primerament, que Vostres Alteses, com a Senyors que sn de les dites Mars Oceniques, fan des d'ara a l'esmentat senyor Cristfor Colom el seu almirall en totes aquelles illes i terres fermes que per la seva m o indstria es descobriran o guanyaran en les dites Mars Oceniques durant tota la seva vida, i desprs de mort, als seus hereus i successors de l'un a l'altre perptuament, amb totes aquelles preeminncies i prerrogatives pertanyents a tal ofici, i segons que el senyor Alfonso Enrquez, antic Almirall Major de Castella, i els altres predecessors seus en l'esmentat ofici, el tenien als seus districtes. 

....

Altress que Vostres Alteses fan al susdit senyor Cristfor el seu Virrei i Governador General en totes les esmentades terres fermes i illes que, com s'ha dit, ell descobrs o guanys a les esmentades mars, i que per al regiment de cada una i de qualsevol d'elles faci l'elecci de tres persones per a cada ofici, i que Vostres Alteses en prenguin i n'escullin un, el que mes fos del seu servei, i aix seran ms ben regides les terres que Nostre Senyor li deixs trobar i guanyar al servei de Vostres Alteses.

 Enllaos externs .

Les Capitulacions colombines de 1492: un document catal;
Capitulaciones de Santa Fe. Cuaderno de Bitacora, Onuba. ;
Text de les Capitulacions conservat a l'Arxiu de la Corona d'Arag ;
Expedient sobre les Capitulacions de Santa Fe i unes cpies de les inscripcions islmiques de Granada ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137552" title="Josep Casas i Aug" nonfiltered="881" processed="870" dbindex="56228">
Josep Casas i Aug (Barcelona, 6 de juny del 1913 - 7 de novembre del 1988), msic i compositor de ballables i msica per al cinema. Compongu la coneguda can Ball de Rams i, entre els anys cinquanta i setanta, impuls l'edici de discos amb contes infantils en catal i en castell que tingueren molt d'xit.

 Biografia .
Va ser el que s'anomena un nen prodigi, i ja des de ben petit estudi a l'Escola Superior Municipal de Msica de Barcelona, on aprengu piano, composici, orquestraci i direcci. El 1927 debut com a compositor al teatre Novetats de Barcelona amb l'obra A Barcelona; posteriorment, les composicions Ball de Rams i Tarde de ftbol el feren popular. Com tants altres msics de la seva poca, treball de pianista acompanyant cinema mut, a la sala Diorama de Barcelona . En els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil collabor amb August Alguer en les activitats del Hot Club Barcelons, fent melodies jazzstiques de molt d'xit.

Als anys quaranta i cinquanta fou un prolfic compositor de canons i ballables (que a voltes sign Miguel Valle), i form una orquestra prpia, la Plantacin (1941-1947), que pos msica a films com ara Mosquita en Palacio i Viviendo al revs. Cultiv tamb la faceta de compositor de msica de pellcules, que es limit a cinema fet a Catalunya. En aquest camp, succe en Ramon Ferrs a la productora IFISA, d'Ignasi F. Iquino, on Casas comen a treballar el 1949, amb la banda sonora de La familia Vila; i fins al final de la dcada  de 1960 hi fou un dels cinc compositors de "gurdia" (juntament amb els August Alguer -pare- i August Alguer -fill-, Jaume Torrents i Ricard Lamote de Grignon). En els anys quaranta i cinquanta port els anys ms gloriosos de la discogrfica La Voz de su Amo/Compaa del Gramfono-Oden, on dirig les orquestres d'estudi, promogu els primers discos en catal de la postguerra, de Josep Guardiola i les Germanes Serrano , i impuls el Duo Dinmico. Tamb abord el camp de la revista i fou un arranjador extraordinriament prolfic. Enregistr gran quantitat de contes infantils, tant en catal com en castell

En els anys setanta i vuitanta fou co-fundador i copropietari dels estudis Gema (Barcelona) i collaborador habitual de Rdio Barcelona. En els darrers temps dedic la seva activitat a arranjament i gravacions per a publicitat i de discos de La Trinca  i d'en Pau Riba , per tamb d'Antonio Machn, Marcos Redondo i Antonio Molina.

El seu germ Miquel Casas i Aug ha estat tamb un msic d'anomenada. Establert a Veneuela des del 1952, hi fund el Club del Acorden i hi ha influt en diverses generacions de msics.

 Obres .
 Ballables que Casas sign amb el pseudnim Miguel Valle: A la verita del rio: pasodoble (1950), Ayer te vi: fox (1946), Me avergenzo de ti: zambra (1950), Mi salinera: alegras (1948, lletra de Jos Blanco Ruiz i Ramon Perell), Sigue el cha, cha, cha... (1961), Tu eres mi tipo: charlestn (1961);
 Ballables amb lletra de Maria Parera o G.Moreu, pseudnims de Santiago Gurdia i Moreu : Aqu est: rumba (1951), Cruz y raya: bolero (1947), Demasiado tarde: bolero (1948), Doce rosas: bolero (1950), En la acera de enfrente: fox (1950), Manolita, por favor!: habanera (1948, de la revista de Joaquim Gasa El Gran Clper), Me gusta tu nombre: bolero (1949), No quiero abrir tu carta: fox (1950), Pker de besos: foxtrot (1951), Repica Miguel: tanguillo (1949), Splica: slow-rock (1961), Te quiero apasionadamente: bolero (1948);
 Ballables amb lletra de Mario Marcel (Manuel Maj i Hernndez?): Carta de amor: foxtrot (1945), Chcala Chick: foxtrot (1944), Doom without Bloom (1946, de la pellcula Aquel viejo molino, d'Iquino), En el boho: son (1946), Gracias, no hay de qu: foxtrot (1944), Tengo un secreto: tanguillo (1947);

 A Barcelona (1927);
 Abogado empolln (1959), fox amb lletra d'Espins;
 Abril (1949), bolero;
 Ball de rams (1930?), vals (Lletra, Partitura);
 Barcelonina (1949), sardana;
 Bsame con msica (1959), comdia musical d'Iquino i Francisco Prada;
 La blanca blanca (1948);
 Bolero en swing (1945);
 Canela, sal y pimienta (1958), swing amb lletra d'Iquino;
 El carrito: son (1949);
 Una chica como tu (1961), fox;
 Con una sola mirada (1949), bolero;
 Conchita Cintrn (1947), pas-doble amb lletra dEl Gitano Poeta, Eduardo Durn;
 Deseo (1946), fox;
 Don Jaume el Conqueridor (1978), msica per a l'enregistrament de l'obra escatolgica de Seraf Pitarra que varen fer Joan Borrs i J.M. Andreu;
 En voz baja (1945);
 La Esperanza Macarena (1947), saeta dEl Gitano Poeta, Eduardo Durn;
 Farruca en jazz (1958), swing;
 Fin de semana (1950), fox;
 Lo de siempre (1950), fox;
 Luis Miguel Domingun (1947);
 No se compra con dinero (1978), can amb lletra de Lisart;
 Olvdame: vals criollo (1940);
 Patim, patam, patum, la can emblemtica del conte En Patufet;
 Perfumes de Espaa (1952);
 Polca del Pim, Pam, Pum (1945);
 Ponte bonita: ritmo portorriqueo (1956), lletra de Joan Llad;
 Prncep trovador, can;
 Qu bonito es el querer (1949);
 Qu merengue! (1958), amb lletra d'Iquino;
 Quiero que llegue el verano (1966), cumbia amb lletra de Luis Aguil;
 Un rinconcito (1950);
 Secuencias (1961), fox;
 Tarareando (1949);
 Tarde de ftbol (1942), fox. En els anys vuitanta la torn a cantar lOrquesta Topolino;
 Todo me habla de amor (1959), fox amb lletra de Joan Llad;
 La trastada de Maginet (1958), can infantil de Josep Maria Juncosa;
 Tus pestaas (1950);
 La Ventafocs, sardana;
 Yo te v: bugui (1946);

 Arranjaments de canons infantils i excursionistes. Adaptacions de  nadales per a cor:  El abeto (O Tannenbaum), Adeste fideles, Ay del chiquirritn, Blanc Nadal (White Christmas), Campanilleros, El desembre congelat, Dime Nio de quin eres?, El dimoni escuat, Les dotze van tocant, Dringueu campanes (Jingle Bells) La Marimorena, Los peces en el ro, El petit vailet, El rabad, Rin, rin, San Jos y el Nio Jess, Santa nit (Stille Nacht, heilige Nacht), El tunc  que tan tunc, Vamos pastorcillos, Villancico de Madrid, La Virgen y San Jos, Y en el portal de Beln;

 Gravacions de contes infantils .
Selecci de veus, efectes de so i direcci orquestral: 
Alad (1971), Ali Bab i els quaranta lladres (1971), Les aventures d'en Massagran (1958, basat en l'obra de Josep Maria Folch i Torres), La bella dorment (1966), La Blancaneus (1960), Buffalo Bill vuelve al Oeste (1960), El caballero de Dis Ignacio de Loyola (1960), Un capitn de quince aos (1960, inspirat en l'obra de Jules Verne), La Caputxeta Vermella (1963), El cavaller Nas-roent (1958, argument de Josep Maria Folch i Torres), El colegio (1958), Cristbal Coln: narracin histrica (1959, amb lletra de Josep Maria Espins), El crucero de los millonarios (1958), El cuervo y el zorro (1952), El enanito Tip (1958), L'escolanet de la Verge (1930?), El espantapjaros (1958), El flautista d'Hameln (1971), El gallet Kikirik (1966), El gat amb botes (1966), El gorrin que no quiso estudiar (1958), Gulliver en el pas de Liliput (1962), Isabelita y Antn (=Hansel i Gretel, 1952), La lechera (1969), El lobo que se convirti en cerdito (1975), El llop i les cabretes (1966), Els pastorets (1958), En Patufet (1953), En Patufet i el gegant (1958), En Patufet i els cargols (1958), En Patufet i els conills (1958), Pinotxo (1971), La princesita y el paje (1953), El puente de los cien voluntarios (1958), La rateta que escombrava l'escaleta (1949), La rendicin de Granada (1960, lletra de J.M.Espins), El rey del mar (1958), El secuestro de Bambino (1959), El soldadito feo (1958),  El timbaler del Bruch (1959, lletra de J.M. Espins), Els tres tambors (1958), Tripucho (1958), Una vegada era un rei (1950), La Ventafocs (1959, adaptaci de Folch i Camarasa), Viaje de la Tierra a la Luna (1959)

Habitualment, la msica era de Joan Morera i Vilella. Molts d'aquests contes foren gravats primer en castell, als anys quaranta, i desprs en catal als setantes, amb les veus d'alguns dels grans actors catalans del moment.

 Filmografia .
Pellcules dirigides per Ignasi F. Iquino: Viviendo al revs (1943, msica en collaboraci amb Joan Duran), Cancin mortal (1945), La familia Vila (1950), Historia de una escalera (1950, basat en l'obra honnima d'Antonio Buero Vallejo, msica co-escrita amb Josep Maria Torrens), El Judes (1952, collaboraci en la msica d'August Alguer -pare-), Los ngeles del volante i Quireme con msica (1957), Secretaria para todo (1958) i El nio de las monjas (1959)

 Enemigos (1942), dirigida per Antonio Santilln. Msica escrita juntament amb Frederic Martnez i Tud;
 Un marido a precio fijo (1942), de Gonzalo Delgrs, msica de Jos Ruiz de Azagra i ballables Obsesin i Puerto azul de Joan Casas;
 Mosquita en palacio (1942), dirigida per Joan Parellada. Msica escrita juntament amb Frederic Martnez. Comprn els fox Pescar, pescar i Tu querer;
 Sangre en la nieve (1942), de Ramon Quadreny. Msica escrita juntament amb Frederic Martnez, comprn el fox Amor bajo cero i el vals Corazn que despierta;
 Dulce nombre (1952), d'Enrique Gmez. Msica escrita juntament amb August Alguer (fill) i Josep Maria Torrens;
 La cancin del penal (1954) Joan Llad i Jean Sacha. La msica tamb era d'August Alguer (fill);
 Los gamberros (1954), de Joan Llad;
 El Ceniciento (1955), de Joan Llad;
 El ojo de cristal (1955), d'Antonio Santilln;
 El difunto es un vivo (1956), de Joan Llad. Comprn els temes Hasta que yo no te bese: bolero i Ponte bonita: porro, amb lletra de Llad);
 Sitiados en la ciudad (1957), de Miquel Lluch. Msica co-escrita amb Ricard Lamote de Grignon;
 La muralla (1958), de Llus Lcia. Msica co-escrita amb Ricard Lamote de Grignon;
 Los cobardes (1959), de Juan Carlos Thorry. Collaboraci en la msica de Ricard Lamote de Grignon;
 Las locuras de Brbara (1959), de Tulio Demicheli. La msica tamb fou d'Angelo Francesco Lavagnino;
 Cena de matrimonios (1962), d'Alfonso Balczar. Msica escrita juntament amb Frederic Martnez i Tud;
 Modas 69 (1968), de Francesc Perell. Msica de Casas, V.Bou, Gerardo Gombau, J.Sol i Gerhard Trede;
 Topical Spanish (1970), de Ramon Masats;

 Arxius de msica .
 Ball de Rams en MIDI

 Enllaos .
 Filmografia de Josep Casas ;
 Filmografia de Josep Casas ;
 Llista de sardanes de Josep Casas;
 Programa de Jordi Roura a la COMRdio de l'1.9.6, dedicat a tres arranjadors catalans: Casas, Burrull i Miralles;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137553" title="Premi Globus d'Or" nonfiltered="882" processed="871" dbindex="56229">
Els Globus d'Or sn uns premis anuals nord-americans per a pellcules i programes de televisi. Sn atorgats des de 1944 per l'Associaci de Premsa Estrangera de Hollywood, sent un els premis ms importants de la indstria del cinema que culmina cada any amb els Oscars i els premis del Gremi d'Actors.

L'emissi del Globus d'Or generalment ocupa cada any el tercer lloc en nombre d'espectadors pel que fa a premis, darrere noms dels Oscars i els Grammys, i els estudis cinematogrfics anuncien activament els nomenaments i els premis als seus anuncis, fins al punt de qu els Globus d'Or han esdevingut un dels honors ms alts pels guardonats.

S'atorguen a principis d'any, basat en vots de (a partir del 2005) 86 periodistes que viuen a Hollywood principalment a temps parcial i afiliats a mitjans de comunicaci de fora dels Estats Units.

A diferncia dels premis de l'Acadmia, per al qual comena el perode d'elegibilitat l'1 de gener, el perode d'elegibilitat per al Globus d'Or comena l'1 d'octubre.

Premis de cinema.

 Millor pellcula - Drama;
 Millor pellcula - Musical o Comdia;
 Millor director;
 Millor actor - Drama;
 Millor actor - Musical o Comdia;
 Millor actriu - Drama;
 Millor actriu - Musical o Comdia;
 Millor actor secundari;
 Millor actriu secundria;
 Millor gui;
 Millor banda sonora original;
 Millor can original;
 Millor pellcula estrangera;
 Millor animaci;
 Cecil B. Demille per la vida dedicada al cinema;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137556" title="Miquel Casas i Aug" nonfiltered="883" processed="872" dbindex="56230">
Miquel Casas i Aug, conegut tamb per Miguel Casas Aug (Barcelona, 30 de setembre del 1918 - Valencia -Veneuela-, 31 de juliol del 2001) fou msic i compositor, s considerat el pare de l'acordionisme veneol.

 Biografia .
A set anys comen a rebre llions de teoria, solfeig i piano del seu germ Josep Casas i Aug, i poc desprs s'incorpor al grup de veus blanques de lOrfe Catal. Complet la seva formaci musical al Conservatori del Liceu i seguint cursos de jazz a Frana. Durant la Guerra Civil va fer de msic militar; acabada la contesa, s'incorpor al Conservatorio de Nobles y Bellas Artes de San Eloy de Salamanca. 

Desprs de tocar en diverses formacions musicals, el 31 de desembre de 1950 arrib a Veneuela com a integrant de lOrquesta Casino de Sevilla (nom que l'orquestra Els Fatxendes havia adoptat en la seva gira pel Nou Continent). Abandon  l'orquestra i s'establ a Valencia (estat de Carabobo): tocava el piano a Radio Valencia i, poc desprs, s'incorpor com a pianista i trombonista a l'orquestra de Channy Martnez. L'estabilitat econmica el permet fer venir la seva esposa Mercedes Nadal, amb qui s'havia casat el 1946 a Madrid, i amb qui tindria una filla, Virginia, el 1957.

Es dedic a la formaci musical, impartint classes de teoria, solfeig i harmonia a l'Escuela Sebastin Echevarra Lozano, i treball al Conservatorio de la Sinfnica Carabobo i a l'acadmia de msica del collegi de la Salle. Com a ampliaci de la seva tasca pedaggica, cre diverses orquestres d'estudiants, com lOrquestina de La Salle. El 12 d'octubre del 1964 fund, amb dotze dels seus alumnes, el Club del Acorden, al qual segu vinculat la resta de la seva vida; la instituci reivindic l'acordi com a instrument "seris" i s considerada la base de l'acordionisme veneol. Un dels seus alumnes fou l'acordionista Mario Pedone .

Al llarg dels anys port a terme una vasta obra musical com a intrpret, director i organitzador d'activitats musicals. Fou membre fundador de la Orquesta de Cmara de la Universidad de Carabobo (1963) , fundador i director de l'orquestra simfnica de Valencia i del Grup de Cambra Insieme, i subdirector de la Banda Sinfnica 24 de Junio de l'estat de Carabobo. Intervingu en la constituci de diverses formacions de msica lleugera, com Casas y sus Satlites, el Quinteto Criollo de Paco Guilln i el Conjunto Buenos Aires (1970), en qu feu de bandoneonista . Casas impuls la msica de jazz a Veneuela, i una mostra en  fou la fundaci el 1966 del Quinteto de Jazz de la Universitat de Carabobo, que el 1998 esdevingu l'actual UC Jazz .

Compongu 88 obres, algunes de les quals, com els concerts per a Piano i Acordi o el poema simfnic El Cabriales, estrenades per l'Orquestra Simfnica de Carabobo.

En reconeixement a l'obra de Miquel Casas, el Club del Acorden li dedic el 1994 la seva formaci musical, l'Agrupacin Harmnica Miguel Casas Aug, i tamb don el seu nom a lAcademia de Msica Miguel Casas Aug.

 Obres .
 El Cabriales, poema simfnic;
 Catalanesca: la can del lladre, per a flauta i guitarra;
 City concierto, poema simfnic dedicat a la histria de Valencia;
 Historia de dos ciudades, dedicat a Valencia i Salamanca;
 Pequea Suite, per a orquestra simfnica;
 Sonata Breve para violoncello y piano;
 Virginia, vals per a piano, dedicat a la seva filla;

 Enllaos .
 Entrevista biogrfica  ;
 Plana web del Club del Acorden ;
 Biografia de Miquel Casas, de Jorge lvarez Calaza ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137557" title="Es Bol Nou" nonfiltered="884" processed="873" dbindex="56231">


Es Bol Nou s una raconada costanera amb una petita platja de l'illa d'Eivissa,  municipi de Sant Josep de sa Talaia i parrquia de Sant Francesc de s'Estany.

La platja es troba a 9,5 km d'Eivissa i a 10 km de Sant Josep, entre la punta des Jondal i el pla de sa Caleta.

s una petita badia rodejada de penya-segats de roca d'argila de color ataronjat. La sorra s fina alternant amb zones de cdols i roques. El fons s variat alternant sorra, roques i vegetaci submarina. En les zones de sorra la profunditat s'incrementa a partir dels 5 metres. L'estructura de cala tancada la protegeix dels vents. Est orientada al sud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137559" title="Alypius (desambiguaci)" nonfiltered="885" processed="874" dbindex="56232">

Antroponmia:
Alypius fou un autor grec d'una obra musical titulada                  (Introducci a la Msica).
Alypius de Constantinoble fou un sacerdot de la gran esglsia de Constantinoble.
Alypius de Antioquia fou un gegraf del segle IV;
San Alypius de Tagaste fou un bisbe catlic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137565" title="Progress" nonfiltered="886" processed="875" dbindex="56237">


Progress (progrs en rus) s una famlia de naus no tripulades russes utilitzada per a portar queviures i combustible a les estacions espacials. En un principi es van utilitzar amb les estacions Salyut 6, Salyut 7 i Mir, permetent que les tripulacions sovitiques i desprs russes estiguessin a l'espai de forma indefinida. Posteriorment es va usar a l'Estaci Espacial Internacional. A ms de subministraments i equips, la Progress utilitza motors per a elevar de forma regular l'rbita de rotaci de l'estaci. El seu disseny est basat en la nau Soiuz, car utilitza quasi tots els mateixos components, exceptuant la cpsula per a la tripulaci, qu resta substituda per un compartiment per a transportar combustible. 
Al desacoblar-se d'una estaci, les Progress sn carregades amb desfetes i escombraries que es cremen juntament amb la nau en l'atmosfera terrestre. Les Progress van ser dissenyades per l'oficina de disseny sovitica TsKBEM, fundada per Sergui Koroliov. Actualment sn construdes per l'empresa russa RKK Energia. Les Progress sn llanades pel coet Soiuz.

 Disseny .

El seu disseny s molt similar al de la Soiuz i consta de tres parts:
 Mdul orbital pressuritzat o mdul de crrega (en rus Gruzovoi Otsek, GO): similar al de la Soiuz, per s'utilitza per a transportar menjar, roba i equips varis. Tamb incorpora el sistema d'acoblament automtic. A diferncia de la Soiuz, porta un seguit de canonades per portar combustible, hidrazina (UDMH) i el comburent, cid ntric (N2O4) des del mdul de crrega fins a l'estaci espacial, per a omplir aix, els tancs de l'estaci.

 Mdul del combustible (en rus Otsek Komponentov Dozapravki, OKD): l'nica part diferent  de les Soiuz. El mdul de descens de la versi tripulada s substitut en la Progress per aquest mdul no pressutitzat (per a impedir fugues en l'atmosfera de l'estaci) que transporta el combustible i el comburent necessaris per a l'estaci.

 Mdul de servei o propulsi (en rus Priborno-agregatniy Otsek, PAO): similar al de les Soiuz, porta un motor principal per a maniobres orbitals.

 Versions .
 Progress .

Versi inicial basada en la Soiuz 7k-T, un total de 42 naus Progress van ser llenades entre 1978 i 1990 a les estacions espacials Salyut 6, Salyut 7 i Mir.

Caracterstiques tcniques 

 Massa: 7020-7249 kg;
 Crrega transportada (Progress 1-24): ~2300 kg;
 Crrega transportada (Progress 24-42): ~2500 kg;
 Longitud: 7,94 m;
 Dimetre del mdul de crrega: 2,2 m;
 Dimetre mxim: 2,72 m;
 Volum del mdul de crrega: 6,6 m ;

 Progress M .

Versi basada en la Soiuz T i la Soiuz TM. Incorpora panells solars i un nou mecanisme d'acoblament automtic. Entre 1989 i 2003 van ser llanades 48 Progress M a l'estaci Mir i a l'Estaci Espacial Internacional. Pot romandre a l'espai acoblada a una estaci espacial un mxim de sis mesos, igual que les Soiuz. Aquesta limitaci ve donada pels petits coets de posici que utilitzen d'hidrogen com a propulsant.

Caracterstiques tcniques

 Massa: 7310 kg;
 Crrega transportada: 2600 kg;
 Longitud: 7,23 m;
 Dimetre del mdul de crrega: 2,2 m;
 Dimetre mxim: 2,72 m;
 Mida (amb panells solars desplegats): 10,6 m;
 Volum del mdul de crrega: 7,6 m ;

 Progress M1 .

Lleugera modificaci de la Progress M introduda el 2000 per a l'Estaci Espacial Internacional. T una major capacitat de transport de combustible, 1950 kg. A ms, pot transportar 1800 kg d'equips i queviures. Malgrat haver sigut introduda la Progress M1, Rssia ha seguit llanant la Progress M




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137566" title="Astudillo" nonfiltered="887" processed="876" dbindex="56238">

Astudillo s un municipi de la provncia de Palncia, que comprn els pobles d'Astudillo i Palacios del Alcor. El municipi, que s un dels ms extensos de la provncia, limita amb Amusco, Villamediana, Torquemada, Cordovilla la Real, Villalaco, Valbuena de Pisuerga, Villodre, Melgar de Yuso, Santoyo i Tmara de Campos.

Situaci.

El poble d'Astudillo s troba a uns 30 kilmetres de la capital, Palncia. s atravessat per dues carreteres comarcals i d altres d inferior categoria.
Astudillo es comunica amb Amusco, Palncia, Frmista i Castrojeriz, a Burgos.

 Poltica .



 Demografia .



Monuments.

El principal monument d Astudillo s el Convent de Santa Clara, fams pel seu museu, i la rebosteria que fan les propies monges. Tamb s important La Mota, nom del pujol on estava ubicat el castell, ja desaparegut, i des d'on hom pot gaudir de les vistes del poble.

Economia.

Amb una economia basada principalment en l'agricultura i la ramaderia, tamb s vol impulsar l economia energtica amb la installaci d'aerogeneradors.

 Esglsia de Santa Eugenia .


 Castell de la Mota .

Personatges.

Destaca Csar Arconada, escriptor i periodista.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137567" title="Fontioso" nonfiltered="888" processed="877" dbindex="56239">

Fontioso s un municipi de la provncia de Burgos, que limita amb Lerma, Pineda-Trasmonte, Bahabn de Esgueva i Cilleruelo de Abajo. 

Situaci.

El poble de Fontioso s troba entre les capaleres del riu Franco i d'un afluent del Riu Esgueva. Prop est la autovia A-1 i la carretera N-I.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137572" title="Joan de Du Prats Pijoan" nonfiltered="889" processed="878" dbindex="56240">
Joan de Du Prats Pijoan (Barcelona, 15 de febrer de 1967) s un escriptor catal que bsicament escriu histories per a nens.

Ha publicat llibres com L'home invisible de Barcanova, Les aventures del megacapit Fonoll de Barcanova, Els casos de l'inspector Formiga... Per tambe ha publicat una comdia anomenada Anorak. Joan de Du Prats ha treballat de guionista a diverses sries de televisi i ha collaborats a l'Avui, El Peridico, El Jueves, Tretzevents, Cavall Fort, Riffi-Raffe i El Triangle.

Premis literaris.
Hospital Sant Joan de Du de Barcelona, 1999: El segrest de la primavera.
Premi Barcanova, 2005: Nufrag.

Llibres publicats.
Narrativa breu .
La capseta d'ivori (amb Miquel Aparici). Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989 ;
El geni de la mquina de refrescos. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991 ;
Unes vacances a la nevera. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1995 ;
Barbaverd, el pirata. Barcelona: Crulla, 1995 ;
Un jardiner a la taula. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1996 ;
El pas de plexinaps. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997 ;
Tocata i fuga del senyor violoncel. Barcelona: Crulla, 1997 ;
El Nadal de l'oncle Huckleberry. Madrid: Bruo, 1997 ;
Dos taurons a la peixera. Barcelona: Cad, 1998 ;
L'via voladora. Barcelona: Cad, 1998 ;
Recull de somnis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998 ;
L'espantaocells que volia volar. Madrid: Bruo, 1998 ;
Un safari dins de casa. Madrid: Bruo, 1999 ;
El segrest de la primavera (amb Francesc Infante). Barcelona: La Galera, 1999 ;
Un talp al mar de gespa. Barcelona: Edeb, 1999 ;
L'home-bala busca feina. Barcelona: Baula, 1999 ;
Operaci frica. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 2000 ;
Un missatge dins l'ampolla. Barcelona: Crulla, 2000 ;
Terra de castells. Barcelona: Barcanova, 2003;

 Novella .
Anorak. Barcelona: La Magrana, 1997 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137573" title="La Azoha" nonfiltered="890" processed="879" dbindex="56241">


La Azoha s una entitat de poblaci de Pern, diputaci aquesta del terme municipal de Cartagena, en la Comunitat Murciana. Es tracta d'un poblat pesquer amb una poblaci inferior als 1.000 habitants. Es troba prxima al Port de Mazarrn. Es tracta d'un enclavament costaner poc urbanitzat i en un entorn muntanyenc prxim al cap Tioso 

Destaquen entre els seus atractius la seva bella badia i la torre de Santa Elena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137575" title="Sakura Haruno" nonfiltered="891" processed="880" dbindex="56243">
Al manga i l'anime de Naruto, la Sakura Haruno s una ninja genin de 12 anys que noms te ulls per a en Sasuke Uchiha. s la millor dominadora de txakra del grup. En Naruto i en Rock Lee n'estan enamorats.



Dintre la Sakura viu "l'Autntica Sakura", que t molt poc temperament. "L'Autntica Sakura" sembla representar part de la seva personalitat i tamb serveix com a personatge cmic.

Altres dades.

Vila: Konoha.
Edat: 12 anys en comenar, 15 anys a la segona (Naruto Shippudden) .
Data de Naixement: 8 de mar;
Altura: 1,51 m a la primera part;
Pes: 35,9 kg a la primera part;
Grup sanguini: O;
Grau ninja: Chunnin.
Professor: Kakashi i Tsunade;
Li agrada: En Sasuke.
Odia: En Naruto i l'Ino Yamanaka;
Objetius: Fer-se tan forta com en Naruto i en Sasuke per no haver de comptar amb ells i conquistar en Sasuke.
Grup: Va al Grup 7 del professor Kakashi; els seus companys d'equip sn en Naruto i en Sasuke;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137578" title="Frederic Mars i Deulovol" nonfiltered="892" processed="881" dbindex="56245">



Frederic Mars i Deulovol (Portbou, Alt Empord 1893 - Barcelona 1991) fou un escultor catal.

Biografia.
Va realitzar els seus estudis a l'Escola de la Llotja de Barcelona, ampliant el seu coneixement en el taller de l'escultor Eusebi Arnau. Va viatjar a Pars pensionat, aix com tamb a Roma. Va obtenir una beca de l'Estat per a estudiar l'escultura del pas per Espanya.
 
Fou un artista polifactic, amb una obra escultrica basada principalment, en el modernisme, amb alguna certa semblana gtica, sobretot en la seva escultura religiosa. 

Va participar en nombroses exposicions individuals i collectives per diversos pasos. Tenint una mplia obra en colleccions particulars i en monuments a diferents ciutats. Va iniciar l'any 1944 les restauracions en les tombes reials del Monestir de Poblet. 

El seu gran coneixement sobre escultura li va permetre aconseguir una important collecci d'art, cosa que el dugu l'any 1946 a crear el Museu Mars, que desprs va cedir a l'ajuntament de Barcelona. Aixs mateix la seva important collecci de llibres -era fill d'un llibreter antiquari- es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Tamb fou fundador i primer president el 1957 de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Distincions.
 

 Primer premi en el Concurs Nacional d'Escultura en l'any 1924;
 El 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya;
 En 1983 li van concedir el Premi Nacional de Belles Arts. ;
 El 1986 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya;
 Acadmic de l'Escola de San Fernando de Madrid ;
 Acadmic de l'Escola de Sant Jordi de Barcelona ;
 Director de l'Escola Sant Jordi i de la de Llotja de Barcelona ;
 Fill predilecte de Portbou;

Obra.
 Retrat de Jaume Pahissa. 1917 ;
 Joventut ;
 Grup allegric de la plaa Catalunya a Barcelona.
 Monument a Francesc Soler i Rovirosa. 1930 ;
 Jaume I i Jaume II a la Catedral de Palma, a Palma de Mallorca. ;
 Monument a Llus Vives a Elx (Alacant) ;
 Imatge de la Verge per a l'altar major de l'esglsia de Santa Maria de Portbou (Alt Empord) ;
 Monument a Francesc Layret. 1936 ;
 Exaltaci de la Santa Creu. Any 1975 Penjada damunt de l'altar major de la Catedral de Barcelona;

Enllaos externs.

  Museu Mars a Barcelona;
 
Bibliografia.

Josefina Alix Trueba (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84 7483 4120 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137582" title="Traducci automtica" nonfiltered="893" processed="882" dbindex="56246">
La traducci automtica s la traducci d'un text informatitzat (o text en suport informtic) en la llengua de partida o llengua origen a la llengua d'arribada o llengua meta mitjanant un sistema informtic compost d'un ordinador i d'un programa especialitzat.

Es distingeixen bsicament dues aproximacions a la traducci automtica: 
 La traducci automtica basada en regles (angls rule-based machine translation), en la qual la informaci lingstica necessria (diccionaris, regles) ha estat generada per persones expertes, i;
 La traducci automtica basada en corpus (angls corpus-based machine translation), en la qual la informaci lingstica s'obt (s'aprn) automticament a partir de bitextos (parelles formades per text en una llengua i la traducci del text en una altra llengua).

Enllaos externs.
 Traductors autmatics, Open Directory Project.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137588" title="Gnter Blobel" nonfiltered="894" processed="883" dbindex="56247">


Gnter Blobel ( Waltersdorf, Alemanya 1936 ) s un oncleg, bileg i professor universitari nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1999.

Biografia.
Va nixer el 21 de maig de 1936 a la ciutat de Waltersdorf, poblaci situada en aquells moments a Alemanya per que avui dia forma part de la Silsia polonesa i rep el nom de Niegos awice. Va estudiar medicina a la Universitat de Tbingen, on es gradu el 1960, i va realitzar posteriorment el seu doctorat l'any 1967 a la Universitat de Wisconsin-Madison, on s'especialitz en oncologia. Ha desenvolupat tota la seva de recerca i docent a la Universitat Rockefeller de Nova York, on treballa al laboratori de biologia cellular. L'any 1987 aconsegu la nacionalitat nord-americana.

Recerca cientfica.
Durant la dcada del 1970 s'interess per les protenes i aconsegu descobrir que aquestes tenen senyals intrnseques que governen el seu transport i situaci en la cllula, i que ell anomen hiptesi de la senyal. Per aquests treballs l'any 1999 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1999;
  Entrevista realitzada per Vega Science Trust;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137590" title="Globus d'Or a la millor banda sonora original" nonfiltered="895" processed="884" dbindex="56248">
El Globus d'Or a la millor banda sonora original s'atorga des de l'any 1948.

La data del premi s la de l'any segent a la seva estrena.

Premiats.

1948: Max Steiner, Life with Father;
1949: Brian Easdale, The Red Shoes;
1950: John E. Green, The Inspector General;
1951: Franz Waxman, Sunset Boulevard;
1952: Victor Young, September Affair;
1953: Dmitri Tiomkin, High Noon;
1954-59: No es van donar premis;
1960: Ernest Gold, On the Beach;
1961: Dmitri Tiomkin, The Alamo;
1962: Dmitri Tiomkin, The Guns of Navarone;
1963: Elmer Bernstein, To Kill a Mockingbird;
1964: No es van donar premis;
1965: Dmitri Tiomkin, The Fall of the Roman Empire;
1966: Maurice Jarre, Doctor Zhivago;
1967: Elmer Bernstein, Hawaii;
1968: Frederick Loewe, Camelot;
1969: Alex North, The Shoes of the Fisherman;
1970: Burt Bacharach, Butch Cassidy and the Sundance Kid;
1971: Francis Lai, Love Story;
1972: Isaac Hayes, Shaft;
1973: Nino Rota, El Padr;
1974: Neil Diamond, Jonathan Livingston Seagull;
1975: Alan Jay Lerner, The Little Prince;
1976: John Williams, Jaws;
1977: Kenny Ascher, A Star is Born;
1978: John Williams, Star Wars Episodi IV: Una nova esperana;
1979: Giorgio Moroder, Midnight Express;
1980: Carmine Coppola, Apocalypse Now;
1981: Dominic Frontiere, The Stunt Man;
1982: No es van donar premis;
1983: John Williams, E.T. l'extraterrestre;
1984: Giorgio Moroder, Flashdance;
1985: Maurice Jarre, Passatge a l'ndia;
1986: John Barry, Out of Africa;
1987: Ennio Morricone, The Mission;
1988: David Byrne, The Last Emperor;
1989: Maurice Jarre, Gorillas in the Mist;
1990: Alan Menken, The Little Mermaid;
1991: Richard Horowitz i Ryuichi Sakamoto, The Sheltering Sky;
1992: Alan Menken, Beauty And The Beast;
1993: Alan Menken, Aladdin;
1994: Kitaro, Heaven & Earth;
1995: Hans Zimmer, The Lion King;
1996: Maurice Jarre, A Walk in the Clouds;
1997: Gabriel Yared, The English Patient;
1998: James Horner, Titanic;
1999: Philip Glass i Burkhard Dallwitz, The Truman Show;
2000: Ennio Morricone, The Legend of 1900;
2001: Hans Zimmer i Lisa Gerrard, Gladiator;
2002: Craig Armstrong, Moulin Rouge!;
2003: Elliot Goldenthal, Frida;
2004: Howard Shore, El senyor dels anells: El retorn del rei;
2005: Howard Shore, The Aviator;
2006: John Williams, Memoirs of a Geisha;
2007: Alexandre Desplat, The Painted Veil;
2008: Dario Marianelli, Atonement;
2009: A. R. Rahman,  Slumdog Millionaire;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137593" title="Arcadi" nonfiltered="896" processed="885" dbindex="56249">


Flavius Arcadius, en catal Arcadi (377/378-1 de maig del 408), fou el primer emperador de l'Imperi Rom d'Orient, des del 395 fins a la seva mort.

Era el fill gran de Teodosi I i d'Aelia Flaccilla, i germ d'Honori, que seria emperador d'Occident. El seu pare el declar August d'Orient el gener del 383. Arcadi comen a regnar en solitari quan mor el seu pare, el 395.

Regnat.
El buit de poder causat per la mort de Teodosi I, aix com el fet de qu moltes tropes orientals es trobessin en aquell moment desplaades a l'Imperi d'Occident, fou aprofitat pels huns per atacar l'Imperi d'Orient. Aquests penetraren pel Caucas i pel Danubi, on foragitaren els visigots, poble que s'havia establert com a federat a la provncia de Mesia Inferior; els visigots, guiats pel seu rei Alaric I, es desplaaren a les provncies adjacents, que comenaren a ser saquejades.

En aquell moment cada part de l'Imperi estava governada per un home amb gran influncia sobre l'emperador: a l'Occident, Honori es trobava sota el domini d'Estilic, mentre que Arcadi era dominat per Ruf. Estilic an a Grcia per intentar frenar els visigots, per la qual cosa actualment alguns l'acusen d'haver volgut controlar tamb l'Imperi d'Orient; Arcadi, estimulat per Ruf, deman a Estilic que es retirs de les seves terres. Per tal de desfer-se del seu adversari, Estilic man a mercenaris gots l'assassinat de Ruf (395), tot i que la veracitat d'aquest fet encara s discutida.

Amb l'eliminaci de Ruf esclat una lluita a la cpula del poder que es resolgu favorablement per a Eutropi, un llibert eunuc que havia estat tutor d'Arcadi, i que pocs mesos abans havia propiciat el matrimoni d'aquest amb lia Eudxia, filla d'un general franc. Estilic es retir de l'Imperi d'Orient, i els visigots comenaren a saquejar les ciutats gregues.

El 397 Estilic organitz una nova expedici per expulsar els visigots del Pelopons. Eutropi, tement que aquest el desplacs del poder, instig Arcadi per a que demans al general occidental que es retirs. Alaric, mentrestant, es despla a l'pir.

Per tal d'apaivagar Alaric, Arcadi li atorg el govern d'Illria, legalitzant d'aquesta manera la presncia dels visigots dins l'Imperi. Aquests marxaren el 401 cap a Itlia, possiblement instigats per Constantinoble, que aix se'ls treia de sobre.

D'altra banda, els huns realitzaren incursions a l'Imperi des del 395. Eutropi s'hi enfront amb xit, i aix el port a consolidar la seva posici al capdavant del govern, guanyant prestigi i autoritat. El 399 s'autoproclam cnsol, dignitat de la qual no havia gaudit fins llavors cap eunuc; aquest fet provoc una rebelli de les tropes enviades a sufocar una revolta a Frgia. Eudxia va convncer l'emperador per a que destitus l'eunuc del seu crrec. Comena aix el perode d'influncia de l'emperadriu Eudxia.

La influncia d'Eudxia.
Des del 399 l'emperadriu exerc el govern a travs d'un cercle de persones lligades a ella, com el prefecte del pretori d'Orient Aureli, el comte Joan o el general Fravitta, d'origen got.

A partir del 403 Eudxia va rebre l'oposici constant de Joan Crisstom, patriarca de Constantinoble, qui pensava que l'emperadiu havia utilitzat la riquesa de la seva famlia per guanyar control sobre l'emperador. Eudxia, amb l'ajut del patriarca d'Alexandria, aconsegu exiliar Crisstom el 404, desprs d'haver provocat una revolta popular. Aquell mateix any mor l'emperadriu.

Darrers anys de regnat.
Un cop morta la seva esposa, Arcadi fou dominat durant la resta del seu regnat per Antemi, el prefecte del pretori d'Orient, que va fer les paus amb Estilic. L'emperador es preocupava ms per semblar un cristi piets que per ocupar-se dels afers poltics o militars. Mor, havent ostentat noms nominalment el control del seu imperi, el 408. Fou succet pel seu fill Teodosi II.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137594" title="Arvid Carlsson" nonfiltered="897" processed="886" dbindex="56250">

Arvid Carlsson ( Uppsala, Sucia 1923 ) s un metge i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 25 de gener de 1923 a la ciutat d'Uppsala, capital del comtat del mateix nom. Va estudiar medicina a la Universitat de Lund, estudis que hagu d'interrompre per realitzar el servei militar durant la Segona Guerra Mundial, llicenciant-se finalment l'any 1951. A partir d'aquell moment convin la recerca cientfica amb la docncia, inicialment a la universitat de Lund i des de 1959 com a catedrtic de farmacologia de la Universitat de Gtteborg.

Recerca cientfica.
Interessat pels neurotransmissors, els seus estudis el permeteren descriure el mitj pel qual la dopamina es distribueix per les diferents zones del cervell, sobretot pels ganglis basals i la seva relaci amb el moviment. A partir d'aquest descobriment va estudiar l'eficcia mdica de la levodopa, un ismer de la dopa, i que en proves en animals observ la seva efectivitat contra el tractament de la malaltia de Parkinson.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Paul Greengard i Eric Richard Kandel, pels seus descobriments referents a la transmissi de senyals en el sistema nervis, i especialment per les seves investigacions sobre la dopamina i els seus efectes neurotransmissors.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2000;
  History of Parkinson's Disease;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137595" title="Anna Magdalena Bach" nonfiltered="898" processed="887" dbindex="56251">

Anna Magdalena Bach (22 de desembre de 1701 - 22 de febrer de 1760), de soltera Anna Magdalena Wilcke, cantant i de famlia de msics, va ser la segona esposa de Johann Sebastian Bach. El seu nom es ms conegut per ser la clebre destinatria de dos reculls de peces de msica que el seu marit li dedic, i que molts estudiants de piano tenen en el seu repertori: el "Quadern d'Anna Magdalena Bach" (Notenbchlein fr Anna Magdalena Bach).

 Primers anys .

Se'n sap poc dels seus anys de joventut. Va nixer a Zeitz, Saxnia, el 22 de desembre de 1701. El pare, Johann Caspar Wilcken (Wilcken o Wlcken), era un trompetista de la cort de Zeitz; el febrer de 1718 es va traslladar Weissenfels, Saxnia-Anhalt, on va morir a finals de novembre de 1731. La mare, Margaretha Elisabeth Liebe, era filla d'un organista; va morir el mar de 1746. 

Sent de famlia de msics, Anna probablement coneixia diversos membres de la famlia Bach. Cantant, puntualment va ser contractada com a soprano a la capella de Zerbst, entre la pasqua i l'estiu de 1721. El setembre del mateix any, gaireb als 20 anys, tenia feina de cantant a Kthen (Saxnia-Anhalt), ciutat residencial del petit principat d'Anhalt-Cthen, i ja coneixia b Johann Sebastian que en aquells moments tenia uns 36 anys.

 Casament .

El prncep Leopold d'Anhalt-Cthen, que pareciava a Johann Sebastian, els va donar perms per casar-se en el seu palau. Ho van fer el 3 de desembre de 1721; feia disset mesos que havia mort la seva primera esposa, Maria Barbara. Junts van tenir dotze fills entre 1723 i 1742, dels quals set van morir en la infantesa. Entre els que van sobreviure destaquen els compositors Johann Christian  i Johann Christoph Friedrich. Van residir a l'esmentat palau fins que el prncep Leopold es va casar amb la princesa d'Anhalt-Bernburg. Johann Sebastian deia d'ella que era una "amusa", s a dir, una "no amant de les arts". El prncep va prescindir de la msica i dels seus intrprets i els Bach van haver de marxar.

Amb el casament, Anna Magdalena abandonava la seva posici professional. En aquell moment era una dona de vint anys, amb un treball propi i un bon sou  200 guldes anuals , s a dir, amb independncia econmica. Deixava aix per casar-se amb un home setze anys ms gran, vidu i amb diversos fills, als que cal sumar els dotze fills que tindrien. 

En les seves notes personals ella expressa el seu amor, respecte i veneraci cap al seu marit. Bach, per la seva part, li va dedicar dos dels quatre quaderns de msica (notenbchleins) que va elaborar, un de 1722 i un altre de 1725, coneguts com el Quadern o lbum d'Anna Magdalena Bach. Els altres dos van se el Klavierbchlein, per al seu fill Wilhelm Friedemann (1720), i lOrgelbchlein, quadern escrit entre 1708 i 1714 com un material pedaggic per als estudiants d'orgue.

 Manuscrits de Bach .

Anna Magdalena, com a msic que era, sovint ajudava a Johann Sebastian en la cpia de partitures. Com la seva calligrafia s'assemblava molt a la del seu marit fins i tot ha generat confusions en determinar qui ho havia escrit. El manuscrit de les Sonates i partites per a viol sol (BWV 1001-1006) va ser considerat durant molt temps autgraf de Bach; al final, les investigacions calligrfiques modernes han demostrat que va ser escrit per la seva esposa.

Durant el temps de la famlia de Bach a Leipzig, Anna Magdalena va organitzar vetllades musicals on tota la famlia i els amics convidats, interpretaven msica. La casa dels Bach es va convertir en un centre musical de referncia a Leipzig.

 Vdua .

El 28 de juliol de 1750 va morir Johann Sebastian. Com va morir sense testament noms li va correspondre un ter de les seves possessions, quedant la resta per als seus fills. Els estalvis de Bach, uns 1.100 tlers, equivalien al sou d'un any, amb el qual Anna Magdalena havia de pagar l'enterrament i sobreviure. Es va quedar sola amb cinc fills petits: Gottfried Heinrich Bach (1724-1763) que era retardat mental, Johann Christian Bach (1735-1782), Catharina Dorothea (1708-1777), Johanna Carolina (1737-1781) i Regine Susanna Bach (1742-1809).

El Consell li va concedir la tutela dels seus fills a condici que no es torns a casar; si aix ho feia, perdria la seva custdia. En veure l'estat en el qual es quedaven la vdua i els fills, li va pagar 50 tlers pel mig any de salari que restava; tanmateix, com que Bach, 27 anys abans, s'havia presentat al seu lloc de treball amb retard, se li va descomptar la quantitat corresponent i al final li van donar noms 21 tlers amb 10 cntims.

Una vegada mort el seu esps, Cantor de l'Escola de Sant Toms, no tenia cap sentit que la famlia romangus a l'escola: com la mudana era cara i el Consell tenia pressa per desallotjar-los, generosament se li va concedir un ajut per traslladar-se a un altre lloc. Va trobar una caseta a la Haynstrasse i all va marxar a viure amb els seus cinc fills.

Ms endavant Gottfried Heinrich, el seu fill amb retard mental, va anar a viure amb els Altnikol a Naumburg; el seu altre fill, Johann Christian, va marxar amb el seu germanastre Carl Phillip Emanuel a Berln. Ella es va quedar amb les seves filles Catharina Dorothea, soltera de quaranta-dos anys, Johanna Carolina de tretze, i la petita Reginne Susana de vuit anys.

No va poder pagar ni una lpida ni una creu, encara que va encarregar per al seu esps un tat d'alzina, el millor regal que va poder fer-li amb els pocs estalvis que tenia. Desprs de l'enterrament, prcticament es va quedar sense recursos i el Consell li va comprar unes partitures del seu marit per 40 tlers. Ms endavant, quan se'ls van esgotar els diners, el Consell, els van donar un parell de faneques de blat de moro per evitar que passessin gana durant un temps.

Els darrers anys depenia exclusivament dels donatius dels vens i ciutadans. Estranyament els seus fillastres grans, tots ells b situats socialment i econmicament, no li van passar cap tipus d'ajut, probablement, perqu no van aprovar mai el segon matrimoni del seu pare.

A l'acta de defunci pot llegir-se: "Dona pobra de 59 anys, Anna Magdalena, nascuda Wilkin, vdua de J. S. Bach, Cantor a l'Escola de Sant Toms en la Haynstrasse, 8". I tamb, "era una dona pobra".

Encara que no consta perqu en el moment del repartiment dels bns no va existir cap registre davant de jutge, Anna Magdalena va rebre bastants partitures del seu marit que mai no va arribar a vendre per poder menjar. No va succeir el mateix amb la resta de les partitures, la major part de la quals van rebre en herncia els fills grans del seu marit, que van repartir i, en ocasions, malvendre.

 Descendncia .

Del seu matrimoni amb el msic va tenir 12 fills, alguns d'els quals van ser tamb compositors i msics clebres:
Christiana Sophia Henrietta (* 1723 -   1726) ;
Gottfried Heinrich Bach (* 1724 -   1763) ;
Christian Gottlieb Bach (* 1725 -   1728) ;
Elisabeth Juliana Friederica Bach, anomenada Liesgen (* 1726 -   1781) ;
Ernestus Andreas Bach (* 1727 -   1727) ;
Regina Johanna Bach (* 1728 -   1733) ;
Christiana Benedicta Bach (* 1729 -   1730) ;
Christiana Dorothea Bach (* 1731 -   1732) ;
Johann Christoph Friedrich Bach, el Bach de Bckeburg (* 1732 -   1795) ;
Johann August Abraham Bach(* 1733 -   1733]) ;
Johann Christian Bach, el "Bach de Mil" o el "Bach de Londres" (* 1735 -   1782) ;
Johanna Carolina Bach (* 1737 -   1781) ;
Regina Susanna Bach (* 1742 -   1809);

 Bibliografia .
 Gua de Bach, Walter Kolneder,1982. Alianza Editorial.
 La verdadera vida de Johann Sebastian Bach, 1999, Klaus Eidam, Ed. Siglo XXI.
 Bach, vida y obra, Francisco A. Violat Bordonau. Espanya, 2004.
 Geiringer, Karl. 1958. Die Musikerfamilie Bach: Leben und Wirken in drei Jahrhunderten. Unter Mitarbeit von Irene Geiringer. Mnchen. Beck.
 Koch-Kanz, Swantje & Luise F. Pusch. 1988."Die Tchter von Johann Sebastian Bach", in: Pusch, Luise F. Hg. 1988. Tchter berhmter Mnner: Neun biographische Portraits. Frankfurt/M. Insel TB 979. S. 117-154.
 Bach works were written by his second wife ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137596" title="Selecci de futbol de Dinamarca" nonfiltered="899" processed="888" dbindex="56252">

|} 

La Selecci de futbol de Dinamarca s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci Danesa de Futbol (en dans: Dansk Boldspil-Union), pertanyent a la UEFA.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1986 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quarts de final (1998) ;
  Participacions en Eurocopes = 7 ;
  Primera Eurocopa    = 1964 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Campi (1992) ;
  Participacions olmpiques = 8 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1908 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1908, 1912 i 1960);

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1954 - No particip;
1958 - No es classific;
1962 - No particip;
Des de 1966 a 1982 - No es classific;
1986 - Vuitens de final - 9 lloc;
1990 - No es classific;
1994 - No es classific;
1998 - Quarts de final - 8 lloc;
2002 - Vuitens de final - 10 lloc;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Frana 1960 - No es classific;
1964 - Semifinals - 4t lloc;
Des de 1968 a 1980 - No es classific;
Frana 1984 - Semifinals;
Alemanya 1988 - Primera fase;
Sucia 1992 - Campi;
Anglaterra 1996 - Primera fase;
Blgica-Holanda 2000 - Primera fase;
Portugal 2004 - Quarts de final;

Jugadors histrics.

Harald Bohr;
Preben Elkjr Larsen;
Thomas Gravesen;
Jesper Grnkjr;
Thomas Helveg;
Brian Laudrup;
Michael Laudrup;
Poul "Tist" Nielsen;
Sophus "Krlben" Nielsen;
Ebbe Sand;
Peter Schmeichel;
Allan Simonsen;
Thomas Srensen;
Jon Dahl Tomasson;
Marc Rieper;

Enllaos externs.
Arxiu de partits de la RSSSF;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137598" title="John Barry" nonfiltered="900" processed="889" dbindex="56253">
John Barry (York, Yorkshire, 3 de novembre de 1933) s un compositor britnic de msica de cinema.

 Biografia .

Nascut a York, Yorkshire, Gran Bretanya el 3 de novembre de 1933. 
El jazz ha influenciat les seves primeres composicions i aix es reflexa perfectament tamb al seu primer grup, el The John Barry Seven.

La famlia de Barry ha estat involucrada en el negoci del cinema, per va ser durant el seu Servei Nacional que va comenar a desenvolupar la seva faceta musical, desprs de fer un curs per correspondncia amb el compositor de jazz Bill Russo i treballar com a arreglista per a diverses bandes musicals del moment. Va ser aquest el moment quan va crear el seu propi grup, The John Barry Seven, on va conixer el compositor Adam Faith, i juntament amb ells va compondre canons i peces per algunes pellcules.

Aquestes fites van centrar l'atenci dels productors del film Dr. No, Albert R Broccolli i Harry Saltzman, els quals mostraven un cert disgust per la partitura escrita pel compositor Monty Norman, pel que van acomiadar Norman i van encomanar a Barry de compondre el que restava de partitura del film, a ms de fer modificacions importants al tema principal, la qual cosa portaria a la creaci del tema de James Bond.

Barry s normalment conegut per tenir un estil que es basa en l's extensiu dels Instrument de metall i en les cordes extiques, a ms de ser un msic innovador, essent dels primers en utilitzar sintetitzadors en una partitura flmica (On Her Majestys Secret Service). La orquestraci de Barry combina la secci de trompetes amb la de cordes creant un so fcilment reconeixible. La msica de Barry normalment reala la resposta del pblic cap a un film, com es pot veure a Midnight Cowboy, Out of Africa, o Dances with Wolves.

No noms ha escrit msica per al cinema, ja que la seva collaboraci amb la televisi ha estat molt gran, tant per a pellcules com per a sries televisives. Una d'aquestes composicions s el tema que va crear per a la srie The Persuaders en la qual el tema es caracteritza per la utilitzaci del sintetitzador Moog.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137600" title="psilon1 Arae" nonfiltered="901" processed="890" dbindex="56254">



psilon Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci d'Ara.

  Arae s una estrella taronja tipus K gegant amb una magnitud aparent de +4,06. Est a uns 304 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137604" title="Paul Greengard" nonfiltered="902" processed="891" dbindex="56256">

Paul Greengard ( Nova York, EUA 1925 ) s un metge nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2000.

Biografia.
Va nixer l'11 de desembre de 1925 a la ciutat de Nova York. Durant la Segona Guerra  Mundial form part de la Marina nord-americana treballant com a tcnic electrnic a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts desenvolupant mtodes contra els kamikazes japonesos. Va estudiar medicina i biofsica a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, on es doctor el 1958. Realitz investigacions postdoctorals a la Universitat de Londres, Cambridge i Amsterdam, per esdevenir posteriorment professor a la Universitat Vanderbilt, Yale i Rockefeller.

Recerca cientfica.
Interessat en els neurotransmissors, continu la lnia de recerca iniciada per Arvid Carlsson sobre l'estudi de diversos frmacs que afecten el sistema nervis, especialment sobre la dopamina, serotonina i norodrenalina. Greengard i el seu equip de recerca van demostrar que quan la dopamina actua recprocament amb un receptor a la membrana plsmatica d'una neurona, causa un augment en el fosfat d'adenosina cclic (AMP-c) dins la cllula. Aquest augment activa alternativament una protena anomenada cinasa A, que t la capacitat d'agregar grups de fosfat en la reacci anomenada fosforilaci. Les protenes activades mitjanant la fosforilaci poden realitzar un nombre de canvis en la cllula: transcrivint l'cid desoxiribonucleic (ADN) per a crear noves protenes, movent receptors a la sinpsi (augmentant aix la sensibilitat de la neurona), movent els canals inics a la superfcie de la cllula (augmentant aix la seva excitabilitat), o activant el DARPP-32.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, premi compartit amb Arvid Carlsson i Eric Richard Kandel, pels seus descobriments referents a la transmissi de senyals en el sistema nervis, i especialment pels seus treballs sobre els efectes dels neurotransmissors sobre les cllules i com poden activar la cllula central anomenada DARPP-32.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2000;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137607" title="Selecci de futbol de la Repblica d'Irlanda" nonfiltered="903" processed="892" dbindex="56257">

|} 
La Selecci de futbol d'Irlanda s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l'Associaci de Futbol d'Irlanda, pertanyent a la UEFA. 

Irlanda es va classificar per primera vegada a un torneig internacional, en 1988 per a l'Eurocopa d'aquell any. Ha participat en tres Copes del Mn, arribant a quarts de final en Itlia 1990 i una respectable actuaci en la Corea i Jap 2002

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1990 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quarts de final (1990) ;
  Participacions en Eurocopes = 1 ;
  Primera Eurocopa    = 1988 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Primera fase (1988) ;
  Participacions olmpiques = 2 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1924 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
Des de 1934 a 1986 - No es classific;
1990 - Quarts de final - 8 lloc;
1994 - Vuitens de final - 16 lloc;
1998 - No es classific;
2002 - Vuitens de final - 12 lloc;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1984 - No es classific;
1988 - Primera fase;
Des de 1992 a 2004 - No es classific;

Jugadors histrics.
John Aldridge;
Michael Robinson;
Pat Bonner;
Liam Brady;
Gary Breen;
Shay Brennan;
Kenny Cunningham;
Damien Duff;
Tony Dunne;
Eamon Dunphy;
Shay Given;
John Giles;
Ray Houghton;
Denis Irwin;
Robbie Keane;
Roy Keane;
Mark Lawrenson;
Mick McCarthy;
Paul McGrath;
Kevin Moran;
David O'Leary;
Niall Quinn;
Steve Staunton;
Frank Stapleton;
Ronnie Whelan;

Enllaos externs.

Pgina oficial de l Associaci de Futbol d Irlanda ;
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;
Arxiu d'entrenadors de la RSSSF;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137611" title="Tristania" nonfiltered="904" processed="893" dbindex="56258">

Tristania s un grup de Gothic metal originari de Noruega que va desenvolupar el seu estil fusionant mltiples elements del Gothic metal, Black metal, Death metal, msica clssica, alternant veus femenines i masculines, veus guturals i veus lriques, violins i guitarres distorsionades. 

Histria.
Tristania es va formar l'any 1996 en una ciutat de Noruega anomenada Stravanger. Est formada  per Einar Moen, Kenneth Olsson i Morten Veland. Poc desprs Rune sterhus i Anders Hyvik Hidle es van incorporar a la banda.

Un cop estabilitzada la formaci, l'any 1997, aconsegueixen entrar per primera vegada a un estudi de gravaci per enregistrar la seva primera demo a Klepp Lydstudio. Durant la gravaci d'aquesta, Vibeke Stene, que havia entrat a formar part del projecte com a vocalista de sessi, va aconseguir convncer als altres integrants que la seva veu s'adequava al concepte musical de Tristania. A partir d'aqu, Vibeke Stene va passar a ser el sis membre de la banda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137613" title="Amfloc (desambiguaci)" nonfiltered="905" processed="894" dbindex="56259">

Amfloc (mitologia) fou fill d'Amfiaraos i Eurfile.
Sant Amfloc fou bisbe d'Iconium.
Amfloc d'Atenes fou un escriptor sobre temes agrcoles.
Amfilocs fou un poble que podrien ser epirots o acarnanis.
Argos Amfloc fou una ciutat d'Acaia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137619" title="Amyris (desambiguaci)" nonfiltered="906" processed="895" dbindex="56262">

Botnica:
Amyris s un gnere de les rutcies.
Antiga Grcia:
Amyris de Sbaris el savi, fou un destacat ciutad de Sbaris de finals del segle VII aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137621" title="Les Encies" nonfiltered="907" processed="896" dbindex="56264">
Les Encies s una entitat de poblaci del terme municipal de Les Planes d'Hostoles, a la comarca de la Garrotxa.

Est situada al sud de la Serra de Medes. A l'any 2005 hi havia 54 habitants censats.

 Llocs d'inters .

 Esglsia de Santa Maria, on es conserva una imatge de fusta policromada de la Mare de Du de les Encies.

 Enllaos .
Pgina electrnica de la Festa de Les Encies






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137626" title="Temporada 1938-1939 del FC Barcelona" nonfiltered="908" processed="897" dbindex="56266">
1939.

Juny.

29 juny - Reobertura del Camp de Les Corts i primer partit sota el nou rgim de Franco. Una selecci espanyola vestida amb la samarreta del Bara s'enfronta a l'Athletic de Bilbao. Una part de la recaptaci del partit es destina al Subsidio del Combatiente;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137630" title="Patric Sauzet" nonfiltered="909" processed="898" dbindex="56269">
Patric Sauzet (en francs Patrick Sauzet) s un dels lingistes occitans contemporanis ms importants. s autor amb Josiana Ubaud d'una obra cabdal per a aprendre l'occit modern i per a la normativitzaci del llenguadoci: Lo vrb occitan/Le verbe occitan en 1995. El seu mbit predilecte s sobretot la gramtica. Va ser professor a la Universitat de Pars La Sorbonne (Frana) i actualment s professor a la Universitat de Tolosa lo Miralh on darrerament ha actuat de manera eficient i compromesa per a potenciar l's de l'occit a moltes estructures d'aquella universitat.

Obres diverses.

 (amb Guylaine Brun, BLC Nice) Le Thesaurus Occitan : entre atlas et dictionnaires. ;
  Aspect lexical et aspect flexionnel en occitan , in Choi-Jonin, Bras, Dagnac & Rouquier (ds), Questions de classification en linguistique : mthodes et descriptions. Hommage au professeur Christian Molinier, Berne, Peter Lang, 2005, 347-367. ;
  Les scnes occitanes de Monsieur de Pourceaugnac , in Claude Alranq (d.), Molire et les pays d'oc, Actes du colloque tenu au Centre Du Guesclin le 4 dcembre 2004, Perpignan , Presses universitaires de Perpignan, 2005, 147-175. ;
  Variation des finales occitanes et format de la syllabe , in Trudel Meisenburg & Maria Selig (ds), Nouveaux dparts en phonologie : les conceptions sub- et suprasegmentales, Tbingen, Gunter Narr, 2004, 33-48.  ;
  Traches flexionals frts ? , Linguistica occitana, 1, 2004 (revista en linha / revue en ligne : http://www.revistadoc.org/ ) ;
  L'infinitiu occitan : Infinitiu coordinat o infinitiu regit ? , in Rossana Castano, Saverio Guida et Fortunata Latella (eds), Scne, volution, sort de la langue et de la littrature d oc. Actes du Septime Congrs International de l Association Internationale d tudes Occitanes, Reggio Calabria-Messina, 7-13 juillet 2002, Roma, Viella, 2004, II, 1151-68.  ;
  Esquizolexicografia , C 346, (13-66) ivrn 2003, 36-40. ;
  La singularit phonologique du franais , Langue franaise, 141, 2003, 14-35. ;
  Assimilations vocaliques en occitan , in Michel Aurnague & Michel Roch (ds.), Hommage  Jacques Allires, Anglet, Atlantica, 2002, II, 573-592. ;
  Rflexions sur la normalisation linguistique de l'occitan , in D. Caubet, S. Chaker & J. Sibille (ds.), Codification des Langues de France, Actes du Colloque de l Inalco Les Langues de France et leur codification. Ecrits divers - Ecrits ouverts  29-31 mai 2000, Paris, L Harmattan, 2002, 39-61. ;
  COR : cr, crn, cur ? , C, 341 (tiira 13, n 61), nov. de 2001, 41-45 ;
  Linarit et consonnes latentes , Recherches linguistiques de Vincennes, 28, 1999, 59-86. ;
   Enamourer ,  enivrer  et  enorgueillir : le statut des prfixes , in Patrick Sauzet (d.), Langues et Grammaire II & III : Phonologie, Communications prsentes aux Colloques Langues et Grammaire (Saint Denis 1995, Paris 1997) Publication du Dpartement SDL de Paris 8, 1998, 117-140.  ;
 amb S. Wauquier Gravelines, C. Jakubowicz, C. Durand, S. Franc, Phonological knowledge in Developmental Language Disorders : "Laison enchane" and derivation in French , GALA-97, Edinburgh. ;
  Futur e clitics , in Jacques Gourc et Franois Pic (ds), Toulouse  la croise des cultures : Actes du 5me Congrs de l'Association Internationale d'tudes Occitanes (Toulouse 19-24 aot 1996), 1998, II, 383-402. ;
  "Paradis et parit" ou "De la coquetterie linguistique" , La Bretagne linguistique, Centre de Recherche Bretonne et Celtique (UA 374 CNRS), Universit de Bretagne Occidentale, 1996, 10, 349-370. ;
 Amb Josiana Ubaud, Le verbe occitan / Lo vrb occitan, Ais de Provena, Edisud, 1995, 231p. ;
  Vers un Service de la langue occitane en Languedoc-Roussillon , in J.J.Cheval & A.Viaut (ds.), Langues d Aquitaine. Dynamiques institutionnelles et patrimoine linguistique., Bordeaux, M.S.H.A, 1996, 133-144. ;
  Ordre des mots, ordre dans les mots , Langue franaise, 111, 1996, 10-37. ;
 amb Josiana Ubaud),  Lo Vrb Occitan e lo Gidilc , in Jrgi Peladan (d.), Actes de l'universit d't 1995, Nimes, MARPOC-IEO 30, 1996, 40-55. ;
 Extensions du modle a-linaire en phonologie: syllabe, accent, morphologie, Mmoire d'Habilitation  diriger des recherches, ms, Paris VII, 1994, 84 p. (contient les textes suivants: 1) "La linarit dans la grammaire", 2) "Vers une unification de la morphologie", 3) "Le gouvernement syllabique d'une syllabe non dgnre : ranalyse du pied germanique", 4) "Consonnes accentues en russe", 5) "Accent lithuanien : la loi de Saussure en termes de chanes accentuelles"). ;
 Attenance, gouvernement et mouvement en phonologie. Les constituants dans la phonologie et la morphologie de l'occitan, prface de J.-R. Vergnaud, Montpellier CEO/UPV, 1994, 505p (thse de doctorat sous la direction de Jean-Roger Vergnaud, Universit de Paris VIII-Vincennes  Saint Denis, 1993) ;
  Les systmes vocaliques de l'occitan: volution et marque , in G.Gouiran (d.), Contacts de langues, de civilisations et intertextualit, Actes du Troisime Congrs International de l'Association Internationale d'Etudes Occitanes, (Montpellier, 20-26 aot 1990), Montpellier, UPV-Montpellier 3, 1992, I, 101-129. ;
  Diasystme et paramtres.  propos d'une contrainte phonologique de l'occitan , in R.Favreau (d.), Mlanges de langue et de littrature occitanes en hommage  Pierre Bec, Poitiers, CESCM, 1991, 513-530. ;
  Occitanisme et mutations sociologiques intervention au colloque de la revue Amiras/Repres occitans: Sud, diffrences, mutations, Montpellier, fvrier 1988 (publicat jol ttol "Occitanisme e mutacions sociologicas", Estudis occitans, 7, 1990). ;
  La grafia es mai que la grafia , Amiras/Repres 20, Aix, Edisud, 1990, 35-46. ;
  Topicalisation et prolepse en occitan , in A. Rouveret et P. Sauzet (ds.),  La structure de la proposition dans les langues romanes , Revue des langues romanes, XCIII/2, 1989, 235-273. ;
  L'accent du grec ancien et les relations entre structure mtrique et reprsentation autosegmentale , in P. Blier (d.), La gomtrie du langage, tat prsent de la grammaire gnrative, Langages, 95, 1989, 81-113. ;
 Le vocalisme de l'occitan dans le cadre de la thorie du charme et du gouvernement, Communication au Colloque des Romanistes allemands (Romanistentag), setembre 1989, Aix-la-Chapelle. ;
  Dotze tsis sus la nrma e l'estandard (intervencion a l'Universitat Occitana d'Estiu de 1988 a Nimes) , Lengas, 25, 1989, 157-162. ;
  La diglossie, conflit ou tabou?  La Bretagne linguistique, Centre de Recherche Bretonne et;
Celtique (UA 374 CNRS), Universit de Bretagne Occidentale, vol.5, 1988-1989 p1-40. 
  L'occitan: langue immole , in Genevive Verms (dir.), Vingt cinq communauts linguistiques de la France, Paris, L'Harmattan, 1988, 208-260. ;
 avec/amb/dab/with Felip Gardy, Histora de Jean l'An Prs, de J.-B.C.Fabre (edicion dins la grafia originala, revirada francesa, adaptacion en occitan estandard, ntas), Montpelhir, CRDP, 1988 ;
  La lenga de l'Histora de Jean l'An Prs , Histora de Jan l'An Pres. Dossier critique, Montpellier, CRDP, 1988, 89-115. ;
  Delai de la diglossia. Per un modl mimetic del contacte de lengas , Lengas, 21, 1987, 103-120. ;
  La Republica, Los XVI e lo francs: fantasi o mite de fondacion linguistica , Dix annes de sociolinguistique/Dtz ans de sociolinguistica, Lengas, 22 (n especial en omenatge a Robrt Lafont), 1987, 297-312. ;
  Geminates and Constituency , in Cardinaletti, Cinque & Giusti (ds.), Constituent Structure, Venezia: "Annali di Ca' Foscari" / Dordrecht: Foris, 1988, 287-330. (abstract published in Glow Newsletter, 18, February 1987, 52-54). ;
 Compendi practic de l'occitan normat, Montpelhir, C.E.O. e C.R.D.P., 1985, 66 p. ;
  Les clitiques occitans: analyse mtrique de leur variation dialectale , Actes du XVIIme Congrs international de linguistique et de philologie romanes (Ais-de-Provena, 29 d'agost-3 de setembre 1983), Marselha, Universitat de Provena / Jeanne Laffitte, 1985, IV, 155-179. ;
  Autour des gmines : des filtres  une critique du segmentalisme , Recherches linguistiques, 10, Universit de Paris VIII, hiver 1982, 64-123. ;
  Fonologia sintactica, versificacion e nivls de lenga en c de Bigt , Quasrns de linguistica occitana, 10, Clarmont d'Alvrnhe, 1981, 59-65 / Lengas, 12, 1982, p.63-74. ;
  Pourquoi 'Plour'? , communicacion al VIIIme congrs international de langue et littrature d'Oc et d'tudes franco-provenales, Lige, del 2 al 9 d'agost de 1981 (deu parisser dins los actes del congrs), 11 p. ;
  Ipotsi lexicalista e fonologia de l'occitan , Quasrns de linguistica occitana, 10, Clarmont d'Alvrnhe, 1981, 3-11. ;
 en collaboracion amb Grard Pons,  Prliminaires  l'enqute sociolinguistique: la Valle-Franaise , Lengas, 4, 1978, 14-26 ;
 Approches de la phonologie et de la morphologie d'un parler occitan: le dialecte de Sumne (Gard), Memri de mestresa, jos la direccion de Pire Bec, Peitieus, 1975, 256 p.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137631" title="Pota de cavall (bolet)" nonfiltered="910" processed="899" dbindex="56270">



La pota de cavall (Scleroderma verrucosum) s un bolet gasteromicet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137632" title="Temporada 1937-1938 del FC Barcelona" nonfiltered="911" processed="900" dbindex="56271">
1938.

Mar.

17 de mar - Els objectes recuperats entre les runes de la bombardejada seu social sn traslladats al nmero 2 de la Ronda de Sant Pere ;

16 de mar - Una bomba llenada sobre la ciutat per les tropes nacionals destrueix la seu social del club del primer pis del carrer Consell de Cent 331. El conserge Josep Cubells recupera entre les runes part del patrimoni del club (copes, banderins i documents i altres materials);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137635" title="Ermeds (Garrigs)" nonfiltered="912" processed="901" dbindex="56272">


Ermeds s una entitat de poblaci del municipi altempordans de Garrigs. Al 2005 tenia 15 habitants.

Est situat a la confluncia entre el riu Fluvi i la riera d'lguema.

 Esglsia de Santa Maria.


Aquesta esglsia de principis del segle XI s caracterstica de l'arquitectura religiosa de l'alta edat mitjana dins dels comtats catalans nord-orientals anteriors a la influncia llombarda.

Aquesta posseeix una sola nau coberta d'una volta en cintra reforada per dos arcs trics. L'absis, separat de la nau per un arc triomfal, s en forma de ferradura i s coberta d'una volta en quart d'esfera ultrapassada. 

 Bibliografia .

 Enciclopdia Catalunya romnica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137636" title="Selecci de futbol de Sucia" nonfiltered="913" processed="902" dbindex="56273">

|} 
 

La Selecci de futbol de Sucia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci Sueca de Futbol (en suec: Svenska Fotbollfrbundet) (SvFF ), pertanyent a la UEFA. 

Sucia ha tingut algunes participacions destacades en la Copa del Mn de Futbol, destacant-se en Sucia 1958 on van ser subcampions. A ms, han aconseguit el tercer lloc en 2 ocasions: Brasil 1950 i Estats Units 1994. 

La seva millor participaci en l Eurocopa va ser tamb en el torneig que van organitzar en 1992, on van arribar fins a semifinals.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 10 ;
  Primera Copa del Mn    =  1934 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Subcampi (1958) ;
  Participacions en Eurocopes = 3 ;
  Primera Eurocopa    = 1992 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Semifinals (1992) ;
  Participacions olmpiques = 8 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1908 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1948) ;

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;

  
 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Quarts de final - 8 lloc;
1938 - Semifinals - 4t lloc;
1950 - Semifinals - 3r lloc;
1954 - No es classific;
1958 - Final - 2n lloc;
1962 - No es classific;
1966 - No es classific;
1970 - Primera fase - 9 lloc;
1974 - Quarts de final - 5 lloc;
1978 - Primera fase - 13 lloc;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - Vuitens de final - 9 lloc;
1994 - Semifinals - 3r lloc;
1998 - No es classific;
2002 - Vuitens de final - 13 lloc;
2006 - Vuitens de final - 14 lloc;

Participacions a l Eurocopa.

1960 - No particip;
Des de 1964 a 1988 - No es classific;
1992 - Semifinals;
1996 - No es classific;
2000 - Primera fase;
2004 - Quarts de final - 6 lloc;

Jugadors Histrics.

Gunnar Gren;
Glenn Hysn;
Zlatan Ibrahimovic;
Andreas Isaksson;
Henrik Larsson;
Nils Liedholm;
Fredrik Ljungberg;
Gunnar Nordahl;
Thomas Ravelli;
Christian Wilhelmsson;
Olof Mellberg;

Enllaos externs.
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;
Arxiu d entrenadors de la RSSSF;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137639" title="Selecci de futbol de Sussa" nonfiltered="914" processed="903" dbindex="56274">

|} 

La Selecci de futbol de Sussa s l equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci Sussa de Futbol (SFV-ASF) (en alemany: Schweizerischer Fussballverband, (SFV); en francs: Association Suisse de Football, (ASF); en itali: Associazione Svizzera di Football, (ASF); en romanx: Associaziun Svizra da Ballape), la qual s membre de la UEFA.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 8 ;
  Primera Copa del Mn    =  1934 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quarts de final (1934), 1938 i 1954);
  Participacions en Eurocopes = 2 ;
  Primera Eurocopa    = 1996 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Primera fase (1996 i 2004) ;
  Participacions olmpiques = 2 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1924 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla de plata (1924) ;

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;



 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Quarts de final - 7 lloc;
1938 - Quarts de final - 7 lloc;
1950 - Primera fase - 6 lloc;
1954 - Quarts de final - 8 lloc;
1958 - No es classific;
1962 - Primera fase - 16 lloc;
1966 - Primera fase - 16 lloc;
Des de 1970 a 1990 - No es classific;
1994 - Vuitens de final - 15 lloc;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - Vuitens de final - 10 lloc;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - No es classific;
1996 - Primera fase;
2000 - No es classific;
2004 - Primera fase   15 lloc;

Jugadors histrics.

Max Abegglen;
Stphane Chapuisat;
Alexander Frei;
Alain Geiger;
Heinz Hermann;
Stphane Henchoz;
Kubilay Trkyilmaz;
Hakan Yakin;
Murat Yakin;
Johan Vonlanthen;
Philippe Senderos;

Enllaos externs.
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors i entrenadors de la RSSF;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137641" title="Selecci de futbol de la Repblica Txeca" nonfiltered="915" processed="904" dbindex="56275">

|} 

La Selecci de futbol de la Repblica Txeca s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. Est controlada per l'Associaci de Futbol de la Repblica Txeca (en txec:  eskomoravsk fotbalov svaz), la qual s membre de la UEFA. La FIFA considera a la selecci txeca com a succesora de les desaparegudes seleccions de Txecoslovquia i de Bohmia.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 1;
  Primera Copa del Mn    =  2006 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Primera fase (2006) ;
  Participacions en Eurocopes = 3 ;
  Primera Eurocopa    = 1996 ;
  Millor resultat en l'Eurocopa = Subampi (1996) ;
  Participacions olmpiques = 1 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  2000 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Fins a 1994 - Vegeu ;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - Primera fase - 18 lloc;

Participacions a l'Eurocopa.

Fins a 1992 - Vegeu ;
1996 - Final - 2n lloc;
2000 - Primera fase;
2004 - Semifinals - 3r lloc;

Jugadors histrics.

Milan Baro;
Petr  ech;
Jan Koller;
Pavel Nedv d;
Karel Poborsk;
Tom Rosick;
Vladimr micer;
Patrik Berger;
Joseph Masopust;
Antonn Panenka;
Tomas Skuhravy;
Joseph Bican;
Jaroslav Burgr;

Enllaos externs.
Associaci de Futbol de la Repblica Txeca;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137650" title="Estadi Olmpic d'Atenes" nonfiltered="916" processed="905" dbindex="56277">
 L Estadi Olmpic d'Atenes "Spyros Louis" (                            "            ", Olympiako Stadio Athinas "Spyros Louis" en grec) s l estadi principal del Complex Olmpic d'Esports d'Atenes (OAKA), en la ciutat d Atenes, Grcia. En aquest estadi es van realitzar les cerimnies d'obertura i clausura dels Jocs Olmpics d'Atenes 2004. 

L'estadi t una capacitat mxima de 75.000 espectadors. No obstant aix, per a les cerimnies olmpiques aquest nombre es va reduir a 72.000, i per a les competicions d atletisme fins els 56.700 espectadors. 

L'estadi va ser originalment completat l'any 1982, va albergar en 1997 el Campionat del Mn d'Atletisme, com forma de demostrar la capacitat de la ciutat d'Atenes per a albergar esdeveniments de gran magnitud, desprs del fracs en la candidatura de la capital helnica per a albergar els Jocs Olmpics de 1996.
 
Desprs de l'obtenci dels Jocs Olmpics de l'any 2004, l'estadi va sofrir una completa reconstrucci, no exenta de polmiques desprs de l'elecci de l'espanyol Santiago Calatrava per al disseny de l'obra, que contemplava dos arcs sobre el cel de l'estadi. La construcci de l'estadi va sofrir molts retards, el que va fer perillar l'organitzaci dels Jocs. No obstant aix, la nova coberta i la remodelaci va ser conclosa a temps, sent reinaugurat l'estadi el 30 de juliol de 2004, noms dies abans que en el mateix estadi se celebrs la Cerimnia d'Obertura dels Jocs Olmpics d'Atenes 2004. 

Durant l agost d'aquell any, l'estadi va ser seu d'alguns partits de futbol i dels esdeveniments d atletisme dels Jocs. El 29 d'agost es va realitzar la cerimnia de clausura. 

L'estadi va ser reanomenat com Spiridon Louis en honor al fams atleta grec, guanyador de la primera marat dels Jocs Olmpics d'Atenes 1896, i fou seu del partit final de la Lliga de Campions en l'any 2007. Prviament s havien disputat ja dues finals d aquest torneig en 1983 i 1994

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l Estadi Olmpic d Atenes ;
 Fotos i histria detallada ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137653" title="Corba de nivell" nonfiltered="917" processed="906" dbindex="56279">


En cartografia, una corba de nivell o isohipsa (isbata quan es refereix al fons mar) s una lnia que uneix tots els punts que es troben a la mateixa altitud (sovint anomenada "cota" en aquest context).

Depenent del tipus de mapa, la seva escala i altres factors, se solen dibuixar cada determinat nombre de metres d'altitud, i amb un tra ms fi s'indiquen les subdivisions. Per exemple, es pot dibuixar una corba de nivell cada 100 m d'altitud i altres quatre, de tra mes fi, cada 20 m. Aix, els traos gruixits ens indiquen els 100, 200, 300... metres, mentre que els traos ms fins marquen els 80, 120, 140, 160, 180, 220... metres d'altitud. En el mapa, els valors concrets s'indiquen normalment identificant les corbes primries (de traos gruixuts), permetent aix determinar la direcci del pendent, que s sempre perpendicular a les corbes.

Aquesta mena de corbes se solen trobar en mapes topogrfics, ats que indiquen amb molta precisi l'altimetria d'una zona determinada.

 Com interpretar les corbes de nivell .



Ats que una mateixa corba indica tots els punts amb la mateixa cota, la distncia vertical, o diferncia d'altitud, entre dues corbes s sempre la mateixa. Per tant:

 dues corbes que en un mapa es troben molt juntes indiquen un pendent fort, ja que la distncia horitzontal s poca comparada amb la vertical, o, dit d'una altra manera, en poc espai horitzontal l'altitud puja molt rpidament.
 dues corbes que en un mapa es troben molt separades indiquen un pendent suau o fins i tot un pla, ja que la distncia horitzontal s molta comparada amb la vertical, o, dit d'una altra manera, cal molt espai horitzontal per a pujar de cota.
 una corba tancada, sense cap altre a dins d'ella, indica un cim, i sovint se n'indica la cota mxima, o almenys un punt que es troba a una cota superior a la zona que l'envolta.  Si aquesta corba encercla un espai molt gran, pot indicar un petit altipl.

A partir d'un mapa topogrfic podem, doncs, conixer el perfil d'un terreny de manera molt senzilla, com es pot observar a la imatge segent:













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137662" title="Nger (desambiguaci)" nonfiltered="918" processed="907" dbindex="56283">

Antroponmia:
Un activista estatunidenc conservador. Vegeu Niger Innis.
Un teleg dominic. Vegeu Peter Georg Niger.
Geografia:
Un estat independent de l'frica Occidental. Vegeu Nger.
El riu Nger de l'frica Occidental.
Un estat federal de Nigria. Vegeu estat del Nger.
Micologia: un fong filaments emprat en la indstria. Vegeu Aspergillus niger.
Onomstica:;
Gai Pescenni Nger, emperador rom;
Nger (escriptor), escriptor rom del segle I;
Brutidi Nger, edil rom.
Quint Cecili Nger, qestor rom;
Novi Nger, qestor rom el 63 aC ;
Trebi Nger, militar rom del segle II aC;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137669" title="Theodosius Dobzhansky" nonfiltered="919" processed="908" dbindex="56284">
Theodosius Dobzhansky (25 de gener de 1900 - 28 de desembre de 1975). Genetista ucrans, fou un dels fundadors de la Teoria Sinttica de l'Evoluci, juntament amb Ernst Mayr en zoologia, G. L. Stebbins en botnica i G. G. Simpson en paleontologia.

Dobzhansky estudi a l'Universitat de Kev i emigr als EUA per a unir-se al zoleg Thomas Hunt Morgan a l'Universitat de Columbia.

Els seus estudis en gentica de poblacions, realitzats fonamentalment amb la mosca de la fruita (Drosophila), serviren per a que enuncis la seva teoria, segons la qual, "res t sentit a la biologia si no es considera sota el punt de vista de l'evoluci".



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137672" title="Briozou" nonfiltered="920" processed="909" dbindex="56285">

Els briozous (Briozoa) o ectoproctes sn un flum d'animals petits, caracteritzats per la presncia d'un loffor i tentacles ciliats que serveixen per capturar aliment. Se n'ha descrit unes 4000 espcies.

Formen grans colnies de membres microscpics. Es depositen a les costes quan hi ha vents forts o activitat en un llac. Tamb se'ls coneix com "animal molsa", ja que moltes vegades el seu aspecte recorda una coberta subaqutica de molsa.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137676" title="Eslora" nonfiltered="921" processed="910" dbindex="56286">
L'eslora s la dimensi d'un navili presa al seu llarg, des de la proa fins a la popa. En general es mesura parallelament a la lnia de flotaci, entre dos plans perpendiculars a la crugia: un pla passa per la part que ms surt per popa de l'embarcaci i l'altre per la part que ms surt per proa.

En la mesura de l'eslora s'inclouen totes les parts estructurals o integrals com sn proes, popes, murades i unions del casc amb la coberta. S'exclou el plpit de proa, en el cas del qual, el pla de referncia passa pel punt d'intersecci de la coberta amb la roda. Aix mateix, s'exclouen totes les parts desmuntables que no afecten la integritat estructural de l'embarcaci.

Segons els plans de referncia escollits com a lmit, es poden definir diverses eslores:
 Eslora de flotaci: s la longitud definida per l'eix longitudinal del pla de flotaci.
 Eslora entre perpendiculars: s la distncia entre la perpendicular de popa (Ppp) i la perpendicular de proa (Ppr).
 Eslora mxima: s la distncia entre les perpendiculares a la flotaci mxima, traades pels punts ms sortints a proa i a popa.
 Eslora total: s la distncia entre els punts ms extrems de l'embarcaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137679" title="Stadion Feijenoord" nonfiltered="922" processed="911" dbindex="56287">
L Stadion Feijenoord s un estadi de futbol situat al sud-est de la ciutat porturia de Rotterdam en la provncia d Holanda Meridional als Pasos Baixos. s la seu habitual del Feyenoord Rotterdam. 

 Histria . 
El projecte del nou estadi per al Feyenoord es realitza en els anys trenta, impulsat pel gran entusiasme popular i els primers xits del club, que va sortir campi dels Pasos Baixos en 1924 i 1928. El llavors president del Feyenoord de Rotterdam, Leen Van Zandvliet encarrega el disseny de la nova construcci al prestigis estudi d'arquitectes Brinkman & Van der Vlugt.

De forma ellptica i construt en acer, vidre i el formig (materials emblemtics de l'arquitectura moderna), l'estadi t dos nivells de tribunes que oferixen una vista perfecta sobre el terreny de joc a la manera de l'estadi londinenc de Highbury i del Yankee Stadium. Aquesta construcci, per la seva avantguardista forma es va guanyar l'lies de "De Kuip" (en catal: La Banyera). 

Esdeveniments. 
Sobre la gespa del "De Kuip" de Rotterdam es van disputar diversos partits de l Eurocopa 2000, entre ells la final en qu Frana es va imposar a Itlia i de dues finals de la Lliga de Campions en 1972 i 1982.

 Enllaos externs .
 Pgina del Stadion Feijenoord (De Kuip) ;
 Foto aria (Google Maps);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137680" title="Xenartre" nonfiltered="923" processed="912" dbindex="56288">

Els xenartres (Xenarthra) sn un superordre pertanyent als mamfers placentaris, en l'actualitat existents nicament al continent americ. L'origen de l'ordre es remunta a principis del Terciari (fa uns 60 milions d'anys, poc desprs de l'extinci dels dinosaures).

Inclou els ssos formiguers, peresosos i armadillos. Antigament aquestes famlies foren classificades juntament amb els pangolins i armadillos africans dins de l'ordre dels Edentata o desdentats, ja que no presenten incisius i tamb careixen de molars o aquests estan pobrement desenvolupats. Posteriorment es va saber que l'ordre Edentata era polifiltic, s a dir, que contenia famlies inconnexes, pel que la classificaci resultava errnia. En l'actualitat, els pangolins i armadillos africans pertanyen a rdres individuals i la nova classe Xenarthra significa "articulacions inslites" i fou escollit perqu les articulacions vertebrals a nivell lumbar en aquest grup sn diferents a les de qualsevol altre mamfer.

Cladograma.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137683" title="Mnega" nonfiltered="924" processed="913" dbindex="56289">
La mnega o mniga s l'amplria d'una embarcaci mesurada en el seu punt ms ample. En funci dels plans de referncia que s'utilitzin es defineixen diversos tipus de mnega:
 Mnega mxima: s la distncia entre els extrems del vaixell a babord i a estribord, que normalment correspon a la quaderna mestra.
 Mnega de flotaci s la mnega mesurada a la lnia de flotaci del vaixell. ;
 Mnega de traat, de disseny o fora de membres: s la distncia entre les planxes a un costat i l'altre de la quaderna ms ampla, que no necessriament coincideix amb la quaderna mestra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137685" title="Rupia nepalesa" nonfiltered="925" processed="914" dbindex="56290">

La rupia nepalesa (en nepals                nep li rupiy  o, simplement,         rupiy ) s la moneda del Nepal. El codi ISO 4217 s NPR i s'acostuma a abreujar Rs o amb el smbol de la rupia,  ; o b NRs, per diferenciar-la d'altres menes de rupies. Es divideix en 100 paisai (    ), en singular pais  (   ). 

Es va adoptar el 1932 en substituci del mohar d'argent, a ra de 2 mohars per rupia. Al comenament la rupia es va anomenar mohru en nepals.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc Central del Nepal (                   Nep l R stra Bainka), en circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 paisai i d'1, 2, 5 i 10 rupies, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 rupies. 

Taxes de canvi .
1 EUR = 93,1941 NPR (3 de mar del 2007);
1 USD = 70,800 NPR (3 de mar del 2007);
T un canvi fix respecte a la rupia ndia a ra d'1,6 NPR per cada rupia ndia.

Vegeu tamb.
Rupia;

Enllaos externs.
Banc Central del Nepal ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137688" title="Temporada 2004-2005 del RCD Espanyol" nonfiltered="926" processed="915" dbindex="56291">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 2004-2005.








Lliga: 5;
Copa del rei: ;
Copa de Catalunya:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137695" title="Anser (desambiguaci)" nonfiltered="927" processed="916" dbindex="56296">

Histria:
Anser fou un crtic de l'obra de Virgili.
Biologia:
Anser s un gnere d'oques (ocells pertanyents a la subfamlia Anserinae);
Astronomia:
Anser s un asteroide.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137698" title="Trappes siberianes" nonfiltered="928" processed="917" dbindex="56299">
Les trappes siberianes (en rus                 ) formen una extensa zona volcnica a Sibria d'uns dos milions i mig de quilmetres quadrats. Datades al lmit entre els perodes Permi i Trisic, les trappes sn el resultat de la ms gran erupci volcnica mai registrada a la Terra, erupci que es considera relacionada amb l'extinci massiva del Permi - Trisic, fa uns 251-250 milions d'anys. El terme original suec trappa significa "escales", en allusi als turons esgraonats del paisatge. 

 Extensi geogrfica .
Volums ingents de lava basltica van recobrir la Sibria primitiva en una riuada de basalt. Avui l'rea cobreix al voltant de 2 milions de km, i s'estima que en origen l'extensi era d'uns 7 milions de km. El volum de lava expulsat s'estima en un rang de 1 a 4 milions de km.

La superfcie coberta s'estn entre els 50 i 75 graus de latitud nord i de 60 a 120 graus de longitud est. L'activitat volcnica va perllongar-se durant un mili d'anys i va perllongar-se ms enll del lmit P-Tr (frontera entre permi i trisic). No existeixen evidncies definitives sobre si aquest esdeveniment va causar (o fins i tot ajuds a causar) l'extinci de finals del permi, per la coincidncia en el temps dels dos fets s molt indicativa.

Formaci.
El basalt de les trappes s fruit de l'emergncia de a travs de l'escora d'una bombolla de magma (mantle plume) que va erupcionar a travs de l'actual crat de Sibria. Malgrat que aix ho semblen confirmar istops d'heli presents als basalts, el debat cientfic no resta tancat. 

 Les trappes siberianes i el nquel.
Es considera que les trappes van poder alliberar material igni a travs de nombroses sortides o xemeneies durant un perode d'aproximadament d'un mili d'anys o ms, probablement a l'est i al sud de Norilsk, a Sibria. Erupcions individuals de laves de basalt podrien haver superat extensions de ms 2000 km3. El dipsit gegant de nquel-coure-palladi de Norilsk-Talnakh es va formar en els conductes de fuita del magma a l'extensi principal de les trappes. Grans dipsits piroclstics suggereixen que un nombre gran d'explosions van ocrrer abans o durant les erupcions de laves basltiques. La presncia de roques silciques volcniques com la  rhyolita tamb suggereixen l'existncia d'aquestes explosions.

 Enllaos externs .
Les trappes siberianes ;
Richard Cowen: Les trappes siberianes, a ucmp.berkeley.edu ;
Mantle Plumes geology (Mapa).
La Provncia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137708" title="Apatheia" nonfiltered="929" processed="918" dbindex="56306">

Segons els estoics i els cnics l' apatheia s la insensibilitat o absncia d'afeccions, emocions, sentiments i passions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137709" title="Confirmaci" nonfiltered="930" processed="919" dbindex="56307">
La confirmaci s, per al cristi, all que va ser per als apstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.
s el sagrament que perfecciona la grcia baptismal fent-se forts en la fe i fent-se soldats i apstols de Crist.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137715" title="Haplogrup DE del cromosoma Y hum" nonfiltered="931" processed="920" dbindex="56311">
L'haplogrup DE del cromosoma Y hum (M1, M145, M203) s un haplogrup que es distingeix per la mutaci YAP+.

L'haplogroup DE* ha estat trobat a una freqncia molt baixa entre els homes de poblacions modernes de Nigria.

Les subhaplogrups que han fet ms fortuna i s'han escampat ms han estat el  D i l'E.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137720" title="YAP" nonfiltered="932" processed="921" dbindex="56316">
YAP s una mutaci del cromosoma Y que defineix haplogrups especfics. Apareix en l'haplogrup DE i subseqentment als D i E.

El cromosoma Y que t la mutaci YAP s anomenat YAP positiu (YAP+), i el que no el t YAP negatiu (YAP-).

La mutaci YAP va aparixer per cpia d'una seqncia Alu que es va inserir en aquest punt del cromosoma Y.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137722" title="Francesc Soler i Rovirosa" nonfiltered="933" processed="922" dbindex="56317">
Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona 1836-1900) fou un pintor i escengraf catal.

Va estudiar dibuix a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Va viatjar per Frana, Blgica i Regne Unit i va tenir la seva residncia en Pars durant set anys, on va treballar en els tallers del pintor-escengraf Cambon. Torna a la seva ciutat en 1868 , on amb gran xit va pintar sis decorats per a l'estrena, en l'any 1870, de l'pera Don Carlos de Verdi, en el Gran Teatre del Liceu.

Va conixer al coregraf Ricard Moragas i va sorgir la collaboraci entre ambds, van fer diverses obres en peres i balls, per a teatres de Espanya, Puerto Rico i Cuba.Amb preferncia es va dedicar al decorat per a obres wagnerianas.

Va renovar l'escenografia espanyola fins a llavors italianitzant, cap al realisme. Va introduir la innovaci d'apagar les llums de la sala durant les actuacions. En l'any 1930 se li va rendir un homenatge amb la inauguraci d'un monument a Barcelona realitzat per l'escultor Frederic Mars i Deulovol.

Obra.
De la seva obra existeix una magnfica collecci d'esbossos que es conserven en l'Arxiu de l'Institut del Teatre de Barcelona. ;
Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, guarden diversos treballs seus. ;
Vista del Port de Barcelona (2,18 X 7,30 metres) Museu Martim de Barcelona. ;
T dedicada una Sala del Museu d'Art Escnic de Barcelona.

Enllaos externs.
Lmines para Sansn i Dalila;
Escenografia per a La almoneda del Diable;

 Bibliografia.
Pere i Maria urea Catal i Roca (1973), 50 Monuments Barcelonins, Barcelona, Caixa d'Estalvis Sagrada Familia. ISBN 84 300 5901 6









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137733" title="Haplogrup I1b del cromosoma Y hum" nonfiltered="934" processed="923" dbindex="56324">
L'haplogrup I1b del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip S31 del cromosoma Y hum.

El subclade I1b1* s tpic dels eslaus del sud, especialment croats i bosnians. Un altre subclade, I1b1b (anteriorment I1b2), est molt associat amb els sards, per tamb es troba en una freqncia moderadament baixa entre els bascos, espanyols en general, francesos, els italians continentals, els britnics i els suecs. Contrastant amb la tendncia a concentrar-se al sud-est de l'I1b1* i al sud-oest de l'I1b1b, el subclade I1b2 es troba principalment entre les poblacions del nord-oest d'Europa, especialment Alemanya, els Pasos Baixos, Dinamarca, i les Illes Britniques.

Subclades.
I1b (S31);
I1b*;
I1b1 (P37.2);
I1b1*;
I1b1a (P41.2 (M359.2)) abans I1b1;
I1b1b (M26) abans I1b2;
I1b1b*;
I1b1b1 (M161) abans I1b2a;
I1b2 (S23, S30, S32, S33);
I1b2*;
I1b2a (M223, S24) abans I1c o I2;
I1b2a*;
I1b2a1 (M284) abans I1c1 o I2a;
I1b2a2 (M379);
I1b2a3 (P78);
I1b2a4 (P95);

Enllaos externs.
Map of I1b;
Map of 'I1c' (now considered I1b2a);
'I1c' project at FTDNA;
I1b2 project at FTDNA;
Danish Demes Regional DNA Project:  Y-DNA Haplogroup I1b;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137736" title="Ivor Novello" nonfiltered="935" processed="924" dbindex="56327">
David Ivor Davies (1 de gener de 1893, a Cardiff   6 de mar de 1951, a Londres), ms conegut com a Ivor Novello, va ser un compositor, cantant i actor galls que va esdevenir un dels ms famosos showmen del principi del segle XX.

El Premi Ivor Novello es dna cada any per la indstria discogrfica a escriptors de canons i cantants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137739" title="Tales of Symphonia" nonfiltered="936" processed="925" dbindex="56329">
Tales of Symphonia s la precuela de Tales of Phantasia, un videojoc per a Snes que va sortir l'any 1994. En ell s'explica la lluita contra Dhaos un mag molt poders que vol controlar el mn. 

Fa molt temps, exist un gran arbre que era la font de tot el man.Per arribaren temps de guerra, l'arbrel s'assec i la vida d'un heroi fou sacrificada per a ocupar el seu lloc. Desconsolada per aquesta prdua, la deessa ascend als cels i desaparegu, no sense abans deixar el segent edicte als seus ngels: "Si algun cop dorms, desperteu-me, doncs contrriament el mn ser destrut". I aix fou com els ngels regalaren al mn un Elegit que havia de dirigir-se a la torre que es perdia als nvols. 
Aquest fet marc l'inici de la regeneraci del mn. 

A Tales of Symphonia s'explica la histria de Lloyd Irving que ha d'ajudar a la seva amiga Colette en la missi que ella t de regenerar el mn.. Protegint-la dels desians, uns semielfs cruels que tanquen els humans en granges i amb qui realitzen experiments, com si de nazis es tracts. El mn de Sylvarant s'ha de regenerar degut a qu el man necessari per a la vida est escassejant. La Colette ha d'obrir els segells que l'han de portar a convertir-se en ngel, l'nic sser capa de regenerar el mn. Els acompanyaran els seus amics Raine i Genis Sage, i Kratos un mercenari misteris contractat per l'via de la Colette. En la seva missi es veuran involucrats en la lluita de dos mns per a aconseguir la supervivncia. I la insistncia d'un noi semielf per reviure la seva germana morta pels humans.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137740" title="Tales of" nonfiltered="937" processed="926" dbindex="56330">

Tales of...  s una saga de videojocs desenvolupats per Namco. Sn videojocs d'estil RPG amb un sistema de combat en temps real (en els primers jocs l'acci s'atura quan un personatge fa mgia), que varia entre sistema lineal, en el qual els personatges es mouen en pantalla en lnea recta; ... . Les seves caracterstiques principals sn en el seu aspecte Anime, amb una intro cantada que se sol eliminar en l'edici americana. I el fet que els personatges estan doblats (en les edicions antigues i de GBA noms en combat). El disseny de personatges s per part de Kosuke Fujishima i Mutsumi Innomata.
La Majoria d'ells no han arribat a Europa. Els que han arribat a Europa sn:
 Tales of Symphonia (Gamecube, text en Castell veus en angls);
 Tales of Phantasia (GameBoy Advance);
 Tales of Eternia (Playstation Portable, En Angls);

Jocs Majors.
S'entenen com a jocs majors aquells que tenen un gui definit amb els seus personatges propis.

Tales of Phantasia.
Quatre guerrers estan lluitant contra un enemic temible, a l'ltim instant el mag del grup llena la tcnica Clera Divina i el ven. L'enemic s segellat.
Dcades desprs 
En Cless viu tranquillament al seu poble, Totus. El seu pare, Miguel, s un fams espadatx i t una acadmia al poble. En Cless ha quedat per anar a caar amb el seu amic Chester, quan surt de casa la mare d'en Cless, Maria, baixa per acomiadar-los, i en Cless la rondina perqu hauria de ser al llit ja que est malalta. Quan sn al bosc en Chester i en Cless se separen, el segon va davant l'arbre de la vida i veu un esperit que li diu que l'arbre no ha de ser profanat. En Chester torna i apareix un senglar. Quan el vencen, sona la campana del poble. En Chester i en Cless tornen i veuen que tot el poble ha estat destrut, i els vilatans brutalment assassinats. En Cless veu impotent com la seva mare mor als seus braos. Abans de morir li diu que no deixi que ning li prengui el penjoll que va rebre pel seu aniversari. La seva germana Jen s'anava a casar i ara era morta. En Cless va a casa d'en Chester, i es troba amb una trista escena. En Chester est ajupit al costat de la seva germaneta Amy, la seva nica famlia. En Cless decideix anar a casa del seu oncle que viu a un altre poble, quan hi arriba el seu oncle el traeix entregant-lo als que van destruir Totus, per evitar que facin el mateix a la seva ciutat. Els enemics el porten al seu lder que li pren el penjoll a en Cless. A aquest li sembla veure un fantasma en el reflex del lder. L'engarjolen i a la pres coneix una noia anomenada Mint. 
Aix comena aquest fantstic joc. Una aventura pica per salvar el mn d'Aselia d'un malvat mag provinent d'un altre mn amb viatges en el temps inclosos. 

Tales of Phantasia , un videojoc per a Snes que va sortir l'any 1994. En ell s'explica la lluita contra Dhaos un mag molt poders que vol controlar el mn L'any 1998 en va sortir una versi per a Playstation i el 2002 la de GBA. La versi de GBA es regalava als primers compradors de Tales of Symphonia al Jap.

Els d'EUA, com a Symphonia han hagut de retocar el joc, i han eliminat l'opci de test de s, tamb han cambiat la can de la introducci, i l'han subtitut per una meldia del joc. I el doblatge que han fet s molt dolent, sobretot el de la Mint, que t una veu molt semblant a la d'un home. L'nica que se salva s la Suzu. I a l'haver eliminat la can de la intro, tamb han eliminat un cameo que hi havia al castell d'Alvanista al futur, et trobabes una noia que deia que era la Yukari Yoshida, la cantant de la can de l'inici, i la cantava. Com a consol ens queda el gos cantaire d'Euclidia.

Tales of Destiny.
Tales of Eternia (Destiny II).
Tales of Destiny 2 .
Tales of Symphonia.
Fa molt temps, exist un gran arbre que era la font de tot el man.Per arribaren temps de guerra, l'arbrel s'assec i la vida d'un heroi fou sacrificada per a ocupar el seu lloc. Desconsolada per aquesta prdua, la deessa ascend als cels i desaparegu, no sense abans deixar el segent edicte als seus ngels: "Si algun cop dorms, desperteu-me, doncs contrriament el mn ser destrut". I aix fou com els ngels regalaren al mn un Elegit que havia de dirigir-se a la torre que es perdia als nvols. 
Aquest fet marc l'inici de la regeneraci del mn. 

Tales of Symphonia s la precuela de Tales of Phantasia , un videojoc per a Snes que va sortir l'any 1994. En ell s'explica la lluita contra Dhaos un mag molt poders que vol controlar el mn. 

A Tales of Symphonia s'explica la histria de Lloyd Irving que ha d'ajudar a la seva amiga Colette en la missi que ella t de regenerar el mn.. Protegint-la dels desians, uns semielfs cruels que tanquen els humans en granges i amb qui realitzen experiments, com si de nazis es tracts. El mn de Sylvarant s'ha de regenerar degut a qu el man necessari per a la vida est escassejant. La Colette ha d'obrir els segells que l'han de portar a convertir-se en ngel, l'nic sser capa de regenerar el mn. Els acompanyaran els seus amics Raine i Genis Sage, i Kratos un mercenari misteris contractat per l'via de la Colette. En la seva missi es veuran involucrats en la lluita de dos mns per a aconseguir la supervivncia. I la insistncia d'un noi semielf per reviure la seva germana morta pels humans. 

Tales of Rebirth.
Tales of Legendia.
Tales of the Abyss.
Tales of Innocence.

Jocs Menors.
Sn aquells que sn ms aviat un crossover on es barregen personatges dels jocs majors.
Tales of Phantasia: Narikiri Dungeon.
Tales of the World: Narikiri Dungeon 2.
Tales of the World: Summoner's Lineage.
Tales of the World: Narikiri Dungeon 3.
Tales of the World: Radiant Mithology.
Tales of Fandom Vol.1.
Tales of the Tempest.
Tales of Fandom Vol.2.
Tales of Tactics.
Tales of Breaker.
Tales of Commons.
Tales of Tactics Gaiden.
Tales of Eternia Online.
Tales of Wahrheit.
Tales of Eternia: The Animation.
Tales of Phantasia: The Animation.
Tales of Symphonia: The Animation.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137742" title="Calat" nonfiltered="938" processed="927" dbindex="56332">
El calat s la distncia vertical entre un punt de la lnia de flotaci i la lnia base o quilla d'una embarcaci, amb l'espessor del casc inclosa. En funci del punt de referncia per mesurar el calat, s'obtenen diferents definicions:
 Calat de traat: s el calat quan no es t en compte l'espessor del casc.
 Calat de popa (Cpp): s el calat mesurat a la perpendicular de popa.
 Calat de proa (Cpa): s el calat mesurat a la perpendicular de proa.
 Calat mitj (Cm): s el calat mesurat a la vertical del centre de gravetat de la flotaci, F, que es consideri. El calat mitj s'obt pel clcul a partir de la semisumma dels calats de proa i popa, (Cpp + Cpr)/2, amb una correcci per l'assentament i valor de la posici de F respecte a la perpendicular mitjana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137748" title="Assentament (nutica)" nonfiltered="939" processed="928" dbindex="56336">

L'assentament o trimat s la diferncia entre el calat de popa i el calat de proa d'un vaixell, per a una lnia de flotaci determinada.

Si s'anomenen A l'assentament i Cpr i Cpr als calats de proa i popa, respectivament, es t
A = Cpp   Cpr;
i es tenen les condicions segents:
A > 0: vaixell assentat de popa o empopat.
A = 0: vaixell en aiges iguals o assentament zero.
A < 0: vaixell assentat de proa o emproat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137751" title="Contracte social" nonfiltered="940" processed="929" dbindex="56337">
Contracte social s una expressi que s'utilitza en filosofia, cincia poltica i sociologia en allusi a un acord real o hipottic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relaci als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans. Es parteix de la idea que tots els membres del grup estan d'acord per voluntat prpia amb el contracte social, en virtut de la qual cosa romanen en dit grup. 

El contracte social, com a teoria poltica explica, entre altres coses, l'origen i propsit de l'Estat i dels drets humans. L'essncia de la teoria (que la seva formulaci ms coneguda s la proposta de Jean-Jacques Rousseau) s la segent: per a viure en societat, els ssers humans acorden un contracte social implcit, que els atorga certs drets a canvi d'abandonar la llibertat de la qual disposarien en estat de naturalesa. Sent aix els drets i deures dels individus, les clusules del contracte social; i l'Estat, l'entitat creada per a fer complir amb el contracte. De la mateix manera, els homes poden canviar els termes del contracte si aix ho desitgen; els drets i deures no sn immutables o naturals. D'altra banda, un major nombre de drets implica majors deures i menys drets, menys deures. 

 Histria .

La teoria del contracte social ve de molt antic; en la Repblica de Plat (al voltant de l'any 360 aC) Glauc suggereix que la justcia s un 'pacte' entre egoistes racionals, mentre que Cicer (106-43 aC) situa una teoria similar a la fi del perode de la Repblica Romana. El primer filsof modern que va articular una teoria contractualista detallada va ser Thomas Hobbes (1588-1679), amb la seva opini que els homes en l'estat de naturalesa cedien els seus drets individuals a un sobir fort a canvi de protecci. John Locke (1634-1704) tamb va plantejar una teoria contractual. A diferncia d'Hobbes, Locke creia que cada home feia un contracte amb els altres per a un determinat tipus de govern per que es podia modificar o fins i tot abolir el govern.

 El Contracte Social de Rousseau .

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), en el seu influent tractat El contracte social publicat en 1762, va dibuixar una versi diferent de la teoria contractual. La teoria de Rousseau t molts punts en com amb la tradici individualista de Locke, encara que tamb es diferencia d'aquella en molts aspectes. El postulat de Rousseau, que dna nom a aquesta teoria, empra el llenguatge jurdic propi de les relacions privades entre els homes. Aquest pensador, a partir de la seva observaci de la societat, constituda per masses sotmeses al Rei, discorre sobre el vincle que existeix entre el sobir i els sbdits. Descarta que el vincle es trobi en la fora o la submissi, sin que pel contrari, els homes voluntriament renuncien a un estat de natural innocncia per a sotmetre's a les regles de la societat, a canvi de beneficis majors inherents a l'intercanvi social. Aquest consentiment voluntari es materialitza a travs d'un contracte, "social" en aquest cas. 

Per a Rousseau, l'home primigeni (el qual estava en l'Estat de naturalesa) s un sser sense maldat, en el qual predominen dos sentiments bsics: l'amor de si, s a dir l'instint d'autoprotecci i la pietat (repugnncia pel sofriment ali), per a mesura que va creixent la poblaci es van ajuntant grups, aquesta uni crea falses necessitats, per a cobrir-les l'home inventa l'agricultura i la ramaderia, per quant ms t l'home ms desitja, i certes persones acumulen riqueses, aquests sofrint per les seves vides i per les seves riqueses a causa dels recels creats promouen un pacte, aquest pacte ser el primer codi jurdic.

 Noves Teories .

John Rawls (1921-2002) va proposar una teoria contractual amb reminiscncies kantianes segons la qual, des d'una hipottica posici original, i deixant a un costat les seves capacitats i preferncies individuals , ssers racionals situats sota un vel d'ignorncia es posarien d'acord per a establir uns principis generals de la justcia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137755" title="Filolau" nonfiltered="941" processed="930" dbindex="56338">
Filolau (Philolaus, ) (Crotona vers 480 aC) fou un matemtic i filsof pitgoric grec. Segons Digenes Laerci va nixer a Crotona, per Imblic el fa nadiu de Trent. Plutarc el fa contemporani de Scrates i Demcrit. Va viure algun temps a Heraclea i a Tebes. Fou deixeble de Pitgores. Laerci esmenta com a deixebles seus a Fant de Flios, Xenfil, Equcrates, Diocles, Polimnest de Flios i Eurit, i diu que va morir a Crotona per afavorir la tirania.

Va participar i va desenvolupar la cosmologia pitagrica entenent un univers regular, predicible i aritmtic en el qual giren planetes i astres. Entre ells apareix la Terra, que gira en una rbita circular, pel que apareix dotat de moviment, a diferncia dels universos dels jonis. A ms, va explicar el moviment dirn de la Terra sobre la base del gir entorn d'un punt central fix en l'espai, idea que va influir, per exemple, en un contemporani seu: el rapsoda Leurpides de Calamata. Per a Filolau el cosmos est format per un foc central, anomenat Hestia, i nou cossos que giren al seu al voltant: Antichton, la Terra, la Lluna, el Sol (esfera de cristall que reflecteix el foc central), els cinc planetes observables i l'esfera de les estrelles fixes (o sigui, la volta celeste que engloba els astres anteriors).

Va escriure una obra sobre filosofia pitagrica en tres llibres i fou el primer autor que va escriure sobre la filosofia de Pitgores. El primer llibre portava el ttol de , el segon  i el tercer .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137756" title="Densitat de corrent" nonfiltered="942" processed="931" dbindex="56339">


La densitat de corrent elctric es defineix com un vector que t com a magnitud el corrent elctric per unitat de superfcie (rea de la secci transversal)(vegeu figura). En el Sistema Internacional d'Unitats es mesura en amperes per metre quadrat. 

Matemticament, el corrent que flueix a travs d'una superfcie i la densitat tenen la segent relaci:

;

 I s el corrent elctric en amperes (A). La integral del producte escalar del vector de la densitat de corrent amb el diferencial de cada element de superfcie .
 j(y,z) s la densitat de corrent al punt de coordenades (y,z) en A.m-2;
 S s la secci en m2;

Si la densitat de corrent s homognia, s a dir si j(y,z) s una constant independent de la posici (y,z), llavors la relaci se simplifica i esdev:

;

La densitat de corrent est relacionada amb els portadors de crregues (electrons, forats, ions en cas d'un electrlit):

 ;

 ni s la concentraci del portador i (el nombre de portadors per unitat de volum);
 xi s la crrega elctrica del portador i;
 vi s la velocitat de deriva mitja del portador i al volum;

La densitat de corrent a un material s un parmetre molt important per als sistemes elctrics i electrnics, est directament relacionada amb la calor que es produeix als materials per efecte Joule. Cada unitat de volum del material produir la quantitat calor segent:

 ;

 p s la potncia trmica produda per unitat de volum (en W/m3);
 jef s el valor efica de j(t), que sempre ha de ser idntic a tots els punts del volum considerat;
   s la resistivitat del material;

En els cas dels conductors ordinaris la densitat de corrent ha de ser prou feble a tots els punts del material per tal d'evitar que l'allant exterior del conductor no sigui destrut sota l'efecte de la calor que es produir per efecte Joule. Segons el tipus d'utilitzaci, la densitat de corrent que no es pot superar oscilla entre 3 i 5 A/mm2. A una situaci oposada es troben dispositius, com els forns d'inducci magntica, que utilitzen densitats de corrent prou elevades per fondre els conductors o d'altres, com els fusibles, que utilitzen materials que es fonen a partir d'una determinada densitat de corrent.

En els materials superconductors, una densitat de corrent massa elevada pot generar un camp magntic prou gran com per causar la prdua de l'estat de superconductivitat.

Vegeu tamb.
 Llei d'Ampre;
 Equacions de Maxwell;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137757" title="Protobiont" nonfiltered="943" processed="932" dbindex="56340">
Un protobiont s un agregat de molcules orgniques produt abiticament. No s capa de mantenir l'homeostasi per pot mantenir un ambient qumic intern.

S'ha sugerit que sn un pas clau en l'origen de la vida a la Terra. Els experiments demostren que es poden formar espontniament, p.ex. liposomes, que tenen una estructura de membrana semblant a la bicapa fosfolipdica de les cllules.

 Enllaos externs .
Cornell - Protobionts;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137764" title="Monstre de Spiegelman" nonfiltered="945" processed="933" dbindex="56342">
El Monstre de Spiegelman s una cadena d'ARN de noms 220 nucletids amb capacitat per autoreproduir-se.  Va ser creada per Sol Spiegelman de l' University of Illinois at Urbana-Champaign, que va introduir ARN d'un virus (Q ) en una soluci que contenia l'enzim replicador d'ARN replicasa de l'ARN Replicasa Q-Beta del virus Q , nucletids lliures i algunes sals. En aquest ambient l'ARN es va comenar a autoreplicar. Desprs d'un temps l'Spiegelman va prendre una mostra de l'ARN i el va posar en un tub amb una soluci fresca. Aquest procs es va anar repetint.

Les cadenes ms curtes d'ARN produdes per mutaci varen esdevenir capaces de replicar-se ms de pressa, de manera que varen anar evolucionant per ser cada cop ms i ms petites. Desprs de 74 generacions la cadena original, amb 4.500 nucletids, va acabar sent un genoma nan de noms 220 bases. En aquestes condicions no naturals ha demostrat que una cadena molt curta d'ADN s capa de replicar-se a molta velocitat.

El 1997 Eigen i Oehlenschlager varen demostrar que el Monstre de Spiegelman encara podia esdevenir ms petit, contenint noms 48 o 54 nucletids.

 Vegeu tamb .
ASA - January 2000: almost life;
Not-so-Final Answers - The origin of life;
Subcellular Life Forms;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137772" title="Eric Richard Kandel" nonfiltered="946" processed="934" dbindex="56343">


Erik Richard Kandel ( Viena, ustria 1929 ) s un metge i professor universitari nord-americ, d'origen austrac, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2000.

Biografia.
Va nixer el 7 de novembre de 1929 a la ciutat de Viena, capital d'ustria. L'any 1939 la seva famlia decid fugir davant l'avan nazi per Europa, establint-se als Estats Units. Desprs d'aconseguir la nacionalitazat nord-americana va estudiar medicina a la Universitat de Nova York, es doctor a la Universitat de Harvard, i posteriorment fou professor de biofsica a la Universitat de Columbia. 

Recerca cientfica.
Interessat en els neurotransmissors, realitz interessants investigacions al voltant de la memria i l'activitat de les neurones com a responsables de l'emissi de senyals vers el sistema nervis. L'any 2000 fou guardonat, juntament amb Arvid Carlsson i Paul Greengard, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a la transmissi de senyals en el sistema nervis, i especialment per descriure com la memria es forma a nivell molecular.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2000;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137775" title="Concepte" nonfiltered="947" processed="935" dbindex="56344">
El concepte s l'abstracci intellectual de les caracterstiques o notes essencials d'un element fsic o ideal, i prcticament s tota aquella especificaci que se li dna algun objecte, treball, etc.

Mitjanant els conceptes comprenem el que una cosa s, sigui collectiu o individual, o el que aquesta situaci suposa, separant el que t de comuna amb altres coses i situacions, del que s nic i irrepetible. Aix com, aplicable a altres coses i situacions t per aix un carcter universal; per tant els conceptes sn universals, doncs es refereixen a molts individus, coses, o situacions. s a dir, el concepte universal s la forma o formalitat sota la qual comprenem les coses i les situacions. 

Grcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb paraules, el que fa possible construir els llenguatges. Les paraules signifiquen conceptes universals. 

Per mitj del llenguatge podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en qu els altres puguin comprendre el mateix, el coneixement adquireix un carcter objectiu. D'aqu la importncia dels conceptes. Per aix quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formaci del concepte est intimament lligat a l'aprenentatge, aix significa que tots els elements, incloent llenguatge i cultura, i la informaci percebuda pels sentits que sigui accessible al moment que una persona construeix el concepte d'alguna cosa o alg, influeixen en la conceptualitzaci. El coneixement de l'experincia sempre s concret, t una referncia a una cosa, una situaci o alguna cosa que s nic i irrepetible. D'altra banda, l'experincia sempre s subjectiva.

Les coses niques i irrepetibles no es poden conceptualitzar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'inferir-los. En aquest cas, el cervell ha de recrrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder alludir de forma inequvoca a la combinaci exacta de sensacions que ens van despertar la curiositat de conceptualitzar aix en concret. Per tant neix el que es coneix com nom propi. 

A l'efecte de la lgica, les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una classe universal formada per un sol individu o objecte, aix s que mitjanant els conceptes classifiquem les coses i ordenem el mn. 

Les relacions entre les paraules i els conceptes sn complexes i variables, doncs no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se amb diverses paraules i formes d'expressi. L'expressi d'un mateix concepte pot variar de forma important segons la llengua en qu s'expressi. 

En la seva mxima abstracci, quan manquen de contingut material alguns sn conceptes formals. Tamb se'ls anomena idees quan es pretn assenyalar aquest carcter universal com alguna cosa objectiu i no merament subjectiu.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137776" title="Meryl Silverburgh" nonfiltered="948" processed="936" dbindex="56345">
Meryl Silverburgh s un dels personatges que apareixen en Metal Gear Solid, un videojoc per a PlayStation. 



Meryl Silverburgh va nixer aproximadament en els anys 80. Meryl pensa que el seu pare s Matt Campbell, per est era realment el seu tiet, i va morir poc desprs de nixer ella. El seu pare biolgic s Roy Campbell, encara que ella creu que aquest s el seu tiet. Va nixer i es va criar en una famlia amb tradici militar. Al creure ella que el seu pare habia mort com soldat, ella des de petita vol introduir-se en el mn de les armes, per a aix compreder al seu pare. No es relacionava amb els homes, la seva nica meta era arribar a ser la millor guerrera.

Meryl creia que aquest era el seu somni, encara que al conixer en Shadow Mosses a Snake, s'adona que no s aix. Abans d'aix va ser quan va ingressar en FOX-HOUND. Roy Campbell li va ajudar en la seva estada en el grup d'elit. Ms tard seria la triada per a anar a la illa de Shadow Mosses a detenir l'atac terrorista (abans que Snake), per va ser capturada. Aquesta era la seva primera missi "real", ja que tot l'entrenament que havia realitzat, i totes les missions que va fer, havien estat en realitat virtual. Alguna cosa ms tard van enviar a Solid Snake a parar l'atac terrorista, i ambds es trobarien unes quantes vegades en Shadow Mosses, fins a tal punt, que poc a poc es comenaven a notar els primers sintomas d'amor entre ambds, i que posteriorment Psycho Mantis confirma al llegir la ment de Meryl.

Mentre estaven els dos dirigint-se a les torres del complex de Shadow Mosses, va aparixer Sniper Wolf, qui va ferir a Meryl amb tres trets. Snake va haver de deixar-la llenada en el sl sagnant per a anar a la recerca d'un rifle de francotirador, i a la seva volta, s'havien dut a Meryl presonera de nou. Finalment, desprs de la lluita de Snake contra Liquid, aquest aconsegueix rescatar a Meryl. Ambds aconsegueixen sortir amb vida de Shadow Mosses, i acaben parlant sobre el sentit de la vida; que canviaria per als dos a partir d'aquest moment.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137782" title="Ford Explorer" nonfiltered="949" processed="937" dbindex="56346">

La Ford Explorer es un vehicle tipus mid-size sport utility vehicle SUV. La producci d'aquest vehicle va iniciar-se al 1990 a la planta de Louisville, Kentucky (tamb es va fabricar a Hazelwood, Missouri fins al tancament d'aquesta el 10 de mar de 2006). Ha estat el vehicle ms venut de la seva categoria als Estats Units des de la seva presentaci al mercat.

Anteriorment la Explorer va ser un acabat en les Ford F-Series dels anys 1980 a 1986.

 Primera generaci (1991-1994) .

Mides del Explorer (en parntesi, la versi de 2 portes):

Batalla (Wheelbase): 2,842 m (2,593 m)

Llargada (Length): 4,681 m (4,432 m)

Amplada (Width): 1,783 m

Alada (Height): 1,709 m (1,714 m)

Capacitat del dipsit: 72 l (19 galons EUA)


Presentat al Mar de 1990 com a model del 1991, va presentar-se amb una versi de 2 i 4 portes amb opci de tracci integral (una Borg Wagner 1354) o propulsi. Mecnicament equipava un 4.0L Cologne V6 de 155 cv. Podia elegir-se amb una caixa manual de 5 velocitats M5OD-R1 i una automtica A4LD. Els nivells d'equipament eren: Base XL, XLT, Sport (exclusiu a la versi de 2 portes) i una versi Eddie Bauer Edition com la ms equipada. Al 1993 el motor passa a rendir 160 cv i s'afegeix la versi Limited exclusivament per la versi de 4 portes. Aquesta t un major equipament que la Eddie Bauer i destaca llums automtiques, llums antiboira, caixa automtica, retrovisor amb un sistema que evita l'enlluernament, auto-dimming i una graella especfica entre d'altres.

 Segona generaci (1995-2001) .


Mides del Explorer (en parntesi, la versi de 2 portes):

Batalla (Wheelbase): 2,834 m (2,565 m)

Llargada (Length): 4,843 m (4,592 m)

Amplada (Width): 1,783 m

Alada (Height): 1,714 m (1,704 m)

Capacitat del dipsit: 80 l (21 galons EUA)


Aquesta nova versi presenta canvis substancials tant en l'interior com l'exterior i les suspensions: la TTB "Trin Traction Beam" se substitueix per una independent (ms semblant a les que equipen els cotxes). Segueix oferint-se en 2 versions: 2 portes Explorer Sport i 4 portes.

Un 5.0L Windsor V8 de 210 cv i una caixa automtica AR70W van ser afegits al 1996, junt amb un sistema de tracci integral permanent "full time" AWD als paquets Eddie Bauer i Limited al 1997. Una revisi del 4.0L Cologne V6 de 205 cv associat amb una caixa automtica de 5 velocitats 5R55E. Al 1998, el 5.0L Windsor V8 s'actualitza a 215 cv.

Al 1997 Ford presenta el Mercury Mountaineer (derivat del Ford Explorer) i al 2001 es presenta el Ford Explorer Sport Trac, una versi del Explorer amb caixa posterior (pickup).

Les caixes de canvi que s'han ofert a la Explorer sn:

Manual de 5 velocitats: M5OD-R1

Automtica de 4 velocitats: 4R55E i AR70W

Automtica de 5 velocitats: 5R55E

 Tecera generaci (2002-2005) .

Mides del Explorer:

Batalla (Wheelbase): 2,890 m

Llargada (Length): 4,813 m

Amplada (Width): 1,831 m

Alada (Height): 1,813 m

Capacitat del dipsit: 85 l (22.5 galons EUA)


Al 2002 el Ford Explorer i la Mercury Mountaineer van rebre un restyling, perdent el disseny de Ford Ranger a favor del disseny de la Explorer Sport/Sport Trac. Mecnicament desapareix el 5.0L i s'ofereixen un 
4.0L Cologne V6 de 210 cv (203 cv per la Explorer Sport) i un 4.6L Modular V8 de 239 cv. S'ofereix la opci d'una tercera fila de seients (aix la Explorer permetia oferir 7 seients). Es van oferir les mateixes transmissions: manual de 5 velocitats M5OD-R1HD, encara que a partir de 2003 ja no va donar-se opci d'elecci d'aquesta i l'automtica de 5 velocitats 5R55E. Els paquets d'equipament sn Sport Value, Sport Choice, XLS, Sport Premium, XLT, Eddie Bauer, and top Limited. AdvanceTrac amb Roll Stability Control 1.

 Quarta generaci (2006-) .

Mides del Explorer:

Batalla (Wheelbase): 2,887 m

Llargada (Length): 4,912 m

Amplada (Width): 1,871 m

Alada (Height): 1,808 m

Capacitat del dipsit: 85 l (22.5 galons EUA)


La Explorer i la Mountaineer van ser actualitzades amb un nou frontal fabricat per Magna International. De mida va augmentar degut a que la Ford Freestyle s'ubica entre aquesta i la Ford Escape. L'interior rep un nou disseny amb uns acabats millors respecte de les altres generacions, una suspensi posterior redissenyada i tercera fila de seients fcilment plegable "power-folding". Un sistema de control de pressi de pneumtics i un control d'estabilitat electrnic ESC.

Mecnicament s'ofereixen un 4.0L Cologne V6 de 210 cv i un 4.6L Motor Modular V8 de 292 cv. Respecte de les transmissions, s'ofereix una automtica de 5 velocitats 5R55E i una automtica de 6 velocitats 6R

La Explorer va ser nominada com a North American Truck of the Year per l'any 2006.

La Ford Explorer 2007 ha obtingut 5 estrelles al test de collisi frontal i lateral i 3 estrelles pel test de volteig (rollover) al NHTSA  .

 Polmica .

Al maig de l'any 2000 la National Highway Traffic Safety Administration (NHTSA) va contactar amb Ford i Firestone sobre un nombre elevat d'incidncies en vehicles Ford Explorer, Mercury Mountaineer i Mazda Navajo equipats amb pneumtics Firestone. En aquestes incidncies els pneumtics Firestone ATX, ATX II i Wildermess AT usaven la tecnologia tread separation, per degut a la dificultat en obtenir l'adhesi entre l'acer i la goma del pneumtic hi ha un risc de separaci entre aquests dos (sobretot a alta velocitat i amb temps calors) . El resultat d'aquesta separaci provocava freqentment que el pneumtic es rebents. Molts casos de volteig de camionetes Explorer van donar-se en vehicles conduint a 70 mph (112 Km/h) i superiors.

Ford va culpar a Firestone d'aquests incidents i aquesta a Ford. Per l'argument de Ford es ms creble, tenint en compte que SUV com el Ford Ranger equipava pneumtics Good Year no tenien aquests problemes de volteig. Quan les Explorer, Mountaineer van equipar els pneumtics Good Year aquests problemes de volteig ja no es van tornar a repetir , .

 Enllaos externs .

 http://www.fordvehicles.com/suvs/explorer/ (en angls);
 http://www.edmunds.com/ford/explorer/review.html (en angls);
 http://auto.howstuffworks.com/ford-explorer.htm (en angls);
 http://autos.yahoo.com/ford_explorer_4x4/;_ylt=Avz9NqvWcW5bfqeE.i0Jyj_ad78F (en angls);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137794" title="Leland H. Hartwell" nonfiltered="950" processed="938" dbindex="56347">

Leland H. Hartwell ( Los Angeles, EUA 1939 ) s un metge i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 30 d'octubre de 1939 a la ciutat de Los Angeles, situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Va estudiar medicina a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, on es va llicenciar el 1961, i posteriorment realitz el seu doctorat a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts el 1964. Entre 1965 i 1968 va treballar com a professor a la Universitat de Califrnia i aquell any es trasllad a la Universitat de Washington. Des de 1997 s president i director del Centre d'Investigaci del Cncer Fred Hutchinson de Seattle.

Recerca cientfica.
En una srie d'experiments que van tenir lloc entre 1970 i 1971 va descobrir els gens del cicle cellular o cicle de divisi cellular en el llevat del pa (Saccharomyces cerevisiae), uns gens que regulen el cicle cellular i les seves mutacions mutacions i que estan relacionats amb certs tipus de cncer. Aix mateix estudi les propietats de la ciclina, la protena que peridicament permet augmentar o disminuir la concentraci d'eucariotes al llarg del cicle cellular.

L'any 2001 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre el cicle cellular, premi compartit amb Tim Hunt i Paul Nurse.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2001;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137797" title="Lnia temporal de l'evoluci humana" nonfiltered="951" processed="939" dbindex="56348">
La lnia temporal de l'evoluci humana destaca els principals esdeveniments en el desenvolupament i evoluci de l'espcie dels humans i dels seus avantpassats. Aquesta lnia temporal no explica, per exemple, l'evoluci dels ocells, dinosaures i lleons. S que inclou informaci detallada d'altres espcies o grups d'animals que sn possibles avantpassats de l' Homo sapiens sapiens. Comena amb l'origen de la vida i presenta una possible lnia de descendents que podrien haver dut cap als humans. Aquesta lnia es basa en estudis de paleontologia, biologia del desenvolupament, morfologia, anatomia i gentica. L'estudi de l'evoluci humana s el tema principal de l'antropologia.

Lnia temporal en taula.


Lnia temporal en grfica.


ImageSize  = width:600 height:2000
PlotArea   = left:200 right:100 bottom:45 top:45
AlignBars = justify

Colors =
  id:period1  value:rgb(1,1,0.7) # light yellow
  id:period2  value:rgb(0.7,0.7,1) # light blue
  id:period3  value:rgb(0.7,1,0.7) # light green
  id:events  value:rgb(1,0.7,1) # light purple
  id:Miocene  value:rgb(1,0.8706,0) # 255/222/0
  id:Pliocene  value:rgb(0.9961,0.9216,0.6745) # 254/235/172
  id:Pleistocene  value:rgb(1,0.9216,0.3843) # 255/235/98
  id:Holocene  value:rgb(1,1,0.7020) # 255/255/179

Period      = from:0 till:7000000
TimeAxis    = orientation:vertical
ScaleMajor  = unit:year increment:1000000 start:0
ScaleMinor  = unit:year increment:250000 start:0

BarData =
  bar:Timelines
  bar:Events
  bar:Buffer
  bar:bar1
  bar:bar2
  bar:bar3
  bar:bar4
  bar:bar5
  bar:bar6
  bar:bar7
  bar:bar8
  bar:bar9
  bar:bar10
  bar:bar11
  bar:bar12
  bar:bar13

PlotData=
  width:20  mark:(line,red)  textcolor:black

  bar:Timelines  align:right  shift:(-75,0)

  bar:Timelines  align:center  shift:none
  from:5332000  till:end  color:Miocene  text:Mioc
  from:1806000  till:5332000  color:Pliocene  text:Plioc
  from:11500  till:1806000  color:Pleistocene  text:Pleistoc
  from:0  till:11500  color:Holocene  text:Holoc

  bar:Events  color:events  align:left  shift:(15,0)
  at:6000000  text:6 Ma - Edat dels ossos de l'Orrorin tugenensis bones trobats a Kenya~(ascendncia humana indeterminada)
  at:5000000  text:"5 Ma - Divisi aproximada entre els humans i els primats~fent servir rellotges moleculars"
  at:150000  shift:(15,3)  text:"150 Ka - Eva mitocondrial vivint a frica"
  from:60000  till:90000  shift:(15,-3)  text:"90-60 Ka - Cromosoma Y Adam vivint a frica"

  width:10  color:events  align:left  shift:(15,0)  textcolor:green

  bar:bar1  from:6000000  till:7000000  color:period1  shift:(15,50)  text:Sahelanthropus tchadensis (7-6 Ma)~(ancestre hum indeterminat)~Edat basada en l'evidncia fssil trobada al Txad

  bar:bar1  from:5200000  till:5800000  text:A. kadabba (5.8-5.2 Ma)
  bar:bar3  from:4400000  till:5000000  text:A. ramidus (5.0?-4.4 Ma)

  bar:bar4  from:3900000  till:4200000  text:A. anamensis (4,2-3,9 Ma)
  bar:bar5  from:3000000  till:3900000  text:A. afarensis (3,9-3,0 Ma)
  bar:bar7  from:2000000  till:3000000  shift:(15,75)  text:A. africanus (3-2 Ma)
  bar:bar8  at:2500000  text:A. garhi (2,5 Ma)

  bar:bar9  from:1500000  till:2400000  text:H. habilis (2,4-1,5 Ma)
  bar:bar10  at:1800000  text:H. georgicus (1,8 Ma)
  bar:bar12  from:300000  till:1800000  text:H. erectus (1,8-0,3 Ma)
  bar:bar13  from:0  till:500000  shift:(15,15)  text:H. sapiens~(from 0,5 Ma)

  bar:bar2  from:2300000  till:2600000  shift:(15,-5)  text:P. aethiopicus (2,6-2,3 Ma)
  bar:bar1  from:1500000  till:2000000  shift:(15,-5)  text:P. robustus (2,0-1,5 Ma)
  bar:bar3  from:1100000  till:2100000  text:P. boisei (2,1-1,1 Ma)

  width:43  align:left  shift:(0,3)  mark:none  textcolor:green

  bar:bar2
  from:4400000  till:5800000  color:period1
  at:5800000  text:Gnere Ardipithecus (5,8-4,4 Ma)

  bar:bar2
  from:1100000  till:2600000  color:period1
  at:2600000  text:Gnere Paranthropus (2,6-1,1 Ma)

  width:73

  bar:bar6
  from:2000000  till:4200000  color:period2
  at:4200000  shift:none  text:Gnere Australopithecus (4,2-2,0 Ma)

  bar:bar11
  from:0  till:2400000  color:period3
  at:2400000  shift:(40,-10)  text:Gnere Homo~(des del 2,4 Ma)

TextData =
  tabs:(210-left)

  pos:(50,1995)
  text:"Lnia temporal"^"Esdeveniments"
  text:"--------------"^"-------------"





Referncies.

 The Ancestor's Tale (2004) ISBN 0-618-00583-8; Audio (2005) ISBN 0-7528-7321-0;

Enllaos externs.
Palaeos;
berkeley Evolution;
Tolweb - Tree of Life;
History of Animal Evolution;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137801" title="Futbol a Frana" nonfiltered="952" processed="940" dbindex="56349">
 Histria .
A Frana el futbol entra pel nord (Normandia, Le Havre, Rouen...) des d'Anglaterra. El primer equip fou el Le Havre Athletic Club fundat el 1872.

El 1887 es cre la primera federaci, la Union des Socits Franaises de Sports Athletiques (USFSA) per l'Stade Franais (1883) i el Racing Club de France (1882) (ambds de Pars). El primer torneig es disputa el 1894 entre 6 equips pel sistema de copa i en fou campi l'Standard Athletic Club (1892, Gordon FC el 1891) de Pars. El 1896 el campionat es disput ja per sistema de lliga. El 1898 es crea un nou organisme, la Union des Socits Gymnastiques et d'Instruction Militaire des Patronages et Oeuvres de Jeunesse de France, que el 1901 es reanomen com a Fdration des Socits Catholiques de Gymnastique (FSCG) i el 1903 com a Fdration Gymnastique et Sportive des Patronages de France (FGSPF), per es mantingu un sol campionat unificat, fins el 1905 en qu la USFSA se separ i provoc la disputa de dos campionats.

El 1906, a ms, comen el campionat de la Fdration Cycliste et Amateur de France (FCAF). El 1907 FGSPF i FCAF s'agrupen i formen el Comit Franais Interfederal (CFI). La seva principal competici s'anomen Trophe de France, que rpidament esdevingu el campionat ms important del pas. El 1910 quatre clubs de la USFSA se separen i formen la Ligue de Football Association (LFA) i s'uneixen al CFI. El 1913 els diversos organismes es retroben en el CFI. El 1917 el CFI crea la copa Charles Simon, ms tard copa de Frana. El 1919 el CFI esdev Federation Franaise de Football Association (FFFA). El seu campionat mxim era la Copa de Frana i no exist un campionat de lliga nacional. El 1926 es funda el Championnat de France Amateur (CFA), amb un sistema de competici estrany organitzat en diferents nivells. El 1930, amb l'augment del professionalisme, el club Sochaux decideix formar una competici entre els millors equips, fins que el 1932 s'adopta el professionalisme de ple i es crea la Lliga Professional Francesa.

Pel que fa als clubs, a ms dels ja esmentats, destacaren als inicis del futbol a Frana els segents: A Pars i voltants, Paris FC (1879), Paris Association FC (1890), The White Rovers (1891), Club Franais (1892-34, primer club de jugadors francesos i que vestia amb els colors rosa i negre), Stade de Neuilly-sur-Seine (1892, desfet el 1897, fins el 1894 fou Cercle Athltique de Neully), Cercle Pdestre Asnires (1892), Internacional AC (1982), United Sport Club (1894), Union Athltique du Premier Arrondissement (1894), Red Star Paris (1894), Cercle Athltique de Paris (1896-63), Red Star Amical Club (1897, fundat per Jules Rimet), AS Franaise (1897), CA Socit Gnrale (a partir de 1920 esdev CA Sports Generaux), Gallia Club, Etoile des Deux Lacs (1998), Patronage Olier, Soc. Mun. Puteaux, Vie au Grand Air du Mdoc.

A la resta del pas destacaren: F.C. de Marseille (1892), FC Mlhausen (1893), Racing Club de Roubaix (1895), U.S. Tourquenoisse (1898), Club Malherbe Caennais (1898), Lyon Olympique Universitaire (1899), Union Sportive Troyenne (1900), Olympique Cettois (1900), Sporting Club de Nmes (1901), Stade Rennais (1901), Racing Club d'Arras (1901), Amiens Athltic Club (1901), Racing Club de Calais (1902 en unir-se Sporting Club Calais i Football Club Calais), U.S. Le Mans (1902), Stade Lavallois (1902).

 Estructura actual .
La Federaci Francesa de Futbol s l'encarregada d'organitzar les diverses competicions futbolstiques del pas. El futbol professional s dirigit per la Ligue de Football Professionnel. El futbol francs s'estructura de la segent forma:
 Futbol professional;
 Ligue 1 (primera divisi);
 Ligue 2 (segona divisi);
 Championnat National (tercera divisi, semi-professional);
 Futbol amateur;
 Championnat de France Amateurs;
 Championnat de France Amateurs 2;
 Campionats regionals;
 Futbol femen;
Championnat de France de football fminin;
 Futbol d'ultramar;
 Coupe D.O.M. (Dp. d'Outre-Mer, al Carib i ndic);
 Coupe T.O.M. (Terr. d'Outre Mer, al Pacfic);
 Coupe D.O.M.-T.O.M. (entre els campions d'ambds tornejos).

Competicions.
 Lliga francesa de futbol;
 Copa francesa de futbol;
 Copa de la Lliga francesa de futbol;
 Supercopa francesa de futbol;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Des de 1910
Lucien Gamblin;
Raymond Dubly;
Eugne Mas;
Des de 1920
Antonin Lozes;
Manuel Anatol;
Ren Petit (esp);
Jules Dewaquez;
Paul Nicolas;
Des de 1930
Alexis Thpot;
Laurent Di Lorto;
Etienne Mattler;
Hctor Cazenave;
Georges Verriest;
Emile Veinante;
Edmond Delfour;
Marcel Langiller;
Jean Eduard Nicolas;
Roger Courtois (sui);

Des de 1940
Julien Darui;
Jules Vandooren;
Gustav Jordan;
Alfred Aston;
Ernest Vaast;
Jean Baratte;
Oscar Heisserer;
Des de 1950
Ren Vignal;
Antoine Cuissard;
Robert Jonquet;
Roger Marche;
Armand Penverne;
Yvon Douis;
Pierre Sinibaldi;
Raymond Kopaszewski;
Just Fontaine;
Jean Vincent;
Roger Piantoni;
Thade Cisowski;
Louis Baillot;
Joseph Uljaki (hon);

Des de 1960
Claude Abbes;
Jean Djorkaeff;
Joseph Bonnel;
Des de 1970
Marius Tresor;
Henri Michel;
Alain Giresse;
Herv Revelli;
Didier Six;
Bernard Lacombe;
Dominique Rocheteau;
Des de 1980
Manuel Amors;
Maxime Bossis;
Michel Platini;
Jean Tigana;

Des de 1990
Laurent Blanc;
Lilian Thuram;
Marcel Desailly;
Didier Deschamps;
David Ginol;
Zindine Zidane;
Jean Pierre Papin;
Youri Djorkaeff;
Eric Canton;
Des de 2000
Patrick Vieira;
Robert Pires;
Thierry Henry;
David Trezeguet;
Florent Malouda;
Franck Ribry;


Principals estadis.


 Articles relacionats .
Fdration Franaise de Football;

 Enllaos externs .
 Web oficial de la Federaci Francesa de Futbol ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137802" title="Wilhelm Friedrich Ernst Bach" nonfiltered="953" processed="941" dbindex="56350">
Wilhelm Friedrich Ernst Bach (27 de maig de 1759 - 25 de desembre de 1845) va ser un pianista i compositor alemany, fill de Johann Christoph Friedrich i net de Johann Sebastian Bach. Va ser un dels darrers msics de renom de la famlia Bach.

 Biografia .

Va nixer a Bckeburg (actualment a la Baixa Saxnia), on tant el seu pare, Johann Christoph Friedrich Bach, com la seva mare, Lucia Elizabeth Munchhausen, tenien crrecs musicals a la cort; ell era mestre de concerts (Konzertmeister) i ella cantant. Va rebre la primera educaci musical del seu pare i desprs va estudiar amb el seu oncle Johann Christian Bach a Londres, arribant a destacar per les seves extraordinries qualitats com a pianista. Va estar a Londres entre 1778 i 1782, any en qu va morir el seu oncle, efectuant gires per Alemanya, Frana i Holanda.

Desprs d'un curt perode com a director musical a Minden (actualment a Rin del Nord-Westflia), el 1786 va acceptar la invitaci de Frederic Guillem II de Prssia, que li va anomenar director musical, i professor de msica dels seus fills en la cort de Berln.

El 23 d'abril de 1843 va assistir a Leipzig a la cerimnia organitzada per Felix Mendelssohn en la que s'inaugurava el monument al seu avi, Johann Sebastian Bach; s'estava vivint el redescobriment de la seva figura, moviment que aniria creixent amb els anys. All va conixer Robert Schumann, que el va descriure com "un gil anci de 84 anys amb cabells blancs i trets expressius".

Amb la seva mort es va extingir prcticament la dinastia de la famlia Bach, ja que noms una de les seves dues filles es va casar, sense deixar descendncia.

 Llista d'obres .
 10 cantates;
 Diversos lieder;
 3 concerts per a piano i orquestra;
 1 concert per a dos pianos i orquestra;
 2 simfonies;
 2 suites;
 Gran sonata per a piano (1778);
 Dreyblatt, per a piano a 4 mans;

 Bibliografia .
 Wilhelm Friedrich Ernst Bach;
 Diccionario Enciclopdico de la Msica "Msica Maestro", Editorial Rombo, 1996, ISBN 8482579323;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137803" title="Tim Hunt" nonfiltered="954" processed="942" dbindex="56351">


Sir Richard Timothy Hunt FRS (Neston, Anglaterra 1943) s un bioqumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2001.

Biografia.
Va nixer el 19 de febrer de 1943 a la ciutat de Neston, poblaci situada prop de Liverpool al comtat de Chester. Va estudiar bioqumica a la Universitat d'Oxford i el 1968 es va doctorar a la Universitat de Cambridge. Desprs d'iniciar la seva recerca cientfica a Cambridge es trasllad als Estats Units per esdevenir membre del Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole, situada a l'estat nord-americ de Massachusetts. El 1991 retorn a Anglaterra per treballar a la Fundaci Nacional de Recerca del cncer. Aquell mateix any fou nomenat membre de la Royal Society de Londres i el 1999 membre associat extern de l'Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units. L'any 2006 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca cientfica.
L'any 1982, durant la seva estada a Woods Hole, va efectuar el major dels seus descobriments. En el transcurs d'una srie d'experiments usant vuls d'un eri de mar va descobrir la molcula de ciclina, la protena que peridicament permet augmentar o disminuir la concentraci d'eucariotes al llarg del cicle cellular. Hunt va observar que aquestes comencen a produir-se desprs de la fecundaci de l'vul i els seus nivells augmenten durant la interfase o cilce cellular, i com desprs d'aquest perode descendeixen abruptament abans d'acabar-se la mitosi en cada divisi cellular. Aix mateix tamb va demostrar la presncia de ciclines en les cllules dels animals vertebrats, on tamb regulen el cicle cellular, demostrant a continuaci que les ciclines s'uneixen i activen a una famlia de protenes cinases, conegudes avui dia amb el nom de cinasa dependent de ciclina (CDKS), una de les quals havia estat ja identificada per Paul Nurse com un regulador crtic del cicle cellular. 

L'any 2001 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Leland H. Hartwell i Paul Nurse, pels seus treballs sobre el cicle cellular. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2001;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137804" title="Llenges occitanoromniques" nonfiltered="955" processed="943" dbindex="56352">

La branca de les llenges occitanoromniques junta tots els dialectes de les llenges occitana i catalana, situades majoritriament al sud de Frana, Andorra i a l'est d'Espanya. L'existncia d'aquesta branca est en discussi tant per bases lingstiques com per poltiques. 

Segons alguns lingistes, l'occit hauria d'incloure's a les llenges galloromniques, i segons altres lingistes el catal tamb hauria de pertnyer a les galloromniques. Encara que altres lingistes consideren que el catal forma part de les llenges iberoromniques.

La qesti en debat s tant de base poltica com de lingstica, ja que la divisi en llenges galloromniques i iberoromniques prov de la divisi dels estats d'Espanya i Frana, i, per aix, la divisi t en compte ms els criteris politicoadministratius que els histrics i lingstics. Un dels principals proponents de la unitat de les llenges de la pennsula Ibrica s el filleg Ramn Menndez Pidal, mentre que altres com Wilhelm Meyer-Lbke (Das Katalanische, Heidelberg, 1925) sempre han fet suport al parentiu que tenen la llengua catalana amb l'occitana.

Hi ha uns fets histrics indiscutibles, per. la llengua catalana i l'occitana tenen en com l'origen en una mateixa mena de llat, el diasistema galloromnic. Aquest llat s el resultat d'una mateixa intensitat de la romanitzaci a Catalunya i a Occitnia, relacionada amb la proximitat de Roma, i tamb s la conseqncia d'un mateix substrat ibric, si ms no al sud d'Occitnia. Les dues llenges comparteixen tamb el superstrat visigtic i el frncic, a ms de la curta presncia musulmana, si ms no a la Catalunya Vella. El naixement del catal i de l'occit s'esdevingu tamb en un moment de relacions per la pertinena de la Catalunya Vella i d'Occitnia a l'Imperi Carolingi.

Durant l'edat mitjana, aproximadament durant cinc segles (del segle VIII al XII) on hi havia una relaci poltica, religiosa, comercial i cultural entre Occitnia i Catalunya, encara no hi havia una clara diferncia entre l'occit i el catal. Al segle XII, la koin de la poesia dels trobadors influ molt en el naixement del catal literari. L'occit d'aquesta poesia dels trobadors, com a primera llengua vulgar que assol el conreu culte, esdevingu un exemple d's formal de la llengua vulgar i quan en el catal existien diferents alternatives formals, com en el cas de l'article, influ en la tria. Desprs, a partir del segle XIII, les diferncies entre l'occit i el catal s'accentuaren a poc a poc, un cop formada la koin literria catalana i acabada la influncia del Casal de Barcelona a Occitnia, per la mort de Pere I el Catlic a Muret.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137809" title="Association de la Jeunesse Auxerroise" nonfiltered="956" processed="944" dbindex="56353">


L'Association de la Jeunesse Auxerroise, o AJ Auxerre, s un club de futbol francs de la ciutat d'Auxerre.

 Histria .
L'Association de la Jeunesse Auxerroise va ser fundada el 29 de desembre de 1905 per pare Deschamps. El club incloa seccions de gimnstica, atletisme o esgrima entre d'altes. Un any desprs de la seva fundaci nasqu la secci de futbol. El club assol xit rpidament a la lliga catlica F.G.S.P.F. El 1908, arrib a la final del campionat francs F.G.S.P.F. perdent per 8-1. El 1952, Guy Roux sign el seu primer contracte amb el club. L'any 1961 es convert en jugador entrenador. Roux establ la gran xifra de quaranta-quatre anys consecutius al capdavant de l'equip. El 2005 fou reemplaat per Jacques Santini.

El 1970 l'AJA ingress a la lliga amateur francesa. El 1974 ascend a segona divisi. El 1979 arrib sorprenentment a la final de la copa francesa, on fou derrotat per 1-4 a la prrroga, enfront el FC Nantes, finalista de la lliga. L'any segent ascend a primera divisi. El 1994 guany la seva primera copa de Frana, vencent el Montpellier HSC per 3-0. El 1996 guany la lliga francesa i la seva segona copa, en la seva millor temporada de la histria. Dues noves copes foren aconseguides els anys 2003 i 2005.

 Estadi .
Al final de la Primera Guerra Mundial el club fou expulsat del seu terreny de joc. El pare Deschamps adquir uns terrenys al llarg del riu Yonne, on es constru l'estadi de la Route de Vaux, que posteriorment es convert en l'estadi Abb Deschamps, en honor del president del club. s un dels pocs clubs d'alt nivell propietari del seu estadi.

 Palmars .
2 Copa Intertoto: 1997, 2006;
1 Lliga francesa de futbol: 1995-96;
4 Copa francesa de futbol: 1993-94, 1995-96, 2002-03, 2004-05;
1 Supercopa francesa de futbol: 1996;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1979-80;
2 Copa dels Alps de futbol: 1985, 1987;
 9 Campionat de Borgonya de la FGSPF: 1905-06, 1906-07, 1907-08, 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1911-12, 1912-13, 1913-14;

 Jugadors destacats .


  Joel Bats;
  Laurent Blanc;
  Basile Boli;
  Jean-Alain Boumsong;
  ric Cantona;
  Lionel Charbonnier;
  Christophe Cocard;
  Djibril Ciss;
  Abou Diaby;
  Bernard Diomede;
  Daniel Dutuel;
  Jean-Marc Ferreri;

  Alain Goma;
  Stphane Guivarc'h;
  Olivier Kapo;
  Sabri Lamouchi;
  Lilian Laslandes;
  Bruno Martini;
  Corentin Martins;
  Philippe Mexs;
  Alain Roche;
  William Prunier;
  Antoine Sibierski;
  Philippe Violeau;

  Moussa Saib;
  Enzo Scifo;
  Luigi Pieroni;
  Bonaventure Kalou;
  Teemu Tainio;
  Frank Verlaat;
  Taribo West;
  Pawe  Janas;
  Andrzej Szarmach;
  Khalilou Fadiga;
  Amdy Faye;
  Benjani Mwaruwari;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137813" title="Primer ministre dels Pasos Baixos" nonfiltered="957" processed="945" dbindex="56354">
El Primer Ministre del Regne dels Pasos Baixos s el cap de govern d'aquest pas. Actualment i des del 22 de juliol de 2002 s Jan Peter Balkenende (CDA)

Llista dels Primers Ministres dels Pasos Baixos (1848-actualitat).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137818" title="Paul Nurse" nonfiltered="958" processed="946" dbindex="56355">

Sir Paul Maxime Nurse FRS ( Londres, Anglaterra 1949 ) s un bioqumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2001.

Biografia.
Van nixer el 25 de gener de 1949 a la ciutat de Londres. Va estudiar bioqumica a la Uniersitat de Birmingham, on es va llicenciar el 1970, i el 1973 va realitzar el seu doctorat a la Universitat de East Anglia a Norwich. El 1984 s'incorpor a l'Imperial Cancer Research Fund (ICRF), on va romandre fins el 1988, quan pass a dirigir el Departament de microbiologia de la Universitat d'Oxford. Desprs de la seva estada a Oxford, el 1993 torn al ICRF com a Director d'Investigaci fins que el 1996 fou nomenat Director General. L'any 2003 es convert en president de la Universitat Rockefeller de Nova York, on continua realitzant la seva tasca cientfica.

Membre de la Royal Society des de 1989, ha estat nomenat membre extern de l'Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units. El 1999 fou nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit. 

Recerca cientfica.
L'any 1976 inici la seva recerca al voltant del cicle cellular, aconseguint identificar el gen Cdc2 del llevat Schizosaccharomyces pombe. Aquest gen controla la progressi del cicle cellular de la fase G1 a la fase S, aix com la transici entre la fase G2 i la fase M o mitosi. L'any 1987 assol identificar l'homleg hum d'aquest gen, anomenat CDK1, responsable de la codificaci de la cinasa dependent de ciclina (CDKS). 

L'any 2001 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Leland H. Hartwell i Tim Hunt, pels seus treballs sobre el cicle cellular.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2001;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137823" title="Ayahuasca" nonfiltered="959" processed="947" dbindex="56356">


L'ayahuasca s una mixtura lquida, amb efectes psicoactius, considerada sagrada per alguns indgenes de Sud-Amrica i com una droga en altres contextos.

Planta de l'ayahuasca.
El nom d ayahuasca prov de la llengua qutxua, popular tnia tradicional que viu als Andes. s el resultat de la uni de dues paraules: Aya: que vol dir esperit o mort i Huasca: que vol dir liana, soga. La traducci literria de ayahuasca seria "Planta enfiladissa de la mort o planta que porta a visitar als morts , donat que els qutxues creien -i creuen- que quan s est sota l efecte psicoactiu de l ayahuasca es pot tenir visions del mn habitat pels esperits dels avantpassats. 

El seu nom cientfic s Banisteriopsis Caapi  i s una liana que pot crixer massivament entornant un arbre de fins a 10 o 15 mts d alada. La liana t tendncia a enroscar-se sobre si mateixa i pot arribar a tenir una amplitud de 10-15 cm. La seva crosta s llisa i de color marr verds ; les seves flors s obren en 2 carrassos que sn de color rosat, lila o blanc. Altres noms amb que es denomina l ayahuasca : Natema (Equador),Daime, jurema, ch (Brasil i Per), yag o yagu (Veneuela i Colmbia)...

L ayahuasca es pren per via oral. La preparaci consisteix en l'ebullici de les plantes amb aigua. El lquid que surt desprs de 2 a 12 hores d ebullici s el brevatge.

Plantes utilitzades per al brevatge.
La Psychotria Viridis, s un dels arbusts el qual es barreja amb la Banisteriopsis Caapi per produir l ayahuasca. Aquest arbust s un parent del caf i s el que cont la DMT, que barrejat amb l harmilina de la Banisteriopsis Caapi produeix les allucinacions. Tot i que la DMT que cont la planta i la seva extracci sn illegals a tots els pasos del mn, el cultiu i el comer de la psychotria viridis no ho sn.
Aquesta planta es troba  al llarg de l Amazones i a les zones tropicals de tots dos hemisferis.


La Diplopterys cabrerana creix a la zona amaznica colombiana i equatorial, al nord del Per i l oest de Brasil i s una liana tropical d aspecte semblant a la Banisteriopsis Caapi amb fulles que acaben en punta que es diferencien de la anterior per ser ms amples, ms punxegudes i ms grans, a ms de tenir un color verd ms fosc. Tot i que s estrany que floreixi, a la uni de les fulles amb el tall, poden aparixer quatre flores petites de color rosaci i amb cinc ptals. Es considera entre 3 i 10 cops ms potent que la Psychotria viridis. A Sud-Amrica se la coneix com a chaliponga i en algunes zones se l anomena ayahuasca negra, ja que s fosca.


La Mimosa Hostilis creix al nord-est de Brasil i a Mxic. s un arbre espins de 6 a 8 metres d alada. El tronc t uns 10 o 15 cm de dimetre. Les flors sn blanques i aromtiques. La seva ingesti pot provocar dolors d estmac. A aquesta planta tamb se la coneix pel nom de Jurema o Vi de Jurema. Aquesta ltima denominaci es fa servir al nord del Brasil on l utilitzen per celebracions festives.


Histria.
Origen de l allucinogen.

La planta de l ayahuasca i dels altres components del brevatge sn originries d Amrica. La Banisteriopsis Caapi creix en la vall de l Amazones, a l est de l Equador i a algunes zones de Per, Colmbia i Veneuela. En l actualitat segueixen prenent aquesta barreja psicoactiva unes 75 tnies indgenes de l alt i el baix Amazones i als Andes peruans.



En referncia a l'origen, existeixen documents etnogrfics que remunten el coneixement de l ayahuasca entre els pobles amaznics a 10.000 anys enrere aproximadament. Les diferents cultures que l utilitzen tenen el seu propi mite sobre la seves divinitats i esdeveniments associats amb l origen de les mateixes tribus.
Tamb se sap que aquest allucinogen va ser utilitzat per la civilitzaci Inca. Des del 1930 algunes comunitats religioses de Brasil l utilitzen en les seves cerimnies. 

Descobriment occidental de l ayahuasca.

Les prctiques de l ayahuasca no es van revelar al mn occidental fins al 1851, quan l explorador angls Richard Spruce va viatjar a Per i all va descobrir que aquella beguda es feia servir en diversos rituals.
Per no va ser fins 7 anys desprs que Manuel Villavicencio, un gegraf equatori, es va convertir en el primer no indgena en provar els efectes de l ayahuasca desprs de ser invitat a participar en un ritual indgena. Villavencencio explica en el seu llibre Geografia de la Repblica del Ecuador que va  veure els paisatges ms acollidors, grans ciutats, meravelloses torres, bonics parcs i altres coses magnfiques .

A principis de la dcada dels 50, l escriptor americ Williams Burroughs va sentir parlar d aquesta beguda i al 1953 va viatjar a Colmbia per provar-la.  Ms tard un altre nord-americ, el poeta Allen Ginsberg, tamb va fer el viatge per provar-la. Tots dos van intercanviar cartes per compartir les seves experincies. A partir d aquestes cartes va nixer un llibre: Les cartes del yag . Aquest llibre a ms a ms de les investigacions de l etnobotnic Richard Evan Schultes, van ser els factors determinants perqu l ayahuasca dons el pas de ser una planta utilitzada noms per tribus amazniques en certs pasos, a estar en el punt de mira del mn occidental. A partir dels anys 50 s utilitza en el camp de la psicoterpia i des dels anys 70, se n fa un s ests com a tractament de toxicomanies i comportaments compulsius. 

Utilitzaci.
Funci curativa.

L ayahuasca t una funci curativa molt potent, tant a l Amazones com en el mn occidental. 

Funci curativa indgena.
Des de temps immemorials els indgenes han fet servir aquesta planta per als seus efectes curatius.  Per a ells l ayahuasca s un remei per tot tipus de malaltia o dolor, que els hi faci mal el canell o en cas de depressi.
Certes persones afirmen que l ayahuasca cura el que la medicina tradicional no pot curar com explica l Erika Jaramillo (una de les persones entrevistades) : una coneguda seva patia de forts dolors a un dit , sense que els metges o psiclegs poguessin trobar-li l origen. Aquella persona havia sentit parlar de l ayahuasca i del seu poder curatiu i va decidir provar-la. Des de la primera presa, el dit va parar de fer-li mal. 

Funci curativa en el mn occidental.
A partir del coneixement dels efectes de l ayahuasca per part dels cientfics a la dcada dels 50, s ha incrementat l inters per estudiar el brevatge, per entendre la seva forma d actuar en el cos i en la ment humana i per buscar aplicacions en psicoterpia i a altres camps relacionats amb la persona humana.  En aquest sentit, a partir dels treballs realitzats a Brasil, per equips d investigadors nord-americans (en especial l equip dirigit pel psiquiatre Dr. Ch. Grob, de la Universitat de Los Angeles, EEUU, a l any 1995, i per l equip del farmacleg Dr. J. Callaway, de la Universitat de Kuopio, Finlndia. ) ; tamb a partir dels treballs realitzats pel metge francs, Dr. J. Mabit, que ha fundat el centre Takiwasi, a Tarapoto, Per, per atendre a toxicmans amb tractaments basats en efectes de l ayahuasca.
Encara que no existeixin resultats estadstics definitius, la psicoterpia  utilitzant l ayahuasca com a mitj per trencar les resistncies dels pacients te efectes altament beneficiosos.

Funci social.
L ayahuasca forma part del rituals sagrats dels pobles indgenes amaznics i andins. La consumeixen per prendre decisions, per curar i curar-se, per resoldre conflictes, intrafamiliars i intratribals, etc. 

El Dr. Fericgla fa una descripci fora interessant sobre el consum de l ayahuasca a la zona amaznica. Compara el seu s (religis, festiu, social, medicinal...) a la funci que ocupa el vi a la nostra societat.  

Un xaman s l individu el qual t facultats per curar, es pot comunicar amb els esperits i que t visions, les quals interpreta per endevinar el futur.

Normalment la figura del xaman es troba relacionada amb les tribus primitives, s a dir, les caadores i recollectores. De xamans n hi ha als cinc continents sigui a Sud Amrica, sigui a qualsevol altre continent.

Els xamans sn una de les peces claus de les tribus, ja que sn els encarregats de transmetre la saviesa i coneixement dels avant-passats als joves aprenents. 
Els xamans ho sn  de naixement, s a dir que reben el do per herncia, l altre funci molt important dels xamans s la de curar, i aix ho fan a travs de plantes, arrels i substncies vegetals barrejant-ho amb coneixements seus.




El xaman s una persona que experimenta, un guia religis (la seva religi s la de la naturalesa i dels esperits) que intenta superar els lmits naturals del coneixement per tal de poder accedir a fonts superiors: Per aix els xamans  prenen ayahuasca per que els ajudi a arribar a l estat on es troba tot el coneixement.
El xaman de fet no s ni un  curandero , ni un bruixot ni res d aix, s un "especialista" en la seva matria i que inicia la seva formaci de molt jove amb un xaman vell del qual aprn tot el que s ha de saber. Per ser un xaman, fa falta tenir una gran vocaci d aprendre i una gran resistncia fsica i mental, ja que les dosis que beuen diriament sn molt fortes. Per aix l aspecte d un xaman s sempre el mateix, persona molt prima, per amb mscul fibrs i amb trets fsics particulars i propis de l ayahuasca.

La fi que t un xaman a la vida s trobar la veritat. Aix, amb l aprenentatge l aspirant arriba al seu punt ms alt de referncia sobre descobriments sanitaris, religiosos i tics.  Aquesta ltima paraula, l tica, per a ells s molt diferent a la nostre ja que ells donen molta ms importncia en els conceptes de la vida i de la mort que els occidentals.

Actualment, molts xamans estan anant a les ciutats i viatjant bastant per dur a terme una funci, que ells anomenen salvar i curar la gent que viu a la ciutat, ja que est contaminada (contaminaci, estrs...) Per ltim cal mencionar l important per a una tribu que el xaman sigui poders (poders en aquest cas s entn el qui sap fer ms i millor pocions, qui cura ms b, qui t les millors visions..), ja que s un prestigi entre les diferents tribus amazniques. El fet de voler ser els millors, tamb els empenya a superar el desconeixement,  trobar la soluci de la veritat i descobrir altres plantes allucingenes.

Funci religiosa.

Des de la dcada del 1930, a ms a ms del consum xamnic indigent cal mencionar l s que donen a l ayahuasca uns quants sincretismes religiosos que neixen a Brasil. El primer d ells s Raimundo Irineu Serra fundador del Santo Daime.

El Santo Daime i Raimundo Irineu Serra



El  Santo Daime  s un culte cristi que va sorgir a l estat brasiler de Acre, a l Amazones. Raimundo Irineu Serra, ms tard anomenat Pare o Mestre Irineu, va ser el creador d aquest moviment que combina elements catlics, tradicions espirituals europees, africanes i indgenes. L'altre element important d'aquesta religi, s l'ayahuasca, la beguda que utilitzaven els Inques i actualment algunes tribus indgenes.
S'estima que aquesta religi consta ms de 20 000 seguidors per tot el mn, i aix es veu reflexat en que ja hi han esglsies legals en quasi tots els estats brasilers i en pasos com Espanya i Holanda entre altres, ja que hi han altres pasos que no tenen esglsies legals per que practiquen la religi com: Estats Units, Portugal, Canad, Jap, Argentina, Xile, Uruguai i Veneuela.
Ara b per entendre b una religi, s ha de saber a partir de que i com s ha creat, per aix ara us explicar la vida de Raimundo Irineu Serra.
Raimundo va fundar l esglsia el 1930. La va crear desprs d'una experincia amb l'ayahuasca. Va passar un temps treballant a la selva amaznica a la regi corresponent a Brasil on va posar-se en contacte amb uns indgenes. Aquesta gent li va deixar provar l'ayahuasca, i desprs d'aquesta experincia singular, va decidir aprendre ms sobre aquesta planta allucingena.

La ra la qual va seguir Raimundo per crear la religi, va ser la segent:
Durant una presa d ayahuasca, se li va aparixer la reina del bosc, la qual va anomenar "la nostra senyora del concepte", i aquesta li va dir que trobs una doctrina espiritual en la qual la central adoraci ritualista seria beure l'ayahuasca. Una altra cosa que la reina del bosc va dir a Irineu va ser el nom que s hauria d utilitzar per anomenar el brevatge: Daime. Daime en portugus significa:  "em dna", i s'ha interpretat per significar que s un regal i una pregria "em donen amor, i em donen fora". Apart de l s de l'ayahuasca el Santo Daime adora la naturalesa de Jess Crist,  de la Verge Maria i altres smbols de la religi cristiana. Aquesta barreja de religi cristiana i de la naturalesa s comuna en tota Sud-Amrica i crea un sistema de creena d'unificaci on tothom pot trobar comoditat i curaci  de l esperit i l nima.

Una de les metes originals dels membres de  Santo Daime  era crear comunitats sostenibles en rees rurals. La seva fi era prendre gent de les ciutats "verinoses" i establir-se a la selva, tornar al seu lloc d origen, on els nens podrien conduir vides sanes.. Aix va crear un sentit fort de la comunitat i histria entre els devots. De fet, l'energia de l'experincia de l'ayahuasca per als membres de  Santo Daime  prov en part d'aquesta experincia collectiva.

Altres sincretismes religiosos actuals.
A part del  Santo Daime , existeixen altres organitzacions per les quals l ayahuasca s motiu de culte, com a  A Barquia  i  l UDV (Uiao do Vegetal) , una secta brasilera que, com l esglsia de  Santo Daime , utilitza l'ayahuasca com a seducci per  possibles  vctimes .
Aquests dos cultes han sigut aprovats per diversos governs iberoamericans i beneficien d un gran prestigi social amb membres provenint del mon artstic i intellectual  brasiler. Tot i que aquests moviments tenen molt a veure amb sectes, existeixen estudis denegant-lo (exemple de l estudi realitzat per l antropleg escocs E. McRae, en el seu llibre  Tocat per la Lluna, ed. Abya Yala, Quito) 


Dos noms relacionats amb l ayahuasca.
Richard Evans Schultes.


Richard Evans Schultes (1915-2001) va nixer el 12 de gener de 1915 a Boston, Massachusetts.
El que el Schultes va fer per l ayahuasca al igual que per les altres plantes psicoactives s incomparable, ja que en va descobrir moltes i va ser un dels impulsors que va fer possible que l ayahuasca esdevingus el que s ara, ja que amb el seu llibre, Las Plantes dels Deus, va catalogar centenars de plantes una de elles, l ayahuasca. 
Schultes per tant, no va ser el descobridor de l ayahuasca ni va fer un descobriment important, per s grcies a ell que el mn occidental coneix l ayahuasca i que la seguim investigant.  Les seves investigacions en l ayahuasca, es basaven en que tenien un potencial mdic i no de droga com deien per exemple les autoritats nord-americanes


Josep Maria Fericgla.



Josep Maria Fericgla (1955-?) ha sigut un gran personatge dins de la investigaci de l ayahuasca, ja que ha realitzat nombrosos estudis sobre la planta, tant aqu com a la selva sud-americana. Fericgla ha publicat diversos llibres on es veu el seu gran treball en vers l ayahuasca i la conscincia.  Per tant, es pot dir que s una autoritat en aquesta matria, ja que s un dels  pioners de l s de l ayahuasca en aplicacions teraputiques i s el que va iniciar el tractament de l ayahuasca per la desintoxicaci de drogaaddictes.

Caracterstiques de l'ayahuasca.
Principis actius.

La dimetiltriptamina, ms coneguda com DMT,  s un alcaloide  que va ser sintetitzat  per primer cop l any 1931 per Manzke i allat de dues plantes per dos investigadors diferents l'any 1946 i 1955. Per no seria fins al 1956 que es descobririen les seves caracterstiques allucingenes. La DMT la tenim dins el cos, per no ens causa cap efecte, ja que en fa falta un inhibidor (explicat a la forma de presa per via oral). Aquesta substncia s la que ens provoca els somnis.

Actualment la DMT es troba en plantes com: Accia, Anandenanthera, Mimosa, Piptadenia, Virola, Syrian rue, Psychotria viridis, Psychotria carthaginesis, B. rusbyana etc. 

La DMT s una substncia psicoactiva molt potent, per que t una duraci curta i es pot prendre per diferents vies:

Fumada: Els seus efectes poden arribar a durar entre 5 i 30 minuts i els seus efectes ms potents, normalment arriben al minut d haver fet una inhalaci rpida. Per aquest fet ha rebut un sobrenom a causa del seu rpid efecte : se l anomena businessman trip.
Si se n pren una dosis massa alta o es fuma alguna impuresa, es poden produir vmits.

Nasal: Si la DMT s pres per la via nasal els seus efectes tenen la mateixa duraci que si s fumat, per els efectes sn menys potents.  Aquesta via d entrada era la utilitzada juntament amb la oral (ayahuasca) pels pobles primitius. Per tal de que pogus ser introduda per la via nasal, el mtode que feien servir era la trituraci de la planta.

Venal: T les mateixes caracterstiques que la esnifada, per s la qu es fa servir als hospitals.

Oral: Oralment la DMT no produeix cap efecte, ja que l estmac quan detecta la DMT, l'elimina. Aix doncs, noms actua si s barrejat amb un inhibidor de monoamina oxidat. En la beguda de l ayahuasca s la Caapi Banisteriopsis la que cont l inhibidor, el qual en aquest cas s l harmilina.
Pres oralment, l efecte t una duraci de 3 hores aproximadament i produeix una experincia llarga, lenta, per molt profunda des de l inici. La barreja produeix allucinacions visuals i auditives i altres experincies.

Efectes.
La DMT s una substncia que recorre l'organisme i detecta les malignitats,  escorcolla  el cor i les emocions, la ment i els pensaments, l esperit i l'estat d nim i en aquest recorregut va detectant els problemes en manera de diagnstic. Pot ser que alhora, faci un efecte de neteja, de depuraci, de purificaci i de purga , que es manifesta fsicament pel vmit i la diarrea, a nivell mental i emocional, per una catarsi  que s'acompanya amb l'acceptaci de la malaltia.
S'ha de remarcar que aquest procs s el ms important de l'efecte del yag, que el pacient adquireixi la conscincia de la malaltia. 
El ms significatiu del que ocorre durant la presa de l'ayahuasca s la claredat del pensament que fa que el pacient entengui el seu problema i que programi canvis d'actitud en la seva vida, mirant envers la salut o el benestar que el pacient buscava quan es va fer el propsit de participar a la sessi.

En el context de la investigaci cientfica practicada per mentalitats occidentals, les coses es perceben d una manera bastant diferent. Per exemple, en les seves investigacions, Schultes i Hofmann diuen que amb l ayahuasca sense addictius, la intoxicaci pot ser agradable, produeix visions lluminoses amb els ulls tancats desprs d un perode de vertigen, nerviosisme, profunda respiraci i, alguns cops, nusees. Durant una etapa de fatiga s inicia el joc de colors; al principi blanc, desprs blau apagat que augmenta en intensitat, finalment hi ha qui dorm, per interromput per somnis i febre.

L efecte ms violent i freqent s la diarrea que ocorre desprs de la intoxicaci. Amb l additiu de la triptamina (es troba en la DMT) molts d aquests efectes s intensifiquen, a ms apareixen palpitacions, convulsions, midriasi ( la midriasi s la dilataci de la pupilla) i per ltim la taquicrdia. L efecte ms fort que pot senyalar una forta intoxicaci s una mostra d agressivitat o de temor.

Resumint, els efectes fsics que pot provocar l ayahuasca sn: nusees, forts vmits, diarrea, dilataci de pupilles, l augment del ritme cardac i de la pressi sangunia. Aquests sn els efectes que poden ocrrer durant la intoxicaci (quan em refereixo a la intoxicaci, em refereixo a la presa de l ayahuasca. 
D efectes a llarg termini no n hi ha de registrats, per si hi ha observacions de desenvolupament de canvis a llarg termini en el sistema nervis central desprs d un s continu. Aix ho afirma l investigador J.C.Callaway  que en un estudi que ell va fer, va trobar un canvi significatiu en la densitat dels nexes d activaci de serotonina  en les plaquetes sangunies. Callaway diu que aquests canvis extensos i duradors sn el resultat del flux setmanal o bisetmanal de neurotransmissors, en aquest cas serotonina, que provoquen una estimulaci la qual causa el canvi en la funci neuronal. A Callaway li sembla una nova forma i inexplorada d aplicar l ayahuasca a les disfuncions neuronals: induir un sndrome de serotonina  teraputic  que actu com una espcie de sedant  mental .

Dependncia i Control.
Dependncia.

No s han reportat casos de dependncia fsica, psicolgica, tolerncia o morts per intoxicaci entre les cultures andines i amazniques que tradicionalment l han anat utilitzant.

Actualment hi ha gent que divergeix en la qesti. Hi ha uns que diuen que s provoca dependncia, com el director d una clnica experimental per tractar les addicions amb l ayahuasca, el doctor Jaques Mabit , que diu que l s de les substncies psicotrpiques en el marc ritual, amb les precaucions de la iniciaci, no et porta mai a una dependncia o una addici. Per l altre banda un seguidor de la religi del Santo Daime divergeix de l opini del doctor i senyala que s ha d anar amb compte amb les dependncies que pot produir certs estats d harmonia induts pel seu efecte. 

Una tercera opini per tal d acabar de concretar ms si l ayahuasca s o no addictiva, prov de la doctora Helen Flix  que assegura que com diu ella:  hi ha un mecanisme intern que et diu que has d estar un temps sense fer cap sessi perqu no ho necessites, que el que hauries de collocar ja est al seu lloc, el que hauries d entendre ja est ents i all que necessitaves saber ja ho saps. Llavors pots passar llargs anys sense apropar-te a un ritual de l ayahuasca.
Jo vull afegir una menci que em van fer tots els entrevistats que a ms de no ser una droga addictiva, s una droga que si es pren amb regularitat, cada cop te n fa falta menys quantitat. Ja que t ajuda a obrir la ment i com que cada cop que en prens aprens a tenir ms control,  cada cop pots baixar la dosis i l efecte seguir sent el mateix.

Control.

L ayahuasca s un entgen el qual tu mateix pots arribar a controlar com vols estar, s a dir que si tu vols parar de tenir les allucinacions pots fer-ho, ja que aquesta beguda com ja ho he dit anteriorment, t obra la ment, et fa veure el que tu vols veure i que no et fa perdre el control . A ms, si no poguessis controlar-ho, normalment per raons d'inexperincia, el xaman est all per alguna ra i et pot ajudar.

Risc i Precaucions.
Risc.

L emergncia ms comuna s l anomenada  mal viatge , que per a moltes persones s una experincia positiva ja que significa que ests veient les teves pors i tens l oportunitat d identificar-les i enfrontar-t hi. En aquests casos s ha d intentar calmar al consumidor proporcionant-li serenitat i confiana per ajudar-lo en el seu procs. 
Aix es pot traduir de diverses maneres, ja que a la selva el que fan s tocar una msica rtmica al seu costat amb gran fora i velocitat, colpejar-lo amb branques de fulles en les seves quatre direccions mentre est assentat a sobre un tronc en posici vertical mentre se l'escup  aigua florida  o una barreja d' alcanfor   i  vodka . En les situacions molt extremes la medicina acadmica aconsella administrar un antipsictic que contingui clorpromazina o heloperidol, el qual s bastant  salvatge  als ulls de la medicina tradicional i als mateixos xamans.

Precaucions.

Les precaucions o normes a seguir abans de la presa de l ayahuasca sn les segents:
Entre 1-5 dies sense menjar carn ( sobretot porc), ctrics, no fumar i abstinncia sexual.
El dia de la presa menjar el menys possible i si pot ser, res.
s importat no ser un gran consumidor de marihuana ja que segons els xamans les dues plantes sn femenines i es repelleixen o es disputen, ja que segons els xamans, sn dues plantes reines i les dues lluiten per dominar. S ha d intentar tenir el mnim de THC  al cos.
Desprs de la presa conv tenir alguna cosa per menjar i beure, ja que durant la presa pots arribar a  vomitar  molt.
Desprs de la presa s ha d estar un cert temps sense fer el ja esmentat abans. Aquest perode varia segons cada persona. Depn de quan li duri l efecte a una persona i pot anar de 3 dies a 2 setmanes.

Comparaci amb altres plantes psicoactives.



El peyote s un cactus de mida petita que es troba al sud dels Estats-Units i al centre de Mxic. Com l'ayahuasca, tamb t un psicoactiu molt potent que el consagra com un dels allucingens ms forts actualment. 
La seva utilitzaci tamb s similar a la de l'ayahuasca, ja que des de fa temps s utilitzada per tribus natives. Un altre aspecte que t relaci amb l'ayahuasca s que tamb s'ha format una esglsia al voltant dels seus efectes. L esglsia, que t com a nom "Esglsia nativa americana" la fa servir per curar malalties socials com l'alcoholisme.




Una altre variant del peyote, s el "San Pedro" que s tamb un cactus, per que a diferncia de l altre, te uns dimensions molt ms grans. Aquest cactus es troba a Mxic, Bolvia, Equador i Per. La seva funci s la mateixa a la del peyote.

L'ayahuasca vista com a droga.
----
Lleis.
(Lleis que regulen la ayahuasca i les altres plantes amb les quals es combina)

La legislaci vigent que regeix l ayahuasca a nivell mundial s bastant ambigua. De moment la part de la planta de l ayahuasca s legal, s a dir, cultiu, comercialitzaci i consum, ja que el principi actiu que s l harmilina ms altres alcaloides d aquesta planta no estan inclosos en cap de les llistes internacionals de substncies internacionalment controlades. La part illegal del brevatge prov des les plantes amb les quals es barreja ;  aquestes plantes tenen un alcaloide anomenat DMT (diemetriltriptamina) que s una substncia prohibida pertanyent a la llista I de substncies internacionalment controlades dels Estats Units (s'ha de dir que la llista dels EUA s la ms seguida pels altres pasos). 

Tot i aix s ha de dir que la quantitat de DMT existint en una dosis d ayahuasca molts cops no arriba o no est subjecte a les taules de penalitzaci que existeixen en algunes de les diferents legislacions nacionals, no obstant hi ha hagut alguns casos d incautament, principalment a Espanya, Alemanya, Frana i Holanda.

A continuaci posar les llistes dels Estats Units, ja que s la ms seguida pels pasos europeus, excepte el Regne Unit:

Llista publicada pels Estats Units: 
Classe I : 
Es basa en tres caracterstiques:
1.	La droga o l altra substncia t un alt potencial per l abs
2.	La droga o l altra substncia no t cap s mdic actualment acceptat en el tractament en els Estats Units
3.	Hi ha una falta de seguretat acceptada per l s de la droga o de l altra substncia sota supervisi mdica.
Algunes drogues d aquesta classe:
	Cnem (inclou la marihuana i el haixix) 
	DMT
	MDMA
	LSD/cid
	Peyote

Classe II
Es basa en tres caracterstiques:
1.	La droga o l altra substncia t un alt potencial per l abs
2.	La droga o l altre substncia t un s mdic actualment acceptat en el tractament en els Estats Units o t un s mdic amb dures restriccions
3.	L abs de la droga pot conduir a la dependncia psicolgica o fsica severa.
Algunes drogues d aquesta classe:
	Cocana
	Opi, morfina...
	Barbitrics
	Amfetamines

Classe III:
Es basa en tres caracterstiques:
1.	La droga o l'altra substncia t un potencial per l'abs menor que les de la classe I i II.
2.	La droga o l'altra substncia t un s mdic actualment i est acceptat per al tractament en els Estats Units.
3.	L abs de la droga o de l altra substncia pot provocar una dependncia fsica o psicolgica baixa. 
Algunes drogues d'aquesta classe:
	Asteroides
	Ketamina
	Marinol, una forma sinttica del THC utilitzada per tractar les nusees i vmits causats per la quimioterpia.

Classe IV:
Es basa en tres caracterstiques
 La droga o l'altra substncia t un potencial baix per l'abs en referncia a les drogues o altres substncies de la classe III.
 La droga o l'altra substncia t un s mdic actualment acceptat per al tractament als Estats Units.
 L'abs de la droga o de la substncia pot conduir a la dependncia fsica o psicolgica limitada basant-se en les drogues de la classe III;

Algunes drogues d'aquesta classe:
 Benzodiaxepins;
 Zolpidems;

Classe V:
Es basa en tres caracterstiques:
 La droga o l altra substncia t un s mdic actualment acceptat en el tractament en els Estats Units;
 L abs de la droga o substncia pot conduir a la dependncia fsica o psicolgica limitada basant-se en les drogues de la classe IV.
 La droga o l altra substncia t un potencial baix per l abs basant-se en la classe IV.

Aquestes drogues sn disponibles sense recepta mdica.
 Codena;
 Preparacions amb petites quantitats d opi;
 Pregaalin.

La cara oculta de l ayahuasca.

L ayahuasca no surt gaire als mitjans de comunicaci, i si hi surt ho fa de manera discreta. Per tot i aix, ocorren fets com la detenci a Madrid d uns integrants de l esglsia del Sant Daime, acusats de traficar DMT. En aquell cas, les autoritats van afirmar que la soluci de l ayahuasca contenia un 87% de DMT, un cop absolts, resulta que s havien equivocat, la concentraci era del 0,087%. En pasos com Frana, Espanya o Alemanya, s han produt incautaments de l ayahuasca. Un altre gran problema que esta ocorrent s la venda de ayahuasca falsa, aix es produeix a Sud-Amrica, on la gent l elabora pel seu compte, sense coneixena dels riscos que pot provocar una alta dosis de DMT, o fins i tot  gent  que ven un lquid que no t res a veure amb l ayahuasca, aquests dos fets l estan  desprestigiant  pel simple fet que aix dna i porta als governs a prohibir-la i  a perseguir-la.


Els estats i persones amb desconeixena sn els principals causants de qu l ayahuasca sigui una droga. Els estats fins i tot desprs d haver fet experiments, la consideren una droga illegal. Per l altre banda, els internautes per exemple, quan van a una web que parla sobre drogues com en el cas de Erowid o Midi-Surf, llegeixen sobre l ayahuasca i ja la consideren una droga forta i molt perillosa. Un exemple clar i que he viscut de molt a prop, va ser dos amics als quals els hi vaig comentar el tema del meu Treball de Recerca, un cop sentit el nom es van quedar atnits, no pel fet de que no la coneguessin, sin pel fet d haver-la vist en una web, en concret Erowid, i van comenar a dir-me que era una droga molt forta i que com l havia conegut... 
s a dir, majoritriament la gent quan un tema no els interessa molt es creu lo primer que llegeix o veu, i aix provoca un cert  rebuig  al fet que van difamant que s una droga dura en tots els sentits (dependncia, riscos...)

L'Ayahuasca no vista com a droga.
Les persones que defensen que l'ayahuasca no s una droga, ho fan per raons diferents. Per un costat estan els de les sectes i el Santo Daime, que alleguen que s una beguda espiritual i que els obra la ment per parlar millor amb Deu. Per una altre banda estan els indgenes que ells no la consideren una droga, i ho seguirien defensant si tingues totes les caracterstiques d una d elles, ja que per a ells s una planta sagrada la qual els cura i els protegeix, a ms aquest cas s una mica ambigu, ja que el seu concepte de droga i el nostre (l occidental) sn diferents. 
Per una altra banda estan els antroplegs, psiclegs i gent que fa servir l ayahuasca per fins no lucratius.

Aquests no et neguen que es pugui considerar una droga, ja que alguns dels seus efectes sn com els allucingens, per t altres efectes que la desacrediten i aquests serien la no addicci, el gran control que tens sobre ella... Uns altres antroplegs no neguen que sigui una droga, per la consideren una droga curativa, s a dir que no s nociva pel cos, sin que al contrari ajuda al cos a desenganxar-se de les drogues i cura psicolgicament i psquicament.

Hi ha un fet que vull remarcar, i aquest s la predisposici de certs governs a investigar pel seu compte els vertaders efectes i perills de l ayahuasca. Aquest s el cas de Brasil o Frana, que van investigar i van veure la realitat. Brasil va legalitzar la beguda, ja que no sols va veure que la droga en qesti no era dolenta.,sin que consumidors habituals presentaven un millor estat de salut que altres membres d una mateixa comunitat no consumidora. En el cas de Frana, va declarar legal l ayahuasca, ja que no s una preparaci de DMT.

En tot cas tots els defensors de l ayahuasca, potser exceptuant els indgenes, tenen clar que la DMT s una droga, per que l ayahuasca no t per que ser una droga al mateix nivell que la DMT.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137826" title="Sydney Brenner" nonfiltered="960" processed="948" dbindex="56357">

Sydney Brenner ( Germiston, Sud-frica 1927 ) s un bileg britnic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 13 de gener de 1927 a la ciutat de Germiston, una petita poblaci de Sud-frica (que en aquells moments formava part de l'Imperi Britnic) situada a la provncia de Gauteng, en una famlia immigrant de Litunia i Letnia de religi jueva. Desprs d'aconseguir una beca municipal per estudiar medicina a la Universitat de Witwatersrand, aconsegu doctorar-se a la Universitat d'Oxford, especialitzant-se en biologia molecular

Recerca cientfica.
L'any 1953 es despla fins la Universitat de Cambridge per conixer James D. Watson i Francis Crick i la seva revolucionria estructura helicodal d'cid desoxiribonucleic (ADN). Al costat de Crick inici la seva recerca al voltant del desxiframent del codi gentic, esdevenint director l'any 1979 del Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge. El 1986 va renunciar al seu treball com a director del Laboratori perqu les tasques administratives l'apartaven de la seva veritable vocaci en el treball de recerca i li va ser concedida l'oportunitat de fundar una Unitat de Biologia Molecular per a prosseguir-lo. 

El seu inters cientfic s'orient en el desenvolupament cellular, utilitzant per a les seves investigacions el nematode Caenorhabditis elegans, un model d'organisme que li va permetre realitzar investigacions sobre el desenvolupament gentic i la vida i mort cellular, aconseguint ampliar els coneixements cientfics sobre l'efecte de l'apoptosi. L'any 2002 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb H. Robert Horvitz i John E. Sulston, pels seus treballs sobre la regulaci gentica del desenvolupament i mort cellular. 

L'any 1992, i acabat de jubilar, viatja fins a La Jolla (Califrnia) per treballar al The Scripps Research Institute i funda una empresa dedicada a la seqenciaci massiva d'ADN. El 1995 funda el Molecular Sciences Institute, que acull joves investigadors i al que imprimeix la seva visi de la investigaci com repte intellectual fins a la seva segona jubilaci, l'any 2000.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2002;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137828" title="Football Club des Girondins de Bordeaux" nonfiltered="961" processed="949" dbindex="56358">


El FC Girondins de Bordeaux, conegut en catal com Girondins de Bordeus, s un club de futbol francs de la ciutat de Bordeus.

 Histria .
El club va ser fundat com una entitat poliesportiva l'1 de febrer de 1882 o l'1 d'octubre de 1881, depenent de les fonts, amb el nom de Girondins Guyenne Sports. La secci de futbol s'incorpor el 1910, adoptant el nom Girondins de Bordeaux, impulsat per Raymond Brard, per desprs d'un any es dissolgu. La secci de futbol fou reincorporada el 1919, en absorbir el club Argus Sport. Posteriorment incorpor els clubs Sport Athltique Bordelais (1930) i Bordeaux FC (1935). El 1937 el club esdevingu professional.

El Girondins guany la seva primera copa de Frana el 1941 vencent el Fives per 2-0. El 1945 disput la primera temporada a primera divisi i el 1949/50 es proclam campi de lliga.

L'equip declin esportivament fins als anys 80 en qu se situ en primera lnia del futbol francs guanyant tres lligues, dues copes i classificant-se sovint per les competicions europees. Als anys 90 baix a segona divisi per problemes econmics per retorn rpidament a primera. El 1996 arrib a la final de la Copa de la UEFA, essent derrotat pel Bayern de Munic per 0-2 i 1-3. El 1999 guany la seva darrera lliga de Frana.

 Estadi .
El club disputa els seus partits des de 1934 a l'estadi Chaban Delmas, nom d'un antic batlle de Bordeus, Jacques Chaban-Delmas. Anteriorment rebia el nom de Parc Lescure. El seu primer estadi fou el Veldrome Municipal.

 Palmars .
1 Copa Intertoto: 1995/96;
5 Lliga francesa de futbol: 1949/50, 1983/84, 1984/85, 1986/87, 1998/99;
3 Copa francesa de futbol: 1940/41, 1985/86, 1986/87;
2 Copa de la Lliga francesa de futbol: 2001/02, 2006/07;
1 Supercopa francesa de futbol: 1986;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1991/92;
1 Copa dels Alps de futbol: 1980;

 Jugadors destacats .


 Ibrahim Ba;
 Patrick Battiston;
 ric Cantona;
 Didier Deschamps;
 Raymond Domenech;
 Dominique Dropsy;
 Christophe Dugarry;
 Jean-Marc Ferreri;
 Alain Giresse;
 Bernard Lacombe;
 Bixente Lizarazu;
 Johan Micoud;
 Jean-Pierre Papin;
 Ulrich Ram;
 Alain Roche;
 Jean Tigana;
 Marius Trsor;
 Philippe Vercruysse;
 Sylvain Wiltord;
 Zinedine Zidane;

  Hctor De Bourgoing;
 Ali Benarbia ;
 Gilbert Bodart;
 Enzo Scifo;
 Marc Wilmots;
 Patrick Vervoort;
 Eduardo Costa ;
 Denilson;
 Fernando;
 Ricardinho;
 Svio;
 Marcio Santos;
 Joseph-Antoine Bell;
 Jesper Olsen;

 Klaus Allofs;
 Manfred Kaltz;
 Michalis Kapsis;
 Fernando Chalana;
 Pedro Pauleta;
 Nia Savelji ;
 Wim Kieft;
 Stanley Menzo;
 Kiki Musampa;
 Richard Witschge;
 Alexey Smertin;


 Entrenadors .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137832" title="Comarques centrals dels Pasos Catalans" nonfiltered="962" processed="950" dbindex="56359">




Com a comarques centrals dels Pasos Catalans, anomenades tamb Terres de Crulla, s'entn el territori comprs entre el sud de Catalunya i de la Franja de Ponent i el nord del Pas Valenci, la zona per on s'estn el dialecte nord-occidental.


Les principals ciutats sn (per nombre d'habitants): Tortosa, Vinars, Benicarl, Amposta i Sant Carles de la Rpita.

 El nom .

El terme amb qu es designa aquesta zona s relativament nou, i ha pres relativa rellevncia a partir de l'associacionisme, exemple del qual s el CEL. En matria de congressos, en canvi, quan s'ha volgut fer referncia a aquesta zona s'ha triat una forma menys carregada de component poltic, i s'han anat emprant denominacions com ara Terres de Crulla, territoris de transici o comarques de l'Ebre.

El que acaba sent ms usual, tanmateix, s fer referncia a aquest territori anomenant cadascun dels seus integrants. Exemple d'aix s la lletra de la can de Quico el Clio, el Noi i el Mut de Ferreries:
Diu que al tossal dels Tres Reis,quan fa vent, sona una jota,i que la canten tres veus,tres veus que se saben entendre:Matarranya, Maestrati la gran terra de l Ebre.

 Delimitaci .
Els criteris que s'han anat succeint per delimitar la zona en el mapa han estat diversos; lingstics i administratius (histrics o actuals), i molts cops noms el mar ha aparegut com a nica frontera clara a l'est. La ra principal ha estat el marcat carcter de zona de transici en tots els sentits.

 Criteris .

Hi ha un cert acord a arranjar aquesta zona d'acord amb els lmits del dialecte nord-occidental (ra per la qual la zona s'ha delimitat per l'oest coincidint amb la frontera lingstica de la llengua catalana i s'ha excls el municipi d'Olocau del Rei, als Ports). Cal tenir en compte, per, que el nord-occidental ja s per si mateix un dialecte de transici, i la seua extensi pot ser major o menor depenent de la font d'informaci i, geolectalment, en relaci de quines isoglosses es prenen com a pertinents a l'hora de delimitar-lo.

Les principals diferncies de postura es donen, lgicament, pel que fa a la delimitaci de la zona al sud i, sobretot, al nord. Hi ha dos criteris secundaris, en aquest cas, que fan decantar cap a un cant o cap a un altre l'adscripci d'un territori:
 el fet de pertnyer a la dicesi de Tortosa, en l'actualitat o en el passat.
 el fet de pertnyer a la conca hidrogrfica de l'Ebre; en excepci d'aquelles regions que formin part de la del Segre, que seran ja d'un marcat carcter ponent.

 El sud .

Pel que fa al sud es discuteix la inclusi de tot el Maestrat histric o simplement de la part ms identificada amb la Dicesi (comarques dels Ports, Baix Maestrat i municipis de Cat i Trig, de l'Alt Maestrat).

 El nord .
Pel que fa al nord, s'accepta que en formin part les quatre comarques que integren la vegueria de les Terres de l'Ebre. Tanmateix, i degut a la forta incidncia irradiadora en matria socio-econmica de les ciutats de Lleida i Reus, est discutida l'adscripci de les zones segents (alguna de les quals es repeteix):

 Mequinensa (dins del Baix Cinca, a la Franja de Ponent), gran capital de l'Aiguabarreig.
 Els sis municipis de la provncia de Lleida que no formen part de la conca hidrogrfica del Segre per s de la de l'Ebre. Tres sn del Segri (Almatret, Llardecans i Maials) i tres de les Garrigues (Bovera, la Granadella i Bellaguarda).
 Els vint-i-set pobles de la conca hidrogrfica del Siurana (afluent de l'Ebre): el Priorat, tres municipis del Baix Camp (l'Arbol, la Febr i Prades) i Vilanova de Prades (a la Conca de Barber).
 Els deu pobles del Priorat que formen part del bisbat de Tortosa (la Bisbal, Cabassers, Capanes, la Figuera, els Guiamets, el Lloar, Margalef, el Masroig, el Molar i la Vilella Baixa);
 Els tres pobles del Baix Camp que formen part del bisbat de Tortosa: Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, Pratdip i Colldejou.

 Vegeu tamb .
 Catal nord-occidental;
 Centre d'Estudis Lingstics i Literaris de les comarques centrals dels Pasos Catalans;
 Bisbat de Tortosa;
 Terres de l'Ebre;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137835" title="Motor Duratec de Ford" nonfiltered="963" processed="951" dbindex="56360">

El motor Duratec es un ampli ventall de motors de 4, 6 i 12 cilindres de gasolina usats per Ford.  El primer Duratec va ser un 2.5L V6 presentat amb el Ford Mondeo. A partir del Mondeo 2000, tots els motors 1.8L i 2.0L van anomenar-se tamb Duratec. De fet, a Nord-Amrica Ford usa aquesta nomenclatura per tots els motors DOHC de 4 i 6 cilindres i a Europa, en tots els motors de gasolina.

Referncia de motors



 Duratec HE .

Els Duratec HE es el nom que usa Ford d'Europa per la seva famlia de motors de 4 i 6 cilindres en lnia. S'inclouen en aquesta llista:

 1.8L Duratec-HE;
 2.0L Duratec-HE;
 2.5L V6 anomenat tamb Duratec 25.

El Focus RS equipava un motor 2.0L Zetec amb turbocompressor que rendia 215 cv i 310 Nm va ser venut com a Duratec-RS.

El nou Focus ST equipa un motor 2.5 L Duratec-HE de 5 cilindres en lnia i 225 cv.

 Motor de 4 cilindres global de Ford/Mazda .
Vegeu: Motor MZR de Mazda

A principis de 2004, Ford va retirar els antics Zetec a favor dels MZR. A partir del 2005, els motors 1.8, 2.0 i 2.3L sn de Mazda.

 Duratec 20 .

Anomenat DHE-420 per Ford, es tracta d'un 2.0L (1999 cc) de 4 cilindres fabricat a Chihuahua, Chihuahua, Mxic. El dimetre (bore) es de 87,5 mm i la carrera (stroke) es de 83,1 mm. La relaci de compressi es de 10.0:1. El bloc es d'alumini i la capalera dels cilindres es d'alumini DOHC. Utilitza un sistema d'injecci electrnica seqencial SFI i t 4 vlvules per cilindre. La versi de Mazda inclou distribuci variable VVT

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Focus (Estats Units) i Argentina;
 Ford EcoSport;

Existeix una versi PZEV comercialitzada com a Duratec 20E als estats de CA, NY, MA, VT i ME i s'ofereix en opci als estats fronterers.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Focus;
 Mazda3;

 Duratec 23 .

Anomenat DHE-423 per Ford, es tracta d'un 2.3L (2261 cc) de 4 cilindres. El dimetre (bore) es de 87,5 mm i la carrera (stroke) es de 94 mm. La relaci de compressi es de 9.7:1. El bloc es d'alumini i la capalera dels cilindres es d'alumini DOHC. Utilitza un sistema d'injecci electrnica seqencial SFI i t 4 vlvules per cilindre. Aquest motor t diferents variants:

La 23EW, fabricada a Chihuahua, Chihuahua, Mxic per usar-la al mercat de Nord-Amrica. No inclou VVT i la potncia es de 151 cv. La versi de Mazda inclou distribuci variable VVT i la potncia es de 160 cv.

 2003-2007 Ford Focus (Estats Units);
 2005-2007 Ford Focus de Brasil, Ford Fusion i Ford Ecosport.
 Mazda6;

La 23NS, fabricada a Dearborn, Michigan, t una potncia de 143 cv.

 2005-2008 Ford Escape/Mazda Tribute;
 Ford Ranger/Mazda B-Series;


El Duratec 23E es una versi PZEV als estats de CA, NY, MA, VT i ME i s'ofereix en opci als estats fronterers.

Vehicles que equipen aquest motor:

Una versi de cicle Atkinson es usada al Ford Escape Hybrid, Mercury Mariner Hybrid i Mazda Tribute Hybrid.

 Duratec 25 .

Es tracta d'un Duratec 23 amb la carrera i el dimetre majors. La potncia s'incrementa a 171 cv i 232 Nm. S'espera que aquest motor substitueixi a l'anterior 2.3L, aix com tamb la versi hbrida del 2.3L.

Vehicles que equipen aquest motor:

 2009-actualitat: Ford Escape;
 2009-actualitat: Mercury Mariner;

Duratec SCi.

Es el primer motor Ford europeu a equipar injecci directa de gasolina GDI etiquetat com a SCi (Smart Charge injection). Aquesta versi va aparixer pel Ford Mondeo a l'any 2003.

Duratec 8v.

Es tracta de 2 motors distints que equipa el europeu Ford Ka i el Ford Fiesta a partir del 2003:

 1.3L (1299 cc) de 60 cv equipat al Ford Ka, es tracta del Endura-E.
 1.3L (1297 cc) de 70 cv i 1.6L (1597 cc) de 95 cv al Ford Fiesta, es tracta del Sigma.

 Mondeo V6 .

Els motors 2.5 i 3.0 V6 son una evoluci del mateix disseny, usat per primer cop en el Ford Mondeo del 1994.

 Duratec 25 .

Es tracta d'un 2.5L (2544 cc) de 6 cilindres en V a 60. El dimetre (bore) es de 82,4 mm i la carrera (stroke) es de 79,5 mm. Curiosament la base del motor prov de Porsche, que va estar dissenyant un V6 semblant a aquest abans de vendre'l a Ford.

Duratec VE

A la segona generaci del Ford Mondeo es rebaixa lleguerament la cilindrada del Duratec 25. El desplaament passa a ser de 2544 cc a 2495 cc.

Vehicles que equipen aquest motor:

 Ford Mondeo;
 Ford Contour;

Mazda AJ

La versi usada per Mazda es el 2.5L (2498 cc) de 6 cilindres en V a 60. El dimetre (bore) es de 81,8 mm i la carrera (stroke) es de 79,5 mm.La relaci de compressi es de 9.78:1.  La va equipar el Mazda MPV.

Tots aquests motors el bloc es d'alumini i la capalera dels cilindres es d'alumini DOHC. Utilitzen un sistema d'injecci electrnica seqencial SFI i tenen 4 vlvules per cilindre. 

 Duratec 30 .

El Duratec 30 o Mazda AJ va ser presentat al 1996 com a substitut del 3.8L Essex V6 en els Taurus/Sable. Es tracta d'un 3.0L (2967 cc) de 6 cilindres en V fabricat a Cleveland, Ohio. En l'essencial, es un Duratec 25 amb un dimetre (bore) de 88,9 mm i una carrera (stroke) de 79,5 mm. El bloc es d'alumini i la capalera dels cilindres es d'alumini DOHC. Utilitza un sistema d'injecci electrnica seqencial SFI i t 4 vlvules per cilindre. Existeixen 2 versions d'aquest motor:

La DAMB direct-acting mechanical bucket tappets. El Lincoln LS i el motor Jaguar AJ30 usen aquest sistema. La potncia es de 232 cv a 6750 rpm i 298 Nm a 4500 rpm.

La RFF roller finger followers. La potncia es de 201 cv a 5900 rpm i 281 Nm a 4800 rpm.

Vehicles que han equipat aquest motor sn:

 1996-2005 Ford Taurus;
 1996-2005 Mercury Sable;
 2001-2005 Ford Escape;
 2001-2005 Mazda Tribute;
 2005-2006 Ford Five Hundred;
 2005-2006 Mercury Montego;
 2005-2006 Ford Freestyle;

Per a 2006, Ford Fusion, Mercury Milan i Lincoln Zephyr equipen una nova versi del Duratec 30 amb distribuci variable VVT. La potncia es de 221 cv a 6250 rpm i 278 Nm a 4800 rpm.

Una versi d'aquest motor per modificada, amb dos turbocompressors es la que equipa el Noble M400, un supercar britnic. El motor treu una potncia de 425 cv a 6500 rpm.

La versi MZI de Mazda d'aquest motor afegeix distribuci variable, al igual que el motor Jaguar AJ30.

Cyclone V6.

Article principal: Motor Cyclone de Ford

 Duratec 35 .

El Duratec 35 es un 3.5L (3496 cc) de 6 cilindres en V a 60 fabricat a Lima, Ohio i es el primer motor de la familia de motors cyclone. T un dimetre (bore) de 92,5 mm i una carrera (stroke) de 86,7 mm. El bloc es d'alumini i la capalera dels cilindres es d'alumini DOHC. Utilitza un sistema d'injecci electrnica seqencial SFI, encara que posteriorment podr equipar sistemes d'injecci directa GDI. T 4 vlvules per cilindre i una relaci de compressi de 10.3:1. Tamb s'inclou un sistema de distribuci variable VVT i a ms, compleix amb la normativa ULEV-II, i es possible que incls pugui tamb una versi PZEV.

La potncia del motor es de 265 cv @ 6250 rpm i la torsi es de 339 Nm @ 4500 rpm. Vehicles que equipen aquest motor:

 2007-actualitat Ford Edge;
 2007-actualitat Lincoln MKX;
 2007-actualitat Mazda CX-9;

El motor produeix 263 cv @ 6250 rpm i 338 Nm @ 4500 rpm en els segents vehicles:

 2007-actualitat Lincoln MKZ;
 2008-actualitat Ford Taurus i Taurus X;
 2008-actualitat Mercury Sable.
 2009-actualitat Ford Flex.

 Duratec 37 .

El Duratec 37 es un 3.7L (3721 cc/227 in3) de 6 cilindres en V; es el segon motor de la familia de motors cyclone. Es tracta d'un Duratec 35 amb increment del dimetre (bore) de 3mm, resultant en total 95.5 mm (3.76).

El motor produeix 275 cv @ 6250 rpm i 374 Nm @ 4250 rpm equipat al model de Lincoln, el MKS. En canvi, al vehicle de Mazda la potncia es queda en 273 cv @ 6250 rpm i 366 Nm @ 4250 rpm.

 2008-actualitat Mazda CX-9 (conegut com MZI);
 2009 Lincoln MKS;

SHO V8.

Article principal: Motor Ford-Yamaha V8

El motor 3.4L SHO V8 guarda molta relaci amb el Duratec 25. Comparteixen el mateix dimetre i carrera, per oficialment mai va rebre aquest nom.

Aston Martin V12.

El 6.0L V12 utilitzat per Aston Martin comparteix components amb els Duratec. Aston Martin utilitza aquest motor per als DB7 Vantage, V12 Vanquish i DB9.

 Vegeu tamb .

 Motor Mondeo V6 de Ford;
 Motor Cyclone de Ford;

 Enllaos externs .

  http://www.ford.com;
  http://autospeed.drive.com.au/cms/A_3075/article.html;
  http://www.conceptcarz.com/vehicle/z6866/default.aspx;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137839" title="Reacci exotrmica" nonfiltered="964" processed="952" dbindex="56361">
Una reacci exotrmica s aquella que desprn energia en forma de calor. La variaci d'entalpia s negativa. s l'oposat d'una reacci endotrmica.

Es pot expressar amb la segent equaci qumica;

;

Introducci.
Les reaccion exotrmiques alliberen calor al seu entorn:

Q < 0;

Si la transformaci t lloc a pressi constant la variaci d'entalpia s negativa:

 H < 0;

i a volum constant, la variaci d'energia interna s negativa:

 U < 0;

En un sistema adiabtic (un sistema que no cedeix calor a l'exterior), un procs exotrmic augmenta la temperatura del sistema.

Exemples.
Alguns exemples de reaccions exotrmiques sn;
La combusti;
Per exemple la combusti del prop amb oxigen dna;
C3H8 + 5O2   3CO2 + 4H2O + energia;
Reaccions de neutralitzaci.
Afegir un cid concentrat a l'aigua.
Afegir aigua al sulfat de coure(II) anhidre.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Reacci endotrmica;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137840" title="Reacci endotrmica" nonfiltered="965" processed="953" dbindex="56362">
Una reacci endotrmica s aquella que absorbeix energia en forma de calor. La variaci d'entalpia de la reacci s positiva.

Vegeu tamb.
 Reacci exotrmica;




















polles dures











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137841" title="Reactiu" nonfiltered="966" processed="954" dbindex="56363">
En qumica, un reactiu s qualsevol substncia que interactuant amb una altra (tamb reactiu) en una reacci qumica dna lloc a altres substncies de propietats, caracterstiques i conformaci diferent, denominades productes de reacci o simplement productes.

Per tractar-se de composts qumics, els reactius es poden classificar segons moltes variables: propietats fisico-qumiques, reactivitat en reaccions qumiques, caracterstiques de l's del reactiu.

No obstant aix, per tractar-se del concepte de reactiu la classificaci ms adequada en aquest cas seria la de caracterstiques del seu s, segons la qual es classifiquen en l's al que estan destinats els reactius. Aquesta classificaci ve donada en l'envs del reactiu i depn del tractament que se li hagi donat, de la seva riquesa, de la seva puresa que determina l's qumic que se li va a poder donar, tenint en compte la precision, exactitud i error absolut que s'ha de tenir en l'operaci qumica a realitzar. 

Vegeu tamb.
 Producte qumic;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137842" title="Producte qumic" nonfiltered="967" processed="955" dbindex="56364">
En qumica, els productes sn aquelles substncies que en una reacci qumica resulten de la reacci dels reactius, s a dir, sn les substncies que es formen en una reacci qumica.

Vegeu tamb.
 Reactiu;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137843" title="Reacci reversible" nonfiltered="968" processed="956" dbindex="56365">
Una reacci qumica reversible, incompleta o d'equilibri s una reacci qumica en qu s'arriba a un punt en que, tot i haver-hi reactius no augmenten els productes.

Aix no vol dir que la reacci s'hagi aturat: el que succeeix s que els productes es transformen per donar les substncies inicials i ho fan a la mateixa velocitat que la dels reactius que reaccionen per formar els productes. A ull nuu, per, no es poden observar aquests canvis, s per aix que sembla que la reacci s'ha aturat.

Vegeu tamb.
 Reacci irreversible;
 Equilibri qumic;
 Principi de Le Chtelier;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137845" title="Energia d'activaci" nonfiltered="969" processed="957" dbindex="56366">

L'energia d'activaci (generalment simbolitzada Ea) s l'energia mnima necessria perqu les partcules en xocar es combinin les unes amb les altres; s a dir, s la barrera a superar de temperatura per a que s'inici una reacci qumica.

L'energia d'activaci es pot reduir amb la utilitzaci de catalitzadors.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137859" title="Mestre de capella" nonfiltered="970" processed="958" dbindex="56367">
El Mestre de capella o en alemany Kapellmeister (IPA: ) era la persona encarregada de la msica. La paraula est composta, de les arrels Kapelle (cor) i Meister (mestre). La capella de msica era el centre d'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic rgim. Aix, originalment, la paraula s'utilitzava per referir-se al principal crrec de msica en una capella de msica. Tanmateix, el terme ha evolucionat considerablement en el seu significat en resposta als canvis succets dins la professi musical.

La paraula Hofkapellmeister especificava que el Kapellmeister treballava en la cort d'un noble (Hof). Un Konzertmeister tenia era un crrec una mica inferior.

 Histria .
Durant el Renaixement i el Barroc, el Mestre de capella era el msic de ms experincia i prestigi, sempre compositor, que formava, gestionava i dirigia al grup de cantaires i instrumentistes, i era el responsable de la msica sacra en els oficis de les esglsies, o de la msica profana en les festes de la cort. Aquest grup musical, i el lloc on assajaven i rebien classes del mestre, s'anomenava capella, tant si el grup era religis com si era cortes, encara que el primer cas era molt ms freqent, sobretot en el Renaixement. En algunes catedrals i palaus, la capella de cantaires podia diferenciar-se de la de ministrils o instrumentistes de vent, que arribava a tenir el seu propi mestre.

Durant l'edat mitjana i el Renaixement l'organitzaci gremial del treball artstic, i la seva posici en la societat, que era la d'artes, determinaven la vida dels msics: ingressaven de nens, anomenats seises a Espanya, per ser aquest un nombre freqent de coristes infantils, i quedant des de llavors a disposici del mestre, amb qui vivien. D'ell aprenien cant pla, contrapunt, a tocar un instrument  sovint l'orgue , i potser composici. 

D'adults, la seva carrera era de cantors si no perdien la veu, d'organistes o ministrils si havien adquirit domini d'instruments, i de mestres de capella si eren els ms dotats, capaos de guanyar els concursos que convocaven les esglsies quan hi havia vacants, o de tenir suficient prestigi com per ser reclamats per catedrals i capelles cortesanes.

Grcies als reglaments escrits d'algunes catedrals, sabem que les obligacions del mestre de capella eren, entre d'altres: 
 les de custdia de l'espai fsic de la capella, el lloc dels assaigs i les classes, de la qual tenia la clau;
 donar llions de les disciplines ja citades no sol als cantaires, sin tamb a altres persones lligades a l'esglsia que les volguessin aprendre; ;
 reclutar cantors i msics, per garantir el funcionament permanent de la capella musical; ;
 en molts casos, allotjar a casa seva els nens cantaires, i ocupar-se de la seva educaci general i manutenci; ;
 compondre les peces destinades a festes especials, com Nadal o Corpus. L'incompliment de les normes es castigava amb sancions econmiques, i fins i tot amb l'expulsi.

Sens dubte, les funcions i obligacions dels mestres de capella van anar canviant fins al segle XVIII, sent les descrites les que coneixem per al segle XVI a Espanya. Tamb van anar augmentant les oportunitats de fer carrera com a msic sense una vinculaci tan directa a les capelles musicals de les esglsies.

 Exemples famosos .
Els exemples de mestres de capella sn molt abundants: prcticament tots els msics importants del Renaixement i Barroc van ocupar aquest crrec, freqentment desprs de recrrer el cam comenant com a nen cantaire. Ordenats cronolgicament per data de naixement trobem:
 Michael Praetorius (1571 - 1621),   Kapellmeister   a Wolfenbttel  a partir de  1604.
Samuel Scheidt (1587   1653),   Kapellmeister   al marcgravi de Brandenburg. ;
Heinrich Ignaz Biber (1644   1704),   Kapellmeister   a Salzburg des de 1684.
Georg Muffat (1653 - 1704),   Kapellmeister   del bisbe de Passau des de 1690 fins a la seva mort.
Agostino Steffani (1653 - 1728),   Kapellmeister   des de 1688 fins a 1698 en la cort dels Hanover.
Johann Caspar Ferdinand Fischer (mort el 1746),   Kapellmeister   de Ludwig Wilhelm de Baden probablement des de 1695 o abans.
Johann Ludwig Bach (1677 - 1731), un segon cos de J. S. Bach, era   Kapellmeister   a Meiningen. ;
Georg Philipp Telemann (1681   1767), va ser   Kapellmeister   durant 16 anys, a partir del 1705, en la cort del Compte Erdmann II a Hamburg.
Johann Sebastian Bach (1685 - 1750), treball de 1717 a 1723 com a   Kapellmeister   del Prncep Leopold d'Anhalt-Cthen.
George Frideric Handel (1685 - 1759), des de 1710 a 1712  va ser el   Kapellmeister   de Jordi (George), Elector de Hanover.
Johann Friedrich Fasch (1688   1758), des de 1722 va ser   Kapellmeister   a Zerbst.
Andrea Luchesi (1741 - 1801), des de 1774 va ser   Kapellmeister   a Bonn, a la cort del Elector de Colnia;

Vegeu tamb.
Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona;
Llista de mestres de capella de la Seu de Manresa;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137864" title="Association Sportive de Cannes Football" nonfiltered="971" processed="959" dbindex="56368">


L'Association Sportive de Cannes Football, o AS Cannes, s un club de futbol francs de la ciutat de Canes.

 Histria .
L'AS Cannes va ser fundada com a club poliesportiu l'any 1902. El club de futbol va ser creada el 1909 per l'impuls de Louis Grosso. Des del 1920 disput el campionat del sud-est. El dia de Nadal de 1920 inaugur l'estadi Louis Grosso derrotant l'Espanyol per 4-0. El porter Maurice Cottenet fou el primer jugador del club que jug amb la selecci de futbol de Frana. Altres jugadors destacats d'aquells temps, tamb internacionals, foren Charles Bardot i Raoul Dutheil. Durant els anys 20, l'AS Cannes arriba a dues semifinals de la Copa de Frana, competici de la que es proclam campio el 1932, derrotant successivament el SC Saint-Etienne, Mulhouse, Belfort, Lille i RC Paris, abans de derrotar el Racing Club de Roubaix a la final. A l'equip destacaren el capit Louis Clerc i el veter de 43 anys William Aitken. Aquest mateix 1932 el club esdevingu professional, que perd l'any 2004. Actualment (2008) competeix al Championnat National, la tercera divisi francesa.

 Palmars .
1 Copa francesa de futbol: 1932;
1 Campionat de la Costa Blava de l'USFSA: 1910;

 Jugadors destacats .


  Aljoa Asanovi ;
  William Ayache;
  Tal Banin;
  Mathieu Beda;
  Bruno Bellone;
  Alen Boki ;
  Landry Bonnefoi;
  Patrice Carteron;
  Laurent Charvet;
  Gal Clichy;
  Franck Durix;
  Julien Escud;
  Julien Faubert;
  Luis Fernndez;
  Sbastien Frey;
  Marco Grassi;
  David Jemmali;
  Addick Koot;
  Ruud Krol;

  Francois Lemasson;
  Laurent Leroy;
  Cyriaque Louvion;
  Peter Luccin;
  Laurent Macquet;
  Mickal Madar;
  Johan Micoud;
  Hamed Namouchi;
  Franois Omam-Biyik;
  Carl Parisio;
  Franck Priou;
  Philippe Raschke;
  Hakim Saci;
  Amara Simba;
  David Suarez;
  Gerald Vanenburg;
  Patrick Vieira;
  Jonathan Zebina;
  Zinedine Zidane;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137872" title="NBA Development League" nonfiltered="972" processed="960" dbindex="56372">
La National Basketball Association Development League, ms coneguda com NBA Development League, NBA D-League, o solament D-League, s la lliga menor de bsquet promocionada i organitzada per la NBA. Coneguda fins a l'estiu de 2005 com National Basketball Development League o NBDL, la D-League es compon actualment de vuit equips. Al mar de 2005, el comissionat de l'NBA David Stern va anunciar un pla d'expansi de la D-League fins a 15 equips i desenvolupar-la com una veritable lliga menor que servs de pedrera, amb dos equips NBA com propietaris de cadascun de la D-League. Actualment noms hi ha 8 equips, sent cadascun controlat per 3 o 4 equips de l'NBA. 

La lliga es va comenar a jugar amb el nom de NBDL en la temporada 2001-2002; les vuit franqucies pioneres de la competici estaven situades en el sud-est dels Estats Units (concretament en Virgnia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Alabama, i Gergia). Alguns d'aquests equips van ser adquirits per empresaris i van ser traslladats a altres llocs, mentre que al mateix temps la lliga canviava el seu nom i organitzaci en estiu de 2005, en un intent per a fer-la ms coneguda i augmentar el nombre de seguidors. Com resultat, les franqucies es van establir o van traslladar a Texas, Nou Mxic, Arkansas, Florida i Oklahoma. En 2006, sembla que la D-League est prenent una direcci encaminada a l'expansi i divulgaci per tot el territori nord-americ; al febrer es va anunciar l'entrada de Bakersfield Jam, sent el primer equip de Califrnia. Dos mesos desprs, la lliga va anunciar que 4 equips de la CBA s'unien a la competici: Dakota Wizards, Sioux Falls Skyforce, Idaho Stampede, i un nou equip de la CBA que finalment va optar per participar en la D-League, els Colorado 14ers. Pocs dies ms tard la lliga va anunciar que s'havia adjudicat una nova franqucia a la ciutat californiana d'Anaheim. Una setmana desprs d'aquest anunci, es va publicar que una altra franqucia havia estat adquirida per Los Angeles Lakers, convertint-se aix en el primer equip NBA a ser propietari d'un de la D-League. L'expansi cap a l'oest ha provocat la desaparici dels Roanoke Dazzle i els Fayetteville Patriots. A ms els Florida Flame han susps la seva participaci en la prxima temporada per no trobar un pavell on jugar (es preveu que tornin en la 2007-08). 

Molts jugadors triats en el Draft NBA i jugadors "tallats" van participar en la temporada inaugural del campionat. Aviat, els equips de l'NBA van comenar a fitxar als jugadors ms destacats de la NBDL. Alguns d'aquests jugadors importants que ara triomfen en l'NBA sn Rafer Alston (Houston Rockets), Chris Andersen, Devin Brown i Bobby Simmons (Milwaukee Bucks).

 Equips de la temporada 2006/07 i els seus afiliats .
Conferncia Est.

Arkansas RimRockers (Arkansas);
Atlanta Hawks;
Miami Heat;
Memphis Grizzlies;

Austin Toros (Texas);
Boston Celtics;
Houston Rockets;
San Antonio Spurs;

Dakota Wizards (Dakota del Nord);
Chicago Bulls;
Washington Wizards;

Fort Worth Flyers (Texas);
Dallas Mavericks;
Philadelphia 76ers;
Charlotte Bobcats;

Sioux Falls Skyforce (Dakota del Sud);
Minnesota Timberwolves;
Detroit Pistons;

Tulsa 66ers (Oklahoma);
New York Knicks;
New Orleans Hornets;
Milwaukee Bucks;
New Orleans/Oklahoma City Hornets;

Conferncia Oest.

Albuquerque Thunderbirds (Nou Mxic);
Phoenix Suns;
Cleveland Cavaliers;
Indiana Pacers;

Anaheim Arsenal (California);
Orlando Magic;
Los Angeles Clippers;
Portland Trail Blazers;

Bakersfield Jam (California);
Golden State Warriors;
Sacramento Kings;

Colorado 14ers (Colorado);
Denver Nuggets;
Toronto Raptors;
New Jersey Nets;

Idaho Stampede (Idaho);
Utah Jazz;
Seattle Supersonics;

Los Angeles D-Fenders (California);
Los Angeles Lakers;

Inactiu sense pavell.

Florida Flame;

 Expansi de la temporada 2006/07.

Anaheim Arsenal;
Bakersfield Jam;
Colorado 14ers;
Dakota Wizards;
Idaho Stampede;
Los Angeles D-Fenders;
Sioux Falls Skyforce;

 Equips desapareguts .

Asheville Altitude 2001-05 (Ara Tulsa 66ers);
Charleston Lowgators 2001-04 (Ara Florida Flame);
Columbus Riverdragons 2001-05 (Ara Austin Toros);
Fayetteville Patriots 2001-06;
Greenville Groove 2001-03;
Huntsville Flight 2001-05 (Ara Albuquerque Thunderbirds);
Mobile Revelers 2001-03;
Roanoke Dazzle 2001-06;

 Campions .
Al millor de tres partits.
2001-2002 Greenville Groove 2-0 North Charleston Lowgators;
2002-2003 Mobile Revelers 2-1 Fayetteville Patriots;

A partit nic.
2003-2004 Asheville Altitude 108-106(OT) Huntsville Flight;
2004-2005 Asheville Altitude 90-67 Columbus Riverdragons;
2005-2006 Albuquerque Thunderbirds 119-108 Fort Worth Flyers;

 MVP's de la D-League .
2001-2002 Ansu Sesay, Greenville Groove;
2002-2003 Devin Brown, Fayetteville Patriots;
2003-2004 Tierre Brown, Charleston Lowgators;
2004-2005 Matt Carroll, Roanoke Dazzle;
2005-2006 Marcus Fizer, Austin Toros;

 Enllaos externs .
Web oficial de la D-League;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137873" title="Linton Johnson" nonfiltered="973" processed="961" dbindex="56373">
Linton Johnson III (nascut el 13 de juny de 1980 a Chicago, Illinois) s un jugador professional de bsquet que actualment milita en els New Orleans Hornets de la NBA. 

Desprs de jugar al bsquet en la Universitat de Tulane no va ser drafteat i va signar un contracte amb Chicago Bulls, on jugaria 41 partits inclosos 20 de titular. Tamb ha jugat als San Antonio Spurs i New Jersey Nets. s conegut per ser un gran defensor, agressiu rebotejador i impressionant atleta, per manca d'intensitat ofensiva. 

s nebot de Mickey Johnson, antic jugador de l'NBA.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137874" title="Desmond Mason" nonfiltered="974" processed="962" dbindex="56374">
Desmond Tremaine Mason (nascut l'11 d'octubre de 1977 en Waxahachie, Texas) s un jugador americ de bsquet de l'NBA que actualment milita en les files de New Orleans Hornets. s capa de jugar tant d'aler com d'escorta. 

Procedent de la Universitat d'Oklahoma State, va ser seleccionat en el Draft de 2000 en la 17 posici per Seattle SuperSonics. En 2003, va ser traspassat juntament amb Gary Payton a Milwaukee Bucks a canvi de Ray Allen i Ronald Murray. El 26 d'octubre de 2005 va ser enviat als Hornets per Jamaal Magloire i una primera ronda de draft. 

En 2001, es va convertir en el primer sonic a guanyar un concurs d'esmaixades de l'NBA.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137876" title="Jannero Pargo" nonfiltered="975" processed="963" dbindex="56375">
Jannero Pargo (nascut el 22 d'octubre de 1979 a Chicago, Illinois) s un jugador profeisonal de bsquet de l'NBA que actualment pertany als New Orleans Hornets. Tamb ha jugat per a Los Angeles Lakers, Chicago Bulls i els Toronto Raptors. Va acudir a la Universitat d'Arkansas. 

s un jugador rares vegades vist pels seus bons tirs de 3 punts, Pargo va tenir un gran rol en l'aparici de Chicago en la primera ronda dels playoffs del 2005 quan van enfrontar als Washington Wizards. Va fer una canasta de 3 punts faltant 5 segons per a finalitzar la trobada havent estat els Bulls endarrere per 10 punts quan faltava un minut de joc. Els 3 punts de Pargo van posar als Bulls davant en el marcador per desprs perdre per una cistella de Gilbert Arenas.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137879" title="Crter de la Terra de Wilkes" nonfiltered="976" processed="964" dbindex="56376">
 
El crter de la Terra de Wilkes s un crter no descobert per observaci directa i del que es postulen dues hiptesis sobre l'impacte que l'origin. Es tracta d'un crter ocult sota la coberta de gla de la Terra de Wilkes , a l'Antrtida. Una hiptesi seria la de l'Anomalia de la Terra de Wilkes  i l'altra la de la concentraci de massa a la Terra de Wilkes, en base als termes emprats per les fonts de referncia principal que publicaren les teories.

Anomalia de la Terra de Wilkes.
La primera proposta d'un hipottic impacte gegant, i conseqent existncia d'un crter sota el mantell de gel a la Terra de Wilkes, fou proposat per RA Schmidt l'any 1962, en base a dades geofsiques . Ms endavant el mateix autor va reconsiderar la hiptesi negativament. La hiptesi rebrot de nou en un article de JG Weihaupt l'any 1976. L'evidncia citada incloia una gran i negativa anomalia gravitatria coincident amb una suposada depressi topogrfica de 243 km situada sota el gel, amb una profunditat mnima de 848 m. Les afirmacions foren refutades contundentment per CR Bentley l'any 1979, basant-se en unes noves dades de snar, fetes en ple vol, que no mostraren evidncia del suposat crter.  

Concentraci de massa a la Terra de Wilkes.

Aquesta concentraci de massa resta centrada a les coordenades 70S 120E, i fou reportada per primer cop en una conferncia al Maig de 2006 per un equip d'investigadors dirigit per Ralph von Frese i Laramie Potts de la Ohio State University,. L'equip va fer servir mesuraments presos per satllits de la NASA, integrants del programa Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE), per tal d'identificar una mplia concentraci de massa de 300 km d'amplada, que van evidenciar que aquesta anomalia en la massa s el centre d'un gran conjunt en forma d'anella, visible en les imatges de radar de la superfcie sepultada sota el gla antrtic. La combinaci de les dades va ser interpretada per l'equip com a un possible proba de l'existncia d'un crter de 500 km. enterrat sota el gel, tot i existirien explicacions alternatives a la concentraci de massa, com la fomaci per una "bombolla magmtica" (mantle plume) o altra activitat volcnica a gran escala. 

Si es tracts realment d'un crter provocat per un impacte, llavors, en base a la mida de l'esctructura anellada, l'equip de von Frese ha suggerit que l'lement impactant podria haver estat 4 o 5 cops ms ample que el que va ocasionar el Crter de Chicxulub, que es creu que va causar l'Extinci del Cretaci-Terciari.

Com que les concentracions de massa al planeta Terra es dissipen amb el temps, von Frese i el seu equip creu que aquesta deu ser ms jove de 500 milions d'anys, afegint que sembla haver estat afectat per la vall de fractura (rift) que es va formar fa 100 milions d'anys durant la separaci d' Austrlia del supercontinent de Gondwana. Conseqentment especulen que s possible que l'hipottic impacte contribus a la separaci d'aquests continents per afebliment de l'escora, amb l'afegit d'una ms que probable relaci amb l'episodi d'Extinci del Permi-Trisic. Aquest episodi va tenir lloc 250 milions d'anys enrere, i es creu que ha estat l'extinci ms gran haguda des de l'aparici de la vida complexa multicellular. Tanmateix, existeixen altres candidats possibles pel que fa a impactes gegants en aquesta era. Per exemple el de Bedout prop la costa nord d'Austrlia Occidental, tot i que tamb discutit, fins i tot el fet de si un impacte va jugar cap paper en aquesta extinci.

Referncies.




Enllaos externs.
Imatges de l'rea del crter via Ohio State University;
Notcia cientfica 1;
Notcia cientfica 2;
Notcia cientfica 3;

Vegeu tamb.
Extinci del Permi-Trisic;
Extinci del Cretaci-Terciari;
Crter de Chicxulub ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137885" title="Montpellier Hrault Sport Club" nonfiltered="977" processed="965" dbindex="56381">


El Montpellier Hrault Sport Club s un club de futbol francs de la ciutat de Montpeller.

 Histria .

El Montpellier va ser fundat el 1919 amb el nom d'Stade Olympique de Montpellier. L'any 1932 esdevingu professional. El 1969 la secci professional fou abandonada. El 1970 es fusiona amb l'Sport-Club Montpellier essent reanomenat Montpellier-Littoral FC. El juliol de 1974 es fusiona amb l'AS Paillade i esdev Montpellier La Paillade Sport Club. El 1978 torna a adoptar el professionalisme. El 1989 s renombrat Montpellier-Hrault Sport Club.

 Palmars .
1 Copa Intertoto: 1999;
2 Copa francesa de futbol: 1929 (com SO Montpellier), 1990;
2 Copa de la Lliga francesa de futbol: 1992;
3 Lliga francesa de segona divisi: 1946, 1961, 1987;
3 Campionat del Sud-est: 1928, 1932, 1976;

 Jugadors destacats .


  Carlos Valderrama;
  Aljoa Asanovi  ;
  Ibrahima Bakayoko ;
  Laurent Blanc ;
  ric Cantona ;
  Jlio Csar ;

  Marcel Mahouv;
  Valery Mezague;
  Roger Milla;
  Bill Tchato  ;
  Mama Ouattara;
  Didier Agathe;

  Manuel Dos Santos;
  Romain Ferrier;
  Patrice Loko;
  Toifilou Maoulida;
  Grald Passi ;
  Reynald Pedros;

  Laurent Robert;
  Jacques Santini ;
  Fod Mansare;
  Ahmed Reda Madouni;
  Aliou Ciss;


 Enllaos externs .
Web oficial del club;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137891" title="Arnstadt" nonfiltered="978" processed="966" dbindex="56383">


Arnstadt s la capital del districte d'Ilm-Kreis de Turngia (Alemanya) i s anomenada la porta del Bosc de Turngia (Das Tor zum Thringer Wald).

 Poltica .

El Consell Municipal d'Arnstadt est format (des de 2004):
 PDS : 9 seients;
 CDU : 7 seients;
 ProA: 6 seients;
 SPD : 4 seients;
 Brgerforum Arnstadt - BFA: 2 seients;
 FDP : 2 seients;

 Personatges clebres .
La famlia del compositor Johann Sebastian Bach ha viscut a Arnstadt durant generacions.

 Agermanaments .
  Dub, Repblica Txeca;
  Gurk, ustria;
  Kassel, Alemanya;
  Le Bouscat, Frana;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137894" title="Vescomtat de Cardona" nonfiltered="979" processed="967" dbindex="56385">
El vescomtat de Cardona, posteriorment comtat de Cardona i finalment ducat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle XI i fins el segle XVI restar en mans de la famlia Cardona.

 La nissaga Cardona .

La genealogia mtica situa els orgens de la casa de Cardona, per lnia femenina, a partir d'una germana de Carlemany, Argncia, casada amb Folc d'Anjou, personatge que, en realitat, va viure un segle ms tard.


Per s a les darreries del segle X quan els Cardona entren en l'escenari de la histria. El 986, el comte Borrell II va reedificar Cardona i va posar els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germ d'Arnulf, bisbe de Vic i figura notable del seu temps, conseller del comte Ramon Borrell i amic de Gerbert d'Orlhac. 

En aquest punt, s inicia la nissaga encara sota el ttol de vescomtes d Osona, si be seran els primers a prendre un nom vescomtal propi, independentment del comtat on exercien les seves funcions delegades dels comtes barcelonins. Entre el segle XI i el XV, els Cardona  vescomtes, comtes i ducs-, descendents dels primitius vescomtes d'Osona, varen donar al pas guerrers i almiralls, abats i bisbes, diplomtics i consellers de reis. 


Els vescomtes d'Osona-Cardona tenien importants castells com el de Tagamanent, El Brull, Savassona -residncia de la famlia-, Rupit i Casserres. La vinculaci dels Cardona amb el monestir de Sant Pere de Casserres s molt estreta. Comenant amb la intervenci de les vescomtesses d Osona, Ermetruit i Eugncia, la majoria de dones de la famlia Cardona van protegir i foren enterrades en aquest monestir, construt damunt l'aigua. La vescomtessa Almodis de Barcelona, dona d'en Bernat Amat i filla del comte Ramon Berenguer II de Barcelona, s la darrera dama de Cardona que hi reposa, l'any 1131. El seu fill, Ramon Folc II de Cardona, ser l'ltim vescomte de Cardona que s'hi enterra, el 1150. 


La seva bona relaci amb els comtats pirinencs (Urgell, Pallars, Castellb) amb qui els unien vincles de sang, els va portar a fer, tradicionalment, un paper de mitjancer entre la corona i els comtats de la Catalunya occidental, evitant molts conflictes. Aquest rol i el poder econmic de les mines de sal, va constituir als Cardona en una nissaga d una influncia cabdal a l edat mitjana.

La casa de Cardona va ser la nica de les nissagues de l'antiga alta noblesa que superaria la profunda crisi econmica i poltica que a finals de l'edat mitjana va abatre's damunt aquesta classe social.

Al segle XII, data en qu l explotaci de la sal de Cardona representava una considerable font de riquesa, la influncia de la casa no deixa d augmentar. Bernat Amat de Cardona va ser un dels magnats que acompany el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III -de qui era cunyat- a les Balears, l any 1114. El nt de Ramon Folc II, Guillem I de Cardona, lluit contra els croats de Montfort a Occitnia i va formar part del consell de regncia de Jaume I, quan aquest va ser menor d edat. 

La seva influncia poltica i econmica i la implicaci constant en els temes de la corona, els fa passar de vescomtes a comtes de Cardona en el segle XIV, privilegi donat per Alfons el Magnnim, i de comtes a ducs de Cardona un segle ms tard , privilegi concedit pels Reis Catlics a Joan Ramon Folc IV de Cardona, casat amb la tia del rei Ferran II.

Entre els personatges de la famlia destaca tamb Pere de Cardona (?-Alcover, 1530), bisbe d'Urgell, arquebisbe de Tarragona, President de la Generalitat de Catalunya i virrei de Catalunya. 

La famlia va tenir diverses ramificacions, entre les que destaquen la siciliana de los vescomtes de Mazzarone (fundada per Ramon de Cardona i d Empries, fill de Ramon Folc V de Cardona); la dels senyors de Tor (fundada per Bernat Amat de Cardona i Empries, germ de l anterior); la dels senyors de Bellpuig, ducs de Somma i Sesa, barons de Calonge i comtes de Palams (fundada per Hug de Cardona-Anglesola i de Luna, fill d Hug II de Cardona); i la dels Cardona-Borja, que ostentaren el marquesat de Castellnou i alguns d ells fins i tot arribaren a ser prnceps del Sacre Imperi Germnic.

La falta de successi masculina i els enllaos matrimonials que es produeixen al segle XVI els entronquen amb famlies castellanes i el ducat de Cardona s integr amb el ducat de Sogorb i, ms tard, en el ducat de Medinaceli, a on continua actualment.

 Cronologia .
 Vescomtes de Cardona .
Ramon Folc I de Cardona, (? 1040-1086), primer vescomte de Cardona, per decisi reial. ;
Casat amb Ermessenda i pare de Ermessenda de Cardona.
Bernat Amat de Cardona (1086- 27 d'abril de 1151), fill d'Ermessenda de Cardona i net de Ramon Folc I de Cardona.
Casat amb Almodis de Barcelona (darrera vescomtessa enterrada a Casserres) i pare de Ramon Folc II de Cardona.
Ramon Folc II de Cardona (1110-1150), fill del seu antecessor. Darrer vescomte enterrat a Casserres.
Casat amb Guillema de Melgueh i pare de Ramon Folc III de Cardona.
Ramon Folc III de Cardona (1130- 3 de mar de 1176), fill del seu antecessor. Est enterrat a Casserres.
Casat amb Elisabet Sibilla d'Urgell i pare de Guillem I de Cardona.
Guillem I de Cardona (1156- 12 de juliol de 1225).
Casat amb Gueraua de Jorba-Alcarrs i pare de Ramon Folc IV de Cardona.
Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241).
Casat amb Agns de Tarroja i pare de Ramon Folc V de Cardona.
Ramon Folc V de Cardona (1220- 5 de juny de 1276).
Casat amb Sibilla d'Empries i pare de Ramon Folc VI de Cardona.
Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259-31 d'octubre de 1320).
Casat amb Maria Alvarez de Haro i pare de Hug I de Cardona.
Hug I de Cardona (abril, 1307-25 d'agost 1334). Va ser enterrat al monestir de Cardona. ;
Casat amb Beatriu d'Anglesola i pare de Hug II de Cardona.
Hug II de Cardona (15 d'octubre de 1328 - 2 d'agost 1400). Va ser enterrat al monestir de Cardona. ;
Casat amb Beatriu de Luna i pare de Joan Ramon Folc I de Cardona.

 Comtes de Cardona .
Hug II de Cardona va estar fonamental per a Pere el Cerimonis a la guerra contra Jaume III de Mallorca, motiu pel qual, en agrament va obtenir del monarca l'elevaci de vescomtat a comtat en 1375. Accedir a aquest ttol li represent per al seu patrimoni, a ms del castell de Cardona, les terres limtrofs amb el Bergued, la Segarra, l'Anoia i la Noguera. 

Hug II de Cardona, primer comte de Cardona des de 1375. ;
Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441). ;
Casat amb Joana de Gandia i pare de Joan Ramon Folc II de Cardona.
Joan Ramon Folc II de Cardona (1400-1471).
Casat amb Joana de Prades i pare de Joan Ramon Folc III de Cardona.
Joan Ramon Folc III de Cardona (9 de gener de 1418 - 18 de juny de 1486).
Casat amb Joana d'Urgell i pare de Joan Ramon Folc IV de Cardona.
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - 29 de gener de 1513).
Casat amb Aldona Enrquez, senyora d'Elx i Crevillent i pare de Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona.

 Ducs de Cardona .
Els reis catlics concediren en 1482 el ttol de duc de Cardona a Joan Ramon Folc IV que estava casat amb la tia de Ferran el Catlic.

Joan Ramon Folc IV de Cardona, primer duc de Cardona des de 1482.
Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona (1469 - Barcelona 13 de novembre de 1543).
Casat amb Francisca Manrique de Lara i pare de Joana III de Cardona.
Joana III de Cardona (1499-30 d'agost de 1564), enterrada al monestir de Poblet.
Casada amb Alfons d'Arag, Siclia i Portugal, II Duc de Sogorb.

A partir d'aquest punt el ducat de Cardona s'integra en el de Sogorb.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137901" title="Vet" nonfiltered="980" processed="968" dbindex="56389">

La paraula vet (o veto) procedeix del llat i significa literalment  prohibeixo. S'utilitza per a posar de manifest que una part (estat, instituci, persona...) t el dret d'aturar de forma  unilateral una llei. Un vet, per tant, proporciona poder illimitat per a parar canvis, per no pas per a adoptar-los.

Als Estats Units, el president t la capacitat de vetar la legislaci que ha passat prviament pel Congrs, per b que aquest dret no s absolut, ja que una majoria qualificada de 2/3 d'ambdues cambres pot aprovar una llei, fins i tot, contra un veto presidencial; no obstant, si la llei proposada t noms majoria simple, el veto del president s decisiu.

En el Consell de Seguretat de l'ONU, els cinc membres permamentes (Estats Units, Rssia, Xina, Frana i Regne Unit) tenen dret de veto. Si algun d'aquests pasos vota contra una proposta, aquesta queda rebutjada, encara que els 10 membres restants del consell hi hagin votat a favor, la qual cosa, juntament amb la no elecci per votaci universal, lliure, directa i secreta dels membres de l'Assemblea General i del Secretari General ha servit sovint per a denunciar el dficit democrtic de l'ONU.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137906" title="Radical lliure" nonfiltered="981" processed="969" dbindex="56390">




Els radicals lliures sn toms o molcules amb electrons desaparellats, per la qual cosa sn molt reactius i es combinen amb facilitat amb altres toms o molcules.

Grficament, l'electr desaparellat es representa com un punt a la dreta de l'tom que el cont.

Per exemple, si s'excita el clor molecular, es trenca en dos radicals lliures atmics, molt reactius.
Cl2 + h    2 Cl


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137908" title="Drinker" nonfiltered="982" processed="970" dbindex="56392">

Drinker s un gnere de dinosaure hisilofodont que visqu al Jurssic superior a Amrica del Nord. Era un dinosaure relativament petit, feia uns 2 metres de longitud i pesaria entorn els 10 kg. 

Drinker fou descobert a l any 1990 pel Dr. Robert T. Bakker en estrats jurssics a l oest dels EUA, precisament a Wyoming. Al gnere l anomen referint-se a Edward Drinker Cope, el fams paleontleg de finals del segle XIX. A l espcie Drinker nisti l anomen en referncia al National Institute of Standards and Technology.

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137909" title="Leptospira" nonfiltered="983" processed="971" dbindex="56393">

Leptospira s un gnere d espiroquetes gram-negatius. Inclouen un petit nombre d espcies patgenes i saprfites.  El primer Leptospira que fou descrit va ser L. interrogans al 1907, va ser allat del teixit de rony d una persona malalta de leptospirosis.

Els Leptospira sn bacteris molt variables. Si els estirem mesuren de 6-20  m de longitud i de 0 1-0 15  m de dimetre. El nmero d enrrotllaments pot variar en 20 voltes en funci de la longitud.

Els Leptospira patogens tenen un flagel axial que utilitzen per penetrar en l organisme hoste. En els homes, Leptospira penetra a travs de ferides, mucoses o els ulls.

El gnere est dividit en 17 espcies a travs de la hibridaci DNA (Brenner 1999, Levett 2006, Perolat 1998, Yasuda 1987):

Espcies patgenes
Leptospira interrogans;
Leptospira kirschneri;
Leptospira noguchii;
Leptospira alexanderi;
Leptospira weilii;
Leptospira genomoespcie 1, ;
Leptospira borgpetersenii;
Leptospira santarosai;

Espcies oportunistes
Leptospira inadai;
Leptospira fainei;
Leptospira broomi;

Espcies no patgenes
Leptospira biflexa;
Leptospira meyeri;
Leptospira wolbachii;
Leptospira genomoespcie 3;
Leptospira genomoespcie 4;
Leptospira genomoespcie 5;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137911" title="Sauropodomorf" nonfiltered="984" processed="972" dbindex="56394">

Els sauropodomorfs (Sauropodomorpha) constitueixen un subordre de dinosaures saurisquis. Eren dinosaures quadrpdes, herbvors i es caracteritzaven pels seus llargs colls i cues. Habitaven entre arbres, pastures i qualsevol lloc on hi hagus abundant vegetaci. Entre els sauropodomorfs es troben els animals terrestres ms grans que hagin existit com l Argentinosaurus o l Ultrasauros. Aquest subordre es divideix en dos infraordres: els prosaurpodes i els saurpodes.

Taxonomia.
El que segueix est basat en diverses fonts, incloent Wilson 2002

 Subordre Sauropodomorpha;
 Efraasia;
 Saturnalia;
 Thecodontosaurus;
 Infraordre Prosauropoda;
 Famlia Massospondylidae;
 Famlia Plateosauridae;
 Famlia Riojasauridae;
 Infraordre Sauropoda;
 Famlia Cetiosauridae;
 Famlia Omeisauridae;
 Famlia Vulcanodontidae;
 Superfamlia Diplodocoidea;
 Famlia Dicraeosauridae;
 Famlia Diplodocidae;
 Famlia Rebbachisauridae;
 Clade Macronaria;
 Famlia Brachiosauridae;
 Famlia Camarasauridae;
 Famlia Euhelopodidae;
 Superfamlia Titanosauroidea;
 Famlia Titanosauridae;

Cladograma.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137914" title="Tinci de Ziehl-Neelsen" nonfiltered="985" processed="973" dbindex="56395">

La tinci de Ziehl-Neelsen (BAAR) s un tipus de tinci diferencial que fou descrita per dos doctors alemanys, el bacterileg Franz Ziehl i Friedrich Neelsen. La tinci s basa en la propietat que tenen les parets cellulars d alguns bacteris que els permeten resistir la decoloraci amb cid-alcohol desprs d haver sigut tenyits amb colorants bsics. Aquesta tcnica s molt utilitzada per identificar els bacteris Mycobacterium tuberculosis, Mycobacterium marinum i Cryptosporidium que s caracteritzen per les seves propietats cid-acohol resistents.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137915" title="Edward Drinker Cope" nonfiltered="986" processed="974" dbindex="56396">


Edward Drinker Cope (28 de juliol, 1840-12 d abril, 1897) fou un paleontleg i anatomista comparatiu estatunidenc.

Cope va nixer a Filadlfia. De ben petit s'interess per la histria natural, i l'any 1859 public un assaig sobre el Salamandridae a l'Acadmia de Cincies Naturals de Filadlfia. Per aquesta poca estava afiliat al Club del Megateri a l'Instituci Smithsoniana, a Washington DC. Format parcialment a l'Universitat de Pennsilvnia, desprs de continuar els seus estudis a Europa fou escollit com a curador de la mencionada Acadmia l'any 1865, posici que mantingu fins a l'any 1873. Entre 1864 i 1867 exerc de professor de cincies naturals al Colegi Haveford. L'any 1889 fou designat professor de geologia i paleontologia per la Universitat de Pensilvnia.

L'any 1858 comen la competncia amb Othniel C. Marsh per a trobar ms fssils de dinosaures en l'anomenada "Guerra dels Ossos", en la que els dos descobriren diverses espcies. Tot i sortir-ne derrotat, Cope es va fer clebre pel paper que va desenvolupar pel que fa al descobriment dels dinosaures ms famosos, com el Triceratops, le Diplodocus i lStegosaurus i va estar al front de la majoria de troballes clebres, com les del Dimetrodon (que no s un dinosaure), el Camarasaurus, el Coelophysis i el Monoclonius. Entre 1871 i 1877, Cope explor els estrats cretcics a l'estat de Kansas i terciaris a Wyoming i Colorado. Mor a Filadlfia l'any 1897.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137916" title="Escanyapolls" nonfiltered="987" processed="975" dbindex="56397">

L escanyapolls o crvol volador (Lucanus cervus) s el colepter ms gran d Europa, un colepter escarabeiform pertanyent a la superfamlia Lucanoidea, que compta amb ms de 1000 espcies repartides pels cinc continents. Presenten un notable dimorfisme sexual; els mascles sn ms grans que les femelles i presenten mandbules ampliament desenvolupades. Tot i que tinguin unes mandbules tan prominents sn massa dbils per fer cap tipus de mal. La seva mida oscilla entre els 3 i 9 cm i els 2 8 i 5 4 cm en les femelles.

La reacci natural d'aquest escarabat quan s'hi apropa un objecte gran s la de reduir el moviment, d'aquesta manera esdev un bon subjecte a fotografiar.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137923" title="Taur pelegr" nonfiltered="988" processed="976" dbindex="56398">

El taur pelegr (Cetorhinus maximus) s el segon peix ms gran del mn, desprs del taur balena. s una espcie cosmopolita, es troba als mars temperats de tot el mn. T un moviment lent.

De la mateixa manera que els altres taurons de gran mida, els taurons pelegr es troben en perill d'extinci ja que presenten una reduida capacitat de recuperaci i sn vctimes de la sobrepesca, que es dona per l'elevada demanda d'aletes, pell i rgans de taurons.

 Biologia .

 Distribuci i hbitat .

El taur pelegr s un taur costaner-pelgic que es troba arreu del mn des de les aiges boreals fins a les temperades al voltant de les plataformes marines continentals, en ambdos hemisferis. Prefereix les aiges que es troben entre els 8 i els 14C (46 i 57 F). Apareix fins a fondries de 570 metres. Sovint s'observa a prop de terra i pot entrar a badies tancades. El taur seguir les concentracions de plancton en les columnes d'aigua. Sn espcies molt migratries seguint les estacions. S'ha observat amb freqncia durant la primavera i l'estiu a les costes d'Espanya, Frana i l'oest d'Itlia.

 Anatomia i aparena .

El taur pelegr s un dels taurons ms grans coneguts, el segon, nicament superat pel taur balena. L'exemplar acuradament mesurat ms llarg fou capturat a la Badia de Fundy, Canad l'any 1851. La seva longitud total fou de 12'27 metres, i pesava unes 16 tones. Hi ha constncia de tres taurons per sobre de 12 m a Noruega, per es consideren dubtosos. Normalment els taurons pelegrins mesuren entre 6 metres i una mica per sobre dels 8 m. Alguns exemplars sobrepassen els 9 o fins i tot els 10, per desprs d'anys d'intensa pesca, els exemplars d'aquesta mida han esdevingut extremadament rars.

s un dels taurons ms caracterstics de tots. La seva gran massa corporal, les enormes agalles i l'aleta caudal en forma de mitja lluna ajuden a distingir-lo d'altres espcies. T el morro de forma cnica i les branquies llargues, modificades per tal de filtrar el menjar. La desproporcionada boca s'extn ms enll dels seus petits ulls i cont dents ben petites. 

La seva superfcie dorsal es d'un tpic color marr grisenc per pot variar del gris fosc a gaireb negre. La superfcie ventral acostuma a ser del mateix color, lleugerament emblanquinada.

 Dentici .
Aquests enormes peixos presenten centenars de petites dents. Aquestes, al centre de les mandbules, sn baixes i triangulars mentre que la dels costats sn ms cniques i lleugerament corbades. Hi ha un ampli espai al centre de la mandbula superior amb noms dents dispersades.

 Alimentaci .
El taur pelegr s un filtrador passiu, alimentant-se de zooplancton, petits peixos i invertebrats de l'aigua amb una taxa de ms de 2000 tones d'aigua per hora. A diferncia del taur balena, el taur pelegr no busca la seva presa, sin que posseeix uns bulbs olfactoris molt desenvolupats que l'orienten en la direcci correcta per tal de trobar l'aliment.

 Comportament .
Tot i que els taurons pelegrins sovint han sigut vistos a prop de terra en badies tancades durant els mesos ms calents, sn altament migratoris i semblen desaparixer totalment durant la tardor i l'hivern (quan el plncton manca a la superfcie). Durant tot aquest periode romanen en les aiges profundes. Existeix l'hiptesi de qu potser hivernen i deixen de filtrar aliment.

S'alimenten a la superfcie o prop d'ella amb les seves boques ampliament obertes i les branquies filtradores erectes. Sn taurons de moviment lent i no intenten evadir les embarcacions (a diferncia dels taurons blancs). 

Els taurons pelegrins sn animals socials i formen grups segregats pel sexe, normalment en grups petits (3 a 4 individus) per en consten de fins a 100 individus. 

Tot i que es pensa que el taur pelegr s gran i lent pot rompre a la superfcie i saltar completament fora de l'aigua. Aquest comportament pot ser un intent de eliminar els parsits o comensals.

 Reproducci .
Els taurons pelegrins sn ovovivpars: el desenvolupament de l'embri depn de l'ou, i no hi ha connexi placental. Es creu que el perode de gestaci dura entre 12 i 36 mesos, per a un petit nmero de cries que neixen completament desenvolupades, mesurant de 1'5-2 m. L'interval entre llodrigades pot oscillar entre dos i quatre anys. Noms s'ha pogut capturar una femella embarassada, que portava 6 cries apunt de nixer.

S'estima que els taurons pelegrins arriben a la maduresa entre els 12 i els 16 anys pels mascles i fins els 20 anys per les femelles, amb una longitud entre 4'5 a 6 m. 

La longevitat s probable que sigui de fins a 50 anys. 

 Depredadors i parsits.
Els taurons pelegr tenen pocs depredadors, per se sap que les orques i els taurons tigre s'alimenten d'ells. Consten alguns casos de taurons blancs que n'han devorat els cadvers.

 Importncia pels humans .
La seva gran mida els fa animals molt rentables pels vaixells de pesca comercial. Un taur pelegr pot proporcionar una tona de carn i 400 litres d'oli, el seu fetge, ric en vitamines, pot representar fins el 20% del pes total del taur.

Aquests peixos sn un important reclam per l'ecoturisme. 

Com a resultat de la rpida disminuci en el nmero de taurons pelegrins, han sigut protegits i prohibida la comercialitzaci dels seus productes en nombrosos pasos. Est protegit al Regne Unit, Malta, Florida i l'oce Atlntic. A Nova Zelanda pescar taurons pelegrins s illegal.

 Perillositat .
Els taurons pelegrins no sn considerats perillosos per l observador passiu i en general sn tolerants a la presncia de bussos i vaixells. Tot i aix, la seva mida i fora han d sser respectades (consten casos de taurons que atacaren embarcacions desprs de ser arponejats). A ms a ms, s ha d evitar el contacte amb la seva pell, ja que se sap que els seus llargs denticles drmics poden infligir danys als bussos i cientfics.

 Estat de conservaci .

Des de l'any 1996 el taur pelegr es considera com a vulnerable. En diverses regions aquests animals han vist redudes molt rpidament les seves poblacions com a resultat de breus explotacions pesqueres, seguides per una recuperaci molt lenta o inexistent. Actualment els taurons pelegrins estan protegits per la llei en determinades aiges territorials, incls el Mar Mediterrani segons es va acordar a la Convenci de Barcelona. L'any 1984 Compagno consider que aquests taurons sn extremadament vulnerables a la pesca dirigida i a la pesca incidental, potser ms que la majoria de taurons, per la seva reduda taxa de creixement, pel temps de gestaci i maduraci llargs, per la baixa fecunditat i probablement per la mida petita de les poblacions existents.

La captura incidental es registra principalment en xarxes fixes i d'arrosegament i s ms habitual en aiges costaneres. Es donen naturalment en una superfcie major que la pesca dirigida. Els taurons pelegrins capturats d'aquesta manera durant la pesca d'altres espcies sn suficientment resistents com per a poder sser alliberats, aparentment sense lesions en diverses ocasions, potser fins i tot desprs d'haver estat tres hores en la coberta del vaixell. Tot i aix, per l'elevat valor de les seves aletes al mercat els pescadors no els solen alliberar sin que els maten.

 Taurons pelegrins i criptozoologia .

En nombroses ocasions s'ha pensat que cadvers "inflats" recuperats per embarcacions o trobats a la costa pertanyien a serps marines o plesiosaures. Ms tard s'han identificat com a restes en descomposici de taurons pelegrins, com per exemple la bstia de Stronsay i el cas de Zuiyo Maru.

Noms comuns.
Moltes llenges tenen diversos noms comuns per a designar aquests animals, alguns d'aquests sn els segents.


Referncies.
  	 
 	 


 Enllaos externs .
 Cetorhinus maximus, MarineBIO ;
 Informaci i fotografies;
 Diverses fotografies de taurons pelegr  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137926" title="Conservatoire de Paris" nonfiltered="989" processed="977" dbindex="56399">

El Conservatoire de Paris o amb el seu nom actual, Conservatoire national suprieur de musique et de danse de Paris (CNSMDP) (en catal, Conservatori Nacional Superior de Msica i Dansa de Pars), s una instituci pblica de carcter administratiu, que t el seu origen en el Conservatori de Msica (Conservatoire de Musique) fundat el 3 d'agost de 1795 (16 de termidor, any III) per la Convenci, el poder legislatiu de la nova repblica posterior a la Revoluci Francesa. El CNSMDP ofereix ensenyaments professionals de msica, dansa i altres matries relacionades.


 Histria .

Llus XIV cre, en un decret del 28 de juny de 1669, l'Acadmia Real de Msica. L'Acadmia estava relacionada amb la Casa del Rei. D'altra banda, el Consell d'Estat del Rei del 3 de gener de 1784 afeg l'Escola Real de Cant i Declamaci que s'installa en el Htel des menus plaisirs. Aquestes dues institucions mostren la voluntat existent a l'poca d'estructurar i de prendre seriosament l'ensenyament de les arts dramtiques i musicals.

 Institut Nacional de Msica .

El 1792 la Revoluci afegeix l'Escola Municipal de Msica a l'Escola Real de Cant i de Declamaci. Ms endavant, el 8 de novembre de 1793 (18 de brumari de l'any II), es presenta el primer esbs d'un establiment nic dedicat a l'educaci musical: l'Institut Nacional de Msica, fundat per un decret de la Convenci Nacional i que comptava amb un pressupost propi, que quedaria sota la direcci de Franois-Joseph Gossec.

 Conservatori de Msica .

Amb prou feines dos anys ms tard, en una llei del 3 d'agost de 1795 (16 de termidor de l'any III), la Convenci Nacional decideix la creaci del Conservatori de Msica en lloc de l'Institut Nacional de Msica. La nova estructura s administrada per un directori format per Gossec, Mhul i Cherubini, amb Bernard Sarrette en el crrec de comissari encarregat de l'organitzaci. L'ensenyament es limita a les disciplines instrumentals, particularment cordes i vents.

L'any 1800 Sarrette es fa crrec de la instituci, i els ensenyaments del Conservatori s'estenen tamb a l'art dramtic i a la dansa. El 1806 Franois-Antoine Habeneck crea l'orquestra dels alumnes i aquell mateix any, el Conservatori passa a dir-se Conservatori de Msica i de Declamaci, denominaci que ser conservada, amb alguna excepci, fins a 1934, quan la instituci ser anomenada Conservatori Nacional de Msica i d'Art Dramtic.

 Conservatori de Msica i de Declamaci .

El Conservatori va romandre tancat durant la Restauraci borbnica a causa del seu origen revolucionari. El 1816 va ser transformat en l'Escola Real de Msica i de Declamaci sota l'administraci d'un inspector general, Franois-Louis Perne. Aquest canvi va comportar reduccions en el nombre de professors i d'activitats. La instituci no recobr el seu prestigi fins el 1822, quan Cherubini s nomenat director. Tanmateix, caldr esperar fins el 1830 per veure el nom de Conservatori oficialitzat de nou.

Cherubini estructurar la instituci amb una organitzaci que encara avui persisteix: instauraci d'un sistema de concurs d'entrada i de sortida, elaboraci de mtodes oficials d'ensenyament, incorporaci d'un nombre ms gran d'instruments (piano, arpa, contrabaix, trompeta, cant, etc.).

En aquesta poca, les escoles de msica de Lilla i Tolosa passen a dependre del conservatori (ordre del 20 de desembre de 1826), i el 1850 s promulgat un reglament de rgim interior.

Els successors de Cherubini al capdavant del Conservatori, Esprit Auber (1842-1871), Ambroise Thomas (1871-1896), Thodore Dubois (1896-1905), Gabriel Faur (1905-1920), Henri Rabaud (1920-1941) i Claude Delvincourt (1941-1946), desenvoluparan el Conservatori de Msica i de Declamaci fins a convertir-lo en el principal punt de referncia de l'ensenyament musical a tot Europa. 

El 1864 es funda el Museu d'Instruments Musicals. El 1905, mitjanant un decret es detalla l'organitzaci del conservatori, els nomenaments, els tractaments, les faltes disciplinries del cos docent i administratiu, l'organitzaci dels exmens, i fins i tot la composici dels jurats d'admissi. Les disciplines existents s'amplien a l'escriptura musical, la histria de la msica i a nous instruments (orgue, viola, clarinet). Els professors sn msics o compositors de gran prestigi, i la seva influncia marcar profundament la vida musical europea. Pel que fa als jurats del concurs tamb en sn membres personalitats alienes a la instituci com Debussy, Ravel, Dukas, Messager.

 Conservatori Nacional Superior de Msica i Dansa de Pars .

El 1946, les activitats d'Art Dramtic del Conservatori de Msica i Declamaci van ser objecte d'una reestructuraci independent, escindint-se d'aquesta instituci el Conservatori Nacional Superior d'Art Dramtic de Pars, mentre que les activitats musicals i de dansa van ser reagrupades en el Conservatori Nacional Superior de Msica i Dansa de Pars. Aquesta instituci tamb t seu a la ciutat de Li.

Sota l'impuls dels seus directors Marcel Dupr (1954-1956), Raymond Loucheur (1956-1962) i Raymond Gallois-Montbrun (1962-1983) van ser ampliats els seus plans d'estudi, introduint noves disciplines i establint els cicles de perfeccionament, inaugurats amb mster classes impartides pels ms grans instrumentistes del moment (Mstislav Rostropvitch, Christa Ludwig, Wilhelm Kempf, etc.).

 Localitzaci actual .


El 1984 va comenar el trasllat del Conservatori a la coneguda la Cit de la musique. Els nous locals van ser inaugurats el 1990 i contenen, sobre 15.400 m2 (34.000 m2 de campus), 78 aules, 70 estudis de treball, 3 sales d'exmens i de concurs, 7 sales per a orquestra, 3 sales pbliques, una sala d'orgue, una sala d'art lric, l'espai Maurice Fleuret, un centre de msica electroacstica i espais comuns. Acull ms de 1.200 estudiants i els seus ensenyaments estan estructurats, amb 350 professors, en 9 departaments:
 Disciplines vocals (cant);
 Musicologia i anlisi musical;
 Disciplines teriques i direcci d'orquestra;
 Disciplines instrumentals clssiques i contempornies;
 Msica Antiga;
 Jazz i improvisaci;
 Pedagogia musical;
 Acstica;
 Disciplines coreogrfiques;

La tutela administrativa de l'Estat sobre el CNSMDP s exercida per la Direcci de la Msica, de la Dansa, del Teatre i dels Espectacles, Sotsdirecci de la Formaci Professional i de les Empreses Culturals, del Ministeri de la Cultura i de la Comunicaci.

 Alumnes destacats .


 Enllaos externs .
Pgina web del CNSMDP;
La Declaraci de Bolonya en la formaci musical professional a Europa;
Associaci Europea de Conservatoris (AEC);
Les institucions pbliques del Ministeri de Cultura de Frana (pdf);

 Bibliografia .
Constant Pierre, Le Conservatoire national de musique et de dclamation, documents historiques et recueillis ou reconstitus par C. Pierre, Imprimerie nationale, Paris, 1900. ;
Association du bureau des tudiants du Conservatoire national suprieur de musique de Paris ; sous la dir. d'Emmanuel Hondr, Le Conservatoire de musique de Paris : regards sur une institution et son histoire, Association du bureau des tudiants du Conservatoire national suprieur de musique, Paris, 1995. ISBN 2-9509140-0-4. ;
Marguerite Sablonnire, Le Conservatoire de musique de Paris pendant l'entre-deux-guerres, thse pour le dipl. d'archiviste palographe, 1996. ;
Le Conservatoire de Paris : deux cents ans de pdagogie (1795-1995), sous la dir. de Anne-Marie Bongrain et Alain Poirier, Buchet-Chastel, Paris, 1999. ISBN 2-283-01774-2. ;
Le Conservatoire de Paris : des Menus-Plaisirs  la cit de la musique (1795-1995), sous la dir. de Anne-Marie Bongrain et Alain Poirier, Buchet-Chastel, Paris, 1996. ISBN 2-7020-1653-7. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137946" title="NPO Molniya" nonfiltered="990" processed="978" dbindex="56401">

NPO Molniya era un nom emprat per a les moltes oficines de disseny sovitiques.

L'oficina Molniya estava dirigida per Matus Bisnovat i estava especialitzada en el desenvolupament de mssils. Aquesta oficina tamb era responsable dels satllits que portaven aquest nom.

Vegeu tamb.
rbita de Molniya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137948" title="Holmi (desambiguaci)" nonfiltered="991" processed="979" dbindex="56402">

Qumica: El holmi s un element qumic.
Histria:
Holmi (Frgia) fou una ciutat de Frgia.
Holmi o Holmoi fou una ciutat de la costa de Cilcia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137974" title="Ballets Russos" nonfiltered="992" processed="980" dbindex="56414">

Els Ballets Russos (en francs: Ballets Russes) va ser una clebre companyia de ballet creada l'any 1907 per l'empresari rus Serguei Diguilev, amb els millors integrants del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, dirigits pel gran coregraf Marius Petipa. Des de 1909, la companyia va comenar les seues gires internacionals i el 1911 s'independitz dels Ballets Imperials. Va esdevenir una companyia independent, resident primer en el Thtre Mogador de Pars, i desprs a Montecarlo, Pars i Londres. 

Va causar sensaci a Europa Occidental grcies a la gran vitalitat de l'escola russa comparada amb el ballet que es feia a Frana en aquella poca. Va esdevenir la companyia de ballet ms influent del segle XX, i la seua influncia, d'una manera o d'una altra, perdura fins a avui dia, havent-se conservat ms endavant el seu esperit en els Ballets del Marqus de Cuevas.

Histria dels ballets Rusos.
 Les gires .
La primera temporada dels Ballets Russes va tenir lloc en el Thtre du Chtelet, del 18 de maig al 18 juny de 1909. Cada any en aquestes dates, la companyia tornava a Pars, al principi al Chtelet, ms tard a altres teatres.

A partir de 1911, la troupe va donar tamb representacions a Roma, Viena, en el Grand Thtre de Ginebra, Barcelona i Madrid. Va actuar tamb a Amrica del sud des de 1913, als Estats Units d'Amrica des de 1915; desprs de la Primera Guerra Mundial, va actuar a Blgica entre 1922 i 1928, a Lausana i Berna l'any 1923 i als Pasos Baixos el 1924. L'ltima representaci es va donar a Vichy el 4 d'agost de 1929. 



El final de l'era Diguilev.

Desprs de la mort de Diguilev a Vencia l'any 1929 la propietat de la companyia va ser reclamada pels creditors, i els ballarins es van dispersar. En els anys segents, la companyia (noms de nom) va ser reviscuda com el Ballet Rus de Montecarlo (en el que els noms de George Balanchine i Tamara Toumanova hi van estar associats) i com l'Original Ballet Russe.
Malgrat totes les temptatives de Serge Lifar i de Boris Kochno, la troupe no va sobreviure al seu fundador.

 Els ballarins .
Principals ballarins i ballarines:


 Els altres artistes .
Els espectacles van revelar tamb al pblic el talent de grans compositors: 
 Compositors russos: Modest Mssorgski, Aleksandr Borodn, Serguei Prokfiev, gor Stravinski, Nikolai Rimski-Krsakov, Anton Arenski, Nikolai Txerepnin, Maximilien Steinberg, Anatoli Liadov i Mili Balakirev. ;
 Compositors francesos: Maurice Ravel, Claude Debussy, Francis Poulenc, Erik Satie, Darius Milhaud, Georges Auric, Reynaldo Hahn, Florent Schmitt, Gabriel Faur i Henri Sauguet.
 Altres Compositors: Richard Strauss, Manuel de Falla, Ottorino Respighi i Vittorio Riutu;

En els decorats i els vestuaris, Diguilev treball fonamentalment amb Lon Bakst i Aleksandr Benois, per desprs de la Primera Guerra mundial, s'estimar ms treballar amb altres artistes: 
 Pintors Pablo Picasso, Henri Matisse, Georges Braque, Andr Derain, Maurice Utrillo, Georges Rouault, Marie Laurencin, Odilon Redon, Giorgio de Chirico, Nicholas Roerich, Ivan Bilibin i Pavel Tchelitchev.

 Repertori . 


Vegeu tamb.
 Serguei Diguilev;
 Mir Iskusstva;
 gor Stravinski;
 Vtslav Nijinski;
 La consagraci de la primavera;
Thtre Mogador;

Enllaos externs.
 Gires dels Ballets Russos per Austrlia (1936 - 1940) / AustraliaDancing;
 Els Ballets Russos a Australsia, 1936-1940 / Collecci d'arts escniques de la Biblioteca Nacional d'Austrlia ;
 Projecte dels Ballets Russos / Biblioteca Nacional d'Austrlia ;



 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137988" title="Nebulosa solar" nonfiltered="993" processed="981" dbindex="56421">

La nebulosa solar s un nvol gasos del qual es formen els sistemes planetaris. L'hiptesi nebular fou proposada per Immanuel Kant l'any 1755; l'alemany va teoritzar que les nebuloses roten lentament, es condensen a causa de llur gravetat, s'aplanen i es formen estels i planetes. Pierre Simon Laplace va proposar un model similar l'any 1796.

La nebulosa del Sol.  
El "cicle vital" de la nebulosa que origin el Sol s ms o menys similar al de les altres nebuloses solars.

Durant la histria de l'univers, les primeres nebuloses solars estaven formades d'hidrogen, heli i liti; els elements ms pesants no es formaren fins ms endavant. Com que el sistema solar s relativament ric en elements pesants, es pot realitzar la hiptesi que no aparegu directament desprs del Big Bang. 
  
La nostra nebulosa tenia un dimetre inicial de 100 UA i una massa d'entre dues i tres vegades la massa actual del Sol. En un cert moment, el nvol comen a contraure's (probablement a causa d'una fora externa com ara l'explosi d'una supernova). Quan la densitat i la pressi augmentaren, es form un protoestel. Aquest sistema primitiu no estava escalfat per fusi nuclear sin per la fricci. A causa de la conservaci del moment angular, la nebulosa no es repleg completament sobre s mateixa sin que, al voltant del protoestel, es form un disc protoplanetari. 

A l'interior d'aquest sistema, els elements ms pesants s'acumularen al centre (unint-se en planetsims i protoplanetes. A ms, la part exterior de la nebulosa es refred, i aix permet la condensaci dels gasos voltils als planetes exteriors, mentre que els planetes interns foren "despullats" del seu embolcall gass per la calor i el vent solar de la jove estrella. Quan la calor a l'interior del protosol cresqu a un nivell suficient per iniciar les reaccions termonuclears, nasqu l'autntica estrella.

El protoestel dur uns 100 milions d'anys, aproximadament el temps necessari per la formaci dels planetes interiors; aix tingu lloc fa uns 4.600 milions d'anys. Tot i que els satllits naturals ja existien en aquell temps, encara no orbitaven els planetes, cosa que comenaren a fer durant els segents 800 milions d'anys.

Crtiques de la teoria de Kant i Laplace. 
Durant el segle XIX, la teoria nebular de Kant i Laplace fou criticada per James Clerk Maxwell, que sostenia que si la matria dels planetes hagus estat distribuda inicialment en un disc al voltant del Sol, les forces de rotaci diferencial haurien impedit la condensaci d'aquests planetes. Una altra objecci fou que el Sol posseeix menys moment angular del que indicava la teoria de Kant i Laplace.
  
Durant moltes dcades, semblava que els astrnoms preferien la teoria mareal, que indica que els planetes es formaren a causa de l'apropament d'un altre estel al Sol. Durant aquesta quasi-collisi, les forces de marea haurien arrancat una gran quantitat de matria al Sol i a l'altre estel, un material que seguidament s'hauria condensat en planetes. Avui es creu que la teoria de la quasi-collisi es basa en esdeveniments extremament improbables, donades les enormes distncies entre estels.

A causa de les objeccions, la teoria de Kant i Laplace fou modificada durant els anys quaranta. La versi modificada concep una massa ms gran del protoplaneta original, i la discrepncia en el moment angular fou atribuda a les forces magntiques. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137997" title="Foners (Palma)" nonfiltered="994" processed="982" dbindex="56427">









El barri de Foners situat al districte de Llevant, s'origin en el marc del primer cintur del Pla Calvet, aprovat el 1901 que urbanitz el territori inmediatament fora del recinte de les murades.

El barri de Foners es delimita pels actuals carrer Joan Maragall, Manacor, Manuel Azaa i l'avinguda Gabriel Alomar i Villalonga. 
La disposici dels carrers respon a un urbanisme del tipus radial. Els carrers no sn uniformes: Existeixen carrers de primer ordre com l'avinguda de 40 metres  i Manacor de 30 metres d'amplada; els carrers de segon ordre de 20 metres com Foners, Ricardo Ortega, Prez Galds i Joan Maragall, i els perpendiculars a aquests Joan Alcover i Joan Maragall. El pla preveia la disposici de places a les interseccions dels principals carrers. La tipologia de les cases eren habitatges unifamiliars amb una o dues plantes amb patis o petits horts o corrals a la part posterior.

El procs urbanitzador fou molt lent i al 1920 encara que quasi tots els carrers estaven traats noms s'havia urbanitzat una petita zona prop de les avingudes, al carrer Manacor i el carrer Ricardo Ortega i redols de cases dispersos. 

El 1913 s'erig en parrquia de la zona Santa Fe, segregada de Santa Eullia. Ms tard es constru un petit temple al carrer Ricardo Ortega conegut com Sa Misseta. El 1958 fou substitut per l'actual esglsia de la Santssima Trinitat d'estil neoclssic i qued constituda com a parrquia. El 1931 es constru l'actual escola Alexandre Rossell. En aquesta zona s'hi construren naus industrials que originaren activitat industrial: antiga central elctrica, sederies, etc.

El Pla d'Urbanisme de Gabriel Alomar de l'any 1940 permet la construcci d'habitatges plurifamiliars i l'any 1948 s'inaugur la primera finca de promoci pblica de Junper Serra. El desenvolupament econmic dels anys 60 i 70 i la immigraci provoc que l'rea fou completament urbanitzada amb edificis del pisos el que origin l'actual tipologia hbrida

El actuals problemes del barri sn la manca d'equipaments socials, construcci del casal de barri per al 2007, la prostituci en locals illegals i al carrers, i la especulaci del territori amb la urbanitzaci de la faana martima on actualment hi ha les oficines de Gesa.


 Enllaos externs .
http://www.salvemfasana.org/index.html;
Ses Veles ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137998" title="Era geolgica" nonfiltered="995" processed="983" dbindex="56428">
Una era geolgica s una subdivisi del temps geolgic, que divideix els eons. L'e Fanerozoic est subdividit en tres eres: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic, que representes les principals etapes en el registre fssil macroscpic. Aquestes eres estan separades per extincions en massa; l'extinci permiana al lmit Paleozoic-Mesozoic i l'extinci K-T entre el Mesozoic i el Cenozoic. Hi ha proves que impactes meterics catastrfics tingueren un paper important a l'hora de marcar diferncies entre eres.

Antigament, els eons Hade, Arque i Proterozoic estaven agrupats en l'era Precambriana. Aquesta era cobria els quatre mil milions d'anys d'histria de la Terra anteriors a l'aparici d'animals de closca dura. Recentment, aquests eons han estat subdividits en eres.



Vegeu tamb.
E;
Taula dels temps geolgics;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="137999" title="Era" nonfiltered="996" processed="984" dbindex="56429">


en geologia, una era geolgica s el perode en qu subdivideixen els eons.
en agricultura, una era (terreny) s l'espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre'ls i separar el gra de la palla.
era (astrologia);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138009" title="Hade" nonfiltered="997" processed="985" dbindex="56435">
L'Hade s l'e que precedeix l'Arque. Abasta el perode comprs des la formaci de la Terra fins a uns aproximadament 3.800 milions d'anys, tot i que diferents fonts donen diferents dates. El nom "Hade" ve del grec Hades, que vol dir infern i que es refereix a les condicions de la Terra en aquells temps. El geleg Preston Cloud encuny el terme el 1972, inicialment per referir-se al perode anterior a les roques ms antigues conegudes. Ms tard, W.B. Harland encuny un terme quasi sinonmic; el "perode Prisco". Altres textos ms antics es refereixen a aquest perode com a Prearque mentre que, durant gran part dels segles XIX i XX es fu servir el terme "Azoic" (sense vida).




Roques de l'Hade.
A les ltimes dcades del segle XX, uns gelegs trobaren unes quantes roques de l'Hade a l'oest de Grenlndia, el noroest del Canad i Austrlia occidental. Les formacions rocoses ms antigues conegudes (l'Isua greenstone belt) comprenen uns sediments un xic alterats de Grenlndia, amb una antiguitat d'uns 3.800 milions d'anys i que es formaren amb un dic volcnic que penetr les roques desprs que fossin dipositades. S'han trobat cristalls de zirconi en sediments al Canad occidental i l'oest d'Austrlia que sn molt ms antics. Els zirconis ms antics trobat daten de fa 4.400 milions d'anys - molt propers al temps hipottic de la formaci de la Terra.

Els sediments de Grenlndia inclouen banded iron beds. Possiblement contenen carboni orgnic i probablement indiquen que la fotosntesi ja havia aparegut en aquell temps. Els fssils ms antics coneguts daten d'uns quants milions d'anys ms tard.

El gran bombardeig tard tingu lloc durant l'Hade i afect tant la Terra com la Lluna.

L'atmosfera i els oceans.
El material que form la Terra contenia grans quantitats d'aigua. Les molcules d'aigua s'escaparen de la gravetat terrestre fins un radi d'un 40% de la seva mida actual, i l'aigua, com els altres elements voltils, hauria estat retinguda a partir d'aquell punt. Es creu que l'hidrogen i l'heli s'escapen de l'atmosfera contnuament, per la manca de gasos nobles a l'atmosfera actual suggereix que li pass quelcom de catastrfic a l'atmosfera primitiva.

Es creu que una part del jove planeta fou destruda per l'impacte que cre la Lluna, cosa que hauria causat que una o dues zones extenses es fonguessin. La composici actual no s compatible amb la fosa i s dur de fondre completament i de mesclar grans masses rocoses. Nogensmenys, una fracci significativa de material hauria estat vaporitzat per aquest impacte, creant una atmosfera de vapor de roca al voltant del jove planeta. El vapor de roca s'hauria condensat en dos millennis, deixant voltils calents que probablement portaren a una atmosfera rica en dixid de carboni, i amb hidrogen i vapor d'aigua. Malgrat la temperatura superficial de 230C, hi havia oceans d'aigua lquida degut a la pressi atmosfrica de l'atmosfera de CO2. A mesura que continuava el refredament, la subducci i la dissoluci en l'aigua dels oceans elimin gran part del CO2 de l'atmosfera, per hi hagu grans oscillacions en el seu nivell a mesura que apareixia nova superfcie.

L'estudi de zirconis ha mostrat que l'aigua lquida ja existia fa 4.400 milions d'anys, molt poc temps desprs de la formaci de la Terra. Aquest fet implica l'existncia d'una atmosfera.

Subdivisions.
Com que els indicis geolgics d'aquest perode a la Terra sn gaireb inexistents, no hi ha divisions oficials. Tanmateix, durant aquest perode tingueren lloc diverses divisions importants de la histria geolgica lunar, aix que a vegades s'usen els perodes geolgics lunars per a referir-se als mateixos perodes de temps a la Terra.




Vegeu tamb.

 Histria de la Terra;
 Origen de la vida;
 Nebulosa solar;
 Formaci i evoluci del sistema solar;

Vegeu tamb.
Taula dels temps geolgics;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138014" title="Castell de Schackenborg" nonfiltered="998" processed="986" dbindex="56436">

El Castell de Schackenborg s una de les residncies habituals de la Famlia reial danesa. Actualment s la residncia oficial del prncep Joaquim de Dinamarca, segon fill de la reina Margarida II de Dinamarca i tercer en la lnia de successi dinstica.

Situat a cinc quilmetres a l'oest de Tnder, el Castell de Schackenborg s'estn en un idillc paisatge de la vila de Mgeltnder. Aquesta localitat era la residncia dels bisbes de Ribe que protegiren el desenvolupament de la regi i el creixement i desenvolupament de la cultura frisona.

Amb el procs de reforma religiosa les possessions dels bisbes de Ribe revertiren en favor de la Corona, entre les quals destacava el Castell de Schackenborg. L'any 1661, el rei fou donaci del castell i les terres del voltant al general Hans Schack en compensaci pels serveis prestats durant les guerres contra Sucia. Durant onze generacions el Castell va pertnyer a la famlia Schack fins que l'any 1978 la propietat revert a la Corona com a conseqncia de l'absncia d'hereus de la famlia Schack.

L'any 1993 el Castell de Schackenborg i la seva propietat fou cedida al prncep Joaquim de Dinamarca que havia estudiat enginyeria agrnoma. El prncep establ al castell la seva residncia principal malgrat que mantingu apartament privat a Amalienborg.

Des de 1995 i fins el 2005 el Castell fou el domicili de Joaquim i de la seva famlia arran del seu casament amb la ciutadana hong-konesa Alexandra Manley. Amb una donaci popular arran del seu casament que arrib als 13.000.000 de corones daneses, es proced a la restauraci del Castell.  

Malgrat que el Castell i els jardins no sn oberts al pblic, durant un seguit de mesos a l'estiu es pot realitzar una ruta guiada pels jardins principals del Castell. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138018" title="Joaquim de Dinamarca" nonfiltered="999" processed="987" dbindex="56438">
Joaquim de Dinamarca, prncep de Dinamarca (Copenhaguen 1969). Prncep de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que ocupa el tercer lloc dins de l'odre de successi al tron de Dinamarca.

Nascut a Copenhaguen el dia 7 de juny de l'any 1969 rebent els noms de Joaquim Holguer Valdemar Cristi. Fill de la reina Margarida II de Dinamarca i del comte Enric de Montpezat, Joaquim era nt per via materna del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa ngrid de Sucia.

Batejat al Palau d'Amalienborg, els seus padrins foren el comte Joan Baptista de Laborde de Monpezat, la princesa Benedicta de Dinamarca i la princesa Cristina de Sucia. La llengua materna del prncep s el dans malgrat que s'expressa correctament en francs, en angls, en castell i en alemany. 

Actualment la seva residncia oficial s el Castell de Schackenborg.

El 18 de novembre de 1995 contragu matrimoni al Castell de Fredericksborg amb Alexandra Manley, ciutadana de Hong Kong, en presncia del Gotha europeu.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138026" title="Real Murcia Club de Ftbol" nonfiltered="1000" processed="988" dbindex="56441">
El Real Mrcia s un club de futbol fundat a l'any 1908 a Mrcia. El seu camp s la Nova Condomina, situada en les rodalies de la esmentada ciutat, als voltants de la AP-7 en direcci a Alacant. La seva samarreta s de color vermell i els pantalons de color blanc. No te cap ttol oficial i s l'equip que ms vegades ha estat el primer al campionat de segona divisi. Se'ls coneix com a granas o pimentoneros. Actualment juga a la Segona Divisi. 

Histria.
El club es fund el 1908 amb el nom de Murcia Ftbol Club. L'any 1920 el club canvia de nom, adoptant el de RS Levante de Murcia i s'inscriu a la Federaci Llevantina. L'any segent retorna al seu antic nom de Murcia F.C. La temporada 1923/1924 el rei Alfons XIII li concedeix el ttol de Reial. El 1924 tamb es crea la Federaci Murciana i s'inaugura l'estadi de La Condomina.

L'any 1940 puja per primer cop a la primera divisi espanyola de futbol. A data de 2006, ha jugat un total de 17 temporades a primera divisi espanyola i 49 a segona divisi, essent el club que ms temporades ha jugat a segona i el que t ms ttols de campi (8) i ascensos (10) a primera. L'11 d'octubre de 2006 inaugur l'Estadi Nueva Condomina.

 Dades del club .
 Temporades a Primera Divisi: 18.
 Temporades a Segona Divisi: 49.
 Temporades a Segona Divisi B: 6.
 Temporades a Tercera Divisi: 4.
 Millor posici a la lliga: 11 a Primera Divisi (temporades: 44-45, 45-46, 83-84 i 86-87).
 Pitjor posici a la lliga: 20 a Primera Divisi (temporada: 03-04).
 Major golejada a favor com a local (a Primera): Real Murcia 6-1 CA Osasuna (2 d'octubre de 1988).
 Major derrota en contra com a local (a Primera): Real Murcia 1-5 Real Zaragoza (27 d'abril de 1975).
 Major golejada a favor com a visitant (a Primera): Real Zaragoza 1-6 Real Murcia (18 de gener de 1981).
 Major derrota en contra com a visitant (a Primera): Futbol Club Barcelona 8-1 Real Murcia (4 d'octubre de 1964).

 Palmars .
Campionat de Llevant de futbol (1): 1920/1921. ;
Campionat de Mrcia de futbol (9): 1925/1926, 1926/1927, 1927/1928, 1928/1929, 1929/1930, 1930/1931, 1931/1932, 1933/1934, 1939-1940.
Segona Divisi (9): 1935/1936, 1939/1940, 1954/1955, 1962/1963, 1972/1973, 1979/1980, 1982/1983, 1985/1986, 2002/2003.
Segona Divisi B (1): 1992/1993.
Tercera Divisi (3): 1971/1972, 1976/1977, 1995/1996.



Plantilla 2008-09.



  


























Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pas de la UE: 

 Regueiro t passaport espanyol  .
 Carini t passaport itali  .
 Kabous t passaport francs  .
 Marcinho t passaport itali  .

Plantilles d'anteriors temporades.
 Plantilla de la temporada 2006-2007;
 Plantilla de la temporada 2007-2008;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;
Notcies a Canal Grana;
Federaci de Penyes del Mrcia.
Comunitat de seguidors;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138036" title="Grana" nonfiltered="1001" processed="989" dbindex="56444">

 Club de futbol: ;
Real Murcia Club de Ftbol;


 Color : Grana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138037" title="Ftbol Club Cartagena" nonfiltered="1002" processed="990" dbindex="56445">


El Ftbol Club Cartagena o Efes s un dels equips amb major antiguitat d'aquesta ciutat. Va ser fundat l'any 1995 amb el nom de Cartagonova Ftbol Club, tot i que recull una tradici que data de l'any 1906. El seu estadi s el Cartagonova, que va ser construt seguit fidelment el projecte per a la construcci del Miniestadi del Futbol Club Barcelona.

 Histria .
El futbol a Cartagena s'inici a comenaments del segle XX amb clubs com el Cartagena Football (1903) o la Sociedad Kugly (1904). El primer club organitzat nasqu el 6 de setembre de 1906 quan es fund lSport Club Cartagena que el 1913 es transform en Atltico Club Cartagena. El 1907 neix el Club Carthago, que el 1911 esdev Athletic Club Cartagena. Ambds clubs es fusionaren el 1915 en el Sporting Club Carthago. El 1919 el club se separa en UD Carthago i Cartagena CF, que desapareixer el 1952 per problemes econmics.

El relleu l'agafa la Union Deportiva Cartagenera, fundada el 1940 i que el 1959 passa a denominar-se Club Deportivo Cartagena. El 1974 canvia de nou de denominaci esdevenint Cartagena Ftbol Club, desapareixent el 1994 per problemes econmics.

El 1995 neix el Cartagonova CF, que l'any 2004 adopt la denominaci actual, Ftbol Club Cartagena. 

Estadi.

L'Estadi del FC Cartagena s el Cartagonova. Inaugurat en 1988, t una capacitat de 15.000 espectadors, tots asseguts. s el segon estadi amb major capacitat de la Regi de Mrcia, per darrere de La Nueva Condomina (Real Murcia). El primer partit que es va disputar en l'estadi va ser un Cartagena FC - Real Burgos en segona divisi Que va acabar amb empat a zero. El Cartagena FC com equip local va rebre la visita en competici oficial de Copa del Rei al F.C. Barcelona i Athletic de Bilbao entre d'altres. Altres esdeveniments viscuts en l'estadi van ser l'Espanya-Grcia sots-18, l'Espanya-Malta sots-21, i sobretot l'Espanya-Polnia de seleccions absolutes, convertint-se aix com el primer estadi de la Regi de Mrcia que celebr un partit internacional. 

El 28 de Febrer de 2007 l'estadi Cartagonova va albergar el debut de la Selecci de Cartagena absoluta, que es va enfrontar a Illes Froe per a commemorar el centenari de la fundaci del primer club de futbol de la ciutat. L'assistncia va anar de 12.000 persones. 

En carcter amists sn molts els equips que han visitat l'estadi Cartagonova: Reial Madrid, Bayern de Munic, Atltico de Madrid, Deportivo de La Corunya, Manchester City, PSV Eindhoven, Galatasaray, Peruggia, Borussia Dortmund... 

La major entrada registrada en l'estadi va ser de 20.000 persones (abans de la remodelaci dels seients) en un partit de promoci d'ascens a segona divisi A enfront del Crdova CF en l'any 1999 

 Palmars .
 Campi de Segona divisi B (1): 2006.
 Campi de Tercera divisi (2): 1997, 1998.
 Campi de la Trofeu ciutat de Cartagena (Carabela de Plata) (6): 1997, 1998, 2000, 2001, 2002, 2005.
 Campi del Trofeu 7 Regi de Mrcia (2): 2006, 2007.

Entrenadors als ltims 10 anys.


Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial del club;
 Portal deportu de Cartagena;
 Blog dedicat al FC Cartagena (castell);
 Form dedicat al F.C. Cartagena;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138039" title="Kthen" nonfiltered="1003" processed="991" dbindex="56446">

Kthen s una ciutat alemanya pertanyent a l'estat federal de Saxnia-Anhalt (Sachsen-Anhalt), sent a ms capital del districte del mateix nom, Districte de Kthen.

 Geografia .

La ciutat de Kthen s'ubica al sud de Magdeburg, a uns 30m km al nord d'Halle (Saxnia-Anhalt), a l'est de Dessau i a l'oest de Bernburg. Al nord del districte de Kthen comena la reserva de la biosfera del riu Elba (Biosphrenreservat Flusslandschaft Mittlere Elbe).

 Composici de la Ciutat .
 Kthen (Centre);
 Arensdorf;
 Baasdorf;
 Dohndorf;
 Gahrendorf;
 Hohsdorf;
 Lbnitz an der Lmit;
 Merzien;
 Wlknitz;
 Zehringen;

 Histria .
La primera notcia escrita de la ciutat de Kthen ve de l'any 1115. En el 1280 s'acaba la construcci de la muralla que envolta la ciutat i fins a finals del segle XII la ciutat t el seu propi sistema de mesures i monedes. En el 1400 comena la construcci de la St. Jakobskirche.

L'any 1716 comencen les visites a la ciutat de Johann Sebastian Bach com Hofkapellmeister a causa d'una invitaci que li va fer el prncep Leopold, durant aquest temps a la ciutat va compondre les seves millors obres, algunes de les ms conegudes sn els Concerts de Brandenburg aix com la primera part del clavec ben temperat.

L'1 de setembre de 1840 es va fer la primera uni de la via ferroviria de Berlin-Anhalt (Berlin-Anhaltischen Eisenbahn) fins a Dessau; i el 10 de setembre de 1841 es va realitzar el tram fins a l'estaci de Berln (Bahnhof in Berlin). Amb aquesta construcci Kthen es va convertir en una dels primers nusos ferroviaris d'Alemanya.

 Ciutats agermanades .

Les ciutats agermanades amb Kthen sn:
  - Wattrelos;
  - Siemianowice Slaskie;

Altres ciutats relacionades administrativament amb Kthen:
 Langenfeld (Rennia), Rin del Nord - Westflia - Alemanya;
 Lneburg, Baixa Saxnia - Alemanya;

 Personalitats de Kthen .
Nascudes a Kthen:
 Carl Friedrich Abel, compositor;
 Heinrich, Herzog d'Anhalt-Kthen;
 Georg Krause, fundador del "Chemiker-Zeitung";
 Leopold, Principe de Anhalt-Kthen;
 Nora Leschkowitz, actriu;
 Michael Naumann, periodista i Editor;
 Johann Heinrich Schmucker, teleg alemany;
 Leberecht Uhlich, teleg alemany;
 Wolfgang, Prncep d'Anhalt-Kthen, reformador;

Altres personalitats unides a la ciutat:
 Christian Ferdinand Abel, solista en la Bachs Orchester;
 Anna Magdalena Bach, cantant;
 Johann Sebastian Bach, compositor i Kapellmeister;
 Maria Brbara Bach, cantant;
 Gottfried Bandhauer, arquitecte enginyer de construcci;
 Joseph Freiherr von Eichendorff, poeta i escriptor;
 Ferdinand, Herzog d'Anhalt-Kthen;
 Samuel Hahnemann, fundador de l'Homeopatia;
 Angelika Hartmann, pedagoga, fundadora dels Kindergrten;
 Gottlieb Krause, historiador i bibliotecari del palau;
 Franz Krger, pintor alemany;
 Ludwig I, Prncep d'Anhalt-Kthen;
 Arthur Lutze, metge homeoptic;
 Johann Friedrich Naumann, ornitleg;
 Wolfgang Ratke, pedagog i educador;
 Bernhard Sehring, constructor del Jakobskirchtrme;
 Hermann Wschke, poeta;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138044" title="Arque" nonfiltered="1004" processed="992" dbindex="56448">
Potser buscveu els arqueobacteris, tamb anomenats Archaea o arquians.
L'Arque (anomenat Arqueozoic en el passat) s un e geolgic que precedeix el Proterozoic, fa 2.500 milions d'anys. En lloc d'estar basat en estratigrafia, aquest lmit est definit cronolgicament. El lmit inferior no ha estat oficialment reconegut per la Comissi Internacional d'Estratigrafia, per normalment se'l situa a fa 3.800 milions d'anys, a la fi de l'e Hade.




La Terra a l'Arque.
A principis de l'Arque, el flux de calor de la Terra era gaireb tres cops ms gran que avui en dia, i a principis del Proterozoic encara era el doble de l'actual. La calor afegida podria haver estat calor restant de la formaci planetria, possiblement calor de la formaci del nucli ferrs, i probablement causat en part per la radiactivitat de radinclids de vida curta com ara l'urani-235.

La majoria de roques arquianes que perduren sn roques gnies metamrfiques. L'activitat volcnica era considerablement ms intensa que avui en dia, amb molts hotspots i rifts, aix com l'erupci de laves inusuals com ara la komatiita. Les roques gnies com ara les grans capes de foses i les voluminoses masses plutniques de granit, diorita, anortosita i monzonites coneguts com a sanuquitoides predominen en les restes cratniques cristallines de l'escora arquiana que encara perduren.

La Terra de l'Arque inferior podria haver tingut un estil tectnic diferent. Alguns cientfics creuen que, com que la Terra estava ms calenta, l'activitat tectnica era ms intensa que en l'actualitat, cosa que significava un ritme molt ms alt de reciclatge de material de l'escora. Aix podria haver evitat la cratonitzaci i la formaci de continents fins que el mantell es refred i la convecci es decceler. D'altres argumenten que el mantell litosfric subcontinental s massa poc dens com perqu sofreixi una subducci, i que la manca de roques arquianes s'explica per l'erosi causada pels moviments tectnics posteriors. La qesti de si hi hagu o no activitat tectnica durant l'Arque s una rea essencial de la investigaci geocientfica moderna.

No hi hagu grans continents fins l'Arque tard; hi havia petits protocontinents, que no es podien unir en masses ms grans a causa de la intensa activitat geolgica. Aquests protocontinents flsics es formaren probablement en hotspots i no en zones de subducci, a partir de diverses fonts: la diferenciaci gnia de roques mfiques per produir roques intermitges i flsiques; el magma que fonia ms roques flsiques i forava la granititzaci de roques intermitges; la |fusi parcial de roques mfiques; i l'alteraci metamrfica de roques flsiques sedimentries. Aquests continents no haurien durat gaire si eren massa densos o si arribaven a una zona de subducci.

Una altra explicaci de la manca de roques arquianes de ms de 3.800 milions d'anys d'antiguitat s la quantitat de residus extrasolars que hi havia al sistema solar primitiu. Fins i tot desprs de la formaci del planeta encara existien quantitats considerables de grans asteroides i meteorits, i van bombardejar la Terra primitiva fins fa aproximadament 3.800 milions d'anys. Un bombardeig particularment intens, conegut com a gran bombardeig tard, podria haver evitat la formaci de qualsevol fragment gran de cristall, trencant els protocontinents a trossos.

L'ambient de l'Arque.
L'atmosfera de l'Arque no tenia oxigen en estat lliure. Sembla que les temperatures ja eren semblants a les actuals 500 milions anys desprs de la formaci de la Terra, amb aigua lquida. Els astrnoms creuen que el Sol tenia una lluminositat d'un 66 per cent de l'actual, cosa que podria haver contribut a crear temperatures globals ms baixes del que es pot esperar. Es creu que aix indica un nivell de gasos d'efecte hivernacle que en perodes posteriors de la histria de la Terra.

Cap a finals de l'Arque, fa aproximadament 2.600 milions d'anys, l'activitat tectnica podria haver estat similar a l'actual; hi ha dues conques sedimentries ben preservades i evidncia d'arcs volcnics, rifts intercontinentals, collisions entre continents i activitat orognica arreu del mn, cosa que suggereix la formaci i destrucci de diversos supercontinents. L'aigua lquida era com, i se sap que hi havia profundes conques oceniques per la presncia de banded iron formations i de sediments qumics.

Geologia de l'Arque.
Malgrat que es coneixen alguns grans de minerals ms antics, les formacions rocoses ms antigues exposades a la superfcie de la Terra sn de l'Arque o una mica ms primitives. S'han trobat roques arquianes a Grenlndia, l'escut canadenc, Austrlia occidental i el sud d'frica. Tot i que els primers continents es formaren durant aquest e, les roques d'aquest temps noms componen el 7% dels cratons actuals; fins i tot si es t en compte l'erosi i la destrucci de formacions ms antigues, l'evidncia suggereix que noms un 5-40% de l'escora continental actual es form durant l'Arque.

A diferncia del Proterozoic, les roques arquianes sn sovint sediments d'aiges profundes molt metamorfitzades, com ara grauwackes, llims, sediments volcnics i banded iron formations.

La vida a l'Arque.
Els estromatlits eren comuns durant l'Arque - especialment a finals de l'e - mentre que s'han trobat uns quants fssils de bacteris. A ms del domini Bacteria (tamb conegut com a Eubacteria), tamb s'han trobat fssils del domini extremfil Archaea.

Probablement, la vida exist durant tot l'Arque, pero podria haver-se vist limitada a organismes unicellulars sense nucli, anomenats Prokaryota (abans coneguts com a Monera); no es coneix cap fssil d'eucariotes. s possible que haguessin aparegut durant l'Arque i no haver deixat fssils. Nogensmenys, no hi ha evidncia fssil dels organismes intracellulars ultramicroscpics coneguts com a virus.

Vegeu tamb.
Origen de la vida










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138047" title="Taur balena" nonfiltered="1005" processed="993" dbindex="56449">

El taur balena (Rhincodon typus) s el peix ms gran del mn, una gegantina criatura que pot sobrepassar els 15 metres de longitud i arribar a pesar ms de 20 tones. Presenta un cos hidrodinmic, allargat i robust, la cua pot arriba a mesurar ms de 2'5 metres de costat a costat i la seva gran boca tindria la capacitat per empassar-se una foca nedant de costat. Sn animals d'un color griss fosc, amb llunars blancs o groguencs per tot el cos. s ms fosc que la majoria de taurons. De la mateixa manera que les balenes, s'alimenta nicament de plancton i de petits peixos.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138055" title="Ohrdruf" nonfiltered="1006" processed="994" dbindex="56454">


Ohrdruf s una petita ciutat en l'estat federal alemany de Turngia. Est a uns 30 km al sud-est d'Erfurt.

Va ser fundada cap a l'any 724-726 per Sant Bonifaci, que va establir aqu el primer monestir de Turngia, dedicat a Sant Miquel (Michaeliskirche). Va ser la primera de diverses fundacions religioses a la ciutat, la darrera de les quals ha estat el 1991 amb el monestir carmelita Karmel St. Elija.

El 1695 Johann Sebastian Bach, ja orfe, va venir a viure i treballar aqu, a  l'esglsia de Sant Miquel, sota la custdia del major dels seus germans, Johann Christoph Bach. Va viure a Ohrdruf entre els 10 i 15 anys. 

En els anys 1800 la ciutat es va convertir en un centre de fabricaci de joguines.

El Camp de la Mort d'Ohrdruf, va ser el primer camp de concentraci nazi en ser alliberat per l'exrcit aliat, el 4 d'abril de 1945. D'acord amb el llibre escrit per l'historiador alemany Rainer Karlsch, i publicat el 2005, Ohrdruf podria haver estat una dels seus on els nazis van experimentar el seu projecte d'energia nuclear, matant en el procs diversos presoners de guerra, sota la supervisi de les SS. Aquesta investigaci, tanmateix, no est unnimement acceptada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138058" title="Gaig" nonfiltered="1007" processed="995" dbindex="56455">


El gaig (Garrulus glandarius) s un ocell de la familia dels crvids. Pel que fa a l'abundncia, s com i de comportament sedentari, que es distribueix al llarg de tota la Pennsula Ibrica.

 Caracterstiques .
s un ocell de mida mitjana, d'uns 30 o 35 cm de longitud i una envergadura d'uns 53 o 59 cm.

Colors: Cresta de plomes curtes i blaves erctil, llistat de blanc i negre i amb un ample tra negre que va des del bec fins a l'extrem inferior de cada galta. s de color bru rosat, amb el carp blanc i la cua negra, porta una taca blanca i negra a les ales molt marcada; les plomes del colze sn llistades de blau i negre. Ales arrodonides.

A ms del seu caracterstic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeixen un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitaci del de la garsa.

 Hbitat .

El gaig s un ocell visible durant la major part de l'any. A l'poca de cria s ms silencis i s ms difcil veure'l, quan s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.

Els gaigs estan molt ms lligats als boscos que la majoria dels altres crvids de la Pennsula Ibrica; poden trobar-se tamb en parcs urbans, per rarament es veuen lluny d'arbres. A l'estiu prefereixen boscs oberts i a l'hivern semblen dependre principalment de frondoses, durant les setmanes en qu l'aliment s escs.

 Alimentaci .
Glans, ous i petits ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixos.

A la tardor agafen glans i les enterren; ms tard, durant el mal temps, tornen a menjar als seus dipsits amagats.

 Comportament social .
Al comenament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials, reunint-se en cerimnies en les que es persegueixen els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En d'altres poques, fora de la de cria, es deplacen en parelles o en petits grups.

 Nidificaci .
Ambds sexes construeixen el niu de branques, revestit d'arrels petites i pls, en arbustos o arbres, entre un i sis metres d'alada. La posta s entre abril i juny, de tres a sis ous, tenyits de verd amb taques marr-verdoses; la incubaci la realitza la femella i dura uns setze dies. Els pollets, alimentats per ambds pares, deixen el niu passats uns vint dies.

 Altres llengues .

 Castell: Arrendajo;
 Aragons: Gai;
 Portugus: Gaio-comum;
 Francs: Geai des chnes;
 Angls: Eurasian Jay;
 Alemany: Eichelhher;

 Referncies .

 100 ocells fcilment identificables  Cossetnia Edicions  ISBN 84-9791-236-5;
 El libro de las aves de Espaa  Seleciones del Reader's Digest Dip. legal: S.S. 46/72;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138061" title="Madsen (banda)" nonfiltered="1008" processed="996" dbindex="56456">
Madsen s un grup de msica alemany de rock indie provinent de Prieeck, una districte (Ortsteil) del municipi de Clenze (Wendland) a la Baixa Saxnia. Tres dels membres sn germans amb el cognom Madsen, d'ac el nom del grup. 

La seua msica s en alemany i combinen el Pop, el Rock alternatiu i el Punk amb un estil semblant al grup dissolt Tocotronic. Van traure al mercat el seu primer lbum al 2005 i van assolir el nm. 23 a les llistes alemanyes.

 Membres .


 Histria .
El germans Madsen van comenar a tocar molt joves. A finals dels 90, ja van estar en dos grups: Alice's Gun i Hoerstuatz. Un grup es basava en la msica Hard Rock, mentre que l'altra es basava en hip hop i msica de mescla. 

Al 2004, la banda va voler canviar d'estil i canviaren de nom a Madsen. Van enviar les seues maquetes a Universal Music, la qual va sentir la seua msica i van signar un contracte a finals de 2004. Van tocar en molts festivals locals i regionals fins que es convertiren en herois a Wendland. 

En abril i juny del 2005, Madsen va traure els seus dos primers singles, i, al maig del 2005, el seu primer lbum homnim.

Desprs d'haver tocat en locals menuts al 2004, la banda   amb la publicitat generada per Universal Music   va rebre l'oportunitat de tocar davant grans audincies. Des de llavors, han tocat en festivals multitudinaris i han tingut diverses aparicions a la MTV i la seua msica ha sonat en les rdios.

Al 2005 la banda ha tocat en molts festivals arreu Alemanya, inclouent: Rock im Park, Rock am Ring, Highfield, i Hurricane. Al juny del 2006, Madsen va tocar al festival de Nova Rock junt a grups com Audioslave, System of a Down, Green Day,  Metallica, i Guns N' Roses.

A l'agost del 2006 Madsen va traure el seu segon disc anomenat Goodbye Logik assolint el nm. 8 a les llistes de msica alemanyes.

 Discografia .
Madsen.
Madsen va llanar el seu disc de debut Madsen el 5 de maig de 2005.

 Vielleicht (Potser);
 Immer mehr (Ms i ms);
 Die Perfektion (La perfecci);
 Unsichtbar (Invisible);
 Diese Kinder (Aquests xics);
 Immer wieder (Contnuament);
 Panik (Pnic);
 Im Dunkeln (A la foscor);
 Lg mich an (Menteix-me);
 Mein Therapeut und ich (El meu terapeuta i jo);
 Wohin (A on);

Goodbye Logik.
El seu segon disc s'anomena "Goodbye Logik" i va ser tret l'11 d'agost de 2006. La msica d'aquest disc s'apropa ms al pop comparant-lo amb el seu primer que tenia un estil ms punk.

 Du schreibst Geschichte (Tu escrius la histria);
 Ein Sturm (Una tempesta);
 Piraten (Pirates);
 Goodbye Logik (Adu Lgica);
 Ich rette die Welt (Jo salve el mn);
 Unzerbrechlich (Irrompible);
 Ich komme nicht mit (Jo no me'n vaig amb tu);
 Der Moment (El Moment);
 Happy End (Final feli);
 Ein Produkt (Un producte);
 Euphorie (Eufria);

Singles.
Single: Die Perfektion, tret l'1 d'abril de 2005, assolint el nm. 67 a les llistes alemanyes.
Single:  Immer mehr, tret el 3 de juny de 2005, assolint el nm. 96 a les llistes alemanyes.
Single: Vielleicht;
Single: Du schreibst Geschichte, tret el 28 de juliol de 2006, assolint el nm. 55 a les llistes alemanyes  i el nm. 64 a les llistes austraques.

Enllaos externs.

 http://www.madsenmusik.de Official homepage ;
Interview with MADSEN on www.grundfunk.net ;
 http://www.dieperfektion.de Fanclub   News, Discography, Lyrics, and more. ;
 http://www.szenepunkt.de Interview with the band. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138062" title="Linx" nonfiltered="1009" processed="997" dbindex="56457">

El linx (gnere Lynx) s un gnere  de felins del qual formen part quatre espcies.

Les seves caracterstiques sn: mida mitjana, potes fortes, orelles llargues, cua curta i el pelatge ms o menys tacat.

Espcies. 
Lynx canadensis- Linx canadenc;
Lynx lynx- Linx nrdic;
Lynx pardinus- Linx ibric;
Lynx rufus - Linx vermell;


Totes les espcies habiten exclusivament a l'Hemisferi Nord, a Eursia y Nord Amrica (d'on semblen ser originaris). L'anomenat linx afric(Caracal Caracal), que habita a frica i a gran part d'sia Central i Occidental, s en realitat un fel escassament emparentat que comparteix algunes semblances externes amb els representants del gnere Lynx fruit de la convergncia evolutiva, com sn la seva cua, excepcionalment curta, y les seves grans orelles, coronades per llargs pls negres a la punta que serveixen per incrementar la seva gran audici.


Caracterstiques.

El pelatge posseeix diferents tonalitats segons l'espcie i la subespcie de que es tracti.
Els linxs canadencs i eurasitics oscillen entre el marr i el groc desenvolupant un pelatge ms llarg i gris durant l'hivern. El linx ibric s de color marr mentre que el linx vermell, com indica el seu nom, posseeix un mantell marr-vermells.
Les quatre espcies posseeixen taques i ratlles que varien segons l'individu. Generalment els individus ms tacats sn els que viuen al sud. L'espcie ms gran s la eurasitica, que pot arribar als 30 kg de pes, i l'espcie ms petita la ibrica, que no arriba als 20 kg.


Biologia i ecologia.

Es tracta d'animals preferentment forestals. El linx ibric habita a boscos de tipus mediterrani, mentre que l'eurasitic y el canadenc varien entre els boscos de conferes i els de fulla caduca. El linx vermell s com tant en boscos com en les grans planes i rees de matoll del centre i oest de Nord Amrica. 
Les preses ms comunes sn els rosegadors i els lagomorfs, a les que s'afegeixen ocasionalment aus i ungulats de petita mida, com cabirols i cries de crvol. Els petits carnvors, entre el que s'inclou el gat ferstec, tampoc s'escapa de la seva depredaci.


Problemtica del linx.

De les quatre espcies conegudes de linxs, l'espcie ibrica s la ms vulnerable pel que fa al nombre d'individus. Aquesta espcie forma part de la Llista Vermella d'Espcies de la IUCN. La poblaci del linx ibric es redueix a 200 exemplars, repartit en petites rees del sud-oest de la pennsula ibrica, entre les quals destaca el Coto de Doana. Malgrat els recents xits del programa de cria en captivitat portada a terme a Espanya, la espcie encara continua decreixent per culpa dels atropellaments a les carreteres, destrucci del seu hbitat i l'escassetat d'aliments,degut principalment a la mixomatosi en el conill. Tamb es produeixen morts quan els animals queden atrapats en els paranys i a causa de la caa furtiva.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138064" title="Leopold d'Anhalt-Kthen" nonfiltered="1010" processed="998" dbindex="56458">
El prncep Leopold d'Anhalt-Kthen (29 de novembre de 1694 - 19 de novembre de 1728) s recordat especialment perqu va tenir a Johann Sebastian Bach en el crrec de mestre de capella (Kapellmeister) de la seva cort des de desembre del 1717 fins l'abril del 1723.

Leopold va ser el fill primognit d'Emanuel Lebrecht i de la comtesa Gisela Agnes de Rath, des de 1694 "Comtesa del Regne de Nienburg" (Reichsgrfin von Nienburg). Va ser el gran de 6 germans dels quals noms li sobrevisqueren August Ludwig, el seu successor, i dues germanes, Eleonore Wilhelmine i Christiane Charlotte. 

 Relaci amb J. S. Bach .
El prncep va conixer a Bach molt probablement el 24 de gener de 1716, durant el casament de la seva germana en el castell de la seva mare a Nienburg.

Bach va compondre diverses cantates i una serenata en honor de Leopold. El prncep va ser padr del fill de Johann Sebastian i Maria Brbara Bach, Leopold Augustus, que va morir abans de fer l'any, el 1719.

L'11 de desembre de 1721 el prncep es va casar a Bernburg amb la seva cosina, Frederica Henrietta von Anhalt-Bernburg, de 19 anys. A la mort del prncep, el 19 de novembre de 1728, Bach va anar als funerals per tocar una composici original, avui perduda.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138068" title="Golgi (desambiguaci)" nonfiltered="1011" processed="999" dbindex="56460">

Camillo Golgi fou professor universitari itali guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1906.
Aparell de Golgi s un conjunt de dictiosomes.
Golgi o Golgoi fou una antiga ciutat de Xipre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138077" title="Dlar de Hong Kong" nonfiltered="1012" processed="1000" dbindex="56462">

El dlar de Hong Kong (en xins     Xianggang yuan o, simplement,   yuan, el mateix nom que rep la moneda xinesa; en angls Hong Kong dollar o, simplement, dollar) s la unitat monetria oficial de Hong Kong, regi administrativa especial de la Repblica Popular de la Xina des del 1997. El codi ISO 4217 s HKD i s'acostuma a abreujar amb el smbol del dlar $, o b HK$ per diferenciar-lo d'altres tipus de dlars. Es divideix en 100 cntims (  sin / cents) i, tradicionalment, tamb en 10 ho ( ), fracci que, per, no es veu reflectida en cap moneda.

La moneda de Hong Kong s acceptada tamb en diverses parts de la Xina meridional i a Macau, igual com en alguns centres comercials de Singapur. 

Histria.
A causa de la seva importncia com a port comercial, a la colnia britnica de Hong Kong hi circulaven lliures esterlines, dlars dels Estats Units, iens japonesos, rupies ndies, wens xinesos, etc. 

Tot aquest desgavell monetari es va acabar el 1935 amb l'adopci del dlar de Hong Kong com a unitat monetria oficial, noms interrompuda durant la invasi japonesa a la Segona Guerra Mundial (1941-1945).  

Monedes i bitllets.
En circulen monedes de 10, 20 i 50 cntims i d'1, 2, 5 i 10 dlars, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 dlars, aquest darrer poc utilitzat. Els bitllets els emet, des del 1935, la Corporaci Bancria de Hong Kong i Xangai o HSBC (             Xianggang Shanghai Huifeng Yinhang / The Hongkong and Shanghai Banking Corporation) i el Banc Standard Chartered o SCB (Standard Chartered Bank /      Zhada Yinhang), hereu de l'antic Chartered Bank of India, Australia and China; i a partir del 1994 tamb s'hi ha afegit el Banc de la Xina a Hong Kong ) Zhongguo Yinhang (Xianggang) / Bank of China (Hong Kong). Les monedes les emet l'Autoritat Monetria de Hong Kong (        Xianggang Jinrong Guanliju / Hong Kong Monetary Authority), que s l'entitat encarregada de controlar el dlar de Hong Kong.   

Taxes de canvi .
1 EUR = 10,3032 HKD (4 de mar del 2007);
1 USD = 7,81490 HKD (4 de mar del 2007) - canvi fix;
T un canvi fix respecte a la pataca de Macau a ra d'1,03 pataques per dlar HK. Des del 17 d'octubre del 1983 tamb t un canvi fix respecte al dlar dels Estats Units, sobre la base de 7,80 HKD per dlar USA.

Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
Autoritat Monetria de Hong Kong  ;
Corporaci Bancria de Hong Kong i Xangai (HSBC)  ;
Banc Standard Chartered a Hong Kong  ;
Banc de la Xina a Hong Kong    ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138079" title="Estadi Nueva Condomina" nonfiltered="1013" processed="1001" dbindex="56463">


Nueva Condomina (Nova Condomina en catal/valenci) s el nom del nou estadi de futbol del Real Murcia, a ms del complex residencial i comercial que tindr en els seus voltants. Es troba al nord de la capital murciana, a 3 quilmetres d'ella. 

El nou estadi t capacitat per a uns 32.000 espectadors, i va ser inaugurat el dia 11 d'octubre de 2006. A la seva innauguraci es va disputar un partit amists entre la selecci espanyola i Argentina de futbol en la qual Espanya va guanyar per 2-1. El primer gol del nou estadi ho va marcar Xavi, jugador del Bara. 

Al costat de l'estadi es troba un centre comercial amb el mateix nom, i es construx una urbanitzaci, que tindr dos camps de golf. 

Tot en conjunt sumar un total de 2.139.695 m i encara que el promotor privat de l'estadi va afirmar durant tot el projecte que seria catalogat com estadi cinc estrelles per la UEFA, podent aix celebrar finals de la UEFA Champions League, aquest fet finalment s'ha revelat impossible doncs s requisit necessari per a obtenir aquesta qualificaci que l'estadi tingui un aforament mnim de 50.000 espectadors. A aquest macrocomplex es preveu l'arribada del futur tramvia de Ciutat de Mrcia.

Referncies.


Enllaos externs.
Web del Reial Mrcia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138080" title="Sangerhausen" nonfiltered="1014" processed="1002" dbindex="56464">

Sangerhausen s una ciutat de Saxnia-Anhalt, Alemanya, i la capital del districte de Sangerhausen. Est situada cap al sud-est de les muntanyes del Harz, a 35 km a l'est de Nordhausen, i a 50 km a l'oest d'Halle (Saale).

 Histria .

Sangerhausen s una de les ciutats ms velles de la regi histrica de Turngia, sent ja citada en un document de 991 dins de les propietats que pertanyien a l'emperador.

Per matrimoni va passar al territori de Turngia, i a partir de 1056 va ser un un pas independent. Va tornar a formar part de Turngia; el 1249 queia  sota el poder de Meissen, i el 1291, de Brandenburg. El 1372 s'incorporava a Saxnia fins el 1815, quan s'unia a Prssia.

 Monuments destacats .

 Altes Rathaus, aixecat en 1431-1437 desprs que un edifici anterior s'hagus cremat el 1358.
 Esglsia de Santa Maria (Marienkirche), construda el 1350 en l'estil gtic.
 Esglsia de Sant Jaume (Jakobikirche) (1457-1542), un edifici del gtic tard amb una nau principal i tres de laterals. T un 61 m. d'altura, i un campanar una mica inclinat, amb una coberta del barroc. L'interior t una rica decoraci pintada el 1665 per Georg Bottschild, mentre que el cadirat i l'altar major sn d'un monestir agust, tancat el 1539. Posseeix tamb nombroses tombes i relleus.
 Esglsia de Sant Ulrich (Ulrichkirche), un dels edificis romnics ms interessants a Alemanya. s una baslica construda entre 1116 i 1123, amb un campanar afegit al segle XV. T una nau principal i dues de laterals amb volta de creu. La part oriental t cinc absis.
 LAltes Schloss ("Castell Vell"), construt pels senyors de Meissen. Ara resta noms una torre. ;
 El Palau Nou o Neues Schloss va ser construt per Kaspar Tryller, ministre de Finances de l'Electorat de Saxnia, des de 1612 a 1622. s un estil del renaixement, i actualment s on est el govern del comtat.

A prop hi ha el fams Castell de Kyffhausen, i l'anomenada Cova de Barbarossa , l'nica cova d'anhidrita a Europa que pot ser visitada per turistes.

Sangerhausen s tamb on se celebra l'Europa-Rosarium, la colleci ms gran de roses del mn, creada el 1903.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138081" title="Patricio Aylwin" nonfiltered="1015" processed="1003" dbindex="56465">


Patricio Aylwin Azcar (Vinya del Mar, Xile, 26 de novembre de 1918) poltic demcrata cristi, i jurista Xile. 

Va ser President de Xile durant el perode 1990-1994.


Transici Democratica.

Patrici Aylwin va ser triat com a candidat a les eleccions per la Concertaci Xilena. En aquestes eleccions de (desembre de 1989) Patrici Aylwin es va enfrontar a Hernn Bchi (del bloc de dreta) i Francisco Javier Errzuriz Talavera, sortint triomfador amb un 55,2% dels vots. Aix, Aylwin es convertiria en el primer president democrtic en 17 anys i el segon democratacristia en el pas, a ms de ser el primer president concertacionista i donar inici al perode de transici a la democrcia Xilena.

Entre les principals fets del seu govern est la creaci de la Comissi Veritat i Reconciliaci, presidida per Ral Rettig, que va donar a conixer al mar de 1991 el cridat Informi Rettig, destinat a restablir la convivncia nacional i aportar llum sobre les violacions als Drets Humans durant la dictadura, sobre la base d'antecedents de morts i desapareguts.




A ms destaquen l'increment econmic que va dur a Xile a crixer a ritmes d'un 7% anual i les lleis de poltica indgena que van culminar amb la creaci de la CONADI (Corporaci Nacional de Desenvolupament Indgena). 

En el any 1994, en acabar el seu mandat el va succeir en la presidncia de Xile, el tamb demcrata cristi, Eduardo Frei Ruiz-Tagle. 

AL concloure el seu govern, Aylwin havia assolit una reducci de pobresa de 45,1% a 27.5%, no obstant aix va declarar haver fracassat durant la seva missi.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138083" title="Alumbres" nonfiltered="1016" processed="1004" dbindex="56466">


Alumbres s una diputaci pertanyent al terme municipal de Cartagena, al sud-oest de la Comunitat Murciana. Fams per la seva activitat minera al segle XIX, te una poblaci de 3.212 habitants i cont entitats de poblaci com El Gorguell i Borricen.


 Segle XVI.

El monopoli de l'alumbre, del que en el segle XVI es feia un enorme consum, va constituir un dels majors i cobejats negocis comercials d'aquells temps i el descobriment d'alumbreres en la zona est de Cartagena va ser l'origen d'un assentament hum, relacionat principalment amb aquesta activitat, que va rebre el nom d'Alumbres Nuevos. 

No hi ha dubte que les Ordenances de 1484, 1503 i 1526, en relaci amb les activitats mineres, suposar un renaixement d'aquestes en la Serra de Cartagena durant els regnats dels Reis Catlics, Carles I i es consolidaria amb Felip II. 

Posen de manifest les crniques de l'poca l'existncia d'un gran edifici, que pocs anys desprs es va convertir en posada, destinat a la majordomia del senyoriu dels Alumbres Nous que pertanyia, segons els escuts herldics que decoraven les seves parets dels ducs d'Escalona i els de la famlia Fajardo, als marquesos de Vlez i Molina. Per Mnguez Angls, ms conegut pel Rico que ocupava la majordomia i habitava el referit edifici en companyia d'una filla donzella que arribava a fama de galana en una llegua a la rodona, va haver de suportar les freqents incursions de pirates que una ocasi la van segrestar i van demanar per la seva llibertat les grans sumes que suposaven atresorava procedent del comer de l'axeve (alumbre) que en grans quantitats s'extreia en aquell temps de les mines dels alums i que sabien no havia rems encara als seus senyors. 

Entre els documents que es conserven en el nostre arxiu municipal de principis del segle XVI, poden apreciar-se alguns dels noms que encara perduren en la toponmia d'aquesta diputaci, entre els quals destaquen Borricn, Pagos del Ferriol, Molinos del Ferriol, Gorguel, Hoya d'Alumbres i Alumbres. De tots ells ens ha llegat un detallat estudi en un llibre clssic l'inoblidable professor Gins Garca Martnez.

L'expansi demogrfica no es va limitar a la ciutat i el seu entorn immediat doncs cap a l'any 1525, a noms una llegua de Cartagena, va tenir lloc la formaci del poblat d'Alumbres Nous, desprs del descobriment d'uns jaciments d'aquest element, que va venir a completar el conjunt miner del sud-est juntament amb Mazarrn i Rodalquilar (Almeria), arribant a una alta cotitzaci en Flandes i Anglaterra. No trigar el monarca a accedir a la petici que li va efectuar Francisco dels Cobos, Comendador Major de Lle i Secretari del Consell Real, concedint-li per real cdula de 24 de desembre de 1534 facultat per a ... tallar i talar les llenyes de les forests i aprofitar les aiges necessries per al treball dels alums en el bisbat de Cartagena..., atenent que els miners d'alum que s'havien trobat estaven all sense resultat algun doncs no havia qui els llaurs i afins. 

No va trigar tampoc molt el Rei a concedir, per real cdula de 8 de gener de l'any segent, als quals poblessin la nova poblaci ... franqucia per a sembrar o tallar, no pagar alcabala de tot el que venguessin en les cases per al manteniment, vestir i calar dels quals treballessin en els alums, ni dels aparells per a ells necessaris, a ms del gaudi de les franqucies i preeminncies que gaudien els vens de Cartagena..., sent a l'empara d'aquestes mercs, el comenament de la fundaci dels Alumbres que va comenar a cridar-se els Alumbres Nous, per a diferenciar-lo dels Alumbres Vells, com es denominava a Mazarrn. 

Aix responia a l'exposici del Comendador ... que volia fer certs miners d'alums que havien aparegut en el Pagament que diuen el Cabezo de Roche i el Cabezo de la Font del Den, que hi sn entre terme de la devesa de la Ciutat de Cartagena i en el terme del realengo d'ella, i en altres parts del Bisbat de Cartagena cap a La costa de la mar, i que per a aix conv fer en les parts que s'haguessin de llaurar aquests alums, poblaci de cristians vells on habitin els quals haguessin d'entendre en la seva fbrica, els quals no visquessin all pel perill que tenen dels moros d'alln, si no se'ls dons algunes franqueses, tal com es donen als altres llocs que es poblen de cristians vells en el regne de Magrana en semblants llocs . 

En l'any 1539 van passar la meitat dels alumbres del bisbat de Cartagena al duc d'Escalona Diego Lpez Pacheco. Tamb en aquest mateix any el mateix Comendador de Lle obt per a si mateix, els seus fills i hereus carta de venatge, tenint dret als privilegis, llibertats i exempcions que gaudien els vens en ella. Existeix constncia documental en l'arxiu municipal de la sollicitud de la seva vdua, Mara de Mendoza, en l'any 1576 tamb de carta de venatge, ja que manifestava tenir en aquest terme casa, propietats i altres bns, realitzant freqents almoines a l'Hospital de Santa Ana. 

Cap a l'any 1546, autoritzat per una butlla de Paulo III, s'iniciaria l'intent de constituir una parrquia sota l'advocaci de La nostra Senyora de la Consolaci, per manquem de dades que ens confirmin si aix va arribar a realitzar-se, havent d'esperar a l'any 1587 que el Cens dels Bisbes la considera com annexa a l'nica parrquia de Cartagena i als primers anys del segle segent apareixen les primeres referncies a l'esglsia de San Roque, seguint la pauta que els marquesos de Villena i dels Vlez havien iniciat a Mazarrn. 

En efecte ja en l'any 1563 sembla sser havia pila baptismal en Alumbres doncs el cura de la parroquial de Cartagena citava a les dues feligresies per separat, per sembla ser que aix va desaparixer amb el decreixent treball a les mines. 

En l'any 1549 els moradors d'Alumbres Nous, essencialment miners solters dedicats a la producci de l'alum blanc, plom i almagra, poden estimar-se en uns 100 ja que hi ha coneixement de la petici que 65 d'ells, relacionats nominalment, efectuen al Consell de Cartagena en demanda de terres per a llaurar i panificar en la devesa d'Escombreras, que en l'any 1564 es va dedicar al bov. 

La seguretat en la zona, amenaada contnuament per les incursions berberisques, va haver de garantir-se pels propietaris de les mines, els marquesos de Vlez i de Villena, collocant guardes en la costa. Tamb l'Ajuntament de Cartagena contribua a la seva defensa. 

Aquesta poblaci es veuria afectada per les epidmies, doncs la de l'any 1559 va produir un fort impacte reduint-la a tan sols 20 vens en 1561, encara que dos anys desprs un recompte eclesistic l'eleva a 205 persones i 45 cases.

Segle XVIII.

Com cap espiritual de la serra minera si b en principi va existir una petita ermita sota l'advocaci de Sant Roc, al qual s'implorava enfront de la constant amenaa de tota classe d'epidmies i per a compliment dels deures religiosos dels habitants en la zona, es va establir una parrquia amb cura propi, encara que havia de contribuir amb part dels drets de les primcies a la de Cartagena. Tamb es va edificar una nova esglsia en temps del bisbe de la dicesi Francisco Fernndez d'Angulo (18.VI.1696 a 29.IX.1704), que alguns autors la fixen tamb en l'any 1699. A l'arribar a aquest punt hem de deixar constncia de l'exposat per Torres Snchez sobre la constituci de la parrquia en Alumbres, fixant-la 30 anys abans, avanant-se aix a les de La Palma i Pozo Estrecho, per no ens indica la referncia documental d'aquest afer, pel que hem de quedar-nos amb Hermosino i Graella, malgrat el crdit que ens mereix el primer dels autors citats, que ens confirma l'existncia dels llibres parroquials des de l'any 1669. 

Finalitzada la guerra de Successi, ja en l'any 1715 apareixer la denominaci geogrfic-jurisdiccional de diputaci d'Alumbres, davant la necessitat d'aglutinar la poblaci rural per al seu recompte a l'efecte d'extracci de soldats o impostos, trobant-se entre les 17 constitudes. 

Una de les primeres referncies que tenim en relaci amb el magatzem de plvora que va existir en el cam d'Alumbres s l'explosi que va sofrir 17 de mar de 1747, que si b no va afectar a la gurdia exterior que ho custodiava, van perir les 18 persones que en aquest moment estaven dintre del local. 

La passi per comprar terres que es deslliga a mitjan segle ens duu a comptabilitzar en l'any 1758 l'existncia de 76 pagesos, que atenien a les seves en Alumbres, Ferriol, Garbanzal i Roche, aix com el funcionament de tres molins fariners. L'augment de poblaci ser espectacular, doncs la poblaci de la diputaci d'Alumbres passar dels 794 del cadastre d'Ancorada en l'any 1756 als 2.664 habitants del cens d'Aranda en l'any 1769. 

D'aquest document s interessant deixar constncia dels bns patrimonials existents en aquesta diputaci i pertanyents al convent de les monges de la Pursima Concepcin, i igualment de les persones i institucions llegues que tenien bens, rendes, salaris o crregues a Cartagena i el seu terme en 1762. 

En el Nomencltor de Floridablanca corresponent a l'any 1789, figura Alumbres com Lloc, llogaret de realengo i amb alcalde pedani, entre les disset diputacions existents de les so tamb Lloc les de La Palma i Pozo Estrecho. 

A l'any 1790 el cura rector Cayetano Perea, redacta un informe com testimoniatge d'empadronament, en el qual diu que la feligresia de la citada parrquia estava constituda per quatre diputacions: Alumbres de 308 vens entre els quals hi ha un noms mestre d'escola sense renda fixa ni dotaci alguna, Garbanzal i Roche de 132 vens amb un mestre d'escola i una mestra de nenes tamb sense renda ni dotaci ambds, El Algar i Bermeja de 110 vens sense mestre d'escola al present per falta de rendes, i San Gins de 140 vens sense mestre d'escola pel mateix anterior motiu. Quan va tenir ajuntament propi van quedar sota la seva jurisdicci les ermites de Roche, El Ferriol, El Algar, Rincn de San Gins i Garbanzal. 

Vargas Ponce ens dna una clara referncia de finals del segle XVIII, entre els anys 1793 i 1795, en la qual diu que Alumbres tenia una esglsia de tres naus i bastant capa, no t ordre ni gens notable. El seu paviment tot destrossat a causa dels continus soterraments, per en el dia hi ha cementiri a esquena del temple.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138085" title="Sant Bartomeu" nonfiltered="1017" processed="1005" dbindex="56467">


Hagiografia:;
Sant Bartomeu apstol. Se celebra el 24 d'agost.
Sant Bartomeu de Pucci. Se celebra el 8 de juny.
Sant Bartomeu (monjo). Se celebra el 24 de juny.
Sant Bartomeu (abat). Se celebra el 11 de novembre.
Esglsies;
 Sant Bartomeu (Sant Juli de Lria);
Vegeu tamb alguns beats anomenats Bartomeu:
Beat Bartomeu (abat). Se celebra el 24 de febrer.
Beat Bartomeu de Llorer, mrtir. Se celebra el 13 de setembre.
Altres;
Festa Major de Sitges;
Serrat de Sant Bartomeu. Serrat proper a Solsona.
 Referncies .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138087" title="Berri Txarrak" nonfiltered="1018" processed="1006" dbindex="56468">




Histria.

El grup de rock Berri Txarrak va sorgir al 1994 com a grup parallel de Gorka Urbizu (guitarra i veu) i Aitor Goikoetxea (bateria), encara que va ser al 1997 quan van comenar a dedicar-se exclusivament a aquesta banda, completada aleshores per Mikel Lpez (baix) i Aitor Oreja (guitarrista, qui va deixar el grup a finals del 2004, per a convertir-se en trio). El grup prov de Lekunberri (Navarra) i compta amb cinc discs fins a la data, tots ells cantats en euskera i sota el segell discogrfic GOR diskak.

Desprs d' autoeditar-se una maqueta amb sis temes, Berri Txarrak va obtenir diversos premis a diferents concursos de demos y grups novells, la qual cosa va derivar en l'oferta per enregistrar el seu primer disc, de ttol homnim i que va veure la llum a la tardor de 1997. Enregistrat a Esparza de Galar (Navarra) per Javi Sanmartn, Berri Txarrak va irrompre amb fora a l'escena de rock euskaldun, grcies a singles com Lotsarik gabe, 500 urte ta gero o Ardifiziala. En boca dels seus autors, aquest primer disc va suposar una espcie de pont estilstic entre la demo y el seu segon disc, amb el que van donar un salt qualitatiu substancial i van posar les bases pels seus posteriors treballs.

El segon disc va arribar el 1999 sota el ttol d' Ikasten (trad: aprenent), enregistrat tamb als estudis Sonido XXI, aquesta vegada sota producci d'Haritz Harreguy. Ikasten va donar la sorpresa grcies a una evoluci poc com en un segon disc, molt treballat i amb una especial i nova forma d'entendre les canons. Temes com Ikusi arte, Ez o la mateixa Ikasten van obrir la possibilitat d'oferir una infinitat de concerts i crixer com a banda.

Fidels al seu ritme natural de composici, dos anys ms tard (2001) va arribar Eskuak/Ukabilak (trad: Mans/Punys), un disc que va venir a confirmar les bones maneres de Berri Txarrak i els va consolidar com la punta de llana de la vanguardia del rock basc. Enregistrat a Garate Studios (Andoain) sota la batuta de Kaki Arkarazo, Eskuak/Ukabilak cont clssics del repertori de BTX com la incendiaria Oihu, la metllica Stereo o la profunda Biziraun, que va obtenir el premi Gaztea Saria a la millor can de l'any. Menci especial al disseny del CD a crrec de Biktor Andueza. Aquest tercer disc va cridar l'atenci del pblic y premsa de l'Estat, tenint una bona repercussi fora d' Pas Basc.

El 2003 va arribar la quarta entrega, Libre , enregistrat al mateix lloc que l'anterior treball. Aquest disc va suposar un altre gran salt qualitatiu a la carrera de Berri Txarrak i va portar amb ell el beneplcit de la crtica especialitzada i les primeres gires per Europa (Regne Unit, Dinamarca, Alemanya). Libre  s el disc ms hardcore de Berri Txarrak, un grup en constant evoluci i que cuida molt el seu missatge crtic i ple de sentiments. Diversos medis musicals (Rock Sound, Euskadi Gaztea) van apuntar a Libre  com millor disc estatal de rock del 2003. Destaquen temes como Denak ez du balio (a on collabora Tim McIlrath, cantant del grup nord-americ Rise Against), Hil nintzen eguna o Izena, izana, ezina).

Desprs d'una llarga gira, el guitarrista Aitor Oreja abandona el grup. Ja al 2005, Gorka, Aitor G. i Mikel decideixen seguir endavant com a trio y es centren en compondre el seu cinqu lbum. Jaio.Musika.Hil (trad: Nixer.Msica.Morir) s'enregistra a un baserri d'Eraso (Navarra) junt al productor Karlos Osinaga, i es mesclat a Estats Units a mans d'Ed Rose (Kurt Cobain, The Get Up Kids, Motion City Soundtrack), reputat enginyer i un dels estendards del so indie americ. Acte i seguit Berri Txarrak gira per Mxic i Nicaragua amb una gran acceptaci. A l'actualitat el trio es troba presentant els nous temes amb una extensa gira que promet ser intensa, como ho s la seva msica.

Berri Txarrak ha participat aix mateix en alguns discs recopilatoris com Nafarroa, Hitza Dantzan (GOR, 2001); Navarra, tierra de rock, Tributo a Judas Priest (Zero Records, 2000) o l'exits tema Bisai Berriak, compost al 2003.

Durant el mes de maig de 2008, Mikel Lpez Rubio anuncia la decisi d'abandonar Berri Txarrak un cop finalitzi la gira Zertarako Amestu Tour 2008. Allega motius personals i incompatibilitat per dedicar el mxim d'esfor al grup.

Collaboracions.
En l'lbum Libre s'inclou una participaci de Tim McIlrath (Rise Against) en el tema Denak ez du balio, i en l'lbum Jaio.Musika.Hil  hi trobem una collaboraci d'Aritz (Deabruak Teilatuetan) en el tema Iraultza Txikien Asanblada. Han collaborat en el tribut a Judas Priest amb el tema Breaking the law.


Membres.

Gorka Urbizu (veu/guitarra);
Aitor Goikoetxea (bateria);
David Gonzalez (baix);

Membres anteriors.
Aitor Oreja (guitarra);
Mikel Lpez (baix);

Discografia.

 (maqueta-1994) - No comercialitzada;
Berri Txarrak - 1997 (GOR diskak);
Ikasten - 1999 (GOR diskak);
Eskuak/Ukabilak - 2001 (GOR diskak);
Libre - 2003 (GOR diskak);
Jaio.Musika.Hil - 2005 (GOR diskak);


Enllaos externs.

Pgina oficial del grup;
Myspace del grup;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138088" title="Parc del Foix" nonfiltered="1019" processed="1007" dbindex="56469">
El Parc del Foix s un espai natural de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona que comprn una superfcie aproximada d'unes 2.900 hectrees i cont part del curs del riu de Foix que s gaireb l'nic curs d'aigua de tot l'Alt Peneds que connecta la Serralada Prelitoral amb el mar.
Localitzaci.
Es troba als contraforts del Masss del Garraf, entre les comarques de l'Alt Peneds, el Baix Peneds i el Garraf i hi ha el Pant de Foix. El pant que es troba a l'ltim tram de la  conca del Foix cont un embassament que fou inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal.

Vegetaci. 
Tradicionalment la vegetaci ms com era l'alzinar per a causa dels incendis gaireb ha desaparegut i el seu lloc l'ocupen  pinedes de pi blanc. Els alzinars noms es troben localitzats en llocs ombrvols i totalment barrejats amb els pins.

Els arbusts ms comuns sn el margall que es barreja amb el sotabosc de les pinedes. Tamb s'hi troba brolla calccola de roman i bruc d'hivern.

A la ribera espordicament es troben freixes, lbers i tamarius.

Fauna.
Rptils.
Llangardaixos i sargantanes;
Serps (serp verda, serp blanca, colobra llisa meridional);
Tortugues d'aigua;
Amfibis;
Salamandres;
Granotes i gripaus;

Peixos.
Carpes;

Ocells.
Segons la Xarxa de Parcs Naturals se n'hi poden trobar fins a 143 espcies.

Mamfers.
Segons la Diputaci de Barcelona n'hi ha 22 espcies catalogades, entre elles el senglar.

Patrimoni.
El poble de Castellet cont un castell que antigament feia de porta al masss del Garraf i a l'embassament.A ms a la resta del parc s'hi troben un aqeducte d'estil romnic i diverses masies.

Referncies.


Enllaos externs.
Web del Parc del Foix;
Imatges del Parc del Foix;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138092" title="Mutualisme" nonfiltered="1020" processed="1008" dbindex="56470">
El mutualisme s una teoria econmica socialista llibertria, que pertany al segment individualista de l'anarquisme, aquest propugna que els individus han de rebre el producte complet del seu treball. s favorable al mercat i lliure intercanvi entre productors i a la propietat entesa com s personal i usdefruit. La seva fi s aspirar a una societat lliure, horitzontal i igualitria. 

Pot ser conegut tamb com anarquisme de mercat o anticapitalisme de lliure mercat.

Principis del mutualisme.
El mutualisme s un sitema que es basa en les tendncies associatives dels ssers humans per a aconseguir satisfer les seves necessitats a travs de la cooperaci voluntria i pacfica, la ajuda mtua i la solidaritat en un model on els productors intercanvien lliurement productes i serveis. Kevin Carson explica:

La seva visi ltima s una societat en la qual l'economia estigui organitzada entorn al mercat lliure entre productors, i la producci estigui duta per artesans i camperols autnoms, petites cooperatives de productors, empreses grans controlades pels treballadors i cooperatives de consumidors. El grau en el qual encara existeix el treball assalariat (que s probable, si no ho suprimim per la fora), la supressi dels privilegis estatistes resultar que el salari natural del treballador, com Benjamin Tucker va dir, ser el seu producte complet. 

s una teoria econmica i social de carcter evolucionista, per aix no exclou que els mutualistes siguin partidaris de la revoluci social; s ms, consideren ambdues coses com part del mateix procs. 

s el model econmic al que usualment s'han adherit els anarquistes individualistes, de tal manera que aquests solen considerar ambdues coses com ms o menys el mateix. No obstant aix, altres persones comenten que existeixen algunes diferncies entre la visi del mutualisme de Pierre-Joseph Proudhon i la dels anarquistes individualistes, situant-se la visi de Proudhon en un punt intermig entre l'individualisme i el collectivisme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138093" title="Skinheads Against Racial Prejudice" nonfiltered="1021" processed="1009" dbindex="56471">
Skinheads Against Racial Prejudice ("Caps Rapats contra el Prejudici Racial"), ms conegut per l'acrnim SHARP que en angls significa "esmolat" o "agut". s una agrupaci d' skinheads antiracistes creada a finals dels anys 80 a Nova York, Estats Units, amb la fi de millorar la imatge social del moviment perjudicada, pels skins d'ultradreta, anomenats Boneheads (que literalment significa cap d'os, pero que es tradueix com a cap buit)

El moviment va ser introdut a Europa per Roddy Moreno, cantant del grup musical de Oi!, The Opressed. El logotip de SHARP cont un casc de guerrer troi, en allusi a l'empresa discogrfica Trojan Records, especialitzada en ska.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138099" title="Stevie Ray Vaughan" nonfiltered="1022" processed="1010" dbindex="56472">

Stephen ("Stevie") Ray Vaughan (3 d' Octubre de 1954 - 27 d' Agost de 1990), nascut a Dallas, Texas (E.U.A.) era un guitarrista de blues nord-americ. L'atracci que genera el seu talent el va fer un dels guitarristes de blues elctric ms importants del mn. El 2003 la revista Rolling Stone va situar Stevie Ray Vaughan el 7 de la seva llista dels 100 Millors Guitarristes de tots els temps. Era el germ petit de Jimmie Vaughan.

 Biografia .

 Inicis .
Vaughan va nixer a Dallas, Texas i va creixer al barri d'Oak Cliff de la mateixa ciutat. Els seus pares no tenien cap talent musical significatiu per eren aficionats fervents a la msica. Portaven en Vaughan i al seu germ gran Jimmie a concerts a veure Fats Domino, Jimmy Reed, i Bob Wills.
Encara que Vaughan primer volia tocar la bateria, Michael Quinn li va donar una guitarra quan tenia vuit anys. Jimmie Vaughan li va donar les primeres llions de guitarra. Vaughan va dir a Guitar Magazine, "Mon germ Jimmie fou de fet una de les influncies ms grans en la meva forma de tocar. Ell fou la ra de perqu vaig comenar a tocar, veient-lo a ell i veient el que es podia fer". Desprs el seu germ li va ensenyar uns quants acords simples. Vaughan va aprendre a tocar la guitarra pel seu compte. Tocava completament d'oda i mai va aprendre a llegir notaci musical. Quan tenia 13 anys tocava a locals on es va trobar amb molts dels seus dols del blues. Uns quants anys ms tard va deixar l'Institut F. Kimball i se'n va anar a Austin a fer carrera musical. El talent de Vaughan va atrapar l'atenci guitarrista Johnny Winter, i de Clifford Antone, amo d'un club de blues.

 Primeres collaboracions .

 SRV & Double Trouble .

 Desintoxicaci .

 Mort .

 Influncies musicals i estil .

L'estil de Vaughan va ser molt influenciat per molts guitarristes de blues. Al capdavant de tots hi havia Albert King, que s'anomenava a ell mateix el "padr de bateig" de l'Stevie, Otis Rush, Buddy Guy i Jimi Hendrix. La can "Rude Mood" s una influncia directa (segons el mateix SRV) d'una can de Sam "Lightning"(Llampec) Hopkins anomenada "Lightning Sky Hop". Tamb estava molt influenciat per Lonnie Mack. Stevie Ray Vaughan, que tenia Mack com un dol des de nen, va produir   el 1984 l'lbum "Strike Like Lightning" de retorn d'en Mack a l'escena, que fou molt celebrat pel pblic i va tenir xit comercial. Vaughan s reconegut pel so distintiu de la seva guitarra, que es basa en part en fer servir cordes gruixudes (qualsevol de 13 a 16 -mesures nord-americanes-) que afinava mig-pas per sota (vosaltres sou msics, sabreu de qu va).
El so i l'estil de tocar de Vaughan, que sovint incorporava parts en qu feia de guitarra rtmica i solista alhora, va fer sorgir moltes comparacions amb Hendrix; Vaughan va fer diverses versions de canons de Hendrix en els seus lbums d'estudi i en actuacions, com "Little Wing", "Voodoo Child (Slight return)" -aquesta s la versi que surt a la pellcula  "Black Hawk Down"  - i "Third Stone from the Sun". Tamb estava molt influenciat per Freddie King, un altre bluesman de Texas, principalment per l's del to i la forma d'atacar; el vibrato potent de King es pot sentir en l'estil de Vaughan. Una altra influncia estilstica fou Albert Collins. Feia servir el dit ndex com a pa a l'estil Albert Collins i aix podia obtenir variacions de to dels seus amplificadors.
Vaughan preferia utilitzar les capacitats de to directes dels seus amplificadors de guitarra. Els efectes que usava als anys vuitanta incloen l'Ibanez Tube Screamer, un pedal de veu wah-wah, i un selector de loop MXR. Tamb va ser ben conegut per fer servir l'altaveu Fender Vibratone. Se'n va comprar un el gener de 1984 i en va fer servir 3 d'aquests durant la seva carrera fins la seva mort. Malgrat els rumors, Vaughan mai va fer servir un altaveu Leslie en la seva carrera. Tamb tenia un/una stompbox chorus Boss DC-2 Dimension per a aconseguir un efecte coral brillant i meldic. Tamb usava el volum fort per a aconseguir efectes dinmics i estimulants del rendiment saturat natural dels seus amplificadors.


 Les guitarres de Vaughan i el seu equip musical .

Les principals guitarres d'Stevie Ray Vaughan eren Fender Stratocaster. La ms coneguda era una del 1962, cremada pel sol, amb un mstil (coll) de fullola de palissandre brasiler   En aquesta guitarra en particular, s'hi va fer installar un trmolo d'esquerr.  segurament degut a la influncia de Jimi Hendrix en la seva forma de tocar. Aquesta guitarra era coneguda com Nmero U. Tenia un coll gruixut en forma de D que era perfecte per les seves mans grans i dits grossos. Tenia un to com un grunyit fort i profund que la feia immediatament reconeixible.  Encara que Nmero U va fer servir peces de recanvi de Fender Stratocaster, les niques peces de la guitarra original que quedaven el 1990 eren el cos i els pickups (cpsules fonocaptores?). Al llarg dels anys, Vaughan i Rene Martinez, el seu tcnic instrumental, van canviar el pickguard, el trmolo i el coll. La guitarra va ser curosament examinada pels treballadors de la botiga Fender Custom per fer-ne una tirada de 100 cpies el 2004. Els pickups de la guitarra pertanyien a una remesa  feta a Fender el 1959 que havien estat ms recargolats del compte per error, i aix produa el so caracterstic de la Nmero U. 

 Discografia .

 Una cita d'Stevie Ray Vaughan .

"Ja que no s llegir msica i tot aix, trobo que vaig pel bon cam quan tan sols escolto cap on provo d'anar amb all, i cap on pot anar, i no provar de donar-hi presses, ni provar de confeccionar res mentre hi vaig, noms deixar que les coses surtin enfora. Llavors estic molt millor. Si comeno a estar pendent de l'acord que estic tocant, de si aquesta s la manera correcta de fer aix o all, llavors acabo pensant noms en all en comptes de tocar des del cor, s a dir toco des del cap, i all s on trobo que tinc problemes. Si hi vaig noms amb el que tinc al cor i deixo que surti, llavors vaig b."

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138112" title="Vegueria de Vilafranca" nonfiltered="1023" processed="1011" dbindex="56473">

La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries histriques del Principat de Catalunya, entre el segle XIII i 1716, amb capital a Vilafranca del Peneds. Va ser coneguda tamb com a vegueria del Peneds i, ms modernament, vegueria de Vilafranca del Peneds per distingir-la de la vegueria del Conflent o vegueria de Vilafranca de Conflent.

Geografia.
El seu territori est delimitat a l'est, al nord i a l'oest per les serralades litoral i prelitoral. s un territori homogeni i relativament planer en la franja litoral i la depressi penedesenca, situada entre les conques del riu de Foix i del riu Anoia.

Histria.
Formada per territoris de l'antiga Olrdola romana posteriorment aquest territori va formar la vegueria de Vilafranca. La primera delimitaci coneguda s del 1304. Comprenia tot el Peneds, l'est del Camp de Tarragona fins el riu Gai, i bona part de l'Anoia. Incloa la sotsvegueria d'Igualada fins que, el 1381 va passar a dependre de la vegueria de Barcelona. Limitava a l'est amb la vegueria de Barcelona, al nord amb la vegueria de Manresa i la vegueria de Cervera, i a l'oest amb la vegueria de Tarragona i la vegueria de Montblanc.

La divisi eclesistica incloa les vegueries de Barcelona i Vilafranca en el bisbat de Barcelona.

Amb els Decrets de Nova Planta (1716), la vegueria va passar a ser corregiment de Vilafranca, incorporant l'antiga sotsvegueria d'Igualada. Durant el segle XVIII es van produir algunes rectificacions. El 1718 van passar al corregiment de Tarragona els municipis litorals entre Vilanova i la Geltr i la Riera de Gai. El 1743 ho van fer Bellprat i Santa Maria de Miralles. Per contra, el Pont d'Armentera i Selmella, del corregiment de Montblanc, van passar a Vilafranca.

En la divisi napolenica del 1812, el corregiment de Vilafranca passava a ser un dels districtes del departament de Montserrat, modificant el lmit est fins el riu Llobregat.

Durant la discussi prvia a la divisi provincial, l'adscripci del Peneds va resultar polmica. D'una banda, Sitges reclamava la pertinena a la provncia de Barcelona, i l'ajuntament de Barcelona demanava que el lmit sud fos desplaat fins a la riera de Cubelles. D'altra banda, Vilafranca del Peneds i els municipis del seu voltant havien subscrit la capitalitat de Reus en la seva pugna amb Tarragona. La Diputaci de Catalunya apostava per la creaci de sis demarcacions en lloc de quatre, amb la inclusi del corregiment de Vilafranca a Barcelona. En el projecte provincial pactat el 1822, tot el Peneds era incls en la provncia de Tarragona. Per finalment el decret de Javier de Burgos, del 1833, va partir el Peneds entre les dues provncies.

En la regionalitzaci del 1936, el Peneds es tornava a unificar en la Regi III de Tarragona, a canvi de dividir el Camp de Tarragona amb la regi de Reus.

En la definici d'mbits funcional territorial del Pla territorial general de Catalunya (1995) i en la proposta de l'Informe Roca, el Peneds continua dividit entre els mbits o les vegueries de les demarcacions de Barcelona i Tarragona.

La Plataforma per una Vegueria Prpia fa campanya per la futura vegueria del Peneds formada per les comarques del Peneds i l'Anoia. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138113" title="Nou dlar de Taiwan" nonfiltered="1024" processed="1012" dbindex="56474">

El nou dlar de Taiwan (en xins     xintaibi) o, simplement, dlar de Taiwan (   taibi) s la unitat monetria oficial de la Repblica de la Xina, tamb coneguda com Taiwan. El codi ISO 4217 s TWD i s'acostuma a abreujar amb el smbol del dlar $, o b NT$ per diferenciar-lo d'altres tipus de dlars. Es divideix en 100 fen ( ) i, tradicionalment, tamb en 10 jiao ( ), fracci que, per, no es veu reflectida en cap moneda.  

El nom com utilitzat s yuan (en xins tradicional  ; en xins simplificat  ), igual que el que es fa servir per a la moneda de la Xina continental, anomenada oficialment renminbi (   ), o "la moneda del poble". Per la seva banda, xintaibi significa "la nova moneda de Taiwan". Les fraccions sn tamb les mateixes que usa el iuan o renminbi. 

Histria.
El nou dlar de Taiwan fou ems per primer cop pel Banc de Taiwan el 15 de juny del 1949 per substituir l'antic dlar de Taiwan a ra de 40.000 dels antics per un de nou, per tal de posar fi a la hiperinflaci que afectava tant Taiwan com la Xina continental a causa de la guerra civil. Al cap d'uns quants mesos, el govern de la Repblica de la Xina sota el poder del Guomindang fou derrotat pels comunistes i es va retirar a l'illa de Taiwan.

Tot i que a partir d'aleshores el dlar de Taiwan fou, de fet, la moneda de la Repblica de la Xina, durant molts anys la moneda oficial n'era l'antic iuan de la Xina Nacionalista, tamb conegut com la moneda fiduciria (   fabi) o el iuan d'argent (   yinyuan), encara que durant la Segona Guerra Mundial va deixar d'estar lligat al valor de la plata. La taxa de canvi era de 3 nous dlars per cada iuan d'argent, taxa que mai es va arribar a modificar malgrat les dcades d'inflaci. Si b el iuan d'argent era la principal moneda de curs legal, era impossible d'adquirir, de vendre o d'utilitzar, ja que en realitat no existia de cara a l'usuari.

El juliol de l'any 2000, finalment, el nou dlar de Taiwan va esdevenir la moneda oficial de la Repblica de la Xina i es van retirar de la circulaci els antics bitllets emesos pel Banc de Taiwan, mentre que en comenaven a circular les emissions del Banc Central.
 
Monedes i bitllets.
Ems originriament pel Banc de Taiwan (     Taiwan Yinhang) i, des de l'any 2000, pel Banc Central de la Repblica de la Xina (     Zhongyang Yinhang), en circulen monedes de  , 1, 5, 10, 20 i 50 nous dlars, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000 i 2.000 nous dlars, aquest darrer poc utilitzat, igual com el bitllet de 200 i les monedes de mig dlar i de 20. 

Taxes de canvi .
1 EUR = 43,3951 TWD (4 de mar del 2007);
1 USD = 32,9150 TWD (4 de mar del 2007) ;

Vegeu tamb.
Dlar;

Enllaos externs.
Banc Central de la Repblica de la Xina  ;
 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138119" title="Nadala menuda" nonfiltered="1025" processed="1013" dbindex="56475">

La nadala menuda (Narcissus dubius) s una petita planta de flors blanques de la famlia de les Amarillidcies. s un narcs mediterrani que creix sobre sls molt prims en poblacions escasses a Catalunya,  Catalunya Nord, Occitnia i alguns punts de la depressi de l'Ebre.

El nom dubius (dubts, difcil) que Antoine Gouan va donar a aquesta espcie es refereix a la dificultat de diferenciar-la de les espcies venes, en especial de les varietats de flors blanques com el narcissus tazetta.

Descripci.

Planta perenne calccola de 10 a 30 cm que creix sobre prats secs, codines i all on el sl s escs. Presenta un bulb ovat i fulles radicals gaireb planes, d'un verd glauc (blanquins) i de 3 a 6 mm d'ample, lineals, amb nervis longitudinals i terminades en una punta poc aguda. La floraci apareix normalment de mar a abril. Les flors, en umbella una mica penjada, sn completament blanques i fan entre 1,5 i 2 cm, es presenten en un nombre de 2 a 6, sobre pedicels angulosos que surten d'una espata d'una sola pea. El tub de la flor s cilndric, verds a la base, es divideix en sis tpals ovals iguals entre ells, oberts horitzontalment sn d'un color blanc brillant. La corona t forma de tassa, d'una mida aproximada a la d'un ter d'un tpal, lleugerament ms estreta a la part de l'obertura i suaument denticulada. Els estams neixen al tub i els ms llargs arriben a la base de la corona. L'estil acostuma a ser ms curt que els estams. La pollinitzaci s fa per mitj dels insectes (entomgama). El fruit s una cpsula i la dispersi de les llavors es fa per gravetat (barcora).



Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138125" title="Oliver Stone" nonfiltered="1026" processed="1014" dbindex="56476">

Oliver Stone (15 de setembre de 1946) s un director de cinema i guionista nord-americ. Pels seus treballs ha guanyat 3 Oscars i 3 globus d'or.

 Biografia .
William Oliver Stone va nixer a Nova York, Estats Units. El seu pare era un agent de borsa jueu i la seva mare, francesa, i catlica; ell ms endavant es convertiria al budisme. Va estudiar a les universitats de Yale i Nova York i va anar com a soldat a la Guerra del Vietnam, en la que va ser ferit dues vegades. Aquest fet marcar la seva vida i ser el tema d'alguns dels seus millors treballs.

 Obra .
Els seus primers contactes amb la indstria del cinema van ser com a guionista de gran xit. Seus sn els guions dEl exprs de mitjanit, d'Alan Parker (1978), Conan el brbar, de John Milius (1982), i El preu del poder, de Brian De Palma (1983).

El pas al primer pla de l'actualitat cinematogrfica es produeix amb la direcci de Platoon, el 1986, amb la qual obtindr l'Oscar a la millor direcci, guard que tornaria a obtenir el 1989 amb Nascut el 4 de juliol. El 1987 va realitzar Wall Street, en la qual narrava les peripcies d'un taur de les finances, magistralment interpretat per Michael Douglas.

 Director polmic .
Les seves obres cinematogrfics s'inspiren sovint en fets reals, i amb un determinat component ideolgic. Li agrada dur a terme una posada en escena que s'assembli al documental. A causa que amb freqncia s difcil separar la llicncia potica de la manipulaci, no sempre els seus treballs sn apreciats de manera unnime. Les seves pellcules JFK (1991) i Natural Born Killers (1984) han provat que la polmica sol acompanyar la seva obra.

No va poder renunciar a la gran ambici de tot progressista nord-americ i va creure ser capa de reobrir el cas de l'assassinat de John F. Kennedy en JFK (1991), que va causar un enorme enrenou i va contribuir a fer crixer la seva imatge de provocador. Desprs de fer The Doors, va tornar a la polmica amb Natural Born Killers (Assassins nats) (1984), en la que resulta difcil discernir entre la violncia gratuta i la denncia de l'esmentada violncia.

 Filmografia .


 Bibliografia.
 Oliver Stone Bibliography (via UC Berkeley);
 A biography of Oliver Stone;
 James Riordan, Stone: The Biography (1996).

 Enllaos externs.
The first chapter of "A Child's Night Dream" by Oliver Stone;
Article on how Mimecom, fictional company from Wild Palms, became real.;
World Trade Center Interview with Oliver Stone;
Oliver Stone's View of the 9/11 Terrorist Attacks;
Guardian Unlimited interview with Stone Part two;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138134" title="Perode dels Regnes Combatents (Xina)" nonfiltered="1027" processed="1015" dbindex="56477">

El perode dels Regnes Combatents (en xins tradicional:    , simplificat:    , pinyin: Zhngu Shdi) s el perode de la histria xinesa comprs entre els anys 475 aC i 221 aC. Fou una poca de convulsi i de canvis (de la mateixa manera que l'anterior, anomenada perode de Primaveres i Tardors). La divisi de la Xina en diversos estats va propiciar la competncia entre ells, fent prosperar la filosofia, la literatura i la cincia. Moltes tradicions es van abandonar i es generaren noves idees. El comer i les ciutats van crixer fins a nivells que no s'havien vist abans. De fet, moltes de les ciutats xineses actuals es van fundar durant aquest perode. 

El fet de dividir l'poca que transcorre des del 770 aC fins a la unificaci de la Xina per la dinastia Qin (221 aC) en dos perodes (de les Primaveres i Tardors i dels Regnes Combatents), sembla provenir de la tradici creada sota la dinastia Han. Saber quan i per qu es va establir aquesta divisi ha ocasionat polmica entre els historiadors, ja que no es troba cap esdeveniment rellevant que la justifiqui: per exemple, el llibre d'histria ms important de la dinastia Song, el Zizhi Tongjian, la situa l'any 403 aC, el que fa ms de 70 anys de diferncia amb la tradici.      

El perode dels Regnes Combatents fou un perode de confusi. Els emperadors de la dinastia Zhou havien perdut la capacitat de cohesi i els nobles de les diferents regions s'autoproclamaren emperadors independents. Al comenament d'aquest perode hi havia prop de 16 estats feudals, a ms dels pobles nmades del nord i de les diverses tribus de l'oest, que tamb tingueren un paper important en la poltica d'aquesta poca. A mitjan d'aquest perode encara quedaven set d'aquests estats que lluitaven per l'hegemonia del pas. Finalment, el regne de Qin esdevingu el ms fort i va sotmetre els altres sis. La unificaci de la Xina feta pels Qin es considerada com la fi de l'antiguitat xinesa i l'inici de l'imperi xins.        





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138135" title="Howard Robert Horvitz" nonfiltered="1028" processed="1016" dbindex="56478">

Howard Robert Horvitz ( Chicago, EUA 1947 ) s un bileg i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 8 de maig de 1947 a la ciutat de Chicago, poblaci situada a l'estat nord-americ de Illinois. Va estudiar biologia a la Universitat de Harvard, on es gradu el 1972 i doctor el 1974. Des de l'any 1978 s professor de biologia de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts, primer com a professor assistent, posteriorment com associat i des de 1986 com a professor titular. Des de 1988 s membre de l'equip de recerca de l'Institut Mdic Howard Hughes.

Recerca cientfica.
Interessat en el desenvolupament cellular, a partir dels seus estudis sobre el nematode Caenorhabditis elegans aconsegu establir noves bases sobre l'estudi de la vida i mort de les cllules i entendre millor l'apoptosi o mort programades de certes cllules.

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Sydney Brenner i John E. Sulston, pels seus treballs sobre la regulaci gentica del desenvolupament i mort cellular.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2002;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138141" title="Dirk Nowitzki" nonfiltered="1029" processed="1017" dbindex="56479">

Dirk Werner Nowitzki (Wrzburg, 19 de juny 1978) s un jugador de bsquet de l'NBA, que juga actualment pels Dallas Mavericks.

Carrera.
Fou escollit a la primera ronda del draft de l'NBA de 1998 en 9 lloc pels Milwaukee Bucks. Malgrat aix, va ser traspassat als Dallas Mavericks sense disputar cap partit amb els Bucks. La seva progressi va ser excepcional i aviat es va adaptar a l'estil de joc de l'NBA, convertint-se en una de les seves estrelles. Noms es necessari dir que, des del moment en qu va ser cridat per jugar el All Star de 2002 no s'ha perdut cap partit de les estrelles.

A la temporada 2005-06, aix com a les anteriors, ha progressat notablement, amb una mitjana de 26,6 punts (7 al rnquing de l'NBA), 9 rebots (16 al rnquing) i un 90,1% des de la lnia de tirs lliures (5). Tamb 1 tap per partit i 2,8 assistncies.

Amo de la samarreta nmero 41, l'ltima temporada va aconseguir el primer ttol de conferncia del seu equip actual, imposant-se als Phoenix Suns (liderats pel canadenc Steve Nash i per Shawn Marion) amb un resultat total de 4-2.
Anteriorment, havien eliminat el vigent cambi, San Antonio Spurs (encapalats per Tim Duncan, l'argent Emanuel Ginobili i el francs Tony Parker) amb una prrroga al set partit. Per primera vegada a la seva histria, van arribar a les finals, que van disputar contra els Miami Heat.

Malgrat comenar amb un avantatge de 2-0, l'equip tex no va saber aprofitar-la i va perdre per 4-2 a la srie, amb l'equip de Florida, liderat per Shaquille O'Neal i Dwyane Wade (MVP de les finals) entre altres, com Alonzo Mourning, Antoine Walker i Gary Payton.

Dret, de 2,13 metres d'alada i 111,1 kg de pes, pot jugar a qualsevol posici interior, ja sigui d'aler, d'aler-pivot o de pivot. Fa uns 22 punts i 8,5 rebots de mitjana per partit durant tota la seva trajectria a la NBA. A ms, porta un tir exterior i interior distingits i una molt bona mitjana des de la lnia de tirs lliures amb el 86,3%, a la seva carrera.

Es diu d'ell que s el millor jugador blanc de l'NBA (junt amb Steve Nash) desprs de Larry Bird (un dels millors jugadors de tots els temps). Prov d'una famlia de tradici esportiva, ja que el seu pare era jugador d'handbol i la seva mare va ser jugadora de la selecci alemanya de bsquet femen. T una germana anomenada rsula.

Trajectria.
 Dallas Mavericks (NBA, Estats Units): Des de 1998.

Palmars.
Consideracions personals.
 Escollit per jugar el All Star de 2002.
 Escollit per jugar el All Star de 2003.
 Escollit per jugar el All Star de 2004.
 Escollit per jugar el All Star de 2005.
 Escollit per jugar el All Star de 2006.
 Escollit per jugar el All Star de 2007.
 Integrant del All NBA (primer equip) a les temporades 2004-2005 i 2005-2006.
 Integrant del All NBA (segon equip) a les temporades 2001-2002 i 2002-2003.
 Integrant del All NBA (primer equip) a les temporades 2000-2001 i 2003-2004.
 Va anotar 53 punts, el seu rcord personal fins al moment, al partit dels Mavericks davant Houston el 5 de febrer de 2002.

Enllaos externs.
Perfil a NBA.com





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138143" title="Illes Alhucemas" nonfiltered="1030" processed="1018" dbindex="56480">

Les illes Alhucemas constitueixen un conjunt de tres illots situats en la badia d'Alhucemas, enfront de la costa mediterrnia del Marroc. Es tracta del penyal d'Alhucemas i els illots de Tierra i Mar. Es troben situades a uns 155 km a l'aquest de Ceuta i a uns 100 km a l'oest de Melilla. Les illes de Mar i Tierra es troben situades al sud-oest del penyal i a una distncia  de 800 i 900 metres, respectivament. La superfcie total de les illes s d'uns 0,06 km. 

Les tres illes sn de grandria similar; el Penyal no arriba a les 2 hectrees. La major altura del conjunt l'arriba tamb al Penyal, amb una cota de 27 metres sobre el nivell del mar. L'illa de Mar no supera els 4 metres d'altura mentre que l'illa de Tierra arriba als 11 metres. Les illes van ser ocupades temporalment per Espanya en 1560, sense consolidar-se. Foren ocupades definitivament el 28 d'agost de 1673 per una esquadra dirigida pel prncep de Montesacro amb la finalitat d'actuar contra els corsaris berberiscs. Els tres illots es consideren sota sobirania espanyola. Les illes de Mar i Tierra es troben deshabitades (la primera era el cementiri del penyal). En el penyal es troba una guarnici espanyola. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138149" title="Vivars" nonfiltered="1031" processed="1019" dbindex="56481">
El Vivars (en occit Vivars, en francs Vivarais) era, abans del 1789, una provncia que formava part de la regi histrica del Llenguadoc. S'extenia sobre un territori que corresponia aproximadament el departament d'Ardecha.

 Histria .


 Personalitats del Vivars .
 El cardenal Franois de Tournon;
 Olivier de Serres;
 Antoine Court;
 Els germans Montgolfier;
 Franois-Antoine de Boissy d'Anglas;
 Jean-Louis Giraud-Soulavie;
 Honor Flaugergues;
 Marc Seguin;
 Auguste Bravais;
 Georges Gouy;
 Vincent d'Indy;
 Marie-Joseph Canteloube;
 La famlia Chazallon;
 El Duc de Joyeuse;
 Jacques Dondoux (alcalde de St-agrve i ministre amb Franois Mitterrand);
 Madame de Vivarais, filla d'Augustin de Ferriol d'Argental, abadessa del convent de les Clarisses d'Annonay.

 Bibliografia .
ARDECHE (Dpartement de l') - Le pays du Vivarais, Monographies des villes et villages de France de Micberth. Per Elie Reynier, 1993, rimp. dit. 1934, 14 X 20, br., 282 pp. ISBN 2-7428-0044-1;
Albin Mazon;
Forez et Vivarais, itinraire de l'homme de got, publicat pel comit de la regi XVI bis, exposici internacional de Pars de 1937, edicions du Pigeonnier, Saint-Flicien (Ardche), 1937. Illustracions de Jean Chize.
 Joanns Dufaud;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138152" title="Elist" nonfiltered="1032" processed="1020" dbindex="56482">

Elista (rus        ; calmuc:     , Elst) s la capital de la Repblica de Calmquia, un subjecte federal de la Federaci Russa. T una poblaci de 104,254 (Cens rus (2002)).

Histria.

Elista fou fundada el 1865 com a un petit establiment. El novembre de 1920, Elista esdevingu el centre administratiu de l'Oblast Autnom Calmuc. A comenaments del 1930, Elista fou transformada en una petita ciutat merc les poltiques de collectivitzaci de Josef Stalin que foraren a molts calmucs a abandonar el seu mode de vida tradicional basat en la ramaderia nmada, per a adotpar el sedentarisme urb. L'octubre de 1935, Elista fou reconeguda com a capital de la Repblica Socialista Sovitica Autnoma dels Calmucs.

El 27 de desembre de 1943, la Repblica Socialista Sovitica Autnoma dels Calmucs fou dissolta i els calmucs residents foren exiliats a Sibria.  Elista fou repobladda amb russos tnics i el nou li fou canviat pel de Stepnoy (rus         ). Va mantenir aquest nom fins el 1957, quan els supervivents de les deportacions foren autoritzats a tornar de l'exili.

Des del 1991 s capital de la repblica de Calmquia. El president de la repblica des d'aleshores, Kirsan Ilyumzhinov, ha reformat totalment l'arquitectura urbana, abandonant el model comunista tradicional que caracteritza altres ciutats russes i retornant al model budista, reforades desprs de les Olimpiades d'Escacs del 1998 i la visita del 14 Dalai Lama el desembre de 2005


Galleria de fotos.


Enllaos externs.

Elista a Google Maps;
http://www.elista.org;
http://www.bumbinorn.ru;
http://www.freekalmykia.org;
Webcam a la plaa Lenin;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138158" title="Ignasi Oms i Ponsa" nonfiltered="1033" processed="1021" dbindex="56483">

Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 1863   Barcelona, 1914) fou un arquitecte catal considerat com el representant ms destacat del modernisme a Manresa.

Es form a Barcelona com a deixeble de Domnech i Montaner i va exercir durant molts anys d arquitecte municipal de la ciutat de Manresa, plena d edificis seus, on hi ha un carrer que porta el seu nom perqu concentra en el mateix espai quatre obres seves.

Els seus edificis ms emblemtics, tots a Manresa, sn:

Casa Torrents o La Buresa;
Casino de Manresa;
Casa Lluvi;
Casa Torra;
Casa Gabernet Espanyol;
Casa Padr Domnech;
Collegi-Asil dels Infants;
Casa Armengou;
Antic escorxador;
Farinera la Florinda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138165" title="Sigma Arae" nonfiltered="1034" processed="1022" dbindex="56484">


Sigma Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci d'Ara.

Sigma Arae s una estrella blanca tipus A de les nanes de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +4,56. Est a uns 386 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138166" title="Marils Orionaa" nonfiltered="1035" processed="1023" dbindex="56485">
Marils Orionaa s una cantant i cantautora occitana de Bearn.

Biografia.
Marils Orionaa s filla de l'escriptor occit Gilabrt Narioo.
Va ser professora de lletres clssiques i ensenyava alhora l'occit abans d'anar-se'n de l'educacion nacional francesa a fi de dedicar-se ntegrament a la seua carrera musical. 
La seua obra s'inspira dels cants tradicionals bearnesos, per tamb del cant de les cantants de Grcia. Les seues lletres sn sovint sentimentals i realistes. Tanmateix pot cantar de quan en quan canons polititzades.
El seu darrer disc Damn hauria de sortir el 2007.

 Discografia.
 Ca'i  (1997);

 Femels  (2002);

 Pr'amor (2002);

Enllaos externs.
Web oficial







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138168" title="Paul Christian Lauterbur" nonfiltered="1036" processed="1024" dbindex="56486">

Paul Christian Lauterbur ( Sydney, EUA 1929 ) s un qumic nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2003.

Biografia.
Va nixer el 6 de maig de 1929 a la ciutat de Sydney, poblaci situada a l'estat nord-americ d'Ohio. Va estudiar qumica, fsica i biologia a la Case Western Reserve University, on es gradu el 1951 i posteriorment realitz el seu doctorat a la Universitat de Pittsburg l'any 1962, on s'especialitz en qumica. L'any 1969 fou nomenat professor de qumica a la Universitat de l'Estat de Nova York, el 1985 de la Universitat d'Illinois, crrec que ocup fins la seva jubilaci l'any 1990.

Recerca cientfica.
Impressionat pel treball de recerca de Felix Bloch i Edward Purcell sobre la Ressonncia Magntica Nuclear (RMN), investigacions per les quals foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1952, i que permeteren poder estudiar en profunditat l'estructura de les diferents substncies qumiques, Lauterbur conjuntament amb Peter Mansfield realitzaren investigacions sobre la RMN per tal de poder-la utilitzar per reproduir imatges del cos hum, desenvolupant el que es coneix com a Magnetic resonance imaging (MRI) o Projecci d'imatges de ressonncia magntica. Lauterbur tingu la la idea d'introduir gradients en el camp magntic que permet determinar l'origen de l'ona emesa pel nucli atmic de l'objecte de l'estudi, un procs que permet reproduir objectes en dues dimensions.

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Peter Mansfield, pel desenvolupament de la projecci d'imatges de ressonncia magntica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2003;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138174" title="Deportaci dels calmucs de 1944" nonfiltered="1037" processed="1025" dbindex="56487">


A finals de desembre de 1943, la poblaci sencera de Calmquia (Repblica Socialista Sovitica Autnoma dels Calmucs), uns 93.139 individus, fou carregada en 46 vagons de ferrocarril i transportada a diverses poblacions de Sibria: Territori de l'Altai, Territori de Krasnoiarsk, Provncia d'Omsk, i Provncia de Novosibirsk. Hi arribarien 81.673 calmucs, d ells 32.997 nens. El 1946 es van veure reduts a 70.360 individus.

Els fou perms de retornar el 1956, per molts havien mort durant l'exili.
 
Vegeu tamb.
 Neteja tnica;

Referncies.
"The Soviet deportation of nationalities" per Robert Conquest (1960) 0333105753;
"The punished peoples: The deportation and fate of Soviet minorities at the end of the Second World War" by A. M Nekrich (1978) 0393056465;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138176" title="Shigeru Kayano" nonfiltered="1038" processed="1026" dbindex="56488">

 (15 de juny, 1926   6 de maig, 2006) va ser un dels darrers parlants natius de la llengua ainu i un lder del moviment tnic del poble ainu al Jap.

 Orgens .
Kayano Shigeru va nixer a la vila de Nibutani a Biratori, Prefectura de Hokkaido, Jap. El seu nom de naixement era Kaizawa, per va renunciar-hi pel nom de la famlia de la seva tia. Va crixer en la pobresa amb el seu pare alcohlic i la seva mare una devota budista. L'inters per la cultura ainu va comenar grcies a la seva via, Tekatte, que va comprartir molts contes tradicionals ainus amb ell.

 Lder Cultural .
Encara que no va assolir un nivell d'educaci superior, va dur a terme un apassionat estudi del folklore, art, llengua i histria ainu. El seu activisme ha ajudat a aconseguir la fundaci del museu de la cultura ainu a Nibutani el 1972. Era un reconegut mestre vivent de la cultura ainu tradici oral, un expert en les seves Arts folklriques i del seu idioma. Amb el seu esfor va aconseguir fundar 15 escoles de la llengua ainu. 

 Lder Poltic .
Va ser el primer poltic ainu a seure a la Dieta de Jap. Va servir durant cinc legislatures abans de prendre un seient vacant al senat pel SDP. All va servir des del 1994 al 1998.  A la Dieta, sovint feia preguntes en la llengua ainu. El seu esfor va portar a l'aprovaci d'una llei per la promoci de la cultura ainu el 1997.

Shigeru Kayano va ser tamb conegut per liderar el moviment de protesta contra la presa de Nibutani . La presa sobre el riu Saru, va ser acabada el 1997 tot hi els intents legals d'aturar-la, inundant la terra sagrada dels ainu. Encara que infructus, l'esfor legal va aconseguir el reconeixement del jutjat del districte de Sapporo dels ainu com a la gent indgena de Hokkaido per primera vegada.

Va morir d'una pneumnia a l'hospital a Sapporo, Hokkaido, el 6 de maig de 2006, just desprs del seu 80 aniversari.

 Autor .
Ha escrit sobre 100 llibres sobre l'idioma ainu i la seva cultura, incloent 28 colleccions yukar. Alguns dels seus treballs han estat traduts a l'angls:
 Our Land was a Forest: an Ainu Memoir - 1994;
 The Romance of the Bear God - 1985;

Bibliografia.
Obituary in Asahi Shinbun-International Herald Tribune 5 de Maig, 2006;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138180" title="Reynaldo Hahn" nonfiltered="1039" processed="1027" dbindex="56489">

Reynaldo Hahn (Caracas, 9 d'agost de 1874 - Pars, 28 de gener de 1947) va ser un compositor, director d'orquestra, crtic musical i escriptor veneol nacionalitzat francs. Fonamentalment s recordat com a compositor de canons, gnere en qu va destacar com a continuador de la tradici clssica francesa de la mlodie. 
El meravells art, la destacable bellesa, i l'originalitat de les seues obres capten la despreocupaci de la belle poque.

 Infant prodigi .
Hahn era el menor de dotze germans. Son pare, Carlos va ser un enginyer, inventor i home de negocis d'origen jueu-alemany. Sa mare, amb nom de soltera de Echenagucia, era una veneolana d'origen basc. La creixent inestabilitat poltica a Sud-amrica dirant la dcada del 1870 va fer evident a son pare la necessitat de deixar Veneuela. 

Hahn tenia noms tres anys quan la seua famlia es va traslladar a Pars, i hi ha pocs dubtes sobre l'enorme impacte que aquest trasllat va provocar en el futur compositor. Tot i haver mostrat cert inters en la msica folclrica veneolana durant la seua joventut, Frana va "determinar i definir la identitat musical de Hahn en la seua maduresa". La ciutat, amb els seus recursos culturals: l'pera, el Ballet de l'pera de Pars, l'Opra Comique, a ms de les relacions amb els artistes i escriptors, van constituir-se en un rerefons ideal per al preco Hahn. 

Un infant prodigi, Reynaldo va fer el seu debut "professional" en el sal de l'excntrica Princesa de Metternich (neboda de Napole Bonaparte). Hahn va cantar, acompanyant-se ell mateix al piano, unes ries de Jacques Offenbach. Pocs anys desprs, a l'edat de vuit anys, Hahn va compondre les seues primeres canons.

Malgrat la tradicional antipatia del Conservatori de Pars vers els infants prodigi (s clebre el rebuig de la instituci a Franz Liszt uns anys abans), Hahn va ingressar-hi als deu anys. Entre els seus professors cal esmentar Massenet, Gounod i Camille Saint-Sans i entre els companys Alfred Cortot i Maurice Ravel.

Si mes vers avaient des ailes.
L'any 1888 Reynaldo va compondre Si mes vers avaient des ailes sobre un poema de Victor Hugo; va ser un xit instantani quan va ser publicada per Le Figaro. Arran de la publicitat que va obtenir-ne, Hahn va entrar en contacte amb els principals artistes de Pars (a banda de les relacions que havia conreat al Conservatori). La famosa soprano Sybil Sanderson i l'escriptor Alphonse Daudet van introduir Hahn en la seua esfera social. Hahn possea "una especial habilitat" per a atraure "personatges importants al seu costat".
 
Com molts altres compositors francesos de lieder de la seua poca, Hahn va sentir-se atret per la poesia de Victor Hugo. 
Moltes de les caracterstiques de la msica de Hahn ja sn evidents en la can Si mes vers: el flexible acompanyament del piano, la lnia vocal derivada de l'estructura i intimitat de la parla, els intervals i cadncies sorprenents, l'astutament collocada mezza voce, i la sofisticaci i profunditat del sentiment -- tot plegat impressionant, ats que noms tenia trenta anys quan la va compondre.

Paul Verlaine, altre poeta que va inspirar moltes de les ms belles canons de Reynaldo, en una ocasi va tenir l'oportunitat d'escoltar les adaptacions que dels seus poemes havia fet el jove compositor (que Hahn va titular Chansons grises, comenades l'any 1887 quan Hahn tenia dotze anys i acabades tres anys desprs). El poeta "va plorar sentint les canons de Hahn". L'heure exquise, de Chansons, va ser una de les canons que sense dubte va fer brollar llgrimes dels ulls de Verlaine. Amb el fluent acompanyament del piano, l'exquisida melodia i les enginyoses modulacions, Hahn va capturar la bellesa lmpida i lnguida del text. El poeta Stphane Mallarm, tamb present, va escriure la segent estrofa:

Le pleur qui chante au language;
Du pote, Reynaldo;
Hahn, tendrement le dgage;
Comme en l'alle un jet d'eau.;

Jean Santeuil.
Tot el que he fet ha estat sempre grcies a Reynaldo. ;
marcel proust ;

Al voltant dels dinou anys, l'any 1894, Hahn ja havia escrit moltes canons d'amor; per la seua mundana sofisticaci callava solapadament els seus propis sentiments. Va gaudir d'amistats ntimes amb dones, i aquestes realment estimaven l'encisador i galant jove compositor. Clopatre-Diane de Mrode, una famosa bellesa de le beau monde tres anys major que Hahn, li va inspirar escriure: "L'idolatre com una gran i perfecta obra d'art". Malgrat aquesta lloana vers ella, se sap que noms la va estimar a distncia durant tota la seua vida. La clebre cortesana Liane de Pougy va escriure a Hahn cartes d'amor suplicants, tot i saber que ell mai no podria correspondre al seu amor. Potser les cartes ms interessants sn aquelles del propi Hahn en qu es mostra crtic amb els homosexuals i l'homosexualitat. Aix s comprensible considerant l'poca en qu va viure: la caiguda en desgrcia d'Oscar Wilde va tenir lloc en aquells anys.

1894 va esdevenir decisiu per a Reynaldo. A casa de l'artista Madeleine Lemaire, Hahn va conixer un aspirant a escriptor tres anys major que ell. L'escriptor era el llavors poc conegut, "summament estrafolari i snob" Marcel Proust. Van compartir el seu gust per la pintura, la literatura i Faur. Sovint van viatjar junts i van collaborar en diversos projectes. Un d'aquests projectes, Portraits de peintres (Retrats de pintors - 1896), s una obra consisten en textos parlats acompanyats al piano.

Reynaldo va perfeccionar les seues capacitats com a escriptor en aquesta poca, esdevenint un dels millors escriptors sobre musics i temes musicals. Molt poques vegades admirava els seus contemporanis; s'estimava ms els artistes del passat, com ho demostren els seus retrats de figures llegendries. El seu estil com a escriptor va estar caracteritzat per la seua especial habilitat per a descriure els petits detalls, semblant a Proust. 

La novella autobiogrfica inacabada de Proust Jean Santeuil, publicada pstumament i considerada mal estructurada, mostra no posthumously published and considered ill-structured, mostra no obstant un geni emergent i presagia la seua obra mestra   la recherche du temps perdu. Va comenar a escriure-la l'any 1895, un any desprs de conixer Hahn (sobre qui s'ha demostrat que n'est basat el protagonista). Per cap a l'any 1896 ja havien deixat de ser amants, van continuar sent amics tota la vida i es van donar suport mutu fins a la mort de Proust l'any 1922.

Maestro Hahn, pera de Pars.
Com a director d'orquestra es va especialitzar en Mozart, dirigint les primeres representacions del Festival de Salzburg per invitaci de Lilli Lehmann. Tamb va assumir el crrec de director general de l'pera del Casino de Cannes durant la dcada del 1920 i la de 1930. Durant molts anys va ser un influent crtic musical del diari Le Figaro de Pars.

Obligat a abandonar Pars durant l'ocupaci Nazi de 1940, va tornar-hi desprs de la guerra, l'any 1945 per fer-se crrec de la direcci de l'pera de Pars. Malhauradament va morir poc desprs sense tenir temps d'empendre les reformes que havia planificat.

Referncies.


Enllaos externs.
La seua biografia completa ;
Biografia ;
Altra plana amb les seues obres ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138181" title="Calmucs" nonfiltered="1040" processed="1028" dbindex="56490">


Els Calmucs (alternativament "Kalmucks," "Kalmuks," o "Kalmyki") sn els descendents dels Oirats, identitat histrica i collectiva dels pobles mongols occidentals. Havien viscut a la Rssia europea durant 400 anys. A causa de les vicissituds poltiques, hi ha comunitats calmucs als Estats Units, Frana, Alemanya i la Repblica Txeca.

Un 70 % sn budistes i obeeixen la mateixa autoritat religiosa que buriats i tuvinians, i tamb anomenats eleuts, ogelid o khalimah pels ttars.

 Repartiment geogrfic .
Actualment sn repartits en tres grups dins el territori de l antiga URSS (Rssia i vens):

 Els calmucs prpiament dits, viuen a Calmquia (el 88,3 %).
 Els buzava, viuen als marges del Don (Te), principalment a Astrakhan (drhn) i a Osstia Septentrional-Alnia, per amb grups petits a Territori de Stvropol (Sarpulj), Rostov i Volgograd (el 5,7 %);
 Els sarts islamitzats, a la regi de Semirietxe (Repblica de Kirguizistan), uns 4.000 individus.

 Histria .
Els calmucs propiament dits fins el segle XII ocupaven la zona entre el Ienissei, el Balkhash i el riu Gobi, i eren xamanistes; vers el segle XV es traslladaren cap als marges del Balkhash i foren aconvertits al lamaisme per monjos tibetans. Cacp el segle XVI formaren part del Derben-Oirat (Quatre federats) amb els dzungars, dorbots, turgots i txokots. El seu nom prov del verb kalmak  habitar , i distingia els oirats que eren  habitants camperols  dels dungans (del verb dnmek) o  retornats . Un grup dels oirats acompany Hulagu cap a occident i jug un cert rol dins la Prsia Ilkhnida.

Sempre havien dut una vida nmada i es regien per la norma  on tens encs el foc, all es casa teva, on tens lligat el teu cavall, all pots pasturar , i es dedicaven a la ramaderia. Llur organitzaci social, vigent fins el 1892, partia de la kibitka o iurta, tenda familiar i considerada nucli de la unitat familiar, que s agrupava en djotons, una mena de comunitat nmada dirigida per un anci, cap dels campaments. Aquests s agrupaven en ajmaks o clans, comunitats amb lleus lligams familairs, governats merc els russos per un zajsang o governador hereditari. Un grup d ajmaks formaven l anghi (tribu), i aquestes s organitzaven en ulus (pobles), regentats pels noyons, prnceps guerrers amb autoritat militar, i sota l autoritat religiosa dels ghilong, capellans lamaistes.

Vivien en kibitkes, tendes de feltre fetes amb bastiment de fusta, de forma cilndrica i fcilment desmontable. A l estiu, quan duien a pasturar el ramat, habitaven construccions primitives fetes d argila amb palla. L estructura interna de la tenda era senzilla, i formava un petit altar amb els burtxan (dols), d origen xamnic. El foc s encenia al centre de la kibitka, i era considerat un lloc sagrat, i el fum sortia per una obertura dalt de la tenda (txaratx), que tamb servia per a illuminar-la.

La vestimenta tradicional era constituda per uan camisa de tela o percal (kijlik) i unes calces. Pel damunt portaven un beshmet, semblant al dels muntanyencs del Caucas, lligat amb un cintur de cuir, que els calmucs rics cobrien amb lmines de ferro amb incrustacions de plata. A l hivern portaven al damunt una pellissa de pell de xai (de guineu els ms rics). El  barret era quadrangular, i ha servit de model per als cotxers russos del segle XIX. Quan al calat, l estiu duien botes altes amb tacons metallics i estreps. Les dones duien bruses llargues i amples, aix com calces amples, i al cap duien un machass, barret baix amb visera negra. El pl dels nens era tallat a l altura de l espatlla fins als 14 anys, en qu era recollit en una trena. Tamb duien arracades.

Els principals queviures eren eren fets amb farina de sgol o blat, sense sal, i amb te. L arak, aiguardent d ar'jan (cereal tpic de la regi), i el bozo, un producte lctic semblant al kumys, fet amb llet d'euga fermentada. Es casaven molt joves (als 16 els nois i als 14 les noies) i no practicaven la poligmia. El divorci era fcil d aconseguir, per no era habitual. La dona calmuca es distingia per la seva rara puresa de costums, i duia el pes principal del treball de la llar. Els homes s encarregaven de curar del bestiar i d algunes tasques agrries (recollir cereals i tallar herbes). Practicaven el budisme lamaista dels  barrets grocs , al qual s'aconvertiren massivament en el segle XVII.


 El Khanat del Volga .
Durant el regnat de Ways Khan (1418-1428), els mongols d Ili s hagueren de batre contra els kalmak infidels, i els poemes de les guerres foren recollits al Tarakhini i Rashidi. Ways Khan fou fet presoner pels calmucs, i hagu de donar la seva germana en matrimoni al seu cap Esen Taishi. El seu pare, Toghon, havia governat Monglia fins la frontera xinesa, i a la seva mort el 1439 el substitu Esen Taishi, per a la seva mort el 1455 es trenc l imperi oirat. Es formaren diversos principats allats en venatge de territoris musulmans, i el 1459 una ambaixada calmuc aparegu a Herat.

Durant el segle XVI es van estendre pel Turquestan, per hi eren considerats com a enemics de l islam; van obligar a fugir el khan kazakk Tawakkul (Tevkel) fins a Taixkent, on fou acollit pel sobir usbec Newruz Ahmad (m. 1566), qui tampoc aconsegu vncer-los. Tanmateix, el 1594, en una ambaixada enviada al tsar Fiodor I de Rssia, els russos qualificaven Tawawkkul com a  rei dels kazaks i dels calmucs , ja que algunes bandes se li uniren.

Durant l hivern del 1603-1604 els calmucs atacaren Khorezm, i sota el regnat del tsar Vassili Txuitsky (1606-1610) entraren per primer cop en contacte amb el govern rus. Pressionats pels nobles mongols i pels khans kazakhs, arribaren als marges dels rius Volga, Ural i Don, i pel 1608-1609 alguns grups feudals oirats (derbets i torguts) s uniren voluntriament a Rssia i s establiren al S i E de Sibria.

Cap el 1616 els  torgut, que eren establits a Tarbagatai (entre els llacs Manas i Zaisan, i el riu Irtysh), dirigits per Kh-rlog, es dirigien cap a l Oest, a la recerca de pastures lliures, pressionats per les altres tribus turques, i el 1630 s establiren definitivament a les estepes del baix Volga. Els russos els acceptaren sota el nom de Khanat Calmuc (de Khal'mg) com a estat-tap entre llur frontera meridional i les hordes turbulentes de turcs musulmans. El seu cap, conegut com a Qurlinq, sotmet nogais i turcs, i el 1632 hi establ unes 50.000 kibitkes de Tashi-K-rlok, amb les tribus joshu i derbet. D aquesta manera, el 1653 uns 200.000 calmucs atacaren Penza, Saratov i Tobolsk.

Durant la resta del segle, el Khanat kalmuk del Volga, que no formava pas part de l imperi fundat per Khara-khula, tot i que mai no es trencaren les relacions entre les dues branques del mateix poble, fou fortificat per les arribades espordiques de mongols occidentals (khoshut, drbet, khot) qui fugien de la inestabilitat d sia Oriental, per no havien perdut llur agressivitat. En la millor tradici de les estepes, les escaramusses sagnants amb llurs vens nmades, ttars, kazakhs i kirguisos, sn alternades amb intercanvis comercials, de la mateixa manera que amb els russos els juraments d aliana amb el tsar sn renovats i els contactes comercials estacionals, alternats amb expedicions de pillatge.

Alhora, els delegats calmucs del Volga foren presents al kutultai del 1640 i Batur, fill i successor de Khara-khula, don en matriomoni al fill petit de Kh-rlok; en el kurultai s'establ fermament la predominncia del budisme entre totes les branques calmuques, i els progressos aconseguits per l islam merc el matrimoni amb la filla d un kazak, no foren de gaire durada. 

El 1655 va morir Kh-rlog i el seu successor, Chukn-Daichir (1655-1672), va mantenir la submissi a Rssia. El seu successor, Ayuqa Khan (1672-1724), fou el darrer en portar el ttol de khan. Amic de Pere el Gran, suprim la sublevaci de Bakha, i lluit contra els perses i baixkirs. EL ttol de khan fou reservat als descendents de Gengis Khan pel cap espiritual, el Dalai Lama. Els Qing mateixos confirmaren aquesta qualitat, recollida en l ambaixada del manx Tulien, autor del Yiyulu (Cant sobre els pasos estrangers, 1712-1715), traduda al francs el 1726 i al rus el 1764, i que ajud a fer conixer sia a Europa. Tamb sembla que aquesta missi contribu a reviscolar la nostlgia per la terra ancestral.

 xode i domini rus abans de la Revoluci .
Els calmucs budistes d Ili mantingueren llur sobirania sobre el Turquestan musulm fins que foren destruts pels xinesos el 1758. Foren el darrer imperi nmada d sia Central, i el 1749 encara els aspirants a atalik (regent) de Bukhara havien de sotmetre llurs diferncies al khan calmuc; s empararen de bona part del territori kazak, i prohibiren l islam al sud de Semirieche.

Pel que fa als del Volga, els guerres amb els ttars de Crimea i amb Khorezm els van debilitar. Aix, a la mort d Ayuqa el 1724, els seus successors foren considerats com a namestniks (virreis) del tsar de Rssia, alhora que els obliga a trencar relacions amb el grup d Ili. Per aix, el 1735 el grup de 10.000 tendes de Taishi Sereng decid de tornar a Xinjiang.

Desprs de la revolta de Pugatxev del 1771, a la qual molts calmucs donaren suport com ja van fer amb la de Stenka Razin, indignats per les intromissions russes en llur autogovern i pels intents de sedentaritzaci obligatria, el khan Ubashi, fill petit d Ayuqa, decid sota la pressi dels seus consellers la ruptura de relacions amb Rssia i el retorn a Dzungria. 

Aix, uns 170.000 calmucs (300.000 segons altres fonts) prengueren el cam de tornada que van seguir llurs avantpassats. Fou desastrs, ja que foren atacats pels kazakhs i kirguisos, patiren en travessar deserts i noms uns 70.000 arribaren a Ili. Aix delmats, van perdre qualsevol influncia poltica tant a la Xina coma Rssia, de tal manera que no els rest ms remei que lliurar-se als Qing. Aix far augmentar el prestigi de l emperador manx Qienlong, qui li permet incorporar la Dzungria i el consagr com a cap temporal dels lamaistes. Endems, els repart per l imperi: un grup rest a Ili, amb els supervivents oirats de la massacre del 1757, i d altres, a la regi de Khvdo (Monglia Exterior), on s havien refugiat alguns supervivents de la caiguda de l imperi jungar. Quan la revolta musulmana a la vall d Ili del segle XIX fou destrut el gran temple budista calmuc de Kuldja.

El 1771 la resta dels calmucs, unes 11.200 kibitkes amb 50.000 calmucs (160.000 segons altres fonts), unes 8.000 famlies de kazaks i 8.000 de nogais, comandades pel prncep Donduk Ombo, ocuparen la zona del Volga-Don-Kuma i Kuban', a les regions de Don, Astrakhan i Orenburg, on es dedicaren a la ramaderia de  bous, camells i xais. Com que la majoria dels torguts donaren suport a Pugatxov el 1773, Caterina la Gran retir als torguts el govern dels calmucs, que havien conservat des de l arribada a Rssia. El ttol de khan, que havia estat abolit l octubre del 1771, va desaparixer definitivament amb la desaparici d Ubashi. En lloc seu, s establ un vicekhanat que pass als Dodunkov (descendents de Donduk Ombo).

D ara endavant, els calmucs restaren sotmesos i llur organitzaci poltico-administrativa fou calcada sobre la de l Imperi Rus; els nobles calmucs o nojons foren assimilats als terratinents, i llurs subjectes als serfs. En el darrer ter del segle XIX una evoluci decisiva els condu a la sedentaritzaci i a les activitats agrcoles.

Alguns grups foren integrats a les colnies cosaques, fortament russificats, llevat els monjos lamaistes. Els drbet, installats des del 1710 a la regi del Don, i coneguts com a buzava, coneixeren una evoluci diferent a la del grup del Volga. A finals del segle XVIII, mentre que els alters grups eren reinstallats entre els rius Ural, Terek i Kuma, els buzava foren enrolats en l Oblast dels Cosacs del Don. Molts calmucs lluitaren amb rangle sota bandera russa durant la Guerra Napolenica del 1812, aix com en altres guerres russes del segle XIX.

Des del 1820 la colonitzaci de les estepes calmucs es va accelerar, i els millors terres foren donades a grans terratinents pel govern tsarista. El 1861 el Gran Debet Ulus (formaci estatal feudal) fou transferida de la provncia d'Astrakhan a la de Stavropol. Aquesta divisi administrativa i territorial del poble calmuc retardaria llur procs de consolidaci nacional. El govern tsarista establ el 1806 que l anomenada Zona de les Deu Verstes (10,7 kilmetres), que movia la frontera de l rea nmada calmuc fora d una distncia de 30-40 kms del riu Volga i la Mar Caspi, que privar als calmucs de les millors pastures, de la mateixa manera que el comer connectava amb la costa. Pel 1803 els calmucs tenien 2,5 milions de caps de ramat, cap el 1863 a penes passaven del mili i pel 1896 havien baixat a 453.000 caps. Molts calmucs empobrits marxaren a treballar en la pesca i les indstries de sal dels assentaments russos adjacents.  

El 1892 s aprov una Llei d Abolici de Relacions Compulsries entre Propietats Separades del Poble Calmuc, que establia la redempci per compra, alliber els calmucs de llur dependncia feudal i cre algunes condicions pel desenvolupament de relacions capitalistes. El capital rus que havia penetrat a la Calmquia era en major part de naturalesa comercial i usurera. A comenament del segle XX ms del 50 % de la producci agrria es concentrava en els granges de la noblesa feudal i de petites propietaris, que concentraven noms el 6 % de les propietats, mentre que el 75 % de les granges vivien en la pobresa. 

La influncia del moviment revolucionari rus, aix com els diferents revoltes a Monglia i Xina, els inspirarien les primeres revoltes. Ja el 1903 es produiren els primers aldarulls de joves calmucs que foren enrolats en els instituts educatius d Astrakhan, fet denunciat a Iskra (15 de maig del 1903).

El 1904 esclat la revolta del profeta Airot a Ili, cosa que provoc aldarulls i aixecaments a Khosheut, Gran Derbet i altres ulus entre el 1905 i el 1909, fins que foren reprimits. El 1907 un grup de professors progressistes fundaren la Khal'mg Tangchin Tug (Uni Nacional Democrtica), per fou prohibida per les autoritats el 1908. 

Durant la Primera Guerra Mundial el govern tsarista va mobilitzar els calmucs per a treballar al front, cosa que provoc nous disturbis de manera que alguns donaren suport al capdill Dambijantsan, ms conegut com a Ja Lama, qui es reclama descendent d Amur Sana i el 1912 s havia revoltat contra els xinesos, fins que fou assassinat pels sovitics el 1923.

Per a desprs de la revoluci russa, veure Calmquia

 Referncies .
Adelman, Fred. Kalmyk Cultural Renewal, PhD Dissertation, University of Pennsylvania,1960. ;

Anonymous. Donskaia Oblast, Donskoi Pervyi Okrug, Donskoi Vtoroi Okrug (translation: The Don Region, First Don District, Second Don District), Novyi Entsliklopedicheskii Solvar, XVI, 1914.

Anuchin, D. "Kalmyki", Entsiklopedicheskii Slovar Brokgauz-Efrona, XIV, St. Petersburg, 1914.

Borisov, T.K. Kalmykiya; a historic-political and socio-economic survey, Moscow-Leningrad, 1926.

Bormanshinov, Arash. The Kalmyks: Their Ethnic, Historical, Religious, and Cultural Background, Kalmyk American Cultural Association, Occasional Papers Number One, 1990.

Bretschneider, E.V. Medieval Researches from Eastern Asiatic Sources, 2 vols., London: Kegan Paul, Trench, Trbner, 1910. ;

Dzhimbinov, B. Sovetskaia Kalmykiia, Moscow, 1940. ;

Grin, Franois. Kalmykia: From Oblivion to Assertion, European Center or Minority Issues, ECMI Working Paper #10, 2000.

Grousset, Ren. The Empire of the Steppes: a History of Central Asia, Rutgers University Press, 1970.

Halkovic, Jr., Stephen A. THE MONGOLS OF THE WEST, Indiana University Uralic and Altaic Series, Volume 148, Larry Moses, Editor, Research Institute for Inner Asian Studies, Indiana University, Bloomington, 1985. ;

Haslund, Henning. MEN AND GODS IN MONGOLIA, National Travel Club, New York, E.P. Dutton & Co., Inc., 1935.

Heller, Mikhail and Nekrich, Aleksandr M. Utopia in Power: The History of the Soviet Union from 1917 to the Present, Summit Books, 1988.

Krader, Lawrence. Social Organization of the Mongol-Turkic Pastoral Nomads, Indiana University Publications, Uralic and Altaic Series, Vol. 20., 1963.

Khodarkovsky, Michael. Where Two Worlds Met: The Russian State and the Kalmyk Nomads 1600-1771, Cornell University Press, 1992.

Loewenthal, Rudolf. THE KALMUKS AND OF THE KALMUK ASSR: A Case in the Treatment of Minorities in the Soviet Union, External Research Paper No. 101, Offiice of Intelligence Research, Department of State, September 5, 1952.

Pallas, Peter Simon. Samlungen Historischer Nachrichten ber die Mongolischen Vlkerschaften, 2 vols., St. Petersburg: Akademie der Wissenscahften, 1776. ;

Pelliot, Paul. Notes sur le Turkestan, T'oung Pao, XXVII, 1930. ;

Poppe, Nicholas N. The Mongolian Language Handbook, Center for Applied Linguistics, 1970.

Pozdneev, A.M. Kalmytskoe Verouchenie, Entsiklopedicheskii Slovar Brokgauz-Efrona, XIV, St. Petersburg, 1914. ;

Riasanovsky, V.A. Customary Law of the Mongol Tribes (Mongols, Buriats, Kalmucks), Harbin, 1929;

Williamson, H.N.H. FAREWELL TO THE DON: The Russian Revolution in the Journals of Brigadier H.N.H. Williamson, John Harris, Editor, The John Day Company, New York, 1970.


 Enllaos externs .
Norsk Utenrikspolitisk Institutt (NUPI)'s Centre for Russian Studies;
Temple Budiste Calmuc a Belgrad, Iugoslvia (1929-1944); ;
US Library of Congress Country Studies: Rssia, el Cucas Nord;
Web-Portal de l'ONG "The Leaders of Kalmykia";
Kalmyk Brotherhood Society, Philadelphia, PA ;
Kalmyk American Society;
Centre Budista Calmuc, Howell, NJ;
Contes calmucs en calmuc;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138183" title="Peter Mansfield" nonfiltered="1041" processed="1029" dbindex="56491">


Sir Peter Mansfield FRS ( Londres, Anglaterra 1933 ) s un fsic i professor universitari angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2003.

Biografia.
Va nixer el 9 d'octubre de 1933 a la ciutat de Londres. Va estudiar fsica a la Universitat de Londres, on es gradu el 1959 i doctor el 1962. Ampli els seus estudis a la Universitat d'Illinois als Estats Units i des de 1964 s professor de fsica a la Universitat de Nottingham, d'on actualment s professor emrit.

Membre de la Royal Society de Londres des del 1987 l'any 1993 fou nomenat Cavaller per la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca cientfica.
Impressionat pel treball de recerca de Felix Bloch i Edward Purcell sobre la Ressonncia Magntica Nuclear (RMN), investigacions per les quals foren guardonats amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1952, i que permeteren poder estudiar en profunditat l'estructura de les diferents substncies qumiques, Lauterbur conjuntament amb Paul Christian Lauterbur realitzaren investigacions sobre la RMN per tal de poder-la utilitzar per reproduir imatges del cos hum, desenvolupant el que es coneix com a Magnetic resonance imaging (MRI) o Projecci d'imatges de ressonncia magntica. Mansfield fou el responsable de demostrar com les senyals de rdio poden ser analitzades matemticament, realitzant aix una interpretaci d'aquestes dades en dues dimensions. Aix mateix va descobrir un nou mtode de projecci d'imatges mitjanant el que ell va anomenar echo-planar imaging, que permet que les imatges en dues dimensions creades per la RMN puguin ser carregades ms rpidament. 

L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Paul Christian Lauterbur, pel desenvolupament de la projecci d'imatges de ressonncia magntica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2003;
  Pgina personal a la Uniersitat de Nottingham;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138187" title="Mans de Breish" nonfiltered="1042" processed="1030" dbindex="56492">
Mans de Breish (nascut Grard Pourhomme el 29 de gener de 1949 a Carcassona) s amb Claudi Mart, Patric i Joan-Pau Verdier un dels cantants ms importants de la revifada de la msica occitanas als anys 1970.

Ha escrit no fa gaire un lbum-homenatge a Joan Bodon: Alba d'Occitnia.

 Discografia .

 Volm viure al pas (Ventadorn, 1975).
 Autonomia (Ventadorn, 1977).
 Flor de Luna (Aura, 2000).
 Alba d'Occitnia (Aura, 2004).

Enllaos externs.

La web de la discogrfica Aura de Patric;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138188" title="Josep Maria Huertas Claveria" nonfiltered="1043" processed="1031" dbindex="56493">
Josep Maria Huertas Claveria ( Barcelona 1939 - d. 2007 ) fou un periodista catal.

Biografia.
Neix el 24 de novembre de 1939 al barri de Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. El 1963 comena a estudiar periodisme. Debuta a Signo i, desprs, a El Correo Cataln.

El 1966 acaba la carrera. Funda el Grup Democrtic de Periodistes. Comena a collaborar a Destino.

Es casa amb Araceli Aiguaviva i s installa al Poblenou.

Militant cristi des de jove a la parrquia de Sta.Maria del Taulat del Poblenou de Barcelona, durant la dcada de 1960 hi va fundar la revista 4 Cantons. 

El 1968 comena a treballar en equip amb Josep Mart Gomez i Jaume Fabre per a Destino (d'on ser acomiadat tres cops), Cuadernos para el Dilogo i Oriflama, que dirigir.

El 1970 dimiteix com a redactor en cap de El Correo Cataln.

El 1971, Joan de Sagarra encunya l expressi "Huertamaros".

El 1972 deixa El Correo Cataln i entra al Tele/eXprs.

L'any 1972 va fundar, juntament amb altres vens, l'Associaci de Vens del Poblenou. El 1973 posa en marxa la segona etapa de 4 Cantons, que durar fins 1978.

1974. Neix el seu fill Guillem i s acomiadat d Oriflama.

El 1975 s empresonat a la Model el 22 de juliol i
sotms a consell de guerra. Surt de la pres el 13 d abril del 1976 i el mateix any s cofundador de l'Arxiu Histric del Poblenou. 

El 1976 s cofundador de l'Arxiu Histric del Poblenou.

El 1977 ingressa al PSC, que deixar a mitjans dels 80. Milita tamb a CCOO i a Acci Catlica Obrera.

El 1978 s tamb cofundador i membre destacat de la Junta de l'Ateneu Popular La Flor de Maig, on destaca com animador cultural.

1979. Rebutja anar per regidor a la llista de Narcs Serra.

El 1980 queda a l'atur en tancar Tele/eXprs. A finals d any entra a treballar al servei de premsa de la Diputaci de Barcelona.

1982. Entra a El Peridico de Catalunya.

1986. Subdirector al Diari de Barcelona, d'on plega el 1988.

El 1989 torna a El Peridico, d'on s prejubilat forosament el 2002. El contracta La Vanguardia, on collaborar, juntament amb l Avui, un cop jubilat.

s escollit deg del del Collegi de Periodistes de Catalunya el maig del 2006, en unes eleccions molt disputades amb Pilar Antillach. Mor el 3 de mar de 2007 a la ciutat de Barcelona a conseqncia d'un vessament cerebral.

Activitat professional.
Va treballar en nombrosos diaris i revistes, com es palesa en la Biografia. 

De la seva llarga trajectria poltica destaca l'episodi que va viure el 1975, quan va ser jutjat i condemnat per un consell de guerra franquista per un article publicat a Tele/eXprs sobre la vida sexual dels barcelonins (La vida ertica subterrnia), on deia que molts 'meubls' eren regentats per viudes de militar. Huertas va estar empresonat nou mesos i el cas va mobilitzar els periodistes catalans en defensa de la llibertat d'expressi. D'aquests fets, el programa "Dies de transici" de Televisi de Catalunya en va fer un reportatge el 2004, titulat, El cas Huertas, per la llibertat d'expressi i tamb s'ha escrit el llibre collectiu La pres: quatre morts, vuit mesos i vint dies. El cas Huertas Clavera (Semir i altres, 1978). 

Huertas va escriure o collaborar en una cinquantena de llibres, la majoria sobre el moviment obrer i la ciutat de Barcelona, i va ser distingit amb el Premi Nacional de Periodisme l'any 1990 per part de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Honor de Barcelona el 1997 i el guard Ofici de Periodista. Recentment havia publicat Mites i gent de Barcelona (Edicions 62) i Una histria de La Vanguardia.

Enllaos externs.
  Informaci de Josep M. Huertas a la xarxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138190" title="Prospr Estieu" nonfiltered="1044" processed="1032" dbindex="56494">
Prospr Estieu (Fendelha, Aude, 7 de juliol de 1860 - Pmies, Arija,  11 de desembre de 1939) s un personatge d'importncia cabdal pel que fa a la recuperaci de la grafia occitana moderna. Va ser escriptor, periodista i sobretot poeta a ms d'exercir en una escola primria. Fou a partir dels seus escrits i dels d'Antonin Perbsc que es van bastir els fonaments de la grafia elaborada i divulgada desprs per Los Alibrt.
 
 Biografia .

Prospr Estieu va nixer a Fendelha el 1860 en una famlia pagesa de l'Aude. Va estudiar a l'institut de Castlnu d'Arri i va ingressar desprs al petit seminari de Carcassona i finalment a l'Escola Normal d'aquella ciutat. De jove va fundar una revista de poesia moderna amb collaboraci del seu amic August Fours. Comen a treballar com a professor a partir de 1879. El 1892 va crear l'Escla Audenca a Carcassona. Tamb va ser fundador de la revista Montsgur i el 1905 de la revista Occitnia amb el catal Josep Aladern. 
Es va jubilar a Castlnu d'Arri el 1923 on va crear els Grilhs del Lauragus. Entre les seues altres contribucions a la causa occitana conv esmentar la creaci del Coletge d'Occitania el 1927.

 Obres .

 Lou Terradou, Sounets langodoucians (1895);
 Bordons pagans (1899);
 Bordons Biblics ;
 Flors d'Occitania (1906);
 La Canson Occitana (1908) ;
 Lo Romancero Occitan (1912);
 Lo Flahut Occitan (1926);
 Las Oras Cantairas (1931);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138193" title="Casa Lluvi" nonfiltered="1045" processed="1033" dbindex="56495">
La Casa Lluvi s una tpica torre de senyors allada amb un petit jard projectat per Ignasi Oms i Ponsa l any 1908 i considerada com l obra ms purament modernista i reeixida de l arquitecte manres.

La Casa Lluvi s un habitatge representatiu de la burgesia industrial de principis del segle XX, elements que a Catalunya solen confluir en el Modernisme. Est ubicada en un xamfr del carrer que porta el nom de l'arquitecte (Arquitecte Oms, 5), prop del passeig de Pere III, en ple centre de la ciutat de Manresa. Si b es va construir per encrrec de Sebasti Tpias i Selga, posteriorment la va adquirir el senyor Lluvi. Durant un temps va servir d'escola i va passar per un moment crtic en qu va estar a punt de ser enderrocada.

A diferncia del Casino de Manresa (1906), la Casa Lluvi s aparta del classicisme i l autor hi combina, en un joc de volums asimtrics, un cos central amb dues torres de diferents proporcions i alades. La faana conserva una ornamentaci tpicament modernista amb  esgrafiats a les parets, ornamentaci florals en capitells i mnsules, rematat amb un esglaonat de rajola i totxo a les cornises. El jard est ballat amb reixes de ferro forjat.

A l'interior de l'edifici s'hi conserven alguns elements tpics com ara columnes de pedra amb relleus, sostres amb motllures i pintura de tendncia naf. Tamb es conserva la fusteria original de les finestres d'un despatx.

Actualment acull la seu del Collegi d Arquitectes del Bages i Bergued.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138195" title="Linda B. Buck" nonfiltered="1046" processed="1034" dbindex="56496">

Linda B. Buck ( Seattle, EUA 1947 ) s una metgessa, microbiloga i professor universitria nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2004.

Biografia.
Va nixer el 29 de gener de 1947 a la ciutat de Seattle, poblaci situada a l'estat nord-americ de Washington. Va estudiar medicina a la Universitat de Seattle, on es va graduar el 1975 i s'especialitz en microbiologia. L'any 1980 realitz el seu doctorat en immunologia a la Universitat de Texas, i posteriorment realitz estudis postdoctorals a la Universitat de Columbia sota la direcci de Richard Axel. Membre del Centre de Recerca del Cncer Fred Hutchinson de Boston, s professora de fisiologia i biofsica de la Universitat de Washington a Seattle i investigadora de l'Institut Mdic Howard Hughes a Nova York. 

Recerca cientfica.
Escialista del sistema olfactiu, inici la seva recerca sobre les feromones i l'olfacte, observant com les olors es detecten al nas per s'interpreten al cervell. Al costat de Richard Axel aconsegu clonar receptors olfactius, demostrant que provenen de la famlia dels receptors adaptats de la protena G. Analitzant l'ADN de rates van estimar que hi ha d'haver almenys mil diferents gens per als receptors olfactoris en el genoma dels mamfers.

L'any 2004 fou guardonada, juntament amb Richard Axel, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per les seves investigacions dels receptors i l'organitzaci del sistema olfactiu.

Aix mateix ha realitzat estudis sobre l'envelliment subjacent dels mecanismes i l'esperana de vida de la Caenorhabditis elegans, un nematode molt estudiat en neurologia pel fet de ser un dels organismes ms elementals en posseir sistema nervis.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2004;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138217" title="HMS Good Hope (1901)" nonfiltered="1047" processed="1035" dbindex="56497">

L'HMS Good Hope fou un creuer cuirassat de la Royal Navy, de 14.100 tones de desplaament i de la classe Drake. Inicialment s'havia d'anomenar Africa, per es canvi el nom abans de la botadura. Es colloc la quilla l'11 de setembre de 1899 i es bot el 21 de febrer de 1901. 

Servei actiu.
Fou el vaixell insgnia de la 1a esquadra de creuers de la Flota Atlntica a partir de 1906, i de la 2a esquadra a partir de 1908. El 1913 fou retirat i pass a la reserva, per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, oblig la Royal Navy a retornar-lo al servei actiu, incoporat a la 6a esquadra de creuers. Poc desprs el Good Hope fou enviat a reforar la flota de creuers de l'almirall Christopher Cradock, destinada a protegir els vaixells britnics en les rutes cap a Amrica. En conseqncia, abandon Portsmouth el 2 d'agost de 1914 sota el comandament del capit Philip Francklin, i es dirig cap a Halifax, a Nova Esccia, on en aquells moments es trobava la flota de Cradock, i pass a ser el vaixell insgnia de l'almirall.

Durant les segents setmanes realitz tasques d'escorta de vaixells mercants britnics per l'Atlntic i posteriorment, juntament amb la resta de la flota de Cradock, reb la missi de cercar i enfonsar la flota de creuers d'sia de l'almirall Maximilian von Spee. Aix, el 22 d'octubre de 1914 part de Port Stanley, a les illes Malvines i, travessant el Cap d'Hornos, entr al Pacfic, sabent que la flota d'Spee es trobava rumb a les costes xilenes.

L'1 de novembre es produ l'encontre de la flota de Cradock amb els vaixells alemanys, en la batalla de Coronel, en la qual el Good Hope result enfonsat, juntament amb tota la seva tripulaci.

 Referncies .

;
;
 ;
The Coronel Memorial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138223" title="Maurice Utrillo" nonfiltered="1048" processed="1036" dbindex="56499">

Maurice Utrillo, nascut Maurice Valadon, (Pars, 25 de desembre de 1883 - Pars, 5 de novembre de 1955) va ser un pintor francs especialitzat en els paisatges urbans. Nascut en el barri parisenc de Montmartre, Utrillo s un dels ms famosos pintors del seu barri natal. 

Biografia.
Utrillo va nixer el dia de Nadal de 1883. Era fill de l'artista Suzanne Valadon (nascuda Marie-Clmentine Valade), que llavors era una model d'artistes de divuit anys. Sa mare mai no va revelar qui era el pare de l'infant; tot i que s'ha especulat que podria haver estat un jove pintor aficionat anomenat Boissy, o l'exits pintor Pierre-Ccile Puvis de Chavannes. L'any 1891, un enginyer, marxant d'art i artista catal, anomenat Miquel Utrillo i Morlius, va signar un document legal reconeixent-ne la paternitat, tot i que hom dubta que fra en realitat el vertader pare de l'infant.

Valadon, que havia esdevingut model desprs que una caiguda des d'un trapezi posara fi a la seua carrera com acrbata de Circ, va adonar-se que treballar com a model per a Berthe Morisot, Pierre-Auguste Renoir, Henri de Toulouse-Lautrec, entre d'altres, li proporcionava l'oportunitat d'estudiar llurs tcniques. Va exercitar la pintura, i quan Toulouse-Lautrec li va presentar Edgar Degas, aquest va esdevenir el seu mentor. Eventualment esdevingu amant d'alguns dels artistes per als quals va posar.

La mare va fer-se crrec completament de l'educaci del seu fill, qui per altra banda va mostrar aviat una preocupant tendncia vers la desobedincia i l'alcoholisme. Quan se li va declarar, als vint-i-un anys, una malaltia nerviosa, sa mare el va encoratjar perqu comenara a pintar. Ben aviat va mostrar un real talent artstic. Amb els nics ensenyaments que rebia de sa mare, va dibuixar i pintar el que veia a Montmartre. A partir de 1910 la seua obra va atreure l'atenci dels crtics, i l'any 1920 ja havia esdevingut una figura llegendria i les seues obres s'havien difs internacionalment. L'any 1928, el govern francs el va condecorar amb la creu de la Legi d'Honor. Tanmateix, a causa dels seus desordres mentals, va haver de ser internat en sanatoris en repetides ocasions al llarg de la seua vida.

A meitat de la seua vida, Utrillo va esdevenir ferventment religis i l'any 1935, a l'edat de 52 anys, va casar-se amb Lucie Valore i es va mudar a Le Vesinet, als afores de Pars. En aquesta poca, es trobava massa malalt com per a pintar a l'aire lliure, i per tant pintava els paisatges que veia des de les finestres de casa, o de memria.

Tot i patir d'alcoholisme, va superar els setanta anys. Va morir el 5 de novembre de 1955 i va ser soterrat al Cementeri Saint-Vincent de Montmartre.

Notes.




Bibliografia.
Jean Fabris, Claude Wiart, Alain Buquet, Jean-Pierre Thiollet, Jacques Birr, Catherine Banlin-Lacroix, Joseph Foret: Utrillo, sa vie, son oeuvre,  Editions Frdric Birr, Paris, 1982. ;
Warnod, Jeanine (1981). Suzanne Valadon. New York: Crown. ISBN 0-517-54499-7 ;

Enllaos externs.
  Plana sobre Utrillo ;
  Biografia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138224" title="Selecci de futbol d'ustria" nonfiltered="1049" processed="1037" dbindex="56500">

|} 
 
La Selecci de futbol d ustria s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federaci Austraca de Futbol, pertanyent a la UEFA. 

El seu primer partit, davant Hongria a Viena, en 1902 va ser el primer partit internacional jugat per dos equips europeus no-britnics. A ms es donava la particularitat que ambds eren els integrants de l Imperi Austro-hongars, on les seleccions anaven per regions, com en el Regne Unit, i la rivalitat era mxima.

ustria ha participat en un total de set Copes del Mn, arribant al tercer lloc a Sussa 1954. ustria es va classificar per a la Copa del Mn 1938, per l Anschluss va impedir que pogus participar. 

A nivell continental, mai ha participat en l Eurocopa, no obstant aix, a causa de la seva condici d'organitzador en conjunt amb Sussa, participar per primera vegada en l Eurocopa 2008.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 7 ;
  Primera Copa del Mn    =  1934 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Tercer lloc (1954) ;
  Participacions en Eurocopes = 0 ;
  Primera Eurocopa    = 2008 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Sense participacions;
  Participacions olmpiques = 8 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1912 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla de plata (1936);

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Semifinals - 4t lloc;
1938 - Retirada desprs de classificar-se per l Anschluss;
1950 - No particip;
1954 - Semifinals - 3r lloc;
1958 - Primera fase - 15 lloc;
1962 - Retirada;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - Segona fase - 7 lloc;
1982 - Segona fase - 8 lloc;
1986 - No es classific;
1990 - Primera fase - 18 lloc;
1994 - No es classific;
1998 - Primera fase - 23 lloc;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960  a 2004 - No es classific;
2008 - Classificat per dret d organitzador;

Jugadors histrics.
Harald Cerny;
Wolfgang Feiersinger;
Hansi Krankl;
Dietmar K hbauer;
Gerhard Hanappi;
Ernst Happel;
Andreas Herzog;
Anton Pfeffer;
Toni Polster;
Erich Probst;
Herbert Prohaska;
Matthias Sindelar;
Ivica Vastic;

Enllaos externs.
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;
Arxiu d entrenadors de la RSSSF;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138225" title="Selecci de futbol d'Hongria" nonfiltered="1050" processed="1038" dbindex="56501">

|}

La Selecci de futbol d Hongria s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federaci Hongaresa de Futbol (en hongars: Magyar Labdarg Szvetsg), pertanyent a la UEFA. 

La selecci hongaresa de futbol ha arribat en dues oportunitats a la final de la Copa del Mn de Futbol. En 1938 va ser derrotada per Itlia per 4:2, i en 1954 va ser derrotada 3:2 per Alemanya Federal, a pesar d'haver-la derrotada 8:3 en la primera fase d aquell torneig.

El seu primer partit, davant ustria a Viena, en 1902 va ser el primer partit internacional jugat per dos equips europeus no-britnics. A ms es donava la particularitat que ambds eren els integrants de l Imperi Austro-hongars, on les seleccions anaven per regions, com en el Regne Unit, i la rivalitat era mxima.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 9 ;
  Primera Copa del Mn    =  1934 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Subcampi (1938 i 1954);
  Participacions en Eurocopes = 2 ;
  Primera Eurocopa    = 1964 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Tercer lloc (1964) ;
  Participacions olmpiques = 8 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1912 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1952, 1964 i 1968);
 
 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Quarts de final - 6 lloc;
1938 - Final - 2n lloc;
1950 - No particip;
1954 - Final - 2n lloc;
1958 - Primera fase - 10 lloc;
1962 - Quarts de final - 5 lloc;
1966 - Quarts de final - 6 lloc;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - Primera fase - 15 lloc;
1982 - Primera fase - 14 lloc;
1986 - Primera fase - 18 lloc;
Des de 1990 a 2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

1960 - No es classific;
1964 - Semifinals - 3r lloc;
1968 - No es classific;
1972 - Semifinals - 4t lloc;
Des de 1976 a 2004 - No es classific;

Jugadors histrics.
Flrin Albert;
Ferenc Bene;
Jzsef Bozsik;
Zoltn Czibor;
Nndor Hidegkuti;
Sndor Kocsis;
Tibor Nyilasi;
Ferenc Pusks;
Gyrgy Srosi;
Imre Schlosser;
Lajos Tichy;
Gyula Zsengellr;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138226" title="Casa Torrents" nonfiltered="1051" processed="1039" dbindex="56502">

La casa Torrents o la Buresa s un gran edifici modernista, concebut a l'estil d'una casa-palau neogtica, obra de l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa de l'any 1906 per a la famlia Torrents, una de les nissagues industrials ms importants de Manresa d'aquella poca.

Situada a la plaa Fius i Pal, que es troba dins de la Plaa Sant Domnec, la casa es coneix popularment com ca la Buresa en adoptar el cognom de la dona del propietari, Antnia Burs. s una de les poques construccions d'Oms que delimita un tram d'illa amb tres faanes.

L'edifici t quatre plantes amb dos torreons circulars als angles, un de les quals est culminat amb una cpula cnica, amb decoraci cermica en forma d escames. La faana s carreuada amb elements florals, cermica vidriada, esgrafiats i ferro forjat. Presenta una alternana de formes i llindes, especialment decorades les corresponents a les portes dels balcons volats.

Al mig de la faana sobresurt un cos central, amb una tribuna al primer pis, coronat a la part superior amb quatre pinacles i una imatge del Sagrat Cor, habitual en molts edificis modernistes. Una altra tribuna embelleix el torre lateral. Ambdues tribunes gaudeixen d'una rica decoraci amb finestrals amb arcs lobulats de cortina que conserven a la part superior uns vitralls i els capitells de les columnes amb decoraci floral, una barana de pedra decorada remata el conjunt.

A la planta baixa, un portal lobulat porta a un vestbul, que donava l'entrada als vianants i carruatges, que es desdobla en dues escalinates. En l'interior d'alguns pisos particulars es conserva la decoraci genunament modernista.

Actualment, l'edifici acull habitatges particulars, oficines i establiments comercials.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138227" title="Selecci de futbol de Polnia" nonfiltered="1052" processed="1040" dbindex="56503">

|} 

La Selecci de futbol de Polnia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci Polonesa de Futbol (en polons: Polski Zwi zek Pi ki No nej), pertanyent a la UEFA. 

La selecci polonesa de futbol va tenir una poca daurada entre les dcades de 1970 i 1980, quan va arribar fins el tercer lloc en la Copa del Mn 1974 i en la de 1982, a ms d una respectable cinquena posici en 1978. 

No obstant aix, en els ltims anys no ha tingut actuacions destacades. Si b es va classificar a les Copes del Mn 2002 i 2006, va tenir una dolenta actuaci en ambdues, i no va aconseguir classificar-se per a l Eurocopa 2004. 


Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 7 ;
  Primera Copa del Mn    =  1938 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Tercer lloc (1974 i 1982);
  Participacions en Eurocopes = 0 ;
  Primera Eurocopa    = Sense participacions;
  Millor resultat en l Eurocopa = Sense participacions ;
  Participacions olmpiques = 7 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1924 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1972);

 Primer partit;

 
 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Retirada;
1938 - Primera fase - 11 lloc;
1950 - No particip;
1954 - Retirada;
Des de 1958 a 1970 - No es classific;
1974 - Semifinals - 3r lloc;
1978 - Segona fase - 5 lloc;
1982 - Semifinals - 3r lloc;
1986 - Primera fase - 14 lloc;
1990 - No es classific;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - Primera fase - 25 lloc;
2006 - Primera fase - 21 lloc;


Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 2004 - No es classific;

Jugadors histrics.

 Maciej  urawski;
 Zbigniew Boniek;
 Lucjan Brychczy;
 Gerard Cie lik;
 Kazimierz Deyna;
 Jan Domarski;
 Robert Gadocha;
 Jerzy Gorgo ;
 Pawe  Janas;
 Henryk Kasperczak;
 Roman Kosecki;
 Grzegorz Lato;
 W odzimierz Luba ski;
 Jzef M ynarczyk;
 Ernest Pol;
 Fryderyk Scherfke;
 W odzimierz Smolarek;
 Andrzej Szarmach;
 Antoni Szymanowski;
 Edward Szymkowiak;
 Jan Tomaszewski;
 Tomasz Wa doch;
 Dariusz Wdowczyk;
 Ernest Wilimowski;
 W adys aw  muda;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138228" title="Selecci de futbol de Romania" nonfiltered="1053" processed="1041" dbindex="56504">

|} 

La Selecci de futbol de Romania s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la  Federaci Romanesa de Futbol , pertanyent a la UEFA. 

Romania s un dels quatre pasos (al costat de Blgica, Brasil i Frana) a participar en les primeres tres Copes del Mn. En 1994, liderats per Gheorghe Hagi, van aconseguir arribar fins als quarts de final del torneig disputat als Estats Units, desprs de derrotar a un dels favorits, Argentina per 3:2. No obstant aix, la tanda de penals davant Sucia van impedir que els romanesos arribessin a estar entre els quatre millors del torneig. 

En l Eurocopa, la seva millor participaci va ser en l Eurocopa 2000, arribant tamb fins a quarts de final.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 7 ;
  Primera Copa del Mn    =  1930 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quarts de final (1994) ;
  Participacions en Eurocopes = 3 ;
  Primera Eurocopa    = 1984 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Quarts de final (1984 i 2000) ;
  Participacions olmpiques = 3 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1924 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;

 Primer partit;

  
 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - Primera fase - 8 lloc;
1934 - Primera fase - 12 lloc;
1938 - Primera fase - 9 lloc;
Des de 1950 a 1958 - No es classific;
1962 - Retirada;
1966 - No es classific;
1970 - Primera fase - 10 lloc;
Des de 1974 a 1986 - No es classific;
1990 - Vuitens de final - 12 lloc;
1994 - Quarts de final - 6 lloc;
1998 - Vuitens de final - 11 lloc;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1980 - No es classific;
1984 - Primera fase;
1988 - No es classific;
1992 - No es classific;
1996 - Primera fase;
2000 - Quarts de final;
2004 - No es classific;

Jugadors histrics.


Ioan Andone;
Alexandru Apolzan;
Iuliu Baratky;
Silviu Bindea;
Iuliu Bodola;
Ilie Balaci;
Miodrag Belodedici;
Lszl Blni;
Rodion C m taru;
Cristian Chivu (*);
Liviu Ciobotariu;
Cosmin Contra (*);
tefan Dobay;
Nicolae Dobrin;
Cornel Dinu;

Florea Dumitrache;
Ion Dumitru;
Ilie Dumitrescu;
Emerich Dembrovschi;
Ionel Ganea;
Gheorghe Hagi;
Adrian Ilie;
Sabin Ilie;
Anghel Iord nescu;
Michael Klein;
Viorel Moldovan;
Marius L c tu ;
Bogdan Lobon  (*);
Mircea Lucescu;

Ioan Lupescu;
Silviu Lung;
Bazil Marian;
Dorin Mateu ;
Dorinel Munteanu (*);
Adrian Mutu (*);
Marius Niculae (*);
Titus Ozon;
Dan Petrescu;
Gabriel Popescu;
Gheorghe Popescu;
Mirel R doi (*);
Iosif Petschovsky;
Daniel Prodan;

Florin Prunea;
Marcel R ducanu;
Necula R ducanu;
Florin R ducioiu;
Mircea Rednic;
Ioan Ovidiu Sab u;
Tibor Selymes;
Bogdan Stelea (*);
Costic   tef nescu;
Ovidiu Stinga;
Alin Stoica (*);
Tudorel Stoica;
Nicolae Ungureanu;
Ion Vladoiu;


 (*) - encara en actiu;

Enllaos externs.

Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;
Arxiu d entrenadors de la RSSSF;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138229" title="Selecci de futbol de Rssia" nonfiltered="1054" processed="1042" dbindex="56505">

|} 

La Selecci de futbol de Rssia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la  Uni de Futbol de Rssia , pertanyent a la UEFA. 

El primer partit disputat per Rssia es va disputar durant els Jocs Olmpics d'Estocolm 1912. No obstant aix, aquest equip noms va jugar un total de 9 partits (entre 1912 i 1914), tornant als camps de joc en 1923, per com l'equip de la Uni Sovitica. Rssia, com part de la Uni Sovitica, va participar en un total de 7 Copes del Mn, arribant a la semifinal en 1966) i en 7 Eurocopes, on va obtindre el ttol en 1960. La Uni Sovitica, a ms, va obtindre un ttol en la Copa del Mn de Futbol Juvenil i dos medalles d or als Jocs Olmpics.

Desprs de la desintegraci de la Unin Sovitica, en 1991, la selecci sovitica va desaparixer, renaixent l'antic equip de Rssia en 1992. El seleccionat rus s considerat internacionalment com la successora de l'antic combinat sovitic, per, els triomfs obtinguts en temps passats han aclaparat a la nova selecci que ha intentat infructuosament arribar a l'xit de la seva predecessora, la qual a ms contava amb el talent de jugadors d'altres pasos, com Ucrana. 

En la seva nova etapa com equip independent, Rssia ha arribat a en dues oportunitats a la fase final tant del torneig mundial com de l'europeu, encara que no han pogut superar en cap ocasi la primera ronda.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 2 ;
  Primera Copa del Mn    =  1994 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Primera fase (1994 i 2002);
  Participacions en Eurocopes = 2 ;
  Primera Eurocopa    = 1996 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Primera fase (1996 i 2004) ;
  Participacions olmpiques = 1 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1912 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;

 Primer partit (abans de la Uni Sovitica);

 
 Primer partit (desprs de la Uni Sovitica);


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1990 - Vegeu Selecci de futbol de la URSS;
1994 - Primera fase - 18 lloc;
1998 - No es classific;
2002 - Primera fase - 22 lloc;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - Vegeu Selecci de futbol de la URSS;
1996 - Primera fase;
2000 No es classific;
2004 - Primera fase - 11 lloc;

Jugadors histrics.

Dmitri Alenichev;
Vladimir Beschastnykh;
Andrei Kanchelskis;
Valeri Karpin;
Alexander Mostovoi;
Viktor Onopko;
Oleg Salenko;
Dmitri Sychev;
Egor Titov;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138277" title="Pi d'en Xandri" nonfiltered="1055" processed="1043" dbindex="56534">


El pi d'en Xandri s un pi pinyoner (en llat Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Valls amb ms de 230 anys (segons un anlisi dendrolgic va germinar a l'any 1774).

L'arbre t una alada de 23 metres, un permetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capada t una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d'en Xandri perqu es troba en terres que antany van ser propietat d'un pags anomenat Xandri.

El 1997 hi va haver un intent de taller l'arbre i de calar-hi foc   presumptament per part d'una colla de joves  , per aquest acte de vandalisme gratut va fracassar i grcies a extenses mesures de manteniment i de recolzament el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.

En els darrer anys el pi d'en Xandri ha esdevingut un smbol d'identitat de Sant Cugat i en particular dels esforos ciutadans per protegir l'ambient natural del municipi. A ms a ms perqu es troba tot just a prop del cam que porta a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138284" title="Casa Torra" nonfiltered="1056" processed="1044" dbindex="56540">

La casa Torra s un habitatge modernista projectat per Ignasi Oms i Ponsa l'any 1910 ubicat en un xamfr de la plaa Independncia, prop del passeig de Pere III, en ple centre de la ciutat de Manresa.

Destaca perqu conserva perfectament els plantejaments de casa independent i al mateix temps s'integra a l espai urb d'una manera molt original i tpicament modernista amb una faana en part alineada al carrer i en part asimtrica per allotjar a dos jardins.

La faana encarada cap al sol consta d'unes magnfiques galeries decorades amb vitralls emplomats colorits i amb elements de forja. Les obertures estan ornamentades amb mnsules, i els balcons amb tribunes i baranes de ferro forjat. L'interior de l'entrada encara conserva el regust modernista.

Actualment, els baixos de l'edifici estan destinats a usos comercials i els pisos sn habitats per particulars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138285" title="La Gioconda" nonfiltered="1057" processed="1045" dbindex="56541">


La Gioconda o Mona Lisa, s una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat ms fams de la histria i, potser, el quadre ms fams de la pintura occidental. s un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressi que sovint ha estat descrita com a enigmtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, s un oli sobre taula d'lber de 77  53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tcnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt caracterstic de Leonardo. El quadre s propietat del govern francs i est exposat al Museu del Louvre de Pars amb el ttol Portrait de Lisa Gherardini, pouse de Francesco del Giocondo  (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo). Protegit per mltiples sistemes de seguretat i ambientat perqu es preservi de manera ptima, est sotms a un procs de revisi constant per verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament. 

La fama d'aquesta pintura no s'explica nicament per la tcnica emprada o per la seva bellesa, sin pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmtica expressi del rostre, que ha generat molts comentaris i controvrsies que s'han intentat respondre amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis histrics han perms determinar que la model del quadre podria ser una vena de Leonardo, que es podrien conixer els seus descendents i que la model podria haver estat embarassada. Malgrat totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants sn clarament insuficients, i aix genera una curiositat ms gran entre els admiradors del quadre.

A ms, a la llegenda que envolta La Gioconda cal afegir-hi el robatori del 1911, les mltiples reproduccions que se n'han fet, els enigmes sobre la identitat de la model o el secret del seu somriure, les mltiples obres d'art que s'hi han inspirat i la quantitat de pardies que ha inspirat; tot plegat ha contribut a convertir La Gioconda en el quadre ms fams del mn, que cada any visiten milions de persones.

Ttol de l'obra.
El nom de Mona Lisa apareix per primer cop en la biografia de Leonardo da Vinci de Giorgio Vasari, publicada trenta-un anys desprs de la mort de Leonardo. All s'identifica la dona del retrat amb Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader florent Francesco del Giocondo. Mona era una contracci comuna de la paraula italiana madonna (dama). En itali modern, madonna se sol abreujar monna, de manera que el ttol de l'obra tamb es pot trobar escrit com a Monna Lisa.

L'altre ttol amb qu es coneix l'obra, La Gioconda, s un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que en itali significa alegria plcida (jocunda, en catal), cosa que crea un doble sentit amb el nom del suposat marit de la dama i l'expressi del rostre que caracteritza el retrat.

Tant La Gioconda com Mona Lisa sn denominacions que van quedar establertes com a ttols de l'obra al segle XIX. Anteriorment, el quadre havia rebut diversos noms descriptius, com ara Certa senyora florentina o La cortesana amb vel.

 Autor .


Leonardo da Vinci va nixer a la masia d'Anchiano, al municipi de Vinci, a Itlia. Fruit de la relaci illegtima del notari Ser Piero i la seva serventa, Catarina Vacca, als catorze anys va entrar a treballar al prestigis taller del pintor florent Andrea del Verrocchio, on va estudiar al costat de Sandro Botticelli i Perugino. Al llarg de la seva vida va desenvolupar l'estudi de les matemtiques, la geometria, la perspectiva i totes les cincies de l'observaci del medi natural, que a la seva poca es consideraven indispensables. Com a educaci complementria, tamb va estudiar arquitectura i enginyeria. Leonardo va ser el mxim exponent de l'humanista renaixentista, i va destacar amb brillantor en mltiples disciplines. Va servir persones tan diferents i influents com Lorenzo de Mdici, el duc de Sforza, els sobirans de Mntua i el rei Francesc I de Frana.
 
Entre les seves obres ms destacades cal citar la Mare de Du de les Roques, La batalla d'Anghiari, El Sant Sopar i La Gioconda.

 Histria .


De La Gioconda s'ha dit que s el retrat ms fams de la pintura occidental. La seva fama s deguda probablement a les mltiples referncies literries que s'hi han fet, a les diverses interpretacions sobre la protagonista i a l'escandals robatori del 21 d'agost de 1911.

s, a ms a ms, l'ltima gran obra de Leonardo, si es t en compte que va continuar retocant-la fins als seus darrers anys. Quan Leonardo se'n va anar a Roma a instncies del nou Papa, la seva vida es va fer montona i gens productiva. Leonardo va morir sense encrrecs importants, sota la protecci de Lle X, Giovanni de Mdici, fill del gran Lorenzo de Mdici.

Desprs d'acabar el quadre, Leonardo va portar la seva obra a Roma i desprs a Frana, on es va conservar fins a la seva mort. Se sap que va passar a mans del rei francs Francesc I, que l'hauria comprada per un valor de 4.000 escuts d'or, encara que no est clar si va ser el 1517, abans de la mort de l'artista, o desprs de la seva defunci, el 1519. 

A la mort del rei, l'obra va ser traslladada a Fontainebleau, desprs a Pars i ms tard al Palau de Versalles. Est comprovat que el retrat es va conservar a les colleccions reials franceses i que amb la Revoluci Francesa va arribar al Museu del Louvre; Napole la va retirar d'all per collocar-la a la seva cambra personal, i ms endavant la va tenir emmagatzemada al Palau de les Tulleries. 

Finalment va tornar al museu, on ha estat fins avui. Fins l'any 2005 va estar collocada en un lloc destacat de la Sala Rosa, i aquest any va ser traslladada al Sal dels Estats. s pertinent dir que la majoria de dades sobre el quadre es posseeixen grcies al treball biogrfic del pintor contemporani Giorgio Vasari.

El gener de 1963, el ministre de Cultura francs, Andr Malraux, va enviar La Gioconda als Estats Units, on va ser rebuda pel president John Kennedy. Va ser exposada a la National Gallery of Art de Washington i, a continuaci, al Metropolitan Museum of Art de Nova York; en total la van admirar 1,7 milions de visitants. L'obra va fer dos viatges ms l'any 1974 per ser exposada a Rssia i el Jap.

 Tcnica .

Leonardo va dibuixar un esbs del quadre i desprs va aplicar l'oli dilut en oli essencial. Aquesta tcnica es coneix amb el nom de sfumato, i consisteix a prescindir dels resseguiments nets i precisos del Quattrocento per embolcallar-ho tot en una espcie de boira imprecisa que esfuma els perfils, crea la impressi d'estar totalment immersos dins l'atmosfera de l'obra i fa que sembli que la figura t tres dimensions. 

El quadre se sost damunt una taula de fusta d'lber extremament frgil, que est recoberta per diverses capes de guix. Actualment es conserva en una urna de vidre de quaranta centmetres de gruix a prova de bales, i rep un tractament especial per evitar els reflexos de la llum.

La cambra que acull el quadre est dissenyada per mantenir una temperatura constant de vint graus i un 50 per cent d'humitat relativa; d'aquesta manera es garanteixen unes condicions ptimes per al manteniment de la pintura.

A la meitat superior del retrat hi ha una esquerda de dotze centmetres, probablement a causa de l'eliminaci del bastiment original, encara que un estudi amb infrarojos ha revelat que l'esquerda pot ser tan antiga com el llen mateix. Aquesta esquerda es va reparar fa temps; es calcula que devia ser en algun moment entre la meitat del segle XVIII i comenaments del XIX. El 2004, per descartar qualsevol perill, es va crear un equip de restauradors francesos que s'encarreguen de vigilar permanentment l'estat de la pintura per tal de prevenir qualsevol tipus d'alteraci. El seguiment de l'estat del quadre ha determinat que es mant estable i no ha empitjorat amb el temps.

 Descripci de l'obra .
La dama est asseguda en una butaca, recolzant els braos sobre els braos del seient. s en una galeria, i a la vora esquerra del quadre es veu la base d'una de les columnetes. El tra amb qu estan pintades les mans i els ulls permet apreciar un exemple caracterstic de la tcnica de l'esfumat. Tamb es pot destacar el joc que hi ha entre la llum i l'ombra, un recurs utilitzat per aconseguir ms sensaci de volum. 


La galeria dna a un paisatge inspirat en les vistes de qu Leonardo va poder gaudir als Alps durant el seu viatge a Mil, un paisatge d'atmosfera humida i aquosa que envolta la dama. S'ha intentat localitzar la zona, que podria ser un rac de l'Arno o alguna part del llac de Como, per no hi ha cap conclusi definitiva. Moltes vegades s'ha mirat de connectar el paisatge de cada costat de la dama, per la discordana entre les dues imatges no permet que es pugui dissenyar un model continuat. Cal tenir en compte que el costat esquerre sembla estar ms alt que el dret, fet que entra en contradicci amb les lleis de la fsica, ja que l'aigua no es pot quedar esttica en un desnivell del terreny. L'historiador de l'art Ernst Gombrich opina el segent:  En conseqncia, quan centrem la mirada en el costat esquerre del quadre, la dona sembla ms alta o ms recta que si prenem com a centre el costat dret. I el seu rostre, aix mateix, sembla modificar-se amb aquest canvi de posici, perqu tamb en aquest cas les dues parts no es corresponen amb exactitud. 

D'altra banda, enmig del paisatge apareix un pont, un element caracterstic de la civilitzaci que podria estar assenyalant la importncia de l'enginyeria i l'arquitectura.

La model no t celles ni pestanyes, possiblement a causa d'una restauraci massa agressiva feta en segles passats, que hauria esborrat les veladures o lleus traos amb qu es van pintar. Vasari, en efecte, parla clarament de les celles: En les celles s'apreciava la manera en qu els pls sorgeixen de la carn, ms o menys abundants i, girats segons els porus de la carn, no podien ser ms reals. Segons altres experts, Leonardo mai no li va pintar celles ni pestanyes, per deixar l'expressi de la dama ms ambigua, o perqu realment mai no va arribar a acabar l'obra.

La Gioconda dirigeix la mirada lleugerament a l'esquerra i mostra un somriure francament enigmtic. Conte Vasari: Mentre la retratava, tenia gent cantant o tocant, i bufons que la feien estar alegre, per defugir aquella malenconia que s'acostuma a donar en la pintura de retrats.  
Tanmateix, no hi ha cap prova d'aquesta afirmaci.

Al cap, la dama hi porta una mantellina, signe de castedat i un atribut freqent en els retrats d'esposes. El bra esquerre descansa sobre la butaca i la m dreta est damunt d'aquest bra. Aquesta actitud transmet serenitat i la idea que domina els seus sentiments.

La tcnica de Leonardo da Vinci s'aprecia amb ms facilitat grcies a la immersi, a la integraci de la model en l'atmosfera i el paisatge que l'envolten, potenciada per l'avan a la perspectiva atmosfrica del fons, que seria un assoliment propi del barroc. Tamb hi ajuda el fet que els colors tendeixen al to blavs i la transparncia, recurs que augmenta la sensaci de profunditat.

La conservaci de l'obra s mitjanament bona. Acusa una fissura relativament important a la vora superior, que baixa en vertical sobre el cap del personatge, i amb el pas del temps les capes de verns s'han esgroguet, per es diu que els responsables del Louvre es resisteixen a abordar una restauraci a fons per por d'alterar l'aspecte de l'obra. Mitjanant un programa informtic s'ha recreat l'aspecte que hauria de tenir l'obra si se n'eliminessin les capes de brutcia.

 Enigmes .
Durant segles aquesta obra de Leonardo ha generat una srie de preguntes que no han trobat les respostes adequades, qestions que han apassionat molts autors i investigadors. Malgrat la gran quantitat de problemes, les solucions no solen ser del tot convincents i, per tant, mantenen el debat obert. Especialment durant els segles XIX i XX, les teories sobre l'origen de la dama, l'expressi del seu rostre, la inspiraci de l'autor i tantes altres; totes han pres un gran protagonisme que ha obligat a fer una profunda anlisi histrica i cientfica del retrat.

 El somriure .
Al segle XVI Leonardo da Vinci va pintar La Gioconda de manera que el somriure no s'apreci en mirar-la directament i noms aparegui quan la vista es fixa en altres parts del quadre. El joc d'ombres potencia la sensaci de desconcert que crea el somriure, i no se sap si el personatge sembla somriure o si s un somriure ple d'amargor.

Margaret Livingstone, experta en percepci visual, va revelar al Congrs Europeu de Percepci Visual que es va celebrar a La Corunya que l'enigmtic somriure s una illusi que apareix i desapareix per la peculiar manera en qu l'ull hum processa les imatges.
Livingstone assenyala, a ms, que els artistes fa molt ms temps que estudien la percepci visual humana que els mateixos metges especialistes en la matria.

L'ull hum t una visi fotpica, fvea o directa, i una altra d'escotpica o perifrica. La primera serveix quan es tracta de percebre detalls, per no per distingir ombres, que s l'especialitat de la segona. Leonardo va pintar el somriure de la Mona Lisa fent servir unes ombres que es veuen millor amb la visi perifrica.Per illustrar aquest efecte, es pot concentrar la mirada en una nica lletra sobre una pgina impresa i comprovar que difcil que s reconixer la resta de lletres.

D'altra banda, per a aclarir alguns enigmes es va utilitzar un software especialitzat en el mesurament d'emocions, que es va aplicar a la pintura per obtenir dades rellevants sobre l'expressi de la model.
La conclusi del programa s que la Mona Lisa t un grau de felicitat del 83 per cent, un grau de disgust del 9 per cent i un 6 per cent de temor; el 2 per cent restant correspondria al sentiment d'estar enfadada.
El programa treballa tenint en compte trets com la curvatura dels llavis i les arrugues prop dels ulls. Desprs de fer les mesures, les compara amb una base de dades d'expressions facials femenines que cont una expressi mitjana.Aix, mitjanant aquest nou programa, es podria analitzar l'estat d'nim d'una persona a travs d'una fotografia seva o d'un quadre.
 Suposat embars i condici fsica .

Les mans sobre el ventre han fet pensar a diversos investigadors que la model estava embarassada en el moment de posar. Per aclarir aquesta teoria, un grup d'investigadors van recrrer a un escner de raigs infraroigs en tres dimensions, i els resultats els va publicar el 26 de setembre de 2006 el Consell d'Investigacions del Canad.

L's d'aquesta tcnica, amb una resoluci deu vegades ms fina que el cabell hum, va permetre que els investigadors copsessin detalls fins ara desconeguts, com la mantellina de gasa fina i transparent que du enganxada al coll de la brusa, una pea de roba que acostumaven a portar les dones embarassades.
 
D'altra banda, l'estudi va revelar el pes (63 quilos) i l'estatura (1,68 m) de la model,i tamb que portava un monyo cobert per un bonet, que el quadre va ser collocat al bany del rei Francesc I i que no apareix cap missatge secret en cap de les capes de la pintura, com s'explicava a la novella El codi Da Vinci.

Els resultats de l'estudi van ser avalats pel Consell Nacional d'Investigacions del Canad, principal instituci oficial de recerca del pas. Les troballes es van presentar a Ottawa durant un acte acadmic el 2004.

A ms, el doctor Julio Cruz Hermida, de la Universitat Complutense de Madrid, afirma que la model tenia bruxisme (carrisqueig de les dents), alopcia (caiguda del cabell) i un principi de malaltia de Parkinson. 

 Identitat de la model .
Hi ha diverses hiptesis sobre la identitat de la model. El pintor i bigraf Giorgio Vasari va escriure el 1550:Va fer per a Francesco del Giocondo el retrat de la seva dona, Mona Lisa, i, malgrat dedicar-hi els esforos de quatre anys, el va deixar inacabat. Aquesta obra la t avui el rei Francesc de Frana a Fontainebleau.

El 1625, Cassiano dal Pozzo va veure l'obra a Fontainebleau i en va escriure:Un retrat de mida natural, en taula de fusta, emmarcat en noguera tallada; s mitja figura i retrata una tal Gioconda.  

Grcies a aquests testimonis s'ha identificat la model amb Lisa Gherardini, esposa de l'acabalat comerciant Francesco del Giocondo. 


Tanmateix, el 1517, abans de l'escrit de Vasari, Antonio de Beatis va visitar Leonardo al castell de Cloux i va esmentar tres quadres seus, un d'ells d'una dama florentina pintada del natural a petici de Juli II de Mdici. 

Encara que Antonio de Beatis podria haver vist una taula diferent, aquest testimoni sembla discrepar amb els de Vasari i Cassiano dal Pozzo, i en conseqncia alguns han suposat que la model era, de fet, una amiga o amant de Juli II de Mdici.
Altres teories poc difoses afirmen que podria tractar-se d'Isabel de Npols, a qui Leonardo va dibuixar amb llapis per desprs fer una oli. Tamb podria tractar-se de Constanza d'Avalos, duquessa de Francaville, esmentada en un poema de l'poca que diu que Leonardo la va pintar sota la formosa mantellina negra.

S'han arribat a fer altres propostes, com ara que la model podria ser una amant de Leonardo, o b un adolescent vestit de dona, o fins i tot un autoretrat de l'autor en versi femenina,
o tamb, una simple dona imaginria. 

Respecte a aquest punt, Sigmund Freud va suggerir que la pintura reflectia una preocupant masculinitat.
Per sadollar la curiositat histrica sobre la veracitat de les teories manifestades, el 1987 es van fer els primers estudis superposant un autoretrat de Leonardo a la pintura de la Mona Lisa; el resultat va mostrar una gran similitud en les dimensions i els trets fsics. Els detractors d'aquesta investigaci alleguen que els traos sn similars perqu l'autor s el mateix, i que s per aix que neix la confusi. Lillian Swartz i Gerald Holzman, els directors de la prova, asseguren que l'autor es va autoretratar donant-se aparena de dona.

L'any 2005, Armin Schlechter, de la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, va descobrir una nota d'Agostino Vespucci al marge d'un llibre de la collecci de la biblioteca que confirmava amb certesa la creena tradicional que la model del retrat era Lisa Gherardini.En aquesta acotaci, l'oficial Vespucci, que era un amic proper a Leonardo da Vinci, diu: Leonardo est treballant en tres obres pictriques, incls el retrat de Lisa Gherardini.Aquesta petita anotaci data de l'octubre de 1503, i s aproximadament quaranta-set anys anterior a les referncies que hi fa Giorgio Vasari. El llibre on es va fer el comentari sobre la Mona Lisa era de Marc Tulli Cicer, i aquesta edici va ser publicada el 1477.


L'historiador Giuseppe Pallanti, al seu llibre La histria de la Mona Lisa, tracta el tema desprs de vint-i-cinc anys de recerca.

Als arxius d'impostos de 1480 es pot verificar la identitat, parador i lloc de naixement de la model. Lisa Gherardini va nixer el 15 de juny de 1479 i va morir el 15 de juliol de 1542, als 63 anys, al convent de Santa rsula de Florncia.
Segons l'historiador Pallanti, quatre anys desprs de quedar vdua Gherardini va ingressar al convent, on ja era monja la seva filla Marietta.

Basant-se en aquestes dades, l'investigador genealogista itali Domenico Savini assegura que hi ha descendents de Gherardini; es tractaria de Natalia i Irina Strozzi, filles del prncep Girolamo de Toscana. En el supsit que la model de Leonardo fos la dona que va morir al convent, el metge forense Maurizio Seracini s'ha ofert per trobar el cadver i fer-ne una anlisi d'ADN per establir el parentiu dels Strozzi amb Gherardini.

A ms dels elements esmentats, documents oficials del cens de l'poca confirmen que el pare de Leonardo da Vinci vivia exactament davant de la famlia de Gherardini.L'historiador suposa, sense altres proves, que el retrat va ser un regal de Giocondo a la seva esposa amb motiu del seu segon embars, als vint-i-quatre anys.S'ha de tenir en compte que hi ha diversos detractors de les teories exposades per Pallanti. Malgrat aix, les seves explicacions sn mpliament acceptades.

Desprs de l'aparici d'El codi Da Vinci, alg ha abraat la teoria minoritria sobre la relaci entre Maria Magdalena i la pintura, assegurant que es tracta de la dona dels temps de Jess de Natzaret embarassada.

Tanta ha estat l'obsessi per aclarir la identitat de la Mona Lisa que el doctor Matsumi Suzuki, investigador japons, va reconstruir el crani de la Gioconda amb una anlisi ssia, i amb aquest clcul va generar la possible veu de la model.

L'investigador assegura que la reproducci de la veu s fiable en un noranta per cent. Tamb ha fet la mateixa simulaci per a l'autor de l'obra, tot i que en aquest cas en desconfia una mica perqu la barba reflectida als autoretrats amaga alguns detalls importants.

 El robatori .

Al principi del segle XX, un comerciant argent anomenat Eduardo Valfiemo va convncer Vincenzo Perugia, exempleat itali del Museu del Louvre, perqu robs el quadre, i posteriorment el va vendre per una xifra milionria.

El 21 d'agost de 1911 a les set del mat, Perugia va arribar al Museu del Louvre vestit amb una gavardina blanca com les que feia servir el personal del museu, va despenjar el quadre i tot seguit, a l'escala Visconti, va retirar la taula del seu marc, que va abandonar. A continuaci va sortir del museu amb el quadre amagat sota la roba i el va desar en una maleta. Quan el pintor Louis Broud va entrar a la sala per mirar el quadre, es va adonar que no hi era i va avisar els vigilants. El museu va tancar durant una setmana per dur a terme la investigaci.

Valfiemo va fer negocis amb cinc colleccionistes dels Estats Units i un de brasiler, i els va vendre falsificacions fetes pel pintor Yves Chaudron, cadascuna per tres-cents mil dlars.

Uns anys abans, al museu ja s'hi havien robat altres peces d'art, i aix va fer suposar a la policia que tots dos esdeveniments estaven relacionats. Aquesta suposici es va mantenir fins al 6 de setembre de 1911 quan, de manera errnia, es va capturar l'escriptor Guillaume Apollinaire, que ms endavant va ser declarat innocent. L'acusaci es basava en unes declaracions d'Apollinaire en qu havia proposat cremar el museu adduint que en aquest lloc s'empresonava l'art. Ms endavant es va detenir el pintor Pablo Picasso, en aquest cas, perqu tenia antecedents d'haver comprar objectes d'art robats, tot i que tamb se'l va declarar innocent. 

Mentre les investigacions per aclarir el robatori anaven avanant, van detenir l'aventurer belga Honor-Joseph Gry Pieret, que va confessar ser l'autor del robatori de 1906, per va declarar que no tenia res a veure amb l'acci contra La Gioconda. Malgrat la desaparici, continuava l'afluncia de visitants al museu  amb menys intensitat , ara per observar el buit existent a la paret on abans hi havia el quadre.

La pintura va ser recuperada dos anys i cent onze dies desprs del robatori, i Vincenzo Perugia va ser detingut. El detingut havia intentat vendre el quadre original al director de la Galleria degli Uffizi, Alfredo Geri, que va assistir a la cita amb Perugia acompanyat per la policia. Perugia va allegar que havia perpetrat el robatori per tornar l'obra a la seva veritable ptria, i que ell noms era vctima d'un estafador; el jurat el va sentenciar a uns quants anys de pres. Abans de tornar al museu, la pintura es va exhibir a Florncia, Roma i Mil.

El 1931, Valfiemo va explicar la seva histria a un periodista dels Estats Units, i va revelar la identitat dels estafats amb les falsificacions.

Desprs del robatori, alguns pintors afirmen que es pot dubtar de l'originalitat del quadre que s'exposa al museu, ja que fcilment podria ser una cpia. Durant la Segona Guerra Mundial, el quadre va ser custodiat al castell d'Amboise i posteriorment a l'abadia de Loc-Dieu.

 Influncia i aspectes culturals .


Grcies a la seva fama, la Mona Lisa s'ha convertit en un smbol i una icona cultural. Se n'han fet moltssimes reproduccions, i  s'ha utilitzat en publicitat i per incorporar-la a objectes de la vida quotidiana. Se'n poden destacar:

Reproduccions
Alguns autors afirmen que el mateix Leonardo en va fer una reproducci anomenada Isleworth Mona Lisa, per la seva autenticitat s qestionada. Aquesta pintura s propietat de Hugh Blake, que l'exhibeix de manera privada a Londres.
N'hi ha una cpia amb variacions al Museu del Prado, a Madrid. Es tracta d'una taula de roure, cosa que fa pensar que podria procedir del nord d'Europa. Alguns investigadors han proposat com a possibles autors l'alemany Hans Holbein el Jove o l'espanyol Hernando Yez de la Almedina, per altres crtics no accepten aquestes atribucions.;
La reproducci lliure de Rafael Sanzio, que s'exhibeix al mateix museu del Louvre, com l'obra de Leonardo.;
Una cpia annima que es conserva al Parlament itali.;
Una cpia a la collecci Luchner, a Innsbruck, que s'ha suposat que podria ser obra de Salai.;

Pardies
El 1919, el pintor dadaista Marcel Duchamp va fer una pardia pintant la Mona Lisa amb bigoti i pera, i la inscripci LHOOQ. ;
El 1954 Salvador Dal, el fams pintor surrealista, va pintar el seu autoretrat com a Dal Mona Lisa.;
El 1963, Andy Warhol va llanar una srie de serigrafies de colors de la Mona Lisa, afermant la seva condici d'icona al costat de Marilyn Monroe o Elvis Presley. ;
El pintor colombi Fernando Botero en va fer dues pintures: una el 1959, Mona Lisa als dotze anys, i una altra el 1978, Mona Lisa.;
Jim Henson va muntar sobre el quadre la cara de la porqueta Piggy. 
La revista The New Yorker va fer un muntatge del rostre de Monica Lewinsky damunt el quadre de Leonardo.;
Samuel Clemens, a Oregon, va fer una reproducci de la Mona Lisa a base de pigments foscos sobre una gran lona.

Msica i cinema
Mona Lisa (1950) s una balada de Nat King Cole i un homenatge al quadre. Durant vuit setmanes va ser el single ms venut, amb tres milions de cpies, i va aconseguir un Oscar a la millor can d'una banda sonora. Altres canons sobre el quadre sn Mona Lisas and Mad Hatters, d'Elton John (Honky Chateau, 1972); Mona Lisa, de Willie Nelson (Somewhere Over the Rainbow, 1981); Mona Lisa, de Slick Rick (The Great Adventures of Slick Rick, 1988), o La Mona Lisa dels Counting Crows (indit, 1992). ;
La Gioconda (1953) s una pellcula de Roberto Rossellini. ;
Ever After (1998) s una pellcula d'Andy Tennant inspirada en el conte de la Ventafocs i ambientada al segle XVI. Un dels personatges s Leonardo (Patrick Godfrey), que viatja a la cort de Francesc I portant el retrat de la Mona Lisa. ;
El somriure de Mona Lisa (2003) s una pellcula de Mike Newell que explora l'ideal femen. ;
Aquesta pintura va tenir un paper central en el llibre El codi Da Vinci, de Dan Brown (2003), que va ser un best-seller.;

 Referncies .

 Bibliografia .

 
 
 
 
 
 

 
 

 
 


 Enllaos externs .

Article sobre Portrait de Lisa Gherardini, pouse de Francesco del Giocondo, a la pgina web del Museu del Louvre ;
 La Gioconda (Versi ampliable);






 



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138290" title="Revoluci quantitativa" nonfiltered="1058" processed="1046" dbindex="56544">
La Revoluci quantitativa s un corrent geogrfic iniciat als USA al comenament dels anys 50, com a reacci crtica envers el mtode cientfic dominant fins aleshores, el de la geografia regional, al qual se li retreia un excs de descripci literria i una manca de teoria cientfica.

El nou mtode demana a la geografia un s intens de les frmules matemtiques i dels estudis sobre bases  numriques, de manera que, igualment que d'altres cincies, permetin treballar amb models i establir tendncies i prediccions.

Recolzat ardentment per tot un grup de professors universitaris, bsicament anglosaxons, representa un canvi metodolgic substancial en la cincia geogrfica, en la qual representa l'arribada d'un nou paradigma.

En algunes ocasions la geografia quantitativa tamb s anomenada teortica.

D'altres cincies socials experimenten tamb un canvi metodolgic en el sentit de la revoluci quantitativa en geografia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138311" title="Castanyoles" nonfiltered="1059" processed="1047" dbindex="56558">
Les castanyoles sn un instrument de percussi que consisteix en dues peces que es fan repicar l'una contra l'altre. El material de qu estan fetes pot ser molt divers: fusta, vori, metall, i actualment s'ha introdut la utilitzaci de resines i plstics sinttics que tamb ens en proporcionen d'una qualitat excellent. Fins i tot, n'hi ha una variant feta amb dues petxines: les castanyoles marines.

El to de les castanyoles depn d'una part del material i de l'altre de la mida: com ms grosses sn, ms greu sonen.

 Variants .
Hi ha diverses variants que tenen cadascuna les seves particularitats i la seva utilitzaci particular.

A tot Espanya es coneix un tipus de castanyoles que tenen una forma que recorda les conquilles dels bivalves, amb un clot a la part interna que les fa ressonar. Van lligades amb un cord i segons el tipus de dansa s'utilitzen de dues maneres diferents: 

La dansa tpica anomenada Jota les utilitza penjades del dit del mig i les fa repicar entre els dits i el palmell balancejant-les, o b donant un cop sec.

A les danses andaluses i els balls anomenats Espanyol es pengen del polze i es van picant alternativament amb els 4 dits de la m dreta i amb un cop de la m esquerra fent una varietat de sons molt ms ric. Un repic seguit s'anomena carretilla i juga amb un so fort i fluix o b accelerat i lent.
 
Els grups musicals i les orquestres utilitzen pel so de les castanyoles un tipus que esta format per un mnec acabat en forma de castanyola amb la part buidada a ambds costats. A banda i banda van lligades dues peces igual que les castanyoles descrites suara i sonen agafant-les pel mnec i agitant-les. 

A Eivissa i Formentera n'utilitzen unes que sn un xic ms grosses, en forma de D i que es lliguen al palmell de la m. Solen estar guarnides amb sanefes i tenen un buidat semiesfric a la part interna. Un llistonet a la xarnera mant les dues parts separades. La mida varia segons vagin destinades a homes, dones o nens. Les utilitzen en les cantades i els balls populars pitisos, anomenat popularment "Ball Pags".

 Producci .
La seva producci s artesana, estan fetes amb arrel de ginebr i es triga 2 anys per tenir-les llestes. Potser per aix s una activitat que s'est perdent: noms queden dues persones a l'illa que en fan.
 
Una mena de castanyoles les podem trobar en algunes poblacions de berbers. Sn metlliques, en forma que recorda un 8: dues cassoletes unides per un tram que porta unes tires de cuir per agafar-les. Un dels extrems est lligat amb un filferro i es fan sonar tancant la m, amb un ritme de dos cops la dreta i un l'esquerra.

En les festes rituals, com ara els casaments, una colla de cantaires les toca, acompanyant-se tamb de tambors, mentre la resta de convidats dansa al seu voltant.

 Enllaos externs .
 Llibre EMMA MALERAS: LES CASTANYOLES LA GRANDESA D UN INSTRUMENT PETIT;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138316" title="Cane" nonfiltered="1060" processed="1048" dbindex="56561">



Geografia:

Kanai (llat Cane), antiga ciutat d'Etlia;

Onomstica:

Quint Gelli Cane (Quintus Gellius Canus),  cavaller rom;
Juli Cane (Julius Canus), filsof estoic rom;
Pietro Cane de Panova va ser el Papa Joan XIV;
Facino Cane va ser un dirigent dels camperols del Piemont del segel XIV.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138318" title="Juan Antonio Gonzlez Iglesias" nonfiltered="1061" processed="1049" dbindex="56563">
Juan Antonio Gonzlez Iglesias (Salamanca, 1964) s un poeta espanyol en llengua castellana. s professor titular de Filologia Clssica a la Universitat de Salamanca.

Ha publicat els segents ttols:

La hermosura del hroe (Premi Vicente Nez 1993);
Esto es mi cuerpo (1997);
Vayamos hacia el norte aunque sea dando la vuelta por el sur (2001);
Qu consideracin no merecen quienes han cometido atentados contra la belleza del mundo? (2002);
Un ngulo me basta (IV Premi Internacional de Poesia Generaci del 27, 2002);
Eros es ms (XIX Premi Loewe, 2006);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138325" title="Antic escorxador de Manresa" nonfiltered="1062" processed="1050" dbindex="56566">

L'antic escorxador de Manresa s un edifici i recinte modernista projectat per Ignasi Oms i Ponsa l'any 1906, llavors situat als afores de la ciutat.

S'hi accedeix a travs un portal monumental i es distribueix a partir d'un eix central en forma de pati envoltat de diversos pavellons de tres naus. A la nau central, la ms alta, s'hi sacrificaven els animals, mentre que a les laterals s'hi acollien els corrals. Les torres de les cantonades s'utilitzaven d'assecadors de pells.

La construcci s a base de pedra emmarcada de totxo vist. La coberta s a base de cavalls de fusta a dues aiges, i est suportada per pilars de totxo vist.

Actualment, el conjunt s'ha rehabilitat i integrat en el campus universitari de Manresa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138332" title="Lactarius (desambiguaci)" nonfiltered="1063" processed="1051" dbindex="56570">

 Lactarius Mons;
 Lactarius. Un gnere dels fongs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138334" title="Miceli" nonfiltered="1064" processed="1052" dbindex="56571">
Miceli s la part vegetativa d'un fong.

Un miceli est format per la massa de filaments, que s'anomenen hifes, que es troben sota terra o en un altre substracte, com pot ser per exemple, una fulla.

Les estructures visibles, el capell i el peu, que surten de terra en els bolets o fongs superiors (ascomicets i basidiomicets)estan tamb formades per hifes per no es considera que formin part del miceli.

A travs del miceli el fong absorbeix els nutrients i ho fa en dues etapes. Primer la hifa excreta enzims sobre la font d'aliment que trenquen els polmers en monmers i desprs aquests ltims sn absorbits pel miceli.      

 Referncia .
Smith, M., Bruhn, J., and Anderson, J. 1992. The fungus Armillaria bulbosa is among the largest and oldest living organisms. Nature 356:428-431.

 Enllaos externs .
 Fungal mycelium.
 Mycofiltration: A novel approach for the bio-transformation of abandoned logging roads;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138335" title="Enric Sagnier i Villavecchia" nonfiltered="1065" processed="1053" dbindex="56572">

Enric Ferran Josep Llus Sagnier i Villavecchia, marqus de Sagnier (Barcelona, 21 de mar de 1858   dem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte catal. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolfic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que reb nombrosos encrrecs.

D'estil eclctic, amb una certa tendncia classicista, estigu proper al modernisme de moda en l'poca a la capital catalana, per interpretant-lo d'una manera sbria i funcional. La seva principal font d'inspiraci s l'arquitectura medieval, sobretot romnica i gtica; en canvi, no s procliu a estils extics de moda en aquell moment, com el neomudjar o els estils rabs i orientals. Es poden distingir a la seva trajectria tres etapes: abans de 1900 treballa amb un estil eclctic, monumental i grandiloqent; de 1900 a 1910 s'apropa ms al modernisme, el que es percep en un major sentit decoratiu de la seva obra en aquestes dates, amb especial influncia de l'art rococ; i des de 1910 roman en un estil classicista d'influncia francesa, allunyat de les modes del moment.

L'obra de Sagnier es caracteritza per tres aspectes: una gran capacitat de treball, en la que destaca el seu continu reciclatge tant en estils com en innovacions tecnolgiques; una certa indefinici estilstica, que malgrat tot deixa la porta oberta a les corrents del moment; i una variada amplitud tipolgica, desenvolupada principalment al sector de l'habitatge, l'encrrec oficial i el religis. Sagnier representa una certa paradoxa al panorama arquitectnic barcelon de finals del segle XIX i comenaments del XX: si b en vida gaud d'un notable xit professional, amb gran quantitat d'encrrecs por part de la burgesia i de l'Esglsia  degut a un gran coneixement de l'ofici, capacitat de treball, rigor pressupostari i adaptaci al gust decoratiu de la societat del seu temps , desprs de la seva mort caigu en un injust oblit  avui dia s poc conegut fins i tot a la ciutat que vei la major part de les seves realitzacions , degut a la seva vinculaci amb l'Esglsia i amb sectors poltics conservadors, a ms que el seu estil fou menyspreat per les noves corrents arquitectniques del segle XX, sobretot el noucentisme.

Biografia.

Enric Sagnier va nixer a Barcelona l'any 1858, fill de Llus Sagnier i Nadal, president de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i de Clementina Villavecchia i Busquets. De famlia benestant, tingu una formaci artstica, aprenent msica  era un excellent intrpret de viol  i pintura  tenia un gran domini del dibuix i el color . Aix, des de jove es mogu als ambients ms selectes de l'alta societat barcelonina  el seu germ Joaquim fou alcalde de Barcelona (1913-1914) . Estudi batxillerat al prestigis internat Coll de Valldmia, a Matar, i la carrera d'arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d Arquitectura de Barcelona, obtenint el ttol el 22 de mar de 1882.

Durant els seus estudis comen a treballar per a Francisco de Paula del Villar y Lozano, amb el que collabor al Monestir de Montserrat. Des de jove tingu un notable xit professional, rebent nombrosos encrrecs de la noblesa catalana i de l'Esglsia  tingu una especial vinculaci amb els Salesians, per als que elabor nombrosos projectes, entre ells la seva principal obra, el Temple Expiatori del Sagrat Cor , aix com diversos nomenaments institucionals. El 1887 cas amb Dolors Vidal-Ribas i Torrents, amb la que tingu cinc fills: Josep Maria, Manuel, Enric, Maria i Ignasi.

Degut a la gran quantitat d'obres que execut durant la seva carrera professional, sovint collabor amb altres arquitectes, com Josep Domnech i Estap, Bonaventura Bassegoda i Amig, August Font i Carreras, Francesc Folguera, Adolf Florensa, Pere Garcia i Fria, Pere Benavent, etc., aix com el seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal, segon marqus de Sagnier, el qual enllest moltes de les obres iniciades pel seu pare. Tamb compt amb la collaboraci de nombrosos artistes i artesans, com Josep Maria Sert, Alexandre de Riquer, Josep Llimona, Eusebi Arnau, el forjador Carles Torrebadell, el vitraller Antoni Rigalt, el mosacista Llus Bru, l'ebenista Joan Busquets, etc.

De personalitat tranquilla i devota, va dedicar tota la seva vida a la seva carrera, rebent gran quantitat de distincions, com la medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona per haver guanyat tres cops al concurs anual d'edificis artstics (Casa Emili Juncadella, 1901; edificis per a la Junta Provincial de Protecci a la Infncia i Repressi de la Mendicitat, 1916; i seu central de la Caixa de Pensions de Barcelona, 1917); igualment guany el concurs anual el 1918 amb la Casa Ignasi Coll i el 1919 amb la Casa Llus Rocamora, aix com el premi al millor establiment el 1912 (Confiteria Guillem Llibre) i 1913 (Sastreria Comas).. Fou membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, del Cercle Artstic de Sant Lluc i del Centre Excursionista de Catalunya, comanador de l'Orde d'Alfons XIII, vocal de la Junta de Museus, etc; tanmateix, fou conseller de la Caixa d'Estalvis de Barcelona des de 1913.

Ocasionalment es dedic tamb a la poltica, i va ser diputat provincial en dues ocasions (1903-1907 i 1924-1929), en representaci d'un grup catlic aliat a la Lliga Regionalista, el Comit de Defensa Social. Tingu una estreta relaci amb l'Esglsia, essent nomenat arquitecte dioces de Barcelona en substituci de Villar y Lozano (1892-1931), arquitecte del Monestir de Montserrat (1903-1915) i de la Catedral de Barcelona (1927-1931). Potser per aix, el 1923 el papa Pius XI li conced el ttol pontifici de marqus de Sagnier, i el 1928 reb el ttol honorfic de cambrer de capa i espasa del Papa. Al seu escut nobiliari imprim la segent llegenda: Dilexi decorem domus tuae ( Senyor, vaig amar la bellesa de la teva Casa ). Mor a Barcelona el 1931.

Obra.

L'obra de Sagnier s'emmarca a la Barcelona de finals del segle XIX i comenaments del XX, l'poca del modernisme, en la que es produeix un gran auge en la construcci, tant d'edificis oficials i religiosos com d'mbit privat, destacant les grans mansions senyorials construdes per la burgesia catalana, que es beneficia d'una poca de gran esplendor econmic, degut sobretot al comer amb les colnies espanyoles a Amrica i Filipines. Coincideix tamb amb l'poca de renaixement de la cultura catalana (Renaixena), que porta a la revaloritzaci del passat cultural catal, sobretot d'poca medieval. El modernisme intenta de certa forma entroncar amb l'art gtic en recerca d'un llenguatge constructiu nacional que representi amb fidelitat la cultura catalana. Igualment, el modernisme suposa una revitalitzaci de totes les arts i oficis: estil eminentment ornamental, s'inclouen a l'arquitectura oficis artesanals com la forja, l'estuc, la cermica, el vitrall, l'ebenisteria, etc.

Primeres realitzacions.
Enric Sagnier comen la seva carrera com a ajudant de Francisco de Paula del Villar y Lozano: sota les seves ordres realitz la seva primera construcci, la reforma de la capella de Sant Josep a la Baslica de Montserrat (1884). Treballs similars foren els altars  avui desapareguts  de les esglsies de Monistrol de Montserrat i Sant Joan Baptista de Grcia. La seva primera obra important fou la nova esglsia de Santa Engrcia de Montcada (1886), d'estil neogtic, destruda durant la Guerra Civil. D'aquest mateix any fou el seu primer edifici d'habitatges, la casa Cuys. El 1888 realitz un projecte per a l'Exposici Universal, que no es dugu a terme; es tractava del Pavell Lle XIII, que devia acollir la representaci dels Estats Pontificis al certamen.


Durant l'ltima dcada de segle, Sagnier es dedic principalment als edificis d'habitatges: Casa Antoni Roger Vidal, a Ausis Marc 33-35/Girona 20 (1888-1890), on utilitza una variada amalgama estilstica, conjugant el gtic, el plateresc i un cert manierisme a les finestres del segon pis; Casa Rodolf Juncadella, a Rambla Catalunya 33 (1888-1891), destaca pel seu acurat treball en forja i escultura, com els quatre medallons de la part superior que representen les arts, obra de Pere Carbonell; les cases Pons (1890-1891), a Passeig de Grcia 2 (Casa Alexandre Pons Serra) i 4 (Casa Isidra Pons de Pascual), d'estil neogtic, flanquejades per dues torres de perfil agut, amb decoraci d'Alexandre de Riquer; Casa Toms Roger Larrosa, a Ausis Marc 37-39 (1892-1894), conjuga elements clssics amb escultura d'aire plateresc; la Casa Dolors Vidal de Sagnier, a Rambla Catalunya 104 (1892-1894), s el seu propi edifici familiar, en estil gtic, amb una imatge de la Immaculada Concepci a la faana, obra de Josep Llimona; Casa Isabel Ferret, a Sitges (1899), en estil eclctic.


En l'mbit religis, Sagnier reb diversos encrrecs dels Salesians, com el Santuari de Santa Maria Auxiliadora (1889-1901), compost per un cor per a 300 persones i una esglsia de tres naus, separades per doble filera de sis columnes; en el seu disseny, Sagnier s'inspir en la casa central dels Salesians a Tor. Entre 1892-1897 realitz el co legi de Jess-Maria, al passeig de Sant Gervasi 15, d'estil neogtic, i entre 1892-1894 el co legi del Sagrat Cor de Jess, a la cantonada Diputaci/Bailn, sobre una edificaci anterior de Josep Vilaseca. Al barri del Clot constru el Centre de la Mare de Du del Carme i Sant Pere Claver (1899-1903), conjunt destinat a escoles i tallers d oficis per a joves obrers, desaparegut el 1936. Tanmateix, com a arquitecte dioces de Barcelona constru diverses parrquies als barris obrers de Barcelona: Sagrat Cor al Poblenou (1895-1926), Sant Joan a Horta (1909-1917), Sant Francesc d'Asss al Poblenou (1914-1917), Mare de Du de Montserrat al Guinard (1920-1924), Mare de Du del Roser a Fort Pius (1923-1924), Crist Rei a La Sagrera (1924-1931), Santa Engrcia a Verdum (1925-1928), Sant Ramon Nonat a Collblanc (1925-1935); aix com a diverses poblacions de la dicesi: Santa Maria a Castelldefels (1903-1909), Santa Margarida a Santa Margarida i els Monjos (1920-1924), Sant Pere a Masquefa (1922-1925) i Santa Maria a Vilob del Peneds (1925-1933).

El 1893 realitz el Front Barcelon, a Diputaci 415, primer local a Barcelona dedicat al joc de pilota; era descobert, i el pblic ocupava una estructura de ferro a tres nivells, decorada amb estucs, a la que s'accedia per mitj d una rotonda i una gran escalinata; el Front desaparegu el 1902. El 1896 constru a Vic la Fbrica Torra, edifici de quatre plantes d'estil clssic; la faana est decorada amb figures de porcs, ja que la fbrica es dedicava a l'elaboraci d'embotits. Entre 1896 i 1902 construeix l edifici de la Duana del Port de Barcelona, en co laboraci amb Pere Garcia i Fria, amb planta en forma d'H, seguint l'habitual estil eclctic de Sagnier; la faana t un aspecte monumental, que recorda l'arquitectura centre-europea, amb decoraci de motius clssics  principalment en ordre jnic , rematada amb els escuts de Barcelona, Catalunya i Espanya, i amb dues guiles i dos grifons, obra d'Eusebi Arnau. 


Sense dubte, la seva obra ms important durant la seva joventut ser el Palau de Justcia de Barcelona (1887-1911), projectat conjuntament amb Josep Domnech i Estap. El Palau ser, desprs de la Universitat de Barcelona, un dels primers edificis pblics de la ciutat concebut amb carcter monumental, en un solar allat i a escala del nou Eixample. El conjunt havia d'acollir l'Audincia de Barcelona i els jutjats municipals i de primera instncia de la capital. L'edifici es compon de dos cossos quadrangulars coronats per unes cpules peraltades, a banda i banda d'un cos central. Els cossos laterals acolliran les dependncies dels jutjats, mentre que el central cont l'accs principal, l'escala d honor i les grans dependncies pbliques, on destaca la Sala dels Passos Perduts, de 20 metres d'altura, coberta amb un sistema d arcs de ferro, i decorada amb pintures murals de Josep Maria Sert. El Palau destaca per la gran quantitat d'obra escultrica; en la seva realitzaci intervingueren la major part d'escultors de l'poca: els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, Eduard Alentorn, Rafael Atch, Miquel Blay, Pere Carbonell, Manel Fux, etc. El programa decoratiu de l'exterior del palau consta de 48 figures relacionades amb el dret, 22 relleus amb temes jurdics i histrics, un grup (Moiss amb les Taules de la Llei) al coronament del frontispici, d'Agust Querol, i una gran figura de 4 metres que representa la Justcia, d'Andreu Aleu. Ser tamb important en el disseny de l'edifici la utilitzaci del ferro, present tant a obres de forjat com als espais del cos central, especialment a la sala axial que divideix l edifici en dues zones.

Etapa modernista.

Amb el canvi de segle, Sagnier s'apropa ms a les formes modernistes de moda en aquell moment, sobre tot en la utilitzaci de les arts aplicades, la proliferaci de l'escultura i el treball en ferro; en canvi, no li agrada gaire la decoraci amb vitralls, els revestiments en cermica o l's d'esgrafiats, tan caracterstics del modernisme.

Vries de les seves primeres obres qualificables de modernistes foren de nou edificis d'habitatges: Casa Rupert Garriga, a Diputaci 250 (1899-1901), amb un acurat treball en pedra tallada, vitralls paisatgstics d'Antoni Rigalt i unes mnsules que sostenen el balc principal, d'Eusebi Arnau; Casa Ferran Corts, a Rambla Catalunya 96 (1900, d'un cert estil rococ, amb decoraci de tipus vegetal; Casa Llus Sagnier Nadal, a Brusi 61 (1900), era la casa d'estiueig familiar al barri de Sant Gervasi, al peu del Tibidabo; Casa Emili Juncadella, a Rambla Catalunya 26 (1900-1901), presenta nombroses innovacions del propi arquitecte: obertures trilobulades, acabament abarrocat, decoraci en franges horitzontals, etc.; Casa Carulla, a Mallorca 214 (1900), destacava per una faana coronada per una a legoria de la pintura, en estil rococ. A Valncia se li atribueixen les Cases del carrer de la Pau (1903-1905), tamb adjudicades a Francesc Mora Berenguer  potser es tracti d'una co laboraci entre tots dos . En aquesta poca Sagnier tamb es dedic a l'arquitectura funerria per a les famlies nobles catalanes, com l'hipogeu de la famlia Olivella (1909) o el pante de la famlia Juncadella (1910), amb dos cossos flanquejant un obelisc treballat en esfumat.


L'any 1903 Sagnier es converteix en arquitecte titular de la baslica de Montserrat, en substituci de Villar y Lozano. Pel temple benedict realitz un plnol topogrfic de la muntanya (1914-1915), aix com la construcci de diverses obres, totes ja desaparegudes: la capella del Santssim Sagrament (1904), amb un ric altar en marbre i metall daurat; el Tercer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, amb escultura d'Anselm Nogus (1901), aix com el Segon Misteri del Goig, amb un grup escultric de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902); i el conjunt escultric del Via Crucis (1904-1916), amb escultures d'Eusebi Arnau, compost per 14 estacions sobre la Passi de Crist, en un estil vagament gaudini, perceptible a les superfcies rugoses de pedra repicada i als pinacles naturalistes; el conjunt fou destrut el 1936. Potser per aquesta vinculaci amb l'orde benedict, reb un encrrec per a la construcci d'un collegi a Perth (Austrlia), on havia una missi, Nova Nrsia, regida per un abat catal, Fulgenci Torres i Mayans; all realitz l'esglsia i collegi de Santa Gertrudis (1904-1906), d'estil neogtic. Tamb en relaci amb els benedictins realitz diverses intervencions al Santuari de Pueyo (Barbastre) i al Monestir de Valvanera, a La Rioja.


Tanmateix, la seva obra religiosa ms important ser sense dubte el Temple Expiatori del Sagrat Cor, a la muntanya del Tibidabo de Barcelona, la construcci de la qual es perllong de 1902 a 1961, amb la direcci des de la mort d'Enric Sagnier del seu fill Josep Maria. Aquesta obra es deu al mecenatge de Dorotea de Chopitea, que junt a d'altres promotors cediren els terrenys a Sant Joan Bosco en la seva visita a Barcelona el 1886, amb la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jess, en la lnia del construt a Roma pel propi Bosco (Sacro Cuore di Ges), aix com del fams Sacr-Cur de Pars. La primera pedra es colloc el 28 de desembre de 1902 en un acte presidit pel bisbe de Barcelona, Salvador Casaas i Pags. El conjunt est format per una cripta interior i l'esglsia superior, amb planta central amb cpula sobre vuit columnes. La cripta es constru entre 1902-1911, amb un aire neobizant, mentre que el temple entre 1915 i 1951, i l'exterior de les obres el 1961. L'estil del conjunt es basa en una lnia romnica combinada amb el temple de verticalitat gtica, cobert amb una cpula vuitavada coronada amb la imatge del Sagrat Cor, obra inicial de Frederic Mars  destruda el 1936  i substituda per altra de Josep Miret, de 1950. Exteriorment aquest temple s ms contingut que el gtic florit dels primers projectes de Sagnier.


A la muntanya del Tibidabo Sagnier constru tamb la casa de Manuel Arns, coneguda com El Pinar (1902-1904), amb una volumetria rica en perfils, d'aire vagament gtic, amb referncies a l'arquitectura pairal catalana, i on hi destaca el joc policrom dels materials. Altres construccions familiars foren la Casa Camil Mulleras, a Gran Via 654 (1903-1905), d'estil rococ, amb escultura d'Alfons Juyol, i les Cases Francesc Sert i Eusebi Lpez (1905-1906), situades tamb a l'Avinguda del Tibidabo, dos xalets de tall clssic amb influncia francesa. A Sant Sebasti realitz les Torres d'Arbide (1905), d'estil neogtic que segueix la tipologia del castell medieval; destaca a la faana els relleus escultrics de motius florals. 

Amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, el 6 d'abril de 1904, Sagnier constru un arc de triomf efmer al Passeig de Grcia, encrrec del marqus de Comillas. El 1905 realitz una porta lateral a l'esglsia barroca de Betlem, a La Rambla de Barcelona. Entre 1907 i 1915 constru l'esglsia i convent de Pompeia, pels Caputxins, inspirada en l'arquitectura gtica catalana en detalls com l'estructura de coberta de la nau, formada per bigues recolzades en arcs diafragma, com a la capella de Santa gata, o en la tipologia de la torre de la faana, que recorda els campanars de Santa Maria del Mar. La decoraci escultrica era de Josep Llimona, destacant la imatge de la Mare de Du de Pompeia (destruda el 1936). Sagnier s'encarreg tamb de projectes de  cases barates  per a obrers sense recursos, com les de la Torre de Pardals del barri d'Horta (1908-1911), o les de La Constructora Obrera, al barri del Clot (1911).

Obres de maduresa.

Sagnier entra en una etapa de menor activitat professional, alhora que rep un gran reconeixement oficial. Abandona progressivament el modernisme, installant-se en un estil classicista d'aire burgs, personal i eclctic. La seva primera obra en aquesta etapa fou el Temple Parroquial de Sant Feliu a Sabadell (1910-1921), edificat sobre un temple destrut el 1909 durant la Setmana Trgica  del que tan sols rest el campanar i l'absis ; presenta planta de nau nica d'estil neogtic. Entre 1910 i 1911 realitz la Casa Ramon Mulleras, a Passeig de Grcia 37, a la denominada  Illa de la Discrdia , per situar-se en ella diversos edificis de famosos arquitectes modernistes: la Casa Lle Morera de Llus Domnech i Montaner, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batll d'Antoni Gaud.

El 1911 guany el concurs per a la construcci del Reial Club Martim de Barcelona (construt entre 1911-1913), un edifici de planta octogonal coberta amb cpula i rematada per una mena de far; fou enderrocat el 1957. El mateix any constru el Banco Hispano Colonial a Via Laietana 3  l'obertura de la qual, dins de la reforma de la ciutat vella barcelonina, fou Sagnier un dels encarregats ; l'edifici t connotacions de l'arquitectura vienesa coetnia, i fou una de les primeres realitzacions de Sagnier emprant tcniques modernes, el que es percep en murs ms lleugers i grans finestrals.

El 1912 comena la construcci de la Capella Francesa del carrer Bruc, amb una cripta dividida en tres naus i una esglsia superior d estil neoromnic, acabada el 1927 segurament pel seu fill Josep Maria. El mateix any realitz la Casa Llus-Eduard Pellern, a Balmes 170/Diagonal 490-500, nova mostra de classicisme d'influncia francesa. Tamb el 1912 constru el palauet del marqus d Alella, a Muntaner 282-290/Mari Cub, conjunt d edificis de filiaci plateresca, amb pintures de Josep Maria Sert. L'Escola de les Dames Negres, a Passeig de Grcia 33 (1913-1916), s un edifici d'estil romnic que destaca per la seva austeritat i solidesa. Entre 1916 i 1936  amb finalitzaci del seu fill Josep Maria  realitz un conjunt d'edificis per a la Junta Provincial de Protecci a la Infncia i Repressi de la Mendicitat, que ocuparen una illa de cases a la zona del Bogatell; l'arquitecte disseny un equipament ambicis distribuint els pavellons amb faana als diversos carrers, reservant l'interior per a patis. Enderrocat en la seva majoria el 1970, tan sols queda el pavell actualment dedicat a pres de Wad-Ras.


Potser la seva obra ms important de maduresa sigui la seu central de la Caixa de Pensions de Barcelona, a la Via Laietana 56-58 (1914-1917). L'edifici es va concebre amb un programa mixt d'oficines a la planta baixa i habitatges de lloguer als pisos superiors, per a rendabilitzar la inversi. El seu esquema es basa en una torre elevada a l'angle de la Via Laietana amb la llavors anomenada plaa de Bilbao, on es troben els accessos, una faana principal amb els grans finestrals de la sala de juntes i els despatxos de la direcci, i unes faanes laterals amb les entrades als habitatges de lloguer. L'obra es va fer en ciment armat  pioner aleshores  amb revestiment exterior de pedra. La zona d'atenci al client estava ricament decorada amb pintures i marbres, i es distribua al voltant d'un espai cobert amb claraboia. A la cantonada de les dues faanes principals se situa un grup escultric que simbolitza lEstalvi, obra de Manel Fux. El 1920 realitz un edifici annex per a la Caixa al ve carrer Jonqueres, i constru a ms diverses sucursals de la Caixa a Igualada (1922), Sabadell (1923), Manresa (1924) i Tarragona (1929).

Durant la Primera Guerra Mundial, poca d'esplendor econmic degut a la neutralitat espanyola, reb nombrosos encrrecs: entre 1915-1926 realitz la baslica de Sant Josep Oriol, al carrer Diputaci 141, encrrec de Magdalena Modolell, vdua de Nogus, en previsi de la canonitzaci del beat catal. Aquest temple representa una innovaci estilstica de l'poca, ja que en lloc d'utilitzar els estils medievalistes habituals aleshores  com el neogtic o el neoromnic , es basa en la tipologia de baslica romana de naus separades per columnes amb arqueries, posteriorment molt utilitzat en la postguerra. En la decoraci interior destaquen els mosaics, obra de Llus Bru. A ms de l'esglsia, el conjunt  terminat pel seu fill Josep Maria  comprenia  un teatre i unes escoles; malms durant la Guerra Civil, fou restaurat per Francesc Folguera.

El 1915 realitz un projecte  amb August Font  per a la urbanitzaci de la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuc, que finalment no es dugu a terme. El mateix any realitz la Casa Ignasi Coll Portabella, a l'Avinguda del Tibidabo 24-28 (1915-1918), que presenta una lnia classicista amb elements decoratius d'influncia plateresca. Entre 1915 i 1920 constru una esglsia i convent per als Escolapis a Camagey (Cuba), en estil neogtic. En aquesta poca realitz tamb dos encrrecs a la plaa de Catalunya de Barcelona: la remodelaci de l'Hotel Coln (1916), avui desaparegut, en el que substitu l'anterior edifici modernista per un d'estil classicista; i l'edifici de la Banca Arns (1918-1927), actualment Banco Central Hispanoamericano, tamb d'estil classicista. En l'mbit de l'habitatge, la Casa Manuel Doncel, a Pare Fidel Fita 10-16 (1917), s una casa unifamiliar que segueix la tipologia de la masia catalana, amb ornamentaci novament d'estil plateresc.


Des de 1920 Sagnier realitz menys obres: entre les seves ltimes construccions destaca el Patronat Ribas, a Vall d'Hebron 93-103 (1920-1930), orfandat degut a la donaci testamentria de Llus Ribas i Regordosa. s un conjunt d'edificis estructurat amb enginy, articulat amb naus en forma d'H, simtriques a l'eix de la capella. La seva decoraci remet a un estil populista barroc, destacant els relleus en terracota de tradici catalana. Actualment acull un institut d educaci secundria (IES Vall d Hebron). Una de les seves ltimes construccions privades fou la Casa Jos Larraaga, a Diagonal 464 (1927), petit habitatge unifamiliar resolt novament amb un estil clssic d'aire francs. El 1928 constru a Valncia la Caja de Previsin Social, en co laboraci amb Enrique Viedma, edifici de gran monumentalitat on destaca la cantonada entre els dos carrers als que est situat, dotada d'una gran verticalitat i coronada per uns templets influenciats en el barroc valenci.


Sagnier form part com a jurat en l'adjudicaci de projectes per a l'Exposici Internacional de 1929 a Montjuc; entre altres, fall al concurs per al Palau Central de l exposici  actual Palau Nacional i seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya . Coincidint amb els preparatius de l'exposici, s'encarreg a Sagnier la restauraci del Palau Episcopal de Barcelona; l'obra es va centrar en la modificaci del pati, amb el descobriment d'una finestra gtica i les arcades romniques originals, a les que es va afegir una escala de nova creaci. Com a arquitecte dioces reb tamb l'encrrec, junt a Bonaventura Bassegoda i Amig, del trasllat del cor de la Catedral de Barcelona, projecte que no es dugu a terme. Tanmateix, com a diputat provincial realitz tamb el Palau de les Diputacions per a l'Exposici de 1929, d'estil gtic-plateresc, amb una escultura eqestre de Sant Jordi de Josep Llimona; i a l'Exposici Iberoamericana de Sevilla constru el Pavell de les Provncies Catalanes, amb un edifici en forma de masia catalana.

 Obres principals .
 Barcelona.


 Castelldefels.


 Monistrol de Montserrat.


 Montcada i Reixac.


 Perth (Austrlia) .


 Sabadell.


 Sant Pere de Ribes.


 Sant Sebasti.


 Sevilla.


 Sitges.


 Valncia.


 Vic.


 Referncies .


Bibliografia.
 
 
 
 
 
 

Vegeu tamb.
Modernisme catal;
Barcelona;

Enllaos externs.

Sagnier a El poder de la palabra;
Sagnier a gaudiallgaudi.com;
Web de l IES Vall d Hebron;
Arbre genealgic famlia Sagnier;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138351" title="Emuparadise.org" nonfiltered="1066" processed="1054" dbindex="56576">
L'Emuparadise.org s una pgina web dedicada a roms de gaireb tots els videojocs de moltssimes consoles. Hi ha seccions de traduccions, bandes sonores, emuladors, anlisi, i sobretot roms. Tamb hi ha una gran secci d'ajuda per qestions de descrrega, del CuteFTP, del IRC i altres que ajudes que fan que l's del web sigui manejable.
Actualment hi ha dos servidors que aguanten les descrregues del lloc web, un a Holanda (que est sense funcionament) i l'altre a Florida (EUA) que en aquest cas si que est en funcionament.

 Sistemes amb roms descarregables .

Atari 5200;
Atari 7800;
Nintendo 64 (roms);
Nintendo Entertainment System;
Sega 32x;
Sega CD (ISO's);
Sega Dreamcast (ISO's);
Sega Genesis;
Sega Master System;
Sega Saturn (ISO's);
Sony Playstation (ISO's);
Super Nintendo (roms);

Sistemes recreatius:

CPS1 (roms);
CPS2 (roms);
Modeler;
Namco System 12;
Namco System 22;
NeoGeo (mquina recreativa, roms);
Raine;
Sega Model 2;
Zinc (roms);

Porttils:

GameBoy Advance;
Gameboy Color;
NeoGeo Pocket Colour (roms);


 Enllaos externs .
Emuparadise.org ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138363" title="Adorno" nonfiltered="1067" processed="1055" dbindex="56580">

Luchino Adorno fou un patrici genovs.
Gabriel Adorno fou un patrici genovs.
Jordi Adorno fou un home d'estat genovs.
Barnaba Adorno (vers 1385-Npols 1458 o 1459) fou un home d'estat genovs.
Rafel Adorno (Gnova 1375-Gnova juliol de 1458) fou un home d'estat genovs.
Giorgio Adorno fou un patrici genovs que fou governador de Crsega.
Prsper Adorno (Gnova 1428-Asti 1485) fou un home d'estat genovs.
Antoniotto Adorno fou un patrici genovs.
Antoniotto Adorno de Pallavicino fou fill de Girolamo Adorno de Pallavicino.
Antoniotto I Adorno  fou fill d'Adornino Adorno.
Girolamo Adorno de Pallavicino fou un patrici genovs, bar de Caprarica el 1577.
Maddalena Adorno de Pallavicino filla de Girolamo Adorno de Pallavicino.
Antoniotto II Adorno fou un home d'estat i patrici genovs.
Barnaba Cesare Adorno de Pallavicino  fou fill de Girolamo Adorno de Pallavicino.
Girolamo Adorno de Pallavicino fou un patrici genovs, bar de Caprarica el 1577.
Theodor W. Adorno fou filsof, msic i socileg de l'Escola de Frankfurt.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138364" title="Literatura calmuca" nonfiltered="1068" processed="1056" dbindex="56581">
La literatura calmuca s la literatura feta en calmuc a Calmquia, una repblica de la Federaci Russa.

Pel que fa a la seva tradici oral, amb histries, llegendes, dites i proverbis, iorels (bons desitjos), magtals (panegrics), kharals (sortilegis) i contes, tots ells cantats pels dzhangarchi (Historiadors) i tulchis. En el segle XV composaren llur cant pic, el Dzhangar qualificat avui de  monument de la literatura mundial , de caire potic.

El 1648 l intellectual calmuc Zaia Pandit (1599-1662) cre un sistema d escriptura nou Todo Bichig (escriptura clara), ja que abans havien usat el sistema com als mongols, amb qui tenien una literatura comuna. Aix apareixeran noves obres com La llum de la lluna (s. XVII), Una histria sobre els Derben-oirats (1739) de Gaban Sharab i Viatge al Tibet (1794), entre d altres. 

Durant el segle XIX destac l autor de versos lliures Ontxkhan Dzhirgal, que canta contra els invasors estrangers i els opressors nadius. Alhora, apareixen els priemrs estudis occidentals sobre la llengua i la literatura calmuc, com Grammatika kalmyckago jazyka (Gramtica de la llengua calmuc, 1847) publicada per Popov a Kazan, Handwrt ... Kalmuckischen sprache (1853) d H. A. Zwick, Grammatika mongolsko-kalmyckago jazyka (1849) d A. Bobordnikov a Kazan, i la Kalmycko-russkij slovar (1911) de Podznejev. EL 1864 es public a Sant Petersburg la versi russa del Jangar, i el 1866 el recull de contes Siddi-jurt. El segent autor important fou Boovan Badma (1880-1917) amb el poema narratiu El plaer del rumor (1916) qui criticava els vicis dels capellans lamaistes.

Amb la sovietitzaci aparegueren nombrosos autors com Kh. Kanurov (1883-1933) i N. Mandzhiev (1905-1936), autor de la crnica novellada El fill de Mudresh (1925),  es consideren els fundadors de la literatura calmuca sovitica. La tasca fou continuada per Sandzhi Kaliajev (1905); Aksen Susejev (1905) amb L estepa nadiua (1941); Khasyr Sian-Belgin (1909) amb L estepa insurgent (1968) i traduccions de Shevshenko i Gorkij al calmuc; Anton Amur-Sanan (1888-1939) amb les novelles Aramzal (1932) i A les estepes (1935) histria de la lluita pel comunisme a la repblica; B. Basangov (1911-1944) amb La veritat dels anys passats (1930) i Bulgun (1934); G. Davan (1913-1937), Ts. Lezhinov (1910-1942) i Konstantin Erendzhenov (1912).

En els anys 30 i 40 destacaren L. Indzhiev (1913), N. Narmaev (1915), E. Kektejev (1918-1965), B. Dordzhiev (1918-1969), B. Dzhimbinov (1914), Badma Erdniev (1906-1979), autor de Siaiakala (1941); D. Kugultinov (1922), I. Matsakov (1907), P. Dzhileev (1913-1940) i el dzhaigarchi M. Mukebenov (1878-1944), A. Balakaev (1928) i D. Xavaleev (1884-1959).

Durant els snys 50 s inaugur una nova etapa en la literatura calmuca, amb temtica centrada en l heroisme, la feina i els problemes tics. Entorn a la revista Teegin Gerl (Llum de les estepes) aparegueren nous autors com B. Sangadzhieva (1921), M. Khoninov (1919), A. Badmajev (1924); A. Dzhimbiev (1924), T. Bembejev (1930) i David Kulgutinov (1922) amb Sar-gerel (1963).  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138365" title="Quart" nonfiltered="1069" processed="1057" dbindex="56582">

Un quart era la jurisdicci territorial vigent a Eivissa i Formentera des de la conquesta catalana (1235) fins als Decrets de Nova Planta (segle XVIII). A banda de la vila d'Eivissa i de l'explotaci de les salines, cada illa estava dividida en quatre quartons.

El rei Jaume I va signar un pacte de conquesta de les Pitises amb Guillem de Montgr, sagrist de Girona i arquebisbe electe de Tarragona. En aquest acord es recollia la infeudaci de les terres i dels bns segons el dret feudal i els costums dels usatges de Barcelona. Montgr va buscar la cooperaci d'altres socis i va subinfeudar a Nun San, comte de Rossell, i a Pere I d'Urgell infant de Portugal, una part de les terres a repartir segons els recursos aportats. L'acord establia fer un repartiment del territori no urb, inclosa Formentera, fer una partici paritria de la vila i el castell i mantenir indivises les salines repartint-se nicament la producci. El repartiment es va establir en dues parts per a Montgr, una per a San i una per a Pere de Portugal.

Quartons d'Eivissa.
En l'poca islmica l'illa d'Eivissa estava dividida en cinc districtes: Alhauec, Xarc, Benissmit, Portumany i Algarb. Els tres conqueridors es van repartir el territori extramurs de vila mantenint quatre divisions i repartint la cinquena entre les altres quatre. El repartiment i els lmits territorials estan recollits al Memoriale divisionis:
Quart de Santa Eulria, abans Xarc, per Pere de Portugal (211,9 km );
Quart de Balansat, abans Benissmit, per Guillem de Montgr (97,2 km );
Quart de Portmany, abans Portumany, per Nun San (171,2 km );
Quart de ses Salines d'Eivissa, abans Algarb, per Guillem de Montgr (66,3 km );
El districte d'Alhauec es va repartir entre els altres quatre quartons, encara que en ocasions apareixia com un cinqu quart anomenat del Pla de Vila.
Amb el temps els quartons van anar canviant de senyors feudals quedant finalment en mans de l'Esglsia de Tarragona i de la corona.

El 1241 Montgr va adquirir el quart de Portmany desprs de la mort de San. El 1260 Pere de Portugal va vendre els drets sobre el quart de Santa Eulria a l'infant Jaume, futur Jaume II, i per aix es va anomenar tamb quart del Rei. Els tres quartons de Montgr van passar per testament, el 1273, a l'Esglsia de Tarragona: els de Balansat i ses Salines a l'arquebisbat de Tarragona i el de Portmany als canonges de Tarragona i posteriorment, el 1410, a l'ardiaconat de Sant Fructus de Tarragona. Com a resultat de la subinfeudaci va resultar que a Eivissa el rei era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona, cosa que va provocar moltes disputes al llarg de la histria.

Les esglsies construdes a cada quart van ser la base de les futures divisions parroquials i municipals:
Sant Jordi al quart de les Salines,
Sant Antoni al quart de Portmany,
Santa Eulria al quart del Rei,
Sant Miquel al quart de Balansat, i;
Mare de Du de Jess al quart del Pla de Vila.
El 1724, arran dels decrets de Nova Planta, les illes es van constituir en ajuntament nic, i el 1785 es va produir la divisi en parrquies. La dependncia eclesistica de l'arquebisbat de Tarragona va durar fins el 1851.

Quartons de Formentera.
Formentera, igual que Eivissa, va quedar dividida en quatre quartons, dos per Montgr (la Mola i es Carnatge), un per l'infant Pere (es Cap) i un pel comte Nun San (Porto-sal). La producci de les salines es va repartir proporcionalment per, degut a les dificultats del poblament, en van fer donaci als habitants que les podien explotar per al seu consum. A la mort de Pere de Portugal el quart des Cap va passar a la corona. La part ms meridional s'anomena Pla des Rei. El 1242 Montgr va comprar el quart de Nun San, convertint-se en senyor de les tres quartes parts de l'illa. Per facilitar la colonitzaci Montgr va infeudar, el 1246, els seus tres quartons a Berenguer Renard, excepte un terreny a la Mola. En aquest terreny s'acabaria construint un monestir d'agustins cosa que va provocar conflictes de jurisdiccions feudals entre la corona i l'arquebisbat de Tarragona com a successor de Montgr.

A mitjans del segle XIV i durant el segle XV l'illa va quedar despoblada i noms era ocupada ocasionalment. Com a conseqncia Formentera, considerada com proindivisa, va acabar regint-se per la jurisdicci comuna de sobirania compartida entre els tres consenyors feudals. Al segle XVIII, repoblada de nou l'illa, es va dividir en tres parrquies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138366" title="Tefl" nonfiltered="1070" processed="1058" dbindex="56583">

El politetrafluoretil (PTFE), popularment conegut como a tefl o teflon (procedent de Teflon, de DuPont, marca amb la que fou comercialitzat inicialment), es un polmer similar al polietil, on els toms d'hidrogen estan substituts per fluor.

Frmula.
La frmula qumica del monmer s CF2=CF2. I el polmer, i el que a voltes tamb s'anomena tefl; la resina PFA (perfluoroalkxid), en tenen les segents:

                  F   F                                   F   F   F   F 
                  |   |                                   |   |   |   |
              R - C - C - R                           R - C - C - C - C - R
                  |   |                                   |   |   |   |
                  F   F                                   F   F   F   O
                                                                      |
                 Polmer                                          F - C - F                         
                                                                      |
                                                                      F
 
                                                           Resina PFA
                                                  (de vegades anomenada tefl)



La virtut principal de aquest material s que es prcticament inert, i no reacciona amb altres substancies qumiques tret de situacions molt especials. Aquest fet es deu bsicament a la protecci que confereixen els toms de fluor a la cadena carbonada. Aquesta carncia de reactivitat fa que la seva toxicitat sigui prcticament nulla. 

Caracterstiques.
s el material amb el coeficient de fregament ms baix que es coneix. 
Altres qualitats caracterstiques sn:
 La seva impermeabilitat, fet pel que mant les seves qualitats en ambients humits.
 s incombustible, resistent als productes qumics i la calor, i s capa de suportar temperatures des de -270C (3 K) fins a 300C (573 K). ;
 s tamb un gran allant elctric summament flexible, que no se altera por la acci de la llum.
 s antiadherent ;

S utilitza per a revestiments antiadherents d estris alimentaris i qumics, revestiments antifricci de coixinets, allaments de cables per a altes temperatures, cintes d enregistrament, etc.

Descobriment.
El creador fou en Roy J. Plunkett (1910-1994), nascut a Ohio, graduat i doctor en qumica. Fou contractat el 1936 (any del seu doctorat) por l'empresa DuPont, en la que hi romangu tota la seva vida laboral. Fou l'any 1938, mentre treballava en el desenvolupament de substancies refrigerants, quan va realitzar la troballa. Plunket estava cercant la manera de produir quantitats de tetrafluoroetil (TFE) suficients com per a poder utilitzar-les industrialment. Desprs de construir una planta pilot i obtenir les quantitats necessries va passar a realitzar diferents probes amb el TFE obtingut. Collocava el TFE en cilindres refrigerats amb CO2 slid (neu carbnica). Amb la collaboraci del seu ajudant, Jack Rebok, estava un dia vaporitzant el contingut d'un cilindre de TFE que contenia unes dus lliures de gas. Segons es vaporitzava el gas passava por uns mesuradors de flux i entrava en una cambra on el TFE reaccionava amb altres productes qumics. Aquell dia, poc desprs de comenar l' experiment, Jack Rebok va avisar a Plunkett de qu alguna no anava a l'hora. El flux de TFE s'havia detingut, per el cilindre seguia contenint massa. Al desmuntar la vlvula i obrir el cilindre van trobar en el seu interior una substncia blanca en forma de plvores. semblava que el TFE s'havia polimeritzat donant lloc a aquestes plvores. Al caracteritzar-lo, Plunkett descobr que era inert a tots els dissolvents, cids i bsics disponibles. L'empresa es va interessar pel descobriment del seu cientfic i va incloure el PTFE dins de la seva secci de polmers.

Un dels primers usos que es va donar a aquest material fou, dins del Projecte Manhattan com a recobriment de vlvules i com a segellador en tubs que contenien hexafluorur d'urani (material altament radioactiu).

Aplicacions.
T mltiples aplicacions, tot i que l'empresa no va saber donar-li sortida en un principi (no es comercialitz fins l'any 1946):

 En revestiments d'avions, coets i naus espacials degut a les grans diferencies de temperatura que es capa de suportar.
 En la industria se empra en elements articulats, ja que la seva capacitat antifricci permet eliminar l'us de lubricants.
 En medicina, aprofitant que no reacciona amb substncies o teixits, i que s flexible i antiadherent, s'utilitza en prtesis, creaci de teixits artificials i vasos sanguinis...
 En revestiment de cables i electrnica, per la seva gran capacitat allant i resistncia a la temperatura.
 En pintures i vernissos.
 En estructures i elements sotmesos a ambients corrosius, aix como en mnegues i conductes pels que circulen productes qumics.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138367" title="Cincius Alimentus" nonfiltered="1071" processed="1059" dbindex="56584">

Lucius Cincius Alimentus fou un fams jurista rom.
Marcus Cincius Alimentus fou trib del poble el 204 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138370" title="Els Fatxendes" nonfiltered="1072" processed="1060" dbindex="56586">
Els Fatxendes foren un conjunt musical fundat a Sabadell el 1852 i dissolt el 1973.

Histria .
Els Fatxendes fou una instituci musical que actu en formats d'orquestra, cobla (entre 1907 i 1908) i conjunt d'espectacle, ball i varietats. Tingu el seu origen en una antiga orquestra de ball sabadellenca, Els Muixins, que es creu fundada el 1796 . Usualment estava composta per una desena de msics que formaven un potent conjunt de vent i que es desdoblaven en cantants quan calia. L'activitat principal de la formaci era animar balls de Festa Major arreu de Catalunya, amb un repertori que cobria les msiques de moda de cada moment, del jazz als boleros. Com molts altres conjunts d'aquesta mena, la formaci tant feia una ballada de sardanes, com un ball de tarda, com un ball de gala de nit.

Les estretors econmiques dels anys quaranta del segle XX portaren els Fatxendes a cercar actuacions a Madrid (1947) i a Lisboa, primer, i a Amrica Llatina desprs. En arribar a Cuba el 1950, l'orquestra adopt el nom de Orquesta Casino de Sevilla, per les dificultats que el nom Fatxendes plantejava als americans. Desprs d'un seguit d'actuacions i de gravar gran nombre de discos, els msics encetaren una gira per Centre i Sudamrica que els port a Mxic (1952), Veneuela i Xile (1953) i al Brasil (1954 en endavant); l'orquestra s'establ en aquest darrer pas per una llarga temporada. Anys a venir, els msics catalans tornarem a Catalunya, on els Fatxendes actuaren fins al 1973. L'Orquestra Casino de Sevilla, per la seva banda, romangu al Brasil, on encara actua.

LArxiu Histric de Sabadell conserva documentaci dels Fatxendes d'entre els anys 1930 i 1970  .

 Membres .
Al llarg dels anys passaren una gran quantitat de msics pels rengles dels Fatxendes. Alguns noms sn: 

 Francesc Casanovas, director i saxofonista ;
 Miquel Casas i Aug (Barcelona, 1918 - Valencia, Veneuela, 2001), en form part en els anys quaranta* Mari Homs i Montserrat (Manresa, 1901 - 1975), en form part en els anys 30  ;
 Llus Fernndez Cabello, flauta solista.
 Mart Fernndez Cabello, violinista.
 Joan Oller i Pons (1915), saxo tenor i historiador de la formaci ;
 Josep Puig "Moreno", cantant 1948 - 1950 ;
 Josep Segarra i Trav (La Vall d'Uix, 1895 - ?, 1978), contrabaixista ;
 Antoni  Tarrag i Sanfeliu (Verd, 1860 - ?), cornet ;
 Ramonet Tarrag, fill d'Antoni Tarrag, violinista, concertista  i director en els anys quaranta ;

 Altres .
 Antoni Urgells i Granell, compositor que escrivia per a l'orquestra ;

 Bibliografia .
 Jaume Nonell, Llus Subirana Els Fatxendes: una gran orquestra de Sabadell Sabadell. Fundaci Ars, 2006. Inclou un CD amb mostres musicals Ressenya;
 Jaume Nonell, Llus Subirana Els Fatxendes. La primera cobla de sardanes de Sabadell. Girona. GISC, 2003;

 Discografia .
 Orquesta Fatxendes. Director i pianista J.M.Tarridas A la luz de la luna Oden SO-8733 (1936);
 OF. Director i pianista JM Tarridas Islas Canarias Oden SO-8734 (1936);
 OF. Dir. Torrecillas Cuando bailan los abuelos Oden SO-9548 (1944);
 OF. Dir. Torrecillas Bsame otra vez Oden SO-9549 (1944);
 OF El mar Decca C 8033 (1948);
 OF El vals del buen humor Decca C 8034 (1948);
 OF La belle de Cadix Columbia C 8035 (1948);
 OF Hblame Decca C 8036 (1948);
 OF. Dir. Torrecillas La polka del bombn Columbia C 8037 (1948);
 OF Gondolero de amor Columbia C 8038 (1948);
 OF No puede ser error Columbia C 8039 2 (1948);
 OF. Director Torrecillas Ay que placer Columbia C 8040 (1948);
 OF. Dir. Torrecillas Pigalle Columbia C 8041(1948);
 OF. Dir. Torrecillas Pirata pata de palo Columbia C 8042 (1948);

 Orquesta Casino de Sevilla (Cuba) El mar y tu Panart 614 (1950-1951);
 OCdS Tres veces as Panart 616 (1950-1951);
 OCdSEl mar Panart 654D (1950-1951);
 OCdS Tema del Tercer Hombre Panart 655D (1950-1951);
 OCdS Ni hablar del peluqun Panart 656D (1950-1951);
 OCdS El beso Panart 657D (1950-1951);
 OCdS Mona Lisa Panart 751 (1950-1951);
 OCdS Las campanas me llamaban Panart 752 (1950-1951);
 OCdS Cascabel Panart 762 (1950-1951);
 OCdS El arbolito Panart 765 (1950-1951);
 OCdS Polka del bombn Panart 787 (1950-1951);
 OCdS La zarzamora Panart 788 (1950-1951);
 Orquesta Casino de Pars C'est si bon Panart 797 (1950-1951);
 OCdP El rio Sena Panart 798 (1950-1951);
 OCdS Si yo fuera tu rey Panart 847 (1950-1951);
 OCdS Una mirada, una palabra Panart 848 (1950-1951);
 OCdS Jamais Panart 854 (1950-1951);
 OCdS Pigalle Panart 855 (1950-1951);
 OCdS Mi corazn es para ti Panart 862 (1950-1951);
 OCdS Y'a pas trois moyens Panart 863 (1950-1951);
 OCdS Amor, dulce amor Panart 864 (1950-1951);
 OCdS Chiquita triguea Panart 865 (1950-1951);
 OCdS Mi ltima romanza Panart 898 (1950-1951);
 OCdS Amapola Panart 899 (1950-1951);
 OCdS Valencia Panart 900 (1950-1951);
 OCdS Te quiero porqu te quiero Panart 901 (1950-1951);
 OCdS Serenata a las campanas Panart 1021 (1950-1951);
 OCdS Ni triguea ni rubia Panart 1074 (1950-1951);

 Orquesta Casino de Sevilla (Mxic) Tan Tacatan Columbia Mex-1665 (1952);
 OCdS Tirana Columbia Mex-1667 (1952);
 OCdS Dos banderas Columbia Mex-1778 (1952);
 OCdS El callato Columbia Mex-1779 (1952);
 OCdS Tani Columbia Mex-1780 (1952);
 OCdS Guitarra espaola Columbia Mex-1781 (1952);

 Orquesta Casino de Sevilla (Veneuela) Chiquita triguea Turpial 163 (1953);
 OCdSCelos Turpial 164-SER (1953);

 Orquesta Casino de Sevilla (Xile) El mar y tu Rca-Victor 90-1294-A (1953);
 OCdS. Dir. Pio Torrecillas La Rodrguez Rca-Victor 90-1294-B (1953);
 OCdS. Dir. Pio Torrecillas Las oscuras golondrinas Rca-Victor 90-1307-A (1953);
 OCdS. Dir. Pio Torrecillas Mambo en Granada Rca-Victor 90-1307-B (1953);

 Orquesta Casino de Sevilla (Brasil) No te puedo perdonar Copacabana M-735 (1954-1955);
 OCdS Cal, Cal Copacabana M-736 (1954-1955);
 OCdS Bjame la jaula Copacabana M-747 (1954-1955);
 OCdS Gitanilla moruna Copacabana M-748 (1954-1955);

 Enllaos externs .
 Plana de lOrquesta Casino de Sevilla ;

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138371" title="Penats" nonfiltered="1073" processed="1061" dbindex="56587">

En la mitologia de l'antiga Roma els Penats (Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la famlia i de l'estat. Estaven emparentats amb els Lars, Genis i Larves. 

Els Penates estaven vinculats per l'etimologia i pel culte amb el penus, el magatzem dels aliments o rebost. Les seves imatges es posen en el tablinum, davant el penus o a la cuina. Hom els adreava precs abans de l'pat principal, els oferia les primcies dels aliments i els n'agraa l'abundncia. 

Inicialment se'ls tenia per genis que vetllaven pels aliments que s'emmagatzemaven, per ms endavant el seu esperit protector abast a tota la casa i la famlia i es veneraven d'una manera similar als dus Lars. Eren els penats familiars o menors, ja que tamb van aparixer els Penats pblics o majors, que protegien l'estat. Els magistrats de la ciutat prestaven jurament davant dels Penats pblics. Algunes vegades els Penats eren representats com un parell de joves. Al tur Velia a Roma hi havia un temple dedicat a ells.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138373" title="Nottingham Forest Football Club" nonfiltered="1074" processed="1062" dbindex="56589">


El Nottingham Forest Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat de Nottingham, al comtat de Nottinghamshire. Va ser fundat en 1865 i juga en la League One del futbol angls.


Palmars.

Tornejos nacionals.

FA Premier League (1): 1978;
Copa d Anglaterra (2): 1898, 1959;
Subcampi de la FA Premier League en 1967, 1979;
Subcampi de la Copa d Anglaterra en 1991;

Tornejos internacionals.

Copa d Europa (2): 1979, 1980;
Supercopa d'Europa (1): 1980;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138374" title="Ferran Cels" nonfiltered="1075" processed="1063" dbindex="56590">

Ferran Cels (? - Sant Cugat del Valls, 1925) fou un arquitecte modernista catal.

Cels va realitzar diverses obres privades a Sant Cugat del Valls, d'on era l'arquitecte municipal, entre els anys 1910 i 1925. A la seva arquitectura s'evidenciava la influncia modernista amb clares influncies de Puig i Cadafalch, com es posa de manifest amb el projecte del Mercat de Pere San (1911), situat a la plaa Pere San. 

D'altres obres destacades sn la Casa Miquel Grau (1915), al carrer de Sant Esteve; les Escoles i Convent de les Franciscanes (1918), a la rambla Ribatallada; la Casa Josep Villadelprat (1923), al carrer d aquest mateix nom, entre d altres.

A la seva mort el substitu el seu ajudant Enric Mra i Gosc, que pass a ser l'arquitecte municipal fins als anys seixanta.

Era cunyat del tamb arquitecte modernista Eduard Maria Balcells i Bugas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138377" title="Poble Nou ? Zona Esportiva" nonfiltered="1076" processed="1064" dbindex="56591">
Poble Nou   Zona Esportiva s un barri de Terrassa que ocupa la part central del districte 5 o del Nord-oest, conformat per la barriada del Poble Nou (o el Poblenou) a la banda occidental i la Zona Esportiva (actuament anomenada l'rea Olmpica) a la part central i oriental, llocs que li donen nom. T una superfcie de 0,88 km2 i una poblaci d'11.321 habitants el 2005.

Est limitat al nord per l'avinguda de Bjar, al sud per l'avinguda de l'Abat Marcet i a l'est per la carretera de Matadepera (BV-1221). A l'oest, entorn de la carretera de Rellinars (B-122) i els plans de Ca n'Amat, els lmits sn imprecisos.

El sector occidental del barri (fins al carrer de les Campiones Olmpiques i el del Sometent Castell) pertany a la parrquia de la Santa Creu, mentre que l'oriental depn de la Mare de Du del Carme, parrquies totes dues del barri de Sant Pere. La festa major s la primera setmana de juny.

En aquest extens barri ha l'rea Olmpica Municipal, la principal infraestructura de carcter esportiu de la ciutat, a la part de dalt de l'avinguda de l'Abat Marcet. Al carrer dels Jocs Olmpics es troba la biblioteca Enric Gal del districte 5.

 Histria .
La barriada del Poble Nou, anomenada aix per la colnia de nouvinguts que van installar-s'hi durant els anys posteriors a la guerra civil en cases d'autoconstrucci, va nixer en terrenys pertanyents al mas de Can Colomer, encara existent, situat fora dels lmits del barri, proper a la carretera de Rellinars, que n's un dels eixos juntament amb la riera del Palau, que neix aqu de la confluncia entre la riera de Can Boguny i el torrent Cansaner. Les terres del barri estan travessades per un bon nombre de torrents a ms dels esmentats, com ara el de Ca n'Amat, el Mitger, el d'en Pere Parres, el d'en Sala i el de Sant Ller. La zona entorn de l'rea Olmpica s posterior, ja que el complex esportiu no fou inaugurat fins al comenament de la dcada del 1960.

 Llocs d'inters .
Lrea Olmpica, que s com fou batejada la Zona Esportiva quan Terrassa fou triada subseu dels Jocs Olmpics de Barcelona (1992). A lEstadi Olmpic, remodelat el 1989, hi van tenir lloc les proves d'hoquei sobre herba i actualment hi continua disputant els seus partits el Terrassa Futbol Club, que hi juga des de la seva inauguraci el 21 d'agost del 1960. Al costat de l'estadi hi ha l'escultura Hoquei de Rosa Serra, donada a la ciutat pel Comit Olmpic Internacional el 1993, que representa un jugador d'hoquei amb l'estic a la m. L'rea Olmpica comprn un altre estadi, piscines, pistes poliesportives i gimnasos que en conjunt ocupen ms de 14 hectrees.
Les escultures Tall i Tenir mala pea al teler, als extrems est i oest de l'avinguda de l'Abat Marcet respectivament. La primera, de Josep Llusc, es va installar el 1992 per commemorar el 150 aniversari de la Mina Pblica d'Aiges de Terrassa i es troba a la confluncia amb la carretera de Matadepera, l'avinguda de Jaume I i la rambla de Francesc Maci. La segona, installada el mateix any i situada a la confluncia amb l'avinguda de Josep Tarradellas, s una escultura de Francesc Abad i representa una xemeneia, smbol del passat industrial de la ciutat, amb un xiprer sinttic a dins, smbol de l'entorn natural. Aquestes dues escultures sn fruit del programa Ctex-Entorn impulsat pels Amics de les Arts, que volia situar mostres d'escultura contempornia en quatre punts clau de la ciutat.
El xalet Mon Reps, als afores del Poble Nou, vora la carretera de Rellinars (km 1,7). Casa d'inspiraci clssica, amb una torratxa i un atri de columnes toscanes, on durant els anys de la Primera Guerra Mundial hi va residir el pintor d'origen uruguai Joaquim Torres-Garcia, que hi va deixar la seva empremta pictrica en diversos frescos, quatre dels quals es conserven a la nova seu social que la Caixa de Terrassa t a la rambla d'gara.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138380" title="Dama d'Eivissa" nonfiltered="1077" processed="1065" dbindex="56592">

La Dama d'Eivissa s una figura d'argila de 47 centmetres d'altura que data del segle III aC. Va ser trobada a la necrpoli situada al Puig des Molins a l'illa d'Eivissa. Est realitzada a motlle i t una cavitat a la seva part posterior, probablement per a ser penjada. Es tracta de la representaci d'una deessa cartaginesa, segurament Tanit, relacionada amb la deessa fencia Astarte. Presenta una ornamentaci molt rica en el seu vestuari i en les joies. 

La majoria de les figures trobades a la necrpoli del Puig des Molins sn representacions de deesses, gaireb sempre d'art grec perqu segons es creu al llarg dels segles va haver una gran aportaci tnica des de la Magna Grcia (nom que es va donar a l'Antiguitat a les colnies gregues del sud d'Itlia). Es troba exposada al Museu Arqueolgic de Madrid.

Vegeu tamb:.

 Necrpolis cartagineses a Eivissa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138383" title="Mandane (desambiguaci)" nonfiltered="1078" processed="1066" dbindex="56593">

Mandane fou una ciutat de Cilcia.
Princesa Mandane esposa de Cambises I d'Anshan.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138388" title="Zaia Pandit" nonfiltered="1079" processed="1067" dbindex="56596">
Zaia Pandit I (1599 - 1662) fou un lama Oirat de l'escola Geluk del budisme tibet.  

Zaia Pandit era originari del grup Khoshuud dels oirats. Esdevingu budista tibet el 1615. Va practicar l'ascetisme al Tibet i torn a terres oirats el 1639. Va ensenyar oirats i mongols (Khalkha). El 1645 he visit els calmucs del Volga (avui Calmquia).

El 1648 va desenvolupar la Todo Bichig (tod zg, de todrhagar (clar)) per a reformar l'alfabet mongol tradicional. Va eliminar totes les ambigtiats de l'escriptura tradicional i la va adaptar al llenguatge dels oirats. L'escriptura Todo encara s usada pels oirats de Xinjiang amb lleus revisions, i s ensenyada amb el mongol clssic a la regi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138389" title="Societ Sportiva Calcio Napoli" nonfiltered="1080" processed="1068" dbindex="56597">


La Societ Sportiva Calcio Napoli s un club de futbol d Itlia, de la ciutat de Npols, a la regi de Campnia. Va ser fundat en 1904 i actualment juga en la Srie A de la Lega Calcio.

Dades del club.
 Temporades en la Srie A: 61.
 Temporades en la Srie B: 8.
 Millor posici en la lliga: 1r;

Palmars.
Tornejos nacionals.
Lliga d Itlia (2): 1986/87, 1989/90;
Copa d Itlia (3): 1961/62, 1975/76, 1986/87;
Supercopa d Itlia (1): 1990.

Tornejos internacionals.
Copa de la UEFA (1): 1988/89;
Coppa delle Alpi (1): 1965/66;
Copa de la Lliga Anglo-italiana (1): 1976;

Plantilla 2008-2009.






























Jugadors destacats.


Entrenadors.




Enllaos externs.
Pgina oficial ;
Ultras Napoli - Videoblog ((en));


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138397" title="Kirsan Iliumjnov" nonfiltered="1081" processed="1069" dbindex="56601">
Kirsan Ilyumzhinov (rus                               ) (nascut el 5 d'abril de 1962) s el president de la repblica de Calmquia des de 1992 i de la FIDE des del 1995 fins a l'actualitat. 

De jovenet fou jugador d'escacs i de boxa. Fou sargent de l'Exrcit Roig i ms tard treball en l'Institut de Relacions Internacionals, des d'on es dedic als negocis amb Jap i es va fer milionari.

A les primeres eleccions presidencials calmuques de 20 d'octubre de 1992 va vncer amb el 65 % dels vots. Declar la pretensi de fer del pas  un segon Kuwait , de manera que el 28 d'abril de 1993 va dissoldre el soviet, renunci a les subvencions russes, redueix els impostos i ofereix asil poltic al Dalai Lama, a qui considera lder espiritual de tots els budistes. Aix li valdr el nomenament de president de la FIDE el 1995. 

Va fer construir un temple multiconfessional, ha regalat mil dlars en accions a cada ciutad de la Repblica, i com a empresari, ha comprat l Uralan, equip de futbol de la primera divisi russa, i ha intentat fitxar Diego Maradona i Youri Djorkaeff, d origen armeni i calmuc. El 8 d'octubre de 1998 fou assassinada per dos ajudants seus a Elista Larisa Yudina, periodista del Sovietskaya Kalmykia Sevodnya, membre del partit Yabloko i que l'havia acusat de corrupci. Tanmateix, no es va demostrar la implicaci del propi president. 

El 2002 fou reescollit president de Calmquia. El 2006 ho fou de la FIDE, tot i les crtiques que li va fer Garry Kasparov.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138411" title="Parcs naturals del Pas Valenci" nonfiltered="1082" processed="1070" dbindex="56606">

La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la categoria de Parc natural i els defineix com a rees naturals poc transformades per l'acci humana, la conservaci dels quals mereix una atenci preferent per part de la Generalitat Valenciana, que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la seva integraci en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits. Els parcs naturals sn rees naturals representatives pels seus ecosistemes o a la singularitat de la seva flora, la seva fauna, o de les seves formacions geomorfolgiques, o b a la bellesa dels seus paisatges, possexen uns valors ecolgics, educatius, culturals o esttics.

Les activitats a realitzar s'orientaran cap als usos tradicionals agrcoles, ramaders i silvcoles, i a l'aprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que van motivar la declaraci, aix com a la seva visita i gaudi amb les limitacions necessries per a garantir la protecci i les activitats prpies de la gesti de l'espai protegit. Els altres usos podran ser objecte d'exclusi en la mesura que entrin en conflicte amb els valors que es pretengui protegir.

El primer parc natural valenci fou L'Albufera, declarat en 1986.

 Enllaos interns .
 Espais Naturals Protegits del Pas Valenci;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Parcs Naturals de la Generalitat Valenciana;
 Conselleria de Territori i Habitatge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138413" title="Prat de Cabanes-Torreblanca" nonfiltered="1083" processed="1071" dbindex="56608">


El Prat de Cabanes-Torreblanca s una estreta franja de terreny d'aiguamolls i pantans formada per dipsits quaternaris. Aquest espai natural es troba situat a la planura costera que s extn entre els termes municipals de Torreblanca i Orpesa, a la comarca de la Plana Alta, i est limitat per la Serra d Irta i la serra de les Santes.

En un primer moment fou declarat paratge natural l'any 1988, per amb el decret de 1994 pass a ser considerat Parc Natural, i no es fins al 2003 quan es redactar el seu Pla d'Ordenaci de Recursos Naturals (PORN).

 Descripci morfolgica .
El paisatge caracterstic del Prat s el propi d una zona humida litoral, separada del mar per un cord de graves i cdols amb algunes zones de platja arenosa. Es tracta d una antiga albufera tancada per un cord litoral de graves i cdols, reblida per sediments de carcter alluvial (acumulacions de cdols calcaris amb potents intercalacions argiloses) procedents dels relleus circumdants.

Com qualsevol altra zona humida, es caracteritza per la presncia d una lmina d aigua, permanent en alguns llocs i estacional a altres. Aquest factor resulta esencial per a la seua conservaci a llarg termini. La inundaci peridica de determinades zones est causada per les caracterstiques de la prpia marjal, ja que al ser una zona deprimida, el nivell fretic pot aplegar fins a la superficie. Altres aports d aigua, d escassa importncia, es produeixen sols com a conseqncia de precipitacions extraordinaries. No existeix cap flux fluvial de rgim continu. La presncia de manantials d aigua contribueix a mantindre alguns llocs, molt localitzats, permanentment inundats.

 Formaci Natural .
Es tracta d una cubeta tectnica oberta a la mar, subsident des del Mioc i colmatada per sediments del Terciari i Quaternari, aportats pels rius San Miquel i Xinxilla, i pels barrancs del Toll i la Rabossa, Manyes i la font del Campillo.
Aquesta marjal es troba en la zona oriental fallada de la pennsula i al centre hi t una zona ms elevada (horts).Aquestes falles es van reactivar al Quaternari i es van convertint en conques sedimentaries que rebien els aports dels rius del voltant.
Durant la transgressi flandriense (fa uns 6000 anys), tots els materials dels rius i l actuaci de la deriva i les ones marines, formen una barra que delimita una albufera.

L antigament anomenat Prat d Albalat dels necs, era una albufera comunicada amb la mar, per la formaci d aquest cord de graves i cants, entre els segles XVII i XVIII, va fer comenar el procs natural de colmataci, que li confereixen les caracterstiques de zona humida que avu coneixem. L actual restinga tindra aproximadament l edat d uns 2000 anys, ja que als seus inicis va ser una calada romana, que es va anar enfonsant i que va permetre que la mar entrara a la zona de marjal.

 Activitat humana .
Durant tot el temps d evoluci de l albufera, les activitats que es realitzaven eren la ramaderia i l agricultura. Ac acaba una gran ruta pecuaria que ve de les terres d'Arag i Castella, per les quals arriben pastors transhumants amb els reus ramats. Per la zona hi passa una important xarxa de reg que desemboca a la mar, com la squia mare, que aporta l'aigua per als conreus. 

L activitat que ms importncia ha tingut en l evoluci de l ecosistema s l extracci de turba. Es va comenar a realitzar a mitjan segle XIX, quan l enginyer Josep Soriano va realitzar un estudi del jaciment.
Els resultats d aquest estudi van ser favorables i es va sollicitar la primera concessi per a traure la turba. Quasi un segle desprs, les extraccions continuaven siguent escases, ja que la turba sols s utilitzava com a fertilitzant per als cultius de la zona. Fou a finals de la dcada dels cinquanta quan comen l explotaci industrial del jaciment. A l actualitat, ms de 60 Ha de marjal han estat transformades com a conseqncia d aquesta activitat.

Tamb trobem altres vestigis humans d'importncia histrica, com sn les antigues torres de vigilncia i defensa costera de Torre de la Sal, Torrenostra i del Capicorb.

 Fauna .

La fauna del Parc Natural possex gran importncia, ja que es poden trobar espcies endmiques com la gambeta, el fartet o el samaruc,
considerat per la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (UICN) com una de les 24 especies de vertebrats en major perill d'extinci d'Europa. Les aus sn el grup faunstic millor representat al Prat, destacant entre l'avifauna nidificant la colnia ms important del Pas Valenci d'una escassa i amenaada espcies com la carregada. De gran inters s tamb l'arpellot cendrs, la xitxarra mostatxuda,
que presenta al Parc Natural una de les seues majors poblacions ibriques, la camallonga, el gomet, la mongeta, els cabuts, el sivert o  a fotja.

Entre les aus hivernants, podem destacar la presncia habitual de la corba marina grossa, l'arpellot de marjal, l'aligot com, el blauet o el teixidor. Esta relaci es completa amb les aus que visiten el Prat durant els seus viatges migratoris com el roncadell, l'guila pescadora, el fusell de mar o el clbit gris, entre d'altres. Poques sn les espcies de mamfers presents al Prat, on destaquen les poblacions de rata d'aigua, conill i mostela.

Altres espcies ben representades al parc sn la tortuga d'aigua europea i la serp d'aigua, entre els rptils i el gripau com, entre els amfibis.

 Flora.
Al Parc es troben fonamentalment tres grups de comunitats vegetals: les dels saladars, les prpies del cord litoral i les aqutiques i palustres. 

Les comunitats dels saladars estan compostes per plantes que desenvolupen diferents estratgies per a acumular o excretar l'excs de sals. Estes formacions, que ocupen els sls fortament salins i estacionalment entollats per aiges salobres, estan representades al Prat per espcies com les ensopegueres o soses i els joncs. 

Les comunitats vegetals aqutiques sn constitudes per diferents formacions de plantes. En primer lloc tenim la vegetaci flotant, amb la
llentia d'aigua com a espcie ms representativa. La comunitat d'herbassars subaqutics d'aiges dolces i poc profundes, amb espcies com les Potamogeton nodosus, Pectinatus, P. natans i Ceratophyllum submersum, destaca entre les formacions de plantes aqutiques que arrelen
en el fons.

La vegetaci palustre s conformada en este enclavament natural per plantes semiaqutiques que possexen l'arrel i la base de la tija submergits. Dins d'este tipus de plantes destaquen les formacions de senillar, compost per espcies com el senill, la boga i el jonc de llacuna.


Les comunitats prpies del cord dunar estan formades per plantes que creixen sobre l'arena, entre les quals cap destacar l'alfals martim, el rave mar, la campaneta de mar o la blanquinosa. En les zones costeres cobertes de cdols podem trobar-nos la rosella marina o el fenoll mar.

Tamb tenen inters els mansegars, que ocupen els mateixos ecotops que els senillars, i estan representats, entre d'altres, per espcies com la
mansega. El visitant pot trobar altres exemples de vegetaci palustre en espcies com el jonc, el donzell mar o el llantn de platja. Per ltim, cap destacar la presncia al Prat d'espcies de flora com una distribuci molt localitzada al Pas Valenci, com el cdec mar, l'aristolquia de flor groga, l'ensopeguera fina o fins i tot endemismes exclusivament valencians com la ruda de marjal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138414" title="vars" nonfiltered="1084" processed="1072" dbindex="56609">


Els vars (turc avarali = inestable, vagabund) sn un poble del Caucas que viu principalment al Daguestan. Sn de religi musulmana sunnita xafta, i el seu nom prov de l zeri avarali ( rodamn ), per ells s anomenen a si mateixos maarulal. Ocupen els districtes de Buynarsk i Khasavjurt (Daguestan), per tamb n hi ha a Bilokani i Zatakali (Azerbaitjan), i a les conques dels rius Koysu d Andi, Koysu Avar, Kara Koysu i Tleyserukh.

L Avaristan ocupa la part muntanyenca i poc accessible del Daguestan Central, on encara es dediquen a la ramaderia trashumant de xais, i a les valls, de petits horticultors en terrasses. L artesanat tradicional s molt desenvolupat: teixit de llana, tapissat, treball de coure (auls de Yosetli i Chichiali), cuir, orfebreria i fusta (auls d Untsukul i Betsada), ferreteria artstica (auls Sagratl , Golotl  i Kakhib). La industrialitzaci s inici el 1936. 

Els var es divideixen en dos grups (abans federacions de tribus o bo) que al seu torn es divideixen en clan (kibil):

El grup Maarulal que deriva el seu nom de maar (muntanya) en rus tawlintsi, del kumik taw = muntanya, que vien el nord de l'altipl de Khunzak.

El gruo Bagaulal (que vol dir "homes grullers") que sn els clans del sud.

El 1957 eren 200.000. Cada un dels grups parla un dialecte diferent (el khunzak al nord i els dialectes antsukh, cokh, gidatli i zakatali, al sud)

Dibir, cadi de Khunzak (1747-1827) que va crear un alfabet rab per l'var, i aix la literatura var va donar algunes figures destacant Muhammad ibn Musa de Kudatli (mort 1708, que va escriure en rab), el mateix Dibir, Mahmud de Betl-Kathab (1873-1919) i Hamzat Tsadasa (1873-1951) premi Lenin el 1950. L'var l'utilitzen com a segona llengua les tretze nacionalitats del grup andi-dido i algunes altres.

Pretenen haver estat islamitzats pels rabs. Segons una tradici llegendria, el islam havia estat introdut per l emir Abu Muslim a Khunzak, on encara es mostra la seva tomba i la seva espasa. Realment, la tradici el confon amb Abu Maslama, qui hauria arribat al pas en el segle XI. En aquest segle el cristianisme i el judaisme i predominaven i de fet el cristianisme de ritus georgi hi va persistir fins al segle XVI. En aquest segle XI l'aul de Tanush (ciutat que era capital del principat var dels Nutsal, vassall dels Kazi Kumuk), va esdevenir la primera fortalesa musulmana al seu territori i centre de la islamitzaci del pas. Sembla que els governadors rabs de Khunzak van esdevenir independents i que finalment van originar el khanat var al final de la curta dominaci otomana del 1558 al 1606.

Vegeu: Khanat var

El Khanat i per tant els vars van passar a Rssia legalment el 1864. El 1921 foren inclosos al Daguestan.
Per la llengua var, vegeu: var;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138416" title="Lambda Arae" nonfiltered="1085" processed="1073" dbindex="56610">


Lambda Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci d'Ara.

Lambda Arae s una estrella groga-blanca tipus F subgeganta amb una magnitud aparent de +4,76. Est a uns 71,3 any-llum de la Terra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138419" title="Silv" nonfiltered="1086" processed="1074" dbindex="56612">


En la mitologia grega Silv (en llat Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos. Sembla que s una adaptaci de l'etrusc Selvans, i que no t relaci amb els silens grecs tot i que tingu unes atribucions semblants a les dels faunes, stirs i silens grecs. El du celta Sucellos i el du eslau Borevit tamb tenen relaci amb Silv.

Silv era un genius loci, i del que es diu que en temps molt remots els pelasgs de la Mar Tirrena havien dedicat una arbreda i un festival. Se'l descriu com un du que presideix sobre els camps i els pagesos, i tamb se'l considerava protector de les lmits dels camps. 

Higini Gromtic compte que Silv va ser el primer en posar pedres per assenyalar els lmits dels camps i que cada estat tenia tres Silvans: 
 Silvanus domesticus, anomenat en algunes inscripcions com Silvanus Larum i Silvanus sanctus sacer Larum ;
 Silvanus agrestis, tamb anomenat salutaris, que era adorat pels pastors;
 Silvanus orientalis, aix s, el du que vetllava el punt en el qual comenava l'estat. Per aix sovint s'alludia als Silvans en plural, Silvani.

En relaci amb els boscos, sylvestris deus, presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvatges, pel que se li representa portant el tronc d'un xiprer (           ). Respecte al xiprer s'explica la segent llegenda: Silv, o segons d'altres fonts Apollo, estava enamorat del jove Cipariso; una vegada va matar per accident un crvol que pertanyia a aquest. Cipariso va morir de pena per aix i va ser transformat en xiprer .

Tamb se li descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als que guarda dels llops i la fertilitat del qual promou. Sent el du dels boscos i els ramats, tamb se li descriu com un apassionat de la msica: la siringa estava consagrada a ll i se l'esmenta junt amb els Pans i les Ninfes. Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silv amb Pan, Faune, Inuus i gipan. Cat el Vell l'anomena Mars Silvanus, aix que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el Mart itali, i tamb s'afirmava que la seva relaci amb l'agricultura era noms pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones .

En la poesia llatina, aix com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home anci per alegre i enamorat de Pomona. Els sacrificis que se li oferien consistien en rams, panotxes de blat de moro, llet, carn, vi i porcs.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Smith, William (1867), Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, iii.825-826, Boston: Little, Brown & Company.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138423" title="var" nonfiltered="1087" processed="1075" dbindex="56613">

La llengua var (             "llengua de les muntanyes" o           "llengua var") s parlada pels vars i pertany a una branca de les llenges caucsiques. 

Distribuci geogrfica.
s parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest d'Azerbaitjan. Alguns vars viuen a altres parts de Rssia.  Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxnia i Calmquia; a Gergia, Kazakhstan, Jordnia, i a la regi del Mar de Mrmara (Turquia). Hi ha ms de 650,000 parlants arreu del mon. 
 Dialectes .
La seva parla es divideix en dos dialectes:

 Maarulal (de maar   muntanya ) o tawlintsi (del lak taw  muntanya ), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet. ;
 Bagaulal (en var  homes grollers ) amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.
 s de la llengua .
Han fet una llengua literria, el bolmat (llengua de l exrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que tamb s emprada per altres tnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l avar s dotat d un alfabet rab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827). 

L var tamb s usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen rpidament amb els vars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,

Tamb s la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els vars d Azerbaitjan van perdent la llengua materna en profit de l zeri.

Exemples.
}ib?
|-
| Quants anys tens?
|                  ?
|  an son dur bugeb?
|-
| Qu fas?
|                    ?
| Kiwe mun unew wugew?
|-
| Ho sento!
|          !
| Ta  uha!
|-
| Que est fent el vailet?
|                           ?
| Kiwe hitaw was unew wugew?
|-
| L'ampolla es trenca.
|                  .
| Wasas ia bekana.
|-
| Ells construeixen la carretera.
|                       .
| Hez nux habuleb bugo.
|}

 Enllaos externs .

Ethnologue sobre l'var;
Curs d'var ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138431" title="Bacil de Koch" nonfiltered="1088" processed="1076" dbindex="56619">

El Mycobacterium tuberculosis s el bacteri que causa la major part dels casos de tuberculosi. Va ser descrit el 24 de mar de 1882 per Robert Koch, qui, grcies a aquest fet, va rebre el premi Nobel de Medicina. Per aquesta ra, rep tamb el nom de "bacil de Koch". El seu genoma va ser seqenciat en 1998.

El M. tuberculosis s un bacteri aerbic estricte, s a dir, no pot viure sense la presncia d'oxigen, i es grampositiu, ja que pot assimilar la lactosa.

El seu perode de divisi es molt lent (15-20 hores) comparat amb altres bacteris, com ara el Escherichia coli que es divideix en tan sols 20 minuts. Per aquesta ra, el desenvolupament de la tuberculosi s molt lent i pot trigar diversos anys.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138433" title="Wave Race" nonfiltered="1089" processed="1077" dbindex="56620">


Wave Race s videojoc de curses amb motos aqutiques per la consola de Nintendo anomenada Game Boy, llanat el juliol 1992. Es pot jugar amb una moto aqutica en una pista en qu s'ha de guanyar a l'ordinador (CPU) o a tres amics jugant amb l'accessori anomenat cable link.

 Modes .
Hi ha dos modes de joc en qu el jugador pot jugar:

Slalom:
L'objectiu d'aquest mode s travessar diverses boies per tota la pista. Cada vegada que es passa una augmenta el resultat del jugador en un punt. El jugador que ms boies travessi guanya.

Race:
Una cursa en el qual el jugador ha de passar tots els checkpoints i completar cada volta en un temps limitat. Hi ha dos propulsions disponibles a la pista.

En ambds modes hi ha una gran varietat d'obstacles incloent-hi rampes, aigua poc profunda i remolins.  Hi ha vuit pistes a cada mode.



 Vegeu tamb .
Wave Race 64;
Wave Race: Blue Storm;

Enllaos externs.
Wave Race a MobyGames;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138438" title="Mi Arae" nonfiltered="1090" processed="1078" dbindex="56625">
 
 
 
 
 
 
 
 

Mi Arae (  Ara /   Arae) s una estrella semblant al Sol groga-taronja a uns 40 anys-llum del nostre sistema a la constellaci d'Ara. Aquesta estrella t un sistema planetari amb quatre planetes que es conegui. El planeta ms interior del sistema s el primer  Nept clid  que s'ha descobert.

Distncia i visibilitat.

D'acord amb els mesuraments fets pel satllit HIPPARCOS astromtric; Mi Arae mostra una parallaxi de 64,46 millsimes de segon d'arc quan la Terra es mou voltant el Sol. Quan es combina amb la distncia coneguda de la Terra al Sol, aix significa que l'estrella es pot trobar a la distncia de 49,8 anys-llum (15,3 parsecs Vista des de la Terra t una magnitud aparent de +5,12 i es visible amb l'ull nu.

Caracterstiques estellars.

S'estima que Mi Arae s una mica ms massiva que el Sol aproximadament 1,10 masses solars. Degut a l'abundncia de ferro, s dues vegades ms enriquit amb elements pesants que el nostre Sol, i es descriu com a estrella rica en metalls. La seva temperatura de superfcie s de uns 5800 K similar al nostre Sol. Segons les estimacions, el radi d'aquesta estrella s un 31,5% ms gran que el Sol, i tamb s un 75% ms lluminosa.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138440" title="Jordi Moraleda i Perxachs" nonfiltered="1091" processed="1079" dbindex="56626">
Jordi Moraleda i Perxachs (Barcelona, 15 d'octubre de 1950) s director, msic instrumentista i compositor de msica catalana. 

 Biografia .
Formaci.
Nascut a Barcelona  en el si d'una famlia molt vinculada a la msica, va comenar els seus estudis musicals als deu anys al Conservatori Superior d'aquesta ciutat, on va cursar les carreres de solfeig , piano , fagot , contrabaix , percussi , direcci d'orquestra , instrumentaci i composici , harmonia , contrapunt i fuga .

L'any 1972 va realitzar a Frana estudis de perfeccionament de piano amb Pierre Sancan i de composici amb Tony Aubin, tots ells professors del Conservatoire Superieur de Musique de Paris.

Ams, l'any 1974 va obtenir el Premi d'Honor de grau superior de Fagot,  en el Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona.

Aix mateix, va obtenir tamb el Certificat Suprieur de Langue Franaise, per l Institut Franais en Espagne i la Universit de Toulouse. 
Posteriorment, va realitzar un postgrau de percussi i msica contempornia amb Siegfried Fink.

Trajectria.
Va ser membre fundador, juntament amb Konstantin Simonovitch, ngel Soler, Josep Maria Mestres Quadreny i Anna Ricci (entre d'altres) del "Conjunt catal de msica contempornia", va formar part del "Grup de percussions de Barcelona" amb Xavier Joaquim i Angel Pereira i tamb va pertnyer al grup de msica del renaixement "Ars Musicae" i la Capella Clasica Polifnica del F.A.D. Va exercir com a professor de piano i d'harmonia al "Centre d'estudis musicals de Vallvidrera".

Com a instrumentista, va formar part de l'Orquestra Simfnica del Valls, l'Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya i de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Ha estat tamb membre de tribunal en diversos concursos de composici i d'interpretaci.

En el mn discogrfic i audiovisual, la seva trajectria s molt dilatada. Va ser soci fundador, productor discogrfic i tcnic de mescles de les empreses de sonoritzaci i doblatge Trigono S.L. i Audiotrack S.A..  Ha realitzat msica per cinema, televisi i teatre, incorporant a les seves produccions els ltims avenos electrnics i informtics. Ha estat una persona fortament vinculada a la Nova can com a arranjador i com a acompanyant d'artistes com Guillermina Motta, Joan Baptista Humet i Maria del Mar Bonet, amb qui va actuar a la sala Olympia de Pars.

s autor d'una trentena de sardanes i t premis de composici als concursos de la SGAE, premis Francesc Basil, Cret-Banyoles, Amer, Vilassar de Mar i Lloret. Les seves sardanes de concert sovint sn interpretades per les principals formacions del moment, i algunes d'elles han estat enregistrades en disc. s tamb autor de diverses obres de msica de cambra, d'instrumentacions per a banda simfnica, i de gloses per a una i dues cobles, aix com d'un concert per a tenora.

Ha dirigit les seves obres davant de formacions tan prestigioses com la cobla La Principal de la Bisbal, la cobla Sant Jordi ciutat de Barcelona, la cobla Montgrins, la cobla Selvatana, la cobla Simfnica de Catalunya, la cobla Ciutat de Girona i fins i tot amb la Banda Municipal de Barcelona. Diverses agrupacions han enregistrat les seves obres.

L'any 1986 va guanyar per oposici la plaa de fagot solista a la Banda Municipal de Barcelona, agrupaci que integra des de fa ms de 25 anys. L'any 2007 va ser designat director adjunt d'aquesta instituci, juntament amb Rafael Grimal i Joan Llus Moraleda.

Enllaos.
 Pgina de Jordi Moraleda i Perxachs;
 Llistat de sardanes  ;
 Breu biografia;

Obra de l'autor (selecci).
 Algunes sardanes .
 Amunt els cors;
 Albada a la torre de Sant Climent;
 Albada festiva;
 A Joanot Martorell;
 Barcelona cap i casal;
 Coll de llop;
 Cant de gesta;
 El padr de noces;
 El preg de la festa;
 El ram de nvia;
 Els uns i els altres;
 El torrent de l'olla;
 gor Stravinski al pati de l'ateneu;
 La mgica nit de Sant Joan;
 Les llgrimes de Sant Lloren;
 Records d'infantesa;
 Roman de la Brgida i en Climent;
 Una vida entre artistes;
 Ofrena a Narcs Monturiol;
 Passejant per l'univers;
 Un llarg cam ens espera;

 Algunes obres .

 Concert a les golfes (obra per la iniciaci dels escolars a la cobla);
 Aventures i desventures del drac de l'estany (per a dues cobles i timbals);
 Concert per a tenora i cobla;
 1916, un aplec am la cobla  Antiga Pep  (per a cobla i timbals);
 Catalunya durant la gerra dels trenta anys (per a dues cobles i narrador);
 Obertura concertant;
 Sonata per a fagot i piano;
 Diada de Corpus a Barcelona (marxa de process per a banda);
 Trptic per a cobla de tres quartans;

 Vegeu tamb .
Jordi Moraleda s germ de Joan Llus Moraleda i Perxachs, i d'Albert Moraleda i Perxachs.

El seu pare Hermenegild va compondre l'any 1949 la sardana que porta per ttol L'aplec del Remei. Possiblement aquest fet va influir en les inclinacions musicals de la famlia Moraleda, en segona i tercera generaci.

Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138448" title="Buick LeSabre" nonfiltered="1092" processed="1080" dbindex="56634">

El Buick LeSabre va ser un cotxe full size fabricat per Buick, una divisi de General Motors els anys 1959-2005. Durant molts anys el LeSabre va ser considerat com el cotxe d'entrada dels full size de Buick. Al 1959 el LeSabre substitueix al Buick Special, que al 1961 tornar per com a mid size.

El LeSabre ha tingut el ttol de "America's Best-Selling Full-Size Car" fins al seu final de producci. Durant les 4 dcades en que ha estat al mercat, el model de Buick ha tingut unes vendes totals de 6.000.000 de LeSabres.
 Histria .

La primera vegada en qu va sortir el nom de LeSabre va ser en el Motorama show car al 1951. Dissenyat per l'estudi de disseny Harley J. Earl, tenia un disseny espectacular, inspirat en un avi tipus "jet fighter", i un motor capa de funcionar amb gasolina i alcohol i un sistema sensible a la pluja, que posa la capota del vehicle automticament. 

Al 1959 va comenar a produir-se. En inici va oferir-se en una lnia completa de diferents carrosseries, excepte la versi familiar que durant el 1965-1969 no va oferir-se. Al 1977 el LeSabre va disminuir la seva mida com tamb altres full size de General Motors, i va oferir-se nicament en carrosseria coupe, sedan i familiar.

El LeSabre va ser el full size de Buick de ms xit al mercat i el que ha durat ms temps al mercat dels altres models full size que al 1959 van presentar-se (com el Buick Electra, Buick Invicta i Buick Electra 225).

Des del 1959 al 1961 el LeSabre equipa motors 6.0L (364 in) Nailhead V8 de 250 cv i 235 cv "econmic", amb una versi 300 cv de majors prestacions. A partir del 1962-63 s'ofereix un motor 6.6 (401 in) Nailhead V8 de 280 cv i 260 cv "econmic" i estrena una plataforma B de GM.

 Tercera generaci (1965-1970) .

A partir del 1965 es presenta la tercera generaci. Disponible amb dos acabats, el base, el "custom" que t un acabat ms luxs i el "400". La versi familiar "Estate Wagon" no s'ofereix. La gama la forma una versi 2 portes descapotable i sostre dur, i una de 4 portes de sostre dur. Mecnicament s'ofereix un ampli assortit de motors 7.5L (455 in) Nailhead V8 i 4.9L (300 in), 5.6L (340 in) i 5.7L (350 in) Small-Block V8. I de caixes de canvi, a part de ser automtiques, una de 2 velocitats Super Turbine ST-300 i dos de 3 velocitats ST-400 i TH-350, aquestes 2 ltimes equipades en les versions ms potents del Buick ja que la seva competncia ofereixen aquest tipus de transmissions, com el Chrysler Newport i la seva TorqueFlite i Mercury Monterey amb la Cruise-O-Matic.

Al 1970 desapareix el paquet "400" i la TH-350 substitueix a la Super Turbine ST-300 en la mecnica 5.7L.

 Quarta generaci (1971-1976) .

A la quarta generaci, es fa un restyling a fons. Els motors 7.5L (455 in) Nailhead V8 i 5.7L (350 in) Small-Block V8 per de menor potncia. A mig any la Turbo-Hydramatic, direcci assistida i frens de disc davanters van esdevenir estndard en tots els LeSabre i seguiran formant part d'aquest acabat fins al 2005.

Al 1973 la versi descapotable desapareix. Al 1974 s'ofereix un "paquet de prestacions" que inclou el 7.5L i suspensions actualitzades; tamb s'ofereix de nou la versi descapotable.

Amb la crisi del petroli GM va buscar oferir motors ms econmics. Al 1976 Buick esdev el primer full size car en oferir un motor de 6 cilindres, 3.8L (231 in) Buick V6. A partir del mateix any els motors V8 s'oferiran en opci en l'acabat base i el 5.7L va ser el base a l'acabat "custom" amb opci del 7.5L.

 Cinquena generaci (1977-1985) .


Al 1977 es presenta la cinquena generaci, que segueix usant la mateixa plataforma per les mides retallades. De 1978 a 1980 el LeSabre coupe equipa el 3.8L amb turbocompressor "Super Coupe".

Al 1979 el LeSabre "Custom" va ser substitut pel "Limited" i un altre "Strato" amb consola central, van ser disponibles per la versi coupe.

A partir del 1980 GM ja no va oferir ms V8 fabricats per Buick; noms produir el Buick V6. Els motors V6 i V8 els fabriquen Chevrolet i els V8 per a cotxes de major luxe els fabricaran Cadillac i Oldsmobile. Aix vol dir que a partir del 1981 els Buick amb motor V8 seran motors Oldsmobile.

La versi "Sport Coupe" va ser suprimida degut a les baixes vendes d'aquesta. Fins al 1985 s'oferiran:

 3.8L (231 in) Buick V6;
 4.1L (252 in) Buick V6;
 4.9L (301 in) Pontiac V8;
 5.0L (307 in) Oldsmobile V8;
 5.7L (350 in) Small-Block V8;
 5.7L (350 in) Oldsmobile Diesel V8;
 6.6L (403 in) Oldsmobile V8;

La transmissi Turbo-Hydramatic de 3 velocitats va oferir-se als V6 i V8 disel. La THM200-4R de 4 velocitats s'ofereix en les versions V8 per millorar el consum en autopista.

 Sisena generaci (1986-1991) .

Per al 1986 el LeSabre estrena nou xasss, l'H de GM i abandona l'anterior B de GM, que compartia amb el Oldsmobile 88 i el Pontiac Bonneville (aquests ltims, tamb adopten aquest nou xasss). Tots els LeSabre fins al 2005 equiparan el mateix motor 3.8L (231 in) Buick V6 de 165 cv per aquest model i la caixa de canvi ser una automtica de 4 velocitats 4T60. Al 1986 va haver-hi un LeSabre Grand National seguit amb un LeSabre "T/Type" al 1987-89. Al 1990 el "T/Type" desapareix per les poques vendes i perqu GM vol donar-li a Buick la imatge de "Premium American Motorcars" (cotxes de segment premium).

A principis de 1989 el LeSabre rep un reconeixement de J.D Power and Associates com a un dels cotxes ms ben valorats per els automobilistes i en satisfacci del client respecte de la qualitat i fiabilitat del model.

 Setena generaci (1992-1999) .

En aquesta nova generaci, el LeSabre rep un redisseny de nou, prenent com a referncia el Buick Park Avenue del 1991. Aquest cop el LeSabre noms era disponible amb una versi sedan de 4 portes. Segueix equipant el 3.8L 3800 V6 Srie I de 170 cv. Amb el pes de 1593 kg, el LeSabre opt uns consums de 18/27 mpg (13,1 l/100 Km i 8,4 l/100 Km en ciutat i autopista). Cobria 0-60 mph (97 Km/h) en 8,9 s, el quart de milla en 16,9 s a 80 mph (129 Km/h) i la velocitat mxima era de 107 mph (172 Km/h).

S'oferia amb 2 nivells d'acabats: el "Custom", que era l'equip base i el "Limited" que era l'acabat ms luxs. Sobre les caixes de canvi, podia elegir-se entre aquestes automtiques de 4 velocitats 4T60-E i 4T65-E.

El model de 1996 equipa una nova versi del 3.8L 3800 V6 Srie II de 205 cv i uns de 19/29 mpg (12,37 l/100 Km i 8,11 l/100 Km en ciutat i autopista).

 Vuitena generaci (2000-2005) .

Presentat al 1999 com a model de l'any 2000, segueix usant el xasss H de GM. Mecnicament es el mateix motor que l'anterior generaci i la transmissi es la 4T65-E. Segueix oferint els mateixos nivells d'acabats "Custom" i "Limited", per al 2003 s'ofereix el "Celebration Edition" en reconeixement al centenari de Buick i destaca per oferir-se en 2 colors (Crimson Pearl i White Diamond), graella especfica, llantes de 16" cromades i un acabat especial.

El LeSabre ha tingut el ttol de "America's Best-Selling Full-Size Car" fins al seu final, al 2005 quan va ser substitut pel Buick Lucerne.

Consumer Guide atorga el premi "Best Buy" al LeSabre del 2000-2005. La NHTSA atorga 4 estrelles al conductor i 5 estrelles al passatger en el test de xoc frontal.

 Enllaos externs .

 Buick LeSabre a Consumer Guide ;
 Histria del LeSabre ;
 Review del LeSabre a Edmunds ;
 Informaci del LeSabre a Answers.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138450" title="Manuel Delgado" nonfiltered="1093" processed="1081" dbindex="56636">

Manuel Delgado Barreto (San Cristbal de La Laguna, Tenerife, 27 de setembre de 1879 - Madrid, 1936), periodista espanyol.
Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956), antropleg i professor universitari.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138453" title="Ingixos" nonfiltered="1094" processed="1082" dbindex="56638">

Els ingixos sn un poble del nord del Caucas, que viu principalment a la repblica d'Ingixia. Sn molt afins als txetxens. El seu nom prov de l'aul d'Angush (kabard), i viuen en els marges dels rius Terek i Sundzha, als voltants de la cituat de Nazran, i es divideixen en cinc tribus o tukums: dzherakj, kistj, galgai, tsori i metskal. Tamb sn anomenats galgai ("habitants de la fortalesa") o lanzur. El 1989 eren uns 238.000 a tota l URSS, dels quals el 97,4 % parlava la llengua materna. 

 Histria .
Cap el 1770 els ingixos, cansats del domini kabard i otom, demanaren protecci al tsar de Rssia, qui hi enviar el general Memodov. El 1810 es van revoltar contra els russos. Foren colonitzats des del 1850, i el 1860 es fund al seu territori la vila de Nazran, on tindrien els primers conflictes amb els cosacs pel repartiment de terres, ra per la qual foren traslladats als marges dels rius Terek i Sundzha, on el 1865 hi vivien 3.405 cristians i 11.960 musulmans. Fins el 1877 foren considerats com a una fracci dels txetxens.

La Regi Autnoma dels Ingixos fou proclamada el 7 de juliol del 1924 i tenia una extensi de 3.199 km i una poblaci de 75.200 habitants, els quals el 90 % eren ingixos i la capital a Nazran. El 70% del territori eren boscos i hi ha jaciments de nafta a Achakulov. El 1934 els fou suspesa l'autonomia i foren integrats el 1936 en la nova Repblica Socialista Sovitica Autnoma Txetxeno-Inguixtia. El 1944 foren acusats de collaborar amb els nazis, la seva repblica fou abolida i  92.074 ingixos foren deportats a Kazakhstan. Uns 3.000 ms foren afusellats i executats.

El 1956 els fou perms retornar a la seva repblica, que fou restaurada, per compartida amb els txetxens. El mar del 1990, enmig de la guerra de Txetxnia, els fou restablida la repblica Inguixtia, per els intents per a integrar-hi Prigoridnyi, districte d'Osstia del Nord - Alnia per de majoria ingix, fracassaren. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138457" title="Mags" nonfiltered="1095" processed="1083" dbindex="56639">
Magas (rus       ) s la capital d'Ingixia, una repblica de Rssia. la ciutat es va fundar el 1995; va substituir Nazran com a capital de la repblica el 2002, per encara no supera els 300 habitants (2005 est.; 275 segons el Cens rus (2002)).

 Enllaos externs .
 Portal de Mags ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138472" title="Hosj" nonfiltered="1096" processed="1084" dbindex="56650">

Hojs s una parrquia i al mateix temps un barri de Falun al Comtat de Dalarna, Sucia. Hojs es troba a l'est de la ciutat i est format bsicament per masets i apartaments. 

Pgines relacionades.
Falun;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138476" title="HMS" nonfiltered="1097" processed="1085" dbindex="56651">

Marina:
 Abreviaci de His Majesty's Ship o Her Majesty's Ship (vaixell de sa majestat), denominaci dels vaixells de la marina reial britnica; vegeu Royal Navy.
HMS Beagle;
HMS Belfast;
HMS Good Hope (1901);
 Abreviaci de Hans Majestts Skepp o Hennes Majestts Skepp (vaixell de sa majestat), denominaci dels vaixells de la marina reial sueca; vegeu Marina sueca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138481" title="C-37" nonfiltered="1098" processed="1086" dbindex="56652">


La carretera C-37 o Eix Diagonal unir Alcover (Alt Camp) amb Olot (la Garrotxa) (actualment acaba a Torell, Osona). Travessa una part de Catalunya de sud-oest a nord-est, resseguint pel darrera la Serralada Prelitoral

En sentit nord-est, s'inicia a Alcover, a la C-14, passa per Valls, travessa l'N-240 i el polgon industrial d'aquesta localitat, amb el nom de "Carretera del Pla", deixa a l'esquerra El Pla de Santa Maria i travessa l'autopista AP-2 / E90. En arribar a El Pont d'Armentera, on travessa el Gai la carretera s'estreteix fora i segueix, amb molts revolts, fins a Querol i Esblada. Entra a l'Anoia, passa per Santa Maria de Miralles i pel nucli antic de Santa Margarida de Montbui, travessa el riu Anoia i Igualada, l'autovia A-2 i dena. Ja al Bages, passa per Maians, Sant Salvador de Guardiola i Salelles, travessa el Cardener i arriba a Manresa, on es fon amb la C-25 fins arribar a Vic (Osona), on travessa el Ter i enllaa amb la C-17, fonent-se les tres carreteres durant 1 quilmetre. En separar-se de les altres dues, fregant Les Masies de Voltreg, continua fins a Torell on acaba actualment.

La previsi s que la C-37 arribi fins a Olot mitjanant una nova via, que inclour el tnel de Bracons, que enllaar Torell amb la autovia A-26 a l'alada d'Olot, arribant aix a la capital de la Garrotxa i millorant considerablement la comunicaci entre Osona i aquesta comarca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138482" title="Kaiserliche und Knigliche Kriegsmarine" nonfiltered="1099" processed="1087" dbindex="56653">
La Kaiserliche und Knigliche Kriegsmarine (en alemany Marina de guerra imperial i reial) fou la marina de guerra de l'imperi austrohongars. Fou creada amb la formaci de la doble monarquia austrohongaresa el 1867 i es dissolgu al final de la I Guerra Mundial, el 1918. Abans de 1867 les forces navals estaven integrades a la flota de l'imperi austrac.

La marina austrohongaresa va combatre molt poc durant la Primera Guerra Mundial, passant la major part del seu temps a la seva base de Pola (actualment Pula, a Crocia); no obstant aix, la seva presncia va obligar a la marina italiana i a la marina francesa a quedar-se al Mediterrani durant la guerra. La inactivitat de la marina austrohongaresa fou causada, en part, per la manca de carb i en part a causa de les mines situades a l'Adritic, que tamb manteniren la marina italiana als seus ports durant una gran part del conflicte.

El 1918, per evitar haver de cedir la seva marina als vencedors de la I Guerra Mundial, l'emperador austrohongars va donar la integritat de la seva flota militar i mercant, amb tots els ports, arsenals i fortificacions costaneres al Consell del Poble del nou Estat dels Eslovens, Croats i Serbis (futur Regne dels Serbis, Croats i Eslovens o Iugoslvia). Van enviar notes diplomtiques als governs francesos, britnic, itali, americ i rus per a indicar que l'Estat dels Eslovens, Croats i Serbis no estava en guerra amb cap d'ells i que el Consell havia pres el control de la flota austrohongarresa. Malgrat tot, la Regia Marina italiana ignor la neutralitat del nou estat i atac bona part de la flota, enfonsant, entre altres, el seu vaixell insgnia, el cuirassat SMS Viribus Unitis.


 Comandants en cap de la K. u. K. Kriegsmarine .
Wilhelm von Tegetthoff, vicealmirall (mar de 1868 - abril de 1871);
Friedrich von Pck, almirall (abril de 1871 - novembre de 1883);
Maximilian Daublebsky von Sterneck, almirall (novembre de 1883 - desembre de 1897);
Hermann von Spaun, almirall (desembre de 1897 - octubre de 1904);
Rudolf Montecuccoli, almirall (octubre de 1904 - febrer de 1913);
Anton Haus, almirall (febrer de 1913 - febrer de 1917);
Maximilian Njegovan, almirall (abril de 1917 - febrer de 1918);
Mikls Horthy, almirall (febrer de 1918 - octubre de 1918);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138485" title="Peter Paul Rubens" nonfiltered="1100" processed="1088" dbindex="56654">

Peter Paul Rubens (Siegen, 28 de juny de 1577   Anvers, 30 de maig de 1640), va ser un diplomtic, i el pintor barroc ms popular de l'escola flamenca. El seu estil exuberant emfasitzava moviment, color, i sensualitat. Dominava diverses llenges i va ser molt prolfic en la producci d'obres: es calcula que va arribar a pintar uns 3.000 quadres grcies, en part, als membres del seu taller que, pel que sembla, treballaven en cadena. Deixebles seus van ser Jordaens i van Dyck.

 Biografia .


Va nixer a Siegen, Westflia (Alemanya). El seu pare, un advocat calvinista d'Anvers, Brabant, va haver de fugir per motius religiosos i refugiar-se a Colnia, Rin del Nord-Westflia (Alemanya), on Rubens possiblement va comenar la seva formaci artstica. El 1589, dos anys desprs de la mort del pare, la seva mare va retornar a Anvers, es van fer catlics i ell va prosseguir amb la seva formaci.

El 1600 va estar a Vencia, Itlia, on va obtenir el crrec de pintor de la cort del Duc de Mntua, Vincenzo I de Gonzaga. Estudi l'art de l'Antiga Roma i copi obres dels mestres italians; el seu estil madur est profundament influt per Tiziano. Entre 1600 i 1608, a ms de Vencia, va visitar Gnova i Roma, estudiant els mestres del renaixement itali (Tiziano, Il Veronese, Tintoretto) i els de l'incipient barroc (Annibale Carracci, Caravaggio).

En 1603 i 1604, va treballar com a diplomtic a Espanya, professi que combin amb la de pintor al llarg de la seva vida. A la mort de la seva mare el 1608, Rubens retorna a Anvers. Un any ms tard, el 1609, es casa amb Isabella Brant, filla de Jan Brant, un important humanista d'Anvers. Va ser nomenat pintor de la cort per Albert VII, Archiduc d'ustria i Isabel Clara Eugnia d'Espanya, els governadors dels Pasos Baixos.

El 1610 va anar a viure a la Rubenshuis, una casa a Anvers dissenyada per ell i que actualment s un museu. En aquesta casa tamb tenia el seu productiu taller, la seva colleci d'art, i la seva biblioteca que era una dels ms grans de la ciutat. Rubens era un bon amic i collaborador ocasional de la famlia Moretus, els propietaris de la gran editorial Plantin-Moretus.

 Pintor i diplomtic .
Els seus retaules L'elevaci de la Creu (1610) i El descens de la Creu (1611-1614) realitzats per a la Catedral de Nostra Senyora (Onze-Lieve-Vrouwekathedraal) va situar a Rubens com el principal pintor de Flandes.

Va rebre encrrecs de la cort de Frana, incloent-hi una srie de pintures allegriques sobre la vida de Maria de Mdici, ara al Museu del Louvre. Ell, amb el seu taller, realitzaren moltes pintures religioses, com lAssumpci de la Verge Maria a la Catedral d'Anvers.

Durant el perode entre 1621 i 1630, els Habsburg espanyols confiaren a Rubens un cert nombre de missions diplomtiques. Carles I d'Anglaterra el recompens per la seva tasca diplomtica durant les negociacions del tractat de pau entre Anglaterra i Espanya. Tamb se li va fer l'encrrec de pintar el sostre de la Banqueting House al Palau de Whitehall.

 Darrers anys .
El 1630, quatre anys desprs de la mort de la seva primera muller el pintor, de 53 anys, es casava amb Hlne Fourment de 16 anys. Rubens havia tingut tres nens amb Isabella i en va tenir cinc ms amb Hlne; el seu darrer fill naixia vuit mesos desprs de la seva mort. Els encants d'Hlne apareixen repetits en obres com El Jard d'Amor, Les Tres Grcies i El Judici de Paris, pintats per a la cort espanyola i actualment en el Museu del Prado.

Rubens va morir a Anvers el 30 de maig de 1640, al 63 anys, a conseqncia del poagre, un tipus de gota que afecta especialment les articulacions dels dits del peu. Va ser enterrat a l'esglsia de Saint Jacob.

L'allegoria la Pau i la Guerra (1629), a la National Gallery de Londres, illustra la seva preocupaci per la pau. La va donar a Carles I i l'ajud en el tractat de pau amb Espanya. Va visitar els Pasos Baixos, que eren "territori enemic", per, en part, trobar-se amb artistes holandesos i, en part, buscar la reconciliaci poltica. I de la seva categoria artstica i humana en donen fe que tant, Felip IV com Carles I gaudien tant de la seva companyia com del seu art.

 Obra .

 El seu taller .
Les pintures de Rubens es poden dividir en tres categories: 
 aquelles pintava ell mateix, ;
 les que pintava en part, principalment mans i esferes, ;
 aquelles que noms supervisava. ;
Tenia, com era usual a l'poca, un taller gran amb molts aprenents, alguns dels quals es tornaven famosos per mrits propis. El ms conegut d'aquests va ser Antoni Van Dyck. Tamb va collaborar en algunes obres amb altres pintors ms especialitzats, com Jan Brueghel o Frans Snyders.

 Trets caracterstics .

En moltes de les seves pintures apareixen cossos sencers de dones voluptuoses. Per el seu art s molt divers i pintava retrats i autoretrats, temes religiosos, histrics, i paisatges. Tamb dissenyava tapissos i, fins i tot, cases.

Les seves caracterstiques com a pintor sn la realitzaci de grans quadres per a altars, una coloraci alegre i una temtica que va des de bodegons opulents a retrats aristocrtics passant per temes mitolgics.

 Pintures ms destacades .
Entre les seves obres destaquen: 
 Descendiment de Crist, de carcter religis, realitzat entre 1611 i 1612;
 Retrat eqestre del Duc de Lerma de 1603;
 Les tres Grcies de 1638, ;
 La srie de pintures dedicada a la reina de Frana, Maria de Mdici.

Altres obres:
 El jard de l'amor (1630-1638);
 Dansa de vilatans (1635);
 Autoretrat amb la seva esposa Isabel Brant (1609);
 Enric IV de Frana rebent de Jpiter i Juno el retrat de Maria de Mdici (1621-1624);
 Judici de Paris (1638);
 El rapte de les filles de Leucip;
 Caritat romana (1612);
Tamb s autor dels esbossos i cartrons de tapissos emprats al monestir de Nuestra Seora de la Consolacin, tamb conegut com de les Descalzas Reales (Madrid). 



 Enllaos externs .

 Pintures de Rubens;
 Rubens. Pintures ampliables;
 Galeria de Pintures de Rubens;

 Bibliografia .
 Alpers, Svetlana: The Making of Rubens. New Haven 1995.
 Heinen, Ulrich: Rubens zwischen Predigt und Kunst. Weimar 1996. ;
 Belkin, K. L.: Rubens. Londres 1998.
 Bttner, Nils, Herr: P. P. Rubens. Gttingen 2006.
 Corpus Rubenianum Ludwig Burchard. An Illustrated Catalogue Raisonne of the Work of Peter Paul Rubens Based on the Material Assembled by the Late Dr. Ludwig Burchard in Twenty-Seven Parts, Editat per Nationaal Centrum Voor de Plastische Kunsten Van de XVI en de XVII EEUW.
 Lilar, Suzanne: Le Couple (1963), Pars, Grasset; reeditat el 1970, Bernard Grasset Coll. Diamant, 1972, Livre de Poche; 1982, Brusselles, Les peronniers, ISBN 2-8713-2193-0.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138494" title="Custdia compartida" nonfiltered="1101" processed="1089" dbindex="56655">
La custdia compartida s la frmula civilitzada d'exercir la custdia legal dels fills menors d'edat o no-emancipats, en cas de separaci o divorci de la mare i el pare, en la que legalment els dos tenen i comparteixen la custdia. La caracterstica principal s una planificaci el ms equitativa possible dels temps que els fills passen a crrec de cada progenitor.

Mitjanant aquesta soluci es prev que els fills perdin el contacte amb una de les parts (en el 99% dels casos el pare i la resta de la famlia paterna), i adquireixin el "sentiment de prdua", tal i com passa amb la custdia monoparental. Aix s aix perqu amb el sistema de la custdia compartida es mantenen relacions peridiques i freqents amb el pare i la mare: es recomana que passi un mnim del 30% del temps amb cadasc dels pares, tenint com a ideal una repartici 50%-50%.

Cal no confondre la custdia compartida amb la ptria potestat, ja que sn dos conceptes diferents. La custdia compartida es refereix exclusivament a la custdia fsica del menor, tot i que amb ella es pot portar a la prctica un exercici de la ptria potestat en el que es poden implicar pare i mare, al poder tenir accs als fills durant el dia a dia. En els pasos civilitzats, l'atribuci de la custdia compartida va acompanyada d'un pla de corresponsabilitat parental en el que es defineix com s'exercir la custdia i la ptria potestat per part del pare i la mare.

 Moviment per la Custdia Compartida .

El moviment per la custdia compartida existeix a l'Estat Espanyol des de principis dels 1990s. Actualment est en apogeu des del 12 de desembre de 2005, dia en que es va celebrar a Madrid la primera concentraci multitudinria per la custdia compartida. Des de llavors se celebren peridicament manifestacions i concentracions arreu de l'estat a les que, tot i ser censurades pels governs, acudeixen milers de persones.

Aquest collectiu est format per:

 Associacions de pares i mares separats.
 El sector igualitari del feminisme: Plataforma Feminista per la Custdia Compartida, Otras Voces Feministas.
 Personalitats importants com la degana dels jutjats de Barcelona, Maria Sanahuja.

 Enllaos externs .

CATALUNYA;
ABFAM: Associaci Catalana pel Benestar Familiar del Menor.
A.C.I.PA.MA.: Associaci Ciutadana per la Igualtat del Pare i la Mare.
APFS Catalunya: Associaci de Pares de Famlia Separats de Catalunya.
Catalunya proposa la custdia compartida: Directori sobre la custdia compartida.
La Colometa: Bloc sobre la custdia compartida.
Plataforma catalana: Plataforma d'associacions catalanes per la defensa de la infncia.
Tarragona-CC: Associaci Tarragona per la Custdia Compartida.
ILLES BALEARS;
APFS Balears: Associaci de Pares de Famlia Separats Balears.
PAS VALENCI;
CUSTDIA COMPARTIDA JA: Associaci de Mares i Pares Separats CUSTDIA COMPARTIDA JA!
PASOS CATALANS - ESTAT ESPANYOL;
PLAFECOM: Plataforma Feminista per la Custdia Compartida.
Otras Voces Feministas.
ANNA notcies: 12 raons per qu la Custdia Compartida dels fills conv a les dones.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138505" title="Feyenoord Rotterdam" nonfiltered="1102" processed="1090" dbindex="56656">


El Feyenoord Rotterdam s un equip de futbol de la ciutat de Rotterdam, als Pasos Baixos. Va ser fundat en 1908 i actualment juga en la primera divisi de la lliga holandesa, la Eredivisie. s el tercer club amb ms ttols d Holanda, desprs de l'Ajax Amsterdam i el PSV Eindhoven.

 Histria .


El Feyenoord va ser fundat amb el nom de Wilhelmina el 19 de juliol de 1908. Llua samarreta vermella amb les espatlles blaves i pantal blanc. Entre 1908 i 1912 sofr diversos canvis de nom i colors, esdevenint Hillesluise Football Club el 1909 i RVV Celeritas el 1911. Desprs de guanya la promoci a l'Associaci Neerlandesa de Futbol el 1912, el club fou reanomenat i esdevingu RV&AV Feijenoord, nom del districte on va ser fundat i canvi d'uniforme adoptant la samarreta a meitats vermella i blanca i pantalons negres. L'any 1973 el club decid canviar el nom a SC Feyenoord, ms fcil de pronunciar que la grafia "ij" per la gent de fora del pas. El 1978, el club divid les parts professionals i amateurs en dos clubs separats, el Feyenoord Rotterdam pels professionals i lSportclub Feyenoord pels amateurs.



Uniforme.
 Uniforme titular: Samarreta dividida verticalment, amb la part esquerra vermella i l altra blanca, pantalons i mitges negres.
 Uniforme alternatiu: Samarreta blava, pantalons i mitges blanques.

Estadi.


Palmars.
Tornejos nacionals.
 Eredivisie (14): 1924, 1928, 1936, 1938, 1940, 1961, 1962, 1965, 1969, 1971, 1974, 1984, 1993, 1999.
 Copa dels Pasos Baixos (10): 1930, 1935, 1965, 1969, 1980, 1984, 1991, 1992, 1994, 1995, 2008.
 Supercopa dels Pasos Baixos (2): 1991, 1999.

Tornejos internacionals.
 Copa d Europa (1): 1970.
 Copa Intercontinental (1): 1970.
 Copa de la UEFA (2): 1974, 2002.

 Jugadors destacats .


 Paul Bosvelt;
 Giovanni van Bronckhorst;
 Johan Cruyff;
 Ed de Goey;
 Ruud Gullit;
 Willem van Hanegem;
 Puck van Heel;
 Pierre van Hooijdonk;

 Rinus Isral;
 Wim Jansen;
 Ronald Koeman;
 Dirk Kuyt;
 Roy Makaay;
 John Metgod;
 Coen Moulijn;
 Robin van Persie;

 Eddy Pieters Graafland;
 Gaston Taument;
 Rob Witschge;
 Julio Ricardo Cruz;
 Bart Goor;
 Bonaventure Kalou;
 Salomon Kalou;
 Jon Dahl Tomasson;

 Shinji Ono;
 Jerzy Dudek;
 Euzebiusz Smolarek;
 W odzimierz Smolarek;
 Igor Korneev;
 Ove Kindvall;
 Henrik Larsson;


Galeria.




Enllaos externs.
Pgina oficial ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138507" title="Ipswich Town Football Club" nonfiltered="1103" processed="1091" dbindex="56657">


L Ipswich Town Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat d Ipswich, al comtat de Suffolk. Va ser fundat en 1878 i actualment juga en la Football League Championship.

 Palmars .

 Tornejos nacionals .

 Lliga anglesa (1): 1961-62;
 Copa anglesa (1): 1978;

 Tornejos internacionals .

 Copa de la UEFA (1):  1981;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138508" title="Tina Karol" nonfiltered="1104" processed="1092" dbindex="56658">

Tina Karol (en ucrans:            ), nascuda el 25 de gener de 1985) s una de les cantants ucraneses ms famoses al seu pas i internacionalment.

Tina Karol, de nom vertader Tetiana Liberman (                          ), va nixer de pares ucranesos jueus a Orotukan, Magadan Oblast, a Rssia. Karol desprs va partir a Ivano-Frankivsk(est d'Ucrana) quan tenia sis anys. Es va diplomar a una escola de msica i a un institut musical a Kyiv. Karol va participar a un bon nombre de competicions musicals juvenils, regionals, internacionals i jueves com tamb a musicals i espectacles teatrals. Va acabar segona al festival de Letnia "New Wave". Karol va esdevenir la solista del conjunt de les Forces Armades Ucraneses i alhora una personalitat del mn televisiu.

En 2006 Karol va guanyar la preselecci ucranesa al Festival d'Eurovisi amb la can en angls "I Am Your Queen" i aix tingu l'oportunitat de representar Ucrana al festival. Va resulta setena amb 145 punts, interpretant una nova versi de la can "Show Me Your Love".

Enllaos externs.
Web oficial (en angls i en ucrans);
Web dels fans;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138514" title="Bla Lugosi" nonfiltered="1105" processed="1093" dbindex="56659">

Bla Lugosi va ser el nom artstic de l'actor Bla Ferenc Dezso Blask (Lugoj, 20 d'octubre de 1882 - Los Angeles, 16 d'agost de 1956).

Va nixer a Lugos, Transsilvnia, regi austrohongaresa (avui Lugoj, Romania), sent el ms petit dels 4 fills d'un banquer. Va comenar la seua carrera com a actor a Europa, treballant en algunes obres de Shakespeare. Durant la Primera Guerra Mundial va participar com tinent d'infanteria i desprs de la contesa va formar part activa en l'esquerra del seu pas i va fundar el sindicat d'actors. L'any 1917 va contraure matrimoni amb Ilona Szmik de qui se separaria l'any 1920.

Va haver d'exiliar-se a causa de la seva activitat poltica primer a Alemanya el 1919 i posteriorment va abandonar Europa i es va traslladar als Estats Units d'Amrica. Als Estats Units va rebre el paper de la seva vida, el del comte Drcula, paper que va interpretar primer als teatres de Broadway i en diverses gires i que posteriorment va portar a la pantalla de la m de Tod Browning en Drcula (1931). La pellcula va ser un xit, per Lugosi es va encasellar en papers de terror amb pellcules com White Zombie i Scared to Death. Va rebutjar interpretar al monstre en Frankenstein per va realitzar un bon treball interpretant el trastornat "Ygor" en dues seqeles, Son of Frankenstein i Ghost of Frankenstein abans d'acceptar interpretar finalment al monstre en Frankenstein meets the Wolf Man. Va tenir tamb un petit paper en la comdia clssica Ninotchka junt amb Greta Garbo.

Molts films, com The Black Cat i l'anteriorment esmentat Son of Frankenstein van equiparar a Lugosi amb el seu major rival en el mn del cinema de terror, Boris Karloff. L'actitud de Lugosi davant Karloff s tema de moltes i molt variades opinions entre els experts i historiadors de cinema. Molts d'ells ens parlen d'un Lugosi ressentit per l'xit i l'habilitat de Karloff d'aconseguir millors papers dins de l'escena del cinema de terror, mentre que altres histries comenten que entre ambds actors -almenys durant un temps- va existir una molt bona amistat.

Anys ms tard, els papers van deixar d'arribar-li i es va tornar un addicte a la morfina, la qual cosa no li va impedir recrear per ltima vegada el paper de Drcula en la pellcula Bud Abbott and Lou Costello meet Frankenstein, el 1948.

Ja quasi al final de la seva vida, va tornar novament a aparixer en pellcules, tot i que foren de pssima qualitat. Edward D. Wood Jr., des de sempre un fan de Lugosi, li va oferir nombrosos papers en les seues pellcules, sempre interpretant alguna variant del clssic mad doctor (cientfic boig) o de Vampir, fins i tot en pellcules -com Glen or Glenda- en qu el seu paper no tenia cap sentit. La pellcula biogrfica d'Ed Wood, (Ed Wood - 1994), dirigida per Tim Burton, reflecteix -entre altres aspectes- les relacions del director amb Lugosi, interpretat per Martin Landau. Com a conseqncia de les seues aparicions en pellcules de srie B, va aparixer en alguns episodis de la srie de televisi Mystery Science Theater 3000, especialment en el film Bride of the Monster.

Un dels papers ms infames de Lugosi va ser el que va interpretar en una pellcula ja clssica que seria estrenada desprs de la seua mort. Plan 9 from Outer Space d'Ed Wood contenia metratge de Lugosi intercalat amb escenes d'un doble seu que no s'hi assemblava gens. Wood havia tingut enormes dificultats per a finanar el projecte, i noms va ser capa de filmar escenes curtes i mudes que planejava incorporar en el muntatge final una vegada haguera trobat la resta del seu finanament. No obstant, Lugosi va morir tres anys abans que arribara el finanament total del projecte (que finalment va obtenir de l'Esglsia Baptista de Beverly Hills!). Aix que Wood va contractar al quiroprctic de la seua esposa per a doblar a Lugosi, a qui podem distingir de l'autntic Drcula pel fet que no s'assembla gens a Lugosi i perqu es cobreix la cara amb una capa en cada una de les seues aparicions.

Al contrari del que podem veure en l' Ed Wood de Tim Burton, Lugosi no va rebre un acte d'estrella en Plan 9. No obstant s que se li va anomenar com a estrella invitada, en els crdits, sota Tor Johnson, Vampira i Kenne Duncan.

Va morir d'un atac al cor a l'edat de 73 anys a Los Angeles, mentre es trobava assegut en una cadira. La llegenda del terror ens abandonava interpretant tamb en la mort al seu personatge ms volgut i que ms satisfaccions li va donar en vida, el comte Drcula: Lugosi, com b indicava el seu testament, va ser incinerat amortallat amb la seva disfressa de vampir, en el Holy Cross Cemetery de Culver City, Califrnia.

 Enllaos externs .
 Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood (Santiago Estruch);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138516" title="Deportivo Alavs" nonfiltered="1106" processed="1094" dbindex="56660">


El Deportivo Alavs s un club de futbol basc, de la ciutat de Vitria, a laba. Va ser fundat en 1921. Actualment juga en la Segona divisi.

 Histria .
El Deportivo Alavs va nixer amb el nom de Sport Friends el 1920 tot i que el 23 de gener de 1921 n'adopt l'actual. En fou el primer president Hilario Dorado. La temporada 1929/30 assoleix l'ascens a primera divisi per primer cop. Hi jug tres temporades. El segon ascens a primera no arribar fins la temporada 1953-54 i el tercer fins la 1997-98. La temporada 2000/01 el club arriba a la final de la Copa de la UEFA, perdent a la final al Westfalenstadion de Dortmund enfront el Liverpool FC per 5-4 a la prrroga, en qu que s considerat el millor any del club. El seu darrer ascens a primera fou la temporada 2004-05.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 11;
 Temporades a Segona divisi: 33;
 Temporades a Segona divisi B: 8;
 Temporades a Tercera divisi: 22;
 Millor posici en la lliga: 6 (Primera divisi temporada 1999-00);


Palmars.

Tornejos nacionals.

Lliga de segona divisi (2): 1954 i 1998;
Copa Federaci (1): 1946;

Tornejos internacionales.

 Subcampi de la Copa de la UEFA: 2001;

Deportivo Alavs B.

El Deportivo Alavs B s l equip filial del club. Va ser fundat en 1921 i actualment juga en el grup IV de la Tercera divisi. 

Seccions esportives.

El Deportivo Alavs poseeix una secci de Futbol Sala, creada la temporada 2005-2006 amb la colaboraci de l equipo vitori CD Atenea, passant a anomenar-se Deportivo Alavs. Actualment juga en el grup B de la Divisi de Plata.

Enllaos externs.

 Pgina oficial;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138518" title="Albacete Balompi" nonfiltered="1107" processed="1095" dbindex="56661">

L Albacete Balompi s un club de futbol de la ciutat d Albacete, a Castella-la Manxa (Espanya). Va ser fundat en 1940. Actualment juga en la Segona divisi.

 Histria .
El club va ser fundat l'1 d'agost de 1940, essent primer president Antonio Lozano Matarredona. El club aprofit els jugadors de les dues societats que havien fins aleshores a la ciutat, el SD Albacete i el Club Deportivo Nacional. El primer nom del club fou Albacete Ftbol Asociacin, per la normativa que obligava a espanyolitzar els noms dels clubs esportius for al seu canvi pel dAlbacete Balompi.

Durant els anys 40 jug a la Tercera Divisi, assolint el primer ascens a Segona el 1949, on s'hi mantingu dues temporades, retornant fugament el 1961. Entre 1970 i 1977 jug a les categories regionals. El 1982 ingress a la Segona Divisi B on s'hi mantingu excepte la temporada 1985-86 en la que jug a Segona A.

Amb Benito Floro a la banqueta assoleix un doble ascens de Segona B a Primera els anys 1990 i 1991, mantenint-se a la mxima categoria durant 5 temporades. De la m de Csar Ferrando aconsegueix de nou l'ascens a Primera la temporada 2002-03, on roman dues temporades.

Dades del club.
 Temporades en Primera divisi: 7;
 Temporades en Segona divisi: 14;
 Temporades en Segona divisi B: 7;
 Temporades en Tercera divisi: 29;
 Millor lloc en la lliga: 7 (temporada 91-92) ;
 Major golejada a favor: Albacete-5; Real Oviedo-0 (temporada 93-94);
 Major golejada en contra: Real Sociedad-8; Albacete-1 (temporada 95-96);
 Ms partits disputats: Jos Lus Zalazar;
 Entrenadors destacats: Csar Ferrando, Vctor Esprrago, Benito Floro;

Palmars.
Lliga de segona divisi (1): 1990-91;
Lliga de segona divisi B (1): 1989-90;
Lliga de tercera divisi (8): 1945-46, 1946-47, 1948-49, 1958-59, 1960-61, 1963-64, 1964-65, 1981-82;
Copa de la Lliga de segona divisi B (2): 1982-83, 1984-85;

Futbolistes destacats.


 Entrenadors destacats .
  Benito Floro;
  Csar Ferrando;
  Vctor Esprrago;
  Julin Rubio;
  Mariano Garca Remn (1996-97);
  Iaki Sez;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del club;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138519" title="Unin Deportiva Almera" nonfiltered="1108" processed="1096" dbindex="56662">


La Unin Deportiva Almera  s un club de futbol de la ciutat d Almeria, a Andalusia (Espanya). Va ser fundat en 1989. Actualment juga a la Primera divisi.

Histria.
El club va nixer en 1989 amb el nom d'Almera Club de Ftbol. En 2001, l altre club de la ciutat, el Club Polideportivo Almera, que com l Almera CF jugava en Segona B, es va retirar de la competici i l Almera CF canvia el nom a Unin Deportiva Almera.

En 2002 va aconseguir l ascens a segona divisi i en 2007, a primera divisi.

 Cronologia dels clubs de futbol d'Almeria .
1909-1916 Almera Foot-Ball Club;
1914-1916 Almera Athltic Club;
1914 Almera Sporting Club;
1916-1932 Almera Sporting Club (refundat per fusi d'Almera FC i Almera AC);
1932-1936 Athltic Club de Almera (canvi de nom de l'Almeria SC);
1946-1947 Almera Club de Ftbol (a partir del CD Ferroviaria);
1947-1953 Unin Deportiva Almera (fusi de Almera CF i Nutico);
1953-1959 Club Atltico Almera (canvi de nom de la UD Almera);
1960-1964 Club Deportivo Hispania;
1964-1969 Club Deportivo Almera (canvi de nom del CD Hispania);
1971-1982 Agrupacin Deportiva Almera;
1983-2001 Club Polideportivo Almera;
1989-2001 Almera Club de Ftbol;
2001-avui Unin Deportiva Almera;

 Video cronolgic dels equips de la ciutat a youtube;

Dades del club.
 Temporades a Primera divisi: 1;
 Temporades a Segona divisi: 7;
 Temporades a Segona divisi B: 6;
 Temporades a Tercera divisi: 2;
 Millor posici en la lliga: 2n (Segona divisi temporada 2006-07);

Palmars.
No ha guanyat cap ttol;

Jugadors.
 Plantilla 2008-2009 .





























Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE: 

 Santiago Acasiete t passaport espanyol  .
 Diego Alves t passaport itali  .
 Iriney t passaport espanyol  .
 Piatti t passaport itali  .
 Solari t passaport itali  .
 Kalu Uche no ocupa lloc d'estranger en aplicaci de l'Acord de Cotonou.

Plantilles d'anteriors temporades.
 Plantilla de la temporada 2006-2007;
 Plantilla de la temporada 2005-2006;

 Vegeu tamb .
UD Almera B;
Estadio de los Juegos Mediterrneos;
Campo Municipal Juan Rojas;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138523" title="Zlata (desambiguaci)" nonfiltered="1109" processed="1097" dbindex="56664">

Zlata Filipovi  s l'autora dEl diari de Zlata.
Zlata lisica s un campionat d'esqu slalom a Maribor.
Zlata reneta  s una pellicula de Otakar Vavra, premiada amb la Conquilla d'Or a la Millor Pellcula, en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138524" title="Portapak" nonfiltered="1110" processed="1098" dbindex="56665">
Portapak va ser el primer sistema de gravaci de vdeo porttil, creat al 1967 per la companyia Sony.
El primer model era el Sony DV-2400 Video Rover, que permetia a una sola persona enregistrar vdeo al camp, al carrer o a qualsevol lloc que trobs interessant.

El seu pes era fora elevat, per es podia portar per una sola persona, tot i que normalment el portaven dos persones.

La Sony portapak estava formada per 2 elements, un enregistrador de vdeo i un reproductor porttil. Molta gent relaciona aquesta cmera amb el naixement del videoart i del vdeo guerrilla, ja que dotava a les masses i als individus del poder que fins ara noms tenien les grans cadenes de televisi. Un sol home podia enregistrar qualsevol imatge o acte i ensenyar-la al mn. s per aix que Portapak ha esdevingut una pea de colleccionisme.

Fer-la servir tampoc era fcil, si movies la cmera molt rpidament les imatges es tacaven o sortien borroses. Tampoc es podia enfocar directament a llums fortes o al sol. Si es feia es cremava el tub de enregistrament.

Mesos desprs, JVC i Panasonic tamb van treure al mercat models de Portapak, i amb la competncia i el temps van anar apareixent models millors, cada cop ms petits i ms estables. Amb el temps tamb van aparixer models en color.

El primer documental que es va enregistrar amb aquesta cmera va ser Lord of the Universe, al 1974

Enllaos externs.
Museu de cmeres de vdeo antigues ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138535" title="Karlheinz Stockhausen" nonfiltered="1111" processed="1099" dbindex="56671">

Karlheinz Stockhausen (22 d'agost de 1928 a Kerpen-Mdrath, a prop de Colnia, Alemanya - 5 de desembre de 2007, Krten, Alemanya) fou un dels compositors ms importants de msica clssica del segle XX. Va estudiar piano i pedagogia musical al Conservatori Superior de Colnia, aix com musicologia, germanstica i filosofia a la Universitat de la mateixa ciutat, dedicant-se a la composici des de els anys 50 i orientant-se des d'un principi cap a la msica serial. Obres d'aquest perode sn, entre d'altres, Kreuzspiel i Formel.

El 1952 estudia amb Olivier Messiaen rtmica i esttica a Pars, on s'introdueix en la tcnica del serialisme integral, amb d'altres compositors importants de la poca i tamb alumnes de Messiaen, com Iannis Xenakis i Pierre Boulez. Des de 1953 compon obres de msica electrnica, com Gesang der Jnglinge (El cant dels adolescents). s un dels pioners d'aquest gnere, juntament amb Pierre Boulez.

Des de llavors va escriure ms de tres-centes obres, algunes de les quals han sigut de gran influncia en el desenvolupament de la msica de la segona part del segle XX. La seva influncia ha sobrepassat l'mbit de l'anomenada msica culta, arribant fins al Jazz i al Rock. Msics com Miles Davis, o Frank Zappa, per posar dos exemples, reconeixen la influncia de la msica d'Stockhausen. 

A ms de compositor, s remarcable tamb la seva tasca com a director d'orquestra.

Vegeu tamb.
 Msica electrnica;

 Msica concreta;

 Msica electroacstica;

Enllaos externs.


 web Oficial de Karlheinz Stockhausen;
 Llista completa de les seves obres(pdf);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138544" title="Okean Elzy" nonfiltered="1112" processed="1100" dbindex="56677">
 
Okean Elzy (en ucrans:            , que es pot traduir com a l'Oce d'Elsa) s un dels grups ms populars i famosos de msica pop-rock d'Ucrana, format en 1994 a Lviv, Ucrana. El vocalista del grup i alhora membre ms fams n's Svyatoslav Vakarchuk.

Membres actuals.

Svyatoslav Vakarchuk - vocalista (1994-fins ara);
Petro Cherniavsky - guitarra (2004-fins ara);
Denys Dudko - baix (2004-fins ara);
Milosh - piano, teclats (2004-fins ara);
Denys Hlinin - bateria (1994-fins ara);

Altres membres anteriors.

Pavlo Hudimov - guitarra (1994-2004);
Yuriy Khustochka - baix (1994-2004);
Dmytro Shurov - piano, teclats (2000-2004);

lbums.

1998 - "   ,            " (All, on no som);
2000 - "          " (Estava en el cel);
2001 - "      " (Model);
2003 - "             " (Supersimetria);
2003 - " v         " (El teu format);
2005 - "GLORIA (album)|GLORIA" (GLORIA);
2007 - "    " (Mesura);

Enllaos externs.
La web oficial d'Okean Elzy;
Web de fans amb lletres i msica;
Tabs and lyrics of OE & others (with ads);
Medalmusic.com.ua;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138547" title="Sofia Rotaru" nonfiltered="1113" processed="1101" dbindex="56680">

Sofia Rotaru (en ucrans:                        ) s una de les cantants ms famoses d'Ucrana. Va nixer a Marshyntsi, Provncia de Txernivtsi, el 7 d'agost de 1947) i s d'origen moldau. Ha cantat moltes de les seves canons en ucrans, per tamb ho ha fet en rus i fins i tot en romans. Va ser una de las cantants ms famoses durant l'poca de la URSS amb canons com              ("ruda vermella" en ucrans) o "         " (Romantic ) (en moldavo).

Les seves canons han esdevingut uns clssics de l'era sovitica i tamb post-sovitica. A ms Sofia Rotaru va participar en set pellcules musicals, comenant el 1971 a "            ". Va interpretar el paper principal en algunes altres com "      ,       ?" (On ets, amor?, 1980) i "    " ("nima" el 1981). Desprs va fer gires de concerts a tot el mn: als Estats Units, a sia, Europa i a Austrlia. Se li han concedit dotzenes de premis, guardons de tota mena i tamb medalles.

Va ser, el 1986, la primera cantant de msica pop a la qual es va atorgar el ttol prestigis d'"Artista del Poble de la URSS". L'anterior President d'Ucrana Leonid Kuchma i el President de Rssia Vladimir Putin van recompensar Sofia Rotaru en agost de 2002 (quan feia els seus 55 anys), lliurant-li la distinci ms elevada d'Heroi d'Ucrana per als seus "mrits personals excepcionals a l'mbit de les arts" i la condecoraci russa  "Per mrits a la Naci", respectivament. 

Enllaos externs.
Web oficial ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138549" title="Mercat de Pere San" nonfiltered="1114" processed="1102" dbindex="56681">

El mercat de Pere San s un edifici modernista projectat per Ferran Cels l'any 1911 situat a la plaa Major, avui plaa Pere San, de Sant Cugat del Valls.

Amb clares influncies de Puig i Cadafalch, l'edifici presenta elements arquitectnics i funcionals propis del modernisme, com l obra vista, les finestres trapezodals, les pilastres i l's del ferro. En els terrenys on est situat hi havia l antiga esglsia parroquial de Sant Pere Octavi i el cementiri. 

Consta d'una sola nau rectangular i dues plantes amb encavallades de ferro i obertures tancades amb gelosies. A l'exterior hi destaquen ornamentacions amb plafons de rajoles d'elements florals blaus. Les finestres estan coronades per arcs falsos amb carreus que s'escalonen i es tanquen de manera progressiva i que insinuen una forma parablica.

A la faana principal que dna a la plaa destaca l'estructura de ferro forjat que suporta la campana i el penell, amb l'escut de les quatre barres.

L'any 1927, l'arquitecte municipal Enric Mra i Gosc es va encarregar de les obres d'ampliaci d'una segona nau que va respectar totes les caracterstiques de l'edifici original. Amb els anys, s'hi han anat fent petites reformes que han respectat sempre l'estructura inicial.

Ms imatges.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138556" title="Children for Tomorrow" nonfiltered="1115" processed="1103" dbindex="56684">


Children for Tomorrow s una organitzaci no-governamental alemanya creada per Steffi Graf, en la qual es pretn ajudar a joves vctimes de la violncia, la persecuci i les guerres, a fi de facilitar el seu accs a la rehabilitaci fsico-teraputica.

Aquesta organitzaci ha treballat en projectes a Kosovo, Sud-frica, Moambic i Alemanya.

Enllaos Externs.

 Children for Tomorrow;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138559" title="Csar Martinell i Brunet" nonfiltered="1116" processed="1104" dbindex="56686">



Csar Martinell i Brunet  (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecte catal a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. Com a personatge polifactic, tamb fou investigador, divulgador i historiador de l'art.

Biografia.
Va nixer a Valls l'any en qu Barcelona celebrava l'Exposici Universal en una famlia de tintorers, per part de pare i de mestres d'obra, per part de mare, fet que seria determinant de la seva vocaci envers l'arquitectura.

L'any 1900 comena a estudiar el batxilleratal poble on va nixer. El 1906 arriba a Barcelona per comenar els estudis a l'Escola d'Arquitectura, on va rebre les llions de Llus Domnech i Montaner i d'August Font i Carreras, entre d'altres, i a l'Escola d'Art de Francesc d'Asss Gal i Fabra va aprendre a dibuixar al costat de Joan Mir, Manuel Humbert i Jaume Mercad. L'any 1916, a punt de llicenciar-se com arquitecte, va comenar a treballar amb Joan Rubi, mentre que formava part del cercle d'Antoni Gaud, que s'havia retirat al Temple Expiatori de la Sagrada Famlia. El 13 de mar de 1916 obtingu la seva graduaci d'arquitectura a Barcelona, i poc desprs fou nomenat arquitecte municipal de Valls, crrec que exerc fins el 1919. Un dels objectius ms importants assolit durant aquest perode, juntament amb Eugeni d'Ors, fou la installaci d'una Biblioteca Popular a Valls, i s nomenat Secretari del primer patronat d'aquesta biblioteca.

El 1919 instala el seu estudi i despatx a la Rambla Catalunya(nm.57) de Barcelona. Dimiteix, llavors, dels seu crrec d'arquitecte municipal de Valls. El 1923 va ser designat deg del Collegi d'Arquitectes de Barcelona i Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929.

Contrau matrimoni el 14 d'octubre del 1926 amb l'aranyenca Maria Taxonera. Aquest mateix any viatja a Itlia i Frana.

Home de dretes, fou membre del Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, una organitzaci agrria conservadora que durant la Primera Repblica Espanyola va intentar allunyar-se de la direcci de la Lliga Regionalista per tal d'adherir-se a les posicions de la CEDA. Acabada la Guerra Civil Espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la ciutat d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la Confederacin Nacional Catlico Agraria, el sindicat vertical. 

Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes i de l'Institut d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudis de l'art i de l'arquitectura i restaur esglsies i campanars amb criteris cientfics. Tamb project edificis d's pblic i residncies privades.

Obra arquitectnica.
Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vincoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els prctics i econmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenria, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaud, i amb la collaboraci de Xavier Nogus en els plafons cermics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca  que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil Espanyola 

Edificaci residencial.
Martinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privada (la casa Badia a Valls, la casa de Nicols Popol a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a Alcover i altres encrrecs a la ciutat de Valls). En aquesta poca, Martinell ja utilitza l'obra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins d'una clara tendncia modernista.

Edificaci industrial.


El seu primer encrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant la Mancomunitat de Catalunya, que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra pblica, fou el celler de la Cooperativa Agrcola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran especialista en construccions agrries, projectant i construint durant la seva vida gaireb 40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923. Les seves, juntament amb altres construccions agrcoles que es coneixen per la seva magnificncia com a les Catedrals del Vi. Tamb va construir alguns trulls, la Farinera del Sindicat Agrcola de Cervera, un magatzem per a cereals i una fbrica d'alcohol. 

Martinell no noms projectava els edificis, sin que tamb organitzava els espais per desenvolupar-hi la producci, els magatzems i la distribuci de la maquinria. Aix, organitzava l'espai per al procs de producci, es preocupava per la forma i la ubicaci dels dipsits, pels sistemes d'allament i circulaci dels lquids, per la ventilaci, per les condicions de fermentaci, per la distribuci de la maquinria, tot amb la finalitat de facilitar el treball.

Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de fbrica per a Destilleries Mollfulledes (Arenys de Mar) on s'hi fabric el licor Calisay. Tamb va fer a Lleida una fbrica de conserves.

Urbanisme i equipaments.
A ms de la construcci d'edificis d'habitatge tamb va fer el projecte per l'escola i l'ajuntament de Salom (1916-17), el local social de la Federaci Obrera a Molins de Rei (1922-1923), l'ajuntament de Brfim (1923), una restauraci de la muralla de la Guerra dels Segadors de Cambrils. (1932), dirig projectes d'urbanitzaci com la nova alineaci del carrer Major de Juneda (1925), la plaa de l'Esglsia, una pista de patinatge i el Collegi per a les Germanes de la Presentaci d'Arenys de Mar (1941-43), la urbanitzaci Pinos del marqus de Barber (1943-1944), l'enllumenat de la plaa del Generalsimo, i les urbanitzacions de la plaa de Sant Sebasti i el carrer de Sant Antoni a Moi (1953-54) o la parcellaci d'una part de la finca de Can Borrel (1955) a Arenys de Munt.

Restauraci.
Una de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauraci de monuments, fonamentalment religiosos, que inici el 1929. Entre els anys 1962 i 1970 va participar en la restauraci de nombroses esglsies a les valls d'Andorra.

Sistemes constructius.
Martinell representa un pont de transmissi intellectual entre la segona generaci de mestres de la Renaixena catalana (Antoni Gaud, Llus Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch) i la generaci de la postguerra. En la seva arquitectura agrria rep la influncia directa de Gaud, pel que fa a les solucions espacials, i de Domnech i Montaner pel que fa a les formes i materials. En canvi, la seva arquitectura pblica i domstica s'impregnar sobretot dels valors noucentistes (classicisme i simplicitat de lnies) i dels successius estils de l'poca: monumentalisme, un cert racionalisme, castissisme, recuperant materials tradicionals i propis del pas: totxo arrebossat, totxo sense arrebossar o pedra per als scols, formig als fonaments, obra vista per als marcs de les obertures, pilars i arcs interiors, rajoles fines de cermica per a la decoraci, sistemes d'arcs parablics, tot incorporant-hi innovacions tcniques per obtenir una millor qualitat del producte. 


Les principals aportacions de Martinell a l'arquitectura industrial sn la formulaci d'un tipus de celler agrcola amb sistema constructiu que substitueix de les encavallades per arcs de ma i de les corretges per voltes, realitzades amb maons i rajoles estandaritzats, que no necessiten de gaire mitjans auxiliars i pertant permetien un cost baix de construcci, fruit de la collaboraci amb l'enginyer Isidre Campllonch i dels seus estudis sobre les necessitats de la indstria del vi, dels que va descobrir que requerien de naus de gran volum ben airejades i de dipsits de vi que sosposessin de cambres d'aireaci per evitar la transmissi del calor i d'obertures per assegurar l'evacuaci del cid carbnic. 

L'espai interior dels edificis apareix difan, amb dues o ms naus sense parets interiors, separades per una successi d'arcs parbolics calats que delimiten l'espai, i d'aquesta manera s'eixampla l'espai interior, que perd l eix longitudinal i es converteix en una sala molt gran. En alada, les naus estan configurades pels arcs en lloc del plans continus de la teulada o cel ras. La coberta, doncs, passa a un segon terme.

L'arc parablic.
La construcci d arcs parablics de ma s un sistema molt optimitzat perqu es basa en el material local, econmic i disponible, que requereixen poc transport i una tcnica de posada en obra tradicional i coneguda. L estructura s molt eficient perqu segueix el trajecte de les crregues i treballa noms a compressi.

La volta a la catalana.
La volta a la catalana, usada en passadissos subterranis i plataformes de recolzament de tines, o en cobertes recolzades sobre arcs necessita pocs materials i mitjans auxiliars, perqu, si segueix la direcci de la crrega, noms treballa a compressi.

Bns culturals d'inters nacional.

Set cellers cooperatius, la majoria dels quals van ser construts entre els anys 1918 i 1922, han estat declarats l'any 2002 bns culturals d'inters nacional en la qualitat de monument histric. Sn els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barber de la Conca, Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. Tamb va ser qualificada monument histric la Farinera del Sindicat Agrcola de Cervera.

Els cellers van ser edificats amb les novetats tcniques incorporades per Martinell, com sn: la construcci de l'estructura de les naus basada en arcs parablics de ma, la situaci de les finestres per a la ventilaci de les naus, els cups subterranis cilndrics i separats per cambres allants ventilades i la composici de les textures de les faanes.

Obra literria.
Martinell va collaborar en diferents publicacions com la Revista de Catalunya, Destino, La Vanguardia, escrivint un total de tres-cents setanta-sis articles i els trenta-un llibres publicats, especialment sobre arquitectura, on destaquen:

 Arquitectura i escultura barroca a Catalunya (1954-1964);
 Gaud: su vida, su teora, su obra (1967);
 Construcciones agrarias en Catalua, i conjuntament amb altres autors (1972).
 Gaud i la Sagrada Famlia comentada per ell mateix (1999) ISBN 978-84-89890-30-5;

Obres.
 Aiguafreda.

 Aiguamrcia.

 Albatrrec.

 L'Albi.

 Alcover.

 Arbeca.

 Arenys de Mar.

 Arenys de Munt.

 Barber de la Conca.


 Barcelona.


 Brfim.

 Les Cabanyes.

 Cabra del Camp.

 Calafell.

 Capellades.

 Cervera.

 Cornudella de Montsant.

 Falset.

 Gandesa.


 l'Hospitalet de Llobregat.

 Igualada.

 Lleida.

 Lloren del Peneds.


 La Mas.

 Molins de Rei.

 Montblanc.

 Nulles.

 El Palau d'Anglesola.


 Picamoixons.

 El Pinell de Brai.


 Pira.

 Rocafort de Queralt.

 Rub.

 Salom.

 Sant Cugat del Valls.


Referncies.


Bibliografia.
 Petita histria de Csar Martinell ISBN 978-84-8334-126-1;
 Raquel Lacuesta i Josep I. de Llorens, Csar Martinell ISBN 84-88258-21-6;
 Antoni Gavald i Torrents, L'arquitecte Csar Martinell: les actituds poltiques i socials;
  Diversos autors, Cesar Martinell, Ramon Crusi More ed.
  Francesc Xavier Mingorance i Ricart. Las intervenciones en el patrimonio de Csar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artstico Nacional;
  Ignasi Sol-Morales Rubi, Raquel-Ruth Lacuesta, Csar Martinell Brunet. Construccions agrries a Catalunya  (1975) ISBN 84-7080-419-7;
  Franois Loyer, L'Art Nouveau en Catalogne: 1888-1929 (1991) ISBN 2-85047-186-0;

Enllaos externs.
 Informaci sobre les obres de Csar Martinell al Collegi d'Arquitectes de Catalunya;
 Bibliografia sobre Martinell elaborada per Raquel Lacuesta;
 Fotografies d'edificis de Csar Martinell;
 Bibliografia sobre Csar Martinell a la Biblioteca Pblica de Tarragona;
 Arquitectura Barcelona :: Csar Martinell i Brunet  Articles i notcies d'actualitat sobre Csar Martinell;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138573" title="Neomur" nonfiltered="1117" processed="1105" dbindex="56698">

Els neomurs (Neomura, murs nous) sn els hipottics avantpassats dels dos dominis d'arqueobacteris i eucariotes. Segons Thomas Cavalier-Smith, la diferenciaci entre els neomurs i els eubacteris va ser marcada per vint adaptacions evolutives, que es va acompanyar o va derivar a dues adaptacions importants: el desenvolupament de les histones i la prdua de la paret cellular de peptidoglic per ser substitut per unes altres glicoprotenes.

A continuaci el cladograma proposat per Cavalier-Smith:



 Morfologia .
Els neomurs sn un grup molt divers que cont totes les espcies multicellulars, aix com totes les espcies ms extremfiles. Tanmateix, s que hi ha algunes caracterstiques compartides entre ells. Tots els neomurs tenen histones per ajudar en l'empaquetament dels cromosomes, i la majoria tenen introns. Tots fan servir la molcula metionina com a l'aminocid iniciador en la sntesi de protenes (mentre que els eubacteris fan servir la formilmetionina). Finalment, tots els neomurs fan sevir diversos tipus de polimerasa de l'ARN, mentre que els eubacteris noms en fan servir un. Les caracterstiques comunes dels neomurs sn totes moleculars.

Histria del txon.

Quan Carl Woese va publicar primerament el seu sistema de tres dominis, es va creure que els tres dominis dels eubacteris, arqueobacteris, i eucariotes eren igualment antics, i que es poden situar al mateix nivell en l'arbre de la vida. Tanmateix, certa evidncia va comenar a apuntar a la relaci entre els eucariotes i els arqueobacteris, i que aquests dos dominis estaven ms ben relacionats entre ells que amb els eubacteris. Entre aquestes evidncies destaquen l's del colesterol i els proteasomes en arqueobacteris i eucariotes, totes dos inexistents en la majoria d'eubacteris. D'aquesta manera podria semblar que hi ha dues branques de la vida: els eubacteris i els neomurs.



Recentment, per, en Cavalier-Smith ha aportat observacions que donen suport a la idea que no sn branques separades i que de fet els neomurs evolucionen dels eubacteris. L'argument ms important per a aquesta teoria s que si els eucariotes sn tan antics com els eubacteris, i els mitocondris eucariotes deriven de proteobacteris alfa (un grup molt evolucionat de bacteris), llavors hi ha d'haver diversos grups d'eucariotes que varen evolucionar abans de l'endosimbiosi amb els mitocondris. No s aix, i s molt inversemblant que el domini dels eucariotes no es diversifiqus en els molts milions d'anys que varen necessitar els bacteris per obtenir la respiraci aerbica. Es pren doncs per sabut que en derivar els mitocondris d'eubacteris (teoria endosimbitica) els eucariotes han de ser ms joves que els eubacteris.

Una altra evidncia menys important, per tot i aix destacable, s que els colesterols i els proteosomes es troben en actinobacteris, potser el txon ms complex dins dels eubacteris. Molcules d'aquesta complexitat s poc probable que hagin evolucionat ms d'una vegada en branques separades, per tant, aix ve a significar que els neomurs evolucionen del cim de l'arbre dels eubacteris.

 Referncies .
Thomas Cavalier-Smith, The origin of eukaryote and archaebacterial cells, Ann NY Acad Sci 503: 17 54 (1987);
Thomas Cavalier-Smith, The neomuran origin of archaebacteria, the negibacterial root of the universal tree and bacterial megaclassification, International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology 52: 7 76 (2002);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138574" title="ric Moussambani" nonfiltered="1118" processed="1106" dbindex="56699">
Eric Moussambani (nascut el 31 de maig de 1978) s un nedador olmpic de Guinea Equatorial. 

 Biografia.

Moussambani, va guanyar fama mundial en els Jocs Olmpics d'estiu 2000 a Sydney,  quan va nedar la prova de 100 metres lliures en 112,72 segons, ms del doble que els seus competidors ms rpids i fins i tot superior al rcord mundial de 200 metres. 

Moussambani va aconseguir participar als Jocs Olmpics sense arribar als temps mnims requerits grcies a un sistema dissenyat per a permetre la participaci d'esportistes de pasos en vies de desenvolupament. En les eliminatries va competir amb altres dos nedadors, admesos en els Jocs pel mateix sistema, que van ser desqualificats per falsa sortida, pel que Moussambani va nedar sol. 

A la final, mentre que el guanyador Pieter van den Hoogenband va aconseguir el rcord del mn amb 47,84 segons, Moussambani va emprar ms del doble de temps mentre era aclamat pel pblic assistent. Desprs declararia: Els ltims quinze metres han estat molt difcils. En els dies i mesos posteriors, Moussambani es va convertir en un heroi popular convidat a programes de televisi i altres esdeveniments. 

Abans d'arribar als Jocs Olmpics, Moussambani mai havia vist una piscina olmpica de 50 metres. Havia comenat a practicar nataci noms vuit mesos abans en una piscina de 22 metres, donada la falta d'infraestructures esportives en el seu pas. 

Moussambani no va poder participar als Jocs Olmpics d'estiu 2004, a Atenes a pesar d'haver baixat la seva marca personal per sota dels 60 segons, a causa de un problema amb el visat. 


Enllaos externs.
 Club de fans d'Eric Moussambani ;
 Vdeo de l'eliminatria ;
 Cien piscinas para Moussambani Artcle de Juan Manuel Robles ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138578" title="Paul Meyer" nonfiltered="1119" processed="1107" dbindex="56700">
Marie-Paul-Hyacinthe Meyer (Pars, 17 de gener de 1840 - 7 de setembre de 1917) fou un filleg francs.

Paul Meyer va comenar la seva carrera amb l estudi de la literatura occitana medieval abans de bastir una obra considerable en molts mbits diferents de la literatura de les llenges romniques. Se'l considerava a la seva poca com una de les autoritats ms importants pel que fa a la llengua francesa.

El 1863, va ingressar a la secci dels manuscrits de la Bibliothque Nationale francesa. El 1876, va entrar com a professor de llenges i literatures d Europa meridional al Collge de France. El 1882, va ascendir a director de l cole des Chartes i desprs l'any segent, va esdevenir membre de l Acadmie des inscriptions. Va ser un dels fondadors de la revista francesa Revue critique i tamb de la revista de lingstica Romania (1872) i un dels seus collaboradors principals. 

Obres.
Rapports sur les documents manuscrits de l'ancienne littrature de la France conservs dans les bibliothques de la Grande-Bretagne (1871);
Recueil d'anciens textes bas-latins, provenaux et franais (2 partidas, 1874-1876);
Alexandre le Grand dans la littrature franaise du moyen ge (2 volums, 1886).
L'Apocalypse en franais au  (Paris MS fr. 403) (1900-1, amb Lopold Delisle) ;
Documents linguistiques du midi de la France (Ain, Basses-Alpes, Hautes-Alpes, Alpes-Maritimes) (1909);
Aye d'Avignon (1861), amb Guessard;
Flamenca (1865);
L Histoire de Guillaume le Marchal (3 t., 1892-1902);
Raoul de Cambrai (1882), amb Auguste Longnon;
Fragments d'une vie de Saint Thomas de Canterbury (1885);
Guillaume de la Barre (1894).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138579" title="Parkour" nonfiltered="1120" processed="1108" dbindex="56701">
El parkour, o art del desplaament, s una disciplina que consisteix a desplaar-se pel medi urb o natural, superant els obstacles que es presenten en el cam (tanques, murs, espais buits...) de la forma ms fluida i eficient possible, i servint-se nicament del propi cos. Aquesta activitat requereix una gran preparaci fsica per a realitzar els diferents moviments (salts, passavalles, escalada, etc.), per a ms s necessari tenir empenta i decisi, afrontant les prpies pors en el moment de l'acci, en el qual s precs tenir una gran concentraci


Es va originar al districte parisenc de Lisses. s per aquest motiu que el vocabulari relacionat amb aquesta disciplina prov de paraules franceses: 'parcours' que significa recorregut; 'traceurs' que sn els practicants de parkour, persones que tracen lnies. Realment s aquest l'objectiu dels 'traceurs', traar una lnia recta des d'un punt A a un punt B i superar tots els obstacles que es trobin, de manera gil i tcnica.
L'autosuperaci s una altra caracterstica del parkour. s a dir, hom ha de superar les prpies possiblitats, buscar la millora personal, sense establir rivalitats amb els altres practicants. Aquesta s una de les regles ms importants del parkour. I una altra premissa fonamental s el respecte envers el mobiliari urb.

 Histria .
El seu creador s David Belle. El seu pare, exmilitar i bomber de professi, va ensenyar a Belle l'anomenat "Mtode Natural de Georges Hbert", una disciplina usada en l'exrcit que consisteix a superar els obstacles naturals usant solament el propi cos. Des que era petit va ser deixeble d'aquesta prctica i va estar sotms a un entrenament militar. Belle va adaptar aquesta tcnica als seus recorreguts per la seva ciutat de Lisses, Frana, creant-ne la seva particular versi urbana. Desprs d'entrar al cos d'infanteria de l'exrcit francs, Belle s'adon que aquell no era el desig que perseguia, sin que necessitava la llibertat del carrer. Ms endavant sorgiren deixebles que seguirien els seus entrenaments, entre els quals hi ha Sbastien Foucan i altres membres d'aquest primer grup de traceurs. Foucan va emigrar al Regne Unit, on va sorprendre a tothom amb les seves habilitats, all continu amb aquesta prctica.

Per a tots ells, el parkour, no s un simple espectacle, no el practiquen per diners, ni tampoc s cap tipus de vandalisme. s una activitat que els apassiona i la realitzen, fonamentalment, per posar a prova les prpies possibilitats.


 Acrobcies .
Existeixen moviments cridats "tricks" (incorrectament cridats tricks, car un trick inclouria una puntada, gainer, etc.) que normalment consisteixen de rotacions de cos en l'aire com mortals, frontflips, backflips, wallflips, aerials, rabs, etc... Per aquests moviments no formen part del Parkour ja que no noms solen restar velocitat, sin que no sn fidels al lema de l'esport pel risc i la ineficcia que comporten.

Els tricks solen ser ms utilitzats per la gent dedicada a les XMA (Arts Marcials Extremes) per molts traceurs els usen per a afegir plasticitat i per a impressionar en els seus recorreguts. No obstant aix, a altres traceurs no els agraden aquests moviments i els ometen en tot moment. En aquest moment en la comunitat de traceurs de tot el mn hi ha una gran polmica sobre els tricks. 

 Equipament d'un traceur .
 Sabatilles: Simplement han de ser cmodes, amb bona amortigaci, que agarrin b el turmell i amb una sola que agarri b, per a no relliscar. Les sabatilles de l'estil 'running' sn les ms adequades.

D'altra banda, nicament roba cmoda, que permeti llibertat de moviment. No es necessita res ms.

 Moviments .
Els moviments propis del parkour es caracteritzen per la seva efectivitat i fludesa. No serveix de res saltar una tanca amb la finalitat de pujar les cames el mxim que puguis, ha de ser amb la finalitat de passar-la el ms rpida possible.

Cal tenir certa originalitat amb els moviments, ja que hi ha molts encadenaments possibles. Gat-precisi, gat-bra, gat-
passavalles, doble gat, passamuralles-reverse, reverse-bra, rotacions laterals, etc.

Vegeu tamb:
Recepcions
 Recepci bsica: El contacte amb el sl ha si es fes amb el propsit de repartir el pes de l'impacte per tot el cos. Els talons mai han de tocar el sl, millor mantenir-los lleugerament elevats perqu serveixin de amortiguaci. Els genolls tamb han d'estar semiflexionades. L'esquena inclinada cap a endavant, amb les mans per davant per a tenir-les preparades per si s necessari utilitzar-les.
 Rotaci: Aquesta tcnica servir de recepci a un salt en velocitat, s una tombarella recolzada en un muscle (rodant obliquament sobre l'esquena), que ens permetr evadir part de l'impacte de la caiguda, desprs d'una recepci amb molta inrcia cap a davant.
 Recepci d'un salt de precisi: Es realitzar amb la part davantera de la planta del peu (entre la bola del peu i els dits), semiflexionant els genolls i l'esquena de manera que repartim l'impacte del salt el ms equitativament possible pel cos, i tamb per a aguantar l'equilibri.
 Recepci de salt de bra: Es realitzar amb la part davantera de la planta dels peus i les mans en la part superior de l'obstacle. Si s una tanca, es flexionaran els genolls per a esmorteir l'impacte. En un mur, normalment es deixen relliscar les cames fins a quedar penjats del mur noms amb les mans.
 Recepci en branca: Es recepcionar en una branca nicament amb les mans, per deixant-nos balancejar per a evitar un cop sec en els braos i l'esquena. Cal anar amb compte de no caure cap a enrere quan estem en la part davantera de l'oscillaci (la primera oscillaci).

Passavalles
 Passavalles: Moviment fonamental en el qual intentarem sobrepassar l'obstacle de la forma ms rpida i fluida possible donant suport una sola m en ell; aquest moviment ens servir com enlla de la carrera quan ens trobem una tanca o element similar en el nostre recorregut. TAmb es pot recalcar que per anar ms depressa a l'hora de passar per valles elavades s'hauria de salter primer i un cop a l'aire posar la m a l'obstacle. ;
 Salt de gat: s un salt en el qual franquejarem un obstacle recolzant-nos en ell amb les mans en parallel durant el salt, per a desprs passar les cames juntes i flexionades entre les mans. s un moviment molt utilitzat que reconeixers fcilment. Si les mans es deixen en l'obstacle fins a desprs de passar les cames per davant, llavors s un moviment encadenat cridat 'gat-trencacanells'.
 Pas del gat: Similar al salt del gat sol que es realitza en una superfcie ms llarga, on hgim d'estirar-nos en l'aire per a arribar al final de l'obstacle, on posarem les mans per a desprs passar les cames entre el buit que aquestes deixen.
 Inrevs: Aquest moviment tracta de franquejar una tanca, barana o mur, recolzant-nos en ella amb les mans, i realitzant un gir de 360 posicionant el cos en horitzontal, d'esquena al front amb les cames aixecades per a preparar una bona recepci.
 Passavalles lateral: Corrent obliquament cap a l'obstacle, fem un passavalles on primer posem una m, desprs passem les cames estirades, i desprs l'altra m.
 Trencacanells: s com un 'gat frontal', en el qual les cames van primer, estirades, i desprs es posen les mans.
 Underbar o Franchissement en Francs: Es passa una tanca o un buit baix de diverses maneres; en general, ens ajudem de les mans en la part superior del buit per a passar el cos.

Salts
 Salt de precisi: Aquest s un salt de 'longitud' sense enbranzida, en el qual la fi ser una recepci precisa en una tanca, mur o vorada estreta.
 Salt de bra: Es tracta d'un salt amb la finalitat d'agarrar-se a una paret o tanca, o qualsevol lloc on no arribem sense els braos.
 Salt de Longitud: s un salt de longitud en carrera.
 Salt de fons: Aquest s un salt cap avall i depenent de la inrcia cap a davant que es dugui, ser convenient una rotaci.

Altres
 Passa-muralles: Es tracta de sobrepassar un mur alt; es necessitar enbrenzida per a arribar al cim del mur, on ens agarrarem amb les mans (una i desprs altra si s massa alt) per a pujar a pols.
 Grimpeig: Grimpejar al parkour, s una escalada rpida, b d'un mur amb una inclinaci pronunciada, un arbre, etc.
 Planxa (de planche en francs): Consisteix a arribar a una posici on ens aguantem sobre les mans (a l'altura de la cintura) en una barra horitzontal, des d'una posici on estiguem penjat de les mans, estirats totalment. s un exercici de fora que ajuda en els passa-muralles.
 180: Es tracta de donar mitjana tornada en l'aire, contra un obstacle (mur o tanca), per a acabar amb les mans en ell, de l'altre costat, i en una posici de la qual puguem despenjar-nos.
 Alliberat: Desprs d'un 180, deixar-se caure. Es pot tornar a donar mitjana tornada en l'aire per a continuar corrent en la mateixa adrea.
 Tic-Tac: Aquest moviment, consta de saltar sobre una tanca o mur no molt alt ajudant-nos d'algun element, o paret que tingui en un lateral, recolzant en aquesta un peu per a donar una puntada que ens impulsi.
 Balanceig: En una branca o barra, tractarem de penjar-nos amb les mans en el, per a deixar-nos oscillar. Per a sortir cap a davant cal anar amb compte de no caure cap a enrere. Cal mantenir un equilibri en el qual aconseguim mantenir la posici en l'aire, per a recepcionar correctament.
 Lach (nom francs): Penjat d'una branca alta, vam soltar les mans per a recepcionar en altra ms baixa, mantenint una posici en l'aire que ens d'equilibri i *amortiguaci.
 Equilibri: Fer equilibri en una tanca, en desocupat o caminant en ella, fer el pi mantenint l'equilibri...
 Moviment quadrpede: Caminar a 'quatre potes'. Si es fa arran de terra o en escales, serveix com un bon exercici fsic. En un mur fi o en una tanca, a ms es treballa l'equilibri (en aquest cas es diu 'equilibri de gat').
 360: Es tracta de fer un gir de 360 sobre un suport ajudant-nos noms de les mans.
 360 inrevs: El mateix que l'anterior, noms que en comptes de fer-lo de cara, ho realitzarem d'esquena al suport.

 Enllaos externs .  
 Parkour.NET - Portal de Parkour internacional.
 ParkourFrance.com;
 Parkourpedia of Australian Parkour Association;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138581" title="Pedro Hernndez Mateo" nonfiltered="1121" processed="1109" dbindex="56702">
Pedro Hernndez Mateo s l'actual alcalde de la ciutat alacantina de Torrevella de la comarca del Baix Segura. Militant del Partit Popular. Imputat en nombrosos casos de corrupci urbansitca i trfic d'influncies. En les eleccions municipals (2003) va aconseguir la majoria absoluta. A les darreres eleccions municipals (2007) va revalidar la majoria absoluta i fou elegit diputat al parlament valenci. Tamb fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos al web .
 Sobre els casos de presunta corrupci;
 Sobre el desenvolupament de les denncies populars;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138585" title="Gerhard Rohlfs" nonfiltered="1122" processed="1110" dbindex="56705">
Gerhard Rohlfs (Berln, 14 de juliol de 1892-12 de setembre de 1986) va ser un dels lingistes i dialectlegs ms importants de la filologia romnica de la primera meitat del segle XX. 
Va comenar la seva carrera treballant sota la direcci de Karl Jaberg i J. Jud (autors de l'AIS) que li van encarregar d'enquestar a 81 punts del sud d'Itlia. 

Rohlfs va ser un dels lingistes que ms han aportat als mbits de dialectologia italiana i occitana. Va ser professor a la Universitat de Berln i de Tubinga.

Va fer la seva tesi sobre les poblacions d'origen grec del sud d'Itlia: Griechen und Romanen in Unteritalien (1924)

 Obres.

Lingstica romnica:

 Estudios sobre el lxico romnico (1979);

mbit occit:

 Le Gascon : tudes de philologie pyrnenne (1935);

mbit itali:

 Dizionario dialettale delle tre Calabrie (3 volums, 1932-39);
 Vocabolario supplementare dei dialetti delle tre Calabrie (1966-67);
 Nuovo dizionario dialettale della Calabria (1977);
 Vocabolario dei dialetti salentini (1977);
 Supplemento ai vocabolari siciliani (1977);
 Calabria e Salento : saggi di storia linguistica : studi e ricerche (1980);
 Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti : fonetica (1986);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138587" title="Taga (desambiguaci)" nonfiltered="1123" processed="1111" dbindex="56706">

Taga s una muntanya del Ripolls.
Cor Taga de Ribes de Freser.
Taga s un asteroide, vegeu Llista d'asteroides;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138588" title="T. S. Eliot" nonfiltered="1124" processed="1112" dbindex="56707">


Thomas Stearns Eliot, ms conegut com T. S. Eliot, ( Saint Louis, EUA 1888 - Londres, Anglaterra 1965 ) fou un poeta, escriptor, dramaturg i professor universitari britnic, d'origen nord-americ, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.

En les seves obres destaca la cura formal i les referncies culturalistes. Enquadrat dins el New Criticism, pensava que l'art no havia de ser l'expressi d'experincies personals sin el treball sobre smbols universals.

Biogragfia.
Va nixer el 26 de setembre de 1888 a la ciutat de Saint Louis, poblaci situada a l'estat nord-americ de Missouri. Va estudiar grec, literatura anglesa i art a la Universitat de Harvard, on es va graduar el 1909. Entre 1910 i 1911 ampli els seus estudis a La Sorbona de Pars. El 1911 inici el seu doctorat en filosofia mitjanant l'estudi de Francis Herbert Bradley, el budisme i filologia indoria, per no li fou otorgat aquest ttol en no presentar personalment la seva tesi doctoral davant el jurat de Harvard l'any 1916, i moment en el qual coneix Bertrand Russell, que havia acudit com a professor visitant en aquesta universitat, i que consider el seu millor alumne. Desprs d'una breu estada a Marburg (Alemanya) grcies a una beca el 1914 s'installa a Anglaterra, on conegu Ezra Pound, Virginia Woolf i James Joyce.

Alterna l'escriptura amb diverses feines, des de professor d'institut fins a banquer. Es converteix a l'anglicanisme, que impreganar tota la producci literria des d'aquell moment, amb constants cites bbliques. El 1927 aconsegu la nacionalitat britnica, el 1948 fou nomenat membre de l'Orde del Mrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Mor el 4 de gener de 1965 a la ciutat de Londres, desprs d'una ltima etapa de la seva vida on pat desordres nerviosos. 

El 1983 reb, pstumament, dos Premi Tony de teatre per l'obra teatral Cats, l'adpataci que Andrew Lloyd Webber realitz del seu llibre Old Possum's Book of Practical Cats ("El llibre dels gats hbils", 1939), un pel llibret musical i l'altre per la msica/lletra de l'obra, basada completament en l'obra de T. S. Eliot. Anteriorment l'any 1950 la seva obra The Cocktail Party ja havia estat guardonada amb el Tony a la millor obra dramtica.

Obres destacades.
La primera obra a destacar s The Love Song of J. Alfred Prufrock ("La can d'amor de J. Alfred Prufock"), apareguda l'any 1915, on explica en forma de monleg potic la visi que t el protagonista de la seva vida. L'estructura est fortament influenciada per La Divina Comdia i les tcniques del fluir de la conscincia del surrealisme. El poema s l'intent d'un home de mitjana edat amb males experincies amoroses anteriors de formular una pregunta complicada que mai s'escriu directament. El pessimisme existencial gira al voltant de les dones i el deteriorament fsic que produeix el pas del temps.

Una altra obra a destacar s The Waste Land (1922), un poema estructurat en cinc seccions, les quatre primeres dedicades als elements naturals. Descriu les diferents cares de la mort amb el smbol del paisatge i encarna la decepci anglosaxona desprs de la Primera Guerra Mundial. El seu estil es pot enquadrar dins l'avantguardisme i est acompanyat de notes de l'autor per a la seva comprensi, difcil per les nombroses allusions i els canvis de narrador.

T.S.Eliot considerava que la seva obra mestra eren els Four Quartets ("Quatre Quartets", 1943), tamb al voltant dels quatre elements: aire, terra, aigua i foc. Resumeix la seva visi filosfica, fortament influenciada pel cristianisme (ella va ser un dels traductors oficials de la Bblia a l'angls). 

Pel que fa al teatre, la seva obra de ms xit s Murder in the Cathedral ("Mort a la Catedral", 1935), on explica la mort de Thomas Becket i les seves temptacions anteriors (en clar parallel amb Crist). Critica els governs autoritaris que permeten el crim i l'actuaci irracional, en el context histric del feixisme i el nazisme.

L'any 1948 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva contribuci excepcional, pionera a la poesia actual.

Modernisme i religiositat. 
La poesia de Eliot presenta tres vessants fonamentals, facetes en aparena contradictries entre si, per que va saber harmonitzar sviament. La primera, una vena humorstica molt sui generis. L'autor era molt aficionat a la stira i la ironia, visibles en obres com Prufrock and Other Observations ("Prufrock i altres observacions", 1917) o Old Possum's Book of Practical Cats ("El llibre dels gats hbils", 1939). La segona, l'arravassat avantguardisme o experimentalisme literari, ja que fou el gran representant del "modernisme" angls. La tercera s, sens dubte, meditativa i religiosa. El to transcendental i penitencial adquireix una enorme presncia al llarg de tota la seva obra, i de la trobada d'elements tan dispars (el sagrat i el prof o la fe i el nihilisme) emanar, la que s per alguns, la poesia ms gran del segle XX. 

La seva conversi a l'anglicanisme explica la importncia del sentiment religis a la seva vida, que de manera espontnia traslladaria a la seva poesia. Aquest transvasament es plasma, d'entrada, a travs de la incorporaci d'innombrables cites de la Bblia, d'obres de sants, de Dante aix com de textos sagrats orientals. Sn freqents aix mateix les referncies a episodis o llocs amb forta significaci religiosa. En un temps convuls, cnic i descregut com el que li va tocar viure, marcat a ms per dues Guerres Mundials, no es va abstenir de treure a la llum directament un ram de poemes "religiosos", gaireb a imitaci del Mester de Clerecia medieval: The Journey of the Magi ("Viatge dels mags", 1927), Ash Wednesday ("Dimecres de cendra", 1930, dedicat a la Mare de Du), els cors de The Rock ("La pedra", 1934, a favor de la construcci de nous temples religisios), etc. A l'igual que l'espanyol Miguel de Unamuno, Eliot revela un tarann mstic almenys vacillant, en el qual la fe s'ha vist considerablement temperada o refredada, si no substituda, per la desenganyada meditaci racional, sempre a vegades amb un tema metafsic de fons: en el cas d'Eliot, l'incomprensible esdevenir del temps. 

A l'inici d'un dels poemes purament "religiosos" dAsh Wednesday, s'observa: 
Perqu no tinc esperana de tornar altra vegada ;
Perqu no tinc esperana ;
Perqu no tinc esperana de tornar... ;

Aquesta secci conclou molt cannicament: 
Prega per nosaltres pecadors, ara i a l'hora de la nostra mort. ;

Aquests versos no se sap si transllueixen fe o desesperana, si b l'efecte potic de contrastos com aquest, unit als atrevits recursos formals utilitzats, lluny de restringir la intensitat lrica l'amplifica notablement. Les seves composicions en imatges brinden originals ressonncies, profunds i inesperats aspecte espirituals; una riquesa i varietat de registres rara en la poesia del segle XX, si obviem a un dels seus grans contemporanis, el portugus Fernando Pessoa. 

Obra publicada.


Poesia.
 1917: Prufrock and Other Observations;
 1920: Poems;
 1922: The Waste Land;
 1925: The Hollow Men;
 1927-1954: Ariel poems, on s'inclou el poema "The Journey of the Magi";
 1930: Ash Wednesday;
 1931: Coriolan;
 1939: Old Possum's Book of Practical Cats;
 1939: "The Marching Song of the Pollicle Dogs" i "Billy M'Caw: The Remarkable Parrot", en l'obra comuna The Queen's Book of the Red Cross;
 1945: Four Quartets;

Teatre.
 1926: Sweeney Agonistes, representat el 1934;
 1934: The Rock;
 1935: Murder in the Cathedral;
 1939: The Family Reunion;
 1949: The Cocktail Party;
 1954: The Confidential Clerk;
 1959: The Elder Statesman, representat el 1958;

No-ficci.
 1920: The Sacred Wood: Essays on Poetry and Criticism;
 1920: The Second-Order Mind;
 1920: Tradition and the individual talent;
 1924: Homage to John Dryden;
 1928: Shakespeare and the Stoicism of Seneca;
 1928: For Lancelot Andrewes;
 1929: Dante;
 1917-1932: Selected Essays;
 1933: The Use of Poetry and the Use of Criticism;
 1934: After Strange Gods (1934);
 1934: Elizabethan Essays;
 1936: Essays Ancient and Modern;
 1940: The Idea of a Christian Society;
 1948: Notes Towards the Definition of Culture;
 1951: Poetry and Drama;
 1954: The Three Voices of Poetry;
 1957: On Poetry and Poets;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1948;
  T. S. Eliot al Projecte Gutenberg;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138590" title="Bufalaga" nonfiltered="1125" processed="1113" dbindex="56709">


Bufalaga s una espcie de planta amb flor dins la famlia timelcia (Thymelaeaceae)

Creix a la brolla de roman, especialment en les contrades ms seques de clima mediterrani, en llocs amb hivern relativament fred i estiu calors.

Floreix molt aviat,ja durantt el mes de febrer. s una planta dioica: hi ha peus de flors masculines (noms amb estams) i de flors femenines (amb pistils)

Antigament s'utilitzava el suc de la planta per tenyir teixits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138594" title="Walther von Wartburg" nonfiltered="1126" processed="1114" dbindex="56712">
Walther von Wartburg (-Boos) (Riedholz, (cant de Soleure a Sussa), 18 de maig de 1888 - 15 d'agost de 1971 a Ble) va ser un filleg sus de gran vlua per a la romanstica.

Va estudiar a les Universitats de Berna, Zuric, Florncia i Pars, abans de presentar el ] la seva tesi doctoral: Zur Benennung des Schafes in den romanischen Sprachen (La denominaci del molt a les llenges romaniques, 37 pgines). El 1921 va ingressar com a Privatdozent a Berna. Va treballar desprs a Lausana i entre 1929  i1939 va ser docent a la Universitat de Leipzig. Ms tard, de 1940 a 1959 va ser professor de filologia francesa a la Universitat de Ble.

La seva obra mestra s sense cap mena de dubte el Franzsische Etymologische Wrterbuch (FEW). Aquesta obra d'una extensi i riquesa impressionant resulta ser un intent exits d'arreplegar tot el lxic del francs, de l'occit i del francoprovenal d'aquell temps, donant alhora l'origen, la histria i les transformacions de les paraules recullides. 

Walther von Wartburg va rebre el guard de doctor honoris causa de les Universitats de Lausana i de Leeds. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138607" title="Millennium Stadium" nonfiltered="1127" processed="1115" dbindex="56720">


El Millennium Stadium (en galls: Stadiwm y Mileniwm), s un estadi de futbol i de rugbi ubicat a la ciutat de Cardiff, capital de Galles, al Regne Unit. s la seu habitual de les seleccions galleses de futbol i rugbi. A ms, s han disputat diverses finals de les competicions futbolstiques angleses mentre el nou estadi de Wembley es trobava en construcci. Aquest estadi tamb ser una de les seus dels Jocs Olmpics Londres 2012 en les competicions de futbol. 

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Millennium Stadium ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138608" title="Hampden Park" nonfiltered="1128" processed="1116" dbindex="56721">
El Hampden Park s un estadi de futbol, situat a la ciutat de Glasgow, a Esccia. T una capacitat per a aproximadament 55.000 persones i s l'estadi oficial de la selecci escocesa de futbol i de rugbi. 

Aquest estadi ser una de les seus dels Jocs Olmpics Londres 2012 en les competicions de futbol. 

 Histria . 

Per altra banda, aquest estadi, va ser inaugurat el 31 d'octubre de 1903. I va ser reinaugurat en 1999, quan va ser remodelat i i es va collocar la seva gran coberta.

Enllaos externs.
Pgina del Hampden Park ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138610" title="Ibrox Stadium" nonfiltered="1129" processed="1117" dbindex="56722">


L Ibrox Stadium (originalment anomenat "Ibrox Park"), s un estadi de futbol situat a la ribera sud del riu Clyde, al districte d Ibrox de la ciutat de Glasgow, a Esccia. s la seu habitual del Glasgow Rangers

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138612" title="Ernst Happel Stadion" nonfiltered="1130" processed="1118" dbindex="56723">
 L Ernst Happel Stadion s un estadi multis situat al districte de Charlottenburg, a la ciutat de Viena, capital d ustria. s la seu habitual de la selecci austraca de futbol. 

 Histria .
Va ser construt entre 1929 i 1931 amb el nom de Praterstadion (en catal: Estadi del Prat) per a les segones  Olimpades Obreres  i projectat per l'arquitecte alemany Otto Ernst Schweizer. L'estadi va ser reanomenat en 1992 amb el nom del destacat jugador i director tcnic austrac Ernst Happel.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138619" title="Sociedad Deportiva Eibar" nonfiltered="1131" processed="1119" dbindex="56724">



La Sociedad Deportiva Eibar (en basc: Eibar Kirol Elkartea) s un club de futbol de basc, de la ciutat d Eibar, a Guipscoa. Va ser fundat en 1940 i actualment juga en la Segona divisi. 

T el rcord de l'equip que ms anys consecutius ha estat en la Segona divisi, 18 anys. La temporada 04-05 s la que ms prop va estar d'aconseguir l'ascens a la Primera divisi i un any ms tard va descendir a Segona B. La temporada 06-07 va recuperar la Segona Divisi en quedar campi del grup II de Segona Divisi B i guanyar el Play-Off d'ascens en superar l'Hospitalet i el Rayo Vallecano.

 Estadi .

Estadi Ipurua: 5.250 sspectadors
Dimensions del campo: 103x65 metres
Adrea: Ipurua, 2 20600 Eibar (Guipscoa)
Inauguraci: 1947

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 24;
 Temporades a Segona divisi B: 3;
 Temporades a Tercera divisi: 28;
 Millor lloc en la lliga: 4t (Segona divisi temporada 2004-05);

 Enllaos externs .

Pgina oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138625" title="Joaquim Mallafr i Gavald" nonfiltered="1132" processed="1120" dbindex="56725">
Joaquim Mallafr i Gavald (Reus, Baix Camp, 1941) s un traductor i lingista catal. Destaca sobretot per les seves traduccions de James Joyce, considerades entre les ms reeixides de l'autor irlands, per tamb ha adaptat al catal una llarga llista d'autors estrangers (com ara Henry Fielding, John Osborne, Harold Pinter, Thomas More, Laurence Sterne, Samuel Beckett, Rudyard Kipling, etc.). Exerceix com a professor universitari. Forma part de la direcci de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans i ha publicat nombrosos estudis sobre la llengua catalana. L'any 1998 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Obra publicada.
Assaigs.
1991 Llengua de tribu i llengua de polis;
1994 De bona llengua, de bon humor;

Traduccions (selecci).
1977 Utopia de Thomas More;
1981 Ulisses de James Joyce (versi revisada publicada el 1996);
1984 Tom Jones de Henry Fielding;
1984 Utopa de Thomas More;
1986 Amb la rbia al cos de John Osborne;
1986 Qui a casa torna de Harold Pinter;
1988 Dublinesos de James Joyce;
1992 Giacomo Joyce de James Joyce;
1993 Vida i opinions de Tristram Shandy de Laurence Sterne;
1995 Teatre complet (dos volums) de Samuel Beckett;
1996 Un viatge sentimental de Laurence Sterne;
2001 Prendre partit de Ronald Harwood;
2001 Les aventures de Mowgli de Rudyard Kipling;
2001 Esquetxos i altres peces de Harold Pinter;

Enllaos.
Una pgina sobre l'autor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138633" title="Rafael Moreno Aranzadi" nonfiltered="1133" processed="1121" dbindex="56729">
Rafael Moreno Aranzadi, ms conegut com Pichichi, va ser un futbolista basc. Va nixer a Bilbao (Biscaia). Jugava de davanter a l'Athletic Club de Bilbao. 

Biografia.
En 1911 va comenar a jugar en el Athletic Club de Bilbao. Amb aquest equip va aconseguir quatre Copes del Rei, disputant un total de 17 partits i marcant deu gols, en una poca en qu encara no es disputava el campionat de lliga. Pichichi va ser el primer jugador a marcar un gol a l estadi San Mams. Va ser en la inauguraci de l'estadi, el 21 d'agost de 1913 en el partit Athletic 1 - 1 Racing d'Irun. 

Va abandonar el futbol en 1921. Un any ms tard (2 de mar de 1922) va morir a conseqncia del tifus.

Pichichi va ser un dels millors golejadors de l'poca i com a reconeixement al que va aconseguir se li va donar el seu nom a un trofeu. s el trofeu que rep el mxim golejador de la lliga espanyola de futbol cada temporada, el Pichichi. Aquest trofeu es va crear per a la primera lliga espanyola de futbol de la histria (temporada 1928-1929) i en l'actualitat s un dels trofeus ms importants a nivell individual dintre del futbol espanyol. 

En 1926 l Athletic Club de Bilbao va rendir un homenatge a Pichichi collocant un bust seu a l estadi San Mams. s costum que quan en equip visita per primera vegada l estadi San Mams doni com a ofrena un ram de flors a aquest bust.

Selecci nacional. 

Va ser internacional amb la selecci espanyola en 5 ocasions. El seu debut com a jugador de la selecci va ser en el primer partit disputat per Espanya, el 28 d'agost de 1920, en el partit Dinamarca 0 - 1 Espanya, dels Jocs Olmpics Anvers 1920. 

Els cinc partits que va jugar amb la selecci van ser a aquestos Jocs Olmpics, on va aconseguir la medalla de plata. En aquestes Olimpades Pichichi va marcar un gol en un partit contra Holanda.

 Clubs .
 Athletic Club de Bilbao - 1911 - 1921;

Ttols.






Nacionals.
4 Copes del Rei  (1914, 1915, 1916 i 1921);

Internacionals.
 Medalla de plata als Jocs Olmpics Anvers 1920;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Pichichi com a jugador de la selecci;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138634" title="Enfinestrament" nonfiltered="1134" processed="1122" dbindex="56730">

En Broadcast, el windowing o enfinestrament consisteix a explotar les diferents finestres de transmissi disponible per a un contingut en un ordre que crear la mxima integritat al suport de copyright.

Per exemple: En una pellcula feta per a la distribuci nacional, la seva explotaci es ven a un preu per canals de pagament per visi (PPV) existents, llavors s'alliberen per llogar. Un cop alliberat per comprar en DVD, s alliberat per a la TV per satllit com part d'una oferta d'oci. Llavors els drets es venen a les cadenes de televisi de free-to-air...

Totes aquestes etapes es poden tirar enrere o intercanviar-se depenent de coaccions com lleis o pors de violaci de copyright. L'elecci per saltar-se o per canviar l'ordre es decideix pel potencial d'un contingut a l'hora de ser venut eficament en un mitj.

Per exemple, si una pellcula s alliberada pels cinemes, als estudis se'ls planteja la necessitat de decidir si invertir-ne ms en el mrqueting de la pellcula i prengui un risc o el llanci immediatament llogar-se i DVDs straightaway.

 Networking.
Quan parlem Windowing dins de Networking, ens referenciem a la quantitat de segments de dades mesurades en bytes que ens pot transmetre una mquina a la xarxa sense rebre un acusament de recepci.

Durant part del procs de control de flux, el windowing determina la quantitat de dades que es poden transmetre en una periode de temps, abans que la destinaci respongui amb un acknowledgment. Desprs que un amfitri transmeti el nombre dimensionat de finestra de bytes, l'amfitri ha de rebre un acknowledgment en el que les dades s'han rebut abans que pugui enviar qualsevol altre dada. Per exemple, si la mida de finestra s 1, cada byte s'ha d'admetre abans que els propers bytes sn enviats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138635" title="Sargantana de les Pitises" nonfiltered="1135" processed="1123" dbindex="56731">

La sargantana de les Pitises (Podarcis pityusensis) (fotos) s una espcie del gnere Podarcis, endmica de les Pitises. Originria d'Eivissa i Formentera ha estat introduda a Mallorca. De grandria mitja i aspecte variable, s una espcie robusta, de potes fortes i cap curt. Existeixen unes 30 subespcies, algunes de coloraci molt fosca amb el ventre blau cobalt. Habita els paratges perifrics pedregosos de les illes grans, acostant-se tamb a habitatges humans, murs i escombreres. En illots propers pobla els penyals sense vegetaci.

 Enllaos .
Fotos;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138637" title="Serra Mariola" nonfiltered="1136" processed="1124" dbindex="56732">

La Serra de Mariola s una serralada d'orientaci btica, situada entre les comarques de l Alcoi, el Comtat i la Vall d'Albaida. Constitueix un dels territoris valencians en els quals es concentren en major mesura valors mediambientals, paisatgstics i socioculturals d especial rellevncia.

T una formaci gaireb rectangular amb una alineaci de sud-oest a nord-est, ocupant una superfcie aproximada de 16.800 hectrees. La delimitaci natural de la Serra Mariola s al Nord amb la Vall d'Agres. Al sud amb el riu Polop, que separa la serra amb la del Carrascar de la Font Roja. A l'Est amb el riu Serpis, quedant l'Oest per determinar a causa de la continutat de la Serra Mariola per les serres d'Onil i Biar.

Mes fcil ser delimitar la serra mitjanant el cintur de carreteres format per les poblacions que envolten Mariola i que penetren amb els seus termes municipals cap a l'interior de la muntanya, com Alcoi, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Agres, Alfafara, Bocairent i Banyeres de Mariola.

 Descripci geomorfolgica .

Els primers indicis de la Mariola van aparixer fa 60 milions d'anys, configurada com una illa. Durant l'Eoc mitja i superior la Mariola va anar emergint del mar, i s al Mioc quan el mar abandona la serralada per la zona sud. Al Quaternari, la Mariola adopta la gran complexitat estructural amb la que hui en dia la coneixem, i a causa de l'erosi climtica va adoptant les formes suavitzades actuals. Actualment, la Mariola s un important jaciment geolgic mpliament estudiat.

Constituda majoritriament per materials calcaris, la intensa activitat tectnica ha generat un masss amb una topografia molt variada, que arriba a la mxima agressivitat a l extrem nord-oriental, sector en el qual se situen tamb les mximes altures, presidides pels 1.389 metres per l emblemtic Montcabrer.

Aix, la Serra Mariola queda dividida en dues parts, la Nord-Oriental(zona mes agresta de la serra) i la Sud-Occidental (o zona mes suau i plana) prenent com referncia i lnia divisora de les dues parts la carretera CV 794 que comunica per l'interior de la serra les poblacions d'Alcoi i Bocairent , travessant per complet tota la serra.

Les altures mes importants de la zona es troben a la zona Nord-Oriental, destacant l'altura del Montcabrer de 1389 metres sobre el nivell del mar, el ms alt de la Serra i tercer de la provncia d'Alacant desprs del pic d'Aitana i del Puig Campana. Li segueixen el Pic de l'Alberri, Morro del Comptador, Alt del Cerincal, Alt de la Mola, Alt de Mariola i el de la Codolla, el Cavall Bernat, el pic del Port i Cabe de la Cova, tots ells superant els 1.000 metres sobre el nivell del mar. En la zona sud Occidental destaca el pic de l'Eixar de 1090 metres, sent l'altura ms important de la zona, seguida de l'Alt de Sant Jaume, Capoll de l'Aguila i el Morro del Porc, no arribant cap dels tres als 1.000 metres d'altura s.n.m.

Els importants aqfers de Mariola, reconeguts ja per Cavanilles, donen lloc a innombrables fonts, ullals i surgncies que esguiten tota la superfcie de la serra. L'aigua s un important element de la serra de Mariola. Existeixen nombroses bosses d'aigua, que molt a sovint emanen a l'exterior, donant lloc a fonts com la Font de Mariola, Mol Maton, la Cova, la Font Freda, el Sumadoret, el Xorrador, la Coveta, el Sapo, la Boronada, o la font de Sanxo. De la Mariola sorgeixen tres importants rius valencians, el Clariano, el Vinalop i el Serpis.

 Vegetaci i Flora .
La Serra de Mariola ha estat i est en el punt de mira de molts botnics d arreu del mn per la seua singularitat i diversitat florstica. Ms de 1.200 espcies de plantes superiors han estat catalogades a la Mariola (fins a 2.000 segons alguns autors), amb molts endemismes iberollevantins i xativins. No noms en treballs cientfics es troba documentada aquesta riquesa, tamb en la transmissi oral de la cultura popular, plena de canonetes i histries ( Serra de Mariola, tota a floretes ... ), on adquireixen especial rellevncia aquelles espcies amb propietats aromtiques i medicinals, les quals, des de temps immemorials, han sigut emprades amb fins gastronmics, per a l elaboraci de begudes alcohliques i com a condiment, farmacutics, com a remei d infinitat d afeccions, cosmtics, en l elaboraci de perfums. En aquest sentit cal esmentar la famosa slvia de Mariola, el romer o roman, el tim, el rabet de gat, la Camamilla, l apreciat i escs tim reial, la pebrella, l espgol, la santnica o betnica, el peric, el t de roca i un llarg etctera que han servit per a l'elaboraci del conegut herbero.
 
Podem trobar bons, encara que escassos, exemples de la vegetaci potencial climtica, protagonitzada en aquestes terres pel carrascar i fins i tot el bosc mixt mediterrani a les zones ms ombrvoles i inaccessibles. La carrasca, com a espcie clau, i caducifolis, com el fleix, l aur i tamb el galer, van acompanyats d un ric estrat arbustiu composat per marfulls, ruscos, lligaboscs, aladerns, i altres arbustives i enfiladisses. La segent etapa de degradaci est caracteritzada pels coscollars amb matapoll, cdec, arot, i espinars, a les zones ms humides i ombrejades, d esbarzers, aranyons, cirerers de pastor, rosers o tapaculs, etc. Per la major superfcie de la serra est coberta per un dens pinar de pi blanc barrejats amb cepells, argelagues, romers, estepes i moltes de les plantes aromtiques i medicinals ja esmentades. Tamb hi ha bons exemples de vegetaci edfica com per exemple els boscos de ribera, localitzats en aquest cas a la capalera del Vinalop.

Un dels ambients del parc que destaca especialment s la microreserva de la Teixera d'Agres, que ha sigut considerada com el bosc de teixos ms meridional d'Europa i que, encara que amb una poblaci molt reduda, encara conserva espectaculars exemplars d'aquest singular arbre, mgic i entranyable, el teix.
 
Tamb cal fer especial menci de les comunitats vegetals associades a les nombroses fonts i brolladors naturals de Mariola com per exemple, el cas de l'espectacular tosca de la Font del Mol Maton, i tamb la vegetaci rupcola (amb importants endemismes) i d'altura (amb el pic del Montcabrer com a protagonista i una interessant component relicta).

 Fauna .
La Serra de Mariola alberga una gran quantitat d ambients i per tant de comunitats vegetals, la qual cosa es tradueix tamb en una important diversitat faunstica. s aix com insectes i altres artrpodes, amfibis, rptils, ocells, mamfers, etc. colonitzen boscos, bosquines, prats, penya-segats, coves, rius, basses, rees conreades i fins i tot nuclis urbans. Aix a la Serra de Mariola hi podem trobar, per esmentar alguns exemples dels grups ms aparents, amfibis com la granota comuna o el gripau com entre d altres, rptils com la sargantana comuna, cua-llarga  i cendrosa, alimentant-se d insectes i altres invertebrats, el fardatxo, la serp d aigua, la serp blanca, verda, de ferradura, el sacre, qu s alimenten dels anteriors, de micromamfers i de menuts passerells. Entre aquests darrers, i per destacar-ne alguns dels ms comuns, hi ha granvors com el pins, la perdiu o el gafarr, insectvors com el pit-roig o reiet, el totestiu o capellana i altres prids, crvids, picots, etc.
 
Ben representades es troben tamb les rapinyaires, tant dirnes com nocturnes; aix crien i s alimenten espcies com l guila reial, l guila serpera, l aligot, el falc, l astor, l esparver i el xoriguer com; entre les nocturnes hi sn el brfol o duc, el mussol banyut, el gamars o caro, el mussol, l liba i el xot.

Actualment est portant-s hi a terme un projecte de reintroducci del voltor com, fins al moment aquesta espcie noms feia acte de presncia espordicament; a ms aquest projecte ha afavorit la presncia d altres espcies com el mil reial. Entre els mamfers cal ressaltar el conill com a aliment bsic dels carnvors com el gat salvatge, la fagina, la mostela, la geneta, el difcil de localitzar teix i l abundant rabosa. Per la seua abundncia tamb cal esmentar el porc senglar.

 Activitat humana .

Innombrables troballes arqueolgiques testimonien la presncia humana a la serra des del paleoltic (veure jaciments de Cova del Pastor i Cova del Salt, Alcoi; etc.), principalment al sud-est de la mateixa i a les proximitats del riu Vinalop: pintures, jaciments (neoltics, del bronze i ibrics principalment), castells, caves, masos, forns de cal i altres construccions aix ho demostren. 
Del neoltic trobem la (Cova de la Sarsa i Coveta "Empared", Bocairent; Cova Bolumini, Alfafara; etc.); Eneoltic (Cova de la Sarsa i Cova "Empared", Bocairent; Cova del Moro, Agres; Coves de la Boira, Cova de la Figuereta i jaciment funerari de les Llometes, Alcoi; etc.); a l'Edat del bronze (Mola Alta de Serelles, Cocentaina; Mola d'Agres, Agres; etc.); i la Cultura ibrica (l'Alberri, Cocentaina; el Castellar, Alcoi; etc.).

Aquest poblament hum estaria molt condicionat pel clima, el relleu i l altitud, sent la riquesa de la fauna, l exuberncia de la vegetaci per sobretot, l abundncia de les aiges, els elements que impulsarien els primers pobladors a assentar-se en aquestes terres.

Amb el temps, l aprofitament dels recursos naturals donaria lloc a l aparici de molts diversos oficis, hui en dia molts d ells desapareguts, com a conseqncia dels avanos en tecnologia i l xode rural.
 
Aix, la serra est plena d infinites sendes i camins que servien a la necessitat vital de comunicaci d aquestes persones: nevaters, masovers, caadors, llenyaters, carboners, ramaders, o simples caminants, gent en definitiva que ha deixat i continua deixant la seua petjada en aquesta muntanya. Amb la finalitat de conservar aquestos i altres valors, la serra de Mariola va estar declarada Parc Natural el 8 de gener de 2002, dotant-la aix d una figura de protecci especial que, tots esperem, garantir que aquells que hi venen darrere de nosaltres puguen gaudir del privilegi de visitar i admirar, hui com ahir, aquestes terres.

Normativa legal.

Decret 79/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla Rector d's i Gesti del Parc Natural de la Serra de Mariola. ;
 Decret 3/2002, de 8 de gener, del Govern Valenci, de declaraci del Parc Natural de la Serra de Mariola (DOGV nm. 4167, de 14-01-2002).
 Decret 76/2001, de 2 d'abril, del Govern Valenci, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenaci dels Recursos Naturals de la Serra de Mariola (DOGV nm. 3978, d'11-04-2001);

Referencies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138641" title="Escner de ports" nonfiltered="1137" processed="1125" dbindex="56734">
Un escner de ports s un programa informtic que analitza l'estat dels ports d'una mquina connectada a una xarxa de comunicacions. Detecta si un port est obert, tancat, o protegit per un tallafocs.

S'utilitza per detectar quins serveis comuns est oferint la mquina i possibles vulnerabilitats de seguretat segons els ports oberts. Tamb pot arribar a detectar el sistema operatiu que est executant la mquina segons els ports que t oberts. s usat per administradors de sistemes per analitzar possibles problemes de seguretat, per tamb s utilitzat per usuaris malintencionats que intenten comprometre la seguretat de la mquina o la xarxa.

Existeixen diversos programes escanejadors de ports per la xarxa. Un dels ms coneguts s el Nmap, disponible tant per Linux com Windows.

Enllaos externs.
 Llistat d'escners de port en lnia ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138642" title="Celler Cooperatiu (Sant Cugat)" nonfiltered="1138" processed="1126" dbindex="56735">
El Celler Cooperatiu s un edifici modernista de l'any 1921 projectat per l'arquitecte Csar Martinell i Brunet, amb gran experincia en aquest tipus de construccions.

Est situat entre els carrers de Balmes i Sant Medir i la riera, que amb el temps es convertiria en la rambla del Celler.

El Celler es construeix grcies a l'esfor cooperatiu dels pagesos vinyataires per millorar el rendiment de la seva producci vincola. Per a diferncia d'altres construccions del mateix autor, la manca de finanament va fer que noms es ports a terme una petita part del projecte original: la nau on es realitza el tractament inicial del ram, amb els molls de descrrega, les trituradores i les premses i els cubs que rebien el most. En una segona etapa als anys 40, s'hi va emprar totxo normal per bastir els pilars i les encavallades sense cap mena d'inters i que es varen enderrocar gaireb totalment l'any 1995 per fer-hi unes galeries comercials i un bloc de pisos.

L'edifici est construt d'obra vista amb una gran bellesa de lnies amb els arcs parablics, els pilars, suports i nervis. Martinell va recuperar les tcniques i els materials tradicionals com la pedra per als scols, el ma per a les voltes, els arcs i els tancaments de faanes i la cermica vidriada en l ornamentaci. A l'exterior, donant al pati, hi ha un porxo cobert amb volta de rajola com, i revocades amb morter de ciment.

Cal destacar que els maons que intervenen en la primera etapa constructiva dels elements de l'edifici no sn normalitzats, sin que es van fer amb plantilles especials per adaptar-los a les formes que exigia la configuraci d'arcs i pilastres, on Martinell es recre especialment per cridar l atenci vers la seva majestuositat i amplitud.

Actualment, s'est portant a terme una restauraci, prevista en un principi per 14 mesos, la qual s'ha aturat presentant un estat deplorable. Est previst que es converteixi en un equipament cultural multifuncional i subseu del Museu de Sant Cugat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138649" title="Embars ectpic" nonfiltered="1139" processed="1127" dbindex="56739">
Un embars ectpic (del gr.   , "fora", i      , "lloc") s aquell que es desenvolupa fora de l'ter, ja sigui a la trompa de Fallopi (el ms freqent), a l'ovari, al canal cervical o a la cavitat plvica o abdominal. 

L'ovari allibera un vul que s succionat per una de les trompes de Fallopi, on s impulsat per diminuts cilis similars a pls fins que, diversos dies desprs, arriba a l'ter. Normalment, la fecundaci de l'vul s'efectua a la trompa de Fallopi, per la implantaci t lloc a l'ter. No obstant aix, si la trompa s'obstrux (per exemple, a causa d'una infecci prvia), l'vul pot desplaar-se lentament o fins i tot quedar embussat. L'vul fecundat potser mai arribi a l'ter i, en conseqncia, es produx un embars ectpic. 



Un de cada 100 o 200 embarassos s ectpic. Per motius no massa clars, cada vegada resulten ms freqents. Son factors de risc: infeccions abdominals prvies, una malaltia a la trompa de Fallopi, un embars ectpic previ, ser portadora de DIU, l'exposici fetal al dietilestilbestrol o un lligament de trompes fallit (un procediment de esterilitzaci en el qual es talla o obstrux la trompa de Fallopi). Els embarassos ectpics sn menys freqents entre les dones de raa blanca. En els rars casos que una dona queda embarassada amb un dispositiu intrauter (DIU) collocat, el risc de tenir un embars ectpic s elevat. En general, els embarassos ectpics es desenvolupen a una de les de les trompes de Fallopi (embars tubric). Sn infreqents els embarassos al canal cervical, a l'ovari o a la cavitat abdominal o plvica. Un embars ectpic constitux un risc per a la vida i ha de ser extirpat com ms aviat millor. Segons algunes estadstiques, 1 de cada 826 dones amb embarassos ectpics mor per complicacions.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138650" title="Montmartre" nonfiltered="1140" processed="1128" dbindex="56740">


Montmartre s un tossal de 130 m d'altitud, al nord de Pars situat al divuit districte, una part del marge dret del riu Sena. Fonamentalment conegut per la cpula blanca de la Baslica del Sacr Cur, situada al cim del tossal, i per ser un barri d'animada vida nocturna. Altra esglsia, ms vella, de Montmartre s Saint Pierre de Montmartre, de la qual que se'n diu que s el lloc on va ser fundada la Companyia de Jess. Molts artistes han tingut els seus estudis a Montmartre, com ara Salvador Dal, Claude Monet, i Picasso. 

Nom.
Montmartre, que significa 'mont del martiri'; deu el seu nom al martiri de Sant Dions, que va ser decapitat al tossal al voltant de l'any 250. Sant Dions era Bisbe de Pars i s el Sant Patr de Frana.

Hom creu que el simbolisme religis del tossal s fins i tot ms antic, i s'ha suggerit que va ser un lloc sagrat per als druides a causa del seu elevat emplaament respecte a la resta de la zona.

Segle XIX.
Quan Napole III i el seu urbanista, el Bar Haussmann van planejar fer de Pars la ciutat ms bella d'Europa, la primera decisi va ser la de concedir grans parcelles de terreny prop del centre als amics de Haussmann i als inversors. Aix va provocar el trasllat dels habitats originals d'aquests barris cap als barris situats als afores: Clichy, La Villette, i tamb al tossal de Montmartre, amb una vista completa de la ciutat.

Ats que el barri Montmartre es trobava fora dels lmits de la ciutat, exempt dels impostos de Pars, i sense dubte tamb perqu les monges locals elaboraven vi, aviat va esdevenir una popular zona de tavernes. A les acaballes del Segle XIX i principis del Segle XX va esdevenir un centre de negocis marginals i d'entreteniment decadent. 

Al popular cabaret Moulin Rouge, i en Le Chat Noir, era fcil trobar artistes, cantants i actors com ara Yvette Guilbert, Marcelle Lender, Aristide Bruant, La Goulue, Georges Guibourg, Mistinguett, Frhel, Jane Avril o Damia.

La Baslica del Sacr Cur va ser edificada entre 1876 i 1912 mitjanant subscripci pblica i com a gest d'expiaci per la desfeta de 1871 en la Guerra Franco-Prussiana. La seua cpula blanca s un dels smbols visibles de la ciutat, i tot just davall d'ella els artistes encara es colloquen cada dia entre les taules i les ombrelles de colors de la Place du Tertre.

A l'inici de la seua carrera poltica, el futur home d'estat francs Georges Clemenceau (1841 1929) va ser alcalde de Montmartre.

Punt de reuni dels artistes.

A mitjan segle XIX, artistes com Johan Jongkind i Camille Pissarro es van traslladar a viure a Montmartre. Cap a la fi del segle, Montmartre i el seu corresponent en el marge esquerre del riu Sena, Montparnasse, esdevingueren els principals centres artstics de Pars.

Pablo Picasso, Amedeo Modigliani, i altres artistes bohemis van viure i treballar en comuna, en un edifici anomenat Le Bateau-Lavoir durant els anys 1904 1909.

S'hi van constituir alguns moviments artstics com ara Les Nabis i els Incoherents. Molts artistes, com ara Vincent van Gogh, Pierre Brissaud, Alfred Jarry, Gen Paul, Jacques Villon,  Raymond Duchamp-Villon, Henri Matisse, Andr Derain, Suzanne Valadon, Pierre-Auguste Renoir, Edgar Degas, Maurice Utrillo, Toulouse-Lautrec, Thophile Steinlen hi van treballar i en van treure inspiraci.

L'ltim artista bohemi de Montmartre va ser Gen Paul (1895 1975). Nascut a Montmartre i amic d'Utrillo, les litografies calligrfiques expressionistes de Paul, que de vegades evoquen el pintoresc Montmartre, estan en deute amb Raoul Dufy.

Montmartre contemporani.


En La Bohme (1965), potser la can ms coneguda del popular cantautor  Charles Aznavour, un pintor evoca els seus anys de joventut a un Montmartre que ha deixat d'existir:

 Je ne reconnais plus;
Ni les murs, ni les rues;
Qui ont vu ma jeunesse;
En haut d'un escalier;
Je cherche l'atelier;
Dont plus rien ne subsiste;
Dans son nouveau dcor;
Montmartre semble triste;
Et les lilas sont morts;

Ja no reconec;
ni els murs, ni els carrers;
que han vist la meua joventut.
Al capdamunt d'una escala;
cerque el taller;
del qual no queda res.
En el seu nou decorat;
Montmartre sembla trist;
i les liles han mort.

La can s un comiat a tot all que, segons Aznavour, van representar els darrers dies de Montmartre com un lloc d'activitat artstica bohmia.

El Museu de Montmartre es troba en la casa del pintor Maurice Utrillo, on va treballar en l'estudi del segon pis. La mansi en el jard que hi queda d'espatles s l'hotel ms antic de Montmartre, i un dels seus primers propietaris va ser Claude Roze, tamb conegut com Roze de Rosimond, qui la va comprar l'any 1680. Roze va ser actor, i com el seu predecessor Molire tamb va morir sobre l'escenari. La casa va ser la primera de Pierre-Auguste Renoir a Montmartre, i molts altres van viure-hi posteriorment.

Al mateix cim del tossal es troba l'Espace Dal, on hi ha una mostra de l'obra surrealista del pintor Salvador Dal. Prop d'ac, durant nit i dia, els turistes visiten les curiositats, com els artistes en la Place du Tertre i el cabaret del Lapin Agile. Molts artistes reconeguts estan soterrats al Cementiri de Montmartre i al Cementiri Saint-Vincent.

La pellcula Amlie transcorre en una versi extremadament pintoresca del Montmartre contemporani.

Montmartre s un districte designat oficialment com 'histric', el que suposa la limitaci del desenvolupament amb l'objectiu de preservar el seu carcter patrimonial.

Un tramvia funicular, el Funiculaire de Montmartre, gestionat per RATP, ascendeix el tossal pel vessant sud, mentre que l'autobs de Montmartre hi puja en cercles.

Davall del tossal, vers el sud-est es troba el barri de Pigalle. Aquesta zona s molt coneguda per la seua gran varietat de sex shops i prostitutes. Tamb hi ha un gran nombre de botigues especialitzades en instruments de msica rock, aix com sales per a concerts d'aquest tipus de msica.

Vegeu tamb.
 Moulin de la Galette;

Referncies.
Vie quotidienne a Montmartre au temps de Picasso, 1900-1910 (Vida quotidiana al Montmartre del temps de Picasso) va ser escrita per Jean-Paul Crespelle, un escriptor especialitzat en la vida artstica de Montmartre i Montparnasse.

Enllaos externs.

 Collectiu d'artistes de Montmartre  ;
 Els profetes de Montmartre Ashe Journal article sobre Montmartre com a bressol d'art i innovaci, per Alamantra. ;
 Fotos de Montmartre;
 Una emotiva i pintoresca ullada al tossal ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138679" title="Robin Warren" nonfiltered="1141" processed="1129" dbindex="56744">

Robin Warren ( Adelaide, Austrlia 1937 ) s un patleg australi guardonat l'any 2005 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

Biografia.
Va nixer l'11 de juny de 1937 a la ciutat d'Adelaide, capital de l'estat d'Austrlia Meridional. Va estudiar medicina a la Universitat d'Adelaide, on es va graduar el 1961. Des de 1967 s membre del Royal College of Pathologists of Australia i posteriorment va esdevenir membre del Royal Perth Hospital, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera cientfica.

L'any 2007 li fou concedida l'Ordre d'Austrlia, la mxima condecoraci nobiliar australiana concedida per la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca cientfica.
Al costat de Barry Marshall demostr que el bacteri Helicobacter pylori s el responsable de l'lcera pptica. Aix mateix va desenvolupar un test de diagnstic de l'urea a l'al per detectar la presncia d'aquest bacteri.

L'any 2005 fou guardonat, juntament amb Barry Marshall, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del bacteri "Helicobacter pylori" i el seu paper en la malaltia de l' lcera pptica i la gastritis.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2005;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138687" title="Farmcia hospitalria" nonfiltered="1142" processed="1130" dbindex="56748">
La Farmcia hospitalria s una disciplina de la farmcia i, alhora, una secci de l'hospital on es fan preparats especials amb frmacs per a pacients del propi hospital.

Les farmcies dels hospitals sn molt diferents de les oficines de farmcia com les del carrer. Normalment els farmacutics de les farmcies hospitalries tenen una gesti de medicaments ms complexos farmacolgicament i galnicament parlant que els que hi poden haver a una oficina de farmcia normal i corrent per en una oficina de farmcia hi ha una major gesti de mrqueting i una major relaci sanitari-pacient. A causa d'aquesta complexitat (indicacions teraputiques especials, l'efectivitat dels rgims, possibles reaccions adverses dels frmacs i complicacions possibles), els farmacutics que hi treballen necessiten una preparaci major que la que s'hi dna a qualsevol Facultat de Farmcia. Aquesta especialitzaci es fa en un perode de residncia, a Espanya mitjanant el FIR, en alguns pasos aquests especialistes en Farmcia hospitalria s'especialitzen en farmacologia de diversos camps com poden ser hematologia/oncologia, VIH/SIDA, malalties infeccioses, cures intensives, medicina d'urgncies, toxicologia, radiofarmcia, terpia del dolor, psiquiatria, anticoagulants, fitoterpia, neurologia/tractament de l'epilpsia, pediatria, nonats i altres.  

Les farmcies hospitalries normalment tenen un estoc molt ample de medicaments, incloent els medicaments ms especialitzats, que no serien viables en una farmcia comunitria. Els medicaments de l'hospital sn monodosis i molts d'ells es preparen al mateix hospital com les nutricions parenterals o altres de via intravenosa, com la quimioterpia. A requereix tindre personal tcnic qualificat i amb coneixements d'aspsia/antispsia, una qualitat molt alta dels productes i molt material de laboratori. Tot i aix, molts hospitals han derivat a empreses qualificades la preparaci dels medicaments amb alt risc i complexitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138690" title="Estela" nonfiltered="1143" processed="1131" dbindex="56750">



L'estela apareix darrera dels cossos en moviment a travs d'un fluid. La resistncia aerodinmica total apareix com una prdua de moment i un augment d energia en aquesta estela. La grandria i la intensitat de l estela s un indicatiu de la resistncia aerodinmica del perfil del cos. L'estela es pot detectar, per exemple, quan se'ns creua un cami per davant el rastre d'aire del qual ens absorbeix.

 Detecci .

Els moviments de l'avi no intencionats poden estar causats per l'estela (turbulncies). Les turbulncies ordinries sn habituals, sobretot a la fase d'aproximaci. Un pilot que sospiti que una turbulncia d'estela est afectant el seu avi, ha de sortir d'aquesta estela o preparar-se per trobar-se una estela ms potent. La topada amb l'estela pot ser, inicialment, molt suau. Tot i aix, hi ha hagut seriosos accidents en els quals els pilots han perdut el control de l'avi degut a la severitat de l'estela.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138692" title="Barry Marshall" nonfiltered="1144" processed="1132" dbindex="56751">

Barry James Marshall ( Kalgoorlie, Austrlia 1951 ) s un metge i professor universitari australi guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2005.

Biografia.
Va nixer el 30 de setembre de 1951 a la ciutat de Kalgoorlie, poblaci situada a l'estat d'Austrlia Occidental. L'any 1958 es trasllad amb la seva famlia a Perth, on va estudiar medicina a la Universitat d'Austrlia Occidental, aconseguint graduar-se en cirurgia l'any 1975. Entre 1977 i 1986 fou membre del Royal Perth Hospital, on conegu Robin Warren, aquell any es trasllad fins la Universitat de Virgnia (Estats Units), i des de 1996 s professor de microbiologia clnica de la Universitat d'Austrlia Occidental.

Membre de la Royal Society de Londres, l'any 2007 li fou concedida l'Ordre d'Austrlia, la mxima condecoraci nobiliar australiana concedida per la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca cientfica.
Al costat de Robin Warren aconsegu demostrar l'any 1982 la participaci del bacteri Helicobacter pylori en el desenvolupament de l'lcera pptica i el cncer d'estmac, refusant aix les teories que l'emmarcaven en l'estrs, menjar picant o hipersecreaci cida. Inicialment la comunitat cientfica no va prendre seriosament aquesta hiptesi, creient que els bacteris no podien sobreviure en un ambient tant cid com el present a l'estmac. Per tal de demostrar la seva recerca Marshall va empasar-se un cultiu d'aquest bacteri desenvolupant en menys d'una setmana una lcera gstrica, que posteriorment aconsegu guarir grcies als antibitics. L'any 1984, durant la seva estada a l'Hospital Fremantle, va aconsguir confirmar un dels postulats de Koch entre aquest bacteri i la gastritis, per no ho aconsegu amb l'lcera.

L'any 2005 fou guardonat, juntament amb Robin Warren, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del bacteri "Helicobacter pylori" i el seu paper en la malaltia de l' lcera pptica i la gastritis.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2005;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138697" title="Barrera del so" nonfiltered="1145" processed="1133" dbindex="56752">


En aerodinmica, la barrera del so s un suposat lmit fsic que impediria que objectes de mida gran es desplacessin a una velocitat supersnica. El terme es va comenar a utilitzar durant la Segona Guerra Mundial, quan un cert nombre d'avions supersnics van comenar a tenir problemes de compressibilitat (aix com altres problemes no relacionats) en volar a grans velocitats, i va caure en dess als anys 1950, quan els avions van comenar a trencar aquesta barrera de forma rutinria.


 Primeres teories i experincies .
Inicialment es pensava que l'augment de la resistncia seguia un creixement exponencial, per la qual cosa una avi no podria superar-la encara que augments substancialment la potncia dels motors. D'aqu surt el nom de barrera del so.

De tota manera, aquesta idea ja havia sigut descartada pels artillers del segle XIX. Des d'Ernst Mach se sabia que, a partir d'un cert punt, la resistncia ja no augmenta ms i, de fet, es redueix. De manera que per travessar la barrera del so hi hauria prou amb disposar de major propulsi i millor aerodinmica per vncer aquest punt mxim de resistncia. Amb la introducci de noves formes d'ala que disminueixen la resistncia, i els motors de reacci per a la propulsi, va ser possible des dels anys 1950 viatjar ms rpid que el so amb relativa facilitat.

Chuck Yeager va ser el primer home en travessar oficialment la barrera del so, el 14 d'octubre de 1947, volant amb l'avi experimental Bell X-1 a velocitat Mach 1 i a una altitud de 45.000 peus. 

De tota manera, Hans Guido Mutke afirmava haver travessat la barrera del so abans que Yeager, el 9 d'abril de 1945, en un Messerschmitt Me 262, encara que no existeixen proves cientfiques d'aquesta fita.


 Vegeu tamb .
 Nmero Mach;
 Avi supersnic;
 Velocitat del so;
 Bell X-1;
 Singularitat de Prandtl-Glauert;

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138704" title="Andrew Fire" nonfiltered="1146" processed="1134" dbindex="56756">


Andrew Zachary Fire ( Palo Alto, EUA 1959 ) s un patleg i genetista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2006.

Biografia.
Va nixer el 27 d'abril de 1959 a la ciutat de Palo Alto, poblaci situada a l'estat nord-americ de Califrnia. Va estudiar matemtiques a la Universitat de Berkeley, on es va gruduar el 1978, i posteriorment realitz el seu doctorat en biologia a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT) l'any 1983 sota la supervisi de Phillip Allen Sharp. Seguidament es trasllad a Anglaterra, on fou membre del Laboratori de biologia molecular de la Universitat de Cambridge sota la direcci de Sydney Brenner. 

Entre 1986 i 2003 fou membre del departament d'embriologia de la Carnegie Institution of Washington a Baltimore, aix mateix fou professor de biologia de la Universitat Johns Hoopkins i de Stanford, d'on actualment s professor de patologia i gentica. 

Recerca cientfica.
Interessat en gentica inici la seva recerca cientfica sobre l'estructura de l'cid ribonucleic (ARN). El 1998, en collaboraci amb Craig C. Mello, va demostrar que es podia reduir especficament l'expressi de la protena continguda en les cllules del nematode Caenorhabditis elegans introduint trossets d'ARN foranis. Aquest fenmen fou denominat ribointerferncia o interferncia d'ARN (RNAi), una interferncia que produeix una degradaci de l'ARN missatger (ARNm) i a la inhibici de l'expressi de la protena corresponent. 

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb Craig C. Mello, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la interferncia d'ARN.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2006;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138710" title="Desplaament (nutica)" nonfiltered="1147" processed="1135" dbindex="56757">
El desplaament s, en nutica, el pes d'un vaixell amb una crrega determinada. s a dir, s el pes del vaixell ms la crrega que transporti.

s habitual definir diferents tipus de desplaament segons diverses condicions de crrega:
 Desplaament en rosca: s el desplaament d'un vaixell sense combustible, llast ni lubricants; per tant inclou el pes del buc, les mquines, les peces de respecte (recanvis) i altres equips que estiguin al vaixell de forma permanent.
 Desplaament en llast: s el desplaament en rosca ms el pes de tot all necessari per a la navegaci (combustible, llast, queviures, etc.) per sense cap mena de crrega til.
 Desplaament mxim: s el desplaament que s'assoleix quan el vaixell es troba submergit fins la lnia de crrega mxima.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138719" title="Creuer lleuger" nonfiltered="1148" processed="1136" dbindex="56759">
 
Emden, creuer lleuger de la marina imperial alemanya. Fotografia del 1909; va ser enfonsat el 1914.]
Un creuer lleuger fou un tipus de vaixell de guerra cuirassat que es caracteritzava per una disposici de la protecci similar a la dels creuers cuirassats per de menors dimensions i menor gruix. Aix, els creuers lleugers disposaven de protecci als ponts i a la cintura, a diferncia dels creuers protegits, que noms disposaven de protecci als ponts.

El primer vaixell classificat com a creuer lleuger fou el britnic HMS Mercury (1879), tot i que els primers creuers lleugers moderns foren els tamb britnics de la classe Arethusa (1912).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138721" title="Ferran Romeu i Ribot" nonfiltered="1149" processed="1137" dbindex="56760">

Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 1862 - 1943) fou un arquitecte modernista i urbanista catal.

Es titul el 1887 i el 1896, amb l'escultor Pere Carbonell i Huguet, realitz el monument funerari neogtic de Cristfor Colom a Santo Domingo. El 1899 entra com a professor auxiliar de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Va ser el responsable de l'ltim tram de les obres d'apertura de la Via Laietana entre el carrer Sant Pere Ms Baix i la plaa Urquinaona, que van acabar en 1913.

Dins el modernisme constru, entre d'altres edificis, la casa Conrad Roure (carrer d'Aribau, 155) de Barcelona el 1902, amb visibles influncies estructurals del Castel Branger d'Hector Guimard, i la casa Armet (Avinguda de Grcia) a Sant Cugat del Valls el 1898.

Fou coautor el 1917 del Pla General d'Urbanitzaci de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138730" title="Drassana" nonfiltered="1150" processed="1138" dbindex="56761">


Una drassana (sovint tamb en plural, drassanes) s una installaci on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, des de la seva forma ms bsica, una petita zona d'una platja on es buiden i s'uneixen els troncs per fer petites barques, fins a les drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlntics i superpetroliers.

Vegeu tamb.
 Museu Martim de Barcelona;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138732" title="Canal de Corint" nonfiltered="1151" processed="1139" dbindex="56762">

El Canal de Corint s una via d'aigua artificial que uneix el Golf de Corint amb el Mar Egeu, obrint aquesta via al transport martim i separant la pennsula del Pelopons de la resta de Grcia. 
Geografia.
El canal mesura 6'34 km de llarg i es va construir entre 1881 i 1893.
L'obra evita haver de fer una volta d'uns 400 km al voltant de la pennsula del Pelopons. Ara b, noms pot ser utilitzada per embarcacions relativament petites ats que noms t 21 m d'amplada i 8 de profunditat. Tot i aquestes limitacions, prop de 11.000 vaixells creuen el canal cada any, majoritriament pertanyents a rutes turstiques.
Histria.
Encara que el projecte no es va concretar fins al segle XIX, la idea ja estava concebuda ben b des del segle VII aC, quan el tir Periandre de Corint va pensar a executar una obra semblant, per es va veure obligat a cancellar-la a causa de les dificultats tcniques que presentava l'obra per aquella poca. s molt probable que el mateix Periandre ordens, en el seu lloc, la construcci d'una rampa de pedra sobre l'istme de Corint que es coneix amb el nom de Diolcos (o Diolkhos), les restes de la qual es poden veure discrrer, encara avui, de forma parallela al canal. Aquesta ruta terrestre permetia portar vaixells d'un costat a l'altre de l'istme en carros de bous i es creu que estigu en funcionament durant ms de 1000 anys, des del segle VII aC fins a principis de l'edat mitjana.

L'any 67, l'emperador rom Ner va ordenar l'excavaci del canal, encomanant el treball a prop de 6.000 esclaus. Ner, per, va morir un any desprs i el seu successor, Galba, va cancellar el projecte per considerar-lo massa costs.


 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138735" title="Camisa" nonfiltered="1152" processed="1140" dbindex="56764">

La camisa s una pea de vestir de tela que cobreix el tors i usualment t coll, mnigues i botons per davant. Deriva de l'antiga tnica.

s una pea clssica que ha variat poc desde la seua introducci a principis del segle XIX. En els seus inicis era considerada part de la roba interior, fet pel qual que sempre s'havia de dur amb jaqueta. La camisa blanca era smbol d'aristocrcia, perqu eren els nics que podien mantenir-les netes. En l'actualitat, una camisa blanca segueix mantenint el seu carcter de distinci.

Les camises es poden diferenciar per: tela (cot, seda o altres teles), color o disseny (llis o pla, ratlles, estampats), confecci (a mida o en srie tipus prt--porter), tipus de colls, mnigues o punys i s a qu es destina (per usar amb corbata o no, etc.). Una bona camisa requerix que les mnigues cobreixin per complet el bra fins als canells i fins i tot un poc ms.

La camisa femenina s'anomena brusa i sol tenir adorants el coll i les mnigues. Si no t mnigues, es parla d'una armilla.

Enllaos externs.
Tipus de camises i com utilitzar-les ;

Vegeu tamb.
Camiseta;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138736" title="Protin" nonfiltered="1153" processed="1141" dbindex="56765">

Protin, conegut tamb com a Protin le Grand o en llat com a Magister Perotinus o Perotinus Magnus, fou un compositor francs, nascut a Pars al voltant de 1160 i mort cap el 1230. Protin s el primer compositor conegut de la histria de la msica que compon per a ms de dues veus independents.  

Fou canonge de la catedral de Notre-Dame de Pars i ms tard en fou nomenat mestre de capella. 

s considerat el compositor ms important de l'anomenada Escola de Notre-Dame de Pars, que va ser un dels centres cabdals en la formaci de la polifonia medieval. Va revisar el Magnus liber organi (atribut a Lonin) entre el 1180 i el 1190.

Algunes de les seves obres ms importants sn: l'organum a quatre veus Viderunt omnes (gradual per a Nadal i la Circumcisi), Sederunt principes (per a la festivitat de sant Esteve) i els conductus Salvatoris hodie (a tres veus) i Dum sigillum (a dues veus), entre d'altres.


 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138737" title="Kappa Arae" nonfiltered="1154" processed="1142" dbindex="56766">

Kappa Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci Ara. Est aproximadament a 398 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138740" title="rabs del Khuzestan" nonfiltered="1155" processed="1143" dbindex="56767">

Els rabs del Khuzestan sn una minoria tnica de l'Iran que viu a la provncia del Khuzestan, fronterera amb el sud de l'Iraq.

Pobles i cultura.
La majoria dels rabs del Khuzestan s'identifiquen com a pertanyents a les tribus segents:

 Bani Kaab (la ms gran);
 Bani Lam;
 Bani Saleh;
 Bani Torof;
 Bani Tamim;
 Bani Marvan;
 al-Khamiss;
 Kassir;
 Bavi;
 Kenane;

Moltes tribus tenen una herncia comuna i mantenen costums originals. Un percentatge petit encara sn nmades. Es concentren a la zona occidental de la provncia. la gran majoria sn musulmans xites, amb algunes minories de sunnites, jueus i cristians.  

 Tradicions .
Un 40% d'ells viu en zones urbanes com a treballadors no qualificats. Els de l'rea rural sn agricultors i pescadors. Els que viuen a la zona costanera del Golf Prsic sn pastors nmades. Tant uns com altres mantenen un fort grau de lleialtat tribal i solidaritat de grup, i han estat sensibles a la socialitzaci i polititzaci rabs.

Segons el Projecte de Minories en Risc 2001, tant els urbans com els rurals sn barrejats amb perses, turcs i luris que viuen a la provncia, i els matrimonis mixts sn freqents. Malgrat aix, els rabs de l'Iran es consideren una minoria tnica de l'Iran i un grup separat i distint dels no rabs. 

Els grups tribals del Khuzestan tenen una rica i detallada tradici oral, una prctica que ha sobreviscut malgrat la seva introducci en la vida moderna.  La literatura oral de les tribus rabs s fortament influda pel misticisme potic de la Msha'sha'iya.

Ahmad Kasravi (The Forgotten Kings i The Five Hundred Year History of Khuzestan).

 Llengua .
La majoria dels rabs del Khuzestan sn bilinges, i parlen rab com a llengua materna i persa com a segona llengua. La seva parla, com els dialectes rabs de Mesopotmia, es caracteritza pels girs i manlleus del persa i s de difcil comprensi per a altres parlants rabs.

Tanmateix, el dialecte del Khuzestan no s matria d'ensenyament a les escoles pbliques, on hi ha una forta diversitat tnica, i no hi ha escoles privades especfiques per als rabs del Khuzestan. Nogensmenys, s es pot estudiar tant l'rab literari com l'rab  clssic, fora diferents del parlat a la regi, ja que s matria obligatria a secundria.

 Histria .
 Orgens .

El periodista rab de l'Iran Yusef Azizi Bani-Torof, en un discurs del 1999, afirma que els avantpassats histrics dels rabs del Khuzestan "procedeixen de sis tribus. Ells es consideren procedents d'un avantpassat com i podem veure aix a l'Aalam al-Insab." Bani-Torof tamb ha dit que "el poble rab del Khuzestan no sn araboparlants. Amb aix vull dir que no sn perses, kurds o lurs que canviaren la llengua per l'rab i ara sn considerats araboparlants. La manera correcta de referir-s'hi s araboperses, arabokhuzestanesos o araboahwazi." 

Segons l'Encyclopedia Iranica, tribus rabs com els Bakr bin Wael i Bani Tamim s'assentaren al Khuzestan durant la dinastia sassnida. Durant el perode Umayyad, molts grups rabs de les tribus Hanifa, Tamim, i Abd al-Qays travessaren el Golf Prsic i ocuparen alguns dels territoris rics de Bssora al voltant d'Ahvaz i a Fars durant la Segona Guerra Civil Islmica de 661-665/680-684. En el segle X, una tribu rab anomenada Asad es trasllad al Khuzestan (vegeu Encyclopaedia Iranica, p.216).
En els darrers anys del segle XVI, els Bani Kaab, originaris de l'actual Kuwait, s'assentaren al Khuzestan i durant el segles successius moltes tribus rabs es traslladaren del sud d'Iraq cap a la provncia, i com a resultat, el Khuzestan fou "extensivament arabitzat." 

Ahmad Kasravi escrigu a The Forgotten Kings que els "rabs immigraren a l'Iran ms tard que a Sria i a l'Iraq, la qual cosa s inqestionable, i hom creu que la data de l'emigraci fou uns segles anteriors a la islamitzaci i durant els primers anys de la dinastia sassnida. Durant l'era dels parts les portes de l'Iran eren obertes als rabs... per s cert que durant l'era dels parts les tribus rabs vivien a les provncies de Kerman, Khuzestan, Bahrain i Fars." 

L'era Pahlavi.
Durant els 1930 Reza I de l'Iran i el seu successor, Mohammad Reza Pahlavi, aprovaren mesures poltiques per a suprimir el nomadisme i els costums tribals, i destruir una possible resistncia per part dels habitants locals. Els rabs del Khuzestan foren particularment vigilats pels governs dels Pahlavi. Molts rabs de la regi alimentaren un fort ressentiment contra el govern central com a resultat de la prohibici de publicar diaris locals en rab i d'ensenyar l'rab del Khuzestan a les escoles pbliques, aix com per expulsar els grups tribals de llurs terres per tal d'oferir facilitats d'establiment a les indstries del petroli.

 La guerra entre l'Iran i l'Iraq .
La Guerra entre Iran i Iraq fou presentada per Saddam Hussein com a un nou episodi del conflicte millenari entre rabs i perses (vegeu Batalla d'al-Q disiyyah). La propaganda del govern iraqui afirmava que les intencions de Saddam era alliberar els rabs del Khuzestan de l'opressi dels perses. Per, mentre que noms uns pocs d'ells travessaren la frontera i s'uniren a les forces iraquianes, la majoria van romandre fidels al govern irani i combatiren contra les tropes iraquianes.

 Estatut actual dels rabs del Khuzestan .
Desprs que el 1908 es descobrs petroli al Khuzestan, la majoria dels habitants de la provncia eren rabs nmades o sedentaris. El creixement de la indstria del petroli i les posteriors poltiques dels governs iranians capgiraren la composici demogrfica. Hi ha fora immigraci a la provncia des d altres parts de l'Iran, i com a resultat els rabs ara sn una minoria a la regi.

No hi ha estadstiques fiables de la proporci exacta de cada tnia o llengua parlada per a cada comunitat.  El govern irani no ha elaborat estadstiques durant molt temps.  El CIA World Factbook estima que el 3% dels 68,017,860 habitants d Iran sn rabs, o sia, uns 2,040,540, dels quals la majoria viuen al Khuzestan, mentre que Elton Daniel a The History of Iran (Greenwood Press, 2001), afirma que els rabs de l'Iran "sn concentrats a la provncia de Khuzistan i el seu nombre s de mig mili" (pg. 14). LHistorical Dictionary of Iran afirma que sn 1 mili. (J. Lorentz, 1995, p172).

Segons l'Encyclopedia Britannica, "Ms de la meitat de la poblaci sn rabs que viuen a les planures; la resta sn bakhtyaris i lurs (pobles de Prsia Occidental), i molts perses a les ciutats. Alguns dels bakhtyaris i lurs encara sn nmades." 

Segons el Human Rights Watch, "s imposible d'obtenir xifres exactes de la composici tnica de la poblaci de l'Iran. El darrer cens on es recollien aquestes dades es va fer el 1956."  HRW, informe de 1997, ms tard assenyala que els "els rabs sn el 70 % dels tres milions d habitants del Khuzestan". 

Tanmateix, segons Yusef Azizi Bani-Torof en una conferncia a la Universitat Industrial d'Isfahan el 1999, bas la seva informaci d un cens provincial no oficial elaborat el 1996 pel Centre d'Estudis d'Iran i publicat el 1997,
 Referncies .
 Ansari, Mostafa -- The history of Khuzistan, 1878-1925, unpublished PhD. dissertation, University of Chicago, 1974.





Enllaos externs.
 Minories en risc: els rabs a l'Iran;
 Dialectes mesopotmics de l'rab;
 Msica rab al Khuzestan;
 Atacs a les minories tniques de l'Iran;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138743" title="Stade Jacques Chaban-Delmas" nonfiltered="1156" processed="1144" dbindex="56768">

L'Estadi Jacques Chaban-Delmas (tamb conegut pel seu antic nom Parc Lescure) s un recinte esportiu de la ciutat occitana de Bordeus (a la regi d Aquitnia, a Frana), que s utilitzat habitualment per l'equip de futbol dels Girondins de Bordeaux.

 Histria . 
Va ser inaugurat el 30 de mar del 1924 i el 1935 es va reformar per acollir la Copa del Mn de Futbol del 1938. Va ser el primer estadi del mn en disposar de tribunes cobertes sense cap pilar que destorbs la visibilitat dels espectadors. Va dur el nom dStade du Parc Lescure fins l'any 2001, quan es va canviar el nom pel del recent mort alcalde de Bordeus entre 1947 i 1995, Jacques Chaban-Delmas.

Ha sigut seu en dues edicions de la Copa del Mn de futbol. A l edici de 1938 noms va albergar el partit pel tercer lloc, mentre que a la de 1998 va un total de sis partits, cinc de la primera fase i un de vuitens de final.

L'estadi t una capacitat de 34.440 espectadors, unes dimensions de 112x62 metres i est classificat com a monument histric.

Enllaos Externs.
http://www.girondins.com





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138744" title="Stade Flix Bollaert" nonfiltered="1157" processed="1145" dbindex="56769">
 


L Stade Flix Bollaert s un estadi de futbol de la ciutat de Lens, a Frana. Aquest estadi s d'estil angls, nic a Frana, i duu del nom d'un director comercial de la companyia minera de Lens, qui va voler afavorir el desenvolupament dels clubs esportius de la ciutat. s la seu habitual del Racing Club de Lens. 
En aquest estadi es van jugar sis partits de la Copa del Mn de Futbol 1998: Arbia Saudita - Dinamarca, Espanya - Bulgria, Alemanya - Iugoslvia, Colmbia - Anglaterra, Jamaica - Crocia i Frana   Paraguai, aquest ltim de vuitens de final. 

Com ancdota d'aquest estadi, es pot dir que la seva capacitat (41.809) s superior a la poblaci de la ciutat de Lens (36.823 habitants).


Enllaos externs.

 Stade Flix Bollaert;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138745" title="Stade de Gerland" nonfiltered="1158" processed="1146" dbindex="56770">

El Stade Gerland s un estadi de futbol situat a la ciutat de Li, a Frana. All juga els seus partits de local l Olympique Lyonnais. s el principal escenari esportiu de la ciutat. 

 Histria . 

L'estadi, dissenyat per Tony Garnier, es va comenar a construir l'any 1913, per es va haver d aturar a causa de l inici de la Primera Guerra Mundial. Es van reprendre les obres l'any 1919, amb l'ajuda de diversos presoners de guerra alemanys. Per a 1920 l'estadi ja estava en funcionament. 

Originalment l'estadi no tenia rees per a seients i ha tingut diverses remodelacions amb el transcrrer del temps. La pista de ciclisme que orignialment envoltava el camp de futbol, va haver de ser eliminada en 1960 per a poder ampliar el nombre de seients a 50.000. Per a la Copa del Mn de Futbol 1998, la FIFA va decidir que tots els estadis haurien de ser capaos d'albergar a tots els seus espectadors asseguts. Per a poder complir amb els manaments de la FIFA, l'estadi va haver de ser novament remodelat. La pista d'atletisme, que havia quedat desprs de la pista de ciclisme, va haver de ser eliminada, es van remodelar per complet les tribunes nord i sud, per a finalment, albergar 42.000 espectadors. 

En 1950 l'estadi va passar a ser la casa de l Olympique Lyonnais. En 1967 l'estadi va ser classificat com monument histric, sobretot els seus arcs d'entrada. El rcord d'assistncia en lliga va ser de 48.552 en 1982, en el clssic regional entre l Olympique Lyonnais i el Saint-tienne. 

Durant la semifinal de la Copa Confederacions 2003 jugat en aquest estadi, en el partit -1 ; -0, el centrecampista cameruns Marc-Vivien Fo va tenir una parada cardaca a meitat del joc, morint hores desprs a un hospital de Li. La dada curiosa d'aquest trgic fet va ser que el jugador 2 anys enrere formava part de l Olympique Lyonnais, club que juga en aquest estadi.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138746" title="Stade Vlodrome" nonfiltered="1159" processed="1147" dbindex="56771">
 



L Stade Vlodrome (Estadi Veldrom) es un estadi de futbol de la ciutat de Marsella, a Frana. Va ser inaugurat en 1937. L'estadi rep aquest nom perqu abans albergava proves ciclistes. s la seu habitual de l Olympique de Marseille.

Ha sigut seu en dos Copes del Mn de futbol. En l edici de 1938 va albergar noms dos partits, un de primera ronda i una semifinal.
En canvi en la de 1998 va albergar set partits, quatre de la primera fase, un de vuitens, un de quarts i una semifinal. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138747" title="Stade de la Mosson" nonfiltered="1160" processed="1148" dbindex="56772">
 

L Stade de la Mosson s un estadi de futbol, situat a la ciutat de Montpeller, a la regi del Llenguadoc-Rossell, a Frana. Serveix de seu habitual al Montpeller Hrault Sport Club.

En aquest estadi es van disputar sis partits de la Copa del Mn de Futbol 1998, cinc de la primera fase i un de vuitens de final.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138748" title="Stade de la Beaujoire" nonfiltered="1161" processed="1149" dbindex="56773">
 

L Stade de la Beaujoire s un estadi de futbol, situat a la ciutat de Nantes, en la regi del Pas del Loira, a Frana. Serveix de seu habitual al FC Nantes Atlantique.

Va ser una de les seus de la Copa del Mn de Futbol 1998, albergant un total de sis partits, quatre de la primera fase i un de quarts de final.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138749" title="Parc des Princes" nonfiltered="1162" processed="1150" dbindex="56774">
 

El Parc des Princes (en catal Parc dels Prnceps) s un estadi de futbol i de rugbi situat a l'oest de la ciutat de Pars, a Frana, en concret al districte XVI, en la perifria parisenca. Va ser inaugurat el 18 de juliol de 1897, per l'actual recinte data de 1972. Pertany al Municipi de Pars, encara que en l'actualitat es troba concessionat a l'empresa  SESE , una societat filial de l'estaci televisiva  Canal Plus . 

 Histria . 

La histria del "Parc dels Prnceps" comena al final del regnat de Llus Felip I de Frana, durant l'poca de la Restauraci (entre les dues Revolucions franceses de 1789 i 1848). El Rei Llus Felip decideix tornar a la tradici de les xarxes urbanes. Aquesta tradici apareix amb Enric IV de Frana en 1594 (primer urbanista de Pars). s en 1841, quan el Rei Llus Felip decideix construir una nova muralla defensiva, aquesta sobrepassava llargament els lmits de Pars i fins i tot passava travessant algunes comunes suburbanes de Pars com Auteuil i Boulogne. 

 

En aquesta poca, els membres de la cort reial i de l'aristocrcia parisenca anaven a recrear-se a un parc, anomenat el "Parc des Princes", d on l'actual Bois de Boulogne forma part. El parc, immens, se situava just darrere de les fortificacions a l'oest de la capital. En 1860, Napole III de Frana decideix sota els consells del bar Georges-Eugne Haussmann, d'annexionar les comunes venes fora del mur, i, en conseqncia, Pars s dividit en vint districtes. s aix que el Parc dels Prnceps se situa al districte XVI.

 Esdeveniments .

Aquest estadi ha sigut seu en dos Copes del Mn de futbol. En l edici de 1938 va albergar tres partits, entre ells una semifinal. Per altra banda, en la de 1998 va albergar sis partits, quatre de la primera fase, un de vuitens de final i el partit pel tercer lloc. 
Tamb ha sigut seu en dos edicions de l Eurocopa de futbol, en 1960
i 1984, albergant la final en ambds tornejos. Quant a la Lliga de Campions, ha sigut seu de la final en tres edicions en  1956, 1975 i 1981. Tamb ser seu de la Copa del Mn de Rugbi 2007 que es disputar a Frana.



 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138750" title="Stade Geoffroy-Guichard" nonfiltered="1163" processed="1151" dbindex="56775">
 

L Stade Geoffroy-Guichard s un estadi de futbol situat a la ciutat de Saint-tienne, a Frana. All juga els seus partits de local el AS Saint-tienne. La seva inauguraci va ser el 13 de setembre de 1931, i la seva actual capacitat s per a 35.616 persones.

L'estadi deu el seu nom a Geoffroy Guichard, propietari dels terrenys on va ser construt l'estadi, i director de la societat Casino a l'origen del club. Les quatre tribunes que componen l'estadi es diuen Charles Paret, Jean Snella, Pierre Faurand i Henri Point.

Va ser una de les seus de la Copa del Mn de Futbol 1998 i en ell es van disputar quatre partits de la primera fase i un de vuitens de final.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138752" title="Stadium Municipal de Toulouse" nonfiltered="1164" processed="1152" dbindex="56776">
 

L Stadium Municipal de Toulouse s un estadi de futbol, situat a la ciutat de Tolosa, a Frana. Serveix de seu habitual al Toulouse Football Club. 

 Histria . 

Va ser inaugurat en 1937 sota el nom de "Stade Chapou" i remodelat en 1949. En 1998 va ser una de les seus de la Copa del Mn de futbol, disputant-se all cinc partits de la primera fase i un de vuitens de final.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138760" title="Classificaci de les aranyes" nonfiltered="1165" processed="1153" dbindex="56777">

Quadre amb la classificaci de les aranyes, un ordre d'artrpodes dins la classe Arachnida amb unes 40.000 espcies descrites. Cal tenir present que encara queden moltes espcies per conixer, algunes de les quals sn exemplars que estan emmagatzemats a l'espera de ser estudiats i classificats. Es calcula que noms s'han descrit entre una tercera i una cinquena part de les espcies existents i es creu que podrien existir al voltant de les 200 000 espcies. Per tant, aquesta classificaci podr anar variant en funci dels descobriments de noves espcies.

La taxonomia actual divideix l'ordre Araneae en 3 subordres, aproximadament 38 superfamlies i 111 famlies. Hi ha 7 famlies que sn considerades incertae sedis, s a dir que no hi ha un acord pel que fa al seu emplaament dins alguna superfamlia. Tamb n'hi ha unes quantes famlies que es t clar que no es poden incloure en cap de les superfamlies existents.

Les famlies amb ms de 1.000 espcies descrites sn: saltcids (5.025), linfids (4.320), araneids (2.840), licsids (2.304), terdids (2.489), tomsids (2.026), gnafsids (1.975) i esparssids (1.009).

 Taula de les famlies d'aranyes .




 Referncies .


 Enllaos externs .
 Catleg mundial de les aranyes (versi 7.0) ;
 Resum de les aranyes de tot el mn ;
 Les tarntules ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138761" title="Federacin Balear de Judo y DA" nonfiltered="1166" processed="1154" dbindex="56778">
La Federacin Balear de Judo y Deportes Asociados es la que regeix oficialment la practica del Judo, Aikido, Ju Jutsu, Kendo,  Iaido, Jodo, i Whu Shu a les Illes Balears.

s membre de la Real Federacin Espaola de Judo y DA.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial;
 Real Federacin Espaola de Judo y DA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138765" title="Antoni Griera i Gaja" nonfiltered="1167" processed="1155" dbindex="56781">
Antoni Griera i Gaja (Sant Bartomeu del Grau, 1887-1973) fou un eclesistic i filleg catal. El seu treball ms valus per a la dialectologia catalana va ser l'elaboraci de l'Atlas Lingstic de Catalunya, el primer atles lingstic de les terres de llengua catalana.

Va ser alumne de Jules Gilliron. Pensionat a Halle i Zuric per la Mancomunitat, a partir de 1913 treball a les Oficines Lexicogrfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Una altra obra cabdal d'aquest investigador s l'obra lexicogrfica Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (Barcelona, 1935-1947).

 Enllaos externs .
Breu biografia a la pgina de l'IEC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138768" title="Aglaos" nonfiltered="1168" processed="1156" dbindex="56782">
Aglau o Aglaos (Aglaus, )  fou un home pobre de Psofis a Arcdia del que l oracle de Delfos va dir que era mes feli que el rei Giges de Ldia desprs que aquest rei havia preguntat si hi havia algun home feli que ell. 

Va viure en temps del rei Cressos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138769" title="Agrippinus (desambiguaci)" nonfiltered="1169" processed="1157" dbindex="56783">


Agrippinus o Agrip fou bisbe de Cartago.
Paconi Agrip (Paconius Agrippinus) fou un cavaller rom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138771" title="Port Arthur" nonfiltered="1170" processed="1158" dbindex="56784">

Geografia:
 Port Arthur (Texas), als Estats Units.
 Port Arthur (Tasmnia), a Austrlia, antiga colnia penitenciria.
 Port Arthur (Ontario), al Canad.
 Lshunkou, a la Xina, antigament coneguda com a Port Arthur.
Histria:
 La batalla de Port Arthur, que don inici a la Guerra Russojaponesa.
 La massacre de Port Arthur, conflicte de la colnia penitenciria de Port Arthur, a Tasmnia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138773" title="Tommie Smith" nonfiltered="1171" processed="1159" dbindex="56785">






Tommie Smith fou el guanyador de la cursa dels 200 metres llisos als Jocs Olmpics d'estiu 1968, que en rebre la medalla d'or al podi aixec el puny en reivindicaci dels drets de la comnunitat afro-americana dels EUA.

 Biografia.

 Tommie Smith, nascut a Leemore (Califrnia, EUA) era un afromaeric portents tant a nivell esportiu com intellectual; en la seva etapa universitria va entrar en contacte amb OPHR, el Projecte Olmpic per als Drets Humans comandat per Henry Edwards, un socileg amb idees en la lnia ms dura de Malcolm X, i que propugnava que els atletes afroamericans no participessin representant a un pas que els discriminava. 

 Jocs Olmpics d'estiu de 1968.

Tommie, va guanyar l Or als 200 mts. llisos a Mxic 1968 en una cursa en la que va batre el rcord del mn el qual fou vigent durant 11 anys. Durant la cerimnia d'entrega de medalles, Smith i el medallista de bronze Jhon Carlos van rebre la medalla aixecant el puny esquerra per a simbolitzar l unitat de la raa. A ms van convncer al segon classificat, l australi Peter Norman, per a que ports el smbol de la OPHR. Per aquest fet, tots tres atletes patiren greus represlies.

 Enllaos.

 El poder de la gent: la reivindicaci dels JJOO de Mxic  68;
 Vdeo de la final de 200 mts.llisos a Mxic 68;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138774" title="Ttila" nonfiltered="1172" processed="1160" dbindex="56786">

Totila va ser rei dels Ostrogots (542-552), pujant al tro desprs de morir el seu oncle Ildibad i haver maquinat l'assassinat de l'hereu d'aquest, el seu cos Eraric. Nascut a Treviso, el seu nom de guerra "Totila" ha estat transms per l'historiador Procopi, tot i que a travs de les monedes que va fer emetre se sap que el seu nom real era Baudila.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138775" title="Coberta (nutica)" nonfiltered="1173" processed="1161" dbindex="56787">
Una coberta s cada una de les superfcies d'un vaixell que el divideixen horitzontalment i fan la funci de sl. L'espai entre dues cobertes s'anomena entrepont o entrecoberta. Segons la funci de cada coberta i de la situaci, reben diferents noms:
 Coberta de mquines: s la coberta on se situa la sala de mquines.
 Coberta principal: s la coberta estanca contnua ms forta d'un vaixell. Sovint s tamb la coberta ms alta.
 Coberta superior: s la coberta contnua ms alta d'un vaixell. No coincideix necessriament amb la coberta principal.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138782" title="John Bagnell Bury" nonfiltered="1174" processed="1162" dbindex="56793">
John Bagnell Bury (16 d'octubre de 1861   1 de juny de 1927) va ser un eminent historiador, bizantinista i filleg irlands.

Va formar-se al Trinity College de Dubln, on es va graduar el 1882 i obtenia la ctedra d'histria el 1893, que ocup durant nou anys. Posteriorment es trasllad a la Universitat de Cambridge, on ocup el crrec de Regius Professor of Modern History fins a la seva mort a Roma a l'edat de 65 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138786" title="Chronicon Pictum" nonfiltered="1175" processed="1163" dbindex="56796">


La Crnica Illuminada d'Hongria (tamb coneguda com a Chronicum  Pictum, Chronica Picta o Chronica de Gestis Hungarorum) s una crnica illustrada medieval del Regne d'Hongria del segle XIV. 

Les 147 escenes representades demostren gran coneixement de la vida, histria i llegendes hongareses, i suposen una font d'informaci important per a l'estudi de l'Hongria medieval.

El manuscrit es conserva a la Biblioteca Nacional Szchnyi, a Budapest.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138788" title="Erupci H?ei del Mont Fuji" nonfiltered="1176" processed="1164" dbindex="56797">

L'Erupci H ei del Mont Fuji (     , H ei dai funka?) va tenir lloc el 1707 (el quart any del perode H ei segons el calendari tradicional japons).

El Mont Fuji ha tingut tres grans erupcions al llarg de la histria: dues vegades durant el perode Heian (les erupcions Enryaku i J gan), i un cop durant el perode Edo (l'erupci H ei d'aquest article). El Mont Fuji no ha tornat a entrar en erupci des d'aleshores.

Tot i que no va comportar vessament de lava, l'erupci Hoei va emetre una enorme quantitat de cendra volcnica, que es va escampar al voltant del volc arribant fins i i tot a Edo (actual Tquio, a 100 km del Mont Fuji.) El volum de la cendra expulsat s'ha estimat en 800.000.000 m.

L'erupci va esclatar al vessant sud-oest del Mont Fuji, i va formar tres nous crters, anomenats 1r, 2n i 3r crters H ei. 

Desastres secundaris.

 L'any segent a l'erupci, el riu Sakawa es va desbordar i va provocar inundacions a la zona, a causa dels sediments de cendres volcniques.

Les cendres van anar dipositant-se en els camps de cultiu situats a l'est de la Muntanya Fuji i, per poder continuar conreant, els grangers van anar acumulant els productes volcnics a grans piles en abocadors. En caure la pluja es va emportar tots aquests munts de terra i cendres i les va arrossegar cap als rius, pel qual va disminuir la profunditat d'alguns d'aquests rius. A ms, al riu Sakawa algunes de les cendres volcniques ms voluminoses van anar creant embassaments temporals d'aigua al llarg del seu recorregut.

Finalment, les pluges dels dies 7 i 8 d'agost de l'any segent a l'erupci van provocar una allau de cendres volcniques i llot que va trencar aquests embassaments i va inundar la plana d'Ashigara.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138790" title="Ormazd III" nonfiltered="1177" processed="1165" dbindex="56798">
Ormazd III va ser Rei de Prsia, del 457 al 459, desprs de succeir el seu pare Yezdegerd II

El breu regnat d'Ormazd va estar marcat per les contnues lluites amb els Heftalites de Bactriana i amb els seus germans. Va morir assassinat per seu germ Peroz I, que prengu el tro.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138796" title="Marc Antoni, l'orador" nonfiltered="1178" processed="1166" dbindex="56799">
Marc Antoni l'Orador (Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC), magistrat rom de l'etapa republicana. 

Va nixer el 143 aC. Pertanyia a la famlia plebea dels Antonius (gens Antonia), sent un dels ms distingits oradors de la seva poca. Va comenar el seu cursus honorum com qestor l'any 113 aC, sent elegit al 102 aC com pretor amb potestat proconsular de la regi de Cilcia. Durant el seu mandat va lluitar contra els pirates de la Mediterrnia amb tal xit que el senat rom va aprovar va concedir els honors del triomf el 102 aC. 

Va ser escollit llavors cnsol l'any 99 aC juntament amb Aulus Postmius Albinus, i es va oposar als seguidors de Saturn, i a la llei agrria proposada pel trib Sext Tit. Al 97 aC, fou censor, i fou acusat de malversaci per Marc Duroni, per fou absolt.

Va conservar el mandat a la guerra social de l'any 90 aC. Durant la guerra civil entre Gai Mari i Sulla, Antoni va recolzar a aquest ltim. Aquest fet li va costar la vida, car quan Gai Mari i Lluci Corneli Cinna van obtenir el control de Roma el 87 aC el van capturar i el van condemnar a mort; el comandant Publius Annius li va tallar el cap i el va portar a Gai Mari.

Durant tota la seva carrera poltica va continuar exercint com a defensor o acusador als tribunals romans. La moderna reputaci d'Antoni sobre la seva eloqncia deriva de l'autoritat de Cicer, ja que no es conserva cap dels seus discursos. s un dels principals oradors a l'obra de Cicer De Oratore. Va tenir dos fills, Marc Antoni Crtic i Gai Antoni Hibrida, els qui no van compartir la seva excellent reputaci. El primer va ser el pare del fams general i triumvir Marc Antoni.

Encara que els seus discursos no s'han conservat, es coneixen els temes dels que parlaven:
Defensa de si mateix contra l'acusaci d'incest amb una vestal.
Discurs contra Gneu Papiri Carb derrotat pels cimbres el 113 aC.
Discurs contra Sext Tit trib del poble el 99 aC.
Defensa de Marc Aquilli, acusat d'extorsi al govern de Siclia el 99 aC.
Defensa de si mateix per l'acusaci de malversaci de Duroni.
Defensa de Norb acusat de causar la destrucci pels cimbres d'un exrcit rom. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138797" title="Masss del Caroig" nonfiltered="1179" processed="1167" dbindex="56800">
El Masss del Caroig s un sistema muntanys situat entre les comarques valencianes de la Plana d'Utiel-Requena (al nord-oest), la Foia de Bunyol (al nord-est), la Vall de Cofrents (a l'oest), la Canal de Navarrs (a l'est) i la Costera (al sud). Tamb penetra en terres castellano-manxegues prop del municipi d'Almansa.

Els municipis que formen part d'aquesta unitat sn: Cofrents, Cortes de Pallars, Dosaiges, Millars, Bicorb, Quesa, Navarrs, Bolbait,  Xella, Anna, nguera, Montesa, Moixent i La Font de la Figuera. 

Es tracta d'una gran plataforma calcrea, en realitat s una associaci de relleus tabulars, el conjunt del qual dibuixa un quadre de 40km de costat. El seu flanc nord es troba jalonat per les estructures anticlinals de les serres Marts, Dosaiges, Ave i Caballn (per un flueix el riu Xquer), mentre que pel sud es produx una inflexi mitjanant la qual les capes cretciques se submergeixen per baix del Mioc margs de la vall de Montesa. El flanc occidental est format per un escal enfonsat, la vall d'Aiora. A ms hi ha altres escalons enfonsats o canals com el de Cofrents al nord-est o com el de la Canal de Navarrs que creua el Masss del Caroig pel centre i sud-est.

El Masss marca una zona de transici poc influenciada entre els dominis ibric i btic. Podem distingir distintes plataformes o moles, destacant al nord del Xquer les de lAlbeitar i de l'Or, i al sud les de Cortes, Xalans, Bicorb i el propi Caroig que s el pic ms alt amb 1.228 m. Entre les moles s'obrin profunds talls, gorges i congosts, com el del riu Xquer a l'altura de l'embassament de Tous.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138813" title="Nessie (emulador)" nonfiltered="1180" processed="1168" dbindex="56813">

La Nessie s un emulador de consola per a videojocs de la Nintendo Entertainment System (NES) desenvolupat per un tal Martin. Es pot introduir trucs quan es juga als jocs, a ms que es pot jugar amb la Zapper, una pistola per jugar en videojocs especials per la videoconsola.

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;
Frums del lloc web oficial;
El programa en catal (per descarregar-lo heu d'anar a Download Now i us dirigir cap a una pgina de descrrega);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138818" title="Brett Favre" nonfiltered="1181" processed="1169" dbindex="56817">
Brett Favre s un jugador de Futbol americ, que ha estat el quaterback titular dels Green Bay Packers des de 1992.

 Biografia.

Brett Lorenzo Favre nascut a Gulfort (Mississippi, EUA) el 10 d'octubre de 1969 s una estrella de la NFL. Escollit en segona ronda de draft de 1991 per Atlanta Falcons, Favre va fitxar per Green Bay Packers l'any 1992. Un cop a Green Bay, Favre va esdevenir l'autentic lder de l'equip i va portar als Packers a guanyar la Superbowl XXXI l'any 1997.

Just un any abans, Favre havia anunciat que entrava en un programa de rehabilitaci de calmants, degut la seva addicci a la vicodina.

 Enllaos externs.
Pgina Oficial de Brett Favre;
Brett Favre a NFL Players;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138819" title="Royal Sporting Club Anderlecht" nonfiltered="1182" processed="1170" dbindex="56818">

El Royal Sporting Club Anderlecht s un club de futbol de Blgica, de la ciutat d Anderlecht, a la regi de Brusselles-Capital. Va ser fundat el 27 de maig de 1908 i juga a la primera divisi belga. s el club belga que ms vegades ha guanyat la lliga del seu pas (28). 

Uniforme. 

 Uniforme titular: Samarreta negra, pantalons negres i mitjes negres. ;
 Uniforme alternatiu: Samarreta blanca, pantalons blancs i mitjes blanques. ;

Abans de la temporada 2005-06 l'equip tenia com uniforme titular una samarreta blanca amb vius liles, tal com ho s ara l'uniforme alternatiu.

Palmars.

Tornejos nacionals.
 Lliga belga: (29): 1946-47, 1948-49, 1949-50, 1950-51, 1953-54, 1954-55, 1955-56, 1958-59, 1961-62, 1963-64, 1964-65, 1965-66, 1966-67, 1967-68, 1971-72, 1973-74, 1980-81, 1984-85, 1985-86, 1986-87, 1990-91, 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1999-00, 2000-01, 2003-04, 2005-06, 07.
 Copa de Blgica: (8): 1964-65, 1971-72, 1972-73, 1974-575, 1975-76, 1987-88, 1988-89, 1993-94, 2007-08;
Copa de la Lliga de Blgica: (1): 1999-00.
Supercopa de Blgica: (6): 1985, 1987, 1993, 1995, 2000, 2001.
Tweede Klasse (II): (2): 1923-24, 1934-35.

Tornejos internacionals.
 Recopa d'Europa (2): 1975-76, 1977-78.
 Copa de la UEFA (1): 1982-83.
 Supercopa d'Europa (2): 1975-76, 1977-78.

 Presidents .
Charles Roos (1908-1911);
Tho Verbeek (1911-1951);
Albert Roosens (1951-1971);
Constant Vanden Stock (1971-1996);
Roger Vanden Stock (des de 1996);

Futbolistes destacats.


  Jef Mermans;
  Hippolyte Van Den Bosch;
  Jef Jurion;
  Jacques Stockman;
  Wilfried Puis;
  Paul Van Himst;
  Franois Vander Elst;
  Erwin Vandenbergh;
  Franky Vercauteren;
  Enzo Scifo;
   Juan Lozano;
   Luis Oliveira;

  Bertrand Crasson;
  Johan Walem;
  Marc Degryse;
  Philippe Albert;
  Lorenzo Staelens;
  Walter Baseggio;
  Vincent Kompany;
  Jan Mulder;
  Robbie Rensenbrink;
  Morten Olsen;
  Arnor Gudjohnsen;
  Pr Zetterberg;

  Atilla Ladynszki;
  Jan Koller;
  Nenad Jestrovic;
  Alin Stoica;
  Mbark Boussoufa;
  Mbark Boussoufa;
  Aruna Dindane;
  Ahmed Hassan;
  Celestine Babayaro;
  Eddie Krn evi ;
  Tomasz Radzinski;


Enllaos externs.
 Pgina oficial;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138820" title="Club Brugge Koninklijke Voetbalvereniging" nonfiltered="1183" processed="1171" dbindex="56819">



El Club Brugge Koninklijke Voetbalvereniging (Club Bruges en catal) s un equip de futbol de la ciutat de Bruges, a la regi de Flandes, Blgica. Actualment milita a la primera divisi belga. 

Historia. 

El club s un dels equips de futbol ms antics d Europa, car es va fundar en 1891, amb el nom inicial de Brugsche Football Club. El seu primer ttol en el campionat belga arribaria en la temporada 1919-20. 

No obstant aix hauria de passar un llarg perode perqu el Bruges aconseguira ser campi novament en la lliga belga. Aix no es va produir fins a la dcada dels 70, en la temporada 1972-73, donant inici a l'poca daurada del club. En aquests anys 70 va guanyar fins a un total de cinc lligues, i en l'any 1978 va arribar fins a la final de la Copa d'Europa, sent l'nic club de Blgica que ha pogut aconseguir-ho. En la final va caure per 1 a 0 contra el Liverpool FC a l estadi de Wembley. 

Des de llavors s'ha convertit en el segon equip en nombre de ttols del futbol belga, per darrere del RSC Anderlecht i acumula nombroses participacions en la Lliga de Campions i en la Copa de la UEFA.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Lliga belga (13): 1919-20, 1972-73, 1975-76, 1976-97, 1977-78, 1979-80, 1987-88, 1989-90, 1991-92, 1995-96, 1997-98, 2002-03, 2004-05.
 Copa de Blgica (10): 1967-68, 1969-70, 1976-77, 1985-86, 1990-91, 1994-95, 1995-96, 2001-02, 2003-04, 2006-2007.
 Supercopa de Blgica (13): 1980, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994, 1996, 1998, 2002, 2003, 2004, 2005.

Tornejos internacionals.

 Subcampi de la Copa d'Europa: 1978;

Enllaos externs.

Pgina oficial;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138821" title="Angle d'atac" nonfiltered="1184" processed="1172" dbindex="56820">


S'anomena angle d'atac a l'angle que formen la corda geomtrica d'un perfil d'ala amb la velocitat de l'aire incident.

Es un parmetre que influeix decisivament sobre la capacitat de generar sustentaci d'una ala o sobre la de generar tracci de les pales d'una hlix.

Normalment, en augmentar l'angle d'atac augmenta la sustentaci fins a un punt concret en el qual aquesta disminueix bruscament, fenomen que es coneix amb el nom d'entrada en prdua. La dependncia de la sustentaci amb l'angle d'atac es pot mesurar a travs d'un coeficient de sustentaci  la variaci del qual amb l'angle d'atac   s'illustra a la figura 2.

S'ha de destacar que existeixen uns dispositius hipersustentadors que poden incrementar l'angle d'atac d'entrada en prdua.

 Vegeu tamb .
 Aerodinmica;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138825" title="Galatasaray Spor Kulb" nonfiltered="1185" processed="1173" dbindex="56821">

El Galatasaray Spor Kulb s una entitat esportiva turca que va ser fundada en 1905 per Ali Sami Yen i altres nois de l'escola secundria dIstanbul Galatasaray niversitesi. Juguen a la ciutat d Istanbul, a l'estadi Ali Sami Yen amb capacitat per a 25.000 espectadors. En l'actualitat aquest club s un dels ms importants exponents de la lliga turca. s el primer i nic club turc que ha guanyat un trofeu europeu i el segon club, desprs de l'Ajax d'Amsterdam, a guanyar la Copa de la UEFA sense perdre un sol partit. 

Sens dubte el seu major xit va ser en l'any 2000, quan va guanyar la Copa de la UEFA front l'Arsenal angls i la Supercopa d'Europa front el Real Madrid. s l'nic club turc que ha destacat en tornejos internacionals.

Palmars.

Tornejos internacionals.
Copa de la UEFA (1): 2000;
Supercopa d'Europa (1): 2000;
Tornejos nacionals.
Super Lliga Turca (17): 1961-62, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 1971-72, 1972-73, 1986-87, 1987-88, 1992-93, 1993-94, 1996-97, 1997-98, 1998-99, 1999-2000, 2001-02, 2005-06, 2007-08;
Copa de Turquia (14): 1963, 1964, 1965, 1966, 1973, 1976, 1982, 1985, 1991, 1993, 1996, 1999, 2000, 2005;
Supercopa de Turquia/Copa President (10): 1966, 1969, 1972, 1982, 1987, 1988, 1991, 1993, 1996, 1997;
Copa Canceller (5): 1975, 1979, 1986, 1990, 1995;
Copa TSYD (12): 1963, 1966, 1967, 1970, 1977, 1981, 1987, 1991, 1992, 1997, 1998, 1999;
Campionat turc de futbol (9): 1931 32, 1933 34, 1935 36, 1940 41, 1941 42, 1942 43, 1946 47, 1949 50, 1950 51;
Lliga Nacional turca de futbol (1): 1939;
Lliga d'Istanbul de futbol (16): 1908 09, 1909 10, 1910 11, 1913 14, 1917 18, 1922 23, 1923 24, 1924 25, 1925 26, 1928 29, 1930 31, 1937 38, 1948 49, 1954 55, 1955 56, 1957 58;
Copa d'Istanbul de futbol (2): 1942, 1943;
Istanbul Shield (1): 1933;

 Jugadors destacats .




 Entrenadors .


 Nikolof (Player) (1905 1906);
 Emin Blend (Player) (1907) ;
 Horace Armitage (Player) (1908 1911) ;
 Emin Blend (Player) (1911 1914) ;
 Sadi Bey (1915) ;
 Ali Sami Yen (1916 1917) ;
 Necip  ahin (Player) (1919 1921) ;
 Adil Giray (Player) (1922 1923) ;
 Billy Hunter (1924 1928) ;
 Nihat Bekdik (Player) (1929) ;
 Lamberg (1930 1931) ;
 Fred Pegnam (1931 1932) ;
 Syd Puddefoot (1933 1936) ;
 Hans Baar (1937) ;
 Peter Szabo (1938) ;
 Peter Tandler (1938 1939) ;
 Hayman (1939) ;
 C. Zaharczuk (1939 1940) ;
 John Begget (1941 1945) ;
 Mio Dimitriyadis (1945 1946) ;
 J. Szweng (1947) ;
 Pat Molloy (1947 1949);
 D. Lockhead (1950 1952);
 Gndz K l  (1952 1953);
 Lazlo Szekelly (1953 1954) ;
 Gndz K l  (1954 1957) ;
 George Dick (1957 1958);
 Leandro Remondini (1959 1961) ;
 Gndz K l  (1961 1963) ;

 Co kun zar  (1963 1964) ;
 Gndz K l  (1964 1967);
 E fak Ayka Blent Eken (1967 1968) ;
 Tomislav Kaloperovi  (1968 1970) ;
 Co kun zar  (1970 1971);
 Brian Birch (1971 1973) ;
 Don Howe (1974 1975) ;
 Peter Mansell (1975 1976) ;
 Malcolm Allison (1976 1977) ;
 Fethi Demircan (1977 1978);
 Co kun zari (1978 1979);
 Turgay  eren (1979 1980);
 Brian Birch (1980 1982);
 zkan Smer (1982 1983);
 Tomislav Ivi  (1983 1984);
 Jupp Derwall (1984 1987);
 Mustafa Denizli (1987 1989) ;
 Sigfried Held (1989 1990);
 Mustafa Denizli (1990 1992);
 Karl-Heinz Feldkamp (1992 1993) ;
 Reiner Hollmann (1993 1994);
 Reinhard Saftig (1994 1995);
 Graeme Souness (1995 1996);
 Fatih Terim (1996 2000) ;
 Mircea Lucescu (2000 2002);
 Fatih Terim (2002 2004);
 Gheorghe Hagi (2004 2005);
 Eric Gerets (2005 2007);
 Karl-Heinz Feldkamp (2007-Present);


 Presidents .


 Ali Sami Yen (1905 1918) (1925);
 Refik Cevdet Kalpak o lu (1919 1922) (1934);
 Yusuf Ziya ni  (1922 1924) (1950 1952);
 Ali Haydar  ekip (1925);
 Ahmet Robenson (1926);
 Adnan Ibrahim Pirio lu (1927);
 Necmettin Sadak (1928 1929);
 Abidin Daver (1929 1930);
 Ahmet Kara (1930 1931) (1933);
 Tahir Kevkep (1931 1932);
 Ali Haydar Barsal (1932 1933) (1933 1934);
 Fethi Isfendiyaro lu (1933);
 Ethem Menemencioglu (1934 1936);
 Saim Ggen (1936 1937);
 Sedat Ziya Kanto lu (1937 1939) (1944);
 Nizan Nuri (1939);

 Adnan Ak ska (1939);
 Tevfik Ali  nar (1940 1942);
 Osman Darda an(1942 1943);
 Muslihittin Peyko lu (1944 1946);
 Suphi Batur (1946 1950) (1965 1968);
 Ulvi Yenal (1953) (1962 1964);
 Refik Selimo lu (1954 1956) (1960 1962);
 Sad k Giz (1957 1959);
 Selahattin Beyaz t (1969 1973) (1975 1979);
 Prof. Dr. Mustafa Pekin (1973 1975);
 Prof. Dr. Ali Uras (1979 1984) (1984 1986);
 Dr. Ali Tanr yar (1986 1988) (1988 1990);
 Alp Yalman (1990 1992) (1992 1996);
 Faruk Sren (1996 2001);
 Mehmet Cansun  (2001 2002);
 zhan Canayd n (2002 2008);
 Adnan Polat (2008-presents);


 Seccions .


El club t gran quantitats de seccions, com ara atletisme, basquetbol, voleibol, waterpolo, nataci, rem, vela esportiva o judo.

 Basquetbol .


 Voleibol .
La secci de voleibol del Galatasaray S.K. s una secci professional del club que funciona de forma semiautnoma.

 Palmars .
Categoria masculina
Lliga d' stanbul 16: 1931-1932, 1934-1935, 1943-1944, 1944-1945, 1949-1950, 1953-1954, 1954-1955, 1955-1956, 1956-1957, 1959-1960, 1960-1961, 1961-1962, 1962-1963, 1963-1964, 1964-1965, 1965-1966;
Campionat turc: 12: 1955, 1956, 1957, 1958, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1967 ;
Lliga turca 4: 1970-1971, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989;

Categoria femenina
Lliga d' stanbul 8: 1959-1960, 1960-1961, 1961-1962, 1962-1963, 1963-1964, 1964-1965, 1965-1966, 1977-1978;
Lliga turca 5: 1960-1961, 1961-1962, 1962-1963, 1963-1964, 1965-1966 ;

 Notes .


 Referncies .
 Birand, M. A., & Polat, M. M. (2006). Passion that continues for 100 years.  stanbul: D Yap m. ;
 Turagay, U., zgn, G., Gkin, B., Ahunbay (2006). 17 May: The story of a championship.  stanbul: D Yap m. ;
 Hasol, D. (2004). Dreams/realities in Galatasaray.  stanbul: Yap  Yay n. ISBN 9758599445;
 Tuncay, B. (2003). Galatasaray with European Success and Notable Players.  Yap  Kredi K lt r Sanat Yay nc l k. ISBN 9789750804274;
 Yamak, O. (2001). Galatasaray: Story of 95 years. Sinerji. ;
 akar, A. (1995). 90 questions about history of Galatasaray SK. Ca alo lu,  stanbul: Demir Ajans Yay nlar . ;
 Tekil, S. (1986). History of Galatasaray, 1905 1985. Galatasaray Spor Kulb. ;
 Tekil, S. (1983). Galatasaray 1905 1982: Memories. Arset Matbaac l k Koll.  ti. ;
  sfendiyar, F. (1952). History of Galatasaray.  stanbul: an Karde  yay nlar . ;

Enllaos externs.

 Web oficial;
 Botiga oficial Turquia;
 Portal de notcies i frum;
 Web oficial GS EUROPA;
 Botiga oficial d'Europa;
 Grup de seguidors;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138836" title="Disfria de gnere" nonfiltered="1186" processed="1174" dbindex="56822">
La disfria de gnere s un sentiment ampli de disgust amb el gnere que un t atribuit en nixer.

Malgrat aix, la professi mdica en la seva vesant psiquitrica, ha utilitzat aquest concepte general com una eina diagnstica al voltant de la transsexualitat i els transtorns de la identitat sexual, paraiges on s'hi encabeix els homes i dones transsexuals.

Una corrent important de professionals de la salut i tamb el propi moviment transsexual s molt critica amb la consideraci psiquitrica de la transsexualitat. Per exemple, una opini en aquest sentit s que la transsexualitat reflecteix un conflicte social (al voltant de la moral i de la cultura sexual i de gnere de la societat) i no un transtorn mdic.

Tot i que els criteris mdics al voltant de la transsexualitat han canviat molt en el temps, encara avui (2007) se sol utilitzar les recomanacions de l'ICD-10 (Classificaci Internacional de Malalties -OMS) o el DSM-IV (Manual de Diagnostic de l'Escola de Psiquiatria Americana, versi 4), malgrat que tots ells semblen en l'actualitat bastant inapropiats i estant en un avanat procs de profonda revisi.

Hi ha qui a partir de les demandes transsexuals ms comunes d'atenci mdica (hormones, cirurgies, ajut psicolgic) associa la transsexualitat a una malaltia. En canvi des del collectiu transsexual es pretn sempre distingir entre atenci mdica (com en un part, una revissi mdica, o un serve mdic qualsevol) en un context de forta discriminaci social, envers el tractament mdic d'una malaltia o transtorn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138841" title="Ingix" nonfiltered="1187" processed="1175" dbindex="56823">

L'ingix o           al aj (pronunciat /  l.  j/) s una llengua caucsica parlada pels ingixos, poble que viu a Ingixia, Txetxnia, Osstia del Nord - Alnia i Uzbekistan.

Sistema d'escriptura.
L'ingix inicialment es va escriure en alfabet arb amb algunes variacions a comenaments del segle XX. Desprs de la Revoluci russa primer es va escriure en alfabet llat fins que finalment es va escriure en alfabet cirllic adaptat a les seves formes fontiques:



 Literatura .
El 1924 es fund a Vladikavkaz (capital, per, d'Osstia del Nord - Alnia) la Societat Literria Ingix, de la qual en formarien part T. Bekov (1873-1938) i Z. Mal'sagov (1894-1935), autor de la primera novella ingix, Abducci d una noia (1923). Altres autors ingixos foren S. Oziev (1904-?), autor de Kalym i Tamara, Idriss Bazorkin (1911), autor dels contes Tamara (1938) i Capit Ibragimov (1940); Akh. Malsagov (1922) i Dzhemaldin Janjidev (1916) amb els poemes Mirall del temps (1941) i Muntanyes nadiues (1959), aix com les traduccions d Alexander Blok i Puixkin a l'ingix.

 Enllaos externs .

 ;
 Ingush Language Project a UC Berkeley;
 Universitat de Graz - Language Server;
 Material i gramtica ingix online ;
 Enllaos no oficials ingixos ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138843" title="Casa Armet" nonfiltered="1188" processed="1176" dbindex="56824">
La Casa Armet s un edifici modernista projectat per l'arquitecte Ferran Romeu i Ribot l'any 1898 i situat a l'avinguda de Grcia de Sant Cugat del Valls.

Dissenyada com una casa d'estiueig per encrrec d'un barcelon, constitueix el primer exemple de modernisme a Sant Cugat.

Ferran Romeu conjuga per primera vegada l's del ma, la pedra, la cermica, i les estructures de fusta, amb clares influncies de l'edifici barcelon dels Quatre Gats que Puig i Cadafalch acabava de construir dos anys enrere.


Hi destaquen els volums en forma de mduls de lnies rectes amb elements neogtics. La faana est decorada amb un fris de majliques de colors.

La mansi conserva el seu jard on a l'any 1899 s'hi constru un mol de vent i un dipsit d'aigua sobre una estructura alada de totxo vist de gran inters formal i estructural.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138844" title="Murat Zizikov" nonfiltered="1189" processed="1177" dbindex="56825">

Murat Magometovitx Zizikov (rus                             ) (nascut el 10 de setembre de 1957) s el president de la repblica russa d'Ingixia. Va nixer a l'actual territori de Kirguizistan.

Fou membre del KGB durant els anys 1980 i ms tard del FSB. Des del 1990 fou membre del Consell de Seguretat d'Ingixia. Molt proper a Vladimir Putin en relaci al conflicte de Txetxnia, el 23 de maig de 2002 va substituir Ruslan Auxev com a president d Ingixia. El 2004 fou lleument ferit a Nazren en un atemptat de rebels txetxens.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138848" title="Al Alkhnov" nonfiltered="1190" processed="1178" dbindex="56826">

Al Dadaixvitx Alkhnov (en rus                      ) (Kazakhstan, 1957) fou el president del govern prors de la repblica de Txetxnia entre 2004 i 2007.

Els seus pares foren exiliats al Kazakhstan amb tot el poble txetx. El 1962 va tornar a Txetxnia i es va unir a l'xercit, que el 1982 deix per unir-se a la policia. Fou cap de transports per a Txetxnia fins el 1992. 

Quan esclat la guerra del 1994 don suport als russos i el 1996 fou condecorat. El 2003 fou nomenat ministre d interior, i a la mort d'Akhmad Kadrov el 2004, president prors de Txetxnia, fou escollit president.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138849" title="Sudan del Sud" nonfiltered="1191" processed="1179" dbindex="56827">


El Sudan del Sud es una regi del Sudan. El govern sudans va permetre l autonomia de la regi pel Ampli Acord de Pau signat el 9 de gener de 2005 a Naivasha, Kenya amb l Exrcit d'Alliberament del Poble Sudans fundat per John Garang, temptativament donant un final a la Segona Guerra Civil Sudanesa. El Sudan del Sud limita amb Etipia per l est, Kenya, Uganda i la Repblica Democrtica del Congo pel sud i amb la Repblica Centreafricana per l oest. Al nord es troba la regi predominantment rab i musulmana que es troba sota el govern central del Sudan.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138851" title="Licsid" nonfiltered="1192" processed="1180" dbindex="56828">



Els licsids (Lycosidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

A l'Europa mediterrnia anomenen tarntules les espcies ms grans d'aquesta famlia. Les aranyes ms grans d'Europa (fins a 30 mm) sn licsids, per tamb tenen membres molt petits, d'uns 3 mm. Tenen potes i quelcers robusts, essent el quart parell de potes el ms llarg. Dos dels seus vuit ulls sn relativament grans i frontals.

 Aranyes llop .

Lycos s una paraula |grega que significa "llop" i en molts idiomes, com l'angls, s'ha adoptat l'expressi "aranyes llop" (wolf spiders) com a denominaci popular dels Lycosidae. En realitat, seguint la norma, el nom de la famlia deriva d'un dels seus gneres ms habituals, el gnere Lycosa. El seu nom pot fer referncia a la seva manera de caar, que s perseguint a les preses i capturant-les a la carrera, a diferncia d'altres aranyes que usen els fils de seda. 

El seu bon sentit de la vista els serveix per a la captura de les preses i l'exhibici de seducci del mascle; tenen una bona visi, tot i que no tan bona com la dels saltcids. Molt curiosament tenen dos ulls posteriors, de gran talla, que estan disposats per tal de mirar cap endavant. 

Es coneixen actualment 2.304 espcies i 104 gneres i formen la superfamlia Lycosoidea. La seva distribuci geogrfica s molt ampla, i es poden trobant en una gran diversitat d'hbitats.


 El nom de tarntula .

Entre els Lycosidae, cal citar la Lycosa tarentula, situada a la regi de Trent, per tamb per tota la mediterrnia. La seva picada o mossegada era considerada tan greu que calia organitzar una tarantella, una dansa napolitana de moviment frentic que es ballava al sud d'Itlia ja en el segle XIV, per tal d'aconseguir la guarici de la persona. 

Se sap avui que els rars casos de picades de tarntula no sn perilloses, amb un dolor similar a la picada d'una vespa. Existeixen tanmateix algunes espcies a Amrica del Sud del qual la picada pot deixar cicatriu ja que el seu ver s necrosant.

 Comportament .

Sn aranyes errants, que excaven petites galeries verticals o ocupen esquerdes naturals des de les quals esperen les seves preses, la presncia de les quals detecten per les vibracions del terra. Les del gnere pirata habiten ambients humits i sn capaces de crrer sobre l'aigua o submergir-se en aquesta per escapar dels predadors. 

Habitualment no fabriquen una teranyina, llevat de membres dels gneres Sosippus, Aglaoctenus  i Diapontia (Amrica del Sud), per algunes el que si fan s entapissar amb seda els seus refugis. 

Els mascles fan la cort a les femelles amb moviments rtmics dels seus palps i aixecant les potes del davant. Una vegada la femella l'ha acceptat, el mascle es colloca sobre el cefalotrax de la femella i la fecunda amb els seus palps carregats d'esperma. 

Les femelles fabriquen per guardar els ous un sac esfric que porten penjant de l'extrem posterior i inferior de l'abdomen. Quan els ous fan eclosi, porten les cries sobre l'abdomen fins que realitzen la seva primera muda. En alguns casos s'ha observat que les femelles exposen el sac d'ous al sol.

 Fotos addicionals .


 Enllaos externs .
Fotos de licsids de Emanuele Biggi;
Notes sobre toxicitat;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de licsids;
 Llista de gneres de licsids;
 Classificaci de les aranyes;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138855" title="Histria econmica de Catalunya" nonfiltered="1193" processed="1181" dbindex="56830">


Orgens.
Els orgens de l'Economia a Catalunya, ens porten a temps anteriors a l'edat mitjana, quan a  Barcelona, a l'antiga Llotja, actualment, pla de Palau, s'establia un dels primers precedents de les entitats financeres: la Taula de canvi de la ciutat (1401), per tal de facilitat el canvi de les nombroses monedes que arribaven pel concorregut port de la ciutat.

Uni dinstica amb Castella.
 Uni dinstica amb el regne de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. El dos regnes mantenen les seves caracterstiques econmiques (moneda prpia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les lleis i les tradicions. s la data que el negacionisme histric espanyol, reivindica com el del naixement d'Espanya.
 Contractes d'assegurana martima a Catalunya, ms antics que es conserven - 1476.
 Ferran II signa la Sentncia de Guadalupe - 1486 per tal de donar soluci als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el rgim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetutat) i viu als masos.
 Instauraci de la Inquisici castellana a Catalunya - segle XV.
 Decret d'expulsi dels jueus - 1492 que provoca la seva persecuci, exili i l'expoli de les seves propietats.

Segle XVIII.
Desprs de la derrota catalana a la guerra de successi, el Principat va perdre els furs i privilegis econmics i socials que disposava des de la fusi de la Corona d Arag amb la de Castella. Felip V va reorganitzar a nivell estatal la hisenda pblica i va centralitzar l estat, menys al regne de Navarra i les altres provncies basques. A conseqncia d aix:

Es considera el naixement de l estat espanyol.
Es van prohibir les institucions catalanes.
Es va centralitzar la recaptaci d impostos;
Es van modernitzar els sistemes d assignaci de quotes .
Es va introduir a la Corona D Arag l impost del cadastre, que va multiplicar per sis la pressi fiscal de la pagesia catalano-aragonesa.
Es va poder fer censos de poblaci propietat molt minuciosament.

Encara que a curt termini i socialment la monarquia borbnica va suposar un pas endarrere per les aspiracions de la Corona D Arag. L expansi demogrfica va arribar pel perode de pau que l estat espanyol gaudia i amb l augment de la taxa de natalitat, encara que la taxa de mortalitat era elevada i Catalunya estava en una fase estacionria alta de poblaci, va arribar l augment econmic i el canvi social en la producci manufacturera a Catalunya. Ja que:

A tot l estat espanyol es van millorar les tcniques de conreu i la productivitat del camp, grcies als ministres illustrats de Carles III. I sobretot a Catalunya on els pagesos tenien contractes, com el de rabassa morta, que permetien un conreu ms lliure i el camp catal va tenir una amplificaci de les terres cultivables, la intensificaci dels rendiments i l especialitzaci.

La nova producci manufacturera catalana va fer crixer l economia catalana:
Amb la creaci de les Manufactures Reials, que eren grans tallers que gaudien de la protecci de la Corona i eren independents a les regles dels gremis, i que proporcionaven provisions a l exercit. ;
Els gremis van oferir nous productes com els de luxe i de decorament de les cases nobiliries.
Van sorgir les primeres companyies catalanes d estampaci d indianes que fabricaven teixits de cot. Amb els capitals obtinguts es va incrementar la demanda i va permetre invertir i millorar el jove sector txtil catal.
Amb la fundaci de les Juntes de Comer de Barcelona, 1758, i les companyies comercials que van impulsar la producci industrial i l activitat comercial. ;
El decret de la llibertat de Comer que va firmar Carles III, que va permetre acabar amb el monopoli de Cadis i va autoritza a Catalunya el comer amb les colnies de Sud Amrica.

Segle XIX.
La febre d'or i la industrialitzaci.
Els principis del segle XIX van ser durs per l economia catalana que va haver de suportar la Guerra Gran i la del Francs que la van desmuntar. Per el naixement d una nova burgesia moderna i arriscada va permetre realitzar el canvi econmic ms important en la histria contempornia: el naixement de la indstria catalana.

Com s'ha destacat abans, a Catalunya hi va haver un seguit de factors que van facilitar la industrialitzaci, com sn:

Tradici artesana i manufacturera.
Inici de la industrialitzaci catalana a cpia del model angls.
Avanament econmic respecte a Espanya.
Creixement demogrfic que va generar m d obra abundant;
Iniciativa empresarial.
Els gremis del txtil fabricaven teixits d indianes que comerciaven amb les colnies espanyoles, cosa que va fer arribar capital a Catalunya, que futurament es va invertir en la indstria cotonera.
L agricultura catalana s havia modernitzat. Els latifundis no van existir grcies als contractes de rabassa morta en l'mbit de la vinya, contractes d emfiteusi i els contractes d arrendament que s utilitzaven des de feia dcades. A ms, l agricultura exportava molts productes tant al mercat interior com a la resta d Europa.

Entre 1832 i 1833 es va fundar a Barcelona la primera fbrica que funcionava amb vapor, la fbrica Bonaplata. I Durant el 1832 al 1875, les primeres fbriques txtils es van situar a prop del port de Barcelona, ja que el carb que necessitaven per produir el vapor l importaven del Regne Unit, on era ms barat, aix com el cot necessari per produir els teixits tamb era importat. Aquestes primeres fbriques s anomenaven Vapors. Els vapors van ser molt populars fins als anys 60, per l elevat cost del carb va provocar la creaci de les colnies industrials que utilitzaven grans turbines a prop dels salts d aigua i aix, aprofitaven l energia hidrulica.

Les colnies industrials eren com petites ciutats, on els treballadors vivien sota les ordres del patr. En les colnies industrials no hi havia moviments obrers, i aix feia que els patrons tinguessin menys mals de cap. Tamb estalviaven molt pel fet que no feien servir carb. Tot i aix, tamb hi havia inconvenients com la poca formaci professional dels obrers i el poc cabal dels rius en aquells temps.

L economia catalana va evolucionar poc a poc, per a pas ferm grcies a la prohibici de venta de teixits anglesos a les colnies espanyoles, ja que era impossible que els teixits catalans competissin amb la qualitat i el preu dels teixits de les potncies europees industrials. Aix va comportar que el mercat espanyol queds a mans de la indstria catalana;si el 1830, la indstria catalana subministrava la demanda del 20% de teixits a Espanya, el 1850 ja en subministrava ms del 75%.

Fets destacables.
 Creaci de la Societat catalana de gas - 1842.
 Fundaci de la Caixa d'Estalvis de la Provncia de Barcelona -1844, primera caixa d'estalvis.
 Construcci del tram ferroviari Matar-Barcelona - 1848 primer tram ferroviari d'Espanya. ;
 Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretn reformar el sistema poltic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracterstiques prpies del rgim liberal.
 Primera vaga general obrera del sector txtil - 1855.
 Enderrocades les muralles de la ciutat, l'empresari Llus Simon forma l'empresa Compaa del Ferrocarril de Barcelona a Sarri - 1855.
 Girona s la primera ciutat de l'estat en illuminar els carrers amb llum elctrica - 1885.
 Fracs del pronunciament carl de Sant Carles de la Rpita - 1860.
 Inauguraci del tren de Sarri, primer ferrocarril urb de l'Estat espanyol i el segon del mn desprs del metro de Londres, obert sis mesos abans - 1863.
 Sexenni Democrtic - 1868 al 1874.
 La Revoluci de Setembre - 1868 encapalada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borb i renncia de la reina Maria Cristina (mare d'Isabel II) a la regncia.
 Implantaci de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868.
 Constituci a Barcelona del Foment del Trebal Nacional - 1869.
 Pacte de Tortosa - 1869 republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederaci catalano-aragonesa sota un estat republic de caire federal.
 Constituci de 1869 que vol aprofundir la democrcia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (noms per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralitzaci de Catalunya en relaci amb l'Estat espanyol.
 Primer Congrs Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federaci Regional Espanyola de l'Associaci Internacional de Treballadors (AIT) .

 Primera democrcia a Espanya.
 Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes);
 Abdicaci d'Amadeu de Saboia i proclamaci de la Primera Repblica Espanyola. Primer perode democrtic a Espanya- 1873 amb corrents federals.

La immigraci i la filloxera .
Durant el perode 1875-1898, Catalunya va experimentar un augment de poblaci i de l economia en general. L augment demogrfic al Principat va ser superior que a la resta de l estat, i gaireb igual que als diferents pasos europeus, ja que Catalunya va comenar a rebre molts immigrants de diverses regions d Espanya, fet que va provocar la disposici de ms capital hum per les indstries catalanes. La indstria catalana va crixer poc a poc fins arribar a tenir ms importncia econmica que l agricultura, contrriament d'Espanya .

La indstria cotonera va provocar que el govern fiques ms aranzels als productes estrangers degut a la petita crisi que patien per l elevat preu de les fonts d energies, i futurament va fer aplicar ms aranzels per la prdua de Cuba com a colnia espanyola, el mercat ms important per la indstria catalana.

Tamb s ha de destacar que a  Catalunya, la vinya va tenir una gran importncia i va crixer molt des que la filloxera destrus la vinya francesa; va haver-hi grans inversions a la vinya, que van fer que l economia catalana trobs un altre sector a explotar, per la filloxera tamb va arribara les terres catalanes i va destruir gran part del conreu. Aix va desencadenar una crisi, ja que les inversions no havien sortit rendibles i molts propietaris van rescindir els seus contractes de rabassa morta amb els seus pagesos. Encara que es va reorganitzar rpidament, el sector va perdre importncia al sector exterior i no es va poder recuperar la bona situaci anterior.

Aix doncs, encara que la indstria cotonera va ser la insgnia de l economia catalana durant tot el segle XIX i part del segle XX, tamb hi va haver sectors industrials catalans molt importants a l'poca com:
la indstria agroalimentria; que des de els finals del segle XVIII ja exportava productes i s havia comenat a comercialitzar.
la indstria vitivincola; va tenir molta importncia en el mercat espanyol i europeu durant l any que la filloxera va arrasar la vinya francesa.
la indstria mecnica; que estava a Barcelona, i tenia grans fbriques com la Nueva Vulcano, L Espanya Industrial i la Maquinista Terrestre i Martima de Barcelona.

La revoluci industrial catalana, amb el seu desenvolupament peculiar a base de risc, iniciativa, treball i proteccionisme, va permetre a Catalunya ser la fbrica d Espanya i va constituir un senyal d identitat que va diferenciar la societat catalana de la resta de l'estat.

 Planas y Flaquer Construeix el primer transformador -1894.

Intent fracassat de proclamaci d'un estat catal.
 Batallons de voluntaris comandats pel Xic de les Barraquetes intenten proclamar l'Estat Catal, i sn derrotats a Sarri - 1873, sota el govern d'Estanislau Figueras.
 Cop d'Estat del general Pava - 1874 que instaura Alfons XII com a rei d'Espanya.  Restauraci monrquica borbnica, que durar fins al 1898.
 El Partit Liberal arriba al poder - 1881 Sagasta forma govern.
 I Congrs Catal a favor del Dret Civil Catal - 1881.
 Valent Almirall funda el Centre Catal - 1882 Presidit per Frederic Soler Naixement de la bandera de combat, l'estellada republicana. Que presentar el Memorial de Greuges.
 Un Reial Decret estableix el monopoli del servei telefnic a favor de l'Estat - 1884.
 Planas i Flaquer Construeix el primer transformador (1894).
 La Direcci General de Correus dicta una ordre que prohibeix fer servir el catal a les comunicacions telefniques inter-urbanes i als telegrames - 1896, caldr que un Reial Decret ho autoritzi poc desprs.

Segle XX.
Creixement demogrfic, expansions i crisis.
Durant el perode 1898-1936, la poblaci catalana va augmentar molt. El 1900 la poblaci a Catalunya era de gaireb 2 milions i al 1930 la poblaci passava dels 3 milions, aquest fenomen es va veure sobretot en la ciutat de Barcelona que va ser la primera ciutat de l estat espanyol que va passar d un mili d habitants el 1930. Aix va suposar que Barcelona s annexs als pobles del voltant com Sarri, el Poble Sec, Sant Andreu, etc. Que avui en dia, sn barris barcelonins. El pulm industrial va concentrar-se a Sant Mart i tamb va esdevenir molt important el port de Barcelona en l mbit comercial de la ciutat.

El creixement de la poblaci catalana no va ser grcies a la fecunditat catalana, que va baixar respecte dcades anteriors, sin grcies a la immigraci que arribava d Espanya, la millora de l atenci mdica a la poblaci i l augment de la prctica de la higiene en la societat.

En l mbit del camp catal, la productivitat va crixer grcies a nous adobs, l augment dels regadius, noves tcniques i nous conreus. Els llocs on van notar ms la millora de la productivitat de l agricultura va ser en els arrossars del Delta de l'Ebre i les hortes catalanes. En canvi, la producci vitcola catalana no es va recuperar de la crisi de la filloxera i va portar un enorme conflicte social que va durar fins temps de la Repblica.
La indstria catalana va passar per cinc perodes diferents, tres d'expansi (1900-1907, 1913-1918, 1923-1929) i dos de crisi (1908-1912, 1919-1923).

La prdua de les colnies espanyoles l any 1898 van suposar un retrocs a curt termini per l economia espanyola, i sobretot catalana. Cap a la primera dcada del segle XX, la prdua de Cuba va suposar una repatriaci del capital catal invertit a l'illa i va permetre la inversi al Principat i el creixement va ser del 2 2%, bastant baix comparat amb el del 1898 que havia sigut d un 5 5%. El mercat principal exterior va passar a ser EUA, amb un 72% de quota de mercat, per aix el creixement anual de la indstria va ser ms baix que els creixements de finals del segle XIX, quan es disposava del mercat colonial. La crisi del 1908 al 1912 va ser per la dependncia mxima amb l exterior, ja que es necessitava importar el cot, les mquines i les fonts d energia. La recuperaci es va donar per tres factors principals:
L electrificaci de les fbriques, sobretot grcies a la creaci de grans companyies  hidroelctriques com, Traction Light and Power, popularment coneguda com la Canadenca. Que va permetre allunyar les indstries dels ports i rius.
La potenciaci de nous subsectors industrials com el qumic, metallrgic, automobilstic, que van restar importncia al sector txtil que va comenar a perdre importncia a la indstria catalana, tot i continuar sent-ne la referent.
L esclat de la Primera Guerra Mundial, que va permetre que el mercat exterior ms important fos el l europeu amb un 70% d exportacions. ;

Desprs de la guerra, el capital guanyat es va invertir en renovar les fbriques velles i va fer pujar la productivitat, per es va perdre el mercat europeu i es va tornar al mercat interior i proteccionista, fent que el mercat exterior sols fos important a EUA amb el 70% de les exportacions.

Durant la segona dcada del segle XX, la indstria va aprofitar el dol moment que vivia l economia mundial i va permetre el creixement econmic. En el sector exterior es va recuperar pes en les antigues colnies, amb 35% de les exportacions i el govern de Primo de Rivera va provocar l augment dels salaris i la baixada dels preus per poder conviure ms pacficament amb les classes populars. Per el "crack borsari" del 1929 va comportar una crisi mundial i durant els anys de la Segona Repblica l economia de l'estat va passar per un perode de crisi i estancament.

Impuls econmic durant la Mancomunitat.
 A Barcelona t lloc el primer vol aeri d'Espanya - 1910.
 Fundaci de la CNT - 1910.
 Fundaci de la Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans - 1911.
 Prat de la Riba dirigeix la Mancomunitat de Catalunya - 1914;
 Esteban Terradas funda l'Institut d'Electricitat i Mecnica Aplicades - 1919 que passa a dirigir.
 La CNT convoca la Vaga de la Canadenca - 1919, l'Estat decreta l'estat de guerra.
 poca del pistolerisme 1919 fins al 1923.
 Albert Einstein visita Barcelona - 1923, com part dels cursos monogrfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya;
 S'inaugura a Balaguer, la primera central telefnica automtica d'Espanya, construida per la Secci de Telfons de la Mancomunitat que dirigir Terradas - 1924.
 Bandera Negra projecta un cop d'Estat contra Alfons XIII - 1926, conegut com el complot de Prats de Motll.
 Es funda a Barcelona l'empresa CAMPSA - 1927. nacionalitzada ms endavant.
 Pacte de Sant Sebasti - (1930) Per liquidar la monarquia borbnica.
 Segona Repblica Espanyola - 1931;

La Guerra Civil i la post-guerra.

L esclat de la guerra civil va acabar de delmar moltes indstries, i fins i tot, algunes van ser obligades a convertir-se momentniament en indstries de fabricaci d armes. Durant la guerra civil, la part industrial de la perifria catalana, madrilenya i basca es va veure afectada per la prdua de capital hum, social i de infrastructures com magatzems, mquines, installacions de producci d energia, etc. La victria dels rebels va fer pujar al poder al general Franco, que imitant les poltiques econmica feixista de Mussolini i la poltica econmica nazi de Hitler va implantar l autarquia. 
 
L inici del franquisme es va veure caracteritzat per la poltica econmica autrquica. L autarquia es refereix al nacionalisme econmic extrem, que es tracta de dotar un estat de tot el que necessita utilitzant els seus mateixos recursos. Evidentment aquest experiment va anar molt malament per factors diversos:
Les regions histricament industrials van patir el tancament del comer exterior i van entrar les seves indstries en un estancament productiu, de qualitat, productivitat i tecnologia del procs industrial. Van acumular ms retard industrial.
El mercat interior, com gaireb tota la historia d Espanya era incapa de consumir com anys anteriors, ja que la poblaci sortia de la guerra i tenia un renda molt baixa.
La prdua de capital hum i de les installacions industrials durant els combats de la guerra civil van suposar un cop molt dur a les inversions que s havien realitzat.
L INI, organitzaci creada per subvencionar les empreses espanyoles tenia molt poc pressupost i feia seguir als empresaris unes poltiques que no eren profitoses i que van provocar nombroses fallides en les empreses.
Franco va afirmar un cop que: hemos de descogestionar las grandes y peligrosas concentraciones industriales de Vizcaya i Barcelona.. L empresariat catal va veure amenaades les seves propietats industrials. I van patir els problemes d energia que es van donar a Catalunya quan el govern autrquic va voler controlar l energia produda. ;
L estraperlo i els mercats negres van generar molta corrupci i va acabar de danyar el sistema.
Com que Espanya no complia els requisits mnims democrtics va veure com els Estats Units d'Amrica no enviaven diners del Pla Marshall i es quedava sense ajudes.

El 1941 Franco aprova la Llei de Bases d'Ordenaci Ferroviria i dels Transports per Carretera que estableix la nacionalitzaci i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1,668 metres de l'estat espanyol, que pasen a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles, RENFE.

Els mals resultats van ser molt clars, la renta del 1933 no es va igualar fins el 1953, la producci agrria no va crixer i el racionament es va imposar, la producci industrial era molt baixa, etc.

El Pla d'Estabilitzaci.
Durant la dcada dels cinquanta, es va anar millorant, encara que molt poc, la renda i el benestar de la poblaci grcies al fi del racionament, 1951, i amb l inici del creixement moderat. L any 1953, Espanya va comenar a obrir el seu mercat i va comenar a permetre un comer exterior i va rebre diners dels EUA, a canvi d installacions militars que EUA ficava a Espanya per poder tenir una base provisional en plena guerra freda. Tamb era l any que entrava a l'ONU i s iniciava el turisme. Per no es va poder evitar que l autarquia caigus pel seu propi pes. Una inflaci altssima va ser la causa principal de la redacci del pla d'estabilitzaci del 1959.

Les conseqncies a curt termini no van ser del tot bones ja que hi va haver un nombrs atur, i la inflaci encara va ser alta fins el 1961, per en tot l estat en els anys posteriors es va donar a conixer el "milagro espaol", poca de gran creixement. A Catalunya va ser l poca que moltes multinacionals grcies a l obertura de mercat van installar-se en la perifria i va donar el naixement del anomenat "cintur roig", aquestes multinacionals moltes fabricaven bns amb metall i aquesta expansi de la indstria metallrgica, qumica i especialitzada va contrastar amb l inici de la crisi del txtil. Aquestes noves inversions estrangeres van comportar una reducci brutal de l atur a Catalunya i tamb en part a la resta d Espanya amb la creaci de nous pols industrials, per aix no va impedir que prop de 1 mili d espanyols immigressin des de la dcada del 60 als 70 a Catalunya per buscar feina i modifiquessin la societat catalana amb el mestissatge. 
Les causes d aquest gran creixement industrial i econmic a Catalunya van ser:

 La inversi estrangera va ser molt elevada, com a conseqncia dels baixos salaris que rebien els obrers, de la inexistncia de sindicats i de l especialitzaci dels obrers catalans.
 El gran nombre d ocupaci va requerir l arribada massiva de molts immigrants andalusos que sense ells, segurament la implantaci de les noves empreses, moltes multinacionals, no hagus set possible.
 El comer exterior va obrir-se, i va permetre tornar a participar en el mercat a Catalunya i Espanya. Tamb va permetre l arribava massiva de importacions que van permetre la renovaci cultural i social de Catalunya.
 El turisme va esdevenir una forta quantitat d ingressos, cosa que va permetre el naixement del turisme a Catalunya. Encara que les balears eren el principal dest del turisme d'origen espanyol.
 El rgim franquista va deixar de banda la poltica de descongestionar l economia catalana en veure que Catalunya era la fbrica d Espanya i va afavorir la implantaci de noves fbriques, com la petroqumica de Tarragona.
 L aparici del sub-sector de la construcci.

Les relacions econmiques entre Espanya i Catalunya van ser mximes, ja que el mercat exterior encara no representava un pes important en l economia catalana, i per tant Espanya era el mxim importador de bens i serveis a Catalunya i Catalunya exportava gaireb tota la seva producci a Espanya.

El gran creixement i l inici dels plans de desenvolupament van fer aparixer la dependncia petroliera i energtica. El 1973 la crisi del petroli va fer molt mal a l economia catalana i franquista, i en aquell moment s va veure que el creixement econmic no va ser el mateix que el creixement del benestar social cosa que s va notar quan es va tornar a crixer l atur i veure que no hi havia cap subvenci ni cap ajuda pels aturats ni pels obrers que van quedar discapacitats. 

El franquisme tant per Catalunya i per Espanya va suposar un pas endarrere en l mbit econmic, social, cultural, etc., ja que l autarquia va suposar un canvi brutal per l empresariat de la dcada dels 40, van quedar fora de l rbita europea i es van veure obligats a abandonar el mercat exterior i tornar als inicis de la industrialitzaci amb poltiques corporativistes, proteccionistes i aranzelries. Encara que al 1959 es va aconseguir l xit del pla de Estabilitzaci, al 1973, any d inici de la crisi, es va deixar en evidncia la poca inversi del estat en poltica social com ara els subsidis d atur.

La transici i el perode democrtic. 
Desprs de la caiguda de la dictadura, va sorgir el procs anomenat transici que va portar Espanya a la plena democrcia.
En plena transici, 1977, es van abordar els plans anomenats, Plans de la Moncloa, que van realar la poltica econmica a Espanya, reduint el gran atur, baixant moderadament la inflaci i el deute amb l exterior que hi havia a Espanya mitjanant mesures de sanejament a curt termini com poltiques macroeconomies, fixaci del canvi de la moneda, flexibilitzaci del mercat laboral, etc. Ja que la crisi del petroli va fer reduir el nombre de fbriques, sobretot a les zones regionals industrialitzades, i va ser la conseqncia d un atur elevadssim. Encara que l economia espanyola i catalana va quedar molt tocada i fins l entrada a la CEE (Comunitat Econmica Europea), no va estabilitzar-se.

Tamb els bancs es van recuperar de la seva crisi, una crisi que va nixer quan les indstries i empreses que van fer fallida no van poder tornar els crdits, la gent va demanar crdits per afrontar els anys de crisis per no es va poder donar els crdits desitjats a falta de liquidesa del sistema bancari. La crisi s va solventar amb la reducci de la inflaci, l estalvi realitzat per part de la gent i l arribada de diner estranger al sistema bancari espanyol. 

Per la seva banda Catalunya va votar a favor de l Estatut de Sau de 1979, que permetia a Catalunya obtenir cert autogovern, a llarg de l inici de la democrcia es van votar a favor tots el estatuts d autonomia de les CCAA d Espanya i va convertir a Espanya en un estat autonmic. Les primeres eleccions al parlament les va guanyar el partit poltic de CiU i les generals d Espanya les va guanyar UCD. Aquest clima de democrcia feble es va alterar amb la crisi del 1973 que mai es va resoldre adequadament i fins el 1985 l economia va patir constants alts i baixos. 

Catalunya en l mbit demogrfic des de 1980 a l actualitat, la poblaci catalana en aquestes dues darreres dcades i mitja, s ha envellit molt i ha entrat definitivament en una fase estacionaria baixa, encara que la poblaci ha crescut grcies a l arribada de nous immigrants que han perms que actualment la poblaci catalana estigui aproximadament en els 7 milions d habitants.

L activitat econmica de Catalunya ha evolucionat i ha millorat molt respecte del 1980, amb una renta per cpita ms elevada, un sector exterior cada cop ms present, la terciaritzaci de l economia, etc.
L agricultura catalana no es gaire representativa en el PIB catal, per ha experimentat un gran dinamisme grcies en part de l especialitzaci dels conreus, a l orientaci comercial, millora de la qualitat, la subvenci de la UE i la potenciaci de la indstria agroalimentria; com la vitcola, transformadora de carn, d olis, etc. 
En la ramaderia s ha donat molta importncia al sector porc i la pesca s ha mantingut constant en la captura de tones, 60 tones per any aproximadament des de 1980 fins l actualitat.

En el sector secundari, s ha mostrat com sempre molt important en el PIB grcies a l arribada de la inversi estrangera, creaci de noves multinacionals i la important modernitzaci tecnolgica i d organitzaci que s ha fet per afrontar amb garanties la nova competncia. Catalunya continua sent la regi d Espanya amb ms presencia de indstria. Les indstries catalanes ms representatives sn:

 La indstria metallrgica: que s ha beneficiat de les inversions estrangeres i les compres de les dues principals empreses, SEAT i Motor Ibrica, la primera per capital alemany i la segona per capital nip. El subsector dels electrodomstics tamb ha notat fora les inversions i grcies a les inversions i la renovaci tecnolgica, Catalunya exporta un nombrs nombre de productes en el mercat nacional i internacional.
 La indstria txtil: Encara que el sector tradicional ha anat perdent pes per culpa de la gran competncia dels productes txtils de l sia. Encara hi ha un gran nombre de empreses txtils que s han tingut que especialitzar i fer dissenys i acabats millors per competir en el dia d avui.
 La indstria qumica: Ha crescut molt durant les 4 darreres dcades, i sobretot aix es defineix amb la implantaci de la petroqumica a Tarragona, els parcs tecnolgics en moltes ciutats catalanes i la forta implantaci de la indstria farmacutica.
 La indstria agroalimentria: Tamb ha set un sector que ha crescut molt grcies a l alta producci de vins i caves, i als derivats de les carns, gaireb totes les empreses d aquest tipus  sn de capital catal. En canvi el capital estranger s imposa en les indstries de productes lctics, dolos, precuinats, etc.

Tamb s ha de esmentar la progressiva descentralitzaci del sector secundari, on la majoria de ciutats i pobles grans tenen el seu polgon propi. A causa de:

 Millora de les infrastructures en els camins, carreteres, i obra pblica en general en les comarques de menor implantaci industrial.
 La varietat de subsectors de les indstries i la especialitzaci de les indstries;
 L establiment del tercer cintur i el desig de implantaci del tercer cintur.

En el sector terciari, el turisme, les entitats bancries, el comer i el sector pblic han estat els sector que ms han crescut a Catalunya des de l inici de l etapa democrtica.

	El turisme; s ha esdevingut en uns dels sectors ms importants a Catalunya. Des dels inicis del segle XIX cada any es passa dels 20 milions de turistes anuals.
	Les entitats bancries; han passat a tenir una enorme importncia en l economia catalana, sobretot les caixes d estalvis i les assegurances de tota mena.
	El comer; la seva estructura a canviat molt, ja que el petit comer cada cop es veu ms amenaat per les gran superfcies comercials, que ofereixen preus ms barats i ms productes. I per aix els petits comeros s han modernitzat i especialitzat per afrontar amb garanties la competncia de les gran superfcies.

El sector pblic; en les dues darreres dcades i mitja s han creat noves empreses com la Corporaci Catalana de la Rdio i Televisi, i s han potencialitzat altres com els ferrocarrils de Catalunya. Encara que moltes empreses pbliques estatals s han privatitzat com Telefnica i Iberia.

Tot i aix el sector pblic catal dna una enorme quantitat d ocupaci, tan sols els funcionaris de l ensenyament sn 100.000 a Catalunya, i actualment es fan noves poltiques de captaci de professorat.

El factor clau de l estat actual de l economia catalana i espanyola ha estat la integraci a la UE ja que ha perms: 

 Liberalitzar el mercat, rebre subvencions de les potncies europees per arribar a una equitat econmica amb elles, inversions estrangeres de gran importncia, innovaci en les empreses i modernitzaci de la societat. Essent un fet la integraci a la UE, es pot assegurar que el balan de la integraci a la UE ha set positiva i el balan de l etapa democrtica tamb ho ha set, ja que ha perms crixer econmicament, socialment, culturalment, etc., tant a Catalunya com Espanya. I ha perms a Catalunya participar al mercat internacional que ha esdevingut en el primer importador de productes a Catalunya i consumeix una gran quantitat d exportacions catalanes, encara que el comprador principal continua sent l estat Espanyol.
 Entrada a la Uni Europea - 1986. ;
 Cas Banca Catalana, amb implicacions dels interessos del propi President de la Generalitat. ;

Catalunya a l'actualitat.
 Entrada en vigor de l'Euro com a moneda nica - 2002.
 La Fundaci Trias Fargas publica un informe sobre l'espoli fiscal - 2005, en el que afirma que el dficit fiscal s de 450 Euros cada segn ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138874" title="Dispositiu hipersustentador" nonfiltered="1194" processed="1182" dbindex="56832">




Els dispositius hipersustentadors sn superfcies articulades situades al caire de caiguda o al caire d'atac d'una ala d'una aeronau els quals, quan s'estenen, augmenten la sustentaci i la resistncia d'una ala, reduint la velocitat d'entrada en prdua.

La sustentaci augmenta:
 Incrementant l'angle de caiguda de l'ala.
 Incrementant la mida de la superfcie sustentadora eficient.

La resistncia augmenta:
 Incrementant l'rea de l'ala, creant aix ms resistncia per fricci superficial.
 Incrementant la resistncia induda de l'ala.

Els dispositius hipersustentadors s'estenen normalment durant l'aterratge per permetre a l'aeronau de volar ms lentament (s'incrementa la sustentaci generada per les ales a baixes velocitats) i d'aproximar-se a un major desnivell a la pista d'aterratge. Depenent del tipus d'aeronau i de la configuraci i el mtode d'enlairament (p.ex. en un terreny curt), els dispositius hipersustentadors s'estenen parcialment creant aix ms sustentaci per enlairar-se.

Alguns planadors, a ms d'utilitzar els dispositius hipersustentadors durant l'aterratge, els utilitzen per a optimitzar la cambra de l'ala per a la velocitat desitjada. A baixes velocitats, s'utilitzen els dispositius hipersustentadors positius, s a dir, s'abaixen. A majors velocitats s'utilitzen els dispositius hipersustentadors negatius, s a dir, s'apugen. Els dispositius hipersustentadors negatius tamb s'utilitzen al final de l'aterratge per permetre un millor control dels alerons.

S'estan duent a terme certs experiments per tal d'incorporar les propietats dels dispositius hipersustentadors a les ales flexibles, podent d'aquesta manera assolir els propsits aerodinmics sense el pes i la complexitat mecnica dels dispositius hipersustentadors. El X-53 Active Aeroelastic Wing s un projecte de la NASA que intenta incorporar aquesta tecnologia, i l'Adaptive Compliant Wing s un projecte comercial. 

 Tipus de dispositius hipersustentadors.


 Hipersustentador de Krueger - flap al caire d'atac.  (en angls)  (en angls).
 Hipersustentador corrent   una articulaci simple.
 Hipersustentador dividit   l'intrads i l'extrads estan separats. L'intrads actua com un flap corrent i l'extrads resta immbil o es desplaa poc.
 Hipersustentador de Fowler    es desplaa enrere abans d'abaixar-se, incrementant d'aquesta manera la cambra i la corda i augmentant l'rea de l'ala, alhora ms apropiada per a baixes velocitats.
 Hipersustentador de Fairey-Youngman - s'abaixa abans de desplaar-se cap enrere i rotar.
 Hipersustentador amb slot   un slot (o espai) entre el flap i l'ala permet que l'alta pressi de l'intrads obtingui ms potncia provinent de la capa lmit sobre el flap. De retruc, el corrent d'aire es mant enganxat al flap i es retarda l'entrada en prdua.
 Hipersustentadors bufats   uns sistemes projecten l'aire del motor sobre l'extrads o l'intrads amb un cert angle per a millorar les propietats de la sustentaci.

Slats.
Els slats, tamb coneguts com a hipersustentadors de caire d'atac, sn uns elements amb les mateixes propietats aerodinmiques que els hipersustentadors que es diferencien pel fet que els slats estan situats al caire d'atac. Els hipersustentadors de Krueger es diferencien dels slats per la forma com s'estenen, tot i que les caracterstiques sn les mateixes.

Vegeu tamb.
Aerodinmica;
Resistncia aerodinmica;
Sustentaci;

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138875" title="SMS Knigsberg" nonfiltered="1195" processed="1183" dbindex="56833">

El SMS Knigsberg fou un creuer lleuger de la marina de guerra de l'Imperi Alemany (Kaiserliche Marine), fams pel seu creuer corsari per la costa oriental d'frica i el Mar d'Arbia, durant la I Guerra Mundial, en el qual enfons i captur diversos vaixells aliats, abans de ser enfonsat al delta del Rufiji el juliol de 1915.

 Caracterstiques .
A partir de 1900, la Kaiserliche Marine havia comenat a desenvolupar un tipus de creuer que pogus utilitzar-se tant com a exploradors, com a conductors de flotilles, en accions colonials o com a vaixells d'atac a lnies comercials enemigues en cas de guerra i, per tant, amb una gran autonomia i capacitat d'actuar lluny de la metrpoli. Un dels primers exponents d'aquesta tendncia  (que don excellents resultats fins al final de la I Guerra Mundial) fou la classe de creuers lleugers constituda pel SMS Knigsberg com a cap de srie i els seus bessons SMS Nrnberg, SMS Stuttgart i SMS Stettin.

Es tracta de vaixells molt similars, en estructura i armament, als futurs creuers de la classe Dreden (vegeu SMS Emden), per tractant-se d'unitats anteriors, eren una mica ms petites i menys eficients pel que fa a combustible.

 Activitat .
El creuer per les costes africanes.
En esclatar la I Guerra Mundial, el SMS Knigsberg, comandat pel capit Max Looff, es trobava destacat a Dar es Salaam com a fora de suport i defensa del territori colonial de l'frica Oriental Alemanya. En aquells moments era el vaixell ms poders a la zona, superant clarament els vaixells britnics destinats a la colnia del Cap, ms antics i que amb prou feines assolien els 21 nusos (contra els 24 del Knigsberg). L'almirallat britnic, sabedor del perill que representava la presncia del Knigsberg per al comer aliat, decid enviar forces a trobar-lo i enfonsar-lo.

El 31 de juliol de 1914, el Knigsberg salp de Dar es Salaam i el dia 6 d'agost captur el carboner britnic City of Winchester al golf d'Aden, que enfons 6 dies ms tard. Els dies segents romangu a la zona del golf d'Aden, molt ms al nord d'on el buscaven els vaixells britnics, centrats a la zona propera a l'frica Oriental Alemanya i a les costes de Zanzbar i Madagascar. Durant aquells dies el comandament britnic atribu al Knigsberg bona part dels enfonsaments que, en realitat, eren obra del SMS Emden, l'altre gran cruer corsari alemany dels primers mesos de la guerra. 

Cap a finals de mes el Knigsberg es dirig cap a Madagascar i pass pel port de Majunga. Uns dies ms tard, a primera hora del 20 de setembre, el Knigsberg es present per sorpresa davant del port de Zanzbar, on sorprengu elpetit creuer britnic HMS Pegasus, que en aquell moment estava realitzant reparacions a les mquines. El Knigsberg aconsegu enfonsar-lo rpidament, per desprs Looff s'alluny rpidament del port, potser per temor a l'arribada d'unitats enemigues ms potents. Nogensmenys, la decisi fou excessivament prudent, ja que amb poca estona el Knigsberg podia haver enfonsat uns quants mercants aliats fondejats en aquell moment al port i, sobretot, l'estaci radiotelegrfica.

Les operacions al delta del Rufiji.
Les autoritats aliades augmentaren els efectius per a la cerca del Knigsberg, per aquest aconsegu ocultar-se i no fou fins uns mesos desprs que aconseguiren localitzar-lo, al delta del riu Rufiji. Desprs de l'assalt al port de Zanzbar el Knigsberg, acompanyat pel carboner Somali tenia inicialment la intenci de retornar a Alemanya, per la manca de carb l'oblig a romandre a la zona, fins que una avaria a les mquines el fu buscar refugi a la desembocadura del Rufiji. Essent un riu navegable, el Knigsberg s'hi havia adentrat, fins a remuntar unes quantes milles, mentre la tripulaci es dedic a fortificar els marges amb metralladores, artilleria i obstacles per als possibles perseguidors. Fou en aquest moment quan els britnics descobriren la situaci del vaixell.

La fora britnica concentrada al delta del Rufiji era considerable i incloa, entre d'altres, el vell cuirassat Goliath i els creuers Chatham, Dartmouth i Weymouth. Nogensmenys, els britnics no podien arribar a la posici del Knigsberg a causa del major calat dels seus vaixells i de les mesures defensives que havien installat els alemanys. Per tant, decidiren bloquejar-li la sortida al mar enfonsant un vell mercant, el Newbridge a la desembocadura del Rufiji. En aquesta operaci els defensors alemanys oposaren una forta resistncia i, malgrat que al final els britnics aconseguiren enfonsar el Newbridge amb torpedes, el bloqueig de la desembocadura no result un xit, ja que quedaven fora zones per on el Knigsberg podria sortir al mar.

Davant de la situaci, els britnics, installats en una provisional base d'operacions a la propera illa de Mafia, afegiren a la fora de caa el transport d'hidroavions Laconia i, especialment, els monitors fluvials Severn i Mersey, que amb un calat de noms 1,45 m, estaven dissenyats per a operacions fluvials i eren els nics vaixells britnics remuntar el Rufiji i arribar a apropar-se al Knigsberg. Aquestes unitats, procedents de Malta, arribaren a la zona el 2 de juny, juntament amb homes i subministres; el 6 de juliol realitzaren el primer intent d'eliminar el Knigsberg: remuntaren el riu i, ajudats per l'observaci dels hidroavions, comenaren a atacar al vaixell alemany. El combat fou dur, el Knigsberg reb diversos impactes, per tamb els dos monitors britnics, que hagueren de retirar-se cap a la desembocadura. El dia 11 de juliol els britnics repetiren l'operaci i aquesta vegada s aconseguiren enfonsar el Knigsberg, desprs de quatre hores de combat.

L'amenaa del Knigsberg per al comer aliat havia desaparegut, per la tripulaci pogu desmuntar els canons i altres equips tils i endinsar-se a la selva per unir-se a les tropes del general Paul von Lettow-Vorbeck, en aquells moments en plena campanya pel control de l'frica Oriental Alemanya (vegeu Teatre d'operacions de l'frica oriental).

 Vegeu tamb .
 Guerra naval a la I Guerra Mundial;
 Guerra de cors a la I Guerra Mundial;
 Kaiserliche Marine;
 Paul von Lettow-Vorbeck;

 Enllaos i referncies.

 David Stevenson, 1914-1918. The history of the First World War; Penguin History, Penguin Books, 2005.
 Mas Godayol J. (ed.) La Marina. De Trafalgar a nuestros das; Ed. Delta, Barcelona, 1983.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138879" title="Xeic Mansur" nonfiltered="1196" processed="1184" dbindex="56834">
Xeic Mansur (fl. 1773-1791) fou un rebel txetx que dirig el seu poble contra Caterina II de Rssia.

El 1773 fou nomenat xeic o shaykh txetx un monjo dominic originari de Montferrato, Gianbattista Boetti, qui s aconvert a l'islamisme desprs de recrrer tot el Cucas i va prendre el nom d Al Mansur (el victoris). Aleshores va empnyer els txetxens a fer la guerra santa contra els infidels. 

Per tal de demostrar que tenia el do de la ubiqitat es va fer servir d un doble txetx, Ushurma. La seva revolta dur del 1773 al 1791. Fou proclamat imam dels naqshbandi i va dirigir la djihad de tos els pobles del Caucas. Com que era un bon partis, va reunir mols clans txetxens i anihil una brigada russa vora el riu Sundzha. Merc aix, va unificar tota Txetxnia Oriental i Daguestan Septentrional fins a la planura de la costa de la Cspia, alhora que cerc d extendre una confederaci teocrtica al Caucas del Nord amb ossets, kabardins i circassians, per el seu projecte era religis i no pas nacional (les terres alliberades ho eren en nom del califa, el sold otom, i el projecte no reeix). 

El 1791 fou capturat pels russos, i ms tard moriria en una masmorra russa. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138880" title="Eduard Maria Balcells i Bugas" nonfiltered="1197" processed="1185" dbindex="56835">

Eduard Maria Balcells i Bugas (Barcelona, 1877   1965) fou un arquitecte catal a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.

Fou, des del 1905, arquitecte municipal de Cerdanyola del Valls. Trobem obra seva a diferents ciutats del Valls.

Hi ha varies obres destacades projectades a Sant Cugat del Valls, importants pel modernisme local: la casa Lluch, situada al comenament de la Rabassada, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife, i la casa Mons, ms coneguda com a casa Mnaco.

Era cunyat del tamb arquitecte Ferran Cels.

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Eduard Maria Balcells i Bugas





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138883" title="Hadji Murad" nonfiltered="1198" processed="1186" dbindex="56836">
Hadji Murad (rus:      -     ) (finals de 1790 - 23 d'abril de 1852) fou un important lder var durant la resistncia dels pobles del Caucas del 1711-1864 contra l'Imperi Rus. Era seguidor de Ghazi Magomed, i el 1826 amb Bey Pulat va sublevar els txetxens contra els russos. D

Des del 1826 va dominar zones mplies del Daguestan i Txetxnia, per l'Imam Xamil va conspirar contra ell i aleshores va passar-se als russos, a qui ajud a destruir l imamat muridita. Per els russos no li van donar el suport esperat, i finalment el setjaren i mataren. 

Lev Tolstoi li va dedicar pstumament la novella Hadji Murat (1912), un relat de ficci sobre la resistncia a la dominaci russa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138888" title="Txetxens" nonfiltered="1199" processed="1187" dbindex="56837">


Els Txetxens (txetx: , singular ) sn el grup tnic nadiu ms gran originari del Caucas del Nord.

S anomenen a si mateixos nakhtxe (en plural nakhtxui "els homes") parlen el txetx, un idioma caucsic, relacionat amb l ingix i el lesgui, 

Segons el cens sovitic del 1989, eren 958.000 individus, dels quals el 80,02 % parlava la llengua tnica (segons dades del 1979 eren 756.000 individus)

Ocupen el territori entre els rius Terek i Aktash, i es divideixen en tres tribus: Ankhe, Galgai i Itxkeri, i parlen set dialectes: ploskostnoi, akka, ksita, txerberbi, melkha, ittumkala i galatxog. De totes elles, l akka mostra una parla de transici cap a l ingix, que d antuvi era una secci dels txetxens.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138890" title="Uni Esportiva Montblanc" nonfiltered="1200" processed="1188" dbindex="56838">


La Uni Esportiva Montblanc s el club de futbol del municipi de Montblanc. Juga els seus partits com a local al Camp Municipal de Montblanc (de gespa natural i amb llum artificial) i t una massa social de 200 socis i molts ms simpatitzants.

 Antecedents .
Des de feia fora anys, hi havien a Montblanc dos equips: 
el C.F. Montblanc (fundat el 1914 i que havia estat a Primera Regional fins el 1969) ;
la Penya E. Montblanc ;

Ambds equips jugaven a la mateixa categoria i compartien camp, per entre les aficions hi havia una forta (i sana) rivalitat fins al punt que, en el mateix estadi, hi havien dos bars diferents, un per a cada afici.

A principis dels anys 90 es va fer patent que calia un canvi de rumb en el futbol montblanqu. Desprs d'intenses negociacions, la primavera de 1994 es va arribar a un acord de cooperaci entre els dos clubs montblanquins i es va fundar la nova Uni Esportiva Montblanc.

 Equips .
Actualment, el club t quatre equips que participen en diferents categories del futbol catal:
 U.E. Montblanc, a Primera Territorial - Grup 6;
 U.E. Montblanc "B", a Tercera Territorial - retirat 1a Volta;
 U.E. Montblanc "Juvenil", a segona divisi - grup 8;
 U.E. Montblanc "Cadet", a Segona Divisi - Grup 34;
 U.E. Montblanc "Infantil", a Primera Divisi - Grup 13;
 U.E. Montblanc "Alev", a Alev F7 - Grup 1;
 U.E. Montblanc "Benjam", a Futbol Comarcal;
 U.E. Montblanc "Prebenjam", a Futbol Comarcal;
 Ttols .
 1 Campionat de Lliga de Tercera Territorial Catalana Grup 26 (1998/99);

 Temporades .
1994-95: Tercera Regional Grup 25; Class: 6;
1995-96: Tercera Regional Grup 26; Class: 8;
1996-97: Tercera Regional Grup 26; Class: 6 ;
1997-98: Tercera Regional Grup 26; Class: 6 ;
1998-99: Tercera Regional Grup 26; Class: 1r ;
 Ascens a 2a Regional;
1999-00: Segona Regional Grup 3; Class: 4t ;
2000-01: Segona Regional Grup 1; Class: 3r;
2001-02: Segona Regional Grup 3; Class: 3r ;
2n equip ms golejador de l'Estat Espanyol amb 143 gols;
2002-03: Segona Regional Grup 3; Class: 6;
2003-04: Segona Regional Grup 3; Class: 2n ;
 Ascens a 1a Regional;
2004-05: Primera Regional Grup 6; Class: 6 ;
2005-06: Primera Regional Grup 6; Class: 5 ;
2006-07: Primera Regional Grup 6; Class: 7 ;
2007-08: Primera Regional Grup 6; Class: 7;

 Presidents .
Francesc Paredes i Carme Bonell 1994;
Carme Bonell 1994-2001;
Joan Farr Caball 2001-2004;
Manel Cubedo Montes 2004-2008;
Antoni Vilalta Sans 2008-...

 Entrenadors .
Pere Pesqueres 1994-1995;
Antonio Gonzlez 1995-1998;
Joan Farr 1998-2000;
Miquel Lpez 2000-2001;
Llus Art 2001-2002;
Mart Navarro 2002-2003;
Enric Sol 2003-2005;
Miquel Lpez 2005-2008;
Joan Puig Llort 2008;
Anton Gasol Moya 2008-...




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138896" title="Vista Alegre (Terrassa)" nonfiltered="1201" processed="1189" dbindex="56839">
Vista Alegre (de vegades ortografiat Vistalegre) s una urbanitzaci de Terrassa, aproximadament a un quilmetre al sud-oest de la ciutat, adscrita al districte 4 o de Ponent. Situada damunt la carretera C-243c, o carretera de Martorell, i per sota del torrent de la Noguera i de l'autopista C-16 Barcelona-Manresa, que la separa del barri de la Cogullada. 

Ocupa una extensi de 0,21 km i al cens municipal no hi figura la poblaci resident. De tota manera, deu correspondre als 26 habitants classificats el 2005 com a "disseminats" dins el districte 4. Comprn un centenar d'habitatges, alguns encara en construcci, la majoria de segona residncia, amb noms 6 on els propietaris hi visquin tot l'any.

Aquesta zona de la ciutat, on hi ha la casa de Vista Alegre i el mas de Can Rod, ha donat nom tamb a la urbanitzaci de Can Palet de Vista Alegre, situada ms endavant sobre la mateixa carretera en direcci a Martorell.

Depn de la parrquia de la Sagrada Famlia, a Ca n'Aurell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138897" title="Ribelles" nonfiltered="1202" processed="1190" dbindex="56840">

L'entitat de poblaci de Vilanova de l'Aguda, a la Noguera: Ribelles (Vilanova de l'Aguda).
L'entitat de poblaci d'Albany, a l'Alt Empord: Ribelles (Albany).
Jugador de CF Barcelona: Enric Ribelles;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138901" title="Nanobi" nonfiltered="1203" processed="1191" dbindex="56841">
Els nanobis sn petites estructures filamentoses que s'han trobat en roques i sediments. Existeix la hiptesi de qu podrien ser les formes de vida ms petites, 10 vegades ms petites que els bacteris coneguts ms petits. 

Els nanobis varen ser descoberts el 1996 (publicat a American Minerologist, vol 83., el 1998) per Philipa Uwins de la Universitat de Queensland a Austrlia.

Els ms petits no tenen ms de 20 nanmetres de dimetre. Alguns investigadors creuen que no sn ms que formes cristallines en creixement, per una pretesa troballa d'ADN en els nanobis podria estar indicant el contrari. Sn semblants a les estructures de tipus biolgic trobades en el fams meteorit de Mart ALH84001 trobat a l'Antrtida. Recentment hi ha hagut inters entre el sector biotecnologia en l's comercial de nanobis per a l's en plstics. Alguns investigadors que organismes del tipus dels nanobis podrien estar implicades en certa quantitat de malalties. Podrien ser responsables de la formaci d'algunes pedres renals. Podrien fins i tot explicar la calcificaci les dents humanes i per tant ser fins i tot un til simbiont probitic (com l' Acidophilus).

Tot i que sovint s'anomenen nanobacteris no s'est actualment en les condicions de confirmar de qu es tracti del mateix.

 Asseveracions actuals .

 s un organisme viu (cont ADN o quelcom anleg, i es reprodueix). ;
 T una morfologia semblant als actinomicets i els fongs, tot i que amb una mida diversos ordres de magnitud menor.
 No hi ha articles de recerca que assegurin que els nanobis i els nanobacteris sn el mateix. ;
 Els nanobis tenen uns 20 nm d'amplada, amb el que les convencions cientfiques actuals estan d'acord que s massa petit com per qu contingui els elements bsics d'un organisme (ADN, plasmidis, etc.), la qual cosa suggeriria que es podria reproduir per mitjans no convencionals.
 El meteorit marci ALH84001, descobert el 1996 a l'Antrtida, cont estructures similars que alguns astrobilegs suggereixen que podria ser la prova de vida.  ;

Referncies.


 The Discovery Team's web site and Published Paper in American Mineralogist;

 Enllaos externs .
 Definici ;
 Introducci ;
 Resum ;
 Imatges ;
 Entrevista ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138902" title="Craig Cameron Mello" nonfiltered="1204" processed="1192" dbindex="56842">


Craig Cameron Mello ( New Haven, EUA 1960 ) s un metge, genetista i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2006.

Biografia.
Va nixer el 18 d'octubre de 1960 a la ciutat de New Haven, poblaci situada a l'estat nord-americ de Connecticut. Va estudiar medicina a la Universitat de Brown, on es va graduar el 1982, i posteriorment ralitz el seu doctorat a la Universitat de Harvard l'any 1990. Des de 1994 s professor de medicina molecular a la Universitat de Massachusetts, i des de l'any 2000 s membre de l'equip de recerca cientfica de l'Institut Mdic Howard Hughes. 

Recerca cientfica.

Especialista en gentica inici la seva recerca cientfica sobre l'estructura de l'cid ribonucleic (ARN) al cosatt d'Andrew Fire, amb el qual l'any 1998 va demostrar que es podia reduir especficament l'expressi de la protena continguda en les cllules del nematode Caenorhabditis elegans introduint trossets d'ARN foranis. Aquest fenmen fou denominat ribointerferncia o interferncia d'ARN (RNAi), una interferncia que produeix una degradaci de l'ARN missatger (ARNm) i a la inhibici de l'expressi de la protena corresponent. 

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb Andrew Fire, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment de la interferncia d'ARN.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2006;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138909" title="Tabasarans" nonfiltered="1205" processed="1193" dbindex="56843">
Els tabasarans sn un poble caucsic de religi musulmana sunnita que viuen al SE del Daguestan, als marges dels rius Darvag, Rubas, Chirah-Chai i Karchag-Su, als districtes Tabasaran (centre, Khuchni) i Khiv (centre, Khiv), en uns 25 assentaments, els principals dels quals sn Khiv, Khuchni, Kandik, Kushtil, Lyakhle, Djuli, Tchere, Mejkyul, Kurag, Tinit, Arkit, Dyubek i Shirtich. Mantenen els clans exogmics amb una jerarquia patriarcal de caire feudal.

El 2005 sumaven 83.000 individus i parlaven el tabasaran, una llengua caucsica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138912" title="Tabasaran" nonfiltered="1206" processed="1194" dbindex="56844">

El tabasaran s una llengua caucsica parlada pels tabassarans, una tnia del Caucas que viu al Daguestan meridional, als marges de l'alt Rubas-chai i l'alt Chirakh-chai. T dos dialectes principals: septentrional (Khanag) i meridional. T llengua literria basada en el dialecte meridional, un dels sis de la repblica del Daguestan.

El tabasaran s una llengua ergativa.  Els noms tenen fins a 48 casos.  El sistema verbal s relativament simple, ja que concorda amb el nom i el nombre, persona i classe. El septentrional t dues classes de nom, mentre que el meridional noms en t un.   

Exemple.
Uwu aldakurawu "              "   "T'estas caient."

Uzuz uwu kkundazuz "              a   "   "T'estimo."

Uvu fujuva? "          ?" - "Qui ets?"

Fitsi vuna? "         ?" - "Com estas?"

Zakur ghurza "            " - "Vindr dem"

Bibliografia.
Chanmagomedov, B.G.-K. & K.T. albuzov. 2001. Tabasaransko-russkij slovar . Moskva: Ilim. ISBN 5-02-022620-3 una gramtica tabasaran (Grammati eskij o erk tabasaranskogo jazyka) by K.K. Kurbanov (p. 395-476);

Enllaos externs.
Entrada al the Red Book of the Peoples of the Russian Empire;
Text;
El sistema de consonants al tabasaran;
Descripci a Languages of the World;
Entrada al Projecte Rosetta;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138914" title="Masss del Montg" nonfiltered="1207" processed="1195" dbindex="56845">


El masss del Montg s una muntanya d'uns 753m d'altitud que discorre  parallela al litoral sobre els trmes municipals de Dnia, Gata de Gorgos i Xbia,  a la comarca de la Marina Alta. Aquest masss es distncia de la lnia de costa uns pocs centenars de metres mitjanant una planura coneguda com les planes que descn suaument fins al cap de Sant Antoni. T una extensi de 2.092 Ha.

El paratge fou declarat Parc natural per la Generalitat Valenciana el 30 de mar de 1987.

 Geologia .
El Montg s l'ltima unitat de la serralada prebtica (abans de ressorgir com a Eivissa) i els seus materials pertanyen al cretaci inferior i al quaternari.

Es tracta d una suau flexi sinclinal, un poc bolcada al nord i truncada per dues falles, una en el nord (Dnia) i una altra en el sud (Xbia) de fort desplaament vertical i orientaci aproximada est-oest. Els agents erosius han esculpit en la calcria la seua morfologia actual. tamb son destacables els penya-segats del cap de Sant Antoni causat per l'erosi de la mar.

 Clima .
Respecte al clima, el Montg es troba en la divisria climtica de dos variants del clima mediterrani occidental,cestaria incls en un sector amb clima de la plana litoral plujosa caracteritzat per una notable pluviometria, amb una mitjana de 700 mm anuals amb un pic de precipitacions mxim tardorenques, i un perode de pronunciada sequera estival; si b cap al sud es passa rpidament al clima semirid. Ens trobem per tant en una zona de transici climtica. s important tamb l efecte de criptoprecipitaci (precipitacions ocultes) que apareix en la zona del cim, molt abundants a causa de l habitual presncia de nvols.

 Vegetaci .
En els cims del Montg, des d'on se contempla un imponent paisatge, creixen el garrigar i les bosquines de roman. El garrigar s constitut per grans arbusts com el garric, el llentiscle, l'aladern, etc.; i les bosquines de roman d'espgol dentat pel romer, el bruc, l'argelaga, el roman, entre d'ells. Estes comunitats substituxen el carrascar, comunitat amb un estrat arbori dominat per la carrasca, de la presncia de la qual nicament queda constncia a les rees ms recollides i amb sls profunds.
Als penya-segats del cap de Sant Antoni es desenvolupen comunitats caracteritzades per plantes adaptades a viure en fissures, escletxes i farcits del penya-segat, i a suportar en major o menor grau la salinitat associada a l'esquitxada de l'aigua de la mar. En la banda ms prxima a la mar, on la influncia de la sal procedent de l'esquitxada de l'onatge s ms patent, s'hi desenrotlla la comunitat del fenoll mar i la sempreviva.
 
Conforme anem allunyant-nos del mar i la salinitat va disminuint, apareix la comunitat de la ferradura valenciana, i la roseta de penya quan la inclinaci s molt accentuada.
 
En les zones amb menor pendent creixen interessants endemismes dinics (el nom de Dnia ve del culte a la deessa Diana) com l'esmentada ferradura valenciana i dinico-pitisics (en referncia amb el proper arxiplag de les Pitises) com el Carduncellus dianius i la Centaurea rouyi.
 
Tamb en les Planes com en els vessants creixen el garrigar i les bosquines de roman, per entremesclats amb repoblacions de pi blanc i cultius de sec.
 
Els penya-segats de l'ombria presenten unes condicions d'humitat elevada, l'allament i la inaccessibilitat que permeten el creixement de nombrosos endemismes com la ferradura valenciana la roseta de penya, la Sanguisorba ancistroides o la Sarcocapnos saetabensis. En replans de major superfcie es desenrotlla la comunitat de savina negra i de margall. En les cingleres de la solana se situen comunitats que es componen d'espcies adaptades a l'escassa humitat ambiental, l'elevada insolaci i les altes temperatures, com s la comunitat de Chaenorrhinum crassifolium i Teucrium hifacense.

 Fauna .
La fauna present al Parc Natural s ntimament lligada a estes unitats paisatgstiques i a les comunitats vegetals que s'hi desenrotllen. En els penya-segats fa niu el gavinot argentat del mediterrani, hiverna la gavina corsa i s'hi observen moltes altres aus. En els riscs i penyals s'hi localitzen crvids i rapinyaires. Tamb s de destacar la nidificaci de l'guila de panxa blanca i la presncia contnua d'una parella de ducs, Aix com tamb del xoriguer i el falc peregr.
 
Als garrigars s constatada la presncia de nombroses espcies d'aus i mamfers. Entre estos ltims la rata cellarda, la rata negra, el conill, el teix, la geneta, la rabosa i la mostela. A causa de l'escassesa d'embassaments d'aigua ms o menys permanents, els vertebrats menys freqents sn els amfibis, entre els quals destaquen el gripau com i el gripau corredor. Els rptils sn ms freqents, com per exemple, la sargantana i el fardatxo o la serp de ferradura, etctera.
 
Caldria destacar dins d'este grup la presncia d'espcies com la bvia o lludri.

 Histria .
El Montg ha sigut testimoni de l'activitat humana, prcticament des dels seus inicis. Nombrosos jaciments i restes confirmen aquesta presncia: Les coves del Barranc de Migdia, Foradada i del Montg mostren restes des del paleoltic superior fins a l edat del bronze. En Benimquia, coll de Pous i el pic de l guila es van situar poblats ibers des del segle VII abans de Crist. En l poca romana, el port de Dianium adquireix especial importncia, com mostra la inscripci de la cova de l Aigua. En l poca musulmana es declara el taifa de Dnia; Abu-Abdalla escriu:  ...A la seua part meridional hi ha una muntanya gran, de forma redona, des del cim de la qual es descobreixen les muntanyes d Eivissa en alta mar. Aquesta muntanya s anomena Caon . D'ac derivaria: Mont Caon, Mont-Gaun, l actual Montg.

Fotografies.


 Vegeu tamb .
 Cap de Sant Antoni;
 Reserva marina del Cap de Sant Antoni;

 Enllaos externs .
Pgina de la Conselleria;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138915" title="Moluques del Sud" nonfiltered="1208" processed="1196" dbindex="56846">


Les Moluques del Sud consisteixen en 150 illes del Mar de Banda, les principals de les quals sn Ambon, Buru i Ceram. Els seus habitants sn melanesis, i forma part d'Indonsia, per el 1950 constitu una efmera repblica independent.

 Histria .
El 25 d'abril del 1950 Johannes Hermann Manuhutu i Christopel Robert Stephen Sumokil proclamaren la independncia de la Republika Maluku Selantan (Repblica de les Moluques del Sud), que comprn Amboina, Vuru i Seram, de la qual Sumokil es proclam president el 3 de maig i Albert Wairisal primer ministre. Va rebre el suport dels elements cristians i de molts sudmoluquenys oficials de l antic exrcit colonial

Per el 17 d'octubre del 1952 Ahmed Sukarno venc Sumukil militarment i ocup el pas. Aix provoc una resistncia contra l'annexi, que continua encara actualment, i l'exili de 12.000 moluquesos, refugiats als Pasos Baixos. Sumokil installa un govern a l exili a la Nova Guinea Occidental encara en poder neerlands i intenta continuar una lluita guerrillera a Ceram i Ambon. El febrer del 1958 s uniren a l Oposici Indonsia Lliure amb els separatistes de Sulawesi i Kalimantan. Per tamb seran venuts i aleshores els indonesis iniciaran una resistncia passiva.

Quan Nova Guinea Occidental fou incorporada a Indonsia, Sumokil fou fet presoner pels indonesis el 12 de desembre del 1962, i ser jutjat sumriament i executat el 12 d'abril del 1966. El va succeir en el crrec Johannes Alvarez Manusama (1910-1995), qui tamb va fundar als Pasos Baixos l' Organisasi Pembebasan Maluku Selantan  (Organitzaci d Alliberament de les Moluques del Sud, OPMS), sense gaire pes especfic a les illes, on s inici la indstria turstica. 

El setembre del 1971 un grup de 35 sud-moluquenys independentistes assaltaren l ambaixada indonsia a La Haia, per protestar per llur situaci. El 1975 la Vry Zuidmolukkiste Jonge (Joventut Lliure Sudmoluquenya, VZJ) intent segrestar la reina Juliana I dels Pasos Baixos i al primer ministre Andries van Agt, aix com nombroses manifestacions independentistes. El 1977 la VZJ inici noves protestes protagonitzades pels fills dels sud-moluquenys emigrats el 1950, comunitat fora discriminada racialment i social. Alhora, el 1978 va morir I. J. Tamaela, qui va dur a terme una gran tasca diplomtica davant l ONU per al reconeixement de la causa moluquenya i aconsegu el reconeixement de la Repblica de Benn, per des d aleshores la causa va decaure. 

El 1979 la VZJ es radicalitz degut a la inhibici neerlandesa pel seu problema i realitzar alguns segrests, entre ells d un avi, i alguns atemptats als Pasos Baixos. Reben el suport de Benin i d altres organitzacions que lluiten contra Indonsia, com el Fretilin timorenc o l OPM pap. Cap el 1990 els sud-moluquenys dels Pasos Baixos arribaren a 40.000, i a la mort de Johannes Alvarez Manusama, el crrec de president sud-moluqueny l ocupar Frans L. J. Tutuhatunewa (1923), metge casat amb una neerlandesa i que parla sis idiomes.

El 25 d'abril del 1992 el govern moluqueny a l exili va fundar la Homeland Mission 1950 que va treballar dins el Grup de Treball de l ONU per a pobles indgenes.  

El 27 de desembre del 1999 es produren enfrontaments entre les comunitats musulmana i cristiana a Ambon, la capital de les Moluques. Noms a la capital moren una cinquantena de persones, xifra que arriba a 250 si es compten els morts a l'arxiplag la darrera setmana. L'exrcit indonesi hi desplaa un batall de ms de 400 soldats, que assumeix el control d'Ambon mentre la comunitat cristiana demana la presncia d'una fora internacional. Al llarg de l'any, ms de 900 persones han mort a les Moluques com a conseqncia dels enfrontaments interreligiosos. I entre el 1999 i el 2001 moriren 10.000 persones, ja que els conflictes intertnics entre cristians i musulmans duraren els dos anys segents.	 
  
El 5 de juny del 2000 Alex Manuputty cre el Front Kedaulatan Maluku (Front Sobiranista Moluqueny, FKM), associaci d organitzacions poltiques i humanitries que pretenen el restabliment de la sobirania moluquenya de manera no violenta amb suport dels exiliats. El 25 d'abril del 2002 fou arrestat a Ambon quan intent celebrar de manera reivindicativa el 50 Aniversari de la proclamaci de la Repblica de les Moluques del Sud tot brandant una bandera sud-moluquenya a Malinao, on s intent signar una mena de tractat de pau entre els catlics sud-moluquenys de Laskar Kristus i els radicals musulmans de Laskar Jihad.

El gener del 2004 nou militants cristians del FKM foren condemnats a 15 anys de pres per un tribunal d Ambon: Jhon Rea, Pieter Rea, Alex Manuputty i Samuel Waileruni a 15 anys; Polly Jefry Soulisa, Philipus Nurlatu, Elisa Roberto Mathenahoruw, Sandy Lolupua, Yohanis Tuhuteru i Reinhard Nanlohy a 13 anys, i Yosep Lesnussa a sis mesos

Enllaos externs.
Histria de Moluques del Sud;
Resum presentat a la Comissi dels Drets Humans de l'ONU el 1996 sessi de mar a Ginebra, per Karen Parker, J.D.;
Terrorisme moluqueny als Pasos Baixos;
Moluquenys rebutgen la RMS;
Histria de la RMS;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138917" title="Jean-Pierre Rousselot" nonfiltered="1209" processed="1197" dbindex="56847">
Jean(-Pierre) Rousselot fou un foneticista i eclesistic francs, nascut el 14 d'octubre de 1846 a Saint-Claud (Charenta) i mort el 16 de desembre de 1924 a Pars.

Es considera que l'abat Rousselot s el fundador de la fontica experimental tant pel que fa a la recerca fonamental com en recerca aplicada. Va proposar que s'estudiessin les modificacions fontiques dels parlars mitjanant un mtode experimental i aix induir-ne les lleis fontiques dels canvis que s'anaven produint i de manera ms general als processos analitzats fins a aquell moment per la lingstica histrica. Els dos volums dels Principes de Phontique Exprimentale que es van publicar el 1897 i el 1901 marcaren un gir radical i una vertadera rearticulaci cientfica: la fontica, desprs de la medicina de Claude Bernard (1865) i la psicologia de Pierre Janet (1889), va anar aix desplaant-se cap a l'mbit de les cincies experimentals de la vida i de l'Home. Fou arran d'aquelles observacions in situ que es va adonar que "la fontica havia de prendre com a base, no els textos morts, sin l'home que viu i parla". Va ser a causa de la incapacitat dels seus mestres a reinterpretar, a partir de les seves prpies annotacions, all que la seva oda exercida havia sentit in situ que comen a dedicar-se a l'enregistrament amb uns d'aparells derivats, o fins i tot creats a partir, de la instrumenci de la fisiologia experimental del laboratori d'tienne-Jules Marey del Collge de France. Opinava Rousselot que la fontica experimental, cincia d'observaci i experimentaci, desembocava de manera natural cap a aplicacions pedaggiques i teraputiques. L'ensenyament del francs, de les llenges estrangeres, la correcci de les errades de pronncia i la reeducaci dels sords esdevingueren aquells mbits.
El 1887, va cofundar amb Jules Gilliron la Revue des patois gallo-romans

L'abat Rousselot va influenciar un bon nombre de foneticistes francesos i estrangers, com per exemple: Josef Chlumsky, Jean Poirot, Giulio Panconcelli-Calzia, Thodore Rosset, George Oscar Russell, Raymond Herbert Stetson







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138920" title="Robert Graves" nonfiltered="1210" processed="1198" dbindex="56850">
Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895-Dei, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novellista angls. Durant la seva vida produ ms de 140 obres. Era fill de l'escriptor anglo-irlands Alfred Perceval Graves i d'Amalie von Ranke. L'historiador Leopold von Ranke era oncle de la seva mare.

Graves es considerava a si mateix un poeta per davant de tot, per les seves obres ms exitoses foren novelles histriques, en particular Jo, Claudi.

Joventut.
Nascut a Wimbledon, Graves va rebre la seva educaci primria a King's College School i a Charterhouse School, i guany una beca per al St John's College (Oxford). Tanmateix, la perspectiva de passar quatre anys ms estudiant llat i grec no atragu a un Graves de dinou anys, i en esclatar la Primera Guerra Mundial s'allist quasi d'immediat a la Royal Welch Fusiliers (RWF). Public el seu primer llibre de poemes, Over the brazier, el 1916, per posteriorment intent eliminar la seva poesia de guerra. A la batalla del Somme va rebre ferides tan greus que la seva famlia fou informada de la seva mort. Malgrat tot es recuper, al preu de danys permanents als pulmons; desprs d'una breu estada a Frana, pass la resta de la guerra a Anglaterra, tot i els seus esforos per tornar al front.

El 1917, Graves tingu un paper important en la salvaci del seu company poeta Siegfried Sassoon d'una cort marcial, quan aquest s'absent sense perms i escrigu al seu oficial en cap denunciant la guerra. Els dos havien esdevingut amics ntims mentre servien a la RWF.

Les biografies de Graves documenten b la histria, i es troba novellada a l'obra Regeneraci, de Pat Barker. La intensitat d'aquesta relaci es demostra clarament a la collecci de Graves Fades i Fusellers (1917), que cont un munt de poemes en celebraci de la seva amistat. El mateix Sassoon reconegu que hi havia un fort element sexual en aquesta amistat, una observaci recolzada pels sentiments que expressata a gran part de la correspondncia entre ells que encara es conserva. A travs de Sassoon, Graves conegu Wilfred Owen, de qui remarc el talent.

Graves es cas el 1918 amb Nancy Nicholson, i tot seguit entra al St John's College, a Oxford. Desprs intent guanyar-se la vida obrint una petita botiga, per el negoci fracass aviat. El 1926 accept un lloc a la Universitat del Cairo, acompanyat de la seva dona, els seus fills i la poetessa Laura Riding. Torn a Londres per poc temps, on trenc relacions amb la seva dona abans d'anar a viure amb Riding a Mallorca; all publicaren llibres sota la firma Seizin Press, fundaren i editaren la revista literria Epilogue i escrigueren junts dos exitosos llibres acadmics: A Survey of Modernist Poetry (1927) i A Pamphlet Against Anthologies (1928) (ambds molt influents en la moderna crtica literria), entre moltes altres obres literries.

Hi ha qui opina que A Survey of Modernist Poetry inici la nova crtica; s cert que fou una de les primeres obres publicades en parlar sobre poesia i literatura modernistes. El 1927 Graves public Lawrence i els rabs, una reeixida biografia de T. E. Lawrence.

Carrera literria.
El 1929 Graves public Adu a tot aix (revisat per ell mateix i tornat a publicar el 1957); va resultar un xit per li cost la prdua de molts dels seus amics, entre ells Sassoon. El 1934 public la seva obra ms clebre, Jo, Claudi; emprant fonts clssiques constru una complexa histria de la vida de l'emperador rom Claudi, i que fou ampliada a la seqela Claudi el du (1935). Una altra novella histrica de Graves, El comte Belisari (1938), descriu la carrera del general bizant Belisari.

Graves i Riding es van veure obligats a abandonar Mallorca el 1936 degut a la Guerra Civil Espanyola. El 1939 es traslladaren als Estats Units i s'allotjaren a New Hope, Pennsilvnia. Els fets remarcables de la seva estada all i la seva separaci final es narren a diversos llibres: T. S. Matthews, un editor en cap de la revista Time public una relaci dels fets a Jacks or Better (1977), i Miranda Seymour, una de les bigrafes de Graves, en fu una versi novellada a L'estiu del 39 (1998). Tamb cal esmentar l'obra Robert Graves: 1927-1940, els anys amb Laura, de Richard Perceval Graves.

Desprs de tornar a Anglaterra, Graves comen una nova relaci amb Beryl Hodge, llavors dona d'Alan Hodge. El 1941 public El llarg cap de setmana, una collaboraci amb Alan Hodge; tamb collabor amb ell a El lector sobre la teva espatlla (1943), un llibre sobre escriptura clara, del qual es public una revisi el 1947 amb el nom de L's i abs del llenguatge angls. El 1946 Graves i Beryl reformaren una casa a Dei, Mallorca; aquell mateix any Graves public la novella histrica Jess Rei. El 1948 public la polmica La Deessa Blanca; el 1953 public L'Evangeli del Natzar Restaurat amb Joshua Podro; el 1955, la seva versi plena d'anotacions dEls Mites Grecs; el 1956, un volum de contes: Catacrok! Mostly Stories, Mostly Funny. El 1961 esdevingu professor de poesia a Oxford, crrec que ocup fins al 1966.

Com a poeta, Graves era un iconoclasta, desacreditant molts dels procediments de les escoles modernistes de poesia, i mantenint punts de vista fortament individuals sobre el valor de moltes obres que seguien el cnon literari. La seva casa de Dei es convert en una mena de Meca per als iconoclastes i rebels de tota mena, i gent tan diversa com Len Lye, William Gaddis i Robert Wyatt feren el pelegrinatge. Creient que l'amor era l'nic tema veritable de la poesia, Graves limit la major part de la seva obra potica a poemes curts, molts dels quals requereixen una comprensi de La Deessa Blanca per ser plenament entesos. Graves menyspre les seves novelles histriques, com Jo, Claudi i El Comte Belisari, per continuen sent molt ben considerades pels lectors (tamb va escriure molts contes, un dels quals, El Crit, fou portat al cinema en una pellcula protagonitzada per Alan Bates). Graves s considerat un molt bon novellista, per igual que Thomas Hardy (conegut i admirat per Graves), sempre es consider un poeta per damunt de tot.

Graves va morir el desembre del 1985 als 90 anys, desprs d'una llarga malaltia i d'una degeneraci mental gradual. Tant ell com la seva esposa Beryl sn enterrats al petit cementiri que es troba en un tur de Dei.

Va tenir vuit fills: Jenny, David, Catherine (qui es cas amb el cientfic Clifford Dalton i Sam amb Nancy Nicholson; i William, Lucia, Joan i Toms amb Beryl Graves.



Bibliografia.
Poesia.
 Over the Brazier (1916);
 Goliat i David (1917);
 Fades i Fusellers (1917) ;
 Caixa del Tresor (1920);
 Sentiment Campestre (1920);
 The Pier-Glass (1921);
 Whipperginny (1923);
 El Llit de Plomes (1923);
 Mock Beggar Hall (1924);
 Welchmans Hose (1925);
 Poemes;
 The Marmosites Miscellany (com John Doyle) (1925);
 Poemes (1914-1926) (1927);
 Poemes (1914-1927) (1927);
 Poemes 1929 (1929);
 Deu Poemes Ms (1930);
 Poemes 1926-1930 (1931);
 To Whom Else? (1931);
 Poemes 1930-1933 (1933);
 No Ms Fantasmes: Poemes Escollits (1940);
 Work in Hand, amb Norman Cameron i Alan Hodge (1942);
 Poemes (1943);
 Poemes 1938-1945 (1945);
 Poemes i Stires (1951);
 Poemes 1953 (1953);
 Poemes Escollits per Ell Mateix (1957);
 Els Poemes de Robert Graves (1958);
 L'Estafa del Penic: Poemes per Nens (1960);
 Ms Poemes 1961 (1961);
 Nous Poemes 1962 (1962);
 Poemes 1965-1968 (1968);
 Poemes d'Amor (1969);
 Poemes 1968-1970 (1970);
 El Vaixell de Veles Verdes (1971);
 Poemes 1970-1972 (1972);
 Timeless Meeting: Poems (1973);
 A la Porta (1974);

Ficci.
 El meu Cap! El meu Cap! (1925);
 El Crit (1929);
 Sense Decncia (amb Laura Riding com Barbara Rich) (1932);
 El Veritable David Copperfield (1933);
 Jo, Claudi (1934);
 Claudi el Du i la seva dona Messalina (1934);
 El Comte Belisari (1938);
 Sargent Lamb del Nov (1940);
 Procedeixi, Sargent Lamb (1941);
 La Histria de Marie Powell: Dona de Mr. Milton (1943);
 El Vell d'Or (1944);
 Jess Rei (1946);
 Watch the North Wind Rise (1949);
 The Islands of Unwisdom (1949);
 La Filla d'Homer (1955);
 Catacrok! Mostly Stories, Mostly Funny (1956);
 They Hanged My Saintly Billy (1957);
 Collected Short Stories (1964);
 An Ancient Castle (1980);

Altres obres.
 Sobre la Poesia Anglesa (1922);
 El Significat dels Somnis (1924);
 Poetic Unreason and Other Studies (1925);
 Contemporary Techniques of Poetry: A Political Analogy (1925);
 Another Future of Poetry (1926);
 Impenetrability or The Proper Habit of English (1927);
 The English Ballad: A Short Critical Survey (1927);

Enllaos externs.

The Robert Graves Trust;
Web oficial per a 'La Casa de Robert Graves' a Deia, Mallorca. Fundaci Robert Graves;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138921" title="Aceh" nonfiltered="1211" processed="1199" dbindex="56851">

Aceh (transcripci fontica: , pronunciat aproximadament atg) s una provncia d'Indonsia (daerah istimewa), localitzada a l'extrem septentrional de l'illa de Sumatra. El nom sencer s Nanggre Aceh Darussalam. Antigament tamb s'escrivia amb les formes Acheh, Atjeh, Achin i Atchin.

 Geografia .
La muntanya ms alta s el Mont Leuser (4.446 m), amb un parc nacional de 792.675 hectrees. L alria mitjana s de 125 m sobre el nivell del mar. Hi ha 119 illes, 73 rius, 2 llacs i 35 muntanyes. El clima s tropical.

 Poblaci .
Les principals tribus del territori que parlen llenges del grup austronesi sn acehns (3 milions el 1999), gayo (180.000 el 1989), Alas (80.000 el 1989), Tamiang, Simelu (100.000 el 1981), Ulu Singkil o Batak Karo (600.000 el 1991), Aneuk Jame, Kluet. Pel que fa a la religi, sn majoritriament islmics (97.6%); altres creences molt minoritries sn el cristianisme 1.7%, l'hinduisme 0.08% i el budisme 0.55%. L estructura d edat el 1998 era la segent: 0-14 anys, 35.84 %; 15-64 anys, 60.84 %; 65 anys i ms, 3.32 %.

Les principals danses sn Seudati, Saman, Meusekat, Ular-ular, Laweut, Guel i les canons Piso Surit i Bungong Jeumpa

 Economia .
El 20,5 % de la poblaci s urbana. Hi ha 353.142 hectrees de terra irrigada. L 11 92 % s dedicada a l agricultura i el 78,06 % als boscos. Els principals conreus tradicionals sn coco, caf, oli de palma, kapok, pebre, canya de sucre, tabac i nou moscada, per hi ha plantacions d arrs, fruites, blat i verdures. Tamb s important la pesca i la ramaderia de bfals, pollastres i cabres. Hi ha jaciments minaires de petroli, gas natural, mangans, zinc, ferro, or i plata.

Tamb hi indstries de ciment, fertilitzants, petrolieres, paper i manufactures. Darrerament hi ha hagut alguns intents de desenvolupar indstria turstica, per el constant conflicte no la fa viable. Pel que fa a les comunicacions, hi ha 14.082 kilmetres de carreteres, quaranta dos ports i dos aeroports, Blang Bintang (Banda Aceh) i Maemun Saleh (Sabang).
 Histria .

Introducci del Islam .

El islam es va introduir a Indonsia primer a la regi d'Aceh. La tomba del sult Malik as-Salih, el primer governant musulm de Samudra, est datada el 1297 i s la primera evidencia d'un govern musulm a la zona de Sumatra i Malisia. Ibn Battuta, que hi va passar cam de Xina  el 1345 i 1346, va trobar que el sult de Samudra era seguidor de l'escola xafita del islam.. El portugus Tome Pires inform al comenament del segle XVI en el seu llibre Suma Oriental que la majoria dels reis de Sumatra, d'Aceh a Palembang, eren musulmans. A Pasai, al nord d'Aceh, hi havia un port internacional on arribaven mercaders rabs i musulmans d'altres llocs, per el islam no s'havia ests cap al interior

Sultanat d'Aceh.
article principal: Sultanat d'Aceh;
El  Sultanat d'Aceh fou establert al segle XV i en el seu moment de mxim desenvolupament es va estendre cap al sud i fins a Satun al sud de Thailndia, Johore a la pennsula Malaia, i Siak (provncia de Riau). L'estat es va estendre ms per mar que pel interior; els seus competidors foren Johore i els portuguesos. 

La tomba de Ratu Acheh, datada el 1380, porta la inscripci "Gusta barubasa empu Kedah Pasai Ma", que vol dir "les famlies que han abraat el islam governen Kedah i Pasai"; Aceh era part del regne de Raja Siam (Msli) Beruas Melayu Tua Gangga, Negara Kedah Pasai Ma, que nomenava sultans per regir els seus territoris i aiges. Els governants d'aquest imperi sn coneguts com Shyah Alam Yang Maha Mulia, descendents de perses i siamesos musulmans . Els portuguesos van ocupar Malacca el 1511 i molts comerciants van creuar els estrets i van comercial a Banda Aceh augment la riquesa dels governants d'Aceh

En el regnat del sult Iskandar Muda al segle XVII, la influncia d'Aceh es va estendre per Sumatra i la pennsula Malaia. Aceh es va aliar al Imperi Otom i a la Companyia Holandesa de les ndies Orientals en la seva lluita contra els portuguesos i Johore. El poder militar d'Aceh va disminuir i va quedar separat dels seus territoris de Kedah  i Pinang a Malaia que van passar als britnics, i Sumatra que va passar als holandesos al segle XVIII.  

Al segle XIX Aceh tenia fora influncia degut a la seva estratgica posici i el control del comer regional; el 1820 produa la meitat de tota la pebre negra del mon, que donava gran beneficis als governants i els caps dels ports sota sobirania d'Aceh. El sult Tuanku Ibrahim, que va governar del 1838 a 1870, va assentar el seu poder

Desprs del tractat entre holandesos i britnics de 1824 els britnics van cedir les seves colnies a Sumatra als holandesos. En el tractat els britnics descrivien Aceh com una de les seves possessions per de fet no hi tenien cap control. Sota l'acord els holandesos van acceptar respectar la independncia d'Aceh per el 1871 els britnics van acceptar que els holandesos en poguessin agafar el control per evitar la influncia de Frana o els Estats Units, ja que corrien rumors de qu els governants d'Aceh estaven en contacte amb Frana i l'Imperi Otom.

 La guerra d'Aceh .

Holanda va declarar la guerra a Aceh el 26 de mar de 1873; Aceh va contactar amb representants americans  a Singapur (1873) ; una expedici holandesa dirigida pel Major General Khler va ocupar les zones costeres el 1874 i va planejar la ocupaci del palau del sult. El sult va buscar ajut a Itlia i el Regne Unit; l'exrcit d'Aceh es va modernitzar i va poder rebutjar i matar a Khler que va fer diversos errors tctics.

Una segona expedici dirigida pel general Van Swieten va aconseguir ocupar el palau del sult (kraton) per el sult mateix es va poder escapar i va organitzar una guerra de guerrilles durant deu anys. El 1880 els holandesos van canviar de tctica i es van concentrar a defensar les rees ja dominades que eren la capital (moderna Banda Aceh), i el port d'Ulee Lheue. El 13 d'octubre de 1880 el govern colonial va declarar el final de la guerra i va dedicar els seus recursos a controlar la zona ocupada.

La guerra es va reprendre el 1883 quan el vaixell britnic Nisero fou capturat una zona amb poca influncia holandesa, i el lder local va demanar rescat als britnics i holandesos; sota pressi britnica els holandesos van intentar l'alliberament del vaixell; el intent va fracassar al rebutjar cooperar el lder local Tenku Umar, i britnics i holandesos van envair el territori; el sult va haver d'alliberar als hostatges per va rebre una quantitat de diners. Els holandesos per van seguir la guerra, amb pocs xits com abans; la tctica ara fou convncer als lders locals als que es va comprar amb diners, opi i armes. Tenku Umar fou subornat i va rebre el ttol de panglima prang besar (gran senyor).



Umar va agafar el nom de Tenku Djohan Pahlawan (Joan l'Heroi). El 1 de gener de 1894 Umar  va rebre ajut holands per formar un exrcit, per al 1896 va utilitzar aquest exrcit per atacar als holandesos en un episodi conegut pels holandesos com "Het verraad van Teukoe Oemar" (la traci de Tenku Umar). 

Mentre Aceh romania de fet independent (1892-1893) i llavors un oficial holands, el Major J.B. van Heutsz, va escriure una srie d'articles sobre el pas i que calia fer i va tenir el suport de Snouck Hurgronje de la Universitat de Leiden, principal expert en islam. Hurgronje va obtenir la confiana de diversos lders d' Aceh i va proporcionar informaci valuosa als serveis d'intelligncia holandesos. Hurgronje deia que el sult no tenia molta influncia i que on calia focalitzar era en els caps hereditaris (Ulee Balang) que haurien d'esdevenir administradors locals; en canvi els ulemes locals, que no podien ser convenuts, havien de ser destruts. El consell fou seguit i el 1898 Van Heutsz fou proclamat governador, amb Hendrikus Colijn (desprs primer ministre d'Holanda) com lloctinent. Amb la nova tctica es va poder conquerir gran part d'Aceh amb suport dels uleebelang. Van Heutsz va encarregar llavors al coronel Van Daalen de liquidar la resistncia. Van Daalen va destruir diversos pobles i va matar al menys a 2900 habitants locals (1500 dones i criatures), mentre els holandesos noms van perdre 26 homes. Van Daalen fou ascendit. El 1904 Aceh estava prcticament sota control holands amb un govern local indgena que cooperava amb les autoritats colonials. El balan de la guerra fou de entre 50 i 100 mil morts i un mili de ferits

Van Heutsz fou considerat un heroi a Holanda i anomenat el 'Pacificador d'Aceh' i va ser ascendit a governador general de les ndies Orientals Holandeses el 1904. Una esttua li fou dedicada a Amsterdam. Tot i aix la influencia holandesa a les rees remotes no fou mai gaire important i una certa lluita guerrillera va persistir, en part dirigida pels ulemes, fins el 1910 de certa importncia, i mai acabada del tot.

 II Guerra Mundial .

A la II Guerra Mundial els japonesos van ocupar Aceh i els ulemes van guanyar influncia i van substituir als caps locals (uleebalang) que havien collaborat amb els holandesos 

 Independncia de Indonsia.

Al final de la guerra la lluita va esclatar (1945) entre els senyors locals que volien el retorn dels holandesos, i els ulemes que volien la independncia i donaven suport a la Repblica d'Indonsia proclamada a Java. Foren aquestos els que van triomfar i la zona va romandre lliure durant el conflicte (guerra de independncia de Indonsia). Els holandesos no van intentar envair el territori. El cap dels ulemes Daud Bereueh, es va erigir en governador militar d'Aceh

 Rebelli islmica.

Desprs de la sortida dels holandesos el 1949, Aceh fou unida a la provncia de Sumatra del Nord, cosa que va disgustar als acehnesos que es consideraven tnica, poltica i religiosament separats dels habitants d'aquesta provncia, molts d'ells cristians bataks. Aix va portar a la rebelli de 1953, i es va proclamar l'Estat Islmic (Darul Islam), dirigit per Daud Bereueh. 

La rebelli no va poder ser controlada del tot fins al cap d'anys. El 1959 Indonsia va concedir a Aceh el estatus de Territori Especial (daerah istimewa) amb un cert grau d'autonomia, superior al d'altres provncies, incloent la possibilitat d'un sistema legal propi.  . El 1963, Daud Bereueh va signar la pau que va posar fi a la revolta.

 Moviment Aceh Lliure .

L'explotaci dels recursos del pas per companyies americanes van causar greuges sobre la distribuci dels beneficis. Hasan di Tiro, un antic dirigent del Darul Islam, va formar un grup anomenat Moviment Aceh Lliure i va proclamar la independncia d'Aceh el 1976. El moviment fou inicialment poc important. Hasan di Tiro vivia exiliat a Sucia i tenia uns centenars de seguidors a Aceh. La provncia va seguir el desarrollisme de Suharto. Els incidents van augmentar a finals dels anys vuitanta i el govern va enviar a l'exrcit que amb la seva repressi indiscriminada fou el millor agent dels guerrillers.

Als anys noranta l'ensorrament de l'estat central va donar ales al Moviment Aceh Lliure, que va obtenir un suport general i molt majoritari. Una manifestaci demanant un plebiscit per a la independncia, a la capital Banda Aceh, va tenir la presencia de entre mig mili i un mili de persones (d'un total de quatre milions). Indonsia va augmentar l'autonomia de la provncia el 2001 amb dret de decidir sobre les inversions estrangeres i complert control sobre la llei a aplicar localment, per la repressi va seguir. El 2003 la xara o llei islmica fou legalment introduda. 

El 2003 el govern va proclamar l'estat d'emergncia i va reprendre la repressi que va seguir fins que el 6 de desembre del 2004 el tsunami de l'oce ndic va arrasar la zona costera.

Tsunami. 


La costa oest, incloent Banda Aceh, Calang, i Meulaboh, van quedar assolades; els morts es calculen en 230.000 i mig mili van quedar sense casa; el tsunami va anar seguit d'un fort terratrmol el 26 de mar de 2005 que va matar a 905 persones a Nias i Simeulue i en va desplaar milers. La poblaci abans del tsunami era de 4.271.000 persones segons el cens del 2004 i el 15 de setembre del 2005 era de 4.031.589. El 2006 encara milers de persones vivien en refugis provisionals i la reconstrucci, visible arreu, marxava amb lentitud. Banda Aceh no va patir una destrucci severa per les rees properes a la mar,  especialment Kampung Jawa i  Meuraxa, foren destrudes completament i molts pobles de la costa van desaparixer del mapa o van quedar molt damnats com Lhoknga, Leupung, Lamno, Patek, Calang, Teunom, i l'illa de Simeulue. Una agencia creada al efecte es va encarregar de la reconstrucci (Badan Rehabilitasi dan Rekonstruksi) dirigida per Kuntoro Mangkusubroto, ex ministre. Les prdues foren milionries, estimades en 4,5 bilions de dlars 

 Acord de pau .

El moviment rebel i el govern van decidir negociar la pau. El president electe Susilo Bambang Yudhoyono i el vicepresident Jusuf Kalla van jugar un paper moderat. Les converses foren organitzades per la instituci Crisis Management Initiative, del ex president finlands i premi Nobel de la pau Martti Ahtisaari. L'acord de pau final . L'acord es va signar el 15 d'agost del 2005 i establia una autonomia especial per Aceh i la retirada de l'exrcit indonesi; el GAM (els rebels) es desarmava. 300 agents de la Uni Europea vigilarien el compliment. La seva missi es va acabar el 15 de desembre del 2006 desprs de les eleccions locals. Les violacions dels drets humans de l'exrcit foren ignorades.

A les eleccions per governador del desembre del 2006 el GAM com a partit local, i els partits indonesis hi van participar. Va triomfar Irwandi Yusuf, amb el suport del que fou el GAM.

 Poltica .
La regi especial d Aceh fou establida el 7 de desembre del 1956 (Llei 24/1956). Envia 10 representants a la Cambra de representants indonsia (DPR)  (actualment 7 del Golkar i 3 del PPP) i 12 a l altra (dos membres del PDI-P, dos membres de Golkar, quatre membres del  PPP, dos membres del  PAN, un membre del  PBB, i un membre del PNU el 1999) i t un parlament regional de 119 membres. 

La regi esta dividida en 18 regncies (kabupaten) i cinc ciutats (kota). La capital es Banda Aceh. Algunes zones locals poden gaudir d'una sub autonomia.



Notes:
 (*) s una ciutat i capital (**) s una ciutat.
 UU s una abreviaci de Undang-Undang (Estatut de la llei).


Notes.


 Enllaos externs. 

 Website oficial ;
 Aceh.net;
 The Acheh Times ;
 Aceh-Online.Com Pusat Informasi dan Hiburan;
 The Nanggroe Aceh Darussalam portal;
 Acehlong.Com;
 Atjeh news;
Aceh Economic Update
 Tsunami Reconstruction;
 Siegel, James T. 2000. The rope of God. Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 0-472-08682-0;
 A classic ethnographic and historical study of Aceh, and Islam in the region. Originalment publicat el 1969;
 Bowen, J. R. (1991). Sumatran politics and poetics : Gayo history, 1900-1989. New Haven, Yale University Press.
 Bowen, J. R. (2003). Islam, Law, and Equality in Indonesia Cambridge University Press ;
 Iwabuchi, A. (1994). The people of the Alas Valley : a study of an ethnic group of Northern Sumatra. Oxford, England ; Nova York, Clarendon Press.
 McCarthy, J. F. (2006). The Fourth Circle. A Political Ecology of Sumatra's Rainforest Frontier, Stanford University Press.
 Aceh sample language at Language Museum;
 Aceh Institute ;
 Serambi Online ;
 Media Center Aceh;
 AcehTV - Aceh Local Television;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138922" title="Lego" nonfiltered="1212" processed="1200" dbindex="56852">
Lego s una empresa de joguines danesa reconeguda principalment pels seus blocs de plstic interconnectables. El nom Lego fou adoptat per la companyia l'any 1934, que prov del dans "leg godt", que vol dir "juga b". Fins el 1949, Lego es dedic exclusivament a fabricar joguines de fusta.

 Histria .


Inicis.

LEGO no va ser sempre el sistema de blocs plstics que s avui. Els seus humils orgens van sorgir en el taller de Ole Kirk Christiansen, un fuster pobre de Billund, Dinamarca. El seu innovador negoci familiar creixeria fins a convertir-se en una de les empreses de joguines ms respectades del mn.

L'any 1916, Christiansen va obrir un negoci de fusteria en Billund, i es va guanyar la vida construint cases i mobles per a grangers de la regi amb l'ajuda d'un petit equip d'aprenents. El seu taller es crem l'any 1924 quan un foc, iniciat pels seus dos fills menors, va encendre l'encenall de la fusta. Intrpid, Ole Kirk va prendre el desastre com l'oportunitat de construir un taller ms gran, i es va dedicar a ampliar el seu negoci encara ms; no obstant aix, la gran depressi aviat produiria un impacte en la seva subsistncia. Intentant trobar formes de minimitzar els seus costos de producci, Ole Kirk va comenar a produir versions miniatura dels seus productes com ajuda de disseny. Les seves escales en miniatura i taules de planxar van ser els objectes que van inspirar-lo a produir joguines.

El taller de Ole Kirk va comenar fent joguines d'arrossegament, cotxes i camions fets de fusta. Va gaudir d'un modest xit, les famlies eren pobres i sovint incapaces d'adquirir les seves joguines, tot i que alguns grangers de l'rea en ocasions intercanviaven menjar per les seves joguines. Ole Kirk va decidir que havia de continuar produint mobles d's prctic a ms a ms de les seves joguines per a mantenir-se en el negoci. A mitjans dels anys 30, la moda del yo-yo li va portar un breu perode d'activitat, fins al seu sobtat collapse. Novament Ole Kirk va saber tornar el seu desavantatge al seu favor, transformant les parts en dess dels yo-yo en rodes per a un cami de joguina. El seu fill Godtfred va comenar a treballar per ell i a tenir un rol a l'empresa.

No va ser fins l'any 1934 que el nom LEGO va ser encunyat per Christiansen arran de la frase leg godt, en dans "juga b". Alguns afirmen que "LEGO" significa "jo armo" o "jo ensamblo" en llat, tot i que aquesta s una traducci molt literal d'una forma d'un verb que normalment seria traduda com "jo llegeixo" o "jo ajunto".

Quan l's del plstic va ser massiu, Ole Kirk es va adaptar als canvis i va comenar a produir joguines de l'esmentat material. Una de les primeres joguines modulars produdes per l'empresa fou un cami que es podia fer i desfer. No va ser fins l'any 1949 que els blocs de plstic interconectables, que van dur a la companyia a la fama, van ser desenvolupats. Aquests "blocs de construcci automtics", fabricats d'acetat de cellulosa, van ser fets a l'estil dels blocs de fusta tradicionals, que podien ser apilats uns sobre altres; el concepte revolucionari, no obstant aix, va ser el fet que els blocs de plstic podien ser "travats" entre si. Cada bloc possea diversos botons plans en la seva cara superior i un fons buit rectangular. Connectant les cares superior i inferior de dos blocs era possible mantenir-los units. L'any 1953, aquests blocs van obtenir un nou nom: LEGO Mursten o blocs LEGO.
La utilitzaci de plstic per a la fabricaci de joguines no va ser ben rebuda per venedors i consumidors de l'poca. Molts dels carregaments de LEGO van ser retornats, seguint-los baixes vendes; es considerava llavors que les joguines de plstic no podrien reemplaar les de fusta. Cap a l'any 1954, Godtfred s'havia convertit ja en el director administratiu de LEGO, i fou durant una conversa amb un comprador estranger que va obtenir la idea d'un sistema de joguina, veient l'immens potencial dels blocs LEGO per a convertir-se en un sistema de joc creatiu. Els blocs per posseen encara alguns problemes des del punt de vista tcnic: la seva habilitat per a "lligar-se" era limitada i no eren molt verstils. No va ser fins l'any 1958 que surt el disseny dels blocs actuals, sent millorats amb tubs buits en la cara inferior. Aquest canvi va permetre major recolzament a la base, millorant mpliament l'habilitat de lligar-se i la seva versatilitat. Ole Kirk Christiansen va morir aquest mateix any i Godtfred va heretar el lideratge de la companyia.



Referncies.


Vegeu tamb.
Kapla;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138933" title="Max Leopold Wagner" nonfiltered="1213" processed="1201" dbindex="56853">
Max Leopold Wagner, (Munic, 17 de setembre de 1880-Washington, 9 de setembre de 1962) va ser un dels lingistes ms importants per a l'estudi de la llengua sarda. Es considera tamb que fou un dels romanistes ms influents del segle XX. 

Va ser grcies a una beca de la Universitat de Munic que Max Leopold Wagner va viatjar a Sardenya entre 1904 i 1906. Aquella estada li va permetre d'elaborar una tesi d'admissi a la Universitat de Munic com a docent, la qual se centrava en la formaci de les paraules en sard. El 1907, va completar el seu doctorat  Wrzburg amb la seva tesi sobre el sistema fonolgic dels dialectes sards meridionals (Lautlehre der sdsardischen Mundarten). Entre 1925 i 1927, va residir a Sardenya i aix va poder realitzar els enregistraments que es destinaven a l'Atles lingstic i etnogrfic d'Itlia i del sud de Sussa (Sprach- und Sachatlas Italiens und der Sdschweiz) que publicaren els dialectlegs Karl Jaberg i Jakob Jud entre 1928 i 1940. Desprs Wagner va publicar La Lingua sarda: storia, spirito e forma (1950). La seva obra cabdal de Max Leopold Wagner la va fer a Washington (on treballava des del 1951): el Dizionario Etimologico Sardo. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138936" title="Mercury Mountaineer" nonfiltered="1214" processed="1202" dbindex="56854">

La Mercury Mountaineer es un vehicle tipus mid-size sport utility vehicle SUV. La producci d'aquest vehicle va iniciar-se al 1997 a la planta de Louisville, Kentucky.

Es tracta d'un model que, tcnicament, es igual a la Ford Explorer amb detalls de disseny exteriors lleugerament diferents i uns nivells d'acabats superiors, ubicant-lo a un segment superior al del Explorer.

 Primera generaci (1997-2001) .


Mides del Mountaineer:

Batalla (Wheelbase): 2,834 m

Llargada (Length): 4,828 m

Amplada (Width): 1,783 m

Alada (Height): 1,797 m

Desprs d'haver sortit la nova versi del Explorer al 1995, es presenta el Mountaineer al 1997, que era bsicament un Explorer venut sota la marca de Mercury amb detalls externs diferenciats i acabats de major luxe, un punt que la Explorer no oferia. Mecnicament s'ofereix amb un 5.0L Windsor V8 de 210 cv. Els primers anys de vendes la Mountaineer no va complir els requisits de vendes de Mercury. Per al 1998 es canvia el frontal i els llums posteriors i s'ofereixen unes llantes exclusives, junt amb un nou 4.0L Cologne V6 de 205 cv i una caixa automtica de 5 velocitats 5R55E, que ser el motor base. Amb aquests canvis les vendes del Mountaineer van augmentar.

Les caixes de canvi que s'han ofert a la Mountaineer sn:

Automtica de 4 velocitats: 4R55E i AR70W

Automtica de 5 velocitats: 5R55E

 Segona generaci (2002-2005) .

Mides del Mountaineer:

Batalla (Wheelbase): 2,887 m

Llargada (Length): 4,843 m

Amplada (Width): 1,831 m

Alada (Height): 1,767 m

Al 2002 la Mercury Mountaineer van rebre un restyling com tamb el va rebre el Ford Explorer. Ofereix una millor qualitat en els acabats i ms opcions, com acabats de fusta, seients posteriors amb reproductor de DVD i TV o connector per auriculars. El disseny del fars davanters i la graella presenta el emblema "waterfall" que seran la emblema de Mercury d'ara endavant.

Mecnicament desapareix el 5.0L i s'ofereixen un 4.0L Cologne V6 de 210 cv  i un 4.6L Modular V8 de 239 cv.

 Tercera generaci (2006-) .
Mides del Mountaineer:

Batalla (Wheelbase): 2,887 m

Llargada (Length): 4,914 m

Amplada (Width): 1,866 m

Alada (Height): 1,849 m

Per aquesta versi la Mountaineer rep una revisi notable. Juntament amb la Explorer, reben una nova versi de la pataforma Ford U2 i ams el Mountaineer equipa acabats de major luxe, en part, per cobrir l'espai que abandona el Lincoln Aviator. Equipa noves llantes o llums HID entre d'altres. S'ofereix el AdvanceTrac amb Roll Stability Control  (RSC), suspensi posterior independent, PowerFold  (una tercera fila de seients) entre d'altres.

Mecnicament s'ofereixen un 4.0L Cologne V6 de 210 cv i un 4.6L Motor Modular V8 de 292 cv. Respecte de les transmissions, s'ofereix una automtica de 6 velocitats 6R

La Mercury Mountaineer 2006 ha obtingut 5 estrelles al test de collisi frontal i lateral i 3 estrelles pel test de volteig (rollover) al NHTSA  .

 Polmica .

Vegeu: Conflicte entre Ford i Firestone

 Enllaos externs .

 http://www.mercuryvehicles.com/mountaineer/ (en angls);
 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/2007-mercury-mountaineer-3.htm (en angls);
 http://wiki.answers.com/Q/FAQ/644 (en angls);
 http://www.forbes.com/2001/12/10/1210test.html (en angls);
 http://www.edmunds.com/mercury/mountaineer/2007/index.html (en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138938" title="Taur tigre" nonfiltered="1215" processed="1203" dbindex="56855">

El taur tigre (Galeocerdo cuvier) s una espcie de taur carcariniform que pertany a la famlia Cacharhinidae. Es tracta d'un dels taurons ms grans, s l'nic representant del gnere Galeocerdo. Els taurons madurs mesuren entre 3'25 i 4'25 metres i pesen entre 385 i 635 kg. Es troba en moltes regions temperades i tropicals dels oceans, i s especialment com al voltant de les illes del Pacfic central. Aquest taur s un caador solitari, caant normalment per la nit. El nom d'aquest animal fa referncia a les ralles fosques que presenten els taurons madurs en el seu cos.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138943" title="Gran taur martell" nonfiltered="1216" processed="1204" dbindex="56856">

El gran taur martell (Sphyrna mokarran) s l'espcie ms gran de taur martell. Es troba a tot el mn en zones costaneres i per sobre de la placa continental en aiges temperades i tropicals fins a fondries de 80 metres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138947" title="Llista de gneres de licsids" nonfiltered="1217" processed="1205" dbindex="56857">
Aquesta pgina mostra una llista dels gneres d'aranyes de la famlia Lycosidae actualitzada amb data del 21 de desembre de 2006.



 Acantholycosa, Dahl, 1908;
 Adelocosa, Gertsch, 1973;
 Agalenocosa, Mello-Leito, 1944;
 Aglaoctenus, Tullgren, 1905;
 Algidus, Simon, 1898;
 Allocosa, Banks, 1900;
 Allotrochosina, Roewer, 1960;
 Alopecosa, Simon, 1885;
 Alopecosella, Roewer, 1960;
 Amblyothele, Simon, 1910;
 Anomalomma, Simon, 1890;
 Anomalosa, Roewer, 1960;
 Anoteropsis, L. Koch, 1878;
 Arctosa, C. L. Koch, 1847;
 Arctosippa, Roewer, 1960;
 Arctosomma, Roewer, 1960;
 Artoria, Thorell, 1877;
 Artoriellula, Roewer, 1960;
 Aulonia, C. L. Koch, 1847;
 Auloniella, Roewer, 1960;
 Brevilabus, Strand, 1908;
 Bristowiella, Saaristo, 1980;
 Camptocosa, Dondale, Jimnez & Nieto, 2005;
 Caporiaccosa, Roewer, 1960 ;
 Crocodilosa, Caporiacco, 1947;
 Cynosa, Caporiacco, 1933;
 Dejerosa, Roewer, 1960;
 Diahogna, Roewer, 1960;
 Diapontia, Keyserling, 1876;
 Dingosa, Roewer, 1955;
 Dolocosa, Roewer, 1960;
 Donacosa, Alderweireldt & Jocqu, 1991;
 Dorjulopirata, Buchar, 1997;
 Edenticosa, Roewer, 1960;
 Evippa, Simon, 1882;
 Evippomma, Roewer, 1959;
 Geolycosa, Montgomery, 1904;
 Gladicosa, Brady, 1987;
 Gnatholycosa, Mello-Leito, 1940;
 Hesperocosa, Gertsch & Wallace, 1937;
 Hippasa, Simon, 1885;
 Hippasella, Mello-Leito, 1944;
 Hogna, Simon, 1885;
 Hognoides, Roewer, 1960;
 Hyaenosa, Caporiacco, 1940;
 Hygrolycosa, Dahl, 1908;
 Knoelle, Framenau, 2006;
 Loculla, Simon, 1910;
 Lycosa, Latreille, 1804;
 Lycosella, Thorell, 1890;
 Lycosula, Roewer, 1960;
 Lysania, Thorell, 1890;
 Mainosa, Framenau, 2006;
 Malimbosa, Roewer, 1960;
 Margonia, Hippa & Lehtinen, 1983;
 Megarctosa, Caporiacco, 1948;
 Melloicosa, Roewer, 1960;
 Melocosa, Gertsch, 1937;
 Molitorosa, Roewer, 1960;
 Mongolicosa, Marusik, Azarkina & Koponen, 2004;
 Mustelicosa, Roewer, 1960;
 Notocosa, Vink, 2002;
 Oculicosa, Zyuzin, 1993;
 Ocyale, Audouin, 1826;
 Orinocosa, Chamberlin, 1916;
 Orthocosa, Roewer, 1960;
 Paratrochosina, Roewer, 1960;
 Pardosa, C. L. Koch, 1847;
 Pardosella, Caporiacco, 1939;
 Passiena, Thorell, 1890;
 Pavocosa, Roewer, 1960;
 Phonophilus, Ehrenberg, 1831;
 Pirata, Sundevall, 1833;
 Piratosa, Roewer, 1960;
 Proevippa, Purcell, 1903;
 Prolycosides, Mello-Leito, 1942;
 Pseudevippa, Simon, 1910;
 Pterartoria, Purcell, 1903;
 Pterartoriola, Roewer, 1959;
 Pyrenecosa, Marusik, Azarkina & Koponen, 2004;
 Rabidosa, Roewer, 1960;
 Satta, Lehtinen & Hippa, 1979;
 Schizocosa, Chamberlin, 1904;
 Shapna, Hippa & Lehtinen, 1983;
 Sibirocosa, Marusik, Azarkina & Koponen, 2004;
 Sosippus, Simon, 1888;
 Syroloma, Simon, 1900;
 Tasmanicosa, Roewer, 1959;
 Tetralycosa, Roewer, 1960;
 Trabea, Simon, 1876;
 Trabeops, Roewer, 1959;
 Trebacosa, Dondale & Redner, 1981;
 Tricassa, Simon, 1910;
 Trochosa, C. L. Koch, 1847;
 Trochosippa, Roewer, 1960;
 Trochosula, Roewer, 1960;
 Tuberculosa, Framenau & Yoo, 2006;
 Varacosa, Chamberlin & Ivie, 1942;
 Venator, Hogg, 1900;
 Venatrix, Roewer, 1960;
 Venonia, Thorell, 1894;
 Vesubia, Simon, 1910;
 Wadicosa, Zyuzin, 1985;
 Xerolycosa, Dahl, 1908;
 Zantheres, Thorell, 1887;
 Zenonina, Simon, 1898;
 Zoica, Simon, 1898;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de licsids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138948" title="Arctosa" nonfiltered="1218" processed="1206" dbindex="56858">

Arctosa s el gnere de la famlia dels licsids que t ms espcies. La majoria noms es troben principalment a sia i frica.

Espcies.
Llista d'espcies del gnere Arctosa:

 Arctosa albida (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Arctosa albopellita (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Arctosa algerina Roewer, 1960 (Algria);
 Arctosa aliusmodi (Karsch, 1880) (Polinsia);
 Arctosa alluaudi Guy, 1966 (Marroc);
 Arctosa alpigena (Doleschall, 1852) (Zona Holrtica);
 Arctosa alpigena lamperti Dahl, 1908 (Europa Central, Europa de l Est);
 Arctosa amylaceoides (Schenkel, 1936) (Xina);
 Arctosa andina (Chamberlin, 1916) (Per);
 Arctosa astuta (Gerst?cker, 1873) (frica Central);
 Arctosa atriannulipes (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa atroventrosa (Lenz, 1886) (Madagascar);
 Arctosa aussereri (Keyserling, 1877) (Puerto Rico, Colmbia);
 Arctosa bacchabunda (Karsch, 1884) (So Tom);
 Arctosa bakva (Roewer, 1960) (Afganistan);
 Arctosa berlandi (Caporiacco, 1949) (Est d'frica);
 Arctosa binalis Yu & Song, 1988 (Xina);
 Arctosa biseriata Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa bogotensis (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Arctosa brauni (Strand, 1916) (Est d'frica);
 Arctosa brevialva (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Arctosa brevispina (Lessert, 1915) (frica Central, frica de l  Est);
 Arctosa camerunensis Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa capensis Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Arctosa chungjooensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa cinerea (Fabricius, 1777) (Zona Palertica, Congo);
 Arctosa cinerea obscura (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Arctosa coreana Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa daisetsuzana (Saito, 1934) (Jap);
 Arctosa darountaha Roewer, 1960 (Afganistan);
 Arctosa denticulata Jim?nez & Dondale, 1984 (Mxic);
 Arctosa depectinata (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Jap);
 Arctosa depuncta (O. P.-Cambridge, 1876) (Lbia, Egipte);
 Arctosa deserta (O. P.-Cambridge, 1872) (Sria);
 Arctosa dissonans (O. P.-Cambridge, 1872) (Sria);
 Arctosa ebicha Yaginuma, 1960 (Xina, Corea, Jap);
 Arctosa edeana Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa emertoni Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Arctosa ephippiata Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa epiana (Berland, 1938) (Vanuatu);
 Arctosa erythraeana Roewer, 1960 (Etipia);
 Arctosa excellens (Simon, 1876) (Portugal, Espanya);
 Arctosa fessana Roewer, 1960 (Lbia);
 Arctosa figurata (Simon, 1876) (Europa, Rssia);
 Arctosa frequentissima Caporiacco, 1947 (frica Central, frica de l  Est);
 Arctosa fujiii Tanaka, 1985 (Xina, Jap);
 Arctosa fulvolineata (Lucas, 1846) (Europa, frica del Nord);
 Arctosa fusca (Keyserling, 1877) (Amrica Central, Carib);
 Arctosa gougu Chen & Song, 1999 (Xina);
 Arctosa hallasanensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa harraria Roewer, 1960 (Etipia);
 Arctosa hikosanensis Tanaka, 1985 (Jap);
 Arctosa himalayensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Arctosa hottentotta Roewer, 1960 (Nambia);
 Arctosa humicola (Bertkau, 1880) (Brasil, Guyana);
 Arctosa hunanensis Yin, Peng & Bao, 1997 (Xina);
 Arctosa inconspicua (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Arctosa indica Tikader & Malhotra, 1980 (ndia, Xina);
 Arctosa insignita (Thorell, 1872) (EUA, Canad, Alaska, Grenlndia, Rssia);
 Arctosa intricaria (C. L. Koch, 1847) (Mediterrnia);
 Arctosa ipsa (Karsch, 1879) (Rssia, Corea, Jap);
 Arctosa janetscheki Buchar, 1976 (Nepal);
 Arctosa kadjahkaia Roewer, 1960 (Afganistan);
 Arctosa kansuensis (Schenkel, 1936) (Xina);
 Arctosa kassenjea (Strand, 1913) (frica Central, frica de l  Est);
 Arctosa kawabe Tanaka, 1985 (Rssia, Jap);
 Arctosa kazibana Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa keniana (Roewer, 1960) (Congo);
 Arctosa keumjeungsana Paik, 1994 (Rssia, Corea);
 Arctosa khudiensis (Sinha, 1951) (ndia, Xina);
 Arctosa kiangsiensis (Schenkel, 1963) (Xina);
 Arctosa kirkiana (Strand, 1913) (frica Central, frica de l  Est);
 Arctosa kiwuana (Strand, 1913) (frica Central, frica de l  Est);
 Arctosa kolosvaryi (Caporiacco, 1947) (Etipia);
 Arctosa kwangreungensis Paik & Tanaka, 1986 (Xina, Corea);
 Arctosa labiata Tso & Chen, 2004 (Taiwan);
 Arctosa laccophila (Simon, 1910) (Guinea-Bissau);
 Arctosa lacupemba (Roewer, 1960) (Congo);
 Arctosa lacustris (Simon, 1876) (Illes Canries, Mediterrnia);
 Arctosa lagodechiensis Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Arctosa lama Dondale & Redner, 1983 (EUA, Canad);
 Arctosa laminata Yu & Song, 1988 (Xina, Jap);
 Arctosa leaeniformis (Simon, 1910) (Botswana);
 Arctosa leopardus (Sundevall, 1833) (Zona Palertica);
 Arctosa lesserti Reimoser, 1934 (ndia);
 Arctosa letourneuxi (Simon, 1885) (de Marroc a Tunsia);
 Arctosa lightfooti (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa litigiosa Roewer, 1960 (Congo, Tanznia);
 Arctosa littoralis (Hentz, 1844) (Amrica del Nord, Amrica Central);
 Arctosa liujiapingensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Arctosa lutetiana (Simon, 1876) (Europa, Rssia);
 Arctosa maculata (Hahn, 1822) (Europa, Rssia);
 Arctosa maderana Roewer, 1960 (Madeira);
 Arctosa marfieldi Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa marocensis Roewer, 1960 (Marroc);
 Arctosa meinerti (Thorell, 1875) (Algria);
 Arctosa meitanensis Yin i cols., 1993 (Xina);
 Arctosa minuta F. O. P.-Cambridge, 1902 (d EUA a la Guyana);
 Arctosa misella (L. Koch, 1882) (Mallorca);
 Arctosa mittensa Yin i cols., 1993 (Xina);
 Arctosa mossambica Roewer, 1960 (Moambic);
 Arctosa mulani (Dyal, 1935) (ndia, Pakistan);
 Arctosa nava Roewer, 1955 (Iran);
 Arctosa niccensis (Strand, 1907) (Jap);
 Arctosa ningboensis Yin, Bao & Zhang, 1996 (Xina);
 Arctosa nivosa (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa nonsignata Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa nyembeensis (Strand, 1916) (frica de l Est);
 Arctosa obscura Denis, 1953 (Iemen);
 Arctosa oneili (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa otaviensis Roewer, 1960 (Nambia);
 Arctosa pardosina (Simon, 1898) (Uzbekistan);
 Arctosa pargongensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa pelengea Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa perita (Latreille, 1799) (Zona Holrtica);
 Arctosa perita arenicola (Simon, 1937) (Frana);
 Arctosa personata (L. Koch, 1872) (Oest de la Mediterrnia);
 Arctosa pichoni Schenkel, 1963 (Xina);
 Arctosa picturella (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa poecila Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Arctosa politana Roewer, 1960 (Etipia);
 Arctosa promontorii (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Arctosa pugil (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Arctosa pungcheunensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa quadripunctata (Lucas, 1846) (frica del Nord);
 Arctosa raptor (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia, Nepal, EUA, Canad);
 Arctosa recurva Yu & Song, 1988 (Xina);
 Arctosa renidescens Buchar & Thaler, 1995 (Europa Central);
 Arctosa ripaecola (Roewer, 1960) (Tanznia);
 Arctosa rubicunda (Keyserling, 1877) (EEUU, Canad);
 Arctosa rufescens Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa sanctaerosae Gertsch & Wallace, 1935 (EUA);
 Arctosa sandeshkhaliensis Majumder, 2004 (ndia);
 Arctosa schensiensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Arctosa schweinfurthi (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa scopulitibiis (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa serii Roth & Brown, 1976 (Mxic);
 Arctosa serrulata Mao & Song, 1985 (Xina);
 Arctosa similis Schenkel, 1938 (Illes Canries, Marroc, de Portugal a Crocia);
 Arctosa simoni Guy, 1966 (Turquia);
 Arctosa sjostedti Roewer, 1960 (Tanznia);
 Arctosa sordulenta (Thorell, 1899) (Camerun);
 Arctosa springiosa Yin i cols., 1993 (Xina);
 Arctosa stigmosa (Thorell, 1875) (Zona Palertica);
 Arctosa swatowensis (Strand, 1907) (Xina);
 Arctosa tanakai Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Arctosa tappaensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Arctosa tbilisiensis Mcheidze, 1946 (Bulgria, de Grcia a Gergia);
 Arctosa tenuissima (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa testacea Roewer, 1960 (Tanznia);
 Arctosa togona Roewer, 1960 (Togo);
 Arctosa transvaalana Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Arctosa tridens (Simon, 1937) (Algria);
 Arctosa tridentata Chen & Song, 1999 (Xina);
 Arctosa truncata Tso & Chen, 2004 (Taiwan);
 Arctosa upembana Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa vaginalis Yu & Song, 1988 (Xina);
 Arctosa variana C. L. Koch, 1847 (de la Mediterrnia a l'sia Central);
 Arctosa villica (Lucas, 1846) (Oest de la Mediterrnia);
 Arctosa virgo (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Arctosa wittei Roewer, 1960 (Congo, Tanznia);
 Arctosa workmani (Strand, 1909) (Paraguai);
 Arctosa xunyangensis Wang & Qiu, 1992 (Xina);
 Arctosa yasudai (Tanaka, 2000) (Jap);
 Arctosa ziyunensis Yin, Peng & Bao, 1997 (Xina);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138968" title="Rehoboth Basters" nonfiltered="1219" processed="1207" dbindex="56862">

Els basters (tamb coneguts com a Baasters, Rehobothers o Rehoboth Basters) sn els descendents de les relacions entre neerlandesos de la Colnia del Cap i dones africanes.  La gran majoria viu a Nambia i sn similars als coloured o griqua de Sud-frica. 

El nom baster s derivat de la paraula neerlandesa  bastard  (o  creuat').  Mentre qua alguns consideren el mot com a pejoratiu, els basters empren orgullosament el terme com a indicaci de la seva histria, de la mateixa manera que ho fan els mtis de Canad. 

Els basters eren mestissos que podien haver estat absorbits per la comunitat blanca, per raons de caire econmic i cultural ms que no pas racials, els han convertit en el grup no blanc ms prsper de la zona. Solien treballar com a supervisors d'altres criats i esclaus i eren empleats de confiana dels amos blancs. Sovint eren tractats gaireb com a blancs. EL grup tamb inclou els khois, negres lliures i mestissos que adquiriren propietats i s'establiren com a grangers. Sovint foren anomenats orlam, per tamb khoi i coloured, ja que parlaven afrikaans i duien una forma de vida europetzada. A comenaments del segle XVIII ja posseen algunes granges a la colnia del Cap, per amb el creixement de la competici per la possessi de la terra i els prejudicis racials van patir la pressi de llurs vens blancs i foren obligats o b a ser absorbits per la classe servent de coloureds o b a marxar als lmits de la colnia per tal de mantenir la seva independncia.

Des del 1750 Khamiesberg, situada al nord-oest de la colnia, esdevingu l'rea d'establiment de colons basters independents. Des del 1780, quan els blancs comenaren a disputar-se la seva zona, marxaren a la vall mitjana del riu Orange. Els baster que s'assentaren all foren persuadits pels missioners de la London Missionary Society a adoptar el nom de griqua.

Profundament calvinistes, els basters cantaven himnes idntics als que es cantaven als Pasos Baixos en el segle XVII i el seu fervor religis qued recollit en el seu lema Groei in Geloof (Creix en la fe). Coneguts com "les ltimes reminiscncies del Gran Trek", motls d'ells es veuen culturalment ms propers als blancs que als negres, parlen afrikaans,  prenen noms neerlandesos i sn orgullosos de considerar-se ms neerlandesos que els neerlandesos.

Els basters abandonaren la seva llar originria a la Colnia del Cap el 1868 per marxar cap al nord a la recerca de terra, i s'establiren a Rehoboth (actualment al centre de Nambia). El 1872 van fundar-hi la Repblica Lliure de Rehoboth, dissenyaren una bandera d'influncia alemanya i redactaren una constituci que encara regeix la seva acci poltica actual. Van mantenir com a territori base Rehoboth, i alguns d'ells continuaren marxant cap el nord i s'establiren a la ciutat angolenya de Lubango, que ells batejaren com a Ouivamo. Molts d'ells foren obligats a retornar a Nambia entre 1928 i 1930 pels blancs sudafricans, qui no podien entendre perqu els seus cosins illetrats i profundament religiosos podien viure entre els salvatges.

Desprs que el seu territori fos incorporat a l'frica del Sud-oest Alemanya, els baster collaboraren amb els colons alemanys i lluitaren al seu costat durant les guerres contra els hereros. Com a resultat, van mantenir la seva terra i ramats mentre que els names i hereros en foren despossets i enviats a camps de concentraci. La cooperaci entre l'Imperi alemany i els basters acab el 8 de maig de 1915, quan els alemanys els declararen la guerra a causa de la seva negativa a lluitar al seu costat en la Primera Guerra Mundial. Com que es consideraven sudafricans, s'oferiren a les tropes sud-africanes durant la guerra per foren rebutjats pel general Louis Botha, qui afirmava que els coloureds no s'havien de barrejar en una guerra entre Sud-frica i Alemanya.

Alguns basters continuaren reclamant la legitimitat de la Repblica Lliure de Rehoboth, i van demanar el reconeixement de la Lliga de Nacions perqu, segons la llei internacional, la repblica podia mantenir l'estatut de naci sobirana. El 1952 els basters presentaren una petici a les Nacions Unides amb la mateixa intenci, per sense resultats. El 1979 Sud-frica els va oferir l'autodeterminaci si lluitaven contra el SWAPO, moviment per la independncia de Nambia. Els basters ho rebutjaren i decidiren romandre-hi neutral, ra per la qual noms van rebre el semi-autnom bantustan de Rehoboth (conegut com a Baster Gebiet), situat als voltats de Rehoboth, i semblant als altres bantustans sudafricans. El bantustan es va mantenir fins el 29 de juliol del 1989, quan es va independitzar Nambia.

Molts basters continuaren demanant autonomia interna i el nacionalisme baster s representant en la poltica nambia a travs del Partit de la Llibertat Rehoboth. Molts basters sn sospitosos per al govern de Nambia, especialment per ser reticents al sufragi femen; encara que no s explcitament clar, la seva constituci del 1872 no preveu el vot per a les dones. La tradici dels baster es pot veure en el fet que de fet noms han tingut tres lders (kapteins) des del 1872: Hermanus van Wyk, el moiss de la naci baster qui va guiar el seu poble fins a rehoboth, Johannes Hans Diergaardt i John McNab.

Mentre que el nombre actual de basters no s clar (es parla d'entre 20.000 i 40.000 individus), els basters afirmen que la seva herencia cultural podria perdre's en l'actual Nambia dirigida per aquells pobles que ells ajudaren a combatre en la lluita anticolonial.

 Veure tamb .
 Rehoboth (bantustan);
Referncies.
 Orizio, R. (2001)  Lost White Tribes, Free Press, New York.  ISBN 0-7432-1197-9;
 Omer-Cooper, J.D. (2006) History of Southern Africa, James Currey Ltd., Oxford. ISBN 978-0-85255-715-0;

Enllaos externs.
Rehoboth Basters Informaci sobre la histria dels basters a Nambia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138969" title="Ogoni" nonfiltered="1220" processed="1208" dbindex="56863">
Els ogoni sn un dels molts pobles indgenes de la regi del delta del Nger del sud-est de Nigria. Sn al voltant de mig mili de persones i viuen en una zona d'unes 404 milles quadrades coneguda com a Ogoniland.


Els Ogoni assoliren un cert ress internacional desprs de les massives campanyes de protesta contra la Shell Oil, liderades pel Moviment per la Supervivncia del Poble Ogoni (MOSOP).

Geografia.
El territori es troba a l'Estat de Rius a la costa del golf de Guinea, a l'est de la ciutat de Port Harcourt. S'exten al voltant de les Local Government Areas (LGAs) Khana, Gokana, Tai, i Eleme. Tradicionalment, Ogoniland es divideix en els sis regnes de Babbe, Eleme, Gokana, Ken-Khana, Nyo-Khana, i Tai. A diferncia d'altres minories nigerianes, els Ogoni no tenen mites sobre el seu origen com i per tant no sn usat com a causa d'unificaci.

Els ogoni parlen llengues prpies, per les parles khana, gokana, tai i Eleme no sn intelligibles entre elles. El delta del Nger es caracteritza per ser una zona de  gran diversitat tnica i lingstica.

Histria.
Com molts pobles de la costa de Guinea, els ogoni tenen una estructura poltica interna dirigida per cabdills. van sobreviure el perode de la tracta d'esclaus en relatiu allament, i en perderen pocs membres en l'esclavatge. Desprs que Nigria fos colonitzada pels britnics el 1885,els soldats britnics arribaren al seu territori el 1901. La resistncia a la seva presncia es va mantenir fins el 1914.

Els ogoni foren integrats en una successi de sistemes econmics de manera molt rpida i els crearen una forta commoci. A finals del segle XIX,  el seu mn no s'extenia ms enll de les tres o quatre viles ms properes,   per aix aviat canvi. Ken Saro-Wiwa, el darrer cap del MOSOP, describ la transici d'aquesta manera:  si us imagineu que en el termini de setanta anys foren sacsejats per les forces combinades de la modernitat, el colonialisme, l'economia monetria, el colonialisme indgena i la Guerra civil nigeriana, aix com l0'aajustament d'aquesets forces sense l'adequada preparaci o direcci, apreciareu l'angoixa dels ogoni i la confusi generada en la seva societat. 

La Uni Nacional d'Estudiants Ogoni ("NUOS International") EUA.

La National Union of Ogoni Students (NUOS International) als EUA s una ONG que funcion com a secci estudiantil del Moviment per la Supervivncia del Poble Ogoni (MOSOP). La NUOS pretn millorar i enriquir la qualitat de vida mitjanant propostes educatives, socio-culturals i mediambientals per a tots els estudiants indgenes. La NUOS promou la recerca, defensa legal i educaci de la minoria indgena per tal de poder superar les barreres en aquests terrenys. NUOS EUA envi una petici al president dels Estats Units George Walker Bush el juliol de 2006 demanant la seva intervenci en relaci a les accions del govern nigeri i les activitats de la Shell a Nigria. Part d'aquesta informaci es troba a la pgina de NUOS International (USA) website.

Violacions de Drets Humans.
Els ogoni han estat vctimes de violacions dels drets humans any rera any. Aix es deu a que el seu territori s el ms ric en petroli a Nigria. La llista d'atrocitats als ogoni inclou
1. El 1990 la Mobile Police Men (MPF) atac manifestants contra la Shell a la vila d'Umuechem, matant 80 persones i destruint 495 llars. 
2. El 1993, en les protestes a la regi Ogoni de Nigria per exigir la fi de la construcci d'un nou oleoducte de la Shell, la MOF atac l'rea per a escombrar els manifestants. En el caos subsegent, es creu que 27 viles foren arrassades, 80,000 ogoni foren desplaats i 2000 assassinats.

Referncies.
 Ken Saro-Wiwa, "Letter to Ogoni Youth.";
 Documental de la PBS   Els nous americans: Els refugiats ogoni;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138970" title="FC Dynamo Kyiv" nonfiltered="1221" processed="1209" dbindex="56864">


El FC Dynamo Kyiv (tamb conegut com Dinamo de Kev) s un equip de futbol de la ciutat de Kev, a Ucrana. Actualment milita en la Premier Ligue ucranesa, que s la primera divisi del futbol d'aquest pas. s l equip amb major nombre de ttols del seu pas, a ms tenir tamb gran quantitat de ttols de les competicions de l antiga Uni Sovitica.

Palmars.

Tornejos nacionals.

Premier Ligue ucranesa (12): 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2003, 2004, 2007.
Copa d'Ucrana de futbol (8): 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2003, 2005, 2006.
Supercopa d'Ucrana de futbol (1): 2004;
Lliga de la URSS de futbol (13): 1961, 1966, 1967, 1968, 1971, 1974, 1975, 1977, 1980, 1981, 1985, 1986, 1990.
Copa de la URSS de futbol (9): 1954, 1964, 1966, 1974, 1978, 1982, 1985, 1987, 1990.
Supercopa de la URSS de futbol (3): 1980, 1985, 1986.

Tornejos internacionals.

Recopa d'Europa (2): 1975, 1986.
Supercopa d'Europa (1): 1975.

Enllaos externs.

Pgina oficial;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138973" title="Fudbalski Klub Partizan" nonfiltered="1222" processed="1210" dbindex="56865">


El  Fudbalski Klub Partizan  (en serbi cirlic:            , tamb conegut com Partizan de Belgrad), s un club de futbol serbi amb seu a la ciutat de Belgrad. Forma part del club poliesportiu Partizan, el qual destaca, a ms del futbol, pel nivell de les seves seccions professionals de bsquet, voleibol, handbol i waterpolo.

s juntament amb l'Estrella Roja un dels dos grans clubs de Srbia, aix com ho era tamb de l'antiga Iugoslvia.

 Histria .
El Partizan va ser fundat el 4 d'octubre de 1945. Inicialment es form dins de l'exercit popular iugoslau, esdevenint independent als anys 50.

 Palmars .
 11 Lliga iugoslava de futbol: 1946/47, 1948/49, 1960/61, 1961/62, 1962/63, 1964/65, 1975/76, 1977/78, 1982/83, 1985/86, 1986/87;
 5 Copa iugoslava de futbol: 1946/47, 1952, 1953/54, 1956/57, 1988/89;
 8 Lliga serbo-montenegrina de futbol: 1992/93, 1993/94, 1995/96, 1996/97, 1998/99, 2001/02, 2002/03, 2004/05;
 4 Copa serbo-montenegrina de futbol: 1991/92, 1993/94, 1997/98, 2000/01;
 1 Copa Mitropa: 1978;

 Jugadors destacats .
 Stjepan Bobek;
 Ivan  urkovi ;
 Milo Milutinovi ;
 Velibor Vasovi ;
 Mom ilo Vukoti ;
 Milutin oki ;
 Branko Zebec;
 Dragan  iri ;
 Slavia Jokanovi ;
 Ivica Kralj;
 Predrag Mijatovi ;
 Savo Miloevi ;
 Albert Na ;
 Igor Duljaj;
 Saa Ili ;
 Taribo West;

 Secci de bsquet .


 Enllaos externs .
Pgina oficial del club;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138974" title="Dimoni (programa)" nonfiltered="1223" processed="1211" dbindex="56866">
En UNIX i altres sistemes operatius multitasca, un dimoni s un programa d'ordinador que treballa en segon terme ms que sota el control directe de l'usuari i normalment s'inicia com a procs. Els dimonis solen tenir noms acabats en d que els identifiquen com a tals; per exemple, syslogd seria el dimoni que gestiona el registre (log) del sistema.

El nom prov de l'angls daemon, que a la seva vegada el pren del "dimoni de Maxwell", i va ser usat en informtica per primer cop en l'mbit del Projecte MAC del MIT. La terminologia d'UNIX va heretar el terme, i amb posterioritat se'l va convertir en acrnim per a l'expressi trobada ad hoc "disk and execution monitor".

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138977" title="Spanglish" nonfiltered="1224" processed="1212" dbindex="56867">
L'spanglish   dit tamb espanglish, espaninglish,el spanish broken, inglaol, o espan'gls, una fusi de les paraules angleses "spanish" i "english"   s certs tipus de fenmens de contacte de llenges, sobretot la parla de la poblaci hispana dels Estats Units, que va exposada alhora al castell i l'angls. Aquesta mena de fenomen pot ser el producte de contactes fronterers o ms sovint de comunitats bilinges importants, com s el cas per exemple a la frontera dels Estats Units amb Mxic i a tota la Califrnia del sud, al nord de Nou Mxic, a Texas, a Florida, a Puerto Rico, i a la ciutat de Nova York. Tamb es produeix aquesta mena de barreja a Panam, ja que el control, que va durar 96 anys (de 1903 a 1999), de la zona del Canal de Panam pels nordamericans ha  influenciat alguns aspectes de la societat, particularment entre els antics residents de la zona del Canal de Panam, que sovint es designaven com a "zonians."

Algunes vegades la varietat anomenada spanglish rep un nom regional; per exemple, a l'estat de Texas alguns en diuen "tex-mex".

La paraula spanglish s aparentment un creaci del lingista porto-riqueny Salvador Ti a finals dels anys 1940. Ti tamb va inventar la paraula inglaol, el fenomen invers en qu l'angls es veu afectat per l'espanyol; aquesta darrera paraula no s'ha popularitzat tant com la primera.

Existeix una altra varietat semblant a aquesta barreja lingstica que es coneix popularment com a llanito. Aquesta varietat es parla a Gibraltar i no pertany a la varietat que s'anomena "spanglish".






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138978" title="Dimoni (desambiguaci)" nonfiltered="1225" processed="1213" dbindex="56868">

 Un dimoni com a ens sobrenatural.
 Un dimoni informtic.

Vegeu tamb: Diable.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138980" title="Fudbalski Klub Crvena Zvezda Beograd" nonfiltered="1226" processed="1214" dbindex="56869">

El  Fudbalski Klub Crvena Zvezda (en serbi cirllic:                 , tamb conegut en catal com Estrella Roja de Belgrad) s la secci de futbol del club poliesportiu Crvena Zvezda, a la ciutat de Belgrad , a Srbia, fundat en 1945 per les Joventuts Antifeixistes de Belgrad. A ms del futbol t seccions en diverses disciplines esportives, entre les quals destaca el bsquet. Deu el seu nom a la estrella vermella, smbol usat pels estats socialistes per a simbolitzar el govern del Partit Comunista. 

El "FK Crvena Zvezda" s el club de futbol ms reeixit de Srbia i de l'extinta Iugoslvia, amb 21 ttols de Lliga i 18 de Copa. A ms, s l'nic club serbi que ha conquistat una Copa d'Europa i una Copa Intercontinental. 

Disputa els seus partits a l'Estadi Crvena Zvezda o Estadi Estrella Roja, amb capacitat per a 51.328 espectadors, i que s conegut com "El petit Maracan".

 Palmars .

Ttols internacionals.
 1 Copa d'Europa: 1991.
 1 Copa Intercontinental: 1991.
 2 Copa Mitropa: 1958, 1968;

Ttols nacionals.
 18 Lliga iugoslava de futbol: 1951, 1953, 1956, 1957, 1959, 1960, 1964, 1968, 1969, 1970, 1973, 1977, 1980, 1981, 1984, 1988, 1990, 1991;
 12 Copa iugoslava de futbol: 1948, 1949, 1950, 1958, 1959, 1964, 1968, 1970, 1971, 1982, 1985, 1990;
 6 Lliga serbo-montenegrina de futbol: 1992, 1995, 2000, 2001, 2004, 2006;
 9 Copa serbo-montenegrina de futbol: 1993, 1995, 1996, 1997, 1999, 2000, 2002, 2004, 2006;
 1 Lliga srbia de futbol: 2007;
 1 Copa srbia de futbol: 2007;

 Jugadors destacats .
 Rajko Miti ;
 Dragoslav ekularac;
 Dragan Daji ;
 Vladimir Petrovi ;
 Dragan Stojkovi ;
 Miodrag Belodedi ;
 Sinia Mihajlovi ;
 Robert Prosine ki;
 Dejan Savi evi ;
 Darko Pan ev;
 Vladimir Beara;
 Stanislav Karasi;
 Darko Kova evi ;
 Nenad Kova evi ;

Secci de bsquet.


 Enllaos externs .
 Secci de futbol;
 Web oficial;
 Altres seccions;
 Perfil a la UEFA;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138982" title="Estdio da Luz" nonfiltered="1227" processed="1215" dbindex="56870">
L Estdio da Luz o Estdio do Sport Lisboa e Benfica s un estadi de futbol localitzat a Lisboa, Portugal, en el qual el Benfica juga els seus partits com local. 

L Estdio da Luz original, va ser inaugurat en 1954, all es va disputar la final de la Copa d'Europa davant 120.000 espectadors. Per a l Eurocopa 2004, l'estadi va ser totalment reconstrut, arribant a la seva capacitat actual de 66.500 places. Va ser seu de diversos partits d aquest torneig, incloent la final. 

L'arquitecte, Damon Lavelle, va dissenyar la construcci de forma tal que s'aprofita el mxim de llum natural possible. La seva classificaci com a "estadi de 5 estrelles" per part de la UEFA li permet albergar les finals dels principals tornejos de futbol en Europa. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138983" title="Estdio do Drago" nonfiltered="1228" processed="1216" dbindex="56871">
L Estdio do Drago (en catal: Estadi del Drac) s un estadi de futbol situat a Porto, Portugal. All juga els seus partits de local el FC Porto.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="138999" title="Origen del llenguatge" nonfiltered="1229" processed="1217" dbindex="56882">

L'origen del llenguatge (o glotognia) s controvertit i no hi una teoria satisfactria que l'expliqui. Es creu que el llenguatge s una de les caracterstiques distintives de l'sser hum i per aix el tema ha ocupat diversos pensadors al llarg de la histria. Els Homo sapiens tenen una configuraci anatmica i una mida del cervell que els permeten biolgicament desenvolupar el llenguatge fa 2 milions d'anys, a diferncia d'altres espcies. Aquests trets haurien estat seleccionats per l'evoluci com a ms aptes per a la supervivncia (ja que permeten la comunicaci entre membres del grup).

Teories no lingstiques.
L'origen del llenguatge ocupa nombrosos mites a l'Antiguitat. La cultura judeocristiana pensa que Du va insulflar la capacitat de parlar a l'sser hum al mateix temps que l'nima, perqu pogus comunicar-se amb el seu Creador. La Torre de Babel hauria provocat la confusi lingstica com a cstig per la suprbia dels homes.

L'intent per recuperar la llengua d'Adam (anomenada llengua perfecta) neix d'aquesta concepci mtica. L'hebreu va ser considerada llengua perfecta. Les llenges artificials com l'esperanto van nixer per intentar tornar a un idioma com per a tota la humanitat i tamb tenen en la seva gramtica la vocaci de ser perfects.

Teories lingstiques.
La lingstica histrica pensa que totes les llenges han evolucionat d'unes altres, per no s evident si hi havia una nica llengua mare o si el llenguatge va sorgir alhora en diferents indrets de la Terra, creant grups de superfamlies lingstiques que es van influenciar mtuament en entrar en contacte. Els partidaris de la monognesi han intentat establir alguna arrel universal, com "tik" o "aka". No obstant aix, el canvi lingstic ha estat tan gran i continuat que s prcticament impossible reconstruir llenges tan antigues (ms enll de les superfamlies, com l'antecessor de l'indoeuropeu) mitjanant el comparatisme.

Alguns antroplegs pensen que el llenguatge va nixer a partir de la imitaci dels sorolls naturals: l'onomatopeia hauria estat la primera paraula. Per aix no pot explicar el sorgiment de paraules gramaticals o referents a realitats no empriques, per tant s una hiptesi incompleta. Altres estudiosos creuen que les paraules van nixer com a signes d'emoci que recolzaven els gestos primitius que usaven els homes per comunicar-se, com passa amb determinats primats; per aquesta teoria t les mateixes mancances que l'anterior i no s evident que les paraules hagin sorgit per recolzar els gestos i no a la inversa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139001" title="Estdio Jos Alvalade" nonfiltered="1230" processed="1218" dbindex="56884">
L Estdio Jos Alvalade s un estadi de futbol situat en el complex esportiu Alvalade XXI de la ciutat de Lisboa, capital de Portugal. All juga els seus partits com a local l Sporting de Portugal. El nom de Jos Alvalade s en honor al Vescomte de Alvalade, un dels fundadors del Sporting de Lisboa (avui Sporting de Portugal), club propietari de l'estadi. 

La seva classificaci com a "estadi de 5 estrelles" per part de la UEFA li permet allotjar les finals dels principals tornejos de futbol d Europa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139004" title="Afrnius (desambiguaci)" nonfiltered="1231" processed="1219" dbindex="56885">

Afrnius fou un poeta cmic rom del segle I aC.
Luci Afrani fou un militar rom.
T. Afrnius (o T. Afrnius) fou un dels lders confederats a la guerra Mrsica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139005" title="Atatrk Olimpiyat Stadyumu" nonfiltered="1232" processed="1220" dbindex="56886">
L'Atatrk Olimpiyat Stadyumu (en catal: Estadi Olmpic Atatrk) s un estadi multis situat a la localitat d  kitelli, en les proximitats d Istanbul, a Turquia, i s el de major capacitat d'aquest pas. 

 Histria . 
Dissenyat pels mateixos arquitectes de l'Stade de France, va ser construt per a la candidatura olmpica de Turquia i va costar prop de 130 milions de YTL (100 milions de $ / 82 milions d euros). 

Amb les seves 80.000 localitats i la seva mida olmpica va ser premiat amb les 5 estrelles de la UEFA, capacitant-lo per a albergar finals de les competicions de la UEFA. 

L'Atatrk ha organitzat diverses competicions europees d'atletisme. El Galatasaray va jugar els seus partits com a local durant la temporada 2003/2004, a causa de les dolentes condicions del seu propi camp, l Ali Sami Yen, el que va ser criticat per altres equips. El Galatasaray va tornar al seu propi camp per a la temporada 2004/2005, encara que la conversi del seu feu en una installaci moderna est encara en procs, pel que durant la Lliga de Campions 2006-2007 va tornar a disputar els seus partits com a local a l'Atatrk.

 Esdeveniments .
La final de la Lliga de Campions entre el Liverpool FC i el AC Milan, que es va disputar el 25 de maig de 2005 es va jugar a aquest estadi. s un partit molt recordat pels afeccionats al futbol, ja que el Liverpool se'n va anar al descans amb un desavantatge de 0-3, pero va aconseguir una de las remuntades ms importants d'aquesta competici, marcant 3 gols en 6 minuts fins  empatar a 3. El partit es va decidir a la tanda de penals a favor del Liverpool.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139010" title="Literatura infantil" nonfiltered="1233" processed="1221" dbindex="56890">
La literatura infantil s aquell conjunt d'obres digirides especficament per a nens. S'acostuma a dividir en literatura infantil prpiament dita i literatura juvenil

El terme.
El terme neix com a oposici a literatura adulta a finals de l'Edat Moderna. No s una etiqueta unnime per diversos motius
 Algunes obres considerades infantils van ser escrites per al pblic adult en el seu origen;
 Molts contes infantils provenen del folklore popular per no van ser pensats per a nens;
 Es considera la literatura infantil com a "menor" en certa mesura;
 Els nens poden llegir literatura adulta o adaptacions de la mateixa;

Els trets de la literatura infantil.
Potser l'objecci ms recurrent per parlar de literatua infantil s l'absncia de trets especfics, ja que la majoria de caracterstiques que s'hi associen poden aparixer a diversos gneres per a adults o tenir exemples contraris dins la prpia literatura infantil. Alguns de les caracterstiques ms esmentades sn:
La literatura infantil s ms senzilla: qu vol dir senzill en literatura? Hi ha llibres amb trames fora complexes i mns alternatius sencers i tamb hi ha best sellers adults amb poc lxic i una sola trama;
Els protagoniostes sn nens o animals: molts llibres per a nens tenen altres protagonistes. Les histries d'infncia o la faula sn destinades als adults;
s fcil identificar-se amb la histria narrada: com passa a la majoria de llibres ;
T una funci didctica o moral: hi ha llibres amb missatges gens moralitzadors i molts assajos adults tenen aquesta funci;
Sn obres ms curtes: els contes i microrrelats tamb sn breus;
Solen estar illustrats: el cmic i derivats poden ser adults;
Tenen menys nivell: molts crtics encara creuen que la literatura infantil s menor, com passa amb molta literatura de gnere;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139022" title="Pro Evolution Soccer" nonfiltered="1234" processed="1222" dbindex="56896">


Pro Evolution Soccer (conegut al Jap i altres pasos com a Winning Eleven) s una saga de videojocs de futbol, produt per la companyia japonesa Konami, existint versions per a diversos sistemes.

Konami tamb va produir altra srie de futbol, anterior i per temps contempornia a Pro Evolution Soccer, anomenada International Super Star Soccer, programat per altre equip desenvolupador anomenat Mayor A, i amb un mats de joc diferent, allunyant-se de la simulaci que caracteritza a la srie PES/Winning Eleven, a ms, contava amb altres maneres de joc, per exemple la manera "Scenario", on es poden reviure moments cims en la histria del futbol, donant al jugador la possibilitat de revertir el succs. 

Histria i desenvolupament.

En les seves primeres edicions, Pro Evolution Soccer va ser un simulador molt potent i lleugerament superior en qualitat i jugabilitat respecte els seus competidors ms directes, malgrat la seva superioritat el joc no conseguia superioritat sobre la competncia donada la seva falta de llicncies, al principi la gran majoria dels jugadors coneguts eren adoptats amb noms diferents als reals i era incmode jugar amb jugadors com "Naldorinho"(Ronaldinho), "Roberto Larcos"(R. Carlos) o "Batutista"(Batistuta). A mesura que el joc va ser adquirint llicncies de lligues i jugadors va ser prenent popularitat, a part de qu el motor grfic es desenvolupava d'una manera molt ms rpida a la de la competncia. 

Cap destacar tamb la creaci ja des del seu primer lliurament d'una nova manera de joc anomenat "Lliga Mster"(Master League), que va ser revolucionari i que va agradar molt a gran part del pblic. Aquesta manera de joc ha anat evolucionant al llarg dels anys per bsicament es basa a agafar un equip format per jugadors de baixa qualitat de 2 divisi, i mitjanant negociacions amb altres equip aconseguir formar un equip propi i aconseguir victries que et duguin a arribar a la conquesta del Campionat WEFA(Winning Elevin Football Association), que vindria a ser la rplica de la copa d'Europa. Va ser tant revolucionari a tenir aquesta manera de joc que la competncia es va apressar a crear similars. 

Pro Evolution Soccer s un joc al que poden jugar un mxim de 8 jugadors i, en les edicions ms recents, es pot triar entre una ampla gamma d'equips de diferents lligues i nacions dels 5 continents.

 Saga .
 Pro Evolution Soccer .

Llanament: 23 de novembre de 2001.
Plataforma: PlayStation i PlayStation 2.
Descripci: PES (Winning Eleven 5 en la seua versi japonesa) fou el nombre que va rebre, a Europa i EUA, la continuaci del simulador de futbol que marc una poca, International Superstar Soccer. Les millores es limitaren purament a la parte tcnica, conservant els mateixos modes de joc i un maneig exactament igual a les seves protoseqeles. A aquest afegir una ausncia total de llicncies, tant de clubs com de jugadors, encara aix, es convert en el millor simulador de l'any.

 Pro Evolution Soccer 2.

Llanament: 18 d'octubre de 2002.
Plataforma: PlayStation 2.
Descripci: PES2 (Winning Eleven 6 en la seua versi japonesa) s el segon ttol de la saga, amb pocs canvis respecte a la versi anterior, un rentat de cara i poc ms, s criticat per les seues carncies a la conversi al format PAL, carncies que no li impediran convertir-se en el rei del futbol digital, tant per qualitat grfica com per la seva ja llegendria jugabilitat i profunditat de joc.

 Pro Evolution Soccer 3. 
Llanament: 29 d'octubre de 2003. ;
Plataforma: PlayStation 2 i PC. ;
Descripci: PES3 (Winning Elevin 7 en la seva versi japonesa) suposa tota una revoluci, ja que inclou un nou motor grfic que aconsegueix grans millores en la fsica del bal, aix com en les animacions i en el joc. S'han actualitzat curosament cadascuna de les caracterstiques del joc, des dels de men fins als nous modes, on s'inclou la manera Shop amb el qual, desprs de canviar punts (obtinguts guanyant competicions i jugant partits), podrs aconseguir nous estadis, estils de roba, equips, jugadors, etc. PES3 va ser el primer ttol de la saga a incloure la llicncia "FIFPro" amb el nom original de la majoria dels jugadors.

 Pro Evolution Soccer 4. 
Llanament: 15 d'octubre de 2004. ;
Plataforma: Playstation 2, PC i Xbox. ;
Descripci: PES4 (Winning Elevin 8 en la seva versi japonesa) inclou les llicncies de clubs de tres lligues europees, el que inclou jugadors, samarretes, escuts i patrocinadors reals de la Lliga espanyola, italiana i holandesa. No estan totes, per es perden de vista noms d'equips com Catalonia (FC Barcelona), Chamartn (Reial Madrid) o Taronja (Valncia CF) que s'incloen en PES3.

Pro Evolution Soccer 5. 
Llanament: 20 d'octubre de 2005. ;
Plataforma: Playstation 2, PC, Xbox i PSP. ;
Descripci: PES5 (Winning Elevin 9 en la seva versi japonesa) aconsegueix una fidel reproducci de tots els elements del futbol. Sn incloses noves posicions com la del lateral o el segon punta, amb els seus moviments especfics i nous moviments com l'elstica. Tamb s'ha afegit la condici Neu en la qual podrs fins i tot veure la respiraci dels jugadors. Una Lliga Mster millorada, amb la progressi dels jugadors al llarg de les seves carreres i una nova manera d'entrenament especfic. Per sens dubte l'aspecte ms cridaner s la inclusi de joc on-line.

Pro Evolution Soccer 6. 
Llanament: 26 d'octubre de 2006. ;
Plataforma: Playstation 2, PC, Xbox 360, PSP i Nintendo DS. ;
Descripci: PES6 (Winning Elevin 10 en la seva versi japonesa) presenta una jugabilitat sense igual, realisme increble i la intelligncia artificial millorada. Gran varietat de clubs amb llicncia i, per primera vegada, equips nacionals com Espanya, Argentina, Austrlia, Holanda o Sussa. Noves maneres de joc com Desafiament Internacional o Partit Aleatori, que incrementen les opcions del joc ms aclamat a Europa. La manera on-line est summament perfeccionat, desprs de la seva primera aparici en PES5, on els jugadors poden competir contra aficionats de tot el mn. Cap destacar tamb la facilitat d'edici de jugadors i equips. Posseeix un bon editor de fisonomies i samarretes (aquest ltim un poc ms estructurat), per encara aix ha aconseguit mantenir-se al capdavant en la qualitat de simuladors digitals de futbol. El fet de l'edici s summament destacable ja que al no posseir diverses llicncies cada usuari poden "personalitzar" el seu Pro Evolution Soccer. Aquest nivell d'edici es ve mantenint des de Pro Evolution Soccer 5 (o Winning Elevin 9).

Pro Evolution Soccer 2008. 
Llanament: A Europa: 25 d'octubre del 2007.
Plataforma: Playstation 3, Playstation 2, PC, Xbox 360, PSP, Wii i Nintendo DS. ;
Descripci: Es tracta del prxim ttol de PES en el qual es dna el pas cap a la nova generaci de consoles amb una millora molt notable respecte a les anteriors sries d'aquesta saga, com ja s'ha mostrat en alguns trilers, imatges i el que s'ha revelat per part dels creadors. S'ha millorat el rendiment grfic i s'han confirmat noves llicncies de molts ms pasos. Com s'ha mostrat la manera editar seria molt avanat per a les consoles de nova generaci (PS3 i X360). Konami ha confirmat que es podr posar la foto de l'usuari en la cara del jugador. Existeix una versi demo on es pot fer s de les noves caracterstiques, com les banques, noves maneres de joc, edici millorada, entre altres coses.

Enllaos externs.
Pro Evolution Soccer a la pgina oficial de Konami.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139023" title="Selecci de futbol d'Irlanda del Nord" nonfiltered="1235" processed="1223" dbindex="56897">

|}
La Selecci de futbol d Irlanda del Nord s l'equip representatiu d'aquest territori en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Associaci Irlandesa de Futbol, pertanyent a la UEFA. 

La selecci d'Irlanda del Nord s una de les quatre seleccions que componen el Regne Unit, al costat de les seleccions de futbol de Esccia, Galles i Anglaterra. 

Aquesta selecci s una de les ms antigues del mn (el seu primer partit va ser disputat en 1882), representant a tota Irlanda, fins a 1920, data en la qual es va proclamar la separaci de l Estat Lliure d'Irlanda, mentre que l'antiga selecci d'Irlanda va passar a anomenar-se selecci d'Irlanda del Nord.

Ha participat en tres Copes del Mn, arribant fins els quarts de finals a Sucia 1958.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1958 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quarts de final (1958) ;
  Participacions en Eurocopes = 0 ;
  Primera Eurocopa    = Sense participaci;
  Millor resultat en l Eurocopa = Sense participaci;
  Participacions olmpiques = Forma part de la Selecci de futbol del Regne Unit ;
 Primer partit com a Irlanda;


 Primer partit com a Irlanda del Nord;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1938 - No particip;
Des de 1950 a 1954 - No es classific;
1958 - Quarts de final - 8 lloc;
Des de 1962 a 1978 - No es classific;
1982 - Segunda fase - 9 lloc;
1986 - Primera fase - 21 lloc;
Des de 1990 a 2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 - No particip;
Des de 1964 a 2004 - No es classific;

Jugadors histrics.


Porters
Harry Gregg;
Pat Jennings;
Willie McFaul;
Jim Platt;
Tommy Wright;

Defenses
Danny Blanchflower;
Jackie Blanchflower;
Dave Clements;
Mal Donaghy;
Allan Hunter;
John McClelland;
Alan McDonald;
Alf McMichael;
Terry Neill;
Sammy Nelson;
Chris Nicholl;
Jimmy Nicholl;
John O'Neill;
Pat Rice;
Gerry Taggart;
Nigel Worthington;

Centrecampistes
George Best;
Billy Bingham;
Noel Brotherston;
Wilbur Cush;
Bryan Hamilton;
Michael Hughes;
Neil Lennon;
Steve Lomas;
Jim Magilton;
David McCreery;
Jimmy McIlroy;
Sammy McIlroy;
Peter McParland;
Jimmy Nicholson;
Martin O'Neill;
Michael O'Neill;
Bertie Peacock;
Danny Wilson;

Davanters
Gerry Armstrong;
Colin Clarke;
Peter Doherty;
Derek Dougan;
Iain Dowie;
Billy Hamilton;
Jimmy McIlroy;
Jimmy Quinn;
Norman Whiteside;
Kevin Wilson;


Entrenadors.
 Peter Doherty (1951 1962);
 Bertie Peacock (1962 1967);
 Billy Bingham (1967 1971);
 Terry Neill (1971 1975);
 Dave Clements (1975 1976);
 Danny Blanchflower (1976 1979);
 Billy Bingham (1980 1994);
 Bryan Hamilton (1994 1998);
 Lawrie McMenemy (1998 1999);
 Sammy McIlroy (2000 2003);
 Lawrie Sanchez (2004 2007);
 Nigel Worthington (2007 present);

Enllaos externs.
Pgina Oficial de la Associaci de Futbol Irlandesa .
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139029" title="Clark (desambiguaci)" nonfiltered="1236" processed="1224" dbindex="56898">

Clark s un poble al comptat de Denton County, Texas, reanomenat DISH.
Clark Gable fou un actor de cinema nord-americ.
Arthur C. Clarke s un escriptor (i tamb inventor) britnic.
Sonny Clark fou un pianista nord-americ de hard bop.
Clark Kent s el nom civil amb el que es coneix el personatge de ficci Superman.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139031" title="Ellak" nonfiltered="1237" processed="1225" dbindex="56900">
Ellak ( 454), tamb conegut com a Ellac i Elac, va ser el fill gran i l'hereu escollit d'tila, i el va succer com a Rei dels Huns a la seva mort el 434. El seu ascens al tro va ser conflictiu degut a les disputes amb els seus dos germans Dengizich i Ernakh, fet que va aprofitar el capitost dels gpids Ardaric per rebellar-se contra el domini dels huns.

Aliant-se amb els ostrogots, els gpids van derrotar les forces d'Ellak a la Batalla de Nedao, el 454. Aquesta derrota va marcar l'inici de la desintegraci de l'imperi dels huns, tot just un any desprs de la mort d'tila.

Ellac va morir durant la batalla, o poc desprs, a mans d'un dels seus generals anomenat Tuldila. Tant Tuldila com els germans Dengizich i Ernakh es van proclamar reis, dividint-se els huns en les diferents faccions.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139032" title="Joies de la corona britnica" nonfiltered="1238" processed="1226" dbindex="56901">
Les Joies de la reialesa s una de les colleccions ms espectaculars del mn.
Joies.
Tiara de la Reina Maria fou un regal de les noies de Gran Bretanya i Irlanda als ducs de York pel seu casament.
La tiara Delhi Durbar Tiara fou un regal de la Colnia de la ndia a la reina Maria de Teck.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139036" title="Baggara" nonfiltered="1239" processed="1227" dbindex="56904">

Els baggara o baqqarah (rab:        ) sn un grup de beduns nmades que habiten l'frica des del llac Txad fins al Nil, en els estats del Sudan (particularment el Darfur), el Nger, Txad, el Camerun, Nigria, i la Repblica Centreafricana. Tamb sn coneguts com a rabs shuwa. Sn pasturadors, emigren estacionalment, establint-se a les terres d'herbes en l'estaci humida i en les ribes dels rius a la seca. Parlen majoritriament el shuwa, dialecte de l'rab. 

 Orgens i divisions .
Els baggara sn musulmans, i es creu que sn parcialment descendents dels rabs que es varen establir a la regi principalment entre els segles XIV i XVIII, descendents dels juhayness grup d'rabs des que es traa la seva ascendncia fins a Lbia. Els que es varen desplaar cap al sud de les muntanyes Marrah, on les precipitacions eren ms abundants, varen especialitzar-se en el pastoratge del vacum i varen comenar a ser coneguts com els baggara, literalment "els de la vaca" o "gent de vaques". Els que no es varen moure del nord varen acabar sent coneguts com els abbala, (homes-camell). 

Es divideixen en diverses tribus com els rizeigat, ta isha i habbaniya al Darfur; i misseiria, humur i hawazma al Kordofan. Els misseiria de Jebel Mun parlen una llengua nilosahariana anomenada, tama o miisiirii.

Histria.
Els baggara del Darfur i Kordofan foren l'espina dorsal de la revolta mahdista contra el control turcoegipci del Sudan de la dcada del 1880. El segon en l'escala de comandament, el califa Abdallahi ibn Muhammad, era un baggara de la tribu ta'aisha. Durant el perode mahdista (1883-98) desenes de milers de baggares varen emigrar a Omdurman i el centre del Sudan on varen les tropes. Desprs de la seva derrota a la Batalla de Karari el 1898, els restants varen retornar al Darfur i a Kordofan. Sota el sistema britnic de govern indirecte, cada una de les tribus era governada pel seu propi cap suprem conegut com a nazir. La majoria d'ells eren membres del partit Umma Party, encapalat d'en els anys 60 per Sadiq el Mahdi.

 Notes i referncies .




 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139038" title="Alexandre Soler i March" nonfiltered="1240" processed="1228" dbindex="56905">

Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) fou un arquitecte catal deixeble de Domnech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.

Titulat a Barcelona el 1899. Va dirigir l'Escola d'Arquitectura del 1931 al 1936.

Obra destacada.

A Barcelona:

casa Heribert Pons, actualment Conselleria de Finances.
pedestal del monument a Rafael Casanova per al seu nou emplaament a Barcelona, amb Josep Llimona com a escultor (1916).

A Valncia:

Mercat Central, realitzat juntament amb Francesc Gurdia i Vial (1910-1928).

A Manresa:

Convent de Santa Clara, la seva ampliaci s una de les obres ms destacades que va projectar a Manresa (1904).
Institut Llus de Peguera, d estil modernista en transici cap al noucentisme, les obres es van iniciar el 1907 per no es van acabar fins l any 1927.
Farinera Albareda, fbrica tpicament modernista (1909).
Faana principal de la Seu (1915).
Casal Regionalista, d estil sobri i regular, s allunya dels postulats modernistes i s acosta al noucentisme (1918).
Parrquia de Crist Rei projectada el (1947).


A Casserres:

Esglsia neogtica de la colnia industrial l'Ametlla de Casserres.

A Gironella:

Esglsia neogtica de Santa Eullia.

A Rajadell:

Can Gallifa (masia Noguera), presenta un conjunt arquitectnic modernista, amb jardins i edificis d'inspiraci neogtica i neoclssica.

A Castellbell i el Vilar:

Esglsia de la Sagrada Famlia de la Bauma, obra modernista edificada per iniciativa de Joan Vial, propietari de la fbrica de la Bauma i del venat de la Colnia (1905-1908). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139043" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983" nonfiltered="1241" processed="1229" dbindex="56909">

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la histria autonmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

El panorama autnomic, a tall d'anlisi, era dominat per la Uni de Centre Democrtic, que havia guanyat les eleccions a Consells Insulars de 1979 i que capitanejava el Consell General Interinsular. No obstant aix, la UCD es va dissoldre l'any 1982, i part de la militncia ingress a Aliana Popular, al Partit Demcrata Popular o, com el lder de llavors, al partit acabat de fundar Uni Mallorquina. Aquests nous partits, juntament als altres que ja s'havien presentat als consells quatre anys enrere (PSOE, PSM o el PCE)

No hi havia cap llei electoral aprovada, per l'estatut d'autonomia de 1983 fixava una distribuci provisional d'escons per illa, mentre que no s'aprovs una llei electoral prpia. El Parlament triaria en la seva primera legislatura 54 escons. A Mallorca es triaven 30 diputats, a Menorca 12, a Eivissa 11 i a Formentera noms es triava un diputat.

Els socialistes varen guanyar a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera, per el seu avantatge respecte d'altres forces era tan minsa que l'mplia victria de la Coalici Popular a Eivissa proporcion la victria dels conservadors al conjunt d'illes

Els candidats a president del Govern varen ser:
 per Coalici Popular, Gabriel Caellas.
 pel PSOE, Flix Pons.
 per Uni Mallorquina, Jeroni Albert.
 pel PSM, Sebasti Serra.

Resultats.
Els comicis varen donar els segents resultats:






A banda, es comptabilitzaren 1.837 vots en blanc, el 0,59% del total.

Resultats per circumspcricions.

Mallorca.



A part, es varen recomptar 1.454 vots en blanc, que suposaven el 0,56% del total dels sufragis vlids.

Menorca.



A part, es varen recomptar 278 vots en blanc, que suposaven l'1,01% del total dels sufragis vlids.

Eivissa i Formentera.


A part, es varen recomptar 105 vots en blanc, que suposaven el 0,39% del total dels sufragis vlids.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139063" title="Llista d'unitats de mesura de l'antiguitat" nonfiltered="1242" processed="1230" dbindex="56919">
Babilnia.
Mesures de longitud;
Nikkas;
Qanu;
Ubanu;
Suppu;

Antiga Grcia.
Mesures de longitud;
Metretes;
Pous;
Parasange;
Daktylos;
Mesures de volum;
Medimnos;

Antiga Roma.
Vegeu Unitats de mesura romanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139066" title="Bisbat de Lleida" nonfiltered="1243" processed="1231" dbindex="56920">
El bisbat de Lleida s una demarcaci de l'esglsia catlica a Catalunya. Comprn les comarques de la Noguera (parcialment), Urgell (parcialment), Garrigues (parcialment) i Segri. Fins al 1997 incloa les comarques de la Franja de Ponent a excepci del Matarranya.

 Vegeu tamb .
Llista de bisbes de Lleida.
Dicesis dels Pasos Catalans;

Enllaos externs.
Web del Bisbat de Lleida;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139068" title="Bisbat de Mallorca" nonfiltered="1244" processed="1232" dbindex="56921">
El bisbat de Mallorca s una demarcaci de l'esglsia catlica a les Illes. Comprn tota l'illa de Mallorca i antigament tamb comprenia l'illa de Menorca.

A final del 2004, la dicesi comptava amb una poblaci de 753.584 persones, dels quals 594.860 estaven batejats, corresponents al 78,9% del total.

 Vegeu tamb .
Llista de bisbes de Mallorca;
Dicesis dels Pasos Catalans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139071" title="Bisbat de Barcelona" nonfiltered="1245" processed="1233" dbindex="56922">

El bisbat de Barcelona (o arquebisbat) s una demarcaci de l'esglsia catlica a Catalunya. La tradici el data de mitjans del segle I, tot i que el primer bisbe documentat s de l'any 347. Va ser dissolt per les conquestes medievals durant gaireb un segle i des del 1964 t el rang d'arxidicesi, i des del 15 de juny del 2004 se n'ha segregat els bisbats de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa, que segueixen pertanyent a l'arxidicesi de Barcelona. Des d'aleshores, el bisbat comprn, grosso modo, el Barcelons i el Maresme. 

La Catedral de Barcelona s la seva esglsia principal.

 Vegeu tamb .

Llista de bisbes de Barcelona;
Dicesis dels Pasos Catalans;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139078" title="Selecci de futbol de Bulgria" nonfiltered="1246" processed="1234" dbindex="56923">

|} 

La Selecci de futbol de Bulgria s l equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Uni de Futbol de Bulgria, pertenyent a la UEFA.

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 7 ;
  Primera Copa del Mn    =  1962 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = 4t lloc (1994) ;
  Participacions en Eurocopes = 2 ;
  Primera Eurocopa    = 1996 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Primera fase (1996 i 2004) ;
  Participacions olmpiques = 5 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1948 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla de plata (1968);
 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - No es classific;
1938 - No es classific;
1950 - No particip;
1954 - No es classific;
1958 - No es classific;
1962 - Primera fase - 15 lloc;
1966 - Primera fase - 15 lloc;
1970 - Primera fase - 13 lloc;
1974 - Primera fase - 12 lloc;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - Vuitens de final - 15 lloc;
1990 - No es classific;
1994 - Semifinals - 4t lloc;
1998 - Primera fase - 29 lloc;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - No es classific;
Anglaterra 1996 - Primera fase;
Blgica-Holanda 2000 - No es classific;
Portugal 2004 - Primera fase;

Jugadors histrics.

Stilian Petrov;
Hristo Stoitchkov;
Luboslav Penev;
Dimitar Bervatov;
Krasimir Balakov;
Emil Kostadinov;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139079" title="Selecci de futbol de Crocia" nonfiltered="1247" processed="1235" dbindex="56924">

|} 

La Selecci de futbol de Crocia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federaci de Futbol Croata, pertanyent a la UEFA. 

La selecci de Crocia va nixer en 1990 desprs del desmembrament de Iugoslvia. Abans d'aquest esdeveniment, els jugadors croats jugaven amb la selecci de futbol de Iugoslvia. 

Durant un curt perode de temps, durant la Segona Guerra Mundial i la invasi de les potncies de l'eix al Regne d'Iugoslvia, va existir un estat independent croat que va jugar un total de tres partits entre 1940 i 1942, i que s considerat com el primer seleccionat de Crocia. 

En la Copa del Mn de Futbol 1998, un relativament desconegut equip croata va arribar fins al tercer lloc de la competici, derrotant als Pasos Baixos, havent derrotat prviament al campi d'Europa en aquell moment, Alemanya, quedant Davor uker com a mxim golejador del campionat amb 6 gols.
  
Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1998 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Tercer lloc (1998) ;
  Participacions en Eurocopes = 2 ;
  Primera Eurocopa    = 1996 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Quarts de final (1996) ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  Sense participaci ;
  Millor resultat olmpic = Sense participaci;
 Primer partit de l Estat de Crocia entre 1939 i 1941;


 Primer partit de l actual Repblica de Crocia;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Fins a 1994 - Formava part de ;
1998 - Semifinals - 3r lloc;
2002 - Primera fase - 23 lloc;
2006 - Primera fase - 22 lloc;

Participacions a l Eurocopa.

Fins a 1992 - Formava part de ;
1996 - Quarts de final;
2000 - No es classific;
2004 - Primera fase - 13 lloc;

Jugadors histrics.

Zvonimir Boban;
Alen Boki ;
Robert Jarni;
Draen Ladi ;
Robert Prosine ki;
Zvonimir Soldo;
Mario Stani ;
Igor timac;
Davor uker;
Dado Prso;
Dario imi ;
Nico Kovac;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139080" title="Brossa espacial" nonfiltered="1248" processed="1236" dbindex="56925">

La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en angls) sn objectes creats per l'home que estan actualment en rbita al voltant de la terra per que no tenen cap tipus d'utilitat prctica.

 Composici .
La brossa espacial est formada per quasi qualsevol cosa, que pot anar des d'etapes senceres d'un coet o satllits fora de servei, fins a fragments d'explosions, capes de pintura, residus provinents dels acceleradors slids, lquid refrigerant de satllits amb generadors nuclears i altres petites partcules.

D'acord amb el llibre d'Edward Tufte Envisioning Information, entre els objectes considerats com brossa espacial es troba un guant que l'astronauta Edward H. White va perdre en la primera activitat extravehicular (E.V.A.) americana, una cmera de fotos perduda per Michael Collins prop de la Gemini 10, bosses d'escombraries, una clau anglesa i un raspall de dents. Sunita Williams de la missi STS-116 tamb va perdre un cmera de fotos durant una activitat extravehicular. La majoria d'aquest objectes inusuals acaben reentrant a l'atmsfera de la terra en poques setmanes degut a les rbites en les que van ser deixats anar i a causa de la seva mida reduda. Coses com aquestes no representen la part ms important del problema de la desferra espacial. Unes 100 tones de fragments creats per uns 200 incidents continuen en rbita. La majoria de la brossa espacial es concentra en rbites terrestres baixes (LEO), tot i que tmab se'n poden trobar ms enll de les rbites geosncrones.

La preocupaci que genera la brossa espacial est creixent en els darrers anys, ja que les colisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satllits operatius a la vegada que poden produir encara ms ferralla descontrolada en el procs (sindrome de Kessler). Darrerament algunes naus espacials, com l'Estaci Espacial Internacional, s'han blindat per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mnim, intentar minimitzar-los. Els astronautes quan realitzen treballs al exterior d'aquests complexes expacial tamb poden ser vulnerables a aquests impactes. Oficialment la primera maniobra del transbordador espacial americ (Space Shuttle) per evitar la colisi amb un fragment de brossa espacial es va produr durant la missi STS-48 al setembre del 1991. Va caldre una ignici de 7 segons dels motor de la nau (Reaction Control System) per tal d'esquivar un tro de ferralla del satllit Kosmos 955.

Boires de partcules molt petites no sn tant perilloses com les comentades, pero poden causar fora mal per l'erosi que provoquen sobre les superfcies impactades.

Measures de mitigaci.

Per tal de minimitzar la creaci de brossa espacial adicional, s'han proposat dicerses mesures. Una de les ms destacables consisteix en la 'passivitzaci' de les etapes superiors dels coets un cop exhaurides. Es tracta d'alliberar el combustible residual per tal de reduir el risc d'explosions en rbita, cosa que podria generar milers de nous petits fragments descontrolats.

Treure d'rbita (o desorbitar) els satllits que han arribat al final de la seva vida til, es tamb una mesura de mitigaci fora efectiva. En els casos en els que un desorbitament directe (i per tant controlat) requereix una quantitat de combustible de la que el satllit no disposa, se'l pot portar a una rbita ms baixa on el fregament atmosfric l'acabi fent caure sobre el planeta. Aquesta maniobra es va dur a terme satisfactricament amb el satllit francs SPOT-1 a finals del 2003. Aquest dispositiu acabar reentrant a l'amsfera d'aqui a uns 15 anys.

Per ajudar a treure d'rbita un satllit sense gastar combustible, s'est estudiant l'us d'un termination tether (cable exterminador). No s ms que un cable conductor de l'electricitat que, desplegat cap a la terra, genera una corrent elctrica al interactuar amb el camp magntic terrestre que provoca que el satellit es vagi frenant gradualment i acabi reentrant.  

A les rbites des de les que no es economicament possible de fer reentrar el satllit, com per exemple des de l'orbita geoestacionria, el que es fa es moure tots el satllits a una rbita d'aparcament (una mena de cementiri espacial) on noms hi han satllits fora de servei.

S'han fet moltes propostes orientades a trobar una manera de netejar l'rbita de residus fent-los reentrar cap a l'amsfera com lsers netejadors per volatilitzar o empnyer les partcules cap a rbites que decaiguin rpidament o grans bombolles d'aerogel per absorbir l'imacte d'aquests detritus i acabar reentrant amb tots els residus al seu interior. De totes maneres, la majoria dels esforos actuals es centren en prevenir les colisions mantenint controlats els fragments ms grans i tractant d'evitar que se'n generin ms.

Mesures de la brossa espacial.

El comandament estratgic americ (U.S. Strategic Command) mant un catleg que actualment te inventariats uns 10.000 objectes, entre altres coses per evitar de confondre'ls  amb mssils provinents d'un pais hostil. Les dades per mantenir el catleg es recullen desde bases terrestres emprant tant radars com telescopis i des d'un telescopi espacial.. Tot i aquests esforos, la majoria de restes espacials continuen estant descontrolades. Segons els models de la ESA, hi ha ms de 600.000 objectes ms grans d'un cm en rbita (ESA Meteoroid and Space Debris Terrestrial Environment Reference, MASTER-2005).

Els dispositius per detectar la brossa espacial son especialment valiosos per recollir informaci sobre les partcules amb mides inferiors a un millmetre. El satllit LDEF desplegat per la missi de la NASA STS-41-C Challenger i recollit per l'STS-32 Columbia va estar 68 mesos en rbita. Un cop a terra es van examinar detalladament les seves superfcies permetent un anlisi de la distribuci direccional i la composici del flux de residus orbitals. El satllit EURECA desplegat al 1992 per la missi STS-46 Atlantis i recollit l'any segent per l'STS-57 Endevour va proporcionar informaci adicional sobre aquests estorns.

Una altre font d'informaci sobre l'estat del entorn de la brossa espacial sn,  les campanyes de l'Agncia Espacial Europea (ESA) amb el telescopi de brossa espacial (Space Debris Telescope), el TIRA, el radar de Goldstone,  el radar de Haystack ,  i la matriu de radars Cobra Dane. Les dades recollides durant aquestes campanyes s'empren per validar els models de l'entorn de la brossa espacial com l'ESA-MASTER. Aquests models sn la nica manera d'estimar el risc d'impacte amb un residu espacial, ja que noms els objectes ms grans poden ser seguits regularment.

Els panells solars del telescopi espacial Hubble recuperats quan en van canviar (missions STS-61 Endevour i STS-109 Columbia) van proporcionar tamb informaci molt important sobre la quantitat, evoluci i efectes de la brossa espacial en aquest entorn. Els impactes i perforacions de la superficie d'aquests panells van ser comptats i classificats per la ESA, que aix va obtenir dades adicionals per validar els seus models numerics.

Diagrames de Gabbard.


Les agrupacions de brossa espacial generades per la desintegraci de satllits s'acostumen a estudiar emprant grafiques conegudes com Diagrames de Gabbard. En aquest tipus de grfiques es representen el perigeu i l'apogeu de cadascun dels fragments individuals comparats amb el seu perode orbital. La distribuci de punts resultants es pot fer servir per inferir altres informacions com la direcci i el punt on es va produir l'impacte o incident. 

Principals incidents.

Un dels darrers incident de la histria pel que fa a la creaci de brossa espacial, va ser la prova d'una arma antisatllit (ASAT) que realitzar la Xina el passat 11 de gener del 2007. Aquesta prova va generar ms de 900 fragments detectables i es calcula que adicionalment es podrien haver dispersat ms d'un mili de fragments d'un millmetre o ms.

Un altre fet, potencialment ms important que l'anterior, es el que va passa el 19 de febrer del 2007 quan l'etapa acceleradora d'un coet rus Briz-M va explotar en rbita sobre Australia. L'accelerador llanat el 28 de febrer del 2006 portant el satllit de comunicacions Arabsat-4A, per va fallar abans que pogus exhaurir tot el seu combustible. L'explosi va poder ser grabada per diversos astrnoms, per a causa de la serva rbita la boira de residus es molt dificil de quantificar emprant els radars terrestres. Tot i aix, a data de 22 de febrer del 2007 s'han identificat ms de 1.000 fragments.

Principals collisions.

La primera collisi verificada amb un tro de ferralla espacial previament catalogada, la va patir l'any 1996 el satllit francs CERISE del qual se'n va despendre una part.

La persona que t el dubts honor d'sser la primera en rebre l'impacte d'un tro de ferralla espacial es Lottie
Williams. Mentre caminava per un parc de Tulsa (Oklahoma, EE.UU.) al 22 de gener del 1997 a les 3:30am, va veure una llum al cel que semblava un meteor. Minuts desprs un tro de ferro enegrit d'uns 15 cm li va impactar a l'espatlla. Dies ms tard es va confirmar que aquest objecte era una part d'un tanc de combustible d'un coet Delta II amb el que la fora aeria estadounidenca (USAF) havia llanat un satllit al 1996.

Al 10 d'octubre del 2006, una casa d'Alemanya va ser completament cremada per un foc que es cre que va ser comenat per un blid de no ms de 10mm.

Referncies.


Enllaos Externs.
NASA Orbital Debris Program Office ;
Space-Track - The Source for Space Surveillance Data ;
"What is Orbital Debris?" from the Center for Orbital and Reentry Debris Studies at The Aerospace Corporation ;
Intro to mathematical modeling of space debris flux ;
 Leonard David, The Clutter Above, Bulletin of the Atomic Scientists, juliol/agost 2005. ;
SOCRATES: A free daily service predicting close encounters on orbit between satellites and the thousands of rocket bodies and other pieces of debris orbiting Earth.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139082" title="Circ de la Safor" nonfiltered="1249" processed="1237" dbindex="56926">

El Circ de La Safor s una espectacular muntanya valenciana de 1013 m d'altura, entre les poblacions de l'Orxa i Vilallonga, a cavall entre les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor, a la que li dona nom. Es troba emmarcada a la serra d'Ador i als peus del circ corre el riu d'Alcoi o Serpis. 

L'espectacular forma de graderia amb imponents cresteries del Circ de la Safor recorda els circs glaciars que podem trobar als Pirineus.

Singularitats geolgiques.
El Circ de la Safor, tant pel tipus i edats de les roques, per les seves estructures i per les edats dels principals esdeveniments geolgics, pertany a les Serralades Btiques i dintre d'elles a l'anomenat Prebtic Nordoriental o Extern, que s'estn des de la costa meridional de la Safor fins a les proximitats de Villena, passant pel Benicadell, Serra d'Agullent, etc.

Aproximadament, t una forma de ferradura oberta cap al Nord, amb una longitud mxima d'uns 2,4 km (de Sud a Nord, fins al riu) i una amplria mxima d'uns 2 km (d'Oest a Est).

Des del cim (1.013 m s.n.m.) fins a la base de la Pedrera Gran (200 m) hi ha un desnivell superior als 800 m, amb un fort pendent amb un valor mig d'un 44 %, valor que, en la part ms alta, especialment entre els 750 m i el cim augmenta de forma espectacular, acostant-se a la vertical, contribuint a donar una espectacular grandiositat a aquest paratge excepcional.

L'estructura de la Safor s una falla inversa per la qual les dolomies de l'interior del Circ i les dolomies i calcries de les crestes de la part ms alta, que sn molt rgides, plenes d'esquerdes i molt permeables, s'han corregut cap al Nord sobre les margues grogues que sn roques molt plstiques (molt deformables), i impermeables.

Les peculiars propietats mecniques d'aquests dos paquets de roques ens proporcionen l'explicaci de com es va poder formar aquest espectacular circ: no s un crter, ni una caldera, ni t gens que veure amb fenmens volcnics. Tampoc s d'origen glacial (encara que la seva forma recordi vagament la dels circs glaciars).

 Fauna .
La riquesa faunstica d'aquest lloc s molt alta a causa de la confluncia en un espai no molt gran de diferents ecosistemes (parets rocoses, secans, cultius de ctrics, riu, etc.) i a la moderada pressi antrpica sobre ells.

 Vegetaci .

Es tracta de la tpica vegetaci de muntanya mediterrnia: arbres i arbustos en general perennifolis i esclerfils, s a dir, de fulles petites, dures i sovint espinoses, per a estalviar aigua al llarg del perode estival. L'estructura de la vegetaci varia segons la seva localitzaci, podent distingir diversos estadis de degradaci, depenent de l'acci dels incendis en aquests ltims anys, aix com de la seva situaci en solana o ombria.

Aix, a causa de l'acci dels repetitius incendis forestals ocorreguts en la zona, s escassa la seva vegetaci arbria. nicament algunes pinades de pi carrasquer (Pinus halepensis) de poca extensi, juntament amb algunes agrupacions d'exemplars joves de carrasca (Quercus rotundifolia) que, de forma dispersa apareixen pel paratge, ens recorden el que en altres temps serien extenses formacions boscoses. Menys abundant s el freixe de flor (Fraxinus ornus), arbre caducifoli de fulles compostes, que prefereix els ambients humits i ombrejos.

Entre els arbustos abunda el llentiscle(Pistacia lentiscus) i la cornicabra (Pistacia terebinthus). La cornicabra s un arbust botnicament prxim al llentiscle per caducifoli, el seu nom es deu a unes agallas que produx en forma de banya. Altres arbustos tamb abundants sn l'enebre (Juniperus oxycedrus), la coscolla (Quercus coccifera), l'aliaga (Ulex parviflorus), arbust fortament espins i amb flors d'un color groc intens que donen color al paisatge invernal; el bruc (Erica multiflora) de fulles redudes i flors de color rosa pllid i el margall (Chamaerops humilis), nica palmera autctona de la Pennsula Ibrica. A la primavera destaquen en el paisatge les grans flors blanques o roses de les jares (C. albidus, C. salviifolius, C. monspeliensis). Entre les plantes aromtiques, majoritriament de la famlia de les Labiades, sn abundants el roman (Rosmarinus officinalis) o la farigola (Thymus vulgaris). Altra espcie interessant s la Sabina (Juniperus phoenicea).

 Vegeu tamb .
 Serra d'Ador;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139083" title="Esparte" nonfiltered="1250" processed="1238" dbindex="56927">


Spartaeinae sn una subfamlia de la famlia de la famlia saltcidae. Va se creada per Fred R. Wanless el 1984 que incorporava els grups Boetheae, Cocaleae, Lineae, Codeteae i Cyrbeae, els qual havien descrits per Eugne Simon.

Hi ha 18 gneres actuals i 5 d'extingits, amb 119 espcies fins al 2006.
Elles sn de la zona paleotropical, amb una gran diversitat a Malisia i a l'arxiplag d'Indonsia.

Sn uns saltcids que aporten molt de coneixement a la comprensi de l'evoluci filogentica d'aquesta famlia d'aranyes. Tenen algunes caracterstiques que els relacionen amb les Lyssomaninae .

Gneres.
Aquesta llist es basa en el catleg de biologia de Joel Hallan.;

 Allococalodes;
 Araneotanna;
 Brettus;
 Cenattus  ;
 Cocalodes;
 Cocalus;
 Cyrba;
 Eolinus   (noms coneguts de l'mbar del Bltic);
 Gelotia;
 Holcolaetis;
 Lapsias;
 Meleon;
 Mintonia;
 Neobrettus;
 Paracyrba;
 Paralinus  ;
 Phaeacius;
 Portia;
 Sonoita;
 Taraxella;
 Veissella;
 Wanlessia;
 Yaginumanis;
 Sparbambus;
 Spartaeus;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139086" title="Eugenio Monti" nonfiltered="1251" processed="1239" dbindex="56928">











Eugenio Monti (23 de gener de 1928-1 de desembre de 2003) fou un corredor de bobsleigh, campi olmpic i primer esportista en guanyar la medalla Pierre de Coubertain al mrit esportiu.

 Biografia.

Nascut a Dobbiaco, (Itlia comen la seva carrera professional com a esquiador de gran esllom i aconsegu ttols nacionals, fins que una rotura del lligament creuat del genoll el va allunyar de les pistes. Fou aleshores quan va provar el bobsleigh aconseguint el 1954 el ttol de campi d'Itlia, la medalla de plata als Jocs Olmpics de 1956 i el campionat del mn el 1957. L'any 1960, el bobsleigh no fou competici olmpica per motius econmics, per tant no fou fins el 1964 que Monti torn a aprticipar i aconsegu el bronze, molt a prop del guanyador Tony Nash. El seu comportament d'esportivitat en aquella cursa feu que li consediren la medalla Pierre de Coubertain.

Finalment, l'any 1968, Monti guanyaria l'or als Jocs Olmpics a Grenoble 68. Posteriorment patiria Parkinson i acabaria suicidant-se d'un tret al cap.

 Els fets d'Insbruck.

A la prova de bobsleigh a dos dels jocs Olmpics d hivern de 1964 celebrats a Innsbruck, el campi itali Eugenio Monti havia efectuat la seva ltima carrera en un temps notable. Noms l angls Tony Nash i el seu company el podien superar. Per es va saber que Nash no podia fer el seu ltim descens perqu una pea del seu bob s havia trencat. Llavors Monti va desmuntar la pea corresponent del seu propi vehicle i va fer que li donessin a Nash, qui desprs d haver reparat el seu vehicle va acabar la seva carrera en un temps record , aconseguint la medalla d or.

 Enllaos Externs.
Monti i Nash a Innsbruck;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139087" title="Farinera la Florinda" nonfiltered="1252" processed="1240" dbindex="56929">


Farinera la Florinda s un edifici modernista projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa l'any 1911 i acabada un any ms tard. Est situat al carrer del Bruc, 33, de Manresa. Aquesta farinera es coneix amb el nom de La Florinda que era el nom de pila de l'esposa de Casajuana, promotor d'aquesta empresa juntament amb Masana.

s un edifici industrial on s'hi remarca la verticalitat, a l'estil de les fbriques angleses, format per diferents cossos dins d'un recinte tancat. El cos central t una alada de quatre pisos i de les construccions laterals noms en resta la de ponent. La de llevant es va substituir per un grup de sitges, i si b el conjunt va perdre en simetria, va guanyar en majestuositat.

La construcci s a base de ma estucat, ornamentada amb obra vista i cermica de color blanca i verda.

Va deixar de funcionar els anys 70 i actualment l'edifici s la seu de la Policia Local de la ciutat tot i que conserva la seva estructura original.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139088" title="Partit Liberal Conservador" nonfiltered="1253" processed="1241" dbindex="56930">
El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) s una de les dues formacions poltiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauraci espanyola de 1874 merc el Pacte del Pardo de 1885. Es deia Liberal Conservador perqu va admetre alguns principis poltics dels liberals, com el sufragi universal mascul i la llibertat de cultes.

El gran impulsor del sistema i del partit fou Antonio Cnovas del Castillo que aglutin al seu entorn vells moderats, la majoria dels unionistes, progressistes constitucionals desenganyats de la revoluci del 68, el mateix 1869 amb la pretensi de ser el continuador de l'antic Partit Moderat. El partit queda constitut al 1875 i tenia com a principals eixos la Monarquia alfonsina, la religi catlica, l'orde social i el sufragi censatari. La seva base social la formaven nobles, grans burgesos i importants terratinents.

Fins els darrers anys del segle XIX Cnovas del Castillo va ser la pea fonamental del Partit Conservador que s'enfront en la guerra carlina i les guerres de Cuba. Desprs de l'assassinat de Cnovas la disputa dins el partit afavor a Antoni Maura que assum la direcci desplaant-ne Francisco Silvela, cap del 1897 al 1903, fins a 1909. La Setmana Trgica porta una forta campanya contra Maura que porta a la seva dimissi com a president del govern i l'escissi del partit entre mauristes i idonis el 1913. El lder conservador dels anys 10 del segle XX fou Eduardo Dato fins el seu assassinat. La proclamaci de la dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1923 va dissoldre el partit. Desprs de 1930 Gabino Bugallal y Araujo va intentar reconstruir el partit, per l'arribada de la Segona Repblica Espanyola ho va frustrar.

Membres destacats del Partit Conservador.
 Antonio Cnovas del Castillo;
 Arsenio Martnez Campos;
 Joaqun Jovellar;
 Marcelo Azcrraga;
 Francisco Silvela;
 Antoni Maura;
 Francisco Romero Robledo;
 Raimundo Fernndez Villaverde;
 Juan de la Cierva y Peafiel;
 Eduardo Dato;
 Jos Snchez Guerra;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139096" title="Ratatolha" nonfiltered="1254" processed="1242" dbindex="56931">


La ratatolha (nom occit, ratatouille en francs) s una especialitat regional francesa originria de la ciutat de Nia i en general de la regi de la Provena. Es tracta d'un plat vegetari resultat de fregir amb oli d'oliva una srie de verdures (es poden fregir totes juntes o verdura per verdura). La recepta varia segons el gust del cuiner, i inclou generalment tomquets, pebrots, ceba, carabass i albergnies en proporciones variables.

Se serveix sol, acompanyat de pa, arrs o patata o molt majoritriament com a guarnici d'algun plat de carn o peix.

Si b alguns restaurants i cuiners fan servir la paraula ratatouille amb ms o menys xit, en catal es podria substituir per samfaina ja que sn receptes equivalents.

Variants.
Existeix una versi d'aquest plat a Malta denominada "kapunata" molt similar a l'occitana. La kapunata s'elabora amb tomquets, pebrot verd, albergnia i all, i acompanya els plats de peix.

A l'illa de Mallorca trobam el tombet que es una versi del mateix plat.

A les Comarques Centrals del Pas Valenci el mateix plat rep el nom de mullador.

Enllaos externs.
 Recepta Ratatouille;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139099" title="Nltxik" nonfiltered="1255" processed="1243" dbindex="56933">


Nltxik (karatxai-balkar i rus         ; kabard:       ) s una ciutat de la regi del Caucas al sud de Rssia i capital de la repblica Kabardino-Balkria. La ciutat est situada a una altitud de 550 m als peus del Caucas. cobreix una rea de 131 km.  Poblaci: 274,974 (Cens rus (2002)).

 Histria .
El territori de l'actual ciutat de Nltxik fou habitat per balkars i kabardins ja el 1743, per la moderna ciutat no fou construda fins el segle XIX, quan l'expansi de l'Imperi Rus els va obligar a construir-hi una fortificaci el 1818, data que figura a l'escut de la ciutat. El 1838 s'hi fund un establiment militar. Nltxik no fou gaire important fins desprs de la revoluci russa, quan el 1921 va rebre l'estatut de ciutat i esdevingu capital de l'oblast autnom Kabard.  

La ciutat rep el nom del riu Nltxik i vol dir "petita ferradura" en kabard i en karatxai-balkar.
  
Durant la Segona Guerra Mundial Nltxik fou ocupada pels nazis entre el 28 d'octubre de 1942 a 3 de gener de 1943. La ciutat va patir molts danys durant el conflicte.

Nltxik fou escollida "segona ciutat ms neta de Rssia" el 2003.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Kabardino-Balkria ;
 Informaci sobre Nltxik.
 Mapa de Nltxik.
 Informaci de l'aeroport de Nltxik.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139102" title="Ala (aeronutica)" nonfiltered="1256" processed="1244" dbindex="56934">

En aeronutica una ala s el cos de perfil aerodinmic capa de generar una diferncia de pressions entre el seu intrads i el seu extrads en desplaar-se per l'aire de tal manera que es produeix sustentaci. S'utilitza en les aeronaus.

Els pioners de l'aviaci van construir, emulant el vol de les aus, tot tipus d'artefactes dotats d'ales articulades que generaven corrents d'aire. Noms quan van construir mquines amb ales fixes que es desplaaven per l'aire en lloc de generar corrents, va ser possible el vol de mquines ms pesades que l'aire. Encara que hi ha ales de tots els tipus i formes, totes obeeixen als principis explicats anteriorment.

Ja que s la part ms important d'un avi, s la que ms terminologia t associada per distingir les seves parts. Tot seguit es mostra aquesta terminologia.

Parts de l'ala.



1. Winglet ;
2. Aler de baixa velocitat ;
3. Aler de alta velocitat ;
4. Dispositiu hipersustentador;
5. Dispositius hipersustentadors de Krger;
6. Slats;
7. Flap de 3 sries interior;
8. Flap de 3 sries exterior;
9. Spoilers ;
10 Spoilers-Frens d'aire;

Components de l'ala.

Perfil d'ala: s la forma de la secci de l'ala, s a dir, el que veurem si la tallssim transversalment. Excepte en el cas de les ales rectes (o rectangulars) en el qual tots els perfils sn iguals, el ms habitual s que els perfils que componen una ala siguin diferents; es van fent ms petits i estrets cap als extrems de l'ala.

Caire d'atac: s el caire (vora) davanter de l'ala, s a dir, la lnia que uneix la part anterior de tots els perfils que formen l'ala o, dit d'una altra manera, la part de l'ala que primer contacta amb el flux d'aire.

Caire de caiguda: s el caire (vora) posterior de l'ala, s a dir, la lnia que uneix la part posterior de tots els perfils de l'ala o, dit d'una altra manera, la part de l'ala per la qual el flux d'aire pertorbat per l'ala retorna al corrent lliure.

Extrads: Part superior de l'ala compresa entre els caires d'atac i de caiguda.

Intrads: Part inferior de l'ala compresa entre els caires d'atac i de caiguda.

Gruix: Distncia mxima entre l'extrads i l'intrads.

Corda: s la lnia recta imaginria traada entre els caires d'atac i de caiguda de cada perfil.

Corda mitja: Com que els perfils de l'ala no acostumen a ser iguals sin que van disminuint cap als extrems, el mateix passa amb la corda de cadascun. Per tant, en tenir cada perfil una corda diferent, es parla de corda mitja.

Lnia del 25% de corda: Lnia imaginria que s'obtendria en unir tots els punts situats a una distncia del 25% de la longitud de la corda de cada perfil, distncia mitja comenant pel caire d'atac.

Curvatura (de l'ala des del caire d'atac al de caiguda). La curvatura superior es refereix a la de l'extrads; la curvatura inferior, a la de l'intrads. La curvatura mitja s l'equidistant a ambdues superfcies. Encara que es pot donar en xifres absolutes, s'acostuma a expressar en tant per cent (%) de la corda.

Superfcie de l'ala: Superfcie total corresponent a les ales.

Envergadura: Distncia entre els dos extrems de les ales. Per geometria simple, si multipliquem l'envergadura per la corda mitja obtenim la superfcie de l'ala.

Fletxa: Angle que formen les ales (la lnia del 25% de corda) respecte a l'eix transversal de l'avi. La fletxa pot ser positiva (els extrems de les ales estan orientats cap enrere respecte al fusellatge, que s el ms habitual), neutra o negativa (els extrems estan avanats).

 Vegeu tamb .

Vol;
Perfil d'ala;
Proporci de l'aspecte;
Aerodinmica;
Aeronutica;
Arrossegament;
Deflector;
Sustentaci;

 Enllaos externs .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139103" title="Josep Maria Domnech Mateu" nonfiltered="1257" processed="1245" dbindex="56935">
Josep Maria Domnech Mateu (Valls, 1944) s catedrtic numerari d'anatomia humana del Departament de Cincies Morfolgiques de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Nascut a Valls el 1944, Domnech Mateu s metge i descendent del prestigis metge Joan Gin i Partags (una germana del qual era mare de l'via paterna, Dolors Gin i Gin). Doctor el 1972, amb una tesi dirigida pel professor Orts Llorca. 

Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i acadmic numerari de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya des del 1996, quan hi ingress amb un discurs sobre Morfognesi del sistema His-Tawara i record anatmic de l'esquelet fibrs del cor. 

Ha estat guardonat amb nombrosos premis cientfics, com el Premio Nacional de Cardiologa (1981). L'any 1986 va rebre la medalla Narcs Monturiol i el 1991 el premi internacional Emanuel B. Kaplan. 

En la seva llarga carrera investigadora ha publicat ms de 150 treballs cientfics, especialment en l'mbit de l'embriologia i l'anatomia. 
Per la seva dedicaci ha aconseguit reunir una extensa embrioteca humana que forma la Collecci Bellaterra.

Fonts.
Collegi Oficial de Metges de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139108" title="Karatxai-Balkar" nonfiltered="1258" processed="1246" dbindex="56936">

El Karatxai-balkar (        -        /Qarachay-Malqar/) s una llengua turquesa parlada per karatxais i balkars. Es divideix en dos dialectes: Karatxai, que pronuncia dos fonemes com  i , i balkar, que pronuncia aquests fonemes com a  i . 
 Literatura .
Els principals autors karatxais foren Islam Teberdii, A. Urtenov (1907-1955), I. Karaketov (1900-1942) i D. Baikulov. Per sobretot destacaren Khalimat Bakhmarukova (1917) amb Zalikhat (1963), Osman Khubijev (1918) autor d Anf (1963), Murad (1968), Dert (1973) i Jilla (1973), aix com Khasan Appajev (1904-1938), amb la novella Qara byubur (Tronc Negre, 1935-1936).

Els balkars tampoc tenien literatura escrita fins al segle XX. El 1912 A. Karaulov va publicar Kratkij ocerk grammatiki i yazika balkar i Kratskij slovar  balkarskogo yazika. El 1920 foren ambds pobles dotats d un alfabet rab lleugerament modificat, que el 1925 fou substitut per l alfabet llat i el 1938 pel cirllic. El 1925 aparegueren les primeres obres en balkar, un recull de poesies d Umar Aliev i una Bilim (Crestomatia) d Askhat Bidjiev. El 1926 tamb aparegu el diari Karakhalk amb una pgina en balkar i una altra en kabard, el 1931 es publicaria el primer diari nicament en balkar, Tawlu Djashan, a Mikoyan Shahar (avui Klukhori, en territori karatxai).

Els principals autors balkars han estat Sais Xakhmurzajev (1886-1975), autor del Diccionari Topogrfic Balkar (1929), Zurna (1957) i Nezmula (1961); Kiazm Mechijev (1859-1945) amb els poemes Buzzhigit (1910-1917), Qaisym Kulijev (1917) autor de Saylama (Els meus vens, 1958) i Kyok chinarla (La pedra ferida, 1964), Khabu Katsijev (1916) amb les novelles Mukhammad (19649 i Tamata (1971); A. Budjev (1915-1942) i K. Otarov (1912).


Bibliografia.
 Chodiyor Doniyorov and Saodat Doniyorova. Parlons Karatchay-Balkar. Paris: Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-9577-3.

Enllaos externs.
  informaci sobre la llengua i els pobles karatxai i balkar (en rus i karatxai-balkar);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139109" title="Illes Manu'a" nonfiltered="1259" processed="1247" dbindex="56937">
.

Les illes Manua (en samo: Manua tele) s un arxiplag de tres illes: Ta'u, Ofu i Olosega. Formen un dels tres districtes de la Samoa Nord-americana, situades a 110 km a l'est de Tutuila.

Geografia.
Les tres illes sn d'origen volcnic. Ta'u s l'illa ms gran amb 44,3 km . Les illes Ofu (7,2 km ) i Olosega (5,1 km ) estan unides per un escull de corall poc profund i, des del 1970, per un pont. A ponent d'Ofu es troba l'illot Nu'utele. La poblaci total al cens del 2000 era de 1.378 habitants amb la segent distribuci per illes: 873 a Ta'u, 289 a Ofu i 216 a Olosega. 

La capital tradicional s la vila de Ta' . La meitat de l'illa Ta'u forma part del Parc Nacional de la Samoa Nod-americana. La terra s de propietat comunal de les famlies de Manu'a i per llei no es poden vendre. Les terres del parc nacional que estan llogades al servei de Parcs Nacionals dels Estats Units.

Histria.
Les illes Manu'a van ser descobertes, el 14 de juny del 1721, pel neerlands Jacob Roggeveen que les va anomenar illes Bouman.

Segons les tradicions orals, l'origen de la cultura samoana i de les genealogies de la Polinsia oriental es troba a Manu'a. El cap tradicional de les illes s'anomenava Tui Manu'a. L'ltim va ser Tui Manu'a Elisala, que va morir el 2 de juliol del 1909. El 14 de juliol del 1904 va signar l'acta de cessi de les illes Manu'a als Estats Units, com a conseqncia del tractat de Berln del 1899 on Alemanya i els Estats Units es van repartit les illes Samoa. 

Per voluntat de Tui Manu'a Elisala, el ttol no es va cedir al seu successor. Tcnicament, el ttol i les possessions del Tui Manu'a avui segueixen sota custdia del clan Anoalo, per no existeix un titular.

La influncia cultural forana s menys acusada a les illes Manu'a que a la ms gran i poblada Tutuila. Es conserva la llengua samoana en una forma ms arcaica. El 1925 va ser el lloc on l'antroploga Margaret Mead va fer el seu controvertit treball de camp sobre l'adolescncia.

Referncies.
Dades de l'oficina del cens dels EUA ;
Mapa de les illes Manu'a ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139110" title="Ala" nonfiltered="1260" processed="1248" dbindex="56938">

Aeronutica: part d'una aeronau. Vegeu ala (aeronutica).
Anatomia: extremitat d'un ocell. Vegeu ala (anatomia).
Bioqumica: codi de l'aminocid alanina.
Histria: Ala romana;
Mitologia: Ala (mitologia), du de la mort afric.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139116" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987" nonfiltered="1261" processed="1249" dbindex="56939">
Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987 se celebraren dia 10 de juny, juntament amb les eleccions municipals i al Parlament Europeu.

S'afrontaven amb Aliana Popular a l'executiu de la Comunitat autnoma, amb el suport d'Uni Mallorquina. Quant als consells insulars, els socialistes noms controlaven Menorca, mentre que a Mallorca el governava UM amb coalici amb AP. A Eivissa i Formentera, el govern era dels populars.

Eren els primers comicis que es feien amb la Llei electoral de les Illes Balears, en qu s'estipulava una distribuci determinada d'escons per illa. El Parlament triaria 59 escons, en comptes dels 54 que es triaven l'any 1983. A Mallorca es triaven 33 diputats  3 ms que abans , a Menorca 13  1 ms , i Eivissa 12  1 ms , mentre que a Formentera es mantenia l'nic diputat que s'ha triat tradicionalment.

Els candidats a president del Govern varen ser:
 pel Aliana Popular-Partit Liberal, Gabriel Caellas.
 pel PSOE, Francesc Triay.
 pel Centre Democrtic i Social, Francesc Quetglas Rosanes.;
 per Uni Mallorquina, Jeroni Albert.
 pel PSM-EN, Sebasti Serra.
 per l'Entesa de l'Esquerra de Menorca, Joan Francesc Lpez Casasnovas;

Resultats.
Els comicis varen donar els segents resultats:






A banda, es comptabilitzaren 3.151 vots en blanc, el 0,94% del total.

Resultats per circumspcricions.

Mallorca.



A part, es varen recomptar 2.631 vots en blanc, que suposaven el 0,95% del total dels sufragis vlids.

Menorca.



A part, es varen recomptar 281 vots en blanc, que suposaven el 0,97% del total dels sufragis vlids.

Eivissa.



A part, es varen recomptar 220 vots en blanc, que suposaven el 0,83% del total dels sufragis vlids.

Formentera.



A part, es varen recomptar 19 vots en blanc, que suposaven el 0,79% del total dels sufragis vlids.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139119" title="Kabardins" nonfiltered="1262" processed="1250" dbindex="56940">

Els kabardins (ells s'anomenen kebertei) sn un poble del nord del Caucas. Originalment ells i els besleneys comprenien la branca oriental seminmada dels antics adigus. Els kabardins encara es consideren una tribu dels adigus. 

El seu nombre ronda els 520.000 a Rssia (2002), i viuen principalment a Kabardino-Balkria. Hom pot trobar minories de kabardins a Turquia i Gergia. Tamb n'hi ha algunes comunitats als EUA i Arbia Saudita. Les viles kabardines de Turquia sn concentrades al pla d'Uzunyayla de la provncia de Kayseri. 

La majoria dels kabardins sn musulmans sunnites. Tanmateix, els que viuen al districte de Mozdok a Osstia del Nord - Alnia sn ortodoxos. Parlen el kabard, una llengua caucsica que representa el grup ms oriental dels circassians.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139124" title="Embriologia" nonfiltered="1263" processed="1251" dbindex="56941">
L'embriologia s la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfognesi. La formaci i el desenvolupament d'un embri es conegut com a embriognesi. Es tracta d'una disciplina lligada a l'anatomia i a la histologia. 

El desenvolupament d'un embri s'inicia amb la fecundaci, que origina la formaci del zigot. Quan finaliza aquest procs, durant el qual es generen totes les principals estructures i rgans de la criatura, l'embri passa a anomenar-se fetus.

L'embriologia est envoltada d'una gran controvrsia en temes com la fecundaci in vitro, l'enginyeria gentica i els nadons seleccionats genticament quasi com un producte de consum.

La teratologia estudia les malformacions congnites de l'embri.
Cientfics.
Josep Maria Domnech Mateu;

Vegeu tamb.
Embriologia humana;

Enllaos Externs.
Foro de Embriologa del Foro de Estudiantes de Medicina

Referncies.
 Embriologa - Castell.
 UNSW Embryology - Informaci en angls.
 ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139127" title="Josep Marraco i Ferrer" nonfiltered="1264" processed="1252" dbindex="56942">
Josep Marraco i Ferrer (Barcelona, 6 d'abril del 1835   1913) va ser msic (pianista, organista, violinista), mestre de capella de la Catedral de Barcelona i compositor, especialment de msica religiosa.

 Biografia .
Reb l'ensenyament musical del seu pare, msic i compositor, Josep Marraco i Xauxas. Fou un destacat violinista de les orquestres del Teatre Principal de Barcelona i del Liceu, on tamb dirig els cors. A partir del 1863 rellev son pare en el crrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona (continuant-hi una llarga llista de grans mestres de capella, com Joan Pau Pujol, Joan Barter, Francesc Valls, Pere Rabassa, Francesc Mariner, Francesc Queralt, Carles Baguer, Mateu Ferrer). Ocup la plaa una cinquantena d'anys -fins a la mort- i es feu fams per les seves improvisacions a l'orgue.

Com a compositor, gaud de gran prestigi a l'poca. La seva obra s extensa i comprn un nombre important de peces de msica sacra, com una dotzena de misses, motets i rosaris, danses i una simfonia feta per encrrec de l'Ajuntament de Barcelona en obsequi a Isabel II. D'entre la seva producci hom n'ha destacat la Missa de Rquiem pels morts de la Guerra d'frica i un Te-Deum en commemoraci dels vint-i-cinc anys de pontificat de Pius IX. 

El 1880 va formar part del jurat que eleg el la msica de Josep Rodoreda i Santigs per acompanyar la lletra del Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer.

El seu fill, Alexandre Marraco i Roca, tamb va ser compositor . El seu nebot i deixeble Josep Sancho i Marraco, msic i compositor, el substitu com a mestre de capella de la catedral.

 Obres .
 Ballables:
 Contradanses: Las avecillas de Mayo (1853), Busens (1851), Las dos trtolas (1862), Los gorriones (1865), La juarata (1853), La mora (1853);
 Rigodons: La Alhambra (1858), Faust (1848), Los moriscos (1852);
 Valsos: El africano (1852), El almirante (1865), El Callao (1866), Los canarios (1866), Faust (1864), Gran vals a San Quintn (1867), Gran vals de dos trompas (1855), La inauguracin del verano (1863), El ltigo (1854), Los pajaritos (1862), El prncipe real (1858);
 Xotis: El apasionado a las hermosas (1855), El arlequn (1853), El consolado (1853), El Gran Rossini (1862), El militar (1865);

 Tres Capricho per a orquestra, dels anys 1853, 1855 i 1857;
 La corte (1860), simfonia dedicada a Isabel II en la visita d'aquesta a la ciutat;
 Dos Credo (1853 i 1856);
 Letrilla al Corazn de Jess (1879), lletra de Flix Sard i Salvany;
 Misa alternada de Rquiem (1872), a quatre veus, contrabaix i harmnium;
 Misa de Rquiem (1860), per a dos cors i orquestra, en honor dels voluntaris catalans morts a la Guerra d'frica;
 Misa de Rquiem (1869), per a viola, fagots, violoncels i contrabaixos, dedicada al general Dulce;
 O Salutaris, motet;

 Bibliografia .
 Fons Sancho Marraco Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006 ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139128" title="Josep Marraco" nonfiltered="1265" processed="1253" dbindex="56943">


 Josep Marraco i Ferrer (Barcelona, 1835   1913), organista, compositor i mestre de capella de la Catedral de Barcelona;

 Josep Marraco i Xauxas (Reus, 1814   Barcelona, 1873), organista, compositor i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, pare de Josep Marraco i Ferrer;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139129" title="Alto de las Barracas" nonfiltered="1266" processed="1254" dbindex="56944">

L'Alto de las Barracas, o tamb mal anomenat Cerro Caldern, s el sostre del Pas Valenci amb 1.837 mts. s.n.m. El cim s'eleva uns 20m. per damunt del mtic Penyagolosa. Es troba entre la comarca del Rac d'Adems i la provncia de Terol. 

S'emmarca dins de la serralada de Javalambre.

 Vegeu tamb .
 Javalambre;
 Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139130" title="Atol de Rose" nonfiltered="1267" processed="1255" dbindex="56945">


L'atol de Rose s un dels dos atols de la Samoa Nord-americana, situat a l'est de les illes Manu'a. Com a territori nord-americ s el punt ms meridional dels Estats Units.

L'atol t una forma quasi quadrada. La superfcie terrestre s de 0,214 km  i la superfcie total, incloent la llacuna i els esculls, s de 5 km . Disposa un canal d'entrada a la llacuna de 40 m d'ample. Noms t dos illots: Rose Island a l'extrem nord-est, amb 3,5 m d'altitud; i Sand Island al nord, al costat del pas, amb 1,5 m d'altitud.

L'atol s deshabitat i est protegit com a reserva natural. El "Rose Atoll National Wildlife Refuge" est gestionat per l'oficina federal US Fish and Wildlife Service i pel govern de la Samoa Nord-americana.

Va ser descobert per Jacob Roggeveen, el 13 de juny del 1721, i el va anomenar Vuyle (illa dels ocells). El 21 d'octubre del 1819 hi va arribar el francs Louis de Freycinet. La seva dona, Rose Marie Pinon, s'havia embarcat clandestinament disfressant-se de mariner per burlar les ordenances de la marina. Freycinet el va anomenar l'le Rose en honor a la seva dona escrivint en el diari de bord: el nom d'una persona extremadament estimada. El desig de Rose Pinon que la seva illa es veis lliure de naufragis noms va durar 50 anys fins que el vaixell nord-americ Good Templar es va estavellar als esculls i noms van sobreviure tres tripulants. El 2 d'abril del 1824 va ser visitat per Otto von Kotzebue que el va anomenar Kordinkov, nom del seu primer lloctinent.

Referncies.
Dades de l'oficina del cens dels EUA ;
A Summary of Information on Rose Atoll (Atoll Research Bulletin #29)  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139134" title="Embriologia humana" nonfiltered="1268" processed="1256" dbindex="56946">
L'embriologia humana s la cincia que estudia l'estructura i el desenvolupament de l'embri i el fetus humans.
Parlem d'embri durant els dos primers mesos de l'embars. En aquest perode es dna la diferenciaci de tots els elements que componen l'anatomia de l'sser hum. A partir del primer dia del tercer mes, passarem a anomenar-lo fetus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139136" title="Serrella" nonfiltered="1269" processed="1257" dbindex="56947">

La serra de la Serrella s una petita serralada enclavada entre les comarques del Comtat i la Marina Baixa. Es troba envoltada per les poblacions de Benilloba, Gorga, Quatretondeta, Fageca, Famorca, Castell de Castells,Castell de Guadalest, Benimantell, Beniard, Confrides i Benasau.

La serra pertany al sistema Btic d'on s'explica la seua orientaci de ponent a llevant. Est formada per una cresta estilitzada, amb una lleu forma arquejada, coronada per quatre  pics que, tots ells, superen els 1.400m. Es tracta del pic del la Serrella, l'Hedra, el Pla de la Casa i la Mall del Llop.

Les seues dues vessants sn molt distintes. La meridional cau fins als 300m cap a la vall de Guadalest, ara colmatada per l'aigua de l'embassament de Guadalest. En canvi, part septentrional cau fins als 600m per una vessant farcida amb imponents formes crstiques com les monumentals pedres  dels Frares de Quatretondeta.

 Enllaos interns .
 Paratge Natural Municipal dels Arcs (Castell de Castells);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139138" title="Sergio Ramos" nonfiltered="1270" processed="1258" dbindex="56948">
Sergio Ramos s un jugador professional de futbol. Actualment s titular al seu club, el Real Madrid Club de Ftbol i a la selecci nacional espanyola. Habitualment juga de defensa central o de lateral dret.

 Biografia .
Va nixer a Camas, Sevilla, el 30 de mar de 1986.

Va debutar a Primera Divisi l'1 de febrer de 2004, amb disset anys. A la seva primera temporada a primera va jugar 7 partits, jugant tamb amb el filial de la Segona Divisi B.

A la seva segona temporada al futbol professional va jugar 31 partits, siguent titular a tots ells, marcant 2 gols.

El 31 d'agost de 2005, el Real Madrid el va comprar, pagant la seva clusula de rescissi de 27 milions d'euros, convertint-se en el jugador espanyol ms car de la historia i l'nic fitxatge espanyol del ex-president blanc, Florentino Prez.

Va debutar amb l'equip de la capital el 10 de setembre a un Real Madrid - Celta de Vigo. A la seva primera temporada al club blanc, va jugar 33 partits de lliga, ficant 4 gols, tots de cap, i marcant a la Lliga de Campions contra l'Olympiakos grec. 

El 26 de mar del 2005 va debutar amb la selecci espanyola a un amists contra Xina a la localitat de Salamanca. Els seus dos primers gols van ser contra la dbil selecci de San Marino a l'octubre del mateix any. Va disputar el Mundial d'Alemanya 2006.


 Palmars .
 Campionat Europeu de Seleccions Sots-19 (2004);
 2 Lligues espanyoles (2007 i 2008);
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;
 1 Supercopa d'Espanya: 2008;

Estadstiques.

A 1 d'abril del 2008.



Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del Real Madrid CF   ;
 Estadstiques a Primera Divisi ;
 Perfil del jugador ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139142" title="Patrick O'Brian" nonfiltered="1271" processed="1259" dbindex="56949">
Patrick O'Brian (nom real Richard Patrick Russ) (12 de desembre 1914   2 de gener 2000), novellista i traductor angls. Conegut principalment per la srie de novelles d'Aubrey-Maturin, ambientades en l'Armada Reial anglesa durant les Guerres Napoleniques, i centrades en l'amistat del Capit Jack Aubrey i el metge irlands-catal Stephen Maturin. La srie consta de 20 novelles i destaca pel gran treball d'investigaci fet, pel detallat retrat de la vida del segle XIX i pel llenguatge evocador utilitzat. L'autor va deixar parcialment acabada la 21ena novella de la srie, que es va publicar pstumament.

Biografia.
Fins al 1998 era creena comuna en cercles literaris que O'Brian havia nascut a Irlanda, degut al seu pseudnim irlands, pero uns periodistes britnics va descobrir que en realitat era de Chalfont St Peter, un poble del comtat de Buckinghamshire, al sud-est d'Anglaterra, fill d'un metge d'origen alemany i mare anglesa. Patrick O'Brian va destacar per una personalitat complexa i enigmtica.

El 1949 es va casar amb Mary Tolstoy, que s'acabava de divorciar del Comte Dmitri Tolstoy. Alguns han especulat que la seva dona va jugar un paper important en les seves novelles, tot influint en el seu l'estil i contigut. A ms es creu que ella revisava i mecanografiava les novelles, ja que O'Brian acostumava a escriure a m.

Des de 1949 fins a la seva mort, O'Brian vivia amb la seva segona muller, Mary, al municipi nordcatal de Cotlliure, on est enterrat.

Obra.
O'Brian va publicar diverses novelles i histries sota el seu nom real, Richard Patrick Russ, les ms notables de les quals sn, Caesar i Hussein: an Entertainment, totes dues publicades abans de fer els 21 anys. Richard Patrick Russ va canviar legalment el nom a Patrick O'Brian el 1945. Va ser un moviment agosarat per qu, entre d altres coses, l obligava a abandonar la reputaci d escriptor de qualitat que s havia guanyat sota el nom de Russ.

Durant la dcada dels 1950 O'Brian va escriure dos llibres dirigits a un public ms jove, The Golden Ocean i The Unknown Shore, basats en els fets protagonitzats per Anson en qu va circumnavegar el mn els anys 1740 1743.  Tot i que el va escriure fora anys abans de la srie dAubrey Maturin, els antecedents literaris de Jack Aubrey i Stephen Maturin es poden veure clarament en els personatges de Jack Byron i Tobias Barrow.

A ms a ms de les seves novelles histriques, O'Brian va escriure novelles i relats curts d altres temtiques. Tamb va ser un traductor reconegut de diversos autors francesos (Henri Charrire, Jean Lacouture o Simone de Beauvoir) a l angls.  

O'Brian tamb va escriue una detallada biografia de Sir Joseph Banks, un dels cientfics ms destacats de finals del segle XVIII i comenaments del XX, i tamb  un participant destacat de la colonitzaci d Austrlia. Una altra biografia seva es la de Pablo Picasso, titulada Pablo Ruiz Picasso: A Biography. s un estudi molt complet i entendor de l'artista i la seva obra. Picasso va viure durant un temps a Colliure on va coincidir amb O'Brian, on aquest hi residia.

La pellcula Master and Commander: The Far Side of the World (Peter Weir, 2003) est basada en la srie dAubrey Maturin, bsicament en la novella del mateix ttol The Far Side of the World, per en el film tamb es combinen incidents d altres volums de la mateixa srie.

Fonts.
Des de la seva mort s'han publicat alguns estudis i biografies, una d elles del seu fillastre Nikolai Tolstoy.

 Dean King: Patrick O'Brian - A life revealed (2001);
 Nikolai Tolstoy: Patrick O'Brian: The Making of the Novelist (2004);
 A. E. Cunningham (Editor): Patrick O'Brian: Critical appreciations and a bibliography (1994);
 Marc Fontbona: La ignorada catalanitat de Patrick O'Brian, a "Revista de Catalunya" (Barcelona) nm. 223, 2006, pgs. 92-103. ISSN  0213-5876.

Bibliografia.

La srie d'Aubrey Maturin
Master and Commander (1970);
Post Captain (1972);
HMS Surprise (1973);
The Mauritius Command (1977);
Desolation Island (1978);
The Fortune of War (1979);
The Surgeon's Mate (1980);
The Ionian Mission (1981);
Treason's Harbour (1983);
The Far Side of the World (1984);
The Reverse of the Medal (1986);
The Letter of Marque (1988);
The Thirteen-Gun Salute (1989);
The Nutmeg of Consolation (1991);
Clarissa Oakes (1993)(The Truelove in the USA);
The Wine-Dark Sea (1993);
The Commodore (1995);
The Yellow Admiral (1996);
The Hundred Days (1998);
Blue at the Mizzen (1999);
The Final Unfinished Voyage of Jack Aubrey (2004)(21 in the USA);

Altres obres de ficci
Caesar (1930;
Hussein (1938);
Testimonies (1952);
The Catalans (1954);
The Golden Ocean (1956);
The Unknown Shore (1959);
Richard Temple (1962);
The Rendezvous and other stories;

No ficci
Men-of-War: Life in Nelson's Navy (1974);
Picasso (1976);
Joseph Banks: A Life (1987) ;

Enllaos externs.
 Patrick O'Brian Web Resources - una llista d enllaos comentats;
 Patrick O'Brian Home Page - introducci a l autor i a la seva obra, pel seu editor nordameric;
 Patrick O'Brian Mapping Project - el projecte de Google Maps amb les 21 novelles de la srie d'Aubrey Maturin;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139148" title="Benet XIV antipapa" nonfiltered="1272" processed="1260" dbindex="56951">
Bernard Garnier fou nomenat successor de l'antipapa Benet XIII d'Aviny i va actuar tot el seu mandat en secret.

Del seu pontificat, tan sols es coneix una carta del francs Comte d'Armagnac a Joana d'Arc on li explicava que l'arxidiaca de Rods sabia on s'amagava Benet XIV i que ell l'acceptava com a papa legtim, en tant que successor de la lnia d'Aviny (Frana).

La seva vida misteriosa i la falta de notcies sobre la seva persona ha fet fer-lo aparixer en diverses obres de novelles histriques. Les ms famoses sn les de Jean Raspail i Gerard Bavoux, que imaginen la seva successi. Aleshores, actualment existiria un papa ocult de nom Benet XL.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139150" title="Llista d'orquestres simfniques" nonfiltered="1273" processed="1261" dbindex="56953">

Llista de les orquestres simfniques ms importants del mn, ordenada per continents.



frica.
Sud-frica.
Johannesburg Philharmonic Orchestra;

Amrica.
Brasil.
 Orquestra Sinfnica Brasileira web;
 Orquestra Sinfnica da Bahia;
 Orquestra Sinfnica da Paraba;
 Orquestra Sinfnica da Universidade de So Paulo web;
 Orquestra Sinfnica da Universidade Federal da Bahia;
 Orquestra Sinfnica da Universidade Federal de Mato Grosso;
 Orquestra Sinfnica de Minas Gerais;
 Orquestra Sinfnica de Porto Alegre;
 Orquestra Sinfnica de Porto Alegre web;
 Orquestra Sinfnica do Estado de So Paulo web;
 Orquestra Sinfnica do Paran;
 Orquestra Sinfnica do Recife;
 Orquestra Sinfnica Municipal de Campinas;
 Orquestra Sinfnica Municipal de So Paulo;

Canad.


Estats Units.
Vegeu Llista d'orquestres simfniques dels Estats Units;

Mxic.

 Orquesta Filarmnica de Jalisco web;
Orquesta de Baja California;
Orquesta Filarmnica de Quertaro;
 Orquesta Sinfnica del Estado de Mxico;
 Orquesta Sinfnica del Palacio de Minera;
 Orquesta Filarmnica de la UNAM;

 sia .
Arbia Saud.
Royal Arabian Symphony Orchestra;

Corea del Sud.
Bucheon Philharmonic Orchestra;
Changwon Philharmonic Orchestra;
Daegu Philharmonic Orchestra;
Daejeon Philharmonic Orchestra;
Gangnam Philharmonic Orchestra;
Gwangju Philharmonic Orchestra;
Jeju Philharmonic Orchestra;
Korean Symphony Orchestra;
Seoul Philharmonic Orchestra;
Suwon Philharmonic Orchestra;

Filipines.
Manila Symphony Orchestra;
Philippine Philharmonic Orchestra;
San Miguel Philharmonic Orchestra;
Carrillo Symphony Orchestra;
Metro Manila Community Orchestra;
Manila Philharmonic Orchestra;

Hong Kong.
Orquestra Filharmnica de Hong Kong (      );
Hong Kong Sinfonietta;

ndia.
Orquestra Simfnica de la ndia web;

Indonsia.
Twilite Orchestra;
The Jakarta Symphony web;

Iran.
National Orchestra;
Tehran Philharmonic Symphony Orchestra;
Iranian Orchestra for New Music;
Perspolis Symphony Orchestra;

Israel.
Haifa Symphony Orchestra;
Israel Philharmonic Orchestra ;
Israel Symphony Orchestra;
Jerusalem Symphony Orchestra;
Kibbutz Symphony Orchestra;
Rehovot Orchestra;
Rishon LeZion Orchestra;

Jap.


Malaisia .
Malaysian Philharmonic Orchestra;
National Symphony Orchestra(Malaysia);
Orkestra Radio Televisyen Malaysia;
Penang Symphony Orchestra;
Penang State Symphony Orchestra and Chorus;

Oman.
Royal Oman Symphony Orchestra;

Singapur.
Singapore Symphony Orchestra;

Tailndia.
Siam Philharmonic Orchestra;
Bangkok Symphony Orchestra;
Thailand Philharmonic Orchestra;

Taiwan.
National Taiwan Symphony Orchestra;
Taipei Symphony Orchestra;
Taipei Philharmonic Orchestra;
Taipei Civic Symphony Orchestra;
Taichung Philharmonic Orchestra;
Kaohsiung City Symphony Orchestra;
Evergreen Symphony Orchestra;
Chimei Philharmonic Orchestra;
Philharmonia Moment Musical;

Turquia.
Presidential Symphony Orchestra ;
Bilkent Symphony Orchestra ;
Istanbul State Symphony Orchestra;
Borusan Istanbul Philharmonic Orchestra;
zmir State Symphony Orchestra ;
Dokuz Eylul University Symphony Orchestra;
Eski ehir Metropolitan Municipality Symphony Orchestra;
Anadolu Symphony Orchstra ;
Antalya State Symphony Orchestra;
Bursa State Symphony Orchestra;
Cukurova State Symphony Orchestra;

Xina.
Orquestra Simfnica de Beijing (      );
Orquestra Filharmnica de Xina;
Guangzhou Symphony Orchestra;

Europa.
 Vegeu Llista d'orquestres simfniques d'Europa.

Oceania.
Austrlia.


Nova Zelanda.
Auckland Philharmonia Orchestra;
Auckland Youth Orchestra;
National Youth Orchestra;
New Zealand Symphony Orchestra;
New Zealand Secondary Students Orchestra;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139151" title="Acnit blau" nonfiltered="1274" processed="1262" dbindex="56954">


L'acnit blau o tora blava, tamb anomenat matallops blau, (Aconitum napellus L.) s una planta de la familia Ranunculaceae del gnere Aconitum.

Existeixen nou subespcies de lAcnitum napellus acceptades per la Flora Europaea:
Aconitum napellus subsp. napellus.
Aconitum napellus subsp. corsicum (Gyer) W.Seitz.
Aconitum napellus subsp. firmum (Rchb.) Gyer.
Aconitum napellus subsp. fissurae (Nyr.) W.Seitz.
Aconitum napellus subsp. hians (Rchb.) Gyer.
Aconitum napellus subsp. lusitanicum Rouy.
Aconitum napellus subsp. superbum (Fritsch) W.Seitz.
Aconitum napellus subsp. tauricum (Wulfen) Gyer.
Aconitum napellus subsp. vulgare (DC.) Rouy & Foucaud.

 Etimologia .
Hi ha diverses teories per explicar l'origen del nom de la planta. El mot "acnit", segons alguns autors com Plini el Vell i Teofrast, deriva d' Acona, un port de l'sia Menor. Altres afirmen que deriva dakontion, que significa "dard", degut a que els pobles brbars l'utilitzaven per a enverinar les seves fletxes; tamb hi ha qui indica que deriva del grec akon, que significa "de pedra o roca" perqu creix a les muntanyes entre les roques. Napellus significa "petit nap" i fa referncia a la forma de l'arrel. 
Segons una antiga llegenda, la tora va ser engendrada per la sang de Prometeu, el du grec de la trampa i la creaci de la humanitat. Tant els metges grecs com els romans ja recomenaven evitar el seu s excepte per a matar escorpins. Avicena, el gran metge rab, va ser el primer en utilitzar l'acnit amb fins medicinals.

LAconitum napellus t molts noms, en catal un de molt com s "matallops". Aquest nom en concret ve d'una llegenda que explica que els llops consumeixen certes arrels durant l'hivern per assegurar-se la supervivncia, de tant en tant, per, s'equivoquen i quan consumeixen l'arrel de l'acnit, moren.

 Ecologia .
 Distribuci mundial .
A nivell mundial, Aconitum napellus es troba en moltes zones d'sia i Europa. Concretament a la Gran Bretanya, a Irlanda, als Pirineus (incloses les Corberes) i Prepirineus, als Alps (excepte a Itlia i Iugoslvia) i a d'altres zones munyanyoses de la Pennsula Ibrica. 

 Distribuci al Principat .
Pel que fa a la distribuci dins del Principat, la tora blava s'extn des de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagora fins la Cerdanya, el Ripolls, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir.

 Hbitat .
Es troba a la vora dels cursos d'aigua i als boscos, habita en pastures humides, riberes i fondalades. Es troba a una alada d'entre 1500 i 2500 metres. Es tracta d'una planta nitrfila, habita sls una mica nitrificats. Apareix en rams enmig dels prats per on passa el bestiar perqu aquest evita menjar-se-la.

 Descripci .

Acnitum napellus s una planta herbcia, perenne i que medeix entre 1 i 1.40 m d'alada.

 rgans vegetatius .
s una planta viva de tija cilndrica, dreta i sense pls.

Les fulles sn peciolades i coricies de color verd brillant a l'anvers i d'un color verd lleugerament ms clar al revers. Es disposen de manera alterna i sn palmatisectes amb segments rmbics palmatipartits dividits en lacnies linears d'entre 2 i 4 millmetres d'amplada que fan entre elles un angle molt agut i se separen poc les unes de les altres.

L'arrel s fusiforme i carnosa, t tubercles napiformes de 5 a 15 centmetres de llarg i sn de color plid quan sn joves i de color marr ms fosc quan envelleixen.
 
 rgans reproductors .
 Flors .
Les flors sn de color blau o violeta intens, fan entre 3 i 4 cm de dimetre i sn zigomorfes i hermafrodites. Tenen el casc arrodonit i es troben disposades a la part terminal de la planta formant unes inflorescncies en ram denses, ramificades i espiciformes.

El periant de la tora s doble, heteroclamidi i est integrat per peces lliures disposades de manera cclica en verticils pentmers.
Una caracterstica especial d'aquesta planta s que les peces florals que semblen ptals sn els spals, que tenen forma petaloidea. Els ptals en s han evolucionat i formen els nectaris.

La floraci es dna entre finals de juny i setembre.

 Androceu i gineceu .
L'androceu est compost per nombrosos estams de forma helicodal que produeixen grans de pollen tricolpats.
El gineceu est format per un ovari sper i tricarpellar amb tres primordis seminals antrops a l'interior.

 Fruit .
El Fruit s un trifollicle que cont nombroses llavors d'un color fosc amb un embri petit al seu interior i un endosperma fora abundant.

 Droga i principis actius .
La Droga d'Aconitum napellus s tota la planta, especialment el rizoma i les llavors.
Pel que fa als principis actius, dir que el ms important s l'aconitina, que s un alcaloide diterpnic i dna una toxicitat extrema a la planta. 
A continuaci, per, s'adjunta la llista de tota la composici:

Alcaloides diterpnics com aconitina, aconina, benzaconina, mesaconitina, hipaconitina, oxoaconitina, napelina, napelonina, neolina, neopelina. Els trobem en una proporci del 0.2-1.5%.

Alcaloides quinolizidnics com l'espartena.

Flavonoides, concretament glucsids de kenferol i quercetina.

Polisacrids homognics, pricipalemnt el mid, que representa el 25% de la composici de la planta.

Sucres senzills: glucosa i maltosa; poliols com el manitol.

Protenes.

cids fenlics derivats de l'cid cinmic. cids cafeic i clorognic.

cids orgnics: cids mlic, succnic, ctric, isoctric, oxlic i qunic.

Amines com l' efedrina .

 Acci farmacolgica i propietats .
El Consell General de Collegis Oficials de Farmcia adverteix que noms s'han d'utilitzar formes amb un contingut estandaritzat en aconitina degut a la seva enorme toxicitat. s per aix que no se'n recomana l's casol. s important saber que la concentraci d'aconitina de cada planta s diferent.
A dosis fixades, doncs, l'aconitina i altres alcaloides de l'acnit, tenen les segents accions farmacolgiques:

 Analgsic: Els alcaloides diterpnics augmenten la permeabilitat al sodio per estimulaci dels seus canals i inhibeixen la recaptaci de noradrenalina. Aix produeix una estimulaci inicia de les terminacions nervioss que acaba produint una interrupci en la transmissi de l'estmul nervis als nervis sensitius y nociceptors.

Antiarrtmic: Els alcaloides de l'acnit han demostrat en ensajos in vivo sobre animals un efecte antiarrtmic, produint bradicardia.

Cardiotnic: L'aconitina a altes dosis ha demostrat una actividat intropa positiva.

 Usos .
Cal dir, abans de res, que la Comissi Europea del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap indicaci per a l's dAconitum napellus amb fins medicinals. Aix doncs, actualment, no est indicat per a cap tipus de tractament. De totes maneres, fora dels riscos que t per l'alta toxicitat,la tora blava t propietats analgsiques i antiespectorants que antigament s'havien aprofitat:

A nivell local, l'aplicaci d'acnit produeix una excitaci de les terminacions nervioses, dna una lleugera sensaci de calor i formigueig, i posteriorment t un efecte anestsic, per la qual cosa s'ha utilitazat en ocasions en el tractament de neurlgies intenses (per exemple: neurlgia del trigmic), migranyes, dolors dentals, herpes zster, etc., aplicacions en les quals l'acnit pot provocar una disminuci de la sensibilitat dolorosa. Tamb hi ha qui proposa el seu s en forma de gargarismes per tractar casos de gingivitis i faringitis, ara b, hi ha un risc considerable d'ingesta txica accidental.

En dosis teraputiques lleugeres, l'acnit provoca una lleugera bradicardia i una elevaci de la pressi arterial. Si s'augmenta aquesta dosi es proueix una intensa vasodilataci que disminueix la pressi arterial. Posseeix un efecte anticongestiu i sedant de la tos, per la qual cosa s'havia utilitzat com a remei per combatre la grip. 

Aconitum napellus havia format part de la farmacopea com a antineurlgic, per combatre la gota i per tractar el reumatisme, per la seva alta toxicitat va fer abandonar-ne progressivament l's.

A part de tots els usos medicinals enumerats, la bellesa de les flors de la tora fan que, ja des de l'antiga roma, s'hagi cultivat en molts jardins com a planta ornamental.

 Toxicitat .
La tora blava est considerada la planta ms txica d'Europa. s aix per la presncia d'aconitina i pseudoaconitina, que tenen acci cardiotxica i neurotxica si se'n fa un mal s. Aquests dos alcaloides, altament actius, persisteixen desprs de la dessecaci de la planta. 
La toxicitat de l'acnit s tal que una dosi d'1 mg d'aconitina pot ser letal.

En cas que es produs una ingesta de tora blava, els primers smptomes apareixen als cap de pocs minuts. La primera manifestaci s una sensaci de cremor als llavis, la llengua i la boca. A continucai es presenta un quadre neurolgic caracterstic amb formigueig a les extremitats, cefalees, estat de confusi i trastorns visuals. Tot seguit es produeix una parlisi progressiva tamb molt caracterstica.
L'acnit s una planta amb un intens neurotropisme i el seu efecte txic ocasiona parlisis dels centres bulbars que es manifesten en quadres de dificultat respiratria i arrtmies cardaques (bradicrdia, taquicrdia supraventricular i trastorns de la conducci). En aquestes circumstncies les convulsions sn freqents. La mort pot sobrevenir al cap d'una o dues hores de la ingesta com a conseqncia de les arrtmies o per parlisi respiratria deguda, a vegades, a un edema pulmonar. El pronstic s molt greu.

A vegades, per, n'hi ha prou amb el contacte amb la pell per tal que es doni alguna irritaci a prurit, ara b, generalment es tracta de reaccions poc importants.

 Tractament .
No es coneixen antdots especfics, per la qual cosa el tractament ha de ser simptomtic.

En cas d'ingesta s'ha de provocar el vmit amb mesures fsiques o b amb xarop d'ipecacuana, tamb es pot fer una rentada gstrica amb l'aplicaci posterior de carb activat. Durant el tractament cal tenir en compte l'aparici de trastorns del ritme cardac, que s'ha d'anar tractant simptomticament.
Com que s una intoxicaci de carcter greu, que pot requerir ventilaci assisitida, es recomana que l'atenci del pacient es faci en un centre que disposi d'UCI.

 Observacions .
L'acnit ja era conegut a l'sia fa ms de 2000 anys, on s'havia utilitzat com a ver per a fletxes i com a agent homicida. A Europa s'havia utilitzat en execucions a l'edat mitjana.

s un fet que en algunes zones rurals es diu que l'arrel de tora s comestible, per s important recordar que s una espcie molt verinosa i les seves arrels contenen els mateixos alcaloides que la resta de la planta. S'ha de tenir en compte que ja hi ha hagut algunes confusions que han portat conseqncies trgiques: s'ha arribat a confondre l'arrel d'acnit amb el rabe rustic (Amoracia rusticana) que  s una espcie comestible.

La tora tamb ha estat utilitzada amb fins cosmtics ja que se li atribueix la virtut de fer renixer el cabell. La tradici i la cultura donen a la planta altres usos de carcter mgic: s'havia utilitzat, barrejat amb ruda, safr i aloes, per a allunyar els mals esperits. Aquesta s una de les dotze plantes dels rosacruces.

Pel que fa a fets recents, alguns autors afirmen que l'acnit pot sinergitzar l'efecte d'alguns frmacs anticancerosos.

 Referncies .


 Referncies bibliogrfiques .
 Izco J, Barreno E, Brugus M, Costa M, Devesa J, Fernndez F, Gallardo T, Llimona X, Salva E, Talavera S, Valds B. Botnica. McGraw-Hill. Primera Edici.
 Grey-Wilson C, Blamey M. Gua de las flores alpinas de Europa. Ediciones Omega. 1980.
 Bols O, Vigo J, M.Masalles R, M.Ninot Josep. Flora manual dels Pasos Catalans. Editorial Prtic. Primera edici.
 Boada M, Romanillos T. Les plantes txiques de Catalunya. Editorial Prtic natura. 1999.
 P Sitte, H Ziegler, F Ehrendorfer, A Bresinky. Strassburger. Tratado de Botnic. Ed. Omega. Barcelona. 1994.

 Enllaos externs .

 Fitxa de l'espcie;
 Tora blava;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139154" title="Pere Verdaguer i Juanola" nonfiltered="1275" processed="1263" dbindex="56955">
Pere Verdaguer i Juanola (en francs firma Pierre Verdaguer) (Banyoles, 9 d'abril de 1929) s un dels autor ms prolfics de Catalunya nord amb els seus treballs sobre dialectologia rossellonesa i literatura rossellonesa. 

Va arribar a Catalunya nord el 1939. Feu els seus estudis a Perpiny i desprs a Montpeller. Fou professor d'institut abans d'ingressar a la Universitat de Perpiny. All va ser professor de llengua i literatura catalanes fins que es jubil el 1994. Tamb ha escrit assaigs sobre la Catalunya del Nord i d'altres generals. Fou fundador del Grup Rossellons d'Estudis Catalans (1960).

A ms se'l coneix com a escriptor (novelles de cincia-ficci i llibres de contes, de prosa potica, de teatre, etc) i actua com a periodista des de 1960. Va ser traductor, amb l'occit Bernat Lesfargues, de la novella de Merc Rodoreda La plaa del diamant (La place du diamant el 1971).
Reb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983) i desprs el premi Carles Rahola d'assajos el 1992

Bibliografia.

Dialectologia.
 El catal al Rossell: occitanismes, gallicismes,rossellonismes (1974) ;
 Diccionari del rossellons (2002);

Literatura.
 Poesia rossellonesa del segle XX (1968);
 Fabulistes rossellonesos (1973);
 Lectures escollides rosselloneses (1979);
 Histoire de la littrature catalane (1981);

Cincia-ficci.

 El cronombil (1966);
 El mirall de protozous (1969);
 La vedellada de Mster Bigmoney (1975);
 Nadina bis (1982);
 L'altra ribera (1983);
 xon (1985);
 Arc de Sant Mart (1992) ;

Narrativa breu.

 Les lletres de l'oncle Enric i els missatges de l'extraterrestre(1978)  ;
 Cartes a la Roser (1982);
 La histria del pollastre que ponia (1983)  ;
 Quaranta-sis quilos d'aigua (1983)  ;
 La dent de coral (1985)  ;
 La gosseta de Srius (1986)  ;

Divulgaci.
 Catalunya francesa (1969);
 El Rossell avui (1969);
 Cours de langue catalane (1974);
 Defensa del Rossell catal (1974);
 Le catalan et le franais compars (1976);
 Abrg de grammaire catalane (1976);
 Entre llengua i literatura (1993);
 Diccionari de renecs i paraulotes (1999);
 Caram aix me mira! (amb Josep Ribas, 2004);

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139155" title="Alfredo Prez Rubalcaba" nonfiltered="1276" processed="1264" dbindex="56956">

Alfredo Prez Rubalcaba  ( Solares, Cantbria 1951 ) s un poltic i professor universitari espanyol i membre del Partit Socialista Obrer Espanyol, actual Ministre de l'Interior.

Biografia.
Va nixer el 28 de juliol de 1951 a la poblaci cntabra de Solares. Va estudiar cincies qumiques a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es doctor i de la qual en fou professor.

Carrera poltica. 
Va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'any 1974, en el qual va comenar a collaborar en la Federaci Socialista Madrilenya i, ms tard, en les comissions d'Ensenyament i Recerca tant del partit com del Grup Parlamentari Socialista. 

Amb l'arribada al Govern del PSOE en les eleccions generals de 1982, Rubalcaba va assumir diferents crrecs relacionats amb la universitat i l'educaci. L'any 1988 va ser nomenat Secretari d'Estat d'Educaci i l'any 1992 fou nomenat Ministre d'Educaci i Cincia, crrec que ocup fins el 1993. Desprs de les eleccions generals de 1993 en les quals fou escollit diputat al Congrs de Diputats per la circumscripci de Toledo, el president del Govern Felipe Gonzlez el nomen Ministre de la Presidncia i de Relacions amb Les Corts i Portaveu del Govern, crrec en el qual es va mantenir fins a les eleccions generals de 1996. En aquelles eleccions, que el PSOE va perdre enfront del PP, Rubalcaba va resultar reescollit diputat al Congrs, en aquesta ocasi per la circumpscripci de Madrid. 

Un any ms tard, en el XXXIV Congrs del PSOE, va ser escollit membre de l'Executiva i secretari de Comunicaci. La seva inclusi en les llistes del partit per part del secretari general del PSOE, Joaqun Almunia, va venir a confirmar la seva notable importncia en el Partit en la nova etapa. De fet, l'actual ministre de l'Interior va ser un dels principals encarregats de mantenir contactes amb el govern popular sobre ETA arran de la treva de 1999. En el segent Congrs, en el qual Jos Luis Rodrguez Zapatero va ser escollit nou secretari general del partit, Rubalcaba va entrar a formar part del Comit Federal del partit. En aquesta etapa, va encapalar la delegaci socialista que va acordar amb el PP el denominat Acord per les Llibertats i contra el Terrorisme, signat al desembre de 2000. 

En les eleccions generals de 2004, Rubalcaba va ser responsable de l'Estratgia Electoral del PSOE, i ms tard va ser nomenat portaveu del Grup Socialista en el Congrs de Diputats. Des de l'11 d'abril de 2006 substitueix Jos Antonio Alonso al capdavant de la Cartera d'Interior. Aquest relleu es va produir desprs de l'alto el foc de la banda terrorista ETA. 

Alfredo Prez Rubalcaba est considerat per alguns sectors del Partit Popular com el cervell que va dissenyar la reacci del PSOE davant els atemptats de l'11-M, acusant-lo de ser l'organitzador de les concentracions ciutadanes davant les seus del Partit Popular en viglies de les Eleccions Generals del 14 de mar de 2004, sense poder demostrar per part dels acusadors la seva relaci real amb aquests fets. El Partit Popular va criticar el seu posterior nomenament com a Ministre de l'Interior arran d'aquests fets. 

Enllaos externs.
  Inforamci d'Alfredo Prez Rubalcaba al Portal del Ministeri de l'Interior;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139156" title="Llista d'orquestres simfniques dels Estats Units" nonfiltered="1277" processed="1265" dbindex="56957">
Aquesta s una llista no exhaustiva de les principals Orquestres Simfniques dels Estats Units.

 Alabama .
 Alabama Symphony Orchestra;
 Huntsville Symphony Orchestra;
 Mobile Symphony;

 Alaska .
Anchorage Symphony Orchestra;
Juneau Symphony;

 Arkansas .
Arkansas Symphony Orchestra;
Pine Bluff Symphony Orchestra;

 Arizona .
Phoenix Symphony;
Tempe Symphony Orchestra;
Tucson Symphony Orchestra;
Tucson Philharmonia Youth Orchestra;
Northwest Intergenerational Community Orchestra;

 Califrnia .


 Carolina del Nord .
Asheville Symphony Orchestra;
Charlotte Symphony Orchestra;
Greensboro Symphony Orchestra;
North Carolina Symphony;
Winston-Salem Symphony Orchestra;

 Carolina del Sud .
Charleston Symphony Orchestra;
Greenville Symphony Orchestra;
South Carolina Philharmonic;
Carolina Pops Orchestra;
Summerville Community Orchestra;

 Colorado .
Colorado Symphony Orchestra;

 Connecticut .
Hartford Symphony Orchestra;
New Haven Symphony Orchestra;
Orchestra New England;

 Colmbia .
National Symphony Orchestra;

 Dakota del Nord .
Fargo-Moorhead Symphony Orchestra;

 Florida .
Florida Orchestra;
Jacksonville Symphony Orchestra;
Naples Philharmonic Orchestra;
New World Symphony Orchestra;
Orlando Philharmonic Orchestra;
Southwest Florida Symphony Orchestra;
Tallahassee Symphony Orchestra;

 Gergia .
Atlanta Symphony Orchestra;
New Trinity Baroque;

 Hawaii .
Honolulu Symphony Orchestra;

 Illinois .
Chicago Symphony Orchestra;
Elgin Symphony Orchestra;
Grant Park Symphony Orchestra;
Illinois Symphony Orchestra;
Illinois State University Symphony Orchestra;
Peoria Symphony Orchestra;
Southern Illinois Symphony Orchestra;

 Indiana .
Carmel Symphony Orchestra;
Evansville Philharmonic Orchestra;
Lafayette Symphony Orchestra;
Indianapolis Chamber Orchestra;
Indianapolis Symphony Orchestra;
Muncie Symphony Orchestra;
Northwest Indiana Symphony Orchestra;
Richmond Symphony Orchestra;
Terre Haute Symphony Orchestra;

 Iowa .
Quad City Symphony Orchestra web;
Cherokee Symphony web;

 Kansas .
Wichita Symphony Orchestra;

 Kentucky .
Louisville Orchestra;
Lexington Philharmonic;
Owensboro Symphony Orchestra;

 Louisiana .
Acadiana Symphony Orchestra;
Baton Rouge Symphony Orchestra;
Louisiana Philharmonic Orchestra;
Natchitoches-Northwestern Symphony Orchestra;
Rapides Symphony Orchestra;
Shreveport Symphony Orchestra;

 Maine .
Portland Symphony Orchestra;

 Maryland .
Annapolis Symphony Orchestra;
Baltimore Symphony Orchestra;
Greater Baltimore Youth Orchestra;
Maryland Symphony Orchestra;
Susquehanna Symphony Orchestra;

 Massachusetts .


 Michigan .
Ann Arbor Symphony Orchestra;
Detroit Symphony Orchestra;
Flint Symphony Orchestra;
Grand Rapids Symphony Orchestraweb;
Jackson Symphony Orchestraweb;
Kalamazoo Symphony Orchestraweb;
Lansing Symphony Orchestra;

 Minnesota .
Duluth Superior Symphony Orchestra;
Fargo-Moorhead Symphony Orchestra;
Minnesota Orchestra;
Minnesota Sinfonia;
Saint Paul Chamber Orchestra;

 Mississipp .
Mississippi Symphony Orchestra;

 Missouri .
Kansas City Symphony;
Missouri Symphony;
Saint Louis Symphony Orchestra;
University City Symphony Orchestra;

 Montana .
Billings Symphony Orchestra;
Helena Symphony Orchestra;

 Nevada .
Las Vegas Philharmonic Orchestra;
Nevada Symphony;

 Nou Mxic .
New Mexico Symphony Orchestra;
Santa Fe Community Orchestra;
Santa Fe Symphony Orchestra and Chorus;

 Nova Hampshire .
New Hampshire Philharmonic Orchestra;

 Nova Jersey .
New Jersey Symphony Orchestra;

 Nova York .
Albany Symphony Orchestra;
Binghamton Philharmonic;
Buffalo Philharmonic Orchestra;
Chautauqua Symphony Orchestra;
NBC Symphony Orchestra;
New York Philharmonic;
New York Symphony Orchestra;
Massapequa Philharmonic Orchestra;
Orpheus Chamber Orchestra;
Rochester Philharmonic Orchestra;
Richmond County Orchestra;
Syracuse Symphony Orchestra;

 Ohio .
Cincinnati Symphony Orchestra;
Cleveland Orchestra;
Canton Symphony;
Columbus Symphony Orchestra;
Dayton Philharmonic Orchestra;
Springfield Symphony Orchestra;
Toledo Orchestra;
Youngstown Symphony Orchestra;

 Oregon .
Eugene Symphony;
Oregon East Symphony;
Oregon Symphony;
Portland Columbia Symphony Orchestra;

 Pennsilvnia .
Chamber Orchestra of Philadelphia;
Harrisburg Symphony Orchestra;
Johnstown Symphony Orchestra;
Northeastern Pennsylvania Philharmonic;
Philadelphia Orchestra;
Philadelphia Virtuosi Chamber Orchestra;
Philly Pops;
Pittsburgh Symphony Orchestra;

 Puerto Rico .
Symphony Orchestra of Puerto Rico;

 Tennessee .
East Tennessee Symphony Orchestra;
Knoxville Symphony Orchestra;
Memphis Symphony Orchestra;
Nashville Symphony Orchestra;

 Texas .
Austin Symphony Orchestra;
Dallas Symphony Orchestra;
East Texas Symphony Orchestra;
El Paso Symphony Orchestra;
Houston Symphony Orchestra;
Fort Worth Symphony Orchestra;
San Antonio Symphony;

 Utah .
Orchestra at Temple Square;
Orchestra of Sandy City;
Southwest Symphony;
Utah Symphony Orchestra;
Utah Valley Symphony;

 Vermont .
Vermont Symphony Orchestra;

 Virgnia .
Alexandria Symphony Orchestra;
Fairfax Symphony Orchestra;
Lynchburg Symphony Orchestra;
Prince William Symphony Orchestra;
Richmond Symphony Orchestra;
Virginia Beach Symphony Orchestra;
Virginia Symphony Orchestra;

 Virgnia de l'Oest .
West Virginia Symphony Orchestra web;
Wheeling Symphony web;

 Washington .
Mid-Columbia Symphony web;
Seattle Chamber Players web;
Seattle Symphony Orchestra web;
Spokane Symphony web;
Walla Walla Symphony web;
Vancouver Symphony Orchestra web;

 Wisconsin .
Milwaukee, Wisconsin;
La Crosse Symphony Orchestra;
Madison Symphony Orchestra web;
Milwaukee Symphony Orchestra;
Wisconsin Chamber Orchestra;

 Vegeu tamb .
Llista d'orquestres simfniques;
Llista d'orquestres simfniques d'Europa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139158" title="Ministeri de l'Interior d'Espanya" nonfiltered="1278" processed="1266" dbindex="56958">
El Ministeri de l'Interior d'Espanya (MIR) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya. Va rebre el nom de Ministeri de Governaci durant la Segona Repblica Espanyola i el franquisme (1939-1977).

L'actual Ministre de l'Interior s Alfredo Prez Rubalcaba.

 Funcions . 
D'acord amb el Reial decret 991/2006, de 8 de setembre, al Ministeri de l'Interior li correspon: 
 La preparaci i execuci de la poltica del Govern en relaci amb l'administraci general de la seguretat ciutadana. ;
 La promoci de les condicions per a l'exercici dels drets fonamentals, especialment en relaci amb la llibertat i seguretat personal, en els termes establerts en la Constituci Espanyola i en les lleis que els desenvolupin. ;
 El comandament superior, la direcci i coordinaci de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. ;
 El control de les empreses i el personal de seguretat privada. ;
 L'exercici de les competncies que, en l'mbit policial, li atribueix la legislaci vigent en matria d'estrangeria. ;
 El rgim d'asil o de refugiat, rgim d'aptrides i protecci a desplaats.
 L'administraci i rgim de les institucions penitenciries. ;
 La realitzaci de les actuacions necessries per al desenvolupament dels processos electorals. ;
 L'exercici de les competncies legalment atribudes sobre protecci Civil. ;
 L'administraci general de la policia de circulaci i de la seguretat vial. ;

Al Ministre de l'Interior, com a titular del departament, li correspon: 
 La iniciativa, planificaci, direcci i inspecci de tots els serveis del ministeri. ;
 El comandament superior de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. ;
 Les funcions que li siguin atribudes per altres lleis o normes especials. ;

 Llista de Ministres de l'Interior d'Espanya .


Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina del Ministeri de l'Interior;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139159" title="Miguel Torres Gmez" nonfiltered="1279" processed="1267" dbindex="56959">

Miguel Torres Gmez s un futbolista professional que actualment juga en el Real Madrid Club de Ftbol. Habitualment juga de defensa lateral.

Biografia.
Va nixer el 28 de gener de 1986 a Madrid, Espanya. Des de molt petit juga a les categories inferiors del Reial Madrid. El 2006 va debutar amb el Real Madrid Castilla, de Segona Divisi. L'entrenador del primer equip, Fabio Capello li va donar l'oportunitat de debutar a la Primera Divisi per suplir a diversos jugadors lesionats. 

Torres va debutar com a titular a la Lliga de Campions davant el Dnamo de Kev a la fase de grups de la temporada  2006-07. Tamb ha disputat els dos partits complets de vuitens de final davant el Bayern de Munic.

Va debutar a la selecci nacional sots-21 a un partit contra Anglaterra el 6 de febrer del 2007, amb el resultat de 2-2.

Palmars.



Enllaos externs.

Perfil del jugador - Plana oficial del Reial Madrid CF ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139161" title="Llista d'orquestres simfniques d'Europa" nonfiltered="1280" processed="1268" dbindex="56960">
Llista no exhaustiva d'Orquestres Simfniques d'Europa.


Alemanya.


ustria.
Bruckner Orchester Linz (web);
Gustav Mahler Jugendorchester;
 Orquesta Sinfnica de Carinthia "Krntner Symphonieorchester" ;
Mozarteum Orchester Salzburg;
Radio-Symphonieorchester Wien;
Niedersterreichisches Tonknstler Orchester NTO;
Wiener Philharmoniker (web);
Wiener Symphoniker (web);
Wiener Johann Strau Orchester;

Blgica.
deFilharmonie (web);
Orchestre National de Belgique (Nationaal Orkest van Belgi) (web);
Orchestre Philharmonique de Lige;
Orchestre Royal de Chambre de Wallonie;
Vlaams Radio Orkest (web);

Bsnia i Herzegovina.
Sarajevo Philharmonic Orchestra;

Bulgria.
New Symphony Orchestra;
Sofia Philharmonic Orchestra;

Repblica Txeca.
Statni filharmonie Brno;
esk nrodn symfonick orchestr (web);
esk filharmonie (web);
Prask komorn filharmonie (web);
Symfonick orchestr  eskho rozhlasu (web);
Zpado eskho symfonickho orchestru Marinsk Lzn  (web);

Dinamarca.
 Aalborg Symphony Orchestra;
 Aarhus Symphony Orchestra;
 Copenhagen Phiharmonic;
 DR Radiosymfoniorkestret (web);
 Odense Symphony Orchestra;
 Sonderjyllands Symphony orchestra;

Eslovquia.
Slovensk filharmnia (web);
Slovensk rozhlas (web);
ttna filharmnia Koice (web);

Eslovnia.
Simfoni ni orkester RTV Slovenija (web);
Orkester Slovenske filharmonije (web);
Orkester Maribor filharmonije;

Espanya.
Euskadiko Orkestra Sinfonikoa;
Orquesta Camerata XXI de Tarragona;
Orquesta Ciudad de Granada;
Orquesta de la Comunidad de Madrid;
Orquesta Filarmnica de Gran Canaria;
Orquesta Filarmnica de Mlaga;
Orquesta Nacional de Espaa;
Orquesta Pablo Sarasate;
Orquesta Sinfnica de Galicia;
Orquesta Sinfnica de la Regin de Murcia;
Orquesta Sinfnica de Madrid;
Orquesta Sinfnica de RTVE;
Orquesta Sinfnica de Tenerife;
Orquesta Sinfnica del Principado de Asturias;
Orquestra de Cadaqus;
Orquestra de Valncia;
Orquestra Filharmnica de Catalunya (vegeu OCE);
Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya;
Orquestra Simfnica de les Illes Balears 'Ciutat de Palma';
Orquestra Simfnica del Gran Teatre del Liceu;
Orquestra Simfnica del Valls;
Orquestra Simfnica Juli Carbonell de les Terres de Lleida;
Real Orquesta Sinfnica de Sevilla;
Real Philharmonia de Galicia;

Estnia.
Eesti Riiklik Smfooniaorkester (web);

Finlndia.
Finnish Radio Symphony Orchestra;
Helsinki Philharmonic Orchestra;
Lahti Symphony Orchestra;
Oulu Symphony Orchestra;
Tampere Philharmonic Orchestra;
Turku Philharmonic Orchestra;

Frana.
Ensemble InterContemporain;
Orchestre de la Socit des Concerts du Conservatoire;
Orchestre de Paris;
Orchestre des Champs Elysees;
Orchestre Lamoureux (web);
Orchestre National de France (web);
Orchestre Philharmonique de Radio-France (web);
Orchestre national du Capitole de Toulouse (web);

Hongria.
Budapest Festival Orchestra;
Hungarian National Philharmonic Orchestra;
Philharmonia Hungarica;

Islndia.
Sinfnuhljmsveit slands (web);

Irlanda.
Irish Chamber Orchestra;
National Symphony Orchestra of Ireland;
Dublin Philharmonic Orchestra (web);
Camerata Ireland (web);
Cork Symphony Orchestra (web);

Itlia.
Camerata de' Bardi;
Orchestra de La Fenice;
Orchestra de La Scala;
I Solisti Veneti;
Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia;

Luxemburg.
 Ltzebuerger philharmoneschen Orchester (web);

Mnaco.
Monte-Carlo Philharmonic Orchestra;

Montenegro.
RTCG Orchestra ;

Noruega.
Troms Symphony Orchestra, (web);
Bergen Philharmonic Orchestra, (web);
Kristiansand Symphony Orchestra;
Norwegian Radio Orchestra;
Oslo Philharmonic Orchestra;
Oslo Sinfonietta;
Stavanger Symphony Orchestra;
Trondheim Symphony Orchestra;

Pasos Baixos.
Concertgebouworkest (web);
Holland Symfonia (web);
Nationaal Jeugd Orkest (web);
Nederlands Philharmonisch Orkest (web);
Noord Nederlands Orkest (web);
Orchestra of the 18th Century;
Radio Filharmonisch Orkest Holland (web);
Residentie Orchestra;
Rotterdams Philharmonisch Orkest (web);

Polnia.

Portugal.
 Orquestra do Conservatrio Nacional de Lisboa;
 Orquestra Sinfnica do Conservatrio de Msica do Porto;
 Orquestra Gulbenkian;
 Orquestra de Cmara de Cascais e Oeiras;
 Orquestra Metropolitana de Lisboa;
 Orquestra Nacional do Porto;
 Orquestra Sinfnica Juvenil;
 Orquestra Sinfnica Portuguesa;
 Orquestra do Algarve;
 Orquestra Barroca "Divino Sospiro";
 Orquestra Clssica da Madeira;
 Orquestra Sinfnica da Pvoa de Varzim;

Rumania.
George Enescu Philharmonic Orchestra (web);
National Radio Orchestra (web);
Brasov Opera Orchestra (web);

Rssia.
[[                                                         ]];
National Philharmonic of Russia;
St. Petersburg Philharmonic Orchestra;
Russian National Orchestra;
Russian Philharmonic Orchestra;
State Academic Symphony Orchestra of the Russian Federation;
State Symphony Capella of Russia;
Tchaikovsky Symphony Orchestra of Moscow Radio;

Srbia.
Belgrade Phiharmonic Orchestra (web);
Symphony Orchestra of Radio Television of Serbia;
Symphony Orchestra of the National Theatre;
Ni Simphony Orchestra;
Vojvodina Philharmonic Orchestra;
Simphony Orchestra of Army of Yugoslavia;

Sucia.
Gothenburg Symphony Orchestra;
Malm Symphony Orchestra;
Norrkping Symphony;
rebro Chamber Orchestra;
Royal Academic Orchestra;
Royal Stockholm Philharmonic Orchestra;
Swedish Radio Symphony Orchestra;
Stockholms Youth Symphony Orchestra;

Sussa.
Basel Sinfonietta (web);
Berner Symphonie-Orchester (web);
Lucerne Festival Strings;
Orchester Musikkollegium Winterthur;
Orchestre de Chambre de Lausanne (web);
Orchestre de la Suisse Romande (web);
Sinfonieorchester Basel (web);
Tonhalle Orchester Zurich (web);
Zurcher Kammer Orchester;

Regne Unit.
Anglaterra.


Irlanda del Nord.
Ulster Orchestra;

Esccia.
BBC Scottish Symphony Orchestra;
National Youth Orchestra of Scotland;
Royal Scottish National Orchestra;
Scottish Chamber Orchestra;
West of Scotland Schools Symphony Orchestra;

Gales.
BBC National Orchestra of Wales;

Vegeu tamb.
Llista d'orquestres simfniques;
Llista d'orquestres simfniques dels Estats Units;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139166" title="Dasyatis" nonfiltered="1281" processed="1269" dbindex="56961">

Dasyatis s un gnere de rajada.

Espcies.
 Gnere Dasyatis;
 Dasyatis acutirostra .
 Rajada vermella, Dasyatis akajei .
 Rajada del sud, Dasyatis americana .
 Dasyatis annotata .
 Rajada de Bennett, Dasyatis bennetti .
 Rajada de cua curta or smooth stingray, Dasyatis brevicaudata .
 Dasyatis brevis .
 Dasyatis centroura .
 Rajada blava, Dasyatis chrysonota .
 Rajada diamant, Dasyatis dipterura .
 Dasyatis fluviorum .
 Rajada suau d'aigua dola, Dasyatis garouaensis .
 Dasyatis geijskesi .
 Dasyatis gigantea .
 Rajada de nas llarg, Dasyatis guttata .
 Dasyatis hastata .
 Rajada Izu, Dasyatis izuensis .
 Dasyatis kuhlii .
 Rajada Yantai, Dasyatis laevigata .
 Rajada Mekong, Dasyatis laosensis .
 Rajada marr, Dasyatis latus .
 Dasyatis leylandi .
 Rajada de cua llarga, Dasyatis longa .
 Dasyatis margarita .
 Dasyatis margaritella .
 Dasyatis marianae .
 Dasyatis marmorata .
 Dasyatis matsubarai .
 Rajada d'ulls petits, Dasyatis microps .
 Dasyatis multispinosa .
 Dasyatis navarrae .
 Escurana, Dasyatis pastinaca .
 Rajada de dents petites, Dasyatis rudis .
 Rajada atlntica, Dasyatis sabina .
 Dasyatis say .
 Rajada xinesa, Dasyatis sinensis .
 Dasyatis thetidis .
 Dasyatis tortonesei .
 Rajada vaca, Dasyatis ushiei .
 Dasyatis zugei .

Enllaos externs.
Phylogenetic Relationships within the Stingray Genus Dasyatis (Chondrichthyes: Dasyatidae) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139172" title="Quimera (ordre)" nonfiltered="1282" processed="1270" dbindex="56962">

Les quimeres o taurons fantasma sn peixos cartilaginosos que pertanyen a l'ordre Chimaeriformes, que consta de tres famlies: Callorhynchidae, Rhinochomaeridae i Chimaeridae.

El seu aspecte estrany, en qu s'aprecia un gran cap protuberant, una boca similar a la d'un conill i una llarga cua que recorda a la d'una rata, els va valer el nom de quimeres, que pren del monstre de la mitologia grega format per parts de diversos animals. Poden arribar a mesurar fins a dos metres, dels quals la major part corresponen a la cua. Una espina verinosa situada davant de l'aleta dorsal els permet injectar ver a qualsevol animal que les ataqui.

Classificaci.
En moltes classificacions les quimeres sn oncloses (com a subclasse Holocephali) en la classe Chondrichthyes de peixos cartilaginosos: en altres sistemes aquesta distinci ha sigut elevada al nivell de classe. Les quimeres tenen per algunes caracterstiques dels osteictis.

Hi ha unes quaranta espcies distribuides en sis gneres i tres famlies:

Famlia Callorhinchidae
 Gnere Callorhinchus;
 Peix elefant, Callorhinchus callorynchus ;
 Callorhinchus capensis ;
 Taur fantasma australi, Callorhinchus milii ;
 Gnere Edaphodon;
Edaphodon agassizi ;
Edaphodon antwerpiensis ;
Edaphodon bucklandi ;
Edaphodon eyrensis ;
Edaphodon kawai ;
Edaphodon laqueatus ;
Edaphodon leptognathus - (no ha sigut formalment classificat) ;
Edaphodon minor;
Edaphodon mirabilis - (no ha sigut formalment classificat);
Edaphodon mirificus ;
Edaphodon sedgwicki;
Edaphodon smocki ;
Edaphodon stenobryus ;
Edaphodon tripartitus ;

Famlia Chimaeridae
 Gnere Chimaera;
 Chimaera cubana ;
 Chimaera jordani ;
 Quimera de Carpenter, Chimaera lignaria ;
 Chimaera monstrosa ;
 Chimaera owstoni ;
 Chimaera panthera ;
 Quimera platejada, Chimaera phantasma ;

 Gnere Hydrolagus;
 Hydrolagus affinis ;
 Quimera africana, Hydrolagus africanus ;
 Hydrolagus alberti ;
 Hydrolagus alphus .;
 Hydrolagus barbouri ;
 Hydrolagus bemisi ;
 Hydrolagus colliei ;
 Quimera de les Filipines, Hydrolagus deani ;
 Hydrolagus eidolon ;
 Hydrolagus lemures ;
 Hydrolagus macrophthalmus ;
 Hydrolagus matallanasi ;
 Hydrolagus mccoskeri;
 Hydrolagus media .
 Hydrolagus mirabilis ;
 Hydrolagus mitsukurii .
 Hydrolagus novaezealandiae ;
 Hydrolagus ogilbyi ;
 Hydrolagus pallidus ;
 Hydrolagus purpurescens ;
 Hydrolagus trolli ;
 Hydrolagus waitei ;
Famlia Rhinochimaeridae
 Gnere Harriotta;
 Harriotta haeckeli ;
 Harriotta raleighana .;
 Gnere Neoharriotta;
 Neoharriotta carri ;
 Neoharriotta pinnata ;
 Neoharriotta pumila ;
 Gnere Rhinochimaera;
 Rhinochimaera africana ;
 Rhinochimaera atlantica ;
 Rhinochimaera pacifica ;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139186" title="Orquestra del Mozarteum de Salzburg" nonfiltered="1283" processed="1271" dbindex="56963">
L'Orquestra del Mozarteum de Salzburg (Mozarteum Orchester Salzburg) s l'orquestra principal a Salzburg, ustria. Va ser fundada el 1841 i el nom actual es va fixar el 1908. T una activitat molt destacada dins del fams Festival de Salzburg. Des del 2004 el seu director titular s Ivor Bolton.

Directors titulars.
 Ivor Bolton (2004;
 Hubert Soudant (1995-2004);
 Hans Graf (1984-1994);
 Leopold Hager (1969-1981);

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de l'orquestra (en alemany);
 Article a New World Classics (en angls);
 Article a VioWorld Klassik(en alemany);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139192" title="Selecci de futbol de Turquia" nonfiltered="1284" processed="1272" dbindex="56965">

|} 

La Selecci de futbol de Turquia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federaci Turca de Futbol, pertanyent a la UEFA. 

Si b la major part del territori turc es troba al continent d sia, Turquia tradicionalment ha jugat a les competicions d Europa, com l Eurocopa de futbol i les fases de classificaci per a la Copa del Mn de futbol. 

El major xit de la selecci turca va ser en la Copa del Mn 2002 disputada a Corea del Sud i Jap on van obtenir el tercer lloc del torneig. 

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 2 ;
  Primera Copa del Mn    =  1954 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Tercer lloc (2002) ;
  Participacions en Eurocopes = 2 ;
  Primera Eurocopa    = 1996 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Quarts de final (2000) ;
  Participacions olmpiques = 6 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1924 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;
 Primer partit;

  
 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Retirada;
1938 - No particip;
1950 - Retirada durant la classificatria;
1954 - Primera fase - 9 lloc;
1958 - Retirada;
Des de 1962 a 1998 - No es classific;
2002 - Semifinals - 3r lloc;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - No es classific;
1996 - Primera fase;
2000 - Quarts de final;
2004 - No es classific;

Jugadors histrics.
Alpay zalan;
Blent Korkmaz;
Emre Belzo lu;
Hakan  kr;
Hasan  a ;
 lhan Mans z;
Mustafa  zzet;
R t Reber;
Sergen Yal n;
Y ld ray Ba trk;
Nihat Kahveci;
mit zat;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Federaci Turca de Futbol ;
 Pgina oficial de la Selecci de Turquia ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139193" title="Balutxistan Occidental" nonfiltered="1285" processed="1273" dbindex="56966">


Balutxistan Occidental s la part del Balutxistan que roman sota administraci iraniana. El territori comprn la provncia de Sistan i Balutxistan, i tradicionalment ha estat coneguda amb el nom de Makran.

Limita a l'est amb el Balutxistan Oriental i al sud amb el Golf d'Oman.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139197" title="Selecci de futbol d'Ucrana" nonfiltered="1286" processed="1274" dbindex="56967">

|} 

La Selecci de futbol d'Ucrana s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federaci de Futbol d'Ucrana, pertanyent a la UEFA. El seleccionat d'Ucrana va nixer en 1992 desprs de l independncia d'aquesta al dissoldre's la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques. 

Previ a aquest any, Ucrana era un dels membres participants de la selecci de la URSS, la qual va estar moltes vegades composta per grans jugadors d'origen ucrans. No obstant aix, desprs de la fundaci de l'equip nacional d'Ucrana, moltes de les grans figures de la selecci sovitica, com Andrei Kanchelskis, Viktor Onopko i Oleg Salenko, van continuar jugant amb l'equip de Rssia, successor oficial de l'antiga URSS.

Ucrana s una de les seleccions ms importants de l'antiga Uni Sovitica. Un dels millors jugadors del mn, Andrii Xevtxenko, s part d'aquesta selecci, no obstant aix, la seva presncia no ha pogut evitar la constant eliminaci del seu equip a les eliminatries de repesca per als diversos tornejos internacionals. Crocia, Eslovnia i Alemanya van eliminar Ucrana consecutivament a les repesques per a la Copa del Mn de Futbol 1998, l Eurocopa 2000 i la Copa del Mn de Futbol 2002. 

No obstant aix, en la classificaci per a la Copa del Mn 2006, Ucrana va assolir la primera posici del seu grup en un brillant procs, convertint-se en el primer classificat europeu per a Alemanya 2006, sent aquesta la primera participaci d'Ucrana en un torneig internacional. 

Ucrana va jugar, al Grup H, amb Espanya, Arbia Saudita i Tunsia. Malgrat la irregularitat en el joc, va assolir arribar fins als quarts de final, desprs de derrotar a Sussa en la tanda de penals i perdre desprs davant Itlia per 3:0

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 1 ;
  Primera Copa del Mn    =  2006 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quarts de final (2006) ;
  Participacions en Eurocopes = 0 ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
 Primer partit;

  
 Major victria;


 Major derrota;



 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1994 - Formava part de la ;
1998 - No es classific;
2002 - No es classific;
2006 - Quarts de final - 8 lloc;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - Formava part de la ;
Des de 1996 a 2004 - No es classific;

Jugadors histrics.
Oleh Luzhny;
Yuriy Kalitvintsev;
Alexei Mikhailichenko;
Oleh Protasov;
Serhiy Rebrov;
Andrii Xevtxenko;
Oleksandr Shovkovsky;
Anatoliy Tymoschuk;
Andriy Voronin;

Entrenadors.
Viktor Prokopenko 1992;
Mykola Pavlov (inter) 1992;
Oleh Bazilevich 1993-1994;
Mykola Pavlov (inter) 1994;
Yozhef Sabo 1994;
Anatoly Konjkov 1995;
Yozhef Sabo 1996-1999;
Valery Lobanovsky 2000-2001;
Leonid Buriak 2002-2003;
Oleg Blokhin 2003-2007;
Oleksiy Mykhaylichenko 2008-;

Enllaos externs.
Arxiu de partits de la Selecci d Ucrana;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139200" title="?kr Saraco?lu Stadyumu" nonfiltered="1287" processed="1275" dbindex="56968">
El  kr Saraco lu Stadyumu s un estadi de futbol situat al barri de Fenerbahe del districte municipal de Kad ky, pertanyent a la Gran Municipalitat de la ciutat d'Istanbul, a Turquia (Istanbul Byksehir Belediyesi). Va ser inaugurat en 1908 i ha estat renovat entre 1999 i 2003, pel que va augmentar la seva capacitat d'espectadors. s el primer estadi a Turquia dissenyat seguint la normativa vigent de la Federaci Internacional de Futbol (FIFA). En aquest estadi disputa com a local els seus partits l'equip de futbol del Fenerbahe SK. 

 

El  kr Saraco lu Stadyumu ha passat per un procs de reconstrucci integral, que consistia en la destrucci i demolici de cada suport principal per a ser reconstrut posteriorment, de manera escalonada. Aquest tipus d'estadi sembla ser nic a Turquia. La secci VIP pot albergar fins a a 11.000 espectadors. Aquesta capacitat inclou la de les llotges, equipades amb TV, internet, rea de treball, installacions i molts altres luxes, primers en la seva classe a Turquia. La capacitat total de l'estadi s de 50,509 espectadors. Albergar la final de la Copa de la UEFA en l'any 2009.

 Enllaos externs .

 Pgina del  kr Saraco lu Stadyumu;
Foto de satellit del  kr Saraco lu Stadyumu;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139202" title="Ford Crown Victoria" nonfiltered="1288" processed="1276" dbindex="56969">

El "Ford Crown Victoria" es un coche fabricado por Ford.
Este vehculo es bastante famoso, debido a que ha sido utilizado en EE.UU en los cuerpos de polica y en los famosos taxis de Nueva York, Washington, San Francisco...

 Historia .

El nom "Crown Victoria" va aparixer al 1955 Ford 1955. Era un coupe 2 portes de sostre dur amb capacitat per a 6 passatgers, que es diferencia del Ford Victoria perqu incorporava una banda d'acer inoxidable que "coronava" el sostre. Aquest model va fabricar-se entre el 1955 i 1956.

Una altra versi on apreix aquest nom va ser en el Ford Crown Victoria Skyliner amb sostre de PMMA, acrylic glass.

Al 1979 el Ford LTD passa a ser construt sota la plataforma Ford Panther. La versi de luxe rebia el nom de LTD Landau, per per a 1980, aquesta cambia el nom per LTD Crown Victoria i usa una banda d'acer inoxidable sobre el sostre (la "corona") per emular al model dels anys '50. Tamb el Crown Victoria ha estat una opci per als models Landau des de 1975.

Vegeu: Ford LTD Crown Victoria

Al 1983-1991 tots els full size LTD van ser venuts com a LTD Crown Victoria i la versi mid size com a LTD, que compartia la mateixa plataforma Fox de Ford que usava el Ford Mustang d'aquella poca.

 Primera generaci (1992-1997) .


Mides del Crown Victoria:

Batalla (Wheelbase): 2,906 m (114.4 in)

Llargada (Length): 5,385 m (212 in)

Amplada (Width): 1,976 m (77.8 in)

Alada (Height): 1,443 m (56.8 in)

Capacitat del dipsit: 76 l (20 galons d'EUA)


Desprs de desapareix la designaci LT, el Crown Victoria va rebre un disseny completament nou. Amb la capacitat de poder oferir espai per a 6 passatgers, compartia fora detalls esttics amb el Ford Taurus i equipava un nou motor, un 4.6L Modular V8. La crtica no li va convener aquest frontal del Taurus, i al 1993 se li va modificar la graella, a ms d'afegir un reflector entre les llums posteriors. La transmissi que equipa es una automtica de 4 velocitats AODE.

Al 1995 es fa un restyling, amb una nova graella i llums posterios. Degut a que el model de la competncia, el Chevrolet Caprice va rebre un restyling que no va convencer al mercat, per aquest motiu, al 1996 va deixar-se de comercialitzar i el Crown Victoria va consolidar-se en aquest segment de mercat. La transmissi es una AR70W de 4 velocitats.

 Segona generaci (1998-) .

Mides del Crown Victoria:

Batalla (Wheelbase): 2,913 m (114.7 in)

Llargada (Length): 5,385 m (212 in)

Amplada (Width): 1,963 m (77.3 in)

Alada (Height): 1,443 m (56.8 in)

Capacitat del dipsit: 72 l (19 galons d'EUA)



Per a 1998 el Crown Victoria rep canvis de disseny, suspensi posterior nova i un nou sistema d'ignici del motor. Els models de 1998 a 2002 inclouen una suspensi 4-link amb Watt's linkage, que permet una millor conducci per carretera pero resta capacitat d'arrossegament. El sistema d'ignici es el "coil-on-plug" que usaven els Ford Taurus SHO de 1996 a 1999. El disseny del Crown Victoria esta basat amb el del Mercury Grand Marquis.

Unitat Inteceptor

Vegeu: Ford Crown Victoria Interceptor

A partir del 1999 es presenta el Police Interceptor, que no era ms que el Crown Victoria P71, un model de Ford preparat per a donar-li un s policial, cambiat de nom. Aquest model presenta diferncies respecte de la versi civil del Crown Victoria, encara que tamb podien equipar el paquet Street Appearance per a les unitats camuflades.

2003 en endavant

A partir del 2003 el xasss va rebre un nou disseny amb metall hydroformed. La direcci que equipa ara es de cremallera assistida (quan abans usava el sistema recirculating ball); la suspensi davantera i posterior van modificar-se; la posterior va ser dissenyada de nou perqu tingus una major duraci per la versi policial. El motor va modificar-se per donar-li un temps de resposta menor.

Els models del 2005 reben lleugers canvis com un nou volant. A l'any segent la transmissi que equipa es una automtica de 4 velocitats AR75E.

De fet, incls el model del 2007 el disseny del Crown Victoria segueix sent el mateix que el de 1979: segueix equipant suspensi davantera independent, disseny body-on-frame o la propulsi posterior. Tot i aix segueix sent un vehicle popular en els departaments de polica i en els taxis.

Prestacions del Modular V8 per al model 2007:

 Comercial (taxis): 220 cv @ 4800 rpm;
 Base (versi civil): 224 cv @ 4800 rpm;
 Sport i paquet "Performance & Handling" (versi civil): 239 cv @ 4900 rpm;
 Interceptor: 250 cv @ 5000 rpm;

 Controvrsia amb el dipsit de benzina .

Un mal disseny en el dipsit de combustible ha produt que els models Ford Crown Victoria, Lincoln Town Car i Mercury Grand Marquis causava que en cas de qu aquests models rebessin un xoc posterior el dipsit de gasolina es trenqus, amb el resultat de qu la mateixa collisi provoqui una ignici de la gasolina. A partir del 2003 Ford va comenar a oferir una protecci metllica per a les unitats policials i al 2005 a les limusines Lincoln Town Car.  

 Informaci mediambiental .

El motor del Crown Victoria admet E85 des del 2006 .

 Enllaos externs .

 Ford Crown Victoria (E.U.A.): Civil | Interceptor | Comercial;
 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/1992-to-2006-ford-crown-victoria.htm (en angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139203" title="Pep Coll" nonfiltered="1289" processed="1277" dbindex="56970">
Josep Coll i Mart (Pessonada, Pallars Juss, 1949), ms conegut com a Pep Coll, s un escriptor catal. Autor prolfic, ha conreat tots els gneres literaris i, dhuc, periodstics (collabora amb els diaris Segre, El Peridico i la revista Descobrir Catalunya). El seu mn vital i literari sn els Pirineus, que ha convertit en un univers llegendari. Ha estat tradut al castell i a l'uskar.

A ms d'escriptor, s professor de llengua i literatura catalanes, i un gran amant de la muntanya.

Obres.
Novella.
1989 La mula vella;
1995 El Pont de Mahoma;
1997 El segle de la llum;
1999 L'abominable crim de l'Alsina Graells;
2002 Per les valls on es pon el sol;
2004 Els arbres amics;
2005 El salvatge dels Pirineus;
2007 Les senyoretes de Lourdes;

Narrativa breu.
1989 Totes les dones es diuen Maria;
1990 L'edat de les pedres;
1993 Muntanyes Maledes;
2003 El rei de la Val d'Aran;

Narrativa infantil i juvenil.
1986 Quan Judes era fadr i sa mare festejava;
1988 El secret de la moixernera;
1989 Qu farem, qu direm?;
1991 La bruixa del Pla de Beret;
1994 Mi Long, el drac de la perla;
1994 Muntanyes mig-maledes;
1995 Les bruixes del Pla de Negua;
1996 La fada del mirall;
1998 El tresor de la nit de Nadal;
2005 La corona de Sant Nicolau;

Teatre.
 La morisca de Gerri (indita);
 Miracles de Santa Maria d'neu (indita);
 Crnica de Mur (indita);

Assaig.
1991 El parlar del Pallars;
1996 Viatge al Pirineu fantstic;

Premis.
1991 Gran Angular de literatura juvenil per Qu farem, qu direm?;
1993 Premi de la Crtica Serra d'Or a la millor novella juvenil per Qu farem, qu direm?;
1994 Ramon Muntaner per El Pont de Mahoma;
1996 Octavi Pellissa per El segle de la llum;
1997 Lola Anglada per El tresor de la Nit de Nadal;
2005 Sant Joan per El salvatge dels Pirineus;
2007 Sant Jordi per Les senyoretes de Lourdes;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Pep Coll, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139204" title="Orquestra Johann Strauss de Viena" nonfiltered="1290" processed="1278" dbindex="56971">
L'Orquestra Johann Strauss de Vienna (Wiener Johann Strau Orchester) s una orquestra austraca creada per Oskar Goger i la ORF, la Rdio Austraca, el 1966. Eduard Leopold Strauss, nebot de Johann Strauss III, successor de la dinastia Strauss en el segle XX, en fou el primer director titular.

El principal objectiu d'aquesta orquestra s recrear la tasca que realitz l'orquestra de Johann Strauss I, el fundador de la dinastia musical. Els membres de l'orquestra sn seleccionats d'entre altres reconegudes orquestres vieneses, com l'Orquestra Simfnica de Viena, i una part de membres de l'Orquestra de la Rdio de Viena.

Eduard Leopold, tamb conegut com Eduard Strauss II, desprs de la fundaci de l'oorquestra, realitz ja una gira per Amrica del Nord l'octubre de 1966 i continu amb la seva tasca reeixida fins a la seva mort el 1969. Willi Boskovsky el succe com director principal i ha enregistrat molta de la msica dels Strauss amb el segell discogrfic EMI.

Els seus directors actuals sn Alfred Eschw i Martin Sieghart. El professor Franz Bauer-Theussl tamb l'ha dirigit ms ocasionalment desprs de la mort de Boskovsky.

 Enllaos externs .
 Wiener Johann Strau Orchester;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139207" title="Pierre de Coubertin" nonfiltered="1291" processed="1279" dbindex="56972">






Pierre de Coubertin (1 de gener de 1863 - 2 de setembre de 1937), nascut com Pierre de Frdy, va ser un pedagog francs i historiador, mundialment fams per ser el fundador dels Jocs Olmpics moderns. 

 Biografia.
Nascut a Pars (Frana) i provinent d'una famlia benestant, el pare de Coubertin, desitjava que el seu fill fos militar, per el seu temperament sensible, va xocar amb la dura disciplina de l'Escola especial militar de Saint-Cyr. De cop i volta, va penjar les armes i estudi pedagogia.

Marx al Regne Unit a perfeccionar els seus estudis, on conegu la singular doctrina del Cristianisme muscular, que tractava de la recerca de la perfecci espiritual per mitj de l'esport i la higiene. Un dels ms destacats seguidors d'aquesta ideologia era el pastor anglic Thomas Arnold. Pierre es converteix en el seu deixeble. 

Comena a divulgar aquests mtodes per tota Frana, creant societats atltiques en els instituts que s'associen a la Uni dels Esports Atltics (Union donis Sports Athletiques). Fund la primera revista dedicada a l'esport: la Revue Athletiques, assolint que el govern francs acceds a incloure-la en els seus programes de l'Exposici Universal de 1889. 

El ministre d'educaci francs el va enviar als Estats Units perqu continu la seva investigaci sobre els mtodes d'ensenyament. Veient la magnfica acceptaci i el creixement de la prctica esportiva, Pierre comen a somiar amb a unir en una extraordinria competici als esportistes de tot el mn, sota el signe de la uni i la germanor, sense nim de lucre i noms pel desig d'aconseguir la glria, competir per competir i com ell deia: L'important s participar'. La idea de Coubertin semblava insensata i va xocar amb molta incomprensi. 

 
Intentant convncer a tots, va viatjar per tot el mn parlant de pau, comprensi entre els homes i d'uni, mesclant tot amb la paraula Esport. Per fi, en l'ltima sessi del Congrs Internacional d'Educaci Fsica que es va celebrar en la Sorbona de Pars, el 26 de juny de 1894, es decideix instituir els Jocs Olmpics. 

Al Regne Unit, aquesta idea no s ben rebuda i l'opini pblica decideix quedar al marge. Alemanya va reaccionar intentant boicotejar els jocs. Grcia s'opos, i el seu cap de govern, Tricoupis, va voler impedir la seva realitzaci, perqu aquell embolic sortia molt car al seu pas, donat que Coubertin volia que els primers jocs de la histria moderna es fssin a la capital hellena, bressol de la civilitzaci que els havia creat. 

Coubertin va aconseguir que el prncep hereu de Grcia, el Duc d'Esparta anteceds davant Guillem, emperador d'Alemanya, convencent als anglesos i al seu propi Govern. El prncep aconsegu que s'emetessin una srie de segells commemoratius per a aconseguir els diners per als jocs. A ms, cre una subscripci pblica amb tan bons resultats que aconsegu que Georgios Averof, un ric d'Alexandria, pagus les despeses de la reconstrucci de l'estadi olmpic d'Atenes.

El 24 de mar de 1896, dia de Pasqua de Resurrecci, el Duc d'Esparta, desprs d'un discurs, descobreix l'esttua del mecenes Averof. El rei Jordi de Grcia pronunci per primera vegada les paraules rituals: Declaro obert els Primers Jocs Olmpics Internacionals d'Atenes. 

Els Jocs Olmpics van ser inaugurats en la primavera de 1896, mentre que els Jocs Olmpics d'Hivern van comenar el 1924 i s'han celebrat solament amb les excepcions de la Primera Guerra Mundial i de la Segona Guerra Mundial.

Pierre de Coubertain, morira la tardor de 1937 a Ginebra (Sussa), i seria enterrat a Lausana (Sussa) seu del Comit Olmpic Internacional.

El Comit Olmpic Internacional otorga una medalla olmpica especial anomenada medalla Pierre de Coubertain al mrit esportiu.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139208" title="Orquestra Simfnica de la Rdio de Viena" nonfiltered="1292" processed="1280" dbindex="56973">
L'Orquestra Simfnica de Rdio de Viena (Radio-Symphonieorchester Wien) s l'nica orquestra de rdio a ustria. Fundada el 1969, inicialment amb la denominaci d'Orquestra Simfnica d'ORF (ORF-Symphonieorchester) fins al 1996 que canvi el nom. Des de l'any 2002 el seu director titular s Bertrand de Billy. En relaci a d'altres orquestres austraques, t com un dels principals objectius la interpretaci de la msica contempornia.

Directors.
Bertrand de Billy (2002 );
Dennis Russell Davies (1996 2002);
Pinchas Steinberg (1989 1996);
Lothar Zagrosek (1982 1986);
Leif Segerstam (1975 1982);
Milan Horvat (1969 1975);

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Llista de directors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139212" title="Bertrand de Billy" nonfiltered="1293" processed="1281" dbindex="56974">
 Bertrand de Billy (Pars, 1965), s un director d'orquestra francs.

 Biografia .

Estudi msica des de ben jove solfeig i viol al conservatori municipal. Posteriorment entr en el Conservatori de Pars on aprofund en la viola i comen a estudiar direcci d'orquestra.

Desprs d'alguns anys a Pars en qu dirigeix l'Orquestra Simfnica dels Joves a Ile-de-France i l'Orchestre des Concerts Colonne, en la que fa d'ajudant de Pierre Dervaux, marxa a Alemanya i a Espanya on collabora en diversos festivals. Va ser director en el Teatre Anhaltisches a Dessau, on ha estat de Director titular i Director General de Msica.

El 1993 el nomenen assistent en cap a l'pera de Dessau (Alemanya), i es dedica a la direcci de grans peres del repertori lric, que li obre les portes a la seva carrera internacional.

De 1995 a 2002, s cridat a dirigir les orquestres dels teatres d'pera ms prestigiosos d'Europa i dels Estats Units: Covent Garden (Londres), Opra Bastille (Pars), Thtre Royal de la Monnaie (Bruselles), Grand Thtre de Ginebra, Metropolitan Opera de Nova York i la Volksoper de Viena.

De 1999 a 2004, ser el director musical del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Parallelament a aquesta responsabilitat, s designat el 2002 al director de l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Viena (Rdio Symphonieorchester Wien) a ustria, crrec que ocupa actualment.

Les seves nombroses participacions en les produccions lriques l'han portat a dirigir cantants famosos com Plcido Domingo, Roberto Alagna, Natalie Dessay, entre d'altres.

 Enregistraments i premis .
T diversos enregistraments en DVD entre els que cal destacar Tristany i Isolda, la Tetralogia de Wagner completa, Don Giovanni de Mozart. La seva versi del Hamlet, d'Ambroise Thomas ha obtingut el "Premi al millor director lric" de lAcadmie du disque francesa. Ha sigut condecorat com a "Cavaller en l'Ordre Nacional del Mrit" de Frana.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;
Entrevista a Odb-opra;
Entrevista a Resmusika;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139214" title="Oenos (desambiguaci)" nonfiltered="1294" processed="1282" dbindex="56975">

Oenos fou una ciutat de Lacnia.
Riu Oenos s un afluent del riu Eurotas.
Oenos fou rei de Calydon (Etlia) i gram de grios.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139215" title="Medalla Pierre de Coubertin" nonfiltered="1295" processed="1283" dbindex="56976">
La medalla Pierre de Coubertin (tamb coneguda com medalla De Coubertin o medalla a l'autntic esperit esportiu) s una medalla olmpica especial otorgada pel Comit Olmpic Internacional (COI) a aquells atletes que demostren el seu veritable carcter esportiu durant els Jocs Olmpics. 

La medalla rep aquest nom en honor a Pierre de Coubertin reinstaurador dels Jocs Olmpics de l'era moderna i fundador del COI. Aquesta medalla es considera un gran honor per part del Comit Olmpic Internacional. 

 Guanyadors.




 Ancdotes.

 Eugenio Monti va declarar desprs de donar una pea de recanvi del seu trineu de bobsleigh a l'equip britnic, que aquests no havien guanyat per que ell els havia cedit la pea, sin perque realment eren superiors a l'equip itali.

 Jesse Owens va dir que ell canviaria tot els premis que va guanyar als jocs de Berln de 1936 per l'amistat que li va mostrar l'atleta alemany Lutz Long durant la prova de salt de longitud, que tot i les proclames feixistes de Hitler va ajudar l'atleta de color indicant-li qu havia de fer per evitar fer un tercer salt nul a la classificatria i quedar eliminat. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139217" title="Orquestra de Pars" nonfiltered="1296" processed="1284" dbindex="56977">
L'Orquestra de Pars (Orchestre de Paris) s una orquestra simfnica amb seu a Pars, creada el 1967.  Des de l'any 2000 el seu director titular s Christoph Eschenbach.

 Histria .
El 1967, desprs de la dissoluci de lOrchestre de la Socit des Concerts du Conservatoire, el director Charles Munch va ser cridat pel Ministre de Cultura francs, Andr Malraux, i el seu Director Musical, Marcel Landowski, per crear aquesta nova orquestra a Pars. Malauradament Munch va morir el 1968 i el succe provisionalment el director francs Serge Baudo. Poc desprs Herbert von Karajan va ser nomenat conseller artstic (1969-1971) i al llarg dels anys ha tingut com a directors o assessors msics de gran prestigi com Georg Solti, Daniel Barenboim o Semyon Bychkov.

El 1998, la salle Pleyel, la seu de l'orquestra i l'nica gran sala de concerts de Pars, va ser comprada per un inversor privat abans de tancar, forant l'orquestra a cercar un altre edifici, que des del 2002 s el Thtre Mogador. Les expectatives sn que ben aviat l'orquestra ocupi la nova sala Pleyel  en fase final de construcci.

Directeur musical.
Christoph Eschenbach (2000 );
Christoph von Dohnnyi (1998 2000) (assessor artstic);
Semyon Bychkov (1989 1998);
Daniel Barenboim (1975 1989);
Georg Solti (1972 1975);
Herbert von Karajan (1969 1971) (assessor artstic);
Charles Munch (1967 1968);

Enllaos externs.
 Pgina oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139222" title="Semyon Bychkov" nonfiltered="1297" processed="1285" dbindex="56978">
Semyon Bychkov (30 de novembre de 1952) s un director d'orquestra rus. 

 Biografia .
Va nixer a Leningrad, actualment Sant Petersburg (Rssia). Va estudiar a l'Escola Coral Glinka a de la ciuitat durant deu anys i desprs en el Conservatori de Leningrad. 

El 1973 va guanyar el Concurs de Direcci Rachmaninov i va ser sollicitat per a dirigir l'Orquestra Filharmnica de Leningrad. Tanmateix, el concert va ser cancellat a causa de la ideologia poltica de Bychkov. El 1974 va emigrar de la Uni Sovitica. 

Entre 1980 i 1984 es va convertir en director de l'orquestra Grand Rapids Symphony, a l'estat de Michigan (Estats Units). El 1983 es va nacionalitzar nord-americ. Entre 1989 i 1998 va ser director musical de l'Orquestra de Pars, a Frana. Desprs es trasllad a Colnia, Alemanya, per ser director de l'Orquestra Simfnica de la WDR de Colnia. Bychkov est casat amb la pianista Marielle Labque.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139225" title="Wolf Vostell" nonfiltered="1298" processed="1286" dbindex="56979">
Wolf Vostell (14 d'octubre de  1932 a Leverkusen,   3 d'abril de 1998 a Berln). Artista alemany de prestigi internacional, figura fundamental de l'art de la segona meitat del segle XX, creador de les primeres obres de videoart.

Biografia.
Fugint de la II Guerra Mundial Vostell es va traslladar amb la seva famlia a Txecoslovquia, on va viure fins a la fi de la guerra. En el collegi va viure el que ell cridava el seu primer Happening, ja que durant un bombardeig se li va indicar que s'ocults sota un arbre i des d'all va contemplar la caiguda de les bombes. 

El retorn a Colnia, acompanyat de la seva mare i de la seva germana, va constituir una experincia fonamental en la seva vida, ja que va haver de fer-lo caminant, i en els tres mesos que va durar el viatge va ser testimoni dels devastadors efectes de la guerra en ciutats com Praga, Dresden o Kassel. A ms, els terribles efectes de l'Holocaust el marcarien profundament, sent un dels temes ms recurrents de la seva obra, com ho demostra l'obra Shoah.

Va realitzar els seus primers estudis sobre art a Colnia, aprenent pintura, fotografia i litografia, i desprs a l'acadmia de Wuppertal, aprenent pintura lliure i tipografia experimental. Desprs del seu primer viatge a Pars, i recollint un titular del diari Le Figaro que li va cridar l'atenci, va encunyar el terme D-coll/age, que va distingir del collage tradicional i la seva juxtaposici creativa d'elements, relacionant-lo amb la traducci literal de la paraula francesa de la qual derivava: desprendre, i destruir/morir. 

Va aplicar el nou terme tant a les seves pintures D-coll/age, que incloen esquinalls de cartells, fotografies gargotejades i objectes, com a les seves accions, la primera de les quals tindria lloc de forma incompleta a Wuppertal (Skelett, 1954). Tant les seves obres materials com accions eren impulsades per un mateix principi, l'esttica de la destrucci, que pretenia recollir el carcter negatiu i agressiu del mn contemporani. 

En 1955 es va traslladar a Pars per a estudiar pintura i gravat a l'Escola Superior Nacional de Belles Arts i va comenar a treballar com assistent del cartellista Adolphe Mouron Cassandre. Desprs, entraria en l'Acadmia d'Arts de Dsseldorf. En aquells dies ja havia demostrat el seu inters per artistes com Goya, Brueghel, Zurbarn, El Bosco o Lger i havia consagrat part del seu temps a l'obra del psicleg Carl Jung.

En 1959 crea la primera obra en la histria de l'art que incorpora un televisor, Vista Alemanya, que avui forma part de la collecci del Museu Berlinische Galerie a Berln.

A principis dels anys 60, Wolf Vostell inventa la tcnica del D-coll/age, i amb 6 TV D-coll/age de l'any 1963, que forma part de la collecci del Museu Reina Sofia Vostell es converteix en pioner del videoart. Tamb s pioner del Happening i del moviment Fluxus a Europa.

Vostell treballa la tcnica del gargotejat creant obres en les quals reflecteix la vida socio-poltica del moment, objectiu que tamb assoleix amb els seus ambients i escultures.

En els anys 70 Vostell comena a fer servir el formig com element fonamental en la major part de la seva mplia creaci. En 1974, acompanyat per la seva esposa extremenya Mercedes Guardado Olivenza, Malpartida de Cceres i els Barruecos -un magnfic paratge, declarat en 1996 Monument Natural, on es conjuga la bellesa natural d'unes grans roques grantiques i l'aigua d'una presa, un ric potencial ecolgic i un complex d'edificis del segle XVIII que va ser utilitzat com Safareig de Llanes- i declara la zona com Obra d'Art de la Natura.Des d'aquell moment, va concebre la idea de crear aqu un museu, inconfundible i innovador, com expressi de l'art d'avantguarda, un lloc de trobada de l'Art i la Vida, i en 1976 funda el Museu Vostell-Malpartida(MVM), que des de 1994 est gestionat per la Junta d'Extremadura. L any 1992 David Vostell va filmar el documental "Vostell 60   Rckblick 92" (Retrospectiva 92) sota la seva direcci artstica sobre una retrospectiva de Wolf Vostell a Colnia. 

En l'any 2005 la Junta d'Extremadura incorpora l'Arxiu Vostell al Museu Vostell Malpartida , a la disposici d'investigadors i estudiosos. 

Va morir al 1998 a Berln.

Cites.

Les coses que no coneixeu sn les que canviaran la vostra vida

Art s Vida, Vida s Art 1961

Jo declaro la pau com la ms gran obra d'art 1979

Obra representativa.

 1958 Deutscher Ausblick. Objectes i televisions, Berlinische Galerie Berln;
 1963 6 TV De-coll/age. Installaci amb televisions, Museu Reina Sofia Madrid;
 1964 You.Installaci amb televisions;
 1968 Hours of Fun. Verwischung Berlinische Galerie, Berlin;
 1968 Jetzt sind die Deutschen wieder Nr.1 in Europa.Germanisches Nationalmuseum, Nuremberg;
 1969 Ruhender Verkehr.Esculptura, Colnia;
 1969 Coca-Cola, De-coll/age Museum Ludwig, Colnia;
 1969 Miss Amerika 1968, D-coll/age Museum Ludwig, Colnia;
 1969 Elektronischer Happening Raum Neue Nationalgalerie, Berln;
 1971 Heuschrecken Objectes amb videocmera i monitors Museu Ludwig, Viena;
 1973 Auto-Fieber Installaci Museu Vostell, Malpartida (Espanya);
 1987 2 Betoncadillacs in Form der nackten Maja. Esculptura Rathenauplatz, Berln ;
 1987 Mythos-Berlin.Museu Vostell, Malpartida;
 1989 La Tortuga. L'esculptura ms gran de Vostell. Marl;

Exposicions.

 1966 Klnischer Kunstverein, Colnia;
 1967 Biennale, Venedig;
 1970 Klnischer Kunstverein, Colnia;
 1974 Museu d Art Modern de Pars;
 1975 Neue Nationalgalerie, Berln;
 1977 documenta 6, Kassel;
 1978 Museo de Arte Contemporaneo, Madrid;
 1980 Kunstverein Braunschweig;
 1980 FluxusZug a Nordrhein-Westfalen, exposici a 15 ciutats;
 1982 Biblioteca Nacional de Paris;
 1990 Wolf Vostell - 9.November 1989, Berlin;
 1990 Fundaci Mudima, Itlia;
 1992 Colnia, Bonn, Leverkusen (Retrospectiva);

Veure tamb.
Museu Vostell Malpartida;

Enllaos externs.
Web Oficial Museu Vostell Malpartida;
www.vostell.de ;
Biogafria Wolf Vostell ;
Obra Grasshoppers ;
www.artnet.com article sobre Wolf Vostell ;
Web exposicions sobre Vostell ;
Article en itali ;
;
Museu Fluxus  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139231" title="Vanderlei de Lima" nonfiltered="1299" processed="1287" dbindex="56981">






Vanderlei Cordeiro de Lima (11 d'agost de 1969), ms conegut com Vanderlei de Lima, s un atleta de marat brasiler. De Lima ha guanyat la medalla de bronze als Jocs Olmpics d'estiu 2004 a Atenes i la medalla Pierre de Coubertin a l'esportivitat.
 Biografia.

Vanderlei Cordeiro de Lima naixia a la ciutat de Cruzeiro do Oeste (Paran,Brasil). De Lima medeix 1. 68 m  i pesa 54 kg.

Als vuit anys, Vanderlei comenava a treballar amb el seu pare, Jos Cordeiro de Lima, com a camperol en granges prop del seu poble; la seva funci era la que al Brasil es coneix com "bia-fria", que significa "pat fred". Segons Vanderlei, que mai no intenta amagar el seu origen humil, els diners que guanyaven eren a prou penes eren suficients per comprar arrs i mongetes, que eren els aliments fonamentals de menjar brasiler. DE Lima sovint ha expressat que, lluitant per vncer les dificultats de la seva vida, estava preparant per ser un bon atleta de marat.

De Lima s un corredor de marat experimentat que ha guanyat esdeveniments importants, com la marat a de 2003 dels Jocs Pan-Americans, la Marat d'Hamburg i la Marat So Paulo. Acab 41 a la marat d'Atlanta 1996 i no particip a la marat de Sidney 2000.

 Incident a Atenes, Grcia .

El 29 d'agost de 2004 a Atenes, Grcia, De Lima estava intentant convertir-se en el primer brasiler a guanyar una medalla d'or Olmpica en la cursa de marat masculina. Prop del quilmetre 35 amb menys de 10 quilmetres per acabar, un espectador va sortir de la multitud i va empnyer a De Lima fora del traat de la cursa. En aquell moment, de Lima tenia una iniciativa de 48 segons aproximadament. L'agressi va fer perdre a Lima aproximadament 15-20 segons encara que s impossible calcular quanta energia va perdre per culpa de l'incident, ni tampoc els efectes de perdre el ritme. Poc desprs d'aquell moment, De Lima era passat per un corredors itali i un estatunidenc. De Lima acabaria tercer a la cursa amb un  temps de 2h i 12 minuts, guanyant la medalla de bronze.

L'espectador va resultar ser Cornelius Horan, un sacerdot catlic irlands. Horan tamb havia interromput altres esdeveniments d'esports a Europa com el Gran Premi de Frmula 1 de 2003. Vanderlei va ser ajudat per un ciutad grec, Polyvios Kossivas, que estava mirant la cursa. Kossivas sotmetia Horan i ajudava Vanderlei a aixecar-se.

La Federaci Brasilera va fer una apellaci en benefici de De Lima a travs del seu president Roberto Gesta de Melo per que fou rebutjada.

Al tancament de l'esdeveniment, el Comit Olmpic Internacional atorgava de Lima amb la medalla Pierre de Coubertin per d'esportivitat exhibida per l'atleta que tot i perdre la cursa en aquestes situacions feia dansa de victria en els darrers segons de la cursa. La medalla es presentava oficialment a Vanderlei de Lima el 7 de desembre de 2004, a Rio de Janeiro, durant una cerimnia formal organitzada pel Comit Olmpic Brasiler. 

L'1 de juliol de 2005, el jugador de vlei-platja Emanuel Rego, medalla d'or als a Atenes donava la seva medalla Vanderlei en un programa de televisi. Profundament emocionat, Vanderlei tornava la medalla a Emanuel, No puc acceptar la medalla, Emanuel. Sc feli amb el meu bronze, s bronze per significa or, deia Vanderlei.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139235" title="Salvador Costa i Pineda" nonfiltered="1300" processed="1288" dbindex="56982">
Salvador Costa i Pineda (Terrassa, 7 de novembre de 1930 - 6 de novembre de 2006), fou un compositor, pintor i jugador professional de billar.

Va sser un ciutad popular en la vida cultural terrassenca, i es va involucrar en activitats diverses degut a la seva vocaci com a compositor de sardanes (una de les ms conegudes s la dedicada a la Fundaci Vicen Ferrer, que li serveix de can oficial), pintor i jugador de billar. En aquesta darrera faceta estigu sempre vinculat al Casino del Comer de Terrassa (des del 1960 al 1995) i particip en diversos campionats.

 Obres .
 Can oficial de la Fundaci Vicen Ferrer;

 Sardanes (selecci) .
 L'alegria d'en Marc (1987);
 Barcarola, lletra de Manuel Valls i Costa;
 La Font Vella de Terrassa (1955);
 Lloana a Vicen Ferrer (2000);
 Marta i Cristina (1985);
 Osor (1984), lletra de Conxita Vila i Corominas;
 Romana a la Merc (1957), lletra de Manuel Valls i Costa;
 Terrassa (1998);

 Enllaos externs .
 Llista de les sardanes de Salvador Costa;
 Comiat de la Federaci Catalana de Billar;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139245" title="Bandera de proa" nonfiltered="1301" processed="1289" dbindex="56983">
La bandera de proa s una bandera que s'hissa a la proa dels vaixells de guerra d'algunes marines en ocasions especials, normalment cerimonials i regulades per les ordenances martimes de cada estat. Gaireb mai s'hissa quan el vaixell est en creuer. La bandera de proa acostuma a ser diferent del pavell, militar o civil, i de la bandera estatal d's civil i terrestre.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139246" title="Scapa Flow" nonfiltered="1302" processed="1290" dbindex="56984">

Scapa Flow (Skalpafli en Nrdic antic) s un tros de mar situat a les illes rcades (Esccia) i abrigat del mar obert per les illes de Mainland, Graemsay, Burray, South Ronaldsay i Hoy. Amb ms de 360 km2 de superfcie, un fons sorrenc i una fondria d'entre 21 i 48 metres s un dels ports naturals ms grans del mn, amb prou espai per encabir un gran nombre de vaixells. Se sap que fa ms de 1.000 anys Scapa Flow fou una zona que els vaixells vkings utilitzaven com a refugi, per s especialment conegut per haver estat la principal base militar de la Royal Navy durant la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial. La base militar es clausur el 1956.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139255" title="SMS Viribus Unitis" nonfiltered="1303" processed="1291" dbindex="56985">

El SMS Viribus Unitis fou un cuirassat de la marina imperial austrohongaresa, el primer cuirassat monocalibre austrohongars, juntament amb les altres tres unitats de la mateixa classe: el SMS Tegetthoff, el SMS Prinz Eugen i el SMS Szent Istvan. Fou el vaixell insgnia de la marina austrohongaresa durant la I Guerra Mundial.

 Caracterstiques .
El Viribus Unitis formava part d'un ambicis projecte per dotar de moderns cuirassats monocalibre la marina imperial. El disseny original era de l'enginyer naval S. Popper. Desprs de diversos projectes, presentats davant del comandant en cap de la flota, l'almirall Rudolf Montecuccoli, les dificultats pressupostries de la corona obligaren a reduir considerablement l'abast del projecte.

Les dificultats pressupostries es traduren en algunes deficincies en la protecci i en l'estabilitat del vaixell. En canvi, l'armament principal, format per 4 torres triples de 305 mm fabricades per Skoda, era de gran qualitat i li atorgava una gran potncia ofensiva; de fet, era la primera vegada que s'utilitzaven torres triples esglaonades i alguns experts en qestionaren la seguretat pel risc que respresentaven per a l'estabilitat.

 Activitat .
Durant la I Guerra Mundial, ni el Viribus Unitis ni les altres unitats de la classe Tegetthoff entraren en combat amb unitats navals aliades. El 30 d'octubre de 1918 es don l'ordre d'entregar la flota al nou Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, i el Viribus Unitis es convert en el vaixell insgnia de la nova flota, sota comandament de l'ex capit de la K.u.K. Marine Janko Vukovi .

Nogenmenys, malgrat les declaracions de neutralitat del nou estat, el mat de l'1 de novembre dos oficials italians aconseguiren penetrar al port de Pola amb una mignatta (una mena de torpede tripulat) i fixar 200 kg de mines al casc del Viribus Unitis. Els oficials italians foren capturats, per l'explosi enfons el vaixell amb uns 300 dels seus tripulants i l'almirall Vukovi .












 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139257" title="Museu del Prado" nonfiltered="1304" processed="1292" dbindex="56986">


El Museu del Prado s un dels millors museus d'art del mn, especialment la seva pinacoteca, ja que t una gran collecci de pintura espanyola, italiana i flamenca. Est situat a Madrid i s propietat del Ministeri d'Educaci i Cultura d'Espanya.

 Histria . 
L'edifici que alberga el Museu del Prado va ser concebut inicialment per Jos Moino y Redondo, comte de Floridablanca i valgut del rei Carles III, dins dels seus afanys illustrats, com Gabinet d'Histria Natural, en el marc d'una srie d'institucions de carcter cientfic pensades per al projecte de reurbanitzaci de l'anomenat Sal del Prado. 

A aquests efectes, Carles III va contar amb un dels seus arquitectes favorits, Juan de Villanueva, autor, a ms de la seu del Museu, del proper Jard Botnic. El projecte arquitectnic de l'actual pinacoteca va ser aprovat per Carles III el 1786, va suposar la culminaci de la carrera de Villanueva i un dels cims del neoclassicisme espanyol, encara que, donada la llarga durada de les obres i avatars posteriors, el resultat definitiu es va apartar una miqueta del disseny inicial. Malgrat que la construcci es va desenvolupar durant els regnats de Carles III i Carles IV, fins al punt que va quedar prcticament finalitzada a principis del segle XIX, l'arribada de les tropes franceses a Espanya i la Guerra del Francs van deixar la seva petjada en l'edifici; es va destinar a fins militars (Caserna de cavalleria) i va caure en un estat gaireb de runa total. Les planxes de plom de les teulades van ser foses per a la fabricaci de bales. 

Noms grcies a l'inters manifestat per Ferran VII i, sobretot, de la seva segona esposa Isabel de Bragana, es va iniciar, a partir de 1818, la recuperaci de l'edifici, sobre la base de nous dissenys del propi Villanueva, substitut a la seva mort pel seu deixeble Antonio Lpez Aguado. 

El 19 de novembre de 1819 s'inaugurava discretament el Museu Real de Pintures (primera denominaci del museu), que mostrava algunes de les millors peces de les Colleccions Reals Espanyoles, traslladades des dels distints Reals Llocs. Morta la seva gran impulsora mesos abans, en reconeixement de la seva tasca es batejaria amb el seu nom al sal ovalat (actual Sala 12, de Velzquez) que per aquell temps tenia una balconada des de la qual es podia observar la galeria d'escultura de la planta baixa (desprs convertida en sal d'actes i actual Sala de les Muses, encara per inaugurar). 

En aquest comenament el museu contava amb 311 quadres exposats en tres sales, encara que emmagatzemava molts ms. En anys successius s'anirien afegint noves sales i obres d'art, destacant la incorporaci dels fons del polmic Museu de la Trinitat, creat a partir d'obres d'art requisades en virtut de la Llei de Desamortitzaci de Mendizbal (1836). Aquest museu es va fusionar amb el Prado el 1872. Desprs del destronament de Isabel II el 1868, el Museu Real havia passat a ser nacional, mesura ja irreversible al fusionar-se amb el de la Trinitat. 

Durant el segle XIX i bona part del XX, el Prado va viure una situaci de certa precarietat. Les deficients mesures de seguretat, amb personal del museu resident en ell i muntanyes de llenya emmagatzemats per a les estufes, van provocar l'alarma d'alguns entesos. s clebre l'article de Mariano de Cavia, que informava d'un (fictici) incendi que havia arrasat el Prado.

Els madrilenys es van acostar al lloc alarmats, i la falsa notcia va ajudar a l'adopci d'algunes millores d'urgncia. Tot i diverses ampliacions d'abast menor, el Prado sofria limitacions d'espai, ms greus a partir dels anys 60, quan el boom turstic va disparar el nmero de visitants. A poc a poc, la pinacoteca es va adaptar a les noves exigncies tcniques; el sistema de filtratge i control de l'aire es va installar en els anys 80, coincidint amb la restauraci de moltes pintures de Velzquez. La teulada, construida amb materials dispars i mitjanant successius arreglos, va sofrir ocasionals goteres i no seria renovada fins als anys 90.

L'edifici actual.
 
 
L'edifici actual est format per un cos central al que flanquegen unes galeries allargades que acaben en uns pavellons quadrats en l'interior dels quals s'acullen les rotondes. El cos central sobresurt amb una construcci que t sis columnes d'ordre tosc, un empostissat, una cornisa i un tic que ho remata. En la seva cara posterior, acaba en forma semicircular o absidial, de tal manera que el seu plnol adopta forma basilical. 

Originriament, aquesta estada abastava les dues plantes d'altura, i a finals del XIX es va dividir en dos pisos. L'inferior era la sala de juntes, fins a la seva recent conversi en rebedor. La planta superior s l'actual sala 12, presidida per "Les Meninas". Les dues galeries laterals tenen dues plantes en altura. La inferior amb uns ventanals profunds i allargats que acaben en un arc de mig punt i la superior amb una galeria de columnes jniques. 

Faana Nord.
La faana nord t un prtic amb columnes jniques i sobre elles un empostissat. Aquesta faana correspon a la segona planta de l'edifici. Quan es va construir l'edifici, la primera planta quedava, per aquest costat, sota el nivell del terreny, que per aquella poca baixava en una petita pendent fins al passeig del Prado, fins que ms tard es va desmuntar aquest desnivell fins a posar-lo a la mateixa altura que el sl real del monument. Va caldre construir una escalinata per al seu accs (1882).

Faana Sud.
La faana sud (que dna a la plaa de Murillo, devant del Jard Botnic) t una obertura adintelada, d'accs a l'interior, i una lgia o galeria amb sis columnes d'ordre corinti sobre les quals es dna suport un empostissat. L'interior de l'edifici s abovedat en les seves sales centrals. En la part nord hi ha una rotonda amb vuit columnes jniques. 

Els voltants.
A la faana que dna al Passeig del Prado, es troba la Porta de Velzquez, amb un frontal d'ordre dric que incorpora el relleu de l'tic, i les esttues i medallons alegrics al rei Ferran VII com protector de les cincies, les arts i la tcnica. Enfront d'aquesta porta est situada l'esttua de Velzquez, obra de l'escultor Aniceto Marines. El pedestal s de Vicente Lamprez. 

T una dedicatria: Als artistes espanyols, per iniciativa del Crculo de Bellas Artes, 1899. Aquest monument es va inaugurar el dia 14 de juny d'aquest mateix any amb la presncia de la Reina  i d'Alfons XIII. Va ser una cerimnia molt emotiva en la qual es va retre homenatge i reconeixement al gran pintor Velzquez i a la pintura espanyola. 

A ms dels reis van acudir a l'acte: 
 Com delegats de Frana, els pintors Jean Paul Laurens i Crolus Durand. Van dipositar corones amb cintes que duien els colors francesos i en les quals podia llegir-se: Au grand Velzquez, les peintres franais. ;
 Els ambaixadors d'Alemanya i ustria. ;
 Mr. Poyter, director de la Royal Academy i Royal Gallery de Londres. ;
 Mariano Benlliure, en nom dels artistes de Roma. ;
 Representaci de l'Acadmia de Belles Arts i Ajuntament de Sevilla. ;
 Associaci d'Escriptors i Artistes. ;
 Escola de Belles Arts de Madrid, Barcelona i Valladolid. ;
 Societat d'Arquitectura, Ajuntament, Diputaci i Cercle de Belles Arts de Madrid.

Reformes.
Entre les reformes ms importants, per ordre cronolgic, cal citar la de Narcs Pascual i Colomer, que va dissenyar la baslica i l'absis del cos central (1853); la de Francisco Jareo, que desmunta la costa per la qual s'accedia a la faana nord i crea una escala monumental, obrint finestres en la part baixa (1882 i 1885); el 1927, Fernando Arbs va construir dos pavellons en la part posterior de l'edifici; cap a la meitat del segle es va portar a terme la reforma de Pedro de Muguruza, amb una remodelaci de la galeria central i una nova escala per a la faana nord (que va contar amb bastants crtiques, ja que va destruir l'escala ideada per Jareo), amb la intenci de donar ms llum a la zona de la cripta; Chueca Goitia i Lorente van realitzar al seu torn ampliacions en les sales (1956 i 1967). La incorporaci del Casn del Buen Retiro, per a albergar les colleccions de pintura dels segles XIX i XX, es va decidir el 1971. 

Actualment, i seguint el projecte de Rafael Moneo, s'ha culminat l'ampliaci del Museu. Aquesta ampliaci no ha suposat canvis substancials per a l'Edifici Villanueva, centrant-se en una ampliaci cap al claustre de San Jernimo el Real de manera que el museu conti amb una superfcie nova per a activitats complementries. L'ampliaci es va presentar el 27 d'abril de 2007 si b la inauguraci oficial es va fer el 30 d'octubre de 2007, amb una mplia selecci de pintura espanyola del segle XIX, que havia quedat emmagatzemada uns deu anys.

 Colleccions del Museu . 


Pintura espanyola. Amb gran diferncia, la major collecci del mn. Cronolgicament abasta des de murals romnics del segle XII fins a Goya (segles XVIII-XIX), incloent pintura medieval, amb Bartolom Bermejo i Berruguete, renaixentista, amb autors com Pedro Machuca i Joan de Joanes, manierista amb el protagonisme absolut de El Greco, i barroca amb Zurbarn, Ribera, Murillo i Velzquez. Noms les colleccions d'aquests quatre autors sumen 200 pintures. Del segle XVIII, destaquen a part de Goya els bodegons de Luis Melndez i la variada collecci de Luis Paret, considerat el millor pintor espanyol d'estil rococ. Actualment es treballa en la posada en valor de la pintura espanyola del segle XIX posterior a Goya, que inclou riqussims fons des del Neoclassicisme fins a Mari Fortuny i Sorolla. Entre les ltimes novetats de la collecci espanyola, destaquen les compres de "La cobdesa de Chinchn" de Goya, "El barber del Papa" de Velzquez i la Collecci Naseiro de bodegons, que ha cobert mltiples llacunes dins de tal temtica. ;

 Pintura italiana. Des del primer Renaixement, amb uns pocs exemples de Fra Angelico, Giovanni dal Ponte, Mantegna, Antonello da Messina i Botticelli, fins al segle XVIII (Tiepolo i Corrado Giaquinto). Tamb, 8 obres de Rafael i el seu taller, obres mestres de Correggio, Bronzino, Andrea del Sarto, Sebastiano del Piombo, Annibale Carracci, Caravaggio, Guido Reni, Luca Giordano... i la major collecci mundial de l'escola veneciana (Tiziano, Tintoretto, Verons i Bassano). ;

Pintura flamenca i holandesa. Primitius flamencs (Weyden, Bouts, Memling) i El Bosco. Igualment excellents sn les pintures de Patinir, "La Dansa de la Mort" de Pieter Brueghel i diverses de Quintin Metsys i Coecke. Pintura flamenca del segle XVII: una enorme collecci de Rubens, ms de 25 quadres de van Dyck, diversos de Jacob Jordaens, incloent el seu Autorretrat amb la seva famlia, i la srie de "Els Quatre Sentits" de Brueghel. s una de les millors colleccions flamenques del mn, noms comparable amb la del museu de Viena. La pintura holandesa del XVII t una presncia molt ms curta, encara que inclou "La reina Artemisa" de Rembrandt i exemples de Gabriel Metsu, Adriaen van Ostade i Philips Wouwermans. ;


Pintura francesa. Tot just hi ha exemples anteriors a 1600, encara que els segles XVII i XVIII conten amb obres magistrals de Poussin, com "El Triomf de David" i "El Parns". Claudi de Lorena compte amb diversos paisatges magistrals. El tenebrisme compte amb exemples cridaners de Georges de La Tour i Valentin de Boullogne. Retratistes dels borbons espanyols, com Ranc i Van Loo, tenen presncia al costat de mestres rococs com Watteau i Boucher. ;

Pintura alemanya. Reduda en nombre, per de gran qualitat. Quatre de les obres mestres d' Alberto Durero, entre elles el seu "Autorretrat" de 1498 i la parella de taules d' Adn i Eva, aix com una Verge i dues curioses escenes de cacera de Lucas Cranach, dues allegories molt importants de Hans Baldung Grien i, ja del segle XVIII, un ric grup de retrats d'Anton Raphael Mengs. ;

Escultura. Escultura grega i romana, tamb del segle XVI i posterior. Destaquen les Muses que van pertnyer a Cristina de Sucia, i que desprs de l'ltima ampliaci se situaran al rebedor oval, sota la sala de Les Menines. ;

Arts decoratives. El Tresor del Dof, valuosa collecci d'orfebreria i gemes tallades. ;

Dibuixos i estampes. Sobresurt la collecci de dibuixos de Goya, la ms mplia del mn.

 Pintors i obres ms importants del Museu .

Pintura espanyola

Frescos de Sant Baudeli de Berlanga i de Santa Creu de Maderuelo;
Jaume Serra: Retaules de Sant Joan Baptista i de la Magdalena;
Bartolom Bermejo: Sant Domnec de Sils;
Fernando Gallego: La Pietat amb donants, Crist beneint;
Juan de Flandes: La Crucifixi;
Pedro Berruguete: Acte de Fe presidit per Sant Domnec de Guzman;
Paolo de San Leocadio:  Verge del cavaller de Montesa ;

Fernando Yaez de la Almedina: Santa Caterina;
Juan de Juanes: L'ltim sopar;
Luis de Morales: Mare de Du amb el Nen;
Alonso Snchez Coello;
Juan Pantoja de la Cruz;
El Greco: El cavaller amb la m al pit, L'Anunciaci, La Trinitat, Fugida a Egipte, la Resurrecci, la Crucifixi;
Juan Sanchez Cotn: Natura morta de caa, hortalisses i fruites;
Juan Van der Hamen;
Francisco Herrera, el Vell;
Juan Bautista Mano;
Francisco Ribalta;

Jos de Ribera: El martiri de Sant Felip i Sant Andreu Apstol , El somni de Jacob ;
Diego Velzquez: L'adoraci dels Mags, Mara d'ustria, La famlia de Felip IV o "las Meninas", La coronaci de la Mare de Du, La forja de Vulc, El triomf de Bacus o "los borrachos", La rendici de Breda o "las lanzas", La fbula d'Aracne o "las Hilanderas";
Francisco de Zurbarn;
Alonso Cano;
Claudio Coello;
Juan Carreo de Miranda;
Juan de Valds Leal;
Bartolom Esteban Murillo: El somni del patrici, El martiri de Sant Andreu, Immaculada Concepci, coneguda com "de Soult" i Elicer i Rebeca  ;

Goya:  Caador al costat d'una font, L'estel, La nevada, La verema o La tardor (1786-87), Renyina en la Fonda del Gall, La comtessa de Chinchn, El 2 de maig de 1808 a Madrid: la crrega dels mamelucos, El 3 de maig de 1808 a Madrid: els afusellaments a la muntanya del Prncep Po, "La maja desnuda", "La maja vestida", La famlia de Carles IV ;
Luis Melndez;
Vicente Lpez;
Federico de Madrazo;
Eduardo Rosales;
Francisco Pradilla;
Antonio Mara Esquivel;
Carlos de Haes;
Mari Fortuny;
Joaqun Sorolla;

Pintura italiana

Fra Angelico: L'Anunciaci ;
Andrea Mantegna: El trnsit de la Verge;
Sandro Botticelli: Escenes de la Histria del Nastagio degli Onesti (I,II,III);
Antonello da Messina: Crist mort sostingut per un ngel;
Rafael: El cardenal,  La Sagrada Famlia de l'Anyell, La Verge del Peix;
Tiziano: L emperador Carles V, a cavall, a Mhlberg, La Bacanal de Venus, Ofrena a Venus, Dnae rebent la pluja d'or, Venus i Adonis i l'Autoretrat ;
Paolo Veronese: Venus i Adonis, Moiss salvat de les aiges, i Jess entre els doctors;
Il Tintoretto: El Lavatori;
Correggio: Noli mi tangere;
Andrea del Sarto: Mare de Du amb el Nen entre Sant Mateu i un ngel ;
Parmigianino;
Sebastiano del Piombo;

Caravaggio: David vencedor de Goliat;
Orazio Gentileschi:  Moiss salvat de les aiges;
Annibale Carracci:  Venus, Adonis i Cupd;
Guido Reni:  Hipomenes y Atalanta, San Sebasti ;
Guercino:  Sussana i els vells, Sant Pere alliberat per un ngel;
Luca Giordano: Rubens pintant l'Allegoria de la Pau, Carles II a cavall;
Giambattista Tiepolo: Immaculada Concepci;

Pintura flamenca

Jan Van Eyck(escola de): La Font de la Grcia;
Robert Campin: Sant Joan Baptista i el mestre francisc Enrique de Werl, Santa Brbara;
Rogier Van der Weyden:El Descendiment de la creu, La Verge amb el Nen;
Dirk Bouts: Trptic de la vida de Crist;
Hans Memling: L'Adoraci dels Reis;
Gerard David: Descans en la fugida a Egipte;
El Bosco: El jard de les delcies, L'Adoraci dels Mags, L'extracci de la pedra de la locura, Allegoria del carro de fenc;
Joachim Patinir: El descans en la fugida a Egipte, Paisatge amb Sant Jernim, El pas de la llacuna Estgia;
Quintn Massys: Ecce Homo;
Pieter Brueghel el Vell: El triomf de la mort;
Jan Gossaert: Crist entre la Verge i Sant Joan;
Antonio Moro: Mara Tudor, El buf Pejern ;

Pieter Paul Rubens: El jard de l'amor, Dana d'aldeans, Les tres Grcies, Maria de Mdici, El judici de Paris, El Duc de Lerma, l'Adoraci dels Mags ;
Anton van Dyck: Sir Endymion Porter i Anton van Dyck, El pintor Martin Ryckaert, Mary Ruthven (Lady van Dyck), La serp de metall, La coronaci d'espines ;
Brueghel de Velours: Les sries dels cinc sentits, ;
Jacob Jordaens: Retrat de famlia, Les noces de Tetis i Peleu;
David Teniers: L'arxiduc Leopold Guillem a la seva galera de pintures a Bruselles;

Pintura francesa

Nicolas Poussin:  El Parnas, El Triomf de David;
Claude Lorrain:  L'embarcament de Santa Paula Romana a Ostia, Paisatge amb Moiss salvat de les aiges del Nil;
Georges de La Tour: Cec tocant la zamfnia, Sant Jernim llegint una carta;
Simon Vouet: El Temps venut per l'Esperana, l'Amor i la Bellesa;
Hyacinthe Rigaud: Llus XIV;
Louis-Michel Van Loo: La famlia de Felip V;
Antoine Watteau: Festa a un parc, Capitulacions de casament;

Pintura alemanya

Alberto Durero: Autoretrat, Adam, Eva, Retrat de desconegut;
Hans Baldung Grien:  L'Harmonia o les Tres Grcies, Les Edats i la Mort;
Lucas Cranach, el Vell:  Cacera en honor a Carles V en el castell de Torgau, Cacera en honor a Ferran I, Rei de Romans, al castell de Torgau;
Anton Raphael Mengs: Carles III;

Pintura holandesa

Rembrandt: rtemis;
Pieter Claesz: Natura Morta;
Gerard ter Borch: Petronella de Waert;
Gabriel Metsu: Gall mort;

Curiositats.

 s el museu del mn amb ms obres de Goya (unes 120 pintures, incloent gaireb tots els seus cartrons per a tapissos), Tiziano (unes 30), juntament amb importants sries de Tintoretto i El Verons, El Greco, Patinir (vries de les seves obres mestres, de la seva cortsima producci), Rubens (al voltant de 80 obres, algunes pintades a duo amb altres artistes),Velzquez (unes 45 pintures, de les tot just 100 catalogades);

 Al museu es troba el quadre anomenat La Glria pintada per Tiziano per Carles I, que al costat del retrat de l'Emperadriu li acompanyarien en el seu retir del monestir de Yuste a Cceres. ;

 Es guarda tamb el Retrat ecuestre de la reina Margarita del pintor Bartolom Gonzlez, mostrant dos de les joies ms famoses del Joier de la Corona d'Espanya: la perla anomenada Pelegrina (actualment en poder d'Elizabeth Taylor) i eldiamant l' Estany, trobat en terra de Madrid i tallat per Jacome Trezzo. ;

 Es troben aix mateix les pintures amb que Goya va decorar la seva finca de Madrid anomenada  La Quinta del Sordo . Adquirida la propietat pel bar Emil d Erlanger, va ordenar el seu trasllat, desprs de presentar-les a Pars, al no despertar l'inters del Museu del Louvre, va decidir llegar-les al Prado. ;

 En els seus inicis, el museu obria tot just dos o tres dies a la setmana, i tancava sempre que plovia, se suposa que per a evitar massificacions i brutcia. D'altra banda, durant molt temps les sales no estaven degudament pavimentades, i la pols havia d'eliminar-se regant el sl amb aigua. ;

 El popular actor Tony Leblanc presumia d'haver nascut en el museu, ja que el seu pare hi treballava en aquella poca, i alguns empleats tenien els habitatge a l'interior del recinte.

Enllaos externs.

 Web del Museu del Prado;
 Obres del Prado digitalitzades aGoogle Maps;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139259" title="Serra de les Agulles" nonfiltered="1305" processed="1293" dbindex="56987">
La Serra de les Agulles, tamb coneguda com a Serra de Corbera s un masss muntanyenc situat entre la Ribera del Xquer i la Valldigna.

Es tracta d'una gran muralla muntanyosa (585 m en el pic del Cavall Bernat) que emergeix de la plana alluvial. Es troba situada entre les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la Safor, estesa en direcci NO-SE, entre les localitats d'Alzira, Corbera, Llaur, Favara, i Tavernes de la Valldigna.

Aquesta serra s l'ltim escal allat del Sistema Ibric, que serveix de separados entre la gran Depressi Central Valenciana i l'Horta de Gandia. Est formada per un anticlinal jurssico-cretaci, en el qual predominen les calcries amb abundans formes crstiques. Aquest anticlinal ha sigut arrassat originant la Vall d'Aiges Vives, una especie de corredor que comunica la Ribera del Xquer amb la Valldigna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139261" title="Primer Ministre d'Eslovnia" nonfiltered="1306" processed="1294" dbindex="56988">
El Primer Ministre de la Repblica d'Eslovnia s el cap de govern d'aquest pas. Actualment i des del 21 de novembre de 2008 s Borut Pahor (SD)

 Llista de Primers Ministres d'Eslovnia (1990-actualitat) .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139262" title="Apuntador (teatre)" nonfiltered="1307" processed="1295" dbindex="56989">
L'apuntador s la persona que treballa amb una companyia de teatre i es dedica a ajudar els actors en una funci a dir les frases que no recorden en el moment en qu les han de dir. L'apuntador es colloca en el coverol o en un rac de l'escenari, on el pblic no el pugui veure, amb el text de l'obra a m. Alguns teatres no disposen de coverol i l'apuntador se situa als bastidors. Sempre ha d'estar pendent de tot, seguint en tot moment el text a mida que els actors el van dient, i alhora fixar-se en el que fan els actors per poder-se adonar eficientment del moment en qu han d'actuar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139264" title="Arquitectura d'Espanya" nonfiltered="1308" processed="1296" dbindex="56991">



Per arquitectura d'Espanya s'entn l'existent en el que actualment s territori espanyol i la realitzada per arquitectes espanyols en el mn. A causa de l'amplitud temporal i geogrfica que t la histria d'Espanya, l'arquitectura espanyola ha tingut multitud d'influncies i manifestacions. 

Fins i tot des d'abans dels poblats que van poder descriure les fonts romanes (com els d'ibers, celtibers, cntabres...), existeixen en la Pennsula Ibrica vestigis de formes arquitectniques comparables a altres exemples de les cultures mediterrnies i d'Europa del nord. 

Un autntic desenvolupament va venir amb l'arribada dels romans, que van deixar enrere alguns dels seus monuments ms impressionants en Hispania. L'arribada dels visigots va suposar una profunda decadncia en les tcniques, igual que va ocrrer en la resta de l'imperi. La invasi rab en l'any 711 va suposar un canvi radical en els segents vuit segles i va dur a grans avanos en la cultura, incloent l'arquitectura. Crdova, capital de la dinastia Omeya i Granada, de la nazar, van ser centres culturals d'extraordinria importncia. Alhora, els regnes cristians van sorgir gradualment i van desenvolupar els seus propis estils, inicialment allats de les influncies europees i ms tard integrats en els corrents arquitectnics romnica i gtica. L'estil mudjar, del segle XII al XVII, es va caracteritzar per una barreja d'aquests corrents culturals. 

Cap a finals del segle XV i abans d'influenciar a Amrica Llatina amb l'arquitectura colonial, Espanya va experimentar amb l'arquitectura renaixentista, desenvolupada principalment per arquitectes locals (Pedro Machuca, Juan de Herrera, Andrs de Vandelvira...). El barroc espanyol es caracteritza sobretot per l'exuberant xorigueresc i es va distingir de les influncies internacionals posteriors. L'estil colonial, que es va mantenir durant segles, dhuc t una gran influncia a Amrica Llatina. El neoclassicisme va tenir el seu cim en el treball de Juan de Villanueva i els seus deixebles. 

El segle XIX va tenir dues facetes: l'esfor en enginyeria per a arribar a un nou llenguatge i millores estructurals amb ferro i vidre com principals materials, i el corrent acadmic que primer es va enfocar en el historicisme i l'eclecticisme i ms tard en els regionalismes. L'entrada del modernisme en els corrents acadmics va produir figures com Antoni Gaud en l'arquitectura del segle XX. L'estil internacional va ser liderat per grups com el GATEPAC. 

Espanya est sofrint una revoluci dintre de l'arquitectura contempornia i els arquitectes espanyols com Rafael Moneo, Santiago Calatrava i Ricardo Bofill s'han convertit en referents internacionals. 

Per la rellevncia artstica de moltes de les estructures arquitectniques d'Espanya, incloent parts senceres de ciutats, han estat designades Patrimoni de la Humanitat. El pas possex el segon posat en nombre de llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, superat solament per Itlia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139266" title="Guerra d'Independncia dels Estats Units" nonfiltered="1309" processed="1297" dbindex="56993">

Els Estats Units d'Amrica es van formar a partir de l'associaci de tretze colnies de la Nord-Amrica Britnica, localitzades a la costa est del continent. Durant els segles XVII i XVIII les colnies van desenvolupar tradicions populars d'autogovern. Desprs de la guerra de Set Anys, o Guerra Franco-ndia, el 1763, el Regne Unit es va consolidar com a poder militar mundial, per, amb enfonsat en deutes i sense poder finanar l'exrcit necessari per mantenir un imperi mundial. El parlament britnic va provar d'elevar els impostos sobre els colons nord-americans. Els colons, sentien que els seus drets d'autogovern i els seus drets com a "ciutadans britnics", que els havien estat conferits durant la guerra, eren ignorats. 

Desprs d'una srie de disputes amb el parlament sobre els impostos proposats, es van formar els primers comits informals de correspondncia entre les colnies, aix com una proposta coordinada de protesta i resistncia, cridant a tots a una convenci general, que seria anomenada el Primer Congrs Continental. A aquest congrs van assistir dotze de les colnies originals, per no pas la Florida (que aleshores pertanyia a la Nova Espanya) ni la Georgia, aleshores noms una petita colnia, ni les colnies lleials de Terranova i Labrador, Nova Esccia ni la recentment annexada Quebec. El primer Congrs Continental va concloure que un segon congrs havia de ser organitzat si no s'assolia un acord de reconciliaci amb Anglaterra. 

El Segon Congrs Continental es va reunir per primera vegada el maig, 1775, desprs dels conflictes armats entre les forces militars de Massachusetts i l'Exrcit Regular Britnic l'abril del mateix any. El Segon Congrs Internacional, amb les tretze colnies representades, immediatament es va organitzar com a govern federal, i va instruir a les colnies a escriure constitucions per establir-se com a estats. El juny, 1775, George Washington, un ciutad prominent de Virgnia i amb experincia en la Guerra dels Sets Anys, va ser designat com a comandant del nou exrcit continental. No obstant, a cada estat, hi havia una minoria que professava la seva lleialtat al Rei d'Anglaterra. Milers de lleialistes van fugir a les colnies britniques del nord, que encara eren controlades per Anglaterra. Els patriotes (americans) no van poder prendre el Quebec, i l'enfortiment de les forces britniques a Halifax, Nova Esccia va impedir que el Canad s'uns als Estats Americans. 

El 4 de juliol, 1776, el Segon Congrs Continental, reunit a la ciutat de Filadlfia va signar la declaraci d'independncia dels Estats Units d'Amrica, l'autor principal de la qual seria Thomas Jefferson. Les forces nord-americanes van rebre el suport de Frana, la qual cosa convertia la guerra d'independncia en una guerra mundial. Poc desprs, Espanya i els Pasos Baixos els donarien suport tamb. 

En les negociacions de la fi de la guerra, els Estats Units van ser representants per un grup encapalat per Benjamin Franklin, i que incloa a John Adams i John Jay. Van negociar les fronteres dels Estats Units que s'estendrien a l'oest cap al riu Mississip, i als Grans Llacs, al nord; en total una regi tan gran com l'Europa Occidental. La resoluci final es va signar en el Tractat de Pars el 1783.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139277" title="Club Deportivo Tenerife" nonfiltered="1310" processed="1298" dbindex="56996">


El Club Esportiu Tenerife s un club de futbol espanyol de l illa de Tenerife (Canries) que a la temporada 2006-2007 milita a la segona divisi.

Histria.
La data oficial de la fundaci del club s el 8 d'agost de 1922, tot i que algunes fonts esmenten que el club s el continuador del Tenerife Sporting Club, fundat el 21 de novembre de 1912 a partir del Nivaria, club que havia estat resultat de la fusi d'altres dos clubs de la ciutat, el Aaza i el Club Ingls.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 12;
 Temporades a Segona divisi: 33;
 Temporades a Segona divisi B: 6;
 Temporades a Tercera divisi: 3;
 Millor posici a la lliga: 5 (Primera divisi temporades 1992/1993 i 1995/1996);
 Millor classificaci a la Copa del Rei: Semifinals (1994);
 Millor classificaci a la Copa de la UEFA: Semifinals (1997);

 Presidents .
 Mario Garca Cames (1922-25);
 Juan Muoz Pruneda (1925-26);
 Fernando Arozarena Quintero (1926-27);
 Faustino Martn Alberto (1927);
 Fernando Arozarena Quintero (1927-28);
 Pelayo Lpez y Martn Romero (1928-46);
 Heliodoro Rodrguez Lpez (1946-50);
 Antonio Perera Hernndez (1950-52);
 Imeldo Bello Alonso (1952-56);
 Jos Bada Galvn (1956-57);
 Lorenzo Machado Mndez (1957-59);
 Ricardo Hogdson Lecuona (1959-61);
 Jos Plasencia Martnez (1961-62);
 Jos Lpez Gmez (1962-68);
 Eduardo Valenzuela Rodrguez (1968-69);
 Jos Gonzlez Carrillo (1969-72);
 Domingo Pisaca (1972-73);
 Cristbal Gonzlez Cano (1973-75);
 Julio Santaella Bentez (1975-76);
 Jos Lpez Gmez (1976-86);
 Jos Javier Prez y Prez (1986-2002);
 Vctor Prez Ascanio (2002-2005);
 Miguel Concepcin (2005-);

Palmars.
Segona Divisi espanyola (1): 1960-61;
Tercera Divisi espanyola (1): 1970-71;
Trofeu Teide (20):;
Torneu de San Gins (2): 1986 i 2003;
Trofeu Joan Gamper (1): 1993;
Trofeu Villa de Gijn (1): 2003;

 Enllaos externs .

Pgina oficial del club;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139279" title="Unin Deportiva Las Palmas" nonfiltered="1311" processed="1299" dbindex="56998">


La Unin Deportiva Las Palmas s un club de futbol d Espanya, de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria, a les Canries.

Histria.
El club va ser fundat el 22 d'agost de 1949, al fusionar-se 5 equips de futbol de la ciutat: CD Gran Canaria (1914), Atltico Club (1921), Real Club Victoria (1911, abans anomenat Victoria FC), Arenas Club i Marino CF (1911). La Unin Deportiva Las Palmas actualment juga a la Segona divisi.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 31;
 Temporades a Segona divisi: 20;
 Temporades a Segona B: 6;
 Millor posici a la lliga: 2n (Primera divisi temporada 1968/1969);
 Millor classificaci a la Copa del Rei: Finalista (1978);
 Millor classificaci a la Copa de la UEFA: Vuitens de final (1973);


 Entrenadors .


1949-1950: Francisco M. Arencibia;
1950: Nicols Martinn;
1950: Jess Navarro Mazzotti;
1950: Carmelo Campos;
1950-1951: Arsenio Arocha;
1951-1952: Luis Valle;
1952-1953: Patrici Caicedo;
1953-1954: Jess Navarro Mazzotti;
1954-1957: Satur Grech;
1957: Jos Ignacio Urbieta;
1957-1958: Luis Molowny;
1958-1959: Baltasar Albniz;
1959: Luis Molowny;
1959-1960: Marcel Domingo;
1960-1961: Casimiro Benavente;
1961-1962: Paco Campos;
1962-1963: Rosendo Hernndez;
1963-1966: Vicente Dauder;

1966-1968: Juan Ochoa;
1968-1970: Luis Molowny;
1970: Rosendo Hernndez;
1970-1971: Hctor Rial;
1971-1975: Pierre Sinibaldi;
1975-1976: Heriberto Herrera;
1976-1977: Roque Olsen;
1977-1979: Miguel Muoz;
1979-1980: Antonio Ruiz;
1980-1982: Jos Manuel Len;
1982: Heriberto Herrera;
1982-1983: Walter Skocic;
1983: Jos Manuel Len;
1983-1984: Hctor Nuez;
1984: Germn Dvora;
1984-1985: Roque Olsen;
1985-1986: Jos Alzate;
1986: Ruiz Caballero;

1986-1987: Ferenc Kovacs;
1987-1988: Germn Dvora;
1988: Roque Olsen;
1988-1989: lvaro Prez;
1989-1990: Paquito;
1990-1991: Manolo Cardo;
1991: Miguel ngel Brindisi;
1991-1992: Roque Olsen;
1992: Benet Joanet;
1992-1993: lvaro Prez;
1993-1994: Iaki Sez;
1994: Marco Antonio Boronat;
1994-1995: Paco Castellano;
1995: Iaki Sez;
1995-1996: Pacuco Rosales;
1996: ngel Cappa;
1996-1997: Paco Castellano;
1997-1998: Mariano Garca Remn;

1998-1999: Paco Castellano;
1999: Juan Antonio Quintana Nieves;
1999-2001: Sergio Kresic;
2001-2002: Fernando Vzquez;
2002-2003: Josu Uribe;
2003-2004: Juan Manuel Rodrguez;
2004: David Vidal;
2004: Henri Stambouli;
2004: Tino Luis;
2004-2005: David Amaral;
2005: Carlos Snchez Aguiar;
2005-2006: Josip Visjnic;
2006: Juanito Rodrguez;
2006: Carlos Snchez Aguiar;
2006-2007: Juanito Rodrguez;
2007-2008: Juan Manuel Rodrguez;
2008: Javier Vidales;


 Presidents .
1949 Jos del Ro Amor;
1950 Eufemiano Fuentes Diaz;
1955 Luis Navarro Carl;
1957 Ramn Naranjo Hermosilla;
1958 Cecilio Lpez Prez;
1959 Juan Trujillo Febles;
1974 Atilio Ley Duarte;
1982 Jos Aguilar Hernndez;
1984 Domingo Ponce Arencibia;
1988 Fernando Arencibia Hernndez;
1989 Gonzalo Medina Ramos;
1992 Luis Sicilia Garca;
1994 Fernando Arencibia Hernndez;
1995 Adrin Dniz Marrero;
1997 Germn Surez Domnguez;
1998 ngel Luis Tadeo Tejera;
1999 Manuel Garca Navarro;
2001 Luis Sicilia Garca;
2002 Luis Gonzlez Rodrguez;
2003 Ricardo Ros Martn;
2003 Manuel Garca Navarro;
2005 Miguel ngel Ramrez Alonso;

 Palmars .
 Segona Divisi espanyola (4): 1953-54, 1963-64, 1984-85, 1999-00;
 Trofeu Ciudad de Las Palmas de Gran Canaria (4): 2000, 2001, 2002, i 2006.
 Trofeu de San Gins (5): 1989, 1993, 1995, 1996 i 2005.
 Trofeu Teide (2): 1987 i 2006;
 Trofeu Concepcin Arenal (1): 1976;
 Torneig Internacional de Maspalomas (1): 2008;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139282" title="Real Valladolid Club de Ftbol" nonfiltered="1312" processed="1300" dbindex="56999">
El Real Valladolid Club de Futbol s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Valladolid. Va ser fundat en 1928. Desprs de tres temporades a Segona Divisi, ha aconseguit l'ascens, durant la temporada 2006/07, a Primera Divisi on ja havia jugat 37 vegades. 

Histria. 

El Real Valladolid es va fundar el 20 de juny de 1928 al fusionar-se els equips vallisoletans Real Unin Deportiva i Club Deportivo Espaol. Es va anomenar Real Valladolid Deportivo fins l'any 2000.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 37;
 Temporades a Segona divisi: 30;
 Temporades a Segona divisi B: 0;
 Temporades a Tercera divisi: 9;
 Millor posici a la lliga: 4t (Primera divisi temporada 1962/1963);
 Millor classificaci a la Copa del Rei: Finalista (1950 i 1989);
 Millor classificaci en competici europea: Quarts de final (Recopa d'Europa 1990);

 Palmars .

 1 Copa de la Lliga espanyola de futbol: 1983/84;

Jugadors destacats.


Enllaos externs.
 Pgina oficial;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139288" title="Repblica Democrtica d'Armnia" nonfiltered="1313" processed="1301" dbindex="57000">

La Repblica Democrtica d'Armnia (armeni:                                       , Demokratakan Hayastani Hanrapetutyun; tamb coneguda com a Primera Repblica d'Armnia), 1918 1920, fou el primer estat modern establert a l'actual Armnia. El pas es va crear desprs del collapse de l'Imperi Rus, conseqncia de la Revoluci russa de 1917. Limitava amb la Repblica Democrtica de Gergia al nord, l'Imperi Otom a l'oest, l' Imperi Persa al sud, i la Repblica Democrtica d'Azerbaidjan a l'est.

 Antecedents .
Els armenis establiren una Assemblea Nacional Armnia el 15 d'abril del 1918 a Tbilisi, confirmant el que s havia acordat a Alexandropol el dia 6 d abril.  Per altra banda, el 22 d abril del 1918 l Assemblea Constituent de Transcaucsia es proclam independent, sota la presidncia del georgi Georgi Tchkerkeli, i el dia 13 declararen la guerra a Turquia. La situaci militar era catica, l oficial Arthur Ayvazian descriv fam a Erevan, Sardarbad i Karaklisa. Aleshores, aparegu l oficial Drastamat Dro Kanaian (1885-1956) amb 3.000 guerrillers ben equipats i entrenats a Rssia, que s enfrontaren a 10.000 soldats turcs.  Aix, els armenis resistiren el 20 de maig a Alexandropol (avui Gumyri), Bash Abaran i Ashtarak, que obria la ruta fins a Tbilisi, tot i que els turcs ocupaven Karaklisa i Sardarabad, i el 21-25 de maig rebutjaren als turcs a les portes d Erevan, mentre que Dro, Andranik i Nazarbekian els batien a Karakilissa, Bach Abaran i Sardarbad, recuperades el 29 de maig (eren 7.000 armenis contra 15.000 turcs).
 Independncia .
Tanmateix, el 26 de maig del 1918 es va dissoldre la Federaci de Transcaucsia, ra per la qual el 30 de maig el Consell Nacional Armeni, presidit per l escriptor Avetis Aharonian, proclam la independncia de l Armnia Rssa, amb una extensi de 44.000 km i 1.500.000 habitants, dels quals potser 800.000 eren armenis, per que en la seva major part ja era ocupada pels turcs. El Consell hagu de traslladar-se de Tbilissi a Erevan, i el 4 de juny signaren el Tractat de Batumi amb Turquia, pel qual es fixar la frontera entre ambds pasos a les regions d Alexandropol, Erevan, Echmiadzin i Sevan, signada per M. Khatissov, Khadjazouni i Papadjanov. Aix reduria el seu territori a 9.000 km i 300.000 habitants (dels quals 230.000 sn armenis), amb 450.000 ms de refugiats . Aviat entraran en conflicte amb la Repblica Democrtica de Gergia pels 5.000 km que incloien el port de Batumi i Alkhalalak, que fou ocupada per les tropes georgianes el juliol, i amb la Repblica Democrtica d'Azerbaidjan, pels 30.000 km que suposaven Zankezur, Artsakh i Nakhitxevan. Tamb es va establir el 28 de maig com a diada nacional de la independncia armnia.

L 1 d'agost del 1918 es convocaren eleccions al Khorhurd (Consell Nacional) de 40 membres, assemblea nacional amb representants de les minories nacionals (zeris, russos, kurds), que nomenar cap del parlament A. Sahakian i establir un sistema multipartidista. El repartiment del qual fou:


Aquest parlament va aprovar diverses lleis sobre sistema judicial, autonomies, confiscaci d'armes illegals, llengua, escoles, ajuda als refugiats, protecci social i reconstrucci econmica.

Andranik no va acceptar la situaci, i es va refugiar a Artsakh i Zankezur, on va formar el Govern Lliure d'Artsakh, que el novembre ocupava Susha i va resistir fins l armistici de Mudros (11 de novembre del 1918), pel qual Turquia es rendia als aliats.  Per el comandant britnic al Caucas, W. M. Thompson, el for a aturar l aven i a sotmetre's a les decisions de la Conferncia de Pau de Versalles. 

Per aquest tractat de pau, els turcs foren obligats a cedir el control dels estrets, a abandonar el Caucas, cedir Batumi i alliberar els presoners armenis, aix com acceptar l ocupaci aliada en els sis vilayets armenis.  Tanmateix, el govern zeri hi nomen governador de Karabagh i Zanguezur al terratinent panturnic Khosrov Bek Sultanov, qui va matar 600 armenis i destru nombroses propietats. D altres, endems, resistiren a les muntanyes del nord d Iran amb els assiris. Liman von Sanders va protegir els d Esmirna, per el 1922 foren expulsats per Atatrk.

Aquestes mesures no impedirien que entre juny i desembre del 1918 uns 180.000 armenis morissin a la part russa de fam i malalties com el tifus, la misria i l hostilitat. Endems, el 28 de novembre del 1918 els francesos crearen la Llar Nacional de Cilcia: tres batallons armenis desembarcaren a Iskenderun (Alexandreta) sota protecci francesa, i s'hi establiren 150.000 armenis de Sria i Mesopotmia. En una primera campanya, entre novembre del 1919 i maig del 1920 el francs Gouraud sign un armistici amb els turcs i els ced Maras, Aintab (Gazianteb) i Urfa/Edessa, que passaren a mans de rei rab Faysal.

El gener del 1919 entraren en conflicte amb la Repblica Democrtica de Gergia pel control del ferrocarril entre Batumi i Erevan i pels drets d aduanes imposats pel govern georgi als armenis. El 19 de gener del 1919 se celebraria tamb la Conferncia de Pars, a la qual hi enviaren representants armenis: els d'Erevan van decidir unir-se als armenis de Turquia en un sol estat, i per aix enviaren com a representants panarmenis Avetis Aharonian, de l Armnia alliberada, i Nubar Baix, de l Armnia turca. Pretenien el reconeixement d una Gran Armnia des de Baku fins la Cilcia sota protecci dels EUA, reclamant tots els territoris on els armenis eren majoria abans del 1914, aix com la Llar de Cilcia, i per aix, el 28 de maig del 1919, quan celebraven l aniversari de la proclamaci de la Repblica Armnia, el Khorkurd proclam l acta d Unificaci de les dues Armnies. Tanmateix, a la major part del territori reclamat els armenis eren minoria, i per aix caldria que l ocupaci militar fos d alguna potncia amb forma de Mandat. Ho proposaren als EUA, per l u de juny del 1920 ho rebutjaren, aix com la nova Societat de Nacions qui no sols ho rebutj sin que tamb hi neg l'admisi del nou estat armeni, cosa que segellaria la seva sort.

Tot i aix, el desembarcament britnic a Batumi i Bak va permetre als armenis recuperar Kars, Ardahan i Nakhitxevan l abril del 1919. Mentrestant, a Erevan es form un govern de coalici entre els dashnak i els  comunistes (A. Khatisian, Simon Vratsian, A. Ogandzhanian), presidit pel dashnak Hovhannes Khatchaznouni (1868-1938), per els altres partits rebutjaren entrar en la coalici. El primer ministre Aleksander Khadisian proclam el 28 de maig una plataforma per a una Armnia independent i unida . L armeni fou declarat llengua oficial el desembre del 1919, quan s annexaren oficialment Kars i Alexandropol (46.000 km) i encara lluiten per Zangezur, Artsakh i Nakhitxevan. Adoptaren la bandera tricolor (els colors vermell, groc i  taronja dels Lusignan en forma tricolor com la bandera francesa), l himne Mer Hayrenik (La nostra ptria), crearen una universitat (gener del 1920, data del reconeixement de la Repblica d'Armnia), construren carreteres i indstries. Intentaren de crear una administraci, un exrcit, una democrcia parlamentria, fiscalitat, jornada de vuit hores i escolaritzaci obligatria. Alhora, l enviat sovitic, el georgi Gudu Mdivani, va fer una activa propaganda que permetr l establiment de comits revolucionaris a Itxevan i Alexandropol. Per el mar del 1919 esclat una guerra amb la Repblica Democrtica d'Azerbaidjan pel control de Karabagh, que era de majoria armnia. El cost de la guerra provoc el maig del 1920 un alament comunista a Armnia, que va fracassar de moment.

El Tractat de Sevres de 20 d'agost del 1920 garanteix la creaci d'un estat armeni amplificat, amb fronteres a Caucsia regulades pels estats interessats, i amb Turquia, segons l arbitri del president dels Estats Units Woodrow Wilson. Per satisfer les demandes armnies de justcia, uns 1.376 individus foren jutjats i condemnats a diverses penes per crims contra el poble armeni; 62 oficials foren condemnats a mort i executats, i sis ittihadistes foren condemnats in absentia. Endems, les autoritats britniques van fer arrestar 144 oficials otomans acusats de crims contra els armenis, i els deportaren a Malta per jutjar-los. Tanmateix, Haig Khazarian va examinar la documentaci aportada contra ells i no trob proves que encoratgessin la poblaci a matar armenis. Aleshores, l Alt Comissionat Britnic els va fer alliberar.

Per el nou govern d'Atatrk a Turquia no va acceptar el tractat i el 22 de setembre atac militarment la nova Armnia; quatre divisions franquejaren la frontera i marxaren sobre Olti i Sarikamitx. El govern armeni va reclutar 35.000 voluntaris, per noms resistiren un mes. Entre novembre i octubre l antiga Armnia, Alexandropol, Hadjin i Kars fou ocupada per les tropes turques de Kiazim Kerabekir, malgrat la resistncia armnia.  El 17 d'octubre els turcs ocuparen Igdir i s aliaren amb els zeris, de manera que el 31 d'octubre ocuparen la vila de Kars i el 7 de novembre la d Alexandropol (Gumyri), on hi massacraren 30.000 armenis. EL febrer del 1921 continuaren l aven sobre Marash i el 1922 ocuparen Izmir, on saquejaren els barris armenis. En total, entre el 1920 i el 1921 mataren uns altres 50.000 armenis.

El 29 de novembre del 1920 els bolxevics vinguts de Baku van prendre el poder a Dilidjan i rebutjaren les resolucions del Tractat de Sevres. Endems, els sovietics atacaren Leninakan i ocuparen Erevan, per foren rebutjats a Artsakh, on es van mantenir un cert temps independents. Finalment, el 2 de desembre del 1920 el govern dashnak, presidit per Simon Vratsian i Dro Kanaian, s obligat a dimitir i a signar la Pau d'Alexandropol amb els turcs, per la qual renunciaren a crear un gran estat amb l Armnia turca, que ja havia estat abandonada pels aliats l u de maig del 1920; tamb enviaren 10.000 joves armenis a Turquia per a la construcci del ferrocarril, dels quals noms en tornaren 230. I l exrcir armeni s redut a 1.400 efectius. Es formar un nou govern presidit per Tro Khanayan i Siline, coalici entre dashnaks i comunistes, i Gassian proclam la Haikakan Sovetakan Sotsialistakan Hanrapetoutioun (Repblica Socialista Sovitica d'Armnia). Per  el general Nejcth es revotla a Zanguezur i el grup El Karabagh reclama la seva pertinena a Armnia. La txeka va detenir uns 1.500 activistes armenis i n afusella uns 200. Tro Khanayan el 6 de desembre s'install a la txeka, on intentar resistir als comunistes. 

Pel maig del 1921 el president Wilson don un laude definint les fronteres armnies (tota Bitlis i van i part de Trebzon i Erzurum, uns 80.000 km, amb 240 kilmetres de costa i el port de Trabzon), per els turcs ja havien ocupat el territori i es disposaven a deportar massivament la poblaci armnia que hi vivia.  El 20 d'octubre del 1921, endems, els francesos abandonaren Cilcia, ra per la qual uns 100.000 armenis fugiren cap a Sria, Xipre, Grcia i Egipte.

Referncies.
 The Struggle for Transcaucasia, 1917-21, by Kazemzadeh, F.
 The Republic of Armenia, Hovannisian, R.G.
;

Publicacions.
 The Free Republic of Armenia 1918.  Armenian National Committee, San Francisco. .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139289" title="Uni de Consumidors de Catalunya-UCC" nonfiltered="1314" processed="1302" dbindex="57001">
La Uni de Consumidors de Catalunya-UCC s una associaci privada i progressista que va nixer de l impuls de la Federaci d Alimentaci del sindicat UGT. La Generalitat de Catalunya la va nomenar associaci de consumidors ms representativa l any 1998.

En l actualitat, com a associaci preocupada pels consumidors i tot all que els afecta en la seva vida quotidiana, a ms d oferir serveis especialitzats als seus associats, defensa els interessos generals de les persones en tant consumidores de productes i usuries de serveis, participant en diferents comissions de l administraci i denunciant aquelles situacions on creu que els drets dels consumidors estant sent perjudicats.

Impulsa un portal del consumidors: Consumidors.org.

Enllaos externs.
 Consumidors.org;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139297" title="Avetis Aharonian" nonfiltered="1315" processed="1303" dbindex="57003">
Avetis Aharonian (armeni                 ) (1866 - 20 de mar, 1948) fou un poltic, escriptor i revolucionari armeni, part important del moviment nacional armeni. 

 Biografia .

Avetis Aharonian nasqu el 1866 a la vila d'Igdirmava als camps d'Araradian (avui Turquia). Aharonian fou for influt pel seu entorn geogrfic, com el riu Araks i la muntanya Ararat situades vora la vila.

La seva mare, Zardar, era una persona illustrada, qui enseny els seus fills a llegir i escriure. Acab la primria a l'escola de la vila, i es gradu posteriorment a l'escola Kevorkian d'Etchmiadzin. Exerc com a professor uns anys, desprs estudi a la Universitat de Lausana (Sussa) histria i filosofia. Durant aquest perode hi conegu Kristapor Mikaelian, aleshores redactor en cap del diari Troshag (Bandera), i comen a collaborar-hi. Un cop graduat, el 1901, estudi literatura a la Sorbonne.

El 1902, va tornar al Caucas i exerc com a director de l'escola Nersissian i editor de la revista Mourj (Martell). Aix, el 1909, fou arrestat per la policia tsarista i empresonat a Metekhi, on va caure malalt. El 1911, desprs d'una generosa donaci de 20,000 rubles, va viatjar per Europa. 

Va retornar al Caucas el 1917, i fou el cap del Consell Nacional Armeni, que proclam la independncia de la Repblica Democrtica d'Armnia el 28 de maig de 1918.
Tamb fou el cap de la delegaci armnia en la Conferncia de Pau de Pars, on es va signar el Tractat de Svres que reconeixia d'anomenada "Armnia de Wilson" en collaboraci directa amb la Dispora armnia. Exiliat quan el pas fou incorporat a la URSS, va compondre Azatouthian dujanapahin (Camins de llibertat, 1926). El 1948 va morir a Pars.

 Referncies .

Traduit de l'armeni: N.A.                                  , Armnia Moderna Volum II, 2004, pgs. 245-246










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139298" title="Josep Marraco i Xauxas" nonfiltered="1316" processed="1304" dbindex="57004">
Josep Marraco i Xauxas (Reus, 1814   Barcelona, 1873), compositor, organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona.

 Biografia .
Estudi msica amb els Franciscans, a Reus, i posteriorment es trasllad a Barcelona. Exerc d'organista al convent de Sant Francesc, a la parrquia de Sant Agust i a la catedral de Barcelona. En aquest darrer lloc fund una escolania i ocup el crrec de segon director (segons algunes fonts) o de mestre de capella (segons altres), de la Catedral de Barcelona fins a la seva mort.

Gran flautista, cre una cobla que dugu el seu nom. Tamb fou, durant molts anys, primer tenor de Santa Maria del Mar. Compongu diverses misses, altres peces religioses i profanes. A ms, pos msica a dues versions de La Passi i a dues d'Els Pastorets, que es representaren nombroses vegades.

A la Biblioteca de Catalunya es conserven diverses obres, incorporades en el donatiu Sancho-Marraco, i a l'arxiu dioces de Barcelona es conserven obres seves de msica sacra.

El seu fill, Josep Marraco i Ferrer, i dos nets, Josep Sancho i Marraco i Alexandre Marraco i Roca foren tamb msics i compositors. Els dos primers, a ms, el succeiren com a mestres de capella i organistes de la Catedral de Barcelona.

 Obres .
 Corazn Santo, per a dues veus i acompanyament;
 Coro para Difuntos (1860), per a quatre veus i orquestra;
 Degollacin de los inocentes;
 Deseo, per a veus i orquestra;
 Lamentaciones para el Viernes Santo, per a viola;
 Missa (1854), per a quatre veus mixtes i orquestra;
 Msica a la Comedia de Santa Eulalia, per a veus i orquestra;
 La Passi Domingo de Ramos, per a quatre veus i dos acompanyaments;
 Los Pastorcillos, per a veus i orquestra;
 Responsorio a 6, per a dos cors;
 Rosari, per a orquestra;
 Salve Regina;

 Enllaos externs .
 Obres de Josep Marraco conservades a la Biblioteca de Catalunya;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139306" title="Roberto Carlos da Silva" nonfiltered="1317" processed="1305" dbindex="57005">
Roberto Carlos da Silva Rocha s un futbolista brasiler professional que actualment juga al Fenerbahe. Juga de lateral esquerre, encara que destaca per les seves incorporacions a l atac. s internacionalment conegut per la seva potencia en el xut. Ha estat considerat un dels millors laterals de l'ltima dcada, grcies a la seva trajectria amb la Selecci brasilera i amb el Real Madrid Club de Ftbol.

 Biografia .
Va nixer el 10 d'abril de 1973 a Gara, Sao Paulo (Brasil). Comen a jugar a lUnio So Joo, al 1990, a un barri humil de Sao Paulo.  Amb 14 anys ja jugava amb el primer equip, i amb 16, debut amb la selecci sots-20 de Brasil. Va fitxar pel Palmeiras, i amb 18 anys ja era titular a la selecci absoluta de Brasil.

Al 1995 va marxar a Europa per fitxar per l'Inter de Mil on va jugar un any, abans de fitxar pel Real Madrid CF, on va disputar 11 temporades, siguent el jugador estranger amb ms partits disputats amb la samarreta blanca. 

El 2 d'agost de 2005 va adquirir la doble nacionalitat espanyola i brasilera i al final de la temporada 2006-07 va concloure la seva etapa al Reial Madrid per a fitxar pel Fenerbahe turc. Actualment es troba retirat de la selecci brasilera.

Participacions als Campionats del Mn.


 Trajectria a Clubs .


Palmars.





Campionats nacionals.


Campionats internacionals.


(*) Incloent la selecci nacional

Premis individuals.


Enllaos externs.
Web oficial de Roberto Carlos  ;
Resum dels millors gols de Roberto Carlos;
Fitxa de Roberto Carlos a la web de la Federaci Turca de futbol ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139308" title="Josep Sancho i Marraco" nonfiltered="1318" processed="1306" dbindex="57006">
Josep Sancho Marraco (La Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, i un compositor extraordinriament prolfic.

 Biografia .
Msic preco, encet la seva formaci musical als set anys. Les seves qualitats feren que hom l'envis a estudiar a Barcelona amb els mestres Mas i Serracant, Josep Vias (Josep Vias i Daz, mort el 1888?) i del mestre de capella de la Catedral de Barcelona, el seu oncle Josep Marraco i Ferrer (aquest, al seu torn, fill del tamb msic i compositor Josep Marraco i Xauxas). Josep Sancho fou escol cantor a la catedral de Barcelona; als setze anys s'incorpor com a organista a la parrquia de Sant Agust de Barcelona, i el 1907 n'esdevingu mestre de capella, per a romandre-hi fins al 1957. Tamb exerc de director musical del teatre Romea de Barcelona entre els anys 1898 i 1908 i, al 1912, reb el nomenament de censor de lAsociaci Ceciliana Espanyola

Assol el nomenament de mestre de capella de la Catedral el 1923, d'on ja feia d'organista. Va ser, igualment, organista de l'esglsia de Sant Sever, dirig l'Acadmia de Msica de la Casa Provincial de la Caritat i tamb port l'Orfe Montserrat de Barcelona. Del 1932 en endavant, a ms, va ser vocal de la Comissi Diocesana de msica religiosa del bisbat de Barcelona. Collabor amb el P. Nemesio Otao en la seva Antologa Moderna Orgnica Espaola (1909) i en antologies de msica religiosa. Tamb a Paris redact un mtode de solfeig superior; i treball igualment a Lieja i a Leipzig.

Compongu ms de cinc-centes obres, tant de carcter religis com prof: en destaquen la  Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam, la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam, per la seva producci abast una quinzena de Misses, sarsueles, Goigs, motets, himnes, canons per a cor i per a veu i piano, ballables, havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, cobla, orgue, trios, quartets,  quintets... Tamb feu ms de dos-cents arranjaments per a petita formaci d'obres de Beethoven, Wagner, Verdi, Llus Millet, Ruperto Chap, Hndel, Bach, Gounod i molts altres compositors. Com a compositor, el seu estil s eminentment polifnic, seguint el mestratge dels grans mestres espanyols del XVI. Participa en gran nombre de concursos musicals i fou premiat repetidament. La Biblioteca de Catalunya conserva, per donaci de la seva famlia, gran quantitat de composicions i altra documentaci de Josep Sancho  Marraco, del seu avi Josep Marraco Xauxas i del seu oncle, Josep Marraco i Ferrer (vegeu l'apartat de Bibliografia).

La seva vila natal, La Garriga, li dedic un carrer el 1921 i el nomen fill predilecte el 1943. L'any 1958 li fou imposada la Medalla al Mrit Artstic de la ciutat de Barcelona.

 Obres (selecci) .
 Celtibriques (1919), per a gran banda. Comprn: Temps de sevillanes, Cants populars gallegos i Temps de sardana;
 Fantasia sobre temes populars catalans: Els Miquelets de Frana (1918), par a banda i per a gran orquestra;
 Gavota (1898), per a banda;
 Glosses, per a orquestra;
 Glossa I. Comprn El pastoret, El bon caador, Xirongu: ballet del Peneds;
 Glossa II Temes populars catalans (1920). Comprn El pardal, L'alabau i 'Ball de gegants de Solsona;
 Glossa III (1920). Comprn LHereu Riera, El Comte Arnau i El poder del cant;
 Glossa IV. Comprn La pastoreta, Caterina d'Ali, La pres del rei de Frana;
 Glossa V. Comprn El pastor de la Cortada, La melindrosa, Ball de Figuetaires del Peneds;
 Glossa VI Nadalenca. Comprn les peces Ballarem una sardana. Bella companyia, El desembre congelat i Fum, fum, fum;
 Idilio, per a orquestra;
 Lobelia, masurca per a orquestra;
 Marxa catalana: Peneds (1922), per a orquestra i per a banda, sobre temes populars del Peneds. Comprn Ball de Figuetaires i les canons La fugida i Santa Agns;
 Marxa triomfal (1902), per a orquestra;
 Melancolia: nocturn (1899), per a viol i piano;
 Minuet en La, per a dos violins, violoncel, contrabaix i piano;
 Montserrat (1897), per a flauta, violoncel i piano;
 Multifariam: cantata sacro-sinfnica (1925), per a tenor, barton, cor, orgue i orquestra;
 Murmullos de la selva (1897), per a flauta, violoncel i piano;
 L'orfaneta: romana, per a dos violins, viola, violoncel i contrabaix;
 Pregria (1899), per a quintet de corda;
 Quartet de corda (1897);
 Suite Celtibrica, per a orquestra. Comprn la els Cantos Gallegos 1 i 2, i la sardana La Devesa;
 Trptic: petita simfonia en forma de coral, per a gran orquestra;

 Msica coral i per a l'escena .
 La barretina (1898), per a cor, amb lletra de J.Verdaguer;
 Can de bressol, per a cor;
 Can de maig (1898), per a veu i piano, lletra d'Apelles Mestres;
 Can del lladre (1919), per a cor de quatre veus mixtes i solos de tenor i soprano;
 Canto a la primavera (1899), per a quatre veus i orquestra;
 Un diputado de oposicin (1905), sarsuela en un acte. Lletra de Juan Chacn Hernndez;
 Donzella qui va a la guerra (1906), drama amb msica de Josep Sancho i Joan B. Lambert. Lletra de Manuel de Montoliu;
 L'espigolera (1898), per a quatre veus, amb lletra de Ramon Masifern;
 La estrella, nadala per a duet de tiples i cor;
 La florida del maig (1898), per a cor. Lletra de F. Soler Pitarra;
 Himno del Tercio Norte, dedicat a la unitat d'Infanteria de Marina de l'Armada Espanyola ;
 In medio ecclesiae (1912), per a cor mixt amb acompanyament d'orgue. Escrita per al III Congreso Nacional de Msica Sagrada, de Barcelona. Tingu un gran xit entre els oients;
 La Mare de Du (1897), per a cor de cinc veus soles, lletra de Francesc P.Briz;
 Mariagneta (1919), per a cor de sis veus mixtes i solo de tenor;
 El mestre, per a cor de quatre veus mixtes i solo de soprano;
 Missa de Glria de la Verge del Roser (1902), per a dos cors, orgue i contrabaix;
 Missa de Sant Agust (1914), per a tres veus, orgue  o harmnium i orquestra;
 Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam (1907), per a quatre veus mixtes i orquestra;
 Oracin de la noche, lletra de la can de l'Armada Espanyola Lletra;
 Retorn (1921), drama lric  en tres actes, amb llibret de Miquel Roger i Crosa. N'hi ha una reducci per a quartet de corda, piano i harmnium. Comprn la sardana del mateix ttol.
 Los reyes de la inocencia (1905), sarsuela en un acte, amb lletra d'A.Guart Martn;
 Sortint d'Egipte (1901), poema per a orquestra, amb lletra de J.Verdaguer;
 Stabat Mater (1907), per a tres veus i orquestra;
 Te Deum (1902), per a tres veus i orquestra;

 Sardanes .
 A els camioners de Puig-gracis (1951);
 L'arnera (1947);
 Catalanesca (1917), per a dues cobles;
 L'enjogassada (1907);
 L'estany de Banyoles (1922), per a quatre veus mixtes i cobla. Lletra de Miquel Roger.
 La fadrina (1916), premiada en els Jocs Florals de Girona del 1916;
 La garlanda (1917);
 Gentilesa (1913), sobre la msica de La pres del Rei de Frana. Instrumentada tamb per a banda;
 La goja (1906). Instrumentada tamb per a orquestra, per a banda i per un conjunt de piano, harmnium i corda;
 Juliana (1950);
 El maig en Montserrat (1956). N'hi ha versi per a dues cobles;
 La minyona de l'Empord (1908);
 Muntanyes regalades, harmonitzaci per a cor de la can popular;
 Narcisa (1917), per a dues cobles. Instrumentada tamb per a orquestra;
 Les nines de la Cerdanya (1920);
 La pastoreta;
 Puig-gracis (1947);
 Remembrant (1950);
 Retorn (<1923), per a quatre veus mixtes i cobla. Tamb n'hi ha versi per a banda i per a quintet de corda i piano. Lletra de Miquel Roger.
 Rosans (1945). Instrumentada tamb per a banda;
 Roselles i violetes (1917);
 Segarrenca (1956), sobre temes populars de la Segarra;
 Tagamanent (1950);
 El testament d'Amlia (1906), premiada en el Certamen de Sardanes de Girona;
 Els Tremolencs (1909). Instrumentada tamb per a banda;
 Vallivert (1947);

Sardanes revesses: Enigmtica (1949), Ingnua (1951), Laberntica (1950), Manyaga (1952), Primavera;

 Arxius de msica .
 Harmonitzaci per a cor de Muntanyes regalades en MP3

 Bibliografia .
 Publicacions sobre Josep Sancho .
 Fons Sancho Marraco Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006 ;
 Camil Geis i Parragueras Josep Sancho i Marraco, article publicat a la Revista de Girona 90 (1980);

 Publicacions de Josep Sancho .
 J.S.M. Nocions de solfeig Barcelona: Lit. Casa de Caritat, 1935;
 J.Sancho Marraco Canons escolars pera'ls infants Girona: Dalmau Carles i cia., s.d.
 J.Sancho Marraco Cantos religiosos a una voz con acompaamiento de harmonium  rgano (texto cataln y castellano) Barcelona: Casa Dotesio, 1914;

 Enllaos .
 Biografia i fotografia;
 Biografia, fotografia i llista sumria d'obres a la plana web de l'IES La Romana de La Garriga;
 Obres conservades en la Biblioteca de Catalunya en el Fons Sancho Marraco, constitueixen un catleg molt complet de la seva obra;
 Llista de les sardanes de Josep Sancho;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139313" title="Santa Maria de Vilabertran" nonfiltered="1319" processed="1307" dbindex="57007">

Santa Maria de Vilabertran s un monestir romnic situat a Vilabertran, a l'Alt Empord. Va ser declarat Monument histric-artstic en 1930.

Histria. 




L'any 1066, un prevere, Pere Rigau, va ser destinat a una petita esglsia, la de Santa Maria a la petita localitat de Vilabertran. El 1069, unes famlies de la zona li donaren els terrenys de l'esglsia, incloent un permetre de 60 passos per a construir un cementiri, aix com una font situada enfront de l'esglsia.

A poc a poc es va anar formant una comunitat de canonges que residien en una casa annexa a l'esglsia de Santa Maria. La nova comunitat va adoptar les normes de Sant Agust. Rigau va ser el seu primer abat i es va decidir que, a la seva mort, els propis membres de la congregaci triarien al seu successor.

El 1080 es va iniciar la construcci del nou monestir. La nova esglsia va ser consagrada el 11 de novembre de 1100. Rigau va intentar expandir els dominis del monestir; el seu intent d'annexionar el monestir de Sant Joan de les Abadesses va fracassar, per el de monestir de Santa Maria de Llad va acabar convertint-se en filial de Vilabertran.

Rigau va morir en una data sense determinar entre el 1107 i el 1114. Encara que mai es va seguir un procs de beatificaci, va acabar sent venerat com a sant. El monestir va seguir prosperant desprs de la seva mort. Va ser un centre d'acollida dels pelegrins que es dirigirien a Terra Santa ja que disposava d'un hospital. El 29 d'octubre de 1295 es va celebrar a Santa Maria l'enlla entre el rei Jaume II d'Arag i Blanca de Npols, la seva segona esposa.

En 1410 va arribar al monestir un nou abat, Antoni Girgos, el qual es va encarregar de fortificar el monestir, a causa de la inestabilitat que sofria la zona en aquesta poca, assotada pels continus atacs de pirates. Tamb va manar construir la torre del rellotge i el palau abacial.

El monestir va ser secularitzat l'any 1592 i va passar a ser un conjunt de cases presbiterianes regides per un arxipreste. El 1794 va sofrir l'atac de les tropes napoleniques. Finalment, el 1835 la llei de desamortitzaci de Mendizbal va provocar que els pocs canonges que quedaven a Santa Maria es traslladessin a Albarras.

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, aquest edifici es va convertir en caserna militar. Entre 1945 i 1960 es van realitzar diverses reformes de l'edifici. Des de 1980 s propietat de la Generalitat de Catalunya i, ms recentment, s'hi fa anualment un festival de msica clssica dedicat a Franz Schubert.

Edificis. 
L'esglsia de Santa Maria s l'element ms destacat del conjunt monacal. Es creu que no va ser acabada fins desprs de la seva consagraci el 1100. s de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal est coberta amb una volta de can. Est reforada per quatre arcs recolzats en pilars.

El claustre es va construir el segle XII. s senzill i auster i les seves galeries sn bastant desiguals. Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependncies de l'antic convent.

El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Est compost per tres galeries decorades en estil llombard. La faana s totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se.

Bibliografia.
M. Josepa Arnall i Juan, "Importancia de la Abadia-Colegiata de Vilabertrn", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 15 (1981-1982), 261-268.
Antoni Pladevall, Els monestirs de Catalunya Barcelona, Destino, 1970. ISBN 842305112 ;
Toms Bonell, Jordi: Descobrir Catalunya Barcelona: Premsa catalana, 1994;
Joan Gispert i Ricardo, "Procs de feudalitzaci: anlisi de la conflictivitat en la gesti del domini de Vilabertran (segle XII)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 31 (1998), 149-188.
Josep M. Marqus i Planagum, "Algunes referncies documentals sobre la cannica i la collegiata de Vilabertran (1300-1835)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 111-126.
Josep M. Marqus i Planagum, Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300), Figueres, Institut d'Estudis Empordanesos, 1995.

Enllaos externs.

Video de la Cannica de Santa Maria de Vilabertran;
Visita virtual al Monestir de Santa Maria de Vilabertran;
Histria i fotografies de Santa Maria de Vilabertran;
Reportatge sobre la Creu de Vilabertran amb fotos i vdeo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139315" title="Jimmy Connors" nonfiltered="1320" processed="1308" dbindex="57008">



James Scott ("Jimmy") Connors (2 de setembre de 1952) s un campi de tennis nord-americ retirat que va ser nmero 1 del mn des de juliol de 1974 fins a l'agost de 1977. Tamb guany 8 ttols del Grand Slam i ms de 120 ttols del circuit professional. Actualment, est entrenant el tennista americ Andy Roddick.

 Carrera.

El 1970, Connors jugava els seus primers partits internacionals i enregistrava la seva primera victria significativa al superar la primera ronda de l'Obert del Pacfic Sud-Oest a Los Angeles, derrotant Roy Emerson.

El 1971, Connors guanyava el ttol d'individuals de NCAA mentre assistia a la Universitat de Califrnia-Los Angeles (UCLA). Tamb guanyava el seu primer torneig internacional a Jacksonville, Florida com a amateur. El salt al circuit professional el faria el 1972 on tornaria a guanyar a Jacksonville.

La competitivitat de Connors a la pista el feu destacar. Es negava a acceptar que se'l guanys i donava el mxim del seu joc en tots els punts, ms enll que el partit estigus decidit o molt complicat. Tampoc no era advers a jugar davant de la multitud o insultant el seu adversari o rbitres. El seu comportament insolent tant damunt com fora li va fer guanyar una reputaci com l'entremaliat del mn de tennis i fins i tot adquiriria popularitat a la premsa rosa, a conseqncia de la seva relaci amb Chris Evert.

Connors tamb adquiria una reputaci com a esquirol el 1972 quan es neg a fer-se de l'ATP, el sindicat de la majoria dels tennistes. 

L'any 1974 guany tots els tornejos del Grand Slam a excepci de Roland Garros. A Austrlia, derrot Phil Dent en quatre sets a la final i a Ken Rosewall a Wimbledon i a l'Open dels EUA. La seva derrota a Pars va impedir que fos el primer des de Rod Laver a guanyar els quatre ttols d'individuals de Grand Slam en un any. Connors mai no va poder guanyar a Roland Garros.

Connors arribava al nmero 1 del circuit el juliol de 1974 i mantingu aquesta posici durant 160 setmanes. Durant tota la seva carrera, Connors fou nmero 1 del circuit durant 268 setmanes.

El 1975, Connors es va alar amb els tres torneigs d'individuals de Grand Slam que havia guanyat l'any anterior. El 1976, guanyava a Bjrn Borg a Wimbledon, i l'Open dels EUA, acabant per tercer any consecutiu com a nmero 1 del circuit.

El 1977 i desprs de diferents polmiques, Connors perdria amb Borg a Wimbledon i amb Vilas a Nova York. El gener de 1978, i desprs d'haver irritat als patrocinadors per haver-se negat a jugar, Connors jugava per primera vegada el Master, guanyant la final contra Borg a Nova York.

L'any 1978, seria Borg qui batria Connors cmodament a la final Wimbledon, per Connors es revenjaria del suec a Nova York. Aquell any, per, Connors perdia la seva condici de nmero 1, que passaria a ser per Borg.

Fins el 1982, Connors no tornaria a la final d'individuals de Wimbledon, on jugaria amb John McEnroe, aleshores nmero 1 del mn. Connors salvaria tres pilotes de partit, per finalment endur-se de nou el torneig en una final mtica.

Connors llavors derrotava una altra llegenda del tennis, promesa en aquell moment, com el txec Ivan Lendl, a la final de l'obert dels EUA de 1982, victria que repetiria el 1983.

L'ltima final de Grand Slam de Connors seria a Wimbledon el 1984, un altre cop contra John McEnroe, qui el batria amb facilitat. Preguntat desprs del partit, si John McEnroe era millor que ell, va respondre que mai.

Comenaria, aleshores, un autntic calvari per Connors que no acabaria fins que el 1988guanyaria el Sovran Bank Tennis Classic a Washington DC. Era el 106 ttol de la seva carrera. Connors havia jugat en 56 torneigs i 12 finals des de la seva ltima victria a Tquio contra Lendl l'octubre de 1984.

Per, el moment que pot definir la confiana de Connors en el seu joc, fou el 1991. Tenia 39 anys i sent el nmero 936 del circuit havia superat una greu lesi de canell que l'havia portat a passar pel quirfan. Amb el seu revs deteriorat, fou eliminat per retirada en tercera ronda de Pars, en un partit a 5 sets amb Michael Chang guanyador de l'edici anterior. Per a Nova York, Connors acabaria de forjar la seva prpia llegenda. Sorprenentment, Connors arribaria a quarts de final, el dia del seu aniversari, on es batria amb Aaron Krickstein de 24 anys i a qui guanyaria per 3-6, 7-6(8), 1-6, 6-3, 7-6(4) en 4 hores i 41 minuts, amb un marcador desfavorable al cinqu set de 2-5. A la semifinal, amb la pista a vessar i amb la presncia de la nmero 1 del mn femen, Steffi Graf, Connors perdria amb un dels millors jugadors d'aquell any i guanyador a Pars, Jim Courier. 

Finalment, Connors seguiria jugant a un nivell menor i es retiraria. El 2006, Andy Roddick va anunciar la seva contractaci com a entrenador.

 Vida personal.

 Connors i Chris Evert havien planejat casar-se l'octubre de 1974, per la boda se suspendria.
 El 1980, Connors es casava amb la model Patti McGuire amb qui tingu dos fills.
 La primavera de 2006 va passar pel quirfan per realitzar-se una substituci de malucs ;

Tornejos de Grand Slam. 

Individuals.


Campi  (8). 



Finalista (7).
 

Dobles.

Campi (2).
 

Finalista (2).

 

Enllaos externs.

International Tennis Hall of Fame profile ;
Official Wimbledon website profile ;
BBC profile ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139318" title="Kremerata Baltica" nonfiltered="1321" processed="1309" dbindex="57009">
La Kremerata Baltica s una orquestra de cambra que consta de msics joves dels pasos del bltic (Estnia, Letnia, Litunia). Va ser fundada pel violinista Gidon Kremer el 1997.

La Kremerata Baltica ha realitzat diversos enregistraments. El CD titulat After Mozart, va guanyar, el 2002, un Premi Grammy en la categoria Classical Music: Best Small Ensemble Performance, a la millor interpretaci d'un grup de cambra.

Enllaos externs.
Pgina oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139322" title="Ermita de Sant Medir (Sant Cugat del Valls)" nonfiltered="1322" processed="1310" dbindex="57010">


L'ermita de Sant Medir al municipi de Sant Cugat del Valls s un santuari ubicat a la serra de Collserola on cada 3 de mar se celebra el tradicional aplec de Sant Medir.

Es troba a prop de l'antic cam rom d'gara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que  passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)  entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).

Antigament anomenada Sant Emeteri (desprs catalanitzat en Medir), l'ermita s d'origen romnic, tot i que avui en dia no en queda quasi cap vestigi. El 962 es fa la primera referncia documental com a propietat del monestir de Sant Cugat i una de les cinc parrquies del terme. Els monjos del monestir en tingueren cura fins a l'any 1446.



La popularitzaci de la llegenda de sant Medir convert l'ermita en dest de pelegrins. El 1802 s'hi celebr el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Grcia.

A l'interior hi ha uns esbossos originals de l'any 1948 de les pintures murals que l'artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme. 

En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalssia de Sant Cugat junt amb tcnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauraci a l'edifici, com l'arranjament de la teulada i el restauraci del paviment del segle XVII.

 Enllaos .

 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.
 Videos sobre l'aplec de Sant Medir;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139323" title="Temperatura termodinmica" nonfiltered="1323" processed="1311" dbindex="57011">
La temperatura termodinmica s la mesura absoluta de la temperatura i s un dels parmetres principals de la termodinmica. Es tracta d'una escala "absoluta" perqu s la mesura de la propietat fonamental de la temperatura: el seu valor zero, o zero absolut, s la temperatura ms baixa possible, s a dir, res no pot tenir una temperatura inferior al zero absolut.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139327" title="Marco Materazzi" nonfiltered="1324" processed="1312" dbindex="57012">
Marco Materazzi (Lecce, 19 d'agost del 1973), s un futbolista itali que actualment juga a l'Inter de Mil de la Lega Calcio i a la Selecci de futbol d'Itlia.

 Biografia .
Materazzi no va debutar en el futbol professional itali fins l'any 1995, quan va fitxar pel A.C. Perugia que en aquell moment disputava la Srie B. Durant la seva etapa al Perugia va estar cedit en dues ocasions, una al Capri Calcio de Srie C, i una altra al Everton F.C. de la Premier League anglesa, on va deixar rastre del seu joc agressiu amb tres expulsions en una temporada.

Durant la temporada 2000-2001 va marcar 12 gols amb el Perugia, el que suposava un rcord per un defensa a Itlia, el que li va servir per fitxar el 2001 per l'Inter de Mil, el seu club actual, en una operaci propera als 18 milions de dlars. A Mil, ha aconseguit guanyar dues Copes d'Itlia, dues Supercoppa, i una Escudetto, a ms a ms de debutar amb la selecci italiana.

El central itali ha sigut sempre objecte d'una forta polmica degut al seu estil de joc que, no en poques ocasions, ha sigut denominat com a violent i provocador. De fet, ha lesionat a jugadors com Filippo Inzaghi, Zlatan Ibrahimovic o Andrei Shevechenko, a qui va arribar a ferir als genitals. Tot i aix, molts el consideren el millor defensa de la selecci italiana, desprs d'Alessandro Nesta o Fabio Cannavaro.

Com a dada anecdtica, poc desprs de l'incident amb Zinedine Zidane, en Marco va sortir en un anunci comercial de Nike, en el qual bviament, es fa gala del que va passar amb el jugador francs.

Materazzi, est casat amb Daniela i junts tenen tres fills, Gianmarco, Davide i Anna.

 Selecci Nacional .

Amb la Selecci Nacional, va disputar la Copa del Mn de 2002 a Corea i Jap, la Eurocopa de 2004 celebrada a Portugal, i el Mundial del 2006 a Alemanya on va aconseguir la Copa del Mn amb un gol seu de cap. Va destacar a ms a ms, en aquest campionat per la agressi que va rebre en el temps extra de la final de part de Zinedine Zidane, el qual va suposar pel francs una expulsi directa que era el punt i final a la seva carrera futbolstica.

Les seves caracterstiques sn un bon joc aeri, un bot xut ja sigui de penal o de lliure directe i un joc bastant fort.

 Participaci en Copes del Mn .


 Clubs .


 Ttols obtinguts .
Nacionals .


 Campionats Internacionals .


(*) Incloent-hi la Selecci

 Curiositats .
Segons el programa dominical "Fantstico", difs per la TV Globo de Brasil, desprs de la final del Mundial de Futbol d'Alemanya, els insults de Materazzi van ser desxifrats per un grup de sords experts en la lectura dels llavis. L'emissora va opinar que l'insult va ser la causa del descontrol d'en 'Zizou', qui va donar un cop de cap contra el pit de l'itali i que va acabar expulsat del camp al minut 110 de l'ltim partit de la seva carrera, en el qual Itlia es va acabar imposant a Frana als penals.

 El diari de Londres The Guardian, va certificar que Materazzi va dir "ets un argel de merda", acompanyat del qualificatiu "terrorista".

Representants de SOS Racisme van demanar a la FIFA, mitjanant un comunicat, que investigus les circumstncies que van rodejar l'expulsi de Zidane:
Segons varies fonts molt ben informades del mn del futbol, sembla que el jugador itali Marco Materazzi va dir a Zinedine Zidane "terrorista fastigs". Tenint en compte que el Mundial s'havia collocat sota el signe de la lluita contra el racisme (...) demanem a la FIFA que estigui a l'altura de les seves declaracions."

Tot i que als dos mesos va confessar que va agafar de la samarreta a Zinedine Zidane i aquest va dir-li:

-La vols? Si vols, quan acabi el partit te la dono.
-Prefereixo la teva germana - va dir Marco Materazzi.

 Enllaos externs .
Pgina Oficial Marco Materazzi ;
Pgina Oficial F.C. Internazionale Milano ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139334" title="Sully Prudhomme" nonfiltered="1325" processed="1313" dbindex="57013">


Ren-Franois-Armand Prudhomme, conegut com a Sully Prudhome ( Pars, Frana 1839 - Chtenay-Malabry 1907 ) fou un poeta i assagista francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1901.

Biografia.
Va nixer el 16 de mar de 1839 a la ciutat de Pars fill d'un comerciant d'aquesta ciutat. Inicialment va estudiar enginyeria al Liceu Bonaparte de Pars per ben aviat va canviar aquests estudis pels de filosofia. 

L'any 1881 es convert en membre de l'Acadmie franaise, ocupant el seient nmero 24 d'aquesta instituci. Fou un dels ms ferms partidaris d'Alfred Dreyfus en l'anomenat Cas Dreyfus. Va morir el 6 de setembre de 1907 a Chtenay-Malabry, poblaci situada dins l'actual rea metropolitana de Pars, vctima d'atacs de parlisi.

Obra literria.
A l'hora d'escriure poesia va declarar que la seva intenci era "crear una poesia cientfica pels temps moderns". De carcter sincer i malenconis fou membre del moviment literari anomenat Parnassianisme, tot i que sovint el seu treball exhibeix caracterstiques prpies. 

El 10 de desembre de 1901 es convert en el primer autor en ser-li concedit el Premi Nobel de Literatura en reconeixement especial de la seva composici potica, que dna evidncia d'un alt idealisme, de la perfecci artstica i d'una combinaci rara de les qualitats del cor i l'intellecte. 

Poesia.
1865: Stances et pomes.
1866: Les preuves.
1869: Les solitudes: posies, A. Lemerre (Pars).
1872: Les destins.
1874: La France.
1875: Les vaines tendresses.
1876: Le znith (poema), publicat a la revista Revue des deux mondes.
1878: La justice (poema).
1883-1888: Posie 1865-88.
1886: Le prisme, posies diverses, A. Lemerre (Pars).
1888: Le bonheur (poema).
1908: paves, A. Lemerre.

Prosa.
1883-1908: uvres de Sully Prudhomme (poesia i prosa), 8 volums, A. Lemerre.
1896: Que sais-je? (filosofia).
1901: Testament potique (assaigs).
1905: La vraie religion selon Pascal (assaigs).
1922: Journal intime: lettres-pense (dietari), A. Lemerre. Publicat desprs de mort.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1901;
  Pgina de l'Acadmie franaise, Sully Prudhomme;
  Poesies.net: Sully Prudhomme;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139335" title="Santa Maria de Llad" nonfiltered="1326" processed="1314" dbindex="57014">

El monestir de Santa Mara de Llad fou un antic monestir augustini del bisbat de Girona, a l'antic comtat de Besal, situat a l'actual municipi de Llad (Alt Empord). Va viure la seva mxima esplendor entre els segles XII i XIII. Est considerat com a monument histrico-artstic des de 1925.

Histria.
L'origen del monestir se situa en un document ems el 4 d'abril de 1089 amb l'emissi d'un document per part dels senyors de Navata mitjanant el qual retornaven a l'esglsia alguns dels seus bns, entre els que s'hi trobava l'esglsia de Santa Maria. El bisbe de Girona, Berenguer Guifr, va acceptar la devoluci i va decidir instaurar una comunitat religiosa.

El primer abat va ser Joan, procedent del monestir de Santa Maria de Vilabertran. Joan es va encarregar d'ampliar els dominis del monestir, annexionant algunes esglsies properes com la de Santa Maria de Ermeds o la de Sant Cristfol de l Estela. L'any 1095 se li va encarregar tamb la direcci de Sant Toms de Riudeperes propera a la ciutat de Vic. La comunitat de Llad no va ser, no obstant aix, aprovada fins a l'expedici d'una butlla per part del papa Calixt II emesa el 1124. L'abat Joan va morir el 1125 i va ser enterrat a Santa Maria.

El 1196 es va construir una nova esglsia aix com un hospital que realitzava tamb les funcions d'acollida per als pelegrins. El 1204, les possessions del monestir es van ampliar per a incloure la parrquia de Sant Feliu, aix com les de Sant Mart Sasserra i Cistella.

Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, el monestir va seguir comptant amb el favor dels reis i va rebre l'encrrec de controlar els intents d'expansi dels comtes d'Empries que volien estendre els seus dominis per la Garrotxa.

Al segle XIV s'hi traslladaren les relquies de Sant Lambert, un mrtir del principat de Lieja, que va fer augmentar el nombre de pelegrins que visitaven Santa Maria. Per a acollir aquestes relquies es va construir una petita capella d'estil gtic annexa a la nau principal del temple.

El declivi va arribar a Santa Maria a la fi d'aquest mateix segle. El monestir va ser secularitzat el 1592 i es va transformar en una collegiata fins al 1852 que va passar a ser l'esglsia parroquial de la poblaci de Llad.

Arquitectura. 
L'esglsia parroquial es troba en molt bon estat de conservaci. Es tracta d'un edifici de tres naus, separades per pilastres, amb columnes adossades. La nau central est coberta amb una volta d'arc apuntat, mentre que les laterals ho fan amb una volta de cambra de cercle. Cadascuna de les naus t el seu absis amb petites finestres.

Una de les parts ms destacades de l'edifici s la seva portalada. Est composta per sis arcs acabats en un fris que se sost sobre unes columnes amb capitells d'estil corinti. Encara que el centre s llis, en els laterals apareixen escultures de dracs, hidres i altres monstres. En el seu interior es troba una pila baptismal, destacada mostra de l'art romnic.

Galeria d'imatges.


Bibliografia.

 Josep M. Marqus i Planagum, "Documents de Santa Maria de Lled, anteriors al s. XIV, conservats a l'Arxiu Dioces de Girona", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 271-292.
 Antoni Pladevall Els monestirs catalans Barcelona: Ediciones Destino, 1970. ISBN 8423305112;
 Llus Prat i Torrent, "El priorat agustini de Santa Maria de Llad i els seus priors", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 207-226.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139342" title="Sant Medir" nonfiltered="1327" processed="1315" dbindex="57015">

Segons la llegenda Sant Medir (o Sant Emeteri) era un pags catal que vivia cap a l'any 303 a la vall de Gausac (avui anomenat Vall de Sant Medir) a la serra de Collserola en el terme de Sant Cugat del Valls.

Durant el domini rom de Diocleci, cristians arreu de l'Imperi Rom van ser perseguits, entre d'altres Sever, bisbe de Barcelona. Perseguit pels romans, va fugir per l'antic cam de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trob a Medir plantant faves als seus camps a prop del cam. Li explic el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si s preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Poc desprs, els romans en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongu amb la veritat. Un cop dit aix, les faves eren crescudes i florides, produint aix un miracle. Els romans portaren pres a Medir i Sever, que tamb havien capturat, i els van martiritzar tots dos.

 La histria real .

Ara b, segons altres fonts, tota la histria de Sant Medir tindria una altre variant, ja que sant Medir tamb s'anomenava Emeteri, o Ermenter, noms procedents dEmeterii, que a la seva vegada ve del grec Emen vomitar, que dna Emeterion vomitiu i, per extensi, rebutjador, defensor. Doncs aquest Ermenter resulta que era un hisp del segle III-IV i sofr en realitat una persecuci i una mort sota l'emperador Diocleci, juntament amb un tal Celdoni, que segons Prudenci, un poeta llat cristi coetani, era germ seu i com ell legionari rom. Segons sembla moriren a Calahorra, i no a Sant Cugat ni a cap castell octavi, i les seves relquies sn a l'esglsia de Sant Miquel de Cardona, vila de la qual sn patrons. El mateix Prudenci nasqu a Calahorra el 348 i est comprovat que les seves dades sn verdiques.

Si examinem la figura de sant Sever, descobrirem que va ser bisbe de Barcelona i que la major part dels seus fets en vida sn llegendaris, incls l'episodi amb sant Medir. Tamb la llegenda explica que les seves relquies foren trobades a Sant Cugat del Valls el 1226 i que a principis del segle XV el rei Mart I l Hum i el Papa Benet XIII decidiren traslladar-les a la catedral de Barcelona, on encara se suposa que hi resten. Histricament est comprovat que el martiri de Sever fou l any 636 o molt probablement vora aquesta data, i per tant s llegenda la seva relaci amb sant Medir i el seu martiri sota Diocleci, ja que en aquella data l'Imperi Rom ja no existia i Medir havia estat mort feia almenys 2 segles. La festa de sant Sever, a ms, no s el mateix dia que la de Medir, sin el 6 de novembre.

Podem deduir aleshores que des de Calahorra, el culte a sant Medir viatj fins Catalunya, on es dipositaren les seves restes. Desprs es fu lligar la histria de Sever amb Medir resultant la bonica llegenda.

Tamb  per acabar  cal parlar de Celdoni, germ de sant Medir, i no tant fams com ell, que no cal confondre amb sant Celoni, sant diferent, amb les seves relquies que tamb descansen a Sant Miquel de Cardona.

Per tamb hi ha unes despulles dels sants Celdoni i Ermenter que es troben dipositades en un indret prou desconegut i perdut a la Catalunya central, concretament a la Segarra, al monestir de Cellers, ja vora el Solsons. Es tracta d'un monestir dels segles XI i XII on hi ha una cripta que conserva les seves restes.

Del repartiment de les relquies d'aquests sants germans entre Sant Miquel de Cardona i el monestir de Cellers tamb hi ha una llegenda: inicialment es trobaven els cossos sants sencers a Cellers, dins el terme de la baronia de Pins, on gaudien de gran fama de remeiers. 

S'escaigu que el duc Ramon Folch de Cardona, sentint-se greument malalt, va encomanar-s'hi i invoc ambds perqu li tornessin la salut. Fou escoltat i va posar-se bo rpidament. Per demostrar als sants el seu agrament, volgu honorar-los en l'esglsia del seu castell, i una nit, seguit de molta gent, va presentar-se a Cellers i va robar els cossos sants furtivament. Els que intervingueren en el fet fugiren cames ajudeu-me fins terres fora de la baronia, i un cop all, que ja no podien tmer res de Pins, van organitzar una process, molt solemne, a la qual van assistir-hi nombrosos prohoms, que van conduir i acompanyar els cossos sants fins a Cardona. Tot aix va passar durant el pontificat del papa Lluna, Benet XIII, amic conegut de Folch de Cardona, a qui va absoldre del pecat del furt. Hi ha variants de la llegenda que conten que el de Pins va vendre els cossos, i, per tant, no hi va haver furt, i d'altres diuen que els va cedir al de Cardona per tracte. Sigui com sigui, aquest s el motiu del repartiment de les relquies de sant Ermenter i sant Celdoni.

Tornant a sant Celdoni era patr dels manyefles de gremis i confrares que, en tal dia, celebraven una funci solemne a l'esglsia de Santa Maria del Mar. El crrec del manyefla requeia damunt el darrer confrare que, per tant, solia sser el ms jove de l'ofici. Tots els gremis i confraries de la ciutat estaven interessats per aquesta festa, i a la missa hi eren representats per llurs avisadors. 

La missa dels manyefles era molt concorreguda, car la gent sentia el goig de veure el jovent que pujava dins de cada ofici, representat pels manyefles de cada gremi. Pel que fa als ossos desllorigats i sortits de la cassoleta, hom reclama a sant Celdoni, sant Serapi, i sant Elm. La custica popular diu que cada divendres els arrencaqueixals deien una oraci a sant Celdoni perqu escamps fora mal de queixal, per tal de tenir feina assegurada, puix que el consideraven contrari de santa Apolnia. Aix com aquesta prevenia i guaria el mal de queixal, sant Celdoni feia tot el possible per estendre'l. Quina sant ms curis! 

Hom t sant Celdoni per advocat de la mandra. Contra les pedregades, hom invoca aix mateix els sants Celdoni i Ermenter. Els goigs ens en diuen:

Sempre obt beneficis
de vostres mans soberanes,
puix, en tocar les campanes,
es desfan els maleficis,
oferint-vos sacrificis,
donau bona pluja als blats.

s creena que el dia d'avui, s a dir, el tres de mar, fa la llei a tot el mes:

El que pel mar fa el dia tres,
fa tota la resta del mes.
Tamb s el dia ms bo per a sembrar porrina:
Per sant Celdoni i Ermenter
per a sembrar porrina
s quan va ms b.

Aix doncs, sant Medir s un sant que s'ha forjat una tradici llegendria i ben dola per que va ser prou lluny de la vila de Grcia, en l'actualitat la seva ms fervent devota.

 L origen de la festa .

Amb el temps, al lloc on sant Medir havia tingut els camps i la pagesia, en plena serra de Collserola, al terme de Sant Cugat del Valls, es va construir una ermita, i vora seva hi ha una esplanada coneguda com a "camp del miracle", que s, segons diuen, el camp de faves on Sever fu el seu miraculs creixement.

La tradici i el culte al sant s havien perdut i oblidat gaireb del tot fins que es celebr un aplec que s molt concorregut pels vens de Grcia i de Sant Gervasi; cal cercar-ne l origen en dues versions: 

segons la veu popular, en una ocasi, durant la guerra dels Set Anys (la Primera Guerra Carlina), un cabdill carl fugia dels enemics que el perseguien, i ferit i mig mort, va refugiar-se en l'ermita del sant. Va demanar-li ajut pel seu mal trnsit i li va prometre que, si sortia b del pas en qu es trobava, cada any, el dia de la seva festa l'aniria a visitar. El devot es va salvar, es va guarir les nafres, i va complir la prometena. Per tal d honorar ms i millor al sant, cada any va procurar d'anar-lo a visitar amb una bona colla d'amics, com ms millor. I aix l'aplec va restablir-se, o potser organitzar-se, puix que no s'han trobat dades antigues que testimonin el culte ostents i popular a sant Medir.

La segona versi, ms estesa, i potser ms curiosa i bonica, que ens centra en aquesta histria, s la segent: molts i molts anys desprs, concretament el 1830, un forner i pastisser de Grcia per fill de Sant Cugat, dit Josep Vidal i Grans, va caure greument malalt. L'home tenia una gran devoci a sant Medir, i coneixia la seva histria, i va prometre al sant, que, si es curava, aniria en pelegrinatge fins a l'ermita muntant un ase i faria tots els possibles perqu tothom a la vila se n'assabents i tamb li tinguessin gran devoci. El cas s que el forner es va curar, i quan va arribar el tres de mar, que s la festa de Sant Medir, es va disposar a complir la prometena.

Fer la peregrinaci era cosa fcil: al capdavall, l'ermita de sant Medir era a poques hores de cam de la vila de Grcia, i el forner vivia a Gran de Grcia. El que semblava ms complicat era trobar la manera que tothom a la vila se n'assabents. I rumia que rumiars, el forner va trobar una manera ben original: va omplir tot un sac amb els caramels que ell mateix preparava a l'obrador i, a mesura que anava recorrent els carrers de Grcia dalt de l'ase, els anava repartint entre la gent. Com s natural, tota la vila en va anar plena, d'aquell original romiatge, i tothom va saber la histria del sant i la de la curaci del forner.

L'any segent, el forner va repetir el romiatge fins a l'ermita, per aquesta vegada se li van afegir els seus parents i amics, tots amb cavalls i ases. Varen tenir la bona idea d'incorporar-hi msica mitjanant un sac de gemecs, una cornamussa i un timbal que tocaven dos msics i que feren sonar al llarg del cam, i que, com era lgic, despertava la curiositat de tots aquells vianants que encara desconeixien la gesta d agrament del forner. I, per mantenir el costum, tots van agafar caramels per repartir entre els graciencs.

I la cosa va anar a ms. Cada vegada hi havia ms gent que, el dia tres de mar, anava a l'aplec a l ermita, de la mateixa manera que cada vegada hi havia ms gent que esperava als carrers el pas dels romeus per agafar caramels. La gent de Grcia que participava en el romiatge i en el llanament de caramels va comenar a aplegar-se en colles a mesura que passaven els anys des del segle XIX, colles que desfilaven sota les seves ensenyes i els seus pendons i anaven a l'ermita per beneir-los anualment davant el sant durant la missa. El pastisser Vidal tenia l'establiment en un punt del carrer Gran de Grcia on hi havia un cinematgraf, ms tard va traslladar-se al davant, on encara subsisteix la pastisseria. Fins ara, en record d'haver estat antic amo de l'establiment el qui va fundar la festa, cada any, el dia d'avui, els propietaris de la pastisseria treien al balc la bandera de la primera colla. 

 L aplec i la festa .

Les colles modernes, en passar pel davant, la saludaven respectuosament, com un gest d'homenatge a l'inventor de l'aplec. Per tal de poder saludar la bandera les colles, fossin de la barriada que fossin i fessin la ruta que fessin, passaven, obligadament, pel carrer Gran.

Per apart de la peregrinaci que es va iniciar a Grcia, s'ha de dir que l'aplec a l'ermita es va iniciar realment des del principi pels habitants de Sant Cugat del Valls, des del 1804 per la germandat de Sant Medir, per, s clar, sense el mateix protagonisme i fama amb que el protagonitzaren les colles de Grcia, Sant Gervasi, Sarri, Sants i Horta.

 La desfilada de colles del 3 de mar .

I aix, fins avui, quan tota la vila de Grcia i alguns altres barcelonins surten al carrer per Sant Medir per repartir o collir els milers de quilos de caramels que volen per l'aire en la festa. Aix mateix, Sant Medir t feina en rebre i beneir totes les colles existents que el venen a visitar a la seva ermita cada tres de mar.

Generalment, les colles de sant Medir paguen, durant tot l'any, un petit tant cada setmana, per tal de reunir  sense esfor  la suma fixada com a quota per comprar els caramels. Van presidides per uns quants genets, que cavalquen cavalls molt ben guarnits i enflocats i amb alguns carregats de cascavells. El capdavanter de la colla porta la bandera insgnia de l'entitat, ajudat per dos cordoners a cavall un a cada costat. Segueixen uns quants genets ms, segons la importncia de la colla. Les dones (encara que hi ha algunes que opten pel cavall) i els qui no saben muntar van en cotxes i camions descoberts, enramats i engalanats de flors. A llur pas tiren confits a la gent dels balcons que els aclama, i a la multitud que s atapeeix per veure'ls passar. Segons llur importncia, les colles van acompanyades d'una o ms bandes de msica. Un dels nmeros capitals de l'aplec s el dinar, que la majoria de colles fan en un restaurant, a tall de gran pat. La majoria dels romeus, ms que per devoci al sant, van a l'aplec pel goig de llument durant les llargues passades i cercaviles i per la satisfacci de fer un bon dinar. Tant s aix que sn moltes les colles que no arriben a anar fins a l'ermita i que no passen de Vista Rica, des d'on pugen fins al cim del Tibidabo a fer l'pat. Al retorn, a la plaa dels Josepets hi ha colles que els esperen, gent llogada que, proveda d'atxes de vent s'afegeix a la comitiva, a fi d'illuminar la colla al seu pas per la llarga ruta que forma la cercavila, la qual, abans de dissoldre's sempre se sol fer, i constitueix una de les parts ms importants de la festa.

Un detall anecdtic s que de tant en tant  sobretot si s'est en perode electoral  algun poltic (majoritriament del consistori barcelon) visita la desfilada ajudant a llenar caramels des d'un carruatge. Tamb en els darrers anys la Gurdia Urbana de Barcelona ha afegit la seva gurdia de gala muntada a cavall per escortar els carruatges i les colles, fet que contribueix a enaltir el carcter oficial de la festa.

 Les colles .

El nombre de colles s tant alt que n'hi ha de Sants, del Poble Sec i de Ciutat Vella. Hom relaciona el sant amb les faves, probablement per efecte de la llegenda. Antigament, els ermitans o organitzadors de l'aplec venien faves seques. Entre els pagesos del Valls existeix la creena que hom pot fer tornar un camp estril en productiu sembrant-hi faves de sant Medir. Tamb creuen que en el favar on s'ha sembrat una fava de sant Medir no en surt cap amb la cella negra. 

 Registre de colles i any de fundaci .

Actualment el conjunt de colles existents formen la Federaci d'Agrupacions de Sant Medir:
 L'Antiga de Sant Medir (1861);
 Agrupaci Bonanova (1887);
 Uni Gracienca (1901);
 La Perla de Sant Gervasi (1912);
 Llibertat Gracienca (1917);
 La Gardnia (1927);
 Victria (1947);
 La Moderna de Grcia (1948);
 La Monumental (1948);
 Parrquia de Sant Medir (1949);
 Patronat de Sant Medir (1955);
 Els Pilons (1960);
 El Timbaler del Bruc (1964);
 Els Amics (1969);
 Els Tivats (primera poca) (1922);

(segona poca) (1970)
 La Camlia (1973);
 La Nova de Sant Medir Sarri (primera poca) (1942);

(segona poca) (1974)
 L'Amistat de Grcia (1975);
 Els Patufets (1980);
 La Pessigolla (1981);
 Club Ciclista Grcia (primera poca) (1946);

(segona poca) (1984)
 Cal Ros (1984);
 Dola (1985);
 Nova de Grcia (1987);
 La Jovenvola (1987);
 Collserola (primera poca) (1977);

(segona poca) (1990)
 Torrent de l'Olla (1991);
 Llusos de Grcia (1991);
 La Providncia (1992);
 Drac de Sant Medir (1994);
 La Colla del Cau (1998);
 La tradicional (2000);
 Les Tres Branques (2000);

Relaci de colles que van existir en altres temps:
 La Colla d'en Vidal 1830;
 Colla Romeria de Sant Medir (la Ci) 1904;
 Els Savis 1912;
 Colla Nova 1914;
 La Uni de Barcelona 1919;
 Els Amics 1919;
 Els Pacfics 1919;
 Colla Emporium 1922;
 Els Bons Amics 1922;
 Colla de Sant Medir de la Societat Obrera L'Artes 1922;
 Colla Excursionista El Rap 1922;
 Colla Els Amics del Casal Catal 1922;
 La Nova Original 1924;
 Colla Juventut Original 1924;
 Els Recreats 1924;
 Colla del Roure o del Morteret 1924;
 Els Ben Fets de Grcia 1925;
 Colla Els Medins de Sarri 1925;
 Els Novells de Sant Medir 1926;
 Els Ben Plantats 1926;
 Els Formals 1927;
 El Porvenir 1928;
 La Suiza 1928;
 Els Tiets 1929;
 Grup Juventut de Sant Medir 1929;
 La Palmera 1930;
 Els Benavinguts 1931;
 Romeria La Familiar 1931;
 Els Amics de Grcia 1932;
 Penya Romeus de Sant Medir de Sants 1933;
 Colla de Sant Medir El Xut 1934;
 Colla La Campana de Grcia 1934;
 Colla La Orquidea 1934;
 Colla Els Disset 1948;
 Penya de Sant Medir La Butifarra 1949;
 Els Desavinguts 1950;
 Maestro Novi 1955;
 Benavinguts del Poble Sec 1957;
 La Salut 1958;
 La Violeta 1978;

Sn en total 33 colles les existents, tot i que de colles que s'han creat i han desaparegut en la histria de Sant Medir n'hi ha hagut una bona colla tamb.

N'hi ha un total de 40 colles que es van fundar en altres anys anteriors i per circumstncies adverses han desaparegut.
Tamb n hi ha que han viscut dues etapes com Els Tivats, La Nova de Sant Medir Sarri, Club Ciclista Grcia, i Collserola.

L'any en qu ms colles es van fundar fou el 1922.
La ms antiga de totes forma part de les que desaparegueren amb el temps i fou fundada l'any 1830, el del primer romiatge gracienc pel forner guarit, i per aix s'anomenava La Colla d'en Vidal. La segona va ser L'Antiga de Sant Medir i aquesta encara existeix. En contraposici, en els ltims anys se n'han fundat una muni de noves, la ms recent de les quals s Les Tres Branques, fundada el 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139343" title="Simon Vratsian" nonfiltered="1328" processed="1316" dbindex="57016">

Simon Vratsian nasqu el 1882 a la vila de Novo Nakhitxevan, Rssia i va morir el 1969 a Beirut, Lban. Fou un poltic armeni, darrer primer ministre de la Repblica Democrtica d'Armnia.

Fou educat en escoles armnies i russes, i de ben jove es va unir a la Federaci Revolucionria Armnia. Posteriorment va estudiar al seminari Gevorgian de 1900 a 1906. Vratsian retorn a Nor Nakhichevan com a activista del partit i va participar en el IV Congrs de Dashnaktsutiun a Viena el 1907, on va donar suport a l'adopci del socialisme.

El 1908 viatj a Sant Petersburg per estudiar dret. Va viatjar als EUA el 1911 on va editar el diari Hairenik. El 1914 particip en el VIII Congrs General de Dashnaktsutiun a Turquia. Hi fou elegit membre de la direcci i collabor amb els dirigents dels Joves Turcs. L'agost de 1914 fou empresonat com a espia rus, per escap a Transcaucsia, on es va allistar a les unitats de voluntaris armenis que lluitaven en l'exrcit rus. Desprs de la desfeta de les unitats, particip en la Conferncia Estatal de Moscou, el Congrs Nacional Armeni, i en fou escollit membre del Consell Nacional. Hovhannes Qajaznuni s'ofer a acompanyar-lo en un viatge per Europa i Amrica el 1919,per li fou rebutjada l'entrada al Regne Unit perqu era considerat un socialista radical. El mateix any fou nomenat ministre de treball, agricultura i possessions estatals en el govern d'Aleksandr Khatisyan. Les seves posicions el van fer mantenir-se en el govern de Hamo Ohanjanyan; tamb va assumir responsabilitats d'informaci i propaganda. Desprs del cessament del govern i la negativa de Hovhannes Qajaznuni a formar una coalici, Vratsian accept el crrec de primer ministre de la Repblica Democrtica d'Armnia el 24 de novembre de 1920. El 2 de desembre va oferir Armnia als bolxevics. Tanmateix, hagu de fugir, i ms tard aparegu com a President del Comit per la Salvaci de la Ptria. Tamb apell a Europa i Turquia ajuda contra els bolxevics. Vratsian aleshores viatj a Europa, i s'establ a Pars on edit el diari Droshak de 1923 a 1925. El 1945 present una petici a l'Assemblea General de l'ONU a San Francisco demanant la restauraci de l'Armnia de Wilson arrabassada per Turquia a Armnia.

Durant la seva vida va editar molts diaris armenis ara desapareguts, inclosos Harach i Horizon.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139346" title="Ivan Franko" nonfiltered="1329" processed="1317" dbindex="57017">


Ivan Franko (en ucrans:            ) (Nahuievytxi, 27 d'agost de 1856-Lviv, 28 de maig de 1916) va ser un poeta, escriptor, crtic social i literari, periodista, economista i activista poltic ucrans. Era tamb un poltic radical, i va fundar el moviment socialista a l'Ucrana occidental. A ms de la seva obra literria, tamb es va destacar com a traductor de les obres de William Shakespeare, Lord Byron, Pedro Caldern de la Barca, Dante, Victor Hugo, Goethe i Schiller en ucrans. Fou amb Taras Xevtxenko una de les persones que ms han contribut i influenciat el pensament literari i poltic a Ucrana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139347" title="Primer Ministre d'Armnia" nonfiltered="1330" processed="1318" dbindex="57018">

El Primer Ministre d'Armnia s el crrec ms important del govern d'Armnia, i s obligat per la constituci a "supervisar les activitats regulars del govern i coordinar el treball dels Ministres." El Primer Ministre s nomenat pel President d'Armnia, per pot ser destitut per vot de confiana en el parlament. El crrec de president generalment es considera ms poders que el de primer ministre.

El crrec de Primer Ministre fou establit per primer cop el 1918 amb la proclamaci de la Repblica Democrtica d'Armnia. Fou abolit quan Armnia fou incorporada a la Uni Sovitica. Quan Armnia recuper la independncia, el crrec de primer ministre fou reintroduit. 

Si comptem els primers ministres anteriors a l'annexi sovitica, en total ha hagut catorze primers ministres d'Armnia. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139349" title="Segismundo Toxicmano" nonfiltered="1331" processed="1319" dbindex="57019">
Segismundo Toxicmano s un grup musical basc d'estil punk que es va formar l'octubre del 1997 a Vitria sota les influncies de grups bascs com Rip, Cicatriz i La Polla Records, tot i que tamb tenien influncies del punk angls del 1977 on destacaven grups com Peter & the Test Tube Babies, Cockney Rejects o Cock Sparrer. 

La ideologia dels seus membres es basa en la lluita contra l'Estat de dret, des del punt de vista poltic, policial, i judicial entre d'altres. Tamb es posicionen contra el capitalisme, l'exrcit, el que consideren consumisme i hipocresia en la societat, entre d'altres.

Desprs d'alguns concerts van decidir gravar en un estudi i plasmar aquelles canons que fins llavors comenaven a ser famoses a Vitria. El primer disc va tenir molt xit i, segons el Diario Vasco, era el millor disc punk de l'any 1998. L'xit va arribar no noms desprs dels premis obtinguts sin tamb desprs de les 5000 cpies venudes.

Al desembre del 1999 van tancar-se de nou al estudi, amb els mateixos collaborados del primer disc. El ttol d'aquest segon treball va ser "Mundo Txico", amb canons com "Realidad", "Pobredumbre", i "Ratero" entre d'altres. Aquestes canons s'han convertit en himnes del punk de l'Estat espanyol. Aquest segon treball va superar en vendes al seu predecessor.

El grup va seguir la seva lnia i va fer una considerable quantitat de concerts.

A l'estiu de l'any 2001 la banda va tornar a l'estudi. Aquesta vegada als estudis "Grate". Van gravar el disc "1, 2, 3, fuego". Amb canons com "Las drogas", "Nios con armas", o "Euskadi" (una versi de la can anglesa "England belongs to me" de Cock Sparrer). 

Desprs del seu pas per "Locomotive Music" van migrar a la discogrfica "Santo Grial Records", amb els quals van editar el seu quart lbum "Escapa!", amb 14 pistes gravades de nou als estudis Grate. Aquest disc consta de canons com "Mi vida", "Patrones", o "El narco".

 Discografia .
1998 : Segismundo Toxicmano;
2000 : Mundo Txico ;
2001 : 1,2,3,Fuego;
2004 : Escapa;
2006 : Auschwitz'05 ;
2007 : Balance de Daos;


Components.

Als comenaments del grup, Segismundo Toxicmano era un quintet, format per un cantant, dos guitarres, un baix i un bateria, Desprs de la publicaci del tercer disc, el cantant, Guillen, va abandonar el grup i va ser substiuit per Iosu de Parabellum. Un temps desprs, Guillen va tornar al grup, per per poc temps ja que va ser expulsat definitivament. Desprs d'aquest fet, el baixista, Placi, va assumir la tasca de cantant. Des del quart disc la formaci del grup s: 

Baix i veu : Placi;
Guitarres i cors : Gabi i Peke;
Bateria i cors : Arnaiz;

Enllaos.
Plana web oficial (castell);
Discogrfica del grup (castell);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139350" title="Uni Nacional Democrtica d'Armnia" nonfiltered="1332" processed="1320" dbindex="57020">
La Uni Nacional Democrtica d'Armeni (en armeni Azgayin Zhogovrdavarakan Miutyun) s un partit poltic armeni fundat i dirigit per Vazgen Manukyan, Primer Ministre d'Armnia el 1990-1991, i Davit Vardanian.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139358" title="Moviment Nacional Pan-Armeni" nonfiltered="1333" processed="1321" dbindex="57021">
El Moviment Nacional Pan-Armeni (armeni                          o Hayots Hamazgain Sharzhum) s un partit poltic armeni, actualment sense representaci parlamentria. Fou fundat el 1989 a partir del Comit Pro-Artsakh, dirigit oficialment per Vano Siradegyan i Levon Ter Petrosian, ms tard president d'Armnia. El partit s de caire nacionalista i partidari de la Gran Armnia, tot i que s'ha posat de part de Rssia a canvi del seu suport en la guerra contra Azerbaidjan, cosa que li ha fet perdre suport popular. Del 1993 al 1996 el seu cap Hrant Bagratyan ocup el crrec de Primer Ministre d'Armnia. L'actual cap s Artashes Zurabyan. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139359" title="Gidon Kremer" nonfiltered="1334" processed="1322" dbindex="57022">

Gidon Kremer (en let Gidons Kr mers) (27 de febrer de 1947) s un violinista i director d'orquestra de Letnia. Toca habitualment amb un Guarnerius del Ges del 1730.

 Biografia .
Va nixer a Riga (Letnia), de pares jueus d'origen alemany. Comen l'estudi del viol als quatre anys amb el seu pare i el seu avi que sn tots dos violinistes professionals, i desprs a l'Escola de msica de Riga i finalment amb David Oistrakh al Conservatori Tchakovski de Moscou. El 1967 obtingu el tercer premi al Concours musical international Reine-lisabeth-de-Belgique a Brusselles, el 1969 el primer premi del Concurs Paganini a Gnova i el 1970 el primer premi del Concurs internacional Tchakovski, a Moscou.

El seu primer concert fora de la Uni Sovitica t lloc el 1975, a Alemanya, seguit per aparicions al Festival de Salzburg el 1976, i a Nova York el 1977. El 1981, Kremer funda un Festival de msica de cambra a Lockenhaus, ustria, orientat cap a una programaci d'obres noves i no convencionals. Des de 1992, el festival s conegut sota el nom de Kremerata Musica i, el 1996, Kremer funda l'orquestra de cambra Kremerata Baltica, que agrupa a joves msics originaris dels Estats bltics. tamb s nomenat director artstic del festival Art Projekt 92 de Munic i del festival d'estiu de Gstaad (Sussa).

 Perfil professional .
Gidon Kremer est considerat com dels grans violinistes del segle XX. L'originalitat, l'agilitat i l'ltima convicci dels seves interpretacions fan d'ell una de les personalitats rellevants de la msica clssica actual. 

Kremer s conegut per al seu ampli repertori, que s'estn des de Vivaldi i Bach fins als nostres dies. S'ha fet el portaveu d'obres de compositors com stor Piazzolla, Philip Glass, Alfred Schnittke, Lera Auerbach, Arvo Prt, i John Adams. Entre els nombrosos compositors que li han dedicat obres, es poden citar els noms de Sofia Gubaidulina (Offertorium) i Luigi Nono (La lontananza nostalgica utopica futura). 

Ha tocat amb Martha Argerich, Mischa Masky, Keith Jarrett, Yo-Yo Ma, Kim Kashkashian, Valery Afanassiev, entre d'altres, i amb directors com Leonard Bernstein, Riccardo Muti, Claudio Abbado, Lorin Maazel, Herbert von Karajan, Nikolaus Harnoncourt, Seiji Ozawa. Posseeix una mplia discografia molta d'ella amb el segell Deutsche Grammophon, per a qui enregistra des de 1978, tot i que tamb te algunes edicions amb Phillips i Decca.

Enllaos externs.
Biografia de Gidon Kremer al web de la Kremerata Baltica;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139360" title="Partit Republic d'Armnia" nonfiltered="1335" processed="1323" dbindex="57023">
El Partit Republic d'Armnia (armeni                                      o Hayastani Hanrapetakan Kusaktsutyun, HHK) s un partit poltic conservador a Armnia. Fou el primer partit poltic fundat desprs de la independncia d'Armnia (2 d'abril 1990) i enregistrat (14 de maig 1991).

A les ltimes eleccions (25 de maig de 2003), el partit va obtenir el 23.5% del vot popular, obtenint 31 de 131 escons. L'actual Primer Ministre d'Armnia, Tigran Sargsyan, pertany a aquest partit.

Enllaos externs.
Republican Party of Armenia official site;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139361" title="Greenwich Village" nonfiltered="1336" processed="1324" dbindex="57024">



Greenwich Village s una gran rea residencial al costat oest de Manhattan, a Nova York. El barri est limitat pel carrer Broadway a l'est, el riu Hudson a l'oest, el carrer Houston al sud i el carrer 14 al nord.

Originalment el barri fou un poble apart, creat en 1712. En 1822, una epidmia de febre groga a Nova York va fer que molts residents es traslladessin a Greenwich Village buscant un aire millor ms sa.

Greenwich Village s coneguda per la seva important vida cultural, artstica i bohmia. 

A Greenwich Village es troben el carrer Christopher i la posada Stonewall, on van tenir lloc els Aldarulls d'Stonewall en 1969, que van iniciar el moviment d'alliberaci gai. El nom "the Village" aviat es va tornar un nom genric per anomenar a un barri amb tendncia gay. Un altre exemple s el nom del grup musical The Village People.

The Village, com s anomenat normalment, tamb inclou el campus principal de la Universitat de Nova York (NYU).

 Enllaos externs .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139364" title="President d'Armnia" nonfiltered="1337" processed="1325" dbindex="57025">
El President d'Armnia s el ttol que t el cap d'estat d'Armnia des de la seva independncia de la Uni Sovitica el 1991.



Eleccions.
Resultat de les eleccions presidencials armnies de 19 de febrer i 5 de mar de 2003


Eleccions del 19 de febrer de 2008:























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139365" title="Maria Elisabet Donaldson" nonfiltered="1338" processed="1326" dbindex="57026">


Maria Elisabet Donaldson, princesa hereva de Dinamarca (Hobart (Tasmnia) 1972). Princesa hereva de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial arran del seu matrimoni amb el prncep hereu Frederic de Dinamarca, fill primognit de la reina Margarida II de Dinamarca.

Nascuda a la localitat de Hobart a l'illa de Tasmnia el dia 5 de febrer de l'any 1972 essent filla del professor universitari John Dalgleish Donaldson i de l'executiva Henrietta Clark Horne. Tant la famlia paterna com la materna de la princesa sn d'origen escocs.

Maria Elisabet atengu l'Escola Taroona a Tasmnia i posteriorment el Collegi Hobart. Estudi a la Universitat de Tasmnia la doble llicenciatura en administraci i direcci d'empreses i de dret. Immediatament desprs de concloure els seus estudis amb brillants qualificacions, la princesa entr a treballara a l'Agnica DDB Needham de Melbourne, posteriorment a l'Agncia Young & Rubicam de Sidney i finalment a l'empresa Microsoft de Copenhaguen. 

La princesa t coneixement d'angls com a llengua materna, de francs a l'haver realitzat un curs preparatori a Pars i del dans. 
 
Maria Donaldson conegu al prncep hereu Frederic de Dinamarca als Jocs Olmpics de Sidney de l'any 2000. La princesa assist una festa del grup olmpic espanyol en qu hi assistia el prncep Felip d'Espanya, dos germans Gmez-Acebo, el prncep Nicolau de Grcia, la princesa Marta Llusa de Noruega, el prncep Joaquim de Dinamarca i el prncep hereu Frederic de Dinamarca. Donaldson afirm posteriorment que ella desconeixia que els citats membres de la reialesa assistirien a la festa i ella mateixa afirm: "Mitja hora desprs d'haver comenat la festa, una de les persones que m'havia convidat s'acosta i em pregunta si sabia qui eren les persones amb qui estava parlant. bviament la reina Elisabet s la nostra cap d'estat per, Austrlia s, en certa manera, una repblica pel fet de no tenir reialesa prpia i per tant s difcil conixer aquesta classe de gent".

Maria Elisabet Donaldson esdevingu promesa del prncep Frederic de Dinamarca el dia 8 d'octubre de l'any 2003 en una magnfica cerimnia per la premsa celebrada al Palau d'Amalienborg a Copenhaguen. La parella es cas a la Catedral de Copenhaguen el dia 14 de maig de 2004, cerimnia en qu assist la crme de la crme de la reialesa europea i que serv per presentar oficialment al gotha europeu a Letizia Ortiz, promesa del prncep d'Astries.

Posteriorment a la cerimnia religiosa, la parella es trasllad al Castell de Fredensborg on s'hi celebr un banquet per 450 persones. La lluna de mel transcorregu, segons diversos mitjans de comunicaci, per Tanznia, Kenia i l'illa de Zanzbar. 

Arran del seu casament, Maria Elisabet Donaldson perd la seva ciutada australiana i anglesa per adoptar la danesa. Igualment se li conced el ttol de princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial i l'Ordre de l'Elefant concedida per la reina Margarida II de Dinamarca. 
 
El 25 d'abril de 2005, la Cort de Copenhaguen comfirm que els prnceps hereus esperaven un fill que nasqu l'octubre de 2005 a la capital danesa:

 SAR el prncep Cristi de Dinamaca, nat a Copenhaguen el 2005.

Cristi reb els noms de Cristi, Valdemar, Enric i Joan. Cristi seguint la tradici danesa que tots els reis es diuen Cristi i Frederic successivament, Valdemar per ser un nom de llarga tradici en la famlia reial danesa, i Joan i Enric en honor dels avis paterns i materns. La cerimnia tingu lloc al Castell de Christiansborg el 21 de gener de 2006 essent apadrinat per la princesa hereva Victria de Sucia, el prncep hereu Pau de Grcia, els prnceps hereus Haakon de Noruega i Mette-Marit Tjessem, pel prncep Joaquim de Dinamarca i per diversos amics de la parella. 

La princesa ha anunciat a finals de 2006 la seva propera maternitat que s'espera per principis de maig de 2007. Actualment la parella habita el Castell de Fredensborg, antiga residncia de la princesa ngrid de Sucia. La parella tamb ocupa oficialment apartament del Palau d'Amalienborg a Copenhaguen. 

La princesa ha estat recentment discutida per la premsa danesa per un suposat malgastament de recursos en vestits i joies. Malgrat tot, la popularitat de la famlia del prncep hereu s extremadament elevada a Copenhaguen i a Dinamarca. Maria Elisabet Donaldson s'ha convertit en un nou icona de la moda danesa i de la reialesa essent una de les ms populars princeses hereves.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139368" title="Nicolau de Grcia (prncep de Grcia)" nonfiltered="1339" processed="1327" dbindex="57027">


Nicolau de Grcia, prncep de Grcia (Atenes 1872 - 1938) Prncep de Grcia i de Dinamarca. Fill del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. Ell s'expressava de la segent manera de la condici de prncep: "Poca gent s capa d'adonar-se que les famlies reials sn compostes per persones... Nixer prncep s un accident que rares vegades s un privilegi".

Estudi la carrera militar a l'escola Evelpedes al port del Pireu i amb un tutor francosus al propi palau reial d'Atenes. Al llarg de la dcada de 1890 particip en nombrosos actes socials en representaci dels seus pares: La coronaci del tsar Nicolau II de Rssia, el casament de la princesa Maud del Regne Unit, al casament del prncep Danilo de Montenegro amb la gran duquessa Jutta de Mecklenburg-Strelitz i a la majoria d'edat del rei Alfons XIII d'Espanya. 

L'any 1902 es cas amb la gran duquessa Helena de Rssia, filla del gran duc Vladimir de Rssia i de la gran duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin al palau de Tsarskoie Selo. D'aquest casament en naixeren tres filles:

SAR la princesa Olga de Grcia nascuda el 1903 a Atenes i morta el 1997 a Pars. Es cas amb el prncep regent Pau de Iugoslvia.

SAR la princesa Elisabet de Grcia nascuda el 1904 a Atenes i morta el 1953 a Munic. Es cas amb el comte Toerring-Jettenbach.

SAR la princesa Marina de Grcia nascuda el 1906 a Atenes i morta el 1968 a Londres. Es cas amb el prncep Jordi del Regne Unit. ;

L'any 1917 partiren a l'exili amb la resta de la famlia reial i s'installaren a Sussa per posteriorment passar a Frana, on Nicolau, per tal de guanyar diners, es dedic a l'ensenyament del dibuix i la pintura. Certament la caiguda de la monarquia grega i la revoluci russa havien arruinat la famlia del prncep Nicolau, que fou un reconegut artista. 

L'any 1936 retornen a Grcia i s'installen a Atenes on dos anys desprs el prncep mor i s enterrat a Tatoi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139369" title="Theodor Mommsen" nonfiltered="1340" processed="1328" dbindex="57028">


Christian Matthias Theodor Mommsen ( Garding, Dinamarca 1817 - Berln 1903 ) fou un jurista, filleg, historiador, poltic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1902.

Biografia.
Va nixer el 30 de novembre de 1817 a la ciutat de Garding, una petita poblaci de la regi de Schleswig-Holstein que en aquells moments formava part de la Corona de Dinamarca. El seu pare, pastor protestant, el va introduir en la cultura i llenges clssiques, formaci que consolidaria entre 1834 i 1838 a l'Institut d'Altona. Aquell any va ingressar a la Universitat de Kiel, on va estudiar dret, i es doctor el 1843.

Mommsen va desenvolupar una llarga carrera com a professor universitari, ocupant successivament la ctedra de Dret rom de la Universitat de Leipzig el 1848, crrec que va perdre per les seves activitats poltiques en donar suport als monrquics enfront dels republicans, tot i que posteriorment es va enfrontar amb els primers al protestar per les seves violentes represlies contra els segons. El 1852 fou nomenat catedrtic de la Universitat de Zuric, el 1854 professor de filosofia a la Universitat de Wroc aw i el 1858 catedrtic d'histria antiga de la Universitat de Berlin. L'any 1873 va ser nomenat Secretari vitalici de l'Acadmia de Cincies de Berln, de la qual n'era membre des de 1858. 


L'1 de novembre de 1903 mor a la seva residncia de Berln. 

Obra poltica.
Mommsen fou nomenat delegat del Landtag, assemblea representativa de Prssia entre 1863 i 1866, esdevenint posteriorment delegat del Reichstag entre 1881 i 1884, inicialment pel partit dret Partit Progessista d'Alemanya (Deutsche Fortschrittspartei), posteriorment pel Partit Liberal Nacional (Nationalliberalen) i finalment al Partit Secessionista, oposant-se fermament a les idees socials d'Otto von Bismarck.

Obra literria. 
Quan l'home ja no trobi plaer en el seu treball i treballi noms per a arribar als seus plaers el ms aviat possible, llavors ser noms una casualitat que no es converteixi en delinqent. 

Amb el finanament de l'Acadmia de Cincies de Berln va aconseguir iniciar l'any 1854 un gegantesc projecte per editar totes les inscripcions llatines de l'Imperi rom, les anomenades Corpus Inscriptionum Latinarum. L'any de la seva mort s'havien publicat ms de 120.000 epgrafs. 

La imponent obra de Mommsen, amb ms de 1.500 ttols, s una excepcional contribuci al desenvolupament de la histria antiga. Els seus treballs jurdics, filolgics, epigrfics i numismtics sn referents fonamentals per als especialistes i les seves investigacions cientfiques van establir les bases de la dialectologia de la Itlia preromana. 

L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per estar considerat el mestre ms gran de l'art de l'escriptura histrica, amb especial referncia al seu treball monumental, "La histria de Roma", esdevenint un dels pocs escriptors de no-ficci guardonats amb aquest premi.

Les seves principals obres sn: 
 1854-1856: La histria de Roma.
 1871-1883: Dret constitucional rom;
 1884: Les provncies romanes;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (52293) Mommsen descobert el 12 d'octubre de 1990 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1902;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139371" title="Desinncia" nonfiltered="1341" processed="1329" dbindex="57029">
La paraula desinncia (del llat desin re, acabar) ve emprada des del final del segle XVI per a indicar en diversos contextos lingistics la part final d'una paraula.

El significat tradicional de desinncia s'usa per a identificar la part de la paraula que resulta ser variable en la flexi i que concideix en general amb la seva part final.

En una definici lexicolgica ms moderna i formal, per encara ambgua, amb desinncia d'una parola s'entn un morfema particular gramatical noms precisable en el context de la llengua de referncia.

En catal, per exemple -s s la desinncia del plural.

Abans, aquesta paraula tamb es feia servir per a definir la rima i com a sinnim de sufix. Actualment s'empra encara amb aquests significats noms a l'exterior de l'mbit tecnic lingstic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139375" title="Partit del Poble d'Armnia" nonfiltered="1342" processed="1330" dbindex="57030">
El Partit del Poble d'Armnia (armeni                                     , Hayastani Zhoghovrdakan Kusaktsutyun) s partit poltic socialista d'esquerra d'Armnia. 
A les ltimes eleccions del 25 de maig de 2003, el partit va obtenir l'1.1 % dels vots i cap esc. El seu cap s Stepan Dermychian i el 1999 havia format part de la coalici Misanutiun (Unitat) amb el Partit Republic d'Armnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139379" title="Geografia del Pas Valenci" nonfiltered="1343" processed="1331" dbindex="57031">
El Pas Valenci s un pas d'Europa i de la Mediterrnia situat a l'est de la Pennsula Ibrica, organitzat hui dia com a comunitat autnoma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana. S'estn entre el riu Snia a Vinars i fins a Pilar de la Foradada, un poc ms enll del riu Segura, amb una delimitaci terrestre de 840 km de longitud, i 518 km de longitud de costa. A ms a ms, les illes mediterrnies de Nova Tabarca i de les Columbretes, sn tamb d'administraci valenciana.

Amb 23.2555 km, s el segon territori ms extens dels Pasos Catalans, i amb el 4,60% del territori d'Espanya ocupa la huitena posici de les Comunitats Autnomes. La seua posici geogrfica s 40 47' a l'extrem nord, 37 51' a l'extrem sud, 0 31' E a l'extrem oriental, i 1 32' W a l'extrem occidental.

 Geografia Fsica .


El territori valenci, estret i allargat, pot ser definit, des del punt de vista natural, com un paisatge mediterrani a meitat cam entre el desert afric i els boscos europeus. Es tracta d'un pas ple de contrastos on s'alternen els ambients relativament rids del sud i els relativament humits del nord amb altres de transici.

Les muntanyes ocupen la major part del Pas Valenci, deixant solament una estreta franja litoral per a les planes que, aix s, solament s'eixamplen a l'extrem nord (Plana de Vinars), a la Plana de Castell, a la Depressi central de Valncia i en l'extrem sud (Baix Segura). A la resta de la costa, les muntanyes arriben gaireb a la lnia litoral.

Des d'una visi de conjunt, l'espai valenci s la zona de contacte i final de dues grans serralades espanyoles: la Ibrica pel nord i la Btica pel sud, que separen l'estreta franja litoral de dues grans unitats interiors: la Depressi de l'Ebre i la Submeseta Meridional, la qual s'endinsa en territori valenci mitjanant l'anomenat Altipl de Requena. El contacte entre les dues serralades es produeix al sud del riu Xquer, en el que els gelegs denominen falla sud-valenciana.

Predomina la litologia calcria, per tamb s fcil trobar materials com les arenisques, les margues o els guixos.

 Les grans unitats de relleu .
 Sector ibric septentrional .
La serralada Ibrica desplega les seues estribacions muntanyoses cap a la Mediterrnia al sector septentrional del Pas. El sistema es veu interferit i dislocat per altres tres elements del accidents del relleu: la Serralada Costera Catalana, que l'afecta a l'extrem ms al nord; la Depressi del Golf de Valncia, a la part central; i les primeres serralades btiques, ms al sud, que entren en contacte amb el sistema Ibric al masss del Mondver. Aquestes interferncies mostren unes serres molt afectades per fractures paralleles a la costa el que es tradueix en qu l'orientaci tpicament ibrica (NO-SE) siga ntida en casos allats (serralades d'Espad i Calderona).
El relleu que trobem en aquest sector no s el resultat del plegaments alpins prpiament, sin dels esforos distensius, aparellats a l'enfonsament de la fosa balear i formaci del Golf de Valncia, que obriren una srie valls, foies i corredors.

 Serres i moles de l'interior .

Ac encara s ben palesa l'orientaci ibrica, amb domini de la cobertora mesozoica que apareix en ocasions de manera plegada i, en altres, en forma de moles o formes subtabulars.

Les serres de Els Ports de Morella estan composades per una srie de plegaments anticlinals de materials jurssics a les parts altes, i materials cretacis a les baixes. Aquesta unitat de relleu correspon a un punt on el Sistema Ibric entra en contacte amb la Serralada Costera Catalana i, per tant, les serres de Els Ports prenen alineacions arquejades amb la part concavada mirant cap al nord. A s ben patent a les serres de Vallibana, el Turmell o a la de Sant Cristfol.
La peculiar disposici d'aquestes serres (soles depassar els 1.200m), a fet que aquest rac del territori valenci siga l'nica porci de terra  de la conca hidrogrfica de l'Ebre. Els ports de Querol (1.020m) i de Torre Mir fan de lnia divisria, on les aiges del nord van a parar al riu Bergantes (afluent de l'Ebre).

L'altre espai, el de les Moles calcries de l'interior, es localitza cap al sud de Morella, arribant fins al riu Millars. Es tracta d'un relleu subtabular, poc plegat per molt afectat per les falles de distensi, el vasculament i l'erosi. Trobarem un paisatge amb muntanyes de cims plans, separades per gorges excavades per rius (com les de la rambla Carbonera i els dels rius Montlle i Vilafermosa). 
Les moles, que algunes vegades presenten estrats totalment plans, i altres vegades suaus plecs sinclinals penjats, solen  superar els 1.000m d'alria i estan ocupades per les pastures o per cultius cerealstics. Podem destacar les segents moles de nord a sud: Mola de Xert, de la Garumba (1.114m), de la Saranyana, Mola d'Ares (1.318m), el pla de Vilafranca i el pla de Vistabella(1.100m), que enllaa amb la gran mola de Penyagolosa (1.814m).

 Serres i corredors del Maestrat .
Aquesta unitat del relleu comprn la terres prelitorals i litorals entre la plana de Vinars pel nord, i la Plana de Castell pel sud. Es tracta d'una srie de serralades paralleles a la costa separades per valls o corredors interiors de tipus graven (foses tectniques). Segueixen una orientaci NNE-SSO, corresponent a la Serralada Costera Catalana.
Les serralades litorals del Maestrat tenen origen en el perode distensiu de l'orognia alpina, amb l'enfonsament de la fosa balear, que provoc la formaci de fractures paralleles al litoral i de foses intermdies. Per aix, aquestes serres van baixant en altura a la vegada que s'apropen a la costa, en forma de graons.

El corredor ms interior s el de Cat, on sinclouen els municipis del propi Cat, Vilar de Canes, la Torre d'en Besora i Atzeneta del Maestrat. A continuaci (a l'est), s'alcen l'alineaci de serres de Esparreguera i Valldngel, i el corredor d'Albocsser, 
Trig i les Useres. Desprs, la Serra d'en Galceran que dona pas al corredor de  Les Coves, amb les poblacions de les Coves, La Salzadella, La Torre dels Domenges, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc del Pla, etc. A continuaci, les Talaies d'Alcal limitaran el corredor d'Alcal de Xivert, format pels municipis d'Alcal, Santa Magdalena de Polps i Torreblanca. Finalment, entre l'ltim i la mar, s'ala la Serra d'Irta.

L'element com d'aquestes serralades s la geologia calcria, amb algunes excepcions. A Irta i a les Talaies trobarem materials jurssics, a les serres ms meridionals de Borriol, Desert de les Palmes i Agulles de Santa gueda amb roques trisiques. No solen superar cap d'elles els 1.000m, menys Serra d'en Galceran amb 1.078m.
Els corredors es caracteritzen per ser de fons pla, per aix, en alguns llocs on s'amplien, sn coneguts com a plans (Pla d'Atzeneta del Maestrat, Pla de l'Arc, Pla de Sant Mateu, etc.).

El drenatge d'aiges en aquesta unitat s molt dificults, i els rius es veuen obligats a circular amb direcci N-S o a l'inrevs, s el cas de rius com la rambla Carbonera, el riu de les Coves o la rambla de la Viuda. Sn tamb freqents els casos d'endorreisme. A les desembocadures dels rius sn freqents la formaci de deltes interiors (com els dels rius de les Coves o el del Millars) i petites albuferes i marjals com les de Penscola, Prat de Cabanes-Torreblanca, els Marjals de Castell, Estany de Nules, etc.

 Serres d'Espad i Calderona .
Articles principals: Serra d'Espad i Serra Calderona;

Al sud del riu Millars, i abans d'arribar a la Depressi central Valenciana, trobem aquestes dues magnifiques serralades ibriques amb clara orientaci NO-SE. Sn paralleles entre si i provenen de la Serra de Javalambre. Entre les dues serralades trobem la vall del Palncia, amb el Pla de Barracas a la part ms alta (1.000m).

 La Depressi central i les muntanyes dels voltants .

L'anomenada Depressi Valenciana, immediatament al migdia de la unitat anterior i envoltada per muntanyes, s la major plana litoral del Pas Valenci i de tota la conca mediterrnia espanyola. Ac es concentra la major aglomeraci humana valenciana, i la tercera espanyola (desprs de Barcelona i Madrid)

 La Depressi Central Valenciana .
Es localitza al centre del Pas Valenci, limitada per la Serra Calderona al nord, les muntanyes de la Serrania del Tria al nord-oest, serra de Las Cabrillas a l'oest, el Masss del Caroig al sud-oest i la Serra de Corbera i el Mondver per sud.  

El seu origen cal buscar-lo primer, en el procs d'enfonsament del Golf de Valncia iniciat fa uns 6 milions d'anys, i desprs, en el llarg procs de rebliment de terra produt per aport com els dels rius Palncia, Tria i Xquer, i els barrancs de Carraixet o de Xiva; ajudat per una mar poc erosiva i tamb per l'acci en els ltims temps de l'home que ha conquerit les marjals per mitj dels aterraments.

No tota la depressi s una planura perfecta, la zona ms prxima al litoral de formes extremadament planes connecta amb els extensos peudemonts interiors (Pla de Quart, Camp de Llria, etc.). Tamb cal dir la plana es troba esguitada per petites llomes que trenquen la unitat com les del Puig, la Muntanyeta dels Sants (Sueca), les Rodanes (Vilamarxant) o la Serra Perenxisa.

Els paisatges ms tpics i importants en aquesta unitat del relleu, sn els de horta i els de l'Albufera.

 La Serrana del Tria .

s, a la vegada que comarca valenciana, una peculiar unitat geogrfica, limitada per les muntanyes anticlinals d'orientaci ibrica (NO-SE) de Javalambre pel nord i Serra del Negrete (1.360m) pel sud. Enmig d'aquestes, la conca del Tria s protagonista, encara que no dibuixa cap paisatge semblant a la d'una vall fluvial, ja que el riu s'encaixa en espectaculars gorges amb parets de fins a 200m d'altura (els de Santa Cruz de Moya, de Puente Alta en Calles i el de Xulilla). 

L'unitat es caracteritza ms b pels sistemes muntanyosos com les serres del Remei, la Talaia, Santa Maria, els Boscos, etc. Tamb trobarem moles calcries com les d'Alpont, Ares dels Oms, etc.

El Tria ha construit petites vegues com les de Benaixeve, Domenyo, Toixa, Xelva i Loriguilla de geologia de tipus keuper, terreny molt propici per a la construcci d'embassaments que abasteixen a l'rea metropolitana de Valncia.

Al nord-oest, trobem el Rac d'Adems, una illa valenciana rodejada per terres castellano-manxegues i aragoneses. s una comarca travessada de nord a sud pel Tria que, ac s, obri una gran vall que forma part de la gran fosa de Terol. Aquesta vall est flanquejada per la serra de Javalambre(a l'est) que allarga algunes serres cap al territori valenci com la serra de la Tortajada i alguns pics com el Alto de las Barracas (1.839m) que marca el sostre del Pas Valenci. Per l'oest la tanca les darreres estribacions meridionals de la serra dels Montes Universales amb pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552m).

 L'Altipl de Requena .
Immediatament al sud de la Serra del Negrete, s'escampa l'Altipl de Requena, que administrativament correspon a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. Aquestes terres de parla castellana sn la continuaci valenciana de les planures manxegues, i que han sigut separades d'aquestes per l'acci erosiva del riu Cabriol.

Aquesta unitat est limitada per les serres d'Utiel pel nord, de las Cabrillas pel nord-est, de Malacara per l'est, de Marts pel sud-est, de Rubial pel sud-oest, de Bicuerca per l'oest, i les Gorges del Cabriol pel sud.

L'Altipl de Requena s una plataforma relativament plana, basculada de NO (900m d'altitud a Camporrobles) a SE (600m a Campo Arcs) i amb una altura mitjana de 750m. Es troba drenada per dos rius: el Magre i el Cabriol.

 El masss del Caroig .
Article principal: Masss del Caroig;

 Les serres de Corbera i el Mondver .
Articles principals: Serra de les Agulles i Mondver;
Aquestes serres tanquen pel sud la gran Depressi Central Valenciana.

 Sector btic meridional .
El sector de serralades i valls btiques comena al sud de la denominada falla sud-valenciana, que arranca prop de la mar a l'altura de Xeresa, passant per les serres del Buixcarr a Barx i per la Serra Grossa fins a terres d'Almansa.

Els plegaments que en aquest sector trobarem, que tamb es produren durant el paroxisme alp, sn d'edats ms joves que els que trobarem al sector ibric. Per tant, els relleus sn escarpats i amb cims no tant planes, valls ms profundes i major activitat ssmica.

Els relleus mostren una clara alineaci estructural (SO-NE) imposada per plegaments i falles, aix com la naturalesa del rocam que ser ms o menys resistent a l'erosi. Les roques ms dures calcries, dolomies i algunes arenisques) sobreeixen a les serres ms elevades (Benicadell, Serrella, Aitana, Puig Campana, Ifac). En canvi, les argiles i margues sn presents als fons de les valls i zones deprimides en general.

Dins d'aquest conjunt es poden distingir quatre zones:

 Prebtic extern .
El subsector del prebtic extern correspon a les serralades i valls btiques ms al nord, a fregar amb la falla sud-valenciana. Abasta les comarques de l'Alt Vinalop, la Vall d'Albaida i la Costera. Ac trobarem una succesi de serres i valls paralleles amb una ntida orientaci SO-NE.

De nord a sud s'escalonen la vall de Xtiva i Montesa per on corre el riu Cnyoles que desemboca a l'Albaida, com tamb el Barxeta, que drena la part oriental de la vall. Aquesta vall est tancada al nord per la serra Plana i pel sud per la Grossa. Als dos altres extrems est oberta  (NO i SE), el que a servit histricament per a comunicar la Depressi Valenciana amb la Meseta castellana. 

A continuaci, al sud, s'obri la Vall d'Albaida que trobar a l'alineaci muntanyosa de la Solana-Agullent-Benicadell com a frontera meridional. La vall s un sinclinori cobert de sediments terciaris, margues, coneguts com albars fent referncia la tonalitat blanquinosa de les seues terres conreats de cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters. Els rius Clariano, Albaida i Micena drenen les abundants aiges que sorgeixen i que acaben parant a l'Embassament de Bells, en l'entrada de l'Estret de les Aiges.

L'altura mitjana de la Vall d'Albaida est entre els 200 i els 400m, enclavada entre els 700 de la Serra Grossa (sud) i els ms de 1.000 del Benicadell (nord). A llevant s'ala el Mondver i el Buixcarr amb 800m com a mxim. Aquest allament confereix a la vall unes peculiaritats climtiques com les boires  i inversions trmiques. Les eixides naturals d'aquest tancat sn, l'estret del riu Vernissa (a l'est) cap a Gandia, l'Estret del Clariano (pel sud) cap a Bocairent i, la principal, el port d'Albaida cap a Alcoi.

Les darreres valls i serres del prebtic extern valenci sn les de la foia d'Alcoi, formada per petites valls que conflueixen i que estan 
envoltades de muntanyes. La vall d'Agres entre les serres d'Agullent i Mariola, , la vall de Polop o Barxell entre la Mariola i la Serra del Menejador i la vall de Seta entre la Serrella i l'Almudaina. Al centre de la foia, el riu Serpis recull les aiges per a conduir-les cap a la mar, passant pel congost de l'Estret de l'Infern (entre l'Orxa i Vilallonga).
La major part de les valls de la foia d'Alcoi estan cobertes per sediments terciaris (margues grises).

Cap a l'est, les serres van guanyant en intensitat i les valls en estretor, com la Vall de Gallinera entre les serres de la Foradada (al sud) i les serres de Gallinera i el Circ de la Safor (al nord), la Vall d'Ebo entre el Tossal Pelat (al nord) i la Serra de Laguar (al sud), la Vall de Laguar entre la serra del mateix nom i la Serra del Penyal i la Vall d'Alcal entre la Foradada i la Serra d'Alfaro.

 Prebtic intern .
Les serres que tanquen la foia d'Alcoi pel sud ja son considerades d'aquesta subunitat: sn la Serrella, el Menejador i Aitana. Ac el rocam s de naturalesa ms jove (calcries del Terciari) que al prebtic extern (Cretaci). Els relleus costaners presenten rocams molt ms antics del Jurssic (com al Puig Campana) i afloraments de keuper (Trisic) a Callosa d'En Sarri sobre el que transcorre el riu Guadalest.

Els relleus muntanyosos arriben a la mateixa lnia costanera formant impressionants penya-segats d'entre 100 i 300m d'altura i entrants com els caps de la Nau, de Sant Antoni, Moraira, Ifac, Morro del Toix, Benitatxell Gelada, etc. Les cales i golfs que s'endinsen entre aquests caps, corresponen amb les valls interiors per on corren rius com el Girona, el Gorgos, el Guadalest o l'Amadrio.

Entre les distintes serralades prebtiques, les foies donen algun respir a estos terrenys tan accidentats. La foia de Castalla s la ms occidental i dibuixa un triangle limitat per les serres de Onil pel nord; la Penya Roja, Carrasqueta i Menejador per l'est i el Maigm i la Serra de l'Arguenya per l'oest. La Foia de Xixona es troba a la part oriental de l'anterior foia, per aquesta presenta una forma ms irregular: amb la Carrasqueta al nord, la Penya Roja a l'oest i la Serra de la Grana a l'est.

La gran fosa del Vinalop, a l'extrem sud i oest del Prebtic, amaga les serres btiques sota la gran potncia de sediments quaternaris arrossegats i dipositats pel riu. Ac es mostren les crestes calcries i dolomtiques de ntida orientaci btica (SO-NE) amb vessants molt inclinades com a les serres de Salines, de l'Ombria d'Elda o el Reclot. s una zona amb difcil drenatge el que es plasma amb les endorraiques llacunes de Villena i Salines d'Elda, o el Fond de Monver.

 La depressi del Segura .

Aquesta subunitat representa l'extrem meridional del Pas Valenci. La Serra de Crevillent marca el lmit nord de la Depressi del Segura que ha estat colmatada pels sediments tant del Vinalop (que ac construeix un ample delta interior) i, sobretot, pel riu Segura. Les zones pantanoses i les llacunes sn nombroses en aquest espai: el Fond d'Elx, les salines de Santa Pola, la Mata i Torrevella.

La Depressi t origen en la gran fosa "intrabtica" que s'endinsa cap al territori murci i que ha estat replenat per materials  del Mioc (visible a relleus allomats amb dipsits margosos i de guixos) , Plioc (al sud del Segura, composat per materials detrtics d'origen mar) i Quaternari (de tipus alluvial i que es majoritari a la Depressi).

Al sud del riu, apareixen relleus de llomes miocniques  que trobem la mxima expressi en la Serra d'Escalona. Sobre la plana coberta de cultius de regadiu, s'eleven dues imponents serralades desertes de vegetaci: les serres trisiques d'Oriola i Callosa. L'illa de Tabarca es considera com a una prolongaci del relleu de la unitat btica.

 El clima, la hidrografia i la vegetaci .

 El clima .
El Pas Valenci est sota la influncia de la mar Mediterrnia, mar del que rep el nom el seu clima, que ac sol ser suau, sobretot en la costa. L'efecte suavitzador de la mar abasta tot el territori valenci, sobretot tenint en compte que els punts ms allunyats de la costa mai estan a ms de 100km (excepte al Rac d'Adems). 

 Factors .
No obstant aix, cal assenyalar altres factors determinants que determinaran els matisos climtics del Pas.

 La posici del Pas Valenci respecte a la pennsula, a l'extrem oriental. A la Pennsula Ibrica predominen els vents de l'oest, el que repercuteix directament en la quantitat de precipitacions en aquest territori que, per la seua latitud mitjana, deuria registrar unes precipitacions ms abundants. Els relleus peninsulars (Serralada Cantbrica, la Meseta, Sistema Central i Ibric) dificulten el pas de les borrasques d'origen atlntic.

 Les latituds mitjanes en les quals es troba el Pas Valenci, entre els 37 51' (S) i els 40 47' (N). Encara que la diferncia en les temperatures mitjanes anuals dels dos extrems siguen solament de 2C (16 C a Vinars i 18C a Oriola), aquesta petita diferncia s suficient per a explicar altres diferncies en camps com els de l'agricultura.

 El relleu muntanys tan accidentat i ple de contrastos (planes litorals, elevades muntanyes interiors, foies, valls, altiplans, etc.) s un factor determinant. La disposici de les serralades litorals i prelitorals del Maestrat (SO-NE) fa difcil la penetraci de la influncia martima. La Serralada d'Aitana (1.559 m) actua com a una gran muralla  que provoca una gran disimetria entre les cares a barlovent (Vall d'Albaida, la Safor, etc.) i les de sotavent (la Marina, l'Alacant, Vall del Vinalop, etc.), amb grans diferncies en precipitaci (ms elevades al nord o barlovent) i temperatura (ms elevades al sud o a sotavent). L'altitud tamb t una repercussi directa en les temperatures, amb un graduant mitj de 0'55 C per cada 100 m.

 Temperatures i precipitacions .
Les temperatures mostren un clar contrast entre les terres altes d'interior i el litoral, sobretot a l'hivern. Al mes de gener, les mitjanes es troben al voltant dels 10-11C al litoral i els 3-4C a l'interior. Durant els mesos d'estiu, les temperatures mitjanes no mostren tants contrastos, encara que les diferncies trmiques diries (entre el dia i la nit) son ms acusades a l'interior que no pas a la costa. Les majors diferncies als mesos clids es donen entre les comarques interiors septentrionals (a Morella no sobrepassen els 20C de mitjana al mes de Juliol) i l'extrem meridional (a Oriola i Elx depassen els 26C).

Al litoral, les brises marines fan ms suportables les rigoroses temperatures de l'estiu, moderant a 24C la mitjana trmica de ciutats com Castell de la Plana, Valncia i Gandia.

Les precipitacions, en un terme general, es troben entre els 400 i els 500 mm anuals. Per els dos elements que caracteritzes les precipitacions al Pas Valenci sn la irregularitat i els contrastos regionals (distingint-se entre zones rides amb 250 mm anuals i plujoses amb ms de 900 mm anuals). En general, les majors precipitacions es concentren durant la tardor, i amb menor mesura, i la primavera. El carcter irregular es deriva en una concentraci de les pluges en uns pocs dies a l'any, associades als temporals de Llevant amb forta torrencialitat.

 Regions climtiques .
No en tot el territori es dna el mateix tipus de clima mediterrani:

 Clima mediterrani tpic: s'estn per tot el litoral nord i centre del Pas, t hiverns no molt freds a causa de la caracterstica suavitzadora de temperatura que fa el mar, els estius sn llargs bastant secs i calorosos, superant els 30 C; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i tardor, amb riscos de gota freda en aquesta ltima estaci.

 Clima de muntanya: es dna en les zones ms interiors, juntament amb el mediterrani ms continentalitzat, el de muntanya es regeix per l'altitud, factor que influx en la temperatura i les precipitacions. Els hiverns sn freds, els estius sn ms frescos que en el clima mediterrani tpic, i les precipitacions abundants, a l'hivern solen caure precipitacions en forma de neu.

 Clima mediterrani molt sec i clima rid: es donen des del nord de la provncia d'Alacant fins a l'extrem sud limitant amb la Regi de Mrcia, les temperatures sn molt clides a l'estiu i a l'hivern sn molt suaus 15 a 18 C. Les precipitacions sn molt escasses: a la vegada que ens dirigim cap al Baix Segura, on apareix un clima ms aviat rid amb hiverns molt suaus entorn als 18, no triguen a superar els 20 C a la fi de febrer, amb estius molt llargs, molt secs i molt calorosos arribant i fins i tot superant amb facilitat els 35 C, les escasses precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transici (tardor i primavera).

 L'hidrografia .

 Rius allctons .

Sn rius nascuts fora del territori valenci, entre que caldria destacar a dos com els ms importants, el Segura, de 325 km, que naix en Fuente Segura, (Jan) i el Xquer, de 498 km, que neix en Ojuelos de Valdeminguete, (Conca). Tamb destaquen, malgrat la seva conca ms reduda, el Millars, de 156 km, que neix en la Serra de Gdar, Terol i el Tria, 280 km, que neix en la Muela de San Juan, en les serres d'Albarras, Terol i que desemboca a Valncia. Excepte el Segura que neix en les Serralades Btiques, els altres rius ho fan en el Sistema Ibric.

Aquests rius es caracteritzen per tenir cabal durant tot l'any, si b sn acusats els estiatges i molt temudes els seus crescudes tardorencs que causen inundacions en les seves planes alluvials (de nord a sud: la Plana, l'Horta de Valncia, la Ribera i el la Vega). Sofrixen un intensssim aprofitament hdric per mitj de preses que deriven les seves aiges per al consum hum, industrial, turstic i sobretot agrcola, sent la base dels prspers regadius valencians.








 Rius autctons .


Es caracteritzen per ser rius curts, de llera irregular i escs, conques petites i gran desnivell en el seu recorregut, al nixer en les serres prximes a la costa. Solen presentar grans estiatges, quedant la llera completament seca i fortes crescudes.

Al nord estan els rius Snia, limtrofe amb Catalunya, el Crvol, el Cervera i el de Sant Miquel o de les Coves. Neixen al Sistema Ibric i el seu cabal s escs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del Golf de Valncia aboquen les seves aiges el Palncia, el Serpis, aquest ltim denominat tamb riu d'Alcoi, i els petits rius Girona i Gorgos-Xal. Tots aquests rius, al costat del Tria i al Xquer, conformen la major plana alluvial del territori valenci. El Xquer serveix de divisria entre els sistemes ibric i btic i cap destacar alguns dels seus afluents com rius autctons: el riu Magre i el riu d'Albaida amb el Cnyoles i el Clariano. Tamb sn d'importncia la Rambla de la Viuda, afluent del Millars, i la Rambla Castellarda, afluent del Tria.

Al sud del masss penibtic, els rius sn de cabal molt escs, llit habitualment sec i presenten lleres mplies i pedregosos. Destaquen el Algar, el Amadrio, el Monnegre, la Rambla de les Ovelles, que desemboca a Alacant i el Vinalop, amb el seu afluent el Tarafa.

Un cas especial de riu autcton s el Bergantes, que neix prop de la ciutat de Morella en la zona nord-oest de la provncia de Castell i desemboca en el Guadalop, que s un afluent de l'Ebre.




 La vegetaci .

La vegetaci valenciana s tpicament mediterrnia, i en ella poden distingir-se els boscos d'alzines (Quercus ilex L.) i carrasques (Quercus ilex rotundifolia), en molts casos degradats i substituts per conferes (Coniferae); s'estenen des de les serres de Castell, per l'altipl de Requena i les regions muntanyenques de Valncia, fins al nord de la provncia d'Alacant, arribant al mar en el cim del Montg (751 m), a Dnia. El Desert de les Palmes i la serra d'Espad sn l'rea de la surera (Quercus suber L.), les alzines (Quercus ilex L.) i els arboos (Arbutus unedo), i en la serra de Benifass es troba un bosc de fajos (Fagus). Per el domini major s el del pi carrasquer (Pinus halepensis), encara que tamb hi ha pi martim com a la serra d'Espad i pi albar a l'Alt Maestrat. 
Per sobre dels 1.300 m creix la savina (Juniperus phoenicea) , el Roure valenci (Quercus faginea), tamb altres tipus de roure (Quercus) i el ginebre (Juniperus communis). 

Cal destacar els palmerars d'Elx i Alacant, encara que no corresponen a la vegetaci natural. En les terres baixes domina el matoll, que va degradant-se de nord a sud, en funci de la sequedat, i en el qual es donen espcies estepries com l'espart (Stipa tenacissima), la pita o atzavara (Agave americana), la figa palera o nopal (Opuntia) i el margall (Chamaerops humilis). En les zones de bosc degradat predomina el roman (Rosmarinus officinalis), la savina (Juniperus phoenicea), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la farigola o tim (Thymus) i el ginebre (Juniperus communis).

 Enllaos Interns .
 Pas Valenci;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 Enllaos Externs .
 Departament de Geografia de la UV ;
 Departament de Geografia de la UA  ;
 Ministeri de Medi Ambient ;
 Conselleria de Territori i Habitatge  ;
 Hispagua ;
 Confederaci Hidrogrfica de Xquer ;

 Fonts Bibliogrfiques .
  Piqueras Haba, Juan; El espacio valenciano: una sntesis geogrfica; Ed. Gules (Valncia), 1999, 393 pgines.
  Rossell, V.M.; Geografia del Pas Valenci; Ed. Alfons el Magnnim (Valncia), 1995, 640 pgines.  ;

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139380" title="Museu Reina Sofia" nonfiltered="1344" processed="1332" dbindex="57032">




El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa (MNCARS) es el museu espanyol nacional d'art del segle XX. Fou inaugurat oficialment el 10 de setembre de 1992 i el seu nom s en honor a la Reina Sofia d'Espanya. s un organisme autnom depenent del Ministeri de Cultura. Est a Madrid, a la zona d'Atocha, a prop de les estacions homnimes de tren metro, i s dins de la zona coneguda com Tringle d'Or de l'Art (que inclou el Museu del Prado i el Museu Thyssen-Bornemisza).

El museu t con excellents coleccions de Pablo Picasso i Salvador Dal. L'obra ms coneguda del museu s el Guernica. Tamb hi han obres de Hermen Anglada Camarasa, Juan Gris, Josep Mompou, Joan Mir, Julio Gonzlez, Eduardo Chillida, Pablo Palazuelo, Antoni Tpies, Pablo Gargallo, Lucio Muoz, Luis Gordillo, Jorge Oteiza, Ouka Lele i Jos Luis Gutirrez Solana, entre d'altres. Tamb t una biblioteca d'accs lliure especialitzada en art, amb ms de 100.000 llibres, 3.500 grabacions sonores i prop de 1.000 vdeos.

L'edifici central del museu era l'antic Hospital de San Carlos, construit sota la direcci de Jos de Hermosilla i posteriorment de Francesco Sabatini, a finals del segle XVIII. A partir de 1980 es van fer renovacions i ampliacions extenses. En 1988 parts del nou museu es van obrir al pblic, principalment en exposicions temporals. Aquest mateix any un decret el declarava Museu Nacional. En desembre del 2001 s'inici una gran ampliaci disenyada per l'arquitecte francs Jean Nouvel, innaugurada el 26 de setembre de 2005. El seu director actual s Manuel Borja-Villel, antic director del MACBA de Barcelona.

On es troba.
Santa Isabel, 52 28012 Madrid;
Tel: (+34) 91 774 10 00;
Fax: (+34) 91 774 10 56 ;

 Enllaos externs .

MNCARS   Web oficial ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139381" title="Repblica Democrtica de l'Azerbaidjan" nonfiltered="1345" processed="1333" dbindex="57033">


La Repblica Democrtica d'Azerbaidjan (zeri: Az rbaycan Xalq Cmhuriyy ti) fou el primer estat modern proclamat a Azerbaidjan. Tamb fou el primer estat democrtic i secular en el Mn Islmic (anterior a la Repblica de Turquia). Fou fundada el 28 de maig de 1918 pels membres zeris del Seim de Transcaucsia i militants del  Consell Nacional Musulm a Tbilisi . Ganja fou escollida com a capital provisional de la Repblica, i Fath Ali-Khan Khoyski en fou nomenat primer ministre .

 Antecedents .
L'abril del 1918 els Musavat zeris, amb els menxevics georgians i els dashnak armenis, convocaren l'Assemblea Constituent de Transcaucsia (Seim), que tenia 33 representants zeris, 33 armenis i 33 georgians, i es proclamaren independents. 

Simultniament, entre el 1917 i el 1920 es va produir a Tabriz l'aixecament de Sayj Muhammad Khiabani (1880-1920), nacionalista progressista, prors i antibritnic, dirigent del Partit Democrtic d'Azerbaitjan, influt pel Musavat. qui havia fundat el diari Tadjaddud (Progrs) i que havia estat empresonat a Urmia quan les tropes russes ocuparen Tabriz el 1917. El 1919 va  tornar a Tabriz i va proclamar el Govern Provisional de l'Azerbaidjan Irani. Per el nou xah, Riza Xah, hi envi com a nou governador Mahdi Kuli Hidayat, qui en sis mesos va acabar amb la revolta.  
 Histria .
El 28 de maig del 1918 es va dissoldre per la seva inoperativitat el Seim de Transcaucsia, ra per la qual els dirigents de Musavat es reuniren a Gandja i proclamaren la independncia de la Repblica d'Azerbaidjan, amb la formaci d'un govern democrtic i la concessi del sufragi a les dones. El 4 de juny fou nomenat president Fath Ali-Khan Khoyski (1875-1920), Mehmet Yusif Jafarov (1885-1938) cap del parlament, Samed Bek Mehmandar de defensa, Aslan Bek Safikurdsky de treball i Nasib Yusifbeyli (1881-1920) primer ministre, per els bolxevics de Gummet, que controlaven el soviet de Bak, els organitzaren una administraci parallela. Per aquest moviu demanaren ajut a l'exrcit turc contra els soviets, alhora que rebien armes i suport britnic per combatre als nacionalistes. El 4 de juny del 1918 els soldats turcs de Khalil Paix (1881-1957), germanastre d'Enver Paix, comandant turc al Caucas, desprs que se signs un tractat d amistat entre Azerbaidjan i Turquia, van convocar l'elecci d una Assemblea d'Azerbaidjan, amb el repartiment d'escons segent



Sultan Medzhid Efendijev (1887-1937) fou nomenat per Lenin Comissari pels Afers Musulmans a Transcaucsia. Turcs i zeris derrotaren soviets i armenis a Geokchay (27 de juny), i el nou de setembre adoptaren per primer cop la bandera tricolor. El general Dunsterville va ocupar Bak pels aliats del 17 d'agost al 14 de novembre del 1918. Per les tropes alemanyes (que havien donat suport i armes a l'exrcit georgi) i turques de Nuri Paix ocuparen Bak el 15 de setembre del 1918, afusellaren Azizbekov, Shahumian i d'altres dirigents bolxevics (els anomenats 26 comissaris de Baku) i reorganitzaren el pas, alhora que hi traslladaven la capital (fins aleshores era Gandja). Van reactivar la major part d'organitzacions poltiques i nacionals, prohibides pels sovitics, i editaren un diari oficial, Azerbaijan per publicar les lleis del nou govern. 
Per el govern turc es va rendir als aliats el 31 d'octubre del 1918. Les tropes turques a l'Azerbaidjan, per, no es van rendir, sin que la majoria passaren a formar part del nou exrcit regular zeri, tot i que els oficials es retiraren quan se sign l'armistici de Mudros, mentre que Khalil Paix era internat a Batumi. D'aquesta manera, el 17 d'octubre tornaria a mans aliades, i el 28 de desembre del 1918 el general angls Thomson, enviat pels aliats a Bak per curar de llurs interessos, reconegu al Musavat com a autoritat local, tot i els atacs que patia el pas per les tropes d'Anton Denikin. El 19 de novembre del 1918 es form el Consell Nacional zeri, amb 80 musulmans, 23 armenis, 10 russos, un jueu i un alemany, que el 7 de desembre passaria a ser un parlament, presidit per Alimardan bek Toptxibaixev (1862-1934), qui feia tamb d'ambaixador a Istambul, i Gasan bek Agayev. Aleshores proposaren la formaci d una nova assemblea de 96 membres

Endems, el 23 de desembre del 1918 Alimardan bek Toptxibaixev es va reunir amb representants del govern dels EUA, l ambaixador Brown i alguns assessors militars, i el 6 de gener del 1919 amb el plenipotenciari Naeks, per tal de convncer-los de donar suport a un Azerbaidjan independent o b a una Federaci Caucsica tamb independent. Topshibajev tamb particip el gener del 1919 en la Conferncia de Pars i en la d'Estats Transcaucsics, que acab en disputes territorials amb armenis i georgians. Pel setembre del 1919 es pos amb contacte amb el senador William Chandler per tal de fer un contraps a l'important lobby armeni i que despertava sentiments antiturcs entre els poltics nord-americans. Alhora, el representant nord-americ Max Rabinov s'entrevist amb el ministre de transports, H. Melik-Aslanov, i procur sortida del petroli zeri als EUA i la compra de manufactures, a canvi de 36 $ per barril i d armament per a equipar 30.000 homes.

Es formarien diversos governs de coalici, que aprovaren lleis sobre la llibertat d'expressi, de premsa, d'associaci i altres, alhora que enviaren una delegaci encapalada per Toptxibaixev a la Conferncia de Pau de Versalles el gener del 1919. Del 25 de maig del 1918 al 24 d'abril del 1920 fou independent. Durant aquest perode les forces seculars i religioses aconseguiren un modus vivendi en l'estructura primria secular. La nova constituci garantia la llibertat religiosa, per separava esglsia i estat, i donava vot a les dones. El 25 d'agost del 1919 es va fundar la Universitat de Baku, s'aprov una llei d'educaci i s'editaren llibres en dialecte zeri, i el mar del 1919 declararen la guerra a Armnia per la qesti de Nagorno-Karabagh, territori reclamat per ambdues nacions. El 16 de desembre del 1919 decidiren tamb formar un exrcit nacional fort.

Per altra banda, el 18 de gener del 1919 Toptxibaixev es va entrevistar a Pars amb Henry Morgenthau, ambaixador dels EUA a Turquia i important financer, i envi una delegaci al president dels Estats Units Woodrow Wilson amb sis requeriments:

 Reconeixement de la independncia d'Azerbaidjan;
 Extendre l'aplicaci dels 14 punts a l'Azerbaidjan;
 Acceptar Azerbaitjan en la Lliga de Nacions;
 Permetre a la delegaci zeri participar en la Conferncia de Pau.
 Donar assistncia militar a la Repblica d'Azerbaidjan;
 Establir relacions diplomtiques entre l'Azerbaidjan i els EUA.

El 8 de juliol del 1919, un cop acordat el Tractat de Versalles, Wilson i Morgenthau recomenaren James Harbord com a Alt Comissionat a Armnia, qui el 28 d'agost enviaria al colonel James Ray a Azerbaidjan com a comissionat. Aquest, desprs d entrevistar-se amb el minisrtre zeri d exteriors, M. Djafarovim, propos que Karabagh i Zangezur passessin a Azerbaidjan juntament amb Nakhitxevan, i propos la creaci d una zona neutral del Sud de Nakhitxevan fins a Batumi sota control nordameric. Aix, aconseguiria que el 23 de novembre del 1919 Yusufbeyli, el georgi Gekchkori i l'armeni A. Hatisovim signessin una treva temporal, que volia ser l'inici de la creaci d un estat unit al Caucas i crear-hi un Alt Comandament, per els aliats es negaren. Endems, des de l'estiu del 1919 Anton Denikin atac el Caucas i les tropes britniques abandonaren el pas l'agost.

A finals de gener del 1920 signaren un acord econmic amb l American Comittee for Assistance in the Middle East per a proveir-los de petroli i queros. El 15 de febrer del 1920 els Aliats reconegueren el govern independent de Musavat, que havien installat la capital a Gandzha, alhora que el Gummet s unia al grup Adalet i adoptava el nom d Azarbaycan Kommunist Partiyasi (Partit Comunista d'Azerbaitjan, AKP), dirigit per Bakhramov. Aleshores, l abril del 1920 donaren un cop d'estat dirigit per G. Sultanov i Said Efendijev, que aconseguiren el control de la zona de Bak desprs de derrotar els russos blancs de Denikin, i des d on demanaren suport a les tropes sovitiques, qui de seguida ocuparen el pas. Jafarov sign l acord de rendici per tal d evitar vessament de sang.

Nogensmenys, els musavatistes es revoltaren del 28 d abril al 30 de maig del 1920 contra els comunistes. Uns 12.000 homes dirigits per Nuri Paixa i D. Shilinskiy es van fer forts a Gandja, per aviat seran sufocats. Yusifbeyli fou assassinat el maig del 1920.  D'altres grups, per, no seran dominats fins el 1925. 

 Vegeu tamb .
 Repblica Democrtica de Gergia;
 Repblica Democrtica d'Armnia;
 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139383" title="Peter Campus" nonfiltered="1346" processed="1334" dbindex="57034">
Peter Campus (1937, Nova York), s un dels ms importants videoartistes de la dcada dels 70. 

La seva experimentaci amb la tecnologia i el vdeo li van obrir un munt de noves possibilitats a l'hora de crear obres d'art i potenciar el moviment del videoart.

Biografia.
Des de jove s'aficiona per la pintura i per la fotografia. Va estudiar psicologia a la Universitat d'Ohio i desprs estudis de cinema a Nova York. 

Va treballar de productor de televisi, responsables de muntatge, entre d'altres coses. 

De 1968 a 1970 Peter Campus entra en relaci amb el circuit artstic ajudant a la realitzaci de films per Joan Jonas o Charles Ross. Des de llavors ha creat installacions de vdeo experimentant amb la tecnologia, com el croma i el monocanal, fent servir projectors, cmeres i monitors en temps real.

En 1971 comena a treballar amb vdeos amb una cmera Sony Portapak amb la que realitza les seves primeres obres Dynamic Field Series i Double Vision, influenciat per artistes com Bruce Nauman. Va crear alguna obra ms i desprs es va dedicar durant ms de 25 anys al mn de la fotografia.

Actualment explora el potencial dels ordinadors, realitzant fotografies alterades i altres obres de videoart i treballa com a professor d'art a la  Universitat de Nova York.

Les seves obres es troben en les colleccions ms importants del mn, incloent el MoMa de Nova York.

Obres representatives.

 1971 Double Vision;
 1972 Interface;
 1973 Three Transitions;
 1974 R-G-B;
 1974 Negative Crossing;
 1976 East Ended Tape;
 1976 Third Tape;
 1977 Passing Storm;
 1978 Head of Misanthropic Man;
 1999 Video Ergo Sum: divide;
 1999 Video Ergo Sum: dream;
 2000 Death Threat;
 2001 Divide;
 2002 Moments;
 2002 Karnival und jude;
 2003 Edge of the ocean;
 2004 El viejo;
 2004 Time's friction;
 2004 Kathleen in grey;
 2004 Baruch the blessed;
 2004 Beeing;
 2005 Grand and Greene;
 2005 Searching Deserted Places;
 2006 Still Wind;

Exposicions importants.
 1975 So Paulo Biennale;
 1977 Documenta 6;
 1978 Biennal de Vencia;
 1993 Whitney Bienal;
 1995 Biennale de Li;
 2002 Whitney Bienal;

Colleccions famoses amb obres seves.

 Museu Reina Sofia, Madrid ;
 Museum of Modern Art, Nova York ;
 Metropolitan Museum of Art, Nova York ;
 Whitney Museum of American Art, Nova York ;
 San Francisco Museum of Modern Art ;
 Centre Pompidou, Pars ;
 Musee National d'Art Moderne, Pars ;
 Hamburger Bahnhof, Museum fr Gegenwart, Berln ;
 Kunsthalle, Bremen ;
 Philadelphia Museum of Art ;
 Dallas Museum of Art ;
 Walker Art Center, Minneapolis ;
 The Bohen Foundation, Nova York ;
 Goldman Sachs, Nova York ;
 The Public Theater, Nova York ;
 The Neuberger Berman Collection ;
 Middlebury College Museum of Art ;
 Princeton University Art Museum ;
 Norton Museum of Art, West Palm Beach ;
 National Gallery of Canada, Ottawa ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139386" title="Fatali Khan Khoyski" nonfiltered="1347" processed="1335" dbindex="57037">
Fatali Khan Iskender oglu Khoyski (7 de desembre de 1875, Sheki - 19 de juny, 1920, Tbilisi) fou un prominent poltic zeri que va servir com a primer ministre de la Repblica Democrtica d'Azerbaidjan. 

Era de famlia noble, fill d un militar tsarista. Estudi dret a Moscou i el 1907 fou diputat a la Duma pel partit kadet, defensant els drets dels musulmans. Del 1907 al 1917 es dedic al dret i aleshores form part de Musavat. El desembre del 1917 fou diputat al Seim de Transcaucsia, per el maig del 1918 ser el president de la Repblica d Azerbaitjan. Cre la Universitat de Bak i es neg a combatre Anton Denikin. Quan els bolxevics entraren a Bak fug cap Tbilisi, on fou assassinat per terroristes armenis.

 Referncies .
 Fatali Khan Khoyski a Azerbaijan International;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139388" title="Tatoi" nonfiltered="1348" processed="1336" dbindex="57038">
Tatoi fou una de les principals residncies de la Famlia reial de Grcia essent la seva propietat un de les principals controvrsies entre el rei Constant II de Grcia i la Repblica de Grcia.

Propietat d'una grandria ms que considerable ubicada quinze quilmetres al nord d'Atenes, el complex de Tatoi est format pel Palau Reial, el cementiri reial i un seguit d'edificacions emprades per l'explotaci d'activitats agrries i forestals. 

Comprada pel rei Jordi I de Grcia i la gran duquessa Olga de Rssia l'any 1871 com a residncia d'estiu de la Famlia Reial. Aviat s'establiren estrets lligams entre la Famlia reial i l'espai que mica en mica cresqu i s'intensificaren les activitats agrries i silvcoles. 

Ubicada als peus del Mont Parns, la villa de Tatoi es centrada sobre una antiga fortalesa espartana coneguda amb el nom de Decelis. El vincle entre la Famlia reial i la propietat cresqu i fou emprada de forma creixement pels diversos membres de la famlia com a residncia habitual i tamb com l'espai d'enterrament pels membres de la dinastia. Aix, l'any 1947 el rei Pau I de Grcia i la princesa Frederica de Hannover hi establiren la seva residncia oficial.

L'any 1994 el govern grec confisc al rei Constant II de Grcia la propietat de Tatoi, la Villa de Psychico, el Palau de Mon Repos a l'illa de Corf, i un seguit de propietats rurals i urbanes a Atenes. Immediatament el rei plantej el cas al Tribunal d'Estrasburg de Drets Humans que en una sentncia exemplificadora don la ra a la Famlia Reial de Grcia. Aix, el govern grec hagu de fer front al retorn de la nacionalitat als diversos membres de la dinastia, i pag la quantitat de 12.000.000 d'euros al rei Constant II de Grcia, 900.000 euros a la princesa Irene de Grcia i 300.000 euros a la princesa Caterina de Grcia en concepte de compensaci per les expropiacions.

Al Cementiri reial de Tatoi hi descansa:

 SM el rei Jordi I de Grcia (Copenhaguen 1845  - Salnica 1913);
 SAIR la gran duquessa Olga de Rssia (Pavlovsk 1851 - Pau 1926), esposa de l'anterior.
 SM el rei Constant I de Grcia (Atenes 1868 - Palerm 1923).
 SAR la princesa Sofia de Prssia (Berln 1870 -Frankfurt 1932), esposa de l'anterior.
 SM el rei Alexandre I de Grcia (Atenes 1893 - Tatoi 1920).
 SAR la princesa Aspasia Manos (Atenes 1896 - Vencia 1972), esposa de l'anterior.
 SM el rei Pau I de Grcia (Atenes 1901 - Tatoi 1964). ;
 SAR la princesa Frederica de Hannover (Blackenburg (Saxnia-Anhalt) 1917 - Madrid 1981), esposa de l'anterior.
 SAR el prncep Jordi de Grcia (Corf 1869 - Pars 1957).
 SAR la princesa Maria Bonaparte (Pars 1882 - Saint Tropez 1962), esposa de l'anterior.
 SAR la princesa Alexandra de Grcia, gran duquessa de Rssia, (Corf 1870 - Ilynskoye 1891. Casada amb el gran duc Pau de Rssia.
 SAR el prncep Nicolau de Grcia (Atenes 1875 - 1938).
 SAIR la gran duquessa Helena de Rssia (Tsrskoie Sel 1882 - Atenes 1957), esposa de l'anterior.
 SAR la princesa Maria de Grcia, gran duquessa de Rssia (Atenes 1876 - 1940). Esposa del gran duc Jordi de Rssia.
 SAR el prncep Andreu de Grcia (Atenes 1882 - Montecarlo 1944). ;
 SAR el prncep Cristfol de Grcia (Atenes 1888 - 1940). ;
 SAR la princesa Francesca d'Orleans (Pars 1902 - 1953, esposa de l'anterior.
 SAR la princesa Alexandra de Grcia (Atenes 1921 - Burguess Hill (Anglaterra) 1993). Esposa del rei Pere II de Iugoslvia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139389" title="Pontiac G5" nonfiltered="1349" processed="1337" dbindex="57039">

El Pontiac G5 es un cotxe compacte presentat per Pontiac al 2004 com a model de l'any 2005 que substitueix al Pontiac Sunfire. Introdut a Canad i a Mxic com a Pontiac Pursuit i Pontiac G4 respectivament. A l'Agost del 2006 va presentar-se als Estats Units com a model de l'any 2007 baix el nom de G5. Degut a la duplicitat de noms, Pontiac va decidir que a partir del 2007 tots els Pontiac es vendrien baix el nom de Pontiac G5.

El G5 disposa de dos tipus de carrosseria diferent: sedan (per a Mxic i Canad) i coupe. El xasss del G5 esta basat en la plataforma Delta de GM, compartida per altres models de GM com el Chevrolet HHR, Chevrolet Cobalt, Saturn ION i el Saturn Astra. Tots els G5 son fabricats a la planta de Lordston, Ohio.

 Caracterstiques .

El Pontiac G5 comparteix molts components amb el Chevrolet Cobalt. Les suspensions que munta son independents "McPherson strut" al davant i un eix semi-independent amb barra de torsi es la opci per la suspensi posterior. La direcci es assistida elctricament i respecte de les caixes de canvi, ofereix una manual de 5 velocitats Getrag F23 i una automtica de 4 velocitats 4T45.

Mides del G5:

Batalla (Wheelbase): 2,624 m (coupe); 2,620 m (sedan)

Llargada (Length): 4,585 m (coupe); 4,580 m (sedan)

Amplada (Width): 1,725 m

Alada (Height): 1,411 m (coupe); 1,450 m (sedan)

Pes (Curb weight): 1730-1750 kg

Capacitat del dipsit: 49 l (13 galons EUA)

 Diferncies en equipament .

Sobta veure com en funci de quin mercat es ven el G5 pot arribar a variar tant els nivells d'equipament, en un comparatiu rpid, als EUA s'ofereix en 1 carrosseria i 2 paquets; a Mxic, 2 carrosseries i 4 paquets; a Canad, 2 carrosseries i 6 paquets:

 EUA: Coupe, associat a un motor 2.2L i GT Coupe, associat a un motor 2.4L. ;
 Mxic: Paquet D, Paquet E, Paquet G (Sedan GT) i Paquet G (Coupe TM GT).
 Canad: Sedan, SE Sedan, GT Sedan, Coupe, SE Coupe i GT Coupe.

En seguretat, la NHTSA ha qualificat el G5 del 2007 de 2 portes amb 4 estrelles (conductor) i 5 estrelles (passatger) en el xoc frontal i 3 estrelles (conductor) i 4 estrelles (passatger) en xoc lateral .

Motors.
Mecnicament s'ofereixen 2 motors (al Cobalt en sn 3):


 Informaci mediambiental .

El G5 2007 amb motor 2.2L i caixa manual t uns consums de 25 mpg ciutat/34 mpg autopista, l'equivalent a 6,9 l/100 per autopista i 9,4 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Cobalt emet 6,1 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Pgina web oficial de Canad ;
 Pgina  web oficial de Mxic ;
 Anlisi del Pontiac G5 del 2008 a The Truth About Cars (TTAC) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139391" title="Article definit" nonfiltered="1350" processed="1338" dbindex="57040">
L'article definit s una categoria gramatical, mot o afix, que t com a funci determinar un nom com especificant que l'entitat referida pel nom est identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta. 

En algunes llenges l'article pot ser una afix, p.ex. en basc etxea 'la casa', on -a s l'article. En romans s encltic: tat l 'el pare'. En catal s un mot cltic (s a dir que no es pot fer servir sol), i formalment precedeix el nom i concorda en gnere i en nombre amb el substantiu que determina. 

 L'article definit en catal .

L'article definit normatiu presenta una variaci de gnere i nombre: en singular, hi ha les formes el per al mascul i la per al femen, i en plural, els per al mascul i les per al femen (procedents de ILLE llat). En catal existeix certa variaci dialectal en l's d'aquest article. Les varietats occidentals usen les formes lo i los per al mascul i a les Balears s'ha conservat l'article dit "salat" (es, sa, es i ses) que tenia ms extensi abans a l'mbit catal.

 Funcionament d'aquest article en catal .
En general, els articles el i la es reduexen a l quan la paraula segent s masculina i comena amb vocal o h: l'ase, l'esquer, l'idioma, l'os, l'usuari, l'home. Tamb es produeix la reducci amb les paraules femenines que comencen amb a, e i o: l'aigua, l'entitat i l'olla. 
En canvi davant d'un mot femen comenat amb i o u tones (tamb les que comencen amb h) es fa servir la forma plena la: la idea, la histria, la universitat i la humitat.

 Contraccions .

L'article mascul el (i el seu plural els) es contrau amb les preposicions a (a + el > al), de (de + el > del) i per (per + el > pel). 
En altres llenges com l'occit tamb es pot contraure aquest article amb jos (sota; jos + lo > jol) i sus (sobre, sus + lo > sul).

Vegeu tamb.
Article








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139392" title="Llista de caps d'estat d'Hongria" nonfiltered="1351" processed="1339" dbindex="57041">

El Cap d'estat d' Hongria (hongars: Magyar llamf k), s el President d Hongria. 

Presidents de la Primera Repblica (1918-1919).





Caps d'estat de la Repblica Sovitica (1919).




Govern provisional, Primera Repblica abolida (1919-1920).




Caps d'estat de la Monarquia Restaurada (1920-1946).




Presidents de la Segona Repblica (1946-1949).




Presidents de la I Repblica Popular (1949-1956).




Presidents de la Revoluci Hongaresa de 1956 (1956).




Presidents de la II Repblica Popular (1956-1989).




Presidents de la Tercera Repblica (1989-actualitat).




Vegeu tamb.
Primer Minsitre d'Hongria;
Govern i poltica d'Hongria;
Reis d'Hongria;

Enllaos externs.
Presidncia d'Hongria, web oficial  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139393" title="Nectari" nonfiltered="1352" processed="1340" dbindex="57042">

El Nectari s un perode de l'escala geolgica lunar que comprn el temps entre fa 3.920 i 3.850 milions d'anys. Durant aquest perode es formaren el Mare Nectaris i altres mars lunars a causa d'impactes meterics. Els residus de l'impacte nectari formen la part superior del terreny ple de crters que es troba als altiplans lunars.

Relaci amb l'escala geolgica terrestre.
Com que a la Terra no hi queda evidncia del perode de temps comprs pel Nectari a la Lluna, el Nectari ha estat usat per almenys una obra cientfica notable com a subdivisi informal de l'e Hade a la Terra.
Vegeu tamb.
 Origen de la vida;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139394" title="N1-L3" nonfiltered="1353" processed="1341" dbindex="57043">
El complex espacial lunar N1-L3 va tenir el seu origen en el decret promulgat el 23 de juny de 1960 pel govern de la URSS. Es tractava de la rplica sovitica del programa Apollo.

Estructura .

El projecte del programa lunar tripulat sovitic es componia sobre dos components: el vector pesat Coet N1 Lv i el sistema per a missions lunars L-3, format per l'orbitador lunar LOK i el mdul d'allunatge LK. 
Una tpica missi a la Lluna estaria formada per dos cosmonautes, dels quals noms en descendiria un. El 3 d'Agost de 1964 un decret del govern sovitic manifestava per primer cop que el projecte principal del vector pesat N1 LV era una exploraci lunar a travs de missions tripulades.

 Desenvolupament i Histria .

El desenvolupament del complex N1-L3 va estar a crrec de Sergui Korolev. Desprs de la seva mort el 1966 la seva feina es va dur a terme sota la direcci del seu successor, Vladimir P. Mishin. Els plans originals de principis dels anys 60 preveien un primer allunatge entre 1967 i 1968, per el primer llanament del complex N1-L3 va tenir lloc el 21 de febrer de 1969, i va acabar amb una explosi desprs de 68,7 segons de vol.

El quart i ltim llanament del N1-L3 es va realitzar el novembre de 1972. El coet utilitzat en aquesta ocasi era una versi molt modificada, amb una major capacitat de crrega, equipat amb ms de 13.000 sensors per analitzar el comportament integral del projecte, dotat amb nous sistemes electrnics de control, telemtrics i radials. La ruptura instantnia de la bomba de l'oxidant del motor, 7 segons abans de la separaci de les etapes I i II, va provocar un incendi i la destrucci del vector.

El gener de 1973, la inversi realitzada en el programa N1-L3 arribava als 3.600 milions de rubles, de les quals 2.400 milions corresponien al desenvolupament del vector N1 LV.

El segent llanament estava programat per a la segona meitat de 1974. El mes de maig d'aquell mateix any, tenint en compte l'experincia acumulada en llanaments anteriors, totes les activitats anaven dirigides a garantir la supervivncia del coet.

El programa va ser finalment cancellat mitjanant un decret governamental el febrer de 1976, per donar pas al desenvolupament del nou sistema Energa-Buran. Tots els costos van ser computats com a prdues. Desprs, tant els coets ensamblats -dos complets i quatre parcialment ensamblats-, com tots els equips associats al programa N1-L3 van ser destruts. En total es calcula que es van gastar 6.000 milions de rubles.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139397" title="Prenectari" nonfiltered="1354" processed="1342" dbindex="57044">

El Prenectari s el perode geolgic lunar que va de fa 4.550 milions d'anys (la formaci de la Lluna) fins fa 3.920 milions d'anys, quan un impacte meteric form el Mare Nectaris. Precedeix el perode Nectari. Les roques prenectarianes sn rares en les mostres lunars; estan composades majoritriament de material dels altiplans lunars que ha estat intensament incinerat, fos i afectat trmicament per impactes posteriors, especialment durant el gran bombardeig tard, que marc l'inici aproximat del Nectari.

L'anortosita s el tipus de roca ms com en estrats prenectarians, cosa que suggereix que les etapes inicials de la formaci de l'escora lunar tingu lloc per mitj de la cristallitzaci mineral d'un oce global de magma.

Relaci amb l'escala geolgica terrestre.
Com que a la Terra no hi queda evidncia del perode de temps comprs pel Nectari a la Lluna, el Nectari ha estat usat per almenys una obra cientfica notable com a subdivisi informal de l'e Hade a la Terra.
Vegeu tamb.
 Origen de la vida;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139404" title="Live for Speed" nonfiltered="1355" processed="1343" dbindex="57045">
Live for Speed (LFS) s un simulador de curses en lnia desenvolupat per tres persones que treballen en equip, els quals sn Scawen Roberts, Eric Bailey, i Victor van Vlaardingen. La caracterstica ms important del joc s l'experincia en lnia en forma de multijugador que se'n obt. Tanmateix, es pot jugar en un mode d'un sol jugador, on es pot crrer contra cotxes de l'IA, intentar batre rcords als circuits, o fer llions de conducci.

 Enllaos externs.
 Llocs web oficials.
Lloc web oficial del LFS;
Frum oficial del LFS;
Lloc d'estadstiques oficial de LFSWorld;

 Altres llocs web .
Ordres del teclat al LFS;
Guia-manual del LFS (en format wiki);
Lloc de notcies del LFS;
Descrregues per a cotxes del LFS;
The real Raceabout;
The real MRT5;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139405" title="Mare Nectaris" nonfiltered="1356" processed="1344" dbindex="57046">
El Mare Nectaris (en llat Mar del Nctar) s un petit mar lunar (una plana de lava volcnica lunar) situat entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Fecunditatis. A l'oest queda delimitat per les altures dels Montes Pyrenaeus i una mica al sud del seu centre geogrfic es troba el crter Rosse.

El mar t una profunditat d'uns 1.000 m i est datat bsicament als perodes Nectari i Imbri inferior, amb parts de l'Imbri superior; de fet el perode Nectari rep el nom a partir de l'impacte que va formar el Mare Nectaris. El crter Theophilus s d'poca eratosteniana i, per tant, ms jove que el mar que l'envolta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139407" title="Trichoplax adhaerens" nonfiltered="1357" processed="1345" dbindex="57047">

Trichoplax adhaerens s un animal simple amb forma de bola amb una cavitat corporal plena de fluid pressuritzat. Se li conced el seu propi flum dels placozous (Placozoa); es creu que hi ha una altra espcie, Treptoplax reptants, descrita l'any 1896 i que no s'ha tornat a veure, conseqentment es posa en dubte la seva existncia.

Un Trichoplax s un cos tou, d'uns 0'5 mm, i pot semblar-se a una ameba. El nom T.adhaerens li fou donat perque tendeix a enganxar-se al seu substrat, incloent pipetes de vidre i portaobjectes per a microscopi. Les seves relacions evolutives encara s'estan investigant, per es creu que est emparentat amb els cnidaris i ctenfors.  Dellaporta i cols. han seqenciat el genoma mitocondrial complet de Trichoplax adhaerens i encunciaren que Placozoa s el ms basal de tots els flums de eumetazous vius.

Est constituit per centenars de cllules de quatre tipus diferents en tres capes diferents: cllules monociliades dorsals i epitelials ventrals, cllules glandulars ventrals i fibroses sincitials.

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139413" title="Rombozou" nonfiltered="1358" processed="1346" dbindex="57048">

Els rombozous (Rhombozoa) o dicimids (Dycyemida) sn un flum d'animals invertebrats, constitut per petits parsits de peixos i molluscs. Viuen en mucoses i altres llocs d'ambient prcticament anaerbic. Se'n coneixen unes 75 espcies. Cada adult t aproximadament 30 cllules.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139419" title="Orquestra Simfnica de Beijing" nonfiltered="1359" processed="1347" dbindex="57049">
L'Orquestra Simfnica de Beijing (en xins simplicat:       ), va ser fundada in 1977 a Pequn, Xina, pel mestre Li Delun. s una de les orquestres ms conegudes de la Xina. El seu director titular s Tan LiHua.

Aquesta orquestra ha fet les primeres interpretacions escoltades a Xina de les Simfonia nm. 6 de en re Major, i la nm. 7 en re menor, de Dvorak aix com la Simfonia nm. 5 en Re Major de Bruckner. Tamb ha estrenat obres de compositors xinesos com Wang Xilin, Bao Yuankai, Huang Anlun, i Xu Zhenmin.

Han collaborat amb l'orquestra directors com Evgeny Svetlanov, Jean Perisson, Herbert Zipper, Ronald Schweitzer, David Porcelijn, Hans Herbert Joris, i cantants com Josep Carreras, Andrea Bocelli i Sarah Brightman. Entre els directors xinesos destaquen a ms de Li Delun, Huang Feili, Huang Xiaotong, Yan Liangkun, Han Zhongjie, Choo Hoey, Chen Xieyang, Xu Xin, Tang Muhai, Chen Zuohuang, Shui Lan i Shao En. 

Entre els solistes, cal citar:
 els pianistes Lazar Berman, Vladimir Ovchinnikov, Fu Cong, Liu Shikun, Yin Chengzong, Hsu Fei-ping, i Kong Xiangdong, Li Yun Di;
 Els violinistes Jean Mouilere, A. Tellefsen, Vadim Rabin, Sarah Chang, Cho-Liang Lin, Takako Nishizaki, Xue Wei, Lu Siqing, Huang Bin, Chen Xi, i Huang Meng La;
 i l'especialista en msica electrnica, Jean Michel Jarre.

L'orquestra ha realitzat gires en diverses ocasions (2001, 2003 i 2006) per Europa (Alemanya, ustria, Crocia) i Corea. Un dels esdeveniments ms divulgats en els que ha participat s un espectacle sobre la histria i la cultura xinesa realitzat el 1996 a la Gran Muralla Xinesa i que va ser retransms per tot el mn, via satllit. 

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139421" title="Mar lunar" nonfiltered="1360" processed="1348" dbindex="57050">

Els mars lunars (en llat mare, plural maria) sn grans planes basltiques, que es troben a la Lluna i que es formaren amb antigues erupcions volcniques. Els primers astrnoms els donaren el nom de mars per l'aspecte que ofereixen vists des de la Terra. A causa de la seva composici rica en ferro, reflecteixen menys llum que els altiplans lunars, i per tant tenen un aspecte ms fosc. Els mars cobreixen un 16% de la superfcie lunar, especialment a la cara visible de la Lluna. Els pocs mars que hi ha a la cara oculta sn molt ms petits, i es troben majoritriament en crters molt grans on no hi tingueren lloc gaire inundacions. La nomenclatura usada tradicionalment per la Lluna inclou tamb un oce (oceanus), aix com llacs (lacus), pantans (palus) i badies (sinus). Aquests ltims sn ms petits que els mars, per tenen la mateixa naturalesa i les mateixes caracterstiques.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139422" title="Mesosaure" nonfiltered="1361" processed="1349" dbindex="57051">

El mesosaure (Mesosaurus) s un gnere extingit de rptil anpsid que visqu al perode Permi. Mesurava entorn d'1 metre.

Mesosaurus fou un dels primers rptils en retornar a l'aigua, de la qual els seus antecessors amfibis procedien. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139425" title="Xiquets de la Vila d'Alcover" nonfiltered="1362" processed="1350" dbindex="57052">


Els Xiquets de la Vila d'Alcover sn una colla castellera d'Alcover, a l'Alt Camp, fundada l'any 1984. Alcover s l'nic municipi de la comarca, a ms a ms de Valls, que t colla castellera.

Les seves mximes fites han estat carregar el dos de set i el quatre de vuit.

Enllaos externs.

Xiquets de la Vila d'Alcover;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139430" title="Orquestra Simfnica de l'ndia" nonfiltered="1363" processed="1351" dbindex="57053">
L'Orquestra Simfnica de l'ndia s una orquestra fundada a Mumbai, ndia, el 2006, i est afiliada al Centre Nacional per a les Arts Interpretatives (NCPA).

El primer i actual director s el violinista Marat Bisengaliev. La temporada de l'orquestra inclou a ms del repertori simfnic, msica de cambra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139431" title="Mahmutek" nonfiltered="1364" processed="1352" dbindex="57054">
Mxmd khan // (en rus          (Makhmutek)) (?-1467) fou governant (khan) del Khanat de Kazan el (1445-1462 o 1467), fill primognit d'Olu  Mxmmd. Se'l considera un dels fundadors del khanat. Participa en les campanyes del seu pare contra Moscvia. El 1445, els venc a la batalla de Suzdal i captur el Gran Duc Vassili II de Moscou, forant Rssia a pagar el yasaq. Desprs de la mort d'Olug Moxammat, ocup el tron de Kazan. Pel desembre de 1446 ajud Vassili II a destronar Dimitri Shemyaka. El 1448 atac Moscou pertal de mantenir les condicions avantatjoses del tractat posterior a la batalla de Suzdal. En aquest perode, es cre el Khanat de Qasim com a estat-tap entre Moscvia i el Khanat de Kazan, governat per parents de Maxmud. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139435" title="Llista de khans de Kazan" nonfiltered="1365" processed="1353" dbindex="57055">
La llista dels governants del Khanat de Kazan s:

Ghiasetdin de Kazan - governant de Ghiasetdin Ulus, no del khanat.


Olug Moxammat (Ulug Mohammad, Olu  Mxmmt, Ulu Mukhamed) 1437-1445;
Maxmud (Mxmd, Mahmudek, Mahmud, Makhmud) 1445 - 1462 o 1466;
Xalil (Xlil, Khalil ibn Mahmud) 1462 o 1466 - 1467;
Ibrahim ( brahim) 1467 - 1479;
Ilham ( lham,  li, Ghali, Ali) 1479 - 1484, 1485 - 1487;
Moxammat Amin (Mxmmt min, Mxmmdmin, Muhammad Amin) 1484 - 1485, 1487 - 1495, 1502 - 1518. Fi de la dinastia d'Olug Moxammat.
Mamuq (Mam q, Mameq, Mamuk) 1495 - 1496;
Ghabdellatif ( bdellatf, Abd Al-----Latyf, Abdul Latyf) 1496 - 1502;
Shahgali ( ah li, Shah Ali) 1518 - 1521, 1546, 1551 - 1552;
Sahib Giray (Sxibgry, Sakhib-Girey) 1521 - 1525;
Safa Giray (Safagry, Safa-Girey) 1525 - 1532, 1535 - 1546, 1546 - 1549 ;
Cangali (Can li, Jan Ali, Can Ali) 1532 - 1535;
Utamesh (Utamesh Giray, tme gry, temi , Otemish, Utyamysh) 1549 - 1551, Soyembika (Syembik) con a regent i lder actual;
Yadegar Moxammad (Yadegr Mxmmt, Yadigar Muhammad, Yadygar)  1552;

Enllaos externs.
Breu Cronologia de Kazan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139437" title="Xalil de Kazan" nonfiltered="1366" processed="1354" dbindex="57056">
Xalil (o Khalil, Halil, Chelealeck, ttar: Xlil) (?-1467) fou khan del Khanat de Kazan el 1463-1467 (i en altres circumstncies un breu perode el 1467). Era el fill ms gran del khan Maxmud (Mahmudek, Mxmd). Puj al tron a la mort del seu pare. Se sap poc de la seva vida. Un cop va morir, el tron va passar al seu germ Ibrahim.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139439" title="Ibrahim de Kazan" nonfiltered="1367" processed="1355" dbindex="57057">
 brahim khan (?-1479) fou un governant del Khanat de Kazan (des de 1467). Era fill de  Mxmd. Fou coronat desprs de la mort de Xalil i es cas amb la seva vdua Nursoltan. El 1467-1469 i 1478 particip en les guerres contra Moscvia. Desprs  del tractat signat amb Ivan III de Rssia tots els presoners de guerra russos foren alliberats. Va dur a terme una poltica de no intervenci en els afers poltics moscovites.  
  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139441" title="Llista de khans de Crimea" nonfiltered="1368" processed="1356" dbindex="57058">
La segent s una llista cronolgica dels khans del Khanat de Crimea de la dinastia Giray:



 Enllaos externs .  
Hansaray.org.ua;
Llista de Khans Giray;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139446" title="Orquestra Simfnica de Galcia" nonfiltered="1369" processed="1357" dbindex="57059">
L'Orquestra Simfnica de Galcia (OSG) (Orquesta Sinfnica de Galicia) va ser creada el 1992 per l'Ajuntament de la Corunya i actualment s una de les agrupacions orquestrals de major projecci d'Espanya. T la seva seu en el Teatre d'pera de la ciutat i el seu director titular s Vctor Pablo Prez. 

Ha sigut l'orquestra resident del Festival Rossini de Psaro, Itlia, de 2003 a 2005, i del Festival Mozart de la Corunya des que es va crear el 1998. Ha realitzat gires per Alemanya i ustria, i ha ofert concerts a les millors sales i cicles de concerts espanyols.

T enregistraments amb EMI, Koch, Nave, BMG i Arts, amb figures rellevants com Peter Maag, Antonio Meneses, Manuel Barrueco, Mara Bayo, Plcido Domingo, Joan Pons o Ewa Podles entre d'altres.

L'Orquestra Simfnica de Galcia ha creat, al seu torn, el Cor de l'OSG, l'Orquestra de Cambra, l'Orquestra Jove, l'Escola de Prctica Orquestal, els Nens Cantaires de l'OSG i el Cor jove de l'OSG.

 Altres enllaos .
 Pgina oficial   ;
 Pgina del Festival Mozart;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139448" title="Geo Prizm" nonfiltered="1370" processed="1358" dbindex="57060">




El Geo Prizm va ser un cotxe fabricat a la planta NUMMI (joint venture entre GM i Toyota) de Fremont, California pel mercat d'Estats Units del 1990 al 2002 (al 1997 passa a vendre's com a Chevrolet Prizm) sota la marca Geo. Substitueix al Chevrolet Nova. En essncia, el Prizm era un Toyota Sprinter; classificat com a subcompact el model de 1990-1992, passar a ser venut com a compact a partir del 1993 fins al 2002.

El Prizm estava construt sota la "plataforma S" de GM, que en realitat, era  la plataforma M de Toyota.

Un motiu de perqu el Prizm va deixar-se de fabricar pot trobar-se, primerament, perqu el Chevrolet Cavalier va tenir molt bona crtica i perqu el Prizm era ms petit que el Cavalier i curiosament ms car. Per aquest motiu molts compradors s'inclinaven pel Cavalier. Tamb cal esmentar que GM volia usar la producci de la planta MUMMI per construir el Pontiac Vibe.

El Plymouth Sundance o Ford Escort entre d'altres models eren la competncia d'aquest cotxe.

 Informaci general .

Existeixen 3 diferents generacions: 

1990-1992

S'ha comercialitzat una versi de 4 i 5 portes. Mecnicament els Prizms equipaven el 4A-FE i en opci un 4A-GE. 

Mides del Prizm:

Batalla (Wheelbase): 2,430 m

Llargada (Length): 4,335 m

Amplada (Width): 1,656 m

Alada (Height): 1,331 m

1993-1997

S'ha comercialitzat nicament la versi de 4 portes sedan. Mecnicament els Prizms equipaven el 4A-FE i en opci un 7A-FE

Mides del Prizm:

Batalla (Wheelbase): 2,463 m

Llargada (Length): 4,394 m

Amplada (Width): 1,684 m

Alada (Height): 1,353 m

1998-2002

S'ha comercialitzat nicament la versi de 4 portes sedan. Mecnicament els Prizms Prizms equipaven el Toyota 1.8 L 1ZZ-FE amb VVT-i per als models del 2000-2002.

Mides del Prizm:

Batalla (Wheelbase): 2,466 m

Llargada (Length): 4,424 m

Amplada (Width): 1,694 m

Alada (Height): 1,364 m

Sobre les caixes de canvi, s'han ofert una manual de 5 velocitats i dos automtiques de 3 i 4 velocitats en totes les tres generacions.

 Informaci mediambiental .

El Prizm 1997 amb motor 1.6L i caixa manual t uns consums de 32 mpg ciutat/34 mpg autopista, l'equivalent a 6,9 l/100 per autopista i 7,4 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Prizm emet 5,7 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

El Prizm 2002 amb motor 1.8L i caixa manual t uns consums de 32 mpg ciutat/41 mpg autopista, l'equivalent a 5,8 l/100 per autopista i 7,4 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Prizm emet 5,2 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/all-geo-prizms.htm (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139459" title="Josep Margarit i de Biure" nonfiltered="1371" processed="1359" dbindex="57061">
Josep de Margarit i de Biure (La Bisbal d'Empord, 1602 - Perpiny, 1685) fou un militar, cap de les milcies de la Generalitat i poltic catal. 

El 1640, en esclatar la Guerra dels Segadors va encarregar-se de la defensa del Camp de Tarragona comandant els miquelets, amb els que va entrar a Valls l'abril de 1641 i ms tard va derrotar l'exrcit castell a la batalla de Constant el mes de maig. El juny ho torn fer en la batalla del Catllar durant el Setge de Tarragona. Particip tamb en les batalles de Montmel i la Granada, aix com en la reconquesta de la Vall d'Aran el 1643. 

Partidari de la uni amb Frana, fou anomenat governador de Catalunya per Llus XIII (1641-1659) i, desprs de rebutjar les tropes castellanes a la batalla de Montmel, mariscal de l'exrcit. Desprs de la rendici de Barcelona el 1652, va fugir a Perpiny des d'on va intentar envair Catalunya diverses vegades entre el 1652 i el 1656 amb Manuel d'Aux Borrellas. La firma del Tractat dels Pirineus (1659) el va fer abandonar definitivament els seus projectes.

Bibliografia.
 ngela Serrano, Josep Margarit, un patriota catal a la revolta dels Segadors ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139460" title="Temporada 1987-1988 del RCD Espanyol" nonfiltered="1372" processed="1360" dbindex="57062">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1987-1988.








Lliga: 15 classificat;


Mxim golejador: 
Copa del rei: ;
Copa de la UEFA: Subcampi, perdent la final contra el Bayer Leverkusen;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139472" title="IFK Gteborg" nonfiltered="1373" processed="1361" dbindex="57065">


L IFK Gteborg s un equip de futbol suec, de la ciutat de Gteborg. El club es va fundar el 4 d'octubre de 1904 i juga a la primera divisi sueca, anomenada Allsvenskan. 

L IFK Gteborg, juntament amb el Malm FF i el AIK Solna sn considerats com els tres millors i ms clssics clubs de futbol suecs amb 42 ttols de campionats en total. L IFK Gteborg s tamb l'nic equip suec que ha guanyat una competici europea, la Copa de la UEFA en 1982 i 1987.

Palmars.

Tornejos nacionals.
 Campionat Suec: Campi (18): 1908, 1910, 1918, 1934-35, 1941-42, 1957-58, 1969, 1982, 1983, 1984, 1987, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 2007;
 Allsvenskan: Campi (12): 1934-35, 1941-42, 1957-58, 1969, 1982, 1984, 1990, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996;
 Msterskapsserien (Serie de Campionat): Campi (1): 1991;
 Allsvenskan play-off: Campi (5): 1982, 1983, 1984, 1987, 1990;
 Svenska Serien: Campi (5): 1912-13, 1913-14, 1914-15, 1915-16, 1916-17;
 Fyrkantserien: Campi (2): 1918, 1919;
 Svenska Msterskapet: Campi (3): 1908, 1910, 1918;
 Svenska Cupen: Campi (4): 1978-79, 1981-82, 1982-83, 1991;

Tornejos internacionals.
 Copa de la UEFA: Campi (2): 1981-82, 1986-87;
 Royal League: Subcampi (1): 2004-05;

Galeria.









Enllaos externs.

 Lloc web oficial ;
 Lloc web oficial d afeccionats ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139473" title="Malm FF" nonfiltered="1374" processed="1362" dbindex="57066">


El Malm FF s un equip de futbol suec, de la ciutat de Malm. El club, fundat el 24 de febrer de 1910, juga actualment a l Allsvenskan. 

Malm FF, IFK Gteborg i AIK Solna sn normalment considerats com els tres millors i clssics clubs de futbol suecs amb 42 ttols de campionat en total. El Mlmo FF s, a ms, l'nic equip suec que ha jugat una final de la Copa d Europa. Va ser en 1979, amb un resultat de 0-1 contra el Nottingham Forest.

Histria. 

El Malm FF va ser relegat de l Allsvenskan en 1999, sent aix la primera vegada en 63 temporades que baixaven de divisi, i la segona en total. Tanmateix, en 2000, el Malm FF va aconseguir de nou la seva plaa en l Allsvenskan. La primera degradaci va ser decidida per l Associaci Sueca de Futbol, quan el rival del Malm FF, l IFK Malm, va denunciar al club per pagar als seus jugadors, cosa que estava prohibida.


Jugadors histrics.

 Bo Larsson;
 Martin Dahlin;
 Jonas Thern;
 Stefan Schwarz;
 Patrik Andersson;
 Zlatan Ibrahimovic;
 Jari Litmanen;

Palmars.

Tornejos nacionals.

Campionat suec: Campi (15): 1943-44, 1948-49, 1949-50, 1950-51, 1952-53, 1965, 1967, 1970, 1971, 1974, 1975, 1977, 1986, 1988, 2004;
Allsvenskan: Campi (18): 1943-44, 1948-49, 1949-50, 1950-51, 1952-53, 1965, 1967, 1970, 1971, 1974, 1975, 1977, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 2004;
Allsvenskan play-off: Campi (2): 1986, 1988;
Svenska Cupen: Campi (14): 1944, 1946, 1947, 1951, 1953, 1967, 1972-73, 1973-74, 1974-75, 1977-78, 1979-80, 1983-84, 1985-86, 1988-89;

Tornejos internacionals.

Subcampi de la Copa d Europa: 1978-79;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;
 Pgina oficial d afeccionats ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139476" title="Sindicat d'Obrers del Camp" nonfiltered="1375" processed="1363" dbindex="57067">

El Sindicat d'Obrers del Camp (SOC) (en castell: Sindicato de Obreros del Campo) s un sindicat andals que promou la defensa dels interesos dels jornalers sense terra d'aquesta comunitat autnoma d'Espanya. T ms arrelament a les provncies de Crdova i Sevilla. Una part prov de l'antic sindicat maoista CSUT.

El SOC es pot considerar de tendncia anarquista, perqu critica les eleccions sindicals. Segons l'Estatut dels Treballadors d'Espanya, noms els empleats amb antiguitat tenen el dret de vot, per la qual cosa, segons el SOC, solament el 2% dels jornalers tindrien dret a votar, perqu els contractes sn d'una durada molt curta.

Tamb es pot considerar com un sindicat nacionalista andals, ja que que als estatuts defineix Andalusia com a naci.

El sindicato ha arribat a acords amb sindicats nacionalistes d'altres comunitats autnomes per a la protecci de jornalers andalusos arreu (). 

El secretari general s Diego Caamero. Altres dirigents histrics sn Juan Manuel Snchez Gordillo (alcalde de Marinaleda), Francisco Casero i Salvador Tvora.

Enllaos externs.
Sindicato de Obreros del Campo ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139479" title="Unin Deportiva Salamanca" nonfiltered="1376" processed="1364" dbindex="57068">


La Uni Deportiva Salamanca s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Salamanca, a Castella i Lle. Va ser fundat en 1923 i actualment juga a la Segona divisi.

Histria.
La Unin Deportiva Salamanca es fund el 9 de febrer de 1923 amb la denominaci dUnin Deportiva Espaola. Jugava al Campo del Calvario, al barri de San Bernardo, i en fou el fundador i primer president Federico Anaya, batlle de la ciutat aquells anys. Als anys 30 adopt breument la denominaci Club Deportivo Salamanca i el 15 de gener de 1932 adopt l'actual nom de Unin Deportiva Salamanca.

Dades del club.
 Temporades a Primera divisi: 12;
 Temporades a Segona divisi: 30;
 Temporades a Segona divisi B: 7;
 Temporades a Tercera divisi: 19;
 Millor posici a la lliga: 7 (Primera divisi temporada 1974/1975);

Palmars.
2 Campionats d'Espanya d'aficionats: 1959, 1960;

 Presidents .


Enllaos externs.

 Pgina oficial de la Unin Deportiva Salamanca;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139480" title="Xerez Club Deportivo" nonfiltered="1377" processed="1365" dbindex="57069">


El Xerez Club Deportivo s un club de futbol espanyol, pertanyent a la ciutat de Jerez de la Frontera, a Andalusia. Va ser fundat en 1947 i actualment juga a la Segona divisi.

Histria. 
El club t els seus orgens en el desaparegut Jerez Club de Ftbol, fundat el 1933. Desprs de jugar dos fases d'ascens a primera divisi el club entr en crisi. Els seus dirigents van decidir crear un club filial, el Club Deportivo Jerez, el 1942, i poc desprs, el club desaparegu.

L'any 1947 el Club Deportivo Jerez es rebatej com Jerez Club Deportivo. Posteriorment, canvi el seu nom adoptant el de Xerez Club Deportivo.

En la temporada 1953-54 va participar per primera vegada a la Segona divisi. Durant la temporada 2001-2002, el Xerez va estar molt prop d'aconseguir l'ascens a la Primera divisi, per primera vegada en la seva histria, amb Bernd Schuster com entrenador. No obstant aix, la lamentable situaci econmica del club, que va mantenir als jugadors sense cobrar, va influir decisivament en una caiguda estrepitosa en les ltimes vuit jornades de lliga, en les quals noms va ser capa d'aconseguir quatre punts, desaprofitant un marge molt important de punts sobre el quart classificat. Finalment, el 19 de maig de 2002, el Xerez perdia per dos gols a un contra el Recreativo de Huelva, dient adu definitivament a l'ascens.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 20;
 Temporades a Segona divisi B: 17;
 Temporades a Tercera divisi: 21;
 Millor posici a la lliga: 4t (Segona divisi temporada 2001/2002);

Referncies.


Enlaces externos.
 Pgina oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139481" title="Marc-Antoine Charpentier" nonfiltered="1378" processed="1366" dbindex="57070">

Marc-Antoine Charpentier (c. 1643 - 24 de febrer de 1704) s un compositor francs del Barroc. Actualment s el compositor francs d'aquesta poca ms interpretat en concerts i amb ms enregistraments en el mercat.

 Biografia .
Se saben poques coses de la seva infantesa i joventut. Hi ha llibres que situaven la data de naixement a Pars, Frana, cap al 1634, per actualment es considera ms probable el 1643. En la seva famlia, procedent de la Champagne, hi havia antecedents artstics en el camp de la pintura. 

 Lully i Molire .
De jove va anar a Itlia  impulsat per les seves inquietuds artstiques, que en aquell moment sembla que eren fonamentalment pictriques. A Roma conegu a Giacomo Carissimi i decid estudiar amb ell i dedicar-se a la msica. De retorn a Frana destac en els cercles italonfils, s a dir simpatitzants de l'estil itali, convertint-se en el principal rival de Lully. Lully, deixant de banda el seu geni musical, tenia molta influncia a la Cort i l'aprofitava sempre que podia per perjudicar els rivals. 

El 1672, arrel de la discrdia entre Lully i Molire, director de la Comdie Franaise, aquest propos Charpentier com a substitut de Lully, i aix va compondre msica per al teatre amb una clara influncia italiana: els entractes de Circ i dAndromde, aix com escenes cantades en el Malalt imaginari (Le Malade imaginaire). Molire va morir en la quarta representaci del Malalt imaginari, i Charpentier va quedar-se sense feina.

 Darrers anys .
Tingu diversos crrecs al servei de l'esglsia. Va ser compositor de Capella a Saint-Germain, mestre de msica de l'esglsia de Saint Paul-Saint Louis, i des del 1698 fins a la seva mort, Gran Mestre de la Sainte-Chapelle del palau de la cort. Sense tenir un crrec a la Cort, tamb hi collabor escrivint misses per a Llus XIV, ensenyant msica al fill gran del rei, Felip d'Orleans. 

L'any 1694 va estar a punt de ser nomenat Sous-matre de Chapelle de la Cort, per una malaltia que arrossegava li ho va impedir. De la seva mort se sap el dia per un petit manuscrit que diu: 
"Regles de composici, per Monsieur Charpentier. Ell va morir sent Mestre de Msica de la Santa Capella de Pars, el diumenge 24 de febrer de 1704 a les 7 del mat".

 Obra .
La major part de la seva obra s msica religiosa: misses, motets, himnes, magnificats, cantates, oratoris,...Tamb t algunes composicions profanes entre les que destaca la seva pera Medea, que a la mort de Lully va poder ser estrenada. Cla recordar que Lully tenia el monopoli de l'pera a la Frana d'aquella poca, i no permetia que cap rival pogus estrenar cap obra.

Marc-Antoine-Charpentier va restar oblidat fins el 1953, que va ser redescobert pel Preludi del seu Te Deum, que va ser seleccionada com la sintonia d'Eurovisi. s grcies a Carl de Nys que cal atribuir la recuperaci del Te Deum, que tamb s l'himne del Torneig de les Sis Nacions.

L'obra completa de Charpentier comprn 28 volums calligrafiats de la seva m, format per ms de 500 peces que es va enacrregar de classificar ell mateix. Aquesta collecci, anomenada Mlanges, s un dels conjunts de manuscrits autgrafs musicals ms bonics de tots el temps. A la seva mort, els seus nebots Jacques douard i Jacques-Franois Mathas van heretar de la collecci. El 1727, Jacques-douard va vendre el conjunt dels manuscrits a la Bibliothque Royale. Actualment la collecci forma part del fons de la Biblioteca nacional de Frana.

 Llistat d'obres .
pera. 
 Les Amours d'Acis et de Galate (1678);
 La Descente d'Orphe aux Enfers (1686-1687);
 Le Jugement de Pris (1690);
 Philomle (1694);
 Mde (1693-1694);
 David et Jonathas (1688);

Pastorals.
 Acton (1684);
 La Couronne de fleurs (1685);
 La Fte de Ruel (1685);
 Il faut rire et chanter : dispute des bergers (1685);
 Le Retour du printemps;
 Cupido perfido dentr'al mio cor;
 Petite pastorale (glogue) de bergers;
 Amor vince ogni cosa;
 Les Plaisirs de Versailles (1680);

Tragedia lrica.
 Circ (1675);
 Andromde (1682);

Comdia.
 Idylle sur le retour de la sant du roi (1686-1687);
 La Comtesse d'Escarbagnas (1672);
 Le Mdecin malgr lui (1672);
 Le Fcheux (1672);
 L'Inconnu (1675);
 Les Amours de Vnus et d'Adonis (1670);

Comdia-Ballet.
 Le Mariage forc (1664);
 Le Malade imaginaire (1673);
 Le Sicilien (1679);

Interludi.
 Le Triomphe des dames (1676);
 La Pierre philosophale (1681);
 Endymion (1681);

Msica instrumental.
 Nadales per 2 violins i orgue;
 Nadales per instruments (H.531);
 Nadales per instruments (H.534);
 Preludis i Obertures;
 Sonates;
 Concert pour quatre parties de violes (H.545);
 Messe pour plusieurs instruments au lieu des orgues (H.513);

Msica religiosa.
 Te Deum;
 Quatre Miserere;
 Miserere (H.219);
 Deu Magnificat;
 Pour le sacrement ;
 Pour le saint sacrement au reposoir (H.346);
 Pour la seconde fois que le saint sacrement vient au mesme reposoir (H.372);
 Himnes;
 Proses;
 Misses;
 Motets;
 Motet pour une longue offrande (antigament Motet pour l'offertoire de la messe rouge) (H.434);
 Oratoris;
 Salms;
 Leons de Tnbres;

 Bibliografia .
  H. Wiley Hitchcock, Les uvres de Marc-Antoine Charpentier, Paris, Picard, 1982.

 Enllaos externs .
 Marc-Antoine Charpentier. Pgina del Ministre de la Culture (en francs);
 Article de Muse Baroque sur les significations des tonalits d'aprs Charpentier (en francs);
 Partitures del Te Deum;
 Marc-Antoine Charpentier (en francs);
 Les obres de Charpentier i les seves representacions (en francs);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139491" title="Accolti" nonfiltered="1379" processed="1367" dbindex="57071">

Benedetto Accolti el vell jurista i historiador.
Benedetto Accolti el jove cardenal.
Francesco Accolti l'aret fou un patrici d'Arezzo, armat cavaller pel Papa el 1464.
Francesco Accolti fou un patrici d'Arezzo que fou bisbe d'Ancona.
Bernat Accolti conegut com l'nic Aret.
Pietro Accolti conegut con el Cardenal d Ancona.
Francesco Accolti anomenat l aret.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139494" title="Giacomo Carissimi" nonfiltered="1380" processed="1368" dbindex="57072">

Giacomo Carissimi, (abril de 1605 - 12 de gener de 1674) va ser un compositor itali, dels ms eminents dels comenaments del Barroc i un dels principals representants de l'Escola Romana de msica. A ms a ms de ser un dels compositors ms prolfics de motets i cantates, se li atribueix haver fixat les caracterstiques definitries de l'oratori llat.

 Biografia .
De la seva infantesa se sap que va nixer a Marino, a uns 25 km de Roma, i que va ser batejat el 18 d'abril de 1605. No se sap amb certesa els estudis que va seguir, per als vint anys va aconseguir el crrec de mestre de capella a Asss, crrec que va ocupar durant uns quants anys. El 1628, va tenir el mateix crrec a l'esglsia de San Apolinar del collegi Germanicum a Roma, i que hi va ser fins a l'any de la seva mort. 

Va rebre diverses ofertes per treballar en llocs importants de Vencia i Viena, incloent una oferta per assumir substituir Claudio Monteverdi a Vencia, per va declinar les ofertes. Va tenir nombrosos alumnes, entre ells, Marc-Antoine Charpentier i Alessandro Scarlatti. El 1637 va ser ordenat sacerdot jesuta.

Elegit el 1649 mestre de capella pontifical, va introduir en les esglsies l'acompanyament de la msica instrumental, i va ser el primer que va fer servir la cantata per a temes religiosos. El 1656 va conixer la reina Cristina de Sucia, que es trobava en l'exili, i va compondre nombroses obres profanes en el seu honor.

La majoria de les seves obres es coneixen per cpies; els manuscrits originals es van perdre o van ser destruts desprs de la dissoluci de l'ordre dels jesutes el 1773.

 Obra .
Oratoris llatins.
 Historia de Jephte;
 Judicium Salomonis;
 Jonas;
 Damnatorum lamentatio;
 Balthazar;
 Diluvium universale;
 Ezechia;
 Felicitas beatorum;
 Historia divitis;
 Historia Davidis et Jonathae;
 Historia di Job;
 Judicium Dei extremum;
 Martyres;
 Vir frugi et pater familias;

Oratoris italians.
 Santissima vergine;
 Daniele profeta;

Misses.
 Missa in Sol Maggiore a 8 voci senza basso continuo (Kyrie, Gloria, Credo);
 Missa in Do Maggiore a 4 voci;
 Missa "sciolto havean de l'alte sponde" a 5 voci e instrumenti;
 Missa "L'homme arm" a 12 voci;
 Missa ut queant laxis;
 Missa a quinque et novem in Do Maggiore;
 Missa a 3 voci e basso continuo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139499" title="Organitzaci territorial de la Repblica del Congo" nonfiltered="1381" processed="1369" dbindex="57073">
La Repblica del  Congo est dividida en deu regions i una comunitat,les quals a la vegada es troben dividides en districtes:


 Regions .

Regi de Bouenza.
Boko-Songho;
Kayes;
Kingoue;
Loudima;
Mabombo;
Madingou (Capital regional);
Mfouati;
Mouyondzi;
Tsiaki;
Yamba;

Comunidad de Brazzaville.
Aquesta regi no t capital, doncs ella mateixa s la capital nacional.
Bacongo;
Maklkl;
Mfilou;
Moungali;
Ouenz;
Poto-Poto;
Talanga;

Regin de la Cuvette.
Boundji;
Loukolla;
Makoua;
Mossaka;
Ngoko;
Ntokou;
Owando (Capital regional);
Oyo;
Tchikapika;

Regi de la Cuvette-Oeste.
Etoumbi;
Ewo (Capital regional);
Kll;
Mbama;
Mbomo;
Okoyo;

Regi del Kouilou.
La capital de la regi s Pointe-Noire (Punta Negra).
Hinda;
Kakamoeka;
Madingo-Kayes;
Mvouti;
Nzambi;
Tchamba Nzassi;

Regi de Lekoumou.
Bambama;
Komono;
Mayy;
Sibiti (Capital regional);
Zanaga;

Regi del Likouala.
Betou;
Bouaniela;
Dongou;
Enyell;
Epna;
Impfondo (Capital regional);
Liranga;

Regi de Niari.
La capital de la regi s Loubomo
Banda;
Divenie;
Kibangou;
Kimongo;
Londela-Kayes;
Louvakou;
Mbinda;
Makabana;
Moungoundou Nord;
Moungoundou Sud;
Moutamba;
Mayoko;
Nyanga;
Yaya;

Regi dels Plateaux (plancies).
Abala;
Allembe;
Djambala (Capital regional);
Gamboma;
Lkana;
Makotipoko;
Mbon;
Mpouya;
Ngo;
Ollombo;
Ongoni;

Regi de Pool.
Boko;
Goma Tse-Tse;
Igne;
Kindamba;
Kinkala (Capital regional);
Kimba;
Louingui;
Loumo;
Mayama;
Mindouli;
Mbandza-Ndounga;
Ngabe;
Vindza;

Regi del Sangha.
La capital de la regi s Ousso.
Mokeko;
Ngbala;
Pikounda;
Semb;
Souank;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139500" title="Santa Cruz de Tenerife" nonfiltered="1382" processed="1370" dbindex="57074">


Santa Cruz de Tenerife s un municipi canari pertanyent a la provncia de Santa Cruz de Tenerife, (Espanya). s la capital de la illa i de la seva provncia; a ms comparteix capitalitat de la Comunitat Autnoma de Canries amb Las Palmas de Gran Canaria. El municipi es troba situat al nord-est de l illa de Tenerife, a la vora de l Oce Atlntic. La ciutat es troba enclavada entre la badia que duu el seu mateix nom i el Masss d'Anaga, alant-se en amfiteatre des de la costa fins al cim. 

T una extensi de 150,56 km i una poblaci de 220.902 habitants (INE gener de 2007). La seva altitud en el casc histric s de 4 metres sobre el nivell del mar i el municipi t 58,33 quilmetres de costa i dividit naturalment pel barranc de Santos. La ciutat est situada en una orografia abrupta, formant una aglomeraci urbana amb San Cristbal de La Laguna, absorbint altres localitats com Taco i la Cuesta. A la ciutat es troba el Parlament de Canries. 

El clima s rid amb escasses pluges (poc ms de 200mm), i temperatures suaus amb una mitjana de 21C anuals i escassa amplitud trmica diria, endolcit pels vents alisis.

 Poblaci .

Els seus habitants se'ls coneix com santacruceros, o tamb chicharreros (nom que normalment s'estn a tots els habitants de Tenerife).




 Vegeu tamb .
 Tenerife;
 Provncia de Santa Cruz de Tenerife;
 Llista de municipis de Santa Cruz de Tenerife;

 Enllaos externs .

 Pgina Oficial de Turisme de Tenerife (en Castell);
 Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139501" title="Programari gratut" nonfiltered="1383" processed="1371" dbindex="57075">
El programari gratut s un programari d'ordinador que es distribueix sense crrec. De vegades s'inclou el codi font, per no s gaire corrent.

El programari gratut sol incloure una llicncia d's, que permet que se'l redistribueixi amb, per algunes restriccions com, no modificar l'aplicaci per si mateix, ni vendre-la, i donar compte del seu autor. Tamb pot desautoritzar l's en una companyia amb fins comercials o en una entitat governamental.

Alguns desenvolupadors publicar versions de programari gratut dels seus productes per obtenir un nombre de seguidors que puguin sser disposats a pagar per una versi ms completa, o perqu s una edici obsoleta d'un programa. D'altres ho fan perqu no consideren que aquest programa pugui generar un guany econmic, o perqu creuen en el valor d'oferir una cosa gratis. Contrriament al que hom creu, els programes de programari lliure no sn pas necessriament gratuts.

Altres menes de llicncies de distribuci de programari sn progamari de prova, postcardware, donationware o abandonware, entre d'altres.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139510" title="Llista de metges de l'antiguitat" nonfiltered="1384" processed="1372" dbindex="57076">
Alexandria.
Adamantos (415).
Antiga grcia.
Ablabios (segle II).
Acumenos (segle V aC).
Acsies (segle IV aC).
Andreas (metge);
Agatoticusca (segle IV o V).
Agndice (IV o III aC).
Andron (metge);
Andrnic (metge);
Antgenes (metge del segle III aC);
Antgenes (metge del segle II);
Antgon (metge);
Antoc (metge);
Antpater (metge);
Hipcrates;
Ptolemeu el metge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139511" title="1080 Snowboarding" nonfiltered="1385" processed="1373" dbindex="57077">

El 1080 Snowboarding s un videojoc de surf de neu desenvolupat i publicat per Nintendo per a la Nintendo 64 i llanat al mercat el 30 de novembre de 1998 als Pasos Catalans i a la resta d'Europa.

 Sistema de joc .

El joc es controla de manera similar que en la srie Tony Hawk's Pro Skater. Hi ha dos botons separats per abaixar-se i saltar, mentre que per a les piruetes s'utilitza els botons B i Z combinats amb els moviments de l'estick analgic. El bot R s'utilitza per canviar el peu davanter a la planxa de neu.

 Personatges .

Aqu hi ha uns quants personatges jugables en el joc, alguns d'ells s'ha de desbloquejar. Aquests sn amb les caracterstiques respectives: 





 Planxes de neu .

Desprs de  seleccionar un personatge haurem de seleccionar una planxa de neu amb les seves caractersitiques.



 Desprs de seleccionar la planxa s'ha de seleccionar entre dues maneres de collocar els nostres peus, Regular(peu esquerre al davant) o Goofy (peu dret al davant ).

 Modes de joc .
Tenim diverses maneres de joc a destacar:
 Match race .
s el mode principal de les curses. S'ha de triar un dels tres nivells de dificultat: easy, medium i hard (fcil, mitja i difcil respectivament). S'ha de competir contra un altre jugador controlat per la mquina i haurem d'arribar abans que ell. En aquesta mode no importa les piruetes sin en arribar primer. S'ha d'anar amb compte amb les caigudes ja que compta amb una barra de danys que no s'ha d'omplir. Hi ha tres vides que donen tres oportunitats de vncer els nostres oponents.



La diferncia entre els modes de joc s el nombre de fases (en el mode fcil sn noms quatre fases, en el mode mitj noms cinc fases mentre que en el mode difcil sn totes) i la situaci atmosfrica (en el mode fcil s de dia, en el mode mitj s un capvespre mentre que en el mode difcil s'ha d'enfrontar en moltes fases a un torb)
En total, el joc noms consta de 7 fases que fan curt aquest mode.

 Time attack .
s el mode contrarellotge per a noms un jugador on s'ha d'intentar realitzar el menor temps possible en qualsevol circuit del joc. Es guarda en la memria prpia.

 Trick attack .

En aquest mode s'ha d'aconseguir la major quantitat de punts mitjanant les nostres acrobcies a qualsevol dels set circuits. La puntuaci prpia es guarda i, a ms, no hi ha comptador de danys.
 Contest mode .
S'ha d'aconseguir la major quantitat de puntuaci total mitjanant les piruetes a travs de les cinc pistes que sn:
Crystal Lake.
Air Mahe. Es realitza un salt a una gran altura en el qual hi haur temps per realitzar piruetes molt arriscades.
Crystal Peak.
s un Half Pipe en el qual s'ha de centrar en les piruetes i on es pot aconseguir molta puntuaci. L'nic perill s estar atent en arribar abans que s'acabi el temps.
Golden Forest.
A Crystal Lake, Crystal Peak i Golden Forest hi ha unes banderes de color vermell (esquerra) i blau (dreta) que si passem pel costat segons el color dna ms temps i punts.
Si s'acaba el temps en alguna cursa ja no es pot continuar quedant-se amb els punts que s'hagi obtingut fins llavors.
 2P .
S'ha d'enfrontar contra un amic en qualsevol de les set pistes.

 Training .
 En aquest mode es pot triar entre dues pistes, Half Pipe i Lliure. Es pot practicar totes les piruetes mentre l'ordinador indica com es fan (o elegint-les prement C Esquerra).

 Crtica i la continuaci .
El 1080 Snowboarding va rebre bones classificacions per la crtica, i va ser puntuat amb una nota mitjana  de 90% en el Game Rankings.

El 1080 Snowboarding va anar seguit en el 2003 per 1080 Avalanche llanat per a Nintendo GameCube.

 Curiositats .
1080 Snowboarding va ser utilitzat als Estats Units en un cartutx promocional per a Nintendo 64. En aquest cartutx donava noms un circuit i un personatge. Quan es portava jugant deu minuts apareixia en Mario en pantalla dient : "It's em, Mario. Thank you for playing Nintendo 64. Who's next?";
s dels pocs jocs que apareixen marques comercials patrocinant el joc, una s una companyia de roba i l'altra s una companyia de snowboard.

 Crdits .
L'equip (dins de Nintendo) l'encarregat del joc s:
 Productor executiu (Executive Producer): Hiroshi Yamauchi.
 Productor (Producer): Shigeru Miyamoto.
 Directors: Masamichi Abe i Mitsuhiro Takano.
 Ajudant del director: Hiro Yamada.
 Programador en cap (Main Programmer): Giles Goddard.
 Programadors (Programmer): Colin Reed.
 Programador encarregat de la IA i la Cmera (COM AI/Camera Programmer): Shunsaku Kitamura.
 Director artstic (Art Director): Yoshitaka Nishikawa.
 Dissenyador de les CG dels personatges (CG Character Designer): Hiroaki Takenaka.
 Dissenyador de les CG dels mapes (CG Map Designer): Tomoaki Nakahara.
 Animador 3D (3D Animator): Hideki Okawa.
 Captura de moviments (Motion Capture): Shinya Takahashi, Tsuyoshi Watanabe, Jin Ikeda i Hiroshi Matsunaga.
 Compositor de so (Sound Composer): Kenta Nagata. ;
 Enginyer de so (Sound Enginer): Hideaki Shimizu.
 Veus en el joc (Voice Sample): Don Beaver, John Hall, Hiro Yamada, Wataru Yamaguchi, Giles Goddard, Michiko Yomo i Satoru Takizawa.
 Ajuda tcnica: Hironobu Kakui y Shin Hasegawa.
 Encarregat del progrs (Progress Management): Kimiyoshi Fukui y Keizo Kato.
 Encarregat dels texts en alemany (Deutscher Text): John D. Kraft.
 Encarregat dels texts en francs (Textes Franais): Julien Bardakoff.
 Agraments especials a (Special Thanks to): Atsushi Tejima, Hajime Kitagawa, Jim Wornell, Kayomi McDonald, Colin Palmer, Super Mario Club Staff, EAD Debugging Staff, NOA Debugging Staff, Club Nintendo Redakation, Lamar Snowbards INC i Tommy Hilfiger USA INC.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Entrada oficial de Nintendo.com del 1080 Snowboarding ;
1080 Snowboarding a MobyGames ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139515" title="Chevrolet Cavalier" nonfiltered="1386" processed="1374" dbindex="57078">

El Chevrolet Cavalier va ser un cotxe de tipus compacte fabricat per Chevrolet, una marca pertanyent al grup GM durant els anys 1982 a 2005 com a substitut del Chevrolet Monza. El Cavalier va ser construt a Lordstown, Ohio, encara que tamb es va fabricar a Lansing, Michigan, Janesville, Wisconsin i Ramos Arizpe, Coahuila, Mxic. El Cavalier va ser substitut pel Chevrolet Cobalt a Estats Units i Candad i Chevrolet Astra a Mxic. 

 Primera generaci (1982-1994) .

El Cavalier ha estat un dels Chevrolets amb ms xit de vendes; reat com a vehicle per competir amb el gran flux de cotxes d'importaci que es venien a Estats Units. Si b es cert que substitueix al Chevroltet Monza, cal esmentar que en realitat GM va cobrir la seva oferta de vehicles de tracci davantera amb el Cavalier, desprs de la desaparici del Chevrolet Vega i Chevrolet Chevette, situant-se el nou Cavalier per davall del Chevrolet Citation , era construt sota el xasss J de GM, que compartia amb altres models com el Buick Skyhawk, Oldsmobile Firenza, Pontiac Sunbird i Cadillac Cimarron.

D'aspecte ms convencional que el Chevrolet Vega, de construcci monobloc, oferia un ampli ventall de carrosseries, com un descapotable de 2 portes, un sedan de 2 i 4 portes, una hatchback de 3 portes i una familiar (station wagon) de 4 portes.

Mecnicament va presentar-se amb un motor 1.8L Motor 122 de 88 cv amb la elecci de 2 caixes de canvis: manual de 4 velocitats i automtica de 3. Amb aquest conjunt el Cavalier era un cotxe poc potent i fora lent, per exemple, la versi familiar amb la transmissi automtica tardava 20,7 s per cobri el quart de milla (400 m). Tot i aix el mercat el va acollir fora b amb 58.904 Cavaliers venuts el mateix any.

Mides del Cavalier:

Batalla (Wheelbase): 2,570 m

Llargada (Length): 4,407 m (coupe); 4,432 m (sedan); 4,518 m (familiar)

Amplada (Width): 1,676 m; 1,684 m (familiar)

Alada (Height): 1,320 m; 1,376 m (familiar) 

Capacitat del dipsit: 51 l (13.6 galons EUA)

Al 1984 rep un restyling exterior per modernitzar-lo. S'afegeix un 2.0L Motor 122 TBI que li dona unes millors prestacions respecte del 2.0L presentat al 1983 i que tenia la mateixa potncia que el 1.8L (per, bviament, tenia ms torsi el 2.0).

Z24

Al 1986 es presenta el paquet Z24 per al Cavalier hatchback i sedan de 2 portes. Destaca per equipar unes llantes especfiques amb pneumtics 215/60R14 Goodyear Eagle GT, instrumentaci digital al tauler i sobretot, el fet d'equipar un motor 2.8L Motor 60-Degree V6 de 6 cilindres en V. La revista Motor Trend va fer un test al Z24 del 1987 amb caixa manual de 5 velocitats: 17,3 s per cobrir el quart de milla (400 m) i l'acceleraci de 0-60 mph (0-96 km/h) en 9,5 s.

1988-1990


Mides del Cavalier:

Batalla (Wheelbase): 2,573 m

Llargada (Length): 4,536 m; 4,599 m (familiar)

Amplada (Width): 1,676 m

Alada (Height): 1,318 m (coupe); 1,359 m (sedan); 1,374 m (familiar) 

Capacitat del dipsit: 57-68 l (15.2-18 galons EUA)

Al 1988 presenta un restyling el Cavalier que li afecta principalment al frontal del Cavalier i tamb en la desaparici de la versi de 3 portes hatchback. El disseny interior rep alguns retocs i la versi descapotable rep una fulla d'acer ms pronunciada, donant-li un aspecte de "Coke bottle".

El Z24 gaudia d'una bona acceptaci comercial. Els seus competidors, com Acura Integra o Toyota Corolla FX16 usaven motors DOHC de 16 vlvules moderns, si es compara amb el Motor 60-Degree V6 del Cavalier, per les prestacions que tenia aquest (el quart de milla (400 m) en 16,3 s i el 0-60 mph (0-96 Km/h) en 8,3 s) eren lleugerament superiors a la dels seus rivals.

Al 1990 desapareix la versi descapotable. Per compensar la desaparici d'aquesta, es decideix incrementar la potncia del Cavalier. El motor 2.0L Motor 122 el substitueix el 2.2L Motor 122 de 95 cv i el V6 passa a 3.1L Motor 60-Degree V6 i 135 cv.

1991-1994


Per al 1991 es presenta un disseny actualitzat del Cavalier. Novament s'ofereix la versi descapotable i els paquets d'equipament sn el "VL" en el coupe, sedan o familiar amb la "RS" com a nivell superior. La "Z24" va estar disponible nicament a la versi del coupe.

Per al 1992 el paquet "Z24" s'ofereix al descapotable de nou i el motor 2.2L Motor 122 augmenta la potncia a 110 cv.

Mides del Cavalier:

Batalla (Wheelbase): 2,573 m

Llargada (Length): 4,536 m (coupe); 4,630 m (sedan); 4,599 m (familiar)

Amplada (Width): 1,684 m

Alada (Height): 1,318 m (coupe); 1,359 m (sedan); 1,374 m (familiar) 

Capacitat del dipsit: 57-68 l (15.2-18 galons EUA)

 Segona generaci (1995-2005) .


Mides del Cavalier:

Batalla (Wheelbase): 2,644 m

Llargada (Length): 4,579 m

Amplada (Width): 1,712 m

Alada (Height): 1,351 m (coupe); 1,392 m (sedan) 

Capacitat del dipsit: 57-68 l (15.2-18 galons EUA)

La nova generaci del Cavalier rep un redisseny general. Interiorment rep major  espai interior. Desapareix la versi familiar i el motor Motor 60-Degree V6. Ara, el motor d'accs es el 2.2L Motor 122 que passa dels 120 als 125 cv. El motor estndard per al "Z24" es un 2.3L DOHC Quad-4 de 150 cv, que es opcional per als acabats LS coupe i sedan. En el captol de transmissions, una manual de 5 velocitats i una automtica de 3 velocitats.

A partir del 1996 el 2.3L DOHC Quad-4 de 150 cv evoluciona a 2.4L DOHC Quad-4, mantenint els 150 cv. Aquest ltim motor va ser criticat, qualificant-lo com de lluny el  motor ms sorolls del mercat .

Al 1999 va existir una edici limitada de Cavaliers que podien funcionar amb gasolina i CNG gas natural comprimit.

2000-2002



Mides del Cavalier:

Batalla (Wheelbase): 2,644 m

Llargada (Length): 4,594 m

Amplada (Width): 1,712 m

Alada (Height): 1,351 m (coupe); 1,392 m (sedan)  

Capacitat del dipsit: 57-68 l (15.2-18 galons EUA)

Al 2000 el Cavalier rep un petit canvi esttic. Mecnicament segueix amb les mateixes mecniques. L'any segent, la versi descapotable desapareix.

Al 2002 apareix un nou 2.2L Ecotec de 140 cv, disponible per a les versions LS Sport sedan i LS Sport coupe. Les versions base del Cavalier segueixen equupant l'anterior 2.2L Motor 122 de 125 cv i el 2.4L DOHC Quad-4 de 150 cv per a la versi "Z24".

2003-2005



Per al 2003 fins al 2005 el Cavalier rep un nou frontal. Desapareix el "Z24" i tots els motors, excepte el 2.2L Ecotec de 140 cv, desapareixen. En acabats, noms s'ofereixen els paquets base, LS i LS Sport. Les transmissions sn una manual de 5 velocitats i una automtica de 4 velocitats.

Al setembre de 2004 va sortir l'ltim Cavalier de Ramos Arizpe, Coahuila i a l'octubre del 2004, de la planta de Lordstown, Ohio.

Al 2005, desprs de 24 anys al mercat, se substitut pel Chevrolet Cobalt a Estats Units i Canad. A Mxic es vendr el Chevrolet Astra, encara que es va vendre un model basat en el Cobalt: Pontiac G4.

 Toyota Cavalier .

La segona generaci del Cavalier va ser venuda al Jap per Toyota, en virtut d'un acord entre Toyota i GM. Aquest Cavalier presentava diferncies en l'equipament, en la distribuci del tauler de control (al revs, perqu condueixen per l'esquerra), llums posteriors homologades a la normativa nipona, etc. Va vendre's al mercat japons els anys 1995 a 2000.

 Resposta comercial .

Vendes del Chevrolet Cavalier :

58,904	- 1982	;
218,587 - 1983	;
462,611 - 1984 (Best-seller);
383,752 - 1985 (Best-seller);
432,101 - 1986	;
346,254 - 1987;
322,939 - 1988	;
376,626 - 1989	;
310,501 - 1990	;
326,847 - 1991	;
225,633 - 1992	;
251,590 - 1993	;
254,426 - 1994	;
151,669 - 1995	;
261,686 - 1996	;
315,136 - 1997	;
238,861 - 1998	;
272,000 (est) - 1999;
5,210,123 ~ total en coneixement al 1999;

 Polmica .

L'aspecte ms fosc del Cavalier era el de la seguretat. En particular, la segona generaci (1995-2005) va rebre el Cavalier coupe de 2 portes 3 estrelles (conductor) i 4 estrelles (passatger) en xoc frontal al NHTSA i la qualificaci de "poor" al IIHS .

El Cavalier coupe de 2 portes va obtenir 4 estrelles (conductor i passatger) en xoc frontal, i 1 i 2 estrelles (conductor i acompanyant) en xoc lateral .

 Enllaos externs .

 http://www.edmunds.com/insideline/do/Features/articleId=109161 (en angls);
 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/all-chevrolet-cavaliers.htm(en angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139519" title="NURBS" nonfiltered="1387" processed="1375" dbindex="57079">
NURBS s l'acrnim en angls de l'expressi Non Uniforms Rational B-Splines. s un model matemtic molt utilitzat en els grfics per ordinadors per a generar i presentar corbes i superfcies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139528" title="Kunai" nonfiltered="1388" processed="1376" dbindex="57080">
Una fulla kunai va ser un popular arma ninja, ja que podia ser fcilment amagada.

El kunai va servir per diversos propsits, per principalment s'emprava com a ganivet d's general, la punta era afilada amb dues vores en forma de serra. Mesura de 7 a 16 polsades de longitud. S'acostumava a amarrar-lo per l'extrem a una corda fina, per poder llenar-lo. El kunai s'emprava principalment per sondejar, cavar i cisellar; encara que era com emprar-lo per obrir portes o alguna mena de cadenat.

Degut a la seva forma (semblant a un peix), en ser llenat sempre colpeja amb la punta.

Per aix aquestes armes eren preferiblement llanades abans d'emprar-les en combat directe.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139530" title="Selecci de futbol de Liechtenstein" nonfiltered="1389" processed="1377" dbindex="57081">

|} 


La Selecci de futbol de Liechtenstein s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci de Futbol de Liechtenstein, pertanyent a la UEFA. 

s una de les seleccions ms febles del continent europeu. La seva primera victria va ser el 13 d'octubre de 2004 al derrotar a Luxemburg per 4:0. En aquest mateix any, va obtenir un valus empat 2:2 davant Portugal, poques setmanes desprs que aquests obtinguessin el subcampionat a l Eurocopa 2004

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1990 - No particip;
1994 - Retirada;
Des de 1998 a 2006 - No es classific;

 Participacions a l Eurocopa .

Des de 1960 a 1992 - No particip;
Des de 1996 a 2004 - No es classific;

 Estadstiques .

  Participacions en Copes del Mn    = 0 ;
  Participacions en Eurocopes = 0 ;
  Participacions olmpiques = 0 ;

 Primer partit;

  
 Major victria;


 Major derrota;


 Enllaos externs .
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139534" title="F-1 World Grand Prix" nonfiltered="1390" processed="1378" dbindex="57082">
F-1 World Grand Prix s un videojoc de curses de Frmula 1 per la Nintendo 64 que va ser llanat el 1998. S'ha de crrer contra 22 conductors amb llicncia, es pot competir en cinc modes de joc diferents. Competir en una autntica temporada de F1 de 1997 en 17 circuits incloent-hi el  de Monaco, Suzuka i Silverstone.

 Modes de joc .

El videojoc consta de 5 modes de joc (Exhibition, Grand Prix, Challenge, Time Trial i 2 Players). 

Exhibition (Exhibici): s el tradicional mode de cursa nica en el que pots triar un pilot i un circuit per crrer en aquest. ;

Grand Prix (Gran Premi): s el mode temporada en el que que s'ha de triar un pilot i crrer una temporada completa; des d'Austrlia fins a Jerez de la Frontera. ;

Challenge (Repte): en aquest mode es proposa una srie de reptes que s'ha de desbloquejar. En un principi hi ha tres reptes que s'han de superar per desbloquejar els segents. ;

Time Trial (Contrarellotge): mode en el que es pot donar infinites voltes a un circuit. ;

 2 Players (Dos jugadors): Es descriu amb el seu nom. Si connectem un segon comandament en la consola es pot jugar contra un amic. ;

 Modes de dificultat .
Rookie (Novell): per als nouvinguts en aquest joc. s la manera ms fcil. T activades les ajudes de fre automtic i assistncia en l'adrea. ;
Professional (Professional): per als quals tinguin alguna experincia en el videojoc. T desactivades les ajudes. ;
Champion (Expert): Per als experts del ttol. No t ajudes i el control s molt realista. Si et surts per l'herba el ms probable s que acabis fent un trompo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139535" title="Serra de Guadarrama" nonfiltered="1391" processed="1379" dbindex="57083">


La Serra de Guadarrama (en castell, Sierra de Guadarrama) s una alineaci muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la Pennsula Ibrica) situat entre les serres de Gredos (vila) i de Aylln (Segvia - Guadalajara). S'estn en direcci sud-oest-nord-est i en les provncies de Madrid, al sud, i vila i Segvia, al nord. Aquesta serra amida aproximadament 80 km. de longitud i el seu pic ms alt s Penyalara amb 2.430 metres sobre el nivell del mar.

La flora d'aquesta serra es caracteritza per l'abundncia de boscos de pi roig i la presncia de rouredes i alzinars en zones ms baixes. En els cims predominen els pasturatges i arbustos d'alta muntanya. En aquests ecosistemes abunden mamfers com ara els crvols, senglars, cabirols, daines, teixons, diversos mustlids, gats salvatges, guineus, llebres, etc.; una gran quantitat d'espcies d'aus aqutiques en els embassaments, i grans rapinyaires com l'guila imperial o el voltor negre, entre d'altres. 

La proximitat a Madrid (60 km) d'aquesta serra ha fet que tingui un paper important en la histria del pas i que avui sigui travessada per bastants ports i vies ferroviries. Des del bosc de l'Almenara, a Robledo de Chavela, per exemple, durant la invasi musulmana els rabs encenien fogueres per a avisar a Madrid que s'acostaven tropes cristianes. 

Aquestes muntanyes tenen una gran afluncia de gent, el que fa que les infraestructures per al turisme i els esports de muntanya estiguin molt desenvolupats, condici perillosa en ocasions per al medi ambient.

 Vegeu tamb .

Parc Natural de Penyalara;
Valle de los Cados;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139537" title="Pealara" nonfiltered="1392" processed="1380" dbindex="57085">

El pic de Pealara s el ms alt de la Serra de Guadarrama (serra pertanyent al Sistema Central) i de les provncies de Madrid i Segvia, amb una altura de 2.430 metres sobre el nivell del mar. En conseqncia, s un dels pics ms emblemtics i importants d'aquest sistema muntanyenc. La prominncia mitjana de Penyalara s de 1.200 metres. 

En el cim d'aquesta muntanya podem trobar, a part del vrtex geodsic, una petita capella dedicada a la Mare de Du i diversos rtols de fusta que indiquen diverses rutes i els seus temps d'execuci. El pic de Pealara s al centre del masss muntanyenc del mateix nom, el qual s de granit i alberga una srie de pics alineats de nord-est a sud-oest. Els boscos de pi roig que entapissen els vessants d'aquesta muntanya deixen pas, per sobre dels 1.900 metres d'altitud a les prades alpines i matolls d'alta muntanya. A aquesta altura, i en el vessant aquest, existeix un circ i ms de vint petites llacunes d'origen glacial on viuen ms de deu espcies d'amfibis i altres animals d'alta muntanya. A Pealara s'han format els alpinistes ms importants de Madrid i s una muntanya molt freqentada per muntanyistes i turistes grcies als fcils accessos que t.

 Vegeu tamb .

Parc Natural de Penyalara;


]]











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139541" title="Llista d'escriptors i d'historiadors de l'antiguitat" nonfiltered="1393" processed="1381" dbindex="57086">
Antiga Grcia.
Escriptors;
Aceratos;
Acusilaos;
Adeios;
Agatlios d'Arcdia;
Agesianax;
Agresfon;
Agclitos;
Antileon;
Aristfanes;
Eurpides;
Sfocles;
Historiadors;
Abidenos;
Acesandre;
Acestodoros;
Agatstenes;
Agretes;
Homer;
Tucdides;
Acestrides (escriptor);

Antiga Roma.
Aggenus rbicus;
Agroecius;
Albinus (escriptor);
Alcidames;
C. Pedo Albinvanus;
Akhmet;
Aquilles Tatius;
Ovidi;
Sneca;
Virgili;
Vitruvi;
M. Actorius Naso;
Sextus Julius Africanus;
Paconius Agrippinus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139542" title="Association Sportive de Monaco Football Club" nonfiltered="1394" processed="1382" dbindex="57087">


L'Association Sportive de Monaco Football Club s un club de futbol monegasc de la ciutat de Mnaco que disputa la lliga francesa de futbol.

 Histria .
L'Association Sportive de Monaco es fund el 23 d'agost de 1924 com un club poliesportiu, resultat de la fusi de diverses societats esportives del Principat de Mnaco. Aquestes societats eren: Swimming Club, Monaco Sport (ex Herculis, club de futbol fundat el 1903, batejat el 1923 Monaco Sport), A.S. Beausoleil, Etoile de Monaco i Riviera A.C.. El club reivindica com a data de fundaci l'1 d'agost de 1919, tot i que no s confirmada per l'obra de referncia en relaci amb l'ASM: N. Siri i J. Siri, Petita enciclopdia de l'AS Mnaco, Mnaco, EGC, 1999.

Esdevingu professional el 1948. Sempre ha competit a la lliga francesa, on ha guanyat set campionats de lliga i cinc de copa (fins el 2006). Sovint ha participat a les competicions europees. La seva millor temporada fou el 2004, quan arrib a la final de la Lliga de Campions.


 Palmars .
7 Lliga francesa de futbol: 1961, 1963, 1978, 1982, 1988, 1997, 2000;
5 Copa francesa de futbol: 1960, 1963, 1980, 1985, 1991;
1 Copa de la Lliga francesa de futbol: 2003;
4 Supercopa francesa de futbol: 1961, 1985, 1997, 2000;
3 Copa dels Alps de futbol: 1979, 1983, 1984;
1 Copa Charles Drago : 1961;

 Rcord europeu .



 Jugadors destacats .


 Jean-Luc Ettori;
 Manuel Amoros;
  Sabri Lamouchi;
 Emmanuel Petit;
  Martin Djtou;
 Fabien Barthez;
  Youri Djorkaeff;
  Patrice Evra;
 Bernard Genghini;
 Ludovic Giuly;
 Gilles Grimandi;
 Jrme Rothen;
 Willy Sagnol;
 Lilian Thuram;
  David Trzguet;
 Claude Puel;
 Philippe Christanval;
 Thierry Henry;
 Gal Givet;
 Sbastien Squillaci;
  Basile Boli;
 Bernard Genghini;

 Jean Petit;
 ric Di Meco;
 Michel Hidalgo;
 Henri Biancheri;
 Delio Onnis;
 Javier Saviola;
 Marcelo Gallardo;
 Lucas Bernardi;
 Hugo Ibarra;
 Philippe Lonard;
 Vincenzo Scifo;
 Sonny Anderson;
 Maicon;
 Roger Milla;
 Japhet N'Doram;
 Dado Pro;
  Shabani Nonda;
 Sren Busk;
 John Sivebk;
 Mark Hateley;
 Glenn Hoddle;

 Jrgen Klinsmann;
 Oliver Bierhoff ;
 Akis Zikos;
 Christian Vieri;
 Flavio Roma;
 Christian Panucci;
 Marco Simone;
 Marco Di Vaio;
 George Weah;
 Christopher Wreh;
 Rafael Mrquez;
 Victor Ikpeba Nosa;
 John Arne Riise;
 Costinha;
 Rui Barros;
 John Collins;
 Tony Mario Sylva;
 Salif Diao;
 Fernando Morientes;
 Emmanuel Adebayor;
 Ernesto Javier Chevanton;


 Entrenadors .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139545" title="Orquestra Filharmnica de Moscou" nonfiltered="1395" processed="1383" dbindex="57088">
L'Orquestra Filharmnica de Moscou s una orquestra simfnica russa fundada el 1951 per Samuil Samosud, un director del teatre d'pera Bolshoi. El nom actual va ser determinat el 1953 i el seu director ms representatiu ha estat Kiril Kondrashin que va estrenar la Quarta simfonia i la Tretzena simfonia de Dmitri Xostakvitx i d'altres obres de compositors sovitics actuals.

El 1976, es va nomenar a Dmitri Kitaenko com a director titular que va realitzar l'estrena a la Uni Sovitica de la Missa de Glria de Puccini, i la simfonia Turangalila d'Olivier Messiaen.

Actualment el seu director titular s Yuri Simonov i Dmitri Yablonski n's el principal director convidat.

Directors titulars.
Yuri Simonov (1998 );
Mark Ermler (1996 1998);
Vassily Sinaisky (1991 1996);
Dmitri Kitaenko (1976 1990);
Kiril Kondrashin (1960 1975);
Samuil Samosud (1951 1957);

Enllaos externs.
Moscow Philharmonic;
Informaci de l'orquestra i discografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139551" title="Olympique de Marseille" nonfiltered="1396" processed="1384" dbindex="57089">


L'Olympique de Marseille (en catal Olympique de Marsella) s un club de futbol francs de la ciutat de Marsella.

 Histria .
L'Olympique va ser fundat el 1899. Els seus orgens estan en el F.C. de Marseille fundat el 1892. El seu ms gran triomf fou el venciment de la Lliga de Campions de l'any 1993. Fou el primer club francs que aconsegui aquest ttol. Malgrat aquest succs, irregularitats financeres i un escndol de compra de partits de m de llur president Bernard Tapie, l'any 1994, provocaren el seu descens a segona divisi i una poca de declivi.

Si b ha tornat a la mxima categoria el 1996, el club no ha tornat a guanyar cap ttol important (a data de 2006). Arrib a la final de la copa de la UEFA el 1999 i el 2004 (aquest any derrotat pel Valncia CF). Els sols ttols aconseguits aquests darrers anys han estat dues copes Intertoto el 2005 i 2006.

El seu primer estadi fou l'Stade de l'Huveaune (1892). Desde 1937 juga a l'Stade Vlodrome.

 Palmars .
1 Copa d'Europa de futbol: 1992-93;
2 Copa Intertoto: 2005, 2006;
9 Lliga francesa de futbol: 1929, 1937, 1948, 1971, 1972, 1989, 1990, 1991, 1992;
10 Copa francesa de futbol: 1924, 1926, 1927, 1935, 1938, 1943, 1969, 1972, 1976, 1989;
1 Supercopa francesa de futbol: 1971;
2 Lliga francesa de segona divisi: 1984, 1995;
1 Campionat de Frana Amateur: 1929;
1 Copa Charles Drago: 1957;
4 Campionat del Sud-est: 1927, 1929, 1930, 1931;
6 Campionat del Littoral USFSA: 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1919;

 Jugadors destacats .


 Jugadors .
 Planter actual .

As of 1 September 2008. 










 















 







Fora en cesi.










Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Supporters de Marseille;
 Olympique de Marseille;
 Marseille fans worldwide;
 OM Vista Forum - fans -;



 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139556" title="Tomaso Albinoni" nonfiltered="1397" processed="1385" dbindex="57090">

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor itali de msica barroca. Va escriure al voltant de cinquanta peres, per s ms conegut per la seva msica instrumental, especialment els seus concerts per a obo.

 Biografia .
Va nixer a Vencia (Itlia) que en aquells dies era una repblica independent, en el si d'una rica famlia veneciana de comerciants. Tomaso li agradava definir-se com un msic del viol i un diletant veneci. Va estudiar viol i cant i ben aviat destac en ambds instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap tipus de mecenatge, fora de per part de l'esglsia o de la noblesa.

Va viure sempre a Vencia tot i que tamb viatj. Es t constncia de dos viatges a Florncia un el 1703 i l'altre el 1722. LA seva primera pera, Zenobia regina de Palmireni, s del 1694, any en qu tamb va compondre el primer recull de msica instrumental, les 12 Sonate a tre, op 1. Des de sempre va repartir la seva activitat productiva tant en la msica vocal, peres, serenates i cantates, com a la instrumental, sonates i concerts. A la mort del seu pare, el 1709, es pogu dedicar a la msica sense cap necessitat econmica.

La seva msica instrumental va atreure l'atenci de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmnics com a exercicis musicals per als seus alumnes.

 L'adagio .
La seva fama es va incrementar en gran manera quan, el 1910, un investigador va comenar a escorcollar les partitures d'un antic monestir, entre les quals va descobrir l'obra ms solemne d'Albinoni: un fragment d'un moviment lent d'una Sonata per a trio, per a cordes i orgue, que posteriorment, el 1945, reconstruiria Remo Giazotti com l'Adagio d'Albinoni, una de les peces ms conegudes de la msica clssica.

 Obra .
 Obra instrumental .
Albinoni va compondre 64 concert, 8 simfonies i 97 sonates i ballets.

Op. 1	1694 12 Sonates a tres. ;
Op. 2	1700 6 Simfonies i 6 Concerts a 5.
Op. 3	1701 12 Ballets da cambra a tres.
Op. 4	1704 6 Sonates d'esglsia per viol i baix continu, publicat per Roger a Amsterdam el 1708.
Op. 5	1707 12 Concerts per a viol i baix continu ;
Op. 6	1711 12 Sonates de cambra. ;
Op. 7	1716 12 Concerti per 1 o 2 obos i corda. ;
Op. 8	1721 6 Sonates i 6 Ballets a tres. ;
Op. 9	1722 12 Concerts per 1 o 2 obos i corda.

 pera .

 Enllaos externs .
 Spartiti di Tomaso Albinoni;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139557" title="Zateri" nonfiltered="1398" processed="1386" dbindex="57091">

Els zateris (Zatheria) sn una sublegi de mamfers de la legi dels cladoteris. L'nica infralegi supervivent actualment s la dels tribosfnids, que inclou els teris.

Es diferencien per una depressi caracterstica dels queixals ms baixos.

Sistemtica.
Famlia:  Arguitheriidae;
Famlia:  Arguimuridae;
Famlia  Vincelestidae;
Infralegio:  Peramura;
Infralegi: Tribosphenida;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139561" title="F-1 World Grand Prix II" nonfiltered="1399" processed="1387" dbindex="57092">


F-1 World Grand Prix II s un videojoc de curses de Frmula 1 per la Nintendo 64 que va ser llanat noms a Europa i per tant als Pasos Catalans l'any 2000. Aquest videojoc s la continuaci del F-1 World Grand Prix. Hi ha la possibilitat de crrer amb cotxes de la Frmula 1 en diversos circuits amb els conductors amb la llicncia de l'any 2000.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139568" title="Cocana" nonfiltered="1400" processed="1388" dbindex="57093">

La cocana (de nom qumic 2 -carbometioxi-3 -benzoxitrop, ecgon metil ester benzoat) s un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Per i Bolvia. Hi ha constncia que permet afirmar que ja existia des del 3000 aC.

Els passos que se segueixen durant l'extracci de la cocana sn:



L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van purificar els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle XIX el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines casolanes. Durant disset anys va ser un component ms de la popular Coca-Cola fins que es va veure el seu perill d'addicci i es va eliminar de la seva frmula.

La cocana s una substncia molt additiva. Per aix, alguns consumidors de cocana poden esdevenir incapaos de controlar el consum d'aquesta substncia i arriben a prendre quantitats molt superiors a les que havien previst o a invertir enormes quantitats de diners en l'adquisici de la cocana.

Com altres drogues, el consum continuat de cocana comporta un procs de tolerncia que fa que cada cop s'hagin de prendre dosis ms elevades per experimentar els mateixos efectes.

Forma de consum.

Normalment es consumeix per inhalaci, sense produir dependncia fsica per s que s'observen canvis en l'estat anmic: 
insomni;
depressi;
irritabilitat;
cansament;

Per via oral, s poc activa.

Per via intravenosa provoca dependncia fsica.

Una altra forma de consum s el crack que es consumeix per inhalaci i noms necessita 10 segons per arribar al cervell. Els seus efectes mxims sn de 30 segons i decreixen molt rpidament.

Efectes immediats.

La cocana s un estimulant del sistema nervis central. Obstaculitza el procs de reabsorci de dopamina pel que les vies nervioses afectades es troben continuament excitades.

Els efectes fisiolgics immediats que comporta el seu consum sn:
dilataci de les pupilles.
augment de la pressi sangunia i del ritme respiratori.
augment de la temperatura del cos.
eufria.
reducci de la fatiga.
accentuaci perceptiva.

La durada dels efectes dependr del temps d'absorci. Com ms rpida sigui l'absorci, els efectes duraran menys.

Efectes a llarg termini.
El consum de cocana provoca una addicci psquica important. Efectes de l's habitual: 
fortes paranoies.
el sistema nervis es deteriora.

Fsicament, els efectes es manifesten sobre el sistema crdiovascular i el sistema respiratori: 
taquicrdia.
hipertensi.
respiraci irregular.
parada respiratria.

Referncies.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139569" title="Union Sportive Marseille Endoume Catalans" nonfiltered="1401" processed="1389" dbindex="57094">


La Union Sportive Marseille Endoume Catalans s un club de futbol francs de la ciutat de Marsella.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1925.

 Palmars .
 Sense ttols destacats;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139572" title="Menara Telekom" nonfiltered="1402" processed="1390" dbindex="57095">

El Menara Telekom s un gratacels que es troba a Kuala Lumpur, Malisia i s un dels edificis ms alts del mn.

L'edifici fa 310 metres d'alada i fou finalitzat l'any 2001. Hi ha 55 plantes en la majoria de les quals s'hi troben les oficines que formen el quarter general de l'empresa de telecomunicacions. El Menara Telekom fou dissenyat per l'arquitecte Hijjas Kasturi. L'aspecte extern de l'edifici s'influenci per la planta del bamb. Per aix, en una banda de l'edifici es van fer 9 jardins pblics que, de nit, s'illuminen. El punt d'aterratge d'helicopters del sostre s, desprs del de la U.S. Bank Tower, el ms alt del mn.      

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139573" title="Kabard" nonfiltered="1403" processed="1391" dbindex="57096">

El kabard (            ) s una llengua caucasiana, fora propera a l'adigu, i que s parlada pels kabardins, un poble circassi que viu a la repblica de Kabardino-Balkria pertanyent a Rssia. Tamb s parlat per la dispora circassiana que marx a Jordnia, Turquia, Sria i els EUA.

 Caracterstiques .
T 47 o 48 fonemes consonntics dels quals 22 o 23 sn fricatius, depenent si hom considera  un fonema, per aix contrasta amb noms dos fonemes voclics. s una de les poques llenges que posseeix una clara distinci entre africades ejectives i fricatives ejectives.

El kabard s'escriu en alfabet cirllic, i com totes les llenges caucasianes del nord-oest, t un complex sistema verbal. s una llengua ergativa.

 Dialectes .
El kabard t dos dialectes, besleney i terek (aquest ltim base de la llengua literria). Alguns lingistes afirmen que el kabard s noms un dialecte de l'adigu o circassi que consta de tots els dialectes de l'adigu i del kabard plegats, i els kabardins mateixos anomenen la seva llengua adighabze ("llengua adigu"). Molts lingistes, incls Georges Dumzil, han usat els termes circassi oriental (kabard) i circassi occidental (adigu) per a evitar confusions, per els termes "circassi" i "kabard" es poden trobar en literatura lingstica. Hi ha moltes claus fontiques i lxiques diferents que creen una separaci raonablement ben definida entre els dos dialectes circassians, per el grau en qu sn mtuament intelligibles encara no s determinat. L'afer es complica per l'existncia del besleney, que sovint s considerat un dialecte del kabard, per que t molts trets en com amb alguns dialectes de l'adigu. 

Des de 2004, la televisi pblica turca TRT fa un programa de mitja hora a la setmana en el dialecte terek del kabard.

 Literatura .
Kazi Atazhukin va compondre el primer llibre el 1864, per la literatura prpiament dita no es faria fins desprs de la Revoluci russa del 1917. Hi destacaren Beqmurza Patxev (1854-1936) amb Qeberdey (1925) i La daga (1910); Adam Xogentsukov (1916) amb Madina (1961) i La primavera de Sufiat (1956); Ali Xogentsukov (1900-1941) amb Madina (1931) i Kambot i Liatsa (1938); Amirkhan Xomakhov (1910) amb Zaranshu (Sota el foc, 1958) i Maledicci sobre el Terek (1968); Askerbi Xortanov (1916) amb Betal Kalmykov (Sempre en la sella, 1970) i Aul batyr (1939)); P. D. Xelikhatxev (1879-1937), A. A. Khaupatxev (1882-1972), B. Kuaxev (1920-1957) i A. Kieshokov amb Tarvo (1919), Tejo (1954) i Terra de joventut (1948).  

Enllaos externs.
;
Alfabet kabard (            );





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139576" title="Txerkesk" nonfiltered="1404" processed="1392" dbindex="57097">

Txerkesk (rus          ) s una ciutat de Rssia, capital de la repblica de Karatxai-Txerkssia. T una poblaci de: 116,244 (Cens rus (2002)); 113,060 (Cens sovitic (1989)). La ciutat fou fundada el 1804 com a Batalpashinskaya, fou rebatejada Batalpashinsk el 1931, ms tard Sulimov el 1934, com a Yezhovo-Cherkessk el 1937, i finalment Txerkesk el 1939.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139579" title="Canvi d'estat" nonfiltered="1405" processed="1393" dbindex="57098">
En fsica i qumica s'anomena canvi d'estat o transici de fase a l'evoluci de la matria entre diversos estats d'agregaci sense que hi hagi canvis en la seva composici. Els tres estats bsics sn el slid, el lquid i el gass, a aquests tres cal afegir l'estat de plasma.

La segent taula indica com s'anomenen els canvis d'estat.





Els dos parmetres dels que depen que una substncia o mescla es trobi en un estat o en un altre sn la temperatura i la pressi. La temperatura s una mesura de l'energia cintica de les molcules i toms d'un cos. Un augment de la temperatura o una reducci de la pressi afavoreixen la fusi, l'evaporaci i la sublimaci, mentre que un descens de la temperatura o un augment de la pressi afavoreixen els canvis oposats.

Diferncia entre evaporaci i ebullici.

Els lquids poden canviar a vapor a una temperatura per sota els seus punts d ebullici a travs del procs d evaporaci. L evaporaci s un fenomen superficial en el qual les molcules situades a prop de la superfcie vapor/lquid s escapen cap a la fase vapor. Per altra banda, l ebullici s un procs en el qual les molcules s escapen  de qualsevol part del lquid, com a resultat  de la formaci de bombollles de vapor dins del lquid.


 Lmits .

4.500 C   No hi ha slids.
6.000 C   No hi ha lquids (noms gasos).
10.000 C   Noms plasma.

 Vegeu tamb .

 Estat d'agregaci de la matria;
 Equaci d'estat;
 Diagrama PVT;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139581" title="Exrcit Revolucionari d'Insurrecci d'Ucrana" nonfiltered="1406" processed="1394" dbindex="57099">

L'Exrcit Revolucionari d'Insurrecci d'Ucrana (en ucrans: Revolyutiyna Povstans'ka Armiya Ukrayiny), tamb anomenat Exrcit Negre, fou un grup armat d'anarquistes amb base majoritriament ucranesa, formava part dels quatre exrcits que participaren en la Guerra Civil Russa: l'Exrcit Roig (format pels bolxevics), l'Exrcit Blanc (format pels pro-occidentals, els conservadors i el menxevics) i l'Exrcit Verd (formats pel nacionalistes).

No era pas un exrcit gran, per fou molt important i perills per la seva ferocitat en combat i rapidesa de moviment. Tot i qu tan sols era un cos d'infanteria, recorria llargues distncies a la mateixa velocitat que ho faria la cavalleria. Aix li permetia atacar pels diversos flancs de l'enemic i retirar-se en un curt espai de temps, o atacar per sorpresa a la rereguarda enemiga desprs d'una aparent fugida. D'altra banda, com que l'Exrcit Negre tenia un ampli suport social, no requeria importants despeses en infraestructures ni existia necessitat d'una organitzaci brillant. 

La seva tctica ms habitual consistia en atacar amb pocs combatents, colpejar amb contundncia i desaparixer, o fugir en mig de la batalla per, poques hores desprs, atacar la rereguarda enemiga, el que permetia tirar per terra la moral dels enemics.

En combats a camp obert era reconegut per la feresa dels seus homes, en la seva majoria camperols que arriscaven la vida en defensa de la seva terra amb ms mpetu que qualsevol altre grup de combatents; per aquesta faceta del combat era el seu punt feble, ja que en un combat contra forces organitzades s'evidenciaven les seves mancances.

Context histric.
Quan triomfa la Revoluci Russa al 1917, Ucrana s un pas molt diferent de la resta de les altres provncies russes. Es tractava d'un territori molt ric en recursos agrcoles, i en temps de guerra les seves fronteres van ser l'objecte del desig de les potncies estrangeres: Alemanya, Imperi Austro-Hongars, Imperi Otom, Rssia i, fins i tot, Frana i Gran Bretanya, que veien al territori com una inesgotable font de provisions.

La mentalitat ucraniana era distinta que la de la majoria de russos, ja que el temor a agressions externes i les contnues lluites frontereres van desenvolupar un corrent de pensament ms centrat en l'individu que en el collectiu. El concepte d'individualitat era latent en els bellicosos camperols, acostumats a defensar els seus camps de les tropes saquejadores que realitzaven incursions en operacions molt rpides al seu territori per a aprovisionar-se, sense que l'exrcit tsarista es preocups especialment per defensar altra cosa que no fossin les fronteres de la regi. 

La situaci d'indefensi va desenvolupar un marcat esperit d'independncia en la regi, i la poca estabilitat a curt o mig termini li llevava sentit a l'aparici de partits poltics, que mancaven d'un marc territorial en el qual implantar-se. En aquestes condicions, el que es va desenvolupar va ser un creixent sentiment nacionalista, l'objectiu del qual era crear un estat independent, s a dir un marc territorial. 

Per a Ucrana existia una majoria camperola acostumada a defensar-se pel seu compte, a ser agredida per diferents exrcits en curt espai de temps i a treballar en conjunt amb altres camperols, fins a desenvolupar petits grups armats, especialitzats a defensar els poblats dels intrusos. Per a aquests camperols l'Estat era una instncia ineludible, que peridicament apareixia als camps en forma d'exrcit per a quedar-se amb una part de la collita. Tamb podia, l'Estat, aparixer en forma de policia a qui emets pblicament alguna opini contrria a la del tsar. 

El nacionalisme era majoritari a la zona nord, mentre que al sud existia una majoria d'ideologia anarquista, amb forta influncia comunista (no bolxevic). 

Entre el desembre de 1917 i el gener de 1918 els escamots camperols van expulsar els grans propietaris de les seves zones d'influncia, repartint i valorant les terres i les indstries. 

Per el 3 de mar de 1918 Lenin signa el Tractat de Brest-Litovsk, que permet a l'eix austroalemany ocupar Ucrana. Immediatament les terres tornen als seus antics amos, els privilegis dels quals es reforcen amb la finalitat de mantenir la neutralitat de la regi mentre es prepara la tornada del tsar. Amb aquest fi es nomena l'ataman Skoropadsky, un tsarista convenut, com cap de la Rada central. 

Els terratinents a qui es va restituir es van agrupar, amb el beneplcit de la Rada, per a cobrar venjana sobre els insurrectes que els havien llevat les terres. La indiferncia legal de la Rada era normal, tenint en compte que els insurrectes eren potencials rebels i havien de ser eliminats per a evitar la reedici del cas rus, si el tsar finalment tornava a Ucrana. 

A ms de la repressi de l'Exrcit Verd nacionalista, pagat pels terratinents i al servei de Kev, els camperols van sofrir els flagells continus de les tropes d'ocupaci alemanyes i austraques. La pressi d'aquests diferents exrcits va ser tan asfixiant sobre els camperols de sud del pas que es van adherir a la revoluci, que de la iniciativa comuna es plantejaren la possibilitats d'unir a tots els anarquistes. 

Durant juny, juliol i agost de 1918, la repressi de la Rada ucraniana va ser sagnant i molts anarquistes van ser executats. En aquest punt s fonamental que els camperols s'uneixin entre si, car en cas contrari els ms destacats activistes seran aniquilats i el moviment morir. 

La necessitat d'una certa unificaci en front de la inclement repressi, s el que duu els camperols de Guli-Pole a organitzar-se entorn a una idea poltica, que es desinteressa per complet i considera prescindibles aspectes com la classe no treballadora i els prejudicis nacionals, religiosos o poltics. 

A Guli-Pole, a l'estiu de 1918, per primera vegada els camperols anarquistes no es reuneixen per a plantejar un conflicte militar contra un exrcit agressor, sin per a prendre partit activament dins la guerra que havia de lliurar-se entre l'antitotalitarisme i els tirans de la Rada.

Vegeu tamb.
Nestor Makhno;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139582" title="Pnic" nonfiltered="1407" processed="1395" dbindex="57100">

Pnic (en angls, Goosebumps, que vindria a ser pell de gallina) s una collecci de llibres de terror per a adolescents escrita per R.L.Stine, escriptor dels EUA. La srie, en angls, fou editada per Scholastic press, i en catal per Edicions B. 

La srie ha tingut molt d'xit, arribant a vendre uns 220 milions de llibres a tot el mn i inspirant una srie de televisi amb el mateix nom. Aquesta srie, per, no ha estat traduda al catal.

La Srie.
El primer volum de la srie en angls fou publicat el 1992. En catal hagurem d'esperar-nos fins el 1996, per. Fins el 2000 es publicaren altres 37 llibres, restant incompleta, per tant, l'edici catalana de la collecci (que en t 62). Desprs del 2000, es publicaren un seguit de llibres que podem entendre com a els continuadors dels primers a la collecci Pnic 2000.

En anar adreades a un pblic juvenil, les histries sn breus (al voltant de 150 pgines) i la tipografia de les lletres s gran. Els protagonistes tenen sempre entre 12 i 14 anys, i sovint estan contades en primera persona.

Ttols.

Un dia a Horrorlndia.
La casa de la mort.
No baixis al soterrani.
El somriure de la mort.
Sang de monstre.
Terror a la biblioteca.
Pnic al campament.
Visita aterridora.
La mscara maleda.
La cara repugnant del terror.
Mutaci fatal.
Els espantaocells caminen a mitjanit'.
Melodia sinistra.
Invisibles!;
Perill a les profunditats.
Sang de monstre II.
La platja del fantasma.
L'home llop del pant.
La nit del ninot diablic.
Desitjos perillosos.
El retorn de la mmia.
El fantasma del teatre.
L'atac del mutant.
Aventura esgarrifosa.
Nit a la torre del terror.
El Cucut malet.
Sang de monstre III.
Hi ha alguna cosa viva!;
El ninot diablic.
El fantasma udolador.
Horror a Jellyjam.
La venjana dels gnoms.
El carrer de l'espant.
El fantasma sense cap.
L'Abominable home de les neus.
El ninot diablic III.
El mag diablic.
Monstres de Mart.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139605" title="Rada" nonfiltered="1408" processed="1396" dbindex="57104">
La Rada Suprema (en ucrans                      , Verkhovna Rada Ukrani) o Consell Suprem s el nom oficial del parlament unicameral d'Ucrana. Anteriorment va ser la mxima autoritat de la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana, d'on prov el nom: rada s l'equivalent del rus soviet. 

Enllaos externs.
Pgina oficial de la Verkhovna Rada;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139611" title="Batalla de Nedao" nonfiltered="1409" processed="1397" dbindex="57105">

La Batalla de Nedao va tenir lloc a Pannia el 454. Desprs de la mort d'tila, i enmig dels conflictes successoris entre el primognit Ellak i els altres germans, diversos dels pobles vassalls germnics que conformaven l'excit dels huns es van rebellar.

Ardaric, el rei dels gpids que havia estat un dels generals ms fidels d'tila, va liderar aquesta revolta en la que tamb es van afegir els ostrogots del rei Teodemir.

L'exrcit dels huns va ser derrotat, i durant la batalla, o immediatament desprs, Ellak va morir. D'aquesta manera, gpids i ostrogots obteniren la independncia respecte l'imperi hun, que ja havia comenat a desintegrar-se.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139616" title="Mallorquinisme" nonfiltered="1410" processed="1398" dbindex="57107">
El mallorquinisme poltic s el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat poltica i cultural de Mallorca. Alguns, per no tots, dels seus corrents tradicionalment s'inscriuen dins el catalanisme cultural.

Orgens.
Normalment es posa com a data de  naixement la publicaci de La cuestin regional (1898) de Miquel dels Sants Oliver. S'enmarca dins el Desastre de 1898, l'ambient regeneracionista i l'aparici d'una nova generaci d'intelectuals modernistes que volien treure Mallorca de l'endarreriment i el provincialisme; els mxims representants foren Miquel dels Sants Oliver, Guillem Forteza, autor de l'obra "Pel ressorgiment poltic de Mallorca", Gabriel Alomar i Villalonga.

La Restauraci: 1898-1931.
La proposta de crear una organitzaci poltica regionalista no tingu resposta en els ambients del partits dinstics. En canvi els republicans federals acolliren la proposta, d'en algun temps ja compartien algunes qestions, coincident en el seu domini de l'ajuntament de Palma fins a 1905. Algunes figures sn Llus Mart i Antoni Villalonga.

A partir de 1909 apareix una nova generaci de mallorquinistes de tendncia ms conservadora i lligats al moviment literari de l'Escola Mallorquina. Aquest grup tenia com a protagonistes a Antoni Maria Alcover, Maria Antnia Salv o Joan Alcover. Es present una candidatura a les eleccions muncipals de Palma al 1909 anomenada l'Espurna. Tot i que fracas aconsegu el suport de sectors eclesistics i tamb d'alguns republicans federals.

Desprs d'aquests intents el mallorquinisme no reix fins la fundaci del Centre Regionalista de Mallorca (1917). Aquesta va ser la primera organitzaci poltica netament mallorquinista nasquent a l'entorn de la publicaci La Veu de Mallorca. El principals impulsors foren Guillem Forteza, Miquel Ferr, Joan Pons i Marqus o Joan Estelrich. El Centre acost posicions amb la Lliga Regionalista de Camb, el maurisme i fins i tot don suport al Bloc Assembleista.

El 1919 fou un any de convulsions dins el mallorquinisme. Per una part l'aliana de republicans federal, reformistes i regionalistes defensaren l'autonomia de Mallorca en la Coalici Mallorquinista i amb la fracassada Mancomunitat d'Ajuntaments Rurals de Mallorca. A finals del 1919 el Centre pat les desavinnces entre el sectors ms progressistes, Miquel Ferr, que es declaraven antimonrquics, i el ms conservadors. Finalment Guillem Forteza i el seu grup s'uniren al Partit Liberal de Joan March.

A partir de llavors va ser el republicanisme federal que retorn a brandir la senyera mallorquinista amb la incorporaci de personatges com Emili Darder o Pere Oliver Domenge

La dictadura de Primo de Rivera suposa la suspensi de l'activitat poltica per no de la cultural que pat un important impuls. Aix fou grcies a la fundaci de l'Associaci per la Cultura de Mallorca (1923) que un sota l'activitat cultural a tot el mallorquinisme tant progressita com conervador. L'associaci, encara que pat algun tipus de repressi, segu publicant L'Almanac de les Lletres i a partir de 1928 La Nostra Terra.

Un cop acada la dictadura i abans de l'arribada de la II Repblica es fundaren dues organitzacions mallorquinistes de caire conservador. El Centre Autonomista de Mallorca (centre-dreta) i el Centre Regionalista (exmauristes).

 Segona Repblica: 1931-1936.

La liquidaci de la monarquia i l'arribada del nou rgim obri la porta a un ampliaci de llibertats que afavoriren al mallorquinisme cultural. Per en l'espectre poltic la polaritzaci entre dretes i esquerres obliga al mallorquinisme a alinear-se a un costat a un altre.

En el mallorquinisme conservador, el autonomistes i els regionalistes s'uniren en el Partit Regionalista de Mallorca, seguint els consell de Francesc Camb. Aquesta formaci particip en diverses coalicions de dretes a les eleccions a Cort. El seu dirigent Bartomeu Fons fou triat diputat i s'integr en el grup de la Lliga.

Els sectors progressistes del mallorquinisme es trobaven al 1931, en la seva majoria, dins el Partit Republic Federal de Mallorca.  La transici cap al lerrouxisme d'aquest partit provoc una escissi dels grups ms esquerrans i nacionalistes fundant Acci Republicana de Mallorca. El 1934 s produ una nova organitzaci amb la fundaci d'Esquerra Republicana Balear mantenint un important sector mallorquinista. Totes aquestes formacions encara que tengueren poca presncia al parlament espanyol si que controlaren alguns ajuntaments de l'illa com el de Palma. El principals dirigent foren Emili Darder, Bernat Jofre o Francesc de Sales Aguil.

Un dels episodis ms coneguts d'aquest perode va ser la redacci i fracs d'un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia. La iniciativa s'impuls des de l'Associaci per la Cultura de Mallorca i les cambres econmiques. Fins i tot es celebr una assemblea al Teatre Principal de Palma el juny de 1931. La inhibici de Menorca i la poca voluntat de les forces centralistes abocaren al fracs l'avantprojecte.

El Franquisme 1936-1975.

El triomf de l'alament militar a Mallorca el 19 de juliol de 1936 supos la prohibici de qualsevol organitzaci poltica o cultural de caire mallorquinista, aix com les seves publicacions. Alguns dirigents foren afusellats (Emili Darder) i molts d'altres hagueren d'exilliar-se (Bernat Jofre o Francesc de Sales Aguil).

Aquesta situaci s'allarg fins a principis del anys seixanta quan la iniciativa d'alguns intelectuals port ala fundaci de l'Obra Cultural Balear (1962)

L'estiu de 1972 es produ una reacci contra el mallorquinisme catalanista en la polmica d'en Pep Gonella. Es tracta d'un intercanvi de cartes al director del Diario de Mallorca que es considera el moviment fundacional del moviment gonella.

El darrera anys de la dictadura sorgiren alguns apunts que es poden enmarcar dins un cert autoctonisme. Un exemple s la demanda que feu el procurador a Cort Gabriel Tous (1973) per tal que les illes Balears gaudissin del mateix rgim que existia a les illes Canries des de 1911, especialment pel que fa a la reducci de les tarifes aries als illencs, per el govern desestim la proposta.

La Crisi del Petroli i l'aparici dins la poltica de Josep Meli portaren a una nova demanda de regionalitzaci de les estructures de l'Estat per compensar el greuge de la insularitat.

Transici i preautonomia: 1975-1983.

La mort del dictador Franco obr la porta al resorgiment a la vida pblica del nacionalisme tant el moderat Aliana Nacional Mallorquina (1975) i com el progressita Partit Socialista de les Illes (1976), precedent del PSM. Una altra formaci fou el Grup Autonomista i Socialista de les Illes (1976) que si b en un primer moment entr a formar part de l'ANM finalment s'integr dins el PSI.

L'Esglsia de Mallorca amb el bisbe Teodor beda public, juntament amb el bisbe de Menorca Miquel Moncades, la declaraci La responsabilitat dels cristians en la promoci de la nostra llengua i cultura (1975). Un altre iniciativa de la societat civil fou el Congrs de Cultura Catalana (1976) que promogu diverses campanyes en els primers anys de la transici.

El 1977 es convoc l'Assemblea Democrtica de Mallorca que sota l'impuls del PSI comen a reclamar l'autogovern per les Illes. Malgrat tot els nacionalistes d'esquerra consideraven insuficient la seva tasca i es decidiren per una via alternativa.

Aix doncs el PSI, juntament amb el Moviment Comunista de les Illes Balears, el Partit del Treball d'Espanya i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, es constituren en Assemblea Popular. La principal realitzaci fou la presentaci d'un estatut al santuari de Cura, la proposta era maximalista al recollir una gran autonomia per cada illa, la oficialitat de la llengua catalana o la possibilitat de federaci dels Pasos Catalans. Fou rebutjat per la majoria de les forces illenques i els representants de Menorca.

Mentrestant el nacionalisme de centre s'havia unit sota l'impula de Josep Meli en el Partit Nacionalista Mallorqu. En els mesos prxims a les eleccions generals de 1977 aquest sector del mallorquinisme es present sota les sigles de la Uni Autonomista de Balears amb l'assoliment de l'autonomia com a principal punt del seu programa.

El Partit Socialista de les Illes aix com s'acostaven les eleccions transit des de les propostes utpiques de Cura fins a posicions ms realistes. Aix es presenta als comicis dins la coalici Uni Socialista juntament al Partit Socialista Popular, el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Socialista d'Eivissa i Formentera.

Precisament fou la candidatura Uni Socialista que a poques setmanes de les eleccions propos la signatura d'un comproms entre les diferents forces per defensar l'autonomia de les illes a les institucions espanyoles. Finalment la majoria de forces democrtiques signaren el Pacte Autonmic no sense enfrontaments entre el PSOE i la Uni Autonomista que veia esvar-se el seu principal punt del programa elecotoral.

Les eleccions de 1977 deixaren clar el predomini de les forces estatals repartint-se els 6 escons (6 per UCD i 2 per PSOE). La primera candidatura amb presncia nacionalista fou la Uni Socialista amb un 5'1% dels vots mentre que la Uni Autonomista s'enfons amb un discret 3'6 %.

La nova situaci deixa en una posici dbil a les forces nacionalistes car es trobaven sense representaci instituacional. Malgrat tot el 29 d'octubre del 1977 es celebr la Diada per l'Autonomia a Palma amb l'assistncia de 30.000 persones que reclamaven l'autonomia per les illes Balears.

Les forces estatals representades en l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears portaren la negociaci de l'autogovern amb el principal escull del paper de les illes menors. Finalment el 30 de juny de 1978 fou concedit el rgim preautonmic a les Illes.

 Enllaos externs .
 En defensa dels dialectes mallorqu, menorqu, eivissenc;
 El Reino de Mallorca (Baleares);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139617" title="DeepBurner" nonfiltered="1411" processed="1399" dbindex="57108">

DeepBurner s un programa gravador de CD/DVD fet per Astonsoft que suporta CD-R, CD-RW, DVD-R, DVD-RW, DVD+R, DVD+RW i DVD-RAM. Tamb es pot crear imatges ISO. Est disponible una versi gratuta i una altra anomenada pro (la versi pro inclou caracterstiques de fer especfics tipus de discs, com les pellcules DVD, lbums de fotografies, com tamb la cpia i duplicaci dels discs.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139619" title="Txerkessos" nonfiltered="1412" processed="1400" dbindex="57109">
Els txerkessos sn un grup tnic del nord-oest del Caucas , que habiten principalment al nord de la repblica de Karatxai-Txerkssia (on sn l'11% de la poblaci) aix com a quatre viles d'Adigusia: Khodz, Blechepsin, Koshekhabl, i Ulyap.

Parlen un dialecte txerks (Kuban-Zelenchuk) del kabard.

Molts fillegs inclouen els besleney de Karatxai-Txerkssia en la comunitat txerks, encara que perlen un dialecte ms proper al kabard, una parla de transici entre l'adigu i el kabard.

Els txerkessos emigraren de Kabarda entre 1780-1825, s'establiren a les valls altes del Zelenchuk i Urup, des d'on foren desplaats durant el perode 1830-50. Durant el segle XIX, degut a la pressi des de l'Imperi Otom , molts txerkessos es traslladaren a pasos de l'Orient Mitj, on hi foren assimilats, mentre encara hi viuen com una minoria distingible. Molts txerkessos es convertiren a l'islam.  

Vegeu tamb.
 Circassians;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139626" title="Karatxais" nonfiltered="1413" processed="1401" dbindex="57110">

Els karatxais (            , qaraayl la) sn un poble turqus del Caucas, la majoria situats a la repblica russa de Karatxai-Txerkssia. Ells s'anomenen a si mateixos com a alans (      , alanla). Ocupen les valls de Laba, Zelentxuk i Baksan, als cursos superiors dels rius Kuban, Teberda, Zelentxuk, Laba i Podkumok, als pendents septentrionals del Caucas.

 Demografia .
El seu nombre mai no ha estat gaire alt. Segons el cens sovitic del 1926, hi havia 55.123 individus, que augmentaren a 76.000 el 1939. El cens del 1959 va donar un nombre de 81.403 individus, que va augmentar a 113.000 el 1970 i a 131.000 el 1979. El cens sovitic de 1989 els xifrava en 156.000 individus.
 Histria .
 Orgens .
Llur histria s poc coneguda; tot i que s ha trobat algunes relacions d ells amb l antiga cultura de Maikop (els tmuls de Nltxik), es remunta al conglomerat huno-blgar que vivia al llarg del riu Kuban, anomenat aleshores Kama Bulgria o Bulgria Negra, durant o desprs del declivi de l Imperi Khzar. Units aleshores als balkars, potser procedien de Monglia, com totes les tribus turqueses, o b foren turquitzats pels petxenegs i cumans, que substituren als anteriors en el segle XI. 


Durant aquest temps adoptaren bona part de la civilitzaci material dels circassians, encara que mantingueren la parla turca, i tamb en copiaren la instituci feudal, que es mantingu ntegrament fins la conquesta russa. Es dividiren en cinc castes:
 Tawbii, prnceps, anlegs als psha adigus;
 Uzden, nobles, com els uorkh adigs;
 Karakash, pagesos lliures, com els tl'fakashaw dels abaza;
 Txagar, serfs sotmesos a imposicions, com els og kabardins;
 Kazakh, esclaus, els unant dels kabardins;

En aquesta poca, els ttars de Crimea i els nogais de Kuban els introduren el ritus hanafita sunnita, i aquesta acci fou continuada pels otomans en els segles XVII i XVIII. No van prendre part activa en la resistncia aferrissada dels muntanyencs del Caucas a la conquesta russa del segle XVIII.

La seva estructura social era fora influenciada per la dels kabardins, per el sistema feudal s menys desenvolupat:
 Biy o tav-biys, caps de tribu;
 zden o karazden, la ms nombrosa, els homes lliures.
 Azatli, antics esclaus alliberats merc la influncia islmica sota domini otom;
 Kul, esclaus, la capa inferior.

 Ocupaci russa .
Durant el perode 1733-1739 s inici la penetraci russa al a vall del Terek, en lluita contra txetxens i vars. El 1820, desprs de ser tributaris dels khans de Crimea i dels otomans, passaren a mans russes. Aquests els van permetre llurs costums, per alguns d'ells, dirigit pels principals biy, el 1870 marxaren cap a Turquia, i formaren part del Territori del Kuban amb els txerkessos. El 1823 fou creat el districte del Terek. Nogensmenys, i a diferncia del territori txerks, no fou acompanyat d'una colonitzaci rural, ja que les autoritats russes preferiren installar-hi en ple pas viles de kumyks, ossets o jueus de les muntanyes. 

El 43 % de les terres frtils el 1907 pertanyien a l'aristocrcia nacional karatxai, i un 35% dels pagesos no n obtenien cap renda. La majoria es dedicaven a la ramaderia (231.000 ovelles, 32.000 vaques i 18.000 cavalls). El maig del 1917 formaren part de l Aliana dels Pobles Muntanyencs i del Daguestan, reunida a Vladikavkaz i que escoll un comit central. El 15 de desembre obtindria una autonomia poltica com a repblica laica.

 El rgim sovitic .
L 11 de maig del 1918 s independitza la Repblica de la Muntanya del Nord del Caucas, i el 8 de juny s alia amb Turquia; els karatxais, balkars i ossets reberen un estatut especial d autonomia poltica, per l agost el territori fou ocupat per les tropes del general blanc Anton Denikin. Alguns biys donaren suport als revoltats Uzun Hajji i Najmuddin Hts del Daguestan.  

El 20 de gener del 1920 foren expulsats els russos blancs i passaren a formar part de la RSSA de Gorskaja (de les Muntanyes) amb txerkessos, balkars, ossets, txetxens i ingixos, i amb capital a Vladikavkaz, que l agost del 1921 formar part de la Federaci de Repbliques del Caucas. Per un decret del Comit Central Executiu de la Uni de 21 de gener del 1921, l Okruj Balkar form part tamb de la Gorskaja, per en ser separat l u de setembre del 1921 per formar part de la Regi Autnoma Kabardino-Balkar dins la RFSS Russa. La seva poblaci el 1926 era de 204.000 habitants, dels quals el 69,7 % eren kabardins, el 13,72 % balkars, el 2,4 % ossets i el 14,2 % russos i cosacs). I quan el 1936 es va trencar la RSSA de Transcaucsia, el 5 de desembre Kabarda-Balkar es transform tamb en RSSA.

La RSSA Gorskaja es trencaria el 12 de gener del 1922 per a formar l Oblast Autnom Karatxai, amb 8.241 km i 64.600 habitants, dels quals el 86 % eren karatxais, i amb capital a Mikoyanshahar. Tanmateix, el 1936 tornarien a unir-se als txerkesos com a l Oblast Autnom de Txerkesos i Karatxais, on el 45 % eren karatxais, el 25 % txerkesos i abaza i el 13 % cosacs.
 Collaboraci i deportaci .
En esclatar la Segona Guerra Mundial, l abril del 1942 alguns karatxais i balkars formaren part de la Legi Caucasiana Musulmana i del Nordkaukasische Sondergruppe dins la Sonderstab Kaukasus. Endems, formaren la Karatscheische Freiwillingenkorps, comandats per l alfres Karadekov, dins el cos zeri 804 Aslan, que el setembre va lluitar a Bolsaja Laka i Novi Urup. Karatxais i balkars formaren la 162 Divisi, i el 21 d agost del 1942 arribaren a l Elbrs. Per es detingueren al Terek, tot i que el 25 d octubre ocuparen Nltxik, que esdevindr base de la Unitat Bergmann, amb 1.100 efectius i 200 baixes. 

L'octubre del 1942 un nacionalista karatxai, Madzhir Kotchakarov, mestre de prvuls, es proclam alcalde de Sakhar, deposa els comandaments sovitics i crea el Comit Nacional Karatxai, presidit per Qadi Bairakumov. L 11 d octubre ser reconegut pels alemanys com a autoritat, i el 8 de novembre rebr totes les propietats sovitiques dins la Regi Autnoma de Mikoian Chahar, que reconeixia l autoritat del Comit Nacional del Caucas Nord, fundat el 1941, de caire unitari, i dirigit per Ali Khan Kantemir. En total, uns 30.000 karatxais foren mobilitzats durant el conflicte.
 
Durant l'ocupaci nazi foren abolits els kolkhoz i els sovkhoz, es reobriren els mesquites, escoles corniques i tribunals islmics. Tamb subministraren una esquadra de cavalleria per combatre els alemanys.

Per el 21 de febrer del 1943 els operacions sovitiques al pas karatxai i balkar permeteren la seva ocupaci definitiva el novembre. Stalin els acus de tradors, i el 23 de febrer del 1944 uns 69.869 karatxais foren deportats al Turquestan, tot i que 9.000 d ells lluitaren com a partisans, i l autonomia els fou abolida. Hi arribarien 60.139 d ells, 32.557 nens. Uns 653 van morir de fam pel cam, i uns 22.000 nens moriren de diverses malalties.

Fins el decret del Soviet Suprem de 9 de gener del 1957 no foren rehabilitats per Nikita Khrusxov, i considerats  vctimes del culte a la personalitat de Stalin , i podran tornar. L autonomia el fou restablerta el 9 de gener del 1957. 
 poca postsovitica .
Amb la perestroika, els karatxais comenaren a demanar separar-se dels txerkessos i unir-se als balkars, de manera que resorgiren altre cap la Uni del Caucas del Nord i les peticions de separaci administrativa kabardina-balkar. El 18-11-1990 els karatxais es declararen sobirans, i el febrer del 1992 es va fer una proposta per dividir la regi en cinc zones tniques (karatxai, txerks, abaza, nogai i cosac). El 3 de desembre del 1990 el Soviet Karatxai reclam el restabliment de l autonomia com a pas previ necessari per a rehabilitar el poble karatxai. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139627" title="Chalvo 55" nonfiltered="1414" processed="1402" dbindex="57111">
Chalvo 55( en japons     55) s un videojoc del gnere dels trencaclosques llanat el 1997 per Japan System Supply a la consola Game Boy, i va ser publicat per Nintendo. s la continuaci del videojoc cancellat de Virtual Boy anomenat Bound High. Noms hi ha el mode d'un jugador.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139630" title="Chase H.Q." nonfiltered="1415" processed="1403" dbindex="57112">
Infotaula videojoc
| title = Chase H.Q.
| image = 
| publisher = Taito
| developer = Taito
| designer = Hiroguki Sakou
| genre = Curses
| modes = Un jugador
| input = Volant, marxes, pedals
| release = 1988
| cabinet = Amunt i endavant, assegut
| monitor = Raster, resoluci estndard
| platforms = Recreatiu, Amiga, Amstrad CPC, Atari ST, Commodore 64, Game Boy, Game Gear, MSX, Sega Master System, Super NES, TurboGrafx-16, ZX Spectrum
}}
Chase H.Q. ( o b en japons     H.Q.) s un videojoc recreatiu de curses, llanat el 1988 per Taito. En el joc el jugador assumeix el rol d'un inspector de policia (potser inspirat per Don Johnson de Miami Vice) anomenat Tony Gibson amb un Porsche 928 negre resolent assumptes criminals. Amb el seu soci, en Raymond Broady (potser inspirat per Philip Michael Thomas de Miami Vice), sn membres del Departament Especial d'Investigaci de Casos, que han d'aturar a criminals en curses a alta velocitat.

Contrincants (per la versi recreativa).
1. Ralph, l'Idaho Slasher (Lotus Esprit blanc);
2. Carlos, el  lladre armat de Nova York (Lamborghini Countach groc);
3. Camells de Xicago (Porsche 911 blanc);
4. Segrestador L.A (Ferrari 288 GTO blau);
5. Eastern Bloc Spy (Mazda RX-7 FC vermell);


 Crdits.
Quan s'ha acabat el videojoc Chase H.Q., al jugador se li presenta una llista dels collaboradors en el desenvolupament del joc:
Disseny del videojoc.
 Hiroyuki Sakou;
Programaci.
 Takeshi Ishizashi;
 Takeshi Murata;
 Kyousi Shimamoto;
Disseny PCB.
 Masahiro Yamaguchi;
Disseny dels personatges.
 Yoshihiko Wakita;
 Sachiko Yamana;
 Izumi Ishikawa;
 Takeshi Ishizashi;
Disseny del so.
 Yoshio Imamura;
 Naoto Yagishita;
 Eikichi Takahashi;
 Fumiaki Imaoko;
Compositor de la msica.
 Takami Asano;
Disseny del gabinet.
 Nobuyuki Iwasaki;
Proposador.
 Yoshiharu Suzuki;
Agraments especials.
 Junji Yarita;
 Kazuya Mikata;
 A. Iwata;

 Enllaos externs .
Entrada a l'Arcade History Database;
Anlisi de la conversi en ZX Spectrum conversion de Chase HQ;
Anlisi de les conversions de l'Amiga i Commodore 64 conversions de Chase HQ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139631" title="Killer List of Videogames" nonfiltered="1416" processed="1404" dbindex="57113">
The Killer List of Videogames (KLOV) s un lloc web dedicat a catalogar videojocs recreatius antics i nous. s un departament de videojocs de l'International Arcade Museum. Ha sigut fet per collaboradors i fans d'arreu del mn. s potser la base de dades amb ms informaci d'Internet.


Enllaos externs.
Lloc web de The Killer List of Videogames;
Top 100 de KLOV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139634" title="Mare Tranquillitatis" nonfiltered="1417" processed="1405" dbindex="57114">

El Mare Tranquillitatis (mar de la tranquillitat) s un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna. El material del mar a la conca est constitut per basalts intermitjos i recents de l'Imbri superior. Les muntanyes que l'envolten pertanyen a  l'Imbri inferior, per la conca en s s probablement prenectariana. La conca t uns marges irregulars i no t una estructura multianullar definida. La topografia irregular de la conca i el terreny que l'envolta s causada per la intersecci de les conques dels mars Tranquillitatis, Nectaris, Crisium, Fecunditatis i Serenitatis amb dos anells de la conca de l'Oceanus Procellarum. El Palus Somni, a la vora nord-oriental del mar, est emplenat amb basalt provinent del Mare Tranquillitatis.

El 1965, la sonda espacial Ranger 8 collid amb el Mare Tranquillitatis desprs de transmetre 7.137 fotografies de la Lluna durant els ltims 23 minuts de la seva missi. Aquest mar tamb fou el lloc on aterr el mdul lunar de l'Apollo 11, el primer viatge tripulat a la Lluna. El punt d'aterratge, situat a 0.8 N, 23.5 E, reb el nom de Statio Tranquillitatis, i tres petits crters al nord de la base foren anomenats Aldrin, Collins i Armstrong, en honor dels astronautes de l'Apollo 11.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139639" title="Pey" nonfiltered="1418" processed="1406" dbindex="57115">

Pey s un cognom d'origen gasc (occit o provenal).

En relaci amb l'origen del mot, hi ha dues afeccions etimolgiques probablement superposades, una com a derivaci del mot llat podium (o ms propera, del puy occit i catal) que significa puig, i l'altra com a nom de persona (passat a cognom) d'una de les moltes derivacions dialectals del petrus llat en occit.

s el topnim d'una petita localitat al departament de les Landes, a la Gascunya atlntica, i tamb el d'un nucli de poblaci del municipi d'Echt (Limburg, Pasos Baixos), Peij en limburgus. s tamb un acompanyament toponmic molt com a noms de localitats d'Occitnia, Provena i del nord-oest d'Itlia.

A la Pennsula Ibrica s un cognom poc com, unes 500 persones el tenen de primer cognom (segons lInstituto de Estadistica, 2007), i l'rea d'implantaci s la franja pirenaica, Pas Basc, Navarra, Osca, Catalunya i Mallorca. A Catalunya, les branques ms nombroses sn al nord (Berga) i al centre (Valls-Montseny) de la provncia de Barcelona, a la provncia de Girona (Figueres i rodalies), i al Pirineu de Lleida (Bo-Tall, Sort).

Com a derivaci dialectal, diferents variants han originat molts altres cognoms, com Peyr, Peyre, Peyrefitte, etc.

Es molt probable, encara que una hiptesi no contrastada, que el cognom es va anar implantant al territori catal i ibric en diferents migracions o repoblaments des del nord dels Pirineus a la vessant sud (potser en els repoblaments amb poblaci occitana desprs de les pestes que van afectar Catalunya).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139646" title="Gran Premi d'Espanya del 1997" nonfiltered="1419" processed="1407" dbindex="57116">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1997 disputat  a Montmel el 25 de maig del 1997.


 Classificaci .



 Altres .

  Volta rpida:  Giancarlo Fisichella 1m  22. 242s;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139647" title="Webquest" nonfiltered="1420" processed="1408" dbindex="57117">
La webquest s una proposta didctica basada en la recerca d'informaci a Internet i en la elaboraci, mitjanant la interacci entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anlisi, sntesi, valoraci, etc.).

Generalment, es tracta d'una pgina que proposa una histria suggerent als participants per tal que aconsegueixin una srie d'informacions en unes pgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius sn combinar els continguts curriculars amb l's de les tecnologies de la informaci i la comunicaci a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.

Les webquest es basen en el constructivisme, s a dir, en que els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per en Bernie Dodge l'any 1995 amb l'ajut d'en Tom March en el desenvolupament prctic. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programaci.

Es una unitat didctica que planteja als alumnes una feina o resoluci d'un problema i un procs de treball collaboratiu basat principalment en recursos existents a internet. s una activitat de cerca guiada en la xarxa.

Area Moreira afirma: La Webquest s l aplicaci d una estratgia d aprenentatge per descobriment guiat a un procs de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant recursos de Internet, s a dir, presentar un problema amb un conjunt de recursos establerts per l autor/a de la WQ, evitant la navegaci simple.


Altres recursos similars.
Hi ha una aplicaci similar per molt ms senzilla, anomenada Cacera del Tresor, que a partir del plantejament inicial de les webquest, proposa una srie de preguntes als alumnes i els dna les adreces en la xarxa on poden aconseguir les respostes.
Per arrodonir (i acabar) la feina, es planteja una  gran pregunta  que els alumnes han de provar de resoldre en grup, a partir de la informaci de les qestions anteriors, fent-los reflexionar i comentar entre ells per aconseguir una resposta en com.

La idea de webquest va ser desenvolupada en 1995 en la Universitat Estatal de San Diego pel professor Bernie Dodge junt al seu amic Tom March a partir d'aqu va tenir una gran repercussi en l'mbit anglosax i actualment est tenint una creixent expansi a Europa i Latinoamrica.

Diferncies i semblances entre la cacera del tresor i la webquest

Diferncies: En la webquest l'estructura est predeterminada i en la cacera del tresor no. L'aprenentatge s guiat en la webquest i en la cacera del tresor es llana una pregunta i l'estudiant ha de trobar-la per si mateix.

Semblances: Totes dues utilitzen les noves tecnologies per arribar als estudiant. A ms a ms, utilitzen enllaos per a trobar informaci. Tamb integren el que han aprs durant la recerca.

Cacera del tresor: s una activitat didctica que poden utilitzar els docents, on llancen preguntes als alumnes a classe i donen una llista de pgines web on trobaran les respostes. Algunes com a avaluaci final inclouen una "Gran Pregunta" per veure si l'han ents. Amb la cacera del tresor apropen als estudiants a la xarxa. La seva estructura s introducci, preguntes i "la Gran Pregunta".

Estructura bsica d una webquest.

Introducci: orienta els alumnes i capta el seu inters, situant-los en una histria o problema a resoldre. La introducci deu ser clara i motivadora amb la finalitat de presentar la webquest: el tema sobre el que es treballar, l'escenari inicial, el plantejament de preguntes, problemes o reptes a resoldre,etc.

Tasca: En aquest apartat es proporciona a l'alumne una clara descripci del que haur de fer en finalitzar la webquest aix com el nombre de persones que compondran el grup de treball, els papers que hauran d'adoptar els components. La classificaci de les tasques sn: ;

De repetici;
De recopilaci;
De misteri;
De periodisme;
De disseny;
De creaci;
De consens;
De persuasi;
D'autoconeixement;
Analtica;
De judici;
Cientfica;

Procs: explica les estratgies que els estudiants han d utilitzar per a dur a terme la tasca pas per pas. L'explicaci de tot el procs ha de ser curta i precisa, per tamb detallada.

Recursos: llocs d Internet que els alumnes utilitzaran per a realitzar la tasca.

Avaluaci: En aquest apartat s'indica com avaluar el treball realitzat. Per a ell es detallen els criteris d'avaluaci en qu es basa aquesta avaluaci. Depenent del nivell dels alumnes i del tipus d'activitat, es fa una descripci d'all que es va a avaluar i de com es far. ;

Conclusi: Resumeix l activitat i anima als estudiants per a que reflexionin sobre el seu procs i resultats.

Orientacions per al professor: s l'nic apartat dirigit al professor. En ell s'inclou els conceptes, objectius i continguts per a ajudar el professor a posar en prctica aquest recurs d'Internet. ;
Ac s'aborden qestions tals com:justificaci i utilitat de la webquest, nivell educatiu al que va dirigit la webquest, coneixements previs que ha de tenir l'alumnat, relaci amb el curriculum, metodologia i procs a seguir per a treballar la webquest amb els alumnes, etc.

Possibilitats educatives.

 Suposa una forma d'utilitzar didacticament Internet: plantejem tasques en les quals els recursos es troben en la xarxa.

 Centrem l'activitat en l's de l'informaci obtinguda en Internet(per analitzar, sintetitzar,comparar, etc.) ms que en la recerca.D'aquesta manera els alumnes poden saber on trobar la informaci i evitem que es puga perdre.

 L'alumne treballa autonomament construint el coneixement. El docent orienta tot el procs.

 Sols plantejar-se per a treballar en grup i assignant a cada alumne un rol.

 Fomenta les competncies derivades de l's d'Internet ja que els alumnes naveguen per la xarxa realitzant les activitats.

 Sn relativament senzilles de planificar pel mestre, motivadores pels alumnes i fcils d'adaptar a les necessitats de l'aula.

Em pareix molt interessant aquesta forma de ensenyament, ja que a ms d'introduir-los al mn de les noves tecnologies, aprenen fomentant el seu inters, ja que s una manera molt didctica i divertida d'aprendre conceptes, es motiva per investigar per ells mateixos. 

El mestre, a la mateixa vegada, ensenya al xiquet d'una manera significativa i s una forma interessant perqu el xiquet s'adone dels seus coneixements, ja que es fa una autoavaluaci final.

Habilitats cognitives de les WQ's:

- Permet que l'alumne elabore els seus propis coneiximents.
- Promou l'aprenentatge centrat en l'alumne.
- Posa en marxa processos de reflexi, anlisis, sntesis i avaluaci.
- Fomenta la integraci amb el medi.
- Implica la collaboraci i cooperaci entre els alumnes.

 Caracterstiques .

 Dissenyar una webquest s semblant a dissenyar una unitat didctica amb una estructura determinada.

 s com dissenyar una pagina web per tenint en compte el suport electrnic i per tant els aspectes propis del dit suport: relaci fons text, grandria de lletra, colors, imatges, enllaos etc.

 Ha de tractar un tema que pertanga a alguna rea curricular.

 Els apartats de la webquest seran: Introducci, tasca, procs, avaluaci, conclusi i orientacions per al professor o guia didctica.

 Esta dirigida a l'alumnat, excepte l'apartat d'orientacions pel que el text estar adaptat a la seua edat.

 Internet ser un recurs important en la webquest pel que enllaarem a altres webs.

Enllaos externs.
Llocs i webquests interessants:

 Jordi Adell;
 Comunitat catalana de webquest;
 Portal webquest de la Carme Barba;
 Portal webquest d en Bernie Dodge;
 Portal webquest del xtec;
 Biblioteca de Webquest de la Carme Barba;
 Biblioteca de Webquest d en Sebasti Capella;
 Exemple de webquest: el Ibers;
 Exemple de webquest: Arqueologia per a tothom;

Generadors de webquest:

 PHP WebQuest;
 Generador d Aula 21;
 TiddlyWQuest generador basat en TiddlyWiki;

Articles i textos interessants sobre les webquests:

 Carme Barba   diversos seus i d altres autors.;
 Carme Barba: libro de texto vs WQuest;
 Blog de Webquestplus;
 Blog de Webquestcat;
 Primera trobada sobre WebQuest (10   11 Mar 2006 a Barcelona);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139648" title="Fontscaldes" nonfiltered="1421" processed="1409" dbindex="57118">

Fontscaldes s un poble de l'Alt Camp al terme municipal de Valls. Es troba al nord de la ciutat i al peu del Coll de Lilla. El 2005 tenia 125 habitants.

El 1188, Alfons I el don al monestir de Santes Creus. 

El 1916 s'hi va descobrir un forn i uns grans testers de cermica ibrica. Posteriorment, l'any 1920, l'IEC va fer-ne una excavaci sota la direcci de Josep Colominas. 

L'esglsia parroquial s dedicada a Sant Sim.

 Enllaos externs .

 Informaci sobre Valls;
 Cermica ibrica de Fontscaldes a l'Institut d'Estudis Vallencs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139649" title="Gran Premi d'Espanya del 1998" nonfiltered="1422" processed="1410" dbindex="57119">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1998 disputat  a Montmel el 10 de maig del 1998.


 Classificaci .



 Altres .

  Volta rpida:  Mika Hkkinen  1m  24. 275s;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139651" title="Gran Premi d'Espanya del 1999" nonfiltered="1423" processed="1411" dbindex="57120">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 1999 disputat  a Montmel el 30 de maig del 1999.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher  1m  24. 982s ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139652" title="Campionat francs de futbol" nonfiltered="1424" processed="1412" dbindex="57121">
El campionat francs de futbol, actualment conegut com Ligue 1 Orange, s la mxima competici de futbol que es disputa a Frana.

 Histria .
 Els campionats de Frana amateurs (1894-1932) .
El primer campionat de futbol fou organitzat Union des socits franaises de sports athltiques (USFSA) l'any 1894 amb la participaci de cinc equips de Pars: Standard A.C., White-Rovers, Club Franais, Neuilly i Asnires. Entre 1895 i 1896 adopt la frmula de campionat per eliminatries directes. La primera Division 1 de la histria del futbol francs va incloure 8 equips parisencs: Standard A.C., White-Rovers, Club Franais, Neuilly, Asnires, United SC, Paris Star i UA 1er arrondissement. Desprs dels dos primers triomfs de l'Standard, el Club Franais guany el ttol de 1896.

Davant la pressi dels clubs provincials, l'USFSA obr les portes a l'Havre AC i a l'Iris Club Lillois. El 1899, l'Havre AC guany el ttol, el primer d'un club no parisenc. L'any segent repet ttol. Durant aquests primers anys els clubs dominants eren de Pars i del nord de Frana. El futbol per comen a desenvolupar-se tamb a altres zones, constituint-se diverses lligues regionals de l'USFSA.

L'any 1905 la Fdration de Gymnastique Sportive des Patronages de France (FGSPF), una entitat fundada el 1898, cre un nou campionat impulsat pel Dr Michaux, Charles Simon i Henri Delaunay. Aquesta federaci agrupava els clubs esportius dels patronats catlics. L'toile des Deux Lacs, el Patronage Olier, les Bons Gars de Bordeus o l'AJ Auxerre eren els principals participants.

El 1906, la Fdration Cycliste et Athltique de France (FCAF), dissident de la Union Vlocipdique de France tamb cre un campionat de futbol. Altres lligues van veure el seu naixement a Pars (FSAPF, que admetia clubs professionals des de 1897 !) o a provncies (FASO al sud-est, entre d'altres). Aquestes primeres lligues professionals aconseguiren un remarcable xit popular per foren denigrades pels sportsmen tpics de la Belle poque.

Davant d'aquest desenvolupament anrquic del futbol francs, una primera proposta d'uni arrib el 1907 amb la creaci del Trophe de France, organitzat pel Comit Franais Interfdral. Agrupant diverses federacions, el CFI fou fundat per Charles Simon el 23 de mar de 1907. Fou adms el 1908 per la FIFA com a representant de Frana a l'organisme, amb el desesper de l'USFSA. El Trofeu de Frana del CFI era disputat a final de temporada pels campions de les diferents lligues. L'USFSA refus participar-hi i mantingu el seu campionat. Alguns clubs parisencs com el Red Star de Jules Rimet i el CA Paris van separar-se de l'USFSA i van crear, el 1910, la LFA (Ligue de football association) que s'adher a la CFI. Finalment, el 1913, l'USFSA tamb s'un al CFI i el seu campi l'Olympique Lillois, s'adjudic el Trofeu de Frana el 1914.


El trofeu de Frana del CFI es va veure estroncat per la Primera Guerra Mundial. El 1917 es cre la Copa Charles Simon (o Copa de Frana), en honor a Charles Simon, mort al front el 1915, que es convert en el campionat nacional, desprs de l'acord signat pel CFI i la societat Hachette. S'obr, doncs, una poca de campionats regionals, sovint creades per iniciativa dels clubs i sota les runes dels comits regionals de l'USFSA. La Lliga del Nord (Ligue du Nord) fou la primera fundada el 1918. El 1921, 18 lligues regionals es parteixen el territori francs. La Copa de Frana segueix essent la competici de referncia entre 1920 i 1932. El 1919, el CFI havia decidit canviar el seu estatus i esdevenir Fderation Franaise de Football Association (FFFA), deixant, aix, de ser una confederaci de diversos organismes.

El 1926 es cre el Championnat de France Amateur (CFA), disputat pels campions regionals. S'organitz de manera que els cinc campions de les millors lligues regionals disputaven la Division d'Excellence, els cinc segents la Division d'Honneur i els cinc pitjors la Division de Promotion. Posteriorment se suprim la tercera divisi, per el campionat no reeix i s'abandon desprs de la seva tercera temporada.

En aquells anys el principal tema de debat era l'estatus dels jugadors, si havien de ser professionals o continuar essent amateurs. Un dels principals promotors del professionalisme, el F.C. Sochaux-Montbliard, recolzat per l'empresa Peugeot, propos organitzar una competici entre els principals clubs del pas. Tots aquests clubs en realitat ja practicaven el semi-professionalisme. La competici s'anomen Coupe Sochaux-Challenge Peugeot.

 Els campionat professional (des de 1932) .
El futbol francs es resist al professionalisme fins el 1932. Els pares fundadors del professionalisme francs foren Georges Bayrou, Emmanuel Gambardella i Gabriel Hanot. La inexorable evoluci produda amb la instauraci del professionalisme provoc la rpida reducci del nombre de clubs de l'elit capaos de sobreviure al ritme financer imposat.

Aquesta instauraci del professionalisme coincid amb l'absncia d'un campionat de carcter nacional. Es feia necessari la creaci d'un campionat professional. Aquest es cre per la segent temporada (1923-1933). Els campionats regionals perderen els seus principals clubs i poc a poc anaren perdent prestigi.

Durant la Segona Guerra Mundial el campionat va ser susps. En el seu lloc es disputaren diversos campionats de guerra.

 Llista de campions .
en cursiva els equips vencedors de campionats que classificaven pel campionat de la CFI-Trofeu de Frana
Campionat U.S.F.S.A. .


1894: Standard AC;
1895: Standard AC;
1896: Club Franais;
1897: Standard AC;
1898: Standard AC;
1899: Le Havre AC;
1900: Le Havre AC;

1901: Standard AC;
1902: Racing Club de Roubaix;
1903: Racing Club de Roubaix;
1904: Racing Club de Roubaix;
1905: Gallia Club Paris;
1906: Racing Club de Roubaix;
1907: Racing Club de France;

1908: Racing Club de Roubaix;
1909: Stade Helvtique de Marseille;
1910: US Tourcoing;
1911: Stade Helvtique de Marseille;
1912: Stade Raphalois;
1913: Stade Helvtique de Marseille;
1914: Olympique Lillois;


Campionat F.S.A.S.P. (professional) .


1896-97: Union des Sports de France;
1897-98: Union des Sports de France;
1898-99: Union des Sports de France;
1899-00: CA Paris;

1900-01: CA Paris;
1901-02: Union Sportive Batignolaise;
1902-03: Union Sportive Batignolaise;
1903-04: Union Sportive Batignolaise;

1904-05: Union Sportive Batignolaise;
1905-06: Club Athltique du Sud;
1906-07: Club Athltique du Sud;


Campionat F.G.S.P.F. .


1904-05: toile des Deux Lacs;
1905-06: toile des Deux Lacs;
1906-07: toile des Deux Lacs;
1907-08: Patronage Olier;

1908-09: AS Bons Gars de Bordeus;
1909-10: Patronage Olier;
1910-11: toile des Deux Lacs;
1911-12: toile des Deux Lacs;

1912-13: toile des Deux Lacs;
1913-14: Patronage Olier;


Campionat F.C.A.F. .


1905-06: S.M. Puteaux;
1906-07:  S.M. Puteaux ;
1907-08:  S.M. Puteaux ;

1908-09:  Jeanne-d'Arc de Saint-Ouen ;
1909-10:  CA Vitry ;
1910-11:  CA Vitry ;

1911-12:  VGA Mdoc ;
1912-13:  VGA Mdoc ;
1913-14:  VGA Mdoc ;


Campionat L.F.A. .


1910-11:  CA Paris ;

1911-12:  Red Star Paris;

1912-13:  CA Paris ;

1913-14:  FC Levallois ;


 Campionat C.F.I. - Trophe de France.


1906-07: toile des Deux Lacs;
1907-08: Patronage Olier;
1908-09: Jeanne-d'Arc de Saint-Ouen;

1909-10: Patronage Olier;
1910-11: CA Paris;
1911-12: toile des Deux Lacs;

1912-13: CA Paris;
1913-14: Olympique Lillois;


Campionat C.F.A. .


1927: CA Paris;

1928: Stade Franais;

1929: Olympique de Marseille;


Copa Sochaux (Challenge Peugeot).


1931: FC Sochaux;

1932: FC Mulhouse;



Campionat de Frana professional.


1932-33: Olympique Lillois;
1933-34: Football Club de Ste 34;
1934-35: FC Sochaux;
1935-36: Racing Club de Paris;
1936-37: Olympique de Marseille;
1937-38: FC Sochaux;
1938-39: Football Club de Ste 34;
1940-45: no es disput;
1945-46: Lille OSC;
1946-47: CO Roubaix-Tourcoing;
1947-48: Olympique de Marseille;
1948-49: Stade de Reims;
1949-50: FC Girondins de Bordeaux;
1950-51: OGC Nice;
1951-52: OGC Nice;
1952-53: Stade de Reims;
1953-54: Lille OSC;
1954-55: Stade de Reims;
1955-56: OGC Nice;
1956-57: AS Saint-tienne;
1957-58: Stade de Reims;
1958-59: OGC Nice;
1959-60: Stade de Reims;
1960-61: AS Monaco;
1961-62: Stade de Reims;

1962-63: AS Monaco;
1963-64: AS Saint-tienne;
1964-65: FC Nantes;
1965-66: FC Nantes;
1966-67: AS Saint-tienne;
1967-68: AS Saint-tienne;
1968-69: AS Saint-tienne;
1969-70: AS Saint-tienne;
1970-71: Olympique de Marseille;
1971-72: Olympique de Marseille;
1972-73: FC Nantes;
1973-74: AS Saint-tienne;
1974-75: AS Saint-tienne;
1975-76: AS Saint-tienne;
1976-77: FC Nantes;
1977-78: AS Monaco;
1978-79: RC Strasbourg;
1979-80: FC Nantes;
1980-81: AS Saint-tienne;
1981-82: AS Monaco;
1982-83: FC Nantes;
1983-84: FC Girondins de Bordeaux;
1984-85: FC Girondins de Bordeaux;
1985-86: Paris Saint-Germain;
1986-87: FC Girondins de Bordeaux;

1987-88: AS Monaco;
1988-89: Olympique de Marseille;
1989-90: Olympique de Marseille;
1990-91: Olympique de Marseille;
1991-92: Olympique de Marseille;
1992-93: no atribut (1);
1993-94: Paris Saint-Germain;
1994-95: FC Nantes;
1995-96: AJ Auxerre;
1996-97: AS Monaco;
1997-98: RC Lens;
1998-99: FC Girondins de Bordeaux;
1999-00: AS Monaco;
2000-01: FC Nantes;
2001-02: Olympique Lyonnais;
2002-03: Olympique Lyonnais;
2003-04: Olympique Lyonnais;
2004-05: Olympique Lyonnais;
2005-06: Olympique Lyonnais;
2006-07: Olympique Lyonnais;
2007-08: Olympique Lyonnais detalls;

(1) El ttol no fou atorgat per la compra d'un partit per part de l'Olympique de Marsella, essent desqualificat.

Equips participants a la temporada 2008-2009.

AJ Auxerre;
FC Girondins de Bordeaux;
SM Caen;
Grenoble Foot 38;
Le Havre AC;
Le Mans UC 72;
Lille OSC;
FC Lorient;
Olympique Lyonnais;
Olympique de Marsella;
AS Monaco FC;
AS Nancy;
FC Nantes;
OGC Nice;
Paris Saint-Germain;
Stade Rennais;
AS Saint-tienne;
FC Sochaux-Montbliard;
Toulouse FC;
Valenciennes FC;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Francesa de Futbol;
Web de la Ligue de football professionnel;
RSSSF;



Categoria : Competicions futbolstiques franceses

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139673" title="Gran Premi d'Espanya del 2000" nonfiltered="1425" processed="1413" dbindex="57123">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 2000 disputat  a Montmel el 7 de maig del 2000.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Mika Hkkinen 1m  24. 470s;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139680" title="Absentisme escolar" nonfiltered="1426" processed="1414" dbindex="57125">
L'absentisme escolar s la no assitncia dels nens i nenes a l'educaci formal en edats d'escolaritzaci obligatria. No s'ha de confondre amb l'escolaritzaci a casa (homescholing), si b en els pasos on aquesta no s legal es considera absentisme. Les conseqncies sn una prdua de nivell cultural per a la persona i el pas, el foment del treball illegal i precari i l'aparici de problemes socials associats.

Tipus d'absentisme.
Estacional: propi d'indrets agrcoles, on els nens falten a classe per ajudar en les feines del camp, amb el consentiment dels pares i sense intenci d'abandonar els estudis;
Espordic: falta a determinades hores o matries, s el que colloquialment es coneix com a "campana";
Inicial: els nens s'incorporen a l'escola a una edat ms tardana que els companys, sigui per residir lluny de les escoles, per convicci o desconeixement dels pares. No s'ha de confondre amb l'incorporaci tardana prpia de la immigraci.
Terminal: els alumnes abandonen els estudis per manca d'xit escolar;
Crnic: absncies reiterades a edats intermitges.

Causes de l'absentisme.
Les causes sn molt diverses i varien en funci dels pasos, l'edat dels alumnes i el sistema educatiu. Es poden agrupar en grans blocs:
socieoonmiques: els alumnes han de collaborar amb les feines domstiques o posar-se a treballar per sota de l'edat legal per ajudar la famlia;
culturals: els pares rebutgen el model transms per l'escola (o no el troben ncessari) i intenten que els seus fills no hi assiteixin. Es dna sobretot quan hi ha conflicte religis o en el cas de l'escolaritzaci de les nenes;
objecci escolar: l'alumne no s'integra adequadament dins el sistema escolar i no vol assistir a classe, s prpia dels pasos desenvolupats ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139690" title="Blackbox" nonfiltered="1427" processed="1415" dbindex="57126">

Blackbox s un gestor de finestres per a l'X Window System. s minimalista i molt popular entre la gent que cerca popular un ambient net i rpid per treballar. Malgrat la seva lleugeresa de codi, t un aspecte atractiu.

Est escrit en C++ i cont codi completament original. 

Blackbox fou creat per Bradley Hughes i est disponible sota la llicncia MIT.

Projectes relacionats.
Hi ha diversos gestors de finestres relacionats amb Blackbox:
Fluxbox;
Openbox;

Enllaos externs.
 Blackbox homepage;
 Related Projects;
 BlackBox in FSF/UNESCO Free Software Directory;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139693" title="Bastonets xinesos" nonfiltered="1428" processed="1416" dbindex="57127">

Bastonets xinesos o mikado s un joc de destresa.
Bastonets xinesos o bastonets sn els utensilis tradicionals usats per a menjar en Extrem Orient.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139694" title="Dialectologia" nonfiltered="1429" processed="1417" dbindex="57128">
La dialectologia s un camp de la lingstica que t com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localitzaci geogrfica (i que sovint no pren en compte les variacions degudes a factors socials (que formen all que s'anomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en lingstica histrica) i els trets que s'hi associen. Aix es divideix la llengua en conjunts ms xicotets (anomenats dialectes) a partir de convergncies de certs trets caracterstics, els quals es poden dividir desprs en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogrfica que seria el parlar. Per a establir aquestes divisions es fan servir tradicionalment unes lnies divisries anomenades isoglosses i quan aquestes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'altra de la mateixa llengua.

A l'mbit dels Pasos Catalans, s el lingista mallorqu Joan Veny i Clar un dels dialectlegs ms prestigiosos i valuosos, sobretot arran de la publicaci del seu llibre Els parlars Catalans. Als Estats Units conv esmentar William Labov un dels estudiosos ms destacat en aquest mbit.
 
Histria.
Es considera que els estudis dialectals van comenar cap a finals del segle XIX. Aquesta idea d'estudi dialectal s'atribueix a Georg Wenker, que va enviar el 1876 uns qestionaris per correu a una gran part del nord d'Alemanya. Tanmateix la preocupaci per la varietat lingstica (o dialectal) ja s'havia plasmat anteriorment amb enquestes a l'estat francs (com per exemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qestionaris contenien un llistat de frases escrites en alemany estndard i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es va fer una enquesta semblant a l'estat francs l'enquesta Sacaze i va estimular els estudis dialectals de pertot. Al segle segent, els estudis dialectals es revolucionarien amb la creaci dels atles lingstics, dels quals va ser el precursor l'Atlas Linguistique de la France d'Edmond Edmont i Jules Gilliron. A l'mbit catal fou Antoni Griera, alumne de Gilliron, qui va realitzar el primer atles lingstic a la pennsula ibrica: l'Atlas Lingstic de Catalunya. Desprs han seguit moltssims altres atles d'abast sovint ms redut (com l' Atlas Linguistique du Massif Central per l'occit, l'Atles Lingstic de la Comunitat Valenciana pel catal meridional, l' Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale per l'occit, el piemonts i el francoprovenal etc.)
 
Conv esmentar als Estats Units el Linguistic Atlas of the United States (als anys 1930) que va ser entre els primers estudis dialectals que van prendre en compte els factors socials. Actualment la dialectologia est reapareixen tmidament (sovint va ser desplaada per la sociolingstica precisament per l'anlisi -i mfasi- dels factors socials) en alguns mbits, com per exemple a l'estat francs o a l'estat itali on es van publicant-se moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparixer, desprs de decennis de decadncia.

Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha d'esmentar la dialectometria que representa un intent de representar la variaci dialectal a partir de dades matemtiques i no com abans a partir d'isoglosses.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139695" title="Sociolecte" nonfiltered="1430" processed="1418" dbindex="57129">
En lingstica, un sociolecte s la parla d'un grup social, d'una classe social, o de tota mena de categoria que es distingeix de les altres mitjanant certs elements en el seu codi lingstic, que permeten aix la seva identificaci. s diferent del dialecte, que correspon a una variant geogrfica; tanmateix pot haver-hi confluncies i influncies entre sociolectes i dialectes. La unitat ms petita de la variaci lingstica s'anomena l'idiolecte i correspon a la parla d'un individu.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139699" title="Bjrnstjerne Bjrnson" nonfiltered="1431" processed="1419" dbindex="57130">


Bjrnstjerne Martinus Bjrnson ( Kvikne, Noruega 1832 - Pars, Frana 1910 ) fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.

Biografia.
Va nixer el 8 de desembre de 1832 a la ciutat de Kvikne, poblaci situada al comtat noruec de Hedmark. El 1852 va iniciar els seus estudis de periodisme a la Universitat d'Oslo i focalitz la seva atenci en la crtica literria. 

Ferm partidari d'Alfred Dreyfus en l'anomenat Cas Dreyfus, escrigu articles periodstics que defensaven la seva innocncia. Fou un dels membres originals del Comit Nobel que van crear els premis del mateix nom, reescollit l'any 1900.

L'any 1903 davant l'imminent separaci nacional entre Noruega i Sucia va predicar la conciliaci i la moderaci entre els noruecs. El 1905 Noruega va aconseguir la seva independncia, i Bjrnson va canviar els seus postulats republicans pels monrquics per enfortir el seu pas, estrnyer llaos amb el Regne Unit i possicionar-se "igual per igual" davant les monarquies de Sucia i Dinamarca.

Va morir el 26 d'abril de 1910 a la ciutat de Pars, on passava part dels hiverns. Fou enterrat a Oslo.

Obra literria.

Preocupat per la llengua noruega, es va interessar en adoptar el Nynorsk com a llengua nacional per al seu pas en oposici al Bokml, la norueguitzaci del dans, i que era majoritriament utilitzada en la literatura noruega d'aquells moments. Les seves novelles inicials, com Synnove Solbakken (1857), tractaven sobre la vida camperola, per en obres posteriors, entre les quals hi ha drames, com Kong Sverre (1858), Sigurd Slembe (trilogia, 1862), En Fallit (1874); comdies, com Nygifte (1865); i narracions, com Magnhild (1877), va poder demostrar la vida i costums del seu pas, i els seus temes principals passaren a ser la reforma social. En les seves obres va mostrar opinions liberals i democrtiques, va promulgar l'individualisme i la fe en la veritat i la naturalesa. 

De la seva obra potica es pot esmentar Bergliot (poema pic, 1865) i la recopilaci de poesies que ho el van convertir en el poeta nacional, Digte og sange (1870), de la qual es destaca la coneguda Ja, vi elsker dette landet (S, vam estimar aquesta terra), que s'ha convertit en l'himne nacional noruec.

L'any 1903 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura com a tribut a la seva poesia noble, magnfica i verstil, que ha estat distingida sempre per la frescor de la seva inspiraci i la puresa rara del seu esperit. 

Obra publicada.
 1857 Synnve Solbakken;
 1857 Mellem Slagene;
 1858 Halte Hulda ;
 1858 Arne;
 1859-1960 En Glad Gut;
 1860 Smaastykker;
 1861 Kong Sverre;
 1862 Sigurd Slembe;
 1864 Maria Stuart i Skotland ;
 1865 De Nygifte;
 1868 Fiskerjenten;
 1870 Digte og Sange;
 1870 Arnljot Gelline;
 1872 Sigurd Jorsafar;
 1873 Brudeslaatten;
 1874 Redaktren;
 1875 En fallit;
 1877 Kongen ;
 1877 Magnhild;
 1879 Kaptejn Mansana;
 1879 Leonarda ;
 1879 Det Ny System;
 1882 Stv;
 1883 En Hanske ;
 1883 ver vne, I;
 1884 Det Flager I Byen Og Paa Havnen;
 1885 Geografi Og Kjaerlighed;
 1889 Paa Guds Veje;
 1894 Nye Fortaellinger;
 1895 Lyset;
 1895 ver vne, II;
 1898 Paul Lange og Tora Parsberg;
 1901 Laboremus;
 1902 Paa Storhove;
 1904 Daglannet;
 1906 Mary;
 1909 Naar Den Ny Vin Blomstrer;
 1911 Arhundredernes Legende;

Traduccions al catal.
 Amor i geografia (Geografi Og Kjaerlighed). Comdia en 3 actes. Traducci d'Emili Valls. 1903.
 Ms enll de les forces (ver vne, I, II). Primera part: Drama en dos actes. Segona part: Drama en quatre actes. A l'edici no hi consta el traductor. 1904.
 Lleonarda (Leonarda). Comdia en quatre actes. Traducci de Josep Maria Jord i Francesc Pujols. 1922.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1903;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139703" title="Adachi" nonfiltered="1432" processed="1420" dbindex="57131">

Antroponmia:
Famlia de samurais. Vegeu Clan Adachi.
Mangaka japons. Vegeu Mitsuru Adachi.
Geografia:
Barri especial de Tquio, Jap. Vegeu Adachi (Tquio).
Poble en el Districte d'Adachi, en la Prefectura de Fukushima, Jap. Vegeu Adachi (Fukushima).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139709" title="Campionats francesos de futbol durant la guerra" nonfiltered="1433" processed="1421" dbindex="57132">
Com a campionats francesos de futbol durant la guerra entenem aquelles competicions futbolstiques disputades a Frana durant la Primera i Segona Guerra Mundial.

 Histria .
Durant la Primera Guerra Mundial, el Trophe de France no va ser celebrat ja que els diversos campionats de qu es composava no van poder ser disputats. El C.F.I., per, organitz una competici anomenada  "Coupe de France" (Copa de Frana) el 1916 entre els vencedors de les federacions que havien creat competicions.

El 15 de gener de 1917, el C.F.I. cre la copa Charles Simon, oberta a tots els clubs francesos, i que es convert en la veritable Copa de Frana.

Els campionats francesos de 1939 a 1945, disputats durant al Segona Guerra Mundial, sn anomenats Campionats de guerra. No sn considerats oficials.

 Campionats .

(1) Campionat inacabat
(2) Els equips sn despossets de les seves seccions de futbol pel Govern de Vichy i el campionat fou disputat per seleccions regionals. El campionat fou parcialment inacabat.

Categoria : Competicions futbolstiques franceses
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139712" title="Angelets del Vallespir" nonfiltered="1434" processed="1422" dbindex="57133">

Els Angelets del Vallespir sn una colla castellera de Sant Joan de Pladecorts, al Vallespir, fundada l'any 2001.

El nom dAngelets fa referncia als Angelets de la terra, que era el nom amb que eren coneguts els pagesos del Rossell que es van alar contra el rei Llus XIV de Frana en protesta per l'establiment de l'impost de la gabella sobre la sal.

La colla va ser apadrinada pels Castellers del Riberal i els Nens del Vendrell.

Enllaos externs.

Angelets del Vallespir;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139713" title="Jos Echegaray y Eizaguirre" nonfiltered="1435" processed="1423" dbindex="57134">

Jos Echegaray y Eizaguirre ( Madrid, Espanya 1832 - d. 1916 ) fou un enginyer, matemtic, dramaturg, poltic i professor universitari espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904 juntament amb Frdric Mistral. 

Jos de Echegaray va ser un polifactic personatge de l'Espanya de finals del segle XIX. Enginyer, matemtic, dramaturg, poltic... amb excellents resultats en totes les rees en les quals es va involucrar. A ms d'obtenir el Premi Nobel va desenvolupar diversos projectes en exercici de les carteres ministerials d'Hisenda i Foment, va realitzar importants aportacions a les matemtiques i la fsica, va introduir a Espanya la geometria de Chasles, la teoria de Galois i les funcions ellptiques.

Biografia. 
Va nixer a la ciutat el 19 d'abril de 1832 a la ciutat de Madrid. El seu pare, metge i professor d'institut, era originari d'Arag i la seva mare de Navarra. Va passar la seva infncia per a Mrcia, on realitz els estudis d'ensenyament primari. Va ser all, a l'Institut de Mrcia, on va descobrir la seva afici per les matemtiques. 

Amb l'objecte de preparar l'ingrs a l'Escola d'Enginyers de Camins es va traslladar, amb catorze anys, a Madrid, on va ingressar al Instituto de Segunda Enseanza San Isidro, acabat d'estrenar. Complerts els vint va sortir amb el ttol d'enginyer, sent el primer de la seva promoci, i es va haver de desplaar a Almeria i Granada per incorporar-se al seu primer treball. 

De ben jove s'inici en la lectura grcies a Goethe, Homer i Balzac, lectures que alternava amb les de matemtiquess de Gauss, Legendre i Lagrange. 

Professor i cientfic. 
El 1854 va tornar a Madrid per fer-se crrec de la secretaria de l'Escola d'Enginyers de Camins. All va fer classes de matemtiques, hidrulica, geometria descriptiva, clcul diferencial i fsica des d'aquest any fins el 1868. 

L'any 1964 va ser escollit membre de la Real Acadmia de les Cincies Exactes. El discurs d'ingrs, titulat Historia de las matemticas puras en nuestra Espaa (Histria de les matemtiques pures en la nostra Espanya), en el qual fa un balan, exageradament negatiu i amb determinades llacunes, de la matemtica espanyola a travs de la histria i en el qual defensa la "cincia bsica" enfront de la "cincia prctica", va ser font d'una gran polmica, tal com indiquen els periodistes Luis Antn del Olmet i Arturo Garca Carraffa en el seu lliuro Echegaray: I com que el discurs va resultar aspre, cru i fins i tot a agressiu, va produir, a pesar de les felicitacions i elogis de rbrica, pssim efecte en alguns centres i collectivitats... Molts peridics van combatre el seu discurs. Els revolucionaris van atacar les seves tendncies liberals; els liberals el van acusar de maltractar la Cincia Espanyola i la polmica va ser rude perqu Don Jos va contestar a tots en el mateix to que havia emprat en el seu discurs 

Considerat el ms gran matemtic espanyol del segle XIX, Julio Rey Pastor afirm:
per a la Matemtica espanyola, el segle XIX comena el 1865 i comena amb Echegaray 

Va ser president de l'Ateneu de Madrid el 1888; director de la Real Academia Espaola el 1896; dues vegades president de l'Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals (1894-1896 i 1901-1916); primer President de la Societat Espanyola de Fsica i Qumica, creada el 1903; catedrtic de Fsica matemtica de la Universidad Central (1905); president de la secci de Matemtiques de l'Associaci Espanyola per al Progrs de les Cincies (1908); i primer President de la Societat Matemtica Espanyola (1911). El 1907, a proposta de Santiago Ramn y Cajal, l'Acadmia de Cincies va crear la Medalla Echegaray i se li va concedir a Jos Echegaray la primera d'elles. 

Carrera poltica. 
Les seves idees poltiques i econmiques liberals el van dur a participar en la Societat Lliure d'Economia Poltica en defensa de les idees lliurecanvistes. Desprs de la Revoluci de 1868 i l'entrada de Joan Prim i Prats a Madrid, Manuel Ruiz Zorrilla, amb el qual havia participat activament en la fundaci del Partit Radical, va nomenar Echegaray Director General d'Obres Pbliques, crrec que ocuparia fins el 1869. Aquell any fou nomenat Ministre de Foment, i exerc el crrec fins el 1870 i, novament, el 1872. El 1870 va formar part de la comissi que va rebre el rei Amadeu de Savoia a Cartagena i com a ministre de Foment va realitzar la Llei de Bases de Ferrocarrils. 

L'abdicaci d'Amadeu de Savoia l'11 de febrer de 1873 va fer que el govern de Ruiz Zorrilla fos destitut i es forms un nou gabinet republic que seria deposat amb l'entrada de l'exrcit al Congrs el gener de 1974 al comandament de Manuel Pava. Al cop va seguir la formaci d'un govern de concentraci, el qual va tornar a requerir els serveis d'Echegaray com a Ministre d'Hisenda, des d'on se li donaria al Banc d'Espanya el carcter de banc nacional amb el monopoli d'emissi de bitllets. 

Desprs del pronunciament d'Arsenio Martnez-Campos Antn que va restaurar la monarquia l'any 1874, va seguir fidel a les seves idees republicanes. No obstant aix, va participar com a diputat en les Corts monrquiques de 1876, a fi de poder defensar la seva gesti de les crtiques dels conservadors. Desprs va participar amb Nicols Salmern y Alonso en la fundaci del Partit Republic Progressista l'any 1880 i, finalment, va acceptar entrar en la poltica del rgim de la Restauraci, formant part de l'ala esquerra del Partit Liberal de Prxedes Mateo Sagasta. 

Va deixar el Ministeri d'Hisenda per a dedicar-se a la literatura. El 1905 va terornar de nou al Ministeri d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XII d'Espanya, desaparegut el seu fervor republic. Va ser a ms senador vitalici i President del Consell d'Instrucci Pblica. 

Carrera literria. 

El 1865 va comenar la seva activitat literria amb la publicaci de La hija natural, obra teatral per que no va arribar a estrenar en aquell moment. L'any 1874 va escriure El libro talonario, considerada el comenament de la seva producci com a dramaturg. Va estrenar 67 obres de teatre, 34 d'elles en vers, amb gran xit entre el pblic de l'poca, encara que desprovedes de valors literaris per a la crtica posterior. El 1896 va ser escollit membre de la Real Academia Espaola. 

Durant la seva primera poca literria les seves obres estaven immerses en la malenconia romntica, molt prpia de l'poca, per ms endavant va adquirir un to ms social amb una evident influncia del noruec Henrik Ibsen. 

El 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, que compart amb el poeta provenal Frdric Mistral, en reconeixement de les nombroses i brillants composicions que, d'una manera individual i original, han restablert les grans tradicions del drama espanyol.

El premi li va ser lliurat a Madrid el 18 de mar de 1905 pel rei i la comissi sueca organitzadora. El premi no fou exempt de polmica ja que va escandalitzar a les avantguardes literries espanyoles i, en particular, als escriptors de la Generaci del 98. En aquest temps Echegaray no era considerat un dramaturg excepcional i la seva obra era criticada molt durament per escriptors com Leopoldo Alas Clarn o Emilia Pardo Bazn.  

Mort. 
Jos de Echegaray va mantenir una gran activitat fins a la seva mort, ocorreguda el 14 de setembre de 1916 a Madrid. La seva extensa obra no va deixar de crixer durant la seva vellesa, aix en l'etapa final de la seva vida va escriure entre 25 o 30 volums de Fsica matemtica. Amb 83 anys comentava:No puc morir-me, perqu si he d'escriure la meva Enciclopdia elemental de Fsica matemtica, necessito almenys 25 anys

Obra literria.
obres seleccionades;

Obra cientfca.
1858: Clculo de Variaciones;
1865: Problemas de Geometra plana;
1865: Problemas de Geometra analtica;
1867: Teorias modernas de la Fsica;
1867: Introduccin a la Geometra Superior;
1868: Memoria sobre la teora de los Determinantes;
1863: Tratado elemental de Termodinmica;

Obra dramtica.
1965: La hija natural;
1874: La esposa del vengador;
1875: En el puo de la espada;
1876: Locura o santidad;
1881: El gran galeoto;
1892: Mariana;
1892: El hijo de Don Juan;
1895: Mancha que limpia;
1900: El loco de Dios;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Echegaray sobre la superfcie del planeta Mercuri.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1904;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139718" title="SeaMonkey" nonfiltered="1436" processed="1424" dbindex="57136">

El SeaMonkey s una soluci d'Internet amb aplicacions com un navegador web, un client de correu electrnic, una llibreta de contactes, un editor de pgines web (Composer) i un client d'IRC (ChatZilla). Es tracta del projecte que pren el relleu del Mozilla Application Suite, sota la direcci de la seua comunitat de desenvolupadors i usuaris a travs del Consell SeaMonkey, una entitat que rep recursos tcnics de la Fundaci Mozilla.

 Histria .
El 10 de mar del 2005 la Fundaci Mozilla va anunciar que no es publicarien ms versions oficials de la suite ms enll de la srie 1.7.x, perqu se centrarien exclusivament en aplicacions independents com el Firefox (navegador web) i el Thunderbird (client de correu electrnic). No obstant aix, la Fundaci Mozilla va emfatitzar que encara podrien proporcionar la infraestructura per als membres de la comunitat que desitgessin continuar amb el desenvolupament. Com a conseqncia, un conjunt de desenvolupadors i defensors del projecte van crear un consell i van assumir-ne la continutat. La versi 1.0 va aparixer el 31 de gener del 2006.

 Nom . 
Per a evitar confusions amb aquells que encara utilitzessin l'aplicaci original de Mozilla, va caler trobar un nou nom per al producte. Desprs de diferents especulacions, el 2 de juliol del 2005 va confirmar-se que rebria el nom de SeaMonkey.
Seamonkey, que en angls vol dir artmia salina, era de fet el nom que utilitzava la mateixa fundaci, i abans Netscape, per a referir-se al codi de la Mozilla Suite. Si b va comenar a adoptar-se una numeraci de versions diferent, la versi 1.0 hagus correspost al que hagus estat la versi 1.8 de Mozilla.

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina oficial del projecte ;
Wiki del SeaMonkey ;
Traducci al catal del SeaMonkey;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139721" title="Xavier Oriach i Soler" nonfiltered="1437" processed="1425" dbindex="57137">
Xavier Oriach i Soler (Sabadell, 20 de novembre del 1927) s un pintor catal.

En traslladar-se els seus pares a Valncia el 1932, en Xavier romangu al costat del seu oncle, el fotgraf Albert Rif, a l'estudi del qual s'hi reunia la intellectualitat progressista de Sabadell dels primers anys del segle XX. 

El 1943 se n'an a viure a Valncia inscrivint-se l'Escola de Belles Arts. El 1947 form part de l'avantguarda participant en el "Grup Z". La seva primera exposici individual tingu lloc al Monestir de Sant Cugat del Valls. 

 
El 1951 Xavier Oriach reb una beca de l'Institut Francs de Valncia. Viatj a Pars on s'install a la Ciutat Universitria. En aquesta ciutat es trob amb Chillida, Palazuelo, Clav i d'altres artistes i poetes d'avantguarda.

Expos a la Galerie Breteau, al "Salon des Ralits Nouvelles" i al "Salon de Mai". El 1980 s'install a Jouy-sur-Eure (Normandia) on fund el "Centre d'Art Contemporain" i la "Biennale Europenne de sculpture de Normandie". Va retornar a Sabadell el 1992.


Judici.
"A l'inici dels anys seixanta, l'estil de Xavier Oriach ja es troba immers en un procs de canvi. La figuraci de tra expressionista ha donat pas a un llenguatge abstracte d'arrel constructiva. Es tracta de composicions abstractes de geometria desbordada que, tanmateix, garanteixen un ordre visual i compositiu amb una morfologia creada a base de camps de colors contrastats. (...) La segona etapa, que evolucionar al llarg dels anys setanta, es caracteritzar per (...) un dileg entre el pur gest i certs signes plens de referncies flotants en l'espai pictoric. (...) Ja apunten alguns dels trets que caracterizaran l'evoluci posterior de Xavier Oriach, ens referim a certs referents d'arrel figurativa que constituiran, a partir dels anys vuitanta, el signe distintiu de la seva pintura. (...) Viur un intens procs creatiu amb la maduraci d'un llenguatge pictoric d'evocaci mitologica i simbolica  poblat de presncies formals (hominids, bestiari, estructures biologiques, vestigis arquitectonicos, poblat millenaris...) que emergeixen dels seus emnlemtics fons mastrics (...)"
 Maia Creus, Xavier Oriach, Acadmia de Belles Arts, Sabadell, 2006.

Premis i reconeixements.
Xavier Oriach ha rebut nombroses mostres de reconeixement de la seva obra :

 Retrospectiva, Acadmia de Belles-Arts, Sabadell, 2000 ;
 Xavier Oriach, 60 annes de peinture, Muse d'Evreux, 2006 ;
 Xavier Oriach, Acadmia de Belles-Arts, Sabadell, 2006.

Bibliografia.       
Xavier Oriach (Dolors Forrellad i Domnech, Joaquim Sala-Sanahuja, Eric Villedieu), Museu d Art de Sabadell, 1988.
Xavier Oriach (Maria LLusa Borrs), ASB Gallery, Barcelona, 1990.
Xavier Oriach (Sophie Fourny-Dargere, Joaquim Sala-Sanahuja, Grard Xuriguera, Luis Porquet Gracia, R. Hanrion, Eric Villedieu), Muse  A. G. Poulain, Vernon (Frana), 1990.
Xavier Oriach (Maria Llusa Borrs), ASB Gallery, Barcelona, 1990. ;
Xavier Oriach, Rtrospective (Grard Xuriguera, R. Hanrion), Galerie Du Bellay, Mont Saint-Aignan, Rouen (Frana), 1995.
Xavier Oriach, Le Bestiaire, Peintures 1989-1999 (Maia Creus, Angela Cuenca Juli), Muse  A. G. Poulain, Vernon (Frana), 2000. ;
Xavier Oriach (Maia Creus), Galeria Trama, Barcelona, 2003. ;
Xavier Oriach, Soixante annnes de peinture (Michel-Georges Bernard, Robert Ferrer, Maia Creus, Maurice Maillard), Somogy Editions d'art, Paris / Muse d'Evreux, Evreux (Frana),  2005.
Xavier Oriach (Maia Creus, Antoni Claps, Philippe Gelain, Maria Balcells), Acadmia de Belles Arts, Sabadell, 2006.
Xavier Oriach (Joaquim Sala-Sanahuja), Galeria Trama, Barcelona, 2007.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139724" title="Caf Quijano" nonfiltered="1438" processed="1426" dbindex="57140">


Caf Quijano s un grup musical espanyol de pop. Est format per 3 germans, Manuel, scar i Ral, tots tres cantants. Viuen a Lle i en el centre d'aquesta ciutat i amb el seu pare, tenen un pub-musical anomenat "la Lola", nom que va posar el ttol a una de les seues canons ms conegudes. Tamb ha publicat 4 recopilatoris de gran xit, presentat espectacles, gales, collaborat amb Disney en bandes sonores i, a ms, han sigut la imatge de Castella i Lle per a fomentar el turisme a la regi.

Caf quijano, el grup lleons format pels tres germans Quijano (Manuel, Oscar i Ral), va comenar a tenir xit al 1996, inspirats per l'exemple del seu pare, professor de msica i que tocava de tant en tant la guitarra en petits locals. Aquell any van gravar una maqueta que es van repartir entre discogrfiques i representants. Aquesta maqueta va arribar als directius del Warner music, que aquests decideixen donar un vot de confiana al nou grup.

En 1998 Caf Quijano publica el seu primer disc, titulat precisament "Caf Quijano", amb el qual realitzen una gira per tota Espanya.

Amb el seu segon lbum els Caf Quijano aconsegueix la consagraci com a grup musical capdavanter. L'extraordinria paradoxa del so Quijano, s una mescla de sons rock amb ritmes llatins com la rumba o el mambo. Aconsegueixen un disc de plat i opten als Grammy com a millor banda de rock llat. La can ms destacada del disc s titulada "La Lola" nmero 1 a nombrosos pasos i que els va obrir les portes del mercat llat i collaborar a la pellcula "Torrente 2", interpretant alguns dels temes de la banda sonora. 

Discografia.




Curiositats.
Cafe Quijano va interpretar la can "Burning Love" d'Elvis per a la pellcula Lilo & Stich amb el nom d'"Ardiente amor";
Van fer la composici el 2004 del tema de la selecci nacional espanyola de futbol per a l'Eurocopa del mateix any, anomenat "Srvame una Copita";
Van participar al grup d'artistes seleccionats per Armando Manzanero per a realitzar el seu disc "Duetos", on canten "Esperar";

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Caf quijano;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139725" title="Sargon" nonfiltered="1439" processed="1427" dbindex="57141">

Histria:
Sargon I d'Akkad  fou rei d'Akkad.
Sargon I, rei d'Assria (r. 1920 aC - 1881 aC).
Sargon II, rei d'Assria (r. 722 aC - 705 aC).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139734" title="Hofgeismar" nonfiltered="1440" processed="1428" dbindex="57142">



Hofgeismar s una ciutat alemanya de l'estat de Hessen (districte de Kassel) amb uns 17.084 habitants.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la ciutat (en alemany);
 Portal de la regi Kassel (en alemany);






----

----

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139742" title="Literatura iacut" nonfiltered="1441" processed="1429" dbindex="57143">
Literatura iacut s la literatura feta en iacut o sakh, una llengua turquesa parlada a Sakh, una repblica de Rssia.

El primer llibre religis en iacut, Oracions, el Credo i els Divins Manaments fou publicat el 1812 a Irkutsk. Set anys ms tard es public un Breu Catecisme amb un alfabet iacut basat en el cirlic rus. Se suposa que el traductor del catecisme i creador de l alfabet fou el p. Georgii Popov, i tot no recollir tots els fonemes de la llengua iacut, jug un rol fonamental en la predicaci de l arquebisbe Innokentij (1853-1860), qui el 1855 va traduir els llibres d oraci al iacut. Dmitrii Khitrov, monjo rus que va viure 43 anys a Iactia, tamb va fer nombrosos estudis sobre el folklore de la regi i l'idioma, del que en va escriure una gramtica. El cientfic i folklorista iacut Gavriil V. Ksenofontov (1888-1938) en l estudi Xamanisme i Cristianisme va descobrir nombrosos parallelismes i coincidncies entre mites iacuts i histries de l'Antic Testament.  

El 1917 Semyon Novgorodov va introduir l'alfabet llat en la llengua iacut per tal de normalitzar la llengua escrita. El 1920 Amnepodist Sofronov va fundar el primer diari en iacut, Manchary, i la primera revista literria, Cholpon. Aix sorgiria una generaci d escriptors en els anys 20, amb el mateix Amnepodist Sofronov (1886-1935) amb Manchary (1920), Jadangy Jaakup (Pobre Jacob, 1914), Taptal (Amor, 1915-1916), Olokh jeberate (Joc de vida, 1918-1922) i Bdtuybt kommot (Si ensopegues no et podrs aixecar mai); Oleksei Oksukleekh (1877-1926) qui viatj arreu del pas recollint tradicions i va escriure el priemr escrit en iacut, Bayanay algyha (L'encantament de Baianai, 1900), Oyuun tle (El somni del xam, 1910) i Yrya khohoon (Canons i versos, 1924); Nikolai Neustrojev (1895-1929), fundador del teatre nacional iacut; Bylatyan Oyuunuskay (Platon Oiunskij, 1893-1939) mort de tuberculosi a la pres i autor de Kyhyl oyuun (Xam roig, 1925), Iirbit Nyukuus (El boig Nyukus, 1923) i Jeberetten takhsyy (Removent el fang, 1936). Kiunnuk Urastyvov (1907-?) autor del llibret d pera Niurgusun ve Lookut i Jaakup Khomus (1946). Baal Khabyryys (Baal Veshnikov, 1918-1969) poeta sovitic; Olija Vinokurov-Chagyldan (1914-1952), Arkhip Kudrin (1907-1960) amb el poema Xanghai (1933) i Bolot Bootur (1915).

Altres autors foren A. A. Ivanov-Kiunde (1898-1934), G. D. Biastinov (1903-34), Amma Achchgyya (Mikolaj Muordinap, 1906-?) pertany als grups literaris Saydyy (Autoeducaci) i Kyhyl Sulus (Estrella Roja) i collabor als diaris iacuts Cholbon i Khotugu Ychchyt (1927-1928), autor de Keepseenner (Contes, 1937), Saasky kem (El temps de primavera, 1944) i tradu Anna Karnina al iacut. Elley (Serafim Aramaznabys Kulaes'kar, 1904-?) un dels ms prolfics, amb Sakha sargyta (La fortuna de Iactia, 1947), Churum-churumchuku (1938), Kihi-kihrakhe (D'home a home, 1962), Agar leghe aykhal (Glria al treball creatiu, 1959), Jollokh olokh (Vida feli, 1938), Ayan uottara (Desig dels rastres, 1941), Kyyiy Yrylara (Canons de victria, 1950) i Sanga Yryalar (Noves canons, 1932).  Entre els autors ms moderns destaca el dramaturg Andrei Borisov (1951), autor de Devushka Bogatyr (Noia guerrera, 1999), basada en les tradicions populars iacuts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139746" title="Semyon Novgorodov" nonfiltered="1442" processed="1430" dbindex="57144">

Semyon Andreievitx Novgorodov (13 de febrer 1892   28 de febrer 1924) fou un lingista i poltic iacut, un dels pares de la literatura iacut moderna i promotor de la llengua escrita.

Fill de famlia pobre, va aprendre rus i aritmtica d'exiliats poltics a Sibria com Andrei Vinokurov. El 1905 estudi al Collegi de Iakutsk i public reculls sobre folklore dels iacuts a la revista Saqa sanata (1912-1913). El 1913 marx a Sant Petersburg per tal d'aprendre llenges orientals (rab, farsi, turc), i el 1914-1915 particip en diverses expedicions lingstiques en diversos pobles ttars. Preocupat per la manca d'un alfabet per al iacut, s'interess d'antuvi per l'alfabet fontic internacional i el propos com a base per a escriure el iacut, per top amb l'oposici dels primers escriptors iacuts, com Oleksei Oksukleekh, que s'inclinaven per l'alfabet cirllic.

Va donar suport al Revoluci russa i en el Primer Congrs de Pagesos Lliures Iacuts, va proposar la introducci del seu alfabet, anomenat saqal : suruk bicik. El 1917 va tornar a Sant Petersburg i va participar en una expedici al riu Lena, per la Guerra Civil Russa el va obligar a abandonar-la. El 1919 va estudiar els dialectes mongols, va aprendre buriat i propos la creaci de la primera ctedra de iacutologia a la universitat d'Irkutsk.

El 1919 es va unir a la societat literria Saqa aymaq, i com Alexander Koltxak no va donar suport les seves demandes, va donar la benvinguda als bolxevics. Aix, el 1922 va reescriure el seu basta:nn  suruk bicik, que el 1923 fou introdut a les escoles de la Repblica Socialista Sovitica Autnoma de Iactia i facilit l'edici del primer llibre de text, Aaghar Kinige. El 1924 fou escollit diputat del IX Congrs de Soviets de Iakutsk, per poc desprs va morir d'una urmia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139751" title="Bylatyan Oyuunuskay" nonfiltered="1443" processed="1431" dbindex="57145">
Bylatyan Oyuunuskay s el nom iacut de l'escriptor Platon Oyunsky (rus                ; 30 de desembre de 1893 - 31 d'octubre de 1939), pseudnim de Platon Alekseevitx Sleptsov (                         ) fou un escriptor i traductor iacut un dels fundadors de la moderna literatura iacut.

Fou vctima de les purgues de Stalin, i va morir a la pres el 1939. Fou rehabilitat el 15 d'octubre de 1955.

El premi estatal de la Repblica Socialista Sovitica de Iactia, que premia recerques en literatura, arts i arquitectura, duu el seu nom.

 Obres .
 Kyhyl oyuun (Xam roig, 1925);
 Iirbit Nyukuus (El boig Nyukus, 1923) ;
 Jeberetten takhsyy (Removent el fang, 1936);
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139753" title="US Bank Tower" nonfiltered="1444" processed="1432" dbindex="57146">

La US Bank Tower, tamb conegut com a Library Tower, s el nom d'un gratacel de Los Angeles.

s l'edifici ms alt de la ciutat de Los Angeles i el vuit ms alt dels Estats Units. Aquest gratacles de 310 metres fou construt entre els anys 1987 i 1989 com al First Interstate World Center (Primer Centre Mundial Interestatal) i s un dels pocs gratacels en aquesta ciutat tan afectada pels terratrmols. La torre pot resistir terratrmols de fins a 8.3 de potencia segons l'escala Richter.  

El cost d'aquest edifici fou de 350 milions de dlars americans i fou dissenyat per l'estudi d'arquitectes Pei Cobb Freed & Partners. 

Des que el propietari original, el First Interstate Bank (Primer Banc Interestatal), es fusion amb l'empresa Wells Fargo Bank l'edifici pass a ser congut pel nom de Library Tower, ja que una part de l'edifici forma part de les installacions de la Los Angeles Central Library (Biblioteca Central de Los Angeles). El mar de 2003, l'empresa US Bancorp adquir l'edifici, i des d'aleshores pass ser congut amb el nom de US Bank Tower.     

Al sostre dels 73 pisos es troba el punt d'aterratge d'helicpters situat damunt d'un edifici ms elevat del mn. Tamb s'hi troben dos logotips illuminats de la US Bancorp de 23 metres d'alada cada un.  

 Objectiu terrorista .

El president dels Estats Units, George W. Bush, fu conixer el 9 de febrer de 2006 que la organitzaci terrorista Al-Qaida havia planejat un atac amb avi sobre la US Bank Tower. A causa d'aquest fet, molts recordaren els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 sobre el World Trade Center de Nova York.

 Al cinema .

A la pellcula Independence Day, aquest s el primer edifici que els extraterrestres destruiexen. 

 Als videojocs .
Aquest gratacel, i tamb alguns altres edificis a prop d'aquest surten al videojoc Grand Theft Auto: San Andreas a la ciutat de Los Santos, en el qual s'hi pot pujar i tamb s'hi pot trobar una motxilla de paracaigudes, i a vegades, un helicpter.

 Enllaos externs .

  Web oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139757" title="Iacuts" nonfiltered="1445" processed="1433" dbindex="57147">

Iacuts o Sakha, sn un poble turc que viu a la repblica russa de Sakh o Iactia. Sn poc ms de 450.000 individus, i tamb hi ha alguns al Territori de Khabrovsk i a Evnkia. El seu nom prov de l'evenki yako (estranger).

 Costums .
Hi ha tres tipus fsics: barrejats amb russos, trquesps i monglics. Confonen els colors blau i verd, tenen el cap gros i la fesomia bronzejada. Vivien en bases bases nmades o ulusj o b en viles fixes o naslegi, ambdes expressions de llengua no iacut. Eren caadors i ramaders nmades, activitats que alternaven amb la pesca i l agricultura semisedentria. Els que vivien ms al nord tenien ramats de rens, eren hbils artesans i tenien molt desenvolupades les actituds comercials.

Les urasa tenien forma de campana molt estreta feta de troncs d lber en forma de pirmide coberta d argila o de fems d animal, les finestres eren petites i el paviment intern de terra. La roba consistia en pantalons fins el genoll (son) en forma de mig caft; a l hivern duien una pell (samaiak) i un barret de pana. Als peus, el torbasi fet amb cuir de ren o de cavall. Les dones vestien de manera semblant, per amb arracades de metall. Mengen carn crua, peix i llet.

Es dividien en tribus i clans (els principals eren els namas, kangalas, mengin, forogon, baturust i batulin), amb toions o lders militars que posseen molts caps de ramats i les millors pastures, que explotaven llurs serfs i kuluts (esclaus).  Tenen molts trets comuns amb altres pobles pastors d'sia Central, per tamb amb elements de la taig.

Eren pastors nmades de vaques, cavalls i rens, i els grups de ms al nord-oest contactaren amb els evenkis. Tenien divinitats blanques i negres, es dividien en clans totmics (con) que practicaven el matrimoni exogmic, per amb vestigis d'endogmia, de poligmia i d'incest, i eren xamanistes. Veneraven els cavalls i es creien descendents dels ossos; creien que hi havia dus blancs o bons, que contactaven amb els xamans, i dus negres o dolents. Mantenien el culte al cavall (potser restes de totemisme) i eren l nic poble autcton siberi terrissaire. Eren hospitalaris i bons comerciants. Tamb creien en un gran creador blanc i dues divinitats, una superior i una d inferior. Recitaven els olonkho, poemes pics de gran bellesa.  

 Histria .
Es creu que arribaren al territori de l'actual Iactia en els segles X-XIII, empentats cap nord pels altres pobles mongols i turquesos. A partir del segle XV comenaren a assimilar la poblaci local, ja que dominaven els marges dels rius Lena i Amga, Viliu i Olekma, aix com els alts del Jana. El 1450 el capdill Omogai els unific contra les pressions de ttars i mongols, i degut al seu allament es mantingueren al marges de les noves religions budista i musulmana, imposades als altres pobles turcs i mongols. Tanmateix, no formaren cap estat unificat, encara que no foren sotmesos al khanat de Sibir. El 1581 hi arribaria el cosac rus Jermak, per noms es mantingu als marges del Uaga.

Durant el segle XVII formaren 80 tribus independents dividides en clans endogmics, nmades i ferraters, unificades pel capdill o toion dels khangalass, Tygyn (mort el 1632). 

Cap els 1629 els cosacs russos arribaren als marges del Lena, el 1630 sotmeteren als primers iacuts, i en llur expansi siberiana, i el 1632 hi fundaren la fortalesa de Lensky Ostrog (avui Iakutsk), la qual traslladaren al marge oposat el 1640, i el 1644 hi construren un port fluvial amb ancoratge de vaixells, i el 1641 Piotr Golovin fou nomenat primer governador de la zona. El 1636-1637 els iacuts es rebelaren contra els cosacs, per aquests disposaven d ames de foc i els venceren. El 1638 es revoltaren tamb els iacuts d'Aldan amb els evenkis, per foren massacrats.  El 1686 hi destruren la fortalesa iacut que hi havia al costat. 

La conquesta i posterior colonitzaci trasbals el seu desenvolupament socio-ecnomic i cultural; foren sotmesos a la pesant crrega del iasak (impost en pells) i oprimits pels militars tsaristes, oficials i comerciants. Entre el segle XVIII i XIX s ocuparen principalment de la ramaderia de cavalls i altres, complementada amb la cacera i la pesca. Malgrat alguna resistncia, van mantenir un autogovern fins que el 1782 Caterina II de Rssia establ les primers divisions administratives de la Sibria. Desprs adoptaren l agricultura; i tot i que a mitjans del segle XVIII foren convertits al cristianisme, el xamanisme no ha desaparegut totalment.

Durant el segle XVII  destruren el poder dels toions i el pas fou colonitzat amb presoners polonesos i dissidents religiosos com els skopzos, que predicaven la supremacia de l esperit sobre la carn, i que es castraven per a no mantenir relacions sexuals. Durant el segle XVIII hi foren enviats nobles desterrats que havien perdut el favor del tsar en revoltes de palau. Aleshores fou quan els iacuts foren aconvertits nominalment a l'ortodoxia russa, tot i que mantenint bona part dels costums xamnics. Tamb es dedicaven a la ramaderia als marges de l Olekma i del Viliu, i comenaren el conreu de fenc. Aix els permet colonitzar nous territoris al Nord. El seu nic sistema d s comunitari de la terra va sobreviure fins a la revoluci del 1917.

D'entre els toions es formaren els ancians i els ulusnye golovy, que tenien el poder als ulus (districtes rurals). El 1805 es cre l'Oblast de Iakutsk, dirigit per un oficial subordinat a al governador d'Irkutsk, per que el 1851 va ser constitut com a gubernia separat. I el 1822 els iacuts foren classificats com a "poble nadiu nmada". Tot i que des del 1850 se sedentaritzaren, noms hi havia 103.400 hectrees conreades. El 1846 es va descobrir or al territori, cosa que port els primers immigrants massius russos.

El 1902 es form el primer grup poltic illegal entre els estudiants de la Realschule de Iakutsk, que hi introduren el marxisme. Aix es produren alguns aldarulls entre el novembre del 1905 i el febrer del 1906. El 1906 un grup d intellectuals iacuts fundaren la Sakhamut o Soyuz Yakutov (Uni Iacut), dirigida pels escriptors Amnepodist Sofronov i Oleksei Oksukleekh (Alexander Kulakovski), i proposaven el repartiment de terres dels iacuts, restituci de les terres concedides als colons russos pel govern tsarista, la "iacutitzaci" de l empleu, dels funcionaris i policies, i desempallegar-se de la russificaci cultural. Els dirigents rpidament foren arrestats. El desembre del 1906 es revoltaren els pagesos del volost Chekur quan es negaren a pagar els tributs. Alhora, l estiu del 1906 es form un grup socialdemcrata amb russos i iacuts.

Referncies.
 Leont eva, Sargylana (2002) "Comments on           'shaman fellow': a Yakut historical legend." In John M. Clifton and Deborah A. Clifton (eds.), Comments on discourse structures in ten Turkic languages p. 287-291. St. Petersburg, Russia: SIL International.
 International Business Publications (ed.) (2001) Sakha Yakut Republic Regional Investment and Business Guide (US Government Agencies Business Library) (3rd ed.) International Business Publications, USA, ISBN 0-7397-9012-9;
 Opyt Etnograficheskogo Issledovaniya (ed.) (1993) Yakuty (The Yakuts, text in Russian, w/illustrations) Opyt Etnograficheskogo Issledovaniya, Moscow;

Enllaos externs.
 Breu descripci de la societat iacut;
 Traducci russa de texts iacuts ;
 Diccionari multilinge: iacut - mongol clssic - Khalkha - rus - alemany - angls ;
 Histria i administraci;
 Korolenko, Vladimir Galaktionovich (1980) "Sibirskie rasskazy i ocherki" Hudozhestvennaya literatura, Moscow ;
 Grups tnics -iacuts;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139761" title="Biologia del desenvolupament" nonfiltered="1446" processed="1434" dbindex="57148">
La biologia del desenvolupament s la part de la biologia que estudia els canvis determinats en els organismes pluricellulars, des de la seua concepci fins a la mort.

Aquests canvis es poden estudiar de diverses maneres, incloent entre d'altres la morfologia, la histologia i la regulaci gentica. Es classifiquen principalment en quatre etapes: l'embri com a entitat independent del medi, l'etapa de larva o fetus, el creixement entre el naixement i l'etapa reproductiva, i els canvis entre aquesta i la mort.

Histria.

Antigament, els cientfics noms s ocupaven d'estudiar l espcie humana. Atriburen al pare el paper generador i a la mare el de nutrici. Hi ha un paper doble en la generaci de l individu. Depenent de la cultura, donaven ms importncia a un o a l altre:

Germnics: ms importncia al pare.
Orient mitj: ms importncia a la mare.
Hebreus, egipcis...: igual d importncia.

Antiga Grcia: Ja hi havia ms escrits i donaven ms importncia al pare:

 Hipcrates (s. V aC) s el primer en postular el mecanisme de generaci. Hi ha dos llavors lquides. La mescla dels dos donaria lloc al comenament del desenvolupament. En aquella poca comenaren les primeres disseccions humanes (en esclaus).
La llavor masculina es formava al cervell, baixava per la medulla espinal, passava pel rony i s allotjava als testicles. En femelles, la llavor la confonia amb les secrecions vaginals.

 Aristtil (s. IV aC): mant la idea d Hipcrates, per diu que la llavor femenina s el flux menstrual, ja que en l embars desapareix. 
La llavor masculina aporta l entelquia (l esperit, l nima ) i el femen aporta la matria. 
Per explicar la determinaci del sexe, ho explicava segons les proporcions dels lquids i propos un mtode per elegir el sexe: si es volia femella, s empapussava la dona i aix hi ha ms flux femen; si es vol un xic, la dona havia de passar fam. A ms, la major quantitat de fora sexual, ms possibilitat que isca xic, o tamb fer-ho amb calor.

 Herfil (s. IV aC): Era metge. Fa el primer escrit on s identifica el lloc de producci de les llavors. Li atribueix als testicles el paper formador de la llavor masculina. Parla del testicle femen com a formador del fruit femen.

 S. IV-III aC: comena a decaure l imperi grec. Els romans conqueriren els grecs i traduren els seus textos al llat. Els romans noms feren tasques de recopilaci i no aportaren coses noves.

Antiga Roma :

 Claude Galen (I dC), Gal: a fer una recopilaci estrictament mdica i va fer un manual de medicina. Va demostrar per disseccions que molts animals tenen testicles i ovaris.

Fins al s. XVI no hi hagu ms aportacions. s una poca fosca per al coneixement biolgic.

Renaixement (s. XVI): es reprenen els treballs de dissecci, ara sobre cadvers. A meitat de segle hi h obres que serveixen de base per a reanudar els treballs.

 Falopi i Vesali (meitat s. XVI): Falopi fa un extrem estudi de l anatomia de vertebrats.

Harvey (1650): metge i anatomista avanat. Utilitzava els animals que Carles II d Anglaterra caava. Va observar que els crvols abans de l poca de reproducci, els ovaris estaven unflats i desprs de l poca, trobava uns ous a l ter.
         
         Ex ovo omnio : tot ve de l ou

s el primer en veure ous i no un fluid femen.

Stenon (en elasmobranquis) i de Graaf (en humans) van descriure les mateixes circumstncies en aquests animals que les que observava Harvey. Es veu que el procs s ms general. Cometeren un error: interpretaven el follicle com a l ou, confonien la part amb el tot. Era el follicle de Graaf. Ja tenien la part femenina explicada

Per a que es descriguera la part masculina es va haver d esperar a que millorara la resoluci ptica.

Lewenhoek: va construir el primer microscopi. Va descriure el que ell anomenava  animculs  o animalets (els espermatozoides).

Es va descobrir que hi havia animals que es reproduen sense que fera falta la intervenci de cap mascle. A causa d aquest descobriment va nixer una corrent de pensament biolgic anomenada Ovisme o Evisme. Defensaven que tot all que es necessita per a desenvolupar un sser es trobava a l vul. El fruit mascul disparava el procs.

L anttesi d aquesta corrent eren els espermistes, que defensaven tot el contrari. Tot el necessari es trobava al cap de l espermatozou i ho representaven dibuixant un nad al cap de l espermatozou.

Spallenziani: zoleg ovista. Va fer uns experiments amb la intenci de demostrar l ovisme. Primer junta vuls i espermatozoides de granotes i ixen cullerots. Desprs calfa el fluid espermtic i el junta amb els vuls: no ix res. Ms tard, filtr el fluid i el fluid no fecundava, per tant, no fecunda el fluid sin els animalets. Aleshores demostra el poder fecundador dels espermatozoides.

Hi havia gent que defensava una postura intermdia. El pare i la mare aporten molcules complementries. No tingueren cap xit.

Prevost i Dumas: zolegs, el 1824 publicaren un article sobre el poder fecundador dels espermatozoides.

Schwan:  el 1839 proposa la teoria cellular. Tota cllula prov d una altra cllula 

         Omnis cellula ex cellula 

Es descriu la gametognesi, la meiosi, l existncia de gmetes en vegetals (per a es generalitza la mescla de gmetes per a forma un nou sser), es descriu l amfimxia (fusi dels dos gmetes, es junten les molcules complementries).

Fins 1953 no es va descriure la fecundaci humana.

Aleshores sorgeix la pregunta: est tot format o es forma de nou?

Ac de nou sorgeixen dos corrents alternatives:

 Preformistes: la primera cllula (el zigot) cont tot i sols fa falta crixer.
 Epigenistes: el procs de fecundaci dna les condicions ptimes per a qu una estructura simple es complique. No hi ha res preformat.

Aquesta polmica no s nova per es replanteja. 

Wolff descriu la formaci de l intest en l embri de pollastre. El que al principi s una monocapa de cllules, sofreix un procs d encorvaci i es forma un tub.

Aleshores no hi ha res preformat, demostra l argument epigenista, hi ha un augment del grau de complexitat. Encara que la informaci necessria per al desenvolupament es troba al zigot (preformista), considerem el procs com a epigenista ja que anatmicament ho s.

Wolff, Remok i Pander: descriuen les fulles embrionries (ectoderma, mesoderma i endoderma).

Durant el segle XIX es desenvolup una embriologia descriptiva. Ms tard, buscaren la base orgnica d aquests canvis i ja no es limiten a observa, comencen a manipular.

Experincies embriolgiques:

 Weismann: observa una zona on el que hi ha no s ni hialoplasma ni plaquetes embrionries, sn les regions polars i estan plenes de grnuls.

A partir de zigots de granota, va eliminar la regi del plasma polar i va esperar a veure que passava. Aparentment no passava res. Eixien granotes anatmicament normals per eren estrils, no formaven gmetes. Ell pens que hi havia un regi (plasma germinal) de la qual se n deriven les cllules germinals primordials.

 Roux (1888)tractava de determinar com es controlava el desenvolupament. Va destruir un blastmer per calfament per a veure que passava amb l altre. Sols es va desenvolupar mig embri. La seua conclusi fou que cada meitat del zigot cont informaci per a formar mig embri.

 Driesds (1892): Agaf equinodeus i desprs de la segona divisi va allar els quatre blastmers. Segons l experiment de Roux, s esperaria obtenir quatre quarts d embri, per el que es va obtenir van ser quatre embrions. A tirava per terra la publicaci de Roux.

Aix, van sorgir de nou dos corrents:

-Desenvolupament en mosaic, defensat per Roux. Al dividir-se el zigot, es va repartint la informaci.
-Desenvolupament regulatiu, defensat per Diesdrs. Cada blastmer t tota la informaci i la posici relativa entre blastmers regula la informaci que s expressa.

 Spemann (1918): s el pare de la biologia del desenvolupament moderna. Demostr que depenent de l organisme i el moment del desenvolupament, el desenvolupament s en mosaic o regulatiu.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139768" title="Joan Regl i Campistol" nonfiltered="1447" processed="1435" dbindex="57149">
Joan Regl i Campistol (1917-1973) fou un historiador catal. El seu principal camp d'estudi fou la histria de la Corona catalanoaragonesa, amb particular atenci a temes com el bandolerisme catal, les conseqncies de l'expulsi dels moriscos al Regne de Valncia i d'altres. Fou deixeble de Jaume Vicens Vives.

L'any 1959 acced a la ctedra d'Histria Moderna d'Espanya de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Valncia, on el 1971 fou vocal del I Congrs d'Histria del Pas Valenci

Algunes de les seves obres historiagrfiques sn:

El bandolerisme catal del Barroc, 1966.
Estudios sobre los moriscos, 1974.
Aproximaci a la histria del Pas Valenci, 1978.
Els virreis de Catalunya, 1980.
Historia de Catalua, 1983.

Des de l'any 2002 la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat de Valncia duu el seu nom. Aquell mateix any l'Institut d'Estudis Catalans va instituir el Premi Joan Regl per a treballs d'histria dels territoris de parla catalana entre els segles XV i XIX.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139769" title="Goulamas'k" nonfiltered="1448" processed="1436" dbindex="57150">


Goulamas'k s un grup de musica de ska i rock occit originari de  Puigserguier, un poble a prop de Besiers.

 Components .

Fred: veu, guitarra                                        ;

Filou: veu, percusions;

Amaia: saxo, gralla;

Yannik: tromb;

Didier: guitarra;

Pedro: baix, trompeta;

Renaud: bateria;

 Discografia .

Apellation de toutes origines non contrles (2000);

Le kri des cigales (2002);

Gardarem la trra (2005);

Fai petar (2007);

 Enllaos externs.

 Pgina oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139772" title="Llus Folc I de Cardona-Arag Fernndez" nonfiltered="1449" processed="1437" dbindex="57151">
Llus Folc I de Cardona-Arag Fernndez, (San Nicols, 24 d'agost de 1558 - Madrid, 1 d'octubre de 1596).

Era fill de Joana II d'Arag i Folc de Cardona i Diego Fernndez de Crdoba, marqus de Comares. 

Hereu al ducat de Sogorb, i al comtat de Prades i d'Empries, va morir abans que la seva mare, passant la sucessi al seu fill, Enric III d'Arag Folc de Cardona Enrquez fruit del seu matrimoni amb Ana Enrquez de Cabrera (1561-1607) amb qui s'havia casat en Madrid el 13 d'agost de 1581.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139775" title="Manxria" nonfiltered="1450" processed="1438" dbindex="57152">

Manxria manx: Manju, , rus           , mongol:     ), ms coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, s una regi histrica d'sia oriental situada al nord-est de Xina i que compta amb una superfcie de 801.600 km. Comprn les provncies xineses de Liaoning, Heilongjiang i Jilin, aix com la part oriental de la regi autnoma de Monglia Interior. La seva antiga capital s Mukden (avui Shenyang) 
 Geografia . 
s una regi eminentment muntanyenca, creuada per la vall de Sungari i per la vall del Liao on hi desemboquen els rius respectius. El seu subsl s ric en ferro, zinc, carb, plom, coure, plata i or. Possex un clima rigors amb llargs i molt freds hiverns. 
 Histria .
 
En l'antiguitat fou llar de tribus nmades molt bellicoses. Xina va iniciar el seu control territorial des de la dinastia Han per amb el pas del temps, els xinesos solament es van limitar a tenir guarnicions en el sud de la regi. Desprs, els tungs van crear el regne de Pohai, que fou destrut per l'tnia mongola kitan, qui va crear l'imperi Liao, altres tribus com els jurchen, vassalls dels tungs, van fer el seu regne Chin el 1115 i es van aliar amb els xinesos de la dinastia Song, que van expulsar als kitan en 1127, per posteriorment atacaren als xinesos que els van ajudar. 

Els mongols de Gengis Khan van acabar amb els regnes de Manxria en 1234, iniciant el cam de la dominaci de Xina, per en 1368, la dinastia xinesa dels Ming va restablir el domini en la regi, amb el que fet i fet els junchen van comenar a enfortir-se mentre els Ming s'afeblien; d'aleshores en aquestes tribus es coneixerien com els manxs. A la fi del segle XVI van comenar les hostilitats contra els xinesos, que finalment van concloure amb la caiguda dels Ming, a partir del sucidi del seu ltim emperador. En 1644, els manxs van fundar la dinastia Qing, que va regnar fins a 1911 i va intentar detenir l'emigraci xinesa a Manxria fins a finals del segle XVIII, emigraci deguda en part als recursos existents en la regi. 

La seva frontera amb Rssia, fou moguda diverses vegades en 1689, 1858 i 1860, i en aquesta ltima es va fixar entre els rius Amur i Ussuri. Cap el segle XIX, la poblaci era ms xinesa que manx. 

Des de 1894 ha estat una regi disputada tant per Jap com per Rssia, situaci que esclataria en la guerra russo-japonesa de 1904 que li va donar la victria als japonesos; la regi va ser annexada a Jap el 1931, per la qual cosa va canviar de nom a Imperi de Manxukuo el qual va ser proclamat Estat independent (que en realitat funcionava com un protectorat japons). L'ltim emperador xins Puyi, per a donar certa legitimitat al nou pas davant el mn sencer, va ser investit com Emperador de Manxuko sota el nom de Kang De. Aquest estat fictici va ser una de les detonants pels quals Estats Units va entrar en la Segona Guerra Mundial, car era contrari als seus interessos. Desprs de la guerra, especficament en 1948, Manxria va tornar a ser part integrant de la Repblica Popular de la Xina i al 1959, la regi va ser dividida entre la Monglia Interior i les provncies de Liaoning, Heilongjiang i Jilin. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139777" title="Gran Premi d'Espanya del 2001" nonfiltered="1451" processed="1439" dbindex="57153">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de 2001 disputat  a Montmel el 29 d'abril del 2001.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher 1m  25. 151s;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139778" title="Copa francesa de futbol" nonfiltered="1452" processed="1440" dbindex="57154">
La Copa de Frana de futbol s una competici oberta als clubs de futbol francesos amateurs o professionals disputada en eliminatries. s organitzada per la Federaci Francesa de Futbol (FFF), essent la segona competici en importncia del pas. La temporada 2006-07 va veure la participaci de 6.577 clubs. Actualment, el campi obt una plaa per a disputar la Copa de la UEFA.

 Histria .
La Copa de Frana fou creada el 15 de gener de 1917 pel Comit franais interfdral (CFI), precursor de la FFF. El seu secretari general Henri Delaunay li don l'impuls definitiu. Era una competici oberta a tots els clubs. Aix, a la primera edici hi prengueren part 48 clubs, ms de 100 el 1919, ms de 1.000 el 1948 i ms de 6.000 actualment.

Tradicionalment, les finals de la Copa de Frana es disputen a Pars (o a les ciutats venes). Aix, han estat seus de la competici els segents estadis:
 Estadi de la rue Olivier-de-Serres;
 Parc des Princes;
 Estadi Bergeyre;
 Estadi Pershing;
 Estadi Olympique Yves-du-Manoir de Colombes;
 Estadi de Paris de Saint-Ouen;
 Stade de France de Saint-Denis;

El trofeu porta el nom d'un dels nombrosos futbolistes morts al camp de batalla de la Gran Guerra: Charles Simon.

Tres jugadors tenen el rcord de cinc copes de Frana: Marceau Sommerlynck (1946, 1947, 1948, 1953 i 1955), Dominique Bathenay (1974, 1975, 1977, 1982 i 1983) i Alain Roche (1986, 1987, 1993, 1995 i 1998).

 Finals .


Notes.




Categoria : Competicions futbolstiques franceses






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139786" title="Evenkis" nonfiltered="1453" processed="1441" dbindex="57155">

Els evenkis o evenki (obsolet:  tungus o tunguz, autnim:       , evenki) sn un poble nomde del nord d'sia que parla una llengua, l'evenki, de la famlia de llenges manx-tungs. A Rssia, els evenkis (rus       , evenki; poblaci 35.527, segons el cens rus del 2002), sn reconeguts com a un dels Pobles indgenes del Nord de Rssia. A la Xina, els evenki (xins simplificat:    ; Pinyin: w nk z; poblaci 30.505, cens del 2000) sn un dels 56 grups tnics oficialment reconeguts per la Repblica Popular de la Xina.
 Costums .
Els nenets els anomenaven tia (Germ petit), per ells s anomenaven boia, boie, donki o evenki,  poble , encara que els ttars i iacuts els anomenaren tungus (de tinghiz). En general eren ramaders de rens, cavalls i gossos, caadors i pescadors. Alguns eren nmades i duien el pl recollit en una cua, es tatuaven la cara i els dones casades duien les trenes sobre el pit. Es dividien en grups territorials o clans amb noms particulars acabats en oron (ren), el seu animal ttem.   

Vestien el kunnu, una mena de pantal, i duien paliima (ganivet d'os), una llana curta per a caar. Els habitatges o arahan, tamb anomenats chum, eren tendes cniques fetes de pells, teles i escora de bedoll, consta de tres pals units per la part superior que n aguanten d altres i que varien en nombre segons la mida, tenien la llar al centre i dormien en sacs al seu voltant.

La tribu era composta de diversos clans patrilineals i constitueix una unitat territorial i lingstica. Els clans sn exogmics i tenen esperits tutelars i llocs especfics per a cerimnies i enterraments.

Menjaven carn de ramat i llet. La poligmia noms la practicaven els rics. La dona era comprada per 20 rens i havia de dur aixovar, per el parentiu no era obstacle pel matrimoni. Les dones eren esclaves del marit, i aquest podia prestar-la o llogar-la per diners o hospitalitat a minaires, cosacs i visitants. Tamb podia pagar-les amb anys de treball o intercanviar les esposes.

La mort era considerada terrible. Posaven els cadver en una soiva (caixa de fusta) amb els objectes personals i els lligaven als arbres, o b els tapaven amb pedres. No els enterraven perqu creien que dessota terra hi havia esperits dolents. Creien en Boa, du suprem dels cels, amb el qual es comunicaven els xamans.
 Histria .
Fins al segle XIII vivien a les muntanyes de Shan Alin, d'on foren expulsats pels mongols de Gengis Khan. Aix s establiren a la zona i desplaaren alhora els pobles paleosiberians que hi vivien. Fins el 1606 no tindrien contacte amb els russos, que els imposarien tribut.

El primer europeu que els va descriure fou el neerlands Isaac Massa el 1612 a Descriptio ac delimitatio geographica detectionis Freti, i el 1695 contactaren amb Isbrant Ides. El 1720-1727 foren descrits per l'alemany Merschersmitt, i alguns acompanyaren als manxs en les seves campanyes per la Xina i el Turquestan. El 1750 uns 4.000 a Transbaiklia organitzaren un regiment cosac.

Durant el segle XIX els russos penetraren al seu territori i hi fundaren ciutats com Krasnoiarsk, Khabrovsk i altres el 1858. El 1856 Matthias Castrn els va fer una gramtica (Grundzge einer tungusischen sprachlere nebst kurzem worterverzeichniss) i algun recull de la seva rica tradici oral. El 1897 foren organitzats com a petita noblesa hereditria local 371 cosacs evenkis. 

Durant dos segles van patir els efectes de la colonitzaci i poltica de far west primer tsarista i desprs sovitica, alcoholisme i degradaci cultural. Per evitar-ho, el 1927 es va a dur a terme una forta campanya de conscienciaci poltica per reorganitzar-los sobre base territorial, i les autoritats comunistes crearen el 1930 el districte autnom dels evenki, per noms comprenia el 20,3% dels evenki. El districte de Vitym-Olyokma, creat alhora, fou liquidat poc desprs. El 1920 eren el 28% cristians ortodoxos nominals, per encara practicaven el xamanisme. Posteriorment patiren la collectivitzaci i la russificaci que els ha dut a perdre la cultura prpia. 

La construcci proposada al inici del segle XXI de la presa hidroelectrica del Tunguska Inferior a Sibria amenaa de inundar gran part dels territoris dels evenkis utilitzats com a pastures des de temps immemorial. La mesura ha estat qualificada de genocidi per les associacions oposades i el experts legals  . Els evenkis han sabut atreure suport a la seva causa i han aconseguit aturar el projecte; el suport ha vingut dels grups ecologistes, dels defensors de les minories, i dels experts legals internacionals; un d'aquestos, Dmitriy Verkhoturov, afirm que la convenci de les Nacions Unides contre el genocidi de 1948 defineix com a tal a totes les accions comeses amb intenci de destruir en tot o en part un grup nacional, etnic, racial o religios i privar a un porble de les condiciones necesaries per viure en el seu model cau dins aquest termes.   

 Vegeu tamb .
 El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus;



 Referncia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139788" title="Gran Premi d'Espanya del 2002" nonfiltered="1454" processed="1442" dbindex="57156">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de la temporada 2002 disputat  a Montmel el 28 d'abril del 2002.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher  1m  20. 355s;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139792" title="Cuatro Torres Business Area" nonfiltered="1455" processed="1443" dbindex="57157">



Cuatro Torres Business Area (CTBA), en catal "Quatre Torres Business Area" o "rea de Negocis Quatre Torres", s un parc empresarial en construcci al costat del Passeig de la Castellana, a Madrid, sobre els terrenys de l'antiga Ciutat Esportiva del Reial Madrid. Conegut inicialment com Madrid Arena, el consorci de propietaris de les quatre torres va decidir adoptar una nova imatge corporativa per al conjunt i adoptar el nom Cuatro Torres Business Area. Aquest parc empresarial consta de quatre gratacels que seran els edificis ms alts de Madrid i d'Espanya quan acabi la seva construcci. Els quatre edificis sn la Torre Caja Madrid, la Torre de Cristal, la Torre Sacyr Vallehermoso i la Torre Espacio. L'alada total sobre rasant de cadascuna de les quatre torres ser, en ordre decreixent, de:
 
Torre Caja Madrid: 250 m, 45 plantes.
Torre de Cristall: 249 m, 45 plantes.
Torre Sacyr Vallehermoso: 236 m, 52 plantes.
Torre Espacio: 223 m, 56 plantes.

A ms d'oficines, la Torre Sacyr Vallehermoso inclour un hotel en les seves plantes superiors. Cada torre tindr diversos pisos subterranis d'aparcaments i el complex comptar amb un distribudor subterrani de trnsit que evitar collapses de circulaci a la superfcie. 

Est previst que al llarg del 2007 i 2008 finalitzin les construccions dels edificis. Al febrer de 2007, la Torre Espacio va arribar la seva altura mxima i ser el primer gratacel del complex en inaugurar-se. 

Al costat de les quatre torres i dintre del recinte del parc empresarial se situar el Centre Internacional de Convencions de Madrid, un edifici de congressos amb 70.000 m de superfcie i un auditori principal amb capacitat per a 3.500 persones.

 Enllaos externs .


Informaci de Cuatro Torres Business Area en la web PERI.es;
Imatges actualitzades cada setmana de la construcci dels edificis de CTBA en la web Urbanity.com;
Imatges digitals dels edificis de CTBA finalitzats:   ;
Web oficial del Concurs del Centre Internacional de Convencions de la Ciutat de Madrid;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139793" title="Llus I d'Empries" nonfiltered="1456" processed="1444" dbindex="57158">
Llus d'Arag Folc de Cardona i Fernndez de Crdoba-Figueroa, (4 de gener de 1608-14 de gener de 1670). Comte d'Empries, duc de Sogorb, comte de Prades, marqus de Comares, i Senyor de la Baronia d'Entena (1640-1670). 

 Antecedents familiars .
Fill primognit d'Enric III d'Empries i Catalina Fernndez de Crdoba-Figueroa i Enrquez de Ribera. Succeeix al seu pare a la seva mort en 1640.

 Npcies i descendents .
Es va casar dues vegades, la primera amb Mariana de Sandoval-Rojas i Enrquez, duquessa de Lerma, amb la que va tenir:
 Enric IV d'Empries (10 d'abril de 1632-Lucena, 1640);
 Caterina I d'Empries (que ms tard heretar el ttols);
 Ambrs I de Lerma(Lucena, 10 de desembre de 1650 - Madrid, 29 de desembre de 1659).

La segona esposa fou Maria Teresa de Benavides y Dvila, marquesa de Las Navas, amb la que va tenir el seu successor:
Joaquim d'Arag Folc de Cardona i Benavides (Madrid, 24 d'abril de 1667 - Madrid, 5 de mar de 1670). Aquest succe al seu pare en 1670, per va morir el mateix any sense deixar descendncia.

Va ser enterrat al Monestir de Poblet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139796" title="Matthias Castrn" nonfiltered="1457" processed="1445" dbindex="57160">

Matthias Castrn (Tervola, Lapnia finlandesa, 2 de desembre de 1813 - 7 de maig de 1853) fou un filleg finlands, especialista en llenges uralianes. Era fill d'un pastor protestant de Rovaniemi i el 1828 estudi grec i hebreu a la Universitat d'Hlsinki, per aviat s'interess per la mitologia dels pobles ugrofinesos.

El 1828 es va unir a una expedici mdica a Lapnia, per ms tard viatj per Carlia i els Urals, on va recollir costums i va elaborar gramtiques per als maris i komis, mercs a les quals es desenvoluparien les literatures komi i mari. Va publicar l'edici sueca del clssic d'Elias Lnnrot, el Kalevala.

Un cop es va recuperar d'una malaltia, va viatjar a Sibria per encrrec de l'Acadmia Russa de Cincies, on va estudiar els costums i idiomes de khantis i mansis. Quan va tornar el 1851 fou nomenat catedrtic de llengua finesa a la universitat d'Helsinki, per va morir al cap de poc temps sense poder acabar una gramtica de la llengua nenets que estavaa preparant.

 Obres .
 Elementa grammaticae syrjaenae (1844);
 Elementa grammatices Tscheremissae (1844);
 Versuch einer ostjatischen Sprachlehre (1849);
 De affixis personalibus linguarum Altaicarum (1850);
 Grammatik der samojedischen Sprachen (1854);
 Wrterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen (1855) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139797" title="Joaquim I d'Empries" nonfiltered="1458" processed="1446" dbindex="57161">
Joaquim d'Arag Folc de Cardona i Benavides, (Madrid, 24 d'abril de 1667 - Madrid, 5 de mar de 1670). Comte d'Empries, duc de Sogorb, comte de Prades, marqus de Comares, i senyor de la Baronia d'Entena (1670). 

 Antecedents familiars .
Fill de Llus I d'Empries i la seva segona esposa, Mara Teresa de Benavides y Dvila. 

En morir el seu pare en 1670, noms t 13 anys i s l'nic fill mascle viu. El succe, per mor el mateix any, sense descendncia. Va ser enterrat al monestir de Poblet.

El succeir el seu oncle, germ de Llus I, Pere IV d'Empries.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139801" title="Evens" nonfiltered="1459" processed="1447" dbindex="57163">

Els evens o eveny (tamb coneguts com a lamuts que vol dir "poble de l'oce" en iacut) (      en rus) sn un poble de Sibria i de l'Extrem Orient Rus. Viuen a algunes regions de les provncies de Magadan i Kamtxatka i parts septentrionals de Sakh a l'est del riu Lena. Segons el cens rus (2002) hi havia 19.071 evens a Rssia. Parlen la seva prpia llengua, l'even, del grup manx-tungs. Els evens sn propers als evenkis tant per orgens com per cultura. Oficialment, sn considerats membres de l'Esglsia Ortodoxa Russa des del segle XIX, per conserven moltes creences precristianes, com el xamanisme. Viuen de la ramaderia dels rens, de la cacera, la pesca i el comer de pells d'animals. Tamb hi ha 104 evens a Ucrana, 19 dels quals parlen eveni (cens del 2001).

Es creu que els seus avantpassats emigraren des del Baikal a les costes orientals de Sibria, on s'especialitzaren en la cacera i el comer de pells. Vivien en tendes cniques de pells semblants a les dels evenkis i d'alguns amerindis nord-americans. L'arribada dels russos (desprs sovitics) va trasbalsar el seu mode de vida, ja que els obligaren a abandonar el seu sistema de vida tradicional i participar en l'economia collectivitzada.

Enllaos externs.
 Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus: els Evens;
 Pobles Aborigens del Nord rus: Enllaos i recursos;
 Notes sobre Evens i Evenkis;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139802" title="Kets" nonfiltered="1460" processed="1448" dbindex="57164">
Els ket, keti, quets o ostiacs (     en rus), sn un poble que habita a la vall mitjana del Ienissei. Es diuen a si mateixos        , ostigan o iugun. Ket significa "home" (plural deng "gent"). El cens rus (2002) va registrar 1.494 ket, i vivien majoritriament a l'antic districte d'Evnkia. Parlen una llengua paleosiberiana. Sn descendents de les tribus de caadors i pescadors de la taig. 

Foren incorporats a l'Imperi Rus durant el segle XVII. En 1930 la Uni Sovitica els va reconixer com a grup tnic. Des del 1934 el territori ket est incls dintre del Territori de Krasnoiarsk, que actualment forma part del Districte Federal de Sibria. Les principals comunitats ket sn Kellog, Serkovo, Baklanikha, Goroshikha, Pakulikha, i Maduyka, al districte de Turujanski, i Sulomai, al districte de Baykit. 

Fsicament els ket reuneixen caracterstiques tant urliques com mongoloides. Sn de complexi cepada i alria relativament baixa. Les investigacions sobre sobre el cromosoma Y i l'ADN mitocondrial, han evidenciat que els ket estan genticament relacionats amb alguns pobles amerindis nord-americans. A ms el gen Ket del cromosoma Y es troba en sovint entre els homes  bascs, irlandesos i especialment els gallesos. . 

Notes.


Enllaos externs.
Els kets;
Els ket i altres pobles del Ienissei;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139803" title="Gran Premi d'Espanya del 2003" nonfiltered="1461" processed="1449" dbindex="57165">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de la temporada 2003 disputat  a Montmel el 4 de maig del 2003.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Rubens Barrichello   1: 20. 143;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139804" title="Amedeo Modigliani" nonfiltered="1462" processed="1450" dbindex="57166">


Amedeo Clemente Modigliani (Livorno, 12 de juliol de 1884   Pars, 24 de gener de 1920) va ser un pintor i escultor itali que va desenvolupar la major part de la seua carrera a Frana. Va nixer a Livorno, i va comenar els seus estudis artstics a Itlia abans de traslladar-se a Pars l'any 1906. Influt per molts artistes del seu cercle d'amistats, pertanyents a un gran ventall de gneres diferents, aix com per l'art primitiu, no obstant va reeixir a realitzar una obra completament original. Va morir a Pars de meningitis tuberculosa  agreujada per una vida d'excessos a l'edat de 35 anys.

Primers anys.
Modigliani va nixer en el si d'una famlia jueva de Livorno, Itlia. Livorno era una ciutat relativament nova, per als estndards italians, a les darreries del Segle XIX. La ciutat, en la costa de la mar Tirrena, data d'al voltant de 1600, quan un pantans llogaret va ser transformat en un port de mar. El Livorno que Modigliani va conixer era un animat centre de comer especialitzat en el transport de mercaderies per mar i en la construcci i reparaci de naus, per la seua principal caracterstica cultural consistia en qu havia esdevingut un refugi per a les minories religioses perseguides. El seu rebesavi matern fou un tal Solomon Garsin, un jueu emigrat a Livorno en el Segle XVIII com a refugiat religis.

Modigliani fou el quart fill de Flaminio Modigliani i de la seua esposa, Eugenia Garsin. Son pare es dedicava al negoci del canvi de moneda, per quan el negoci va fer fallida, la famlia es va quedar en la pobresa. De fet, el naixement d'Amedeo va salvar la famlia de l'absoluta runa, perqu, d'acord amb una antiga llei, els creditors no podien embargar el llit d'una dona embarassada o alletant un fill. Quan els agutzils van entrar a la casa familiar, just en el moment en qu havia comenat el part, la famlia va poder protegir les seues ms valuoses pertinences posant-les en el llit, damunt de la mare embarassada.

Modigliani tenia una particularment estreta relaci amb sa mare, la qual li va fer de mestra a casa fins que ell va complir deu anys. Atacat per problemes de salut desprs d'un brot de febre tifoide als catorze anys, dos anys desprs va contraure la tuberculosi, que hauria d'afectar-lo la resta de la seua vida. Per a ajudar-lo a a recuperar-se de les nombroses malalties de la infantesa, la mare el va enviar a Npols, on el clima clid podia ser beneficis per a la convalescncia.  

Sa mare va ser, en molts sentits, qui va provocar la vocaci artstica de Modigliani. Quan ell tenia 11 anys, sa mare va anotar en el seu diari que
El carcter de l'infant est encara tan indeterminat que no s expressar qu en pense. Es comporta com un nen limitat, per no li falta intelligncia. Haurem d'esperar i veure qu hi ha dins d'aquesta crislida . Potser un artista?

Els anys d'estudiant.
Modigliani va comenar a dibuixar i a pintar des de molt curta edat, i ell mateix se sentia "ja un pintor", segons va escriure sa mare, fins i tot abans de comenar els estudis formals. Malgrat les prevencions de la mare sobre el fet que iniciar estudis d'art podia interferir en la marxa dels estudis "corrents", va consentir-hi atesa la passi que el jove Modigliani sentia per la pintura.

Als catorze anys, mentre estava malalt de febra tifoidea, va imaginar-se en el seu deliri que volia, per damunt de qualsevol altra cosa, veure les pintures del Palazzo Pitti i dels Uffizi a Florncia. Com el museu local de Livorno no comptava ms que amb una petita i dispersa collecci de mestres italians del Renaixement, les histries que havia sentit sobre les grans obres que possea Florncia l'havien cautivat, i era una font de considerable  desesperaci per a ell, en el seu estat malalts, que no poguera mai tenir l'oportunitat de veure'ls en persona. Sa mare li va prometre que el portaria a Florncia, al punt s'haguera guarit. No noms va comlir la seua promesa, sin que tamb va aconseguir posar al seu fill sota la tutella del millor pintor del moment a Livorno, Guglielmo Micheli.

Micheli i els Macchiaioli.
Modigliani va treballar a l'estudi de Micheli del 1898 al 1900. Aqu va tenir lloc el seu primer aprenentatge artstic formal en un entorn profundament imbut de l'estudi d'estils i temes de l'art itali del segle XIX. A la seva primera obra parisenca, encara es poden veure traces d'aquesta influncia, a ms de la dels seus estudis d'art renaixentista: figuren a aquesta obra naixent la d'artistes com Boldini i Toulouse-Lautrec. 

Modigliani va mostrar grans dots mentre va romandre amb Micheli, i noms va interrompre els seus estudis quan va veure's forat, en contraure la tuberculosi.

L'any 1901, a Rome, Modigliani va admirar l'obra de Domenico Morelli, un pintor d'estudis i escenes melodramtiques basades en la Bblia o en la gran literatura. s irnic que l'impressionara tant l'obra de Morelli, ats que aquest pintor havia inspirat un grup d'atrtistes contraris, que van rebre el nom de Macchiaioli (de macchia "pinzellada de color", o, ms despectivament, "taca"), i que Modigliani havia estat sota la influncia dels Macchiaioli. Aquest moviment, menor i localitzat, va reaccionar contra l'estil burgs dels pintors acadmics, com Morelli. Tot i que el seu pensament va estar connectat amb l'impressionisme Francs (en realitat els Macchiaioli van ser anteriors), no van tenir el mateix impacte en la cultura artstica internacional que els seguidors de Monet, i actualment sn desconeguts fora de les fronteres italianes.

La connexi de Modigliani amb el moviment es va produir a travs del seu primer mestre, Micheli. Aquest no noms era un Macchiaioli, sin que tamb havia estat pupil del fams Giovanni Fattori, un dels fundadors del moviment. L'obra de Micheli, no obstant, va esdevenir tan convencional en el temes i en l'estil, que el jove Modigliani va reaccionar en contra seua, preferint ignorar l'obsessi amb el paisatge, que com en l'impressionisme francs, caracteritzava el moviment. El mateix Micheli intentava encoratjar els seus alumnes a pintar "a l'aire lliure", per Modigliani mai no va desenvolupar el gust per aquesta mena de treball, a base de fer esbossos pels cafs, estimant-se ms pintar en l'interior, i especialment en el seu estudi. Fins i tot quan va haver de pintar paisatges (hom sap que existeixen), Modigliani va triar una paleta proto-cubista ms af a Czanne que als Macchiaioli. 

Amb Micheli, Modigliani no noms va estudiar el paisatge, sin tamb el retrat, la natura morta i el nu. Els seus companys deien que era en el nu on Modigliani feia ms pals el seu gran talent, per sembla que aquest no era noms un objectiu acadmic: quan no pintava nus, s'ocupava de seduir a la donzella de la casa.

Malgrat el rebuig de l'ideari dels Macchiaioli, Modigliani sempre va mostrar-e agrat amb el seu mestre, qui es referia a Modigliani com "Super-home", un malnom carinys que reflectia el fet que Modigliani no noms era poc addicte a l'art del seu mestre, sin tamb perqu li agradava fer cites d' Aix parl Zaratustra, de Nietzsche. El mateix Fattori visitava sovint l'estudi, i va aprovar les innovacions del jove artista.

L'any 1902, Modigliani, coherent amb la seua passi de tota la vida pel dibuix, es va matricular en l'Accademia di Belle Arti (Scuola Libera di Nudo, o "Escola Lliure de Nus") a Florncia. Un any desprs, mentre encara patia tuberculosi, es va traslladar a Vencia, on es va matricular a l'Istituto di Belle Arti. 

Va ser a Vencia on per primera vegada va fumar haixix i, en lloc d'estudiar, va comenar a passar temps freqentant part de la ciutat de mala reputaci. L'impacte d'aquest nou estil de vida en el seu desenvolupament artstic est obert a la conjectura, tot i que sembla que es va tralcar d'alguna cosa ms que una simple rebelli juvenil, o del tpic hedonisme de la bohmia que calia esperar dels artistes de l'poca; la seua recerca del costat fosc de la vida sembla tenir les seues arrels en la seua estima per les filosofies radicals, com ara la de Friedrich Nietzsche.

Primeres influncies literries.
Havent fet lectures de literatura filosfica quan era un infant, sota la tutella d'Isaco Garsin, el seu avi matern, va continuar llegint Nietzsche, Baudelaire, Carduzzi, Comte de Lautramont i altres, i traslladant la seua influncia als seus estudis d'art, alhora que desenvolupava la creena que l'nic cam vers la vertadera creativitat es trobava a travs del desafiament i el desordre.

Les cartes que va escriure durant el perode 'sabtic' que va passar a Capri l'any 1901 indiquen clarament que es trobava cada vegada ms influt pel pensament de Nietzsche. En aquestes cartes aconsellava al seu amic Oscar Ghiglia,

(considera sagrat tot all) que puga exaltar i excitar la teua intelligncia... (i) ... intenta provocar ... i perpetuar ... aquests frtils estmuls, perqu poden empnyer la teua intelligncia fins al seu mxim poder creatiu.

L'obra de Lautramont va ser tamb igualment influent en aquesta poca. Les Chants de Maldoror, d'aquest poeta malet, esdevingu la llavor dels surrealistes parisiencs contemporanis de Modigliani i tamb va ser la seua obra favorita, fins al punt que la va aprendre de memria. La poesia de Lautramont es caracteritza per la juxtaposici d'elements fantstics i d'imatges sdiques; el fet que Modigliani se sentira tan copsat per aquest text en la seua adolescncia dna una bona indicaci del desenvolupament dels seus gustos. Baudelaire i D'Annunzio tamb van copsar el jove artista, amb el seu inters per la bellesa corrupta i la seua expressi mitjanant la imatgeria simbolista.

Modigliani va escriure molt a Ghiglia des de Capri, on sa mare l'havia portat per a qu es recuperara de la tuberculosi. Aquestes cartes sn una caixa de ressonncia de les idees que estaven fermentant en la ment de Modigliani. Ghiglia era set anys major que Modigliani, i sembla que va ser qui va mostrar-li de jove el lmits dels seus horitzons a Livorno. Com tots els adolescents precoos, Modigliani s'estimava ms la companyia de companys majors, i el paper de Ghiglia en la seua adolescncia fou el de ser un confident comprensiu, principalment a travs de les complicades cartes que Modigliani li enviava regularment, i que encara es conserven.

Benvolgut amic

Escric per a vessar-me sobre tu i per afirmar-me a mi mateix.

Sc l'objectiu de grans poders que emergeixen i desprs es desintegren...

Un burgs m'ha dit avui - m'ha insultat - que jo o almenys el meu cervell era peress. Em va agradar. Hauria de tenir en compte aquesta advertncia cada mat en despertar-me: per ells no poden comprendre'ns ni poden comprendre la vida...

Pars.
Arribada.
L'any 1906 Modigliani va traslladar-se a Pars, llavors el punt focal de l'avantguarda. De fet, la seua arribada a l'epicentre de l'experimentaci artstica va coincidir amb l'arribada de dos altres estrangers que haurien de deixar la seua empremta en el mn de l'art: Gino Severini i Juan Gris.

Va establir-se a Le Bateau-Lavoir, una comuna d'artistes pobres a Montmartre, llogant-se un estudi a la Rue Caulaincourt. A ms que aquest barri d'artistes, Montmartre, es caracteritzava per la pobresa generalitzada, Modigliani es va presentar - almenys inicialment - com hom podria esperar del fill d'una famlia que intentava mantenir les aparences de la seua situaci econmica perduda: la seua roba era correcta, sense ostentaci, i l'estudi que va llogar va ser arranjat en un estil apropiat per a una persona amb bon gust, amb tapissats elegants i reproduccions d'obres del Renaixement. Immediatament va esforar-se per assumir l'aparena d'un artista bohemi, per, ni tan sols amb els seus pantalons de cot marrons, mocador escarlata i gran barret negre, deixava de semblar com si estiguera de visita.

Al principi, escrivia a sa mare regularment, feia els seus esbossos de nus a l'escola Colarossi i bevia vi amb moderaci. Aleshores era considerat per aquells que el van conixer com reservat, ratllant en la conducta asocial. Se sap que va comentar, desprs de conixer Picasso, qui anava vestit amb la seua caracterstica roba d'operari, que tot i que va reconixer en ell a un geni, aix no l'excusava de la seua estrafolria aparena.

Transformaci.
A l'any d'arribar a Pars, no obstant, el seu capteniment i la seua reputaci havien canviat completament. Es va transformar, d'un elegant pintor acadmic en una mena de prncep dels vagabunds.

El poeta i periodista Louis Latourette, que havia visitat el prviament ben arranjat estudi de l'artista, desprs de la seua transformaci va descobrir que era com si pel lloc haguera passat una ventada, amb les reproduccions renaixentistes arraconades i les luxoses teles en desordre. Modigliani ja era un alcohlic i un drogaddicte en aquesta poca, i el seu estudi ho reflectia. El seu capteniment per aquesta poca dna alguna llum sobre el seu desenvolupament com a artista, transformant el seu estudi en un altar de sacrifici, on vessar tot el seu ressentiment contra l'art acadmic que havia marcat la seua vida i tot el seu perode de formaci fins al moment.

No noms va treure tota la decoraci de la seua herncia burgesa del seu estudi, sin que tamb va destruir prcticament totes les seues obres primerenques. Va explicar aquest seguit extraordinari seguit d'accions al seu sorprs venat aix:

Bibelots infantvols, fets quan jo era un brut burgs.

La causa d'aquest violent rebuig de la seua obra inicial s motiu de considerables especulacions. Les tendncies autodestructives poden haver sorgit de la seua tuberculosi i de la coneixena (o pressumpci) que la malaltia l'havia abocat a una mort prematura; entre els artistes, hi havia molts que feien front a una especulaci semblant, i la resposta tpica era gaudir de la vida mentre durara, principalment implicant-se en capteniments autodestructius. Per a Modigliani aquest capteniment pot haver estat una resposta a la mancana de reconeixement; se sap que buscava la companyia d'altres artistes alcohlics com ara Utrillo i Soutine, a la recerca de l'acceptaci i i el reconeixement de la seua obra per part dels seus collegues.

El capteniment de Modigliani va impactar fins i tot en aquell ambient bohemi: s'embarcava en freqents afers amorosos, bevia molt, i consumia absenta i haixix. Quan estava borratxo ignorava completament els convencionalismes socials. Va esdevenir el prototip de l'artista trgic, creant una llegenda pstuma gaireb tan coneguda com la de Vincent van Gogh.   

Durant la dcada del 1920, arran de la carrera de Modigliani i incitats pels comentaris d'Andre Salmon unint el consum d'absenta i haixix amb la gnesi de l'estil de Modigliani, molts artistes van intentar emular-lo, iniciant un cam d'excessos bohemis i abs de drogues. Salmon va reivindicar errniament  que mentre que Modigliani va ser un artista completament corrent quan estava sobri,

...des del dia en qu va comenar a sotmetre's a certes fomes de llibertinatge, una llum inesperada va caure sobre ell, transformant el seu art. Des d'aquell dia, esdevingu un dels mestres ms importants de l'art contemporani.

Tot i que aquesta propaganda va ser una crida a la unitat d'aquells amb l'objectiu romntic d'esdevenir artistes trgics i malets, no va ser capa de produir avanos ni tcniques artstiques innovadores en aquells que no tenien talent pevi.

De fet, els historiadors de l'art suggereixen que s completament possible que Modigliani, per a produir les seues obres mestres, no haguera hagut d'immolar-se i destruir-se en la seua disbauxa. Noms podem especular sobre qu haguera pogut aconseguir de resultar ills de les seues exploracions autodestructives.

Obra.
Durant els primers anys a Pars, Modigliani va treballar a un ritme trepidant. No parava de fer esbossos, produint centenars de dibuixos cada dia. Tanmateix, la majoria de les seues obres s'ha perdut - destrudes per ell mateix en considerar-la inferior, abandonades en els seus freqents canvis de domicili o regalades a amants que no saberen conservar-les.  

Primer va estar influt per Henri de Toulouse-Lautrec, per al voltant de 1907 es va fascinar amb l'obra de Paul Czanne. Tanmateix, va desenvolupar un estil molt personal que no pot classificar-se fcilment ni comparar-se amb el d'altres artistes.

L'any 1910, als 26 anys, va conixer al seu primer amor seris, la poetessa russa Anna Akhmatova, quan teniain 1910.  Tenien els respectius estudis al mateix edifici, i tot i que Anna, amb 21 anys, ja era casada, van comenar un afer. Ms alta que Modigliani, amb el cabell negre com ell, la pell pllida i ulls d'un verd griss, Anna personalitzava l'ideal esttic de Modigliani, i ambds van quedar hipnotitzats l'un per l'altre. Malgrat tot, desprs d'un any, Anna va tornar amb el seu marit.

Experiments amb l'escultura.
L'any 1909, Modigliani va tornar a Livorno, malalt i cansat pels excessos. Aviat va tornar a Pars, aquesta vegada llogant un estudi a Montparnasse. Originalment va veure's a si mateix ms com a escultor que com a pintor, i hi va ser encoratjat per Paul Guillaume, un jove i ambici marxant que es va interessar per la seua obra i el va presentar a l'escultor Constantin Brncu i.

Tot i que uva exhibir una collecci d'escultures al Salon d'Automne l'any 1912, ho va deixar abruptament i es va concentrar nicament en la pintura.

Qesti d'influncies.
En l'obra de Modigliani s'hi troben evidncies de la influncia de l'art primitiu d'frica i Cambodja que havia tingut ocasi de veure en el Muse de l'Homme, per les seues estilitzacions semblen procedir ms aviat del fet haver-se trobat envoltat d'escultures medievals durant el seus estudis al nord d'Itlia (no obstant, no hi ha declaracions del mateix Modigliani, a diferncia de Picasso i d'altres artistes, que puguen confirmar que se sentira influt per l'escultura tnica o de qualsevol altre tipus). Un possible inters en les mscares tribals africanes sembla evident en els seus retrats. Tant en la seua escultura com en la seua pintura, els rostres dels seus models s'assemblen a les de l'antic art egici per la seua aparena plana i semblant a una mscara, amb els caracterstics ulls en forma d'ametla, llavis arrufats, nasos toruts i colls allargats. No obstant aquestes mateixes caracterstiques sn prpies de l'escultura i la pintura medievals europees.

Modigliani va pintar una serie de retrats d'artistes i amics contemporanis seus a Montparnasse:  Chaim Soutine, Moise Kisling, Pablo Picasso, Diego Rivera, Marie "Marevna" Vorobyev-Stebeslka, Juan Gris, Max Jacob, Blaise Cendrars, i Jean Cocteau, tots en interpretacions estilitzades.

En esclatar la Primera Guerra Mundial, Modigliani va intentar allistar-se en l'exrcit, per va ser rebutjat a causa de la seua dolenta salut.

Els anys de guerra.
Conegut com Mod pels parisencs, que era la pronunciaci francesa del mot 'maudit' (malet) i com Dedo per la seua famlia i amics, Modigliani va ser un home ben paregut, que cridava l'atenci de les dones.

Moltes dones havien entrat i eixit de la seua vida quan va conixer Beatrice Hastings. Va romandre amb ella almenys dos anys, va ser la model de molts dels seus quadres, incloent-hi Madame Pompadour, i l'objecte de la seua clera quan estava borratxo.

Quan la pintora britnica Nina Hamnett va arribar a Montparnasse l'any 1914, en la seua primera nit, un home que somreia en la taula del costat a un caf, va presentar-se a si mateix com Modigliani; pintor i jueu. Esdevingueren uns grans amics.

L'any 1916, Modigliani es va fer amic del poeta i marxant polons Leopold Zborovski i la seua muller, Anna.

Jeanne Hbuterne.
L'estiu segent, l'escultor rus Chana Orloff li va presentar una bella estudiant d'art de 19 anys, Jeanne Hbuterne, que havia posat per a Foujita. Procedent de la burgesia ms conservadora, Hbuterne va ser repudiada per la seua molt devota catlica famlia a causa de la seua relaci amb el pintor, en qui veien un disbauxat vagabunt, i que a ms era jueu. Malgrat les objeccions de la seua famlia, aviat van posar-se a viure plegats, i tot i que Hbuterne va ser l'amor de la seua vida, llurs escenes pbliques esdevingueren ms cridaneres que les exhibicions en solitari de Modigliani borratxo.

El 3 de desembre de 1917, Modigliani va obrir la seua primera exposici en solitari a la Galleria Berthe Weill. El cap de policia de Pars es va mostrar escandalitzat pels nus de Modigliani i va forar el tancament de l'exhibici poques hores desprs de la seua obertura. 

Desprs que ell i Hbuterne es traslladaren a Nia, ella es va quedar embarassada, i el 29 de novembre de 1918 va donar a llum a una xiqueta a qui van posar el nom de Jeanne (1918-1984).

Nia.
Durant un viatge a Nia, concebut i organitzat per Leopold Zborovski, Modigliani, Tsuguharu Foujita i altres artistes van intentar vendre les seues obres als rics turistes. Modigliani va aconseguir vendre algunes obres, per noms per alguns francs la unitat. Malgrat tot, durant aquest temps va produir la major part de les obres que desprs esdevindrien ms populars i valorades.

Durant la seua vida va vendre algunes obres, per mai per quantitats significatives de diners. Tots els diners que guanyava s'esvanien rpidament a causa dels seus costums.

Al maig de 1919 va tornar a Pars, on, amb Hbuterne i la seua filla, van llogar un apartament a la rue de la Grande Chaumire. Ac, Jeanne Hbuterne i Amedeo Modigliani van pintar-se retrats l'un de l'altre i els dos plegats.

Mort.

Tot i continuar pintant, la salut de Modigliani es va deteriorar rpidament, i els seus esvaniments causats per l'alcohol van esdevenir cada vegada ms freqents.

L'any 1920, desprs de dies sense saber d'ell, els seus vens de sota van entrar a la casa, trobant a Modigliani al llit, delirant, sostingut per Hbuterne que estava embarassada de nou mesos. Van cridar un doctor, per poc podia fer-se perqu Modigliani patia una malaltia que llavors era incurable: la meningitis tuberculosa.

Modigliani va morir el 24 de gener de 1920. Va haver-hi un enorme funeral, al qual va assistir la comunitat artstica de Montmartre i Montparnasse.

Hbuterne es va refugiar a casa dels seus pares, on, incosolable, es va llanar des de la finestra d'un cinqu pis dos dies desprs de la mort de Modigliani, matant-se ella i l'infant nonat. Modigliani va ser soterrat al cementiri del Pre-Lachaise. Hbuterne va ser soterrada al Cimetire de Bagneux, prop de Pars, i no va ser fins 1930 que la seua eixuta famlia va permetre traslladar el seu cos al costat del de Modigliani.

Modigliani va morir pobre de solemnitat havent fet noms una exposici en solitari i havent hagit de bescanviar els seus quadres per dinars en restaurants. Si haguera viscut fins a la dcada del 1920, quan els diners dels colleccionistes nord-americans va inundar Pars, la seua fortuna ben b podia haver canviat. Des de la seua mort, la seua reputaci ha estat en ascens. La seua vida ha merescut nou novelles, una obra de teatre, un documental i tres pellcules.

Desprs de la seua mort.
La germana de Modigliani, que vivia a Florncia, va adoptar la filla d'aquell, de 15 mesos d'edat. En la seua maduresa va escriure una biografia de son pare titulada  Modigliani: Home i Mite.

Entre les pellcules dedicades a la vida de Modigliani cal esmentar: 
Les Amants de Montparnasse, de Jacques Becker (1958);
 Modigliani, de Michael Davis (2004) protagonitzada per Andy Garcia.

Pintures selectes.

Cap de dona amb barret (1907), Retrat de Juan Gris (1915), Retrat del marxant d'art Paul Guillaume (1916), Retrat de Jean Cocteau (1916), Retrat de Jeanne Hbuterne (1918), Retrat de Marios Varvoglis (1920).

Escultures selectes.
(Noms s'han conservat 27 escultures de Modigliani.)
Cap de dona (1910/1911).
Cap (1911-1913).
Cap (1911-1912).
Cap (1912).
Caritide Rosa (1914).

Referncies.



Enllaos externs.
Exposici de Modigliani a la Royal Academy of Arts, London;
Anliso sobre Modigliani i els seus models, Royal Academy of Arts, Londres, Setembre 2006 ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139806" title="Giosu Carducci" nonfiltered="1463" processed="1451" dbindex="57167">


Giosu Carducci ( Valdicastello, Toscana 1835 - Bolonya, Itlia 1907 ) fou un poeta i professor universitari itali guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1906.

Biografia.
Va nixer el 27 de juliol de 1835 al poblet de Valdicastello, poblaci situada al municipi de Pietrasanta en aquells moments part d'una Toscana independent per que el 1860 s'uniria a la Itlia unificada. Fill d'un metge rural va passar la seva infncia a la regi de Maremma abans de traslladar-se a Pisa l'any 1853, on va estudiar Filosofia i Lletres a la seva universitat. Desprs d'exercir de professor en diferents centres docents, entre 1860 i 1904 va ser professor de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, ctedra que va mantenir durant 42 anys. Mor en aquesta ciutat el 27 de juliol de 1835.

Obra literria.
Oposat al Papat, la monarquia i al sentimentalisme que dominaven la literatura italiana del seu temps, fou el primer poeta que va adaptar amb xit la mtrica clssica llatina a la poesia italiana moderna. En tota la seva obra sn notries l'afirmaci de la seva personalitat, la seva rebellia i l'incorformisme -sobretot en la seva poca juvenil- aix com el seu anticlericalisme militant. 

L'any 1906 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, el primer itali en aconseguir aquest reconeixement, no noms en consideraci de la seva recerca literria profunda i crtica, sin sobretot com un tribut a l'energia creativa, la frescor de l'estil, i la fora lrica que caracteritzen les seves obres mestres potiques 

Obra seleccionada.
1857: Rime;
1863: Juvenilia;
1865: Inno a Satana;
1865: Levia Gravia;
1871: Decenalia;
1873: Nuove poesie;
1874: Studi letterati, assaig;
1876: Bozetti critici e discorsi letterari, assaig;
1879: La canzone di Legnano;
1882: Giambi ed epodi;
1883: a ira;
1886: Intermezzo;
1877-1889: Odi Barbare;
1901: Rime e Ritmi;
1928: Primizie e reliquie, obra pstuma;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el crter Carducci sobre la superfcie del planeta Mercuri.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1906;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139808" title="Repblica de Natal" nonfiltered="1464" processed="1452" dbindex="57168">

La Repblica de Natal o Natlia fou un estat ber de curta durada a l'actual territori de KwaZulu-Natal, establit el 1839 pels voortrekkers de parla afrikaans.
Habitada originriament pels zulu, va rebre aquest nom dels mariners portuguesos que hi arribaren en el segle XVI.

 Histria .
El 3 de febrer del 1838 Piet Retief marx a Natal i s'entrevist amb el cap dels zulu, Dingaan. Durant l'entrevista els zul mataren 41 homes, entre ells el mateix Retief, 56 dones, 185 nens bers, endems de 250 coloured. Pel desembre del mateix any Andries Pretorius (1799-1853) apleg els supervivents vora el riu Ncome (Covenant Jurament) i amb 530 bers s'enfront als 12.000 zulus de Dingaan. Sn venuts grcies al suport que reberen del seu germ Mpande, que aspirava al tron, i Dingaan mor en la batalla. Es constituir un consell poltic que ser dirigit per Gerd Maritz i Karel Pieter Landman (1796-1875) fins el 12 d'octubre del 1838.

El 1839 els Jerusalemgangers, afrikaners seguidors del fonamentalista religis Johann Adam Enslin, fundaren Nylstrom (de Nylzyn oog "ull del Nil"), el punt ms septentrional assolit pels boers. Pretorius fund la repblica Independent de Natlia, de la qual en ser nomenat president i comandant general, i s install vora Durban. Per altra banda, Potgieter i Gerd Maritz fundaren una nova ciutat, Pietermaritzburg. El 1839 tamb es constituir un raad  boer, assemblea legislativa de la nova repblica. 

El 1840 Potgieter fund lAssociaci Btavo-Africana de Natal per a fomentar la poblaci de la colnia, per el 1843 els britnics s annexaren el territori a la corona. Oferiren 3.000 hectrees a tots els boers que s hi quedessin, per aquests agafaren les pertinences i tornaren a Potchefstroom amb Potgieter i Pretorius, on seran rebuts com a herois.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139811" title="Gran Premi d'Espanya del 2004" nonfiltered="1465" processed="1453" dbindex="57169">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de la temporada 2004 disputat  a Montmel el 9 de maig del 2004.


 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher   1: 17. 450;
  Pole: Michael Schumacher   1: 15. 022;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139816" title="Sndrome del tnel carpi" nonfiltered="1466" processed="1454" dbindex="57172">
La sndrome del tnel carpi s una sndrome que ocorre quan el nervi mitj, que abasta des de l'avantbra fins a la m, es pressiona o s'atrapa a nivell del canell. El nervi mitj controla les sensacions de la part posterior dels dits de la m (excepte el dit petit), aix com els impulsos d'alguns msculs petits de la m que permeten que es moguin els dits i el polze. El tnel carpi -un passads estret i rgid del lligament i els ossos de la base de la m- cont el nervi i els tendons mitjans. Algunes vegades, l'engruiximent dels tendons irritats o altres inflamacions estrenyen el tnel i fan que es comprimeixi el nervi mitj. El resultat pot ser dolor, debilitat o entumiment de la m i el canell, irradiant-se per tot el bra. Encara que les sensacions de dolor poden indicar altres condicions, la sndrome del tnel carpi s de les neuropaties per compressi ms comunes i mpliament conegudes en les quals es comprimeixen o es traumatitzen els nervis perifrics del cos. 

Smptomes.
Els smptomes generalment comencen gradualment i es manifesten amb sensacions de calor, enrampada o entumiment del palmell de la m i els dits, especialment del polze i dels dits mig i ndex. Alguns pacients que pateixen la sndrome del tnel carpi diuen que senten els seus dits inflats i intils, a pesar de no presentar una inflor aparent. Els smptomes sovint apareixen primer en una o ambdues mans durant la nit, ja que molta gent dorm amb els canells doblegats. Una persona amb sndrome del tnel carpi pot despertar-se sentint la necessitat de  sacsejar  la m o el canell. A mesura que els smptomes s'agreugen, els pacients comencen a sentir l'enrampada durant el dia. La disminuci en el pols de la m pot dificultar tancar el puny, agafar objectes petits o realitzar altres tasques manuals. En casos crnics i/o sense tractament, els msculs de la base del polze poden afeblir-se o atrofiar-se. Algunes persones no poden distingir el fred i la calor a travs del tacte.

Causes.
Sovint, la sndrome del tnel carpi s el resultat d'una combinaci de factors que augmenten la pressi en el nervi i els tendons mitjans al tnel carpi, en lloc de ser un problema del nervi prpiament dit. El trastorn es deu molt probablement a una predisposici congnita - el tnel carpi s simplement ms petit en algunes persones que en unes altres. Altres factors que contribuxen al diagnstic inclouen traumatismes o lesions al canell que causen la inflor, tal com una torada o una fractura; hiperactivitat de la glndula pitutria; hipotirodisme (baixa funci de la glndula tiroide); artritis reumatoide; problemes mecnics en l'entroncament del canell; estrs laboral; s repetit d'eines manuals de vibraci; retenci de lquid durant l'embars o la menopausa, o el desenvolupament d'un quist o d'un tumor al tnel carpi. En alguns casos s impossible determinar les causes. Existeixen poques dades clniques que comproven si al realitzar moviments repetitius i forats amb la m i el canell en activitats laborals o de diversi pot causar la sndrome. Els moviments repetitius que es realitzen en el curs normal del treball o altres activitats diries poden donar lloc a trastorns de moviments repetitius tals com bursitis (inflamaci d'una borsa, petita borsa que facilita el moviment dels msculs i tendons sobre l'os) i tendinitis (inflamaci dels tendons). L'enrampada d'escriptor - una condici causada per una falta en la coordinaci motriu, dolor i pressi en els dits, el canell o l'avantbra com a conseqncia d'una activitat repetitiva - no s un smptoma de la sndrome del tnel carpi.

Diagnstic.
El diagnstic i tractament primerencs sn importants per a evitar danys permanents al nervi mitj. Un examen fsic de les mans, els braos, els msculs i el coll pot ajudar a determinar si les queixes del pacient es relacionen amb les seves activitats diries o amb un trastorn no aparent i pot ajudar a eliminar altres condicions doloroses semblants a la sndrome del tnel carpi. Es verifica si el canell presenta estovament, inflor, calor o descoloraci. Es comprova la sensibilitat de tots els dits i s'examina la fortalesa dels msculs de la base de la m i si existeixen mostres d'atrfia. Les proves rutinries de laboratori i les radiografies poden indicar si hi ha diabetis, artritis i/o fractures. Els metges poden utilitzar proves especfiques per a intentar reproduir els smptomes de la sndrome del tnel carpi. A la prova de Tinel, el doctor copeja lleugerament o pressiona el nervi mitj al canell del pacient. La prova s positiva si ocorre una espcie d'enrampada en els dits o una sensaci de descrrega elctrica. A la prova de Phalen o flexi del canell, el pacient ha d'estirar els braos cap amunt amb els dits cap avall, pressionant el dors de les mans una contra l'altra. La presncia de la sndrome del tnel carpi s'evidencia si un o ms smptomes, com una sensaci d'enrampada o un major entumiment, se senten en els dits en el termini d'un minut. Els metges poden tamb demanar que els pacients intentin fer un moviment que provoqui els smptomes. Sovint s necessari confirmar el diagnstic per mitj de proves de electrodiagnstic. En un estudi de la conducci del nervi, es colloquen elctrodes en la m i el canell. S'apliquen petites descrregues elctriques i s'amida la velocitat amb la qual els nervis transmeten els impulsos. En una prova anomenada electromiografia, s'insereix una agulla fina en el mscul. L'activitat elctrica que es mostra en una pantalla pot determinar la gravetat del dany que ha sofert el nervi mitj. El processament d'imatges per ultras pot demostrar qualsevol deteriorament en el moviment del nervi mitj. El processament d'imatges per ressonncia magntica pot mostrar l'anatomia del canell, per fins a la data no ha estat particularment til en el diagnstic de la sndrome del tnel carpi.

Tractament.
Els tractaments per a la sndrome del tnel carpi han de comenar el ms aviat possible, seguint instruccions mdiques. Les causes menys evidents, tals com la diabetis o l'artritis s'han de tractar primer. El tractament inicial implica generalment mantenir en reps la m i del canell afectades almenys 2 setmanes, evitant activitats que puguin empitjorar els smptomes, i immobilitzant el canell amb una frula per a evitar danys addicionals per torades o flexions de la mateixa. Si hi ha inflamaci, l'aplicaci de compreses fredes pot ajudar a reduir la inflor. 

Tractaments no quirrgics.

Medicaments. En circumstncies especials, diversos medicaments poden alleujar el dolor i la inflor associats a la sndrome del tnel carpi. Els medicaments antiinflamatoris no esteroides, tals com l'aspirina, l'ibuprofn i altres calmants del dolor sense recepta, poden ajudar a alleujar els smptomes que han estat presents per un temps curt o conseqncia d'una activitat forosa. Els dirtics administrats per via oral poden disminuir la inflor. Els corticosteroides tals com la prednisona o lidocana, injectats directament al canell o presos per via oral, poden alleujar la pressi en el nervi mitj i proporcionar un alleugeriment temporal immediat a les persones amb smptomes lleus o intermitents. (Precauci: les persones amb diabetis o amb predisposici a la diabetis han de tenir present que l's perllongat de corticosteroides pot dificultar la regulaci dels nivells de la insulina. Els corticosteroides no s'han de prendre sense haver estat receptats per un metge). A ms, alguns estudis demostren que els suplements de la vitamina B6 (piridoxina) poden alleujar els smptomes de la sndrome del tnel carpi. 

Exercici. Els exercicis d'estirament i enfortiment poden ser beneficiosos per a les persones els smptomes de les quals hagin disminut. Aquests exercicis poden ser supervisats per un fisioterapeuta degudament entrenat per a tractar debilitacions fsiques a travs de l'exercici, o per un terapeuta ocupacional degudament entrenat per a avaluar pacients amb debilitacions fsiques i ajudar-los a adquirir destreses per a millorar la seva salut i benestar. 

Terpies alternatives. Els tractaments per acupuntura i/o quiroprctics han beneficiat a alguns pacients, per la seva veritable eficcia no ha estat comprovada. El ioga s l'excepci, ja que s'ha demostrat que redux el dolor i millora el pols en la m en els pacients amb sndrome de tnel carpi. 

Tractaments quirrgics.
La descompressi del tnel carpi s un dels procediments quirrgics ms comuns als Estats Units. Aquesta cirurgia es recomana generalment si els smptomes duren almenys 6 mesos i involucra el separar una porci de teixit al voltant del canell per a reduir la pressi en el nervi mitj. La cirurgia es realitza amb anestsia local i no requereix hospitalitzaci. Molts pacients requereixen cirurgia en ambdues mans. Existeixen diferents tipus de cirurgia de descompressi del tnel carpi:

La cirurgia de descompressi oberta, s el procediment tradicional utilitzat per a corregir la sndrome de tnel carpi consisteix a fer una incisi de fins a 2 polzades al canell i desprs tallar el lligament carpi per a engrandir el tnel carpi (conjunt d'ossos del canell). El procediment es fa generalment amb anestsia local i s ambulatori, tret que hagi consideracions mdiques inusuals. La cirurgia endoscpica pot suposar una recuperaci funcional ms rpida i causa menys malestar postoperatori que la cirurgia de descompressi oberta tradicional. El cirurgi fa dues incisions (d'aproximadament mitja polzada cadascuna) al canell i al palmell, insereix una cmera fotogrfica unida a un catter, observa el teixit en una pantalla i talla el lligament carpi (el teixit que mant les conjuntures). Aquesta cirurgia endoscpica de dos portals (incisions), realitzada generalment sota anestsia local, s efica i redux al mnim les marques i l'estovament de cicatrius, en cas d'existir. Tamb est disponible la cirurgia endoscpica d'un portal per a la sndrome del tnel carpi. Encara que els smptomes es poden alleujar immediatament desprs de cirurgia, la recuperaci total de la cirurgia del tnel carpi pot prendre mesos. Alguns pacients poden tenir infeccions, danys al nervi, rigidesa i dolors a la incisi. De tant en tant el canell pot perdre fora a conseqncia d'haver tallat el lligament carpi. Els pacients han de realitzar fisioterpia desprs de la cirurgia per a restaurar la fora del canell. Alguns pacients poden necessitar fer canvis a les seves activitats laborals o fins a canviar de treball desprs de recuperar-se de la cirurgia. La recurrncia de la sndrome de tnel carpi desprs del tractament s inusual. La majoria de pacients es recupera totalment.

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139817" title="Gran Premi d'Espanya del 2005" nonfiltered="1467" processed="1455" dbindex="57173">
Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de la temporada 2005 disputat  a Montmel el 8 de maig del 2005.

 Conductors del divendres .


 Qualificacions del dissabte .



 Classificaci .




 Altres .

  Volta rpida:  Michael Schumacher   1: 17. 450;
  Pole: Michael Schumacher   1: 15. 022;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139819" title="Joan Ramon Folc III de Cardona" nonfiltered="1468" processed="1456" dbindex="57174">
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - 18 de juny de 1486). Comte de Cardona (1471-1486), Comte de Prades i Bar d'Entena (1441-1486), vescomte de Vilamur (1471-1486).

De la mateixa forma que le seu pare, va donar suport al rei Joan el Gran a la guerra civil catalana a on actu coma capit general dels exrcits reials i, posteriorment, seria valedor del primognit Ferran II.

 Antecedents familiars .
Fill de Joan Ramon Folc II de Cardona i de Joana de Prades, comtessa de Prades.

 Npcies i descendents .
El 1444 es va casar amb Joana d'Urgell, filla de Jaume II d'Urgell. Van tenir tres fills: 
Jaume de Cardona ;
Joan Ramon Folc IV de Cardona ;
Caterina de Cardona.

A la mort de Joana en 1455, es va casar amb Elisabet de Cabrera, filla de Bernat Joan de Cabrera, amb qui no va tenir descendncia.

Fora del matrimoni, va ser pare de Pere de Cardona, personatge molt influient que va arribar a ser, entre d altres crrecs, bisbe d'Urgell, president de la Generalitat de Catalunya, arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya.







Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139820" title="Rudolf Christoph Eucken" nonfiltered="1469" processed="1457" dbindex="57175">


Rudolf Christoph Eucken ( Aurich, Alemanya 1846 - Jena 1926 ) fou un filsof, escriptor i professor universitari alemany gaurdonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1908.

Biografia. 
Va nixer el 5 de gener de 1846 a la ciutat d'Aurich, poblaci situada a l'actual estat de la Baixa Saxnia. Va estudiar filosofia a les universitats de Gttingen i Berln. Desprs de treballar cinc anys com a mestre en una escola, l'any 1871 va ser nomenat professor de filosofia de la Universitat de Basilea a Sussa, on va romandre fins el 1874, any que va ser nomenat professor de la Universitat de Jena, lloc en el qual romandria fins a la seva jubilaci el 1920. L'any 1911 va realitzar diverses xerrades sobre filosofia a Anglaterra i entre 1912 i el 1913 a la Universitat de Harvard. 

Va morir el 15 de setembre a la ciutat de Jena, situada a l'estat de Turngia.

Obra filosfica.
En la seva doctrina es va mostrar idealista, per a ell l'nima del seu sistema s la vida espiritual, la manifestaci absoluta de la qual s Du. L'individu arriba a la vida espiritual pel venciment de les forces oponents del mal i reviu el passat en el present, prenent lliurement d'aquell tot el que pot ser-li til en la lluita. Eucken va anomenar activisme tic a aquesta vida espiritual activa, no contemplativa. 

Juntament amb William James, Henri Bergson i altres pensadors del seu temps, va declarar la guerra a l'intelectualisme. La seva filosofia va ser una interpretaci de la vida com un tot, que la religi ocupa un paper predominant, encara que mai va menysprear el treball intellectual i lgic. 

L'any 1908 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva recerca seriosa per a la veritat, la seva energia penetrant del pensament, la seva mplia gamma de visi, i la calor i la fora dels seus treballs amb els quals ha justificat i desenvolupat una filosofia idealista de la vida.

Obra seleccionada.
1872: Die Methode der Aristotelischen Forschung (El mtode de la investigaci aristotlica) ;
1890: Die Lebensanschauungen der grosser Denker (El problema de la vida humana vista pels grans pensadors);
1896: Der Kampf um einen geistigen Lebensinhalt (Lluita pel contingut espiritual de la vida);
1901: Der Wahrheitsgehalt der Religion (La veritat de la religi) ;
1907: Grundlinien einer neuen Lebensanschauung (Lnies fonamentals d'una nova concepci de la vida) ;
1908: Der Sinn und Wert des Lebens (Sentit i valor de la vida);
1909: Geistesleben (La vida de l'esperit);
1911: Knnen wir noch Christen sein? (Podem ser encara cristians?);
1913: Present Day Ethics in their Relation to the Spiritual Life (L'tica actual en relaci amb la vida espiritual);
1920: Der Sozialismus und seine Lebensgestaltung (Socialisme: un anlisi);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1908;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139825" title="Supercopa francesa de futbol" nonfiltered="1470" processed="1458" dbindex="57176">
La supercopa francesa de futbol, anomenada en francs Trophe des Champions Gabriel Hanot USJSF s una competici futbolstica francesa organitzada per la Uni Sindical de Periodistes Esportius Francesos i que es disputa a l'inici de temporada. Enfronta als campions del campionat de Frana i de la Copa de Frana de la temporada anterior.

Entre 1955 i 1973 s'anomen Challenge des Champions. Als anys vuitanta es restaur de forma breu. Forma part del calendari oficial de la Federaci Francesa de Futbol des de 1995, ja amb l'actual nom.

 Historial .
 Challenge des Champions .


 Trophe des Champions .


 Enllaos externs .
 RSSFF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139828" title="Juan Gris" nonfiltered="1471" processed="1459" dbindex="57177">
Jos Victoriano Gonzlez-Prez  conegut com Juan Gris (Madrid, 23 de mar de 1887 - Boulogne-Sur-Seine, 11 de maig de 1927) fou un pintor espanyol que va desenvolupar la seua activitat principalment en Pars, considerat com un dels mestres del cubisme.

 Biografia .

El seu vertader nom era Jos Victoriano Gonzlez Prez. Va nixer a Madrid el 23 de mar de 1887, i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat natal. Va treballar per a diverses publicacions com Blanco y Negro i Madrid Cmico. 

L'any 1906 es va traslladar a Pars (Frana), on va conixer Pablo Picasso i  Georges Braque. Els primers anys es va guanyar la vida dibuixant per a les revistes l'Assiette du Beurre i Charavari. 

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va treballar a Pars, on va realitzar la seva primera exposici individual el 1919.

Durant la dcada de 1920 va empitjorar seriosament la seva salut i va morir, tot just complerts els quaranta anys, a Boulogne-Sur-Seine l'11 de maig de 1927.

 Obra .
Les seues primeres obres cubistes daten de 1912, any en qu va exposar al Sal dels Independents de Barcelona el seu "Homenatge a Picasso" i va signar un contracte en exclusiva amb el marxant Henry Kahnweiler, mort l'any 1914. L'any segent va passar l'estiu amb Picasso a Ceret, perode en qu va comenar a desenvolupar la tcnica del papier coll (formes retallades en paper i pegades al llen).

Entre 1922 i 1924 va fer escenografies per a dos ballets de Serguei Diguilev, Les tentations de la Bergre (Les temptacions de la pastora) i La Colombe (La coloma), alhora que continuava pintant. 

Desprs de 1925 va utilitzar sobretot el guaix i l'aquarella i va realitzar algunes illustracions per a llibres. Les seues teories pictriques es troben recollides en nombrosos articles i conferncies.

Part de les seues pintures cubistes sn natures mortes, entre les que s'inclouen Guitarra i botella (1917, Museu d'Art de Filadlfia),  El tauler d'escacs (1917, Museu d'Art Modern de Nova York) i Botella i fruiter (1919, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid). Tamb va tractar altres temes, com mostra en El fumador (1913, Museu Thyssen-Bornemisza). Un exemple de la seua tcnica de papier coll s Gots i peridic (1914, Museu d'Art del Smith College, Northampton, Massachusetts).

Galleria d'Obres.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139829" title="Pontiac G6" nonfiltered="1472" processed="1460" dbindex="57178">

El Pontiac G6 es un cotxe de tipus mid size fabricat per Pontiac, una divisi de GM, i presentat a finals del 2004 com a model del 2005. Construt sota la plataforma Epsilon de GM que comparteix amb el Chevrolet Malibu, Saturn Aura o Cadillac BLS. El G6 va poder-se veure per primer cop al North American International Auto Show del 2004, com a substitut del Pontiac Grand Am.

Fabricat a Lake Orion, Michigan, es presenta amb carrosseria coupe de 2 portes i sedan de 4 portes. Al Los Angeles Auto Show del 2005 va ser presentat una versi coupe descapotable que arribaria als concessionaris a la primavera del 2006.

Rivals d'aquest G6 sn el Mitsubishi Galant, Nissan Altima, Dodge Avenger, Ford Fusion,Honda Accord o el Toyota Camry.

 Informaci general .




El G6 es un vehicle que ofereix un disseny nou, assortiment mecnic amb motors V6 de rendiment i el descapotable de 2 portes que dona espai per a 4 persones, a part del coupe de 2 portes i el sedan de 4 portes. Ofereix fora espai interior i el disseny de la carrosseria t unes lnies ms suaus.

Respecte dels acabats, ofereix diferents paquets: base, GT i GTP per al sedan, i GT i GTP per al coupe i coupe descapotable.

Mides del G6

Batalla (Wheelbase): 2,852 m (112.3 in)

Llargada (Length):  4,800 m (189.0 in); 4,803 m (189.1 in, versi coupe)

Amplada (Width):  1,793 m (70.6 in); 1,788 m (70.4 in, versi coupe)

Alada (Height):  1,450 m (57.1 in); 1,432 m (56.4 in, versi coupe)

Capacitat del dipsit: 62 l (16 galons EUA)

A sota, s'indiquen alguns canvis que s'han produt en aquesta taula de motors.



A partir de l'any 2007 el motor 3.5L rep el sistema VVT, incrementant la potncia a 224 cv. El motor 3.9 V6 associat a la transmissi de 6 velocitats passa a ser el paquet GT, i el GTP rev el motor 3.6 V6 de 252 cv. Per el 3.9 va ser remogut de nou i va quedar com a opci en la versi convertible. A mitjans del 2007 tamb va treure's la caixa de 6 velocitats 6T70.

Al 2008, el GTP va ser substitut pel GXP, que presentava alguns canvis esttics. La potncia dels motors 3.5 i 3.9 V6 van reduir la seva potncia degut als requisits SAE. La potncia era respectivament, 217 i 222 cv.

Al 2009 el motor 2.4L rep un extra de potncia, amb la opci d'acollar una transmissi automtica de 6 velocitats 6T40, ja emprada pel Chevrolet Malibu.

S'espera que pel 2010 el G6 rebi un profund canvi esttic, sota la nova plataforma Alpha de GM i canviant la tracci davantera per la propulsi posterior.

Seguretat .

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS,

 El Pontiac G6 4p 3.5 V6 del 2005 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal. En canvi, rep un "poor" en el test de xoc lateral. A partir de juny 2005 (models 2006) i models 2007 amb airbags laterals (el 2008 ja els porta de srie) augmenta a "average" en xoc lateral.

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA,

 Atorga 5 i 4 estrelles al Pontiac G6 2p del 2009 en xoc frontal (conductor i passatger respectivament) i 5 estrelles en el lateral passatger i lateral conductor. La protecci anti-volteig (rollover) es de 5 estrelles.

 Atorga 5 i 4 estrelles al Pontiac G6 4p del 2006 amb airbags laterals en xoc frontal (conductor i passatger respectivament) i 5 estrelles en el lateral passatger i lateral conductor. La protecci anti-volteig (rollover) es de 4 estrelles.

 Premis i reconeixements .

El G6 ha rebut fora reconeixements i premis:

 Carro del ao, cotxe de l'any, per la revista FAMA .
 Car of the Year, cotxe de l'any, per la revista Automundo.
 Best Medium Car Ownership Experience del Strategic Vision's Total Quality Award de l'any 2005 .

Possiblement el G6 es faci ms conegut per l'aparici que va fer en el programa de Oprah Winfrey, quan a finals del 2004 la conductora del programa (Oprah Winfrey) va presentar el model i a ms va regalar 276 G6 a tots els membres del pblic (cal dir que Pontiac va donar a Oprah els cotxes).

 Referncies .

 Enllaos externs .

 Informaci del G6 a Edmunds.com ;
 Pgina web oficial ;
 Informaci del G6 a Consumerguideauto ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139830" title="2 de 8 amb folre" nonfiltered="1473" processed="1461" dbindex="57179">

El 2 de 8 amb folre (o torre de vuit amb folre) s un castell de 8 pisos reforat als segons pel folre. El castell est format per dos castellers a cada pis i s considerat un castell de la gamma de 8 i 1/2.

Durant el segle XIX fou un castell habitual de les actuacions castelleres, per amb la Decadncia castellera de finals del segle XIX es perd. No ser fins el 27 de setembre de 1970, en el marc del VI Concurs de Castells de Tarragona quan els Nens del Vendrell descarreguin el 2 de 8 amb folre per primera vegada al segle XX.

 Colles que han fet el 2 de 8 amb folre .
Bordegassos de Vilanova (1998);
Capgrossos de Matar;
Castellers de Barcelona (1995);
Castellers de Lleida (2008);
Castellers de Sants;
Castellers de Terrassa;
Castellers de Vilafranca (1973);
Colla Jove Xiquets de Tarragona;
Colla Joves Xiquets de Valls;
Colla Vella dels Xiquets de Valls;
Minyons de Terrassa;
Nens del Vendrell;
Sagals d'Osona (2003);
Xicots de Vilafranca (2000);
Xics de Granollers (1999);
Xiquets de Reus;
Xiquets de Tarragona (1994);



 Colles que han fet el 2 de 8 amb folre.
                       

D=descarregat   C=carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139831" title="Selma Lagerlf" nonfiltered="1474" processed="1462" dbindex="57180">


Selma Ottilia Lovisa Lagerlf ( Mrbacka, Sucia 1858 - d. 1940 ) fou una escriptora sueca guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1909, esdevenint la primera dona guardonada en aquesta categoria. Autora tamb de peces de teatre.

Biografia. 
Va nixer el 20 de novembre de 1858 a la ciutat de Mrbacka, poblaci situada al comtat de Vrmland, en una famlia acomodada de comerciants. Els primers anys de la famlia fou de bonana, a pesar de les mancances del seu pare en dur una correcta administraci de Mrbacka, el que va provocar que als pocs anys el benestar de la famlia s'ans degradant. A la mort del seu pare el seu germ gran, Johan, es feu crrec de la famlia per la situaci econmica de Sucia provoc la seva runa, i el 1890 decid emigrar als Estats Units per aconseguir diners amb els quals ajudar la seva famlia, per no ho aconsegu. 

Possiblement va sofrir la displsia infantil del maluc, sense rebre tractament, el que la va fer dur una vida ms aviat sedentria durant la seva infantesa, afavorint la seva natural afici a la lectura. Als 10 anys havia llegit la Bblia i va comenar a familiaritzar-se amb les obres de H.C. Andersen, els Germans Grimm, Esaas Tegnr, Carl Michael Bellman, Alexandre Dumas (pare), Walter Scott, etc. Ms tard, en la seva adolescncia, va llegir a William Shakespeare, Lord Byron i Johann Wolfgang von Goethe. 

Tot i les carncies familiars Selma pogu realitzar els seus estudis, orientant la seva vida vers l'ensenyament, a Estocolm. 

Landskrona: de mestra a escriptora. 
El 1885 aconseguir ser nomenada mestra a l'escola primria de Landskrona. Possedora d'una personalitat introvertida per afable, no va trigar a fer la seva primera amiga, Anna Oom, que ensenyava a la mateixa escola. Tamb va iniciar una relaci d'amistat amb Elise Malmros, una empleada bancria interessada en qestions socials i feministes. A travs d'ella coneixeria la vida real de la petita ciutat costanera: la pobresa, l'alcoholisme, la discriminaci cap a la dona i la ignorncia; que deixarien petjada en la seva futura carrera literria, esdevenint el model per a la seva novella L'Anciana Agneta. 

A la tardor de 1886 va rebre una carta d'Estocolm, i segons les seves prpies paraules : Quan vaig llegir un parell de lnies, van comenar les meves mans a tremolar i les lletres a ballar enfront dels meus ulls. La carta estava signada per la principal figura del moviment feminista suec, Sophie Adlersparre, i la convidava a visitar-la. Les seves antigues companyes del Real Seminari havien enviat alguns dels seus sonets a la revista literria femenina Dagny i havien despertat l'inters literari d'Adlersparre. Posteriorment el peridic cultural Idun va oferir un premi de 500 corones a la millor novella, una quantitat que corresponia a mig any del seu salari, i que va guanyar amb la seva obra Gsta Berlings Saga. El llibre es va publicar el 1891, per va tenir una rebuda molt tbia criticat pel seu esperit localista. 

Dues dames daneses van tradur la seva obra al dans, despertant l'inters del crtic literari Georges Brandes. La crtica d'aquest convert el llibre en tot un xit literari, iniciar una nova etapa a la vida de Selma Lagerlf.

xits com a escriptora. 
 
A partir del seu xit amb 'Gsta Berlings Saga' Lagerlf va gaudir d'una llarga srie d'xits. El 1894 va publicar un llibre de relats curts, Osynliga lnkar ("Llaos invisibles") que li va valer la celebritat a nivell nacional. Durant aquest mateix any Selma va conixer Sophie Elkan, en qui va trobar la seva nima bessona i que es convertiria en la seva amiga per a sempre. 

Els xits de pblic i crtica van cridar l'atenci del rei Oscar II de Sucia i Noruega i de l'Acadmia Sueca sobre l'escriptora, a l'instant tal que ambds van decidir resoldre els seus problemes financers perqu pogus dedicar-se plenament a escriure. Aix va poder la novellista establir-se a Falun, on passaria la major part de la seva vida. 

Desprs de viatjar amb la seva amiga Sophie a Itlia i Siclia, Selma va publicar altra novella d'xit, titulada Antikrists mirakler ("Els miracles de l'anticrist"), una novella socialista ambientada a l'illa italiana que acabava de visitar. Desprs d'un viatge per Egipte (1899-1900) que li va inspirar grans idees, va escriure Jerusalem: i Dalarne (1901) i Jerusalem: i det heliga landet (1902), que rpidament la van establir com la novellista sueca ms venuda, llegida i respectada. Es tracta de dues colleccions de contes ambientats al voltant de 1890, que conten els efectes destructius d'un "renaixement" religis entre els membres d'una comunitat rural situada en la provncia de Dalecarlia. Una famlia, els Ingmars de Ingmarsson, decideixen vendre la seva granja familiar a l'efecte de poder realitzar una peregrinaci a Jerusalem. Un membre de la famlia, veient que el futur de tots est en perill, decideix sacrificar-se pels seus parents: renunciant a l'amor de tota la seva vida, seduex i es casa amb una rica hereva, amb els diners de la qual aconsegueix salvar les terres de la seva hereu per, bviament, perd en el procs la seva felicitat. 

Seguint l'exemple del seu personatge, Lagerlf va aconseguir l'any 1904 tornar a comprar la seva llar d'infncia, Mrbacka, que la seva mare s'havia vist obligada a vendre el 1880 al quedar vdua i sense recursos. 

El Premi Nobel. 
L'any 1909 l'Acadmia Sueca va decidir guardonar Selma Lagerlf amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement a l'altiu idealisme, la vvida imaginaci i la percepci espiritual que caracteritzen a totes les seves obres. Lagerlf es convertia d'aquesta manera en la primera dona a rebre el Nobel de Literatura. 

El discurs de presentaci del premi va ser llegit pel president de l'Acadmia, Claes Annerstedt, el 10 de desembre d'aquell any, i, entre altres elogis, remarcava el retrat totalment original de la vida camperola que era capa de dibuixar la prosa de l'autora, aix com la puresa de la seva dicci, la claredat de l'expressi i la bella musicalitat que sn caracterstiques de tots els seus escrits  La grandesa del seu art consisteix precisament en la seva habilitat per a utilitzar tant el seu cor com el seu geni per a assolir el peculiar i original carcter i les actituds dels seus personatges, en els quals tots nosaltres ens reconeixem.

Kipling i Lagerlf. 
A pesar de la gran qualitat literria de totes les obres esmentades, sens dubte la ms coneguda de Lagerlf s Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige ("El meravells viatge de Nils Holgersson") inspirat pels contes d'animals de Rudyard Kipling i encarregat pel consell d'Educaci suec per a ensenyar als nens la geografia del pas. 

Es tracta de la histria d'un noi de 14 anys, Nils, el qual, a causa del seu carcter egoista, s fetillat per un fada que el converteix en un nen d'un pam d'altura. A lloms d'una oca blanca domstica que s'uneix a un esbart d'oques grises salvatges en la seva migraci anual al nord, Nils visita Lapnia i viatja de llarg a llarg de tota Sucia. Observant la conducta dels components de l'estol, Nils Holgersson comprn els seus errors anteriors, aprn solidaritat i es rehabilita de la seva mandra i egocentrisme. De fort to moral, la novella ensenya l'amor per la naturalesa alhora que la geografia, la cultura, la mitologia i els costums del pas escandinau. L'efecte final est tan ben assolit, que quan l'escriptor japons Kenzaburo Oe va viatjar a Estocolm l'any 1994 per rebre el Premi Nobel de Literatura va invertir el seu temps lliure a recrrer el pas, manifestant que de nen havia llegit moltes vegades la novella de Lagerlf i que tot era tan idntic a les descripcions del llibre, que li semblava estar viatjant per un pas que ja coneixia. 

Un altre admirador d'aquest llibre fou el filsof Karl Popper, que afirmava que havia llegit i rellegit el llibre almenys una vegada a l'any durant tota la seva vida, i que el fascinava de tal manera que ho havia impulsat a llegir cada paraula escrita per Selma Lagerlf al llarg de tota la seva carrera. 

Fantasia desbocada. 
 
Selma va treballar tota la seva vida amb un estil narratiu que tendia a difuminar els lmits entre el somni i la realitat. Aquesta particular forma de fantasia, que en aquesta autora sempre barreja el sobrenatural amb la crtica social, s particularment notable a Krkarlen ("El Carreter", 1912), que explica la histria d'un home que mor la nit de cap d'any i ha de manejar el carro de la Mort durant tot l'any segent. El director de cinema suec Victor Sjstrm va fer l'any 1921 una adaptaci cinematogrfica de la novella, que segueix sent considerada una de les millors pellcules d'aquesta nacionalitat de tots els temps. 

Acadmica. 
Durant la Primera Guerra Mundial va ser nomenada membre de l'Acadmia Sueca. Les tasques prpies d'aquest crrec la van privar de temps per escriure, pel que la seva producci durant aquest perode s escassa: Kejsarn av Portugallien ("L'Emperador de Portugalia", 1914), una histria fantstica sobre mentides i veritats, considerada per la crtica com la seva ltima gran obra, i Bannlyst ("Proscrit", 1918), novella pacifista a l'estil de l'escriptor nord-americ Dalton Trumbo que assenyala les misries de la guerra. 

Feminista convenuda, Lagerlf va dedicar gran part de la dcada del 1920 a lluitar pels drets de la dona, en un pas pioner en aquests assumptes. 

Trilogia, biografia, autobiografia. 
Durant aquest perode va escriure multitud de relats breus i la seva aclamada trilogia composta per les novelles Lwenskldska ringen ("L'entorn dels Lwenskld", 1925), Charlotte Lwenskld (1925) i Anna Svrd (1928), aix com una biografia de l'escriptor fins Zacharias Topelius. 

L'autobiografia de Selma Lagerlf, en diversos voluminosos volums, es va publicar durant aquesta dcada i va ser tan popular que va arribar a vendre centenars de milers d'exemplars durant els deu anys segents. 

Els seus relats breus. 
 
El conte s, en Selma Lagerlf, el resultat d'una intelligent fusi entre els contes de fades escandinaus i els relats sobrenaturals victorians. 

Gamla Agneta ("L'anciana Agneta"), per exemple, narra la vida d'una dona sola en una granja situada a la vora d'una enorme glacera. Turmentada per la solitud, comena a parlar amb si mateixa, es deprimeix i acaba pensant en el sucidi com un mitj d'alleujar el seu sofriment. No obstant aix, un dia arriba un monjo que li fa veure que el que ella prenia per la boira de les muntanyes est constituda, en realitat, per les nimes dels morts que se senten ms sols i abandonats que ella. La dona encn espelmes per atreure els fantasmes, que s'alegren de la llum i la calor i la nova companyia. Quan finalment l'anciana mor, els fantasmes illuminen, en el seu homenatge, tota la muntanya amb petites flames com les que ella encenia per ells. 

Altra vegada la guerra. 
La persecuci nazi contra els intellectuals alemanys va ser terrible, i Selma Lagerlf va ocupar els ltims anys de la seva vida a ajudar als escriptors i pensadors a amagar-se, sortir del pas i lluitar contra la dictadura alemanya que oprimia a Europa. Aix va aconseguir, per exemple, un visat oficial suec per a la poeta alemanya jueva Nelly Sachs, destinada pels nazis a un camp d'extermini polons, salvant-li d'aquesta manera la vida. 

Quan Finlndia hagu d'enfrontar l'agressi sovitica en l'anomenada Guerra d'Hivern, l'escriptora don la seva medalla d'or del Premi Nobel per a ser subhastada amb destinaci a ajuntar fons per a la Resistncia finesa. 

La fi d'una lluitadora. 
Enmig del treball i l'esfor que li costava ajudar als refugiats finesos, atabalats per un llarg bloqueig militar rus, Lagerlf va sofrir un atac cardac massiu que la va dur a la mort a la seva casa natal el 16 de mar de 1940 als 81 anys d'edat. 

Obres principals.
Novelles.
1891: Gsta Berlings Saga (La saga de Gsta Berling);
1895: Ett fventyr i Vineta (Una aventura a Vineta);
1897: Antikrists mirakler (Els miracles de l'anticrist);
1899: En Herrgrdssgen (Conte d'una casa pairal);
1901: Jerusalem: I Dalarne, volum I (Jerusalem: A Dalecarlia);
1902: Jerusalem: I Heliga Landet, volum II (Jerusalem: A Terra Santa);
1904: Herr Arnes penningar (Els diners del senyor Arne o El Tresor);
1911: Liljecronas hem (La llar dels Liljecrona);
1914: Kejsaren av Portugallien. En Vrmlandsberttelse (L'emperador de Portugalia. Un relat de Vrmland);
1918: Bannlyst (El proscrit);
1918: Kavaljersnoveller (Novelles d'un galant);
1921: Krkarlen (El Carreter);
1925: Lwenskldska ringen (L'entorn dels Lwenskld o L'anell del general);
1925: Charlotte Lwenskld;
1928: Anna Svrd;

Contes.
1888: Upprttelse (El desgreuge);
1894: Osynliga Lnkar (Llaos invisibles);
1899: Drottningar i Kungahlla (Reines a Kungahlla) ;
1904: Kristuslegender (Llegendes de Crist);
1906: Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige. Frsta delen  (El Maravells viatge de Nils Holgersson a travs de Sucia. Primera Part);
1907: Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige. Andra delen (El Maravells viatge de Nils Holgersson a travs de Sucia. Segona Part);
1907: Tsen frn Stormyrtorpet (La noia de la finca Turbagrande o La noia de Marsh Croft);
1908: En saga om en saga och andra sagor (Un conte rere un conte i altres contes);
1914: Stenen i sjn Rottnen (La pedra al llac Rottnen);
1915: Troll och mnniskor. Del I (Follets i mortals. Volum I);
1921: Troll och mnniskor. Del II (Follets i mortals. Volum II);
1922: Legender i urval (Llegendes escollides);
1933: Hst. Berttelser och tal (Tardor. Relats i discursos);
1938: Den heliga natten och andra julberttelser (La Nit de Nadal i altres contes de Nadal);

Assaigs.
1911: Hem och stat (Llar i Estat), discurs pel dret al sufragi femen.
1920: Zachris Topelius. Utveckling och mognad (Zachris Topelius. Evoluci i maduresa), biografia;
1922: Mrbacka, memries;
1930: Mrbacka. Ett barns memoarer (Records d'una nena), memries;
1932: Mrbacka. Dagbok fr Selma Ottilia Lovisa Lagerlf (Diari de vida per Ottilia Lovisa Lagerlf), memries;
1933: Skrifter (Escrits);
1933: Skriften p jordgolvet. (Escrits sobre la terra), en benefici dels exiliats jueus;

Obres de Teatre.
1914: Dunungen (L'oca), basada en un conte de 1894;
1929: En Herrgrdssgen;

Homenatges. 
El Selma Lagerlfs litteraturpris (Premi Literari Selma Lagerlf) s un important premi literari suec guardonat amb 100.000 corones sueques.

En honor seu s'anomen l'asteroide (11061) Lagerlf descobert el 10 de setembre de 1991 per Freimut Brngen.
  
Referncies.
 Berendsohn, Walter Arthur: Selma Lagerlf: Her Life and Work, Kennikat Press, 1968.
 Edstrom Vivi : Selma Lagerlf, Vivi Edstrm och Bokfrlaget Natur och Kultur, 1991, ISBN 91-27-02261-7;
 Ying Toijer-Nilsson: Du lr mig att bli fri. Selecci i comentaris de cartes enviades a Sophie Elkan, Albert Bonniers Frlag, 1992, ISBN 91-0-055397-2;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1909;

  Projecte Gutenberg, Selma Lagerlf;
  ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139834" title="Gegants de Montorns del Valls" nonfiltered="1475" processed="1463" dbindex="57181">
La Colla de Gegants de Montorns del Valls s una de les colles del Valls Oriental, formada l'any 1988 per un grup de ciutadans del poble. Ha arrelat i mantingut la tradici gegantera a aquest municipi.

La colla est formada pels portadors, els grallers, i els acompanyants. Actualment est formada per 7 figures (2 gegants, 2 gegants petits i 3 capgrossos).

 Els Gegants Grans: Bartomeu Sala i Pere Anton de Rocacrespa .

Els dos Gegants Grans se situen en l'poca de la Guerra dels remences: sn en Bartomeu Sala i en Pere Anton de Rocacrespa; el primer fill de Montorns del Valls i l'altre comandant de les tropes enviades per Barcelona a lluitar contra la resistncia de remences. La dansa dels gegants s "El Ball de la Dansa de la Batalla", composada per Enric Montsant i Dami, l'any 1989, amb coreografia prpia de la colla gegantera. Una de les curiositats del ball s que desprs de representar l'inici de la batalla que va ocrrer el 4 de gener de 1485, els gegants simulen plena lluita, fins que el gegant Pere Anton de Rocacrespa cau literalment i s agafat pels geganters que sn a la guaita darrera seu. Tots dos han estat construts pel Taller Sarandaca de Granollers.

 Els Gegants Petits: en Banyetes i n'Angeleta .

Els Gegants Petits sn en Banyetes i n'Angeleta. El primer, inspirat en Ramon Altimira i Gorga  i estrenat l'any 1995,es un dimoni amb la vestimenta del diables de Montorns t una altura de 2,5 metres i 20 kg de pes. La seva parella, n'Angeleta, s un ngel nascut el 1999amb motiu del des aniversari del naixement dels Gegants de Montorns.  Les mesures son, 2,5 metres d'altura i 29 kg de pes. Representa les forces del b i porta la clau del set cel, un poema escrit per la colla de Badalona, donat que la seva Gegantona  Dimonieta va apadrinar  l'Angeleta. 
Tots dos han estat construts pel Taller Sarandaca de Granollers.

El seu ball s el Ball de Gegantons, compost per n'Enric Montsant i Dami l'any 1999.

 Els Capgrossos .
Sn tres capgrossos: en Quico Llons Porta, en Miquelet i en Ramonet. El primer representa un vinater, el segon un constructor, i el tercer un pags. El seu ball es realitza amb la msica popular d'"El Gegant tocat de l'ala" composta per n'Enric Montsant i Dami.

 La Colla de Grallers .
La Colla de Grallers de Montorns fou formada a mitjans dels anys 90. Est formada per gralles i timbals. Participa activament amb la colla de gegants i fa sortides independentment d'aquesta. La seva trobada es el tercer dissabte de setembre, en motiu de la Festa Major de Montorns.

 La Batalla de Montorns .
Especial menci t Montorns en la histria de Catalunya pel fet que va ser aqu on es va lliurar la darrera batalla de la Guerra dels remences, el 4 gener de 1485. El veguer de Barcelona, el temible Pere Anton de Rocacrespa, fou derrotat pels pagesos revoltats encapalats per Bartomeu Sala, nascut a Montorns i nebot del cabdill remena Pere Joan Sala. La victria de Montorns comport, mesos ms tard, l alliberament camperol del domini feudal exercit per la noblesa terratinent, amb la promulgaci de la Sentncia Arbitral de Guadalupe, que establia les bases pel progrs social de l poca Moderna.

 Actuacions dels Gegants de Montorns .
Els Gegants de Montorns surten habitualment pels Pasos Catalans i ocasionalment fora tant per la resta d'Espanya com a l'estranger. Les seves festes dins de la vila sn la Festa Major (tercer diumenge de setembre), on es fa la Dansa de la Batalla, i el 29 de novembre, en motiu de les festes del patr del poble, Sant Sadurn.

 Enllaos externs.
Vila de Montorns del Valls;
Constructor de Gegants i bsties;
Festa Major de Montorns;
Festa Patronal de Sant Sadurn;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139836" title="Gran Premi d'Espanya del 2006" nonfiltered="1476" processed="1464" dbindex="57182">

Resultats del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de la temporada 2006 disputat  a Montmel el 14 de maig del 2006.


 Qualificacions del dissabte .






 Classificaci de la cursa .




 Altres .

  Volta rpida:  Felipe Massa  1: 16. 648 a la volta 42.
  Pole: Fernando Alonso   ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139837" title="9 de 7" nonfiltered="1477" processed="1465" dbindex="57183">

El 9 de 7 (nou de set) s un castell de set pisos, amb 9 castellers a cada pis. En algunes colles s anomenat la guarderia per la gran quantitat de canalla que hi puja: sis dosos, tres aixecadors o cassoletes i 3 o 1 enxaneta.

El 9 de 7 s un castell d'estructura composta, que consta d'un 3 central, amb un 2 (o torre) adossada a cadascuna de les rengles del 3.

Es pot realitzar de dues formes diferents: amb una o tres enxanetes. En la modalitat d'una enxaneta, aquesta corona els tres poms de les torres successivament, mentre que a la modalitat de tres enxanetes cadascuna d'elles corona una torre.

s un castell rar de veure, ats que requereix d'un gran nombre de castellers, tant a la pinya, com al tronc i a la canalla, i quan les colles disposen d'aquests efectius, prefereixen tirar castells de dificultat superior.

Aquest castell, per amb un pis ms (9 de 8) ha estat realitzat en dues ocasions per la Colla Vella dels Xiquets de Valls, fet que suposa afegir molta ms dificultat al castell.

Colles que han fet el 9 de 7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139840" title="Illa del Nord" nonfiltered="1478" processed="1466" dbindex="57184">

L'illa del Nord (en maori Te Ika-a-M ui, en angls North Island) s una de les dues illes principals de Nova Zelanda, i es troba separada de l'illa del Sud per l'estret de Cook. Amb 113.729 km, s la catorzena illa ms gran del mn. Est situada al Pacfic Sud, a 3824 S i 17543 E.

Cont algunes de les ciutats ms importants de Nova Zelanda, especialment Auckland, que n's la ms poblada, i Wellington, la capital, situada a l'extrem meridional de l'illa. A l'illa del Nord hi viuen unes tres quartes parts de la poblaci total de l'estat.

Segons la mitologia maori, tant l'illa del Nord com la del Sud provenen dels temps de M ui, un semidu. M ui i els seus germans estaven pescant des de la seva canoa (l'illa del Sud) quan va pescar un gran peix i el va treure del mar: aquest peix va esdevenir l'illa del Nord i d'aqu li ve el seu nom maori, Te Ika-a-M ui (el Peix de M ui). Seguint la llegenda, les muntanyes i les valls serien els talls que li haurien anat fent els germans de M ui mentre aquest no mirava. 

Fins a ben entrat el segle XX, els maoris tamb anomenaven l'illa Aotearoa, nom que actualment es fa servir per referir-se a tot Nova Zelanda. En alguns mapes del segle XIX, l'illa apareix anomenada en angls New Munster, per la regi irlandesa del mateix nom.

Regions .
L'illa del Nord est dividida en nou regions, que inclouen l'illa principal ms les adjacents i les aiges territorials. Sn, de nord a sud, les segents:

Northland;
Auckland;
Bay of Plenty;
Gisborne;
Waikato;
Taranaki;
Manawatu-Wanganui;
Hawkes Bay;
Wellington;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139842" title="Illa del Sud" nonfiltered="1479" processed="1467" dbindex="57185">

L'illa del Sud (en maori Te Wai Pounamu, en angls South Island) s una de les dues illes principals de Nova Zelanda, la ms extensa per no la ms poblada (hi viu aproximadament una quarta part de la poblaci neozelandesa), i es troba separada de l'illa del Nord per l'estret de Cook. Amb 151.215 km, s la dotzena illa ms gran del mn. Est situada al Pacfic Sud, a 4359 S i 17027 E.

Al llarg de la seva costa oest transcorre la serralada dels Alps Meridionals, amb el cim principal de Nova Zelanda, el mont Cook o Aoraki (3.754 m). La ciutat principal s Christchurch, a la costa est, que s la segona ciutat ms gran de Nova Zelanda desprs d'Auckland, a l'illa del Nord.

El nom maori de l'illa del Sud, Te Wai Pounamu, significa "les Aiges de la Pedra Verda" (aqu la "pedra verda" es refereix al jade), i possiblement s una derivaci de Te W hi Pounamu, "el Lloc de la Pedra Verda". Tamb es coneix amb el nom de Te Waka a M ui, "la Canoa de M ui", segons una llegenda maori sobre l'origen de les illes de Nova Zelanda.

Al segle XIX, alguns mapes anomenaven l'illa en angls com a Middle Island (l'illa del Mig) o New Ulster, segons la regi irlandesa del mateix nom, mentre que el nom de South Island el reservaven per a la que ara es coneix com a illa Stewart o Rakiura, situada ms al sud. 

Regions .
L'illa del Sud est dividida en set regions:

 Canterbury;
 Marlborough;
 Nelson;
 Otago;
 Southland;
 Tasman;
 West Coast;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139846" title="Vito Acconci" nonfiltered="1480" processed="1468" dbindex="57186">

Vito Acconci (Nova York, 24 de gener de 1940 - ) s un artista, arquitecte i poeta nord-americ.
Les seves obres formen un ample espectre des del art corporal, passant pel videoart, les installacions i la arquitectura. 

Biografia.

El seu pare era un immigrant itali que de petit el duia als museus i a les cases d'pera, on va entrar en contacte amb el mn artstic. Va estudiar literatura al College of the Holly Cross i desprs literatura i poesia a la Universitat d'Iowa.

El procs artstic de Vito Acconci segueix un cam singular i complex. Es va iniciar artsticament com poeta a mitjan els anys seixanta. En les seves obres treballava amb la pgina en blanc com un espai en el qual es podia actuar, utilitzant les paraules com objectes per al moviment, i la pgina com un contenidor. Les seves accions potiques van passar del paper a la galeria d'art.

A finals dels anys 60 es va transformar en performer i videoartista, i feia servir el seu propi cos com a tema de les seves obres. Ms endavant tamb es va dedicar a les installacions audiovisuals.

Proposava una nova definici de l'objecte material i un espai de trobada entre l'espectador i l'artista. Va emprar el vdeo fins a 1980, evolucionant a partir d'aqu cap al que ell mateix va denominar arquitectures autoestables. 

En la seva faceta de provocador, exposava el seu propi cos ocultant el penis entre les seves cames per a aparentar un cos femen. A l'abril de 1972, en la Galeria Sonnabend de Nova York, apareixia masturbant-se sota una rampa per la qual circulava el pblic assistent, mentre per un altaveu s'escoltaven les seves fantasies. 

Una de les seves motivacions era implicar al pblic en la producci de la obra creant una situaci d'intercanvi recproc entre l'artista i l'espectador.

Durant la poca dels 80 va crear diferents prototips de cases i jardins. ltimament est centrat en temes d'arquitectura i disseny del paisatge.

En 2005 va participar en el projecte d'art pblic Itineraris del so, amb una pea que es presentava en una parada d'autobs en la plaa de Jacinto Benavente, a Madrid.

Enllaos Externs.
 Web oficial de Vito Acconci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139853" title="Thomas Mac Donagh" nonfiltered="1481" processed="1469" dbindex="57187">

Thomas Mac Donagh (en galic irlands, Toms Mac Donnchadha) (Cloughjordan, comtat de Tipperary, 1 de febrer 1878 - Dubln, 3 de maig de 1916) fou un poeta i revolucionari irlands, un dels lders de l'aixecament de Pasqua de 1916. 

De ben jovenet es va interessar pel galic irlands i es va traslladar a Dubln a estudiar. All es va fer membre de la Lliga Galica i va fer amistat amb Eoin MacNeill i Patrick Pearse. Aquest darrer el va engrescar a treballar a l'Escola St. Enda (Scoil anna) a Ranelagh, al Comtat de Dubln, el 1908, on es practicava l'ensenyament bilinge angls-galic irlands. Poc desprs fou lector a la Universitat Nacional d'Irlanda i el 1910 fou nomenat tutor del jove poeta Joseph Plunkett, tamb membre de la Lliga Galica. El 1912 es cas amb Muriel Gifford, una noia protestant que es convert al catolicisme. Van tenir un fill, Donagh, nascut el 1913.

El 1913 Plunkett i Mac Donagh van assistir plegats a la trobada inaugural dels Voluntaris Irlandesos, i en formaren part del Comit provisional. Ms tard fou cap del 2n Batall i comandant de la Brigada de Dubln. D'antuvi els seus punts de vista poltics eren constitucionalistes, per la influncia de Pearse, Plunkett i Sean MacDermott el va fer evolucionar vers el republicanisme, de manera que l'estiu del 1915 es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa (IRB). Tamb fou present al funeral del lder feni Jeremiah O'Donovan Rossa, on Patrick Pearse va llegir l'oraci fnebre.

Tot i que el seu nom figura com a un dels set dirigents de l'Aixecament de Pasqua, no s'hi va afegir fins l'abril del 1916, quan l'aixecament ja era en marxa. Potser es deu al fet que era un nouvingut a l'IRB, per Thomas Clarke va promoure el seu ascens, ajudat per la seva amistat amb Pearse i Plunkett. D'aquesta manera, fou un dels signataris de la Proclamaci de Pasqua.

Durant la revolta el seu regiment es va estacionar a la fbrica de galetes Jacob, on se li va unir el veter feni John MacBride. Malgrat ser un dels regiments ms nombrosos, tenia poca experincia en lluita, i el 30 d'abril va rebre l'ordre de rendir-se a les forces britniques. Fou jutjat per un tribunal militar, condemnat a mort i afusellat el 3 de maig de 1916.

La seva vdua va morir mentre nedava a Skerries, Comtat de Dubln, el juliol de 1917; el seu fill, Donagh MacDonagh, ha estat un conegut escriptor i jutge, mort el 1968.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139855" title="Joseph Mary Plunkett" nonfiltered="1482" processed="1470" dbindex="57188">

Joseph Mary Plunkett (galic irlands Seosamh Pluincad ) (Dubln 21 de novembre de 1887 - 4 de maig 1916) fou un poeta i revolucionari irlands, un dels caps de l'aixecament de Pasqua.
Era fill de George Noble Plunkett, aleshores curador del Museu Nacional d'Irlanda. De molt jove ja patia de tuberculosi. Va estudiar al Belvedere College de Dubln, i al  Stonyhurst College a Lancashire.

Interessat pel galic irlands, va aprendre esperanto i s'un a la Lliga Galica. va prendre com a tutor Thomas Mac Donagh, tamb interessat en la poesia i el teatre, i ambds van ingressar als Voluntaris Irlandesos, del qual en form part del comit provisional. Nacionalista convenut, va utilitzar la seva propietat a Kimmage (Dubln) per a amagar a joves desertors de l'exrcit britnic durant la Primera Guerra Mundial.

Cap el 1915 es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), qui l'envi a Alemanya amb Roger Casement a negociar-hi un hipottic suport a la independncia irlandesa. Per Casement no era membre de l'IRBB, i mentre que Plunkett cercava ms l'enviament d'armes als rebels, Casament intentava cercar suport diplomtic i reclutar voluntaris entre els presoners de guerra irlandesos.

Fou un dels membres del Comit provisional responsable de l'Aixecament de Pasqua, i hom el considera parcialment responsable del seu fracs, potser degut a la seva hospitalitzaci a causa d'una amigdalitis uns dies abans de l'aixecament. Tot i convalecient, va ocupar el seu lloc al General Post Office amb els altres dirigents Thomas Clarke i Patrick Pearse. El seu ajudant de camp fou Michael Collins.

Desprs de l'aixecament fou jutjat per un tribunal militar, condemnat a mort i afusellat. Abans de morir es va casar amb la seva promesa Grace Gifford, germana de Muriel, esposa del seu ntim amic Thomas Mac Donagh.
 
Enllaos externs.

 Tomba de Joseph Plunkett;
 Poesia de Joseph Plunkett;
 Grace - per Sen i Frank O' Meara;

Lectures.
Plunkett Dillon, Geraldine (editor Honor O Brolchain): All in the Blood (A. & A. Farmar);
Gannon, Charles: Cathal Gannon - The Life and Times of a Dublin Craftsman (Lilliput Press).;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139857" title="Estadi El Molinn" nonfiltered="1483" processed="1471" dbindex="57189">
 
El Molinn s l'estadi de futbol on disputa els seus partits com a local el Real Sporting de Gijn. Est situat en la ciutat asturiana de Gijn-Xixn i en l'actualitat s de titularitat municipal.



Aquest estadi va ser una de les seus de la Copa del Mn 1982, disputant-se en ell diversos partits de la primera fase.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139858" title="Estadi La Rosaleda" nonfiltered="1484" processed="1472" dbindex="57190">
 

La Rosaleda s un estadi de futbol situat a Mlaga, a Andalusia (Espanya). s on disputa els seus partits com a local el Mlaga CF i on els disputava el seu antecessor, el CD Mlaga. 

Aquest estadi va ser una de les seus de la Copa del Mn 1982, disputant-se en ell diversos partits de la primera fase.

En l'any 2000 va comenar una obra de remodelaci que va acabar en 2006, sent reinaugurat aquell any. L'aforament de l'estadi, una vegada concloses les obres, s de 28.963 espectadors. 

 Enllaos externs .

La Rosaleda en Google Maps;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139859" title="Estadi Jos Zorrilla" nonfiltered="1485" processed="1473" dbindex="57191">


L Estadi Municipal Jos Zorrilla, est situat a la ciutat de Valladolid, capital de Castella i Lle, a Espanya. s la seu habitual del Real Valladolid.

El Nou Estadi Jos Zorrilla, es va construir amb el pretext de ser una de les seus de la Copa del Mn 1982, disputant-se en ell diversos partits de la primera fase. Va ser successor de l'Antic Estadi Jos Zorrilla, situat al centre de la ciutat, amb una capacitat de poc ms de 15.000 espectadors, que va ser seu del Real Valladolid des de 1942, havent-se quedat obsolet, incmode i indigne per a la categoria del club. 

El 20 de febrer de 1982, el Real Valladolid va rebre a l'Athletic Club al nou estadi, dues setmanes desprs que es disputs l'ltim partit al vell Jos Zorrilla. 

En la final de la Copa del Rei, disputada a l'abril de 1982 entre el Real Madrid i el Sporting de Gijn, va fer un dia de moltssim fred, el que va valer a la premsa madrilenya per a batejar l'estadi com  l'estadi de la pulmonia . Aix va ser degut al fet que el tancament de l'estadi no es va produir fins a 1986, amb la incorporaci de la Graderia Nord.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139860" title="Maria strid de Luxemburg" nonfiltered="1486" processed="1474" dbindex="57192">
Maria strid de Luxemburg, arxiduquessa d'ustria (Castell de Betzdorf 1954). Princesa de Luxemburg amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en el si de la Casa imperial d'ustria.

Nascuda al Castell de Betzdorf el dia 17 de febrer de 1954 essent filla del gran duc Joan I de Luxemburg i de la princesa Josefina Carlota de Blgica. Maria strid s nta del prncep Flix de Borb-Parma i de la gran duquessa Carlota I de Luxemburg per via paterna; mentre que per via materna ho s del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia.

Durant la dcada de 1970 la premsa britnica especul insistentment en un possible comproms entre la princesa Maria strid i el prncep Carles de Galles. Aix, l'any 1977 el Daily Express afirm que el comproms era imminent. 

El dia 6 de febrer de 1982 contragu matrimoni a Luxemburg amb l'arxiduc Carles Cristi d'ustria, fill de l'arxiduc Carles Llus d'ustria i de la princesa Iolanda de Ligne. La parella t cinc fills:

 SAIR l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria, nada a Brusselles el 1983.

 SAIR l'arxiduc Imre d'ustria, nat a Ginebra el 1985.

 SAIR l'arxiduc Cristfol d'ustria, nat a Ginebra el 1988.

 SAIR l'arxiduc Alexandre d'ustria, nat a Meyrin (Sussa) el 1990.

 SAIR l'arxiduquessa Gabriella d'ustria, nada a Ginebra el 1994. ;

Des de 1970 la princesa Maria strid s presidenta de la Creu Roja de Luxemburg. Actualment resideix a Sussa al costat de la seva famlia i viu prcticament retirada de la vida pblica apareguent ocasionalment en actes familiars.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139861" title="Guillem de Luxemburg" nonfiltered="1487" processed="1475" dbindex="57193">
Guillem de Luxemburg, prncep de Luxemburg (Castell de Betzdorf 1963). Prncep de Luxemburg amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb una descendent del rei Alfons XIII d'Espanya.

Nat al Castell de Betzdorf el dia 11 de maig de 1963 essent fill del gran duc Joan I de Luxemburg i de la princesa Josefina Carlota de Blgica. Guillem era nt del prncep Flix de Borb-Parma i de la gran duquessa Carlota I de Luxemburg per via paterna; mentre que per via materna ho era del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia.

Guillem va anar a l'escola a Luxemburg i posteriorment en un collegi sus de Ginebra on obtingu el batxillerat. Posteriorment continu estudis a la Universitat d'Oxford i desprs a la Universitat de Georgetown on es gradu el 1987.

Entre d'altres llocs de treball, el prncep Guillem ocup una plaa laboral al Fons Monetari Internacional durant sis mesos, i durant dos anys a la Comissi europea a Brusselles.

El dia 8 de setembre de 1994 contragu matrimoni a Versalles amb Sibilla Weiller, filla del multimillonari estatunidenc Paul-Annik Weiller i de la princesa Olmpia Torlonia. La princesa Sibilla n nta de la infanta Beatriu d'Espanya, besnta del rei Alfons XIII d'Espanya i descedent de la reina Victria I del Regne Unit. La parella ha tingut quatre fills:

 SAR el prncep Pau de Luxemburg, nat a Luxemburg el 1998.

 SAR el prncep Leopold de Luxemburg, nat a Luxemburg el 2000.

 SAR la princesa Carlota de Luxemburg, nada a Luxemburg el 2000.

 SAR el prncep Joan de Luemburg, nat a Luxemburg el 2004;

El dia 10 de setembre de l'any 2000, els prnceps Guillem i Sibilla tingueren un accident automobilstic que estigu a punt de ocasionar la mort del prncep Guillem.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139862" title="Victoria Ocampo" nonfiltered="1488" processed="1476" dbindex="57194">

Victoria Ocampo Aguirre (Buenos Aires, 7 d'abril de 1890 - 27 de gener de 1979) va ser una destacada escriptora i editora argentina.

 Joventut .
Victria Ocampo pertanyia a una famlia aristocrtica, la histria familiar de la qual es confon amb la histria de la prpia Repblica Argentina. Era filla de Manuel Ocampo, enginyer i constructor de camins i ponts, i de Ramona Aguirre, i germana de Silvina Ocampo.

Va viure a Pars amb la seua famlia, on va ser educada per institutrius i va estudiar en la prestigiosa universitat de La Sorbona. L'any 1912 es va casar amb Bernardo de Estrada, de qui es va divorciar poc desprs. De la seua estada en Frana va portar a Argentina el gust per la literatura europea, que va reflectir generosament en Sur i amb invitacions personals a escriptors europeus a la seua residncia.

 El seu perode en Sur .
La seua tasca ms destacada va consistir en fundar i dirigir la revista Sur el 1931, en la que va publicar textos d'importants escriptors argentins, com Jorge Luis Borges, el seu cunyat Adolfo Bioy Casares, Ernesto Sbato i  Julio Cortzar. Per la importncia de la revista raa a difondre en el medi cultural argent els escrits d'autors d'altres pasos, fonamentalment francesos, anglesos i nord-americans.

El seu origen social i el fet que fra una reconeguda opositora al govern nacionalista i populista de Juan Pern, que es va estendre des de 1946 a 1955, la van identificar amb un sistema cultural conservador i elitista, tot i que les seues relacions personals i la seua revista incloen noms d'alguns escriptors comunistes. L'any 1953 va ser empresonada per la seua oposici a Pern. El 1960, va manifestar el seu disgust per la visita del secretari de redacci de Sur, Jos Bianco, a la Cuba castrista, i Bianco va renunciar al seu crrec.

 Els seus ltims anys .
Va ser la primera dona que va aconseguir una plaa en l'Acadmia Argentina de les Lletres, fundadora d'un dels ms antics moviments feministes de la Argentina (la Uni de Dones), membre del PEN Club Internacional i doctora honoris causa de la Universitat de Harvard. 

Abans de morir, va donar a la UNESCO sa casa a la ciutat de San Isidro, 25 km al nord de la ciutat de Buenos Aires, i que havia estat l'antiga casa d'estiueig de la seua famlia durant el segle XIX. La casa amb tot el seu mobiliari va romandre tancada molt de temps; el 2003, un incendi va destruir el seu entresolat. Actualment la mansi funciona com a museu. Tamb havia donat a la mateixa instituci la seua residncia d'estiu a la ciutat atlntica de Mar del Plata, per aquesta va ser adquirida per la Municipalitat que la va convertir en centre cultural i museu.

La dura crtica dels escriptors peronistes, i d'alguns intellectuals d'esquerra a la seua figura va comenar a temperar-se desprs de la seua mort, en la mesura que era reconeguda com una de les ms importants animadores culturals de l'Argentina del segle XX.

 Obra .
Va escriure diversos assaigs, entre ells els dedicats a Emily Bront, Lawrence d'Arbia i Virginia Woolf, nombrosos articles, una llarga srie de "Testimonios" (deu volums en total, que es van publicar entre 1935 i 1977) i una autobiografia, publicada en sis volums desprs de la seua mort. Aquestes dues ltimes obres sn considerades valuosos documents histrics sobre la vida cultural i les relacions de la intellectualitat argentina amb la literatura europea i ocasionalment nord-americana.

 Vegeu tamb .
Sur;
Silvina Ocampo;
Jorge Luis Borges;
Adolfo Bioy Casares;
Jos Bianco;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139865" title="Tillabri (ciutat)" nonfiltered="1489" processed="1477" dbindex="57196">

Tillabri s un municipi al nord-oest del Nger. Est situat a 120 km del nord-oest de la capital Niamey en el Riu Nger. s una important ciutat mercat i capital del departament de Tillabri. L'rea era llar de ramats de girafes fins als anys 80.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139866" title="Say" nonfiltered="1490" processed="1478" dbindex="57197">
Say s una ciutat al nord-oest del Nger, situada al Riu Nger. s la capital del districte de Say i s part del departament de Tillabri. El municipi t 12.000 habitants i la seva economia est dominada per l'agricultura el pasturatge i el petit comer.

A la ciutat hi ha la Universitat Islmica del Nger (Universit Islamique de Say), un institut de projecci internacional la fundaci del qual va ser decidida seguint la cimera de l'Organitzaci de la Conferncia Islmica del 1974, per que va obrir realment el 1986. El 1996 tenia 400 estudiants que pagaven taxes molt ms baixes que les de la Universitat de Niamey. A Say tamb hi ha un collegi d'educaci secundria fundat als anys 60  (Collge d'enseignement secondaire), amb nou professors i 675 estudiants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139867" title="Tra" nonfiltered="1491" processed="1479" dbindex="57198">
Tra s un municipici del departament de Tillabri del Nger. Est situat a 175 km al nord-oest de la capital Niamey, propera a la frontera amb Burkina Faso.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139870" title="Sant Antoni de Pdua" nonfiltered="1492" processed="1480" dbindex="57199">

Sant Antoni de Pdua (Lisboa 1195 - Pdua 1231) fou un teleg i predicador catlic del segle XIII, que va venir al mn al si d'una famlia noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon; per aix, el seu nom de baptisme era el de Fernando de Bulhoes.

Vida.

Tot i l'apellatiu de Pdua, aquest frare francisc tan venerat arreu dels Pasos Catalans nasqu a la ciutat de Lisboa l'any 1195. Viatj per Frana i Itlia, on va arribar a conixer personalment a Sant Francesc d'Asss, el fundador de la seu Orde, que el nomen mestre en teologia en consideraci als seus grans dots de predicador. Quan va morir a Pdua l'any 1231 era ja tan popular com ho s a hores d'ara pels molts favors i grcies que els catlics li atribueixen.

Iconografia.

A Sant Antoni en la pintura i la imatgeria religiosa se'l representa amb el Jesuset al bra i un lliri blanc a la m, que s smbol de puresa. Tamb porta el llibre dels Evangelis en referncia a la seva tasca de predicaci.

La figura de Sant Antoni en la religiositat popular.
La vida sentimental.
Segons la creena popular, Sant Antoni de Pdua s l'intercessor ms adient per pregar-li per l'xit d'una relaci sentimental. Tradicionalment, les mosses casadores li encenien una espelma el dia de la seua festa (13 de juny) i, tot seguit, li resaven aquesta oraci:

"Sant Antoni benet, ;
feu-me trobar un marit ;
que siga bon home i ric, ;
i, si pot ser, tamb polit.";

La troballa de les coses perdudes.
Aix mateix, a Sant Antoni se l'invoca perqu ajude a trobar les coses perdudes. Els devots diuen que en aquests casos conv adrear-se al sant confiadament amb la segent pregria:

"Sant Antoni de Pdua,
una cosa he perdut;
en lloc desconegut.
Feu-me-la trobar;
a terra o a mar,
que s gran la virtut ;
que sempre heu tingut.";

Patr dels paletes.
Sant Antoni de Pdua s considerat el patr dels paletes, i actualment al sector de la construcci s festiu el dia de Sant Antoni (13 de juny), si b la majoria de convenis collectius traslladen la festa al dilluns segent.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139871" title="Emden" nonfiltered="1493" processed="1481" dbindex="57200">


Emden s una ciutat del Nord-Oest d'Alemanya, que pertany a l'estat o Land de la Baixa Saxnia. Situada al costat del riu Ems, a la regi de Frsia oriental, t l'estatut de ciutat independent. Antigament, la ciutat va rebre els noms d'Amuthon, Embda, Emda i Embden. s a ms una ciutat costanera, amb un dels ms importants ports comercials del Mar del Nord, al qual accedeix grcies a la seva situaci en el golf de Dollart.

Histria.
Es desconeix la data exacta en la qual es fund Emden, per es t constncia de la seva existncia des del segle VIII. En 1495, l'emperador Maximili I, que en aquell temps encara era rei, va concedir a la ciutat el seu escut actual, l'Engelke up de Muer (en alemany actual Engelchen auf der Mauer, ngel sobre la muralla). Emden tamb rebria del mateix emperador el seu Stapelrecht, dret que es concedia a la ciutat i pel qual s'obligava els comerciants que romanguessin ms de tres dies a la localitat, a vendre all les seves mercaderies. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat pat els primers bombardeigs aliats, quedant en ms d'un 90% arrasada.

Avui en dia, es tracta d'una de les ciutats ms prsperes de la regi de Frsia Oriental (Ostfriesland), i n's considerada la seva capital, al nord de la Baixa Saxnia (Niedersachsen). Destaca per tenir la tercera major fbrica d'autombils Volkswagen d'Alemanya, pel seu important port, a l'estuari del riu Ems, i per la seva coneguda Universitat politcnica (Fachhochshule Oldenburg/Ostfriesland/Wilhelmshaven).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139874" title="SOC" nonfiltered="1494" processed="1482" dbindex="57201">


SOC s l'acrnim de :
 Sindicat d'Obrers del Camp;
 Solidaritat d'Obrers de Catalunya;
 Servei Ocupacional de Catalunya;
 SOC (informtica), sistemes en un sol xip;
 Un soc s un tipus de sabata.
Sc especific la primera persona de present de verb ser. (Vegeu Accent diacrtic);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139877" title="Homomaternitat" nonfiltered="1495" processed="1483" dbindex="57202">
L'Homomaternitat s la relaci existent entre dues mares lesbianes i els seus fills i filles, derivada de la relaci jurdica que comporta la generaci. Aquesta relaci est reconeguda per llei a Catalunya des del 30 de mar de 2005 amb laprovaci de la llei 3/2005 de 8 d'abril, del Parlament de Catalunya que modifica el Codi de Famlia i permet la coadopci a les parelles lesbianes i gais. I est reconeguda a l'estat espanyol des del 30 de juny de 2005 per la llei 3/2005 d'1 de juliol, per la que es modifica el Codi Civil en matria de dret a contraure matrimoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139878" title="Homopaternitat" nonfiltered="1496" processed="1484" dbindex="57203">
L'homopaternitat s la relaci existent entre dos persones homosexuals i els seus fills i filles, derivada de la relaci jurdica que comporta la generaci. Aquesta relaci est reconeguda per llei a Catalunya des del 30 de mar de 2005 amb l'aprovaci de la llei 3/2005 de 8 d'abril, del Parlament de Catalunya que modifica el Codi de Famlia i permet la coadopci a les parelles lesbianes i gais. I est reconeguda a l'estat espanyol des del 30 de juny de 2005 per la llei 3/2005 d'1 de juliol, per la que es modifica el Codi Civil en matria de dret a contraure matrimoni.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139879" title="Copa Charles Drago" nonfiltered="1497" processed="1485" dbindex="57204">
La Copa Charles Drago, tamb anomenada Challenge de la Ligue, fou una competici organitzada per la Lliga Nacional del Futbol Professional de Frana. Aquesta competci permetia als clubs professionals eliminats abans de quarts de final de la Copa de Frana de futbol, disputar aquesta competici. En certa manera s un precedent de l'actual Copa de la Lliga francesa de futbol.

 Finals .


 Palmars .
 Football Club Sochaux-Montbliard 3 ttols;
 Racing Club de Lens 3 ttols;
 AS Saint-tienne 2 ttols;
 AS Monaco 1 ttol;
 Olympique de Marseille 1 ttol;
 Stade de Reims Champagne 1 ttol;
 Nmes Olympique 1 ttol;
 Besanon Racing Club 1 ttol;

Categoria :Competicions futbolstiques franceses


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139883" title="Pigmali" nonfiltered="1498" processed="1486" dbindex="57205">

Pigmali fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a ms de ser sacerdot, era tamb un magnfic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Ddal, el clebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l'hora de governar.

Durant molt de temps Pigmali havia buscat una esposa, la bellesa de la qual correspongus amb la seva idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creaci de les esttues ms boniques.

Aix, va realitzar l'esttua d'una jove, a la que va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Va somiar que l'esttua cobrava vida.

Quan va despertar en lloc de l'esttua es trobava Afrodita, que li va dir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aqu tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona real.

Aquesta histria dna nom al pigmalionisme, atracci per les esttues i s motiu recurrent per explicar al naixement de la vida artificial i de la fascinaci dels artistes per les seves muses i obres.

Articles relacionats.
 Pinotxo;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139886" title="Wiltshire" nonfiltered="1499" processed="1487" dbindex="57207">
Wiltshire (abreujat Wilts) s un gran comtat del sud d'Anglaterra. Fa frontera amb els comtats d'Hampshire, Dorset, Somerset, Gloucestershire, Oxfordshire i Berkshire, i cont l'autoritat unitria de Swindon. La capital s Trowbridge, situat a l'oest del comtat a 511911N, 21232W. 

El comtat, que cobreix 3.476 km, es caracteritza per les seves amples valls.

Llocs d'inters.

Les restes neoltics d'Avebury i de Stonehenge, Patrimoni de la Humanitat.
La catedral de Salisbury;
L'abadia de Lacock;
Wilton house;
Stourhead;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139887" title="Filosofia contempornia" nonfiltered="1500" processed="1488" dbindex="57208">

La filosofia contempornia s el nom que reben els diferents corrents filosfics a partir del segle XIX. No tenen uns trets homogenis, ja que l'poca s el criteri d'agrupaci. Les qestions bsiques ja no sn ontolgiques sin prctiques o de sentit. 

El gir lingstic.
La majoria de pensadors pateixen l'anomenat gir lingstic, que consisteix a replantejar-se el significat dels termes filosfics ms habituals de la histria de la filosofia. La filosofia del llenguatge es torna una branca necessria per a totes les altres, ja que per parlar d'un problema es comena definint els termes, amb totes les connotacions i canvis histrics.

Especialitzaci.
Si b la filosofia cedeix camps a la cincia emprica (com per exemple el paper de la fsica o la psicologia), alhora tamb es torna una matria auxiliar per a totes les disciplines: el bagatge teric que les fonamenta. Per tant es parla de filosofia del dret, de l'educaci...

tica.
La majoria de corrents tics contemporanis tracten l'sser hum com a ciutad i tracten de responder als nous reptes com la convivncia intercultural, el civisme, els dilemes biomdics, l's de la tecnologia o la democrcia. s l'tica on ms pensadors hi ha dins aquest perode.

Taula cronolgica dels principals filsofs de l'edat contempornia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139889" title="Catedral de Salisbury" nonfiltered="1501" processed="1489" dbindex="57209">
La catedral de Salisbury es troba a la localitat anglesa de Salisbury, al comtat de Wiltshire, Anglaterra.

La catedral destaca per l'excellncia de la seva arquitectura, caracterstica del gtic angls primitiu del qual n's l'expressi ms acabada i ms pura.

Arquitectura.


El mestre d'obres va ser, en l'essencial, Elias de Derham. En la construcci es van emprar calcria gris plata de Chilmark i marbre de Purbeck. El transsepte oest i la nau sn impressionants per les seves dimensions. A l'interior poden veure's magnfiques esttues jacents, entre les quals destaca la de Guillerm Largaespasa, mort el 1226, el reliquiari de sant Osmond (mort el 1099) i el rellotge ms antic en funcionament d'Anglaterra (vers 1386).

A la capella de la Trinitat, la vidriera blava dedicada als Prisoners of Conscience (1980) s obra de Gabriel Loire, mestre vidrier originari de Chartres. Des de la teulada s'observa una bonica vista sobre Old Sarum. El magnfic claustre, comenat el 1263, s d'estil gtic decorat. Conserva un fris que representa escenes de l'Antic Testament (restaurat en el segle XIX) a la sala capitular i una de les quatre cpies originals de la Carta Magna del rei Joan al primer pis.

Histria.

La seva construcci es va iniciar el 1220 en traslladar-se el bisbat des d'Old Sarum, sent bisbe Richard Poore. El 1258 es van completar la nau, el creuer i el cor. L'espectacular faana oest es va acabar el 1265. El 1320 es va acabar de construir la torre i l'agulla. Amb una alria de 123 m, l'agulla de la catedral de Salisbury s la ms alta de tot Anglaterra.

Tanmateix, l'agulla que havia de donar grandesa a la catedral es va convertir en un autntic problema. Junt amb la torre, va afegir 6.500 tones al pes de l'edifici. Al llarg dels anys s'han anat afegint diferents mitjans de subjecci per evitar que l'abadia s'esfondri per l'excs de pes, tal com va ocrrer amb l'abadia de Malmesmury.

El 1790, l'arquitecte James Wyatt va realitzar alguns canvis significatius, i controvertits, a la catedral. Aquests canvis incloen la substituci del cor original i la demolici de la torre de la campana que s'alava una altura de 100 m a la zona nord-oest de l'edifici principal.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139891" title="Rufiji" nonfiltered="1502" processed="1490" dbindex="57210">

Etnologia: un grup tnic de l'est de Tanznia; vegeu Rufiji (grup tnic).
Geografia fsica: un riu de Tanznia; vegeu Rufiji (riu).
Geografia poltica: un districte de la regi de Pwani, a Tanznia; vegeu districte de Rufiji.
Lingstica: la llengua parlada pels rufiji; vegeu Rufiji (llengua).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139892" title="Rufiji (riu)" nonfiltered="1503" processed="1491" dbindex="57211">
El Rufiji s un riu afric, les aiges del qual estan situades completament al territori de Tanznia.

El riu es forma per la confluncia dels rius Kilombero i Luwegu. T aproximadament 600 km de longitud, amb les seves fonts al sud-oest de Tanznia, i desemboca a l'Oce ndic en un punt intermedi davant de l'Illa Mafia anomenat Canal Mafia. El seu principal tributari s el Gran Riu Ruaha. s navegable en uns 100 km des de la seva desembocadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139895" title="Llista de videojocs de Game Boy" nonfiltered="1504" processed="1492" dbindex="57212">
Aquest article s una llista of de videojocs de la videoconsola porttil Game Boy, organitzats alfabticament per nom.


A.
Ace Striker (Jap);
The Addams Family (Ocean Software, 1992);
The Addams Family: Pugsley's Scavenger Hunt (Ocean Software, 1992);
Adventure Island;
Adventure Island II;
Adventures of Lolo (Nintendo / HAL Laboratory, 1995);
The Adventures of Rocky and Bullwinkle (THQ / Imagineering, 1992);
The Adventures of Star Saver (Taito / A Wave, 1992) - tamb Rubble Saver ;
Aerostar (Vic Tokai, 1991) ;
Afterburst (Jap);
Agro Soar (1991);
Aguri Suzuki: F-1 Super Driving (LOZC);
Ah Harimanada (Jap);
Akazukin Cha Cha (Jap);
Aladdin (Virgin Interactive / NMS Software, 1994);
Alfred Chicken (Mindscape / Sunsoft / Twilight Games, 1993);
Alien (LJN / B.I.T.S., 1992);
Alien Olympics: 2044AD (Ocean Software / Dark Technologies, 199X);
Alien vs Predator: The Last of His Clan (Activision / Ask Kodansha, 1993);
Alleyway (Nintendo 1989);
All-Star Baseball '99 (Acclaim/Realtime 1998);
Altered Space: A 3-D Alien Adventure (Sony Imagesoft / Software Creations, 1991);
Amar Story;
Amazing Penguin (Natsume, 1990) - tamb Osawagase Penguin Boy;
The Amazing Spider-Man (LJN / Rare, 1990);
The Amazing Spider-Man 2 (LJN / B.I.T.S., 1992);
The Amazing Spider-Man 3: Invasion of the Spider-Slayers (LJN / B.I.T.S., 1993);
Amazing Tater (Atlus, 1991) - tamb Puzzle Boy II ;
Amida (Soffix, 1990);
Animaniacs (Konami / Factor 5, 1995);
Another Bible (Atlus 1995);
Astrix (Infogrames, 1993);
Asteroids (Accolade / The Code Monkeys, 1991);
Asteroids & Missile Command (Nintendo / Accolade / The Code Monkeys, 1995) ;
Attack of the Killer Tomatoes (THQ / Altron / Equilibrium, 1991);
Atomic Punk (Hudson Soft, 1991);
Avenging Spirit (Jaleco, 1992 - tamb Phantasm);

B.
Balloon Kid (Nintendo, 1990);
Bamse (LaserBeam/Beam International, 1993);
 (Hi Tech Expressions / Imagineering, 1992);
Bart Simpson's Escape from Camp Deadly (Acclaim/Imagineer 1993);
Baseball (Nintendo, 1989);
Baseball Kids (Jaleco, 1990) - tamb Bases Loaded GB;
Bases Loaded (Jaleco, 1990);
 (Sunsoft, 1992);
 (Konami, 1993);
Batman (Sunsoft, 1990);
Batman Forever (Acclaim / Probe Entertainment, 1995);
Battle Arena Toshinden (Nintendo / Laguna / Takara, 1996) - tamb Nettou Toshinden;
Battle Bull (Seta, 1990) ;
Battle City (Nova, 1991);
Battle of Kingdom (Meldac / Live Planning / Lenar, 1991) - tamb ??? ;
The Battle of Olympus (Imagineer / Radical Entertainment, 1993);
Battle Pingpong (Quest, 1990);
Battle Unit Zeoth (Jaleco, 1990);
Battle Zone & Super Breakout (Black Pearl / Solid Software, 1996) ;
Battleship (Mindscape / Use Corporation, 1992) - AKA Navy Blue;
Battletoads Double Dragon (Sony Electronic Publishing / Tradewest / Rare, 1993);
Battletoads (Tradewest / Masaya / Rare, 1991);
Battletoads in Ragnarok's World (Tradewest / Nintendo / Rare, 1993);
Battlezone/Super Breakout (Atari, 1996);
Beavis and Butt-Head (GT Interactive / Torus Games, 1998);
Beethoven (Hi Tech Entertainment / Unexpected Development, 1994);
Beetlejuice (LJN / Rare, 1991);
Best of the Best: Championship Karate (Electro Brain / Loriciel, 1992) - tamb The Kick Boxing;
Bill & Ted's Excellent Game Boy Adventure (LJN / Beam Software, 1990);
Bill Elliot's NASCAR Fast Tracks (Konami / Distinctive Software, 19??);
Bionic Battler (Toei Animation / Electro Brain / Use Corporation, 1992) - tamb VS Battler;
Bionic Commando (Capcom, 1992);
Bishoujo Senshi Sailor Moon R (Angel, 1994);
The Black Bass: Lure Fishing (Hot-B, 1992);
Blades of Steel (Konami, 1991) - tamb Konamic Ice Hockey;
Blaster Master Boy (Sunsoft / Aicom, 1991) - tamb Blaster Master Jr., Bomber King: Scenario 2;
Block Kuzushi GB (Planning Office Wada, 1995);
Blodia (Tonkin House, 1990);
The Blues Brothers (Titus Software, 1991);
The Blues Brothers: Jukebox Adventure (Titus Software, 1994);
Bo Jackson - Hit and Run (THQ / Equilibrium, 1990);
Boggle Plus (Parker Brothers / Sculptured Software, 1992);
Bomb Jack (Infogrames / Tecmo, 1992);
Bomberman GB (Hudson Soft/Nintendo, 1994);
Bomberman GB 2 (Hudson Soft, 1995) - tamb Bomberman GB (USA);
Bomberman GB 3 (Hudson Soft, 1996);
Bonk's Adventure (Hudson Soft / Red, 1992) - tamb BC Kid, GB Genjin;
Bonk's Revenge (Hudson Soft / Red, 1994) - tamb BC Kid 2, GB Genjin;
Booby Boys (Nihon Bussan, 1993);
Boomer's Adventure in ASMIK World (Asmik, 1990) - tamb Teke! Teke! Asmikkun World;
Boulder Dash (First Star Software / Victor Musical Industries / Beam Software, 1990);
Boxing (Tonkin House, 1990) - tamb Heavyweight Championship Boxing;
Boxxle (FCI/Pony Canyon / Thinking Rabbit, 1989) - tamb Soukoban;
Boxxle II (FCI/Pony Canyon / Thinking Rabbit, 1991) - tamb Soukoban 2;
A Boy and His Blob in The Rescue of Princess Blobette (Imagineering / Absolute Entertainment, 1990) - tamb Fushigina Blobby: Princess Blob wo Tsukue!;
Brain Drain (Bandai / Acclaim / Visual Impact, 1997);
Brainbender (Electro Brain / Gremlin Graphics, 1991);
Bram Stoker's Dracula (Sony Imagesoft / Psygnosis / Probe, 1992);
Break Thru! (Zoo Corporation / Spectrum Holobyte / Realtime Associates, 1994);
Bubble Bobble (Taito, 1990);
Bubble Bobble Part 2 (Taito, 1993) - tamb Bubble Bobble Junior;
Bubble Ghost (FCI / Pony Canyon / Infogrames, 1990);
Bubsy 2 (Accolade, 1994);
The Bugs Bunny Crazy Castle (Kemco, 1990);
The Bugs Bunny Crazy Castle II (Kemco, 1991);
Burai Fighter Deluxe (Taxan / KID, 1990);
Burger Time Deluxe (Data East, 1991);
Burning Paper (Logic, 1993);
Bust-a-Move 2: Arcade Edition (Acclaim / Probe / Taito, 1997);
Bust-a-Move 3 DX (Acclaim / Probe / Crawfish Interactive / Taito, 1998);
Buster Brothers (Hudson Soft / Mitchell Corporation, 1993) - tamb Pang;

C.
Ca Da (Yonezawa / S'Pal, 199X) - Noms al Jap;
Cadillac II (Hector, 1990) - tamb Square Deal: The Game of Two Dimensional Poker;
Caesar's Palace (Arcadia Systems / Virgin Games / Coconuts Japan, 1990);
Capcom Quiz: Hatena? no Daibouken (Capcom, 1990) - Noms al Jap;
Captain Tsubasa J: Zenkoku Seiha Heno Chousen (Bandai, 1995) - Noms al Jap;
Captain Tsubasa VS (Tecmo, 1992) - Noms al Jap;
Card Game (Coconuts Japan, 1990) - Noms al Jap;
Casino Funpak (Beam Software/Interplay, 1993);
Casper (Natsume / Laguna / Bonsai Entertainment / Hi-Tech Expressions, 1995);
Castelian (Triffix / Rollogame / B.I.T.S., 1990);
Castle Quest (Hudson Soft / OPR, 1993);
 (Konami, 1989) - tamb Dracula Densetsu;
Castlevania II: Belmont's Revenge (Konami, 1991) - tamb Dracula Densetsu II;
Castlevania Legends (Konami / KCEN, 1997) - AKA Akumajou Dracula: Shikkoku daru Zensoukyoku;
Catrap (Asmik / Ask Kodansha, 1990) - tamb Pitman;
Cavenoire (Konami, 1991) - Noms al Jap;
Centipede (Accolade/Majesco/The Code Monkeys, 1992);
Chachamaru Panic (Human Entertainment, 1991) - Noms al Jap;
Chachamaru Boukenki 3: Abyss no Tou (Human Entertainment, 1991) - Noms al Jap;
Chalvo 55: Super Puzzle Action (Digipark/Japan System Supply, 1997) - Noms al Jap;
Championship Pool (Mindscape/Bitmasters, 1993);
Chase H.Q. (Taito/B.I.T.S., 1990) - tamb Taito Chase H.Q.;
The Chessmaster (Hi Tech Expressions/The Software Toolworks/Park Place Production Team, 1990);
Chibi Maruko Chan: Maruko Deluxe Gekijou (Takara, 1995) - Noms al Jap;
Chibi Maruko Chan: Okuzukai Daisakusen (Takara, 1990) - Noms al Jap;
Chibi Maruko Chan 4: Korega Nihon Dayo Ouji Sama (Takara, 1992) - Noms al Jap;
Chiki Chiki Tengoku (Nacoty/J-Wing, 1995) - Noms al Jap;
Chiki Chiki Machine: Mou Race (Atlus, 1992) - Noms al Jap;
Choplifter II (Beam Software/Broderbund/Victor Musical Industries, 1991);
Choplifter III (Broderbund/Ocean Software/Teeny Weeny Games, 1994);
Chuck Rock (Sony Imagesoft/Core Design, 1993);
Chuugaku Eijukugo 350 (Imagineer, 19XX) - Noms al Jap;
Chuugaku Eitango 1700 (Imagineer, 19XX) - Noms al Jap;
Cliffhanger (Sony Imagesoft, 1993);
College Slam (Acclaim/Torus Games, 1996);
Contra (Konami, 1991) - tamb Operation C, Probotector;
 (Konami/Factor 5, 1994) - tamb Contra Spirits, Probotector 2;
Cool Ball (Takara/Infogrames, 1993);
Cool Spot (Virgin Interactive Entertainment/NMS Software, 1994);
Cool World (Ocean Software, 1992);
Cosmo Tank (Atlus/Asuka Technologies, 1990);
Crayon Shin Chan: Ora no Gokigen Collection (Bandai, 1996) - Noms al Jap;
Crayon Shin Chan: Ora to Shiro ha Otomodachi Dayo (Bandai, 1993) - Noms al Jap;
Crayon Shin Chan 2: Ora to Wanpaku Gokko Dazo (Bandai, 1993) - Noms al Jap;
Crayon Shin Chan 3: Ora no Gokigen Athletic (Bandai, 1994) - Noms al Jap;
Crayon Shin Chan 4: Ora no Itazura Dai Henshin (Bandai, 1994) - Noms al Jap;
Crystal Quest (Data East/Novalogic, 1991);
 (Bandai, 1993) - Noms al Jap;
Cutthroat Island (Acclaim/Software Creations, 1995);
Cyraid (Epoch/Nexoft, 1990) - tamb Warrior;

D.
Daedalian Opus (Vic Tokai, 1990);
Daffy Duck Marvin Missions (Sunsoft, 1994);
Darkman (Ocean Software, 1991);
Darkwing Duck (Capcom, 1992);
Days of Thunder (Mindscape / Argonaut Software, 1991);
Dead Heat Scramble (Toei Animation / Electro Brain, 1990);
Defender/Joust (Williams, 1995);
Dennis the Menace (Ocean Software, 1993);
Desert Strike (Ocean Software, 1994);
Dexterity (SNK, 1990);
Dick Tracy (Bandai, 1991);
Dig Dug (Namco, 1992);
Disney's Aladdin (Virgin Games, 1994);
Disney's Hercules (THQ, 1997);
Disney's The Hunchback of Notre Dame (THQ, 1996);
Disney's The Jungle Book (Virgin Games, 1994);
Disney's The Lion King (Virgin Games / Dark Technologies, 1994);
Disney's The Little Mermaid (Capcom, 1992);
Disney's Mulan (THQ, 1998);
Disney's Pinocchio (Virgin Games / NMS Software, 1995);
Disney's Pocohontas (THQ, 1996);
Dodge Boy (Tonkin House, 1991) - Noms al Jap;
Donkey Kong 94 (Nintendo, 1994);
Donkey Kong Land (Rare, 1995);
Donkey Kong Land 2 (Rare, 1996) ;
Donkey Kong Land III (Rare, 1997);
Double Dragon (Technos, 1988);
Double Dragon II (Technos, 1991) ;
Double Dragon 3 (Acclaim, Technos, 1992);
Double Dribble (Konami, 1991);
Dr. Franken (Kemco / Movietime, 1992);
Dr. Franken II (Movietime, 1993);
Dr. Mario (Nintendo, 1990);
Dragonheart (Acclaim / Torus Games, 1996);
Dragon's Lair (CSG Imagesoft / Movietime, 1990);
Dragon Slayer (Epoch, 1990) - Noms al Jap;
Dragon Slayer Gaiden (Epoch, 1992) - Noms al Jap;
Dropzone (Eurocom, 1992);
Duck Tales (Capcom, 1990);
DuckTales 2 (Capcom, 1993);
Dungeonland (Enix, 1992) - Noms al Jap;
Dynablaster (Hudson Soft, 1990);

E.
Earthworm Jim (Shiny Entertainment/Playmates Interactive Entertainment, 1995);
Edd the Duck! (Zeppelin Games, 1991);
Elevator Action (Taito, 1991);
Elite Soccer (Empire Interactive, 1994);
Exodus (Sense llicncia);
Extra Bases;

F.
F1 Pole Position;
F1 Race (Nintendo, 1990);
F15 Strike Eagle (MicroProse, 1993);
F1 Spirits;
Faceball 2000 (Xanth Software, Bullet-Proof Software, 1991);
Family Jockey;
Fastest Lap (Vap, NTVIC, 1993);
Felix the Cat(Hudson Soft,1993);
Ferrari GP Challenge;
Fidgetts;
FIFA Soccer (EA Sports);
FIFA Soccer 96 (EA Sports, 1995);
FIFA Soccer 97 (EA Sports, 1996);
FIFA Soccer 98 (EA Sports, 1997);
Fightbird GB;
Fighting Simulator 2-in-1;
Final Fantasy Adventure (Square, 1991);
Final Fantasy Legend (Square, 1989);
Final Fantasy Legend II (Square, 1990);
Final Fantasy Legend III (Square, 1991);
Final Reverse;
Fire Fighter (Teeny Weeny Games, Mindscape International, 1992);
Fish Dude;
Fist of the North Star (Toei Animation, 1989);
Flappy Special;
The Flash (Equilibrium, THQ, 1991);
;
Flintstones the Movie (Twilight, Ocean Software, 1994);
Flip Pull;
Flying Dragon SD;
Flying Warriors;
Football International;
Foreman for Real (Software Creations, Acclaim, 1995);
Fortified Zone (Jaleco, 1991);
Fortress of Fear (1990);
Frank Thomas 'Big Hurt' Baseball (Realtime Associates, Acclaim, 1995);
Funny Field;

G.
G-Arms;
Galaga/Galaxian;
Gameboy Wars - (1990) Noms al Jap;
Game of Harmony (The Assembly Line, Accolade, 1995);
Game and Watch Gallery (Nintendo, 1997) ;
Game Boy Gallery (Nintendo, 1995) (Noms llanat al Regne Unit);
Ganbare Goemon;
Garfield Labyrinth - Noms Europa;
Gargoyle's Quest (Capcom, 1990);
Gauntlet II (Atari, Mindscape, 1990);
GB Basketball;
Gear Works;
George Foreman KO Boxing;
Getaway;
Ghostbusters II (HAL, Activision, 1990);
Go! Go! Tank;
Goal!;
Godzilla;
Golf (Nintendo, 1990);
 (Konami, 1992);
Great Greed' - (1992);
Gremlins II;

H.
HAL Wrestling;
Hammerin' Harry;
Hammerin' Harry: Ghost Building Company (Irem, 1993);
Harvest Moon GB(Victor Interactive Software, Natsume, 1998) ;
Hatris;
Head On;
Heavyweight Championship Boxing;
Heiankyo Alien (Meldac, 1990);
High Stakes Gambling;
Hit the Ice;
Home Alone (Altron, THQ, 1991);
Home Alone II;
Hong Kong;
Hook (Ocean Software, Sony Imagesoft, 1992);
Hudson's Adventure Island (Hudson Soft, 1992);
Hudson's Adventure Island 2 (Hudson Soft, 1992);
Hudson Hawk (Ocean Software, Sony Imagesoft, 1992);
Hunchback of Notre Dame;
Humans (Imagitec Design, Gametek, 1993) - USA: DMG-HU-USA;
Hunt for Red October;
Hyper Black Bass;
Hyper Dunk;
Hyper Lode Runner;

I.
In Your Face;
The Incredible Crash Dummies (Software Creations, LJN, 1992);
Indiana Jones and the Last Crusade (Ubi Soft, 1994);
Infogenius Frommer's Travel;
Infogenius Personal Organizer;
Infogenius Spell Checker;
Infogenius Translator (francs);
Infogenius Translator (espanyol);
International Superstar Soccer;
Irem Fighter;
Iron Leaguer;
IronMan/Manowar;
Ishido (Publishing International, ASCII, 1990);
Itchy and Scratchy Minigolf;

J.
J League Soccer;
Jack Nicklaus Golf;
James Bond Jr;
James Bond 007 (Saffire Corporation, Nintendo, 1998);
James Pond II;
Jeep Jamboree (Infogrames, Virgin Interactive, 1992);
Jelly Boy;
Jeopardy;
Jeopardy Platinum Edition;
Jeopardy Sports Edition;
Jeopardy Teen Edition;
 (Taito, 1992);
Jimmy Connors' Tennis;
Joe and Mac: Caveman Ninja (Data East, 1993);
John Madden Football 95;
John Madden Football 96;
John Madden Football 97;
Jordan vs Bird (Imagineering, Electronic Arts, 1992);
Judge Dredd (Acclaim, 1995);
Jungle Strike (Ocean Software, Malibu Games, 1995);
Jurassic Park (Ocean Software, 1993);
Jurassic Park II (Ocean Software, 1994);
Jurassic Park: Lost World (Torus Games, THQ, 1997);

K.
Kaeru no tame ni kane wa naru (Intelligent Systems, Nintendo, 1992);
Ken Griffey Jr. Presents Major League Baseball;
Kick Off;
Kid Dracula (Konami, 1993);
Kid Icarus: Of Myths and Monsters (Nintendo, 1992);
Kid Niki;
Killer Instinct (Rare, Nintendo, 1995);
King of Dragons;
King of Fighters 95 (SNK, Takara, 1997);
King of Fighters 96 (SNK, Takara, 1997);
King of the Zoo (UPL, ASCII, 1990);
Kingdom Crusade;
Kirby's Block Ball (HAL Laboratory, Nintendo, 1996);
Kirby's Dream Land (Nintendo,HAL Laboratory,1992);
Kirby's Dream Land 2 (Nintendo,HAL Laboratory,1995);
Kirby's Pinball Land (HAL Laboratory, Nintendo, 1993);
Kirby's Star Stacker (HAL Laboratory, Nintendo, 1997);
Klax (Atari, Mindscape, 1991);
Knight's Quest;
Konami Golf;
Konami Sports;
Korodice;
Krusty's Funhouse (Audiogenic, Acclaim, 1993);
Kung Fu Master (Irem, 1990);
Kwirk (Atlus, Acclaim, 1989)  (tamb en versi japonesa s Puzzle Boy);

L.
Lamborghini American Challenge;
Last Action Hero;
Last Bible;
Lawnmower Man;
Lazlo's Leap;
Legend (Quest, 1991);
Legend of the Mystical Ninja;
Legend of the River King;
The Legend of Zelda: Link's Awakening;
Lemmings - (1991);
Lemmings 2: The Tribes;
Lethal Weapon III;
Lock 'n' Chase;
Looney Tunes;
Loopz;
The Lost World: Jurassic Park;
Lucle;
Lunar Lander;

M.
Magnetic Soccer;
MahJong;
Malibu Beach Volleyball;
Marble Madness;
Mario and Yoshi;
Mario's Picross;
Mario Golf;
Maru's Mission;
Master Karateka;
Maui Mallard;
Max;
McDonaldland;
McKids;
Mega Man in Dr. Wily's Revenge;
Mega Man II;
Mega Man III;
Mega Man IV;
Mega Man V;
Mercenary Force;
Metaljack;
Metal Masters;
Metroid II: Return of Samus;
Mickey's Dangerous Chase (Capcom);
Mickey Mouse - Noms al Jap;
Mickey Mouse II - Noms al Jap i Europa;
Mickey Mouse IV: Mahou no Labyrinth - Noms al Jap;
Mickey Mouse Magic Wands (tamb Mickey Mouse V: Mahou no Sutekki al Jap);
Mickey's Ultimate Challenge;
Micro Machines;
Micro Machines II;
Mighty Morphin Power Rangers;
Mighty Morphin Power Rangers: The Movie;
Milon's Secret Castle;
Miner 2049er;
Minesweeper;
MiniputtGolf;
Missile Command/Asteroids;
Mole Mania;
Monopoly;
Monster Maker J;
Monster Max;
Monster Truck;
Mortal Kombat;
Mortal Kombat II;
Mortal Kombat 3;
Motocross Maniacs;
Mouse Trap Hotel;
Mr. Chin's Gourmet Paradise;
Mr. Do!;
Mr. Nutz;
Ms. Pac Man;
Muhammad Ali Boxing;
Mysterium;
Mystic Quest - Europa (tamb Final Fantasy Adventure);
Mystical Ninja Starring Goemon;

N.
Nail 'n' Scale;
NavySEALS;
NBA All-Star Challenge;
NBA All-Star Challenge II;
NBA Jam;
NBA Jam Tournament Edition;
NBA Live 96;
Nebulus;
Nemesis;
Nemesis II;
New Chessmaster;
NFL Football;
NFL Quarterback Club;
NFL Quarterback Club II;
NFL Quarterback Club 96;
NHL Hockey 95;
NHL Hockey 96;
Nigel Mansell Racing;
Ninja Boy;
Ninja Boy II;
Ninja Gaiden Shadow;
Ninja Taro;
Nintendo World Cup;
Nobunaga's Ambition;

O.
Olympic Summer Games;
On the Tiles;
Operation C;
Othello;
Outburst;
Out of Gas;

P.
Pac Attack;
Pacin Time;
Pac Man;
Pagemaster;
Palamedes;
Panel Action Bingo;
Pang!;
Paperboy;
Paperboy II;
Parodius Da!  Shinwa kara Owarai e ;
PGA Golf;
PGA Golf 96;
Penguin Land;
Penguin Wars;
Pinball;
Pinball Deluxe;
Pinball Dreams;
Pinball Fantasies;
Pipe Dream;
Pit Fighter;
Play Action Football;
Pocket Bomberman - (1997) - Jap: DMG-APOJ-JPN;
Pocket densha - (Ttol original:       , Aka. Poketto  densha-1998) - Jap: DMG-ATNJ-JPN;
Pocket Monsters: Green (Noms al Jap);
Pokmon Blau;
Pokmon Vermell;
Pokmon Groc;
Popeye II;
Populous;
Pop Up;
Power Mission;
Power Paws;
Power Racer;
Prehistorik Man;
Primal Rage;
Prince of Persia;
;
Pro Soccer;
Pro Wrestling;
Punisher;
Puzzle Bobble;
Puzzle Road;
Puzznic;
Pyramids of Ra;

Q.
QBillion;
Q*Bert;
Qix;
Quarth;
;

R.
R-Type;
R-Type II;
Race Days;
Race Drivin';
Radar Mission;
Raging Fighter;
Rampart;
Ranma 1/2;
Ranma 1/2 Part II;
Ranma 1/2 Kakugeki;
The Real Ghostbusters;
Ren and Stimpy: Space Cadets;
Ren and Stimpy: Veediots;
Rescue of Princess Blobette;
Revenge of the 'Gator;
Riddick Bowe Boxing;
Ring Rage;
Road Rash;
Robin Hood: Prince of Thieves;
Robocod;
Robocop;
Robocop II;
Robocop vs Terminator;
Rocky and Bullwinkle;
Rodland;
Roger Clemens MVP Baseball;
Rolan's Curse;
Rolan's Curse II;

S.
SaGa;
SaGa II;
SaGa III;
Sailor Moon GB;
Samurai Shodown;
Scotland Yard;
Sea Battle;
;
Seiken Densetsu;
Sensible Soccer - (1993);
Serpent;
Shadowgate Classic;
Shadow Warrior;
Shanghai;
Shaq Fu;
Side Pocket;
The Simpsons: Bart and the Beanstalk;
The Simpsons: Bart vs Juggernauts;
Bart Simpson's Escape from Camp Deadly;
Skate or Die: Bad 'n' Rad;
Skate or Die: Tourde Thrash;
Small Soldiers;
Small World;
Smurfs;
Snakes;
Sneaky Snakes;
Snoopy's Magic Show;
Snow Bros Jr;
Soccer;
Soccer Boy;
Soccer Mania;
Solar Striker;
Solitaire Funpak;
Solomon's Club;
Space Invaders 94;
Space Invaders;
Spanky's Quest;
Speedball II;
Speedy Gonzales;
Spider-Man and X-Men;
Spiritual Warfare;
Splitz;
Spot: Cool Adventure;
Spirou;
Spud's Adventure;
Spy vs. Spy;
Stargate;
StarHawk;
Star Trek;
Star Trek: Generations;
Star Trek TNG;
Star Wars;
Star Wars: The Empire Strikes Back;
Star Wars: Return of the Jedi;
Stargate;
Stop That Roach;
Street Fighter II;
Street Racer;
Sumo Fighter;
Superman;
Super Battletank;
Super Bikkuri Man;
Super Chinese Land (Jap);
Super Deformed Gundam;
Super Deformed Lupin III;
Super Hunchback;
Super Kick Off;
Super Mario Land;
Super Mario Land 2: 6 Golden Coins;
Super Off Road;
Super R.C. Pro-Am;
Super Scrabble;
Swamp Thing;
Sword of Hope;
Sword of Hope II;

T.
Tabaluga;
Tail Gator;
Tale Spin;
Tama and Friends;
Tamagotchi;
Tarzan;
Tasmania Story;
Taz-Mania;
Taz-Mania II;
Tecmo Bowl;
Teenage Mutant Ninja Turtles: Fall of the Foot Clan;
Teenage Mutant Ninja Turtles II: Back from the Sewers;
Teenage Mutant Ninja Turtles III: Radical Rescue;
Tengoku Trappers;
Tennis (Nintendo, 1989);
Terminator II: Arcade Game;
Terminator II: Judgment Day;
Tesserae;
Tetris;
Tetris 2;
Tetris Attack;
Tetris Blast;
Tetris Bombliss;
Tetris Plus;
Tiny Toon Adventures: Babs' Big Break;
Tiny Toon Adventures 2: Montana's Movie Madness;
Tiny Toon Adventures: Wacky Sports Challenge;
Tintin au Tibet (Infogrames,1995);
Tintin et le Temple du Soleil;
Tip Off;
Titus the Fox;
Tom and Jerry;
Top Gun:Guts and Glory;
Top Ranking Tennis;
Torpedo Range;
Total Carnage;
Toxic Crusaders;
Toy Story;
Track and Field;
Track Meet;
Trax;
True Lies;
Tumble Pop;
Turn and Burn;
;
Turrican;
Twinbee Da!;

U.
;
;
Ultra Golf;
Ultraman;
Undercover Cops;
Universal Soldier;
Urban Strike;
Urusei Yatsura;

V.
Vegas Stakes;
Velious II;
Virtual War-(tamb Lawnmower man);
Volley Fire;

W.
Wario Blast: Featuring Bomberman!;
Wario Land: Super Mario Land 3;
Wario Land II;
Waterworld;
Wave Race;
Wayne's World;
WCW Main Event;
We're Back!;
Wheel of Fortune;
Who Framed Roger Rabbit?;
WildSnakes;
Winter Olympics;
Wizards and Warriors X;
Wizardry;
Word Zap;
Wordtris;
Workboy Suite;
World Bowling;
World Circuit Series;
World Cup98;
World CupUSA94;
World Cup Soccer;
World CupStriker;
World Heroes II Jet;
Worms - (1996);
WWF King of the Ring;
WWF RAW;
WWF Superstars;
WWF Superstars 2;

X.
Xenon II;
X - Xekkusu -(Nintendo);

Y.
Yakuman;
Yoda Stories;
Yogi Bear;
Yoshi;
Yoshi's Cookie;

Z.
Zen Intergalactic Ninja;
Zoids;
Zool;
Zoop;

 Enllaos externs .
About.com Guia de la Game Boy - Tot sobre la Game Boy: Notcies, anlisi, histria, cultura i desenvolupament. Actualitzat diverses vegades a la setmana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139896" title="Eusebi Arnau i Mascort" nonfiltered="1505" processed="1493" dbindex="57213">
 
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1864-1933) fou un escultor catal.

Biografia.

Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser deixeble de Josep Gamot i de Venanci Vallmitjana. Va prosseguir els seus estudis a Roma l'any 1887, grcies a una beca de l'Escola Llotja. A Pars va ampliar els seus coneixements a l'Acadmia Julien; va exposar en aquesta capital francesa als anys 1895 i 1902.
 
Al seu taller va tenir com deixeble a Pau Gargallo i a Josep Dunyach entre altres. Juntament amb l'escultor Josep Llimona va treballar en el retaule de l'Esglsia baslica de Santa Engrcia de Saragossa.

Les seves escultures aplicades a l'arquitectura com les de la casa Lle Morera, casa Amatller , Fonda Espanya, Palau de la Msica Catalana i Hospital de Sant Pau  (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.
 
Fou co laborador habitual de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, amb el que treball a l'edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga, el Via Crucis de Montserrat, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Parrquia del Sagrat Cor al Poblenou, l'agncia de la Caixa de Pensions a Reus, etc.

Va destacar com a medallista, entre d'altres va realitzar la de l'Exposici Universal de 1888, la de la Solidaritat Catalana, la del Centenari de Colom i la commemorativa de l'enderrocament de les muralles de Barcelona.

Reconeixements. 

Diploma a l'Exposici Universal de Barcelona de 1888 ;
1891-Diploma Honorfic a l'Exposici de Belles Arts de Barcelona. ;
1896-Premi a l'Exposici de Belles Arts de Barcelona.

Obres. 

 Translaci del cos de Santa Eullia 1891 ;
 Ave Maria 1891 ;
 Redempci 1896 ;
 Sagrada Famlia 1896 ;
 Pet de mare 1898 ;
 Retrat de Mari Aguil 1898 ;
 Retrat de Jacint Verdaguer 1902 ;
 Retrat de Teodor Llorente ;
 Relleu a la faana de la casa de la Lactncia a Barcelona, 1910;
 Retrat de Joan Maragall al Parc de la Ciutadella, 1913;



Notes.



Bibliografia.

 Maria Isabel Marn Silvestre Eusebi Arnau Mascort Barcelona: Infiesta Editor, 2006. Collecci Gent Nostra;
 Santiago Alcolea i Gil Escultura Catalana del Segle XIX Barcelona: Fundaci Caixa de Catalunya, 1980;
 La Gran Enciclopdia en catal Volum II, Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5430-X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139900" title="Wilton house" nonfiltered="1506" processed="1494" dbindex="57214">
Wilton house s una casa de camp anglesa situada a Wilton prop de Salisbury a Wiltshire. Va ser la seu dels comtes de Pembroke durant ms de 400 anys.

El primer edifici enregistrat fou un priorat fundat pel rei Egbert al voltant de 871. Posteriorment, aquest priorat, grcies a les concessions de terres del rei, es convertia en una abadia potent i rica. Tanmateix, l'Abadia de Wilton fou dissolta durant la Dissoluci dels Monestirs pel rei Enric VIII d'Anglaterra (1538).

El primer comte de Pembroke, William Herbert, es va convertir el 1544 en propietari del convent benedict de Wilton desprs de dissoldre'l Enric VIII, fent construir una residncia al seu emplaament. Les segents generacions hi van deixar la seva empremta, que va comptar amb arquitectes de la talla d'Inigo Jones (1630), John Webb (1647), i James Wyatt (1801). A ms de la magnificncia de la decoraci, destaca l'esplendor del mobiliari (Kent, Chippendale, etc.) aix com la riquesa de la collecci de pintures (Rubens, Hals, Rembrandt, Van Dyck, Clouet, Del Sarto, etc.).

Resplendent de blanc i or, la Double Cube Room (18 x 9 x 9 m), acabada per Webb, s l'estana especialment dissenyada per Jones per a la collecci del quart comte. En ella es van reunir Eisenhower i Churchill per elaborar plans i estratgies d'atac en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, en ser llavors la caserna general de comandament de la zona sud.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139901" title="Middlesbrough Football Club" nonfiltered="1507" processed="1495" dbindex="57215">


El Middlesbrough Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat de Middlesbrough, al comtat de North Yorkshire. Va ser fundat en 1876 i actualment juga a la FA Premier League anglesa. 

Histria. 

El Middlesbrough FC va ser fundat en 1876 per membres del Middlesbrough Cricket. L'equip tamb s conegut en Anglaterra amb el nom de The Boro. 

El 10 de maig de 2006, es va enfrontar al Sevilla FC en la final de la Copa de la UEFA, en la qual va perdre per 0-4


Palmars.

Tornejos nacionals.

 Copa de la lliga (1): 2003-04;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139904" title="The Addams Family (Game Boy)" nonfiltered="1508" processed="1496" dbindex="57216">

The Addams Family s el ttol d'un videojoc llanat per la Game Boy, com tamb en diverses versions per l'Amiga, l'Amstrad CPC, l'Atari ST, el Commodore 64, la Game Gear, la Genesis, la NES, la SNES, i el ZX Spectrum. Els jocs sn una tie-in de la pellcula del 1991, La Famlia Addams. Va ser publicat i desenvolupat al 1992 per Ocean Software. s un videojoc de plataformes i d'acci.

 Enllaos externs .
The Addams Family al MobyGames;
The Addams Family a All Game Guide;
The Addams Family a GameFAQs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139905" title="Palau rom de Fishbourne" nonfiltered="1509" processed="1497" dbindex="57217">
El Palau rom de Fishbourne, al comtat de West Sussex, s el ms sumptus de tots els descoberts a Anglaterra.

Construt cap al 75 dC, se suposa que va ser la residncia de Cogidubnus. Els diferents terres de mosaics es van anar sobreposant uns a altres segons els dictmens de la moda romana. Aix va ser aix fins al segle III, poca en qu el palau va ser destrut per un incendi. Descobert el 1960, l'ala nord mostra magnfics mosaics, prova del luxe en el qual vivia l'elit romana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139908" title="Josep Gamot i Llria" nonfiltered="1510" processed="1498" dbindex="57218">

Josep Gamot i Llria (Barcelona, 1860-1890). Escultor catal.  

Va estudiar a l'Escola Llotja i fou deixeble de Rosend Nobas i Ballb a Barcelona. 

La part ms nombrosa de la seva obra es compon de retrats i petites peces dirigides per al colleccionisme. Realitz tamb algunes peces de plata. 

Va participar l'any 1876 a l'Exposici Nacional de Madrid amb l'obra Can presa de remordiment. 

Va collaborar al monument a Cristfor Colom de Barcelona, amb les escultures Arag i Llus de Santngel l'any 1888, aix com tamb va realitzar Anfitrite (1881) i un grup de nens situats a la part alta de la Cascada del parc de la Ciutadella.

Obres. 
Cap de dona ;
Bust de Manola ;
Gitano ;
Gitana ;
Un afric. 1880 ;
Circasiana. 1881 ;
Bust de Maja. 1882 ;
Moro en oraci. 1885. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona;

Bibliografia.
Santiago Alcolea Gil (1989), Escultura Catalana del Siglo XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya;
Volum 9 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5437 7;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139912" title="Roger Casement" nonfiltered="1511" processed="1499" dbindex="57219">




Sir Roger David Casement (en irlands: Ruair Mac Easmainn) (Sandycove, vora Dubln, Irlanda, 1 de setembre de 1864 - 3 d'agost de 1916) fou un diplomtic britnic que milit activament en la causa del nacionalisme irlands. Fou fams per la seva activitat contra els abusos del sistema colonial al Congo i al Per, aix com per les seves negociacions amb Alemanya immediatament abans de l'Aixecament de Pasqua.    

Casement nasqu a Sandycove, vora Dubln, de pare protestant i mare catlica. La seva mare, Anne Jephson, el va fer batejar en secret com a catlic, per va morir quan Casement era encara un nen. Quan tenia deu anys va morir tamb el seu pare, i va ser educat pels seus parents protestants de l'Ulster. Casement va viatjar a frica per primera vegada en 1883, als dinou anys. Va treballar a l'Estat Lliure del Congo per a diverses empreses i per a l'Associaci Internacional Africana fundada pel rei Leopold II de Blgica. Durant la seva estada al Congo, va conixer el fams explorador Henry Morton Stanley, que en aquells dies s'havia embarcat en la seva expedici per a rescatar Emin Baix. Va conixer tamb Joseph Conrad, que era llavors un jove mariner i no havia publicat encara la seva novella El cor de les tenebres. En 1892, Roger Casement va deixar el Congo per a treballar a Nigria com a funcionari de la Secretaria d'Estat per a les Colnies. En 1895 va ser nomenat cnsol a Loureno Marques (avui Maputo).
 
Cap a 1900, es trobava de retorn al Congo, a Matadi, i all va fundar el primer consolat britnic al pas. En els seus despatxos al Foreign Office va denunciar sovint els maltractaments a que era sotmesa la poblaci nadiua i les catastrfiques conseqncies del sistema de treballs forats. En 1903, desprs que la Cambra dels Comuns, a instncies d'activistes humanitaris, aprovs una resoluci sobre el Congo, va rebre l'encrrec d'investigar la situaci a l'Estat Lliure. El resultat va ser el seu clebre Informe Casement sobre el Congo. L'informe, publicat el 1904 malgrat les pressions que va rebre el govern britnic per part del rei de Blgica, va provocar un gran escndol. Poc temps desprs, Casement va conixer al periodista Edmund Dene Morel, qui dirigiria la campanya de la premsa britnica contra el govern del Congo. Fou el principi d'una profunda relaci d'amistat, admiraci i collaboraci en l'afer del Congo. Casement, que no podia participar activament en la campanya a causa de la seva condici de diplomtic, va convncer Morel perqu funds l'Associaci per a la Reforma del Congo. La seva denncia de la situaci en el Congo va ser la ra principal per la qual va ser nomenat cavaller en 1911. Anteriorment havia rebut tamb l'Ordre de Sant Miquel i Sant Jordi, el 1905 .
 
En 1906 va ser enviat a Santos (Brasil), on va desenvolupar un treball similar al que havia realitzat al Congo entre els indis putumayo de Per. Casement va dimitir del servei colonial en 1912. L'any segent es va unir als Voluntaris Irlandesos, i es va fer ntim amic d'un dels seus dirigents, Eoin MacNeill. Quan en 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial, va intentar assegurar-se l'ajuda alemanya per a la causa de la independncia irlandesa, per a aix va intentar viatjar cap a Alemanya passant pels Estats Units. Es veia autoanomenat com a ambaixador de la naci irlandesa. Mentre projectava el viatge, va tractar de convncer els nacionalistes exiliats del Clan na Gael perqu financessin la seva expedici. Molts membres del Clan na Gael no confiaven del tot en ell, ja que no era membre de la Germandat Republicana Irlandesa (Irish Republican Brotherhood, IRB), i defensava punts de vista considerats per alguns massa moderats. Casement va arribar a un acord amb Alemanya, que assegurava el suport d'aquest pas a una Irlanda independent. La major part del temps que va passar a Alemanya el va invertir a reclutar una "Brigada Irlandesa", formada per presoners de guerra irlandesos del camp de presoners de Limburg an der Lahn, que serien entrenats per a lluitar contra Anglaterra. El 27 de desembre de 1914, Casement va signar un acord a Berln amb el secretari d'estat alemany Arthur Zimmermann en el Ministeri d'Exteriors germ. Noms cinquanta-dos homes es van presentar voluntaris per a l'entrenament, i malgrat les promeses d'Alemanya, no van ser entrenats en l's de metralladores, que en l'poca eren relativament noves i desconegudes. 

Els seus esforos foren infructuosos, ja que els irlandesos lluitaven voluntriament en l'exrcit britnic, i el projecte es va abandonar desprs de gastar molt temps i diners. Els alemanys, fora escptics envers Casement, per conscients dels avantatges que podia reportar-los un aixecament a Irlanda, van oferir als irlandesos 20.000 fusells, 10 metralladores i la munici necessria, noms una part del que Casement havia demanat. 

Casement no va saber de l'Aixecament de Pasqua fins que el pla no va estar del tot preparat. El IRB va preferir mantenir-lo al marge, i fins i tot va tractar de substituir-lo. Aix mai no va saber que darrera els Voluntaris Irlandesos qui veritablement movia els fils eren Thomas Clarke i Patrick Pearse.

Les armes mai no arribaren a Irlanda. Foren enviades en el vaixell Aud Norge, sota bandera noruega per amb tripulaci alemanya, i foren interceptades per les autoritats britniques. Poc desprs ell mateix marx a Irlanda en un submar U-19, amb la intenci de convncer Eoin MacNeill que avorts l'aixecament, ja que pensava que els alemanys jugaven amb ells i no se'ls prenien seriosament.

A les primeres hores del 21 d'abril 1916, tres dies abans de l'aixecament, Casement va desembarcar, malalt, a Banna Strand enmig de la badia de Tralee (Comtat de Kerry), on poc desprs fou capturat per les autoritats britniques acusat de traci, sabotatge i espionatge. Tot i que la base legal per a condemnar-lo era mnima, ja que la llei d'espionatge britnica condemnava els fets si s'havien produt en territori britnic i no pas alemany (com era el seu cas), s'empescaren un antic decret medieval i fou condemnat a morir en la forca. Sir Arthur Conan Doyle i George Bernard Shaw demanaren clemncia, per Joseph Conrad no el va perdonar mai com a trador.

Casement fou penjat en la forca a la pres de Pentonville, i enterrat com a trador. El 1965 el seu cos fou repatriat a Irlanda i va rebre un funeral d'estat al cementiri de Glasnevin, on hi va participar el president d'Irlanda Eamon de Valera.

 Els diaris de Casement i la seva homosexualitat .
Quant les autoritats britniques cercaren proves per acusar-lo de traci, investigaren en els seus diaris particulars. Poc abans d'executar-lo van afirmar que en ells hi havia prova que era un homosexual promiscu i pederasta, un delicte en aquells anys. Segons la historiografia oficial irlandesa, els diaris (anomenats Black Diaries) eren una falsificaci com les que va fer el periodista Richard Pigott per tal de desprestigiar Charles Steward Parnell, mentre que els unionistes els acceptaren com a veritables.

Desprs d'anys de controvrsies, una investigaci encarregada per la BBC i polgrafs de reconegut prestigi determinaren que els diaris foren escrits per la m de Casement, tot i que no va deixar clar si el que va escriure eren fantasies o si va practicar realment el que va escriure-hi.

Bibliografia.

Casement, Roger, The Crime against Europe. The causes of the War and the foundations of Peace. Berlin, The Continental Times, 1915.
Casement, Roger, The Crime against Ireland, and how the War may right it. Berlin, no publisher, 1914.
 Casement, Roger: The Eyes of Another Race: Roger Casement's Congo Report and 1903 Diary. University College Dublin Press, 2004. ISBN 1-900-62199-1;
Casement, Roger, Gesammelte Schriften. Irland, Deutschland und die Freiheit der Meere und andere Aufstze. Diessen vor Mnchen, Jos. Huber's Verlag, 1916. Second expanded edition, 1917.
Casement, Roger, Ireland, Germany and freedom of the seas: a possible outcome of the War of 1914.  New York & Philadelphia, The Irish Press Bureau, 1914. Reprinted 2005: ISBN 1-421-94433-2;
Casement, Roger, Roger Casement's diaries: 1910. The Black and the White. Edited by Roger Sawyer. London, Pimlico, 1997. ISBN 0-7126-7375-X;
Casement, Roger, Some Poems. London, The Talbot Press / T. Fisher Unwin, 1918.
Casement, Roger The Amazon Journal of Roger Casement. Edited by Angus Mitchell. Annacondra Editions;
 DaRosa, Peter, Rebels: The Irish Rising of 1916;
 Dudgeon, Jeffrey, "Roger Casement: The Black Diaries with a Study of his Background, Sexuality and Irish Political Life", ISBN 0-9539287-2-1 (2002);
 Hochschild, Adam, King Leopold's Ghost;
 Mitchell, Angus, Casement (Life & Times Series). Haus Publishing Limited, 2003. ISBN 1-904-34141-1;
 Hyde, H. Montgomery, The Love That Dared not Speak its Name. Boston, Little, Brown, 1970.  ;
 Inglis, Brian, Roger Casement, ISBN 0-14-139127-8 (2002);
 Reid, B.L., The Lives of Roger Casement. London, The Yale Press, 1976. ISBN 0-300-01801-0;
 Sawyer, Roger, "Casement: The Flawed Hero";
 Singleton-Gates, Peter, & Maurice Girodias, The Black Diaries. An account of Roger Casement's life and times with a collection of his diaries and public writings. Paris, The Olympia Press, 1959. First edition of the uncensored Black Diaries.
 Wolf, Karin, Sir Roger Casement und die deutsch-irischen Beziehungen. Berlin, Duncker & Humblot, 1972. ISBN 3-428-02709-4;

Enllaos externs.

Breu biografia de Roger Casement;
Investigaci de la BBC sobre els "Black Diaries";




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139913" title="Narian-Mar" nonfiltered="1512" processed="1500" dbindex="57220">


Naryan-Mar (rus        -   ; Njar"jana Mar" "ciutat roja" en llengua nenets) s una ciutat Rssia i centre administratiu del districte autnom de Nentsia. s un port fluvial i martim, al marge dret del riu Pecora. s a 110km del Mar de Barents. 

Naryan-Mar s al nord del Cercle rtic, al sud d'Andeg i a l'est d'Oksino. El cens rus (2002) va donar una poblaci de 18.611; el 1973 la poblaci era de 17.000. T un aeroport propi.

Naryan-Mar fou fundada el 1935 per a la construcci de plantes industrials.

Antigament es dedicava al comer de fusta, per aix ha decaigut.

Les principals atraccions turstiques sn el memorial de la Segona Guerra Mundial, una esglsia ortodoxa i una oficina de correus.

 Referncies .



Enllaos externs.
Google Maps;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139915" title="Iuracs" nonfiltered="1513" processed="1501" dbindex="57221">

Els iuracs o nenets (rus:       - IPA: (plural)) sn un poble indgena de Rssia que viu als districtes autnoms de Nentsia i Iamlia. Parlen la llengua nenets, una de les llenges samoiedes del grup de les llenges uralianes. Segons el cens rus (2002) hi ha uns 41,302. Sn afins als altres pobles samoiedes, enets, nganasans i selkups.

 Costums .
Arribaren de molt antic als Saians, Obi i Ienissei, i es dedicaven al a pesca i pasturatge nmada de rens o caaven animals de pell fina, aprofitant l'escora de bedoll. 

Consideraven les dones com a impures, i per aix tenien vedades l'entrada a certes parts del chum o tenda, i duien el psk (roba de pell). El chum tenia un llarg passads i era cobert de pells de ren, un amb el pl cap a l'exterior i una amb el pl cap a l'interior. Com eren nmades, quan es desplaaven s'enduien les pells de la tenda, per hi deixaven la carcassa. A les rees d'estar i dormir, vora l'entrada, hi posaven bancs de branques i herbes cobertes de pells de ren. La llar era al centre, amb llums de greix de ren. La part oposada feia de magatzem i rebost. Aquestes tendes constituen poblacions estables durant l'hivern i eren cobertes d'escora, per a l'estiu vivien en tendes cniques d'estaques cobertes amb planxes d'escora de bedoll.

Creien en un sser suprem, Num, i feien sacrificis a uns dols de fusta, i els tadebi o xamans tenien un gran prestigi. Creien que l'anima dels morts restava sota terra molt de temps, i que si no se'ls recordava podien fer mal els vius. Noms amb els anys el tadebi enviava l'nima a l'altre mn, on es considerava que totes les nimes suraven sobre el mar en un cove de coure. Compraven l'esposa, pagant fins a 200 rens o pells de guineu, o b amb anys de treball pel sogre. Les dones duien de dot teles, trineus i alguns rens.

La famlia era patriarcal, i la poligmia era poc practicada, tot i que permesa. Es dividien en clans exogmics dividits en vataga (fratries), amb territori propi de cacera i pesca. Feien i adoraven dols de pedra o sindh. L'illa de Vajgach era sagrada, hi enterraven els morts. L'nic instrument musical era el penser, tambor del xaman.

 Histria .
Des del comenament s'oposaren a la penetraci russa, i sn els samoyadj de les Crniques de Nestor. Els nenets van restar sota influncia del principat de Novgorod en el segle XIII, per cap al segle XIV foren tributaris dels ttars, que foren succets pels russos, que els dominaren definitivament el 1628, quan es constru la fortalesa de Krasnoiarsk.   

Es revoltaren contra l'opressi russa el 1719, el 1731 i el 1749. El 1824 s'inici una conversi a l'ortodxia a gran escala, cosa que provoc la revolta de Vavle neniaga el 1825-1840, i cap el 1870 foren parcialment reassentats a la frontera nord-oest de Rssia. El 1854 Castrn els va fer una gramtica i un diccionari. El 1910 hi havia entre 15 i 20.000 nenets als gubernia d'Arkhangelsk i Taimir.

El 1924 es va crear un Comit d'Assistncia dels Pobles del Nord, amb la idea de crear reserves per als pobles nadius. El 1929 es cre el Districte Autnom Nenets, i el 1930 el de Iamal i el de Taimir, amb una lleu autonomia en el terreny cultural, i es va iniciar la collectivitzaci. El 1929 es va crear el diari en nenets Neryana Vynder - Krasny Tundrovik , mercs al qual comen l'alfabetitzaci en llengua nenets i selkup. 

Cap el 1950 havien estat obligats a abandonar la vida nmada i reassentats en granges collectives. Es van fer experiments nuclears a Nova Zembla, la flota rtica s'install a Severomorsk, es crea una base militar a Plesetsk i un centre d'experimentaci nuclear a Severodvinsk.

Des d'aleshores es troben afectats per l'atur, l'alcoholisme, el racisme i la russificaci. Alguns s'han enllistat a l'exrcit. Tamb sn afectats per l'emigraci: la poblaci de Iamlia pass de 80.000 habitants el 1970 a 486.000 el 1989, i la poblaci nenets baix del 22,4 % el 1959 al 13 % el 1979. Alhora, el 1980 el 27 % dels matrimonis eren mixtes (el 82 % a les ciutats) i el 7 % de les famlies eren monoparentals (el 30 % a Naryan Mar). Noms el 41 % dels nenets tenia feina i la seva esperana de vida no superava els 50 anys.

Les collectivitzacions sovitiques els han fet perdre la solidaritat interclnica, i endems sn afectats en llur supervivncia per la russificaci, la degradaci ecolgica del territori, l'alcoholisme i la poltica sovitica de  far west .

El 31 de setembre del 1990 es produren manifestacions espordiques a la carretera Raduzhi-Variogan. Khantis i nenets tallaren durant cinc hores el pont del riu perqu els atropellaven els rens. L'Assemblea dels Khantis i Nenets protest per la mort violenta de 26 nadius. Els consells tribals locals formaren l'Assemblea de Pobles del Nord.

Famosos Nenets.
Konstantin Pankov;

Vegeu tamb.
 Llista de pobles indgenes de Rssia;

Referncies.
Els treballs de Matthias Castrn encara sn una autoritat sobre aquest poble. Veure Grammatik der samojedischen Sprachen (1854); Wrterverzeichnisse aus den samojedischen Sprachen (1855); Ethnologische Vorlesungen ber die altaischen Vlker (1857); Versuch der koibalischen und karagassischen Sprachlehre (1857).
A. Middendorf, Reise in den dstersten Norden und Osten Sibiriens. (1875).
Janhunen, Juha: Aturada gltica en Nenets. - Helsinki : Suomalais-Ugrilainen Seura, 1986. - 202 p. - (Suomalais-Ugrilaisen Seuran toimituksia ; 196). - ISBN 951-9403-03-5;
Salminen, Tapani: Tundra Nenets inflection. - Helsinki : Suomalais-Ugrilainen Seura, 1997. - 154 S. - (Suomalais-Ugrilaisen Seuran toimituksia ; 227). - ISBN 952-5150-02-X;
Sammallahti, Pekka: Material from Forest Nenets. - Helsinki, 1974. - 140 p. - (Castrenianumin Toimitteita ; 2). - ISBN 951-45-0282-5;

Enllaos externs.
Llibre Roig de la UNESCO de les Llenges amenaades: sia del NO;
Pobles urlics amenaats;
Jarkko Niemi: Tipus de canons nenets. 1997;
Llenges minoritries de Rssia a la Xarxa;
Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus;
Nota histrico-demogrfica dels nenets a la Repblica Komi;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139916" title="Chichn Itz" nonfiltered="1514" processed="1502" dbindex="57222">

Chichn Itz (grafia espanyola del maia Chich'en Itza, literalment vora el pou dels itzs) s una zona arqueolgica de Mxic a l'estat de Yucatn, entre les ciutats de Valladolid i Mrida. Una de les ciutats ms importants de la civilitzaci maia, Chichn Itz s molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectnics i ha estat considerada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Des del 2007, s considerada una de les noves set meravelles del mn. 

La presncia d'una ciutat maia en aquest indret s deguda a l'existncia de dos pous naturals (cenotes) que constituen un tresor inestimable en aquesta regi desproveda d'aigua. Chichn Itz deu el seu nom a aquests dipsits d'aiges subterrnies: en maia chi significa boca i ch'en pou. Itz (Itza) s el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys 435 i 455 i que l'abandon un segle ms tard per raons encara desconegudes. A partir del segle X, Chichn Itz va esdevenir el centre religis de les civilitzacions maia i tolteca i probablement era un lloc d'iniciaci per als sacerdots que des d'all eren enviats a la resta de la pennsula de Yucatn.

L'elit governant de Chichn Itz era formada per guerrers, sacerdots i comerciants. Van introduir el culte al du Kukulkan (la serp emplomallada), l'equivalent al Quetzalcatl de l'altipl mexic. Van aixecar construccions amb talussos i murs verticals i representacions del du ocell-serp. El militarisme va ser el fonament indubtable d'aquesta cultura, cosa que s'evidencia en el monument anomenat la Plataforma de les Calaveres, on s'exhibien, clavats en estaques, els cranis de centenars d'enemics.


La ciutat, que al principi era tan sols un petit poblat de barraques de fusta i palla, va prosperar amb els anys i els seus habitants van comenar a erigir edificacions monumentals prop del cenote anomenat Xtoloc. Pel que sembla, va crixer de manera dispersa en els primers temps, per a posteriorment ser dissenyada curosament deixant grans espais entre els temples. Les distncies entre els edificis es cobrien d'mplies calades o vies principals, elevades sobre el terra, anomenades sacbeob (en singular sacbe, cam blanc en maia). El temple dels Guerrers, l'Observatori (el Caracol), el Cenote Sagrat dedicat al deu Chaac, el temple de Las Monjas o el Joc de Pilota sn tan sols una part de la grandesa d'aquesta civilitzaci, antiga metrpoli dels maies.

Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichn Itz estan presidits per la Pirmide de Kukulkan, tamb anomenada el Castillo, un dels edificis ms alts i notables de l'arquitectura maia. s una pirmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular. S'assenta sobre una plataforma rectangular de 55,5 metres d'amplada i t una altura de 24 metres. Cada costat de la pirmide t una gran escalinata que porta al temple superior. Balustrades de pedra flanquegen cada escala, i a la base de l'escalinata nord s'assenten dos colossals caps de serps emplomallades, efgies del du Kukulkan. La pirmide s objecte d'un curis fenomen que t lloc al capvespre dels dies 21 de mar i 22 de setembre, els equinoccis de primavera i de tardor respectivament: s l'anomenat descens de Kukulkan, una projecci solar de forma serpentina que s'observa a l'escala nord, consistent en set triangles de llum, invertits, com a resultat de l'ombra que projecten les nou plataformes d'aquest edifici, en pondre's el sol.

L'any 1900, el cnsol nord-americ al Yucatn Edward H. Thompson va adquirir lhacienda on s'aixecava Chichn Itz per 75 dlars un cop identificada la zona arqueolgica, hi va dur a terme alguns estudis i al mateix temps va saquejar una gran quantitat d'objectes en el decurs de les seves exploracions, incloent-ne d'or i de jade, alguns dels quals posteriorment van ser lliurats al govern mexic. Els espanyols Francisco de Montejo i Diego de Landa foren els primers europeus que a mitjan segle XVI van visitar la zona i van adonar-se de l'existncia de la ciutat. 

 Enllaos externs .

 Chichn Itz     ;
 Chichn Itz, dins l'Instituto Nacional de Antropologa e Historia ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139917" title="Marc Chagall" nonfiltered="1515" processed="1503" dbindex="57223">

Marc Chagall (en rus:                      ; en bielors:                         Moja Zacharavi  aha a ) (Vtsiebsk, 7 de juliol de 1887   Saint-Paul de Vence, 28 de mar de 1985) va ser un pintor jueu-rus, nascut a Bielorssia, aleshores part de l'Imperi Rus. s un dels ms destacats pintors del Segle XX, associat amb els moviments d'avantguarda posteriors a l'impressionisme.

 Biografia .
Marc Chagall va nixer com Moishe Segal (      "  - sent "Segal" un cognom levita, acrnim de         Segan Levi, que significa "Levita ajudant"); el seu nom va ser russificat com Mark Zakharovich Shagalov i posteriorment com Shagal (     ), que en rus significa va marxar o caminar. Chagall va nixer a Vtsiebsk, Bielorssia, i era el major de nou fills d'una famlia jueva molt unida, encapalada per son pare, un comerciant d'areng, i per la mare, Feiga-Ita. Aquest perode de la seua vida, descrit com feli entre la pobresa, apareix en referncies al llarg de la seua obra. 

Va comenar a estudiar l'any 1906 sota el mestratge d'un fams artista local, Jehuda Pen. Pocs mesos desprs, ja en l'any 1907, es va traslladar a Sant Petersburg. Ac va inscriure's en l'escola de la Societat d'Amants de les Arts, estudiant sota la tutella de Nikolai Roerich i coneixent artistes de totes les escoles i estils. Entre 1908 i1910 va estudiar amb Leon Bakst a l'Escola Zvyagintseva.

Aquest perode va ser difcil per a Chagall   els residents jueus d'aquella poca noms podien romandre a Sant Petersburg amb un perms, i va ser empressonat breument. Chagall hi va romandre fins l'any 1910, i regularment visitava el seu llogaret natal, on l'any 1909 va conixer la seua futura esposa, Bella Rosenfeld.

Desprs de donar-se a conixer com a artista, va deixar Sant Petersburg i es va traslladar a Pars amb l'objectiu d'estar a prop de la gran comnitat artstica parisenca, que s'havia reunit al voltant del districte de Montparnasse. Ac va esdevenir amic de Guillaume Apollinaire, Robert Delaunay i Fernand Lger. L'any 1914 va tornar a Vtsiebsk i un any desprs va casar-se amb la seua promesa, Bella. La Primera Guerra Mundial va esclatar mentre Chagall es trobava a Rssia. L'any 1916, els Chagall van tenir una filla, Ida.

Chagall esdevingu un participant actiu de la Revoluci Russa. El ministre de Cultura sovitic, el va nomenar comissari d'Art de la regi de Vitebsk, on va fundar una escola d'art. No se sentia a gust amb la poltica del nou rgim, aix que, amb la seua famlia van traslladar-se a Moscou l'any 1920 i des d'ac de nou a Pars l'any 1923. Durant aquest perode, va publicar unes memries en Yiddish, que havien estat escrites originalment en rus i que van ser tradudes al francs per Bella Chagall, Tamb va escriure articles i poesia en Yiddish, publicats principalment en peridics. Esdevingu ciutad francs l'any 1937.

Arran de la ocupaci de Frana pels nazis en la Segona Guerra Mundial i la deportaci dels jueus, els Chagall van deixar Pars. Es van traslladar a Villa Air-Bel, a Marsella, i el perioista nord-americ Varian Fry els va ajudar a fugir de Frana a travs d'Espanya i Portugal. L'any 1941, els Chagalls van installar-se als Estats Units d'Amrica. 

El 2 de setembre de 1944, la seua estimada Bella, costant motiu dels seus quadres i companya de la seua vida, va morir. Dos anys desprs, el 1946, va tornar a Europa. Al voltant de 1949 va comenar a treballar a Provena. Aquest mateix any, Chagall va collaborar en la creaci de l'ONG anti-feixista MRAP.

Deprimit, noms va ser capa de sortir-se'n en conixer Virginia Haggard, amb la qual va tenir un fill, i tamb van servir-li d'ajuda els encrrecs teatrals que va rebre.
Durant aquests intensos anys, va redescobrir un color lliure i vibrant. Les seues obres d'aquest perode estan dedicades a l'amor i l'alegria de viure, amb figures corbades i sinuoses. Tamb va comenar a treballar l'escultura, la cermica i els vitralls.

Chagall es va tornar a casar l'any 1952 amb Valentina Brodsky. Va viatjar diverses vegades a Grcia, i l'any 1957 va visitar Israel, on l'any 1960 va crear els vitralls de la sinagoga de l'Hospital Hadassah Ein Kerem, a Jerusalem. L'any 1966 va fer un mural per al nou parlament que s'acabava d'edificar en la ciutat de Jerusalem.

Va morir a l'edat de 97 anys a Saint-Paul de Vence, Frana, el 28 de mar de 1985. Est soterrat al cementeri municipal de Saint-Paul. La seua tomba es troba en el corredor situat a l'extrem oest.

Qualsevol que haja visitat el Lincoln Center de Nova York, recodar l'enorme mural de mosaic que hi ha al vestbul de la nova Metropolitan Opera House, inaugurada l'any 1966.  Tamb a Nova York, en la seu de l'Organitzaci de les Nacions Unides hi ha un vitrall de Chagall.  L'any 1967, l'ONU va commemorar aquesta obra amb l'edici d'un segell postal.

L'any 1973 es va inaugurar a Nia el Muse National Message Biblique Marc Chagall (Museu Chagall).

Un altre museu a Vtsiebsk tamb porta el seu nom. Va ser fundat l'any 1997 en la casa on va viure la seua famlia, en el nmero 29 del carrer Pokrovskaia; tot i que fins la seua mort, anys abans de la caiguda del Bloc Sovitic, era persona non grata en el seu pas.  Aquest museu noms t cpies de les seues obres.

 L'art de Chagall .

Chagall va inspirar-se en els costums de la vida a Bielorssia i va interpretar molts temes bblics, reflectint la seua herncia jueva. En els anys 1960 i 1970 es va involucrar en grans projectes destinats a espais pblics o a importants edificis civils i religiosos.

L'obra de Chagall est connectada amb diferents corrents de l'art modern. Va formar part de les avantguardes parisenques que van precedir la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, la seua obra es queda sempre en els lmits d'aquests moviments i tendncies emergents, incloent-hi el Cubisme i el Fauvisme. Va estar molt connectat amb l'Escola de Pars i els seus exponents, incloent-hi Amedeo Modigliani.

En les seues obres abunden les referncies a la seua infantesa, tot i al preu d'evitar les problemtiques experincies que desprs va viure. Comunica la felicitat i l'optimisme a aquells que les observen, mitjanant intensos i vvids clors. Chagall va posar sovint per a si mateix, de vegades junt amb la seua muller, com a observador del mn   un mn de colors, com vist a travs d'un vitrall. Molts consideren La crucifixi blanca, que cont rics i intrigants detalls, com una denncia del rgim de Stalin, de l'Holocaust nazi i de tota l'opressi contra els jueus.

 Smbols utilitzats freqentment en l'obra de Chagall .

 Vaca: la vida per excellncia: llet, carn, pell, banyes, energia.
 Arbre: un altre smbol de la vida.
 Gall: fertilitat, sovint pintant junt amb uns amants. ;
 Pit (sovint nu): l'erotisme i la fertilitat de la vida (Chagall estimava i respectava les dones).
 Violinista: a Vitebsk, el poble de Chagall, el violinista feia msica en els moments importants de la vida (naixements, noces, mort).
 Areng (sovint pintat com un peix volador): commemora el treball del pare de Chagall.
 Rellotge de pndol:  els temps i la vida senzilla.
 Canelobre: dues candeles simbolitzen el Shabbat, el Menorah s simbolitzat per un canelobre amb set candeles i el Hanukkah pel seu canelobre. Consegentment simbolitza la vida dels jueus pietosos (Chassidim).
 Finestres: L'amor a la llibertat de Chagall i "Pars a travs de la finestra".
 Cases de Vitebsk (sovint en pintures de la seua poca a Pars):  sentiments vers la seua ptria.
 Escenes de circ: Harmonia de l'home i l'anmal que indueix la creativitat humana.
 Crucifixi de Jess: Aquest no s, com molts creuen un smbol de l'Holocaust i de les persecucions dels jueus que van ocrrer anys desprs que Chagall comenara la seua carrera artstica. Marc Chagall era molt comprensiu amb la fe cristiana, i especialment amb els ideals i la personalitat de Jess, i ho expressa a travs de les seues obres.
 Cavalls: Llibertat.
 La Torre Eiffel: Dalt del cel, llibertat.

 Chagall i la seua obra avui .
La seua obra es troba en una gran quantitat de llocs, com ara el Palais Garnier (l'antiga pera de Pars), la Chase Tower Plaza de Chicago, el Metropolitan Opera, la catedral de Metz, Notre-Dame de Reims, la'abadia de Fraumnster a Zuric, Sussa, l'Esglsia de Sant Esteve a Magncia, Alemanya i l'encisador Museu Chagall de Nia, que ell mateix va ajudar a dissenyar.
L'nica esglsia que posseeix un conjunt complet de vitralls de Chagall es troba en el poble de Tudeley, a Kent (Anglaterra). Chagall va pintar 12 colorits vitralls per a l'Hospital Hadassah Ein Kerem de Jerusalem. Cada vitrall representa una tribu d'Israel.

 Cites de Chagall .

 "Tots els colors son amics dels seus vens i amants dels seus oposats.";

 "El gran art comena on acaba la natura.";

 "Els smbols que hom pot descobrir en les meues obres no sn intencionats. Sn un resultat no buscat. s quelcom que hom pot trobar desprs, i que pot ser interpretat d'acord amb el gust particular.";

 "En la nostra vida hi ha un nic color, com en la paleta de l'artista, que proporciona el significat de la vida i de l'art. s el color de l'amor.";

 "Em dic Marc, la meu vida emocional s sensible i les meues butxaques buides, per diuen que tinc talent.";

 "Em donar Du o alg el poder d'expressar el meu al en els meus llenos, l'al de la pregria i la tristesa, l'al de la salvaci, del renaixement?";

 "Tots sabem que una bona persona pot ser un mal artista. Per ning no podr ser un artista genu almenys que siga un gran sser hum i una bona persona.";

 Llista de les seues obres ms conegudes .
 Dona jove en un sof (Mariaska), 1907, (Collecci privada);
 La boda, 1910;
 El naixement, 1910, Kunsthaus Zrich;
 El poble i jo, 1911, Nova York, Museum of Modern Art;
 Adam i Eva, 1912;
 Autoretrat amb set dits, 1913, Museu Stedelijk, Amsterdam;
 El violinista, 1911 1914, Dsseldorf, Alemanya, Kunstsammlung NRW;
 Aniversari, 1915, Nova York, Museum of Modern Art;
Bella amb un collar blanc, 1917;
 La casa blava, 1917 1920;
 La caiguda dels ngels, 1923 1947, Kunstmuseum Basel;
 Violinista verd, 1923 1924, Guggenheim Museum;
 Poble somiat, 1929, San Antonio, TX, McNay Art Museum;
 La dona acrbata, 1930, Pars, Muse National d Art Moderne;
 Solitude, 1933, Tel Aviv Museum;
 Midsummer Night's Dream, 1939;
 El gall roig, 1940, Cincinnati Art Museum;
 Madonna with sleighs, 1947, Stedelijk Museum, Amsterdam;
 La Marie (La nvia), 1950 ;
 Amants en un cel roig, 1950;
 Moiss rebent les taules de la Llei, 1950 1952;
 La nit verda, 1952;
 La Bastilla, 1953;
 Pont sobre el Sena, 1954, Hamburger Kunsthalle;
 Camp de Mart, 1954 1955, Museum Folkwang, Essen;
 El creuament de la Mar Roja, 1955;
 Commedia dell'arte, 1959 (Oper- und Schauspielhaus Frankfurt, Vestbul);
 Auto-retrat, 1959 1960;
 Rei David, 1961;
 Sostre de l'pera Garnier, 1964;
 Exodus, 1952 1966;
 Guerra, 1964 1966, Kunsthaus Zuric;
 Murals de mosaic per al vestbul del Metropolitan Opera, Nova York, 1966;
 Decorats per a Die Zauberflte, Metropolitan Opera, Nova York, 1967;
 Finestres de tema bblic, 1968, Catedral de Metz;
 El profeta Jeremies, 1968;
 Job, 1975;
 Missatge bblic, 17 obres (Nia, Muse National);
 America Windows, 1977, Art Institute of Chicago;
 L'ase groc, 1979;
 Finestres de tema bblic, 1974, Catedral de Reims;
 Famlia, (1975 1976);
 Nou finestres de tema bblic en blau llumins, 1978 1985, Esglsia de Sant Esteve a Magncia;
 La gran cavalcada, 1979 1980, Pierre Matisse Gallery, Nova York.
 La crucifixi blanca;
 Les finestres de Jerusalem;
 Quatre estacions, 1974, First National Bank Plaza, Chicago, Illinois ;

 Llibres .

 Aleksandr Kamensky, Marc Chagall, un artista de Rssia, Trilistnik, Moscou, 2005 (en rus);
 Aleksandr Kamensky, Chagall: The Russian Years 1907-1922., Rizzoli, NY, 1988 (Versi abreujada de Marc Chagall, un artista de Rssia);
 Nikolaj Aaron, Marc Chagall., (rororo-Monographie) Reinbek 2003 (In German);
Benjamin Harshav, ed. Marc Chagall on Art and Culture, Stanford, CA: Stanford University Press, 2003;
 Bill Wyman shoots Chagall (Genesis Publications, 1998);
 Shishanov V.A. history of creation and collection. 1918-1941. - Minsk: Medisont, 2007. - 144 p.;

 Enllaos externs .


 Plana oficial del Museu Marc Chagall Museum de Vtsiebsk, Bielorssia;
 Plana oficial del Museu Marc Chagall de Nia, Frana;
 Marc Chagall Biografia i recursos educatius ;
 Assisgs  sobre Marc Chagall per Igor Schestkow ;
 Obra de Chagall a CGFA;
 Marc Chagall: Complet catleg online de l'obra grfica;
Marc Chagall en el Museum of Modern Art (MoMA);
 http://www.rollins.edu/Foreign_Lang/Russian/chagall.html (Amb imatges de: El poble i jo, Auto-retrat amb set dits i illustracions de la Bblia: Cntic dels Cntics III (1960), El somni de Jacob (1954-67), Adam i Eva expulsats del Parads (1954-67), i Abraham i els tres ngels (1954-67).
 Marc Chagall: Plana de Marc Chagall a "The Artcyclopedia".;
 Vitralls de Chagall - Plana turstica de Jerusalem;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139921" title="Poligmia" nonfiltered="1516" processed="1504" dbindex="57224">


La poligmia (del grec molts matrimonis) en el mn animal s la relaci on els animals mantenen ms d un vincle sexual durant el perode de reproducci i criana. En els humans s un tipus de relaci amorosa i sexual entre ms de dues persones, per un perode significatiu de temps, o per tota la vida. A diferncia, la monogmia s un tipus de relaci exclusiva entre dues persones. En certes religions o tradicions, algunes formes de poligmia tenen un estatut matrimonial, per fora d'aix i actualment, es basen en uni lliure. Molt pocs estats reconeixen legalment alguna forma de poligmia. No es considera que hi ha poligmia, quan en la relaci no hi ha un vincle establert, sin relacions sexuals casuals, orgies annimes, pernoctes, enamoriscaments, prostituci, intercanvi de parella, etc.

Tipus de poligmia .

Polignia i polindria .

La poligmia s el terme antropolgic, que pot ser aplicat tant a la polignia (un home amb mltiples dones) o polindria (una dona amb mltiples homes). Histricament, s'han trobat ambdues prctiques, per la polignia sembla per molt ms freqent que la polindria. De les 1.170 societats humanes estudiades per  en el seu Atles Etnogrfic, la polignia es practica en 850 (72%). No obstant aix, els termes polignia i polindria avui semblen insuficients per a descriure relacions contempornies on hi ha un nombre igual d'homes i dones. El ms fams exemple de polindria es dna en el Mahabharata de la cultura hind, on els Pandava es casen amb una esposa comuna, Druapadi. Avui aix s'observa en la tribu tota de l ndia, on algun cop s costum que els germans tinguin una sola esposa. En aquest context, la practica intenta mantenir la propietat de la terra dintre de la famlia. Tamb tribus com els hunza presenten una poliandria semblant.

Poliamoria .

El terme poliamoria vol dir tenir ms d'una relaci intima, simultnia, amorosa, sexual (no necessriament), duradores, amb el ple consentiment i coneixement de tots els amors involucrats. Mentre que qualsevol relaci polgama pogus considerar-se poliamorosa, no s pas a l inrevs, car pot existir una relaci poliamorosa entre noms dues persones. En altre sentit, el terme poligmia s usat ms sovint per a codificar la forma de relacions mltiples que tenen una base religiosa o tradicional i una normativa preestablerta, mentre que en la poliamoria, la relaci s definida pels seus membres ms que per normes culturals o socials. 

Matrimoni grupal . 
El matrimoni grupal o cercle matrimonial s una forma de matrimoni o de relaci en el qual ms d'un home i ms d'una dona formen una unitat familiar, i tots els membres del matrimoni comparteixen responsabilitat paternal per a qualsevol dels fills que sorgeixin del vincle. Encara que actualment el matrimoni grupal no es reconeix sota cap jurisdicci, s possible que la legislaci que s'obre en alguns pasos per a vincular persones d'un mateix sexe, pugui arribar a evolucionar en aquest sentit

La poligmia i la religi .

Cristianisme .

La societat greco-romana en la que es desenvolup el cristianisme era, almenys formalmene mongama, encara que l Antic Testament mostrava clarament poligmia entre els patriarques bblics. Sant Agust va donar la legitimitat dels patriarques alludint a certa necessitat reproductiva d'aquells temps, per en el seu moment, i en observana als costums romans sostenia la prohibici de tenir ms d'una esposa. 
En l'actualitat, l Esglsia Catlica condemna clarament la poligmia en el seu catecisme, assenyalant que la poligmia s contrria a l'amor conjugal, que s indivisible i exclusiu. Durant la Reforma Protestant, Mart Luter va aconsellar Felip de Hesse que encara que en el seu parer la Bblia no s'oposava a la poligmia, procurs mantenir el seu segon matrimoni en discreci per a evitar escndols. Els radicals anabaptistes de Mnster practicaven la poligmia, per amb mnima influncia desprs de la derrota de la Rebelli Mnster en 1535. Altres lders protestants, incloent Joan Calv, van condemnar la poligmia. Aix, la poligmia no va sobreviure per molt en el protestantisme.

Mormonisme .

En el seu inici en els Estats Units, la Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies va practicar la poligmia en forma d'ordenament sagrat. Introduda per Joseph Smith el 1831 en Kirtland, Ohio, i anunciada per Brigham Young a Utah el 1852, es va practicar noms per alguns dels seus membres. Cal esmentar que els Sants dels ltims Dies consideraven com a regla general que el matrimoni s sempre "entre un home i una dona", i consideraven al matrimoni grupal  tal com ho practicaven ells i en els temps de l'Antic Testament  com una rara excepci a la regla general. La prctica de la poligmia rpidament va provocar la persecuci de l'Esglsia i l aprovaci de lleis contra la poligmia (el 1862, el Congrs dels Estats Units va considerar illegal aquesta prctica als seu territori). Molts membres d'aquesta esglsia emigraren al Canad amb la intenci d'establir comunitats lliures de persecuci (com per exemple Seven Persons a Alberta). Per aquest motiu, els seus opositors van assolir detenir la incorporaci de Utah a la Federaci fins el 1896. Per, l'increment de la persecuci contra la poligmia va produir legislacions que van privar dels seus drets ciutadans als seus seguidors; desincorporaren l'esglsia i van expropiar els seus bns, fins que l'Esglsia desaconsell la seva prctica el 1890.

La prohibici de la poligmia va provocar una divisi d'aquesta Esglsia, en diverses fraccions que han continuat, fins als nostres dies, practicant la poligmia en l'estat de Utah i estats vens, com tamb entre individus allats sense cap afiliaci. Aquest tipus de polgams es diuen "mormons fonamentalistes", a pesar de la seva falta d'afiliaci amb l'Esglsia principal d'aquesta denominaci. La prctica de la poligmia en aquest ordre s'estima, avui dia, en unes de 30.000 persones, compresos dintre de 12 fraccions fonamentalistes. La prctica informal de la poligmia dintre d'aquests grups presenta diversos aspectes legals interessants. s difcil perseguir legalment els polgams, en part, perqu no es casen formalment davant la llei d Utah. Sense evidncia que els presumptes infractors tinguin mltiples matrimonis, resten solament subjectes a ofenses d adulteri o cohabitaci, les quals no sn legalment sancionables.

Judaisme .

Encara que la literatura clssica jueva indica que la poligmia (del tipus polignia) est permesa, en el judaisme s rebutjada avui dia. El primer va ser Ashkenazi Jewry, seguit de Rabbenu Gershom. Alguns grups sefardites mantingueren la poligmia fins a fa poc, tot i que l'estat de Israel va haver de fer provisions per a famlies polgames desprs de la seva creaci en 1948.
 
Islam .

La poligmia musulmana (del tipus polignia), en la prctica i en la llei, difereix substancialment al llarg del mn islmic. Mentre que, en alguns pasos musulmans, la poligmia s una practica habitual, en molts altres, s sovint rara o inexistent. Mentre que la poligmia musulmana es pot trobar principalment a les cultures rabs tradicionals, com Arbia Saudita, i als Uni dels Emirats rabs, s extremadament rara o dhuc prohibida en estats rabs seculars com el Lban o en pasos musulmans no-rabs com Turquia i Malisia. Als pasos musulmans on es practica la poligmia, existeixen certs principis fonamentals comuns en la majoria d'ells. D'acord amb la tradici de la llei islmica, un home pot prendre fins a cinc esposes, per cadascuna d'elles ha de tenir les seves propietats, bns i dot. Usualment les esposes tenen poc contacte unes amb les altres i duen vides separades a les seves prpies cases, algunes vegades en ciutats diferents, encara que comparteixin un mateix marit. Aix, la poligmia musulmana est tradicionalment restringida a homes rics, i en alguns pasos s illegal per a un home casar-se amb diverses esposes si s incapa de donar-los una manutenci apropiada. En aquests pasos musulmans on la poligmia s comuna i legal, els musulmans polgams viuen en gran mesura obertament davant la resta de la seva societat. L'Islam permet un home tenir fins a quatre esposes al mateix temps. No obstant aix, una dona no pot tenir ms d'un home alhora.

Hinduisme .
En l hinduisme, la poligmia (del tipus polignia) va ser practicada des de temps ancestrals. L hinduisme no prohibeix la poligmia per tampoc la fomenta. Histricament, a la prctica noms els reis van ser polgams (i.i. l'emperador Vijanagar, Krishnadevaraya). En l'actualitat, la poligmia est prohibida per les lleis de l ndia, especialment entre les provisions relatives al matrimoni hind. No obstant aix, els musulmans de l'ndia tenen perms tenir diverses esposes. A partir d'octubre del 2004, els musulmans i els hinds tenen un tracte diferent en la llei. Han existit intents que proposen una llei marital uniforme que tracti a tots per igual, independent de la seva religi.
 
 Altres tradicions .

frica Negra.

Restringida a la polignia, ha estat normalment practicada per minories acabalades i classes governants. Tradicionalment les esposes posseeixen cadascuna el seu habitatge o la seva habitaci separada en el recinte com de la famlia, en aquesta situaci la primera esposa t preeminncia en la casa. s habitual el matrimoni amb una segona esposa en cas que la primera sigui estril. La polignia es va estendre extraordinriament, com estratgia per a assegurar el relleu generacional, en poca de tracta esclavista (segles XV a XIX) a causa de la preferncia dels esclavistes pels homes i l'alta mortalitat masculina deguda a les guerres internes. Actualment la urbanitzaci i cristianitzaci de la major part d'frica negra estan arraconant la polignia, que s mal vista en els cercles socials occidentalizats, aix com l's d'anticonceptius est restant arguments a la idea que la polignia sigui una forma d'atorgar reconeixement als fills que de totes maneres es tindrien fora del matrimoni.

Huichol i cora, Mxic .

Els grups tnics huichol (wirrrica) i cora (nayeri), descendents dels antics txitximeques, habiten alladament en les rees muntanyenques dels estats de Durango, Zacatecas i Jalisco en el territori mexic. Aquests grups conserven en l'actualitat una tradici de polignia, que en gran mesura ha prevalgut per l etnocentrisme que els caracteritza. El matrimoni es realitza a primerenca edat, s llavors quan en general, l'esps pren a la germana o les germanes de l'esposa com segona o tercera esposa (sorosal). Usualment habiten en la casa d'algun dels pares fins que construeixen la prpia. El divorci est perms.

Nahues de Veracruz, Mxic .

L tnia nahua que viu a la serralada Zongolica, a l estat de Veracruz, t per costum la uni lliure o consensual, i en alguns casos el matrimoni se celebra en algun temps posterior. Es comuna la polignia, on les parts habiten un mateix espai residencial, i els fills sn educats com a germans.

Aborgens nord-americans .

Patrcia Albers, directora de l'rea d'Estudis d'Indis Nord-americans en la Universitat de Minneapolis assenyala que la poligmia era una practica extesa entre les tribus dels amerindis nord-americans. Van existir matrimonis grupals entre els dakota de Minnesota, entre els chippewa del nord de Wisconsin, els Mesquakia d Iowa, i els hochunk. Com tamb es va practicar entre les tribus xoixoni, paiute, ute i navajo de la zona muntanyenca de l'oest. En les tnies originries nord-americanes, la poligmia no va ser un signe de subordinaci, car tenien una posici igualitria amb els homes i ms aviat tenia un sentit de solidaritat. Les dones tenien igual responsabilitat no solament amb els seus fills sin tamb amb els de les seves germanes, d'aix que la prctica ms comuna era la poligmia sororal on les germanes compartien un mateix marit. Tamb era una prctica comuna, quan en una parella moria l'esposa, que la germana es cass amb l'esps per a protegir als fills que hi hagus.

sia Central.

Abans de la penetraci del budisme a la zona, la poligmia (del tipus polindria) va ser comuna al Tbet, Hindu Kush i zones adjacents. Aquesta prctica estava relacionada amb la societat de tipus matriarcal i el domini femen en la famlia que imperava originalment a la zona. Segons certes fonts xineses, els hsiung-nu, avantpassats dels huns, tamb practicaven la polindria. Els huns hagueren de perdre aquesta prctica aviat, potser en comenar la seva migraci cap a l'oest en el segle I o II. s probable que a l'envair Persia, la polindria ja no fos comuna entre ells. Paradoxalment, els huns que van envair Europa en el segle IV endavant van tornar a practicar la poligmia, per aquesta vegada de tipus polignia.

Legalitat .

La legislaci en la majoria dels pasos occidentals amb influncies judeo-cristianes, no reconeixen el matrimoni polgam. No obstant aix, molt pocs d'aquests pasos t lleis en contra d'estils de vida polgams: simplement rebutgen donar-li reconeixement. No obstant aix, part dels Estats Units encara criminalitza estils de vida polgama per lleis originades en postures anti-mormniques, per que avui difcilment es fan complir.
 
Bigmia .

"Bigmia" s un terme legal que refereix a quan una persona entra en qualsevol nombre de matrimonis  secundaris  en addici a un que s reconegut legalment. Molts pasos tenen estatuts especfics prohibint la bigmia, considerant com a delicte qualsevol matrimoni secundari.

Divorci mltiple i matrimoni per a poligmia .

Una minoria molt petita de famlies polgames usa un sistema de divorcis mltiples i un matrimoni legal. L'esps casa a la primera esposa, ella pren el seu cognom, la divorcia i casa la segona, ella pren el seu cognom. Aix es repeteix fins que l'esps ha casat i divorciat de totes les esposes, excepte potser de l'ltima. D'aquesta forma totes les esposes se senten justificades al cridar-se senyora (cognom del marit), i encara quan estan legalment divorciades de l'esps, actuen com si estiguessin casades d'ell i esperen que les persones a la seva al voltant aix les reconeguin. En el cas de polindria, la dona s la qual es divorcia consecutivament. Ja que solament una esposa est casada amb l'esps alhora, no existeix cap violaci de la llei, i aix, aquesta famlia polgama pot comportar la seva relaci. Un cas recent en l'estat de Utah, on l'esps va pretendre prendre avantatge d aquest sistema per a defraudar al sistema de pensions (vivint encara amb totes les seves esposes) ha repercutit en jurisprudncia censurant aquesta prctica.

Bibliografia .

Butt S J. Inside Christian Polygamy and the Patriarchal Christian Movement (2000); Circleville, Utah: Bfree Publishing.
Cairncross J. After Polygamy Was Made a Sin. The Social History of Christian Polygamy (1974) London: Routledge & Kegan Paul.
Campbell, James. The History and Philosophy of Marriage (2005) San Francisco: Imperial.
Chapman S A. Polygamy, Bigamy and Human Rights Law (2001) Xlibris.com.
Hillman E, Polygamy Reconsidered - African Plural Marriage and the Christian Churches (1975) New York: Orbis - Roman Catholic Doctrine reviewed and challenged by Roman Catholic priest. Buy From Amazon! See this extensive review.
Van Wagoner R, Mormon Polygamy, A History (1989) Utah: Signature Books.

Enllaos externs .

Recordant les esposes de Joseph Smith (http://www.wivesofjosephsmith.org), fundador de la poligmia mormona.
Histria i filosofa del matrimoni (http://www.lulu.com/content/111883) - 4a edici del contrast entre poligmia i monogmia de James Campbell;
Jewish Polygamy (http://polygamy.com/Jewish/index.htm);
Pro-Polygamy.com (http://www.pro-polygamy.com)   T un butllet de premsa d'esdeveniments actuals de poligmia per als mitjans massius seculars  ;
MormonPolygamy.com (http://www.mormonpolygamy.com) -Un grup de dones mormones anomenat "Principle Voices of Polygamy";
Poligmia mormona (http://iglesia-de-cristo.org/laverdadbiblica/mormones3.htm);
La histria (http://www.christianpolygamy.info/history/) del moviment de la  Poligmia Cristiana  (http://www.christianpolygamy.info);
TruthBearer.org   Organitzaci a favor de la Poligmia cristiana (http://www.truthbearer.org) Proveeix als activistes d ensenyaments, recursos i material per a entrevistes. (http://www.truthbearer.org/media/);
Poligmia bblica (http://www.biblicalpolygamy.com) - Presenta una exgesi bblica d arguments a favor de la poligmia amb una llsita de polgams de la Biblia.
Defensa de la poligmia cristiana (http://www.samchapman.f2s.com/polygamy.htm)   discuteix i respon a moltes objeccions amb referncies bbliques.
Una altra defensa de la poligmia cristiana (http://www.polygamy.net/);
Quan es permet la poligmia en l Islam? ()   des del punt de vista islamista.
Anti-Polygamy.org (http://www.anti-polygamy.org) - Analitza la retrica i arguments anti-polgams.
Anti-Polygamy.com (http://www.anti-polygamy.com) - For de discusi de les dues bandes del debat polgam.
Hope for the Child Brides (http://www.childbrides.org) -una organitzaci civil que assisteix a vctimes d abs que viuen en estils de vida polgams;
Tapestry Against Polygamy (http://www.polygamy.org) una organitzaci civil contra la violaci de drets humans dintre de la poligmia i proveeix assistncia a individus que abandonen relacions de poligmia ;
El delicte de bigmia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139923" title="Ganon" nonfiltered="1517" processed="1505" dbindex="57225">

Ganon (   , Ganon), tamb conegut com a Ganondorf (      , Ganondorofu) en la seva forma Gerudo, equivalent a humana, el anomenat King of Evil o el Dark Lord, s un personatge fictici de la franqucia de videojocs de The Legend of Zelda, creada per Shigeru Miyamoto, en 1986, ttol com el primer joc de la saga, The Legend of Zelda. Es el principal antagonista de la franquicia. Ganondorf s un Dark Lord (Senyor Fosc), un malvat de ficci molt poders amb grans poders mgics i grans exrcits preparats per la dominaci d'Hyrule i de l'univers.

Ganondorf era el King de la raa de lladres Gerudo, que vivien al desert a l'oest d'Hyrule.  Segrestava la Princess Zelda amb freqncia. Aquest personatge va ser introdut a la saga amb el nom de Ganon, per no va ser fins a 1998, amb el videojoc dOcarina of Time que va aparixer amb el nom de Ganondorf. Aquest s el principal antagonista de la saga, i un dels malvats ms complexos creats en la histria dels videojocs. La referncia Gannon es errnia.

Ganondorf, el malvat emperador del Dark World,  s tamb un poders fetiller o mag, els poders mgics del qual augmentaren considerablement gracis a la Triforce del Poder. Posseeix tamb una fora fsica descomunal, molt superior a la del jove protagonista Link i es tamb un gran espadatx com s'ha pogut demostrar en The Wind Waker i en Twilight Princess.

En cada aparici que fa Ganon els jocs de Zelda, sempre es el boss final (Enemic final). Ganon utilitz la seva mgia en combat contra Link i emplea aquesta energia mstica contra aquest. Tamb utilitz la seva forma bruta per emplear cops i arts de lluita contra el protagonista, tot i que la especialitat de Ganon, es la mgia negra.

 Atributs .
 Descripci .

Ganon s'ha descrit com l eptom de rbia, odi i enveja, la personificaci del mal.  Comenava la seva vida i existncia sent hum Gerudo anomenat Ganondorf, per el seu cor era tan vil que la lletgesa dins de la qual s'aguantava ja no podria contenir-se. Ell es descriu com a canalla amb una set per al poder, i en jocs anteriors com A Link to the Past, se'l caracteritzava simplement com a tir enfadat de poder. Des de llavors, se l'ha descrit amb ms complexitat en alguns dels jocs posteriors, com The Wind Waker, que proporcionen una ra ms comprensible per la vilania de Ganon. El seu aspecte ha canviat drsticament des de la seva primera aparici. Els papers de Ganon s'estenen de bstia salvatge, tir maquiavllic, i du entitat; a vegades, se'l veu com a mescla dels tres: lo que li converteix en el malvat perfecte.

Ganondorf s un fetiller impressionant amb una fora fsica immensa i poder mstic, complementat per la seva sagacitat inigualada i recursos. Durant els jocs, aix com la manipulaci d'altres, Ganondorf entrava a la possessi de Triforce de Poder  (encara que el seu objectiu era reclamar la Triforce en la seva totalitat). La Triforce de Poder s un artefacte de poder mstic illimitat, sent la seva font l'essncia divina Din. Les seves habilitats, tant fsiques com mstiques, s'augmenten per posseir dit artefacte dels dus, aix com les proporcions a causa de la influncia de l'artefacte. Com a tal, Ganondorf conv al ms fort mortal en l'existncia, demostrant habilitats com ser invulnerable, fora fsica insondable, i poder mstic inigualat, sent el fetiller ms poders i inigualable del l'univers. 

La Triforce of Power tamb concedeix immortalitat virtual a Ganondorf; utilitzant el seu poder, ha suportat ferides mortals (com fer que sigui foradat per una espasa al seu cor), noms els altres portadors de la Triforce poden rivalitzar amb ell. Qualsevol intent de matar Ganon, sense tenir en compte la seva natura, s en el fons va; l'essncia de la Triforce de Poder li fa prcticament invencible eficament. L'nica excepci a aquesta regla s la Master Sword: s l'nica arma que pot fer mal a Ganondorf, i l'nic mitj pels quals pot ser matat. Aix s causa de la seva natura dolenta. En el combat, sovint utilitza una fora bestial per aclaparar el seu adversari, i pren plaer a matar els seus adversaris amb les seves mans nues. A ms a ms a la seva fora increble i habilitats mgiques, Ganondorf ha demostrat que ell s molt talents sent un espadatx, com vist en la lluita final entre Ganondorf i Link a The Wind Waker i Twilight Princess.

 Nom .

Des de la seva primera aparici, el nom de Ganon ha provocat molta confusi. En la seva primera aparici, The Legend of Zelda (1986), el seu nom es lletrejava com "Gannon". Aquesta ortografia s'utilitzava noms tres vegades, una altra vegada en la versi japonesa de Zelda II: The Adventure of Link, i en els videojoc de CD Rom no oficial de Zelda. "Ganondorf" es donava com el nom original del carcter en A Link to the Past, i l'humanoide Ganondorf dOcarina of Time era conegut exclusivament per aquell nom, amb l'excepci que el seu castell es conegus com "Ganon's Castle" i la seva transformaci al final del joc. El nom "Ganondorf" noms s'utilitza per referir-se a la forma humana del carcter, mentre que "Ganon" s'utilitza per referir-se a l'esperit malvat lligat a la Triforce del Poder, ser hum o en bestia.

 Actors de doblatge .

Mentre que els actors de doblatge de veu mai no s'han utilitzat per a les parts de bocavulitzaci en la srie, s'han necessitat per a diversos sons, crits iexpressions, durant batalla. Takashi Nagasako era l'actor de veu per a Ganon a lOcarina of Time i repetir el paper de Ganon per a Super Smash Bros. Melee i The Wind Waker, per no tornaria a la Twilight Princess que  en canvi, a Hironori Miyata se li donava el paper de doblatge de veu de Ganon (aix com la veu del antagonista Zant en la seva expressi de veu ms greu) i a Super Smash Bros. Brawl.

 Aparicions .
 
Des que la srie vara comenar, Ganon ha pres el paper de l'antagonista primari. Com a tal, ha aparegut en gaireb tots els jocs en la srie, algunes de la qual amaguen la seva existncia fins tard en el joc. Quan no apareix, el paper d'antagonistes s omplert per un altre carcter, com Majora a Majora s Mask, i Vaati tant a The Minish Cap com a Four Swords. En el Link Awakening, Dethl (la forma fsica dels Nightmares del Wind Fish) omple el paper de l'antagonista. Durant la batalla final, Dethl assumeix unes quantes formes, totes les quals es basen de de malvats i criatures del passat de Link. Mentre que Ganon no omple el paper de l'antagonista en aquest joc, una de les formes de Dethl s'anomena "Ganon s Shadow" i es construeix des de les memries de Link de la seva batalla.



 1986-1996 .
 The Legend of Zelda (1986) .

En The Legend of Zelda (1986), Ganon feia la seva primera aparici. Desprs d'anys de pres al Dark World, Ganon, el Prince of Darkness, aconseguia escapar-se. Amb un exrcit dels seus seguidors, aviat envaa la terra de Hyrule i robavaria la Triforce of Power. Amb el poder de la Triforca, Ganon desitjava submergir el mn a foscor i tmer sota el seu control. Per protegir el regne d'aquest dest, la Triforce of Wisdom es destrossava a vuit peces, cada un ocult a una localitzaci diferent dins de Hyrule. Aquest esfor d'ltima hora era aconseguit per la Princesa de Hyrule, Zelda. Tement que els seus esforos no serien prou, la princesa li enviava a la seva criada, Impa, per buscar un home amb prou valor per derrotar Ganon, i vncer el seu regnat de terror i caos.

Desprs d'assabentar-se de les accions de la princesa, Ganon segrestava Zelda, la tancava en el seu Castell en la Death Mountain, i enviava un grup de les seus seguidors darrera d'Impa. Quan els seguidors trobaven l'Impa i tot semblava perdut, un heroi anomenat Link semblava rescatar-la. Tement per les seves vides, les criatures fugien. El fracs de les criatures que seguien segellava el dest del seu mestre. Quan el viatge d en Link finalment el portava a la Death Mountain, un Ganon invisible lluitava contra  l'heroi. Malgrat els poders de Ganon, Link gestionat per derrotar el King of Evil amb les Silver Arrows llegendries. Ara que el seu mestre era mort, els seguidors s'omplien de revenja.

 The Adventure of Link .

En The Aventure of Link, els seguidors de Ganon intentaven matar Link (aquell que havia matat a Ganon) per reactivar el seu mestre escampant la sang de Link en Ganon. Segons un malvat bruixot, seguidor de Ganon (del qual no se sap el nom), per ressuscitar a Ganon es tenia que matar a Link i amb la seva sang recol lectar-la i  col locar aquesta en les restes de Ganon. Aix el malvat tornaria. Encara que no apareixia, per tot el joc se'l veia la seva  figura fosca en el Game Over, amb un riure i amb la frase segent: Ganon s Return.

 A Link to the Past .

En A Link to the Past, Ganondorf era un poders mag amb molts seguidors usuaris de la mgia negre. Intentaren infiltrar-se en el Sacred Realm en busca de la llegendria Triforce, el Golden Power. Finalment despus d instaurar el caos en Hyrule, o aconseguiren. All en el Sacred Realm, Ganondorf mat els seus seguidors sense escrpols. Amb les mans tacades de sang del seus homes, troba la Triforce i demana el seu desig: governar el mn. La Triforce, desprs de demanar el seu desig, li permeti transformar el Sacred Realm en el Dark World.  Amb el seus nous poders adquirits s transformar en Ganon. Atrac amb els els poders obscurs a molts ssers malvats i els convert en part del seu imponent exrcit. Aix amb el seus seguidors intenta envair Hyrule, el Light World. Per, no obstant, Ganon fracassar i fou tancat en el Dark World per els Seven Sages Hylian durant milers d anys i moltes diferents generacions...

Ganon crear un alter ego en el Light World, el malvat mag Agahnim. Aquest conquer el Regne d Hyrule i mat al seu rei. Es fes amb el control del regne, i transformar als Hylian Knights en els seus seguidors. All, Agahnim intent trencar el setge de Ganon, enviant i tancant a las descendents dels Sages Hylian, les Seven Maidens. Aix el malvat mag trencaria el setge de Ganon i aquest podria tornar a Hyrule per governar-la amb puny de ferro. Agahnim tenir xit i poder realitzar el ritual i enviar a les Maidens, incloen la Princess Zelda en el Dark World. Per el mag fou derrotat per Link, que aconseguir superar innumerables perills i aconseguir les  Three Earrings per poder portar la Master Sword. Agahnim fou derrotat, per no obstant, Link fou teletransportat al Dark World. All desprs de salvar a les Maidens per poder infiltrar-se a la Ganon's Tower, derrota de nou a Agahnim i el mat, i Ganon l abandona a la seva sort sense miraments. Ganon lluitar contra Link en una baralla final, per fou derrotat i segellat de nou per les Set donzelles fins a la prosperitat.

 1997-2001 .
 Ocarina of Time .

Segons els fets de Ocarina of Time (Ocarina del Temps), cada 100 anys a la raa de les Gerudo (que habitaven la Gerudo Valley) naixia un nen bar, predestinat a ser-ne el King, en aquest cas el despietat Ganondorf, amb l'nica ambici de conquerir el mn, mitjanant la recerca de la  Holy Relic de les Goodness, la sagrada Triforce. Segons la llegenda, la Triforce es el  Golden Triangle capa de fer realitat els somnis dels mortals que hi posin les mans a sobre. Es el smbol de l'equilibri del poder de las tres Goodness Din (Poder), Nayru (Saviesa), i Farore (Coratge), amb el qual van crear el mn. Diu la mateixa llegenda que si un sser de cor pur mantingus un equilibri sobre aquesta relquia, el permetria controlar-ho tot i portar el mn a una poca daurada. No obstant, si el seu possedor fos un sser que ambicions nicament un dels dons, amb al cor ple d'avarcia, i no mantingues l'equilibri de la relquia, noms obtindria el do desitjat, i els altres fragments de la relquia serien atorgats a altres individus elegits per les Deesses de la Triforce.

Per aconseguir la relquia no era gens fcil. La llegenda deia tamb que, per fer-ho, calia aconseguir les tres Spirituals Stones: la Kokiri Esmerlad, protegida pel venerable Great Deku Tree, el Goron Ruby, guardat per Darunia (Sage of Fire) i els Goron, i el Zora Sapphire, protegit pel seu King i la raa Zora. Per per obstacle de Ganondorf, ms difcil encara, era aconseguir lOcarina of Time, el tresor llegendari de la Royal Family d'Hyrule, que estava en possessi de la Princess of Hyrule, Zelda. Aix doncs, en Ocarina of Time, es compliria la Llegenda de la Triforce. El seu parador era el Sacred Realm (Golden Land), on Ganondorf va entrar utilitzant el jove protagonista, Link. Aquest, no conscient que Ganon l'estigus utilitzant, i per petici de Zelda, va reunir les tres Spirituals Stones i va aconseguir l' Ocarina of Time de Zelda, mentre aquesta era perseguida per Ganondorf. Tot seguit, Ganon va seguir Link, mentre aquest empunyava la Master Sword, entrant al Golden Land i posant les seves contaminades mans sobre la relquia. Tanmateix, Ganondorf, en no ser de cor pur, noms va poder aconseguir el do que ms desitjava: el Poder. A la Princess Zelda li va tocar el do de la Saviesa i el jove Link el del Coratge. 

Ganondorf es va autoproclamar Great King of Evil  i Hyrule va caure en una poca de foscor que noms finalitzaria amb la derrota del malvat fetiller. Finalment, Link, que havia estat durant set anys dormint al Temple of Light, l'Hero of Time, amb la Master Sword, la ajuda de la Princess Zelda, que havia estat ocultada gracies el seu alter ego Sheik, i la dels Sages d'Hyrule, va poder vncer Ganondorf i tancar-lo al Evil Realm (anteriorment Regne Sagrat, contaminat per la maldat d'en Ganon) per la eternitat (concretament fins als fets de The Wind Waker). En l'ltima fase del combat entre Link i Ganondorf, aquest darrer va explotar el do del Poder de la Triforce convertint-se en un monstre veritable, el King of Evil, Ganon, per la tremenda ira que sentia respecte al jove portador de la Triforce del Coratge. Malgrat tot, va ser derrotat per Link i la seva llegenda va fer histria durant les segents generacions d'Hyrule, com lHero of Time.

 Srie Oracle .

A Oracle of Seasons i Oracle of Ages, les germanes Twinrova intenten reanimar Ganon provocant pena a Labrynna, destrucci a Holodrum i desesperaci sacrificant la Princess Zelda. Tanmateix, quan Link salva Zelda, el ritual s incomplet, i, deixat sense unes altres opcions, les germanes Twinrova s'utilitzen com el sacrifici. Mentre que el King of Evil es portat de nou a la vida, Ganon no es converteix en res ms que una facilitat de bstia estpida sobre destrucci, fracassant a retenir la seva ment a causa del sacrifici equivocat en el ritual. 

 2002 present .
 The Wind Waker .

The Legend of Zelda: The Wind Waker, ens situa molts anys darrera esl fets d Ocarina of Time, quan l Hero of Time havia marxat a la seva poca, i la barrera que empresonava Ganondorf s'havia trencat, deixant-lo en llibertat. La gent d'Hyrule, terroritzada per Ganon, confi que l Hero of Time tornari per combatre'l, per no ho va fer. Aleshores, les Goodness, per evitar que Ganondorf  s'apoders novament d'Hyrule, van prendre una terrible decisi: Provocar un Diluvi, que sepultaria Hyrule en una tomba aqutica. 

Noms uns pocs van poder sobreviure a la  Great Flood, a les espeses illes que eren el que romania de l'antiga Hyrule. Obsessionat, Ganondorf malda per trobar els descendents de l'heroi que el derrot i de la Princess of Destiny amb l'esperana d'aconseguir que tornessin a posseir les Triforces dels seus antecessors, per poder prendre'ls-hi i aconseguir el seu poder per fer ressorgir Hyrule del fons de l'oce, i regnar-hi d'una vegada per totes.

Per els seus anhels es veuen truncats quant se li enfronta el descendent de l  Hero of Time, l'anomena t Hero of Winds, que amb l'ajuda de la descendent de la Princess of Destiny, el derrot novament, clavant-li l'arma destructora del mal, la Master Sword, al cap, convertint-lo en pedra i sepultant-lo baix l'Hyrule submergida en les aiges del gran oce. Aix, Ganondorf, una vegada ms es sepultat, per novament no es destrut.

s precisament en The Legend of Zelda: The Wind Waker quan la maldat de Ganondorf comena a tenir una ra de ser. Ja no es el tpic malvat genric que es conforma en matar i destruir, es un personatge molt ms profund. Traumatitzat per haver nascut en un mn pobre i desgraciat (la Gerudo Valley), per haver sigut criat per dues despietades bruixes (Koume i Kotake), desitja per sobre de tot governar el magnfic Regne d'Hyrule, encara que hagi d'acabar amb el jove Link o amb la Princesa Zelda. Desitja per a ell un mn prospector, un cosa que mai va poder aconseguir al seu territori Gerudo. El personatge esdev, aix, allegric. Representa l'enveja i l'ambici, aix com la maldat que aquestes comporten.

 Four Swords Adventures .

En Four Swords Adventures, Ganondorf s pel que sembla donat un back-story nou a ell. S explica que un Gerudo nomenat Ganondorf  en el passat hagi robat un Trident (Trident of Power)  que li dna poders increbles. Amb aquesta arma, comena a agafar control de territoris d Hyrule, estenent el mal i creant un exrcit de Dark Link. Quan una Zelda preocupat i Link  comprovar la foca al Santuari de la Four Sword, un Dark Link es mostra i comena a atacar-los. No tenint cap arma per defensar-se, Link no t cap elecci per empenyer la llegndaria espasa, alliberant el Wind Mage, Vaati, una vegada ms. Tanmateix, aix era tot  part del pla de Ganon. Ganon planejava utilitzar Vaati com a titella indirectament de manera que les seves accions la afavoressin, sense que Vaati ho sapigus. Tanmateix, quan es destrueix Vaati i es descobreix que Ganon s la causa de tot, Link i Zelda el fan desaparixer desprs de Vaati. Com a The Wind Waker, Link  i Zelda s'associen per derrotar Ganon. Finalment derrotat, Ganon se segella dins de la Four Sword.

 Twilight Princess .


El videojoc de The Legend of Zelda: Twilight Princess ens situa cent anys desprs dels fets d Ocarina of Time en l'etapa de l Hero of Time, quant aquest era un nen. Ganon retorn en aquest.   En aquest joc, per primera vegada, les ambicions d'en Ganon varien respecte a les anteriors entregues. Ja no est obsessionat a aconseguir novament la llegendria Golden Relic, com havia estat sempre en la franqucia de The Legend of Zelda. En aquesta nova entrega, el mxim anhel del Dark Lord s fusionar el mn llumins d'Hyrule amb el ms enll, l'anomena't Twilight Realm, per crear un mn catic i d'ombres on poder governar-hi com a King, provocant la Invasi de Zant sobre Hyrule.

Fa molt de temps, molt abans del inici del joc, Ganondorf var sofrir una execuci fallida en el Mirror Chamber els Sages del Mirror of Twilight, on fou tancat desprs en el Twilight Realm (en dita execuci mat un savi, concretament el de l aigua). De fet la ferida que llueix en el pit es degut a la fallida execuci, on li clavaren una espasa ziga, per sobrevisqu gracis a la Triforce del Poder (de fet l espasa que utilitz en el combat final s la mateixa que li varen clavar els Sages). Ganon durant segles var pervivir com a esperit, dormint. Llavora ns es despert quant troba al Twili Zant, que ansiava el poder illimitat i esser King del Twilight Realm. 

Presentant-se com un Du,   Ganon enganya Zant; li donaria part del seu poder mgic, a canvi de que ell pogus alliberar-lo del Twilight i conquerir el mn d Hyrule.  Ganon utilitz al Usurper King, per poder tornar a Hyrule, el conegut Light World. Aix, el malvat torn a Hyrule i va establir novament la seva maldat juntament amb el tir Twili i habit el Castell d'Hyrule, on tindria Zelda empresonada fins que el jove Link la salvs.

Desprs de la derrota d'en Zant a mans de la Twilight Princess, Midna, i del jove que l'acompanyava, Ganon va preveure que voldrien derrocar-lo, ja que ell era l'autor del malefici que tenia retinguda a Midna transformada. Una vegada aquests van arribar al seu castell per combatre'l, Ganondorf va derrotat la Twili, per al seu torn va ser venut pel jove Link d'Ordon, portador de la Master Sword i de la marca de la Triforce del Valor. Inexplicablement, i no se sap ben b com, quan Ganon es moria, el seu antic deixeble, Zant que havia sobreviscut com a esperit, el traeix i el mata, com a venjana per haver-lo utilitzat. Tot aix, aquest fet podria ser una simple especulaci. Tamb podria significar que mentre Ganon mors, Zant a la mateixa hora tamb ho fes i el lligam que els mantingus junts els obligus a fer-ho, perqu en anterioritat, en el Palace of Twilight, el malvat Twili ja havia estat mort per Midna. 

 Altres aparicions .

Ganondorf s un carcter controlable en Super Smash Bros. Melee, i s basat sobre la seva aparici en la demostraci de SpaceWorld, que fins i tot empunya la gran espasa que portava en un de les seves poses de victria (encara que no el pot utilitzar en el combat). s un dels quatre carcters de la srie Zelda per ser jugable en el joc. A Melee, se l'envia pel nom complet, "Ganondorf", i s un "clon" ms lent, ms pesat, i ms fort del Capit Falcon, realitzant principalment els mateixos atacs i moviments (encara que els seus A regulars cordinen atacs diferents  i alguns altres sn diferents). En una entrevista recent, Eiji Aonuma revelava que el seu equip de disseny havia presentat dissenys per a Ganondorf i Sheik i desenvolupats per Super Smash Bros. Brawl, qu ms tard seria revellat juntament amb l'aletr ego de Zelda. 

Ganondorf  torna a Super Smash Bros. Brawl com personatge jugable; aix si, t que ser desbloquejat, ja que s un personatge secret. Amb l aspecte de Twilight Princess, Ganondorf no a sofert greus canvis des de el Melee en atacs, aix si ha guanyat ms pes i ha guanyat suposadament ms fora, i alguns atacs han canviat des de el seu predecessor. Ganon en aquesta entrega no utilitzar l espasa com molts creient, per utilitzar l espasa dels Sages del Mirror of Twilight (de Twilight Princess) per riure s del rival. El Final Smash (Smash Final) de Ganondorf s: Dark Beast Ganon (Bstia de les Tenebres).

Ganondorf s un dels principals antagonistes en el mode aventura The Subspace Emissary  (Emissari Subespacial). De fet ell controla el Subspace Army (Exrcit del Subespai) i el administra sota les ordres del seu superior... el creador del mn de Super Smash Bros. ... Master Hand. Ell el superior directe de Bowser, l Ancient Minister i de Wario, aix com de tots el bosses del joc. Ganondorf complia les ordres de Master Hand, per lo que ell no sabia, es que Master Hand i ell estaven ser controlat per el antagonista principal del joc, un sser terrible i malvat, prcticament totpoders... Tabuu.

 Vegeu tamb .

 Triforce.;
 Link.;
 Zelda.;
 Agahnim.;
 Zant.

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139926" title="Joan Ramon Folc II de Cardona" nonfiltered="1518" processed="1506" dbindex="57226">
Joan Ramon Folc II de Cardona (Arbeca, 1400 - 1470) va ser el comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1441-1471).

Va donar suport al rei Joan II a la guerra civil catalana.


 Antecedents familiars .
Fill de Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia.


 Npcies i descendents .
Es va casar en 1414 amb Joana de Prades, filla de Pere de Prades, i comtessa de Prades, baronesa d'Entena. Van tenir cinc fills: 
Timbor de Cardona, va ser monja i est enterrada a la catedral de Tarragona compartint sepultura amb el seu nebot Pere de Cardona (arquebisbe).
Violant de Cardona ;
Margarida de Cardona ;
Joana de Cardona, casada amb Arnau Roger IV de Pallars Sobir ;
Joan Ramon Folc III de Cardona, qui ser el seu successor i incorporar els ttols de la seva mare als del comte de Cardona.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139930" title="Iurac" nonfiltered="1519" processed="1507" dbindex="57227">

El iurac o nenets (autnim:       "     ) s la llengua parlada pel poble nenets del nord de Rssia. Pertany al grup de les llenges samoiedes que forma part de la famlia de les llenges urliques amb les llenges ugrofineses. Consta de dos grans dialectes, nenets de la tundra, el que t ms nombre de parlants, i nenets del bosc, fora intelligibles entre ells.

Distribuci geogrfica.
El nenets s parlat per 27.273 persones, de les quals 26.730 sn parlants nadius. s parlat a la zona ms septentrional de Rssia inclosa Nentsia i Iamlia, el Territori de Krasnoiarsk, la Repblica de Komi, i les zones ms orientals de la Provncia de Mrmansk a la pennsula de Kola.

Fonologia.
El nenets t una estructura sillbica CV(C). En altres paraules, una sllaba pot contenir una consonant inicial, una vocal mitjana i una consonant final opcional. Com a exemple, ya ("terra"), wada ("paraula"),  i  arka ("gran"). Les schwa o vocals redudes poden aparixer sovint com a lligams al final de les consonants. Encara que la llengua no permet tcnicament comenar les sllabes amb vocals, en la prctica passa en els dialectes occidentals, e.g. occidental arka ("gran") contra el central  arka. 

L'estructura sillbica s fora consistent en tots els dialectes. No hi ha vocals llargues o diftongs,  no hi ha grups de consonants inicials o finals, ni mitjans que continguen ms de dues consonants.  

Vocals.


Alguns dialectes occidentals confonen , substituint e.

Consonants.


La marca indica palatalitzaci, o un moviment vers l'articulaci palatal principal o b secundria.
Ortografia.
El nenets s'escriu en una forma adaptada de l'alfabet  cirllic, incorporant les lletres suplementries , ', i ". 



 Literatura .
Els primers estudis sobre la seva llengua foren el diccionari comparatiu de P. S. Pallas (Linguarum totius orbis vocabularia comparativa, 1787--89). La primera gramtica nenets (Grammatik der samojedischen Sprachen, 1854) i el primer  diccionari (Wrterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen, 1855) publicats per Matthias Castrn, i tamb contenen material sobre els enets.  A.  J. Joki public un petit diccionari sobre les parles samoiedes del nord  el 1956 (Kleinere Wrterverzeichnisse aus dem Jurak-, Jenissei- und Tawgi-Samojedischen).

Del nenets s'ha publicat darrerament un llibre de pronunciaci Jadei vada (Nou Mn), un abecedari, un llibre d'aritmtica i glossaris escolars, aix com escrits poltics i traduccions del rus. Fins fa poc s'han publicat noms alguns llibres de text i petites obres de ficci.  Els autors nenets ms coneguts sn Tyko Vylka (1886-1960), A. A. Pyrerko (1905-1941), Ivan Istomin ( 1917) Leonid Lepstui (1932), poeta i narrador de Iamal, i Vassili Ledkov (1933). L'nic diari en nenets, Nyaryana Ngyrm (El Nord Roig), es publica a Salekhard, capital de Iamlia. Malauradament, la quantitat de literatura publicada en nenets s mnima al costat de la gran publicaci de treballs en rus. 

Enllaos externs.
Pgina del nenets de la tundra;
Glossari nenets del bosc-angls;
Ethnologue report;
Frases en udio rus-nenets;
Diccionari comparatiu Nenets-Nganasan (amb equivalents en rus i angls);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139931" title="William Labov" nonfiltered="1520" processed="1508" dbindex="57228">
William Labov (nascut el 4 de desembre del 1927) s un lingista nord-americ del departament de lingstica de la Universitat de Pennsylvania. s considerat com el fundador de la sociolingstica quantitativa i el seu treball s'ha centrat sobre la sociolingstica i la dialectologia.

Nascut a Rutherford, Nova Jersey, va estudiar a la universitat de Harvard (el 1948) i desprs treball com a qumic industrial (entre 1949 i 1961) abans de dedicar-se a la lingstica. Per a la seva tesi de MA va realitzar un estudi de canvi dialectal a l'illa de Martha's Vineyard (a la costa de l'estat de Massachusetts), que va presentar a la Societat Lingstica d'Amrica amb cert xit. Posteriorment, Labov va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Columbia el 1964 sota la direcci d'Uriel Weinreich. Va ensenyar a aquella universitat entre 1964 i 1970 abans d'ingressar com a professor de lingstica de la Universitat de Pennsylvania (1971), on esdevingu ms tard el director del Laboratori de Lingstica de la universitat (1977). 
Els mtodes que va fer servir per a recollir dades del seu estudi de les varietats de l'angls parlades a Nova York, publicat com a The Social Stratification of English in New York City (1966), han tingut una influncia fonamental per a la dialectologia social.

A finals dels anys 60 i al principi dels 70, els seus estudis sobre les caracterstiques lingstiques de l'angls afroameric van suposar un canvi radical de les mentalitats: Labov va argumentar que aquesta varietat no hauria de ser estigmatitzada sin que s'hauria de considerar coma una varietat amb les seves regles gramaticals prpies, encara que els seus locutors puguin usar sovint un angls americ estndard quan comuniquen en altres mbits. 

Els seus treballs inclouen Language in the Inner City: Studies in Black English Vernacular (1972), Sociolinguistic Patterns (1972), Principles of Linguistic Change (vol.I Factors Interns, 1994; vol.II Factors socials, 2001), i, amb Sharon Ash i Charles Boberg, The Atlas of North American English (2006).

Enllaos externs.
 William Labov's home page;
 Atlas of North American English: Phonetics, Phonology and Sound Change (Mouton de Gruyter, 2006);
 Interview with William Labov;
 Journal of English Linguistics interview;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139933" title="Fernand Lger" nonfiltered="1521" processed="1509" dbindex="57229">

Fernand Lger (Argenten, Normandia, 4 de febrer de 1881 - Gif-sur-Yvette, 17 d'agost de 1955), va ser un pintor cubista francs. 

Entre 1897 i 1899 va ser alumne d'un arquitecte a Caen. L'any 1900 es va traslladar a Pars, on va treballar com a dibuixant d'arquitectura, alhora que estudiava a l'Acadmia Julian. 

Les seues primeres obres daten de 1905 i sn de clara influncia impressionista. 

L'any 1907, igual que altres pintors parisencs, va quedar profundament impressionat per la retrospectiva de Czanne. En aquest mateix any va entrar en contacte amb el primer cubisme de Picasso i Braque. 

Des dels primers moments, el cubisme de Lger es va orientar cap al desenvolupament de la iconografia de la mquina. 

Nus en el bosc (1909-1910), inspirat possiblement al quadre de Picasso de 1908, del mateix ttol, converteix el tema en una habitaci plena d'artefactes i robots, on sembla apartar-se de la frria doctrina de Czanne de pintar a partir del cilindre i el con. La sobrietat dels colors, unida a l'activitat frentica dels
robots, crea una atmosfera simblica d'un mn nou i deshumanitzat. En alguns aspectes s una anticipaci del futurisme itali. 

L'any 1910 va exposar amb Braque i Picasso a la galeria de Kahnweiler on, l'any 1912, faria tamb la seua primera individual. L'any segent any va comenar a investigar sobre formes de mquines representades amb colors primaris, arribant a vegades a una estructura abstracta que es fa ms explcita amb els ttols, com per exemple Contrast de formes, de 1913, on s'acosta a les idees de Robert Delaunay sobre els contrastos de color, tot i mantenint la marcada tridimensionalitat dels seus primers treballs. La seua fascinaci per les formes geomtriques i els colors brillants li porta sovint a la vora de l'art abstracte, que, tot i aix, sempre acabaria rebutjant.

En Escala, de 1914, va tornar a pintar la figura i el seu entorn, per construint-la mitjanant les formes abstractes utilitzades anteriorment.

Entre 1914 i 1917 va complir el seu servei militar. L'experincia de la guerra li va revelar les possibilitats visuals de les mquines com icones de la modernitat; tot i que el seu estil ja estava predisposat en aquesta direcci. A partir de llavors va usar les formes cilndriques i geomtriques per a idear un mn mecanitzat, tot i que, a diferncia dels futuristes, no venera la mquina, sin que vol reconciliar les seues formes metlliques i regulars amb les formes orgniques, per a construir una visi humanista. 

La ciutat, de 1919, s una obra clau en les investigacions de Lger sobre la relaci de la realitat amb la superfcie pintada. En aquest quadre controla l'habitual aspecte escultric de la seua pintura a travs de la rigidesa arquitectnica, establint la primacia de la bidimensionalitat del pla pictric; utilitza diversos mtodes avanats de cubisme sinttic per a aconseguir tot tipus de variacions illusionistes. 

En les obres d'aquest perode que tenen com a tema la ciutat, la figura humana apareix despersonalitzada i mecanitzada, adaptada a l'ambient que l'envolta. L'artista tradueix l'energia de la vida contempornia a equivalents pictrics; massa, color i forma es confronten en una multiplicitat de relacions, creant imatges independents que produeixen sensacions simultnies; els plans es disposen de forma equilibrada i les composicions s'organitzen per zones ben definides de color pur, uniforme i clarament delimitat.  "Els elements pictrics de Lger, nets, simples, variats, produeixen, com les mquines ideals, efectes d'extraordinria potncia"  (Flint).

En els primers anys vint va collaborar amb l'escriptor Blaise Cendrars en algunes pellcules, i va dissenyar escenografies i vestits per al ballet Sudois, de Rolf de Mar. 

Entre 1923-1924 va treballar en la seua primera pellcula sense argument, Ballet mcanique, en la que hi va intervernir tamb Man Ray. L'any 1924 va obrir un taller amb Ozenfant, i el 1925 va fer els seus primers murals en el pavell del l'Esprit Nouveau de Le Corbusier per a l'Exposici Internacional d'Arts Decoratives.

Durant els anys vint i trenta, Lger es va mostrar obert als estils que s'hi desenvolupaven. Alguns dels seus quadres d'aquests anys mostren certes influncies de Kandinsky, de de Stijl i del surrealisme. 

El tema que ms va desenvolupar en aquesta poca va ser la figura, en composicions com Tres dones (1921), on les figures es mostren despersonalitzades, com a volums mecnics modelats a partir del fons geomtric, donant un pas ms cap a l'abstracci, alhora que evoca un ambient Art dco. En quadres com aquest s'acosta clarament al purisme d'Ozenfant i Le Corbusier.

L'any 1931 va visitar per primera vegada els Estats Units d'Amrica i, el 1935, el Museu d'Art Modern de Nova York i l'Institut d'Art de Chicago van exposar la seua obra. 

Entre 1940 i 1945 va residir als Estats Units, tornant a Frana al final de la guerra. Durant la seua estada als Estats Units va ser professor de la Universitat de Yale. 

En els ltims deu anys de la seua va fer illustracions de llibres,quadres de figures monumentals, pintures murals, vitralls, mosaics, escultures policromes de cermica i escenografies teatrals.

L'any 1955 va guanyar el gran premi de la Biennal de Sao Paulo.

Va morir el 17 d'agost d'aqueix mateix any a Gif-sur-Yvette, Frana.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139937" title="Herois" nonfiltered="1522" processed="1510" dbindex="57230">



Herois (Heroes en angls) s una srie de cincia-ficci creada per Tim Kring que s'emet actualment al canal Sci Fi de la cadena NBC dels EUA. Als Pasos Catalans s'emet a Canal 9, a IB3 i al canal de pagament Sci Fi, doblada a l'espanyol, i a TV3 en catal (des del dia 2 de maig de 2007). Segueix la histria de diversos individus normals que, de sobte, descobreixen que tenen habilitats especials (superpoders) com  ara telepatia, vol i capacitat per a canviar el continu espai temps. Hauran d'aprendre a conviure amb els seus poders, a conixer-los i a dominar-los. Aquests individus no noms salvaran al mn, sin que el canviaran per a sempre.

Argument.



Primera temporada.
La srie t un estil d'escriptura similar als cmics nord-americans, en els quals diversos arcs argumentals breus d'uns pocs episodis van conformant una trama major. Els primers quatre episodis van ser denominats com gent ordinria descobrint habilitats extraordinries. Un fet esdevingut al final del quart captol va donar inici al segent arc Salva l'animadora, salva el mn (Save the cheerleader, save the world), amb una clara referncia al personatge de Claire Bennet, animadora esportiva d'una escola secundria de Texas, amb habilitats de regeneraci rpida, i la visi apocalptica de Nova York pintada per altre personatge, l'artista Isaac Mendez.
 
A mesura que descobreixen lentament les seves habilitats i l'existncia d'uns altres com ells, els seus camins es van creuant i comencen a adonar-se que es necessiten per a prevenir la catstrofe. La premissa s que els personatges tenen un rol important a salvar a la humanitat.
 
Tot comena quan Peter Petrelli t visions i somnis en els quals vola. Tot aix est relacionat amb el seu germ Nathan Petrelli. En preguntar-li Peter sobre qu volen dir aquests somnis, li fa sentir que tot s fantasia i que ell t coses ms importants per les quals preocupar-se. La seva preocupaci principal sn les prximes eleccions per a congressista. En un captol que mostra el futur desprs de l'explosi es veu com en Peter t moltssimes habilitats, i tot i que es pot regenerar t una gran cicatriu a la cara.
Peter s un infermer i cuida el pare de Simone Deveaux, una noia encarregada d'una Galeria d'Art que, durant els primers captols, s la nvia de Isaac Mendez. Aquest veu que noms pot pintar el futur sota els efectes de les drogues (cosa que desprs es demostrar innecessria) i, a l'inici, Simone pensa que, per estar drogat, Isaac noms associa els successos amb les seves pintures per aviat canviar de parer. Durant la primera temporada, la trama central de la srie es va centrant a poc a poc a evitar el que sembla un atac nuclear en el cor de la ciutat de Nova York, tal com reflecteix una de les pintures de Isaac Mendez.


Actors principals.

 Peter Petrelli (Milo Ventimiglia): Un infermer de 26 anys que absorbeix els poders dels altres quan est prop d'ells. ;
 Nathan Petrelli (Adrian Pasdar): Un lder poltic que pot volar, s molt ambicis. ;
 Isaac Mendez (Santiago Cabrera): Un drogoaddicte que t l'habilitat de pintar imatges del futur.
 Niki Sanders (Ali Larter): Una showgirl de 33 anys de Las Vegas, que t una doble personalitat (Jessica, la seva germana difunta) la qual s agressiva, letal i t super fora. ;
 Hiro Nakamura(Masi Oka): Un oficinista japons de 24 anys amant dels cmics que, literalment, fa que el temps es detingui, pot teletransportar-se i viatjar per la continutat espai/temps.
 Ando Masahashi (James Kyson Lee):s el company fidel de Hiro.
 D.L. Hawkins(Leonard Roberts): Un pres que pot travessar la matria ;
 Matt Parkman (Greg Grunberg): Un policia susps que escolta els pensaments dels altres. ;
 Claire Bennet (Hayden Panettiere): Una animadora de 17 anys que s capa de regenerar-se casi al moment. ;
 Micah Sanders (Noah Gray-Cabey): Un nen molt intelligent segons la seva mare que pot manipular el funcionament de sistemes electrnics amb la ment. ;
 Mohinder Suresh (Sendhil Ramamurthy): Un genetista indi que s'encarrega de localitzar a tots els Herois.
 Simone Deveaux (Tawny Cypress): Una comerciant d'art que entn que hi ha persones amb estranyes habilitats i els ajuda.
 Noah Bennet (Jack Coleman): Tamb conegut com HRG (Horn Rimmed Glases, ulleres de pasta) o simplement Sr. Bennet, s un venedor de paper que forma part d'una organitzaci la qual rastreja a les persones amb habilitats, sense saber amb unes intencions desconegudes per ara.
 Sandra Bennet (Ashley Crow):La dona de Noah, cada vegada que veu alguna cosa relacionada amb el treball del seu marit ell li borra la memria a travs de l'Haiti, a causa d'aix s'acaba posant molt malalta.
 Gabriel Gray o "Sylar" (Zachary Quinto): Un rellotger que, inicialment, s visitat per Chandra Suresh, creient que t una habilitat, i des de llavors s'ha dedicat a assassinar als humans "especials" per a robar les habilitats d'uns altres, l'habilitat d'aquest personatge s "saber com funcionen les coses". El sobrenom de "Sylar" prov d'una marca fictcia del rellotge que est arreglant en el moment en qu Chandra Suresh li pregunta el nom. ;

Amb el temps aniran descobrint la veritat sobre els seus poders, el seu significat i d'on vnen. Finalment els seus superpoders els uneixen quan intenten acabar amb els adversaris de la srie, que intenten aprofitar-se de l'ADN per a benefici propi. 
La srie compta amb Greg Grunberg (Alias), Leonard Roberts (Buffy the Vampire Slayer), Milo Ventimiglia (Gilmore Girls), i Hayden Panettiere (Ally McBeal, Guiding Light). Tim Kring (Crossing Jordan, Chicago Hope) s el creador de la srie. El pilot ha estat dirigit per Dave Semel (American Dreams, Buffy the Vampire Slayer, Beverly Hills 90210).

Actors secundaris.

 Matthew John Armstrong com a Ted Sprague;
 Erick Avari com a Chandra Suresh ;
 Link Baker com a guarda amb el nas trencat ;
 Randall Bentley com a Lyle Bennet ;
 Nicole Bilderback com a Sra. Sakamoto ;
 Eugene Byrd com a director de campanya ;
 Kevin Chamberlin com a Aron Malsky ;
 Sally Champlin com a cambrera ;
 Josh Clark com a xrif ;
 Thomas Dekker com a Zach;
 Clea DuVall com a Audrey Hanson ;
 Christopher Eccleston com a Claude;
 Justin Evans com a Simon Petrelli ;
 Bill Fagerbakke com a Gustafson ;
 Colby French com a Hank ;
 Ashlee Gillespie com a Lori Trammel ;
 Jessalyn Gilsig com a Meredith Gordon ;
 Stacy Haiduk com a agent de l'FBI ;
 Sakina Jaffrey com a Sra. Suresh ;
 Jimmy Jean-Louis com a "L'haiti";
 Dutch Johnson com a guarda d'en Linderman ;
 Stana Katic com a Hana Gitelman;
 Shishir Kurup com a Nirand ;
 Elizabeth Lackey com a Janice Parkman;
 Matt Lanter com a Brody Mitchum ;
 Garrett Masuda com a jove asitic ;
 Michael Maury com a Diputat Lloyd ;
 Jayma Mays com a Charlie Andrews ;
 Malcolm McDowell com a Linderman;
 Geno Monteiro com a Petrelli Aide ;
 Ben Murray com a Rufus ;
 Mark Nearing com a policia de Nevada ;
 Paula Newsome com a Dr. Witherson ;
 Missy Peregrym com a Candice Wilmer;
 Rick Peters com a Tom McHenry ;
 Missi Pyle com a Hope ;
 Deirdre Quinn com a Tina ;
 Javin Reid com a Sanjog Iyer ;
 Eric Roberts com a Thompson ;
 Cristine Rose com a Angela Petrelli;
 Richard Roundtree com a Charles Deveaux ;
 Danielle Savre com a Jackie Wilcox ;
 Ryan Smith com a Diputat ;
 Rena Sofer com a Heidi Petrelli ;
 Mark Allan Stewart com a jugador ;
 George Takei com a Kaito Nakamura ;
 Brian Tarantina com a Weasel ;
 Adair Tishler com a Molly Walker ;
 Karri Turner com a Lisa ;
 Karl T. Wright com a Director Marks ;
 Jackson Wurth com a Monty Petrelli;
 Nora Zehetner com a Eden McCain;


Elements recurrents.

Tres elements apareixen repetidament al llarg dels captols: l'hlix, la cicatriu, i l'eclipsi. La marca sembla ser feta per alguna persona, per les circumstncies que envolten al smbol -significat i manifestacions- sn un misteri que es revelen lentament. 

 L'hlix .

L'hlix s un smbol que apareix freqentment al llarg dels captols. En l'episodi 12 ("Godsend") el smbol apareix en la funda de la katana i l'Ando Masahashi s'adona que sembla ser una combinaci de dos carcters Kanji:   (Sai) que significa "Gran talent" i   (Yo) que significa "Benet". Durant una entrevista en el Wizard World a Los ngeles, el guionista i co-productor Aron Coleite va dir que el seu significat literal era "Gran habilitat donada per Du". No obstant aix, aquest smbol en una primera aproximaci s'assembla ms a una de les hlixs de l'estructura del ADN, que a la combinaci dels dos carcters Kanji:   (Sai) i   (Jo). En la saga de cmic "Es necessita tot un poble" (Centrat en el Haiti) s'explica que s la serp alada que es va menjar a la grulla, un vell proverbi de la seva religi. 

L'escriptor i co-productor executiu Michael Green va dir que el que els guionistes coneixen com "hlix" apareix en: 

 Objecte decoratiu en la casa dels Bennet. ;
 En el collaret del Haiti. ;
 Formada per diversos objectes que suren en una piscina en l'escena del crim d'un dels assassinats de Sylar en Don't Look Back (No miris enrere). ;
 En el dibuix de monigots que fa Peter Petrelli en "Don't Look Back. ;
 En diversos quadres de Isaac Mendez. ;
 En un post-it (amb un signe de interrogaci) en el mapa de l'apartament de Mohinder Suresh ;
 Escrit en un llibre de geometria de Claire Bennet. ;
 Escrit en un quadre de l'apartament d'en Sylar. ;
 La forma d'una branca en l'aquari del llangardaix de Chandra Suresh. ;
 En l'esquena de Jessica quan la personalitat de Niki est reprimida. ;
 En l'empunyadura de la katana que va pertnyer al samurai del segle XVI Takezo Kensei, possiblement la manifestaci ms antiga del smbol. Hiro Nakamura duu aquesta katana. ;
 Impresa en la portada del llibre de Chandra Suresh, "Activating Evolution" ;
 Impresa en el cant superior dret del n14 del cmic "9th Wonders", creats per Isaac Mendez. ;
 El quadre de Niki com a Jessica, pintat per Isaac. El smbol estava ocult sota una capa de pintura extra. (Ms tard, Jessica amaga el smbol (que sembla un tatuatge) sota una capa de base de maquillatge). ;
 Dibuixat en una parada d'autobs a Greyhound, vista just abans que D.L. dongui l'abast a en a Micah en el captol Homecoming. ;
 Formada per fragments de cristall trencat en el terra del vestbul quan en Sylar ataca a la senyora Bennet. ;
 En una porta del magatzem en Primatech Paper, en el captol Company Man. ;
 En la maqueta de Primatech Paper durant un flashback, tamb en "Company Man". ;
 En el captol One Giant Leap, quan Mohinder i Eden descobrixen que en Sylar tenia un mapa igual al del pare de Mohinder, el smbol est dibuixat en la fotografia de l'home de Brasil, la dona de Alaska / Canad, la dona d'Indonsia, la dona de Greenland, i el retall de diari sobre en Nathan Petrelli. ;
 En un plat de pasta que est menjant-se una de les vctimes del carterista Claude. ;
 En la collocaci de pedres de la taula de l'encarregat del museu en els arxius de Linderman ;
 Formada per diverses canonades sota el cotxe on Hiro i Camino s'amaguen en el captol The Fix. ;
 En l'ordinador del pare de Mohinder, quan aquest ho usa, hi ha carcters ms ressaltats, que si es veu des de lluny, mostra clarament l'hlix ;
 s el logotip de la compaia "Jittetsu Arms", la qual arregla l'espasa d'en Hiro ;

 La cicatriu .
 
La cicatriu consisteix en dues lnies negres paralleles al voltant del coll de diversos personatges amb poders. D'acord amb Wireless, Part 4 i How Do You Stop an Exploding Man, Part 1 la cicatriu s la seqela que deixa la injecci amb l'agulla pneumtica de dues puntes que, com es revela en una biografia de Hana Gitelman en Heroes 360 experience, injecta un radioistopo que permet rastrejar als injectats. Tots els personatges injectats s'han trobat amb el Sr. Bennet i/o el Haiti. 
La marca s'ha vist en els segents personatges: 

 Matt Parkman ;
 Ted Sprague;
 Hana Gitelman ;
 Claude ;
 Isaac Mendez ;
 Jessica/Niki;

 L'eclipsi .

A ms de ser el logotip de la srie, l'eclipsi solar s una imatge recurrent de la srie. De fet, l'"eclipsi" en l'obra no s un eclipsi normal, perqu la Terra cobreix al Sol, no la Lluna. Apareix en: 
 Un quadre de Isaac Mendez ;
 Un "Esdeveniment mundial" en el captol Genesis ;
 Un esdeveniment futur, que es referencia en un peridic ;
 Un quadre en l'apartament de Mohinder Suresh ;
 El reflex d'una llum en la sala d'espera d'un hospital, en el captol Six Months Ago prompte trama de tots els captols ;
 En l'ltim captol, quan Hiro viatja al passat, es mostren imatges de la 2 temporada i hi ha un Eclipsi Solar (que s amb el que acaba el captol). ;
 En els psters de la srie.


Captols.

Herois est dividit en diversos volums. El primer volum, que va des del primer episodi fins als ltims minuts de l'ltim episodi de la primera temporada portava per ttol Gnesi (Genesis). El segon porta per ttol Generacions (Generations), per per problemes d'una vaga de guionistes, no s'ha completat de forma adequada. I el tercer volum es el de Bandits (Villains), en el que de moment porten escrits 5 captols per cap rodat.

Primera temporada 2006-07.
Gnesi (Genesis, tcc In His Own Image);
No miris enrere (Don't Look Back);
Un gran salt (One Giant Leap);
Collisi (Collision);
Hiros (Hiros);
La meitat bona (Better Halves);
Res a amagar (Nothing to Hide);
Set minuts per a la mitjanit (Seven Minutes to Midnight);
Trobada d'exalumnes (Homecoming);
Fa sis mesos (Six Months Ago);
Pluja cida (Fallout);
Regal div (Godsend);
El dilema (The Fix);
Distraccions (Distractions);
Fugir (Run!);
Sorprn-me (Unexpected);
L'empleat fidel (Company Man);
El parsit (Parasite);
0,07% (.07%);
Passats cinc anys (Five Years Gone);
El ms difcil (The Hard Part);
Victria aclaparadora (Landslide);
Com aturar a un home que explota (How to Stop an Exploding Man);

Segona temporada 2007.
Quatre mesos desprs (Four Months Later) (NBC, 24-09-07);
Llangardaixos (Lizards) (NBC, 01-10-07);
Congneres (Kindred) (NBC, 08-10-07);
L'habilitat dels desconeguts (The Kindness of Strangers) (NBC, 15-10-07);
Lluitar o fugir (Fight or Flight) (NBC, 22-10-07);
El lmit (The line) (NBC, 29-10-2007);
Sense temps (Out of time) (NBC, 05-11-2007);
Fa quatre mesos (Four Months Ago) (NBC, 12-11-2007);
Faules (Cautionary Tales) (NBC, 19-11-2007);
Veritat i conseqncies (Truth & Consequences) (NBC, 26-11-2007);
Sense poder (Powerless) (NBC, 03-12-2007);

Tercera temporada 2008-09.
(The Second Coming) (NBC, 22-09-2008);
(The Butterfly Effect) (NBC, 22-09-2008);
(One of us, one of them) (NBC, 29-09-2008);
(I Am Become Death) (NBC, 06-10-2008);
(Angels and Monsters) (NBC, 13-10-2008);
(Dying of the Light) (NBC, 20-10-2008);
(Eris Quod Sum) (NBC, 27-10-2008);
(Villains) (NBC, 10-11-2008);
(It's Coming) (NBC, 17-11-2008);
(The Eclipse, Part 1) (NBC, 24-11-2008);
(The Eclipse, Part 2) (NBC, 1-12-2008);
(Our Father) (NBC, 8-12-2008);
(Duality) (NBC, 15-12-2008);

Enllaos externs.
 Heroes ;
 Pgina "semi-oficial" creada per Tim Kring ;
 Heroes Wiki  (Wiki dHerois);
 Anunci de TV3;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139939" title="Llista de clubs de bsquet de la provncia de Girona" nonfiltered="1523" processed="1511" dbindex="57231">
Aix s una llista dels clubs de bsquet de la provncia de Girona.

 Alt Empord;
 Club Bsquet "ACEJ" La Jonquera (La Jonquera);
 Club Bsquet Castell (Castell d'Empries);
 Club Esportiu Vilafant (Vilafant);
 Club Bsquet Adepaf (Figueres);
 Club Bsquet Grifeu (Llan);
 Club Bsquet l'Escala (L'Escala);
 Club Bsquet Escolpies (Figueres);
 Club Bsquet Roses (Roses);
 Club Esportiu Esplais (Castell d'Empries);


 Baix Empord;
 Associaci Esportiva Begur (Begur);
 Bsquet Club Palafrugell (Palafrugell);
 Bsquet Club Pals (Pals);
 Bsquet Club Torroella (Torroella de Montgr);
 Bisbal Bsquet (La Bisbal d'Empord);
 Club Bsquet Calonge-Sant Antoni (Sant Antoni de Calonge);
 Centre l'Avenir Fanalenc (Castell-Platja d'Aro);
 Club Bsquet Sant Feliu (Sant Feliu de Guxols);
 Club Bsquet Verges (Verges);
 Club Esportiu Palams (Palams);
 Cerdanya;
 CB Llvia (Llvia);
 Garrotxa;
 Club Bsquet Besal (Besal);
 Club Bsquet La Vall d'en Bas (Sant Esteve d'en Bas, La Vall d'en Bas);
 Club Bsquet Olot (Olot);
 Club Poliesportiu Santjoanenc (Sant Joan les Fonts);
 Girons;
 Club Bsquet IES Jaume Vicens Vives (Girona);
 Agrupaci Esportiva Fornells (Fornells de la Selva);
 Associaci Basquetbol Sant Juli de Ramis (Sant Juli de Ramis);
 Bsquet Club Fontajau (Girona);
 Club Bsquet Llagostera (Llagostera);
 Club Bsquet Sarri de Ter (Sarri de Ter);
 Club Bsquet Sant Narcs (Girona);
 Club Esportiu Santa Eugnia de Ter (Girona);
 Club Bsquet Bescan (Bescan);
 Club Bsquet Girona (Girona);
 Club Bsquet Quart (Quart);
 Club Bsquet Salt (Salt);
 Club Bsquet Sant Gregori (Sant Gregori);
 Club Bsquet Sant Josep Girona (Girona);
 Club Bsquet Vilablareix (Vilablareix);
 Club Esportiu Joventut Celr (Celr);
 Club Esportiu Onyar (Girona);
 Club Esportiu Maristes Girona (Girona);
 Club Bsquet Palau-Sacosta (Girona);
 Foment Deportiu Cassanenc (Cass de la Selva);
 GEiEG (Girona);
 Uni Girona Club de Bsquet (Girona);
 Uni Esportiva La Salle Girona (Girona);
 Pla de l'Estany;
 Bsquet Porqueres Associaci Esportiva (Porqueres);
 Club Bsquet Banyoles (Banyoles);
 Club Bsquet Cornell del Terri (Cornell del Terri);
 Ripolls;
 Club Bsquet Abadessenc (Sant Joan de les Abadesses);
 Club Bsquet Campdevnol (Campdevnol);
 Uni Esportiva Ripoll (Ripoll);
 La Selva;
 Athltic Silenc (Sils);
 Bsquet Club Maanet (Maanet de la Selva);
 Bsquet Lloret (Lloret de Mar);
 Club Esportiu Caldes de Malavella (Caldes de Malavella);
 Club Bsquet Amer (Amer);
 Club Bsquet Angls (Angls);
 Club Bsquet Arbcies (Arbcies);
 Club Bsquet Blanes (Blanes);
 Club Bsquet Blanes-Cargols (Blanes);
 Club Bsquet Breda (Breda);
 Club Bsquet Cellera (La Cellera de Ter);
 Club Bsquet Farners (Santa Coloma de Farners);
 Club Bsquet Hostalric (Hostalric);
 Club Bsquet Nou Cauls (Vidreres);
 Club Bsquet Sant Hilari (Sant Hilari Sacalm);
 Club Bsquet Vilob d'Onyar (Vilob d'Onyar);
 Sporting Cauls (Vidreres);
 Uni Atltica Tossa (Tossa de Mar);
 Uni Esportiva Riudarenes (Riudarenes);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139940" title="Nova Zembla" nonfiltered="1524" processed="1512" dbindex="57232">


L'arxiplag de Nova Zembla (en rus            , Nvaia Zemli), tamb conegut tradicionalment en catal com a Nova Terra (traducci literal del nom rus), consta de dues illes a l'oce rtic, al nord de Rssia, separades per l estret de Mtotxkin i una srie d'illes menors. Les dues illes principals es diuen strov Sverni (                 , que significa "illa del Nord") i strov Iujni (             , s a dir "illa del Sud"). La seva rea total s de 90.650 km  i t una poblaci de 2.716 habitants (2002), dels quals 2.622 resideixen a Belixia Gub (              ), la capital. Administrativament, pertany a la provncia d'Arkhnguelsk.

 Geografia . 
L'arxiplag conforma la frontera ms septentrional d'Europa a l'oce rtic. Aix mateix s la frontera oriental del mar de Barentsz i l'occidental del mar de Kara. En aquest ltim es troben les desembocadures de dos dels rius siberians ms importants, l'Obi i el Ienissei, cosa que t una clara influncia en el clima humit de les illes. 

Nova Zembla, arxiplag gaireb deshabitat, consisteix principalment de dues grans illes (la del Nord i la del Sud) i algunes illes menors. En total t una superfcie de 90.650 km. La longitud mxima aproximada entre els extrems d'ambdues illes s de gaireb 900 km i aquests es troben a una distncia de 470 km i 1.175 km del Cercle Polar rtic respectivament. 

 L illa del Nord o Sverni es troba entre els 73 i els 77 de latitud nord. Amb els seus 48.904 km s la quarta illa ms gran d'Europa i arriba fins als 1.590 m d'altura a l'extrem nord. Est totalment coberta de glaceres. ;

 L illa del Sud o Iujni es troba entre els 71 i els 73 de latitud nord. s amb els seus 33.275 km la sisena illa ms gran d'Europa i arriba fins als 1.342 m d'altitud. En comparaci amb l illa del Nord, presenta glaceres noms en les seves majors altituds i la resta sn zones de tundra. ;

Sn illes relativament muntanyenques. Es pot dir que les seves muntanyes sn una continuaci dels Urals. S'hi troben importants jaciments de zinc, coure i estany.

 Clima .
El clima est influt pel mar de Kara i pels corrents dels rius que hi desemboquen. Presenta en general hiverns llargs amb temperatures polars, tempestes de neu i constants precipitacions. Tan sols durant algunes setmanes d'estiu la costa occidental de Nova Zembla roman lliure de neu. 

 Economia i recerca. 
Sense comptar el centre administratiu del districte, Belixia Gub, les illes tenen poc ms de 100 habitants, que pertanyen a la raa dels samoiedes. La pesca i la caa d'animals de pells apreciades (guineu polar, llop polar i s polar) tenen un paper important en l'economia de l'arxiplag. A ms, hi ha un parell de mines d'on s'extreu carb i coure. 

Se sap que l'URSS (Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques) hi havia installat una planta de prova de mssils nuclears a la fi de la Segona Guerra Mundial. All s on es va provar la bomba termonuclear ms potent que s'hagi fabricat, la Bomba del Tsar. 

A ms, hi ha diverses estacions de recerca a les illes, que es dediquen a estudiar fenmens meteorolgics i geofsics, sobretot els relacionats amb els corrents del vent i els marins, el camp magntic terrestre i les aurores boreals.

 Histria . 
Els russos coneixen Nova Zembla des del segle XII, malgrat la seva posici tan septentrional. Per no va ser fins al segle XVI que els europeus van comenar a deixar la seva petja a l'arxiplag en la recerca d'un possible pas entre l'Europa septentrional i l oce Pacfic: s el 1553 que el primer europeu, Hugh Willoughby, toca terra insular. Entre el 1594 i el 1597 va explorar les illes l'holands Willem Barentsz, que hi va morir a la fi del 1597.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139942" title="Club Bsquet Adepaf" nonfiltered="1525" processed="1513" dbindex="57233">

El Club Bsquet Adepaf s un club de bsquet de la ciutat de Figueres.

Va ser fundat l'any 1957. L'equip femen va jugar a Primera Divisi Femenina durant la dcada dels 80. L'equip mascul va jugar tres temporades a la lliga EBA, la temporada passada va jugar a la Copa Catalunya amb el nom dAkasvayu Figueres i la prxima la fara novament a la lliga EBA desprs de comprar la plaa a l'Esplugues. Des del 1995 est vinculat al Club Bsquet Girona.

Enllaos externs.
www.adepaf.org Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139951" title="Salekhard" nonfiltered="1526" processed="1514" dbindex="57240">


Salekhard (rus           llengua nenets Salja' xarad) s una ciutat de Rssia, capital del districte de Iamlia. Es creu que s l'nica ciutat en el mn que es troba en el Cercle polar. La poblaci s, segons el Cens rus (2002), de 36,827 habitants. Gaudeix d'un aeroport.

Histria.
El 1595 es va fundar l'establiment d'Obdorsk (rus        ) en el lloc del campament khanti de Polnovat-Vozh (rus         -   ) per colons russos arribats per a conquerir Sibria sota el comandament de Iermak Timofeievitx. Est situada als marges del riu Obi, i es creu que el seu nom derivava del del riu.

La terra al voltant d'Obdorsk fou coneguda com a Obdorsky krai, o Obdoriya sota l'administraci de l'Imperi Rus.

El 10 de desembre de 1930, esdevingu centre administratiu del nou districte autnom dels Nenets (rus           (        )                   ).

Fou reanomenada com a Salekhard el 1933 i reb l'estatut de ciutat el 1938.

Salekhard s la terminal nord-oest del sistema ferroviari de l'oest de Rssia. De 1949 a 1953 el ferrocarril Salekhard-Igarka intent infructuosament estendre's cap a Igarka, provocant la mort de milers de presoners del Gulag.

Economia.
Iamlia s rica en gas natural; la segona companyia de gas ms important de Rssia, Novatek, t la seva seu a Salekhard.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Salekhard;
Drahelas.Com.Ru - uR.moC.saleharD;
Salekhard.net;
Novatek;
  Informaci oficial de Iamlia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139952" title="Rastappulos" nonfiltered="1527" processed="1515" dbindex="57241">
Rastappulos s un personatge de la srie de cmics Tintin. s un malvat productor de cinema que participa en negocis illegals i s considerat el dolent principal de les aventures tintinaires, s a dir, n's l'antagonista.

Sempre t com a objectiu, impedir que Tintin resolgui els problemes o aconsegueixi els seus objectius.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139953" title="Telmetre" nonfiltered="1528" processed="1516" dbindex="57242">
Un telmetre s un dispositiu que premet mesurar distncies des d'un observador a un objectiu. Alguns telmetres utilitzen mtodes actius per a realitzar la mesura, s a dir, emeten algun tipus senyal per tal que es reflecteixi a l'objectiu i puguin detectar la reflexi; a partir del temps entre l'emissi del senyal original i la recepci del senyal reflectit es pot calcular la distnica. Altres telmetres utilitzen mtodes passius, basats en tcniques de trigonometria.

Telmetre ptic.
El telmetre ptic s el ms habitual dels telmetres passius. Consta de dos objectius separats una distncia fixa coneguda (base). Amb ells s'observa un objecte fins que la imatge procedent dels dos objectius se superposa en una de sola. El telmetre calcula, mitjanant trigonometria, la distncia a l'objecte a partir de la longitud de la base i dels angles subtendits entre l'eix dels objectius i la lnia de la base. El principi de funcionament s, doncs, el mateix en qu es basa el fenomen de la parallaxi. Com ms gran sigui la lnia de la base, ms precs seran les mesures realitzades pel telmetre.

Abans de l'aparici del rdar i, posteriorment, dels telmetres lser, els telmetres ptics foren l'instrument habitual per calcular distncies en topografia i fotografia, aix com en els sistemes de punteria per a armes de foc, especialment en artilleria terrestre i naval.

Telmetre lser.
El telmetre lser, actualment el ms utilitzat grcies al seu baix cost, a la seva gran precisi i a la seva facilitat d's, s un telmetre de tipus actiu, el funcionament del qual es basa en la mesura del temps que triga un pols lser en arribar a un objectiu i tornar.

Els telmetres lser permeten mesures molt precises de distncies no excessivament llargues (de l'ordre del centmetre fins a distncies de 20 metres) i amb condicions de poca visibilitat. El seu principal inconvenient, en canvi, es troba en condicions de gran illuminaci, ja que la mesura es basa en detectar correctament el feix lser reflectit per l'objectiu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139954" title="Pospiviroid" nonfiltered="1529" processed="1517" dbindex="57243">

Els Pospiviroidae sn una famlia de viroides que inclou PSTVd, el primer viroide descobert. La seva estructura secundria s la clau de la seva activitat biolgica. La classificaci de la seva famlia est basada est basada en les diferncies en la seqncia de la regi central conservada. El genoma consisteix (en aquest ordre) en un domini terminal LH, un domini patognic, un domini central conservat, un domini variable, i un dominiterminal RH. La replicaci dels Pospiviroidae ocorre d'una manera asimtrica via la polimerasa de l'ARN, l'ARNasa i la lligasa de l'ARN de la cllula hoste.

 Taxonomia .
Famlia Pospiviroidae;
Gnere Pospiviroid; espcie tipus: Potato spindle tuber viroid;
Gnere Hostuviroid; espcie tipus: Hop stunt viroid;
Gnere Cocadviroid; espcie tipus: Coconut cadang-cadang viroid;
Gnere Apscaviroid; espcie tipus: Apple scar skin viroid;
Gnere Coleviroid; espcie tipus: Coleus blumei viroid 1;

Enllaos externs.
Extensa informaci sobre els pospivirioidae i els viroides;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139958" title="Clina" nonfiltered="1530" processed="1518" dbindex="57244">
En gentica de poblacions, la clina (del grec        , inclinaci) s el canvi gradual de trets fenotpics d'una mateixa espcie per influxes i condicions mediambientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139959" title="World of Warcraft" nonfiltered="1531" processed="1519" dbindex="57245">


World of Warcraft, tamb abreujat com a WoW, s un videojoc de rol jugat de forma massiva en lnia desenvolupat per Blizzard Entertainment disponible per als sistemes operatius Windows i Mac OS X.

Est basat en el mn de ficci i la histria de Warcraft on s'adopta el paper d'un personatge virtual que interactua amb altres personatges i desenvolupa situacions en un ambient fantstic.

Consta de dues expansions oficials, una anomenada World of Warcraft: The Burning Crusade, i l'altra World of Warcraft: Wrath of the Lich King.

 L'acceptaci del joc ha estat enorme. De fet, Blizzard Entertainment va anunciar que en els primers dies de gener de 2007 existien ms de 8 milions de jugadors registrats a tot el mn.

 Sinopsi .

La histria comena 4 anys desprs de Warcraft III. S'ha canviat el gnere de la estratgia en temps real per l'enfocat a adoptar un rol, i tenim novament dos bndols clarament diferenciats, l'Aliana i l'Horda. Cada un d'aquests bndols est compost per quatre races (cinc amb l'expansi) entre les quals pot elegir el jugador.

 Races .

 L'Aliana:;
 Humans. Sn els tpics ssers humans, i malgrat que s'elegeixen de totes les classes el ms com s ser Palad o Sacerdot. Sn de parmetres equilibrats. Viuen a la ciutat de Stormwind (Ventempesta) controlada pel rei-nen Arthur. Hab. Racial: Cames Ajudeu-me, Diplomatura, Esperit Hum, Experts en maces i espases.
Inici: Vall Villanort

 Nans. Sn ms baixos i ms grassos que els humans i sempre tenen barba (menys les dones). Manquen d'especial agilitat per el compensen amb robustesa i vitalitat superiors a la mitjana. Solen ser comuns els Caadors o els Guerrers. Viuen a la capital muntanyosa de Ironforge(Forjs). Hab. Racial: Pell de Pedra, Cercafortunes, Experts en rifles, Resistencia al fred.
Inici: Depressi Esquerpagels

 Gnoms. Sn els ms baixos i al seu torn els que ms intelligncia tenen, i per aix sn coneguts a tota la terra d'Azeroth pels seus disparatats invents. Viuen conjuntament amb els seus parents, els Nans, ja que la seva ciutat natal, Gnomeregan, va ser envada. Solen elegir-se Mags, Bruixots i Bergants. Hab. Racial: Escapulir-se, Inteligencia de gnom, Resistencia arcana, Ingeniers nats.
Inici: Depressi Esquerpagels

 Elfs Nocturns.  Tenen vitalitat alta i fora intelligncia, silenciosos i sovint passen desaparcebuts. Sn molt alts i de color violeta, estan en comuni amb la natura. Molt comuns els Caadors i els Druides. Viuen a Darnasus. Hab. Racial: Difuminaci, Forma de Xiuxiu(esperit elf), Resistencies naturals.
Inici: Canya Umbrivola.

 Draeneis (Noms amb l'expansi). Descendents de la raa Eredar (antics dimonis que habitaven al planeta Draenor les restes dels quals ara es coneixen com Terrellande). Gran part de la raa Eredar va ser corrompuda, aquells que es van salvar sn els actuals Draeneis. Els Naaru, ssers fets de llum van ajudar els Draenei en el seu exili a causa de la persecuci que van sofrir durant anys. s la raa amb major portent fsic de l'Aliana, sn de color blau i violeta. Abunden Paladins i Xamans. Viuen a la nau Exodar. Hab. Racial: Regal dels Naaru's, Resistencia a la Foscor, Experts en les Gemes.
Inici: Illes boira blava.

L'Horda:;
 Orcs. Dotats de molta fora i mitjana vitalitat, aquestes criatures verdoses sn comunament elegides com a Guerrers i en ocasions Chamanes. Viuen a Orgrimar. Hab. Racial: Furia del Orc, Duressa, Experts en destrals.
Inici: Vall dels exercicis

 Trols. Adoptats pels orcs desprs que van ser expulsats de les seves terres per les altres tribus Trol, aquests ssers alts per encorbats i amb uns enormes ullals a la boca tenen molta agilitat. Molts sn Xamans i Caadors. Hab. Racial: Rabieta, Experts en arcs, Besties apreses, Experts en llenament.
Inici: Vall dels exercicis

 No-Morts. Es fan cridar a si mateixos els renegats. Liderats per Sylvanas Windrunner van aconseguir despertar del domini que el corrupte El rei Lich exercia sobre les seves ments. La seva uni amb l'Horda s una aliana de convenincia, ja que l'Aliana els continua considerant part de la Plaga i l'Horda s l'nica facci que els ofereix ajuda. Hi ha moltssims Bergants i Bruixots No-Morts. Viuen sota les runes de Lordaeron a Undercity. Hab. Racial: Ganes dels renegats, Canibalitzar, Resistencia a la foscor.
Inici: Camp div

  Taurens. No noms sn braus que caminen a dues potes sin sn una raa de gran poder descendents de la raa taurina. La seva vitalitat s enorme i la seva fora tamb. Solen ser Xamans, Druides i Guerrers. Viu a Thunder bluff(Cima del Tro). Hab. Racial: Espoc del guerrer, Cultivacio aumentada, Vitalitat del brau.
Inici: Camp Trivalent
 
 Elfs de Sang (Noms amb l'expansi). Descendents dels Alts Elfs, es fan cridar a si mateixos els Elfs de Sang, en honor a les seves camarades caigudes. La seva terra natal, Quel'Thalas va ser arrasada per l'exrcit de no-morts liderat per Arthas amb la intenci d'arribar al pou del Sol,la font de mgia de la qual els elfs calmaven la seva set de mgia, i aix poder ressuscitar al nigromant Kel'Thuzad. Rpidament els elfs, liderats per Kael'Thas van buscar empara en l'Aliana, per a causa dels continus abusos que els humans exercien sobre els elfs, aquests van tardar poc a deixar l'Aliana per unir-se a Illidan Stormrage, que li prometi una font de mgia illimitada que calmaria la seva set per sempre, aix que desesperadament, encara sabent el poc fiable que era aquest, van acceptar, encegats per la seva insaciable addicci a la mgia, a canvi de la seva eterna fidelitat. La gran majoria dels Elfs Sanguinaris sn Paladins i mags. Hab. Racial: Diluvi de mana, Experts en encantaments, Afinitat de escoles.
Inici: Illa del caminant del sol.

 Classes .

 Guerrer;
Els guerrers sn la classe centrada al cos a cos. Aquests personatges sn ms durs que una pedra i mestres de les armes i la tctica. Son capaos de dur desde el mes rar dels cuirs passan per les cotes de maia i fins les cuirasses mes pesants. Poden dur quansevol tipus d'armes: destrals, espases, dagues...
Talents: Artefactes(armes), Rbia, Protecci. 

Disponible per a: Totes les Races excepte Elfs Sanguinaris. 
Tipus: Combat cos a cos. Gran fora i resistencia.
Armadures Disponibles: Tela, Cuir, Malla, Plaques (nivell 40), Escuts. 
Armes Disponibles: Totes (excepte Vares)

 Caador;
Azeroth s la llar d'una ampla varietat de bsties, algunes sn amigables, d'altres sn ferotges i agressives, per totes tenen una cosa en com. Cada criatura comparteix una connexi especial amb els Caadors, que rastregen, domestiquen i maten tot tipus de bsties i criatures que viuen en estat salvatge.
Talents: Experts amb criatures, Apuntador, Supermncia

Disponible per a: Elfs nocturns, Nans, Draeneis, Orcs, Tauren, Trols, Elfs Sanguinaris. 
Tipus: Combat a distancia y amb la mascota.
Armadures Disponibles: Tela, Cuir, Malla (nivell 40). 
Armes Disponibles: Destrals, Dagues, Pistoles, Arcs, Ballestes, Armes de puny, Llances, Pals, Espases, Armes llancvoles, Destrals de dues mans, Espases de dues mans.

 Bergant;
Entrenats en desaparixer de la vista, els bergants d'Azeroth actuen ms cmodes en un segon pla. Canviant els esdeveniments al seu favor, colpejant sol quan l'avantatge s gran: aqu s on els bergants brillen amb llum prpia. Amb els seus trucs, habilitats fsiques, i mestria en l'ocultaci i la disfressa. Han participat en els mes grans assesinats, inclus amb els seus trucs poden robar i marejar els oponents mitjanant aturdiments i un joc de moviments.
Talents: Assesinat, Combat, Cautelos.

Disponible per a: Gnoms, Humans, Nans, Elfs nocturns, Orcs, No-Morts, Trols, Elfs Sanguinaris. Tipus: Combat cos a cos. Gran agilitat. 
Armadures disponibles: Tela, Cuir. 
Armes disponibles: Maces d'una m, Espases d'una m, Armes de puny, Dagues, Armes llancvoles, Ballestes, Escopetes, Arcs

Palad;
Seguidors de la Llum Sagrada i defensors de l'Aliana, lluiten contra l'aven dels Renegats, al sud de les Terres Devastades, mantenint incessantment la seva viglia contra les forces demonaques. Brandint els seus poderosos martells i la fora de la Llum, aquests guerrers sagrats dirigeixen les forces a la batalla, mentre es llancen al combat all on la lluita s ms encarnissada.
Talents: Llum, Protecci, Reprimici.

Disponible per a: Humans, Nans, Draeneis, Elfs de Sang.
Tipus: Combat cos a cos combinat amb magia curativa.
Armadures Disponibles: Tela, Cuir, Malla, Plaques (nivell 40), Escuts. 
Armes Disponibles: Maces d'una i dues mans, Espases d'una i dues mans, Destrals de dues mans, Llances

Druida;
Els druides sn els guardians del mn. Desprs de la derrota d'Arximond, els druides han decidit continuar desperts i ajudar a reconstruir les terres devastades. Rarament es veuen druides ja que tenen un caracter sutil i disimulat. Viuen en comuni amb la natura. Lliderats pels poderosos druides Malfuri i Runatotam.
Talents: Equilibri, Combat Ferotge, Restauracio.

Disponible per a: Elfs Nocturns, Tauren.
Tipus: Combat cos a cos mitjanant canvis d'aspecte (s i pantera) combinat amb magia curativa.
Armadures Disponibles: Tela, Cuir. 
Armes Disponibles: Bastons, Maces, Dagues, Armes de m

Mag;
Els Mags al seu dia van centrar els seus poders en la magocrcia de Dalarn. Desprs de la destrucci d'aquest regne per part de la Legi Ardent, les arts arcanes es van dispersar per tots els llocs remots del mn. Ara es poden trobar mags en tot els llocs del mon pero alerta perque qui gosa endisar-se en les arts magiques pot acabar consumit en les sombres...
Dominen les arts del foc, el fred i l'arcaic.
Talents: Arc, Fogs, Gebre.

Disponible per a: Humans, Gnoms, Draeneis, No morts, Trolls, Elfs Sanguinaris. 
Tipus: Combat a distancia mitjanant mgia primria (foc i gel). 
Armadures Disponibles: Tela. 
Armes Disponibles: Bastons, Vares, Dagues, Espases

Xaman;
Els Xamans sn els lders espirituals de les seves tribus i clans. Es comuniquen amb els esperits, tenen visions del futur i guien la seva gent a travs de les obscuritats del temps.
Guien el seu poble mitjancant visions de futur i consells dels sabis elements del mon: El foc, el vent, l'aigua i la terra.
Talents: Combat Elemental, Millores, Recuperaci.

Disponible per a: Orcs, Tauren, Trols, Draenians. 
Tipus: Combat cos a cos combinat amb magia curativa i totems.
Armadures Disponibles: Tela, Cuir, Maia (nivell 40), Escuts. 
Armes Disponibles: Maces d'una i dues mans, Bastons, Destrals a una o dues mans, Dagues

Sacerdot;
Els Sacerdot coneixen les diferents fes al llarg dels dispars territoris de World of Warcraft. A Kalimdor, les Sacerdotesses Elfs Nocturnes adoren la deessa de la lluna Elune, mentre els Sacerdots Nans a Khaz Modan transmeten el seu missatge sobre la Llum a tot el mn. A les runes de Lordaeron, els Sacerdots No-morts dels Renegats, tenen la seva fe distorsionada i corrompuda per les seves existncies torturades, estenent una fosca interpretaci de la Llum Sagrada.
Son els millor sanadors ja que estuiden tots els misteris de la llum i la vida, pero aixo els hi otorga el poder de donar la vida o treurela mitjancant la part fosca de la llum...
Talents: Disciplina, Sagrat, Foscor.

Disponible per a: Humans, Nans, Elfs nocturns, Draeneis, No-morts, Trols, Elfs Sanguinaris.
Tipus: Magia curativa principalment.
Armadures disponibles: Tela. 
Armes disponibles: Maces d'una m, Dagues, Bastons, Vares

Bruixot;
Els Bruixots sn mags que han explorat amb massa profunditat les arrels del poder demonac. Consumits per una nsia de coneixement fosc, s'han abocat a les mgies catiques del mn. Aquesta classe en els gnoms s la ms temuda per la majoria dels jugadors. Misteriosament han mantigunt el poder suficientment per evitar ser empassats pels dimonis. Combaten amb l'ajut de astuts dimonis que actuen com a mascotes, com ara: el Diablet, el Manafec, l'Abissari, la Succubu i el Guardi Vil i l'Infernal.
Talents: Debilitaci, Dimonologies, Caos.

Disponible per a: Gnoms, Humans, Orcs, No-Morts, Elfs Sanguinaris.
Tipus: Combat a distancia  mitjanant poders obscurs i invocacions.
Armadura Disponible: Tela. 
Armes Disponibles: Dagues, Vares, Bastons, Espases

Caballer de la mort;
Els caballers de la mort sn antics soldats de l'actual rei lich Arthas. Han fugit d'ell per unir-se a la horda o l'aliana (cada raa al seu vandl respectiu). Comenen al nivell 55 y com el seu nom indica sn cruels i despiatats. Despres de lliurarse de la esclavitut del rei/princep Lich Arthas volen venjar-se de la seva actuacio despiadada envers ells. Ajudats per invocacions tals com Necrofags i Gargoles combaten en un tran de sang i foscor, gelant la sang inclus del mes poderos dels guerrers...
Talents: Sang, Gel, Heretge.
Disponible per a: Totes les Races.
Tipus: Combat cos a cos amb alguns encanteris de invocacions.
Armadura Disponible: Tela, Cuir, Maia i Plaques.
Armes Disponibles: Totes (excepte Vares)
(El caballer de la mort noms est disponible a la segona expansi i es desbloqueja arriban al nivell 55 amb un personatge qualsevol.)

 Ciutats .

Ventempesta;
Es la ciutat dels humans i capital de l'Aliana. Noms i sn benvinguts els humans, els nans, els gnoms, els elfs nocturns i els draenei.
La ciutat es dirigida per el rei-nen Arthur en l'aucncia del seu pare. Els bruixots, com que estan malvistos per l'Aliana, es refugien en el subsl de una taberna al barri dels mags.
Est connectada per un tranvia subterrani amb Forjaz. Ventempesta est situada al Bosc d'Elwing, territori comandat per l'Aliana. A Ventempesta tamb hi han unes masmorres anomenades "Masmorres de Ventempesta" on hi han bandits, lladres, bergants i fariseus en llibertat pels passadssos. Cal destacar tamb la contrucci d'estil portuari dels embarcaments creats a partir de la segona expansi, comprenen una gran riquessa arquitectnica fruit del esfor del proletariat, tant hum com nan. Gracies a aquets magnfic port, els elfs nocturns, els draeneis i els humans estan ms en contacte i poden desenvolupar-se millor.
La principal amenaa la constitueix un grup d'heretges i bandoler que es titllen la Germanor del Dfias, els ex-constructors(avant/antic-fundadors/constructors) de la nova Ventempesta, pero fruit d'un malentes van convertir-se en manifestants contra les injusticies laborals i acabaren fen alderulls i finalment assesinant la seora mestresa del Rey. Aquests antics fets, se suposa, que provocaren el que s'enten com el Desterrament dels Constructors i aquests jurarn venjar-se d'hom que tingues relaci amb els habitants humans, cosa que s'enten com a la guerra a la Aliana que inclou les races anteriorment citades(del bandol Aliana).

Forjs;
Es una ciutat allotjada en l'interior d'una muntanya de Dun'Moroh, terres de nans i gnoms.
Es la ciutat dels nans, tamb hi viuen gnoms axiliats de la seva propia ciutat, Gnomereg.
La ciutat est emvoltada per canals de magma i lava. Els gnoms hi han construt una xarxa de tranvia via terrestre-mecanic que comunica amb Ventempesta. Forjs es dirigida per el senyor de la forja Magni Barbabronce, el mes gran dels tres germans exploradors i fundadors de la Lliga de expedicions. La ciutat de Forjas tamb esta comunicada amb la actual ciutat-refugi dels gnoms, la Ciutat Manetes, habitada per els supervivents gnoms de la catstrofe de Gnomereg i dirigida per el Gran Manetes Mekkatorc, rey dels gnoms i supervivent de Gnomereg.
Gnomereg va ser colpejada per un atac per la rereguardia, el Trocs(essers fantastics que habiten els subsols de muntanyes i turons, crean cavitats i galeries) van destruir part de la seva tecnomecanica-ciutat, pero el mes vil va ser el rival del Mekkatorc que en un afany de egoisme exemplificat va activar els temporitzadors de les complexes maquines ocasionan aixi un rebombori sense fil, tot aixo desencaden una serie de fets que acab amb l'exili d'aquests Gnoms.

Darnasus;
Es la ciutat dels elfs nocturns. Darnasus roman al cor de un arbre gegant flotant per les aiges del nord de Kalimdor anomenat Teldrassil. En principi els elfs nocturns ho tenen molt difcil per desenvolupar-se, perqu estan molt lluny de la capital de l'Aliana, Ventepesta, i per aix han construt un port a Teldrassil i a la Costa Fosca per poder, mitjanant transports acutics, conectar-se amb Ventempesta. Darnasus es dirigida per la gran sacerdotesa Tyrande Xiuxiuejavents.
La histria del fams arbre de Teldrassil compren principalment l'avarcia del Arxidruida en la absncia del carrec per part de Malfuri, el ms inmens dins del mon natural, dut per la avarcia i el desig del poble va ordenar crear un arbre de la vida, que tornaria la inmortalitat(absncia de mort) al poble elf, pero no va conseguir-ho i el arbre es va quedar com a habitatge actual dels elfs.

L'Exodar;
Una terrible explosi va fregar el nort de Kalimdor. En aquest moment la gran nau Exodar va caure sobre el firmament en una gran explosi durant la seva escapada de Terrallenda. Els nobles Draeneis viatjaven a traves del no-rs quan van xocar contra algun artefacte. Envalentonats desprs de saber-ne de les llegendes de la Aliana s'hi van unir tractan d'eliminar la Creuada Ardent i poguer recuperar la seva antiga patria. El profeta Velen guia dels Draeneis va ser qui va salvar-los desprs de que els astuts dimonis tractessin d'embaucarlos en desitgos de poder, tot i aixi dos dels corresponsals van caure en les seves mans i amb ells una bona part dels draeneis, aquests eren l'Arximond i en Kil'jaeden. Durant la seva escapada es van topar amb els orcs, d'ells van apendre l'art del xamanisme i el van dur com a tribut de la seva hospitalitat.

Orcgrimmar;
La inmensa capital de la horda, el seu cabdill: el aparatos i xamanic Thrall que gui el seu poble a traves de mars i muntyanes i forja el imperi de Durotar. Aquesta inmensa ciutat es la fortalessa de tot orc d'Azeroth, comunicada via aeria mitjancant Jenets de vent i Dirigibles creats pels ingeniosos goblin. El sots-capit en Vol'jin es el hereu de tots el trols Llanafosca que habitaben al arxipel.lg del Ress i exil.liats a causa den Salasane un troll que va perdre la ra (es va tornar boig) a causa del Vud i va embruixar i encantar a una bona part de la poblacio trol. Orcgrimmar est aixecada en unes valls de les escarpades elevacions de Durotar, la Vall de l'Honor, Vall de la Fora, la Vall de la Sabduria i la Vall del Coneixement. A Orcgrimmar tamb hi han un grup d'orcs que reticulen les forces sombres. A l'encns que Ventempesta, Orcgrimmar tamb disposa de masmorra anomenada "l'Avenc Igni" on hi han refugiats orcs que han trat en Thrall. S'ha descobert de la existencia d'un grup anomentat "El Fil Ardet", que segueix el cami obscur den Gul'dan, s'aixoplugen dins de les Galeries Fogoses, on hi resideixen adeptes i consellers aspres i toscos.

Entranyes;
Elaborada a l'interior de les obsucres criptes de Lordaeron es l'actual habitage dels "renegats" no-morts, optant per la estructura radiocentrica es divideix en quatre principals barris laberintics i un centre de comerc, els barris componen: El Barri de les Guerres, el Barri de les Magies, el Barri dels Bergants i els fams Laboratori on els estudiosos i recargolats no-morts treballen per crear una nova plaga que els permetes aconseguir la vengana sobre les tropes de Arthas,l' Assot. Comunicada per dos entradas, l'una per la Sala del Tron i la altra per una complexa xarxa de clavagueram utilitzada per el transport via aeri de les ratapinyadas, ambdues entrades protegides per insensibles monstres abominables. Si b el seu pacte amb la horda es poc fiable sn de gran ajuda ja que aporten bona tecnologia. Cal destacar tambe que la fundadora la Traidora Silvana (autodenominada "l'anim en pena" va ser la primera revolucionaria del Assot que va dur a la resta a revoltar-se contra l'Assot. El seu majordom en Varimatrhas va ser obligat a allistar-se amb els Renegats, cosa que posa en dubte la seva confiana.

Cim del Tro;
Habitatge dels taurens, braus i mansos taurens, la seva estatura intimida a les demes especies pero son mes pacifics que qualsevol. Enduts pel desig de retornar allo que deuen a la Mare Terra van proliferar obres benefiques entorn de la terra, esborran a qualsevol que la malferis. Cairne Peullasang es el seu lider inponencial. Cal destacar tambe l'Arxidruida Runatotam capdill dels druides taurens. El Cim del Tro est situat en les verdes praderies de Mulgor, on els taurens i conviuen amb els kodos, pacfiques i amigables criatures que s'extenen per tot Mulgor. La ciutat es trova en unes elevacions espectaculars del terreny, on fins i tot, per pujar-hi es necessiten elevadors. Es sorprenen la afinitat que tenen amb la caa aquests braus, alla on viatjen i edifiquen petits camps on atansen els seus rifles i demes per posar en prova la seva autosuficiencia (capacitat o recepcio) davant les besties.

Llunargenta;
Ciutat dels majestuosos elfs de sang, derivats dels alts elfs desprs de la destrucci del Pou del Sol, ara busquen la venjana a el princep Arthas que va destruir la ciutat natal. Ara reconstruida i gobernada per en Lor'themar Theron que substitueix en Kael'thas Caminant del Sol per la seva traici envers el seu poble. Dividida en els grups basics: Guardaboscos i Ministres ambdos volen venjar-se dels no-morts del Assot per empran metudes diferents. Cal destacar tamb la Seora Liadrin
fundadora de la ordre dels Caballers de la Sang i paladins. Desprs de la destrucci de la seva antiga ciutat van tenir que aliar-se amb la horda alhora units per vencer l'Assot.

= Indrets =

 Terres de l'Est .

Bosc d'Elwing

El Bosc d'Elwing es un dels territoris commandats per l'Aliana. Es localitza al centre de l'hemisferi sud de les terres de l'est. Al Bosc d'Elwing s'hi troven numbroses granges de cultius (com per exemple la Granja Pedregossa i les Vinyes de Maclure). Al Bosc d'Elwing hi han situats alguns establiments de l'Aliana dels quals d'estaquen un enorme fortalesa situada al sud-oest, Villadaurada (un tranquil poble al centre del bosc) i Ventempesta, la capital de l'Aliana i ciutat dels humans. Desde el Bosc d'Elwing es poden accedir a altres indrets; al sud-oest es pot arribar a els Parems de Ponent, al sud, el bosc s'exten en terres maledes, a partir de la Rierada Ttrica el Bosc d'Elwing es transforma en el Bosc de l'Ocs. Al est de el Bosc d'Elwing, les terres s'escarpen ms hi s'arriba a les Montanyes Crestagranada. Al Bosc d'Elwing tamb hi ha una banda de delinquents i saquejadors que es fan dir "El Gremi Deifias". Sn ms nombrosos a els Parems de Ponent, on tenen el seu cau, per el Bosc d'Elwig tamb est ocupat per aquets delinquents.

Parems de Ponent

Montanyes Crestagranada

Bosc de l'Ocs

Horta de l'Espinatorca

Corredor de la mort

Panta de les tristors

Coll de foc

Estepes Ardentes

Lonch Modan

Dun'Moroh

Els Humits

Terres altes d'Arathi

Pendents de Trabalomas

Bosc dels Argentens

Clarianes de Tirisfal

Montanyes de Alterac

Terres de l'interior

Terres de la pesta de l'oest

Terres de la pesta de l'est

Contrades Inhspites

Comarques Fantasmes

Bosc de la Cano Eterna(absencia de fi)

Illa de Quel'danas

 Kalimdor .

Durotar

Els Secs

Mil-i-una Agulles

Montanyes Despullapedres

Vall Frondosa

Aszhara

Frondamal

Breol de l'hivern

Clariana de les Llunes

Costafosca

Mulgor

Feralas

Tanris

Crater del un'glot

Shilithus

Pant Remolcdefang

Desolaci

Arxipelag Boira Blava

Arxipelag Boira Sanguinaria

Teldrassil

 Terraenll .

Pennsul.la de les Flames Infernals

Aiguamolls de Zangar

Nagran

Bosc de Terrokar

Vall Sombralluna

Serralada Espasaliada

Tempesta Abisal

 Rascanord .

Tundres Voreals

Dragbrisa

Turons Bruns

Faig Canocristalina

Pics tempestuosos

Glaciocorona Gelada

Comarques Meridionals

= Masmorres =

Karazhan

Guarida d'en Gruull

Guarida de la Onixya

Guarida d'en Mateuidorm

Cavernes santuari de la Cobra

Castell de la Tempesta

Temple Fosc

Profunditats Brassanegra

Profunditats de Pedranegra

Monestir Escarlata

Cavernes dels Temps
-Panta Negre
-Els Pendents de Trabalomas del passat
-El combat per el Mont Hyjal
-La destrucci de Stratholme

Bancal del ministre

= Altres jocs de rol en lnia =

 Dark Ages;
 EverQuest;
 Fly For Fun;
 Guild Wars;
 Helbreath;
 Lineage II;
 Metin2;
 Mu Online;
 Phantasy Star Online;
 Phantasy Star Universe;
 Ragnarok Online;
 Rodybueno;
 Runescape;
 Sacred;
 Silkroad Online;
 Tibia;
 Ultima Online;

=Enllaos externs=
 Versi anglesa del joc;
 Versi espanyola del joc;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139960" title="Premia" nonfiltered="1532" processed="1520" dbindex="57246">
Pel topnim similar del Maresme, vegeu Premi.;

----


Premia s una comuna italiana de la provncia de Verbano-Cusio-Ossola a la regi del Piemont. El 2004 tenia una poblaci de 607 habitants.

Es troba a 140 km al nord-est de Tor, prop de la frontera amb Sussa. Situada a la vall de Formazza, forma part de l'rea lingstica germnica.

Enllaos externs.
Comune di Premia ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139961" title="Stade de Reims Champagne" nonfiltered="1533" processed="1521" dbindex="57247">


L'Stade de Reims s un club de futbol francs de la ciutat de Reims.

 Histria .
El club va ser fundat el 1911 com a Socit Sportive du Parc de Pommery, canviant a Stade de Reims el 1931. El 1938 se li un l'Sporting Club de Reims. L'actual nom l'adopt el 1992. Durant els anys 50 i 60 va ser un dels principals clubs de Frana, perode en el que arrib dos cops a la final de la Copa d'Europa de futbol. Durant aquests anys destacaren jugadors com Raymond Kopa i Just Fontaine.

 Palmars .
1 Copa Llatina: 1953;
1 Copa dels Alps de futbol: 1977;
6 Lliga francesa de futbol: 1949, 1953, 1955, 1958, 1960, 1962;
2 Copa francesa de futbol: 1950, 1958;
1 Copa de la Lliga francesa de futbol: 1991;
4 Supercopa francesa de futbol: 1955, 1958, 1960, 1966;
1 Copa Charles Drago: 1954;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1966;
1 Lliga francesa de tercera divisi: 2004;
1 Campionat de Frana Amateur: 1935;
1 Campionat del Nord-est: 1935;
1 Campionat de Champanya: 1994;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139963" title="Selkups" nonfiltered="1534" processed="1522" dbindex="57248">
Els selkups (rus          ), fins als anys 30 anomenats ostiac-samoieds (       -        ) sn un poble de Sibria, Rssia. Viuen a les zones septentrionals de la Provncia de Tomsk, Territori de Krasnoiarsk, Iamlia, i Nentsia. Parlen el selkup, que pertany al grup de les llenges samoiedes de la famlia de les llenges urliques. 

Els selkups com a poble es formaren per la llarga interacci  mitjanant la ramaderia entre pobles indgenes dels marges del riu Obi i pobles samoiedes, que havien arribat a la regi des de les muntanyes Saians a comenaments del primer millenni. En el segle XVII, alguns selkups es van establir ms al nord, als marges dels rius Taz i Turukha, on es dedicaven a la cacera, pesca i ramaderia de rens. En el segle XVIII els selkups foren sotmesos a una campanya de conversions forades al cristianisme. Tanmateix, han mantingut bona part dels seus costums i creences ancestrals.  

Segons el Cens rus (2002), hi havia 4,249 selkups a Rssia (4,300 el 1970). Tamb hi ha 62 selkups a Ucrana, dels quals noms un s parlant de selkup (Cens ucrans 2001).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139969" title="Selkup" nonfiltered="1535" processed="1523" dbindex="57249">

El Selkup s la llengua dels selkups i pertany al grup de les llenges samoiedes de la famlia de les llenges uralianes, com la llengua nenets.  s parlat per unes 1,570 persones (1994 est.) a la regi entre els rius Obi i Ienissei (a Sibria). El nom Selkup prov del rus "c               " (selkupsky yazyk). Tanmateix, el nom com ms usat entre ells per a la llengua s    qumyt  ty, lit. llengua dels homes del bosc.  S'usen diferents noms per als dialectes.

Hi ha tres dialectes en selkup, inclos el del riu Taz  (rus                  , tazovsky dialekt), que ha format la base del llenguatges escrit selkup el 1930, el dialecte del riu Tym (rus                , tymsky dialekt), i el dialecte Ket (rus                , ketsky dialekt). El dialecte Taz t 25 vocals i 16 consonants.

Enllaos externs.
Ethnologue = Selkup;
Glossari Selkup-Angls;
Llenges Amenaades dels pobles indgenes de Sibria: el selkup;
Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus: Selkups;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139973" title="Don DeLillo" nonfiltered="1536" processed="1524" dbindex="57250">
Don DeLillo (Nova York, 20 de novembre de 1936) s un escriptor nordameric conegut fonamentalment per les seues novelles, que retraten detalladament la vida nord-americana a finals del Segle XX i principis del Segle XXI. Actualment resideix a Nova York.

Biografia.
DeLillo va nixer el 20 de novembre de 1936 en el barri del Bronx, a la ciutat de Nova York, fill d'immigrants italians del poble de Montagano (Campobasso). Va assistir a la Fordham University, obtenint-ne el ttol l'any 1958. El seu cognom va ser aparentment adaptat a l'angls, ats que la forma correcta italiana s "De Lillo." No hi ha elements especfics en la seua obra que la connecten a l'herncia cultural italiana de l'autor i, a diferncia d'altres escriptors com ara Mario Puzo o John Fante, no s'ha fixat especialment en els seus origens italians (tot i que alguns elements apareixen en la seua novella Underworld).

Quan era adolescent, DeLillo no estava interessat en la literatura fins que un estiu va aconseguir un treball com a vigilant d'un aparcament, i en les hores mortes va agafar l'hbit de llegir. Desprs de graduar-se a Fordham, va posar-se a treballar en una agncia publicitria en no aconseguir treball en cap editorial. Va treballar com a redactor a Ogilvy & Mather en el cant de la Cinquena Avinguda amb el carrer 48 Est, escrivint anuncis per a Sears Roebuck entre altres. "Vaig escriure alguns contes en aquella poca, per no massa sovint. Vaig deixar el treball perqu s. No el vaig deixar per a dedicar-me a escriure. Noms volia deixar de treballar." 

La primera novella de DeLillo, Americana va sortir l'any 1971, i en va escriure cinc ms en la dcada del 1970.  A finals dels anys 1970 va iniciar una estada d'uns quants anys a Grcia, on va escriure The Names.  Tot i ser lloades per la crtica, les seues novelles no van tenir massa xit fins que va publicar White Noise l'any 1985, amb la que va guanyar el National Book Award. White Noise s significativa pel seu s de la stira acadmica i els temes postmoderns del consumisme rampant, la saturaci meditica, el nou intellectualisme, les conspiracions ocultes i la promesa d'un renaixement a travs de la violncia, alguns dels quals han estat desenvolupats en les darreres noveles de DeLillo.

La crtica ha considerat a DeLillo com una de les figures centrals del postmodernisme literari. Molts escriptors en angls ms joves que DeLillo, com ara Bret Easton Ellis, Jonathan Franzen i David Foster Wallace han reconegut la influncia de DeLillo. 

El crtic literari Harold Bloom el va incloure entre els quatre principals novellistes nord-americans de l'actualitat, junt a Thomas Pynchon, Philip Roth i Cormac McCarthy, tot i que tamb figurava de manera destacada en la declaraci de B. R. Myers contra la narrativa nord-americana recent: A Reader's Manifesto. DeLillo va rebre l'any 1999 el Premi Jerusalem. Els seus documents van ser adquirits l'any 2004 pel Centre de Recerca en Humanitats "Harry Ransom" de la Universitat de Texas a Austin . 

Al maig de 2006, Underworld va ser la primera classificada pel New York Times entre les obres de narrativa nord-americana ms importants dels ltims 25 anys. White Noise i Libra tamb van ser reconegudes.  Est previst que al juny de 2007 aparega la seua prxima novella, Falling Man.

Obres.
Narrativa.
 Americana (1971);
 End Zone (1972);
 Great Jones Street (1973);
 Ratner's Star (1976);
 Players (1977);
 Running Dog (1978);
 Amazons (1980) (sota el pseudnim "Cleo Birdwell");
 The Names (1982);
 White Noise (1985) (vegeu tamb Dylar);
 Libra (1988);
 Mao II (1991);
 Underworld (1997) (vegeu tamb Pafko at the Wall, la primera secci de Underworld que va ser publicada separadament l'any 2001);
 The Body Artist (2001);
 Cosmopolis (2003);
 Falling Man (a aparixer l'any 2007);

Teatre.
 The Day Room (estrena 1986);
 Valparaiso (first production 1999);
 Love-Lies-Bleeding (estrena 2006);

Les obres de teatre han estat estrenades per l'American Repertory Theatre a Cambridge, Massachusetts, i a altres llocs. DeLillo tamb ha publicat assaig i contes.

Guions.
 Game 6 (2005);

Game 6, la histria d'un dramaturg (interpretat per Michael Keaton) i la seua obsessi amb els Boston Red Sox i les 1986 World Series, va ser escrita a principis dels anys 90, per no va ser filmada fins l'any 2005, irnicament un any desprs que els Red Sox guanyaren el seu primer ttol de World Series en 86 anys. Fins avui, aquest s l'nic treball de DeLillo per al cinema.

Enllaos externs.
Biografia a la "Literary Encyclopedia" ;
Societat Don DeLillo ;
L'Amrica de Don DeLillo - una plana que detalla tots els aspectes de la vida i l'obra de DeLillo ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139976" title="Football Club de Metz" nonfiltered="1537" processed="1525" dbindex="57251">


El Football Club de Metz s un club de futbol francs de la ciutat de Metz.

 Histria .
El FC Metz va ser fundat l'any 1932 per la fusi de dos clubs atltics amateurs (el Cercle Athltique Messin fundat el 1919 i posteriorment anomenat DCA Messin i l'AS Metzine), esdevenint posteriorment un club professional (s un dels clubs professionals ms antics de Frana). El 1934 s'anomen Cercle d'Sports de Metz, adoptant el nom actual el 1936. El FC Metz ascend a la mxima categoria el 1965 i s'hi mantingu fins l'any 2001, tot i que hi retorn de nou la temporada segent. El 2006 torn a segona de nou.

 Palmars .
2 Copa francesa de futbol: 1984, 1988;
2 Copa de la Lliga francesa de futbol: 1986, 1996;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1935;
8 Campionat de Lorena: 1920, 1921, 1922, 1924, 1926, 1927, 1929, 1931;

 Entrenadors destacats .
 Marcel Husson;
 Jol Muller;
 Jean Fernandez;

 Jugadors destacats .
Porters


Defenses


Migcampistes


Davanters


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139979" title="Soca (biologia)" nonfiltered="1538" processed="1526" dbindex="57252">

En biologia una soca s una poblaci genticament uniforme d'organismes. Aix pot entendre's maneres fora diferents depenent del tipus d'organisme en el que s'apliqui.

Microbiologia i virologia.
Una soca s un subtipus o variant gentica d'un virus o bacteri. Per exemple, una "soca de la grip" s una forma biolgica concreta del virus de la grip.

Hi ha tcniques de sembra en plaques de petri que en permeten separar "soques" mitjanant la diluci d'organismes i l'allament de tota la descendncia generada.

Botnica.
Una soca s un grup de plantes amb aparena i propietats semblants per no idntiques. El terme no t un estatuts oficial.

 Zoologia .
Aplicat sobretot a ratolins i rates una soca s un grup d'animals genticament uniforme produt mitjanant una successiva selecci d'animals viables de relacions incestuoses. Aix s'obtenen animals homozigots i sense la variabilitat gentica que podria fer nosa en investigacions.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139981" title="Dudinka" nonfiltered="1539" processed="1527" dbindex="57253">

Dudinka (rus         ) s una ciutat de Rssia, en el Territori de Krasnoiarsk, que fins el 2007 fou capital del districte autnom de Taimria. s un important port sobre el riu Ienissei. La seva poblaci s de 25.132 habitants (cens rus del 2002)

Fou fundada el 1662 com a un campament d'hivern. Actualment s una important crulla d'oleoductes i el 2001 fou tancada als visitants estrangers.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139982" title="Dolgans" nonfiltered="1540" processed="1528" dbindex="57254">
Els dolgans (rus        , tamb:       ,    -    ,     ) sn un poble turc, que viu al Territori de Krasnoiarsk, Rssia. El cens rus (2002) en comptava 7.261 individus, dels quals 5.517 vivien a l'antic districte de Taimria. Hi ha 26 dolgans a Ucrana, quatre dels quals parlen dolgan (cens ucrans del 2001).

Els lingistes creuen que els dolgans parlen un dialecte del iacut, anomenat dolgan.  La identitat dolgan es va formar en els segles XIX i XX, quan alguns evenkis, iacuts, enets, i altres pobles de la tundra emigraren cap a la regi procedents dels marges dels rius Lena i Olenyok. Originalment, els dolgans eren caadors i ramaders de rens. Finalment foren obligats assentar-se en kolkhozes durant l'era sovitica, dedicant-se a la ramaderia dels rens, a la cacera, pesca, a la granja i a la jardineria.

La majoria dels dolgans pertanyen a l'Esglsia ortodoxa russa, per entre ells es mantenen les velles creences animistes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139984" title="Guerra de les Taronges" nonfiltered="1541" processed="1529" dbindex="57255">

La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra Frana i Espanya durant el 1801. 

L'any 1801, Napole commina a Portugal que trenqui la seva aliana tradicional amb Anglaterra i tanqui els seus ports als vaixells anglesos. En aquesta pretensi va arrossegar Espanya (governada llavors pel ministre Manuel Godoy), mitjanant la signatura del segon tractat de San Ildefons. Segons aquest tractat, Espanya es comprometia a declarar la guerra a Portugal si aquesta mantenia el seu suport als anglesos. Davant la negativa portuguesa a sotmetre's a les pretensions franco-espanyoles, es desencadena la Guerra de les Taronges.

Els exrcits.
L'exrcit portugus contava als inicis de 1801 amb tan sols uns 2.000 homes de cavalleria i 16.000 homes d'infanteria, comandats per  D. Joo Carlos de Bragana Sousa e Ligne, duc de Lafes, que tenia 82 anys.

Pel la banda espanyola, el mes de mar, Manuel de Godoy fou nomenat comandant en cap de les tropes d'invasi amb uns efectius de 30.000 homes.

Pel bndol francs, cap al ms d'abril, les tropes sota el comandament del general Charles Victor Emmanuel Leclerc (cunyat de Napole Bonaparte), comenaren a arribar a Espanya. Donada la rapidesa del conflicte les tropes franceses no entraren en combat.

La campanya.
La campanya militar tot just dur divuit dies entre el maig i el juny de 1801. En aquesta guerra, l'exrcit espanyol, que estava sota el comandament del propi Godoy, ocup successivament una dotzena i mitj de poblacions portugueses.

El 20 de maig, l'exrcit espanyol penetrava a Portugal per l'Alentejo, ocupant, sense resistncia, la plaa d'Olivena. Aquest fet es repet amb les Fortalesa de Juromenha, Arronches, Portalegre, Castelo de Vide, Barbacena e Ouguela.

La plaa forta de Campo Maior resisit durant divuit dies abans de caure, amb honors militars, mentre que Elvas resist amb xit.

En 18 dies l'exrcit espanyol ere senyor de la regi de l'Alto-Alentejo.

 Conseqncies.
 
La pau se signa a Badajoz el 6 de juny (Tractat de Badajoz), retornant-se totes les conquestes a Portugal, amb l'excepci d'Olivena i el seu territori, que ja era un vell contencis fronterer entre els dos pasos. La lnia divisria entre Espanya i Portugal en aquella zona es fix en el riu Guadiana.
 
Encara que l'acord entre Frana i Espanya preveia que Portugal ceds a Espanya una o diverses provncies portugueses que representessin el vint-i-cinc per cent de la seva poblaci metropolitana, per a poder usar-les com a moneda de canvi i aconseguir la devoluci o cessi de Gibraltar, l'illa de Trinitat i Malta, aquesta clusula va ser obviada per Carles IV d'Espanya, amb el greu disgust de Napole. 

La Guerra de les Taronges rep aquest nom a causa del ram de branques de taronger que Manuel Godoy va enviar a la reina Maria Llusa quan assetjava la ciutat d'Elvas:
Godoy envi a la reina dues branques de taronjer a la reina amb el missatje em manca de tot, ms sense res partir cap a Lisboa. Algns historiadors veuen en aquest gest un indicatiu d'una relaci ms ntima entre Godoy i la reina Maria Lluisa.

Vegeu.
Tractat de Badajoz;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139986" title="Paul Johann Ludwig von Heyse" nonfiltered="1542" processed="1530" dbindex="57256">


Paul Johann Ludwig von Heyse ( Berln, Alemanya 1830 - Munic 1914 ) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1910.

Biografia.
Va nixer el 15 de mar de 1830 a la ciutat de Berln fill del filleg Karl Wilhelm Ludwig Heyse, en una famlia de religi jueva. Va estudiar llengues clssiques a la Universitat de Berln i Bonn amb la intenci de ser professor de filologia per l'xit de la seva novella Novellon l'any 1855 el va dur a dedicar-se exclusivament a la literatura.

L'any 1910 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura com a tribut de l'art consumat, impregnat amb l'idealisme, que ha demostrat durant la seva productiva carrera com a poeta, dramaturg, novellista i escriptor lric d'histries curtes de gran renom arreu del mn.

Durant la seva estada a Berln fou membre del grup potic Tunnel ber der Spree, i a Munic form part del grup Krokodil, ciutat on mor el 2 d'abril de 1914.

Obra seleccionada.
1850: Franziska von Rimini;
1852: Spanisches Liederbuch;
1855: Novellon;
1859: Vier neue Novellon;
1859: Die Sabinerinnen;
1862: Ludwig der Bayer;
1862: Andreea Delfin;
1864: Neue Novellon;
1871: Ein neues Novellenbuch;
1872: Gedichte;
1873: Kinder der Welt;
1879: Das Ding au sich ;
1889: Verse aus Italien;
1883: Das Buch der Freudschaft;
1892: Merlin;
1895: Melusine;
1884-1898: Neuer deutscher Novellenschatz;
1889-1905: Italienische Dichter seit der Mitte des 18, Jabrhunderts;
1906: Victoria Regia;
1908: Gegen den Strom;
1909: Die Geburt der Venus;
1914: Letzte Novellen;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1910;
  Obres de Paul Heyse al Projecte Gutenberg;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139990" title="MVC" nonfiltered="1543" processed="1531" dbindex="57257">
L'arquitectura MVC s un patr de disseny per al desenvolupament de programari que separa el model de dades, la interfcie usuari i la lgica de control. El patr MVC es veu freqentment en aplicacions web, on es pot visualitzar la pgina HTML i el codi que provex de dades dinmiques a la pgina, el controlador s el sistema de gesti de bases de dades i el model s el model de dades. 

Enllaos externs.
 MVC i PHP Oriol News Portal;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139991" title="Alejandro Otero" nonfiltered="1544" processed="1532" dbindex="57258">

Alejandro Otero (El Manteco, Bolvar 7 de mar de 1921 - Caracas, 13 d'agost de 1990) va ser un pintor i escultor veneol.

Destaquen les seves obres escultriques de gran mida, del gnere d'art cintic.

Va estudiar a lEscuela de Artes Plsticas y Artes Aplicadas de Caracas entre 1939 i 1945. Desprs va viatjar a Nova York i Pars, on va concentrar-se en fer una revisi del cubisme a la seva srie titulada cafeteras. 

Al 1955 aconsegueix un reconeixement internacional a la seva obra, grcies a la seva obra sobre la profunditzaci de la llum i els espais (Colorritmos). 

Tamb va entrar al mn de l'arquitectura amb diversos projectes a Caracas.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139996" title="Chennai" nonfiltered="1545" processed="1533" dbindex="57259">

Chennai (tmil        i anteriorment Madrs) s una ciutat de l'ndia, capital de l'estat de Tamil Nadu i la quarta rea metropolitana ms gran del pas. Est situada a la costa de Coromandel, al golf de Bengala. Amb una poblaci estimada de 6,91 milions de persones (2006) s la 34a ciutat ms gran del mn.

Referncies.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139997" title="La casa de Bernarda Alba" nonfiltered="1546" processed="1534" dbindex="57260">
La Casa de Bernarda Alba s una obra de teatre en tres actes de l'aclamat escriptor espanyol Federico Garca Lorca, escrita el 1936, poc abans la seva execuci. Es va estrenar a Buenos Aires, Argentina el 1945.

L'obra s considerada per alguns crtics com una tragdia, i per uns altres com un drama, seguint l'opini del propi autor. Molts han opinat que s la culminaci d'un llarg procs evolutiu del dramaturg, des del modernisme al vanguardisme i d'aqu a la seva fase de plenitud. Cal ressaltar en primer lloc la seva concepci del teatre. Rebutja el teatre burgs de Benavente, ja que el seu nic fi s el lucratiu. Tampoc li agradava, especialment al final, el vers. Aix no vol dir que rebutgi la poesia en el teatre, ms aviat la personalitza. En canvi mostra la seva simpatia pel teatre popular o marginal: el guinyol, el vodevil, etc.

Possiblement, les frases que millor aclareixen la seva idea sobre el teatre sn aquestes, formulades el 1936 quan llegia als seus coneguts La Casa de Bernarda Alba: El teatre s la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang. 

Aquestes paraules mostren la dimensi humana del teatre en la qual el lector ha de sentir com els personatges, la qual cosa ajuda considerablement els aires de realitat.

A mesura que madura va acompanyant les seves obres teatrals amb un enfocament social i popular (tot aix es veu en aquesta pea) i concebent una funci didctica del teatre, desmarcant-se de l'elitisme del 27. El teatre havia de servir per criticar la moral antiga i desfasada. 

 Plantejament . 
Desprs de la mort del seu segon marit, Bernarda Alba imposa un dol rigors a les seves cinc filles, que en la seva vida quasi no han mantingut cap contacte amb el sexe oposat, sin que amb el mateix sexe. Si b s un costum real, Lorca ho retrata insinuant que a ms de ser un drama de les dones dels pobles d'Espanya, tamb t la intenci de documental fotogrfic. L'obra comena amb l'entrada de les serventes parlant de com de dspota s Bernarda i amb l'arribada immediata d'aquesta, confirmant el seu rigors tracte a elles i les seves filles, i imposant silenci. Quan la filla gran hereta una gran fortuna i atreu a un pretendent (Pepe el Romano), gelosia i passions es desencadenen a la casa desembocant en un final trgic amb la mort de la ms jove, qui no vol sotmetre's a la voluntat de la seva mare. Bernarda finalitza l'obra dient a les seves filles que la seva filla ha mort verge, i ordenant silenci, com la seva entrada al principi. 

 Personatges .
Cal recalcar la barreja caracterstica de Lorca dels personatges. D'una banda sn estereotips, ja que representen una figura. Per tamb tenen darrere la seva histria, els seus sentiments. Cal ressaltar que tansols apareixen dones, ja que s un drama sobre elles. 

Bernarda: Tot el negatiu se centra en ella. s tirana, desptica i s blanc de gaireb totes les crtiques de l'obra. El seu llenguatge ja adverteix el seu carcter: l's reiterat de paraules prescriptives, el seu suport sobre el bast (poder). Basta llegir-se els temes per a reconixer tots els defectes en ella. ;

 Angustias: Grcies als seus diners, vol casar-se amb Pepe el Rom. Encara que s conscient d'aix, li s indiferent, ja que el seu nic desig s sortir de la maleda casa i del poder de la seva mare. Encara que desprs de 40 anys no queden en ella passions ni alegries. ;

 Magdalena i Amelia: Sn les dues ms submises. Han acceptat el poder de la seva mare amb resignaci. ;

 Martirio: s el personatge ms complex de tots. La seva mare va frustrar les seves noces i sent un ressentiment i una gelosia molt grans de la seva germana petita, ja que veu impotent com aquesta atreu a Pepe el Rom. ;

 Adela: La ms jove de totes. No est disposada a sotmetre's a la tirania materna i tot en ella s vitalisme. Desafia la moral establerta, encara que s impossible vncer-la i aix la duu a la destinaci trgica. ;

 Poncia: La criada. Seria gaireb de la famlia si no fos pel classisme imperant. Cal ressaltar d'ella la seva parla popular i variada. ;

 Temes . 
Apareixen una enorme quantitat de temes que Lorca critica durament: 
 Destinaci trgica: Adela ha volgut rebellar-se contra l'ordre establert i ho ha pagat amb la seva vida. ;
 Opressi sobre la dona: Igual que els gitanos del Romancero, Lorca sent compassi amb els ssers desvalguts, oprimits per la societat i s'identifica amb ells. ;
 Moral conservadora: Obsessi per la virginitat de la dona, la religi, el "qu diran"... ;
 Classisme: La societat est clarament jerarquitzada, es mostra sobretot en la relaci que mantenen la Poncia i la Bernarda ja que, malgrat conixer-se de mitja vida, una servint l'altra i tractant-se d'igual a igual en alguns fragments de l'obra, en d'altres Bernarda fa valer la seva qualitat d'ama i fa abaixar el cap a la seva criada. ;
 Les aparences: Com tota la resta, Bernarda s el mxim exponent d'aquest afany negatiu per aparentar. A ms a ms, els freqents comentaris sobre les vides dels personatges externs a la casa i les referncies a la biografia de la Poncia, el delaten com un altre dels temes principals. Aquest tema va combinat amb l'honor aparent.
 Autoritarisme: Cruel i irracional despotisme de Bernarda. De fet, el paper de Bernarda ha estat interpretat de vegades per homes per a donar major duresa a aquest aspecte. La inmasculaci de Bernarda es vincula al seu smbol de poder: el seu bast. ;

A ms com a tema principal: 
 El desig de llibertat. Adela ser el mxim exponent d'aquesta manera de pensar. La primera que, mitjanant petites "gestes" (com ara mostrar peces d'un color diferent al negre, rebellar-se de paraula i acte contra la seva mare...) la faran la veritable vctima de les circumstncies que emboliquen la casa. ;

 El compliment amb el designi imperis de les lleis naturals i intutives. Les referncies a la naturalesa de carcter simblic estan buscades i mesurades: la masculinitat, la passi, el desig sexual primitiu, representat en els dos cavalls de l'obra: el de Pepe el Romano i el Garan que renilla i piafa dins de la casa; el desig, present en tot moment amb l'esment reiterat de la calor que fa bullir la sang de les germanes; etc. ;

Temes secundaris: 
 La sensualitat ;
 L'odi ;
 L'enveja: es pot observar, sobretot, en la relaci entre les germanes. Angustias, per ser filla d'un home amb diners, s l'hereva de la fortuna familiar i, per aix, la requerida per Pepe el Rom com dona. Tant Martirio com Adela pugnen contnuament pels favors de Pepe el Rom formant un triangle d'enemistats entre elles.
 La injustcia amb les dones en un mn d'homes. Les freqents allusions per part de totes les habitants de la casa a la "forma de fer de les dones" posen en rellevncia no noms la moral de l'poca, sin tamb l'opini de l'autor sobre el tema. Adela posar sempre el tint de la crtica, alludint a la repressi i a la necessitat de trencar el jou social. ;
 La hipocresia social tamb es veu bastant clara a l'obra. ;

Ambient, estructura, realisme potic..

Ressaltar la progressi dramtica del conflicte. A mesura que progressa la narraci ens endinsem ms a la casa i, simblicament, a les nimes de les persones. 

Cada incident est perfectament travat amb l'anterior i el segent assolint aix un magnfic encadenament de l'acci, reforat sens dubte pel fet que no hagi escenes. El mestratge de Lorca a l'hora d'estructurar el drama s notori quant a la fludesa, la naturalitat dels personatges a l'hora d'entrar i sortir en el vers nicament per les escenes de mxim dramatisme 
 La riquesa costumista, ens posem en contacte amb el poble i som testimonis de tot el que succeeix aqu. ;
 Documental fotogrfic: s'apreciar constantment el joc entre el blanc i el negre. ;
 Tanmateix, el realisme est carregat per una important dimensi simblica i un desmesurat argument, pel que es defineix com realisme potic.

 Simbologia . 

Lorca estava fortament influt pel simbolisme, com en la Generaci del 27. Heus aqu uns quants smbols: 
L'aigua: set com referncia al desig sexual (vegi's la sufocaci: per aix Bernarda vol tancar finestres i Adela/Martirio tenen set. El cavall quan dna coces t set). El poble no t rius (igual a vida) per si pous (foscs smbols de mort). Es contrasten les referncies a l'aigua estancada/enverinada dels pous amb l'aigua neta i infinita de mar (amb el qual s'associa Mara Josefa.) ;

Blanc-negre (ve reforant la idea del documental fotogrfic: blanc per al positiu en general (la vida, la llibertat, la sexualitat) mentre que el negre es refereix a la mort (Adela mor de nit) i al fanatisme religis (dol). ;

El color verd: significa la rebellia. Ho demostra mitjanant el vestit verd que llux Adela i el ventall que usa, ella s l'nica de les filles que es rebella contra la seva mare. ;

La calor regnant contribux a intensificar la tensi dramtica i a modelar el carcter trist dels habitants de les terres seques enfront de la dels habitants de les terres humides. A ms, s'associa tamb amb el fat i la fatalitat dels personatges. ;

El guar representa altre paper simblic clar. s la correlaci de Pepe el Rom en el mn animal, i per tant, un smbol sexual molt acusat. Fins a tal punt s aix que la resposta de Bernarda Prudncia compta, en el manuscrit amb una variant ratllada molt significativa:  A l'alba se li tirar cinc . Cinc, com les filles de Bernarda. Amb el cavall guar s'introdux un altre va espaiar dramtic de funci decisiva.

El bast com smbol del poder tirnic Bernarda. Quan Adela el trenca acaba la tirania, mostra la rebellia d'Adela. El bast com a smbol fllic. El bast com smbol de la ceguesa de Bernarda. ;

Els noms dels personatges. Bernarda (fora d's), Martiro (martiri) i Angustias (angoixes) sn evidents, Adela (noblesa), Amelia (sense mel) i Mara Josefa (Maria mare de Jess, Josep pare de Jess; simbolitza l'edat del personatge). Ajuden el lector a deduir algunes caracterstiques dels personatges referent a la seva etopeia (personalitat, etc).

El lle representa, igual que el guar, a la masculinitat, i s per aix que se li atribux a Pepe el Rom. ;

Les perles com a smbol, representen a les llgrimes. s per aix que Angustias t un anell de comproms fet de perles, per les quals plorar ja que Pepe no l'estima.

 Dileg i llenguatge . 

El mestratge del dileg s indubtable. Cadasc parla segons el seu carcter i les rpliques sn curtes i vivaces, amb el que tota l'obra adquireix un carcter molt real. Aix ho refora tamb el sabor popular tan elaborat de Lorca, que no recorre a simples vulgarismes.

Els noms. 

Bernarda ALBA: nom d'origen teutnic: "amb fora o embranzida d's". ALBA: blanca ;

Angustias: etimolgicament, del llat "angostura", "dificultat". Significa opressi, aflicci, angnia; estretor de lloc o del temps. A aix, afegir-li el significat directe: s un personatge contristat pel pas del temps. Es fa vella i no ha trobat marit i, per tant, busca una manera de sortir de la casa. ;

Magdalena: desconsolada, llagrimosa. ;

Martirio: mort o turments patits per causa de la religi.

Adela: de carcter noble.

La Poncia: nom equivalent a Pons Pilat. ;

Prudncia: una de les quatre virtuts cardinals, que consisteix a destriar i distingir el que s bo o dolent per a seguir o fugir d'aix. ;

Mara Josefa: de santa Maria, la verge, i sant Josep, el seu esps, els pares de Jess. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="139998" title="Lshunkou" nonfiltered="1547" processed="1535" dbindex="57261">
Lshun o Lshunkou (xins simplificat    , xins tradicional    , transcripci pinyin L shnk u), antigament coneguda com a Port Arthur i Ryojun (  ), s una ciutat en el districte ms meridional de Dalian, a la Repblica Popular de la Xina. Est situada a l'extrem sud de la pennsula de Liaodong i disposa d'un excellent port natural, la possessi i control del qual fou un dels casus belli de la Primera Guerra Sinojaponesa i de la Guerra Rus-japonesa en els anys 1894 a 1905.

L'administraci japonesa i desprs sovitica varen continuar fins al 1953. Els diplomtics occidentals, en les notcies i en els escrits histrics, se la coneixia com Port Arthur, i durant el perode controlat i administrat pel Jap la van anomenar Ryojun (  ).



 Histria d'un nom .

Envoltat per l'oce per tres costats, aquest estratgic port naval va ser conegut com Porth Arthur (rus:           ) durant l'administraci imperial russa i mes tard com Ryojun (  ) sota el govern japons. Port Arthur va prendre el seu nom d'un tinent de l'Armada Reial Britnica, anomenat William C. Arthur, per des d'abans la ciutat era coneguda pels xinesos com Lshun. L'agost de 1860, durant la Segona Guerra de l'Opi, el tinent Arthur va haver de guarir-se amb la seva debilitada fragata al port de Lshun, en aquell moment un pobre vila de pescadors, per efectuar reparacions. Els russos i la resta de les potncies occidentals varen adoptar desprs el nom britnic.

 Geografia .

La capital de prefectura, Dalian, es troba aproximadament quaranta milles ms al nord a la costa, en el punt mes estret de la Pennsula de Liaodong, mentre que Lshun ocupa la seva punta sud. L'estratgica ubicaci de Lshun al voltant d'un llac, la  convert en un port molt desitjable i important per a les potncies colonials del segle XIX.

 Port Arthur .

Sota la dinastia Qing, la Pennsula de Liaodong formava part administrativament de la Provncia de Liaoning. El 1882, la Flota de Beiyang va establir una estaci naval i un dipsit de carb  a Lshunkou (Port Arthur).

El Jap va ocupar la regi durant la Primera Guerra Sinojaponesa (1894-1895). Sota els termes del Tractat de Shimonoseki, signat pel Jap i la Xina al acabament de la guerra, en abril de 1895, el Jap va guanyar plena sobirania sobre l'rea. Tanmateix, poques setmanes desprs, Alemanya, Frana i Rssia pressionaven el Jap per cedir el territori altra vegada a la Xina, en el que s'anomenava la Triple Intervenci.

El desembre de 1897, els vaixells russos entraven a Port Arthur, que va comenar a utilitzar com una base d'operacions avanada per patrullar les costes de la Xina del nord, Corea i el Mar de Jap. El mar de 1898 Rssia va arrendar formalment a la Xina tota la regi per un perode de 25 anys. L'rea arrendada s'estenia des de la costa nord de la Badia de Yadang al costat occidental de la pennsula fins a Pikou al costat oriental. El contracte d arrendament especificava que el territori al nord de l rea arrendada de la pennsula es convertiria un territori neutre en el qual la Xina na faria concessions a altres pasos.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140000" title="Ambulocetus" nonfiltered="1548" processed="1536" dbindex="57262">

L'Ambulocetus fou un cetaci primitiu que, a ms de nedar, podia caminar. s un fssil de transici que mostra com les balenes van evolucionar de mamfers terrestres. El seu nom vol dir "balena caminadora". Amb la seva aparena de cocodril mamfer de tres metres de longitud, tenia un estil de vida clarament amfibi; les seves potes darreres estaven ms ben preparades per la nataci que per desplaar-se per terra, i probablement nedava amb ondulacions verticals de l'esquena, com les lldries, les foques i les balenes. S'ha especulat que els ambuloctids caaven de la mateixa manera que els cocodrils, amagant-se a l'ombra per saltar sobre les preses incautes. Una anlisi qumica de les seves dents mostra que podien viure en aigua dola o salada.

LAmbulocetus no tenia orella externa. Per detectar les preses a la terra, s possible que enganxs el cap al terra per detectar-ne les vibracions.

La ra per la qual els cientfics consideren que l'Ambulocetus s una balena primitiva s que ambds tenen en com certes adaptacions per la vida aqutica; l'Ambulocetus tenia una adaptaci al nas que li permetia empassar-se coses sota l'aigua, i tenia una orella semblant a la de les balenes, que li permetia sentir-hi b sota l'aigua. A ms, les seves dents sn similars a la dels cetacis.

Els fssils d'aquesta espcie foren trobats al Pakistan per l'antropleg Johannes Thewissen. A l'Eoc, el Pakistan era una regi costanera a la vora del mar de Tetis.

Vegeu tamb.
 Evoluci dels cetacis;

Enllaos externs.
BBC Online ;
Ambulocetidae: The First Coastal Whales, per J. G. M. Thewissen ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140004" title="Le Havre Athletic Club Football Association" nonfiltered="1549" processed="1537" dbindex="57263">


El Le Havre Athletic Club Football Association s un club de futbol francs de la ciutat de Le Havre.

 Histria .
Fundat el 1872 com a Havre Football Club, s l'entitat de futbol o rugbi ms antiga creada a Frana. El 1882 adopta el nom Havre Athletic Club. El futbol comen a ser practicat regularment el 1894. El 1899 guany el ttol de l'USFSA, repetint campionat la temporada segent. El 1933 es convert en club professional, abandonant el professionalisme el 1964 abans de tornar-lo a adoptar el 1981. El nom actual l'adopt el 2001.

 Palmars .
3 Lliga francesa de futbol: 1899, 1900, 1919;
1 Copa francesa de futbol: 1959;
1 Challenge des Champions: 1959.
4 Lliga francesa de segona divisi: 1938, 1959, 1985, 1991;
1 Challenge international du Nord: 1900;
2 Coupe Nationale: 1918, 1919;
9 Campionat de Normandia de l'USFSA: 1900, 1901, 1902, 1903, 1905, 1906, 1907, 1909, 1919.
4 Campionat de Normandia: 1920, 1921, 1923, 1926.

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140009" title="Qingdao" nonfiltered="1550" processed="1538" dbindex="57264">
Qingdao (xins simplificat:   , xins tradicional   , transcripci pinyin: Q ngd o, transcripci Wade-Giles: Ch'ing-tao), antigament coneguda amb la grafia Tsingtao, s una ciutat subprovincial de la Repblica Popular de la Xina, a l'est de la provncia de Shandong. Est situada a la pennsula de Shandong i orientada en direcci a la Mar Groga. Actualment s un important port martim, base naval i centre industrial. Entre 1898 i 1914 fou la capital de la concessi colonial alemanya de Jiaozhou (o Kiautschou).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140014" title="Gerhart Hauptmann" nonfiltered="1551" processed="1539" dbindex="57265">


Gerhart Johann Hauptmann ( Obersalzbrunn, Polnia 1862 - Agnetendorf, Alemanya 1946 ) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1912.

Biografia i obres. 
Va nixer el 15 de novembre de 1862 a la ciutat polonesa de Obersalzbrunn, anomenada avui dia Szczawno-Zdrj i situada al voivodat de la Baixa Silsia. Va estudiar a Breslau (actual Wroc aw) i desprs fou enviat a Jawor per aprendre agricultura a la granja del seu oncle. Com no li agradava aquest tipus de vida va tornar a Breslau per convertir-se en escultor. Posteriorment va estudiar filosofia i cincies naturals a la Universitat de Jena. 

Un cop graduat entre 1883 i 1884 va viure a Itlia. Al maig de 1885 Hauptmann es va casar i es va establir a la ciutat d'Erkner, suburbi de Berln, decantant-se finalment per la literatura en la qual aviat va arribar una gran reputaci com un dels principals representants del drama modern. Va morir el 6 de juny de 1946 a la ciutat d'Agnetendorf, en aquells moments situada a Alemanya i avui dia anomanada Jagni tkw i situada a Polnia.

Obra literria.

El 1891 es va retirar a Schreiberhau, situada a la regi de Silsia. El primer drama de Hauptmann, Vor Sonnenaufgang (Abans de l'alba, 1889) va inaugurar el moviment naturalista en la literatura alemanya moderna, li va permetre conquerir l'enemistat dels crtics ortodoxs i el suport entusiasta dels escriptors alemanys joves. A aquesta obra la seguiren Donis Friedensfest (1890), Einsame Menschen (1891) i Die Weber (Els teixidors, 1892), drama de gran abast que representa l'aixecament dels teixidors silesians de 1844. 

Dels segents treballs de Hauptmann cal esmentar les comdies Kollege Crampton (1892), Der Biberpelz (La pell de castor, 1893) i Der rote Hahn (1901); el "poema dramtic" Hannele (1893), i un drama histric, Florian Geyer (1895). Tamb va escriure dues tragdies relacionades amb el passat de Silsia, Fuhrmann Henschel (1898) i Rose Berndt (1903), i els drames Die versunkene Glocke (La campana submergida, 1897) i Und Pippa tanzt (I Pipa balla!, 1905). 

El misticisme potic caracteritza moltes de les seves obres posteriors com Der Naer in Christo Emanuel Quint (El boig en Crist Emanuel Quint, 1910), Der Ketzer von Soana (L'heretge de Soana, 1918), Die Insel der grossen Mutter (La illa de la Gran Mare, 1921). 

Va adquirir fama d'intellectual radical, fama que el va perseguir durant molts anys, a pesar de ser un asceta aristocrtic que va aconseguir sobreviure tranquillament a tots els successos tant de la Repblica de Weimar com al Tercer Reich de Hitler. 

L'any 1912 va ser guardonat amb Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva producci fructuosa, variada i excepcional en el regne de l'art dramtic. 

Hauptmann i el seu teatre, a Catalunya.
A la primera dcada del segle XX, la influncia de Gerhart Hauptmann en el teatre catal queda palesa en la quantitat respectable i inusual de traduccions que es fan de les obres d'aquest autor i que s'estrenen en els escenaris barcelonins. La majoria d'elles publicades dins la col.lecci De tots Colors:
 nimes solitries (Einsame Menschen). Drama en 5 actes. Traducci d'Oriol Mart. 1906;
 Els teixidors de Silsia (Die Weber). Drama en 5 actes. Traducci de Carles Costa i Josep Maria Jord. 1909;
 L'assumpci d'Hannele Mattern (Hanneles Himmelfahrt) Drama d'ensomni en 2 parts. Traducci de Carles Capdevila. 1908;
 La Campana submergida (Die Versunkene Glocke) Rondalla dramtica en 5 actes. Traducci de Salvador Vilaregut i Mart. 1908;
 L'ordinari Henschel (Fuhrmann Henschel). Drama en 5 actes. Traducci d'August Pi i Sunyer. 1908;
 El pobre Enric. (Der arme Einrich) Llegenda germnica en 5 actes. Traducci de Marc Jess Bertran. 1909;
 Rosa Bern (Rose Bernd).  Drama en 5 actes. Traducci de Mart Alegre i Marc Jess Bertran. 1909;




Obra publicada.


Teatre.
1891: Einsame Menschen;
1892: Die Weber;
1894: Hanneles Himmelfahrt;
1896: Elga;
 1896: Die Versunkene Glocke;
 1898: Fuhrmann Henschel ;
1900: Michael Kramer ;
1900: Schluck und Jau ;
1902: Der arme Heinrich;
1903: Rose Bernd;
1906: Gabriel Schillings Flucht ;
1907: Die Jungfern von Bischofsberg;
1908: Kaiser Karls Geisel;
1909: Griselda;
1912: Peter Brauer;
1913: Festspiel in deutschen Reimen;
1914: Magnus Garbe, reversionat el 1942;
1920: Indipohdi;
1925: Veland;
1921-1926: Herbert Engelmann;
1928: Spuk, dos actes: Die schwarze Maske i Hexenritt);
1933: Die goldene Harfe;
1935: Hamlet im Wittenberg;
1937: Die Finsternisse;
1936-1937: Ulrich von Lichtenstein;
1935-1938: Die Tochter der Kathedrale;


Novelles.
1910: Der Narr in Christo Emanuel Quint ;
1912: Atlantis ;
1923: Phantom ;
1926: Wanda, der Dmon ;
1928: Die Insel der grossen Mutter ;
1932: Um Volk und Geist ;
1936: Im Wirbel der Berufung ;
1937: Der Abenteuer meiner Jugend;

Novelles curtes.
1888: Bahnwrter Thiel ;
1924: Die Ketzer von Soana ;
1887-1927: Marginalien, recull;
1938: Sonnen;
1939: Der Schuss im Park;

Poesia.
1885: Promethidenlos ;
1921: Anna ;
1924: Die blaue Blume ;
1927: Till Eulenspiegel ;
1934: Das Meerwunder ;
1912-1942: Der grosse Traum, recull potic;


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (8381) Hauptmann descobert el 21 de desembre de 1992 per Freimut Brngen.

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1912;
  Gehart Hauptmann al Projecte Gutenberg;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140019" title="Gran Premi de Mnaco del 1950" nonfiltered="1552" processed="1540" dbindex="57266">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1950, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 21 de maig del 1950.

 Resultats .



 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio   1' 51. 00 ;
 Pole: Juan Manuel Fangio   1' 50. 20;







 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140021" title="Teatre Lliure" nonfiltered="1553" processed="1541" dbindex="57267">



El Teatre Lliure s un teatre de Barcelona considerat un dels ms prestigiosos de Catalunya. Creat el 1976, al barri de Grcia, per un grup de professionals procedents del teatre independent barcelon, encapalats per Fabi Puigserver, Pere Planella i Llus Pasqual, va destacar per la seva aposta pel teatre de text en catal, la relectura dels clssics i la seva aposta pel teatre contemporani. El Teatre Lliure no solament s un espai d'exhibici sin que s una societat cooperativa que produeix muntatges propis, molts dels quals han estat exportats a altres ciutats europees i americanes. A la seva sala han alternat el teatre, des del principi, amb la msica i la dansa.

Van absorbir ven aviat el Teatre de l'Escorp, els Nous Estudis Teatrals i el Teatre Estable d'Horta, i hi ha participaat gent procedent de l'Assemblea d'Actors i Directors i del Grec-76. Ha estat dirigit en diferents etapes per Fabi Puigserver, Llus Pasqual, Llus Homar, Guillem-Jordi Graells i Andreu i Josep Montanys. El 1989 va ser un dels fundadors de la Uni de Teatres d'Europa.

Es va cohesionar en forma de cooperativa i arrib a un acord d'explotaci del teatre amb la cooperativa La Lleialtat. Es proposaven fer teatre per i per a la comunitat; aix trencaren la relaci habitual entre espectador i actor, no proposen cap postulat esttic determinat ni es proposaven fer teatre experimental o per a minories. Aix alternaven obres de Yukio Mishima, Berthold Brecht, Henrik Ibsen i Carlo Goldoni amb Molire, William Shakespeare, Anton Txkhov i Jean Genet. Per l'escndol provocat el 1980 per la representaci del Concili d'amor d'Oskar Panizza, on es ridiculitza la figura del Papa, va fer que abandonessin la cooperativa Pere Planella, Muntsa Alcaiz i Guillem-Jordi Graells. Tamb els foren negades moltes subvencions oficials perqu representaven poques obres d'autors catalans.

El 2001 va inaugurar nova seu a l'antic Palau de l'Agricultura, a la muntanya de Montjuc de Barcelona. La nou seu compta amb diferents sales equipades amb la tecnologia ms avanada del mn, que permet canviar en pocs minuts l'ordenaci de les sales, canviant de lloc l'escenari i la platea, ampliant l'aforament, i facilitant el muntatge.

Des de mar de 2003 n's director artstic lex Rigola.

 Representacions del Teatre Lliure .
 1976 - Cam de nit, 1854, de Llus Pasqual.
 1976 - Ascensi i caiguda de la ciutat de Mahagonny, de Bertolt Brecht.
 1976 - La cacatua verda, d'Arthur Schnitzler;
 1976 - Leonci i Lena de George Bchner.
 1977 - Titus Andrnic, de William Shakespeare.
 1977 - Hedda Gabler d'Henrik Ibsen;
 1977 - Eduard II de Christopher Marlowe;
 1978 - La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht.
 1979 - La bella Helena, de Peter Hacks.
 1980 - El balc de Jean Genet;
 1980 - Concili d'amor d'Oskar Panizza;
 1981 - Operaci Ub d'Alfred Jarry i Albert Boadella.
 1982 - Primera histria d'Esther de Salvador Espriu.
 1982 - Fulgor i mort i Joaqun Murieta de Pablo Neruda.
 1982 - El misantrop de Molire.
 1983 - Al vostre gust de William Shakespeare.
 1984 - La flauta mgica de Wolfgang Amadeus Mozart i Schikaner;
 1985 - La senyoreta Jlia d'August Strindberg.
 1985 - Un dels ltims vespres de carnaval de Carlo Goldoni.
 1985 - L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiol.
 1986 - La senyora de Sade de Yukio Mishima.
 1987 - El trenta d'abril de Pere Quart.

Enllaos externs.
Web del Teatre Lliure;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140024" title="Cas de Bridgeman Art Library Ltd. contra Corel Corporation" nonfiltered="1554" processed="1542" dbindex="57268">
El cas de Bridgeman Art Library Ltd. contra Corel Corporation, 36 F.Supp.2d 191 (S.D.N.I. 1999 ) va ser un procs resolt per la Cort de Districte per al Sud de Nova York, Estats Units, que va establir que les cpies fotogrfiques exactes d'imatges del domini pblic no podien ser protegides per copyright, perqu no tenen originalitat. Fins i tot quan es requereix un gran exercici d'habilitat, experincia o esfor per a obtenir cpies amb exactitud, s un procs que no t originalitat, la qual s l'element clau per a reclamar copyright a la legislaci dels Estats Units. La decisi s'aplica noms a imatges bidimensionals com les pintures.

Diverses corts federals han seguit la resoluci del cas Bridgeman, tot i que encara est pendent de ser confirmat especficament per la Cort Suprema dels Estats Units. No obstant aix, la resoluci de La Cort en el cas Feist contra Rural, en la qual es rebutja explcitament la dificultat del treball o les despeses monetries en l'obtenci de copyright, (en angls "copyrightability"), sembla donar suport al raonament subjacent al cas Bridgeman.

Rellevncia.
Per a les enciclopdies pbliques, com la Wikipedia, suposa que s legalment possible, segons la legislaci dels EUA utilitzar imatges fotogrfiques de quadres no protegits per dret d'autor, encara que est per demostrar si a podria aplicar-se a quadres existents en pinacoteques europees (en el Regne Unit els museus retenen el copyright sobre les seues reproduccions i a no ha sigut discutit ) o de la resta del mn, o a fotografies obtingudes per europeus.

Notes.


 

Vegeu tamb.
 Fair use;
 Domini pblic;

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140027" title="Wigan Athletic Football Club" nonfiltered="1555" processed="1543" dbindex="57269">


El Wigan Athletic Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat de Wigan, situada al Gran Manchester. Va ser fundat en 1932 i actualment juga a la FA Premier League anglesa. 

En el 2003, el Wigan va ascendir a la Football League Championship per primera vegada, i en el 2005 van finalitzar segons en aquesta divisi, el que va permetre que l'equip ascends a la FA Premier League per primera vegada en la seva histria. A la temporada segent van sorprendre al futbol angls a l'arribar a la final de la Football League Cup i al quedar entre els 10 primers de la Premier anglesa.

Estadi.

L equip juga en el JJB Stadium de Wigan, amb capacitat per a 24.826 espectadors. Va ser inaugurat el 4 d'agost de 1999. s compartit amb l equip de rugbi dels Wigan Warriors.

Anteriorment, el Wigan Athletic jugava els partits de local en el Springfield Park, el qual era compartit amb el Wigan Borough.


Palmars.

Tornejos nacionals.

 Subcampi de la Copa de la lliga: 2006;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140028" title="Aberdeen Football Club" nonfiltered="1556" processed="1544" dbindex="57270">


L Aberdeen Football Club s un club de futbol escocs que juga a la Premier league escocesa.

Es va formar en 1903 per la uni de diversos clubs d Aberdeen i s un dels millors clubs d Esccia. Sir Alex Ferguson va ser un reeixit entrenador de l equip als anys 80, amb qui van aconseguir guanyar 3 lligues i la Recopa d'Europa de 1983, derrotant el Real Madrid en la final.

Dades del club.

 Primer partit: Aberdeen 1 - 1 Stenhousemuir (15 d'agost de 1903);
 Major golejada a favor: Aberdeen 13 - 0 Peterhead (Copa d'Esccia, 10 de febrer de 1923);
 Major golejada en contra: Celtic FC 8 - 0 Aberdeen (Celtic Park, 30 de gener de 1965);
 Mxim golejador: Joe Harper, 205;
 Ms partits disputats: Willie Miller, 556, (Entre 1973 i 1990);


 Palmars .
Tornejos nacionals.
 Lliga escocesa (4) : 1954-55; 1979-80; 1983-84; 1984-85;
 Copa d'Escocia   (7) : 1946-47; 1969-70; 1981-82; 1982-83; 1983-84; 1985-86; 1989-90;
  Copa de la lliga  (5) : 1955-56; 1976-77; 1985-86; 1989-90; 1995-96;
Tornejos internacionals.
  Recopa d'Europa  (1) : 1982-83;
  Supercopa d'Europa  (1) : 1983-84;

Enllaos externs.
Pgina oficial;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140030" title="Dundee United Football Club" nonfiltered="1557" processed="1545" dbindex="57271">


El Dundee United Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat de Dundee. Va ser fundat en 1923 i actualment juga a la Premier league escocesa.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Lliga escocesa (1): 1983 ;
 Copa d'Escocia (1): 1994;
 Copa de la lliga (2): 1980, 1981;

Enllaos externs.

 Pgina oficial;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140037" title="NK Dinamo Zagreb" nonfiltered="1558" processed="1546" dbindex="57272">


El NK Dinamo Zagreb s un equip de futbol de la ciutat de Zagreb, a Crocia.

 Histria .

Al final de la Segona Guerra Mundial, els tres principals clubs de futbol de Crocia (HAK, Gra anski i Concordia) es van desfer. El 9 de juny de 1945 es cre un nou club a la ciutat que fou anomenat Dinamo (o "Dynamo"). La majoria de jugadors del Gra anski, aix com l'entrenador s'uniren al Dinamo, que, a ms, utilitz l'antic estadi del HAK, a ms d'alguns jugadors d'aquest club. Tamb adopt el color blau del Gra anski i des de 1969, l'emblema del club s molt similar al d'aquest club.

L'any 1991 el club canvi el nom per de HAK-Gra anski, i el 1993 torn a canviar-lo, adoptant el de Croatia Zagreb. Aquests canvis de nom s'associaren al fet de donar suport al nou estat de Crocia, recentment format. Els nous noms no van ser plenament acceptats pels seguidors, i el 2000 retorn al seu actual nom: NK Dinamo Zagreb.

Palmars.
Tornejos nacionals.
 Lliga iugoslava de futbol (4): 1948, 1952, 1958, 1982;
 Copa iugoslava de futbol (7): 1951, 1960, 1963, 1965, 1969, 1980, 1983;
 Lliga croata de futbol (10): 1993, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2003, 2006, 2007, 2008;
 Copa croata de futbol (9): 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002, 2004, 2007, 2008 ;
 Supercopa croata de futbol (6): 1996, 1997, 1998, 2002, 2003, 2006;

Tornejos internacionals.
 Copa de Fires (1): 1967;
 Finalista de la Copa de Fires (1): 1963;
 Copa Balcnica de clubs (1): 1977;

 Entrenadors destacats .
 Arthur Gaskell;
 Mrton Bukovi:1945-47, 1960-61;
 Milan Antolkovi ;
 Branko Zebec;
 Vlatko Markovi ;
 Miroslav Blaevi ;
 Josip Skoblar:1988-89;
 Otto Bari ;
 Velimir Zajec;
 Zlatko Kranj ar;
 Josip Kue;
 Marijan Vlak;
 Osvaldo Ardiles;
 Branko Ivankovi ;
 Zvonimir Soldo;

 Entrenadors destacats .


 August Lenik;
 Ico Hitrec;
 Ratko Kacian;
 Franjo Glaser;
 Franjo Wlfl;
 Ivica Horvat;
 eljko  ajkovski;
 Aleksandar Benko;
 Drago Vabec;
 Slaven Zambata;
 Rudolf Belin;
 Stjepan Lamza;
 Draan Jerkovi ;
 Mladen Ramljak;
 Snjeko Cerin;

 Marijan Vlak;
 Marko Mlinari ;
 Stjepan Deveri ;
 Borislav Cvetkovi ;
 Zvjezdan Cvetkovi ;
 Velimir Zajec;
 Sre ko Bogdan;
 Zlatko Kranj ar;
 Goran Vlaovi ;
 Davor uker;
 Zvonimir Boban;
 Draen Ladi ;
 Igor Cvitanovi ;
 Mario Stani ;
 Zvonimir Soldo;

 Dario imi ;
 Robert Prosine ki;
 Ardian Kozniku ;
 Igor Bi an;
 Zoran Mami ;
 eljko Adi ;
 Mark Viduka;
 Eddie Krn evi ;
 Branko Strupar;
 Jens Nowotny;
 eljko Petrovi ;
 Hernn Medford;
 Kazuyoshi Miura;
 Goce Sedloski;
 Edin Muj in;


Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Pgina no oficial;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140046" title="The Addams Family: Pugsley's Scavenger Hunt" nonfiltered="1559" processed="1547" dbindex="57273">

The Addams Family: Pugsley's Scavenger Hunt s un videojoc llanat per Ocean al 1993. Est basat en la segona part de la saga Famlia Addams.

Va ser llanat en tres sistemes de Nintendo:

Super NES al febrer del 1993;
Game Boy al juliol del 1993;
NES a l'agost del 1993;

La versi de la Game Boy va ser portada a terme per Enigma Variations Ltd.

 Enllaos externs .
The Addams Family: Pugsley's Scavenger Hunt al MobyGames;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140047" title="Luis de Gngora y Argote" nonfiltered="1560" processed="1548" dbindex="57274">


Luis de Gngora y Argote (Crdova, 11 de juliol de 1561 - Crdova, 23 de maig de 1627). Poeta i dramaturg espanyol del Segle d'or espanyol, mxim exponent del corrent literari conegut com culteranisme o gongorisme, que ms tard imitarien altres artistes. Les seues obres van ser objecte d'exegesi ja en la seua mateixa poca.

Biografia.
Va estudiar a Salamanca, va prendre ordres menors el 1585 i va ser canonge beneficiat de la catedral cordovesa, comissionat per la qual va viatjar en diverses missions del seu captol per Galcia, Navarra, Andalusia i Castella. Felip III el va anomenar capell reial i per a exercir-hi va viure en la cort fins a 1626, arrunat en el seu afany d'aconseguir crrecs i prebendes a quasi tots els seus familiars; va morir l'any segent a Crdova. Velzquez el va retratar amb el front ampli i aclarit, i pels plets, els documents i les stires del seu gran enemic, Francisco de Quevedo, sabem que era jovial i xerraire, molt sociable i amant del luxe i de les diversions profanes, com per exemple els naips i els bous, fins al punt que se li va arribar a retraure molt sovint el poc que dignificava els hbits eclesistics. En l'poca va ser considerat mestre de la stira, tot i que no va arribar als extrems expressionistes de Quevedo ni a les negrssimes tintes de Juan de Tassis y Peralta, segon Comte de Villamediana, que va ser amic seu i un dels seus millors deixebles potics. Va morir d'apoplexia als 65 anys, tot i que anys abans ja havia perdut la memria.

En la seua poesia hom solia distingir dos perodes: el tradicional, que fa s dels metres curts i temes lleugers, utilitzant-hi canons, tercets, desenes, romanos, corrandes, etc. Aquest perode s'estdria fins a l'any 1610, en qu canviaria rotundament per a tornar-se culter, fent s de metfores difcils, moltes allusions mitolgiques, cultismes, transposicions, etctera; per Dmaso Alonso va demostrar que aquestes dificultats estaven ja presents en la seua primera poca i que la segona s noms una intensificaci d'aquests recursos realitzada per motius esttics.

Obra.

Tot i que Gngora no va publicar les seues obres (un intent seu en 1623 no va fructificar), aquestes van passar de m en m en cpies manuscrites que es van colleccionar i van recopilar en canoners, romancers i antologies publicats amb el seu perms o sense. Durant un temps es va creure que el manuscrit ms autoritzat era l'anomenat Manuscrit Chacn (copiat per Antonio Chacn, Senyor de Polvoranca, per al Comte-duc d'Olivares), ja que cont aclariments del mateix Gngora i la cronologia de cada poema; per aquest manuscrit, tenint en compte l'alt personatge a qui va destinat, prescindeix de les obres satriques i vulgars. El mateix any de la seua mort, no obstant, Juan Lpez Vicua va publicar ja un volum titulat Obres en vers de l'Homer espanyol que es considera tamb molt fiable i important en la fixaci del corpus gongor; les seues atribucions solen ser precises; no obstant superada desprs per la de Gonzalo de Hoces l'any 1633. D'altra banda, les obres de Gngora, com anteriorment les de Juan de Mena i Garcilaso de la Vega, van gaudir l'honor de ser mpliament glossades i comentades per personatges de la talla de Daz de Rivas, Pellicer, Salcedo Coronel, Salazar Mardones, Pedro de Valencia i d'altres.

Tot i que a les seues obres inicials ja s'hi troba el tpic conceptisme del barroc, Gngora, el tarann del qual era el d'un esteta descontentads (el major fiscal de les meues obres sc jo, solia dir), va no en va quedar conforme i va decidir intentar segons les seues prpies paraules hacer algo no para muchos (Fer quelcom per a minories) i intensificar encara ms la retrica i la imitaci de la poesia llatina clssica introduint nombrosos cultismes i una sintaxi basada en el la transposici de l'ordre natural dels mots en la frase i en la simetria; igualment va estar molt atent a la sonoritat del vers, que cuidava com un autntic msic de la paraula, omplint epicriament els seus versos de matisos sensorials de color, so i tacte. A ms, mitjanant recursos que Dmaso Alonso, un dels seus principals estudiosos, va anomenar elusiones i allusions, va convertir cada un dels seus poemes ltims menors i majors en un fosc exercici per a ments despertes i erudites, com una espcie d'endevinalla o emblema intellectual que causa plaer en el seu desxiframent. s l'esttica barroca que es va anomenar en el seu honor gongorisme o, amb un mot que ha fet millor fortuna i que va tenir en el seu origen un valor despectiu per la seua analogia amb el terme luteranisme, Culteranisme, ja que els seus adversaris consideraven els poetes culterans uns autntics heretges de la poesia.

La crtica, des de Marcelino Menndez Pelayo ha distingit tradicionalment dues poques o dues maneres en l'obra de Gngora: el prncep de la llum, que correspondria a la seua primera etapa com a poeta, on compon senzills romanos i corrandes lloats unnimement fins a l'poca Neoclssica, i el prncep de les tenebres, a partir de 1610, any en qu escriu l'oda A la toma de Larache (A la conquesta de Larraix) i es torna autor de poemes foscos i inintelligibles. Fins a l'poca romntica aquesta part de la seua obra va ser durament criticada i fins i tot censurada pel neoclssic Ignacio de Luzn. Aquesta teoria va ser rebatuda per Dmaso Alonso, qui va demostrar que la complicaci i la foscor ja hi sn presents en la seua primera poca i que com a fruit d'una natural evoluci va arribar als gosats extrems que tant se li han retret. En romanos com la Fbula de Pramo y Tisbe i en algunes corrandes apareixen jocs de paraules, allusions, conceptes i una sintaxi llatinitzant, si b aquestes dificultats apareixen emmascarades per la brevetat dels seus versos, la seua musicalitat i ritme i per l's de formes i temes tradicionals.

Poemes.
Hom tendeix a agrupar la seua poesia en dos blocs, poemes menors i majors, corresponents ms o menys a dues etapes potiques successives. En la seua joventut, Gngora va compondre nombrosos romanos, d'inspiraci literria, com el de Anglica y Medoro, de captius, de tema piratesc o de to ms personal i lric, alguns d'ells de carcter autobiogrfic en qu narra els seus records infantils, i tamb nombroses corrandes lriques i satriques i romanos burlescos. La gran majoria sn una constant acumulaci de jocs conceptistes, equvocs, paronomsies, hiprboles i jocs de paraules tpicament barrocs. Entre ells se situa el llarg roman Faula de Pramo i Tisbe (1618), complexssim poema que va ser el que va costar ms treball al seu autor i pel qual sentia gran estima, i on s'intenta elevar la pardia, procediment tpicament barroc, a categoria tan artstica com les altres. La major part de les corrandes estan adreades, com en el cas de Quevedo, a escarnir a les dames pidolaires i a atacar el desig de riqueses. Mereixen tamb el seu lloc les stires contra diversos escriptors, especialment Quevedo o Lope de Vega.

Junt amb aquests poemes, al llarg de la seua vida no va deixar Gngora d'escriure sonets perfectes sobre una mplia gamma de temes (amorosos, satrics, morals, filosfics, religiosos, de circumstncies, polmics, laudatoris, funeraris), autntics objectes verbals autnoms per la seua intrnseca qualitat esttica i on el poeta cordovs explora distintes possibilitats expressives de l'estil que est forjant o arriba a presagiar obres venidores, com el fams Descaminado, enfermo, peregrino , que anuncia les Soledades (Soledats). Entre els tpics usuals (carpe diem, etc.) destaquen, no obstant, com ms genuns els ltims, de tema autobiogrfic, en qu el tema de la decrepitud, la vellesa i el pas del temps adquireixen una trgica grandesa.

Els poemes majors van ser, no obstant, els que van ocasionar la revoluci culterana i l'immens escndol subsegent, ocasionat per la gran foscor dels versos d'aquesta esttica. Sn la Faula de Polifem i Galatea (1612) i les incompletes i incompreses Soledades (la primera escrita abans de maig de 1613). El primer narra mitjanant l'estrofa vuitena real un episodi mitolgic de les Metamorfosis d'Ovidi, el dels amors del ciclop Polifem per la nimfa Galatea, que el rebutja. Al final, Acis, l'enamorat de Galatea, queda convertit en riu. Gngora ja assaja ac el complex i difcil estil culter, ple de simetries, transposicions, metfores de metforeas o metfores pures, perfrasis, girs llatins, cultismes, allusions i elusiones de termes, procurant suggerir ms que anomenar i dilatant la forma de manera que el significat s'esvasca a mesura que va sent desxifrat.

Soledades.
Les Soledades havia de ser un poema en silves, dividit en quatre parts, corresponents cada una allegricament a una edat de la vida humana i a una estaci de l'any, i serien havien de ser anomenades com  Soledad de los campos, Soledad de las riberas, Soledad de las selvas i Soledad del yermo. Per Gngora noms va compondre la dedicatria al Duc de Bjar i les dues primeres, i va deixar inconclusa la segona, els ltims 43 versos de la qual van ser afegits bastant temps desprs. L'estrofa no era nova, per s que era la primera vegada que s'aplicava a un poema tan extens. La seua forma, de carcter aestrfic, era la que donava ms llibertat al poeta, que d'aquesta manera s'acostava cada vegada ms al vers lliure i feia progressar la llengua potica fins a extrems que noms aconseguirien els poetes del Parnassianisme i el Simbolisme francs en el segle XIX.

L'argument de la Soledad primera s molt poc convencional, tot i que s'inspira en un episodi de l' Odissea, el de Nausicaa: un nufrag jove aplega a una costa i s recollit per uns cabrers. Per aquest argument s noms un pretext per a un autntic frenes descriptiu: el valor del poema s lric ms que narratiu, com va assenyalar Dmaso Alonso, tot i que estudis ms recents reivindiquen la seua rellevncia narrativa. Gngora ofereix una naturalesa arcdica, on tot s meravells i on l'home pot ser feli, depurant estticament la seua visi, que no obstant s rigorosament materialista i epicria (intenta impressionar els sentits del cos, no noms de l'esperit), per a fer desaparixer tot all que s lleig i desagradable. D'aquesta manera, mitjanant l'elusi, una perfrasi fa desaparixer una paraula lletja i desagradable (la carn salada i fumada es transforma en purpuris fils de grana fina i les tovalles en neu filada, per exemple).

Les Soledades van causar un gran escndol pel seu atreviment esttic i la seua foscor hiperculta; les van atacar Francisco de Quevedo, Lope de Vega, el Comte de Salinas i Juan de Juregui (qui va compondre un ponderat Antdot contra les "Soledades" i un Exemplar potic contra elles, per no obstant va acabar professant la mateixa o molt semblant doctrina), entre d'altres; per tamb va comptar amb grans defensors i seguidors, com Francisco Fernndez de Crdova (Abad de Rute), el Comte de Villamediana, Gabriel Bocngel i, ms enll de l'Atlntic, Juan de Espinosa Medrano i sor Juana Ins de la Cruz. Amb les Soledades, la lrica castellana es va enriquir amb nous vocables i nous i poderosos instruments expressius, deixant la sintaxi ms oberta i lliure que fins llavors. Els poemes de Gngora van merixer els honors de ser comentats poc desprs de la seua mort com a clssics contemporanis, com ho havien estat temps arrere els de Juan de Mena i Garcilaso de la Vega en el segle XVI. Els comentaristes ms importants van ser Jos Garca de Salcedo Coronel, autor d'una edici comentada en tres volums (1629-1648), Jos Pellicer de Ossau, qui va compondre unes Llions solemnes a les obres del senyor Luis de Gngora y Argote (1630) o Cristbal de Salazar Mardones, autor d'una Illustraci i defensa de la "Fbula de Piramo y Tisbe" (Madrid, 1636). En els segles XVIII i XIX, no obstant, es va reaccionar contra aquest barroquisme extrem, en un primer moment utilitzant l'estil per a temes baixos i burlescos, com va fer Agustn de Salazar, i poc desprs, en el segle XVIII, relegant la segona fase de la lrica gongorina i els seus poemes majors a l'oblit. No obstant aix, per obra de la Generaci del 27 i en especial pel seu estudis Dmaso Alonso, el poeta cordovs va passar a constituir-se en un model admirat tamb pels seus complexos poemes majors. Fins a tal punt va arribar l'admiraci que fins i tot es va intentar la continuaci del poema, amb fortuna en el cas de Rafael Alberti (Soledad tercera)

Teatre.
Luis de Gngora va escriure tamb dues peces teatrals, Las firmezas de Isabela i El doctor Carlino, aquesta ltima inacabada.

 Vegeu tamb .
Segle d'or espanyol;
Literatura castellana;

Enllaos externs.
 Monogrfic sobre Luis de Gngora de la Biblioteca Virtual Cervantes ;
 Obres completes de Gngora ;
 Estudi de la Fbula de Pramo y Tisbe;
 Gngora i els seus exegetes;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140050" title="Gngora" nonfiltered="1561" processed="1549" dbindex="57275">


Botnica:
Gongora: cadascuna de les 65 espcies d'orqudia tropical autctona de Centreamrica, Colmbia, Equador i Veneuela.

Genealogia:
Gngora: cognom d'origen navarrs. ;

Geografia:
Gngora, un poble de Navarra, Espanya.
Gngora, volc de Costa Rica.

Literatura:
Gongorisme, moviment literari del barroc creat per Luis de Gngora y Argote.

Personalitats:
Luis de Gngora y Argote (1561-1627), poeta cordovs del barroc. ;
Diego de Gngora, militar navarrs i governador de Buenos Aires (1618-1623).
Carlos Sigenza y Gngora (1645-1700), escriptor, cientfic i historiador mexic.
Antonio Caballero y Gngora (1723-1796), virrei de Nova Granada.
Juan Gngora y Cruzat, marqus de Navarra.
Genaro David Gngora Pimentel, ministre de Justcia de Mxic (1999-2003). ;
Gloria Gngora, cantant andalusa.
Mario Gngora del Campo, historiador xil.
Jorge Gngora Montalvn, futbolista peru.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140052" title="Jordi III del Regne Unit" nonfiltered="1562" processed="1550" dbindex="57276">

Jordi III del Regne Unit (Norfolk House 1738   Londres 1820). Rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins el dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820. Fou elector de Hannover des de 1760 fins el 1814 i posteriorment rei de Hannover.

 Infantesa i Famlia .

Fou el primer monarca de la casa de Hannover que nasqu a Anglaterra, el seu avi i besavi havien nascut en territori de l'Electorat de Hannover, alhora, tamb fou el primer sobir hannoveri d'Anglaterra que tenia l'angls com a llengua materna. 

Nascut a Norfolk House a Londres el dia 4 de juny de 1738 essent fill del prncep hereu Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxnia-Gotha. Jordi era nt per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxnia-Gotha i de la princesa Magdalena d Anhalt-Zerbst.

Nascut prematurament, el prncep fou batejat pel bisbe d'Oxford el mateix dia del seu naixement a Norfolk House. Els seus padrins foren el rei Frederic I de Sucia representant per Lord Baltimore, el duc Frederic II de Saxnia-Gotha representat pel Duc de Chandos, i la princesa Sofia Dorotea de Hannover, reina de Prssia, representada per Lady Charlotte Edwin. 

Amb la mort del Prncep de Galles l'any 1751, Jordi esdevingu hereu aparent al tro britnic i adopt el ttol de Duc d Edimburg. El dia 25 d'octubre de 1760 fou creat Prncep de Galles. 

 Matrimoni i Descendncia .

El dia 8 de setembre de l'any 1761 contragu matrimoni amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz a la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres. Carlota era filla del duc Carles Llus I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxnia-Hildburghausen.

El dia segent al seu matrimoni, la parella fou coronada a l'Abadia de Westminster. La parella tingu els segent fills:

 SM el reu Jordi IV del Regne Unit, nat el 1762 al Palau de Saint James i mort el 1830 al Castell de Windsor. Es cas amb la duquessa Carolina de Brunsvic-Wolfenbttel.

 SAR el prncep Frederic del Regne Unit, duc de York, nat el 1763 al Palau de Buckingham i mort el 1827 a Ruland House. Es cas amb la princesa Frederica Carlota de Prssia.

 SM el rei Guillem IV del Regne Unit, nat el 1765 al Palau de Buckingham i mort el 1837 al Castell de Windsor. Es cas el 1818 al Palau de Kew amb la princesa Adelaida de Saxnia-Meiningen.

 SAR la princesa Carlota del Regne Unit, nada el 1766 al Palau de Buckingham i morta a Ludwigsburg el 1828. Es cas amb el rei Frederic I de Wrttemberg el 1794 al Palau de Saint James.

 SAR el prncep Eduard del Regne Unit, duc de Kent, nat el 1767 al Palau de Buckingham i mort el 1820 a Sidmouth (Surrey). Es cas amb la princesa Victria de Saxnia-Coburg Saafeld.

 SAR la princesa Augusta del Regne Unit, nada el 1768 al Palau de Buckingham i morta el 1840 a Clarence House.

 SAR la princesa Elisabet del Regne Unit, nada el 1770 al Palau de Buckingham i morta el 1840 a Frankfurt. Es cas amb el landgravi Frederic VI de Hessen-Homburg.

 SM el rei Ernest August I de Hannover, nat el 1771 al Palau de Buckingham i mort el 1851 a Hannover. Es cas amb la duquessa Frederica de Mecklenburg-Strelitz.

 SAR el prncep August del Regne Unit, nat el 1773 al Palau de Buckingham i mort el 1843 al Palau de Kensington. Es cas amb lady Augusta Murray en primeres npcies l'any 1793 i posteriorment, l'any 1831 es cas amb lady Ceclia Gore.

 SAR el prncep Adolf del Regne Unit, duc de Cambridge, nat el 1774 al Palau de Buckingham i mort el 1850 a Londres. Es cas amb la princesa Augusta de Hessen-Kassel.

 SAR la princesa Maria del Regne Unit, nada el 1776 al Palau de Saint James i morta a Gloucester House (Londres) el 1857. Es cas el 1816 amb el prncep Guillem del Regne Unit.

 SAR la princesa Sofia del Regne Unit, nada el 1777 a Londres i morta el 1848 a Londres.

 SAR el prncep Octavi del Regne Unit, nat al Palau de Saint James el 1779 i mort el 1783 al Palau de Kew.

 SAR el prncep Alfred del Regne Unit, nat el 1780 al Castell de Windsor i mort el 1782 al Castell de Windsor.

 SAR la princesa Amlia del Regne Unit, nada al Castell de Windsor el 1783 i morta al Castell de Windsor el 1810.

 Primers Anys de Govern .

L'inici del seu regnat estigu marcat per la signatura del Tractat de Pars de 1763. L'acabament de la Guerra dels Set Anys havia significat la victria continental i colonial dels britnics en front dels francesos. Arran de la signatura del Tractat de Pau, la Gran Bretanya obtingu importants compensacions territorials: elimin la presncia francesa a l'ndia que la deix com a patrimoni exclusiu de l'Imperi i reb els territoris francesos del Canad i de la Louisiana. 

L'any 1763 signific el naixement de l'Imperi colonial britnic i l'ensorrament del francs. A partir d aquest moment, la poltica de Pars estigu marcada per la voluntat de recuperar l'honor perdut.

Internament parlant, el rei intent posar en prctica una nova poltica. Educat en els principis de l'Illustraci i en una major intervenci del poder reial en poltica que la que el constitucionalisme britnic preveia. Aquest fet provoc fortes crtiques des del mn whig cap al monarca.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140053" title="Adventure Island (videojoc)" nonfiltered="1563" processed="1551" dbindex="57277">

Adventure Island ( o b en japons         , o Takahashi Meijin no Bouken Jima, o tamb "Master Takahashi's Adventure Island"), tamb conegut com a Hudson's Adventure Island, s un videojoc per la Nintendo Entertainment System i altes sistemes, primer llanat al Jap per la Famicom el 12 de setembre de 1986 i MSX al 1986. El llanament per la NES a l'Amrica del Nord va ser el setembre, 1988, i el videojoc va ser llanat com a Adventure Island Classic a Europa i als Pasos Catalans per la NES al 1992. Desenvolupat per Hudson Soft, el joc s una adaptaci del videojoc recreatiu Wonder Boy, que va ser portat a terme per Sega en les videoconsoles domstiques sota el nom original, excepte pel llanament a l'Amrica del Nord per la versi de la Game Gear, que es va anomenar Revenge of Drancon.

Adventure Island va esdevenir amb xit i va tenir moltes vendes amb bastants continuacions. 


 La lnia del joc .
Adventure Island s un videojoc de plataformes, semblant a Super Mario Bros. i al Sonic the Hedgehog. Master Higgins est intentant rescatar el seu cnjuge travessant una illa tropical.

 Zones .
L'Adventure Island est dividit en vuit mons amb tres nivells cadascun, seguits per una formiga final al tercer nivell.  A diferncia del Super Mario Bros., els segments de cada nivell es marquen per mostrar on haur de comenar el jugador desprs que el personatge mori.

 Llanaments recents .
Una versi per la NES va ser llanada a la Game Boy Advance al Jap, com a part de la saga Famicom Mini.

Al 2003 es fa tornar a refer lAdventure Island que va ser llanat per la Nintendo GameCube i PS2 com Hudson Selection Volume 4: Adventure Island. Noms est disponible al Jap.

 Enllaos externs .
 Hudson Selection Volume 4: Takahashi-Meijin no Bouken Jima (l'Adventure Island tornat a fer per la Nintendo GameCube i Sony PlayStation 2);
Adventure Island al MobyGames;
Anlisi a SydLexia.com de lAdventure Island;
Banda sonora de lAdventure Island (Rip);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140055" title="Adventure Island II" nonfiltered="1564" processed="1552" dbindex="57278">

Adventure Island II (en japons         II, o Takahashi Meijin no B ken Jima II o tamb "Master Takahashi's Adventure Island II") s un videojoc fet per Hudson Soft i llanat primerament als Estats Units el febrer del 1991. El 26 d'abril del mateix any va ser llanat al Jap, i el llanament a europeu va ser el 22 de juliol de 1992.  El jugador assumeix el rol de Master Higgins, un habitant tropical que intenta salvar la seva xicota dels extraterrestres que ho van fer durant l'Adventure Island; ell est ajudat per monopatins, dinosaures,  i destrals. s molt semblant a la saga Super Mario Bros..

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de NES;
Llista de videojocs de Game Boy;

 Enllaos externs .
Adventure Island II a MobyGames ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140057" title="HAL Laboratory" nonfiltered="1565" processed="1553" dbindex="57279">
HAL Laboratory, Inc. (o b en japons           o b Kabushikigaisha Haru Kenky jo) s una empresa creadora de videojocs del Jap fundada el 21 de febrer de 1980. El nom de la companyia es pot confondre am l'ordinador HAL 9000 de la pellcula . La companyia es va fer famosa amb el personatge Kirby, el protagonista de grans sagues de videojocs, com el Super Smash Bros.. s un estudi subsidiari de Nintendo.

 Llista de videojocs per ordre cronolgic .

Anys 1980.
1982
Millipede (per la Nintendo Entertainment System);

1983
Pig Mock (MSX);
Fruit Search (MSX);
Heavy Boxing (MSX);
Picture Puzzle (MSX);
Space Maze Attack (MSX);
Super Billiard (MSX);
Super Snake (MSX);

1984
Animation editor EDDY (MSX);
Dragon Attack (MSX);
Hole In One (MSX);
Mr.Chin (MSX);
Music Editor MUE (MSX);
Roller Ball (MSX);
Space Trouble (MSX);

1985
Balance (MSX);
Cue star (MSX);
Eggerland Mystery (MSX);
Hole In One Extension Course (MSX);
Hole In One Professional (MSX);
Inside of the Karamaru (MSX);
Swimming Tango (MSX);
Tetsuman (MSX;

1986
Dunk Shot (MSX);
Eggerland Mystery 2 (MSX);
Hole In One Special (MSX);
The Bull and Mighty's Slim Chance (MSX);
Gall Force: Eternal Story (Famicom Disk System);

1987
Halnote (MSX-2);
Mobile Planet Stils (MSX);
Mr. Ninja: Ashura's Chapter (MSX);
Defender II (Nintendo Entertainment System);
Air Fortress (Nintendo Entertainment System);
Joust (per la Nintendo Entertainment System);

1988
Gcalc (MSX);
Gcard (MSX);
Gterm (MSX);
Naoko's Writing (MSX-2);
Vegas Dreams (Nintendo Entertainment System);
Rollerball (Nintendo Entertainment System);

1989
Lab Letter (MSX-2);
Lab Letter 2 (MSX-2);
The Adventures of Lolo (Nintendo Entertainment System);
Pinball : Revenge of the 'Gator (Game Boy);
What Many Princess (MSX-2);

Anys 1990.
1990
Lab Letter 3 (MSX-2);
The Adventures of Lolo 2 (Nintendo Entertainment System);
Daydreamin' Davey (Nintendo Entertainment System);
Kabuki Quantum Fighter (Nintendo Entertainment System);
New Ghostbusters 2 (Nintendo Entertainment System, Game Boy);

1991
HAL's Hole in One Golf (Super Nintendo);
The Adventures of Lolo 3 (Nintendo Entertainment System);

1992
Kirby's Dream Land (Game Boy);
Arcana (Nintendo Entertainment System);
NCAA Basketball (Nintendo Entertainment System);

1993
Kirby's Pinball Land (Game Boy);
Kirby's Adventure (Nintendo Entertainment System);
Alcahest (Super Nintendo);

1994
EarthBound (Super Nintendo, tamb Ape);
Kirby's Dream Course (Super Nintendo);

1995
SimCity 2000(per la Super Nintendo);
Kirby's Dream Land 2 (Game Boy);
Kirby's Block Ball (Game Boy);
Kirby's Avalanche (Super Nintendo);

1996
Kirby Super Star (Super Nintendo);

1997
Kirby's Star Stacker (Game Boy);

1998
Kirby's Dream Land 3 (Super Nintendo);

1999
Super Smash Bros. (Nintendo 64);

Anys 2000.
2000
Kirby 64: The Crystal Shards (Nintendo 64);

2001
Super Smash Bros. Melee (GameCube);
Kirby Tilt 'n' Tumble (Game Boy Color);

2003
Kirby Air Ride (GameCube);

2004
Kirby and the Amazing Mirror (Game Boy Advance);

2005
Kirby : le Pinceau du Pouvoir (Nintendo DS);

2006
Kirby New Adventure (GameCube);

2007
Super Smash Bros. Brawl (en desenvolupament per la Wii);


 Enllaos externs .
HAL Laboratory, Inc ;
Pgina a l'IGN;
Pgina a N-Sider (Perfil de l'empresa de HAL Laboratory);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140059" title="Lus de Cames" nonfiltered="1566" processed="1554" dbindex="57280">

Lus Vaz de Cames o Camoens, escriptor i poeta portugus (Cap a 1524   Lisboa, 10 de juny de 1580), generalment considerat com el ms gran poeta en llengua portuguesa; tamb va escriure alguns sonets en castell.

 Biografia .
Se sap molt poc de la vida de Cames, i tot all que hom creu conixer s, en la majoria dels casos, dubts. Sembla que va nixer a Lisboa cap al 1524, d'una famlia arribada del nord (Chaves), per aix no s segur. Els defensors d'aquesta teoria consideren a Simo Vaz de Cames son pare i a Anna de S e Macedo sa mare. Per via paterna, Cames estaria emparentat amb el trobador gallec Vasco Pires de Cames i per part materna amb el navegant Vasco de Gama.

Va viure algun temps a Combra, on hauria freqentat les aules d'humanitats, tal vegada en el monestir de Santa Cruz, ja que ac tenia un oncle. No obstant aix, malgrat que l'existncia d'aquell oncle, Bento de Cames, estiga documentada, no hi ha proves documentals del l'estada del poeta a Combra. En algun lloc, afirmen els estudiosos de la seua vida, va haver d'adquirir el seu gran bagatge cultural que demostra posseir a les seues obres.

Va tornar a Lisboa, portant una vida bohmia. Se li atribueixen diversos amors, no noms amb dames de la cort, sin fins i tot amb la prpia infanta Maria, germana del rei Manuel I de Portugal. El 1553, desprs d'haver estat empressonat per un altercat, se'n va a l'ndia, i aquest s un dels pocs fets de la seua vida que els documents corroboren. Es va installar a la ciutat de Goa on sembla que va escriure gran part de la seua obra.

Va tornar a Portugal, per pel cam va naufragar en les costes de Moambic i va ser forat, per falta de mitjans, a quedar-s'hi. Va ser a Moambic on el seu amic Diogo do Couto el va trobar, trobada que es relata a la seua obra, declarant que el poeta s'hi trobava en un era: "tan pobre que vivia dels amics". Va ser Diogo do Couto qui li va pagar el viatge fins a Lisboa, a on finalment va arribar l'any 1569.


Pobre i malalt, va aconseguir publicar Os Lusadas (Els lusos) l'any 1572 grcies a les influncies d'alguns amics prxims al rei Sebasti I de Portugal. Per fins i tot la publicaci de Os Lusadas est tenyida de misteri - hi ha dues edicions del mateix any i no se sap quina de les dues va ser la primera. En recompensa als serveis prestats a la ptria, el rei li va concedir una modesta pensi, per fins i tot aquesta pensi seria lliurada sempre amb retard i no va salvar el poeta de l'extrema pobresa.

Respecte a la seua obra lrica, el volum de les seues rimes li va ser robat. Aix, l'obra lrica de Cames va ser publicada pstumament, no havent-hi acord entre els diferents editors respecte al nombre de sonets escrits pel poeta. Hi ha diferents edicions de la seua obra lrica, per no hi ha una completa certesa respecte de l'autoria d'algunes de les peces.

Va morir a Lisboa el 10 de juny de 1580 i un amic va haver de pagar la sepultura. El seu tmul, que se suposa va ser collocat prop del convent de Santa Anna a Lisboa, es va perdre en el terratrmol de 1755, per la qual cosa s'ignora el parador dels seus restes mortals. Restes mortals que no estan en cap dels dos tmuls oficials que li estan dedicats actualment - un al monestir dels Jernimos a Lisboa i un altre al Pante Nacional.

Se'l considera el major poeta portugus, situant-se la seua obra entre el classicisme i el manierisme. Alguns dels seus sonets, com el conegut , per l's de les paradoxes, anuncia ja el barroc que s'aproximava.


El Premi Lus de Cames s el ms important en llengua portuguesa. Va ser institut en 1988 pels governs de Brasil i Portugal.

Obres.
 1572- Os Lusadas () ;

Rimes.

 1595 - ;
 1595 - ;
 1595 - ;
 1595 - ;

Teatre.
 1587 - El-Rei Seleuco;
 1587 - Auto de Filodemo;
 1587 - Anfitries;

D'ell ens han arribat tres cartes.

Enllaos externs.


Biografia;
Os Lusadas contextualitzada;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140062" title="Adventures of Lolo" nonfiltered="1567" processed="1555" dbindex="57283">

Adventures of Lolo s un videojoc de trencaclosques llanat el 1989 per HAL Corporation per la Nintendo Entertainment System. Basat en la saga de videojocs japonesos, Eggerland.

 Curiositats .
 Hi ha la versi hackejada anomenada Challenging Lolo. ;
 Lolo i Lala han aparegut en diversos jocs de Kirby sota el pseudnim "Lololo and Lalala".

 Enllaos externs .
The Adventures of Lolo a MobyGames ;
Adventures of Lolo Shrine ;
eggerland ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140065" title="Abalak" nonfiltered="1568" processed="1556" dbindex="57284">
Abalak o Abalagh s un municipi localitzat en el Departament de Tahoua del Nger.

El 2001 tenia ms de 12.000 habitants. La major part de la poblaci sn hausses, tuaregs i rabs

Des del 1985 ha estat el centre de reivindicacions autonomistes dels tuaregs.

T les installacions d'una base militar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140067" title="Joan Ramon Folc I de Cardona" nonfiltered="1569" processed="1557" dbindex="57285">
Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441). Comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1400-1441).



 Antecedents familiars .
Fill de Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna.


 Npcies i descendents .
Es va casar en 1391 amb Joana de Gandia (?-1419), filla de Alfons IV de Ribagora.

Van tenir sis fills: 
Hug de Cardona i Gandia (1405-1470). ;
Joana de Cardona. ;
Jaume de Cardona i de Gandia (1405-1466), bisbe de Vic (1445-1459) i President de la Generalitat de Catalunya (1443-1446).  ;
Joan Ramon Folc II de Cardona (1400-1471) successor al comtat de Cardona.  ;
Elinor de Cardona. ;
Pere de Cardona. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140068" title="Agadez (ciutat)" nonfiltered="1570" processed="1558" dbindex="57286">
Agadez s la ciutat ms gran del nord del Nger amb una poblaci de 78.289 habitants segons el cens del 2001. Es troba en el Shara i s la capital dels ar, una de les federacions tuaregs tradicionals.

La ciutat es va fundar abans del segle XIV i va esdevenir gradualment la ciutat tuareg ms important, superant Assod, creixent al voltant del comer trans-Sahari. A la ciutat encara arriben caravanes de camells portant sal de Bilma.

El 1449, Agadez va esdevenir un sultanat, mentre que cap al 1500 va ser conquerit per l'Imperi Songhai. Per llavors, la ciutat tenir una poblaci d'unes 30.000 persones i era un lloc clau per al mercat realitzat amb les caravanes de camells ente les ciutats de l'frica Occidental de Kano i Timbuktui els oasis del nord d'frica de Ghat, Ghadames i Tripoli, a les ribes del Mediterrani. La ciutat va entrar en decadncia desprs de la invasi marroquina i la poblaci va disminuir fins a menys de 10.000 persones.

La ciutat va ser conquerida pels francesos cap al 1900, que va esclafar una breu rebelli reeixida liderada per Kaocen Ag Mohammed el 1916.  Anys ms tard, Agadez va ser un punt important de la Rebelli Tuareg dels anys 90.

Actualment, Agadez floreix com a una ciutat mercat i com a centre per al transport de l'urani obtingut de la minera de les zones del voltant. Entre els edificis destacats de la ciutat hi ha la Gran Mesquita d'Agadez, datada el 1515 per reconstruda en el mateix estil el 1844, el Palau Kaocen (actualment un hotel) i el Palau del Sult d'Agadez.

L'aeroport internacional d'Agadez va ser anomenat Mano Dayak, lder tuareg de la regi.

Enllaos externs.

 Mapes del Nger, imatges d'Agadez i tuaregs del Ngerand handcraft from Niger;
Entrevista d'udio amb un resident d'Agadez sobre la vida a Agadez;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140070" title="Almeida Garrett" nonfiltered="1571" processed="1559" dbindex="57287">

Joo Baptista da Silva Leito de Almeida Garrett, Primer Vescomte Almeida Garrett, (Porto, 4 de febrer de 1799 9 de desembre de 1854) va ser un escriptor portugus del Romanticisme que va conrear la poesia, la novella i el teatre. D'ideologia liberal, tamb s'hi va implicar en la poltica.

Biografia.
Joo Baptista da Silva Leito de Almeida (desprs Garrett) va nixer a Porto. Era fill d'Antnio Bernardo da Silva i d'Ana Augusta de Almeida Leito. L'any 1809 va fugir de la segona invasi francesa de la Pennsula Ibrica, portada a terme per les tropes del general Soult, buscant refugi a Angra do Herosmo, Illa Terceira, Aores. Mentre estava a les Aores, va ser educat pel seu oncle, Alexandre da Sagrada Famlia, aleshores bisbe d'Angra. L'any 1818 es va traslladar a Combra per a estudiar dret a la universirtat. El 1818 va publicar O Retrato de Venus, una obra que immediatament va ser censurada, en ser considerada  materialista, atea i immoral . Va ser en aquesta poca quan va adoptar el pseudnim d'Almeida Garrett.

Tot i que no va prendre part activament en la revoluci liberal que va esclatar a Oporto l'any 1820, va contribuir-hi amb dos versos patritics, l' Hymno Constitucional i l' Hymno Patritico, que els seus amics van copiar i van distribuir pels carrers de Porto. Desprs de la "Vilafrancada", un colp d'Estat reaccionari portat a terme per l'infant D. Miguel l'any 1823, va haver d'exiliar-se a Anglaterra. Acabava de casar-se amb la bella Lusa Midosi, que noms tenia 12 o 13 anys d'edat en el moment de contraure matrimoni. Durant la seua estada a Anglaterra, que va passar a Edgbaston (Warwickshire), va entrar en contacte amb el moviment romntic, acusant la influncia de William Shakespeare i Walter Scott, aix com la de l'Esttica gtica. A l'inici de l'any 1825, Garrett va traslladar-se a Frana on va escriure Cames (1825) i Dona Branca (1826)   poemes que sn considerats com les primeres obres romntiques de la literatura portuguesa. L'any 1826 va tornar a Portugal, on va romandre dos anys i on va fundar els peridics O Portuguez i O Chronista. L'any 1828, sota el mandat del rei Miquel I l'Usurpador, va ser forat de nou a l'exili, installant-se a Anglaterra. Ac va publicar Adozinda i va fer interpretar la seua tragdia Cato al Theatre Royal de Plymouth (vegeu 'Cato em Plymouth')
 
Almeida Garrett, junt amb Alexandre Herculano i Joaquim Antnio de Aguiar, van prendre part en el desembarcament de Mindelo, portat a terme durant les Guerres Liberals. Quan finalment es va establir una monarquia constitucional, hi va servir breument com a Cnsol General a Brusselles; i al seu retorn va ser aclamat com un dels principals orador del liberalisme. Tamb va implicar-se en la creaci d'un nou teatre portugus, escrivint obres de teatre histric com ara Gil Vicente, D. Filipa de Vilhena i O Alfageme de Santarm.

L'any 1843, va publicar el seu Romanceiro e Cancioneiro Geral, una collecci de folklore; dos anys desprs va escriure el primer volum de la seua novella histrica O Arco de Santana (publicada ntegrament l'any 1850, i inspirada en Nostra Senyora de Pars de Victor Hugo). O Arco de Santana va significar un canvi en l'estil de Garret, vers una prosa ms complexa i subjectiva que ms endavant va experimentar mpliament amb Viagens na Minha Terra (Viatges a la meua terra - 1846). Aquest innovador estil tamb es va deixar sentir en els seus reculls de poesia Flores sem Fruto (Flors sense fruit - 1844) i Folhas Cadas  (Fulles caigudes - 1853).

Ennoblit per la reina Maria II l'any 1852 amb el ttol de Vescomte d'Almeida Garrett, va ser Ministre d'Afers Exteriors durant noms uns quants dies, en el govern del Duc de Saldanha.

Va trencar la seua relaci amb Lusa Midosi l'any 1835 per a unir-se a la jove de 17 anys Adelaide Pastora l'any 1836   qui va ser la seua companya fins a la mort.

Garrett va morir de cncer a Lisboa, a les 6:30 de la vesprada del 9 de desembre de 1854. Va ser soterrat al Cementeri de Prazeres i, el 3 de maig de 1903, les seues restes van ser traslladades al pante nacional del Monestir dels Jernimos, prop de les despulles d'Alexandre Herculano i Lus de Cames.

Enllaos externs.
Plana sobre Almeida Garret a l'IInstitut Camoens ;
Poemes d'Almeida Garrett ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140072" title="Jordi Sierra i Fabra" nonfiltered="1572" processed="1560" dbindex="57288">
Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) s un escriptor catal.

Les primeres incursions literries de Jordi Sierra i Fabra comencen amb vuit anys. Amb dotze ja havia escrit la primera novella llarga, de 500 pgines. Resulta conegut especialment per la seva obra en el camp de la literatura infantil i juvenil, escrita tant en catal com en castell. Autor d'una obra ingent (uns 300 ttols), ha estat tradut a 25 idiomes, ha venut milions d'exemplars dels seus llibres, collecciona premis literaris (Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, fins a un total de ms de 30, sumant-hi catal i castell) i figura en els programes escolars a Catalunya, Espanya i Amrica Llatina.

Destaca a ms per la seva tasca d'estudi de la msica rock i pop. Per exemple, el 1970 va abandonar els estudis i la feina i es va professionalizar de ple com a comentarista musical. Va contribuir a crear diverses revistes, com ara Popular 1 i Super Pop, a ms del Trivial Pursuit de rock.

Recentment ha creat una fundaci que porta el seu nom i que t com a objectiu promoure la creaci literria entre els joves.

El 2007 va rebre el Premi Nacional de literatura Infantil i Juvenil atorgat pel Ministeri de Cultura espanyol per la seva novella Kafka y la mueca viajera.

Obra.
 Narrativa .
El mundo de las ratas doradas - Ed. Marte 1975;
La revolucin del 32 de Triciembre Ed. ATE 1976;
Complot en Madrid - Ed. ATE 1977;
Ests vivo, Jim? - Publicaciones Heres 1978;
Terror y muerte en los mundiales - Publicaciones Heres 1978;
Manicomio - Ed. ATE 1978;
En Canarias se ha puesto el sol Planeta 1979;
El rollo nuestro de cada da - Ed. ATE 1980;
Planeta de locos - Ed. ATE 1981;
Por Dios o por Al, mi seor? - Planeta 1983;
Doble imagen - Ed. Martnez Roca 1986;
Demasiado oscuro para un fin de semana - Ed. Martnez Roca 1986;
En la esquina del crculo - Ed. Martnez Roca 1987;
El Plan Stalin - Ed. Clip 1988;
El gran da de Jacinto Huertas - Ed. Clip 1989;
Clau: MX - Ed. Cruilla 1989;
Edad: 143 aos - Ultramar 1990;
La noche - Ed. Clip 1991;
Los perros de la lluvia - Plaza y Jans 1991;
Unitat de plaer - Columna 1993;
El regreso de Johnny Pickup - Espasa Calpe 1995;
Els miralls de la nit - Columna 1996;
Cuba, la noche de la jinetera - Ediciones del Bronce 1997;
Camarada Orlov - Ediciones del Bronce 1998/Punto de Lectura 2005;
Flashback (Clau: MX) - Cruilla 1998;
Les veus de la ciutat - Columna 1998;
Los espejos de la noche - Ediciones del Bronce 1999;
El vol del Drac - Columna 1999;
Siete noches de una vida - Ediciones del Bronce 2000;
Mis salvajes rockeros - La Mascara 2000 ;
Regreso a La Habana - Ediciones del Bronce 2001;
El peso del silencio - Ediciones del Bronce 2002;
El tiempo del exilio, Vol.1: Los aos oscuros -Planeta 2002;
El tiempo del exilio, Vol.2: Los aos de la espera - Planeta 2003;
El tiempo del exilio, Vol.3: Los aos rojos - Planeta 2003 ;
Schizoid - Pags Editors 2004;
La pell de la revolta - Columna 2004;
Crnica de Tierra 2 - Minotauro 2005 ;
Assassinat a El Club - Columna 2005;
Sinaia - Columna 2006;
La pell de la memria - Baula 1995;

Narrativa juvenil.
El cazador - SM 1981.
...en un lugar llamado Tierra (Trilogia "El ciclo de las Tierras") - SM 1983.
Sencillamente amor - Ed. Martnez Roca 1983.
Regreso a un lugar llamado Tierra (Trilogia "El ciclo de las Tierras") - SM 1986.
El testamento de un lugar llamado Tierra (Trilogia "El ciclo de las Tierras") - SM 1987.
El ltimo verano Miwok - SM 1987.
El joven Lennon - SM 1988/Crulla 1992.
Cuando la lgica falla, el Sistema llama a... Zuk-1 - Pirene 1989. ;
Shakanjoisha - SM 1989.
La balada de Siglo XXI - SM 1989.
La guitarra de John Lennon - Timun Mas 1990.
En busca de Jim Morrison - Timun Mas 1990.
Kaopi - Alfaguara 1990.
El gran festival de rock - Timun Mas 1990.  ;
Alma de Blues - Timun Mas 1990. ;
El ltimo set - SM 1991. ;
Otra cancin en el paraso - Timun Mas 1991. ;
Los sonidos del silencio - Timun Mas 1991. ;
Banda sonora - Siruela 1993/2006.
Una pizza para A.F.Mac, detective privado - Grijalbo Junior 1993.
Las fans - Espasa Calpe 1993.
Noche de viernes - Alfaguara 1993.
Slo para Zuk-1 - Celeste 1994.
Malas Tierras - SM 1994.
El asesino del Sgt.Pepper's - Edeb 1994. ;
Nunca seremos estrellas del rock - Alfaguara 1995.
Seis historias en torno a Mario - Espasa Calpe 1995/Planeta Oxford 2005.
El temps de l oblit Columna 1993.
La estrella de la maana- SM 1996.
Noche de luna en el Estrecho - Grijalbo 1996.
Jugando en las sombras de la luz - Edeb 1996.
Concierto en Sol Mayor (Premio Joaquim Ruyra) - La Galera 1997.
Camps de maduixes - SM 1997.
Retrato de un adolescente manchado - Bruo 1997.
La voz interior - SM 1997.
La puerta del Ms All - Espasa 1997.
Donde est mi corazn - Edeb 1998 (Premio CCEI).
La msica del viento - Bronce 1998.
Un hombre con un tenedor en una tierra de sopas - Bruo 1998.
La memoria de los seres perdidos - SM 1998.
Las voces del futuro - SM 1998.
Los elegidos - Edeb 1998.
Las chicas de alambre - Alfaguara 1999.
Vctor Jara (Reventando los silencios)   SM 1999.
Rabia - SM 2000.
El oro de los dioses   Bronce 2000.
Dormido sobre los espejos- Editores asociados 2000/1.
Las Furias - Alfaguara 2001.
Donde el viento da la vuelta - Edeb 2001.
97 formas de decir "te quiero" - Bruo 2001.
Una (simple) historia de amor - Espasa 2001.
El rostro de la multitud - SM 2001.
Marte XXIII - Grupo Editorial Norma (Colmbia) 2001. ;
27 Edad maldita - Alfaguara 2002.
Casting - SM 2002.
El dolor invisible - Diagonal/Empuries 2002.
En un lugar llamado guerra - Editores Asociados 2002.
La piel de la memoria - Edelvives 2002/3.
Zonas interiores - Destino 2002/Planeta Oxford 2004. ;
Tiempo muerto - Espasa 2002.
Buscando a Bob - Anaya 2005.
El mensajero del miedo - Bruo 2003.
Da de rodaje - Bruo 2003.
La cancin de Mani Blay - Bruo 2003.
Sin tiempo para soar - Bruo 2003.
Frontera - SM 2003.
Al otro lado del espejo - Destino 2005.
La guerra de mi hermano - SM 2004.
El funeral celeste - Bruo 2004.
La sonrisa del diablo - Algar 2004.
Los olvidados - Bruo 2004.
En una esquina del corazn - Bruo 2004.
Soledades de Ana - Algar 2005. ;
La puerta del paraso - Edeb 2005. ;
El loco dela colina - Edelvives 2005. ;
Fuera de juego - SM 2005.
Siete minutos para la revolucin - SM 2005.
El secreto de las perlas - Panamericana (Colmbia) 2005.
Sin vuelta atrs - SM 2005.
Kafka y la mueca viajera - Siruela 2006.
Llamando a las puertas del cielo - Edeb 2006.
Mendigo en la playa de oro - Pearson 2006.
Y le llamaron Coln - Edeb/Rodeira 2006.
Gauditronix / Gauditronix - Edeb 2006;
El rastro del anillo Magno - Edelvives 2006;
Kafka y la mueca viajera - Siruela 2007;

Histria.
1962-1972 Historia de la Msica Pop - Edunisa 1972;
Anexo a Historia de la Msica Pop - Grupo Profesional 1973;
Mitos del pop ingls - Grupo Profesional 1973;
Histria i poder del Rock Catal - Edicomunicacin 1977;
El libro del ao - Publicaciones Heres 1977;
Historia de la Msica Rock - Edicomunicacin 1978-1986;
Disc-rock-grafas, el libro de oro del rock - Edicomunicacin 1981;
Historia de la Msica Rock - Orbis 1981-1983;
Heavy Metal Enciclopedia - Edicomunicacin 1987;
Cadveres bien parecidos (Crnica negra del rock) - Ultramar 1987;
El rock, la msica de nuestro tiempo - SM 1990;
La generaci rock - Columna 1991;
Diccionario de los Beatles - Plaza y Jans 1992;
Enciclopedia de los Grandes del Rock de la A a la Z - Orbis Fabri 1994-1996;
Diario de los Beatles - Plaza y Jans 1995;
El gran lbum del pop-rock - Crculo de Lectores 1997;
Cadveres bien parecidos - La Mscara 1999;
La Era rock 1953-2003 - Espasa 2003;

Biografies.
Pink Floyd (1) - Edicomunicacin 1976;
Rolling Stones (1) - Edicomunicacin 1976;
Who - Edicomunicacin 1976;
Beatles (1) - Edicomunicacin 1976;
David Bowie - Edicomunicacin 1977;
Rick Wakeman - Edicomunicacin 1977;
Santana - Edicomunicacin 1977;
Peter Frampton - Edicomunicacin 1977;
John Lennon (1) - Edicomunicacin 1978;
John Mayall - Edicomunicacin1978;
Bee Gees - Edicomunicacin 1978;
Bob Dylan (1) - Edicomunicacin 1979;
Led Zeppelin - Edicomuniacin 1979;
Rod Stewart - Edicomunicacin 1980;
Miguel Bos - Ed. ATE 1980;
John Lennon (2) - Edicomunicacin 1981;
Pink Floyd (2) - Edicomunicacin 1982;
Miguel Rios - Crculo de Lectores 1985;
Bob Dylan (2) - Crculo de Lectores 1986;
Paul McCartney - Edicomunicacin 1986;
Elvis Presley - Crculo de Lectores 1986;
Beatles (2) - Crculo de Lectores 1987;
Bruce Springsteen (1) - Edicomunicacin 1988;
Michael Jackson - Edicomunicacin 1988;
Joan Manuel Serrat - Ed.Thor 1988;
Frank Sinatra - Crculo de Lectores 1988;
Rolling Stones (2) - Crculo de Lectores 1990;
John Lennon (3) - Crculo de Lectores 1990;
John Lennon (4) - Empuries 1990;
Sting - La Magrana 1991;
Gandhi - SM 1991;
Bruce Springsteen (2) - Empuries 1992;
Me llamo Gandhi - STJ 2000;
John Lennon (5) - Ediciones Folio 2003;
Bob Dylan (3) - Ediciones Folio 2005;
John Lennon. Imagina que esto fue real - Panamericana (Colmbia) 2005;
John Lennon biografa - Punto de Lectura 2005;
Estimat Ronaldinho/Querido Ronaldinho - Empuries 2004/El Aleph 2005 ;

Poesia.
Canciones, poemas y (algunos) sentimientos - Teorema 1981;
Confieso que he soado - Teorema 1987;

Altres.
Mitologa pop espaola - Ed. Marte 1973;
Barcelona inslita - SM 1991;
Antologa de Textos - SM 1996;
50 raons per SER/NO SER del Bara - Columna 2000 ;
La pgina escrita   SM 2006;

Premis literaris (selecci).
1996 Joaquim Ruyra per Concert en sol major;
2003 Ramon Muntaner per L'altra banda del mirall;
2004 Nstor Lujn per La pell de la revolta;
2007 Premi Nacional de Literatura infantil i Juvenil per Kafka y la mueca viajera.

 Referncies .


Enllaos externs.
Pgina de l'autor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140075" title="Serra Gelada" nonfiltered="1573" processed="1561" dbindex="57289">

La Serra Gelada s un parc natural de la Comunitat Valenciana desde l'11 de mar de 2005.
Formada per un impressionant relleu que s'ala abruptament sobre les planes de Benidorm, l'Alfs del Pi i Altea, la serra dna lloc, en el seu front litoral, a penya-segats de ms de 300 m, i alberga reductes de vegetaci d'un valor excepcional, com la interessant duna fssil penjant i la peculiar vegetaci que la colonitza. A ms, la serra comparteix diversos endemismes botnics amb el ve Penyal d'Ifac.

La presncia de nombroses espcies de peixos, crustacis i altres invertebrats que troben en aquests fons les condicions adequades per a prosperar, uneixen al seu valor natural un innegable inters econmic pel seu carcter de recurs pesquer.

Per la major singularitat de la zona es deu probablement al fet que aquestes excepcionals condicions naturals es donen en un entorn turstic de gran freqentaci ja que s precisament la presncia de mar i costa un dels majors atractius d'aquest sector econmic. D'ac que la figura de parc natural resulte idnia per a aconseguir els objectius de declaraci d'aquest espai, partint de la necessitat harmonitzar el desenvolupament socioeconmic amb la conservaci dels recursos i valors de l'espai naturals.

 Orografia .
La serra Gelada constitueix una xicoteta alineaci muntanyosa d'orientaci NE-SO que separa les badies de Benidorm i Altea. Es caracteritza pel seu perfil asimtric, que queda patent al llarg dels  6 km de longitud. El seu flanc SE forma una impressionant costa espadada, mentre que el flanc NO mostra una vessant molt ms suau, fortament diseccionada per la xarxa de drenatge.

L'origen tant de la serra com dels illots de la Mitjana i de Benidorm, s tectnic, probablement d'inicis del Plioc. El penya-segat est format per materials de diferent resistncia a l'erosi, com arenoses calcries amb calcarenites, ms resistents, o margues, ms erosionables. Aix confereix al penya-segat un aspecte caracterstic en qu s'alternen morfologies de successi de penya-segats i talussos que el converteixen en un paisatge nic.

D'altra banda l'illeta de l'Olla s d'origen terciari, del paleogen, i constitueix una illa plana formada fonamentalment per una antiga terrassa marina.

Sn tamb d'inters les coves d'origen crstic que s'obrin al llarg de la serra, entre les quals cal destacar la cova del Far de l'Albir, recentment explorada, i destacable per la presncia d'estalactites i estalagmites en el seu interior.

Com a punts d'especial inters geolgic i paisatgstic, destaquem:
 A la serra: el penya-segat en si, les fractures al llarg del penya-segat, entre les quals destaquen les falles de la Punta del Cavall (amb la Torre de les Caletes) i de la Punta de l'Albir (amb la torre de la Bombarda), la presncia d'eolianites i dunes fssils, les coves, en particular la Boca de la Balena per les seues formacions d'estalactites i estalagmites, i els jaciments paleontolgics i traces fssils distribudes en la columna cretcica de la serra.
 A l'Illa de Benidorm: el mateix illot, perqu el seu perfil i capbussament delaten la seua continutat estructural amb serra Gelada, ajudant a la interpretaci del paisatge.

 Reserva marina .
L'espai natural protegit engloba a ms un mbit mar que de manera general presenta un pendent moderat amb una mplia planura entre les isbates de 15 a 30 m, que comporten la major superfcie. Enfront dels penya-segats de serra Gelada i de Toix els fons marins presenten forts pendents, i la isbata dels 20 metres pot arribar a escassos metres de la costa.

Entre els accidents submarins ms notables destaca l'escull rocs ubicat al sud de l'illa de Benidorm, conegut per la Llosa. El contrafort occidental de serra Gelada, formada pels enclavaments del tossal de la Cala, la punta Canfali i la mateixa illa de Benidorm, constitueixen una zona de costes baixes arenoses que donen lloc a les platges de Llevant i Ponent.

 Vegetaci .

L'mbit de la serra Gelada constitueix un enclavament de gran riquesa florstica, amb una destacada presncia d'espcies vegetals de gran inters, moltes d'elles protegides en distint grau per la legislaci vigent pel fet de tractar-se d'espcies amenaades. Per aquesta ra, la Serra Gelada cont dues microreserves de flora.

Des del punt de vista corolgic, la serra Gelada pertany a la provncia corolgica murcianoalmerienca, sector alacantinomurci, subsector alacant, zona septentrional, i presenta diverses de les comunitats vegetals incloses en la Directiva d'hbitats.

L'hbitat millor representat sn els pastius anuals de Thero-Brachypodietea i els matolls termfils. Aix no obstant, i per la seua especial rellevncia, mereixen ser destacats els relacionats amb la duna fssil, dunes amb vegetaci esclerfila del Cisto-Lavanduletea i els matolls halfils que conformen una vegetaci quasi permanent, sobretot a les illes de Benidorm i la Mitjana. Una de les comunitats ms valuoses en l'mbit del PORN sn les dunes litorals amb Juniperus, per tractar-se d'un relicte de la vegetaci potencial dunar del litoral valenci.

Tamb sn d'importncia les comunitats dels penya-segats amb Limonium endmics. En la zona apareix a ms com a espcie vegetal prioritria la Silene hifacensis, sense perjudici d'altres espcies d'inters presents en la zona com Asperula paui subsp. dianensis, Biscutella montana, Teucrium hifacense o Limonium parvibracteatum.

Les formacions de pi blanc (Pinus halepensis) representen en molts sectors de la serra Gelada l'nic testimoni actual de vegetaci arbria, i els alcinars sn una comunitat molt limitada a la part ms alta de la serra.

En el medi mar, apareixen com especialment rellevants les esmentades praderies de posidnia i Cymodocea, encara que tamb han de destacar-se altres hbitats com les coves marines o els esculls.

 Fauna .
La fauna terrestre de major inters la constitueixen les aus marines, i la zona pot considerar-se la segona en importncia per a aquest grup d'aus al Pas Valenci, desprs de l'arxiplag de les Columbretes. L'espcie de major inters s l'escateret (Hydrobates pelagicus), la corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis) i la gavina corsa (Larus audouinii), encara que tamb sn rellevants les rapaces com el falc pelegr (Falco peregrinus). Unes altres espcies d'inters sn la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), baldriga mediterrnia (Puffinus mauretanicus) o el mascarell (Sula bassana).

Pel que fa a l'mbit mar, sn nombroses les espcies animals que mereixen una menci per la seua importncia o estat de conservaci. Entre aquestes cal indicar el vermtid (Dendropoma petraeum), la nacra (Pinna nobilis), a ms nombrosos taxons de peixos, crustacis i altres invertebrats.

 Enllaos interns .
Pgina web dels Parcs Naturals valencians;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140085" title="Augusta de Prssia" nonfiltered="1574" processed="1562" dbindex="57291">

Augusta de Prssia, electriu de Hessen-Kassel (Potsdam 1780 - Kassel 1841). Princesa de Prssia amb el tractament d'altesa reial que es cas amb l'elector Guillem II de Hessen-Kassel.

Nascuda a Potsdam el dia 1 de maig de 1780 essent filla del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. Augusta era nta per via paterna del prncep August Guillem de Prssia i de la duquessa Llusa de Brunsvic-Wolfenbttel; mentre que per via materna ho era del landgravi Llus IX de Hessen-Darmstadt i de la duquessa Carolina de Zweibrcken-Birkenfeld.

El dia 13 de febrer de 1797 contragu matrimoni a Berln amb l'elector Guillem II de Hessen-Kassel, fill de l'elector Guillem I de Hessen-Kassel i de la princesa Carolina de Dinamarca. La parella tingu sis fills:

 SAR el landgravi Guillem de Hessen-Kassel, nat a Hanau el 1798 i mort a Hanau el 1802.

 SAR la landgravina Carolina de Hessen-Kassel, nada a Hanau el 1799 i morta a Kassel el 1854.

 SAR la landgravina Llusa de Hessen-Kassel, nada a Hanau el 1801 i morta a Philippsruhe el 1803.

 SAR l'elector Frederic Guillem I de Hessen-Kassel, nat a Philippsruhe el 1802 i mort a Praga el 1875. Es cas en primeres npcies a Rellingshausen el 1831 amb Gertrud Falkenstein, creada princesa de Hanau und zu Horowitz.

 SAR la landgravina Maria Frederica de Hessen-Kassel, nada a Kassel el 1804 i morta a Meiningen el 1888. Es cas el 1825 a Kassel amb el duc Bernat II de Saxnia-Meiningen.

 SAR el landgravi Frederic Guillem de Hessen-Kassel, nat a Berln el 1806 i mort dos mesos desprs.

Augusta mor a Kassel el 1841 a l'edat de seixanta-un any. El seu marit la va sobreviure fins el 1847.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140094" title="Pont de Can Vernet" nonfiltered="1575" processed="1563" dbindex="57292">

El pont de Can Vernet s un aqeducte gtic a Sant Cugat del Valls construt al segle XIV amb pedra de Campany per portar aigua des de la mina dels Monjos a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila. El pont va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional l'any 1979.

El pont sobre el torrent de Can Cornellera est format per tres arcs de mig punt i duia l'aigua en un canal tapat amb lloses fins a una cisterna al palau abacial.

Amb la desamortitzaci del monestir l'any 1835 va passar a ser propietat municipal.

Des del 1979 est catalogat com a b d'inters nacional i el 1998 el pont fou restaurat i rehabilitat com a passera de vianants entre el carrer de la Mina i l'avinguda Vullpalleres. Les restes de l'ltim tram de la canalitzaci de l'aqeducte es van trobar a la plaa d'Octavi en unes excavacions arqueolgiques fetes l'any 2001.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140095" title="Sant Felip apstol" nonfiltered="1576" processed="1564" dbindex="57293">
Segons el Nou Testament, Felip (en grec          Philippos) conegut com l'Apstol Sant Felip (Betsaida, Galilea, ? - Hierpolis de Frgia, sia Menor, v81) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret.

Desprs dels fets de Jess de Natzaret, els apstols s'escamparen per l'Imperi Rom per predicar. Felip an a Hierpolis de Frgia on mor a l'edat de 87 anys en temps de Domici.

Segons les versions, tenia tres (carta de Sant Vctor a Polcrates d'Efes del 198 dC) o quatre filles (Fets dels Apstols 21, 8-9). 

Seguint la tradici cristiana, les seves despulles foren traslladades a Constantinoble i, posteriorment, a Roma. Actualment, es veneren les seves restes en ambds llocs.

La seva festa se celebra:
 l'1 de maig, segon l'Esglsia Anglicana;
 el 3 de maig, segons l'Esglsia Catlica Romana;
 el 14 de novembre, segons l'Esglsia Ortodoxa Grega;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140096" title="Sant Bartomeu apstol" nonfiltered="1577" processed="1565" dbindex="57294">
 
Segons el Nou Testament, Sant Bartomeu (Can, Galilea, ? - Armnia, s.I dC) fou un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret.

Fill d'un cananeu anomenat Ptolemeu, el seu nom real sembla que era Natanael (en arameu Natan-el bar Tholmai). D'aqu el nom "bar-Tolmay", en catal Bartomeu, que significa fill de Ptolemeu.

Segons el Nou Testament, vei Jess de Natzaret ressuscitat al Llac Tiberades i fou testimoni de la seva ascensi al cel.

Segons Eusebi de Cesarea, Bartomeu an a predicar a l'ndia i, juntament amb Judes Tadeu, predicaren a Armnia, per aix sn els patrons de l'Esglsia Apostlica Armnia

El seu final va ser dels ms cruels dels apstols; fou escorxat viu i, finalment, decapitat. Se'l commemora el 24 d'agost i s patr dels curtidors.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140098" title="Maracanao" nonfiltered="1578" processed="1566" dbindex="57295">
Maracanao s el nom donat a l'ltim partit de la Copa del Mn de Futbol 1950, disputada al Brasil, en la qual la selecci d'Uruguai va guanyar a l'equip local contra tot pronstic. Aquest partit es va jugar a l estadi de Maracan, a Rio de Janeiro, d on li ve el nom.



Prvia.



Si b el campionat es va definir mitjanant una ronda final de quatre equips (jugant en la modalitat tots contra tots), l'ltim partit es va convertir en una final "de fet". Es va jugar el 16 de juliol de 1950 a l estadi Maracan, a Rio de Janeiro (Brasil), front uns 200.000 espectadors, la major quantitat d'espectadors mai reunida per a presenciar una final. L'equip favorit desprs d'una campanya d'invicte i golejador era Brasil que arribava amb 4 punts, producte de les seves victries enfront de Sucia i Espanya, mentre que Uruguai arribava havent obtingut 3 punts enfront dels mateixos rivals (una victria enfront de Sucia i un empat amb Espanya). S'ha de recordar que el reglament de l'poca atorgava 2 punts per victria i 1 per empat.

El partit.



Al finalitzar la primera meitat del temps reglamentari, ambds equips es retiren empatats a zero. Al comenament del segon temps, al minut 2, el brasiler Friaca anota, amb la qual cosa Brasil s'adjudicava la Copa del Mn. Una gran celebraci comena a inundar l'estadi. L'algaravia dura poc, car al minut 21 marca l uruguai Juan Alberto Schiaffino, igualant el marcador del partit. Amb aquest resultat encara s'adjudicava el Brasil la Copa del Mn, per per "punts obtinguts". No obstant aix, faltant 11 minuts per al final Alcides Edgardo Ghiggia marca el segon gol per a l Uruguai i l'estadi queda en silenci.Brasil ataca amb tot el seu poder per li s impossible revertir el resultat. Al finalitzar el partit, el pblic va sortir en silenci o plorant de l'estadi, sense veure la cerimnia de lliurament de la Copa Jules Rimet a l Uruguai. 

Reaccions. 

Per als brasilers, la derrota va ser una tragdia nacional, comentada com la pitjor del pas. Es van cancellar els preparatius d'una celebraci que era bvia per a molts. Es va informar de nombrosos sucidis. Des de llavors la paraula Maracanao ha quedat com expressi de derrota o desastre imprevist. 

En canvi, per als uruguaians la festa va ser total. La inesperada victria arribava a tot el territori uruguai, grcies a l'inoblidable relat de Carlos Sol. La gent es va bolcar als carrers a festejar, el que al principi semblava un somni inassolible. 

El desconcert era tal desprs de la victria uruguaiana, que les 200.000 persones a l'estadi van quedar emmudides, fins el punt que els nics sons que s'escoltaven eren els del planter celeste.

Tamb es va donar una ancdota que involucrava al aleshores president de la FIFA, Jules Rimet. Quan el partit estava empatat a 1, Rimet es va dirigir als vestuaris per a preparar el seu discurs de felicitacions per al Brasil, per quan va tornar al terreny de joc (ja acabat el partit) es va dur la sorpresa de no veure cap festeig, ja que l'Uruguai havia assolit el ttol. Tan desconcertat va quedar Rimet, que fins i tot l'acte de lliurament de la copa a l'Uruguai va acabar sent simplement el lliurament de la mateixa i estrenyent la m amb Obdulio Varela . 

Aquest dia va ser l'ltim partit en el qual Brasil va jugar amb samarreta blanca. Posteriorment va comenar a utilitzar la verdeamarelha que encara utilitza i que els ha portat millor sort.

En la veu de Sol. 

Al no haver uruguaians presents a les tribunes de l'estadi, l'nica via de comunicaci del partit per als charras va ser el relat de Carlos Sol. Els relats d'ambds gols van quedar en el record dels afeccionats uruguaians.

Primer gol de l Uruguai
Quita Miguez para apoyar a Schiaffino; frente a l se defiende Bigode. La resta al centro de la cancha donde va a tomar Gambetta. Se corre Gambetta. Cruza la pelota en direccin a Julio Prez. Julio Prez arremete de frente a Danilo. Lleva la pelota Prez. Le traba la pelota Danilo. Con todo la vuelve a tomar Prez. Se repliega. Elude a Bauer. Apoya a Obdulio Varela. Varela al puntero Ghiggia. Avanza Ghiggia perseguido por Bigode. Lo anula Ghiggia a Bigode. Se corre al arco. Coloca el centro. Toma Schiaffino. Tira. Goool, goool uruguayo. Gol de Schiaffino. Schiaffino a los 21 minutos. Se le escap Ghiggia al jugador Bigode. Coloc el centro y el jugador Juan Alberto Schiaffino la tom de media vuelta. Coloc un violento remate alto dejando sin chances a Barboza a los 21 minutos. Schiaffino autor del tanto. Uruguay 1 Brasil 1.

Segon gol de l Uruguai
La para Miguez y apoya Julio Prez. Se va delante Julio Prez con la pelota esperando que se cruce Ghiggia. Julio Prez sigue atacando. Prez a Ghiggia. Ghiggia a Prez. Prez avanza, le cruza la pelota a Ghiggia. Ghiggia se le escapa a Bigode. Avanza el veloz puntero uruguayo. Va a tirar. Tira. Goool, goool, goooool, goooooool uruguayo. Ghiggia tir violentamente y la pelota escap al contralor de Barboza. A los 34 minutos, anotando el segundo tanto para el equipo uruguayo. Ya decamos que el gran puntero derecho del conjunto oriental estaba resultando la mejor figura de los uruguayos. Se escap de la defensa brasilea. Tir en accin violenta. La pelota rasante al poste escap al contralor de Barboza y anot a los 34 minutos Ghiggia el segundo tanto para Uruguay. Uruguay 2 Brasil 1. Autor del tanto Ghiggia a los 34 minutos.

Referncies.


Enllaos externs.

L Inoblidable "Maracanao";
Parla el porter del Maracanao;
Maracanao: crnica d un dia que no acab;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140099" title="Sant Mateu apstol" nonfiltered="1579" processed="1567" dbindex="57296">

Segons el Nou Testament, Sant Mateu (Galilea, ? - Etipia o Hierpolis, ?) fou un Apstol de Jess de Natzaret. Se'l representa com un ngel en el seu vessant d'evangelista. L'atribuci de l'Evangeli segons Mateu, per, no est clara, ja que sembla escrit originriament en grec en una data tardana.

Segons les Escriptures, era fill d'Alfeu,  l'anomenaven Lev i era recaptador d'impostos a Cafarnam on cobrava el peatge per Herodes. Segons l'evangeli de Sant Lluc, Jesus el crid mentre treballava i li digu: segueix-me. El va seguir, i va celebrar un gran banquet a casa seva en honor de Jesus.

Segons Eusebi de Cesarea, va predicar durant quinze anys a Palestina i desprs, segons Ruf, se n'an a Etipia on fou lapidat, cremat i decapitat.

Segons el bisbe de Xipre Epifani I de Constncia, Mateu va morir a Hierpolis i el que fou martiritzat a Etipia fou l'apstol Maties.

Segons la tradici, les seves despulles es troben a Salern (Itlia)

Se li atribueix el primer evangeli cannic. 

En l'art se'l representa amb un evangeli en general, amb algunes excepcions on porta una espasa o unes balances de pesar or. Com a smbol t un home alat, ja que el seu evangeli comena amb la genealogia de Jesus.

La seva festa s:
 el 21 de setembre segons l'Esglsia Catlica Romana;
 el 16 de setembre segons l'Esglsia Ortodoxa;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140102" title="Sant Toms apstol" nonfiltered="1580" processed="1568" dbindex="57297">

Segons el Nou Testament, Toms (? - Madras, ndia, 72 dC) fou un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret.

Sembla que el seu nom era Judes i que tenia un germ bess, per aix l'anomenaven Judes el Bess (en arameu Y hud Te'oma i en grec Ioudas Didymus). D'aqu el nom "Te'oma", en catal Toms, que significa bess.
 
En l'Evangeli apcrif Fets de Toms (escrit a Sria el segle III) se'l considera un dels quatre germans de Jess que s'esmenta en l'Evangeli segons Sant Marc 6, 3. Segons l'Esglsia Catlica, serien cosins de segon grau.

El fet ms conegut de Toms es troba en l'Evangeli segons Sant Joan 20, 24-29, on es nega a admetre la resurrecci de Jesucrist fins que no li pasi els dits a les llagues produdes per la crucifixi. Es creu que va predicar a Sria, Prtia i a l'ndia (segons Eusebi de Cesarea i Efrn el Siri). 

Segons una tradici del segle II dels Cristians de Sant Toms, es creu que l'any 52 va desembarcar a Kodungallur i va fundar les set esglsies i mitja: 
Kodungallur;
Kollam;
Niranam;
Nilackal (Chayal);
Kokkamangalam;
Kottakkayal (Paravoor);
Palayoor (Chattukulangara);
Thiruvithamkode ;

En els Fets de Toms, s'explica la trobada entre Toms i el rei Gondofares, al nort de l'ndia. El 1872 es va descobrir que aquest rei era real i que havia regnat entre els anys 21 i 47 dC.

Segons la tradici, Toms fou executat el 3 de juliol de 72 a l'ndia. Uns cdexs del segle VIII asseguren que les seves restes foren trasllades des de l'ndia a Edessa.

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140105" title="Sant Jaume el Menor" nonfiltered="1581" processed="1569" dbindex="57298">


Segons el Nou Testament, Jaume (en arameu Yaqob bar Clopas i en grec I       Ikovos) conegut com Sant Jaume el Menor (Can, Galilea,? - Jerusalem, 62 dC) fou un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret.

Fill d'un home cananeu anomenat Alfeu i la seva esposa Maria, era era germ de Josep i Judes Tadeu (Mc 15, 40) i cos germ de Jess, ja que els pares d'ambds serien germans.
  
Segons l'historiador jueu Flavi Josefus, l'any 62 un Jaume "germ de Jess, anomenat el Crist" fou jutjat pel sanedr i executat per lapidaci. (Antiguetats jueves, 20.9.1) La tradici considera que aquest relat cita a Jaume el Just.

La tradici mant que Jaume fou crucificat per violar la Tor jueva, tot i que aquesta versi cont errors histrics; noms tenien el dret de condemnar a crucifixi a alg els romans per per altra banda els romans no interferien en crims religiosos, a menys que haguessin cregut que s'incitava a la rebelli. El seu martiri hauria tingut lloc a Ostracina (Baix Egipte) on estava predicant.

Se'l commemora el 3 de maig
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140108" title="Sant Sim apstol" nonfiltered="1582" processed="1570" dbindex="57299">

Segons el Nou Testament, Sim (en arameu Shim on i en grec        Symeon) conegut com Sant Sim, Sim el Zelota o Sim el Cananeu (Can?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Prsia), 62?) fou un zelota que form part dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret.

Sembla que Sim pertanyia al grup de zelotes que lluitaven per la independncia d'Israel quan s'un al grup de Jesucrist. Amb tot per, s un dels deixebles de Jess dels que se'n coneixen menys dades.

L'Esglsia Copta l'identifica amb Natanael de Can mentre que l'Esglsia Ortodoxa Grega l'assimila amb el marit que es casava a l'episodi de les Noces de Can, on Jess va convertir l'aigua en vi. La traducci del mot hebreu qana s zelota o de can; Aquesta dualitat ha portat a diferentes versions per a una mateixa persona.

Sembla que va predicar a Samaria, tot i que hi ha tradicions locals a gaireb tot arreu que afirmen que hi va predicar: Bretanya, Mar Negra, Egipte, Nord d'frica, Prsia, etc.

Existeixen dues teories sobre el seu final:
 Segons Abdies, fou serrat per la meitat o executat a cops de mall, juntament amb Judes Tadeu a Prsia. ;
 L'altra teoria suposa que predic a Egipte, on moriria suposadament amb 120 anys. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140116" title="Judes Iscariot" nonfiltered="1583" processed="1571" dbindex="57300">

Segons el Nou Testament, Judes (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com Judes Iscariot (en arameu Y hd h Ψ-q riyyd i en grec                 Ioudas Iskari t) fou un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret, a qui tracion per trenta monedes.

 Judes apstol .
Judes era un jueu prxim als zelotes que lluitaven per la independncia d'Israel de l'Imperi Rom. Segons els evangelis, Judes accept un pagament de trenta sicles de plata a canvi d'entregar el seu mestre a les autoritats jueves. Quan es va trobar en presncia de Jess, va fer-li un pet (que era el senyal pactat amb els gurdies per indicar qui era Jess de Natzaret).

Penedit dels seus actes, an a reclamar l'alliberament del seu mestre i intent retornar els diners. Aleshores, davant la negativa de les autoritats a les seves spliques, sort de la ciutat i es penj en un arbre.

Sembla que fou molt posteriorment quan se'l comen a anomenar Judes Iscariot, mot que provindria de sicarii (assass que mata per encrrec o contracte). Tamb es coneixien com a sicarii un grup armat jueu que lluitava per aconseguir la sortida dels romans de Judea i que empraven mtodes molt violents.

 Judes i l'antisemitisme .
Des dels primers segles del cristianisme es va intentar acusar tots els jueus de la mort de Crist; d'aquesta manera, va comenar a introduir-se l'antisemitisme, que tindr els seus punts culminants en la creaci dels calls jueus de l'edat mitjana, els processos de la Inquisici i d'expulsions de jueus de l'Edat Moderna o l'Holocaust nazi al segle XX.

 Llegenda de Judes Iscariot .
Conta una antiga llegenda medieval que Judes fou abandonat pels seus pares noms en nixer, ja que no estaven casats i les lleis jueves no permetien aquell nad. Va trobar-lo una criada de la reina de Judea, que l'entreg a la monarca i aquesta l'adopt com a fill.

Uns anys desprs, quan treballava de tresorer, va tenir una baralla amb el seu germanastre, va matar-lo i va haver de escapar-se de casa. Es va presentar al governador de Judea Pon Pilat, que l'acceptaria a casa seva si entrava a casa del pare i li robava un grapat de pomes. Judes va anar-hi per fou descobert pel seu pare adoptiu, al que Judes mat.

En sentir sorolls, acud la seva mare adoptiva per Judes s'havia desfet del cos. Desconsolada per la recent viduetat, Judes la pression per qu es cass amb ell fins que ella accept. Al cap de poc temps, la seva mare adoptiva qued embarassada de Judes per mor durant l'embars.

Aleshores, es diu que Judes va intentar expiar les seves culpes fent-se un home bo. Poc desprs d'aquest canvi, conegu Jess de Natzaret i s'afeg al seu grup. Cap al final de la seva vida, per, li tornaria a sortir la maldat i tracionaria el seu mestre.

 Nous aspectes sobre la figura de Judes .
Durant el segle XX van aparixer algunes teories encaminades a canviar la idea de Judes Iscariot.

L'any 2006 es va publicar la traducci de l'Evangeli de Judes, un text gnstic del segle II trobat el 1978 a Egipte on es diu que fou Jesucrist qui deman a Judes Iscariot que el tras per qu es poguessin complir les profecies. Aix, Judes passaria a ser un home sant i bo.

Vegeu.
 Sicari;
 Robert Ambelain;

 Referncies .

Evangelis;
 National Geographic, The Gospel of Judas : The National Geographic translation of The Gospel of Judas, 9 d'abril de 2006 ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140123" title="Txuktxis" nonfiltered="1584" processed="1572" dbindex="57301">

Els txuktxis (en rus        en plural i       en singular) sn un poble indgena que habita un territori molt extens i poc poblat a la pennsula dels Txuktxis, entre les riberes del mar dels Txuktxis i el mar de Bering, a l'Extrem Orient Rus. Parlen la llengua txuktxi. Els txuktxis vivien originriament als voltants del mar d'Okhotsk. El seu nom prov de txavtxu (ric en rens), per tamb s anomenen lygoravetlyan (homes veritables). 

La majoria dels txuktxis viuen al districte autnom de Txukotka, per alguns tamb viuen a la vena Sakh, a l'oest, a la provncia de Magadan i a Korikia. Alguns txuktxis tamb viuen en altres parts de Rssia, aix com a Europa i l'Amrica del Nord. El nombre total de txuktxis al mn potser s de 15.000 individus. Segons el cens sovitic del 1989, hi havia 15.184 a l antiga URSS, dels quals el 70,3% parlaven la seva llengua. D'aquests, el 83,2% vivien a la Provncia de Magadan (el 78,9% a Txukotka) i el 10,13% a la provncia de Kamtxatka.

Les dones txuktxis son expertes en la confecci de roba d'abric a causa dels hiverns llargs i les temperatures extremadament baixes de la zona on viuen. La roba que duen els txuktxis a l'hivern es molt efica contra el fred qu'impera al Extrem Orient de Sibria. 

 Costums .
En una societat patriarcal caracteritzada per l'endogmia (matrimoni entre cosins), la poligmia era permesa per poc freqent, practicaven el matrimoni en grup i la prostituci per hospitalitat; el nuviatge havia de durar d'un a tres anys, per el divorci era fcil i molt freqent. Es dividien en dos grups:

 Txavtxu o txuktxis dels rens, nmades ramaders de carn i llet, i que feien mapes a terra de gran precisi.
 Ankalyn, o txuktxis del litoral, sedentaris que pescaven i caaven morses, foques, i altres mamfers marins. Hi ha barreja de mongols i de cosacs.

A comenaments del segle XX eren 6 o 7.000 efectius, fins 12.000 si els comptaven tots junts. La seva organitzaci social era senzilla i els productes de la pesca es repartien entre els habitants del llogarret. Cada famlia tenia un ramat de rens. No hi havia caps, per els russos van fer jerema algun ric propietari de rens, encara que noms tenia autoritat nominal. Nominalment foren convertits al cristianisme ortodox, per encara persisteixen les prctiques xamniques, sacrifiquen animals als genis i creuen en una nima immortal. Celebraven festes relacionades amb els rens, amb msica i exercissis militars. Antigament foren bellicosos i es van resistir als russos. Eren comerciants de pells i tabac amb els inuit. 


 Referncies .
Patty A. Gray, 2005, The Predicament of Chukotka's Indigenous Movement: Post-Soviet Activism in the Russian Far North (Cambridge);
Anna Kerttula, 2000, Antler on the Sea (Cornell University Press);
Waldemar Bogoras, 1909, The Chukchee (Memoirs of the American Museum of Natural History);
Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus ;
Tot l'rtic;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140125" title="Sant Judes Tadeu apstol" nonfiltered="1585" processed="1573" dbindex="57302">
Y hd h bar-Alpheus Cleoffas (Can (Galilea), ? - Suanis (Prsia), 62?) Apstol de Jess de Natzaret


Era fill d'Alfeu (Cleoffas en grec) i de Maria (o Mriam), era germ de Josep i Jaume (Mc 15, 40) i cos germ de Jess, ja que els pares d'ambds serien germans.

Va predicar a les regions de Galilea, Judea, sia Menor, Egipte, ufrates, Tigris, Lbia, Samaria, Edessa i Babilnia.

Segons l'Esglsia Catlica Romana, va anar a Mesopotmia amb Sant Sim apstol, on van predicant uns anys i desprs, segons Abdies (segle IV), foren martiritzats: 
 Sant Sim fou serrat per la meitat o assassinat a cops de mall al cap;
 Sant Judes Tadeu fou decapitat amb una destral, amb la que se'l sol representar.

Foren enterrats a Babilnia fins que, al segle VII, quan els musulmans van entrar a la ciutat, un grup de cristians traslladaren les restes mortals a Roma.
Al cap d'un segle, el Papa Lle III va donar les relquies a Carlemany (800), que les va dipositar a la baslica de Sant Saturn de Tolosa (Frana), on sn venerats actualment.

La seva festa s el 28 d'octubre.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140130" title="Tapani Salminen" nonfiltered="1586" processed="1574" dbindex="57303">
Tapani Salminen (Kangasala, Finlndia Occidental, 1962) s un filleg finlands, llicenciat en filosofia i filologia, i lector de llenges ugrofineses de la Universitat d'Hlsinki. Ha estat cap del Departament de Llenges Ugrofineses i membre del Comit Assessor per a Pluralisme Lingstic i Educaci Multilinge de la UNESCO.

s autor de diversos estudis sobre lingstica i ornitologia. s fams pel seu Llibre Roig de Llenges Amenaades, publicat online per la UNESCO i de consulta obligada per als interessats en llenges minoritries d'arreu del mn.

 Enllaos externs .
 Pgina de Salminen;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140134" title="Sant Maties apstol" nonfiltered="1587" processed="1575" dbindex="57304">

 Sant Maties (? - Etipia, 80?), segons els Fets dels Apstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret. 

Elecci com a Apstol.
Segons Eusebi de Cesarea, poc desprs de la mort de Jesucrist i uns dies abans de la seva Ascensi al cel, Sant Pere va reunir tota la comunitat cristiana (unes 120 persones) per determinar un substitut de Judes Iscariot.

D'entre tots els presents, es van proposar dues persones:
Josep Barsaba;
Maties;

L'elecci final es va considerar cosa divina, per aix es va fer per sorteig i l'escollit fou Maties.

Predicaci.
El text apcrif Fets d'Andreu explica que Sant Maties fou enviat a predicar entre els canbals. Tot just arribar a la ciutat fou posat a la pres amb la resta d'estrangers arribats al pas, on havia d'estar-s'hi trenta dies fins que fos deborat per la gent d'all. L'ltim dia arriben Sant Andreu i alguns deixebles seus i l'alliberen miraculosament. Desprs, Andreu converteix al cristianismetota la poblaci.

Segons Nicfor Calixt, Maties predic a Etipia i desprs fou martiritzat. 

Devoci.
A principis de segle IV, les restes mortals foren traslladades, per encrrec de Santa Helena (mare de l'emperador rom Constant), a Trveris (Itlia) on hi fund un monestir. Ms tard, algunes relquies foren portades a Roma i a Pdua.

Se li atribueixen diversos textos, avui dia desapareguts:
Evangeli de Maties, referit per Orgenes (segle III);
Tradicions de Maties, referit per Climent d'Alexandria (segle II);

s el patr dels carnissers i els arquitectes i se'l commemora els dies:
14 de maig segons l'Esglsia Catlica Romana;
9 d'agost segons l'Esglsia Ortodoxa Grega;

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140138" title="Tadashi Abe" nonfiltered="1588" processed="1576" dbindex="57305">
Tadashi Abe (1926 - 1984) va ser un dels pioners de l'aikido a Europa.

La seva famlia era propera a la Cort Imperial i el seu pare que era propietari de mines a Corea reservava una part dels seus beneficis  l'aikikai.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser kamikaze a la marina japonesa i es va salvar a causa del fi de la guerra.

Va comenar a practicar aikido el 1942 com a Uchi deshi. Reb el 6.dan i va ser enviat a Europa el 1952 amb la missi de continuar la feina d'implantaci de l'aikido comenada un any abans per Minoru Mochizuki.

A Frana, va rebre l'ajuda den Mikinosuke Kawaishi, que hi havia introduit el judo. Va ser ell que li aconsell codificar els moiments en sries per adaptar l'aprenentatge de l'aikido  l'esperit occidental. 

Considerant la seva missi complida, Tadashi Abe retorna a Jap el 1960 per decebut per l'evoluci de l'aikido, rebutj el 7. dan i decid separar-se de l'aikikai.

Tadashi Abe va morir el 23 de novembre de 1984.

Bibliografia. 
 L'aiki-do. Mthode unique cre par le matre Morihei Ueshiba (1883-1969) ;
(Dos volums) Adaptaci i descripcions de Jean Zin (Professor 4t. dan de Judo - 3r. dan d'aikido)
 L'arme et l'esprit du Samoura japonais (1958) - 143 pgines.
 La victoire par la paix (1960) - 151 pgines.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140139" title="Viroide" nonfiltered="1589" processed="1577" dbindex="57306">

Els viroides sn patgens de plantes que consisteixen en una curta cadena (d'uns pocs centenars de bases nitrogenades) circular altament complementria d'ARN monocatenari sense la cpsida que caracteritzen els virus. El ms petit conegut s de 220 bases scRNA associat amb la patologia RYMV.  En comparaci, els genomes ms petits de virus capaos de causar una infecci de forma autnoma, tenen un ordre de magnitud ms de bases, o sigui unes dues quilobases.

Els viroides no codifiquen per a cap protena coneguda; n'hi ha que fins i tot estan mancats del cod d'inici AUG. El mecanisme de replicaci necessita de la polimerasa II, un enzim normalment associat amb la sntesi d'ARN missatger, i sntesi per "cercle rodant" de nou ARN. Alguns viroides sn ribozims, tenint propietats d'enzim d'ARN que permeten l'autotallat i lligaci de fragments de la mida d'un genoma d'intermediaris de replicaci. S'ha proposat la idea de qu els viroides siguin de fet introns que s'han escapat de les cllules.

Els viroides normalment sn transmesos per les llavors o el pollen. Les plantes infectades poden mostrar un creixement distorsionat. El primer viroide en ser identificat va ser el Potato spindle tuber viroid (PSTVd). Actualment ja s'han identificat ms d'una trentena d'espcies.

L'estructura secundria hi podria jugar un paper important:




Taxonomia.
Famlia Pospiviroidae;
Gnere Pospiviroid; espcie tipus: Potato spindle tuber viroid;
Gnere Hostuviroid; espcie tipus: Hop stunt viroid;
Gnere Cocadviroid; espcie tipus: Coconut cadang-cadang viroid;
Gnere Apscaviroid; espcie tipus: Apple scar skin viroid;
Gnere Coleviroid; espcie tipus: Coleus blumei viroid 1;
Famlia Avsunviroidae;
Gnere Avsunviroid; espcie tipus: Avocado sunblotch viroid;
Gnere Elaviroid; espcie tipus: Eggplant latent viroid;
Gnere Pelamoviroid; espcie tipus: Peach latent mosaic viroid;

N'hi ha diversos que no han estat classificats en cap d'aquestes dues famlies.

Viroides i silenciament de l'ARN.

Hi ha hagut una gran confusi sobre com els viroides poden causar la simptomatologia patolgica que causen en les plantes sense codificar productes proteics en les seves seqncies. Actualment hi ha proves de qu en el procs hi podrien intervenir interaccions del tipus de silenciament de l'ARN. Canvis en el seu genoma poden alterar drsticament la seva virulncia. Aix s el que passaria si hi hagus una interacci amb el siRNA que disminus en complementarietat. A ms s'ha allat de plantes infectades seqncies de siRNAs corresponents a seqncies dels viroides.L'expressi d'hpRNA no infeccis transgnic de potato spindle tuber viroid desenvolupa una simptomatologia semblant a la dels viroides.

Aquesta evidncia indica que els viroides es repliquen via una cadena intermediria bicatenria d'ARN, sn tractats per l'enzim dicer i hidrolitzats a siRNA que entra dins del complex de silenciaci de l'ARN. Els viroides del siRNA contenen realment seqncies capaces de complementar els parells de bases amb els de l'ARN missatger propi de les plantes i la inducci i degradaci o inhibici de la translaci que causen els smptomes clssics dels viroides.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140140" title="Nicolau Mariner" nonfiltered="1590" processed="1578" dbindex="57307">
Nicolau Mariner (Terol, segle XVI   Valncia, segle XVII) va ser msic i compositor.

 Biografia . 
Establert a Valncia de jove, hi fou tenor de la catedral del 1597 al 1598. D'all pass a ocupar el crrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb fins al 1600, quan torn a la seu de Valncia per fer-hi d'organista. 

Compongu motets i villancets, aix com dues Passions. La catedral de Sogorb serva diverses de les seves publicacions de msica religiosa, algunes de les quals amb plantejaments molt ambiciosos.

 Obres .
 In die Veneris, a quatre veus;
 Passio in Dominica palmarum;
 Passi segons Sant Mateu i Sant Joan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140142" title="Koriaks" nonfiltered="1591" processed="1579" dbindex="57308">

Els koriaks (de korana, ren) sn un poble indgena de Rssia que viu al districte autnom de Korikia a l'Extrem Orient Rus, poblant les costes del Mar de Bering al sud dels marges del riu Anadir i la zona septentrional de la pennsula de Kamtxatka, ssent el lmit meridional del seu territori Tigilsk. Tenen fora afinitat amb els txuktxis, amb els quals tenen forces semblances no sols fsiques sin tamb culturals. Tamb estan llunyanament relacionats amb els kamtxadal (itelmens) de la pennsula de Kamtxatka. Segons el cens rus (2002), el seu nombre era de 8.743 individus.

Tamb eren coneguts com a nymylan (resident). Es dividien en nou grups: charchuven, kamentsi, parentsi, itkantsi, apukintsi, keret, karagintsi, palantsi i aljutortsi. Segons el cens sovitic del 1989 hi havia 9.242 koriaks a l'URSS, dels quals noms el 52,4% parlaven la llengua nadiua. El 80,79% vivien a la Provncia de Kamtxatka (el 74% al districte de Korikia i un 11,5% a la Provncia de Magadan.

 Costums .
Menjaven yuccola, peix sec o fumat que prenien gelat, cru o guisat amb greix, fruites o cebes. Criaven rens per a menjar-se'ls, sobretot l'estmac de ren ple d'esquirol farcit de pinyons i llaminadures. Com els txuktxis i els itelmens, amb els qui mantenien guerres per les pastures, s'intoxicaven amb infusi de reig bord. A l'estiu vivien en tendes i a l'hivern en refugis de fusta. Tenien clans patriarcals, practicaven la poligmia i el matrimoni tenia cerimonial. Eren bons talladors de fusta i os. Cremaven els cadvers o els exposaven en recintes de pedra.

Enllaos externs.
  Pgina sobre els koriaks;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140150" title="Mikinosuke Kawaishi" nonfiltered="1592" processed="1580" dbindex="57309">
Mikinosuke Kawaishi (1899 - 1969) va ser el pioner del judo a Frana i a Europa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140152" title="Itelmens" nonfiltered="1593" processed="1581" dbindex="57310">
Els itelmens (itenme'n "habitant de terra seca, sser hum") , tamb coneguts com a kamtxadals (de kamchalo, nom que donaven els russos als koriaks i txuktxis) sn un poble indgena de Rssia que viu a la Provncia de Kamtxatka (principalment al districte de Korikia).

Segons el cens rus (2002), eren 3.180 individus, dels quals, per, noms un 10% parlava la llengua itelmen. El 60% viuen a la Provncia de Kamtxatka (el 40 % a Korikia) i el 22% a la Provncia de Magadan. Viuen principalment a la zona entre el Tigil i l'illa Xumaixa, al sud de Kamtxatka. Sn xamanistes cristianitzats. 

En el segle XVIII entraren en contacte amb l'Imperi Rus i foren delmats pels cosacs. Tamb molts d'ells es barrejaren amb cosacs, de manera que el terme kamtxadal serveix per a denominar la poblaci mixta de cosac i itelmen, mentre que els itelmens sn la poblaci no barrejada.

Enllaos externs.
  Els itelmens;
  Itelmen;
  Itelmen;
  Origens itelmen;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140153" title="Eusebi de Cesarea" nonfiltered="1594" processed="1582" dbindex="57311">

Eusebi de Cesarea (Eusebius Pamphili Caesariensis, Eusebios         ) (Palestina, v. 264 - Cesarea?, 339) Bisbe de Cesarea i pare de la histria de l'Esglsia. Es conegut tamb amb el sobrenom de Pmfil per la seva devoci a Pmfil prevere de Cesarea.

Va estudiar tota la seva joventut i probablement va exercir algun ofici a l'esglsia de Cesarea. Fou deixeble de Sant Doroteu d'Antioquia que li enseny les teories exegtiques. El 296 es va topar amb Diocleci i Constant I, de visita a Palestina.

Es trasllad a Cesarea per ajudar el bisbe Agapi. Vivint en aquella ciutat, va comenar a estudiar la Bblia i, amb l'ajuda de Pmfil, van intentar reesciure la Bblia cientficament. El 307, Pmfil fou empresonat en vrtut de les disposicions de l'edicte de Diocleci del 303,  per Eusebi continu la fein i va cuidar amb dedicaci al bisbe durant dos anys, al final dels quals Pmfil va  patir el martiri. Es retir a Tir on fou ben rebut pel bisbe Paul, i desprs a Egipte, on fou perseguit i va acabar empresonat.

Fou alliberat i va tornar a Cesarea. Aproximadament el 313 va succeir Agapi com a bisbe de Cesarea. En aquells temps va comenar a propagar-se l'arrianisme i Arri va demanar-li protecci. Convocat el Concili de Nicea I, on va llegir el panegric a l'emperador Constant i es va asseure a la seva dreta, es mostr moderat amb l'arrianisme per finalment accept els decrets. 

Es guany el favor de l'emperador rom Constant I que l'autoritz a presidir el Concili de Tir. Eusebi va conservar l'amistat de l'emperador fins la seva mort. Li fou ofert el patriarcat d'Antioquia a la mort d'Eustaci, per va rebutjar el crrec. Mor, profundament respectat, el 339.

 Obres .
 Arran de les persecucions de Diocleci i Galeri, se centr en les biografies de mrtirs cristians.
 Amb la controvrsia de l'arrianisme, escrigu sobre qestions dogmtiques.
 Quan el cristianisme esdev religi oficial de l'Imperi Rom, es dedica a escriure panflets per a l'emperador.


Les seves grans obres sn:
Pantodape historia (en catal Crnica);
Chronographia (en catal Annals) ;
Chronikoi kanones (                          ), en catal Cnons cronolgics, en llat Chronicons ;
Histria de l'Esglsia (                     ) ;
 Llibre I: introducci detallada sobre Jesucrist;
 Llibre II: la histria de l'poca apostlica, des de la Caiguda de Jerusalem fins a Titus;
 Llibre III: l'poca desprs de Traj;
 Llibre IV i V: el segle II;
 Llibre VI: el perode de Septimi Sever a Deci;
 Llibre VII i VIII: historial de les persecucions de Diocleci;
 Llibre IX: Histria de la victria de Constant I sobre Maxenci a l'occident i sobre Maxim a l'orient;
 Llibre X: El restabliment de les congregacions i la rebelli i conquesta de Licini I. ;
on s'ocupa de:
la successi dels bisbes en els snodes principals;
la histria dels doctors de l'Esglsia;
la histria de les heretgies;
la histria dels jueus;
les relacions amb els pagans;
els mrtirs;
Epstola a Esmirna sobre le martiri de Sant Policarp;
Martiri de Sant Pioni;
Martiri de Sant Carp, de Sant Papil i Santa Agatnica;
Martirologi de Viena i Li (Frana);
Martiri de Sant Apolloni;
Mrtirs de Palestina en llat De Martyribus Palaestinae (                                     ) ;
Vida de Constant o De Vita Constantini, (                                                              ),  un panegric ms que una biografia;
Contra Hierocles (         ?                                                                       ?                                ;
Contra Marcellus (              ). Marcellus fou bisbe d'Ancira i fou condemnat per sabellianisme el 336;
Apologia d'Orgenes;
Discurs d'amor a la veritat;
Praeparatio evangelica o (                                    ) (en catal Preparaci Evanglica);
Demonstratio evangelica (                     ) (en catal Demostraci Evanglica);
Eklogai prophetikai (en catal Extractes proftics);
Peri theophaneias (en catal De la manifestaci divina);
De la Teologia de l'Esglsia o De Ecclesiasticu Theologia (                                 ,                                   ?). ;
Sobre les diferncies dels Evangelis;
Sobre els noms dels llocs a les Sagrades Escriptures o Onomasticon de Locis Hebraicis (                                    .      );
Serm per a Tir;
Discurs del trent aniversari del regnat de Constant I (336);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140159" title="Minoru Mochizuki" nonfiltered="1595" processed="1583" dbindex="57312">

Minoru Mochizuki (Shizuoka, 7 d'abril de 1907 - Ais de Provena 30 de maig de 2003) va ser un dels introductors de l'Aikido a Europa i creador de l'escola Yoseikan.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140160" title="Sandak" nonfiltered="1596" processed="1584" dbindex="57313">


Sandak (serbocroat:       , Sandak, albans: Sanxhak o Sanxhaku, turc: Sancak) s una regi geogrfica del centre dels Balcans. El seu territori s dividit entre Srbia i Montenegro. El seu nom deriva del Sanjak de Novi Pazar, un districte administratiu de l'Imperi Otom que va existir fins les Guerres Balcniques de 1912. 

Nom.
La regi  s anomenada com a "Novopazarski Sandak" (                   ) o simplement "Sandak" (      ) per tots els membres dels quatre principals grups tnics que viuen a la regi (bosnians, serbis, montenegrins, i musulmans). A vegades els serbis la coneixen com a "Raka Oblast" (            ).

Geografia.
Ocupa el territori fronterer de Bsnia i Hercegovina a Kosovo en una rea de 8.686 kilmetres quadrats. Sis municipis de Sandak sn a Srbia (Novi Pazar, Sjenica, Tutin, Prijepolje, Nova Varo, i Priboj), i sis a Montenegro (Pljevlja, Bijelo Polje, Berane, Andrijevica, Roaje, i Plav).

La ciutat ms poblada de la regi s Novi Pazar (55.000), mentre que altres ciutats importants sn: Pljevlja (23.800), i Priboj (19.600). A Srbia, els municipis de Novi Pazar i Tutin sn inclosos al districte de Raka, mentre que els municipis de Sjenica, Prijepolje, Nova Varo, i Priboj, sn inclosos al  districte de Zlatibor.

Demografia.


Segons els censos oficials de Srbia i Montenegro de 2002 i 2003, la poblaci total del Sandak s de 426.044 persones. La poblaci de la part srbia de Sandak s de 235.567 habitants, mentre que la poblaci de la part montenegrina del Sandak s de 190.477 habitants.

Grups tnics a Sandak.
 Bosnians = 193.026 (45,31%) ;
 Serbis = 156.852 (36,82%);
 Montenegrins = 29.892 (7,02%);
 Musulmans com a nacionalitat = 27.047 (6,35%);
 Altres (inclosos albanesos, gitanos, etc.);

Grups tnics a la part srbia de Sandak.
 Bosnians = 134.128 (56,94%);
 Serbis = 89.396 (37,95%);
 Musulmans com a nacionalitat = 8.222 (3,49%);
 Montenegrins = 928 (0,40%);
 Altres;

Grups tnics a la part montenegrina de Sandak.
 Serbis = 67.456 (35,41%);
 Bosnians = 58.898 (30,92%);
 Montenegrins = 28.964 (15,21%);
 Musulmans com a nacionalitat = 18.825 (9,88%);
 Altres;

Els municipis amb majoria tnica bosniana sn: Novi Pazar (76,28%), Tutin (94,23%), Sjenica (73,34%), Plav (50,73%), i Roaje (81,68%). 

Els municipis amb majoria tnica srbia sn: Priboj (74,15%), Prijepolje (56,82%), Nova Varo (90,09%), Pljevlja (59,52%), i Andrijevica (65,08%).

Els municipis mixtes per amb majoria relativa srbia sn: Bijelo Polje (36,31%) i Berane (41,43%).

Bosnians percentatge en el respectiu municipi: 
94,23% a Tutin (28.319 de 30.054); ;
81,68% a Roaje (22.512 de 27.562); ;
76,28% a Novi Pazar (65.593 de 85.996); ;
73,34% a Sjenica (20.512 de 27.970); ;
50,73% a Plav (10.960 de 21.604); ;
31,83% a Prijepolje (13.109 de 41.188); ;
25,22% a Bijelo Polje (14.409 de 57.124); ;
22,00% a Berane (8.994 de 40.885); ;
18,33% a Priboj (5.567 de 30.377); ;
5,48% a Pljevlja (2.023 de 36.918); ;
5,15% a Nova Varo (1.028 de 19.982);
El municipi d'Andrijevica no t declarats bosnians. ;

Musulmans com a nacionalitat percentatge en el respectiu municipi: 
17,18% a Bijelo Polje (9,816 de 57,124); ;
9,26% a Prijepolje (3,812 de 41,188); ;
8,36% a Pljevlja (3,088 de 36,918); ;
7,32% a Berane (2,994 de 40,885); ;
6,06% a Roaje (1,670 de 27,562); ;
5,78% a Plav (1,249 de 21,604); ;
4,70% a Priboj (1,427 de 30,377); ;
2,51% a Nova Varo (502 de 19,982); ;
2,36% a Sjenica (659 de 27,970); ;
1,86% a Novi Pazar (1,599 de 85,996); ;
0,74% a Tutin (223 de 30,054); ;
0,13% a Andrijevica (8 de 6,384).

Serbis percentatge en el respectiu municipi: 
90,09% a Nova Varo (18.001 de 19.982); ;
74,15% a Priboj (22.523 de 30.377); ;
65,08% a Andrijevica (4.155 de 6.384);
59,52% a Pljevlja (21.972 de 36.918); ;
56,82% a Prijepolje (23.402 de 41.188); ;
41,43% a Berane (16.939 de 40.885); ;
36,31% a Bijelo Polje (20.743 de 57.124); ;
23,50% a Sjenica (6.572 de 27.970); ;
20,47% a Novi Pazar (17.599 de 85.996); ;
12,64% a Plav (2.731 de 21.604); ;
4,32% a Tutin (1.299 de 30.054); ;
3,32% a Roaje (916 de 27.562).

Montenegrins percentatge en el respectiu municipi: 
23,10% a Andrijevica (1.475 de 6.384);
22,70% a Berane (9.282 de 40.885); ;
20,99% a Pljevlja (7.750 de 36.918); ;
16,13% a Bijelo Polje (9.214 de 57.124); ;
3,66% a Plav (790 de 21.604); ;
1,64% a Roaje (453 de 27.562);
1,42% a Priboj (432 de 30.377);
0,66% a Prijepolje (271 de 41.188); ;
0,37% a Nova Varo (73 de 19.982); ;
0,13% a Novi Pazar (109 de 85.996); ;
0,08% a Sjenica (23 de 27.970); ;
0,07% a Tutin (20 de 30.054).

Nota: Molts dels bosnians es declararen com a musulmans de nacionalitat en el cens del 1991. En els censos 2002/2003, la majoria d'ells es declararen com a bosnians, per encara els hi ha que es declaren de nacionalitat musulmans. Segons els censos de 2002/2003, bosnians i musulmans com a nacionalitat sumaven plegats 220.073 individus, i constituen el 51,66% de la poblaci del Sandak. Tamb, la majoria dels serbis de la part montenegrina del Sandak es declararen com a montenegrins en el cens de 1991, mentre que en el cens de 2003 es declararen serbis.

 Histria demogrfica .

 1948 .
Segons el cens federal de la Repblica Federal Popular de Iugoslvia de 1948, el 93% de la poblaci de la part srbia eren serbis i un 91% de la poblaci de la part montenegrina eren montenegrins.

Els musulmans eren la majoria de la poblaci als districtes de Priboj i Novi Pazar, i tamb a Berane. Tanmateix, hom pot notar que molts musulmans eslaus es declararen serbis o montenegrins en el cens. Hom pot trobar altres nacionalitats al districte de Berane (majoritriament albanesos) i grups petits d'altres nacionalitats als districtes de Sjenica, Nova Varo, i Novi Pazar; mentre que a Priboj no n'hi ha.

 1953 .
TOTAL - 345.496
 Montenegrins - 141.948 (41,08%);
 Serbis - 118.025 (34,16%);
 Turcs - 14.987 (4,33%);
 Iugoslaus - 64.588 (18,69%);
 altres - 5.948 (1,74%);

Per districte:
 Priboj - 20.784;
 Serbis - 16.230 (78,08%);
 Turcs - 110 (0,52%);
 Montenegrins - 100 (0,48%);
 Iugoslaus - 4.168 (20,05%);
 altres - 176 (0,87%);
 Prijepolje - 33.846;
 Serbis - 25.665 (75,82%);
 Montenegrins - 396 (1,17%);
 Turcs - 51 (0,15%);
 Iugoslaus - 7.526 (22,23%);
 altres - 208 (0,63%);
 Nova Varo - 21.424;
 Serbis - 20.865 (97,39%);
 Montenegrins - 27 (0,12%);
 Iugoslaus - 486 (2,26%);
 altres - 46 (0,23%);
 Sjenica - 38.179;
 Serbis - 23.412 (61,32%);
 Turcs - 678 (1,77%);
 Montenegrins - 102 (0,26%);
 Iugoslaus - 102 (0,26%);
 altres - 229 (0,62%);
 Novi Pazar - 53.331;
 Serbis - 25.177 (50,02%);
 Turcs - 11.009 (21,87%);
 Montenegrins - 174 (0,34%);
 Iugoslaus - 13.564 (26,94%);
 altres - 407 (0,83%);
 Tutin - 27.983;
 Serbis - 5.006 (17,88%);
 Montenegrins - 103 (0,36%);
 Turcs - 3.139 (11,21%);
 Iugoslaus - 19.090 (68,21%);
 altres - 645 (2,34%);
 Bijelo Polje - 41.432;
 Montenegrins - 39.477 (95,28%);
 Serbis - 487 (1,17%);
 Iugoslaus - 1.468 (3,55%);
 Pljevlja - 40.876;
 Montenegrins - 37.368 (91,41%);
 Serbis - 827 (2,02%);
 Iugoslaus - 2.401 (5,87%);
 altres - 280 (0,7%);
 Berane - 70.641;
 Montenegrins - 64.201 (90,88%);
 Serbis - 356 (0,5%);
 Iugoslaus - 2.127 (3,01%);
 altres - 3.957 (5,61%);
Noteu que molts musulmans eslaus es declararen al cens com a serbis, montenegrins, turcs o iugoslaus.

Histria.

Els primers habitants coneguts a la regi de Sandak foren els illiris. En el segle I, la regi fou conquerida pels romans, mentre que en els segles VI i VII s'hi assentaren els pobles eslaus i els serbis.  

Durant l'edat mitjana la regi form part de l'estat serbi de Raka. La capital de Raka fou la  ciutat de Ras, situada vora l'actual Novi Pazar. La regi ms tard formaria part dels diferents estats serbis, fins que fou conquerida per l'Imperi Otom en el segle XV.


Durant els segles de domini otom, el Sanjak de Novi Pazar fou part de la Provncia de Bsnia abans de formar part de la provncia de Kosovo el 1878. El Congrs de Berln de 1878 va permetre l'establiment de guarnicions militars austro-hongareses al Sandak, on s'hi van mantenir fins el 1909. L'octubre de 1912, Sandak fou ocupat per les tropes srbies i montenegrines en la Primera Guerra Balcnica, i el seu territori fou dividit entre els regnes de Srbia i Montenegro. Molts dels habitants bosnians i albanesos emigraren a Turquia com a muhajirs, com a resultat directe de l'opressi de les noves autoritats srbies i montenegrines. L'onada migratria es va aturar del 1912 a 1970. Al voltant d'un mili de turcs tenen l'origen ancestral al Sandak. Hi ha nombroses colnies de bosnians de Sandak a Turquia, als voltants d'Edirne, Istanbul, Adapazar , Bursa, i Samsun entre altres.

Durant la Primera Guerra Mundial, el Sandak fou ocupat per ustria-Hongria de 1914 a 1918. El 1918, Srbia i Montenegro s'uniren merc la creaci del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens que ms tard s'anomenar Regne de Iugoslvia el 1929. Entre 1929 i 1941, el Sandak form part d'una nova provncia, la Banovina Zeta, amb seu a Cetinje.

La major part del Sandak fou ocupada pels italians durant la Segona Guerra Mundial, i posada sota el Govern de Montenegro (la ciutat de Novi Pazar fou inclosa en Srbia, mentre que Plav i Roaje foren incloses a Albnia, que era sota administraci italiana), i sota ocupaci alemanya des de 1943. En acabar la guerra, el Sandak fou dividit entre Srbia i Montenegro, segons l'acord de divisi inicial entre els dos estats de 1913.

Les Guerres de Iugoslvia de 1990 deixaren el Sandak fortament danyat, ja que les guerres a Bsnia i Kosovo comportaren tensions tniques i (en l'ltim cas) bombardejos de les forces de l'OTAN. Segons els partits poltics bosnians del Sandak, uns 60,000-80,000 bosnians emigraren de la regi en aquest perode, com a resultat de l'opressi i dels atacs policials al Sandak. El 1995 es produren algunes matances massives de bosnians, les ms destacable d'elles a Sjeverin (Priboj), Bukovica (Pljevlja), i trpci (Prijepolje).

Amb els canvis democrtics a Srbia el 2000, els bosnians pogueren participar en la  vida poltica de Srbia i Montenegro, com Rasim Ljaji , bosni, qui fou ministre en el govern de Srbia-Montenegro, o Rifat Rastoder, actual president del Parlament de Montenegro.

Tamb, les dades dels censos mostren una emigraci general de totes les nacionalitats d'aquesta regi subdesenvolupada.

Grups tnics a Sandak.

Bosnians.

Dos teros dels bosnians de Sandak procedeixen de Montenegro, amb les primeres referncies el 1687, desprs que Turquia perds Boka Kotorska. El rastre continua en el vell Montenegro desprs de 1711 amb l'extermini dels convertits a l'Islam ("istraga poturica"). Un altre factor que va contribuir a l'emigraci de musulmans montenegrins al Sandak fou el fet que l'antiga poblaci ortodoxa del Sandak marx cap a la Srbia que era sota la monarquia dels Habsburg (Vojvodina) en dues onades, la primera vers el 1687, i la segona, cap el 1740, que despobl prcticament el Sandak. L'augment de poblaci tnicament montenegrina provoc reassentaments addicionals al mateix Montenegro el 1858 i 1878, quan, desprs del Tractat de Berln, Montenegro fou reconegut com a estat independent. Mentre que noms 20 famlies bosnianes restaven a Niki  desprs de 1878, ciutats com Kolain, Spu, Grahovo, i altres van perdre completament la seva poblaci bosniana. Endems, els montenegrins, fortament organitzats en clans armats, es convertiren foradament al cristianisme uns 12.000 bosnians i albanesos del Sandak meridional, i Metohija, el 1912, desprs de ser capturat a l' Imperi Otom a les Guerres Balcniques. Prcticament tots els conversos, menys un grapat de famlies, retornaren a l' Islam el 1913, quan, sota pressi internacional, es va fer pblic l'anunci que es donava llibertat de professar la fe de prpia elecci. L'ltim incident inter-tnic d'importncia esdevingu el 1924 a ahovi i i Pavino Polje (actualment al municipi de Bijelo Polje a Sandak), quan uns pagesos montenegrins massacraren centenars de bosnians, sota el pretext que bandits bosnians havien assassinat un heroi local montenegr; cosa que es demostr ms tard que era fals.

Un 20% de bosnians provenien dels clans catlics albanesos del nord d'Albnia i Montenegro. La majoria d'ells hi foren reassentats durant l'Imperi Otom a comenaments del segle XVIII des de Malsia e Shkodrs (serbi/bosni: Skadarska Malesija), encoratjats a poblar les terres desertes per l'emigraci de la poblaci ortodoxa desprs de les  Guerres Austro-Turques. A finals del segle XIX, tots aquells albanesos es convertiren a l'Islam, i foren assimilats per una onada dominant de refugiats bosnians de Montenegro. Nogensmenys, van mantenir moltes de les seves tradicions albaneses, especialment a les parts orientals del Sandak, i alguns ancians bosnians d'avantpassats albanesos encara parlen avui dia amb fludesa l'albans.

El darrer segment dels bosnians de Sandak arribaren de molts altres llocs. Naturalment, hi havia antics membres de l'antiga administraci militar i civil turca. Alguns dels bosnians provenien d'Eslavnia desprs de 1687, quan Turquia va perdre totes les terres al nord del Sava en les Gueres Austro-Turques. Molts ms procedien d'Hercegovina desprs de 1876, quan fracass la rebelli d'Hercegovina dirigida pelsserbis contra ustria-Hongria i els seus sbdits musulmans. Una altra onada es va produir poc desprs procedent de Bsnia i Hercegovina, quan el Tractat de Berln pos Bsnia sota el control efectiu d'ustria-Hongria el 1878. L'ltima onada procedent de Bsnia es produ el 1908, quan ustria-Hongria s'annex oficialment Bsnia, trencant els lligams directes dels bosnians musulmans amb la Sublime Porta, el seu protector efectiu.

Serbis.

Els serbis sn l'tnia majoritria en els tres municipis occidentals del Sandak serbi (Prijepolje, Priboj i Nova Varo), i tamb sn el grup tnic ms nombrs al Sandak montenegr. La ciutat de Pljevlja s l'assentament amb majoria srbia ms gran de Montenegro. Hi ha nombroses traces d'histria i cultura srbies escampades a la regi, inclosos nombrosos monestirs serbis ortodoxos com els de ur evi Stupovi vora Novi Pazar, i el de mateix nom vora Berane, Sopo ani, Crna Reka, Kumanica, Davidovica, Pustinja, Mileeva, Dubnica, Bistrica, Orahovica, Banja, Dubrava, i Uvac.

Poltica.
Durant l'existncia de la Repblica Federal de Iugoslvia i Srbia i Montenegro, alguns poltics bosnians de la regi del Sandak reclamaren autonomia territorial pel Sandak. La proposta ms radical d'autogovern defensava que el Sandak esdevingus una repblica dins de Srbia i Montenegro, amb les parts srbia i montenegrina del Sandak. Des que Srbia i Montenegro sn estats independents i el Sandak resta dividit entre ells, s'espera que les futures propostes d'autonomia respectaran les noves fronteres internacionals.    

Donat que els bosnians sn majoria en noms els tres municipis orientals del Sandak serbi i en dos municipis orientals del Sandak montenegr, i que els habitants serbis i montenegrins d'aquest territori tnicament mixt s'oposarien a l'autonomia, s poc probable que un possible Sandak autnom pogus incloure municipis amb majoria tnica srbia o montenegrina.

El Consell Nacional Bosni de Srbia-Montenegro representa la regi a l'UNPO des de 1993. Aquest grup de pressi poltica organitz un referndum l'octubre de 1991 on el 98% dels votants optaren per l'. El Consell afirma que la participaci fou del 69%, encara que no ha estat verificat per cap organisme independent.

Galeria.


Referncies.


Enllaos externs.
 Web portal de Raka Oblast (Sandak);
 Sandak - Regi de Srbia i Montenegro;
 Sandak Information Center;
 Consell Nacional Bosni de Srbia;
 Comunitat de la dispora Sandak;
 Notcies del Sandak;
 Associaci bosniana "Almanah" de Montenegro;
 Centre pels Estudis Bosnians i la revista Bonja ka rije ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140161" title="Gil Vicente" nonfiltered="1597" processed="1585" dbindex="57314">

Gil Vicente (1465-1536?) va ser el primer gran dramaturg portugus, a ms de ser un poeta de gran anomenada. Hi ha qui l'identifica tamb amb l'orfebre autor de la Custdia de Belem i amb el mestre de retrica del rei Manuel. Com a home de teatre, sembla tamb haver exercit les tasques de msic, actor i director. s considerat sovint, d'una forma general, el pare del teatre portugus, i tamb del teatre espanyol, ja que tamb va escriure en castell -compartint la paternitat de la dramatrgia espanyola amb Juan del Enzina.

L'obra vicentina est considerada com a reflex del canvi dels temps i el pas de l'edat mitjana al Renaixement, fent-se el balan d'una poca en qu les jerarquies i l'ordre social eren regits per regles inflexibles, cap a una nova societat on es comena (molt vagament, clar, i a penes a la seua vessant teatral) a subvertir l'ordre institut, que s qestionat. Va ser, de fet, el principal representant de la literatura renaixentista portuguesa, anterior a Camoens, incorporant-hi elements populars i influint al seu torn en la cultura popular portuguesa.

Vida.
Lloc i data de naixement.
Tot i considerar-se l'any 1465 com la data ms probable per al seu naixement -hiptesi defensada, entre altres, per Queirs Veloso- encara hi ha qui propugna les dates de 1460 (Braacamp Freire) o entre 1470 i 1475 (Brito Rebelo). De fet, si ens basrem en les informacions contingudes en la prpia obra de l'autor, trobarem contradiccions. O Velho da Horta, Floresta de Enganos o Auto da Festa, indiquen 1452, 1470 i abans de 1467, respectivament. Des que van tenir lloc, l'any 1965, les festivitats oficials commemoratives del cinqu centenari del naixement del dramaturg, s'accepta 1465 de forma gaireb unnime.

Frei Pedro de Poiares localitzava el seu naixement a Barcelos, per hi ha poques possibilitats que fra aix. Pires de Lima proposa Guimares (Chas de Tavares, a Mangualde) com a terra natal del dramaturg, hiptesi que estaria d'acord amb la identificaci del dramaturg amb l'orfebre, ja que la ciutat de Guimaraes va ser durant molt de temps bressol privilegiat de joiers. El poble de Guimaraes es mostra favorable a aquesta hiptesi, com es pot verificar, per exemple, en la designaci d'una de les escoles del Concelho, que homenatja l'autor. Lisboa s moltes vegades designada tamb com el lloc correcte. Altres, en canvi, indiquen les Beiras com a lloc de naixement. De fet, en la seua obra s'hi troben diverses referncies a aquesta rea geogrfica de Portugal, tant en la toponmia com per la forma de parlar dels personatges.

Dades biogrfiques.
Se sap que es va casar amb Branca Bezerra, de qui van nixer Gaspar (que va morir l'any 1519) i Belchior (nascut el 1505). Desprs d'enviudar, es va casar amb Melcia Roiz de qui va tenir Paula Vicente (1519-1576), Lus Vicente (que va organitzar la compilaci de les seues obres) i Valria.

Hom suposa que havia estudiat en Salamanca

El seu primer treball conegut, la pea en castell El monleg del vaquer, Auto do vaqueiro o Auto da visitaao, va ser representada a les habitacions de la reina Mara, muller de Don Manuel, per a celebrar el naixement de Joan III, sent aquesta representaci considerada com el punt de partida de la histria del teatre portugus. Aquest fet va ocrrer a la nit del 8 de juny de 1502, amb la presncia, a ms del rei i la reina, Donya Leonor, viuda de Joan II i Donya Beatriz, mare del rei. Llavors va ser nomenat responsable de l'organitzaci dels esdeveniments de palau. la senyora Leonor va demanar al dramaturg la repetici de la pea pels matins de Nadal, per l'autor, considerant que l'ocasi demanava un altre tractament, va escriure l' Auto Pastoril Castelhano. De fet, l' Auto da visitaao t elements clarament inspirats en l' "adoraci dels pastors", d'acord amb els relats del naixement de Crist. L'escenificaci incloa una ofrena de presents simples i rstics, com formatges, al futur rei, al qual se li presagiaven grans fets. Gil Vicente que, a ms d'haver escrit la pea, tamb la va escenificar i la va representar, va usar, amb tot, el quadre religis nadalenc des d'una perspectiva profana. Donya Leonor, molt interessada en el seu treball, va esdevenir la seua gran protectora en els anys segents.

Si va ser realment orfebre, va acabar la seua principal obra en aquest art -La Custdia de Belem, feta per al monestir dels Jernimos- l'any 1506, produda amb el primer or vingut de Moambic. Tres anys desprs, aquest mateix joier va esdevenir administrador del patrimoni d'ofebreria al convent de Crist, a Tomar, la Mare de Du de Belm i a l'Hospital de Tots Sants, a Lisboa. Encara s possible afegir algunes dates ms en relaci a aquest personatge, que tant pot ser un com mltiples: en 1511 s nomenat vasall del Rei i, un any desprs, se sap que era representant de la bandera dels orfebres en la Casa dels vint-i-quatre. L'any 1513, el mestre de la balana de la Casa de la Moneda, tamb de nom Gil Vicente (si s el mateix o no, com ja s'ha dit, no se sap), va ser elegit per altres mestres per a representar-los en el Consell de Lisboa.

Ser ell qui dirigisca els festejos en honor de Donya Leonor, la tercera esposa del rei Manuel, l'any 1520, un any abans de passar a servir Joan III de Portugal, aconseguit el prestigi del qual es valdria per a permetre's satiritzar al clero i la noblesa a les seues obres o per a dirigir-se al monarca criticant les seues decisions, com va fer l'any 1531, a travs d'una carta al rei, on defensa als cristians nous.

Va morir en lloc desconegut, tal vegada l'any 1536, perqu a partir d'aqueixa data es deixa de trobar qualsevol referncia al seu nom en els documents de l'poca, llevat que haguera deixat d'escriure a partir d'aquesta data.

Context histric.
El teatre portugus abans de Gil Vicente.

El teatre portugus no va nixer amb Gil Vicente. Aquest mite, creat per diversos autors de renom, com Garcia de Resende, en el seu Miscelnia, o el seu propi fill, Lus Vicente, amb ocasi de la primera edici de la "Compilaci" de l'obra completa de son pare, podr justificar-se per la importncia innegable de l'autor en el context literari peninsular, per no s del tot cert ja que existien manifestacions teatrals abans de la nit del 7 al 8 de juny de 1502, data de la primera representaci del Auto do vaqueiro o da visitaao, a les habitacions de la reina.

Ja en el regnat de San I, els dos ms antics actors portuguesos, Bonamis i Acompaniado, van realitzar un espectacle de "arremedilho", i van ser pagats pel rei amb una donaci de terres. L'arquebisbe de Braga, Dom Frei Telo, es refereix, en un document de 1281, a representacions litrgiques amb ocasi de les principals festivitats catliques. El 1451, el casament de la infanta Donya Leonor amb l'emperador Frederic III d'Alemanya va ser acompanyat tamb de representacions teatrals. Segons les crniques portugueses de Fernan Lopes, Zurara, Rui de Pina o Garcia de Resende, tamb en les corts de Joan I, Alfons V i Joan II, es feien escenificacions espectaculars. Rui de Pina es refereix, per exemple, a una comdia en qu El senyor Joan II va participar personalment, fent el paper de "Cavaller del Cigne", en un escenari d'ones agitades (formades amb draps), amb una flota de naus que va causar espant en fer la seua aparici en escena acompanyada del so de trompetes, timbals i artilleria i msica executada per ministrers, a ms d'una tripulaci composta per actors vestits de forma espectacular.

Amb tot, poc queda dels textos dramtics previcentins. A ms de les glogues dialogades de Bernardim Ribeiro, Cristovao Falcao i S de Miranda, Andr Dias va publicar l'any 1435 un "Pranto de Santa Maria" considerat un esbs raonable d'un drama litrgic. En el Canoner General de Garcia de Resende hi ha alguns textos tamb significatius, com l' Entrems de l'ngel (aix anomenat per Tefilo Braga), de Francisco de Portugal, Comte de Vimioso, o les canons d'Anrique da Mota (o Farsa do alfaiate), segons Leite de Vasconcelos, dedicats a temes i personatges sorneguers i amb episodis divertits. s probable que Gil Vicente haguera assistit a algunes d'aquestes representacions. Per, amb tot i sense qualsevol dubte, les supera en mestria i en profunditat, tal com diria Marcelino Menndez Pelayo que el considerava la "figura ms important dels primitius dramaturgs peninsulars", arribant a dir que no hi havia "qui el superara en l'Europa del seu temps".

Obra.
Caracterstiques Principals.

La seua obra s la continuaci del teatre ibric popular i religis preexistent, tot i que de forma menys profunda. Els temes pastorals, presents en la literatura de Juan del Enzina, influiran fortament en la seua primera fase de producci teatral i romandran espordicament a la seua obra posterior, de major diversitat temtica i sofisticaci de mitjans. De fet, la seua obra t una vasta diversitat de formes: l' Auto pastoral, l'allegoria religiosa, narratives bbliques, farses episdiques i Autos narratius. El seu fill, Lus Vicente, en la primera compilaci de totes les seues obres, les va classificar en Autos i misteris (de carcter sagrat i devocional) i en farses, comdies i tragicomdies (de carcter prof). Tot i aix, qualsevol classificaci s reductora, de fet, noms cal pensar en la Trilogia de les Barques per a verificar com certs elements de propis de la farsa (els personatges que van apareixent, fa poc eixits d'aquest mn) es mesclen amb elements allegrics religiosos i mstics (el B i el Mal).

Gil Vicente va retratar, amb refinada comicitat, la societat portuguesa del segle XVI, demostrant una capacitat aguda d'observaci en traar el perfil psicolgic dels personatges. Crtic sever dels costums, d'acord amb la mxima que seria dictada per Molire ("Ridendo castigat mores" - rient es castiguen els costums), Gil Vicente s tamb un dels ms importants autors satrics de la llengua portuguesa. En 44 peces, usa gran quantitat de personatges extrets de l'espectre social portugus d'altura. s com la presncia de mariners, gitanos, llauradors, fades i dimonis i de referncies - sempre amb un lirisme nat - a dialectes i llenguatges populars. Entre les seues obres cal esmentar l' Auto Pastoril Castelhano (1502) i l' Auto dos Reis Magos (1503), escrites per a la seua representaci nadalenca, i l' Auto da Barca do Inferno (1516), l' Auto da Barca do Purgatrio (1518) i l' Auto da Barca da Glria (1519). L'any 1523 va escriure escriu la Farsa de Ins Pereira.

Sn generalment apuntats, com a aspectes positius de les seues peces, la imaginaci i l'evident originalitat; el sentit dramtic i el coneixement dels aspectes relacionats amb la problemtica del teatre.

Alguns autors consideren que la seua espontanetat, encara que reflectint de forma efica els sentiments collectius i representant la realitat criticable de la societat a qu pertanyia, perd en reflexi i en perfecci. De fet, la seua forma d'expressi s simple, plana i directa, sense grans floritures potiques. Per damunt de tot, l'autor s'expressa de forma inspirada, dionisaca, i no sempre obeint a principis esttics i artstics d'equilibri. s tamb verstil a les seues manifestacions: si per una banda, sembla un nima rebel, temerria, impetosa que tracta de demostrar els vicis dels altres, gaireb de la mateixa manera en qu s'esperaria d'un inconscient buf de la cort; d'altra banda, es mostra dcil, hum i tendre en la seua poesia de caire religis i quan tracta de defensar aquells als qui la societat maltracta. El seu lirisme religis, d'arrel medieval i que mostra influncies de les Cantigues de Santa Maria est ben present, per exemple, en l' Auto de Mofina Mendes, en l'escena de l'Anunciaci, o en una oraci recitada per Sant Agust en l' Auto da Alma.  Per aqueix motiu s, de vegades, anomenat "el poeta de la Mare de Du".

El seu lirisme patritic, present en Exortao da Guerra, Auto da fama o Cortes de Jpiter, no es limita a glorificar, en estil pic i orgulls, la naci: de fet, s crtic i ticament preocupat, principalment pel que fa als vicis nascuts de la nova realitat econmica, que es produeix amb el comer amb Orient (Auto da ndia). El lirisme amors, d'altra banda, aconsegueix infiltrar algun erotisme i alguna obscenitat amb influncies ms erudites (Petrarca, per exemple).

 Enllaos externs .
 Obres de Gil Vicente a la Biblioteca Virtual Cervantes ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140166" title="Gran Premi de Mnaco del 1955" nonfiltered="1598" processed="1586" dbindex="57315">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1955, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 22 de maig del 1955.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio   1:42.4. ;

 Pole: Juan Manuel Fangio   1:41.1.

 Louis Chiron amb 55 anys i  292 dies s el pilot ms veter de l'histria de la F1.

 Aquest va ser l'ltim GP que va correr Alberto Ascari que pocs dies desprs va perdre la vida en un accident a Monza, es creu que degut a les ferides causades en l'accident al  GP de Mnaco on va caure a l'aigua desde el circuit en el curs de la prova.







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140167" title="s rentador" nonfiltered="1599" processed="1587" dbindex="57316">

L's rentador (Procyon lotor) s una espcie nativa de Centre i Nord Amrica.

Inicialment Carl von Linn el va anomenar Ursus lotor, s a dir, s rentador.

 Etologia.
s omnvor i oportunista. Rep aquest nom al seu hbit de caar als rius i fa la impressi que renti.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140169" title="Sant Jaume (desambiguaci)" nonfiltered="1600" processed="1588" dbindex="57317">


Hagiografia: hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Jaume:
Sant Jaume el Major, un dels apstols, fill de Zebedeu i patr de Galcia.
Sant Jaume el Menor, germ del tamb apstol Judes Tadeu.
Sant Jaume el Just, germ de Jess de Natzaret.

Geografia: tamb hi ha molts noms toponmics que inclouen el terme Sant Jaume, entre els quals:
Sant Jaume de Compostella, nom catal de Santiago de Compostela, a Galcia.
Sant Jaume dels Domenys, municipi del Baix Peneds.
Sant Jaume d'Enveja, municipi del Montsi.
Sant Jaume de Frontany, municipi del Bergued.
Sant Jaume de Galcia, nom catal de Santiago de Compostella, a Galcia.
Sant Jaume de Llierca, municipi de la Garrotxa.
Sant Jaume Sesoliveres, nucli de poblaci del municipi de Piera, a l'Anoia.
Sant Jaume de Trei, nucli de poblaci del municipi d'Argentona, al Maresme.
Sant Jaume de Viladrover, nucli de poblaci del municipi del Brull, a Osona.

Esglsies:
Sant Jaume de Vilanova, esglsia romnica del municipi de Santa Maria d'Ol, al Bages.

Altres temes:
El Cam de Sant Jaume, ruta de pelegrinatge que des de diverses parts d'Europa arriba fins a Santiago de Compostella.
L'Orde de Sant Jaume de l'Espasa o Orde de Santiago, orde militar i religis.
La plaa de Sant Jaume, nucli administratiu de Barcelona, on hi ha l'Ajuntament de la ciutat i el Palau de la Generalitat, seu del govern catal.
Sant Jaume de Vallparads, castell cartoixa de Terrassa, al Valls Occidental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140170" title="Ribozim" nonfiltered="1601" processed="1589" dbindex="57318">
Un ribozim s una cadena d'ARN que t funci biocatalitzadora.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140184" title="Vinyet Panyella i Balcells" nonfiltered="1602" processed="1590" dbindex="57320">
Vinyet Panyella i Balcells (Sitges, Garraf, 15 de febrer de 1954) s escriptora, llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i diplomada en biblioteconomia.

Entre els anys 1976 i 1983 va exercir com a responsable de l'Arxiu Histric de Sitges, i fins el 1989 com a cap del Servei de Documentaci, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya.

Des de 1989 i fins el 2004 va estar vinculada a la Biblioteca de Catalunya primer com a sots-directora, desprs com a gerent, i ms tard com a directora.

Ha format part de diversos comits i entitats professionals d'mbit internacional com ara LIBER, IFLA, PEN catal, AILLC (Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), NACS (North American Catalan Society), AELC (Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana), Association Franaise des Catalanistes, ACEC (Associaci Collegial d'Escriptors de Catalunya)

Ha estat diputada al Parlament de Catalunya per la coalici de Convergncia i Uni durant la V legislatura.

Com a escriptora s autora de treballs sobre el modernisme, el noucentisme, art i histria cultural, alguns dels quals han merescut premis i distincions. Tamb ha collaborat habitualment en mitjans de comunicaci, i en revistes cientfiques i culturals com lAvui, Serra d'Or, Revista de Catalunya, Cartips, La Vanguardia i L'Aven.

Llibres publicats.
Narrativa breu ;
El Drac i la Menuda. Vilafranca del Peneds: Vilatana, 2003 (infantil);
L'Estrella i el Mar : conte de reis. Sitges: Ajuntament, 2003 (infantil);
Poesia ;
Memorial de platges. Barcelona: Columna, 1993;
Les ales del buit. Barcelona: Caf Central, 1997;
Jard d'ambre. Barcelona: Columna, 1998;
Miralls de marbre. Barcelona: Mediterrnia, 2000;
Quintet de l'Havana : un homenatge a Alejo Carpentier. Sitges: Papers de Terramar, 2001;
Pars-Viena. Barcelona: Ed. 62 - Empries, 2002;
Dins del cercle d'Orfeu. Lleida: Pags, 2004;
Prosa no de ficci (biografies) ;
Petita histria de Santiago Rusiol. Barcelona: Mediterrnia, 1994 (infantil);
Joaquim Sunyer. Barcelona: Columna, 1997;
Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979) : entre les avantguardes i l'humanisme. Barcelona: Ed. 62, 2000;
El sembrador : biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert. Sitges: Ajuntament, 2002;
Santiago Rusiol : el caminant de la terra. Barcelona: Ed. 62, 2003;
Prosa no de ficci (crtica i estudis literaris) ;
J.V. Foix : 1918 i la idea catalana. Barcelona: Ed. 62, 1989;
Paisatges i escenaris de Santiago Rusiol (Pars, Sitges, Granada). Barcelona: Curial - Abadia de Montserrat, 2000;
Altres (assaig no literari) ;
ngeles Santos. Sitges, 1992;

Premis literaris.
Recull-Josep Ametller d'assaig, 1988: J.V. Foix : 1918 i la idea catalana;
Premis Literaris de Cadaqus-Rosa Leveroni de poesia, 1992: Memorial de platges;
Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia, 1997: Jard d'ambre;
Ferran Soldevila, 1999: Josep Carbonell i Gener (Sitges 1897-1979) : entre les avant;
Gaziel, 2001: Santiago Rusiol : el caminant de la terra;
Premi Internacional de Poesia Mrius Sampere, 2006: Les pomes de Czanne;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140186" title="Copa de la Lliga francesa de futbol" nonfiltered="1603" processed="1591" dbindex="57321">
La Copa de la Lliga francesa de futbol s una competici francesa de futbol que es disputa per eliminatries. La competici pren cos a partir de 1995 quan el vencedor obt una plaa per a la Copa de la UEFA. Amb anterioritat era una competici d'estiu que servia com a preparaci per la temporada. Aquesta competici, que el 1982 s'anomen Copa d'Estiu (Coupe d'Et) no era massa ben considerada pels clubs grans que sovint hi participaven amb equips reserves. L'any 1991 fou disputada per equips de segona divisi.

Els anys 1963 i 1965 es disputaren dues competicions que ja reberen la denominaci de Copa de la Lliga.

Les finals de 1995 a 1997 es disputaren al Parc des Princes, mentre que des de 1998 a l'Stade de France.

Als anys 50 i 60, es disput la Copa Charles Drago, una competici que es pot considerar predecessora de la Copa de la Lliga.

 Palmars .
 1963 - Racing Club de Strasbourg;
 1965 - Football Club Nantes Atlantique;
 1982 - Stade Lavallois 3 - 2 AS Nancy Lorraine;
 1984 - Stade Lavallois 3 - 1 AS Monaco;
 1986 - FC Metz 2 - 1 AS Cannes;
 1991 - Stade de Reims 0 - 0 Chamois Niortais FC prrroga i penals 4 a 3 ;
 1992 - Montpellier HSC 3 - 1 SCO Angers;
 1994 - RC Lens 3 - 2 Montpellier HSC;



Categoria :Competicions futbolstiques franceses

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140188" title="Romain Rolland" nonfiltered="1604" processed="1592" dbindex="57322">

Romain Rolland ( Clamecy, Frana 1866 - Vzelay 1944 ) fou un escriptor i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1915.

Biografia.
Va nixer el 29 de gener de 1866 a la ciutat de Clamecy, poblaci situada al departament francs de Nivre en una famlia de notaris, encara que entre els seus ascendents hi havia tant camperols com gent notable. L'any 1886 va iniciar els seus estudis de filosofia a l'cole normale suprieure de Pars per la seva independncia d'esperit el va dur a abandonar-la per no sotmetre's a la ideologia dominant. Posteriorment va iniciar els estudis d'Histria al mateix centre, on es va graduar el 1889. Va passar dos anys a Roma (Itlia), on la trobada amb Malwida von Meysenburg   que havia estat amiga de Nietzsche i Wagner   el va fer descobrir les obres mestres italianes, les quals van ser decisives en el desenvolupament del seu pensament. Quan va retornar a Frana l'any 1895 va realitzar el doctorat amb la seva tesi "Els orgens del teatre lric modern" i la seva dissertaci doctoral amb "Una Histria de l'pera a Europa abans de Lully i Scarlatti". 

Activitat professional, social i literria. 

Professor d'histria al "Lyce Henri IV" i a l'cole franaise de Rome, tamb fou professor d'Histria de la msica a La Sorbona i finalment professor d'Histria de l'cole Normale Suprieure. 

Exigent, tmid i jove, no li agradava ensenyar. No va ser indiferent a la joventut per, "Jean-Christophe", "Olivier" i els seus amics   els herois de les seves novelles   sn joves. Per amb els joves, com amb els adults, Rolland noms va mantenir relacions distants. Desitjava ser sobretot un escriptor. Segur que la literatura li donaria uns bons ingressos, va renunciar a la universitat l'any 1912. El 1915 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura com a tribut a l'elevat idealisme de la seva producci literria i a la simpatia i l'amor per la veritat amb el qual ha descrit diversos tipus d'ssers humans", i l'any 1922 va fundar la revista Europe. 

Romain Rolland va ser un pacifista militant. El 1924 el seu llibre sobre Gandhi va contribuir a la seva posterior reputaci, i ambds es van conixer el 1931 a Sussa, on Rolland s'install per escriure. La seva existncia va estar marcada per la passi per la msica i l'heroisme, i durant tota la seva vida va buscar canals de comuni entre els homes. A causa de la seva insistncia per la justcia i els seus ideals humanistes va buscar la pau durant i desprs de la Primera Guerra Mundial en les obres dels filsofs de l'ndia ("Converses amb Rabindranath Tagore" i Mohandas Gandhi) i desprs en el nou mn que la Uni Sovitica preconitzava. Romain Rolland va rebre el fort influx de la filosofia hinduista del Vedanta, a la qual va dedicar diversos llibres. L'any 1934 fou un dels proposants de Carl von Ossietzky com a Premi Nobel de la Pau, premi que li fou atorgat l'any segent.

El seu viatge a Moscou, realitzat l'any 1935, per invitaci de Maxim Gorki, fou una oportunitat per a conixer Josef Stalin, i fou utilitzat de manera no oficial com a ambaixada dels artistes francesos a la Uni Sovitica. El 1937 va installar-se a la ciutat de Vzelay, la qual l'any 1940 fou ocupada pels alemanys, moment en el qual es va allar en una completa solitud. Sense deixar de treballar, aquell mateix any va acabar les seves memries i es va dedicar a finalitzar la seva investigaci musical sobre la vida de Ludwig van Beethoven. Va morir en aquesta ciutat de la regi de Borgonya el dia 30 de desembre de 1944.

Obra completa.
1888: Amour d'enfants;
1891: Les Baglioni, indita durant la vida de l'autor;
1891: Empdocle, indita durant la vida de l'autor;
1891: Orsino, indita durant la vida de l'autor;
1892: Le Dernier Procs de Louis Berquin;
1895: Les Origines du thtre lyrique moderne, tesi doctoral;
1895: Histoire de l'opra avant Lully et Scarlatti, dissertaci doctoral;
1895: Cur ars picturae apud Italos XVI saeculi deciderit, tesi doctoral ;
1897: Saint-Louis;
1897: Art, drama histric i filosfic;
1898: Les Loups, drama histric i filosfic;
1899: Le Triomphe de la raison, drama histric i filosfic;
1899: Danton, drama histric i filosfic;
1900: Le Poison idaliste;
1901: Les Ftes de Beethoven  Mayence;
1902: Le Quatorze Juillet, drama histric i filosfic;
1902: Franois-Millet;
1903: Vie de Beethoven;
1903: Le temps viendra;
1903: Le Thtre du peuple;
1904: La Montespan, drama histric i filosfic;
1904-1912: Jean-Christophe, cicle de 10 volums repartits en tres sries: Jean-Christophe, Jean-Christophe  Paris i La Fin du voyage;
1904: L'Aube, primer volum de la srie Jean-Christophe;
1904: Le Matin, segon volum de la srie Jean-Christophe;
1904: L'Adolescent, tercer volum de la srieJean-Christophe;
1905: La Rvolte, quart volum de la srie Jean-Christophe;
1907: Vie de Michel-Ange (1907);
1908: Musiciens d'aujourd'hui, articles i estudis sobre la msica;
1908: Musiciens d'autrefois, articles i estudis sobre la msica;
1908: Antoinette, primer volum de la srie Jean-Christophe  Paris;
1908: La Foire sur la place, segon volum de la srie Jean-Christophe  Paris;
1908: Dans la maison, tercer volum de la srie Jean-Christophe  Paris;
1910: Haendel;
1911: La Vie de Tolsto;
1911: Le Buisson ardent, primer volum de la srie La Fin du voyage;
1911: Les Amies, segon volum de la srie La Fin du voyage;
1912: La Nouvelle Journe, tercer volum de la srie La Fin du voyage;
1912: L'Humble Vie hroque;
1915: Au-dessus de la mle, manifest pacisifat;
1917: Salut  la rvolution russe;
1918: Pour l'internationale de l'Esprit;
1918: L'ge de la haine;
1919: Colas Breugnon;
1919: Les Prcurseurs;
1920: Clrambault;
1920: Pierre et Luce;
1921: Pages choisies;
1921: La Rvolte des machines;
1922: Annette et Sylvie, volum I de L'me enchante;
1922: Les Vaincus;
1924: L't, volum II de L'me enchante;
1924: Gandhi;
1924: Mre et fils, volum III de L'me enchante;
1925: Le Jeu de l'amour et de la mort;
1926: Pques fleuries;
1928: Lonides;
1928: De l'Hroque  l'Appassionata;
1929: Essai sur la mystique de l'action;
1929: L'Inde vivante;
1929: Vie de Ramakrishna;
1930: Vie de Vivekananda;
1930: L'vangile universel (1930);
1930: Goethe et Beethoven (1930);
1933: L'Annonciatrice (1933);
1935: Quinze Ans de combat (1935);
1936: Compagnons de route (1936);
1937: Le Chant de la Rsurrection (1937);
1938: Les Pages immortelles de Rousseau (1938);
1939: Robespierre, drama histric i filosfic;
1943-1945: La Cathdrale interrompue, 3 volums;
1945: Pguy;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (1269) Rollandia descobert el 20 de setembre de 1930 per Grigoriy N. Neujmin.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1915;
  Romain Rolland al Projecte Gutenberg;
  Association Romain Rolland;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140197" title="Diego Garcia" nonfiltered="1605" processed="1593" dbindex="57323">

Diego Garcia () s un atol situat al mig de l'Oce ndic, a uns 1.600 km al sud de l'ndia i s el ms gran de l'arxiplag de Chagos. Forma part del Territori Britnic de l'Oce ndic. Des del procs de despoblaci de Diego Garcia en els anys 1960 i 1970, ha servit com a base militar dels Estats Units i actualment tamb allotja una de les tres estacions terrestres del Sistema de Posicionament Global GPS.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140199" title="Man Ray" nonfiltered="1606" processed="1594" dbindex="57324">
Man Ray (Filadlfia, 27 d'agost de 1890 - Pars; 18 de novembre de 1976), artista nord-americ d'origen jueu rus, nascut amb el nom de Emmanuel Rudzitsky.
 

Biografia. 

Comena a pintar a l'edat de cinc anys i dos anys desprs es trasllada a Brooklyn amb la seva famlia, on va a escola. Rep una beca per a estudiar Arquitectura i la rebutja igual que la idea d'una educaci acadmica. A Nova York treballa com grabador i en una agncia de publicitat, alhora que assisteix a les classes nocturnes de la National Academy of Design. Els seus primers contactes amb l'avantguarda novaiorquesa es produxen en les seves visites a la galeria d'Alfred Stieglitz i en les tertlies dels Arensberg. 

En 1914 es casa amb Adon Lacroix, una poeta belga. La seva primera exposici individual t lloc en la Daniel Gallery de Nova York en 1915. 

Funda, al costat de Marcel Duchamp i Francis Picabia, el Dadaisme novaiorqus. En 1918 treballa amb aergrafs sobre paper fotogrfic i en 1920, amb K. Dreier i Duchamp, funda la Socit Anonyme, una companyia des de la qual gestionen tot tipus d'activitats d'avantguarda (exposicions, publicacions, installacions, pellcules, conferncies, etc.)

Dos anys desprs s'installa a Pars fins a 1940, on centralitza el Dadaisme parisenc. Davant la impossibilitat de vendre la seva obra, Man Ray torna a la fotografia. Les seves primeres obres experimentals sn els Rayographs de 1921, imatges fotogrfiques fetes sense cmera (imatges abstractes obtingudes amb objectes exposats sobre un paper sensible a la llum i desprs revelat). Tamb fa retrats, de fet es converteix en fotgraf retratista de personalitats de la cultura. 

Cap a finals dels anys vint comena a realitzar pellcules d'avantguarda, com l'Estel de Mar (1927). Fa objectes dadastes com Object to be Destroyed de 1923, un metrnom amb la fotografia d'un ull agarrada a l'agulla. Quan el surrealisme se separa del Dadaisme en 1924, Ray s un dels seus fundadors i est incls en la primera exposici surrealista a la Galeria Pierre de Pars en 1925.

Inspirat pel seu model i amant Alice Prin, coneguda com Kiki de Montparnasse, fa Le Violon d'Ingres (1924). En els anys trenta publica diversos volums de fotografies. 



En 1936 la seva obra est present en l'exposici Art Fantstic, Dad i Surrealisme del Museu d'Art Modern de Nova York. 

En 1940, escapant de l'ocupaci nazi de Pars, s'installa a Hollywood i a Nova York, no regressant a Frana fins l'any 1951. Durant la seva estada a Califrnia es guanya la vida ensenyant com professor. 

En 1963 publica la seva Autobiografia. Abans de morir, el Metropolitan Museum de Nova York li dedica una retrospectiva a la seva obra fotogrfica (1973). Mor el 18 de novembre de 1976, a Pars.

Obra.
La frtil producci de Ray eludeix categoritzacions netes i reflecteix la seva gil i humorstica sensibilitat. Entre pintures i fotografies cal incloure pellcules, objectes, collages, obra grfica, dibuixos, disseny publicitari i moda. Com pioner del Dad i del Surrealisme la seva aproximaci es caracteritza per l'irracional i l'incongruent, provocant erotisme i escndol.

Cita.
"La recerca de la llibertat i el plaer; aix ocupa tot el meu art". Man Ray. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140206" title="Ramon Folc I de Cardona" nonfiltered="1607" processed="1595" dbindex="57326">
Ramon Folc I de Cardona (?-Mald, 1086). primer Vescomte de Cardona  per decissi reial.

Fou contemporni de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. A la mort de Ramon Berenguer II el 1082, va estar en contra Berenguer Ramon II a qui, anteriorment, havia acompanyat a les campanyes contra els sarrans de Saragossa i contra el Cid. 

Va morir vctima d'una incursi sarrana al castell de Mald. 


 Antecedents familiars . 
Fill de Folc I de Cardona, darrer vescomte d'Osona, i Guisla de Sant Mart. 

 Npcies i descendents .
Es cas amb na Ermessenda i tingueren tres fills:
Ermessenda de Cardona, successora al ttol, per al morir en 1090, aquest va passar al seu fill Bernat Amat.  ;
Bermon II de Cardona mort en 1086.  ;
Guisla de Cardona. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140209" title="Komidashi" nonfiltered="1608" processed="1596" dbindex="57327">
En el joc del go, el komi o komidashi sn els punts addicionals que es donen a blanc en compensaci pel desavantatge que suposa que comenci jugant negre.

Komidashi (  ) s el terme complet per referir-se a aquesta regla de compensaci en japons. En xins s'anomena   , i   en core.

Els valors ms habituals que s'utilitzen avui en dia com a komi sn 5,5, 6,5, i 7,5. La importncia d'utilitzar semi-enters s que el mig punt serveix per resoldre empats en la puntuaci. En les partides amb handicap, es pren un komi de 0.5.

 Histria .

La importncia de compensar blanc pel fet que comenci negre no es va tenir en compte fins a mitjans del segle XIX. Tot i que no hi ha unanimitat en les dates, sembla ser que va ser a l'any 1852 quan es va comenar a introdur la regla del komi. Tot i aix, no va ser fins a l'any 1907 quan es va comenar a utilitzar en un torneig, amb un valor de 3. La decisi d'introdur el komi com a regla formal en el go no va ser exempta de polmica entre els jugadors.

La tendncia general en els ltims cent anys ha estat d'incrementar el komi, des de 2 punts fins a 6,5 o 7,5. Aquest increment ha anat lligat al desenvolupament de la teoria darrera l'inici del joc (fuseki). No cal dir que la introducci del komi ha suposat canvis substancials en l'estratgia general dels dos jugadors, que han de recrrer a tctiques ms agressives per tal de mantenir l'avantatge en cada moment.

John Fairbairn, historiador del mn del go, ha escrit sobre la histria del komi.

 Justificacions .
El valor per al komi es decideix tericament fent un anlisi estadstic de les partides de professionals i ajustant-lo per tal que les victries de Blanc i Negre s'aproximin al 50%. Algunes persones afirmen que, basant-se en les partides dels professionals, el valor del komi encara s'hauria de pujar fins a un valor de 8,5 per tal d'equilibrar la partida.

D'altres anlisis han intentat establir el valor adequat pel komi des d'un punt de vista teric, entenent aquest valor com el nombre de punts que pot assegurar Negre amb la primera jugada, per aquesta s una qesti molt ms difcil de valorar objectivament.

 Altres formes de komi .
Un altre tipus de compensaci per utilitzar en partides amb diferncia de nivells entre els contrincants s el komi invers, on Negre juga primer (habitualment sense pedres de handicap sobre el tauler), i a ms s'end punts de compensaci. Aquest sistema agrada a alguns jugadors, ja que permet desenvolupar la partida com si fos igualada, per obliga a Blanc a recuperar el desavantatge inicial.

A ms de la possibilitat d'establir un valor fix, es pot seguir el sistema de subhasta de komi: un jugador escull com de gran ser el komi de Blanc, i desprs els dos jugadors decideixen si jugaran amb Blanc o Negre. Tamb hi ha la possibilitat de oferir-se a jugar contra Blanc amb un nombre determinat de komi, el que guanyi l'oferta dur Negre.

 Vegeu tamb .
Handicap en el go;
Sistemes de puntuaci en el go;
Sistemes de rnquing en el go;

 Enllaos externs .
Sensei's Library: Komi ;
Sensei's Library: Histria del Komi ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140213" title="David Caada Garca" nonfiltered="1609" processed="1597" dbindex="57328">

David Caada Garca (Saragossa, 11 de mar de 1975) s un ciclista espanyol que corre actualment a les files del Saunier Duval-Prodir.

Va debutar com a professional l'any 1996 amb l'equip ONCE, amb el qual va tenir la seva millor temporada el 2000, guanyant la classificaci general i diverses etapes de la Volta a Mrcia i el Circuit de la Sarthe. Aix li permet aconseguir un bon contracte amb l'equip belga Mapei. Tanmateix, el seu rendiment posterior no fou gens bo a causa de mltiples lesions, com ara trencaments de clavcula, problemes al tend d'Aquilles i fins i tot problemes cardacs, dels quals ha estat operat dues vegades.

L'any 2004 torn a un equip espanyol amb el Saunier Duval-Prodir, on noms ha aconseguit una victria, per una de prestigi: la Volta a Catalunya 2006, en qu super el colombi Santiago Botero per dos segons de diferncia.

Palmars.
2000;
2 etapes i la general final de la Volta a Mrcia;
1 etapa i la general final del Circuit de la Sarthe;
2006;
1r a la Volta a Catalunya;

Resultats al Tour de Frana.
2000. 33 de la classificaci general;
2003. 56 de la classificaci general;
2005. 63 de la classificaci general;
2006. Abandona (14a etapa);
2007. 103 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1999. 89 de la classificaci general;
2004. 18 de la classificaci general;
2007. 59 de la classificaci general;
2008. 58 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2002. 50 de la classificaci general;
2003. 53 de la classificaci general;
2004. 47 de la classificaci general;
2005. Abandona (19a etapa);
2006. 88 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de David Caada a www.sitiodeciclismo.net;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140215" title="Iroslav Popvitx" nonfiltered="1610" processed="1598" dbindex="57329">

Iroslav Popvitx (               ) (nascut a Drohobych, Ucrana, el 4 de gener del 1980) s un ciclista que actualment corre a les files de l'equip Silence-Lotto.

Juntament amb altres ciclistes eslaus com Tomas Vaitkus o Volodymyr Bileka, Popvitx va arrassar a la categoria sub-23 de les curses italianes, cosa que li guany el sobrenom d'el nou Canbal. Tan gran era el domini de Popvitx i el seu equip, que l'any 2001 van copar totes les places del podi de la Pars-Roubaix sub-23; Popvitx la va guanyar, seguit de Bileka i de Lorenzo Bernucci.

L'any 2002, l'equip belga Landbouwkrediet-Colnago li va donar l'oportunitat de passar a professionals, i aquella mateixa temporada va fer el seu debut en una gran volta, acabant el Giro d'Itlia en dotzena posici. L'any segent va progressar encara ms a la corsa rosa, acabant tercer al podi final de Mil.

El 2004 va arribar a portar la maglia rosa de la cursa, per acab en cinquena posici a la general final, guanyada pel ciclista de Cerro Veronese, Damiano Cunego.

El 2005, Lance Armstrong, que estava construint un equip de luxe per afrontar el que seria el seu set i ltim Tour de Frana, es va fixar en el jove ucrans i el va reclutar per l'equip Discovery Channel. La seva nica victria de la temporada va ser la general final de la Volta a Catalunya 2005, malgrat que tamb aconsegu endur-se el maillot blanc de millor jove del Tour de Frana.

El 2006, havent-se retirat Armstrong, Popvitx compartia el lideratge de l'equip amb Paolo Savoldelli, George Hincapie i Jos Azevedo. Els quatre membres de l'equip nord-americ van fallar a les muntanyes, per tot i aix, Popvitx aconsegu una victria d'etapa a Carcassona.

L'any 2007 va contribuir en la victria del seu company d'equip Alberto Contador al Tour de Frana.

El 2008 va fitxar per l'equip Silence-Lotto per tal d'ajudar Cadel Evans a guanyar el Tour de Frana. 

Palmars.
2001.
Campi del mn sub-23;

2004.
Trofeu Giacotelli;

2005.
Volta a Catalunya;
Millor jove al Tour de Frana;

2006.
1 etapa a la Volta a Castella i Lle;
1 etapa a la Volta a Gergia;
1 etapa al Tour de Frana;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;
Pgina personal   ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140216" title="Castell de Caernarfon" nonfiltered="1611" processed="1599" dbindex="57330">


El Castell de Caernarfon es troba a la poblaci de Caernarfon al nord de Galles. Construt pel rei Eduard I d'Anglaterra desprs de la conquesta del principat per part d'Anglaterra l'any 1238.

Eduard I d'Anglaterra constru diverses lnies defensives amb castell i ciutats emmurallades al nord de Galles per tal de protegir el territori i evitar la reconquesta. La debilitat de l'ocupaci britnica de Galles era evident. L'any 1282 havia mort el prncep Llywelyn ap Gruffudd, sobir de Galles pertanyent a la dinastia histrica del territori, Llywelyn havia rebutjat una renta de cent lliures esterlines i terres a Anglaterra per desvincular-se de Galles. Immediatament desprs de la seva mort, el seu germ Dafydd ap Gruffudd inici una revolta armada contra els anglesos per fou derrotat a la Batalla de Bera Mountain l'any 1283.

Davant d'aquests fets, la necessitat de protegir l'ocupaci anglesa de Galles es fu evident. D'aquesta manera s'expliquen les fortificacions militars i civils que Eduard I d'Anglaterra inici desprs de l'ocupaci a la zona rebel del nord de Galles.

Estudis actuals han determinat que el cost de la construcci del castell puj a 22.000 lliures esterlines de l'poca, una quantitat ms que significativa per l'poca. El castell mai finalitz i malgrat que les obres s'abandonaren el 1323, el castell rest inacabat encara avui en dia.

L'any 1911 fou elegit com l'espai per atorgar el ttol de Prncep de Galles, al qui seria rei Eduard VIII del Regne Unit. L'elecci d'aquest espai que es repet l'any 1969 amb el prncep Carles de Galles es basa en raons histrics i en sser considerat un vincle clar d'uni entre la Corona i el Principat de Galles.











 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140221" title="Nstor Lujn Fernndez" nonfiltered="1612" processed="1600" dbindex="57331">
Nstor Lujn i Fernndez, (1 de mar de 1922, Matar, Maresme - 22 de desembre de 1995) fou un periodista, gastrnom i escriptor catal.

Es va llicenciar en Filosofia i lletres el 1943. Va obtenir el ttol de periodista el 1952.

Va collaborar amb la revista Destino des de 1943, amb una columna de temes gastronmics anomenada "Carnet de ruta" que signava amb el pseudnim Pickwick. Va dirigir aquesta publicaci del 1958 al 1975. Va dirigir tamb la revista Historia y Vida entre 1975 i 1992. L'any 1987 es va iniciar com a novellista amb el llibre Decidnos, quin mat al conde?.

Reb el Premio Nacional de Gastronoma el 1974. Va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i amb el grau d'oficial de l'Ordre des Arts et des Lettres de Frana. L'any 1997 es va convocar per primera vegada el Premi Nstor Lujn de novella histrica en honor seu.

Obres.
En catal.
1988 Casanova o la incapacitat de perversi;
1989 Temps que passa, gent que queda;
1990 Diccionari Lujn de gastronomia catalana;
1991 A Mayerling, una nit...;
1991 La folla jornada;
1992 Mitges negres;
1992 Les tres glorioses;
1994 La Rambla fa baixada;
1994 El tnel dels anys 40;
1996 Els fantasmes del Trianon;

En castell.
1946 De Toros y Toreros;
1967 Historia del Toreo;
1970 Libro de la Cocina Espaola amb Joan Perucho;
1971 Y Mussolini cre el Fascismo amb Luigi Bettonica;
1977 El libro de la Cocina Espaola;
1983 Viajes por las Cocinas del Mundo;
1985 La Cocina Moderna;
1987 Decidnos, quin mat al conde?;
1988 Por ver mi Estrella Mara;
1990 La puerta de oro;
1991 Los espejos paralelos, Finalista del Premi Planeta de Novella 1991;

Premis literaris.
1987 Premio Internacional Plaza y Jans per Decidnos, quin mat al conde?;
1992 Pere Quart per Les tres glorioses;
1994 Ramon Llull per La Rambla fa baixada;
1995 Sant Jordi per Els fantasmes del Trianon;

Enllaos externs.
L'autor al Corpus literari;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140223" title="Ventor" nonfiltered="1613" processed="1601" dbindex="57332">

El Ventor (occit: Ventor sense article definit; francs: mont Ventoux) s una muntanya de 1912 m d'altitud a la regi de la Provena al sud-est de Frana, a uns 20 quilmetres al nord-est de Carpentrs. Al vessant nord, la muntanya limita amb el departament de Droma. s de llarg la muntanya ms alta de la regi i se li ha donat el nom de "gegant de la Provena".

Nom, aspecte i situaci.
Com el seu nom ho suggereix, pot fer-hi molt de vent al cim, especialment amb el mestral; s'hi han registrat velocitats de fins a 320 km/h. La carretera que passa pel cim es tanca sovint a causa dels forts vents. Ventor s'assembla al mot "vent", per la seva etimologia s prellatina (Ven-t- + -uru) i no significa "vent".

El Ventor, malgrat que geolgicament forma part dels Alps, s considerat sovint com a una muntanya separada d'ells, a causa de la manca de muntanyes d'una alada semblant a les rodalies. Es troba sol a l'oest de la serra de Leberon. El cim de la muntanya est compost de pedra calcria, sense cap mena de vegetaci ni arbres. La calcria blanca del cim fa que, des de lluny, doni la impressi d'estar nevat tot l'any (de fet, noms hi ha neu entre el desembre i l'abril). La seva posici allada sobre la vall del Roine fa que domini la regi sencera, i se'l pot veure des d'una gran distncia, en dies clars. Per tant, les vistes des del cim sn formidables.

Histria.
Petrarca va escalar el Ventor l'any 1336, cosa que va explicar en una carta a un amic.  Aquesta carta s considerada un dels primers productes del Renaixement i l'humanisme, ja que Petrarca fu l'ascensi inspirat per un passatge de la Histria de Roma de Tit Livi. Petrarca s considerat el pare de l'alpinisme, ja que va dir que volia escalar el Ventor noms per poder gaudir de les vistes. Va pujar al cim el dia 26 d'abril, juntament amb son germ i dues persones ms. Coneixia b la regi ja que va viure a Aviny entre 1333 i 1349.

Al segle XV es constru una capella al cim, dedicada a la Santa Creu. L'any 1882 s'hi constru una estaci meteorolgica que ja no est en funcionament. Als anys seixanta s'hi install una torre de comunicacions de 50 metres d'alada.

Flora i fauna.

Tot i que originalment hi havia vegetaci, a partir del segle XII els arbres de la muntanya van comenar a ser talats per satisfer la demanda de les drassanes de Tol. Algunes rees han estat reforestades des del 1860 amb una varietat d'arbres caducifolis (com ara alzines i faigos) i de confers, com ara el cedre de l'Atlas o el lrix. A una mica ms d'alria, els juniperus sn comuns.

La muntanya comprn el lmit d'espcies o ecot entre la flora i la fauna del nord i el sud de Frana. Algunes espcies, incloent-hi diversos tipus d'aranyes i papalllones, noms viuen al Ventor. s un bon lloc per veure-hi l'guila viborera.

Les seves qualitats biolgiques foren reconegudes per l'UNESCO el 1990, quan es cre la Rserve de Biosphre du Mont Ventoux, que protegeix una zona de 801 quilmetres quadrats a la muntanya i al seu voltant.

Curses ciclistes.
L'ascensi del Ventor en bicicleta es pot fer per tres carreteres.

Pel vessant sud, des de Bdoin; 1.610 metres d'ascensi en 22 km de distncia. Aquesta s l'ascensi ms difcil i famosa. La carretera que arriba al cim t una pendent mitjana del 7,6%. La pujada s fcil fins Saint-Estve, per els 16 quilmetres restants tenen una pendent mitjana del 10%. Als ltims quilmetres hi ha rfegues violentes de vent. Un amateur ben entrenat pot fer aquesta ascensi en 2-3 hores, mentre que els professionals tarden 1-1,5 hores. La pujada ms rpida va ser realitzada pel ciclista basc Iban Mayo al Dauphin Libr del 2004, amb un temps de 55'51".

Pel vessant nord, des de Malaucne; 1.570 metres d'ascensi en 21 km de distncia. Una mica ms fcil que la pujada des de Bdoin, i ms protegida del vent.

Pel vessant est, des de Saut; 1.220 metres d'ascensi en 26 km de distncia. Desprs del Chalet Reynard (on comena el "paisatge lunar" del cim), la pujada s la mateixa que la del vessant nord. Pendent mitjana del 4,4%.

Cada any es fan curses d'aficionats en qu s'intenta escalar la muntanya tan rpidament i tantes vegades com sigui possible en 24 hores. El 16 de maig del 2006, el ciclista Jean-Pascal Roux va trencar el rcord, pujant onze vegades la muntanya, totes des de Bdoin.

Tour de Frana.

El Ventor ha esdevingut llegendari com a una de les ascensions ms dures del Tour de Frana, que ha passat per la muntanya tretze vegades des del 1951. La majoria de vegades l'ascensi es fa des de Bdoin. Aquesta reputaci com a cim mtic del Tour atrau ciclistes de tot el mn.

La muntanya arrib a les portades dels diaris quan hi mor el gran ciclista angls Tom Simpson el 13 de juliol de 1967, per culpa d'una combinaci d'amfetamines, alcohol i hipertrmia. Va comenar a fer esses amb la bicicleta abans de caure. Estava delirant i va demanar al pblic que el tornessin a pujar a la bicicleta, i va continuar fins uns 800 metres del cim, on va caure mort. Es trobaren amfetamines al seu mallot i a la seva sang. Hi ha un monument a Tom Simpson a prop del cim que ha esdevingut un lloc de peregrinaci per a aficionats del ciclisme de tot el mn, que hi solen deixar records en senyal de respecte. El 1970, Eddy Merckx va guanyar l'etapa que acabava al Ventor, per va necessitar oxigen en acabar-la. L'ltim guanyador al Ventor, al Tour de Frana, va ser el francs Richard Virenque (el tamb francs Christophe Moreau, tanmateix, hi va guanyar al Dauphin Libr 2007).

Enllaos externs.

Ventor: Galeria d'imatges ;
 Climbbybike.com: Informaci i altimetries del Ventor ;
 Velo News: La maledicci del Ventor ;
 Rserve de Biosphre du Mont Ventoux ;

Notes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140225" title="Gatcombe Park" nonfiltered="1614" processed="1602" dbindex="57333">

Gatcombe Park s la residncia privada de camp de la princesa reial Anna del Regne Unit. Situada al comtat de Gloucestershire entre els pobles de Minchinhampton i d'Avening i a cinc milles al sud de Stroud.

La finca de Gatcombe Park fou adquirida per la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1976 per la princesa reial i el seu primer esps, el capit Mark Phillips. Prviament, la finca havia estat propietat de lord Butler de Saffron Walden que l'havia heretat del seu sogre, Samuel Courtauld. Alhora, Coutauld l'havia adquirit de la famlia Ricardo, propietaris d'aquesta finca des de 1814.

Construda entre 1771 i 1774, la casa de Gatcombe Park fou edificada per Edward Sheppard. Edificada amb pedra de Bath, la casa cont sis dormitoris principals, quatre habitacions de recepci, una biblioteca, una sala de billar i una de msica. 

La casa fou restaurada i redecorada per la princesa reial i el seu primer esps que s'hi traslladaren el mes de novembre de 1977. L'any 1978 la finca cresqu amb la compra de la Granja d'Aston, una finca limtrof. Actualment, Gatcombe Park t 730 acrees (prop de 3 quilmetres quadrats) dels quals prop de 200 arees sn forestals. 

Avui en dia, la princesa reial i el seu segons esps, l'almirall Timothy Laurence, viuen a la casa principal de Gatcombe, mentre que el capit Mark Phillips i la seva segona esposa viuen a la Granja d'Aston.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140226" title="Thatched House Lodge" nonfiltered="1615" processed="1603" dbindex="57334">
La Thatched House Lodge s la residncia de la princesa Alexandra de Kent a la poblaci de Ricchmond upon Thames, a l'espai metropolit de Londres.

La casa principal est formada per sis habitacions, sis espais de recepci i una propietat de 16.000 m. El jard inclou dues petites cases d'estiu de dues habitacions cada una.

L'any 1963 Sir Angus Ogilvy compr la casa a la Corona per establir-s'hi amb la seva muller, la princesa Alexandra de Kent, filla del prncep Jordi del Regne Unit i de la princesa Marina de Grcia. Des de 1963 la casa ha sigut la residncia de la famlia Ogilvy.

Construda l'any 1673, fou engrandida l'any 1727 per Hugh Walpole, fill de Sir Robert. Les dues cases foren ocupades per Sir John Soane a partir de l'any 1771. A partir del segle XIX la casa romangu vinculada a diversos membre de la Casa Reial. Diversos membres del servei de la reina Victria I del Regne Unit i del rei Jordi VI del Regne Unit habitaren la casa i incls fou la residncia londinenca del General Eisenhower durant la Segona Guerra Mundial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140230" title="Auditori Enric Granados" nonfiltered="1616" processed="1604" dbindex="57338">


L'Auditori municipal Enric Granados s el principal escenari d'actuacions musicals de la ciutat de Lleida. 

Consta d'una sala simfnica, i una sala de cambra. La primera disposa d'un aforament de 803 butaques i la segona de 245, estant aquesta darrera sala dedicada a la msica de cambra.

L'edifici fou obra dels arquitectes lleidatans Ramon Artigues i Ramon Sanabria.

 Curiositats. 

El curtmetratge Sonata in Motion va ser rodat en part en les installacions del Auditori. 

 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'Auditori Enric Granados

Pgina de Turisme de Lleida dedicada a l' Auditori



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140232" title="Atemptat de l'Estaci de Bolonya" nonfiltered="1617" processed="1605" dbindex="57340">

L'atemptat de l'Estaci de Bolonya (conegut en itali com la Strage di Bologna) ha estat un dels actes terroristes ms greus que ha patit Itlia desprs de la Segona Guerra Mundial. La massacre va tenir lloc un dissabte, el 2 d'agost del 1980.

A les 10.25, a la sala d'espera de l'Estaci Central de ferrocarrils de Bolonya, va explotar una bomba de rellotgeria dipositada en una maleta abandonada que va causar la mort a 85 persones i en va ferir 200 ms. Per a la ciutat de Bolonya i per a tot Itlia fou una dramtica presa de conscincia de la recrudescncia del terrorisme.

La detonaci de l'artefacte (producte d'una barreja de TNT i ciclonita) es va sentir en un radi de molts quilmetres i va destruir gran part de l'estaci, on va tocar de ple el comboi Ancona-Chiasso, aturat a la via 1.

Aquell dia l'estaci era plena de turistes i de persones que se n'anaven de vacances o b en tornaven. La ciutat, que no s'ho podia esperar de cap manera, tot i no estar preparada per a un esdeveniment similar va reaccionar amb promptitud i eficincia, i com que les ambulncies no donaven l'abast a transportar els ferits als hospitals es van fer servir tamb autobusos i taxis.

 Relaci de les vctimes de l'atemptat . 

(desprs del nom figura l'edat de les vctimes en el moment de la mort);


 La investigaci judicial. 

Tot just desprs de l'atemptat, el govern de Francesco Cossiga i la policia van atribuir l'explosi a causes fortutes i ms endavant van imputar la massacre a les Brigades Roges.

En realitat, es tractava d'una falsa lnia d'investigaci que de seguida es va fer evident i que en els anys successius va causar moltes polmiques i origin l'aparici de teories conspiratives relacionades amb l'anomenada estratgia de la tensi. 

Lentament i a empentes i rodolons, desprs d'una complicada investigaci judicial amb importants interferncies poltiques, i grcies a l'actuaci civil endegada per l'Associaci dels familiars de les vctimes de l'atemptat de l'Estaci de Bolonya del 2 d'agost del 1980, es va dictar la sentncia definitiva de cassaci el 23 de novembre del 1995: foren condemnats a cadena perptua, com a autors materials de l'atemptat, els terroristes neofeixistes Valerio Fioravanti i Francesca Mambro (que sempre se'n van declarar innocents), mentre que l'excap de la lgia P2 Licio Gelli, l'exagent del SISMI (Servei d'Informaci i de Seguretat Militar) Francesco Pazienza i els oficials del servei secret militar Pietro Musumeci i Giuseppe Belmonte foren condemnats com a responsables de la falsa lnia d'investigaci sobre l'atemptat.

El 9 de juny de l'any 2000 l'Audincia de Bolonya va emetre noves condemnes per la falsa lnia d'investigaci: nou anys de reclusi per a Massimo Carminati, extremista de dreta, i quatre anys i mig per a Federigo Mannucci Benincasa, exdirector del SISMI de Florncia, i Ivano Bongiovanni, delinqent com.

Els inductors principals de la massacre no han estat descoberts.

A la placa commemorativa que hi ha a l'estaci de Bolonya figura la llista de les anomenades "vctimes del terrorisme feixista".

Cinema i literatura.
L'atemptat de Bolonya forma part de l'imaginari collectiu itali i com a tal ha estat evocat en un bon nombre d'obres cinematogrfiques i literries. El curtmetratge de Massimo Martelli Per non dimenticare ("Per no oblidar", 1992) mostra la vida de diverses persones (interpretades per actors famosos com Giuseppe Cederna, Massimo Dapporto, Giuliana De Sio, etc.) durant l'hora immediatament anterior a la massacre. El documental Iltrentasette ("El Trenta-set") de Roberto Greco (2005) cont els testimonis de diverses persones que van prendre part a les tasques de socors. 
La massacre de Bolonya tamb ha estat recordada en la novella de Giancarlo De Cataldo Romanzo criminale ("Novella criminal") i, per tant, mostrada en la pellcula homnima de Michele Placido (2005).
El trgic esdeveniment fou recordat tamb en el film Da zero a dieci ("De zero a deu") de Luciano Ligabue (2002), en el qual Libero, un dels quatre protagonistes, revela que un amic seu ha perdut la vida arran de l'explosi a l'estaci de Bolonya.

Curiositats.

El 2 d'agost ha passat a ser la diada en memria de tots els atemptats, i la ciutat de Bolonya, juntament amb l'Associaci dels familiars de les vctimes de l'atemptat de l'Estaci de Bolonya del 2 d'agost del 1980, organitzen cada any un concurs internacional de composici musical amb un concert a la plaa Major.

Per recordar la massacre, la reconstrucci de l'estaci va preveure de mantenir el forat a la paret causat per l'explosi a la sala d'espera: a ms a ms del forat, clarament visible, tamb s'ha conservat part de la pavimentaci original. D'altra banda, el sector reconstrut de l'estaci presenta l'acabament exterior llis i no "encoixinat" com la resta de la faana, perqu es pugui reconixer immediatament i sigui ms visible. Tamb s'ha conservat intacte un dels rellotges que donen a la plaa del davant de l'estaci, que es va aturar a les 10.25, hora en qu roman per sempre ms (es pot veure a la fotografia del costat, a l'esquerra de la faana).

Enllaos externs.
 Associaci dels familiars de les vctimes de l'atemptat de l'Estaci de Bolonya del 2 d'agost del 1980 ;
 Text ntegre de la sentncia de cassaci del 23 de novembre del 1995 ;
 Centre de documentaci historicopoltica sobre els atemptats, el terrorisme i la violncia poltica ;
 unattimoventanni.it ;
 Reconstrucci completa de la investigaci judicial ;
 Bibliografia completa sobre l'atemptat ;
 Pgina oficial de l'Estaci Central de Bolonya ;
 Bloc "iltrentasette, memries d'una ciutat ferida" ;
 Comit "L'Hora de la Veritat" ;
 Concurs de Composici Musical 2 d'Agost (en memria de l'atemptat) ;
 Observatori Democrtic ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140238" title="Jorge Manrique" nonfiltered="1618" processed="1606" dbindex="57341">

Jorge Manrique (Paredes de Nava, Palncia, 1440?     Santa Maria del Campo, Conca, 1479), poeta espanyol. s autor de les Coplas por la muerte de su padre (Cobles per la mort de son pare), un dels clssics de la literatura castellana de tots els temps.

Biografia.
No hi ha seguretat completa sobre el lloc ni sobre la data de naixement. Generalment, se suposa que va nixer a Paredes de Nava (Palncia), tot i que s tamb possible que ho fera a Segura de la Sierra (Jan), cap de la comarca que administrava el mestre don Rodrigo, son pare, i principal residncia dels Manrique. Tamb se sol afirmar que  va nixer entre la segona meitat de 1439 i la primera de 1440, per l'nica cosa certa s que no va nixer abans de 1432, quan va quedar concertat el matrimoni dels seus pares, ni desprs de 1444, quan Rodrigo Manrique, morta Donya Menca, mare de Jorge Manrique i natural de Segura de la Sierra, va demanar dispensa per a casar-se novament.
  
La mateixa indeterminaci existeix entorn de la seua infantesa, que potser va transcrrer a Segura de la Sierra, i la seua joventut, fins a 1465, any en qu un document el cita per primera vegada. El que s segur s que va assumir per complet la lnia d'actuaci poltica i militar de la seua extensa famlia castellana: com els seus altres parents, va ser partidari de combatre els rabs i tamb va participar en les intrigues i lluites que van acompanyar l'ascensi al tron dels Reis Catlics.

Son pare, Rodrigo Manrique, Comte de Paredes de Nava, que era mestre de l'Orde de Santiago va ser un dels homes ms poderosos de la seua poca i va morir l'any 1476 vctima d'un cncer que li va desfigurar el rostre. Sa mare va morir quan Manrique era un infant. Va estudiar Humanitats i les tasques prpies de militar castell. El seu oncle, Gmez Manrique, era tamb poeta eminent i autor dramtic, i  no van faltar en la seua famlia altres hmens d'armes i lletres. La famlia dels Manrique de Lara, una de les ms antigues i nobles d'Espanya, possea alguns dels ttols ms importants de Castella com el ducat de Njera, el comtat de Trevio i el marquesat d'Aguilar de Campoo, sense que faltaren eminents prnceps de l'Esglsia. Jorge Manrique es va casar l'any 1470 amb la germana de la seua madrasta, donya Guiomar. 

Als 24 anys participa en els combats de l'assetjament del castell de Montizn (Villamanrique. Ciudad Real), on guanyar fama i prestigi com a guerrer. El seu lema era ni mentisc ni em penedisc. Va romandre un temps empresonat a Baza quan intentava prendre la dita ciutat, on va morir els seu germ Rodrigo. Es va enrolar desprs amb les tropes del bndol d'Isabel la Catlica en la lluita dinstica contra Juana la Beltraneja. Dins de la guerra civil existent en aquell moment, en una escaramussa prxima al castell de Garcimuoz a Conca, defensat pel Marqus de Villena, va ser ferit de mort el 1479, probablement cap a la primavera. Com amb el naixement, hi ha diverses versions sobre el fet: alguns cronistes coetanis com Hernando del Pulgar donen testimoni que va morir en la mateixa baralla, enfront dels murs del castell. Altres, com Jernimo Zurita, van sostenir amb posterioritat (1562) que la seua mort va tenir lloc dies desprs de la batalla, a Santa Maria del Campo de Rus (Conca), on estava el seu campament. Rades d'Andrada va assenyalar com se li van trobar entre les seues robes dues cobles que comencen Oh mn!, perqu que em mates. Va ser soterrat al monestir d'Ucls, cap de l'Orde de Santiago. Poques setmanes desprs, Isabel la Catlica triomfaria i acabaria la guerra civil.

Senyor de Belmontejo, comanador de Montizn, Trece de Santiago, Duc de Montalvo per concessi aragonesa i capit d'homes d'armes de Castella,a ms a ms va ser ms un guerrer que escriptor, tot i que tamb va ser un insigne poeta, considerat per alguns com el primer del Prerenaixement. L'idioma castell ix de La Cort i dels monestirs per a trobar-se amb l'autor individual que, enfront d'un fet transcendental de la seua vida, resumeix en una obra tot el sentir de la seua curta existncia.

Obra.
La seua obra potica no s extensa, a penes unes 40 composicions. Se sol classificar en tres grups: amors, burlesc i doctrinal. Sn, en general, obres satriques i amoroses convencionals dins dels cnons de la lrica trobadoresca de l'poca, encara sota influncia provenal, amb un to de galanteria ertica vetlada per mitj de fines allegories. No obstant aix, entre tota ella, destaquen d'una manera especial per la seua conjunci de tradici i originalitat les Coplas por la muerte de su padre. En elles Jorge Manrique fa l'elogi fnebre de son pare, Don Rodrigo Manrique, mostrant-lo com un model d'heroisme, de virtuts i de serenitat davant la mort. El poema s un dels clssics de la literatura castellana de tots els temps. Lope de Vega va arribar a dir d'ell que mereixia estar escrit en lletres d'or.

Els seus recursos mtrics es limiten a l's reiterat de la can, la cobla real, la cobla castellana, la cobla de peu trencat, l' Esparza (una sola estrofa que condensa un pensament artsticament expressat) i la cobla d'art menor. La rima, a vegades, no est molt cuidada. No abusa del cultisme i s'estima ms un llenguatge pla enfront de poetes com Juan de Mena i el Marqus de Santillana i, en general, de la lrica trobadoresca del seu temps. Hi ha fins i tot vulgarismes, que donen un aire de senzillesa i sobrietat, i que els fa encaixar perfectament en les tcniques retriques i jocs de paraules tpics dels poetes quatrecentistes.

 Vegeu tamb .
Literatura castellana de l'Edat Mitjana;

Enlaces externos.
Plana de la Fundaci Jorge Guilln dedicada a la vida i obra de Jorge Manrique ;
Jorge Manrique:La vida com un riu ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140241" title="Teoria de la X'" nonfiltered="1619" processed="1607" dbindex="57342">
La teoria de la X' o X o X barrada en sintaxi, proposada per Noam Chomsky i desenvolupada per Ray Jackendoff, dna compte de les dependncies estructurals dels elements que formen una oraci i s'encarrega d'evitar la concatenaci lliure dels elements lxics i sintctics procedents del lexic. Si en els models gramaticals anteriors al generativisme el component categorial es caracteritzava perqu tenia tot un conjunt de regles sintagmtiques, ara, amb la teoria de la X', les possibilitats queden redudes a un nic esquema general que respon a la regla:  Xn = ...Xn-l... Aix significa que totes les estructures possibles en una llengua sn derivacions d'unes ms simples (les corresponents a aquesta X), de carcter universal. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140242" title="Josep Pau Ballot i Torres" nonfiltered="1620" processed="1608" dbindex="57343">
Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747-1821) fou un sacerdot, gramtic i pedagog catal.

Fou professor dels collegis de Sant Jaume i Cordelles i catedrtic de retrica al Seminari. Defensor de la llengua catalana, s l'autor de la gramtica catalana ms antiga que s'ha publicat,  Gramatica y apologa de la llengua cathalana. El fet de ser la primera i nica durant molts anys, la convert en punt de referncia obligat de la Renaixena i en guia de fora autors influents.

 Obres .
 Plan de educacin o mtodo para aprender la lengua latina sin las reglas del arte (1804) ;
   Gramatica y apologa de la llengua cathalana (1813);
 Art de parlar amb Du en l'hora de la mort (1815);

 Enllaos externs .
 Edici digital de la Gramtica i apologia de la llengua catalana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140245" title="Nausicaa Bonnn i Dufrenoy" nonfiltered="1621" processed="1609" dbindex="57344">
Nausicaa Bonnn i Dufrenoy (28 d'abril de 1985) s una actriu catalana de teatre, cinema i televisi, filla de Hermann Bonnn i Llins i Sabine Dufrenoy. 

 Teatre .
 El llibert (2007-2008), d'Eric-Emmanuel Schmitt;
 El parany de medusa (2007), d'Erik Satie;
 El jard abandonat (2007), de Santiago Rusiol;
 Nausica (2006), de Joan Maragall (versi Jordi Coca);
 La intrusa (2005), de Maurice Maeterlinck;
 Magnus (2005), de Jordi Teixidor;
 Aqu al bosc (2001), de Joan Brossa;
 El combat de les sorpreses o El misteri de l'estoig xins (2000), d'Hermann Bonnn (amb Hausson);
 El bell lloc (1998), de Joan Brossa;
 Contes dels boscos de Viena (1994);

 Pellcules .
 Tres dias con la familia (2008). Llarg;
 Dibujo de David (2007). Curt.
 Cmping (2007). TVmovie.
 La vida abismal (2007). Llarg.
 Las vidas de Celia (2006). Llarg.
 Lo mejor de mi (2006). Llarg.
 Una ombra en el meu cam (2003). Curt.
 No puc deixar de dir adu (1997). Curt.
 Andrea (1996). Llarg.

 Sries de televisi .
 El cor de la ciutat (2005-2008);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
 L'actriu a IMDB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140250" title="Gdel, Escher, Bach" nonfiltered="1623" processed="1610" dbindex="57346">
Gdel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) s un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer .

El tema central del llibre, en paraules del seu autor s segueixen o no les paraules i pensaments regles formals?. s un intent personal de decidir com s que els ssers animats poden sortir de la matria inanimada. Qu s el jo, i com pot sorgir un jo d'alguna cosa tan carent de jo com una pedra o un toll?



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140251" title="Amfitrite" nonfiltered="1624" processed="1611" dbindex="57347">
Amfitrite s, en la mitologia grega, la deessa de les aiges tranquiles. A la mitologia romana se sol identificar amb Salcia. El nom procedeix del grec           , que vol dir "el tercer que rodeja" (el mar). 

Segons la Teogonia d'Hesode, Amfitrite s filla de Nereu i Doris, i segons Apollodor d'Artemita ho s d'Oce i Tetis. Segons la seva filiaci s'hauria identificat com una nereida o com una ocenide, respectivament.

Amfitrite est molt lligada als mars i a les criatures que hi habiten. Com que el du principal del mar s el seu marit Posid, Amfitrite no rebia el culte del poble grec directament, sin que les ofrenes, els rituals i les pregries, estaven dedicades, en la majoris dels casos, a Posid i, per tant, a la seva dona. 

Moltes vegades no se'n parla directament com un personatge, sin que s utilitzada per a parlar del mar.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140252" title="Casino de l'Arrabassada" nonfiltered="1625" processed="1612" dbindex="57348">
El Casino de l'Arrabassada fou un hotel i casino situat a la carretera de l'Arrabassada al terme de Sant Cugat del Valls.

Actualment es troba en runes i noms en queden varies restes dispersades aleatriament pel terreny. Si b en els seus temps va ser un dels edificis ms emblemtics de la Barcelona de principi del segle XX, avui s un indret ple de runes i de misteri.

L'hotel i el casino.

L'any 1899 es va construir el Gran Hotel de l'Arrabassada decorat pel taller del pintor francs Edmon Lechavallier Chevignard, que s'ampli el 1911 amb la construcci d'un casino, projectat per l'arquitecte Andreu Audet i Puig, i una zona d'atraccions.

Va ser una obra faranica que va comptar amb un pressupost de 2,5 milions de pessetes, inslit a l'poca. Ms de 300 convidats van assistir a la seva inauguraci el 15 de juliol de 1911, deu anys desprs que s'hagus inaugurat el Tibidabo.

Aquest majestus casino va ser el smbol del luxe d'una ciutat en plena expansi econmica. No li faltava de res i fins i tot tenia el seu propi parc d'atraccions, restaurant amb amplis menjadors i xefs vinguts de Pars, orquestra, hotel amb habitacions de luxe, salons recreatius, oratori pblic, i grandiosos jardins amb vegetaci extica procedent de diversos llocs del planeta.

Els fulletons de l'poca en feien la segent propaganda:

Establecimiento de primer orden, a 400 metros sobre el nivel del mar y rodeado de frondosos bosques. La situacin topogrfica, desde el punto de vista pintoresco y sano, no tiene rival en Europa. Hospedaje desde 8 pesetas sin desayuno. Restaurante a la carta y cubiertos desde 5 pesetas.;

El Casino va aconseguir un gran renom com a centre de joc de la ruleta, on es van perdre grans fortunes fins provocar diversos sucidis. La llegenda explica que fins i tot i havia una sala reservada per aquests  propsits.

El parc d'atraccions.

La zona d'atraccions era inspirada en altres parcs de Londres, Nova York o Pars, com ho demostra el nom que rebien algunes de les seves atraccions: Scenic Railway, Cake Walk Building, Palais du Rire, Feu de Boules, etc.

La muntanya russa discorria, en gran part del trajecte, per llargs tnels soterrats, alguns dels quals encara es conserven fora b, en concret, tres. Dos tenen quatre metres d'amplada per cinc d'alada i conserven la sortida. El tercer, en canvi, va ser tapiat i no t sortida possible.

Al llarg del temps es van fer servir per fer passar les vagonetes i guardar-les i ms tard com a bodegues i magatzems. A poc ms de cinquanta metres d'aquests tnels, i en direcci cap a Barcelona, trobareu un llac que suposadament se situava sota la muntanya russa.

El declivi.

El seu declivi va comenar a perfilar-se el 1912 quan el governador va prohibir el joc, fet que va provocar la fallida de la societat al cap d'un any. El complex va seguir funcionant com a hotel, restaurant i parc d'atraccions, agafant una certa embranzida amb motiu de l'Exposici Universal del 1929, per el general Primo de Rivera va tornar a prohibir el joc aquell mateix any, el que va provocar el tancament progressiu de totes les activitats fins que el 1930 es clausurava definitivament el restaurant.

Aleshores l'edifici s'an deteriorant i durant la guerra civil es va fer servir primer com a refugi dels bombardejos i desprs com a quarter de carrabiners. Les installacions es van enderrocar l'any 1940 i avui tan sols queden dempeus restes de parets i columnes, algunes habitacions mig destrudes, escultures amagades entre la vegetaci, entrades i tnels, fosses tancades amb ferro forjat, arcs, fonts, fragments sencers d'escalinates i altres petits racons.

El transport.

Els jugadors hi arribaven amb funicular o amb els autombils de la mateixa societat de l'hotel que sortien de Barcelona. El 19 de juliol de 1911 es va inaugurar la lnia de tramvia de l'Arrabassada responent a la necessitat de crear una comunicaci fcil entre la ciutat i el casino i parc d'atraccions. La lnia an estretament lligada a les vicissituds del casino i pass per moments molt lnguids i per diverses suspensions del servei, ats l'objectiu que servia. Per a la inauguraci es llogaren 4 tramvies de Marsella que hagueren de tornar-se uns anys ms tard ja que eren poc aptes per al servei que havien de fer. Es reprengu el servei en rgim de lloguer per la companyia Les Tramways de Barcelone que hi assign cotxes de la srie 200 i la lnia sortia de la plaa de Catalunya.

La lnia va estar en servei fins a finals de l'any 1938 quan fou utilitzada pels barcelonins que fugien dels bombardeigs i pel personal de la caserna en qu s'havia reconvertit el casino. El material i les installacions romangueren inactius i intactes fins el 1956, quan es decid la seva supressi definitiva i es vengueren 3 dels cotxes

 Enllaos externs .

 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140256" title="Jaume Balaguer i Bernat" nonfiltered="1626" processed="1613" dbindex="57349">
Jaume Balaguer s un director de cinema catal.

 Biografia .
Nasqu a Lleida el 2 de novembre de 1968, i es trasllad amb la seva famlia a Barcelona l'any 1971. Estudi Cincies de la comunicaci, i desprs d'una breu carrera com a periodista, va estudiar a l'escola de cinema de Hctor Faver a Barcelona, decidint dedicar-se al cinema professionalment.

 Filmografia .
Desprs d'un parell de treballs en vdeo prcticament indits ("El nio bubnico" i "La invencin de la leche"), va dirigir el seu primer curtmetratge en celluloide,"Alicia". El curt va causar una gran impressi al Festival de Cinema de Sitges, i va suposar una collaboraci amb DDT, una aleshores novella empresa d'efectes especials que acabaria esdevenint la ms important de l'Estat. 

El seu segon curt, "Das sin Luz", sense tenir el ress de l'anterior, va permetre al public conixer les capacitats del nou director.



 Premis .
 2007: Premi al millor director al Festival de Cinema Fantstic de Sitges per la pellicula REC.
 1999: Premi a la millor pelicula europea al Festival de Cinema Fanttic de Sitges per la pelicula Els sense nom.
 1994: Premi al millor curtmetratge al Festival de Cinema Fantstic de Sitges pel curt Alicia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140258" title="George Eastman" nonfiltered="1627" processed="1614" dbindex="57350">

George Eastman,(12 de juliol de 1854 -14 de mar de 1932), va ser el fundador de la Eastman Kodak Company i inventor del rodet de paper, que va substituir la placa de cristall, amb la qual cosa va aconseguir posar la fotografia a la disposici de la gent del carrer.

El rodet de paper seria tamb alguna cosa bsica per a la invenci del cinema, ja que el seu s es trobava en les creacions dels pioners del cinema com Thomas Edison, els germans Lumire i Georges Mlis. 

El 4 de setembre de 1888 Eastman va registrar la marca Kodak i va rebre una patent per a la seva cmera que usava el rodet de paper. Aquest mateix any llena al mercat la cmera Kodak 100 Vista, que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i per a la campanya de promoci de les quals va encunyar la frase Vosaltres premeu el bot, nosaltres fem la resta. 

El ms important s que a partir d'aquest moment ja no es requerien grans coneixements en fotografia o en la utilitzaci de productes qumics. Aquesta cmera es venia ja carregada i llesta per a realitzar les fotos. Una vegada usada, es retornava a la casa que n'extreia el rodet, es revelaven les fotos i les retornava juntament amb la cmera ja carregada. 

Els preus eren molt econmics, uns 25$ la cmera carregada i el rodet carregat i revelat noms costava 10$. Aix va suposar que l's de la fotografia es va poder estendre a tota la poblaci, s per tant el moment de la socialitzaci de la fotografia. 

Ja en l'any 1889 Eastman canvia el rodet de paper per un de celluloide i uns anys ms tard elimina la incomoditat d'haver de retornar la cmera sencera, al comenar la comercialitzaci d'un rodet protegit que permet la seva collocaci i extracci a plena llum. 

s en aquests anys quan sorgeix la fotografia de afeccionat tal com la coneixem en l'actualitat. Eastman, de carcter complex, es va fer multimilionari grcies a les seves innovacions, i va invertir grans sumes de diners en diferents obres benfiques. 

No obstant aix, la seva inestabilitat psquica el va dur al sucidi. Va deixar una nota en la qual posava: El meu treball est fet, per qu esperar?






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140264" title="Can Boada (Casc Antic)" nonfiltered="1628" processed="1615" dbindex="57351">
Can Boada (Casc Antic) s un barri de Terrassa que ocupa la part occidental del districte 5 o del Nord-oest, situat al marge esquerre del transvasament de la riera del Palau. T una superfcie de 0,28 km2 i una poblaci de 7.601 habitants el 2005.

Est limitat al nord per la ronda de Ponent, al sud pel passeig del Vint-i-dos de Juliol al llarg de la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE, a l'est per l'avinguda de Josep Tarradellas i a l'oest pel cam de Can Gonteres.

El sector occidental del barri (fins al carrer de Joan d'ustria) pertany a la parrquia de la Sagrada Famlia de Ca n'Aurell, mentre que l'oriental depn de la parrquia de la Santa Creu del barri de Sant Pere, si b hi ha un centre de culte (Santa Maria de Natzaret) a la plaa d'Agust Bartra. La festa major s el tercer diumenge de juliol.

 Histria .
La barriada de Can Boada, que va nixer en terrenys pertanyents al mas de Can Boada del Pi, situat a l'altra banda del transvasament de la riera del Palau, ha crescut i s'ha desenvolupat en diverses fases. Les primeres cases d'autoconstrucci es van bastir prop del marge dret del torrent del Batlle, entre la via de la RENFE i el cam de Can Gonteres, en una zona qualificada de rural al pla d'ordenaci urbana. Al comenament de la dcada del 1960 l'empresa Agut SA, del sector elctric, construeix per als seus treballadors uns pisos a l'altra banda de la riera del Palau (l'actual avinguda de Josep Tarradellas), prop de la via del tren; sn els anomenats pisos de l'Agut. 

Ms amunt, seguint el curs de la riera, es van aixecar els pisos de Gibraltar, anomenats aix perqu es construren vora l'avinguda de Gibraltar, antic nom de l'actual Josep Tarradellas. Aquest polgon d'habitatges, bastit en tres etapes entre el 1966 i el 1973, al comenament de la dcada del 1980 es dilueix com a barri diferenciat i passa a formar part de Can Boada. La denominaci actual del barri, Can Boada (Casc Antic), sorgeix quan es produeix la segregaci administrativa de Can Boada en dos sectors (1984), a banda i banda del transvasament, que va partir definitivament el barri; el sector sud, la part antiga, prendr el nom de Casc Antic, mentre que el sector nord, on hi ha la masia originria i els pisos de Can Boada (1973-1977), s'anomenar des de llavors Can Boada del Pi, igual que el mas que va donar nom inicialment al barri.

La construcci del pont sobre el transvasament ha fet possible de nou la comunicaci entre les dues parts de Can Boada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140265" title="Can Boada" nonfiltered="1629" processed="1616" dbindex="57352">

Topnims:;
Can Boada, sector nord-oest de la ciutat de Terrassa, al Valls Occidental, dividit administrativament en dos barris:
Can Boada (Casc Antic);
Can Boada del Pi;

Masies:;
Can Boada, masia dins el municipi de Llagostera, al Girons.
Can Boada, masia dins el municipi de Sant Mart Vell, al Girons.
Can Boada de les Parentes, masia dins el municipi de Viladecavalls, al Valls Occidental.
Can Boada Vell, masia dins el municipi de Palau-solit i Plegamans, al Valls Occidental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140267" title="Joan Martnez Bguena" nonfiltered="1630" processed="1617" dbindex="57354">
Joan Martnez Bguena (Valncia, 24 de maig de 1897 - 19 de maig de 1986) fou compositor, especialment de msica per a l'escena.

 Biografia .
Es va formar com a msic amb Francesc Antich, Ferran Galiana i Pere Sosa. La Banda Municipal de Valncia va estrenar, l'any 1918, la seua primera obra: Suite Hespria. Va ser professor d'esttica i histria de la musica en l'Institut Musical Salvador Giner de Valncia.

s autor d'obres per a cor, canons i obres instrumentals, per la seva producci principal fou en el camp de la msica teatral, que va oscillar entre la sarsuela, el sainet i la revista, havent compost un total de 21 obres lriques. Entre les ms representatives cal destacar La de la falda de cfiro (1945) que va recollir un xit aclaparador a Buenos Aires, amb ms de 800 representacions. A Valncia va estrenar obres amb arguments de tema local, com ara El rei Pepet (1935) i El Micalet de la Seu (1948).

Entre les seues obres per a orquestra cal esmentar Verbum Crucis, sobre les set darreres paraules de Jesucrist en la Creu, estrenada l'any 1966 en la Catedral de Valncia en presncia de l'arquebisbe Marcelino Olaechea, la suite Aiges Vives, lHimne de la Societat Coral El Micalet (1934) i Preclarum calicem (que no vei estrenada en vida).

Es concedeix el Premi Martnez-Bguena per a joves violinistes valencians, que han guanyat Mara Carmen Antequera (1996), Raul Arias Lpez, David Marco, Vicente Huerta i Rubn Gimeno Martnez.  El compositor t un carrer dedicat a Valncia. En aquests darrers anys, hom li ha publicat els discos Homenaje a Juan Martnez Bguena (Alboraia:E.G.Tabalet, 2000), Juan Martnez Bguena (1897-1986): obras para piano (Valncia:Universitat Politcnica de Valncia, 2002) i Praeclrum Clicem: II Semana Internacional de Msica Religiosa de Valencia 2004 (Madrid: Banco de Sonido, 2004).

El president de l'Acadmia de la Msica Valenciana i de lAsociacin de Profesores Msicos de Santa Cecilia, Juan Martnez-Bguena Espn, s, probablement, famlia seva.

 Obres .
 Aiges Vives: Suite, per a orquestra;
 Baix lo cel blau;
 Lo ball de les campanes: ballet-fantasia valenciana, per a banda;
 Un beso;
 La cueva de Yebra, per a cor i orquestra;
 Ecce panis Angelorum (1946), motet per a barton sol;
 Espaa ma!, per a veu i piano;
 Fallera Major, pas-doble per a banda;
 Himne de la Societat Coral el Micalet (1934), per a orquestra;
 El hombre de cntaro, per a cor i orquestra;
 Marne: poema sinfnico, per a banda;
 Mi morena;
 Misterio de fe, per a cor i orquestra;
 Molinera manchega (1950), can amb lletra de d'Alfredo Sendn Galiana i Ramn Snchez Sarachaga;
 Praeclrum Clicem, msica religiosa , per a cor i orquestra;
 Reja;
 Retablo sinfnico, per a cor i orquestra;
 La rondalla pasa: pasacalle (1960);
 Suite Hespria (1918);
 Valncia t un Micalet;
 Verbum Crucis (1966), per a orquestra;

 Msica per a l'escena .
 El beso (1949);
 La caminera: suite en tres tiempos (1936), lletra de Ligori Ferrer Ligoriet;
 El chico del surtidor (1937), sarsuela amb lletra d'E.Beltran;
 La cruzada (1940), sarsuela amb lletra de Ligorio Ferrer;
 La enamorada del silencio (1940), sarsuela amb llibret de J.L.Almunia;
 La de la falda de cfiro (1945), sainet en tres actes. Llibret d'Antonio Paso, Ligori Ferrer i Antonio Gonzlez lvarez. El ttol s tret d'un vers de la sarsuela La revoltosa, de Chap;
 La mejor de la Ribera: zarzuela de costumbres valencianas, llibret de Ligori Ferrer;
 El Micalet de la Seu (1948), sainet amb lletra de Josep Peris;
 El Rei Pepet (1935), sainet amb llibret de Josep Maria Juan Garcia i Alfred Mart;

 Msica per a piano .
 Aires espaoles;
 El Carpio, pas-doble;
 Destellos, impromptu andaluz;
 Mazurka;
 Suite espaola;

 Bibliografia  .
 Obres de Joan Martnez Bguena .
 Juan Martnez Bguena Aestesis: iniciacin esttica del msico en las Bellas Artes Valncia: Imp. El Micalet, 1960;
 Juan Martnez Bguena Neodrez naval Valncia: L'autor, 1980;

 Obres sobre Joan Martnez Bguena .
 Diversos Autors Historia de la Msica de la Comunidad Valenciana Valncia: Editorial Prensa Valenciana, 1992 ISBN 84-87502-21-0 ;
 Roger Alier La Zarzuela Barcelona: Robinbook, 2002 ISBN 84-95601-54-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140271" title="Can Boada del Pi" nonfiltered="1631" processed="1618" dbindex="57355">
Can Boada del Pi s un barri de Terrassa a la part occidental del districte 5 o del Nord-oest, situat al marge dret del transvasament de la riera del Palau. T una superfcie de 0,67 km2 i una poblaci de 1.628 habitants el 2005.

Est limitat al sud per la ronda de Ponent i a l'oest pel cam de Can Gonteres. Els lmits nord (amb el pla de Mer i el cam de Can Boada) i est (amb la barriada del Poble Nou) sn imprecisos.

El sector occidental del barri (fins a l'avinguda de Can Boada) pertany a la parrquia de la Sagrada Famlia de Ca n'Aurell, mentre que l'oriental depn de la parrquia de la Santa Creu del barri de Sant Pere, si b hi ha un centre de culte (Santa Maria de Natzaret) a l'altra banda de la riera, al sector antic de Can Boada. La festa major s el segon diumenge de setembre.

Hi tenen la seu dos instituts d'ensenyament secundari, l'IES Nicolau Coprnic, vora la ronda de Ponent, i l'IES Torre del Palau, ms al nord, al cam de Can Boada, tocant al Poble Nou.

 Histria .
La barriada de Can Boada, que va nixer en terrenys pertanyents al mas de Can Boada del Pi, ha crescut i s'ha desenvolupat en diverses fases. Precisament el sector ms nou va quedar segregat del nucli antic arran de la construcci del transvasament de la riera del Palau desprs dels aiguats del 1962, que va deixar allada la zona nord, amb els masos de Can Boada i Can Marcet i l'ermita i algunes cases d'autoconstrucci. El nucli principal dels anomenats pisos de Can Boada no es va comenar a construir fins al 1973 i, sobretot, el 1977. 

La denominaci actual del barri, Can Boada del Pi, sorgeix quan es produeix la segregaci administrativa de Can Boada (1984) en dos sectors, a banda i banda del transvasament, que va partir definitivament el barri; el sector sud, la part antiga, prendr el nom de Casc Antic, mentre que el sector nord s'anomenar des de llavors Can Boada del Pi, igual que el mas que va donar nom inicialment al barri. 

La construcci del pont sobre el transvasament ha fet possible de nou la comunicaci entre les dues parts de Can Boada. Aix i la creaci dels dos instituts d'ensenyament mitj ha revitalitzat ostensiblement el barri.

 Llocs d'inters .
Al sector format entorn de la crulla de l'avinguda de Can Boada i el cam de Can Boada es troba el conjunt arquitectnic ms interessant del barri:
El mas de Can Boada del Pi, originriament del segle XV, molt modificat.
El mas de Can Marcet, del comenament del segle XX, obra de l'arquitecte Llus Muncunill.
Lermita del Sagrat Cor, tamb de l'inici del segle passat, curiosa mostra d'art modernista de Josep Maria Coll i Bacard.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140273" title="Jardiner" nonfiltered="1632" processed="1619" dbindex="57356">

Un jardiner s una persona que es dedica a la jardineria, aix pot ser com a  o com a ofici remunerat.

Els jardiners treballen amb les plantes i amb els arbres: principalment tracten de tenir-ne cura, per els bons jardiners a part d'aix els fan crixer en llocs i de formes determinades per tal de potenciar una bona esttica al paisatge que forma el jard. Que siguin dels primers o dels segons depn de diversos factors, per principalment de: la motivaci que tinguin, de la creativitat, de l'experincia, de l'espai del jard... Per la majoria de vegades, si el jardiner no s propietari de l'espai on treballa depn del seu sou i dels interessos del propietari.


Vegeu tamb.
Jard;
Jardineria;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140285" title="Birobidjan" nonfiltered="1633" processed="1620" dbindex="57357">

Birobidjan (en rus            , en jiddisch           ) s la capital de la Provncia Autnoma dels Hebreus, a Rssia. s als marges dels rius Bira i Bidjan, propera a la frontera amb la Repblica Popular de la Xina i del ferrocarril Transsiberi. Segons el cens rus del 2002, tenia 77.250 habitants.
Els visitants hi poden trobar una ciutat sorprenentment verda. Hi ha molta indstria lleugera.


Hi ha un documental realitzat el 2003, L'Chayim, Camarada Stalin! sobre la creaci per part de Stalin de la Regi Autnoma dels Hebreus i l'assentament de milers de jueus, amb escenes de la histria de la creaci de la ptria jueva i de la ciutat contempornia i entrevistes amb residents jueus.



Enllaos externs.
Birobidjan, de 1929 a 1931 - lbum fotogrfic, dins la Biblioteca del Congrs dels EUA;
Atlas: Birobidjan;
Birobidzhan.rfn.ru;
Govern de Birobidjan (oficial);
Birobidjan, galeria fotogrfica (oficial);
Birobidjan, la Si oblidada per Stalin per Jonas Bendiksen (Magnum Photos);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140288" title="Schwbisch Hall" nonfiltered="1634" processed="1621" dbindex="57358">

Schwbisch Hall, coneguda popularment com Hall, s una ciutat del nord-est de l'estat de Baden-Wrttemberg d'Alemanya, a uns 37 km a l'est de Heilbronn i a uns 60 km al nord-est de Stuttgart. s la ciutat ms gran i la capital del districte del mateix nom.

Llocs d'inters.

Destaca la plaa del mercat (marktplatz), edificada sobre un terreny en pendent, amb l'escalinata que porta fins a l'esglsia de Sant Miquel, que serveix de magnfic escenari als actors d'un festival que se celebra de juny a agost. La plaa est envoltada de cases de diferents estils arquitectnics, des del gtic fins al barroc.

Davant de l'esglsia s'ala l'ajuntament de finals del barroc (1730-1735) amb una torre amb rellotge.

La font de la plaa (1509) es recolza sobre un mur decorat amb les esttues de Sams, sant Miquel i sant Jordi.

Una escalinata de 53 esglaons condueix fins a l'esglsia de Sant Miquel i l'atri, que s'obre fins la torre romnica amb un afegit renaixentista. Al segle XV es va reconstruir l'interior en estil gtic i ricament decorat, i un segle desprs fou edificat el seu presbiteri d'estil gtic tard.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140291" title="Literatura armnia" nonfiltered="1635" processed="1622" dbindex="57359">
Literatura armnia s la literatura feta en armeni.

 Origens .
La literatura armnia aparegu en el segle V, desprs de la partici dels imperis rom i bizant i la conversi al cristianisme. Fins a l'arribada de Mesrop Machtotz, antic militar instrut en vers i llenges, els escrits es feien en grec o sirac, per des d'aleshores, per fer avenar la fe, com a afirmaci tnica i per oposar-se a Prsia, va  crear un nou alfabet que recolls tots els sons armenis, ajudat pel katholics Sahak i pel rei Vram-Shapuh d'Armnia. Alhora regul i fix la llengua (regularitat gramatical, rigor sintctica i entonaci elegant).

A Gregori l'Illuminat se li atriburen les homilies Hachakkapetum (Tapissos), per en realitat les va compondre Mesrop. Ell i els seus deixebles composaren sermons, traduren la Bblia i els himnes, i predicaren. El rei Vram-Shapuh d'Armnia (392-414) va encoratjar una escola de traductors que anaren a Edessa i Constantinoble per traduir texts del sirac i del grec a l'armeni. Es formaren a Constantinoble, Alexandria i Edessa, i van fer una producci brillant en patrstica, vides de sants, actes conciliars i traduccions. Zen de Glab va compondre algunes crniques en grec i en sirac, ms tard tradudes a l'armeni. Eznik Koghbatsi (mort el 450) va escriure tractats de teologia i himnes religioses com Refutaci de les Sectes, on defensa l'ortodxia contra el paganisme armeni, el mazdeisme, la filosofia grega i el marcionisme. Mambre Verzanogh composaria homilies.  

El perode del segle V fou conegut pels contemporanis com a Oskedar (Segle d'Or). Entre els primers autors destacats trobem Koriun (s. V), autor de Vark' Mashtoci (Vida de Mashtotz, 443), i Moses Khorenatsi, el pare de la histria armnia, autor d'una Patmut'iwn Hayoc (Relaci Genealgica de la Gran Armnia, 428), primera obra original i fonamental en armeni on descriu els esdeveniments del seu temps basat en tradicions orals i faules populars, des de l'poca de Hayk, pare de la naci en els temps bblics. Tamb els historiadors exaltaren el sentiment nacional i consolidaren l'instint de defensa i conservaci del poble armeni. Agathangelos (s. V) explica i descriu la vida de Gregori l'Illuminat (278-332), secretari de Tiridates II d'Armnia, i l'extensi del cristianisme a Pamut'yun Hayoc (Histria d'Armnia). Ghazaros Pharpetsi (s. V) fa crniques molt escrupuloses, tot i que amb un estil no massa brillant, amb un indiscutible valor documental, sobretot pel perode posterior a la invasi persa, com Patmut'yun Hayoc (Histria d'Armnia, 388-445), continuadora de la de Phaustos Buzandatsi (s. IV), coneguda com a Buzandaran patinut'yunk (Llegendes de Bizanci) i  Yegishe (420-470), autor d'una Vasn Vardanay ev Hayoc Paterazmin (Histria de les guerres de Vartan contra els Perses), epopeia lrica al servei dels Mamikonian rica en efusions i utilitzada com a document histric. Altre menys importants foren el bisbe Petros Suniuqatsi (fl. 547-556).

Durant el segles segents, per raons pastorals, la literatura armnia fou fonamentalment religiosa, per barrejada amb estils pic i popular, amb una forta influncia del grec. Per desprs del Concili de Calcednia, com les altres esglsies monofisites, rest allada d'Occident. Del segle V al VII l'Escola Hellenstica va traduir molts llibres grecs, traduccions atribudes a un tal David l'Invencible. En el segle VII destacarien Thoros Kerternovor, Thomas Artsouni i Otznetzi; el bisbe Sebeos (s. VII) amb una Historia d'Heracli sobre la guerra contra Cosroes de Prsia; Anania Shirakatzi destac en aritmtica i astronomia; Ghevond Vardapet ( el mestre , s. VIII); el catolics Joan IV Odaunitsi (717-728) escriv tractats de teologia; el catolics Joan VI Draskhanakertzi (897-925) descriu les relacions amb els rabs; el bisbe Ukhtanes (s. X-XI); Stefanos Asoghik (s. XI) amb una crnica universal; Moses Kalankatvaci (s. X) amb la crnica Alvankh (Histria dels Albanesos); el catolics Gregori IV Pahlavuni, amb una Elegia a la Captura de Jerusalem; i la Crnica del 1179 composta per Samuel d'Ani.   


Desprs d'un perode de guerres i poca producci, en el segle X apareixer el monjo mstic amb sentiments de pecat i tortura Grigor Narekatsi (951-1003), autor de Matean ogbergut'ian (Llibre de lamentacions), prosa rimada, himnes i homilies. Tamb es trobaren els himnes del patriarca Komitas Vardapet ( mestre , s. VIII), el poema pic Sasuntsi Dawit (David de Sasun, s. X), i la poesia del patriarca Nerseh Shnorhali (el gracis, 1102-1172), graciosa, elegant i simple, com Ogb Edesioy (Lament d'Edessa, 1146) i Vipasanutiun (Llibre d'pica). Entre els cronistes, destacar Stefanos Daronatsi (938-1017) amb una Pamut'yun Hayoc (Histria d'Armnia, 1004), Arisdakes Lasdiverdi, autor d'una histria d'Armnia el 1064, Krikor Magistros (990-1058), Mateu d'Edessa, i el catolics Nerseh IV Klayetsi (1166-1173) amb la crnica rimada Yesus orti (Jess fill).

 Literatura medieval .
Desprs d'un perode de silenci i decadncia degut a les invasions, a Cilcia s'engeg una nova poca. Els ashug (trobadors) reprengueren la tradici de la poesia anterior i s'usaren l'allegoria, la stira i el plany per cantar l'amor, la mort, el patriotisme, l'absncia, els cants d'exiliats, etc. Destacarien Hovhannes Telgurani i Gostandin Yerznkatzi, provinents de la Gran Armnia, i els cronistes Krikor Gandzakedzi (s. XIII) amb una Histria concisa, Vardan Vardapet, Mkhitar d'Ani compos una histria universal, Vahram Khebuni una Crnica rimada per a Levon III i una Pamut'yun Pokr hayoc (Crnica de la Petita Armnia, 952-1274); Vardan Aygektsi (mort el 1250) unes Arakk' Vardanaj (Faules de Vardan), no publicades fins el 1668; Stepanoz Orbelian (mort el 1304) compos una Histria de Siunug; Krikor Tathevatzi (1346-1411) el tractat Preguntes i respostes; i Arakhel Siunikhatsi (1250-1320) compos Adamgirkh (Llibre d'Adam) amb 12.000 estrofes, i Sahmana Girkh (Llibre de definicions). D'altres menys importants foren Gostandin Erznkatsi (m. 1350), el bisbe Mrkrtich Amidatsi (fl. 1430), Khatchatur Kecharetsi (m. 1330), Arakhel Bagheschatsi (s. XIV), Mrkitch Naghasch i Krikor Aghtamaratsi.

Cap el segle XIII Frik (1230-1310) denunci les injustcies del tracte dels invasors, cosa que farien ms tard Ovanes Tlkurantzi, Arakel Bakhishetzi, Grigor Akhtamartzi, Nakhash Ovnatan, Nahabed Koutchak (s. XVI), el patriarca de Sis, i Iovhan Thulguranatsi (1489-1525).

En la cultura dels darrers anys del regne de Cilcia destacaren el metge Mekhitar Geratsi i durant el segle XV Stepanoz Sironensis i el polemista Krikor Dzerents (1350-1425), deixeble de Sergo Abragunetri, en el monestir de Zebnar, i autor de les obres religioses Okevor erech (Himnes sagrats) i Nor Vgaiapanutyun (Vida dels mrtirs moderns).
 Decadncia .
Entre el segle XIII i el XIX es produ la decadncia. La llengua clssica perd terreny davant la vulgaritat i es produ la dialectalitzaci. A partir del segle XVI s'iniciaria el perode dels ashug, poetes en llengua vulgar i rodamns, convidats a cerimnies del poble. Tenien com a patr Surp Karapet (Sant Joan), el sant Muratatur (el qui escolta a tots els vots) i l'adoraven en el santuari de Taron (avui Mus) i tocaven un saz (viol). 

El 1512 es va imprimir el primer llibre en armeni, el Parzatumar (Calendari explicatori), i el 1565 tamb es va imprimir el Salmosaran (Salms), tot dos a Vencia, obra de monjos fugits de Cilcia. Es van fundar impremtes armnies a Vencia (1512), Istanbul (1567), Mil (1627), Pars (1633), Amsterdam (1658), Londres (1736), Marsella (1672), Leipzig (1680) i Sant Petersburg (1781).

Durant el segle XVIII el pas rest mutilat i desorientat, cosa que provocaria la dispersi dels intellectuals armenis arreu del mn. El monjo Petar Manuk Mekhitar (1675-1749), convertit al catolicisme, fundaria una ordre de frares que el 1717 es van installar a Sant Lltzer (Vencia), on muntaren una impremta i esdevingueren la flama del manteniment de la cultura armnia; ell mateix va compondre un diccionari i gramtica de l'armeni el 1727. Noms el mekhitarisme va compondre obres en grabar, tradudes a la parla vulgar, de caire erudit didctic i pedaggic, com Histria de les guerres del 1721 al 1736 d'Avraam Erevantsi, lHistoriographia (1738) d'Avraam Kvetatsi (mort el 1737) i Stepanoz Leobolsetsi (1619-1699), traductor de Flavi Josep i autor tant d'una gramtica com d'un diccionari armeni-llat. A Vencia es va fer l' Astvacahunc, edici de la Bblia, el 1736 s'edit l' Hayrakan Hanregitaran (Enciclopdia Armnia) i els Taregrutiun (Annals, 1799-1802), i s'editarien els primers almanacs, Bazmavep (1776) a Vencia, i Handes Amsoreay (1810) i Elanak Biwzandean (1830) a Viena. Els primers diaris en armeni fou Adzarar (Herald), editat el 1794 simultniament a Tbilisi i a Madras (ndia).

De menor importncia trobarem al gran bard del segle XVIII, Haruthium de Tiflis, conegut com a Sayat Nova (1719-1795), nacionalista que fou assassinat pels perses, endems de Nagash Hovnathan (mort el 1722), Jeremies Gevmurjan (1600-?) i Lunkianos Karinatsi (finals s. XVIII).

 Veraztzenoutiun (renaixement literari i cultural armeni), s. XIX .
En el Caucas rus s'inici el Veraztzenoutiun (renaixement literari i cultural armeni), amb la fundaci el 1815 del setmanari Arevelian Tsanutsment (Notcies de l'Est). Un deixeble de Mekhitar establert a Rssia, el p. Arsene Bagatuni (1790-1866), gramtic i traductor, va compondre Hayk diwkanz (L'heroi Hayk), obra que permetr un nou renaixement, malgrat la divisi del pas entre Rssia i Turquia. 

La literatura feta a la part turca ser molt influda per la literatura occidental, sobretot francesa, i feta en askharabar, fomentat gramtics Meiguerticht Emin, autor de la Gramtica de l'armeni oriental (1840) a Moscou, i Rovsissian, amb El bon parlar (1853) a Constantinoble, i  pels nadveli (versaires pretenciosos), influts per  Pars i Vencia, com Mkrtich Bechiktachlian (1828-1868) i Thovmas Terzian (1840-1909), per el millor d'ells fou el jove Bedros Turian (1852-1872), nat a la misria i mort als vint anys, autor del recull Tagk' ev Tatrzrgut'unk (Canons i drames, 1872). Tots ells exaltaran el record de l'Armnia histrica. Hi destacarien els diaris Hairenik (La ptria) i el mensual Massis, on hi escriurien Arpiarian, Pachalian, Gamsagan, Artxag Tchobanian (1872-1964), qui marx a Frana on fundaria la revista Anahit, que dirigiria fins a la seva mort el 1954, i Krikor Zohrab (1861-1915), brillant novellista influt pels francesos mort a l'exili. Per el grup literari de Turquia s'esfondraria per les massacres del 1894-1896 (veure Matances armnies).

La literatura feta a la part russa adopt el dialecte d'Erevan. Entre els autors ms destacats, Khatxatur Abovian (1805-1848) convida al poble a conquerir la llibertat, compos el primer escrit en ashkharhabar (armeni colloquial), Verk' Hayastani (Les ferides d'Armnia, 1858). Mikhael Nabaldian (1829-1866), professor d'armeni a la Universitat de Moscou exiliat per revolucionari, va escriure en rus Rech ob Arm'anskoj slovenosti (Discurs sobre la filosofia armnia, 1854). Akop Akopian Raffi (1835-1888), inspirat en la histria nacional i la glria del passat, compos les novelles Zajrumar (1870), Dialelleddine (1878), Dawit beg (1880), Kaycer (Guspira, 1883) i Flunj (Flaire, 1874). Avetis Aharonian (1866-1947) compos Azatouthian dujanapahin (Camins de llibertat, 1926). Gabriel Sundukian (1825-1912) es dedic al teatre, amb obres com Pepo (1871), Xatabala (Confussi, 1866), Eli mek zoh (Una altra vctima, 1870) i K'andac ojar (La llar enderrocada, 1872), i que considerava l'escena com a trampol per educar al poble, i critica la societat fonamentada en la illegalitat. Hovhannes Hovhanessian (1864-1929), Hovhannes Tumanian (1869-1923), membre del cercle Vernatun (Les golfes). Per un dels ms destacats fou Hovseph Shishmanian Tserents (1822-1888), exiliat a Xipre i Tbilisi i autor de les novelles T'oros levoni (Thoros, fill de  Levon, 1877).



D'altres autors foren Ghazaros Agaian (1840-1911) i Gevond Alishan (1820-1901) collaborador al diari Bazmavep de Vencia, amb Yushekk' Hayreneac hayoc (Reminiscndies de la Ptria Armnia, 1869-1879). A finals del segle tamb destacaren Krikor Muratsan (Krikor Ter Hovhanissian, 1854-1908), fundador dels diaris Nor-Dar, Phordz, Luma i Meghu Hayastani; Mikhail Ovhanissian -    (1867-1933) amb una de les novelles ms famoses de l'poca, Anna Saroyan (1888); Vartanes Papazian (1866-1920) armeni de Van, fundador dels diaris Ardzagank i Mshak, autor de Partkerner t'urk'ahayeri kyank'ic (Escenes de la vida dels armenis de Turquia, 1891); Pertch Proshian (1839-1907); Hakob Paronian (1830-1890); Raphayel Patkanian (1830-1890) del grup literari Kamor-Katira; Hambartzum Arakelian Shahriar (1855-?), Levon Shant (1869-?), Rupen Zartarian (1874-1915), Diran Chekarian Indra (1875-1923), Missak Mezarenz (1886-1908) i Matheos Zarifian (1894-1924).

 Segle XX .
A Turquia, abans de les massacres destacaren Daniel Varuzhan (1884-1915), Siamanto (1878-1915), Misak Medzarents (1886-1908), Vahan Tekeyan (1878-1945) i Hakop Ochagan (1883-1943). Des del 1915 el grup es desenvolup a la dispora. Tot i aix, en els anys 20 es publicaren a Istambul les revistes armnies Hay Kin (Dona armnia) i Azdarar (Monitor), aix com Erkin (La terra) a Bucarest.

A la Uni Sovitica destacaren els poetes obrers i comunistes Hakob Hakobian (1865-1937); Vahan Terian (1885-1920), Azat Vchtouni; Vagram Alazan (1903-1966), fundador de l'Associaci d'Escriptors Proletaris, Aksel Bakunc (1899-1937), Gevork Abovian i Yegishe Carenc (Yegishe Soghomorian, 1897-1937), autor d' Erek erg Txradaluk agjkan (Tres canons per a una noia pllida, 1914). Tots ells signaren la Declaraci dels Tres, apellant a una nova era literria, l'era proletria. Avetik Issahakian (1875-1957), autor d'Abu'l-ala'al Maari (1911) i Lilith (1927) i Alexander Movsisian Txirvanzade (1858-1935). Tots els proletaris eren influts per Maiakovskij. Darenik Dermitjian (1877-1956) escriv drames histrics; Zabel Essayan (1878-1943) d'Istambul, fug a la URSS el 1934 i fou vctima de les purgues. Vahan Totovents (1894-1938), originari de Turquia, fug a l'URSS i d'ac als EUA. Movses Arazi (1877-1964); Vartkes Petrossian (1932), primer secretari de la Uni d'Escriptors Armenis i Stepan Zorian (1890-1967).

A l'exili destacaren tamb Vahe Vahyan (Sargis Aptalian, 1907), al Lban on escriv Arev-Anjrev (Sol-pluja, 1933) ' Oski kamurj (Pont daurat, 1946); tamb viu a Beirut Garnik Addarian (1925) amb les poesies Patneshin vra (A la barrera, 1954), Aprim-mernim (Crisantem) i Matezn cawi ev narucman (Llibre de dolor i recompensa, 1965); Zareh Yaldizchian Zahrat (1924) nascut a Turquia, autor dels poemes Mec k'agak (La ciutat, 1960), Guanvor Sahmanner (Frotneres acolorides, 1968) i Barierkink (Bon cel, 1968); el tamb turc Zareh Khrakhruni (1926) amb les poesies K'ar kat'ilner (Gotes petrificades, 1964), Es ev urishner (Jo i els altres, 1965) i Lusnapartez (Lluna de jard, 1968); l'exiliat Vane Heik (1896-?), amb Gorgi vecharakan (El venedor de catifes) i l'histric Hayreni cxan (Sostre nadiu); Sh. Shakhnur a Frana i A. Andreosian, als EUA. Endems, des del 1966 K. S. Khovdaverdyan dirigeix lHayrakan Sovetakan Hanregitaran (Enciclopdia sovitica armnia).

Posteriorment destacaren altres autors com la poetessa Sivard Katiputian (1917), amb Im haratzer (Els meus parents, 1951); Gurgen Mahari (1903-1969) de Van, dels grups literaris Hoktember i Nojember,que finalment s'exili; Kachik Dashtents (1909); Nairi Zarian (1900-1969); Paruir Sevak (Paruir Ghazaryan, 1924-1971) amb els poemes Egici Luys (Que es faci la llum, 1969); Vahank Davtian (1922) exiliat; i Akhawni (1911) amb la novella Shirak (1954-1963). D'altres foren Chuchanik Kurghinian (1876-1927), Gevork Emin (1918) amb Ays tarik'um (En aquesta era, 1968), XX-rd dor (Segle XX, 1970) i Yot'n erg Hayestani masin (Set canons d'Armnia, 1965); Vaghartchak Norents (1903), Hovhannes Karapetian Shiraz (1914); Maro Margarian (1916), Sero Khanzadian (1915),  Razmig Davoyan (1940) amb Im ashxarh (El meu mn, 1963), Stverneri mijou (A travs de les ombres, 1967) i Rek'viern (1969); Grant Mathevosian (1935) i Berdj Zeiluntjan (1938). 

Enllaos externs.
 Literatura armnia online;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140293" title="Sant Jaume el Major" nonfiltered="1636" processed="1623" dbindex="57360">


Segons el Nou Testament, Jaume (en arameu Yaqob bar Zibhdi, en hebreu         Yah q b ben Zebdi i en grec I       Ikovos) conegut com Sant Jaume el Major (Betsaida, Galilea,? - Jerusalem, v.44 dC) fou un dels Dotze Apstols de Jess de Natzaret.

Era fill de Zebedeu i Salom, i germ gran del tamb apstol Joan. Jess els anomenava boanergus (que significa fills del tro).

Segons la llegenda, Jaume hauria arribat per mar a Galcia on hauria predicat a la Hispnia romana (actualment es creu que els primers cristians no van arribar a la Pennsula Ibrica fins al segle III). Es diu que se li aparegu la Verge Maria damunt un pilar (que actualment estaria a Saragossa). 

Aleshores embarc cap a Terra Santa per retrobar-se amb ella, per tot just arribar fou detingut. Fou degollat per ordre d'Herodes Agripa I, rei de Judea, a Jerusalem vers l'any 44, resultant un dels primers mrtirs del cristianisme. 

Els seus deixebles haurien portat el cos del sant fins a Santiago de Compostella on, el 813, fou descoberta una tomba en un antic cementiri sueu, visigot i musulm amb un cadver amb el cap sota el bra que es consider que era el cos de l'apstol. Hi ha historiadors, per, que neguen que sigui Sant Jaume.

L'any 1122, Calixt II va instituir l'any sant compostell, el qual comporta privilegis cada any que la festa de Sant Jaume, el 25 de juliol, caigui en diumenge.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140294" title="Rimes catalanes" nonfiltered="1637" processed="1624" dbindex="57361">
Rimes catalanes s el ttol d'una secci del poemari Rimas que el poeta renaixencista valenci Vicent-Wenceslau Querol public el 1877, la qual cont poemes en catal. La resta del llibre est constituda per composicions en castell.

s significatiu que, en un moment en qu, dins la Renaixena, tant el grup conservador encapalat per Teodor Llorente i el propi Querol com el progressista de Constant Llombart feien servir nicament els noms de llengua llemosina o valenci, Querol fou l'nic escriptor del moment que no dubt a deixar ben clar al ttol mateix del recull que els seus poemes estaven escrits en catal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140302" title="Tarquini el Superb" nonfiltered="1638" processed="1625" dbindex="57362">
Luci Tarquini (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) dit  el Superb (Superbus) va ser el set i darrer rei de Roma (534 aC - 510 aC) de la dinastia etrusca i tamb de la monarquia. Fill de Tarquini Prisc (el cinqu rei de Roma) va conspirar per assassinar a Servi Tulli (sis rei de Roma) amb la filla d'aquest i alhora la seva amant anomenada Tllia i aix aconseguir el poder. Un cop rei, el seu govern es va caracteritzar per ser una monarquia autocrtica.

 Desprs de la revoluci .

La revoluci va tenir el suport dels patricis, i immediatament va abolir tots els privilegis concedits als plebeus per Servi. Va prohibir les reunions de les tribus, i va anullar les lleis que donaven certa igualtat als plebeus i les que impedien que una persona en deutes passes a propietat del  seu creditor.  Va fer treballar als pobres en magnifiques construccions i els treballadors patien tant que una part es va sucidar; tamb va eliminar (va matar o desterrar) a alguns patricis per apoderar-se de les seves riqueses; les vacants al senat no es van cobrir. 

 La Lliga Llatina .

Es va rodejar d'una gurdia fidel que li va donar tot el poder. La seva filla es va casar am Octavi Mamili de Tusculum, el ms poders cap llat i aix va incrementar la seva influencia al Latium i sembla que Roma va encapalar llavors la confederaci llatina; alguns caps llatins que se li van oposar, com Turne Herdoni, foren condemnats a mort per traci. Els hrnics tamb van esdevenir membres de la confederaci per les seves tropes a l'exrcit van romandre separada a diferencia de les llatines i romanes que estaven  unificades.

 Guerra amb els volscs .

Va iniciar llavor la guerra contra els volscs i va conquerir Sussia Pomtia, amb el bot de la qual va construir el Capitoli (si es que no  l'havia construt el seu pare) per al ser insuficient va haver d'imposar taxes al poble; en la seva construcci es va trobar un cos que els ugurs van interpretar com un anunci de qu Roma seria el cap del mon; al temple foren dipositats els llibres sibillins que el rei va comprar a una sibilla.

 Els llibres sibillins .

S'explica d'ell que una vegada la sibilla de Cumes va voler vendre-li els nou llibres sibillins a un preu molt alt (300 peces d'or). Ell va dir que no i la sibilla va cremar-ne tres i li va oferir els llibres restants pel mateix preu. Tarquini s'hi va tornar a negar i la sibilla li va tornar a oferir els tres al mateix preu i aquest, encuriosit va acceptar. Aquests llibres contenien profecies diverses i eren consultats quan algun presagi amenaava el futur de Roma

 Colnies i guerra amb Gabii .

Per assegurar les conquestes al pas dels volscs, va fundar les colnies de Sgnia i Circeii. Desprs va fer la guerra a Gabii, una ciutat llatina que refusava entrar a la lliga; com que no la va poder conquerir per les armes ho va fer per una estratagema: el seu fill Sext va entrar a la ciutat pretenent que estava perseguit pel seu pare; els habitants de la ciutat li van donar un comandament i quan va tenir la confiana dels locals va donar un cop d'estat; tots els notable de Gabii foren executats o desterrats i llavors fcilment va poder entregar la ciutat al seu pare.

 L'oracle de Delfos .

Una visi estranya d'una ser baixant d'un altar i agafant les entranyes d'una vctima el va alarmar. Va enviar als seus fills Tit i Aruns a saber el significat del somni a l'oracle de Delfos; anaven acompanyats del seu cos Luci Juni Brut que es feia passar per idiota per salvar la vida ja que Tarquini havia fet matar al seu germ Marc Juni Brut (per apoderar-se de les seves riqueses)  i ell noms s'havia salvat per la seva suposada idiotesa. L'oracle va donar una explicaci del somni, i llavors Tit i Aruns van preguntar qui regnaria a Roma desprs de Tarquini, i l'oracle va dir que el primer que fes un pet a la mare. Tit i Aruns van decidir mantenir l'oracle en secret per evitar que fos conegut pel seu germ Sext, per Luci Juni Brut va interpretar l'oracle de manera diferent i va besar la terra, mare de tots; temps desprs Brut fou el primer cnsol.

 la seducci de Lucrcia .

Tarquini estava assetjant Ardea, una ciutat dels rutilis, i no la podia conquerir per la fora;  l'exrcit estava acampat davant les muralles; all els fills del rei i el seu cos Tarquini Collat parlaven de les virtuts de les seves dones i van decidir fer una inspecci: van anar a Roma on les filles del rei estaven en un banquet; llavors van anar a Colltia on Lucrcia, la dona de Tarquini Collat era entre les seves criades i destacava per la seva bellesa; aix va despertar els instints de Sext; al cap d'uns dies va tornar a Colltia on fou rebut per Lucrcia i el seu marit, i a la nit va entrar a la seva cambra amb una espasa; amb un esclau amenaant-la la va forar a rendir-se als seus desitjos; l'endem, quan Sext se'n va anar,  Lucrcia va cridar al seu pare Lucreci i al seu marit i desprs d'explicar el seu deshonor es va sucidar.

 La fi de la monarquia .

Llavors Publi Valeri (desprs conegut per Publcola o Poplcola) i Luci Juni Brut, que acompanyaven a Lucreci, van decidir la revolta; Luci Juni va deixar de fer veure que era idiota i es va posar al capdavant. Quan el cos de Lucrcia fou exposat al mercat de Colltia el poble va agafar les armes; la rebelli es va estendre a Roma i el senat va aprovar un decret deposant a Tarquini i desterrant als Tarquinis de la ciutat. Tarquini va tornar a Roma i es va trobar les portes tancades mentre l'exrcit d'Ardea rebia a Luci Juni brut amb joia. Tarquini i els seus fills Tit i Aruns es van refugiar a Caere a Etrria i desprs a Tarqunia;  Sext es va dirigir a Gabii, on era governador, per all fou mort pels amics dels que havia matat. Tarquini va regnar 25 anys i el seu desterrament se situa tradicionalment el 510 aC.

 Tarqunia i Ves contra Roma . 

Les peticions de la ciutat de Tarqunia de retornar a Tarquini Superb la seva propietat va semblar justa al senat i l'haguera acordat, per llavors va descobrir una conspiraci que fou avortada (i que va costar la vida a Tit i Aruns, fills de Tarquini)  i la propietat es va repartir entre el poble excepte una plana entre la ciutat i el riu que es va reservar per us pblic i fou desprs coneguda com a Camp de Mart. 

Tarqunia i Ves van ajudar a Tarquini a recuperar el poder per les armes per els consols els van rebutjar i els etruscs es van retirar; el consol Brut va morir en la batalla; el cnsol Valeri Publcola, substitut de Tarquini Collat, fou l'nic sobrevivent, i va retornar a Roma en triomf. 

 Lars Porsena .

Tarquini va tornar desprs amb l'ajut de Lars Porsena, rei de Clusium, que li va donar suport i va marxar contra Roma amb un exrcit; els romans no li podien fer front i Porsena es va apoderar del Jancul i estava a punt d'entrar a Roma pel pont que connectava aquest tur amb la ciutat quan fou aturat pels Horacis que van resistir fins que el pont va poder ser destrut.

Roma va quedar assetjada i quan va comenar la gana un rom de nom Gai Muci va decidir lliurar a la seva ptria matant al rei etrusc; va anar al campament etrusc per al no conixer al rei va matar al secretari al seu lloc; agafat, fou sotms a tortura i se li va cremar a la flama viva una ma, per va aguantar el dolor i no va donar mostres de pnic i el rei, en premi, el va deixar anar; Escevola, un cap dels romans, llavors va contactar amb el rei i li va demanar la pau ja que, segons va dir, tres-cents nobles romans estaven disposats a seguir els passos de Muci.

Porsena va acceptar la pau amb la condici de retornar a Ves els territoris que Roma li havia arrabassat; Roma va acceptar i Lars Porsena es va retirar amb 20 hostatges donats pels romans.

La realitat sembla ser que Roma fou totalment conquerida per Porsena (Tcit ho confirma i Dions d'Halicarns afegeix que el senat va oferir a Porsena un tron de vori, una corona d'or i ornaments triomfals, el que implica que fou reconegut com a sobir. Sota Porsena els romans van tenir prohibit usar el ferro per altres utilitats que l'agricultura. Tots els territoris romans conquerits a la dreta del Tber, es van perdre. Les trenta tribus que existien abans de Porsena es van reduir a vint, i per la guerra posterior amb Ves se sap que el territori rom no anava ms enll del Jancul. El motiu de l'atac de Porsena no podia ser restaurar als Tarquinis, ja que no ho foren, i ho be fou part de les lluites pel domini de la regi entre etruscos i llatins, o fins i tot existeix la hiptesi que justament fou Porsena qui va enderrocar als tarquinis.

El fill de Porsena, Aruns, va atacar Arcia i fou derrotat davant la ciutat per les forces confederades llatines ajudats pels grecs de Cumes, i els romans van aprofitar per recuperar la independncia.

 Tusculum contra Roma .

Tarquini es va refugiar amb el seu gendre Mamili Octavi de Tusculum. Les ciutats llatines van abraar la causa de Tarquini i van declarar la guerra a Roma, guerra que va acabar amb la batalla del llac Regillus en qu els romans estaven dirigits pel dictador Aule Postumi i el seu magister equitum   Tit Ebuci, mentre els llatins estaven dirigits per Mamili i Tarquini. Aquest darrer va ser ferit a la batalla; segons alguns el seu fill Sext hi va morir (altres diuen que va morir a Gabii). Aquesta batalla es va lliurar un 15 de juliol i segons Livi l'any fou el 498 aC per ell mateix diu que alguns annals situen el fet el 496 aC, data que dona Dions d'Halicarns i confirmen els Fasti. 

 Mort de Tarquini.

Tarquini es va refugiar amb Aristbul de Cumes, i all va morir; tots els seus fills ja havien mort abans.

Tota la historia esta plena de dades no d'acord amb el que se sap de la histria i amb serioses discrepncies cronolgiques. Es mol difcil determinar quins fets  de la llegenda corresponen a fets reals i quins sn fruit de la imaginaci dels poetes.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140304" title="Canari (ocell)" nonfiltered="1639" processed="1626" dbindex="57363">


El canari (Serinus canaria) s un petit ocell cantor, de cant similar al de la cadernera, membre de la famlia Fringillidae, a la qual pertany tamb el pins. s originari de les Illes Canries, d'on prov el seu nom, de Madeira i de les Aores.

El canari salvatge s d'un color groc verds amb un to marrons al dors, i t una llargada d'uns 13 cm, amb una envergadura d'ales de 20 a 23 cm i un pes de 15 a 20 g, i s aproximadament un 10% ms gran, ms llarg i amb menys contrast que el seu parent, el gafarr (Serinus serinus). El seu hbitat sn rees semi-obertes com ara les hortes i les arbredes, on construeix nius als arbusts o arbres fins als 1.500 m d'altitud.

La seva poblaci es considera estable, amb les xifres segents:
Aores: de 30 a 60.000 parelles.
Illes Canries: de 80 a 90.000 parelles.
Madeira: de 4 a 5.000 parelles.

Varietats domstiques.
Els canaris es van comenar a criar en captivitat al segle XVII, a partir d'exemplars que els mariners espanyols van introduir a Europa. Els monjos van comenar a criar-los, per, ats que noms en venien els mascles, que sn els que refilen, els canaris escassejaven i el seu preu va comenar a augmentar. Finalment, els italians van aconseguir femelles i van comenar a criar els ocells pel seu compte, fent-los molt populars i provocant-ne l'aparici de moltes varietats i la seva cria generalitzada per tota Europa. Avui dia, moltes llars tenen un o ms canaris engabiats per tal de fruir del seu refilet.

Aquests ocells es van utilitzar amb regularetat per a la detecci de monxid de carboni o met en les mines de carb; uns quants canaris (o tamb altres petits ocells amb un metabolisme rpid) s'introduen a les noves galeries i, si deixaven de refilar o morien, significava que la galeria contenia gasos txics. Al Regne Unit, aquesta prctica no es va deixar d'utilitzar fins al 1986.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140308" title="Manuscrit" nonfiltered="1640" processed="1627" dbindex="57364">

Un manuscrit (del llat manu scriptus) s com ho indica el seu nom un text "escrit a m". 

En impressi, aquesta paraula designa l'esborrany d'un text  subministrat per un autor. Avui els manuscrits literaris ja no s'escriuen sistemticament a m. 

Per extensi, aquesta paraula tamb es refereix al volum que cont aquests textos.

Manuscrits antics.

Els manuscrits ms antics s'han preservat fins avui grcies a l'absncia total d'humitat (en llocs com els sarcfags de les tombes egpcies, o com a embolcall per a les mmies, guardats en gerres i enterrats (biblioteca de Nag Hammadi), conservats en coves seques (Manuscrits de la mar Morta) o en condicions especfiques i ms rares com amb cendres volcniques (biblioteca grega de la Villa dels Papirs a Herculaneum).
La producci de manuscrits es vinculava a certes tcniques i a certs oficis: el pergaminer, artes del pergam, el copista que sovint rebia el nom d'escriba, l'illustrador i el relligador. Aquestes obres ens han transms la literatura i molts documents dels civilitzacions antigues. Els manuscrits antics es presentaven principalment en dos formats: 
 el volumen, o rotlles de papir ; ;
 el cdex, llibre amb fulls manuscrits.

Sovint venien illustrats amb pintures anomenades miniatures. A l'edat mitjana (segle V-XV), alguns monestirs es van especialitzar en cpia de manuscrits. La sala reservada a aquesta feina es deia el scriptorium.

El palimpsest s un manuscrit del qual les pgines han estats rascades per ser reescrites per un altre text. Tenint en compte el preu del pergam, aquesta prctica econmica ha estat usada del segle VII fins al segle XII..  

Aquests manuscrits s'estudien en paleografia, papirologia i codicologia.

Manuscrits religiosos.
Manuscrits de la mar Morta;
Manuscrit del Josippon ;
El Vaticanus grcus;
Papir de Tura;
Contra Celsum;
Tractat Schabbath ;
Toledoth Yeshuh;
Talmud de Jerusalem;
El Talmud de Babilnia;

 Manuscrits de l'edat mitjana .

A Espanya, els manuscrits illustrats ms antics daten del Segle XI en el primer Romnic, sn la Bblia de Ripoll procedent del Monestir de Ripoll i la Bblia de sant Pere de Rodes procedent de l antic Monestir de sant Pere de Rodes, ambds monestirs es troben a Catalunya, per els llibres actualment estan: el primer a la Biblioteca Vaticana i el segon a la Biblioteca nacional de Pars.

Physiologos;
Beatus de Libana ;
Sacramentari de Drogo;
Evangelis de Lindisfarne;
Llibre de Durrow;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140312" title="Verner von Heidenstam" nonfiltered="1641" processed="1628" dbindex="57365">


Carl Gustaf Verner von Heidenstam ( Olshammar, Sucia 1859 - vralid 1940 ) fou un novellista i poeta suec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1916.

Biografia.
Va nixer el 6 de juliol de 1859 a la ciutat de Olshammar, poblaci situada al comtat d'rebro. El seu intent de ser artista el va dur a estudiar pintura a l'Acadmia d'Estocolm, la qual va deixar al poc temps per iniciar un extens viatge per Europa, frica i Orient. La seu obra Vallfart och vandringsar (Anys de pelegrinatge i vagabunderia, 1888), una collecci de poemes lrics basats en les seves vivncies durant el seu recorregut a l'Orient, i que assenyal l'inici de la seva dissidncia amb el naturalisme i de la seva poca com escriptor. 

Des de 1912 form part de l'Acadmia Sueca, ocupant el seient nmero 8. Mor a la seva residncia d'vralid, ciutat situada al comtat d'stergtland, el 20 de maig de 1940.

Obra literria.

El seu amor per la bellesa es reflecteix en la novella allegrica Hans Alienus (1892). Dikter (Poemes, 1895) i Karolinerna (Els soldats de Carles, 2 volums, 1897-1898), una novella histrica, duen en les seves pgines la mateixa passi nacionalista que en la de les seves altres obres. 

L'any 1916 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva significaci com a representant principal d'una nova era de la nostra literatura. 

Obra publicada.
1888: Frn Col di Tenda till Blocksberg;
1888: Vallfart och vandringsr;
1889: Renssans;
1889: Endymion;
1892: Hans Alienus;
1895: Dikter;
1897-1898: Karolinerna;
1900: Sankt Gran och draken;
1901: Heliga Birgittas pilgrimsfrd;
1902: Ett folk;
1904: Skogen susar;
1905-1907: Folkungatrdet, 2 volums;
1910: Svenskarna och deras hvdingar, assaig;
1915: Nya dikter;
1941: Nr kastanjerna blommade, obra pstuma;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1916;
  Verner von Heidenstam al Projecte Gutenberg;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140315" title="Sarcfag" nonfiltered="1642" processed="1629" dbindex="57366">


La paraula sarcfag procedeix del llat sarcophagus que designa la tomba. Aquesta paraula s una adaptaci del grec            (que significa "que es menja la carn") o lithos sarcophagus que designava una pedra calcria que es feia servir a les sepultures antigues i que, segons es creia en aquell temps, accelerava la desaparici de la carn.

El sarcfag s una mena de contenidor, generalment de pedra, destinat a conservar el cos d'un defunt. Aquests solen ser rectangulars i sovint tenen escultures o pintures decoratives. Alguns eren construits per a formar part d'una tomba elaborada, alguns altres per a ser sepultats o dipositats en criptes.

A l'Antic Egipte, el sarcfag s'anomenava neb nkh, la qual cosa qui significa literalment amo de la vida, i la seva forma simbolitza una barca.

Actualment aquesta paraula ha pres un mats figurat com es fa per a descriure l'estructura gegant de formig que es va construir per mor d'allar la central nuclear de Txernobyl i evitar aix una contaminaci ms important del medi ambient.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140319" title="+44" nonfiltered="1643" processed="1630" dbindex="57367">

+44 (pronunciat Plus Forty Four en angls) s una banda punk rock nord-americana formada per en Travis Barker (bateria i telcat) i en Mark Hoppus (baix, guitarra i vocals), ambds del grup blink-182; en Shane Gallagher i en Craig Fairbaugh (de Transplants). Van publicar el seu primer lbum, When your heart stops beating, el 14 de novembre del 2006. El nom "+44" prov del prefix telefnic del Regne Unit, lloc on van decidir comenar amb el projecte.

El 13 de desembre de 2005 (el dia de l'aniversari de Tom DeLonge, ex-company de blink-182), la banda va publicar la primera can oficial titulada "No It Isn't" a la seva pgina web. Diuen els rumros que la can est dedicada a en Tom per tots els problemes que va haver-hi amb blink-12, no noms pel fet d'haver estat publicada sin tamb per la lletra mateixa, la qual tracta de la separaci de dos amics. Hoppus va dir en una entrevista amb la revista britnica Kerrang! que aquesta teoria era incorrecta, pero en una altra entrevista en el programa TRL de la MTV dos setmanes desprs del llanament del disc, va reconixer que la can va ser escrita per la ruptura de blink-182. Posteriorment, Mark Hoppus va aclarar que la data de llanament havia sigut aquella per decisi de la companyia discogrfica.

En un principi la banda comptava amb la collaboraci de Carol Heller (de la banda Get the Girl, que seria guitarrista i posaria veu de fons, per va haver d'abandonar el projecte per raons familiars i va ser reemplaada per un parell de guitarristes: Craig Fairbaug i Shane Gallagher. No obstant, la Carol va participar en un dels temes del disc, "Make You Smile".

Mark Hoppus va fer una entrevista l'agost de 2006 on va parlar sobre la situaci actual de blink-182, de la ruptura, del disc dAngels And Airwaves, del futur de la banda i de les seves expectatives.
L'1 de setembre de 2006 la banda va publicar una altra can a la seva pgina web, titulada "Lycanthrope". El primer lbum, When your heart stops beating, va sortir al mercat el 14 de novembre de 2006. El primer single va ser la can que donava nom a l'lbum, "When your heart stops beating", i l'estrena del video-clip va ser el 2 d'octubre. El seu segon single s "Lillian", el video-clip del qual encara no s'ha estrenat ni hi ha prevista cap data determinada.

Membres.
 Mark Hoppus (anteriorment a blink-182)   Baix, vocal.
 Travis Barker (Expensive Taste; anteriorment a Aquabats, blink-182, Box Car Racer, Transplants)   Bateria, teclat.
 Craig Fairbaugh (The Mercy Killers; antigament a Transplants, The Forgotten and Lars Frederiksen and the Bastards)    Guitarra, veus de fons.   ;
 Shane Gallagher (antigament a The Nervous Return)   Guitarra.

Antigament:
 Carol Heller  (antigament a Get the Girl)   Vocals]], guitarra (2005 2006).

 Discografia .
lbums.
When Your Heart Stops Beating - 14 de novembre del 2006;

Singles.
When Your Heart Stops Beating - 2006;
Lillian - 2006;
155 - 2007;

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial ;
Pgina a MySpace ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140322" title="Agapit Vallmitjana i Barbany" nonfiltered="1644" processed="1631" dbindex="57368">
Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1833 - Ibidem, 1905) fou un escultor catal.
 
Va realitzar estudis a l'escola de la Llotja de Barcelona, amb el professor Dami Campeny. Amb el seu germ Venanci Vallmitjana, obre taller a Barcelona i collaboren junts en la realitzaci d'obres escultriques.
 
Acudeix a l'Exposici de Viena en l'any 1873 amb l'obra Crist Mort i a l'Exposici Nacional de Madrid de 1878, amb l'escultura Adam, guanya un premi.

Esdevingu membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1877, i aconsegu la ctedra d'escultura de l'escola Llotja en l'any 1880.
 
La seva obra va recrrer els camps religiosos, funeraris retrats costumistes. Va realitzar una collecci d'animals juntament amb el seu germ Venanci: Cap de cavall, Tigre, Lle, Elefant, Lle devorant un conill, Parella de camells (1880).

Fou el pare del tamb escultor Agapit Vallmitjana i Abarca.

 Obres destacades .


1860 Isabel II presentant al prncep Alfons XII. Museu del Prado. Madrid ;
1867 Retrat de Mil i Fontanals. Real Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi. Barcelona ;
1872 Crist jacent ;
1877 Pursima ;
1882 Sant  Francesc de Paula ;
1883 Sant Joan de Du. Hospital de Sant Joan de Du Barcelona ;
1883 Pante Bisbe Fleix. Sevilla ;
1886 Monument a Jaume I. Valncia ;
1886 Pante Bisbe Urquinaona. Barcelona ;
1887 Crist i dotze apstols en la portada nova de la Catedral de Barcelona. ;
1891 Vescomtessa de Corbaln. Valncia ;
ngel d'entrada en el cementiri de la Recoleta de Buenos Aires.

Bibliografia. 
Volum 20 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5448 2 ;
Josefina Alix Trueba (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140323" title="Karl Adolph Gjellerup" nonfiltered="1645" processed="1632" dbindex="57369">


Karl Adolph Gjellerup ( Roholte, Dinamarca 1857 - Dresden, Alemanya 1919 ), que sign nombroses de les seves obres amb el pseudnim Epigonos, fou un dramaturg i novellista dans guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1917.

Biografia.
Va nixer el 2 de juny de 1857 a la ciutat de Roholte, poblaci situada a l'illa de Sjlland. Va estudiar teologia a la Universitat de Vallensved, on es gradu el 1878. A partir de 1892 va viure a Alemanya, on va escriure diverses obres en alemany.

Mor el 13 d'octubre de 1919 a la seva residncia de Dresden, poblaci situada a l'estat alemany de Saxnia.

Obra literria.
Les seves primeres novelles Ung Dansk (Jove dans, 1879) i Germanernes Laerling (Deixeble dels teutons, 1882), foren considerades autobiogrfiques i acusaven la influncia del determinisme crtic de Georg Brandes, un dels principals crtics literaris del seu moment. La seva tragdia lrica Brynhild (1884) va ser la que el va permetre iniciar una etapa de producci dramtica, a la qual van seguir diverses obres de tema revolucionari com St. Just (1886), Thamyris (1887) i les comdies Herman Vandel (1891) i Wuthorn (1893). En les seves ltimes novelles, com Pilgrimen Kamanita (El pelegr kamanita, 1906), es veu la seva forta atracci per la cultura alemanya, on aborda mpliament el misticisme oriental. 

L'any 1917, juntament amb Henrik Pontoppidan, li fou otorgat el Premi Nobel de Literatura, en reconeixement de la seva variada i rica poesia inspirada en alts ideals. 

Obra seleccionada.
1878: En idealist;
1879: Ung Dansk;
1879: Det unge Danmark;
1880: Antigonos;
1882: Germanernes loerling;
1884: Brynhild;
1886: St. Just;
1887: Thamyris;
1889: Minna;
1891: Herman Vandel;
1893: Wuthorn;
1896: Mllen;
1906: Pilgrimmen Kamanita;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1917;
  Karl Adolph Gjellerup al Projecte Gutenberg;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140326" title="Tars Xevtxenko" nonfiltered="1646" processed="1633" dbindex="57370">

Taras Hryhorovytx Xevtxenko (en ucrans:                          ) (9 de mar de 1814, Moryntsi-10 de mar de 1861, Sant-Petersburg) va ser un poeta ucrans, a ms d'artista i humanista. La seva herncia literria s considerada com al fonament de la literatura ucranesa moderna i, en gran part tamb, de la llengua ucranesa moderna. Xevtxenko tamb va escriure en rus i ha escrit un gran nombre d'obres mestres.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140328" title="Venanci Vallmitjana i Barbany" nonfiltered="1647" processed="1634" dbindex="57371">

Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1826-1919) fou un escultor catal.
 
Va estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona, on va rebre classes de l'escultor Dami Campeny i Estrany, i de la qual l'any 1856 en va ser nomenat professor. L'any segent esdevingu membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
 
S'ha ressaltat la seva important labor com docent, tenint deixebles els quals molts d'ells van assolir grans xits com escultors, entre ells cal destacar a Josep Llimona i Bruguera, Pau Gargallo i Eusebi Arnau.

La seva vida i treball est molt lligada a la de la seu germ Agapit Vallmitjana, tamb escultor, amb qui va tenir un taller en com, fins que al 1883 va obrir un nou taller amb el seu fill, tamb escultor, Agapit Vallmitjana i Abarca.

Distincions .
1861- Segona medalla en l'Exposici Nacional de Madrid ;
1873- Segon premi Le Figaro a Pars ;
1890- Primera medalla en l'Exposici Nacional de Madrid;

Enllaos externs.
Venanci Vallmitjana i Barbany a l'Enciclopdia Catalana.

Obres destacades. 
Carregador de Bilbao. Museu de Belles Arts de Bilbao ;
1882 Projecte de la Venus de la Cascada de la Ciutadella. L'escultura definitiva s obra d' Eduard B. Alentorn.
1884 Faune;
1884 Allegoria del Comer i la Indstria. Entrada al Parc de la Ciutadella Barcelona ;
1887 La bellesa dominant la fora. Museu del Prado. Madrid ;
1887 Verge esmaltada. Museu Nacional d'Art de Catalunya ;
1889 La reina Maria Cristina amb Alfons XIII. Museu Martim de Barcelona ;
1898 Crist per al quart misteri de dolor del Rosari monumental del Monestir de Montserrat ;
1903 Bust de Mozart;
1913 Diana. Monument emplaat en la Gran Via de Barcelona;

Referncies.


Bibliografia.

Josefina Alix Trueba (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0 ;
Volum 20 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5448 2;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140333" title="Mamenxisaure" nonfiltered="1648" processed="1635" dbindex="57374">

El mamenxisaure (Mamenchisaurus) s un gnere de dinosaure saurpode que visqu al perode Jurssic superior, en el que avui en dia s la Xina.

Les primeres restes de mamenxisaure foren descobertes l'any 1952 a la provncia xina de Sichuan, al centre-sud del pais. Els mamenxisaures mesuraven uns 23 metres de longitud (l'esquelet trobat mesurava 18'5 metres, per tenia la cua incompleta), dels quals 9 metres corresponien a les 19 vrtebres que constituien el coll (probablement el ms llarg de tots els dinosaures). Les vrtebres del coll eren molt allargades i amb la paret ssia prima, fet que n'alleugeria el pes.

Com els seus parents, els sismosaures, els mamenxisaures tenien les potes posteriors ms altes que les anteriors.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140341" title="Gran taur blanc" nonfiltered="1649" processed="1636" dbindex="57375">

El gran taur blanc (Carcharodon carcharias),tambe anomenat Salroig s una espcie de taur lamniform que viu a les aiges clides i temperades de gaireb tots els oceans. s la nica espcie supervivent del gnere Carcharodon. 

Els taurons blancs es caracteritzen pel seu cos fusiform i gran robustesa, que contrasta amb les formes aplanades que acostumen tenir els taurons. La boca s molt gran i arrodonida, sempre est mig oberta mostrant una filera de dents de la mandbula superior i una o dues fileres de la inferior. Aix, l'aigua va penetrant continuament per la boca i surt per les brnquies. Si aquest flux d'aigua s'aturs el taur s'ofegaria degut a que no t opercles per regular el pas correcte de l'aigua, i, a ms tamb s'enfonsaria ja que tampoc posseeix bufeta natatria, s per aix que sempre han d'estar en moviment.

Tot i el seu nom, el taur blanc noms t d'aquest color la seva part ventral, mentre que la part dorsal s gris o blavosa. Aquest patr de colors s com en molts animals aqutics, els serveix per a camuflar-se amb la llum solar si se'ls mira des d'abaix, o b amb les fosques aiges marines si se'ls mira des d'adalt.

Els taurons blancs adults medeixen entre 3 i 4 metres, ssent les femelles ms grans que els mascles, tot i que s'han trobat taurons que superaven ampliament aquestes mides arribant fins a 7 metres de longitud. Actualment no se sap amb certesa quina s la mida mxima d'aquesta espcie.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140343" title="Gran Premi de Mnaco del 1956" nonfiltered="1650" processed="1637" dbindex="57376">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1956, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 13 de maig del 1956.

 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio   1: 44.40. ;
 Pole: Juan Manuel Fangio   1: 44. 00.
 Cotxes compartits:
 Cotxe #26: Peter Collins (54 Voltes) i Juan Manuel Fangio (46 Voltes). Ells van compartir els 6 punts del segon lloc.
 Cotxe #20: Juan Manuel Fangio (40 Voltes) i Eugenio Castellotti (54 Voltes). Com Fangio ja va rebre punts pel segon lloc, Castellotti noms va rebre els 1.5 punts corresponents de compartir el 4 lloc.
 Cotxe #4: lie Bayol (44 Voltes) i Andr Pilette (44 Voltes).
 Debut a un Gran Premi: Tony Brooks i Giorgio Scarlatti.







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140346" title="Natalie Portman" nonfiltered="1651" processed="1638" dbindex="57377">

Natalie Hershlag, coneguda com Natalie Portman, va nixer el 9 de juny de 1981 a Jerusalem, Israel, com a nica filla d'un metge israeli i d'una artista de Cincinnati (Ohio, EUA). Quan encara era fora jove va deixar Israel per anar a viure a Washington DC. Desprs de diverses mudances s'install a Nova York, on t la seva residncia actualment. Fou alumne de Harvard.

Un caatalents va descobrir-la com a artista, desprs de fixar-s'hi en una pizzeria quan ella tenia 11 anys. Primerament va impulsar la seva carrera pel mn de la moda, per finalment es va decantar per la seva faceta d'actriu. Desprs de diverses obres de teatre, Natalie Portman va debutar al cinema el 1994 amb la pellcula Len (tamb coneguda com El Professional). Desprs d'aquest paper, va participar en d'altres pellcules com Heat (1995), Beautiful Girls (1996) i Mars Attacks! (1996).

La seva fama mundial es va comenar a forjar amb la seva participaci a La Guerra de les Galxies I: L'Amenaa Fantasma (1999) i el seu paper de Reina Amidala. Desprs d'aquesta pellcula, Natalie Portman ha participat en nombroses produccions que l'han portat a ser una de les actrius ms sollicitades del cinema actual.

Filmografia.


Enllaos externs.

Natalie Portman a IMDB;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140349" title="Sanjak de Novi Pazar" nonfiltered="1652" processed="1639" dbindex="57378">

El Sanjak of Novi Pazar (serbi:                    , Novopazarski sandak; albans Sanxhaku i Pazarit t Ri; turc: Yeni Pazar sanca  ) fou un sanjak de l'Imperi Otom (unitat administrativa de segon nivell) que va existir fins les Guerres Balcniques de 1912-1913 en territori de les actuals Srbia i Montenegro. Formava part de la provncia otomana de Bsnia i ms tard de la de Kosovo i incloia la major part de l'actual regi de Sandak (anomenada aix pel Sanjak de Novi Pazar),aix com parts septentrionals de Kosovo (l'rea de Kosovska Mitrovica), i era l'nic corredor que unia Bsnia-Hercegovina amb la resta de l'Imperi Otom. La seu administativa del Sanjak de Novi Pazar fou la ciutat de Novi Pazar. Des del Congrs de Berln de 1878 fins el 1908, el Sanjak mantenia guarnicions militars austro-hongareses, que abandonaren la regi quan els Habsburg s'annexaren Bsnia i Herzegovina. Desprs de les Guerres Balcniques de 1912-1913, el territori del Sanjak fou dividit entre Srbia i Montenegro.

Enllaos externs.
 Centre d'Informaci del Sandak a Novi Pazar;

Veure tamb.
Sandak;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140350" title="Polaroid" nonfiltered="1653" processed="1640" dbindex="57379">

Polaroid s una companyia d'Estats Units dedicada a la fabricaci i distribuci de cmeres i pellcula fotogrfica instantnia.

Histria. 

El 1928, un jove Edwin H. Land va desenvolupar el primer filtre polaritzador sinttic.
 
Desprs de diversos anys de desenvolupament, el 1932 va fundar els laboratoris Land-Wheelwright, que el 1935 van adoptar la denominaci actual de Polaroid. 

La comercialitzaci del producte va comenar el 1937. Tenia tantes aplicacions que aviat va obtenir un gran xit, es feia servir fins i tot pels militars, pels quals es va convertir en un important subministrador durant la Segona Guerra Mundial. No obstant aix, la seva invenci ms important va arribar en temps de pau. 

El 1947 va sorprendre el mn presentant davant la Societat ptica Estatunienca la primera fotografia instantnia: una cmera que revelava i positivava la imatge en tan sols 60 segons. 

Aquest invent es va convertir en la insgnia de l'empresa fins a l'aparici de la fotografia digital.

Intensitat.
Quan una Polaroid s'utilitza per a polaritzar una ona, no tota l'ona passa a travs de la fulla. La intensitat I de l'ona polaritzada que emergeix s



Aquesta equaci solament s veritat quan les ones sense polaritzar passen a travs d'una Polaroid. Si una ona polaritzada est viatjant en una adrea , el component  del perpendicular a la fulla s'absorbeix, mentre que els components en parallel passen a travs. En aquest cas, la intensitat I de l'ona que emergeix s: 



on l'angle est  entre  i el   polaritzant de la fulla

Productes. 
Polaroid model 95 - la primera cmera instantnia. ;
 la primera pellcula per a Raigs X, la Polaroid tipus 1001;

Enllaos externs. 
 Web oficial de Polaroid;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140352" title="John Cage" nonfiltered="1654" processed="1641" dbindex="57381">
John Cage (Los ngeles, 5 de setembre de 1912 - Nova York, 12 d'agost de 1992). Compositor i instrumentista nord-americ. 
Va estudiar al costat dels compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss i va revolucionar la msica contempornia dotant-la d'un llenguatge catic, continuant la trajectria de Edgar Varse i Charles Ives. 

Una de les seves influncies va ser el Zen, el qual li va conduir en l'mbit musical a fer servir  silencis interminables, sons desconnectats, casuals i atonals amb un volum, durada i timbre aleatoris. 

Malgrat el controvertit de la seva obra, no es pot negar que es tracta d'un dels creadors ms revolucionaris i influents dels ltims temps. En ocasions deixava que l'atzar tris les seves composicions. Per exemple, va arribar a utilitzar un mtode segons el qual es perforava un full de paper en els llocs en els quals es trobava alguna imperfecci, per a desprs mitjanant un paper transparent anava calcant aquestes marques sobre un pentagrama. 

Ja en la dcada dels 30 va comenar els seus primers treballs demostrant talent per als ritmes impossibles i invencions com el seu sistema de vint-i-cinc tons. 

Va fer servir distorsions per als seus instruments arribant a declarar: "Crec que l's de sorolls en la composici musical anir en augment fins que arribem a una msica produda mitjanant instruments elctrics (msica concreta i msica electroacstica), que posar a la disposici de la msica qualsevol so i tots els sons que l'oda pugui percebre. S'exploren els mitjans fotoelctrics, el film i diverses mecanismes per a la producci de msica". 

Durant els ltims anys d'aquesta dcada Cage va inventar el piano preparat, al que li havia inserit entre les cordes una srie de cargols, rosques i trossos de goma i fusta que dotaven a l'instrument d'una varietat nova de possibilitats sonores. 

Segurament la composici ms innovadora d'entre les quals va realitzar per a aquest piano preparat s una suite que dura 69 minuts anomenada Sonatas and Interludes (1946-1948). 

Cage feia servir el terme "msica no-intencional" per a algunes de les seves obres. Com en una de les seves obres ms revolucionries de nom 4'33 (1952), la partitura del qual especifica que l'intrpret no executar cap so en el seu instrument durant els 4 minuts i 33 segons que dura l'obra. La primera interpretaci de la mateixa va anar a crrec del fams pianista David Tudor.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140355" title="Queens" nonfiltered="1655" processed="1642" dbindex="57382">





El comtat de Queens, sovint referit simplement com a Queens, s un districte metropolit (borough), el ms gran dels cinc que componen la ciutat de Nova York, Estats Units.

El seu territori s coextensiu amb el del comtat de Queens, si b des de la formaci de la ciutat Nova York, el 1898, les divisions inferiors a la del municipi novaiorqus han quedat sense poder real de facto. La capalera de comtat est en el venat de Jamaica.

 Introducci .

El districte de Queens s el comtat tnicament ms divers als Estats Units. Segons la Revisi de la Comunitat Americana (revisi anual del cens) de 2005, de l'Oficina del Cens dels Estats Units, els immigrants sn el 47,6% dels seus residents totals. S'estima que per a l'any 2010, la majoria de la seva poblaci ser nascuda en l'estranger. Amb una poblaci de 3,2 milions d'habitants, s el districte ms poblat en la ciutat de Nova York i el des comtat ms poblat dels Estats Units. La xifra de 3,2 milions s el mxim histric de poblaci mai aconseguit al districte.

A Queens hi ha situats els dos aeroports de la ciutat (John F. Kennedy i LaGuardia), s la seu de l'equip de beisbol dels Mets, que juga a l'Estadi Shea, aix com del Centre Nacional de Tennis dels Estats Units, els estudis Silvercup i el parc Flushing Meadows-Corona.

Queens va ser format el 1683, com un dels 12 comtats originals de l'Estat de Nova York i va ser anomenat aix en honor a la reina Catalina de Bragana, esposa de Carles II. Queens s sovint considerat com un dels districtes ms perifrics de Nova York. Els venats orientals tenen l'aspecte i semblana dels suburbis de la part occidental del comtat de Nassau. No obstant, en les seccions occidental i central, Queens acull molts venats urbans i diversos districtes de negocis. A Long Island City, a la ribera de Queens just davant de Manhattan, hi ha situat l'edifici Citicorp, el gratacel ms alt de Nova York, entre els situats a fora de Manhattan. s tamb l'edifici ms alt de Long Island.

 Histria .

La colonitzaci europea va portar tant conquistadors holandesos com anglesos, com part de la colnia de Nova Holanda. Els primers assentaments es van establir el 1635, amb colnies a Maspeth el 1642 i Vlissingen (avui, Flushing) el 1643. Altres assentaments inicials van ser Newtown (avui Elmhurst) i Jamaica. De totes maneres, aquestes ciutats estaven habitades per colonitzadors anglesos de Nova Anglaterra, arribats de la part oriental de Long Island (el comtat de Suffolk) i estaven subjectes a la llei holandesa. Desprs de la presa de la colnia per part dels anglesos i ser rebatejada com a Nova York, el 1664, l'rea (i tot Long Island) va comenar a ser coneguda com Yorkshire.

El comtat de Queens va ser originalment anomenat aix en honor a Catalina de Bragana, l'esposa portuguesa del rei Carles II d'Anglaterra. Originalment, el comtat incloa l'rea adjacent del que ara s el comtat de Nassau. Va ser un comtat original de l'Estat de Nova York, un dels dotze creats el 1683. El 1870, el comtat de Queens estava format per sis ciutats: Newtown, Flushing, Jamaica, North Hempstead, Hempstead i Oyster Bay. Aquest any, es va crear la ciutat de Long Island, consistent en el que era el poble d'Astoria i algunes rees no incorporades de la ciutat de Newtown.

Com a resultat d'un referndum, la ciutat de Long Island, Newtown, Flushing, Jamaica i la pennsula de Rockaway es van convertir en districte metropolit de Queens, integrant-se a la ciutat de Nova York, l'1 de gener de 1898. Les parts del comtat de Queens que no es van integrar a Nova York, les ciutats de North Hempstead i Oyster Bay i tota la ciutat de Hempstead, excepte la pennsula de Rockaway, es van constituir en el comtat de Nassau, el 1899.

Queens va desenvolupar un paper secundari a la revoluci nord-americana, en comparaci amb Brooklyn, on gran part de la batalla de Long Island es va lliurar. Queens, com la resta de Long Island, va caure sota el domini angls, desprs de la batalla de Long Island, a l'agost de 1776 i va romandre ocupada durant prcticament la resta de la guerra. Sota la Llei d'Allotjament, els soldats britnics usaven els habitatges privats dels residents de Queens com a refugi durant la guerra, en contra del sentiment de la majoria de la gent local. L'allotjament de soldats en llars privades va ser prohibit per la Tercera Esmena a la Constituci dels Estats Units, en gran part a causa d'aix. Nathan Hale va ser capturat pels britnics a Queens, abans de ser executat a Manhattan.

El districte va experimentar un gran salt poblacional a la dcada de 1920, creixent des de 469.042 habitants el 1920, fins a 1.079.129 el 1930, coincidint amb el creixement de l's de l'autombil i la construcci de les lnies elevades de l'IRT (Interborough Rapid Transit) a Astoria i Flushing.

 Geografia .

El comtat de Queens s geogrficament la part occidental de Long Island i inclou poques illes menors, la major part de les quals es situen a la badia de Jamaica i formen part de l'rea Recreativa Nacional de Gateway. La pennsula de Rockaway est assentada entre la badia de Jamaica i l'Oce Atlntic.

L'arbre ms alt a l'rea metropolitana de Nova York, anomenat el Gegant de Queens, s tamb la forma vivent ms antiga a l'rea metropolitana. Est localitzat a la part nord-oriental del comtat, t 450 anys d'antiguitat i 40,23 metres d'altura, el 2005.

D'acord amb l'Oficina del Cens dels Estats Units, el comtat t una superfcie total de 461,7 km, d'elles 282,9 km estan situades a terra i 178,8 km sn aiges (aquestes representen el 38.73% de la seva superfcie).

El comtat limita al nord amb Long Island Sound, un bra de l'Oce Atlntic, que la separa del comtat de Bronx; al sud amb el comtat de Kings (Brooklyn) i amb l'Oce Atlntic; a l'est amb el comtat de Nassau; i a l'oest amb el comtat de Kings i amb el riu East, que la separa del comtat de Nova York (Manhattan).

 Venats .


La ciutat de Nova York es divideix en cinc districtes metropolitans (boroughs) i aquests al seu torn estan dividits en venats o neighborhoods, cadascun d'ells amb la seva identitat i caracterstiques prpies. Alguns d'aquests venats es corresponen amb antigues ciutats, que van perdre la seva condici de tal amb la consolidaci de la ciutat, el 1898.

El Servei Postal dels Estats Units divideix el comtat de Queens en cinc "ciutats" basant-se en l'existncia d'aquestes en el moment de la consolidaci dels cinc districtes de la ciutat de Nova York: ciutat de Long Island, Jamaica, Flushing, Far Rockaway i Floral Park. Aquestes zones postals no reflecteixen necessriament noms i lmits de venats reals; per exemple, "East Elmhurst" ha estat llargament encunyada pel Servei Postal i no s una comunitat oficial. La majoria dels venats no tenen lmits slids. A tall d'exemple, els venats de Forest Hills i Rego Park se solapen.

Els residents de Queens sovint s'identifiquen ms amb el seu venat que amb el districte o amb la ciutat en si. Normalment, les adreces postals estan escrites amb el venat, estat i el codi postal en lloc del districte o la ciutat. El districte s una amalgama de dotzenes de venats singulars, cadascun d'ells amb una identitat prpia. Howard Beach, Woodhaven i Middle Village acullen un gran nombre de residents italo-americans; Rockaway Beach t una gran poblaci d'origen irlands. Astoria, en el nord-oest, s tradicionalment una de les comunitats gregues ms grans desprs de Grcia i la seva poblaci est augmentant amb professionals joves vinguts de Manhattan. A Maspeth hi resideixen molts immigrants europeus, entre ells, una nombrosa poblaci polonesa, aix com una gran comunitat hispana.

Long Island City s un important rea comercial i en ella hi ha situada el projecte d'habitatges de Queensbridge. Jackson Heights, Elmhurst i Corona sn un gran conglomerat de comunitats hispanes i asitiques. Richmond Hill, al sud, t la poblaci ms gran de sikhs fora de la ndia; Forest Hills i Kew Gardens, a la part central de Queens, han tingut tradicionalment grans comunitats jueves (moltes d'aquestes comunitats sn immigrants jueus d'Israel, Iran i l'antiga Uni Sovitica), mentre que Jamaica acull grans comunitats afroamericanes i caribenyes. Hi ha tamb venats de classe mitja amb poblaci afroamericana, filipina, hispana i caribenya, tals com Saint Albans, Cambria Heights, Queens Village, Springfield Gardens, Woodhaven, Rosedale i Laurelton a les parts oriental i suroriental de Queens. Hi ha algunes zones menys diverses, per econmicament prsperes, com South Jamaica. Units, aquests venats conformen el comtat tnicament ms divers dels Estats Units. Alguns venats de Queens, tals com Ozone Park, Bayside, Maspeth, Kew Gardens o Woodside, tenen una barreja molt diversa de diversos orgens.

 Govern .

Des de la consolidaci de Nova York, el 1898, Queens est governat pels Estatuts de la Ciutat de Nova York (New York City Charter), que dota a l'alcalde i als regidors d'un gran poder en un esquema altament centralitzat.

Aquest govern centralitzat s responsable del sistema d'educaci pblica, institucions correcionals, biblioteques, seguretat pblica, dotacions d'esbarjo, sanitat i neteja pblica, subministrament d'aigua potable i serveis socials a Queens.

L'oficina del President de Districte (Borough President) va ser creada amb la consolidaci dels cinc comtats, per equilibrar la balana d'aquests, respecte del govern municipal central. Cada president de districte tenia un rol poders, que es derivava del fet de tenir un vot en el New York City Board of Estimate, el cos responsable de crear i aprovar els pressupostos municipals i realitzar les propostes per a l'ordenaci del territori. El 1989, la Cort Suprema dels Estats Units va declarar aquesta Junta inconstitucional, per donar-se el fet que Brooklyn, el comtat ms poblat del municipi, no tenia ms vot sobre el terreny que Staten Island, el comtat menys poblat de la ciutat. Aix constitueix una violaci de la Clusula de Protecci Igual de la Catorzena Esmena de la Constituci dels Estats Units, emesa el 1964, sota la premissa de un home, un vot.

Les competncies del Board of Estimate van ser transferidas a la Junta de Regidors (City Council, amb 51 membres, encarregat del poder legislatiu a la ciutat), augmentant aix el poder centralitzat al municipi novaiorqus.

Des de 1990, el President de Districte actua com a defensor dels interessos del comtat davant les agncies de l'ajuntament, les regidories municipals, el govern estatal de Nova York i les corporacions. La presidenta del Districte de Queens s Helen Marshall, triada pel Partit Demcrata, el 2001 i reelegida el 2005.

Cadascun dels cinc comtats de la ciutat (coextensius amb cadascun dels borough) t el seu propi sistema de tribunals i un Fiscal del Districte (District Attorney o simplement D.A., en l'original angls), que s directament triat en votaci popular. Richard A. Brown, un Demcrata, s el Fiscal del Districte de Queens, des de 1991.

Queens t catorze regidors, el segon districte en nombre d'ells (desprs de Brooklyn, que t setze). Tamb t 14 districtes administratius, cadascun d'ells servit per una Junta de Comunitat local (Community Board). Aquestes Juntes sn els cossos representatius que recullen les queixes ciutadanes i serveixen com a defensors dels residents de la seva rea, davant l'Ajuntament.

La capalera de comtat de Queens est al venat de Jamaica.

 Economia .



L'economia de Queens est basada en el turisme, l'indstria i el comer. Queens t dos dels aeroports amb major trnsit del mn, l'internacional de John F. Kennedy, localitzat a Jamaica i el de LaGuardia, a Flushing. L'altre gran aeroport de la regi est a Newark, Nova Jersey. Els tres estan operats per l'Autoritat Porturia de Nova York i de Nova Jersey. El districte atreu cada vegada ms als estudis cinematogrfics (el que significa la tornada d'una indstria que va abandonar el districte unes dcades abans). Destaquen els estudis Kaufman, a Astoria, i els estudis Silvercup al venat de Long Island City, on es produeixen un important nombre de programes per a televisi.

El Museu d'Art de Queens i el Sal de la Cincia de Nova York estan situats a la part oriental del districte, al parc Flushing Meadows (que va acollir les Fires Mundials de Nova York el 1939 i 1964 i s la seu del torneig de tennis Obert dels Estats Units). L'estadi Shea, seu de l'equip de beisbol dels Mets, est just al nord del parc. El parc s aix mateix el tercer ms gran de la ciutat de Nova York, amb 507,88 hectrees, 170,78 hectrees ms gran que Central Park, a Manhattan.

Algunes grans companyies tenen la seva seu central corporativa a Queens, entre altres, Bulova, Glacau i JetBlue.

Long Island City s un important centre fabril i comercial. Flushing, a la part centre-nord del districte, s un nus comercial important per als negocis xino-americans i coreo-americans, mentre que Jamaica s un centre important de negocis i un nus de transports per al districte.

 Demografia .

Actualment el comtat de Queens t una poblaci de 2.255.175 persones, de les quals:

El 30,7% sn blancs (europeus o descendents d'europeus).
El 26,5% sn llatinoamericans o hispans.
El 21,2% sn asitics.
El 19,2% sn negres (africans o descendents d'africans).
La resta la conformen persones d'altres races.

La poblaci d'origen llat / hisp s la de ms rpid creixement, a causa de l'alta taxa de fecunditat de les dones llatines residents als Estats Units, i tamb a causa de la immigraci legal i illegal provinent d'Amrica llatina i el Carib.

Els ingressos mitjos per habitatge al comtat eren de 37.439 dlars i l'ingrs per famlia de 42.608 dlars.

Les deu llenges ms parlades a Queens, segons l'Auditor de l'Estat de Nova York, sn, per ordre, les segents: angls, castell, xins, core, itali, grec, rus, tagal, francs i criolls del francs.

 Cultura .

Queens va ser un epicentre del jazz a la dcada de 1940. Els grans del jazz, tals com Louis Armstrong, Count Basie i Ella Fitzgerald van trobar refugi de la segregaci a les comunitats mixtes del districte, mentre que una generaci ms jove (Charlie Parker, Sonny Rollins, Thelonious Monk, Dizzy Gillespie, entre altres) desenvolupaven el bebop als clubs de Harlem. Un dels millors rapers d'ara, 50 Cent, es va criar a South-Jamaica, Queens.

La part occidental del districte s'est convertint en un centre artstic. Entre altres, es troben aqu el Museu Noguchi, el Parc Escultric de Scrates, el Museu per a l'Art Afric i el Museu de Cinematografia. El Centre d'Art Contemporani P.S. 1 al venat de Long Island City s un dels ms grans i antics als Estats Units dedicats exclusivament a l'art contemporani. A ms de les seves exposicions que es renoven peridicament, la instituci organitza les prestigioses sries de Projectes Nacionals i Internacionals, les sries musicals d'estiu i el programa de Joves Arquitectes, conjuntament amb el Museu d'Art Modern.

Entre altres institucions culturals situades a Queens, trobem les segents:

 Centre d'Arts Interpretatives de Jamaica (Jamaica Performing Arts Center);
 Jard Botnic de Queens (Queens Botanical Garden);
 Museu Americ de la Cinematografia (American Museum of the Moving Image);
 Museu Noguchi;
 P.S. 1;
 Sal de la Cincia de Nova York (New York Hall of Science);
 Teatre al Parc de Queens (Queens Theatre in the Park);

 Transport .


Queens Boulevard s una important via circulatria del districte. Dotze rutes del Metro de Nova York travessen Queens, servint 81 estacions en set lnies principals. Unes cent rutes locals d'autobusos mouen a la poblaci dins dels lmits de Queens i altres quinze lnies express uneixen Queens i Manhattan. Un sistema de ferrocarril de proximitats, el Long Island Rail Road, opera 20 estacions al districte, amb serveis a Manhattan i la resta de Long Island. L'estaci de Jamaica s una intercanvi de transports, on totes les lnies, excepte una, covergen. s el nus de ferrocarril de proximitats amb ms trnsit dels Estats Units. Les cotxeres de Sunnyside sn utilitzades per Amtrak i New Jersey Transit com plataforma per als trens intercity i de proximitats que parteixen de Penn Station en Manhattan.

Queens t una importncia crucial en el trfic aeri interestatal i internacional. Dos dels tres aeroports ms importants de Nova York estan localitzats aqu. L'aeroport de LaGuardia est al nord de Queens, mentre que l'Internacional de John F. Kennedy est al sud, en les ribes de la badia de Jamaica. El tren lleuger AirTrain JFK dota d'un enlla ferroviari entre l'aeroport i lnies de ferrocarril i metro locals.

El comtat est travessat per tres branques d'autopistes en sentit est-oest. L'autopista Interestatal 495 (tamb coneguda com The Long Island Expressway) s'estn des del tnel Queens-Midtown a l'extrem oest a travs del districte fins al comtat de Nassau a l'est. L'autopista Grand Central Parkway, que el seu extrem occidental est al pont Triborough (que uneix els districtes de Bronx, Manhattan i Queens) s'estn en direcci est fins a la frontera entre Queens i Nassau, on el seu nom canvia a Northern State Parkway. L'autopista de circumvallaci Belt Parkway s'inicia a l'autopista de Gowanus, a Brooklyn, i s'estn cap a l'est dins de Queens, passant l'hipdrom d'Aqueduct i l'aeroport Kennedy. En la part ms oriental es ramifica en dues, sent el Southern State Parkway el que continua cap a l'est, dins del comtat de Nassau, mentre que el Cross Island Parkway gira en direcci al nord.

Hi ha tamb diverses autopistes en sentit nord-sud; entre ells, l'autopista Brooklyn-Queens (Interestatal 278), l'autopista Van Wyck (Interestatal 678), l'autopista Clearview (Interestatal 295) i l'autopista Cross Island.

La Interestatal 278 s l'nica que travessa els cinc districtes de la ciutat (passa per l'illa de Randall, que administrativament forma part de Manhattan).

Els carrers de Queens segueixen un sistema parcial de quadrcules, amb un sistema numric de carrers (similar al de Manhattan i el Bronx). Prcticament totes les vies orientades de nord a sud sn carrers, mentre que les vies en sentit est-oest sn avingudes, comenant pel nmero 1 (els carrers es numeren de menys a ms d'oest a est i les avingudes de nord a sud). En algunes parts del districte, diversos carrers consecutius comparteixen nmero (per exemple, 72nd Street, seguit per 72nd Place; o 52nd Avenue, seguida per 52nd Road, 52nd Drive i 52nd Court), la qual cosa causa confusi als no residents. A ms d'aix, en seccions conflictives de la quadrcula, a causa de vies irregulars per causes geogrfiques o altres circumstncies, comporta que s'ometin nombres de carrers (per exemple, a Ditmars Boulevard, el carrer 70 s seguida pel carrer Hazen, i aquest al seu torn, pel carrer 49). Aix s a causa del fet que tots els carrers de Queens tenien noms (paraules) i, posteriorment un sistema numerat es va sobreposar a tot el districte (copiant el sistema de Manhattan, desprs de la fusi dels cinc comtats). Les vies numerades tendeixen a ser residencials, encara que hi ha algunes excepcions notables a aquesta regla. Alguns carrers (especialment les vies importants, tals com Northern Boulevard, Queens Boulevard i Jamaica Avenue) duen noms en lloc de nombres.

La pennsula de Rockaway no segueix el mateix sistema que la resta de Queens i t el seu propi sistema de numeraci. Els carrers estan numerats en ordre ascendent en direcci oest des de prop del lmit amb Nassau, i duen com prefix la paraula "Beach" (platja). Els carrers que estan a l'extrem ms oriental, no obstant, duen gaireb totes nom. Una altra excepci a la normal s Broad Channel; mant la progressi nord-sud, per noms usa el sufix "Road" (carretera), aix com els preijos "West" (Oest) i "East" (Est) depenent de la situaci de la via partint de Cross Bay Boulevard, el carrer ms important del venat. Per exemple, East 1st. Road, est a l'est de Cross Bay Boulevard, a Broad Channel.



Queens est connectat al Bronx per tres ponts: el Bronx Whitestone, el Throgs Neck i el Triborough (que tamb la connecta amb Manhattan). El districte est connectat amb Manhattan per dos ponts i un tnel: l'esmentat pont Triborough, el pont Queensboro i el tnel Queens Midtown.

Encara que la major part de la frontera entre Queens i Brooklyn est a terra, el pont Kosciuszko (Interestatal 278) creua el rierol de Newtown, connectant els venats de Maspeth, en Queens, amb el de Greenpoint, a Brooklyn. El pont de Pulaski, connecta McGuinness Boulevard a Greenpoint al carrer 11 i les avingudes Jackson i Hunters Point, a Long Island City, Queens. El pont de l'Avinguda Greenpoint connecta les avingudes Greenpoint i Long Island City dels venats del mateix nom. A l'est de Queens Boulevard (carretera NY-25), l'avinguda Greenpoint es converteix en Roosevelt Avenue (carretera NY-25A).

El pont Cross Bay Veterans Memorial connecta la pennsula de Rockaway amb la resta de Queens.

Actualment noms hi ha un servei de ferris que connecta Queens i Manhattan. New York Water Taxi ofereix aquest servei creuant el riu East, des d'Hunters Point en Long Island City fins a Manhattan al moll del carrer 34 i desprs cap al sud fins al moll 11, a Wall Street. Durant la temporada de beisbol (d'abril a setembre o octubre), els ferris de NY Waterway operen fins a l'estadi Shea per als partits dels Mets, els caps de setmana.

 Educaci .

L'educaci a Queens est dotada d'un ampli nombre d'institucions pbliques i privades. Les escoles pbliques al districte estan gestionades pel Departament d'Educaci del Municipi de Nova York, el sistema pblic educatiu ms gran dels Estats Units.

LaGuardia Community College, s part de la Universitat de la Ciutat de Nova York (City University of New York, CUNY, pblica), s conegut com "la comunitat universitria del mn", per la diversitat tnica dels estudiants que acull, ja que provenen de 150 pasos i parlen ms de 100 idiomes. Ha estat nomenat com una "Instituci Nacional d'Excellncia" pel Centre de Poltiques per al Primer Any Universitari (Policy Center on the First Year of College).

Queensborough Community College, originalment part de la Universitat Estatal de Nova York (State University of New York, SUNY, pblica), est situat a Bayside i avui dia s part integrant del CUNY. Prepara als estudiants perqu realitzin cursos de posgrau, principalment dins del sistema del CUNY.

Queens College s un dels campus d'lit en el sistema del CUNY i s sovint nomenada com "la joia del sistema de CUNY". Va ser fundat el 1937 per a oferir educaci en arts liberals als residents del districte. Queens College t ms de 16.000 estudiants, que inclou uns 12.000 estudiants de carreres de cicle mitj i ms de 4.000 de posgrau. Hi ha matriculats a Queens College estudiants de ms de 120 pasos, que parlen ms de 66 llenges diferents. Est situat al venat de Flushing. A l'edici de 2006 de "Les millors universitats d'Estats Units", publicat per The Princeton Review, ocupava el lloc vuit. Queens College s tamb seu de l'escola de dret de CUNY.

York College, del sistema de CUNY, s una de les institucions universitries lders en arts liberals, amb ms de 40 titulacions, aix com llicenciatures i mster combinats en Terpia Ocupacional. Aquesta universitat destaca pels seus programes en Cincies de la Salut; s seu de l'Oficina Regional Nord-est de l'Administraci Federal per als Aliments i els Medicaments (Food and Drug Administration).

La Universitat de St. John s una instituci privada, de l'Esglsia catlica, fundada el 1870 per la congregaci de Sant Vicen Paul. Amb ms de 19.000 estudiants, St. John s coneguda pel seu programes mdics, de farmcia, negocis i de dret, aix com pels seus equips masculins de bsquet i de futbol.

La Biblioteca Pblica del Districte de Queens (The Queens Borough Public Library) el sistema pblic de biblioteques per al districte i un dels tres sistemes que donen servei a la ciutat de Nova York. El seu origen est a la fundaci de la primera biblioteca de Queens, a Flushing, el 1858, sent fundat el sistema com tal el 1869; la Biblioteca Pblica s un dels sistemes pblics de biblioteques ms grans dels Estats Units. Independent de la Biblioteca Pblica de Nova York (New York Public Library), t 63 sucursals en tot el districte. A l'any fiscal de 2006, la biblioteca va aconseguir una circulaci de 20,2 milions de volums, rcord de la biblioteca. s la primera biblioteca en circulaci a l'Estat de Nova York, des de 1985; s tamb la de major circulaci entre les biblioteques municipals del pas des de 1985 i la de major circulaci entre totes les biblioteques de la naci des de 1987. La biblioteca t colleccions en molts idiomes, entre ells, el castell, xins, core, rus, crioll haiti, polons i sis idiomes indio-aris, aix com petites colleccions en altres 19 idiomes.

 Celebritats nascudes en aquesta metrpolis .
Ray Roman;
Paul Stanley;
Nas;
50 cent;

 Enllaos externs .
 Of New York/Queens - Corona Park/index.html Walk in Corona Park;
 Astoria, Queens - En Castell;
 Pgina Oficial de l'Oficina del President del Districte de Queens (en angls);
 Restaurants i Bars a Astoria, Queens, que parlen castell;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140356" title="David Tudor" nonfiltered="1656" processed="1643" dbindex="57383">
David Eugene Tudor (20 de gener de 1926   13 d'agost de 1996) va ser un pianista i compositor nord-americ de msica experimental. 

Biografia.

Tudor va nixer a Filadlfia; va estudiar piano amb Stefan Wolpe i al temps va guanyar fama com un dels principals intrprets de msica avant-garde per a piano. 

En 1950, va anar el primer pianista a tocar la Piano Sonata No. 2 de Pierre Boulez a Amrica del Nord, i un tour europeu en 1954 va fer molt per augmentar la seva reputaci. 

L'any segent, Karlheinz Stockhausen li va dedicar el seu Klavierstck VI. Tudor tamb va ser un dels primers a interpretar peces de Morton Feldman i La Munti Young. 

El nom de Tudor es troba molt lligat al del compositor John Cage, ja que el pianista va ser el primer intrpret d'algunes de les seves ms famoses peces: Music of Changes,Concerto For Piano and Orchestra i la famosssima 4' 33". Moltes de les composicions de Cage van ser escrites o b especialment per a Tudor, o b amb ell en ment; ambds van treballar junts intensament en diverses peces, tant de msica per a piano com de msica electrnica. 

Desprs que la mort de Cage, en 1992, Tudor el va reemplaar com director musical de la Companyia de Ball de Merce Cunningham. 

Durant el perode comprs entre 1956 i 1961 Tudor va exercir la docncia a Damstadt; en els anys segents el seu inters va passar gradualment de la interpretaci a la composici. Les seves obres, moltes comissionades per Merce Cunningham, eren principalment de msica electrnica, i en general anaven acompanyades d'elaborades representacions escniques. 

Una d'aquestes peces, Reunion (1968), escrita en collaboraci amb Lowell Cross, inclou un joc de escacs en el qual cada moviment s correspost amb un efecte de llum o una projecci. En la premier, qui jugaven als escacs eren John Cage i Marcel Duchamp. 

Tamb va crear el grup Rainforest, juntament amb John Driscoll, Phil Edelstein, Ralph Jones, Martin Kalve, i Bill Viola.

Tudor va morir a Tompkins Cove, Nova York, als 70 anys.

Discografia.
Obra representativa:

   
Compositor.

 Neural Synthesis Ns. 6-9;
 Neural Synthesis Ns. 6-9;
 David Tudor Plays Cage & Tudor;
 Three Works for love electronics;
 Rainforest IV;
 Rainforest II;
 Rainforest;
 Pulsers & Untitled;
 Microphone;

Pianista.
 Kontakte;
 Indeterminacy;
 Music for Merce Cunningham;
 A chance Operation: A John Cage Tribute;
 A Larry Austin Retrospective: 1967-1994;
 The composer in the computer age II;
 Piano Avant-Garde;
 Klaviertstuecke;
 Motor Feldman;
 The 25-year retrospective concert of the music of John Cage;
 Cage: The Piano Concertos, Fourteen;
 Marcel Duchamp and John Cage: Reunion;
 John Cage: Indeterminacy;
 John Cage: Cartridge Music;
 Extended Voices;
 A second Wind for Organ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140358" title="Francesc Mariner" nonfiltered="1657" processed="1644" dbindex="57385">
Francesc Mariner ( gener del 1720   Barcelona, 7 de desembre del 1789), organista i compositor.

 Biografia .
Francesc Mariner va ser organista de la Catedral de Barcelona gran part de la seva vida, i fins a la seva mort. El seu deixeble ms important va ser el seu nebot, Carles Baguer, que el 1786 esdevingu organista suplent de la Catedral de Barcelona succeint-lo; mort Mariner tres anys ms tard, obtingu la plaa en propietat.

Com a compositor, la producci de Mariner per a clavicmbal i orgue uneix la tradici contrapuntstica barroca ibrica amb els nous corrents d'estil galant. Com altres organistes catalans coetanis, conre la sonata per a teclat en forma binria, un model que estava de moda a Itlia, Portugal i Espanya i que ens ha arribat especialment per les obres de Domenico Scarlatti i d'Antoni Soler. Es conserven obres de Francesc Mariner a l'Arxiu Musical de la Seu de Manresa, a l'Arxiu Histric Comarcal de Puigcerd, a l'Arxiu de l'esglsia de Santa Maria de la Geltr, a l'Arxiu Parroquial de Santa Pau, a la Biblioteca de Catalunya.
Ms de la meitat, per, es troba a Montserrat.

 Obres .
 Obra de ple sobre la Salve de segon to, per a orgue;
 3 Salmodies para todos los tonos (1759, 1762, 1767);
 Sonates i Tocates;
 6 obres ms, per a orgue;
 Toccates Pastorils ;
 "Tocates i Sonates per clarins (orgue) ;
 Vries sries de versets per a orgue;

 Bibliografia .
 Obra por la Salve de segundo tono inclosa a Organistes de Barcelona del s. XVIII Barcelona: Trit 2002;
 Francesc Mariner. Revisi i estudi de Martin Voortman Obres per a clave Barcelona: Trit, 1997;
 Francesc Mariner. Edici de Maria-Ester Sala Tocata Sabadell: La Ma de Guido, 1988;

 Enlla .
 Resum biogrfic ;
 Breus notes biogrfiques;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140359" title="Escola veneciana" nonfiltered="1658" processed="1645" dbindex="57386">
L'Escola Veneciana de msica, s un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Vencia en el perode comprs aproximadament entre 1550 i 1610. Les composicions policorals venecianes de finals del segle XVI van ser molt famoses en la seva poca i van influir en msics d'altres pasos. 

Conjuntament amb el desenvolupament de la monodia i l'pera a Florncia, les innovacions de l'escola veneciana marquen la transici de la Renaixement al Barroc musical.

 Desenvolupament de l'escola .
Diversos factors van servir per impulsar el desenvolupament de l'Escola Veneciana:
 El primer factor va ser poltic. Desprs de la mort de Papa Lle X (1521), i el saqueig de Roma (1527), l'organitzaci musical a Roma, que durant molt de temps va dominar la cultura europea, va quedar eclipsada. Molts msics es van traslladar a altres llocs i Vencia era una de les alternatives ms engrescadores.  ;
 Una altres factor, i molt determinant, ve com a conseqncia de les caracterstiques de la Baslica de Sant Marc de Vencia, amb una arquitectura espaiosa i amb dos orgues ubicats en costats oposats. Aquest fet impulsava als compositors a tenir present d'aquesta realitat. Aix es va desenvolupar un gran estil antifnic, on diferents grups corals i instrumentals, executaven les seves parts de vegades en oposici, de vegades en conjunt, units pel so de l'orgue. El primer compositor en fer fams aquest efecte va ser Adrian Willaert, que va ser nomenat mestre de capella de Sant Marc el 1527, i va romandre en aquest crrec fins a la seva mort el 1562. Gioseffo Zarlino, un dels ms influents terics de la msica de l'poca, va anomenar Willaert "el nou Pitgores", i la influncia de Willaert va ser profunda, no noms com a compositor sin com a mestre, ja que la majoria dels compositors de l'escola van estudiar amb ell. ;
 L'altre factor que va promoure aquest ric perode de creativitat musical va ser la impremta. A comenaments del segle XVI, la ciutat de Vencia, prspera i estable, es va convertir en un important centre d'edici de msica; els compositors van venir des de tota Europa per beneficiar-se de la nova tecnologia, que llavors noms comptava amb unes dcades de desenvolupament. Reconeguts compositors d'altres parts d'Europa, especialment de Flandes i Frana, van viatjar especialment a Vencia. L'ambient musical de la ciutat va perdurar fins i tot ben entrat el segle XVII.

Es compara, de vegades, l'escola musical veneciana amb la pintura de l'poca, en la qual ambdues fan un s intens del color, que en el cas de la msica t relaci amb el dramatisme sonor i amb uns marcats contrastos.

 Progressistes i conservadors .
En la dcada de 1560, dos grups van desenvolupar l'Escola Veneciana amb perspectives diferents: un grup progressista, liderat per Baldassare Donato, i un grup conservador, guiat per Zarlino, que era llavors el mestre de capella. Els membres del grup conservador tendien a seguir l'estil polifnic de l'Escola Holandesa o Escola francoflamenca, incloent compositors com Cipriano de Rore, Zarlino, i Claudio Merulo, posteriorment tamb Andrea i Giovanni Gabrieli. Les disputes entre ambds bndols van tenir la seva eclosi el 1569, amb un dramtic duel pblic entre Donato i Zarlino, durant la festa de Sant Marc.

Un altre punt de confrontaci entre els dos grups va ser si corresponia o no que els "estrangers" poguessin assumir el crrec mxim de mestre de capella a Sant Marc. Aparentment el grup que pretenia afavorir als talents locals va prevaler en aquesta contesa, ja que el 1603 el crrec el va obtenir Giovanni Croce, succet per Giulio Cesare Martinengo en 1609 i, posteriorment, per Claudio Monteverdi el 1613.

La culminaci de l'escola veneciana va produir-se al voltant de 1580, quan Andrea i Giovanni Gabrieli van compondre enormes obres per a mltiples cors, grups de metalls i instruments de corda i orgue. Aquestes obres sn les primeres en incloure indicacions dinmiques, i tamb en incloure instruccions per a la instrumentaci. L'aportaci dels organistes de l'escola, en particular de Claudio Merulo i Girolamo Diruta va comenar a definir un estil instrumental i tcnic que posteriorment es va traslladar al nord d'Europa, culminant amb les obres de Sweelinck, Buxtehude, i fins i tot Bach. 

El terme Escola Veneciana tamb s'usa per distingir-la de la molt diferent, encara que contempornia, Escola Romana. Altres importants centres d'activitat musical a Itlia en l'poca van incloure Florncia, el bressol de l'pera, Ferrara, Npols, Pdua, Mntua i Mil.

 Principals representants . 
Entre els msics ms destacats de l'Escola Veneciana es troben:
Adrian Willaert (aprox.1490-1562);
Jacques Buus (aprox.1500-1565);
Andrea Gabrieli (aprox.1510-1586);
Nicola Vicentino (1511-aprox.1576);
Cipriano de Rore (aprox.1515-1565);
Gioseffo Zarlino (1517-1590);
Baldassare Donato (1525-1603);
Annibale Padovano (1527-1575);
Costanzo Porta (aprox.1529-1601);
Claudio Merulo (1533-1604);
Gioseffo Guami (aprox.1540-1611);
Vincenzo Bellavere (?-1587);
Girolamo Diruta (aprox.1554-desprs de 1610);
Girolamo Dalla Casa (?-1601);
Giovanni Gabrieli (aprox.1555-1612);
Giovanni Croce (aprox.1557-1609);
Giovanni Bassano (aprox.1558-1617);
Giulio Cesare Martinengo (aprox.1561-1613);

 Referncies .


 Bibliografia .
 Diversos articles, incloent "Venice" a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1561591742;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0393095304;
 Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era.  New York, W.W. Norton & Co., 1947.  ISBN 0393097455;
 Harold Gleason y Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I).  Bloomington, Indiana.  Frangipani Press, 1986.  ISBN 089917034X;
 Eleanor Selfridge-Field, Venetian Instrumental Music, from Gabrieli to Vivaldi.  New York, Dover Publications, 1994.  ISBN 0486281515;
 Denis Arnold, Monteverdi.  London, J.M. Dent & Sons Ltd, 1975. ISBN 0460031554;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140367" title="Nicolau de Romania" nonfiltered="1659" processed="1646" dbindex="57387">


Nicolau de Romania, prncep de Romania (Sinaia 1903   Madrid 1978). Prncep de Romania amb el tractament d'altesa reial que exerc de regent entre els anys 1927 i 1930.

Nascut a la residncia familiar de Sinaia el dia 5 d'agost de 1903, Nicolau era fill del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit. Nicolau era nt per via paterna del prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la infanta Antnia de Portugal i per via materna ho era del prncep Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia.

Ja l any 1918 les autoritats romanesos proposaren al prncep Nicolau assum el ttol de prncep hereu de Romania arran del matrimoni de l'hereu, el futur rei Carles II de Romania, amb la ciutadana russa Zizi Lambrino. Finalment, el matrimoni de Carles i Zizi Lambrino s'anull i Nicolau no esdevingu hereu al tron romans.

L'any 1927 amb la mort del rei Ferran I de Romania assumeix el tron el rei Miquel I de Romania, fill de Carles II de Romania i de la princesa Helena de Grcia. Miquel assum el tron a l edat de 6 anys ja que pocs mesos abans el seu pare havia fugit del pas amb la seva amant de torn, Magda Lupescu. Immediatament desprs, Nicolau fou cridat a Bucarest per assumir un paper destacat a la regncia de Miquel. 

Durant la dcada de 1920, Nicolau havia ingressat a la Royal Navy desenvolupant una destacada carrera militar a l Armada britnica. El 1927 aquesta formaci es vei truncada i hagu de retornar rpidament a Bucarest. Al llarg de la regncia el seu paper fou escs a causa del desinters que sentia per la poltica. Intent una poltica de continutat donant el seu suport al PNL (Partit Nacional Liberal) i marginant de la vida poltica al PNT (Partit Nacional dels Treballadors).

Durant la Regncia, el prncep Carles treball al costat del PNT per tal de recuperar el poder i actuar en contra de la regncia. Durant els tres anys de treball que van des de 1927 fins a 1930 s ha qualificat el govern d'inoperant perqu:  el prncep fumava, Sarateanu llegia i el capell noms intentava la reconciliaci  .

El 8 de juny de 1930 Carles II retornava al pas i assumia el control sense cap oposici de la Regncia. Nicolau acompany el seu germ al Palau de Cotroceni i s assegur que el Parlament vots l'anulaci de la legislaci que apartava a Carles II del poder. 

Malgrat tot, les relacions cordials entre Carles i Nicolau duraren poc. Nicolau pretengu casar-se amb Ioana Dumitrescu-Doletti, una dona divorciada, per Carles no don el consentiment previ necessari i encoratj al seu germ a casar-se sense consentiment assegurant-li que ho acceptaria com un fet consumat sense cap ms conseqncia. Ara b, un cop celebrada la uni, el rei no accept al casament, desposse a Nicolau del tractament d altesa reial i de prncep i l'envi a l'exili. Nicolau s install primer a Espanya i desprs a Sussa. El 1942 seria reconegut com a prncep de Hohenzollern amb el tractament d altesa reial.

Anys desprs, Nicolau es cas de nou. Aix, el juny de 1967 contragu matrimoni amb la ciutadana brasilenya Tereza Lisboa Figueira de Mello. De cap dels dos matrimonis tingu descendncia. 

Entre 1927 i 1930 reb les segents condecoracions:
 Cavaller de l'Orde de Ferran I de Romania.
 Lloctinent honori de la Marina Britnica.
 Gran Creu de la Sobirana Orde de Malta.
 la Legi d'Honor.
 la Gran Creu de l'Orde de Leopold I de Blgica.
 l'Orde del Lle Blanc de Txecoslovquia.
 l'Orde de l'Estrella de Karadorde de Iugoslvia.
 l'Orde de l'guila Blanca de Polnia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140372" title="Tub d'assaig" nonfiltered="1660" processed="1647" dbindex="57388">
Un tub d'assaig s un element del material de laboratori que consisteix en un tub estret i llarg de vidre, obert per l'extrem superior i amb l'extrem inferior tancat i de forma arrodonida. S'utilitza als laboratoris per contenir petites mostres lquides (encara que poden estar en altres fases), realitzar reaccions a petita escala, etc.

Els tubs d'assaig estan disponibles en diverses longituds i amplries per servir a mltiples necessitats. Sn utilitzats tpicament pels qumics per conservar mostres discretes mltiples dels materials, generalment lquids, durant procediments i experiments qumics, i estan dissenyats per permetre la calefacci fcil d'aquestes mostres. Sovint, els tubs de prova es construeixen de vidres resistents tals com el vidre borosilicatat. Aix els permet sotmetre'ls directament a una flama, com la d'un bec de Bunsen.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140373" title="Assams" nonfiltered="1661" processed="1648" dbindex="57389">
L'assams s la llengua ms oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'ndia, i zones properes per ms de 20 milions de persones. Un nom alternatiu s Ahom. L'assams pertany al grup indo-irani i descendeix del magahdi, com el bengal, l'oriya i altres idiomes. Es troba literatura en assams des del segle XIV.

L'assams t un sistema d'escriptura propi, parent del bengal. s una de les llenges oficials de l'ndia. El seu sistema fontic cont vuit vocals orals, tres vocals nasals, quinze diftongs i vint-i-una consonants. Hi ha quatre dialectes majors. S'allunya d'altres llenges de la seva famlia per la influncia d'idiomes tibetano-birmans en la seva gramtica (per proximitat geogrfica). T tres gneres: mascul, femen (marcat per -ni) i neutre, que s'aplica a tot all no hum. Tendeix a aglutinar morfemes per a la flexi i a collocar el verb al final de la frase.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140374" title="Antfona" nonfiltered="1662" processed="1649" dbindex="57390">
Una antfona (del grec antiphon, que vol dir "que respon a") s la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i desprs d'un salm, o ms rarament, entre les estrofes d'un himne. Musicalment, l'antfona s una forma anterior a la tornada musical.

La tonalitat musical de l'antfona imposa la del salm (veure octoecos). Musicalment, l'antfona posa el cor en l'ambient modal o tonal del salm (quan s cantada abans del salm). Espiritualment, constitueix un comentari en el text del salm, al qual dna un enllumenat particular. 

Generalment, l'antfona s ella mateixa manllevada del salm per indicar quin aspecte de la litrgia del dia es vol destacar. El text de l'antfona tamb pot ser agafat d'algun altre lloc de la Bblia o d'algun altre text de la tradici cristiana, sempre en relaci al contingut de les lectures del breviari o de la missa, o amb la festa celebrada.

En el repertori del cant gregori, l'antfona correspon a dos gneres independents:
 l'antfona del salm, cantada amb versicles;
 l'antfona lliure, que s una pregria posada en msica i sense versicles associats.

 Antfona del salm .

 Ritu doble, semidoble i senzill .
L'antfona sempre s cantada sencera al final del salm, excepte en la salmdia in directum que es caracteritza precisament per l'absncia d'antfona. La manera de cantar l'antfona al comenament del salm dna el nom al ritu:
 En el ritu doble, l'antfona s cantada dues vegades, una d'elles integralment abans del salm. Aquesta frmula s similar a la de l'introit.
 En el ritu semidoble, l'antfona s cantada abans del salm i sols una part; aix escurada s'adapta correctament al salm que ha de seguir. Per raons esttiques, si no s el cas, pot ser cantada integralment, o en el cas d'antfones llargues, tota la primera frase.
 En el ritu senzill l'antfona no s canta al comenament sin al final del salm i un sol cop.

En les hores en qu es canten tres salms (prima, tera, sexta, nona i completes), aquests sempre sn cantats seguint el ritu semidoble.

 Salmdia responsorial. 
La salmdia s'anomena responsorial quan tota o una part de l'antfona s cantada desprs de cada verset o estrofa. Aquesta frmula s'anomena responsorial, perqu la multitud responia amb l'antfona al cant del verset executat pel cor. Aquesta activitat repetitiva va generar l'expressi familiar de "s sempre la mateixa antfona", per significar una lassitud de cara a un discurs repetit. s una frmula molt corrent actualment, d'acord amb l's modern de la tornada.

En el cant dels salms, l'antfona pot ser represa al final de cada verset, per indicar particularment la solemnitat, o per a processons particularment llargues. Si l'antfona no s massa complexa, pot ser represa per la multitud, i el cor noms canta els versets.

Fora d'aquests casos, l'antfona no s repetida entre els versicles i sol ser executada pels que preparen musicalment la cerimnia, el solista o el cor.

Existeix un cas particular quan entre cada estrofa del salm invitatoire, es canten alternativament l'antfona sencera (estrofes senars) o el final de l'antfona (estrofes parelles).

 Antfona lliure .
A ms a ms de l'antfona del salm, el cant gregori designa igualment per antfona el que s, de fet, una pregria cantada, sense salm associat. L'oraci Ave Maria pot aix ser cantada en forma d'antfona.

Hi ha quatre antfones marianes clebres en el catolicisme, en principi associades a temps litrgics precisos :
 Alma Redemptoris Mater, per al temps de l'Advent i de Nadal (fins a la candelera);
 L'antfona de quaresma Ave regina coelorum, cantada des de la candelera fins al dimecres sant,
 L'antfona pasqual Regina Coeli, cantada fins a la Pentecosta ;
 I finalment la ms coneguda, la Salve Regina, cantada la resta de l'any.

 Gnere musical .
Les antfones cantades durant els oficis sn generalment bastant senzilles i curtes, d'estil sillbic. Noms les antfones del Magnficat sn una mica ms adornades, generalment neumatiques.

Aquestes antfones de l'ofici sn reunides en un antifonari.

Al contrari, les antfones de la missa sn molt ms adornades, i el salm associat est redut a la seva expressi ms simple, generalment un verset i molt rarament ms.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140375" title="Ace Combat Zero: The Belkan War" nonfiltered="1663" processed="1650" dbindex="57391">

Ace Combat Zero: The Belkan War s el 6 videojoc de la saga Ace Combat que agafa com a lloc 15 anys abans dels fets del videojoc Ace Combat 5: The Unsung War. En el joc s'assumeix les tensions entre els Belka i les forces combinades d'Osea, Yuktobania, Ustio, i Sapin. Alguns personatges dAce Combat 5 tornen a sortir a Ace Combat Zero, per en papers tercers. El jugador juga com a mercenari, en "Cipher",  agafat pel pas d'Ustio, que va ser envat per un atac Belka. Molts elements de l'Ace Combat 4 i 5 sn en aquest joc com a grans armes.

A Europa i els Pasos Catalans aquest joc es va llanar sota el nom dAce Combat: The Belkan War.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial dAce Combat Zero;
Lloc web oficial dAce Combat Zero ;
Lloc web de Namco de lAce Combat Zero;
Lloc web de Namco Ace Combat Zero ;
Ace Combat: The Belkan War a Gamestyle;
The Electrosphere;
Lloc web de fans i frum dAce Combat series;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140379" title="Tony Oursler" nonfiltered="1664" processed="1651" dbindex="57392">
Tony Oursler (Nova York, 1957). Videoartista, msic, performer i realitzador d'installacions. 

Estudi al California Institute of Arts, on trevall especialment el video i les installacions. 
Ha format part del grup de Rock Poetics, amb Mike Kelley i John Miller, i ha collaborat amb Constance DeJong, Tony Conrad , Donen Graham i Sonic Youth. Est casat amb la pintora abstracta Jacqueline Humphries.

 Obra .
Oursler s conegut especialment per les seves installacions  o escultures de vdeo, en qu sobre pantalles en forma de bola, es projecten cares que parlen, criden, miren i interpellen els espectadors. Combinant sovint text parlat, imatge dinmica i escultura, els treballs d'Oursler exploren la relaci entre l'individu i els mitjans de comunicaci, amb un toc d'ironia i humor.

Algunes de les seves obres han estat llums que parlaven, com Streetlight (1997), la seva srie de vdeo-esculture d'ulls amb pantalles de televisi reflectides en les pupilles, i sinistres caps parlants com Composite Still Life (1999). Una installaci anomenada Optics (1999) examin la polaritat entre obscuritat i llum en la cmera oscura. Oursler crea  installacions que inquieten i fascinen alhora, i que li han portat el reconeixement del pblic i de la crtica.

Te una installaci permanent al Parc del Frum de Barcelona

 Enllaos externs .
Plana web oficial de l'artista ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140380" title="Remigi Palmero i Ru" nonfiltered="1665" processed="1652" dbindex="57393">
Remigi Palmero s un cantant i guitarrista valenci, pioner -junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante- de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la Transici; actualment fa carrera en solitari com a transautor.

A ms de la plena dedicaci a la msica, Palmero tamb treballa en el camp de la creaci grfica i s mestre de ioga des del 91, en el qual arrib a fundar una associaci anomenada Turya-Valncia junt amb la seua companya, Carmen Gandia.

 Biografia .

Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artstic i musical per circumstncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; ms avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.

L'alcudi scar Briz (seguidor, admirador i, finalment, collaborador de Palmero) li va dedicar la primera can del seu segon disc en valenci, PurDesig: una rumba titulada Remigi.

 Discografia .

A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producci comprn almenys quatre discs com a artista titular i mitja dotzena llarga de collaboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:

 Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432, ?);
 Remigi Palmero i Bon Mat: Humitat relativa (Puput-Zafiro, 1979), amb L'olor a garrofa;
 In Fraganti: No Tengo Nada / Plata Y Negro SG (Blau, 1983);
 In Fraganti: Si Fueras Tu / Hotel Universo SG (Blau, 1984);
 Diversos autors: Un poc de rock (DM, 1987), on collabora amb els Bongos Atmicos;
 Remigi Palmero: Provisions (Xiu-xiu Produccions, 1987), amb la collaboraci de Carles Barranco;
 Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill;
 Remigi Palmero: Emparn (Difusi Mediterrnia, 1992), senzill;
 Remigi Palmero: Lnia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versi de L'olor a garrofa;
 Diversos autors: Cntame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne;
 Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa noms amb la veu i la guitarra;

Collaboracions.

 Bustamante: Cambrers (nec, 1981);
 Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986);
 Terminal Sur: Viajero (PDI, 1989);
 Bustamante: Saln Fujiyama (GA, 1988);
 Julio Bustamante: Material voltil (?, 2005);

 Bibliografia .

 Albert, M.J. i Lluch, G.: Provisions (Generalitat Valenciana, Valncia 1987);
 Palmero, Remigi: Canons-Canciones 1976-1988 (Uberto Stabile Editor, Valncia 1988);
 Palmero, Remigi: Lnia de foc (canons i poemes) (Edicions de la Guerra, Valncia 1994);

 Enllaos externs .

 LaLlum.org fitxa i brevssima biografia de Palmero;
 YouTube.com vdeos de Remigi en directe;

Blocosfera.

 Jove i en valenci per Rafa Xamb;
 Remigi Palmero per Vicent Partal;
 Remigi Palmero i l'arrs a banda per Donat Putx;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140381" title="Oriya" nonfiltered="1666" processed="1653" dbindex="57394">
L'oriya s una llengua oficial a l'ndia del grup indo-irani de la famlia indoeuropea parlada per 31 milions de persones. Procedeix de la mateixa llengua que l'assams i el bengal. T una literatura escrita des del segle XIII, destacant una versi del Mahabharata del segle XIV. El sistema de codificaci s un alfasillabari propi que s'ha exportat a altres llenges.

De totes les llenges del nord de l'ndia, s la que t menys influncia persa o rab a la seva gramtica. Distingeix entre ssers humans, ssers vius i objectes per al gnere. S'usa el plural per mostrar respecte a les persones. No posseeix articles. Consta de sis vocals i vint-i-vuit consonants.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140384" title="Josep Llimona i Bruguera" nonfiltered="1667" processed="1654" dbindex="57395">




Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 1864-1934), escultor catal.

Va estudiar a l'escola Llotja i al taller dels germans Agapit i Venaci Vallmitjana.
Estant pensionat a Roma, per una beca de l'ajuntament de Barcelona, va realitzar els esbossos per a l'escultura de Ramon Berenguer III el Gran  l'any 1881, que en l'actualitat es pot contemplar a la plaa del mateix nom a Barcelona.

Les seves primeres obres van ser acadmiques, per a partir d'una estada a Pars, influenciat per Auguste Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme. Va fer un treball extensssim, realitzant exposicions a Catalunya, Madrid, Pars, Brusselles i Buenos Aires. Va esculpir obra funerria per a panteons de diversos cementiris, destacant L'ngel exterminador al cementiri de Comillas. Va tenir nombrosos encrrecs per a monuments.
 
Va fundar amb el seu germ el pintor Joan Llimona i Bruguera, el Cercle Artstic de Sant Lluc l'any 1892.

Distincions. 
1888. Medalla d'Or a l'Exposici Universal de Barcelona amb l'escultura Ramon Berenguer el Gran. ;
1907. Premi d'Honor de l'Exposici Internacional de Belles Arts de Barcelona per Desconsol, una de les seves obres ms famoses, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb una cpia emplaada al Parc de la Ciutadella de Barcelona i un marbre al Museu del Prado de Madrid.
1932. Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona ;
1918-1924. President de la Junta de Museus de Barcelona i de 1931 fins a la seva mort al 1934.

Obres destacades.
1888 Fris per al monument de l'Arc de Triomf de Barcelona. ;
1888 Vuit relleus per al monument a  Cristfor Colom. Barcelona ;
1890 Sagrat cor. Esglsia parroquial de Terrassa ;
1891 Modstia. Museu Nacional d'Art de Catalunya ;
1892 Verge del Rosari. Museu del monestir de Montserrat ;
1895 L'ngel exterminador. Cementiri de Comillas a Cantbria ;
1897 Sant Nicolau i els pescadors. Esglsia de Sant Nicols a Bilbao ;
1903-1910 Monument al Dr. Robert. Barcelona ;
1907 Desconsol. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.
1914 Crist Ressuscitat. En collaboraci amb Antoni Gaud per al Rosari Monumental del Monestir de Montserrat;
1916 Sant Jordi. Escala d'Honor de la Casa de la Ciutat (Barcelona) ;
1916 Monument a Jos Mara Usandizaga. Sant Sebasti ;
1924 Sant Jordi a cavall. Parc de Montjuc. Barcelona ;
1925 Nu femen. Museu Nacional d'Art de Catalunya;
1929 Conjunt escultric del Monument als Herois del 1808;
1929 El pet de Judes. Catedral de Tarragona ;
1929 La Font. Jard pblic a Buenos Aires ;
1930 El bany. Museu Nacional d'Art de Catalunya;

Enllaos externs.

Monument a Jos Mara Usandizaga;
Verge del Rosari a Montserrat;
Imatges escultures a Plaa Garriga, Barcelona;

Bibliografia.
 La Gran Enciclopdia en catal Volum XII, Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84 297 5440 7 ;
 Josefina Alix Trueba Escultura Espaola 1900/1936 Madrid, Ediciones El Viso, 1985. ISBN 84 7483 412 0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140385" title="Quake" nonfiltered="1668" processed="1655" dbindex="57396">
El Quake s un videojoc on un protagonista en primera persona subjectiva (l'acci es visualitza des del prets personatge) ha de disparar els enemics en diferents nivells. Els jugadors s'agrupen en dos equips (blau i vermell) en servidors en lnia. Hi ha diverses modalitats, la ms popular consisteix a robar la bandera enemiga i portar-la a la prpia base matant els jugadors de l'altre equip per aconseguir la mxima puntuaci. 

El joc combina habilitat (per moure's pels escenaris tridimensionals i saltar entre palataformes) i reflexos. L'acci est ambientada en un futur apocalptic i les armes van des del fusell fins al llanador de plasma. Es pot actualitzar l'arma, aconseguir ms munici o punts de vida recollint tems pels diferents racons de la pantalla. Quan un jugador resulta mort torna a reviure en un altre punt de l'escenari. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140386" title="Esttua d'Indbil i Mandoni" nonfiltered="1669" processed="1656" dbindex="57397">


El grup escultric de bronze conegut com Indbil i Mandoni es troba situat a la plaa Agelet i Garriga de Lleida, sota l'Arc del Pont, l'antiga entrada a la ciutat (construda el segle XVIII) que comunica el Carrer Major amb el Pont Vell. Els guerrers, armats amb cadenes, una llana i una falcata (l'espasa caracterstica dels ibers), representen els dos cabdills ilergetes que van defensar Lleida dels atacs dels cartaginesos i dels romans i que grcies a les lluites i a les encertades negociacions van evitar que la ciutat fos arrasada.

Orgen.
Originalment, l'obra es titulava Crit d'independncia i va ser elaborada amb guix per l'escultor barcelon Medardo Sanmart el 1884. L'escultura representava Istolaci i Indortes, dos guerrers cltics que lluitaren contra els cartaginesos durant la Segona Guerra Pnica. L'any 1946 es realitz la rplica en bronze actual i es dedic als guerrers ilergetes. 

Avui en dia, l'esttua d'Indbil i Mandoni s considerada com un dels monuments ms destacats i simblics de Lleida, juntament amb La Seu Vella. Situat en un dels centres d'activitat ms importants de la ciutat, s'ha convertit en punt de trobada per a desenes de lleidatans.

Curiositats.
L'esttua es neteja peridicament perqu conservi la lluentor caracterstica del bronze.
Cada any, durant els dies del carnaval, es disfressa l'esttua.
L'Arc del Pont i els seus voltants s'estan restaurant a l'actualitat, tot i que les obres que no afectaran l'esttua.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
Arco de Puente, monumento a Indbil y Mandonio ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140389" title="Soziedad alkohlika" nonfiltered="1670" processed="1657" dbindex="57398">


Soziedad Alkoholika, abreviat habitualment com S.A., s un grup de msica que va ser fundat a Vitria, Pas Basc. El seu estil musical s definit normalment com Hardcore-punk. En les seves lletres solen criticar amb duresa el militarisme, el feixisme, el racisme, o el sexisme, entre d'altres temes.

Membres.
La formaci actual de la banda s la segent

Juan - vocalista;
Jimmy i Jabi - guitarres;
Pirulo - baix;
Roberto - bateria;

Histria.
Soziedad Alkoholika va nixer l'any 1988 a Vitria, amb Juan com a vocalista, Jimmy i Oscar a les guitarres, Roberto a la bateria i Iaki al baix. Inicialment van decidir anomenar-se Amonal, nom que va haver de canviar-se al coincidir amb el d'una altra banda. El 1990 l'Oscar va deixar el grup i es va incorporar en Pedro, que uns anys desprs va deixar el grup substitut per en Jabi per centrar-se exclusivament en la discogrfica Mil a Gritos Records creada per la prpia banda. A finals del 1996 Pirulo va  substituir a Iaki al baix.

El seu disc Ratas, l'any 1995, va ser Disc d'Or (amb ms de 50.000 cpies venudes a Espanya). Al llarg de la seva carrera han vengut ms de 350.000 discs.

Des de l'any 2002, la pressi de l'AVT i d'altres organitzacions conservadores, com el Partit Popular, han aconseguit que una gran quantitat de concerts del grup hagin estat cancellats; El Corte Ingls va arribar a retirar temporalment els discs que tenia a la venda del grup: 
.

El maig de l'any 2004 l'Associaci de Vctimes del Terrorisme (AVT) va presentar una denncia contra el grup per un suposat enaltiment del terrorisme d'ETA en canons com Explota Zerdo i Sndrome del Norte. El setembre del mateix any el jutge Baltasar Garzn va arxivar les diligncies obertes . Al febrer del 2005 va rebutjar un nou recurs contra el grup i va acordar el lliure i conseqent arxiu de les actuacions obertes contra Soziedad Alkoholika. Tot i aix, la AVT va presentar un altre recurs que va ser estimat per l'Audincia Nacional el desembre del 2005 i el gener de 2006 el jutge Fernando Grande-Marlaska va ordenar que es continus la tramitaci de la causa . Marlaska tamb va arxivar el cas per la seva decisi va ser revocada per la Sala Penal . 

El grup ha assegurat en nombroses ocasions abans i durant aquesta polmica que mai ha donat suport a ETA. El novembre del 2006 van ser jutjats i finalment absolts del delicte d'enaltiment del terrorisme. .

El desembre del 2006 van editar el DVD titulat Corrosiva! mantenint-se diverses setmanes entre els ms venuts d'Espanya arribant a ocupar el segon lloc a la llista oficial de vendes Promusicae.

Discografia.
Des dels seus inicis, Soziedad Alkohlika ha editat nous lbums de manera continuada.

 lbums .


Vdeos.


Notes.


Enllaos externs.
Pgina oficial del grup (castell);
Pgina oficial del grup a myspace (castell) ;
Pgina oficial del management del grup  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140391" title="Ace Combat (la saga)" nonfiltered="1671" processed="1658" dbindex="57399">
Aquest article s sobre la saga videojocs d'Ace Combat. Pel primer joc de la saga, vegeu Air Combat.

La saga Ace Combat sn un conjunt de videojocs recreatius desenvolupats per Namco. Molts d'aquests videojocs agafen elements singulars de guerres reals, com la guerra del Golf, la guerra freda, i la Segona Guerra Mundial, entre d'altres. 

Air Combat, Ace Combat 2, i Ace Combat 3: Electrosphere es van llanar per la Sony PlayStation, mentre que Ace Combat 04, Ace Combat 5 i Ace Combat Zero sn videojocs de PlayStation 2.

Videojocs de la saga. 

Air Combat (Ace Combat) s el primer videojoc de la saga pel sistema PlayStation i qualificat com a platinum. La saga al Jap va comenar amb el llanament d'aquest joc, Ace Combat, per PlayStation. Tanmateix, aquest joc s ms conegut com a Air Combat a l'Amrica del Nord i a Europa (o sigui tamb als Pasos Catalans). El nom va ser canviat per Ace Combat per les continuacions que vindrien desprs.

Ace Combat 2 Aquest joc presenta  l'escena mundial que s'utilitzaria en els subsegents jocs de la saga.

Ace Combat 3: Electrosphere posava en una escena ms futurista del que els altres jocs de la saga, i els avions futuristes no eren ben rebuts per alguns. El joc semblava ser posat al mateix mn com molts altres jocs de la saga. La versi japonesa d'aquest joc est molt conduda a la histria del joc, presentant 52 missions, finals mltiples, i personatges d'estil anime.  Tanmateix, en les versions americanes i europees, aquesta histria del joc va ser ms curta, reduint a 36 missions i moltes ms lnies de joc a seguir. Conseqentment, aquest joc va ser generalment ben rebut al Jap, per molta mala crtica en qualsevol altre lloc.

Ace Combat 04: Shattered Skies (Ace Combat: Distant Thunder), va esdevenir el primer joc de la saga en versi PS2, va ser un pas enorme endavant des dels tres jocs previs a causa del seu s del potncia de processament millorat de la consola i la seva habilitat per rendir ms grfics detallats. Va ser ben rebut pels videojugadors originriament, bona histria del joc, i bonics grfics.

Ace Combat 5: The Unsung War (Ace Combat: Squadron Leader), millora de grfics sobre l'Ace Combat 4 principalment en les flames desprs d'haver explotat quelcom, els mssils, efectes d'explosi, i arbres visibles. A ms, el joc proporcionava ms missions que l'Shattered Skies amb 18, oferint 27 missions del mode campanya i ms de 30 missions en el mode recreatiu (que va ser directament la continuaci de la histria de joc de AC04). Encara que, moltes d'aquestes missions recreatives eren ms curtes que les missions multi-planejades de AC04. A l'Ace Combat 5,  unes de les noves addicions essencials incloen un sistema d'ordres simple on el jugador podria donar ordres a uns altres membres del seu esquadr. Els avions tamb s'havien d'adquirir no noms del jugador, sin tamb per als seus companys.

Ace Combat Zero: The Belkan War (Ace Combat: Belkan War) s la continuaci de Ace Combat 5  i explica en ms detall la Guerra Belka que ocorria 15 anys abans dels esdeveniments de Ace Combat 5 . Els avions en el joc sn ms propers dels anys 1990, amb l'aparici de ms aeronaus modernes d'ltima generaci.

Ace Combat X: Skies of Deception s el primer joc de la saga Ace Combat per la PSP. El joc ocorre els anys 2020, sou un pilot de l'Esquadr Gryphus de la Repblica Federal d'Aurlia, que gaireb sol defensa Aurlia del pas que envaeix de Leasath. S'ofereix al voltant de 30 missions (incloent-hi missions alternatives) i fins a 4 jugadors en joc multijugadors sense cables.

Els jocs de Playstation 2 ofereixen unes imatges de  i paisatge (es pot activar al men d'opcions).

 Enllaos externs .
Ace Combat a MobyGames;
Lloc web de fans i frums d'Ace Combat;
Lloc web de fans i frums d'Ace Combat;
Galeria de captures de pantalla d'Ace Combat: The Belkan War;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140393" title="Associaci de Vctimes del Terrorisme" nonfiltered="1672" processed="1659" dbindex="57400">
L'Associaci de Vctimes del Terrorisme (Asociacin Vctimas del Terrorismo) s una associaci constituida l'any 1981. amb l'objectiu de socrrer les vctimes del terrorisme de l'Estat espanyol. s una associaci que socorre actualment ms de 6.000 persones. 

Els socis que agrupa la AVT, a diferncia d'altres associacions d'Espanya, sn nicament vctimes directes del terrorisme, entenent-se com a tals, els ferits o que han sobreviscut als atemptats soferts, o els familiars de vctimes mortes.

Respecte al nombre d'afiliats, alguns citen uns 3000 afiliats de 18.000 censats a l'Estat espanyol com a vctimes del terrorisme.   , mentre que des de la prpia Associaci , declaren tenir com a membres al 90% de les vctimes associades (compatible amb la primera xifra, ja que no totes les vctimes estan associades). 

Ha dut a terme una quantitat considerable de manifestacions. Ha rebut molts premis i reconeixements. Ha collaborat en moltes accions judicials, entre aquestes:
Des del 2003, la AVT pressiona els ajuntaments que contracten grups de msica com Fermn Muguruza i Soziedad alkohlika  o Su Ta Gar alegant que fan apologia del terrorisme. Contra el grup basc Soziedad Alkoholika van presentar el 2004 varies querelles davant l'Audincia Nacional acusant-los d'incumplir l'article 578 del Codi Penal. El grup ha comunicat pblicament diverses vegades que no recolzen a ETA ni fan apologia del terrorisme. L'any 2006 l'Audincia Nacional va dictar sentncia absolutria per tots els membres del grup.

 Finanament .
La Associaci rep subvencions anuals dels Ministeris de Treball i Assumptes Socials i de Defensa, de la Comunitat de Madrid, de la obra Social de Caja Madrid, i de la Fundaci de Vctimes del Terrorisme (FVT). A ms, compta amb les subvencions que cada tres anys concedeix el Ministeri de l'Interior.  

Tamb rep ajudes d'ajuntaments, entitats privades, i particulars.

Enllaos externs.
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140395" title="Teatre d'operacions d'frica oriental (Primera Guerra Mundial)" nonfiltered="1673" processed="1660" dbindex="57401">

El teatre d'operacions d'frica Oriental fou el conjunt de campanyes de la Primera Guerra Mundial que es dugueren a terme en territori afric pel control de la colnia alemanya de l'frica Oriental Alemanya, que comprenia aproximadament els actuals Tanznia, Burundi i Rwanda. Per part alemanya hi prengueren part les tropes de la colnia sota el comandament del coronel Paul von Lettow-Vorbeck i per part aliada una diversitat de forces de diversos territoris colonials, per especialment de colnies britniques, sota el comandament, a partir de 1916, del sudafric Jan Smuts i amb tropes bsicament sudafricanes i rhodesianes.

 Introducci .
L'frica Oriental Alemanya era un territori d'orografia complexa, amb la gran vall del Rift i el llac Victria. Al comenament de la guerra, l'administrador alemany de la colnia, von Schnee, orden que no s'emprenguessin accions hostils contra les colnies venes dels pasos aliats. Per la seva banda, el governador britnic de Kenya declar que no tenia cap inters en la guerra. Aquesta manca d'inters bllic per part d'ambds bndols estava causada per la poca presncia militar que tenia cap de les colnies i el desig de no iniciar un nou front, esperant un rpid desenlla de la guerra a Europa.

Tot i aix, el comandant del petit destacament militar alemany (Schutztruppe) a frica Oriental, el coronel Paul von Lettow-Vorbeck, ignor les ordres de von Schnee i mobilitz el seu petit exrcit per a la guerra. A l'inici de les hostilitats, les forces alemanyes estaven formades per uns 200 oficials i 2.500 askaris (soldats nadius).

 Primeres operacions i la batalla de Tanga .
El setembre de 1914 Lettow-Vorbeck ja envi petites expedicions a fer incursions en territori de les colnies britniques de Kenya i d'Uganda. Tamb form una petita flota per al llac Victria, fronterer amb Kenya i Uganda, amb la qual caus alguns danys a les costes britniques. El resultat d'aquestes accions fou poc important, per prou sorprenent perqu el govern britnic s'alarms; per aix decid enviar alguns canoners, per tren i desmuntats, fins al llac Victria.

Els britnics tamb decidiren enviar a la zona dues brigades des de l'ndia, que intentaren desembarcar a Tanga el 2 de novembre de 1914. Els alemanys, per, aconseguiren auturar l'operaci; Lettow-Vorbeck dugu a terme diverses emboscades i contraatacs que evitaren que els britnics poguessin avanar gaire ms enll de les seves posicions de desembarcament. Finalment les tropes anglondies hagueren de tornar a reembarcar el dia 5 de novembre, deixant una quantitat considerable de queviures que ajudaren a mantenir l'exrcit de Lettow-Vorbeck durant l'any segent (vegeu Batalla de Tanga).

 Operacions al llac Tanganyika .
El 1915 dues llanxes britniques, HMS Mimi i HMS Toutou, i dos vaixells belgues, sota el comandament de Geoffrey Spicer-Simson, aconseguiren enfonsar el vaixell alemany Hedwig von Wissman en un intent d'assegurar-se el control d'un altre llac fronterer: el llac Tanganyika. L'xit, per, qued comproms per la presncia d'un altre vaixell alemany al llac, el Graf von Gtzen, que mantingu la supremacia alemanya al llac fins que fou enfonsat per la seva tripulaci un any ms tard per evitar ser capturat durant un assalt britnic a Ujiji.

 L'arribada de Smuts .
A comenaments de 1916 el comandament britnic encarreg al general sudafric Jan Smuts dirigir una fora per derrotar Lettow-Vorbeck. Smuts disposava d'un exrcit considerable per a la zona: uns 13.000 soldats bers, anglesos i rhodesians ms uns 7.000 soldats indis i africans. A ms, tot i que no sota el seu comandament directe, tamb comptava amb una petita fora belga i un conjunt d'unitats militars portugueses estacionades a Moabic per poc efectives. Nogensmenys, Lettow-Vorbeck tamb s'havia reforat durant 1915 i el seu exrcit estava format per 3.500 soldats alemanys i uns 12.000 askaris. Es dna la circumstncia que a Smuts i Lettow-Vorbeck els unia una certa amistat des d'abans de la guerra, quan Lettow-Vorbeck va passar una temporada a Sudfrica.

El febrer l'exrcit de Smuts es dirig cap la colnia alemanya i l'atac des de diverses direccions, amb l'atac principal procedent del nord, des de Kenya, mentre que altres forces avanaven des del Congo Belga en dues columnes: una pel llac Victria i l'altra per la vall del Rift. Una tercera fora avan des del sud-est pel llac Nyasa (actual llac Malawi). Cap d'aquestes forces aconsegu enfrontar-se directament a Lettow-Vorbeck, que evit hbilment un xoc contra un enemic superior, i en canvi, patiren baixes considerables provocades per les malalties; una unitat, per exemple (la 9a divisi d'infanteria sudafricana) comen la campanya amb 1.135 homes i a l'octubre havia quedat reduda a noms 116. Tot i aix, malgrat les nombroses baixes i el fet que Lettow-Vorbeck no havia estat derrotat ni capturat, les forces alemanyes es veieren obligades a retirar-se i cap al setembre, el ferrocarril de la costa, de Dar es Salaam a Ujiji, estava ja en mans britniques. La fora belga, sota el general Tombeur, captur Weidmannsheil (actual Tabora), capital de l'frica Oriental Alemanya. Smuts, tement una reclamaci belga sobre els territoris alemanys, orden a les forces belgues retornar cap al Congo.

En aquest moment les forces de Lettow-Vorbeck s'havien vist a obligades a replegar-se a l'extrem meridional de la colnia. Smuts retir les seves tropes sudafricanes, rhodesianes i ndies i les substitu per soldats africans. El gener de 1917 Smuts marx de la zona per anar a Londres a integrar-se dins del Gabinet Imperial de Guerra. Per Lettow-Vorbeck continu les seves accions de guerra de guerrilles i els britnics hagueren de tornar a portar reforos i demanar ajuda a les tropes belgues del Congo.

 Les operacions de 1917 i 1918 .
Malgrat els esforos per capturar o destruir l'exrcit de Lettow-Vorbeck, els britnics no aconseguiren acabar amb la resistncia alemanya ni amb els seus atacs. Desprs de la marxa de Smuts, el comandament de les forces aliades a la zona recaigu en el general Hoskins i desprs en el general van Deventer. Aquest, el juliol de 1917, emprengu una ofensiva contra les forces alemanyes, que en aquell moment estaven dividides en tres grups; Lettow-Vorbeck i dos dels grups aconseguiren escapar, per la tercera fora, d'uns 5.000 homes es vei obligada a rendir-se. En canvi, l'octubre de 1917, en una batalla a prop de Mahiwa, els alemanys derrotaren una fora britnica i els provocaren unes 1.600 baixes.

Tot i aix, la superioritat numrica britnica arraconava cada vegada ms les tropes alemanyes. Finalment, el 22 de novembre de 1917, Lettow-Vorbeck pass a Moambic, colnia portuguesa, per intentar capturar petites guarnicions portugueses i aix aconseguir queviures, material i alguns reclutes. Durant els segents nou mesos el petit exrcit de Lettow-Vorbeck travess bona part del pas, sense poder ser capturat per tamb sense aconseguir gaire recursos. Posteriorment, penetr a Rhodsia del Nord l'agost de 1918. El 13 de novembre, dos dies desprs de la firma de l'armistici a Europa, l'exrcit alemany captur la ciutat de Kasama. El dia segent, a la vora del riu Chambezi, finalment arrib a Lettow-Vorbeck un telegrama on se li comunicava la signatura de l'armistici; el comandant alemany, doncs, acord un alto el foc i es dirig cap a la ciutat d'Abercorn, on es rend formalment a la guarnici britnica el 23 de novembre de 1918. Amb aquesta acci finalitzaren totes les operacions militars al teatre d'frica Oriental.

El viatge de l'Afrikaschiff.
A final de 1917 es produ un dels episodis ms curiosos i sorprenents de la guerra. El comandament alemany decid enviar reforos a Lettow-Vorbeck utilitzant un dirigible. Evidentment, la poca capacitat de crrega dels dirigibles no permetia enviar reforos de tropes, per s subministraments de municions, armes petites, roba, medecines i peces de recanvi, a ms de servir de cop propagandstic. La idea era que el dirigible LZ 102, en aquells moments en construcci, es dirigs cap a l'frica Oriental Alemanya des de la base aria ms meridional de qu disposaven les potncies centrals, Yambol, al sud de Bulgria. El viatge havia de ser noms d'anada i aix, les tropes africanes podrien aprofitar l'estructura metllica del dirigible, els motors i la tela. L'autoritzaci de l'estat major per a aquesta operaci fou concedida el 4 d'octubre de 1917 i s'inform per rdio a Lettow-Vorbeck per acordar un punt de trobada. El dirigible es modific amb dues celles addicionals de gas i el recobriment es fu de cot, per poder ser aprofitat. El LZ 102, batejat ja amb el nom d'Afrikaschiff, estigu llest el 7 d'octubre. Malauradament, el dirigible fou destrut per una tempesta durant un vol de prova. Amb una gran rapidesa s'adapt i equip un segon dirigible, el LZ 104, que estigu llest cap al 20 de novembre.

L'Afrikaschiff s'envol el 21 de novembre i inici la seva ruta, que el dugu per sobre de Turquia, el Mediterrani oriental i penetr al continent afric molt a l'oest del delta del Nil, per evitar possibles avistaments britnics des de la zona del Caire. Quan l'Afrikaschiff arrib a la latitud de Khartum, el 23 de novembre, fou informat per rdio que Lettow-Vorbeck s'havia vist obligat a passar a Moambic i que no es podria trobar amb el dirigible. En conseqncia la missi quedava anullada i l'Afrikaschiff retorn a Yambol, on arrib el 25 de novembre. Malgrat que la missi no es pogu completar amb xit, el viatge de l'Afrikaschiff fou una gesta considerable, el viatge ms llarg fet mai per un dirigible fins al moment: 7.000 km en 95 hores de vol continuat, en zones de climes extrems. El vol de l'Afrikaschiff demostr que els dirigibles eren capaos de fer grans vols intercontinentals, possibilitat que fou explorada amb xit desprs de la guerra.

 Valoracions .
El teatre d'operacions d'frica Oriental fou un conjunt de campanyes relativament menor dins la I Guerra Mundial, tot i que desprs de la guerra, les operacions d'en Lettow-Vorbeck i l'enfrontament amb el seu amic Jan Smuts, prengueren un caire gaireb romntic. Tot i aix, l'impacte sobre la poblaci i els recursos locals i les baixes, respecte a les forces implicades, foren considerables. 

Lettow-Vorbeck, sabedor que amb els pocs recursos al seu abast no podia aconseguir cap mena de victria decisiva, decid atacar agressivament i amb una tctica guerrillera, els interessos britnics, per tal que aquests haguessin d'invertir-hi tropes i recursos contnuament. En aquest sentit, les operacions de Lettow-Vorbeck aconseguiren plenament el seu objectiu, i diversos historiadors les consideren la campanya alemanya ms efectiva de tota la guerra i, certament, el petit exrcit de Lettow-Vorbeck fou l'nic de l'imperi alemany que mai fou derrotat en campanya.

D'altra banda, com la major part de la campanya es ralitz en zones plenes de parsits, sense ferrocarrils ni carreteres, ambds bndols hagueren d'utilitzar grans quantitats de portadors, reclutats a la fora entre les poblacions locals i sense cap mena d'assistncia mdica. Les xifres de portadors reclutats sn difcils d'estimar, per es calcula que les tropes alemanyes n'utilitzaren uns 50.000, mentre que els aliats mig mili o ms; les baixes per malaltia (especialment disenteria) i combat encara sn ms difcils de calcular, pero s'estimen en unes 10.000 i 100.000, respectivament.

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140396" title="S.A." nonfiltered="1674" processed="1661" dbindex="57402">

S.A. sn les sigles de Societat annima;
S.A. sn les sigles del grup musical Soziedad Alkoholika;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140402" title="Gran Romania" nonfiltered="1675" processed="1662" dbindex="57404">

La Gran Romania (en romans Romnia Mare) fa referncia al territori de Romania entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial quan el pas balcnic assol la seva mxima extensi geogrfica.

El terme de la Gran Romania no porta implcit ni concepcions expansionistes ni irredemptistes com si que ho porta el terme Gran Srbia o Gran Albnia. El nom fou encunyat just desprs de la Primera Guerra Mundial quan Romania reb com a compensacions de guerra els territoris histrics de la Transsilvnia i la Bucovina procedents de l'Imperi austrohongars i la Bessarbia de Rssia. El nom signific l'assoliment de l estat-naci romans i d'un important renaixement cultural i nacional.

Desprs del Segon Repartiment de Viena el nom prengu un significat irredemptista ja que amb el perms del Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939, Romania perd els territoris de Transsilvnia, Bessarbia i el nord de la Bucovina.



Avui en dia, el terme s majoritriament emprat per les reclamacions nacionalistes dels territoris perduts desprs de la Segona Guerra Mundial i que ara sn territoris d'Ucrana i de Moldvia. A Romania, el Partit de la Gran Romania s format per persones vinculades a l'antiga seguretat de l'estat comunista. El seu ideari s antioccidental, antihongars, antieuropeista i relativament poc antieslavista.

L'any 1918, al final de la Primera Guerra Mundial, Transsilvnia, Bucovina i Bessarbia foren unides a l antic regne de Romania. Transsilvnia fou la darrera d'sser unida  i ho fu a travs de la Proclamaci d'Uni d'Alba Iulia. La declaraci fou recolzada pels diputats romanesos i alemanys de Transsilvnia per no pels hongaresos (24%) que hi votaren en contra. 

A la Bucovina, un consell nacional que representava el poble vot la incorporaci de la regi al pas. Els diputats romanesos, alemanys, polonesos i jueus votaren afirmativament per els ucranesos (37%) votaren negativament. 

A Bessarbia, havent declarat que el Consell del Pas tenia la sobirania de la regi ja el 1917 i per tal d'evitar el desordre arran de la Revoluci russa, van cridar a les tropes romanesos per tal que els protegissin d'una incursi bolxevic. El 9 d'abril de 1918, 86 dels 148 diputats electes demanaren la incorporaci a Romania.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Romania obtingu territoris que havia perdut en mans d'Hongria per no aquells que havia perdut per l'aven de les tropes sovitiques. Aix, hagu de cedir a la URSS la Bessarbia i quatre illots deshabitats (3 al Danubi i 1 al Mar Negre).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140403" title="Llei de Contractes de Conreu" nonfiltered="1676" processed="1663" dbindex="57405">
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'abril de 1934 pel govern de Llus Companys que tenia com a finalitat bsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.

El problema de la rabassa morta.
Vegeu tamb: Rabassa morta

El contracte de rabassa morta era un tipus de contracte emfitutic pel qual, un rabassaire podia conrear les terres d'un propietari fins que el cep mors, el qual tardava uns 40 anys aproximadament.
A partir per de finals del sXIX, a causa de la filloxera, els contractes s'acabaren amb molt poc temps, i els arrendetaris, veient que el cultiu de la vinya no era profits, expulsaven els rabassaires per cultivar-hi altres plantacions.

La llei de Contractes de Conreu.
Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Llus Companys redact una llei per protegir els camperols de ser expulsats aix com dotar-los de terres prpies.
Amb aquest objectiu, per exemple, s'establ que la durada mnima dels arrendaments havia de ser de sis anys, i que el treballador de les terres tenia el dret d'adquisici d'aquestes mitjanant l'abonament del seu valor al propietari.

D'altra banda, per evitar la confrontaci amb els sectors ms conservadors catalans, la llei li fu concessions en determinats aspectes; de tal manera que per l'adquisici de les terres era necessari haver-hi estat treballant per un perode de 18 anys.

Com a resultat, la llei era massa moderada pels rabassaires, per a la vegada massa revolucionria pels propietaris.

Oposicions i aprovaci.
La llei fou aprovada pel parlament catal l'any 1934. No obstant aix, per aconseguir tirar-la endarrere, els terratinents s'uniren per 
formar l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre (IACSI), els quals, i juntament amb la Lliga de Catalunya, presentaren un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals allegant que la Generalitat de Catalunya s'excedia de les seves competncies, prioritzant els seus interessos a l'autonomia catalana.

El Tribunal de Garanties Constitucionals, en el context d'una Espanya governada per les forces de dretes, don la ra a l'IACSI i anull la llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya torn a aprovar el text ntegrament.

Finalment, el govern central pact amb l'autonomia per tal de moderar encara ms la llei i aconsegu aprobar-la.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140404" title="Escola francoflamenca" nonfiltered="1677" processed="1664" dbindex="57406">
  
En msica, l'escola francoflamenca, o escola holandesa, fa referncia a l'estil de msica vocal polifnica produda en els segles XV i XVI a Europa. Dufay, Ockeghem, Willaert i Lassus en sn alguns dels seus representants.

 Ubicaci geogrfica .
Les fronteres actuals no es corresponen amb les existents en el renaixement, d'aqu que alguns parlin d'escola holandesa i d'altres de la francoflamenca. Aquesta denominaci es refereix a una srie de msics nascuts en els actuals Pasos Baixos, i cal afegir l'actual Blgica i el nord de Frana, en poblacions dels comtats d'Hainaut i de Flandes o del ducat de Brabant. Durant uns dos-cents anys, mentre dur l'estabilitat poltica, aquests van ser centres d'una gran activitat cultural, amb predominncia d'un lloc o un altre en funci de determinats factors socio-econmics.  A finals del segle XVI el centre cultural del mn musical europeu es traslladava a Itlia i aquesta escola s va anar desintegrant.

La major part dels membres de l'Escola francoflamenca van ser coneguts arreu d'Europa perqu van treballar a Itlia, Espanya, Alemanya i Frana, per citar  alguns pasos. En tots aquests llocs, transmetien la seva manera de fer msica. La difusi del seu estil musical, difusi que s'increment amb l'arribada de la impremta, va representar la consolidaci d'un veritable estil d'mbit internacional, fet que no succea des de la unificaci del cant gregori al segle IX.

 Cinc generacions de msics .
Es poden descriure cinc grups o generacions de msics que formen part de l'Escola francoflamenca, tot i que la llista pot variar si es compara amb altres reculls que fan referncia noms als msics holandesos. Cal tenir present que el desenvolupament de l'estil musical va seguir una procs continu, i aquestes distribuci en generacions noms sn un punts de referncia orientatius:

 La Primera generaci (1420-1450), en la que cal destacar Dufay i Binchois; aquest grup de compositors formen part tamb de la denominada Escola borgonyona.
 La Segona generaci (1450-1485), amb Ockeghem com el seu msic ms representatiu.
 La Tercera generaci (1480-1520), amb Obrecht, Isaac i Josquin;
 La Quarta generaci (1520-1560), amb Willaert i Clemens non Papa;
 La Cinquena generaci (1560-1600), amb Lassus.  ;
Molts dels compositors d'aquesta darrera generaci eren ja nascuts a Itlia i a d'altres llocs. Un cop aquest estil francoflamenc va arrelar en altres pasos, es va convertir en un veritable estil acceptat a una gran part d'Europa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140406" title="Joan Corbella i Roig" nonfiltered="1678" processed="1665" dbindex="57408">
Joan Corbella (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barber, 1945) s metge i psiquiatra. Gran divulgador de la cincia de la Psiquiatria i la seva aplicaci a la vida quotidiana, ha participat sovint en els mitjans de comunicaci, grcies als quals ha esdevingut conegut. En concret, ha treballat per Rdio Barcelona, COPE, TV3, Onda Cero i el suplement dominical del diari Avui.

Els seus llibres de divulgaci cientfica sobre problems psiquitrics i del mn de la parella han estat rebuts amb grans vendes per part del pblic. s el coordinador de lEnciclopdia prctica de la psicologia. Per altra part, ha publicat tamb ttols com Qui som, qu fem, Viure sense por, Ante una edad difcil, La por del silenci, Viure en parella, Pensar o viure. D'altra banda, s autor de la novella titulada D'avui per dem, amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull de novella l'any 1997.

Est casat amb l'escriptora Maria de la Pau Janer, amb qui havia treballat presentant espais de televisi i de rdio.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140410" title="Brabant (desambiguaci)" nonfiltered="1679" processed="1666" dbindex="57409">

Geografia:
 Brabant Flamenc (en neerlands Vlaams-Brabant), una provncia de Blgica que forma part de la regi de Flandes.
 Brabant Septentrional o Brabant del Nord (en neerlands Noord-Brabant), una provncia del sud dels Pasos Baixos.
 Brabant Val (en francs Brabant Wallon, i en val Roman Payis o Braibant Walon), una provncia de Blgica que forma part de la regi de Valnia.
Histria:
 Ducat de Brabant (1183-1795, junt amb el marquesat d'Anvers), ducat i provncia histrica de les Disset Provncies.
 Brabant dels Estats (en neerlands Staats-Brabant), territori occupat pels Estats Generals dels Pasos Baixos, una Terra de la Generalitat.
 Brabant Meridional, provncia del Regne Unit dels Pasos Baixos, nom nou per a l'antic departament de la Dyle durant l'ocupaci francesa (1795-1815).
 Brabant, provncia de Blgica (1830-1995). ;
Personatges:
 Maria de Brabant, infanta de Brabant i reina consort de Frana.
 Siger de Brabant, filsof del segle XIII emmarcat en l'averroisme llat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140421" title="Air Combat" nonfiltered="1680" processed="1667" dbindex="57410">

Aquest article tracta sobre el videojoc. Podeu veure tamb la saga de videojocs d'Ace Combat.;
Air Combat s un videojoc d'acci i simulaci de vol semi-realista, desenvolupat per Namco i va ser llanat el 1995 per la Sony PlayStation. Va ser anomenat "Ace Combat" al Jap, per el nom va ser canviat per les noves versions per raons desconegudes. Aquest joc s la primera part de la saga Ace Combat.

Air Combat s tamb un videojoc recreatiu de Namco el 1992 que simula un F-16. El joc tracta de lluitar amb les armes dels avions en tres nivells de joc; Cadet, Captain i Ace. Aquest joc va ser el predecessor dels videojocs de la saga a PlayStation. T una continuaci en la versi recreativa, Air Combat 22.

 Lnia del joc .
La histria s'inicia quan uns terroristes comencen a destruir massivament un pas sense nom. Els esforos per derrotar aquests terroristes a travs de recursos convencionals fallaven i la situaci es posava difcil. En resposta, un mercenari de la fora aria va ser reunit per prendre la lluita a l'enemic i alliberar la naci de les forces terroristes.

 Avions .
Air Combat t alguns avions per triar  que des de cada avi t forces diferents i debilitats, i posa a les mans del jugador per determinar quina aeronau millor escau a cada missi. A diferncia de les seves continuacions, l'Air Combat aplica una feina de pintura a cada avi una vegada que es compra.
Aquesta s la llista d'avions:

 F-4 Phantom II;
 F-14 Tomcat;
 F-15 Eagle;
 F-16 Fighting Falcon;
 F-117 Nighthawk;
 F/A-18 Hornet;
 F-22 Raptor;
 YF-23 Black Widow II;
 A-10 Thunderbolt II;
 MiG-29 Fulcrum;
 MiG-31 Foxhound;
 Su-27 Flanker;
 EF-2000;
 R-C01;
 SF-39;
 TND-F2;

 Enllaos externs .

Lloc web de fans i frum de la saga Ace Combat ;
The Electrosphere ;
Air Combat a MobyGames ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140428" title="Andreu Martn Farrero" nonfiltered="1681" processed="1668" dbindex="57411">
Andreu Martn Farrero (Barcelona, 9 de maig de 1949) s escriptor i guionista catal.

Aficionat a la literatura d'aventures i al cmic, durant el batxillerat va comenar a escriure guions de cmics, activitat que constituiria la seva principal font d'ingressos durant ms de deu anys. Tamb sent inters pel teatre. El 1965 es posa a estudiar Psicologia a Barcelona i es gradua el 1971. Tot i que no va arribar a exercir, la seva obra demostra (en la construcci dels personatges i dels arguments) un profund coneixement del mn de la bogeria i l'obsessi. Desprs de fer el servei militar a Eivissa, va treballar com a guionista de cmics per a l'Editorial Bruguera fins el 1979. Escrivia historietes per a Gran Pulgarcito, Mortadelo, Sacarino, Trinca, Cavall Fort, Zona 84, Rumbo Sur, El Vbora, etc.

El 1975 treballa com a delegat general per a les edicions de Grijalbo Mondadori Junior, amb qui tradueix del francs els cmics de Jean-Michel Charlier. Desprs comena a collaborar amb revistes catalanes, espanyoles i franceses com ara Destino, Cambio 16, Tiempo, Gimlet, Comix Internacional, Metropol, Penthouse, El Jueves, Totem o Cimoc. El 1977 funda amb uns amics la revista de cmics Troya-Trocha, amb la qual crea, al costat de la seva ex esposa, la illustradora argentina Mariel Soria, el popular personaje de l'inspector Sam Ballunga.

El 1979 s'editen les seves dues primeres novelles (Aprende y calla i El seor Capone no est en casa), escrites bastants anys enrere. Les dues novelles segents es publiquen tamb a Sedmay, amb prou feines un any ms tard: A la vejez, navajazos i Prtesis (premi Crculo del Crimen de l'editorial i traslladada a la gran pantalla per Vicente Aranda amb el ttol de Fanny Pelopaja l'any 1983). Des d'aleshores publica amb assidutat novelles policaques i literatura juvenil, de vegades en companyia de Jaume Ribera, amb qui va crear el fams personatge juvenil d'en Flanagan, un jove que resol encrrecs detectivescos dels companys de classe i amb qui ha conquerit el Premio Nacional de literatura infantil y juvenil. Aquest personatge compta amb una llarga trajectria des de la primera obra, No demanis llobarro fora de temporada.

Com a guionista de cinema ha escrit Estoy en crisis (1982) i El Caballero del Dragn (1982), per al director Fernando Colomo. Tamb s seva Barcelona Connection (1987) per a Miquel Iglesias Bonns, i que acabaria transformant en una de les seves novelles de ms xit. El 1990 va debutar com a director amb la pea Sauna, basada en una novella homnima de Maria Jan. A finals dels vuitanta va signar els guions televisius de Pjaro en una tormenta (adaptaci de la novella d'Isaac Montero, emesa per TVE el 1987) i de Crnica negra (srie de tretze captols basada en relats propis i emesa per TV3 de 1988 a 1989). Per a TV3 escriuria ms endavant, amb collaboraci amb altres autors, Unes vacances tranquilles (ems el 1990) i les sries Estaci d'enlla (140 episodis emesos de 1995 a 1997) i Laberint d'ombres (ms de 300 captols de mitja hora emesos entre 1998 i 2000). 

En aquesta dcada va escriure per al Putiferi i Etc., etc.. En la dcada segent, firma Un cel de sorra i Boig per si de cas. El 2002 crea Joc.

Els seus inicis en la novella juvenil sn al costat de Juan Jos Sarto, en una srie de rerefons ecologista: La Naturaleza en peligro (Salvemos la Antrtida, S.O.S., Canguros, Infierno Forestal i Operacin 20 Tigres). Desprs, amb Jaume Ribera, comencen la saga del detectiu adolescent Flanagan. La srie Flanagan, d'enorme xit en diversos idiomes, consta de deu novelles publicades i ha aconseguit alguns premis: Columna Jove (1994) per Flanagan de luxe i premi de la Crtica Serra d'Or (1997) per Flanagan Blues Band. Dins la srie Flanagan, destaca tamb El diari vermell d'en Flanagan (escrita amb Jaume Ribera) en qu el personatge del jove detectiu descobreix la sexualitat al costat de la Carlota (el personatge creat per Gemma Lienas), que explica la seva versi dels fets a El diari vermell de la Carlota.

En solitari tamb ha publicat literatura juvenil: Pulpos en un garaje, Cero a la izquierda, El amigo Malaspina, El viejo que jugaba a matar indios o les sries dels personatges Tres Catorze i Gregorio Miedo. La novella Mentiras de verdad (1990), possiblement autobiogrfica, tamb pertany al gnere i li permet fer una incursi en el western, la novella d'humor o la novella histrica.

Les seves novelles per a adults ms recents sn: Espera, ponte as (2001), de gnere ertic i guardonat amb el premi "La sonrisa vertical"; Bellssimes persones (2000) i les memries fictcies de Corpus delicti (2002), que recreen histries criminals extretes de la realitat; Jutge i part (2002) narra la mateixa histria des de quatre punts de vista i, per acabar, Cop a la Virreina (2004), escrita amb Carles Qulez, una novella on predomina l'acci.

La seva obra ha estat traduda a l'alemany, francs, itali, litu, holands, basc i bable. 

Obra.
Novella per a adults.
1982 Por amor al arte;
1984 El caballo y el mono;
1986 El da menos pensado;
1987 Crims d'aprenent;
1988 Crnica Negra;
1988 Histria de mort;
1989 El que persigue al ladrn;
1989 Cuidados intensivos;
1989 La otra gota de agua;
1989 Deixeu-me en pau;
1990 Lo que ms quieras;
1990 El Sr. Capone no est en casa;
1990 Jess a l'infern;
1991 Amores que matan, y qu?;
1992 La camisa del revs;
1992 A navajazos;
1992 A martillazos;
1995 Jugar a matar;
1996 Jutge i part;
1996 Fantasmes quotidians;
1997 L'home que tenia ra;
1997 Per l'amor de Du;
1998 Prtesi;
1998 Muts i a la gbia;
1998 Si s no s;
1998 Barcelona Connection;
2000 Bellssimes persones;
2003 Amb els morts no s'hi juga (amb Jaume Ribera);
2004 Cop a la Virreina;
2004 Joc de claus (amb Jaume Ribera);
2005 La monja que va perdre el cap (amb Jaume Ribera);
2006 El blues del detectiu immortal;
2007 El blues de la setmana mes negra;

Narrativa per a nois i noies.
1987 Salvem l'Antrtida (amb J.J. Sarto);
1987 S.O.S. cangurs (amb J.J. Sarto);
1987 Infern forestal (amb J.J. Sarto);
1987 Operaci 20 tigres (amb J.J. Sarto);
1987 Mar negre, mar mort (amb J.J. Sarto);
1987 Operaci Moby Dick (amb J.J. Sarto);
1987 No demanis llobarro fora de temporada  (amb J. Ribera);
1992 Drac de paper;
1993 El cau dels mil dimonis;
1995 Zero a l'esquerra;
1995 Pops en un garatge;
1995 L'amic Malaspina;
1996 Au, emboliquem la troca!;
1996 Alfagann s Flanagan (amb J. Ribera);
1996 No te'n rentis les mans, Flanagan (amb J. Ribera);
1996 No demanis llobarro fora de temporada (amb J. Ribera);
1997 Tots els detectius es diuen Flanagan (amb J. Ribera);
1997 El carter truca mil vegades;
1997 Flanagan de luxe (amb J. Ribera);
1997 Flanagan Blues Band (amb J. Ribera);
1998 Em diuen Tres Catorze;
1998 El vell que jugava a matar indis;
1998 Flanagan 007 (amb J. Ribera);
1999 Tres Pi erra;
2000 El tercer de Tres;
2000 Noms Flanagan (amb J. Ribera);
2002 Els Vampirs No Creuen En Flanagans (amb J. Ribera);
2003 El diable en el joc de rol;
2004 El diari vermell d'en Flanagan (amb J. Ribera);
2005 Jo Tampoc Em Dic Flanagan (amb J. Ribera);
2005 Xats;
2007 La nit que Wendy va aprendre a volar, Edicions Bromera, collecci Espurna, 80. ISBN: 978-84-9824-173-0;

Narrativa per a nens i nenes.
1991 El nen que sempre deia s (Contes de s 1);
1991 Ombres xineses (Contes de s 2);
1991 El presoner de la fantasia (Contes de s 3);
1991 La mam invisible (Contes de s 4);
1992 La nena que sempre deia no (Contes de s 5);
1992 El nen que era molt home (Contes de s 6);
1992 El nen que tenia massa germ (Contes de s 7);
1992 Noms sc una nena, sabeu? (Contes de s 8);
1993 La guerra dels minsculs;
1994 Tot es trenca (Contes de s 9);
1994 El Bruixot No (Contes de s 10);
1995 El llibre de llum;
1996 El gos del senyor Gris Marengo (Contes de s 11);
1996 Ai, que em faig pip! (Contes de s 12);
1996 Els caadors de pumes;
2000 Com vam caar l'Home del Sac (illustracions d'Alfons Lpez);
2000 Com vam caar Drcula (illustracions d'Alfons Lpez);
2000 Com vam caar l'Home Llop (illustracions d'Alfons Lpez);
2001 Com vam caar el monstre de Frankenstein (illustracions d'Alfons Lpez);

Llibre de relats collectiu.
2003 Tancat per vacances (amb Sebasti Alzamora, Lluis Calvo, Miquel de Palol, Gemma Lienas, Isabel Olesti, Eva Piquer, Maria Merc Roca, Care Santos i Llus Maria Tod);

Premis literaris.
1992 Deutsche Krimi Preis International (Premi a la millor novella policaca publicada a Alemanya) per Si s no s;
1989 Premi Hammett (concedit per l'Associaci Internacional d'Escriptors Policacs) per Barcelona Connection;
1993 Premi Hammett per L'home que tenia ra;
1994 Premi Columna Jove per Flanagan de luxe;
1997 Premi de la Crtica Serra d'Or per Flanagan Blues Band;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140431" title="Care Santos" nonfiltered="1682" processed="1669" dbindex="57412">
Care Santos s el nom de ploma de Macarena Santos (Matar, el Maresme, 8 d'abril de 1970), escriptora catalana (en catal i castell).

Biografia.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispnica. Va comenar la carrera periodstica al Diari de Barcelona, i ms endavant diaris com ABC o El Mundo.  

El 1995 es va donar a conixer amb un prime llibre de relats, Cuentos Ctricos. Desprs van seguir altres llibres (novelles i relats). Entre els ms importants, figuren la novella Trigal con cuervos que va guanyar el premi Ateneo de Sevilla o Los ojos del lobo, novella juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.

El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus.

Ha estat traduda a diversos idiomes.

Obra.
Novelles en castell.
El tango del perdedor (1997);
Trigal con cuervos (1999);
Aprender a huir (2000);
La muerte de Kurt Cobain (1997);
Okupada (1997);
Te dir quin eres (1997);
La ruta del huracn (1999);
Krysis (2001);
Operacin Virgo (2002);
Laluna.com (2003);
Los ojos del lobo (2004);
El circuito de Montecarlo (2005);
El anillo de Irina (2005);
El dueo de las sombras (2006);
La muerte de Venus (2007);

Relats (en castell).
Cuentos ctricos (1995);
Solos (2000);
Intemperie (2003);
Matar al padre (2004);

En catal.
Hot Dogs (2000);
Tancat per vacances (2003, collectiu);
Un cam dins la boira (2006, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil);
El millor lloc del mn s aqu mateix (2008, amb Francesc Miralles);

Enllaos externs.
Pgina oficial de Care Santos: http://www.caresantos.com;
Blog de Care Santos: http://www.silencioeslodemas.blogspot.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140434" title="Seinen" nonfiltered="1683" processed="1670" dbindex="57413">
Seinen (  ) s un gnere d'anime i manga enfocat a un pblic mascul de 18 o ms anys d'edat.

A vegades se'l qualifica de shonen o shojo, per hi ha bastantes diferncies: les trames sn molt ms complexes, els temes molt ms variats i pot incloure contingut pornogrfic. Tamb hi ha una gran diferncia quant al dibuix, el qual acostuma a ser molt ms elaborat i detallat en els seinens que en els shonens i shojos. La manera ms rpida de comprovar si un manga s un seinen o no s mirant si cont furigana arran del text original en kanji. Les revistes ms populars on es publica seinen sn la Big Comic, la Afternoon i la Ultra Jump. El gnere equivalent femen s'anomena  josei manga.

Alguns seinens destacats.
Alguns dels seinens ms populars sn:

 3x3 Eyes;
 20th Century Boys;
 21st Century Boys;
 Adolf;
 Ai Yori Aoshi;
 Akagi;
 Akira;
 Alien Nine;
 Amaenaideyo!!;
 Anne Freaks;
 Azumanga Daioh;
 Bastard!!;
 Battle Royale;
 Berserk;
 Black Lagoon;
 Espada de l'Immmortal;
 BLAME!;
 Bokurano;
 Cloth Road;
 Crayon Shin-chan;
 Crying Freeman.
 Eden;
 Elfen Lied;
 Ests arrestat;
 Gankutsuou ;
 Gantz;
 Genshiken ;
 Golgo 13 ;
 Ghost in the Shell;
 Goth;
 Gunnm (Battle Angel Alita);
 Gunslinger Girl;
 Hellsing;
 High School Girls;
 Homunculus;
 Ichigo Mashimaro;
 Ikkitousen;
 Initial D;
 Liar Game;
 Lupin III;
 Mahoromatic;
 Maison Ikkoku;
 Monster ;
 Moonlight Mile;
 Mouse;
 Murder Princess ;
 Mushishi;
 Narutaru ;
 Nausica of the Valley of Wind;
 Oh My Goddess!;
 Old Boy;
 Piano no Mori;
 Planetes;
 Pluto;
 RAY;
 Rec;
 Rozen Maiden;
 Saish  Heiki Kanojo (Saikano);
 Sakuran;
 Say Hello to Black Jack;
 Shakugan no Shana;
 Strain ;
 Strawberry Panic! ;
 Tenj Tenge ;
 Tetsuwan Girl;
 The Big O;
 Trigun;
 Wolf's Rain;
 Vagabond;
 Vinland Saga;
 XXXHolic;
 Yokohama Kaidashi Kik ;
 Zetman;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140437" title="Carlos Arias Navarro" nonfiltered="1684" processed="1671" dbindex="57414">


Carlos Arias Navarro (nascut el 11 de desembre de 1908 a Madrid, mort el 27 de novembre de 1989 al mateix lloc) fou un poltic espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.

A partir de 1929, Arias Navarro estigu actiu com a jurista a Mlaga i a Madrid. Durant la Guerra Civil espanyola la seva orientaci poltica de dretes fu que dons suport al general Franco, exercint com a fiscal a la mateixa Mlaga durant la Guerra Civil, amb una duresa que li va fer guanyar el sobrenom d'El Carnicero de Mlaga. Entre 1965 i 1973 va ser alcalde de Madrid, destacant per la seva eficincia administrativa. El juny de 1973 fou nomenat ministre. Per poc desprs, el president Luis Carrero Blanco fou assassinat per ETA, fent que el 29 de desembre de 1973 Arias Navarro en fos declarat el successor. Jur el crrec el dia 2 de gener del 1974.

La seva gesti va caracteritzar-se per una mscara d'aperturisme teric ("esperit del 12 de Febrer" en alusi de la data en qu va anunciar un "programa" de pseudodemocratitzaci del rgim a les Corts) i per un enduriment de la represi, (Pena de Mort a Salvador Puig Antich, Heinz Chez). 

Com a President del Govern fou l'encarregat, amb llgrimes i la veu trencada, d'anunciar als espanyols la mort de Franco, el dia 20 de novembre del 1975. Abans d'aix, seguint els desitjos del Generalsimo i a causa del deteroriorament de la salut del dictador, s'havia aplicat l'article 11 de la Llei Orgnica de l'estat transmetent provisionalment a Joan Carles I d'Espanya els poders de cap d'estat de forma interina.

Desprs de la mort de Franco, intent continuar la poltica menada anteriorment pel difunt dictador, i per fer-ho, comptava amb el suport de la famlia de Franco. Finalment, el rei provoc la seva dimissi el 1976, ja que Arias Navarro havia demostrat que no era l'home indicat per menar Espanya a la democrcia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140439" title="Ramon Folc IV de Cardona" nonfiltered="1685" processed="1672" dbindex="57415">
Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241). Vescomte de Cardona  (1227-1241).

Particip a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i acompany el seu pare a la batalla de Muret (1213). 

En 1229, s'enemist amb el rei Jaume I i no l'acompany a la conquesta de Mallorca (1229). Resid principalment al castell d'Arbeca.

 Antecedents familiars . 
Fill de Guillem I de Cardona i Gueraua de Jorba . 

 Npcies i descendents .
Es cas amb Agns de Tarroja qui va aportar les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja. 
Tingueren quatre fills:
Sibilla de Cardona, casada amb Guerau Alemany, bar de Guimer;
Gueraua de Cardona, morta en 1243.  ;
Ramon Folc V de Cardona, successor al vescomtat de Cardona.
Brunissenda de Cardona (?-22 de mar de 1293), casada amb Roger IV de Foix. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140443" title="Ramon Folc V de Cardona" nonfiltered="1686" processed="1673" dbindex="57417">
Ramon Folc V de Cardona (1220-Mallol, 5 de juny de 1276). Vescomte de Cardona  (1241-1276).

Tal com ho va fer el seu pare es va oposar al rei Jaume I, contra qui va morir defensant el seu castell.

 Antecedents familiars . 
Fill de Ramon Folc IV de Cardona i Agns de Tarroja. 

 Npcies i descendents .
Es cas amb Esclarmuda de Foix, amb qui no tindr cap fill. En segones npcies amb Sibilla d'Empries (?-31 de juliol de 1371 tingu els segents fills:
Bernat Amat de Cardona i d'Empries.  ;
Brunissenda de Cardona, casada amb Guerau VII de Cervell, bar de Cervell i morta en desembre de 1319.  ;
Guillem de Cardona. ;
Ramon Folc VI de Cardona successor al vescomtat de Cardona.
Sibilla de Cardona, casada amb lvar IId'Urgell, vescomte d'ger i morta al 1300.  ;
Hug de Cardona, mort al 1330.  ;
Pere Amat de Cardona. ;
Ramon de Cardona. ;
Guillem de Cardona. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140446" title="Guerres Balcniques" nonfiltered="1687" processed="1674" dbindex="57418">


Les Guerres Balcniques foren dos conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913, durant la qual la Lliga Balcnica (Bulgria, Montenegro, Grcia, i Srbia) primer van conquistar la Macednia otomana i la major part del Trcia para desprs repartir-se els nous territoris. Bulgria va patir la derrota davant els seus anteriors aliats i va perdre molt del que se li havia proms en un acord inicial.

 Origen del conflicte .
Desprs d'haver incorporat al seu reialme Bsnia i Hercegovina el 1908, ustria-Hongria s'esforava a restablir la seva influncia damunt de Srbia i sotmetre Macednia i les altres terres eslaves que encara restaven sota el domini de l'Imperi Otom i on es produen contnues insurreccions. 

Durant el 1912 es van establir tota una srie d'aliances entre els estats dels Balcans, conegudes amb el nom de Lliga Balcnica. La Lliga Balcnica pretenia preparar diplomticament i militarment la lluita contra l'Imperi Otom, per tenia el desig, nominalment, d'aconseguir l'alliberament i la independncia total d'aquells pasos, encara que realment el que perseguien era l'augment territorial dels seus membres, principalment, Bulgria, Srbia i Grcia, que tenien pretensions sobre Macednia y Polnia.

 Primera Guerra Balcnica .
Vegeu tamb l'article principal sobre la I Guerra Balcnica;
L'octubre del 1912 comen la Primera Guerra Balcnica contra l'Imperi Otom. per tal d'alliberar els eslaus i els grecs dels territoris que encara hi eren sotmesos. Els aliats venceren rpidament l'exrcit otom i, desprs de la victria, es repartiren les terres alliberades. Per aviat sorgiren les dissensions, agreujades per la ingerncia d'Alemanya i d'ustria-Hongria, que s'esforaven a sembrar la discrdia entre els aliats per tal de treure'n profit; endems, els Habsburg temien que la victria dels pobles eslaus incits els eslaus de l'Imperi a rebellar-se contra ells.

 Segona Guerra Balcnica .
Bulgria, incitada per austracs i alemanys, es neg a acabar el conflicte amb Srbia i Grcia, ja que no rest satisfeta amb el repartiment de Trcia i Macednia, i al juny del 1913 atac ambds pasos.

Srbia i Grcia s'aliaren amb Montenegro, Romania i l'Imperi Otom, que esperaven guanyar o recuperar territoris a costa dels blgars amb el nou conflicte. Aix, Bulgria fou fcilment venuda. Un dels resultats fou la divisi de Macednia i Trcia (Tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913). La major part de Macednia fou unida a Srbia, i la resta, amb el port de Salnica, pass a Grcia, tret d'un tros que, amb la Trcia oriental i el port de Dedeagach a la mar Egea, rest per a Bulgria. Romania oblig Bulgria a cedir-li la Dobrudja Meridional, mentre que l'Imperi Otom recuper la ciutat d'Adrianpolis. 
 
 Conseqncies .
Les guerres balcniques suposarien la supressi definitiva del domini turc damunt els pobles eslaus de la pennsula, aix com la fi de la supremacia otomana a la zona, per deixaren un fort descontentament entre els seus participants que facilitarien la presa de posici dels seus diferents membres en la Primera Guerra Mundial.

Urlanis estim a Voini I Narodo-Nacelenie Europi (1960) que durant les Guerres Balcniques van morir 122.000 soldats en el front, 20.000 per les ferides, i 82.000 per les malalties i privacions.



Enllaos externs.
Macednia i la Primera Guerra Balcnica, per Carl K. Savich ;
Llibreria del Congrs dels EUA, Guerres Balcniques ;
Les crisis dels Balcans, 1903 1914 ;
Tercera Guerra Balcnica (1991 2001) ;
Guerres Balcniques ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140447" title="Bernat Amat de Cardona i d'Empries" nonfiltered="1688" processed="1675" dbindex="57419">
Bernat Amat de Cardona i d'Empries (~1242 - ~1310). Senyor de Tor i Rupit (1275-1310).

Vinculat amb el seu cos, el comte Pon V d'Empries, el qual li don la vila de Verges.

Antecedents familiars.
Fill de Ramon Folc V de Cardona i Sibilla d'Empries.

Npcies i descendents.
Es cas amb Constana de Pins i tingueren tres fills:
Sibilla, es cas amb el comte Ramon Roger II de Pallars Sobir, comte de Pallars Sobir.
Ramon-Amat de Cardona i de Pins (?-1234), el succe a Tor i a Rupit. ;
Constana, fou muller de Gilabert de Crulles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140448" title="Ace Combat 2" nonfiltered="1689" processed="1676" dbindex="57420">

Ace Combat 2 s la continuaci de la saga de videojocs de simualci de vol anomenats Ace Combat llanat el 1997 per Namco. Ace Combat 2 continua el joc de l'estil recreatiu del seu predecessor. Ace Combat 2 s el segon videojoc Ace Combat per la PlayStation. 

 Enllaos externs .
 Anlisi a Gamespot;
Lloc web de fans i frum de la saga Ace Combat;
 Anlisi a l'IGN;
 Gamestats;
Ace Combat 2 a MobyGames;
The Electrosphere ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140450" title="Jaws" nonfiltered="1690" processed="1677" dbindex="57421">
Jaws s un sistema de gesti de continguts per construir llocs dinmics a la xarxa. Procura ser amigable a l'usuari, proporcionant-li una gran facilidat d's i moltes formes diferents de personalitzar el contingut, per al mateix temps s amigable al desenvolupador, ja que ofereix una forma fcil i poderosa per a modificar els seus propis mduls.

 Requisits .
 Un servidor web - de preferncia Apache o Cherokee.
 PHP versi 4.3 o superior, 5.0 o superior (amb support xml).
 Un servidor de base de dades - preferiblement MySQL 4.1 o superior.
 GD o ImageMagick per a l'organitzador d'imatges.

 Enllaos externs .
 Web del projecte;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140451" title="Rumlia" nonfiltered="1691" processed="1678" dbindex="57422">

Rumlia ((turc: Rum i grec El, terra dels Romans; grec         , Romeli; blgar        , Rumeliya), variaci turca de Romania nom* que els bizantins solien donar al seu imperi. Desprs de 1453 (any de l'ocupaci de Constantinoble per part dels turcs) Rumlia esdevingu la designaci de l'antiga regi i provncia otomana de la pennsula Balcnica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albnia, Bulgria, Grcia, Repblica de Macednia, Moldvia, Romania (especialment la Valquia, el Banat i la Dobrudja), Srbia, i el que avui resta de Turquia a Europa. En un sentit ms restringit la provncia es trobava al centre de les provncies romanes i bizantines de Trcia i Macednia. 

En l'any 1878, i a causa de les condicions del Congrs de Berln, una part de Rumlia va passar a integrar-se a Bulgria mentre que Rumlia Oriental romania sota el domini turc. En 1885, Bulgria es va annexionar Rumlia Oriental, excepte la Trcia Oriental i, en 1908, foren unificades oficialment. Veure tamb Guerres Balcniques.
En l'actualitat els turcs otomans solen donar el nom de Rumlia a la Trcia Oriental (provncies d'Edirne (Adrianpolis), K rklareli, Tekirda  i la part occidental de la provncia d'Istanbul (Constantinoble)). Tanmateix, "Rumeli" es gaireb sempre usada en contexts histrics, i el nom modern turc per a la regi s Trakya (Trcia).
A Grcia, el terme         (Rumeli) s'usa des de temps otomans per a referir-se a Grcia Central, especialment quan es iuxtaposa amb        (Morias), des que Grcia Central va romandre sota control otom alguns anys desprs que Morea esdevingus independent.

 Administraci .
El primer Beylerbey de Rumlia folu Lala Shahin Pasha (tamb conegut com a Lala  ahin Pa a o S(h)ahin Pasha), que fou totor (lala) de Murad I. Va establir la seu de l'administraci a Filpopolis el 1362.
El 1382 la capital de Rumlia fou traslladada a Sofia.

 ahabettin Pasha (Sa'd ed-din Pasha) (1436);
 Sokollu Mehmet Pa a (Mehmed-paa Sokolovi ) (1551-1555);
 Ye en Pasha (17th century) ;
 Ali Pasha (1741-1822);
 Yorganc o lu Pasha (1905);


* Romania s l'etimologia principal, encara que cal de tenir en compte que rumi o rum (paraula derivada de rom) s un nom que els musulmans sovint donaven als cristians, en tal cas, "Rumelia" dintre de l'Imperi Otom tamb significava al territori la poblaci del qual era predominantment cristiana.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140452" title="Pla del Bon Aire ? el Garrot" nonfiltered="1692" processed="1679" dbindex="57423">
Pla del Bon Aire   el Garrot (de vegades anomenat tamb Pla del Garrot o, simplement, el Garrot) s una urbanitzaci de Terrassa, aproximadament a un quilmetre al nord del nucli urb, adscrita al districte 5 o del Nord-oest. Limitada pel terme municipal de Matadepera al nord, els plans de Can Roca al sud, la riera de les Arenes a l'est i la de Can Boguny a l'oest, est situada a la confluncia entre la carretera de Matadepera (BV-1275) i la de Talamanca (BV-1221) i els camins de Can Carbonell i Can Pi, que en conformen els eixos principals. 

Segons el cens del 2005, hi residien 96 persones en una extensi de 0,33 km. De tots els barris referenciats al cens (ja que d'alguns com Vista Alegre, la Font de l'Espardenyera o els Caus   els Pinetons no en consten els habitants), aquest s el menys poblat.

El nom d'aquest barri disseminat, separat de la trama urbana de la ciutat, prov de la seva situaci geogrfica, al pla del Garrot, que s com s'ha anomenat tradicionalment. L'afegit del Pla del Bon Aire es refereix a la denominaci de tot aquest sector del nord de la ciutat, que ha donat nom tamb al polgon d'habitatges situat ms al sud, el qual en realitat es troba situat geogrficament al pla de Can Roca.

Aquest nucli es troba migpartit per la carretera de Matadepera i el naixement del torrent de Vallparads i t una xarxa viria molt limitada, de vegades sense asfaltar i tot. Es tracta d'una antiga rea rural, amb alguns masos encara presents (Ca l'Escaiol, Can Pi, Cal Torredemer). A la part oriental, al carrer de Jacint Badiella, s'hi aixeca la capella de Sant Jaume del Pla del Bon Aire, que depn de la parrquia de Sant Pau, al barri de Sant Pere Nord. Vora l'esglsia hi ha les installacions esportives del Club Egara, que inclouen camps d'hoquei sobre herba, pistes de tennis i pdel, la secci d'hpica, una piscina, etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140457" title="Congrs de Berln" nonfiltered="1693" processed="1680" dbindex="57424">
El Congrs de Berln de 1878 fou una assemblea diplomtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidncia d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propsit de reorganitzar la zona dels Balcans desprs de la Guerra Russo-Turca de 1877 1878. Tamb pretenia copsar els interessos d'Anglaterra, Rssia i ustria-Hongria en la zona. Van haver-hi representants del Regne Unit, ustria-Hongria, Frana, Alemanya, Itlia, Rssia i l'Imperi Otom. Delegats de Grcia, Romania, Srbia i Montenegro van assistir a les sessions que tractaven sobre els seus estats, per no eren integrants del congrs. El tractat resultant fou signat el 23 de juliol, i modific el Tractat de San Stefano amb el qual el Regne Unit i ustria-Hongria no eren conformes.



 Disposicions .
 Armnia segueix sota control de l'Imperi Otom.
 Bsnia-Herzegovina s posada sota control de l'Imperi d'ustria-Hongria.
 Srbia, Montenegro i Grcia augmenten el seu territori i es crea el Principat de Bulgria a expenses de l'Imperi Otom.
 Xipre s posada sota control britnic.
 El tractat assegura a Frana i Itlia la possibilitat d'ocupar Tunsia i Tripolitnia (Lbia).

Delegats.
Gran Bretanya  
  Benjamin Disraeli  ;
  Marqus de Salisbury;
  Lord Russell  ;

Rssia  
  Prncep Gortxakov  ;
  Comte Xuvalov;
  Bar d'Oubril  ;

Alemanya 
  Otto von Bismarck;
  Prncep Chlodwig zu Hohenlohe-Schillingsfrst;
  Bernhard Ernst von Blow;

ustria-Hongria  
  Gyula Andrssy  ;
  Comte Alajos Krolyi  ;
  Heinrich Karl von Haymerle;

Frana  
  William Henry Waddington  ;
  Comte de Saint-Vallier  ;
  Monsieur Desprey  ;

Itlia  
  Lodovico Corti  ;
  Comte De Launay  ;

Imperi Otom
  Alexander Karatheodori Paix;
  Sadoullah Bey  ;
  Mehmet Al Paix;

Grcia  
 Theodoros Deligiannis  ;

Srbia
 Jovan Risti ;

Romania i Montenegro tamb hi enviaren delegats.

 Vegeu tamb.
Conferncia de Berln;
Tractat de Berln, 1878;

 Enllaos externs .
DW (Deutsche Welle).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140459" title="Angoixa" nonfiltered="1694" processed="1681" dbindex="57425">


L angoixa s un estat afectiu de carcter pens que es caracteritza per aparixer com a reacci davant d un perill desconegut o d impressi. Sol estar acompanyat per intens malestar psicolgic i per petites alteracions al organisme, com elevaci del ritme cardac, tremolors, suor excessiva, sensaci d opressi al pit o de falta d aire. Amb el sentit i utilitzaci vulgar, es fa equivalent a ansietat extrema o por. Tot i aix, per ser un estat afectiu de ndole tan particular, ha estat tema d estudi de una disciplina cientfica: la Psicologia, i especialment del Psicoanlisis, que ha realitzat les principals aportacions per al seu coneixement i l ha erigit com un dels seus conceptes fundamentals. Com tots els conceptes freudians, el d angoixa va ser construt per Freud poc a poc, articulant-se a la vegada amb els dems que integraven la teoria psicoanaltica a ple desenvolupament, i creixent a la llum dels nous descobriment que el mestre viens realitzava a la seva prctica clnica.
Per al psicleg cognitiu Ricardo Ros, l angoixa s una resposta normal al ser hum, i tamb a tots els animals, quan existeix un perill real. L angoixa s el que provoca el desig de fugir o evitar una situaci potencialment perillosa. Segons aquest psicleg, quan el cervell interpreta errniament que hi ha perill es produeixen tots els smptomes de l ansietat (suor, taquicrdies, falta de concentraci, falta de memria, bloqueig). Segons aquesta deducci l angoixa s la por al desconegut, ja que la reacci davant del perill real s la por.

Primers desenvolupaments freudians.

Al seus primers desenvolupament sobre l angoixa, Freud comena senyalant la particularitat d aquest estat afectiu pens, que s l afecte pens per excel lncia, diferent de tots els altres. El que el fa tan particular i digne d investigaci dir Freud s, en part, que apareix referint-se a alguna cosa indeterminada, s a dir, sense objecte. Diu a dems, a la Conferencia 25 de les Conferencies d introducci al psicoanlisis, que en realitat no necessita presentar-la al lector, doncs s segur que alguna vegada l ha sentit, donada la seva universalitat. En aquest mateix text de 1916 (17) senyala la necessitat d una explicaci del tema diferent de la medicina acadmica de l poca que pretenia reconduir tot a qestions orgniques, la qual cosa li restava importncia a aquest concepte doncs, amb paraules de Freud:

(...) el problema de l angoixa s un punt nodal en que el confluen les qestions ms importants i diverses; es tracta, en realitat, d un enigma que la seva soluci tiraria molta llum sobre el conjunt de la nostra vida anmica. (Sigmund Freud: Conferencias de introduccin al Psicoanlisis, Conferencia 25)

Angoixa realista i angoixa neurtica.. 

En aquesta primera versi de la teoria de l'angoixa (desprs de les elucidaciones arribades ms endavant pel que fa al Jo, l'Aix i el Superj Freud far un gir fonamental), part de la diferncia entre  angoixa realista  i  angoixa neurtica . L angoixa realista s aquella que, com un apronte angoixat, alerta i prepara per a la fugida davant un perill exterior; s un estat d'atenci sensorial incrementada i tensi motriu. Pot haver dos desenllaos per a ella: o b genera una reacci adequada per fi i es limita a un senyal que ajuda a protegir-se del perill, o genera pel desenvolupament total de l'angoixa una reacci inadequada que acaba a paralitzar a l'individu. s important diferenciar l'angoixa de la por i del terror. La por a diferncia de l'angoixa es refereix clarament a un objecte, i el terror s el sentiment que apareix, justament, quan no va haver apronte angoixat i el perill sobresalta.

No obstant aix el que veritablement li interessa a Freud s el que crida angoixa neurtica. En relaci amb certs quadres clnics troba tres constel lacions possibles: una  angoixa expectant  o lliurement flotant que est a l'espera d'unir-se de forma passatgera a qualsevol objecte possible; una angoixa que s'ha relacionat amb un perill extern que a qualsevol observador li sembla desmesurada; i aquella angoixa que es dna en forma d'atacs o de permanncia perllongada per sense que mai se li descobreixi fonament exterior. En tots aquests casos la pregunta s: A quina se li t  por  en l angoixa neurtica?. En els seus primers desenvolupaments Freud conclou, obtenint aquesta idea de l estudi de les neurosis actuals i de l excitaci sexual inhibida (i altres neurosis com la histria), que l angoixa s una transmutaci de la lbido no aplicada: s a dir, que ha obrat la repressi sobre una moci de desig inconscient, i que la suma d energia psquica o libido lligat a aquesta representaci reprimida, que necessriament ha de ser descarregat, passa a la conscincia com angoixa. s que l aplicaci d aquesta libido, si b a priori seria agradable, no acorda amb el principi de realitat i acabaria generant una suma major de plaer al Jo. En el cas de l angoixa infantil la recondueix a una frevolesa del Jo dhuc en conformaci, que en l enyorana de la persona estimada, no pot elaborar dhuc aquesta suma d excitaci, i ho trasllada en angoixa (angoixa a la solitud, a persones alienes, etc.), s a dir, que en realitat est del costat de l angoixa neurtica i no de la realista.

s en les seves indagacions sobre la relaci entre smptoma i angoixa, en les quals s evidencia que el smptoma impedeix el desenvolupament d aquesta ltima al lligar l energia no aplicada, que Freud arriba a una primera resposta; en les seves prpies paraules: 

All a la qual cosa es t por s, evidentment, la prpia libido. La diferncia amb la situaci de l angoixa realista resideix en dos punts: que el perill s intern en comptes d extern, i que no es destria conscientment. (Sigmund Freud: Noves Conferncies d introducci al Psicoanlisi, Conferncia 32)

No obstant aix, Freud va veure inconsistent el lligam entre l angoixa realista, que com mecanisme d acte conservaci respon a un perill extern, amb l elucida t sobre la repressi i el perill intern que constitueix la libido en l angoixa neurtica.

La segona teoria freudiana de l angoixa..
 
Instncies psquiques i angoixa 

Una vegada que va arribar a conixer millor els processos diferents del Jo, l aix i el Superj  menjo instncies psquiques en tensi, va arribar a la conclusi que el Jo s l nic ? almcigo d angoixa?, i que solament ell pot produir-la i sentir-la. Presenta llavors tres varietats d angoixa que es corresponen amb cadascuna de les servituds o vassallatges als quals est sotms el Jo: l angoixa realista, que correspon als perills del mn exterior; l angoixa neurtica, que s sentida pel jo per la tensi amb l'aix on imperen les pulsions que solament busquen satisfacci i descrrega sense mirament per la realitat; i l angoixa social o de la conscincia moral, en la qual el Superj, receptor de les identificacions parenteles i rols similars de la cultura, llana la seva crtica sobre un jo que vol arribar a l'ideal. En principi atribueixo la formaci d angoixa a la repressi, desprs ja en 1926 en "Inhibici smptoma i angoixa" diu s l angoixa la qual crea la repressi: "L angoixa causa aqu llavors la repressi i no, com abans havem dit (Freud al ludeix aqu a la seva primera teoria sobre l angoixa) que la repressi causi l angoixa, o sigui que la repressi transformi l'impuls instintiu en angoixa."

El arquetipus del naixement i el perill objectiu de tota  l angoixa..

Freud al diferenciar angoixa de dol i dolor per les seves particulars sensacions i innervacions orgniques, vas proposar com un model de l angoixa la situaci del naixement (primer l s dels pulmons, acceleraci del ritme cardac, etc.), la suma del qual d excitaci s pel hum immanejable, i que es convertir en el futur en la reacci a reproduir a la percepci de un perill com adequat al final, si es limita a una senyal, o inadequada, si es paralitza. Aquesta s una situaci de perill objectiva, per no es pot adjudicar al resen nascut cap coneixement sobre ella, no t contingut psquic. La pregunta aleshores s com pot repetir-se aquesta angoixa i recordar aquesta situaci que permet identificar una situaci de perill.

Per a respondre amb aquesta pregunta es basen en les p primeres exterioritzacions d angoixa als nens: soledat, foscor i una persona agena al lloc de la mare. Tots recondueixen a la perduda de l objecte: en efecte l analogia amb l angoixa de castraci s imposa, doncs, representa una separaci d un objecte estimat en frau sumo (perduda del amor patern de la dna), i la mateixa situaci de naixement, l angoixa ms originaria, s per una separaci de la mare. Freud va ms enll: quan un nen enyora la seva mare, diu que s perqu sap que ella gaudeix de les seves necessitats sense dilaci; vol resguardar-se del augment de la tensi de necessitat, de la insatisfacci; aquesta s la situaci de perill, doncs, davant d ella s impotent per la seva descarga. Impotent com va ser en el moment del naixement; aleshores s ha repetit el moment del naixement; s a dir, s ha repetit la situaci de perill. Es tracta de un augment enorme d una energia intramitable. Aix torna a aparixer la reacci d angoixa, i aix s tot el que necessita retenir el lactant per identificar el perill i produir la reacci adequada. El contingut del perill es desplaa d aquesta situaci econmica a la seva condici: la prdua de l objecte. L absncia de la mare genera l angoixa, perqu desprs podria haver-hi un problema major, el veritable. En aquest moment que l angoixa desprn producci deslliurada com a senyal de perill. La segent mudana de l angoixa es dna a la fase flica i segueix els lineaments de la prdua de l'objecte: s l'angoixa de castraci, la separaci  dels genitals que mantenen la possibilitat  de reuni amb la mare. El contingut de les situacions de perill anir mudant-se al llarg del desenvolupament libidinal i desemboca en l angoixa social,  a pesar de que el Jo les pot mantenir de costat a costat. En el cas de la neurosis, Freud diu que l angoixa sempre es recondueix a una angoixa de castraci, i segons sigui el moment d angoixa exterioritzada es parla d una repressi o pitjor aconseguida.

Angoixa senyal, desenvolupament d angoixa i repressi..

En la segona teoria sobre l angoixa, Freud posa l nfasis a la necessitat d un perill extern, ara s evident que un perill intern no pot evocar el arquetipus de l angoixa: aquest perill extern en que el nen va patir i que va durar en el inconscient adult s la castraci. Per el que s ms important es que l angoixa no s el resultat de la repressi, si no la seva condici: s el Jo, el nic capa de generar i sentir angoixa, el que es defn dels perills de Ell i del Superj, com ho fa del mn exterior, s a dir generant una petita senyal d angoixa, o un pron angoixat, que posa en marxa el mecanisme del principi de plaer i activa aix el mecanisme de repressi que posa al Jo a salvo de l emoci perillosa, la seva satisfacci del qual perjudicaria la conseqncia temuda o la consumici de la situaci de perill.
Veiem com Freud aconsegueix aix una major consistncia en la segona teoria sobre l angoixa. El lector ha de tenir en compte que la dificultat de comprendre un concepte psicoanaltic tan important (com repressi, pulsi,  Ell, Jo, el Superj, principis de la vida anmica, etc. ), es desconeix els principals motius terics del Psicoanlisis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140467" title="Eldest" nonfiltered="1695" processed="1682" dbindex="57426">
Eldest s la segona entrega de la trilogia El Llegat, escrita per Christopher Paolini. Es va posar a la venda l'octubre del 2005, i va ser editat per La Galera i Roca Editorial. La traducci catalana s de Jordi Vidal i Tubau.

Eldest explica la continuaci del viatge d'Eragon, el Shur'tugal (genet de drac), i la seva dragona Saphira desprs de la batalla de Farthen Dr. Eragon, Saphira, Arya, Orik i uns acompanyants nans es dirigeixen a Ellesmra perqu Eragon pugui completar la seva formaci. Mentre tot aix succeeix, el rei Galbatorix t els seus plans que van en un altre sentit.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140472" title="Riera Cantaban" nonfiltered="1696" processed="1683" dbindex="57427">
El Cantaban o Regajillo s un petit riu o riera de la Vall d'Aiora que naix al terme municipal d'Aiora i desemboca a Xalans al riu Xquer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140476" title="Parc del Laberint d'Horta" nonfiltered="1697" processed="1684" dbindex="57428">

El parc del Laberint d'Horta (a vegades tamb anomenat jardins del Laberint d'Horta) s un jard histric al districte Horta-Guinard de Barcelona i el ms antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l'antiga finca de la famlia Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jard neoclssic del segle XVIII i un jard romntic del segle XIX.

Histria del parc.
Les obres van comenar a l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marqus de Llupi, quart del Poal i marqus consort d'Alfarrs, propietari del terreny, va crear el disseny d'un jard neoclssic en collaboraci amb l'arquitecte itali Domenico Bagutti. L'execuci es va fer a crrec dels mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francs Joseph Delvalet.

A mitjans del segle XIX els descendents del marqus van ampliar el parc sota la direcci de l'arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d'en Palls amb un jard romntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. A ms van afegir al jard neoclssic un canal d'aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermdia.

El 1880 es va crear un jard domstic al costat del palau Desvalls.

A finals del segle XIX la finca Desvalls esdev l'escenari de vetllades socials i culturals amb representacions de teatre a l'aire lliure.

A l'any 1967 la famlia Desvalls cedeix el parc a l'ajuntament de Barcelona que el va obrir al pblic al 1971. Amb diners de la Uni Europea es va sotmetre a una amplia restauraci l'any 1994.

Avui el parc s un jard-museu amb un nombre de visitants limitat a un mxim de 750 persones al mateix temps per preservar l'mbit natural i les estructures de l'rea. L'antic palau Desvalls acull desde l'any 1993 el Centre de Formaci del Laberint (un institut municipal per a la formaci en jardineria que depn de Parcs i Jardins de Barcelona) a ms d'una biblioteca especialitzada.

Elements del parc.


Just a prop de l'entrada al parc es troba l'antic palau de la famlia Desvalls, un edifici amb elements d'estil neorab i neogtic. En aquest conjunt tamb es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.

El parc, amb una superfcie de 9,1 ha, est dividit en dues parts: el jard neoclssic i el jard romntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d'altres amb motius rstics, aix com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d'aigua.

El jard neoclssic s'exten a tres terrasses esglaonades:
 A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l'entrada al laberint hi ha un relleu de mabre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una esttua d'Eros.
 A la terrassa intermdia, que s'ala sobre el laberint, destaquen dos templets d'estil itali amb esttues de Dnae i Ariadna i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dions, du del vi i de la exuberncia.
 A la tercera terrassa s'aixeca un pavell dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l'art i la natura. A sota podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum (llat per L'harmonia de l'art i la natura engendra bellesa) i a l'altre costat: Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat (llat per L'art harmonis dna llum al fruit de la mare natura). Darrere del pavell hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egria.

En el jard romntic s'organitza en una srie de parterres i placetes a l'ombra de grans arbres. Al lmit septentrional d'aquesta part del parc s'hi troba una cascada. De l'antic disseny no ms es conserven pocs vestigis, per sembla que el jard romntic fos constut per a alludir al tema de la mort  fins i tot hi havia una cpia d'un petit cementiri medieval avui desaparregut , mentre el jard neoclssic gira a l'entron del tema de l'amor.

La zona enjardinada del parc est envoltada d'un extens bosc mediterrani.

Curiositats.
Els jardins van ser l'escenari de recepcions als reis Carles IV (el 1802), Ferran VII i Alfons XIII (el 1929).;
Els templets de la terrassa intermitja van ser escollits per Joan Maragall per fer-hi representacions de teatre clssic. El 10 d'octubre de 1898 s'hi va estrenar la tragdia Ifignia a Turida de Goethe traduda per Maragall i dirigida per Adri Gual.
Al parc es va rodar una escena de la pellcula El perfum del director alemany Tom Tykwer.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
Parcs i jardins de Barcelona - Parc del Laberint;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140478" title="Gafarr" nonfiltered="1698" processed="1685" dbindex="57429">


El gafarr  (Serinus serinus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que s un resident com arreu dels Pasos Catalans, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya. 

Morfologia.

s un ocell d'uns 12 cm, parent del canari. T el bec fort, curt i cnic, i s d'un color bru groguenc llistat de negre amb el carp, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves sn d'un color bru vermells, amb un disseny que recorda el dels mascles per sense groc.

Reproducci.

Nidifica sobretot entre el fullam esps dels arbres per tota l'extensi continental i insular dels Pasos Catalans, llevat de Menorca.  

La femella s'encarrega de construir un niu de petites dimensions en una branca prima. Utilitza herba seca, molsa, liquen i teranyines, que ella cova durant 13 dies. Al seu torn, el mascle s l'encarregat d'alimentar la femella i els polls, almenys al llarg dels primers dies de l'poca de la cria. Desprs de 14-16 dies ja poden volar. Fan dues postes. 


Alimentaci.

S'alimenta de llavors i erugues que troba als conreus, que han d'estar propers als seus boscos.

Hbitat.

Viu a llocs habitats (s com als barris ms o menys enjardinats i als parcs) i tamb li agraden els llocs oberts amb arbres.

Distribuci geogrfica.

Es troba a gran part d'Europa, des de la Mediterrnia, on s sedentari (i a les nostres contrades molt com) fins a Europa Central, on noms es troba a l'estiu.

Costums.

Al final d'hivern, els mascles es fan notar pel seu cant rpid i eloqent, que solen cantar des de l'extrem superior dels arbres despullats de fulles, o des d'altres punts elevats i visibles.

Referncies.


Enllaos externs.

 Estudi del gafarr al Principat de Catalunya. ;
 Fotografies i enregistrament sonor del cant del gafarr. ;
 El gafarr al web de la IUCN. ;
 Vdeos de gafarrons en llur hbitat natural ;
 Taxonomia i conservaci d'aquesta espcie. ;
 mplia informaci sobre aquest ocell. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140479" title="Avsunviroide" nonfiltered="1699" processed="1686" dbindex="57430">

Els Avsunviroidae sn una famlia de viroides. Tenen un genoma amb uns 240-340 pb.

Probablement es repliquen mitjanant un mecanisme simtric de cercle rodant mentre que els Pospiviroidae ho fan assimtricament. La cadena llarga d'RNA s hidrolitzada per l'activitat associada del ribozim. Tots els membres d'aquesta famlia estan mancats de la regi central conservada (CCR).

Taxonomia.
Famlia Avsunviroidae;
Gnere Avsunviroid; espcie tipus: Avocado sunblotch viroid;
Gnere Elaviroid; espcie tipus: Eggplant latent viroid;
Gnere Pelamoviroid; espcie tipus: Peach latent mosaic viroid;

Enllaos externs.
Extensa informaci sobre els pospivirioidae i els viroides;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140480" title="Celfer" nonfiltered="1700" processed="1687" dbindex="57431">



Els celfers (Caelifera) son un subordre d'insectes ortpters caracteritzats per les antenes curtes. Donat que son insectes molt populars, reben diferents noms vulgars segons la contrada, com ara llagosta, llagost, saltamart, etc.

Classificaci.
Superfamlia Tridactyloidea
 Cylindrachaetidae;
 Ripipterygidae;
 Tridactylidae;

Superfamlia Tetrigoidea
 Tetrigidae;

Superfamlia Eumastacoidea
 Chorotypidae;
 Episactidae;
 Eumastacidae;
 Euschmidtiidae;
 Mastacideidae;
 Morabidae;
 Proscopiidae;
 Thericleidae;

Superfamlia Pneumoroidea
 Pneumoridae;

Superfamlia Pyrgomorphoidea
 Pyrgomorphidae;

Superfamlia Acridoidea
 Acrididae;
 Charilaidae;
 Dericorythidae;
 Lathiceridae;
 Lentulidae;
 Lithidiidae;
 Ommexechidae;
 Pamphagidae;
 Pyrgacrididae;
 Romaleidae;
 Tristiridae;

Superfamlia Tanaoceroidea
Tanaoceridae;

Superfamlia Trigonopterygoidea
 Trigonopterygidae;
 Xyronotidae;


 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140482" title="Henrik Pontoppidan" nonfiltered="1701" processed="1688" dbindex="57432">


Henrik Pontoppidan ( Fredericia, Dinamarca 1857 - Copenhaguen 1943 ) fou un novellista dans guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1917 juntament amb Karl Adolph Gjellerup.

Biografia.
Va nixer el 24 de juliol de 1857 a la ciutat de Fredericia, poblaci situada a l'est de Jutlndia. De ben petit es va traslladar amb la seva famlia a la poblaci de Randers, que havia estat envada i saquejat per tropes austraques i prussianes. La visi de la destrucci i la misria deixada enrere per la guerra li va causar una forta impressi, que es traduiria en el pessimisme de les seves novelles, en diverses de les quals retornaria sobre el tema de les guerres i les penries subsegents. 

Enfrontat amb els seus pares Henrik es va negar a seguir la tradici eclesistica de la seva famlia, i va abandonar el poble per estudiar enginyeria a l'Institut Politcnic de Copenhaguen, per el 1879 es va cansar d'estudiar i es va traslladar a l'interior del pas, on exerciria com a mestre d'escola secundria fins l'any 1910. 

s durant aquest perode que escriu i publica la seva primera collecci de contes, Stkkede vinger ("Ales tallades", 1881). Aquell mateix any es va casar amb Mette Marie Hansen, que el va ajudar a independitzar-se i el va impulsar a viure exclusivament de la seva literatura. El matrimoni va viure al camp, fins que el 1888 es van establir a la ciutat de Copenhaguen desprs de diversos viatges per Alemanya i Itlia. Pontoppidan va morir el 21 d'agost de 1943 en aquesta ciutat. 

Obra literria. 
Primeres obres.
En els treballs primerencs l'autor va estudiar el contrast entre naturalesa i cultura, o, el que s el mateix, entre l'entorn i les aspiracions humanes. Gaireb sempre en la literatura de Pontoppidan la naturalesa s'oposa a l'esperit hum, obstaculitzant el progrs de l'nima i la pau de la ment. Com en altres escriptors del seu temps, Pontoppidan s un antinaturalista a ultrana, donant l'esquena a la doctrina naturalista del crtic i escriptor Georg Brandes. 

Mentre els altres escriptors abandonaven la crtica social, cansats de la depressi i les contnues crisis que debatien els successius governs danesos, Pontoppidan va accentuar encara ms els seus atacs contra la corrupci i deixadesa dels seus governants, que va deixar plasmat en el seu excellent llibre de contes Skyer ("Nvols", 1890). En ell retrata la covardia del poble, que prefereix tolerar el retard i la corrupci amb la condici de no abandonar les seves cmodes, petites vides. 

Les seves novelles majors.
Entre 1891 i 1916 va produir, possiblement, les obres ms importants de la seva carrera. Es tracta de tres sries de novelles irniques, poblades de personatges que s'esforcen per canviar els seus llocs en el mn, mentre el mn es confabula per frustrar els seus desitjos. La crrega de la naturalesa, com sempre, es fa present aqu per doblegar als homes sota el seu pes brutal. 

Det Forjttede Land , ("La Terra Promesa", en tres volums 1891-1895), Lykke-Per ("Pere l'Afortunat", en vuit volums 1898-1904), i De ddes rige ("El regne dels morts", en cinc volums 1912-1916) analitzen el mn de les idees i les creences religioses de principis del segle XX, atacant amb enorme fria l'entorn de l'ortodxia teolgica en el qual Henrik havia estat criat i que odiava amb tot el seu cor. L'objectiu de l'autor en aquestes grans i voluminoses novelles va ser crear un quadre creble i ajustat de la realitat danesa del temps que li va tocar viure. Els individus sn reconeixibles com tipus socials, i els hi analitza en relaci amb greus conflictes laborals, poltics, socials i religiosos. 

El Premi Nobel. 
L'any 1917 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, premi compartit amb Karl Adolph Gjellerup, per les seves descripcions autntiques de la vida actual a Dinamarca.

L'escriptor Thomas Mann el consider "un poeta pic nat, un conservador que ha preservat per a nosaltres el gran estil de la novella", alhora que el propi Pontoppidan deia que es considerava un "narrador tradicional". La realitat, per, s que cap altre novellista dans ha assolit una tan precisa interpretaci de la seva prpia societat i dels temps que li va tocar viure. 

Obres seleccionades.


1881: Stkkede vinger;
1883: Sandinge meninghed;
1883: Landsbybilleder;
1885: Ung Elskov;
1895-1890: Smaa Romaner;
1886: Mimoser;
1887: Isbjrnen;
1887: Fra Hytterne;
1888: Spgelser;
1890: Krniker;
1890: Skyer;
1891-1895: Det Forjttede Land;
1893: Minder;
1893: rneflug;
1894: Nattevagt';
1895: Den gamle Adam;
1896: Hjsang;
1897: Kirkeskuden ;
1897: Nar vildegssene trkker forbi";
1898-1904: Lykke-Per;
1900: Lille Rdhtte;
1900: Det ideale hjem;
1902: De vilde Fugle;

1905: Borgmester Hoeck og Hustru;
1906: Asgaardsrejen;
1906: Det store spgelse;
1907: Hans Kvast og Melusine;
1908: Den Kongelige gst;
1912-1916: De ddes rige;
1918: Et Krlighedseventyr;
1924-1926: Romaner og Fortllinger;
1927: Mands Himmerig;
1933: Drengeaar, memries;
1936: Hamskifte, memries ;
1938: Arv og Gld, memries ;
1940: Familieliv, memries ;
1943: Undervejs til mig selv, memries;

Obres pstumes;
1962: Erindringer;
1979: Magister globs papirer;
1989: Kronjuder og Molboer;
1993: Enetaler;
1994: Mininger & Holderinger;
1999: Henrik Pontoppidans Dikte;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1917;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140484" title="Bisbal Bsquet" nonfiltered="1702" processed="1689" dbindex="57433">

El Bisbal Bsquet s un club de la ciutat de la Bisbal d'Empord (Baix Empord).

 Histria .
Al 1975, i rellevant a la U.D. La Bisbal, es cre el BC La Bisbal, que va ser l'nic equip de bsquet de la Bisbal fins al 1991, quan es fund l'Atltic Bisbalenc. A partir d'aquella temporada, hi va aver una gran rivalitat entre els dos clubs, en part perqu necessitaven jugadors de categories inferiors per continuar existint.
Aquesta situaci va durar fins l'any 1994, quan el BC La Bisbal i l'Atltic Bisbalenc es van fusionar donant lloc a l'actual Bisbal Bsquet.

 Enllaos .
 Web oficial del Bisbal Bsquet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140485" title="Avsunviroid" nonfiltered="1703" processed="1690" dbindex="57434">

Els Avsunviroid sn un gnere de viroides de la famlia Avsunviroidae. Tenen un genoma amb uns 240-340 pb.

Tenen una cadena monocatenria d'ARN d'uns 247-251 parells de bases. Aquest gnere es diferencia d'altres viroides de la famlia per la seva estructura en forma de barra amb un contingut baix (38%) de G+C que fa trmicament inestables els ribozims del doblec de l'extrem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140488" title="Predrag Mijatovi?" nonfiltered="1704" processed="1691" dbindex="57435">
Predrag Mijatovi  (Podgorica, Montenegro, 19 de gener de 1969), s un ex-futbolista Montenegr. Jugava a la posici de davanter. A l'actualitat, des de l'estiu del 2006, s Director Esportiu de la Secci de Futbol del Reial Madrid Club de Futbol.

Biografia.
Mijatovi  va nixer a la localitat iugoslava de Podgorica, a l'actual Montenegro. Des de petit va demostrar grans qualitats per al futbol, que li van afavorir poder jugar a un dels millors equips del seu pas, el Buducnost, amb noms 18 anys. Als 20 anys, desprs de guanyar un mundial juvenil amb Iugoslvia, va fitxar pel Partizan de Belgrad, on guanyaria 1 lliga i dues copes, sent el millor jugador de Iugoslvia al 1992 i 1993. Al 1993 nombrosos clubs d'Anglaterra, Itlia i Espanya es van interessar pel jove jugador, per aquest va recalar al Valncia CF.

Va debutar a Primera Divisi el 5 de setembre de 1993, contra el Real Oviedo, i rpidament va esdevenir titular indiscutible a l'equip valenci. Hi va estar durant tres anys, jugant 104 partits i clavant 56 gols. La temporada 95/96 va ser la millor de Mijatovi  al equip valencianista. A la lliga va clavar 28 gols en 40 partits, tota una fita, tenint en compte que molts partits els va jugar com a centrecampista. A li va permetre aconseguir el trofeu de futbolista del any a Espanya i el sotscampionat de lliga per al Valncia.

Mijatovi  va fitxar a l'estiu del 1996 pel Reial Madrid, que va mostrar inters pel jugador des que jugava a Srbia. Al Reial Madrid va formar una gran davantera amb Davor uker i Ral Gonzlez. A la seva primera temporada a la capital espanyola va aconseguir guanyar la Lliga.

La temporada 1997-98 va patir diverses lesions que no li van impedir jugar la final de la Lliga de Campions, disputada al maig de 1998 a Amsterdam davant la Juventus de Tor. Pedrag Mijatovi  va marcar l'nic gol del partit, donant la copa al conjunt blanc.

Mijatovi  va ser venut a la Fiorentina al final de la temporada segent, ja que el Reial Madrid tenia nous davanters molt ms joves com Ral Gonzlez, Fernando Morientes o Nicolas Anelka.

Desprs de la seva estada a Florncia va tornar a Valncia per jugar al Llevant UE. Un cop retirat va seguir vivint a Valncia fins al juny del 2006, quan va entrar a formar part de la candidatura de Ramn Caldern a la presidncia del Reial Madrid. Al guanyar les eleccions va passar a ser el Director Esportiu de la Secci de Futbol de l'entitat blanca.

 Selecci nacional .
Va debutar a la selecci absoluta de Iugoslvia a Kuopio (Finlndia) el 23 d'agost de 1989 a un Finlndia - Iugoslvia (2-2).
Va jugar a la Copa del Mn de Futbol 1998 i a l'Eurocopa 2000
Fins a la seva retirada de la selecci al 2003, va vestir 73 vegades la samarreta de Iugoslvia (Srbia i Montenegro a partir del 2003), marcant 28 gols.

 Palmars .


 Enllaos externs .
Breu histria de Predrag Mijatovi   ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140489" title="Club Bsquet l'Escala" nonfiltered="1705" processed="1692" dbindex="57436">

El Club Bsquet l'Escala s un club de bsquet de la vila de l'Escala.

 Histria .
La historia del bsquet de l'Escala comena l'any 1981 quan un grup de noies entre 12 i 13 anys varen decidir formar un equip de bsquet femen com a secci de la Penya Blaugrana de l'Escala, l'aventura duraria un parell de temporades: la 81-82 i la 82-83 ja que per manca de continutat no es va tirar endavant; cal dir tamb que un grup de nois en categoria infantil i sota el mateix nom jugaren la Copa Federaci la temporada 82-83 i al final tampoc s'aconsegu consolidar aquest equip. Durant el anys 1984 i 1985 el bsquet es va limitar a la competici escolar organitzades llavors pel Consell Comarcal actual Consell Esportiu de l'Alt Empord. I seria la temporada 85-86 quan un grup de nois que acabaven la seva poca de bsquet escolar anaren al Patrona Municipal de l'Esport de recent creaci per tal que els ajuds a formar un equip de bsquet federat s a dir, els hi busqus un entrenador, pista per entrenar, samarretes... i d'aqui neixia el que l'any 1986 es constituiria com a club federat sota el nom de Club Bsquet l'Escala.

 Enllaos .
 Web oficial del CB L'Escala;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140495" title="Club Bsquet Llagostera" nonfiltered="1706" processed="1693" dbindex="57438">

El Club Bsquet Llagostera s un club de bsquet de Llagostera (Girons).

 Histria .
El club es funda l'any 1958 amb el nom de CB Llacustria i no s fins a finals dels anys seixanta que el club adopta l'actual nom, CB Llagostera. L'any 1991 s'inaugura el pavell de Llagostera, moment des del que el club passa a tenir equips masculins i femenins en totes les categories, fins a l'actualitat. En la actualitat hi han molts equips d'aquest club que son primers, segons i tercers en els seus grups.

 Enllaos .
 Pgina oficial del CB Llagostera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140497" title="Joan Llimona i Bruguera" nonfiltered="1707" processed="1694" dbindex="57440">


Joan Llimona i Bruguera (Barcelona 1860-1926), pintor catal, pare de la tamb pintora Nria Llimona Raymat i de la illustradora Merc Llimona i Raymat.

Va estudiar a l'Escola Llotja (Escola de Belles Arts de Barcelona) i a ms va cursar gaireb tota la carrera d'arquitectura. Amb el seu germ l escultor Josep Llimona, va viure a Itlia durant quatre anys.

La seva gran religiositat es va transmetre a la seva obra. A pesar d'sser un artista del modernisme es va decantar cap al misticisme, formant un mn de realisme sentimental. Va ser un excellent dibuixant. 

La vessant pictrica ms lliure de Joan Llimona queda representada en els seus paisatges. Sn pintures a l'oli que van des del petit format fins a obres de ms grans dimensions. Les pintures solen ser d'entorns viscuts. Hi ha testimonis de la seva estada a Itlia en els primers anys de la seva formaci, gaireb hiperrealistes, i de la seva maduresa com a pintor a la Costa Brava, a la Garrotxa, a Barcelona... paisatges martims, rurals, urbans... Tots ells d una gran placidesa, amb l'harmonia de colors que es dna en les primeres hores del mat o en un capvespre. Arbres, aigua... i diferents testimonis de la presncia humana sn elements constants en uns paisatges ben compostos.

En el que en podrem dir pintura de cavallet, olis o dibuixos, les figures de Joan Llimona solen tenir un tema recurrent: la dona, representada amb un cert misticisme i en actituds naturals i reposades.

Es va dedicar tamb a la pintura mural. El seu treball ms important en aquest terreny va ser la decoraci de la cpula del cambril de la Verge al monestir de Montserrat, acabat l'any 1898. Altres murals sn: la cpula de l'esglsia de les Carmelites a Vic i l'absis del santuari de Loreto a Brfim de l'any 1923.

L'any 1892, amb el seu germ Josep, va fundar el Cercle Artstic de Sant Lluc.

Obres destacades.

Paisatge.
Carrer Dellaba - Vencia (1883);
Estany de Banyoles (1901);
Noia estirant-se (1916);
El safareig (1920);

Figura.
Fent mitja prop de la finestra (1889);
La darrera Pasqua (1896);
Estudi per a La volada (1907);
Esposa i mare (1913);
Retrat de la seva filla Isabel (1920);

Mural.
Cambril de la Mare de Du de Montserrat (1898);

Bibliografia.
 Jaume Socias Modernisme a Catalunya (Volum II) Barcelona: Edicions Nou Art Thor, 1982. ISBN 84 7327 0525;
 Autors diversos. Joan Llimona (1860-1926) / Josep Llimona(1864-1932) Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2004;

Enllaos externs.
 Pintura d'un cap de dona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140498" title="Club Bsquet Sant Narcs" nonfiltered="1708" processed="1695" dbindex="57441">

El Club Bsquet Sant Narcs s un club de bsquet de Girona.

 Histria .
El 1981 es funda l'UE La Salle. L'any 1996 el club es divideix en UE La Salle i CB Sant Narcs. La temporada 2001/02 s la primera que el club t equips en totes les categories. Va jugar dues temporades a la lliga EBA espanyola.

 Enllaos .
 Pgina web del CB Sant Narcs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140499" title="Emma Watson" nonfiltered="1709" processed="1696" dbindex="57442">

Emma Watson (15 d'abril del 1990, Oxford) s una actriu britnica coneguda per la seva interpretaci com Hermione Granger a l'exitosa saga de pellcules de Harry Potter, basada en els llibres de J. K. Rowling.

Biografia.
Emma Charlotte Duerre Watson (1990), filla de Jacqueline Watson (1960) i Chris Duerre (1960), va nixer el 15 d'abril de 1990, a Oxford, Oxfordshire, Anglaterra. Es va mudar a Frana i desprs va tornar a Anglaterra (on actualment viu). Emma viu amb la seva mare i el seu germ menor lex (1993). Chris i Jacqueline sn advocats i estan divorciats. T dos gats anomenats Bubbles i Domino (aquest ltim s dels dos germans). Va participar en diverses obres teatrals de la seva escola, incloent Arthur: The Young Years, The Happy Prince i Alicia en el pas de les meravelles. Watson tamb va participar en The Daisy Poetry Competition, en el qual va guanyar el primer premi, a l'edat de set anys. La seva gran oportunitat de demostrar el seu talent per a actuar va arribar quan la gent del casting de Harry Potter i la pedra filosofal va arribar a l'escola en la qual ella assistia. La seva professora la va manar per a competir pel paper de Hermione Granger. I va sortir, i va obtenir el paper en Harry Potter i la pedra filosofal (2001), basada en el primer llibre de la novella de J. K. Rowling. La seva participaci en Harry Potter i la pedra filosofal (2001), Harry Potter i la cambra secreta (2002), Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004) i en Harry Potter i el calze de foc (2005), ha consolidat la seva carrera com actriu. Una vegada installada dintre de la indstria cinematogrfica, se li va fer fcil assistir a premis del cinema, el ms important al que ha assistit fins a ara va ser "Bafta Awards", en el qual la pellcula d'Harry Potter i el Presoner de Azkaban va ser nominada i va guanyar, en aquests premis, aqu Emma Watson va rebre el premi sense Daniel Radcliffe ni Rupert Grint. A part d'aquest esdeveniment s'ha vist a Watson en diversos premis, com els "Sony Ericsson Award", "Empire Awards", "Otto Brau Awards", etc. Tamb ha assistit a les 4 premiers d'Harry Potter "Harry Potter i la pedra filosofal", "Harry Potter i la cmera secreta", "Harry Potter i el presoner de Azkaban", "Harry Potter i el Calze de Foc"; totes ordenades en ordre cronolgic, pel que bviament la premier d'Harry Potter i el Calze de Foc va ser la premier ms recent en la qual va estar Emma Watson; aquesta premier es va fer a Londres, Anglaterra, Nova York, Estats Units i a Jap i a les tres Emma va estar present. Les seves aparicions tamb se sumen a photoshots en diverses revistes "Pink", "Life", "Enterteiment Weekly" i com imatge principal de revistes com "Doble ela Girl" i "Teen Vouge". Quan Emma no grava, assisteix a l'escola Headington School. Li encanta passar temps amb els seus amics, comprant, o veient pellcules.

Filmografia.
 Harry Potter i la pedra filosofal (2001);
 Harry Potter i la cambra secreta (2002);
 Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004);
 Harry Potter i el calze de foc (2005);
 Harry Potter i l'Orde del Fnix (2007) (Estrena en juliol de 2007);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140501" title="Neoexpressionisme" nonfiltered="1710" processed="1697" dbindex="57443">
El neoexpressionisme s un estil pictric que va emergir cap a finals dels setanta del segle XX i va dominar el mercat artstic fins a mitjan anys vuitanta. S'inspira en l'obra dels pintors expressionistes alemanys Emil Nolde, Max Beckmann, George Grosz i altres artistes com ara James Ensor i Edvard Munch.

A Alemanya sovint s'anomenava els neoexpressionistes Neue Wilde ('Els nous salvatges'). A Itlia l'estil rep el nom de Transavantguarda (ms enll de l'Avantguarda).

Pintors neoexpressionistes d'arreu.
 Alemanya;
 Georg Baselitz (considerat sovint el principal desenvolupador de l'estil);
 Anselm Kiefer;
 Jrg Immendorff;

 Estats Units;
 Jean-Michel Basquiat;
 Eric Fischl;
 David Salle;
 Julian Schnabel;

 Itlia;
 Francesco Clemente;
 Sandro Chia;
 Enzo Cucchi;

 Anglaterra;
 David Hockney;
 Frank Auerbach;
 Leon Kossoff;

 Pasos Baixos;
 Menno Baars;

 Sud-frica;
 Marlene Dumas;

 Pasos Catalans;
 Miquel Barcel;

Austrlia;
 George Gittoes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140503" title="Llista de locucions llatines" nonfiltered="1711" processed="1698" dbindex="57444">
Llista de les locucions llatines ms usades en catal actualment, a ms d'algunes frases en llat que han esdevingut part de la cultura general. 


A.
A posteriori: "A partir del que ve desprs"; s diu de l'argumentaci que es fa amb una experincia prvia.

A priori: "A partir del que ve abans"; es diu de l'argumentaci que es fa sense experincia prvia.

Ab illo tempore: "Des d'aquell temps".

Ab imo pectore: "De tot cor".

Ab initio: "Des del comenament".

Ab intestato: Situaci jurdica que es dna quan alg mor sense haver fet testament.

Ab ovo: "Des de l'ou", ms concretament "des del comenament"; expressi extreta d'un poema d'Horaci on parla d'Homer que a l'Ilada relata la guerra de Troia, no des de l'ou d'on va nixer Hllena, sin in media res, s a dir en mig de l'assumpte (vid.).

Ab Urbe condita: "Des de la fundaci de la ciutat", ttol amb que es coneix la histria de Roma de l'historiador rom Titus Livi, que anava des dels temps de Rmul, fundador de l'urbs, fins els segle I aC.

Accesit: Literalment "s'hi ha acostat"; es diu del premi que en un certamen s'entrega a aquell oponent que ha demostrat mrits per ser premiat, per no suficient com per merixer el primer guard.

(Reductio) ad absurdum: "Reducci a l'adsurd"; es diu de l'argumentaci que prova la falsedat d'una altra a partir de la seva negaci.

Ad hoc: "(Expressament) per a aix".

Ad hominem: "Contra l'home"; es diu de l'argumentaci que prova de refutar-ne una altra dirigint-se contra la persona que la defensa, i no contra la mateixa idea de l'argumentaci.

Ad (o in) infinitum: "Fins a l'infinit", "eternament".

Ad kalenda graecas: Literalment vol dir "a les calendes gregues"; les calendes eren el nom que rebia el primer dia de cada mes del calendari rom, per no en el grec; per tant l'expressi t un significat semblat a dir en catal el trenta de febrer. Suetoni l'atribueix a August.

Ad libitum: "Per caprici".

Addenda: Literalment "all que s'ha d'afegir"; conjunt de notes addicionals que es posen a final d'un escrit, el qual complementen.

Adeste fideles: "Veniu, fidels"; ttol i primers mots d'un himne litrgic annim que hom canta el dia de Nadal.

Agenda: literalment "All que s'ha de realitzar"; llibreta on hom apuntes els compromisos que t cada dia.

Alea iacta est: "Els daus han estat llanats"; frase dita per Juli Csar en creuar el riu Rubic (49 aC) i iniciar aix la segona guerra civil romana. ;

Alias: "D'una altra manera"; es diu del mot amb qu es coneix una persona.

Alma mater: Literalment "mare nodridora"; abreviaci del nom Alma Mater studiorum Universit di Bologna ("Mare nodridora d'estudiants, Universitat de Bolonya"), usada avui per a referir-se al centre universitari on hom ha cursat estudis.

Alter ego: "Altre jo"; es diu de la persona amb la que hom comparteix moltes afinitats. ;

Altius, citius, fortius: "Ms alt, ms rpid, ms fort"; lema oficial del moviment olmpic internacional.

Amor vincit omnia: "L'amor ho ven tot"; frase extreta de les Bucliques de Virgili .

Anno Domini: "En l'any del Senyor"; equivalent a "desprs de Crist.

Ante meridiem: "Abans del migdia".

Ars longa, vita brevis: "L'art s llarga, la vida s breu"; traducci de Sneca d'un aforisme d'Hipcrates que significa que els coneixements humans sn massa nombrosos com per arribar a ser apresos per un sol home en la vida.

Audaces fortuna iuvat: "La fortuna ajuda els audaos".

Ave Caesar, morituri te salutant: "Ave Csar, els que han de morir et saluden"; salutaci tradicional que exclamaven els gladiadors abans de comenar un combat al Colisseu de Roma.

Aurea mediocritas: "La daurada moderaci"; tpic literari extret d'una oda d'Horaci en qu es lloa la vida moderada, a mig cam entre la pobresa i la riquesa, i lliure dels problemes que ambdues comporten.

B.

Beatus ille: "Feli aquell"; tpic literari extret de l'  d'Horaci en qu s'ensalcen les virtuts de viure i treballar el camp, oposades als trfecs de la vida urbana. ;

Bis: "Dues vegades" o "per segona vegada"; es diu de la repetici d'un tema musical en un concert o dels nmeros dels potals de les cases quan han d'ocupar l'espai que abans ocupava un sol edifici;

C.

Campus: "Camp", referit al lloc on hi ha les facultats d'una universitat.

Captatio benevolentiae: "Captaci de la benvolena"; es diu de les paraules que hom diu abans d'un espectacle o presentaci, amb les quals s'espera posar l'nim dels oients de la seva part.

(Dominica ante) carnes tollendas: "(Diumenge abans d')apartar les carns" o "carnestoltes"; festivitat del calendari cristi en qu es deixa de menjar carn per preparar-se per Pasqua. ;

Carpe diem: Literalment "cull el dia", per tradut normalment com "viu el moment"; expressi extreta d'una oda d'Horaci que incita a viure el present.

Casus belli: "Motiu de guerra".

Cave canem: "Ves amb compte amb el gos"; frase que apareixia inscrita en les entrades d'algunes cases romanes.

Cedant arma togae: "Que les armes deixin pas a les togues"; frase de Cicer que defensa la superioritat del poder civil davant del militar.

Ceteris paribus: "Mantenint-se tota la resta constant";

Cogito ergo sum: "Penso, aix existeixo"; frase de Descartes.

Coitus interruptus: "Coit interromput"; mtode de prevenci de l'embars, en qu l'home extreu a mig coit el penis de la vagina de la dona abans de l'ejaculaci.

Collige, virgo, rosas: "Cull roses, donzella"; comenament d'un epigrama d'Ausoni que ha donat nom a un tpic literari que invita les noies a estimar mentre encara sn joves i belles.

Confer: "Compara"; formula usada en manuals per citar altres autors.

Consensus: "Consens".

Consumatum est: "Tot s'ha acabat"; ltimes paraules que els evangelis atribueixen a Jess en la creu.

Corpore insepulto: "Amb el cos insepult"; es diu de la missa que se celebra amb el cos del difunt present. ;

Corpus: "Cos"; es diu del conjunt d'obres escrites per un autor.

Cum laude: "Amb una lloana"; es diu de la mxima qualificaci en un examen.

Curriculum vitae: "La carrera de la vida"; informe que hom fa de la seva vida laboral.

D.

De facto: "De fet" o "en la prctica"; oposat a de iure.

De incognito: "D'incgnit".

De iure: "Per dret".

De visu: "De vista".

Deficit: Literalment "manca" o "falta"; es diu en economia quan les despeses d'una empresa superen els beneficis.

Delirium tremens: Literalment "delirium tremols"; malaltia consistent en allucinacions i tremolors, provocada per l'abs de begudes alcohliques.

Desideratum o desiderata: Literalment "all desitjat"; demanda que hom fa a una biblioteca perqu adquireixi un determinat llibre.

Deus ex machina: Literalment "el du que baixa de la grua"; l'expressi significa realment "soluci improvisa, d'ltim moment", i t el seu origen en la tcnica d'alguns trgics grecs que remataven les seves obres amb l'aparici d'un du (un actor caracteritzat que penjava d'una grua) que ressolia tots els conflictes.

Dixi: "He dit"; expressi amb la qual hom dna per acabat el discurs que ha fet.

Dixit: "Ha dit"; es diu quan hom vol citar alg altre.

Do (tibi) ut des: "(Et) dono perqu em donis"; es diu en favors recprocs.

Dura lex, sed lex: "La llei s dura, per s la llei"; frase que expressa la idea que la llei s inflexible per a tothom.

E.

Ecce homo: "Heus aqu l'home"; paraules de Pon Pilat en presentar Jess desprs de ser flagellat i coronat amb espines. Tot junt (eccehomo) significa persona malferida, colpejada.

Errare humanum est et confiteri errorem prudentis: "Errar s hum, confessar l'error s de savis"; frase de Sant Jeroni.

Et alii: "I altres" (abreviat et al.). Expressi que s'utilitza per abreviar la llista d'autors d'una obra collaborativa i s'afegeix desprs del primer o primers autors.

Et cetera: "I altres coses" (abreviat etc). ;

Et tu, Brute?: "Tu tamb, Brutus?"; darreres paraules de Juli Csar al seu assass Brutus en la tragdia homnima de Shakespeare. Vegeu Tu quoque, fili mi?.

Ex abrupto: "D'una manera brusca"; ha donat el substantiu exabrupte.

Ex aequo: "Per igual", "pels mateixos mrits"; es diu quan en una competici o certmanen dos o ms participants han quedat empatats en la primera posici.

Ex cathedra: Literalment "des de la ctedra"; es diu principalment del Papa quan parla de les veritats relatives a la fe cristiana, o d'alg que parla amb to d'autoritat.

Ex libris: "Dels llibres de"; marca estampada en un llibre que n'identifica el propietari.

Ex nihilo: "Del no-res"; es diu de l'sser o cosa creat sense matria preexistent.

Ex novo: "De nou"; s diu quan una empresa o investigaci s'ha de comenar de nou.

Ex officio: "Per ofici"; es diu quan una persona ocupa un crrec perqu n'exercix un altre de relacionat.

Ex professo: "Expressament".

Ex voto: "Per vot (a una divinitat)"; es diu de l'ofrena feta a un du pel compliment d'un favor.

Excusatio no petita, accusatio manifesta: "L'excusa no demanada manifesta l'acusaci"; es diu quan alg s'excusa d'alguna cosa de la qual no ha estat acusat, palesant aix la seva culpabilitat.

Exempla docent: "Els exemples ensenyen".

Exempli gratia: "Per exemple".

Extra muros: "Fora de les muralles", s a dir "als afores".

F.

Fac simil o facsmil: Literalment "fes-ho igual"; reproducci d'un text per facilitar-ne l'estudi.

Fac totum o Facttum: Literalment "fes-ho tot"; es diu de la persona que en una empresa realitza totes les feines.

Facta, non verba: "Fets, no paraules".

Festina lente: "Afanya't lentament"; traducci d'una frase d'Eurpides que August solia dir per prevenir els generals contra la temeritat i la pressa.

Fugit irreparabile tempus: "El temps fuig irremeiablement"; frase extreta de les Gergiques de Virgili sobre la fugacitat del temps.

G.

Gaudemus igitur, iuvenes dum sumus: "Gaudim doncs, mentre som joves"; primers versos de De brevitate vitae o Gaudeamus igitur, himne dels estudiants universitaris compost al s.XIII.

Gens una sumus: "Som una famlia"; lema de la Federaci Internacional d'Escacs.

Graecia capta ferum victorem cepit: "Grcia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor"; vers d'Horaci que parla de la introducci de la cultura grega a Roma desprs de la conguesta de Grcia al s. II aC. ;

Gratia Dei: "Per la grcia de Du".

Gratia gratiam parit: "Un favor engendra un altre favor"; traducci d'un vers d'una tragdia de Sfocles.

Gratis et amore: "De franc i per amor".

Grosso modo: "De manera barroera", "a grans trets".

Gravamen: "Crrega"; es diu de la crrega que afecta un b immoble i, per extensi, els bns mobles, en benefici d'un tercer.

H.

Habeas corpus (ad subjicicendum):: "Tingues el cos present (per a sotmetre'l al jutge)"; instituci processal - creada pel parlament angls al 1679 - segons la qual tota persona detinguda ha de ser posada a disposici de l'autoritat judicial competent que decideixi si ha de ser engarjolat o posat en llibertat.

Habitat: Literalment "ell habita"; conjunt de condicions ambientals en qu es desenvolupa un sser viu.

Hic et nunc: "Aqu i ara".

Homo homini lupus: "L'home s un llop per a l'home"; frase extreta d'una obra de Plaute que va esdevenir un lema de la filosofia moral de Thomas Hobbes;

Homo sapiens: "L'home que pensa"; denominaci que Linn va donar en la seva obra a l'sser hum modern.

(Doctor) honoris causa: "Per honorar-lo"; es diu del guard que s'entrega - principalment a les universitats - a aquelles persones que han destacat en un camp determinat.

Horror vacui: "Por al buit"; necessitat artstica de cobrir un espai buit o una superfcie blanca amb una obra o pintura, present sobretot al barroc;

I.

Id est:: "Aix s"; equival a "s a dir".

Idem:: "Aix mateix".

Im malam partem: s l'aplicaci d'una norma a supsits no regulats expressament en la seva lletra per que sn similars als contemplats per ella, perjudicant al reu.

In absentia:: "En absncia (de)".

In albis:: "En blanc".

In articulo mortis:: "En el moment de la mort"; es diu de la benedicci que un capell dna a un moribund. Tamb s'utilitza en el dret per indicar altres decisions i accions preses en el trnsit final de l'individu cap a la mort, com ara un matrimoni celebrat quan un dels cnjuges est en perill de mort.

In crescendo:: "En el moment de crixer"; es diu de l'augment d'intensitat dels sons en un concert musical.

In dubio pro reo:: "En cas de dubte, a favor de l'acusat"; frmula jurdica que recorda el principi que ning por ser acusat sense proves.

In extremis:: "En els ltims moments".

In fraganti (delicto):: "Mentre (el delicte) crema"; es diu qua un delinqent s descobert en el moment de cometre el delicte.

In infinitum: Vegeu ad infinitum.

In media res:: "En mig de l'assumpte"; expressi extreta d'Horaci que parla d'Homer, el qual a la Ilada narra la guerra de Troia no des del comenament, sin a partir del des any. Vegeu ab ovo.

In memoriam:: "En record (d'una persona morta)". ;

In mente:: "En la ment", "en la intenci".

In pectore:: "En el pit", "en el cor"; es diu quan hom ha pres una decisi per la mant en secret fins al moment de fer-la oficial.

In situ:: "Al (mateix) lloc".

In vitro:: "En un vidre"; es diu dels experiments biolgics - principalment de la fecundaci - que es realitza en un laboratori, amb instruments especials.

In vivo:: "En viu".

Infra::  "Avall", "ms avall"; adverbi usat en llibres per citar fragments posteriors del mateix. Oposat a supra, sol aparixer combinat amb confer (vegeu).

INRI:: Sigles de "Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum" ("Jess de Natzaret, rei del jueus") que solen escriure's a les imatges de Crist crucificat.

Inteligenti pauca:: "A l'intelligent poques (paraules basten).

Inter nos:: "Entre nosaltres", "amb confiana".

Interim:: "Entretant"; moment intermedi entre dos fets.

Ipso facto:: "En el mateix acte", "immediatament".

Ira furor brevis est:: "L'ira s una bogeria momentnia"; frase extreta d'un epode d'Horaci.

Ite, missa est:: "Aneu-vos-en, la missa s'ha acabat"; frase amb qu l'oficiant dna per acabada la celebraci litrgica.

Item:: "Igualment", "tamb"; com a adverbi es diu com a introducci dels apartats en un escrit o enumeraci; com a nom fa referncia a una paraula clau que identifica un escrit, llibre, document, etc.

Iunior o Junior:: "Ms jove"; oposat a senior (vegeu).

L.

Lapsus calami: "Error del clem"; es diu de l'error que hom comet en escriure.

Lapsus linguae: "Error de la llengua"; es diu de l'error que hom comet en parlar.

Lapsus memoriae: "Error de memria"; es diu de l'error que hom comet en no recordar correctament un determinat fet.

Lato sensu: "En sentit ampli"; oposat a strictu senso.

Locus amoenus:"Tpic que evoca un paisatge constitut, generalment per un prat, uns arbres, aigua que brolla o corre, cant d'ocells, brisa agradable... Es un tpic abundant en la poesia, un exemple el trobem a la buclica I de Virgili.

M.

Magister dixit: "El mestre ho ha dit"; frase amb qu els escoliastes medieval citaven arguments d'Aristtil; ara es fa servir entre membres d'una organitzaci per a referir-se al cap de la mateixa.

Manu militari: "Per m militar", "per la fora de les armes".

Mare magnum: "Mar grossa", "maregassa"; confusi, daltabaix.

Mare nostrum: "El nostre mar"; nom que donaven els romans al mar Mediterrani.

Maxime: "Sobretot".

Mea culpa: "Per culpa meva".

Memento: Literalment "recorda (tu)"; part de la missa en qu es fa una pregria pels fidels; nota destinada a fer recordar algunes coses.

Memorandum: Literalment "all que s'ha de recordar"; nota destinada a recordar algunes coses; relaci de fet referents a un tema.

Mens sana in corpore sano: "Una ment sana en un cos sa"; frase de Juvenal, extreta d'una de les seves stires, on dia qu han de demanar els homes als dus.

Miles gloriosus:"Soldat gloris"; figura literria popularitzada per Plaute;

Miserere (mei, Deus): "Compadiu-vos (de mi, Du)"; psalm 50 de la Bblia, resat principalment davant una mort inminent.

Modus operandi: ";amera d'obrar".

Modus ponens:"manera de situar-se", nom d'un tipus de raonament en lgica, vegeu tamb Modus tollens;

Modus vivendi: "Manera de viure", especialment referida a com es guanya hom la vida.

Mors certa, hora incerta: "La mort s certa, la seva hora, incerta".

Motu proprio: "Per proi moviment"; "per prpia iniciativa".

Multa docet fames: "La fam ensenya molt". ;

Mutatis mutandis: "Canviant les coses que s'han de canviar", "salvant les distncies".

N.

Nomina: Plural de nomen ("noms"); llista dels empleats que treballen en una empresa.

Non plus ultra: "No ms enll"; inscripci que Hrcules va gravar a les dues columnes que va aixecar a l'estret de Gibraltar per conmemorar la ms occidental de les seves gestes.

Non scholae, sed vitae: "(Hem d'aprendre) no per a l'escola, sin per a la vida"; destncia de Sneca.

Non semper Saturnalia erunt: "No sempre seran les saturnals", festes romanes en honor al du Saturn; no tots els dies sn festa.

Nosce te ipsum: "Coneix-te tu mateix"; traducci d'una inscripci grega al santuari d'Apollo a Delfos que va esdevenir un dels lemes de Scrates;

Nota bene: Literalment "observa b"; aclariment que es posa al final d'un text per part de l'autor (abreujat NB, a diferncia de NT, nota del traductor);

Nullus agenti dies longus est: "Cap dia s llarg per a l'home treballador"; cita de Sneca.

Numerus clausus: "Nombre tancat"; quantitat lmit de persones que es poden matricular en un determinat curs.

Nunc est bibendum: "Ara s'ha de beure"; comenament d'una oda d'Horaci en qu celebra la victria d'August a la batalla d'Acci i que s'usa com a exhortaci a festejar un esdeveniment.

O.

O tempora! O mores!: "Oh temps, oh costums!"; exclamaci de les Catilinries de Cicer.

Obiit: "Va morir"; formula usada en inscripcions funerries.

Odi et amo: "Odio i estimo"; comenament d'un poema curt de Catul usat per a destacar la curta distncia que separa els sentiments d'amor i d'odi.

Omnia mors aequat: "La mort tot ho iguala"; fragment d'un vers de Claudi Claudi;

Omnia vincit amor: vegeu Amor vincit omnia.

Opera minora: "Obres menors"; es diu dels treballs menys importants d'un autor.

Opera prima: "Primer treball".

Opus Dei: "Obra de Du", actualment una prelatura religiosa;

Ora et labora: "Resa i treballa"; lema de l'orde del benedictins.

Ora pro nobis: "Resa per nosaltres"; formula que es repeteix desprs de la invocaci d'una lletania.

Otium sine litteris, mors est et hominis vivi sepultura: "L'oci sense estudi s la mort i l'enterrament d'un home viu"; sentncia de Sneca.

P.
Panem et circenses: "Pa i jocs de circ"; cita d'una Stira de Juvenal on critica que el poble rom ja noms demani menjar i diversions.

Pater familias: "Cap de famlia"; a Roma, home que detentava la mxima autoritat en una casa.

Pater Patriae: "Pare de la Ptria"; ttol honorfic que el Senat atorgava a aquelles personalitats que havien destacat en la defensa de l'Estat.

Patria potestas: "Ptria potestat"; poder dels pares sobre els fills.

Peccata minuta: "Pecats menors".

Per capita: "Per caps"; s'usa en la locusi renda per capita.

Per saecula saeculorum: "Pels segles dels segles".

Per se: "Per ell mateix".

Persona non grata: "Persona no desitjable".

Placebo: Literalment "agradar"; medicament que alleuja el malalt per suggesti.

Placet: Literalment "agrada"; perms.

Plus: "Ms"; quantitat que es dna de ms en una paga.

Post data: Literalment "desprs de la data"; nota que s'afegeix al final d'una carta ja signada i datada.

Post meridiem: "Desprs del migidia", abreujat PM i usar per precisar les hores, sobretot en l'mbit anglosax (al mediterrani se solen donar en format de 24 hores per evitar ambigitats);

Post mortem: "Desprs de la mort".

Post scriptum: "Escrit desprs"; nota que s'afegeix al final d'un escrit.

Prima facie: "A primera vista".

Prima luce: "Amb la primera llum", "a trens d'alba".

Prima non datur et ultima dispensatur: "La primera no s donada i la ltima s perdonada". Proverbi utilitzat pels estudiants, demanant no haver de fer la primera i ltima classe del curs.

Primum vivere, deinde philosophari: "Primer, viure; desprs, filosofar"; cita atribuda a Hobbes.

Primus inter pares: "El primer entre iguals".

Pro indiviso: "Sense dividir"; situaci jurdica que es dna quan hom mor sense haver establit la repartici de l'herncia.

Prosit: "Que aprofiti"; es diu abans de fer un brindis.

Q.
Quae nocent, docent: "All que fa mal, ensenya". ;

Qualis artifex pereo: "Moro com un artista"; darreres paraules atribudes a Ner en el moment del seu sucidi.

Qui non zelat, non amat: "Qui no sent gelosia, no estima"; sentncia de Sant Agust;

Quid: "El qu", punt essencial d'una qesti.

Quid pro quo:Tot i que el diccionari defineix aquesta locuci com "error que consisteix a prendre una cosa per altra", s'utilitza sovint per a indicar que una cosa es dna a canvi d'una altra. Un exemple prou conegut es troba a la pellcula "El silenci dels anyells" (1991), en qu el Dr. Hannibal Lecter (Anthony Hopkins) ofereix un quid pro quo a l'agent Clarice Starling (Jodie Foster): ell li donar informaci sobre un assass si ella, a canvi, li explica detalls de la seva infantesa.

Quod erat demonstrandum (Q.E.D.): "Que s el que volem demostrar"; expressi amb qu, en matemtiques, es dna per acabada una demostraci.

Quod natura non dat; reddere cura potest: "All que la naturalesa no dna, l'esfor ho pot proporcionar".

Quod natura non dat, Salmantica non praestat: "All que la naturalesa no dna, (la universitat de) Salamanca no ho concedeix"; si no es tenen aptituds naturals per estudiar, de res serveix anar a un bon centre.

Quo vadis, Domine: "On vas, Senyor?"; paraules que alguns escrit apcrifs atribueixen a Sant Pere quan, en fugir de Roma durant la primera persecuci, se li va aparixer Jess.

Quorum: Nombre mnim d'assistents a una reuni per qu les decisions que s'hi prenguin tinguin validesa; abreviaci de quorum praesentia sufficit "la presncia dels quals s suficient".

R.
Rara avis: "Au estranya"; animal o persona de caracterstiques costums singulars.

Referendum: "Literalment "all que ha de ser consultat"; consulta popular.

Requiem: Abreviaci de Requiem aeternam dona eis, Domine "Dna'ls els descans etern, Senyor"; pregria que hom resa pels difunts.

Requiescat in pacem (R.I.P.): "Descansi en pau", gravat a les lpides dels cementiris;

Rictus: "Obertura de la boca".

Rigor mortis: "Rigidesa de la mort"; estat de rigidesa que sobrev a un cadver al poc temps de morir.

Rosa de spinis floret: "(Tamb) una rosa floreix d'entre les espines"; cita de Sant Jeroni referida a Sant Hilar, de pares pagans.

S.

Sancta sanctorum: "El ms sagrat del sagrat"; nom amb qu es designava l'habitaci del Temple de Jerusalem a la qual noms hi podien accedir els sacerdots. Actualment s'usa per a referir-se a un lloc privat i personal al qual noms hi poden accedir uns pocs elegits.

Sapere aude: "Atreveix-te a saber", lema de la Illustraci;

Senior: "Major" (vegeu Junior).

Si vis amari, ama: "Si vols ser estimat, estima"; sentncia de Sneca presa del filsof Hecat.

Si vis pacem para bellum: "Si vols la pau, prepara la guerra.

Sic: "Aix". Tamb s'usa entre parntesis per expressar distncia entre l'autor del text i el contingut una cita literal;

Sine die: Literalment "sense dia"; "sense data determinada".

(Conditio) sine qua non: "(Condici) sense la qual"; es diu de la condici necessria perqu es faci una cosa.

Sol omnibus lucet: "El sol brilla per a tothom"; cita de Petroni.

Statu quo: "En l'estat en qu"; en diplomcia fa referncia a l'estat de coses anterior a un conflicte bllic.

Status quaestionis: es refereix a les aportacions que altres autors han fet prviament, i que s'han de conixer per comprendre la qesti a ser tractada.

Stricto sensu: "En sentit estricte".

Sub conditione: "Sota condici (que)".

Sub iudice: "Sota el jutge" o "en mans del jutge"; es diu de la qesti que es troba en ple procs judicial.

Sui generis: "Del seu gnere"; es diu d'una persona de carcter especial.

Suo tempore: "Al seu temps".

Superavit: Literalment "ha superat"; es diu en economia quan els beneficis d'una empresa superen les despeses.

Supra: "Ms amunt"; adverbi usat en llibres per citar fragments anteriors del mateix. Oposat a infra, sol aparixer combinat amb confer (vegeu).

Sursum corda: "Amunt els cors"; formula litrgica amb qu es donen nims als fidels.

T.
Tabula rasa: "Llenol en blanc", expressi usada pels defensors del coneixement extret de l'experincia, que afirmen que la persona neix amb la ment en blanc;

Tam in onere, quam in honore: "Tant en les crregues i obligacions, com en els honors"; citada a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, llibre de la visita al Deganat del Valls, efectuada el 1682, full 22.

Tempus fugit: "El temps s'escola", tpic literari sobre la brevetat de la vida;

Terminus ante quem: "Terme abans del qual"; en histria, data abans de la qual se situa un esdeveniment de cronologia desconeguda.

Terminus post quem: "Terme desprs del qual"; en histria, data desprs de la qual se situa un esdeveniment de cronologia desconeguda.

Tertium non datur: "No es dna un tercer", "no hi ha una tercera possibilitat"; cita de Cicer.

Totum revolutum: "Tot regirat"; confusi, desordre.

Transfert: Literalment "traspassa" o "transfereix". Trasps d'un jugador a un altre equip.

Tres faciunt collegium: "Tres fan un collegi"; sentncia de Justini I segons la qual fan falta tres persones per formar una societat.

Tu quoque, fili mi: "Tu tamb, fill meu"; traducci al llat de les paraules en grec que, segons algunes fonts, va dir Juli Csar al seu assass Brutus.

U.

Ubi amici, ibi opes: "On hi ha amics, all hi ha riqueses"; cita de Plaute. ;

Ubi amor, ibi dolor: "On hi ha amor, all hi ha dolor".

Ubi bene, ibi patria: "On estem b, all tenim la ptria"; cita de Cicer.

Ubi sunt?: "On sn?"; tpic literari que parla del pas de la vida dels homes, fams sobretot per l'obra de Jorge Manrique;

Una voce: "Amb una sola veu, unnimement".

Unus flos non facit ver: "Una flor no fa primavera".

V.
Vade retro (me, Satana): "Aparta't (del meu davant, Satans); frase amb qu Jess va respondre Pere quan aquest li va retreure que anuncis la seva passi.

Vae victis!: "Ai dels venuts!"; paraules atribudes al cabdill gal Brennus, quan el seu poble va assaltar Roma (390 aC).

Varium et mutabile semper femina: "La dona s quelcom variant i canviant"; vers de l'Eneida de Virgili.

Veni, vidi, vici: "He arribat, he vist, he venut?; frase amb qu Juli Csar va anunciar la seva victria sobre Frnaces II del Pont (47 aC).

Verba volant, scripta manent:"Les paraules volen, els escrits romanen". ;

Vox populi: "Veu del poble", "rumor popular".




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140504" title="Llista d'escriptors africans" nonfiltered="1712" processed="1699" dbindex="57445">

 Algria .

Jean Amrouche, Algria (1907 1962);
Marguerite Taos Amrouche (1913 1976);
Rachid Boudjedra (1914  );
Albert Camus (1913 1960);
Jacques Derrida (1930 2004);
Mohammed Dib (1920 2003);
Tahar Djaout (1954 1993);
Assia Djebar (1936  );
Frantz Fanon, originari de Martinique (1925 1961);
Mouloud Feraoun (1913 1962);
Mouloud Mammeri (1917 1989);
Latifa Ben Mansour (1950  );
Jorge McDoogal (1907 1962);
Rachid Mimouni (1945 1995);
Ahlam Mostaghanemi (1953  );
Lela Sebbar;
Jean Snac (1926 1962);
Kateb Yacine (1929 1989);

 Angola .

Jos Eduardo Agualusa (1960  );
Mrio Pinto de Andrade (1928 1990);
Arlindo Barbeitos (1940  );
Mendes de Carvalho;
Dia Kassembe;
Alda Lara (1930 1962);
Pedro de Gouveia Leite Mateus;
Mbwango   (Reis Luis);
Manuel Rui Monteiro;
Agostinho Neto (1922 1979);
Ondjaki;
Oscar Ribas (1909 2004);
Pepetela (Artur Carlos Maurcio Pestana dos Santos, 1941  );
Paula Tavares (1952  );
Amplia Veiga, nascut a Portugal (1931  );
Jos Luandino Vieira (1935  );
Helene Cixious;

 Benn .

Berte-Evelyne Agbo, tamb relacionat amb el Senegal;
Francis Aupiais, nascut a Frana (1877 1945);
Olympe Bhly-Quenum;
Florent Couao-Zotti (1964  );
Flix Couchoro, tamb relacionat amb el Togo (1900 1968);
Richard Dogbeh, tamb relacionat amb el Togo, Senegal i la Costa d'Ivori ;
Adelaide Fassinou (1955  );
Batrice Lalinon Gbado;
Christine Adjahi Gnimagnon, tamb relacionat amb el Senegal;
Colette Senami Agossou Houeto (1939  );
Gisle Hountondji (1954  );
Paulin J. Hountondji (1942  );
Paulin Joachim (1931  );
Lauryn, tamb relacionada amb Costa d'Ivori i amb Togo, nascuda a Fran (1978  );
Hortense Mayaba;
Jean Pliya (1931  );
Jos Pliva (1966  );

 Botswana .

Galesiti Baruti;
Caitlin Davies, nascut al Regne Unit (1964  );
Unity Dow (1959  );
Bessie Head, nascut a Sudfrica (1937 1986);
Moteane Melamu;
Barolong Seboni, poeta (1957  );
Andrew Sesinyi;
Mositi Torontle;

 Burkina Faso .

Angle Bassol-Oudraogo, tamb relacionada amb Costa d'Ivori (1967  );
Sarah Bouyain (1968  );
Simpor Simone Compaore;
Zarra Guiro (1957  );
Monique Ilboudo;
Sophie Heidi Kam (1968  );
Sandra Pierrette Kanzie;
Joseph Ki-Zerbo (1922  );
Gal Kon (1976  );
Honorine Mare (1972  );
Suzy Henique Nikima (1983  );
Adiza Sanoussi;
Marie-Simone Sri, tamb relacionada amb Senegal;
Prof. Maxime Z. Som;

 Burundi .

Donatien Bihute (1940  );
Antoine Kaburahe (1965  );
Daniel Kabuto;
Esther Kamatari (1951  );
Colette Samoya Kiruya (1952  );
Barbara Kururu Ndimurukundo (1950  );
David Niyonzima (1959  );
Marc Rwabahungu (1956  );

 Camerun .
 Marie-Therese Assiga Ahanda;
 Francis Bebey (1929  ) autor de  Les Trois Petits Cireurs, Agatha Moudio'son, The Ashanti Doll, Enfant Pluie, Ministre et le Griot-;
 Mongo Beti (pseudnim d'Alexandre Biyidi Awala) (1932 2001);
 Calixthe Beyala;
 Jacques Bonjawo;
 Professor Ndumbe Eyoh;
 Evelyne Mpoudi Ngole (1953-);
 Ferdinand Oyono (1929  );
 Severin Cecile Abega: Les Bimanes, Le Bourreau, Entre Terre et Ciel;
 Guillaume Oyono Mbia: Trois Pretendants un mari;
 Bernard Nanga: Les Chauve-Souris;
 Were Were Liking;
 Francois Sengat-Kuo: autor de les colleccions de poemes Fleurs de Laterite, Heures rouges, i Collier de Cauris;
 Rene Philombe (pseudnim de Philippe-Louis Ombede) ;
 Paul Dakeyo;
 Charles Ngande;
 Etienne B. Noume;
 Fernando D'Almeida;
 Patrice Kayo;
 Elolongue Epanya Yondo;
 Paul-Charles Atangana;
 Eno Belinga;
 Claude-Joseph M'Bafou-Zetebeg;
 Engelbert Mveng autor de la collecci de poemes Balafon;
 David Ndachi Tagne;
 Philomene Bassek: autor de La Tache de Sang;

 Cap Verd .
Germano Almeida (1945  );
Jorge Barbosa;
Leopoldina Barreto;
Amlcar Cabral (1921 1973) (vegeu tamb Guinea-Bissau);
Alile Wahnon Ferro (1940  );
Sergio Frusoni (1901 1975); Poems in the crioulo of So Vicente;
Baltasar da Silva Lopes (1907 1989);
Manuel Lopes (1907 2005);
Joo Clefas Martins (1901 1970);
Yolanda Morazzo (1928  );
Manuel de Novas (1938  );
Ivone Ramos: (1926   ); short-stories;
Dina Salstio (1941  );
Ana Julia Monteiro Sana (1949  );
Rosa de Saron;
Eugnio Tavares (1867 1930);

 Costa d'Ivori .

Josette D. Abondio;
Anne-Marie Adiaffi (1951  );
Marie-Danielle Aka;
Marie Giselle Aka (nascuda al Lban) (1971  );
Assamala Amoi, d'origen francs (1960  );
Michele Assamoua, originriament francesa (1941  );
Annick Assemian, nascut a Frana (1952  );
Angle Bassol-Oudraogo, tamb relacionada amb Burkina Faso (1967  );
Khadi Sy Bizet;
Fatou Bolli;
Tanella Boni;
Isabelle Boni-Claverie;
Marie Anne Caro;
Jeanne de Cavally (1926  );
Fanny Fatou Ciss (1971  );
Micheline Coulibaly, nascuda al Vietnam (1950 2003);
Bernard Binlin Dadi (1916  );
Henriette Diabate;
Muriel Diallo (1967  );
Gina Dick;
Richard Dogbeh, tamb relacionat amb Benin, Senegal i Togo (1932 2003);
Werewere-Liking Gnepo, tamb relacionat amb el Camerun (1950  );
Gilbert G. Groud (1956  );
Genevieve Koutou Guhl;
Oklomin Kacou;
Simone Kaya (1937  );
Fatou Kita;
Alimatou Kon;
Boundou Kon;
Akissi Kouadio;
Adjoua Flore Kouame (1964  );
Ahmadou Kourouma (1927 2003);
Lauryn, tamb relacionat amb Togo i Benin, nascuda a Frana (1978  );
Manssa;
Mary Lee Martin-Kon, (nascuda als Estats Units);
Mariama Mit (1967  );
Isabelle Montplaisir;
Rosalie Nana (1962  );
Goley Nianti Lou;
Pascale Quao-Gaudens (1963  );
Cristiane Remino-Granel, nascuda a la Martinica.
Marinette Secco, nascuda a Frana (1921  );
Marie-Simone Sri, tamb relacionada amb Burkina Faso;
Hadara Fatoumata Sirantou;
Vronique Tadjo (1955  );
Caroline Angle Yao;
Regina Yaou (1955  );
Annie Yapobi;
Marion Diby Zinnanti (1960  );

 Djibouti .

Waberi Abdourahman (1965  );
Mouna-Hodan Ahmed (1972  );

 Egipte .
'Abd Al-Rahman Abnudi (1938  );
Ahdaf Soueif;
Alifa Rifaat (1930 1996);
Gamal Al-Ghitani (1945  );
Hayam Abbas Al-Homi;
Leila Ahmed (1940  );
Muhammad Aladdin;
Mustafa Sadek El-Rafey;
Naguib Mahfouz, (1911 2006), guanyador del Premi Nobel de Literatura de1988;
Nawl El Saadwi (1931  );
Salama Moussa (1887 1958);
Samir Amin (1931  );
Sonallah Ibrahim;
Taha Hussein (1889 1973);
Tatamkulu Afrika, tamb relacionat amb Sudfrica (1920 2002);
Yusuf Idris (1927 1991);

 Guinea Equatorial .

Mara Nsu Ange (1945  );
Juan Balboa Boneke (1938  );
Juan Toms vila Laurel (1966  );
Donato Ndongo-Bidyogo (1950  );

 Eritrea .

Reesom Haile;

Etipia .

Inn nu  ggon fir (pseudnim de Nag sh Gabra M ry m);
Haddis Alemayehu (1910 2003);
Michael Daniel Ambatchew (1967  );
Kidist Bayelegne;
fawarq Gabra Iyasus (1868 1947);
Tsehaye Gabre-Medhin (1936 2006);
Be'alu Girma;
bbe Guba ;
Ababa Haylemelekot;
Girm cchaw Takla H w ry t;
Moges Kebede;
Mengistu Lamm  (1924 1988);
T ddasa L b n;
Nega Mezlekia (1958  );
Blattengeta Heruy Welde Selassie (1878 1939);
Sahle Selassie (1936  );
Demese Tsege;
Hama Tuma (1949  );
Mammo Wudneh;
Birh nu Zar hun;

 Gabon .

Jean-Baptiste Abessolo (1932  );
Nadele Noele Ango Obiang;
Peggy Lucie Auleley;
Bessora (nascut a Blgica) (1968  ) ;
Rene Maran, nascut prop de la Martinica (1887 1960);
Chantal Magalie Mbazoo-Kassa;
Justine Mintsa (1967  );
Nadge Nolle Ango Obiang;
Angle Ntyugwetondo Rawiri (1954  );

 Gmbia .
 Lenrie Peters (1932  );
 Alhagi Kah;

 Ghana .

Ama Ata Aidoo (1940  );
Anthony Appiah (1954  );
Ayi Kwei Armah (1939  );
Raphael Armattoe (1913 1953);
Bediako Asare, tamb relacionat amb Tanznia;
Meshack Asare (1945  );
Kofi Awoonor (1935  );
William Boyd (1952  );
Margaret Busby;
Abena Busia (1953  );
Akosua Busia (1966  );
J.E. Casely-Hayford (1866 1930);
Quobna Ottobah Cugoano, territori avui en dia anomenat Ghana (1757? 1801?);
Amma Darko (1956  );
Michael Dei-Anang;
Efua Dorkenoo;
Kwame Nkrumah (1909 1972);
(John) Atukwei Okai (1941  );
Frank Kobina Parkes (1932 2005 );
Nii Ayikwei Parkes (1974  );
Carl Christian Reindorf;
Efua Theodora Sutherland (1924 1996 );
Kwakuvi Azasu;
Francis Selormey;
Genevieve Yaa Asantewa Ofori- alias Sante;

 Guinea .

Tanou Diallo (1976   );
Sirah Balde de Labe;
Nadine Bari, nascut a Frana (1940  );
Assatou Barry (1959  );
Kesso Barry (1948  );
Mariama Barry, tamb relacionat amb el Senegal;
Josiane Cointet, naixement i residncia a Frana;
Koumanthio Zeinab Diallo (1956  );
Mariana Kesso Diallo;
Camara Laye (1928 1985);
Tierno Monnembo (1947  );
Williams Sassine (1944 1996);
Marie Bernadette Tiendrbogo (1958  );
Senyo Adjibolosoo;

 Guinea-Bissau .

Amlcar Cabral (1921 1973) (vegeu tamb Cap Verd);
Nadine Nyangoma, nascuda a Blgica;

 Kenya .

Abdellatif Abdalla;
Sayyid Aidarusi;
Chacha Nyaigotti-Chacha (1952  );
Rocha Chimera;
Muyaka bin Haji al-Ghassany;
Jomo Kenyatta (1892? 1978);
Mwana Kupona binti Msham;
Micere Mugo (1942  );
Rebeka Njau (1930  );
Asenath Bole Odaga;
Atieno Odhiambo (1945 );
Margaret Ogola;
Moraa Gitaa;
Grace Ogot (1930  );
M.G. Vassanji (1950  );
Ngugi wa Mirii (1951  );
Ahmad Nassir;
Ng g  wa Thiong'o (1938  );
Meja Mwangi (1948  );
Mwangi Gicheru;
Elspeth Huxley (1907 1997);
Karen Blixen Isak Dinesen (1885 1962);
Wahome Muthahi ( 2003);
Binyavanga Wainaina guanyador del Premi Caine de 2002 (1971  );
Parselelo Kantai;
Yusuf Dawood;
Francis Imbuga;
Yvonne Adhiambo Owuor guanyadora del Caine Prize 2003;
Billy Kahora;
Hillary Ngweno;
Leonard Kibera;
Koigi wa Wamwere (1949  );
Mwangi Ruheni (pseudnim de Nichola Muraguri);
John ole Kisimir;

 Lesotho .

Moroesi Akhionbare (1945  );
Thomas Mofolo (1876 1948);
Mzamane Nhlapo;
Mpho Matsepo Nthunya;
Halejoetse Tsehlana;

 Libria .
Edwin Barclay (1882 1955);
Edward Wilmot Blyden (1832 1912), nascut a les Illes Verges (vegeu tamb Sierra Leone);
Wilton G. S. Sankawulo (1943  );

 Lbia .
Sadiq Al-Naihoum;
Farag Al-Fakhri;
Ibrahiem El-kouni;

 Madagascar .

Jean-Joseph Rabearivelo (1903 1937);
Charlotte Arisoa Rafenomanjato;
Michle Rakotoson;

 Malawi .


 Chiwoza Bandawe;
 Steven Chimombo;
 Gospel Kazako;
 Lawrence Kadziche;
 Kondwani Kamiyala;
 Stanley Onjezani Kenani;
 Ken Lipenga;
 Benedicto Okomaatani Malunga;
 Jack Mapanje;
 Jack McBrams;
 Alfred Msadala;
 Adamson Muula;
 Jika Nkolokosa;
 David Rubadiri;
 Paul Tiyambe Zeleza;
 Willie Zingani;

 Mali .
Ahmad Baba al Massufi (1556 1627);
Abdoulaye Ascofar (1949  );
Ibrahima Aya (1967  );
Amadou Hampt B (1900 or 1901 1991);
Adame Ba Konar (1947  );
Massa Makan Diabat (1938 1988);
Souloum Diagho;
Ada Mady Diallo;
Alpha Mand Diarra (1954  );
Oumou Diarra, naixement a Iugoslvia (1967  );
Doumbi Fakoly (1944  );
Acha Fofana (1957 2003);
Assatou Guido (1941  );
Aoua Kita (1912 1980);
Fatouma Keta (1977  );
Moussa Konat (1951  );
Yambo Ouologuem (1940  );
Bernadette Sanou Dao (1952  );
Bamekan Soucko Bathily;
Fanta-Taga Tembely (1946  );
Aminata Traor (1942  );
Falaba Issa Traor (1930 2003);
Ahamadou Maiga dit Prince (1974  );

 Marroc .


 Mauritnia .

Moussa Diagana;
Moussa Ould Ebnou;
Mohammed al-Shankiti;
Abderrahmane Sissako;

 Maurici .
Aime Cesar;
Lilian Berthelot;
Marcel Cabon (1912 1972);
Raymond Chasle;
Malcolm de Chazal (1902 1981);
Carl de Souza (1949  );
Ananda Devi;
Jean Fanchette;
Colleen Lindsay, tamb relacionada amb Sudfrica;
Edouard Maunick (1931  );
Dev Virasawmy;

 Moambic .

Paulina Chiziane (1955  );
Mia Couto (1955  );
Jos Craveirinha (1922 2003);
Luis Bernardo Honwana;
Ungulani Ba Ka Khosa;
Lina Magaia;
Alia Mompl (1935  );
Amlia Muge (1952  );
Glria de Santana (1925  );
Nomia de Sousa (1926  );


 Nigria .
See: Llista d'escriptors nigerians

 Repblica Centreafricana .

Anure Blouin (1921  );
Etienne Goyemide  "Le Silence de la Foret";

 Repblica del Congo .

Nolle Bizi Bazouma (1959  );
Silvie Bokoko (1960  );
Adle Caby-Livannah (1957  );
Cucile-Ivelyse Diamoneka (1940  );
Emmanuel Dongala] (1941  );
Mambou Aime Gnali;
Floe Hazoume (1959  );
Francine Laurans (1962  );
Binka Daniele Lissouba, naixement a Frana;
Henri Lopes  (1937  ), naixement a Congo-Kinshasa;
Jean Makouta Mboukou;
Jean Malonga;
Guy Menga;
Justine M'Poyo Kassa-Vubu (1951  );
Diur N'Thumb;
Ghislaine Sathoud (1969  );
Jean-Baptiste Tati-Loutard;
Tchicaya U Tam'si (1931 1988);
Aleth Felix- Tchicaya (1955  );
Jeannette Balou Tchichelle (1947  );
Betty (Elisabeth) Mweya Tol'Ande (1947  );
Marie-Leontine Tsibinda;
Brigitte Yengo;
Patrice Yengo;
Theophile Obenga;

 Repblica Democrtica del Congo .

Lonie Abo, (1945  );
Ras Neza Boneza (1979  );
Amba Bongo;
Lima-Baleka Bosekilolo;
V.Y. Mudimbe (1941  );
Kavidi Wivine N'Landu;
Clmentine Nzuji (1944  );
Maguy Kabamba (1960  );
Christine Kalonji;
Sony Labou Tansi (1947 1995);
Kabika Tshilolo;
Frederick Kambemba Yamusangie;
Lye M Yoka;


 Rwanda .
Maggy Correa;
Jeannine Herrmann-Grisius;
Thrse Muamini;
Yolande Mukagasana;
Benjamin Sehene (1959  );
Marie-Aimable Umurerwa;
Marie Batrice Umutesi (1959  );
Emmanuel Habumuremyi (1972  );

 Shara Occidental .

 So Tom i Prncipe .

Olinda Beja (1946  );
Sara Pinto Coelho (1913 1990);
Conceio Lima (1962  );
Caetano da Costa Alegre (1864 1890);
M. Manuela Margarido (1925  );
Alda do Esprito Santo (1926  );
Mario Domingues (1899  );
Jos Francisco Tenreiro (1921 1963);

 Senegal .
See: Llista d'escriptors senegalesos

 Sierra Leone .

 Edward Wilmot Blyden (1832 1912), nascut a les Illes Verges (vegeu tamb Libria);
 Syl Cheney-Coker (1945  );
 Aminatta Forna;
 Africanus Horton (1835 1883);
 Delia Jarrett-Macauley;

 Somlia .
Abdi Aziz Ahmed Gurbiye: ;
Gurbiye;
Abdisalam Issa-Salwe;
Abdirahman Mohamed Adam (Af-jar);
Abdi Sheik Abdi;
Abdi Kusow;
Ahmed Farah Ali 'Idaja' (Ortografia somal: Axmed Faarax Cali 'Idaajaa');
Ayaan Hirsi Ali (1969  );
Cabdulqaadir Xirsi 'Yamyam';
Cali Xuseen Xirsi (1949  );
Faarax Maxamed Jaamac 'Cawl' (1937 1992);
Jaamac Cumar Ciise;
Maxamed Daahir Afrax;
Maxamed Xaashi Dhamac 'Gaariye' (1949  );
Mohamed Diriye Abdullahi;
Mohamed Haji Mukhtar;
Mohamed Ibrahim Warsame 'Hadrawi' (Ortografia somal: Maxamed Ibraahim Warsame Hadraawi') (1941 );
Nuruddin Farah (1945  );
Said S. Samatar;
Waris Dirie (1965  );
Yaasiin Cismaan Keenadiid;
Rage Omaar;
Musa Galaal;
Abdinasir Dirie;
Ahmed Ahmed;
IIbrahim Ahmed;
Abdul Qader Mohammed Mursal;

 Sudan .
See: Llista d'escriptors sudanesos

 Tanznia .

Mark Behr, tamb relacionat amb Sudfrica;
Euphrase Kezilahabi (1944  );
Shaaban Robert (1902 1962);
Julius Nyerere (1922 1999);
Hammie Rajab;
Penina Mlama;
Elvis Musiba;
Amandina Lihamba ;
Edwin Semzaba ;
Shafi Adam Shafi ;
Chachage Seith Chachage;

 Togo .

Gad Ami (1958  );
David Ananou (1917 2000);
Flix Couchoro, tamb relacionat amb Benn (1900 1968);
Richard Dogbeh, tamb relacionat amb Benn, Senegal i Costa d'Ivori (1932 2003);
Kossi Efoui (1962  );
Emilie Anifranie Ehah, tamb relacionada amb el Senegal ;
Christiane Akoua Ekue (1954  );
Alemdjrodo Kangni (1966  );
Tt-Michel Kpomassie (1941  );
Pyabelo Chaold Kouly (1943  );
Lauryn, tamb relacionada Benin i Togo, nascuda a Frana (1978  );
Senouvo Agbota Zinsou (1946  );

 Tunsia .

Hdi Bouraoui (1932  );
Aboul-Qacem Echebbi (1909 1934);
Gisle Halimi (1927  );
Ibn Khaldoun (1332 1406);
Albert Memmi (1920  );
Youssef Rzouga (1957  );
Walid Soliman (1975  );
Ahmad al-Tifashi (? 1253);

 Txad .

Marie-Christine Koundja (1957  );

 Uganda .

Timothy Wangusa (1942  );
Ayeta Anne Wangusa;
Moses Isegawa (1963  );
Catherine Samali Kavuma (1960  );
China Keitetsi (1967  );
Timothy Kalyegira;
Mahmood Mamdani (1947  );
Henry Kyemba;
Rajat Neogy (1938 1995);
Okot p'Bitek (1931 1982);
Mary Karoro Okurut;
Tarcis Nsobya;
Gorretti Kyomuhendo;
Arthur Gakwandi;
Emmanuel Acheta;

 Zmbia .
Solomon Mutswairo (1924  ) (vegeu tamb Zimbabwe);

 Zimbabwe (abans anomenat Rhodsia) .
Tsitsi Dangarembga (1959  );
Chenjerai Hove (1956  );
Doris Lessing, nascuda a Prsia (ara Iran) (1919  );
John Marangwanda;
Shimmer Chinodya (1957   );
Dambudzo Marechera (1952 1987);
Nozipa Maraire (1966  );
Charles Mungoshi (1947  );
Solomon Mutswairo (1924  ) (vegeu tamb Zmbia);
Alexander McCall Smith, tamb relacionat amb Botswana (1948  );
Marrily Runoona Kuzonyei;
Stanlake Samkange (1922 1988);
Andrew Plate (1980  );
Yvonne Vera, tamb amb conexi amb Canad (1964 2005);
Musaemura Zimunya (1949  );
Elias Kudzai Manyara (1981 );
Obediah Mlilo (? 1995);


Vegeu tamb.
 Llistes d'escriptors;

 Enllaos externs .
Base de dades de l'frica contempornia;
Escriptors Contemporanis Africans;
Africa Resource Research Data;
Lire les femmes - Escriptores africanes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140507" title="Anadir (desambiguaci)" nonfiltered="1713" processed="1700" dbindex="57446">

 Geografia:
Riu Anadir;
Altipl d'Anadir;
Ciutat d'Anadir;
Golf d'Anadir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140510" title="Ramon Folc VI de Cardona" nonfiltered="1714" processed="1701" dbindex="57448">
Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259 - 31 d'octubre de 1320), anomenat el Prohom Vinculador. Vescomte de Cardona  (1276-1320) i governador de Girona.

Desprs d'encapalar una revolta contra el rei el 1274 que acaba amb el seu empresonament, tornen a reconciliar-se el 1281 i es convert en fidel collaborador de Pere el Gran en la defensa contra la invasi francesa de la Croada contra la Corona d'Arag del 1285, participant a la defensa de Girona, que finalment va lliurar al croat Roger Bernat III de Foix el 7 de setembre de 1285, amb qui va pactar una treva de vint dies a partir del 19 d'agost prometent-li lliurar la plaa si passat aquest temps el rei no enviava a Girona l'ajut que els havia proms. El 7 de setembre, al terme dels vint dies fixats i no havent rebut l'ajuda del Rei Pere, la ciutat es va rendir als assetjadors.

Seguir amb la seva fidelitat reial amb Alfons II el Franc i Jaume II el Just. El 1302, fou conseller de Gast I de Foix, fill del seu cos Roger Bernat III de Foix, quan aquest va morir.  

Va ser enterrat al monestir de Poblet. 

 Antecedents familiars . 
Fill de Ramon Folc V de Cardona i Sibilla d'Empries. 

 Npcies i descendents .
Es cas amb Toda Prez d'Urrea en 1279 amb qui no tingu cap fill:


Es cas amb Maria Alvarez de Haro en 1304 amb qui tingu dos fills:
Ramon Folc VII de Cardona (28 de mar de 1305 - 17 de juliol de 1332);
Hug I de Cardona, (1307 - 25 d'agost de 1334), successor al vescomtat de Cardona.
 

Extramatrimonialment, va tenir amb Flor de Pontiac set fills ms:
Guillem de Cardona, mort en 1330.  ;
Berenguer de Cardona, mort en 1331.  ;
Constana de Cardona, mort en 1325.  ;
Ramon de Cardona, mort en 1328.  ;
Sibilla de Cardona. ;
Brunissenda de Cardona. ;
Pere de Cardona. ;












Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140511" title="Tallarol gros" nonfiltered="1715" processed="1702" dbindex="57449">

El tallarol gros, busqueret gros o busquereta esparverenca (Sylvia borin) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la famlia dels slvids.

 Caracterstiques Generals .

 Talla : 14 cm ;
 Pes : 16-22 gr.
 Duu un plomatge tristot, de color bru clar per sota. Tot ell t un aspecte revingudet.
 Edat mxima : 10 anys;

Subespcies.

 Sylvia borin borin ;
 Sylvia borin woodwardi ;

 Aspecte .

D'aspecte feixuc, cap rod i tot ell molt uniforme, amb bec curt i cara fosca. Bru grisenc clar per dalt, ms clar per sota. Amb un anell ocular clar i estret.

Es pot confondre amb la bosqueta pllida (Hippolais pallida), per t el bec ms curt i la cara ms fosca.

 Hbitat .

Distribut de forma regular per la Catalunya humida i les seves zones muntanyenques, aix com pels Pirineus i Pre-pirineus. Ms localitzada i de distribuci ms irregular pels ambients ms secs i mediterranis, pot nidificar en punts muntanyencs de Tarragona i Barcelona, aix com en altres rees interiors, sempre en les zones ms humides. Ms aviat s un nidificador a les terres continentals, mentre que a les terres de clima mediterrani hi s abundant en migraci.

Reproducci.

Al Principat de Catalunya fa niu a l'alta muntanya i en els indrets ms humits de les serralades litorals, que posseeixin, aix mateix, un estrat arbustiu dens. Entre mates, la parella construeix un cau amb herbes seques i el folra amb pls i arrels. Al maig-juny la femella pon 4 o 5 ous blancs (de vegades, tenyits d'oliva i amb taques), que ella mateixa, principalment, covar al llarg de 12 dies. En l'engreix dels nadons participa tamb el mascle. Als 10 dies, els petits deixen el niu.

Migraci.

Migrador com arreu del territori dels Pasos Catalans a l'estiu. A l'hivern visita la sabana de l'frica tropical. 

Cant.

Cant dol. Nota de reclam: chec.

Costums.

 Durant el pas migratori de la tardor s freqent de veure'l atipant-se de figues o d'altres fruites.

Referncies.



 Enllaos externs .

SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Tallarol gros - Mapes de distribuci a Catalunya ;
 Descripci i fotografies. ;
 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos en el seu hbitat natural. ;
 African Bird Image Database. ;
 Avibase. ;
 El busqueret gros a les Illes Britniques. ;
 BirdFacts. ;
 Enregistraments sonors de la busquereta esparverenca. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140516" title="Joensuu" nonfiltered="1716" processed="1703" dbindex="57450">

Joensuu s una ciutat a l'est de Finlndia, capital de Carlia Septentrional, a la provncia de la Finlndia Oriental, fundada l'any 1848, i amb vora 58.000 habitants l'any 2005.

Joensuu compta amb dos centres universitaris, la Universitat de Joensuu (6.000 alumnes) i el Politcnic de la Carlia del Nord (3.500 alumnes). Les majors empreses de la ciutat sn el propi ajuntament, l'Hospital de la Federaci de Municipis del Districte de la Carlia del Nord, Abloy, Perlos i Punamusta. A ms, l'Institut dels Boscos Europeus, la Universitat, altres centres d'estudi, i empreses d'exportaci com Aboy, Perlos, o Silvicultura John Deere li afegeixen un sabor internacional.

 Histria .



La ciutat de Joensuu, fundada pel Tsar Nicolau I de Rssia l'any 1848, s la capital de la regi de la Carlia Septentrional. Durant el segle XIX Joensuu va ser una ciutat menestral i comercial. Quan el 1860 li foren concedits drets especials per mercadejar i li foren retirades les restriccions a la indstria, les serrereies pogueren crixer i prosperar. El trnsit fluvial va millorar amb la construcci del Canal Saimaa. D'aquesta manera, hom possibilit el comer entre les regions de la Carlia del Nord, Sant Petersburg i Europa central. A finals de segle Joensuu era un dels ports ms importants de Finlndia.

Al llarg dels segles els mercaders carelians han trescat pel riu Pielisjoki, que ha sigut des de sempre el centre de la vila. Els canals, completats a finals de 1870 van incrementar el trnsit fluvial. Milers de vaixells de vapor, gavarres i rais han navegat pel riu durant aquesta era daurada del trnsit fluvial. Aix, el riu Pielisjoki ha sigut a ms una ruta important de baixada de troncs, proveint les serreries i fusteries.

Durant les ltimes dcades, la petita ciutat agrria ha esdevingut la capital de la provncia. L'xit en les annexions regionals, l'establiment de la provncia de Carlia i les inversions en educaci han estat les accions ms decisives en aquest desenvolupament.

La Universitat de Joensuu ha crescut en 25 anys fins tenir 8 facultats, i s cabdal per explicar la vitalitat de la ciutat i de tota la regi, la qual s'ha beneficiat de la cooperaci internacional diversificada en cincia, indstria i comer.

El fet de ser la frontera a l'est ha estat tamb un factor important en la histria de la ciutat. La Repblica de Carlia s un altre cop una rea significativa de cooperaci amb les regions properes de Rssia. Coma exemple, les companyies d'exportaci continuen la tradici del segle XIX.

Aix mateix, Joensuu ofereix diverses activitats de lleure: Ilosaarirock, l'Hivern Musical de Joensuu, el Festival de Cultura Visual Viscult, concerts de gospel, i una natura ben conservada augmenten els atractius de la ciutat.

De vegades, ha sigut anomenada la 'Capital dels Boscos d'Europa' perqu s'hi troba l'Institut dels Boscos Europeus. Tamb hi ha centres d'investigaci i recursos educacionals sobre silvicultura.

 Estadstiques .

 Poblaci (l'any 2005): vora 58,000;
 Taxa d'atur (el 28 de mar de 2002): 17,5% ;
 rea compresa: 1313 km;
 Terres: 1174 km;
 Tasa d'impostos: 19 %;
 Aeroport ms proper: Liperi, 11 km;
 Port ms proper terra endins: Joensuu;
 Districtes: 26;

 Distncies .

Distncies a altres ciutats finlandeses:


 Ciutats agermanades .
 Roskilde, Dinamarca ;

 Enllaos externs .

 Ciutat de Joensuu;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140517" title="Carl Spitteler" nonfiltered="1717" processed="1704" dbindex="57451">


Carl Friedrich Georg Spitteler ( Liestal, Sussa 1845 - Lucerna 1924 ) fou un escriptor sus en llengua alemanya guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1919.

Biografia.
Va nixer el 24 d'abril de 1845 a la ciutat de Liestal, poblaci situada al cant de Basilea-Camp. Va estudiar dret a la Universitat de Zuric, on es va graduar el 1863, i posteriorment va estudiar teologia a Zuric, Heidelberg i Basilea. Durant vuit anys fou preceptor privat a Rssia i Finlndia, esdevenint el 1871 mestre d'escola a Berna i La Neuveville.

Va morir el 29 de desembre de 1924 a la ciutat de Lucerna. 

Obra literria.
El 1881 inici la seva activitat literria sota el pseudnim de Carl Felix Tandem publicant un poema allegric en prosa Prometheus und Epimetheus, posteriorment l'any 1924 el public sota el seu nom amb el ttol de Prometheus der Dulder. 

Entre 1900 i 1905 va escriure el poema pic allegric Olympischer Frhling (Primavera Olmpica), publicat l'any 1906, per la qual cosa fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1919.

Obra publicada.
 1881 Prometheus und Epimetheus ;
 1883 Extramundana;
 1887 Ei Ole;
 1887 Samojeden;
 1887 Hund und Katze;
 1887 Olaf;
 1888 Bacillus ;
 1889 Das Bombardement von bo;
 1889 Schmetterlinge;
 1889 Der Parlamentr;
 1890 Das Wettfasten von Heimligen;
 1891 Friedli der Kolderi;
 1891 Gustav ;
 1892 Literarische Gleichnisse ;
 1892 Der Ehrgeizige;
 1893 Jumala. Ein finnisches Mrchen;
 1896 Balladen ;
 1897 Der Gotthard ;
 1898 Conrad, der Leutnant;
 1898 Lachende Wahrheiten ;
 1900 Die Auffahrt ;
 1901 Hera die Braut ;
 1903 Die hohe Zeit ;
 1904 Ende und Wende ;
 1905 Olympischer Frhling;
 1906 Imago, autobiografia;
 1906 Gras und Glockenlieder;
 1907 Die Mdchenfeinde;
 1920 Meine frhesten Erlebnisse;
 1924 Prometheus der Dulder;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1919;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140519" title="Canceller de l'Alemanya Oriental" nonfiltered="1718" processed="1705" dbindex="57452">
El Canceller de l'Alemanya Oriental va ser el cap de govern de l'antiga Repblica Democrtica Alemanya (RDA), rgim comunista de 1949 a 1990 i democrtic tan sols el 1990, any en qu es va unir amb la Repblica Federal Alemanya (RFA)

Llista de Cancellers de l'Alemanya Oriental (1949-1990).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140520" title="Difosfat d'adenosina" nonfiltered="1719" processed="1706" dbindex="57453">
El difosfat d'adenosina o adenosinadifosfat (ADP) s un nucletid format per una ribosa, dos grups fosfat i una adenina.

Sorgeix com a resultat del trencament de l'ATP per tal d'alliberar l'energia (G) necessria per a les reaccions de l'organisme. La reacci es produeix de la segent manera:

ATP ADP+Pi

Una vegada produda la fissi de la molcula, s conduda per gradient fins al mitocondri, on mitjanant la bomba de protons, se sintetitzar de nou l'ATP.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140525" title="Knut Hamsun" nonfiltered="1720" processed="1707" dbindex="57454">


Knut Pedersen, que escriv la seva obra amb el pseudnim de Knut Hamsun, ( Lom, Noruega 1859 - Grimstad 1952) fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1920 s considerat una de les figures ms influents de la literatura del segle XX.

Biografia. 
Va nixer el 4 d'agost de 1859 a la ciutat de Lom, poblaci situada al comtat d'Oppland. De ben petit es trasllad amb la seva famlia a la poblaci de Hamary, situada al comtat de Nordland. Va exercir diversos oficis durant la seva vida, errant i aventurera. Va estudiar a la Universitat d'Oslo i el 1882 es va traslladar als Estats Units d'Amrica, on hi va romandre fins el 1888. 

Va morir el 19 de febrer de 1952 a la seva residncia de Grimstad, situada al comtat noruec d'Aust-Agder


Obra literria.
El 1888 va escriure la novella que li obriria les portes de la fama, Sult (Fam), narraci amb trets autobiogrfics que tracta la histria de fam, pobresa i cam a la bogeria d'un periodista que arriba a mastegar fusta per a mitigar els dolors que li produex el seu estmac buit. En diversos aspectes, aquesta novella presagia els escrits de Franz Kafka i d'altres novellistes del segle XX, que van explorar la bogeria de la condici humana contempornia. Des de la seva publicaci ha estat una de les novelles ms influents del seu segle. 

Fruit de la seva experincia com a emigrant l'any 1889 va escriure Fra det moderne Amerikas Aandsliv (La vida espiritual de l'Amrica moderna), on realitza una crtica irnica i amarga de la vida en aquest pas. 

L'any 1920 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura pel seu monumental treball, "Markens Grde".

Obra publicada.


1877: Den Gaadefulde;
1878: Et Gjensyn;
1878: Bjrger;
1889: Lars Oftedal;
1889: Fra Det Moderne Amerikas Aandsliv;
1890: Sult;
1892: Mysterier;
1893: Redaktr Lynge;
1893: Ny Jord;
1894: Pan;
1895: Ved Rigets Port;
1896: Livets Spil;
1897: Siesta;
1898: Aftenrde;
1898: Victoria;
1902: Munken Vendt;
1903: Kratskog;
1903: Dronning Tamara;
1903: I ventyrland;
1904: Det Vilde Kor;

1904: Svrmere;
1905: Stridende Liv;
1906: Under Hststjrnen;
1907: Benoni;
1908: Rosa;
1909: En Vandrer Spiller Med Sordin;
1910: Livet Ivold;
1912: Den Siste Glde;
1913: Brn Av Tiden;
1915: Segelfoss By;
1917: Markens Grde;
1918: Sproget i Fare;
1920: Konerne ved Vandposten;
1923: Siste Kapitel;
1927: Landstrykere;
1830: August;
1933: Men Livet Lever;
1936: Ringen Sluttet;
1939: Artikler i Utvalg;
1949: Paa Gjengrodde Stier;


Simpaties poltiques.
A pesar de la seva immensa popularitat a Noruega i arreu del mn, la seva reputaci va caure's reduda considerablement a causa del seu suport al rgim nazi de Vidkun Quisling durant la Segona Guerra Mundial. El 1943, en un mting de Joseph Goebbels, li va arribar a oferir la medalla del Premi Nobel com a regal, i posteriorment es va reunir amb Adolf Hitler per tractar amb aquest que deposs Josef Terboven com a Reichskommissar de Noruega. 

Desprs de la guerra va ser confinat durant diversos mesos en un hospital psiquitric, a fi de determinar la seva salut mental. El 1948 va ser condemnat a pagar una multa de 325.000 corones noruegues pel seu suport al rgim nazi, cosa que li va provocar la runa.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (5838) Hamsun descobert el 29 de setembre de 1973 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.
 
Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1920;
  Knut Hamsun al Projecte Gutenberg;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140529" title="Flavi Josep" nonfiltered="1721" processed="1708" dbindex="57455">


Flavi Josep (n. 37-38? -  Roma, 94-100?) fou un historiador jueu que deix constncia de les relacions entre Roma i Jerusalem del segle I dC, i que redact obres sobre el judaisme primigeni.

Biografia.
Flavi Josep (en grec antic         / I sfos, en hebreu                / Iosef bar Mattitiahu o Iossef ben Mattitiahu -s a dir, fill de Mattias-) va nixer vers l'any 37 dC, fill d'una famlia sacerdotal de Judea lligada a la monarquia dels Asmoneus.

Va estar immers en la primera guerra Juevo-Romana de l'any 66 al 73. 

Sota el rgim de Ner fou trams a Roma per negociar l'alliberament de sacerdots empresonats. I tot i que en un principi fou empresonat ell tamb, aviat sort grcies a la influncia de Popea, esposa de l'emperador Ner. L'any 67, ja sota el crrec de governador de Galilea, va haver de defensar-la de les tropes romanes encapalades per Vespasi. La rendici no es feu esperar. Flavi Josep fou fet presoner novament, i fou llavors quan vaticin que el mateix Vespasi esdevindria emperador. I efectivament, l'any 69 Vespasi va ser reconegut pel Senat rom, i Flavi Josep fou alliberat.

L'any 70, morta la seva dona al setge de Jerusalem, es cas amb una altra dona jueva, capturada pels romans. La dona el deix i l'any 70 es va casar amb la seva tercera dona, amb qui tingu tres fills, dels quals noms Flavius Hyrcanus va sobreviure la infantesa. L'any 75 es divorci i es cas amb una quarta dona, jueva tamb, de qui tingu dos fills ms: Flavius Justus i Simonides Agrippa.

L'any 71 s'establ a Roma, i li fou atorgada la ciutadania romana sota el nom de Titus Flavius. Tamb li fou concedida una pensi i allotjament. s a Roma a on redact les seves obres.

Obra.
Flavi Josep va escriure les segents obres:

La guerra dels jueus ().
Originalment fou escrit en arameu, per aviat (any 75-79) ho tradu al grec. En llat reb el nom de Bellum Iudaicum. L'obra estava formada per set llibres.

Consta de 7 llibres, i tracten del sublevament de Judea de l'any 66 fins la presa de Jerusalem l'any 70. Aporta una visi personal de les revoltes contra els romans, les victries i celebracions de Roma, la destrucci del Temple de Jerusalem, etc.

En el llibre sis de La guerra dels jueus es troba una completa descripci del fams Temple de Salom, que junt amb la de la Mishna i la Bblia, ha servit de controvrsia al llarg de la histria per a debatre sobre la grandria i la forma de l'edifici. Especialment en el Renaixement va dividir als estudiosos en dues tendncies:
 La liderada per fillegs com el bibliotecari de formaci flamenca Benito Arias Montano, que amb una forta base filolgica defenien la continutat de l'edifici rectangular que Herodes el GranHerodes va construir sobre el solar del Temple de Salom en el Mont Mori.
 La liderada per religiosos com l'arquitecte cordovs Juan Bautista Villalpando, que defenien la descripci de la Bblia del temple quadrat que el profeta Ezequiel va somiar que es construiria sobre les runes del salomnic.

s molt probable que el Monestir de l'Escorial, l'obra per excellncia del catlic Felip II, estigui basat en les descripcions de Josefus, en la lnia ms heterodoxa de l'hebraista Benito Arias Montano.

Antiguitats judaiques, ().
s un conjunt de 20-21 llibres, acabat l'any 93-94?, inspirat en les Antiguitats romanes de Dionisi d'Helicarnasso, adaptant la histria del poble jueu a la mentalitat romana.

La primera part s a grans trets una adaptaci de la Bblia, per els 10 darrers llibres constitueixen un document histric de primer ordre.

En el captol XVIII consta una menci a Jess de Natzaret que ha rebut el nom de testimoni flavi. Aquest, junt amb les referncies que en fan Tcit i Suetoni, sn les niques fonts no cristianes sobre la figura de Jes de Natzaret . Escriu tamb sobre un parent de Jess, en el captol XX:

Ananies era un saduceu sense nima. Va convocar astutament al Sanedr en el moment propici. El procurador Festo havia mort. El successor, Alb, encara no havia pres possessi. Va fer que el sanedr jutjara a Jaume, germ de Jess, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perqu foren apedregats (Ant., XX, ix, 1).

Tamb hi menciona la mort de Joan Baptista per ordre d'Herodes Antipas (Ant., XVIII, v, 2).

Aquest llibre ha estat tradut al catal (Riera, 1987).

Contra Api, ..
Una altra obra apologtica del judaisme, de dos volums, en la qual defensa les tradicions jueves com a religi i com a filosofia, davant de la postura anti-jueva de l'autor grec Api Pleistoneices.

Autobiografia.
Va rebre el ttol original en grec de  / Isephou Bios. Com el seu nom indica, s'hi explica les seves vivncies, tot i que tamb es desprenen moltes dades histriques que complementen les seves altres obres.

 Altres .

;
Se li atribu el tractat  per no s obra seva.

 Influncia .

La seva ambigitat a l'hora de fer costat als jueus o de sotmetre's als romans li han valgut qualificatius com el de trador dels jueus, fariseu o escriptor de propaganda de Roma; de la mateixa manera que la seva apologia del judaisme entre els romans i la seva concepci d'all que hauria de ser un jueu (pacfic i ple de virtuts), li han valgut tot el contrari.

Les seves obres constitueixen un punt de vista complementari als escrits bblics pel que fa a les relacions entre Roma i Jerusalem en el segle I dC, els fariseu i els essenis, Herodes el Gran, Pon Pilat, Agripa, Joan Baptista, Jaume, el germ de Jess, etc.

Durant l'edat mitjana fou un autor molt llegit i se'n feren nombroses traduccions al llat. El 1544 l'humanista Arnoldus Arlenius en fu disponible la primera versi moderna en grec. Una altra, posterior i en angls, de 1732, fou la de William Whiston. Les posteriors edicions en grec van ser escrites a partir de manuscrits bsicament de Frana i d'Espanya.

Enllaos externs.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140533" title="Temperatura de Curie" nonfiltered="1722" processed="1709" dbindex="57458">
En fsica i en Cincia de materials, la temperatura de Curie o punt de Curie (TC) s una propietat caracterstica dels materials ferromagntics i piezoelctrics. Rep el seu nom en honor a Pierre Curie.
s la temperatura per sobre la qual un material ferromagntic perd les seves propietats i es converteix en paramagntic i un material piezoelctric perd la seva polaritzaci elctrica espontnia.

 Temperatura de Curie al materials ferromagntics .
En el cas dels materials ferromagntics la temperatura de Curie s aquella temperatura per sobre de la qual perden les seves caracterstiques magntiques. A temperatures per sota d'aquest punt el moment magntic s parcialment alineat amb els dominis magntics. Quan la temperatura s'incrementa i s'apropa a la temperatura de Curie, l'alineaci (la magnetitzaci) a cada domini disminueix. Per sobre de la temperatura de Curie el material perd les seves propietats i esdev paramagntic, ja no hi ha dominis magnetitzats o moments alineats.

A temperatures per sobre del punt de Curie, l'aplicaci d'un camp magntic t efectes paramagntics sobre la magnetitzaci, per la combinaci del paramagnetisme amb el ferromagnetisme porta a la magnetitzaci seguint una corba d'histresi amb la fora del camp aplicat. La destrucci de la magnetitzaci a la temperatura de Curie s un canvi d'estat de segon ordre i un punt crtic on la susceptibilitat magntica s tericament infinita.

Una aplicaci d'aquest efecte sn els sistemes magnetoptics d'emmagatzemament, on s utilitzat per tal d'esborrar i escriure noves dades. Un exemple conegut s el minidisc de Sony o l'antic format CD-MO. Altres utilitzacions inclouen el control de temperatura, com als soldadors elctrics.

 Temperatura de Curie als materials piezoelctrics .

De manera anloga als material ferromagntics, la temperatura de Curie tamb s'utilitza amb els materials piezoelctrics per a descriure la temperatura per sobre de la qual perden la seva polaritzaci elctrica espontnia i les seves caracterstiques piezoelctriques. Al titanat-zirconat de plom (PZT), el material s tetragonal per sota de Tc i les celles elementals contenen un cati central desplaat i per tant un moment dipolar. Per sobre de Tc, el material s cbic i el cati central ja no st desplaat respecte del centre de la cella elemental. A partir d'aqu ja no hi ha moment dipolar elctric ni polaritzaci espontnia.

Vegeu tamb.
 Ferroelectricitat;
 Llei de Curie;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140534" title="Guillaume Dufay" nonfiltered="1723" processed="1710" dbindex="57459">
Guillaume Dufay (o tamb Du Fay, Du Fayt) (c. 1397 - 27 de novembre de 1474), va ser el  compositor ms fams del segle XV a Europa. Apreciat per monarques com Carles VII i Llus XI, Dufay s l'iniciador de l'escola francoflamenca, un gran referent de la msica europea fins a finals del segle XVI. Va ser capa de combinar encertadament lars nova de Guillaume de Machaut, l'harmonia anglesa de John Dunstable i la melodia italiana. La seva msica anunciava l'arribada del madrigalisme i la msica del Renaixement.

 Biografia .

Va nixer probablement a Cambrai (Nord-Pas-de-Calais) cap el 1397. Va cantar i estudiar msica a la catedral de Cambrai, ciutat llavors famosa per la qualitat de seva msica religiosa, i per aix subministrava msics al Vatic. El 1419, a Constance (Bade-Wurtemberg), el Prncep Carlo Malatesta el va contractar com a msic a la cort de Rimini (Itlia). All va compondre els seus primers motets, va ser cantant a la capella papal, i el 1428 va ser ordenat sacerdot. Va servir la famlia d'Este i es va quedar a la cort dels Savoia entre 1425 i 1428. Ms tard an a Roma, fins el 1433, i d'aqu va anar voltant per Chambry, Florncia, Ferrara, Ginebra i Lausana, on va ser nomenat canonge de la catedral el 1431.

El 1436, va compondre el motet Nuper rosarum flores per ser interpretat en la inauguraci de la cpula Brunelleschi de Florncia. A la cort de Borgonya va conixer Gilles Binchois i finalment decid deixar de viatjar; va tornar a Cambrai el 1439 i va acabar servint a la catedral de la ciutat fins a la seva mort, a Cambrai, el 27 de novembre de 1474.

 Obra .
La seva obra compren 83 balades, canons polifniques, virelais i rondeaux, 76 motets, 9 misses i un Rquiem.

La fama de Dufay es fonamenta en la qualitat dels seus ronds, com Donnez l'assaut  la forteresse o La plus mignonne de mon cur. Precursor d'Ockeghem o Josquin Desprez, va utilitzar temes profans per a algunes de les seves misses, com per exemple L'Homme arm. Va ser el primer a compondre un Rquiem  del qual la partitura, per desgrcia, s'ha perdut , aix com uns cicles complets per a l'Ordinari de la missa: Krie, Glria, Credo, Sanctus i Agnus.

 Bibliografia .
 David Fallows. Dufay, edici revisada.  Londres, J.M. Dent & Sons, Ltd.: 1987.  ISBN 0-460-02493-0;
 Charles Hamm. "Guillaume Dufay", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese. Music in the Renaissance. Nova York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Alejandro Planchart. "Guillaume Du Fay", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed July 17, 2005), (accs per subscripci);
 Harold Gleason; Warren Becker. Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I).  Bloomington, Indiana.  Frangipani Press, 1986.  ISBN 0-89917-034-X;
 Guillaume Dufay. Opera omnia (sis volums), ed. Heinrich Besseler i revisi de David Fallows. Corpus mensurabilis musicae CMM 1, American Institute of Musicology, 1951-1995. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140535" title="Anatole France" nonfiltered="1724" processed="1711" dbindex="57460">


Jacques Anatole Franois Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudnim d'Anatole France, ( Pars, Frana 1844 - Tours 1924 ) fou un escriptor francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1921.

 Biografia . 
Va nixer el 16 d'abril de 1844 a la ciutat de Pars. Fill d'un llibreter, va passar la major part de la seva vida al voltant dels llibres. La llibreria del seu pare fou anomenada  Librairie de France, i d'aquesta Jacques Anatole Franois va prendre el seu pesudnim. France va estudiar al Collge Stanislaus i desprs de la graduaci va ajudar al seu pare treballant en la seva llibreria. L'any 1876 va aconseguir esdevenir bibliotecari del Senat, esdevenint membre aix mateix de l'Acadmie franaise el 1896, ocupant el seient 38 que deix vacant Ferdinand de Lesseps. 

Anatole France va donar suport a mile Zola en l'anomenat cas Dreyfus, l'endem de la publicaci del Jo acuso va signar la petici que demanava la revisi del procs i retorn la seva Legi d'Honor quan aquest li fou retirada a Zola. Aix mateix va participar en la fundaci de la Lliga dels Drets de l'Home. Tamb es va comprometre en les causes de la separaci de la Esglsia i l'Estat i dels drets sindicals, entre d'altres. 

Collaborador del diari L'Humanit, va prendre partit l'any 1919 contra el Tractat de Versalles amb la realitzaci d'un article titulat Contra una pau injusta, que va publicar aquest diari el 22 de juliol de 1919. Es va presentar a diputat en les eleccions legislatives de 1914, proper a la Secci Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), futur Partit Socialista de Frana, va estar prop del Partit Comunista Francs, encara que ms endavant es va mostrar crtic amb aquest partit. 

Va morir el 12 d'octubre de 1924 a la seva residncia de Tours. 

Obra literria.
Anatole France aconsegu la significaci literria pblica grcies a la publicaci l'any 1881 de Le crime de Sylvestre Bonnard, una reflexi sobre el segle XVIII. La novella va ser elogiada per la seva prosa elegant i va guanyar un premi de l'Acadmia francesa.

L'any 1921 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement als seus assoliments literaris brillants, caracteritzata com estan per una noblesa de l'estil, d'una condolena humana profunda, de la tolerncia, i d'un temperament francs veritable " 

Obres publicades.


Contes i Novelles;
1879: Jocaste et le chat maigre;
1881: Le Crime de Sylvestre Bonnard;
1882: Les Dsirs de Jean Servien;
1886: Nos enfants, scnes de la ville et des champs;
1889: Balthazar;
1890: Thas ;
1892: L'tui de nacre, recull de contes;
1892: La Rtisserie de la reine Pdauque;
1893: Les Opinions de Jrme Coignard;
1894: Le Lys rouge;
1895: Le Jardin d'picure;
1895: Le Puits de Sainte Claire;
1897: L'Orme du mail;
1897: Le Mannequin d'osier;
1899: L'Anneau d'amthyste;
1900: Clio;
1901: Monsieur Bergeret  Paris ;
1901: L'Affaire Crainquebille;
1902: Le Procurateur de Jude;
1903: Histoires comiques;
1905: Sur la pierre blanche;
1908: L'le des Pingouins;
1908: Les Contes de Jacques Tournebroche;
1909: Les Sept Femmes de Barbe bleue et autres contes merveilleux;
1912: Les dieux ont soif;
1914: La Rvolte des anges;
1920: Marguerite;
1920: Le Comte Morin;

Poesies;
1870: La Mort d'un juste;
1873: Pomes dors;
1876: Les Noces corinthiennes, drama en vers;

Memries;
1885: Le Livre de mon ami;
1899: Pierre Nozire;
1918: Le Petit Pierre;
1922: La Vie en fleur;

Teatre;
1898: Au petit bonheur;
1903: Crainquebille;
1908: La comdie de celui qui pousa une femme muette;
1928: Le Mannequin d'osier, comdia;

Histria;
1908: Vie de Jeanne d'Arc;

Crtica literria;
1869: Alfred de Vigny, estudi;
1888: Le chteau de Vaux-le-Vicomte;
1871: Le Parnasse contemporain;
1913: Le Gnie latin, recull de prefacis;
1915: Sur la voie glorieuse;

Crtica Social;
1902: Opinions sociales;
1904: Le parti noir;
1906: Vers les temps meilleurs;


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (11166) Anatolefrance descobert el 27 de febrer de 1998 per Eric Walter Elst.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1921;
  Anatole France al Projecte Gutenberg;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140539" title="Gran Premi de Mnaco del 1957" nonfiltered="1725" processed="1712" dbindex="57461">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1957, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 19 de maig del 1957.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Juan Manuel Fangio   1: 45. 60. ;
 Pole: Juan Manuel Fangio   1: 42. 70.
 Debut a un Gran Premi: Ivor Bueb, Masten Gregory, i Stuart Lewis-Evans.
 Cotxes compartits:
 Cotxe N24: Wolfgang von Trips (92 Voltes) i Mike Hawthorn (3 Voltes). ;
 Cotxe N34: Giorgio Scarlatti (42 Voltes) i Harry Schell (22 Voltes). ;







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140542" title="Copa Confederacions de la FIFA" nonfiltered="1726" processed="1713" dbindex="57462">
La Copa Confederacions de la FIFA s un torneig de futbol organitzat per la FIFA, en la qual participen 8 equips que representen a les 6 confederacions que componen al mxim organisme del futbol mundial. 

Actualment se celebra cada 4 anys, (anteriorment cada 2 anys) i congrega als guanyadors dels tornejos continentals de cada confederaci, de la Copa del Mn de la FIFA i a l'amfitri: 

AFC: Copa Asitica ;

CAF: Copa Africana ;

CONCACAF: Copa d'Or ;

CONMEBOL: Copa Amrica ;

OFC: Copa d'Oceania ;

UEFA: Eurocopa ;

Va nixer en 1992 com Copa del Rei Fahd i organitzada a Arbia Saudita. En 1997, la FIFA la va elevar de categoria, va augmentar el nombre de participants a vuit i la va reanomenar Copa Confederacions de la FIFA. En 2001, com a avan de la Copa del Mn de Futbol 2002 va ser organitzada per Corea del Sud i Jap. Sota aquest precedent, Alemanya tamb organitza la de l'any 2005. 

El torneig de l'any 2003, el mn es va veure commocionat a causa de la mort del jugador cameruns Marc-Vivien Fo, que va morir per extendiment del seu ventricle esquerre en el minut 71' del partit de semifinals entre Camerun i Colmbia. 

A partir d'ara el torneig es disputar cada quatre anys, un any abans de la Copa del Mn i ser sempre en la mateixa seu que aquesta. 

Palmars. 

En l'actualitat, cinc seleccions nacionals han estat coronades com a campiones de la Copa Confederacions:

2 ttols:
  (1997 - 2005);
  (2001 - 2003);
1 ttol:
  (1992);
  (1995);
  (1999);

Campionats.


1 Mxic guany 5:4 en la tanda de penals.
2 Resultat desprs el gol d'or.
3 Resultat desprs la prrroga


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140548" title="Chris Cunningham" nonfiltered="1727" processed="1714" dbindex="57463">
Chris Cunningham s un videoartista fonamentalment conegut pel seu treball en l'rea del video musical.

Biografia. 

Chris Cunningham va nixer a Reading,(Anglaterra) en 1970.
Des de nen es va aficionar al dibuix, desprs a fer escultures, les quals fotografiava. La seva carrera artstica la va iniciar en la revista de cmics 2000AD sota el pseudnim de Chris Halls. Posteriorment va treballar en els efectes especials de pellcules com lien 3,  i el Jutge Dredd. 

Treballaria tamb en les maquetes de films com Maquinari i Nightbreed.
Va Estar involucrat en el projecte del film Intelligncia artificial quan Stanley Kubrick s'ocupava del mateix. 

Va debutar en el terreny del video musical en 1995, de la m de Warp Records, amb la realitzaci del video promocional de "Second Bad Vibel" (Autechre), i va continuar el seu treball amb artistes com Squarepusher, Bjrk, Madonna, Portishead i, sobretot, Aphex Twin, entre d'altres. 

El seu segon video per a aquest msic ("Windowclicker", 1999) va ser censurat per MTV en Estats Units. 

En 2000, pel seu video para "All Is Full Of Love" (Bjrk), va ser premiat per la MTV, em els Music Week CAD Awards, en els MVPA Awards i en els Design And Art Direction Awards.

En aquest ltim certamen va obtenir, entre altres medalles, una d'or per la seva direcci en la categoria "Pop Promos". 
Ha realitzat Anuncis de televisi per a marques internacionals com Nissan o Sony. 

Entre els seus altres treballs destaquen la video-installaci Flex 
(presentada en ocasi de l'exposici Apocalypse de la Royal Academy of Arts l'any 2000) i els curtmetratges Monkey Drummer i Rubber Johnny, tots ells amb msica d'Aphex Twin. 

Aquestes obres sn el mitj perfecte perqu l'artista insisteixi en el seu particular estil, caracteritzat per la seva retorada imaginaci, la seva obsessi per les anatomies malaltes, les seves sincronitzacions exactes i el seu particular sentit del humor.

Ha estat temptat de dirigir una adaptaci del cmic RanXerox de Tanino Liberatore i Stefano Tamburini, la novella cyberpunk Neuromante de William Gibson i la tamb novella Una mirada a la foscor (A Scanner Darkly) de Philip K. Dick (finalment duta a la gran pantalla en 2006 per Richard Linklater).

En 2003 va ser editat el DVD The Work of Director Chris Cunningham, el qual recopila vdeos musicals, anuncis de televisi i curtmetratges. El DVD s part de la srie The Work of Director, enfocada al mn del videoclip i que tamb inclou treballs de Spike Jonze, Michel Gondry, Mark Romanek, Jonathan Glazer, Anton Corbijn i Stphane Sednaoui.

Obra.

Vdeos musicals.

 Second Bad Vilbel (Autechre, 1995);
 Back With The Killer Again (The Auteurs, 1995);
 Space Junkie (Holy Barbarians, 1996);
 Another Day (Lodestar, 1996);
 Personally (12 Rounds, 1996);
 36 Degrees  (Placebo, 1996);
 Something To Say (Jocasta, 1997);
 Jesus Coming In for the Kill (Life's Addiction, 1997);
 Tranquillizer (Geneva, 1997);
 Come to Daddy (Aphex Twin, 1997);
 No More Talk (Dubstar, 1997);
 Light Aircraft On Fire (The Auteurs, 1997);
 The Next Big Thing (Jesus Jones, 1997);
 Only You (Portishead, 1998);
 Afrika Shox (Leftfield feat. Afrika Bambaataa, 1999);
 Come On My Selector (Squarepusher, 1998);
 Frozen (Madonna, 1998);
 All is Full of Love (Bjrk, 1998);
 Windowlicker (Aphex Twin, 1999);
 Sheena is a Parasite (The Horrors, 2006);

Videoinstallacions i curtmetratges.

 Flex (2000) (amb msica d' Aphex Twin);
 Monkey Drummer (2001) (msica: "Mt Saint Michel + Saint Michaels Mount" d'Aphex Twin);
 Rubber Johnny (2005) (msica: remix de "Afx237 v7" d'Aphex Twin);

Anuncis de televisi.

 Mental Wealth (Sony Playstation);
 Photocopier (Levi Strauss & Co, no ems a la televisi);
 Engine (Nissan, amb msica de Boards of Canada);
 Quiet (Telecom Italia);
 Sport is Life (ITV);

Bibliografia.
 Serrano, Lope. "Chris Cunningham. Imgenes incmodas". Revista: Rockdelux, 230. Barcelona, juny de 2005.


Enllaos externs.
 Director-File;
 Rubber Johnny;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140549" title="Aphex Twin" nonfiltered="1728" processed="1715" dbindex="57464">
Richard David James, ms conegut com Aphex Twin (Irlanda, 18 d'agost del 1971) s un reconegut productor de msica electrnica tocant diversos estils del Techno, Ambient, IDM, Acid i Drum and bass.

Biografia. 

Nascut de pares gallesos, James va nixer i crixer a Cornualla. Va experimentar amb l'electrnica des de molt petit, guanyant una competici per fer que la seva Sinclair ZX Spectrum toqus una melodia posant el volum del televisor al mxim i alterant els colors de la pantalla produint diferents sorolls. 

Va comenar com DJ i msic en raves locals, prenent el pseudnim d' Aphex Twin. James va bromejar en una entrevista dient que l'origen del nom s una combinaci d'un fabricant d'equips de so amb la paraula twin (bess) en referncia al seu germ major (tamb anomenat Richard James) que va morir abans del naixement de AFX. 

James feia servir la inicial D per a distingir-se del seu germ major. 

Va fundar el segell Rephlex Records en 1991 i va llanar el seu primer enregistrament en aquest segell, aix com amb Mighty Force i R&S Records de Blgica. 

James es va mudar a Londres on va llanar multitud d'lbums i EPs en el segell Warp Records sota multitud de pseudnims (des de AFX i Poligon Window fins els menys coneguts com Gak i Power Pill). 

Richard tamb va ser responsable de diversos videoclips en collaboraci amb l'aclamat director Chris Cunningham. 

Els seus vdeos (i les portades dels seus lbums) sovint exploten els seus trets facials nics; per exemple, el vdeo de "Windowlicker" fa servir efectes especials i maquillatge per a collocar una grotesca imatge de la seva cara en els caps d'un grup de voluptuoses models en bikini. 

Tamb va ocultar el seu rostre en altra can (comunament anomenada "l'Equaci") del single Windowlicker, que noms pot ser vista en l'anlisi espectral de la pista. 

La msica de Aphex Twin s'estn sobre diferents vessants dins del gnere de msica electrnica. Inicialment, les seves produccions van destacar per un so ms dur i cid (Ventolin sovint s definida com una de les canons ms aspres o ms abrasives alguna vegada registrades a causa les seves xirriants aguts i els seus ritmes trencats), i posteriorment va anar evolucionant en els seus treballs ms ambient, mentre el seu costat ms dur va romandre actiu pel seu pseudnim Caustic Window. En 1996, va comenar a alliberar material ms tranquil produt amb ordinadors, tamb va abraar el Drum and bass i el so IDM. 

A la fi de 2004, va tornar als sons ms durs  i va crear la srie Analord. En les entrevistes Aphex Twin s generalment divertit, excntric, i confs. Ha fet moltes declaracions realment salvatges en les seves entrevistes que podrien ser falses. Diverses d'aquestes declaracions diuen que possex un cotxe d'explorador dels anys 50 (un Daimler Ferret Mark 3), un submar, que va comenar a compondre ambient a l'edat de 13 anys (contradient la major part de la histria de la msica), que construeix tots els seus sintetizadors. 

Richard tamb s fotgraf i ha realitzat el material grfic per alguns dels seus lbums. Aphex Twin segueix creant registres en les fronteres de les normes acceptades de la msica.

Discografia.

Aphex Twin.

lbums

 1992 - Selected Ambient Works 85-92 Apollo Records;
 1994 - Selected Ambient Works II Warp Records;
 1994 - Words & Music  Sire Records;
 1995 - Classics (recopilatori)  R&S Records;
 1995 - I Care Because you do  Warp Records;
 1997 - Richard D. James Album  Warp Records;
 2001 - Druqks  Warp Records;
 2003 - 26 Mixes for Cash (recopilatori de remescles) Warp Records;
 2006 - Chosen Lords ;

Eps i Singles 

 1991 - Digeridoo  R&S Records;
 1992 - Xilem Tube EP Apollo Records;
 1993 - On  Warp Records;
 1995 - Ventolin  Warp Records;
 1996 - Donkey Rhubarb Warp Records;
 1996 - Girl/Boy EP Warp Records;
 1997 - Come to Daddy EP 1997 Warp Records;
 1999 - Windowlicker 1999 Warp Records;

AFX.

 1991 - Analogue Bubblebath 12"  Mighty Force Records;
 1992 - Analogue Bubblebath 2 12"  Rabbit City Records;
 1993 - Analogue Bubblebath 3 CD/LP  Rephlex Records;
 1994 - Analogue Bubblebath 4 12"  Rephlex Records;
 1995 - Analogue Bubblebath 5 LP  Rephlex Records;
 1995 - Hangable Auto Bulb EP 12"  Warp Records;
 1995 - Hangable Auto Bulb 2 EP 12" Warp Records;
 1997 - Analogue Bubblebath 3.1 12" Rephlex Records;
 2001 - 2 Remixes by AFX 12" Men Records;
 2003 - Smojphace EP 12" Men Records;
 2005 - Analord Series Rephlex Records (es composa d'once vinils);
 2005 - Hangable Auto Bulb CD Warp Records (reedici de 2 Eps de 1995);

Caustic Window.

 1992 - Joyrex J4 EP 12"  Rephlex Records;
 1993 - Joyrex J9i 12"  Rephlex Records;
 1994 - Caustic Window LP CD/2xLP (recopilatori) Rephlex Records;

Bradley Strider.

 1991 - Bradley's Beat 12"  Rephlex Records;
 1993 - Bradley's Robot 12"  Replex Records;

GAK.

 1994 - GAK 12"  Warp Records;

Power-Pill.

 1992 - Pac-Man 12"  Ffrreedom;

Q-Chastic.

 1992 - Q-Chastic EP 2x12" Rephlex Records;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140552" title="Sean MacDermott" nonfiltered="1729" processed="1716" dbindex="57467">
Sean MacDermott (galic irlands Sen Mac Diarmada) (Kiltyclogher Comtat de Leitrim, 28 de febrer 1883 - Dubln 12 de maig de 1916) fou un revolucionari irlands, un dels herois de l'Aixecament de Pasqua de 1916, i un dels que posteriorment foren afusellats.

Estudi amb els Germans Irlandesos i el 1908 es trasllad a Dubln, on es va veure involucrat en nombroses accions i organitzacions culturals i independentistes irlandeses, entre elles el Sinn Fein, la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), i la Lliga Galica. Aviat fou escollit membre del Consell Suprem de l'IRB i ms tard n'esdevingu secretari. 

El 1910 fou encarregat de la redacci del diari radical "Irish Freedom", que havia fundat ell mateix amb Bulmer Hobson i Denis McCullough. tamb esdevingu organitzaci nacional de l'IRB, i fou posat sota la protecci del veter feni Tom Clarke, la qual cosa els va fer inseparables. Poc ms tard, va emmalaltir de polio i es va veure obligat a caminar amb crosses.

El novembre de 1913 Mac Diarmada fou un dels membres fundadors dels Voluntaris Irlandesos, i continu treballant per a mantenir aquesta organitzaci sota el control de l'IRB. El maig de 1915 Mac Diarmada fou arrestat a Tuam, Comtat de Galway, sota la Defense of the Realm Act per fer un discurs contra l'allistament a l'exrcit britnic. Fou alliberat el setembre, i aleshoters es va unir al Comit Militar Secret de l'IRB, que fou responsable de planejar l'Aixecament de Pasqua. Evidentment, Mac Diarmada i Clarke en foren els principals idelegs.

De totes maneres, Mac Diarmada va prendre poca part en la lluita durant l'aixecament, per va estar sempre en el quartel dels revoltats al General Post Office. Desprs de larendici, gaireb escap a l'execuci perqu era ferit i es va barrejar entre els altres presoners, per fou reconegut, jutjat sumarssimament, condemnat a mort i executat en un pelot d'afusellament el 12 de maig  a l'edat de 33 anys. L'oficial britnic Lee-Wilson, qui el va identificar en el GPO i caus el seu afusellament, ms tard fou empresonat i executat a Cork per ordre directa de Michael Collins durant la Guerra d'Independncia d'Irlanda.

Sen MacDermott t un carrer en honor seu a Dubln. Tamb t el seu nom a una estaci de ferrocarril a Sligo, aix com l'estadi Pirc Sen Mac Diarmada de la Associaci Atltica Galica a Carrick-on-Shannon.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140556" title="Context" nonfiltered="1730" processed="1717" dbindex="57468">
El context en lingstica s la part de discurs que envolta un element donat i que pot afectar el seu significat o categoritzaci. Es distingeix per tant de la situaci o context no discursiu, que descriu elements de la comunicaci com els parlants, el perqu de l'intercanvi, l'espai i el temps on es dna el discurs.

Alguns autors prefereixen reservar el terme context per dessignar la situaci o context no discursiu -les circumstncies de l'enunciaci- i anomenar cotext el context discursiu.

No hi ha un lmit per decidir quan una part de discurs s un context rellevant o no. Per exemple, el context per desambiguar la referncia d'un pronom o un dctic s ms curt que el que permet situar la intenci de l'autor, ja que la memria a curt termini del receptor limita la possibilitat d'establir inferncies per determinar a qu es refereix un element lingstic. El context afecta sobretot al vocabulari, ja que pot canviar totalment el significat d'una paraula, sigui perqu s polismica sigui perqu t una connotaci que va ms enll del sentit del diccionari (com en la ironia).

Tots els nivells de la lingstica tenen en compte el context:
La fontica perqu els sons adjacents poden fer canviar les caracterstiques d'un fonema (assimilaci fontica).
La morfologia per evitar ambigitats ("el" ser article o pronom segons el context, per exemple).
La sintaxi, ja que l'ordre de les paraules i l'existncia o no de mots com les preposicions poden alterar la funci d'un element.
La semntica per establir el sentit exacte de la paraula.
La pragmtica, donat que el seu objecte d'estudi s el discurs i no sols l'oraci o el mot allat.

 Bibliografia .
 Maria Conca et alii, Text i gramtica: teoria i prctica de la competncia discursiva, Barcelona, Teide, 1998.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140557" title="Frederic VI de Dinamarca" nonfiltered="1731" processed="1718" dbindex="57469">


Frederic VI de Dinamarca (Palau de Christiabsborg 1768 - Amalienborg 1839). Rei de Dinamarca des de 1808 i fins a 1839 i de Noruega des de 1808 i fins a 1813.

Nascut al Palau de Christiansborg el dia 28 de gener de 1768, era fill del rei Cristi VII de Dinamarca i de la princesa Carolina Matilde del Regne Unit. Frederic era nt del rei Frederic V de Dinamarca i de la princesa Llsa del Regne Unit; mentre que per via materna ho era del prncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxnia-Gotha.

El dia 31 de juliol de 1790 contragu matrimoni a Gottorp amb la landgravina Maria de Hessen-Kassel. La parella tingu vuit fills dels quals nicament dues filles arribaren a edat adulta:

 SAR el prncep Cristi de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1791 i mort un dia desprs.

 SAR la princesa Maria Llusa de Dinamarca, nada a Copenhaguen el 1792 i morta al Castell de Frederiksborg el 1793.

 SAR la princesa Carolina de Dinamarca, nada al Palau de Cristinasborg el 1793 i mort a Copenhaguen el 1881. Es cas amb el prncep Ferran de Dinamarca el 1829 al Castell de Frederiksborg.

 SAR la princesa Llusa de Dinamarca, nada a Copenhaguen el 1795 i morta cinc mesos desprs.

 SAR el prncep Cristi de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1797 i mort cinc dies desprs.

 SAR la princesa Juliana Maria de Dinamarca, nada a Copenhaguen el 1802 i morta deu dies desprs.

 SAR la princesa Frederica de Dinamarca, nada a Copenhaguen el 1805 i morta dos mesos desprs.

 SAR la princesa Guillemina de Dinamarca, nada a Kiel el 1808 i morta a Glcksburg el 1891. Es cas a Copenhaguen el 1828 amb qui seria rei Frederic VII de Dinamarca de qui es divorci el 1837. El 1838 es cas amb el duc Carles de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg a Amalienborg.

L'any 1794, el prncep Frederic fou nomenat regent de Dinamarca arran dels desordres mentals que patia el seu pare, el rei Cristi VII de Dinamarca. Des de 1794 i fins a 1808 actu com a prncep regent en un moment en qu el seu cos, el prncep Jordi del Regne Unit, tamb actuava de regent a les Illes Britniques.

Durant la regncia, Frederic inci tmides reformes de carcter liberal amb el suport del cap del Gabinet de Ministres, Andreas Peter Bernstorff. Entre d'altres mesures s'aprov l'abolici de la servitut l'any 1788. 

Al llarg de les guerres continentals europees contra la Frana revolucionria i desprs contra Napole Bonaparte, Dinamarca reb dos atacs navals britnics els anys 1801 i 1807, en aquesta darrera ocasi, s'anomen la Batalla de Copenhaguen. Els atacs, eren justificats en la neutralitat que el pas ostentava i en la collaboraci que mantenia amb Pars.

Quan l'any 1809 el tro de Sucia qued vacant, el rei Frederic s'interess per ocupar-lo. Frederic esgrimi el fet d'sser descedent del rei Gustau I de Sucia, monarca que havia garantit la independncia de Sucia. Malgrat aquest argument, primer fou elegit el duc August de Schleswig-Hosltein-Sondenburg-Augustenburg i posteriorment el mariscal francs Bernadotte

Desprs de la desfeta de Napole Bonaparte, Frederic perd Noruega en mans de Sucia. Aplic una poltica reaccionria i contrria als ideals liberals que havia practicat durant la Regncia. Una poltica de censura i d'aniquilaci de l'oposici acompanyada de mals resultats econmics feren que el regnat de Frederic VI de Dinamarca sigui considerat nefast.

A la dcada de 1830, el govern de Frederic VI es vei obligat a l'acceptaci de diverses mesures d'obertura poltica. Malgrat l'aprovaci de legislaci de carcter liberal, el seu govern noms permet mesures de poca profunditat poltic garantint una obertura molt limitada.

De la mateixa manera que molts dels seus avantpassats i successors recolzaren l'astronomia, Frederic VI esdevingu un gran mecenes de l'astronomia instaurant una medalla d'or als descobriments astronmics.

Frederic VI mor al Palau d'Amalienborg el dia 3 de desembre de 1839 a l'edat de 71 anys. s enterrat a la Catedral de Roskilde al costat de la seva esposa i de la majoria dels monarques danesos.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140558" title="Guillemina de Dinamarca" nonfiltered="1732" processed="1719" dbindex="57470">
Guillemina de Dinamarca, duquessa de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg (Kiel 1808 - Glcksburg 1891). Princesa de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni en dues ocasions, primer amb el prncep Frederic de Dinamarca i desprs amb el duc Carles de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg.

Nascuda el dia 18 de gener de 1808 a la ciutat de Kiel essent filla del rei Frederic VI de Dinamarca i de la landgravina Maria de Hessen-Kassel. Guillemina era nta per via paterna del rei Cristi VII de Dinamarca i de la princesa Carlota Matilde del Regne Unit; mentre que per via materna ho era del landgrav Carles de Hessen-Kassel i de la princesa Llusa de Dinamarca.

El dia 1 de novembre de 1828 contragu matrimoni amb qui esdevindria rei Frederic VII de Dinamarca, fill del rei Cristi VII de Dinamarca i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin. La parella no tingu descendncia i es divorciaren l'any 1837.

El 19 de maig de 1838 es cas al Palau d'Amalienborg amb el duc Carles de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. Carles era el germ gran de qui esdevindria rei Cristi IX de Dinamarca. La parella no tingu descendncia.

Guillemina mor a Glcsburg el dia 30 de maig de 1891 a l'edat de 82 anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140561" title="Assod" nonfiltered="1733" processed="1720" dbindex="57471">
Assod va ser una ciutat de les Muntanyes Ar en el que actualment s el nord del Nger. Va ser fundada en el segle XI, era de llarg la ciutat tuareg ms important, beneficiant-se del comer trans-sahari, i entrant en decadncia cap al segle XVIII.  Va ser rpidament abandonada desprs de ser squejada per Kaocen el 1917. tot i aix encara es conserven molts dels seus edificis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140562" title="Ramon Folch i Camarasa" nonfiltered="1734" processed="1721" dbindex="57472">
Ramon Folch i Camarasa ( Barcelona 1926 ) s un escriptor catal, conegut popularment per ser el guionista de Massagran i per la seva activitat a la revista En Patufet.

Biografia.
Va nixer el 30 d'octubre de 1926 a la ciutat de Barcelona, sent el nov fill de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres (Folch i Camarasa comenta amb ironia que li sap greu no haver aconseguit que Folch i Torres figuri a les enciclopdies com "pare de l'escriptor Folch i Camarasa"). No es va arribar a llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona tot i faltar-li noms algunes assignatures per culpa d'una greu malaltia. 

L'any 1986 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. El 2006 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

Obra literria.
Els seus primers contactes amb la literatura professional van ser a l'editorial Jans, on va fer primer de corrector i desprs de traductor. A aquesta tasca professional es dedicaria llargament a Ginebra, per a la Organitzaci Mundial de la Salut, des de 1973 a 1986, any en el qual es va jubilar i tornar a Palau de Plegamans. 

Des de Sussa i des de Catalunya s'ha dedicat sempre a la literatura i la traducci. Tamb va collaborar amb la histrica revista En Patufet. A part de l'extensa obra narrativa i les traduccions, una altra activitat artstica de l'autor sn els guions del cmic Massagran.

Obra publicada.


Narrativa.
1954 Camins en la ciutat;
1957 La maroma;
1958 El meu germ gran;
1959 El nufrag feli;
1961 La sala d'espera;
1965 La visita;
1965 Tota aquesta gent;
1965 L'alegre festa;
1966 Adu, abans d'hora;
1966 L'estiu ms bonic;
1967 El no;
1967 Cap de setmana damunt l'herba ;
1968 Bon dia, pare;
1969 No ploris, home;
1972 Les meves nits en blanc;
1973 Tota una altra cosa;
1976 Histries Possibles, I (Antologia);
1977 Quan el terror truca a la porta;
1980 Histries Possibles, II (Antologia);
1983 Sala de miralls;
1983 Estrictament confidencial;
1991 Manual del perfecte escriptor mediocre;
1997 Testa de vell en bronze;
2005 Manual de la perfecta parella mediocre;

Teatre.
1954 Un vailet entre dos reis;
1955 Aquesta petita cosa;
1957 Una crosta;
1957 Dues hores;
1991 Mans enlaire;
1993 El primer plet;
1993 El Pretendent;
1993 Clara, per no gaire;
1993 Pis per llogar;
1993 L'nica tctica;
1993 Bon Nadal, Mnica;
1994 No, tia;
1994 La veu que ens crida;
1994 Amor de dentista;
1994 Totes les roses;
1994 Tres secrets;
1994 El sopar de Gala;
1994 Pobre senyoret;
1994 Teatre al jard alp;
 Una altra guerra;
 No es pot servir dos senyors;
 La pista;
 Vent de mar;


Premis literaris.
1954 Ciutat de Barcelona de teatre per Aquesta petita cosa;
1956 Joanot Martorell per La maroma;
1960 Vctor Catal per La sala d'espera;
1964 Sant Jordi per La visita;
1982 Ramon Llull per Sala de miralls;
1991 Pere Quart per Manual del perfecte escriptor mediocre;
1997 Sant Joan per Testa de vell en bronze;

Enllaos externs.
  L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140565" title="Johannes Ockeghem" nonfiltered="1735" processed="1722" dbindex="57473">
Johannes Ockeghem (c. 1410 - 6 de febrer de 1497). Tamb es pot trobar escrit com Jean de Ockeghem i de cognoms s'han trobat diverses variants: Okeghem, Ogkegum, Okchem, Hocquegam, Ockegham. Ockeghem ve d'un suposat autgraf citat per E. Giraudet, un historiador de Tours; el document es va perdre. En documents del segle XV predomina el cognom Okeghem. 

Va ser el principal compositor de la segona generaci de l'escola francoflamenca de la segona meitat del segle XV, el ms important entre Guillaume Dufay i Josquin Des Prs.

 Biografia .
No es coneixen gaire detalls dels seus primers anys. Sobre el lloc de naixement, s'havia suposat primer que havia nascut a Okegem, Flandes, per Daniel Van Overstraeten va trobar informaci que demostra que va nixer a Saint-Ghislain, al comtat d'Hainaut avui a la regi valona de (Blgica).

L'any de naixement genera opinions molts dispars, amb propostes de dates que van des del 1410 fins al 1430.  La primera s basa en la possibilitat que conegus a Binchois a Hainaut abans que aquest ans de Mons a Lilla el 1423, i Ockeghem un cantaire del cor d'uns 15 anys. Aquesta especulaci deriva de la referncia que va fer Ockeghem, en el seu lament compost a la mort de Binchois el 1460. Alhora, en el lament que va escriure un poeta, Guillaume Crtin, a la mort d'Ockeghem el 1497, en qu va dir: "s una gran llstima que un compositor del seu talent mori abans de complir els cent anys", s una altra evidncia en relaci a la data ms antiga.

Com molts compositors d'aquella poca, va comenar la seva carrera musical com a cantaire d'un cor. El primer registre de la seva activitat musical ve de la catedral de Notre Dame d'Anvers on va ser contractat el 1443. Entre 1446 i 1448 va entrar al servei de Carles I de Borb, a Moulins (Frana). 

Cap el 1452 es va traslladar a Pars on va servir com a mestre de capella en la cort francesa amb Carles VII i amb Llus XI. Va arribar a ser el tresorer de la catedral de Sant Mart de Tours i va ocupar crrecs de responsabilitat a Notre Dame de Pars i a St. Benot. Se sap que va viatjar a Espanya el 1470 com a part d'un intent de casar Isabel la Catlica amb el duc de Guyenne, germ de Llus XI. No se sap gaire sobre la vida d'Ockeghem desprs de la mort de Llus XI el 1483, llevat que va estar a Bruges i a Tours, on probablement va morir ja que va ser all on es va trobar el seu testament.

 Obra .
 Misses .

 Motets .
Alma Redemptoris mater;
Ave Maria;
Salve regina;
Intemerata Dei mater (c. 1487);
Ut heremita solus;

Motet-chanson.
Mort tu as navr/Miserere (a la mort de Gilles Binchois, c. 1460);

Chansons.
 A tres veus .


 A tres o quatre veus .
J'en ay dueil;

 A quatre veus .
S'elle m'amera/Petite camusette;

 Enllaos externs .
 Biografia i discografia d'Ockeghem (en angls);

 Bibliografia .
 Leeman Perkins: "Johannes Ockeghem", Grove Music Online, ed. L. Macy (Accs per subscripci el 16 de Gener de 2007) ;
 Article "Johannes Ockeghem" a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  (ISBN 1-56159-174-2);
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  (ISBN 0-393-09530-4);
 Fabrice Fitch, Johannes Ockeghem: Masses and Models.  Paris, Honor Champion diteur, 1997.  ISBN 0-2-85203-735-1;
 Jeffrey Dean: "Okeghem's valediction?  the meaning of 'Intemerata Dei mater'", a Johannes Ockeghem:  Actes du XLe Colloque international d'tudes humanistes. ditions Klincksieck, 1998. ISBN 2-252-03214-6;

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140566" title="Ayourou" nonfiltered="1736" processed="1723" dbindex="57474">
Ayourou (o Ayorou) s una ciutat del departament de Tillabri, al nord-oest del Nger. Est situada a 208 km al nord-oest de la capital Niamey a prop de la frontera amb Mali. L'antiga ciutat est establerta a l'illa epnima del Riu Nger. s coneguda pel seu mercat d'animals i per la seva vida salvatge que inclou a hipoptams i ocells.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140567" title="Simfonia nm. 1 de Beethoven" nonfiltered="1737" processed="1724" dbindex="57475">

La Simfonia nm. 1 en do major op. 21, la primera de les nou simfonies de Ludwig van Beethoven, va ser composta a Viena el 1799-1800, i dedicada al bar Van Swieten, melman i amic de Wolfgang Amadeus Mozart.

Est escrita per a una orquestra composta de cordes, de dues flautes, dos obos, dos clarinets, dos fagots, dos trompes, dues trompetes i percussions.

Es va estrenar el 2 d'abril de 1800 a Viena al Burgtheater. L'obra va ser criticada per al seu aspecte innovador: importncia dels coures, obertura no comenant per la tonalitat principal, nombroses modulacions, tercer moviment (falsament titulat Menuetto) massa rpid, etc., malgrat tenir una estructura molt clssica.

Comprn quatre moviments i la seva execuci dura una mica menys d'una mitja hora:

Adagio molto. Allegro con brio;
Andante cantabile con moto;
Menuetto   Allegro molto e vivace;
Finale   Adagio, allegro molto e vivace;

 La Primera simfonia s d'alguna manera una introducci a tot el que escriur Beethoven ms tard: explora en efecte nombrosos horitzons sovint contrastats. Aix, es defineix successivament com a lrica i serena (en els dos ltims moviments),  ombrvola i apassionada (en la introducci lenta), tensa i dramtica (en l'Allegro inicial), i finalment patetisme (en el moviment lent). Sembla d'altra banda ser una premonici al que seran els moviments lents de les Tercera i Setena simfonies, de les quals l'abast s tanmateix tot un altre. Per al final s'inspir en Haydn, influncia particularment ms evident en les execucions rpides; de fet, el moviment ms innovador d'aquest opus s el tercer, Scherzo a un temps, viu i lleuger, gnere que Beethoven s'apropiaria rpidament en lloc del minuet tradicional.

 Enllaos externs . 
 Anlisi de la Simfonia nm. 1 de Beethoven a All About Ludwig van Beethoven (en angls);
 Anlisi de la Simfonia nm. 1 de Beethoven per Hector Berlioz (en francs);

 Audici . 
 Interpretaci de la Simfonia nm. 1 de Beethoven per la Philadelphia Orchestra;

 Partitures . 
 ;
 Partitura completa de la Simfonia nm. 1 de Beethoven;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140578" title="Riu Anadir" nonfiltered="1738" processed="1725" dbindex="57476">

L'Anadir s un riu de l'extrem oriental de Sibria que neix a l'altipl d'Anadir i desemboca a la mar de Bering, a l'extens golf d'Anadir, desprs de 1.145 km de recorregut. A la desembocadura, hi ha la ciutat d'Anadir.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140580" title="Tanga (Tanznia)" nonfiltered="1739" processed="1726" dbindex="57477">
Tanga s una ciutat situada a la costa nord de Tanznia, capital de la regi de Tanga. T una poblaci de 243.580 habitants (2002) i s un important port comercial i nus ferroviari que connecta bona part de l'interior del nord de Tanznia amb el mar i amb Dar es Salaam.

Tanga es form el 1889 com a destacament militar de la colnia de l'frica Oriental Alemanya. El novembre de 1914 fou escenari d'una important batalla del front afric de la I Guerra Mundial.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140584" title="Virusoide" nonfiltered="1740" processed="1727" dbindex="57478">

Un virusoide s un agent infeccis que infecta les plantes noms si tamb es troba infectada d'un virus; es podria dir que el virusoide parasita el virus per reproduir-se.  Els virusoides consisteixen en una sola molcula d'ARN monocatenari circular que fa uns quants centenars de nucletids i no codifica pe res ms que per la seva prpia estructura.

En mida i estructura sn semblants als viroides (molcules circulars d'ARN que infecten les plantes per sense necessitat d'un virus que els ajudi). 

Els virusoides, tot i ser estudiats per la virologia no sn considerats virus (com s altres satllits anomenats virus satllits) sin com a partcules subvirals. En la classificaci viral apareixen com a ARN circular satllit (subgrup 3) dels cids nucleics satllits.

El terme virusoide s emprat poques vegades de manera molt general per referir-se a tots els satllits.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140595" title="Tractat de San Stefano" nonfiltered="1741" processed="1728" dbindex="57479">
 

El Tractat de San Stefano (3 de mar de 1878) s l'acord que va imposar Rssia a l'Imperi Otom desprs de la seva victria en la guerra russo-turca de 1877. Es va signar a San Stefano (grec: Ayastefanos, actualment Ye ilky), poblaci situada a l'oest d'Istanbul, pel comte Nikolai Pavlovitx Ignatiev i Alexander Nelidov per part de l'Imperi Rus i el Ministre d'Afers exteriors Safvet Paix i l'ambaixador a Alemanya Sadullah Bei per part de l'Imperi Otom. El 3 de mar, dia en qu es va signar el Tractat de Sant Stefano, s la diada nacional de Bulgria. 

 Antecedents . 
El 1859 Srbia es rebell contra els turcs, i poc desprs s'hi afeg Montenegro (que va arribar a declarar-se independent), Bsnia i Hercegovina (que s'havien unit a Srbia). En 1876 la insurrecci s'expand tamb a Bulgria. La severa repressi duta a terme pels turcs, va provocar que el tsar Alexandre III de Rssia aliat amb Romania declars la guerra als turcs. L'exrcit turc fou derrotat, i el govern turc obligat a signar la rendici en aquest tractat de San Stefano, pel qual. endems de les cessions territorials, permetia que les tropes russes s'estacionessin a Bulgria dos anys.

 Conseqncies . 
El tractat reorganitzava les antigues possessions balcniques de l'Imperi Otom. La disposici ms important d'aquest tractat fou el reconeixement de la independncia de Bulgria que va absorbir la major part de Macednia, cosa que va permetre a Bulgria estendre's des del mar Egeu al mar Negre. L'Imperi Rus, endems, s'emparava del Caucas amb els ports de Kars i Batumi com a reparacions de guerra.

Tamb es va reconixer definitivament la independncia de Srbia, qui endems s'incorporava les ciutats moraves de Ni i Leskovac, de Montenegro, qui s'incorporava les ciutats de Niki , Podgorica i Antivari, i de Romania. Romania cedia Bessarbia a Rssia i obtenia a canvi la Dobrudja. Bsnia i Hercegovina esdevenia autnoma. Rssia aconseguia territoris de l'Imperi Otom i el Sold garantia la seguretat dels seus sbdits cristians, prometia reformes a Creta, Epir i Tesslia i atorgar una constituci. Alhora, els estrets del Bsfor i els Dardanels restaven oberts a tots aquells vaixells de bandera neutral tant en temps de guerra com de pau.

El Regne Unit i ustria-Hongria s'oposaren a aquest tractat perqu donava ales al nacionalisme eslau temien que Bulgria s'aconverts en un satllit de Rssia i una amenaa per a l'Imperi Otom. 

El tractat es va modificar quatre mesos ms tard, el 13 de juliol de 1878, desprs del Congrs de Berln, en el tractat de Berln. 



Enllaos externs.
Text sencer del ttol preliminar del Tractat de San Stefano ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140596" title="Bernat Amat" nonfiltered="1742" processed="1729" dbindex="57480">
Bernat Amat de Cardona abans Bernat Amat de Claramunt (1086- 27 d'abril de 1151). Vescomte de Cardona, senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona.
Va succeir al seu avi Ramon Folc I de Cardona. 

Bernat Amat de Claramunt resta orfe amb noms quatre anys i heret el vescomtat de Cardona de la seva mare. Canvi el seu cognom pel de Cardona i resta en dess el ttol de vescomte de Tarragona que Ramon Berenguer I havia atorgat l'any 1055 al seu avi patern, i conseller reial, Bernat I de Claramunt.

Fins el 1099, l'oncle de la seva mare Ermessenda de Cardona i bisbe de Barcelona Folc II de Cardona, reg el vescomtat a causa de la curta edat de Bernat.


 Antecedents familiars . 
Fill d'Ermessenda de Cardona i de Deodat I de Claramunt, senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona.

 Npcies i descendents .
Es cas amb Almodis de Barcelona, possible filla de Ramon Berenguer I i es vincula familiarment amb la corona. Tingueren quatre fills:

Marsats de Cardona. ;
Guillem Bernat Amat de Cardona, mort en 1150. ;
Ramon Folc II de Cardona, successor al vescomtat de Cardona. ;
Berenguer de Cardona, canonge d'Urgell, mort en 1176.  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140597" title="Bernat I de Claramunt" nonfiltered="1743" processed="1730" dbindex="57481">
Bernat I de Claramunt (? - ~1090). Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona.

Era fill d'Amat de Claramunt. 

Va ser un conseller influent de Ramon Berenguer I de Barcelona,  qui li conced el ttol de vescomte de Tarragona que es perdr amb el seu net Bernat Amat de Claramunt al optar aquest pel vescomtat de Cardona. Fou enviat per la comtessa Almodis de la Marca a la cort dAl  ibn Mug hid, rei de Dnia, vers el 1056.
Reconquer Tamarit, que ms tard li fou infeudat. Particip en la conquesta de Barbastre el 1068. 

El 1090, fou empresonat desprs de l'enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid a Tvar. 

El succe el seu fill Deodat I de Claramunt. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140600" title="Guillem I de Cardona" nonfiltered="1744" processed="1731" dbindex="57482">
Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou Vescomte de Cardona (1177-1225). 

Reg el vescomtat a la mort del seu germ Berenguer I de Cardona, noms uns mesos desprs de la mort del seu pare Ramon Folc III de Cardona. 
Lluit a la Batalla de Muret (1213) contra els croats de Sim de Montfort. El 1214 formava part de la comissi de magnats aragonesos i catalans que anaren a Narbona per recollir l'infant Jaume desprs que el Papa Innocenci III n'ordens l'alliberament a Sim IV de Montfort. El 1216 fou uns dels 7 consellers del Consell de la Procuradoria  que assessorava la regncia del comte San d'Arag durant la minoria d'edat de l'infant Jaume. Ms tard esdevingu conseller del ja rei Jaume I d'Arag i intervingu molt activament en les lluites del comtat d'Urgell. Va ser molt alabat pel trobador Ramon Vidal de Besal i fou conegut en la seva poca per En Guillem lo ric. 

 Antecedents familiars . 
Fill de Ramon Folc III de Cardona i d'Elisabet Sibilla d'Urgell.

 Npcies i descendents .
Es cas amb Gueraua de Jorba-Alcarrs en 1175. Tingueren set fills:

Elisenda de Cardona. ;
Sibilla de Cardona, casada amb Guillem d'Anglesola, bar de Bellpuig. ;
Guillema de Cardona, casada amb Hug de Mataplana, bar de Mataplana. ;
Ramon Folc IV de Cardona, successor al ttol.
Guillem de Cardona, mort en 1270.  ;
Caterina de Cardona. ;
Bernat Folc, mort el 1220.

Guillem I de Cardona va estar casat posteriorment amb Agns d'Olo i, al llarg de la seva vida, va tenir fills bords amb dues amants ms.
  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140601" title="Rossend Nobas i Ballb" nonfiltered="1745" processed="1732" dbindex="57483">

Rossend Nobas i Ballb (Barcelona, 1838-1891) fou un escultor catal.

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, deixeble dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany.
 
Va realitzar algunes pintures, per al que ms es va dedicar fou a l'escultura, va fer nombroses imatges religioses, retrats, escultura funerria, etc. Va practicar una escultura realista, naturalista i virtuosa.
 
Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot i a Manel Fux i Leal entre d'altres. Al 1866 va exposar a Pars amb gran xit. A l'Exposici Universal de Viena (1873) va rebre un premi.

Obres destacades. 
1870  Crist crucificat ;
1871  Torero moribund. Museu Nacional d'Art de Catalunya ;
1872  Bust de Cervantes ;
1878  Dona catalana ;
1879  Bust de Mari Fortuny ;
1881  Lleons per al vestbul de la Diputaci de Barcelona ;
1882  Bust d'Aristtil. Universitat de Barcelona ;
1882  Sant Toms ;
1883  La Dolorosa. Pamplona ;
1884  Retrat d'Elisa Masriera. Museu Nacional d'Art de Catalunya ;
1885  Grup L'Aurora, qudriga amb qu es remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona;

Enllaos externs.
Descripci de La Dolorosa a Pamplona

Bibliografia.
Volum 14 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5442 3





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140607" title="Patates fregides" nonfiltered="1746" processed="1733" dbindex="57484">
Les patates fregides, o patates rosses, (tambe crelles fregides en valenci) s un plat fet amb patates que primer es tallen en rodanxes o en bastonets i desprs es fregeixen en oli. Desprs s'hi pot afegir sal, qutxup, salsa gravy o altres condiments.

Histria.
Les patates fregides es van inventar probablement a Frana o Blgica durant el segle XVIII, per hi ha altres teories que en proposen un origen diferent.

Blgica.
Els belgues argumenten que les patates fregides es van inventar al seu pas, per no n'han aportat proves definitives. Les inventessin o no, les patates fregides aviat van esdevenir l'aperitiu nacional i una part essencial dels seus dos plats nacionals, fent que els belgues en siguin els ms grans consumidors.

L'historiador belga Jo Gerard explica que l'any 1680 ja es fregien patates a la zona de la vall del Mosa entre Dinant i Lieja, a Blgica. Suposadament, els habitants pobres d'aquesta regi tenien el costum d'acompanyar els seus pats amb petits peixos fregits, per quan el riu glaava i no podien pescar, tallaven patates en bastonets i les fregien en oli per acompanyar els pats.

Espanya.
Alguns argumenten que el plat es va inventar a Espanya, el primer pas europeu al qual va arribar la patata des de les colnies americanes, i creuen que les primeres patates fregides es devien cuinar probablement per acompanyar el peix a Galcia, d'on ms tard es va escampar a la resta del pas i ms endavant a Blgica, que en aquells temps es trobava sota domini espanyol.

El professor Paul Ilegems, conservador del Friet Museum a Anvers, creu que Santa Teresa d'vila va ser la primera en fregir patates, fent referncia a la tradici de fregir els aliments a la cuina mediterrnia.

Frana.
Molts estatunidencs atribueixen el plat a Frana - malgrat que els francesos el veuen com un plat belga - i ofereixen com a prova una nota escrita pel president dels Estats Units Thomas Jefferson: "Patates crues tallades en petites rodanxes, i desprs fregides". La recepta ve quasi segurament del seu xef francs, Julien Honor. Emper, en aquells anys, i fins la batalla de Waterloo el 1815, Frana tamb incloa el que el 1830 va esdevenir Blgica.

s cert que Antoine-Augustin Parmentier va promoure el consum de patates a Frana, per no es referia nicament a les patates fregides. A Frana, les patates fregides reben el nom de pommes frites o simplement frites.

Regne Unit.
Alguns diuen que les primeres patates fregides es van vendre a Dundee, Esccia. Segons aquesta teoria, haurien estat inventades per un immigrant belga, Edward de Gernier, a la dcada del 1870.

Els Estats Units i la seva influncia.
Les patates fregides van esdevenir populars arreu del mn grcies a cadenes de fast-food com ara McDonald's o Burger King. Aix va comenar amb la invenci de les patates fregides precongelades per la J.R. Simplot Company a principis dels anys 50. Abans del pacte entre McDonald's i Jack Simplot, les patates es pelaven i tallaven als restaurants mateixos, per el producte congelat va reduir el temps de preparaci i va contribuir a l'expansi de la franqucia McDonalds. Una de les poques cadenes que encara prepara les patates al restaurant mateix s In-N-Out Burger.

 Tcniques de cocci .

Alguns cuiners que preparen patates fregides les cuinen una nica vegada en una quantitat generosa d'oli, preescalfat a una temperatura d'uns 190C, fins que estan daurades i lleugerament cruixent. En canvi, el mtode recomanat per la majoria de llibres de cuina, i el que utilitzen molts restaurants, especialment els que tenen una bona reputaci quant a les patates fregides, les cuinen en dues etapes: primer a una temperatura d'uns 177C, fins que les patates estan gaireb cuites per encara no estan daurades; i desprs, un cop se les ha tret de l'oli i s'han refredat, es tornen a fregir a una temperatura ms alta, d'uns 190C, fins que queden daurades i cruixents, cosa que no sol durar ms d'un minut. Un tercer mtode, atribut al fams chef francs Jol Robuchon, consisteix en posar les patates tallades a la paella amb l'oli fred just per cobrir-les i desprs cuinar-les a una alta temperatura fins que quedin daurades, sense deixar de remenar-les.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140609" title="Manel Fux i Leal" nonfiltered="1747" processed="1734" dbindex="57485">



Manel Fux i Leal (Barcelona, 1850-1927) fou un escultor catal.

Va cursar estudis en l'escola Llotja de Barcelona amb el mestre Rosend Nobas. Va continuar el seu aprenentatge a Pars.

A pesar de viure en plena poca del modernisme catal, la seva obra solament en mostra una lleugera influncia i es decanta ms per un estil clssic i convencional. Va muntar taller a Barcelona i de seguida va tenir nombrosos encrrecs. La seva obra principal i ms valorada s la monumental.

Fou nomenat director de Llotja entre els anys 1911 i 1920.

Fou acadmic de Belles Arts de Barcelona des del 1903.

Reconeixements. 
1876 Tercera medalla en l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid ;
1881 Segona medalla en l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid ;
1892 Segona medalla en l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid ;
1900 Medalla de plata en l'Exposici Universal de Pars;

Obres destacades.
1870 L'Escol. Museu Nacional d'Art de Catalunya ;
1881 Nept per a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona ;
1881 Leda, per a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona ;
1884 Monument a Bonaventura Carles Aribau Barcelona ;
1885 Bust de Manuel Mil i Fontanals. Vilafranca del Peneds ;
1885 Monument a Lope de Vega per a l'edifici de Biblioteques i Museus de Madrid ;
1887 Monument al Bisbe Armany. Vilanova i la Geltr ;
1887 Monument a Pere Turull. Sabadell ;
1887 Monument a Feijoo. Ourense ;
1888 Pare Bernat Bol per al monument a Cristfor Colom de Barcelona ;
1888 Monument a Josep Anselm Clav. Barcelona ;
1895 Bust de Frederic Soler. Teatre Romea de Barcelona;
1897-1901 Monument a l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, al passeig de Llus Companys de Barcelona, en collaboraci amb l'arquitecte Pere Falqus.;
1913 Bust de Marcelino Menndez Pelayo. Universitat de Barcelona ;
1913 Bust de Joaquim Vayreda. Parc de la Ciutadella de Barcelona ;
1913 Bust de Pepita Texidor i Torres. Parc de la Ciutadella de Barcelona ;
1920 Monument a Les Cincies en el parc del Retiro de Madrid;

Enllaos externs.
Escultura urbana de Manel Fux

Bibliografia i referncies.
Santiago Alcolea Gil (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona,Fundaci Caixa de Catalunya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140612" title="Nikos Karuzos" nonfiltered="1748" processed="1735" dbindex="57487">
Nikos Karuzos (en grec               , Nikos Karouzos) fou un poeta grec. Va nixer a Nuplia el 1926 i va morir a Atenes el 1990. Va iniciar estudis de Dret i Cincies Poltiques, per no va acabar-los. Durant l'ocupaci alemanya del seu pas en la Campanya dels Balcans va prendre part en el moviment de resistncia.

Va publicar els seus primers poemes l'any 1949. Tamb va dedicar-se a la crtica literria i va escriure assajos sobre teatre i art. Considerat un dels grans poetes grecs del segle XX, li fou concedit dues vegades el Premi Estatal de Poesia, el 1972 i el 1988.

Alguns dels seus reculls potics ms importants sn: Possibilitats i s de la parla (1979), Oblit recordatori (1982), Lgica de gran format (1989).

Enllaos externs.
Sis poemes de Nikos Karuzos traduts al catal a la revista Reduccions, amb l'original grec;
 Poemes de Nikos Karuzos en grec;
 Breu biografia i poemes traduts a l'angls;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140613" title="Protozou" nonfiltered="1749" processed="1736" dbindex="57488">
Els protozous sn organismes unicellulars eucariotes hetertrofs. Moltes espcies de protozous viuen com a parsits en animals o plantes. Alguns d'ells poden parasitar en l'sser hum, com Balantidium coli, i causar-li malalties, com l'amebiasi, la giardiasi o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissi de protozous parasitaris.

Pel seu carcter mbil i hetertrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se'ls considera un grup parafiltic.

Els protozous ms comuns son: "L'Ameba", "El Parameci", "El Plasmodi" i "El Tripanosoma"; Tots 4 tenen un tipus de locomoci diferents com per exemple el moviment per flagelaci Moviment per flagels, el ciliat Moviment per cilis i el moviment per pseudpodes.Encara d'aix alguns ni tan sols es mouen, es desplacen pel moviment d'un altre sser viu.

 Referencies.
 Higiene Alimentria;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140614" title="Guerra russoturca (1877?1878)" nonfiltered="1750" processed="1737" dbindex="57489">


La Guerra Russoturca de 1877 1878 va tenir els seus orgens en la voluntat russa d'aconseguir un accs a la Mar Mediterrnia i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otom. Fou la primera gran manifestaci del paneslavisme i les nacions alliberades pels russos desprs de segles de la dominaci turca encara consideren aquesta guerra com el segon comenament de la seva nacionalitat.

 La guerra comena: fonts balcniques i la maniobra russa . 
A Bsnia i Hercegovina es va iniciar una revolta antiotomana durant l'estiu del 1875, deguda principalment a la forta crrega tributria imposada per l'administraci turca. Malgrat una lleugera reducci dels impostos, la revolta va continuar fins a finals del 1875, desembocant en l'alament blgar d'abril del 1876. La tensi a Bsnia i el suport rus van encoratjar els principats de Srbia i Montenegro a declarar igualment la guerra a l'Imperi Otom al qual pertanyien nominalment. La guerra va despertar els interessos imperialistes de dues grans potncies: Rssia (Prncep Gortxakov) i ustria-Hongria (Comte Andrssy), que van signar l'acord secret de Reichstadt el 8 de juliol, pel qual es dividien la Pennsula Balcnica depenent del resultat de la guerra.

A l'agost del 1876, les tropes srbies van ser derrotades per l'exrcit otom, la qual cosa contrariava els interessos russos i austracs, que d'aquesta manera no podien reclamar cap territori otom. No obstant aix, les atrocitats comeses contra la poblaci civil eslava durant la guerra i l'alament blgar d'abril van tenir una forta repercussi arreu d'Europa. Com resultat, va tenir lloc, el ms de desembre d'aquell any, la Conferncia de Constantinoble en la qual (la Turquia no hi estava representada) les grans potncies van debatre les fronteres d'una o ms futures provncies autnomes blgares dintre de l'Imperi Otom. La Conferncia va ser interrompuda quan el canceller turc va informar als delegats que la Turquia havia aprovat una nova constituci que garantia els drets i llibertats de totes les minories tniques i que els blgars gaudirien dels mateixos drets que els otomans. Malgrat aix, Rssia va continuar sent hostil envers l'Imperi Otom, postulant que la constituci era noms una soluci parcial. A travs de negociacions diplomtiques, els russos van assegurar la no intervenci d'ustria-Hongria en futures operacions militars. Les restants potncies estaven paralitzades pel fort suport de l'opini pblica a la idea de la independncia blgara, per la seva incredulitat en les intencions de l'exrcit rus, i per altres problemes interns.

 Continuaci: el borni i el cec . 
Rssia va declarar la guerra a la Turquia el 24 d'abril del 1877. Alguns descriuen aquesta guerra com "una guerra entre el borni i el cec" a causa dels molts errors d'estratgia comesos per ambds bndols, encara que aix era un problema com a totes les guerres contempornies, des de la de Crimea fins a la dels bers.

Sobre el paper, el resultat de la guerra era incert. Els russos tenien capacitat per a armar un exrcit ms gran, de fins a 200.000 homes, mentre que els turcs comptaven amb noms uns 160.000 soldats, per tenien l'avantatge de les fortificacions i del control total del Mar Negre, a ms de comptar amb vaixells patrullers al Danubi. No obstant aix, la capacitat militar turca podia estimar-se en un 25% de l'exposat a les xifres. A ms, els turcs desconeixien totalment els plans russos i van fer pocs intents per a predir les seves accions i contrarestar-les, preferint mantenir-se en les fortificacions esperant l'arribada de l'enemic. 

El comandament militar turc a Istambul havia subestimat la capacitat russa. No va creure que els russos creuarien el Danubi lluny del delta, pensant que preferirien el cam ms curt per la costa del Mar Negre, tot i que en aquesta rea hi havia les fortaleses turques ms fortes, ben subministrades i fornides. A la part interior del Danubi noms havia una posici correctament fortificada, la de Vidin, on s'hi trobaven les tropes liderades per Osman Paix, recentment victorioses contra els serbis.

 Curs de la Guerra . 
Des de l'inici de la guerra, Rssia va destruir totes les embarcacions del Danubi, assegurant-se n'el pas per qualsevol punt. Al juny, una petita unitat russa va passar el Danubi prop del delta, a Galatz i va marxar cap a Ruse. Aix va comfirmar als turcs que la gran fora russa utilitzaria aquesta zona per a travessar el riu. Al juliol, els russos van construir un pont a travs a Svishtov, indret on no hi havia tropes turques significatives. El comandament a Istanbul va ordenar Osman Paix que ans a protegir la fortalesa de Nikopol, per de cam Paix es va assabentar que els russos ja l'havien conquerit i es va dirigir cap a la vila de Pleven.

A penes 24 hores desprs que Paix fortifiqus Pleven, nombroses forces russes a crrec del carismtic "General Blanc" Mikhail Skobelev van atacar la ciutat. Osman Paix va organitzar una defensa brillant i va repellir dos atacs russos ocasionant-los prdues enormes. Els bndols tenien la mateixa quantitat d'elements i l'exrcit rus se sentia desanimat. La majoria dels analistes coincideixen que un contraatac hauria perms als turcs fer-se amb el control i destruir el pont. No obstant aix, Osman Paix tenia l'ordre de mantenir-se en el fort de Pleven, i all es va quedar. 
 
Rssia no tenia ms tropes per assaltar Pleven, aix que la van assetjar i demanaren als romanesos que els donessin suport amb tropes. Poc desprs, les forces romaneses van creuar el Danubi i es van se'ls van unir. El 16 d'agost, a Gorni-Studen, els exrcits al voltant de Pleven - reanomenats com a Exrcits de l'Oest - van quedar sota el control del prncep romans Carles I, assessorat pel general rus Pavel Dmitrievitx Zotov i el general romans Alexandru Cernat. Els romanesos van lluitar per a capturar els reductes de Grivitza al voltant de Pleven, i els van mantenir sota el seu control fins al final. El setge de Pleven va durar de juliol a desembre de 1877, a partir de quan els Exrcits de l'Oest van tallar totes les rutes de subministrament cap a la fortalesa. 

A finals de novembre, les forces otomanes van intentar trencar el setge en direcci a Opanetos, en el sector defensat per les tropes romaneses. L'intent va fallar i, el 28 de novembre, el comandant Osman Paix, ferit, va ser capturat. Va lliurar la seva espasa al coronel romans Mihail Christodulo Cerchez. Els russos a les ordres del mariscal de camp Josef Vladimirovitx Gurko van apoderar-se dels passos de la muntanya Stara Planina, que eren crucials per a maniobrar. Desprs, ambds bndols van lluitar a les Batalles del Pas de Shipka. Gurko va realitzar diversos atacs al Pas de Shipka i va aconseguir assegurar-lo. Les tropes turques van intentar reprendre aquesta ruta, per a reforar a Osman Paix a Pleven, per no ho van aconseguir. Alhora, Gurko va liderar una ofensiva final que va aixafar als turcs al voltant del Pas de Shipka. 

L'ofensiva turca al Pas de Shipka s considerada com un dels pitjors errors de la guerra, ats que els altres passos estaven prcticament sense protecci. En aquells dies, un gran nombre de tropes turques es van mantenir fortificades al llarg de la costa del Mar Negre i es van involucrar en molt poques operacions. Un fort contingent finlands, una unitat romanesa de ms de 40.000 soldats i brigades voluntries de la poblaci blgara local van lluitar en la guerra del costat dels russos.

 Intervenen les Potncies . 
El febrer de 1878, l'exrcit rus gaireb havia arribat a Istanbul per, tement que la ciutat caigus, els britnics van enviar una flota de cuirassats per a intimidar Rssia i evitar que entressin a la ciutat. Sota la pressi de la flota, i havent sofert prdues enormes (al voltant de 200.000 homes), Rssia va acceptar buscar un acord; d aquesta manera se signaria el Tractat de San Stefano. (Ayastefanos Anla mes  en turc, el 3 de mar, pel qual l'Imperi Otom reconeixia la independncia de la Romania, Srbia i Montenegro, aix com l'autonomia de Bulgria). Alarmades per l'extensi del poder rus als Balcans, les grans potncies van modificar el tractat en el Congrs de Berln. 

 Vegeu tamb . 
 Alexandre de Bulgria ;
 Histria dels Balcans;
 Histria d'Europa ;
 Guerra de la Independncia Romanesa ;
 Batalles de la Guerra Russoturca, 1877-78;

 Enllaos externs .
 L'exrcit romans de la Guerra russoturca;
 Galeria d'imatges;
 Galeria d'imatges;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140618" title="Apopa" nonfiltered="1751" processed="1738" dbindex="57490">
Apopa s una de les ciutats ms densament poblades d'El Salvador, situada en l'rea metropolitana de San Salvador. 

Situada a 420 m sobre el nivell del mar, t una extensi de 51,64 km. El seu nom prov del nhuatl i significa "Lloc de boira" o "Lloc de vapors d'aigua". La poblaci del municipi s de: 250.000 habitants.

 Organitzaci administrativa .
Per a la seva administraci, el municipi es divideix en 8 cantns:
L'ngel,  
Guadalupe,  
Joiell Bell,  
Joiell Grand,  
Les Delicies,  
San Nicols,  
Suchinango y  
Tres Ceibas 

 Capital .
La capital del municipi s la ciutat d'Apopa, la qual es divideix en els barris El Perdut, Centre, El Calvari i El Trnsit i moltes altres comunitats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140619" title="Rookie de l'Any" nonfiltered="1752" processed="1739" dbindex="57491">
El premi Rookie of the Year de l'NBA s un premi que es dna al millor novell de la lliga al finalitzar la lliga regular. Va ser en la temporada 1952-1953 de l'NBA que es va donar aquest premi per primera vegada. El guanyador rep el Trofeu Eddie Gottlieb.

Guanyadors d'aquest premi al llarg de la histria de l'NBA:
1952-53 - Don Meineke, Fort Wayne Pistons;
1953-54 - Ray Felix, Baltimore Bullets;
1954-55 - Bob Pettit, Milwaukee Hawks;
1955-56 - Maurice Stokes, Rochester Royals;
1956-57 - Tom Heinsohn, Boston Celtics;
1957-58 - Woody Sauldsberry, Philadelphia Warriors;
1958-59 - Elgin Baylor, Minneapolis Lakers;
1959-60 - Wilt Chamberlain, Philadelphia Warriors;
1960-61 - Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
1961-62 - Walt Bellamy, Chicago Packers;
1962-63 - Terry Dischinger, Chicago Zephyrs;
1963-64 - Jerry Lucas, Cincinnati Royals;
1964-65 - Willis Reed, New York Knicks;
1965-66 - Rick Barry, San Francisco Warriors;
1966-67 - Dave Bing, Detroit Pistons;
1967-68 - Earl Monroe, Baltimore Bullets;
1968-69 - Wes Unseld, Baltimore Bullets;
1969-70 - Lew Alcindor (ms tard conegut com Kareem Abdul-Jabbar), Milwaukee Bucks;
1970-71 - (empat) Dave Cowens, Boston Celtics ; Geoff Petrie, Portland Trail Blazers;
1971-72 - Sidney Wicks, Portland Trail Blazers;
1972-73 - Bob McAdoo, Buffalo Braves;
1973-74 - Ernie DiGregorio, Buffalo Braves;
1974-75 - Keith Wilkes, (ms tard conegut com Jamaal Wilkes) Golden State Warriors;
1975-76 - Alvan Adams, Phoenix Suns;
1976-77 - Adrian Dantley, Buffalo Braves;
1977-78 - Walter Davis, Phoenix Suns;
1978-79 - Phil Ford, Kansas City Kings;
1979-80 - Larry Bird, Boston Celtics;
1980-81 - Darrell Griffith, Utah Jazz;
1981-82 - Buck Williams, New Jersey Nets;
1982-83 - Terry Cummings, San Diego Clippers;
1983-84 - Ralph Sampson, Houston Rockets;
1984-85 - Michael Jordan, Chicago Bulls;
1985-86 - Patrick Ewing, New York Knicks;
1986-87 - Chuck Person, Indiana Pacers;
1987-88 - Mark Jackson, New York Knicks;
1988-89 - Mitch Richmond, Golden State Warriors;
1989-90 - David Robinson, San Antonio Spurs;
1990-91 - Derrick Coleman, New Jersey Nets;
1991-92 - Larry Johnson, Charlotte Hornets;
1992-93 - Shaquille O'Neal, Orlando Magic;
1993-94 - Chris Webber, Golden State Warriors;
1994-95 - (empat) Grant Hill, Detroit Pistons ; Jason Kidd, Dallas Mavericks;
1995-96 - Damon Stoudamire, Toronto Raptors;
1996-97 - Allen Iverson, Philadelphia 76ers;
1997-98 - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
1998-99 - Vince Carter, Toronto Raptors;
1999-00 - (empat) Elton Brand, Chicago Bulls ; Steve Francis, Houston Rockets;
2000-01 - Mike Miller, Orlando Magic;
2001-02 - Pau Gasol, Memphis Grizzlies;
2002-03 - Amare Stoudemire, Phoenix Suns;
2003-04 - LeBron James, Cleveland Cavaliers;
2004-05 - Emeka Okafor, Charlotte Bobcats;
2005-06 - Chris Paul, New Orleans Hornets;
2006-07 - Brandon Roy, Portland Trail Blazers;
2007-08 - Kevin Durant, Seattle Supersonics;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140629" title="ltima Hora" nonfiltered="1753" processed="1740" dbindex="57492">



ltima Hora  s un diari fundat per Josep Tous i Ferrer. Actualment s propietat del Grup Serra (des de 1974) essent el rotatiu amb ms difusi a les illes Balears.

Tamb t una edici a Menorca i a Eivissa.

Vegeu tamb.
 Diari de Balears;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140630" title="Genet de Drac" nonfiltered="1754" processed="1741" dbindex="57493">
Els Genets de Drac, tamb anomenats Shur'tugal en el Llenguatge Antic, sn una raa de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini. 

 Descripci.
Eren els membres d'un grup de cavallers la tasca dels quals era protegir la pau a Alagasia abans de l'arribada de Galbatorix. La seva capital era Dor Areaba, a l'illa de Vroengard situada al nord oest d'Alagasia. 

Els Shur'tugal reben aquest nom quan un drac surt de l'ou davant seu i, en tocar-lo, queden marcats amb la gedwy ignasia, que estableix un vincle entre el genet i el drac i confereix a persona el do de poder utilitzar la mgia. Els Shur'tugals acostumen a ser elfs o humans (ja siguin dones o homes). Hi ha molt pocs casos en qu el Genet sigui un nan. 

 Histria .

Galbatorix va ser un Genet a qui li van matar el drac. Des de llavors vol venjar-se de tots els Shur'tugals. Va reunir un grup d'amics que van anomenar-se els Apstates i el primer d'ells va ser Morzan. Galbatorix i els seus seguidors es van dedicar a matar tots els genets i, per tant, tots els dracs, per va conservar tres ous, d'un dels quals en va nixer Saphira i de l'altre Thorn. El tercer encara el t en possessi i s un mascle. 

Desprs de la mort de Brom, Eragon es pensava que era l'ltim genet i desprs descobreix que encara en queda un (aliat) i temps desprs un altre (enemic). Ara l'nica esperana dels Shur'tugal "bons" s recuperar l'ltim ou de drac i salvar l'espcie.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140634" title="Orlando di Lasso" nonfiltered="1755" processed="1742" dbindex="57494">
Orlando di Lasso conegut tamb com Orlandus Lassus, Roland de Lassus, Roland Delattre, Orlande de Lassus (c. 1532 - 14 de juny de 1594) va ser un compositor de l'escola francoflamenca del Renaixement tard. Junt amb Palestrina s considerat un dels msics europeus ms influents del segle XVI, portant la polifonia vocal a un grau de desenvolupament molt elevat.


 Biografia .
 Primer anys i estada a Itlia .
Va nixer a Mons, provncia d'Hainaut, en el que actualment s Blgica. Se'n saben poques coses de la seva joventut, tot i existir diverses histries mal documentades. La ms famosa d'elles explica que va ser raptat tres vegades a causa de la bellesa de la seva veu. A l'edat de 12 anys deixa els Pasos Baixos al costat de Ferrante Gonzaga, i es dirigeix a Mntua, a Siclia i posteriorment a Mil, on resideix entre 1547 i 1549. 

A Mil s'allotja a Hoste da Reggio, bressol dels madrigalistes, que l'influren i van marcar inicialment el seu estil musical. En els primers anys de la dcada de 1550 treballa com a cantant i compositor a Npols per a Constantino Castrioto, poca en la que faria les seves primeres composicions. Desprs es trasllada a Roma, on treballa per a l'Arxiduc de Florncia. El 1553 s nomenat mestre de capella de la Baslica de Sant Joan del Later (San Giovanni in Laterano) a Roma, un crrec molt prestigis per a un msic de noms 21 anys d'edat, tot i que hi va estar noms per un any. Palestrina el substituiria un any desprs, el 1555.

 La cort del Duc de Baviera a Munic .
No existeix evidncia de les seves activitats durant el 1554, per sembla que va viatjar a Frana i Anglaterra. El 1555 retorna als Pasos Baixos, on publica les seves primeres obres a Anvers. El 1556 s'uneix a la cort del Duc Albrecht de Baviera, que intentava crear un centre musical comparable als principals d'Itlia. Lasso va ser un dels holandesos que van treballar all. 

El 1558 es casa amb Regina Wckinger, la filla d'una dama d'honor de la Duquessa, amb qui t dos fills; de grans els dos esdevindrien compositors seguint l'herncia del seu pare. El 1563 s nomenat mestre de capella, com a successor de Ludwig Daser. Lasso va romandre al servei d'Albrecht V i del seu successor, Guillem V de Baviera, per la resta de la seva vida.

 Reconeixement internacional .

En la dcada de 1560, Lasso va guanyar fama a Europa, i els compositors anaven a Munic a estudiar amb ell. Andrea Gabrieli el va visitar el 1562, i possiblement va romandre a la capella per un any. Giovanni Gabrieli possiblement tamb va estudiar amb Lasso cap el 1570. 

El seu nom es va estendre fins i tot fora dels cercles musicals, al punt, que el 1570 l'Emperador Maximili II li va conferir un ttol nobiliari, circumstncia excepcional en un msic. El Papa Gregori XIII el va nomenar cavaller, i els anys 1571 i 1573 el rei de Frana, Carles IX, el va convidar a la seva cort. Alguns d'aquests reis i aristcrates van intentar temptar-lo de deixar Munic amb ofertes ms atractives, per Lasso estava evidentment ms interessat en l'estabilitat de la seva posici, i en les esplndides oportunitats d'interpretaci musical disponibles en la cort d'Albrecht que en els guanys econmics. "No desitjo deixar la meva casa, el meu jard i altres coses bones a Munic," va escriure al Duc de Saxnia el 1580, desprs de rebre una oferta per a un crrec a Dresden.

A finals de la dcada dels 70 i principis dels 80, Lasso va fer diverses visites a Itlia, on va trobar els estils i tendncies ms modernes. A Ferrara, l'avantguarda musical de l'poca, va poder escoltar indubtablement els madrigals compostos en la cort d'Este. Tanmateix el seu propi estil va romandre conservador, fins i tot tornant-se ms simple i refinat que abans. 

 Darrers anys .
El 1590 la seva salut va comenar a declinar, i va visitar un metge anomenat Thomas Mermann per al tractament del que es va dir "Malenconia hipocondraca". Encara va ser capa de compondre aix com de viatjar ocasionalment. La seva obra final va ser la meravellosa collecci de 21 madrigals espirituals, les Llgrimes de Sant Pere, dedicades al Papa Climent VIII, publicaci pstuma de 1595. 

Lasso va morir a Munic el 14 de juny de 1594, el mateix dia que el seu patr va decidir renunciar als seus serveis per raons econmiques. Lasso mai no va arribar a llegir la nota d'acomiadament.

 Msica i influncia .

Lasso va ser un dels ms prolfics, verstils i universals compositors del Renaixement tard. Va escriure ms de 2000 composicions, incloent msica vocal amb lletres en llat, francs, itali i alemany, en tots els gneres coneguts en la seva poca. Aix inclou 530 motets, 175 madrigals italians i villanelles, 150 chansons franceses, i 90 lieder alemanys. No es coneix cap tipus de msica instrumental, o almenys no ens ha arribat. Aix constitueix una interessant omissi per a un compositor tan prolfic i divers, en una poca en qu la msica instrumental s'estava convertint en un mitj d'expressi caracterstic de l'art a Europa.

Lasso s un dels compositors de l'estil conegut com a msica reservata, terme que ha sobreviscut en moltes referncies contempornies, algunes d'elles amb significats contradictoris. El significat exacte del terme s motiu de debat, encara que existeix consens entre els musiclegs que implica una disposici dels textos intensament expressiva, la presncia del cromatisme, i el que podria definir-se com una "msica per a entesos".

Un fams exemple de composici de Lasso representativa de msica reservata s la seva srie de 12 motets titulats Prophetiae Sibyllarum (Profecies de la Sibilla), plens d'un gran estil cromtic que recorda a Gesualdo. Alguns recursos que apreixen en aquesta obra no es tornarien a escoltar fins l'arribada de les evolucionades composicions del segle XX.

 Obra sacra .




Lasso va romandre fidel al catolicisme durant l'poca de la Reforma, encara que no en forma dogmtica, com pot apreciar-se en les seves canons mundanes, o en les seves pardies de misses o magnificats basats en composicions profanes. La contrareforma es manifest amb especial intensitat a Baviera sota la influncia dels jesutes, i aix influ en l'obra de Lasso, que va escriure msica litrgica per al ritus rom, un important nombre de magnificats, una collecci de peces del llibre catlic de salms d'Ulenberg (1588), i especialment el gran cicle penitencial de madrigals espirituals, les "Llgrimes de Sant Pere" (1594).

 Misses . 
Almenys 20 misses ens han arribat completes. La majoria sn pardies basades en obres profanes escrites per ell o per altres compositors. Sn tcnicament impressionants, sense formar part de la producci ms conservadora de Lasso. Adaptava l'estil de la missa a les caracterstiques de la msica que feia servir, que podia ser des de cant gregori al madrigal contemporani, per sempre mantenint un carcter expressiu i reverent. 

Algunes de les seves misses es basen en canons franceses plenament profanes, algunes fins i tot clarament obscenes; aix l'obra Entre vous filles de quinze ans de Clemens non Papa li va servir com a material per a la seva Missa entre vous filles (1581) , probablement la ms escandalosa de totes. 

Aquesta prctica no era ben acceptada, tot i que tolerada, pel seu patr, com ho mostra la correspondncia que encara es conserva. A ms de les seves tradicionals misses-pardies, va escriure una considerable quantitat de missae breves, destinades a serveis de curta durada, com per exemple en els dies que el Duc Albrecht sortia a caar i no desitjava ser demorat per una  msica polifnica que durs massa. La ms curta de totes s una coneguda com la Jger Mass (Missa del caador). 

Algunes de les seves misses mostren la influncia de l'escola veneciana, particularment en l's de l'estil policoral; per exemple, en la Missa osculeter em, a vuit veus, basada en els seus propis motets. Tres d'aquestes misses sn per a doble cor, i han d'haver influt al seu torn en els msics venecians. Al cap i a la fi, Andrea Gabrieli va anar a Munic i va visitar Lasso el 1562, i moltes obres de Lasso van ser publicades a Vencia. Encara que Lasso va usar l'estil sonor veneci, el seu llenguatge harmnic va romandre conservador, va adaptar la textura veneciana als seus propis interessos musicals.

 Motets .
Com a compositor de motets, Lasso va ser un dels ms variats i prodigiosos de tot el Renaixement. La seva producci varia del ms sublim fins al ms ridcul, i mostra un sentit de l'humor que habitualment no es present en la msica sacra. Per exemple, un dels seus motets satiritza els mals cantants ("Super flumina Babylonis") ,e inclou quequeigs, parades i arrencades, i una confusi general. Aquesta idea t relaci amb l'obra de Mozart, la "Broma musical". 

Molts dels seus motets van ser compostos per a ocasions cerimonials, com es pot esperar d'un compositor de la cort a qui se li requereix msica per rebre a dignataris, per a casaments, tractats i altres esdeveniments d'estat. Per la fama de Lasso es va originar en els seus motets religiosos. 

La srie de set Salms Penitencials de David s una de les colleccions de salms ms famoses. El contrapunt s lliure, evitant la imitaci dominant en l'estil dels holandesos, com en les obres de Gombert, i ocasionalment utilitzant mecanismes expressius aliens a Palestrina. Com sempre, Lasso aposta a l'impacte emocional, i usa una varietat de textures i cures en la ubicaci del text fins al final. L'ltima pea de la collecci, la seva versi de De profundis (Salm 129/130), s considerat per molts estudiosos com una dels cims de la polifonia renaixentista, junt amb les dues versions del mateix text compostos per Josquin Des Pres.

 Passions i altres composicions sacres . 
Entre les seves altres composicions religioses hi ha himnes, cntics  incloent ms de 100 magnificats , responsoris per a la setmana santa, passions, lamentacions, i algunes peces independents per a les principals festes.

Lasso va escriure quatre sries de la Passi, una per a cada evangelista (Mateu, Marc, Lluc i Joan) totes per a veus "a capella". Colloca les paraules de Jesucrist i la narraci dels evangelistes com un cant, i els altres passatges sn per als grups polifnics.

 Obra profana .
Lasso va escriure en totes les formes musicals profanes, i s un dels pocs compositors del Renaixement que va utilitzar quatre llenges diferents per als textos: llat, francs, itali i alemany. Moltes de les seves obres van ser molt populars, tenint una mplia distribuci per Europa.

 Madrigals .
En els seus madrigals, molts dels quals va escriure durant la seva estada a Roma, l'estil s clar i concs, incloent obres que es poden memoritzar fcilment. La selecci de les poesies varia mpliament entre Petrarca per als seus obres ms seriosos fins als versos ms lleugers de les seves canonetes ms divertides. 

Lasso sovint prefer els madrigals cclics, s a dir, sries de mltiples poemes en un grup d'obres musicals relacionades entre si. Per exemple el seu Quart llibre de madrigals per a cinc veus comena amb una sextina completa de Petrarca, continua amb un sonet de dues parts, i acaba amb una altra sextina. Igualment el llibre sencer pot ser escoltat com una composici unificada, amb cada madrigal com a part subsidiria.

 Chansons . 
Una altra forma conreada per Lasso va ser la chanson francesa, de les que en va compondre prop de 150. La major part daten de la dcada de 1550, per va continuar escrivint-les fins i tot a Alemanya. Les seves darreres chansons corresponen a la dcada de 1580. 

Moltes de les seves composicions van ser publicades a les colleccions de Pierre Phalse el 1571, i  de Le Roy&Ballard el 1576 i el 1584. Estilsticament les seves chansons varien des de molt dignes i serioses fins a divertides i pujades de to. Lasso va seguir l'estil polit i lric de Sermisy ms que el programtic de Clment Janequin. Un de les canons ms famoses de Lasso va ser usada per Shakespeare a la segona part de Enric IV.

 Lieder alemany . 
Un tercer tipus de composici secular produda per Lasso va ser el lied alemany. La major part anaven dirigits a una audincia diferent, ja que sn essencialment diferents en to i estil a les canons i madrigals. A ms els va escriure en la seva maduresa, ja que no comencen a aparixer fins el 1567, quan ja estava ben establert a Munic. Molts sn de temtica religiosa, encara que inclouen tamb versos cmics i lleugers.

 Bibliografia .
 Article "Orlande de Lassus", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1561591742;
 James Haar: "Orlande de Lassus", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed March 1, 2006), Grove Music Online;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0393095304;
 Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I).  Bloomington, Indiana.  Frangipani Press, 1986.  ISBN 089917034X;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140637" title="Cosmdrom" nonfiltered="1756" processed="1743" dbindex="57495">
Un cosmdrom (o base espacial) s un conjunt d'installacions preparades per al llanament, arribada o assistncia tcnica de coets o naus espacials. Als pasos de l'antiga URSS aquestes installacions eren conegudes com a cosmdroms (del grec cosmos, mn, i dromos, pista), d'aqu el nom.

Les bases espacials estan emplaades en zones suficientment grans per a que l'explosi d'un coet no posi en perill els coets i les vides humanes properes, ra per la qual es llancen els coets en direcci a zones desertiques o martimes. Sn preferibles llocs de llanament propers a l'equador i disparats cap a l'Est. Aix, s'aprofita al mxim la velocitat de la terra i a ms, s una bona posici per arribar a l'rbita geostacionria. Evidentment, aix tamb augmenta la massa que es pot posar en rbita. Aix, per, no serveix per a rbites polars o rbites de Molniya. 

La primera base espacial del mn va ser el Cosmdrom de Baikonur, encara en funcionament, i actualment, la ms ocupada del mn, degut principalment a l'activitat de suport per a l'Estaci Espacial Internacional.

s possible que en un futur, amb el desenvolupaments de vehicle supersnics, les bases espacials siguin llargues pistes d'enlairament enlloc de les tradicionals bases de llanament verticals per a coets.

 Cosmdroms.
 Cosmdrom de Baikonur;
 Cosmdrom de Plesetsk;
 Centre espacial John F. Kennedy;
 Centre de Llanament de satllits de Jiuquan;
 Centre de Llanament Alcntara;
 Port Espacial Europeu de Kourou;
 Centre Espacial d'Uchinoura;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140647" title="La Bressola" nonfiltered="1757" processed="1744" dbindex="57496">


La Bressola s una associaci cultural creada a Perpiny l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersi lingstica en catal a Frana, en les comarques de la Catalunya del Nord. El primer centre fou obert a Sant Galdric (Perpiny) al setembre del 1976. Posteriorment hom n'ha obert altres al Vernet (Perpiny), Nils, Prada, El Soler i Sant Esteve del Monestir. Des de l'any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys. El 2005 mantenia vuit centres educatius de maternal i primria, un dels quals (El Soler) era el primer que impartia, des del 2003, l ensenyament secundari en catal a Frana. Amb 7 centres d'educaci infantil i un collegi d'educaci mitjana, uns 600 estudiants hi estan escolaritzats en l'actualitat.

Juntament amb La Calandreta, Diwan, les Seaska i les escoles ABCM, forma una confederaci d'escoles bilinges a Frana.

Centres.

Cldegues (municipi de la Guingueta d'Ix), Alta Cerdanya.
Nils (municipi de Pontell), Rossell;
Prada, Conflent;
Sant Esteve del Monestir, Rossell;
Perpiny - Sant Galdric, Rossell;
El Soler, Rossell;
Collegi del Soler, Rossell;
Perpiny-El Vernet, Rossell;

 Sistema educatiu .
La pedagogia que s'hi practica s l'anomenada activa i mant un nivell comparable amb els dels centres homlegs de llengua francesa. Les relacions de l'administraci amb l'associaci, que des dels 1982 ha intentat obtenir subvencions estatals, han estat difcils a causa de les pressions per a la introducci del bilingisme en rgim paritari. El 1995 hom acord la introducci de l'ensenyament bilinge al final del cicle primari. El 1987 la Generalitat de Catalunya li atorg el premi d'Honor Jaume I.

El 1981, una escissi don origen a l'associaci Arrels, dirigida per Pere Manzanares i Laura Manaut. El director general s Joan Pere Le Bihan.

Suport pblic.
El mar del 2007 els jugadors del FC Barcelona Oleguer Presas i Lilian Thuram van participar en la lectura d'un manifest de defensa de la llengua catalana i d'aquestes escoles en un acte a Perpiny. El manifest ha estat recolzat a ms pel president d'aquest club Joan Laporta, l'entrenador de la selecci francesa de futbol Raymond Domenech, dels cantants Manu Chao, Cali, Zebda, Llus Llach, I Muvrini, Franoise Xnakis, entre d'altres personalitats.

Enllaos externs.
Plana web de les escoles La Bressola;
Associaci d'Amics de la Bressola;
El director de la Bressola Joan-Pere Le Bihan i Rullan a Association des Cadres Catalans de Toulouse;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140654" title="Naoki Urasawa" nonfiltered="1758" processed="1745" dbindex="57497">
Naoki Urasawa (     Urasawa Naoki) s un mangaka nascut el 2 de Gener de 1960 a Fuchu, Tquio (Jap). Va graduar-se en Economia a la Universitat Meisei. El seu debut en el manga es va donar el 1984 amb una obra breu (one-shot) anomenat Beta!!. Tres mangues seus han estat adaptats a una versi animada: Yawara, Master Keaton i Monster; aquest ltim s'ha convertit en un dels animes ms famosos al Jap del seu gnere (seinen).
Actualment, un cop finalitzada la serie 21st Century Boys (seqela de 20th Century Boys), treballa en Pluto.

 Obres .
 Beta!: Amb aquest one-shot va debutar en el mn de manga l'any 1984.
 Cintur Negre (Yawara! A Fashionable Judo Girl) va ser la primera obra oficial d'Urasawa amb la qual va adquirir gran fama. Va publicar-se des de l'any 1986 al 1993 a la revista Big Comic Spirits i consta de 29 volums en total. La seva versi adaptada al anime va emetre's a Catalunya en el programa 3xl.net. s una comdia que narra la histria d'una noia jove, neta d'un excampi de judo), molt hbil en el judo. Ella vol ser una noia normal com les dems, per el seu avi vol que sigui una judoka. Glnat pel proper Sal del Cmic del 2009 editar el manga en catal. ;
 Pineapple ARMY: Publicat per la Shogakukan des de l'any 1986 fins al 1988. s una obra composta per 10 volums que gira al voltant de les aventures d'un ex-militar. La histria s de Kazuya Kudou, Urasawa noms s'ocupava del dibuix.
 Dancing Policeman: Publicat per la Shogakukan l'any 1987. El manga consta d'un sol volum.
 Master Keaton: Immediatament desprs de Pinneapple ARMY i mentres escrivia Yawara!, Urasawa va comenar una de les seves obres ms famoses, Master Keaton. Va ser publicat des de l'ay 1988 al 1994 en la revista Big Comic Original i consta de 18 volums en total. La histria va ser creada per Hokusei Katsushika i Urasawa hi va posar el dibuix. Taichi Keaton s meitat angls meitat japons, s arqueleg i es dedica a investgiar misteris arreu del mn.
 NASA: s una histria curta publicat en un sol volum a la Shogakukan l'any 1988. s una histria fantstica sobre un oficinista de mitjana edat que s'entrena cada dia per convertir-se en el primer astronauta japons.
 Happy!: Desprs d'acabar Yawara!, Urasawa va comenar a escriure aquesta obra, que va publicar-se des de l'any 1993 fins al 1999. L'obra est formada per 23 volums. La trama gira al voltant de Miyuki Umino, estudiant, que viu de forma una mica precria amb dos germans i una germana ms petits. Un dia el germ ms gran acaba debent 250 milions de iens i Miyuki haur de plantejar-se deixar els estudis.
 Monster: L'any 1994, desprs d'acabar de dibuixar Master Keaton, Urasawa va iniciar una obra que es convertiria en la ms famosa de les que havia publicat fins al moment. Va acabar-la l'any 2001. Monster (18 volums) narra la histria del cirurgi Kenzo Tenma, que salva la vida d'un nen petit que acabar convertint-se en un monster, un segon Hitler. La histria es desenvolupa a Alemanya. A Espanya est publicada d'inici a fi per l'editorial Planeta deAgostini. A ms, Jonu Media s'ha encarregat de distribuir l'anime de la serie.
 Jigoro!: s un volum nic publicat l'any 1994 per la Shogakukan que recull quatre histries d'en Jigoro, l'avi de Yawara, en els seus anys de joventut. Tamb inclou una histria de samurais i una de beisbol no relacionades amb Yawara!.
 20th Century Boys (Nijuuseiki Shonen): L'any 1999, desprs d'acabar Happy!, Urasawa comena una altra obra que obtindria fama mundial. L'obra consta de 22 volums i va acabar de publicar-se a principis de l'any 2007, encara que l'histria no va acabar, sin que Urasawa va comenar la seqela 21st Century Boys, comenant de nou la numeraci dels captols des de l'1. Planeta deAgostini s l'editorial encarregada de publicar aquesta obra a Espanya.
 PLUTO: Comenada l'any 2003, PLUTO ha estat creada basant-se en una de les sagues de l'obra Astro Boy d'Osamu Tezuka, Chijou saidai no Robotto (El robot ms fort del mn). Fins ara se n'han publicat 4 volums i a Espanya es publicar prximament per Planeta deAgostini.
 21st Century Boys: Seqela de 20th Century Boys. Consta de dos volums que tenen l'objectiu d'aclarir tots els dubtes sorgits desprs del final de 20th Century Boys.

 Premis .
Premi Shogakukan a l'Arista Novell (1982).
35a Edici del Premi Shogakukan al millor manga (per Yawara!) (1990).
1a Edici del Premi del Festival Japan Media Arts (per Monster) (1997).
3a Edici del Premi Osamu Tezuka (per Monster) (1999);
24a Edici del Premi Kodansha al millor manga (per 20th Century Boys) (2001);
46a Edici del Premi Shogakukan al millor manga (per Monster) (2001);
6a Edici del Premi del Festival Japan Media Arts (per 20th Century Boys) (2002).
48a Edici del Premi Shogakukan al millor manga (per 20th Century Boys) (2003);
9a Edici del Premi Osamu Tezuka (per Pluto) (2005).

 Enllaos externs .
Perfil de Naoki Urasawa a l'enciclopdia ANN ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140657" title="Saltxak Toka" nonfiltered="1759" processed="1746" dbindex="57498">
Saltxak Kolbakkhorekovitsj Toka (1901-1973) fou un poltic tuvini. Estujdi a la universitat laboral de Moscou i desprs a la de Kyzyl. Al gener de 1929 Toka va donar un cop d'estat a Tannu Tuva amb altres graduats, i va nomenar primer ministre Kuular Donduk. Toka es va convertir en membre del comit central del Partit Republic Revolucionari de Tuva (TPRP) que era un partit d'obedincia comunista. 

Toka es va fer l'amo de Tuva. Sota el seu control el pas va ser collectivitzat i les religions tradicionals, el xamanisme i el lamaisme (budista) foren perseguides. El 1944, en nom de la gent de Tuva, va proclamar l'annexi a la Uni Sovitica (sense fer un referndum de consulta) que li va costar a Tuv passar d'un estat independent a ser una 'regi autnoma' dintre de la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia. L'octubre de 1961 La Repblica Autnoma Socialista Popular (ASSR) va ingressar a la RSFSR. Toka va romandre fins a la seva mort en 1973 com a secretari general, del departament tuvini del Partit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140660" title="Danduk Kuular" nonfiltered="1760" processed="1747" dbindex="57499">
Kuular Donduk (rus              ) (mort el 1932) fou un poltic de Tannu Tuva. Donduk proclam el 1921 la independncia de Tannu Tuva. Ms tard s aconvert en membre del Partit Republic Revolucionari de Tuva, i el 1924 s aconvert en cap d estat. Va establir llaos amb la Repblica Popular de Monglia, degut a que Tuva era un estat molt recent. Aquesta poltica independent respecte a la Uni Sovitica molest Stalin. D altra banda, Donduk intent que els lames collaboressin amb el seu govern. En 1926 el budisme fou proclamada com a religi de l estat. En novembre de 1926 assol el crrec de Ministre-President i el nom de la Repblica Popular de Tannu Tuva fou canviat a Repblica Popular Tuviniana.

El creixement de la independncia de Tuva augment la irritaci del Kremlin, qui en 1929, don un cop d estat comunista a la 'Universitat de treballadors de l Extrem Orient' dirigit per Saltxak Toka, graduat a Moscou. Donduk va perdre el crrec i fou substitut per un govern ms pro-rus. Toka  esdevingu el 1932 secretari general del Partit Popular Revolucionari de Tuva (TPRP).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140663" title="Kizil" nonfiltered="1761" processed="1748" dbindex="57500">

Kizil (tuvini i rus       ) s una ciutat de Rssia, capital de la Repblica de Tuv.  El nom de la ciutat vol dir "roig" en tuvini (aix com en moltes altres llenges turqueses).


Hom afirma que Kizil es troba exactament en el centre geogrfic d'sia (coordenades ). Tot i que aix no s universalment acceptat. hi ha un monument anomenat "Centre d'sia" en angls, rus, i tuvini que ho refora. 

Kizil est situada als marges del riu Ienissei. El major desenvolupament s al sud del marge del riu i en segueix el cabal. Fou fundada el 1914 com a Belotsarsk (          ). El 1918 la ciutat fou reanomenada Khem-Beldyr (   -       ) i el 1926 anomenada definitivament Kizil.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140671" title="Tampere" nonfiltered="1762" processed="1749" dbindex="57501">

Tampere (Tammerfors s el nom suec) s una ciutat al sud de Finlndia situada entre els dos llacs Nsijrvi i Pyhjrvi. La diferncia d'alada de 18 metres entre aquests dos llacs va fer del canal que els comunica (els rpids de Tammerkoski) tinguessin un paper decisiu en el desenvolupament de la ciutat, com a font d'energia, al principi com a motor industrial i posteriorment en generaci d'electricitat. 
 
La ciutat de Tampere t al voltant de 200.000 habitants, i ms de 300.000 comptant els municipis dins de la regi de Tampere o Pirkanmaa. s la tercera ciutat ms important de Finlndia desprs de Hlsinki i Espoo.

Transports.
Amb el segon aeroport ms transitat del pas, Tampere s tamb un important nucli en comunicaci. 
Uneix les lnies ferroviries de tot Finlndia: des del sud (Hlsinki), l'est (Jyvskyl), l'oest (Turku) i el nord (Oulu i Rovaniemi). 
El principal transport pblic dins la ciutat s el servei d'autobs, format per ms de 30 lnies i amb una freqncia de pas adequada. 

Educaci.
Actualment hi ha diversos centres universitaris importants a Tampere, dels que en destaquen: la Universitat de Tampere (Tampereen Yliopisto o UTA), la Universitat Tcnica de Tampere (Tampereen Teknillinen Yliopisto o TUT), la Universitat Politcnica de Tampere (Tampereen Ammattikorkeakoulu o TAMK) i la Universitat de Cincies Aplicades de la regi de Pirkanmaa (Pirkanmaan Ammattikorkeakoulu o PIRAMK) a ms de diversos centres de formaci professional, com per exemple l'Institut de Policia.

Llocs d'inters.





La ciutat de Tampere t un marcat perfil industrial, caracteritzat per les construccions en ma vermell, orgull de la ciutat. 
Molt a prop del centre de la ciutat (Keskustori o "Plaa del centre"), podem trobar el darrer vestigi d'aquesta poca d'expansi de la ciutat: el complex industrial de Finlayson, l'antiga fbrica txtil que va donar llocs de treball i vigor a la ciutat. Avui en dia, l'edifici principal segueix en peu i s destinat principalment a restauraci (planta baixa), oficines (plantes superiors), museu de l'espionatge (soterrani) i cinema (edifici Plevna). A travs del pati interior arribem al museu txtil () situat als antics apartaments dels treballadors de la fbrica.

Molt a prop de Finlayson podem trobar el museu Vapriiki(), amb exposicions permanents sobre la histria de la ciutat i diverses exposicions itinerants (l'any 2007 dedicat a la Xina i el 2008 al Tibet).

Al pocs minuts del centre, tocant amb el llac Nsijrvi, trobem un dels ports de la ciutat i el parc d'atraccions de Srknniemi (). Tot i que el parc d'atraccions noms obre a l'estiu, durant la resta de l'any podem visitar l'aquari, el Museu d'Art Modern Sara Hilden, el planetari i la torre d'observaci Nsinneula, amb unes vistes excellents de tota la ciutat i coronada amb un dels millors restaurants de la ciutat, situat en una plataforma giratria.

Hi ha un interessant repertori d'esglsies, principalment luteranes i ortodoxes, per tota la ciutat. Cal destacar la Kalevan Kirkko, dissenyada per l'arquitecte Reima Pietil, l'esglsia ortodoxa i la catedral de Tampere, o Tuomiokirkko.

Altres llocs d'inters pels amants de la natura sn l'Arboretum (una petita reserva forestal a tocar de la ciutat amb centenars d'espcies de plantes, adequadament etiquetades) i el parc de Pyynikki (situat al capdamunt de l'nic tur de la ciutat, amb l'antiga torre de guaita de la ciutat). A tots dos llocs es pot arribar fcilment passejant. Evidentment, s aconsellable visitar-los a l'estiu.

Hi ha un gran nombre de museus per tota la ciutat, entre ells el museu Lenin (Lenin va conixer Stalin en una trobada a la ciutat de Tampere, l'any 1905), el museu de Moomin, el museu de nines i vestits, etc.

Histria.
Tampere va ser fundada com una rea de comer al voltant del riu Tammerkoski el 1775 per Gustau III de Sucia i quatre anys desprs va esdevenir ciutat. Posteriorment els rpids van caracteritzar la ciutat com a nucli industrial en rpid desenvolupament. Durant la segona meitat del Segle XIX, Tampere concentrava la meitat de la indstria de tot Finlndia. 

L'1 de novembre de 1905, durant la vaga general, es proclam la Declaraci Vermella a la plaa central (Keskustori), desembocant al Sufragi Universal. Durant la Guerra Civil de Finlndia, iniciada el 1918, Tampere fou un lloc estratgic de resistncia roja.

Des de mitjans dels anys 90, el pes especfic industrial de la ciutat ha anat migrant cap al sector de les noves tecnologies, principalment telecomunicacions i tecnologies de la informaci.

Ciutats agermanades.

  Bra ov, Romania;
  Chemnitz, Alemanya;
  Essen, Alemanya;
  Kaunas, Litunia;
  Kev, Ucrana;
  Kpavogur, Islndia;

  Linz, ustria;
  d , Polnia;
  Miskolc, Hongria;
  Nizhni Novgorod, Rssia;
  Norrkping, Sucia;
  Odense, Dinamarca;

  Olomouc, Repblica Txeca;
  Syracuse, Estats Units;
  Tartu, Estnia;
  Trondheim, Noruega;
  Saskatoon, Canad;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140680" title="XKPTS" nonfiltered="1763" processed="1750" dbindex="57502">
El Programa de Prevenci del Consum de Marihuana o Cnnabis  XKPTS.com  s un projecte de la Fundaci Viure i Conviure de l Obra Social de Caixa Catalunya, dirigit per l Agncia de Salut Pblica de Barcelona.

El programa va destinat als joves en edat escolar d'entre 14 a 16 anys, i t com a objectiu augmentar els coneixements sobre els efectes i conseqncies del consum de marihuana o cnnabis, identificar la pressi social per consumir-ne que hi ha en el seu entorn i promoure habilitats per refusar-ne el consum. 

El projecte est dirigit pel Consorci Sanitari de Barcelona i per l'Agncia Catalana de Salut Pblica.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del projecte XKPTS;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140681" title="La Batllia" nonfiltered="1764" processed="1751" dbindex="57503">

La Batllia, o la Batllia de Bellver, s una subcomarca natural de la Cerdanya amb personalitat histrica prpia, formada pels municipis de Bellver de Cerdanya, Prullans i Riu de Cerdanya. Tamb s'anomena la Petita Cerdanya, o la Baixa Cerdanya, encara que aquest nom s'ha acabat ampliant per contraposici a la comarca de l'Alta Cerdanya. 

El territori compren la zona on la vall del Segre esdev de nou ample i planera entre l'estret d'Isvol, a l'est, i Sant Mart dels Castells, a l'oest. Aigua avall es troba la subcomarca del Barid que limita amb l'Alt Urgell. En la divisi provincial les dues subcomarques, la Batllia i el Barid, van quedar en la provncia de Lleida mentre que la resta de la Cerdanya est repartida entre la provncia de Girona i el departament dels Pirineus Orientals. La superfcie total s de 130,11 km . Al mig de la plana de la Batllia sobresurt el tur de la vila de Bellver.

Al segle X el territori constitua el pagus de Tall, que a la baixa edat mitjana va formar part de la sotsvegueria de Barid. El 1225, Nun San de Rossell i Cerdanya va construir el castell de Bellver sobre el puig de Bell videre, un punt estratgic a la frontera amb el comtat d'Urgell i en el cam entre Puigcerd i la Seu d'Urgell, l'antiga strata ceretana. La poblaci va esdevenir un centre important del territori i es va establir una batllia d'on deriva el nom de la subcomarca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140686" title="Kaos Urbano" nonfiltered="1765" processed="1752" dbindex="57504">

Kaos Urbano s un grup de punk-oi! format per skinheads antifeixistes del barri d'Alcobendas (Madrid). Les seves dos primeres maquetes es titulaven Falsa democrcia i Son escria, en les que el grup va quedar definit per les seves lletres directes contra el feixisme i el capitalisme.

En el seu primer disc, Bronka y Rebelin, va comenar la seva consolidaci com una de les bandes de oi! antifeixista ms importants l'Estat espanyol. Amb canons com Alcobendas (versi del Santa Coloma i Reich dels "Pisando Fuerte") Barrio obrero, Espritu del 69 (reivindicant l'esperit dels primers skinheads), Msica Oi! (can contra els conformistes) o Okupa las calles (polmica pel seu recolzament al mn abertzale) van comenar a ser coneguts en els cercles d'antifeixistes de tot l'Estat. Es van consagrar amb el seu segon disc: No hay vuelta atrs, amb onze temes que van agradar molt als seus seguidors i amb lloances a les lletres contra la policia, el feixisme, el capital i tot el que fos polticament correcte aix com la apellaci a la lluita proletria. Temes destacats com Larga vida al oi!, Recordando tu pasado, etctera sn part de la histria del punk-Oi! ibric. L'ltim disc s'anomena El orden del Kaos i ha tingut un xit relativament alt tractant-se d'un grup "incorrecte i anticomercial". La rbia caracterstica d'aquest grup s'aprecia en temes com El orden del Kaos, Divide y vencers, Vagos y maleantes o Los hijos de la calle. Els seus primers discs van ser editats per Potencial Hardcore, mentre que El orden del caos ha estat publicat per Working Class Records.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140687" title="Arreplegats de la Zona Universitria" nonfiltered="1766" processed="1753" dbindex="57505">



Els Arreplegats de la Zona Universitria (AZU) s una colla castellera fundada l'any 1995 i  que com el seu nom indica est composta noms per membres de la comunitat universitria: estudiants de qualsevol carrera, professors, treballadors, diferenciant-se aix de la resta de colles castelleres convencionals.

El color verd de la camisa t el seu origen en el color de la lnia de metro que para a la zona universitria de Barcelona (Lnia 3, verda).

Assagen cada dijous des de les dues del migdia a la gespa de l'Escola Universitria de Cincies Empresarials de la Universitat de Barcelona (Avinguda Diagonal 696).

 Histria .

La colla es va fundar a la primavera del 1995, essent la segona colla castellera universitria ms antiga (els Ganpies de l'Autnoma s'havien fundat el curs anterior) i des del primer moment va apostar per fer noms castells complets, sempre amb acotxador i enxaneta. El mateix maig del 1995 es va carregar el pilar de quatre, i els primers castells de sis (4 de 6 descarregat, 3 de 6 carregat) van arribar al final de la primera temporada, el maig de 1996, ja que les temporades de les colles universitries coincideixen amb els cursos acadmics i no amb els anys naturals, com les altres colles castelleres. La temporada 1996-97 els Arreplegats descarregaren el 5 de 6 i carregaren el pilar de 5 i es collocaren com a capdavanters de les colles universitries, pel nivell casteller assolit, posici que encara mantenen actualment. Durant la temporada 1997-98, van completar prcticament tota la resta de castells de 6 (torre de 6, 3 de 6 aixecat per sota), i van carregar el primer castell de set, un 4 de 7 (maig de 1998), que es descarreg durant la temporada segent (1998-99). El 3 de 7, descarregat, arrib al final de la temporada 2000-01. Al final de la temporada 2001-02, es carreg el primer 4 de 7 amb l'agulla, descarregat un any ms tard. La temporada 2003-04 acab amb dos nous castells: el 5 de 7 i la (poc ortodoxa) torre de 7 amb folre, ambds descarregats. La temporada 06-07, per l'aniversari es va carregar el primer pilar de 6 amb folre i per la diada es va descarregar el segon 5de7 de la histria universitria.
L'xit ms sonat dels ltims anys ha estat, sens dubte, descarregar el gran repte histric de la colla, el pilar de 6 amb folre i per ms mrit a fora de casa, a la UAB, desprs d'una diada passada per aigua, durant la temporada 07-08

 Els Caps de Colla .

 Albert Vila i Casesnoves (1995-1996);
 Jordi Paretas i Martnez (1996-1997);
 Flix Casanova i Fernndez (1997-1999);
 Sergi Udina i Oliva (1999-2001);
 Roger Moncus i Claramunt (2001-2004);
 Xavi Rius i Orpinell (2004-2006);
 Jordi Paretas i Martnez (2006-2007);
 Aina Mallol (2007-2008);
 Miquel Bonet i Alomar (2008-);

 Els Presidents .

 Laia Corts i Xicola (1995-1998);
 Guillem Cansado i Gilabert (1998-1999);
 Xevi Fernandez i Mateo (1999-2000);
 Marta Llahona i Ponce (2000-2001);
 Francesc Figueras i Miret (2001-2002);
 Manel Mendoza i Garcia (2002-2003);
 Irene Gibrat i Pineda (2003-2005);
 Anna Massaneda i Coll (2005-2007);
 Pere Saguer (2007-2008);
 Sara Balbs (2008-);

 Enllaos externs .
Pgina web dels Arreplegats

Arreplegats al web casteller




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140689" title="Ceratpsid" nonfiltered="1767" processed="1754" dbindex="57506">

Els ceratpsids (Ceratopsidae) sn una famlia variada de dinosaures marginocfals com ara el triceratops o l'estiracosaure. Totes les espcies conegudes eren herbvors quadrpedes del Cretaci superior de l'oest de Nord-amrica, i es caracteritzaven pels seus becs, per fileres de dents mastegadores al darrere de la mandbula, i per les seves banyes i crestes. El grup se subdivideix en dues subfamlies. Els Ceratopsinae o Chasmosaurinae es caracteritzen generalment per llurs crestes llargues i triangulars i per les seves banyes laterals ben desenvolupades. Els Centrosaurinae tenien unes banyes centrals ben desenvolupades, i crestes ms curtes, rectangulars i amb punxes.

Aquestes banyes i crestes sn molt variades i sn el mitj principal pel qual es distingeixen les diverses espcies. La seva utilitat no est molt clara. s possible que les usessin per defensar-se dels predadors - tot i que, en algunes espcies, les crestes sn relativament frgils - per s ms probable que, com en els ungulats actuals, formessin part del ritual d'aparellament, en qu s'utilitzarien per a atraure membres del gnere oposat o per batre's amb rivals. Els ossos del crani del Pachyrhinosaurus i l' Achelosaurus s'assembla als que hi ha a la base de les banyes en els toros actuals, cosa que suggereix que s'enfrontaven amb cops de cap com les cabres. Sovint s'han trobat centrosaures en grans "cementiris" sense quasi b altres espcies, un indici que aquests animals podrien haver viscut en grans ramats.

Taxonomia.
 Infraordre Ceratopsia;
 FAMLIA CERATOPSIDAE;
 Subfamlia Centrosaurinae;
 Albertaceratops - (Alberta, Canad i Montana, EUA);
 Avaceratops - (Montana, EUA);
 Tribu Centrosaurini;
 Monoclonius - (Montana, EUA i Alberta, Canad);
 Brachyceratops - (Montana, EUA i Alberta, Canad);
 Centrosaurus - (Alberta, Canad);
 Styracosaurus - (Alberta, Canad i Montana, EUA) ;
 Tribu Pachyrhinosaurini;
 Einiosaurus - (Montana, EUA);
 Achelousaurus - (Montana, EUA);
 Pachyrhinosaurus- (Alberta, Canad i Alaska);
 Subfamlia Ceratopsinae;
 Ceratops - (Montana, EUA i Alberta, Canad);
 Chasmosaurus - (Alberta, Canad);
 Agujaceratops - (Texas, EUA);
 Pentaceratops - (Nou Mxic, EUA);
 Anchiceratops  - (Alberta, Canad);
 Arrhinoceratops  - (Alberta, Canad);
 Torosaurus - (Wyoming, Montana, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Utah i Saskatchewan);
 Diceratops - (Wyoming, EUA);
 Triceratops - Montana, Wyoming, EUA i Saskatchewan, Alberta, Canad.

Enllaos externs.

Breu descripci d'unes quantes espcies de ceratpsids;
 Entrada de "Ceratopidae" a DinoData (cal registrar-se; s gratut ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140692" title="Jacinto Benavente" nonfiltered="1768" processed="1755" dbindex="57507">


Jacinto Benavente Martnez (Galapagar (Provncia de Madrid) 1866 - d. 1954 ) fou un dramaturg, guionista, director de cinema i poltic espanyol guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.

Biografia.
Va nixer el 12 d'agost de 1866 a la ciutat de Madrid. Fill del conegut metge pediatre Mariano Benavente, va iniciar els estudis de dret a la Universitat Central de Madrid, per, a la mort del seu pare l'any 1885 els va abandonar per dedicar-se a la literatura. Durant algun temps va ser empresari de circ. 

Membre de la Reial Acadmia Espanyola des de l'any 1912, va ocupar el febrer de 1918 un esc en el Congrs de Diputats, crrec que va ocupar fins el maig de 1919, i el 1947 va assumir, a ttol honorari, la presidncia de la Confederaci Internacional de Societats d'Autors i Compositors. L'any 1924 va rebre el ttol de fill predilecte de la ciutat de Madrid, concedit pel seu Ajuntament. El 1924 li fou atorgada la Gran Creu d'Alfons X el Savi i el 1950 la Medalla del Mrit al Treball.

Va morir el 14 de juliol de 1954 a la ciutat de Galapagar.

Obra literria. 
 
Va abordar gaireb tots els gneres teatrals: tragdia, comdia, drama i sainet. Tots els ambients van trobar cabuda i expressi total en la seva escena: el rural i l'urb, el plebeu i l'aristocrtic. El seu teatre constitueix una galeria completa de tipus humans. La comdia de Benavente s costumista, moderna, incisiva, i suposa una reacci contra el melodrama desorbitat de Jos de Echegaray. Lluny de l'aparell efectista d'aquest ltim, Benavente construeix les seves obres prenent com a fonament la vida, sent el realisme, la naturalitat i la versemblana els tres supsits del qual parteix la seva obra, sense excloure en certs moments la poesia o una refinada ironia. Coneix perfectament tots els recursos escnics i sap donar relleu dramtic a les accions ms intranscendents. En realitat pot dir-se que amb la seva primera obra, El nido ajeno (1894), que planteja un problema de gelosia entre germans, obre un nou perode en la dramatrgia espanyola. 

A Cartas a mujeres  (1893) s'adverteix ja el seu inters per la psicologia femenina, caracterstica que apareixer en tota la seva actuaci teatral; El nido ajeno (1894), Gente conocida (1896) i La comida de las fieras (1898) constitueixen una reacci contra el teatre moralitzador de Manuel Tamayo y Baus o Benito Prez Galds. 

A partir de 1901 el seu teatre adquireix major profunditat amb obres com La noche del sbado (1903), novella escnica impregnada de poesia; El dragn del fuego (1903) i Los intereses creados (1907), hbil combinaci de stira i humor, on culmina el seu art innovador. En ella es posen en moviment els personatges de la commedia dell'arte italiana, amb psicologia espanyola, i es fa una subtil i perspica crtica del positivisme imperant en la societat contempornia. L'obra va assolir una acollida tan entusiasta que va fer que el pblic dugus al seu autor a coll fins al seu domicili al terme de la seva representaci al Teatro Lara de Madrid. Amb Seora ama (1908) i La malquerida (1913), ambdues d'ambient rurali on presenta com a personatges centrals carcters femenins dominats sexualment per homes d'escassos valors morals, aconseguir el seu gran renom internacional.

A ms de la seva dramatrgia va conrear la poesia amb Versos (1893) i el conte. Tamb va conrear el periodisme grcies a les crtiques teatrals en el peridic El Imparcial, va recollir els seus articles a De sobremesa (1910, 5 volums), Acotaciones (1914) i Crnicas y dilogos  (1916). Aix mateix fou el director de dues pellcules i realitz diversos guions sobre les seves obres de teatre.

L'any 1922 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per haver continuat dignament les tradicions del teatre espanyol.

Obra seleccionada.
Jacinto s autor de ms de 172 obres, entre elles cal destacar:


 1893: Versos;
 1894: El nido ajeno;
 1896: Gente conocida;
 1898: La comida de las fieras;
 1903: La noche del sbado;
 1905: Rosas de otoo;
 1905: Los malhechores del bien;
 1907: Los intereses creados ;
 1908: Seora ama;
 1908: El marido de su viuda;
 1909: El principe que todo lo aprendi en los libros;
 1910: El nietecito;
 1913: La malquerida, inspirada en Misteri de dolor (1904) d'Adri Gual;
 1916: La ciudad alegre y confiada;

 1916: Campo de armio;
 1920: La Cenicienta;
 1924: Lecciones de buen amor;
 1916: La mariposa que vol sobre el mar;
 1928: Pepa Doncel;
 1929: Vidas cruzadas;
 1930: Los andrajos de la purpura;
 1934: La novia de nieve;
 1940: Aves y pjaros;
 1942: La honradez de la cerradura;
 1945: La infanzona;
 1946: Titania;
 1948: Abdicacin;
 1952: Ha llegado Don Juan;
 1954: El alfiler en la boca;


Comentaris sobre l'estil. 
La seva penetraci i coneixement de la llengua castellana sn destacades, introduint hbils crtiques sobre el mal s que se'n fa en els ambients quotidians. s especialment subtil en ironia amb que denuncia la manipulaci que de l'enteniment pot fer-se des de mitjans jurdics, poltics o informatius, amb l'alteraci de la sintaxi i lexicografia.

La seva capacitat semntica excedeix clarament del d'altres autors, no menys dignes, del castell, sent possible trobar una semblana amb l'art expressiu d'Oscar Wilde. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1922;
  Entrevista realitzada a Jacinto Benavente el 1931;
   ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140696" title="Festival Vila-Rock" nonfiltered="1769" processed="1756" dbindex="57508">
El Festival Vila-Rock s un festival musical de rock, punk i derivats que es va dur a terme per primera vegada l'any 2006 a Vila-real (Castell), i del qual se'n fa una segona edici el 18 i 19 de maig del 2007 a la mateixa localitat.

El Festival va ser creat per Producciones Salatal.

 Cartell .
El cartell de l'edici de l'any 2007 s:
La Excepcin;
Canteca de Macao;
Agraviats;
Los Rumbers;
Ni por favor ni ostias;
El ltimo ke zierre;
Piperrak;
Segismundo Toxicmano;
Lendakaris Muertos;

 Patrocinadors .
Regidoria de Normalitzaci lingstica de Vila-Real;
Producciones Salatal Music Management.
La Penya Records de Vila-Real;

 Enllaos .
Pgina oficial del festival;
Producciones Salatal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140699" title="Perfrasi" nonfiltered="1770" processed="1757" dbindex="57509">
La perfrasi s una figura de retrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjanant la descripci dels raports d'aquest amb uns altres elements: aix s'obt una srie diversa de paraules o de frases, en general ms llarga. Aquesta paraula prov del grec, per, entorn, phrzo, dir, mentre que el seu sinnim circumlocuci procedeix del llat. Signifiquen totes dues "fer una frase a l'entorn".

Les perfrasis es poden emprar a la llengua formal per a defugir una repetici del mateix mot o nom, per a fer ms entenedor un concepte complicat des del punt de vista tcnic, o tamb per a evitar unes paraules que es poden interpretar com a no respectuoses (eufemismes), per tamb per a donar tonalitats diverses a l'objecte (amb una tonalitat celebrativa, ridiculitzant o d'altra mena).

Exemples:
 El cap i casal (la capital);
 La ciutat dels ponts (Alcoi);
 La matria grisa (la intelligncia);
 El rei dels animals (per al lle);
 El pas del futbol (referint-se a Brasil);

Existeixen, a ms, les perfrasis verbals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140700" title="Emblema" nonfiltered="1771" processed="1758" dbindex="57510">

Un emblema s una imatge pictrica, abstracta o representativa, que representa un concepte - una veritat o una allegoria - o una persona, com un rei o un sant.

Diferncia entre emblemes i smbols.
Les paraules emblema i smbol s'utilitzen sovint com a sinnims en converses habituals, sense que aix causi confusi. Una distinci entre amds sembla doncs innecessria. Nogensmenys, un emblema s un dibuix que representa una idea o un individu. Un emblema dna una forma concreta, visual a una cosa abstracta: una detat, una tribu o una naci, una virtut o un vici. Un emblema s un objecte o la representaci d'un objecte.

Un smbol substitueix una cosa per una altra, d'una manera menys concreta: la Creu cristiana s un smbol de la Crucifixi, i alhora un emblema del sacrifici. Una creu roja en una bandera blanca s l'emblema de l'esperit humanitari. La Creu Roja s un smbol de la Creu Roja Internacional. La mitja lluna s un smbol de la Lluna i un emblema de l'islamisme. Aquests sn exemples d'una imatge que pot ser alhora smbol i emblema.

Vegeu tamb.
 Emblema nacional;
 Smbol;
 Llibre d'emblemes;
 Mem;
Insgnia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140706" title="Papir" nonfiltered="1772" processed="1759" dbindex="57513">


El papir (Cyperus papyrus) s una planta aqutica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrnia, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la famlia de les cipercies que s'utilitza per a fabricar objectes de cistelleria, sent la seva funci principal l'elaboraci del suport dels antics manuscrits, anomenat tamb papir.

 El papir, suport de l'escriptura.

Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades desprs unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda aix era aplastada i assecada, proporcionant un bon paper (aquesta paraula paper prov del terme grec         papiros). Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a diversos metres i solien guardar-se enrotllats entorn a un suport cilndric de fusta, per aix el seu nom.

El papir ms antic conegut est en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del fara Den, de la Dinastia I, cap el 3000 aC, a la necrpoli de Saqqara.

Grcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'Antic Egipte, aix como altres textos bblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.

 Classificaci dels papirs .
A causa de la gran quantitat de papirs que s'han trobat, s'han fet servir una multitud d'esquemes diversos de classificaci per a permetre la seva identificaci:

Per la persona que possea el manuscrit: Papiro Westcar*;
Pel seu lloc d'origen: Oxyrhynchus Papyri;
Pel lloc on sn conservats: Canon de Tor;

A ms s'assigna un nombre als papirs, per a facilitar la seva identificaci quan s'ha de fer la seva classificaci.

Abans se'ls classificava en funci de la seva qualitat, segons Plini el Vell, en vuit menes:
 Emportics: els de qualitat inferior, utilitzats com a embolcalls.
 Taenetics: els de qualitat dolent.
 Satics: els de qualitat baixa, elaborats amb materials sobrants.
 Amfitetrics: els de qualitat mitjana.
 Fanians: els de bona qualitat.
 Livis: els de molt bona qualitat.
 Augustics: els d'alta qualitat.
 Hiertics o regis: els de ms alta qualitat, utilitzats noms per als textos sagrats.

 Els papirs ms famosos .

 El papir Westcar , Fara Kheops,
 El papir d'Abusir , Neferirkare Kakai, (-2477/-2467),
 El papir Prisse , sota el regne de Djedkar Isesi pel vizir Ptahhotep,
 El papir matemtic de Rhind,  i ,
 El papir matemtic de Moscou, ,
 Els papirs Kahun, finals del  de El-Lahun,
 El papir Ipuwer, -1674,
 El papir Ebers, anys -1550,
 El papir Edwin Smith, anys -1600,
 El llibre dels morts, ,
 El papir d'Ani, ,
 El papir de Tor, , Ramss ,
 El papir de Berln, ;
 El papir Harris, , Ramss ,
 La carta papir de Turin, annes -1160,
 El papir Greenfield,  -1025 Psusenns ,
 El papir Hood (o papir Hood-Wilbour), , Amenemop, -992 a -983,
 El papir Berln 3048, , Takelot ,
 Els papirs d'Elefantina, que conta la vida d'una comunitat jueva a Egipte al -, redactats al  :
 El papir Pascal (appel galement  lettre pascale de Darius  ),
 El papir de Milan, ,
 Le papir Revenue Laws -259/-258,
 Le papir Magdaleni, cap a 200,
 El cdex de Berln, que va ser trobat el 1896, probablement del ,
 Els papirs d'Oxyrhynque :
 El papir P52,
 El papir 46,
 El papir d'Astart,
 El papir d'Artemidor.

Vegeu tamb.
Paper;
Cellulosa;
Cnem;

Enllaos externs.

Leuven Homepage of Papyrus Collections;
Papyrus Institute ;
 Complete List of Greek NT Papyri ;
How to make Egyptian Papyrus;
Ancient Egypt papyrus collection and stories behind each scene;
Ancient Egyptian Papyrus - Aldokkan;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140709" title="Pere Miquel Marqus" nonfiltered="1773" processed="1760" dbindex="57514">
Pere Miquel Joan Bonaventura Bernard Marqus i Garcia (Palma, 20 de maig de 1843 - Palma, 15 de febrer de 1918), va ser un compositor i violinista mallorqu. Va destacar en la composici d'obres lriques, fonamentalment de sarsuela. s recordat com un dels pocs compositors espanyols del Segle XIX amb una producci simfnica considerable.

 Biografia .
Era fill d'un fabricant de xocolata. A l'edat de quatre anys ja va mostrar un excepcional talent musical, i als onze ja tocava el viol en l'orquestra una companyia d'pera de Palma, per a la qual va compondre una Fantasia per a viol que va ser estrenada amb un notable triomf. Entre 1859 i 1863, amb el suport econmic de la seua famlia, va traslladar-se a fer estudis musicals a Pars, havent estudiat viol a partir del 1861 en el Conservatori de Pars amb Massard. L'any 1863 va ser adms a l'orquestra del Thtre Lyrique i va comenar a estudiar instrumentaci i composici amb Hector Berlioz.

Va tornar a Mallorca per a fer el servei militar. L'any 1866 es va installar a Madrid i el 1868 va continuar  la seua formaci musical al Conservatori, estudiant viol amb Jess de Monasterio i composici amb Emilio Arrieta, mentre formava part de l'orquestra del Teatro de la Zarzuela. A l'any segent d'haver-se matriculat va tenir la fortuna d'estrenar la seua primera simfonia i, potser encoratjat per l'xit, va abandonar els estudis oficials. Arrieta i els seus deixebles sempre van atacar durament Marqus, a qui anomenaven  la urraca ladrona , basant-se en els seus presumptes plagis.

Marqus va ser un cas especial en la msica espanyola decimonnica, ja que fou un dels pocs simfonistes convenuts i prolfics, havent alcanat molta fama amb el cicle de cinc simfonies que va compondre. La primera d'elles, en Si bemoll, va ser estrenada a Madrid el diumenge 2 de maig de 1869, amb un xit tan gran que va haver de repetir-se el diumenge segent. Tot i l'xit de les seues simfonies, que fins i tot li van valdre l'exagerat sobrenom de  Beethoven espanyol  i que van formar part del repertori simfnic madrileny de l'poca, en realitat es tracta d'obres que en paraules de Gomez Amat  noms poden comparar-se amb un simfonisme francs de segona fila , i que per tant han estat completament oblidades. La tercera simfonia, l'nica publicada en vida del compositor, va ser interpretada a Munic i tamb s la que ha gaudit de un nombre major d'interpretacions contempornies.

Malgrat la seua producci simfnica, en realitat Marqus va guanyar-se la vida amb la sarsuela, produint ttols de gran anomenada i que van ser molt representats a la seua poca, destacant entre tota la seua producci lrica El anillo de hierro, de la qual existeix un enregistrament. Aquesta sarsuela va ser estrenada per Manuel Fernndez Caballero i va obtenir un xit fabuls. La bona fortuna de Marqus es va arrodonir amb una herncia que va rebre d'un oncle mort a Amrica, que ja havia estat el seu protector en la joventut.

A partir de 1878 va ser inspector de les escoles especials de msica i professor de cant de l'Hospici. Va publicar un Petit mtode de viol per a l'ensenyament d'aquest instrument i altra obra didctica: La lira de la Infancia. En jubilar-se va retornar a la seua ciutat natal, on va morir el 15 de febrer de 1918.

A partir de la dcada del 1990 l'Instituto Complutense de Ciencias Musicales de Madrid va iniciar la publicaci completa del seu cicle de simfonies, que es va concloure l'any 2003 amb la publicaci de la Simfonia nm. 5 en Do menor.

Obres.
(LLista no exhaustiva)
 Obres simfniques .
1869 Simfonia nm. 1 en Si bemoll;
1870 Simfonia nm. 2 en Mi bemoll major;
1876 Simfonia nm. 3 en Si menor;
1878 Simfonia nm. 4 en Mi major;
1880 Simfonia nm. 5 en Do menor;
1904 La cova del Drac (poema simfnic);
 Obertura La Selva Negra;

 Sarsuela .
1892 Justos por pecadores (sarsuela, 1872);
1878 El anillo de hierro (sarsuela en 3 actes, llibret de Marcos Zapata);
1879 Camoens (sarsuela en 3 actes);
1880 Florinda (sarsuela es 3 actes);
1883 La cruz de fuego (sarsuela en 3 actes);
1884 El reloj de Lucerna (sarsuela en 3 actes, llibret de Marcos Zapata, basada en els esdeveniments ocorreguts a Sussa desprs de la mort de Guillem Tell) ;
1889 El plato del da (extravagncia lrica en 1 acte, llibret d'Andrs Ruesga, Manuel Lastra i Enrique Prieto) ;
1891 El monaguillo (sarsuela cmica en 1 acte, llibret d'Emilio Snchez Pastor);

 Altres .
Primera lgrima;
 1916 Himno a Ramon Llull;

 Enllaos externs .
Biografia i retrat a Zarzuela! 

 Bibliografia .
 Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Ed. Alianza Msica. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140710" title="Euhelopus" nonfiltered="1774" processed="1761" dbindex="57515">

Euhelopus s un gnere de dinosaure saurpode que visqu al Jurssic a la Provnicia Shandong a la Xina. Era un gran hervbor, que podia arribar a pesar 20 tones i a mesurar entre 10 i 15 metres de longitud. Presentava un coll especialment llarg i cap i morro relativament ms llargs que el camarasaure. 

Originariament fou anomenat Helopus ("potes de bon pant") per Wiman l'any 1929, per aquest nom ja s'havia donat a un ocell. Fou reanomenat Euhelopus l'any 1956 per Romer.

Existeix un gnere de plantes (una herba) amb el mateix nom.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140718" title="Drosophila" nonfiltered="1775" processed="1762" dbindex="57516">

Drosophila s un gnere de petites mosques que sovint s'anomenen mosques de la fruita, o ms apropiadament, mosques del vinagre, mosques del vi o  mosques del ram. Als individus d'una segona famlia d'insectes, Tephritidae tamb se'ls anomena mosques del de la fruita.

Una espcie en particular, Drosophila melanogaster, s'ha usat molt en recerca en el camp de la gentica i s un organisme model com en la biologia del desenvolupament. Els termes "mosca de la fruita" i "Drosophila" sovint s'usen com a sinnims amb D. melanogaster en la literatura biolgica moderna. El gnere sencer, de totes maneres, cont unes 1500 espcies i s molt divers en aparena, comportament i hbitat d'aparellament.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140722" title="Timectomia" nonfiltered="1776" processed="1763" dbindex="57517">

Una timectomia s una operaci quirrgica per extirpar el tim. Generalment, suposa una remissi de la miastnia gravis amb l'ajuda de medicaci. Tot i aix, aquesta remissi pot no ser permanent. Malgrat no existir assajos clnics que avalin la validesa de l'extirpaci, la seva prctica est acceptada de forma universal. s ms efica en els pacients amb hiperplsia tmica.

Les timectomies es realitzen principalment en adult, pel fet que desprs de l'adolescncia perd la seva capacitat funcional. La prdua de la seva funci implica la disminuci de la seva mida.

Va ser practicada amb xit per primer cop el 1912 pel Dr. Sauerbruch, i el pacient va recuperar la fora muscular poc temps desprs de l'extirpaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140724" title="La Merc (les Corts)" nonfiltered="1777" processed="1764" dbindex="57518">
La Merc s un grup d'habitatges del barri de les Corts de Barcelona.

 Histria .
Va ser creada l'any 1946 amb el nom de Las Cinco Rosas, fent referncia a un dels smbols de la Falange. Oficialment era el Grupo de Nuestra Seora de la Merced.

S'ha de tenir en compte que els terrenys on es troba l'esmentada barriada i que formen part de la partida del Coll de Finestrelles, foren comprats per la "Delegacin Nacional de Sindicatos de FE y de las JONS" l'any 1945. Els terrenys passaren a l'Obra Sindical del Hogar, la qual, segons el projecte aprovat per l'Instituto Nacional de la Vivienda, edific en aquest indret 123 habitatges protegits. L'any 1981, la gesti pass a l'administraci del patrimoni social urb.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140725" title="Climent VIII" nonfiltered="1778" processed="1765" dbindex="57519">

Climent VIII (Fano, 24 de febrer de 1536 -   Roma, 3 de mar de 1605) va ser Papa de la Esglsia Catlica des de 1590 a 1605.

 Primer anys i carrera eclesistica .

Climent VIII va nixer a la ciutat italiana de Fano (Pesaro i Urbino) com Ippolito Aldobrandini en el si d'una distingida famlia. En el registre de la catedral de Fano consta que va ser batejat el 4 de mar. Era fill de Silvestre Aldobrandini, advocat florent i governador de Fano, i de  Lisa Donati; el seu germ Giovanni va ser cardenal.

Desprs d'estudiar jurisprudncia a Pdua, Perusa i Bolonya, va entrar al servei del cardenal Gabriela Paelotti el que li va permetre donar-se a conixer com a jurista i obtenir els crrecs d'advocat consistorial i auditor de la Rota i de la Dataria.

Ordenat sacerdot el 1580, possiblement influt pel seu assessor espiritual Felip Neri, va ser nomenat el 1585 cardenal prevere de Sant Pancrs. El 1588 va actuar com a llegat papal a Polnia on va aconseguir l'alliberament de l'arxiduc Maximili III que s la seva disputa pel tron polons havia resultat derrotat i empresonat per Segismon Vasa.

 Papat .

Desprs de la mort d'Innocenci IX, entre el 10 i el 30 de gener de 1592 va tenir lloc un tempestus conclave en el qual el rei espanyol Felip II va intentar influir perqu, igual com havia succet amb els dos papes anteriors, results elegit un pontfex proper als interessos espanyols. Tanmateix, el collegi cardenalici, desitjs de deslliurar-se de la influncia espanyola en els assumptes de l'Esglsia, va aconseguir que el candidat elegit fos el cardenal Aldobrandini.

 Poltica religiosa .

En 1594 desprs de noms dos anys de pontificat, va haver de fer front a la controvrsia que enfrontava a jesutes i dominics suscitada per la publicaci, el 1588, de l'obra del jesuta Lus de Molina  Sobre la concordia del libre albedro con los dones de la gracia , en la qual abordava els efectes de la grcia i el lliure albir. Per resoldre la polmica va instituir, el 1597, una comissi, la Congregatio d'auxillis gratia en la qual desprs de nou anys de sessions va establir que la publicaci de qualsevol llibre requeria l'autoritzaci prvia del Sant Ofici.

El 1592 va institucionalitzar la prctica a totes les dicesis de la devoci de les "Quaranta Hores" que s'havia iniciat a Mil el 1527.

El 1598 va publicar una nova edici de la Vulgata, realitzant tamb noves edicions del Breviari, del Missal i de lIndex Librorum Prohibitorum.

El 19 de maig de 1599, amb la publicaci de la bula Annus Domini placabilis va anunciar el Jubileu que hauria de celebrar-se el 1600 i que suposaria l'arribada a Roma de tres milions de pelegrins.

 Relacions amb Espanya i Frana .

Un dels aspectes ms destacats del seu pontificat va ser l'alliberament de l'Esglsia de la influncia que sobre la seva poltica exercia el rei espanyol Felip II. Aix implicava un canvi d'aliances per al qual era necessria la seva reconciliaci amb Frana, pas amb el qual la Ciutat del Vatic havia trencat les seves relacions el 1572 arran dels esdeveniments coneguts com la Nit de Sant Bartomeu (la Saint-Barthlemy), i que van portar a l'excomuni del seu rei, Enric IV, pel papa Sixte V desprs de l'abjuraci que va fer del catolicisme.

Les guerres de religi que provoquen aquests fets es prolonguen fins a 1593, any en el qual Enric IV desprs de veure's forat a aixecar el crcol que tenia sotms Pars davant de la sola aproximaci dels teros espanyols procedents de Flandes, va comprendre la inestabilitat de la seva prpia corona i va decidir abraar novament el catolicisme, deixant els defensors de l'ortodxia cristiana sense raons en qu basar la seva oposici a la nova monarquia borbnica.

Dos anys desprs, el 25 de juliol de 1595, Climent VIII va absoldre solemnement el rei convers, el va reconixer com a rei legtim dels francesos i ho va admetre sense restriccions al si de l'Esglsia.

El 1597, Climent VIII va treure profit al seu canvi d'aliances quan, l'octubre, moria sense descendncia Alfons II duc de Ferrara; en aquell moment el papa va veure l'ocasi d'annexionar els territoris del duc als Estats Pontificis.

Espanya no compartia el projecte de Climent i va maniobrar perqu Csar d'Este, un cos illegtim d'Alfons, dons continutat a la dinastia. Va ser llavors quan el papa va sollicitar l'ajuda de Enric IV que li va prometre l'ajut militar necessari per portar a terme el seu pla.

Felip II, que per aquestes dates semblava comprendre que tenia poques opcions, no va voler obrir un nou front de lluita i va desistir en l'intent. Les tropes pontifcies van poder aix entrar a Ferrara sense obstrucci, ocupar la ciutat i integrar-la a les possessions de l'Esglsia.

Aconseguit el seu objectiu, Climent va intervenir entre Espanya i Frana perqu entaulessin negociacions de pau que van culminar el 2 de maig de 1598 amb el Tractat de Vervins.

 Giordano Bruno .

L'aspecte ms ombrvol del pontificat de Climent VIII va ser el procs, condemna i execuci de Giordano Bruno. Acusat d'heretgia, aquest monjo benedict va morir en la foguera el 17 de febrer de 1600. El papa Joan Pau II va demanar excuses pbliques en nom de l'Esglsia per aquest fet.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Crux romulea (La creu romana), cita que fa referncia a qu en el seu escut d'armes figurava la triple creu papal.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140726" title="Gran Premi de Mnaco del 1958" nonfiltered="1779" processed="1766" dbindex="57520">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1958, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 18 de maig del 1958.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Mike Hawthorn  1: 40. 60 ;
 Pole: Tony Brooks  1: 39. 80;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140727" title="Dante Gabriel Rossetti" nonfiltered="1780" processed="1767" dbindex="57521">

Dante Gabriel Rossetti (Londres, 12 de maig de 1828   Birchington-on-Siga, Kent, 10 d'abril, 1882) va ser un poeta, illustrador, pintor i traductor angls.

 Biografia .
Fill d'un erudit emigrat itali, Gabriele Rossetti, D. G. Rossetti va nixer a Londres, Anglaterra i va rebre el nom de Gabriel Xarres Dante Rossetti. La seva famlia i amics l'anomenaven "Gabriel", per a les seves publicacions signava primer amb el nom de Dante, a causa de les seves ressonncies literries. Era germ de la poetessa Christina Rossetti i del crtic William Michael Rossetti, i va ser un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb John Everett Millais i William Holman Hunt.

Des de molt jove va mostrar un gran inters en la literatura. Com tots els seus germans, aspirava a ser poeta. No obstant aix, tamb volia pintar i mostrava un gran inters en l'art itali medieval. Va estudiar amb Ford Madox Brown, amb qui va mantenir una estreta relaci al llarg de la seua vida. Va estudiar idiomes al King s College i posteriorment a la Royal Academy.


Desprs de l'exposici de l'obra de Holman Hunt La vespra de Santa Ins, Rossetti va cercar-hi l'amistat. La pintura illustrava un poema d'un autor poc conegut en aquell temps, John Keats. El primer poema de Rossetti, The Blessed Damozel era una imitaci de Keats, aix que va creure que Hunt podria compartir els seus ideals artstics i literaris. Junts van desenvolupar la filosofia de la Germanor dels prerafaelites. Rossetti va estar sempre ms interessat en la part medieval del moviment que en la moderna. Publicava traduccions de Dante i d'altres poetes italians medievals, i el seu art tamb cercava adoptar l'estil dels renaixentistes italians primitius.

Les primeres grans pintures de Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del moviment prerafaelita primerenc. El 1849 va pintar el seu primer llen inspirat en els antics pintors italians, La infncia de la Verge. L'any segent va pintar Ecce ancilla Domini!, una representaci de l'Anunciaci que exaltava la puresa. s una interpretaci moderna de la Mare de Du i de l'Anunciaci, en la qual Maria s representada com una adolescent indiferent i atemorida, pllida no tant pel candor espiritual, sin per consumpci. Destaca l's del cabell pl-roig, senyal de sensualitat pel decadentisme i el simbolisme. La presncia del lliri i de la cortina blava entre els tons blancs sn elements ulteriors que afegeixen contingut simblic a la pintura. La seva obra s intensament mstica i primitiva, acostant-se a l'eclecticisme dels nazarens alemanys. La pintura incompleta Found (1854) va ser l'nica dedicada a la vida moderna. Representava a una prostituta, treta del carrer per un pastor que era el seu antic enamorat. No obstant aix, Rossetti progressivament va preferir imatges simbliques i mitolgiques a les realistes. Aix tamb es pot aplicar a la seva poesia posterior.

Encara que ho va donar John Ruskin, les crtiques que en l'any 1850 van rebre les seues pintures van fer que es retirara de les exposicions pbliques i es dedicara sobretot a l'aquarella, que podia vendre's en privat. Prenia com assumpte preferit els textos de Dante, en particular de laVida nova, que havia tradut a l'angls, i de la La mort d'Arturo de sir Thomas Malory. Les seves visions de les histries artriques i del disseny medieval tamb van inspirar als seus nous amics d'aquell temps, com William Morris i Edward Burne-Jones.

Aquestes tendncies es van acrixer a causa de certs esdeveniments de la seua vida privada, en particular per la mort de la seua esposa, Elizabeth Siddal, qui es va sucidar ingerint ludan desprs de donar a llum a un xiquet mort. Rossetti va caure en la depressi i va enterrar la major part dels seus poemes indits en la tomba de la seua esposa, en el cementiri de Highgate. Va idealitzar la seua imatge com la Beatriu de Dante en un bon nombre de pintures, com El somni de Dante davant la mort de la seua estimada (1856) i en Beata Beatrix (1863), obra que marca el cam del pintor cap a una major ornamentaci i simbolisme; aquesta pintura allegrica alludeix a la mort de la seua dona. Representa a Elizabeth en un posat lnguida i sensual, amb el seu cabell roig natural recollit en un pentinat desfet; sobre les seues mans s'est posant una coloma roja, smbol d'espiritualitat, que porta en el bec una branqueta allusiva al ludan. A les seues esquenes, una escena difusa representa a dos personatges, potser Dante i Virgili. El complex simbolisme del retrat s encara font de debat entre els crtics.

Va deixar la Germanor Prerafaelita en 1863, per va mantenir el seu mateix estil pictric en obres posteriors: La nvia (1865), La dona de la finestra, El vestit de seda blava (1868), May Morris (1872), La donzella ferida (1879), Somni (1880), La pia (1881) i Joana d'Arc (1882). Monna Vana (1866) s l'arquetip de la feminitat decadent, el subjecte de la pintura s una dona de bellesa sensual i andrgina que es raspalla el pl roig envoltada de composicions florals. La rosa s la flor decadentista per excellncia. Va pintar diverses vegades el mite de Proserpina o Persfone, raptada per Hades, du dels inferns i que va haver d'alliberar-la, per amb la condici que no menjara gens en el retorn; Hades la va enganyar perqu menjara sis llavors de magrana, que s el fruit dels morts, que l'obligaven a tornar sis mesos cada any, un per cada llavor. La deessa s representada segons un cnon com al romanticisme i al simbolisme: la barreja de bellesa i mort s'indica amb el pl negre i una pose sensual de dona fatal. En la seua m, la magrana alludeix al mite i tamb, en clau simblica, a la mort i la sang.

La seua pintura va influir en el desenvolupament del moviment simbolista europeu. Rossetti representava a les dones obsessivament estilitzades. Tendia a retratar a la seua nova amant, Fanny Cornforth com el eptom de l'erotisme fsic, mentre que una altra dels seus amants, Jane Burden, esposa del seu soci de negocis William Morris, la idealitzava com una deessa etria.

Durant aquest temps, Rossetti va comenar a obsessionar-se amb animals extics, i en particular amb els wombats. Amb freqncia demanava als seus amics que es trobaren amb ell en  el Cau del wombat , en el zoo de Londres a Regent's Park, i all passava moltes hores. Finalment, al setembre de 1869 va adquirir la seua primera mascota de wombat. Aquest, que va viure poc temps i al que va cridar  Top , sovint ho duia a la taula, i se li permetia dormir en el centre de la taula durant els menjars. De fet, es diu que va inspirar a el lir dAlicia al pas de les meravelles, de Lewis Carroll.

Els amics de Rossetti van aconseguir que exhumara els poemes de la tomba de la seua esposa i els publiqus: Poemes (1870); van ser molt controvertits i atacats com l'eptom de l'escola  de la poesia carnal . Ofenien el seu erotisme i sensualitat. Un poema, Nuptial Sleep (Somni nupcial), descrivia a una parella que es quedava dormida desprs del sexe. Aquesta era part de la seqncia de sonets de Rossetti La casa de la vida  (The house of life), una srie de poemes que traaven el desenvolupament fsic i espiritual d'una relaci ntima. Rossetti descriu la forma de sonet com el  monument al moment , doncs cerca contenir els sentiments d'un moment fuga, i reflectir el seu significat. Aquest va ser el major assoliment literari de Rossetti. El 1881 va publicar Ballads and Sonnets (Balades i sonets).

Rossetti tamb tpicament va escriure sonets per a les seues pintures, tals com Astarte Siraca. Com dissenyador, va treballar amb William Morris para produir imatges per a vitralls i altres elements decoratius.

Cap al final de la seua vida, Rossetti va caure en estat mrbid, enfosquit per la seua drogoaddicci i la seua creixent inestabilitat mental, possiblement empitjorada per la seua reacci als salvatges atacs de la crtica sobre la seua poesia desenterrada (1869). Va passar els seus ltims anys retirat, com un recls. Va morir a Birchington-on-Siga, Kent, Anglaterra.

Obres pictriques de Rossetti.


Vegeu tamb.
 Pre-Rafaelisme;

Enllaos externs .

 La casa de la vida;
L'arxive Rossetti. Tots els seus escrits i pintures.
Ten Dreams Galleries;
Exposici de *Rossetti amb quasi dues-centes obres.
Website sobre l'emmanilla de Rossetti, Elizabeth Siddal;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140731" title="Gran Premi de Mnaco del 1959" nonfiltered="1781" processed="1768" dbindex="57522">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1959, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 10 de maig del 1959.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Jack Brabham  1' 40. 4  ;
 Pole: Stirling Moss  1' 39. 6;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140732" title="Gran Premi de Mnaco del 1960" nonfiltered="1782" processed="1769" dbindex="57523">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1960, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 29 de maig del 1960.

 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Bruce McLaren  1' 36. 2;
 Pole: Stirling Moss  1' 36. 3;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140735" title="Gran Premi d'Austrlia del 2007" nonfiltered="1783" processed="1770" dbindex="57524">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de la temporada 2007 disputat  a Melbourne el 18 de mar del 2007.

 Qualificacions del dissabte .







 Resultats de la cursa .








 Altres .

  Volta rpida: Kimi Rikknen  1'25"235;
  Pole: Kimi Rikknen  1' 26. 072   ;

 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140737" title="Gran Premi de Mnaco del 1961" nonfiltered="1784" processed="1771" dbindex="57525">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1961, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 14 de maig del 1961.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Richie Ginther i Stirling Moss  1: 36. 3;
 Pole: Stirling Moss  1: 39. 1;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140738" title="Eduardo Frei Ruiz-Tagle" nonfiltered="1785" processed="1772" dbindex="57526">


Eduardo Frei Ruiz-Tagle (* Las Condes-Santiago, 24 de juny de 1942), poltic demcratacristi xil. Va ser president del seu pas en el perode 1994 - 2000.

El seu mandat presidencial es va caracteritzar per les millores en les relacions internacionals i en l'mbit econmic i social, iniciant les negociacions que desprs portarien a la firma de tractats del lliure comer amb els Estats Units, la Xina i la Uni Europea en el Govern posterior va modernitzar i va fer crixer l'economia xilena; va fer avanos en infraestructures; desenvolupament de la reforma educativa i de la reforma processal penal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140741" title="Dialectometria" nonfiltered="1786" processed="1773" dbindex="57527">


La dialectometria s'ocupa de descobrir estructures d'ordre superiors dins de les xarxes lingstiques en el seu procs d'expansi i extensi en l'espai geogrfic.

Aquesta disciplina cientfica t com a principi bsic del seu estudi la distribuci regional de semblances dialectals, referents a nuclis dialectals i zones de transici, que venen caracteritzats per una major o menor variaci dialectal entre llocs vens. Com a base emprica de la investigaci es fan servir els atles lingstics, que ens ofereixen el perfil dialectal d'un gran nombre de localitats documentat de manera minuciosa i generalment acurada.

La dialectometria utilitza diversos procediments habituals en l'mbit de la classificaci numrica, per a aconseguir abstreure de les dades que contenen els atles lingstics les estructures i models interns i bsics de les que sn reflex i expressi, i poder finalment visualitzar-los.

La dialectometria en cap moment no ha intentat substituir l'estudi tradicional de les rees dialectals a partir d'isoglosses; ofereix diferents mtodes d'anlisi que venen a completar els resultats obtinguts amb els mtodes dialectolgics tradicionals.

La dialectometria s una disciplina relativament nova, els seus inicis es remonten als anys setanta del segle XX, que encara no ha estat acceptada, o compresa, per tots els que es dediquen als estudis dialectolgics. Per altra banda l'escola dialectomtrica de Salzburg ha creat i est creant tota una metodologia dialectomtrica, resultat de la qual s'han desenvolupat aplicacions de programari com el VDM (Visual Dialectometry), que no noms est tenint certa acceptaci entre els dialectlegs, sin que tamb s'est utilitzant en el camp de la gentica, la patronmica o l'escriptologia.

Pel que fa a les llenges romniques el mtode dialectomtric s'ha aplicat a les rees lingstiques del lad (Hans Goebl), l' occit, l'itali, el francs (dialectometritzaci de l'ALF, Atlas Linguistique de la France, el galleg, etc. Al domini catal, conv citar la feina d'Enric Guiter que fu uns quants articles usant la dialectometria per a estudiar rees llenguadocianes i provenals a partir dels atles lingstics. 

Actualment hi ha projectes dialectomtrics en marxa, pel que fa als estudis dialectals de les llenges de la Romnia occidental, sobre l'itali (dialectometritzaci completa de l'AIS, Sprach- und Sachatlas Italiens und der Sdschweiz, o estudis dialectomtrics especialitzats sobre els dialectes de la Toscana), el catal (a partir de les dades contingudes a l'ALDC -Atles Lingstic del Domini Catal- que s'est realitzant a Salzburg), o de les dades de "La flexi verbal en els dialectes catalans", d'A. M. Alcover i F. de B. Moll; veure els articles de Clua i Polanco a l'apartat de bibliografia especialitzada), etc... En el si de la Universitat d'Oviedo (Astries) s'ha posat en marxa el projecte ETLEN (Estudiu de la Transicin Llingstica na zona Eo-Navia), dirigit pel professor Ramn d'Andrs, que pretn sotmetre a anlisi dialectomtrica la franja fronterera entre les llenges gallega i asturiana, mitjanant una exhaustiva enquestaci preparada a gratcient per a aquest propsit. Fora de l'mbit de l'estudis romnics hi ha projectes dialectomtrics actuals en les rees de l'holands, l'angls, l'alemany, l'rab, el basc, etc...

 Bibliografia .
 Bsica .
 Sguy, J, 1973, "La dialectomtrie dans l'Atlas linguistique de la Gascogne", Revue de Linguistique Romane, 37, pp. 1-24.

 Goebl, Hans. 1982. Dialektometrie; Prinzipien und Methoden des Einsatzes der numerischen Taxonomie im Bereich der Dialektgeographie. Wien: Verlag der st. Akademie der Wissenschaften.

 Goebl, Hans. 1984. Dialektometrische Studien anhand italoromanischer, rtoromanischer und galloromanischer Sprachmaterialien aus AIS und ALF. Bd.1 (Bd.2 und 3 enthalten Karten und Tabellen). Tbingen: Max Niemeyer.

 Nerbonne, J. i Kretzschmar, W., 2003, "Introducing Computational Techniques in Dialectometry", Computers and the Humanities, vol. 37, pp. 245-255.

 Especialitzada .
 Aurrekoetxea, G., 1992, "Naffaroako Euskara: azterketa dialektometrikoa", Utzaro 5, pp. 59-109.

Bauer, Roland. 2002-2003. Dolomitenladinische hnlichkeitsprofile aus dem Gadertal. Ein Werkstattbericht zur dialektometrischen Analyse des ALD-I, in: Ladinia XXVI-XXVII, 209-250.

 Bauer, Roland. 2003. Sguardo dialettometrico su alcune zone di transizione dell'Italia nord-orientale (lombardo vs. trentino vs. veneto), in: Parallela X. Sguardi reciproci. Vicende linguistiche e culturali dell'area italofona e germanofona. Atti del Decimo Incontro italo-austriaco dei linguisti, Bombi, Raffaella / Fusco, Fabiana (Hrsg.), Udine: Forum Editrice, 93-119.

 Bauer, Roland. 2004. Dialekte - Dialektmerkmale - dialektale Spannungen. Von "Cliquen", "Strenfrieden" und "Sndenbcken" im Netz des dolomitenladinischen Sprachatlasses ALD-I, in: Ladinia XXVIII, 201-242.

 Bauer, Roland. 2005. La classificazione dialettometrica dei basiletti altoitaliani e ladini rappresentati nell'Atlante linguistico del ladino dolomitico e dei dialetti limitrofi (ALD-I), in: Lingue, istituzioni, territori. Riflessioni teoriche, proposte metodologiche ed esperienze di politica linguistica, Guardiano, Cristina et al. (Hrsg.), Roma: Bulzoni, 347-365.

 Clua, E., 2004, "El mtode dialectomtric: aplicaci de l'anlisi multivariant a la classificaci de les varietats del catal", en M.P. Perea (ed.), Dialectologia i recursos informtics, Barcelona, pp. 59-88.

 Goebl, Hans. 1985. Coup d'oeil dialectomtrique sur les Tableaux phontiques des patois suisses romands, in: Vox romanica 44, 189-233.

 Goebl, Hans. 1986. Muster, Strukturen und Systeme in der Sprachgeographie. In: Mondo Ladino X , 41-70.

 Goebl, Hans. 1987. Encore un coup d'oeil dialectomtrique sur les Tableaux phontiques des patois suisses romands (TPPSR). Deux analyses interponctuelles : parquet polygonal et treillis triangulaire, in: Vox romanica 46, 91-125.

 Goebl, Hans. 1993. Die dialektale Gliederung Ladiniens aus der Sicht der Ladiner. Eine Pilotstudie zum Problem der geolinguistischen "Mental Maps". In: Ladinia XVII, 59-95.

 Goebl, Hans. 1994. Spannungsverhltnis in dialektalen Netzen; ein Hinweis zu disziplinbergreifender Diskussion. In: Computatio linguae II, Ursula Klenk (Hrsg.), 63-83.

 Goebl, Hans. 1998. Dialektometrische Beschreibung der Romania. In: Lexikon der Romanistischen Linguistik (LRL), Holtus, Gnter / Metzeltin, Michael / Schmitt, Christian (Hrsg.), Band VII, Tbingen: Niemeyer, 977-1003.

 Polanco, L, 1992, "Llengua i dialecte: una aplicaci dialectomtrica a la llengua catalana", dins Miscellnia Sanchis Guarner, III, Barcelona, pp. 5-28.

 Saramago, J, 1986, "Diffrenciation lexicale (un essai de dialectomtrie applique aux materiaux de l'A.L.E), Golinguistique, 2, pp.1-31.

 Sousa, X, 2006, "Anlise dialectomtrica das variedades xeolingstica galegas", In: I Encontro de estudos dialectolgicos. Actas, M. C. Rolao Bernardo/ H. Mateus Montenegro, Ponta Delgada: Instituto Cultural de Ponta Delgada, pp. 345-362.

 Enllaos externs .
Dialectometry.com;

Dr.Hans Goebl;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140744" title="Yoshinkan" nonfiltered="1787" processed="1774" dbindex="57528">
Yoshinkan (   , Casa pel Cultiu de l'Esperit) s una escola d' Aikido fundada desprs de la Segona Guerra Mundial per Gozo Shioda (1915-1994), alumne de Morihei Ueshiba.

Es caracteritza per la seva prctica contundent, enfatitzant l'eficcia en el combat sense armes. s practicat habitualment per la policia japonesa.

 Enllaos externs .
Associaci Catalana d'Aikido Yoshinkan;
Yoshinkai Frana  ;
Lloc web oficial de Yoshinkan Aikido ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140745" title="Lnia d'ordres" nonfiltered="1788" processed="1775" dbindex="57529">


Una interfcie de lnia d'ordres (o CLI, per les seves inicials en angls) s un mtode per a manipular amb instruccions escrites al programa que subjeu sota. S'interactua amb la informaci de la manera ms simple possible, sense grfiques noms amb el text cru. Les ordres s'escriuen com lnies de text (d'aqu el nom), i, si els programes responen, generalment ho fan posant informaci en les lnies segents. Gaireb qualsevol programa pot dissenyar-se per a oferir a l'usuari alguna classe de CLI. Per exemple, gaireb tots els jocs de PC en primera persona tenen una interfcie de lnia de comandos incorporada, utilitzada per a diagnosticar i per a tasques administratives. Com eina primria de treball, les lnies d'ordres sn principalment usades per programadors i administradors de sistemes, especialment en sistemes operatius basats en Unix; en entorns cientfics i d'enginyeria; i per un subconjunt ms petit d'usuaris domstics avanats.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140746" title="Kazuo Chiba" nonfiltered="1789" processed="1776" dbindex="57530">
Kazuo Chiba (Tquio, 5 de febrer de 1940) s un professor d'Aikido 8 dan Aikikai. Va fundar l'Aikikai de San Diego on es va installar el 1981, i s tamb responsable del Birankai, organitzaci dedicada a la difusi de l'Aikido.

 Enllaos externs .
Birankai (en angls)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140747" title="Llus Maria Corominas i Daz" nonfiltered="1790" processed="1777" dbindex="57531">

Llus Maria Corominas fou alcalde de Castellar del Valls de 1992-2004 i actualment s diputat al Parlament de Catalunya per Convergncia i Uni.

Biografia.

Nascut a Castellar del Valls (Valls Occidental) el 14 de febrer de 1963. Llicenciat en dret per la Universitat Autnoma de Barcelona i diplomat en funci gerencial de les administracions pbliques (FGAP) per ESADE. Ha estat vinculat al bsquet durant ms de vint anys, com a jugador i com a entrenador. Fou alcalde de Castellar del Valls (1992-2004) substitut per Montse Gatell. Afiliat a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), s membre de l executiu local de Castellar del Valls des del 1990, membre de l executiu comarcal del Valls Occidental des del 1995 i conseller nacional des del 1996. Ha estat secretari d Organitzaci Nacional de CDC (2000-2004). 

Corominas tamb ha ocupat els crrecs de vicepresident del Consell Comarcal del Valls Occidental (1997-2003), vicepresident del Fons Catal per la Cooperaci al Desenvolupament (1999-2004) i conseller Nacional de l Associaci Catalana de Municipis (1995-2004). s vicepresident de la Fundaci Ramon Trias Fargas des del 1999. Fou escollit diputat de la VIII legislatura (2003-2006) i de la VII legislatura (2006-actualitat).

s Membre del Comit Executiu Nacional de CDC, membre de la Comissi Executiva Nacional de Convergncia i Uni (CiU) i, del 2004 en, vicesecretari general de Territori i Acci Municipal. 
 
 Referncies.
  Fitxa del Parlament de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140749" title="Albert Antonell Ribatallada" nonfiltered="1791" processed="1778" dbindex="57532">
Albert Antonell Ribatallada fou alcalde de Castellar del Valls de 1987-1992 per Convergncia i Uni.

Biografia.

Albert Antonell Ribatallada va nixer l'any 1936 a Castellar del Valls. T tres fills i dues ntes. Castellarenc vinculat a diverses entitats i dedicat especialment al mn de l'excursionisme, va iniciar la seva trajectria com a regidor de cultura l'any 1985 per Convergncia i Uni. A les eleccions municipals de 1987 va encapalar la candidatura d'aquest partit i a finals del mateix mes, fou escollit alcalde. Va tornar a presentar-se com a candidat a les eleccions del 26 de maig de 1991, fou escollit novament alcalde i va exercir aquest crrec fins al 1992, moment en qu va renunciar-hi.
 
Durant els seus mandats, es va continuar la tasca de construir i/o adequar  espais com a equipaments al municipi, per tal de millorar o promocionar les activitats al municipi, entre els quals cal destacar el Jutjat de Pau al carrer Major, Rdio Castellar al carrer de Torras, la Nau de la plaa Major com a sala de festes, l'Escola Municipal de Msica a l'edifici conegut com Torre Balada, el Casal d'Avis La Farinera, l'Auditori Municipal dedicat a Miquel Pont, amb el qual es va iniciar la programaci cultural estable de teatre, msica i dansa.

Parallelament es van iniciar una srie de projectes de remodelaci i d'intervenci a nivell urb: la prioritzaci dels drets dels vianants en dues vies importants (carrer Major i Passeig), i l'arranjament d'espais verds (parc de Canyelles, places de Francesc Maci i de Miquel Pont a Sant Feliu del Rac).
 
Dos temes van tenir un ress social i popular especial: el projecte del Memorial Park, que proposava construir un cementiri privat de luxe en uns terrenys molt propers al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, i les restriccions al subministrament d'aigua durant l'estiu de 1990, a causa de la sequera i el creixement del consum d'aigua, tant des de l'mbit domstic com industrial. El primer tema fou desestimat i retirat pel consistori per la pressi social que va suscitar i el segon es va solucionar amb l'inici de les converses per aconseguir els cabals provinents de l'explotaci privada d'Antoni Barata.

 Referncies.
  Ajuntament de Castellar del Valls  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140750" title="Lineage II" nonfiltered="1792" processed="1779" dbindex="57533">

Lineage II: The Chaotic Chronicle (Core:    2) s un joc multijugador masiu i ambientaci fantstica per ordinador.

Enllaos Externs.
Pgina oficial del joc ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140751" title="Mxim Alomar Josa" nonfiltered="1793" processed="1780" dbindex="57534">
Mxim Alomar i Josa (Palma 21 de febrer de  1917 - Palma 21 de juny de 2008) va ser un militar i poltic mallorqu.

Militar.

El 1936 entr a l'Acadmia Militar de Saragossa i combat al costat dels nacionals en el desembarcament del capit Bayo a Porto Cristo. Encara durant la Guerra Civil fou destinat a Eivissa, Extremadura i particip a la presa de Madrid el 1939.

Entre 1969 i 1972 realitz els cursos per accedir al grau de general. Pass a la reserva com a general de divisi el 1987.

Poltic.

La seva carrera poltic comen el 1955 quan fou nomenat tinent de batle de l'Ajuntament de Palma  presidit per Joan Massanet, amb la responsabilitat de presidir la comissi de Govern i Policia fins a 1957.

Fou batle de Palma entre 1963 i 1969. Entre d'altres actuacions s'han de destacar l'aprovaci del PGOU, l'impuls al polgon de Son Castell, la construcci del Poble Espanyol, l'inici de la reforma de l'Hort del Rei i constru diversos grups escolars (Jafuda Cresques, Verge de Lluc, etc).

El 1968 dimit per motius personals. 

Tamb va ser procurador en Corts pels municipis entre 1967-1968.

En la seva carrera militar, pass a la reserva activa com a general de divisi el 1987.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140752" title="Josep Arderius Casanovas" nonfiltered="1794" processed="1781" dbindex="57535">

Josep Arderius Casanovas fou alcalde de Castellar del Valls de 1986-1987 per Convergncia i Uni.
 Biografia.
Josep Arderius Casanovas va nixer l any 1925 a Castellar del Valls. T sis fills i tretze nts. Many de professi ha estat vinculat a diverses entitats castellarenques, entre les quals cal destacar l Obra Social Benfica, de la qual forma part de la junta directiva com a vocal des de 1954, tot i que entre 1981 i 1996 va exercir com a administrador i cap de la junta administrativa.

Va comenar la seva participaci a la gesti poltica del municipi amb Convergncia i Uni al consistori encapalat per Miquel Pont Alguersuari, desprs de les eleccions municipals del 8 de maig de 1983. Va formar part de la Comissi Municipal Permanent com a tercer tinent d alcalde i president de la Comissi Informativa d Hisenda, i el 27 de maig de 1986 fou escollit alcalde, amb l aquiescncia dels membres del Ple del consistori, arran de la mort de l alcalde titular, Miquel Pont, i va exercir aquest crrec fins al final de la legislatura, el juny de 1987.
 
Aquesta substituci no va significar un canvi d orientaci de la poltica municipal, sin una continutat de les lnies marcades pel consistori durant la legislatura presidida per Miquel Pont Alguersuari. Cal remarcar que les gestions del consistori aquest darrer any van estar centrades en el procs per a la realitzaci de projectes o la cessi de terrenys i l adquisici de diversos espais a incloure al patrimoni municipal per a s pblic: les dues naus de la plaa Major per a activitats ldiques, i el Palau Tolr, antiga residncia de la famlia Tolr, que va permetre sollicitar una extensi de batxillerat de l Institut Egara a Castellar.

Ha tingut una important dedicaci a l'Obra Social Benfica, una fundaci que gestiona una residncia d'avis amb el suport econmic de l'Ajuntament de Castellar del Valls. La seva dedicaci desinteressada ha fet que es desenvolups i creixs enormement la fundaci, s'amplis en varies etapes mitjanant la compra dels edificis colindants.

Fa poc temps va escriure un llibre explicant la histria dels 75 primers anys de l'Obra Social 1928-2003. s un excellent treball d'investigaci i recopilaci de dades. Cal tenir present que un dels fundadors, Amadeu Casanovas era el seu oncle. La portada del llibre inclou un dibuix en ploma del conegut dibuixant castellarenc Francesc Dav Llonch.

 Referncies.
 Ajuntament de Castellar del Valls  ;
 Obra Social Benfica;
 Consistoris Antics;
 Llibre Obra Social;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140753" title="Saul Bellow" nonfiltered="1795" processed="1782" dbindex="57536">


Saul Bellow ( Lachine, Canad 1915 - Brookline, EUA ) fou un escriptor i professor universitari nord-americ, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1976.

s conegut fonamentalment per les seues novelles, en les quals tracta els temes de l'allament, la dissociaci espiritual i les possibilitats d'un despertar de la humanitat, influt per la seua herncia jueva. Mentre gaudia d'una Beca Guggenheim a Pars, va escriure la seua novella ms coneguda, The Adventures of Augie March.

Biografia.
Va nixer l'11 de juny de 1915 a la ciutat de Lachine, poblaci canadenca situada a Quebec i que avui dia forma part de la ciutat de Mont-real, poc desprs que els seus pares hagueren emigrat des de Sant Petersburg (Rssia), en una famlia de religi jueva amb el nom de Solom Bellow, familiarment anomenat 'Sollie'. La famlia es va traslladar als suburbis de Chicago, situada a l'estat nord-americ d'Illinois, quan Bellow tenia nou anys. En aquesta ciutat on va rebre l'escolaritzaci que formaria part del context de moltes de les seues novelles, i on son pare s'hi dedicava a un negoci d'importaci de cebes. Va sentir una especial estima per la Bblia durant tota la seua vida, que va comenar a l'edat de quatre anys, quan va comenar a estudiar hebreu. Durant un perode de malaltia en la seua joventut va fer-se ms autoconfiat (era un home molt capa tot i no ser un erudit) i li va donar l'oportunitat de satisfer la seua set de
lectura: s'ha indicat que va decidir fer-se escriptor en llegir Uncle Tom's Cabin de Harriet Beecher Stowe. John Podhoretz, un estudiant de la Universitat de Chicago, va dir que Bellow i Allan Bloom, un ntim amic de Bellow, "inhalaven llibres i idees de la mateixa manera que la resta respirvem aire".

A la dcada del 1930 Bellow va formar part de la secci de Chicago del "WPA Writer's Project", que incloia genis literaris de la ciutat de la talla de Richard Wright i Nelson Algren. La major part dels escriptors eren d'ideologia d'esquerra radical, i si no eren obertament membres del Partit Comunista, almenys hi simpatitzaven. Molts, com ara Richard Wright, van participar activament en les activitats del Partit o dels clubs John Reed. Hi havia els estalinistes, que llegien noms els llibres aprovats pel partit, i els trotskistes, que llegien
els llibres prohibits. Bellow era trotskista, i llegia les obres que no figuraven en la llista d'"aprovats". A causa del gran nombre d'escriptors estalinistes Bellow va haver de suportar moltes crtiques. 

Va comenar els seus estudis universitaris a la Universitat de Chicago per hi va abandonar als dos anys per a completar la titulaci d'antropologia a la Northwestern University. S'ha suggerit que els estudis d'antropologia van tenir una interessant influncia en el seu estil literari. Bellow va impartir docncia a la Universitat de Minnesota, la Universitat de Nova York, Princeton, la Universitat de Chicago, el Bard College i la Universitat de Boston.

Abans que Bellow comenara la seua carrera com a escriptor va dedicarse a fer recensions de llibres a deu dlars la unitat. Les seues obres primerenques van atorgar-li la reputaci de ser un dels principals novellistes del segle XX, i fins a la seua mort va ser considerat un dels ms grans novellistes vius en llengua anglesa.

Va ser el primer novellista en guanyar tres vegades el National Book Award, concretament en les edicions de 1954, 1965 i 1971, i l'any 1976 guany el Premi Pulitzer. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva comprensi de l'sser hum i l'anlisi subtil de la cultura contempornia que es combina en el seu treball. L'any 1993 va mudar-se a la ciutat de Brookline, on mor a la seva residncia el 5 d'abril de
2005. L'any 1988 fou guardonat amb la National Medal of Arts .

Posteriorment fou enterrat al cementeri jueu "Shir he harim" de Brattleboro, situat a l'estat de Vermont.

Crtica literria.
El seu amic i protegit Philip Roth va dir d'ell: La pedra angular de la literatura nord-americana del segle XX la constitueixen l'obra de dos novellistes: William Faulkner i Saul Bellow. Tots dos plegats sn el Melville, Hawthorne i Twain del segle XX.

Els detractors de Bellow consideren la seua obra convencional i passada de moda, com si l'escriptor estiguera tractant de reviure la novella del segle XIX. Tamb apunten que els personatges de les seues darreres novelles no semblen de carn i ossos. Herzog, Henderson i altres personatges "transcendents" de les seues darreres novelles semblen estar extrets de les obsessions filosfiques de l'autor, i no de la vida real. Els seus personatges es consideren vehicles per expressar el seu pensament filosfic i la seua erudici.

El relat de Bellow sobre el seu viatge a Israel l'any 1975, To Jerusalem and Back: A Personal Account, va ser criticat per Noam Chomsky en el seu llibre Fateful Triangle: the United States, Israel & the Palestinians (1983). Bellow, va escriure:  veu un Israel on gaireb tothom s raonable i tolerant, i on la rancnia vers els rabs gaireb no existeix, on la gent pensa molt i ho fa profundament sobre com conrear una terra rida, industrialitzar el pas, construir ciutats, fer una societat, investigar, filosofar, escriure llibres, sostenir una gran tradici moral, i finalment crear un exrcit d'aguerrits soldats. 
Tamb fou criticat per haver lloat el controvertit llibre de Joan Peters From Time Immemorial, que desafiava la historia convencional del poble palest.

En una entrevista publicada el 7 de mar de 1988 pel peridic The New Yorker, Bellow va provocar la controvrsia quan va exclamar, respecte al multiculturalisme: Qui s el Tolstoi dels zuls? El Proust dels papuans? M'agradaria llegir-los.
La declaraci va ser presa com un menyspreu de la literatura no occidental. Inicialment Bellow va declarar que havia estat malinterpretat. Desprs, escrivint en la seua defensa al New York Times, va manifestar: L'escndol s completament periodstic en el seu origen... Potser jo siga una de les poques persones que han llegit una novella papuana... Sempre s absurd intentar explicar i instruir als qui no sn experts en la matria, jo estava parlant de la diferncia entre les societats literries i les preliterries. En aquest sentit, cal recordar que una vegada vaig ser estudiant d'antropologia.

Malgrat la seua identificaci amb Chicago s'ha mantingut a distncia d'alguns dels escriptors ms coneguts de la ciutat. Studs Terkel en una entrevista concedida a la revista Stop Smiling l'any 2006 va dir de Bellow: No el coneixia massa. No estvem d'acord en una gran quantitat de coses, des del punt de vista poltic. En les protestes del principi de Armies of the Night, de Norman Mailer, quan Mailer, Robert Lowell i Paul Goodman havien marxat per a protestar contra la Guerra del Vietnam, Bellow va ser invitat a una mena de contra-assemblea. Va dir, "Per suposat que assistir". Per ho va fer molt gros. En lloc d'expressar noms el seu acord va mostrar-s'hi ben orgulls. Aix que vaig escriure-li una carta, i no li va agradar gens. Em va acusar d'estalinista. No obstant ens vam fer amics. Era un escriptor brillant, no es pot negar. M'agrada molt Seize the Day.

Obres.
Narrativa.
1944: Dangling Man;
1947: The Victim;
1953: The Adventures of Augie March;
1956: Seize the Day;
1959: Henderson the Rain King;
1964: Herzog;
1968: Mosby's Memoirs, contes tamb recollits a Collected Stories;
1970: Mr. Sammler's Planet;
1975: Humboldt's Gift, Premi Pulitzer;
1982: The Dean's December;
1984: Him with His Foot in His Mouth, contes tamb recollits a Collected Stories;
1987: More Die of Heartbreak;
1989: A Theft;
1989: The Bellarosa Connection;
1991: Something to Remember Me By: Three Tales;
1997: The Actual;
2000: Ravelstein;
2001: Collected Stories;

Assaig.
1976: To Jerusalem and Back;
1994: It All Adds Up;
1997: Graven Images;

 Bibliografia .

Saul Bellow, Tony Tanner (1965) ;
Saul Bellow, Malcolm Bradbury (1982);
Saul Bellow: Modern Critical Views, Harold Bloom (Ed.) (1986);
Handsome Is: Adventures with Saul Bellow, Harriet Wasserman (1997);
Bellow: A Biography, James Atlas (2000);
'Even Later' i 'The American Eagle' a The War Against Clich (2001)  de Martin Amis;
'Saul Bellow's comic style': James Wood, The Irresponsible Self (2004).(Extracte online);

Referncies.




Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1976;
  Bibliografia crtica anotada en la Societat Saul Bellow;
  Notes autobiogrfiques de Bellow, any 1955;
  Joyce Carol Oates escriu sobre Saul Bellow;
  Saul Bellow en la plana literria The Ledge, amb suggeriments de lectura;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140754" title="Jericho" nonfiltered="1796" processed="1783" dbindex="57537">


Jericho s una srie de televisi produda per la CBS. El primer captol es va emetre el 20 de setembre de 2006.

 Argument .
La histria narra les vivncies dels habitants de Jericho, un petit poble rural de Kansas, desprs de l'explosi de nombroses bombes nuclears per tot Estats Units, una de les quals explota a Denver, ciutat molt propera a Jericho. Desprs d'aix, els habitants de Jericho hauran de cooperar i sobreviure tot i els problemes amb la radiaci, l'electricitat, la falta d'aliments i medicaments...

A poc a poc van recollint informaci sobre la situaci del govern i de la resta de ciutats que segueixen en peu a EUA. L'altre misteri principal al llarg de la srie s qui va dur a terme l'atac i perqu. El personatge principal s en Jake Green, de 32 anys, qui torna a casa hores abans de la catstrofe. Jake acaba convertint-se en un heroi per protegir el poble i els seus habitants.

 Personatges .
Skeet Ulrich com a Jake Green;
Lennie James com a Robert Hawkins;
Kenneth Mitchell com a Eric Green;
Michael Gaston com a Gray Anderson;
Gerald McRaney com a Johnston Green;
Shoshannah Stern com a Bonnie Richmond;
Brad Beyer com a Stanley Richmond;
Alicia Coppola com a Mimi Clark;
Ashley Scott com a Emily Sullivan;
Erik Knudsen com a Dale Turner;
Pamela Reed com a Gail Green;
Sprague Grayden com a Heather Lisinski;

 Llistat d'episodis .

Temporada 1:

 Pilot/Pluja;
 Caiguda al buit;
 Els 4 genets;
 Els murs de Jericho;
 Resposta Federal;
 9:02;
 Llarga vida a l'Alcalde;
 Riu de Lladres;
 Encreuament de camins;
 Bandera Vermella;
 Vox Populi;
 El Dia d'Abans;
 Black Jack;
 Cor d'Hivern;
 Semper Fidelis;
 La fi de l'Hivern;
 El Terrorista;
 El Pseudnim;
 Casus Belli;
 Un per terra;
 La Coalici;
 Perqu lluitem;

Temporada 2:
La segona temporada constar tan sols de 7 episodis per concloure la srie degut a la poca audincia que ha tingut als Estats Units. Es comenar a emetre (als EUA) el 12 de febrer del 2008.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140756" title="Miquel Pont Alguersuari" nonfiltered="1798" processed="1784" dbindex="57539">


Miquel Pont Alguersuari fou alcalde de Castellar del Valls de 1979-1986 per Convergncia i Uni.

 Biografia.
Miquel Pont Alguersuari nascut el 1934 a Sabadell (Valls Occidental) i mort el 19 d'abril de 1986 a Cannes (Frana). Pare de vuit fills. Professor mercantil i dirigent d una petita empresa txtil encapal la candidatura de Convergncia i Uni a la primera convocatria d eleccions municipals des de l esclat de la Guerra Civil Espanyola, celebrada el 3 d'abril de 1979. Arran dels resultats d aquestes eleccions, on una candidatura d'esquerres formada pel PSC i el PSUC va guanyar les eleccions per obtingu el mateix nombre de diputats que CIU deixant l'alcaldia a mans d'un nic diputat de UCD, Miquel Pont fou nomenat alcalde. Durant la sessi de constituci del nou consistori el 19 d'abril de 1979, Miquel Pont Alguersuari va dir en el seu primer discurs:  que volia ser el batlle de tots, no noms d'un partit o d'un sector, sin de tot el poble. 


Desprs d aquesta legislatura va tornar a presentar-se com a alcaldable per Convergncia i Uni a les eleccions del 8 de maig de 1983 i va tornar a ser escollit alcalde a la sessi de constituci el 23 de maig de 1983, crrec que va exercir fins que el 19 d'abril de 1986, durant un viatge particular, va morir vctima d una lesi cerebral conseqncia d'una intoxicaci .

El 28 de juny de 1986 el consistori va atorgar-li la Medalla de la Vila a ttol pstum. Josep Arderius Casanovas, que el va substituir com a alcalde fins al final de la legislatura, el va definir com un home senzill, profundament arrelat a la terra catalana, a qui estim i consagr la seva vida. 

Durant el seu mandat al capdavant de l Alcaldia de Castellar del Valls  l Ajuntament va viure una etapa de recuperaci de l exercici democrtic poltic i d afrontar els reptes per dotar el municipi de les infraestructures, equipaments i serveis necessaris per tal de canalitzar les mancances de la poblaci castellarenca, des de la lgica inexperincia i de la precaritetat de recursos. 

Es va organitzar i estructurar un organigrama municipal amb regidories noves i es van iniciar diversos estudis sobre els problemes ms urgents a solucionar per definir un programa d actuacions. En aquesta lnia es van projectar i inaugurar diversos espais pblics (places, escola, ambulatori, casal, bibloteca pblica). Aquesta dinmica es va traduir en tensions a nivell intern del consistori i amb la poblaci perqu cobrir les mancances amb actuacions concretes xocava amb la situaci de crisi econmica de les hisendes municipals.

Es van fer els passos per normalitzar la vida cultural (retolaci de tots els carrers al catal, adquisici de l edifici de l Ateneu, de Torre Balada i la Casa Ribas, posta en funcionament de l emissora municipal Rdio Castellar, reforma de l antiga esglsia parroquial de Sant Esteve a Castellar Vell, aparici de noves festes i actes com la Mostra d Oficis Artesans, l engalanament de carrers dins la programaci de Festa Major, la festa del mercat de Sant Josep i el Firart o la recuperaci de la rua i el ball de Carnestoltes, actuacions al campanar de l esglsia parroquial de Sant Esteve) i a partir de 1983 es va comenar a aplicar la normativa per a la catalanitzaci de l administraci local.

A nivell urbanstic les gestions es van centrar en: la salvaguarda de l entorn natural, relacionades amb la paralitzaci de les urbanitzacions legals i illegals situades dins al parc, a la zona d influncia o rodalies; l aplicaci dels diferents plans parcials d ordenaci projectats amb el Pla General de la Comarca (1978) i el creixement de Castellar buscant l equilibri entre vivenda, indstria i entorn natural a la zones a urbanitzar (Eixample, Residencial can Carner i polgons industrials); l inici de les obres d arranjament de la carretera B-124 que van generar polmica popular amb la tala de 18 pins centenaris .

 Referncies.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140758" title="Plutarc de Queronea" nonfiltered="1799" processed="1785" dbindex="57540">


Luci Mestri Plutarc (en grec:           ; c. 46 - 127), va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de l'Imperi rom. s conegut sobretot per la seva collecci de biografies de personatges grecs i romans titulada Vides paralleles.

Vida.

Va nixer cap al 46 a Queronea, ciutat de Becia a unes vint milles del santuari de Delfos; el nom del seu pare era Autbol. Ens els anys 66 i 67 va estudiar amb Ammoni a l'Acadmia d'Atenes, ciutat per la qual sempre va sentir una gran admiraci. Sembla ser que es va casar i que el nom de la seva muller era Timoxena, amb la qual va tenir com a mnim dos fills, Autbul i Plutarc, per no hi ha una certesa absoluta sobre aquestes relacions. 

Va viure la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on va exercir de magistrat (va ser arcont de la ciutat, possiblement en ms d'una ocasi) i d'ambaixador en diferents missions diplomtiques: va realitzar viatges a Egipte i a Roma, on va exercir de professor de filosofia en temps de l'emperador Domici. All va conixer personatges influents, com l'ex-cnsol L. Mestri Florus, que el va ajudar a aconseguir la ciutadania romana i del qual va adoptar el nom en senyal d'agrament, i el prncep Filopap de Comagene. Va ser un creient fidel dels antics dus, i l'any 90 va ser nomenat sacerdot de Delfos; tot i que no sembla que hi dediques molt de temps, els ciutadans de Delfos i Queronea li van dedicar un bust al mateix santuari. No s segur que exercs de procurador d'Illria sota Traj (com afirma la Suda, ni d'Acaia sota Adri. 

Es desconeix la data exacta de la seva mort per va ser entre els anys 119 i 127.

Obra.

Plutarc va ser un escriptor prolfic, un polgraf, tal i com afirma la Suda. L'anomenat Catleg de Lmpries, obra d'un autor desconegut dels segles III i IV dC per atribuda a un fill de Plutarc, recull un total de 22 ttols, dels quals noms se'n conserven 83, repartits en 87 llibres, i fragments d'uns altres 15. Si s'hi sumen les 18 obres conservades que no sn citades al Catleg i unes altres 15, de les quals es tenen referncies, donen un total de 260 obres, 250 de les quals semblen autntiques.

L'obra plutarquiana es divideix en dos grans blocs: 
Vides paralleles: una collecci de biografies de personatges grecs i romans, escrites amb intenci didctica, ms que no pas histrica.
Obres morals (Moralia): una collecci de tractats de temtica diversa.

 Enllaos externs .
Els Deu Mil i Vida d'Artaxerxes de Plutarc i Xenofont respectivament, traduccions al catal de Carles Riba, a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg).



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140761" title="Yo soy Bea" nonfiltered="1800" processed="1786" dbindex="57541">
Yo soy Bea (Jo sc la Bea, en catal) s la versi espanyola de la srie televisiva colombiana Yo soy Betty la fea.

Produda per Grundy Television, es va estrenar a Telecinco al juliol de 2006 i des d'aquest dia, els seus ndexs de audncia no han parat de crixer.

La srie t com ha protagonista a la  Beatriz Prez Pinzn, una noia de 26 anys molt lletja per altament intelligent, que entra a treballar en la cobejada revista de moda i tendncies "Bulevar 21". All s'enamorar del seu cap, lvaro Aguilar, el jove i recentment nomenat director d'aquesta revista.

La srie narra com Bea s'haur de fer valer davant dels seus companys a pesar del seu fsic i enamorar al seu cap. Es tracta d'una adaptaci de l'original colombi de Fernando Gaitn, en l'escriptura del qual van intervenir, entre altres autors, Covadonga Esps, Ariana Martn, Marta Azcona, Mercedes Rodrigo, Ignasi Garcia i Benjam Zafra.
La srie consta de 600 captols (16 decembre)i segueix en emissi. El captol en qu la Bea es va tornar maca, va tenir una audincia superior a 8 milions i les noces de la Bea mes de 5 milions. La srie t una segona part, la protagonista es la Be, una noia que vol valer-se per si mateixa i conixer ell seu amor veritable, per l'audincia ha baixat moltssim, dos milions menys que quan hi era Ruth Nez.

 Vegeu tamb .
Pgina ofcial;
Mundoforo;
Blog oficial de Bea;
Equip Complet en IMDB;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140764" title="Borr (desambiguaci)" nonfiltered="1801" processed="1787" dbindex="57543">

Botnica:
Borr (planta) o canya d'arenal (Ammophila) s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies.
Borr o Gema s un rgan complert d'una planta.
Geografia:
Riu Borr s un riu de Catalunya.
Castell de Borr s un antic castell en el terme de Rtova.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140768" title="Tabora" nonfiltered="1802" processed="1788" dbindex="57544">
Tabora, antigament coneguda com a Weidmannsheil, s una ciutat de Tanznia, capital de la regi de Tabora i t 127.880 habitants (2002). Fou fundada per comerciants rabs el 1852, per el 1892 qued inclosa dins la colnia de l'frica Oriental Alemanya, de la qual esdevingu capital administrativa, amb el nom de Weidmannsheil.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140773" title="Parva Hannibalis" nonfiltered="1803" processed="1789" dbindex="57545">
Parva Hannibalis (La petita illa d'Annbal) s el nom clssic, que segons Plini el Vell, rebia una illa situada vora la badia de Palma ms enll de Tiquadra.

La tradici ha identificat aquesta nom amb l'illa dels Conills, vora Cabrera. A ms, segons un error de transcripci, patria Hannibalis per parva, s'hi situaria el naixament del general cartagins Annbal. Aquesta confusi va portar a nomenar Annbal el primer fill illustre de Palma i fins i tot per la historigrafia mallorquina ms antiga en el primer rei de Mallorca.

Autors cientfics moderns han identificat aquesta illa amb l'illot del Sec, dins la badia de Palma. Aquesta hiptesi malgrat ser la ms generalitzada no tanca la porta a altres com la que seria l'illa de na Guardis, a la Colnia de Sant Jordi. Aix i tot la relaci pnica no s descartable ja que s'ha localitzat restes d'aquesta civilitzaci als dos indrets.

Referncies.
Plini, Historia Naturalis, Llibre III, 78 vegeu: 

Vegeu tamb.
 Illes Menaries;
 Tiquadra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140774" title="W?adys?aw Reymont" nonfiltered="1804" processed="1790" dbindex="57546">
 

Stanis aw W adys aw Rejment, conegut mundialment amb el pseudnim de W adys aw Reymont ( Kobiele-Wielkie, Polnia ocupada per Rssia - Varsvia 1925 ) fou un novellista polons guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1924.

Biografia.
Va nixer el 7 de maig de 1867 a la ciutat de Kobiele-Wielkie, situat en aquells moments en la Polnia ocupada per part de Rssia i que avui en dia al voivodat polons de d . Fill d'un organista i d'una mare noble, aquests volien que W adys aw es fes sacerdot, per aquest tenia altres projectes. Va deixar el collegi i va esdevenir actor de teatre i maquinista de ferrocarril, canviant sovint de lloc de residncia. Va viatjar molt pel seu pas i a travs d'Europa, per la seva passi sempre va ser la literatura. 

Va morir el 5 de desembre de 1925 a la ciutat de Varsvia. 

Obra literria.
 
L'any 1892 retorn a Varsvia grcies a que la seva Korespondencje ("Correspondncia"), els escrits que havia realitzat durant els seus viatges entre diverses ciutats poloneses, foren acceptats per seu publicats al diar G os ("La veu").

A l'observar que les seves histries curtes tenien bona accpetaci per part del pblic i la crtica decid escriure novelles: Komediantka ("El mentider", 1895) i Fermenty ("Ferments", 1896). Inscrit en el corrent literari Polnia jove, entre 1904 i 1909 va escriure la seva obra ms coneguda, Ch opi ("Els camperols"), dividida en quatre parts que duen els noms de les estacions de l'any. Aquesta obra el feu mereixedor del Premi Nobel de Literatura.

La concessi del Premi Nobel a Reymont no estigu exempt de polmica, ja que en aquells moments es considerava Stefan Zeromski el millor candidat perqu un escriptor en llengua polonesa obtingus aquest premi, per el seu sentiment profundament anti-alemany el va poder apartar del premi. 

L'ltim llibre de Reymont, Bunt, primer publicat en relats breus el 1922 i posteriroment com a novella el 1924, descriu una revoluci d'animals en la qual aquests assumeixen el control de la seva granja per introduir el concepte d'"igualtat", per la revoluci rpidament es transforma en abs i terror. La histria s una metfora bvia a la Revoluci Russa de 1917, i entre 1945 i 1989 fou prohibida per la Polnia comunista juntament amb La revolta dels animals de George Orwell.

Obra seleccionada.

Novella.
 1896: Komediantka;
 1987: Fermenty;
 1898: Ziemia obiecana;
 1904-1909: Ch opi;
 1911: Wampir - powie   grozy;
 1914-1919: Rok 1794;
 Part I: Ostatni Sejm Rzeczypospolitej;
 Part II: Nil desperandum ;
 Part III: Insurekcja;
 1924: Bunt;

Reportatges.
 1894: Pielgrzymka do Jasnej Gry ;
 1910: Z ziemi che mskiej;
 1919: Z konstytucyjnych dni;
 1919: Za frontem;

Histries curtes.
 1893:  mier ;
 1894: Suka;
 1895: Przy robocie;
 1895: W por bie;
 1897: Tomek Baran;
 1899: Sprawiedliwie;
 1908: Marzyciel;

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1924;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140776" title="Tiquadra" nonfiltered="1805" processed="1791" dbindex="57547">
Tiquadra s el nom clssic, segons Plini el Vell, que rebria una illa situada vora o dins la badia de Palma.

S'ha especulat per la seva localitzaci a l'arxiplag de Cabrera o na Moltona (Colnia de Sant Jordi). Encara que la hiptesi ms aceptada s la que identificaria el topnim amb sa Porrassa.

Aquesta illa tamb est relaciona amb la tradici de l'origen illenc d'Annbal.

Vegeu tamb.
 Illes Menaries;
 Parva Hannibalis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140779" title="20th Century Boys" nonfiltered="1806" processed="1792" dbindex="57548">

20th Century Boys (20    , Nijusseiki Sh nen?) s un manga de cincia-ficci i misteri creat per Naoki Urasawa. Va guanyar el premi Kodansha Manga en la categoria general. Va comenar a publicar-se el 1999 a la revista Big Comic Spirits de l'editorial Shogakukan i va publicar-se'n l'ltim volum (el 22) el 2007. Des de llavors, la histria continua amb el nom de 21st Century Boys i la numeraci dels nous ha tornat a comenar desde l'1. A Espanya, la publicaci la du a terme Planeta deAgostini, que ja ha posat en venta els 21 primers volums. La traducci va a crrec de Marc Bernab i Vernica Calafell.

El manga destaca per tenir una trama molt complexa, degut al gran nombre de personatges i a la seva extensi: al voltant de 50 anys en la lnia temporal (desde l'any 1960 fins al 2016 aprox.) amb constants salts temporals. Urasawa ha planificat perfectament la seva obra i a poc a poc totes les peces van encaixant. La seqela 21st Century Boys sembla que ser molt ms explicativa i desvetllar tots els misteris que resten per esbrinar a la fi de 20th Century Boys.

Est en procs de rodatge la pellcula basada en el manga, prevista per l'any 2008.

Argument.

Kenji End  s l'encarregat d'un petit supermercat a Tquio. Viu amb la seva mare i amb la Kanna, la filla de la seva germana, la qual la vaig deixar al seu crrec abans de desaparixer. Kenji assisteix al funeral d'un antic amic de la seva infantesa, Donkey. Al reunir-se amb els seus ex-companys de l'escola no tarda en relacionar la mort d'en Donkey amb tot el seguit d'extranyes morts que van succeint i al voltant dels quals sempre hi apareix un smbol, un smbol que el propi Kenji i els seus amics van crear de petits en la seva base secreta com a part d'un joc en el que planejaven la fi del mn (i la manera d'evitar-ho), que ara semblava fer-se realitat per una secta liderada per un enigmtica individu que es fa anomenar Amic.
Kenji i els seus amics van jurar defensar la pau i la justicia en el mn quan aquest es veis amenaat per una organitzaci malvada. no obstant, tots ells van veient com cada una de les catstrofes que havien predit es van fent realitat, fins i tot la ms temuda: la "Nit Sagnant de l'any 2000", en la que perillar el planeta sencer.

Personatges principals.
;
s el protagonista principal de la primera meitat de la histria. s un home despreocupat i li encanta el Rock'n'Roll. Ell, els seus familiars i el seus amics tenen un paper molt important a mesura que es desenvolupa la trama. Desprs de la "Nit Sagnant d'Any Nou" desapareix, per hi ha rumors de qu segueix amb vida.

;
s la neboda d'en Kenji, i esdev protagonista de la histria desprs de la "Nit Sagnant d'Any Nou". Sembla tenir algun tipus d'habilitats sobrenaturales, i t molt de carisma i capacitat de lideratge. Ms tard lidera un grup de resitncia contra l'"Amic" sota el sobrenom "la Reina de Gel". Ms tard s rebelat que l'"Amic" s el seu pare, de qui sembla que ha rebut els seus poders sobrenaturals.

;
s un amic de la infncia d'en Kenji. s molt hbil en arts marcials i ha escapat de la mort nombroses vegades. Abans de qu en Kenji contacti amb ell explicant-li tot el referent a "Amic", l'Otcho viu fora de Jap. Un cop retorna a Jap, i desprs de la desaparici d'en Kenji, es converteix en el protector de la Kanna i la seva missi. El seu nom real es Ch ji Ochiai.

;
Un personatge molt enigmtic que fa realitat els succesos terroristes que en Kenji i els seus amics van imaginar de petits. Durant la Nit d'Any Nou del 2000 fa veure que salva el mn salvant a la humanitat d'una epidmia que ell mateix havia provocat i es converteix aix en un gran heroi del segle XXI pels habitants de tot el mn, governant mitjanant el "Partit de l'Amistat". Els motius de tot el que fa sn incerts, per se sap que t algun tipus de relaci amb la Kanna i la seva mare, la Kiriko. L'identitat original de l'"Amic" era en Fukubei, un excompany de classe d'en Kenji, per en Fukubei s assassinat i un nou "Amic" amb intencions encara ms cruels pren el seu lloc.

;
Un altre amic de la infncia d'en Kenji. Quan rep la trucada d'en Kenji demanant ajuda per fer front a l'"Amic" accedeix inmediatament a fer-li costat. L'any 2014 s el lder de l'organitzaci clandestina dedicada a derrotar l'"Amic".

;
Du s un vell vagabund que t el poder de veure algunes coses que succeran abans que passin. Du va ser qui va aconsellar a en Kenji i li va explicar el seu futur. Ms tard, Du es torna ric beneficiant-se dels seus poders i esdev el primer ciutad japons en viatjar a l'Espai.

Curiositats.
El nom;
El ttol prov d'una de les canons preferides de l'autor en la seva joventut, "20th Century Boys", de T. Rex.
"En aquells temps la informacin de l'estranger era escasa, els artistes estrangers quasi semblaven extraterrestres de l'espai exterior. Eren figures tan distants, que ni tan sols savia si existien. I hi era T. Rex, amb el seu so tan estrany. Comparat amb la msica popular del Jap d'aleshores, sonava com si fos d'un altre mn. De fet, T. Rex encara segueix sonant estrany avui dia".

La idea;
"La primera idea em va venir quan vaig anar a una reuni d'exalumnes de primria. En aquell moment, era igual quant m'hi esforcs, no podia recordar a algunes de les persones. Un sentiment extrany i inquietant es va apoderar de mi: all hi havia tots els meus antics companys, que encara guardaven alguns records del que haven sigut 30 anys abans, pero ja havien entrat a l'etapa de la maduresa. Es clar que jo possiblmenent tamb tena el mateix aspecte. I en aquell grup, hi havia persones a les que no poda recordar. I no poda pregunta'ls-hi: Perdona, qui ets? quan s'acostssin per xerrar, de manera que avui dia encara no recordo qui eren".

Premis.
Premi Kodansha Manga 2001 (Categoria General);
Premi Shgakukan 2003 (Categoria General);
'Excellence Prize' 2002 del Japan Media Arts Festival;
Premi a la millor obra estrangera 2005 de l'Expocomic de Madrid;
Premi a la millor obra estrangera 2006 del Sal del Cmic de Barcelona;
Premi del pblic a la millor obra estrangera 2006 de La Crcel de Papel;


Enllaos externs.
Pgina oficial del manga ;
Pgina oficial de la pellcula ;
Pgina no-oficial amb molta informaci ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140783" title="Ford Motor Company" nonfiltered="1807" processed="1793" dbindex="57550">
La Ford Motor Company (sovint anomenada simplement Ford o Ford's) s una empresa multinacional nord-americana fabricant d'autombils amb base en Dearborn, Michigan, Estats Units. Va ser fundada en el 16 de juny de 1903 per Henry Ford en Detroit, Michigan. Segons la revista Fortune, DaimlerChrysler i Toyota Motor van superar a Ford situant-se com el segon i tercer grup de constructors d'autombils mundial amb ms ingressos en 2004 respectivament. Durant molts anys Ford va ser el nombre dos global per darrere de General Motors. Ford contnua sent un de les 500 ms grans corporacions per ingressos. 

La Ford Motor Company abasta tamb Volvo, Jaguar, Aston Martin, Mazda, Mercury, Lincoln i Land Rover. 

En l'actualitat Ford t plantes de construcci en molts pasos del mn, i crea autombils per a diferents pasos basant-se en gustos territorials. 

Actualment ofereix dos models de vehicle hbrid, el Focus C-Max i el Ford Escape.



 Histria .

 Els inicis .


Ford va comenar operacions per primera vegada el 1903 amb $28.000 dlars de 12 inversors. En els seus primers anys, Ford produa unes poques cotxes Alfabet per dia en la seva fbrica situada sobre l'Avinguda Mack a Detroit, Michigan. Grups de dos o tres homes treballaven amb cada pea utilitzant components fabricats en altres companyies. Henry Ford tenia 40 anys quan va fundar la Ford Motor Company, la qual continuaria fins a ser una de les companyies ms grans i lucratives del mn actual, aix com tamb sent una de les poques empreses que van sobreviure a la Gran Depressi dels anys 30. 

El 1908, la Companyia Ford va llanar el model Ford T, el primer model de la qual va ser construt en la Planta Manufacturera de Piquette. La companyia va mudar les installacions de producci a la Planta d'Highland Park (mes gran que l'anterior) per a poder satisfer la demanda del nou T. Cap a 1913, la companyia havia desenvolupat totes les tcniques bsiques de lnia de producci i producci en massa. Ford va crear la primera lnia de producci mbil del mn aquest any, la qual va reduir el temps d'ensamblaje del xasss de 12 hores i mitjana a 2 hores i 40 minuts.

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial de Ford a Espanya;
Ford d'USA;
Lloc web del Ford. Catleg amb les illustracions;
Ford Focus de bioetanol.
Club d'usuaris de Ford Focus a Espanya;
Club del Probe Espanya;
Ford auto ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140789" title="Diceratops" nonfiltered="1808" processed="1794" dbindex="57552">

Diceratops ("cara amb dues banyes") s un gnere de dinosaure ceratpsid que visqu al perode Cretaci superior a Amrica del Nord.

El clade noms s conegut per un crani descrit per John Bell Hatcher l'any 1905. Durant molts anys se'l consider una varietat de triceratops, per anlisis recents sugereixen que es tracta d'un gnere diferent.

Enllaos externs.

Diceratops, de la "Dinosaur Encyclopaedia"  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140790" title="koda" nonfiltered="1809" processed="1795" dbindex="57553">
koda Auto s un fabricant d'autombils txec i a ms s una de les quatre empreses de cotxes ms antigues del mn. En 1991 es va convertir en una subsidiria del Grup Volkswagen. 

 Histria .
Els orgens de Skoda es remunten al principi de la dcada de 1890, quan com molts altres fabricants d'autombils, van comenar a construir bicicletes. Cap a 1894, un jove de 26 anys anomenat Vclav Klement, que era llibreter de la ciutat de Mlad Boleslav en l'actual Repblica Txeca (que en aquell llavors formava part de l'Imperi Astrohngar), va ser incapa d'aconseguir les peces necessries per a reparar la seva bicicleta alemanya. Klement va retornar la seva bicicleta als fabricants, Seidel i Naumann, amb una carta en txec demanant-los les peces necessries per a la reparaci, encara que noms va rebre per resposta una carta en alemany dient: "Si vol una resposta per a la seva petici, hauria d'intentar escriure en un idioma que entenguem". Klement es va sentir disgustat, i encara que no tenia coneixements tcnics previs, va decidir obrir la seva prpia botiga de reparaci de bicicletes amb l'ajuda de Vclav Laurin. Van obrir en 1895 en Mlad Boleslav. Laurin ja era un fabricant de bicicletes en la ciutat propera de Turnov abans de comenar el nou negoci amb Klement. 

En 1898, desprs del trasllat a la nova fbrica que havien construt, van comprar una motocicleta Werner produda per l'empresa francesa Werner Brothers. La primera motocicleta de Laurin i Klement, que tenia el motor situat en la forqueta de la roda davantera, va demostrar ser perillosa i res confiable, el propi Laurin va perdre un de les seves dents en un accident amb aquesta. Amb la finalitat de dissenyar una mquina ms segura i l'estructura de la qual estigus entorn del motor, ambds van escriure a l'especialista en ignici alemany Robert Bosch per a demanar-li consell sobre un sistema electromagntic diferent. La nova motocicleta fabricada, de nom Slavia, va fer el seu debut en 1899. Un any ms tard, en 1900, la companyia contava amb 32 empleats i l'exportaci de la Slavia va comenar amb 150 motocicletes enviades a l'empresa Hewtson de Londres. Poc desprs la premsa diria els va denominar com els primers fabricants de motocicletes. En 1905 van incorporar a la seva producci els autombils. 

El seu primer model, Voiturette A, va ser un xit i la companyia es va establir a nivell de l'imperi Austrohngar i internacionalment. Durant la Primera Guerra Mundial Skoda va realitzar tasques de producci per a la guerra. Desprs de la primera Primera Guerra Mundial l'empresa va comenar a produir camions, per en 1924, desprs de diversos problemes i un incendi, la companyia va buscar un soci. Com resultat va sorgir Skoda Works, la major empresa industrial de l'imperi Austrohngar i, posteriorment, Txecoeslovquia, encara que la major part de la producci seguia sota el nom de Skoda. Desprs de diversos problemes durant la gran depressi econmica, Skoda va reprendre el seu xit amb models com el Skoda Popular a mitjan els anys 1930. Durant l'ocupaci de Txecoeslovquia en la Segona Guerra Mundial, la producci de l'empresa va ser part d'Hermann Gring Werke amb la finalitat d'afegir suport al bndol alemany. 

 Desprs de la Segona Guerra Mundial .
Al juliol de 1945, la fabrica de Mlad Boleslav ja havia estat reconstruda i la producci del primer cotxe Skoda desprs de la Segona Guerra Mundial s'inicia, donant lloc a la srie 1101. Esencialment es tracta d'una versi millorada del Skoda Popular anterior, en el qual basa el seu disseny. En tardor de 1945, Skoda (aix com tots els fabricants importants) va passar a formar part de l'economia centralitzada del rgim comunista. Malgrat les condicions poltiques desfavorables i de perdre el contacte amb models produts fora dels pasos comunistes, Skoda va seguir tenint una bona reputacin fins als anys 60, produint cotxes com el Skoda 440 Spartak, 445 Octavia, Felicia i Skoda 1000 MB. Skoda ha estat una marca de reconegut prestigi internacional per la fabricaci de cotxes segurs i resistents. 

A la fi de la dcada de 1980, Skoda (que llavors es deia Automobilov zvody, nrodn podnik, Mlad Boleslav) encara produa conceptes de cotxes dels anys 60. Els models amb el motor del darrere es venien i es comportaven molt b quan s'enfrontaven a models ms moderns en carreres com el Ralli RAC en els anys 70 i els 80, amb models com el Skoda 105/120, Estelle i Rapid. Aix van guanyar la seva categoria del Ralli RAC durant 17 anys. El motor tenia 130 cavalls de vapor i un motor de 1289 centmetres cbics. Malgrat la seva antiguitat i de ser l'objecte d'acudits, els Skoda seguien sent visibles en les carreteres d'Europa Occidental i el Regne Unit en els anys 70 i 80. 

Es van produir versions esportives per a l'Estelle i models anteriors usant el nom de versi Rapid. Tamb es van produir cabris de capota tova. Al Rapid se li coneixia com el "Porsche de l'home pobre" i es va vendre en abundncia en el Regne Unit durant els anys 80.

El punt d'inflexi va arribar en 1987 amb el Skoda Favorit. El disseny del Favorit va ser responsabilitat de la companyia italiana Bertone. Amb una mica de tecnologia de motor de companyies d'Europa occidental, per encara usant el motor de 1289 centmetres cbics de Skoda, els enginyers txecs van assolir dissenyar un cotxe similar a les produccions occidentals. La diferncia tecnolgica encara existia, per va comenar a reduir-se rpidament. Encara que encara eren objecte de mofa en occident, els Favorit van ser molt populars en Txecoeslovquia i en els pasos del Bloc de l'Est. Tamb es van vendre relativament b en l'Europa occidental, especialment en el Regne Unit, on es veien com durs i de fiar, alhora que una bona inversi. Els seus nivells d'acabat van ser millorant fins a l'arribada del Felicia en 1996. 

 Subsidiria del Grup Wolkswagen .
La Revoluci de Vellut va portar grans canvis poltics i econmics a Txecoeslovquia, i la majoria de les indstries es van privatitzar. En el cas de Skoda el govern va decidir portar un soci fort de l'estranger. Volkswagen va ser la triada en 1990 i a l'abril de 1991 Skoda es va convertir en la quarta marca del Grup Volkswagen. 

La batalla va ser entre Volkswagen i el fabricant francs Renault, que va perdre la batalla, perqu el seu pla estratgic no incloa la producci de models d'alt valor en les fbriques de la Repblica Txeca. El seu pla era produir el cotxe urb Renault Twingo en les fbriques de Skoda. 

Quan es va prendre la decesin de privatitzar Skoda amb l'ajuda d'una gran companyia alemanya va sorgir la controvrsia. No obstant aix, veient la sort que van tenir altres fabricants d'autombils d'Europa de l'Est com Lada-AutoVAZ i Zastava, o la prpia Skoda works itself, que en el passat havia estat la matriu de Skoda Auto, indica que la decisi va ser l'encertada. 

El disseny d'estil i ingenieria ha millorat enormement grcies al suport i les inversions de VW. El model Felicia de 1996 encara est basat en el Favorit, per millores en la qualitat van ajudar i van aconseguir que el cotxe sigus un xit en la Repblica Txeca. Els models posteriors Octavia i Fabia van aconseguir obrir-se cam en l'exigent mercat de la Uni Europea. Es construeixen en les plantes comunes del grup Volkswagen, i aix l'Octavia es construeix en la fbrica del Golf, el que ho relaciona amb el Volkswagen Golf, l'Audi A3 i el SEAT Len. 

La percepci de Skoda a Europa occidental ha canviat completament. A mesura que el desenvolupament tcnic avanava i sortien nous models ms atractius al mercat, la imatge de Skoda va comenar a millorar. En el Regne Unit el canvi va arribar amb la campanya "It is a Skoda, honest" ("s un Skoda, honrat") que va comenar a principis de 2000. En un anunci de 2003 en la televisi britnica, un nou empleat en la cadena de producci est posant xapes de Skoda en el cap dels cotxes. Quan altres cotxes de disseny s'apropen el cotxe Skoda retrocedeix, ja que els altres es veuen tan bonics que no han de ser Skoda... Aquesta campanya publicitria va funcionar ja que es va ensenyar el propi problema d'imatge de Skoda, el que significa una campanya publicitria molt arriscada. Si els models Fabia i Octavia no haguessin estat excellents cotxes, la companyia hauria estat contraproducent per a Skoda. En 2005, Skoda venia 30.000 unitats a l'any en el Regne Unit, amb una quota de mercat de ms del 1%. Per primera vegada, els Skoda tenia una llista d'esperar per a compres. Els amos d'un Skoda situen els seus cotxes en les primeres posicions de les enquestes de satisfacci angleses en els ltims anys. 

Skoda t plantes de fabricaci i ensamblatge incloent la de Sarajevo a Bsnia-Herzegovina, o la planta en la ciutat d'Aurangabad en l'estat oest de la ndia de Maharashtra. 

Skoda va participar en el Campionat Mundial de Rallis amb el Skoda Fabia WRC fins a l'any 2005. En 2006 va participar per formant part d'un equip privat. 

En 2006 Skoda va presentar el seu nou model, el Roomster, que s una petita furgoneta amb un disseny nic, que reflecteix les tendncies futures. A la fi de desembre de 2006 Skoda tamb va presentar les primeres fotos oficials del nou Fabia, el model que reemplaa a l'actual en 2007. 

Un nou cotxe-concepte es va presentar en el Sal de l'Autombil de Pars al setembre de 2006. El concept es diu Joyster i s un cotxe compacte de 3 portes per a gent jove. 

El 22 de novembre de 2006 la companyia va aconseguir l'objectiu esperat de produir 500.000 cotxes en un any per primera vegada en la seva histria, ja que en 2005 la companyia havia produt 494.637 cotxes. Aix, 2006 es va tancar havent produt 550.000 cotxes.

 Enllaos externs .

 koda Auto;
 koda en Espanya;
 koda en el Regne Unit;
 Club de propietaris d'un koda de Gran Bretanya;
 Comunidtat de propietaris d'autombils koda;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140792" title="Leptoceratops" nonfiltered="1810" processed="1796" dbindex="57554">

Leptoceratops s un gnere de dinosaure ceratopsi primitiu que visqu al Cretaci superior al mateix temps que els seus parents gegants triceratops i torosaure al que avui en dia s l'oest d'Amrica del Nord. Els seus cranis s'han trobat a Alberta, Canad i a Wyoming. Probablemente es podia aixecar i correr sobre les seves potes posteriors. Leptoceratops mesurava uns 2 metres de longitud i pesaria entre 68 i 200 kg. 


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140794" title="Avaceratops" nonfiltered="1811" processed="1797" dbindex="57555">

Avaceratops s un gnere de dinosaure ceratpsid que visqu a Amrica del Nord al perode Cretaci.

Fins ara noms s'han trobat parts d'un esquelet dAvaceratops. Fou descobert l'any1981 a Montana, EUA pel paleontlegs Ed i Ava Cole. Aquest dinosaure rep el seu nom per Ava (dona d'Ed). No se'ls don aquest nom fins l'any 1986. La troballa consta d'un crani quasi complet, de quasi tots els ossos de les potes, algunes vrtebres i costelles.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140798" title="Klebsiella" nonfiltered="1812" processed="1798" dbindex="57556">

Les klebsielles (Klebsiella) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius no mbils que tenen una cpsula de polisacrid. Sn patgens per als humans, poden produir pneumnia, infeccions del tracte urinari o spsia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140801" title="Escherchia" nonfiltered="1813" processed="1799" dbindex="57557">

Les escherchies (Escherichia) (pronunciat ) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius, anaerbics facultatius amb morfologia de bacils de la famlia de les enterobactericies. Viuen en el tracte gastrointestinal dels animals de sang calenta. Les espcies d'escherchies proporcionen al seu hoste vitamina K. L'escherchia coli s l'espcie ms abundant a l'intest dels humans.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140802" title="Buganda" nonfiltered="1814" processed="1800" dbindex="57558">

Buganda s el regne del poble ganda, el ms gran dels regnes tradicionals d'Uganda. Els tres milions de gandes sn el grup tnic ms important d'Uganda, encara que representen noms el 16,7% de la poblaci. El nom Uganda, s el terme suahili per a Buganda i va ser adoptat pels funcionaris britnics en 1894, quan van establir un protectorat, el Protectorat d'Uganda, amb centre a Buganda. Les fronteres de Buganda estan marcades pel llac Victria al sud, el riu Nil a l'est, i el llac Kyoga al nord. El ganda s la llengua ms parlada a Buganda, i un dels idiomes que ms gent t per segona llengua a Uganda, juntament amb l'angls. Tamb s ensenyat en algunes escoles de primria i secundria a Uganda, i tamb a la Universitat de Makerere. El ganda tamb fou usat com a llengua d'instrucci em algunes escoles defora de Buganda en els anys seixanta. 

Cultura.

El control autoritari s un tema important en la cultura ganda. En poques precolonials, l'obedincia al rei era d'importncia vital. Un tema tamb important en la cultura ganda, tanmateix, s l'mfasi en el reeiximent individual. El futur de l'individu no s determinat nicament per l'estatus de naixement. Alguns individus assoliren fortunes amb la seva feina i escollint curosament amics, aliats i patrons.

L'economia tradicional ganda radica en el conreu de cereals. En contrast amb molts altres sistemes econmics d'frica Oriental, la ramaderia hi juga un rol menor. Molts gandes contractaven gent del nord per treballar com a pastors. El conreu ms important s el de la banana, que s la base econmica d'una regi densament poblada. El seu conreu no requereix gaire manteniment ni la fertilitzaci del sl cremant rostolls, i com a resultat, les viles gandes solen ser permanents. Les dones duen a terme la major part del treball agrcola, mentre que els homes es dediquen al comer i a la poltica (i en poques precolonials, a fer la guerra). Abans de la introducci de la roba de teixits, les robes tradicionals es feien amb escora d'arbre.

L'organitzaci social ganda emfasitza la descendncia per lnia masculina. Un patrillinatge s format per quatre o cinc generacions de descendents d'un mateix home. Un grup de llinatges relacionats constitueixen un clan. Els lders de clan poden reunir un consell de caps de llinatge, i les seves decisions afecten tots els membres del clan. Moltes d'aquestes decisions regulen el matrimoni, que sempre se celebra entre membres de dos llinatges diferents, de manera que es formen importants aliances socials i poltiques. Els lders dels clans i llinatges tamb s'encarreguen de l's eficient de les terres de conreu, i inspiren orgull a les cerimnies del grup i les remembrances dels avantpassats.

Les viles gandes, a vegades formades per quaranta o cinquanta llars, generalment se situen dalt dels turons o en planures pantanoses, des d'on poden vigilar els conreus i les pastures. Cada vila ganda envolta la llar del cap, que s el punt de trobada comuna de tots els membres de la vila. El cap recull tributs als subjectes, i el paga al kabaka, distribueix recursos entre els seus vens, mant l'ordre i refora la solidaritat social amb una presa de decisions hbil. A finals del segle XIX les viles de ganda restaren fora disperses, de tal manera que el rol dels caps va disminuir a causa de l'agitaci poltica, emigracions i revoltes populars.

La majoria de llinatges mantenen lligams amb el territori originari (butaka) en el territori del clan, per els membres del llinatge no necessriament han de viure a la terra butaka. Els homes d'un llinatge sovint formen el nucli de la vila; llurs esposes, fills i parents s'uniren a la vila. El poble era lliure de marxar-hi si hi sn a disgust amb el lder local i residir en terres d'altres parents.

La famlia a Buganda sovint s descrita com un microcosmos del regne. El pare s reverenciat i obet com a cap de la famlia. Les seves decisions sn generalment inqestionables. L'estatus social d'un home s determinat per les relacions clientelars que estableix, i una e les millors maneres d'assegurar les relacions i a travs dels seus fills. Els fills gandes, quan encara no tenen tres anys, sn enviats a viure a les llars dels seus superiors socials, per tal de cimentar lligams de lleialtat amb els pares i promoure la mobilitat social. Fins i tot el 1980, els nens gandes eren considerats psicolgicament millor preparats per a maduresa si havien passat alguns anys d'infantesa lluny dels seus pares.

Els gandes reconeixen de ben joves que llurs superiors tamb viuen en un mn de regles. Les normes socials exigeixen a l'home que curi la seva salut oferint hospitalitat, i aquesta regla s ms estricta quan major s l'estatus. Dels socialment ms alts tamb s'espera que siguin impassibles, dignes, autodisciplinats i amb forta autoconfiana. 
 
La cultura ganda tolera la diversitat social ms fcilment que altres societats africanes. Fins i tot abans de l'arribada dels europeus, moltes viles ganda tenien molts residents de fora de Buganda. Alguns havien arribat a la regi com a esclaus, per a comenament del segle XX, molts treballadors no gandes s'hi installaren en granges. El matrimoni amb no-gandes s fora habitual, i molts matrimonis gandes acabaren en divorci. Desprs de la independncia, els funcionaris ugandesos estimaven que entre un ter i la meitat dels adults s'havien casat ms d'un cop en la seva vida.

Histria.
Buganda precolonial i colonial.
Buganda fou originalment un estat vassall de Bunyoro, per el seu poder s'increment fora en els segles XVIII i XIX, i esdevingu el regne dominant a la regi. Buganda mai no fou conquerida per les tropes colonials, sin que el seu poders rei (kabaka), Mwanga, acced a l'estatut de protectorat. Alhora, Mwanga reclam territori ms a l'est del Llac Albert, i sempre consider l'acord amb els britnics com a una aliana entre iguals. Les tropes gandes ajudaren les tropes britniques a establir les normes colonials en altres rees, i agents gandes serviren com a recaptadors de tributs en el protectorat. Els centres comercials de Buganda esdevingueren les ciutats ms importants del protectorat, i els gandes aprofitaren les oportunitats que els donava el comer amb Europa i l'educaci. Quan Uganda es va independitzar el 1962, Buganda gaudia del nivell de vida i d'educaci ms alt del pas.

La influncia dels gande a Uganda en el segle XX ha reflectit l'impacte dels desenvolupaments del segle XVIII i XIX. Una srie de kabaka assoliren poder poltic i militar assassinant els rivals al tron, abolint posicions hereditries d'autoritat i recaptant alts impostos entre els seus sbdits. Les tropes ganda tamb recuperaren terreny cedit a Bunyoro, el regne ve de l'oest. Les normes culturals gandes tamb preveien l'establiment d'un clan reial per l'assignaci dels fills del kabaka al clan de la seva mare. Alhora, aquesta prctica permetia al kabaka no casar-se amb cap membre de cap altre clan.

Un dels assessors ms poderosos del kabaka era el katikiro, encarregat de l'administraci del regne i dels sistemes judicials, i que feia el paper de primer ministre i jutge suprem. El katikiro i altres ministres poderosos formaven un cercle intern d'assessors que es reunien amb alguns caps locals i altres assessors per a decidir afers poltics. A finals del segle XIX, el kabaka havia substitut molts caps de clans per oficials nomenats per ell, i es proclam "cap de tots els clans."

El poder del kabaka impression els oficials britnics, mentre que els lders poltics del ve Bunyoro no foren receptius als oficials britnics que arribaren amb escortes baganda. Buganda esdevingu la pea mestra del nou protectorat, amb un cert grau de control sobre els altres regnes: Toro, Ankole, Busoga i Bunyoro. Molts gandes eren capaos d'aprofitar les oportunitats proporcionades per les escoles i els negocis a l'rea. Alguns funcionaris civils gandes ajudaren a administrar altres grups tnics, i la primera histria d'Uganda fou escrita segons la perspectiva dels gandes i els oficials colonials que tractaren amb ells.

 Establiment del protectorat britnic .

Els britnics van reconixer la independncia del regne el 1876. Fins aquell moment la religi islmica estava guanyant adeptes al pas i el mateix rei simpatitzava amb els musulmans; el kabaka va acceptar el 1876 la presncia de missioners cristians, i molts d'aquestos eren francesos, que van arribar al pas el 1877.

Mutesa I va morir el 24 d'octubre de 1884 desprs de 28 anys de regnat. El va succeir el seu fill Mwanga II, un home jove i inexpert, que mancava del suport general del seu pare. Les rivalitat religioses entre musulmans i cristians, i dins d'aquestos, estaven a l'orde del dia, i cada grup volia influir a la cort. Mwanga va voler expulsar a totes les religions estrangeres, i entre 1885 i 1887 molts convertits foren martiritzats. Els primers foren els comerciants Yusufu (Joseph) Rugarama, Makko (Mark) Kakumba, i Nuwa (Noah) Serwanga, assassinats a Busega Natete el 31 de gener de 1885; a l'octubre, per orde del rei, ho fou el bisbe anglic James Hannington, arribat feia poc de l'frica equatorial, mentre anava de Busoga a Buganda; el conseller reial 
Joseph Mukasa Balikuddembe, que va tirar en cara al rei la seva acci, fou detingut i executat el 15 de novembre de 1885; van seguir altres execucions i assassinats com les de 26 cristians a Namugongo (3 de juny de 1886) amb el que les morts van arribar al punt ms alt; el darrer fou Jean-Marie Muzeeyi, decapitat a Mengo el 27 de gener de 1887, quan ja el rei havia accedit al retorn dels missioners, conscient de que les religions ja s'havien escampat massa i no ho podia aturar. Mwanga va contrapesar la decisi i es va acostar als musulmans, i progressivament aquestos van guanyar influncia. El 10 de setembre de 1888 un cop d'estat de musulmans armats el va deposar i va haver de fugir del pas. Fou proclamat rei el jove Mutebi II Kiwewa, prncep convertit a l'islam, i es va proclamar un estat islmic; els cristians es van oposar al nou govern amb les armes i van derrotar a Mutebi II i els seus, collocant al tron al prncep Kalema (21 d'octubre de 1888), que se suposava que simpatitzava amb la seva causa, per una vegada al poder va voler expulsar als missioners i va tractar de conciliar amb els musulmans. 

Mentre Mwanga va formar una aliana de cristians i tradicionalistes, i va atacar la capital l'octubre de 1889. Els musulmans van fugir cap al regne de Bunyoro i Mwanga fou restaurat (5 d'octubre), encara que no va tardar a barallar-se altre cop amb els cristians, car els missioners francesos donaven suport a la independncia mentre els anglesos afavorien el reconeixement del protectorat britnic. Mwanga havia demanat ajut a la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental, i el seu administrador li va enviar una bandera de la companyia, probablement el pavell blau, que fou adoptada per Mwanga com a bandera del regne el 15 de desembre de 1889. El 1889 un membre d'una companyia comercial alemanya, Peters, va signar un tractat amb el rei Mwanga pel que aquest reconeixia el protectorat alemany, per la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental va allegar que el rei ja havia acceptat la seva bandera i protecci, i el tractat amb els alemanys era nul. Aix fou reconegut i confirmat pel tractat entre Gran Bretanya i Alemanya de 1 de juliol de 1890, que bescanviava Helgoland per Zanzibar i feia altres canvis a les zones d'influencia d'frica. Frederick John Dealtry Lugard hi fou enviat com administrador militar i va prendre possessi el 26 de desembre de 1890. Uganda va restar doncs com a zona d'influncia britnica i el protectorat quedava administrat per la Companyia Imperial.

La lluita entre les dues faccions dels missioners va esclatar el 25 de gener de 1892. L'avantatge inicial fou pels missioners francesos catlics, per l'administrador militar de la companyia, Frederick Lugard, que disposava d'una metralladora coneguda com Maxim (del nom del seu inventor, l'americ Hiran Maxim) va donar suport als anglicans que es van imposar i la guerra civil va acabar amb el tractat de 23 de mar de 1892. Les missions catliques foren arrasades i el bisbe francs va haver de fugir del pas. El govern britnic va pagar desprs una compensaci als catlics francesos. Tropes mercenries nbies que havien servit al kediv d'Egipte, foren enrolades pels britnics i van servir per dominar Bunyoro, Toro, Ankole i Busoga (una part de Bunyoro fou cedida a Buganda per la seva cooperaci). Aquestes tropes nbies es van amotinar el 1897 i van combatre a Buganda durant dos anys fins que foren derrotats definitivament per tropes portades de l'ndia.

La Companyia Britnica va renunciar la protectorat el 1893 degut al cost financer que comportava. El 1 d'abril de 1893 el govern britnic va assumir provisionalment l'administraci, i definitivament el 11 d'abril de 1894. La situaci es va regular el 18 de juny de 1894. El 30 de juny de 1896 el protectorat es va estendre a Bunyoro-Kitara, Toro, i Ankole, i el 3 de juliol de 1896 a Busoga. Dos provncies de Bunyoro foren cedides a Buganda en premi per la seva cooperaci (1896). El 1 de juliol de 1895 els britnics tamb havien agafat l'administraci del protectorat de l'frica Oriental Britnica desprs de fer fallida la companyia. 

El comissionat d'Uganda Sir Harry Johnston, va imposar el 1900 un acord que establia determinats repartiments de terra, taxes i sobre l'administraci interior (fou llavors quan es va establir la divisi en vint comtat). Altres tractats es van fer amb Toro el mateix any, Ankole el 1901, i Bunyoro el 1933, amb el repartiment de terres com a principal qesti. Molts gandes van oferir els seus serveis com administradors i van estendre l's de la seva llengua, el luganda



El 1901 es va produir una uni postal i monetria entre l'frica Oriental Britnica i Uganda. El 1 d'abril de 1902 Uganda oriental fou transferida a l'frica Oriental Britnica. L'administraci dels dos protectorats corresponia al Foreign Office per el 1903 el d'Uganda fou transferit a l'Oficina Colonial, i el 1 d'abril de 1905 ho fou el de l'frica Oriental Britnica. Buganda va quedar inclosa dins el protectorat d'Uganda.

Poder poltic en Uganda abans de la independncia.

La celebraci d'eleccions en la cursa cap a la independncia provoc una sobtada proliferaci de nous partits poltics. Aquest desenvolupament alarm els lders dels regnes tradicionals ugandesos, ja que el nou centre del poder seria a nivell estatal i no local. La guspira que va encendre l'oposici a les reformes del governador Andrew Cohen fou un discurs a Londres el 1953 en el qual el secretari d'estat per a les colnies propos la possibilitat de federaci dels tres territoris de l'frica Oriental (Kenya, Uganda i Tanganyika), similar a l'establert a l'frica Central. Molts ugandesos temien que fos una repetici de la Federaci de Rhodsia i Nyasalndia (ms tard Zimbabwe, Zmbia, i Malawi), dominats polticament per colons blancs, ja que temien especialment els colons blancs de Kenya, fortament racistes, i que havien provocat l'amarga revolta dels Mau Mau. S'havien oposat a una proposta similar del 1930 per la Comissi Hilton Young. La confiana en Cohen es va esvair quan el governador va urgir Buganda a reconixer que el seu estatut especial hauria de ser sacrificat en inters d'una nova i ms gran naci-estat.

El Kabaka Freddie, qui tenia fama de no importar-li el benestar dels seus sbdits, refus aleshores cooperar amb el pla de Cohen per a integrar Buganda. En comptes d'aix, reclam que Buganda fos separada de la resta del protectorat i fos posada sota la jurisdicci de l'oficina d'afers externs de la Commonwealth. La resposta de Cohen a la crisi fou deportar el kabaka a un comfortable exili a Londres. La seva marxa obligada va fer d'ell un mrtir als ulls dels baganda, el latents sentiments separatistes i anticolonialistes dels quals havien provocat una onada de protestes. L'acci de Cohen li va prendre qualsevol suport dels gandes als seus plans. Desprs de dos anys d'intentar sotmetre l'hostilitat i obstrucci dels gandes, va permetre el retorn del kabaka Freddie.

Les negociacions per al retorn del kabaka foren semblants a les negociacions del Comissionat Johnston el 1900: encara que semblava satisfer als britnics, foren una ressonant victria per als gandes. Cohen assegur que l'acord del kabaka no s'oposava a la independncia en el marc d'una Uganda ms gran. No sols va retornar el kabaka, sin que, per primer cop des del 1889, el monarca va rebre el poder de nomenar i cessar els seus funcionaris, tot deixant de ser uan figura decorativa en afers de govern. El nou poder del kabaka fou disfressat amb la promesa que podia tractar-se d'un "monarca constitucional", per de fet fou una pea important del futur govern d'Uganda. Un nou grup de gandes, anomenats "els amics del rei", sortiren en defensa del kabaka. Eren conservadors, ferotgement lleials al regne de Buganda i desitjaven formar part d'Uganda noms si el kabaka n'era el cap. Alguns poltics gandes que no estaven d'acord amb aquesta visi foren anomenats "enemics del rei", la qual cosa significava l'ostracisme poltic i social.

La ms gran excepci a aquesta norma foren els gandes catlics (bafaransa), que havien format el seu propi partit, el Partit Democrtic (DP), liderat per Benedicto Kiwanuka. Molts catlics se sentien exclosos per l'establishment de Buganda, dominat pels protestants (bangereza) des que la metralladora Maxim de Frederick Lugard havia capgirat la situaci el 1892. El kabaka era protestant, i la cerimnia de coronaci seguia el model de les dels monarques britnics (que eren investits per l'arquebisbe de Canterbury, cap de l'Esglsia d Anglaterra ). Religi i poltica eren inseparables en els altres regnes d'Uganda. El DP era majoritriament catlic i potser era el millor organitzat de tots els partits que es presentaren a les eleccions. Havia imprs diaris, entre ells el popular Munno, publicat per la missi de St. Mary's Kisubi.

En altres parts d'Uganda, l'emergncia del kabaka com a figura poltica provoc immediatament l'hostilitat. Els partits poltics i els interessos locals eren plens de divisions i rivalitats, per tenien un punt en com: no volien ser dominats per Buganda. El 1960 un organitzador poltic dels lango Milton Obote, va formar un nou partit, Uganda People's Congress (UPC), com a coalici de tots aquells oposats als catlics del DP i que s'oposaven a l'hegemonia de Buganda.

Les passes iniciades per Cohen cap a la independncia d'una Uganda com a estat unificat havien estat polaritzades entre les faccions de Buganda i els oposats a la seva dominaci. La poblaci de Buganda el 1959 era de dos milions d'habitants (Uganda en tenia sis milions). Tot i descomptant els molts no-gandes que residien a Buganda, hi havia almenys un mili d'individus que juraven lleialtat al kabaka, massa per a obviar l'afer, per massa pocs per a considerar el pas com a un total. En la Conferncia de Londres de 1960 es mostr que l'autonomia de Buganda i un govern centralista fort eren incompatibles, per no s'assol cap comproms, i la decisi sobre la forma de govern fou postposada. Els britnics anunciaren que les eleccions se celebrarien el mar de 1961 per a un "govern responsable" que prepars l'accs a la independncia. Es va assumir que qui guanys les eleccions assoliria una valuosa experincia en l'ofici, preparant-lo per a la probable responsabilitat de governar desprs de la independncia.

A Buganda els "amics del rei" cridaren a boicotejar totalment les eleccions perqu no assegurava la promesa d'una futura autonomia. Com a conseqncia, quan els votants escolliren els 82 membres de l'Assemblea Nacional d'arreu d'Uganda, a Buganda noms els catlics del DP havien anat a votar, i assoliren 20 dels 22 escons que corresponien a Buganda. Aquesta situaci artificial va donar al DP la majoria d'escons, tot i que noms havien aconseguit 416.000 vots arreu d'Uganda contra els 495.000 de l'UPC. Benedicto Kiwanuka fou nomenat primer ministre d'Uganda.

Traumatitzats pels resultats, els separatistes gandes, que havien format un partit poltic anomenat Kabaka Yekka, qestionaren la decisi del boicot. Rpidament van acceptar les recomanacions d'una comissi britnica que proposava una futura forma federal de govern. Segons aquestes recomanacions, Buganda podria gaudir d'una autonomia interna si participava plenament en el govern nacional. Per altra banda, l'UPC estava igualment ansis d'expulsar del govern els seus rivals del DP abans no es fessin forts. Obote arrib a una entesa amb el Kabaka Freddie i el KY, acceptant una relaci especial federal i fins i tot va preveure que el kabaka podria nomenar els representants de Buganda a l'Assemblea Nacional. EWL kabaka tamb rebria una posici cerimonial de cap d'estat d'Uganda, cosa de gran importncia simblica per als ganda.

Aquest matrimoni de convenincia entre l'UPC i el KY va fer inevitable la derrota de l'administraci interina del DP. En la viglia de les eleccions finals d'abril de 1962 que portarien el pas cap a la independncia, el parlament nacional ugands consistia en 14 delegats d'UPC, 24 delegats del KY i 24 del DP. La nova coalici UPC-KY va donar la independncia a Uganda l'octubre de 1962, amb Obote com a primer ministre i el kabaka com a cap d'estat.

Desprs de la independncia.
Uganda assol la independncia el 9 d'octubre de 1962 amb el Kabaka de Buganda, Sir Edward Mutesa II, com a primer president. Tanmateix, la monarquia de Buganda i molta de la seva autonomia fou revocada, igual que la dels altres quatre regnes d'Uganda.

En els primers anys, la controvrsia reial fou el tema de debat ms important de la poltica ugandesa. Tot i que hi havia quatre regnes, la veritable qesti era com havia de controlar el govern central Buganda. El poder del rei com a smbol d'unitat dels baganda semblava aparent desprs de la seva deportaci el 1953. Quan les negociacions per la independncia amenaaren l'estatus autnom de Buganda, els notables organitzaren un partit poltic per protegir al rei. El fet sovint era presentat com a una qesti de supervivncia dels gandes com a naci separada perqu la posici del rei havia estat de vital importncia en la cultura precolonial de Buganda. Amb aquestes bases, la defensa de la monarquia atreia un gran suport a les eleccions locals, com es va mostrar abans de la independncia. Oposar-se al rei de Buganda s'havia mostrat un sucidi poltic.
 
El 1967 el primer ministre Apollo Milton Obote canvi la constituci de 1966 i canvi el model d'estat en una repblica. El 24 de maig del 1966 l'exrcit federal d'Uganda atac el cam reial o Lubiri a Mmengo. Assaltaren el palau amb el rei Mutesa II atrapat dins. El rei aconsegu escapar desprs de cremar el palau i amb l'ajuda dels capellans del seminari de Lubaga escap d'Uganda, tot marxant a l'exili de Londres, on va morir en misterioses circumstncies tres anys ms tard (hi ha qui diu que fou emmetzinat amb alcohol). L'exrcit ugands convert el palau del rei en casernes i el parlament de Buganda en el seu quartel general. s difcil saber quants gandes continuaren donant suport la monarquia i com d'intens era aquest sentiment perqu no es podia expressar obertament.
 
El 1972 Obote fou deposat per un cop d'estat del cap de l'exrcit, Idi Amin. Desprs de flirtejar un temps amb una possible restauraci, Idi Amin tamb refus considerar la restauraci dels regnes. Cap el 1980 Obote retorn al poder i ms de la meitat de la poblaci ganda no havia conegut la monarquia. El Partit Conservador, un grup marginal liderat per l'ltim primer ministre de la monarqquia, es present a les eleccions de 1980 per va rebre molt poc suport.

El 1986, el Moviment de Resistncia Nacional (NRM) de Yoweri Museveni, pretenia assolir el poder a Uganda. Mentre lluitava com a guerrilla contra Obote, els caps del NRM no es podien assegurar que els ganes acceptessin el seu govern o el seu Programa de Deu Punts. El programa era fora ambivalent. D'una banda, fins a final d'any, la insurgncia contra el rgim d'Obote era total a Buganda, i molts gandes hi eren involucrats, degut a la forta aversi que els baganda sentien per Obote i l'UPC. D'altra banda, molts gandes s'havien unir al NRM i rebien formaci poltica en el Programa de Deu Punts que rebutjava la lleialtat tnica com a base d'organitzaci poltica. Nogensmenys, molts ugandesos recordaven que Museveni havia proms en pblic, vora el final de la lluita guerrillera, la restauraci de la monarquia i permetre que Ronald Mutebi, el seu successor, esdeveningus rei. Molts altres ugandesos s'oposaven a la restauraci pels avantatges poltics que podia donar a Buganda.

La controvrsia va esclatar uns mesos desprs que el NRM prengus el poder el 1986, quan els caps dels clans Buganda organitzaren una campanya pblica per a restaurar la monarquia, el retgorn de l'edifici del parlament de Buganda (que el NRA havia continuat utilitzant com a quartel general) i el perms a Mutebi per a tornar a Uganda. Al ms segent, el govern lluit per a superar la iniciativa poltica dels caps de clan. Primer, el juliol de 1986, el primer ministre Samson Kisekka - un ganda   inst al pblic en un mting a Buganda a aturar aquesta "xerrada ximple." Sense cap explicaci, el govern va ordenar acabar les celebracions per a reinstaurar el seu regne o qualsevol altre una setmana ms tard. Tanmateix, els diaris informaren de ms demandes pel retorn de Mutebi pels caps de clans de Buanda. El govern aleshores va fer algunes concessions, per insist que la restauraci de reis era competncia de l'Assemblea Constitucional i no pas del govern inter. Aleshores, tres setmanes ms tard, el NRM va emetre la seva prpia declaraci acurada dient que els partidaris de la restauraci eren "oportunistes disgustats disfressats de monrquics", i amena amb emprendre accions contra qualsevol que continus fent agitacions amb aquest tema. Al mateix temps, el president acord reunir-se amb els caps de clan. Aleshores, en un moviment de sorpresa, el president va convncer Mutebi de retornar secretament l'agost de 1986 i presentar-se als caps de clan com a fet consumat. Deu dies ms tard, el govern arrest uns gandes acusats de complot contra el govern i restaurar la monarquia. Per mentre Museveni intentava endevinar d'on bufava el vent del nacionalisme de Buganda, les circumstncies poltiques i el debat constitucional li impediren arribar a res en concret.

La monarquia fou finalment restaurada el 1993, amb el fill de Mutesa II, Ronald Muwenda Mutebi II com a kabaka. Buganda actualment s una monarquia constitucional, amb un parlament anomenat Lukiiko que t la seu a uns edificis anomenats Bulange. El Lukiiko t un sergent en armes, portantveu i seients provisionals per als reials, 18 caps de comtat, ministres, 52 caps de clan, convidats i una galeria. El kabaka noms ofereix dues sessions l'any, una quan s'obre la primera sessi de l'any i la segona quan es clausura l'ltima sessi de l'any.

 Superficie, poblaci i divisi administrativa .

La superfcie s de 54.876,3 Km2 i el cens del 2002 dona 6.278.257 habitants

Modernament el regne est dividit en 13 Districtes: Kalangala. Kampala, Kayunga, Kiboga, Luwero, Masaka, Mityana, Mpigi, Mubende, Mukono, Nakaseke, Sembabule i Wakiso, subdidits en 35 comtats, 170 subcomtats i 1051 parrquies.

 vegeu tambe .

Banderes de Buganda;
Llista de reis de Buganda;
Subdivisions de Buganda;

Notes.


Enllaos externs.
 Breu descripci de Buganda a www.myuganda.co.ug  ;
 Buganda.com ;
 La pgina oficial de les tombes de Kasubi;
 Histria de la Tomba de Wamala;
Constituci de Buganda;
Arqueologia de Buganda;
Text integre del tractat de 1900 a ;

 Banderes .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140806" title="Llei de Coulomb" nonfiltered="1815" processed="1801" dbindex="57559">


La llei de Coulomb va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balana de torsi de la fora d'atracci i repulsi entre crregues elctriques. La llei diu que la fora electrosttica que hi ha entre dues crregues elctriques puntuals s directament proporcional a la magnitud de les crregues i inversament proporcional al quadrat de la distncia que les separa. 

Coulomb va trobar que la direcci de la fora d'interacci entre dues crregues puntuals era la recta que les unia i que el seu sentit depenia del signe de crrega, les crregues de signe diferent s'atreien mentre les d'igual signe es repellien.

 Forma escalar .
Si noms ens interessa la magnitud de la fora i no la seva direcci, es pot considerar una versi escalar simplificada de la llei de Coulomb:

;

on:
  s la magnitud de la fora exercida, ;
  s la crrega a un cos,
  s la crrega a l'altre cos,
  s la distncia entre els cossos,
  8.988 109 N m2 C-2 (tamb m F-1) s la constant electrosttica, i;
  8.854 10 12 C2 N-1 m-2 (tamb F m-1) s la permitivitat al buit, tamb anomenada constant elctrica, una constant fsica molt important.

Aquesta equaci diu que la magnitud de la fora s directament proporcional a la magnitud de les crregues de cada objecte i inversament proporcional al quadrat de la distncia que hi ha entre ells.

Observeu que la llei de Coulomb t la mateixa forma que la Llei de la gravitaci universal de Newton. Quan utilitzen unitats de mesura del Sistema Internacional d'Unitats, la constant elctrica o permitivitat , s numricament molt ms gran que la constant de la gravitaci universal . Aix significa que per objectes amb una crrega de l'ordre de la unitat de crrega (C) i una massa de l'ordre de la unitat de massa (kg), les forces electrosttiques seran molt ms grans que les gravitacionals, tan grans que les segones podran ser ignorades. Aquest no ser el cas quan s'utilitzin Unitats de Planck i les crregues i les masses siguin de l'ordre de la unitat de crrega i massa respectivament. Tanmateix, les partcules elementals carregades tenen una massa molt ms petita que la unitat de massa de Plank mentre la seva crrega s de l'ordre de la unitat de Plank, per tant les forces gravitacionals tamb poden ser ignorades.

La llei de Coulomb tamb pot ser interpretada en termes d'unitats atmiques, amb la fora expressada en Hartrees per radi de Bohr, la crrega en termes de crrega elemental i les distncies en termes de radis de Bohr.

 Camp elctric .

De la Fora de Lorentz es dedueix que el camp elctric E creat en un determinat punt per una crrega q s

;

Per a una crrega positiva q, la direcci de E apuntaria cap a fora al llarg de lnies radials que sortirien del punt de localitzaci de la crrega, mentre que el sentit seria el contrari, cap a la posici de la crrega, en cas de una crrega negativa. Les unitats que s'utilitzen a les mesures sn volts per metre o newtons per coulombs.

 Forma Vectorial .

Si tenim en compte de manera simultnia la magnitud i la direcci de la fora, ens interessar la forma vectorial del la llei de Coulomb:

;

on:

  s el vector de la fora electrosttica exercida per la crrega 2 que experimenta la  crrega 1,
  s la crrega sobre la que actua la fora,
  s la crrega que actua,
  s el vector que apunta de la crrega 2 a la crrega 1,
  s la posici del vector de ,
  s la posici del vector de ,
  s la magnitud de ;
  s un vector unitari que apunta en la direcci de  , i;
  s una constant anomenada permitivitat del buit.

Aquesta equaci vectorial indica que les crregues oposades s'atreuen, mentre que les crregues iguals es repelleixen. Quan  s un valor negatiu, la fora s tractiva. Quan el seu valor s positiu, la fora s repulsiva.

 Aproximaci electrosttica .

A les dues formulacions (escalar i vectorial), la llei de Coulomb noms s correcta quan els objectes sn estacionaris. Continua essent una aproximaci vlida quan el moviment s lent. Aquestes condicions es coneixen com l'aproximaci electrosttica. Quan hi ha moviment es produeixen camps magntics que alteren la fora a tots dos objectes. La interacci magntica entre dues crregues en moviment cal ser considerada com una manifestaci de la fora entre camps electrosttics per tenint en consideraci la teoria de la relativitat d'Einstein.

 Taula de quantitats derivades .



 Vegeu tamb .
 Llei de Biot-Savart;
 Mtode de les imatges;
 Camp elctric;
 Potencial elctric;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140807" title="Microscopi de fluorescncia" nonfiltered="1816" processed="1802" dbindex="57560">

El microscopi de fluorescncia s una variaci del microscopi de llum ultravioleta en el que els objectes sn illuminats per rajos d una determinada longitud d ona. La imatge observada s el resultat de la radiaci electromagntica emesa per les molcules que han absorbit la excitaci primria i reems una llum amb major longitud d ona. Per a deixar passar noms l emisi secundria desitjada, s han de posar filtres apropiats per sota del condensador i sobre de l objectiu. S utilitza per a detectar substncies amb autoflurescncia o substncies marcades amb fluorocroms.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140810" title="Gran Premi de Mnaco del 1962" nonfiltered="1817" processed="1803" dbindex="57561">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1962, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 3 de juny del 1962.

 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Jim Clark 1' 35. 5;
 Pole: Jim Clark  1' 35. 4;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140814" title="Gran Premi de Mnaco del 1963" nonfiltered="1818" processed="1804" dbindex="57562">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1963, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 26 de maig del 1963.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  John Surtees 1' 34. 500;
 Pole: Jim Clark  -;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140816" title="Innocenci IX" nonfiltered="1819" processed="1805" dbindex="57563">

Inocenci IX (Bolonya, 20 de juliol de 1519 -   Roma, 30 de desembre de 1591) va ser Papa de la Esglsia Catlica el 1591.

 Carrera diplomtica i eclesistica .

El seu nom era Gian Antonio Facchinetti de Nuce, i va nixer a Bolonya en el si d'una modesta famlia de treballadors de Cravegna, a la dicesi de Novara, situada al nord d'Itlia. Va estudiar jurisprudncia graduant-se el 1544 a la Universitat de Bolonya, i passant a convertir-se en secretari del cardenal Niccol  Ardinghelli per a desprs entrar al servei del cardenal Alexandre Farnese que era nebot del papa Pau III, germ del Duc de Parma i, per aquest motiu, un dels personatges ms influents de la seva poca.

El cardenal Farnese, que era arquebisbe d'Aviny, va enviar a Fachinetti a l'antiga seu papal com el seu representant eclesistic per a desprs, entre 1556 i 1558 encomanar-li la gesti dels seus assumptes particulars a Parma i va ser nomenat governador.

El 1560 s ja bisbe de Nicastro, a Calbria, i amb aquest crrec va participar el 1562 en el Concili de Trento. El 1566 va actuar com a nunci del papa Pius V a Vencia aconseguint segellar l'aliana entre Espanya i Vencia contra els turcs que va conduir, el 1571, a la victria en la batalla de Lepant.

El 1572, desprs de renunciar a la seva seu episcopal, va ser nomenat cardenal prevere del Patriarcat Llat de Jerusalem i en ser elegit papa Gregori XIV, que sofria atacs de malria, es va fer crrec de l'administraci papal.

 Papat .

Abans de morir Gregori XIV les dues faccions en les quals es trobava dividit el Collegi Cardenalici van iniciar accions per designar el successor del malalt pontfex.

Felip II va influir decisivament sobre els cardenals espanyols per a, igual com havia ocorregut en l'anterior elecci que havia reeixit en l'elecci de Gregori XIV, aconseguir que el nou pontfex li fos favorable.

El rpid conclave va concloure amb la designaci de Fachinetti qui, conscient del suport espanyol en la seva elecci, va recolzar durant els seus dos mesos de pontificat la causa de Felip II i de la lliga catlica contra Enric IV de Frana en les guerres de religi.

La brevetat del seu pontificat, amb prou feines dos mesos, no va permetre que el mateix destaqus per cap fet de rellevncia.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Pia civitas inbell, "la vila pietosa en guerra", cita que fa referncia al seu naixement a Bolonya durant les batalles pel control dels Estats Pontificis.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140817" title="Gran Premi de Mnaco del 1964" nonfiltered="1820" processed="1806" dbindex="57564">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1964, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 10 de maig del 1964.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Graham Hill 1' 33. 9;

 Pole: Jim Clark  1' 34" 0;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140819" title="Concrdies de Barcelona" nonfiltered="1821" processed="1807" dbindex="57565">
Les Concrdies de Barcelona sn les diferents edicions de la farmacopea vigent al Principat de Catalunya des del 1511 fins al 1794. Es considera la segona farmacopea del mn, desprs de la de Florncia.

El 29 d'agost del 1510, Ferran el Catlic va concedir el primer reial privilegi al Collegi d'Apotecaris de Barcelona amb objecte d'uniformitzar les preparacions farmacutiques. Els convenis dels apotecaris eren exposats a les consideracions del Collegi de Doctors en Medecina de Barcelona, d'on prov en nom de concrdies.

Oficialment se'n van publicar tres:
Concordie Apothecariorum Barchi, 1511. Est escrita en llat amb carcters gtics. Noms se'n conserva un exemplar al Museu de la Farmcia Catalana. ;
Concordie Pharmacopolarum Barchinonensium, 1535.
Concordia Pharmacopolarum Barcinonensium de componendis medicamentis compositis quorum in pharmacopolis usus est nuper accurate recognita diligenter expurgata et antiquae integritati fideliter restituta, 1587. Redactada per Bernat Domnech i Joan Benet Pau, cnsols del Collegi d'Apotecaris. Est escrita en llat, excepte el perms d'impressi en catal, i amb numeraci arbiga. ;

Un segle ms tard, davant l'escassetat d'exemplars, el metge Joan d'Als va publicar el 1686 la Pharmacopea Cathalana amb la intenci de restituir i reformar la Concrdia del 1587. Els apotecaris de Barcelona, per, van continuar guiant-se per l'antiga Concrdia.  

En suma, a les Concrdies s'hi troben 370 frmules que apleguen 617 drogues d'opiates, electuaris i llepadums, pastilles, loocs, conserves, xarops i arrops, infusions i coccions, pndoles, laxants, plvores, colliris, olis, ungents, cerats i emplastres. Predominen les del regne vegetal: 513, mentre que 46 sn del regne mineral i 58 del regne animal.

El mateix esperit de les concrdies va servir per fer les Concrdies de Saragossa del 1546, la farmacopea valenciana del 1601 i la Pharmacopoeia Matritensis del 1739 vlida pel regne de Castella. El 1794 es van unificar en la Pharmacopoea Hispana, deixant de ser oficials les Concrdies de Barcelona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140821" title="Gran Premi de Mnaco del 1965" nonfiltered="1822" processed="1808" dbindex="57566">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1965, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 30 de maig del 1965.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Graham Hill 1: 31. 7;
 Pole: Graham Hill  1: 32. 5 ;
 Debut de Denny Hulme;
 La caiguda a l'aigua del port de Paul Hawkins s l'ltima registrada fins ara.







 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140823" title="Llista d'illes per rea" nonfiltered="1823" processed="1809" dbindex="57567">
Aquesta s una llista de les illes del mn ordenades per rea. S hi inclouen totes les illes amb una rea de ms de 5.000 km i algunes de menors. Per a comparar, tamb s hi inclouen les masses continentals.


Masses continentals.

(aquestes xifres sn aproximades);



Nota: Austrlia es considera generalment com a continent i no com a illa. Amb 7.600.000 km, s tres vegades ms gran que Grenlndia, l'illa ms extensa.

Illes amb ms de 250.000 km.


 Illes amb ms de 25.000 km.


 Illes amb ms de 10.000 km.


 Illes amb ms de 5.000 km.


 Illes amb ms de 2.500 km.
(una tria);


 Illes amb ms de 1.000 km.
(una tria);


Altres illes.
(una tria);


Referncies.

Per a les illes amb ms de 2.500 km, les xifres sense citacions s'han obtingut de Llista d illes per rea de l'UNEP, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Les altres xifres sn de les fonts segents:


 Altres llistes d'illes .

Llista d'illes per poblaci;
Illes de la mar Mediterrnia;
Llista d'illes de Grcia;
Llista d'illes d'Itlia;
Llista d'illots de les Balears i les Pitises;
Illots de Catalunya;
Llista d'illes del Jap;

Enllaos externs.
World Island Info de Joshua Calder ;
Llista d illes per rea de l'UNEP, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140827" title="Shonen" nonfiltered="1824" processed="1810" dbindex="57568">
Sh nen (  , "noi" en japons) s una paraula que designa els mangues i animes que estn destinats a un pblic jove, a vegades fins i tot per a nens i nenes petits. Els animes i mangues d'aquest gnere acostumen a combinar l'acci i l'humor. L'argument s'acostuma a desenvolupar al voltant de les escoles i institus dels personatges o en mns ficticis. Els protagonistes acostumen a ser personatges masculins i freqentment hi ha personatges femenins molt atractius. L'estil de dibuix tamb acostuma a ser semblant entre els mangues shonen i en la majoria de casos no est gaire elaborat (com els mangues per adults) i les escenes d'acci (com les lluites) estn mancades de detalls. A Jap, les revistes de manga ms populars sn les que inclouen mangues shonen.

 Llistat de mangues i animes shonen .

 +Anima;
 Air Gear;
 Angelic Layer;
 Area 88;
 Astro Boy;
 Baccano!;
 Bakumatsu Kikansetsu Irohanihoheto;
 Bakuretsu Tenshi (Burst Angel);
 ;
 Beet the Vandel Buster;
 Beyblade;
 Beyond the Beyond;
 Black Blood Brothers;
 Black Cat;
 Bleach;
 Blue Dragon Ral Grado;
 Blue Submarine No. 6;
 Boys Be;
 B't X;
 Busou Renkin;
 Captain Tsubasa;
 Chikyu Misaki;
 Chrno Crusade;
 Claymore;
 Cowboy Bebop;
 Cutey Honey;
 Cyborg 009;
 D.Gray-man;
 Dai Mahou Touge;
 Dear;
 DearS;
 Detectiu Conan / Meitantei Conan;
 Code Geass: Lelouch of the Rebellion;
 Death Note;
 Devilman;
 Digimon;
 Dr. Slump;
 Duel Masters;
 Dragon Ball;
 Eat-Man;
 Eko Eko Azaraku;
 Erementar Gerad;
 Eureka Seven;
 Eyeshield 21;
 Fate/Stay Night;
 Hajime no Ippo;
 Fist of the North Star;
 Flame of Recca;
 Full Metal Panic!;
 Fullmetal Alchemist;
 Saiyuki;
 Gacha Gacha;
 Gate Keepers;
 Gegege no Kitaro;
 GetBackers;
 Ginga Legend Weed;
 Ginga Nagareboshi Gin;
 Gintama;
 Girls Bravo;
 Gokujou Seitokai;
 Great Teacher Onizuka (GTO);
 Grenadier - The Senshi of Smiles;
 Groove Adventure RAVE;
 Guyver;
 Hikaru no Go;
 Hanbun no Tsuki ga Noboru Sora;
 Hayate the Combat Butler;
 He is My Master;
 Hunter  Hunter;
 I"s;
 Ichigo 100%;
 IGPX;
 Inukami!;
 InuYasha;
 Jigoku Sensei N b ;
 JING -- King of Bandits;
 JoJo's Bizarre Adventure;
 Kaibutsu Oujo ~Princess Resurrection~;
 Kannaduki no Miko;
 Karin;
 Katekyo Hitman Reborn!;
 Kekkaishi;
 Kenko Zenrakei Suieibu Umisho;
 Keroro;
 KIBA;
 Kyoshiro to Towa no Sora;
 Love Hina;
 Madamor EXG;
 Mahoraba;
 Major;
 MR;
 Maze;
 Mazinger;
 Medabots;
 Meiryotei Goto Seijuro;
 Midori Days;
 Mobile Suit Gundam SEED;
 Mushiuta;
 Muteki Kanban Musume;
 My-HiME;
 My-Otome;
 Nagasarete Airantou;
 Narue no Sekai;
 Naruto;
 Natsu no Arashi;
 Negima;
 Neon Genesis Evangelion;
 NHK ni Youkoso!;
 666 Satan;
 Okusama wa Mahou Shoujo;
 Omishi Magical Theater: Risky Safety;
 One Piece;
 Osu!! Karate Bu;
 Over Drive;
 Pita Ten;
 Pokmon;
 Pretty Face;
 Prince of Tennis;
 Project ARMS;
 Pumpkin Scissors;
 Ranma  ;
 Real Bout High School;
 Rizelmine;
 R.O.D.;
 R.O.D. The TV ;
 Rurouni Kenshin;
 Saint Seiya (Caballeros del Zodaco en espanyol);
 Samurai Deeper Kyo;
 Sayonara Zetsubou Sensei;
 School Rumble;
 s-CRY-ed;
 Seto no Hanayome;
 Shaman King;
 Shijou Saikyou no Deshi Kenichi;
 Shining Tears;
 Silent Mbius;
 Slam Dunk;
 Slayers;
 Sonic X;
 Soukou no Strain;
 Souta-kun no Akihabara Funtouki;
 Speed Grapher;
 Speed Racer;
 Spriggan;
 Steel Angel Kurumi;
 Suzuka;
 Suzumiya Haruhi;
 Tactics (manga);
 Tenshi na Konamaiki;
 Trigun;
 Tsubasa RESERVoir CHRoNiCLE;
 Urusei Yatsura;
 Ultimate Muscle;
 Vandread;
 Venus Versus Virus;
 Video Girl Ai;
 Whistle!;
 Yakitate!! Japan (Amasando!! Ja-pan en espanyol);
 Yu-Gi-Oh!;
 YuYu Hakusho;
 Zatch Bell / Konjiki no Gash Bell;
 Zoids;
 Zombie-Loan;
 Zombie Powder;


 Vegeu tamb .
Seinen;
Shojo;
Josei;
Kodomo;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140834" title="Socorro (Nou Mxic)" nonfiltered="1825" processed="1811" dbindex="57569">
Socorro s una ciutat a l'estat de Nou Mxic, als EUA. s situada a la vall del Ro Grande, a una altitud de 1.396 metres. Al cens de l'any 2000, comptava amb 8.877 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140840" title="Anticrist" nonfiltered="1826" processed="1812" dbindex="57570">

L'Anticrist s el concepte oposat a Crist, per tant encarna el Mal absolut i la fi del mn (Apocalipsi). La Sunna de l'Islam tamb el recull. L'Anticrist s una interpretaci de determinats passatges bblics en especial Apocalipsi, on apareix una "bstia" o un "drac", un "rei" o "fals profeta". 

Descripci.
Segons les creences cristianes l'Anticrist apareixer en forma d'un home controlat per Satans, l'enemic de Du. Ser la maldat encarnada en un home. Se li donen diferents noms com el Home de Pecat, Fill de la Perdici, la Bestia (Apocalipsis) i la Abominaci Desoladora.

Interpretaci cristiana.
Segons els cristians, tota persona, instituci o col.lectiu que impedeix el coneixement de l'nic revelador del Pare, Jesucrist, es constitueix en  anticrist  perqu prefereix mantenir-se en la foscor de la ignorncia, cercant el seu propi profit i privant de conixer qui ens mostra la bondat i l Amor de Du. Llum, Cam, Veritat i Vida.

En la Bblia .
Dins la Bblia noms en les Cartes de Joan s'esmenta la paraula "anticrist". 

Primera carta de Joan 2:18:Fills meus, som a l'hora darrera. Haveu sentit a dir que arribaria l'Anticrist; dons b, ara han aparegut molts anticrists. Per aix sabem que som l'hora darrera. 

Segona Carta de Joan 1:7: Molts enganyadors han sortit pel mn, que no confessant que Jesucrist ha vingut en la carn. Qui aix fa es el enganyador i l'anticrist.

En el llibre de Daniel el trobem sota el nom de la bestia i explica la forma en que el drac escalar al poder, a ms a ms ens parla de la seva blasfmia contra Du (Daniel 7:25).

En les Cartes de Pau, l'autor es limita a donar les caracterstiques que Joan dona dels anticrists, per sense usar aquesta paraula (Segona Carta als Tessalonicencs 2:3,8).

En el Llibre d'Apocalipsi el trobem sota la figura de la bestia que porta el nombre 666.

En la cultura popular.
La figura ha inspirat moltes pellcules i llibres de terror, aix com diverses branques religioses anabaptistes.
 
En la filosofia.
Ha donat ttol a una de les obres ms conegudes de Nietzsche, sobre la moral i els valors, Der Antichrist. Fluch auf das Christentum, traduda al catal per Marc Jimnez Buzzi com L'Anticrist. Maledicci sobre el cristianisme.
Amb L'Anticrist Nietzsche assaj una transvaloraci de tots els valors, o sigui, abolir la valoraci cristiana i instaurar una nova valoraci, amb totes les implicacions que aix tindria en tots els mbits de la vida individual i collectiva. L'intent de fer taula rasa dels darrers dos millennis i inaugurar una nova poca. Quan Nietzsche diu que parteix la histria de la humanitat en dues meitats, hem d'interpretar aquest gest hiperblic com la conscincia (o l'esperana?) que aquest llibre no s'escriu sobre el paper sin que s'inscriu en la histria.

 Personatges relacionats amb el anticrist .
En la historia cristiana es consideraven anticrists aquells personatges que foren acusats de crear suposades creences diferents a les del cristianisme.

Certa tradici cristiana defineix al anticrist com:
 l'Anticrist es far passar per Crist, lluitant contra Ell .
 l'Anticrist tergiversara les ensenyances dels Evangelis a travs de una nova doctrina.
 l'Anticrist negar la divinitat de Crist, negar que Jess fou fill de Du i per tant el concepte de Trinitat.

 Alguns personatges assenyalats com el anticrist han estat:
Ner, per les seves caracterstiques d'emperador i la forta persecuci contra els cristians. ;
Stalin, se'l fa responsable de la mort de ms de 60 milions de russos.
Hitler, arribar al poder durant el perode de crisis de Alemanya desprs de la Primera Guerra Mundial. Utilitz propaganda i oratria carismtica, emfatitzant el nacionalisme, el antisemitisme i el anticomunisme. Involucr a tot el planeta en un conflicte que tenia pretensions expansionistes.

Enllaos externs.

L'Anticrist. Prleg.;
L'Anticrist. Maledicci sobre el cristianisme, captols 27 al 35.;
L'Anticrist. Llei contra el cristianisme.;

Referencies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140845" title="Bunyoro" nonfiltered="1827" processed="1813" dbindex="57571">

Bunyoro s un dels regnes tradicionals d'Uganda, antigament rival del regne ve de Buganda. Entre els segles XVI i XVIII fou un dels regnes ms poderosos d'frica Oriental. Fou governat per l'Omukama de Bunyoro. L'actual governant s Solomon Gafabusa Iguru I, 27. Omukama (rei) de Bunyoro-Kitara.

Bunyoro-Kitara.
L'antic regne sovint s anomenat com a Bunyoro-Kitara. Des d'all gaireb controlava tota la regi entre el Llac Victria, Llac Eduard, i Llac Albert. Era un dels nombrosos petits estats de la regi dels Grans Llacs i les seves histries ms antigues afirmaven que provenien de la zona de Ruanda on els Bunyoro governaren la regi sota un prncep anomenat Cwa cap el 1520. El poder de Bunyoro va decaure fins que a la meitat del segle XVII i s'inici un llarg perode d'expansi, i van dominar la regi fins als comenaments del segle XVIII.

Bunyoro assol el seu poder controlant gran nombre de santuaris de la regi, les lucratives salines de Kibiro al Llac Albert, assolint la metallrgica ms qualificada de la regi. Aix el va fer el poder ms fort militar i econmic a la zona dels Grans Llacs.

Bunyoro comen a eclipsar-se a finals del segle XVIII a causa de les divisions internes. Buganda li arrabass les regions de Kooki i Buddu a finals del segle. Cap el 1822 la provncia de Toro es va separar, tot controlant bona part de les salines. Cap al sud, Ruanda i Ankole creixien rpidament, dominant molts petits regnes que antigament havien estats vassalls de Bunyoro.

Cap a finals del segle XIX Bunyoro ja era un dels estats ms petits, per encara era dels ms rics perqu controlava les lucratives rutes comercials del Llac Victria i enllaava amb la costa de l'Oce ndic. S'aprofitava especialment del comer d'ivori. Vers el 1873 el rei Kabalega va fer front a una revolta interna i encara va ser capa de reconquerir el regne de Toro i el de Busongora (separat de Toro poc abans) poer els britnics el van retornar a la dinastia local (excepte per un breu perode entre 1893 i 1894 en que Kabalega en va agafar altre cop el control).

Tanmateix, era constantment atacat per l'aleshores ms potent Buganda, qui desitjava prendre el control de les rutes comercials. Iniciaren una llarga guerra amb armes europees. Com a resultat, la capital fou traslladada de Masindi a la menys vulnerable Mparo. 

Per l'acord anglo-alemany de juliol de 1890 tota la regi al nord del Llac Victria fou reconeguda zona d'influncia de la Gran Bretanya. El 1894 fou declarat el protectorat sobre la regi. El rei (Omukama) Kabalega es va resistir aferrissadament als esforos dels britnics, aliats amb Buganda, per a prendre el control del regne. El 1899 el rei fou capturat i exiliat a les Seychelles, i Bunyoro fou definitivament incorporat a l'Imperi Britnic. A causa de la seva resistncia una porci del territori del regne fou entregada a Buganda i Toro. 

El pas fou posat sota el control d'administradors bugandesos. Els Banyoro es revoltaren el 1907, per foren sotmesos. Desprs la regi va romandre lleial a la Gran Bretanya durant la Primera Guerra Mundial i un nou acord va concedir major autonomia a la regi el 1934.

Avui Bunyoro continua com a un dels quatre regnes originaris d'Uganda, per encara existeix un moviment separatista .

 Superfcie, poblaci i divisi administrativa .

La superfcie s de 19.621,8 km i la poblaci (2002) de 1.232.422 habitants.

La capital s Hoima. El regne est dividit en quatre districtes: Buliisa, Hoima, Kibaale i Masindi, subdividts en 10 comtats, 47 subcomtats i 161 parrquies.

 Omukames (reis) .
Omuzikiya Kyebambe I ;
Ruguruka Winyi III ;
Nyaika I;
Bikaju Kyebambe II ;
Isamna Olimi III vers 1710 - 1731        ;
Cwa Mujwiga Duhaga I  1731 - 1782        ;
Kasoma Olimi IV 1782 - 1786      ;
Nyamutukura Kyebambe III 1786 - 1835    ;
Mugenyi Nyabongo II 1835 - 1848        ;
Rwakabale Olimi V 1848 - 1852    ;
Kamurasi Kyebambe IV 1852 - 1869        ;
Tibulihwa, regent 1869;
Kabalega Cwa II 1869 - 1873        ;
Kabigumire (rebel)  1873;
Kabugungu Olimi VI 1873     ;
Kabalega Cwa II 1873-1898 (segona vegada);
Karukara Kitahimbwa 1898 - 1902 (enviat a l'exili a Seychelles del 1899 al 1900);
Andereya Bisereko Duhaga II 1902 - 1924 ;
Tito Gafabusa Kabalega Winyi IV 1924 - 1967 (exiliat 1967-1971);
Regne abolit 1967 a 1994;
Solomon Gafabusa Iguru I (exiliat 1971-1994) 1994-;

 Bandera .


L'antiga bandera, de fons crema, fou adoptada el 1934. La corona al cant vermell s la corona reial anomenada Kondo. Sota la corona un mantell fet amb pell de mono, dos llances creuades i un timbal. La inscripci porta el nom oficial del regne Bunyoro-Kitara, per anteriorment la inscripci fou: Obukama bwa Bunyoro-Kitara i Obukama bwa Bunyoro (anys seixanta). Omukama Iguru I, la va utilitzar a la seva coronaci el 1994. 

El 1996 es va adoptar una nova bandera blanca amb dos estretes franges blaves (clar) a la part superior i dues a la inferior, amb un escut simple al centre amb blanc i negre a les banderes de diari i en colors a la cerimonial

Enllaos externs.
Regne Bunyoro-Kitara ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140846" title="Puput" nonfiltered="1828" processed="1814" dbindex="57572">


La o el puput (Upupa epops) s un ocell de la famlia dels uppids que fa uns 28 cm de llarg. 

s de color marr rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre.

El bec s prim, corbat i llarg. T una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint desprs d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.

El seu cant s molt fcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.

 Alimentaci .
Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes.

 Reproducci .
Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o  cases enrunades. El niu s molt senzill, fet amb noms algunes herbes o branquetes. La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes.

Viu en zones obertes, horts i boscos.

 Costums .
Acostuma a menjar a terra, caminant tranquillament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i se'n va cap a l'frica, retornant al febrer segent.
A la Comunitat Valenciana el puput arriba a mitjans d abril i continuen durant el maig.

 Referncies .





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140850" title="Mangaka" nonfiltered="1829" processed="1815" dbindex="57573">

Manga-ka (   ) s la paraula japonesa per referir-se a un dibuixant de cmics. Fora de Jap, la paraula s'usa per referir-se a un dibuixant de manga (cmics japonesos). El sufix -ka serveix per indicar "creador de", donant-li un grau honorfic a la paraula.

Normalment, un mangaka s'encarrega tant de la creaci de la trama com de tot el dibuix de la histria, per s com avui en dia trobar-ne alguns que dibuixen el manga basant-se en una histria d'un altre persona o que se serveixin d'ajudants que dibuixin alguns detalls. Tamb hi ha grups de mangaka que treballen juntament en els seus mangues, com el cas de les CLAMP, per no s gaire usual.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140853" title="Ankole" nonfiltered="1830" processed="1816" dbindex="57574">

Ankole, o tamb Nkole, s un dels quatre regnes tradicionals d'Uganda. Es troba al sud-oest d'Uganda i a l'oest del Llac Eduard. s governat per un monarca conegut com a Mugabe o Omugabe d'Ankole. El poble d'Ankole s anomenat Banyankole (singular: Munyankole), i la seva llengua Nyankole, una llengua bantu.

El 30 de juny de 1896, el regne fou declarat protectorat britnic, i el 1901 els diversos protectorats de la regi es consolidaren en el Protectorat d'Uganda junt amb altres zones de les quals la part oriental fou transferida al Protectorat de l'frica Oriental Britnica el 1902.

El regne fou abolit el 1967. El 20 de novembre de 1993 John Patrick Barigye Rutashijuka, de 53 anys, es va proclamar rei amb el nom de Ntare V, per no s reconegut pel govern d'Uganda. No fou incls als regnes restablerts a la constituci de 1995.

Els pastors hima (o Bahima) establiren el seu domini sobre els agricultors iru (o Bairu) algun temps abans del segle XIX. Els hima i iru establiren relacions estretes basades en el comer i un reconeixement simblic, per les seves relacions no eren igualitries. Els irus eren legalment i socialment inferiors als hima, i el smbol d'aquesta desigualtat era el ramat, que noms pertanyia als hima. Ambds grups mantenien llurs identitats separades, el matrimoni mixt era prohibit i, quan algun es produa, era invalidat.

Els hima proveen als grangers iru de productes ramaders que podien aconseguir d'una altra manera. Com que la poblaci hima sempre fou inferior a la iru, els regals i tributs reclamats pels hima podien ser provets amb relativa facilitat. Aquests factors potser van fer que les relacions entre ambds pobles fossin tolerables, per es van veure reforades per la superior organitzaci i habilitat militar dels hima.

El regne d'Ankole es va expandir per annexant-se territori del sud i est. En molts casos, van fer presoners pastors per a incorporar-los a la societat hima, i els agricultors foren incorporats als iru com a esclaus i tractats com a inferiors. Cap grup podia tenir el seu propi ramat i els esclaus no podien pasturar ramat propietat dels hima.

La societat Ankole era embolicada en un sistema de rangles estratificats, on tot girava al voltant de l'lit propietria de ramat, i els lligams entre patrons i clients eren importants per a mantenir l'ordre social. Els homes donaven ramat al rei (mugabe) per a demostrar llur lleialtat. Aquesta lleialtat sovint era requerida per les demandes del rei de ramat o serveis militars. A canvi de l'homenatge i del servei militar, un home rebia protecci del rei tant dels enemics externs i en disputes amb altres propietaris de ramat.

El mugabe autoritzava els seus caps ms poderosos a reclutar exrcits particulars, i aquestes bandes de guerrers s'encarregaven de protegir les fronteres d'Ankole. Noms els hima podien servir armes, i la prohibici d'entrenament militar als iru els dificultava qualsevol rebeli. La inferioritat legal dels iru era simbolitzada en la prohibici legal de prohibir la possessi de ramat als iru, aix com dels matrimonis perqu legitimarien l'intercanvi de ramat. Els iru tampoc podien ocupar als crrecs poltics, tots i que sovint exercien com assistents locals dels administradors en les viles iru. 

Els iru tenien diverses manera de resoldre els greuges amb els propietaris hima, malgrat la seva inferioritat legal. Els iru podien fer peticions al rei per a evitar mals tractes amb un patr hima. Els iru no podien ser subjugats als ramaders hima sense entrar en un contracte entre patr i client. 

Un nombre de pressions socials treballaven per a destruir la dominaci hima a Ankole. Hi havia mestissatge malgrat les prohibicions d'intermatrimoni, i els fills d'aquestes unions (abambari) sovint exigien llurs drets com a propietaris de ramat. Com actualment a Ruanda, diversos grups dirigien atacs contra els hima durant el segle XIX . Per contrarestar aquestes pressions, molts senyors de la guerra hima reclutaren homes iru en els seus exrcits per a protegir les fronteres meridionals d'Ankole. I en algunes rees properes a Ankole, la gent abandonava les distincions entre hima i iru perqu havien comenat a perdre la seva importncia.     

External link.
World Statesmen - Uganda;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140856" title="Grazia Deledda" nonfiltered="1831" processed="1817" dbindex="57575">


Grazia Deledda ( Nuoro, Sardenya 1871 - Roma 1936 ) fou una novellista i poetessa italiana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1926 i figura clau de la literatura sarda en itali sel segle XX.

Biografia. 
Va nixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, poblaci italiana situada a l'illa de Sardenya, en una famlia de la petita burgesia de l'illa. Desprs de realitzar els seus estudis elementals va ser educada de manera privada per un professor que s'allotjava a casa d'una parent, amb el qual va aprofundir els seus estudis literaris. 

Deladda va morir el 15 d'agost de 1935 a la seva residncia de Roma.

Obra literria.

Va comenar a destacar com a escriptora amb alguns relats que va publicar la revista L'ultima moda. La seva primera obra d'xit pot considerar-se que fou Nell'azzurro ("En el blau", 1890). 

Les seves primeres obres oscillen entre la narrativa i la potica, i entre elles destaca Racconti sardi ("Paisatges sards", 1895). Desprs de casar-se amb Palmiro Madesani, funcionari del Ministeri de la Guerra que coneix a la ciutat de Cller l'octubre de 1899, l'escriptora es trasllada a Roma i desprs de la publicaci de Anime oneste ("nimes honestes", 1895) i Il vecchio della montagna ("El vell de la muntanya", 1900), a ms de les seves collaboracions a la revista La Sardegna, Piccola rivista i Nuova Antologia, la crtica comena a interessar-se per les seves obres. 

La seva obra va ser lloada per Luigi Capuana i Giovanni Verga, aix com escriptors ms joves com Enrico Thovez, Pietro Pancrazi i Renato Serra. L'any 1926 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per la seva inspiraci idealista que escrit amb claredat plstica sobre la vida de la seva illa nadiua i amb comprensi profunda dels problemes humans generals.

La narrativa de Grazia Deledda es basa en vivncies poderoses de amor, dolor i mort sobre les quals planeja el sentit del pecat, culpa, i la conscincia d'una inevitable fatalitat. En les novelles de Grazia Deledda sempre hi ha un fort vincle entre llocs i persones, entre els estats d'nim i el paisatge que es representa, que s el de la seva Sardenya natal, que no obstant aix no apareix seguint els esquemes tpics veristes regionals ni tampoc amb la fantstica coloraci que utilitza D'Annunzio, sin que es reviuen a travs dels mites. 

S'ha considerat que estava molt influenciada pel verisme de Giovanni Verga per tamb sovint pel decadentisme del qual n's el representant ms important Gabriele D'Annunzio. Aix mateix els crtics han trobat influncies de Lev Nikolievitx Tolstoi en la seva obra. Tot i que la crtica sovint ha encasellat la seva obra en un o altre -ismo, ja sigui regionalisme, verismo o decadentisme, alguns crtics prefereixen reconixer-li una potica prpia i original, que es troba perfectament integrada en el context del segle XX europeu, en la qual tot apareix sense que arribi a pertnyer a cap moviment en exclusiva.

Obra seleccionada.


 1890: Nell'azzurro;
 1895: Anime oneste;
 1900: Il vecchio della montagna ;
 1903: Elias Portolu;
 1904: Cenere;
 1906: L'edera;
 1911: Sino al confine;
 1912: Colombo e sparvieri;

 1913: Canne al vento;
 1915: Marianna Sirca;
 1918: L'incendio nell'oliveto;
 1920: La madre;
 1922: Il Dio dei venti;
 1925: La fuga in Egitto;
 1926: Il sigillo d'amore;
 1937: Cosima, obra pstuma;
 1939: Il cedro del Libano, obra pstuma;

 Enllaos externs .
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1926;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140858" title="Vicecanceller d'ustria" nonfiltered="1832" processed="1818" dbindex="57576">

El Vice Canceller Federal d'ustria (Vizekanzler) s el segon cap de govern d'ustria.

 Primera Repblica (1918-1938) .



 L'ustria Hitleriana (13 de mar de 1938 - 27 d'abril de 1945) .
Edmund Glaise-Horstenau, un collaborador de Hitler, i afiliat al NSDAP, va unir ustria a l'Alemanya Nazi, el 13 de mar de 1938, i des de llavors fins que el 27 d'abril de 1945 es replocams l'independncia d'ustria, el Canceller d'ustria, va passar a ser el d'Alemanya. 

Vegeu:Vicecanceller d'Alemanya 

 Segona Repblica (des de 1945) .



 Vegeu tamb .
Canceller d'ustria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140859" title="Harry Potter i l'Orde del Fnix (pellcula)" nonfiltered="1833" processed="1819" dbindex="57577">
Harry Potter i l'Orde del Fnix s la cinquena pellcula extreta de la srie de llibres Harry Potter escrits per J. K. Rowling. Est basada en el cinqu llibre de la srie amb el mateix nom, Harry Potter i l'Orde del Fnix. Est dirigida per David Yates, i el guionista s Michael Goldenerg, reemplaant Steve Kloves que va escriure els guions de les quatre primeres pellcules. 

Personatges.


 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.

Lloc oficial ;
  Fitxa de la pellcula a Totcinema.CaT;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140861" title="Cronologia de la Uni Europea" nonfiltered="1834" processed="1820" dbindex="57578">


Aquest article tracta sobre la histria de les comunitats que han evolucionat fins a convertir-se en l'actual Uni Europea (UE). La histria sobre la poltica interior i els altres esdeveniments esdevinguts en cada estat membre es desenvolupen en els articles referents a cada pas. 

Aquesta cronologia s'agrupa per dcades: 
1950 - 1960 - 1970 - 1980 - 1990 - 2000 

 Dcada del 1950 .

1950;
12 de maig: Declaraci Schuman. Per mitj d'un discurs inspirat per Jean Monnet, Robert Schuman, proposa a Pars integrar les indstries del carb i de l'acer d'Europa Occidental.
3 de juny: Alemanya, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos subscriuen la Declaraci Schuman. ;
26-28 d'agost: L'assemblea del Consell d'Europa aprova el Pla Schuman. ;
19 de setembre: Es crea la Uni Europea de Pagaments. ;
4 de novembre: Se signen a Roma els Convenis de drets humans i drets fonamentals. ;

1951 ;
18 d'abril: Alemanya, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos (Els sis), signen el Tractat de Pars per la qual es crea la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA). ;

1952 ;
27 de maig: Els sis signen a Pars el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa (CED). ;
23 de juliol: Entra en vigor el Tractat CECA. Es nomena a Monnet President de l'Alta Autoritat i a Paul-Henri Spaak de l'Assemblea Comuna. ;

1953 ;
1 de gener: Entra en vigor la exacci CECA (primer impost europeu). ;
10 de febrer: S'estableix el mercat com del carb i del mineral de ferro. Els sis suprimeixen els drets de duana i les restriccions quantitatives sobre aquestes matries. ;
9 de mar: Spaak presenta un projecte de tractat per a constituir una Comunitat Europea de carcter poltic que tindria per finalitat salvaguardar els drets humans i els fonamentals, aix com garantir la seguretat dels Estats membres enfront de les agressions externes, coordinar la poltica exterior dels Estats membres i instaurar el mercat com de manera progressiva. A ms preveu la implementaci d'un Consell Europeu executiu, un Parlament bicameral, un Consell de Ministres (nacionals), un Tribunal de Justcia i un Comit Econmic i Social.

1954 ;
11 de maig: Alcide de Gasperi s triat President de l'Assemblea Parlamentria Europea. ;
30 d'agost: L'Assemblea Nacional francesa rebutja el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa. ;
23 d'octubre: l'acord de Pars, estipula el final del rgim d'ocupaci sobre Alemanya occidental i defineix l'estatut del Sarre com territori europeu. Neix la Uni Europea Occidental (UEO). ;
10 de novembre: Monnet dimiteix desprs del fracs de la CED. ;
21 de desembre: El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees dicta la seva primera sentncia. ;

1955 ;
1 de juny: Ren Mayer es triat President de l'Alta Autoritat de la CECA. ;
23 d'octubre: El 67,7 % dels sufragis de Sarre es pronuncien en contra de l'estatut. ;
8 de desembre: El Consell de Ministres del Consell d'Europa adopta com emblema la bandera blava amb 12 estrelles daurades. ;

1956 ;
7 de gener: Es confirma el principi de lliure circulaci, en la Comunitat, dels productes siderrgics importats de tercers pasos. ;
6 de maig: Spaak, a la sazon Ministre d'Exteriors belga, presenta als seus companys un informe sobre els projectes de tractats comunitaris que preveuen la creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom). ;

1957 ;
25 de mar: Els Tractats constitutius de la CEE i de Euratom sn signats pels Sis. A partir de llavors seran coneguts com "els Tractats de Roma". ;
27 de novembre: Hans Furler s triat President de l'Assemblea Comuna de la CECA. ;

1958 ;
1 de gener: Els Tractats de Roma entren en vigor. La CEE i Euratom comencen a treballar en Brusselles. L'Assemblea Parlamentria, establerta a Luxemburg, i el Tribunal de Justcia sn comunes a les tres Comunitats. ;
7 de gener: Walter Hallstein s triat President de la Comissi de la CEE, Louis Armand, President de la Comissi de l'Euratom, i Paul Finet, President de l'Alta Autoritat de la CECA. ;
19 de mar: Se celebra a Estrasburg la sessi per la qual es crea la Assemblea Parlamentria Europea. Schuman s triat President de la mateixa. Aquesta Assemblea substituir a la CECA. ;
15 d'abril: El primer Reglament del Consell instituex a l'alemany, francs, itali i neerlands com les llenges oficials de les Comunitats. ;
13 de maig: Els diputats de l'Assemblea Parlamentria s'asseuen segons els seus grups poltics i no segons la seva nacionalitat per primera vegada. ;
19 de maig: Se celebra a Brusselles la reuni constitutiva del Comit Econmic i Social Europeu (CES). ;
3-11 de juliol: Una conferncia celebrada a Stresa fixa les bases d'una Poltica Agrcola Comuna (PAC). ;
7 d'octubre: S'estableix a Luxemburg el Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees, que reemplaa al de la CECA. ;
29 de desembre: L'Acord Monetari Europeu entra en vigor.

1959 ;
7 de gener: Schuman s reelegit President de l'Assemblea Parlamentria. ;
20 de mar: El Banc Europeu d'Inversions (BEI) concedeix els seus primers prstecs. ;
8 de juny: Grcia sollicita la seva associaci amb la CEE. ;
31 de juliol: Turquia sollicita la seva associaci a la CEE. ;
10 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associaci amb Grcia. ;
27 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associaci amb Turquia. ;
13 d'octubre: Pierre Wigny, Ministre d'Exteriors belga, proposa reunir en una sola instituci a l'Alta Autoritat de la CECA, la CEE i Euratom.

 Dcada del 1960 .

1960 ;
13 de gener: Se signa a Brusselles el Conveni pel qual s'estableix l'Organitzaci Europea per a la Seguretat de la Navegaci Aria (Eurocontrol). ;
14 de gener: L'Organitzaci per a la Cooperaci Econmica Europea (OCEE) es converteix en l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE). ;

1961 ;
10 de mar: Furler s reelegit President de l'Assemblea Parlamentria. ;
18 de juliol: A Bonn (a la sazon capital de la RFA) se celebra una cimera en la qual els Sis expressen el seu desig de crear una uni poltica. ;
31 de juliol: Irlanda sollicita ingressar a les Comunitats Europees. ;
9 d'agost: Regne Unit sollicita ingressar a les Comunitats Europees. ;
10 d'agost Dinamarca sollicita ingressar a les Comunitats Europees. ;
20 de desembre: Walter Hallstein s reelegit President de la Comissi de la Comunitat Econmica Europea. ;

1962 ;
10 de gener: Presa de possessi de la nova Comissi de la Comunitat Econmica Europea. ;
27-30 de mar: Gaetano Martino s reelegit President de l'Assemblea Parlamentria que decideix canviar de nom passant a denominar-se Parlament Europeu. ;
30 d'abril: Noruega sollicita ingressar a les Comunitats Europees. ;
30 de juliol: Entren en vigor els reglaments pels quals es crea la PAC. ;
1 de novembre: Entra en vigor l'Acord d'Associaci entre Grcia i la Comunitat. ;

1963 ;
14 de gener: Charles de Gaulle, President de Frana, manifesta els dubtes del seu pas sobre la voluntat poltica del Regne Unit d'ingressar a la Comunitat, desprs de la qual se suspenen al cap d'uns dies les negociacions d'adhesi de tots els pasos candidats. ;
25-29 de mar: Martino s reelegit President del Parlament Europeu. ;
4 de setembre: Mor Schuman.

1964 ;
10 de gener: Hallstein s triat President de la Comissi de la CEE. ;
21 de mar: Duvieusart s triat President del Parlament Europeu. ;
1 de desembre: Entra en vigor el Tractat d'Associaci amb Turquia. ;

1965 ;
2 de mar: Leemans s triat President del Parlament Europeu. ;
8 d'abril: Signatura a Brusselles del Tractat de fusi dels executius de les tres comunitats (CECA, CEE, Euratom), que entra en vigor el 1 de juliol de 1967. ;
. 1 de juliol: Frana trenca les negociacions sobre el finanament de la PAC. Durant un temps la delegaci francesa deixa de participar en les reunions del Consell i del Comit de Representants Permanents. ;

1966 ;
28-29 de gener: Frana, desprs de set mesos torna a ocupar el seu lloc en el Consell a canvi del manteniment del vot per unanimitat en assumptes que estiguin en joc "interessos vitals". ;
7 de mar: Alain Poher s triat President del Parlament Europeu. ;
30 de maig: Ratificaci per Luxemburg del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissi de les Comunitats Europees. ;

1967 ;
13 de mar: Poher s reelegit President del Parlament Europeu. ;
11 de maig: Nova sollicitud del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, seguida de la d'Irlanda i Dinamarca i poc desprs de la de Noruega. De Gaulle segueix poc inclinat a acceptar l'adhesi britnica. ;
1 de juliol: Entra en vigor el Tractat de fusi dels executius de les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment les Comunitats Europees conten amb una nica Comissi i un nic Consell. ;
3 de juliol: Primera sessi del Consell de les Comunitats Europees (CCE) sota presidncia alemana. ;
6 de juliol: Presa de possessi de la nova Comissi sota la presidncia de Jean Rei. ;

1968 ;
1 de gener: Frana assumeix la Presidncia del CCE. ;
12 de mar:Poher s reelegit President del Parlament Europeu. ;
1 de juliol: Itlia assumeix la Presidncia del CCE. ;

1969 ;
1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidncia del CCE. ;
1 de juliol: Pasos Baixos assumeix la Presidncia del CCE. ;
6 de juliol: Rei s triat President de la Comissi.

 Dcada del 1970 . 

1970 ;
1 de gener: Blgica assumeix la Presidncia del CCE. ;
10 de mar: Scelba s torna a sortir escollit com a President del Parlament Europeu. ;
30 de juny: S'inicien les negociacions amb els futurs Estats membres (Dinamarca, Irlanda, Noruega i Regne Unit). ;
1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidncia del CCE. ;
2 de juliol: Inicia funcions la nova Comissi i Franco-Maria Malfatti pren possessi com a President. ;
27 d'octubre: s aprovat el Informi Davignon, l'objectiu del qual s aconseguir que Europa parli amb una sola veu sobre tots els problemes internacionals importants. ;

1971 ;
1 de gener: Frana assumeix la Presidncia del CCE. ;
22 de mar: S'adopta el Pla Werner per a millorar la coordinaci de les poltiques econmiques. Els Estats han de prendre mesures per a harmonitzar les seves poltiques pressupostries i reduir el marge de fluctuaci de les seves monedes.
3 de juny: Primera reuni dels Ministres de Justcia. Els Estats concediran nous poders al Tribunal de Justcia. ;
1 de juliol: Itlia assumeix la Presidncia del CCE. ;

1972 ;
1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidncia del CCE. ;
22 de gener: Se signa a Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit els Tractats d'Adhesi a les Comunitats Europees. ;
14 de mar: Behrendt surt una altra vegada escollit com a President del Parlament Europeu.
21 de mar: Dimiteix Malfatti i s substitut pel vicepresident Sicco Mansholt. ;
24 d'abril: Creaci de la serp monetria (acord per a limitar al 2,25% el marge de fluctuaci de les monedes). ;
1 de maig: Engegada del Fons Social Europeu (FSE), que havia estat reformat per la Decisi del Consell de febrer de 1971.
10 de maig: Irlanda es pronuncia a favor de l'adhesi grcies al referendum. ;
1 de juliol: Pasos Baixos assumeix la Presidncia del CCE. ;
25 de setembre: Noruega es pronuncia en contra de l'adhesi a travs de referendum. ;
2 d'octubre: Dinamarca es pronuncia a favor de l'adhesi grcies al referendum. ;
16 d'octubre: Regne Unit ratifica els actes relatius a l'adhesi. ;

1973 ;
1 de gener: Blgica assumeix la Presidncia del CCE. Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen en les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment sn anomenats Els nou. Entra en vigor l'Acord de Lliure Comer amb ustria, Sussa, Portugal i Sucia. ;
6 de gener: Franois-Xavier Ortoli pren possessi com President de la Comissi Europea. ;
13 de mar: Cornelis Berkhouwer s triat President del Parlament Europeu. ;
1 de juliol: Dinamarca assumeix la Presidncia del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comer industrial amb Noruega. ;

1974 ;
1 de gener: Alemanya assumeix la Presidncia del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comer industrial amb Finlndia. **1 de juliol: Frana assumeix la Presidncia del CCE. ;
9-10 de desembre: Se celebra a Pars d'una Cimera de Caps d'Estat i de Govern, en la qual es decideix realitzar tres reunions anuals en qualitat de Consell Europeu. Es va donar via lliure a la celebraci d'eleccions directes al Parlament Europeu. ;

1975 ;
1 de gener: Irlanda assumeix la Presidncia del CCE. ;
10-11 de mar: A Dubln es realitza la primera reuni del Consell Europeu. ;
20 de mar: S'estableix a Florncia el Institut Universitari Europeu. ;
9 d'abril: 369 membres de la Cmera dels Comuns voten a favor de la pertinena del Regne Unit en la Comunitat enfront de 170 en contra. ;
5 de juny: El 67% dels britnics es pronuncia a favor de seguir pertanyent a la Comunitat. ;
12 de juny: Grcia sollicita la seva adhesi a les Comunitats Europees. ;
1 de juliol: Itlia assumeix la Presidncia del CCE. ;
15 de juliol: Se signa d'un acord comercial amb Mxic. ;
16-17 de juliol: El Consell Europeu reunit a Brusselles sollicita al Consell d'Afers exteriors un informe, sobre l'elecci del Parlament Europeu per sufragi universal directe. ;
16 de setembre: Establiment de relacions oficials amb Xina. ;
15-17 de novembre: Els Caps d'Estat i de Govern de l'Alemanya Frana, Itlia, Regne Unit, Estats Units i Jap reunits en Rambouillet, subratllen la necessitat de recuperaci econmica en els pasos industrialitzats. ;
1-2 de desembre: El Consell Europeu es reuneix a Roma. Es discuteix l'elecci del Parlament Europeu per sufragi universal, la unificaci de passaports i la representaci comunitria nica en el dileg Nord-Sud. ;
15 de desembre: Se signa el Conveni sobre la patent comunitria.

1976 ;
1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidncia del CCE. ;
9 de febrer: El Consell protegeix la sollicitud d'adhesi de Grcia. ;
1-2 d'abril: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Pasos Baixos assumeix la Presidncia del CCE. ;
12-13 de juliol: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. S'acorda el nombre i distribuci d'escons del Parlament que es triar per sufragi universal. ;
29-30 d'octubre: Es reuneix a La Haia el Consell Europeu. Declaraci sobre la construcci de la Uni Europea. ;

1977 ;
1 de gener: Regne Unit assumeix la Presidncia del CCE. ;
6 de gener: Assumeix la nova Comissi sota la Presidncia Jenkins. ;
25-26 de mar: Es reuneix a Roma el Consell Europeu. ;
28 de mar: Portugal sollicita la seva adhesi a les Comunitats Europees. ;
29-30 de juny: Es reuneix en Londres el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Blgica assumeix la Presidncia del CCE. ;
28 de juliol: Espanya sollicita la seva adhesi a les Comunitats Europees. ;
5-6 de novembre: Es reuneix a Brusselles del Consell Europeu. ;

1978 ;
1 de gener: Dinamarca assumeix la Presidncia del CCE. ;
22-24 de mar: Desprs de les consultes CEE-Jap celebrades a Tquio de pronuncia una declaraci conjunta sobre les mesures per a superar els problemes suscitats per l'excedent de la balana comercial a favor del pas asitic. ;
7-8 d'abril: Es reuneix a Copenhaguen el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidncia del CCE. ;
6-7 de juliol: Es reuneix en Bremen el Consell Europeu. Acord sobre una estratgia per a arribar a un major ndex de creixement econmic, reduir l'atur i crear un sistema monetari europeu (SME). ;
4-5 de desembre: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. Creaci del sistema monetari europeu basat en l'ECU. ;

1979 ;
1 de gener: Frana assumeix la Presidncia del CCE. ;
5 de febrer: Inauguraci de les negociacions d'adhesi d'Espanya. ;
12-13 de mar: Es reuneix a Pars el Consell Europeu. Entra en vigor el sistema monetari europeu. ;
16 de mar: Mor Jean Monnet. ;
7-10 de maig: Primeres eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe. ;
21-22 de maig: Es reuneix a Estrasburg el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Irlanda assumeix la Presidncia del CCE. ;
17-20 de juliol: Sessi inaugural a Estrasburg del primer Parlament triat per sufragi directe. Simone Veil s triada Presidenta. ;
19 de setembre: Signatura per la Comunitat del Conveni del Consell d'Europa sobre la protecci de la fauna europea i dels seus hbitats naturals. ;
29-30 de novembre: Es reuneix a Dubln el Consell Europeu.

 Dcada del 1980 .

1980 ;
1 de gener: Itlia assumeix la Presidncia del CCE. ;
27-28 d'abril: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu. Es debat la contribuci britnica al pressupost de la comunitat. ;
30 de maig: El Consell assoleix un comproms per a la contribuci del Regne Unit al pressupost comunitari. ;
12-13 de juny: Es reuneix a Vencia el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Luxemburg assumeix la Presidncia del CCE. ;
18 de setembre: Signatura de l'Acord marc de cooperaci amb Brasil. ;
1-2 de desembre: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu. S'adopten decisions sobre les ajudes que es van concedir a Polnia. ;

1981 ;
1 de gener: Pasos Baixos assumeix la Presidncia del CCE. Grcia es converteix en membre de la Comunitat Europea. Ara es parla de "Els deu". ;
20 de gener: La nova Comissi inicia funcions amb Gaston Thorn com President. ;
23-24 de mar: Es reuneix a Maastricht el Consell Europeu. ;
29-30 de juny: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Regne Unit assumeix la Presidncia del CCE. ;
7 de novembre: Frana i Alemanya presenten el Pla Genscher-Colombo o "Acta Europea" per a millorar els mecanismes institucionals. ;
26-27 de novembre: Es reuneix a Londres el Consell Europeu.


1982 ;
1 de gener: Blgica assumeix la Presidncia del CCE. ;
19 de gener: Pieter Dankert s triat President del Parlament Europeu. ;
23 de febrer: Groenlndia opta per retirar-se de la Comunitat. ;
29-30 de mar: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;
28-29 de maig: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Dinamarca assumeix la Presidncia del CCE. ;
1 d'octubre: Entra en vigor l'Acord marc de cooperaci amb Brasil. ;
3-4 de desembre: Es reuneix a Copenhaguen el Consell Europeu. Es confirma el comproms poltic en favor de l'ampliaci. ;

1983 ;
1 de gener: Alemanya assumeix la Presidncia del CCE. ;
21-22 de mar: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;
17-19 de juny: Es reuneix a Stuttgart el Consell Europeu. Els Caps d'Estat i de Govern i els Ministres d'Afers exteriors signen una Declaraci Solemne sobre la Uni Europea. ;
1 de juliol: Grcia assumeix la Presidncia del CCE. ;
14 de setembre:El diputat Altiero Spinelli presenta al Parlament Europeu un Projecte de Tractat per a la Fundaci de la Uni Europea. ;
4-6 de desembre: Es reuneix a Atenes el Consell Europeu. ;
17 de desembre: Se signa a Cartagena d'ndies un Acord de cooperaci econmica amb els pasos del Pacte Andino. ;

1984 ;
1 de gener: Frana assumeix la presidncia del CCE. ;
14 de febrer: El Parlament Europeu aprova el Projecte de Tractat per a la Fundaci de la Uni Europea. ;
19-20 de mar: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu.
14 i 17 de juny: Se celebren eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal. ;
25-26 de juny: Es reuneix a Fontainebleau el Consell Europeu. S'assoleix un acord sobre la compensaci que es concedir al Regne Unit per a reduir la seva contribuci al pressupost comunitari. ;
1 de juliol: Irlanda assumeix la presidncia del CCE. ;
13 de juliol: Se signa a Saarbrcken l'Acord franc-alemany sobre l'abolici gradual dels controls fronterers. ;
24 de juliol: Pierre Pflimlin es triat President del Parlament Europeu. ;
3-4 de desembre: Es reuneix a Dubln el Consell Europeu. ;

1985 ;
1 de gener: Itlia assumeix la presidncia del CCE. S'expedeixen en la majoria dels Estats membres els primers passaports europeus. ;
7 de gener: Entra en funcions la nova Comissi presidida per Jacques Delors. ;
1 de febrer: Groenlndia abandona la Comunitat per roman associada com a territori d'ultramar. ;
29-30 de mar: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. S'accepta l'adhesi d'Espanya i Portugal. ;
14 de juny: Se signa a Schengen l'Acord de Schengen sobre l'eliminaci de controls fronterers entre Alemanya, Blgica, Frana, Luxemburg i els Pasos Baixos. ;
28-29 de juny: Es reuneix a Mil el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Luxemburg assumeix la presidncia del CCE. ;
2-4 de desembre: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu. S'acorda l'elaboraci d'una Acta nica Europea. ;

1986 ;
1 de gener: Pasos Baixos assumeix la presidncia del CCE. Adhesi d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees. Ara es parla dels dotze. ;
17 i 28 de febrer: Se signa a Luxemburg i L'Haia l'Acta nica Europea per la qual es modifica el Tractat de Roma. ;
29 de maig: La Bandera de la Uni Europea s'hissa per primera vegada davant l'edifici Berlaymont, els sons de l'himne Europeu. ;
26-27 de juny: Es reuneix a L'Haia el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Regne Unit assumeix la presidncia del CCE. ;
5-6 de desembre: Es reuneix a Londres el Consell Europeu. ;

1987 ;
1 de gener: Blgica assumeix la presidncia del CCE. ;
20 de gener: Lord Henry Plumb s triat President del Parlament Europeu. ;
14 de mar: Turquia sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
29-30 de juny: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Dinamarca assumeix la presidncia del CCE. Entra en vigor l'Acta nica Europea. ;
4-5 de desembre: Es reuneix en Copenhaguen el Consell Europeu. ;

1988 ;
1 de gener: Alemanya assumeix la presidncia del CCE. ;
11-13 de febrer: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;
27-28 de juny: Es reuneix a Hannover el Consell Europeu. S'expressa l'inquietud davant els perills que amenacen el medi ambient i es designa un comit com a guia cap a la uni monetria. S'acorda renovar el mandat de Delors com a President de la Comissi. ;
1 de juliol: Grcia assumeix la presidncia del CCE. ;
2-3 de desembre: Es reuneix a Rodes el Consell Europeu. ;

1989 ;
1 de gener: Espanya assumeix la presidncia del CCE. ;
15-18 de juny: Se celebren eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal. ;
26-27 de juny: Es reuneix a Madrid el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Frana assumeix la presidncia del CCE. ;
17 de juliol: ustria sollicita oficialment l'adhesi a la Comunitat Europea. ;
8-9 de desembre: Es reuneix a Estrasburg el Consell Europeu.

 Dcada del 1990 . 

1990 ;
1 de gener: Irlanda assumeix la presidncia del CCE. ;
25-26 de juny: Es reuneix a Dubln el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Itlia assumeix la presidncia del CCE. ;
3 de juliol: Xipre sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
16 de juliol: Malta sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
3 d'octubre: Reunificaci d'Alemanya. La regi de l'Antiga Alemanya de l'Est passa a formar part de les Comunitats Europees. ;
27 de novembre: Itlia signa l'Acord de Schengen. ;
14-15 de desembre: Es reuneix a Roma el Consell Europeu. ;

1991 ;
1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidncia del CCE. ;
28-29 de juny: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Pasos Baixos assumeixen la Presidncia del CCE. Sucia sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
26 de novembre: La Comunitat ingressa en la Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentaci (FAO). ;
9-10 de desembre: Es reuneix a Maastricht el Consell Europeu. Acord sobre el projecte de Tractat de la Uni Europea. ;

1992 ;
1 de gener: Portugal assumeix la presidncia del CCE. ;
7 de febrer: Se signa a Maastricht el Tractat de la Uni Europea pels Ministres d'Afers exteriors i d'Economia dels Estats membres. ;
18 de mar: Finlndia sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
20 de maig: El govern de Sussa sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees (per la majoria de l'electorat sus es pronuncia en contra de l'adhesi). ;
2 de juny: Referndum a Dinamarca, contrari a la ratificaci del Tractat de la Uni Europea. ;
3-14 de juny: La comunitat participa en la Conferncia de Ro. ;
26-27 de juny: Es reuneix a Lisboa el Consell Europeu. ;
1 de juliol: El Regne Unit assumeix la presidncia del CCE. ;
2 de juliol: Luxemburg ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;
31 de juliol: Grcia ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;
20 de setembre: Frana ratifica el Tractat de la Uni Europea via referndum. ;
26 d'octubre: Itlia ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;
4 de novembre: Blgica ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;
25 de novembre: Noruega sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
11 de desembre: Portugal ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;
11-12 de desembre: Es reuneix a Edimburg el Consell Europeu, en el qual s'ofereix a Dinamarca la possibilitat de celebrar un segon referndum sobre la ratificaci del Tractat. ;
15 de desembre: Pasos Baixos ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;
18 de desembre: Alemanya ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;

1993 ;
1 de gener: Dinamarca assumeix la Presidncia del CCE. Entra en vigor el mercat nic europeu. ;
18 de maig: Dinamarca es pronuncia a favor del Tractat sobre la Uni Europea en un segon referndum. ;
21-22 de juny: Es reuneix a Copenhaguen el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Blgica assumeix la Presidncia del CCE. ;
19 de juliol: Adopci pel consell del programa TACIS. ;
2 d'agost: Regne Unit ratifica el Tractat de la Uni Europea. ;
29 d'octubre: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;
1 de novembre: Finalitzen tots els procediments de ratificaci i entra en vigor el Tractat de la Uni Europea. ;
9 de desembre: Bors Yeltsin, Jacques Delors i el President del Consell Europeu, Jean Luc Dehaene, signen una declaraci per la qual es consoliden les relacions entre la Federaci Russa i la UE. ;
10-11 de desembre: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;

1994 ;
1 de gener: Grcia assumeix la Presidncia del Consell de la Uni Europea (CUE). ;
9-10 de mar: Sessi inaugural del Comit de les Regions. ;
31 de mar: Hongria sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
5 d'abril: Polnia sollicita oficialment l'adhesi a les Comunitats Europees. ;
9-12 de juny: Eleccions directes al Parlament Europeu. ;
12 de juny: ustria. La majoria de l'electorat es pronuncia a favor de l'adhesi a la UE. ;
24-25 de juny: Es reuneix a Corf el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidncia del CUE. ;
19-26 de juliol: Primera sessi, a Estrasburg, del nou Parlament Europeu. Klaus Hnsch s triat President. ;
16 d'octubre: Finlndia. La majoria de l'electorat es pronuncia a favor de l'adhesi a la UE. ;
13 de novembre: Sucia. La majoria de l'electorat es pronuncia a favor de l'adhesi a la UE. ;
15 de novembre: Primera reuni, a Frankfurt del Meno, del Consell de l'Institut Monetari Europeu. ;
28 de novembre: Noruega. La majoria de l'electorat es pronuncia en contra de l'adhesi a la UE. ;
6 de desembre: El Consell adopta el programa Leonardo da Vinci sobre formaci contnua. ;
9-10 de desembre: Es reuneix a Essen el Consell Europeu. ;
17 de desembre: A la ciutat de Lisboa se signa la Carta Europea de l'Energia. ;

1995 ;
1 de gener: Frana assumeix la Presidncia del CUE. ustria, Finlndia i Sucia es converteixen en membres de la UE. ;
14 de mar: Signatura pel consell i el Parlament del programa Scrates en el camp de l'educaci. ;
26 de mar: Entra completament en vigor l'Acord de Schengen. ;
28 d'abril: ustria signa l'Acord de Schengen. ;
22 de juny: Romania presenta la seva sollicitud adhesi a la UE. ;
27 de juny: Eslovquia presenta la seva sollicitud d'adhesi a la UE. ;
26-27 de juny: Es reuneix a Cannes el Consell Europeu. Es confirma per al 1 de gener de 1999 el pas a la moneda nica. ;
1 de juliol: Espanya assumeix la Presidncia del CUE. ;
13 d'octubre: Letnia presenta la seva sollicitud d'adhesi a la UE. ;
24 de novembre: Estnia presenta la seva sollicitud d'adhesi a la UE. ;
8 de desembre: Litunia presenta la seva sollicitud d'adhesi a la UE. ;
15-16 de desembre: Es reuneix a Madrid el Consell Europeu.

1996 ;
1 de gener: Itlia assumeix la Presidncia del CUE. Entra en vigor la uni duanera amb Turquia. ;
17 de gener: Repblica Txeca presenta la seva sollicitud d'adhesi a la UE. ;
10 de juny: Eslovnia presenta la seva sollicitud d'adhesi a la UE. ;
21-22 de juny: Es reuneix a Florncia el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Irlanda assumeix la Presidncia del CUE. ;
13-14 de desembre: Es reuneix a Dubln el Consell Europeu. ;
16 de desembre: Se celebra a Washington, DC una cimera entre Estats Units i la UE. ;
19 de desembre: Dinamarca, Finlndia i Sucia signen l'acord de Schengen. ;

1997 ;
1 de gener: Pasos Baixos assumeix la Presidncia del CUE. ;
16-17 de juny: Es reuneix a Amsterdam el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Luxemburg assumeix la Presidncia del CUE. ;
2 d'octubre: Els ministres d'Afers exteriors dels Estats membres de la UE signen el Tractat d'Amsterdam. ;
26 de novembre: La Comissi adopta un Llibre Blanc sobre les fonts d'energia renovables. ;
8 de desembre: Se signen un acord d'Associaci econmica, de coordinaci poltica i de cooperaci amb Mxic. ;
12-13 de desembre: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu. ;

1998 ;
1 de gener: Regne Unit assumeix la Presidncia del CUE. ;
3-4 d'abril: Se celebra a Londres la segona Cimera Europa-sia. ;
29 d'abril: Se signa a Nova York el Protocol de Kioto sobri el canvi climtic. ;
1 de maig: Entra en vigor l'Acord marc de cooperaci entre la UE i els pasos membres de l'acord de Cartagena. ;
1 de juny: Es crea el Banc Central Europeu (BCE). ;
1 de juliol: ustria assumeix la Presidncia del CUE. ;
11-12 de desembre: Es reuneix a Viena el Consell Europeu. ;

1999 ;
1 de gener: Alemanya assumeix la presidncia del CUE. Implantaci oficial de l'euro. Alemanya, ustria, Blgica, Espanya, Finlndia, Frana, Irlanda, Itlia, Luxemburg, els Pasos Baixos i Portugal adopten l'euro com moneda oficial. ;
15-16 d'abril: Se celebra a Stuttgart la tercera Conferencia Euromediterrnea, amb la participaci de Lbia per primera vegada com convidat especial. ;
1 de maig: Entra en vigor el Tractat d'Amsterdam. ;
3-4 de juny: Es reuneix a Colnia el Consell Europeu. S'adopta l'estratgia comuna de la UE referent a Rssia. Es designa a Javier Solana Alt Representant per a la PESC i Secretari General del Consell. ;
10-13 de juny: Eleccions al Parlament Europeu. ;
1 de juliol: Finlndia assumeix la presidncia del CUE. ;
20 de gener: El nou Parlament Europeu tria President a Fontaine.

 Dcada del 2000 .

2000 ;
1 de gener: Portugal assumeix la Presidncia del CUE. ;
28 de juny: Celebraci de la primera cimera a l'ndia a Lisboa. ;
1 de juliol: Frana assumeix la Presidncia del CUE. ;
28 de setembre: Dinamarca celebra un referndum que rebutja integrar-se amb la moneda nica europea. ;
7-9 de desembre: Es reuneix a Nia el Consell Europeu. La Conferncia Intergovernamental finalitza amb un acord sobre el Tractat de Nia. ;

2001 ;
1 de gener: Sucia assumeix la Presidncia del CUE. ;
2 de gener: Grcia es converteix en el membre nombre 12 de la zona euro. ;
26 de febrer: Se signa el Tractat de Nia que modifica el Tractat de la Uni Europea i els Tractats constitutius de les Comunitats Europees. ;
23-24 de mar: Es reuneix a Estocolm el Consell Europeu. ;
7 de maig: Irlanda, l'electorat vota en contra del Tractat de Nia. ;
1 de juliol: Blgica assumeix la Presidncia del CUE. ;
14-15 de desembre: Es reuneix a Laeken el Consell Europeu. ;

2002 ;
1 de gener: Espanya assumeix la Presidncia del CUE. Entren en circulaci els bitllets i monedes euro en els dotze pasos membres de la zona euro: Alemanya, ustria, Blgica, Espanya, Finlndia, Frana, Grcia, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Pasos Baixos i Portugal. ;
15 de gener: El Parlament Europeu tria de President a Pat Coix. ;
28 de febrer: L'euro es converteix en l'nica moneda oficial, una vegada que el perode de doble circulaci ha finalitzat. ;
15-16 de mar: Es reuneix a Barcelona el Consell Europeu. ;
26 de mar: Es llana el sistema de posicionament europeu Galileu. ;
31 de maig: La UE ratifica el Protocol de Kyoto. ;
21-22 de juny: Es reuneix a Sevilla el Consell Europeu. ;
1 de juliol: Dinamarca assumeix la Presidncia del CUE. ;
23 de juliol: Expira el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), desprs de cinquanta anys en vigor. ;
19 d'octubre: Irlanda vota a favor del Tractat de Nia en un segon referndum. ;
12-13 de desembre: Es reuneix a Copenhaguen el Consell Europeu. ;

2003 ;
1 de gener: Grcia assumeix la Presidncia del CUE. ;
1 de febrer: Entra en vigor el Tractat de Nia. ;
20-21 de mar: Se celebra el tercer Consell Europeu de primavera a Brusselles. Es debat la situaci de l'Iraq. ;
16 d'abril: Se signa a Atenes el Tractat d'Adhesi a la UE de la Repblica Txeca, Xipre, Estnia, Letnia, Litunia, Hongria, Malta, Polnia, Eslovnia i Eslovquia. ;
20-21 de juny: Es reuneix a Salnica el Consell Europeu. S'acull el projecte de Constituci de la UE. ;
1 de juliol: Itlia assumeix la Presidncia del CUE. ;
14 de setembre: Sucia. La majoria dels votants rebutja l'adopci de la moneda nica europea. ;
12-13 de desembre: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;


2004 ;
1 de gener: Irlanda assumeix la Presidncia del CUE. ;
27 d'abril: Solana es reuneix amb Muamar Gadafi a Brusselles. ;
1 de maig: Ampliaci sense precedents: Repblica Txeca, Xipre, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia, la Repblica Eslovaca i Eslovnia es fan membres de la UE. ;
10-13 de juny: Eleccions al Parlament Europeu per a la seva sisena legislatura fins a 2009.
29 de juny: Consell de Caps d'Estat o de Govern a Brusselles. Es nomena a Solana Alt Representant per a la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna de la UE. ;
1 de juliol: Pasos Baixos assumeixen la Presidncia del CUE. ;
20 de juliol: El Parlament Europeu tria com a President del mateix a Josep Borrell. ;
26 d'octubre: El President de la Comissi designat, Jos Manuel Duro Barroso, retira la proposta de la nova Comissi Europea. ;
29 d'octubre: Els Caps d'Estat i de Govern i els Ministres d'Afers exteriors de la UE signen el Tractat pel qual s'estableix una Constituci per a Europa. ;
18 de novembre: El Parlament Europeu aprova la nova Comissi presentada per Duro. ;
16-17 de desembre: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu. ;

2005 ;
1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidncia del CUE. ;
20 de febrer: Espanya. Els votants aproven via referndum el Tractat Constitucional. ;
13 d'abril: El Parlament Europeu aprova l'entrada de Romania i Bulgria en la UE. ;
10 de maig: 15 Cimera UE-Rssia a Moscou. Es discuteixen els "Quatre espais comuns" ;
29 de maig: Els votants francesos diuen NO al Tractat Constitucional. ;
1 de juny: Els neerlandesos diuen NO al Tractat Constitucional. ;
1 de juliol: Regne Unit assumeix la Presidncia del CUE. ;
10 de juliol: Els votants luxemburguesos voten S a la ratificaci del Tractat Constitucional. ;
5 de setembre: En el marc del trent aniversari de l'establiment de les relacions bilaterals, se celebra la vuitena cimera anual amb Xina. ;
15-16 de desembre: Es reuneix a Brusselles el Consell Europeu i assoleix un acord sobre el pressupost comunitari per al perode 2007-2013. Tamb s'atorga a l'Antiga Repblica Iugoslava de Macednia (ARYM) el status de candidata a l'adhesi en la UE.

2006 ;
1 de gener: ustria assumeix la Presidncia del CUE. ;
 El 16 de juny de 2006 els caps d'Estat i de Govern dels Vint-i-cinc van aprovar la proposta de la Comissi Europea de l'entrada d'Eslovnia en l'Euro per al 1 de gener de 2007. ;
1 de juliol: Finlndia assumeix la Presidncia del CUE. ;

2007 ;
1 de gener: Bulgria i Romania s'adhereixen a la Uni Europea. Eslovnia deixa la seva moneda tolar per a entrar en la zona euro com a moneda oficial. Litunia s rebutjada per a entrar en la zona euro. ;
16 de gener Bulgria i Romania voten per primera vegada en el Parlament Europeu, que t 785 eurodiputatts.

 Vegeu tamb .
Comissi Europea;
Eleccions europees;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140863" title="Regne de Toro" nonfiltered="1835" processed="1821" dbindex="57579">

Toro s un dels quatre regnes tradicionals dins les fronteres d'Uganda. Fou fundat el 1822 quan l'omukama Kaboyo Olimi I, el fill gran de l'omukama Nyamutukura Kyebambe III, es va rebellar i establ el seu propi regne independent. El 1876 fou reincorporat al regne de Bunyoro, per es va tornar a independitzar el 1891.

Com Buganda, Bunyoro, Busoga i Nkore,La monarquia de Toro fou abolida el 1967 pel govern d'Uganda, per fou reinstaurada el 1993. 

 Histria .

Desprs d'una dinastia llegendria, Toro fou part de l'imperi de Kitara. El fill del rei Kyebambe III de Bunyoro-Kitara, Kaboyo Kasunsunkwanzi Olimi I, es va rebellar vers el 1822 i va formar un regne a Toro (terres de les que havia estat una mena de governador) al sud de Kitara, amb frontera al nord al riu Muziizi. A la mort del pare va renunciar al tron de Bunyoro-Kitara. Els reis eren els "rukirabasaija omukama" i els seus fills i germans els omubiito (prnceps). 

El seu successor fou (vers 1860) el seu fill Kazana Ruhaga, que fou enderrocat pel seu germ Nyaika Kasunga, per aquest fou enderrocat al cap de poc temps per un altre germ, Kato Rukidi, amb ajut de Buganda. Kasunga va fugir a la zona de riu Congo, a Mboga, per al cap de no gaire temps Kato Rukidi fou enderrocat pels mateixos mercenaris bugandesos que l'havien posat al tron. Kasunga va tornar llavors i fou reconegut rei. Es va enfrontar al rei Kabalega de Bunyoro-Kitara, quan va enviar al seus homes a la ciutat de Mwenge per agafar algunes de les vaques reials de Kabalega; aquest en revenja va enviar la seva gent i 40 mercenaris nubis per capturar a Kasunga, per aquest els va rebutjar. Va morir vers 1872 i el va succeir el seu fill Mukabirere Olimi II.

Kabalega va seguir la lluita contra Toro. Vers 1872 un prncep de Toro, Mukarasa, germ del rei, s'havia rebellat i dominava la regi de Busongora, al sud de Toro, de la que es va declarar rei. Durant aquest enfrontament, a l'entorn de 1873, Kabalega es va presentar al regne amb les seves forces i va obtenir una fcil victria. La famlia reial de Toro fou capturada i portada a Bunyoro, per el clan reial babiito va poder salvar al prncep Kasagama, fill d'Olimi II, que fou portat a Ankole. El regne de Busongora fou tamb ocupat i Mukarasa portat a Bunyoro presoner. Toro va quedar annexionat.

Un prncep de Toro, Nyamuyonjo Kakende, net del rei Kaboyo Olimi I, amb ajut de Buganda, es va revoltar i va poder expulsar a les forces de Bunyoro i es va proclamar rei; Kabalega va enviar una expedici i va obligar a Kakende a fugir a Buganda on desprs va morir de sfilis.

Per Kabalega fou derrotat el 14 d'agost de 1891 pel capit Lugard, agent de la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental, que havia estat enviat a la zona i que portava una tropa mercenria nbia. Aquestos nubis es van establir a Toro i van formar una comunitat que encara existeix. Lugard va retornar Toro al seu legtim hereu el prncep Kasagama, proclamar rei el 1891 amb el nom de Daudi Kyebambe Kasagama (Kasagama Kyebambe IV), que va ajudar als britnics contra Bunyoro i va cooperar amb les forces colonials, i va introduir el cristianisme. Quan els nubis es van revoltar contra els britnics, el rei es va posar al costat d'aquestos i va rebre en premi una medalla de la reina Victria. El 1896 es va fer cristi. El 1900 va signar el tractat de protectorat amb Sir H. Johnston, que va incloure Toro dins el Protectorat de l'frica Oriental Britnica, esdevingut Protectorats de l'frica Oriental Britnica i Uganda el 1901 (format pel protectorat de l'frica Oriental Britnica i el Protectorat d'Uganda). Va participar a la I Guerra Mundial amb un contingent al costat dels aliats, i va rebre per l'orde M.B.E. del rei Jordi VI d'Anglaterra. Els seus fills Hosea Nyabongo i Jordi Rukidi foren educats en escoles britniques cristianes. Va morir el 29 de gener de 1929 i el va succeir el seu fill Jordi Kamurasi Rukidi III que havia servit als "King's African Rifles (K.A.R.)" durant la I Guerra Mundial i era tinent de l'exrcit, i ms tard fou fet cavaller per la reina Isabel II (que va pujar al tron el 1952) sent conegut popularment com Sir Jordi. Durant el seu regnat es va encoratjar l'educaci; la seva filla Elizabeth Bagaaya, fou la tercera graduada africana de la universitat de Cambridge.

Rukidi III va morir el 21 de desembre de 1965 i el va succeir el seu fill Patrick Matthew Kaboyo Olimi VII. El 8 de setembre de 1967 es va proclamar a Uganda la Repblica i es van abolir els regnes. Aquesta abolici no fou derogada fins el 27 de juliol de 1993 per Yoweeri Museveni; llavors Olimi III va tornar a ser rei fins a la seva mort el 26 d'agost de 1995, quan el va succeir el seu fill de quatre anys Oyo Nyimba Kabamba Iguru Rukidi IV, sota un consell de regncia de tres membres.

 Capital i divisi administrativa .

La capital s Fort Portal. Est dividit en tres districtes: Kabarole, Kamwenge i Kyenjojo, al seu torn divisits en 8 comtats, 36 suncomtats i 177 parrquies.

Omukames (reis) de Toro.

Kaboyo Olimi I 1822- vers 1860;
Kazana Ruhaga vers 1860;
Nyaika Kasunga Kyebambe I vers 1865;
Kato Rukidi I vers 1870-1871;
Nyaika Kasunga Kyebambe I vers 1871-1872 ;
Mukabirere Olimi II vers 1872-1873;
Mukarasa vers 1872-1874 rebel a Busongora;
A Bunyoro vers 1874-1875;
Nyamuyonjo Kakende vers 1875-1876 ;
a Bunyoro 1876- 1891;
Kasagama Kyebambe IV 1891- 1894;
A Bunyoro 1893-1894;
Kasagama Kyebambe IV 1894- 1929;
George David Matthew Kamurasi Rukidi III 1929-1965;
Patrick David Matthew Rwamuhokya Olimi III 1965- 1967;
Regne abolit, Olimi III conserva el ttol;
Rwamuhoka Olimi III 1993-1995 (restaurat);
Oyo Nyimba Kabamba Iguru Rukidi IV 1995-;

 Bandera .


La bandera s'esmenta sempre en els mateixos colors per amb el groc al pal a comenaments del segle i al vol el 1965, en horitzontal. 

El 1995 es va adoptar la bandera en franjas horitzontals, blau a sobre i groc a la part inferior, i l'escut al mig, en marron a les banderes comuns i a tot color a les ceremnials.

Enllaos externs.
Regne de Toro;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140866" title="Ermessenda de Cardona" nonfiltered="1836" processed="1822" dbindex="57580">
Ermessenda de Cardona (~1060-1090). Filla del vescomte Ramon Folc I de Cardona. El ttol de vescomte de Cardona va passar directament del seu pare al seu fill Bernat Amat de Claramunt, sense que ella sigui considerada vescomtessa. 

El seu pare mor en 1086, el mateix any del naixement del seu fill i hereu al ttol. Quan ella mor en 1090, el seu fill Bernat Amat de Claramunt noms tenia quatre anys i heret el vescomtat de Cardona. Fins el 1099, l'oncle d'Ermessenda de Cardona i bisbe de Barcelona Folc II de Cardona, reg el vescomtat a causa de la curta edat de Bernat.


 Antecedents familiars . 
Fill de Ramon Folc I de Cardona i d'Ermessenda.


 Npcies i descendents .
Es cas amb Deodat de Claramunt, senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona. Tingueren quatre fills:

Bernat Amat I, vescomte de Cardona.
Guillem de Claramunt en 1174.  ;
Pere Deodat de Claramunt. ;
Ramon Folc de Claramunt. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140869" title="Robert Kubica" nonfiltered="1837" processed="1823" dbindex="57581">


Robert Kubica (n. 7 de desembre de 1984, a Cracovia, Polnia) s un pilot de Frmula 1.

Va comenar a crrer com molts altres pilots de F1 als karts, passant desprs per la Frmula 3 i la  Frmula Renault on va conquerir el ttol de l'any 2005.

Va fer proves amb les escuderies de Frmula 1 Renault F1 i Minardi. ja a l'any 2006 va fitxar com a tercer pilot per l'escuderia BMW Sauber, participant amb  bons resultats als entrenaments lliures dels divendres.

Al Gran Premi d'Hongria de 2006, va tenir la seva oportunitat al substituir al seu company d'equip Jacques Villeneuve. En aquesta carrera va sortir 10 a la graella de sortida, aconseguint al final de la cursa un meritori set lloc. L'allegria per dur poc perqu se sancionat degut  a que el seu monoplaa no feia el pes mnim exigit, amb el que li van ser retirats els dos punts que havia sumat.

Al Gran Premi d'Itlia de 2006, aconsegueix el primer podi de la seva carrera, acabant 3.

A la temporada 2007 s pilot oficial de BMW-Sauber.
Desprs de abandonar a les dues primeres curses, comena a puntuar amb bons quarts o cinquens llocs.

Al Gran Premi de Canad de 2007 pat un esgarrifs accident. Desprs de xocar a 280 km/h contra un mur, el seu cotxe es desintegr per la part de davant i rebot contra la paret, travessant la pista fent voltes de campana i tornant a xocar amb el mur oposat. Kubica va quedar immbil dins les restes de cotxe, redut a noms la cllula de supervivncia. Desprs d'uns moments d'angstia, els serveis mdics informaren que el pilot polons havia sortit miraculosament ills de l'accident. A mesura que passaven les hores, es conegueren detalls de les possibles lesions, que finalment es quedaren en una torcedura de turmell i una commoci cerebral. Kubica va salvar la vida grcies al seu dispositiu HANS, que va impedir que es trenqus el coll. El Vatic, per la seva banda, diu que el va salvar Joan Pau II, de qui Kubica porta sempre una foto al monoplaa.

A la temporada segent, la del 2008, continu com a pilot de l'escuderia BMW-Sauber. Al llarg de les primeres curses de la temporada, feu uns molts bons resultats, cosa que, d'una banda, confirm els progressos de BMW, i, de l'altra, el confirm com un dels 6 millors pilots de la graella. Tant s aix, que al GP del Canad d'aquell any -al mateix circuit que, un any abans, pat el pitjor accident de la seva carrera- guany la seva primera cursa. Posteriorment, en les tres segents curses, el seu rendiment baix una mica, amb un cinqu lloc al GP de Frana, un abandonament al GP de la Gran Bretanyai un set lloc al GP d'Alemanya.


 Palmars .

 Abans de la F1 .

 2005: Frmula Renault 3.5 World Series (Epsilon Euskadi), Campi;
 2004: Frmula 3 Euroseries, 7. (Mcke) ;
 2003: Frmula 3 Euroseries, 12. (Prema) - Frmula 3 inglesa (Prema, 2 curses) ;
 2002: Frmula Renault 2000 Eurocup, 7. - Frmula Renault italiana, 2. ;
 2001: Frmula Renault 2000 Eurocup, 14. - Frmula Renault italiana, 12. (algunes curses) ;
 2000: Karts;
 1999: Karts;
 1998: Karts;
 1997: Karts;
 1996: Karts;
 1995: Karts;

 A la Frmula 1 .


 
()

 Enllaos externs .



Pgina oficial;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140870" title="s negre" nonfiltered="1838" processed="1824" dbindex="57582">

L's negre o baribal (Ursus americanus) s l's ms com a Amrica del Nord. Es troba en una rea geogrfica que s'estn del nord del Canad i d'Alaska a Mxic. s present de les costes atlntiques al costes pacfiques d'Amrica del Nord. Se'l pot trobar en 39 dels 50 estats americans i a totes les provncies canadenques. La poblaci d'ssos negres era sens dubte de 2 milions d'individus abans. Avui, l'espcie s protegida i es considera que existeix ms de 600.000 ssos negres en aquest continent.

Encara que el nom com s s negre indica una caracterstica associada al color, encara que no ha de ser considerada literalment per a referir-se a l'espcie Ursus americanus, ja que la coloraci varia tant entre els individus i les regions, que fins i tot hi ha poblacions d'ssos "negres" i  de color blanc en una illa de la Columbia Britnica, en Canad. 

La seva imatge s'ha popularitzat a nivell mundial a travs d'innombrables histries i personatges de caricatures. s un animal bastant abundant que s'adapta millor a la presncia humana que altres espcies d'ssos. Les estratgies desenvolupades per al seu estudi i conservaci, han servit de model per a conixer millor l'ecologia d'altres ssos ms extranys.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140873" title="Xosa" nonfiltered="1839" processed="1825" dbindex="57583">

El xosa o xhosa (IPA: , en xosa isiXhosa) s una llengua nigerocongolesa parlada pels xoses, un dels pobles dominants de Sud-frica. s una de les vuit llenges  oficials de Sud-frica. s parlada per aproximadament 7,9 milions de persones, un 18% de la poblaci sudafricana.  El nom de la llengua, "xosa", comena amb un clic consonntic, tret caracterstic de la llengua.

Histria.

El nom xosa es refereix a un dels seus caps llegendaris. Els membres del grup tnic que parla xosa es refereixen a si mateixos com a amaXhosa i anomenen la seva llengua isiXhosa. Gaireb totes les llenges amb clics consonntics sn llenges khoisnides i la presncia d aquests clics en el xosa demostra la forta interacci histrica  amb els vens khoisnids. El nom xosa vol dir en khoisan "els homes enfadats".

Distribuci geogrfica.

La llengua representa la branca ms sudoccidental de la subfamlia nguni de les llenges bantu. El xosa s parlat com a llengua nadiua a Sud-frica, principalment a la provncia  de Cap Oriental. El nom zulu per a aquesta provncia s KwaXhosa, que voo dir 'llar dels xoses' (KwaZulu t el significat corresponent - 'llar dels zulus'). El xosa tamb s parlat al Cap Occidental - inclosa Ciutat del Cap   i a Johannesburg. El xosa s la segona llengua ms parlada arreu de Sud-frica.

Dialectes.

Endems de ser mtuament intelligible amb el zulu i molt relacionat amb les llenges bantu, de les quals forma part, el xosa t nombrosos dialectes. Hi ha un debat acadmic  sobre una exacta divisi dialectal. Els dialectes reconeguts actualment sn: xhosa (original), ngqika (considerat estndard), bhaca, mpondo, gcaleka, mfengu, thembu, bomvana, i mpondomise.

 Llengua .

Vocals.
El xosa t deu vocals: , [ ], , [ ] i , totes elles llargues i curtes, escrites com a a, e, i, o i u.

Tons.
El xosa s una llengua tonal, amb dos tons, alt i baix. No se solen representar en la llengua escrita, per quan es fa sn  a ,  ,  ,  . Les vocals llargues sn fonmiques, per usualment no s'escriuen diferenciadament, excepte  i .

 Consonants .

El xosa s ric en clics, en total n'hi ha 15.

Aquesta taula mostra els fonemes consonntics de la llengua, segons la pronunciaci en IPA a l esquerra, i l'ortografia a la dreta:



Hi ha dues consonants addicionals,  i , ambdues es pronuncien de manera similar a r.
 Literatura .
La producci literria es va potenciar des del 1884, quan es va editar el diari en xosa Imwo Zabantsundu. Els autors ms destacats, molts d'ells activistes poltics en contra de l'apartheid, han estat Samuel Edward Kruse Mqhayi (1875-1945) amb els poemes Ityala lama wele (El procs dels bessons, 1012), Imihobe namibongo (Cant de lloana, 1927), l autobiografia U Mqhayi wase Ntabozuku (Mqhayui de Mont Glria, 1912), Inauzu (Guany), Ulimo (Agricultura) i U don jadu (Qualsevol temps, 1933);James Ranisi Jolobe (1902-1976) amb Um yezo (Un hort, 1936), Uzagula (1923), A mavo (Impressions personals, 1951) i Poems of an African (Poemes d'un afric, 1946); Archibald Campbell Jordan (1906) amb Ingqumbo Yeminyana (La clera dels avantpassats, 1939); M. A. P. Ngani, amb Abantwana bethu; Davidson Don Tengo Jabavu (1885-1959) amb E Jerusalem, E America, imbumba yama nyama (1953), Isithuko (Insult, 1954) i Izidunsulwana (Monticles, 1948); H. H. Ndawi, J. Solelo, W. B. Rubasana i Guybon Bundlwana Sinxo (1902-1962) amb les novelles Unomsa (1922), Ufundisi (Ministeri de religi, 1927), el poema Thoba sikutyeli (Vine i deixa que t'expliqui, 1932) i el drama Imfene da Debeza (Babu de Debeza, 1925); i T. B. Soqa, autor d'Intlato ka xhosa (La vida dels xoses).

Enllaos externs.
  
 IsiXhosa (a UCLA Language Materials Project);
 Ethnologue = isiXhosa;
 Xhosa -> English ;
 Llengua i cultura dels xoses;
 PanAfrican L10n pgina sobre el xosa;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140874" title="cid gras trans" nonfiltered="1840" processed="1826" dbindex="57584">
Els cids grassos insaturats trans o greixos trans sn un tipus d'cid gras que es troba principalment en aliments industrialitzats com la margarina o pastissos entre d'altres. Aquest tipus de greix presenten en la seua cadena policarbonatada un o diversos enllaos en disposici trans.

Els cids grassos trans es formen en el procs de hidrogenaci parcial que es realitza sobre els greixos vegetals (amb insaturacions cis) per a utilitzar en diferents aliments, amb el fi de solidificar-los. A ms a ms promou la frescor, els dna textura i major estabilitat.

Aquest tipus d'enlla en cids grassos sn habituals a la llet i carn de remugants en un 2-5% del greix total. Abans noms es consumien aquest tipus de greix per la llet i carn de vedella en nivells saludables, ara amb la gran quantitat addicional d'ingesta d'aquest greix, mitjanant la ingesta de margarines i productes industrials, fa que els cid grassos cis normals de les membranes plasmtiques siguen desplaats per aquests i produeixen un augment de lipoprotenes LDL (colesterol ron) i una disminuci de les HDL (colesterol bo). Aquesta variaci provoca un major risc de sofrir malalties cardiovasculars com la hipertensi arterial, aterosclerosi o infart agut de miocardi.

 Estructura .
Donat que els dobles enllaos sn estructures rgides, les molcules que els contenen poden presentar-se en dues formes:  cis i trans. Els ismers trans tenen els grups semblants o idntics en cantons oposats respecte al doble enlla, mentre els cis els tenen a la mateixa banda.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140877" title="Telescopi espacial Spitzer" nonfiltered="1841" processed="1827" dbindex="57585">


El Telescopi Espacal Spitzer (SST en les seves sigles en angls)(conegut inicialment com Installaci de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en angls), s un observatori espacial infraroig, el quart i ltim dels Gran Observatoris de la NASA. 

Histria.

Va ser llenat el 25 d'agost de 2003 des del Centre Espacial Kennedy, usant com a vehicle de llanament un Delta 7920H ELV. 

Seguint la tradici, la NASA va batejar el telescopi desprs de la seva demostraci d'operaci amb xit el 18 de desembre de 2003. A diferncia de la majoria dels telescopis que sn nomenats per un grup de cientfics, el nom d'aquest telescopi va ser obtingut en un concurs obert noms a nens. El nom final prov del Doctor Lyman Spitzer Junior, considerat un dels cientfics ms influents del segle XX i un dels primers impulsors de la idea de telescopis espacials proposant aquest possibilitat als anys 40.

 Caracterstiques .

Mant una rbita heliocntrica i va equipat amb un telescopi de 85 cm de dimetre. La duraci de la missi Spitzer es d'un mnim de dos anys i mig, possiblement ampliat a cinc amb un cost total de 670 milions de dlars. Entre els reptes tecnolgics amb que s'ha trobat la missi, est al realitzaci del mirall principal, fet de Berilli.

Amb el telescopi Spitzer es volen estudiar els objectes freds que van des del Sistema Solar exterior fins als confins de l'univers. Aquest telescopi constitueix l'ltim element del programa de Grans observatoris de la NASA, i un dels principals elements del Programa de Recerca Astronmica dels Orgens (Astronomical Search for Origins Program). El telescopi cont tres instruments capaos d'obtenir imatges, realitzar fotometria en el rang de 3 a 180 micres i obtenir espectres de gran resoluci en el rang de 5 a 100 micres.

 Enllaos externs .

 Pgina del Telescopi Spitzer ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140883" title="Donus I" nonfiltered="1842" processed="1828" dbindex="57586">


Donus I. (Roma (?) -   11 d'abril de 678) va ser Papa de l'Esglsia  Catlica del 676 al 678.

Va nixer a Roma, per es desconeix la data. Se sap que era fill d'un rom anomenat Mauricius. Durant el seu breu pontificat, l'absncia de conflictes amb l'emperador bizant li va permetre l'embelliment arquitectnic de Roma, destacant el pavimentat dels voltants de la Baslica de San Pere. Tamb va incentivar els bisbes de Trveris (Alemanya) i de Cambridge (Anglaterra) perqu recolzessin les escoles que s'havien fundat en les seves dicesis.

Va aconseguir acabar amb el cisma obert a Ravena, per la pretensi del seu arquebisbe que volia una autonomia total, i va acabar prcticament amb l'heretgia monotelista que ja no comptava amb el suport de l'emperador Constant IV.

Va morir l'11 d'abril del 678 i va ser enterrat a la Baslica de San Pere.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140886" title="Organitzaci del futbol a Catalunya" nonfiltered="1843" processed="1829" dbindex="57587">
El futbol catal s organitzat per la Federaci Catalana de Futbol, tot i que els clubs de major nivell s'integren en competicions organitzades per la Federaci Espanyola de Futbol.

 Competicions absolutes masculines .
Els clubs catalans masculins de futbol s'integren en una escala de nou categories. Les quatre primeres sn organitzades per la Federaci Espanyola de Futbol. A partir de la cinquena ho sn per la Federaci Catalana de Futbol. Les tres primeres categories sn professionals. La quarta categoria combina clubs semi-professionals o amateurs i a partir de la cinquena tots els clubs sn amateurs. A partir de la Tercera Divisi (4a categoria) els diferents grups sn formats exclusivament per clubs catalans. Les categories ms baixes se separen en grups corresponents a les cinc delegacions territorials de la Federaci (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre). La Segona Divisi B (3a categoria) la conformen clubs de l'est de la Pennsula Ibrica i sol estar formada, majoritriament, per clubs dels Pasos Catalans, amb l'afegit d'altres clubs de territoris propers que varien en funci de la temporada (normalment clubs aragonesos i navarresos, per alguns anys tamb han participat clubs murcians, bascos o castellanomanxecs).



 Competicions absolutes femenines .
Els clubs catalans femenins de futbol s'integren en una escala de quatre categories, organitzada de forma anloga a com s'organitza la masculina, per amb menys categories, degut a la menor existncia de clubs. Totes les categories sn amateurs, tot i que la primera t alguns clubs semi-professionals.



 Competicions de futbol base .
A ms de les competicions absolutes, el futbol catal tamb t competicions de futbol base, dividits en grups i categories, amb fases finals per decidir els diferents campionats de Catalunya de les categories. Aquests sn:
 Campionat de Catalunya de juvenils;
 Campionat de Catalunya de cadets;
 Campionat de Catalunya d'infantils;
 Campionat de Catalunya d'alevins;
 Campionat de benjamins;

 Competicions catalanes absolutes .
Fora de les categories abans esmentades, que acostumen a durar tota la temporada, existeixen competicions absolutes exclusivament catalanes, de menor durada, que premien al campi de Catalunya de futbol. Aquestes sn la Copa Catalunya de futbol masculina i la Copa Catalunya de futbol femenina. Fins a finals dels anys trenta, tamb exist el Campionat de Catalunya de futbol, una competici dividida en categories organitzada de forma autnoma a les competicions espanyoles i que gaud de gran prestigi a l'poca.

 Articles relacionats .
 Federaci Catalana de Futbol;
 El futbol a Catalunya;

 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Futbol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140887" title="Cabrillanes" nonfiltered="1844" processed="1830" dbindex="57588">

Cabrillanes (Cabrichanes en lleons) s un municipi de la provncia de Lle. Pertany a la comarca de Babia, dins la Montaa Occidental.

Limita al nord amb el Principat d'Astries; al sud els municipis de Murias de Paredes i Riello; a l'oest amb el municipi de Villablino; i a l'est amb el municipi de San Emiliano. La seva capital s la localitat de Cabrillanes, que dista 86 km de Lle. El municipi t 1.165 habitants.

A ms de la capital, el municipi inclou altres 13 localitats rurals: 
Cabrillanes ;
La Cueta ;
Huergas de Babia ;
Lago de Babia ;
Mena de Babia ;
Meroy ;
Las Murias ;
Pealba de Cilleros ;
Piedrafita de Babia ;
Quintanilla de Babia ;
Riera de Babia ;
Sant Flix de Arce ;
Torre de Babia;
Vega de Viejos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140898" title="Pangol" nonfiltered="1845" processed="1831" dbindex="57589">


Els pangolins (Pholidota, "coberts d'escates" en grec antic) sn un ordre de mamfers. L'ordre cont vuit espcies vivents, totes pertanyents al gnere Manis, un dels quatre que formen la famlia dels mnids. En el passat, els pangolins foren ms diversos, incloent sis famlies diferents. Els pangolins tenen grans escates a la pell i viuen a les regions tropicals d'frica i sia. No tenen dents, sin que atrapen formigues i trmits mitjanant la seva llarga llengua estreta i enganxifosa. En general, sn animals nocturns que utilitzen el seu olfacte ben desenvolupat per trobar els insectes dels quals s'alimenten, per el pangol de cua llarga tamb s actiu de dia. Els pangolins es passen la major part del dia dormint, cargolats en una bola. El nom "pangol" prov del mot malai peng-goling ("el que s'enrotlla").

Descripci.
Morfologia.
La mida dels pangolins varia entre l'espcie ms petita, el pangol de cua llarga (que mesura 30-40 cm, per t una cua de 60-70 cm), i la ms gran, el pangol gegant (75-85 cm, amb una cua de 65-80 cm). Un exemplar de pangol gegant fou mesurat amb un pes de 33 kg. En general, les femelles sn ms petites que els mascles.

Els pangolins tenen un crani petit, cnic i allargat, un dels ms senzills de tots els mamfers. Tot i que les orelles exteriors sn molt petites o absents, els pangolins tenen un bon sentit de l'oda. El seu sentit de l'olfacte tamb est ben desenvolupat, per, en canvi, tenen una vista pobra.


La morfologia dels pangolins es caracteritza per grans escates endurides en forma de plaques que cobreixen tot el cos tret del musell, la cara, el ventre i la part interior dels membres. Aquestes plaques sn toves en els pangolins nounats per s'endureixen a mesura que l'animal creix. Les plaques estan compostes de ceratina, el mateix material que compon les ungles dels humans o les urpes dels animals. Per aix, els pangolins tenen l'aspecte d'una pinya o una carxofa ambulant. Quan sn amenaats, els pangolins s'enrotllen en una bola, utilitzant les plaques com una forma d'armadura i amagant la cara sota la cua. La funci defensiva d'aquestes escates s reforada pel fet que estan molt afilades i que l'animal pot controlar-les mitjanant uns msculs especials, i pot fer-les servir per ferir qualsevol animal que intenti ficar el musell o una pota dins la cuirassa.

Tenen potes curtes, amb urpes afilades que utilitzen tant per excavar en els nius de trmits i formigues com per enfilar-se als arbres. Es tracta de potes robustes, i les posteriors sn ms llargues que les anteriors. Les urpes de les potes anteriors sn tan llargues que no estan ben adaptades per caminar, de manera que els pangolins caminen amb les potes anteriors plegades per protegir-les. Per aquest motiu, els pangolins es mouen bastant lentament, tot i que en alguns casos poden crrer nicament sobre les potes posteriors, mantenint l'equilibri per mitj de la cua, i arribant a velocitats de 5 km/h. Tamb poden alliberar un cid pudent d'unes glandules properes a l'anus, de manera similar a les mofetes.

Reproducci.

Els pangolins arriben a la maduresa sexual a l'edat de dos anys. Mentre que les espcies africanes solen tenir noms una cria per ventrada, les espcies asitiques en poden tenir entre una i tres. Els pangolins es poden reproduir a qualsevol poca de l'any, tot i que els naixements sn ms freqents entre novembre i mar. Com que normalment sn animals solitaris, els mascles i les femelles s'han de trobar els uns a les altres seguint el rastre de la seva olor. La gestaci dura entre quatre i cinc mesos, excepte en el cas del pangol de les Filipines que noms dura dos mesos.

Les cries de pangol neixen amb una longitud aproximada de quinze centmetres i un pes aproximat de 330 grams, per aquestes mesures difereixen entre les diferents espcies. Quan neixen, les cries ja tenen els ulls oberts, per les seves escates encara sn toves. Tanmateix, el procs d'enduriment comena molt aviat, normalment dos dies desprs del naixement. Les mares protegeixen les seves cries mantenint-les arrapades al seu cos cargolat i, com tots els mamfers, s'encarreguen d'alimentar-les amb llet que produeixen amb el seu nic parell de mamelles.

Les cries depenen de la mare fins que tenen uns tres o quatre mesos d'edat. Un mes desprs de nixer, surten del cau per primer cop i comencen a alimentar-se de trmits. Durant aquestes sortides, les cries romanen molt a prop de la seva mare (en alguns casos, fins i tot van pujades a la base de la seva cua), de manera que si detecta un perill, la cria es pot amagar rpidament sota la mare quan aquesta es cargola per protegir-se.

Comportament.
Els pangolins sn animals tmids i solitaris, sovint nocturns, que es passen el dia dins el seu cau. Quan estan dins el cau, el tanquen amb sorra i no l'obren fins que han de tornar a sortir. A diferncia d'altres animals que romanen sempre a la mateixa zona, els pangolins tendeixen a vagar ms per regions amples, marcant territori. El ms habitual s que les femelles visquin soles amb les seves cries, si s que en tenen, per en algunes ocasions comparteixen cau amb un mascle.

Pels motius explicats ms amunt, els pangolins sn animals principalment bpedes. Tamb sn bons nedadors que es poden desplaar amb facilitat dins l'aigua, i grcies a la seva cua prnsil sn bons escaladors. Tanmateix, no sn capaos de desplaar-se rpidament en cap d'aquests medis, per la qual cosa la seva defensa principal consisteix en enrotllar-se sobre si mateixos per protegir les parts toves del seu cos amb les escates. Aquesta cuirassa pot resistir els atacs d'hienes i la majoria de flids.

Alimentaci.

Els pangolins tenen un sentit de l'olfacte ben desenvolupat, que utilitzen per trobar els nius de trmits i de formigues. Una vegada han trobat el niu d'insectes, excaven amb les potes per treure'ls a l'exterior, on els atrapen amb la llarga llengua (que en els pangolins ms grans pot arribar a mesurar quaranta centmetres, per amb un dimetre de noms mig centmetre). La llengua est coberta per una secreci mucosa produda per les grans glndules salivals que contribueix a atrapar els insectes amb ms facilitat. Un pangol pot empassar-se fins a 200.000 mil formigues per dia. A diferncia d'altres mamfers, i en com amb l's formiguer o la ratapinyada Anoura fistulata, els pangolins no tenen la llengua unida a l'hioide, de manera que quan no l'estan fent servir, la llengua reposa en una cavitat al trax entre l'estrnum i la trquea.

Com que no tenen dents, els pangolins no masteguen les preses abans d'empassar-se-les. Per aquest motiu, se solen empassar petites pedretes i grans de sorra, que serveixen per moldre les preses dins l'estmac. L'estmac est blindat amb un teixit epitelial punxegut i dur que protegeix els pangolins de les mossegades i el ver de les formigues i els trmits. En les espcies asitiques, la sortida de l'estmac presenta dues petites "punxes pilriques" que sn capaces d'esberlar fins i tot l'exosquelet ms dur.

El pangol arborcola no es limita a buscar nius d'insectes, sin que en ocasions utilitza la cua per penjar-se de la branca d'un arbre i n'arranca l'escora per tal de trobar els trmits que s'hi amaguen a sota. Com que en alguns casos els insectes dels quals s'alimenten els pangolins poden oferir una resistncia agressiva, aquests mamfers han desenvolupat una protecci especial. Sn capaos de tancar els orificis del nas i de les orelles, i els seus ulls estan protegits per unes parpelles blindades.

Hbitat.

Els pangolins d'frica habiten el sud i el centre del continent afric, des de Sudan i el Senegal al nord fins Sud-frica al sud. Els pangolins d'sia, d'altra banda, s'estenen pel sud-est del continent, des del Pakistan a l'oest fins Borneo a l'est. A totes les regions on habiten, els pangolins estan patint una constant prdua del seu hbitat, degut en gran part a l'expansi de l'agricultura i d'altres activitats humanes. S'han trobat exemplars de pangolins de cua llarga i pangolins malais en zones cultivades, indicant que els pangolins s'estan veient obligats a aventurar-se a prop dels humans.

Les espcies africanes habiten en boscos i bushlands, aix com en sabanes. D'altra banda, les espcies asitiques viuen en boscs tropicals, prats i planes d'herba. En alguns casos se n'han observat en zones degradades per l'activitat humana. La majoria de pangolins viuen al terra, dins de caus excavats per ells mateixos o per altres animals (com el facoquer o el porc formiguer), mentre que el pangol de cua llarga i el pangol arborcola viuen a la canopea dels boscs i rarament baixen a terra. El pangol de l'ndia tamb s capa d'enfilar-se als arbres, per t el seu cau a terra, per la qual cosa s considerat terrestre.

Taxonomia.
Classificaci.
Antigament, els pangolins eren classificats dins del clade dels edentats, que tamb incloa xenartres com ara l's formiguer, el peress, o l'armadillo, que t una aparena semblant a la dels pangolins. Tanmateix, noves proves gentiques indiquen que de fet formen part del superordre dels laurasiateris, i que els seus parents vivents ms propers sn els carnvors, juntament amb els quals formen el clade Ferae. Aix doncs, s aparent que les semblances fsiques amb els ssos formiguers i animals similars sn nicament un exemple d'evoluci convergent. Alguns paleontlegs classifiquen els pangolins dins l'ordre Cimolesta, juntament amb alguns grups extingits.

Classificaci interna.


Ordre Pholidota

No assignats a cap famlia;
Gnere Articanodon   ;
Gnere Melaniella   ;
Gnere Tubulodon   ;

Famlia Eomanidae   ;
Gnere Eomanis ;
Famlia Epoicotheriidae   ;
Gnere Amelotabes ;
Gnere Dipassalus ;
Gnere Epoicotherium ;
Gnere Tetrapassalus ;
Gnere Xenocranium ;
Famlia Escavadodontidae    ;
Gnere Escavadodon ;
Famlia Manidae ;
Gnere Manis ;
Gnere Necromanis   ;
Gnere Teutomanis   ;
Famlia Metacheiromyidae   ;
Gnere Brachianodon ;
Gnere Metacheiromys ;
Gnere Mylanodon ;
Gnere Palaeanodon ;
Gnere Propalaeanodon ;
Famlia Patriomanidae   ;
Gnere Cryptomanis ;
Gnere Patriomanis ;



Espcies.
Les vuit espcies vivents de pangol pertanyen totes al gnere Manis ("espectre" en llat, de la mateixa arrel etimolgica que "Manes", degut a la seva vida nocturna i la seva aparena inusual). N'hi ha quatre d'asitiques i quatre d'africanes. Aquest gnere se subdivideix en cinc subgneres.

Subgnere Manis.
Pangol de l'ndia.


El pangol de l'ndia (Manis crassicaudata, "espectre de cua gruixuda" en llat) viu al Pakistan, Bangla Desh, gran part de l'ndia, alguns indrets d'Sri Lanka i Yunnan (Xina). Habita una gran varietat d'ecosistemes, incloent-hi jungles, boscos xrics, planes o les parts baixes de les muntanyes.

Mesura entre quaranta-cinc i setanta-cinc centmetres, amb una cua d'entre trenta-tres i quaranta-cinc centmetres. Com en les altres espcies, els mascles sn sovint ms grans que les femelles. Les escates sn d'un color groc marrons o griss, i representen entre un quart i un ter de la massa corporal de l'animal. Posseeix cinc urpes a cada pota, de les quals tres estan adaptades per excavar. La CITES n'ha prohibit l'exportaci en un intent de protegir l'espcie.

Viu principalment dins de caus, la profunditat dels quals varia entre dos i sis metres depenent de la duresa del sl, per tamb s capa d'enfilar-se als arbres. Se'l considera un animal curis i el seu predador principal s el tigre. Ha estat vctima de caa pel seu suposat valor medicinal. La IUCN llista aquesta espcie com a gaireb amenaada. La CITES n'ha prohibit l'exportaci en un intent de protegir l'espcie.

Pangol xins.

El pangol xins (Manis pentadactyla, "espectre de cinc dits" en llat) viu al Nepal, Bhutan, possiblement Bangla Desh, el nord de l'ndia, Myanmar i el nord de l'Indoxina, passant pel sud de la Xina i Taiwan. Viu en boscos subtropicals i caducifolis; al Nepal, aquests ecosistemes inclouen molts nius de trmits. s un animal tmid que no mostra un comportament agressiu.

La longitud del seu cos s d'entre quaranta i seixanta centmetres, mentre que la cua en mesura entre vint-i-set i trenta-vuit. T un cap petit amb un musell punxegut i t un color bronzejat. T unes potes i unes urpes fortes, que pot fer servir per excavar un cau de dos metres de profunditat en menys de cinc minuts. La IUCN llista aquesta espcie com a gaireb amenaada. La llei de Hong Kong protegeix aquesta espcie, i s'han posat en marxa esforos per conservar-la, per la incapacitat de patrullar les reserves on viuen fa que els caadors furtius ho tinguin fcil per caar-los.

Subgnere Paramanis.
Pangol de les Filipines.

El pangol de les Filipines (Manis culionensis, "espectre de Culion" en llat) noms es troba a l'illa de Palawan, a les Filipines. Habita en boscs primaris i secundaris a les terres baixes. s bastant com per es veu amenaat per la caa intensiva. Els pangolins de les Filipines podrien haver estat originalment una poblaci de pangolins malais que arrib a Palawan des de Borneo durant el Plistoc inferior, a travs de ponts de terra que quedaren al descobert quan el nivell del mar baix durant l'edat glacial. Quan la Terra es comen a desglaar i el nivell del mar puj de nou, la poblaci de Palawan qued allada i comen el procs d'especiaci que portaria a l'aparici de M. culionensis.

Pangol malai.


El pangol malai (Manis javanica, "espectre de Java" en llat) viu al sud-est asitic, incloent-hi Tailndia, Indonsia, les Filipines, Vietnam, Laos, Cambodja, Malisia i Singapur. Viu en boscos tropicals, sabanes i rees amb una densa vegetaci, per en ocasions s'endinsa en terres cultivades com ara plantacions o horts. La pell dels seus peus s granular, i les seves potes anteriors estan dotades d'una mena de coixinets. La pell de la resta del cos s d'una tonalitat grisosa o blavosa, i el poc pelatge que cobreix la seva cara i ventre va del color blanc al marr clar.

En aquesta espcie, s'han observat combats entre mascles per aconseguir una parella. Aix, juntament amb un marcat dimorfisme sexual, indica que aquest pangol s com a mnim parcialment polignic. D'altra banda, les femelles sn les niques que s'encarreguen de criar els nounats, desprs d'una gestaci que dura uns 130 dies. Les cries pesen entre 100 i 500 grams en nixer; s probable que el seu pes estigui relacionat amb el dels seus pares.

s una espcie molt propera al pangol xins i el pangol de les Filipines, per s ms gran que aquestes, t un color ms clar i les urpes de les seves potes anteriors sn ms curtes. Els seus predadors principals sn el tigre i la pantera nebulosa. La IUCN llista aquesta espcie com a gaireb amenaada.

Subgnere Smutsia.
Pangol del Cap.


El pangol del Cap (Manis temminckii, "espectre de Temminck" en llat) viu a gaireb tots els pasos de la meitat sud d'frica, des de Sudan i Etipia al nord fins a Sud-frica, Nambia i Moambic al sud. Tot i que s present en una rea tan vasta, s difcil d'observar perqu s un animal rar, vctima de la caa intensiva per fer amulets amb les seves escates i dels incendis que en destrueixen l'hbitat. Malgrat que s capa d'excavar el seu propi cau, prefereix ocupar forats que els facoquers o porcs formiguers ja no utilitzen. Tamb s'amaga sovint en vegetaci espessa. Pot crixer fins a un metre de longitud, amb una cua d'entre trenta i cinquanta centmetres. T un cap molt petit en proporci a la mida del seu cos, unes fortes potes posteriors i petites potes anteriors. La IUCN llista aquesta espcie com a gaireb amenaada, per el United States Fish and Wildlife Service la considera una espcie amenaada.

Pangol gegant.

El pangol gegant (Manis gigantea, "espectre gegant" en llat) viu a nombrosos pasos de la meitat sud d'frica. Les poblacions ms grans es concentren a Uganda, Tanznia i l'oest de Kenya. Viu en boscos i sabanes en indrets on hi ha aigua disponible. No se'l troba a grans altituds. Solen viure sols, per s'han observat casos d'una parella vivint juntament amb la seva cria. Quan neixen, les cries encara no poden moure's amb les potes, per es poden desplaar arrossegant-se sobre el ventre.

Es tracta de l'espcie ms gran del gnere, arribant fins a 140 cm de longitud en el cas dels mascles i 120 cm en el cas de les femelles. Tot i que no se'n coneix el pes mitj, un pangol gegant fou pesat a 33 kg. El pangol gegant utilitza aquest pes com a arma a l'hora d'atacar els nius de formigues o trmits; deixa caure el pes sobre el niu alhora que el colpeja amb les seves urpes, fent que el niu s'ensorri rpidament. Les seves escates sn marrons o d'un marr vermells. L'nic pl que t en tot el cos sn les pestanyes.

Subgnere Phataginus.
Pangol arborcola.

El pangol arborcola (Manis tricuspis, "espectre de tres cspides" en llat) viu al centre i l'oest d'frica, estenent-se des de la Repblica Democrtica del Congo a l'est fins l'extrem meridional del Senegal a l'oest, incloent-hi les conques del Congo i el Nger. Dorm a les bifurcacions de les branques dels arbres o jaient entre les plantes. Quan s'enrotlla, s capa d'estendre les seves escates i fer moviments tallants, utilitzant msculs per moure les escates endavant i endarrera. Emet esbufecs agressius quan se l'amenaa.

Les femelles tenen territoris petits, de menys de 40.000 m, que rarament se solapen. Els mascles en tenen de ms grans, de fins a 200.000 m, que se solapen amb molts territoris de femelles, provocant trobades entre el mascle i les femelles. Aquestes trobades sn breus a menys que la femella estigui en poca d'aparellament. La gestaci dura uns 150 dies, desprs dels quals sol nixer una nica cria. En captivitat, es t constncia de femelles que han adoptat la cria d'una altra mare.

Subgnere Uromanis.
Pangol de cua llarga.

El pangol de cua llarga (Manis tetradactyla, "espectre de quatre dits" en llat) viu als boscos d'una vasta zona de l'frica subsahariana; des de la costa atlntica entre Guinea i Angola, a travs de la Repblica Centreafricana i la Repblica Democrtica del Congo, fins Sudan i Uganda. Malgrat la seva llarga cua, que li dna el nom i que mesura una mitjana de seixanta centmetres, aquesta s l'espcie ms petita de pangol, amb entre trenta i quaranta centmetres de longitud corporal. Com altres pangolins, s un insectvor nocturn. Les seves escates tenen un color marr fosc. No t escates a la punta de la cua, cosa que li permet utilitzar-se per agafar-se a les branques. La part calba de la cua tamb podria ser una zona sensorial. Grcies a la seva mida i la seva cua prnsil, t un estil de vida gaireb completament arbori. Viu a la canopea dels arbres de la jungla. El seu abdomen no est cobert d'escates, sin d'un pelatge fosc. T 46-47 vrtebres a la cua, ms que qualsevol altre mamfer conegut, superant les 42-43 vrtebres caudals de Leptictidium auderiense.

A l'hora de reproduir-se, els exemplars d'aquesta espcie cargolen les cues una al voltant de l'altra, de manera que queden l'un de cara a l'altra. No es coneix la durada de la gestaci, per no els exemplars joves no assoleixen la maduresa sexual fins l'edat de dos anys.

Evoluci.

Tot i que els primer pangol aparegu fa una seixanta milions d'anys, durant el perode Paleoc, els pangolins ms primitius ben coneguts daten de fa aproximadament cinquanta milions d'anys. Es tracta d'Eomanis i Eurotamandua, tots dos coneguts a partir de fssils trobats al jaciment de Messel, de l'Eoc inferior. Mentre que l'afiliaci del gnere Eurotamandua encara no s del tot certa i podria tractar-se d'un xenartre, ha quedat demostrat que Eomanis s definitivament un pangol. Aquests animals es diferenciaven dels pangolins actuals: Eurotamandua no tenia les tpiques escates, mentre que Eomanis en tenia al cos per no a la cua ni a les potes. Els continguts trobats dins l'estmac excellentment conservat dEomanis a Messel mostren que contenia insectes i plantes; Richter i Storch suggeriren la possibilitat que els pangolins s'alimentessin originalment de vegetals, i que robessin fulles a les formigues talladores de fulles, ingerint uns quants insectes accidentalment. Segons Richter i Storch, aquest seria el procs pel qual els pangolins haurien comenat a esdevenir mirmecfags.

Metacheiromys s un pangol prehistric de l'Eoc mitj de Wyoming. Com en el cas del seu parent europeu Eurotamandua, no tenia escates protectores, i el seu cap era diferent del dels pangolins actuals; de fet, era ms semblant al dels armadillos, cosa que fu que se'l considers un xenartre. El seu cos era llarg i baix, i mesurava aproximadament quaranta-cinc centmetres de longitud.

Tubulodon s el membre ms primitiu conegut de la famlia dels palaeanodonts, un subordre que aparegu a l'Eoc i que encara possea algunes poques dents, per que ja comenava a presentar algunes adaptacions que caracteritzen els pangolins moderns, especialment pel que fa a les adaptacions per excavar. Una altra famlia de pangolins que aparegu a finals de l'Eoc fou la dels patriomnids. Els dos gneres que cont, Cryptomanis i Patriomanis, ja havien desenvolupat caracterstiques tpiques dels pangolins moderns, per encara conservaven trets dels mamfers primitius com ara un cap de l'astrgal convex o un tercer trocnter prominent, que ja no es troben en els pangolins actuals. Segons alguns cientfics, el descobriment de Cryptomanis s un indici de l'origen dels pangolins a Eursia.

Envers el Mioc, uns trenta milions d'anys ms tard, els pangolins ja havien evolucionat molt. Necromanis, un gnere de pangol francs descrit per Henri Filhol el 1893, descendia dEomanis i ja presentava una anatomia, una dieta i un comportament molt similars als dels pangolins actuals. Se n'han trobat fssils a la regi del Carc.

En captivitat.

Es conserven exemplars de diverses espcies de pangolins en captivitat en parcs zoolgics. Tanmateix, la cria i reproducci de pangolins en captivitat rarament t xit, possiblement a causa de les seves particulars necessitats alimentries o pel fet que la majoria de pangolins que arriben a zoolgics o centres de conservaci han estat confiscats de traficants que els tenien en males condicions. El 71% dels pangolins en captivitat moren abans d'un any i noms un 11,5% superen els dos anys i mig.

Tanmateix, hi ha hagut casos en qu alguns exemplars han prosperat en zoolgics. Un pangol visqu tretze anys en captivitat, i el 7 de novembre del 2006 nasqu en captivitat una cria de pangol de l'ndia al zoolgic d'Orissa. Aquest zoolgic implementa un programa de conservaci dels pangolins que inclou la construcci de recintes especialment dissenyats per la reproducci d'aquests animals, per ms tard alliberar-los a la naturalesa.

Amenaces.
Quatre de les espcies de pangolins (el pangol del Cap, el pangol de l'ndia, el pangol xins i el pangol malai) sn considerades espcies gaireb amenaades per la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura, que ha creat un grup de treball especialment dedicat a protegir els pangolins. Les poblacions d'aquestes espcies han disminut al llarg dels ltims anys. 

Hi ha diverses amenaces per als pangolins. Alguns dels seus predadors sn les pitons, i flids com ara els tigres, lleons o lleopards. D'altra banda, poden caure vctimes d'incendis que arrasen els seus hbitats, especialment a frica, o perdre el seu hbitat a causa de l'agricultura intensiva i l'abs de pesticides.

Tanmateix, l'amenaa principal per als pangolins s la caa per part dels humans. Els pangolins sn caats com a aliment a molts llocs d'frica i s un dels tipus de carn de bosc ms popular. Els pangolins tamb tenen molta demanda a la Xina perqu la seva carn es considera una delicadesa, i alguns xinesos (igual que alguns africans) creuen que les escates de pangolins fan baixar les inflamacions, milloren la circulaci de la sang i ajuden les dones en lactncia a produir llet. Aix, juntament amb la desforestaci, ha provocat una gran minva del nombre de pangolins gegants.

Tot i que est prohibit, hi ha restaurants xinesos que continuen servint carn de pangol, venent-la a un preu d'entre cinquanta i seixanta euros per quilogram. Un cuiner descrigu com es cuina un pangol: "Els mantenim vius en gbies fins que un client en comanda un. Aleshores els deixem inconscients a cops de martell, els tallem el coll i en drenem la sang. s una mort lenta. Aleshores els bullim per treure'n les escates. Tallem la carn en trossos petits i l'utilitzem per fer diversos plats, com ara carn a la brasa o sopa. Sovint, els clients s'enduen la sang a casa."

Les poblacions de pangolins han estat vctimes de trfic illegal. Per exemple, el maig del 2007, The Guardian inform que s'havien trobat trenta-un pangolins a bord d'un vaixell abandonat davant la costa xinesa. L'embarcaci contenia uns cinc mil animals amenaats.

Al novembre del 2007, agents de duanes tailandesos informaren que havien rescatat ms de cent pangolins que estaven sent trets del pas en contraban, en direcci a la Xina, on se'ls havia de vendre per cuinar-los. Els pangolins xinesos estan protegits per la llei de Hong Kong.

Bibliografia.

 


Referncies.


Enllaos externs.

Descripci dels pangolins al web de l'African Wildlife Foundation ;
Anlisi de la fisiologia reproductiva del pangol arborcola ;
Vdeo d'un pangol afric atacant un niu d'insectes. National Geographic. ;
Estudi del cicle d'activitats d'una femella de pangol malai. Lim & Ng, 2007. ;
Algunes imatges  i  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140900" title="Weeds" nonfiltered="1846" processed="1832" dbindex="57590">


Weeds s una comdia que gira entorn un grup de residents d'un barri ric, Agrestic, els quals estan immersos en el consum i la distribuci de marihuana. Va ser la srie millor valorada per Showtime l'any 2005. La segona temporada va comenar a emetre's a EUA el 14 d'agost del 2006. La cadena Showtime ha anunciat que la tercera temporada constar de 15 episodis i es comenar a emetre l'estiu del 2007.

 Argument .
Tot transcorre en un barri residencial ric de Los Angeles, California: Agrestic. on viu Nancy Botwin , el marit de la qual, Judah, ha mort recentment. Nancy comena a traficar marihuana per tot el barri per poder mantenir la seva criada i mantenir un estil de vida de classe mitjana-alta. T dos fills: en Silas i en Shane. Botwin es fa amiga de Celia Hodes, una dona obssessionada amb la seva imatge amb bastants problemes domstics. Heylia James, ajudat pel seu nebot Conrad, es qui li suminista la marihuana a la Nancy.

 Personatges .
Mary-Louise Parker com a Nancy Botwin;
Elizabeth Perkins com a Celia Hodes;
Kevin Nealon com a Doug Wilson;
Justin Kirk com a Andy Botwin;
Tonye Patano com a Heylia James;
Romany Malco com a Conrad Shepard;
Hunter Parrish com a Silas Botwin;
Alexander Gould com a Shane Botwin;
Shoshannah Stern com a Megan;
Maulik Pancholy com a Sanjay;
Martin Donovan com a Peter Scottson;
Haley Hudson com a Quinn Hodes (noms apareix al primer episodi, desprs marxa a un internat a Mxic);
Andy Milder com a Dean Hodes;
Rene Victor com a Lupita;
Allie Grant com a Isabelle Hodes;
Tyrone M. Mitchell com a Keeyon;
Eden Sher com a Gretchen;
Indigo com a Vaneeta;
Zooey Deschanel com a Kat;

 Llistat d'episodis .
1a Temporada.

 You can't miss the bear;
 Free goat;
 Good shit lollipop;
 Fashion of the Christ;
 Lude awakening;
 Dead in the Nethers;
 Higher education;
 The punishment light;
 The punishment lighter;
 The godmother;

2a Temporada.
 Corn snake;
 Cooking with Jesus;
 Last tango in Agrestic;
 A.K.A. the plant;
 Mrs. Botwin's neighborhood;
 Crush girl love panic;
 Must find toes;
 MILF money;
 Bash;
 Mile deep and a foot wide;
 Yeah, just like tomatoes;
 Pittsburgh;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140901" title="Ideal principal" nonfiltered="1847" processed="1833" dbindex="57591">
Un ideal  d'un anell  s principal si tots els seus elements sn mltiples d'un cert element  que n's el generador; aix s



La notaci ms comuna per a descriure que l'ideal principal  t a  com a generador s aquesta:




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140904" title="Agat I" nonfiltered="1848" processed="1834" dbindex="57592">

Agat I (Palerm, c. 577 -   Roma, 10 de gener del 681) va ser un Papa de l'Esglsia Catlica del 678 al 681. s venerat com a sant, Sant Agat, tant per l'Esglsia Catlica com per l'Esglsia Ortodoxa i s el patr de Palerm, la seva ciutat natal.

Desprs de la mort del seu pare, reparteix la seva herncia entre els pobres i ingressa en el monestir benedict de San Hermes (Palerm) fent feines menors, no prenent les ordres sacerdotals fins al 677, quan ja tenia cent anys.

El 27 de juny del 678 s elegit papa. El seu curt pontificat destaca per la convocatria del Sis Concili Ecumnic, celebrat a Constantinoble entre el 680 i el 681, i que sota la presidncia de l'emperador bizant Constant IV va condemnar el monotelisme i el monoenergisme, doctrines que havien estat tolerades fins llavors per l'Esglsia, especialment pel papa Honori I; aquest fet va suposar que el concili dicts la seva excomuni.

Aix mateix va aconseguir que Constant abols l'impost de tres mil escuts que, des de l'emperador Justini II, els papes eren obligats a pagar per veure la seva elecci confirmada per l'emperador.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140907" title="Plesiomonas shigelloides" nonfiltered="1849" processed="1835" dbindex="57593">

Plesiomonas shigelloides s un eubacteri gramnegatiu amb morfologia de bacil que ha sigut allat a l'aigua dola, als peixos d'aigua dola, crustacis i altres tipus d'animals com al ramat, cabres, gats, gossos, serps i gripaus.

Les infeccions causades per aquest microorganisme produeixen gastroenteritis seguida de septicmia en els pacients immunodeficients.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140908" title="Daniel Radcliffe" nonfiltered="1850" processed="1836" dbindex="57594">

Daniel Jacob Radcliffe (23 de juliol de 1989, (19 anys) a Fulham, Londres) s un actor britnic, fams per interpretar a Harry en la saga de Harry Potter, basada en la novella homnima de l'escriptora J. K. Rowling, els llibres de la qual s'han convertit en un gran xit mundial.

Biografia.
Desprs d'haver convenut els seus pares que l'hi permetessin, va fer el seu debut en televisi amb la pellcula David Copperfield (1999), en el paper principal. Aqu va treballar amb Maggie Smith, actriu amb qui tornaria a trobar-se desprs a la saga de Harry Potter. 

Un parell d'anys desprs, va aparixer a la pellcula El Sastre de Panam (2001), com Mark Pendel, el fill d'Harry i Louisa Pendel. Durant la filmaci, a Anglaterra es duia la recerca del nen que interpretaria a Harry Potter a la pedra filosofal (2001), basada en el primer llibre de la novella de l'autora J. K. Rowling. La seva mare es va horroritzar amb la idea dient que mai deixaria que el seu fill forms part d'un projecte tan gran. 

Chris Columbus, l'encarregat de dirigir el primer lliurament d'Harry Potter, havia vist una cinta de David Copperfield i va sollicitar al seu director de repartiment una audici al jove actor. Els seus pares es van mostrar poc inclinats a permetre que el seu fill particips a un esgotador procs d'audicions, doncs els preocupava que fos en va i desillusions a Daniel. Aix, Radcliffe va perdre la seva primera oportunitat d'obtenir el paper. Per la sort va estar del seu costat una tarda en el teatre, on es trobaven el productor David Heyman i el guionista Steve Kloves, que es trobaven treballant en la preproducci de Harry Potter i la pedra filosofal. Heyman coneixia al pare de Radcliffe per negocis i es va presentar al jove en l'intermedi. No deixava de mirar-lo una vegada i una altra, despertant una mica de por en Daniel, com ell mateix recorda amb riure. Heyman va estar distret tota la segona meitat de l'obra, pensant en la seva possible Harry. El segent mat va cridar als seus pares, per a convncer-los que deixessin a Radcliffe participar en les audicions, curiosament ells tamb estaven pensant en el mateix. Aix van permetre que el seu fill es reuns amb Heyman i, desprs d'haver-se assegurat que protegirien al seu fill dels mitjans en cas que li oferissin el paper, van estar d'acord que ans a una audici. Una nit Daniel va escoltar al seu pare contestar el telfon: "El meu pare va entrar i em va dir que havia aconseguit el paper de Harry Potter. Vaig plorar, estava tan feli. Em vaig despertar enmig de la nit, al voltant de la una i mitja, i vaig despertar al meu pare tamb, noms per a assegurar-me que no era un somni. Que jo realment seria Harry Potter" va declarar Daniel. 

El repart per a Harry Potter i la pedra filosofal va quedar integrat en agost del 2000 per: Radcliffe com protagonista, Rupert Grint com Ron Weasley i Emma Watson com Hermione Granger. El ms important va ser l'aprovaci de J. K. Rowling quan va veure una prova de pantalla de Radcliffe, doncs va comentar que va sentir que "era com reunir-se amb un fill perdut per molt temps". La producci de la pedra filosofal va comenar el setembre del 2000 despertant un inters mundial inesperat. La pellcula es va estrenar a les sales de cinema el 16 de novembre del 2001 sent un xit taquiller, la qual cosa va fer que el seu protagonista fora conegut al llarg del mn. L'enregistrament de Harry Potter i la cambra secreta (2002), va comenar poc desprs de l'estrena de la primera pellcula, va ser dirigida tamb per Chris Columbus. Radcliffe va tornar a interpretar a Harry en Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004) dirigida pel director mexic Alfonso Cuarn. Apareix de nou en Harry Potter i el calze de foc (2005), dirigit per Mike Newell i es troba filmant les escenes per a la cinquena seqela de la srie, Harry Potter i l'Orde del Fnix la qual s'espera la seva estrena el 13 de juliol de 2007. 

A finals de 2006, estren Equus, causant gran controvrsia pel seu nu total en escena. Fins ara les crtiques han estat favorables i Daniel ha aconseguit impressionar fins al major dels escptics i detractors mostrant gran naturalitat a l'escenari.

Filmografia.
My Boy Jack (2007);
December Boys (2007);
Harry Potter i l'Orde del Fnix (2007);
Harry Potter i el calze de foc (2005);
Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004);
Harry Potter i la cambra secreta (2002);
Harry Potter i la pedra filosofal (2001);
El Sastre de Panam (2001);
David Copperfield (1999);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140909" title="Serrtia" nonfiltered="1851" processed="1837" dbindex="57595">

Les serrties (Serratia) sn un gnere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia bacillar de la famlia de les enterobactericies. L'espcie ms com d'aquest gnere, S.marcescens s la nica patgena, provoca infeccions nosocomials. 

Els membres d'aquest gnere produeixen un pigment vermell caracterstic. A ms, poden diferenciar-se dels altres gneres de les enterobactericies grcies a la seva producci d'enzims: DNAses, lipases i gelatinases.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140913" title="Rupert Grint" nonfiltered="1852" processed="1838" dbindex="57596">
Rupert Alexander Lloyd Grint(24 d'agost del 1988 (20 anys), Hertfordshire, Anglaterra) s un fams actor, conegut pel seu paper en la saga de Harry Potter, basada en la novella homnima de l'escriptora J. K. Rowling, els llibres de la qual s'han convertit en un gran xit mundial.

Rupert noms havia actuat en obres escolars, abans de saltar a la pantalla gran com a Ron Weasley, el millor amic de Harry Potter. Rupert estava veient la televisi quan va veure els anuncis sobre les audicions de Harry Potter. Llavors van decidir, ell i la seva mare, enviar una foto i una carta. Com van veure que no li responien, Rupert va enviar un video en el qual cantava un rap sobre per qu ell havia d'interpretar a Ron Weasley, i va funcionar. En paraules de Rupert: "La veritat s que mai vaig creure ser triat, el vdeo que vaig enviar era solament una broma". Desprs de filmar Harry Potter i la pedra filosofal, Rupert va interpretar a un petit geni cientfic, en una petita pellcula cridada Thunderpants.

T 4 germans menors que ell: James, Georgina, Samantha i Charlotte. Els seus pares sn Jo, mestressa i Nigel Grint, venedor d'autombils.

Filmografia.
Harry Potter i l'Orde del Fnix (2007);
Driving Lessons (2006);
Harry Potter i el calze de foc (2005);
Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004);
Thunderpants (2002);
Harry Potter i la cambra secreta (2002);
Harry Potter i la pedra filosofal (2001);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140916" title="Xanguet" nonfiltered="1853" processed="1839" dbindex="57597">

El xanguet (Aphia minuta) s un peix mar que habita en el mar Mediterrani i en l oce Atlntic. Animal petit, amb una longitud mxima de 6 cm en els mascles i de 5 cm en les femelles. Viu prop de la costa i a vegades formen bancs amb molts individus. 

La reproducci ocorre durant l estiu. La seva carn s benvolguda com aliment.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140917" title="Gran Premi de Mnaco del 1966" nonfiltered="1854" processed="1840" dbindex="57598">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1966, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 22 de maig del 1966.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Lorenzo Bandini  1' 29. 8;
 Pole: Jim Clark  1' 29. 9;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140919" title="Gran Premi de Mnaco del 1967" nonfiltered="1855" processed="1841" dbindex="57599">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1967, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 7 de maig del 1967.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jim Clark  1' 29. 5;
 Pole: Jack Brabham 1' 27. 6;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140920" title="Gran Premi de Mnaco del 1968" nonfiltered="1856" processed="1842" dbindex="57600">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1968, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 26 de maig del 1968.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Richard Attwood  1' 28. 1;
 Pole: Graham Hill   1' 28. 2;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140921" title="Kobe Bryant" nonfiltered="1857" processed="1843" dbindex="57601">


Kobe Bean Bryant (nascut el 23 d'agost del 1978) s l'estrella de l'equip de l'NBA Los Angeles Lakers. s fill de Joe "Jellybean" Bryant, antic jugador dels Philadelphia 76ers i actual entrenador de Los Angeles Sparks. Va obtenir fama per tot EUA al ser el primer escorta de la histria de la lliga en ser draftejat directament des de l'institut. Se l'ha comparat nombroses vegades amb la llegenda Michael Jordan i va ajudar als Lakers a guanyar tres anys consecutius l'anell de campions (2000-2002). L'any 2003, Bryant va aparixer a tots els titulars desprs de ser acusat de violaci. Li van ser retirats els crrecs desprs de qu l'acusadora va rebutjar testificar.

Kobe Bryant va nixer a Filadlfia, Pennsylvania. s el fill ms petit de Joe i Pam Bryant (t dues germanes), Shaya i Sharia). Els seus pares van posar-li aquest nom desprs de provar una carna de vaca anomenada igual el dia abans del seu naixement. 

Quan tenia 6 anys, el seu pare va deixar l'NBA i van mudar-se a Itlia, on Joe va jugar a la lliga professional. All en Kobe va aprendre a jugar a futbol. Segons ha dit algunes ocasions, si s'hagus quedat a Itlia hauria intentat convertir-se en professional, el seu equip preferit s l'AC Milan.

El 1991 la familia Bryant va tornar als Estats Units a viure. Kobe va guanyar-se reconeixement a nivell nacional desprs de completar una temporada espectacular en l'institut Lower Merion del barri de Filadlfia anomenat igual. Els resultats en els examens d'accs a les universitats li van permetre entrar a algunes de les millors universitats, per Kobe Bryant, amb 17 anys, va decidir anar directament a l'NBA.

Estadstiques a l'NBA.
Kobe Bryant, ha estat un dels jugadors ms destacats de tota l'histria de l'NBA, i molts el consideren l'actual dominador de la lliga. Ha estat comparat freqentment, amb l'exestrella dels Chicago Bulls, Michael Jordan, al igual que LeBron James, considerat com el futur dominador de la lliga. Els dos primers anys del Kobe, van fer que les seves
estadustiques baixesin considerablement, tot i que actualment, ja les ha aquiparat.

 MVP de Lliga Regular







Referncies.


Enllaos externs.
Perfil de Kobe Bryant a NBA.com;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140922" title="Ralli Internacional de cotxes d'poca Barcelona-Sitges" nonfiltered="1858" processed="1844" dbindex="57602">
El Ralli internacional de cotxes d'poca Barcelona-Sitges organitzat pel Foment de Turisme de Sitges ininterrompudament des de l'any 1958  esta patrocinat en l'actualitat per Audi i permet veure peces d'autntic museu en funcionament (anteriors al 1924) i amb els seus passatgers vestits amb la indumentria dels anys en qu es va crear el vehicle. 

La prova amb el pas dels anys ha anat arrelant i actualment es considerada com una de les ms tradicionals a nivell europeu. Segons les fonts organitzadores seria la segona trobada ms important a Europa de cotxes d'poca per darrera d'un clssic com la Londres-Brighton.

Recorregut.
Surt de la Plaa Sant Jaume de Barcelona, passa per les costes del Garraf i arriba a la platja de la Fragata de Sitges.

Enllaos externs.
Web oficial 
Reglament de la prova




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140925" title="Nanyangosaure" nonfiltered="1859" processed="1845" dbindex="57603">

Nanyangosaure (Nanyangosaurus) s el nom donat a un gnere de dinosaure del Cretaci inferior. Fou un iguanodont que visqu al que avui en dia s la Xina. L'espcie tipus Nanyangosaurus zhugeii, fou descrita per Xu, Zhao Lu, Huang, Li, i Dong l'any 2000. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140929" title="Florit" nonfiltered="1860" processed="1846" dbindex="57604">


Florit s un llinatge originari del Llenguadoc (Occitnia, Frana). Als primers anys del segle XV, alguns dels seus cavallers passaren a la Corona d'Arag, establint-se preferentment a Catalunya i Balears.

Introducci.

Herldica.

Respecte a l Herldica s ha de tenir molt en compte el principi bsic de qu no n hi ha blasons corresponents a tot un llinatge; sin solament a la famlia i estirp que el monarca ennobleix, sense que cap altre del mateix llinatge, malgrat siguin parents collaterals, puguin emprar aquestes almes, i molt menys timbrar-la amb el elm de cavallers. Per aix, tant l escut que s ha presentat s tan sols per curiositat; escriu molt b un heraldista angls que "l Herldica sn les flors que bordegen les sendes, no sempre amenes, de la Histria". Si es desitja emprar aquest emblema, a ttol particular, altre Florit que no pertanyi a la famlia ennoblida (fora de Menorca), pot fer-ho, per suprimint els detalls que sn exclusius de l estament de cavalleria, s a dir: la forma de l escut herldic, l elm i els seus accessoris. En canvi, res prohibeix a tot Florit senyalar les seves enceres, en comptes de les seves inicials, am el cigne de plata en camp d atzur, i fins i tot amb l elm de sable a cap d or, sempre que es tanquin en un segell, cercle, oval, quadre, rectangle, etc.


Blas.

Trae d atzur y cigne de plata, linguat de gules, picat i membrat d or.
Cap d or i elm de sable.
Timbre de cavaller: elm d acer tercejat, adornat amb reixetes i bordura d or i forrat de gules.
A sa crinera, plomall de plomes. Pendents de la part superior de l elm i rodejat aquest la meitat alta de l escut, llambrequins que, com les plomes, sn dels colors i metalls del blas, s a dir: or i plata, atzur i sable.

El llinatge Florit a Menorca.

Trobem Florit a l illa de Menorca des dels primers llibres que es conserven a l Arxiu Dioces de Menorca i que daten de la segona meitat del segle XVI (sabut que al 1558 els pirates turcs destruren a Ciutadella tots els arxius, tal i com havien fet a Mah alguns anys abans, al 1535) (*).
(*) Degut a la invasi de Ma per Barba Roja  al 1535 i de la destrucci de Ciutadella pels turcs el 10 de Juliol del 1558, als llibres dels bateigs de tota l illa de Menorca comencen l any 1565 (el 1566 a Ciutadella, y el 1570 a Ferreries), i els del matrimoni el 1577; pel que no es podr formar cap genealogia a Menorca abans d aquests anys.

Enllaos externs.
Distribuci territorial de cognoms al Regne d Espaa segons l Instituto Nacional de Estadstica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140932" title="Serps a l'avi" nonfiltered="1861" processed="1847" dbindex="57605">

Serps a l'avi (o b en angls Snakes on a Plane per tamb abreviat SoaP i titulada al Jap com a Vol de serp (         )) s una pellcula del gnere de Thriller i terror amb Samuel L. Jackson. Va ser llanat per New Line Cinema el 18 d'agost de 2006 als Estats Units. La pellcula va ser dirigida per David R. Ellis, i escrita per David Dalessandro, John Heffernan, i Sheldon Turner. En resposta a la gran quantitat de fans a Internet, New Line Cinema ha incorporat un servei en lnia per als usuaris de la producci.

La pellcula va ser qualificada per MPAA, 15 per la BBFC i 14A per la CHVRS, per a un llenguatge obsc, escenes de sexe, i seqncies de terror i violncia.

 Repartiment .
Samuel L. Jackson com a Neville Flynn;
Nathan Phillips com a Sean Jones;
Julianna Margulies com a Claire Miller;
Rachel Blanchard com a Mercedes Harbont;
Mark Houghton com a John Sanders;
Byron Lawson com a Eddie Kim;
Sunny Mabrey com a Tiffany;
Todd Louiso com a Price;
Flex Alexander com a Three G's/Clarence Dewey;
Kenan Thompson com a Troy;
James Hibbert com a Tim;
Bruce James com a Ken;
David Koechner com a Rick;
Bobby Cannavale com a Hank Harris;
Elsa Pataky com a Maria;

 Llanament per DVD .
New Line Cinema va llanar "Serps a l'avi" en DVD el 2 de gener de 2007.

Caracterstiques:

Paquet colleccionable;
Comentaris de l'estrella Samuel L. Jackson i el director David R. Ellis;
Escenes indites amb l'opci de comentaris del director David R. Ellis;
Pure Venom behind-the-scenes documentary;
Snakes on a Blog featurette documenting the film's fan-based buzz;
Meet the Reptiles featurette about the snakes featured in the film;
Snakes on a Plane VFX featurette;
"Snakes on a Plane (Bring It)"   Cobra Starship amb The Academy Is , Gym Class Heroes, i la banda sonora;
Teaser trailer;
Dos trilers;
Cinc spots de TV;
Un ou de pasqua;

Referncies.


 Enllaos externs .

Lloc web oficial;
Lloc web oficial de New Line Cinema;

Anlisi;
Snakes on a Plane, centenars d'anlisi professionals a Movie Review Query Engine;

Entrevistes;
Snakes on a Plane Entrevista del repartiment a yourMovies.com.au;
Entrevista amb Dylan Innes, Assistent de producci a Snakes On A Plane a absolutepunk.net;

Per llegir;
Mitologia darrera Snakes on a Plane a Monomyth.org;
Snakes on a Blog;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140935" title="Ace Combat 3: Electrosphere" nonfiltered="1862" processed="1848" dbindex="57606">

Ace Combat 3: Electrosphere s el tercer videojoc de la saga Ace Combat.

 Avions .
Note: alguns d'aquests avions sn noms per la versi japonesa. *

Avions UPEO:
EF-2000E Typhoon II ;
MiG-33 Fulcrum SS ;
F/A-18U Hornet ADV ;
F-16XFU Gryfalcon ;
R-101U Delphinus #1 ;
R-201U Asterozoa ;
Su-37 Super Flanker;
Su-43 Berkut ;

General Resources LTD. Avions:
F-16XA Sakerfalcon;
F-15S/MT Eagle+;
A/F-117X Navhawk *;
F-22C Raptor II;
F/A-32C Erne ;
RFA-12A Blackbird ;
XFA-36A Game - Advanced Fighter;
F/A-18I Hornet ADV *;
F-16XF Gryfalcon;

Avions de Neucom:

R-101 Delphinus #1 ;
R-102 Delphinus #2;
R-103 Delphinus #3;
R-201 Asterzoa;
R-211 Orcinus ;
R-311 Remora;
R-352 Sepia ;
XR-900 Geopelia;

Avions Ouroboros:
Su-37 Super Flanker;
Su-43 Berkut;
R-103 Delphinus #3;
XFA-36A Game;
X-49 Night Raven;
UI-4054 Aurora ;

 Avions no jugables .
AH-66B Comanche;
B-1C Lancer II *;
C-17B Globemaster III;
EC-17U Super Hornet EW  *;
EK-17U;
KC-777 *;
R-501 Rhincodon ;
R-505|R-505U ;
R-531 Mobura;
R-701 ;
R-808 Phoca];
UI-4052 Cralias ;
UI-4053 Sphyrna ;
V-22B Osprey ;

Altres avions:
SR-71 Blackbird;

 Armes .
Armes de foc
 M61Vulcan Machine Gun 20mm;
 Heavy Machine Gun 25mm;
 Cannon 30mm;
 Pulse Laser;
 Neutron Beam;
 Laser;

Mssils
 Mssil;
 Short-Range Missile;
 MIRV (Multiple Independently targeted Re-entry Vehicle);
 Ground Missile (Cruise Missile);

Armes especials
 Anti-Nanobite Bomb;
 Spread Bomb;
 OSL (Orbital Satellite Laser);



 Enllaos externs .
Lloc web oficial en japons de Ace Combat 3;
Lloc web de fans i frum de la saga Ace Combat;
The Electrosphere;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140937" title="Lle II" nonfiltered="1863" processed="1849" dbindex="57607">

Lle II (Reggio de Calbria (?) -   Roma, 3 de juliol del 683) va ser Papa de la Esglsia Catlica del 682 al 683. s venerat com un sant.

Se'n sap molt poc de la seva vida anterior al papat. Tan sols que va nixer a Reggio de Calbria i que era fill de Paolo Manejo, un metge fams. Va ser elegit papa el gener de 681, immediatament desprs de la mort del seu predecessor Agat I, i va ser l'encarregat de tancar el Sis Concili Ecumnic.

Tanmateix, la seva consagraci no es produeix fins ms d'un any desprs, el 17 d'agost de 682, ja que l'emperador bizant Constant IV no confirm l'elecci fins que es va anullar l'excomuni que l'esmentat concili havia decretat sobre el papa Honori I per al seva defensa del monotelisme.

Durant el seu pontificat va posar fi al conflicte que enfrontava al papat amb el bisbat de Ravenna, el qual no reconeixia la supremacia papal partint d'un decret dictat per l'emperador bizant Constant II que establia que els bisbes de l'esmentada ciutat no necessitaven ser consagrats pel Papa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140938" title="Volkswagen Golf" nonfiltered="1864" processed="1850" dbindex="57608">
El Volkswagen Golf s un  autombil del segment C produt pel fabricant alemany d'autombils Volkswagen des del 1974. s un dels autombils ms venuts de tota la histria, amb ms de 22 milions d'unitats fabricades. Va aconseguir en la dcada dels vuitanta que els clients europeus acceptessin els compactes com a vehicle per a la famlia.

Comparat amb la resta de vehicles de la seva categoria, el seu preu i qualitat s lleugerament superior, encara que inferior dels seus rivals alemanys Audi A3, BMW Srie 1 i Mercedes-Benz Classe C Sportcoup. Actualment es ven en versions hatchback de tres i cinc portes, sedan (Jetta) i monovolum compacte (Golf Plus i Touran). S'ha fabricat abans amb carrosseries familiar (Golf Variant) i descapotable (Golf Cabrio). La gamma de motors avarca des dels quals s'enfoquen en el baix consum fins als quals desenvolupen altes prestacions.

Golf I (1974-1983).


El 1974 va comenar la fabricaci de la primera generaci del Golf. Amb motor transversal i refrigerat per aigua, el seu format hatchback ideat per l'itali Giorgetto Giugiaro va revolucionar el disseny d'autombils. El llarg era d'amb prou feines 3,7 metres, per permetia que quatre adults s'acomodessin en l'interior.

La versi "GTi", llanada el 1976 va crear el concepte de "compacte esportiu" que avui s part de gaireb totes les marques populars. Va ser un dels primers vehicles petits amb injecci; la seva potncia de 110 cavalls va convertir al "Rabbit", "Golf" o "Carib" a Mxic, en un vehicle molt gil i divertit de conduir.

La versi descapotable, el "Golf Cabriol", va ser estrenada el 1979. Aquesta va continuar en producci diversos anys desprs dels quals l'hatchback ans des continuat, assolint les 400.000 unitats venudes.

En els ltims anys, es va fabricar una versi turbodisel 70 CV sota l'acabament GTD, idntic en aspecte i equipament a la del GTI.

Golf II (1983 1992).


Al 1983 la segona generaci era llesta. Es va millorar la qualitat de construcci i acabament, les qualitats dinmiques i l'espai interior (ara mesurava 4,00 metres). Es va ampliar la gamma de motors, incloent motors gasolina ms potents. Es va fabricar tamb com a sedan ("Jetta"). Per reduir la pressi dels ecologistes, es va comenar a expandir la utilitzaci del convertidor cataltic; l'antibloqueig de frens va ser agregat a les versions esportives, millorant aix la seguretat; Les defenses d'aquest vehicle suportaven impactes de 20 km/h entre moltes altres novetats.

Potser l'exemplar d'aquest cotxe que ms sorprn sigui el pertanyent a Pablo Cirre, ja que va donar dues vegades la volta al mn (66678 km) el mateix any i sense cap modificaci de fbrica.

El "GTi 16 vlvules" va portar la seva potncia fins als 139 CV (122 CV amb catalitzador). El "GTi G60" tenia un compressor volumtric i tenia 160 CV; la versi especial "Rally" estava homologada per a competici. Va existir una versi limitada "GTi G60 16 V" amb 210 CV i tracci total Synchro.

Imitant els tot terreny es va dissenyar el "Golf Country". Va incorporar tracci total Synchro, i tenia major recorregut de suspensi i aspecte aventurer.

Golf III (1991-1999).


El 1991 es va estrenar la tercera versi del Golf. Es va fabricar amb carrosseries hatchback de tres i cinc portes, en versi familiar ("Golf Variant"), sedan ("Vento" a Europa i "Jetta" Amrica del Nord) i descapotable ("Golf Cabrio").

A causa de l'elevat pes i escs rendiment del GTi (115 CV de potncia mxima), es va agregar el 1993 una versi de 150 CV anomenada "GTi 16 V". En canvi, el "VR6" amb motor V6 de 174 CV va ser ms apreciat pels amants dels esportius compactes.

Tamb el 1993 va arribar el "TDi" amb injecci directa i 90 CV. Ja en plena febre dels disel, el 1996, es va estrenar el "TDI" amb turbocompressor de geometria variable i 110 CV. Ambdues tecnologies van permetre millorar la relaci consum/prestacions i disminuir la contaminaci alhora.

Golf IV (1999-present).


La quarta generaci del Golf va mostrar una notable millora de la qualitat, per que va ser acompanyat tamb per una pujada en el preu. Es va fabricar en versions tres i cinc portes (hatchback), sedan (Bora a Europa i Sud-amrica, Jetta a Amrica del Nord) i familiar (Golf Variant). El major pes, que responia a les exigncies en seguretat passiva (tests de seguretat EuroNCAP) i el major confort i a equipament, va fer que es precisessin motors ms potents per recuperar la potncia. A ms dels 1.4 i 1.6 gasolina, van existir els 1.8 Turbo de 150 i 180 CV (GTI), el 2.3 V5 de cinc cilindres i 170 cavalls.

Entre les edicions limitades es van trobar els "20th Anniversary Edition", 4200 GTI que van commemorar l'any 2003 el vint aniversari del llanament del GTI als Estats Units. Es van fabricar en colors espacials , amb llums amb mscares fosques, llantes OZ Aristo de 18 polzades i butaques Recaro de cuir negre.

Aquell mateix any es va comenar a produir el "Golf R32", que combinava luxe i esportivitat. Era impulsat per un 3.2 V6 de 240 CV de potncia mxima i 320 nanmetres de parell motor mxima a travs de la tracci a les quatre rodes 4Motion i una caixa de canvis de sis marxes. Incloa control d'estabilitat, climatitzador, discs de fre de 330 i 260 mm, llantes OZ Aristo 18" i butaques Koenig, a ms d'un bodykit especial. La suavitat del V6, i l'elevat pes del R32, a causa de la tracci total, va fer que les seves prestacions (0-100 km/h en 6,6 segons) fossin molt menys espectaculars que les dels seus rivals japonesos, el Subaru Impreza WRX STi i el Mitsubishi Lancer Evolution VIII. Tanmateix, les 5.000 unitats exportades als Estats Units es van vendre en poc ms d'un any, a causa de la seva exclusivitat i al seu comportament en carretera.

Aquest Golf continua en producci en pasos com el Brasil i la Xina. S'espera que el mercat llatinoameric rebi un Golf IV reestilitzat per a 2007.

Golf V (2003-present).

A finals de 2003 es va posar a la venda la cinquena generaci del Golf. El salt de qualitat va ser molt menor que en el Golf IV, i els seus preus es van reduir una mica; se situa entre els compactes populars i els d'alta gamma. Prcticament tots incorporen control d'estabilitat, control de tracci, antibloqueig de frens, assistncia a la frenada i sis coixins de seguretat; la caixa de canvis automtica DSG, de dos embragatges, s de les ms rpides i suaus del mn.

Els motors gasolina 1.4 de 75 cavalls i 1.6 de 102 CV van acompanyats pels FSI (Fuel Stratified Injection), nom comercial del Grup Volkswagen de la tecnologia d'injecci directa en gasolina, els 1.6 de 115 cavalls i 2.0 de 150 CV. En disel es ven el 2.0 SDI de 75 cavalls l'antic 1.9 TDI de 90 cavalls, el 1.9 d'ltima generaci i 105 CV, i el 2.0 de 140 cavalls.

A finals del 2004, un any desprs d'haver estat presentat el prototip, es va posar en venda el Golf GTI. El seu motor s el 2.0 FSI amb turbo i 200 cavalls i 280 Nm. T detalls que fan recordar el GTI I, com diversos detalls exteriors en negre (la careta t a ms un marc interior vermell). para-xocs amb tres entrades d'aire, un petit aler posterior, doble tub d'escapament i llantes 18" el distingeixen dels seus germans; en l'interior hi ha baquetes de cuir negre i diversos logotips GTI. Tant el periodisme com el pblic han destacat la seva esttica i les seves qualitats dinmiques.

Amb el mateix llarg que el Golf (4,20 metres) i una alria intermdia entre ell i el Touran (1,58 metres) es va llanar el 2005 el monovolum compacte "Golf Plus", per cobrir el buit entre ambds.

A partir de 2006, es va comercialitzar un dels motors ms revolucionaris del moment, el motor 1.4 TSI amb 170 CV de potncia mxima. Aquest rendiment es va aconseguir amb un compressor volumtric i un turbocompressor. Mentre que el compressor funciona a baixes revolucions, el turbocompressor s'encn a mig rgim i el primer es desconnecta a altes tornades. Aquest sistema permet un lliura de potncia semblant a tot rgim i li atorga prestacions d'un motor atmosfric de 2.4 litres amb un consum inferior. 

Premis.

El major premi del periodisme europeu s el Cotxe de l'Any a Europa. El 1973 la primera generaci va quedar en segon lloc, i el Golf II va quedar tercer el 1984. El 1992 el ttol va ser finalment conquerit, per davant de l'Opel Astra i el Citron ZX. El 1998 el Golf IV va quedar segon desprs de l'Alfa Romeo 156, i la cinquena generaci va assolir el tercer lloc al pdium el 2004.

El Golf GTI I va ser nomenat millor autombil de la histria per "Auto Express", segon per "4 Car", 39 per "Automobile", i tercer entre els esportius dels 80 per "Sports Car International".

El GTI V va ser nomenat Millor Compacte Esportiu del 2005 per "What Car? ", i va ser el Millor vehicle del 2005 per "Top Gear", "Fifth Gear" i "Auto Express".
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140939" title="Gran Premi de Mnaco del 1969" nonfiltered="1865" processed="1851" dbindex="57609">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1969, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 18 de maig del 1969.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jackie Stewart  1' 25. 1 (a la volta 16);

 Pole: Jackie Stewart  1' 24. 6;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140941" title="Jos Mara Gutirrez" nonfiltered="1866" processed="1852" dbindex="57610">
Jos Mara Gutirrez Hernndez, ms conegut com Guti, nascut el 31 d'octubre de 1976 a Torrejn de Ardoz, (Madrid). s un futbolista professional espanyol que actualment juga al Reial Madrid Club de Futbol.

Biografia.
Va nixer el 31 d'octubre de 1976 a Torrejn de Ardoz, una localitat propera a Madrid. Des de petit es va interessar pels esports, principalment pel futbol i el tennis. Aviat es va incorporar a les categories inferiors del Reial Madrid CF. Al 1995 va debutar amb la selecci sots-18, guanyant l'Eurocopa de la categoria. Aquest mateix any, Guti va debutar al primer equip del Reial Madrid CF, el 2 de desembre de 1995, a un Reial Madrid-Sevilla FC, amb el resultat de 4-1. Als primers anys, Guti no va gaudir de moltes oportunitats i sovint havia de veure els partits des de la banqueta o la graderia. Aquesta situaci va durar fins que va arribar com a entrenador, Vicente del Bosque a la temporada 1999-2000, per a substituir a John Benjamin Toshack.

Va comenar jugant de mitjapunta, per sovint es veia desplaat a altres demarcacions per gaudir d'oportunitats. Aix en ocasions ha jugat de davanter, de mitjapunta, extrem, o migcamista. La falta de migcampistes creatius l'ha consolidat en aquesta posici.

Palmars.
Campionats nacionals.


Copes internacionals.

|Espanya
|1995
|-
|Eurocopa de Futbol sub-21
| (sots 21}
|Espanya
|1998
|-
|Lliga de Campions
| Reial Madrid
|Espanya
|1998
|-
|Copa Intercontinental
| Reial Madrid
|Espanya
|1998
|-
|Lliga de Campions
| Reial Madrid
|Espanya
|2000
|-
|Lliga de Campions
| Reial Madrid
|Espanya
|2002
|-
|Supercopa d'Europa
| Reial Madrid
|Espanya
|2002
|-
|Copa Intercontinental
| Reial Madrid
|Espanya
|2002
|}

Enllaos externs.

Estadstiques amb la selecci;
Notcia sobre el jugador;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140943" title="Gran Premi de Mnaco del 1970" nonfiltered="1867" processed="1853" dbindex="57611">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1970, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 10 de maig del 1970.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Jackie Stewart 1' 24. 0;

 Volta  rpida:  Jochen Rindt -  1' 23. 2  (a la volta 80);







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140944" title="Acis (desambiguaci)" nonfiltered="1868" processed="1854" dbindex="57612">

Mitologia grega:  Acis era l'esperit del riu Acis, fou fill de Faunes i de Symaethis.
Geografia: Riu Acis;
Informtica: ACIS s un nucli geomtric de modelatge tridimensional en el camp de la computaci.
Cooperativisme: ACI sn les sigles de Aliana Cooperativa Internacional.
pera: Acis, pera de Lully.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140951" title="Mikhal Fradkov" nonfiltered="1869" processed="1855" dbindex="57613">


Mikhal Iefimvitx Fradkov (en Rus:                           ) (1 de setembre de 1950) s un poltic rus, i Primer Ministre de Rssia fins el 12 de setembre de 2007, data en qu va dimitir del crrec. Fradkov va nixer prop de la ciutat actualment coneguda com Samara.

Procedent d'una famlia jueva. Va estudiar en l'Institut de disseny en mquina-eina de Moscou, on es va graduar en l'any 1972; i tamb s llicenciat per l'Acadmia de Comer Exterior de la mateixa ciutat, on es va graduar en l'any 1981. 

El 2001 es va convertir en el  director de la Policia Federal d'Impostos, nomenat per Vladmir Putin, sent anteriorment vice-secretari del Consell de Seguretat. El 2003 fou escollit representant de Rssia davant la Uni Europea. L'1 de mar de 2004 va ser nomenat per Putn el prxim primer ministre, que va ser aprovat per la Duma el 5 d'aquell mateix mes.

El nomenament de Fradkov va ser una sorpresa per a Rssia en general, ja que mai es va mostrar part del cercle interior de Vladmir Putin.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140952" title="Mchel Salgado" nonfiltered="1870" processed="1856" dbindex="57614">
Miguel ngel Salgado Fernndez (nascut el 22 d'octubre de 1975 a As Neves, Pontevedra) s un futbolista professional espanyol, actualment al Reial Madrid Club de Futbol i juga de lateral dret.

Biografia.
Mchel Salgado va nixer a As Neves, un poble de Pontevedra fronterer amb Portugal. Va comenar la seva carrera futbolstica a les categories inferiors del Real Club Celta de Vigo. A la temporada 1994-95 va pujar al primer planter gallec. Va debutar a Primera Divisi el 22 de gener de 1995, davant el que seria el seu club, el Reial Madrid Club de Futbol, amb un resultat de 4-0 favorable als blancs.

A la temporada 1996-97 va ser cedit a la Unin Deportiva Salamanca, de Segona Divisi, jugant-hi 36 partits i marcant un gol. Salgado va tornar al Celta de Vigo, on es va consolidar com un dels millors defenses espanyols, arribant a debutar a la selecci absoluta al 1998.

A l'estiu de 1999 va fitxar pel Reial Madrid per uns 11 milions d'euros. Amb el Reial Madrid ha guanyat tots els seus ttols a nivell de clubs, entre els que destaca les seves dues Lligues de Campions i la Intercontinental del 2002.

Palmars.
Campionats nacionals.


Copes internacionals.


Enllaos externs.
Web de fans de Mchel Salgado  ;
Fitxa de Salgado al web del Reial Madrid CF  ;
Perfil i fotos de Salgado  ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140953" title="Ramon Vila Capdevila" nonfiltered="1871" processed="1857" dbindex="57615">
Ramon Vila Capdevila (Peguera, Bergued, 1908 - Castellnou de Bages, 1963) conegut tamb amb els sobrenoms de  Cara cremada, i Peus llargs va ser un  anarcosindicalista de la CNT durant la Segona Repblica Espanyola.

Combatent en la resistncia francesa durant la Segona Guerra Mundial i guerriller antifranquista fins la seva mort el 1963. Va ser el darrer maquis que va plantar cara al franquisme. Sempre va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement pel  medi geogrfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al rgim, fins que, en una emboscada a Castellnou de Bages, va caure mort per les bales de la Gurdia Civil.

 Bibliografia .
Clara i Resplandis, Josep (2002). Ramon Vila, Caracremada. El darrer maqui catal (1 edici). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140955" title="One-shot" nonfiltered="1872" processed="1858" dbindex="57616">
One-shot, en el mn del manga i els cmics, s'usa per referir-se a una histria que consta d'un sol captol o d'un sol volum. Tamb s'anomena aix als captols pilots de sries que ms tard han esdevingut ms extenses. Aquests captols se solen publicar en revistes setmanals o mensuals i es decideix fer-ne una srie ms extensa si el one-shot t bona acollida per part dels lectors. Alguns mangues com One Piece van comenar sent noms un one-shot, per ms tard han esdevingut sries molt extenses.
Al Jap, es fa servir el terme yomikiri (    ) per referir-se a una obra que est "sencera" i acabada en un sol captol o volum.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140956" title="Castellers de Mollet" nonfiltered="1873" processed="1859" dbindex="57617">


Els Castellers de Mollet sn una colla castellera de Mollet del Valls fundada l'any 1992. El color de la camisa dels Castellers de Mollet s el verd clar. El castell ms important que ha descarregat la colla s el 3 de 7.

 Enllaos externs .
 Web de Castellers de Mollet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140961" title="Jarique" nonfiltered="1874" processed="1860" dbindex="57618">


Jarique s una associaci de carcter murcianista que t com a objectiu la recuperaci i difusi de la histria, costums i tradicions del territori de l'antic regne de Mrcia.

Enllaos externs.
 Web de l'associaci murcianista JARIQUE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140963" title="Benet II" nonfiltered="1875" processed="1861" dbindex="57619">

Benet II (Roma (?) -   7 de maig de 685), va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 684 al 685. L'any 1964 va ser canonitzat per Pau VI, celebrant-se la seva festa el 8 de maig.

Va ser elegit papa l'agost de 683, per igual com el seu antecessor Lle II no va ser consagrat fins el 26 de juny del 684 ja que necessitava el consentiment de l'emperador bizant Constant IV. 

Va ser el darrer papa que va haver d'esperar aquest trmit ja que finalment l'emperador va proclamar un decret pel qual se substitua la confirmaci imperial per la confirmaci, molt ms gil per la seva proximitat a Roma, de l'exarca (governador representant de l'emperador de Bizanci) de Ravenna.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140968" title="Henri Bergson" nonfiltered="1876" processed="1862" dbindex="57621">


Henri Louis Bergson ( Pars, Frana 1859 - d. 1941 ) fou un escriptor, filsof i professor universitari francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.

Biografia. 
Va nixer el 18 d'octubre de 1859 a la ciutat de Pars fill de mare anglesa i pare jueu polons exiliat. Va estudiar humanitats a l'cole Normale Suprieure de la capital gala, on es va graduar el 1881, fou deixeble d'Oll-Laprune i Boutroux i conegu mile Durkheim. Entre 1897 i 1900 fou professor d'Humanitats en aquell centre, continuant els seus estudis i aconseguint el doctorat a la Universitat de Pars. A partir de 1900 va ser catedrtic de filosofia occidental del Collge de France, on fou mestre docent fins el 1921, any en el qual es va retirar de l'ensenyament. 

Cos de Marcel Proust, l'any 1914 ocup el seient 7 de l'Acadmie franaise. Bergson va morir a la ciutat de Pars el 4 de gener de 1941.

Obra filosfica.
Bergson, hereu d'un pensament romntic, propugna, sobretot, l'acci. Reflecteix per tant certa impacincia sobre la cautela i el desapassionat exercici de la ra dels cientfics i filsofs. Ataca la principal qualitat d'ambds, el seu afany de precisi. 

En comptes de les formes rgides que imposen la ra a la imatge del mn, Bergson aposta per la realitat del flux viva de les experincies. Al contrari que el filsof angls Francis Herbert Bradley que volia trobar la veritat, Bergson directament ataca la lgica mateixa com una influncia nefasta que cal vncer, motiu pel qual se l'introdueix dins el moviment irracionalista. Rebutja a ms la teoria de l'evoluci, ja que la seva forta sustentaci racionalista no permet que sorgeixi espontniament res enterament nou. Aquest s un exemple de refs radical a tot el que freni un entusiasme vital. Aquesta doctrina s'exposa en la seva obra L'volution cratrice ("L'evoluci creadora", 1907) on aposta per una evoluci "artstica" on els canvis evolutius de la naturalesa es facin per impulsos creadors, a la manera d'un artista que vulgui fabricar caracterstiques noves inexistents. Nega aix la lenta i grisa evoluci cientfica presentada per Charles Darwin. 

De l'home considera que ha arribat a una etapa on l'intellecte ha sobrepassat a l'instint. Aix per a ell s una desgrcia ja que a l'eliminar-se el seu instint s'elimina tamb la seva llibertat vital. La forma ms elevada d'instint s la "intuci", que s una espcie d'activitat mental que li proporciona una veritat directament d'acord amb el mn. All on l'intellecte deforma la realitat, la intuci capta l'experincia tal com s. 

L'any 1927 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de les seves riques i vitalitzants idees i l'habilitat brillant amb la qual les ha presentat.

Obra seleccionada.
 1889: Essai sur les donnes inmdiates de la conscience;
 1896: Matire et mmoire;
 1899: Le Rire;
 1907: L'volution cratrice;
 1919: L'nergie spirituelle;
 1932: Les deux sources de la morale et de la religion;

Enllaos externs.

  Henri Bergson en catal amb enllaos a selecci de textos;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1927;
  Henri Bergson al Projecte Gutenberg;
  "La evolucin de la idea de conciencia en la filosofa de Bergson", per Juan Padilla;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140974" title="Papa Joan V" nonfiltered="1877" processed="1863" dbindex="57622">

Joan V (Antioquia (?) -   Roma, 2 d'agost del 686) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 685 al 686.

Com cardenal diaca va participar com a representant del papa Agat I en el Sis Concili Ecumnic celebrat a Constantinoble; hi va anar grcies al bon coneixement del grec que era la seva llengua materna.

Joan V va ser consagrat el mateix dia de la seva elecci, el 23 de juliol de 685 ja que l'emperador bizant Constant IV havia renunciat al dret a confirmar el papa elegit, cedint aquest dret a l'exarca de Ravenna.

Durant el seu pontificat va establir que el nomenament dels bisbes de les dicesis de Sardenya i de Crsega corresponia a la Santa Seu i no a l'arquebisbe de Cller.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140976" title="Doctor Givago" nonfiltered="1878" processed="1864" dbindex="57623">
El Doctor Givago (en rus:              ) s una novella del segle XX escrita per l'escriptor rus Bors Leondovitx Pasternak. La novella narra la lluita personal d'un home rus, d'una gran sensibilitat, per trobar el seu lloc i sentir-se feli. El context histric, gran protagonista de la novella, ens situa en el perode que va des de la revoluci de 1905 fins a la dictadura estalinista. 

 Argument .

La novella narra trenta anys de la vida del protagonista. En aquests trenta anys Givago sobreviu als esdeveniments, que no sn pocs, i intenta viure la seva vida adaptant-se a les noves circumstncies. Givago parteix d'una vida burgesa perfecta. Malgrat sser orfe, s'ha criat en una bona famlia. Escriu poesia. Ha esdevingut metge i s'ha casat amb la seva gran amiga d'infantesa: Tnia. Tot va com una seda i la vida li s fcil. Aleshores la gran Rssia es comena a despertar del seu silenci i no ho fa plcidament. Guerra, revoluci, molta misria humana,... en Givago ho viu en primera persona, s metge. La mgia de la vida li regala una companya de fatigues: la Lara. Malgrat que el vent els bufa en contra i no els s possible encarrilar una vida plegats, com s ho havia fet en Givago amb la Tnia, Givago i Lara s'estimen. Lara ser la musa de Givago.

 Estil .
El Doctor Givago s una novella de ritme molt lent. s molt densa degut al gran nombre d'esdeveniments que s'hi mencionen; tot i aix grcies a les molt bones descripcions que en fa l'autor, aquest llibre gaudeix de molt bones imatges. Per exemple: els paisatges que es veuen des del tren quan la famlia fuig de Moscou cap a Varykino estan perfectament explicats i t'hi trobes passant fred. Tamb, les fredes nits d'hivern amb l'udol dels llops a fora que junts passen Lara i la seva filleta amb Givago. Sn alguns dels moments de la novella en qu el temps s'atura. El ritme arriba a esdevenir extremadssimament lent. No hi fa res, per. Les escenes que ha narrat l'autor sn dignes dels millors fotogrames del cinema.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140977" title="Sigrid Undset" nonfiltered="1879" processed="1865" dbindex="57624">


Sigrid Undset ( Kalundborg, Dinamarca - Lillehammer, Noruega ) fou una escriptora noruega guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1928.

Biografia.
Va nixer el 20 de maig de 1882 a la ciutat de Kalundborg, poblaci situada al comtat de Sjlland Occidental de l'illa de Sjlland, filla de Ingvald Undset, arqueleg de reconeixement internacional i especialitzat en l'Edat del Ferro a Europa. Tot i nixer a Dinamarca la seva famlia es va traslladar a Noruega quan ella tenia dos anys d'edat. Va realitzar els seus estudis a Oslo, per no va poder realitzar estudis universitaris a causa de la mort del seu pare, havent de treballar com a secretria en una important empresa d'enginyeria. Convertida al catolicisme l'any 1924, el 1940 va fugir als Estats Units davant la seva oposici al rgin nazi i l'ocupci alemanya del seu pas. Retorn al seu pas el 1945 un cop acabada la Segona Guerra Mundial. 

Mor el 10 de juny de 1949 a la ciutat de Lillehammer, poblaci situada al comtat d'Oppland.

Obra literria.
En les obres de Sigrid Undset es poden distingir dues classes de novelles, les novelles contempornies i les novelles histriques. Aix mateix la dona ser un tema referent al llarg de la seva obra, per sense parlar d'una vessant feminista en la seva obra ja que per Undset la "dona ha d'estar a casa ocupant-se dels fills, aquesta s la feina que la satisf plenament". El seu treball ms conegut s Kristin Lavransdatter, una trilogia modernista sobre la vida a Escandinvia a l'Edat mitjana, publicat entre 1920 i 1922 en tres volums i on retrata la vida d'una dona des del seu naixement fins la mort. 

L'any 1928 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura principalment per les seves descripcions de gran abast de la vida nrdica durant l'Edat mitjana.

Obra publicada.


1907: Fru Marta Oulie;
1908: Den lykkelige alder;
1909: Viga-Ljot og Vigdis;
1910: Ungdom;
1911: Jenny;
1912: Fattige skjebner;
1914: Vaaren;
1915: Fortllinger om kong Artur og ridderne av det runde bord;
1917: Splinten av troldspeilet;
1917: Tre sstre, assaig;
1918: De kloge jomfruer;
1919: Et kvindesynspunkt, assaig;
1920-1922: Kristin Lavransdatter;
1920: Kransen;
1921: Husfrue;
1922: Korset;

1921: Vrskyer;
1925: Sankt Halvards liv, dd og jrtegn;
1925: Olav Audunssn i Hestviken;
1927: Olav Audunssn og hans barn;
1927: Katholsk propaganda, assaig;
1929: Gymnadenia;
1929: Etapper, assaig;
1930: Den brndende busk;
1930: Hellig Olav, Norges konge, assaig;
1932: Ida Elisabeth;
1933: Etapper. Ny rkke, assaig;
1933: To europeiske helgener;
1934: Elleve aar;
1936: Den trofaste hustru;
1937: Norske helgener;
1938: Selvportretter og landskapsbileder;
1939: Madame Dorthea;


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (9919) Undset descobert el 22 d'agost de 1979 per Claes-Ingvar Lagerkvist.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1928;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140979" title="Emfisema" nonfiltered="1880" processed="1866" dbindex="57625">
L'emfisema s la presncia anormal d'aire i de gas en els rgans que normalment no en contenen. En el cas dels pulmons, es parla d'emfisema quan augmenta el volum d'aire a l'interior.

Tipus d'emfisemes.

 Emfisema pulmonar;
 Emfisema del cec;
 Emfisema mediastnic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140986" title="Llista alfabtica de Papes de Roma" nonfiltered="1881" processed="1867" dbindex="57626">








 A .
Adri I (772-795);
Adri II (867-872);
Adri III (884-885);
Adri IV (1154-1159);
Adri V (1276);
Adri VI (1522-1523);
Agapit I (535-536);
Agapit II (946-955);
Agat I (678-681);
Alexandre I (105-115);
Alexandre II (1061-1073);
Alexandre III (1159-1181);
Alexandre IV (1254-1261);
Alexandre V (1409-1410);
Alexandre VI (1492-1503);
Alexandre VII (1655-1667);
Alexandre VIII (1689-1691);
Anaclet I (76-88);
Anastasi I (399-401);
Anastasi II (496-498);
Anastasi III (911-913);
Anastasi IV (1153-1154);
Anicet I (155-166);
Anter I (235-236);

 B .
Benet I (575-579);
Benet II (684-685);
Benet III (855-858);
Benet IV (900-903);
Benet V (965-966);
Benet VI (973-974);
Benet VII (974-983);
Benet VIII (1012-1024);
Benet IX (1032-1044);
Benet XI (1303-1304);
Benet XII (1334-1342);
Benet XIII d'Aviny (1394-1415);
Benet XIII (1724-1730);
Benet XIV (1740-1758);
Benet XV (1914-1922);
Benet XVI (2005-);
Bonifaci I (418-422);
Bonifaci II (530-532);
Bonifaci III (607);
Bonifaci IV (608-615);
Bonifaci V (619-625);
Bonifaci VI (896);
Bonifaci VIII (1294-1303);
Bonifaci IX (1389-1404);

 C .
Calixt I (217-222);
Calixt II (1119-1124);
Calixt III (1455-1458);
Celest I (422-432);
Celest II (1143-1144);
Celest III (1191-1198);
Celest IV (1241);
Celest V (1294);
Climent I (88-97);
Climent II (1046-1047);
Climent III (1187-1191);
Climent IV (1265-1268);
Climent V (1305-1314);
Climent VI (1342-1352);
Climent VII d'Aviny (1378-1394);
Climent VII (1523-1534);
Climent VIII (1592-1605);
Climent IX (1667-1669);
Climent X (1670-1676);
Climent XI (1700-1721);
Climent XII (1730-1740);
Climent XIII (1758-1769);
Climent XIV (1769-1774);
Con I (686-687);
Constant I (708-715);
Corneli I (251-253);

 D .
Damas I (366-384);
Damas II (1048);
Deodat I (615-618);
Deodat II (672-676);
Dions I (259-268);
Donus I (676-678);

 E .
Eleuteri I (175-189);
Esteve I (254-257);
Esteve II (752-757);
Esteve III (768-772);
Esteve IV (816-817);
Esteve V (885-891);
Esteve VI (896-897);
Esteve VII (928-931);
Esteve VIII (939-942);
Esteve IX (1057-1058);
Eugeni I (655-657);
Eugeni II (824-827);
Eugeni III (1145-1153);
Eugeni IV (1431-1437);
Eusebi I (309);
Eutiqui I (275-283);
Evarist I (97-105);

 F .
Fabi I (236-250);
Flix I (269-274);
Flix III (483-492);
Flix IV (526-530);
Forms I (891-896);

 G .
Gai I (283-296);
Gelasi I (492-496);
Gelasi II (1118-1119);
Gregori I (590-604);
Gregori II (715-731);
Gregori III (731-741);
Gregori IV (827-844);
Gregori V (996-999);
Gregori VI (1045-1046);
Gregori VII (1073-1085);
Gregori VIII (1187);
Gregori IX (1227-1241);
Gregori X (1271-1276);
Gregori XI (1370-1378);
Gregori XII (1406-1415);
Gregori XIII (1572-1585);
Gregori XIV (1590-1591);
Gregori XV (1621-1623);
Gregori XVI (1831-1846);

 H .
Higini I (136-140);
Hilari I (461-468);
Honori I (625-638);
Honori II (1124-1130);
Honori III (1216-1227);
Honori IV (1285-1287);
Hormisdes I (514-523);

 I .
Innocenci I (401-417);
Innocenci II (1130-1143);
Innocenci III (1198-1216);
Innocenci IV (1243-1254);
Innocenci V (1276);
Innocenci VI (1352-1362);
Innocenci VII (1404-1406);
Innocenci VIII (1484-1492);
Innocenci IX (1591);
Innocenci X (1644-1655);
Innocenci XI (1676-1689);
Innocenci XII (1691-1700);
Innocenci XIII (1721-1724);

 J .
Joan I (523-526) ;
Joan II (533-535) ;
Joan III (561-574) ;
Joan IV (640-642) ;
Joan V (685-686) ;
Joan VI (701-705) ;
Joan VII (705-707) ;
Joan VIII (872-882);
Joan IX (898-900);
Joan X (914-928);
Joan XI (931-935);
Joan XII (955-964);
Joan XIII (966-972);
Joan XIV (983-984);
Joan XV (984-996);
Joan XVII (1003);
Joan XVIII (1004-1009);
Joan XIX (1024-1032);
Joan XX (1276);
Joan XXI (1276-1277);
Joan XXII (1316-1334);
Joan XXIII de Pisa (1410-1415);
Joan XXIII (1958-1963);
Joan Pau I (1978);
Joan Pau II (1978-2005);
Juli I (337-352);
Juli II (1503-1513);
Juli III (1550-1555);

 L .
Land I (913-914);
Liberi I (352-366);
Luci I (253-254);
Luci II (1144-1145);
Luci III (1181-1185);
Lle I (440-461);
Lle II (682-683);
Lle III (795-816);
Lle IV (847-885) ;
Lle V (903);
Lle VI (928);
Lle VII (936-939);
Lle VIII (963-965);
Lle IX (1049-1054);
Lle X (1513-1521);
Lle XI (1605);
Lle XII (1823-1829);
Lle XIII (1878-1903);
Lli I (64/67-76);

 M .
Marc I (336);
Marcel I (308-309);
Marcel II (1555);
Marcell I (296-304);
Mar I (882-884);
Mar II (942-946);
Mart I (649-655);
Mart IV (1281-1285);
Mart V (1417-1431);
Melquades I (311-314);

 N .
Nicolau I (858-867);
Nicolau II (1059-1061);
Nicolau III (1277-1280);
Nicolau IV (1288-1292);
Nicolau V (1437-1455);

 P .
Pasqual I (817-824);
Pasqual II (1099-1118);
Pau I (757-767);
Pau II (1464-1471);
Pau III (1534-1549);
Pau IV (1555-1559);
Pau V (1605-1621);
Pau VI (1963-1978);
Pelagi I (556-561);
Pelagi II (579-590);
Pere (  64 o 67);
Pius I (140-155);
Pius II (1458-1464);
Pius III (1503);
Pius IV (1559-1565);
Pius V (1566-1572);
Pius VI (1775-1799);
Pius VII (1800-1823);
Pius VIII (1829-1830);
Pius IX (1846-1878);
Pius X (1903-1914);
Pius XI (1922-1939);
Pius XII (1939-1958);
Ponci I (230-235);

 R .
Rom I (897);

 S .
Sabini I (604-606);
Sergi I (687-701);
Sergi II (844-847);
Sergi III (904-911);
Sergi IV (1009-1012);
Sever I (640);
Silvestre I (314-335);
Silvestre II (999-1003);
Smmac I (498-514);
Simplici I (468-483);
Sirici I (384-399);
Sisini I (708);
Siveri I (536-537);
Sivestre III (1045);
Sixt I (115-125);
Sixt II (257-258);
Sixt III (432-440);
Sixt IV (1471-1484);
Sixt V (1585-1590);
Soter I (166-175);

 T .
Telsfor I (125-136);
Teodor I (642-649);
Teodor II (897);

 U .
Urb I (222-230);
Urb II (1088-1099);
Urb III (1185-1187);
Urb IV (1261-1264);
Urb V (1362-1370);
Urb VI (1378-1389);
Urb VII (1590);
Urb VIII (1623-1644);

 V .
Valent I (827);
Vctor I (189-199);
Vctor II (1054-1057);
Vctor III (1086-1087);
Vigili I (537-555);
Vitali I (657-672);

 Z .
Zacaries I (741-752);
Zefer I (199-217);
Zsim I (417-418);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140988" title="Gran Premi de Mnaco del 1971" nonfiltered="1882" processed="1868" dbindex="57627">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1971, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 23 de maig del 1971.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Jackie Stewart ;

 Volta  rpida:  Jackie Stewart  1' 22. 2;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140989" title="Idiolecte" nonfiltered="1883" processed="1869" dbindex="57628">
Un idiolecte s la varietat ms petita d'una llengua, o sigui, la variant caracterstica de l'individu. Aquesta es caracteritza per tries especfiques de paraules (que poden ser dialectals, d'un grup social o d'una classe d'edat determinada) i d'estructures gramaticals, frases fetes, o pronncies que sn niques a aquesta persona. Aix cadasc t el seu propi idiolecte.

L'estudi d'aquest idiolecte a partir de cartes o documents permet de determinar amb un grau variable de precisi l'autor de certs textos. Aquesta mena d'estudi ha perms la identificaci i arrestaci posterior de l'Unabomber als Estats Units.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140990" title="Gran Premi de Mnaco del 1972" nonfiltered="1884" processed="1870" dbindex="57629">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1972, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 14 de maig del 1972.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Emerson Fittipaldi ;

 Volta  rpida:  Jean-Pierre Beltoise   1' 40. 0;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140992" title="Faraday (unitat)" nonfiltered="1885" processed="1871" dbindex="57630">
El faraday era una unitat de crrega elctrica que equivalia a la crrega de 6,02   1023 electrons, un mol d'electrons. Aquesta unitat va ser substituda al Sistema Internacional d'Unitats pel coulomb, un faraday equivaldria aproximadament a 96485,3415 coulombs.

El valor del faraday, que se simbolitzava com a F, es pot calcular com:



on
 s el nombre d'Avogadro (6,022 x 10 23 mol-1);
 s la crrega elemental (1,602 x 10 -19 C);

Michael Faraday va observar que quan feia passar corrent a travs d'una soluci de sulfat de coure es dipositaven ions de coure sobre l'elctrode i que la massa de coure dipositada noms depenia de la fora del corrent i de la quantitat de temps que passava. Aix li va donar la idea de qu la quantitat de matria dipositada podia servir com a mesura de la quantitat de crrega elctrica.

La definici original del faraday es referia a la quantitat d'electricitat que passant a travs d'un electrlit era necessria per dipositar una certa quantitat de matria. Aix, per exemple, amb un faraday de crrega es podia dipositar a l'elctrode negatiu 1 molde plata  0,5 mol de coure, la variaci de la quantitat de matria s deguda a tipus d'ionitzaci i el coure presenta una ionitzaci doble.

s important ressaltar que no s'ha de confondre aquesta antiga unitat de crrega elctrica amb el farad, que s la unitat de capacitncia del Sistema Internacional d'Unitats.

 Vegeu tamb .
 Gbia de Faraday;

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140993" title="Aaron Owens" nonfiltered="1886" processed="1872" dbindex="57631">

Aaron Owens, ms conegut com "AO", va nixer el 20 de mar del 1976. s un jugador d'streetball del Nort de Filadlfia. Ha estat dins l'AND1 Mixtape Tour des de l'any 2000 i n's un dels membres originals de l'equip.
AO medeix 190,5cm i pesa 75kg. s reconegut per tenir una tcnica excepcional de la pilota i ser un gran passador, sempre dna al voltant de 20 assistncies per partit. Durant la seva joventut, va anar al Simon Gratz High School, on va jugar junt amb els jugadors l'NBA Rasheed Wallace i Aaron McKie. Tot i haver jugat ms tard en equips universitaris i en lligues professionals, se'l coneix internacionalment per les seves actuacions en l'equip d'And1 i com una llegenda dels carrers de Filadlfia.

Trajectria.
A Lackawanna JC.
AO va comenar la seva etapa universitria al Lackwanna Junior College a Scranton, Pennsilvnia. En el seu any novell d'universitari (1993-1994), va fer una mitjana de 16 punts i 8 assistncies per partit, apareixent a 11 partits. Va fer una doble-figura 9 vegades.



A Riverside CC.
Desprs de dues temporades sense jugar, va tornar com a sophomore (jugador de segon any) jugant amb l'universitat Riverside Community College (Califrnia). All va fer una estadstica de 14.3 punts, 4.7 rebots i 8.1 assistncies per partit. Va ser titular als 34 jocs que va disputar l'equip. Va registrar 8 dobles-figura (incluint-hi una en rebots i assistncies). La seva mxima anotaci va ser de 29 punts davant Antelope Valley i el mxim d'assistncies van ser 16, contra Cal Baptist JV. Cal destacar una estadstica de 24 punts i 9 assistncies en un partit i una doble-figura de 14 punts i 15 assistncies davant l'Orange Coast. Va ser Honorable Mention All-State (jugador destacat a nivell estatal) i va rebre els honors All-Orange Empire Conference (jugador honorfic de la conferncia).

A Fort Hays State.
Ms tard, Aaron Owens va moure's a Fort Hays State, on va jugar durant una temporada fent una mitjana de 15,5 punts, 3,4 rebots i 5,1 assistncies. Algunes actuacions destacables van ser els 31 punts (11 de 14) davant de Nebraska-Kearney (27 de febrer), els 29 punts i 7 assistncies davant Western State (24 de febrer), 25 punts i 8 assistncies davant de Nebraska-Kearney altra vegada i 24 punts (8 de 13) contra Fort Lewis (10 de gener). Va arribar a les 9 assistncies (el seu rcord aquella temporada) en 3 ocasions.

A Henderson State.
AO va acabar la seva etapa d'universitari a Henderson State (Arkansas). Ja com a snior, va acabar amb una mitjana de 14,9 punts, 3,1 rebots i 6,2 assistncies (ocup la 19a plaa del pas en nombre d'assistncies). A destacar els 26 punts contra Southern Arkansas en les semi-finals del torneig de la Conferncia Gulf Coast. Va ser nomenat Jugador de l'any de la Conferncia Gulf Coast.
Ms tard va moure's a Fort Hays State durant una temporada i va acabar la seva temporada d'universitari a Henderson State (Arkansas).

Als Dakota Wizards (IBA).
Durant la temporada 1999-2000 va jugar momentniament amb els Dakota Wizards a la lliga IBA. Va jugar 4 partits i va fer una mitjana de 4.0 punts per partit.

A Maccabi Karmiel (Israel).
Durant la temporada 2000-2001 va jugar durant poc temps amb el Maccabi Karmiel a Israel, on va fer una mitjana de 17,7 punts i 2,6 rebots en els 7 partits jugats.

Als Mobile Reverters (NBDL).
Aaron Owens va jugar a la NBDL en els Mobile Revelers durant la temporada 2002-2003. Va ser seleccionat en la 13a ronda (elecci nmero 101) en el Draft. Va jugar com a titular 6 partits dels 12 que va disputar. Va acabar amb una mitjana de 11,6 punts, 2,7 rebots i 4,4 assistncies per partit.


Curiositats.
Sovint llena les seves sabates, samarreta i pantalons al pblic durant el partit o al acabar.
T una mitjana de 10-20 punts i ms de 20 assistncies per partit. Si s'inclou a les estadstiques els "ankle breakers" ("trencades", quan el rival cau per terra desprs d'una finta de l'atacant) i els "moviments espectaculars", fa triple-doble en cada partit.
Des de l'any 2004, Owens porta el cabell a l'estil Mohawk.
Al darrera de les samarretes de jugar porta "AO" com a dorsal i "Philly" com a nom.
Quan no est a pista, Owens es dedica a mantenir la moral de l'equip alta amb el seu sentit de l'humor. A ms a ms, a poc a poc s'ha anat consolidant com el protagonista/narrador dels vdeos "And1 Mixtape", recopilatoris de jugades i ancdotes d'aquests partits i tours.
Segons diu ell, un dels seus moments preferits del tour va ser quan va fer rebotar la pilota en el taulell i tot seguit en el cap de l'oponent.

Enllaos externs.
Entrevista a HalfTimeOnline ;
Perfil a la pgina oficial d'And1 ;
Pgina amb videos d'streetball d'AO ;
Perfil a NBA.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140994" title="La R-pblica" nonfiltered="1887" processed="1873" dbindex="57632">
La R-pblica (llegit Repblica) fou un programa de rdio de COM Rdio.

Estigu cinc temporades en antena (2000-2001 a 2004-2005). les dues primeres, el programa s'emetia de 07.00 a 11.00, les dues segents de 06.00 a 11.00 i la darrera de 06.00 a 12.00.

Estava presentat per Joan Barril.

Aquest programa ha tengut una espcie de continuaci amb El caf de la Repblica, un altre programa radiofnic que s'emet de 9 a 11 de la nit per Catalunya Rdio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140995" title="Aeroport de Perpiny-Ribesaltes" nonfiltered="1888" processed="1874" dbindex="57633">


L'aeroport de Perpiny-Ribesaltes (de nom oficial Perpignan-Rivesaltes) s un aeroport situat a mig cam de Perpiny (a uns 5 km al nord) i Ribesaltes, a la Catalunya del Nord.

Aquest aeroport de dimensions redudes (capacitat per a un trnsit anual de fins 700.000 passatgers l'any 2007) s obert al trnsit estatal i internacional comercial, regular o no, a les avionetes, als IFR i als VFR. Aquest indret ja el feia servir des del 1910 lAroclub du Roussillon i va ser un lloc d'escala per a Mermoz.

Es troba en una situaci difcil a causa de la seua situaci geogrfica i poltica, competint per una banda amb l'aeroport de Girona que ha conegut una evoluci espectacular recentment, i va drenant gran part dels passatgers potencials de Catalunya nord i dels voltants, i per l'altra amb l'aeroport de Montpeller, centre de la regi.

Aquesta plataforma alberga tamb un centre de manteniment per als avions de tipus Boeing 727/737 i des del 2006 els Airbus A320.

 Companyies aries amb vols regulars.
 Air France (vol cap a Pars Orly);
 Ryanair (vol cap a Londres Stansted);
 FlyBe (vol cap a Birmingham-Southampton);
 BMI Baby (vol cap a Manchester);

Enllaos externs.
 http://www.aeroport.fr/les-aeroports-de-l-uaf/perpignan-rivesaltes.php;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140997" title="Selecci de futbol d'Eslovnia" nonfiltered="1889" processed="1875" dbindex="57634">

|} 

La Selecci de futbol d'Eslovnia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci de Futbol d'Eslovnia, pertanyent a la UEFA. 

La selecci d'Eslovnia va nixer en 1991 desprs del desmembrament de Iugoslvia. Abans d'aquest esdeveniment, els jugadors eslovens jugaven en la Selecci de futbol de Iugoslvia.



Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 1 ;
  Primera Copa del Mn    =  2002 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Primera fase (2002) ;
  Participacions en Eurocopes = 1 ;
  Primera Eurocopa    = 2000 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Primera fase (2000) ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  Sense participaci;
  Millor resultat olmpic = Sense participaci;

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Fins a 1994 - Formava part de ;
1998 - No es classific;
2002 - Primera fase - 30 lloc;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Fins a 1992 - Formava part de ;
1996 - No es clasific;
2000 - Primera fase;
2004 - No es clasific;

Jugadors histrics.

Zlatko Zahovic;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140998" title="Selecci de futbol de Noruega" nonfiltered="1890" processed="1876" dbindex="57635">

|} 

La Selecci de futbol de Noruega s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci Noruega de Futbol, pertanyent a la UEFA. 

Els seus principals resultats han estat la medalla de bronze obtinguda als Jocs Olmpics de Berln 1936 i la classificaci per als vuitens de final en la Copa del Mn 1998. 

Estadstiques.
  Participacions en Copes del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1938 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Vuitens de final (1998);
  Participacions en Eurocopes = 1;
  Primera Eurocopa    = 2000 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Primera fase (2000) ;
  Participacions olmpiques = 6;
  Primers Jocs Olmpics    =  1912 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla de bronze (1936);

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - Primera fase - 12 lloc;
1950 - No particip;
Des de 1954 a 1990 - No es classific;
1994 - Primera fase - 17 lloc;
1998 - Vuitens de final - 15 lloc;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1996 - No es classific;
2000 - Primera fase - 9 lloc;
2004 - No es classific;

Jugadors histrics.

Henning Berg;
Stig Inge Bjrnebye;
Rune Brathseth;
John Carew;
Dan Eggen;
Jan ge Fjrtoft;
Jostein Flo;
Tore Andr Flo;
Steffen Iversen;
Ronnie Johnsen;
Jrgen Juve;
Terje Kojedal;
Oyvind Leonhardsen;
Kjetil Rekdal;
John Arne Riise;
Ole Gunnar Solskjr;
Thorbjrn Svenssen;
Erik Thorstved;
Tom Lund;

Enllaos externs.

Associaci Noruega de Futbol;
Arxiu de partits de la RSSSF;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="140999" title="Xoses" nonfiltered="1891" processed="1877" dbindex="57636">

Els xoses (IPA ) sn un poble de parla xosa, una llengua nigerocongolesa i que viu al sud-est de l'actual Sud-frica. Es dividien en els grups principals xosa, tembu i pondo, mentre que els xosa prpiament dits se sotsdividien en les tribus gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qaye i gqunkhwabe. Formaven clans patrilinials, eren polgams i practicaven la circumcisi.

 Histria .
Els xosa pertanyen al grup nguni, que es creu que va baixar des de Kenya vers el 1500 amb d'altres pobles bantu. El nom cafre (de kafir) els fou donat pels rabs amb qu tingueren contacte en el segle XVII. 

Segons els xoses, tamb eren descendents d'un avantpassat com, Zuide, qui cap el 1500 aproximadament es va establir al Nord de l actual Sud-frica. Aquest va tenir tres fills, Tembu, fundador dels tembu, Xosa, dels xoses, i Mponda, dels mponda i mpondumisi. El fill de Xosa fou Togush i la segent divisi arrib amb el des descendent, Palo (vers el 1780), que tenia tres fills:
 Galeka, qui va tenir com a descendents Klanta, Hinza i Kreli (1851), cap dels galeka, establits entre els rius Bashee i Umtata ;
 Omlao, amb el seu fill Ngquika (1817) i el seu net Sandeli (1846), cap dels ngquika, a les muntanyes Amatola. ;
 Rarabe, amb els seus dos fills, Mbalu, cap dels mbalu, i Ndhlamle, dels ndhlamle.

El nom de xosa el van rebre com a epnim d'un dels fills de Zuide, i que fou cabdill pel 1530. 

El 1686 es produ el primer contacte entre els xosa i els nufrags d'un vaixell neerlands, per es produren enfrontaments entre els xosa i els bers per la qesti del ramat, puix que els bers, de costums europeus, marcaven el ramat i el deixaven pasturar sol. Els xosa, que tenien com a costum deixar un pastor que el vigils, interpretaven aquest fet com que el ramat era abandonat i que se'l podien quedar. Tamb foren visitats pels britnics Barrow el 1796 i Lichtenstein el 1805.

El 1780 el cabdill xosa Palo s'enfront als ber per la qesti de les terres i del ramat en la Primera Guerra Cafre. Ms tard, Galeka fou considerat com a rei dels xoses (tant del grup com de tots en conjunt). Fonien el coure i el ferro i els inkose eren els cabdills hereditaris de les principals faccions (xoses, tembu, mpande i fingo). Tamb rendien culte als manes familiars amb complicats rituals, i els umkumkani o inkosi-enkulu eren cabdills menors.

Cap el 1811 intentaren ocupar el Zuurveld, per foren atacats per Graham, qui els oblig a retrocedir. El 1817 el governador de la Colnia del Cap, Somerset, reconegu Ngquika com a rei de tots els xhosa, encara que Hinza era el cabdill ms important. Fins a la seva mort el 1828 fou considerat com a rei dels xoses pels britnics, que li donaren suport el 1818 quan fou atacat per Hinza i Ndhlamble, que es negaren a reconixer-lo. Aquest fet va culminar el 22 d'abril del 1819 quan el profeta Makanna atac Grahamstown, defensada per Wiltshsire. Finalment venuts, hagueren de cedir als britnics les terres de Koenap, Kei i Grootvis.

A la mort de Ngquika el 1828 fou reconegut rei pels britnics Macomo, qui va regnar fins a la seva destituci. El 1833 fou reconegut com a rei Tyali, per l'11 de desembre del 1834 se li revoltaren Xexo i Macomo amb 10.000 guerrers. Foren venuts pel coronel Smith i el 17 de setembre del 1835 els anglesos ocuparen el territori fins el riu Kei. L'u de mar del 1846 es produ una revolta tembu i gaika, per foren venuts el 7 de juny del 1847 a Gwanju. Tanmateix, el cabdill, Sandeli, no es va sotmetre fins el 1848. 

Cap el 1841 s'establ una escola mixta de missioners entre els xosa a Lovedab, alhora que tamb es produeix un cert mestissatge entre xoses i bers. Tanmateix, l'octubre del 1850 els anglesos intentaren destituir Sandeli desprs de sentir rumors  d'una revolta general. Aquest es neg i el 24 de desembre rebutj les tropes del coronel Mackinnon alhora que atac Fort Cox. El 1852 Henry Smith fou substitut per Cathcart i venc i sotmet Kreli. Mes tard, Sandeli tamb se sotmetria.

El 1856 es produiria un darrer acte de rebelli. Dirigits per l'endev Mhlakiza i la profetessa Nogquanse immolaren llur ramat als dus com a acte de purificaci per tal que els ajudessin a expulsar els blancs de llurs terres. Com a resultat es produ una forta fam que va fer reduir el nombre de xoses de 100.000 a 40.000 individus.

Aixafada aix la resistncia, el 1865 tota la provncia anomenada Cafreria fou annexada a Colnia del Cap, llevat Fingoland, que fou annexada el 1879, i Tembuland, que no ho fou fins el 1884. El 1877 es produ una guerra civil entre els fingo i els galeka. Alhora, el cabdill xosa Seevakumi s'enfront als bers al Transvaal, que van arrabassar unes 15.000 vaques i 20.000 xais als galeka.

El seu territori fou posat sota la jurisdicci de la Colnia del Cap i s'hi obriren escoles colonials, encara que alguns territoris tribals, com el Transkei, va rebre certa autonomia sota un cabdill el 1896. Molts d'ells participarien en la fundaci el 1912 del Congrs Nacional Afric, que acabarien dominant. Altres, per, com Kaiser Matanzima collaborarien amb el rgim de l'apartheid, que va constituir al seu territori els bantustans de Transkei i Ciskei.

 Xoses importants .
Nelson Mandela s un xosa del grup tembu. Altres xoses importants han estat:
Amampondo Stephen Biko Fats Bookulane Brenda Fassie Ken Gampu Chris Hani General Bantu Holomisa Archibald Campbell Jordan John Kani Winnie Madikizela-Mandela Miriam Makeba Govan Mbeki Thabo Mbeki S.E.K. Mqhayi Victoria Mxenge Bongani Ndodana Bulelani Ngcuka Makhaya Ntini Winston Ntshona Percy Qoboza Walter Sisulu Robert Sobukwe Enoch Sontonga Oliver Tambo Zwelithini Tunyiswa Desmond Tutu Ashley Buti St John Page Yako Dr. George Clark 

Referncies.
 Resultats del cens sud-afric de 2001  ;
 Reader, J., 1997. frica: A Biography of the Continent, Vintage Books, Nova York, NY, United States of America.jkadfgl;uh;lpuylaerpgh;
 Kaschula, Russell The Heritage Library of African People:  Xhosa, New York:  The Rosen Publishing Group, Inc., 1997.

Enllaos externs.
 Histria i societat xosa;
 2001 Digital Census Atlas;
 Xhosa Folklore ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141001" title="Erik Axel Karlfeldt" nonfiltered="1892" processed="1878" dbindex="57637">


Erik Axel Eriksson, que sign les seves obres amb el nom de Erik Axel Karlfeldt, ( Karlbo, Sucia 1864 - Estocolm 1931 ) fou un poeta suec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1931.

Biografia.
Va nixer el 20 de juliol de 1864 a la ciutat de Karlbo, poblaci situada al comtat de Dalarna, en una famlia de miners. L'any 1889 adopt el nom d'Erik Axel Karlfeldt per distanciar-se del seu pare, el qual havia estat condemant a la pres per un delicte criminal. Va estudiar a la Universitat d'Uppsala i, ms endavant, fou nomenat docent en una escola de Djursholm, suburbi d'Estocolm, i en una escola per a adults. Al finalitzar els seus estudis aconseguir entrar a treballar a la Kungliga Biblioteket  (Biblioteca Reial de Sucia), crrec que ocup durant 5 anys. 

El 1904 fou escollit membre de l'Acadmia Sueca, ocupant la cadira nmero 11. El 1905 va ser escollit membre de l'Institut Nobel de l'Acadmia i, el 1907, del Comit Nobel. L'any 1912 fou nomenat secretari permanent de l'Acadmia, crrec que va mantenir fins a la seva mort. Karlfeldt mor el 8 d'abril de 1931 a la ciutat d'Estocolm.

Obra literria.

Com a poeta va aconsguir des de l'inici de la seva obra una gran popularitat, figurant avui dia com un dels poetes suecs ms estimats de tots els temps. Dotat amb gran sentit de l'humor i fantasia, la naturalesa i la vida al camp solen ser els temes principals de les seves obres, 

L'any 1931 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, honor que havia rebutjat el 1918, pel conjunt de la seva obra. 

Obra seleccionada.
 1895: Vildmarks och krleksvisor;
 1898: Fridolins visor;
 1901: Fridolins lustgrd och Dalmlningar p rim;
 1906: Flora och Pomona;
 1918: Flora och Bellona;
 1927: Hsthorn;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1931;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141005" title="Gol de Placa" nonfiltered="1893" processed="1879" dbindex="57638">
S anomena el Gol de Placa a un gol marcat pel futbolista brasiler Edson Arantes do Nascimento, ms conegut com Pel, el 5 de mar de 1961 en el triomf del Santos per 3 a 1 davant el Fluminense. Rep aquesta denominaci pel fet que en 1968 es va collocar a l estadi de Maracan una placa de bronze recordant aquest gol.

Al minut 40 del primer temps, el defensa Dalmo va passar la pilota a Pel, que va emprendre una cursa directa cap a la porteria defensada per Castilho. Va driblar a set jugadors del Fluminense en 40 metres, i va marcar un gol que es va considerar una lli de potncia, qualitat, tcnica individual i fredor de cara a la porteria contrria. 

Tot l'estadi, inclosos els afeccionats del Fluminense el van aplaudir durant dos minuts. El gol va ser molt comentat a la premsa esportiva de l'poca.

No hi ha imatges de televisi d aquest gol, degut al fet que no havia cap cmera a l'estadi per a filmar-lo. Avui s'intenta reconstruir aquesta jugada a travs de mitjans computacionals, basant-se en fotos i relats de reporters i espectadors que van presenciar la jugada mgica d O Rei.

 Altres gols histrics .
Gol del Segle;
La m de Du;
El penal de Panenka;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141009" title="Constant de Faraday" nonfiltered="1894" processed="1880" dbindex="57639">
En fsica i qumica, la constant de Faraday s la quantitat de crrega elctrica que hi ha en un mol d'electrons. Aquesta constant va rebre el seu nom en honor al cientfic britnic Michael Faraday. S'utilitza als sistemes d'electrlisi per tal de determinar la massa del producte qumic que es dipositar a un elctrode.

El smbol d'aquesta constant s F, i ve donada per

,

on
NA s el nombre d'Avogadro, aproximadament 6,02 x 1023 mol-1;
q s la magnitud de la crrega elemental d'un electr, aproximadament 1,602 x 10-19 coulombs per electr.

El valor de F va ser determinat per primer cop pesant la quantitat de plata dipositada a partir d'una reacci electroqumica a la qual es va fer passar una quantitat coneguda de corrent durant un determinat perode de temps. Aquest valor va ser utilitzar per calcular el nombre d'Avogadro. La recerca continua per tal de trobar de manera ms precisa el valor de la constant de Faraday, i en conseqncia del nombre d'Avogadro. Hi ha el projecte de redefinir el quilogram en termes d'un nombre conegut d'toms

Vegeu tamb.
 Lleis de l'electrlisi;
 Michael Faraday;

Notes.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141021" title="Joan Maristany i Galceran" nonfiltered="1895" processed="1881" dbindex="57640">
Joan Maristany i Galceran, Tara (el Masnou, 1832-1914), va ser un capit masnov dedicat a la pirateria i esclavatge .

Va ser especialment fams per la seva participaci en el despoblament de l'illa de Pasqua. El progressiu moviment abolicionista durant el segle XIX, va fer que alguns negrers es dirigissin cap a  les illes de la Polinsia. Desprs de l'abolici de l'esclavatge a Xile, el port de El Callao, al Per, es va convertir en la principal base esclavista.

El desembre del 1862 va partir de El Callao una flota de vuit vaixells comandada pel capit Joan Maristany. Estava formada per Rosa y Carmen (402 tones), de bandera espanyola, i set vaixells de bandera peruana: Hermosa Dolores (capit Garay), Jos Castro (capit Acevedo), Cora (88 tones, capit Antonio de Aguirre), Rosa Patricia (o Rosala, capit Bollo), Carolina (capit Morales), Guillermo (capit Campbell) i Micaela Miranda (capit Crcamo)  .

El 23 de desembre van arribar a l'illa de Pasqua. Van desembarcar 80 homes armats que es van desplegar adoptant la tctica de la chaquira, que consisteix en atraure els indgenes amb perles i objectes lluents. En una jornada van capturar 349 rapanuis, a ms de matar-ne algunes desenes i incendiar cases. Es van distribuir els esclaus en diferents vaixells i es van separar seguint diferents rumbs, partint el 26 de desembre.

Entre el 24 i el 26 de gener del 1863 van arribar a El Callao la Carolina i la Hermosa Dolores amb 142 i 161 esclaus respectivament.

Els altres sis vaixells van seguir rumb cap a l'oest amb el capit Maristany. El punt de trobada era l'illa de Rapa. La Cora, que va arribar ms tard, va ser capturat i entregat a les autoritats colonials franceses de Tahit desprs que els illencs van descobrir que portava un nen de sis anys anomenat Manu Rangi, hereu del cap de Rapa Nui. El capit de la Jos Castro va decidir tornar a l'illa de Pasqua. La Rosa Patricia i la Guillermo van seguir cap a Niue i les illes Cook meridionals (Mangaia i Atiu).

El capit Maristany va seguir amb la Rosa y Carmen i la Micaela Miranda cap a les illes Cook septentrionals, Rakahanga i Manihiki, on van capturar alguns esclaus ms. El 12 de febrer arribaven a les Tokelau: Atafu, Fakaofo i Nukunonu.

De tornada van parar a Tutuila per desembarcar alguns esclaus malalts. A l'abril del 1863 s'havia prohibit el trfic d'esclaus al Per. Maristany hi va arribar el 10 de juny amb un carregament de 128 polinesis, per no hi va desembarcar ja que l'esperaven per pirateria 
.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141025" title="Teatre d'operacions d'frica sud-occidental" nonfiltered="1896" processed="1882" dbindex="57641">

El teatre d'operacions d'frica sud-occidental fou el conjunt d'operacions de la I Guerra Mundial que es dugueren a terme en territori afric pel control de la colnia alemanya de l'frica Sud-occidental Alemanya (actual Nambia). Les operacions britniques, organitzades a partir de la Uni Sud-africana, es veieren complicades, durant els primers mesos, per la revolta de Maritz dels bers a Sud-frica.

 L'inici de les hostilitats .
El govern de la Uni Sud-africana havia comenat a preparar-se per a la possibilitat del conflicte mesos abans de l'inici de les hostilitats, conscient de la frontera comuna amb la colnia alemanya de l'frica Sud-occidental Alemanya. El primer ministre Louis Botha inform a Londres que la Uni es podia defensar pels seus propis mitjans i que la guarnici de l'exrcit imperial britnic podia utilitzar-se a Europa; a ms, tamb assegur a Londres que, en cas d'hostilitats, les tropes locals podrien envair la colnia alemanya. Per la seva banda, les tropes alemanyes colonials (Schutztruppe) destinades a l'frica Sud-occidental Alemanya, sota el comandament de Joachim von Heydebreck, eren molt escasses i difcilment podrien oposar gaire resistncia davant d'una invasi procedent de Sud-frica.

Les tropes sud-africanes foren mobilitzades a comenaments de setembre de 1914, sota el comandament de Henry Lukin i Manie Maritz, i es disposaren al llarg de la frontera. El 9 de setembre tropes sud-africanes ocuparen l'estaci de Ramansdrift, mentre que el dia 10 una fora alemanya ocup Walvis Bay. Poc desprs, una fora britnica, amb el suport de 2 creuers, ocup el port de Lderitzbucht amb el desembarcament de 8.000 soldats. En general, els primers intents sud-africans de penetrar a territori alemany acabaren amb diverses derrotes, entre les quals la ms important fou la del 26 de setembre a la batalla de Sandfontein.

 La revolta de Maritz .
Nogensmenys, el govern sud-afric aviat va haver d'ocupar-se d'un problema ms greu, abans de poder realitzar un atac ms ben organitzat contra la colnia alemanya. Entre la poblaci ber de Sudfrica hi havia una certa simpatia cap a la causa alemanya; al capdavall, noms feia dotze anys de la Segona Guerra dels Bers, durant la qual Alemanya els havia donat suport. Maritz, un dels comandants de les tropes sud-africanes, fu una proclamaci d'independncia de la colnia britnica amb el segent comunicat:
L'antiga Repblica Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange, aix com la Provncia del Cap i Natal es declaren lliures de control britnic i independents, i es convoca a tots els habitants blancs dels territoris esmentats, de qualsevol nacionalitat, a agafar les armes i aconseguir el tan anhelat ideal d'una Sud-frica lliure i independent.;
Maritz i altres oficials d'alta graduaci aconseguiren rpidament un conjunt de 12.000 homes al Transvaal i a l'Estat Lliure d'Orange, preparats per lluitar contra els britnics.

El govern sud-afric declar la llei marcial el 14 d'octubre de 1914 i les forces lleials al govern, sota el comandament de Louis Botha i Jan Smuts, hagueren d'abandonar els plans per atacar les forces alemanyes a Nambia i dirigir-se a sufocar la revolta. Les tropes rebels de Maritz foren derrotades el 24 d'octubre i Maritz es refugi a territori alemany. Tot i aix, la revolta no qued plenament sufocada fins el febrer de 1915, moment en qu el govern sud-afric pogu finalment reprendre l'ofensiva contra Nambia.

 L'ocupaci de Nambia .
Durant els mesos de la revolta ber, per, les operacions a la frontera no s'havien aturat. El 12 de novembre el comandant alemany von Heydebreck mor d'accident i fou substitut pel tinent coronel Viktor Franke, que demostr una gran habilitat per enfrontar-se a enemics molt superiors en nombre. Poc desprs d'assumir el comandament, el 18 de desembre, fu un atac sorpresa amb 600 homes contra la posici fortificada sud-africana de Nautilia, que ocup.

El febrer de 1915, una vegada finalitzada la revolta de Maritz, totes les forces sud-africanes pogueren destinar-se a l'ofensiva contra Nambia. L'exrcit consistia en 67.000 homes repartits en quatre columnes, que avanaren cap a territori alemany. Les escasses tropes alemanyes no pogueren oferir prou resistncia, tot i que practicaren una tctica de terra cremada, collocant mines i contaminant els pous a mesura que es retiraven.

Louis Botha dirig la columna que ocup rpidament Walfischbucht (actualment Walvis Bay) i Swakopmund a la zona nord del territori. La capital de la colnia, Windhoek, fou ocupada el 12 de maig, moment en qu les tropes sud-africanes ja havien ocupat la major part del territori. Una vegada ocupada la capital els britnics oferiren condicions de rendici als alemanys, per aquests no les acceptaren i la campanya prossegu, amb les tropes colonials alemanyes cada vegada ms arraconades al nord-oest del pas. A la petita ciutat d'Otavi es produ una darrera batalla, en qu els alemanys foren derrotats i precipit la seva rendici a Khorab, el 9 de juny de 1915.

 Valoracions .
La campanya de l'frica sud-occidental constitu un teatre molt menor dins la I Guerra Mundial. A diferncia del que pass a l'frica oriental, els britnics pogueren ocupar fcilment el territori alemany, escassament defensat. Segurament l'ocupaci podia haver estat completada abans de finalitzar el 1914 si no s'hagus produt la revolta ber de Maritz, el darrer dels grans conflictes que des de feia dcades enfrontaven la poblaci ber amb el govern imperial britnic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141028" title="Tarquini Prisc" nonfiltered="1897" processed="1883" dbindex="57642">
Tarquini Prisc (en llat Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinqu rei de Roma (~616 aC-579 aC) de la dinastia etrusca.

Fill de Demarat de Corint i d'una dona etrusca, va anar a Roma i canvi el seu nom originari (Lucumon) pel de Tarquini. All va ser elegit guardi dels fills d'Anc Marci i desprs el succe en el tron un cop mort.

Segons Tit Livi va fer la guerra amb sabins i llatins; va destruir la ciutat sabina d'Apioles (Apiolae) i va conquerir les ciutats llatines de Cameria, Crustumerium, Medllia, Ameriola, Ficulnea, Corniculum i  Nomentum; als sabins, que havien avanat fins a les portes de Roma, els va rebutjar i  tot seguit els va derrotar a la vora de l'Anio i els va obligar a demanar la pau, havent de cedir Colltia on va establir una guarnici dirigida per Egeri, fill pstum del seu germ Aruns, que va agafar el cognom de Collat. Tarquini hauria construt llavors el temple de Jpiter al Capitoli. Dions d'Halicarns esmenta tamb guerres amb els etruscs, cinc ciutats dels quals havien ajudat als llatins, i foren derrotades; li van oferir en senyal de submissi una corona d'or i altres elements smbols de reialesa segons els etruscs (tron de vor i ceptre); Estrab diu que tamb va sotmetre als eques, per no en fa referncia cap ms autor i Dions ho atribueix a Tarquini el Superb. Va ser el primer rei que va celebrar un triomf.

En la pau es disting com a bon reformador; va dragar diverses llacunes de la part baixa de la ciutat; tamb va crear un embarcador al Tber, va construir la Cloaca Mxima, el Circ Mxim (instituint els Jocs Romans),  va establir el frum (acabat per Servi Tulli) i va donar a Roma una planificaci urbana. En la constituci va afegir cent membres al senat rom (patres minorum gentium per distingir-los dels anteriors que eren els patres majorum gentium) arribant a 300 , va voler crear tres noves centries a les tres establertes per Rmul (cosa que va impedir l'ugur Attus Navius) i finalment va crear tres seccions de les tres centries (II Ramnes, II Tties i II Luceres) doblant el nombre de cavallers, i va incrementar el nombre de vestals de quatre a sis.

Va regnar 38 anys fins que fou assassinat pels fills d'Anc Marci per impedir la successi del seu gendre Servi Tulli. La reina Tanaquil va fer de regent i va imposar la successi de Servi, casat amb Tarqunia, la filla del rei; va ser l'nica vegada de la monarquia que el tron va ser heretat.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141029" title="Zulus" nonfiltered="1898" processed="1884" dbindex="57643">

Els zulus (en zulu: amaZulu) sn un grup tnic sud-afric d'aproximadament 10 milions d'individus que habita al a provncia de KwaZulu-Natal. Alguns individus viuen a Zimbabwe, Zmbia, i Moambic. La seva llengua, el zulu, s una llengua bantu del subgrup nguni. Se subdivideixen en els grups amazulu, amafonga, amapanda, amaswazi i amakosa.  

El Regne Zulu ha jugat un rol important en la histria de Sud-frica dels segles XIX i XX. Sota el rgim de l' apartheid, els zulu foren classificats com a ciutadans de segona classe i fortament discriminats. Avui, sn el grup tnic ms nombrs del pas i gaudeix d'igualtat de drets com els altres pobles sud-africans.

 Histria .
 Orgens .
Els zulus es consideren descendents d'un cabdill llegendari dels a bantu bakua zulu (Poble de la terra de Zulu). Cap el segle XVIII ja comerciaven amb els portuguesos a la badia de Delagoa. El primer cabdill important fou Senzangakona entre el 1787 i el 1816, qui va absorbir tots els clans zulus el 1807.

Tanmateix, es considera fundador de la naci zulu el cabdill Dingiswayo, fill de Jobe, qui del 1807 al 1818 fou cap de la Confederaci Mtetwa. Absorb nombroses tribus petites i unific les 30 tribus zulus, alhora que s'enfronta als anglesos de Port Natal que els prenien les pastures.

 El regne Zulu .
Shaka, fill de Senzangakona i lloctinent de Dingiswayo, es va proclamar rei (Inggonyama) desprs d'assassinar-lo juntament amb Zwide, fill de Dingiswayo i hereu legtim, el 1818, i governar fins el 1828. Organitz militarment el poble zulu i invent la ilkwa, llana amb punxa de ferro retorada, i enginy una tctica d'atac anomenada banya de toro. Form un exrcit de 50.000 homes i s'apoder de Natal, Matabeleland i el sud de Moambic. La societat rest militaritzada, dhuc les dones. Els caps del clan eren els induna (coronels) de limpi (exrcit), per prohib les armes de foc, la qual cosa a la llarga ser la perdici dels zulu. Oblig al combat de lnia cos a cos, i els joves presoners eren integrats a la tribu, eliminant aix la possibilitat de represlies i revenges. Les expedicions que organitz provocaren vora un mili de morts i l'xode dels matabel de Mzilikatzi i Zwangerdaba. Envi ambaixadors a Ciutat del Cap i permet el comer a Port Natal. El seu regne tenia una extensi de 30.000 km, amb 250.000 habitants i 25.000 guerrers. Finalment, el 1828 fou assassinat per Dingaan. 

Dingaan fou rei del 1828 al 1838, desprs de desfer-se del seu germ Mhlangana. El 1835 va permetre les primers missions blanques, per s'enfront als bers que s'havien establit a Natal. El 1837 mat a traci Piet Retief i alguns bers ms, per com a represlia Andries Praetorius el va vncer a Blood River, amb ajuda del trador Mpande i sis mil guerrers, que ms tard el mataren.

Mpande ser rei del 1838 al 1872, i va veure com els bers proclamaven la Repblica de Natal el 1840, la qual fou annexada a la Colnia del Cap el 1844. Els bers abandonaren el territori zulu i marxaren cap el Nord, mentre al sud s'establien anglesos i treballadors indis i xinesos pels camps de cot, caf i sucre. Zulus i blancs mantingueren relacions estables i pacfiques durant tot el regnat. Tanmateix, desprs d'establir-se com a colnia autnoma el 1856, el Natal rest redut a territori.

Cetswayo fou rei zulu del 1872 al 1884, coronat a Durban pel governador britnic de Natal. Comptava amb un exrcit de 60.000 guerrers dividits en 60 iviyo (regiments), comandats per un induna enkula (general). Ja des del 1877 comenaren les primeres friccions entre anglesos i zulus, que desembocaren en la Guerra Zulu del 1878. Aquell mateix any 20.000 zulus massacraren 1.800 anglesos a Isandhlwana, la qual cosa faria caure el govern de Benjamin Disraeli, per 3.500 zulu no pogueren reduir un centenar de britnics a Rorke's Drift. Els anglesos demanaren reforos a la metrpoli, i aix el 1879 atacaren la capital zulu, Ulundi, on 20.000 guerrers foren venuts per 6.200 britnics, dotze canons i dues metralladores. El rei Cetswayo fou capturat i exiliat el 1880-1884, any en qu se li permet tornar, per ja tots els reis zulu restarien sota sobirania britnica.

Dinizulu fou escollit rei a la mort de Cetswayo, i govern del 1884 al 1913. Ja va intentar revoltar-se el 1887, per va fracassar i com a represlia tot el territori fou incorporat a la colnia de Natal el 1897, de manera que el seu ascendent sobre la tribu va restar fora danyat. Entre el 1906 i el 1910 esclat una nova revolta entre els zulus dirigida pel cabdill Bambaata com a protesta per la prdua d'autonomia zulu, i que fou ofegada pels anglesos en sang (300 morts). Molts caps zulu lleials foren assassinats pels revoltats i Dinizulu fou empresonat fins el 1911 com a possible instigador de la revolta.

 En l'actualitat .
Com a resultat de la fi de la revolta, el successor de Dinizulu, Solomon kaDinuzulu, no fou reconegut com a rei pels britnics, ra per la qual el 1923 fund el moviment Inkatha YaKwaZulu. Alhora, alguns activistes zulus, com John Langalibalele Dube, particip en la fundaci del Congrs Nacional Afric.

Durant l'apartheid les autoritats sud-africanes intentaren guanyar-se els zulus amb la creaci del bantustan de KwaZulu. Cap el 1970 proposaren independitzar el bantustan (com havien fet amb Transkei i Bophuthatswana), per toparen amb l'aferrissada oposici del cap Mangosuthu Buthelezi, qui refund el moviment Inkatha YaKwaZulu, antecedent del futur Inkatha Freedom Party. Va mantenir una actitud d'oposici moderada a l'apartheid, per la seva oposici al Congrs Nacional Afric el portaren a preses de posici ms conservadores i a voltes separatistes.

 Vegeu tamb .
 Llista de reis zulus;

Referncies.


 Enllaos externs .
Article sobre Piet Retief, i les relacions amb Dingaan;
Secci histrica de la pgina de Zululand;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141035" title="Teorema de Ptolemeu" nonfiltered="1899" processed="1885" dbindex="57644">


El teorema de Ptolemeu estableix que, per qualsevol quadrilter cclic, la suma dels productes de les longituds de dos parells de costats oposats s igual al producte de les longituds de les dues diagonals. Aquest teorema rep el seu nom en honor a l'astrnom i matemtic grec Claudi Ptolemeu i s'inscriu dins la geometria euclidiana.

A la figura, el quadrilter  s cclic i, aleshores, segons aquest teorema,






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141037" title="Catedral de Nidaros" nonfiltered="1900" processed="1886" dbindex="57645">
La catedral de Nidaros de Trondheim (el nom antic de la ciutat s Nidaros) s una de les esglsies ms importants de Noruega. Fou la catedral de l'arxidicesi de Noruega, la qual fou fundada l'any 1152. Desprs de la Reforma protestant, pass a ser la seu dels bisbes de Trondheim.


Durant l'edat mitjana i des del 1818 fins al 1906 fou el lloc on es coronaven els reis de Noruega. S'hi van coronar fins a set reis i n'hi ha deu enterrats. Encara avui s'hi guarden algunes insgnies del regne com l'espasa del regne. 

La catedral de Nidaros connecta per la part meridional amb el palau arxidioces.

L'octagon de la banda oriental de l'edifici gaireb no s'ha modificat des del segle XII i es fa servir com a dipsit de l'urna del rei Olaf Haraldsson. L'aspecte de la faana occidental, que consta de figures bbliques de pedra, s fet del segle XIX i no se sap ben b quin era l'aspecte original.   

La catedral disposa de dos orgues. El vell fou acabat l'any 1741 per Joachim Wagner. L'orgue principal fou fet per l'empresa Steinmeyer l'any 1930 i modificat l'any 1960. A l'interior de l'esglsia s'hi troben pintures sobre vidre de Gabriel Kielland que representen la saga del rei Olaf Haraldsson.



 Histria .

La catedral fou construda sobre la tomba d'Olaf Haraldsson, qui caigu l'any 1030 a la batalla d'Stiklestad. Fou nomenat sant un any desprs de la seva mort i es produ una allau de pelegrins a la seva tomba. Ben aviat s'hi constru al damunt una petita capella de fusta. 

El rei Olaf III va donar perms, l'any 1070, de substituir la capella per una esglsia de pedra, la qual s'enllest l'any 1090. L'any 1152 es dugu a terme una extensa ampliaci de l'esglsia que, fins l'any 1300, seria constantment reformada i ampliada.  

L'esglsia fou greument danyada a causa dels incendis dels anys 1328, 1432 i 1531. Desprs de l'incendi de l'any 1531, i per manca de recursos financers, noms se'n reconstru l'absis. L'any 1708 l'esglsia s'incendi i noms en quedaren els fonaments. L'any 1719, poc abans que s'enllests la reconstrucci, hi impact un llamp i l'incendi que provoc devast l'esglsia reconstruda.

L'any 1869 s'inici oficialment la reconstrucci de la catedral per l'arquitecte Heinrich Ernst Schirmer. A causa de la manca de models de l'antiga esglsia, bas la reconstrucci en especulacions. La reconstrucci s'enllest, oficialment, l'any 2001. 

 Enllaos externs .

  i  Pgina ofical de la catedral de Nidaros i del palau arxidioces;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141039" title="Foc grec" nonfiltered="1901" processed="1887" dbindex="57646">


El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Bizant, ; una mescla inflamable inventada per un refugiat siri cristi Callnic originari de Helipolis vers el 673. 

Era composta suposadament de nafta, sofre, resina, greixos, salnitre, i cal viva, que cremava en contacte amb l'aigua. Fou utilitzada diverses vegades pels bizantins en defensa contra els setges a Constantinoble.

Alguns autors pensen que Callnic reb el secret del foc grec dels qumics d'Alexandria. Llanava un raig de fluid ardent, i podia emprar-se tant a terra com al mar, on tingu el seu major s.

Grcies al foc grec, la marina de l'imperi aconsegu rebutjar un atac naval massiu dels turcs, constituint aix un fre a les intencions expansionistes de l'Islam i salvant de la possible conquesta des de l'Est a Europa Occidental. Mantenint el secret d'aquesta nova i poderosa arma, els bizantins pogueren detenir l'aven dels otomans durant vuit segles.

 Funcionament .
El poder de l'arma venia no solament del fet que cremava en contacte amb l'aigua, sin que fins i tot cremava sota d'ella. En las batalles navals era una arma molt efectiva, causant grans destrosses materials i personals estenent a ms el pnic entre l'enemic, no noms per la por a morir cremats, sin que a ms a ms molts soldats temien aquesta arma per superstici, ja que creien que una flama que s'intensificava a l'aigua havia de ser producte de la bruixeria.

El llanament d'una mescla viscosa que en estudis recents ha donat com set els ingredients d'aquesta arma: petroli sense refinar, o nafta, per a que flots sobre l'aigua, sofre, que en entrar en combusti, emet vapors txics, cal viva, que reacciona alliberant molta calor en entrar en contacte amb l'aigua (el suficient per a encendre materials inflamables), resina, per a activar la combusti dels ingredients, greixos per a aglutinar tots els elements, i nitrat potssic, salnitre, que desprn oxigen a l'hora de cremar, permetent d'aquesta forma que el foc continu cremant sota l'aigua. Desprs de llanar la mescla a travs d'uns llargs tubs installats en l'embarcaci, la mescla entrava en ignici al contacte amb l'aigua, incendiant les embarcacions enemigues.

El motiu pel que es desconeix la seva composici s molt simple: la marina bizantina de l'Alta Edat Mitjana era, amb molt, l'amo del Mediterrani Oriental, i en la possessi del foc grec estava una de les claus de la seva superioritat, de manera que la composici d'aquesta arma era secreta.

Alguns historiadors anglesos afirmen que l'Armada Invencible de Felip II sucumb davant Francis Drake, que ide una filera de barrils de foc grec incendiats just en travessar-los en la Batalla del Canal de la Manega. Tanmateix, aquestes explicacions s'allunyen de la veritat, ja que aquesta armada sucumb a les tempestes ms que en la batalla, a ms de tractar-se d'una poca en la que l's de la plvora feia que possessin armes molt ms destructives.

 Vegeu tamb .

 A la novella El ltimo Catn de l'escriptora valenciana Matilde Asensi, els protagonistes, en una prova que han de superar, fan s del Foc Grec mesclant els ingredients necessaris per a la seva fabricaci;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141040" title="Quadrilter cclic" nonfiltered="1902" processed="1888" dbindex="57647">


Un quadrilter es diu cclic o inscriptible si els seus quatre vrtexs sn en una mateixa circumferncia.

Per a un quadrilter convex, una condici necessria i suficient per a qu sigui cclic s que alguna de les dues parelles d'angles oposats sumin . A la figura, el quadrilter  s cclic i, .

Una altra condici necessria i suficient per a qu un quadrilter convex sigui cclic s que els angles que fan un costat i una diagonal i el costat oposat amb l'altra diagonal siguin iguals. A la figura,







.

Els quadrilters cclics compleixen el teorema de Ptolemeu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141042" title="Imagineering (empresa)" nonfiltered="1903" processed="1889" dbindex="57648">
Imagineering, es localitza a Glen Rock, Nova Jersey, va ser una empresa desenvolupadora de videojocs d'Absolute Entertainment, -ells eren una empresa desenvolupadora independent-. Molts dels videojocs desenvolupats per Absolute incloent-hi A Boy and his Blob, Battle Tank, Super Battletank i The Rescue of Princess Blobette (la continuaci de A Boy and His Blob). Les empreses feien jocs amb les seus respectius publicadors de videojocs, com Acclaim Entertainment, Hi Tech Expressions i THQ, sobretot pel sistema Game Boy.

Imagineering es va unir a Absolute el 1994.

Alguns dels videojocs que formen part d'Absolute .
Adventures of Rocky & Bullwinkle and Friends, The;
Bart Simpson's Escape from Camp Deadly;
Bartman Meets Radioactive Man;
Destination Earthstar;
Family Dog;
Family Feud;
Ghostbusters II;
Jeopardy! Featuring Alex Trebek;

 Enllaos externs .
Perfil dImagineering a MobyGames  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141043" title="Real Club Recreativo de Huelva" nonfiltered="1904" processed="1890" dbindex="57649">
El Real Club Recreativo de Huelva  s un club de futbol de la ciutat de Huelva a Andalusia. Va ser fundat al 1889, siguent el club de futbol ms antic del territori espanyol.

 Histria .
El club es fund el 23 de desembre de 1889  com a Huelva Recreation Club per Charles Adams i el Dr. Alejandro Mackay, juntament amb personalitats i treballadors britnics de les empreses de Ro Tinto. En els seus inicis el club practicava tant el crquet com el futbol enfront tripulants de vaixells anglesos que arribaven a la ciutat o membres de la colnia britnica. Va jugar el que actualment s considerat per la RFEF el primer partit jugat a territori espanyol davant el Club Angls de Sevilla, format per empresaris anglesos residents a Sevilla; i tamb enfront els combinats Club Angls de Riotinto o Club Angls de Gibraltar.



El 20 d'agost de 1892 el Recreation inauguria l'Estadi del Veldrom, apte per la prctica del futbol, dins del programa d'actes del IV Centenari del Descobriment d'Amrica. A l'estadi, a ms, s'hi practicava el criquet, el lawn tennis, el ciclisme, la boxa i el golf. L'any 1904 guany el seu primer campionat, un torneig organitzat pel Seaman s Institute. El 1906 es converteix en el primer club andals que participa al Campionat d'Espanya. L'any 1909 es conced al club el ttol de Reial i hispanitz el seu nom adoptant el de Real Club Recreativo.



El 1931 el club s sancionat per la Federaci Sud i perd els seus drets federatius per manca de pagament d'una multa. L'entitat onubense per eludir la sanci canvia el nom per Onuba Football Club i s'inscriu en la Federaci Extremenya, anomenada aleshores Federacin de Ftbol del Oeste . Ja exist un club anomenat Onuba Football Club l'any 1910, per segons l'historiador Antonio Blmont, aquest equip desaparegu vers el 1912. L'any 1940, per la llei que oblig a hispanitzar els noms, el club esdev Club Recreativo Onuba i l'any 1945 adopta, de nou, el nom histric de Real Club Recreativo de Huelva. L'any 1957 inaugur l'estadi Colombino. L'any 2001 inaugur l'actual Estadi Nuevo Colombino. Des del 1965, el club organitza el Trofeu Colombino, un destacat torneig d'estiu.



 Palmars .
 Segona divisi espanyola: 2005-06;
 Sotscampi de la Copa del Rei (Mallorca 3 - 0 Recreativo, temporada 02-03).
 10 Trofeus Colombinos (1965, 1967, 1977, 1979, 1986, 1987, 1998, 2000, 2003, 2004);

Uniforme.
 Uniforme titular: Samarreta blanqui-blava, pantalons blancs i mitges blanqui-blaves. ;
 Uniforme alternatiu: Samarreta blava, pantalons blaus i mitjanes blaves. ;
 Uniforme suplent: Samarreta taronja amb pantal vermell i mitges taronges.

Estadi.

L'Estadi Nuevo Colombino (Avinguda del Deg s/n) va ser inaugurat el 8 de novembre de 2001 en un partit amists contra el Newcastle en el qual va guanyar el Recreativo. Per la seva inauguraci oficial es va produir amb un partit que va enfrontar a les seleccions d'Espanya i Mxic, sent aquesta la primera vegada que la selecci espanyola acudia a Huelva; el resultat va ser de 1-0 a favor dels espanyols i l'estadi es va omplir al mxim de la seva capacitat (20.161 persones).

L'estadi s utilitzat tamb com la seu del club, compost per diferents despatxos que organitzen tots els diferents estaments del mateix. A ms posseeix un centre d'oci en discoteques i pubs anomenat Port Sud. 

Els entrenaments s'estan portant a terme en la Ciutat Esportiva del Deg, als afores de la ciutat.

 Presidents .

1889 a 1902 : Charles Adams.
1903 a 1906 : Alejandro Mackay.
1907 a 1918 : Manuel Prez de Guzmn.
1918 a 1928 : Jos Prez Pernil.
1928 a 1930 : W. Bronw.
1931 a 1939 : Ramn Lpez Garca.
1939 a 1940 : Arturo Lpez Damas.
1940 a 1942 : Juan Estefana.
1943 a 1943 : Vctor Revilla i A. de la Corte.
1943 a 1944 : J. Majn i A. Minchn.
1944 a 1945 : Charlie Borton.
1945 a 1946 : Pedro Morn Blanco.
1947 a 1955 : Jernimo Rodi Garca-Soria. ;
1955 a 1957 : Ramn Lpez Garca (i gestora).
1958 a 1960 : Arturo Lpez Damas.
1960 a 1961 : Luis Prez Quevedo.
1964 a 1967 : Jos Luis Martn Berrocal.
1968 a 1969 : Jos Luis Daz Gonzlez.
1969 a 1970 : Jos Luis Martn Berrocal (i gestora).
1970 a 1971 : F. Daz Ortega i J.L.Garca.
1971 a 1975 : Jos Luis Martn Berrocal.
1975 a 1978 : Jos Martnez Oliva.
1978 a 1979 : Jos Martnez Oliva (i gestora).
1979 a 1984 : Jos Antonio Muoz Lozano.
1984 a 1988 : J. A. Mancheo Jimnez.
1988 a 1991 : Juan Andivia Sardia.
1991 a 1992 : Antonio Pereira Lagares.
1992 a 1993 : Miguel Galardi Cobos.
1993 a 1994 : Miguel Galardi Cobos (i gestora).
1995 a 2000 : Diego de la Villa Ortiz.
2000 a 2001 : Jos Espaa Prieto.
2001 a ? : Francisco Mendoza.


Jugadors temporada 2008-2009.

Aquesta s la plantilla del Recreativo de Huelva per a la temporada 2008-09
















 














 Estadstiques .
 Temporades a 1a: 2.
 Temporades a 2a: 33.
 Temporades a 2a B: 8.
 Temporades a 3a: 26.
 Partits jugats a 1a : 72.
 Victries a 1a : 16.
 Empats a 1a : 17.
 Derrotes a 1a : 39.
 Millor posici a la lliga: 15;
 Pitjor posici a la lliga: 18;
 Posici histrica: 50;


 Major victria com a local a la Lliga;


 Major victria com a visitant a la Lliga;


 Major derrota com a local a la Lliga;


 Major derrota com a visitant a la Lliga;


 Referncies .


Enllaos externs.

 Pgina oficial del Real Club Recreativo de Huelva;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141044" title="Llista de reis zulus" nonfiltered="1905" processed="1891" dbindex="57650">
Aquesta llista de reis zulus mostra una llista dels cabdills i reis zulus des dels primers caps coneguts fins ara:
 Mnguni ;
 Nkosinkulu ;
 Mdlani ;
 Luzumana;
 Malandela kaLuzumana, fill de Luzumana;
 Ntombhela kaMalandela, fill de Malandela.
 Zulu kaNtombhela, fill de Ntombela, founder i cap dels clans zulu fins 1709. ;
 Gumede kaZulu, fill de Zulu, cap del clan zulu.
 Phunga kaGumede (m. 1727), fill de Gumede, cap dels clans zulu el 1727. ;
 Mageba kaGumede (m. 1745), fill de Gumede i germ de Phunga, cap dels clans zulu de 1727 a 1745. ;
 Ndaba kaMageba (m. 1763), fill de Mageba, cap dels  clan zulu de 1745 a 1763.
 Jama kaNdaba (m. 1781), fill de Ndaba, cap dels  clans zulu de 1763 a 1781.
 Senzangakhona kaJama (ca. 1762-1816), fill de Jama, cap dels clans zulu de 1781 a 1816.
 Shaka kaSenzangakhona (ca. 1787-1828), fill de Senzangakona, rei de 1816 a 1828.
 Dingane kaSenzangakhona (ca. 1795-1840), fill de Senzangakona i mig germ de Shaka, rei de 1828 a 1840.
 Mpande kaSenzangakhona (1798-1872), fill de Senzangakona i mig germ de Shaka i Dingane, rei de 1840 a 1872.
 Cetshwayo kaMpande (1826 - February 1884), fill de Mpande, rei de 1872 a 1884.
 Dinuzulu kaCetshwayo (1868-1913), fill de Cetshwayo kaMpande, rei de 1884 a 1913.
 Solomon kaDinuzulu (1891-1933), fill de Dinuzulu kaCetshwayo, rei de 1913 a 1933.
 Cyprian Bhekuzulu kaSolomon (4 d'agost 1924-17 de setembre 1968), fill de Solomon kaDinuzulu, rei de 1948 a 1968.
 Goodwill Zwelethini kaBhekuzulu (nascut 14 de juliol 1948), fill de Cyprian Bhekuzulu kaSolomon, rei des de 1971.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141045" title="Congrs Nacional Afric" nonfiltered="1906" processed="1892" dbindex="57651">

El Congrs Nacional Afric (angls African National Congress. ANC) s un partit poltic social demcrata, i que governa a  Sud-frica en una aliana formada per ell mateix, el Congrs de Sindicats Sudafricans (COSATU) i el Partit Comunista Sud-afric (SACP) des de la formaci del primer govern post-apartheid el maig de 1994. Originalment es deia South African Native National Congress fins el 1923, i es va fundar per a incrementar els drets de la poblaci negra sud-africana, el 8 de gener de 1912 a Bloemfontein, per John Dube (primer president) i el poeta i autor Sol Plaatje entre altres. El 1961 va fundar una branca militar, anomenada Umkhonto we Sizwe ("Llana de la naci"). 

 Fundaci .
El8 de gener del 1912 es reunia la Conferncia Unitria a Bloemfontein entre caps, reis, professionals, intellectuals, treballadors i agricultors negres, on com a evoluci de la Native Education Association (NEA) es cre el Native National Congress (NNC), ms tard African Native Congress (ANC), presidit pel pedagog zulu John Dube Mafukuzela, com a secretari general el periodista Solomon Tshekisho Plaatje (1877-1932) i el tresorer Pixley ka Izaka Seme, advocat llicenciat a Oxford i Colmbia. Els seus membres eren membres de l'aristocrcia tribal tradicional (que constitua una mena de senat al parlament) burgesos i professionals liberals, no excessivament militants, i noms pretenien que la poblaci negra tingus una certa participaci en la poltica del pas, per podien representar les aspiracions africanes d'independncia i igualtat. Volien combatre la segregaci per la via del dileg i no enfrontar-se als blancs, ja que eren conservadors i havien estat educats pels missioners en el respecte dels lmits morals i legals introduts pels europeus. El 1913 van dur a terme la primera protesta contra la Native land Act mitjanant escrits que ofereixen un programa de tres punts:

 Derogaci de la llei;
 Participaci dels negres a la poltica.
 Enviar una delegaci a Londres, presidida per Solomon Plaatge, per apellar a l autoritat imperial.

Els escrits, per, foren inoperants, i la visita a Londres tamb, ja que la Uni Sud-africana tenia autogovern i el govern londinenc s'absten d'intervenir. Tornaren amb les mans buides i el desconcert de fracassar en la crida a la naci ms poderosa del mn, per no volgueren adoptar actituds ms militants, i mentre s'estenia la segregaci, els artfex de l'ANC es perdien en la seva indolncia i estupefacci enfront el pas enrere en els drets.

 Les primeres accions .
Tot i que alguns sindicats com l' Industrial Commerce Union (ICU) de Clemens Kadalie el consideraren una plataforma poltica per a fer reivindicacions, per criticaren fora la seva inoperncia. El 1923 l ANC canvi el seu nom pel d African National Congress (ANC). El 1927  Josiah Gumede, president de l ANC a Natal, fou convidat a fer un viatge a l'URSS i es va fer amb la direcci general allegant que la lluita s'havia de centrar en qualsevol forma d'imperialisme, per la pressi dels notables moderats el far dimitir el 1929. Pixley ka Izaka Seme fou nomenat nou president de l'ANC, i va permetre que el grup es perds en la presentaci respectuosa de greuges i en activitats extiques com la creaci d'una esglsia interconfessional africana. Alhora, els nous dirigents del Partit Comunista Sud-afric (CPSA) proposaren la doble militncia en el seu grup i en l'ANC, sota el lema proposat per Moscou Native Republic. 

Del 1936 al 1948 l'ANC i el CPSA collaboraren en el Consell Representatiu dels Nadius, creat per Herzog com a rgan consultiu, malgrat algunes declaracions de principis. El fariseisme dels dirigents de l'ANC va impedir el sorgiment d'una fora trencadora que apunts al cor del sistema segregacionista. Per l'entrada al joc de J. B. M Herzog va permetre des del 1940 certa recuperaci i prestigi, en apellar a les frustracions dels desheretats, tot i que els presidents Seme i Mahabane convertiren la militncia en residual, ja que durant la Segona Guerra Mundial noms el secretari general James Calata va mantenir un cert activisme. El 1940 el metge Alfred Xuma esdevindr president de l'ANC, i en formaran part de l'executiva els militants del CPSA Moses Khotane (secretari general), Govan Mbeki i E. Mofutatsyana. Engegar un procs de reconstrucci financera i organitzativa que el posar al capdavant de l'oposici extraparlamentria.

Enllaos externs.
Congrs Nacional Afric pgina oficial;
Resposta del secretari general del CNA a la proposta de COSATU, 2004;
 "Avui senta b sser afric" - Thabo Mbeki, Ciutat del Cap, 8 de maig 1996;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141047" title="Jos Rogel Soriano" nonfiltered="1907" processed="1893" dbindex="57652">
Jos Rogel Soriano (Oriola, 24 de desembre de 1829   Cartagena, 25 de febrer de 1901) va ser un compositor valenci de sarsuela, principal representant del subgnere bufo creat per l'empresari Francisco Arderius.

 Biografia .
Va ser un infant prodigi, que als nou anys ja era capa de compondre i instrumentar algunes obres. Mentre estudiava batxillerat va ser nomenat director de la Banda Popular d'Oriola. En la joventut es va traslladar a Valncia per a cursar la carrera de dret, per on tamb va tenir l'oportunitat de perfeccionar els seus coneixements musicals de la m de Pasqual Prez, organista de la catedral. A Valncia va romandre 6 anys i va iniciar-se en la composici d'obres religioses i profanes. Posteriorment es va traslladar Madrid a la recerca d'un major camp d'activitat musical. Inicialment es va dedicar a donar classes particulars de cant i piano i a fer reduccions d'obres alienes per a piano, algunes d'elles sarsueles. 

L'any 1854 va estrenar al Teatro de la Zarzuela la seua primera obra, una Loa a la libertad. La seua primera sarsuela va ser Las garras del diablo. Per la trobada amb Francisco Arderius hauria de resultar determinant. Aquest empresari, impressionat per l'xit i l'esplendor dels Bouffes parisencs, animats per la divertida ploma de Jacques Offenbach i les seues operetes va decidir formar una companyia a Madrid que seguira els esquemes del satric gnere parisenc. L'any 1866 es van presentar la Compaia de los Bufos Madrileos amb una srie d'obres encapalades per El joven Telmaco, de Jos Rogel. Aquesta obra, que va inaugurar el gnere bufo a la sarsuela, ha quedat com a prototip dels seus elements constitutius: l'argument clssic o mitolgic amb referncies a l'actualitat, el carcter cmic i satric i el luxe i complicaci de l'escenografia. Es considera a Rogel com el principal compositor del gnere bufo, gnere al que tamb altres compositors consagrats es van veure atrets pels importants guanys econmics que proporcionava. La collaboraci de Rogel i Arderius va ser intensa. Rogel era un gran treballador, que va compondre gaireb un centenar de sarsueles. No obstant aix, la seua identificaci amb el gnere bufo va provocar que, pocs anys desprs, la seua popularitat desapareguera engolida pel crepuscle del mateix gnere que l'havia enlairat.

L'any 1880 va fer una gira per Portugal per a presentar les seues obres. 

Al final de la seua vida es va retirar a Cartagena, on va morir al febrer de 1901.

 Obres .
(Llista no exhaustiva)
1856 Las garras del diablo - llibret: Enrique Prez Escrich;
1856 Santiaguillo - llibret: Enrique Prez Escrich;
1856 Colegiala y capitn;
1856 Soy yo - llibret: Francisco de la Vega;
1860 Recuerdos de gloria - llibret: Enrique Prez Escrich;
1861 Los peregrinos - llibret: Mariano Pina;
1861 El que siembra recoge - llibret: Enrique Prez Escrich;
1866 El joven Telmaco - llibret: Enrique Prez Escrich;
1867 Las amazonas del Tormes - sarsuela bufa - llibret: Emilio lvarez;
1868 La isla de los portentos - sarsuela bufa;
1869 Un casamiento republicano - sarsuela bufa;
1869 Las tres Maras;
1870 El rey Midas - llibret: Ricardo Puente;
1871 Canto de ngeles - llibret: Ricardo Puente;
1873 La Creacin;
1874 Don Pompeyo en Carnaval;
1875 El cuento de hadas - llibret: Luis Mariano de Larra;
1877 Los rganos de Mstoles;
1879 La vuelta al mundo - sarsuela bufa en quatre actes - en collaboraci amb Francisco Asenjo Barbieri - llibret: Luis Mariano de Larra;

 Notes .


Bibliografia.
 Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 ;
 Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141055" title="Marta" nonfiltered="1908" processed="1894" dbindex="57653">

La marta (Martes martes) s un mustlid de la mida d'un gat domstic.

Morfologia.

No t el cos allargat com la mostela o el vis, i les seues potes sn relativament ms llargues. Tamb les orelles sn ms visibles que les d'aquestes dues espcies, i la cua s molt peluda, de manera que agafa ms volum que la de la mostela i l'ermini. Les plantes dels peus sn recobertes de pls.

El pelatge s llarg i llustrs, de color bru fosc amb tonalitats lleugerament vermelloses tant pel dors com pel ventre. A la gola hi t una taca de color entre groc i ataronjat (excepcionalment blanc) de forma variable i clarament visible, el baver.

Dimensions corporals: cap + cos (39 - 58 cm) i cua (16 - 27 cm).

Pes: les femelles fan entre 740 i 1.200 g, mentre que els mascles pesen entre 800 i 1.600g.

Hbitat.

Ambients forestals, preferentment boscos de conferes de muntanya, per tamb boscos caducifolis. Tolera la presncia humana, sempre que no modifiqui gaire el seu hbitat.

Costums.

Semiarborcola, es desplaa perfectament tant per terra com per les capades dels arbres, grimpant amb agilitat, saltant de l'un a l'altre i baixant pels troncs de cap per avall.

Els seus caus solen ser forats d'arbres o nius d'esquirols o d'ocells grans, si b tamb es pot retirar a dormir entre unes roques.

s bsicament crepuscular i nocturna, per a l'estiu i al principi de la tardor, tamb se la pot veure activa durant el dia.

Espcies semblants.

La fagina t el baver sempre blanc i gran (normalment s'estn tamb per la part superior de les extremitats anteriors), les orelles ms petites i separades i no t les plantes dels peus peludes.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 202-203.

Referncies.

 ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141056" title="Rafael Hernando" nonfiltered="1909" processed="1895" dbindex="57654">
Rafael Hernando y Palomar (Madrid, 31 de maig de 1822 - Madrid, 10 de juliol de 1888) va ser un compositor espanyol de sarsuela.

 Biografia .
Fill de Pedro Hernando i Eugenia Palomar, sa mare el va deixar orfe a l'edat de dos anys. Als quinze anys va ingressar al Conservatori de Madrid on va estudiar solfeig i piano amb Pedro Albniz, cant amb Baltasar Saldoni i composici amb Ramon Carnicer. Donant-se la circumstncia que una tia seua, germana del pare, s'havia casat a Frana i residia a Pars, Hernando va decidir l'any 1843 traslladar-s'hi per a perfeccionar els seus coneixements musicals. A la capital francesa va estudiar amb Manuel Garcia (fill) i va entaular amistat amb Daniel-Esprit Auber. Auber, palad de l'pera cmica francesa, va aconseguir per a ell el crrec de director del cor de l'Opra Comique. A Pars va estrenar un Stabat Mater i va donar a conixer una pera sobre text itali: Romilda.

Arran de l'esclat de la Revoluci de 1848 i havent rebut un missatge que l'avisava de la imminent mort del pare, va tornar a Espanya. Aviat es va unir als compositors que provocarien el ressorgiment de la sarsuela: Barbieri, Oudrid, Ynzenga i Gaztambide. El llibretista de El ensayo de una pera, una de les primeres sarsueles modernes estrenades, Juan del Peral, en vistes que Oudrid no volia fer-ne una ampliaci de la partitura, li va encarregar el treball a Hernando, i aix, amb noms 26 anys, Hernando va debutar en la sarsuela. L'xit de El ensayo de una pera va fer que del Peral li proporcionara un nou llibret, i sobre aquest Hernando va compondre i va estrenar la seua primera sarsuela: Palo de ciego (1849).

No trigaria gaire en arribar el primer gran xit d'Hernando, que va tenir lloc amb l'estrena, el mateix any 1849, de Colegialas y soldados. L'xit va ser sensacional, fins al punt que el mateix Hernando, en una edici de la partitura l'any 1872 declara amb pressupmci:

y soldados va determinar la forma del gnere, va promoure empresa teatral per a conrear-lo i va aconseguir, sense dilaci ni demora i de la manera ms completa, l'assdua concurrncia del pblic, que sn les tres circumstncies indispensables per a qu amb ra hom puga dir que en Colegialas y soldados va raure i va tenir la seua base principal l'espectacle de la sarsuela en la seua actual, i des de llavors ininterrompuda, poca.

Atrets per les possibilitats de guanys econmics que el nou gnere deixava albirar, Barbieri, Oudrid, Ynzenga, Gaztambide i Hernando, units a al llibretista Luis de Olona, van decidir crear una nova companyia, per a la qual Hernando va compondre El duende (1849), altre gran xit que va atnyer la impressionant xifra de 150 representacions.

L'estiu del 1951 els socis esmentats, junt a l'actor Francisco Salas van fundar la Sociedad Artstica per al conreu de la sarsuela, component i estrenant una obra collectiva, en la qual tamb va participar Hernando, i que va suposar un nou xit: Escenas de Chamber.

Tanmateix, Hernando va resultar menys prolfic que els seus companys, sobretot si se'l compara amb Barbieri i Gaztambide. Uns anys desprs, el 1953, fent-se necessria una ampliaci de capital, Ynzenga, Oudrid i Hernando van quedar fora de la Societat, en no poder aportar els fons requerits.

L'eixida de la Societat, junt amb l'ascens i el reconeixement general de les que serien les principals figures del gnere reviscolat; Gaztambide, Barbieri i Emilio Arrieta, van provocar que Hernando s'apartara progressivament de la composici. El seu darrer xit el va obtenir l'any 1860 amb El tambor.

Junt amb una menor dedicaci a la sarsuela, va incrementar els seus esforos com a animador cultural i com a docent. Va collaborar en la fundaci de la "Societat Artstico-Musical de Socors Mutus", a travs de la qual va desenvolupar una estimable activitat de difusi de la msica simfnica i de cambra. Tamb va ser catedrtic de l'Escola Nacional de Msica i Declamaci (Conservatori) i acadmic de l'Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran. Se li deuen importants reformes en el Conservatori, que va poder realitzar amb el suport d'Hilarin Eslava i sota l'empara de la reina Isabel. Finalment va ser separat de la instituci mitjanant una excedncia forosa per motius poltics.

La seua producci consta de 17 sarsueles i algunes obres religioses. Cap de les seues sarsueles ha quedat en el repertori actual.


 Obres .
(Llista no exhaustiva)
1849 Palo de ciego - sarsuela en 1 acte - llibret: Juan del Peral;
1849 Colegialas y soldados - sarsuela en 2 actes - llibret: Mariano Pina;
1850 Bertoldo y comparsa - llibret: Gregorio Romero y Larraaga;
1851 Escenas de Chamber - obra collectiva - llibret: Luis de Olonal;
1851 Segunda parte de 'El duende - sarsuela en 2 actes - llibret: Luis de Olona;
1852 El novio pasado por agua - sarsuela en 3 actes - llibret: Manuel Bretn de los Herreros;
1852 El secreto de la Reina - en collaboraci amb Joaqun Gaztambide i Jos Ynzenga;
1853 Don Simplicio Bobadilla - en collaboraci amb Joaqun Gaztambide, Francisco Asenjo Barbieri i Jos Ynzenga - llibret: Manuel i Victoriano Tamayo y Baus;
1854 Cosas de don Juan - sarsuela en 3 actes - llibret: Manuel Bretn de los Herreros;
1860 El tambor - llibret: Emilio lvarez;

Bibliografia.
 Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 ;
 Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141057" title="O-zone" nonfiltered="1910" processed="1896" dbindex="57655">
O-Zone va ser un grup de msica pop moldau, format per Donen B lan, Radu Srbu i Arsenie Todira . Va ser formada l'any 1999, gravant discs des d'aquest any fins a 2004. 

El seu disc ms venut va ser DISCO-Zone que va ser considerat dintre dels discos ms venuts amb gaireb 2.500.000 cpies venudes al voltant del mn. Ms d'un 1.000.000 van ser venudes al Jap.

Originaris de Moldvia, l'agrupaci va ser llanada als escenaris a Romania, amb una proposta musical de'Eurodance; l'estiu de 2004, van treure a la llum el seu primer simple "Dragostea din tei" ms conegut per Numa, numa, iei que va ser l'xit de l'estiu a Europa, situada dins del Rnquing europeu en el 1r lloc mentre que en el rnquing britnic el 3r lloc.

Encara que va ser un xit musical a Europa, mai va poder tenir el mateix xit en el Rnquing del Billboard nord-americ, Donen B lan va escriure tamb la versi en angls de la can per noms aconsegu situar-se en la 72a de la llista.

Dan B lan.

La can "Dragostea din tei" d'O-Zone va ser escrita i composta per Donen B lan.

Resident de la ciutat de Los Angeles, Califrnia, B lan va nixer a Chi in o, Repblica de Moldvia, el 1979. Fins al dia d'avui el seu major xit ha estat crear la banda O-Zone, ell va ser sempre el representant principal d'aquesta banda i estava a crrec de la composici i la interpretaci de les canons. La banda O-Zone va ser formada en l'any de 1999, gravant discs des d'aquest any fins a 2004.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141058" title="Jules Gilliron" nonfiltered="1911" processed="1897" dbindex="57656">
Jules Gilliron (La Neuveville (Sussa), el 21 de desembre de 1854-Cergnaux, 26 d'abril de 1926) va ser un dels lingistes sussos ms prestigiosos de finals del segle XIX i principis de XX. A banda de la seva contribuci important a la dialectologia francoprovenal, la seva obra ms destacable de talla colossal s l'Atlas Linguistique de la France, feta amb la collaboraci d'Edmond Edmont entre 1902 i 1912, que marcar el punt de partida de la confecci dels atles lingstics posteriors.

Biografia.
Jules Gilliron era el fill de Jean Victor, professor de francs a Basilea i de Marie Jeanne Ritter. Estudi a l'acadmia de Neuchtel (on va obtenir la seua "licence" en 1875). Desprs prossegu els seus estudis a la Universitat de Basilea i, entre 1876 i 1880,  l'Ecole pratique des hautes tudes (EPHE) i a l'Ecole des chartes de Pars. A partir de 1883, i fins a la seua mort, aquest lingista va ensenyar la dialectologia a l'EPHE. Jules Gilliron va remplaar Darmesteter a aquesta escola, fent classes de dialectologia. A partir d'aleshores, la dialectologia va gestant-se com a cincia seriosa. Va dedicar tota la seua vida a la recerca en dialectologia galloromnica que varen aboutirent sobre diversos estudis respecte a la distribuci geogrfica de les varietats dialectals. El 1887, va cofundar amb l'abb Rousselot la Revue des patois gallo-romans, que es va publicar fins a 1893. El punt lgid de la seua producci va ser la publicaci lAtlas linguistique de la France. Aquesta obra monumental es va realitzar entre 1897 i 1907 i publicar desprs entre 1902 a 1910 grcies a la feina realitzada en cada localitat pel seu collaborador Edmond Edmont.
 
Obres.

 Le patois de la commune de Vionnaz (1880);
 Petit atlas du Valais roman (1882);
 Gnalogie des mots qui dsignent l'abeille (1918);
 Pathologie et thrapeutique verbales (1921);

Referncies.

A biography.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141059" title="Colnia del Cap" nonfiltered="1912" processed="1898" dbindex="57657">

La Colnia del Cap (angls Cape Colony, neerlands Kaapkolonie) de l'actual Sud-frica va restar primer sota control neerlands i ms tard sota control britnic.

S'estenia des de l'Oce Atlntic cap a l'aquest. Desprs de diverses guerres amb els nadius xoses, el lmit oriental del territori estava demarcat pel riu Fish; al nord la frontera fou molt temps delimitada pel riu Orange, fins que part del territori entre el riu i el sud de Bostwana fou annexat a la colnia. 

L'existncia de la Colnia del Cap va comenar amb la fundaci el 1652 de Ciutat del Cap pel comandant holands Jan van Riebeeck, qui treballava per a la Companyia Holandesa de les ndies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie).  
Quan al principi del que es coneix com "la Gran Guerra Francesa" (un perode que inclou les Guerres Napoleniques), Napole va ocupar les set provncies dels Pasos Baixos, Gran Bretanya va pensar que no li quedava ms remei que ocupar el territori. El 1798 la Companyia Holandesa de les ndies Orientals va transferir les seves possessions a la Repblica Btava; a l'any la companyia es va declarar en fallida i va ser liquidada. 

Els britnics van retornar la Colnia del Cap a la Repblica Btava el 1803. Com les guerres contra Frana continuaven, els britnics amb l'objectiu d'assegurar-se el control de les rutes marines a l'Orient Lluny i mantenir a Napole I de Frana fora de la regi, en 1806 desprs de la batalla de Blauberg van ocupar de nou la Colnia del Cap. El 8 de gener de 1806 la colnia va ser declarada possessi britnica, i es va mantenir sota el seu control fins que en 1910 es va crear com a estat unitari la Uni Sud-africana. En aquest moment va passar a dir-se provncia del Cap de Bona Esperana, per popularment es diu provncia del Cap.
Governadors de la Colnia del Cap (1652-1910).
El ttol del fundador de la colnia, Jan van Riebeeck, era "Comandant del Cap" (inicialment "opperhoof"), una posici que va mantenir de 1652 a 1662. Fou succet per tota una sria d administradors colonials, primer neerlandesos i desprs britnics:

Comandants de la Companyia de les ndies Orientals (1652-1691).
Jan van Riebeek (7 d abril, 1652   6 de maig, 1662);
Zacharias Wagenaer (6 de maig, 1662   27 de setembre, 1666) 	;
Cornelis van Quaelberg (27 de setembre, 1666   18 de juny, 1668);
Jacob Borghorst (18 de juny, 1668   25 de mar, 1670);
Pieter Hackius (25 de mar, 1670   30 de novembre, 1671) 	  ;
Albert van Breugel (acting) (abril, 1672   2 d  octubre, 1672);
Isbrand Goske (2 d octubre, 1672   14 de mar, 1676);
Johan Bax dit van Herenthals (14 de mar, 1676 - 29 de juny, 1678);
Hendrik Crudop   (29 de juny 29, 1678   12 d octubre, 1679);
Simon van der Stel (10 de desembre, 1679   1 de juny, 1691);
Governadors de la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals (1691-1795).
Simon van der Stel (1 de juny, 1691   2 de novembre, 1699) ;
Willem Adriaan van der Stel (2 de novembre, 1699 -3 de juny, 1707);
Johannes Cornelis d Ableing (acting) (3 de juny, 1707 - 1 de febrer, 1708);
Louis van Assenburg (1 de febrer, 1708   27 de desembre, 1711);
Willem Helot (acting) (27 de desembre, 1711   28 de mar, 1714);
Maurits Pasques de Chavonnes (28 de mar, 1714   8 de setembre, 1724);
Jan de la Fontaine (acting) (8 de setembre, 1724   25 de febrer, 1727);
Pieter Gijsbert Noodt (25 de febrer, 1727   23 d abril, 1729), ;
Jan de la Fontaine (acting) (23 d abril, 1729   8 de mar, 1737);
Jan de la Fontaine (8 de mar, 1737 - 31 d agost, 1737);
Adriaan van Kervel (31 d agost, 1737 - setembre 19, 1737) (mort a les tres setmanes);
Danil van den Henghel  (19 de setembre, 1737   14 d abril, 1739);
Hendrik Swellengrebel (14 d abril, 1739   27 de febrer, 1751);
Ryk Tulbagh (27 de febrer, 1751 - 11 d agost, 1771);
Joachim van Plettenberg (acting) (11 d agost, 1771 - 18 de maig, 1774);
Joachim van Plettenberg (18 de maig, 1774 - 14 de febrer, 1785);
Cornelis Jacob van de Graaff (14 de febrer, 1785   24 de juny, 1791);
Johannes Izaac Rhenius (acting) (24 de juny  , 1791 - 3 de juliol, 1792);
Sebastiaan Cornelis Nederburgh i Simon Hendrik Frijkenius (Comissionats-Generals) (3 de juliol, 1792   2 desetembre, 1793);
Abraham Josias Sluysken (2 de setembre, 1793   16 de setembre, 1795);
Colnia britnica ( 1797-1803).
George Macartney, comte Macartney (1797 - 1798);
Francis Dundas (1r cop) (acting) (1798 - 1799);
Sir George Yonge (1799 - 1801);
Francis Dundas (2n cop) (acting) (1801 - 1803);
Colnia de la Repblica Btava (1803-1806).
Jacob Abraham Uitenhage de Mist (1803 - 1804);
Jan Willem Janssens (1803 - 1806);
Colnia Britnica, (1806-1910).
Sir David Baird   (1806 - 1807);
Henry George Grey (1r cop)   (1807);
Du Pr Alexander, 2n comte de Caledon (1807 - 1811);
Henry George Grey (2n cop)  (1811);
Sir John Francis Cradock (1811 - 1814);
Robert Meade ( (1813 - 1814);
Charles Somerset (1814 - 1826);
Sir Rufane Shaw Donkin   (1820 - 1821);
Richard Bourke   (1826 - 1828);
Sir Galbraith Lowry Cole (1828 - 1833);
Thomas Francis Wade   (1833 - 1834)          ;
Benjamin d'Urban (1834 - 1838);
Sir George Thomas Napier (1838 - 1844);
Sir Peregrine Maitland (1844 - 1847);
Sir Henry Pottinger (1847);
Sir Harry Smith (1847 - 1852);
George Cathcart (1852 - 1854);
Charles Henry Darling  (1854);
Sir George Grey (1854 - 1861);
Robert Henry Wynyard (1r cop)  (1859 - 1860);
Robert Henry Wynyard (2n cop)  (1861 - 1862);
Sir Philip Edmond Wodehouse (1862 - 1870);
Charles Craufurd Hay   (1870) ;
Sir Henry Barkly (1870 - 1877);
Henry Bartle Frere (1877 - 1880);
Henry Hugh Clifford  (1880);
Sir George Cumine Strahan   (1880 - 1881);
Hercules Robinson (1r cop) (1881 - 1889);
Sir Leicester Smyth (1r cop)   (1881);
Sir Leicester Smyth (2n cop)  (1883 - 1884);
Sir Henry D'Oyley Torrens  (1886);
Henry Augustus Smyth  (1889) ;
Henry Brougham Loch (1889   1895);
Sir William Gordon Cameron (1r cop)  (1891 - 1892);
Sir William Gordon Cameron (2n cop)   (1894);
Hercules Robinson (2n cop) (1895 - 1897);
Sir William Howley Goodenough   (1897);
Alfred Milner (1897 - 1901);
Sir William Francis Butler  (1898 - 1899);
Walter Hely-Hutchinson (1901 - 1910);
Sir Henry Jenner Scobell  (1909);

El crrec d'Alt Comissionat per a Sud-frica fou ocupat tamb des del 27 de gener de 1847 a 31 de maig de 1910 pel governador de la Colnia del Cap. El crrec de governador de la Colnia del Cap fou abolit el 31 de maig de 1910, quan es va unir a la Uni Sud-africana.
Primers Ministres de la Colnia del Cap (1872-1910).
John Charles Molteno (1872 - 1878);
Sir John Gordon Sprigg (1r cop) (1878 - 1881);
Thomas Charles Scanlen (1881 - 1884);
Thomas Upington (1884 - 1886)  ;
Sir John Gordon Sprigg (2n cop) (1886 - 1890);
Cecil Rhodes (1890 - 1896);
Sir John Gordon Sprigg (3r cop) (1896 - 1898);
William Philip Schreiner (1898 - 1900);
Sir John Gordon Sprigg (4rt cop) (1900 - 1904);
Leander Starr Jameson (1904 - 1908);
John X. Merriman (1908 - 1910);

El crrec de primer ministre de la Colnia del Cap tamb fou abolit el  31 de maig de 1910, quan es va unir a la Uni Sud-africana.

 Referncies .
 The Migrant Farmer in the History of the Cape Colony.P.J. Van Der Merwe, Roger B. Beck. Ohio University Press. 1 de gener 1995. 333 pages. ISBN 0-8214-1090-3.
 History of the Boers in South Africa; Or, the Wanderings and Wars of the Emigrant Farmers from Their Leaving the Cape Colony to the Acknowledgment of Their Independence by Great Britain. George McCall Theal. Greenwood Press. 28 de febrer 1970. 392 pages. ISBN 0-8371-1661-9.
 Status and Respectability in the Cape Colony, 1750-1870 : A Tragedy of Manners. Robert Ross, David Anderson. Cambridge University Press. 1 July 1999. 220 pages. ISBN 0-521-62122-4.
 The War of the Axe, 1847: Correspondence between the governor of the Cape Colony, Sir Henry Pottinger, and the commander of the British forces at the Cape, Sir George Berkeley, and others. Basil Alexander Le Cordeur. Brenthurst Press. 1981. 287 pages. ISBN 0-909079-14-5.
 Blood Ground: Colonialism, Missions, and the Contest for Christianity in the Cape Colony and Britain, 1799-1853. Elizabeth Elbourne. McGill-Queen's University Press. December 2002. 560 pages. ISBN 0-7735-2229-8.
 Recession and its aftermath: The Cape Colony in the eighteen eighties. Alan Mabin. University of the Witwatersrand, African Studies Institute. 1983. 27 pages.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141066" title="Gran Premi de Mnaco del 1973" nonfiltered="1913" processed="1899" dbindex="57659">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1973, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 3 de juny del 1973.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Jackie Stewart ;

 Volta  rpida:  Emerson Fittipaldi  1' 28. 1 ;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141070" title="Barid" nonfiltered="1914" processed="1900" dbindex="57660">


El Barid s una subcomarca de l'alta vall del Segre situada entre Sant Mart dels Castells, a l'est, i l'estret del Forat de la Seu (el Pont de Bar), a l'oest. Est integrada per municipis de dues comarques:
Montell i Martinet i Lles de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya,
El Pont de Bar i part del de Cava (el Querforadat), a l'Alt Urgell.
El territori s un llarg congost del riu Segre, entre la subcomarca de la Batllia, a l'est, i l'Urgellet a l'oest, un lloc de pas obligat de la Strata Ceretana romana entre Puigcerd i la Seu d'Urgell. Al nord limita amb les muntanyes que fan frontera amb Andorra, i al sud amb la serra del Cad.

El nom de Barid deriva del castell de Bar, que va ser el centre de la sotsvegueria de Barid, part de la vegueria de Puigcerd. Incorporava el pagus de Tall, per el castell de Bellver va ser el nou centre de la sotsvegueria i d'una important batllia. Actualment es considera per separat la Batllia i el Barid.

Pobles.

 el Querforadat (municipi de Cava), (Alt Urgell);
 Municipi del Pont de Bar, (Alt Urgell):
Ardaix;
els Arenys;
Aristot;
els Banys de Sant Vicen;
Bar (el Pont de Bar);
Castellnou de Carcolze;
el Pont de Bar;
Toloriu;
Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya:
Arnser o Aransa;
Lles de Cerdanya;
Msser;
Travesseres;
Viliella;
Montell i Martinet, Baixa Cerdanya:
Bixec;
Estana;
Martinet;
Montell de Cad;
Vllec;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141071" title="Pantisocrcia" nonfiltered="1915" processed="1901" dbindex="57661">
La Pantisocrcia s una forma de govern teoritzada pels escriptors romntics Samuel Taylor Coleridge i Robert Southey vers el 1794. Es tracta d'un govern utpic, imaginat per fugir de la, segons els autors, corrupta societat europea de l'poca i per fundar petites comunitats allades dirigides sota aquest sistema.

El mot "pantisocrcia" s'origina de les arrels gregues de pantos- i isocratia, aix s tothom i poder d'iguals. S'ajusta a la significaci que Coleridge i Southey volien donar a les seves comunitats. Concebien un "govern d'iguals", en el qual totes les persones tinguessin plena igualtat. Es tractava d'un projecte d'igualitarisme radical, marcat per les concepcions anarquistes primerenques de William Godwin, que donava suport a projectes de petites comunitats autogestionades a Amrica, on es creia possible d'edificar una nova societat sense les vicis de la vella civilitzaci occidental europea. Finalment, tot i que Coleridge i Southey planificaren la fundaci d'una comunitat als Estats Units d'Amrica, per mai s'arrib a dur a terme.

Enllaos externs.
El projecte pantiscrata de Coleridge i Southey ;
Definici del terme pantisocrcia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141072" title="Ramn Caldern Ramos" nonfiltered="1916" processed="1902" dbindex="57662">


Ramn Caldern Ramos (nascut el 26 de maig de 1951 a Palncia, Espanya) s un advocat espanyol, ex-president del Reial Madrid Club de Futbol.

Va ser escollit el 2 de juliol de 2006 grcies als 8.344 vots presencials aconseguits. A la seva candidatura destacaven el futur director de la secci futbol, Pedja Mijatovic i el director de la secci de basquetbol Vlade Divac.

Els seus primers fitxatges van ser el del nou entrenador, Fabio Capello i els ex-jugadors de la Juventus Football Club, Fabio Cannavaro i Emerson, fitxats el 19 de juliol de 2006. 

A la seva campanya electoral, va prometre els fitxages del milanista Kak, el jugador del Chelsea Football Club Arjen Robben i el jugador catal Cesc Fbregas. Cap d'aquests jugadors va ser fitxat.

Els segents fitxatges del Reial Madrid, desprs de Fabio Cannavaro i Emerson, van ser Ruud van Nistelrooy, del Manchester United, i Mahamadou Diarra, del Olympique Lyonnais. Tamb va arribar al club blanc el sevill Jos Antonio Reyes, cedit a canvi del brasiler Julio Baptista. Al mercat d'hivern va presentar tres nous joves fitxatges sudamericans, Marcelo, un jove lateral esquerre del Fluminense; Gonzalo Higuan, davanter argent de River Plate i Fernando Gago, tamb argent, de Boca Juniors.

El 16 de gener de 2009 va presentar la seva dimissi, desprs d'haver estat acusat de frau durant una assemblea de compromisaris, i durant una setmana de forta convulsi meditica i social, siguent substitut pel fins llavors vice-president Vicente Boluda.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141073" title="Jan van Riebeek" nonfiltered="1917" processed="1903" dbindex="57663">

Johan Anthoniszoon "Jan" van Riebeeck (21 d'abril de 1619 - 18 de gener de 1677), va ser un administrador colonial neerlands. Nasqu a Culemborg als Pasos Baixos, fill d'un cirurgi. Va crixer a Schiedam, on es cas amb Maria de la Quellerie el 28 de mar de 1649. (Ella va morir a Malaca, avui dia part de Malisia, el 2 de novembre de 1664, a l'edat de 35 anys). 

Es va unir a la Companyia Holandesa de les ndies Orientals (VOC) el 1639, va prestar serveis en diversos llocs, com a cirurgi assistent a Batvia a les ndies Orientals. Posteriorment va visitar Jap. El seu crrec ms important fou el lloc comercial de la VOC a Tonquin, Vietnam. No obstant aix, va ser cridat de retorn de dita posada quan es va descobrir que comerciava pel seu propi compte. En 1651 se li va encomanar fer-se crrec de l'assentiment holands inicial en la futura Sud-frica. Va desembarcar amb els seus cinc vaixells (Reijer, Dromedaris, Goede Hoop, Oliphant i Walvisch) en la futura Ciutat del Cap el 6 d'abril de 1652 i va fortificar el lloc com estaci de provement per a les rutes comercials de la VOC entre els Pasos Baixos i les ndies Orientals.

Van Riebeeck va ser Comandant de la Colnia del Cap des de 1652 fins a 1662; es va encarregar de construir un fort, millorant l'ancoratge natural de la Table Bay, plantant fruites i vegetals i obtenint bestiar dels nadius khoikhois. En els Jardins Botnics Kirstenbosch a Ciutat del Cap, hi ha un ametller silvestre encara supervivent i que va ser plantat per ordre seva com a barrera. El fort inicial va ser fet de fang, argila i fusta i tenia quatre cantons o bastions. Aquest fort no ha de confondre's amb l'actual Castell de Ciutat del Cap, que va ser construt entre 1666 i 1679, diversos anys desprs que Van Riebeeck deixs el Cap i t 5 bastions i est fet de maons, pedra i ciment. 

Van Riebeeck va informar del primer estel descobert a Sud-frica, C/1652 I1, el 17 de desembre de 1652. Va morir en Batvia (avui dia anomenada Jakarta) a l'illa de Java el 1677. Existeix aix mateix una escola a Tamboerskloof que rep el seu nom en honor seu: s l'escola Laerskool Jan van Riebeeck. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141076" title="Alexei Lenov" nonfiltered="1918" processed="1904" dbindex="57664">


Alexei Arkhpovitx Lenov (                           ), nascut el 30 de maig de 1934, va ser un cosmonauta de la Uni Sovitica que va realitzar el primer passeig espacial el 18 de mar de 1965. La nau que el va portar a l'espai exterior va ser la Vostok 2. 
El 1953 va ingressar a les forces aries i el 1959, sent pilot de combat, va ser entrenat per a viatges espacials. El 1975 va ser comandant de la nau sovitica durant la missi conjunta Apollo-Soiuz. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141077" title="Sewell" nonfiltered="1919" processed="1905" dbindex="57665">

Sewell s una ciutat minera ubicada a la comuna de Machal, a Xile.

Es troba a 150 Km al sud de Santiago de Xile i a 64 Km de la ciutat de Rancagua. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l any 2006, pel seu incalculable valor histric i cultural per a Xile i el mn.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141078" title="John Galsworthy" nonfiltered="1920" processed="1906" dbindex="57666">


John Galsworthy OM( Kingston Hill, Anglaterra 1867 - Londres 1933 ) fou un novellista i dramaturg angls guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1932.

Biografia.
Va nixer el 14 d'agost de 1867 a la ciutat de Kingston Hill, poblaci situada al comtat de Surrey i que avui dia forma part del Gran Londres. Va estudiar a Harrow i la Universitat d'Oxford, on es va doctorar en dret l'any 1890, encara que mai va exercir la seva professi ja que ben aviat va comenar a escriure, potser a causa de la seva amistat amb Joseph Conrad. 

Durant la Primera Guerra Mundial va treballar en un hospital a Frana com ordenana desprs d'haver realitzat el servei militar. L'any 1921 fou escollit com a president del club literari International PEN, i el 1929 fou nomenat membre de l'Orde del Mrit, desprs d'haver refusat el seu nombrament com a cavaller de l'Imperi Britnic.

Galsworthy va morir el 31 de gener de 1933 d'un tumor al cervell a la seva residncia de Londres.

Obra literria.
L'any 1899 va publicar la seva primera novella, Jocelyn, sota el pseudnim de John Sinjohn. El 1906 va estrenar la seva primera obra teatral, The Silver Box (La caixa de plata), que va resultar un gran xit, a la qual va seguir A Man of Property ("El propietari") amb la qual va iniciar la famosa srie "La saga dels Forsyte", pensada inicialment per a 5 volums. En aquesta srie es mostra tot un conjunt de situacions de la vida familiar de l'alta classe mitja anglesa, tant de l'poca victoriana com de la moderna. Va ampliar aquest cicle narratiu amb altres novelles i relats curts dels mateixos carcters i temes, entre els quals destaquen The White Monkey ("El mico blanc", 1924), The Silver Spoon ("La cullera de plata", 1926) i Swan Song ("El cant del cigne", 1928).

Installat a Sussex va escriure moltes obres teatrals i novelles, confirmant-se com un dels escriptors ms prolfics del seu temps. El 1932 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement a la seva eminent fora descriptiva que va tenir el seu mxim esponent amb "La saga dels Forsyte". 

Obra seleccionada.


1897: From The Four Winds, com a John Sinjohn;
1898: Jocelyn, com a John Sinjohn;
1900: Villa Rubein, com a John Sinjohn;
1901: A Man Of Devon, com a John Sinjohn;
1904: The Island Pharisees;
1906: The Silver Box;
1906-1921: The Forsyte Saga;
1906: The Man Of Property;
1918: (interlude) Indian Summer of a Forsyte;
1920: In Chancery;
1920: (interlude) Awakening;
1921: To Let;
1907: The Country House;
1908: A Commentary;
1909: Fraternity;
1909: A Justification For The Censorship Of Plays;
1909: Strife;
1909: Joy;
1910: Justice;
1910: A Motley;
1910: The Spirit Of Punishment;
1910: Horses In Mines;
1911: The Patrician;
1911: The Little Dream;
1912: The Pigeon;
1912: The Eldest Son;
1912: Moods, Songs, And Doggerels;
1912: For Love Of Beasts;
1912: The Inn Of Tranquillity;
1913: The Dark Flower;
1913: The Fugitive ;
1914: The Mob;
1915: The Freelands;
1915: The Little Man;
1915: A Bit's Love ;
1916: A Sheaf;
1916: The Apple Tree;
1917: Beyond;
1918: Five Tales;
1919: Saint's Progress;
1920: The Foundations;
1920: In Chancery ;
1920: Awakening;
1920: The Skin Game;
1920: To Let ;

1922: A Family Man;
1922: The Little Man ;
1922: Loyalties;
1922: Windows;
1923: Captures ;
1924: Abracadabra;
1924: The Forest ;
1924: Old English ;
1925: The Show;
1926: Escape;
1926: Verses New And Old ;
1927: Castles In Spain;
1924-1928: A Modern Comedy;
1924: The White Monkey;
1927: (Interlude) a Silent Wooing;
1926: The Silver Spoon;
1927: (Interlude) Passers By;
1928: Swan Song;
1927: Two Forsyte Interludes;
1923-1926: The Manaton Edition, 30 volums;
1929: Exiled;
1929: The Roof;
1930: On Forsyte Change;
1930: Two Essays On Conrad;
1930: Soames And The Flag ;
1931: The Creation Of Character In Literature;
1931: Maid In Waiting;
1932: Forty Poems ;
1932: Flowering Wilderness;
1933:Over the River;
1933: Autobiographical Letters Of Galsworthy: A Correspondence With Frank Harris ;
1927-1934: The Grove Edition, 27 volums ;
1934: Collected Poems;
1931-1933: End Of the Chapter, obra pstuma;
1931: Maid In Waiting;
1932: Flowering Wilderness;
1933: One More River o Over the River;
1935: Punch And Go, obra pstuma ;
1935: The Life And Letters, obra pstuma;
1935: The Winter Garden, obra postuma;
1935: Forsytes, Pendyces And Others, obra pstuma ;
1935: Selected Short Stories, obra pstuma;
1937: Glimpses And Reflections, obra pstuma;
1968: Galsworthy's Letters To Leon Lion ;
1970: Letters From John Galsworthy 1900-1932;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1932;
  John Galsworthy al Projecte Gutenberg;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141080" title="Cercle d'Apolloni" nonfiltered="1921" processed="1907" dbindex="57667">


El cercle d'Apolloni s el lloc geomtric dels punts la ra de distncies dels quals a dos punts donats s constant. A la figura, per a tots els punts  del cercle, la ra  s constant i el cercle s el cercle d'Apolloni dels punts  i  i la ra .

----


Que el lloc geomtric dels punts, la ra de distncies dels quals a dos punts donats s constant, s un cercle es pot demostrar fcilment: 
Siguin  i  els dos punts,  i  dos punts sobre la recta  que fan  i  un punt fora de la recta  que tamb fa .
Ara considerem els segments  i  i els segments  i  que els sn respectivament parallels. Segons el teorema de Tales,



cosa que, amb les hiptesis inicials, implica



i, per tant,  i els triangles  i  sn issceles. En conseqncia,



per



i



tot obtenint que

 i 

En conseqncia, els segments  i  sn perpendiculars i per tant, el punt  s sobre el cercle de dimetre , que s el cercle d'Apolloni del cas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141081" title="Companyia Holandesa de les ndies Orientals" nonfiltered="1922" processed="1908" dbindex="57668">
 
La Companyia Holandesa de les ndies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlands, literalment Companyia Unida de les ndies Orientals). Es va establir el 20 de mar de 1602, quan els Estats Generals dels Pasos Baixos li va concedir un monopoli de 21 anys per a realitzar activitats colonials en sia. Era la primera corporaci multinacional en el mn i era la primera companyia que publicava els seus guanys. Va ser una companyia de gran importncia i volum de negocis durant gaireb dos segles, fins que va fer fallida i va ser dissolta en 1798. Les possessions i el deute foren assumides pel govern de la Repblica Btava.

 Histria .
Es construx la caserna general de la companyia en Batvia (l'actual Jakarta) a l'illa de Java. Altres llocs comercials sorgeixen en les ndies Orientals holandeses (la futura Indonsia), per exemple a les illes Moluques on la VOC tindr el monopoli de la nou moscada i de clau. Durant molt temps, l'emplaament de la VOC a Deshima, un illot artificial a Nagasaki, era l'nic lloc on es permetia als europeus comerciar amb els japonesos. En 1652, Jan van Riebeeck establ una colnia en el Cap de Bona Esperana a l'extrem meridional d'frica com a punt d'escala per als bucs de passada de la VOC. Aquesta colnia (dita Colnia del Cap) ser la gnesi del poble afrikaner. Altres establiments de la VOC es troben a Iran, a Bangla Desh, a Sri Lanka, a Malisia, a Tailndia, a Xina, i a l'ndia. En el seu punt lgid el 1669, la VOC era la companyia ms rica de la histria del mn: compta amb 150 vaixells comercials, 50.000 empleats, un exrcit de 10.000 homes, una marina de 40 vaixells de guerra. El VOC estava sota la gesti dels Estats Generals dels Pasos Baixos.
 

La companyia va tenir freqents conflictes amb els britnics. Desprs de la quarta guerra anglo-neerlandesa (1780-1784), la VOC es trobava en dificultats financera, i en 1798 desprs d'una crisi financera, fou dissolta. En el Congrs de Viena de 1815, les ndies Orientals neerlandeses van correspondre als Pasos Baixos, per a Gran Bretanya li van adjudicar la Colnia del Cap.

 Vegeu tamb .
 Companyia Britnica de les ndies Orientals, fundada el 1600 ;
 Companyia Holandesa de les ndies Occidentals, fundada el 1621 ;
 Companyia Danesa de les ndies Orientals, fundada el 1616 ;
 Companyia Sueca de les ndies Orientals, fundada el 1731 ;
 Companyia d'Oostende, fundada el 1717 ;
 Imperi Colonial francs ;
 Companyia del Llevant (Mediterrani i Imperi otom) ;
 Companyia de Senegal (frica);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141082" title="Mecnica ondulatria" nonfiltered="1923" processed="1909" dbindex="57669">
La mecnica ondulatria s el terme clssic utilitzat per a denominar a la descripci de la mecnica quntica original del fsic alemany Erwin Schrdinger, que va ser qui va formular l'equaci ondulatria que havien de complir tots els sistemes quntics.

Vegeu tamb.
 Mecnica quntica;
 Moviment ondulatori;
 Ona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141084" title="Repblica Batava" nonfiltered="1924" processed="1910" dbindex="57670">

La Repblica Batava (neerlands: Bataafse Republiek) fou una repblica amb aproximadament el mateix territori que els actuals Pasos Baixos, que va existir entre 1795 i 1806. La Repblica Batava va ser fundada pels francesos i els poltics revolucionaris neerlandesos desprs que l'ltim estatder de les Provncies Unides, Guillem V d'Orange-Nassau, fugs a Anglaterra desprs de l'ocupaci francesa del pas el 19 de gener de 1795. El nom de la Repblica procedia del dels antics bataus, una tribu germnica que vivia en la zona en el moment de la conquesta romana.

La Repblica Batava va ser un estat tributari de Frana. La poltica adoptada era revolucionria i liberal, a ms de molt inestable, ja que van arribar a produir-se diversos cops d'estat durant la seva curta existncia. En 1805 els experiments democrtics van acabar i Rutger Jan Schimmelpenninck fou nomenat Raadspensionaris. A l'any segent, Napole I de Frana va dissoldre la Repblica i substituir-la pel Regne d'Holanda. La Corona va recaure sobre el seu germ, Llus Napole Bonaparte.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141087" title="Pere de Cardona (arquebisbe)" nonfiltered="1925" processed="1911" dbindex="57671">

Pere (Folc) de Cardona. Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).  

Era fill bastard de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Cardona i germ del futur comte Joan Ramon Folc IV qui s'implic a favor del rei a la guerra civil catalana i resist al setge de Girona amb la reina i l'infant Ferran I.

Pere estudia a l'orde benedictina i exerc d'abat a Santa Maria de Lavaix i Sant Benet de Bages. Al morir el seu oncle i bisbe d'Urgell, Jaume de Cardona i de Gandia, Pere ocup el seu lloc al bisbat.

Essent bisbe d'Urgell s escollit diputat pel bra eclesistic l'1 d'agost de 1482.
En la seva condici de bisbe, particip a la conquesta, per ordre reial, del comtat de Pallars Sobir contra el seu cos Hug Roger II de Pallars Sobir qui havia estat contrari al rei durant la guerra civil catalana. En aquesta campanya anava acompanyant al seu pare qui afegiria les posessions del comtat de Pallars Sobir a les de Cardona.  

Durant el seu perode de president destaquen els nous enfrontaments entre la Diputaci i el Consell de Cent barcelons.

Persona culta i influent, hostatj al seu palau de Barcelona a personalitat poltiques com Carles I d'Espanya o Francesc I de Frana. Va ser protector de la cultura donant suport a artistes i a l edici de llibres, entre ells una versi dels Usatges de 1505.

El 23 de maig de 1515 es nomenat arquebisbe de Tarragona, mxima autoritat eclesistica de la pennsula.

Amb la mort de Ferran II en 1516 i l absncia del territori del seu successor Carles I, es produeix un buit de poder que s aprofitat pel nobles per millorar el seu poder. S'incrementa el clima de violncia, no funciona la reial audincia i, fins i tot, es tem per un atac dels pirates. Finalment el rei torna i desprs d una estncia a Barcelona, nomena a Pere Folc de Cardona com lloctinent de Catalunya el 10 d'abril de 1521.
Des de la responsabilitat de lloctinent ha de protegir la frontera francesa, per on va patir una invasi frustada al 1521. El mateix any va haver de defensar Amposta d'un atac dels pirates. Comptava per a aquestes lluites amb el suport del seu nebot i President de la Generalitat, Llus de Cardona i Enrquez, qui anys ms tard el succeir com a arquebisbe. 

Va morir a Alcover, on s'havia refugiat de la pesta, l'11 d'abril de 1530. Est enterrat a la catedral de Tarragona.










 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141092" title="Stadhouder" nonfiltered="1926" processed="1912" dbindex="57672">
L'stadhouder (en neerlands lloctinent) fou un crrec poltic de les antigues provncies del nord dels Pasos Baixos, que comportava funcions executives.

En unificar-se aquestes provncies per la Uni d'Utrecht, es va crear un crrec suprem: el de stadhouder i el de Capit General de les Provncies Unides dels Pasos Baixos, controlats directament pels Estats Generals. Les seves funcions eren dirigir la poltica i les activitats militars de les provncies neerlandeses. En 1747, desprs d'una revolta, el crrec es convert en hereditari.

Van exercir el crrec de stadhouder els segents personatges: 
Guillem I d'Orange anomenat el Taciturn (1559 - 1584);
Maurici de Nassau (1584 - 1625);
Frederic-Enric d'Orange-Nassau (1625 - 1647);
Gullem II d'Orange-Nasau (1647 - 1650);
Guillem III d'Orange-Nassau, tamb rei d'Anglaterra, Esccia i Irlanda. (1672 - 1702);
Guillem IV d'Orange-Nasau (1747 - 1751);
Guillem V d'Orange-Nassau (1751 - 1795);
Guillem VI d'Orange-Nassau (1813 - 1815);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141093" title="Gran Premi de Mnaco del 1974" nonfiltered="1927" processed="1913" dbindex="57673">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1974, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 26 de maig del 1974.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Niki Lauda 1' 26. 3;

 Volta  rpida:  Ronnie Peterson  1' 27. 9  (a la volta 57).









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141095" title="Gran Premi de Mnaco del 1975" nonfiltered="1928" processed="1914" dbindex="57674">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1975, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 11 de maig del 1975.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Patrick Depailler  1' 28. 670 ;
 Pole: Niki Lauda - ;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141099" title="Gran Premi de Mnaco del 1976" nonfiltered="1929" processed="1915" dbindex="57675">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1976, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 30 de maig del 1976.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Clay Regazzoni  1' 30. 280 ;
 
 Pole: Niki Lauda - ;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141105" title="Gran Premi de Mnaco del 1977" nonfiltered="1930" processed="1916" dbindex="57676">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1977, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 22 de maig del 1977.


 Resultats de la cursa .








 Altres .

 Volta  rpida:  Jody Scheckter  1' 31. 070;
 
 Pole:  John Watson - ;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141106" title="Mbala" nonfiltered="1931" processed="1917" dbindex="57677">


Mbala, antigament coneguda com a Abercorn, s una ciutat de Zmbia, capital de la Provncia Septentrional. Est situada a prop de la frontera amb Tanznia i domina els accessos a la vora sud del llac Tanganyika. Originalment fou un assentament tribal i, desprs de la colonitzaci britnica, es convert en un assentament colonial important, fronterer amb la colnia alemanya de l'frica Oriental Alemanya.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141108" title="Edmond Edmont" nonfiltered="1932" processed="1918" dbindex="57678">
Edmond Edmont (1849-1926) va ser un personatge essencial per al desenvolupament de la dialectologia i sobretot per a la confecci dels atles lingstics. Desprs d'exercir com a propietari d'una botiga de queviures al seu poble Saint Pol (Normandia), esdevingu el collaborador de Jules Gilliron amb qui varen bastir l'Atlas Linguistique de la France. Fou ell la persona encarregada d'efectuar les enquestes i de fer-ne la transcripci fontica. Aix entre el 1897 i el 1902 va recrrer 639 punts d'enquesta (amb tren i bicicleta), dels quals cinc sn poblacions catalanes (Arles, Cotlliure, Illa, Oleta i Ribesaltes) 

Prviament, Edmont havia publicat un lxic sobre el parlar normand de Saint-Pol. Tamb va publicar poesies en normand.

Obres.

 Atlas Linguistique de la France (amb Jules Gilliron, 1902-1910);
 Lexique Saint-polois (1897);

-Poesies

  l'bue (1911);
 Argrets (1897);

-Divers
 Quatre lgendes du pays de Saint-Pol (1902);
 Dins nos rues (1907-1926);
 L'ancien carnaval de Saint-Pol (1908);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141109" title="Santoral" nonfiltered="1933" processed="1919" dbindex="57679">
El santoral s el calendari litrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa. El calendari actualment en s per l'Esglsia Catlica s una versi modificada del costum paleocristiana de commemorar la mort dels mrtirs en el seu aniversari; amb la contnua canonitzaci de creients al llarg dels segles, tots els dies de l'any commemoren almenys un sant.

No solament la mort dels mrtirs es recorda avui d'aquesta manera; tamb els sants morts per causes naturals, aix com les festivitats com la Psqua, la Pentecosta o l'Epifania, relacionades amb esdeveniments de la vida de Jess i de la histria de l'Esglsia.

En l'poca medieval era freqent indicar les dates dels esdeveniments en relaci amb el calendari eclesistic, indicant, per exemple, el "tercer dia de l'advent" o la "nit de Sant Joan". 

De la mateixa manera, el nom de pila dels infants solia assignar-se segons la festivitat que se celebrs el dia del seu naixement o baptisme; encara que aix s menys freqent avui en dia, en alguns pasos de tradici catlica o ortodoxa es conserva el costum de saludar i felicitar les persones el dia del seu sant.

Enllaos externs .
Santoral catal ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141112" title="Melchor Fauli Garcs" nonfiltered="1934" processed="1920" dbindex="57680">
Melchor Fauli Garcs (Benavites 1981), ms conegut com a Melchor, s un pilotari professional en nmina de l'empresa ValNet. En l'Escala i corda juga com a mitger.

Va debutar el 1993 al Trinquet de Pelayo (Valncia).

 Palmars .
 Escala i corda:
 Subcampi Lliga Caixa Popular: 1998;
 Campi del Circuit Bancaixa: 2007;
 Subcampi del Trofeu Levante: 2007;
 Subcampi del Msters Ciutat de Valncia: 2007;
 Campi del Trofeu Moscatell: 2007;
 Campi Trofeu Juliet d Alginet;
 Campi del Trofeu de Sant Pasqual;
 Front:
 Campi Trofeu Platges de Moncofa: 2007 ;
 Galotxa:
 Campi de l'Interpobles;
 Campi del Trofeu Moscatell: 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141119" title="Saki" nonfiltered="1936" processed="1921" dbindex="57682">
;
Hector Hugh Munro qui usava el pseudnim literari de Saki (18 de desembre de 1870 - 14 de novembre de 1916), va ser un contista, novellista i dramaturg britnic. Els seus aguts i de vegades macabres contes van recrear irnicament la societat i la cultura victorianes en qu va viure.

El nom "Saki" s'ha relacionat sovint amb el del coper que apareix en el "Rubaiat" d'Omar Khayyam. Per pot tamb referir-se a un mico sud-americ de llarga cua amb el mateix nom, personatge central del seu relat "The Remoulding of Groby Lington", el qual, com el mateix escriptor, oculta un rerefons equvoc sota una aparena decent. Aquest relat s l'nic de Saki que s'obri amb una cita: "Es coneix un home per les companyies que freqenta", i juga amb la idea que l'home arriba a assemblar-se a les seues prpies mascotes.

 Biografia .
H. H. Munro va nixer a Akyab, Birmnia. Era fill de Charles Augustus Munro, inspector general de la policia birmana, quan aquest pas pertanyia encara a l'Imperi Britnic. Sa mare, de soltera Mary Frances Mercer, va morir l'any 1872, banyegada per una vaca. Aquest incident va poder tenir influncia en els seus relats. La seua infncia es va veure trasbalsada en ser desprs traslladat a Anglaterra amb uns parents puritans, de personalitat severa i intransigent, la convivncia amb els quals amargaria per sempre el seu carcter. Algun indici d'aix s'observa en el seu fams relat "Sredni Vashtar". Munro va ser educat en la Pencarwick School d'Exmouth, i en la Bedford Grammar School. El 1893, seguint l'exemple de son pare, va ingressar en la policia birmana. Tres anys ms tard, la seua dolenta salut el va obligar a tornar a Anglaterra, on va iniciar una carrera com a periodista, exercint la stira poltica en peridics com Westminster Gazette, Daily Express, Bystander, Morning Post i Outlook.

L'any 1900 va aparixer el seu primer llibre, "L'apogeu de l'Imperi Rus", sobre el model de "La caiguda de l'Imperi Rom", d'Edward Gibbon. Desprs va publicar "Not-so-stories" ("Contes de No-fou-aix"), collecci de contes que recorda els "Just-so-stories" ("Contes de fou aix") de Rudyard Kipling.

Posteriorment va treballar com a corresponsal en diversos pasos europeus. El 1911 va publicar, amb el nom d'Hector Munro una novella titulada "Mrs. Elmsley". Abans de la Primera Guerra Mundial va publicar "When William came", en el qual imagina l'emperador alemany Guillem II d'Alemanya conquerint Gran Bretanya.

En la guerra es va allistar com a soldat ras rebutjant els privilegis que li corresponien per edat. Va caure a Frana, prop de Beaumont-Hamel, l'any 1916, abatut per un franctirador alemany. Les seues ltimes paraules, d'acord amb diferents fonts, van ser: "Put that damned cigarette out!" ("Apagueu aqueix malet cigarret!"). Desprs de la seua mort, la seua germana Ethel va destruir la major part dels seus papers, redactant tot seguit la seua versi particular de la histria familiar. H. H. Munro mai va contraure matrimoni.

 Obra .
Saki s considerat un mestre del relat curt, sovint comparat amb O. Henry i amb Dorothy Parker. Els seus personatges estan finament dibuixats i les seues elegants trames han rebut molt bones crtiques. Potser ser "La finestra oberta" (The Open Window) el seu conte ms fams; la seua ltima frase: "El roman rpid era la seua especialitat" s'ha fet clebre. Saki va escriure tamb alguns drames, una novella curta ("L'insuportable Bassington" (The Unbearable Bassington) (1912); i dues novelles satriques: "The Westminster Alice" (1902, pardia de "Alcia al pas de les meravelles"), i la ja citada "En arribar Guillem" (When William Came) (1914).

Saki va descriure incomparablement als seus contemporanis de la classe mitjana victoriana, tan estrictes en les seues maneres i amants d'absurdes frmules i rutines. El seu sentit de l'humor, custic i irnic, era molt apreciat per Jorge Luis Borges, qui el situava al costat de Kipling i Thackeray, com un dels anglesos illustres nascuts en Orient. En el prleg a l'edici dels relats de Saki pertanyent a la collecci borgiana "La Biblioteca de Babel", va escriure sobre ell: 
Amb una mena de pudor, Saki dna un to de trivialitat a relats l'ntima trama del qual s amarga i cruel. Aqueixa delicadesa, aqueixa levitat, aqueixa absncia d'mfasi pot recordar les delicioses comdies de Wilde.

 Bibliografia .
The Rise of the Russian Empire (1900);
Not-So-Stories (1902) ;
The Westminster Alice (amb F. Carruthers Gould) (1902);
Reginald (1904) ;
Reginald in Russia (1910) ;
The Chronicles of Clovis (1911) ;
The Unbearable Bassington (1912) ;
Beasts and Super-Beasts (1914);
The East Wing (obra de teatre) (1914);
When William Came (1914) ;
The Toys of Peace (1923) ;
The Square Egg and Other Sketches (1924) ;
The Watched Pot (drama, amb Cyril Maude) (1924);
The Works of Saki (8 vols.) (1926-1927) ;
Collected Stories (1930);
Novels and Plays (1933) ;
The Miracle-Merchant (Obra de teatre en un acte) (1934);
The Best of Saki (ed. per Graham Greene)(1950);
The Bodley Head Saki (1963) ;
The Complete Saki (1976) ;
Short Stories (ed. de John Letts) (1976);
Saki, (per A.J. Langguth, inclou sis histries indites)(1981) ;
The Secret Sin of Septimus Brope, and Other Stories (1995);

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141123" title="Emeka Okafor" nonfiltered="1937" processed="1922" dbindex="57684">






Chukwuemeka Ndubuisi Okafor, abreviat com Emeka Okafor va nixer a Houston, Texas, el 28 de setembre de 1982. s un jugador professional de l'NBA, actualment juga d'ala-pvot (i pvot) als Charlotte Bobcats. Prov de la Universitat de Connecticut.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141124" title="Rafer Alston" nonfiltered="1938" processed="1923" dbindex="57685">
Rafer Jamel Alston, tamb conegut com Skip To My Lou (o Skip 2 My Lou) va nixer el 24 de juliol de 1976 a Queens, Nova York. s un jugador de bsquet professional i actualment juga als Houston Rockets de l'NBA.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141125" title="Kevin Garnett" nonfiltered="1939" processed="1924" dbindex="57686">






Kevin Garnett (nascut el 19 de maig de 1976 a Mauldin, Carolina del Sud) s un jugador professional de l'NBA. Actualment juga com a ala-pivot als Boston Celtics i s valorat com un dels millors jugadors d'aquesta posici. Mesura 2,11 metres d'alada i pesa 115 kg. Va ser votat com el MVP de la lliga 2003-2004. Ha estat deu cops All-Star i ha estat set cops al Quintet defensiu de l'NBA.

Trajectria professional.
Format a la Farragut Academy High School d'Illinois, a la perifria de Chicago (com altres jugadors com Eddy Curry o Dwyane Wade), va ser escollit en el nmero 5 del Draft de 1995 per Minnesota Timberwolves. Aquesta elecci no s gratuta, doncs l'aposta en el seu moment fou arriscada en tractar-se del primer jugador en ser seleccionat al Draft sense haver jugat mai a la universitat en 20 anys . En aquells moments Kevin tenia 18 anys... 

L'impacte va ser prcticament immediat, convertint-se rpidament en l'dol del aficionats de Minneapolis, que gaudirien de Garnett durant 12 anys. Estrella indiscutible de l'equip, l'any 1998 va renovar el seu contracte amb Minnesota Timberwolves per prop de 28 milions de dlars i 6 anys.  L'equip es va plantar i la temporada de l'any 1999 va comenar amb mesos d'endarreriment. Des de llavors, cap jugador ha igualat el sou de Garnett. 

Aquests 12 anys sens dubte estan marcats per la frustraci. Ha liderat l'equip en punts, rebots i assistncies gaireb cada temporada, ha guanyat tots els guardons personals possibles i ha venut ms samarretes que ning, per malgrat aix no ha arribat a les finals de l'NBA. L'any que va ser ms a prop de l'xit va ser quan va coincidir amb els nclits Sam Casell i Latrell Sprewell, per la relaci, desprs d'una temporada bona i uns play-offs es va anar agreujant fins a provocar la sortida d'ambds. Des de llavors Kevin no ha tingut al seu costat cap company a l'alada que l'ajuds a assolir majors xits. 

La voluntat del jugador per aspirar a ttols collectius i a l'anell de l'NBA han pogut ms que no pas el desig de la franqucia de retenir el seu millor jugador. Haur de demostrar a Boston que pot esdevenir un factor determinant real per al seu equip i guiar-lo fins al mxim nivell, tal i com s tradici a Boston, ciutat que ha vist com els seus Celtics sn l'equip amb ms ttols NBA, malgrat els ltims datin dels mgics anys de Larry Bird...


Guardons personals.

NBA MVP (2004) ;
10-time NBA All-Star: 1997, 1998, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 ;
NBA All-Star Game MVP: (2003, Atlanta) ;
9 cops en el All-NBA Team:
Primer equip (1999-2000, 2002-2003, 2003-2004) ;
Segon equip (2000-2001, 2001-2002, 2004-2005) ;
Tercer equip (1998-1999, 2005-2006, 2006-2007) ;
7 vegades All-Defensive Team:
Primer equipo (1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2003-2004, 2004-2005) ;
Segon equip (2005-2006) ;
NBA All-Rookie (1995-1996, segon equip) ;
4 vegades lidera l'NBA en: Eficincia Total (2003-2004, 2004-2005, 2005-2006, 2006-2007) ;
4 vegades lidera l'NBA en: Rebots per partit(2003-2004, 2004-2005, 2005-2006, 2006-2007) ;
2 vegades lidera l'NBA en: Rebots totals (2003-2004, 2004-2005) ;
4 vegades lidera l'NBA en: Rebots Defensius (2002-2003, 2003-2004, 2004-2005, 2005-2006 (752) ;
Lidera l'NBA en punts totals (2003-2004) ;
Lidera l'NBA en tirs de camp (2003-2004) ;
Premi J. Walter Kennedy de ajuda a la comunitat (2005-2006) ;
nic jugador de l'NBA en: ;
Promitjar ms de 20 punts, 10 rebots y 5 assistncies durant 7 temporadas consequtives. ;
Arribar a 17,000 punts, 9,500 rebots, 3,800 assistncies, 1,190 robatoris y 1,450 taps en tota la carrera (i t tant sols 31 anys...);
8 en eficincia total de tota la carrera de toda l'histria de l'NBA ;
Medallista d'Or - JJOO Sidney 2000 amb la delegaci d'Estats Units. ;
El 8 de Desembre de 2006, supera Magic Johnson en la llista histrica d'anotadors, passant a ser el 57 de tots els temps.

Caracterstiques tcniques.

Dotat d'un talent natural extraordinari, l'explosivitat fsica explica part de l'xit d'aques jugador. I s que malgrat tenir el cos d'un pivot o center (2'11, 110 Kg) la seva agilitat, velocitat i moviments sn tpiques d'un aler.

En el seu moment va revolucionar l'NBA. Garnett no t comparacions histriques senzillament perqu no existeixen. No hi ha casos, o molt indits, de jugadors tant alts que llancessin de lluny, botessin la pilota com un base, defensesin el pivot rival i juguessin d'aler. Impossible de parar, la baixada en les seves estadstiques dels darrera anys a Minnesotta Timberwolves s'explica per la falta de motivaci, sent l'nic que sembla aspirar a alguna cosa a l'equip.
Posteriorment han anat apareixent jugadors amb caracterstiques comparables a les de Garnett (Pau Gasol, Lamar Odom, Dirk Nowitzki, Andrei Kirilenko...) per el pioner va ser ell i sens dubte s troba entre els 5 millors jugadors de la lliga.  

El recent trasps a Boston Celtics, franqucia histrica i d'enorme seguiment popular, ha de significar el renaixement de Kevin Garnett com a lder indiscutible, amb el perms de Paul Pierce i Ray Allen, d'un projecte creat per guanyar-ho tot de forma immediata. Els diners ni la comoditat de seguir a Minneapolis han convenut Kevin Garnett, ja de fa molts anys el millor pagat de la lliga

Curiositats.

 Un ve de la luxosa urbanitzaci on resideix Garnett a l'estat de Minnesota va denunciar al jugador ja que havia vist gran quantitat de gossos a la finca i dubtava de les condicions en que mantenia els animals el jugador. En ser inspeccionada, l'agent va certificar que els gossos vivien possiblement en millos condicions que molts ssers humans de la ciutat (quilmetres de jardins, casa per a gossos -amb llit-, persones contractades per passejar-los, televisi a les cases dels gossos...).
 T els "malnoms" de "The Big Ticket", "KG" i The Kid ja que va entrar a l'NBA a una edat inusualment jove (18 anys, a 3 de la majoria d'edat als Estats Units).
Portada d'Sports Illustrated, ja el Juny del 95: "Ready or not..." (preparat o no...). S'explica per la joventut i el fet que provenia directament del High School.
Llistat el 55 de Forbes, els anys 2000 i 2001 com un dels americans ms influents.
Criat a Carolina del Sud d'origens humils. ;
Porta 2 tatuatges. Un amb les seves inicials, perfectament conegudes "KG", i l'altre amb la inscripci "Blood, sweat and tears" (sang, suor i llgrimes). ;
Els menjars preferits sn les hamburgueses, les patates fregides i la pizza.
Tot i que ha portat tota la seva carrera el dorsal 21, a Boston l'ha canviat per el 5 ja que en aquest equip el dorsal es troba retirat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141127" title="Rupert Murdoch" nonfiltered="1940" processed="1925" dbindex="57687">

Keith Rupert Murdoch, AC, KCSG (Melbourne, 1931) s un empresari dels mitjans de comunicaci australi. s l'accionista majoritari de la News Corporation (o News Corp.), una de les empreses de comunicaci ms poderoses i influents del mn, que controla mitjanant una corporaci familiar. La News Corp. abasta diaris, revistes i emissores de televisi des d'Austrlia fins a la Gran Bretanya, passant pels EUA. En els darrers anys, el grup s'ha expandit en rees de negoci com la televisi per satllit, la indstria cinematogrfica o internet.

Els precedents familiars.
De famlia immigrant.
Els Murdoch arribaren a Austrlia provinents dels lowlands d'Esccia a finals del segle XIX. El llinatge Murdoch prov del goidlic. "Mur-" significa mar, i t relaci amb la paraula "murchadh", que vol dir "guerrer de la mar".  Arribaren a la Badia de Port Phillip, l'octubre de 1884, en el vaixell alemany "Potosi", una de les millors naus de transport de les grans migracions europees cap a les "noves terres" de l'Imperi Britnic. Hi eren: el mossn James Murdoch (besavi d'en Rupert Murdoch), un capell retirat de seixanta-set anys; sa muller Helen, i quatre dels seus catorze fills: Patrick, el major, de trenta-cinc anys i mossn de l'Esglsia Lliure d'Esccia, James i dues filles fadrines d'Helen, Helen Nora Murdoch, de vint-i-sis anys, i Grace Young Murdoch, de disset. Ms endavant tamb arribaren James i el fill ms jove d'Helen, Walter Logie Forbes Murdoch, de nou anys, que ms tard esdevindria professor i un reconegut escriptor. Amb en Patrick tamb venia sa muller, Annie, filla d'un ric pags escocs, i la mainada d'aquests: George, de dos anys i Helen, d'un.

Un mes desprs de l'arribada de la famlia a Melbourne, James mor i Patrick esdevingu capell de l'Esglsia Presbiteriana de Camberwell, als suburbis orientals que creixien a Melbourne. La famlia es trasllad aleshores a una casa de la vora, on nasqu el segon fill, el 1885, batejat amb el nom de Keith Arthur Murdoch, aquest esdevindria el pare del magnat de les comunicacions.

El Pare.
Amb setze anys, Keith Arthur Murdoch es gradu a l'Institut Camberwell, d'on marxaria per a dedicar-s'hi al periodisme al diari The Age (L'Edat), primer com a corresponsal i desprs com a encarregat de la secci poltica. El 1913 marx a Londres com director del Servei de Cable Unit, donant les notcies als diaris australians des d'Europa. A Londres, Keith Murdoch fu amistat amb el mestre del periodisme britnic, Alfred Harmsworth, nat a Dubln, fundador del Daily Mirror (Mirall Diari) de Londres i propietari del The Times (El Temps). Ser en Harmsworth qui influir tant en Keith Murdoch com en son fill Rupert en la manera de fer periodisme.

El 1921, l'advocat jiddisch Theodor Fink, fundador i president de la que fora l'empresa ms important de comunicaci d'Austrlia, Herald & Weekly Times SL, nomena editor del diari de la vesprada Melbourne The Herald (L'Herald de Melbourne) al pare de Murdoch. Aquest hi romandria a Herald & Weekly Times durant els segents trenta anys, arribant a ser president de la junta durant els seus darrers deu anys de vida.

L'Entrada al mn del periodisme.
Quan son pare mor, el 1952, Rupert Murdoch, el seu fill ms major, nat l'11 de mar de 1931 a Melbourne, estava estudiant a la Universitat d'Oxford.

Abans de morir, el pare de Murdoch havia acumulat en estranyes circumstncies un gran nombre d'accions d'altres diaris, controlava fins i tot News Limited (Notcies Limitades), empresa d'Adelaida que editava un diari vespert anomenat The News (Les Notcies). L'editor d'aquest diari, nomenat pel pare de Murdoch, era Rohan Rivett, un periodista experimentat i amic de joventut d'ell, que esdevindria el mestre de Murdoch. Keith Murdoch tenia l'esperana que l'editor de The News introdus en Murdoch en la professi del periodisme i li ensenys tot el que li calgus. Tanmateix, Murdoch pare deix molt clar als administradors que l'endinsessin al mn del periodisme si el creien "digne de suport". En aquella poca, Murdoch no havia mostrat massa inters pel periodisme encara.

En el moment de morir, Keith Murdoch estava fortament endeutat. De tota manera tenia les accions, algunes de les quals pertanyien a Herald & Weekly Times. Els administradors, aconsellats per la vdua d'en Keith Murdoch, Elisabeth Murdoch, es veieren obligats a vendre moltes accions i propietats per poder pagar les obligacions de deute i mort (impostos governamentals). Elisabeth pogu mantindre la casa pairal, Cruden Farm, i les accions de News Limited i les filials, l'editorial de la revista de Melbourne, Southdown Press (Premsa del Sud) i The Barrier Miner (La Barrera del miner), un diari a Broken Hill, Nova Galles del Sud.

El naixement del Murdoch empresari.
Expansi del negoci.
Rupert Murdoch hagu de tornar d'Oxford per desenvolupar ses obligacions com gerent de News Limited el 1953. Immediatament descobr un entusiasme per al negoci periodstic que abans no havia tingut. L'empenta i l'energia s'encomanava, i els ingressos per publicitat comenaren a augmentar. Fou llavors quan encet un perode d'adquisicions i d'expansi del grup, tot comprant el Sunday Newspaper (Diari Dominical) de Perth, Austrlia Occidental.

Continuant amb la poltica d'expansi, el 1956 comen la publicaci del primer setmanari sobre televisi a Austrlia, TV Week (Setmanari TV), adquirint el Southdown Press de Melbourne, que tamb publicava la revista New Idea, per a dones madures . Amb el Sunday Newspaper, el TV Week i la reestructuraci de la New Idea, Murdoch comen a rebre uns beneficis que anaven creixent i li permitien inversions noves. A ms, compt amb l'ajut del Commonwealth Bank of Australia (Banc australi de la commonwealth), un banc governamental que donava suport al desenvolupament del negoci australi.

Primer encontre amb la poltica.
Un dels moments que marcarien la vida de Murdoch en el futur fou el "Cas Stuart" a d'Adelaida quan Les Notcies comenaven una campanya d'alliberar un treballador de carnaval autcton jove nomenat Rupert Max Stuart que s'havia declarat culpable sobre evidncia de policia feble de l'assassinat d'una noia petita en una platja prop de Ceduna al far-west de Sud Austrlia durant Nadal de 1958. Stuart es condemnava a penjar. Les Notcies eren crtiques amb el cas i una investigaci produa evidncia clara que donava suport a la innocncia de Stuart.

La campanya del paper encenia els poltics ms formidables d'Austrlia del temps, Tom Playford, que governin Austrlia Sud contnuament durant gaireb vint-i-set anys. El seu pare, "Tom sincer" Playford, havia estat el primer ministre de l'estat davant d'ell. Primer ministre com qui Playford prenia l'atac per Les Notcies un personal ofendre a la seva administraci i comenar a destruir el paper.

Per neutralitzar emoci pblica sobre l'assumpte d'execuci commutava la frase de Stuart a cadena perptua i llavors establia una comissi reial, dirigida pel jutge principal de l'estat i el jutge que havien passat frase a Stuart. El resultat era una confirmaci de la culpabilitat de Stuart i una recomanaci que Les Notcies, el seu editor i el seu gerent ser acusat de la sedici, una forma de traci basada en dret angls medieval. El paper, l'editor i Murdoch cada un eren acusats en tres comptes, fent nou comptes en total.

Combatre els nou casos hauria arrunat Notcies Limitades. Rupert Murdoch noms casualitat d'estalvi que l'herncia familiar era una intercessi arranjada per Ken May, un periodista poltic en Les Notcies. Playford acceptava trobar Murdoch en privat. Murdoch allegava el seu cas sobre la base de la seva joventut i inexperincia i una declaraci que Rohan Rivett havia exercit influncia per sobre d'ell. Playford acceptava fer que es deixin caure sobre dues condicions les acusacions: (1) Aquell Rivett ser disparat des del paper i (2) all Les Notcies pagar els costos de la comissi reial. Incapa d'encarar-se amb Rivett, Murdoch se n'anava a Sydney i escrivia una carta d'un pargraf breu que acomiadava el seu amic d'hora llarga.

Aquesta experincia humiliant donava un gust del poder aclaparador de poltics popularment elegits a Rupert Murdoch i formaria les poltiques futures de tots els seus diaris. El 2002 Murdoch finanava una pellcula "Blanc I Negre" que explicava la histria Stuart a la versi totalment diferent.

Ampliaci i diversificaci del negoci.
En els anys segents, en Murdoch es consolidaria a Austrlia amb un negoci dinmic. Expand els holdings, adquir diaris locals i provincials a Nova Galles del Sud, Queensland, Victria i el Territori del Nord. Entre aquestes noves adquisicions hi ha el Sydney afternoon tabloid, el Daily mirror o una petita companyia discogrfica de Sydney, la Festival Records, que demostren l'inters creixent d'en Murdoch en el mn de la comunicaci ms enll dels mitjans escrits. L'adquisici del Daily Mirror li permet desafiar dos rivals forts a la ciutat ms gran d'Austrlia i, superar enginyosament el seu rival de vespert en una llarga guerra d'edicions.

El control de tota Austrlia.
El 1964, en Murdoch llen The Australian (L'australi), el primer diari d'abast estatal d'Austrlia, amb seu primer a Canberra i desprs a Sydney. The Australian, un diari de gran format, tractava de vendre la imatge d'un Murdoch respectable com a editor d'un "diari de qualitat", el qual li oferia una gran influncia poltica. Tingu un comenament difcil, donat les nombroses ingerncies en la lnia editorial d'en Murdoch (tot afavorint els interessos personals) que caus un canvi constant dels directors. El peridic s'anunciava com a "diari seris dels afers nacionals", per de fet era sensacionalista i poc rigors.

El 1966 en Robert Menzies, primer ministre australi pel Partit Liberal, abandon el crrec desprs de sis anys de mala gesti. El successor que tri fou en Harold Holt, que en morir, fou substitut per John Gorton, que tamb fou substitt, per en William McMahon. El 1972 en Murdoch adquir el diari matinal de Sydney  el Daily Telegraph, i en les eleccions d'aquell any, en Murdoch don suport amb el poder creixent que tenia, al Partit Laborista, sota la direcci de Gough Whitlam, mentre aquest anava guanyant poder; tanmateix, quan la popularita de Whitlam pat una sotracada important, en Murdoch li gir l'esquena per a donar suport al Governador General en la Crisi constitucional de 1975, que produ la caiguda del primer ministre.

Vocaci Internacional.
Mentrestant, Murdoch centrava la seva atenci a l'estranger. L'xit del negoci a Austrlia i la poltica fastidious de reemborsaments peridics immediats dels seus prstecs l'havien collocat en la bona durada financera amb el Banc de Commonwealth i obtenia el seu suport per a la seva aventura ms gran encara, l'adquisici d'una companyia familiar que tenia Les Notcies del Mn, el diari de diumenge amb la circulaci ms gran a la Gran Bretanya.

El mercat de la Gran Bretanya.
Murdoch introdua la Gran Bretanya a 1968 amb una esquitxada que demostrava no solament la natura illimitada de les seves ambicions sin la seva perspiccia de negoci extraordinria i el guanyava una notorietat que aviat produa un renom exclusivament britnic, "El Digger."7 Brut que reeixia a batre un editor rival, Robert Maxwell, assegurant Les Notcies del Mn. El 1950 aix havia estat el diari de llengua angls ms popular al mn, reclamant una circulaci de cim de 8,441,966. Per 1968, la circulaci havia baixat a al voltant de sis milions i un nombre substancial de les seves porcions eren ofertes en venda per un membre de la famlia Carr, amb tenia en part tenia i dirigia la companyia durant gaireb setanta anys. 7

Era tamb la primera vegada que Murdoch arriscava el negoci sencer que ja havia creat sobre el resultat d'una aventura nova, perqu hipotecava la ms valuosa de les seves propietats australianes existents per comprar el paper amb una promesa que compartiria control amb la direcci Carr existent. Dins d'una qesti de setmanes els Carrs se n'havien anat i Murdoch no solament controlava Notcies del Mn sin que havia recobrat plena propietat de tot el seu australi assets.8

Quan el diari diari The Sun venia en el mercat el 1969, Murdoch se n'anava per als seus banquers una altra vegada i petava cap amunt del que havia estat un upmarket broadsheet que perd diners amb una circulaci decreixent i el rellanava com un barat salat tabloide que per 2006 estava venent tres milions de cpies un day.9

L'emoci ms gran de Murdoch arribava el dia podia prendre durant Els Temps, el paper el mentor del seu pare Viscount Northcliffe, havia tingut una vegada. La distinci de tenir Els Temps arribava a ell a travs del seu cultiu prudent del primer ministre de la Gran Bretanya, Margaret Thatcher, alhora quan era sota atac des de cada diari britnic. Noms un paper la defensava: Rupert Murdoch El Sol. Els Temps era la seva recompensa, amb la televisi per satllit de BskyB difon com a bonus.10 lucratiu

Al final de l'era Thatcher, Murdoch canviava el seu suport a Treball i el lder de la festa Tony Blair. El closeness de la seva relaci amb Blair i les seves reunions secretes de parlar de poltiques nacionals era convertir-se en un assumpte poltic seris a la Gran Bretanya especialment pel que fa a l'entusiasme de Murdoch per a la invasi de l'Iraq, que pot o pot no haver influt Blair.11

Des de 1986, Murdoch indua a introduir processos de producci electrnics els seus diaris a Austrlia, la Gran Bretanya i els Estats Units. posant una crrega de treball ms gran en periodistes i reduint personal overall. A Anglaterra, el moviment provocava resultant la rbia dels sindicats d'impressi dins un molt de temps i sovint disputa violenta lluitat en l'rea de docklands de Londres de Wapping, on Murdoch haver installat secretament l'ltima factoria d'editorial de diari electrnica en una oposici de Sindicat de warehouse.12 vella a Austrlia cedida desprs de la batalla Wapping i ara molts diaris al voltant del mn sn produts per aquest mtode. En gran manera augmentava la rendibilitat de papers alhora quan els ingressos estaven relliscant.

El present financer resulta de la ruptura de poder de sindicat sobre diaris sn difcil d'aparixer. Els resultats financers genuns de Corporaci de Notcies estan enterrats dins dels comptes anuals de Corporaci de Notcies. La companyia opera un sistema d'elusi de l'impost internacional altament sofisticat que utilitza companyies de holding a les Bahames, els Cayman Islands, els Channel Islands i els Virgin Islands. Els diners es transfereixen de benefici alt i rees d'impostos altes com els EUA, la Gran Bretanya i Austrlia. Des de 1986 el seu bitllet d'impost anual feia una mitjana menys d'un set per cent de beneficis. Unes altres companyies de mitjans de comunicaci paguen una mitjana de d'un trenta per cent o ms en earnings.13

Als EUA.
Murdoch va fer la seva primera adquisici americana el 1973 en adquirir el San Antonio Express-News. Aviat fundaria Star una revista de premsa groga, i en 1976, adquiria el New York Post. El 4 de setembre de 1985, Murdoch es naturalitz estadounidenc, donat que la llei noms permetia tenir cadenes de televisi a ciutadans americans. El 1987, a Austrlia, compr el The Herald and Weekly Times Ltd, la companyia que el seu pare havia dirigit. Pel 1991, News Corp, la matriu australiana, havia acumulat fora deutes; aix, Murdoch es vei forat a vendre moltes revistes americanes que havia adquirit a mitjans dels 80. Molts d'aquests deutes venien de la televisi per cable britnica Sky Television plc, que en els seus primer anys havia acumulat prdues massives. Murdoch la reflot amb els beneficis d'altres empreses del holding, i finalment aconsegu que el seu principal competidor al Regne Unit, British Satellite Broadcasting, accepts una fusi amb els seus termes. La companyia fruit de la fussi ha dominat el mercat de TV de pagament britnica des d'aleshores.)

El 1995, la Fox comen a sser investigada per la FCC (Comission de Comunications Federal) allegant que la matriu australiana del grup en feia illegal la propietat per part d'en Murdoch. La FCC, tanmateix, resolgu en favor d'en Murdoch, manifestant que la Fox beneficiava l'inters pblic. Aquell any, Murdoch anunciava un pacte amb MCI Comunicacions per desenvolupar el major web de notcies, aix com la creaci d'una revista conservadora, The Weekly Standard. En el mateix any, News Corp creava la plataforma de televisions de pagament Foxtel a Austrlia, associada amb Telstra.

Fox News.
El 1996, Murdoch va decidir entrar al mn de les notcies amb Fox News, un canal de notcies per cable 24 hores. Desprs de la seva creaci, Fox News comen a erosionar part del mercat de la CNN, fins a autoproclamar-se "el canal de notcies per cables ms vist" cap a l'any 2004.

El 1999, Murdoch expandeix significativament el seu negoci a Austrlia fent-se amb el control del principal segell de msica: Mushroom Records de Michael Gudinski; el fusion amb Festival Records creant Festival Mushroom Records (FMR), que, com ja feia amb Festival Records, pass a gestionar el seu fill James Murdoch.

Vida privada.
Un s'ha casat amb Murdoch tres vegades. El 1956 es casava amb Patricia Booker, un anterior dependent i hoste de Melbourne, que produa el seu primer nen, una Prudncia de filla, nascut el 1958. Adequadament feia no agradar Adelaide amb els seus extrems de temps i on tenir pocs amics i era Rupert freqentment fora construint els fonaments del seu imperi futur (cit. Palanca de Barres, unes Notcies que serveixen molt de temps Limitaven executiu i amic de Pat Booker). Es divorciaven el 1967. En el mateix any, es casava amb Anna Trv, un periodista cadet de manera estoniana nascut que treballava pel seu diari de Sydney The Daily Telegraph (Austrlia).

Trv i Murdoch tenien tres nens: Elisabeth Murdoch (nascut a Sydney, Austrlia 22 d'agost, de 1968), Lachlan Murdoch (nascut a Londres, UK 8 de setembre, de 1971), i James Murdoch, (nascut a Wimbledon, UK 13 de desembre, de 1972). Anna i Rupert es divorciaven amargament el juny, de 1999.

Anna Murdoch rebia un acord d'una mica de US$1.7 comunicat mil milions en bns. Disset dies desprs del divorci, el 25 de juny, de 1999, Murdoch, llavors 68, casat una dona xinesa Deng Wen Di, anglicitzada a Wendi Deng. Tenia llavors 30 anys, un llicenciat universitari recent i vicepresident novament assignat de TV D'ESTRELLA. Anna Murdoch tamb es tornava a casar, l'octubre de 1999, a William Mann.

Murdoch ha tingut de llavors en dos nens amb Deng: Grcia (nascut a Nova York 19 de novembre, de 2001) i Chloe (nascut a Nova York 17 de juliol, de 2003).

El fill ms major de Murdoch Lachlan, anteriorment el director general representant a la Corporaci de Notcies i l'editor del Correu de Nova York, era l'hereu de Murdoch aparent abans de dimitir dels seus correus executius en la companyia de mitjans de comunicaci global al final de juliol 2005. La sortida de Lachlan deixada James, gerent de la televisi per satllit revisar Radiodifusi de Cel Britnica des del novembre de 2003, com l'nic empelt Murdoch tanmateix directament implicava amb les operacions de la companyia, encara que Lachlan ha acceptat romandre en la junta de la Corporaci de Notcies.

Desprs d'Escola Vassar que graduava i casant-se amb el company de classe Elkin Pianim (el fill del magnat financer i poltic Ghanaian Kwame Pianim) el 1993, Elisabeth, amb el seu marit, adquiria un parell de KSBW d'emissores de televisi de NBC-affiliate i KSBY aCalifrnia en un $35 un mili prstec del seu pare. De pressa reorganitzant i revenent-los a un $12 un mili benefici, Elisabeth emergia el 1995 com a rival inesperat per als seus germans per al final lideratge de l'imperi de la dinastia d'editorial. Per desprs de barallar-se pblicament amb el seu mentor assignat Sam Chisholm a BSkyB, virava fora en el seu propi com a productor de televisi i pellcula a Londres, on ha gaudit d'xit independent conjuntament amb el seu segon marit, Matthew Freud.

Murdoch clarament pretn romandre en control de Corporaci de Notcies fins a la seva mort. L'empresari de televisi per cable americ John Malone s'ha convertit en el segon accionista de votaci ms gran en Corporaci de Notcies desprs que el Murdoch mateix, per Murdoch clarament esperi guardar la companyia sota control familiar com a mnim en part de manera que els seus secrets corporatius histrics es puguin retenir dins de la famlia. En el moment d'escriure, Murdoch ha anunciat que Malone renunciar al seu holding, per Malone encara ha de fer tan formalment. Murdoch el 2007 proporcionava existncies de votaci iguals als seus nens ms vells per potser provar el seu inters individual i habilitat per crrer la companyia segons nivells que ha posat. Mentrestant, el futur de terme llarg de Corporaci de Notcies noms pot ser el tema d'especulaci.

Activitats recents.

El 1999, L'Economista informava que Murdoch havia fet 1.4 mil milions ($2.1 mil milions) en beneficis durant els 11 anys previs per no havia pagat cap impost de corporaci net. Ms informava, desprs d'un examen del que estava disponible dels comptes, aquell Murdoch hauria esperat normalment pagar un impost corporatiu d'aproximadament $350 un mili. L'article explicava que l'estructura complexa de la corporaci, l'abast internacional i s de refugis en alta mar permetien a Corporaci de Notcies evitar tax

L'ltim 2003, Murdoch adquiria un inters de per cent de 34 en Hughes Electronics, operador del sistema de TV de satllit americ ms gran, DirecTV, des de General Motors per a $6 mil milions (USD). Entre les seves propietats al voltant del mn s l'UK Els Temps i el Correu de Nova York.

El 2004, Murdoch anunciava que estava movent base de Corp. de Notcies d'operaci d'Adelaide, Austrlia als Estats Units. Aix es veia mpliament com a reacci a la incapacitat de John Howard Liberal Party d'Austrlia canviar les regles de propietat enfadada de mitjans de comunicaci d'Austrlia, que se sap que Murdoch ha volgut canviades durant dcades, i que li han impedit adquirir ms diaris i estacions de TV en ciutats australianes.

En 20 de juliol, de 2005, Corporaci de Notcies. comprat Intermix Media Inc., quin MySpace.com tingut i uns altres llocs web themed de connexi de xarxes socials populars per a $580 un mili USD. L'11 de setembre, de 2005, Corporaci de Notcies anunciava que compraria Diversi d'IGN per $650 un mili (USD). 

Rupert Murdoch i Ted Turner han estat competidors per bastant una mica de temps. Murdoch llanava el Canal de Notcies de Guineu per competir contra el CNN de Torner, destronant CNN com la xarxa de notcies ms popular en televisi per cable dels EUA amb CNN que encara t una audincia d'espectador nica ms gran.

El setembre de 2005 el tema de les prctiques de negoci anticompetitives presumptes de Murdoch reapareixia quan el propietari de mitjans de comunicaci australi Kerry Stokes, propietari dels Set Xarxa, instituda demanda judicial en contra de Corporaci de Notcies i l'organitzaci de PBL, encapalada per Kerry Packer. El vestit prov de l'esfondrament de 2002 d'Aviva ' xarxa de televisi per cable planejada C7, que hauria estat un competidor directe per a l'altre provedor de cables australi essencial, Foxtel, en qui les Notcies i PBL tenen interessos essencials.

Aviva declaracions aquella Corp de Notcies. i PBL (junt amb unes quantes altres organitzacions de mitjans de comunicaci) colludia per forar C7 en fallida utilitzant excessiva influncia per impedir a C7 guanyar drets d'emissi vitals a esdeveniments esportius essencials. En l'evidncia donada al jutjat 26 de setembre, Aviva presumpte que PBL que James Packer executiu venia a casa seva el desembre de 2000 i que li advertia que Limitaven PBL i les Notcies s'"estaven reunint" per evitar que els drets d'AFL es concedeixin a C7.

ltimament, Murdoch ha comprat la part del canal de TV turc, TGRT, que era prviament confiscat per la Junta Turca de Regulacions de Banca, TMSF. Informe de diaris que Murdoch hagi comprat TGRT en una societat amb magnat d'enregistrament turc, Ahmet Ertegn i all sn allegats informes que Murdoch hagi adquirit ciutadania turca per vncer les obligacions actuals en contra de capitals vendes d'estrangers.

El 16 de febrer, de 2007, Rupert Murdoch acceptava adquirir Projuntes, un provedor de frum remotament ofert de propietari i el fundador Patrick Clinger per a una quantitat irrevelada de diners.

Febrer, de 2007, negociacions amb Mitjans de Comunicaci Verges. El cap de Virgin Media Richard Branson acusava BSkyB d'"intimidar" i l'"arrogncia" desprs de xerrades descomponia per sobre de conjunt de preus per portar el channels. BskyB alava les quotes que carregava l'empresa de cables. Els Mitjans de Comunicaci Verges han deixat actualment caure el paquet de TV de Fonaments de Cel, que inclou Cel Un i uns altres canals en televisi per cable, Viatge de Cel i Notcies d'Esports de Cel.

Murdoch i la poltica.
Austrlia.
Destrossant Murdoch experincia amb Tom Playford a Austrlia del Sud (vegi ms amunt: "Comenament de Carrera de Cincies Empresarials") i les seves primeres activitats poltiques a Austrlia havien de posar el dibuix que utilitzaria al voltant del mn pel que fa a la resta de la seva vida. Quan prenia control de Les Notcies a edat tendra de 23, l'envelliment que el primer ministre Menzies i el seu representant lleial Harold Holt el tractaven amb el menyspreu a penes amagat a causa d'un schoolboy insolent i en gran part evitat ell. Estaven b conscients que el pare de Rupert s'havia desesperat molt de temps amb els defectes de carcter del seu nic fill. 

Murdoch trobava un aliat poltic a John McEwen, lder de la Festa de Pas Australiana i governant en coalici amb el Menzies-Holt Liberal Party ms gran. Del molt primer assumpte de The Australian Murdoch comenava a prendre el costat de McEwen en tots els assumptes que dividien els socis de coalici que serveixen molt de temps. (L'australi, 15 de juliol, 1964, frontis de primera edici: "Esforci'S en Armari, la baralla de CP Liberal brilla.) Era un assumpte que amenaava partir el govern de coalici i obrir la manera per a l'australi ms dur laborisme de dominar poltica
australiana per sempre. Era el comenament d'una campanya llarga que servia McEwen b. 

McEwen pagava el suport de Murdoch ms tard ajudant-lo a comprar la seva propietat rural valuosa Cavan i llavors sent demanat un subterfugi llest pel qual Murdoch era capa transferir una suma gran de diners d'Austrlia a Anglaterra per completar la compra de Les Notcies del Mn sense obtenir l'autoritat exigida des del Tresor Australi. 

Desprs que el McEwen i Menzies es retiressin, Murdoch transferia el seu suport al Lder novament elegit de l'australi laborisme, Gough Whitlam, que s'elegia el 1972 en una plataforma social que incloa assistncia sanitria lliure universal, alliberar educaci per a tots els australians a nivell terciari, reconeixement de la Repblica Popular de la Xina i propietat pblica de l'oli d'Austrlia, gas i resources.mineral

El flirtation de Rupert Murdoch amb Whitlam resultava ser breu. Ja havia comenat la seva Estrella Nacional viscuda de manera curta newspaper a Amrica i estava procurant reforar els seus contactes poltics all.  En el segon terme de Whitlam, Murdoch retornava d'Anglaterra per orquestrar personalment una campanya de tirar el govern australi basat noms en rumor, innuendo i assassinats de carcter contra alguns dels seus membres.

EUA.
Als EUA ha estat un seguidor d'hora llarga del Partit Republic i era un amic de Ronald Reagan. Quant a l'intent presidencial de Pat Robertson de 1988, deia, "T ra sobre tots els assumptes." Molts conservatives cristians es desanimaven quan Robertson venia la seva cadena de televisi a Murdoch. Els papers de Murdoch durament donaven suport a George W. Bush en tant l'elections.presidencial de 2000 i 2004 necessitat

Les publicacions de Murdoch a escala mundial tendir a adoptar vistes de "pro-American". Durant la construcci a la invasi de 2003 de l'Iraq, els 175 diaris tinguts de Murdoch a escala mundial expressat a favor de la guerra.  Murdoch tamb servit sobre la junta directiva de l'Institut Cato llibertari.

En 9 de maig, de 2006, els Temps Financers comunicats que Murdoch estaria oferint un fundraiser per a la campanya reelecci de Senat del Senador Hillary Clinton. El diari de Correu de Nova York de Murdoch s'oposava a la cursa de Senat d'Hillary el 2000.

Regne Unit.
A la Gran Bretanya, formava una aliana propera amb Margaret Thatcher, i al Sol se li atribua mpliament ajudar Comandant de John a guanyar una victria d'elecci inesperada en l'elecci general de 1992. Tanmateix, en les eleccions generals de 1997, 2001 i 2005, els papers de Murdoch eren o neutres o donat suport Treballar sota Tony Blair. Aix ha portat alguns crtics a sostenir que Murdoch simplement dna suport a les festes incumbents (o els que semblen ms probables de guanyar una elecci futura) en l'esperana de decisions governamentals que influeixen que poden afectar els seus negocis; encara que hauria de ser fixat que el laborisme sota Blair s'havia mogut significativament al Correcte sobre molts assumptes econmics abans de 1997. En qualsevol cas, Murdoch s'identifica com a libertarian.

En un discurs a Nova York, Rupert Murdoch deia que l'UK primer ministre Tony Blair deia que la cobertura de BBC del desastre Katrina d'Hurac era completa d'aversi d'Amrica. Mr. Murdoch s un crtic dur del BBC, que creu t un prejudici liberal.

El 28 de juny, 2006 el BBC a qu s'informa que el Murdoch i Corporaci de Notcies estan coquetejant amb la idea del lder de Tory de suport David Cameron a la prxima Elecci General . Tanmateix en una entrevista recent, quan demanava qu pensava del lder Conservador nou, Murdoch responia "No molt".

El 2006, el diari Independent de l'UK informava que Murdoch ha d'oferir un paper superior a Tony Blair en la seva Corporaci de Notcies de companyia de mitjans de comunicaci global. quan el primer ministre de l'UK es retira des de office.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141129" title="Mindanao" nonfiltered="1941" processed="1926" dbindex="57688">

Mindanao s la segona illa ms gran de les Filipines, amb una extensi de 97.530 km (la 19a major illa del mn) i una poblaci de 16.825.000 habitants l any 2000  (la 10a illa ms poblada del mn). La ciutat principal de l illa s Davao. 

El nom tamb fa referncia a un dels tres grups d'illes de l'arxiplag filip, juntament amb Luzon i les Visayas. El grup de Mindanao inclou l'illa homnima i, al sud-oest, l'arxiplag de Sulu (Basilan, Jolo i Tawi-Tawi), juntament amb altres illes adjacents com Camigun, Dinagat, Siargao, Samal i Sarangani.

Subdivisions administratives.
Administrativament, el grup d illes de Mindanao est dividit en sis regions, les quals estan subdividides en un total de 25 provncies. Aquest grup inclou l'illa principal, les adjacents i l'arxiplag de Sulu, al sud-oest. Les regions, amb les provncies respectives, sn les segents:
Pennsula de Zamboanga o Regi IX, abans anomenada Mindanao Occidental. Situada a la pennsula homnima, comprn les provncies de Zamboanga del Nord, Zamboanga del Sud i Zamboanga Sibugay, i dues ciutats (Zamboanga i Isabela) que no formen part de cap altra provncia. La ciutat d'Isabela s l'nic territori que no pertany a l'illa de Mindanao prpiament sin que s part de Basilan. El nou centre administratiu regional s Pagadian. Antigament, tota aquesta regi, que incloa tamb l'arxiplag de Sulu, era coneguda com a Zamboanga.
Mindanao Septentrional o Regi X. Situada al nord de l'illa, comprn les provncies de Bukidnon, Camigun, Lanao del Nord, Misamis Occidental i Misamis Oriental, i les ciutats de Cagayan de Oro i Iligan. La provncia de Camigun s una illa adjacent a la costa nord de Mindanao. El centre administratiu i la capital de la regi s la ciutat de Cagayan de Oro.
Davao o Regi XI, abans anomenada Mindanao Meridional. Situada a la part sud-oriental de l'illa, comprn les provncies de Davao, Davao Oriental, Davao del Sud i Vall de Compostela, a ms a ms de la ciutat de Davao. La regi s'estn al voltant del golf de Davao, que inclou l'illa de Samal, i a l'extrem sud comprn tamb les illes Sarangani. La ciutat de Davao n's el centre administratiu.
SOCCSKSARGEN o Regi XII, abans anomenada Mindanao Central. Situada a la part centremeridional de l'illa, comprn les provncies de Cotabato, Sarangani, Cotabato del Sud (que abans formava part de la Regi XI) i Sultan Kudarat, a ms a ms de la ciutat de Cotabato. El seu nom s un acrnim de les provncies que inclou, juntament amb el de la ciutat de General Santos. La ciutat de Cotabato, voltada completament per la provncia de Maguindanao tot i que no en forma part, n'ha estat tradicionalment el centre administratiu. El nou centre administratiu de la nova regi s la ciutat de Koronadal.
Caraga o Regi XIII. Situada a la part nord-occidental de l'illa, comprn les provncies d'Agusan del Nord, Agusan del Sud, Surigao del Nord i Surigao del Sud. El centre administratiu n's Butuan, a Agusan del Nord. La regi tamb inclou les illes adjacents a Surigao del Nord com ara Dinagat, Siargao i Bucas Grande.
Regi Autnoma del Mindanao Musulm (ARMM segons les sigles en angls). L'ARMM s una regi especial que s'estn pels territoris poblats predominantment per musulmans i t el seu propi govern, a diferncia de les altres regions de l'estat. Comprn gaireb la totalitat de l'arxiplag de Sulu (excepte la ciutat d'Isabela, que, tot i formar part de l'illa de Basilan, administrativament s'inclou a la regi de la Pennsula de Zamboanga) i dues provncies ms a l'illa de Mindanao. Les provncies de l'arxiplag de Sulu sn Basilan, Sulu i Tawi-Tawi (Basilan i Tawi-Tawi sn les illes principals de les provncies respectives, mentre que la principal de Sulu s l'illa de Jolo), mentre que les situades a Mindanao sn Lanao del Sud i Maguindanao. La ciutat de Cotabato, tot i no pertnyer prpiament a l'ARMM, n's el centre administratiu.

Histria.

Histricament l'illa ha estat de poblaci musulmana. Actualment est composta per diversos grups tnics tals com els maranaos i els tausugs. Contrriament a la creena comuna, Mindanao no va ser mai conquerida completament pels musulmans. De fet, la majoria de la poblaci del nord de Mindanao, especialment la gent de Butuan, era animista abans que els convertissin al cristianisme. 

Diverses faccions musulmanes van emprendre una amarga lluita d'independncia contra cinc segles d'ocupacions successives. Les forces espanyoles, nord-americanes, japoneses i filipines no han pogut posar fi al desig de la gent de Mindanao de separar-se de la resta de l'arxiplag, en gran part de religi cristiana. 

L'rea ha sofert un augment del nombre d'organitzacions armades islmiques relacionades amb el conflicte de l'Orient Mitj. Mindanao s una base per a aquests grups, tals com Abu Sayyaf i Jemaah Islamiyah, que minen les aspiracions nacionalistes ms moderades dels moviments d'independncia, com el Front Islmic d'Alliberament (MILF). 

Com a conseqncia de dcades d'emigraci cap a la regi, la majoria de la poblaci de Mindanao s ara cristiana, cosa que desplau a molts musulmans desplaats i pobres. Els musulmans continuen la seva lluita i sorgeixen moviments separatistes.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141134" title="amonn Ceannt" nonfiltered="1942" processed="1927" dbindex="57689">

amonn Ceannt (nascut Edward Thomas Kent (21 de setembre, 1881   8 de maig, 1916) fou un nacionalista irlands, un dels herois de l'Aixecament de Pasqua.

Ceannt Nasqu a Glenamaddy, Ballymore, Comtat de Galway, el gran de set germans. El seu pare era membre de la Royal Irish Constabulary. Quan es va retirar el 1892, es va traslladar amb la famlia a Dubln. 

All fou on el jove Edward comen a interesar-se pel nacionalisme irlands. Es va unir a la Lliga Galica, adopt la versi irlandesa del seu nom (amonn), i arrib a ser mestre de gaita uilleann, que va arribar a tocar davant el Papa Pius X, qui havia acompanyat a un grup d'antics capellans irlandesos exiliats durant molts anys. Tamb treball com a comptable per a l'ajuntament de Dubln.

Cap el 1913 es va fer membre de la Germandat Republicana Irlandesa, i ms tard fou un dels membres fundadors dels Voluntaris Irlandesos. Donada la seva importncia en la preparaci de l'Aixecament de Pasqua de 1916, fou un dels primers membres del seu Comit Militar i un dels set signants de la Proclamaci de Pasqua. Fou el comandant del 4rt Batall dels Voluntaris, i duran la revolta es va mantenir a South Dublin Union i la destileria Marrowbone Lane, amb un centenar d'homes a les seves ordres, entre els quals destacaven els seus lloctinents Cathal Brugha, i William T. Cosgrave. La seva unitat lluit intensament durant la setmana, per es va rendir quan ho va ordenar el seu oficial superior Patrick Pearse. La posici de Ceannt fou una de les que no fou derrotada en lluita, com la d'amonn de Valera a Boland's Mill.

Ceannt fou tancat a la pres de Kilmainham fins que fou executat per afusellament el 8 de maig de 1916, als 34 anys.

 Referncies .

William Henry, Supreme Sacrifice: The Story of Eamonn Ceannt, Mercier Press, 2005;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141136" title="Michel Gondry" nonfiltered="1943" processed="1928" dbindex="57690">

Michel Gondry (Versalles, Frana, 8 de maig de 1963) s un director de cinema, anuncis, i vdeos musicals, destacat pel seu innovador estil visual i la seva manipulaci de la posada en escena.

Biografia.
La seva carrera com realitzador va comenar amb la direcci de vdeos musicals per a la banda de rock francesa Oui Oui, de la qual era tamb bateria. L'estil dels seus vdeos va cridar l'atenci de la cantant Bjrk, qui li va demanar dirigir el vdeo per a la seva can Human Behavior. 

Aquesta collaboraci s'estendria bastant temps, amb Gondry dirigint un total de sis vdeos musicals per Bjrk. Altres artistes amb qui Gondry ha collaborat en ms d'una ocasi inclouen a The White Stripes, The Chemical Brothers i Kylie Minogue. Gondry tamb ha creat nombrosos anuncis de televisi, sent un dels ms famosos el realitzat per a Levi's, amb el que va guanyar el Lion D'or en el Festival de Cinema de Cannes de 1994. 

Va ser pioner en la utilitzaci de la tcnica coneguda com bullet time, utilitzada posteriorment en les cintes de la saga Matrix, i notablement en el vdeo Like A Rolling Stone dels britnics The Rolling Stones.

Gondry sol ser citat, juntament amb els directors Spike Jonze i David Fincher, com representant de la influncia dels directors de vdeo musicals en la cinematografia mundial. Gondry va fer el seu debut en el set art l'any 2001 amb Human Nature, aconseguint crtiques dispars. La seva segona cinta, Eternal sunshine of the spotless mind (que s tamb la seva segona collaboraci amb el guionista Charlie Kaufman) va ser estrenada en l'any 2004 i va rebre nombroses crtiques entusiastes. Eternal sunshine of the spotless mind utilitza moltes de les tcniques de muntat d'escenaris, s de perspectiva i escassos efectes per computadora, sumat a llargues tomes i un tractament pictric de la imatge, eines amb les quals Gondry ha experimentat en els seus vdeos musicals.

 Filmografia .

 1989 - Vingt p'tites tours;
 1998 - La Lettre  ;
 2001 - Human Nature  ;
 2001 - One Day... (curtmetratge protagonitzat per Gondry i David Cross);
 2003 - I've Been Twelve Forever (documental en DVD de Director's Label);
 2003 - Pecan Pie (curtmetratge protagonitzat per Jim Carrey);
 2003 - The Work of Director Michel Gondry, recopilaci de vdeos musicals i anuncis;
 2004 - Eternal Sunshine of the Spotless Mind;
 2006 - La science des rves;
 2008 - Be Kind Rewind;

 Videografia .

Llista cronolgica de vdeos musicals dirigits per Gondry:

 1987 - Bollide - Oui Oui  ;
 1987 - Junior Et Sa Voix D'Or - Oui Oui  ;
 1988 - D, l'enfant d'eau - Jean-Luc Lahaye ;
 1988 - Les Objects - Sarah ;
 1989 - Les Cailloux - Oui Oui  ;
 1990 - Les Jupes - Robert ;
 1990 - Ma Maison - Oui Oui  ;
 1992 - Blow me down - Mark Curry ;
 1992 - Close but no cigar - Thomas Dolby ;
 1992 - Comme un ange (qui pleure) - Les Wampas ;
 1992 - How the West was won - Energy Orchard ;
 1992 - La Ville - Oui Oui  ;
 1992 - Les Voyages Immobiles - Etienne Daho  ;
 1992 - Paradoxal Systme - Laurent Voulzy ;
 1992 - Two Worlds Collide - Inspiral Carpets  ;
 1993 - Believe - Lenny Kravitz  ;
 1993 - Big Scary Animal - Belinda Carlisle ;
 1993 - Hou! Mamma Mia - Les Ngresses Vertes ;
 1993 - Human Behaviour - Bjrk  ;
 1993 - Je Danse Le Mia - I AM  ;
 1993 - La Tour De Pise - Jean Francois Coen ;
 1993 - She Kissed Me - Terence Trent D'Arby ;
 1993 - Snowbound - Donald Fagen  ;
 1993 - This is it, Your Soul - Hot House Flowers ;
 1993 - Voila, Voila, Qu'a R'Commence - Rachid Taha ;
 1994 - Fire On Babylon - Sinad O'Connor  ;
 1994 - Little Star - Stina Nordenstam ;
 1994 - Lucas With the Lid Off - Lucas  ;
 1995 - Army of Me - Bjrk  ;
 1995 - High Head Blues - Black Crowes  ;
 1995 - Isobel - Bjrk  ;
 1995 - Like A Rolling Stone - The Rolling Stones ;
 1995 - Protection - Massive Attack  ;
 1995 - She Kissed Me - Terence Trent D'Arby  ;
 1996 - Hyperballad - Bjrk  ;
 1996 - Sugar Water - Cibo Matto  ;
 1997 - A (Change Would Do You Good) - Sheryl Crow ;
 1997 - Around The World - Daft Punk  ;
 1997 - Bachelorette - Bjrk  ;
 1997 - Deadweight - Beck  ;
 1997 - Everlong - Foo Fighters  ;
 1997 - Feel It - Neneh Cherry  ;
 1997 - Jga - Bjrk  ;
 1998 - Another One Bites The Dust - Wyclef Jean  ;
 1998 - Gimme Shelter - The Rolling Stones ;
 1998 - Music Sounds Better With You - Stardust  ;
 1999 - Let Forever Be - The Chemical Brothers  ;
 2001 - Knives Out - Radiohead  ;
 2002 - Come Into My World - Kylie Minogue  ;
 2002 - Dead Leaves & The Dirty Ground - The White Stripes  ;
 2002 - Fell In Love With A Girl - The White Stripes  ;
 2002 - Star Guitar - The Chemical Brothers ;
 2003 - The Hardest Button To Button - The White Stripes  ;
 2004 - I Wonder - The Willowz  ;
 2004 - Light & Day  versin cinematogrfica) - The Polyphonic Spree ;
 2004 - Mad World  versin de la banda sonora de Donnie Darko) - Gary Jules  ;
 2004 - Ribbon - Devendra Banhart  ;
 2004 - Ride - The Vines  ;
 2004 - Walkie Talkie Man - Steriogram  ;
 2005 - Heard'em Say - Kanye West  ;
 2005 - The Denial Twist - The White Stripes  ;
 2006 - King of the Game - Cody Chesnutt;

Premis i reconeixements.

scars.
 2004 - Millor gui original per Eternal Sunshine of the Spotless Mind;

 Enllaos externs .
 http://www.director-file.com/gondry  tota la obra de Michel Gondry ;
 http://www.directorslabel.com/ Cofundada amb Spike Jonze i Chris Cunningham ;
 http://www.partizan.com Productora on treballa ;
 http://www.michelgondry.com/ Le Monde de Michel Gondry ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141137" title="Thomas J. Clarke" nonfiltered="1944" processed="1929" dbindex="57691">

Thomas James Clarke (irlands: Toms  Clirigh; 11  de mar de 1857   3 de maig, 1916) fou un lder revolucionari irlands i potser el mxim responsable de l'Aixecament de Pasqua de 1916. 

Va nixer a l'Illa de Wight El seu pare, James Clarke, era un sergent de l'exrcit britnic. La famlia aviat es trasllad a Dungannon, Comtat de Tyrone, Irlanda del Nord. Quan tenia 18 anys es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa (IRB) i el 1883 fou enviat a Londres per a destruir el pont de Londres com a part d'una campanya de bombes defensada per Jeremiah O'Donovan Rossa, un dels lders de l'IRB exiliats als Estats Units. Clarke aviat fou capturat i condemnat a 15 anys a la pres de Pentonville. Fou alliberat el 1898 i es cas amb Kathleen Daly (21 ms jove), l'oncle de la qual, John, havia conegut a la pres. Plegats emigraren cap a Amrica, on Clarke treball per al Clan na Gael dirigit per John Devoy. El 1907 torn a Irlanda i va obrir una tabacalera a Dubln, alhora que va treballar per a la renovaci de la direcci interna de l'IRB amb gent ms jove com Bulmer Hobson i Denis McCullough. Clarke va mantenir una amistat ntima amb Hobson i amb Sean MacDermott, que esdevingueren els seus protegits.

 Els Voluntaris Irlandesos .
Quan es formaren els Voluntaris Irlandesos el 1913, Clarke se n'interess per no en form part, ja que havia estat convicte i era un ben conegut nacionalista, cosa que els hauria desacreditat. Tanmateix, amb MacDermott, Hobson, i altres membres de l'IRB com amonn Ceannt hi va jugar un paper important, si no total, de control, (particularment amb Patrick Pearse, gaireb dirigent dels Voluntaris), per part de l'IRB el 1913. Aix el va fer topar amb altres poltics com John Redmond, lder del Partit Parlamentari Irlands, qui reclamava un control equitatiu dels Voluntaris. malgrat que el sector ms dur n'era contrari, la proposta de Redmond fou acceptada, sobretot pel suport que reb de Hobson. Clarke mai no va oblidar aquest fet, que va considerar com a una traci.

 Planejant la insurrecci.
Desprs que trenqus polticament amb Hobson, MacDermott i Clarke esdevingueren gaireb inseparables. Tots dos eren secretari i tresorer, respectivament, de facto de l'IRB, encara que el comandament nominal el tenien James Deakin, i m tard McCullough. El 1915 Clarke i MacDermott dirigiren el Comit Militar de l'IRB que planej l'Aixecament de Pasqua. Els menbres en foren Pearse, Ceannt, i Joseph Plunkett, als que s`hi afegiren posteriorment Clarke i MacDermott. Quan el vell feni Jeremiah O'Donovan Rossa va morir el 1915, Clarke aprofit el seu funeral (i l'oraci funerria de Patrick Pearse) per mobilitzar els Voluntaris i crear expectatives d'una acci immediata. Quan s'arrib a un acord entre James Connolly i l'Exrcit Ciutad Irlands el gener de 1916, Connolly tamb fou incls en el comit, i Thomas MacDonagh s'hi va afegir a ltima hora l'abril. Aquests set homes foren els signants de la Proclamaci de Pasqua, i Clarke en fou el primer signant. S'ha dit que s'havia pensat en Clarke per a president i comandant en cap, per que refus qualsevol rangle i honors militars, i els va cedir a Pearse, qui era ms conegut i respectat en l'mbit del nacionalisme irlands.

 L'Aixecament de Pasqua.
Clarke es va mantenir als quarters del General Post Office a Dubln durant la setmana de l'aixecament, on el comandament de les forces rebels era sota Connolly. Desprs de la rendici el 29 d'abril, Clarke fou tancat a la pres de Kilmainham fou que fou afusellat el 3 de maig, a la edat de 59 anys. Fou el segon en ser executat, desprs de Patrick Pearse.

La seva vdua Kathleen fou escollida diputada en el primer i segon Dla, i fou una destacada adversria del Tractat Angloirlands.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141142" title="Llusa de Baden" nonfiltered="1945" processed="1930" dbindex="57692">

Llusa de Baden, tsarina de Rssia (Karlsruhe 1779 - Bjelev (Rssia) 1826). Princesa de Baden amb el tractament d'altesa gran ducal que contragu matrimoni amb el tsar Alexandre I de Rssia.

Nascuda a Karlsruhe el dia 24 de gener de 1779 essent filla del gran duc hereu Carles Llus de Baden i de la landgravina Amlia de Hessen-Darmstadt. Llusa era nta per via paterna del gran duc Carles Frederic I de Baden i de la landgravina Carolina de Hessen-Darmstadt i per via materna ho era del landgrav Llus IX de Hessen-Darmstadt i de la comtessa palatina Carolina de Zweibrcken-Birkenfeld.

El dia 9 d'octubre de 1793 es cas a Sant Petersburg amb qui esdevindria tsar Alexandre I de Rssia, fill del tsar Pau I de Rssia i de la duquessa Sofia de Wrttemberg. La parella tingu dues filles:

 SAIR la gran duquessa Maria de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1799 i morta a Sant Petersburg el 1800.

 SAIR la gran duquessa Elisabet de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1806 i morta a Sant Petersburg el 1808.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141146" title="Heliopausa" nonfiltered="1946" processed="1931" dbindex="57693">

En astronomia, l'heliopausa s el punt en qu el vent solar s desaccelerat sobtadament per la matria interestellar.

Estructura.
El vent solar crea una "bombolla" coneguda com a heliosfera dins la matria interestellar (la barreja d'hidrogen i heli que omple la galxia). El lmit exterior d'aquesta "bombolla" s el punt on la fora del vent solar ja no s suficient com per empnyer la matria interestellar. Aquesta frontera, coneguda com a heliopausa, s considerada sovint com el lmit exterior del sistema solar.

A l'heliopausa hi ha un punt anomenat el front de xoc de terminaci, en qu les partcules del vent solar, que viatgen a velocitats supersniques, sn frenades per la matria interestellar fins que es troben a velocitats subsniques. La capa entre el front de xoc de terminaci i l'heliopausa rep el nom d'heliosheath.

A l'exterior de l'heliopausa, la interacci entre la matria interestellar i l'heliopausa crea el xoc en arc, una regi de turbulncies que avana amb el Sol a travs de la matria interestellar.

Hiptesis.
Segons una hiptesi, entre el xoc en arc i l'heliopausa hi ha una regi d'hidrogen calent, coneguda com a mur d'hidrogen. El mur es compon de material interestellar en interacci amb el lmit de l'heliosfera.

Una altra hiptesi suggereix que l'heliopausa podria ser ms petita al costat del sistema solar que queda "al davant" en el desplaament del Sol a travs de la galxia. Tamb pot variar segons la velocitat actual del vent solar i la densitat local de la matria interestellar. Se sap que es troba molt ms enll de l'rbita de Plut. La missi actual de les sondes espacials Voyager 1 i Voyager 2 s trobar i estudiar el front de xoc de terminaci, l'heliosheath i l'heliopausa. El Voyager 1 ja ha arribat al front de xoc de terminaci, i el Voyager 2 ho far aviat, segons un anunci de la NASA fet el 24 de maig del 2006. Es creu que ambdues missions acabaran arribant a l'heliopausa. Mentrestant, l'Interstellar Boundary Explorer intentar fotografiar l'heliopausa en els dos anys desprs del seu llanament, previst pel 2008.


Quan les partcules emeses pel Sol collideixen amb les partcules interestellars, es desacceleren i alliberen energia. Moltes partcules s'acumulen dins l'heliopausa i al seu voltant, carregades d'energia per la seva acceleraci, creant una ona de xoc.

Una definici alternativa s que l'heliopausa s la magnetopausa entre la magnetosfera del sistema solar i els corrents de plasma de la galxia.

Vegeu tamb.
Lluentor de Fermi;
Erupci solar;
Programa Voyager;

Enllaos externs.
Imatge i descripci de l'heliopausa a l'APOD;
66W El mur d'hidrogen ;
Estructura global de l'heliosfera ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141147" title="Joseph Beuys" nonfiltered="1947" processed="1932" dbindex="57694">

Joseph Beuys (12 de maig de 1921 Krefeld, Alemanya-  23 de gener de 1986) fou un artista alemany dedicat al videoart, l'escultura, les arts visuals i a les performances, que es va fer fams en els anys 60 per les seves performances en pblic i la seva defensa del potencial curatiu de l'art i del poder universal de la creativitat humana. 

Beuys tamb va produir escultura, cartells i dibuixos

Tamb era un professor comproms i va dedicar molta de la seva energia a la poltica Alemanya. Una figura carismtica i polmica, la naturalesa i el valor de la contribuci de Beuys a l'art occidental ha creat una ferma i sovint polaritzada discussi entre els cercles artstics. 

Exposicions rellevants. 
 1964 documenta 3, Kassel, Alemanya ;
 1972 documenta 5, Kassel, Alemanya ;
 1976 Biennal de Vencia, Itlia ;
 1979 Guggenheim, Nova York;
 1980 Rocca Paolina, Perusa, Itlia Seibu-Museu ;
 1984 Tquio, Jap ;
 2006 Kunstmuseum Dsseldorf i Kunstmuseum Bonn ;
 2007 Zwirner i Wirth, Nova York;

Enllaos externs.

 
 Web oficial de Beuys;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141149" title="THQ" nonfiltered="1948" processed="1933" dbindex="57695">

THQ Inc. s una empresa creadora i publicadora de videojocs.  La companyia realitza productes per a les videoconsoles ms populars, porttils, com tamb per a ordinadors personals i sistemes sense fil.  THQ agafa els gneres d'entreteniment ms importants, incloent-hi acci, aventura, curses, lluita, d'acci en primera persona, trencaclosques, rol, simulaci, d'esports, i d'estratgia. THQ es va crear, llicenciar i adquirir per un grup de reconegudes empreses.

La companyia est fent videojocs per les noves consoles, incloent-hi el , Saints Row, Destroy All Humans!, Company of Heroes i Stuntman. Les majors franqucies inclouen jocs basats en llicncies que t THQ amb WWE, Disney/Pixar i Nickelodeon. A ms a ms, la companyia t dret de les Bratz de MGA Entertainment i Warhammer 40,000 de Games Workshop.

THQ t un gran nombre d'estudis que treballen a un gran grau d'independncia entre elles.

 Estudis .
Blue Tongue Entertainment BlueTongue.com;
Concrete Games ConcreteGames.com;
Cranky Pants Games CrankyPantsGames.com;
Heavy Iron Studios Heavy-Iron.com;
Helixe Games Helixe.com;
Incinerator Studios;
Juice Games JuiceGames.com;
Kaos Studios KaosStudios.com;
Locomotive Games ;
Mass Media MassMedia.com;
Paradigm Entertainment PE-i.com;
Rainbow Studios RainbowStudios.com;
Relic Entertainment Relic.com;
THQ Studio Australia thqstudioaustralia.com;
Vigil Games VigilGames.com;
Volition, Inc. Volition-Inc.com;

 Desenvolupadors subsidiaris de THQ .
 Blitz Games;
 Game Workshop;
 Gas Powered Games;
 SimBin Development Team AB;
 Team17;
 Slingdot;
 ValuSoft;
 THQ Wireless;

 Videojocs creats.
 The Adventures of Jimmy Neutron Boy Genius: Jet Fusion;
 Alter Echo;
 Alex Rider: Stormbreaker;
 Aidyn Chronicles: The First Mage ;
 ;
 Banjo Pilot;
 ;
 Barnyard;
 Big Mutha Truckers;
 Big Mutha Truckers 2;
 Blaze and Blade: Eternal Quest;
 Bob the Builder: Fix it Fun!;
 Bratz Babyz;
 ;
 ;
 Broken Sword: The Shadow of the Templars;
 Broken Sword II: The Smoking Mirror;
 Broken Sword: The Sleeping Dragon;
 Broken Sword: The Angel of Death;
 Cars;
 Company of Heroes;
 Constantine;
 Danny Phantom: The Ultimate Enemy;
 Danny Phantom: Urban Jungle ;
 Destroy All Humans!;
 Destroy All Humans! 2;
 Disney Princess;
 Drake & Josh;
 everGirl;
 Evil Dead: Regeneration;
 The Fairly OddParents;
 The Fairly OddParents: Breakin' Da Rules;
 The Fairly OddParents: Clash with the Anti-World;
 The Fairly OddParents: Enter the Cleft;
 The Fairly OddParents: Shadow Showdown;
 FreeSpace;
 FreeSpace 2;
 Finding Nemo;
 Finding Nemo: Nemo's Underwater World of Fun;
 Finding Nemo: The Continuing Adventure;
 Games Explosion;
 The Incredibles;
 The Incredibles: Rise of the Underminer;
 The Incredibles: When Danger Calls;
 Jimmy Neutron: Boy Genius;
 Jimmy Neutron: Attack of the Twonkies ;
 Juiced;
 ;
 MX 2002;
 MX Superfly;
 MX vs. ATV On the Edge;
 MX vs. ATV Unleashed;
 Monster House;
 Monster Inc.;
 MotoGP '06;
 MotoGP URT 3;
 NHRA Championship Drag Racing;
 ;
 Nicktoons Unite!;
 The Outfit;
 Paws & Claws Pet Resort;
 Paws & Claws Pet Vet;
 The Polar Express;
 Power Rangers: Dino Thunder;
 Power Rangers: Ninja Storm;
 Power Rangers: Space Patrol Delta;
 Power Rangers: Time Force;
 The Punisher;
 Red Faction;
 Red Faction II;
 Road Rash 64;
 Rugrats All Growed Up;
 Sabre Wulf;
 Saints Row;
 Scooby-Doo! and the Cyber Chase;
 Scooby-Doo! Mystery Mayhem;
 Scooby-Doo! Night of 100 Frights;
 Scooby-Doo! Two: Monsters Unleashed;
 Scooby-Doo! Unleashed;
 Scooby-Doo! Unmasked;
 Scooby-Doo! Who's Watching Who?;
 Sonic Advance;
 Sonic Advance 2;
 Sonic Advance 3;
 Sonic Battle;
 Sonic Pinball Party;
 The Sopranos: Road to Respect;
 ;
 SpongeBob SquarePants: Battle for Bikini Bottom;
 SpongeBob SquarePants: Creature from the Krusty Krab;
 SpongeBob SquarePants: Employee of the Month;
 The SpongeBob SquarePants Movie;
 SpongeBob SquarePants: Lights, Camera, PANTS!;
 SpongeBob SquarePants: Revenge of the Flying Dutchman;
 SpongeBob SquarePants: Supersponge;
 SpongeBob SquarePants: The Yellow Avenger;
 Spring Cars Road to Knoxville;
 Star Wars: Attack of the Clones;
 Star Wars: Flight of the Falcon;
 Summoner (videojoc);
 Summoner 2;
 Supreme Commander;
 Tak and the Power of Juju;
 Tak 2: The Staff of Dreams;
 Tak 3: The Great Juju Challenge;
 Tetris Elements;
 Tetris Worlds;
 Titan Quest;
 Titan Quest: Immortal Throne;
 Unfabulous;
 Warhammer 40,000: Dawn of War;
 Warhammer 40,000: Dawn of War: Winter Assault;
 Warhammer 40,000: Dawn of War: Dark Crusade;
 ;
 WCW Nitro;
 WCW/nWo Revenge;
 WCW Thunder;
 WCW vs. nWo: World Tour;
 WCW vs. The World;
 WWE Crush Hour;
 WWE Day of Reckoning;
 WWE Day of Reckoning 2;
 WWE Raw;
 WWE RAW 2;
 WWE SmackDown! Shut Your Mouth;
 WWE SmackDown! Here Comes The Pain;
 WWE SmackDown! vs. RAW;
 WWE SmackDown! vs. RAW 2006;
 WWE SmackDown! vs. RAW 2007;
 WWE WrestleMania X8;
 WWE WrestleMania XIX;
 WWE WrestleMania 21;
 WWF No Mercy;
 WWF SmackDown!;
 WWF SmackDown! 2: Know Your Role;
 WWF SmackDown! Just Bring It;
 WWF WrestleMania 2000;
 Zoey 101;
 Zoo Tycoon DS;

Propers videojocs.

Conan;
;
GTR - FIA GT Racing Game (Xbox 360);
Juiced 2: Hot Import Nights;
Moto GP 2007;
Ratatouille;
;
;
TETRIS Evolution;
Warhammer 40k MMO;

 Enllaos externs .
 THQ (lloc web oficial);
 Perfil dTHQ a MobyGames;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141151" title="Lluentor de Fermi" nonfiltered="1949" processed="1934" dbindex="57696">

La lluentor de Fermi es refereix a les partcules lluents creades pel xoc en arc del sistema solar. Les primeres proves d'aquest fenomen foren obtingudes per la sonda espacial Voyager 1 i el telescopi espacial Hubble.

Vegeu tamb.
 Heliosfera;
 Heliopausa;
 Front de xoc de terminaci;
 Xoc en arc;

Enllaos externs.
Article sobre la lluentor de Fermi ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141152" title="Documenta" nonfiltered="1950" processed="1935" dbindex="57697">

 

documenta (amb una d minscula) s l'exposici d'art contemporani ms important del mn. 
Des de 1955 t lloc a Kassel, Alemanya, cada cinc anys (al principi era cada quatre anys) i dura 100  dies. La documenta 12 ha obert les portes el 16 de juny i es clausurar el 23 de setembre de 2007. Per la seva durada tamb l'anomenen el museu dels 100 dies.


Histria.
Va ser fundada per Arnold Bode com una part del Bundesgartenschau (una fira d'horticultura) que va ocrrer en Kassel en aquella poca. 

Aquesta primera documenta - en contrast amb la majoria de les expectatives - va ser un xit considerable, perqu va oferir la majoria dels artistes que avui dia es consideren d'una gran influncia en l'art modern (Picasso o Kandinsky). En la primera documenta Bode volia acostar l'art a la gent, sobretot als obrers. No es tractava de l'art contemporani sin del art abstracte especialment la pintura abstracta dels anys 20 i 30, oprimida en els temps del nacionalsocialisme. En els anys segents va canviar a poc a poc a l'art contemporani. 
Al principi es limitava artistes europeus per aviat inclogui obres d'Amrica, frica i sia. 
L'exposici aprofita diversos punts de la ciutat que moltes vegades estan incloses en les obres. La histria de la documenta est plena de controvrsies.
Es reflecteix la influncia dels artistes, filosofies i teories i tamb de la poltica Les xifres de visitants pugen continuadament des de la primera documenta (130.000 visitants) fins al 2002 (650.924). L'nica instituci comparable s la Bienal de Vencia.

Obres permanents. 

Un redut nombre de les obres exposades romanen en els museus de Kassel. Alguns treballs exteriors es troben avui dia en la ciutat, com el projecte 7000 roures de Joseph Beuys, que podria ser probablement el ms important. 

Amb l'ocasi de la documenta 6 en 1977,l'artista Horst H. Baumann va organitzar la installaci d'un lser, nica en tot el mn (en el sector pblic).
Aquesta installaci es va reactivar ms tard com Laserscape Kassel i segueix de forma modificada en funcionament. 

Walter de Maria va perforar quilmetre vertical en el Friedrichsplatz (una plaa cntrica) i va omplir el forat amb barres de llaut massisses de 5 cm. de dimetre que es van introduir en el terra. Des de dalt noms es veu una xapa i en el mitg el tall transversal rod de la barra. 

Documenta 7, 1982, Claes Oldenburg va muntar un bec punxegut de gran grandria a la riba del Fulda, una de les poques escultures que van ser admeses de la poblaci de Kassel amb gran entusiasme. 

El Man walking to the sky de Jonathan Borofsky de la documenta de 9, es troba en la plaa de l'estaci central.

No van ser poques les obres d'art que van xocar a la poblaci de Kassel amb escepticisme o amb denegaci i de vegades va haver resistncia considerable com, per exemple, contra el quilmetre vertical o els 7000 roures de Beuys. Obres que avui estan plenament acceptades i formen part de la ciutat.



Llista de les exposicions del documenta. 
 documenta 1, 16 de juliol - 18 de setembre de 1955 ;
 documenta 2, 11 de juliol - 11 d'octubre de 1959 ;
 documenta 3, 27 de juny - 5 d'octubre de 1964;
 documenta 4, 27 de juny - 6 d'octubre de 1968 ;
 documenta 5, 30 de juny - 8 d'octubre de 1972, director artstic Harald de Szeemann;
 documenta 6, 24 de juny - 2 d'octubre de 1977, director artstic Manfred de Schneckenburger ;
 documenta 7, 19 de juny - 28 de setembre de 1982, director artstic Rudi de Fuchs ;
 documenta 8, 12 de juny - 20 de setembre de 1987, director artstic Manfred de Schneckenburger;
 documenta IX, 13 de juny - 20 de setembre de 1992 ;
 documenta X, 21 de juny - 28 de setembre de 1997, director artstic Catherine de David  ;
 documenta 11, 8 de juny - 15 de setembre de 2002, director artstic Okwui de Enwezor ;
 documenta 12, 16 de juny - 23 de setembre de 2007, director artstic Roger de Buergel;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141155" title="Documenta 1" nonfiltered="1951" processed="1936" dbindex="57698">

documenta 1 s la primera de les exposicions documenta que tenen lloc a Kassel, Alemanya. La primera documenta va ser organitzada pel pintor i educador Arnold Bode i va durar del 16 de juliol fins el 18 de setembre de 1955.

Amb 130.000 visitants, s la primera gran exposici d'art modern que va tenir lloc desprs de la Segona Guerra Mundial.

 Llista completa d'artistes participants.

 Afro (Afro Basaldella);
 Josef Albers;
 Kenneth Armitage;
 Hans Arp (Jean Arp);
 Ren Victor Auberjonois;
 Giacomo Balla;
 Eduard Bargheer;
 Ernst Barlach;
 Willi Baumeister;
 Jean Ren Bazaine ;
 Andr Beaudin;
 Max Beckmann;
 Max Bill;
 Renato Birolli;
 Roger Bissire;
 Hermann Blumenthal;
 Umberto Boccioni;
 Camille Bombois;
 Georges Braque;
 Reg Butler (Reginald Cotterell Butler);
 Alexander Calder;
 Alexander Camaro;
 Heinrich Campendonck;
 Massimo Campigli;
 Giuseppe Capogrossi;
 Carlo Carr (Carlo Dalmazzo Carr);
 Felice Casorati;
 Bruno Cassinari;
 Lynn Chadwick;
 Marc Chagall;
 Giorgio de Chirico;
 Antonio Corpora;
 Roberto Crippa;
 Ernesto de Fiori;
 Filippo De Pisis;
 Robert Delaunay;
 Andr Derain;
 Charles Despiau;
 Otto Dix;
 Theo van Doesburg (Christian Kpper);
 Raymond Duchamp-Villon;
 Raoul Dufy;
 Max Ernst (Maximilian Ernst);
 Joseph Fassbender;
 Lyonel Feininger;
 Xaver Fuhr;
 Naum Gabo (Naum Neemia Pevsner);
 Werner Gilles;
 Fritz Glarner;
 Julio Gonzalez;
 H.A.P. Grieshaber (Helmut Andreas Paul Grieshaber);
 Juan Gris (Jos Victoriano Gonzalez);
 Hans Hartung;
 Karl Hartung;
 Erich Heckel;
 Bernhard Heiliger;
 Werner Heldt;
 Barbara Hepworth;
 Auguste Herbin;
 Karl Hofer;
 Alexej von Jawlensky;
 Wassily Kandinsky;
 Ludwig Kasper;
 Ernst-Ludwig Kirchner;
 Paul Klee;
 Oskar Kokoschka;
 Frantisek Kupka;
 Berto Lardera;
 Henri Laurens;
 Fernand Lger;
 Kurt Lehmann;
 Wilhelm Lehmbruck;
 August Macke;
 Alberto Magnelli;
 Aristide Maillol;
 Alfred Manessier;
 Franz Marc;
 Gerhard Marcks;
 Marino Marini;
 Andr Masson;
 Ewald Matar;
 Henri Matisse;
 Georg Meistermann;
 Hans Mettel;
 Otto Meyer-Amden;
 Mirko (Mirko Basaldella);
 Joan Mir;
 Paula Modersohn-Becker;
 Amedeo Modigliani;
 Piet Mondrian (Piet Mondriaan);
 Henry Moore;
 Giorgio Morandi;
 Mattia Moreni;
 Ennio Morlotti;
 Richard Mortensen;
 Georg Muche;
 Otto Mller;
 Gabriele Mnter;
 Zoran Music (Anton Zoran Music);
 Ernst Wilhelm Nay;
 Rolf Nesch;
 Ben Nicholson;
 Emil Nolde (Emil Hansen);
 Max Pechstein;
 Antoine Pevsner;
 Pablo Picasso;
 Edouard Pignon;
 Hans Purrmann;
 Otto Ritschl;
 Emy Roeder;
 Kurt Roesch;
 Christian Rohlfs;
 Georges Rouault;
 Henri Rousseau;
 Giuseppe Santomaso;
 Erwin Scharff;
 Oskar Schlemmer;
 Karl Schmidt-Rottluff;
 Grard Ernest Schneider;
 Kurt Schwitters;
 Gino Bonichi Scipione;
 William Scott;
 Louis de Senlis Seraphine;
 Gino Severini;
 Gustave Singier;
 Mario Sironi;
 Pierre Soulages;
 Toni Stadler;
 Graham Sutherland;
 Sophie Taeuber-Arp;
 Pierre Tal-Coat (Pierre Jacob);
 Hann Trier;
 Heinz Trkes;
 Hans Uhlmann;
 Victor Vasarely;
 Emilio Vedova;
 Alberto Viani;
 Marie Hlne Vieira da Silva ;
 Jacques Villon (Gaston Duchamp);
 Louis Vivin, Louis;
 Maurice de Vlaminck;
 Friedrich Vordemberge-Gildewart (Friedel Vordemberge-Gildewart);
 Theodor Werner;
 Walter Kurt Wiemken;
 Hans Wimmer;
 Fritz Winter;
 Gustav H. Wolff;
 Wols (Wolfgang Schulze);

Veure tamb.
 documenta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141158" title="The Adventures of Rocky and Bullwinkle and Friends" nonfiltered="1952" processed="1937" dbindex="57700">

The Adventures of Rocky and Bullwinkle and Friends s un videojoc llanat per THQ. Va ser inspirat en The Rocky and Bullwinkle Show. El joc consisteix en set nivells que s'ha de travessar diversos locals: Una muntanya dels Alps sussos, una cova, una mina, un submar, un vaixell fantasma, un poble amb port i un castell. Hi ha disponibles diversos mini-jocs en certs punts en qu es pot obtenir vides extra. Aquests mini-jocs sn el Peabody i el Sherman.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141160" title="Aerostar (Game Boy)" nonfiltered="1953" processed="1938" dbindex="57701">

Aerostar s un videojoc del tipus Shoot'em-up per la consola Nintendo Game Boy, desenvolupat i publicat per Vic Tokai el 1991.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141161" title="Llista d'escultors de l'antiga Grcia" nonfiltered="1954" processed="1939" dbindex="57702">
A continuaci es presenta una llista dels escultors grecs ms destacats de l'epoca clssica.






A.

 Agsies (escultor);
 Agsies d'Efes;
 Agastes;
 Agelades;
 Agesander;
 Agorcritos;
 Alcmenes d'Atenes;
 Alc;
 Alexis de Sici;
 Alipos;
 Amfcrates (escultor);
 Amfi de Cnossos;
 Amfstratos;
 Amcleos;
 Anaxgores d'Egina;
 Andreas d'Argos;
 Andrstenes d'Atenes;
 Antaeos;
 Antenor (escultor);
 Antoc (escultor);
 Apellas l'escultor;
 Apollodor el boig;
 Apolloni de Tralles;
 Arcesilau (escultor);
 rgios;
 Aristides (escultor);
 Aristodem (escultor);
 Aristomedon d'Argos;
 Aristnder de Paros;
 Aristgit de Tebes;
 Aristmac (escultor);
 Aristmedes de Tebes;
 Aristnides (escultor);
 Arist (escultor);
 Arquelau de Prienne;
 Artem (escultor);
 Arstees d'Afrodsia;
 Arstocles de Cidnia;
 Arstocles de Sici;
 Arstonous d'Egina;
 Ascar;
 Asopdor;
 tal (escultor);
 Atenodor de Cleitor;
 Atenodor de Rodes;
 Atili d'Afrodsies;

B.

Btrac;
Bedes  ;
Briaxis ;
Bupal de Quios;

C.
Calamis;
Calcstenes;
Callicles de Megara;
Callistnic;
Callon d'Egina;
Callon d'Elis;
Callades (escultor);
Callmac (artista);
Callstrat (escultor);
Cares de Lindos;
Cartes d'Esparta;
Cefisdot el jove;
Cefisdot el vell;
Cpsel Ati;
Clearc de Rhgion;
Cleotes;
Clemenes (escultor);
Clemenes el jove;
Cle de Sici;
Cleotes;
Colotes de Paros;
Cresiles;
Cristemis;
Crter (escultor);
Crties (escultor);
Ctesicles (escultor);
Cnac de Sici el jove;
Cntar de Sici;

D.

Daip;
Damees de Cleitor;
Damees de Crotona;
Damof;
Damcrit de Sici;
Ddal de Bitnia;
Demetri (escultor);
Desilau;
Detondes;
Dibutades de Sici;
Dinmenes (escultor);
Diodor (orfebre);
Diodot (escultor);
Diodot de Nicomdia;
Dionisicles;
Dions (escultor);
Dions d'Argos;
Dip;
Diulle (escultor);
Digenes (escultor);
Dontes;
Dorclides;

E.
mil;
Epgon (escultor);
Escillis;
Escopes de Paros;
Eti (escultor);
Eubuleu;
Eublides de Crpia;
Eucadme;
Euclides d'Atenes;
Eufori (escultor);
Eufranor d'Atenes;
Eufrnides (escultor);
Eumnest;
unic de Mitilene;
uquir de Corint (segle VI aC);
uquir de Corint (segle VII aC);
uquir de Crpia;
Euteldes;
Euticrtides;
Eutiques de Bitnia;
Eutquides;

F.

 Fdias;

G.

Gitiades;
Glauc d'Argos;
Glauc de Lemnos;
Glauc de Quios;
Glic (escultor);
Glucies d'Egina;
Grgies d'Esparta;

H.

Hefesti (escultor);
Hegsies (escultor);
Heliodor (escultor);
Hermocles;
Hermocre (escultor);
Hermgenes de Citera;
Herm de Trezen;
Herclides d'Efes;
Herdot d'Olint;
Hipatdoros;
Hgies;
Hpies (escultor);
Hpies (mestre de Fdies);

I.

Isidor (escultor);
Isig (escultor);

J.

Jannis Kounellis;

K.

L.

Lafes;
Learc de Rhgion;
Leostrtides;
Lesbotemis;
Leuc (escultor);
Lecares el Jove;
Lecares el Vell;
Lici d'Eleuteres;
Lisip;
Lisistrat;
Lisnies (escultor);
Liscrates;
Lsies (escultor);
Lsip de Sici;

M.

N.

O.

 Ofeli (escultor);
 Olimp (escultor);
 Olimpiostenes;
 Onasimedes;
 Onates d'Egina;
 Onet;

P.
Panties;
Ppies d'Afrodsia;
Pasiteles el Jove;
Pasiteles el Vell;
Patrocles (escultor);
Pausnies d'Apollnia;
 Peoni de Mende;
 Perclit (escultor);
 Pirmac el Jove;
 Pirros (escultor);
 Pist (escultor);
 Pis (escultor);
 Pitagores de Samos;
 Pitgores de Rhegium;
 Pitdor (escultor);
 Pitdor de Tebes;
 Plcam;
 Policarm (escultor);
 Policles el Jove;
 Policles el Vell;
 Policlet el vell;
 Policlet el Jove;
 Polidor de Rodes;
 Polimnest (escultor);
 Polcrates (escultor);
 Pot d'Atenes;
 Praxies;
Praxteles;
 Prilampes;
 Protis;
 Ptlic d'Egina;
 Ptlic de Crcira;
 Pmfil (escultor);
 Ppies d'Afrodsia;
 Pril;


Q.

Querees (escultor);
Quimare;
Quionis de Corint;
Quirsop (escultor);

R.

Rec;

S.
 Salpi;
 Samoles d'Arcdia;
 Siadres d'Esparta;
 Silani;
 Sim de Salamina;
 Sim d'Egina;
 Socles;
 Sofronisc;
 Soides;
 Somis;
 Sosibi d'Atenes;
 Sosicles (escultor);
 Sosipatre de Soli;
 Scrates de Tebes;
 Sstrat (escultor);
 Sstrat de Quios;
 
    
T.

 Tales de Sici;
 Taurisc de Tralles;
 Tecteu;
 Telefanes;
 Telesies (escultor);
 Telestes;
 Telesrquides;
 Teles;
 Teocles de Lacedemnia;
 Teodor (escultor);
 Teodor d'Argos;
 Teomnest de Sardes;
 Teoprop;
 Tecosm;
 Timocles d'Atenes;
 Timoteu (escultor);
 Timrquides;
 Timcaris;
 Tisandre;
 Tisgores;
 Tiscrates (escola de Lisip);
 Tiscrates (escultor);
 Trasmedes;
 Tras;
 Trfim;

U.

V.

W.

X.

 Xencrates (escultor);
 Xencrit de Tebes;
 Xenfant de Tassos;
 Xenofont (escultor);

Y.

Z.
 Zenes.
 Zendor (artista).
 Zen d'Afrodsies.
 Zen de Soli.
 Zeuxiades (escultor).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141162" title="Georges Mlis" nonfiltered="1955" processed="1940" dbindex="57703">
 

Georges Mlis (8 de desembre de 1861, Pars-  21 de gener de 1938). va ser un dels pioners de la direcci cinematogrfica, desprs dels seus propis creadors, els germans Luimre.  

Biografia.
Era fill d'un empresari del calat. Des de petit mostra inters i habilitat en el dibuix. Durant la seva estada a Anglaterra, i degut al fet que la seva manca de soltura amb el llenguatge li impedia comprendre les obres de teatre, entra en contacte amb el mn de l'illusionisme al freqentar la Egiptian Hall, dirigida pel clebre ilusionista Maskelyne. Ms tard regressa a Pars, i a pesar de les seves intencions d'ingressar en l'Escola de Belles Arts, s obligat per la seva famlia a participar en el negoci del calat. S'encarrega de la reparaci i el perfeccionament de la maquinria, adquirint les habilitats mecniques que posteriorment li resultarien tan tils.

Quan el seu pare es va retirar del negoci, Mlis es va negar a continuar amb el mateix, utilitzant la seva part del repartiment de diners per a comprar en 1888 el teatre Robert Houdin, del que era assidu visitant. 

Amb la incessant capacitat per al treball que va caracteritzar la seva vida, de 1889 a 1890 va simultanejar la feina de casa de director del teatre amb labors de reporter i dibuixant en el peridic satric La Griffe, on el seu cos Adolphe exercia com redactor cap. 

Durant els anys segents s'escenifiquen en el teatre espectacles d'illusionisme, que els seus decorats, trucs i maquinria eren en la seva majoria obres del propi Mlis. 

Quan el 28 de desembre de 1895 Mlis assisteix convidat pels Lumire a la primera representaci del Cinematgraf, decideix rpidament comprar una mquina als Lumire, els quals es neguen. Llavors opta per construir, a partir d'altres artefactes, la seva prpia mquin. 

El 5 d'abril de 1896 ja projecta les seves primeres pellcules en el seu teatre Robert Houdin. Eren petites escenes a l'aire lliure, similars a les dels germans Lumire. El seu estil evoluciona rpidament buscant crear pellcules semblants als seus espectacles de illusionisme.

Descobreix accidentalment el truc de substituci d'elements mitjanant el desocupat de la cmera, i s pioner en la utilitzaci d'altres mtodes com l'exposici mltiple del negatiu i els fosos a negre i des de negre. Va invertir una gran quantitat de diners per a la creaci del que es considera el primer estudi de cinema, en el qual es van utilitzar diversos artilugis, com sistemes mecnics per a tancar zones al sol, trampes i similars. 

Creador d'al voltant de 500 pellcules, la paulatina transformaci de la indstria (monopolitzada per Edison en Estats Units i Charles Path en Frana), juntament amb l'arribada de la Primera Guerra Mundial, van afectar al seu negoci, que va ser declinant sense remei. 

Les seves creacions van caure en un relatiu oblit, per en la dcada dels 30 va comenar un corrent de reivindicaci del geni de Mlis. s en aquesta poca quan s trobat treballant en una petita botiga de llaminadures i joguines de l'estaci de Montparnase. 

Se li concedeix la Legi d'Honor, i en 1932 la Societat Cinematogrfica li atorga l'estada vitalcia en el Castell d' Orly. Va morir el 21 de gener de 1938 d'un cncer, que va acabar amb la seva vida en 3 mesos.

Es troba enterrat al cementiri del Pre-Lachaise.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141166" title="Vic Tokai" nonfiltered="1956" processed="1941" dbindex="57705">
Vic Tokai Corporation (o b en japons           o tamb Kabushiki-gaisha Bikku T kai) s una empresa lder en telecomunicacions al Jap que proporciona serveis de cable i DSL com pot ser solucions de la xarxa. La paraula "Vic" a Vic Tokai vol dir el que s en angls Valuable Information & Communication mentre que "Tokai" s simplement el nom del seu germ gran, TOKAI, una empresa de gas japonesa fundada el 1950.
 
Vic Tokai va ser fundada el 18 de mar de 1977 com a CATV. El segent any, el 1978, va adoptar l'actual nom, Vic Tokai. 

Vic Tokai est situat a la prefectura de Shizuoka. Va tancar amb 900 treballadors l'octubre del 2005.

 Videojocs.
Vic Tokai va exitir des del 1986 fins el 1998 com a una empresa desenvolupadora de videojocs que feia jocs per videoconsola i PC. La divisi Vic Tokai Inc va ser traslladada a Torrance, Califrnia, per traduir i distribuir videojocs a l'Amrica del Nord. Alguns del jocs que van crear sn:

Clash at Demonhead;
Criticom;
Daedalian Opus;
Dark Rift;
Golgo 13: Top Secret Episode;
Kid Kool ;
Mansion of Hidden Souls;
SilverLoad;
;
The Mafat Conspiracy;
The Krion Conquest;
Conflict (videojoc);
Super Conflict;
Time Slip;

 Vegeu tamb .
Aquestes sn les empreses subsidiries de TOKAI, la companyia germana de Vic Tokai.
Atsugi Isehara Cable;
East Communications ;

 Enllaos externs .
VIC TOKAI (lloc web oficial);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141173" title="Castejn de Tornos" nonfiltered="1957" processed="1942" dbindex="57707">


Castejn de Tornos s un municipi de la comarca de Jiloca, a la provncia de Terol.

 Vegeu tamb .
 Castell de Tornos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141174" title="Presidents de La Rioja" nonfiltered="1958" processed="1943" dbindex="57708">
El President de la Rioja s el cap de la comunitat autnoma de La Rioja (Espanya), actualment i des de 1995 s Pedro Sanz Alonso (PP).

Llista de presidents de la Rioja (1982-actualitat).





Todas las longitudes se miden en pxeles;
ImageSize  = width:600 height:550 #Tamao de la imagen: ancho, alto 
PlotArea   = width:50 height:530 left:50 bottom:10 #Tamao de la grfica en s dentro de la imagen: ancho, alto, margen izquierdo, margen derecho
DateFormat = yyyy #Formato de fechas= y-cifra de ao, m-cifra de mes, d-cifra de da.
Period     = from:1982 till:2007 #Perodo de tiempo representado: desde, hasta
TimeAxis   = orientation:vertical #Orientacin del eje de tiempos: horizontal o vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1982 #Escala

 No se da cuenta de cundo chocan dos frases, as que hay;
 que moverlas a mano con la variable $dx;

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar




PlotData=
barra, color, ancho, ?, alineamiento, tamao de fuente (XS,S,M,L,XL);
  bar:Lderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M
  
 #desde     hasta desplazamiento($dx, pxeles) texto y enlace
 from:start till:1983 shift:($dx,-8) color:green text:Luis Javier Rodrguez Moroy 
 from:1983  till:1983 shift:($dx,-6) color:green text:Antonio Rodrguez Basulto
 from:1983  till:1987 shift:($dx,-5) color:red text:Jos Mara de Miguel Gil 
 from:1987  till:1990 shift:($dx,-5) color:blue text:Joaqun Espert Prez-Caballero 
 from:1990  till:1995 shift:($dx,-5) color:red text:Jos Ignacio Prez Sez  
 from:1995  till:2007 shift:($dx,-5) color:blue text:Pedro Sanz Alonso 

 Vegeu tamb . 
Govern de La Rioja ;
Parlament de La Rioja ;
Estatut d'Autonomia de La Rioja ;

 Enllaos externs .
Presidncia a la pgina oficial del Govern de La Rioja;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141181" title="Sabaudia" nonfiltered="1959" processed="1944" dbindex="57710">

Sabaudia s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Latina. L'any 2004 tenia 17.463 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141184" title="Sarpedon (desambiguaci)" nonfiltered="1960" processed="1945" dbindex="57712">

Mitologia grega: Sarpedon (mite) fou un rei mtic de Lcia.
Geografia: Sarpedon fou un promontori de la costa de Cilcia.
Astrologia: Sarpedon s un asteroide.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141190" title="Casa Vicens" nonfiltered="1961" processed="1946" dbindex="57713">

La Casa Vicens s un edifici modernista i primer projecte important de l'arquitecte Antoni Gaud l'any 1883. Est situat al carrer Carolines, nmero 24 del barri de Grcia de Barcelona.

Construda entre 1883 i 1888, la casa Manuel Vicens i Montaner s un projecte molt imaginatiu encarregat per a una famlia benestant propietria d'una fabrica de cermica. Aix es manifesta a la faana que t una decoraci basada en la rajola. Est estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per l'habitatge i unes golfes destinades al servei.

Gaud va enganxar l'immoble a la mitjancera d'un convent ve i aix va aconseguir un jard gran i espais. Per a l'altre costat del jard, va dissenyar una font monumental d'obra vista, formada per un arc parablic a sobre del qual hi havia un pas entre columnes. L'aigua s'emmagatzemava en dos dipsits collocats dalt de cada pilar extrem de la font. El 1946 va ser demolida per la venda d'aquesta part del terreny.

Gaud es troba en el seu primer perode on utilitza un llenguatge arquitectnic de gran simplicitat constructiva, amb el predomini de la lnia recta sobre de la corba. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141195" title="Askari" nonfiltered="1962" processed="1947" dbindex="57714">

Askari s un terme rab, persa i swahili que significa soldat i s'acostuma a utilitzar per fer referncia a les tropes indgenes reclutades a frica Oriental i l'Orient Mitj i integrades als exrcits de les potncies colonials europees durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX.

Durant els anys de domini colonial europeu a frica Oriental, els exrcits itali, britnic, portugus, alemany i belga, reclutaren quantitats importants d'askaris que tingueren un important paper durant les conquestes inicials de diverses possessions colonials i posteriorment exerciren forces de guarnici local i forces de seguretat interna. Durant les dues guerres mundials aquestes tropes serviren tant als fronts locals com a altres fronts, especialment els d'Europa.

Al Imperi Otom els askari foren la classe militar dominant, en oposici als reaya (camperols i ciutadans). Era el nom d'una classe ms que un ofici, rang o crrec, i incloa personal militar esclau i les lleves de les tropes feudals (sipahi). Estaven regits per un codi establert pel sult (kanun i sipahiyan) que els garantia privilegis i exempcions. Per decret un askari podia ser rebaixat a la classe reaya igual que un raiyya podia ser elevat a askari. Al segle XVII l'augment del feus del camperols i l'afiliaci als genssers de mercaders i artesans, va estendre tant el estatus daskari que va perdre significat real.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141199" title="Lector de disc ptic" nonfiltered="1963" processed="1948" dbindex="57715">

Un lector de disc ptic interpreta la informaci emmagatzemada en el disc apuntant la pista amb un raig lser, que es veur reflectit o no reflectit pel disc en funci de si a la pista hi ha un pou o un pla. Els pous tenen una amplria de 0,6 micras, mentre que la seva profunditat (respecte als plans) es redux a 0,12 micras. La longitud de pous i plans est entre les 0,9 i les 3,3 micras. Entre una revoluci de l'espiral i les adjacents hi ha una distncia aproximada de 1,6 micras (el que fa prop de 45.000 pistes per centmetre). s creena comuna el pensar que un pou correspon a un valor binari i un pla a l'altre valor. No obstant aix, no s aix, sin que els valors binaris sn detectats per les transicions de pou a pla, i viceversa: una transici determina un 1 binari, mentre que la longitud d'un pou o un pla indica el nombre consecutiu de 0 binaris.

Els lectors ptics poden ser connectats a la computadora per la interfcie IDE (ATA), per una interfcie SCSI o una interfcie propietria, com la interfcie de Panasonic. La majoria dels lectors de CD poden tamb llegir CD d'udio (CDA) i CD de vdeo (VCD) amb el programari apropiat. 

 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141202" title="Temporada del 2007 de pilota valenciana" nonfiltered="1964" processed="1949" dbindex="57716">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2007.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Perxa .


 Raspall .


 Internacionals .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141203" title="Jos Ynzenga" nonfiltered="1965" processed="1950" dbindex="57717">
Jos Ynzenga y Castellanos, tamb Inzenga o Incenga (Madrid, 3 de juny de 1828 - Madrid, 28 de juny de 1891), va ser un compositor espanyol de sarsuela. Va ser un dels pioners de la sarsuela moderna, nascuda a mitjan Segle XIX.

 Biografia .
Era fill d'Angel Ynzenga, mestre i compositor d'origen sicili i de Felicia Castellanos, una bona cantant afeccionada. Les primeres llions de solfeig les va rebre de son pare. Posteriorment va estudiar piano i composici amb Pedro Albniz. Ats que destacava pel seu talent musical, va rebre una pensi del Duc d'Osuna, Mariano Tllez Girn, per a continuar els seus estudis a Pars, a on va traslladar-se l'any 1842 i on va ingressar en el seu Conservatori com a intern, per recomanaci del llavors ambaixador espanyol Francisco Martnez de la Rosa. Com en el cas de Rafael Hernando, a la capital de Frana va fer amistat amb Daniel Esprit Auber, qui hauria d'influir en l'estil de la primera onada de compositors de sarsuela decimonnica, tots amb un estil i pretensions molt prxims als de l'pera cmica francesa, de la que Auber era un dels principals exponents. Justament, grcies a Auber va aconseguir el lloc de mestre acompanyador de l'Opra Comique, de manera interina i durant un any. L'any 1846 va obtenir premi de piano i harmonia al conservatori. Tamb va guanyar-se la vida fent de pianista en algunes clebres tertlies particulars.

De manera parallela a Hernando, la Revoluci de 1848 va precipitar el seu retorn a Espanya. Noms tornar, va presentar algunes peces de sal, marxes militars i algunes obres orquestrals, entre les que va destacar una Simfonia, que va ser estrenada per Baltasar Saldoni amb l'orquestra del Teatro Espaol. La primera sarsuela que va estrenar, amb gran xit, va ser El campamento (1851) al Teatro del Circo de Madrid. Va participar com a soci, junt als compositors Barbieri, Oudrid, Hernando,  Gaztambide el llibretista Luis de Olona i l'actor Francisco Salas en la constituci de la Societat Artstica creada per a explotar comercialment el nou gnere. Anys desprs, arran de l'ampliaci del capital de la societat, Ynzenga va abandonar-hi degut a que no podia aportar els fons requerits.

La carrera d'Ynzenga va transcrrer amb menys brillantor que la dels seus collegues en la refundaci de la sarsuela. Malgrat ser un msic amb talent i bona preparaci, no possea el carcter necessari per a triomfar en el teatre. La seua msica no va tenir el vigor i el sabor popular que havien de caracteritzar les obres que van transcendir l'poca i que han esdevingut clssics del gnere.

Va ser considerat un excellent professor de cant, matria que va impartir en el Conservatori de Madrid.

Va recollir una collecci de cants folklrics espanyols sota el ttol Ecos de Espaa, de la que anys ms tard, Nikolai Rimski-Krsakov va extraure materials per a la composici del seu Caprici espanyol. Tamb va arreplegar en quatre quaderns, cants folklrics de Galcia, el Pas Valenci, Mrcia i Astries. Va escriure un manual anomenat Arte de acompaar al piano, un estudi sobre la msica religiosa catlica i el llibre autobiogrfic Impresiones de un artista en Italia

 Obres .
(Llista no exhaustiva)
1851 El campamento - sarsuela en 1 acte - llibret: Luis de Olona;
1851 El castillo encantado - sarsuela en 3 actes - en collaboraci amb Cristbal Oudrid - llibret: Emilio Bravo;
1852 El secreto de la Reina - sarsuela en 3 actes - en collaboraci amb Joaqun Gaztambide i Rafael Hernando - llibret: Luis de Olona;
1852 El amor por los balcones- sarsuela en 1 acte - llibret: Ramn de Navarrete;
1852 Don Simplicio Bobadilla - en collaboraci amb Joaqun Gaztambide, Francisco Asenjo Barbieri i Rafael Hernando - llibret: Manuel i Victoriano Tamayo y Baus;
1852 La flor del Zurgun - sarsuela en 1 acte - llibret: Luis Montes;
1854 El alma de Cecilia - sarsuela en 3 actes - llibret: Antonio Arnao;
1857 La roca negra - sarsuela en 3 asctes - en collaboraci amb Mariano Vzquez;
1862 Si yo fuera rey! - sarsuela en 3 actes - llibret: Mariano Pina i Miguel Pastorfido;
1862 Un trono y un desengao - en collaboraci amb Emilio Arrieta i Antonio Reparaz - llibret: Mariano Pina;
1863 Galn de noche - sarsuela en 2 actes - llibret: Antonio Garca Gutirrez;
1864 Batalla de amor;
1866 Cubiertos a cuatro reales - llibret: Manuel Ossorio y Bernad;
1877 A casarse tocan;

Vegeu tamb.
Francisco Asenjo Barbieri;
Joaqun Gaztambide;
Rafael Hernando;
Cristbal Oudrid;
Sarsuela;

Bibliografia.
 Carlos Gmez Amat, Historia de la Msica Espaola. Siglo XIX. Coleccin Alianza Msica, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 ;
 Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;

 Enllaos Externs .
Ynzenga com a musicleg, la seua tasca com a recopilador del folklore gallec Article de Juan Bautista Verela de Vega ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141205" title="Rdio Arrels" nonfiltered="1966" processed="1951" dbindex="57719">
Rdio Arrels s una emissora de rdio de Catalunya Nord, nascuda el 1981, que emet en catal. La rdio, una emanaci de l'associaci cultural Arrels, funciona quotidianament amb sis assalariats i uns trenta voluntaris.

Rdio Arrels, d'en la seva creaci, s'ha mantingut amb un estatut de rdio associativa renunciant als recursos publicitaris. Emet nicament en llengua catalana amb una programaci musical que la situa al capdavant de totes les emissores dels Pasos Catalans pel que fa a la difusi diria de msica catalana.

Histria.
Rdio Arrels neix el 28 de maig del 1981 a Perpiny amb la voluntat de contribuir a la recuperaci lingstica, cultural i nacional de Catalunya Nord.

La primera autoritzaci d'emetre s del 20 de desembre del 1983; les respectives instncies de regulaci franceses : "Haute Autorit de l'Audiovisuel", C.N.C.L. i ara el CSA (Conseil Suprrieur de l'Audiovisuel)sempre han renovat les autoritzacions. Rdio Arrels s en un primer moment una rdio pirata i desprs una rdio lliure, ara t l'estatut de rdio local privada associativa.

El primer estudi s'installa a la plaa del Puig, al casc antic de Perpiny. Del juliol del 81 fins a la tardor del 85 l'estudi s a Cnoes, poble del Rossell a 10 km de Perpiny. A partir de 1985 els estudis sn installats al Centre Cultural Catal de Perpiny : 13 bis, carrer Gran de la Moneda (un tercer pis de difcil accs). Durant l'estiu del 2003 la rdio es trasllada a nous locals al carrer dels Agustins al centre de Perpiny. Aquest canvi representa un pas endavant molt important ja que els estudis es troben en una planta baixa d'un carrer cntric a la vista dels vianants. Sn ms assequibles, i funcionals pels usuaris i convidats.

Rdio Arrels ha tingut un paper, que es pot valorar com a molt important, en la dignificaci de la llengua. Centenars de persones s'expressen anualment en catal a la rdio i entre elles batlles, poltics, responsables socials i econmics, artistes, esportistes. Per tant la funci de la rdio s a la vegada pedaggica, d'informaci, de formaci, de divulgaci de valors identitaris, culturals i nacionals catalans, aix com de divertiment.

Subvencions.
La primera font d'ingressos s la subvenci estatal, el Fons de Sosteniment a l'Expressi Radiofnica (fons distribut entre les 600 rdios associatives de l'estat francs). El Consell Regional del Llenguadoc-Rossell i el Consell General aporten contribucions significatives, aix com l'ajuntament de Perpiny. El suport a les activitats, i tamb a la poltica de comunicaci de la Casa de la Generalitat a Perpiny, la projecci de Catalunya a travs de la programaci general de la rdio, han portat tamb la Generalitat de Catalunya a concedir-li subvencions regulars.


Audincia.
Un estudi recent de l'institut "Mdiamtrie" situa el nombre d'oients a 6.100 per dia i a gaireb 27.000 per setmana.

Freqncies.

Rdio Arrels emet a quatre freqncies F.M. de la Catalunya Nord. 
 Plana del Rossell: 95.00 ;
 Conflent: 95.50;
 Vallespir: 88.20;
 Cerdanya: 93.10.


Enllaos externs.
 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141207" title="Disney's Aladdin" nonfiltered="1967" processed="1952" dbindex="57721">
Disney's Aladdin s un videojoc basat una la pellcula de 1992 anomenada Aladdin, llanat en la generaci de consoles de 16 bits. Curiosament, el videojoc es va llanar en moltes plataformes, en el qual van fer tres versions per a Sega Mega Drive/Sega Genesis, Super NES, i Sega Master System/Sega Game Gear en el qual eren jocs completament diferents entre ells.

 Enllaos externs .
Disney's Aladdin a MobyGames;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141214" title="Reel Big Fish" nonfiltered="1968" processed="1953" dbindex="57722">


Reel Big Fish s una banda americana. El seu estil s una barreja d'ska, reggae i punk.
Al 1997 van ser coneguts per la can "Sell Out." I a partir dels anys 90 van anar guanyant reconeixements, tal com No Doubt i Sublime.


 Discografia .
 lbums .
 Everything Sucks (1995, reeditat el 2000);
 Turn the Radio Off (1996);
 Why Do They Rock So Hard? (1998);
 Viva La Internet/ Blank CD (2001);
 Favorite Noise (2002) - Edici europea nicament;
 Cheer Up! (2002);
 We're Not Happy 'Til You're Not Happy (2005);
 Our Live Album Is Better Than Your Live Album (2006) (2 discos, venut conjuntament ambYou're All In This Together);

 Enllaos externs  .
 Web oficial de Reel Big Fish ;
 Reel Big Fish a Music Brainz.
 Reel Big Fish a All Music Guide.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141218" title="Feni" nonfiltered="1969" processed="1954" dbindex="57723">
Feni s un terme utilitzat des dels anys 1850 per a referir-se als nacionalistes irlandesos (que s'oposaven al domini britnic a Irlanda). Tamb es pot referir ms especficament als membres de la Germandat Republicana Irlandesa. El terme  encara s'utilitza especialment a Esccia i Irlanda del Nord, on el seu significat original ha continuat i possiblement s'ha expandit per a incloure tots els seguidors de nacionalisme irlands i endems als catlics romans d'origen irlands, molts dels quals sn considerats com a seguidors de nacionalisme irlands. El terme actualment es considera sovint un insult.

 Etimologia .
El mot deriva dels Na Fianna irlands o Na Fianna ireann que en la mitologia celta era una banda de guerrers formats per a protegir Irlanda. Fionn Mac Cumhaill fou el ms fams dels seus guerrers.
 s histric .
La Germandat Feniana es va fundar el 1858 com  a la branca americana de la Germandat Republicana Irlandesa per John O'Mahony, James Stephens, i Michael Doheny. Davant de la sospita de nativisme, aviat va tenir una existncia independent, encara que funcionava per guanyar suport irlands americ per a una rebelli armada a Irlanda. Inicialment, O'Mahony actuava als EUA, que enviaven diners a Stephens i a l'IRB a Irlanda. El desacord sobre el lideratge d'O'Mahony va provocar una escisi el 1865. La secci americana del moviment sovint afirmava actuar com a IRB. Desprs de la invasi fracassada del Canad, canvi el seu nom pel de Clan na Gael.

"Fenian" s l'nic epitafi en la tomba de de Thomas J. Clarke, al cementiri de Glasnevin de Dubln. Clarke fou executat per escamot d'execuci de l'exrcit britnic desprs de l'Aixecament de Pasqua de 1916.

 Canad .
Al Canad, el mot "feni" s'utilitza per a designar un grup de radicals irlandesos, aliats de la branca americana de la Germandat Feniana durant els anys 1860. Van dur a terme uns quants intents (1866, 1870, etc.) d'envair algunes parts del sud del Canad que era un domini britnic a l'poca. L'objectiu final dels atacs fenians era prendre el Canad com a contrapartida per exigir la independncia d'Irlanda al Regne Unit. A causa dels intents d'invasi, el suport i/o collaboraci per al fenians al Canad es tornaven molt escassos fins i tot entre els catlics irlandesos.

Un feni sospits, Patrick Whelan fou penjat a Ottawa per a l'assassinat de nacionalista irlands canadenc, Thomas D'Arcy McGee el 1868.

 s actual .
 Irlanda del Nord .
A Irlanda del Nord, el terme s utilitzat per alguns per a designar els catlics romans o nacionalistes irlandesos (pels unionistes es considera com a sinnim), i generalment s considerat per molta gent (tant catlica com protestant) com a ofensiu.

En 1984, el poltic unionista i membre d'UVF George Seawright  provoc la indignaci en una reuni de l'Oficina per l'Educaci i Biblioteques de Belfast quan afirm que els catlics que s'oposaven a brandar la bandera unionista eren "noms escria feniana que han estat adoctrinats per l'esglsia Catlica". "L'escria feniana" era tamb un dels insults dits als pares d'alumnes catliques pels militants unionistes en la disputa de la santa creu

Tamb a vegades s'utilitza com a insult. Fianna Fil s tamb el nom del Partit Republic a Irlanda.
 Esccia .
El mot feni tamb s'utilitza a Esccia. Durant partits de futbol escocesos s sovint dit per alguns seguidors d'uns altres clubs, especialment Rangers Football Club, als del Celtic Football Club. Aquest darrer club t les seves arrels en l'immigraci irlandesa de Glasgow i el club ha estat associat aix tradicionalment amb el nacionalisme irlands. En un intent d'eradicar "canons discriminatries", els Glasgow Rangers han intentat fomentar el cant de ms canons tradicionals com Wolverhampton Town.

Encara que es considera que s un insult contra els catlics romans, molts creuen que no es refereix a tots els catlics en general, sin als seguidors de nacionalisme irlands o com a terme pejoratiu als seguidors del Celtic. Jugadors protestants del Celtic com Paul Lambert tamb han patit aquest insult. ltimament, els seguidors del Celtic han intentat ridiculitzar el jugador catlic dels Rangers Chris Burke amb la frase qui s el feni dels blaus?".
 Austrlia .
A Austrlia, el mot feni t un us pejoratiu per a aquells membres del Partit Laborista Australi (ALP) que sn nacionalistes australians i tenen un concepte similar al dels seguidors catlics irlandesos de la independncia irlandesa. Michael Atkinson, Procurador General d'Austrlia Meridional, consider aquells membres de l'ALP que desitjaven treure del Consell el ttol de la Reina i altres referncies a la corona com a fenians i bolxevics en un discurs fet en la Convenci d'ALP a Adelaide el 15 d'octubre de 2006. Els catlics irlandesos han estat seguidors tradicionals de l'ALP i han influt en la posici del partit quant a la monarquia.

Enllaos externs.
Article de la BBC sobre l'Irish Republican Brotherhood;
Article de 1865 sobre els fenians;
Website d'histria > Irlanda 1848 a 1922 > El moviment feni;
El moviment feni als EUA ;

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141220" title="Alatri" nonfiltered="1970" processed="1955" dbindex="57725">


Alatri s una ciutat italiana a la provncia de Frosinone i a la regi del Laci.

s famosa per l'acrpoli amb el miracle de transustantiatio.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141223" title="Pus" nonfiltered="1971" processed="1956" dbindex="57726">
El pus s una substncia blanquinosa o groguenca produda pel cos durant els processos infecciosos. Un abscs s una acumulaci de pus en un teixit tancat. Una collecci visible de pus sota l'epidermis s coneguda com una pstula o gra.

El pus s produt per cllules blanques mortes o vives que viatgen als espais intercellulares al voltant de les cllules afectades. El pus est compost, principalment, per microorganismes morts, glbuls blancs morts, i restes de teixit danyat.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141226" title="El Conde Lucanor" nonfiltered="1972" processed="1957" dbindex="57727">
El Conde Lucanor, amb el ttol original Libro de los enxiemplos del Conde Lucanor et de Patronio, s una de les primeres obres escrites en llengua castellana

Va ser escrit per Don Juan Manuel entre 1330 i 1335, i se'n considera la seua obra mestra. El llibre est compost per cinquanta-un contes breus presos de diverses fonts, ja sigui el clssic Isop o contes tradicionals rabs. Per exemple el conte VII, Lo que sucedi a una mujer llamada doa Truhana s el conegut en l'imaginari collectiu castell com el cuento de la lechera, i ha estat identificat per experts con d'orgens hinds. Tamb se'n reconeixen similituds amb faules japoneses.

El propsit del llibre s didctic i moral. El conte comena la conversa amb el seu conseller Patronio plantejant-li un problema i li sollicita consell. Patronio li contesta sempre amb un conte o historia a mode d'exemple per tal de recomanar la decisi que hagi de prendre el compte. 

Cada captol acaba amb la segent frmula:

Et entendiendo don Johan que estos exiemplos eran muy buenos, fzolos escribir en este libro, et fizo estos viesos en qu se pone la sentenia de los exiemplos. Et los viessos dizen ass

i amb un rodol que sintetitza l'exemple, anomenat dptic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141228" title="Mercury Milan" nonfiltered="1973" processed="1958" dbindex="57728">

El Mercury Milan es un cotxe de tipus mid size fabricat a Hermosillo, Sonora, Mxic per Mercury, una divisi de Ford. Construt sota la plataforma Ford CD3 que comparteix amb d'altres models com el Mazda 6. La seva comercialitzaci va comenar al 2005 i es va vendre com a model 2006. Els predecessors del Milan es el substitut del Mercury Mystique i el Mercury Sable 1.

El model de Mercury suposa una versi del Ford Fusion amb uns acabats de millor qualitat, de fet, cobreix l'espai entre el Ford i el Lincoln MKZ. Les principals diferncies entre el Fusion i el Milan sn que aquest equipa un disseny frontal i posterior nic, llums LED, portes posteriors grans, fars de projecci i llums antiboira, suspensi modificada i un interior actualitzat.

 Introducci i caracterstiques .


El Milan 2.3L equipa una caixa manual de 5 velocitats i en opci pot equipar-se una automtica de 5 velocitats. A partir del 2007 tots els Milan amb motor 3.0L V6 equipen una caixa automtica de 6 velocitats Aisin. La tracci integral (AWD) s'afegeix com a opci al model del 2007 per noms a les versions V6. A ms s'afegeix un sistema de navegaci per DVD com a opci i de srie s'equipen un connector auxilliar per conectar un MP3 per als cotxes "Job 2" que a ms, han obtingut uns bons resultats en matria de seguretat en part per la substituci de certs materials de l'interior a part d'incrementar la seguretat en casos d'impacte lateral.

Mides del Milan:

Batalla (Wheelbase): 2,727 m (107.4 in)

Llargada (Length): 4,861 m (191.4 in)

Amplada (Width): 1,833 m (72.2 in)

Alada (Height): 1,447 m (57.2 in)

Pes (Curb weight):  1433-1519 kg (3117-3303 lb) 

Capacitat del dipsit: 66 l (17.5 galons EUA)

Capacitat del portaequipatges: 500 cm3 (15.8 cu. ft.)



Tal com s'ha esmentat anteriorment, amb aquestes millores el IIHS ha atorgat al Mercury Milan 2007 la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal  i xoc lateral . Per part del NHTSA per al mateix model li atorga 4 estrelles en xoc frontal i xoc lateral posterior i 5 estrelles en xoc lateral .

Competidors del Milan sn el Saturn Aura, el Hyundai Sonata o el Chrysler Sebring.

 Premis i resposta dels consumidors .

Al Novembre del 2006 Consumer Reports van qualificar al Ford Fusion/Mercury Milan com a un dels models ms fiables disponible a Estats Units. (4th Place). ;
AutoPacific li atorga el premi 2006 Vehicle Satisfaction Award for Midsize Cars ;
2007 Consumer Guide li atorga el ttol de Recommended Mid-size Car;
J.D. Power & Associates atorga el "Quality Winner" en la categoria Mid size al Milan l'any 2007.

 Informaci mediambiental .

El Mercury Milan 2007 amb motor 2.3L i caixa manual t uns consums de 23 mpg ciutat/31 mpg autopista, l'equivalent a 7,6 l/100 per autopista i 10,2 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Milan emet 7,0 tones de CO2 a l'atmosfera anualment , i t una qualificaci ecolgica de 68 .

 Referncies .

 Presentaci del Mercury Sable ;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Informaci del Milan a MSN Autos ;
 Informaci del Milan a Yahoo! Autos ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141231" title="Es Xarco" nonfiltered="1974" processed="1959" dbindex="57729">
Tamb existeix la platja del Xarco a la Vila Joiosa.;
----


Es Xarco s una petita cala de l'illa d'Eivissa, al municipi de Sant Josep de sa Talaia. Es troba a 13,5 km d'Eivissa i a 9 km de Sant Josep. El nom 'xarco', en argot, es refereix a la mar.

La cala s estreta i tancada. La presncia d'un torrent fa que l'ambient sigui humit i que estigui envoltada de vegetaci tpica de conferes.

La sorra s fina. El fons s de sorra amb algunes zones de roques. El desnivell s suau i no cobreix fins als 30 metres de la platja. Est orientada al sud amb vents fluixos de mar a terra. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141232" title="Llus Montan i Mollfulleda" nonfiltered="1975" processed="1960" dbindex="57730">

Llus Montan i Mollfulleda (Sant Celoni, 1905 - Barcelona, 1997) s un escultor molt conegut per la zona de Sant Celoni i comarca del Baix Montseny.

Estudi a Llotja i treball al taller d'Eusebi Arnau. Viatj per Espanya, Frana, Itlia i Blgica.

El seu estil era naturalista, que oscillava entre la tradici noucentista i en evocacions de l'arabesc modernista.

El 1992 reb la Creu de Sant Jordi.

A Sant Celoni, hi ha nombroses escultures seves repartides per tota la ciutat. Tamb hi ha una altre escultura en especial, situada a la Plaa de la Biblioteca en honor seu.

Referncies.


 Enllaos externs .
Dades biogrfiques a Sant-celoni.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141235" title="Salinitzaci" nonfiltered="1976" processed="1961" dbindex="57731">
La salinitzaci s el procs pel qual es fa esdevenir alguna cosa salina; s a dir, que contingui sal.

Aix, parlem de salinitzaci d'un aqfer quan l'aigua que cont esdev salada, de manera que es torna inaprofitable per al consum urb o agrcola. 

En un aqfer en un zona costanera l'aigua dola estar en contacte amb l'aigua del mar i, si no circuls, s'anirien barrejant fins que l'aigua de l'aqfers es torns tant salada com la del mar. Normalment, l'aqfer es recarrega per l'aigua dola que s'hi infiltra per la pluja o des d'algun riu proper (cas dels aqfer dels deltes) o per l'aportaci de rieres, de manera que hi ha una circulaci d'aigua en direcci al mar que impedeix la barreja d'aigua dola i salada dins l'aqfer i s'evita la salinitzaci. De fet, si la recrrega s prou abundosa, pot ser que sigui l'aigua del mar, prop de la costa, la que esdevingui ms o menys dola: aix passa sobretot amb aqfers crstics, en qu la circulaci es concentra en canals i coves excavats dins del masss que donen surgncies submarines (de la mateixa manera que en terra produeixen fonts).

Ara b, si l'aqfer s explotat (amb pous) extraient-ne ms aigua que la que hi arriba amb la seva recrrega, la circulaci passa a ser del mar cap a l'aqfer (o sigui, cap als pous, que estan xuclant l'aigua del seu voltant) i l'aigua de l'aqfer se salinitza.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141239" title="Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="1977" processed="1962" dbindex="57732">

Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin (Ludwigslust 1823 - Schwerin 1883). Gran duc de Mecklenburg-Schwerin durant el perode que abarca els anys 1842 i 1883.

Orgens familiars.
Nascut a la ciutat de Ludwigslust el dia 28 de febrer 1823 essent fill del gran duc Pau Frederic I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Alexandrina de Prssia. Frederic Francesc era nt per via paterna del prncep hereu Frederic Francesc de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Helena de Rssia; mentre que per via materna era nt del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

Npcies i descendents.
El dia 3 de novembre de 1849 contragu matrimoni a Ludwigslust amb la princesa Augusta de Reuss-Kstritz, filla del prncep Enric LXIII de Reuss-Kstritz i de la duquessa Elionor de Stolberg-Wernigerode. La parella tingu 
cinc fills:

 SAR el gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin, nat a Ludwigslust el 1851 i mort a Cannes el 1897. Es cas a Sant Petersburg el 1879 amb la gran duquessa Anastsia de Rssia.

 SA el duc Pau Frederic de Mecklenburg-Schwerin, nat a Ludwigslust el 1852 i mort a Ludwigslust el 1923. Es cas amb la princesa Maria de Windisch-Grtz el 1881 a Schwerin.

 SA la duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin, nada a Ludwigslust el 1854 i morta a Contexeville (Frana) el 1920. Es cas a Sant Petersburg el 1874 amb el gran duc Vladimir de Rssia.

 SA el prncep Nicolau de Mecklenburg-Schwerin, nat a Ludwigslust el 1855 i mort a Ludwigslust el 1856.

 SA el duc Joan Albert de Mecklenburg-Schwerin, nat a Schwerin el 1857 i mort a Wiligrad el 1920. Es cas en primeres npcies a Weimar el 1886 amb la princesa Elisabet de Saxnia-Weimar-Eisenach de qui qued viudu el 1908. En segones npcies es cas amb la princesa Elisabet de Stolberg-Rossla amb qui es cas a Brunsvic el 1909.

 SA el prncep Alexandre Teodor de Mecklenburg-Schwerin, nat i mort a Doberan el 1859.

La princesa Augusta de Reuss-Kstritz mor el dia 3 de mar de 1862 a Schwerin. Desprs de la seva mort, Frederic Francesc es torn a casar, aquesta vegada amb la princesa Anna de Hessen-Darmstadt a Darmstadt el 1864. Anna era filla del prncep Carles Guillem de Hessen-Darmstadt i de la princesa Elisabet de Prssia. La parella tingu una nica filla:

 SA la duquessa Anna de Mecklenburg-Schwerin, nada a Schwerin el 1865 i morta a Schwerin el 1865.

En el part de la seva nica filla, Anna de Hessen-Darmstadt mor. Frederic Francesc es cas en terceres npcies amb la princesa Maria de Schwarzburg-Rudolstadt a Rudolstadt el 4 de juliol de 1865. La parella tingu quatre fills:

 SA la duquessa Elisabet de Mecklenburg-Schwerin, nada a Ludwigslust el 1869 i morta a Schaumburg el 1955. Es cas a Schwerin el 1896 amb el gran duc Frederic August I d'Oldenburg.

 SA el duc Frederic Guillem de Mecklenburg-Schwerin, nat el 1871 a Schwerin i mort el 1897 en un vaixell al port de Cuxhaven.

 SA el duc Adolf Frederic de Mecklenburg-Schwerin, nat a Schwerin el 1873 i mort a Eutin el 1969. Es cas el 1917 a Gera amb la princesa Victria de Reuss-Gera que mor un any desprs del casament. En segones npcies es cas amb a Ludwigslust el 1924 amb la princesa Elisabet de Stolberg-Rossla.

 SA el duc Enric de Mecklenburg-Schwerin, nat a Schwerin el 1876 i mort a L'Haia el 1934. El 1901 es cas a L'Haia amb la reina Guillemina I dels Pasos Baixos.

Guerra francoprussiana.
Les tropes mecklenburgueses prengueren part durant la Guerra francoprussiana de 1870 al costat de les tropes del rei Guillem I de Prssia. Aquest fet, ms la neutralitat durant la Guerra austroprussiana feren que Prssia respects la integritat territorial del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin.

El dia 15 d'abril de 1883 moria a Schwerin cedint el tro al seu fill, el gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin. Durant el seu regnat no s'introduiren cap aven poltic ni econmic significatiu al Gran Ducat que es mantingu com un dels territoris ms endarrarits d'Alemanya.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141244" title="James Watt" nonfiltered="1978" processed="1963" dbindex="57733">

James Watt (19 de gener de 1736 - 19 d'agost de 1819) va ser un matemtic i enginyer escocs. Va nixer a Greenock, Esccia, i va viure i treballar a Birmingham, Anglaterra. Va ser un membre clau de la Societat Lunar (Lunar Society). Molts dels seus escrits es conserven a la biblioteca "Birmingham Central". 

 Cronologia . 

1736: Nascut a Feunte Alback To Lick, Esccia. ;
 1754: Aprn el funcionament del comer d'instruments musicals a Londres abans de tornar a Glasgow, on crea un negoci propi. ;
 1757-1763: Creador d'instruments msicals per a la Universitat de Glasgow. ;
 1763-1764: Repara una mquina de Newcomen, creada per Thomas Newcomeme el .... A partir d'aquest moment comena a pensar en formes de millorar aquesta mquina. ;
 1765-1770: Construeix diverses mquines de Newcomen a Esccia. ;
 1767: Supervisa el canal de "Forth and Clyde". ;
 1774: Comena un negoci a Soho, prop de Birmingham, amb Matthew Boulton per a construir la seva millorada mquina de vapor. ;
 1784: Patenta la locomotora a vapor. ;
 1800: Es retira a Heathfield Hall a prop de Birmingham.

 Els seus assoliments com enginyer . 

Watt va inventar el moviment parallel per a convertir el moviment circular en un moviment gaireb rectilini, del que n estava molt orgulls, i el mesurador de pressi per a quantificar la pressi del vapor en el cilindre al llarg de tot el cicle de treball de la mquina, mostrant aix la seva eficincia i ajudant-lo a perfeccionar-la. Watt va ajudar en gran manera al desenvolupament de la mquina de vapor i va convertir-la d'un projecte tecnolgic a una forma viable i econmica de produir energia. 

Watt va descobrir que la mquina de Newcomen gastava gaireb tres quarts de l'energia del vapor a escalfar el pist i el cilindre. Watt va desenvolupar una cmera de condensaci separada que va incrementar significativament l'eficincia. 

Watt es va oposar a l's de vapor a alta pressi, i hi ha qui l acusa d'haver ralentit el desenvolupament de la mquina de vapor per altres enginyers, fins que les seves patents van expirar en l'any 1800. Al costat del seu soci Matthew Boulton va lluitar contra enginyers rivals com Jonathan Hornblower qui va intentar desenvolupar mquines que no caiguessin dintre de l'mbit de les generalitzades patents de Watt. 

Ell va crear la unitat anomenada cavall de potncia per a comparar la sortida de les diferents mquines de vapor. La seva versi d'aquesta unitat s equivalent a uns 745,7 W.

Enllaos externs. 
 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141247" title="Joan Albert de Mecklenburg-Schwerin" nonfiltered="1979" processed="1964" dbindex="57734">


Joan Albert de Mecklenburg-Schwerin, duc de Mecklenburg-Schwerin i regent imperial del Ducat de Brunsvic (Schwerin 1857 - Wiligrad 1920). Duc de Mecklenburg-Schwerin] i regent imperial del Ducat de Brunsvic entre 1907 i 1913.

Nascut a Schwerin el dia 8 de desembre de 1857 essent fill del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Augusta de Reuss-Kstritz. Joan Albert era nt del gran duc Pau Frederic I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Alexandrina de Prssia; mentre que per via materna ho era del prncep Enric LXIII de Reuss-Kstritz i de la duquessa Elionor de Stolberg-Wernigerode.

El dia 6 de novembre de 1886 es cas a Weimar amb la princesa Elisabet de Saxnia-Weimar-Eisenach, filla del gran duc Carles Alexandre I de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la princesa Sofia dels Pasos Baixos. La parella no tingu fills i Elisabet mor a Schwerin el 1908. 

El dia 15 de desembre de 1909 es cas a Brunsvic amb la princesa Elisabet de Stolberg-Rossla. El 1924, quatre anys desprs de la mort de Joan Albert, Elisabet es cas amb el duc Adolf Frederic de Mecklenburg-Schwerin, germ de pare de Joan Albert. Aquest matrimoni tampoc tingu descendncia.

Amb la mort del gran duc Frederic Francesc III de Mecklenburg-Schwerin el 1897 a Cannes. Joan Albert fou nomenat regent del Gran Ducat fins a la majoria d'edat del seu nebot, el futur gran duc Frederic Francesc IV de Mecklenburg-Schwerin. Aix, fins l'any 1901 esdevingu el duc-regent de Mecklenburg-Schwerin.

L'any 1907, amb la mort del prncep Albert de Prssia, el duc Joan Albert fou designat pel kiser Guillem II de Prssia com a regent imperial del Ducat de Brunsvic. En aquest crrec hi serv fins l'any 1913, any en qu fou substitut pel prncep Ernest August de Hannover. La substituci de 1913 t el seu origen en el casament entre el prncep hannoveri i la princesa Victria Llusa de Prssia, filla del kiser que regal el ducat a la parella com a present de noces.

Joan Albert mor a la ciutat de Wiligrad situada al Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin el dia 16 de febrer de 1920 a l'edat de 63 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141248" title="Master Sword" nonfiltered="1980" processed="1965" dbindex="57735">


La Master Sword (       , Masut  S do) s introduda en la franqucia The Legend of Zelda de Nintendo com l'espasa amb la capacitat de repellir i destruir el mal del pacfic Regne d Hyrule: Ganon, el Rei del Mal, que nsia conquerir Hyrule, mitjanant la recerca de l'anomenada poderosa Relquia Daurada, la Fora Veritable, la llegndaria Trifora, creada per les Deesses, Din, Nayru i Farore. Primer, fou introduda en la franqucia en 1992 en el videojoc de The Legend of Zelda: A Link to the Past com la nica arma capa de derrotar el malvat mag Agahnim. La espasa normalment se sou trobar en el videojocs en el Temple del Temps i els Boscos Perduts. Se la coneix com la Lmina de la perdici del Mal. Aix es deu a que cap sser malvat pot ni tan sols tocar l espasa, segons els videojocs. En els videojocs, t una tendncia d augmentar de poder, tal com succeeix en The Legend of Zelda: Twilight Princess i The Legend of Zelda: A Link to the Past. O simplement recuperar el seu poder d antany, com The Legend of Zelda: The Wind Waker, i la srie Oracle.

El gran poder que resideix en aquesta llegendria arma s degut a les pregries que els venerables Savis Hylian feren a les Deesses creadores del mn en diferents temples sagrats d Hyrule. La Master Sword s, a ms, la clau necessria per a poder accedir al Regne Sagrat on reposa la Relquia Daurada, la sagrada Trifora. La llegenda d aquesta espasa explica que noms una persona del Regne d'Hyrule pot sostenir-la, noms aquell destinat a ser un vertader Heroi capa de vncer al malvat Ganon.

 Aparicions .

 A Link to the Past .


L Espasa que varen utilitzar els Savis de l antiguitat per derrotar Ganon i tancar-lo al Dark World, es trobava segellada en els Boscos Perduts. Ara en els temps que el malvat fetiller Aghanim controlava Hyrule, i intentava trencar el setge de Ganon, la Master Sword era la nica arma capa de derrotar-lo i de repellir la seva poderosa mgia. Quant Link var reunir els Collars del Valor, la Saviesa, i del Poder, var poder sostenir l Espasa Mestra, i utilitzar-la per derrotar a les forces del Mal de Ganon. Quant la salut d en Link estava al complet, quest podia utilitzar l espasa, llanant rafegues d energia mgica contra els seus enemics. L espasa a ms, podia ser millorada en el joc en dos ocasions. Concretament en la ferreteria de Dwarven, convertint-la en l Espasa Templada, i aquesta a la mateixa hora podia ser transformada en l Espasa d Or, gracis a la Gran Fada. Desprs de derrotar Ganon, Link torn l espasa en el seu pedestal en els Lost Woods.

 Ocarina of Time .


Les Pedres Espirituals: la Maragda Kokiri (Kokiri s Esmerald), el Rob Goron (Goron s Ruby), el Safir Zora (Zora s Sapphire), ms l Ocarina dels Temps (Ocarina of Time) i la Cano del Temps (Song of Time), varen permetre en Link accedir a la cambra del Temple of Time de la Master Sword. Aquesta es la clau per accedir al Sacred Realm, i permetia al protagonista viatjar al al passat i al futur, com un regulador del temps. Tamb servia per segellar Ganon al Evil Realm. Com A Link to the Past, l Espasa Mestra tenia la capacitat de desviar pernes mgics (concretament la de Ganondorf, i  Ganon Fantasma), per no possea la capacitat d invocar rafegues mgiques com A Link to the Past. L espasa se superada per la Biggoron s Sword, que s ms poderosa, per no es t que sostenir amb dos mans, i no es podia usar l escut per defensar-se. Cal destacar que aquesta espasa no podia matar Ganon en el combat final; noms la Master Sword podia fer-ho.

 The Wind Waker .


 Desprs de superar les proves de les Deesses, Link var poder viatjar a Hyrule, situada al fons del mar. En el Castell del pas submergit, Link var poder cercar la Master Sword, ocultada en un pedestal en un passads secret. L espasa, no obstant, no t el poder suficient per derrotar i vncer Ganondorf (s ms, quant Link la treia l espasa del seu pedestal, alliber el  exrcit del malvat de qu estaven atrapats en el temps, en el castell). Aquest fet es degut que, en el passat Ganon mat als savis que plegaren a l Espasa i al seu portador. Aix Link, per poder retornar-hi el poder a l espasa var tindre que buscar els descendents dels savis assassinats pel malvat. Quant troba els descendents, i aquests tornaren als seus temples respectius, la Master Sword recuper el seu poder, i permit al Heroi dels Vents trencar la barrera que separava el Castell d Hyrule amb la Torre de Ganon. Una vegada en aquesta, Link combat a Ganondorf, i el derrot, clavant-li l espasa en el front per convertir-lo en pedra i sallar-lo. Aix l espasa  es vara perdre amb aquest.

 Twilight Princess .


En Twilight Princess, l espasa es troba en l Arbocera Sagrada, en les runes del Temple del Temps. L espasa s utilitz per trencar el malefici que Zant havia embruixat sobre en Link, mantenint-lo en la seva forma de llop. Desprs de trencar la maledicci, Link pot canviar de forma humana a llobina a voluntat, gracis al Cristall d Ombra. La funci de la Master Sword s la habitual, repellir el mal. Cap sser malvat pot tocar la fulla de la l espasa. El seu poder s incrementa en el Twilight Realm, en el Palau del Crepuscle. La fulla de l espasa es fusion amb la llum de Taiyo, el sol equivalent al Crepuscle. Aix Link podia dissipar i destruir les acumulacions de Cristalls d Ombra creada per Zant; que en el principi del joc, transformava al protagonista en llop. La espasa tamb sembla ser immund al desgast del temps, ja que aquesta es trobava al voltant d unes runes i el metall amb els anys se sol rovellar. Sembla ser la Master Sword ms llarga de la saga.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141255" title="Germandat Feniana" nonfiltered="1981" processed="1966" dbindex="57736">
La Germandat Feniana (angls Fenian Brotherhood) era una organitzaci nacionalista irlandesa basada als Estats Units mitjans del segle XIX. Era un precursor del Clan na Gael, una organitzaci germana a la Germandat Republicana Irlandesa. Els membres eren comunament coneguts com "Fenians". La societat secreta revolucionria fou fundada a Chicago per John O'Mahony el 1858. O'Mahony, que era un estudis dels celtes, va anomenar la seva organitzaci inspirant-se en el nom del Fianna, la banda llegendria de guerrers irlandesos dirigits per Fionn Mac Cumhaill.

 Fundaci de la Germandat Feniana .
Desprs de l'esfondrament de la revolta de la Jove Irlanda dirigida per William Smith O'Brien a Irlanda el 1848, O'Mahony, que hi havia estat implicat, va escapar a l'estranger, arribant a  Nova York el 1854. Als voltants de 1858, O'Mahony establia la Germandat Feniana, els membres de la qual eren lligats per un jurament de fidelitat a la Repblica Irlandesa, i juraven alar-se en armes quan els cridessin els seus oficials superiors. Desprs de la primera convenci a Chicago sota la presidncia d'O'Mahony el novembre de 1863, la branca americana del moviment comenava a mostrar-se efectiva.

El diari revolucionari Irish People, publicat a Dubln pel lder de l'IRB James Stephens, deman ajut als irlandesos que havien rebut formaci i tenien experincia militar i experincia en la Guerra civil dels Estats Units. En acabar la guerra el 1865, nombrosos veterans irlandesos tornaren novament a Irlanda, per unes mesures governamentals n'arrestaven molts i foraren Stephens a fugir.
 Atacs al Canad .
Als Estats Units, la presidncia d'O'Mahony de la Germandat Feniana era cada cop ms qestionada per W.R. Roberts. Les dues faccions fenianes recollien diners mitjanant bons nom de la "Repblica Irlandesa", que eren comprats pels fidels amb l'expectativa que rebessin honors quan Irlanda torns de ser "Una naci un altre cop." Aquests bons serien retornats "sis mesos desprs del reconeixement de la independncia d'Irlanda." Se'n subscriviren centenars de milers d'immigrants irlandesos.

S'adquiriren quantitats grans d'armes, i les preparacions es feien obertament per la facci de Roberts per a una srie coordinada d'atacs a Canad, que el govern dels Estats Units no va fer res per evitar. Alguns membres de l'administraci dels EUA no eren contraris al moviment a causa del fracs de la Gran Bretanya de donar suport a la Uni durant la guerra civil. El "Secretari de Guerra" de Roberts era el general T.W. Sweeny, que abandon l'exrcit dels EUA des del gener de 1866 al novembre de 1866 per a organitzar els atacs. El propsit d'aquests atacs era controlar la xarxa de transport de Canad, amb la idea que aix foraria els britnics a intercanviar la llibertat d'Irlanda per la possessi de la seva Provncia del Canad. Abans de la invasi, el fenians havien rebut una mica d'informaci de seguidors importants dins del Canad, per no rebia el suport de tots els catlics irlandesos perqu veien les invasions com a amenaadores per a la sobirania canadenca emergent.

La direcci de l'expedici a Buffalo (estat de Nova York) fou confiada per Roberts al coronel John O'Neill, qui va creuar el riu Nigara (frontera internacional) al cap de com a mnim 800 individus (segons el propi O'Neill) o 1.500 en (fonts canadenques) en la nit i mat de 31 de maig a l'1 de juny de 1866. Capturaren  Fort Erie i derrotaren una fora canadenca a Ridgeway. Molts d'aquests homes, incloent-hi O'Neill, eren veterans de la Guerra Civil dels Estats Units. Finalment la invasi fou avortada per la interrupci per les autoritats dels EUA de les lnies de subministrament fenianes a travs del riu Nigara i les detencions dels reforos fenians que intentaven creuar el riu al Canad. Tanmateix, s improbable que amb una fora tan petita haguessin aconseguit algun cop el seu objectiu.

Uns altres intents fenians d'envair ocorrien durant la setmana segent a la vall de Saint Laurent. Com que moltes de les armes havien estat confiscades per l'exrcit dels EUA, de fet relativament pocs d'aquests homes s'havien implicat en el conflicte. Fins i tot havien atacat un petit edifici d'emmagatzematge per a recuperava algunes armes que havien estat preses per l'exrcit dels EUA. Molts eren finalment tornats de tota manera per oficials compassius.

Per tal de netejar la zona al voltant de la vall del Saint Laurent de fenians, el govern dels EUA els va comprar a molts bitllets de tren perqu marxessin a casa seva si prometien no tornar a invadir cap pas estranger des dels EUA.

El desembre de 1867, John O'Neill es convertia en president de la facci de Roberts de la Germandat Feniana, que en l'any segent celebr una gran convenci a Filadlfia a qu assistien ms de 400 delegats acreditats, mentre 6.000 soldats fenians, armats i uniformats, desfilaven pels carrers. En aquesta convenci es planej una segona invasi del Canad, esperonats per l'explosi de Clerkenwell. Henri Le Caron actuava com a agent secret del govern britnic, i tenia la posici de "Inspector General de l'Exrcit Republic Irlands", i afirm que distribua quinze mil armes i gaireb tres milions de municions a crrec dels molts homes situats entre Ogdensburg (estat de Nova York) i St. Albans (Vermont), en la preparaci per l'atac planejat. Tindria lloc l'abril de 1870, i fou un fracs tan rpid i complet com l'intent de 1866. Els fenians sota el comandament d'O'Neill creuaven la frontera canadenca prop de Franklin (Vermont), per eren dispersats per un grapat de voluntaris canadencs, mentre O'Neill mateix era immediatament arrestat per les autoritats dels Estats Units per ordre del President Ulysses S. Grant. Encara un altre intent tindria lloc el 1871 prop del Riu Red a Manitoba, i tamb fou un fracs.

L'amenaa feniana tamb amenaava la Confederaci canadenca. La confederaci havia estat una de les propostes durant anys per noms s'implementava el 1867, l'any desprs dels primers atacs. El 1868, un simpatitzant feni assassinava el poltic irlands canadenc Thomas D'Arcy McGee a Ottawa per a la seva condemnaci dels atacs.

La por d'atac fenin tamb amenaava Lower Mainland (British Columbia) durant els anys 1880; la Germandat Feniana s'estava organitzant activament a Washington i Oregon, per no va materialitzar cap atac . A la inauguraci del ferrocarril canadenc del Pacific el 1885, fotos fetes per a l'ocasi mostren tres vaixells de guerra britnics grans al port. La seva presncia era explcitament a causa de l'amenaa d'atac feni o de terrorisme.

 Desprs de 1867 .
A finals de 1866 James Stephens intentava recollir diners a Amrica per a un nou atat planejat per a l'any segent. Va fer una proclamaci grandiloqent a Amrica que anunciava una imminent sublevaci general a Irlanda; per fou destitut i esclataren les dissidncies dins l'organitzaci.

La revolta feniana de 1867 demostrava que es tractava d una rebelli condemnada, pobrament organitzada i amb suport pblic mnim. La majoria dels activistes irlandesos americans que desembarcaven a Cork, amb l'expectativa de manar un exrcit contra Anglaterra, eren empresonats; els disturbis espordics arreu del pas eren fcilment suprimits per la policia, milcies locals i exrcit.

Desprs de la revolta de 1867, la seu d'IRB a Manchester optava per no donar suport a cap de les faccions americanes que es batien en duel, promovent en canvi una organitzaci renovada a Amrica, Clan na Gael, que absorbir els militants i les activitats de la Germandat.

El 1881, el submar Fenian Ram, dissenyat per John Philip Holland per a ser usat contra els britnics, es botava per la  Delamater Iron Company a Nova York.

Lectures.
 R.V. Comerford, The Fenians in Context: Irish Politics and Society, 1848 82 (Wolfhound Press, 1985);
 William D'Arcy, The Fenian Movement in the United States, 1858 86 (Catholic University of America Press, 1947);
 Brian Jenkins, Fenians and Anglo-American Relations during Renstruction (Cornell University Press, 1969);
 William L. Keogan, Irish Nationalism and Anglo-American Naturalization: The Settlement of the Expatriation Question 1865-1872  http://www.charleslivermore.com/keogan/keogan.htm (1982);
 T. W. Moody (ed.) The Fenian Movement (Mercier Press, 1968);
 William O'Brien and Desmond Ryan (eds.) Devoy's Post Bag 2 Vols. (Fallon, 1948, 1953);
 Leon O'Broin, Revolutionary Underground: The Story of the Irish Republican Brotherhood, 1858 1924 (Gill and Macmillan, 1976);
 David Owen.  The Year of the Fenians.  Buffalo: Western New York Heritage Institute, 1990.
 Hereward Senior.  Canadian Battle Series No. 10: The Battles of Ridgeway and Fort Erie, 1866. 	Toronto: Balmuir Book Publishing, 1993.
 Hereward Senior.  The Fenians and Canada.  Toronto: MacMillan, 1978.
 Hereward Senior.  The Last Invasion of Canada.  Toronto and Oxford: Dundurn Press, 1991.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141258" title="Cogolls" nonfiltered="1982" processed="1967" dbindex="57737">
Cogolls s un poble que pertany al municipi de les Planes d'Hostoles, a la comarca de la Garrotxa.

Llocs d'inters.
Esglsia romnica de Sant Cristfol de Cogolls del segle X.
Esglsia de Sant Pelegr del segle XIX.
Festa de Cogolls. Se celebra cada segon diumenge d octubre al prat de Sant Pelegr, on abans de l arrossada popular (cuinada pels vens de Cogolls) es fa una missa amb la tradicional venda d espelmes.
La popular gorga del Mol del Murris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141264" title="Policlet" nonfiltered="1983" processed="1968" dbindex="57738">


Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sici (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos, ) (vers 480 aC - 410 aC) va ser un dels escultors grecs ms importants del mn antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze. Plini el situa vers el 431 aC. Fou l'autor de lHereum i aix est d'acord amb aquestes dates ja que el temple d'Hera a Argos fou construt el 423 aC i acabat vers el 413 aC. Per tant el seu floriment caldria situar-lo entre el 452 aC i el 412 aC. Entre les seves obres ms famoses hi ha el Dorfor i el Diadumenos. 

Era probablement d'Argos per ciutadania i de Sici per naixement. Fou un dels escultors ms destacats i fou tamb arquitecte i artista. Fou deixeble d'Agelades i va estudiar junt amb Fdies i Mir. Tant el mateix Policlet com Fdies sn considerats els pares de l'estil clssic grec, i els dos autors van ser sovint comparats: l'Amazona que Policlet va esculpir  per a la ciutat d'Efes va ser considerada superior a la que Fdies i Cresiles havien realitzat per la mateixa poca; tamb la seva colossal esttua en or i ivori d'Hera per al temple de la deessa a Argos va ser equiparada al Zeus de Fdies a Olmpia. Tot i que no s'ha conservat cap original seu, ens han arribat diverses cpies d'algunes obres, sobretot d poca romana, i tenim referncies d'altres a travs d'autors clssics com Plini el vell i Pausnies. Cicer el considera per damunt de Mir.

Deixebles seus foren Argi, Asopdor, Aleix, Aristides, Frin. Din, Atendor, Demees, Clitori, Canac i  Periclit.  Plat diu que els seus fills foren tamb escultors per de menys reputaci; lamentablement no esmenta els seus noms per garantir que Policlet el Jove fou el seu fill. 

Va esculpir en bronze i en marbre i la seva especialitat era el cos hum.

Les seves obres principals en bronze (utilitzava el bronze d'Egina) foren:

1. El porta llances o Dorfor (Doryphorus);
2. Un jove de poca edat guanyador d'una cursa atltica.
3. Un atleta;
4. Una figura nua, que Plini anomena talo incessentem ;
5. Un grup de dos nois nus  coneguts per Astagalizontes. ;
6. Un Mercuri (a Lisimquia);
7. Un Hrcules;
8. Una esttua d'Artem de mal nom Periphoretos;
9.  Una amazona (que va guanyar un premi superant a Fdies i altres en un concurs a Efes) ;
10. Un parell de petits  Canephoroe ;
11. Una esttua de Zeus Fili a Megalpolis;
12. Diverses esttues de guanyadors olmpics (possible obre de Policlet el Jove);

Obres en marbre:

1. Una esttua de Zeus Miliqui a Argos;
2. Esttues d'Apollo, Leto i Artemis al temple d'Artemis rtia al mont Licone a l'Arglida;

I en or i vor:

Esttua d'Hera al temple d'Hera entre Argos i Micenes ;

Com a arquitecte va obtenir fama pel teatre i l'edifici circular o tolus construt al recinte sagrat d'Escolapi a Epidaure que podria ser tamb obra de Policlet el Jove.

A ms de les seves obres com a escultor, Policlet tamb va escriure un tractat d'escultura, avui perdut, titulat Cnon, el qual va tenir una gran influncia que s'allarg fins els temps de l'Imperi Rom (Plini afirm que les seves indicacions eren seguides com si fossin lleis). 

Policlet considerava que una escultura havia d'estar composta de diferents parts definides, relacionades entre si per un sistema de proporcions matemtiques, seguint els principis de symmetra (simetria), isonomia (equilibri) i rhythms (disposici). Com a exemple de les seves teories va esculpir el Dorfor.

Les idees de Policlet van ser seguides pels deixebles de la seva escola, la qual va durar aproximadament tres generacions, tot i que - com s'ha dit ms amunt - la seva influncia es va estendre fora d'ella. Entre els seus seguidors cal destacar Lisip, Escopes de Paros i Policlet el Jove.

Les principals innovacions de Policlet s'encaminaven a aconseguir un aspecte natural i harmonis en la postura del cos. Aix, el Dorfor adopta una postura assimtrica, amb el pes repenjat a la cama esquerra i les espatlles i el cap lleugerament inclinat cap a la dreta, amb el bra esquerre alat i el dret penjant. Aquesta alternana de membres tensos i relaxats combinada amb un tors adaptat s el que es coneix com a contrapposto. La inclinaci del cap, fa que el conjunt del Dorfor adopti un harmonis traat en forma de S.


Aquests trets es poden reconeixer tamb en les cpies Diadumenos, amb l'assimetria de la postura dels membres, l'eix en forma de S, i el tors adaptat al moviment (que es pot comparar amb el Discbol de Mir, unes dcades anterior, que tot i representar el moviment t el tors recte i simtric, gens tensionat ni relacionat amb l'esfor dels braos).
Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141265" title="Vedes" nonfiltered="1984" processed="1969" dbindex="57739">
Les vedes (Snscrit:    ) sn un conjunt de textos originaris de la religi hinduista.

En snscrit, literalment significa "coneix".

Els textos vdics es desenvoluparen dins el que s'anomena cultura vdica, basada en les castes (varna o color) i ashrams (etapes de la vida).

Enllaos externs.
 Les Vedes a sacred-texts.com ;
 Vedes: Rig, Sama, Yajur i Artharva ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141266" title="Policlet el Jove" nonfiltered="1985" processed="1970" dbindex="57740">
Policlet el Jove o Polclit el Jove (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos, )  (segle V - IV aC), conegut com "el jove" per distingir-lo de l'illustre escultor Policlet, va ser un escultor i arquitecte grec de l poca clssica. Era nadiu d'Argos. Encara que un bon escultor la seva fama fou eclipsada per Policlet el Vell que fou en part el seu contemporani i probablement el seu pare. Pausnies expressament diu que l'esttua d'Agenor de Tebes (un vencedor olmpic) fou feta per "Policlit, no el que va fer l'esttua d'Hera sin el deixeble de Naucides". Com que Naucides va florir vers el 420 al 400 aC, Policlet el Jove hauria de situar-se vers el 400 aC.

Va estudiar a l'escola de Policlet el Vell i es va distingir com a autor de diverses esttues d'atletes i Pausnies diu que la seva fama principal venia de les esttues de guanyadors olmpics.. Tanmateix, va obtenir un major renom amb els seus treballs com a arquitecte: va dissenyar el gran teatre d'Epidaure (iniciat cap al 365 aC), un dels monuments ms importants conservats de la Grcia clssica, encara avui usat per a representacions escniques. Tamb va fer una esttua d'Afrodita a Amicles dedicada pels espartans amb el bot d'Egosptams. Podria ser tamb l'autor d'una esttua d'Alcibades que esmenta Di Crisstom. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141271" title="Marcelo Vieira da Silva Jnior" nonfiltered="1986" processed="1971" dbindex="57741">






Marcelo Vieira (Rio de Janeiro, Brasil, 12 de maig de 1988) s un futbolista brasiler. Habitualment juga de lateral esquerre, encara que t una clara vocaci ofensiva. 

Biografia.
Com molts altres futbolistes brasilers, va comenar jugant al futbol sala amb 9 anys, i amb tretze ja  formava part de les categories inferiors del Fluminense.

Al primer equip del Fluminense hi va jugar 3 mesos, sent fitxat pel Reial Madrid el 15 de novembre del 2006. El trasps es va fer per 7 milions d'euros, amb un contracte fins al 2013. Va debutar a Primera Divisi com a suplent a un partit contra el Deportivo de la Corunya. Durant la seva primera temporada al conjunt madrileny va tenir poques oportunitats degut a una lesi. Amb la marxa de Roberto Carlos al Fenerbahe SK, a la temporada 2007-08, va fer-se un lloc a la alineaci blanca jugant un total de 24 partits, tots ells com a titular.

Va marcar al seu debut amb la selecci, davant de Galles.

Palmars.



 Enllaos externs .
Web oficial del Reial Madrid  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141274" title="Lisip" nonfiltered="1987" processed="1972" dbindex="57742">


Lisip (Sici c. 390 - 310 aC) va ser un escultor grec d'poca clssica, germ de Lisstrat i contemporani d'Escopes i de Praxteles. Va ser el creador d'una tcnica revolucionria que consistia en fer els caps proporcionalment ms petits que els cossos per produir una sensaci de grandesa.

Va destacar principalment com a autor de retrats en bronze, per als quals era molt sollicitat. El seu client ms fams va ser Alexandre el Gran que li va encarregar diversos retrats, els quals esdevindrien els models de representacions posteriors del rei macedoni. Plini el Vell li atribu prop de 1.500 obres, de les quals ens han arribat diverses cpies. Entre els treballs ms remarcables que se li han atribut cal destacar l'Hracles Farnese i l'Hracles assegut. La seva obra ms coneguda s l'Apoximenos, esttua d'un jove que es treu l'oli del cos amb un estrgil de la qual es conserva una cpia als Museus Vaticans. 

Van ser deixebles seus Cares de Cnidos i Eutquides de Sici, a ms dels seus tres fills, especialment Eutcrates.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141275" title="Gravetat quntica" nonfiltered="1988" processed="1973" dbindex="57743">
La gravetat quntica s una teoria de la fsica que intenta unificar la mecnica quntica amb la relativitat general, explica la fora gravitatria per la interacci de partcules, d'una manera semblant a la fora electrodbil.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141277" title="Escopes de Paros" nonfiltered="1989" processed="1974" dbindex="57744">

Escopes de Paros (Scopas, Skpas ) (illa de Paros abans del 395 aC - desprs del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'poca clssica de l'escola tica moderna, contemporani de Lisip i Praxteles. Era nadiu de Paros (d'una famlia d'artistes de l'illa) per ciutad atenenc. Una inscripci posterior esmenta a un Aristander fill d'Escopes de Paros com a restaurador d'una esttua de Gai Billi; tamb es conegut un escultor de nom Aristander de Paros que va viure al temps de la guerra del Pelopons (va florir vers el 405 aC)  i que probablement era el seu pare. Per tant Escopes hauria viscut a la primera meitat del segle IV aC encara que Plini el situa una mica abans

Va treballar en els relleus del Mausoleu d'Halicarns (vers el 350 aC) i va dirigir la reconstrucci del temple d'Atena a Tegea (Arcdia), vers 393 aC ja que s'havia cremat un any abans. Noms s conegut per algunes noticies poc clares de Plini i algun altre escriptor, i per les obres que s'han conservat.

De les seves obres s'han conservat alguns relleus al Brittish Museum de Londres, fragments del temple de Tegea al Museu Nacional Arqueolgic d'Atenes, una cpia de l'Ares Ludovisi al Palau Altemps de Roma, una altra de Pothos, anomenada Apollo amb la ctara als Museus Capitolins de la capital italiana, i una esttua de Melagre al Fogg Art Museum de Cambridge, Massachusetts.

Les seves obres foren:

a) Treballs arquitectnics: 

Temple d'Atenea a Tegea (Arcdia);
Temple d'Artemis a Efes (una part, probablement columnes del tipus de caritides);
Mausoleu d'Halicarns;

b) Escultures en grups o individuals
Obres mitolgiques diverses sobre Afrodita;
Esttua de Venus;
Obres mitolgiques diverses sobre Dions;
 Obres mitolgiques diverses sobre Apollo i rtemis;
Grup de fills i filles de Niobe;
Obres variades sobre diverses divinitats (Vesta, un cols de Mars, Minerva, Hermes, Hrcules, Esculapi i Higea, Atenea, Apollo Ismeni,  Hecate i dues Fries);
Aquilles conduit a l'illa de Lence per les divinitats del mar (el grup ms apreciat segons Plini);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141280" title="Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant" nonfiltered="1990" processed="1975" dbindex="57745">


La Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA o MSA) es va constituir el 1856 afavorida per la famlia Rothschild, la societat de crdit francesa Gran Central i el Marqus de Salamanca. L 1 de juliol de 1941 va ser nacionalitzada pel govern franquista i la seva xarxa va ser integrada a la nova empresa pblica Renfe.
Actualment l'empresa encara existeix i esta en possessi del govern. 

El 31 de desembre de 1856, el malagueny Jos de Salamanca Mayol, marqus de Salamanca, va adquirir, per a la seva companyia Madrid-Albacete-Alacant, la lnia Madrid-Saragoza, creant-se la nova societat Madrid-Saragoza-Alacant (M.S.A.) que va arribar a ser la primera gran companyia ferroviria d'Espanya en expandir-se cap a Valncia, Andalusia i Extremadura. 

El 1 de gener de 1898 es fusion amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana creant aix una de les xarxes ferroviries ms grans de l'estat Espanyol.

Des del 1908 fins el 1934 va estar dirigida per Eduard Maristany.



Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141282" title="21st Century Boys" nonfiltered="1991" processed="1976" dbindex="57746">

21st Century Boys s una seqela del manga 20th Century Boys. L'autor s Naoki Urasawa.
Urasawa va decidir posar punt i final a 20th CB amb el volum 22, i va reprendre la histria sota un nou ttol i comenant a numerar els captols des del 01. Aquesta seqela segueix la mateixa histria (de moment amb els mateixos personatges) per de moment s molt ms explicativa quant a tots els misteris i enigmes que es plantegen a 20th CB.
Fins el Mar de 2007 se n'han publicat 8 captols al Jap, publicats a la revista Big Comic Spirits, on ja es publicava 20th Century Boys.

Actualment ja ha estat llicenciada per la Editorial Planeta, la qual ja ha publicat el primer volum en Espaol. El mormat s diferent al de l'edici de 20th Century Boys, sent ms prim i amb un estil diferent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141284" title="Lesothosaure" nonfiltered="1992" processed="1977" dbindex="57747">

El lesothosaure (Lesothosaurus) s un gnere de dinosaure, membre basal de l'ordre Ornithischia. Fou anomenat per Peter M. Galton l'any 1978, el nom significa "llangardaix de Lesotho". Noms s'ha descrit una espcie, Lesothosaurus diagnosticus.

El lesothosaure fou considerat originalment un ornitpode. Malgrat aix, estudis ms recents per Paul Sereno van demostrar que podria representar un dels ms primitius dinosaures ornitisquis. L'histria taxonmica del lesotosaure s complexa i ha sigut molt confosa amb el fabrosaure, un altre petit ornitisqui de la mateixa localitat. L'any 2005, Richard J. Butler public un nou estudi filogentic d'ornitisquis, en el que propos que Lesothosaurus s un memebre basal del clade Neornithischia, que inclou els paquicefalosaures, ceratopsians i ornitpodes. Es creu que podria ser el precursor de posteriors dinosaures hipsilofodnitds i ornitpodes. Es considera menys primitu que el pisanosaure, per ms que l'heterodontosaure. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141285" title="Anthony Hopkins" nonfiltered="1993" processed="1978" dbindex="57748">

Sir Philip Anthony Hopkins (Port Talbot, Pas de Galles, 31 de desembre de 1937), s un actor de cine, teatre i televisi britnic, nacionalitzat nord-americ (12 d'abril de 2000), conegut principalment per la seva interpretaci del psicpata canbal Hannibal Lecter a les pellcules El silenci dels anyells, Hannibal i Red Dragon.

Orgens i famlia.

Va nixer a Malgram, un barri de la ciutat gallesa de Port Talbot, fill de Richard Arthur Hopkins i de Muriel Hopkins. La seva mare estava emparentada de lluny amb el poeta irlands William Butler Yeats. La dislxia li va dificultar els estudis, per la qual cosa va comenar ja de ben jove a mostrar ms inters pel mn de les arts, com dibuixar, pintar i tocar el piano. Tanmateix, els seus pares el van fer ingressar a la West Monmouth School de la ciutat de Pontypool (1949), on va estudiar durant cinc anys, al cap dels quals va entrar a la Cowbridge Grammar School.

Hopkins ha estat casat en tres ocasions. La seva primera esposa va ser Petronella Parker, tamb actriu; es van casar el 1967, i es van divorciar el 1972, desprs d'haver tingut una filla, Abigail Hopkins (1968). La seva segona esposa va ser Jennifer Lynton, amb la qual va estar casat gaireb trenta anys, de 1973 a 2002. Actualment est casat amb la colombiana Stella Aroyave, amb la qual es va casar el mar del 2003.

Tot i haver-se fet mundialment fams per interpretar un sdic canbal, l'actor s un vegetari convenut, i un alcohlic que ha roms sobri des de 1975. Desprs d'haver viscut una temporada als Estats Units durant els anys 70, durant els quals va intentar debades llanar la seva carrera a Hollywood, i d'haver-s'hi installat definitivament als 90 (fet que li va costar el seu segon matrimoni), va adoptar la nacionalitat nord-americana el 2000. 

Carrera dramtica.

Amb 15 anys, desprs d'un encontre amb el tamb actor galls Richard Burton, que el va encoratjar a fer-se actor, es va decidir a dedicar-se al mn de la interpretaci. Va estudiar al College of Music and Drama de Cardiff, on es va graduar el 1957; desprs de dos anys de servei a l'exrcit, es va traslladar a Londres on va estudiar a la Reial Acadmia d'Art Dramtic. Desprs d'uns anys millorant el seu repertori, li va arribar la gran oportunitat quan Laurence Olivier el va invitar a unir-se al Royal National Theatre on va obtenir els seus primers papers importants. Quan Olivier va haver de deixar la representaci de La dansa de la mort d'August Strindberg a causa d'una apendicitis, Hopkins  va fer el seu paper ("com un gat amb un ratol entre les dents" en paraules del mateix Olivier).

La seva carrera cinematogrfica va comenar amb la pellcula El lle en hivern d'Anthony Harvey, on va coincidir amb Peter O'Toole i Katharine Hepburn, la qual el va animar a seguir amb la carrera d'actor. Va continuar realitzant treballs sobre l'escenari (va estrenar Equus de Peter Shaffer a Broadway), per l'avorriment que li produa haver d'interpretar un mateix personatge durant dies el va dur a centrar ms la seva carrera al cine i a la televisi. Per a la petita pantalla va participar en adaptacions d'obres literries com Guerra i pau (1972), Otello (1981) i El geperut de Notre Dame (1982) i va interpretar diversos personatges histrics en telefilms biogrfics: de Danton (Danton 1972), Yitzhak Rabin (Victory at Entebbe 1976), Hitler (The Bunker 1981) i Galeazzo Ciano (Mussolini: The Decline and Fall of Il Duce 1985). 

Durant aquell temps participa en el rodatge de pellcules de diversa categoria (vegeu ms avall), per sense aconseguir la fama amb cap d'elles. Finalment aquesta li va arribar quan va acceptar donar vida a Hannibal Lecter, el psiquiatre psicpata que ajuda una jove agent del FBI), interpretada per Jodie Foster a l'adaptaci de la novella de Thomas Harris, El silenci dels anyells. El director Jonathan Demme el va escollir personalment desprs que altres actors com Robert Duvall, Robert De Niro i Gene Hackman rebutgessin el paper. Tot i que la seva presncia a la pantalla no s'estn ms de 17 minuts en total, la seva interpretaci va rebre aviat tot tipus de lloances i guardons (entre ells l'Oscar al millor actor. Hopkins reprendria posteriorment el paper de Lecter a dos pellcules ms: Hannibal i Red Dragon. L'xit  va fer augmentar les sollicituds de directors i productors i li va permetre assentar-se com una estrella a Hollywood, estatus del qual encara avui gaudeix.

Filmografia esencial.
 The lion in winter (1968);
 Young Winston (1972);
 Juggernaut (1974);
 A bridge too far (1977);
 Audrey Rose (1972);
 L'home elefant (1980);
 The Bounty (1980);
 Desperate hours (1990);
 El silenci dels anyells (1991);
 Retorn a Howards End (1991);
 Chaplin (1992);
 Bram Stoker's Dracula (1992);
 El que queda del dia (1993);
 Shadowlands (1993);
 Llegendes de Passi (1994);
 Nixon (1995);
 Surviving Picasso (1996);
 Amistad (1997);
 La mscara del Zorro (1998);
 Meet Joe Black (1998);
 Titus (1999);
 Hannibal (2001);
 Red Dragon (2002);
 The human stain (2003);

Principals guardons.
Oscars:
 El silenci dels anyells (1992, Millor actor, premiat);
 El que queda del dia (1994, Millor actor, nominat);
 Nixon (1996, Millor actor, nominat);
 Amistad (1998, Millor actor secundari, nominat);

Festival Internacional de cinema de Sant Sebasti;
 Premi Donstia a una carrera cinematogrfica (1998);


 Enllaos externs .

 ;
 Anthony Hopkins a Internet Broadway Database;
 Anthony Hopkins a TCM Movie Database;
 ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141287" title="Roger Martin du Gard" nonfiltered="1994" processed="1979" dbindex="57749">

Roger Martin Du Gard ( Neully-sud-Seine, Frana 1881 - Bellme 1958 ) fou un novellista francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1937.

Biografia.
Va nixer el 23 de mar de 1881 a la cituat de Neully-sud-Seine, poblaci situada al departament francs dels Alts del Sena, en una famlia acomodada d'advocats i magistrats. De vocaci literria preco va ser conscient d'ella desprs de llegir la novella de Lev Nikolievitx Tolstoi, Guerra i Pau. Per intentar consolidar la seva vocaci de novellista inici estudis de Lletres, per no aconsegu llicenciar-se. Es present llavors a l'oposici de lcole des Chartes, i va obtenir la plaa d'arxiver-palegraf, amb una tesi sobre l'abadia de Jumiges. 

Mor el 22 d'agost de 1958 a la ciutat de Bellme, poblaci situada al departament d'Orne.

Obra literria.
El 1908 public la seva primera novella Devenir (" Esdevenir"). Desprs de la publicaci l'any 1913 de Jean Barois, en la qual Martin du Gard aborda el cas Dreyfus el permet relacionar-se amb Andr Gide i Jacques Copeau. 

Desprs de la seva participaci com a soldat en la Primera Guerra Mundial comen la redacci de la que seria la seva obra magna: la saga de Les Thibault. En aquesta obra no vol mostrar res, no jutja ni condemna, mostra de manera fragmentria l'evoluci de la religi contempornia, com el fet de la separaci entre l'Esglsia i l'Estat Francs l'any 1905. 

L'any 1937 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'energia i veritat artstica amb les quals ha representat el conflicte hum tan b com alguns aspectes fonamentals de la vida contempornia en la seva novella-saga "Les Thibault". A partir d'aquest moment la seva obra deixa de ser considerada rellevant per part de la crtica, fins que Albert Camus la torn a reivindicar al cap d'unes dcades. 

Passar la major part de la Segona Guerra Mundial a la ciutat de Nia. All comenar a elaborar una novella que romandr inconclusa Le Lieutenant-colonel de Maumort ("El diari del coronel de Maumort"), que es publicar a ttol pstum el 1983.

Obra publicada.


Novelles.
1908: Devenir;
1909: L'Une de Nous;
1913: Jean Barois;
1922: Les Thibault : Le Cahier gris;
1922: Les Thibault : Le Pnitencier;
1923: Les Thibault : La Belle Saison;
1928: Les Thibault : La Consultation;
1928: Les Thibault : La Sorellina;
1929: Les Thibault : La Mort du pre;
1933: Vieille France;
1936: Les Thibault : Thibault, L't 1914;
1940: Les Thibault : Thibault, l'pilogue;

Assaigs.
1909: L'Une de Nous;
1933: Vieille France;
1968: Correspondance avec Andr Gide, obra pstuma;
1983: Le Lieutenant-colonel de Maumort, obra pstuma;

Teatre.
1920: Le Testament du pre Leleu;
1928: La Gonfle;
1932: Un Taciturne;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1937;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141290" title="Paul Callistus Sereno" nonfiltered="1995" processed="1980" dbindex="57750">
Paul Callistus Sereno (nascut l'11 d'octubre de 1957) s un paleontleg estatunitenc que ha descobert diverses espcies de dinosaures en diversos continents. Ha conduit excavacions en emplaaments de Monglia interior, Argentina, Marroc i Nger. s professor a l'Universitat de Chicago i un "explorador-en-residncia" de National Geographic. s fill d'un carter i va crixer a Naperville, Illinois.

El ms ampli descobriment publicat de Sereno s l'espcimen gaireb complet del Sarcosuchus imperator (popularment conegut com SuperCroc) a Gadoufaoua, en el desert de Tenere de Nger. Altres troballes inclouen a lEoraptor, Jobaria, Deltadromeus, el primer bon crani de Carcharodontosaurus, Afrovenator, Suchomimus i el pterosaure afric.

Enllaos externs.
Website de Paul Sereno ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141294" title="Pearl S. Buck" nonfiltered="1996" processed="1981" dbindex="57751">


Pearl Comfort Sydenstricker, que adopt el nom de Pearl Sydenstricker Buck i s coneguda popularment com a Pearl S. Bruck, ( Hillsboro, EUA 1892 - Dansby 1973 ) fou una escriptora nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1938.

Biografia. 
Va nixer el 26 de juny de 1892 a la ciutat de Hillsboro, poblaci situada a l'estat nord-americ de Virgnia de l'Oest. Va passar la meitat de la seva vida a la Xina, on la van dur els seus pares missioners amb tres mesos d'edat i on va viure uns quaranta anys. El 1910 va retornar als Estats Units d'Amrica per estudiar al Randolph College, on es gradu el 1914. Aquell mateix any retorn a la Xina, on es va casar amb John Lossing Buck el 13 de maig de 1917 i del qual adopt el seu cognom. La famlia es trasllad a Nanjing, on Pearl fou professora de literatura anglesa a la Universitat de Nanking. El 1926 abandonaren la Xina per retornar als Estats Units, on realitz un postgrau a la Universitat de Cornell.

Pearl S. Buck mor el 6 de mar de 1973 a la ciutat de Danby, situada a l'estat de Vermont.

Obra literria.
L'any 1930 inici la seva obra literria amb la publicaci de la novella East Wind-West Wind, a la qual segu The Good Earth, que la feu guanyadora del Premi Pulitzer, i que la convert en una de les escriptores de moda del moment.

El seu bilingisme li va fer sentir de forma especialment profunda la relaci orient-occident, que ha quedat reflectida en gran part de les seves obres. Aix mateix va tractar des d'un principi qestions feministes que desprs marcarien la seva vida amb la realitzaci de tasques d'acord amb els seus ideals, la publicaci de la revista Asia i culminant amb la Fundaci que duu el seu nom. 

L'any 1938 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per les seves riques i piques descripcions de la vida camperola a la Xina i per a les seves obres mestres biogrfiques.

Obra seleccionada.


Novelles.
1922: East Wind-West Wind ;
1931: The Good Earth, Premi Pulitzer;
1931: The Young Revolutionist ;
1932: Sons;
1933: The First Wife;
1934: The Mother;
1938: This Proud Heart;
1939: The Patriot;
1940: Other Gods;
1942: Dragon Seed;
1943: The Promise;
1946: Pavilion of Women;
1948: Portrait of a Marriage;
1952: The Hidden Flower;
1957: Letter from Peking;
1963: The Living Reed;
1964: Death in the Castle;
1969: The three daughters of madame Liang;


Biografies.
1936: The Exile;
1936: Fighting Angel;
1954: My Several Worlds, autobiografia;
1962: A Bridge For Passing, autobiografia;

No-Ficci.
1970: China as I See It;
1971: The Story Bible;
1972: Pearl S. Buck's Oriental Cookbook;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1938;
  Fundaci Pearl S. Buck;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141298" title="Louise Brown" nonfiltered="1997" processed="1982" dbindex="57752">
Louise Joy Brown (Oldham, 1978) Primer nad del mn en ser concebut per fecundaci in vitro.

Brown va nixer el 25 de juliol de 1978 a la ciutat anglesa d'Oldham sent filla de Lesley i John Brown. Els seus pares havien estat intentant concebre-la durant nou anys, per sense xit a causa del bloqueig de les trompes de Fallopi de Lesley. El 10 de novembre de 1977, Lesley Brown es va sotmetre al tractament a mans dels doctors Patrick Steptoe i Robert Edwards.

Paradoxalment, tot i que els Brown sabien que el procediment era experimental, els metges no els van anunciar que mai abans s'havia concebut una criatura mitjanant la fecundaci artifical, provocant una situaci "delictiva" d'amagar informaci al pacient.

Brown va nixer a les 23:47h a l'Hospital General d'Oldham, a travs d'una cesria ja prevista. La criatura va pesar 2'608 kg. en el moment del part. El seu naixement fou gravat en vdeo. T una germana, Natalie, tamb concebuda a travs de fecundaci in vitro.

Actualment, forma part de la plantilla de treballadors de correus. Prviament havia estat infermera en una llar d'infants d'un centre de protecci de menors a Bristol.

Brown es va casar amb Wesley Mullinder el 4 de setembre de 2004. El 20 de desembre de 2006 va donar a llum a un nen, desprs d'intentar quedar embarassada durant sis mesos. El nen va nixer a travs de sistemes naturals. Cameron John Mullinder naixia a Bristol, pesant poc menys de 2'721 kg.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141301" title="Protobasc" nonfiltered="1998" processed="1983" dbindex="57753">

El protobasc s la reconstrucci de l'antecessor directe de la llengua basca, tal com podria haver estat hipotticament parlat entre el segle V aC i el comenament de l'era cristiana, en les rees circumpirenenca i cantbrica. Consisteix en un estat de la llengua anterior a la influncia del llat i als textos escrits. 

 Filiaci .
Ats que no es coneix fins al moment cap altra llengua prxima a l'idioma basc, les hiptesis sobre el protobasc es desenvolupen per mitj de la tcnica lingstica de la reconstrucci interna. En aquest mbit, els treballs ms importants els devem als lingistes Henri Gavel, Luis Michelena (Fontica histrica vasca), Alfonso Irigoyen, Michel Morvan, etc., i ms recentment Joseba Lakarra, Joaqun Gorrochategui i Ricardo Gmez. Michelena i Lakarra s'ocupen de diferents estats de llengua del protobasc: l'estudi de Michelena es refereix a la llengua anterior a l'arribada dels romans, i el de Lakarra, la llengua anterior a l'arribada dels celtes. Per a la reconstrucci de les etimologies protobasques originals tots els lingistes ten en compte la informaci que proporcionen: 
 els testimoniatges aquitans;
 els textos arcaics  ;
 la onomstica de l'actual i anterior rea bascoparlant: toponmia, antroponmia, hidronmia, etc. ;
 la comparaci entre els dialectes bascos: labort, bisca, alabs, guipusco, alt-navarrs, baix-navarrs, sulet i roncals (alguns extingits per la majoria vius) ;
 la literatura basca (que comena en el segle XVI);
Val a dir que alguns autors han plantejat la possibilitat que el basc fos les restes de l'antigua llengua ibrica, parlada pels ibers. La hiptesi iberobasca, per, ha estat rebutjada posteriorment.

 Fonologia . 
Martinet va ser el primer que es va aproximar amb xit al sistema fonolgic del protobasc. En l'interior de paraula en els prstecs del llat, el tret sonor de les explosives es mantenia, per en comenament de paraula no succea aix i tots resultaven sempre  (per exemple, pacem >"bake"). S'havia proposat que en basc aquesta diferncia noms succeia en l'interior de la paraula, per no semblaria normal entre les llenges del mn. Martinet va portar al debat el sistema de les explosives del dans, que el tret no s  sin , o sigui, un fonema t una realitzaci ms forta i altra ms feble. A part d'aix, cadascun t una pronunciaci diferent depenent de la seva posici forta (en comenament de paraula) o feble (entre vocals). Les sonores llatines se suplien amb un o altre segons la seva posici. Luis Michelena va acceptar aquesta hiptesi i, a ms, la va ampliar a tot el sistema. Aix, al costat dels parells de sibilantes africades (fortes) i fricatives (lenes), i a ms del format per les vibrants, va proposar les formes fortes (/N/ i /L/) de /n/ i /l/. El fonema /N/ explica perqu la nasal geminada (escrita nn) del llat es mant com /n/ en el basc actual i la nasal simple del llat ha desaparegut. De la mateixa manera, les /L/ avui es conserven com /l/ i les quals eren /l/ avui sn /r/ simples. Aquests processos de lenicin sembla que van succeir durant l'Edat Mitjana. A ms d'aix, Michelena va excloure la /m/ del sistema, perqu era un so secundari (gaireb sempre est en lloc d'una /b/ influda per la proximitat d'una /n/), va excloure tamb el fonema /p/ perqu apareixia en distribuci complementria, i els fonemes palatals els va considerar com expressius. Segons aix, Michelena va proposar aquest sistema que Lakarra tamb accepta: 





 Arrel sillbica .
Joseba Lakarra proposa el model sillbic CVC per al protobasc ms antic o preprotobasc, com es pot deduir de les paraules d'antiga herncia basca, retirant el model CVCV proposat amb anterioritat. Michelena per contra havia proposat (C)V(W)(R)(S)(T), per en opini de Lakarra el model s massa extens, i a ms totes les posicions no es compleixen en cap paraula. En basc d'avui tenim encara paraules d'aquest model, per exemple "lur" 'terra', "zur" 'fusta' o "gar" 'flama'. En qualsevol cas, aquestes arrels sillbiques tenien limitacions que apareixen en la part de la fonologia.

 Morfosintaxi . 
No contar amb textos escrits dificulta molt conixer la morfosintaxi del protobasc. Tot i aix, les caracterstiques dels verbs sinttics van donar peu a Ricardo Gmez a proposar que en comptes de l'actual ordre SOV el basc hauria tingut un ordre VSO. Un altre indici seria tenir tancada la categoria adjectiu, emprant participis, prstecs o oracions de relatiu tots a la dreta del nom, al lloc que avui apareix l'adjectiu. 

 Mitjans per a la formaci de paraules .
En una poca ms tardana les citades arrels CVC van desenvolupar la capacitat de rebre prefixos (no com en l'actual basc) i d'aquesta poca sn les paraules amb CV-CVC ("lagun", "mehar" <*benar).

 Vocabulari .
Model de Joseba Lakarra de veus monosllabes reduplicadae a l'esquerra en el preprotobasc:



Exemples de Luis Michelena de termes del protobasc.



Vegeu tamb.
Llengua aquitana;
 Enllaos externs .
  Joseba Lakarra (1998), Hizkuntzalaritza konparatua eta aitzineuskararen erroa, Uztaro 25, 47-110;
  Joseba Lakarra (1999), N-De-N, Uztaro 31, 15-84;
  Joseba Lakarra (2006), "Protovasco, munda y otros: Reconstruccin interna y tipologa holstica diacrnica", in "Oihenart. Cuadernos de Lengua y Literatura", I Jornades de Llingstica Basco-Romnica, Eusko Ikaskuntza, Sant Sebasti;
  Ricardo Gmez, "De re etymologica: vasc. -(r)antz  hacia ", UPV-EHU /  Julio Urkixo  Euskal Filologia Mintegia;

 Bibliografia.
  Morvan, Michel, Les origines linguistiques du basque, Presses Universitaires de Bordeaux, 1996.ISBN 2-86781-182-1;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141303" title="Drac de Montorns del Valls" nonfiltered="1999" processed="1984" dbindex="57754">

El drac de Montorns del Valls neix l'any 1994 dins la colla de Diables de Montorns, tot i que el drac t colla prpia anomenada colla draconaire de Montorns. El drac anomenat Ceballot t 11 punts de foc repartits a boca, ales i cua, a ms d'un punt per pots de fum, es autoportat per una persona i poseeix encesa elctrica, les sortides mes destacades de la colla del drac de Montorns son a Itlia, Sussa,Lausana,Marsella, Celet, Tolosa de Llenguadoc, L'Alguer, Frankfurt per els aplecs internacionals, Mallorca a la trobada de bestiari, Massalfassar per l'apadrinament i agermanament de la colla de diables de Massalfassar i Sevilla per la I mostra de cultura Catalana. En l'any 2008 la colla de drac i diables de Montorns viatjara a Tallinn en motiu de l'aplec internacional de la Sardana 2008 organitzat per ADIFOLK.

La colla del drac de Montorns s una de les colles que mes viatja arreu del mon, haguen participat en varies ocasions a espectacles del grup Xarop de Canya, i viatjan molts cops amb la colla de diables de Montorns del Valls realitzant l'espectacle que rep el nom de a Plaa, Cal dir que ambdues colles tenen un gran reconeixemnt arreu de catalunya i espanya per els seus espectacles de plaa i muntatges pirotcnics.

A l'actualitat la colla del drac i la colla dels diables s'han fusionat anomenant-se colla de Drac i Diables de Montorns del Valls, impulsada per en Ramon Altimira i Gorga, i en l'actualitat presidida per Alex Blanchart.

El drac de Montorns poseeix ball propi anomenat Ball del Drac composat per en Enric Montsant i Dami, noms es balla per la festa major al correfoc el tercer dissabte d setembre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141307" title="The Jesus and Mary Chain" nonfiltered="2000" processed="1985" dbindex="57755">

The Jesus and Mary Chain sn un grup de rock alternatiu escocs que ha girat sempre entorn de la collaboraci musical entre dos germans, Jim Reid i William Reid. Originaris d'East Kilbride a Esccia, han publicat nombrosos lbums, senzills i EP's des de la seva formaci el 1984 fins que se separaren el 1999.

El 22 de gener del 2007 van anunciar que tornaven als escenaris, cosa que van fer per primer cop al Festival de Msica i Arts de Coachella Valley (Califrnia), i el juliol del mateix any a Lisboa i al Festival Summercase a Madrid i Barcelona. Aix mateix s'anunci la preparaci d'un nou lbum.

Discografia.
 Psychocandy - 1985;
 Darklands - 1987;
 Automatic - 1989;
 Honey's Dead - 1992;
 Stoned & Dethroned - 1994;
 Munki - 1998;

Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web oficial;
Fitxa a Allmusic;
April Skies, pgina de fans no oficial;
Some Candy Talking, pgina de discussi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141315" title="Sokaku Takeda" nonfiltered="2001" processed="1986" dbindex="57756">
S kaku Takeda (Aizu Sakashita, 10 d'octubre de 1859- 25 d'abril de 1943) va ser un professor japons d'arts marcials.

A final del segle XIX i comenament del segle XX va popularitzar  el Dait -ry  Aikijutsu.

Un dels seus alumnes mes destacats va ser Morihei Ueshiba, fundador de l'Aikido.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141316" title="douard Manet" nonfiltered="2002" processed="1987" dbindex="57757">
douard Manet (23 de gener de 1832 - 30 d'abril de 1883) fou un clebre pintor francs, un dels iniciadors del impressionisme. 

 

Biografia.
Nascut en el si d'una famlia tradicional, Manet va deixar aviat la carrera naval per dedicar-se a la pintura. La seva carrera artstica va comenar cap a 1850 en l'estudi de Thomas Couture, un pintor en absolut estret de mires com professor. All va estar durant gaireb sis anys i, al mateix temps, va poder copiar en el Louvre quadres de Tiziano, Rembrandt, Velzquez, Goya, Delacroix, Courbet i Daumier, entre d'altres.

De Couture va aprendre que per a ser un gran mestre cal escoltar els ensenyaments dels quals ho han estat en el passat, per exemple, per, per desgrcia, el professor era un antirrealista fantic i convenut. Enfurit per les mofas que Manet feia pel que fa al Premi de Roma, Couture li va dir que mai arribaria a ser altra cosa que el Thodore Rousseau de la seva poca. 

Desprs d'aix, Manet va fer la seva prpia sntesi personal de la histria de la pintura i del que podia aprendre veient gravats japonesos. I s que el pintor va ser sempre un estrany eclctic. En aquest sentit, de jove, sense arribar a considerar-se un innovador, Manet si tractava de fer una mica nou: Buscava crear un tipus lliure de composici que estaria, no obstant aix, tan hermticament organitzada en la seva superfcie com els quadres de Velzquez.

 

Des de 1853 fins a 1856 Manet es va dedicar a viatjar per Itlia, els Pasos Baixos, Alemanya i ustria, copiant als grans mestres. 

En 1859 va presentar per primera vegada al Sal el seu Bevedor d'absenta, un quadre que permetia sense problemes endevinar la seva adoraci per Frans Hals, per que va provocar una turbulenta reacci en el pblic i en el jurat, inexplicable sens dubte per a un Manet que durant tota la seva vida l'nica cosa que va buscar va ser l'xit dintre de la respectabilitat. 

En els anys seixanta, no obstant aix, la seva pintura de tema espanyol, tan de moda en aquells dies a Frana, va ser acollida bastant b  i en 1861 el Sal accepta per primera vegada un quadre seu, el Guitarrista espanyol.

En realitat, Manet mai va ser un impressionista en el sentit estricte de la paraula. Per exemple, mai va exposar amb el grup i mai va deixar d'acudir als Salons oficials, encara que li rebutgessin. Els seus objectius no eren compatibles amb els dels impressionistes, per molt que es respectessin mtuament. 

El to general de l'obra de Manet no s el d'un pintor radical del camp nicament preocupat pel mn visual. Ell s un sofisticat habitant de la ciutat, un cavaller que s'ajusta en tot al concepte vuitcentista de dandi: un observador distant, refinat, que contempla des d'una elegant distncia l'espectacle que li envolta. 

Des d'aquest punt de vista, Manet conclou el qual ser, sens dubte, un dels seus quadres ms escandalosos, rebutjat en el Sal de 1863 i exposat en el Sal dels Rebutjats, El dinar campestre. El repte plantejava una realitat contempornia, els banyistes del Sena, i l'escena estava reformulada en el llenguatge dels vells mestres (el quadre est clarament inspirat en la Festa campestre de Giorgione), competint amb ells i, al mateix temps, subratllant les diferncies. 

Les escenes amb el tema de l'oci en el camp estaven ja molt arrelades en l'art occidental i abundaven tant en les illustracions populars com en l'art acadmic, per el quadre de Manet pertany a un ordre distint, desconcertant per l'evident immediatesa amb que s'enfronta a l'espectador.

Aquest quadre va obtenir la repulsa unnime del pblic i la crtica. noms ho van acceptar i van comprendre els seus companys, els joves pintors del moment. El que va escandalitzar no va ser el nu en si, sin la manera de presentaci amb vestimentes modernes i un cos femen vulgar, lluny de la perfecci. 

Els crtics d'avui diuen que amb aquesta actitud es va fer evident la hipocresia moral de l'poca. El crtic Ernest Chesneau (que anys desprs seria el major entusiasta de l'obra de Manet) va escriure el segent: "El senyor Manet tindr talent el dia que aprengui dibuix i perspectiva; tindr gust el dia que renunci als temes que escull amb la intenci de l'escndol... No podem considerar com una obra perfectament casta l'asseure en el bosc, envoltada d'estudiants amb boina i vestit, una jove vestida solament amb l'ombra de les fulles... El senyor Manet vulgues arribar a la celebritat sorprenent als burgesos." 

No obstant aix, malgrat l'aparent unitat del grup, cada figura s una entitat separada, esbalax en la seva prpia actitud o meditaci, de manera que cap tipus de connexi narrativa pot explicar el conjunt. I aquesta sensaci de ruptura fa que el quadre sembli desintegrar-se en una espcie de collage de parts independents que noms per un instant s'agrupen grcies a la seva semblana, prestat, amb l'ordre renaixentista. Per ms escandalosa encara va serOlimpia, pintada en 1863 per no presentada al Sal fins a 1865, on naturalment va ser rebutjada. 

Entre les raons per les quals aquest quadre va resultar xocant no sn les menys importants el fet no noms que s una clara pardia d'una obra renaixentista (La Venus d'Urbino de Tici), sin tamb una flagrant descripci dels hbits sexuals moderns. Manet substitux en ell a una deessa veneciana de l'amor i la bellesa per una refinada prostituta parisenca. Per el que realment va desconcertar als crtics de l'poca s que Manet no la sentimentaliza ni la idealitza, i Olimpia no sembla ni avergonyida ni insatisfeta amb el seu treball. No s una figura extica o pintoresca. s una dona de carn i os, presentada amb una illuminaci enlluernadora i frontal, sobre la qual el pintor mostra un perturbador distanciament que no li permet moralitzar sobre ella. 

Ambdues obres van entusiasmar als pintors ms joves pel que suposaven d'observaci directa de la vida contempornia, per la seva naturalitat i per la seva emancipaci tcnica, i Manet es va convertir aix, gaireb sense voler-lo, en el personatge principal del grup que es reunia en el Caf Guerbois, el bressol del Impressionisme. En 1867, cap a l'poca de la Segona Exposici Universal a Pars, Manet, molt descoratjat per la seva mala rebuda en el Sal oficial, va decidir seguir l'exemple de Courbet uns anys abans i va disposar, amb els seus propis diners, un pavell on va presentar prop de cinquanta obres sense, per descomptat, cap xit pblic. 

s molt probable que el seu amic Zola li ajuds en el prleg del catleg perqu, de fet, per a la seva pintura durant tota la dcada de 1860, Manet va contar amb el suport escrit de Zola des del seu lloc de crtic d'art per a la revista setmanal L'Evenement. Sota aquestes circumstncies Manet va pintar un retrat d'ell en 1867-68, alhora estrany i programtic. 

Cap pintor del grup impressionista ha estat tan discutit com Manet. Per a alguns, va ser el pintor ms pur que hi ha hagut mai, indiferent davant els objectes que pintava, tret d' excuses neutres per a situar un contrast de lnies i ombres. Per a uns altres, va construir simblics criptogrames en els quals tot pot ser desxifrat segons una clau secreta, per intelligible. Per a alguns, Manet va ser el primer pintor genunament modern, que va alliberar a l'art de les seves mimtiques tasques. Per a uns altres, va ser l'ltim gran pintor dels vells mestres, massa arrelat en una multitud de referncies histric-artstiques.

Alguns creuen encara que va ser un pintor de tcnica deficient, completament incapa d'aconseguir una coherncia espacial o compositiva. Uns altres pensen que van ser precisament aquests "defectes" els quals van constituir la seva deliberada contribuci a les drstiques i enormement fructferes transformacions que va introduir en l'estructura pictrica.

Algunes obres destacades.


El dinar campestre, 1862;
Olympia, 1863;
El balc, 1869;
Al caf, 1878;
El bar del Folies Bergre, 1882;

Enllaos externs.


CGFA douard Manet;
Art Gallery - douard Manet;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141333" title="Teatre d'operacions d'frica occidental (Primera Guerra Mundial)" nonfiltered="2003" processed="1988" dbindex="57762">

El teatre d'operacions d'frica occidental fou el conjunt d'operacions de la I Guerra Mundial que es dugueren a terme en territori afric pel control de les colnies alemanyes de Togo i el Camerun.

Ocupaci de Togo.
La colnia alemanya de Togolndia era petita (ocupava el Togo actual i una franja de l'actual Ghana, de mida semblant), tenia unes forces militars molt escasses (uns 500 homes sota el comandament del major von Doering) i estava totalment envoltada per colnies aliades. Tot i aix, malgrat el seu escs valor militar, podia servir de lloc de refugi per a vaixells corsaris alemanys i els governs britnic i francs decidiren ordenar a les seves tropes properes l'ocupaci de la colnia alemanya.

D'aquesta manera, poc desprs d'iniciades les hostilitats, forces britniques procedents de la colnia de Costa d'Or (actual Ghana) i forces franceses de Dahomey (actual Benn) penetraren en territori alemany. Les forces alemanyes no pogueren oposar gaire resistncia i el 6 d'agost els britnics ocupen Lom, mentre que els francesos ocupen Anecho el dia 7. El dia 8 es produeixen alguns enfrontaments a prop d'Agbeluwoe i el dia 22 les tropes alemanyes es reagrupen a l'estaci radiotelegrfica de Kamina que, dsprs de quatre dies de resistncia i negociacions, s destruda pels mateixos alemanys. El 27 d'agost de 1914 Togo quedava definitivament sota ocupaci aliada.

 Ocupaci del Camerun .
La colnia alemanya del Camerun (que, a ms del Camerun actual tamb incloa part dels actuals Nigria, Gabon, Repblica del Congo, Repblica Centreafricana i Txad) comptava amb una guarnici colonial (Schutztruppe) d'uns 1.000 soldats alemanys i uns 3.000 soldats nadius sota el comandament del major Zimmermann. El territori alemany quedava envoltat per territoris sota dominaci aliada: al nord per la colnia britnica de Nigria i al sud i a l'est per l'frica Equatorial Francesa i el Congo Belga. Quan arribaren les notcies de l'inici de les hostilitats, el governador Karl Ebermeier trasllad la seu de govern de Buea a Douala (Kamarunstadt), ms protegida pel riu Camerun.

El 5 d'agost tropes franceses ocuparen el post fronterer de Singa, a l'est del territori, per hagueren de retirar-se poc desprs. Les tropes britniques de Nigria iniciaren les hostilitats a la zona a mitjan agost, penetrant al Camerun en tres columnes diferents i ocupant Nssanakang; nogensmenys, totes elles es veieren obligades a retirar-se, a causa tant de l'oposici i les emboscades alemanyes com del terreny difcil i la manca d'una correcta orientaci. Una nova incursi francesa des del sud, en canvi, aconsegu capturar Kusseri, i una altra incursi franco-belga a comenaments de setembre ocup el port de Limbe. Una vegada assegurada aquesta posici, les forces franco-belgues avanaren cap a la capital colonial, Douala (Kamarunstadt), que amb ajuda de quatre creuers britnics i francesos com a suport d'artilleria, aconseguiren conquerir el 27 de setembre de 1914.

Desprs de la captura de la capital, la resistncia alemanya es localitz a l'interior, al voltant de Yaound. El 8 d'octubre un atac aliat sobre Jabassi s refusat per les tropes alemanyes, per un segon atac el dia 14 aconsegu ocupar la vila.  Durant la resta de l'any i comenaments de 1915, les tropes aliades avanaren lentament cap a Yaound seguint el ferrocarril construt pels alemanys (el 10 de juny ocupen Garua, el 27 Ngaundere) i aconseguiren capturar la ciutat el novembre d'aquell any. La majoria de tropes alemanyes es refugiaren al territori neutral de la colnia espanyola de Guinea Equatorial, tot i que algunes tropes resistiren en posicions fortificades fins al 18 de febrer de 1916, quan les darreres tropes alemanyes es rendeixen a les forces aliades. 

 Notes .




Referncies.
 J. Keegan. World War I;
 F. J. Moberly. Togoland and the Cameroons 1914-1916 (1931);
 D. Stevenson. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin Books, 2005);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141334" title="Llista de compositors valencians de msica per a banda" nonfiltered="2004" processed="1989" dbindex="57763">
Llista de compositors valencians de msica per a banda

En alguns casos, es tracta de compositors nascuts fora del Pas Valenci, per que hi feren  la carrera; s'ha considerat que tant es poden classificar pel lloc de naixena com pel lloc d'adopci. El mateix s'ha fet amb altres msics que nasqueren a terres valencianes, per ms endavant s'establiren fora.





 A .
 Bernat Adam Ferrero (Algemes, 1942);
 Josep Alam Gil (Llria, 1952);
 Josep Alber Francs (Mirra, 1933);
 Joan Alborch Miana (Salem, 1973);
 Enric Alborch Tarras (Castell de Rugat, 1976);
 Rafael Alcaraz Ramis (Muro d'Alcoi, 1924   2002);
 Pau Angls Galindo (Benicarl, 1967);
 Teodor Aparicio Barberan (Enguera, 1967);
 Perfecto Artola Prats (Benassal, 1904   Mlaga, 1992);
 Desiderio Artola Tena (Benassal, 1924);
 Miquel Asins Arb (Barcelona, 1918   Valncia, 1996);

 B .
 Josep Barbera Ferrer;
 Gonal Barrachina Sells (Alcoi, 1869   1916);
 Lloren Belda Juan (Aielo de Malferit, 1972);
 Manuel Bern Garca (Albatera, 1915);
 Agustn Bertomeu Salazar (Rafal, 1929);
 Luis Blanes Arqus (Rubielos de Mora, 1929);
 Gonal Blanes Colomer (Alcoi, 1882   1963);
 Amand Blanquer (Alcoi, 1935   Valncia, 2005);
 Francisco Arturo Bort Ramon (Catarroja, 1963);

 C .
 Joan Enric Canet Todol (Port de Sagunt, 1961);
 Joaquim Llus Ximo Cano Garcia (La Nucia, 1963);
 Joan Cant i Francs (Alcoi, 1856   1908);
 Jose Carbonell Graci (Alcoi, 1890   1957);
 Manuel Carrascosa Garcia (Bunyol, 1911   1997);
 Antonio Carrillos Colomina (Agost, 1942);
 Gregori Casasempere Gisbert (Alcoi, 1958);
 Rafael Casasempere Juan (Alcoi, 1909   1995);
 Manuel Castell Rizo (Agost);
 Vicent Catal Prez (Alcoi, 1892   1974);
 Francesc Cerd Albiana (L'Olleria, 1960   2005);
 Josep Maria Cervera Collado (Bunyol, 1945);
 Jos Mara Cervera Lloret (Alboraig, 1910);
 Carlos Cerver Alemany (Montserrat (Ribera Alta), 1933);
 Ruperto Chap (Villena, 1851   Madrid, 1909);
 Salvador Chuli Hernndez (Catarroja, 1944);
 Xavier Costa Ciscar (Paiporta, 1958);
 Vicent Corts Fernndez (Cocentaina, 1943);
 Francesc Cuesta Gmez (Valncia, 1890   1921);

 D .
 Xavier Darias Pay (Alcoi, 1946);
 Rafael Domnech Pardo (1942);

 E .
 Josep Vicent Egea Insa (Cocentaina, 1961);
 Enrique Escriv Alapont (Cullera, 1931);
 Quintn Esquembre Sez (Villena, 1885   Madrid, 1965);
 Esteban Esteve (Sot de Chera, 1937   Mislata, 2006);
 Rafael Esteve Nicolau (Muro, 1871   1942);
 Francisco Esteve Pastor (Muro, 1916   Valncia, 1989);

 F .
 Josep Fayos Pascual (Valncia, 1871   1931);
 Jos Ferrndiz Fernndez (Cocentaina, 1921);
 Antonio Ferrndiz Montava (Cocentaina, 1920);
 Manuel Ferrando Gonzlez (Cocentaina, 1840   1908);
 Ferrer Ferran (Valncia, 1966);
 Josep Maria Ferrero Pastor (Ontinyent, 1926   1987);
 Daniel Ferrero Silvaje (Ontinyent, 1965);
 Antonio Frriz Muoz (Villena, 1932);
 Pedro Joaqun Francs Sanjun (Beneixama, 1951);

 G .
 Josep Gabald Bel (Vinars, 1818   Madrid, 1870);
 Ramon Garcia i Soler (Atzeneta d'Albaida, 1971);
 Ignacio Garcia Vidal (Cocentaina, 1979);
 Rafael Garrigs Garcia (Enguera, 1966);
 Joaquim Geric Trilla (Alcsser, 1962);
 Rafael Giner Estruch (Vilallonga, 1912);
 Salvador Giner i Vidal (Valncia, 1832   1911);
 Juan Gonzalo Gmez Deval (Benisan, 1955);
 Jos Salvador Gonzlez Moreno (L'Alqueria de la Comtessa, 1961);
 Enrique Gosp Martnez (Benifai, 1943);
 Miguel ngel Grau Sapia (Cullera, 1946);
 Francisco Grau Vegara (Bigastre, 1947);

 H .
 Enrique Hernandis Martnez (Crcer, 1977);

 I .
 Miquel ngel Ibiza Zaragoz (Pedreguer);
 Josep Insa Martnez (Cocentaina, 1924);
 Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890   1951);

 J .
 Alfredo Javaloyes Lpez (Elx, 1865   1944);
 Francisco Jord Biosca (Font de la Figuera, 1930);
 Josep Jord Valor (Alcoi, 1839   1918);
 Enrique Juan Mern (Alcoi, 1848   1902);

 L .
 Juli Laporta Helln (Alcoi, 1870   1928);
 Manuel Lillo Torregrossa (Sant Vicent del Raspeig, 1940);
 Rafael Lled Garcia (Cocentaina, 1947);
 Eduard Lpez-Chvarri i Marco (Valncia, 1871   1970);

 M .
 Leopold Magenti (Alberic, 1896   Valncia, 1969);
 Vicent Mart Ferrer (Villalonga, 1972);
 Francisco Jos Martnez Gallego (Sant Antoni de Requena);
 Pascual Martnez Martnez (Alcsser, 1965);
 Rafael Martnez Valls (Ontinyent, 1868   Barcelona, 1946);
 Manuel Mas Devesa (Alacant, 1972);
 Ramon Mas Lpez (Crevillent, 1930);
 Juan Vicente Mas Quiles (Llria, 1921);
 Miguel ngel Mateu (Valncia, 1950);
 Lloren Mendoza i Ruiz (Paiporta, 1964);
 Joan Baptista Meseguer Llopis (Alberic);
 Jos Mira Berenguer (Benidorm, 1987);
 Jos Francisco Molina Prez (Cocentaina, 1947);
 Eduard Montesinos Comas (Valncia, 1945);
 Josep Moreno i Gans (Algemes, 1897   Muxa La Corunya, 1976);
 Rafael Mullor Grau (Alcoi, 1962);
 Josep ngel Murillo Arce (1961);

 O .
 Toms Olcina Ribes (Gorga, 1943);
 Ricard Olmos Canet (Massamagrell, 1905);

 P .
 Antonio Palanca Masi (Sagunt, 1870   1933);
 Julin Palanca Masi (Sagunt, 1883   1964);
 Manuel Palau (Alfara del Patriarca, 1893   Valncia, 1967);
 Gustau Pascual Falc (Cocentaina, 1909   Valncia, 1946);
 Josep Rafael Pascual Vilaplana (Muro d'Alcoi, 1971);
 Ramon Pastor Gimeno (Valncia, 1956);
 Carlos Pellicer Andrs (Benignim, 1971);
 Manuel Penella (Valncia, 1880   Cuernavaca, 1939);
 Josep Prez Albinyana (Altea);
 Jos Prez Ballester (Novetl, 1905   Utiel, 1988);
 Pascual Prez Chov (Carlet, 1889   Alginet, 1953);
 Francisco Prez Devesa (Altea);
 Camil Prez Laporta (Alcoi, 1852   1917);
 Enrique Prez Margarit (Cocentaina, 1885   );
 Camil Prez Monllor (Alcoi, 1877   1947);
 Evarist Prez Monllor (Alcoi, 1880   1930);
 Aureli Prez Perell (Bunyol, 1928);
 Juan Prez Ribas (Montroi, 1931);
 Antoni Prez Verd (Alcoi, 1875   1932);
 Josep Prez Vilaplana (Cocentaina, 1929   1998);
 Francisco Peris Badenes (Paterna, 1919);
 Miquel Pic Biosca (Cocentaina, 1921   1997);
 Joan Pons i Server (Atzvia, 1941);
 Mariano Puig Yago (Torrent, 1898   Alcsser, 1978);

 Q .
 Santiago Quinto Serna (Albatera, 1971);

 R .
 Santiago Reig Pascual (Cocentaina, 1921);
 Jaume Francesc Jimmy Ripoll Martins (Altea);
 Joaqun Rodrigo Vidre (Sagunt, 1901   Madrid, 1999);
 Mario Roig Vila (Albaida);
 Francisco Jos Rovira Peret (Benidorm, 1977);

 S .
 Ildefonso San Cristbal i Frriz (1945);
 Pablo Snchez Torrella (Paterna, 1940);
 Joaqun Sanchs Miralles;
 Bernab Sanchs Sanz (Alaqus, 1943);
 Vicent Sanchs Sanz (Alaqus, 1939);
 Antonio Sanflix Porta (Valncia, 1947);
 Llus Sanjaime Meseguer (Montroi, 1944);
 Jos Joaqun Sanjuan Ferrero (Alacant, 1974);
 Juan Francisco Sanjuan Rodrigo (Muro d'Alcoi, 1976);
 Vicente Juan Sanoguera Rubio (1965);
 Just Sansalvador Corts (Cocentaina, 1900   Algesires, 1980);
 Joaquim Sansalvador Molt (Cocentaina, 1928   1999);
 Josep Sanz i Biosca (Ontinyent);
 Enrique Sanz Burguete (Valncia, 1957);
 Miquel ngel Sarri Nadal (Ontinyent, 1964);
 Salvador Sebasti Lpez (Borriana, 1972);
 Josep Robert Sells i Camps (Cocentaina, 1962);
 Antonio Sendra Cebolla (Llaur);
 Llus Serrano Alarcon (Valncia, 1972);
 Josep Serrano (Sueca, 1873   Madrid, 1941);
 Pere Sosa Lpez (Requena, 1887   1953);
 Josep Suer Oriola (Puig de Santa Maria, 1964);

 T .
 Rafael Talens Pell (Cullera, 1933);
 Francesc Tamarit Fayos (Riola, 1941);
 Vicente Toms Catal (Cocentaina, 1912   2002);
 Llus Torregrosa Garcia (Alacant, 1871   Madrid, 1960);
 Enrique Torr Insa (Cocentaina, 1923   2005);
 Gaspar ngel Tortosa Urrea (Villena, 1966);

 V .
 Andrs Valero Castells (Silla, 1973);
 Francisco Jos Valero Castells (Silla, 1970);
 Josep Maria Valls Satorres (Alcoi, 1945);
 Francisco Valor Llorens (Cocentaina, 1979);
 Vicent Victoria Valls (Alcoi, 1846   ?);
 scar Vicent Vidal i Belda (Aielo de Malferit, 1971);
 Miguel Villar Gonzlez (Sagunt, 1913);

 Z .
 Francisco Zacars Fort (Albal, 1962);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141342" title="Teatre d'operacions d'frica occidental" nonfiltered="2005" processed="1990" dbindex="57766">

Histria:
Teatre d'operacions d'frica occidental (Primera Guerra Mundial);
Teatre d'operacions d'frica occidental (Segona Guerra Mundial);

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141355" title="Maria de Rssia (duquessa de Beauharnais)" nonfiltered="2006" processed="1991" dbindex="57777">

Maria de Rssia, duquessa de Leuchtenberg (Pavlovsk 1819 - Sant Petersburg 1876). Gran duquessa de Rssia amb el tractament d'altesa imperial que esdevingu duquessa de Leuchtenberg al casar-se amb el duc Maximili de Leuchtenberg.

Orgens familiars.
Nascuda a Pavlovsk el dia 18 d'agost de 1819 essent filla del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. Maria era nta per via paterna del tsar Pau I de Rssia i la duquessa Sofia de Wrttemberg; mentre que per via materna era nta del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

Npcies i descendents.
El dia 2 de juliol de 1839 contragu matrimoni a Sant Petersburg amb el duc Maximili de Leuchtenberg, fill del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. 

El matrimoni no estigu exempte de polmica. D'una banda, entre Maria i Maximili existia una important diferncia social ja que mentre Maria era filla del tsar de Rssia i altesa imperial per propi dret, Maximili era membre d'una branca secundria de la famlia reial bavaresa amb el simple tractament d'altesa serenssima. I de l'altra, mentre Maximili era catlic, Maria era ortodoxa. A diferncia d'all que hom pot pensar, els impediments ms importants foren els posats per la mare de Maximili, la princesa Augusta de Baviera, que no acceptava que el seu fill esdevingus ortodox. A ms a ms, cal tenir en compte que Maximili era per naixement un Beauharnais i per tant pertanyent a la famlia imperial francesa (Els Bonaparte) cosa que disgustava profundament al tsar. 

Malgrat tot, l'amor en qu caigueren Maximili i Maria fou tal que la gran duquessa Olga de Rssia escrigu al seu diari personal: En quatre dies fou clar que en Max i la Maria eren un per l'altre. 

La parella s'establi al Palau Mariinsky de Sant Petersburg. Tant Maximili com Maria eren uns grans apassionats de l'art i el colleccionisme. Aviat aconseguiren amassar una important collecci i en honor a aquest fet, Maximili fou nomenat President de l'Acadmia de les Arts.

L'1 de novembre de 1852 moria a Sant Petersburg el duc Maximili. Maria es cas de nou el 1854 amb el comte Griogori Stroganov. El fet que fos una uni morgantica fu que s'hagus de mantenir en secret fins a la mort del pare de Maria, el tsar Nicolau I de Rssia. Fruit d'aquesta uni, la gran duquessa Olga de Rssia escrigu al seu diari personal: Sense cap mena de dubte ella s la que t ms talent d'entre tots els meus germans; ara b, tamb s la que t menys desenvolupat el sentit del deure.

L'any 1862 adquir la Villa Quarto de Florncia on s'install. La villa havia estat de Jeroni Bonaparte. A Florncia es dedic a visitar colleccions pbliques i privades d'art i adquirir una gran quantitat de peces que serv per redecorar les seves residncies a Rssia.

El dia 21 de febrer de 1876 mor a Sant Petersburg a l'edat de 56 anys. A la seva mort, la seva important collecci d'art fou dividida entre els seus descendents i l'any 1913 s'establ un llegat que port el seu nom: Llegat de la Gran duquessa Maria Nikolaievna. Amb la revoluci russa la collecci fou dispersada pel mn i actualment podem trobar peces a Viena, als Estats Units, a Moscou i a Sant Petersburg.

 SAI la princesa Alexandra de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1840 i morta el 1843.

 SAI la princesa Maria Romanovsky, nada a Sant Petersburg el 1841 i morta a Karlsruhe el 1914. Es cas a Sant Petersburg el 1863 amb el prncep Guillem de Baden.

 SAS el duc Nicolau de Leuchtenberg, nat a Sergeievskoie el 1843 i mort a Pars el 1891. ;

 SAI la princesa Eugnia Romanovsky, nada a Sant Petersburg el 1845 i morta a Biarritz el 1925. Es cas a Sant Petersburg el 1868 amb el duc Alexandre d'Oldenburg.

 SAS el prncep Eugeni de Leuchtenberg, nat a Sant Petersburg el 1847 i mort a Sant Petersburg el 1901 . Es cas a Florncia amb Daria Opotchinina, creada comtessa de Beauharnais i en segones npcies a Peterhof amb Zinaida Skobeleva, creada comtessa de Beauharnais i duquessa de Leuchtenberg.

 SAI el prncep Sergi Romanovsky, nat a Sant Petersburg el 1849 i mort en acci a Rustchuk el 1877.

 SAS el duc Jordi de Leuchtenberg, nat a Sant Petersburg el 1852 i mort a Pars el 1912. Es cas a Stuttgart el 1879 amb la duquessa Teresa d'Oldenburg i posteriorment, el 1889 a Peterhof amb la princesa Anastsia de Montenegro.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141358" title="Edward Daly" nonfiltered="2007" processed="1992" dbindex="57778">

Edward "Ned" Daly (28 de febrer, 1891   4 de maig, 1916) fou comandant del primer Batall de Dubln durant l'Aixecament de Pasqua de 1916. Era l'home ms jove amb rang militar i un dels ms joves executats pels fets. 

Va nixer a Limerick i era el germ petit de Kathleen Clarke, esposa de Thomas J. Clarke, i membre actiu de la Germandat Republicana Irlandesa. El seu oncle fou John Daly, un prominent feni que va prendre part en la rebelli irlandesa de 1867.

El batall de Daly, estacionat a Four Courts i a les rees al nord i est del centre de Dubln, va patir la lluita ms intensa de la revolta. Va rendir el seu batall el 29 d'abril. En el judici va allegar que noms complia ordes, per fou condemnat a mort i afusellat el 4 de maig de 1916, a l'edat de 25 anys.

Els homes del seu batall afirmaren que era un bon comandant. Aquesta opini tamb era compartida per un oficial britnica capturat pel batall de Daly. 


 Enllaos externs .
 Lpida d'Edward Daly ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141360" title="Carlos Fuentes" nonfiltered="2008" processed="1993" dbindex="57779">


 Carlos Fuentes Macas Advocat i escriptor Mxica;
 Carles Fuentes Presentador de Televisi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141363" title="Kitesurf" nonfiltered="2009" processed="1994" dbindex="57780">

El kite surfing o kite surf, tamb conegut com kiteboarding, i alguns cops a Europa com flysurfing, s una modalitat de navegaci que consisteix en l s d'un estel de tracci (kite, de l angls), que est subjecta a l'esportista (kiter) per 4 o 5 (rara vegada dues) lnies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra i se subjecten al cos mitjanant un arns, permetent lliscar sobre l'aigua mitjanant una taula dissenyada a tal efecte.

L'equip bsic de kitesurf es composa de: 
 Estel;
 Barra de direcci;
 Arns;
 Taula;

I opcionalment pot incloure elements de seguretat i confort com: 
 Casc;
 Armilla (de flotaci o contra impactes);
 Neopr i escarpins ;

 Iniciaci .

Per a comenar amb aquest esport els experts recomanen fer un curs d'iniciaci on ensenyen un primer contacte amb el material, i ja que es tracta d'un esport de risc, s necessari almenys unes normes bsiques de seguretat i procediments de rescat que permetran resoldre situacions de trencament de material, caiguda de l'estel, etc. Aquest esport en mans inexpertes pot ser perills, per ben practicat s un esport molt emocionant que desborda adrenalina.

En un curs d'iniciaci, normalment hi ha una part terica de seguretat, finestra de vol, etc. i un altre part prctica, que comena a la sorra amb un estel d'iniciaci, on es pren contacte amb la fora de l'estel en les diferents posicions de la finestra de vol i el seu comportament en funci de la velocitat. Procediment per a pujar i baixar i solta de l'estel. Es passa posteriorment a l'aigua i es practica el "bodydrag", desplaament en l'aigua sense la taula. Aquesta tcnica permet recuperar la taula a l'aigua, desprs es practica el "waterstart" o sortida amb la taula des de l'aigua.

 Seguretat .
No es practica el kite amb vent de terra (el vent t'allunya de la platja). Existeixen llocs especfics on amb vent de terra es pot navegar, com s el llevant en la platja de Valdevaqueros a Tarifa (Cadis).

L'equip bsic cont diferents elements de seguretat. El tndem estel-barra s el que ms elements cont. En cas que bufi un vent massa fort amb el qual l'estel es pugui descontrolar i ens pugui arrossegar, la uni a l arns anomenada chickenloop t una anella de seguretat que permet soltar l'estel del cos. s noms llavors quan actua la cinquena lnia, opcional, que evita que l'estel s'allunyi i s'extravi. 
Com hem dit al principi, a travs de la barra passen unes lnies, donant un marge perqu la barra pugui apropar-se ms al cos o allunyar-se. Aquesta acci influeix lleugerament en l'estel fent-lo ms o menys sensible al vent (captant ms o menys vent), s de per si una mesura de seguretat, ja que es pot regular l'estel quan vnen ratxes fortes de vent. Els estels de dues lnies no tenen aquest sistema, avui dia imprescindible (per aix estan en dess).
Finalment est la constituci de l'estel, que varia entre marques i models i el seu disseny pot aportar elements de seguretat.

En aquest esport, s'est innovant en seguretat, disseny i prestacions i donada la seva curta vida, cada any s'introdueixen nous elements.

 Comenaments .

Encara que la prctica d'aquest esport de manera estesa s molt recent, es t coneixement que des de molt antic a China  Indonesia s'usaven estels per a arrossegar petites embarcacions. No s no obstant aix fins el 1977 quan Gijsbertus Adrianus Panhuise patenta un sistema de navegaci sobre una taula de surf traccionada per una espcie de paracaigudes, convertint-se aix en el pare d'aquest esport. A Indonsia s una cultura i un art, els dissenys sn amplis i variats, en aquestes zones s on es troba la indstria de kiteboarding. Tamb s un gran lloc per a entrenar i desenvolupar el material, aix al costat de la m d'obra barata i el desenvolupament industrial d'aquesta zona la situa com pionera quant al desenvolupament del Kiteboarding. Marques de renom com North Kiteboarding la utilitzen com seu central.

Habitualment, el primer pas del kitesurfing s volar l'estel en una posici neutral, en la qual l'estel est directament sobre el cap, de manera que l'estel no llena ms que del pes del cos d'un mateix.

L'espanyola Gisela Pulido ha aconseguit, amb tal noms 12 anys, sser per tercera vegada campiona del mn de la modalitat en el Kiteboard Pro World Tour femen.



 Enllaos externs .

  SpainKiters.com, Frum Oficial de Kitesurfing a Espanya;
  Forokiters.com, Frum Kitesurfing de tota Espanya.
  Kitesurf.es Kitesurf Brasil;
  Pro Kite Spain, Pgina dedicada al kite en general.
  KANELAKITES.COM, Portal de Kitesurf. Isla Canela (Huelva) Espanya.
  KITEBOARDING CHILE, Comunitat de kiteboarders a Xile.
  KITEGEN, Kiteboarding School North of Spain;
  Escola de kite a Tarifa, Espanya, ;
 KiteSpot.gr - Greek kitesurfing locations, news, gallery and forum.
 KITEROCK, KITEBOARDING MAGAZINE;
 KI7E.com french world kite;
 Kite en RadikalBoard.com;
 K-B.comMUNITY Blog de Kitesurf: viatges, articles, tests, fotos, vdeos...
 FeralCell.com Independent WIKI dels kitesurfers pels kitesurfers.
 BIG AIR Kitesurfing EU kitesurfshop selling Airush and Pat Love;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141365" title="Lucrezia Bori" nonfiltered="2010" processed="1995" dbindex="57781">

Lucrezia Bori o Lucrcia Borja (Valncia, 24 de desembre de 1887   Nova York, 14 de maig de 1960) va ser una clebre cantant valenciana d'pera, una soprano lrica. El seu nom era Lucrecia Borja i Gonzlez de Riancho per va actuar amb el pseudnim de Lucrezia Bori.

Passa la infantesa a Borriana (Plana Baixa) i estudia cant a Valncia. Perfecciona a Itlia on va canviar el cognom valenci-catal de Borja pel de Bori, perqu la llegenda negra dels Borja (famlia de Gandia que va comptar amb dos papes: Calixt III i Alexandre VI) podia perjudicar-ne la carrera artstica. No est documentada la descendncia dels Borja de Gandia i l'altra hiptesi s que el cognom provingus d'una famlia vinguda des de l'illa de Malta.

A Valncia va participar en un concert benfic al principi de la seua carrera.
Se'n va a Itlia on estudia a Mil amb M. Vidal. El 1908 debuta oficialment al Teatro Adriano de Roma, amb Carmen en el paper de Micaela.

El 1910 canta en el San Carlo de Npols, al costat d'Enrico Caruso i Pasquale Amato en Manon Lescaut i Madama Butterfly.
A la temporada segent debuta a la Scala de Mil amb Carolina en Il matrimonio segreto de Domenico Cimarosa, i estrena El cavaller de la rosa de Richard Strauss amb el paper d'Octavian. Encara a Mil interpretar Il matrimonio segreto, Les alegres comares de Windsor i Falstaff, entre altres peres.
L'any 1910, a Pars, canta Manon Lescaut amb Caruso.

El 9 de juny de 1910 arriba al Metropolitan de Nova York, amb Manon Lescaut. En aquesta sala interpretaria ms de sis-centes representacions de vint-i-vuit peres diferents.
Des del 1911 al 1914 actua ms de cinquanta vegades al Teatre Coln de Buenos Aires.
El 1912 actua a Cuba.

El 1912, al Metropolitan Opera House de Nova York, torna a interpretar Manon Lescaut amb Caruso. Triomfa durant quatre temporades fins que el 1915 li descobreixen nduls a les cordes vocals. L'operen cirurgians recomanats per Caruso. Passa quatre anys sense parlar i torna a l'escena l'any 1919 a Montecarlo en el paper de Mim de La Bohme. Desprs de l xit torna al Metropolitan de Nova York el 1921 en el paper de Mim. El 1921 va tornar als estudis Victor, on participa en diverses gravacions.

El 29 de mar de 1936 acabaria oficialment la carrera artstica en el Metropolitan, amb una gala de comiat en honor seu. Lucrcia va cantar escenes de Manon i La Traviata, amb contribucions de Flagstad, Melchior, Rethberg, Pinza, Ponselle, Martinelli, Tibbett i Richard Crooks.

Mor a Nova York, el 14 de maig de 1960, vctima d un vessament cerebral. Les seues despulles descansen al Cementeri Municipal de Valncia, al mausoleu familiar.

Bibliografia.
 Lanfranco Rasponi i Alfred A. Knopf. The Last Prima Donnas, 1982. ISBN 0-394-52153-6;
 N. Mesado Oliver. "Lucrecia Bori, una voz excepcional". Butllet de l'Agrupaci Borrianenca de Cultura, abril 2005, ISSB 1137-4519;
 Lourdes Daz-Tendero. "Grcies, Lucrezia Bori". Butllet de l Agrupaci Borrianenca de Cultura, abril 2005, ISSB 1137-4519;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141367" title="lcera pptica" nonfiltered="2011" processed="1996" dbindex="57782">
	
Una lcera pptica, o lcera gastroduodenal, s una nafra en el revestiment de l'estmac (lcera gstrica) o el duod (lcera duodenal), que s el principi de l'intest prim. Les lceres pptiques sn comunes: un de cada 10 nord-americans contreu una lcera en algun moment de la seva vida. Una causa de l'lcera pptica s una infecci bacteriana, per algunes lceres sn causades per l's perllongat d'agents antiinflamatoris no esteroides (AAINE), com la aspirina (cid acetilsaliclic) i el ibuprofn. En contades ocasions, tumors cancerosos de l'estmac o del pncrees poden causar lceres. Les lceres pptiques no sn causades per aliments molt condimentats ni per l'estrs.

Paper de lHelicobacter pylori.
Helicobacter pylori (H. pylori) s un tipus de bacteri. Els investigadors creuen que H. pylori s responsable de la majoria d'lceres pptiques. La infecci per H. pylori s comuna als Estats Units: aproximadament 20% de les persones menors de 40 anys i la meitat de les majors de 60 tenen aquest bacteri. No obstant aix, la majoria de les persones infectades no contreuen lcera. No es coneix la ra per la qual H. pylori no causa lceres en totes les persones a les quals infecta. s molt probable que la infecci depengui de les caracterstiques de la persona infectada, el tipus dH. pylori i altres factors que encara es desconeixen. Els investigadors no estan segurs de la manera que les persones contreuen H. pylori, per creuen que pot ser per mitj dels aliments o l'aigua. Els investigadors han trobat H. pylori en la saliva d'algunes persones infectades, de manera que el bacteri pot propagar-se tamb pel contacte de boca a boca, per exemple al besar-se.

H. pylori afebleix el revestiment mucs que protegeix l'estmac i el duod, la qual cosa permet que l'cid afecti la superfcie sensible que es troba per sota d'aquest revestiment. Per efecte tant de l'cid com dels bacteris, aquesta superfcie delicada s'irrita i es forma una nafra o lcera. H. pylori pot sobreviure en l'cid de l'estmac perqu secreta enzims que ho neutralitzen. Aquest mecanisme permet que H. pylori s'obri pas fins a la zona "segura", o sigui, el revestiment mucs protector. Una vegada que arriba all, la forma d'espiral que t el bacteri li ajuda a perforar aquest revestiment.

Smptomes.

Incomoditat abdominal s el smptoma ms com. Generalment, la incomoditat de l'lcera: 
 s de carcter sord i persistent. ;
 Apareix i desapareix durant diversos dies o setmanes. ;
 Es presenta entre dues i tres hores havent menjat. ;
 Es presenta a la meitat de la nit (quan l'estmac est buit). ;
 Es mitiga ingerint aliments. ;
 Es mitiga ingerint medicaments anticids. ;

Pot haver altres smptomes com: 
 Prdua de pes.
 Prdua de l'apetit.
 Distensi de l'abdomen. ;
 Eructes.
 Nusees. ;
 Vmits.

Algunes persones presenten tan solament un smptoma lleu o cap smptoma.

Diagnstic.
Per a veure si els smptomes sn causats per una lcera, el metge pot ordenar una srie esofagogastroduodenal (GI sries) o una endoscpia. La srie s un estudi amb Raigs X de l'esfag, l'estmac i el duod. Es dna a beure al pacient un lquid de consistncia semblant al guix , el bari, i que serveix perqu aquests rgans i qualsevol possible lcera es vegi ms clarament en la radiografia. L'endoscpia s un examen que es fa amb l'endoscopi, que s un tub fi provet d'una llum i una cmera diminuta en la punta. Desprs d'haver-li donat un sedant lleuger al pacient, el metge introdux curosament l'endoscopi per la boca de la persona i ho va fent baixar per la gola fins a arribar a l'estmac i el duod. D'aquesta manera, el metge pot observar directament el revestiment de l'esfag, l'estmac i el duod. El metge pot valdre-se de l'endoscopi per a prendre fotos de les lceres o per a extreure un fragment diminut de teixit per a examinar-lo amb el microscopi. 

Diagnstic dH. pylori.

Si s'identifica una lcera, el metge far estudis per a veure si el pacient est infectat amb H. pylori. Aquest estudi s important perqu el tractament d'una lcera causada per H. pylori s diferent d'una causada per AAINE. 

H. pylori es pot diagnosticar mitjanant proves de sang, al i teixit. Les proves de sang sn les ms comunes. Permeten detectar anticossos contra aquest bacteri. La sang s'extreu en el consultori del metge mitjanant una burxada en el rovell del dit. 

La prova urea d'al s'usa principalment desprs del tractament per a veure si aquest va donar resultat, per es poden usar tamb per al diagnstic. En el consultori del metge, el pacient beu una soluci d'urea que cont un tom de carboni especial. Si H. pylori est present, descompon la urea i al fer-lo allibera el carboni. La sang transporta el carboni als pulmons, des d'on el pacient ho exhala. La prova de l'al t una exactitud de 96 a 98 per cent. La prova fecal podria ser usada per a detectar la infecci H. pylori en la femta del pacient. Estudis han provat que la prova anomenada Helicobacter pylori stool Antigent, HPSA, s precisa per diagnosticar H. pylori.

Les proves tissulars es fan generalment amb la mostra bipsia que s'extreu amb l'endoscopi. N'hi ha de tres tipus: 

 La prova rpida d'ureasa detecta aquest enzim, que s produda per H. pylori. ;
 La prova histolgica permet que el metge observi i examini el bacteri en si mateix. ;
 La prova de cultiu permet que H. pylori es reprodueixi en la mostra de teixit. ;

Les diagnosis dH. pylori, la sang, l'al i proves fecals normalment estan fetes abans de les proves tissulars perqu elles sn menys invasores. No obstant aix, les proves de sang no sn usades per a detectar H. pylori desprs de tractament perqu la sang dels pacients pot mostrar resultats positius dhuc desprs H. pylori ha estat eliminada.

Tractament.

Les lceres pptiques per H. pylori es tracten amb medicaments per a matar aquests bacteris, disminuir la secreci d'cid gstric i protegir el revestiment de l'estmac. Per a matar els bacteris s'usen antibitics. Poden emprar-se dos tipus de medicaments supressores de l'cid: els bloquejadors H2 i els inhibidors de la bomba de protons. 

En l'actualitat, la forma ms efica de tractar el problema consisteix a administrar durant dues setmanes el que es coneix com terpia triple. Aquesta exigeix prendre dos antibitics per a matar els bacteris i l'altre s un supressor de la secreci d'cid o un protector del revestiment gstric. La terpia triple administrada durant dues setmanes disminux els smptomes ulcerosos, destrux els bacteris i evita la recurrncia de l'lcera en ms de 90% dels pacients.

Desprs del tractament.
Per a cerciorar-se que el tractament ha destrut totes els bacteris H. pylori, el metge efectuar una endoscpia de seguiment o una prova de l'al entre 6 i 12 mesos desprs per a comprovar si encara hi ha bacteris.

Referncies.
NIDDK Informaci sota domini pblic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141370" title="Virgin Interactive" nonfiltered="2012" processed="1997" dbindex="57783">


Virgin Interactive va ser una publicadora de videojocs britnica que va obtenir molt d'xit i influncia en el mn dels videojocs. Va ser format com a Virgin Games als anys 1980, per Mastertronics, qui el va comprar per Virgin el 1987. Va ser llavors que el Virgin Group va ser considerat com l'"Electronic Arts" d'Europa. El 1994 es va canviar de nom per Virgin Interactive.

Va publicar videojocs per l'ordinador d'IBM com tamb en altres sistemes, incloent-hi l'Amiga, ZX Spectrum, l'Amstrad CPC, C64 i la Super Nintendo Entertainment System. 

Va ser ajudat per alguns estudis desenvolupadors de videojocs, com Westwood Studios i Synergistic. I tamb, alguns treballadors de Shiny Entertainment, com s en David Perry, que treballava per Virgin abans de crear lEarthworm Jim.

L'empresa va ser comprada el 1999 per la publicadora francesa anomenada Titus Software i es va canviar el nom per Avalon Interactive l'1 de juliol de 2003.

Alguns dels videojocs ms populars fets per aquesta empresa sn:

Dan Dare: Pilot of the Future (1986);
Realms (1991);
Corporation (1991);
M.C. Kids (1991);
Global Gladiators (1992);
The 7th Guest (1992);
Disney's Aladdin (1993);
Cannon Fodder (1993);
Cool Spot (1993);
Lands of Lore (la saga) (1993);
Goal! (1994);
The Lion King (1994);
Command & Conquer (1995);
Zone Raiders (1995);
Command & Conquer: Red Alert (1996);
Resident Evil (Europe only) (1996);
Agile Warrior F-111X (1997);
Subspace (1997);
Resident Evil 2 (Noms a Europa) (1998);
Resident Evil 3: Nemesis (Noms a Europa) (2000);
Project Justice (Noms a Europa) (2001);


 Enllaos externs .
virginbrand.com Bloc no oficial de Virgin Group ;
Perfil de Virgin Interactive a MobyGames ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141373" title="HMS Beagle" nonfiltered="2013" processed="1998" dbindex="57784">

L'HMS Beagle va ser una embarcaci de la Marina Reial Britnica famosa pel seu segon viatge en el qual Charles Darwin va adquirir les dades i observacions necessries per a elaborar la seva Teoria de l'evoluci basada en la selecci natural.
 
 Viatges del Beagle .
 Primer viatge .
L' 11 de maig de 1820 el Beagle va ser noliejat als molls de Woolwich en el riu Tmesi. Com que no hi havia una necessitat immediata de l'embarcaci va romandre en reserva durant 5 anys. El 27 de setembre de 1825 es van realitzar unes reparacions reduint els seu nmero de canons de 10 a 6 i elevant la seva coberta. Aquests canvis van ser realitzats per a guanyar espai. El 22 de maig de 1826 el Beagle va partir per primer cop amb una missi d'exploraci a la Patagnia i Terra del Foc. El Beagle estava a les ordres del capit Pringle Stokes. A bord tamb viatjava el tinent Robert FitzRoy. A Terra del Foc el capit Stokes es va disparar a si mateix morint 11 dies desprs. Robert FitzRoy va ser posat al comandament del Beagle temporalment. El vaixell i la seva tripulaci van tornar a Plymouth, Anglaterra, el 14 d'octubre de 1830.

 Segon viatge .
Robert FitzRoy va ser reassignat com a comandant del Beagle. El 27 de desembre de 1831 el Beagle va partir en una nova expedici que havia estat retardada en diverses ocasions. Hi viatjava Charles Darwin com a naturalista de l'expedici.
El Beagle va retornar el 2 d'octubre del 1836.

 Tercer viatge .
Sis mesos desprs, el 1837, el Beagle va tornar a sortir per resseguir una part important de la costa australiana sota el comandament de John Clements Wickham, el qual havia estat el lloctinent al segon viatge, acompanyat per l'assistent explorador Lloctinent John Lort Stokes, el qual havia estat cadet en el primer viatge del Beagle i assistent explorador en el segon. Van iniciar el viatge a la costa oest entre el riu Swan (a l'actual Perth, Australia) i el riu Fitzroy, a Austrlia. L'expedici permet d'explorar les dues ribes de l'Estret de Bass a l'extrem sud-est del continent. El maig del 1839 van navegar cap el nord per a inspeccionar les ribes del mar d'Arafura, en front a Timor. Wickham va donar els noms de Golf de Beagle i de Port Darwin, els quals foren descoberts en primer lloc per Stokes, i posteriorment va donar nom a la ciutat de Darwin, a Austrlia. Quan Wickham caigu malalt el mar del 1841, el comandament fou assumit pel Lloctinent John Lort Stokes, el qual continu l'expedici. El tercer viatge es complet el 1843.

 ltims anys .
El 1845 el Beagle fou readaptat com a nau guardacostes i transferida al departament Customs and Excise per al control del contraban a les costes d'Essex, a la riba nord de l'estuari del Tmesi.

Estigu ms tard ancorat al riu Roach, el qual forma part del laberint de vies aqutiques a les zones humides al sud de Burnham-on-Crouch. El 1851 la companyia de comer d'ostres firm una sollicitud per a demanar que fos llevada perqu obstruia el curs del riu i el Registre Naval del 1851, en data de 25 de maig la reporta amb el nou nom de Southend "W.V. No. 7" at Paglesham. El 1870 fou venuda a un comerciant de ferro vell local, "Murray and Trainer", per al seu desballestament.

 Bibliografia .
 DARWIN, CHARLES, Capit ROBERT FITZ-ROY i Capit PHILIP PARKER KING. Narrative of the Surveying Voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle, Between the Years 1826 and 1836, Describing Their Examination of the Southern Shores of South America, and the Beagle's Circumnavigation of the Globe, en 3 volums. Londres: Henry Colburn, 1839.

Enllaos externs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141384" title="Leopoldo Fregoli" nonfiltered="2014" processed="1999" dbindex="57785">
Leopoldo Fregoli, actor, transformista i cantant itali, va nixer a Roma el 2 de juliol de 1867 i va morir a Viareggio, Toscana, el 26 de novembre de 1936.

Hom pot considerar que amb ell el gnere para-teatral del transformisme va assolir la maduresa. Es va dedicar al teatre des de molt jove, per va ser el 1987 que aconsegu fer-se un nom, quan mentre feia el servei militar a Massawa (aleshores capital de la colnia italiana d'Eritrea) hi fu les primeres aparicions com a transformista. Dos anys desprs, a Roma, fou contractat pel concorregut Caff dell'Esedra i la seva fama es project per tot el pas. El 1893 va crear dues companyies prpies, la Compagnia di Variet Internazionali i ms tard la Compagnia Fin di Secolo, amb les quals recorregu tot Itlia com a primera figura de cantant, actor i transformista.

Un cop va assolir un estil propi, ell era l'nic intrpret dels seus espectacles, per b que treballava amb una bona colla de collaboradors rere l'escena. Les obres tenien sempre una trama dramtica, en el desenvolupament de la qual Fregoli anava canviant d'aspecte, de veu i de registre, i tot d'una manera tan frentica que dins d'una mateixa funci aconseguia donar vida a dotzenes de personatges tan diferents com convincents.

Assol fama mundial tot freqentant els millors teatres de Londres, Pars, Barcelona, Nova York, Berln, Buenos Aires, Viena i Sant Petersburg. No cal dir que li sorgiren fora imitadors.

Unes mostres de l'anomenada que arrib a tenir sn que la llengua italiana va incorporar el mot "fregolismo" per a indicar una manera vertiginosa de captenir-se, i que la psiquiatria va anomenar Sindrome de Fregoli el trastorn mental que impedeix de reconixer els altres. 

Les seves constants actuacions a la Barcelona del tombant del s. XX van fer que fos un autntic dol de masses. A tot Catalunya  l'expressi "anar ms de pressa que en Frgoli" s tothora vigent. El poeta Joan Brossa mostr la seva admiraci per Fregoli tot dedicant-li diversos poemes i un llibre d'artista.

Va rodar una dotzena llarga de pellcules, totes la darrera dcada del s. XIX.

Es retir de l'escena el 1925 en plena fama.

Actuacions a Barcelona.
 1894, maig. Teatre Principal. ;
 1894, maig-juny. Teatre Granvia.
 1895, abril. Teatre Eldorado.
 1896, abril. Teatre Eldorado.
 1897, desembre. Teatre Eldorado.
 1901, maig-juny. Teatre Novetats.
 1914, abril. Teatre Novetats.
 1915, mar. Teatre Tvoli.
 1922, setembre-octubre. Teatre Romea.

Bibliografia.
 Leopoldo Fregoli. Fregoli racontato da Fregoli. Le memorie del mago del transformismo. Rizzoli, Ed. Milano, 1936 (en itali).
 Jean Nohain i F. Caradec. Fregoli. Sa vie et ses secrets. ditions de la Jeune Parque. 1968. (en francs).
 Patrick Rambaud. Les mirobolantes aventures de Fregoli, racontes d'aprs ses Mmoires et des tmoins. ditions Franois Bourin. Pars, 1991 (en francs).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141387" title="Sunsoft" nonfiltered="2015" processed="2000" dbindex="57786">
Sunsoft s una companyia japonesa de desenvolupament de videojocs, fundada el 1985 com divisi de Sun Corporation d'Amrica. Originalment, es va especialitzar a crear els jocs per al mercat casol de videoconsola, especficament els jocs de NES, PC, i tamb els jocs de recreatius, basats generalment en les llicncies populars de la pellcula o srie del moment (p.ex., Batman, Els Addams i Looney Toon). 

El 1995, es van reestructurar, gaireb arrunats, van tornar eventualment a la fabricaci de videojocs per a Sony PlayStation i Game Boy Color. Durant aquest temps tamb van produir ttols com lEternal Eyes, Blaster Master: Blasting Again i Blaster Master: Enemy Below que van sortir en occident. Desprs per diversos motius, com la transici de les consoles de segent generaci (Nintendo 64, Dreamcast) amb els segents alts costos de producci dels jocs, van obligar a Sunsoft tancar les seves oficines americanes i europees, per va seguir operant al Jap traient posteriorment jocs de RPG, Pachinko i altres jocs de temtica japonesa. 

 Ttols ms importants .
ACME Animation Factory (Super NES);
Aero the Acro-Bat (Super NES, Sega Genesis);
Aero the Acro-Bat 2 (Super NES, Sega Genesis);
Babapapa PlayStation;
Batman (Nintendo Entertainment System);
Batman (Game Boy);
 (NES, Sega Genesis, Game Boy);
Blaster Master series (NES, Game Boy, Sega Genesis, PlayStation, Game Boy Color);
Bugs Bunny Rabbit Rampage (Super Nintendo);
Ch Wakusei Senki Metafight (Nintendo Entertainment System) (noms al Jap);
Clock Tower 3 (PlayStation 2) (publicat per Capcom a Amrica);
Chameleon Twist Nintendo 64;
Chameleon Twist 2 Nintendo 64;
Daedalian Opus Game Boy;
Daze Before Christmas (Super Nintendo, Sega Genesis);
Death and Return of Superman (Super NES, Sega Genesis);
Eternal Eyes PlayStation;
Fester's Quest Nintendo Entertainment System;
Final Fantasy Adventure Game Boy (fet amb SquareSoft);
Flashback Super Nintendo (slo Japn);
Freedom Force (NES);
Galaxy Fight N/D;
Gremlins 2 (NES);
Hebereke series (NES, SNES, Playstation, Sega Saturn, Arcade);
Initial D: Takahashi Ryosuke no Typing Saisoku Riron PlayStation 2;
Lemmings (NES);
Lemmings Super Nintendo;
Logical (videojoc) Nintendo Entertainment System;
Looney Tunes Game Boy;
Looney Toons: Daffy Duck Game Boy;
Meta Fight EX Game Boy Color (noms al Jap);
Mitokoumon Nintendo Entertainment System;
Monsterseed PlayStation;
Myst (Sega Saturn);
Pirates of Dark Water (Sega Genesis);
Pirates of Dark Water (Super NES);
Power Quest Game Boy Color;
Project S-11 Game Boy Color;
Road Runner: Death Valley Rally (Super NES);
 PlayStation;
Spy Hunter Nintendo Entertainment System;
Super Fantasy Zone (Sega Genesis);
T.R.A.G. PlayStation;
Zero the Kamikaze Squirrel (Super NES, Sega Genesis);

 Enllaos externs .
 Lloc web de Sunsoft;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141391" title="Alfred Chicken" nonfiltered="2016" processed="2001" dbindex="57787">

Alfred Chicken s un videojoc d'acci i aventura originalment creat per Twilight Games. Va ser llanat al Regne Unit el 1993 per l'Amiga, Amiga CD32, Nintendo Entertainment System i la Game Boy. Va ser llanat als EUA el febrer del 1994 per la Game Boy i la Super Nintendo Entertainment System.


 Versi PlayStation .
Un nou joc d'Alfred Chicken va ser llanat el 12 d'abril de 2002 per la PlayStation. Va ser desenvolupat per Mobius Entertainment i publicat per Sony Computer Entertainment, per noms a Europa.

 Enllaos externs .
Entrada del GameSpy de la versi de PlayStation;
Manual de la NES a AtariHQ (format .TXT);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141393" title="Oshiwambo" nonfiltered="2017" processed="2002" dbindex="57788">
Oshiwambo o Oshivambo s un grapat de llenges molt relacionades d'Angola i Nambia pel poble ovambo, notablement Kwanyama (o Oshikwanyama) i ndonga. s una de les llenges oficials de Nambia, i ho fou del bantustan d'Ovamboland.

Enllaos externs.
 PanAfrican L10n pgina en Oshiwambo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141401" title="Galina ?istjakova" nonfiltered="2018" processed="2003" dbindex="57789">





Galina  istjakova s una atleta russa que va aconseguir el rcord femen de salt de llargada el 1988, amb una marca de 7,52 metres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141403" title="Glria Bordons de Porrata-Doria" nonfiltered="2019" processed="2004" dbindex="57790">
Glria Bordons de Porrata-Doria, pedagoga i investigadora de la literatura, va nixer a Barcelona el 22 de setembre de 1953. s doctora en filologia catalana i llicenciada en histria de l'art. Professora titular de la Universitat de Barcelona, ha estat invitada a nombroses universitats de l'estat espanyol i tamb a les de Sonora (Mxic), ULBRA de Porto Alegre i USAP de So Paulo (Brasil), Playa Ancha de Valparaso y Finis Terrae de Santiago (Xile), Nacional de La Plata (Argentina), Nova de Lisboa (Portugal), Experimental Pedaggica de Maracay (Veneuela), Adam Mickievitz de Poznan (Polnia) i Pars IV-Sorbonne (Frana).

Ha treballat l'aplicaci de la lingstica textual a la didctica de la llengua i la literatura amb nombroses publicacions, com ara la srie Trvol (1984-1990), TXT. La lingstica aplicada al comentari de textos (1998) , Literatura comparada. Propostes de treball (1993) , Fantasiant amor (1997) , Ensenyar literatura a secndaria (2004)  -les tres darreres en collaboraci amb Ana Daz-Plaja- i Literatura catalana contempornia (1999)  amb Jaume Subirana. Arreu ha publicat articles, dictat conferncies, impartit cursos i dirigit tallers, tot destinat a la formaci de mestres i de professors de la matria.

s investigadora principal i co-directora del grup POCI. Poesia i Educaci de la Universitat de Barcelona, el qual impulsa el projecte Viu la poesia, eina interactiva a la xarxa de didctica de l'art potica contempornia en tots els seus gneres.

Glria Bordons est considerada la mxima especialista en l'obra de Joan Brossa, de la Fundaci del qual s patrona per expressa voluntat del poeta. Sobre Brossa ha publicat nombrosos treballs, entre els quals els llibres Introducci a la poesia de Joan Brossa (1988)  i Aprendre amb Joan Brossa (2003) , a ms de prologar, editar i antologar bona part de l'obra brossiana i de formular-ne propostes didctiques. Ha escrit el gui de l'audiovisual Joan Brossa, prestidigitador de la paraula (1991) i ha promogut i dirigit el web interactiu Els entra-i-surts de Brossa (2002). Tamb ha estat comissria de les exposicions Em va fer Joan Brossa (2003-2007) , de l'antolgica itinerant Joan Brossa. Desde Barcelona al Nuevo Mundo (2005-2007) , aquesta en collaboraci amb el xil Sergio Gonzlez-Valenzuela, i de les tamb itinerants Joan Brossa en las alturas y sin red (2007)  i Bverso Brossa (2008).

Referncies.



Enllaos externs.
 Pgina personal.
 Publicacions sobre Joan Brossa i repertoris bibliogrfics de i sobre aquest autor.
 Pgina del grup POCI. Poesia i educaci.
 Pgina interactiva "Viu la Poesia".
 Pgina interactiva "Els entra-i-surts de Brossa.
 Pgina oficial de la "Fundaci Joan Brossa".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141407" title="Formaci Arts" nonfiltered="2020" processed="2005" dbindex="57791">

La Formaci Arts s una unitat litoestratigrfica que fou definida l'any 1971 per J. Ferrer.
Forma part de la definici estratigrfica de tot el conjunt del Terciari continental catal, i compta tamb amb una important transcendncia internacional.

 Localitzaci i caracterstiques de la zona .

Formalment es troba situada dins els termes municipals de Sallent i Aviny, encara que la poblaci ms propera, i que li dna el nom, s el municipi d'Arts.
T una extensi d'unes 800ha que inclou el Serrat de Montcogul i Fusimanya; amb el punt ms alt situat al propi cim de Montcogul, de 598 m d'altitud.
El conjunt orogrfic inclou tamb altres turons i els balos erosius de la riera Gavarresa.

El terreny s bsicament forestal, amb algunes rees agrcoles a les zones ms baixes.

Els escarpaments, els naturals i els produts durant les obres de l'Eix Transversal, permeten veure el color roig caracterstic del sl.

 Caracterstiques geolgiques .

La potncia de la formaci s d'uns 1000 m. Els materials que la integren sn successions de lutites i arenites d'un roig intens, dipositades durant el perode Terciari (Eoc superior - Oligoc inferior), en planes alluvials de trams mitjans i finals de sistemes alluvials.
El color rogenc de les lutites de la formaci ve donat per la seva procedncia, d'origen continental i ric en xids de ferro, en contrast amb els tons grisos-blavosos i groguencs de les lutites procedents de materials del fons mar.

Minerals que es poden trobar en relativa abundncia dins la formaci sn la malaquita, amb importncia geolgica no per la mida dels cristalls o l'extensi del jaciment, sin pel seu especial procs de mineralitzaci, i tamb en menor mesura l'atzurita, que es pot trobar en mineralitzacions de coure de tipus "red-bed" cuprfer situades a la base dels paleocanals, antics llits fluvials, de la formaci.

A ms, les roques argiloses roges de la Formaci Arts es veuen sovint travessades per estretes vetes blanques de guix fibrs, procedents dels marges de la Formaci Cardona.


Enllaos externs.

Estudi al Consell Comarcal del Bages;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141410" title="Nate Archibald" nonfiltered="2021" processed="2006" dbindex="57792">

Nathaniel (Nate) "Tiny" Archibald s un ex-jugador de bsquet nord-americ que va desenvolupar la seva carrera professional en la lliga NBA. Va nixer el 2 de setembre de 1948 a Nova York. El seu sobrenom (Tiny) s degut a la seva baixa alria per a un jugador professional (1,85 m.).

 Trajectria esportiva .
 Universitat .
Es va formar com jugador en la Universitat de Texas El Paso, on va jugar entre 1967 i 1970, i en els quals promitj 23,2 punts per partit, incloent una sensacional temporada inermitja, en la qual va dur el seu rcord fins als 37,3 punts.

 Professional .
Va ser triat en la segona posici de la segona ronda del draft de 1970 per Cincinatti Royals, franqucia amb la qual es va traslladar de ciutat fins a Kansas City, i en la qual va jugar les seves 6 primeres temporades en l'NBA. Va jugar en els New York Knicks mitja temporada, i va acabar recalant en Boston Celtics, on va assolir el seu major xit, un ttol de l'NBA en la temporada 1980-81 al costat de la llavors emergent estrella de la lliga, Larry Bird. Va acabar la seva carrera en Milwaukee Bucks.

 Palmars .
 1 ttol de la NBA (1981) ;
 nic jugador en la histria de l'NBA que ha liderat en la mateixa temporada les estadstiques de punts per partit (34,0) i assistncies (11,4), en 1973. ;
 6 vegades All Star ;
 Triat MVP (jugador ms valus) en un All-Star Game en 1981. ;
 Triat en 3 ocasions en el quintet ideal de l'NBA. ;
 Triat, en 1996, com un dels 50 millors jugadors de tots els temps. ;
 Va entrar a formar part del Basketball Hall of Fame (Sal de la fama) en 1991. ;

 Enllaos .
 Pgina de Nate Archibald en la web del Hall of Fame;
 Estadstiques de Nate Archibald;
Tot sobre Nate Archibald Estadstiques, premis, i trajectria de Nate "Tiny" Archibald;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141412" title="Ploma" nonfiltered="2022" processed="2007" dbindex="57793">


Les plomes sn estructures queratinoses de la pell dels ocells. La seva estructura s ms complexa que la de qualsevol altra excrescncia dels vertebrats (escates, pl, banyes, etctera), i sn fonamentals per al vol, ats que formen la superfcie sustentadora de l'ala. El plomatge forma una capa densa, allant, que protegeix l'animal contra l'aigua i el fred, per tamb tenen altres funcions relacionades amb el seu color i la seva vistositat, com ara el reconeixement entre els membres de la mateixa espcie, el camuflatge, la diferenciaci de sexes i la cerca de parella.

Per complir amb xit la seva funci, les plomes tenen un disseny especial, amb un can central que les fa alhora resistents i flexibles, guarnit a banda i banda amb tot de filaments molt prims que sn les barbes. Les barbes pesen molt poc i s'enganxen entre elles amb tot de ganxos diminuts fins a formar una superfcie molt lleugera, per, en canvi, molt resistent.

Existeixen diferents tipus de  plomes:

 Penna: Sn les plomes ms grosses dels ocells i estan situades en les extremitats de les ales i a la punta de la cua. La seva funci principal s dirigir el vol.
 Plomissol: Que treballa com un allant trmic i que s molt ms abundant en els pollets que necessiten mantenir al mxim l'escalfor que genera el seu cos.
 Cobertora: Recobreixen i protegeixen tot el cos.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141413" title="Elgin Baylor" nonfiltered="2023" processed="2008" dbindex="57794">

Elgin Gay Baylor va ser un destacat jugador de bsquet nord-americ de la dcada dels 60. Va nixer el 16 de setembre del 1934 en la capital, Washington DC. Els seus tretze anys com professional van transcrrer en l'equip dels Minneapolis Lakers, amb els quals es va traslladar a la ciutat de los Angeles en 1960.

 Trajectria esportiva .
 Universitat .
La seva carrera universitria es va iniciar, grcies a una beca, en la Universitat d'Idaho, per una srie de problemes van fer que a l'any segent recals en la Universitat de Seattle, a la qual va dur a la final de la NCAA en 1958, que van perdre davant Kentucky. Va ser triat en el quintet ideal del campionat aquest mateix any. 

Durant els seus tres anys com a collegial, va aconseguir una destacada mitjana de 31,3 punts per partit.  

 NBA .
Els Lakers van usar la primera elecci del draft de 1958 per a seleccionar-lo un any abans que acabs la seva carrera. L'equip duia diversos anys sense aixecar cap des de la retirada del gran George Mikan, i va signar un contracte per 20.000 dlars, una xifra astronmica per a l'poca. I no va defraudar, ja que en la seva primera temporada va aconseguir acabar com a quart mxim anotador de la lliga amb 24,9 punts per partit, tercer en rebots (15 per partit) i vuit en assistncies (4,1 per partit). va ser triat Rookie de l'any (millor noven), i el seu equip va arribar a les finals d'aquesta temporada, on van caure davant els Boston Celtics. Durant tota la seva carrera, va ajudar als Lakers a arribar a 8 finals de l'NBA, encara que mai va aconseguir l'anell de campi. 

En 1960 va aconseguir el que era un record fins a llavors, ja que va anotar 71 punts en un partit, sent ms tard superat. El qual, no obstant aix, mant s el de 61 punts en un partit d'una final de l'NBA. 

Es va retirar en la temporada 1971-72 a causa d'una lesi de genoll, la qual cosa va conduir a dues grans ironies de la destinaci: el primer partit sense Baylor dels Lakers va suposar l'inici d'una ratxa de 33 partits guanyats consecutivament, record de tots els temps en l'NBA, i, a ms, la temporada segent el seu equip va assolir per fi aconseguir el campionat que a ell se li va negar durant tota la seva carrera.

 Entrenador i executiu .
En 1974 va assumir el crrec d'entrenador assistent dels New Orleans Jazz, passant ms endavant a ser l'entrenador cap. Es va mantenir en el lloc fins a 1979. 

En 1986 va ser nomenat Vicepresident de l'equip de Los Angeles Clippers, crrec que ostenta en l'actualitat. Va ser nomenat Executiu de l'any de l'NBA en 2006.

 Palmars .
 Rookie de l'any el 1959.
 Triat en el millor quintet de l'NBA en 10 ocasions. ;
 Ha estat 11 vegades All Star.
 Mant el rcord de ms punts en un partit d'una final de NBA (61 punts). ;
 T la tercera millor mitjana de punts de tota la histria, amb 27,3. ;
 Triat un dels 50 millors jugadors de tota la histria en 1996.
 Membre del Basketball Hall of Fame.

 Enllaos externs.
 Fotos de Elgin Baylor;
 Pgina de Baylor en la web del "Hall of Fame";
 Estadistiques d'Elgin Baylor;
 Trajectria d'Elgin Baylor en l'NBA Estadstiques, premis i mrits d'Elgin Baylor ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141416" title="Frans Eemil Sillanp" nonfiltered="2024" processed="2009" dbindex="57796">


Frans Eemil Sillanp  ( Hmeenkyr, Finlndia 1888 - Hlsinki 1964 ) fou un escriptor finlands guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1939.

Biografia.
Va nixer el 16 de setembre de 1888 a la ciutat de Hmeenkyr, poblaci a la provncia de Finlndia Occidental. D'origen humil, els seus pares van aconseguir els diners necessaris per enviar Sillanp a estudiar a Tampere i, posteriorment, a la Universitat de Helsinki. En aquesta universitat va estudiar medicina i va relacionar-se amb Eero Jrnefelt, Jean Sibelius, Juhani Aho i Pekka Halonen. L'any 1913 va 
retorn a la seva villa natal, dedicant-se a l'escriptura. 

Mor el 3 de juny de 1964 a la seva residncia de la ciutat de Hlsinki.

Obra literria.
Els seus escrits sn exposicions de la vida senzilla de gent senzilla de la Finlndia rural i en els primers relats, Elm ja aurinko ("La vida i el sol", 1916) i Ihmislapsia elmn saatossa ("Els fills de l'home en el seguici de la vida", 1917) es manifesten influncies de Knut Hamsun i Maurice Maeterlinck. El seus personatges experimenten la seva destinaci, sovint una prdua lenta, amb una resignaci passiva o una indiferncia serena. La vida i una naturalesa evocades d'una manera lrica ofereixen alguns perodes de remissi i de felicitat curta. 

Els esdeveniments poltics ocorreguts entre 1917 i 1918 el van inspirar per escriure la novella Hurskas kurjuus ("Santa misria", 1919). 

L'any 1939 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'nic escriptor en fins en aconseguir-ho, per la seva comprensi profunda del camp rural del seu pas i de l'art exquisit amb el qual ha retratat el seu modus de vida i la seva relaci amb la naturalesa.  
 
Obra publicada.


 1916: Elm ja aurinko;
 1917: Ihmislapsia elmn saatossa;
 1919: Hurskas kurjuus;
 1919: Rakas isnmaani;
 1923: Hiltu ja Ragnar;
1923: Enkelten suojatit;
 1924: Omistani ja omilleni ;
1924: Maan tasalta;
 1925: Tllinmki;

 1928: Rippi;
 1930: Kiitos hetkist, Herra...;
 1931: Nuorena nukkunut;
 1932: Miehen tie;
 1933: Virranpohjalta;
 1934: Ihmiset suviyss;
 1936: Viidestoista;
 1941: Elokuu;
 1945: Ihmiselon ihanuus ja kurjuus;


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (1446) Sillanp descobert el 26 de gener de 1938 per l'astrnom i fsic Yrj Visl.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1939;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141427" title="Bsquet Porqueres Associaci Esportiva" nonfiltered="2025" processed="2010" dbindex="57798">

El Bsquet Porqueres Associaci Esportiva s un jove club de bsquet de Porqueres, al Pla de l'Estany.

 Histria .
Durant la temporada 1994-1995, es van formar dos equips (cadet femen i snior mascul), que van formar la secci de bsquet de la Uni Esportiva Porqueres. De mica en mica, van anar augmentant el nombre d'equips cosa que va fer que, l'any 2000, la secci es desvinculs de la UE Porqueres i forms el seu club propi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141435" title="Tommy Robredo i Garcs" nonfiltered="2026" processed="2011" dbindex="57800">


Tommy Robredo Garcs (nascut l'1 de maig de 1982 a Hostalric, Girona) s un jugador catal de tennis professional. El 8 de maig del 2006 va entrar per primera vegada en tota la seva carrera entre els 10 millors del mn.

Robredo va comenar a jugar a tennis quan tenia cinc anys i la seva famlia es va traslladar a Olot (Garrotxa), on el seu pare ngel es va convertir en el director de la secci de tennis del Club Nataci Olot. Robredo va ser entrenat pel seu pare fins l'any 1996, quan va passar a entrenar al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Valls. Quan era un jugador jnior, va guanyar el Junior Orange Bowl en dues ocasions, al 1998 i al 2000. s professional des de 1998 i s entrenat per Jos Manuel "Pepo" Clavet, que va entrenar jugadors com lex Corretja, Fernando Verdasco i el seu germ Francisco Clavet.

Robredo va ser nombrat desprs de la rock pera "Tommy", feta pels The Who, de la qual els seus pares n'eren uns grans fans. En el seu temps lliure a en Tommy li agrada jugar a golf i navegar pel mar i. s un aficionat del FC Barcelona, i el seu jugador preferit s Carles Puyol.

Tommy s esponsoritzat per Sergio Tacchini pel seu vestit, Dunlop per les raquetes de tennis, TW Steel pels rellotges i tamb per la companyia HARIBO. 

Ttols.
Individuals (7).




Finalista en individuals (5).



Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (2).




Finalista en dobles (3).


 Enllaos externs .
 Perfil ATP (en Angls);
 Pgina oficial (en Catal);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141436" title="Filopap" nonfiltered="2027" processed="2012" dbindex="57801">
Gai Juli Antoc Epfanes (s. II dC), conegut amb el ttol de Filpap ("que estima el seu avi"), va ser un prncep de la Commagena, nt de l'ltim rei d'aquest pas, Antoc IV. La seva famlia estava emparentada amb l'antiga dinastia dels selucides. Antoc va viure a Roma, on Adri el va nomenar cnsol suplent de l'any 109 dC, i a Atenes, ciutat de la qual es va fer ciutad i on va exercir el crrec d'arcont. Desprs de la seva mort (entre els anys 114 i 116 dC), la seva germana Balbilla li va erigir un monument al tur del Museu de la ciutat grega.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141437" title="Heterodontosaure" nonfiltered="2028" processed="2013" dbindex="57802">

L'heterodontosaure (Heterodontosaurus, "llangardaix de diferents dents") s un gnere de dinosaure herbvor amb un parell de dents canines sobresortints que visqu al Jurssic primer a frica del Sud.La forma s similar a la  dHypsilophodon, i menjava plantes, tot i la presncia de dents canines.

Heterodontosaurus tucki s l'espcie tipus. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141440" title="Servi Tulli" nonfiltered="2029" processed="2014" dbindex="57803">
Servi Tulli (en llat Servius Tullius) va ser el sis rei de Roma (578-535 aC). Era fill d'Ocrsia, una serventa de la muller de Tarquini Prisc (Tanaquil), aquest el va nomenar successor seu en el tron. Li s atribuda la constituci serviana, la reforma de l'exrcit en centries i la divisi de la ciutat en tribus territorials juntament amb l'ampliaci de les muralles (les anomenades muralles servianes). Va expandir els dominis de Roma envaint als etruscos. El seu regnat es va caracteritzar per afavorir les famlies ms riques i principalment per les reformes que va fer. Mor assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb.

 Les reformes .
 Administratives .
Desprs de les campanyes militars contra els etruscs, va millorar l'organitzaci administrativa i poltica de la ciutat. Ell instaur el cens i va repartir la poblaci en cinc classes segons la riquesa i les propietats de cadasc (Ms informaci), tamb va dur a terme treballs pblics de gran importncia. Va confiar els rangs militars ms alts a les famlies ms riques. Va fer el primer cens de la poblaci romana: uns vuitanta mil ciutadans en edat de portar les armes, aproximadament. Modific els impostos dividint la ciutat en quatre barris i instaurant les tribus urbanes: regi Suburra, Esquilina, Collina i del Palat. Transform aix la constituci romana de manera radical: el vot deixava de ser individual i dependent del cens: el poder anava d'ara endavant a pertnyer totalment als ms rics. Augment la superfcie de la Ciutat, tancant el Quirinal, el Viminal i condicion l'Esquil, on va residir-hi per millorar el prestigi del barri. A la llarga, va exercir un poder cada vegada ms autoritari i demaggic.

 Militars .
Va crear un exrcit mixt de patricis i de plebeus. Tamb va crear una gurdia permanent que defensava la ciutat quan els exrcits feien campanyes militars. Va organitzar l'exrcit en centries i va crear cossos partint de l'edat dels soldats (a partir de 17 i fins als 46 anys eren els iuniores -els joves- i els que passaven dels 46 i fins als 60 eren els seniores -els veterans-). Va imposar que qualsevol ciutad amb propietats i amb edat per anar al servei militar tenia l'obligaci d'acudir a la crida bllica.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141446" title="Johannes Vilhelm Jensen" nonfiltered="2030" processed="2015" dbindex="57804">

Johannes Vilhelm Jensen ( Fars, Dinamarca 1873 - Copenhaguen 1950 ) fou un escriptor dans guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1944.

Biografia.
Va nixer el 20 de gener de 1873 a la ciutat de Fars, poblaci situada al comtat de Jutlndia Septentrional de la pennsula de Jutlndia. Va estudiar medicina a la Universitat de Copenhaguen alhora que treballava de periodista per poder-se pagar els estudis. Desprs de tres anys d'estudi decid abandonar-lo per dedicar-se plenament a la literatura. 

Va morir el 25 de novembre de 1950 a la ciutat de Copenhaguen.

Obra literria.
La seva obra s'inici l'any 1896 amb Danskere ("Els danesos"), novella en la qual es veu la clara influncia de Johannes Jrgensen. L'any segent public Einar Elkjoer i posteriorment sortiran a la llum les tres sries de contes Himmerlandshistorier ("Histries de Himmerland"), que es publicaren els anys 1898, 1904 i 1910 i en les quals retrata la vida jutlandesa. 

Posteriorment public Madame d'Ora (1904) i Hjulet ("La ruta", 1905) influenciades pel viatge que realitz als Estats Units d'Amrica, on va veure l'impacte que la tecnologia tenia en la societat. En aquestes obres reflecteix l'exaltaci del progrs hum, la supremacia de l'home davant la matria. Entre 1899 i 1902 public la novella Kongens Fald ("La caiguda del rei"), una biografia fictcia del rei Cristi II de Dinamarca formada per tres volums. Jensen va trigar dotze anys a escriure la seva obra mestra, Den lange rejse ("Periple escandinau" o "El llarg viatge") (1908-1922), una epopeia que narra la histria de la humanitat des de les glaciacions fins a Cristfor Colom a travs de sis volums.

Aix mateix tamb va escriure assaigs i poesia. L'any 1944 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel vigor i fecunditat de la seva imaginaci literria, en la qual ha sabut combinar una curiositat intellectual de llarg abast amb un estil creatiu, auda i nou.

Obra seleccionada.


Novella.
1896: Danskere;
1898: Einar Elkr;
1898-1910: Himmerlandshistorier;
1898: Himmerlandsfolk;
1904: Nye Himmerlandshistorier;
1910: Himmerlandshistorier. Tredje Samling;
1899: Intermezzo;
1901: Kongens Fald;
1904: Madame D Ora;
1905: Hjulet;
1908-1922: Den lange Rejse;
1908: Bren;
1912: Skibet;
1919: Norne-Gst;
1919: Det tabte Land;
1921: Christofer Columbus;
1923: Cimbrernes Tog;
1915: Eksotiske Noveller;
1935: Dr. Renaults Fristelser;
1936: Gudrun;

Poesia.
1906: Digte 1906;
1925: Aarets Hjtider;
1926: Verdens Lys;
1931: Den jyske Blst;
1937: Paaskebadet;

Assaigs.
1901: Den gotiske Renaissance;
1904: Skovene;
1907: Den ny Verden;
1911: Nordisk Aand;
1912: Rudyard Kipling;
1915: Introduktion til Vor Tidsalder;
1920: Johannes Larsen og hans Billeder;
1923: stetik og Udvikling;
1925: Evolution og Moral;
1926: Thorvaldsens Portrtbuster;
1927: Nordvejen;
1927: Dyrenes Forvandling;
1928: Aandens Stadier;
1930: Retninger i Tiden;
1931: Form og Sjl;
1934: Fra Fristaterne;
1934: Det Blivende;
1937: Jyske Folkelivsmalere;
1938: Thorvaldsen. Haandvrkeren og Manden;
1941: Mindets Tavle;
1941: Vor Oprindelse;
1942: Kvinden i Sagatiden;
1950: Tilblivelsen;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1944;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141447" title="Dusfort" nonfiltered="2031" processed="2016" dbindex="57805">
Dusfort (tamb anomenat Durfort) s una entitat de poblaci i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia.

Est situat a dos quilmetres al nord-oest del municipi de Calaf. L'any 2006 tenia 26 habitants censats. Va ser municipi independent fins al segle XIX.

Llocs d'inters.
Esglsia de Santa Maria, d'origen romnic, est situada sobre el tur que domina el poble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141448" title="Caire d'atac" nonfiltered="2032" processed="2017" dbindex="57806">
El caire d'atac s una lnia que connecta els punts ms avanats d'un perfil d'ala. Dit d'una altra manera, s la vora frontal de l'ala. Quan un avi es desplaa cap endavant, el caire d'atac s la primera part de l'ala que toca l'aire. En un tailslide, des d'un punt de vista aerodinmic, el caire de caiguda esdev el caire d'atac i a l'inrevs.

El caire d'atac pot ser equipat amb:
 extensions del caire d'atac,
 slats,
 slots,
 stall strips,
 cuffs,
 generadors de remolins.

En cas que el caire d'atac d'una ala estigui perpendicular a l'aire, l'ala s'anomena recta. Si contacta amb l'aire amb un angle determinat, es tracta d'una ala en fletxa. Algunes ales, com les del General Dynamics F-111, tenen ales mbils que es coneixen com a ales de geometria variable. 

En aeronaus que es despalacen a grans velocitats, com el transbordador espacial, la fricci de l'aire pot provocar un escalfament espectacular del caire d'atac. L'accident del transbordador espacial Columbia (1 de febrer del 2003) va ser provocat a causa d'aquest tipus d'escalafament.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141450" title="Palestrina" nonfiltered="2033" processed="2018" dbindex="57807">


Palestrina s un municipi de 18.012 habitants de la provncia de Roma, al Laci (Itlia). Correspon a l'antiga Praeneste romana.

s la ciutat nadiua de l'escriptor rom del segle III Claudi Eli i del gran compositor del segle XVI Giovanni Pierluigi da Palestrina.

 Ciutats agermanades .
  Fussen (Alemanya);

 Enllaos externs .
Palestrina;
Lloc dedicat al fams Santuario Romano della dea Fortuna a Palestrina;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141452" title="Mirambell (Calonge de Segarra)" nonfiltered="2034" processed="2019" dbindex="57808">
Mirambell s una entitat de poblaci situada al sud del terme municipal de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia.

Est situat a l'oest de la localitat de Calaf. A l'any 2006 tenia 29 habitants censats.

Una carretera local comunica el poble amb la via C-1412, que arriba a Calaf i Ponts.

Llocs d'inters.

Esglsia de Sant Pere de Mirambell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141454" title="L'Astor" nonfiltered="2035" processed="2020" dbindex="57809">
L'Astor s una entitat de poblaci situada al sud del municipi de Pujalt, a la comarca de l'Anoia.

Conserva carrers tpicament medievals, amb portalades antigues i pasos coberts. Tenia 45 habitants censats a l'any 2005.

 Llocs d'inters .
Nucli medieval;
Portal de muralla;
Runes del Castell de Montesquiu;
Esglsia romnica de Santa Magdalena;

La Festa Major de L'Astor s el quart cap de setmana d'agost.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'Ajuntament (Pujalt);
Informaci de la Diputaci de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141457" title="Conill (Pujalt)" nonfiltered="2036" processed="2021" dbindex="57810">
Conill s una entitat de poblaci situada al municipi de Pujalt, a la comarca de l'Anoia.

Est situada al nord-est del terme municipal. A l'any 2005 tenia 40 habitants censats.

Llocs d'inters.
Esglsia de Sant Vicen.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141463" title="Herero" nonfiltered="2037" processed="2022" dbindex="57811">

L'herero (en herero otjiherero) s una llengua de la famlia bantu del grup de llenges nigerocongoleses. s parlat pels hereros de Nambia (113.000) i Botswana. La poblaci total d'ambds pasos s d'aproximadament 133.000 individus. 

 Enllaos externs . 

 Ethnologue;

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141464" title="Gabriela Mistral" nonfiltered="2038" processed="2023" dbindex="57812">
 
 
Gabriela Mistral, pseudnim de Lucila de Mara del Perpetuo Socorro Godoy Alcayaga, ( Vicua, Xile 1889 - Nova York, EUA 1957 ) fou una professora, pedagoga i poetessa xilena guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1945.


Biografia. 
Va nixer el 7 d'abril de 1889 a la ciutat de Vicua, poblaci situada a la regi de Coquimbo. Desprs de realitzar els estudis elementals, fou expulsada de l'escola sent qualificada de "lladre" i "alentida". El 1904 s nomenada professora ajudant de l'Escola de "La Compaa" i inici les seves collaboracions amb el diari "El Coquimbo" de La Serena a "La Voz de Elqui" de la seva poblaci natal. L'any 1908 fou nomenada mestra de la localitat de La Cantera i posteriorment de Los Cerillos, esdevenint ms tard directora de l'escola. El 1910 valid els seus estudis davant l'Escola Normal N 1 de Santiago de Xile, obtenint el ttol oficial de Professora de Primria, atorgat per l'Institut Pedaggic de la Universitat de Xile. Fins el 1922 va viure a Xile on va continuar amb la docncia a Antofagasta o Punta Arenas, on va dirigir el seu primer liceu. Aix mateix fou directora de les escoles de les ciutats de Temuco el 1920 i Santiago el 1921. 

Durant la seva estada a la regi de l'Araucnia va conixer el jove anomenat Neftal Reyes, que posteriorment seria conegut mundialment amb el nom de Pablo Neruda. Va sortir de Xile convidada pel govern de Mxic l'any 1922, dedicant la seva vida posteriorment a viatjar entre Amrica i Europa. Des de 1932 Mistral serv al seu pas com a cnsul, desenvolupant la seva feina a Npols, Madrid, Petrpolis, Nia, Lisboa, Los Angeles, Veracruz, Ciutat de Mxic, Rapallo, Npols i Nova York.

A partir de la dcada del 1950, a causa de la seva delicada salut, Mistral va preferir allunyar-se del mn establint la seva residncia de Nova York. L'autora xilena mor en aquesta ciutat el 10 de gener de 1957, a l'edat de 67 anys, vctima del cncer. 

Obra literria.

Enamorada de Luis de Aragodita, aquest se suicid, cosa que provoc que la mort i l'amor es converteixen en uns dels temes principals de la seva obra. Mistral reflecteix els seus sentiments en la poesia, especialment quan parla de l'aband del seu pare i del sucidi del seu amant. 

El 12 de desembre de 1914 va ser guardonada amb el primer premi del concurs de literatura dels Jocs Florals de Xile organitzats per la Federaci d'estudiants de la Universitat de Xile, per la seva obra Sonetos de la Muerte. A partir d'aquell moment va utilitzar el pseudnim literari de Gabriela Mistral en gaireb tots els seus escrits, en homenatge a dos dels seus poetes favorits, l'itali Gabriele D'Annunzio i el francs Frdric Mistral. 

El 10 de desembre de 1945 va rebre el Premi Nobel de Literatura de mans del rei Gustau V de Sucia pel seu lirisme potic que, inspirada per emocions de gran abast, ha fet del seu nom un smbol de les aspiracions idealistes del mn llatinoameric sencer, esdevenint el primer llatinoameric guardonat amb el Premi Nobel en aquest camp. Posteriorment l'any 1951 va ser premiada amb el Premi Nacional de Literatura de Xile. 

Obra potica.
1914: Sonetos de la muerte;
1922: Desolacin;
1923: Lecturas para mujeres;
1924: Ternura,
1934: Nubes blancas y breve descripcin de Chile;
1938: Tala;
1941: Antologa;
1954: Lagar;
1957: Recados contando a Chile;
1967: Poema de Chile, edici pstuma;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1945;
  Selecci de poemes de Gabriela Mistral;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141469" title="Leonid Kutxma" nonfiltered="2039" processed="2024" dbindex="57813">
Leonid Danlovitx Kutxma (en ucrans                       ) va nixer el 9 d'agost de 1938 a Txaikine, a la provncia de Txernihiv. Enginyer, membre del Partit Comunista de la Uni Sovitica entre 1960 i 1991, fou primer ministre d'Ucrana en 1992-1993 i desprs esdevingu president d'aquest mateix pas el 1994.

El seu segon mandat es va acabar a l'octubre de 2004; el seu successor s Vktor Iixtxenko, que va guanyar les eleccions presidencials ucraneses.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141470" title="Giovanni Pierluigi da Palestrina" nonfiltered="2040" processed="2025" dbindex="57814">

Giovanni Pierluigi da Palestrina (4 de mar del 1525 - 2 de febrer del 1594) compositor itali, un dels ms famosos del Renaixement. Est considerat com a l'autor ms representatiu d'obres polifniques ajustades a les noves exigncies de la Contrareforma. 

 Biografia .
Va nixer a Palestrina, poblaci propera a Roma cap el 1525, que en aquells dies formava part dels Estats Vaticans. Les seves aptituds musicals el va portar a que de nen entrs a formar part del cor de la Baslica de Santa Maria la Major (Santa Maria Maggiore) de Roma; va estudiar amb Robin Mallapert i Firmin Lebel. Ja de jove, cap el 1544, retorn a Palestrina per exercir d'organista de l'esglsia de Sant Agapito. 

Quan el bisbe de Palestrina va accedir al tron papal, amb el nom de Juli III, va nomenar a Pierluigi mestre del cor de la Cappella Giulia i cantor de la Capella Sixtina del Vatic. A l'any segent va publicar el seu primer llibre de misses. Un papa posterior, Pau IV, el va destituir del seu crrec, segons alguns per ser poc adequada la seva condici de casat, segons altres, per haver escrit madrigals que eren peces de carcter prof; possiblement per ambdues raons.

El 1555 va ser nomenat successor d'Orlando di Lasso com a mestre de capella de Sant Joan del Later, on el 1560 va escriure les seves Lamentacions. El 1561 va passar a ser el mestre de capella a Santa Maria la Major, a Roma, on ell s'havia format de nen. El 1563 va publicar el seu primer llibre de motets.

Palestrina es va mostrar sempre insatisfet amb les reformes de la litrgia sacra dictades pel Concili de Trento, les quals van convertir en no canniques algunes de les seves misses i altres obres primerenques, esquitxades d'interposicions profanes alienes al text oficial. Per aquest motiu va dimitir del seu crrec per passar al servei del cardenal Ippolito d'Este, que mantenia la seva prpia capella. Finalment, el 1571 va tornar a assumir la direcci de la Cappella Giulia a la Baslica de Sant Pere del Vatic, on va acabar els seus dies amb el crrec creat per a ell de Compositor de la Capella Papal.

El 1580 va morir la seva estimada esposa, Lucrezia Gori, i en plena crisi va decidir de fer-se sacerdot per finalment hi va renunciar per casar-se amb la rica vdua romana Virgnia Dormoli. El seu prestigi s'estenia per Europa; era molt fams i la seva reputaci encara s'increment ms desprs de la seva mort. Va morir d'una pleuritis, el 1594, i va ser inhumat en la Baslica de Sant Pere en una cerimnia fnebre en la que hi assistiren moltes personalitats.

 Obra .

Les obres de Palestrina destaquen per la claredat aconseguida, deixant la melodia a les mans de la veu superior i ajustant amb precisi el ritme del discurs, aspectes tcnics que contribueixen a la perfecta comprensi del text. Genera admiraci la bellesa que aconsegueix generar en un marc tan limitant com el de les estrictes normes litrgiques promogudes pel concili.

De les seves 104 Misses, ms de 70 estan compostes sobre Cantus Firmus de melodies gregorianes. Potser la millor d'elles sigui la Missa Papae Marcelli en la qual realitza una sntesi de l'estil dels seus predecessors i contemporanis. Dels seus motets sn clebres, a ms dels Improperia, els 29 motets sobre el text Del Cantar dels Cantares de Salom. Est considerat com un dels ms eminents autors de msica religiosa catlica.

Es tracta en la seva totalitat d'obra polifnica i de carcter sacre, destinada doncs a acompanyar la litrgia catlica. L'excepci en sn un cert nombre de madrigals profans. La llista s la segent:
104 misses. Entre les ms notables estan la Missa Come Penes, dedicada al Papa Marcel II, successor de Juli III; i la misa  L'homme arm . ;
 373 motets. Incls un fams Stabat Mater i les 29 peces de la Can de Salom.
 Lamentacions;
 2 canons sagrades (cantiones sacrae);
 11 lletanies.
 35 magnficats.
 68 ofertoris.
 49 madrigals sacres.
 94 madrigals profans.

Enllaos externs.
Enregistraments de Palestrina: Sicut Cervus del "Coro Nostro", un cor mixt de Leicester, Regne Unit;
Enregistraments de canons de Palestrina del Ume Akademiska Kr;
Enciclopdia catlica: Giovanni Pierluigi da Palestrina;
Gran Enciclopdia de la Msica;

Bibliografia i altres fonts.
 Article "Palestrina, Giovanni Pierluigi da", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Benjamin, Thomas, The Craft of Modal Counterpoint, 2nd ed. Routledge, New York, 2005. ISBN 0-415-97172-1;
 Coates, Henry, Palestrina. J. M. Dent & Sons, London, 1938. (Es combinen les dades biogrfiques amb comentaris musicolgics  en angls ).
 Daniel, Thomas, Kontrapunkt, Eine Satzlehre zur Vokalpolyphonie des 16. Jahrhunderts. Verlag Dohr, 2002. ISBN 3-925366-96-2;
 Johann Joseph Fux, The Study of Counterpoint (Gradus ad Parnassum).  Tr.  Alfred Mann.   W.W. Norton & Co., New York, 1965.  ISBN 0-393-00277-2;
 Gauldin, Robert, A Practical Approach to Sixteenth-Century Counterpoint. Waveland Press, Inc., Long Grove, Illinois, 1995. ISBN 0-88133-852-4 (Cont una mplia i detallada bibliografia);
 Haigh, Andrew C. "Modal Harmony in the Music of Palestrina", a Essays on Music: In Honor of Archibald Thompson Davison. Harvard University Press, 1957, pp.111-120.
 Jeppesen, Knud, The Style of Palestrina and the Dissonance. 2nd ed., London, 1946. (Un estudi exhaustiu de la seva tcnica contrapuntstica  en angls );
 Jeppesen, Knud; Haydon, Glen (Translator); Foreword by Mann, Alfred. Counterpoint. New York, 1939.  Available through Dover Publications, 1992.  ISBN 0-486-27036-X;
 Meier, Bernhard, The Modes of Classical Vocal Polyphony, Described According to the Sources. Broude Borthers Limited, 1988. ISBN 0-8450-7025-8;
 Morris, R.O., Contrapuntal Technique in the Sixteenth Century.  Oxford University Press, 1978. ISBN 0-19-321468-7;
 Motte, Diether de la, Kontrapunkt. 1981 Brenreiter-Verlag, Kassel. ISBN 3-423-30146-5 / 3-7618-4371-2;
 Pyne, Zoe Kendrick, Giovanni Pierluigi di Palestrina: His Life and Times, Bodley Head, London, 1922.
 Reese, Gustave, Music in the Renaissance.  W.W. Norton & Co., New York, 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Roche, Jerome, Palestrina. Oxford University Press, 1970. ISBN 0-19-314117-5;
 Stewart, Robert, An Introduction to Sixteenth-Century Counterpoint and Palestrina's Musical Style. Ardsley House, Publishers, 1994. ISBN 1-880157-07-1;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141474" title="Historicisme" nonfiltered="2041" processed="2026" dbindex="57815">
El terme historicisme s'empra per designar aquelles doctrines filosfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir histric. L'historicisme s una noci polmica present en els debats nascuts de les discussions al voltant de la filosofia de la histria.

Segons l'encclica Fides et rtio, per comprendre correctament una doctrina del passat, s necessari que aquesta sigui reposada en el seu context histric i cultural. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequaci a un perode determinat i una tasca determinada en la histria, negant almenys implcitament la validesa perenne de la veritat.

L'historicisme, tal com s sovint ents en els debats, s la idea que la histria pugui permetre predir els esdeveniments futurs.

Karl Popper dna aquesta definici de l'historicisme en Misria de l'historicisme (Plon, 1955) : "Una aproximaci a les cincies socials que assumeix que la predicci histrica s el seu objectiu principal, i que assumeix que el seu objectiu s assolible mitjanant el descobriment dels "ritmes", o els "patrons", les "lleis" o les "tendncies" que subjeuen a l'evoluci de la histria"

Referncies. 
 Karl R. Popper, La miseria del historicismo, Alianza, Madrid, 1981.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141476" title="Iuri Andrukhvitx" nonfiltered="2042" processed="2027" dbindex="57816">


Iuri horevitx Andrukhvitx (en ucrans                         ), nascut el 13 de mar de 1960 a Ivano-Frankivsk, Ucrana) s un escriptor, poeta, assagista i traductor en llengua ucranesa. s cofundador, juntament amb Oleksandr Irvanets i Vktor Neborak, del grup potic Bu-Ba-Bu el 1985, format per les sigles de les paraules burlesk, balahan, bufonada (       ,        ,         ), s a dir, "burlesc, teatre de fira, bufonada".     

Bibliografia.
Fins ara, Andrukhvitx ha publicat quatre novelles, quatre reculls de poemes, un llibre de narracions curtes i dos volums d'assajos, a ms de traduccions literries de l'angls, de l'alemany, del polons i del rus. Els seus assajos apareixen regularment al Zrkalo nedeli / Dzrkalo Tjnia (Mirall setmanal), un diari trilinge influent publicat en rus i ucrans, amb els articles principals que apareixen tamb en una edici anglesa online. Ha escrit, entre d'altres, les obres segents:
El cel i les places (            , Nebo i ploixtxi 1985), poesia;
A l'esquerra, a l'alada del cor (     ,         , Zliva, de sertse  1989), narrativa;
El cor de la ciutat (          , Seredmstia 1989), poesia;
Ocells i plantes extics (                         , Ekzotitxni ptakhi i roslini 1991), poesia;
Recreacions (         , Rekretsii 1992), novella;
La Moscovada, (          , Moskoviada 1993), novella;
Perversi (         , Pervrzia 1996), novella;
Desorientaci en el terreny (                           , Dezorienttsia na mstsevosti 1999), assaig;
La meva Europa (          , Moia Evropa 2001), assaig escrit en collaboraci amb l'escriptor polons Andrzej Stasiuk;
Els dotze anells (                  , Dvandtsiat brutxiv 2003), novella;
Canons per a un gall mort (                        , Pisni dli mertvogo pvnia 2004), poesia;
El dia que va morir Lady Day (Billie Holliday) (                     , Deny smerti Pani Deny 2006), antologia de traduccions a l'ucrans de poesia nord-americana de les dcades del 1950 i 1960;
El diable s al formatge (                       , Divol khovetsia v siri 2006), assaig;

Per la seva obra literria i la seva activitat pblica com a intellectual, Andrukhvitx ha estat guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, com ara el Premi Herder (2001), el Premi de la Pau Erich Maria Remarque (2005), el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig per a l'Entesa a Europa (2006) i el Premi Angelus (tamb el 2006). s membre del comit editorial de les publicacions peridiques ucraneses Krtika i Potiah 76.

Posicionament poltic.
Andrukhvitx escriu en ucrans i s conegut per la seves posicions fortament ucranfiles, tot i que rarament se'l considera un nacionalista ucrans, denominaci que rebutja categricament. Quan l'entrevisten, assegura que respecta tant l'ucrans com el rus i afirma que els seus oponents no entenen que s la supervivncia mateix de la llengua ucranesa el que es troba amenaada. Ell mateix es tradueix els seus assaigs de l'ucrans al rus per al diari Zrkalo nedeli / Dzrkalo Tjnia, que es publica alhora en totes dues llenges.

Enllaos externs.
Obra assagstica completa de Iuri Andrukhvitx al Zrkalo nedeli / Dzrkalo Tjnia: en ucrans (des de l'any 2000) i en rus (des del 1995);
Tria de poemes de Iuri Andrukhvitx en ucrans: ;
Pgina sobre Iuri Andrukhvitx al web de l'editorial de l'Institut Canadenc d'Estudis Ucranesos (Canadian Institute of Ukrainian Studies Press), que va publicar la traducci anglesa de la seva primera novella, Recreacions: ;
Pgina sobre Iuri Andrukhvitx al web de poesia internacional (Poetry International Web): ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141477" title="Concertgebouw" nonfiltered="2043" processed="2028" dbindex="57817">


El Concertgebouw s una sala de concerts d'Amsterdam. Grcies a la seva excellent acstica, el Concertgebouw es considera com una de les tres millors sales de concerts del mn, juntament amb la Symphony Hall de Boston i la Musikverein de Viena.

 Histria .

L'arquitecte de l'edifici fou Adolf Leonard van Gendt, qui es bas en la Neue Gewandhaus de Leipzig, construt dos anys abans i destrut el 1943, durant els bombardejos aliats en la Segona Guerra Mundial. Les obres comenaren el 1883 ms all dels lmits de la ciutat. La sala principal fou oberta al pblic dia 11 d'abril de 1888, amb un concert inaugural en el qual una orquestra de 120 msics i un cor de 500 cantants interpretaren obres de Wagner, Handel, Bach i Beethoven.

La Grote Zaal (auditori principal) t 44 metres de longitud, 28 d'ample i 17 d'alada; t aproximadament 2000 seients. El temps de reverberaci s de 2.8 segons sense pblic, i de 2.2 segons amb pblic. Aix la fa ideal per interpretar obres postromntiques, com les simfonies de Mahler, per no per a msica amplificada.

La Kleine Zaal (auditori petit) t forma oval i es troba darrere el  principal, t 20 metres de longitud i 15 d'amplada. L'espai, ntim, s molt oport per a interpretar-hi msica de cambra i lieder.

Quan es constru el Concertebouw, l'acstica era com a una cincia obscura: es disseny a imitaci d'altres sales. Quan es complet la construcci, l'acstica no era perfecta, i va caldre un gran esfor per afinar l'ambient sonor. A les ltimes restauracions, s'intent mantenir els materials utilitzats anteriorment.

Actualment, al Concertgebouw s'interpreten anualment prop de 800 concerts a l'any per a un pblic de 850.000 persones, el que la fa com una de les sales ms visitades del mn.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141479" title="Lexovisaure" nonfiltered="2044" processed="2029" dbindex="57818">

Els lexivosaures (Lexovisaurus) sn un gnere de dinosaures que visqu al Jurssic mitj, fa uns 165 milions d'anys, a Europa. Les seves restes fssils s'han trobat a Frana i Anglaterra.

Diferia de la majoria dels estegosurids: un parell de pues sorgien de la zona frontal de les espatlles. L'espcimen tipus, Lexovisaurus durobrivensis, fou formalitzat per Hoffstetter l'any 1957.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141482" title="Tulli Hostili" nonfiltered="2045" processed="2030" dbindex="57819">
Tulli Hostili (Tullius Hostilius, 673-642 aC); en llat Tullius Hostilius va ser el tercer rei de Roma i el segon d'origen sab. Conquer Alba Longa ajudat per la gens Horcia. Se li atribueix tamb la creaci de la instituci dels fecials (en llat fetiales) i la de la cria. Era net de Host Hostili, i fil d'un Hostili desconegut. El seu regnat es situa en dates variables vers 673/670 aC a 642/638 aC.
 
Va succer a Numa Pompili desprs de l'interregne, sent elegit pel poble com a rei.

El seu regnat es caracteritz per la seva agressivitat envers les ciutats venes. 

Sense cap ra aparent, Tulli Hostili va declarar la guerra a Alba Longa i se la va fer vassalla desprs d'un duel entre els seus representants, narrat a la llegenda com el combat dels tres Horacis contra els tres Curiacis, en la que els primers (dels que noms va sobreviure un) van vncer als segons a la Fossa Cluilia. Davant la inactivitat de l'exrcit alb davant les revoltes d'algunes ciutats etrusques (Fidenes i Ves), va acusat al rei d'Alba, Mettius Fufetius, de traci a Romava  ordenar que Alba Longa fos arrasada tot i que als seus habitants se'ls hi va concedir la ciutadania romana (va portar la seva poblaci a Roma on els va donar el tur Celi com a residncia). No obstant se sap que Alba va subsistir com estat i fou membre de la lliga llatina fins el 338 aC quan es va dissoldre.

Va derrotar llavors a Fidenes i Veis i va combatre tamb als sabins al que acusava d'enganyar a comerciants romans. Es va aliar a llatins i hrnics

Quan va anar a Alba per demanar el favor dels deus va ser fulminat per Jupiter. La seva tomba hauria estat al turo Veli.

Se'l considera el fundador de la tercera tribu romana els luceres.

De les llegendes sembla que va assignar terres als sacerdots i al patriciat, que va instituir nous festivals religiosos, i va augmentar el nombre de cavallers































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141486" title="Murdoch" nonfiltered="2046" processed="2031" dbindex="57820">


Literatura: Iris Murdoch, escriptora i filsofa britnica.
Mitj de comunicaci: Rupert Murdoch, amo de la News Corporation.
Msica: Stuart Murdoch, cantant i compositor de Belle & Sebastian.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141487" title="Universitat d'Oxford" nonfiltered="2047" processed="2032" dbindex="57821">

La Universitat d'Oxford s la universitat ms antiga del mn anglosax. Es desconeix la data exacta de la seva fundaci, per els primers indicis d'ensenyament a Oxford daten del 1096. Tanmateix, la universitat no comen a esdevenir important fins el 1167, quan Enric II d'Anglaterra prohib als anglesos anar-hi a la Universitat de Pars a estudiar.

La Universitat acull prop de 17.000 estudiants, repartits en 39 facultats pbliques i 7 de privades.

Una de les coses ms boniques de la Universitat sn els edificis. La gran majoria sn gtics (el Collegi Merton, el Collegi de la Magdalena, el Collegi Universitari, el Collegi Nou...). A ms, Oxford t una de les biblioteques ms importants del mn: la Biblioteca Bodleiana. Aquesta biblioteca s una de les biblioteques copyright del Regne Unit.

Altra de les joies d'Oxford s el Museu Ashmolean, fundat el 1659, s el primer museu universitari del mn i el primer museu del Regne Unit. 

Oxford s, a ms a ms, el bressol de la Universitat de Cambridge, car Cambridge fou fundada per professors i alumnes d'Oxford que fugien de la pesta a l'edat mitjana.

Alumnes destacats.
Tony Blair;
Aung San Suu Kyi;
Lewis Carroll;
Aldous Huxley;
Stephen Hawking;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141488" title="News Corporation" nonfiltered="2048" processed="2033" dbindex="57822">
La News Corporation (Corporaci de Notcies) o News Corp s una de les empreses de comunicaci ms grans del mn. Cotitza a la Borsa de Nova York, a la Borsa d'Austrlia i, de manera secundria a la Borsa de Londres. La seu central s a l'Avinguda Sisena de Nova York.

Els ingressos anuals, a 30 de juny de 2005, voltaven els 23.858 milions de dolars. Gaireb el 70% d'aquests es recapten als EUA.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141490" title="Sean Heuston" nonfiltered="2049" processed="2034" dbindex="57823">

Sean Heuston (21 de febrer, 1891 - 8 de maig 1916) fou un rebel irlands i membre de Fianna Eireann que va prendre part l'Aixecament de Pasqua de 1916. Amb uns 20 homes d'aproximadament la seva edat, va ocupar la Casa de Caritat sobre el riu Liffey durant dos dies, encara que la idea original era ocupar la posici unes hores. Fou condemnat a mort i afusellat el 8 de maig a la pres de Kilmainham, el ms jove dels rebels afusellats

Sean va viure molts anys a Limerick.

L'Estaci de Heuston a Dubln, on una vegada hi va treballar a les oficines, rep el nom en honor seu. (Aix com el pont de Sean Heuston).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141491" title="Michael Mallin" nonfiltered="2050" processed="2035" dbindex="57824">
Michael Mallin (Dubln, 1874   8 de maig de 1916) fou un rebel i socialista irlands que va prendre part activa en l'Aixecament de Pasqua de 1916. 

Mallin era el segon cap en el comandament de l'Exrcit Ciutad Irlands sota la direcci de James Connolly i comandava la guarnici de St. Stephen's Green a Dubln, juntament amb la Comtessa Markievicz. Era considerat com un comandant valent i competent, encara que l'atac a la guarnici sense ocupar els edificis dels voltants fou una errada evident (si aquest era no el pla de Mallin no s clar).
Mallin es va rendir el diumenge 30 d'abril quan li ho va ordenar Connolly. Davant el consell de guerra va intentar minimitzar la seva participaci, per fou condemnat a mort i afusellat el 8 de maig.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141492" title="Cornelius Colbert" nonfiltered="2051" processed="2036" dbindex="57825">
Cornelius Colbert (1888   8 de maig, 1916) fou un rebel irlands, que de jove es va  traslladar amb la famlia a Dubln, i en 1913 fou un dels primers membres dels Voluntaris Irlandesos, potser el membre ms jove del Comit Provisional. Tamb es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa. Tamb treball amb Patrick Pearse com a instructor a St. Enda's School.

El 1916 Colbert va prendre part en l'Aixecament de Pasqua. Com a capit de la companyia F del 4t. batall sota el comandant amonn Ceannt fou encarregar de dirigir la Watkin's Brewery. Quanla seva posici s mostr difcil i estratgicament insignificant fou enviat ambla seva companyia a la Destilleria Jameson, on hi fou comandant de facto. Desprs de la rendici fou jutjat en un consell de guerra i afusellat el 8 de maig.

Colbert era profundament catlic, i s'abstenia de fumar, beure i jurar, aix com de ballar. L'estaci de ferrocarril de Limerick rep el seu nom per ell.

Enllaos externs.
 Tomba de Cornelius Colbert;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141498" title="Aculeu (desambiguaci)" nonfiltered="2052" processed="2037" dbindex="57826">

Aculeu fou un sobrenom de Caius Furius.
C. Viselli Var Aculeu fou un cavaller roma.
Paraules relacionades.
Agulla prov de la paraula llatina aculeus'.
Aculi en botnica, estructura punxant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141500" title="Metodologia araneus" nonfiltered="2053" processed="2038" dbindex="57827">

La metodologia araneus s una metodologia per desenvolupar aplicacions web desenvolupada per un grup de gent de dues universitats de Roma (Universit di Roma Tre i Universit della Basilicata).

Consta de diversos passos que permeten definir l'estructura d'una web. Els ms importants sn el model fsic de dades i el model lgic de navegaci.

Enllaos externs.
 http://www.dia.uniroma3.it/Araneus/index.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141501" title="Musikverein" nonfiltered="2054" processed="2039" dbindex="57828">


La Musikverein a Viena, ustria, s una sala de concerts que fou oberta al pblic el 6 de gener de 1870, i s famosa per la seva acstica, situant-la entre les tres millors sales del mn pel que fa a la sonoritat, i s la seu de l'Orquestra Filharmnica de Viena.

La sala de concerts fou construda per la Gesellschaft der Musikfreunde (Societat Amics de la Msica). El lloc on es troba fou donat per l'Emperador Francesc Josep I. L'edifici, en poc temps, es va anomenar Musikverein (club de msica).

La Goldener Saal (Sala d'or) t 48 metres de longitud, 19 d'amplada i 18 d'alada. T 1744 seients. Cada 1 de gener, s'hi celebra el Concert d'Any Nou de la Filharmnica de Viena.

Des de 2001 s'hi ha dut a terme una important tasca de restauraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141503" title="La Sarga" nonfiltered="2055" processed="2040" dbindex="57829">

La Sarga s una pedania pertanyent al municipi de Xixona (Alacant) situada entre esta localitat i Alcoi, als peus de la Carrasqueta, en la vall de La Canal. Amb no ms de 20 cases, en l'actualitat tan sols habiten dos vens durant tot l'any. En el segle XVIII, La Sarga va arribar a constituir-se en municipi independent. No obstant aix, a causa del descens de la seua poblaci, va tornar a ser reabsorbit en el segle XIX per Xixona.

Pintures rupestres.
L'estiu de 1951 un grup d'excursionistes alcoians descobriren un conjunt d art rupestre prehistric en uns abrics rocosos del barranc de la Cova Foradada (terme municipal d Alcoi). El jaciment es localitza en els voltants del caseriu de la Sarga (Xixona), un entorn natural privilegiat de la serra dels Plans, als lmits orientals del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. 

El conjunt est integrat per tres abrics, on els investigadors han trobat un total de 146 motius pertanyents als tres estils d'art rupestre postpaleoltic. La Sarga s l'nic conjunt descobert fins a l'actualitat on, de manera suficient, convergeixen tres horitzons artstics prehistrics, clarament diferenciats pel seu color, tipus d'execuci, temtica i cronologia. Els tres fan servir terres de tonalitats rogenques, distintes per a cadascun d'ells, convertides en pols i barrejades amb algun producte orgnic desconegut per a fixar-les a les parets, sense preparaci prvia, mitjanant pinzells fets amb plomes daus, pls, fibres vegetals picades o, fins i tot, amb els dits. Inscrites en 1997 en el catleg de Bns d'Inters Cultural. L'any 1998 l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pennsula Ibrica (dins del qual les pintures de la Sarga sn un punt de referncia) fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 
Regularment el Museu Arqueolgic d'Alcoi fa unes Jornades de Portes Obertes per a donar-les a conixer, sol ser un cap de setmana al mes .

Importncia de la Sarga.

En general, podem dir que la Sarga era un santuari prehistric. Mai no es va utilitzar com a habitatge i en les seues parets diverses generacions d'agricultors, ramaders i caadors van deixar testimonis de les seues creences. S acostaven a aquests abrics des de llocs distants, ja que en les prospeccions del seu entorn ms immediat a penes s han localitzat vestigis d'habitaci. Anaven all per a celebrar cerimnies religioses, intercanviar coneixements o productes, establir aliances matrimonials o de grup o, simplement, per a parlar i divertir-se. Ni s un lloc de caa  tal i com s'ha suposat durant molt de temps. s un recinte sagrat molt complex, el ms complet -com hem dit- de la faana oriental de la Pennsula Ibrica.

L'art macroesquemtic.

Els tres estils d'art rupestre es diferencien fcilment pel seu color, temtica i execuci. L'art macroesquemtic s un art neoltic "cardial", de profund contingut simblic. En la seua vessant pictrica rupestre, es caracteritza per localitzar-se en abrics poc profunds, en elles s'usen pigments de color roig fosc, dens i d'aspecte pasts que s'apliquen sobre les parets sense preparaci prvia. La temtica d'este estil sn les figures humanes i motius serpentiformes o meandres de desenvolupament vertical o horitzontal tots ells de gran mesura i de traat gruixut.  Els seus autors van ser els primers agricultors i ramaders del Neoltic inicial (fa uns 7.000 anys). Els motius pintats han de relacionar-se amb rituals a l'entorn de la fertilitat de les terres, i sn semblants a les decoracions de les cermiques neoltiques. La seua distribuci geogrfica s exclusiva de les terres alacantines limitades pel mar i les serres d'Aitana, Benicadell i Mariola.

Els motius macroesquemtics de la Sarga es distribueixen als tres abrics: 
 a l'abric I, com a conseqncia del mal estat de conservaci, noms ens trobem motius serpentiformes, alguns dels quals acaben en mans. ;
L'abric II concentra les representacions macroesquemtiques a la part central. Ac podem distingir entre dos motius: els antropomrfics i els geomtrics. Pel que fa als primers, tenim tres figures humanes: la ms coneguda s "el bruixot" (denominaci que se li dna per posseir uns apndixs al cap, com si es tracts d'unes banyes de bou) de cos allargat, per bastant mal conservat. Tenim a la dreta del bruixot "l'orant", format per lnies sinuoses i amb decoraci radial perpendicular al cap. I a l'esquerra, "l'arquer", que t tant el cap com el cos format per dues barres paralleles i unides pels extrems, i que t braos i cames ben definits, sostenint un dels braos un objecte que podrem considerar un arc. Entre els motius geomtrics tenim dos grups serpentiformes en forma de U, unides als extrems superiors en dos casos, i les restants acabades en mans. En altres punts del segon abric es conserven ms representacions geomtriques, per de menor mesura i pitjor conservades.

Si interpretem el que hem comentat, els motius tenen tots ells un carcter espiritual: la figura orant s'ha interpretat com a femenina a partir d'altres manifestacions artstiques contempornies i correspon a una deessa o sacerdotessa possiblement amb un llarg vestit. Pel que fa al bruixot, pot tenir relaci amb les tradicions religioses mediterrnies agrcoles. Per la seva banda, els temes geomtrics (acabats am dits) podrien fer referncia a una sacralitzaci de la vegetaci.


L'art llevant espanyol.
El segon estil que hi trobem present s l'art llevant, manifestaci artstica mpliament distribuda per la faana mediterrnia oriental de la Pennsula Ibrica, d'Osca i Lleida a Almeria i Jan. s defineix pel seu carcter naturalista narratiu, en el qual adquireixen protagonisme les figures humanes i d'animals, allades o formant escenes.  s un art de cronologia neoltica (V a III millenni aC), contemporani i posterior a l'Art Macroesquemtic. L'art llevant es troba representat als abrics I i II del conjunt de la Sarga, i mostra unes figures humanes (totes elles masculines), portant arcs i fletxes, i en actitud de reps o caa. Si parlem dels animals que hi sn representats, tenim crvids i caprins. Aix doncs, es pot establir tres tipus diferents de relaci entre les figures humanes i els animals: 
 els primers en posici de caa perseguint els grups d'animals, alguns dels quals tenen fletxes clavades al ventre o fins i tot, perboquen o perden sang. ;
 No noms apareixen -com hem dit- escenes de caa, sin que algunes de les figures humanes representades tenen una actitud de reps, i, aix relacionat amb la presncia de grups d'animals (caprins) a les proximitats ens porta a pensar en la ramaderia. ;
 En darrer lloc, hi ha animals que allats, que no mostren signes d'agonia  ni mort, i que poden ser una exaltaci de la natura. La tcnica emprada s sempre la pintura de color roig, amb un tra definit per a marcar-ne el contorn exterior, i l interior de vegades massissat i en d'altres amb traos llistats.

Les representacions ens han parlat, fins ara, de dues activitats econmiques importants: la caa i la ramaderia. Per encara podem trobar ms testimonis del context econmic del Neoltic, ja que si observem el panell 3 de l'abric I, descobrirem figures humanes duent a terme la batuda de dos arbres (Ametllers segons els especialistes). Esta hiptesi s, no obstant, discutida, i segons altres, com que les interpretades com a vares no connecten amb la m de les figures, pot considerar-se que en lloc de vares es tracta de rellamps, i que les ametlles que cauen no sn tals, sin una pedregada que obliga als caadors a pregar als dus que l'aturen.

Siga com siga, el que s realment important s la informaci que aporten els detalls de les figures: ens parlen de les caracterstiques de l'armament, de les plomes com a ornament personal i de les fletxes, tamb de l's de polseres i  la presncia d'uns pantalons de l'arquer 2.5 de l'abric II.

L'Art esquemtic.

El darrer estil s l'Art esquemtic, una manifestaci artstica distribuda per tota la Pennsula i present tamb a la Sarga entre el neoltic i l'Edat dels Metalls (V a II millenni aC). Formalment es caracteritza per la simplicitat formal de les representacions antropomrfiques i zoomrfiques, que sn redudes a les seves lnies bsiques. Tamb s caracterstica la presncia de motius novament geomtrics, que en este cas remeten a parts del cos hum, i sn una mena d'dols.

Les representacions esquemtiques es distribueixen per diferents punts dels abrics II i III. A ms de les barres en distintes posicions, que poden pertnyer a motius ms complexos avui desapareguts, s'hi han identificat diversos tipus d antropomorfs, un cprid, un ramiforme i altres ideogrames.

Bibliografia.

Mauro S. Hernndez Prez, Josep M. Segura Mart, La Sarga : art rupestre i territori,  : Ayuntamiento de Alcoy : Caja de Ahorros del Mediterrneo, , textos castell i valenci. ISBN 84-89136-34-3

Enllaos.

Museu Arqueolgic Municipal Camil Vicedo Molt;
Situaci geogrfica de La Sarga (Al Sud d'Alcoi) En Google Maps.;

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141508" title="Long Island" nonfiltered="2056" processed="2041" dbindex="57831">
Long Island s una illa de l estat de Nova York. L illa t una forma allargada amb 190 km de longitud i entre 19 i 32 km d amplada, amb una extensi total de  3.567 km (1.377 milles quadrades). s l illa ms gran de la part continental dels Estats Units. L illa cont dos districtes de la Ciutat de Nova York, Brooklyn i Queens, al costat oest. A l'altre costat de l illa es troben els comtats de Nassau i Suffolk.

 Geografia i clima . 
L illa es troba separada de Connecticut i Rhode Island pel Long Island Sound. Al sud es troben les badies Great South Bay, South Oyster Bay i Jamaica Bay, que sn realment llacunes protegides de l Oce Atlntic per una cadena d'estretes illes.

Per l'oest, l East River separa Long Island de Manhattan i del Bronx, mentre que les aiges de la Upper New York Bay la separen de l Staten Island i de Nova Jersey. 

Long Island t estius calents i humits i hiverns freds. La neu cau cada hivern i en molts hiverns una o ms intenses tempestes, anomenades Nor'easaters, que produxen torbs que porten nevades d entre 30 i 60 centmetres i de vents de la fora hurac. 

 Demografia . 
En dades del Cens de 2000 dels Estats Units, la poblaci total dels quatre comtats de Long Island era de 7.448.618 habitants. La porci de la Ciutat de Nova York del cens era de 4.694.705 (2.465.326 residents a Brooklyn i 2.229.379 a Queens), mentre que la poblaci combinada dels comtats de Nassau i de Suffolk era de 2.753.913 persones. 

Long Island t una presncia italoamericana substancial, el 28.8% de la poblaci de Suffolk i el 23.9% de Nassau, en dades del cens de 2000. En quant als afroamericans, representen el 38.1% dels residents del comtat de Kings, el 21.8% de Queens i menys del 10% dels residents de Nassau i de Suffolk.

 Comunicacions .
Long Island es troba comunicada amb Manhattan i el Bronx per nombrosos ponts i tnels, mentre que el pont colgant Verrazano-Narrows Bridge l uneix amb Staten Island. L illa tamb disposa de dos importants aeroports situats a Queens, l aeroport Internacional John F. Kennedy i l aeroport de La Guardia.

 Enllaos externs .
 LongIsland.com ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141512" title="Amulius (desambiguaci)" nonfiltered="2057" processed="2042" dbindex="57832">

Mitologia romana: El rei mitolgic Amuli (Amulius) era l'oncle avi de Rmul i Rem.
Antiga Roma: Amulius fou un pintor rom del segle I.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141520" title="Anaxandra (desambiguaci)" nonfiltered="2058" processed="2043" dbindex="57833">

Antiga grecia: ;
Anaxandra s la mare del rei d'Esparta Agis I;
Anaxandra: fou un pintora grega.
Astronomia: Anaxandra s el nom d'un crter del planeta Venus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141524" title="Sant Toms de Fluvi" nonfiltered="2059" processed="2044" dbindex="57835">
Sant Toms de Fluvi s un nucli de poblaci del municipi altempordans de Torroella de Fluvi, situat a l'est del terme i a un parell de quilmetres al nord del Fluvi, que l'any 2005 comptava amb 33 habitants censats. s la seu de l'antic priorat de nom Cany , del qual noms en subsisteix l'esglsia, ja que el claustre ha desaparegut.

Aquest petit priorat, bastant desconegut, sovint ha estat confs amb el ve de Sant Miquel de Fluvi. Fou creat entre el 1066 i el 1098 pel monestir de Sant Vctor de Marsella, que va esdevenir un centre de reforma monstica de tipus gregori que, amb l'annexi de nombrosos priorats i abadies, form una mena de congregaci de ms de tres-centes cases. Fou ocupat per un prior i dos monjos; la comunitat es va reduir al final del segle XIV. Al segle XV el priorat es va convertir en simple esglsia parroquial. 

L'esglsia s un edifici romnic d'una sola nau, amb transsepte i tres absis semicirculars, un de principal i dos de ms petits als costats. La nau s coberta per una volta lleugerament apuntada, i a cada costat t dues grans arcades cegues de mig punt. Els braos del transsepte tenen voltes de quart de cercle.

A l'interior, les voltes sn recobertes de frescos. La volta de la nau t una srie de pintures que representen successivament l'entrada de Jess a Jerusalem el diumenge de Rams, el sant sopar, l'empresonament de Jess, la crucifixi i les tres Maries davant el sepulcre. A la volta de l'absis central es pot veure una representaci del Crist envoltat d'ngels i arcngels i dels quatre evangelistes. 

 Bibliografia .
Catalunya Romnica;
Centre d'Estudis del Baix Fluvi, "L'esglsia de Sant Toms de Fluvi", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 19 (1986), 313-318.

Referncies.


Imatges de l'esglsia de Sant Toms de Fluvi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141532" title="Llum de les imatges" nonfiltered="2060" processed="2045" dbindex="57837">
La Llum de les Imatges s una fundaci de la Generalitat Valenciana encarregada de la restauraci del patrimoni artstic i cultural valenci. Cada cert temps tria una ciutat per restaurar-ne els edificis ms emblemtics, tot organitzant activitats culturals al voltant de les obres restaurades. La primera edici de les exposicin es va fer l'any 1999.

Valncia, l'any 1999.
Sogorb, l'any 2001.
Oriola, l'any 2003.
Sant Mateu, l'any 2005.
Alacant, l'any 2006.
Xtiva, l'any 2007.
Espais de Llum, a Borriana, Castell de la Plana i Vila-real, l'any 2008.

 Enllaos externs .
Fundaci La llum de les imatges





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141535" title="Dinastia dels Hohenzollern" nonfiltered="2061" processed="2046" dbindex="57838">
Els Hohenzollern s una de les famlies reials ms remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana. Des del segle XIII i fins el 1918 han ostentat ininterrompudament importants quotes de poder en diferents principats alemanys i en altres territoris europeus.

El cognom Hohenzollern prov del sud d'Alemanya, de la histrica regi de Subia, i s compost pel prefix Hohen i pel nom Zollern. Mentre la paraula Zollern fa referncia al castell originari de la famlia i el prefix Hohen denota la importncia del llinatge, sn altres tamb les famlies sobiranes que composaren el seu cognom amb aquest prefix: Hohenlohe, Hohenstaufen o Hohenberg.

El lema familiar s el Nihil sine Deo que tradut significa quelcom com Res sense Du. Al segle XIII la famlia dels Hohenzollern es divid en tres branques. Mentre dues branques passaren a governar dos petitis principats de la regi de Subia a l'entorn de Hechingen, una tercera branca de religi protestant pass a Francnia i posteriorment esdevindrien electors de Brandenburg i reis de Prssia per acabar essent emperadors d'Alemanya el 1871.

Amb la caiguda de l'Imperi Alemany l'any 1918, el poder detentat pels Hohenzollern des de l'Alta Edat Mitjana s'ensorr. nicament a Romania una branca menor de la Dinastia mantenia el poder que malgrat tot perd l'any 1947.

La menci ms antiga de la famlia Hohenzollern data de 1061. Els diferents historiadors de la famlia afirmen que l'origen reconegut de la famlia es troba en el Comtat de Zollern i en una branca secundria de la dinastia borgononyona.

El quart comte de Zollern, Frederic III de Nuremberg, fidel servidor de l'emperador Frederic II, emperador romanogermnic, conegut com a Barbarroja, es cas amb Sofia de Raabs, filla del burgravi Conrad II de Nuremberg. La falta de descendncia de Conrad fu que la ciutat de Nuremberg passs a mans dels Hohenzollern tal i com fou coneguda la famlia a partir d'aquest moment, any 1192.

Amb la mort de Frederic III de Nuremberg, els seus dos fills es dividiren, en un costum bastant corrent en les diverses famlies reials alemanyes, el territori de Nuremberg. En aquest moment es funden les dues branques principals ja que mentre Conrad III de Nuremberg funda la branca franconiana i que esdevindr protestant, Frederic IV de Zollern fund la branca subica i catlica.

Des de Hechigen, els Hohenzollern de Subia governaven els petits principats de Hechingen i de Sigmaringen al sud d'Alemanya. Durant la Reforma religiosa del segle XVI, la famlia romangu en la fe catlica. Posteriorment, els Hohenzollern de Subia es dividiren entre els Hohenzollern-Hechingen que s'extingiren el 1869, i els Hohenzollern-Sigmaringen que encara perviuen.
 
Amb poc pes especfic en la poltica interna d'Alemanya i amb un prctica inexistncia en el concert internacional, els Hohenzollern saberen mantenir el llinatge reial amb el pas del temps i contraure diferents matrimonis en el si de les grans famlies reials europees -Blgica, Saxnia, Sucia o Baviera-.

L'any 1849, els prnceps de Hechigen i de Sigmaringen abdicaren dels seus trons en favor del rei Frederic Guillem IV de Prssia. A canvi, reberen una renda vitalcia i una posici important a la cort de Berln. Mentre que els Hohenzollern-Hechingen s'extingiren el 1869, els Hohenzollern-Sigmaringen encara perviuen. A ms a ms, el prncep Carles de Hohenzollern-Sigmaringen esdevingu rei Carles I de Romania; i el prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen fou un ferm candidat al tro d'Espanya desprs de l'enderrocament de la reina Isabel II d'Espanya.

Els Hohenzollern de Francnia iniciaren una poltica expansionista des del segle XIV. La famlia compr i adquir a travs de matrimoni importants lots de terres. Aix, el 1331 adquir el territori d'Ansbach i el 1340 el de Kulmbach. Malgrat tot, la principal adquisici fou el de l'Electorat de Brandenburg l'any 1417 i la designaci com a prnceps hereus de Prssia el 1618. Fet que fu que la famlia esdevingus una de les ms remarcables del concert poltic europeu. 

Amb la caiguda de l'Imperi Napolenic, els Hohenzollern de Prssia reberen una important injecci de nous territoris a la Rennia i a Westflia. A aquests territoris s'hi sumaren gran part dels territoris de Polnia entre els quals destaca la Posnnia i gran part de la Pomernia polonesa. L'any 1871, desprs de la Guerra dels Ducats, la Guerra austroprussiana i la Guerra francoprussiana, el rei Guillem I de Prssia es convert en kiser.

Amb la caiguda de l'Imperi Alemany desprs de la Primera Guerra Mundial, el kaiser Guillem II de Prssia s'exili a Haus Doorn als Pasos Baixos on mor l'any 1941. A la seva mort, el cap de la dinastia esdevingu el prncep Guillem de Prssia que fou susbstitut pel prncep Llus Ferran de Prssia. Des de 1994 el prncep Jordi Frederic de Prssia s el cap dels Hohenzollern.

 Ducs i Reis de Prssia .

 Joan Segimon de Prssia (1618 - 1619).

 Jordi Guillem de Prssia (1619 - 1640).

 Frederic Guillem I de Prssia (1640 - 1688).

 Frederic I de Prssia (1688 - 1713).

 Frederic Guillem I de Prssia (1713 - 1740).

 Frederic II de Prssia (1740 - 1786).

 Frederic Guillem II de Prssia (1786 - 1797).

 Frederic Guillem III de Prssia (1797 - 1840).

 Frederic Guillem IV de Prssia (1840 - 1861).

 Guillem I de Prssia (1861 - 1888).

 Frederic III de Prssia (1888);

 Guillem II de Prssia (1888 - 1918).

 Caps de la Casa Reial de Prssia .

 Guillem II de Prssia (1918 - 1941).

 Guillem de Prssia (1941 - 1951).

 Llus Ferran de Prssia (1951 - 1994).

 Jordi Frederic de Prssia (1994).

 Reis de Romania .

 Carles I de Romania (1866 - 1914);

 Ferran I de Romania (1914 - 1927).

 Miquel I de Romania (1927 - 1930) i (1940 - 1947) i (1947 - endavant).

 Carles II de Romania (1930 - 1940).

 Prnceps de Hohenzollern-Sigmaringen .

 Carles II de Hohenzollern-Sigmaringen (1576 - 1606).

 Joan I de Hohenzollern-Sigmaringen (1606 - 1623).

 Joan II de Hohenzollern-Sigmaringen (1623 - 1638).

 Meinrad I de Hohenzollern-Sigmaringen (1638 - 1681).

 Maximili I de Hohenzollern-Sigmaringen (1681 - 1689).

 Meinrad II de Hohenzollern-Sigmaringen (1689 - 1715).

 Josep I de Hohenzollern-Sigmaringen (1715 - 1769).

 Carles Frederic I de Hohenzollern-Sigmaringen (1769 - 1785).

 Anton Aleix I de Hohenzollern-Sigmaringen (1785 - 1831).

 Carles III de Hohenzollern-Sigmaringen (1831 - 1848).

 Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen (1848 - 1885).

 Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen (1885 - 1905).

 Guillem de Hohenzollern-Sigmaringen (1905 - 1927).

 Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen (1927 - 1965).

 Frederic Guillem de Hohenzollern-Sigmaringen (1965 - endavant).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141549" title="Farinera Teixidor" nonfiltered="2062" processed="2047" dbindex="57839">

La Farinera Teixidor s un edifici modernista projectat per Rafael Mas i Valent l'any 1910 al carrer Santa Eugnia, 42, de Girona. s una de les obres ms representatives del Modernisme de la ciutat.

L'industrial Alfons Teixidor va encarregar a Mas una de les obres que amb el temps esdevindria la ms emblemtica de l'arquitecte: un complex integrat per l'habitatge de la famlia Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems. Ara ens pot semblar estrany trobar una fbrica de farina al bell mig de la ciutat, per a l'poca en qesti, no estava rodejada d'edificis de pisos alts ni de prkings, sin que pertanyia al municipi de Santa Eugnia de Ter.

Fou construt en diverses etapes per un jove Mas a les escorrialles del modernisme, amb influncies de Gaud, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Les peces de majlica blanca del taller d'Antoni Serra, les escates dels germans Coromina, la forja de Cadenas i els vitralls de Rigalt, Granell & Cia., permeten a Mas materialitzar un edifici que revela des de l'exterior la seva funci. Els pinacles arrodonits en forma d espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les faanes abans de la restauraci, alludeixen directament la idea de muntanyes de farina. El propi arquitecte va escriure:

fins i tot les teulades i la cpula seran blanques Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines.

El conjunt comprn dos cossos units per un passatge alt, destinats a habitatge, el cos de la dreta, i a oficines, el de l'esquerra, construts entre els anys 1910 i 1911. Quatre anys ms tard s'hi va afegir un magatzem a la dreta dels dos cossos. Posteriorment, el 1923, es van afegir dos altres magatzems a l esquerra del conjunt.

Per sota del passatge s'accedeix a l'interior de l'illa. El conjunt t un gran inters tant de volum i de composici com en els detalls decoratius, innumerables. De manera resumida, cal assenyalar la pedra de la planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d'acabat; l'estucat de la resta de paraments, sobre el qual destaca la rajola blanca, amb nombroses formes, relleus i detalls decoratius. Tamb est ornamentat amb elements de ferro forjat com les reixes de les finestres, de les portes i de la tanca d entrada, amb un disseny tamb en forma d espiga, els fanals amb acabats de vidre blau. Sn tamb interessants els vitralls, les formes de les finestres i dels elements estructurals i constructius, i les teules vidrades verdes.

Ha estat restaurat fa pocs anys i actualment s la seu de l'empresa editora d'El Punt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141552" title="Cicle cellular" nonfiltered="2063" processed="2048" dbindex="57840">
El cicle cellular s el procs que segueix tota cllula especialment en relaci als seus processos de divisi i proliferaci, aix com els punts de control de pas a cada fase del cicle. Tota cllula prov de la divisi d'una altra cllula preexistent (Omnes cellulla e cellulla). Entre una divisi i la segent, la cllula travessa una srie d'etapes que formen el seu cicle cellular. Tradicionalment es distingia entre un perode de reps o interfase, i un perode de divisi cellular. Durant la interfase el nucli aparentment no presenta cap activitat, mentre que al perode de divisi pateix una srie de transformacions fcilment observables amb el microscopi ptic.

La interfase s en realitat un perode de gran activitat cellular. La majoria del components cellulars es formen contnuament durant la interfase a excepci de l'ADN. La replicaci d'ADN t lloc en una fase limitada i concreta de la interfase que rep el nom de fase S (S = sntesi). L'altra fase concreta del cicle cellular s la de divisi cellular , fcilment observable al microscopi, i que inclou una divisi nuclear (mitosi) i una divisi citoplasmtica (citocinesi). Tota la fase de divisi cellular rep el nom de fase M (M = mittica). Resten dos perodes compresos entre la fase M i el comenament de la sntesi d'ADN que rep el nom de G1 (G = gap, en angls separaci), i el perode comprs entre la fi de la sntesi d'ADN i la fase M segent , que rep el nom de G2.

Aix doncs, la interfase est composta per fases G1, S i G2, i normalment representa el 90% del total del cicle cellular. A les cllules eucariotes amb divisi cellular rpida , la interfase dura unes 16-24 hores , mentre que la fase M nicament 1 o 2 hores.

 Fases del cicle cellular .
 Fase G1 .
s una fase de creixement que s'inicia immediatament desprs de la divisi cellular. s una etapa d'intensa activitat metablica on els gens es transcriuen i es tradueixen per sintetitzar les protenes necessries per al creixement cellular. Acostuma a durar aproximadament 11 hores.

 Fase S .
Quan la cllula assoleix unes determinades dimensions , s'ha de preparar per a la seva divisi; per aix duplica prviament el seu contingut gentic amb la finalitat que cada cllula filla contingui una cpia idntica del genoma (conjunt d'ADN de la cllula). Aquesta s una fase de sntesi i replicaci de l'ADN i finalitza quan el contingut d'ADN del nucli s'ha duplicat. T una durada aproximada de 8 hores.
 Fase G2 .
En aquesta etapa , preparatria per a la mitosi , es transcriuen i es tradueixen certs gens responsables de l'aparici de les protenes necessries per a la divisi cellular. T una durada aproximada de 4 hores.
 Fase M .
s l'etapa final del cicle , quan les cllules es divideixen i reparteixen equitativament el seu contingut nuclear (mitosi) i citoplasmtic (citocinesi) entre les dues cllules filla. En primer lloc la cromatina que ha estat duplicada en la fase S es condensa i forma unes estructures - cromosomes- que han d'sser alineats separats i desplaats cap els extrems de la cllula. En segon lloc , el citoplasma s'ha de segmentar de manera que assegure que cada cllula filla obtingui no solament un conjunt complet de cromosomes, sin tamb els elements i orgnuls citoplasmtics.
 Fase G0 .
En alguns casos , a partir de la fase M la cllula pot entrar en una fase G0 durant la qual experimenta tota una srie de transformacions que porten a la diferenciaci cellular , de manera que la cllula s'especialitza i nicament utilitza una part del seu genoma. En algunes cllules molt especialitzades la diferenciaci cellular no permet que es tornin a dividir; en altres cllules poden passar de G0 a G1 i dividir-se en ser correctament estimulades.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141556" title="Centrmer" nonfiltered="2064" processed="2049" dbindex="57841">


El centrmer es una regi dels cromosomes amb una estructura i seqncia d'ADN especifica, per on contacten les dues cromtides i que juga un rol important en el procs de divisi cllular



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141557" title="Eio" nonfiltered="2065" processed="2050" dbindex="57842">
Eio o Elo va ser una ciutat del Regne de Mrcia. Actualment la seva ubicaci segueix encara sent un misteri. Alguns diuen que estava a l'actual Baix Segura, mentre que altres posen la seva ubicaci a prop de la actual Algezares, pednia pertanyent a la Ciutat de Mrcia, a la comarca de l'Horta de Mrcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141563" title="Dave Bing" nonfiltered="2066" processed="2051" dbindex="57843">
David Bing va ser un jugador de bsquet nord-americ de la dcada dels 70. Va nixer el 24 de novembre de 1943 a Washington DC La major part de la seva carrera professional va transcrrer en els Detroit Pistons. Va disputar un total de 12 temporades en la NBA.

 Trajectria esportiva .
 Universitat .
Els seus anys universitaris van transcrrer en Syracuse, i en les tres temporades va ser el mxim anotador. Va fer 24,8 punts i 10,3 rebots de mitjana. En el seu ltim any va ser triat en el millor quintet nacional, i va ser nomenat Atleta de l'Any de la seva universitat, que va retirar la seva samarreta amb el nombre 22 com homenatge.

 NBA .
Va ser triat en segona posici de la primera ronda del draft de l'NBA en 1966 pels Detroit Pistons. En la seva primera temporada feu de mitjana 20,0 punts per partit, el que li va dur a aconseguir el premi de Rookie (noven) de l'any. Va jugar en Detroit durant 9 temporades, per a desprs ser traspassat als Washington Bullets. Acabaria la seva carrera professional jugant un any en els Boston Celtics. 

Va ser un dels grans jugadors de l'NBA que, no obstant aix, mai va aconseguir dur al seu equip a les finals del campionat, honor que comparteix amb gent com Bob Lanier, Pete Maravich, Connie Hawkins, Donen Issel, i Bernard King.

 Equips .
 Detroit Pistons. 1967-1975;
 Washington Bullets. 1976-1977;
 Boston Celtics. 1978;

 Palmars .
 Va participar en 7 All-Star Game, sent MVP en 1976 ;
 Mxim anotador de l'NBA en 1968, amb 27,1 punts per partit ;
 Membre del Basketball Hall of Fame des de 1990 ;
 Triat en 1996 com un dels 50 millors jugadors de la histria;

 Enllaos .
 Pgina de Bing en la web del Basketball Hall of Fame;
 Estadstiques de Dave Bing;
 Tot sobre Dave Bing Estadstiques, premis i trajectria de Dave Bing ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141566" title="Jason Kidd" nonfiltered="2067" processed="2052" dbindex="57844">







Jason Kidd s un jugador professional de bsquet nord-americ que actualment milita en els Dallas Mavericks , dels quals s base titular i el fitxatge estrella d'aquest equip per aquesta temporada.

Kidd va nixer el 23 de mar de 1973 en San Francisco (Califrnia) sent el set fill de Steve i Anne Kidd, ell afroameric, ella descendent d'irlandesos. Va crixer en un barri de classe mitja alta d'Oakland. En pistes de bsquet d'aquesta ciutat va coincidir en nombroses ocasions amb un altre base ja mtic de la lliga, Gary Payton. 

Desprs de deixar l'institut Kidd es va matricular en la Universitat de Califrnia, Berkeley per a jugar en els Golden Bears de dit centre, propera a la seva llar i enquadrada en la divisi Pacific 10 Conference de la NCAA. Durant la seva estada en la universitat va ser triat per al First Team All-American durant el seu segon any, a ms va aconseguir amb la seva contribuci que els Golden Bears apareguessin per dues vegades en el torneig final de la NCAA. 

En 1994 es declara elegible per al draft de l'NBA i s escollit pels Dallas Mavericks en la segona posici. Durant la seva primera temporada fa de mitjana ms d'11 punts 5 rebots i 7 assistncies per partit, mitjanes que el fan mereixedor de compartir amb Grant Hill (en els Detroit Pistons llavors) el premi de Rookie de l'any. 

En la temporada 96-97 Kidd s traspassat als Phoenix Suns i comena all una marxa de cinc anys on no fa ms que confirmar-se com un dels millors bases del moment. 

Un incident marca la carrera de Jason Kidd i el final de la seva trajectria en Phoenix, ciutat que serveix com residncia a una elevada xifra de jubilats en USA i tradicionalment un lloc de conviccions no gaire liberals. La llegenda diu que desprs d'un esbroncada exagerada a un dels seus fills per un simple plat de patates fregides Jason Kidd i la seva dona Juwana, dona de conegut i marcat temperamental carcter, comencen una acalorada discussi que pel que sembla acaba violentament. Aquest succs escandalitza la societat de la ciutat d'Arizona i Kidd s traspassat als Nets. 

La franqucia de Meadowlands havia estat fins a aquest any 2001 una de les ms histriques perdedores de l'esport professional americ. L'arribada de Jason Kidd canvia per complet el panorama, al costat del nombre 1 del draft de 2000 Kenyon Martin i al sistema de Byron Scott entrenador principal dels Nets. Durant les temporades 2001-2002 i 2002-2003 els de New Jersei dominen la Conferncia Aquest i aconsegueixen les finals de l'NBA en ambdues ocasions perden davant Els Angeles Lakers i San Antonio Spurs respectivament. 

Al juliol de 2004 se l'interv d'una microtrencada en el genoll, lesi de la qual molts jugadors com Allan Houston, Penny Hardaway, Chris Webber o el propi Kenyon Martin mai han aconseguit recuperar-se per a tornar al seu nivell. Aquest fet unit al desmembrament de l'equip que hi havia als Nets al primer lloc de la seva conferncia donat el trasps de Kerry Kittles la no renovaci de Martin i la polmica sortida de l'entrenador pels seus problemes amb la plantilla, principalment amb Kidd no auguraven bons temps. 

Malgrat tot el 5 dels Nets va tornar i grcies a la incorporaci de Vince Carter intervinguda la competici van tornar a colar-se en Playoffs i en el 2006 van conquistar novament el ttol de la Divisi Atlntica, en ambdues postemporades els Miami Heat es van creuar en el seu cam. En 2007 Jason Kidd ha tornat al seu millor nivell el que li ha valgut per a ser incls en l'All-Star Game. 

Per una altra part en el plnol personal s'ha anunciat el seu divorci de la seva esposa Juwana, aquesta ha proms donar guerra i airejar tots els draps bruts de la parella i del vestuari del seu marit per a aconseguir dur-se el major nombre de dlars possible. 

Kidd s ja parteix de la histria del bsquet en els Estats Units, s el tercer jugador que ms triples dobles ha aconseguit en l'NBA noms per darrere de Magic Johnson i Oscar Robertson.

 Rcords .
 101 triples dobles en la seva carrera ;
 4a millor mitjana d'assistncies de la histria (9,3) ;
 Incls en el primer equip de l'NBA en les temporades 2003-04, 2001-02, 2000-01, 1999-00 i 1998-99 ;
 Incls en el segon equip de l'NBA en les temporades 2002-2003 ;
 Incls en el primer equip defensiu en les temporades 2003-04, 2001-02, 2000-01 i 1998-99 ;
 Incls en el segon equip defensiu les temporades 2004-05, 2002-03 i 1999-00 ;
 8 vegades All-Star (1996, 1998,2000,2001,2002,2003,2004 i 2007) ;
 Un dels 4 nics jugadors que han liderat la classificaci d'assistncies durant 3 temporades consecutives :1999-01 (John Stockton, 1988-96; Oscar Robertson, 1964-66; Bob Cousy, 1953-60) ;
 Guanyador de la medalla d'or en els Jocs Olmpics de Sydney 2000 amb la selecci nord-americana ;
 Record de triple dobles de la franqucia de New Jersei Nets en una temporada : 8 ;
 Record d'anotaci personal: 43 punts contra Houston Rockets, el 29 de mar de 2001 ;
 Sis jugador de la histria a aconseguir les 5000 assistncies en menys partits : 531 ;
 Guanyador de l'All Star Skill Challenge 2003  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141568" title="Flying Saucer Attack" nonfiltered="2068" processed="2053" dbindex="57845">
Flying Saucer Attack va ser un grup de rock alternatiu experimental format a Bristol, Anglaterra, el 1992. David Pearce en fou el membre principal, i Rachel Brook (de Movietone, un altre grup de Bristol) en form part durant bona part de la seva trajectria.

El so del grup es va caracteritzar per les veus tranquilles amb un fons de so carregat de feedback, amb semblances amb els anomenats grups de shoegazing contemporanis i els The Jesus and Mary Chain. Els FSA van crear un nombre petit per fidel de fans com a un dels grups experimentals ms interessants del seu moment. La major part dels seus enregistraments eren fets amb equips casolans, que donaven al seu so un estil personal i els permetien experimentar amb tota llibertat.

El disc Mirror, publicat el 2000 al segell propi de David Pearce, assenyala el final de la carrera de la banda.

Discografia.
lbums i recopilatoris.

 Flying Saucer Attack (1993);
 Distance (recopilaci de senzills) (1994);
 Further (1995);
 Chorus (recopilaci de senzills) (1995);
 Distant Station (mostres de so de FSA mesclades per Tele:Funken) (1996);
 In Search of Spaces (temes en directe de 1994) (1996);
 New Lands (1997);
 Mirror (2000);
 PA Blues (2004) (recopilaci en CD-R de temes en directe i assajos);

Singles i EPs.

 "Soaring High" (1993);
 "Wish" (1993);
 "Crystal Shade" (1994);
 "Land Beyond the Sun" (1994);
 "Beach Red Lullaby" (1995);
 "Outdoor Miner" (1995);
 "At Night" (7" compartit amb Jessamine) (1996);
 "Sally Free and Easy" (1996);
 "Goodbye" (amb Roy Montgomery) (1997);
 "Coming Home" (1997);

Enllaos externs.

 FAQ - amb contribucions de Dave Pierce;
 FSA interviews - lloc web de fans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141569" title="Richard Jefferson" nonfiltered="2069" processed="2054" dbindex="57846">





Richard Allan Jefferson (21 de juny de 1980, en Los Angeles, Califrnia) s un jugador de bsquet que actua com a aler en New Jersey Nets. 

Jefferson va jugar en la Universitat d'Arizona fins a 2001, any en el qual va ser triat en el Draft de l'NBA pels Houston Rockets en la 13a posici. Immediatament desprs de ser triat, els Rockets el van traspassar als Nets amb Jason Collins i Brandon Armstrong per Eddie Griffin. Aquest trade afavoriria mpliament a New Jersey. En els seus dues primeres temporades en l'NBA, RJ va disputar les finals de la lliga, ambdues perdudes, davant Los Angeles Lakers i San Antonio Spurs respectivament. Tamb va ser membre del conjunt americ que va fracassar en els JJOO d'Atenes de 2004.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141570" title="Steve Francis" nonfiltered="2070" processed="2055" dbindex="57847">
Steve D'Shawn Francis (21 de febrer de 1978, en Silver Spring, Maryland) s un jugador de bsquet de l'NBA que milita en Houston Rockets. Mesura 1,91 metres i pesa 88 kg, la seva posici natural s la de base i duu en l'esquena el nombre 1. 

Seleccionat per Vancouver Grizzlies en la 2 posici de la 1 ronda en el Draft de 1999 procedent de Maryland, va comenar a jugar en els Houston Rockets, on jug fins al 2005 quan va ser traspassat als Orlando Magic i posteriorment, en el 2006, va ser traspassat als New York Knicks. Actualment juga als Houston Rockets, encara que les lesions no li han perms mantenir el nivell de joc que demostr en la seva primera etapa a la franquicia, cosa que fa que el paper que desenvolupa a l'equip sigui molt diferent a l'anterior etapa.

 Rcords a la NBA .
 3 vegades All-Star Game (2002, 2003, 2004) ;
 Triat Rookie de l'Any NBA (2000) ;
 Triat per a l'Equip Ideal Rookies NBA (2000);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141571" title="Eleccions presidencials franceses de 2007" nonfiltered="2071" processed="2056" dbindex="57848">

Les eleccions presidencials franceses de 2007 estan programades per al dia 22 d'abril de 2007 (1ra volta) i per al dia 6 de maig de 2007 (2a volta), amb la intenci d'elegir un nou president de la Repblica Francesa, crrec que ocupa Jacques Chirac des del 17 de maig de 1995.

Candidats.

Sgolne Royal (PS).
El 16 de novembre de 2006 el Partit Socialista Francs va celebrar eleccions primries per elegir el candidat a la presidncia de la repblica, s'hi van presentar: Sgolne Royal (Presidenta del consell regional de Poitou-Charentes, senadora i esposa de Franois Hollande), Dominique Strauss-Kahn (exministre d'Economia de Mitterrand i de Jospin i Laurent Fabius, (exprimer ministre de Mitterrand), i els resultats van donar la majoria absoluta a Sgolne Royal, resultats:
Sgolne Royal: 60,62%;
Dominique Strauss-Kahn: 20,83%;
Laurent Fabius: 18,54%;



Nicolas Sarkozy (UMP).
El candidat d'Uni pel Moviment Popular, va tenir al principi un gran contrincant, el primer ministre Dominique de Villepin, considerat el favorit del president Chirac. Desprs dels escndols de la llei de contracte de Primera Feina impulsada per Villepin, que va perdre tot el recolzament del seu partit. El 14 de gener de 2007, la UMP va celebrar eleccions primries, en qu Sarkozy va ser candidat nic, Michelle Aliot-Marie, va anunciar dos dies cabans que no es presentaria a les presidencials, i que recolzaria a Sarkozy. Resultats:
Nicolas Sarkozy: 98,10%;

Franois Bayrou (UDF).
Franois Bayrou, president d'Uni per a la Democrcia Francesa, al que molt temps va estar unida amb la UMP, ha agafat una poltica ms independent. Bayrou va presentar-se a les eleccions presidencials de 2002, on va obtenir uns 2.000.000 de vots (6,84%). 
El recolzament a Bayrou ha anat augmentant: A mitjans de 2006 l'atribuien un 7% dels vots, i a mitjans de febrer ja deien que el 18%. Amb aquest percentatge quedaria tercer.

Jean-Marie Le Pen (FN).
Jean-Marie Le Pen, lder de Front Nacional Francs, poltic nacionalista i conservador, i per molta gent considerat d'ultradreta, ha llanat una trucada a diferents partits per a construr una "Uni Partitica", segons els termes seguents:Je renouvelle mon appel  l'union patriotique, dont naurellement je prendrai la tte puisque je suis le mieux plac de touts les candidats qui se rclament de la droite nationale pour l'emporter, en catal: Jo renovo la meva trucada a la Uni Partitica, de la que naturalment ser el lder, per que jo sc el millor posicionat de tots els candidats que es diuen dreta nacional.

Tant Bruno Mgret (president del Moviment Nacional Republic), com el Partit Populista Francs han resps favorablement a aquesta trucada. Philippe de Villiers, president del Moviment per Frana a desestimat aquesta oferta.

Marie-George Buffet (PCF).
Pel Partit Comunista Francs s Marie-George Buffet. Va ser Secretria general del PCF des de 2001 fins a 2006.




Dominique Voynet (LV).
Dominique Voynet s la candidata d'Els Verds de Frana, la van elegir en les primries del 21 d'abril de 2006, en la primera volta els resultats van ser:
Dominique Voynet: 35,45%;
Yves Cochet: 28,33%;
Ccile Duflot: 23%;
En la segona volta (18 de juliol de 2006), els resultats van ser:
Dominique Voynet: 57%;
Yves Cochet: 43%;

Phillipe de Villiers (MPF).
Phillipe de Villiers, membre del Moviment per Frana, es defineix com a anti-europeu, vol la retirada de l'euro de Frana i no est a favor del matrimoni homosexual.

Altres candidats.
Olivier Besancenot de la Lliga Comunista Revolucionria Francesa;
Arlette Laguiller de la Lluita Obrera Francesa;
Jos Bov, independent, definit com de l'esquerra antiliberal.
Frderic Nihous del Partit de la Caa, Pesca, Natura i Tradici;
Grard Schivardi del Partit dels Treballadors;




Sondeigs.
Primera volta.



Segona volta.


Resultats.
Primera volta.


1a volta de les eleccions presidencials franceses del 22 d'abril de 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Candidats
!style="background-color:#E9E9E9"|Vots
!style="background-color:#E9E9E9"|%
|-
|align=left|Nicolas Sarkozy  (Uni per un Moviment Popular)
|11.448.663 
|31,18%
|-
|align=left|Sgolne Royal  (Partit Socialista)
|9.500.112
|25,87%
|-
|align=left|Franois Bayrou  (Uni per a la Democrcia Francesa)
|6.820.119
|18,57%
|-
|align=left|Jean-Marie Le Pen  (Front Nacional)
|3.834.530
|10,44%
|-
|align=left|Olivier Besancenot  (Lliga Comunista Revolucionria Francesa)
|1.498.581
|4,08%
|-
|align=left|Phillipe de Villiers  (Moviment per Frana)
|818.407
|2,23%
|-
|align=left|Marie-George Buffet  (Partit Comunista Francs)
|707.268
|1,93%
|-
|align=left|Dominique Voynet  (Els Verds)
|576.666
|1,57%
|-
|align=left|Arlette Laguiller  (Lluita Obrer Francesa)
|487.857
|1,33%
|-
|align=left|Jos Bov  (Cap)
|483.008
|1,32%
|-
|align=left|Frderic Nihous  (Partit de la Caa, Pesca, Natura i Tradici)
|420.645
|1,15%
|-
|align=left|Grard Schivardi  (Partit dels Treballadors)
|123.540
|0,34%
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total (turnout 84,60 %)
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 
|-
|colspan=3 align=left|Source: Decisi del  19 de mar de 2007 del Consell Constitucional

|}

Participaci
A les dotze del migdia del 22 d'abril la participaci era del 31,21%, deu punts ms que en les eleccions presidencials de 2002, s considerat una xifra alta.

Participaci total: 84,60%;
Abstenci total: 15,40%;

Segona volta.
2a volta de les eleccions presidencials franceses del 6 de maig de 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Candidats
!style="background-color:#E9E9E9"|Vots
!style="background-color:#E9E9E9"|%
|-
|align=left| Nicolas Sarkozy  (Uni per un Moviment Popular)
|18.983.138
|53,06%
|-
|align=left| Sgolne Royal  (Partit Socialista)
|16.790.440
|46,94%
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total (turnout ? %)
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 
|-
|colspan=3 align=left|Source: Conseil Constitutionnel
|}



Participaci: 83,97%;
Abstenci: 16,03%;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141573" title="Diarrea" nonfiltered="2072" processed="2057" dbindex="57849">

La diarrea s un canvi en les evacuacions intestinals que causa caca ms tova del normal. La femta s el que queda una vegada que el sistema digestiu absorbeix els nutrients i lquids del que es menja i beu. La femta surt del cos a travs del cul. Si els lquids no s'absorbeixen, la femta ser tova i lquida. La femta tamb ser tova i lquida si el sistema digestiu produeix un excs de lquids. Les persones amb diarrea sovint evacuen amb freqncia. Poden arribar a evacuar prop d'un litre de femta lquida en un dia. 

Smptomes.
Les persones amb diarrea poden tenir els segents smptomes: 
 Enrampades a l'abdomen (la zona entre el pit i els malucs).
 Inflamaci a l'abdomen.
 Sensaci de molstia al voltant de l'anus.
 Necessitat urgent d'evacuar els intestins.
 Incapacitat de controlar els intestins (incontinncia fecal).
 Calfreds.
 Febre.

A ms, les persones amb diarrea poden sentir-se malament de l'estmac o estar deshidratades.

Causes.

Algunes causes de la diarrea sn:

 Bacteris, virus o parsits (organismes molt petits que viuen dintre d'un organisme ms gran).
 Frmacs com els antibitics.
 Aliments.
 Malalties que afecten l'estmac, l'intest prim o el colon, com la malaltia de Crohn i la sndrome de l'intest irritable.

De vegades no es pot determinar cap causa per a la diarrea.

Diagnstic.
Les proves per a determinar la causa de la diarrea inclouen:

 Examen fsic.
 Proves de la femta o de la sang per a buscar bacteris, parsits o altres senyals de malaltia o infecci.
 Proves en dej per a veure si la diarrea desapareix en deixar de menjar un aliment en particular. ;
 una sigmoidoscpia (un examen de l'interior del recte i part del colon). ;
 una colonoscpia (un examen de l'interior de tot el colon).

Tractament.
En molts casos de diarrea, l'nic tractament necessari s el reemplaament dels lquids i sals perduts. Cal consumir brou, sopa, sucs de fruita, fruites suaus o verdures. Els nens han de beure un lquid especial que t tots els nutrients que necessiten. Aquestes solucions es venen sense recepta en supermercats o farmcies. En alguns casos pot ser til prendre frmacs per a detenir la diarrea.

Referncies.
NIDDK Informaci de domini pblic.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141589" title="Marta Cid i Paella" nonfiltered="2073" processed="2058" dbindex="57850">

Marta Cid i Paella (Amposta, 29 de juliol de 1960) s una poltica catalana membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al Parlament per la circumscripci de Tarragona. Va ser consellera d'Educaci de la Generalitat de Catalunya des del febrer de 2004 fins al maig de 2006. Actualment (abril del 2007) s responsable de la Secretaria d'Acci Poltica de la Federaci de l'Ebre, Membre de la Comissi Permanent d'Esquerra, diputada al Parlament de Catalunya i candidata a l'alcaldia d'Amposta.

 Trajectria personal .
Marta Cid s llicenciada en Psicologia, diplomada en Magisteri i postgraduada en Logopdia per la Universitat de Barcelona. Va ser professora d'Ensenyament General Bsic entre 1982 i 1987 i psicloga i logopeda de l'Escola d'Educaci Especial i Taller Ocupacional d'Amposta (APASA) de 1987  al 2000). s coautora del llibre PHN: la ra d'Estat contra l'Ebre i la Terra. 

Marta Cid va practicar l'handbol fins a l'any 1984 i va ser fundadora del Club Handbol Amposta Atltic. Ha estat membre fundadora de la Coordinadora Antitransvasaments i collaboradora de diverses entitats i associacions culturals d'Amposta.

 Trajectria poltica .
Cid s militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de l'any 1978, i hi ha ocupat diferents crrecs orgnics. Ha estat presidenta de la secci local d'Esquerra a Amposta, presidenta de la Federaci Comarcal del Montsi, presidenta regional d'Esquerra a les Terres de l'Ebre i responsable de la Secretaria de Relacions Parlamentries d'Esquerra a la Federaci de l'Ebre. Tamb ha estat membre de l'Executiva Nacional d'Esquerra pel desenvolupament dels seus crrecs territorials i de Govern. Ha estat cap de llista de la circumscripci de Tarragona per a les eleccions diverses vegades, aix com integrant de la llista del Parlament de Catalunya per la circumscripci de Tarragona. El 2000 va ser presidenta del Consell Nacional d'Esquerra.

A nivell institucional, Marta Cid s regidora de l'Ajuntament d'Amposta des de l'any 1993, consellera comarcal i vicepresidenta del Consell Comarcal del Montsi entre el 2000 i el 2002, senadora de l'Entesa Catalana de Progrs per la circumscripci de Tarragona (2000-novembre 2003), diputada al Parlament de Catalunya (novembre 2003-febrer 2004) i, en el que ha estat el seu ms alt crrec institucional, consellera d'Educaci de la Generalitat de Catalunya (febrer 2004-maig 2006).

Enllaos externs.
 www.martacid.cat;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141591" title="Pilota de vaqueta" nonfiltered="2074" processed="2059" dbindex="57851">
La pilota de vaqueta s la mena de pilota emprada per a jugar a les modalitats d'Escala i corda, Galotxa i Raspall, de la Pilota valenciana. El nom de vaqueta ve per estar feta de pell de bou, s, doncs, de color negre (que emmarroneix a mida que es gasta), i aix contrasta amb el blanc dels trinquets o dels carrers artificials.

 Caracterstiques .



La pilota de vaqueta t un dimetre entorn els 44 mm, 138 mm de circumferncia, i pesa entre 42 i 48 gr, depenent de la modalitat (en l'Escala i corda prefereixen ms lleugeres, i en el Raspall les volen ms pesades).

S'ha de dir, per, que el pes actual de les pilotes s el resultat d'un procs histric en qu ha anat progressivament augmentant, car encara es recorden les pilotes de 28 i 33 gr. Aquesta diferncia de pes sol afavorir els restos, els quals tenen una major fora i han d'allargar l'efecte de la pilota, per s una dificultat afegida per a la tasca dels mitgers i punters, els quals han de parar-la o colpejar-la quan encara duu molta violncia.

L'equip al dau s qui, abans de comenar cada quinze pot escollir la pilota amb qu vol jugar de les que hi ha disponibles al caixonet de la llotgeta de baix. Aix, si juguen un trio contra una parella, el trio tendir a triar una pilota nova, que ser rpida i de bot llarg, per tal que la parella haja de moure's constantment. Tamb l'equip atacant optar per una pilota ms pesant, que cansen ms en defensa.

 Elaboraci .



La pilota de vaqueta s una pea d'artesania, constituda per treballadors del cuir, o ex-pilotaris, anomenats piloters, els ms preats avui en dia sn Emili Lpez d'Alberic, Enric lvarez de Carcaixent, Miquel Baixauli de Catarroja, Joan Montas de Llria, Josep Bernet de Massalfassar, el Rovellet de Valncia, i Miquel Pedrosa de la Vall d'Uix, entre d'altres.

En primer lloc s'ha d'escollir el cuir, que ser de pell de bou (concretament del bescoll), que ha de tindre un gruix de 6 a 7 mm, i que ha de ser ben resistent perqu la pilota es convertisca en una autntica pedra quan estiga acabada. Una vegada s'ha triat la pell ms apropiada, aquesta es posa a remulla perqu es banye i s'hi puga treballar, ja que en sec resulta impossible modelar-la. El cuir estar en adob fins que tinga un espessor de 3 mm. A continuaci es tallen vuit triangles esfrics que s'aniran cosint per l'interior amb fil de nil. Abans de cosir l'ltim triangle, per, es procedeix a introduir el farciment , que est compost per borra. Desprs d'aix es cus l'ltim triangle i es tanca completament la pilota. Un cop cosida i tancada, la pilota s'ha de premsar durant 3 o 4 dies fins que adquirisca la seua forma definitiva. El procs d'elaboraci conclou un mes o mes i mig desprs, quan el cuir s'ha assecat completament.

La seua elaboraci, completament artesanal, el temps invertit, la qualitat dels materials, i el nombre esquifit de piloters provoca que el preu d'una pilota nova siga d'entre 40 i 80 , tot i que tamb se'n venen de ja usades en partides de professionals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141600" title="Xenofont" nonfiltered="2075" processed="2060" dbindex="57852">


Xenofont (en grec        , 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, clebre pels seus escrits sobre la cultura i la histria gregues.

Biografia.
Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una famlia benestant. Fou deixeble de Scrates, encara que no arrib  mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarann moderat i la seva precria situaci econmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, desprs del restabliment de la democrcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Scrates) a l'expedici de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebellat contra el seu germ Artaxerxes II de Prsia. Desprs de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del prncep rebel, les tropes mercenries quedaren desemparades i Xenofont prengu un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grcia, arribant a mostrar una certa destresa militar. 

El 399 aC, amb la mort de Scrates, referm les seves idees antidemocrtiques i s'allunya d'Atenes per tornar a l'sia el 396 aC, quan entr al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual trav amistat). Amb aquest particip en la campanya contra Farnabazos a l'sia Menor (396 aC - 395 aC), i desprs, en sl grec, en la batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els bns. Llavors an a viure a Esparta i posteriorment a Escillunt, prop d'Olmpia, on es dedic a la caa, a l'agricultura a i a la literatura. Desprs de la derrota lacedemnia a la batalla de Leuctres, el 371 aC, hagu de fugir i es dirig a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anullaci (368 aC) del decret d'expatriaci, provocada per l'aliana entre Atenes i Esparta davant l'amenaa de Tebes (alguns, per posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocaci del desterrament s s un fet testimoniat i sense dubtes). El fill de Xenofont, Grillos, mor el 362 aC en la batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrot la coalici que li era contrria. 

Obres.
Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegncia. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:

 Obres histrico-poltiques: LAnbasi, que relata la fracassada expedici en ajuda del persa Cir i el posterior retorn  dels deu mil mercenaris grecs a travs de l'altipl d'Armnia cap al mar Negre; la Constituci dels lacedemonis, un elogi del rgim espart; les Hellniques, que recullen, amb poc rigor historiogrfic, el perode histric comprs entre el 410 aC i el 362 aC; Agesilau, una biografia idealitzada d'aquest monarca espart.

 Obres filosfiques: LApologia de Scrates, que recull la defensa que fu Scrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els Records de Scrates, on recull els seus propis record al voltant del seu mestre; el Convit, on tamb introdueix diverses opinions socrtiques, per exemple algunes del mateix Scrates o d'Antstenes.

Obres didctiques: La Ciropdia, que recull l'educaci de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre poltica amb finalitat moral; el Cinegtic, que representa la caa com a un valor educatiu; Hpica i Hiprquic, que tracten sobre el mn de l'equitaci; el Hier, que analitza la natura dels tirans; Economia,  un dileg sobre l'economia domstica; els Recursos, on suggereix nous sistemes per augmentar els ingressos dels recursos pblics.

Enllaos externs.

Obres de Xenofont al Projecte Gutenberg

:
Els Deu Mil i Vida d'Artaxerxes de Plutarc i Xenofont respectivament, traduccions al catal de Carles Riba, a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg).

:
Agesilau;
Anbasi;
Apologia de Scrates;
Hiprquic;
Ciropdia;
Economia;
Hellniques;
Hier;
Records de Scrates;
Hpica;
Recursos;
Constituci dels lacedemonis;
Cinegtic;
Convit;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141601" title="Atles lingstic" nonfiltered="2076" processed="2061" dbindex="57853">
L'atles lingstic s una de les eines fonamentals per als estudis de dialectologia. Es tracta d'un recull (sovint amb diversos volums) de tota una srie de mapes amb una temtica precisa (com per exemple el cos) que faciliten la transcripci fontica de les paraules estudiades. Aix es poden analitzar per una banda la variaci fontica i per l'altra la variaci lxica. De vegades poden contenir etnotextos i illustracions ja que l'atles tamb t una perspectiva etnogrfica (ms o menys acusada segons els atles).

Alguns atles ja contenen traats d'isoglosses mentre que alguns altres noms presenten les dades brutes.

Histria dels atles lingstics.

El precursor dels atles lingstics actuals va ser l'Atlas Linguistique de la France elaborat per Jules Gilliron i Edmond Edmont entre 1902 i 1910. 

Els atles lingstics a l'mbit del Pasos Catalans.
 Atlas Lingstic de Catalunya (ALCat) d'Antoni Griera i Gaja (1923-1929).
 Atlas Lingstic d'Andorra (ALAnd) d'Antoni Griera i Gaja (1960).
 Atlas Linguistique des Pyrnes Orientales (ALPO) d'Enric Guiter (1966).
 Atles Lingstic de la Comunitat Valenciana sota la direcci de Jordi Colomina i Castanyer.
 Atles lingstic de la Dicesi de Tortosa de Llus Gimeno Bet (1997).
 Atles Lingstic del Domini Catal sota la direcci de Joan Veny i Clar i Ldia Pons i Griera editat a partir del 2001.

Els atles lingstics a l'mbit occit.
 Atlas Linguistique du Massif Central (ALMC) de;
 Atlas Linguistique de la Gascogne (ALG) de Jean Sguy, (1971).
 Atlas Linguistique du Languedoc Occidental (ALLOc) de Xavier Ravier (1978-1986).
 Atlas Linguistique du Languedoc Oriental (ALLOr) de Jacques Boisgontier, (1981-1986). ;
 Atlas Linguistique de Provence (ALP) de Jean-Claude Bouvier, (1975-1986).
 Petit atlas linguistique discursif du Gvaudan de Carles Camprs, (cap a 1976) ;
 Atlas Linguistique du Biterrois de Cristi Camps, (1985).

Els atles lingstics a Itlia.
 Sachatlas Italiens und der Sdschweiz de Karl Jaberg i Jakob Jud, publicat entre 1928 i 1940.
Atlas des Dolomitenladinischen und angrenzender Dialekte (ALD-I) sota la direcci de Hans Goebl catedrtic del Departament de Romanistik de la Universitat de Salzburg, publicat l'any 1998 en format paper (4 volums de mapes i 3 volums d'indexs), l'any 1999/2000 en format CD-ROM i l'any 2005 en format DVD.

Els atles lingstics a Alemanya.
 Deutscher Sprachatlas de Georg Wenker i Ferdinand Wrede, publicat entre 1926 i 1956.


Enllaos externs.
ALD-I Sprachatlas des Dolomitenladinischen und angrenzender Dialekte;

Atlas lingstico de la Pennsula Ibrica;

Atlas lingstico y etnogrfico de "Castilla - La Mancha";

Mapas lingsticas de Muturzikin.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141602" title="Los Molares" nonfiltered="2077" processed="2062" dbindex="57854">

Los Molares s un municipi de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya, situat a la comarca de la Campia. A l'any 2005 comptava amb 2.874 habitants. La seva superfcie s de 43 km i t una densitat de 66,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 09' N, 5 43' O. Es troba situat a 73 metres d'altitud i a 44 quilmetres de la capital de provncia, Sevilla. Pertany al partit judicial de Utrera i des de 1988 forma part de la Mancomunitat de Municipis del baix Guadalquivir. 

Demografia.
Nmero d'habitants:



Histria.

L'assentament de poblaci a la zona de Los Molares es remonta al neoltic, al voltant del 3500-4000 aC. D'aquesta poca trobem uns dlmens de planta en L, excavats per Juan de Mata Carriazo i Arroquia (1968) i pel museu Arqueolgic Provincial (1980-81). Les restes del poblat al que pertany aquesta necrpolis megaltica s'han pogut excavar al 2006. Posterior a aquest poblat s El Amarguillo II, adscrit al perode calcoltic. Aquest poblat va ser descobert per Manuel M. Ruiz Delgado, i excavat parcialment per Rosario Cabrero Garca entre 1986 i 1987. Cal destacar tamb el poblament turdet, aix com l'abundncia de villes romanes, dependents de la propera ciutat de Salpensa. Al 2006 l'excavaci dirigida per Ezequiel Gmez Murga ha posat de manifest l'existncia d'un complex terrisaire per a material constructiu als voltants del permetre urb actual. El poblament medieval cristi, origen de la poblaci actual, s'inicia al comenament del segle XIV, quan el rei Ferran IV otorga el lloc a Lope Gutirrez de Toledo, com a premi a la seva actuaci a una campanya de la Reconquesta, concretament al lloc d'Algesires (1309). Aquest construx el castell que actualment adorna la poblaci, i el seu fill d'igual nom propiciar el poblament del lloc a partir de 1336, any que el rei Alfons XI li concedeix la corresponent carta de poblament. Al 1430 Los Molares passa a la famlia Ribera, tradicionals Adelantados Mayores de Andaluca, ms tard coneguts com a Ducs d'Alcal, i posteriorment agregats al Ducat de Medinaceli. 
A finals del segle XV comena una poca prspera per al poble, a l'iniciar-se una fira comercial, especialitzada en tots els gneres de teixits. En aquest context, entre els anys 1569 i 1584 la poblaci t com a governador del castell i jutge principal de la vila al clebre poeta sevill Baltasar del Alczar (1530-1606), conegut pel seu Cena Jocosa. A mitjans del segle XVII la fira entra en decadncia, i amb ella, tamb l'entitat del municipi. Al 1837 deixa de ser vila de senyoriu, i la propietat del castell i la seva terra passa per diverses mans. Al 1876, a causa de la impossibilitat de seguir governant-se per si mateix, el municipi s'agrega a la propera vila de Utrera; situaci en la qual roman fins a 1919. Actualment Los Molares s un municipi en ple creixement.

Festes locals.

Romeria de Nostra Senyora de Ftima, diumenge ms proper al dia 13 de maig, festivitat de la Verge de Ftima. ;

Fira de Santa Marta, entorn al 29 de juliol, festivitat de Santa Marta; dia que la imatge surt en process pels carrers del poble. ;

Mercat Medieval, sol celebrar-se l'ltim cap de setmana del mes de setembre. ;


Enllaos externs.

Los Molares - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Los Molares - Pgina no oficial dedicada al municipi de Los Molares. S'afegeixen dades generals, crniques de les festes i notcies diverses, aix com notes de premsa enviades per l'Ajuntament.
Los Molares - Diputaci Provincial de Sevilla;
Los Molares - Mancomunitat de Municipis del Bajo Guadalquivir;
Gua de Los Molares - Guia d'Informaci General de Los Molares.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141603" title="Ford Contour" nonfiltered="2078" processed="2063" dbindex="57855">


El Ford Contour va ser una variant modificada pel mercat de Nord Amrica del Ford Mondeo, per Ford els anys 1995-2000 com a substitut del Ford Tempo i fabricat a les plantes de Kansas City, Missouri i Hermosillo, Sonora, Mxic. Al igual que el Mondeo o el Mercury Mystique, usa la plataforma CDW27 de Ford.

El nom de "Contour" es va elegir perqu Ford va creure que la gent associava "Mondeo" amb "Rodeo".

 Informaci general .

Mides del Contour

Batalla (Wheelbase): 2,705 m (106.5 in)

Llargada (Length): 4,706 m (185.3 in); 4,671 m (183.9 in, versi SVT)

Amplada (Width): 1,755 m (69.1 in)

Alada (Height): 1,381 m (54.4 in); 1,384 m (54.5 in, versi SVT)


Com a substitut del Ford Tempo, el Contour seguia sent un compact d'acord amb la EPA, aquest cobria l'espai entre el Ford Escort i el Ford Taurus. Comparativament el Contour era ms llarg que el Tempo i noms es va comercialitzar la versi sedan. Inicialment van oferir-se 3 paquets d'equipament: GL (base), LX (luxs) i SE (esportiu). Mecnicament s'oferia anb les segents mecniques:

 2.0 Motor Zetec de 125 cv per als GL i LX;
 2.5 Duratec 25 de 170 cv per al SE i en opci per al LX.


Una transmissi manual de 5 velocitats MTX-75 va ser per defecte en tots els models, i en opci podia equipar-se una automtica de 4 velocitats CD4E.

A partir del 1996 la versi "Sport" s'ofereix tant amb el motor 2.0L com el 2.5L.

Al 1998 rep un restyling al frontal del cotxe (basat en el fet al Mondeo europeu) i s'afegeix una versi SVT. Aquestes versions incidien en modificar el motor 2.5L per augmentar-li la potncia a 195 cv (1998-1999) i 200 cv (1999-2000) i en donar-li uns pneumtics d'altes prestacions, seients i tauler de control modificats.

Degut a les poques vendes que tenia aquest cotxe a finals de la seva vida comercial, noms es va oferir amb el SE i SVT al 2000. Molts editors van dir que el Contour tenia un habitacle interior ms redut que un Dodge Stratus, i que el cotxe era pensat per l'estil de conducci europeu (aix com el motor 2.5).

En un primer moment el Contour (tamb el Ford Escort) va ser substitut pel Ford Focus. Molts compradors que volien un mid size van inclinar-se pel Ford Taurus. En en realitat, no ser fins al Ford Fusion quan Ford substitura al Ford Contour, donant un producte que s'ubica entre el full size Ford Five Hundred i el compact Ford Focus.

Competidors del Ford Contour eren el Chevrolet Malibu, Dodge Stratus i Plymouth Breeze.

 Enllaos externs .

 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/1995-to-2000-ford-contour.htm (en angls);
 http://www.contour.org/ (en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141604" title="La Fenice" nonfiltered="2079" processed="2064" dbindex="57856">
Ubicat a Vencia, Itlia, La Fenice s un dels teatres operstics ms famosos d'Europa. Moltes de les peres ms famoses s'han estrenat en aquest coliseu de la veu.

 Histria .
El 1774, el Teatre San Benedetto, el teatre ms important de Vencia amb ms de quaranta anys d'histria, fou destrut per un incendi. Poc desprs de la seva reconstrucci sorg una disputa legal entre la companyia que l'administrava i els propietaris, la famlia Venier. Van guanyar els Venier, i fou per aquesta ra que la companyia decid construir pel seu compte un nou teatre en el Camp de Sant Fantin.

Les obres s'iniciaren en juny de 1790, i acabaren en maig de 1792. El nou teatre fou nomenat La Fenice per honrar el ressorgiment de la companyia, primer de les seves cendres, i desprs del seu trasllat. La Fenice s'inaugur el 16 de maig de 1792 amb una pera de Giovanni Paisiello, I Giochi di Agrigento.

Ja a comenaments del segle XIX la reputaci de La Fenice era elevada. Rossini, Bellini i Donizetti, entre molts altres, produren en aquest teatre algunes sobres importants.

Al desembre de 1836, el foc ensorr l'edifici, que fou rpidament reconstrut, reobrint les portes el 26 de desembre de 1837.

El 1884 s'inici la collaboraci amb Verdi: Ernani, Attila, Rigoletto, La Traviata i Simon Boccanegra s'escoltaren per primer cop en l'emblemtic teatre.

Durant la Primera Guerra Mundial, La Fenice fou tancada, i quan reinici les seves activitats, ho va fer a gran escala: s'inici el primer Festival Internacional de Msica Contempornia. Arribaren a la ciutat compositors com Stravinski o Britten. Ms endavant, Berio, Nono i Bussotti.

El 29 de gener de 1996 un altre incendi destru el teatre per complet. El foc, segons un judici duit a terme, fou provocat per uns electricistes descontents amb la companyia. Per grcies a importants subvencions (entre elles les del Gran Teatre del Liceu de Barcelona), el treball de reconstrucci s'inici el 2001, i el teatre reobr dia 14 de desembre de 2003, amb un concert on s'interpretaren obres de Beethoven, Wagner i Stravinski. La reconstrucci fou deixada a crrec de l'arquitecte Aldo Rossi, qui respect l'estil original del segle XIX.


Estrenes absolutes.

 1813 Tancredi de Gioachino Rossini;
 1814 Sigismondo de Gioachino Rossini;
 1823 Semiramide de Gioachino Rossini;
 1824 Il crociato in Egitto de Giacomo Meyerbeer;
 1830 I Capuleti e i Montecchi de Vincenzo Bellini;
 1833 Beatrice di Tenda de Vincenzo Bellini;
 1835 Belisario de Gaetano Donizetti;
 1838 Maria de Rudenz de Gaetano Donizetti;
 1843 Ernani de Giuseppe Verdi;
 1846 Attila de Giuseppe Verdi;
 1851 Rigoletto de Giuseppe Verdi;
 1853 La traviata de Giuseppe Verdi;
 1857 Simon Boccanegra de Giuseppe Verdi;
 1951 The Rake's Progress de Igor Stravinski;
 1954 The Turn of the Screw de Benjamin Britten;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141617" title="Rea Slvia" nonfiltered="2080" processed="2065" dbindex="57857">
Segons la mitologia romana, Rea Slvia (tamb anomenada lia) era la filla del rei Numitor d'Alba Longa i fou la mare dels bessons Rmul i Rem, fundadors de Roma.


Amuli, germ del seu pare, usurp el tron i assassin tots els prnceps masculins d'Alba Longa. La filla del rei Numtor, en canvi, fou obligada a entrar al cos de Vestals, que havien de mantenir-se castes i verges, en cas contrari eren condemnades a mort.

Un dia estava dormint en un bosc quan el du Mart la va violar i es qued embarassada. Quan va donar a llum, van veure que duia bessonada; Rmul i Rem. 
Aleshores, Amuli fu llenar els nadons al riu per evitar futures reclamacions al tron d'Alba Longa (malgrat tot, els bessons sobreviurien amamantats per la lloba Luperca i es venjarien d'Amuli) i Rea Slvia fou condemnada a la foguera.

Segons Tit Livi, el du Tiber salv els bessons i els entreg a una prostituta, de sobrenom Lloba, tamb Rea Slvia fou rescatada i ambds es casaren.

 Referncies .
 Virgili, L'Eneida Llibre I;
 Tit Livi, Ad Urbe Condita Llibre I;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141621" title="Selecci de futbol de Letnia" nonfiltered="2081" processed="2066" dbindex="57858">

|} 
  
La Selecci de futbol de Letnia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federaci Letona de Futbol, pertanyent a la UEFA. 

El seleccionat de Letnia va nixer en 1922, desprs de la independncia d'aquest pas a la fi de la Primera Guerra Mundial. No obstant aix, en 1942, Letnia va ser envada i annexada per la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques. Posterior a aquest any, els jugadors d'origen let jugaven a la selecci sovitica. Noms en 1990, desprs del desmembrament de la Unin Sovitica i la independncia dels pasos membres d'aquesta, la selecci de Letnia va tornar a jugar. 

Dels tres Pasos Bltics, s el ms destacat en aquest esport, guanyant en 19 vegades la Copa Bltica i sent l'nic a participar a l Eurocopa (en 2004).

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 0 ;
  Participacions en Eurocopes = 1 ;
  Primera Eurocopa    = 2004 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Primera fase (2004) ;
  Participacions olmpiques = 1 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1924 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;
 Primer partit (abans de la Uni Sovitica);

 
 Primer partit (desprs de la Uni Sovitica);


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - No es classific;
Des de 1950 a 1990 - Formava part de la ;
Des de 1994 a 2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - Formava part de la ;
1996 - No es classific;
2000 - No es classific;
2004 - Primera fase - 14 lloc;


Jugadors histrics.
 Eriks Petersons;
 Janis Lidmanis;
 Aleksandrs Kolinko;
 Igors Stepanovs;
 Vitalijs Astafjevs;
 Maris Verpakovskis;
 Andrejs Rubins;
 Andrejs Prohorenkovs;
 Marian Pahars;

Enllaos externs.

 Federaci Letona de Futbol;
 Arxiu de partits de la RSSSF;
 Arxiu de jugadors de la RSSSF;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141625" title="Premis Ondas" nonfiltered="2082" processed="2067" dbindex="57859">

Els Premis Ondas sn uns guardons lliurats als professionals de rdio, televisi, cinema i msica. Sn concedits anualment per Rdio Barcelona, emissora de la SER, des de 1954. Sn els primers guardons de rdio i televisi instituts a Espanya, pel que llueixen de gran prestigi.

Categories.

Rdio. 
S atorguen cinc premis en les segents categories: 
Millor programa de rdio. ;
Millor programa o millor tractament informatiu d un esdeveniment. ;
Premi a la trajectria o labor professional ms destacada Premi a la innovaci radiofnica. ;
Premi Internacional de Rdio.

Publicitat en Rdio. 
S atorguen cinc premis en les segents categories:
Millor encunya de rdio. ;
Premi al millor equip creatiu de publicitat en rdio. ;
Premi a la millor campanya de rdio. ;
Premi a la millor creativitat en patrocini, jingle, esment, promoci, concurs o altre format original. ;
Premi al tasc ms popular per votaci dels odors.

Televisi i Cinema.
S atorguen set premis en les segents categories: 
Millor srie espanyola. ;
Millor programa d entreteniment. ;
Premi a la trajectria o labor professional ms destacada. ;
Millor programa o millor tractament informatiu d un esdeveniment. ;
Premi al millor programa de TV local. ;
Premi Cinemana a l esdeveniment cinematogrfic de l any.

Premi Internacional de TV Iberoameric de rdio i televisi.
S atorga un premi a: 
Millor programa, professional o emissora de rdio o de televisi. ;

Msica.
S atorguen cinc premis en les segents categories: 
A la millor can. ;
Al millor lbum. ;
Al millor artista o grup espanyol. ;
Al millor artista o grup llat. ;
Al millor artista o grup internacional.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141627" title="Cabina" nonfiltered="2083" processed="2068" dbindex="57860">


La cabina s l'rea de la part frontal d'un avi en la qual el pilot controla l'avi. 

La cabina d'una aeronau cont la instrumentaci i els controls que permeten al pilot de fer volar l'aparell. En la majoria dels aparells comercials, una porta separa la cabina del compartiment de passatgers. Desprs dels Atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001, les principals aerolnies han pres mesures per fortificar la cabina per tal d'evitar qualsevol possible segrest. 

La majoria de les cabines tenen vidres protectors dels rajos de sol i una o ms finestretes que poden ser obertes mentre l'avi s a terra.

 Orgens .
La primera cabina coberta va aparixer per primera vegada l'any 1913 en l'avi d'Igor Sikorsky Le Grand. De tota manera, durant els anys 1920, hi va haver moltes aeronaus en les quals la tripulaci es trobava a l'exterior i el passatge, dins d'una cabina. Els biplans militars, el primer caa monomotor i altres avions d'atac tamb van tenir cobertes obertes durant la Segona Guerra Mundial. Els primers avions amb cabina tancada van ser el Fokker trimotor (1924), el Ford Trimotor (1926), el Lockheed Vega(1927), l'Spirit of St. Louis, el Taylor Cub (1931), els Junkers Alemanys utilitzats com a transport i els avions de passatgers fabricats per Douglas i Boeing a meitat dels anys 1930. A meitat dels anys 1950, els avions amb cabines obertes ja s'havien gaireb extingiot del tot; noms quedaven els avions d'entrenament i de fumigaci de camps de conreu.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141629" title="Llista de Reis d'Alba Longa" nonfiltered="2084" processed="2069" dbindex="57861">
Els Reis d'Alba Longa sn una srie de personatges llegendaris que, segons la mitologia romana, van governar la ciutat d'Alba Longa i altres ciutats venes. Els descendents d'aquests monarques serien els fundadors de Roma, ciutat que acabaria destruint Alba Longa.

 Reis d'Alba Longa .
Segons els historiadors romans Tit Livi i Dions d'Halicarns, aquesta n's la llista:


 Dinastia Llatina . 
Des de la fundaci mtica d'Alba Longa (1179 aC) fins poc desprs de la fundaci mtica de Roma (mitjans segle VIII aC)

1179 aC - 1141 aC:Ascani o Iulus. Fill d'Enees i la troiana Creusa.
1141 aC - 1112 aC:Silvius. Germanastre de l'anterior (fill d'Enees i Lavnia). La resta de reis adoptaren Silvius com a cognom familiar.
1112 aC - 1081 aC:Enees Silvius. Fill de l'anterior.
1081 aC - 1030 aC:Latinus Silvius. Probable fill de l'anterior.
1030 aC - 991 aC:Alba. Probable fill de l'anterior.
991 aC - 965 aC:Atis (segons Livi) o Capetus (segons Dions). Probable fill de l'anterior.
965 aC - 937 aC:Capis. Probable fill de l'anterior.
937 aC - 925 aC:Capet II. Probable fill de l'anterior.
925 aC - 916 aC:Tiber. Probable fill de l'anterior. Va morir en un combat prop d'el riu Albula i el seu cos hi fou llenat. Aleshores es va rebatejar el riu amb el nom de Tber, en el seu honor.
916 aC - 875 aC:Agripa Silvius. Probable fill de l'anterior.
875 aC - 856 aC:Romulus Silvius (segons Livi) o Aladius (segons Dions). Probable fill de l'anterior.
856 aC - 819 aC:Avent. Probable fill de l'anterior. El mont Avent li deu el nom.
819 aC - 796 aC:Proques. Probable fill de l'anterior.
796 aC:Numitor. Fill de l'anterior. Noms ser coronat, el seu germ petit li usurp el tron ;
796 aC - 754 aC:Amuli.  Germ de l'anterior, el depos. Fou assassinat pels seus nebots-nts Rmul i Rem.
754 aC - ?:Numitor (2a vegada). Coronat desprs de la mort del seu germ petit, tot just un any abans de la fundaci de Roma. Era pare de Rea Slvia i, per tant, avi de Rmul i Rem ;

Numitor va morir sense fills (executats per Amuli) i la corona va passar a mans dels etruscs

 Dinastia Etrusca .
Des de mitjans segle VIII aC fins a la destrucci d'Alba Longa durant el regnat de Tulli Hostili de Roma (segle VII aC)

...
Gai Cluili;
Meci Fufeci, ltim rei d'Alba Longa;

 Referncies .
Dions d'Halicarns, (I, pgina 66 i segents) (en angls);
 Tit Livi, Ab urbe condita (Histria de Roma), Llibre I (en angls);
Virgili, L'Eneida, Llibre VI;

 Vegeu tamb .
Troia;
Enees;
Alba Longa;
Roma;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141634" title="Dions (desambiguaci)" nonfiltered="2085" processed="2070" dbindex="57862">


Mitologia:
Dions (en grec antic Dionysos) , el Du del vi.
Onomstica:
Personatges anomenats en llat Dionysius:
Dions I o Dionisi I (Sant Dions), Papa;
Dions d'Alexandria (bisbe) o Dionisi d'Alexandria, bisbe d'Alexandria;
Dions d'Alexandria (escriptor) o Dionisi d'Alexandria, escriptor grec ;
Dions d'Antioquia o Dionisi d'Antioquia, sofista grec ;
Dions l'Areopagita o Dionisi l'Areopagita, erudit grec, membre del consell de l'Arepag;
Pseudo-Dions l'Areopagita, escriptor annim de Corpus Areopagiticum;
Dions d'Argos o Dionisi d'Argos, escultor grec;
Dions Ascalap o Dionisi Ascalap, escriptor grec;
Dions d'Atenes o Dionisi d'Atenes, escriptor grec;
Dions de Bitnia o Dionisi de Bitnia, filsof grec;
Dions de Bizanci o Dionisi de Bizanci, escriptor grec ;
Dions de Calcis (historiador) o Dionisi de Calcis, historiador grec  ;
Dions de Calcis (poeta) o Chalcus o Dionisi de Calcis o Chalcus ;
Dions de Carax o Dionisi de Carax, notable de la ciutat de Carax;
Dions de Cirtus o Cyrtus, o  Dionisi de Cirtus, metge grec egipci ;
Dions de Colof (escriptor) o Dionisi de Colof, escriptor grec;
Dions de Colof (pintor) o Dionisi de Colof, pintor grec;
Dions de Corint (poeta) o Dionisi de Corint, poeta pic grec ;
Dions de Corint (bisbe) o Dionisi de Corint, bisbe de Corint ;
Dions d'Eges o Dionisi d'Eges, metge grec;
Dions de Faselis o Dionisi de Faselis, escriptor gec;
Dions d'Halicarns o Dionisi d'Halicarns, escriptor i historiador grec;
Dions d'Helipolis o Dionisi d'Helipolis,  escriptor grec;
Dions d'Heraclea (tir) o Dionisi d'Heraclea, tir d'Heraclea del Pont;
Dions d'Heraclea (filsof) o Dionisi d'Heraclea, filsof grec;
Dions Imbic o Iambus o Dionisi Imbic, poeta imbic grec;
Dions el Jove o Dionisi el Jove, tir de Siracusa, fill de Dions el Vell.
Dions de Magnsia o Dionisi de Magnsia, retric grec ;
Dions de Milet (historiador) o  Dionisi de Milet, historiador grec;
Dions de Milet (sofista) o  Dionisi de Milet, sofista grec ;
Dions de Milet (metge) o  Dionisi de Milet, metge grec;
Dions de Mitilene o Dionisi de Mitilene, historiador grec ;
Dions de Prgam o Dionisi de Prgam, retric grec ;
Dions Periegetes o Dionisi Periegetes, poeta grec ;
Dions de Sid o Dionisi de Sid, escriptor grec ;
Dionisi de Sinope o Dionisi de Sinope, poeta cmic atenenc ;
Dions Trax o Dionisi Trax o Dionisi Traci o Dionisi de Trcia, escriptor grec ;
Dions el Vell o Dionisi el Vell, tir de Siracusa.
Dions o Dionisi, esclau de Cicer;
Dions o Dionisi, filsof epicuri grec ;
Dions o Dionisi, escriptor grec;
Dions o Dionisi, filsof grec ;
Dions o Dionisi, escriptor grec;
Dions o Dionisi, escultor grec;
Dions o Dionisi, pintor grec;
Dions o Dionisi, metge grec;
Dions o Dionisi, infermer  d'origen grec ;
Dions o Dionisi, metge grec;
Dions o Dionisi, metge grec;
Dions o Dionisi, metge grec;
Dions o Dionisi, metge grec;
Dions o Dionisi, metge grec;
Dions o Dionisi, metge grec;
Personatges de cognom Dionysius:
Papiri Dionisi, magistrat roma;
Eli Dionisi, retric grec d'Halicarns ;
Sallusti Dionisi,  metge grecorom ;
Tradicions;
Mocadorada, o festa de Sant Dions.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141635" title="Presa d'aigua" nonfiltered="2086" processed="2071" dbindex="57863">
Una presa d'aigua s una construcci que s'ubica sobre la llera d'un riu perpendiculartment d'aquest i del sl, amb la finalitat de retenir l'aigua i crear un embassament. Aquestes construccions normalment estan fetes de formig o terres i se sostenen per diferents tipus de descrregues de pes, com ara els contraforts.

 Tipus de preses .
Presa de gravetat: per a construr-la, es calcula la fora que efectuar el riu sobre la presa i s'augmenta el pes d'aquesta per tal de contraresstar la pressi de l'aigua.
Presa de volta: la planta de la presa forma un arc longitudinal que est fortament ancorat a les parets laterals del riu, on transmet la fora de la pressi de l'aigua.
Presa de contraforts;


Fitxer:Presa de volta.svg|Presa de volta
Fitxer:Presa de contraforts.svg|Presa de contraforts























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141660" title="William Holman Hunt" nonfiltered="2087" processed="2072" dbindex="57864">
William Holman Hunt ( Londres, 2 d'abril de 1827 - d, 7 de setembre de 1910) va ser un pintor britnic, va ser un dels fundadors de la Germanor Prerrafaelita. Encara que va estudiar en la Royal Academy of Arts, va rebutjar l'estil imposat pel seu fundador, Sir Joshua Reynolds. Va fundar en 1848, juntament amb Dante Gabriel Rossetti i John Everett Millais, la Germanor Prerrafaelita, associaci que propugnava una tornada a l'espiritualitat i sinceritat de l'art, menyspreant la pintura acadmica, que consideraven una mera repetici de clixs. Per a aix, proposaven inspirar-se en els primitius italians i flamencs del segle XV, anteriors a Rafael. 

 

Les obres de Hunt no van tenir al principi massa xit, sent qualificades per la crtica de lletges i pobrement executades. En els comenaments de la seua carrera el seu inters pel realisme el va dur a pintar diversos quadres que reflectien escenes de la vida quotidiana tant en el camp com en la ciutat, tals com Pastor veleidos (The Hireling Shepherd, 1851) o El despertar de la conscincia (The Awakening Conscience,1853). Aquesta ltima va escandalitzar el pblic per mostrar sense amagar una relaci extramatrimonial. Va ser tamb un notable paisatgista, amb obres com Dunes de Fairlight (1858) o l'aquarella Illa de Asparagus (1850). No obstant aix, la fama li va arribar amb les seues obres de temtica religiosa, com La llum del mn (The Light of the World). Va viatjar a Palestina amb l'objecte de documentar-se sobre el terreny per a realitzar obres religioses com El boc expiatori (The Scapegoat, 1854), Crist trobat en el temple (The Finding of the Saviour in the Tempere, 1860) i L'ombra de la mort (The Shadow of Death, 1873), aix com per a pintar diversos paisatges de religiosos. 

Hunt va pintar tamb obres basades en poemes, com Isabella o La dama de Shalott, i en la tradici literria anglesa, de Shakespeare a Keats. 

 

Totes les seues pintures concedien una gran atenci al detall, i mostraven un color viu i un elaborat simbolisme religis, sovint inspirat en els textos bblics. El seu treball va rebre la influncia dels escrits de John Ruskin i Thomas Carlyle; com ells, Hunt creia que el mn podia ser desxifrat com un sistema de signes visuals. Per Hunt, la tasca de l'artista consistia a revelar la correspondncia entre signe i realitat. De tots els components de la Germanor Prerrafaelita, va ser Hunt el que va mostrar ms fidelitat als seus plantejaments al llarg de tota la seua vida. 

Al final de la seua carrera es va veure obligat a abandonar la pintura, per problemes de visi. La seua ltima obra d'important, The Lady of Shalott (1892), va haver de ser completada per un dels seus ajudants. 

L'autobiografia de Hunt, Prerrafaelisme i la Germanor Prerrafaelista (Pre-Raphaelitism  i el Pre-Raphaelite Brotherhood) va ser escrita per a corregir altres llibres apareguts sobre el moviment, en els quals no s'hi reconeixia degudament la seua contribuci. 

Enllaos externs. 
 
 Diverses obres de Hunt en Olga's Gallery  ;
 'El boc expiatori' (1854) en la Lever Art Gallery, Port Sunlight ;
 Obres de Hunt en artehistoria.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141662" title="Hacky" nonfiltered="2088" processed="2073" dbindex="57865">
 
Hacky s el nom que rep un tipus de pilota de roba. El seu nom prov dels inventors John Stalberger i Mike Marshall.

Per jugar amb pilotes de roba existeix un joc amb reglaments, per amb la hacky es juga de manera informal, sense regles. Normalment consisteix en un grup de persones situades formant una circumferncia, intentant-se passar la pilota a l'aire noms tocant-la amb els peus. L'objectiu del joc s completar un "hack", s a dir, que la pilota passi per cadascun dels jugadors que formen el cercle sense tocar el terra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141666" title="William Morris" nonfiltered="2089" processed="2074" dbindex="57866">
 
William Morris (Walthamstow, Anglaterra, 24 de mar de 1834 - 3 d'octubre de 1896) va ser un artes, dissenyador, impressor, poeta, escriptor, activista poltic, pintor i dissenyador britnic, fundador del moviment Arts and Crafts. 

William Morris va nixer a Walthamstow, prop de Londres al si d'una famlia benestant. El 1848 va iniciar la seua educaci al Marlborough College i la va completar a l'Exeter College de la Universitat d'Oxford, on va estudiar arquitectura, art i religi. En aquesta poca, va conixer el crtic John Ruskin, que tindria sobre ell una influncia duradora, i artistes com Dante Gabriel Rossetti, Edward Burne-Jones, Ford Madox Brown i Philip Webb. Tamb va ser en aquests anys quan va conixer la seua futura esposa, Jane Burden, de classe obrera, el pl rogenc de la qual i la pell pllida eren considerats per Morris i els seus amics com la mxima expressi de la bellesa femenina. 

Morris va estar estretament vinculat a la Germandat Prerrafaelita, moviment que rebutjava la producci industrial en les arts decoratives i l'arquitectura, i propugnava una tornada a l'artesania medieval i considerava que els artesans mereixien el rang d'artistes. 

Desprs de culminar els seus estudis, va comenar a treballar, el 1856, en la firma d'arquitectura de G.I. Street. Amb Webb va construir la Red House. En els anys segents (1857-62) es va convertir en pintor professional. Amb la seua experincia en art i arquitectura va fundar, en 1861, juntament amb Dante Gabriel Rossetti, Burne-Jones, Madox Brown i Philip Webb, Morris, Marshall, Faulkner & Co., una empresa d'arquitectura i disseny industrial que ell personalment finanava. Mitjanant aquesta empresa, Morris va crear un "revival" cultural en l'Anglaterra victoriana que es basava en les arts i els oficis de l'poca medieval com a paradigma de la primacia del ser hum sobre la mquina i alhora d'un treball fet atenent a les ms altes cotes d'expressi artstica. 

Aquest moviment va atraure a gent de tot el mn i en 1875 la companyia pass a anomenar-se Morris and Co., amb Morris com a nic propietari. Durant gran part de la seua vida, Morris es va preocupar intensament a preservar els arts i oficis medievals criticant les modernes formes de producci en massa. En 1883 va fundar la Federaci Socialdemcrata i ms tard va organitzar la Lliga Socialista. 

William Morris va fundar el 1891 Kelmscott Press on va produir treballs originals (The Story of Sigurd the Volsung, The fall of the Nibelungs, etc), aix com reimpresions dels clssics, essent la seua obra ms coneguda l'edici dels Contes de Canterbury, de Chaucer, illustrada per Burne-Jones i impresa a Kelmscott Press el 1896. Morris va estudiar al detall l'art del perode medieval i per aix no s sorprenent que en els seus famosos inicis, les portades llibres que editava es basassin en els treballs de Peter Lslein i Bernhard Maler que van treballar per a l'impressor i dissenyador de tipus d'Augsburg Erhard Ratdolt (1474-84). 

El moviment Arts and Crafts (arts i oficis) pretenia tornar a la manufactura artesanal contrastada amb la producci industrial de l'poca i aix fer arribar la cultura als llocs ms baixos de la societat. El que succe, per, fou que els productes van arribar a ser tan complexos en la seua fabricaci que solament les classes altes van poder adquirir els exemplars. 

Tamb es poden apreciar les seues arrels en la primera impressi que es va produir a Vencia del llibre d'Euclides Elements de Geometria que tamb va imprimir Ratdolt. 

William Morris va tenir, sense cap dubte, una gran influncia histrica en les arts visuals i en el disseny industrial del segle XIX. 

Obra. 
 
 The Defence of Guinevere, and other Poems (1858) ;
 The Life and Death of  Jason (1867) ;
 The Earthly Paradise (1868-70) ;
 Love is Enough, or The Freeing of Pharamond (1872) ;
 The Story of Sigurd the Volsung and the Fall of the Nibelungs (1876) ;
 A Dream of John Ball (1886) ;
 The House of the Wolfings (1888) ;
 The Roots of the Mountains (1889) ;
 News from Nowhere or An Epoch of Rest (1890 ;
 The Story of the Glittering Plain (1890) ;
 The Well at the World's End (1892) ;
 The Wood Beyond the World (1892);

Fonts. 
 History of Graphic Design - Philip B. Meggs ;

Enllaos externs. 
 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141669" title="Bernat de Fonollar" nonfiltered="2090" processed="2075" dbindex="57867">
Bernat de Fonollar  fou  un noble de la corona catalano-aragonesa que pel que sembla va morir el 1326.Concretament va ser vice-gerent de la procuradoria general a Catalunya que depenia de Jaume II  i fou el senyor de Sitges i posteriorment de Campdsens. Tamb s conegut per haver escrit diversos textos literaris.

La seva segona dona fou Blanca d'Abella


Biografia.
Herncia.
La filla de Guillem de Viladecols o de Sitges, Agns, es cas amb Berenguer de Fonollar el 1274 tot aportant en dot la sotscastlania de Campdsens. Tots dos la vengueren, el 1306, a Bernat de Fonollar, conseller i viceprocurador reial, prvia conformitat, com a senyor directe que era, de Jaume II.

Enfrontaments.
A partir d'aquest moment es produiren les baralles entre Bernat de Centelles i els Fonollar-Sitges, enfrontats pel castell de Sitges, que s incrementaren al final de segle quan el fill del de Centelles, tamb anomenat Bernat, es cas amb Saurina de Terrassa, castlana d Erampruny, i Campdsens pass a ser de la seva competncia.

Les disputes finalitzaren quan Bernat de Fonollar arrodon la propietat el 1320, tot comprant la castlania de Campdsens.
Poc desprs, el 1321, el rei li atorg graciosament i vitalcia el mer i mixt imperi, s a dir, la jurisdicci civil i criminal i tots els drets jurisdiccionals que tenia sobre els castells de Sitges i de Campdsens. 
Aix es redua l estratificaci feudal a dos nivells: el rei, com a senyor eminent, i Bernat de Fonollar,que acumulava el mer i mixt imperi, la castlania, i la sotscastlania.

Testament i conseqencies.
En el seu testament escrit el 9 de juny de 1326, Bernat de Fonollar en la seva mort deix el castell de Campdsens a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Ara b, com que el mer imixt imperi havia estat cedit a Bernat de Fonollar noms vitalciament, a la seva mort, torn al rei, que el conserv fins al final de segle XIV. El 20 d octubre de 1385 el rei Pere IV en fu donaci, juntament amb el de Garraf, Sitges i Miralpeix, al seu cunyat Bernat de Forti. Caigut aquest en desgrcia, torn al domini reial el 1387  i fou venut finalment el 1390  a la Pia Almoina, que acumulava tots els drets dominicals i jurisdiccionals sobre Campdsens. 

Es consum aix la segregaci total d aquest territori de l antic terme d Erampruny.

Referncies.
Dades histriques mencionades al article;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141672" title="William Pearse" nonfiltered="2091" processed="2076" dbindex="57868">

William Pearse (ms conegut com a Willie Pearse, galic irlands Liam Mac Piarais; 15 de novembre de 1891   4 de maig de 1916) fou un nacionalista irlands germ petit de Patrick Pearse. 

Willie Pearse nasqu a Dubln i pass la seva vida a l'ombra del seu germ del qual era molt devot i amb el que mantingu una relaci particularment estreta. Va perparar-se per a treballar en l'ofici del seu pare, per ho deix oer a ajudar el seu germ Patrick a St. Enda's School que va fundar el 1908. Particip en les obres i en el teatre de St. Enda's i ajud a la seva fundaci.

Seguint el seu germ, s'allist als Voluntaris Irlandesos i al moviment republic. tamb va prendre part en l'Aixecament de Pasqua de 1916, on va romandre al costat del seu germ al General Post Office. Desprs de la rendici  fou jutjat en un consell de guerra i condemnat a ser afusellat. S'ha dit que la seva participaci havia estat mnima i que fou condemnat pel seu cognom. Tanmateix, en el judici va exagerar la seva participaci en el moviment, i potser es va condemnar ell mateix. 

El 3 de maig, Willie Pearse va rebre perms per a visitar el seu germ a la pres de  Kilmainham, i veure'l per ltim cop. Tanmateix, mentre Willie era de cam, Patrick Pearse fou executat. Willie fou executat l'endem.

El 1966, l'estaci de Westland Row de Dubln fou rebatejada Estaci Pearse en honor a Willie i el seu germ.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141674" title="John MacBride" nonfiltered="2092" processed="2077" dbindex="57869">

John MacBride ( (7 de maig de 1865   5 de maig de 1916) fou un republic irlands executat pel paper dirigent en l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Segons  John MacBride nasqu a The Quay (Westport Comtat de Mayo, Irlanda), fill de Patrick MacBride, un comerciant i botiguer, i de Honoria Gill. Fou educat amb els Germans Cristians de Westport i a St. Malachy's College de Belfast. Treball un temps en una tenda de draps de Castlerea (comtat de Roscommon). va estudiar medicina, per ho deix per a treballar com a qumic amb una firma de Dubln. 

Es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa i es va fer amic de Michael Cusack en els comenaments de l'Associaci Atltica Galica. Tamb es va unir a la Societat Literria Cltica a travs de la qual conegu Arthur Griffith, qui fou l'amic que ms va influir en la seva vida.  A comenaments de 1893, MacBride fou considerat un "nacionalista perills" pel govern britnic. El 1896 marx als Estats Units com a membre de l'IRB. Quan va tornar va marxar a Sud-frica.

Va prendre part en la Segona Guerra Ber com a membre de la Brigada Irlandesa de Transvaal, de la que el comandant era l'irlands americ coronel John Blake, antic oficial de la cavalleria dels EUA. La brigada va rebre reconeixement oficial del govern ber, i els crrecs foren signats pel secretari d'estat F. W. Reitz. Va rebre el crrec de major (equivalent a comandant) i va rebre la ciutadania ber.   

Uns 500 irlandesos i irlandesoa americans lluitaren contra els britnics, de vegades contra regiments formats per irlandesos, com els Fusellers de Dubln i els Inniskillings. Des dels turons de la setjada Ladysmith a les planures de l'Estat Lliure d'Orange, la brigada de MacBride s'enfront als canons britnics, lluitaren a la batalla de Colenso i ms tard curaren la reraguarda, hostilitzant la cavalleria de Lord Roberts en la retirada de l'exrcit ber. Nogensmenys, tamb molts irlandesos lluitaren amb els britnics contra els bers.

Pel maig de 1900 els comandos irlandesos foren dividits en dues Brigades irlandeses de Transvaal. Tamb van rebre un cos d'ambulncies irlandeses americanes, alhora que el lder nacionalista irlands Michael Davitt es trasllad a la capital ber. Malgrat aix, molts irlandesos favorables als bers tornaren a casa, malgrat les proclames dels moviments favorables a la causa ber estimulats per Arthur Griffith i Maud Gonne.

Desprs de la guerra viatj a Pars. El 1903, es cas amb la nacionalista irlandesa Maud Gonne, a qui havia conegut el 1900 i a travs de la qual conegu William Butler Yeats. L'any segent nasqu el seu fill Sean MacBride (guanyador el 1974 del Premi Nobel de la Pau). Ms tard el matrimoni fracass enmig d'acusacions de violncia domstica, i torn aDubln. Gonne se separ de MacBride, per mai ms es torn a casar.

MacBride, a diferncia dels altres lders de l'Aixecament de Pasqua, no era membre dels  Voluntaris Irlandesos, i va oferir els seus serveis a Thomas MacDonagh de manera que nou nomenat segon comandant a la fbrica Jacob. MacBride, desprs d'un consell de guerra, fou afusellat a la pres de Kilmainham (Dubln) el 5 de maig de 1916, dos dies abans del complir els 55 anys.
  Mirant a la cara al pelot, va rebutjar que l'embenessin els ulls tot dient "He vist els canons de masses fusells a la guerra sud-africana per a tenir por a la mort, i ara porteu a terme la vostra sentncia." Actualment s enterrat al cementeri d'Arbour Hill (Dubln).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141676" title="Michael O'Hanrahan" nonfiltered="2093" processed="2078" dbindex="57870">
Michael O'Hanrahan (17 de mar de 1877   4 de maig de 1916) fou un rebel irlands que va jugar un paper actiu en l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Nasqu a Newrose, Irlanda, era el segon en el comandament del 3r Batall de Dubln sota el comandant Thomas MacDonagh, i va mantenir aquest crrec fins que li atorgat a ltima hora a John MacBride quan se'ls va unir. Va lluitar a la fbrica de galetes Jacob, i encara que el batall va tenir una participaci efectiva mnima en la revolta, ja que l'exrcit britnic va rodejar la seva posici i no els atac directament, fou condemnat a mort en un consell de guerra i O'Hanrahan fou afusellat el 4 de maig de 1916.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141679" title="Bruges" nonfiltered="2094" processed="2079" dbindex="57871">

Bruges (Brugge en neerlands) s la capital de la regi belga de Flandes Occidental. Situada en l'extrem nord-oest de Blgica a 90 km de la capital Brusselles, compta en el seu nucli urb amb una poblaci de 117.000 habitants. El nom prov del nrdic antic Bryggia (ponts, molls, atracadors).

Subdivisions administratives.



L'atractiu principal de Bruges s el seu centre histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Encara que en gran part est reconstrut, el centre urb s un dels atractius turstics ms grans de l'Europa central, ja que mant intactes les estructures arquitectniques medievals. Igual que Amsterdam i Estocolm, entre d'altres, Bruges s coneguda com la Vencia del nord a causa de la gran bellesa dels nombrosos canals que travessen la ciutat.

Bruges va ser Capital Europea de la Cultura el 2002, juntament amb Salamanca.

 Llocs d'inters .



Tot el centre histric de Bruges s per als vianants, per la qual cosa s un plaer recrrer els seus carrers, gaudint de les vistes als seus imposants monuments gtics. s habitual recrrer la ciutat amb bicicleta, amb cotxe de cavalls, o en rutes a travs dels seus canals. Destaquen especialment:
Esglsia de Nostra Senyora;
Catedral de Sant Salvador;
Plaa del Burg, on trobem l'Ajuntament i la Baslica de la Santa Sang.
Plaa Major o Grote Markt, on podrem visitar el belfort, seu campanar gtic, de 83 m d'altura i ms de 300 esglaons.
Begijnhof o beateri s un tranquil jard que destaca per la seva bellesa, especialment a la primavera.
Beguinatge de Bruges;

Transports.
Tren.
L'estaci central de Bruges s el centre de comunicacions de la costa flamenca. Hi ha trens cada hora cap a les ciutats ms importants de Blgica, i tamb cap a Lille, a Frana. A ms, hi ha altres trens locals i regionals. 

L'estaci de tren s a 10 a peu del centre comercial i a 20 minuts de la plaa del mercat. Hi ha plans per construir un tren lleuger des del port, Zeebrugge, fins a Lichtervelde, i un altre entre Bruges i Ostende

 Avi .
L'aeroport de Brusselles, que s noms a una hora amb cotxe, s la millor opci. Tamb hi ha un aeroport ms proper, el d'Ostende-Bruges, (a uns 30 minuts del centre de la ciutat), per les connexions sn molt ms limitades.

Transport pblic.
Bruges t una bona xarxa de lnies d'autobs que ofereixen accs al centre de la ciutat, als barris de les afores i a moltes ciutats i viles de la rodalia de ciutat.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141680" title="Helln" nonfiltered="2095" processed="2080" dbindex="57872">

Helln s un municipi histric del Regne de Mrcia, actualment pertanyent a la provncia d'Albacete, amb 30.366 habitants (01-01-2007) . Est format per la ciutat d'Helln i les pedanies d'Agra (Helln), Agramn, Cancarix, la Canyada d'Agra, Isso, Las Minas, Minateda, la Horca, Mingogil, Nava de la Campana, Uchea i Rincn del Moro.

Helln est situat al sud-est de la provncia d'Albacete, en el lmit meridional de la Manxa i les cadenes prebtiques, obrint pas cap a l'Altipl murci. A una altitud mitja respecte al mar de 578 metres. Es constitux com centre d'una subrea comercial que abasta des dels municipis d'Ontur, Albatana i Fuente lamo (Albacete) per l'Est, fins als de Ripar i Yeste per l'Oest. Per on realment es fa sentir la seva influncia s sobre la comarca d'Helln, composta pels municipis d'Ontur, Albatana, Tobarra i Litor, sumant una superfcie aproximada d'uns 1.500 quilometres quadrats. 

Aquesta comarca natural es troba en la baula que formen la Meseta amb les depressions i conques murcianes i les comunicacions que uneixen Madrid i Cartagena, que s'obren per aqu, aprofitant els estrets de Pozo-Canyada i Tobarra. 

El terme municipal, amb 770,2 Km2, est limitat al nord pel terme de Tobarra, Pozohondo i Albatana; al Sud per Calasparra (Mrcia), Cieza (Mrcia), Moratalla (Mrcia), a l'Oest per Lietor, Frez i Socovos i a l'Est per Jumella (Mrcia) i Albatana. 

 Personajes ilustres .
Melchor Rafael de Macanaz: (1670-1760). Poltic durant el regnat de Felip V;
Cristbal Lozano (Helln, 1609-1667), escriptor. ;
Manuel Ramrez Carrin (Helln, 1579-1650), inventor d'un mtode per a parlar amb els signes de la m.
Juan Carlos Izpisa Belmonte: (Helln, 1960),bioqumic i farmacutic.
Fortunato Arias: (Almaciles, 1891 - Helln, 1936). Sacerdot, mrtir de la guerra civil espanyola.
Manuel Castells: (Helln, 1942- ). Socileg i professor universitari.

 Administraci .



Notes. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141682" title="Diorama" nonfiltered="2096" processed="2081" dbindex="57873">


Un diorama s un conjunt de materials o elements en tres dimensions, que conformen una escena de la vida real. Se situen davant d'un fons corbat, pintat de manera tal que simuli un entorn realsta i amb els efectes d'illuminaci, es completa l'escena. 

Es poden representar animals, plantes, batalles, paisatges, etc. El diorama s un model tridimensional de paisatge que mostra esdeveniments histrics, naturalesa, ciutats, etc. amb finalitats educativess o d'entreteniment. El terme va ser encunyat per Louis Daguerre en 1822, per a un tipus de display rotatiu. Frank M. Chapman, responsable del Museu Americ d'Histria Natural a finals del segle XIX i principis del segle XX, va fer popular aquest estil.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141684" title="Capcins" nonfiltered="2097" processed="2082" dbindex="57874">
El capcins s un dels subdialectes ms peculiars del catal septentrional. Presenta un estat de transici cap a l'occit ms marcat encara que el rossellons. Segons Coromines el capcins podria representar un estat arcac del catal septentrional. Aquesta varietat ha estat estudiada en part (localitat de Formiguera) per Antoni Griera i Gaja i tamb ms tard per Manuel Sanchis Guarner pel que fa a l'Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica (ALPI). El mateix poble apareix com a punt d'enquesta de l'Atles Lingstic del Domini Catal.  

Caracterstiques del capcins.
Entre les especificitats del capcins cal destacar els trets segents:

 Fontica;
La realitzaci  de -u-. Ex: lluna .

El capcins, com una gran part del llenguadoci, ha transformat la -D- i el grup CE/CI intervoclics llatins en . Ex: disia, ras, ves.

 Morfologia;
L'article hi s lo (pl. los).

La realitzaci dels plurals sensibles es fa en -is. Ex: peixis, rossis .

 Lxic;
El lxic presenta moltes concomitncies amb l'occit ve:
 cotell (per ganivet a la resta de la Catalunya nord);
 gojat -a (per miny -ona en catal septentrional);
 mill (per blat d'ndia en catal septentrional);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141686" title="Daguerreotip" nonfiltered="2098" processed="2083" dbindex="57875">



El daguerreotip, construt per Louis Daguerre i donat a conixer el 1839, s un invent precursor de la fotografia moderna. 

Va ser, a ms, un pont entre la cmera negra creada per Zahn i retocada per Joseph-Nicphore Nipce i la cmera d'objectiu de l'alemany Petzvalen. Les publicacions del moment van donar a conixer el nou aparell a la societat, que va suposar sobretot una revoluci en el mn de la informaci, ja que va permetre cobrir el seguiment de la Guerra de Crimea i de la Guerra de Secessi nord-americana. 

Funcionament.
Per a l'obtenci de la imatge es parteix d'una capa sensible de nitrat de plata estesa sobre una base de coure. A partir d'una exposici en la cmera, el positiu es plasma en el mercuri. Finalment, la imatge es fixa desprs de submergir la placa en una soluci de clorur sdic o tiosulfat sdic dilut. 

A la fi de l'any 1840 s'havien aconseguit tres progressos tcnics en el daguerrotip. En primer lloc, es va aconseguir una lent fins a 22 vegades ms brillant. A ms, es va augmentar la sensibilitat de les plaques davant la llum al ser recobertes per substncies halgenes (acceleradors o substncies rpides), amb la qual cosa el temps d'exposici es va reduir. Finalment, les plaques es van daurar per a enriquir els tons.

Inconvenients. 
Temps d'exposici exageradament llargs, 60-90 segons. ;
Com que no hi havia negatiu no se'n podien fer cpies. Era necessria una nova exposici per a fer una nova cpia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141695" title="Casa Batlle" nonfiltered="2099" processed="2084" dbindex="57876">


La Casa Batlle s un edifici del segle XIX amb faana al carrer Nou, al carrer Fontanilles, i a l'avinguda de Sant Francesc, de Girona, reformat entre el desembre de l'any 1908 i gener de 1909 per Rafael Mas i Valent.

L'element ms conegut de la Casa Batlle sn els 8 caps de mussol amb pergam i garlanda de cermica realitzats pels germans Joan Baptista i Alfons Coromina, que ornamenten la cornisa ondulada que corona les faanes i de clara inspiraci modernista.

El projecte no es va dur a terme en la seva totalitat per desavinences econmiques amb el propietari Llus Batlle que van fer que Mas, amb un gran disgust, abandons la direcci de l'obra. Moltes peces de cermica ja fabricades i previstes per la faana, restaran en poder del propietari per no foren mai collocades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141696" title="Josep Pons" nonfiltered="2100" processed="2085" dbindex="57877">

Josep Pons (1957) s un director d'orquestra catal. s l'actual director de l Orquestra Nacional d'Espanya.

Nascut a Puig-reig, al Bergued, Josep Pons va rebre la seva formaci musical bsica a l'Escolania de Montserrat. Ms endavant, a Barcelona, realitz estudis de composici amb Josep Soler i de direcci amb Antoni Ros-Marb. 

El 1985 va ser cofundador de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure en el marc d'una instituci de gran prestigi teatral com s el Teatre Lliure de Barcelona; aquesta agrupaci s'especialitz en el repertori de msica del segle XX per a orquestra de cambra; el conjunt adquir un prestigi internacional amb diversos enregistraments d'obres de Falla, Frederic Mompou, Albniz, Gerhard i Stravinski aix com de compositors actuals com Luis de Pablo, Joan Albert Amargs, Josep Soler i stor Piazzolla. 

El 1992 va encarregar-se de la direcci musical de les cerimnies dels Joc Olmpics de Barcelona. El 1994, Josep Pons va ser nomenat director de l'Orquestra Ciutat de Granada, crrec que ostent fins el 2004. El 2003 assum la direcci de l Orquestra Nacional d'Espanya.

Ha dirigit orquestres com la Simfnica de Gteborg, Orquestra Nacional de Frana, Orquestra de la Rdio de Frankfurt, Filharmnica de Rotterdam i Deutsche Kammerphilarmonie Bremen. Ha dirigit Il barbiere di Siviglia, La flauta mgica, The Lighthouse, La voix humaine, Un altre pas de rosca i l'Orfeo, entre d'altres. Debut al Liceu amb El amor brujo (1993-94). Hi ha tornat en nombroses ocasions, les ltimes amb La Fattucchiera (2001-02), L'occasione fa il ladro (2002-03), Peter Grimes (2003-04), Gaud (2004-05) i el Concert Mozart (2005-06).

Ha rebut, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona (1992) de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i el Premio Nacional de Msica (1999) concedit pel Ministeri de Cultura.

Enllaos externs.

Biografia;
Entrevista ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141698" title="Leopold Bloom" nonfiltered="2101" processed="2086" dbindex="57878">
Leopold Bloom s el protagonista de la novella Ulisses, obra de l'autor irlands James Joyce. T trenta-vuit anys, treballa com a agent de publicitat i adopta el rol d'Odisseu. Com l'heroi grec de L'Odissea est absent de l'inici de la histria i no apareix fins a l'episodi quart (primer episodi de la segona part). L'autor presenta Bloom amb les segents paraules:


Mr Leopold Bloom ate with relish the inner organs of beasts and fowls. He liked thick giblet soup, nutty gizzards, a stuffed roast heart, liverslices fried with crustcrumbs, fried hencods' roes. Most of all he liked grilled mutton kidneys which gave to his palate a fine tang of faintly scented urine.


Nascut el 1866, Bloom s l'nic fill de Rudolf Virg (hongars de Szombathely que va emigrar a Irlanda, es va convertir del judaisme al protestantisme, va canviar-se el nom per Rudolph Bloom i, finalment, es va suicidar) i d'Ellen Higgins, irlandesa i protestant. Es va casar amb Marion (Molly) Tweedy el 8 d'octubre de 1888. La parella t una filla, Millicent (Milly), nascuda el 1889. Llur fill Rudolph (Rudy), nascut el desembre de 1893, va morir al cap d'onze dies. La famlia viu al nmero 7 del carrer Eccles Street de Dubln.

Ulisses es concentra especialment en Bloom i en l'odissea contempornia que emprn travessant Dubln durant un nic dia, el 16 de juny de 1904, i els diversos tipus de gent i temes amb qu es troba. Tanmateix, els episodis 1 a 3, a ms del 9 i, en menor mesura, el 7, es concentren ms aviant en Stephen Dedalus, que seria el Telmac en el pla del llibre. Els aficionats joycians celebren el "Bloomsday" el 16 de juny. 

Mentre va passant el dia, els pensaments de Bloom el mostren en certa manera preocupat per laffaire entre Molly i el seu agent, Hugh 'Blazes' Boylan i, en trobar-se amb el funeral del seu amic Paddy Dignam, per la mort del seu fill Rudy. L'absncia d'un fill pot ser el que el dugui a sentir simpatia per Stephen, de qui t cura cap al final del llibre (el treu d'un bordell, el porta a la seva prpia casa i li ofereix fins i tot un lloc on estudiar i treballar). Tamb s'hi poden llegir les seves actituds a vegades xovinistes, una certa tendncia al voyeurisme i el seu infidel alter ego epistolar, "Henry Flower". Bloom odia la violncia, i la seva indiferncia envers el nacionalisme el du a barallar-se amb alguns dels seus conciutadans (per exemple amb "the Citizen" en el captol dels cclops).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141700" title="Molly Bloom" nonfiltered="2102" processed="2087" dbindex="57879">
Molly Bloom s un personatge de ficci de la novella Ulisses de l'autor irlands James Joyce.

Esposa del protagonista, Leopold Bloom, correspon ms o menys a la Penlope de L'Odissea d'Homer. La principal diferncia entre Molly i Penlope s que el personatge grec s sempre fidel, Molly no ho s pas i t un affaire amb Hugh 'Blazes' Boylan desprs de deu anys de matrimoni. Sembla que Joyce va basar el personatge en la seva prpia esposa, Nora Barnacle. La crtica sol cercar un altre possible model de Molly: Amalia Popper, una estudiant d'angls a qui Joyce ensenyava angls durant l'estada a Trieste. Amalia era la filla d'un comerciant jueu de nom Leopoldo Popper. Joyce va descriure la seva relaci amb Amalia Popper en el manuscrit Giacomo Joyce (avui publicat), amb temes i imatges que aprofita per a lUlisses i per al Retrat de l'artista adolescent.

Molly, el nom real de la qual s Marion, va nixer a Gibraltar el 1870, filla del Major Tweedy i de Lunita Laredo. Molly i Leopold es van casar el 1888. s la mare de Milly Bloom, que als 15 anys va marxar de casa per estudiar fotografia. Tamb s la mare de Rudy Bloom, que va morir amb noms 11 dies. A Dubln, Molly s una cantant d'pera de certa anomenada.

El captol final, sense puntuaci, de lUlisses, sovint anomenat "monleg de Molly Bloom", s un llarg corrent de conscincia que recorre els seus pensaments mentre jeu al costat de Leopold Bloom.

La novella Elizabeth Costello de John Maxwell Coetzee inclou una escriptora fictcia, Costello, autora d'una novella fictcia, The House on Eccles Street, que est escrita des del punt de vista de Molly Bloom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141702" title="Palimpsest" nonfiltered="2103" processed="2088" dbindex="57880">
Un palimpsest s un document antic reutilitzat. 

A l'edat mitjana, els suports per escriure (pergamins, bsicament) eren cars i difcils de trobar. Per aquesta ra, quan es considerava que ja no calia el document s'esborraven, rascant el pergam fins a treure'n la tinta, i s'hi tornava a escriure al damunt. 

Com que el procs d'esborrar era difcil i pesat, de vegades no es completava adequadament, sigui perqu es deixaven parts sense esborrar, sigui perqu quedaven restes del text antic que encara es poden llegir. Per aquest motiu, s possible que, encara que no es pugui saber el contingut exacte, es pugui identificar el tipus de document que era (una llista d'inventari, per exemple) o fins i tot reconstruir-lo si el text s conegut per altres fonts (per exemple, un passatge de la Bblia).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141703" title="Octubre Centre de Cultura Contempornia" nonfiltered="2104" processed="2089" dbindex="57881">


Dades del contacte i horari
horari: de dilluns a dissabte, variable;
Tel. 96.315.77.99;
C/ St. Ferran, 12 ;
46001 Valncia (barri del Mercat, districte de Ciutat Vella)

L'Octubre Centre de Cultura Contempornia (OCCC) s el nom amb el qual s'ha batejat l'antic edifici El Siglo Valenciano desprs de la seua adquisici per part d'Acci Cultural del Pas Valenci el 2004 i subseqent obertura l'octubre del 2006. L'OCCC s situat al carrer de Sant Ferran de Valncia, un carrer molt a vora de la plaa del Mercat i la plaa de l'Ajuntament.

l'Edifici.

Antigament, El Siglo Valenciano va ser una mena de grans magatzems del teixit que assol molta fama a Valncia. Fou erigit el 1879. A la darreria del segle XX, ja es trobava en dess i en mal estat. Les obres de restauraci, entre el 2004 i el 2006 i dirigides per l'arquitecte valenci Carles Dol, han conservat en major part la seua estructura i especialment alguns elements com una secci de la muralla rab de la ciutat i un fresc a la llibreria. 

A la faana del carrer de Sant Ferran s'hi ha afegit una srie de rtols significatius. A part del nom oficial de l'Octubre Centre de Cultura Contempornia, hi ha un altre, pintat en un color ms neutre, que encara proclama l'antiga funci del centre: "El Siglo Valenciano". Llums de ne illuminen la faana canviant continuament entre el roig, el blau i el groc. A banda hi ha uns quants nombres ordenals, que sn significatius de distintes dates histriques com ara el 9, data de l'entrada de Jaume I a Valncia i igualment de la revoluci russa.

A dins, l'edifici es divideix en tres plantes de galeries, ms la baixa que forma un espai obert. Es crea enmig, doncs, un buit que deixa que la llum del sostre transparent entre a totes les plantes. A tot el llarg d'una paret, corrent del sostre fins a terra, hi ha un enorme escultura de llums, la qual s'il.lumina en diversos colors segons el temps exterior a travs d'un sensor. Aquest sensor s el punt culminant d'una escultura d'Andreu Alfaro, un tub d'allumini amb revolts, que uneix la planta baixa amb el sostre de vidre i se situa en bell mig de l'espai central.

A dalt de tot hi ha un terrat que brinda una impressionant vista de la Ciutat Vella. Al mateix terrat hi ha un espai cobert que serveix de sala d'actes. Encara cal afegir el soterrani, que cont un espai d'exposicions, serveis i un petit teatre, a ms d'una secci de l'antiga murada rab que ha sigut restaurada i protegida per vidre resistent, per tal que es pot passejar damunt. En total l'edifici suma 3.500 m2.

L'edifici es divideix entre la planta baixa i el soterrani, d'entrada pblica; la primera planta, on estan les aules i on tamb es fan les conferncies; i la segona i la tercera plantes, utilitzades per a despatxos i d'accs restringit. L'accs a cada planta es fa a travs de dos ascensors moderns i un d'antic, que s l'original de l'edifici i que fou el primer elevador de la ciutat.


Actualitat.
En l'actualitat s un centre d'exposicions culturals on diverses associacions relacionades amb la vida cultural del Pas Valenci i els Pasos Catalans hi tenen seus: Acci Cultural del Pas Valenci, la Instituci Cvica i de Pensament Joan Fuster, la Societat Valenciana de Cincies de la Salut Joan B. Peset, l'Institut Ignasi Villalonga d Economia i Empresa, la Fundaci Ausis March, la Fundaci Josep Renau, l'Espai Cincia, i l'Institut Internacional d Estudis Borgians. L'edifici tamb alberga la Llibreria Tres i Quatre.

Un altre aspecte important sn les classes d'idiomes que hi imparteix el Centre Carles Salvador, entre d'ells el catal. Tamb cal destacar que el setmanari El Temps hi t la seua seu valenciana.

Oferta cultural.

Per a l'Octubre, l'oferta de cultura no es limita a les classes d'idiomes o exposicions - que, per altra banda, tracten de temes poc habituals com ara la Marilyn Monroe i Tintin per tamb sobre els temes ms arrelats a la cultura valenciana com Josep Renau o el centenari de l'Institut d'Estudis Catalans. S'hi organtizen un ample ventall d'activitats sota l'ombrall de "cultura contempornia", tant a dins com fora de l'edifici mateix. Els cursos d'empresa, de teatre i ms complementen les conferncies sobre temes de l'actualitat com el paper de la dna, economia del corredor mediterrani, poltica ambiental, etc. S'hi fan presentacions de llibres i premis (com els Premis Octubre); tamb se'n pot comprar a la Llibreria 3i4. s tamb un lloc de trobada entre poltics i altres agents socials. Les presentacions de documents sobre els Borja i sobre les fosses de l'poca postguerra (vegeu Frum per la Memria del Pas Valenci) han tingut gran ress meditic. Els cicles de msica ofereixen concerts de msica pop, folk i experimental. Finalment, els joves tenen una varietat d'activitats, entre d'ells sessions de teatre en valenci i visites guiades de la Ciutat Vella.

Referncies.
 www.octubre.cat;

Enllaos externs.

 www.octubre.cat;
 ACPV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141704" title="Telmac" nonfiltered="2105" processed="2090" dbindex="57882">

En la mitologia grega Telmac (en grec antic           Telemachos, "que lluita lluny", en allusi al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Mite.

Telmac era molt jove quan el seu pare Odisseu va marxar a la Guerra de Troia. Vint anys desprs, s'esfora per plantar cara als pretendents que assetgen la seva mare i surt a buscar el pare, a qui tothom dna per mort. 

Desprs que els dus en assemblea haguessin decidit que Odisseu havia de tornar a casa des de l'illa d'Oggia, Atena, adoptant l'aparena de Mentes, rei dels tafis, va anar a taca i va advertir Telmac que expulss els molestos pretendents de la seva mare de casa seva, i que ans a Pilos i Esparta per obtenir informaci sobre el seu pare.

A Pilos es reuneix amb Nstor i, desprs, a Esparta amb Menelau amb la idea de recollir informaci sobre el pare. Nstor no sap res, per Menelau li revela la visi de Proteu sobre el seu pare: Odisseu est retingut contra la seva voluntat per la nimfa Calipso. Mentre torna a taca, Telmac acaba retrobant-se amb el seu pare i l'ajuda a acabar amb els pretendents.

Telmac va seguir el consell, per els pretendents van refusar abandonar la casa i Atena, encara amb la forma de Mentes, el va acompanyar a Pilos. All van ser rebuts hospitalriament per Nstor. Una filla de Nstor, Policasta, va banyar a Telmac i el seu fill Pisstrat va dormir amb ell i desprs el va guiar a Esparta. De nou Menelau el va rebre amablement i li va comunicar la profecia de Proteu sobre Odisseu: que s retingut contra la seva voluntat per la nimfa Calipso.

Des d'Esparta, Telmac va tornar a casa seva, on va trobar el seu pare amb el porquerol Eumeu. Per com que Atena l'havia metamorfosat en captaire, Telmac no va reconixer-lofins que ms tard aquest li va revelar qui era. Pare i fill van acordar llavors castigar els pretendents; i, desprs d'acabar amb ells, els van dispersar, Telmac va acompanyar el seu pare a veure el seu anci avi Laertes.

En les tradicions posteriors a Homer, es recull que Palamedes, quan intentava persuadir Odisseu perqu s'uns als grecs contra Troia i aquest fingia imbecillitat, va posar el nen Telmac davant de l'arada amb qu Odisseu estava llaurant.   Segons algunes fonts, Telmac va ser el pare de Perspolis i del poeta Homer amb Policasta (de vegades anomenada Epicasta), filla de Nstor, i de Ptoliportes amb Nauscaa, filla d'Alcnous.  D'altres expliquen que va ser indut per Atena a casar-se amb Circe i que amb ella va ser pare de Llat, o que es va casar amb Casfon, una filla d'aquesta, per en una disputa amb la seva sogra la va matar, per la qual cosa al seu torn Casfone el va matar a ell. Una versi afirma que Odisseu, a causa d'una profecia sobre que el seu fill era perills per a ell, el va desterrar d'taca. Servi fa Telmac el fundador de la ciutat de Clusium a Etrria. 

 Cites.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141707" title="Sector quaternari" nonfiltered="2106" processed="2091" dbindex="57883">
El sector quaternari s el sector econmic que inclou els serveis altament intellectuals tals com la recerca cientfica, el desenvolupament tecnolgic i les tecnologies de la informaci.

Tradicionalment es considera englobat dins del sector terciari, per la seva importancia creixent ha comportat que es forms un sector especialitzat. Engloba la industria d'alta tecnologia, tecnologies de la informaci i les telecomunicacions i algunes formes de recerca cientfica, aixi com l'educaci i la consultoria i la indstria de la informaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141709" title="Heroi" nonfiltered="2107" processed="2092" dbindex="57884">
Un heroi (o herona en femen) s la persona que sobresurt de la mitjana per les seves caracterstiques morals, usualment relatives al valor. Tamb s'usa per referir-se als protagonistes de qualsevol ficci. 

En l'origen, un heroi era el personatge de la mitologia grega que sense ser un du (i per tant immortal), era capa de realitzar prodigis i activitats fora de l'abast hum ordinari. Els herois van ser posteriorment el centre de l'epopeia i de la can de gesta medieval. L'heroi destaca per les seves aptituds guerreres, si b amb el pas del temps tamb es troben herois amorosos o humanitaris (els sants catlics sn el relleu religis dels herois).

En el cmic ha evolucionat cap al superheroi.

Tipus d'herois ms freqents.
heroi pic: es correspon amb els herois de la literatura tradicional i clssica, com Ulisses de lOdissea;
l'escollit: s un heroi que t una missi trascendent, com salvar la humanitat ;
antiheroi;
l'heroi malet, com Hamlet, que protagonitza la histria a desgrat i per una desgrcia, sovint per una profecia o mort en la seva infantesa;
l'heroi antisistema, que trenca les regles injustes de la societat, com Robin Hood;

El cam de l'heroi.
L'heroi clssic, el de la mitologia, sovint segueix un mateix patr en les seves aventures, estudiat per Joseph Campbell. Aquest cam de l'heroi o monomite t cinc etapes fonamentals: l'heroi s cridat a l'aventura, que pot acceptar d'entrada o refusar fins veure's obligat a participar-hi; les proves o episodis on l'heroi va triomfant i aprenent; l'arribada a l'objectiu inicial, que suposa sempre un autoconeixement o revelaci de la veritat oculta; el retorn al mn ordinari; com reacciona el mn a la troballa de l'heroi.

Aquest patr ha estat usat en aventures modernes, com la Guerra de les Galxies, entre d'altres. En aquest cam l'heroi es troba amb personatges que l'ajuden, com el vell savi, o amb els antagonistes que miren d'interrompre la seva aventura.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 113.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141710" title="Karl Pearson" nonfiltered="2108" processed="2093" dbindex="57885">

Karl Pearson (27 de mar de 1857 a Londres-   27 d'abril de 1936, Surrey) va ser un matemtic britnic. Va fer grans aportacions a la disciplina de l'estadstica descriptiva i la correlaci esperonat pel zoleg W. F. R. Weldon al qual se li ha atribuit la creaci del terme biometria.

Va ser professor de la Universitat de Londres, on va crear el primer departament d'estadstica del mn el 1911. 

Va desenvolupar una intensa investigaci sobre l'aplicaci dels mtodes estadstics en la biologia. Va fundar en 1902 la revista Biometrika, des de llavors una de les ms importants en el camp de l'estadstica i que encara avui es publica. Va treballar al costat del mexic Gabriel Garralda sota els principis quntics de l'estadstica.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141712" title="Variable" nonfiltered="2109" processed="2094" dbindex="57886">

Una variable s un element d'una frmula, proposici o algoritme que pot adquirir o ser substitut per un valor qualsevol. 

Els valors que una variable s capa de rebre poden estar definits dintre d'un rang.

 

 Variable depenent i Variable independent, vegeu Variables dependents i independents;
 Variable (matemtiques);
 Variable estadstica ;
Variable aleatria;
 Variable de control ;
 Variable en programaci ;
Termodinmica
 Variable crtica;

En molts usos, el contrari d'una variable s una constant. 

Astronomia
variable o estel variable ;
Variable semiregular;
Estrella variable irregular;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141719" title="Tremithos (desambiguaci)" nonfiltered="2110" processed="2095" dbindex="57888">

Tremithos s una ciutat de Xipre.
Riu Tremithos s un riu de Xipre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141720" title="Ricardo Samper e Ibez" nonfiltered="2111" processed="2096" dbindex="57889">


Ricardo Samper e Ibez (Valncia, Pas Valenci, 1881 - Ginebra, Sussa 1938), Advocat i Poltic espanyol, fou President del govern espanyol (1934-1934),  durant la Segona Repblica 

Regidor a l'Ajuntament de Valncia entre 1911 i 1920, i alcalde entre 1920 i 1923, i va ser elegit diputat pel Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux.

Desprs de l'entrada dels radicals al govern el 19 de novembre de 1933, va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indstria i Comer.

Va ser nomenat president del govern de 28 d'abril de 1934, desprs de la dimissi de Lerroux. Noms va estar uns mesos al govern, dimitint el 4 d'octubre del mateix any. 

El govern que el succeex el nombra Ministre d'Estat, per per problemes amb la CEDA, dimiteix el 16 de novembre de 1934. 

El 1936 marx a Ginebra, Sussa, on mor el 1938.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141721" title="Clivis Publicacions" nonfiltered="2112" processed="2097" dbindex="57890">
Clivis Publicacions s una editorial de msica impresa fundada el 1946 per Enric Climent Vias (Barcelona, 1910-1983). El seu fundador dedic tota la seva vida a la msica. Durant l'etapa d'estudiant al conservatori Superior Municipal de Barcelona aprengu l'ofici de gravador de msica exercint a la casa Boileau-Berlusconi; ms tard i durant ms de 40 anys fou professor de Viola de l'Orquestra Municipal la qual s'anomen ms tard Orquestra Ciutat de Barcelona.

En aquest perode fou director artstic dels Cicles de Concerts de Casa Bartomeu, i director d'escena de diverses peres de cambra a la vegada que iniciava la tasca editorial. En els seus inicis public obres per a conjunt vocal en un format econmic per tal de facilitar repertori a la gran quantitat de conjunts corals amateurs que ja hi havia al pas. L'any 2000 disposava d'un repertori de ms de 450 obres per aquesta formaci: Collecci CORAL. L'any 2001, incorpor el fons de l'editorial MF amb ms de 700 obres corals. Amb un conjunt d'uns 1.200 ttols CLIVIS s l'editorial catalana ms important en aquest terreny i una de les ms importants d'arreu.

Ja cap als anys 60 comena a publicar obres per a conjunts de cambra per a diverses formacions instrumentals de joves compositors de Catalunya, collecci que ara consta d'uns 400 ttols. Collecci CLIVIS.

L'any 1986, mitjanant un acord amb l'Associaci Catalana de Compositors, comena a publicar les obres de cambra dels seus membres, contribuint a la divulgaci de la seva msica. La Collecci CLUSTER consta de 300 obres.

Simultniament es veu la necessitat d'oferir als estudiants de msica obres de baixa dificultat tcnica, collecci que en l'actualitat cont 60 ttols denominada Biblioteca Studium.
A partir de l'any 1990 amplia el seu repertori simfnic contemporani, iniciant tamb la recuperaci d'obres de compositors de la primera meitat del segle XX que per causa de la guerra civil havien restat oblidats com son Eduard Toldr, Felip Pedrell, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Agust Borguny, i Joaquim Serra entre d'altres.

El catleg consta d'un total de 42 obres simfniques aix com de tres peres, una Sarsuela i quatre cantates infantils.

Des de l'any 1991 s'est recuperant l'obra completa del compositor Llus Benejam (Barcelona, 1914 - Birmingham, Alabama, 1968) de la qual s'han fet enregistraments per a la rdio i diverses empreses discogrfiques han editat ja algunes de les seves obres.

Actualment est dirigida per Elisenda Climent Quer i s soci de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), i de l'Associaci Espanyola d'Editors de Msica (AEDEM)

CLIVIS = En el cant gregori, neuma de dues notes.

Enllaos externs.

Pgina de l'editorial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141722" title="Surrealistic Pilow" nonfiltered="2113" processed="2098" dbindex="57891">

Surrealistic Pillow s el segon lbum del grup americ Jefferson Airplane i el primer amb Grace Slick que va aportar les canons Somebody To Love i White Rabbit del grup The Great Society.

Llista de canons.
Cara A.
"She Has Funny Cars" (Marty Balin, Jorma Kaukonen)   3:03;
"Somebody to Love" (Darby Slick)   2:54;
"My Best Friend" (Skip Spence)   2:59;
"Today" (Balin, Paul Kantner)   2:57;
"Comin' Back to Me" (Balin)   5:18;

Cara B.
"3/5 of a Mile in 10 Seconds" (Balin)   3:39;
"D.C.B.A.-25" (Kantner)   2:33;
"How Do You Feel" (Tom Mastin)   3:26;
"Embryonic Journey" (Kaukonen)   1:51;
"White Rabbit" (G. Slick)   2:27;
"Plastic Fantastic Lover" (Balin)   2:33;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141723" title="B-30" nonfiltered="2114" processed="2099" dbindex="57892">


 Msica: B-30 s el nom d'un grup de pop-rock en catal dels 80.
 Transport: B-30 s el nom que reben els laterals de l'autopista AP-7.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141725" title="Duble Buble" nonfiltered="2115" processed="2100" dbindex="57893">
Duble Buble fou un grup de pop-rock format a Osona a principis de la dcada dels 80. 

Histria.

Desprs de diversos problemes amb la seva discogrfica, el 1989 abandonen el mn actiu de la msica. Aix desapareixia una banda decisiva de la histria moderna del pop-rock catal. 

Components.
 Mari Martnez (veu).
 Ramon Ferrer (guitarra).
 Jaume Coromina "Met" (veu).
 Llusa Latorre (teclats).
 Francesc Latorre (baix).
 Leonci Coromina "Fonso" (bateria).

Discografia.
 Urbi et orbi (1985).
 Clava't (1986).
 Vides exemplars (1988).
 Bumerang (1991).
 Recull (2001).
 Revisitant (2006).

Enllaos.
Vilaweb Vic




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141727" title="Franca Masu" nonfiltered="2116" processed="2101" dbindex="57894">
Franca Masu s una cantant sarda que, junt amb Claudio Sanna i els Clic, encapala el ressorgiment de la can catalana a L'Alguer amb un estil de msiques del mn que beu principalment del jazz, el fado i el tango que li ha valgut els sobrenoms de la Dulce Pontes sarda o la Maria del Mar Bonet algueresa.

 Biografia .

Franca Masu s nascuda a L'Alguer en 1962 a dins d'una famlia d'artistes (el seu pare, Manlio Masu, s un reconegut pintor sard). De formaci autodidacta, Masu va debutar en pblic en 1990 cantant estndards de jazz amb una banda estable fins al 1995:  per b que la seva llengua materna era la italiana, no seria fins l'any segent, quan la Bonet va actuar a la seva ciutat, que Masu va decidir d'aprendre catal i cantar en el seu dialecte alguers.

L'any del 2000 sortia el seu primer disc, El meu viatge, que va presentar amb un gran xit de crtica en el Mercat de Msica Viva de Vic: n'era el seu primer concert en catal de fora de L'Alguer. D'en ha efectuat moltes sortides per la resta del domini lingstic, principalment per Catalunya i, noms recentment, pel Pas Valenci: el 2004 hi cantava per primera volta al Teatre el Musical del Cabanyal i al Botnic de la ciutat de Valncia en 2006. L'any segent estrenava a Girona un nou espectacle audiovisual titulat Pregries alhora que girava el darrer disc, Aquamare, per ciutats noves com, verbigrcia, Alcoi.

 Discografia .

 El meu viatge (Saint Rock, 2000): amb poemes de Frantziscu Masala, Antonello Colledanchise, Antoni Arca i Carles Duarte;
 Algumia (Aramusica, 2003): una antologia de la lrica algueresa del segle XX ;
 Aquamare (Aramusica-Felmay, 2006): originriament titulat Abbamamma , dotze canons en alguers, sard, itali i castell;

 Enllaos externs .

  francamasu.com web oficial actualitzada;
  estudiparallel.cat management actual de Franca Masu;
  myspace.com/francamasu perfil oficial de l'artista a Myspace;


Blocosfera.

  De vez en cuando la vida Franca Masu;
  Pere Meroo Franca Masu: L'esperana;
  RockViu La veu de l'Alguer, foto de Xavier Mercad;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141731" title="Franz Xaver Sssmayr" nonfiltered="2117" processed="2102" dbindex="57895">
Franz Xaver Sssmayr, o Smayr, (Schwanenstadt, Obersterreich, 1766 - Viena, 17 de setembre 1803) fou un compositor austrac.

 Vida .

Sssmayr fou deixeble d'Antonio Salieri i segons afirm Constanze Mozart 1790/91 tamb fou deixeble de Wolfgang Amadeus Mozart. Amb Sssmayr va parlar Mozart els seus ltims dies sobre el seu Rquiem, de manera que Smayr a partir del que aquest li havia dit i algunes anotacions deixades pel propi Mozart, fou capa de completar aquesta composici desprs de la mort de Mozart. Encara que han estat sovint criticades, les aportacions fetes per Sssmayr (ell va compondre i va instrumentar-ne diverses seccions), actualment formen part de la versi estndard del Rquiem .

Des de 1792 Sssmayr va treballar com a director en el Burgtheater, el teatre imperial de Viena, i a partir de 1794 fou mestre de capella adjunt de Joseph Weigls al Krntnertortheater. s considerat com un dels compositors de Singspiel viens amb ms xit en el seu temps. Les  seves obres principals sn les peres Moses oder Der Auszug aus Aegypten (1792), Der Spiegel von Arkadien (1794), Idris und Zenaide (1795) i Soliman II. (1799). 

 Bibliografia .

 H. H. Hausner: Franz Xayer Smayr, Wien 1964;
 W. Wlcek: Franz Xaver Smayr als Kirchenkomponist, 1978;
 C. Wolff: Mozarts Requiem, 1991;
 E. Duda: Das musikalische Werk F. X. Smayers, 2000;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141732" title="Casa Cots" nonfiltered="2118" processed="2103" dbindex="57896">

La Casa Cots s un edifici al carrer Santa Clara, 53, de Girona, projectat per Rafael Mas i Valent l'any 1924.

L'edifici fou executat en dues fases, l'any 1924 es construeixen els baixos en forma de magatzem de vins i, a partir de 1927 els habitatges en les cinc plantes superiors.

A la faana s'utilitzen els elements propis de l'arquitectura tradicional (cermica vidriada, forja, esgrafiats...) que caracteritzen l'obra de Mas. Destaca, en el cos central, un plaf esgrafiat que representa una gran parra sobre un rellotge quadrat. 

L'edifici presenta modificacions respecte el disseny inicial. Ha desaparegut la porta de l'escala, una finestra s'ha transformat en porta, s'han repintat els estucats i l'interior dels baixos ha desaparegut totalment transformats en una botiga de roba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141740" title="Escamandre (fill d'Oce)" nonfiltered="2119" processed="2104" dbindex="57897">
Escamandre fou, segons la mitologia grega, un du fluvial fill d'Oce i de Tetis. Els dus olmpics l'anomenaven Xanthos mentre que els mortals el coneixien com Escamandre.  

Escamandre vivia a Creta fins que va marxar de l'illa, juntament amb un gran nombre de seguidors, per la falta d'aliments que patien. Tot buscant terres frtils, va arribar a les costes de Frgia i van acampar al costat d'una muntanya (que van anomenar Ida, igual que la muntanya de Creta) i d'un riu (a qui el prncep pos el seu nom, Escamandre). Abans d'establir-se, van haver de lluitar contra els bbrices, per, desprs de derrotar-los, van comenar l'edificaci d'un primer assentament, que seria l'origen de Troia.

Escamandre es va casar amb la nimfa Idea i van tindre un fill anomenat Teucre, cabdill dels teucris i antecessor de molts herois troians. Molts anys ms tard, Escamandre va tenir una altra filla anomenada Callrroe que es va unir al rei Tros de la Trade, rebesnt del propi Escamandre.

Durant la guerra de Troia, va lluitar contra Aquilles qui va ser salvat a l'ltim moment per Hera, Atenea i Hefest. Aquest passatge s narrat al captol XXI de la Ilada d'Homer.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141743" title="Riu Escamandre" nonfiltered="2120" processed="2105" dbindex="57898">
El Menderes ay s un riu de Turquia a la zona de Troade, que neix a les muntanyes de Carasene i desemboca al riu Tuzla Azmagi.

Antigament prenia el nom de Riu Jant i segons la mitologia grega tamb era conegut com riu Xantos, fins que un prncep emigrat de Creta el va rebatejar amb el seu nom, Escamandre.

Segons Estrab, el riu Escamandre passava per les poblacions de Reti i Troia, en plena Plana Escamndria, on formava una acumulaci de fang fluvial (anomenat Estamolimne). L'Escamandre desembocava al riu Menderes o Meandre (actual Tuzla Azma i).

Formava la frontera entre Cebrnia i Escpsia.
Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141744" title="Serra de Malacara" nonfiltered="2121" processed="2106" dbindex="57899">
La Serra de Malacara se situa en la zona centre-occidental de la provncia de Valncia, servint com lmit entre dues comarques: la Plana de Requena-Utiel, a l'oest, i la Foia de Bunyol, a l'est. s un dels relleus muntanyencs ms importants que es poden veure al migdia de l'autovia A-III, una vegada superat el port de Bunyol, amb cotes que arriben a els 1.000 metres d'altitud.  

Des del punt de vista geolgic, la serra de Malacara s una estructura anticlinal el nucli de la qual sn les calcries del Jursic. La seua direcci s aproximadament NO-ES (similar, per tant, a l'alineaci tectnica de tota la Serralada Ibrica), enfonsant-se el seu eix cap al sudest, on afloren materials del cretci. 

 Vegeu tamb .
 Villingordo;
 Rambla del Poyo;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141745" title="Teucre" nonfiltered="2122" processed="2107" dbindex="57900">
Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre fou el fill del du fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

En morir el seu pare, fou nomenat cabdill dels colons de Creta emigrats a les costes de Frgia, anomenats des de llavors Teucris aix com la regi Tucria en honor seu.

La seva filla Batia, es cas amb Drdan, fill del du Zeus i la nimfa pliade Electra, que va fundar la ciutat de Dardnia i que se'n nomenaria primer rei.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141751" title="Rei de Troia" nonfiltered="2123" processed="2108" dbindex="57901">
Els reis de la Trade o reis de Dardnia, posteriorment dividits ens dos regnes; Dardnia i Troia, foren foren, segons la mitologia grega, el governants de la Trade, regi de les ciutats de Troia i Dardnia, des de la fundaci mtica pel prncep de Creta Escamandre de la primera poblaci assentada a la zona fins la destrucci de les dues ciutats al finalitzar la Guerra de Troia.

 Llista de reis .
Escamandre, prncep de Creta i fundador del primer assentament de poblaci;
Teucre, fill de l'anterior;

 Reis de Dardnia . 
Drdan, esps de Batia, filla de Teucre;
Erictoni, fill de l'anterior;
Tros, fill de l'anterior. En honor seu es va anomenar la regi com Trade ;
Quan el prncep Ilos fund Troia, abandon Dardnia, en morir el rei Tros es repartiren les possessions entre els dos germans; Dardnia per a Arsrec i Ilion per a Ilos.


 Reis de Dardnia  .
Arsrec, fill de l'anterior;
Capis, fill de l'anterior;
Anquises, fill de l'anterior i ltim rei de Dardnia;



 Reis de Troia .
Ilos, fill de l'anterior. Va fundar la ciutat d'Ilion (Troia) a prop de Dardnia;
Laomedont, fill de l'anterior. Sota el seu regnat es construiren les famoses muralles de Troia. Fou assassinat per Hracles;
Pram, fill de l'anterior i ltim rei de Troia;


Amb la Guerra de Troia, les dues ciutats quedaren enrunades. Enees (fill d'Anquises de Dardnia) casat amb Creusa (filla de Pram de Troia) emigr fins al Laci, on el seu fill Ascani va fundar Alba Longa i els seus descendents serien Rmul i Rem, fundadors mtolgics de Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141752" title="Mola d'Ares" nonfiltered="2124" processed="2109" dbindex="57902">

La Mola d'Ares (1.323 m) s una muntanya amb relleu tabular situada al municipi d'Ares del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Constitux una fita en el paisatge de les terres valencianes i un emblema del paisatge de l'interior de Castell. La impressionant mola rocosa en la qual s'incrusta el pintoresc nucli urb d'Ares del Maestrat, situat gaireb en el ms alt, constitux una imatge difcil d'oblidar per tots aquells que inicien l'ascensi del Coll de Ares, i constitux un dels elements mes destacats de l'entorn de les muntanyes. Aix, l'entorn del paratge t un gran valor paisatgstic ja que constitux un punt privilegiat per a la contemplaci de bells paisatges de valls i muntanyes del Maestrat i els Ports.

 Morfologa .
El cim de la mola s pla i, aquest relleu, s'encuadra en el sector oriental del domini Ibric. Com indica el propi nom del paratge, es tracta d'una mola, un altipl generat per processos d'erosi diferencial, vorejada per grans penya-segats de fort desnivell que es corresponen amb una xarxa fluvial fortament encaixada, formada sobretot per barrancs i rambles de cabal molt variable. 

 Fauna i vegetaci .
La coberta vegetal consisteix a grans trets en un pasturatge la presncia del qual es deu a l's ramader que han tingut els terrenys des d'antic. Al costat dels vessants de fort pendent i en els petits tlvegs del costat sud hi ha presncia d'espcies arbustives. Quant a la fauna, s especialment rellevant la presncia de la cabra *monts, tamb s freqent observar voltors *leonados sobrevolant l'espai a escassa altura. Altres espcies que cap trobar sn: la granota i el gripau comuns, el llangardaix *ocelado i la colobra *bastarda, el *gallipato, aus com l'alosa comuna, el *arrendajo i el *triguero i mamfers com la *musaraa grisa, l'estarrufo europeu, la *gardua, el teix, la *comadreja, l'esquirol vermell i ratapinyades.

Fou declarada, per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana de data 3 de mar de 2006, Paratge Natural Municipal.

 Vegeu tamb .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141756" title="Litfon" nonfiltered="2125" processed="2110" dbindex="57903">



El litfon s un instrument musical fora rudimentari construt a base de pedres, tal com diu la mateixa paraula (lito= pedra, fono= s). A l'antiga cultura xinesa de la dinastia Shang ja es descriuen uns primers instruments fabricats amb pedres. A Europa, no hi ha constncia d'un instrument similar fins a principis del segle XX, quan Antoni Roca Vrez idea i construeix el primer litfon modern de la histria.

Aquest llicenciat en Filosofia i Lletres natural de Ma (Menorca), era un apassionat de la msica i gaudia de l anomenada oda absoluta. Passejant per les seves terres, es va adonar que al colpejar pedres planes de diferent mida i gruix amb un bast es produen diferents sons, i aix, va sorgir la idea d ordenar un conjunt de pedres per tal d aconseguir una escala de sons musicals completa.

Per aconseguir el propsit, Antoni Roca va haver de retallar, polir o reduir la grandria de les pedres elegides, ordenar-les i collocar-les damunt d uns suports especials, i escollir cuidadosament uns petits martells de determinades condicions amb els quals havia de percudir les pedres.

El primer litfon era capa nicament d emetre els sons de l escala diatnica, per fent noves proves i investigacions va aconseguir perfeccionar l instrument i ampliar-lo perqu fos capa de donar tots els sons de l escala cromtica, la qual cosa el posava en condici de poder executar qualsevol pea musical.

La construcci del litfon crid la curiositat de la gent del terme d Alaior i es t constncia d un escrit que va publicar el diari El Bien Pblico el 8 de novembre de 1893 que deia: Est cridant l atenci del venat un Litfon que a la seva finca Torrealta t construt el nostre amic D. Antoni Roca. Dit instrument es composa, com el seu nom indica, de pedres que per mitj de la percussi comuniquen el seu so, el qual es propaga a llarga distancia, permetent sentir-se les seves melodies a dos quilmetres de distancia. Esta compost de trenta notes i t d extensi dos octaves i mitja sobresortint entre elles els baixos. Grups de msics i aficionats surten del poble cap a Torrealta incitats per la curiositat de veure i sentir un instrument per primera vegada en les seves vides, havent merescut l entusiasta aprovaci de tothom fins i tot de Mr. Solberg, que procedent de Estats Units va passar per l Illa per visitar els seus monuments. Permetins el Sr. Roca la nostra aprovaci pel seu original invent molt merescut, per cert, per tan admirable treball.

La curiositat despertada per l extrany instrument del Sr. Roca Vrez, el va fer decidir a organitzar un concert pblic perqu poguessin adonar-se de les possibilitats del litfon quantes persones ho desitgessin. L acte, tingu lloc el capvespre de dia 9 d agost de 1896 al lloc de Llumena Nou, propietat de l inventor de l instrument. Posteriorment, l estiu de 1901, Antoni Roca i Vrez va presentar l'instrument a l Exposici Partenopea de la Ciutat de Npols i el dia 20 del mateix mes se li va atorgar el premi de la Medalla d Or per l invenci de l instrument en qesti.

 Bibliografia .
El Bien Pblico (premsa histrica). 8 novembre 1893 i 9 agost 1896.
Montevideo Musical (premsa histrica). Primer nmero de febrer de 1894.

 Enllaos externs .
Klassicaa.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141761" title="Manhattan" nonfiltered="2126" processed="2111" dbindex="57904">




Manhattan s una illa del riu Hudson i tamb un dels cinc districtes que formen la ciutat de Nova York, als Estats Units. El districte t els mateixos lmits que el Comtat de Nova York i inclou l illa de Manhattan aix com altres petites illes a ms d una petita porci de terra continental. En l'any 2004, la poblaci era de 1.562.723 persones. El comtat de Nova York s el de menor rea a Nova York, per el de major densitat dels Estats Units.

 Geografia . 

El comtat de Nova York i el districte de Manhattan tenen els mateixos lmits. Com a part de la ciutat de Nova York, el comtat no t altres subdivisions poltiques. Ocupa tota l illa de Manhattan, envoltada per l East River, el riu Harlem i el riu Hudson. Tamb inclou algunes illes ms petites com l Illa Roosevelt (antigament anomenada illa Welfare i anteriorment encara  Illa Blackwell"), l illa U Thant (oficialment coneguda com illa Belmont) i una petita porci de la terra continental nord-americana (Marble Hill) contigua al Bronx. Marble Hill va ser originalment part de l illa de Manhattan, per el canal del ric Harlem, excavat al segle XIX per a millorar la navegaci al riu Harlem, ho va separar de Manhattan. 

L illa de Manhattan t 21.5 km de llarg i una extensi de 60 km.

El comtat de Nova York t un rea total de 87,5 km, dels quals 59,5 sn de terra i 28 d'aigua (68 % terrestre i 32 % aqutica). 


Comunicacions.

Manhattan est connectada per diversos ponts i tnels a Nova Jersey i als districtes del Bronx, Brooklyn i Queens, aquests dos ltims situats a Long Island. La seva nica connexi directa amb l altre districte de la ciutat, Staten Island, s el  Staten Island Ferry , la terminal del qual es troba al Parc Battery, a l extrem sud de l illa. 

Cada 28 de maig i 12 de juliol, tant a l'alba com a l'ocs, el sol s visible a l'horitz des del nivell dels carrers a l'estar el sol alineat amb el traat dels carrers.


del Staten Island Ferry]]

 Enllaos externs .

 Imatges de la ciutat de Nova York;
 Guia de botigues a Midtown Manhattan;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141765" title="Mompou" nonfiltered="2127" processed="2112" dbindex="57905">


 Biografia;

Josep Mompou i Dencausse (Barcelona 1888 - Vic 1968), pintor;
Frederic Mompou i Dencausse (Barcelona 1893 - 1987), compositor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141772" title="B-30 (grup)" nonfiltered="2128" processed="2113" dbindex="57906">
B-30 s un grup de pop-rock dels 80. Fou creat el 1981 i fou dissolt el 1996.

 Histria .
B-30 va nixer quan una colla d'amics de Barcelona, que estiuejaven a Sant Feliu de Codines, decidiren tocar junts. L'impulsor fou en Jordi Pueyo, baix i veu del grup, que a ms, comptava amb dos dels membres, Pepe Fuster i Xavier Maci, que ja havien tocat en altres grups. Ells, com altres grups dels 80, foren la primera fornada de cantants en catal (tret dels msics de la Nova Can i del Rock Laiet).

Ja des del comenament, fins el 1986 no tragueren el primer disc anomenat com el mateix grup,B-30, reberen el suport de les rdios municipals i de RAC 105. Per com deia en Jordi, sempre foren el germ petit d'altres grups: "primer els Duble Buble, i desprs Sau". Els dos primers treballs, en Lp, els enregistraren a AudioVisuals de Sarri. El primer estava dins del que feien els altres grups del pas, per el segon s'amarava ms de les corrents musicals de fora. Fou llavors quan el grup comen a davallar, car no connectaven amb el pblic i comenaven a nixer nous grups que els estaven agafant el relleu (Sopa de Cabra, Sangtrat, Sau...).

Ja en la dcada dels 90 publicaren el tercer disc Tretze vides desprs, que els torn a donar un xit relatiu. Comenaren a tocar-lo en elctric, per arran d'una actuaci en acstic al programa El suplement d'en Xavier Sol, a Catalunya Rdio, comenaren a fer bolos en acstic. Aquest fou el darrer moment dol del grup. Feren una quarantena de concerts a locals petits, d'on eix el senzill L'Acstic, el primer disc acstic en catal, que fou distribut de franc en el nmero 5 d'Enderrock.

Enregistraren un altre disc, en angls, anomenat For Fans Only; no l'arribaren a publicar, per. B-30 fou un grup conegut, per no arrib a triomfar. Tanmateix, tampoc tenien pretensions de fer-ho. Actualment, malgrat que el grup s dissolt, encara es reuneixen per a tocar. Ara, per, ja no es diuen B-30 i tampoc toquen msica prpia.

 Components .
Jordi Pueyo (baix i veu).
Pepe Fuster (guitarra).
Francesc Maci (piano i percussi).
Luigi Carpintieri (bateria).
Daniel Pueyo (guitarra, veus i percussi).

 Discografia .
 B-30 (1986);
 Si avui s dimarts, aix s la Terra (1989);
 Tretze vides desprs (1992);
 L'acstic (1994);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141774" title="Bob Cousy" nonfiltered="2129" processed="2114" dbindex="57907">

Robert Joseph Cousy (nascut el 9 d'agost de 1928 en Nova York, Estats Units) s un ex-jugador professional de bsquet, que va jugar de base en els Boston Celtics des de 1951 a 1963, i breument amb Cincinnati Royals en la temporada 1969-1970. Aquesta reconegut com un dels millors jugadors de la histria en el seu lloc. s conegut com "The Cooz" o "Houdini of the Hardwood".

 Collegi d'Holy Cross .
Cousy va jugar en el Collegi d'Holy Cross durant la seva carrera universitria, on va ser el MVP de l'equip i mxim anotador en 1949 i 1950, dues vegades All-Conference i All-New England (1949 i 1950), i nomenat per Sporting News en el segon millor equip de l'All-American en 1949 i en el primer equip a l'any segent. Va liderar Holy Cross al campionat de la NCAA de 1947.

 Carrera NBA .
Cousy va ser triat en el draft de 1950 per Tri-Cities Blackhawks, i immediatament traspassat a Chicago Stags, i ms tard triat pels Celtics en un draft en el qual se seleccionaven els jugadors que havien quedat lliures desprs de la desaparici dels Stags. En la NBA, va liderar al seu equip a sis campionats, incls un en 1957 i posteriorment cinc consecutius, de 1959 a 1963. Aquests cinc anells van ser part dels vuit aconseguits de manera consecutiva per Boston. 

Cousy s el jugador que ms assistncies ha repartit en la histria dels Celtics amb 6.955. Va liderar l'NBA en assistncies des de 1953 a 1960, aquesta ltima temporada promitjant 9.5, el seu rcord personal. A ms, va anotar 16.960 punts i va participar en l'All-Star Game en tretze ocasions consecutives, sent el MVP de dit partit en 1954 i 1957. Tamb va ser nomenat MVP en la temporada 1957-1958, en el millor quintet des de 1952 a 1961 i en el millor segon en 1962 i 1963. Cousy encara posseeix dos rcords NBA: el de ms assistncies repartides en una meitat (19, el 27 de febrer de 1959 davant Minneapolis Lakers) i el de ms tirs lliures en un partit de playoffs (o realment en qualsevol partit de NBA), quan va anotar 30 dels 32 intentats el 21 de mar de 1953 davant Syracuse. 

Cousy es va retirar oficialment dels Celtics al finalitzar la temporada 1961-1962, per va tornar set anys ms tard i va jugar set partits amb Cincinnati Royals, en l'actualitat Sacramento Kings. Va ser entrenador dels Royals de 1969 a 1974, per no va ser capa de dirigir a l'equip a un balan superior a 36-46. Durant la temporada 1973-1974, va ser acomiadat quan signava un rcord de 6-16.

 Desprs de l'NBA .
En 1963, l'autobiografia ms venuda de Bob Cousy, "Basketball Is My Life", va ser publicada. En el llibre descriu com es va trencar el seu bra dret quan era un nen i es va veure forat a practicar esports usant la seva m esquerra. Va sentir que al haver d'utilitzar la m esquerra el va fer millor jugador de bsquet. 

Aquest mateix es va convertir en l'entrenador de Boston College, i en 6 temporades va tenir un rcord de 117 victries i 38 derrotes, i va ser nomenat Entrenador de l'Any de New England en 1968 i 1969. 

Cousy ha gaudit d'una vida molt pblica en la seva retirada. Va fer de Comissionat en l'American Soccer League a la fi dels 70, va aparixer en la pellcula Blue Chips, i treball per als Celtics una vegada que els seus dies com jugador van arribar a la seva fi. Tamb ha treballat com comentarista en retransmissions de bsquet. A ms, el seu mtic dorsal 14 va ser retirat pels Celtics. En 1996, va ser triat per l'NBA com un dels 50 millors de la histria de la competici, i ESPN el va collocar en la posici #94 en la seva llista dels 100 millors atletes del segle XX. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141778" title="Dave Cowens" nonfiltered="2130" processed="2115" dbindex="57908">
David William Cowens va ser un destacat jugador de bsquet nord-americ de la dcada dels 70. Va nixer el 25 d'octubre de 1948 en Newport, Kentucky. Va jugar en la posici de pvot, i prcticament tota la seva carrera va transcrrer en els Boston Celtics. Actualment s entrenador assistent en els Detroit Pistons.

 Trajectria esportiva .
 Universitat .
Els seus anys collegials van transcrrer, entre 1966 i 1970 en la Universitat de Florida State, promitjant 19.0 punts i 17.2 rebots per partit. En una ocasi va aconseguir 31 rebots en un partit, sent aquesta la segona millor marca de la histria.

 NBA .
Va ser seleccionat pels Boston Celtics en el draft de 1970 en la quarta posici de la primera ronda. Va ser criticat per ser considerat massa baix per a jugar de pivot (mesurava 2,07 m.), per l'entrenador de pivots dels Celtics, el gran Bill Russell, va confiar en ell, i no va decebre, ja que en la seva primera temporada amb els professionals va aconseguir uns promitjos de 17 punts i 15 rebots, compartint el premi de Rookie de l'any de l'NBA amb el jugador de Portland Geoff Petrie. 

En 1973, amb uns promitjos de 20,5 punts i 16,2 rebots per partit, va ser triat MVP de la lliga i de l'All-Star Game. 

Promitj al llarg de la seva carrera 17,6 punts i 13,6 rebots. Va disputar 7 All Star i va guanyar dos anells amb els Celtics, en 1974 i 1976.  

 Premis .
 Rookie de l'any 1971;
 MVP de la lliga i de l'All Star Game (1973);
 Triat en 7 ocasions per a l'All Star Game;
 Membre del Basketball Hall of Fame des de 1991;
 Triat un dels 50 millors jugadors de la histria en 1996;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141781" title="Nova Bretanya" nonfiltered="2131" processed="2116" dbindex="57909">


Nova Bretanya (en angls New Britain), antigament Nova Pomernia, s l'illa ms gran de l'arxiplag Bismarck, a Papua Nova Guinea; est separada de Nova Guinea per l'estret de Dampier. Les ciutats ms poblades de l'illa sn Kokopo, que va substituir l'antiga capital Rabaul quan fou destruda per l'erupci del volc Tavurvur el 1994, i Kimbe. T una extensi de 37.800 km i una poblaci de 404.873 habitants l'any 2000.

ESt dividida en dues provncies:
 Nova Bretanya Oriental (East New Britain), amb capital a Kokopo.
 Nova Bretanya Occidental (West New Britain), amb capital a Kimbe.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141782" title="Nova Irlanda" nonfiltered="2132" processed="2117" dbindex="57910">

Nova Irlanda (en Tok Pisin: Niu Ailan) s una illa de 8.650 km pertanyent a l'arxiplag Bismarck, a Papua Nova Guinea. s l'illa ms gran de la provncia homnima. La capital de l'illa i de la provncia s Kavieng.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141787" title="Zigot" nonfiltered="2133" processed="2118" dbindex="57911">
Un zigot s la primera cllula d'un nou individu que s'obt de la fusi d'un gmeta femen (ocit) amb un gmeta mascul (espermatozoide).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141788" title="E09" nonfiltered="2134" processed="2119" dbindex="57912">

La ruta europea E09, E9 o E-9, amb un traat de 967 km, uneix Barcelona amb Orleans (Frana) passant per Tolosa. A Frana se solapa amb l'A20. A Catalunya, el seu traat coincideix amb l'Eix del Llobregat (C-16) fins a prop de Bellver de Cerdanya; desprs coincideix amb la carretera N-260 fins a Puigcerd i la frontera francesa.

En el seu trajecte s'hi troben els tnels de Vallvidrera, del Cad i del Pimorent.

L'E09, l'E15 i l'E90 sn les tres niques rutes europees que passen per Catalunya. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141789" title="Carles I de Borb" nonfiltered="2135" processed="2120" dbindex="57913">

Carles I de Borb (1401 - 4 de desembre de 1456), noble francs, fill de Joan I de Borb i de Maria d'Auvergne.

El 1424 va ser nomenat comte de Clermont amb motiu de la celebraci del seu matrimoni amb Agns de Borgonya. La mort del seu pare el 1434 mentre estava empresonat a Londres (havia estat fet presoner a la batalla d'Azincourt), el va convertir en comte de Forez, duc d'Auvergne i duc de Borb.

Del seu matrimoni van nixer onze fills, d'entre els que destaquen els tres que serien successivament ducs de Borb:
Joan (1426-1488);
Carles (1434-1488);
Pere (1438-1503);

El sis fill, Llus de Borb va esdevenir prncep-bisbe del principat de Lieja.

Carles, a l'igual com els seus familiars i avantpassats, va lluitar amb l'exrcit de Frana durant la Guerra dels Cent Anys, per va mantenir llaos diplomtics amb els seus enemics els borgonyons i va participar en la rebelli de nobles en contra de Carles VII de Frana. Quan la rebelli va ser sufocada va demanar pietat al rei. Va morir al castell de Molins (Alier) el 1456.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141790" title="Jorge Garbajosa" nonfiltered="2136" processed="2121" dbindex="57914">






Jorge Garbajosa Chaparro (nascut el 19 de desembre de 1977) s un jugador de bsquet espanyol nascut en Torrejn de Ardoz, Madrid,internacional per Espanya amb la selecci espanyola de bsquet i actual Agent Lliure. El seu lloc en la pista, amb els seus 204 cm i 105 kg, s aler pivot.

 Biografia .
Amb tot just 16 anys (1993) es va traslladar a Vitria des de Madrid deixant el seu club el Juventud Alcal per a jugar amb el Taugrs Vitria (desprs Tau Cermica) on va crixer com jugador. Desprs d'una primera temporada d'acoblament (la campanya 93/94) al nou equip i a la nova ciutat, Garbajosa va assolir amb el Taugrs Vitria el Campionat d'Espanya Jnior la temporada segent (la campanya 94/95), sent un dels artfexs principals d'aquest xit. Aix li va valer perqu a l'any segent, se li tingus en compte en el primer equip, amb el qual va debutar en Lliga ACB amb 22 anys. 

En la seva primera temporada en el primer equip vitori (la campanya 95/96) va assolir la Copa d'Europa i any desprs d'any, va ser agafant confiana, progressant en el seu joc i sent un dels habituals en els quintets inicials del quadre vitori. En la temporada 97/98 va assolir el subcampionat de Lliga i un any desprs la consecuci de la Copa del Rei. Desprs de la campanya 99/00, potser la millor de Garbajosa amb l'elstica blanca del TAU va ser representant vitori en l'All-Star de l'ACB, va prendre la difcil decisi d'abandonar l'entitat baskonista desprs de set temporades i fer les maletes rumb a Itlia, on jugaria en el Benetton de Treviso les segents quatre campanyes. 


L'any 2000 desprs de rebre ofertes Real Madrid, Pau Orthez i Benetton Treviso, Jorge es va decantar pel conjunt transalp perqu volia jugar en l'estranger i la lliga italiana li semblava el suficientment dura i competitiva com per a reivindicar-se com jugador. All est a les ordres de Mike D'Antoni i explota com jugador aconseguint diversos ttols de lliga i copa de la lliga italiana. 

Desprs de casar-se, es va traslladar a Mlaga al fitxar per l'Unicaja Mlaga que forma un equip al voltant d'ell en un ambicis projecte dirigit per Sergio Scariolo. A Mlaga demostr Jorge el progrs que ha tingut des que quatre anys endarrere abandons la nostra lliga i arriba carregat d'humilitat i treball per amb unes qualitats dignes dels millors jugadors europeus en el seu lloc. Aviat es converteix en dol de l'afici de Mlaga i vestit de verd conquista la Copa del Rei la seva primera campanya (04/05) i un any desprs (05/06) arriba l'eclosi amb la consecuci del campionat lliguer, aconseguint com mrit personal ser triat el MVP de la final i entrar dintre del Quintet ideal de l'ACB. 

Actualment s jugador de Toronto Raptors, equip canadenc de l'NBA on tamb juga l'espanyol Jos Manuel Caldern. La seva actuaci en l'any de la seva estrena en l'NBA est sent molt destacada com ho demostra el fet que est en les primeres posicions de la classificaci a rookie de l'any aix com que va ser proclamat millor noven del mes de desembre de la Conferncia Est, arribant a jugar l'All Star amb el conjunt dels rookies en las Vegas 2007 

Va debutar com internacional amb la Selecci Nacional Absoluta el 20 d'agost de 2000 enfront de Frana en partit amists preparatori dels Jocs Olmpics de Sydney 2000. S'ha proclamat campi del mn al guanyar a Grcia en la final del Campionat mundial de bsquet de 2006 de Jap per una diferncia de 23 punts, el 3 de setembre. Tamb va ser triat per a formar part del quintet ideal de la competici. 

Jorge s fidel seguidor de l'Atltic de Madrid i va realitzar el tregui d'honor en el Vicente Caldern desprs de proclamar-se campi del mn amb la selecci Espanyola en el Mundial de 2006.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141792" title="E15" nonfiltered="2137" processed="2122" dbindex="57915">






La ruta europea E15 o E-15, amb un traat de 3.590 km, uneix Algesires amb Inverness (Esccia, Regne Unit) passant per:

 A Espanya: Mlaga, Almeria i Mrcia;
 Als Pasos Catalans: Alacant, Valncia, Castell de la Plana, Tarragona, Barcelona, Girona i Salses;
 A Frana: Narbona, Aurenja, Li, Pars i Calais;
 Al Regne Unit: Dover, Folkestone, Londres, Newcastle, Edimburg i Perth;

A l'Estat espanyol, el seu traat coincideix totalment amb l'autopista AP-7.

L'E15, l'E09 i l'E90 sn les tres niques rutes europees que passen per Catalunya. 

Vegeu tamb.
 A-9 (tram El Perts - Aurenja de l'E-15);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141793" title="Gilbert Arenas" nonfiltered="2138" processed="2123" dbindex="57916">

Gilbert Jay Arenas (6 de gener de 1982, en Los Angeles, Califrnia) s un jugador de bsquet NBA que milita a Washington Wizards. Mesura 1,91 metres i pesa 87 kg, la seva posici natural s la de base i duu a l'esquena el nmero 0. 

Seleccionat per Golden State Warriors en la 2a posici de la 2a ronda en el Draft de 2001 procedent d'Arizona, on juga fins al 2003, quan va ser contractat sent agent lliure, rebutjant una oferta dels Golden State Warriors i posteriorment una de los Angeles Clippers, pels Washington Wizards. 

Arenas va ser el quart jugador en mitjana de punts la temporada 2005-2006 amb 29,3 punts per partit, liderant als Washington Wizards al set joc de la primera ronda enfront de LeBron James i els Cavaliers. Comena la seva sisena temporada en la lliga en 2006-2007.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141796" title="Joan II de Borb" nonfiltered="2139" processed="2124" dbindex="57917">

Joan II de Borb (1426 - 1488), noble francs, fill de Carles I de Borb i d'Ins de Borgonya. A la mort d'aquest, el 1456, es va convertir en comte de Clermont, comte de Forez, duc d'Auvergne i duc de Borb.

Dels seus matrimonis amb Joana de Valois i d'Anjou, filla de Carles VII de Frana, amb Catalina d'Armagnac i amb Joana de Borb-Vendme, filla de Joan VIII de Vendme, no li va sobreviure cap fill. A la seva mort, en el castell de Molins (Alier) el 1488, el seu germ Carles en va ser l'hereu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141799" title="Vides paralleles" nonfiltered="2140" processed="2125" dbindex="57919">
Vides paralleles s una collecci de biografies de personatges illustres de l'antiguitat, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea. Les biografies estan ordenades per grups de dos personatges, un de grec i un de rom. Desprs de cada parella l'autor en fa una comparaci. S'han conservat ntegres, tot i que amb algunes llacunes, vint-i-tres de les vint-i-quatre parelles originals (s'ha perdut la formada per les biografies d'Epaminondes i Escipi l'Afric) i algunes comparacions. Encara que no estaven emparellades, s'hi solen incloure quatre biografies ms del mateix autor, dels emperadors romans Galba i Ot, del tir rat de Sici i del rei persa Artaxerxes II.

La intenci de Plutarc no era escriure histria, sin proporcionar models de comportament, positius o negatius, perqu els lectors els seguissin o els evitessin. Per aix dna molta importncia a aspectes de les vides dels personatges com els orgens, l'educaci, l'actuaci poltica, els perodes d'esplendor i els de decadncia; tamb sol interessar-se a explicar ancdotes en qu queda pals el carcter de cadascun. L'obra est aix plena de detalls, no noms sobre les vides dels biografiats, sin tamb de l'poca en qu van viure, per incorre sovint en errors de dataci i de documentaci, especialment quan tracta aspectes de la Repblica romana.

L'obra ha tingut una pervivncia notable al llarg de la histria i ha servit de font d'informaci per a historiadors i escriptors de poques diferents: Shakespeare la va utilitzar com a font per als seus drames histrics.

Biografies.
Epaminondes i Escipi l'Afric (perdudes);
Teseu i Rmul;
Licurg i Numa Pompili;
Sol i Publcola;
Temstocles i Marc Furi Camil;
Pricles i Fabi Mxim;
Alcibades i Coriol;
Timole i Emili Paule;
Pelpides i Marc Claudi Marcel III;
Aristides i Cat el censor;
Filopemen i Flamin;
Pirros i Marius;
Lisandre i Sulla;
Cim II i Luculle;
Ncies i Marc Licini Cras Dives I;
Eumenes i Sertori;
Agesilau i Pompeu;
Alexandre el Gran i Juli Csar;
Foci i Cat d'tica;
Agis i Clemenes i Tiberi Grac i Gai Grac;
Demstenes i Cicer;
Demetri i Marc Antoni;
Di i Brutus;
rat;
Artaxerxes;
Galba;
Ot;

Traducci al catal.
Traducci de Carles Riba dins la Collecci Bernat Metge.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141801" title="Harri Rovanper" nonfiltered="2141" processed="2126" dbindex="57920">

Harri "Rovis" Rovanper (Jyvskyl, 1966) s un corredor de rallis fins que corre en el Campionat Mundial de Rallis. s conegut per ser un especialista en rallis de terra.

L'any 1995 va guanyar el campionat nacional de Grup A amb un Opel Astra. Desprs va ser fitxat per SEAT per ajudar a la marca a guanyar el ttol de 2 litres. El 2001 va fitxar per la marca Peugeot. Conduint, precisament, un Peugeot 206 WRC va guanyar el seu primer ralli del WRC, el ralli de Sucia. Aquest mateix any va quedar cinqu, noms 8 punts per sota del guanyador d'aquell any, Richard Burns. 

 Enllaos .

 Pgina web personal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141802" title="Carles II de Borb" nonfiltered="2142" processed="2127" dbindex="57921">

Carles II de Borb (1433 - 13 de setembre del 1488), noble i religis francs. 

Va ser fill de Carles I de Borb i Ins de Borgonya. Va nixer al Castell de Molins (Alier) el 1433. La seva vida monstica el va portar a convertir-se en arquebisbe i cardenal de Li. 

El 1488, a causa de la mort del seu germ Joan II de Borb va convertir-se en comte de Forez, comte de Clermont, duc d'Auvergne i duc de Borb. Tanmateix, aquell mateix any va morir a Li i els ttols nobiliaris van passar al seu germ Pere, que es convertiria en Pere II de Borb.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141803" title="Pere II de Borb" nonfiltered="2143" processed="2128" dbindex="57922">

Pere II de Borb (1438 - 1503), noble francs, va ser fill de Carles I de Borb i d'Ins de Borgonya. 

Va contreure matrimoni amb  Ana de Frana, la filla de Llus XI. El seu sogre, el rei, el va nomenar comte de La Marche. Al costat de la seva esposa va ser regent del seu nebot Carles VIII. La mort del seu germ Carles II de Borb el 1488 el va convertir en comte de Forez, comte de Clermont, duc d'Auvergne i duc de Borb.

El seu fill Carles va morir solter i sense fills. Aix, quan ell va morir el 1503, la seva filla Susanna i el seu cunyat Carles de Borb-Montpensier van passar a ser-ne els seus hereus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141804" title="E90" nonfiltered="2144" processed="2129" dbindex="57923">

La ruta europea E90 o E-90, amb un traat de 4.770 km, uneix Lisboa (Portugal) amb la frontera turco-iraquiana passant per:

 Portugal, des de Lisboa en direcci sud-est fins a la frontera espanyola;
 A Espanya: Badajoz, Madrid i Saragossa;
 A Catalunya:  Lleida i Barcelona;
 A Itlia: Mazara del Vallo, Palerm, Buonfornello, Messina, Reggio di Calabria, Metaponto, Taranto i Brindisi;
 A Grcia: Igoumenitsa, Ionnina, Tessalnica i Alexandroupolis;
 A Turquia: Gelibolu, Lapseki, Bursa, Ankara, Adana, Nusaybin i Habur;

A Catalunya, el seu traat coincideix totalment amb l'autopista AP-2; a partir de la incorporaci de l'AP-2 a l'AP-7 es pot considerar que l'E90 segueix l'AP-7 fins a El Papiol, coincidint amb l'E15; a partir d'all, i fins a Barcelona, torna a coincidir amb l'AP-2.

L'E90, l'E09 i l'E15 sn les tres niques rutes europees que passen per Catalunya. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141808" title="Mattias Ekstrm" nonfiltered="2145" processed="2130" dbindex="57925">

Mattias Ekstrm (nascut el 14 de juliol de 1978 a Falun, Sucia) s un corredor suec de rallis que participa al Campionat Mundial de Rallis. 
Al 2004 va ser el campi de DTM. Actualment, per, participa amb Skoda al Campionat Mundial de Rallis.
Viu amb la co-pilota Tina Thrner a Sussa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141810" title="Gianluigi Galli" nonfiltered="2146" processed="2131" dbindex="57926">

Gianluigi Galli, tamb conegut com a Gigi Galli (Mil, 13 de gener de 1973) s un corredor de rallis que participa al Campionat Mundial de Rallis.
Al 2004 i al 2005 va crrer amb un Mitsubishi Lancer oficial juntament amb altres pilots com el catal Dani Sol.
Al 2006, va crrer amb el Peugeot 307 WRC degut a la retirada de Mitsubishi, aconseguint un 3r lloc al ralli d'Argentina. 
El 2007 corre amb un Citron Xsara WRC de l'escuderia privada Aimont Racing.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141813" title="Servlia Cepionis" nonfiltered="2147" processed="2132" dbindex="57927">
Servlia Cepionis (Seruilia Caepionis, segle I aC) va ser una matrona romana de finals de l'poca republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Csar i mare de Brutus. Els seus pares van ser Lvia Drusa, germana de Livi Drus, i Cepi el Jove. Desprs de l'escandals divorci dels seus pares, es va criar a casa del seu oncle matern. Cat d'tica era el seu germanastre.

Servlia es va casar dues vegades: el seu primer marit va ser Marc Juni Brutus (mort el 77 aC), amb el qual va tenir el fill de nom igualment Marc Juni Brutus. Desprs es va casar amb Dcim Juni Sil, amb el qual va ser mare de tres filles. Cap al 63 aC va esdevenir amant de Csar, amb el qual va mantenir una relaci que es va allargar durant anys. Encara desprs de la guerra civil contra Pompeu, Csar la va afavorir permetent-li adquirir a preu redut algunes propietats confiscades. 

Segons Cicer, desprs de l'assassinat de Csar a mans - entre d'altres - de Brutus, Servlia va hostatjar alguns dels assassins a casa seva, i va proporcionar-los alguns consells. Desprs de la mort de Brutus, les cendres del qual li van ser enviades, va viure sota la protecci de Pomponi tic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141814" title="Palamedes" nonfiltered="2148" processed="2133" dbindex="57928">

Palamedes era, segons la mitologia grega, un prncep grec que va participar en la Guerra de Troia. Era fill de Naupli, rei d'Eubea.

Segons la tradici, Palamedes va inventar fars, balances, pesos i mesures, l'alfabet, el llanament de disc i l'art de situar el sentinella. La seva genialitat era vista amb enveja per Odisseu, que, durant el setge de Troia conspir contra ell i, desprs d'acusar-lo de traci, aconsegu fer-lo executar per lapidaci.

El seu pare Naupli, decidit a venjar-lo, va visitar una per una totes les dones dels reis i prnceps grecs que estaven lluitant a Troia i els explicava la mateixa histria a totes: que el seu marit havia capturat una esclava troiana i pensava, en acabar la guerra, divorciar-se i casar-se amb la troiana. Aix, cap rei no tindria un bon reps en tornar de Troia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141820" title="Citron C4" nonfiltered="2149" processed="2134" dbindex="57929">


El Citron C4 s un autombil del segment C produt pel fabricant francs Citron des de 2004. El C4 s el substitut del Citron Xsara, i s'ofereix en carrosseries hatchback de tres i cinc portes, i sedan de quatre portes. 

El C4 est dispnible amb motoritzacions gasolina de 1.4 litres de cilindrada i 90 CV de potenica mxaima, 1.6 litres i 109 CV i 2.0 litres de 138 o 177 CV, i disel de 1.6 litres de cilindrada i 92 o 110 CV de potncia o 2.0 litres de 138 CV.

 Caracterstiques .
Les formes sn realment innovadores, amb una trompa molt expressiva. El frontal representa el logotip de la marca, tant en l'acabament del cap com en la graella. Les lnies del sostre van caient bruscament desprs de passar pel pilar "B", i acaben en una cua trunca, amb un petit aler. Aix talla en dos el vidre de la lluneta, donant-li una lnia molt especial a la part del darrere. 

L'interior ens porta moltes sorpreses. El que ms crida l'atenci s que el centre del volant roman sempre fix, girant noms la roda i els dos rajos. Aix, en la posici central se situen diferents tecles, que operen l'equip d'udio, l'ordinador de abord i el control de velocitat de creuer. 

El timbre es troba mal situat, accionant-se amb una tecla que forma la vora inferior del centre del volant. Al estar fix aquest, i les nostres mans moure's al comps del cercle, s molt difcil trobar-la en una situaci d'emergncia. 

El comptavoltes s digital, situat en la part superior del centre del volant. En tant, el velocmetre se situa en el mitj del tauler, dintre d'un indicador que inclou tota la resta de la informaci. L'equip d'udio posseeix lector de MP3 i carregador frontal per a un CD, mentre que altres cinc es poden incrustar des de la canonera. 

Tant les butaques com el volant es regulen en forma mecnica, i permeten trobar una posici de maneig baixa, b esportiva. La visibilitat cap a davant s un problema, donada la forta inclinaci del parabrises. Cap a endarrere s qesti d'acostumar-se a mirar per dues "mitjanes" llunetes, dividides per l'espoiler. Grcies a que la meitat inferior de la lluneta del darrere est gaireb en 90 graus respecte al sl, n'hi ha prou amb orientar-se a ella per a saber on acaba l'acte al moment d'estacionar. 

L'accs a les places del darrere s simple, i l'espai disponible en elles s acceptable per a un vehicle d'aquestes caracterstiques. Finalment el portamaletes posseeix una capacitat de 314 litres, cosa molt bona si tenim en compte que es tracta d'un cup.

Seguretat.
El Citroen C4 va passar el test de seguretat Euro NCAP amb els seguents resultats
 Adult ocupant = ;
 Infant ocupant = ;
 Vianant = ;

 Premis .
El Citron C4 va guanyar el World Car Design of the Year de l'any 2006
 Referncies .


 Enllaos externs .

Pgina de Citroen Espanya;
Citroen tuning ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141822" title="scar Miambres Pascual" nonfiltered="2150" processed="2135" dbindex="57930">
scar Miambres Pascual (nascut a Fuenlabrada, Madrid, Espanya, l'1 de gener de 1981) s un futbolista professional. Juga habitualment a la demarcaci de lateral dret. Durant la seva trajectria professional ha patit dues grans lesions de genoll que l'han mantingut lluny dels terrenys de joc durant mesos. El juny del 2007 va fitxar per l'Hrcules Club de Futbol, per degut a les seves lesions va decidir deixar l'equip alacant per abandonar definitivament el futbol professional.

Biografia.
Miambres va formar part de les categories inferiors del Reial Madrid CF fins a l'any 2002, quan va comenar a jugar amb el primer equip. El seu debut a Primera Divisi va ser el 10 de febrer del 2002, al Bernabu, davant la UD Las Palmas, guanyant per un contundent 7-0. A la temporada 2004-2005 va ser cedit a l'Espanyol, on no va gaudir d'oportunitats degut a una greu lesi de genoll, que li va impedir jugar fins a final de la temporada.

Una vegada va tornar al Reial Madrid, i sense disputar cap partit, va tornar a lesionar-se del genoll, impedint-li jugar en tota la temporada. Al desembre del 2006 va tornar a jugar desprs de diversos anys lesionat.

Al finalitzar el seu contracte amb el Real Madrid, va fitxar per l'Hrcules CF, on noms va poder entrenar-se un cop, decidint retirar-se del futbol degut als seus problemes fsics al genoll esquerre.

Palmars.
Campionats nacionals.


Campionats internacionals.


Enllaos externs.
Perfil de Miambres a Terra.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141823" title="Ford Focus WRC" nonfiltered="2151" processed="2136" dbindex="57931">
El Ford Focus WRC s un cotxe produt per la marca Ford pel Campionat Mundial de Rallis. 

 Evoluci del model .
 1999 i 2000 .
La primera versi del cotxe surt per substituir el Ford Escort WRC. Debuta al ralli Monte-Carlo amb Colin McRae i Simon Jean-Joseph com a pilots. El primer ralli que va guanyar va ser el ralli de Portugal, amb Colin McRae al volant. 

Durant l'any 2000, i fins al 2003 el Focus va ser conduit per Colin McRae i Carlos Sainz.

 2003 .
Al 2003, Ford va desenvolupar un nou Focus WRC per a la segona part del WRC, amb Markko Mrtin i Franois Duval com a pilots.

 2006 .
Es desenvolupa un nou Focus WRC, el tercer, amb Marcus Grnholm i Mikko Hirvonen al volant. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141825" title="Ford Escort" nonfiltered="2152" processed="2137" dbindex="57933">
El Ford Escort s un autombil del segment C desenvolupat per Ford Europa entre 1968 i 2000. Va existir tamb una versi nord-americana, fabricada per la divisi americana, que no va gaudir de l'xit rotund dels seus germans europeus. 

El Ford Escort europeu va nixer en 1968 com projecte europeu de Ford, en el qual estarien implicades tant la divisi britnica (on sustituiria a l'Anglia 105I) i l'alemanya, on crearia un nou mercat. Aquell Escort, de fars rodons i disseny aerodinmic, contava amb motors de quatre cilindres d'entre 1.000 i 1.600 centmetres cbics, denominats Kent de fluix creuat, sent la srie twicam equipat amb un motor Lotus de 8 valvulas, amb doble eix de levas, capa de lliurar 120HP, tindria xit tant en els concessionaris com en les carreres, campeonando en el seu debut, en el Circuit Internacional d'Irlanda, en mans de Roger Clark. 

En 1973 el Ford Escort sofriria grans canvis en la seva estructura i en 1974 s llanat el model MK2 el qual continuaria fins a inicis de 1984. 

Va destacar especialment la nova remodelaci de 1986, que aplicava algunes corbes quan la tendncia era la de dissenyar cotxes quadrats. En l'any 1989 va sortir una nova versi que va servir com base per al Ford Escort RS2000 que utilitzaria Carlos Sainz. En 1993 es van apreciar lleugers retocs esttics i en 1995 es va presentar una nova imatge, amb moltes ms corbes que les anteriors, inclusivament aquest model es convertiria en el favorit entre els entusiastes ja que s'assembl molt al model MKI de 1968, aquestes noves edicions de l'Escort, van ser propulsados per motors Ford DOHC ZETEC, amb cilindradas de 1600 a 2000cc amb un lliurament de 120 a 180HP, alhora que la gamma Orion s'integrava de nou en la saga Escort. Ford va donar per conclosa la seva producci europea el 21 de juliol de l'any 2000, quan va llanar el Ford Focus.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141826" title="Enginyeria aeronutica" nonfiltered="2153" processed="2138" dbindex="57934">
L'enginyeria aeronutica s la branca de l'enginyeria que tracta del projecte, la construcci i el funcionament d'aeronaus, dels aeroports i dels dispositius i les installacions auxiliars.
L'enginyeria aeronutica tamb es coneix pel nom d'enginyeria astronutica, tot i que a vegades aquesta ltima es refereix noms als aparells de l'espai exterior.

Introducci.
Les aeronaus modernes han de suportar condicions molt severes, tals com diferncies en la pressi atmosfrica i en la temperatura o crregues de pes molt grans. Per aquest motiu, s'han de tenir en compte molts aspectes, entre d'altres, l'aerodinmica, els materials i l'electrnica. El coneixement i la combinaci d'aquestes diverses branques d'estudi s el que, en conjunt, es coneix com enginyeria aeronutica. Aquest nivell de complexitat evita que l'enginyer aeronutic se centri en una tasca en general tot sol i l'obliga a unir-se a un equip d'enginyers en el qual cadascun d'ells s'especialitza en una branca en concret.

Histria.

L'origen de l'enginyeria aeronutica actual es pot remuntar als pioners de l'aviaci dels segles XIX i XX. Els coneixements inicials d'enginyeria aeronutica eren bsicament emprics i alguns conceptes s'havien importat d'altres branques de l'enginyeria. Tot i aix, aquells enginyers disposaven d'uns coneixements terics amb ms de cent anys d'antiguitat , la dinmica de fluids. Als anys 1920, just una dcada desprs dels vols dels Germans Wright, l'enginyeria aeronutica va evolucionar degunt al desenvolupament dels avions militars de la Primera Guerra Mundial. La investigaci per aconseguir una base cientfica sola va continuar combinant la fsica terica i els experiments.

Disciplines que tracta.
Algunes de les disciplines que tracta l'enginyeria aeronutica sn:
Mecnica de fluids - l'estudi dels corrents de fluids al voltant d'objectes. Especficament, tracta l'aerodinmica, que estudia els corrents d'aire al voltant de cossos com les ales o travs d'objectes com els tnels de vent.
 Astrodinmica - l'estudi dels moviments dels cossos celestes, incloent els vehicles espacials i els satllits artificials.
 Enginyeria mecnica - l'estudi de l'aplicaci dels principis de la fsica per a l'anlisi, disseny, manufactura i manteniment dels sistemes mecnics.
 Matemtiques - cal un estudi slid i comprensiu de matemtiques per permetre un aprenentatge efectiu d'altres discipline.
 Electrotecnologia - l'estudi de l'electrnica a l'enginyeria.
 Propulsi - l'energia per moure un vehicle per l'aire (o a l'espai exterior) s proporcionada pels motors de combusti interna, reactors i turbomquines o per coets (vegeu tamb hlix i combusti espacial).
 Enginyeria de control - l'estudi de la modelaci matemtica de sistemes i el seu disseny per tal que es comportin de la manera desitjada.
 Estructures - el disseny de la configuraci fsica de l'aparell per tal que suporti les forces a les quals est sotms durant el vol. L'enginyeria aeronutica intenta que les estructures siguin lleugeres.

Estudis d'enginyeria aeronutica.

Els estudis d'enginyeria aeronutica es poden realitzar a les universitats. Als Pasos Catalans es pot cursar als segents centres:
 A la Universitat Politcnica de Catalunya:
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa - http://www.etseiat.upc.edu/ (Enginyeria superior);
 Escola Politcnica Superior de Castelldefels - http://www.epsc.upc.edu/ (Enginyeria tcnica);
 A la Universitat Politcnica de Valncia:
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria del Disseny - http://www.upv.es/entidades/ETSID/indexv.html;


Vegeu tamb.
 Aeroespai;
 Aeronutica;
 Astronutica;
 Sustentaci;

Principals empreses aeroespacials.
 Airbus;
 BAE Systems;
 Boeing;
 Bombardier;
 EADS;
 Embraer;
 General Dynamics;
 Honeywell;
 Lockheed Martin;
 Northrop Grumman;
 Raytheon;
 United Technologies Corporation;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141828" title="Hcuba" nonfiltered="2154" processed="2139" dbindex="57935">
La reina Hcuba o Hcabe (Hecuba o Hecabe () era, segons la mitologia grega, filla de Dimes de Frgia i segona esposa del rei de Troia Pram, amb qui tingu, entre d'altres fills:
Hctor, l'heroi mort a mans d'Aquilles durant la Guerra de Troia ;
Paris, el fill perdut que provoc la Guerra;
Defob, marit d'Helena desprs de la mort de Paris ;
Helen;
Pammon;
Polites;
Antiphos;
Hipponous;
Polidor, l'nic fill que se salvaria, vivint exiliat a Trcia;
Ilione;
Cresa;
Laodice;
Polxena, la tradora d'Aquilles ;
Cassandra, l'endivina;

Desprs de la Guerra de Troia va ser feta esclava per Odisseu. Quan anaven a marxar, Hcuba va embogir, es va convertir en un gos rabis i la van deixar abandonada en un bosc.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141829" title="Final Fantasy XII" nonfiltered="2155" processed="2140" dbindex="57936">





 Ambientaci .
Aquest joc es desenvolupa a Ivalice, una regi composta per tres continents.

En aquesta versi, les ciutats tenen un toc mediterrani barrejat amb l'esttica rab, el que dna lloc a paratges plens de gent i basars on la tecnologia es reserva per a les naus.

 Sistema de combat .
El nou sistema de combat es denomina ADB (activi dimension battle) i en el que no es produeixen trobades aleatories amb els enemics com en previs lliuraments de Final Fantasy; en aquesta ocasi els enemics poden visualitzar-se en temps real sobre el terreny, alguns d'ells tenen un carcter plcid i no ataquen llevat que siguin atacats prviament; d'altres, en canvi, sn ms agressius i ataquen tan aviat com detecten una presncia hostil a travs dels seus sentits.

Durant la batalla existeix llibertat de moviment per al lder del grup i fins i tot es pot abandonar el combat en grup.

 Sistema de Gambits (Tctiques) .
S'incorpora un sistema de gambits pel qual pot elegir-se entre controlar els personatges manualment o deixar el seu control al joc, que el controlar automticament segons els gambits que el personatge en qesti tingui activats.

Un Gambit es compon de dues parts: La primera s la condici i la segona s l'acci. Per exemple, si un aliat est per sota del 40% del seu HP (vida) mxim, dna-li una poci. Si un personatge t actius dos gambits, el primer tindr prioritat sobre el segon. A ms poden introduir-se noves ordres manualment encara tenint els gambitos activats.

Aquests Gambits sn molt importants per avanar en el joc, ja que si dissenyes b la teva estratgia mitjanant aquests Gambits, una batalla impossible es pot convertir en una realment fcil.

 Mgies .
Les mgies s'adquireixen com les llicncies, amb l'excepci que una vegada que hagis comprat la mgia, tots els personatges que tinguessin la llicncia podran utilitzar-la sense necessitat d'equipar-la. Els tipus de mgia sn els segents:

Mgia blanca: La mgia de curaci de tota la vida. Inclou Cura, Esna i tots els altres tipus de mgies.

Mgia negra: La mgia elemental d'atac.

Mgia verda: Aquesta s nova. s una subdivisi de la mgia blanca tradicional que s'encarrega de les alteracions d'estat.

Mgia esotrica: Mgia d'atac que no es basen en els elements bsics, com poden ser els atacs basats en foscor, en llum i altres.

Mgia espaciotemporal: S'encarrega de mgies com a Fre i Aturada.
		 
 Personatges .
 Principals .
 Vaan: s un noi orfe de 17 anys que va perdre els seus pares per una plaga quan tenia 12 anys i al seu germ, Reeks, durant la invasi d'Arcadia dos anys desprs. Vaan somia en convertir-se en un pirata del cel i ser lliure d'anar on li sembli. ;

Tanmateix, ms endavant en el joc es revela que Vaan noms deia que volia ser un pirata del cel per ocultar el fet que se sentia frustrat per ser incapa d'ajudar a Dalmasca. Una caracterstica que fa a Vaan nic s que, malgrat ser el personatge principal, no s el lder.
		 
 Ashe: El seu nom complet s "Ashelia B'nargin Dalmasca". s una princesa de 19 anys de Dalmasca i el seu objectiu s alliberar el seu regne de l'ocupaci d'Arcadia. s la lder del moviment de resistncia i l'nica hereva del tron. El seu pare, el rei Raminas, i vuit germans van ser assassinats durant la invasi d'Arcadia, junt amb el seu esps: El Prncep Rasler de Nabradia. Ashe no noms vol alliberar al seu pas, si no tamb venjar-se d'Arcadia.

 Balthier: El seu veritable nom s Ffamran Mid Bunansa'. Te 22 anys i s el fill del Dr. Cid, per es va comenar a cansar de la bogeria del seu pare. Balthier va decidir allunyar-se del seu pare i Arcdia; es va convertir en un Pirata del Cel i el pilot de la seva petita Nau Voladora (El Strahl) i va aconseguir una companya, la Viera Fran. Durant el seu temps com a Pirata del Cel, Balthier va acumular una suma considerable sobre el seu cap, atraient diversos caadors de recompenses (com el Bangaa Ba'Gamnan).

 Fran: Pertany a la raa coneguda com Viera i s la companya de Balthier. Fran s l'nic personatge jugable no-hum. Fran prov de Vila Eruyt, que es troba amagada a la jungla Golmore.No tenia intenci de marxar de jungla Golmore fins que ella i els altres van tenir la necessitat d'anar a la Muntanya Bur-Omisace, la qual quedava ms enll de la jungla Golmore; desafortunadament, el cam estava segellat per Jote, la germana de Fran. Jote els va dir que els deixaria passar si rescataven a Mjrn, qui havia estat segrestada per Jutges d'Arcdia.

 Penelo: Penelo igual que Vaan, s una rfena, t 16 anys. Treballa com a ballarina al basar de Rabanastre i s assistent del comerciant Miguelo, que havia estat bon amic dels pares de Penelo. Quan els pares de Vann van morir, els de Penelo van acollir el jove dins de la seva llar, pel que Vaan i ella sn com a germans i es cuiden molt. Els pares de Penelo van morir i els seus germans van morir en la invasi d'Arcadia no sense abans ensenyar-li combat bsic.

Basch: Antic soldat de l'exercit de Dalmasca, i per a tothom el "traidor", la gent va creure que ell va ser el responsable de la mort del rei Raminas, i Vaan al comenament creu que tamb va ser el culpable de la mort del seu germ, per en realitat Basch no t la culpa de res, perqu qui va fer tot aix va ser el seu germ bess.

 De l'Imperi d'Arcadia .

 Vayne Caldas Solidor: s el cnsol de 27 anys d'Arcdia i membre de la Casa de Solidor, els membres del qual han governat l'Imperi per 4 generacions. s l'antagonista del joc i el seu objectiu s convertir-se en el nou Rei de la Dinastia.

 Cidolfus Demen Bunansa: Millor conegut com "Dr. Cid". s un cientfic d'Arcadia. T 58 anys, s amic de Vayne, estudia la Nethicite i s el creador de les naus d'Arcadia. ;

 Emperador Gramis Solidor: Emperador d'Arcdia i el pare de Vayne i Larsa. Gramis estava ple de culpa per la mort dels seus dos fills grans, ja que ell li havia donat ordres a Vayne de matar-los per traci. Desprs de refusar-se a seguir el pla de Vayne de treure el senat, pel qual creia que ell seria un perill per a l'imperi, acaba sent assassinat per Vayne.

 Larsa Ferrinas Solidor: Fill de Gramis i germ de Vayne, durant l'aventura s'unir temporalment al grup. En ocasions utilitza el nom fals Lamont.

 Histria .
Al mn anomemat Ivalice, des de fa anys els regnes d'Arcdia i Rosaria han estat lluitant l'un contra l'altre en una amarga lluita. Arcadia envaeix Dalmasca amb el pretext que est situat en un important corredor estratgic entre els dos regnes; per la veritable ra de la invasi s el Nethicite, una poderosa pedra que serviria per a s militar, amagat a la tomba de Raithwal a l'Oest de Dalmasca.

La invasi de Dalmasca pel regne d'Arcadia, va fer que la seva princesa Ashe s'uns a la resistncia. Vaan s un optimista jove que sobreviu com a lladre o amb petites tasques per a Miguelo (un amable comerciant) als carrers de la capital de Dalmasca, Rabanastre, que ha caigut sota el control de l'Imperi d'Arcdia. L'nica famlia de Vaan s la seva amiga Penelo ja que l'nic familiar que li quedava, el seu germ Rekks va morir durant la invasi en circumstncies poc clares.

Com a aventurer que s, somia amb arribar a ser un pirata de l'aire al comandament de la seva prpia nau voladora algun dia. Ashe s la filla del rei de Dalmasca i l'nica hereva al tron amb vida ja que els seus altres germans van morir durant la guerra aix com el seu pare, el Rei.

Desprs de la invasi del seu regne Ashe es va unir a la resistncia contra l'Imperi. Durant un assalt a la fortalesa imperial a Rabanastre dos anys desprs de la invasi perd els seus companys un darrere d'un altre fins a quedar sola. Malgrat la seva situaci desesperada, no perd el seu orgull de princesa i contnua lluitant. En aquesta situaci coneix a Vaan i aix comena la seva aventura junts.

Durant el mateix assalt es troben amb Balthier i Fran, els pirates de l'aire i amb Basch (hum), un antic general de l'exrcit de Dalmasca acusat de traci i de l'assassinat del Rei, engabiat a les masmorres i procedeixen a alliberar-lo quedant aix el grup format per Ashe, Vaan, Penelo, Balthier, Fran i Basch.

 Raes .
 Humans .
Els humans sn coneguts a Ivalice com Humes. Hi ha molts tipus d'humans a Ivalice amb diferents nivells d'intelligncia, caracterstiques corporals i cultures.

La majoria de les races de la societat es relacionen amb els humans, per algunes sn ms avanades que ells (com els Moogles). Els humans, amb una esperana de vida gran, utilitzen a les races menys intelligents com a esclaus o treballadors sota el seu control. Al mn d'Ivalice, al voltant del 40% de la poblaci sn humans. Els humans sn capaos d'adaptar-se amb facilitat a molts tipus d'armes de combat.

 Viera .
Sn grans guerrers, hbils amb tot tipus d'armes. Se'ls coneix com la gent dels boscos. Les seves llargues mans, peus, cos esvelt i elegant i el seu llarg cabell platejat, per sobretot, les seves llargues orelles similars a les dels conills s el que els diferencia de la resta dels habitants d'Ivalice. La seva esperana de vida es diu que s tres vegades major que l'humans.

Hi ha dos tipus de Viera, les Veena Viera, que t la pell de color blanca, i les Rava Viera amb la pell marr. No sn gaire diferents dels humans, encara que tenen una visi i oda superior. Poden albirar un objectiu a 10 quilmetres de ditancia i distingir els seus passos.

 Bangaa .
Els Bangaa sn una raa que ha evolucionat dels rptils i la intelligncia del qual i estil de vida s similar al dels humans. La seva expectativa de vida s gaireb el doble que el d'altres races, tanmateix, la seva taxa de reproducci s baixa.

Dins de la raa Bangaa podem trobar quatre subtipus depenent del color de la seva pell:

 Bangaa-Ruga (daurat/marr): Tenen les orelles petites i sn ms calmats emocionalment.

 Bangaa-Faas (bronze): Atltics i de gruixuda pell.

 Bangaa-Bista (vermell/marr): Sn normalment comerciants.

 Bangaa-Sanga (gris): Solen emprar-se com a soldats.

Tenen un sentit de l'oda i de l'olfacte molt desenvolupat, per aquesta ra, sn reclutats sovint com a soldats per a diferents propsits. La seva debilitat principal s la seva incapacitat d'utilitzar mgia, encara que han desenvolupat la seva prpia manera de fer-ho i alguns tipus de mgia.

 Seeq .
Els Seeq sn una raa que ha evolucionat dels porcs. Sn d'estatura semblant a la humana, per tenen ms fora fsica, defensa i sn agressius per naturalesa.

No sn de les races ms intelligents d'Ivalice, per sovint sn utilitzats com a soldats, gurdies, o com a treballadors de tasques manuals.

Sn, en general una raa brbara, molts sn lladres i senten una atracci natural cap als objectes brillants tals com l'or o les joies.
		 
 Moguris .
Els moguris, sn capaos de volar com uns ratpenats amb les seves petites ales. La mida mitja dels Moogles s entre 80 i 120 centmetres. La seva intelligncia i estil de vida s similar al dels humans. No obstant aix, molts d'ells tenen un quocient intellectual superior, la qual cosa els fa sobresortir de la resta de la poblaci.

Sn molt trauts manualment, la qual cosa fa alguns d'ells capaos de ser enginyers mecnics i construir mquines com a vaixells voladors. Encara que enginyer s un ofici com entre els Moogles tamb poden arribar a ser mags o guerrers si s'ho proposen.

Al contrari que els bangaas, els moogles sn respectats per la poblaci Humana i Viera, ja que molts d'ells viuen en capitals que van ser construdes pels Moogles fa temps.

Els Moogles semblen tenir algun tipus de connexi amb la tecnologia antiga que va ser usada una vegada a Ivalice, per de moment el misteri no s'ha aclarit.

 Nu-mou .
Es tracta d'una raa de gran intelligncia, reservada i especialitzada en l's de la mgia. El seu aspecte fsic s similar al d'un cnid, amb grans orelles peludes penjants i expressi noble.

 Espers .
ssers creats pels dus d'Ivalice. Existeixen un total de 13, cada un amb diferents atributs elementals i arcans: Belias, Mateus, Cchulainn, Zalera, Zodiark, Adrammelech, Hashmal, Artema, Fmfrit, Exodus, Shemhazai, Caos i Zeromus.

Dels tretze, noms cinc se n'aconsegueixen al llarg de la histria (Belias, Mateus, Shemhazai, Hashmal i Fmfrit), sent els altres optatius.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial a Espanya (En castell);
 Recull d'imatges a VaDeJocs.cat;
 Web Final Fantasy (En castell);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141832" title="Polxena" nonfiltered="2156" processed="2141" dbindex="57937">


Polxena era, segons la mitologia grega, la filla de Pram i Hcuba.

Un dia an a un temple d'Apollo amb la seva mare i va topar-se amb Aquilles, que s'enamor bojament d'ella. A l'estar en guerra, per, no pogu dir-li res.

Aquilles envi un missatge a Hctor demanat-li la m de la seva germana, que l'heroi troi accept el casament a canvi de la traci d'Aquilles, per aquest rebutja el tracte. En una trobada nocturna amb Aquilles, Polxena aconsegueix que li digui el seu punt feble. L'endem mateix li explica al seu germ Paris per a qu mati Aquilles.

Desprs del saqueig de Troia, fou decapitada davant la tomba d'Aquilles pel fill d'aquest Neoptlem, igual que el seu pare el rei de Troia Pram.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141834" title="Reise, Reise" nonfiltered="2157" processed="2142" dbindex="57938">
Reise, Reise s el quart lbum d'estudi de la banda alemanya de Industrial metal Rammstein, llanat el 27 de setembre de 2004 en Alemanya. Poc desprs fou llanat a la resta d'Europa. S'inici sa venta al mercat americ el 16 de novembre del mateix any. Al nou lbum Vlkerball (edici limitada), apareix un documental sobre la gravaci d'aquest lbum, dirigit per Paul Landers.

Portada de l'lbum .
La portada del disc mostra la caixa negra d'un avi desprs d'un accident. Tamb a la portada es pot llegir en alemany Flgrekorder/Nicht ffnen que vol dir Gravadora de Vol/No obrir. 
L'art del disc fa referncia a la can Dalai Lama, la qual detalla l'accident d'un avi.

A la part interna del digipack es troba una fotografia amb els sis membres de la banda en un camp obscur i amb vestimenta d'empleats, guants a les mans, porta folis i un detector de metalls. Caminen en actitud de buscar quelcom, la caixa negra d'un avi accidentat, per exemple.

 Llista de canons.





 Curiositats .
Sabies que...
 ... durant la gira "Reise, Reise" (2005) el cantant de Rammstein, Till Lindemann, solia canviar la letra de la can?;
En comptes de dir "Auch auf den Wellen wird gefochten" ("Tambn sobre les onades es lluita") deia "Auch auf den Wasser wird gefochten" ("Tamb sobre l' aigua es lluita").
A la can Ohne dich a la ltima estrofa, en comptes de dir  "Ohne dich" ("sense tu") va dir "Ohne euch" ("sense vosaltres").
a la can Los,en l'estrofa "Wir wren Namenlos" ("no tenem nom") va dir "Wir wren Arbeitlos" ("no tenem treball").





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141836" title="Neoptlem" nonfiltered="2158" processed="2143" dbindex="57939">


Segons la mitologia grega, Neoptlem (en grec             Neoptlemos) fou un heroi grec fill del mtic Aquilles, que particip a la Guerra de Troia, assassin el Rei Pram i fou el primer rei de l'Epir.

Profecia d'Aquilles.
La nimfa Tetis va tenir un fill anomenat Aquilles qui, segons una profecia, havia de morir en una gran guerra. Quan va esclatar la Guerra de Troia, la nimfa va amagar el seu fill a la cort del rei d'Esciros, Licomedes.

All el jove grec va enamorar-se de Deidamia, una de les set filles del rei i van casar-se per poc desprs Aquilles fou finalment convenut d'apuntar-se a la guerra i va abandonar la seva esposa. Mesos desprs a la parella els naixia un fill, Neoptlem. En un principi el nom del nad fou Pirros (en grec        Pyrrhus), ja que durant el temps que el seu pare s'amag a Esciros es fu passar per una dona anomenada Pirra.

Neoptlem a Troia.
Durant el setge de Troia, els grecs van capturar el prncep troi Helen, fams endev. Aquest els va dir que no capturarien la ciutat fins que no es complissin tres condicions; que aconseguissin les fletxes emmetzinades d'Hracles, robessin el Palladi i el fill d'Aquilles entrs en batalla.

Aix fou com Odisseu va deixar Troia i va viatjar fins Esciros, on va convncer Neoptlem d'allistar-se a la Guerra de Troia. Noms tenia deu anys per ja era tot un guerrer, a ms tingu el mateix conseller que el seu pare, el lleial Fnix. Fou un dels grecs que es van amagar al ventre del Cavall de Troia. Durant el saqueig de la ciutat, va decapitar el rei Pram davant la seva dona Hcuba, i va portar el cos a la tomba del seu pare, on el deix sense sepultura i on assassin la princesa Polxena. Tamb va matar al fill d'Hctor, Astanax, i va capturar com a esclaus la dona d'Hctor, Andrmaca, i el germ d'Hctor, Helen.

Rei de l'Epir.
Desprs de la Guerra de Troia, Neoptlem va viatjar fins a la regi de l'Epir enduent-se amb ell a la seva concubina Andrmaca, el seu conseller Fnix i el seu esclau Helen. Un cop all la seva fama va crixer fins al punt que fou coronat com a rei de l'Epir pels molossos.

Va mantenir relacions amb la seva esclava Andrmaca, de les quals en van nixer tres fills:
Mols, rei de l'Epir;
Pel;
Prgam;

Mort de Neoptlem.
Temps desprs es va casar amb Hermione, filla dels reis d'Esparta Menelau i Helena. 

Passaven els anys i no podien tenir fills, aleshores va pensar que, a l'igual que amb la mort del seu pare Aquilles, el du Apollo hi tenia quelcom a veure. Un dia va anar a un temple del du i el va incendiar, com a venjana. 

Existeixen dues versions de la seva mort:
 la primera explica que un servent del temple d'Apollo, per venjana, va agafar una destral i va matar Neoptlem.
la segona diu que Orestes (fill d'Agammnon) el va fer matar perqu li havien proms Hermione a ell abans que el seu oncle Menelau ans a Troia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141838" title="Orestes (poble)" nonfiltered="2159" processed="2144" dbindex="57940">
Orestes (llat orestae, grec orestai) foren un poble probablement epirota esmentat per Tucdides. Feien frontera amb la tribu macednica dels paraveis (paravaei).

Es creu que foren unificats amb altres epirotes pel princep Antoc per donar suport a l'expedici de Cenmos i els ambraciotes contra Acarnnia. Desprs foren incorporats al regne de Macednia.

En la guerra entre Roma i Macednia, els orestes foren els primers en revoltar-se contra el rei de Macednia i al final de la guerra el 196 aC els romans els van reconixer com a poble lliure amic de Roma. El 168 aC foren incorporats a territori rom.

Articles relacionats.
Oresquis;

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141846" title="Joan I de Borb" nonfiltered="2160" processed="2145" dbindex="57941">
Joan I de Borb (1381 - 1434), un noble francs, va ser el major dels fills del matrimoni format per Llus II de Borb i Ana d'Auvergne.

L'any 1400, a causa del seu matrimoni amb Maria, duquessa d'Auvergne  el seu pare li va concedir el ttol de comte de Clermont. A la mort de Llus II, el 1410, va ser tamb duc de Borb i comte de Forez. Sis anys desprs, el 1416, mor el seu sogre i es va convertir en duc d'Auvergne i comte de Montpensier.

Seguint els passos de tota la seva famlia va lluitar en la Guerra dels Cent Anys, va ser capturat durant la Batalla d'Azincourt i va morir presoner a Londres, (Anglaterra) el 1434.

Van tenir tres fills, tots varons:
Carles, duc de Borb (1401-1456).
Llus (1403-1412), que mor jove.
Llus I de Montpensier (1405-1486).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141847" title="Tehueltxes" nonfiltered="2161" processed="2146" dbindex="57942">



Els tehueltxes s el nom collectiu que reben les tribus de Patagnia, emparentats amb els maputxes i que parlaven una llengua, el tehueltxe, molt propera al mapudungun. Tambe sn anomenats patagons.

s possible que les histries que explicaren els primers exploradors europeus sobre els patagons, una raa de gegants de Sud-Amrica, es bass en el fet que els tehueltxes eren uns individus fora alts. 

Segons el cens argent de 2001 hi havia  4,300 tehueltxes a les provncies de Chubut i Santa Cruz i uns 1,637 a altres indrets d'Argentina.

Llengua.
Els tehueltxe originriament parlaven el tehueltxe, una llengua del grup Chon, per ms tard s'araucanitzaren i moltes de les tribus adoptaren com a llengua variants del mapudungun, i el seu nom actual, Tehueltxe, s originari d'aquesta llengua.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141848" title="Mercury Mystique" nonfiltered="2162" processed="2147" dbindex="57943">

El Mercury Mystique va ser la versi venuda sota la marca de Mercury del Ford Contour els anys 1995-2000. El Mystique substitueix al Mercury Topaz. El Mystique va ser fabricat a les plantes de Kansas City, Missouri i Cuautitln, Mxic. Al igual que el Mondeo o el Ford Contour, usa la plataforma CDW27 de Ford.

 Informaci general .

Mides del Mystique

Batalla (Wheelbase): 2,705 m (106.5 in)

Llargada (Length): 4,695 m (184.8 in)

Amplada (Width): 1,755 m (69.1 in)

Alada (Height): 1,384 m (54.5 in)

A diferncia del Mercury Topaz, el Mystique noms s'oferia en una versi sedan de 4 portes. Podia optar-se per una transmissi manual de 5 velocitats MTX-75 i una automtica de 4 velocitats CD4E eren les opcions, i mecnicament s'oferien les segents opcions:

 2.0 Motor Zetec de 125 cv;
 2.5 Duratec 25 de 170 cv.

L'error de Mercury

Un servei post-compra dolent, diferents problemes mecniques i els pocs anys que ha estat a la venda han justificat que se'l consideri com l'error de Mercury "the Mercury Mistake". El motor Duratec 25 V6 era menys fiable que el Zetec de 4 cilindres i la caixa automtica es fora problemtica quan el vehicle arriba als 10 anys.

L'espai per les cames als seients posteriors era redut, fins al punt que cotxes ms petits com el Honda Civic el superaven.

Per sens dubte el que va fer que el Mystique fos un fracs va ser que la mida era molt prxima al Mercury Tracer i el preu massa prxim al del Mercury Sable.

Substitut

No va tenir substitut el Mystique, a diferncia del Contour que va ser substitut pel Ford Focus. A Canad i a Mxic va ser substitut pel Ford Focus, ja que la marca Mercury va deixar-se de comercialitzar . En realitat, no ser fins al Mercury Millan quan realment pot dir-se que apareix un substitut del Mystique.

Competidors del Mercury Mystique eren el Chrysler Cirrus, Buick Skylark i Honda Accord.

 Enllaos externs .

 http://consumerguideauto.howstuffworks.com/1995-to-2000-mercury-mystique.htm (en angls);
 http://wiki.answers.com/Q/FAQ/645 (en angls);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141849" title="Llus II de Borb" nonfiltered="2163" processed="2148" dbindex="57944">

Llus II de Borb anomenat "El Bo" (1337 - 1410), va ser el fill gran de Pere I de Borb i Isabel de Valois. La mort del seu pare en la Batalla de Poitiers el va convertir en comte de Clermont i en el tercer duc de Borb. D'altra banda, per matrimoni, va ser comte de Forez i senyor de Mercoeur. Igual com el seu pare i la seva germana, la reina Joana, Llus era mentalment inestable.

El 19 d'agost de 1371 va contreure matrimoni amb Ana d'Auvergnes, comtessa de Forez i filla del dof d'Auvergne. Van tenir quatre fills:
Catalina (1378);
Joan I de Borb (1381-1434);
Llus (1388-1404);
Isabel (1384-1451);

Tamb va tenir diversos fills illegtims. Va morir a Montluon, Alvrnia (Frana) el 1410.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141852" title="Gran Premi de Mnaco del 1978" nonfiltered="2164" processed="2149" dbindex="57945">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1978, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 7 de maig del 1978.


 Resultats de la cursa .








 Altres .

 Volta  rpida:  Niki Lauda   1: 28. 65 ;
 
 Pole: Carlos Reutemann  1: 28. 34 ;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141861" title="Pennsula de Baixa Califrnia" nonfiltered="2166" processed="2150" dbindex="57948">
La Pennsula de Baixa Califrnia o simplement la Baixa Califnia, s una pennsula de l'oest de Mxic. S'estn per 1.250 im des de  la ciutat de Mexicali fins a la ciutat de Cabo San Lucas, al sud, i separa l'oce Pacfic del Golf de Califrnia o Mar de Corts. 


  
Durant l'era dels descobriments, Califrnia existia com a idea abans de ser descoberta. La primera vegada que la regi va ser esmentada en un escrit, va ser en la novella de Las Sergas de Esplandin, de Garci Rodrguez de Montalvo, el 1510. El llibre descrivia l'illa de Califrnia a l'oest del Carib, a prop "del Parads Terrenal; poblat de dones negres, sense cap home, ja que viuen a l'estil de les amazones". La recerca d'aquest parads terrenal, o del mstic estret de Anin, van portar Hernn Corts, desprs de la conquesta de Mxic, a la regi de la Baixa Califrnia durant les dcades de 1530 i 1540, creuant la mar de Corts. Les expedicions van corroborar que Califrnia era, de fet, una pennsula. Tanmateix, la idea de Califrnia com a illa va perdurar durant ms d'un segle i va ser inclosa com a tal en molts mapes de l'poca. Els espanyols van batejar la pennsula i la regi al nord com a "Califrnia", i van pertnyer al virregnat de la Nova Espanya. 

El segle XVIII la Califrnia es va dividir en dues provncies: l'Alta Califrnia i la Baixa Califrnia per separar les missions franciscanes de les missions dominiques. Desprs de la independncia de Mxic, ambdues provncies es van integrar com a territoris de la federaci mexicana. El 1846, l'Alta Califrnia va ser annexada pels Estats Units, desprs de la Guerra Estats Units - Mxic. La Baixa Califrnia es va dividir, el 1850 en els territoris de la Baixa Califrnia i la Baixa Califrnia Sud, que durant el segle XX van esdevenir  estats de la federaci mexicana. 

Una srie de cadenes de muntanyes s'estn de nord a sud de la pennsula: 
 la Sierra Jurez, al nord;
 la Sierra San Pedro Mrtir, al sud de la Sierra Jurez, amb altituds superiors. El pic ms alt s el Cerro de la Encantada a 3096 m;
 el complex volcnic de Tres Vrgenes, a la meitat de la pennsula, en la frontera entre els estats de Baixa Califrnia i Baixa Califrnia sud. ;
 la Sierra de la Laguna, a la punta sud de Baixa Califrnia Sud, amb una altitud mxima de 2406 m;

Les badies del Golf de Califrnia sn considerades riques en biodiversitat, i moltes d'elles sn protegides com a santuaris naturals pel govern mexic.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141864" title="Golf de Califrnia" nonfiltered="2167" processed="2151" dbindex="57950">
El golf de Califrnia (en espanyol Golfo de California, tamb conegut com a Mar de Corts i, en ocasions, com a Mar Bermejo) s el bra d'aigua que separa la pennsula de Baixa Califrnia de la resta de Mxic. Limita a l'oest amb els estats de Baixa Califrnia i Baixa Califrnia Sud, al nord amb Sonora i a l'est amb Sonora i Sinaloa. 

Aquesta regi s un ric i divers ecosistema. A ms d'una gran varietat de criatures endmiques, s'hi troben moltes espcies migratries com ara la balena geperuda (Megaptera novaeangliae), la balena grisa de Califrnia, la gran manta i la tortuga llat. El govern mexic ha assajat de crear zones de conservaci i protecci ambiental en aquesta regi, per els territoris de la pennsula sn poc poblats, la qual cosa ha fet difcil la supervisi estricta de les activitats que s'hi realitzen. 

Per l'abundncia de peixos i altres criatures marines, aquesta regi tamb s un centre mundial d'activitats de pesca esportiva, sobretot a les ciutats de Los Cabos, La Paz, Loreto, Guaymas, San Carlos i Muleg. La zona tamb s un important centre pesquer comercial de Mxic. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141865" title="Istme de Tehuantepec" nonfiltered="2168" processed="2152" dbindex="57951">
L'istme de Tehuantepec s un istme de Mxic; la regi ms estreta del pas entre el Golf de Mxic i l'oce Pacfic. El nom de l'istme prov del poble de Santo Domingo de Tehuantepec de l'estat d'Oaxaca, el qual, al seu torn, prov del nhuatl tecuani-tepec, que significa "puig del jaguar". 
 
L'istme inclou la regi de Mxic que es troba entre els meridians 94 i 96 de longitud oest; s a dir, el sud dels estats de Veracruz i Oaxaca, i petites porcions de Chiapas i Tabasco a l'est. L'istme t una longitud de 200 m en el seu punt ms estret, del Golf de Mxic al Golf de Tehuantepec (de l'oce Pacfic). La Sierra Madre del Sud acaba en aquesta regi i es transforma en una mplia plana, l'elevaci mxima de la qual s de 224 m. La porci nord de l'istme s humida i tropical, mentre que la regi sud s ms seca i estable i el pas del tren de Tehuantepec. 

Des de temps del virregnat de la Nova Espanya, l'istme era considerat una ruta possible d'un canal interocanic. La compra de Gadsden, d'una porci de territori del nord de Mxic pels Estats Units, incloa l'autoritzaci del pas de mercaderies nord-americanes a travs de l'istme per facilitar el comer interocenic per mitj de la transportaci en tren. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141866" title="Istme de Panam" nonfiltered="2169" processed="2153" dbindex="57952">


L'istme de Panam s la porci estreta de terra entre la mar Carib i l'oce Pacfic que alhora connecta l'Amrica Central amb l'Amrica del Sud. Va ser format fa tres milions d'anys durant l'era del Plioc. S'hi troba la naci de Panam i el canal de Panam. Com altres istmes, la seva localitzaci ha tingut un valor estratgic comercialment. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141867" title="Pasos megadiversos" nonfiltered="2170" processed="2154" dbindex="57953">
Els pasos megadiversos sn 17 pasos del mn que constitueixen menys del 10% de la superfcie emergida de la Terra, per que agrupen ms del 70% de la biodiversitat terrestre. La majoria d'aquests pasos es troben entre els trpics. El 2002, es van reunir a Cancn, Mxic,  el representants de dotze d'aquests pasos i van signar una declaraci per a crear una organitzaci per a la cooperaci en la preservaci i el desenvolupament i l's sostenible i responsable dels ecosistemes i la biodiversitat de les regions. 

Els pasos megadiversos sn: 
 


 Bolvia;
 Brasil;
 Colmbia;
 Congo (Repblica Democrtica);
 Costa Rica;
 Equador;

 Estats Units;
 Filipines;
 ndia;
 Indonsia;
 Kenya;
 Madagascar;

 Malisia;
 Mxic;
 Per;
 Sud-frica;
 Xina;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141869" title="Varincia" nonfiltered="2171" processed="2155" dbindex="57954">
En teoria de probabilitat i estadstica, la varincia s un estimador de la dispersi d'una variable aleatria  de la seva mitjana . Es defineix com la esperana de la transformaci , aix s



Est relacionada amb la desviaci, que se sol definir amb la lletra grega   i que s l'arrel quadrada de la varincia: 

 o be 

Propietats de la varincia.

Algunes propietats de 
 , propietat que permet que la definici de desviacin tpica sigui consistent.
  ssent a i b constants qualsevols.
 ;
 Si X i Y sn variables aleatries independents, llavors ;
 Desigualtat de Chebyshev , per a qualsevol constant K ms gran que 0.

Varincia mostral.

Dins de l'estadstica descriptiva, la varincia mostral s'utilitza com mesura de dispersi, i la seva definici s:

;

Mtode abreujat:
;

Tamb s'expressa com la diferncia entre el moment d'ordre 2 i el quadrat del valor esperat:
;

Mentre que la desviaci estndard es pot interpretar com el terme mitj de la distncia de cada punt respecte de la mitjana, la varincia est amidada en "unitats al quadrat".

Vegeu tamb. 
Desviaci tpica o desviaci estndard ;
Esperana matemtica o valor esperat ;
Covarincia ;
Anlisi de varincia ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141871" title="Dispersi" nonfiltered="2172" processed="2156" dbindex="57956">

En estadstica, dispersi significa el grau de distanciament d'un conjunt de valors respecte al seu valor mig. El terme corresponent en angls s dispersion. ;
En fsica, dispersi s el fenomen pel qual un conjunt de partcules que es mou en una adrea determinada rebota successivament amb les partcules del mitj pel qual es mou fins a perdre una direcci privilegiada de moviment. Per exemple, la llum en el cel es dispersa fent que ho veiem blau en comptes de negre. El cel llueix perqu rebem radiaci dispersada. La traducci a l'angls amb aquesta accepci s scattering ;
En acstica, es coneix com difracci a la dispersi que es produeix quan una ona sonora troba un obstacle i per a seguir transmetent-se: o b, ho envolta, o b, es propaga per una obertura si n'hi ha. ;
En ecologia dispersi es refereix a la dels propguls, fruits i llavors, amb que les plantes asseguren la seva descendncia. Es distingeix principalment entre dispersi zoocria, produda per animals, i dispersi anemocria, produda pel vent. La traducci a l'angls d'aquest concepte s dispersal (seed dispersal, dispersi de llavors, i fruit dispersal, dispersi de fruits).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141872" title="Dispersi (matemtiques)" nonfiltered="2173" processed="2157" dbindex="57957">
La dispersi mesura com d'allunyats estan un conjunt de valors respecte la seva mitjana aritmtica. 

Com menys dispers sigui el conjunt ms prop del valor mig es trobaran els seus valors. Aquest aspecte s de vital importncia per a l'estudi de mltiples sistemes. :Exemple: Podem tenir un conjunt d'toms d'una substncia amb una mitjana de velocitats 0. D'aix no cap concloure que els membres del sistema estan quiets. Aix implicaria que la substncia es trobaria prop del zero absolut. Amb una mitjana de 0 podem tenir des d'un slid cristallitzat fins a un gas molt calent. La variable que determinar en quin estat d'agitaci trmica es troben els toms del sistema ser la dispersi de velocitats. 

Mesures de dispersi: La mesura ms simple de dispersi s el rang o amplitud. s la diferncia entre el valor ms gran i el ms petit d'un conjunt de valors. Aquesta mesura presenta problemes que la fan poc apta per a usos estadstics. Pot veure's afectada per valors extrems, poc representatius. A ms, aquesta mesura a l'augmentar el nombre de valors augmenta o es queda igual per mai disminueix. Per tots aquests motius es van idear millors maneres de mesurar la dispersi.


Varincia ;
Desviaci tpica o estndard ;
Coeficient de variaci ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141874" title="Revista" nonfiltered="2174" processed="2158" dbindex="57958">

Una revista o magazine (per la seva denominaci en angls) s una publicaci peridica, generalment finanada per publicitat i/o pels lectors. 

Histria. 
Durant el segle XVII van comenar a aparixer unes revistes en forma d'almanac, que s'editaven per anys i en els quals es lliuraven dades tils sobre el clima, les comunicacions, la poblaci i altres temes informatius, juntament amb prosa literria i poemes de breu extensi. La seva finalitat era amenitzar l'oci dels lectors. 

En el transcurs del mateix segle tamb van nixer els semanaris, que incloen descripcions de modes i costums, acompanyades de crtica social i moral. Les primeres revistes reunien una gran varietat de materials per a enfocar interessos particulars. 

Una de les pioneres va ser una publicaci alemanya: Erbauliche Monaths-Unterredungen (Discussions Mensuals Edificants), que va aparixer entre els anys 1663 i 1668. Aviat van sorgir altres revistes que es van anar difonent peridicament a Frana, Anglaterra i Itlia. 

Una de les ms imortants va ser Le Mercure Galant, en 1672, que ms tard es va anomenar Mercure de France. 

Al comenament de segle XVIII Joseph Addison i Richard Steele van crear The Tatler (1709-1711), que apareixia tres vegades per setmana. L'Enciclopdia Britnica les defineix com "una collecci de textos (assajos, articles, reportatges, poemes), moltes vegades illustrada, que apareix a intervals regulars". 

Al llarg del segle XX, la publicaci de revistes es va anar consolidant com activitat altament rendible en tot el planeta. A causa de la gran expansi de la televisi i els mitjans audiovisuals, sumat a l'augment del cost del paper, moltes revistes van tancar en les dcades dels 60 i els 70. Probablement el pas que ms revistes es publiquen en l'actualitat sigui Jap  on existeixen diversos milers de revistes distintes , seguit dels Estats Units. s important assenyalar que les revistes si b van tenir un sorgiment similar al dels diaris, aquestes es van destacar per sorgir a partir de les iniciatives d'una classe intellectual i lletrada que pretenien fer mfasi en certs temes d'inters, especialment els culturals. Avui dia s un dels mitjans escrits ms venuts i utilitzats.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141875" title="Lliga Galica" nonfiltered="2175" processed="2159" dbindex="57959">

Conradh na Gaeilge (pronunciaci ) (nom irlands de la Lliga Galica) s una organitzaci "per a mantenir la llengua irlandesa parlada a Irlanda." Es va fundar a Dubln el 31 de juliol de 1893 per Douglas Hyde, un protestant de Frenchpark (comtat de Roscommon) amb l'ajuda d'Eugene O'Growney, Eoin MacNeill, Luke K. Walsh i altres. Fou una evoluci de l'anterior Uni Galica i esdevingu la principal instituci promotora del reviscolament galic. El primer diari de la Lliga fou An Claidheamh Soluis ("L'espasa de llum") de la qual en fou el principal editor Pdraig Pearse.

tot i que era apoltica, la lliga va atraure molts nacionalistes irlandesos d'orientacions diverses, ms que no pas l'Associaci Atltica Galica. Fou a travs de la lliga que molts dels futurs rebels i lders poltics es trobaren per primer cop, i patrocinaren la fundaci d'altres grups com els Voluntaris Irlandesos. La majoria dels signants de la Proclamaci de Pasqua n'eren membres.

Desprs de la fundaci de l'Estat Lliure d'Irlanda, l'organitzaci va perdre bona part del seu rol en la vida pblica. Posteriorment ha dirigit la campanya per a l'aprovaci de la Llei de Llenges Oficials de 2003 que dna fora protecci legal als parlants d'irlands i cre el crrec de l'An Coimisinir Teanga (Comissionat de Llenges).

Conradh na Gaeilge es troba entre les organitzacions responsables de coordinar la campanya per tal que l'irlands sigui considerada llengua oficial de la Uni Europea.

Ms recentment, l'organitzaci s'ha vist embolicada en una disputa amb el Fine Gael sobre la poltica d'aquest partit destinada a acabar amb l'estatut de la llengua irlandesa com a assignatura obligatria per a obtenir el Leaving Certificate. Conradh na Gaeilge ha incitat als votants de les segents eleccions generals a fer-ho noms per candidats que es mostrin a favor del manteniment de l'estatut actual de la llengua irlandesa.

L'organitzaci t branques arreu d'Irlanda i s fora implicada en el desenvolupament del festival anual An tOireachtas i de la Seachtain na Gaeilge.  Recentment, Conradh na Gaeilge ha obert centres d'assessorament legal lliure (Ionaid Saor Chomhairle Dl) a Dubln i Galway en companyia de la FLAC.

Referncies.


Enllaos externs.
Conradh na Gaeilge ;
An Coimisinir Teanga / Comissi de la Llengua ;
An tOireachtas  ;
Seachtain na Gaeilge ;
Conradh na Gaeilge Shasana Nua (Lliga Galica de Nova Anglaterra) ;
Conradh na Gaeilge Craobh Bhaile Phitt (Lliga galica de Pittsburgh) ;
La Lliga Galica,  branca d'amistat (Dallas/Fort Worth, Texas) ;
Conradh na Gaeilge Craobh (Washington, D.C.) ;
La Lliga Galica de Nova Jersey ;
Craobh Thr na gCnoc (Austin, TX) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141876" title="Timor" nonfiltered="2176" processed="2160" dbindex="57960">
Timor s una illa del sud d Insulndia, dividida entre l'estat independent del Timor Oriental (conegut tamb com a Timor Lorosa'e en tetum i Timor-Leste en portugus) i el Timor Occidental, que forma part de la provncia indonsia de les Illes Petites de la Sonda Orientals o Nusa Tenggara Timur. El nom s una variant de timur, paraula que en malai significa "est", anomenada aix perqu s la ms oriental de la cadena d'illes que formen les illes Petites de la Sonda.



Geografia.

Al sud i sud-est de Timor es troba Austrlia, separada pel mar de Timor. Al nord-oest, l illa de Clebes (o Sulawesi), separada pel mar de Banda, i a l'oest, les illes de Sumba i Flores, separades pel mar de Savu. 

Les principals ciutats sn Kupang a la part occidental i Dili a l oriental.

Timor est cobert de selves tropicals i subtropicals, amb molts arbres de fulla caduca que perden les seves fulles durant l'estaci seca. 

A Timor hi va haver durant molt de temps un cim volcnic, la llum del qual va servir com a far als mariners que navegaven als mars prxims. En 1637 es va produir una gran erupci a la muntanya, de la qual no va quedar ms que un llac que ara ocupa el seu lloc. 

Segons la mitologia local, l illa de Timor era un cocodril gegant.

Histria.

L illa ha estat polticament dividida en dues parts durant segles: el Timor Occidental (conegut com a Timor Neerlands des de la primera dcada del segle XIX fins a 1949, quan va passar a formar part d Indonsia), que formava part de les antigues ndies Orientals Neerlandeses, i el Timor Oriental, conegut com a Timor Portugus des de 1596 fins a 1975. El Timor Oriental inclou l enclavament d Oecussi-Ambeno, situat a la part occidental de l illa. Els Pasos Baixos i Portugal no van resoldre formalment el contencis fronterer fins a 1912. 

El 7 de desembre de 1975, una setmana desprs de la proclamaci de la independncia del Timor Oriental, l'exrcit indonesi va envair aquesta part de l illa. Des de llavors fins a setembre de 1999, es va registrar en el territori el major genocidi proporcional a la poblaci d'un pas mai verificat: 220.000 morts, en una poblaci que en 1975 es calculava en 650.000 habitants. 

Desprs de la seva annexi per part d'Indonsia en 1976, el Timor Oriental va ser anomenat Timor Timur o 'Tim-Tim'. Indonsia el considerava la 27a provncia del pas, per aix mai va ser reconegut per les Nacions Unides. Desprs d'un acte d'autodeterminaci en 1999, en el qual la poblaci va rebutjar l'oferta d'autonomia dintre d'Indonsia, el Timor Oriental va accedir a la independncia en 2002. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141877" title="Sjlland" nonfiltered="2177" processed="2161" dbindex="57961">
 

Sjlland s l illa ms gran de Dinamarca. T una extensi de 7.180 km i una poblaci de 2.275.000 persones (2005). Est separada de Finia per l estret conegut com el Gran Belt (Storeblt) i de la regi sueca d Escnia per l estret d'resund. 

La capital de Dinamarca, Copenhaguen (en dans Kbenhavn) est parcialment situada en la costa est de Sjlland i parcialment a l illa d Amager. Altres ciutats importants de l illa sn Roskilde i Helsingr.

El nom de Sjlland prov de les grans poblacions de foques (en dans sel) residents a les costes de l'illa. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141878" title="Finia" nonfiltered="2178" processed="2162" dbindex="57962">
  

Finia (en dans Fyn) s una illa i un districte de Dinamarca. s la segona illa ms gran de Dinamarca, amb 3.012 km, i t una poblaci de 445.000 habitants. 

L'illa est situada al centre de Dinamarca, separada de la pennsula de Jutlndia per l anomenat Petit Belt (Lilleblt) i de Sjlland pel Gran Belt (Storeblt). 

Juntament amb les illes de Langeland, er i altres de menors, forma el comtat de Finia. La capital del comtat i la ciutat ms gran s Odense, vila natal de Hans Christian Andersen. Una altra ciutat important s Svendborg, la segona ms gran de l'illa. 

Finia tamb es anomenada "El jard de Dinamarca" per la seva natura ben cuidada.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141879" title="Illa de Trinitat" nonfiltered="2179" processed="2163" dbindex="57963">


Trinitat (en angls Trinidad) s una illa del mar Carib, la ms gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles. T una extensi de 5.009 km i una poblaci de 1.030.000 habitants (2000). Est situada aproximadament a una desena de quilmetres de distncia de la costa oriental de Veneuela. La ciutat ms gran de l illa i capital del pas s Port of Spain, situada al nord-oest. La segona ciutat ms important, San Fernando, es troba situada al sud-oest. Ambdues ciutats es troben a la costa del golf de Paria. Una altra ciutat important s Arima, situada al centre de l illa.

 Enllaos externs .


Imatges de Trinitat i Tobago ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141880" title="Pere I de Borb" nonfiltered="2180" processed="2164" dbindex="57964">
Pere I de Borb (1311 - 19 de setembre de 1356), noble francs, fill de Llus I de Borb i Maria d'Hainaut.
A la mort del seu pare, l'any 1342, va rebre els ttols de comte de Clermont, comte de La Marche i va ser nomenat segon duc de Borb.

Sempre es va parlar de la seva feble salut mental que, probablement, va ser hereditria. Pere va contreure matrimoni amb Isabel de Valois, filla de Carles I de Valois. Van trenir set filles i un fill:
Llus (1337-1410);
Blanca (1339-1361), esposa del rei Pere I de Castella;
Joana (1338-1378), esposa del rei Carles V de Frana;
Bona (1341-1402);
Catalina (1342-1427);
Margarita (1344-1416);
Isabel (1345);
Maria (1347-1401);

Pere va morir en la batalla de Poitiers el 19 de setembre de 1356. El comtat de La Marche va passar al seu germ Jaume I de La Marche i el comtat de Clermont i el ducat de Borb van ser per al seu fill Llus, que seria Llus II de Borb.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141883" title="Llus I de Borb" nonfiltered="2181" processed="2165" dbindex="57965">
Llus I de Borb, anomenat "el Gran" o  "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francs, fill del prncep Robert de Frana i, per tant, nt de Llus IX de Frana i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borb.

Va nixer a Clermont-en-Beauvaisis, a la Picardia (Frana) cap el 1280. El 1317, a la mort del seu pare, va obtenir el ttol de comte de Clermont fins el 1327 quan Carles IV de Frana el va convncer per canviar el ttol pel de comte de La Marche i li va concedir el ttol de duc de Borb, convertint-se en el primer duc de la casa Borb.  El 1331 Felip VI de Frana li va restituir el ttol de comte de Clermont.

El 1310 va contreure matrimoni amb Maria d Avesnes, filla de Joan II d Avesnes, comte d'Hainaut i d'Holanda, i de Felipa de Luxemburg. Del matrimoni van nixer vuit fills:
 Pere I de Borb (1311-1356);
 Joana (1312-1402), casada amb Guigues VII de Forez;
 Margarida (1313-1362), casada amb Joan II de Sully;
 Maria de Borb (1315-1387), casada primer amb Guy de Lusignan i desprs amb Robert II de Trent;
 Felip (1316-1233);
 Jaume (1318-1318);
 Jaume I de La Marca (1319-1362);
 Beatriu (1320-1383), casada primer amb Joan de Luxemburg (Joan I de Bohmia), i desprs amb Eudes II de Grancey.







|-



|-


|-


|-























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141884" title="Bloomsday" nonfiltered="2182" processed="2166" dbindex="57966">


El Bloomsday ("el dia d'en Bloom", aproximadament) s una commemoraci anual que t lloc el 16 de juny a Dubln i a la resta del mn per celebrar la vida de l'autor irlands James Joyce i la seva obra ms coneguda.

Consisteix a reviure els esdeveniments de la novella Ulisses, tots els quals succeeixen el mateix dia a Dubln el 1904. Es tracta d'una festa laica a Irlanda. El nom de la celebraci prov de Leopold Bloom, el protagonista de l'obra Ulisses i, de fet, el 16 de juny va ser la data de la primera cita entre Joyce i la que havia d'esdevenir la seva esposa, Nora Barnacle, quan van passejar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin).

Aquest dia inclou una srie d'activitats culturals que inclouen conferncies acadmiques, lectures i representacions de lUlisses, rondes de pubs i diversi general. Els entusiastes se solen vestir amb roba de l'poca "edwardiana" per a la celebraci i segueixen la ruta de Bloom al voltant de Dubln, seguint referncies com ara el pub Davy Byrne's. Sembla que els ms devots han procedit a lectures maratonianes de la novella completa (algunes de fins a 36 hores). La primera celebraci va tenir lloc el 1954 i un dels ms importants va ser el festival ReJoyce Dublin 2004, que va tenir lloc a la capital irlandesa entre l'1 d'abril i el 31 d'agost de 2004. El diumenge anterior al centenari del Bloomsday, el 2004, 10.000 persones a Dubln van rebre gratutament i a l'aire lliure un esmorzar irlands complet a O'Connell Street. L'pat incloa salsitxes, cansalada, torrades, mongetes, black pudding i white pudding. Tot regat amb una pinta de cervesa Guinness.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141887" title="Balearitzaci" nonfiltered="2183" processed="2167" dbindex="57967">
La balearitzaci s un model de desenvolupament urbanstic basat en la construcci desmesurada en primera lnia de mar. T el seu origen en el model de desenvolupament dut a terme a les Illes Balears (i en especial a l'illa de Mallorca) durant la dcada dels anys 60 i 70 del segle XX.

Referncies.
 Proves d'accs a la Universitat de Cincies de la Terra i del Medi Ambient 2002 a la UIB ;
 Article de Jos Manchado a la UV;
 Temaris d'accs a la Funci pblica ;
 Currculum de Geografia de les Illes Balears ;
Referncies al terme.
 Ecologistes en acci - Catalunya ;
 Depana - Catalunya;
 Curs a la UIB el 2003;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141890" title="Josep de Calassan Vives i Tut" nonfiltered="2184" processed="2168" dbindex="57968">
Josep de Calassan Vives i Tut, O.F.M.Cap., frare i cardenal catal, va nixer a Sant Andreu de Llavaneres, el Maresme, el 15 de febrer de 1854 i va morir a Monteporzio, prop de Roma, el 7 de setembre de 1913.

Va fer els primers estudis a l'Escola Pia de Matar, i el 1869 ingress al noviciat dels framenors caputxins d'Antigua, Guatemala, on l'any segent profess. El 1872 fu els vots perpetus i seguidament tingu breus estades als monestirs de Fontenay-le-Comte (Frana) i Ibarra (Equador). El 1874 es llicenci en teologia i en dret cannic a la University of Santa Clara (Califrnia). El 1887 fou ordenat sacerdot a Tolosa de Llenguadoc i tot seguit el nomenaren rector del Collegi Serfic de Perpiny, on romangu fins al 1880.

Entre el 1880 i el 1887 reg el Collegi Serfic d'Igualada (l'Anoia). Aquest darrer any fou reclamat a Roma per a ocupar els crrecs de secretari del procurador general de l'orde caputx i de consultor de la Suprema Congregaci del Sant Ofici. Ms tard el nomenaren consultor de les Congregacions de Propaganda Fide (1889), del Concili (1894) i d'Afers Eclesistics Extraordinaris (1895). Fou el secretari de la comissi papal per a l'estudi de la validesa de les ordenacions sacerdotals de l'Esglsia Anglicana (1895-1896).

El 1896 fou nomenat president honorari del I Concili Plenari de l'Esglsia Llatinoamericana, i tot seguit creat cardenal diaca de Sant'Adriano. Tamb presid a Roma el Congrs Internacional d'Ordes Seculars (1900) i aconsegu la unificaci dels diversos corrents d'observana franciscana. Assist el papa Lle XIII en el seu llit de mort (1903) i el successor d'aquest, sant Pius X, nomen Vives i Tut el seu confessor particular i, el 1908, prefecte de la Sagrada Congregaci dels Religiosos. Hom el considera l'autor material de l'encclica Pascendi dominici gregis (1907) d'aquest darrer papa, ra per la qual Vives  fou objecte d'encesos atacs per part del corrent modernista francs i alemany.

Intervingu directament en la lluita contra l'integrisme clerical a l'estat espanyol. Fou l'impulsor dins la cria vaticana de la consagraci episcopal de Josep Torras i Bages (1899) i el principal sostenidor de mossn Jacint Verdaguer en les dificultats d'aquest amb la jerarquia eclesistica.

Public ms d'un centenar de llibres de patrstica, dret cannic i hagiografies de frares franciscans de tots els temps.

Fou sebollit al mausoleu caputx del cementiri de Campo Verano de Roma i el seu poble natal li dedic un monument.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141892" title="Llusa de Blgica" nonfiltered="2185" processed="2169" dbindex="57969">
Llusa de Blgica, princesa de Saxnia-Coburg Gotha (Brusselles 1858 - Wiesbaden 1924). Princesa de Blgica amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el prncep Felip de Saxnia-Coburg Gotha. 

Nascuda a Brusselles el dia 18 de febrer de 1858 essent filla del rei Leopold II de Blgica i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'ustria. Llusa era nta per via paterna del rei Leopold I de Blgica i de la princesa Llusa d'Orleans mentre que per via materna ho era de l'arxiduc Josep d'ustria i de la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg. 

El dia 4 de maig de 1875 contragu matrimoni amb el prncep Felip de Saxnia-Coburg Gotha, fill del prncep August de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. La parella tingu dos fills:

 SAR el prncep Leopold de Saxnia-Coburg Gotha, nat a Szent-Antal (Hongria) el 1878 i mort el 1916 a Viena.

 SAR la princesa Dorotea de Saxnia-Coburg Gotha, nada a Viena el 1881 i morta a Taxis (Wrttemberg) el 1967. Es cas el 1898 amb el duc Ernest Guifr de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

Prviament al seu matrimoni, corregueren per diverses corts europees rumors sobre possibles relacions prematrimonials. Es coment una possible relaci amb el rei Ferran I de Bulgria, amb l'arxiduc Rodolf d'ustria i l'arxiduc Llus Vctor d'ustria. 

L'any 1895, a l'edat de 37 anys, inici una aventura amorosa amb Gza Mattachich, cunyat del comte Oskar Keglevich, i lloctinent en un regiment croata de l'exrcit austrac. Mattachich era deu anys ms jove que la princesa i s'havien conegut al Prater de Viena.

El mes de gener de 1897, Llusa escandalitz la societat vienesa arran d'abandonar el seu esps per fugit amb el lloctinent croata. Primer viatjaren a Pars i desprs a Cannes on tamb visqueren a altres destinacions de la Costa Blava. Llusa marx amb la seva filla per aviat tant el seu fill com la seva filla l'abandonaren i visqu apartada de la vida famiiar. Desprs d'un duel entre Gza i Felip, iniciaren els trmits del divorci.

Els darrers anys de la seva vida estigueren marcats per les dificultats econmiques. Malgrat que el rei Leopold II de Blgica era el monarca ms ric d'Europa, Llusa pass importants penries econmiques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141899" title="Happening" nonfiltered="2186" processed="2170" dbindex="57971">
Happening (de la paraula anglesa que significa esdeveniment, ocurrncia, succs).

Manifestaci artstica, freqentment multidisciplinria, sorgida en els 1950 caracteritzada per la participaci dels espectadors. Els happenings integren el conjunt d'una  performance i mant afinitats amb el teatre de participaci. 

La proposta original del happening artstic t com temptativa el produir una obra d'art que no es focalitza en objectes sin en l'esdeveniment a organitzar i la participaci dels espectadors, perqu deixin de ser subjectes passius i, amb la seva activitat, arribin a un alliberament a travs de l'expressi emotiva i la representaci collectiva. 

Encara que s com confondre el happening amb una performance el primer difereix de la segona per la improvisaci o, ats que s difcil una real improvisaci, per la imprevisibilitat. El happening com manifestaci artstica, pot ser d'estils molt diversos, sol ser no permanent, efmer, ja que busca una participaci espontnia del pblic. Per aquest motiu els happenings freqentment es produxen en llocs pblics, com un gest de sorpresa o irrupci en la quotidianitat. 

Un exemple d'aix sn els esdeveniments organitzats per Spencer Tunik en els quals s'impliquen a masses de gent nua estirades sobre la via pblica.

 Histria . 
Es troben clars precedents del mateix en certes expressions artstiques avantguardistes dels anys 1920), moltes d'elles vinculades al surrealisme i, sobretot al dadaisme. En sn clars antecedents les exhibicions no convencionals realitzades en el Cabaret Voltaire per Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara entre d'altres .

Es considera com el primer happening prpiament dit l'obra Theater piece N1 realitzada en 1952 per John Cage al Black Mountain College. L'obra va ser explicada pel mateix John Cage com esdeveniments teatrals i sense trama, encara que va ser Troben Krapow (alumne de Cage) el qui l'abril de 1957 durant un picnic artstic en la granja de George Segal, va fer servir la paraula happening per a descriure les improvisacions que s'hi representaven.

El gener de 1958 la frase encunyada per Krapow s generalitzada per la revista estudiantil de la Rutgers University Antologist. Des d'aleshores aquesta forma artstica i la seva denominaci van ser rpidament adoptades en altres pasos, com ara Alemanya i Jap. 

Jack Kerouac, tot referint-se a Krapow, el va anomenar l'home Happening en observar l'obra 18 Happenings in 6 parts (1959). Encara que el happening sorgeix als Estats Units durant els 1950, hi va tenir el seu apogeu durant els 1960 amb les esttiques prximes al pop-art i al moviment hippie. 

En el Regne Unit, els primers happenings van ser organitzats a Liverpool pel poeta i pintor Adrian Henri. L'esdeveniment ms important va ser l'11 de juny de 1956, la "Poetry Incarnation" al Royal Albert Hall de Londres, on una audincia de 7.000 persones va participar en diferents performances guiada per un grup de joves poetes anglesos.

A Blgica, els primers happenings van ser organitzats entre 1965 i 1968 a Antwerp, Brusselles i Ostend pels artistes Hugo Heyrman i Panamarenko.

Als Pasos Baixos, el collectiu Provo va organitzar happenings sota la petita esttua "Het Lieverdje" en una plaa del centre d'Amsterdam, del 1966 fins al 1968. La policia sovint controlava o prohibia aquests esdeveniments.

A Austrlia, el Yellow House Artist Collective de Sydney organitzava happenings de 24 hores continuades a principis dels 70.

A Catalunya les primeres obres de hapening van ser escrites per Joan Brossa l'any 1946. Les denomin accions-espectacle, a falta d'un terme ms adient.

 Crtica . 
El happening ha passat a tenir un carcter paradoxal, si la intenci plantejada tericament i en els seus orgens era la de la participaci activa dels espectadors per a lliurar-los de la massificaci, sol veure's actualment en els happenings un resultat completament oposat a l'enunciat, en efecte, molts dels happenings acaben sent un espectacle ms de la anomenada cultura de masses.

 Principals referents .

Els principals referents de Happenings sn John Cage, Troben Krapow, Joseph Beuys, George Brecht, Bazon Brock, Jim Dine, Red Grooms, Al Hansen, Roy Lichtenstein, Youri Messen-Jaschin, Marta Minujin, Claes Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg, Carolee Schneemann, Wolf Vostell i Robert Whitman. 

Vegeu tamb.

 Art conceptual;
 Fluxus;
 Flash mob;
 Performance;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141901" title="Selecci de futbol de Iugoslvia" nonfiltered="2187" processed="2171" dbindex="57972">

|} 

La Selecci de futbol de Iugoslvia era l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. Controlada per l Associaci de Futbol de Iugoslvia, era membre de la UEFA. 

Aquest equip va representar, entre 1920 i 1992, a l'equip de la Repblica Socialista Federal de Iugoslvia, que agrupava als actuals estats de Bsnia i Hercegovina, Crocia, Eslovnia, Macednia, Srbia i Montenegro. En 1992, aquest equip va ser dissolt, desprs de la fi de l'estat iugoslau. Alhora, van nixer diversos nous representatius nacionals:

 ;
 ;
 ;
 ;
  ;

Aquest ltim equip va ser considerat per la FIFA com el successor oficial del combinat iugoslau. En 2002, va canviar el seu nom pel de  fins a 2006 que va ser dissolt formant les seleccions de  i la de . En l'actualitat, l'equip de Srbia s el successor oficial de l antiga Iugoslvia, segons la FIFA 

Estadstiques.

  Participacions en Copes del Mn    = 8 ;
  Primera Copa del Mn    =  1930 ;
  Millor resultat en la Copa del Mn = Quart lloc (1930 i 1962);
  Participacions en Eurocopes = 4 ;
  Primera Eurocopa    = 1960 ;
  Millor resultat en l Eurocopa = Subcampi (1960 i 1968) ;
  Participacions olmpiques = 11 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1920 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1960);

 Primer partit;

  
 ltim partit;


 Major victria;


 Major derrota;






 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - Semifinals - 4t lloc;
1934 - No es classific;
1938 - No es classific;
1950 - Primera fase;
1954 - Quarts de final;
1958 - Quarts de final ;
1962 - Semifinals - 4t lloc;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - Segona fase;
1978 - No es classific;
1982 - Primera fase;
1986 - No es classific;
1990 - Quarts de final;
Posteriorment, vegeu 

Participacions a l Eurocopa.

1960 - Final - 2n lloc;
1964 - No es classific;
1968 - Final - 2n lloc;
1972 - No es classific;
1976 - Semifinals - 4t lloc;
1980 - No es classific;
1984 - Primera fase;
1988 - No es classific;
1992 - Classificada, per suspesa per la Guerra de Iugoslvia);
Posteriorment, vegeu 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141902" title="Anselm Maria Albareda i Ramoneda" nonfiltered="2188" processed="2172" dbindex="57973">
Anselm Maria Albareda i Ramoneda (Barcelona, 16 de febrer de 1892 - 19 de juliol de 1966) monjo, historiador, bibliotecari, arxivista i cardenal catal. El seu nom de naixement era "Joaquim", que canvi per "Anselm Maria" quan va professar com a monjo benedict.

El 1904 ingress al monestir de Montserrat i hi feu els seus vots solemnes l'any 1908. Hi fou ordenat sacerdot el 7 de juliol de 1915. Es trasllad a Roma, on a lAthenaeum di S. Anselmo es llicenci en teologia el 1919. Interessat per la histria dels monestirs catalans, es gradu a la Scuola Vaticana di Paleografia, Diplomatica e Archivistica sota la direcci de Franz Ehrle S.J., cardenal diaca de S. Cesareo in Palatio. Prossegu els seus estudis a la Universitat de Friburg de Brisgvia (Alemanya) sota la direcci de Heinrich Fincke (1924).

Fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on endeg la publicaci de les grans colleccions documentals Analecta Montserratensia (1917) i Catalonia Monastica (1926). Romangu a Montserrat fins al 1936, fins que pocs dies abans de l'esclat de la guerra civil fou reclamat a Roma per a ser nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana, crrec que ocup ms de vint-i-cinc anys. Reorganitz profundament les installacions i serveis d'aquesta biblioteca i la dot dels mitjans i tcniques ms moderns per a la classificaci i la consulta. Hi impuls la publicaci i l'estudi del fons documental amb ms de dos-cents volums de la collecci Studi e Testi. En el curs de la II Guerra Mundial treball per a la salvaci de diverses biblioteques i a ell es deu que no fos destrut el monumental fons bibliogrfic de l'abadia de Montecassino.

El 1951 fou distingit amb el ttol honorfic d'abat titular de Santa Maria de Ripoll i el 1962 el papa beat Joan XXIII el cre cardenal diaca de de S. Apollinare alla Terme Neroniane-Alessandrine i arquebisbe titular de Gissaria. Particip activament al Concili Vatic II en les comissions dedicades als estudis eclesistics.

Els ttols ms importants de la seva obra sn Bibliografia dels monjos de Montserrat (1928), Fonament histric (1930), la Histria de Montserrat (1931, sovint reeditada), L'abat Oliva, fundador de Montserrat (1931), El llibre de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933) i Sant Ignasi a Montserrat (1935).

Va ser acadmic corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Pontificia Accademia delle Scienze. Havia estat investit doctor honoris causa per les universitats de Friburg de Brisgvia, Fordham (Nova York) i Georgetown (Washington DC).

Est enterrat a l'abadia de Montserrat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141904" title="Ron Mueck" nonfiltered="2189" processed="2173" dbindex="57975">
Ron Mueck (Nascut el 1958) s un escultor que pot ser considerat com "hiperrealista". 

Ron Mueck s un australi que viu a Anglaterra. L'origen professional va ser al mn dels efectes especials per al cinema, encara que va donar un pas al mn de l'art aprofitant el seu talent sorprenent per desenvolupar creacions plstiques amb un realisme sorprenent.

Mueck va mudar-se a Londres per establir la seva prpia companyia, creant utilleria i "animatronics" per l'industria de la publicitat. Encara que els seus treballs eren altament detallats, eren dissenyats per ser fotografiats des d'un angle molt especfic, amagant aix el desordre de l'obra vista des d'un altre angle. Mueck desitjava cada vegada ms freqentment produir escultures que es veiessin perfectes des de qualsevol angle.

El 1996 Mueck va canviar cap l'"art refinat" possant amb la seva sogra Paula Rego, per produir petites figures com part d'una escena que ella estava mostrant a la Galeria Hayward. Rego va presentar-ho a Charles Saatchi que immediatament va quedar sorprs amb el seu treball i  va comenar  a colleccionar i sollicitar treballs. Aquest fet el va portar cap a la creaci que li va crear un nom a Mueck, "Dead Dad" (pare mort) que s una esgarrifosa i hiperrealista obra de silicona i altres materials, del cos mort del seu pare, redut aproximadament a dos terceres parts de la mida natural. Es l'nica obra de Mueck que usa pl propi pel producte final.

Les escultures de Mueck reprodueixen fidelment els detalls del cos hum, per juga amb l'escala per crear imatges impactants. La seva obra de cinc metres "Boy", va ser exhibida el 1999 al "Millenium Dome" i ms tard va ser exhibida a la Biennal de Vencia.

Aquest escultor va formar part de l'exposici "Sensation" que va causar polmica i altres reaccions extremes entre els crtics i el pblic. La pea que va exposar en aquella ocasi era "Dead Dad". Aquella exposici va incloure altres "nous" artistes britnics com Damien Hirst i els germans Jake i Dinos Chapman, que porten les seves obres a extrems definitivament colpidors.

 Referncies .
Articles d'Oscar Jara;
Galeria James Cohan;
Galeria del Washington Post;
Sensation Gallery;

Enllaos externs.

Fotos de CrazyRussian.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141907" title="Ramayana" nonfiltered="2190" processed="2174" dbindex="57976">
El Ramayana s el text sagrat de l'hinduisme i una de les fites de la literatura oriental. s una epopeia que narra en 24000 versos les aventures de Rama per vncer el seu rival Ravana i estar junt a la seva esposa Sita. Es creu que l'origen de l'obra data del segle III aC. La versi ms coneguda s la del poeta Valmiki. 

Estructura i argument.
La versi de Valmiki s'estructura en 7 volums:
Bala Kanda: naixement de Rama, primers prodigis i casament amb Sita desprs de superar la prova d'alar un pesat arc mgic;
Ayodhya Kanda: desterrament de l'heroi per una promesa del seu pare a una esposa;
Aranya Kanda: llibre del bosc, on es narra la feli vida de Rama, el seu germ i Sita. Ravana, un dimoni, rapta Sita amb un truc;
Kishkindya Kanda: Rama comena la recerca de la seva esposa. Ravana no pot obligar Sita a ser la seva esposa;
Sundara Kanda: Rama s'alia amb el rei dels micos, Hanuman, per buscar Sita;
Yuddha Kanda: Guerra entre Rama i Ravana i els aliats respectius;
Uttara Kanda: Desprs de la victria, Rama recupera el seu regne, pas de Rama i Sita a l'altre mn;

Interpretaci.
Els ensenyaments religiosos es trasmeten a travs de les aventures dels herois. La vida no t sentit malgrat l'hedonisme imperant. Rama posseeix les 16 virtuts de l'hinduisme, fet que li permet superar els dilemes morals i els perills de la seva vida. Encarna l'avatar del du Vixnu.

Diferents versions del Ramayana donen ms paper a altres personatges, com la versi indonsia, ja que Rama es declara sempre "noms un home" i no una divinitat. 



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141909" title="SimTower" nonfiltered="2191" processed="2175" dbindex="57977">

SimTower s un videojoc de simulaci produt per Maxis. Es tracta de construir una torre o gratacels amb diferents serveis. El jugador t uns recursos que ha de gastar com vulgui per millorar la vida dels habitants de la torre, tenint en compte l's que en fan a diferents hores del dia. A partir del pis 100 es pot construir una cpula o ornament (segons les versions del joc). No hi ha un nic criteri de victria, ja que el joc no acaba mai.

Es pot edificar habitatges, comeros o oficines. Per transportar els habitants entre les plantes de l'edifici cal construir ascensors. Els habitatges sn de compra, proporcionen diners de cop per els seus habitants sn sensibles al soroll d'oficines i comeros. Les oficines donen un lloguer mensual per exigeixen gran inversi en ascensors i restaurants. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141910" title="Carsharing" nonfiltered="2192" processed="2176" dbindex="57978">
El carsharing, o cotxe multiusuari s un sistema de mobilitat que consisteix en una empresa o organitzaci que gestiona una flota d'autombils i els posa a disposici dels seus abonats (des d una hora fins a diversos dies). Un mateix vehicle pot ser utilitzat per qualsevol abonat al servei.

El carsharing promou la utilitzaci racional del cotxe. El seu objectiu s aconseguir que no sigui necessria la possessi d'un vehicle privat, i  noms s'utilitzi el cotxe en moments puntuals.  Es basa en la idea que per a cada tipus de desplaament cal utilitzar el sistema de transport ms convenient, des d un punt de vista del cost individual i social. 

 Funcionament .

Per utilitzar la flota de vehicles d'un operador de carsharing s necessari abonar-s'hi prviament i pagar la quota peridica que marqui l'operador en cada cas.

Per poder utilitzar un vehicle l'abonat ha de fer una reserva prvia per telfon o per Internet. 
En el moment de fer la reserva l'abonat ha d'especificar les segents dades:
 El dia, hora i la durada de la reserva (normalment ha de ser un mnim d'una hora i un mxim de 15 dies).
 El tipus de vehicle (utilitari, familiar, furgoneta, etc.).
 L'aparcament on haur de recollir el vehicle.

El client haur d'anar a l'hora i dia especificat a l'aparcament seleccionat i podr accedir al vehicle amb la seva targeta client, sense necessitat de fer cap trmit, de forma totalment automtica.

Un cop a dins del vehicle, en la majoria d'operadores de carsharing, el client pot modificar les dades de la reserva: reduir o augmentar la durada (tot i que en aquest segon cas noms s possible si no hi ha un altre client que ja hagi reservat el mateix vehicle a continuaci).

Si el conductor ha de posar combustible la majoria de companyies de carsharing faciliten una targeta carburant a cada vehicle perqu el client no hagi de pagar amb els seus mitjans.

Una vegada hagi utilitzat el vehicle el client l'ha de retornar abans de l'hora de finalitzaci de la reserva al mateix aparcament on l'ha recollit.

La facturaci del servei s automtica tenint en compte el temps de reserva i els km recorreguts. La tarifa per hora i per km variar segons el tipus de vehicle que s'hagi reservat.

 Avantatges .

Els usuaris poden utilitzar un vehicle sense haver de ser-ne el propietari: amb la comoditat i l estalvi que aix representa. 
 L empresa operadora del servei s qui compra, fa el manteniment dels vehicles i gestiona el servei. Els usuaris no s han d ocupar del manteniment ni dels trmits que implica la propietat d un vehicle.
 Els abonats poden disposar d'un vehicle les 24 hores del dia tots els dies de l'any, amb una simple reserva prvia per telfon o per Internet. ;
 Disposen d'una flota amb diversos models de vehicle, que poden anar des d'un cotxe utilitari a un  minibus  de 8 places, perqu el client sempre pugui escollir el vehicle que s'ajusta ms a les seves necessitats en cada moment.
 Els clients no han de suportar les crregues econmiques de la tinena: compra, revisions, reparacions, assegurana, impostos, aparcament, combustible, etc., sin que noms paguen per la utilitzaci del vehicle: hores d s i quilmetres. ;
 s ms flexible i econmic que el lloguer de cotxes convencional: el client pot fer reserves per noms una hora (a diferncia del mnim d'un dia de les empreses de lloguer de cotxes), a la zona on est implantat el servei de carsharing hi ha molts ms aparcaments on es poden recollir els vehicles que no pas els que disposen les empreses de lloguer.  En el carsharing el combustible est incls en el preu de la reserva.
 Promou la utilitzaci del transport pblic, ja que els clients del carsharing acostumen a tenir descomptes en els abonaments del transport collectiu.
 Promou la substituci de desplaaments motoritzats per desplaaments a peu o en bicicleta.
 Disminueix el consum d'espai pblic i allibera aparcaments, ja que un vehicle del carsharing substitueix de 5 a 8 vehicles privats.
 Fa ms fcil tenir un control de les despeses en concepte de mobilitat.

 Desavantatges .
 La distncia entre l'aparcament on s'han de recollir els vehicles i l'habitatge de l'usuari. Es considera que l'ideal s disposar d'un aparcament a un radi de 400 metres (uns 5 minuts a peu). Quan ms lluny estigui l'aparcament del potencial client menys competitiu s el servei de carsharing respecte a disposar d'un vehicle en propietat.
 El vehicle s'ha de retornar al mateix aparcament on s'ha recollit, a diferncia de les empreses de lloguer de cotxes.
 s difcil que s'implanti en zones amb un mal servei de transport pblic. Si la majoria dels habitants d'un determinat municipi es veuen obligats a fer els seus desplaaments quotidians (al treball, a la universitat, a comprar, etc.) en cotxe per falta de transport pblic el servei de carsharing difcilment tindr xit, ja que la majoria d'habitants necessiten el cotxe habitualment i no noms en casos puntuals.


Origen.

El pas pioner en la posada en marxa del servei del carsharing tal com l'entenem en l'actualitat s Sussa, que va estrenar aquest servei l'any 1987, amb 2 vehicles i 30 clients, l'any 2007 la cooperativa Mobility (que gestiona aquest servei a la Confederaci Helvtica) compta amb 1.950 vehicles i 74.200 clients, convertir-se en l'empresa de CarSharing ms important d'Europa.

El CarSharing al mn.
Actualment hi ha ms de 600 ciutats a tot el mn que disposen del servei de carsharing i l'any 2006 hi havia 330.000 abonats a les diferents companyies que ofereixen el servei de carsharing, sobretot a Europa i Nord-Amrica. 

Xifres globals de membres i vehicles (any 2006):



El CarSharing a Catalunya.

A Catalunya el carsharing es va posar en servei l'any 2004, a la ciutat de Barcelona, a travs de l'empresa Catalunya CarSharing S.A., que ofereix els seus serveis sota la marca comercial Avancar, que va ser impulsada per l'Associaci per a la Promoci del Transport Pblic (PTP) i amb l'ajut i el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. 

El setembre del 2008 disposava de ms de 2.200 clients, ms de 100 vehicles i 35 aparcaments (28 a Barcelona, 2 a Granollers, 3 a Sabadell i 2 a Sant Cugat).  Actualment aquestes sn les 4 niques ciutats de l'Estat espanyol que disposen del servei de cotxe multiusuari.

L'empresa t previst obrir nous aparcaments a Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Matar,  Terrassa  i Vilanova i la Geltr durant el 2009.  Igualment ha iniciat negociacions per oferir el servei de carsharing a diferents punts de la Pennsula Ibrica com Euskadi i a les ciutats de Madrid,  Saragossa i Lisboa.

 Enllaos externs .
 Avancar Empresa que ofereix els servei de carsharing a Catalunya.
 Mobilitiy Cooperativa que gestiona el servei de carsharing a Sussa, el ms gran d'Europa. (en alemany, francs i angls);
 PTP  Associaci per a la promoci del transport pblic.
 El carsharing a Barcelona. Balan de 2 anys de serveiDocument en format Power Point eleborat per la PTP.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141913" title="Celiaquia" nonfiltered="2193" processed="2177" dbindex="57980">

La malaltia celaca o celiaquia (anomenada tamb intolerncia al gluten), s una malaltia autoimmunitria, caracteritzada per una prdua total o parcial de les vellositats que recobreixen l intest prim. Aquesta malaltia s deguda a una intolerncia al gluten i a les protenes emparentades amb ell que es troben en certs cereals (blat, sgol, ordi, civada). Comporta una malabsorci i, per consegent, mancances alimentries. Les persones celaques s han d abstenir per sempre ms de consumir productes que continguin gluten, la qual cosa permet una regressi completa dels smptomes de la malaltia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141921" title="Llengua glata" nonfiltered="2194" processed="2178" dbindex="57981">
El glata s una llengua morta celta parlada antigament a Galcia a l'Anatlia (actual Turquia) fins el segle IV.

De la llengua noms se'n conserven algunes gloses i breus comentaris d'escriptors clssics i uns pocs noms d'inscripcions. Tot junt sumen unes 120 paraules, la majoria noms de persona acabats en -riks (gal -rix/-reix, antic irlands ri, llat rex) "rei", alguns acabats en -marus, datiu -mari (gal -maros, antic irlands mor, galls mawr) "gran", noms de tribus com Ambitouti (antic irlands imm- "al voltant", antic irlands tuath "tribu") i paraules com drunaimeton "lloc de l'assemblea" (antic irlands drui "druida", antic irlands nemed "lloc sagrat").

Bibliografa.

 Philip Freeman: The Galatian Language A Comprehensive Survey of the Language of the Ancient Celts in Greco-Roman Asia Minor, ISBN 0-7734-7480-3;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141922" title="Manitu" nonfiltered="2195" processed="2179" dbindex="57982">
Manitu s, en la mitologia nord-americana, el Gran Esperit, el Creador de totes les coses i El que dna la vida. "Manitu" s una paraula algonquina per "esperit" i "Gitche Manitou" (com se'l coneix als Estats Units) significa "Gran Esperit". El seu significat correcte s'acosta ms a "Gran connexi". Els exploradors francesos parlaven del "Grand Manitu".












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141925" title="Fonts" nonfiltered="2196" processed="2180" dbindex="57985">


Fonts (en castell Fonz) s un municipi d'Arag de la provncia d'Osca, a la comarca del Cinca Mitj.

T una rea de 55,61 km, una poblaci de 1.064 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 19,13 hab/km.

A la plaa Major, declarada monument historicoartstic el 1976, hi ha l'esglsia renaixentista i una font de cent raigs, tamb renaixentista. A la plaa i als voltants es conserven onze palaus, la major part renaixentistes, un dels quals, el dels Barons de Valdeolivos (segle XVI), es pot visitar. 

Enllaos externs.
 Pgina amb informaci sobre la localitat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141931" title="Ocenit" nonfiltered="2197" processed="2181" dbindex="57986">
Segons la mitologia grega, els Ocenits o Potamoi (en grec        , "rius", en llat Fluminae) eren dus fluvials. Els rius grecs eren objecte de culte local a la regi que travessaven. Aquests deus menors representen els corrents fluvials i cadascun t el seu estatge a la font respectiva o en una gruta de la ribera. Es creu que podien adoptar formes diverses, especialment la de brau i per aix eren representats com homes amb banyes.

Hesode afirma que sn fills d'Oce i Tetis i, per tant, germans de les Ocenides. Se suposava que cadascun dels ocenits era el du d'un dels rius coneguts en l'antiguitat. El seu nombre es xifrava en uns tres mil arreu del mn, per noms uns quants tenen algun paper en la mitologia ms enll de la mera referncia geogrfica.

Quan alg havia de creuar un riu, invocava el du de les aiges per a qu el protegs i li permets passar a l'altra banda. Se'ls representava aguantant una gerra d'on sortia aigua, la gerra estava ms o menys inclinada depenent de la velocitat en qu anava l'aigua pel riu.

Llista d'Ocenits.
Hesode en donava la segent llista, amb els noms i el lloc on vivien:

 Acis a Siclia;
 Aees a Tesslia;
 Alfeu al Pelopons;
 Alm al Laci;
 Amfrs a Tesslia;
 Apid a Tesslia;
 Aqueloo a Etlia i Acarnnia;
 Aqueront a l'Epir;
 Ardesc a Trcia;
 Asop a Becia i el Pelopons;
 Asteri al Pelopons;
 Axi a Macednia;
 Castre;
 Cebrn a Frgia;
 Cec;
 Cefs a Becia i tica;
 Cidne a Cilcia;
 Cladeu;
 Cratais;
 Cremetes;
 Crins;
 Egeu;
 Enipeu;
 Eras;
 Erida a Vencia;
 Escamandre a Troade;
 Esep a Troade;
 Esperqui;
 Estrim a Trcia;
 ufrates a Mesopotmia;
 Evenos a Etlia;
 Fasi;
 Grnic a Anatlia;
 Haliacm a Macednia;
 Heptpor;
 Herm;
 Hidaspes;
 nac a Arglida;
 Istre;
 Jant a Troade;
 Lad a Arcdia;
 Mrsies a Sria;
 Meandre;
 Minci a Vencia;
 Nes;
 Nil a Egipte;
 Numici;
 Parteni;
 Peneu a Tesslia i al Pelopons;
 Res;
 Rodi;
 Sangari;
 Selemne;
 Simois;
 Termesi;
 Tiber (a la mitologia romana);
 Tibert (a la mitologia romana);
 Trit;
 Volturn (a la mitologia romana);

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 192.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141937" title="Jaume Roures i Llop" nonfiltered="2198" processed="2182" dbindex="57987">
Jaume Roures i Llop (Barcelona, 1951) s un productor de cinema, fundador i director general de Mediapro, accionista majoritari del canal La Sexta.

Va participar en la creaci i desenvolupament de TV3, on va ser responsable durant vuit anys del departament de Notcies i Produccions Esportives. Tamb va ser el responsable d'Operacions Especials de la FORTA i cap del Departament de Televisi a Dorna (empresa organitzadora del Campionat del Mn de Motociclisme).

Des del maig del 1994, com a director general de MediaPro, ha participat en la producci executiva de la pellcula Los Lunes al Sol, del documental d'Oliver Stone Comandante, i del film Salvador, entre d'altres ttols.

Llach, la revolta permanent va obtenir excellents crtiques durant l'ltima edici del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti. La pellcula s un recorregut pels records autobiogrfics de Llus Llach amb les imatges i testimonis dels protagonistes del 3 de mar de 1976 dels successos ocorreguts a Vitria.

El 26 de setembre del 2007 va sortir al carrer (amb 250.000 exemplars de tirada) un diari que forma part del holding Mediapro: "Pblico". Tot i que t una edici Catalunya, la seu s a Madrid. 

Filmografia.
Com a productor

 Vicky Cristina Barcelona (2008);
 Llach, la revolta permanent (2006);
 Va a ser que nadie es perfecto (2006);
 Salvador (Puig Antich) (2006);
 Amor en defensa propia (2006);
 Volando Voy (2006);
 Princesas (2005);
 Comandante (2003);
 Los lunes al sol (2002);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141941" title="Mercury Sable" nonfiltered="2199" processed="2183" dbindex="57988">

El Mercury Sable es un cotxe classificat com a midsize car fabricat per Ford i venut sota la marca semi-luxosa Mercury. Mecnicament es exactament igual al Ford Taurus i com aquest, comparteixen la mateixa plataforma D186 de Ford.

El Sable va representar un canvi en les lnies de disseny de cotxes que hi havia en aquells temps a la indstria automobilstica americana i Mercury i fou un cotxe molt ben acollit pel mercat, aix ho justifiquen els prop de 2.000.000 de Sables venuts venuts durant els 20 anys de producci .

Un dels detalls de disseny del Sable ms representatius va ser la "lightbar", una lmpada de baix voltatge ubicada entre les llums frontals. Aquest detall el copiaran altres fabricants ms endavant  i .

La producci del Sable va iniciar-se al 1986 i va deixar-se de fabricar al 29 d'abril de 2005 . Des del 1986, s'ha fabricat a les plantes de Atlanta, Georgia i Chicago, Illinois. Per al model 2008, es fabrica nicament a Chicago, Illinois.

 Primera generaci (1986-1991) .


La seva comercialitzaci va comenar al 1985 i va vendre's com a model del 1986. Desprs d'haver-se presentat a Estats Units l'Audi 5000, Ford dissenya el Sable en base al disseny del Ford Taurus, per amb detalls visuals diferents com per exemple la "lightbar", el pilars "A" de color negre (crea un efecte visual de qu el vidre posterior sigui ms gran), i un coeficient aerodinmic baix, de 0.29, feia el Sable un dels cotxes ms aerodinmics del mn.

Disponible en carrosseria sedan de 4 portes o familiar tamb de 4 portes. Els paquets d'equipament eren el GS i el LS (aquest ltim es ms luxs). Mecnicament al 1986 es va oferir un motor de 4 cilindres 2.5L HSC i una transmissi automtica de 3 velocitats ATX i un 3.0L Vulcan V6 amb transmissi automtica de 4 velocitats AXOD. Al 1987 el 4 cilindres desapareix i l'aire condicionat passa a ser estndard. A partir del 1988 s'afegeix un 3.8L Essex V6.

Al 1991 la AXOD se substituda per una AXOD-E.

Mides del Sable

Batalla (Wheelbase): 2,692 m (106.0 in)

Llargada (Length): 4,881 m (192.2 in); 4,907 m (193.2 in, versi familiar)

Amplada (Width): 1,798 m (70.8 in)

Alada (Height): 1,379 m (54.3 in); 1,399 m (55.1 in, versi familiar)

Sable SHO

Al igual que el Ford Taurus, es decideix installar-lo al Sable baix la denominaci de SHO, "Super-High Output". El Mercury Sable SHO V6, era un motor de 3.0L DOHC de 24 vlvules (4 per cilindre) que rendia 220 cv i 271 Nm.

Taula de motors i caixes de canvi del Taurus



 Segona generaci (1992-1995) .

En aquesta el Sable rep un redisseny que afecta a l'interior i en el disseny posterior (a simple vista, la "lightbar" disminueix la seva mida), i en opci pot equipar-se airbag al copilot.

Al 1993 el Sable equipa l'airbag de passatger de srie, seients millorats entre d'altres detalles. Segueix oferint-se en sedan i familiar de 4 portes.

Al 1995 s'estrena un nou paquet per al Mercury Sable: el LTS, que ofereix seients de pell, llantes d'aliatge de disseny semblant a les del Ford Taurus LX i altres detalls. Aquest paquet va oferir-se tant al 3.0 com el 3.8L.

Mecnicament segueix oferint-se les mateixes mecniques V6 que en l'anterior i la transmissi automtica tamb es la mateixa AXOD-E, per al 1993 desapareix i s'ofereixen les AX4S i
AX4N.



Mides del Sable

Batalla (Wheelbase): 2,692 m (106.0 in)

Llargada (Length): 4,881 m (192.2 in); 4,902 m (193.0 in, versi familiar)

Amplada (Width): 1,800 m (70.9 in)

Alada (Height): 1,374 m (54.1 in); 1,409 m (55.5 in, versi familiar)

 Tercera generaci (1996-1999) .

Aquesta suposa un canvi de disseny a fons dels Sable. Amb el mateix disseny del Ford Taurus, per amb un disseny de vidre posterior ms convencional. A dins, el Sable era igual al Taurus. Mecnicament desapareix el 3.8L Essex V6 i al seu lloc s'ofereix el 3.0L Duratec 30 V6. Segueix equipant de srie el 3.0L Vulcan V6 i les mateixes transmissions automtiques. L'acabat LTS desapareix i apareix el paquet G que passa a ser el model d'accs a la gamma. Com en la generaci anterior, s'ofereix en versi sedan i familiar de 4 portes.

A diferncia del Taurus, el Sable no es va presentar amb motors flexibles flex-fuel. Les vendes del model de Ford van caure degut al fiasco del disseny ovalat posterior i per aquest motiu Ford va decidir reduir costos (d'aqu la desaparici del paquet LTS). Ford va intentar pujar les vendes del Sable i Taurus amb el nou 3.0 V6 Duratec 30 i al 1999 ambds models reben la puntuaci ms alta al NHTSA.



Mides del Sable

Batalla (Wheelbase): 2,756 m (108.5 in)

Llargada (Length): 5,072 m (199.7 in); 5,057 m (199.1 in, versi familiar)

Amplada (Width): 1,854 m (73.0 in)

Alada (Height): 1,407 m (55.4 in); 1,463 m (57.6 in, versi familiar)

 Quarta generaci (2000-2005) .

Amb el 2000 el Sable al igual que el Taurus, rep un nou restyling on es retalla el disseny ovalat de la generaci anterior, centrat en donar ms espai als passatgers de darrere.

Degut a la desaparici de la marca Mercury a Canad i a Mxic, aquesta nova generaci no va vendre's en aquests pasos, encara que aix no es cert en el cas del Sable perqu excepcionalment a Mxic si es va vendre.

Al 2004 el Sable rep un petit canvi esttic, com una graella cromada al frontal, nous instruments al tauler i un volant nou.

Al 2005 va deixar-se de fabricar. Models que rivalitzaven amb el Sable eren el Nissan Altima, Chrysler Sebring i Buick Century.

Mides del Sable

Batalla (Wheelbase): 2,756 m (108.5 in)

Llargada (Length): 5,075 m (199.8 in); 5,024 m (197.8 in, versi familiar)

Amplada (Width): 1,854 m (73.0 in)

Alada (Height): 1,409 m (55.5 in); 1,468 m (57.8 in, versi familiar)



Mercury va substituir amb el Mercury Milan de 2006 i el Mercury Montego de 2005 al Sable.

 Cinquena generaci (2008-) .

Per aquesta nova generaci, el xasss emprat es el D3, ja usat en el Mercury Montego (model del que deriva) redissenyat i millorat. Mecnicament equipar un motor 3.5L Cyclone i transmissi automtica 6F. Es fabrica a la planta de Chicago, Illinois. Degut a les dimensions que presenta, ara es classificat com a full size (en comptes de mid size tal i com ho era els anys 1986-2006).

Mides del Sable

Batalla (Wheelbase): 2,867 m (112.9 in)

Llargada (Length): 5,090 m (200.4 in)

Amplada (Width): 1,892 m (74.5 in)

Alada (Height): 1,562 m (61.5 in)

Es va posar a venda l'estiu del 2007. En opci podr equipar tracci integral. Alguns canvis que presenta respecte del Montego sn els fars LED posteriors, els fars davanters estan inspirats amb el Milan.

Models que competeixen amb ell sn el Buick Lucerne, Hyundai Azera i Toyota Avalon.

 Enllaos externs .

 Informaci del Mercury Sable a ConsumerGuide ;
 Histria del Sable a Edmunds.com ;
 Pgina web oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141943" title="Anquises" nonfiltered="2200" processed="2184" dbindex="57989">

Segons la mitologia grega, Anquises fou l'ltim rei de Dardnia i el pare del mtic heroi Enees.

Els seus pares eren el rei Capis (fill del rei Arsrec) i Temiste (filla del fundador de Troia, Ilos). Un dia, estant al mont Ida, se li aparegu Afrodita en forma humana, i tingueren relacions, de les quals en sorg Enees, el protagonista de L'Eneida de Virgili.

Anquises era l'hereu al tron de Dardnia, es va casar amb una dona anomenada Eriopis i van tenir diversos fills, entre ells:
Hipodamia;

Passava el temps criant les seves eugues i les portava a unir-se amb els cavalls divins de Laomed de Troia. Un dia, parlant amb Laomed, Anquises va presumir d'haver-se embolicat amb la deessa Afrodita, llavors Zeus el va castigar llenant-li un llamp que el deix coix de per vida.

Ja vell, vei la destrucci de la seva ciutat Dardnia per part d'Aquilles durant la Guerra de Troia. Aleshores an, amb la seva famlia, a viure a la vena Troia. Uns anys desprs, durant el saqueig de la ciutat per part els aqueus, el seu fill Enees se'l puj a les espatlles i el va treure d'all.

Va emigrar, juntament amb Enees i un grup de fugitius de Troia, primer cap a la Cartago de la reina Dido i desprs cap a l'illa de Siclia, on mor al cap de poc a Trapani. A l'Eneida de Virgili es narra com Enees va visitar l'infern i va poder parlar amb Anquises desprs de mort.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141944" title="Corrent de conscincia" nonfiltered="2201" processed="2185" dbindex="57990">
El corrent de conscincia, flux de conscincia o monleg interior s una tcnica literria que intenta representar el punt de vista d'un personatge a partir d'un equivalent escrit del flux de pensament d'aquest individu.

El monleg interior intenta reproduir els mecanismes del pensament en el text (recorrent, per exemple, a l'associaci d'idees). Aquesta tcnica se sol associar amb l'avantguarda i el modernisme angls. La introducci a la literatura, provenint de la psicologia i la filosofia, se sol atribuir a May Sinclair, per va fer fortuna grcies a James Joyce. De fet, Una de les obres ms famoses on s'utilitza aquesta tcnica s Ulisses de James Joyce. A Mrs. Dalloway, Virginia Woolf empra el monleg interior amb molts dels personatges, cosa que permet seguir la narraci des de la conscincia d'aquests diferentes personatges. En catal, un dels primers a utilitzar-lo fou el noucentista Carles Soldevila.

La tcnica es caracteritza principalment per la fusi del mn real i el mn interior, imaginat per algun dels protagonistes. Tot sovint en aquest tipus de literatura, resulta complicat desxifrar qu passa. Normalment, els escriptors fan servir llargues frases que van d'un pensament a un altre. En algunes ocasions, eviten emprar signes de puntuaci per no trencar el flux de les idees, car en alguns casos, es produeix un remol d'idees que dura noms uns instants. Tamb s caracterstica una sintaxi menys desenvolupada, l'omissi de verbs o d'altres elements connectors i els canvis radicals del fous del pensament, interrupcions sobtades o repeticions dubitatives. A ms, s freqent l's de l'estil indirecte lliure (s a dir, la inclusi de pensaments del personatge en el relat del narrador).

En els monlegs interiors, els escriptors proven d'expressar sentiments ocults o desigs reprimits que no poden expressar amb paraules o accions. Sn "mns diferents a l'interior de les persones", que en la majoria d'ocasions oculten fantasies i pensaments que mai es podran realitzar.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141947" title="Salzach" nonfiltered="2202" processed="2186" dbindex="57991">

El Salzach s, amb 225 km de llargada, l'afluent ms llarg i cabals que t el riu Inn a ustria i Alemanya.

El Salzach dibuixa uns 59 km de la frontera entre aquests dos pasos. T una conca de 6.700 km2 i la mitjana del seu cabal al desembocar en el riu Inn s de 250 m/s.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141948" title="El Petit Prncep" nonfiltered="2203" processed="2187" dbindex="57992">


El Petit Prncep (en francs, Le Petit Prince) d'Antoine de Saint-Exupry s un conte que imita el to infantil i narra la trobada entre un nen i un aviador, els dilegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre est illustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narraci, i que sn tant o ms coneguts que el conte.

s l'obra ms coneguda d'Antoine de Saint-Exupry. Publicat el 1943 a Nova York, s un conte potic i filosfic sota l'aparena d'un conte per a nens.

Cada captol relata una trobada del petit prncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les persones grans. Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una allegoria.

El llenguatge, senzill i desposset, destinat a ser comprs pels nens, s en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepci simblica de la vida.

Les aquarelles, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat sn les qualitats mestres de l'obra.

S'hi pot llegir una invitaci de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que totes les persones grans han estat al principi nens. (Per poques se'n recorden).


Resum.

El narrador i el Petit Prncep.

El narrador s un aviador que, de resultes d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert Sahara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avi. Dit aix un lector adult podria pensar que es tracta d'una novella, per s un conte.

L'endem del seu aterratge forat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: Si us plau... dibuixa'm un xai!. Era el Petit Prncep. Perplex per aquesta inversemblant aparici, l'aviador comena sentint curiositat per la procedncia d'aquesta criatura, per a mesura que el va coneixent --ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions-- es desentn de la seua avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i estima que al remat s all que el mou a relatar-ne la histria.

Dia rere dia, el Petit Prncep va revelant la seua histria a l'aviador: l'episodi de la vida a l'asteroide B612 (no gaire ms gran que una casa); el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa -LA rosa- orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedici per explorar d'altres asteroides a la recerca d'amics fins arribar a la Terra.

El viatge del Petit Prncep.


El Petit Prncep visita set astres:

1. L'asteroide del rei del que la lgica s aquella de regnar sobre.

2. El del vanits que no deixa de saludar quan se l'admira.

3. El del bevedor, que beu per oblidar que t vergonya de beure.

4. El de l'home ocupat de coses serioses que compta les estrelles i que no deixa de repetir sc un home seris, jo.

5. El de l'encenedor de fanals, l'nic que no sembla ridcul al Petit Prncep perqu s'ocupa de coses per a d'altres i no per a ell mateix.

6. El del gegraf, que vol donar a conixer el mn per sense aventurar-se a moure's del seu asteroide.

7. I finalment, la Terra, que era el major planeta i que contenia dos mil milions de persones grans.

El Petit Prncep a la Terra.

Sempre a la cerca d'amics, el Petit Prncep arriba a la Terra, i s encara la solitud i l'absurd de l'existncia el que descobrir: la seva trobada amb la serp que no parla ms que per enigmes, la d'una flor de tres ptals, l'eco de les muntanyes.

Finalment, arriba a un jard de roses. Llavors se n'adona que la seva flor no era nica.

s aleshores que es troba la guineu que explica al Petit Prncep el que significa domesticar. s grcies a l'ensenyament de la guineu que el Petit Prncep descobreix el sentit profund de l'amistat:

 No es veu b ms que amb el cor; all essencial s invisible per als ulls.
 Ets responsable per sempre d'all que has domesticat.
 s el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important.

Ms tard, el Petit Prncep troba de manera successiva un guardaagulles i un venedor abans de trobar l'aviador, amb qui hi restar set dies. Aquest, guiat per la fragilitat i el candor del Petit Prncep, acaba descobrint un pou al desert: El que embelleix el desert, diu el Petit Prncep, s que amaga un pou en alguna banda. Poc desprs, el Petit Prncep explica al narrador que ha arribat a la Terra fa prop d'un any: ha d'anar al seu planeta per ocupar-se de la seva flor de la que se'n sent d'ara endavant responsable. En companyia de l'aviador, el Petit Prncep torna al lloc exacte on havia arribat: Va caure dolament com cau un arbre. Aix ni tan sols no va fer soroll a causa de la sorra.

Naixement del personatge.

M'hauria agradat comenar aquesta histria a la manera dels contes de fades. El penediment del narrador s clar. Tanmateix, en el moment de la seva aparici, El Petit Prncep no ha rebut acollida a la Terra dels homes ni del Pilot de guerra, considerat pels Americans com la major resposta que les democrcies hagin trobat al Mein Kampf . Per tant, malgrat la seva cabellera daurada, el seu xal aeri i el seu riure delicis de nen, el Petit Prncep s fonamentalment greu. Ha vist el dia en temps de guerra.

El Petit Prncep fa la seva aparici a les llibreries als Estats Units el 1942. Per Saint-Exupry hi pensa des de fa ms de set anys ja. Llevat que no es pugui llegir l'obra com una autobiografia discreta .

El 1935 apareix Terra dels homes. Al tren que el condueix a Moscou, Saint-Exupry troba una parella d'obrers: Entre l'home i la dona, el nen, tant b com malament, havia fet el seu forat i dormia. I la seva cara em va aparixer sota l'animeta. Ah! quina adorable cara! Havia nascut d'aquella parella una mena de fruita daurada. Havia nascut aquest xit d'encant i de grcia. Em vaig interessar per aquell front llis, sobre aquella dola ganyota dels llavis, i em vaig dir: heus aqu una cara de msic, heus aqu Mozart nen, heus aqu una bonica promesa de la vida. Els petits prnceps de les llegendes no eren diferents d'ell. El personatge ja estava designat.

El 29 de desembre del mateix any, Saint-Exupry intenta assegurar la relaci de Pars-Sagon per el seu avi s'estavella el 31 de desembre al desert de Lbia. s una caravana de nmades que el salvar: la trobada miraculosa i com a caiguda del cel acaba de nixer.

Michel Quesnel precisa que quan sovinteja els petits restaurants, Saint-Exupry alimenta la seva pacincia gargotejant, sobre el paper estampat que li fan d'estovalles, l'esbs d'un jove personatge al que n'hi haur prou que se li amputin les ales intils i que es deixi irradiar els seus cabells perqu es faci el Petit Prncep.

Poc a poc, els correus personals de l'autor fan aparixer la silueta molt neta que coneixem del personatge. El maig de 1940, en una carta que envia a Lon Werth, apareix sobre el seu nvol un petit personatge a la mirada enfadada, davant un planeta en qu hi viu un vell xai banyut, plantat amb arbres i adornat en primer pla per una rosa.

El personatge del Petit Prncep tamb hauria estat inspirat a Saint-Exupry per la personalitat de Pierre Sudreau. Una altra histria, al Quebec, afirma que el Petit Prncep seria inspirat per Thomas De Koninck, fill del seu amic Charles De Koninck amb qui s'ha quedat al Quebec el 1942.

Un fenomen editorial.

L'obra ha estat traduda a ms a ms de cent vuitanta llenges i dialectes (essent la quarta obra amb ms versions del mn): les llenges ms conegudes dels quatre continents, per tamb a llenges menys conegudes com el Tagalog a les Filipines, el Papiamento a Curaao, el faerosk a les illes Fro, Frils a Itlia, l'aragons a Espanya, el sursilvan a Sussa, el Qutxua a l'Equador i en les nombroses llenges de l'ndia: el telugu, el marathi, el punjabi, el tmil, el malayalam. El 2005, El Petit Prncep ha estat tradut al toba, una llengua amerndia del nord d'Argentina, sota el ttol So Shiyaxauolec Nta'a. s el primer llibre en haver estat tradut a aquesta llengua desprs del Nou Testament.

Fenomen d'edici, fenomen internacional, fenomen cultural, El Petit Prncep s universal. Cent seixanta traduccions catalogades fins avui, ms de vuitanta milions de llibres, cassets, DVD, CD udio venuts al mn, un museu al Jap, una pera als Estats Units i a Alemanya, una comdia musical a Frana i a Corea, una integraci en els programes escolars al Marroc, al Canad, al Jap, a Corea...

El llibre ha estat de manera inicial publicat a New York. Una nova tirada a la collecci Folio al comenament del segle XXI va restituir tardanament en una edici francesa les illustracions a partir dels originals. Independentment de la millor qualitat tcnica, es va veure que diversos dibuixos de les edicions franceses anteriors havien estat alterats per l'editor per raons de format (l'estel al qu apunta l'Astrnom, per exemple).

Dedicatria.

Saint-Exupry ha dedicat le Petit Prince a un dels seus millors amics, Lon Werth, escriptor i crtic d'art. O ms aviat al nen que ha estat Lon Werth. Per ha lamentat llavors no haver-lo dedicat a la seva esposa Consuelo de Saint-Exupry, que s l'nima del llibre.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

 ;

 The Little Prince : Text complet en angls;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141950" title="Pulau Ujong" nonfiltered="2204" processed="2188" dbindex="57993">


Pulau Ujong (Illa al final de la pennsula en malai, en referncia a la pennsula de Malacca), tamb coneguda com a illa de Singapur, s la principal illa de les 65 de les que formen la ciutat-estat de Singapur. La major part de l rea i de la poblaci de Singapur es troba en aquesta illa. T una extensi de 697 km i una poblaci de 4.326.000 (2005), cosa que representa gaireb tota l'extensi i la poblaci de Singapur. Es troba situada entre l'extrem sud de la pennsula de Malacca, a Malisia, i l estret de Singapur, el qual separa Singapur de les illes Riau, a Indonsia, i comunica els oceans ndic i Pacfic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141953" title="Inn" nonfiltered="2205" processed="2189" dbindex="57994">

L'Inn (llat. Aenus) s un riu amb una llargada de 517 km. s l'afluent ms llarg del Danubi a Sussa, ustria i Alemanya. La mitjana del seu cabal al desembocar al Danubi s de 730 m/s.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141958" title="Buru" nonfiltered="2206" processed="2190" dbindex="57996">


Buru s una illa indonsia de 9.505 km i uns 100.000 habitants pertanyent a les Moluques, situada a l'oest de Seram i Ambon; s la tercera illa ms gran de l'arxiplag desprs de Halmahera i Seram. A la costa nord-oriental se situa Namlea, que n's la ciutat i el port principal. El Gunung Kaplamada, de 2.729 m, n's la mxima altitud. Les seves coordenades geogrfiques sn .

Sota la influncia poltica dels governants de Ternate durant els segles XV i XVI, des del 1658 va pertnyer a la Companyia Holandesa de les ndies Orientals.

Com la resta de les illes de l'arxiplag de les Moluques, Buru pertany a l'rea de la lnia de Wallace, de gran inters cientfic a causa de la seva rica biodiversitat, a cavall entre el Sud-est asitic i Oceania. A l'illa hi va viure una subespcie de l'liba de campanar de Tanimbar, que actualment es creu que est extingida.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141964" title="Escut de Berga" nonfiltered="2207" processed="2191" dbindex="57997">

L'escut histric de Berga no est oficialitzat. L'Ajuntament utilitza actualment una versi amb el segent blasonament:
Escut quadrilong quarterat. Primer i quart quarter amb quatre pals de gules en camp d'or, segon i tercer quarter amb cinc llunes minvants d'argent sobre camper d'atzur. Va timbrat amb corona de duc i emmarcat amb una branca de llorer a la dreta i una de roure a l'esquerra.;

Histria.
L'escut primitiu de Berga l'omplien solament les llunes minvants, que es relacionen amb la lluita contra els rabs.

A mitjan segle XVIII apareix l'escut quarterat als altars de la parrquia i del santuari de Queralt. Aquesta s la forma que s'ha mantingut fins avui. Actualment l'ajuntament fa servir una forma d'aquest escut emmarcat amb una branca de llorer a la dreta i una de roure a l'esquerra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141967" title="Llus de Wurttemberg" nonfiltered="2208" processed="2192" dbindex="57998">
Llus de Wrttemberg, prncep de Wrttemberg (Treptow 1756 - Kirchheim unter Teck 1817). Duc de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial.

Nascut a Treptow el dia 30 d'agost de 1756 essent fill del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Llus era nt del duc Carles I Alexandre de Wrttemberg i de la princesa Maria Augusta de Thurn und Taxis i per via materna del marcgrav Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt i de la princesa Sofia Dorotea de Prssia.

El dia 28 d'octubre de 1784 s cas a Siedlic (Polnia) amb la princesa Maria Anna Czartoryska, membre d'una de les famlies ms remarcables de l'alta aristocrcia polonesa. Malgrat tot, el matrimoni acab amb divorci el 1792. La parella nica tingu un fill:

 SAR el duc Adam de Wrttemberg, nat a Pulawy el 1792 i mort a Langenschwalbach el 1847.

El dia 28 de gener de 1797 es cas amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg, filla del prncep Carles Cristi de Nassau-Weilburg i de la princesa Carolina d'Orange-Nassau. La parella tingu cinc fills:

 SAR la duquessa Maria Dorotea de Wrttemberg, nada a Karlsruhe el 1797 i morta a Ofen el 1855. Es cas a Kirchheim unter Teck el 1819 amb l'arxiduc Josep d'ustria.

 SAR la duquessa Amlia de Wrttemberg, nada a Wallisfurth el 1799 i morta a Altenburg el 1848. Es cas a Kirchheim unter Teck el 1817 amb el duc Josep I de Saxnia-Altenburg.

 SAR la princesa Paulina de Wrttemberg, nada a Riga el 1800 i morta a Stuttgart el 1873. Es cas a Stuttgart el 1820 amb el rei Guillem I de Wrttemberg.

 SAR la princesa Elisabet de Wrttemberg, nada a Riga el 1802 i morta a Karlsruhe el 1864. Es cas a Stuttgart el 1830 amb el prncep Guillem de Baden.

 SAR el prncep Alexandre de Wrttemberg, nat a Kirchheim unter Teck el 1804 i mort a Tuffer (Estria) el 1885. Es cas a Viena amb la comtessa Cludia Rhdy von Kis-Rhde.

El prncep Llus de Wrttemberg mor el dia 20 de setembre de 1817 a la localitat wrttemburguesa de Krichheim unter Teck a l'edat de 61 anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141969" title="Bruce Nauman" nonfiltered="2209" processed="2193" dbindex="57999">
Bruce Nauman (nascut el 6 de desembre de 1941, a Fort Wayne, Indiana) s un artista contemporani nord-americ.  Treballa amb diferents mitjans com l' escultura, fotografia, neon, vdeo, dibuix i performance. s mpliament reconegut com un dels artistes vius ms importants del mn.

Vida i Obra.

Nauman va estudiar matemtiques i fsica a la Universitat de Wisconsin-Madison,  i art amb William T. Wiley i Robert Arneson a la Universitat de California a Davis. 

Va treballar com assistent de Wayne Thiebaud i en 1966 va comenar com a professor al San Francisco Art Institute. 

En 1968 va conixer la cantant i performer Meredith Monk i va cantar amb Leo Castelli. 

En els anys 80 as va anar a viure a Nou Mxic. Molta de la seva obra es caracteritza per un inters en el llenguatge que sovint manifesta ell mateix d'una manera molt especial.

Per exemple, el ne Run From Fear- Fun From Rear, o la fotografia Bound To Fail on literalitza el ttol de la obra i ensenya les mans de l'artista lligades a la seva esquena.

Nauman sembla estar interessat en la natura de la comunicaci i en els problemes inherents al llenguatge, aix com en el paper de l'artista com a suposat comunicador i manipulador del llenguatge visual. 

En 1999 va rebre el Li d'Or a la Bienal de Vencia. En el 2004 va crear l'obra Raw Materials per al Tate Modern de Londres, any en el que tamb li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tquio, Jap, el premi Praemium Imperiale.

Nauman cita a Samuel Beckett, Ludwig Wittgenstein, John Cage, Philip Glass, La Monte Young i Meredith Monk com les ms grans influncies en la seva obra.

Obres representatives.

Laair,(1970) ;
Clown Torture ;
Vices and Virtues (1988) ;
The True Artist Helps the World by Revealing Mystic Truths ;
Setting a Good Corner;
World Peace;
Learned Helplessness in Rats (Rock and Roll Drummer);

Enllaos externs.
Sobre Bruce Nauman (en angls) PBS;
Bruce Nauman a la Tate Collection;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141975" title="Laura a la ciutat dels sants" nonfiltered="2210" processed="2194" dbindex="58000">
Laura a la ciutat dels sants s una novella de l'any 1931 escrita per Miquel Llor. La novella est arrelada al realisme i al modernisme per ja t trets de la novella dels anys 30 ms influda per Freud i altres autors moderns. La novella narra el viatge inicitic de Laura i el seu desenvolupament com a persona.  

 Argument .

Laura, una barcelonina, coneix en una festa a Toms Muntanyola, propietari rural de Comarquinal (ciutat inspirada en Vic), i al cap de tres mesos es casen i s'installen a la casa pairal de Toms, on Laura comena a experimentar una forta opressi, a causa de la boira de la zona i del menyspreu de Teresa (germana de Toms). Laura sembla condemnada a aquest ambient que l'oprimeix fins que coneix Pere Gifreda, un advocat de 27 anys, de qui Teresa havia estat sempre secretament enamorada. Laura s'enamora de Pere i quan Teresa descobreix l'afer entre Laura i Pere -adulteri que no arriba a sser consumat tot i que s desitjat-, ho esbomba pel poble de manera que Laura s enviada a descansar a les Aulines. La mort de la seva filla a causa d'una meningitis provoca la seva fugida. Quan intenta trobar ajuda a casa d'un oncle aquest prova de violar-la. Llavors Laura intenta tornar amb el seu marit per no li ho permeten. Pere intenta acollir-la per ella acaba refugiant-se en un convent perqu al final veu en Pere el mateix que ha vist en l'oncle i en el seu marit, un desig salvatge de posseir-la.

 Personatges.
Laura s un personatge fet a si mateix, autodidacta, que no aconsegueix superposar-se als esdeveniments que l'envolten fins al final, quan marxa. s una dona ingnua, delicada. s un personatge insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit tot i que intenta adaptar-se. La impossibilitat d'adaptar-se a un ambient tan resclosit degut al seu carcter s el que li produeix angoixa i una insatisfacci tan gran.

En Toms s un pags ric, inculte i groller. Representa la bstia humana, que sucumbeix als instints i que noms s capa de divertir-se fent mal. 

Teresa s un personatge molt fosc i amb un gran conflicte intern. s la germana soltera de Toms i quan ell es casa se sent desplaada. Per fora es comporta segons els cnons establerts per per dins s tot un mn de repressi, insatisfacci i feblesa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141976" title="Biennal de Vencia" nonfiltered="2211" processed="2195" dbindex="58001">
La Biennal de Vencia (Biennale de Venezia, en itali), s una exposici internacional de les arts celebrada cada 2 anys, tot i que t activitats anuals com el Festival Internacional de Cinema de Vencia.

Creada el 1893, s'inaugur oficialment el 22 d'abril de 1894. De les 224.000 visites durant la seva obertura, a les 320.000 visites el 2005 indiquen el seu nivell d'atracci. 

Noms ha sigut interrompuda en dues ocasions: 1916 i 1918 per la I Guerra Mundial; 1942 i 1946 per la II Guerra Mundial. 

A ms de l'exhibici d'arts visuals s'inclouen altres expressions plstiques dividides en els seus respectius festivals o mostres: 

Arts Visuals (l'Esposizione Internazionale d'Art 1893), que s l'exposici original; ;
Msica contempornia, (Festival Internazionale di Msica Contempornia 1930, celebrat anualment entre 1937-1973. Susps entre 1943-1947) ;
Cinema (Mostra Internazionale d'Art cinematogrfica 1932, anual des de 1936. Susps entre 1943-1945) ;
Poesia (noms en 1932 i 1934);
Teatre (Festival Internazionale del Teatre, 1934, anual des de 1937. Susps entre 1943-1947);
Arquitectura (Mostra Internazionale di Architettura 1980);
Dansa contempornia (Festival Internazionale di Danza Contempornea 2003);

Cada secci artstica premia al guanyador de la seva categoria, sent la ms coneguda la mostra cinematogrfica i el seu premi el LLe d'Or. Arran de les protestes estudiantils de 1969 no es van lliurar premis fins a 1980 per a la mostra de cinema i 1986 per l'exhibici d'art. Compta amb lArxiu Histric d'Art Contemporani (Archivio Storico delle Arti Contemporanee   ASAC 1930) com dipsit documental i catleg de les obres de la Biennal i les expressions artstiques des de 1895 fins ara. 

A partir de 1930 l'administraci va passar del Municipi a l'Estat. El 1998 per mitj d'un decret legislatiu se li dna personalitat legal i es torna una corporaci privada, la Societ di Cultura La Biennale di Venezia. Una altra modificaci l'any 2003 la transforma en una fundaci (La Biennale di Venezia) amb la possibilitat de rebre aportacions de particulars.

Enllaos externs.
Web de la Biennal de Venncia ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141978" title="Amlia de Wrttemberg" nonfiltered="2212" processed="2196" dbindex="58002">


Amlia de Wrttemberg, duquessa de Saxnia-Altenburg (Wallisfurth 1799 - Altenburg 1848). Duquessa de Wrttemberg amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el duc Josep I de Saxnia-Altenburg.

Nascuda a Wallisfurth el dia 28 de juny de 1799 essent filla del duc Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Amlia era nta per via paterna del duc Frederic II Eugeni de Wrttemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt mentre que per via materna ho era del prncep Frederic Cristi de Nassau-Weilburg i de la princesa Carolina d'Orange-Nassau.

El dia 24 d'abril de 1817 contragu matrimoni a Kirchheim amb el duc Josep I de Saxnia-Altenburg, fill del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingu sis filles:

 SA la princesa Maria de Saxnia-Altenburg, nada a Hildburghausen el 1818 i morta a Gmunden el 1907. Es cas amb el rei Jordi V de Hannover a Hannover el 1843.

 SA la princesa Paulina de Saxnia-Altenburg, nada a Kirchheim unter Teck el 1819 i morta a Hildburghausen el 1825.

 SA la princesa Enriqueta de Saxnia-Altenburg, nada a Hildburghausen el 1823 i morta a Altenburg el 1915.

 SA la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg, nada a Hildburghausen el 1826 i morta a Oldenburg el 1896. Es cas a Hildburghausen el 1852 amb el gran duc Pere II d'Oldenburg.

 SA la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg, nada a Altenburg el 1830 i morta a Sant Petersburg el 1911. Es cas a Sant Petersburg el 1848 amb el gran duc Constant de Rssia.

 SA la princesa Llusa de Saxnia-Altenburg, nada a Altenburg el 1832 i morta a Hummelshain el 1833.

La duquessa Amlia mor a Altenburg el dia 28 de novembre de 1848. Pocs dies abans, el seu marit fou obligat a abdicar en el marc de les revoltes de 1848 de carcter liberal. Al duc Josep I de Saxnia-Altenburg el succe el duc Jordi I de Saxnia-Altenburg germ seu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141982" title="Elisabet de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="2213" processed="2197" dbindex="58003">


 Elisabet de Saxnia-Altenburg (gran duquessa d'Oldenburg) (1826 - 1896);

 Elisabet de Saxnia-Altenburg (gran duquessa de Rssia) (1865 - 1927);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141988" title="Simfonia nm. 2 de Beethoven" nonfiltered="2214" processed="2198" dbindex="58004">

La Simfonia nm. 2 en re major opus 36 de Ludwig van Beethoven va ser composta a Viena entre 1801 i 1802; t una durada aproximada d'uns 36 minuts. Est dedicada al prncep Lichnowsky.

 Forma .
Aquesta simfonia t quatre moviments a la manera usual de la simfonia clssica:
Adagio molto - Allegro con brio ;
Larghetto ;
Scherzo: Allegro ;
Allegro molto;

L'obra es va estrenar en el Theater an der Wien, a Viena, el 5 d'abril de 1803, i va ser dirigida pel compositor. s una de les ltimes obres de l'anomenat "estil primerenc" o "primer estil" de Beethoven.

 Entorn, composici i recepci .
La Segona Simfonia de Beethoven va ser escrita en major part en l'estada de Beethoven a Heiligenstadt el 1802, quan va comenar a experimentar els primers smptomes de sordesa. Beethoven la va escriure sense el Minuet habitual de moltes simfonies i en el seu lloc va posar un Scherzo, que va donar a la composici un gran dimensi i energia. Desprs de l'estrena de la simfonia, els crtics van notar l'absncia del tradicional minuet, i van dir que la composici tenia molt poder, per que era massa excntrica.

Enllaos externs.
Notes i enregistraments ;
Partitura orquestal en International Music Score Library Project (IMSLP);
Arxius MIDI de la Simfonia nm. 2  ;
Arxius de la Beethoven Hauss Bonn;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141992" title="Negros" nonfiltered="2215" processed="2199" dbindex="58005">


Negros s una illa de les Filipines pertanyent a l arxiplag de les Visayas. 

Es troba situada al nord-oest de Mindanao, entre Panay a l'oest, Masbate al nord i Ceb a l'est. T 13.074 km i una poblaci d uns 3.700.000 d habitants (2000). La seva mxima altura s el volc Kanlaon, de 2.460 m. L economia de l illa es basa en el sector primari, produeix la meitat del sucre del pas, aix com arrs, cocos, bananes, papaies i mangos. Tamb s important l extracci de coure i de guix. 

L illa es troba dividida en dues provncies: Negros Occidental i Negros Oriental, amb Bacolod i Dumaguete com a capitals respectives.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141994" title="Elisabet de Saxnia-Altenburg (gran duquessa de Rssia)" nonfiltered="2216" processed="2200" dbindex="58006">

Elisabet de Saxnia-Altenburg, gran duquessa de Rssia (Meiningen 1865 - Leipzig 1927). Princesa de Saxnia-Altenburg amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni en el si de la casa imperial de Rssia.

Nascuda a la ciutat de Meiningen, capital del ducat de Saxnia-Meiningen, el dia 25 de gener de 1865, essent filla del prncep Maurici de Saxnia-Altenburg i de la princesa Augusta de Saxnia-Meiningen. Elisabet era nta per via paterna del duc Jordi I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin; mentre que per via materna ho era del duc Bernat II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Maria de Hessen-Kassel.

El dia 27 d'abril de 1884 contragu matrimoni amb el gran duc Constant "KR" de Rssia, filla del gran duc Constant de Rssia i de la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg. La parella tingu 

 SA el prncep Ivan de Rssia, nat a Pavlovsk el 1886 i executat a Alapaevsk el 1918 amb altres membres de la famlia imperial. Es cas a Sant Petersburg amb la princesa Helena de Srbia.

 SA el prncep Gabriel de Rssia, nat a Pavlovsk el 1887 i mort a Pars el 1955. Es cas a Sant Petersburg amb Antonia Nesterovskya, posteriorment es cas amb la princesa Irina Kurakina.

 SA la princesa Tatiana de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1890 i morta a Jerusalem el 1979. Es cas a Tiflis el 1911 amb el prncep Consant Bragation-Moukhransky i posteriorment el 1921 a Ginebra amb Alexander Korochenzov.

 SA el prncep Constant de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1891 i executat a Alapaevsk el 1918.

 SA el prncep Oleg de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1892 i mort a Vitebsk el 1914.

 SA el prncep  gor de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1894 i executat a Alapaevsk el 1918.

 SA el prncep Jordi de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1903 i mort a Nova York el 1938.

 SA la princesa Natlia de Rssia, nada i morta a Sant Petersburg el 1905.

 SA la princesa Vera de Rssia, nada a Pavlovsk el 1906 i morta a Nova York el 2001.

La princesa Elisabet pertanyia a una famlia principesca alemanya d'escs pes en el si de les diverses famlies reials europees. A ms a ms, la princesa era nta d'un duc sobir i filla d'un prnceo secundari. Ara b, la seva intelligncia i carcter facilitaren que realitzs un casament magnfic amb un gran duc rus d'enorme fortuna i molt ben considerat a la cort de Sant Petersburg.

Durant la seva joventut, la princesa realitz nombrosos vitges per les diferents corts europees. En un d'aqeusts viatges conegu al gran duc Constant "KR" de Rssia amb qui es cas posteriorment. Malgrat que el casament ja fou planejat en un viatge del gran duc a Altenburg no fou fins dos anys desprs, quan Elisabet viatj a Sant Petersburg, que s'anunci oficialment la uni. 

Un dels principals problemes amb qu es top la princesa a Rssia fou el tema de la religi. Luterana convenuda, la princesa desitj mantenir el seu culte i no canvi a l'oficial esglsia ortodoxa. La princesa es mantingu ferma amb aquesta negativa i fins hi tot es neg a besar la creu ortodoxa en els serveis oficials.

El matrimoni fou un autntic xit. Aviat la parella mostr una enorme complicitat i aix, Elisabet escrigu al seu marit el dia del casament amb els segents termes: Jo et prometo que mai far res que et pugui molestar ni danyar ... Jo noms vull expressar lo molt que t'estimo. Malgrat l'homosexualitat del gran duc i les aventures amorosos que experiment, la parella no trenc la seva bona convivncia per aquest fet.

Educada, culta, intelligent i comprensiva, la princesa Elisabet gaud d'un gran prestigi a la cort de Sant Petersburg i estigu sempre molt a prop del tsar Nicolau II de Rssia, tan sols tres anys ms jove que ella.

Elisabet sobrevisqu a la majoria dels seus fills. Dels seus nou fills, cinc moriren abans que ella, la gran duquessa Natlia mor el mateix dia del seu naixement, els grans ducs Consant, gor i Ivan moriren a Apalaevsk el 1918 i el gran duc Oleg mor en el transcurs de la Primera Guerra Mundial

Amb l'esclat de la Revoluci russa, Elisabet es refugi a la propietat campestre de Pavlovsk on reb la notcia de la mort de tres dels seus fills a Apalaevsk. L'any 1918, el govern bolxevic permet a la princesa sortir del pas grcies a una petici formal de l'ambaixada de Sucia a Sant Petersburg. La princesa i els seus dos fills petits pogueren fugir de Rssia amb vaixell i arribar a Estocolm on foren rebuts per la princesa Victria de Baden, reina de Sucia. 

Elisabet de Saxnia-Altenburg s'establ durant dos anys a Sucia. Malgrat tot, la carestia de la vida sueca i la manca de recursos de la princesa (fins el 1917 una de les principals fortunes europees) provocaren que atengus la invitaci del rei Albert I de Blgica i s'establs a Brusselles. Mesos desprs es trasllad a Altenburg i posteriorment a Leipzig on mor el 1927 a causa d'un cncer.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141996" title="Ascani" nonfiltered="2217" processed="2201" dbindex="58007">
Ascani (segons la mitologia grega) o Iulus (segons la mitologia romana), fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC)

Era fill d'Enees, rei de Dardnia, i la princesa troiana Creusa, filla de Pram (rei de Troia).

Durant el saqueig de Troia, fug de la ciutat de la m del seu pare. Aleshores, segons L'Eneida de Virgili, comenaren una srie d'aventures que els dugueren a Cartago i al Laci. All, el seu pare Enees es cas amb Lavnia, filla de Latinus (rei dels rtuls) i fund la ciutat de Lavinium. Desprs de la mort d'Enees, Ascani fund la seva ciutat Alba Longa i en fou el primer rei.

All tingu el seu fill Silvius, que seria el pare de Brutus de Bretanya, fundador mtic de Tours i primer rei llegendari de la Gran Bretanya. Segons Dions d'Halicarns, trenta anys desprs, intent traslladar la capital de la regi a Alba Longa per no tingu xit. Silvius havia de succeir Ascani com a rei d'Alba Longa, per segons Geoffrey de Monmouth, un dia de cacera el seu fill Brutus el mat accidentalment. Desprs de les pompes fnebres, Brutus fou bandejat d'Itlia (esdevindria el primer rei llegendari de Bretanya) i el nou hereu d'Alba Longa fou Silvius (fill d'Enees i Lavnia, germanastre d'Ascani).

Segons Dions d'Halicarns, el successor d'Ascani fou escollit per votaci dels ciutadans d'Alba Longa entre dos candidats:
 Silvius, fill d'Ascani;
 Silvius, fill d'Enees i Lavnia;
El guanyador fou el germanastre d'Ascani, Silvius, fill d'Enees i Lavnia, ja que aquesta ltima era l'hereva del rei Latinus, considerat com un gran cabdill local. 

 Referncies .
 Tit Livi, Ab Urbe Condita, Llibre 1.
 Geoffrey de Monmouth, Historia Regum Britanniae (1136);
 Dions d'Halicarns ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="141997" title="Simfonia nm. 4 de Beethoven" nonfiltered="2218" processed="2202" dbindex="58008">

La Simfonia nm. 4 en si bemoll major opus 60 de Beethoven, va ser composta el 1806, en una etapa tranquilla de la seva vida. Va ser dedicada al comte Franz von Oppersdorff.

Alguns diuen que les simfonies de nombre senar de Beethoven sn majestuoses, mentre que les parelles sn tranquilles. Aquest s el cas especial de la Simfonia nm. 4, que contrasta amb la immensament de la Tercera i la trgica Cinquena. Schumann va dir que aquesta obra era "una esvelta donzella grega entre dues deesses del nord".

El comte Franz von Oppersdorff era parent del patr de Beethoven, el prncep Lichnowsky. Quan la cort va viatjar a la Casa d'Estiu de Lichnowsky, el comte va concertar una trobada per conixer Beethoven, que tamb havia pres unes vacances amb el seu amic. Von Oppersdorff va escoltar la Segona Simfonia i li va agradar tant que li va oferir una bona quantitat de diners perqu li compongus una nova simfonia per a ell. Beethoven va comenar a treballar, usant la manera alegre la seva Segona Simfonia. La dedicatria va ser feta al "noble silesi comte Franz von Oppersdorf".

 Estructura .
T quatre moviments:
 Adagio - Allegro vivace. El primer moviment t la forma sonata. La part de l'adagio, que serveix com a introducci, crea una atmosfera misteriosa i reservada. Tanmateix, una vegada que comena l'Allegro vivace, tot es transforma rpidament en vivor i alegria. El moviment s molt rtmic, i en la recapitulaci abreujada el moviment acaba amb una florida coda.
 Adagio. El segon moviment t tamb la forma sonata. La melodia tranquilla i bonica dna una atmosfera lrica a tot el moviment, en un clima elegant i sublim. La melodia apareix a la secci dels violins primers, mentre que el segon tema apareix en els clarinets.
 Allegro molto e vivace - Trio. Un poco meno allegro. s un scherzo. El moviment s divertit, lliure i enrgic.
 Allegro ma non troppo. T la forma sonata. Amb un tempo rpid, aquest moviment porta la celebraci i l'atmosfera alegre a un nivell elevat. La vivor i la felicitat extrema continua fins i la coda final.

 Audici .
Enregistrament complet de la Philadelphia Orchestra.
 Symphony No. 4 in B Flat Major, Op. 60 (a Musopen).

 Enllaos externs .
Partitura orquestral aInternational Music Score Library Project (IMSLP);
Partitura orquestral a VARIATIONS Prototype: Online Musical Scores;
Arxius MIDI de la Simfonia nm. 4 a ;
Notes i enregistraments a ;
Arxius de la Beethoven Hauss Bonn;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142006" title="Vila de Cruces" nonfiltered="2219" processed="2203" dbindex="58010">

Vila de Cruces s un municipi ("concello" en gallec) de la provncia de Pontevedra (Galcia). Pertany a la comarca do Deza.

Limita amb els "concellos" de Boqueixn, Touro, Arza i Santiso per La Corunya; i Silleda, Agolada i Laln per Pontevedra. 

Segons el padr del 2003, tenia una poblaci de 6.953 habitants. La patrona del poble s la Nostra Seyora de la Pietat, la festa de la qual se celebra un cap de setmana d'inicis d'agost. Tamb s'hi celebren festes gastronmiques com la de la Castanya al novembre, la del Xori al febrer i la del "Gallo de Corral", totes amb degustacions de productes de la zona.

Aquestes sn les 28 parrquies que cont Vila de Cruces: Aobre (San Pedro), Arnego (Santa Mara), Asorei (Santa Mara), Bascuas (Santa Maria), Besexos (San Fiz), Bodao (San Mamede), Brandariz (San Miguel), Camanzo (San Salvador), Carbia (San Xon), As Cruces (Nosa Seora da Piedade), Cumeiro (San Pedro), Duxame (San Miguel), Ferreirs (San Xes), Fontao (Santiago), Gres (Santiago), Larazo (San Xon), Loo (San Mamede), Merza (Santa Mara), Obra (San Tom), Oirs (Santa Mara), Ollares (Santa Mara), Piloo (Santa Mara) , Portodemouros (San Salvador), Sabrexo (Santa Mara), Salgueiros (San Pedro), San Pedro de Losn (San Pedro), San Tom de Insua (San Tom) i Toiriz (San Xon).

Des de les eleccions municipals del 2007, l'ajuntament est format per una majoria del Partit Popular (8 regidors, el 59,24% dels vots), en segon lloc hi ha el BNG (2 regidors, 14,76% dels vots) i finalment el PSG (2 regidor, 24,86% dels vots). L'alcalde s Xess Otero Varela (PP).

Personalitats de Vila de Cruces.
Luis Otero Pimentel, escriptor (1834-1920).
Alfredo Garca Ramos, jurista (1877-1934).
Benjamn Salgado Uribe, alcalde republic (1889-1950).
Xos Neira Vilas, escriptor (n. 1928).
Mara Barcala Porto, actriu (n. 1957);

Enllaos interns.
Llista de municipis de Pontevedra;

Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'ajuntament ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142018" title="Llista de composicions de Beethoven" nonfiltered="2220" processed="2204" dbindex="58011">
A continuaci es detalla una llista de composicions de Beethoven fora completa, classificada per gneres i amb la data de publicaci entre parntesi. 

El catleg complet d'obres de Beethoven compta amb unes 500 obres. Ms de 300 obres no tenen nmero d'opus i sn classificades en 3 catlegs complementaris:
 El catleg WoO o Werke ohne Opuszahl,
 El catleg AnH o Anhang, que vol dir "apndix", que classifica les obres d'una autenticitat dubtosa.
 El catleg Hess, que completa el catleg WoO.


 Simfonies .
Opus 21: Simfonia nm. 1 en Do major (1800) ;
Opus 36: Simfonia nm. 2 en Re major (1803);
Opus 55: Simfonia nm. 3 en Mi bemoll major "Heroica" (1805);
Opus 60: Simfonia nm. 4 en Si bemoll major (1807);
Opus 67: Simfonia nm. 5 en Do menor (1808);
Opus 68: Simfonia nm. 6 en Fa major "Pastoral" (1808);
Opus 92: Simfonia nm. 7 en La major (1813) ;
Opus 93: Simfonia nm. 8 en Fa major (1814);
Opus 125: Simfonia nm. 9 en Re menor "Coral" (1824);

 Concerts .
Opus 15: Concert per a piano nm. 1 en Do major (1796-1797);
Opus 19: Concert per a piano nm. 2 en Si bemoll major (1798);
Opus 37: Concert per a piano nm. 3 en Do menor (1803);
Opus 56: Triple Concert en Do major (1805);
Opus 58: Concert per a piano nm. 4 en Sol major (1807);
Opus 61: Concert per a viol en Re major (1806);
Opus 61a: Opus 61a (s un arranjament per a piano de l'op. 61, dedicat a Julie von Breuning; t noves cadences originals del mateix Bethoven, que alguns anomenen Concert per a piano nm. 6);
Opus 73: Concert per a piano nm. 5 en Mi bemoll major "Emperador" (1809);

 Obertures .
Opus 43: Les criatures de Prometeu, Obertura i msica de ballet (1801);
Opus 72a: Leonora "nm. 2" (1805);
Opus 72b: Leonora "nm. 3" (1806);
Opus 138: Leonora "nm. 1" (1807);
Opus 62: Coriol (1807);
Opus 84: Egmont (1810)  ;
Opus 113: Les Runes d'Atenes (1811);
Opus 117: El Rei Esteve (1811);
Opus 91: La Victria de Wellington (1813);
Opus 72: Fidelio (1814);
Opus 115: Zur Namensfeier (1815) ;
Opus 124: Die Weihe des Hauses (1822);

 Quartets de corda .
Primers quartets:
Opus 18: Sis quartets de corda;
nm. 1: Quartet de corda nm. 1 en Fa major (1799);
nm. 2: Quartet de corda nm. 2 en Sol major (1800);
nm. 3: Quartet de corda nm. 3 en Re major (1798);
nm. 4: Quartet de corda nm. 4 en Do menor (1801);
nm. 5: Quartet de corda nm. 5 en La major (1801);
nm. 6: Quartet de corda nm. 6 en Si bemoll major (1801);
Quartets del mig:
Opus 59: Tres quartets de corda " Razumovski"   (1806);
nm. 1: Quartet de corda nm. 7 en Fa major;
nm. 2: Quartet de corda nm. 8 en Mi menor;
nm. 3: Quartet de corda nm. 9 en Do major;
Opus 74: Quartet de corda nm. 10 en Mi bemoll major "Arpa" (1809);
Opus 95: Quartet de corda nm. 11 en Fa menor "Seris" (1810) ;
Darrers quartets:
Opus 127: Quartet de corda nm. 12 en Mi bemoll major (1825);
Opus 130: Quartet de corda nm. 13 en Si bemoll major (1825);
Opus 131: Quartet de corda nm. 14 en Do sostingut menor (1826);
Opus 132: Quartet de corda nm. 15 en La menor (1825) ;
Opus 133: Gran Fuga en Si bemoll major per a quartet de corda (1824 i 1825);
Opus 134: Gran Fuga per a quatre mans (duet de piano) (1826);
Opus 135: Quartet de corda nm. 16 en Fa major (1826);

 Quintets de corda .
Opus 29: Quintet de corda en Do major (1801);
Opus 104: Quintet de corda en Do menor;

 Trios per a piano .
WoO 37: Trio per a piano, flauta i fagot en Sol major (1786);
Opus 1: Trios per a piano nm. 1-3 (1795) ;
Opus 11: Trio nm. 4 per a clarinet (o viol), violoncel i piano en Si bemoll major ("Gassenhauer") (1797);
Opus 70: Trios per a piano nm. 5 i 6 (1808);
Trio per a piano nm. 5 en Re major "El Fantasma";
Trio per a piano nm. 6 en Mi bemoll major;
Opus 97: Trio per a piano nm. 7 en Si bemoll major "Arxiduc " (1811);

 Trios per a corda.
Opus 3: Trio per a viol, viola i violoncel en Mi bemoll major;
Opus 9: Tres trios per a corda;
Trio per a viol, viola i violoncel en Sol major;
Trio per a viol, viola i violoncel en Re major;
Trio per a viol, viola i violoncel en Do menor;

 Trio per a vent.
Opus 87: Trio per a dos obos i corn angls en Do major (1795);

 Sonates per a viol .
Opus 12: Tres sonates per a viol (1798);
nm. 1: Sonata per a viol nm. 1 en Re major;
nm. 2: Sonata per a viol nm. 2 en La major;
nm. 3: Sonata per a viol nm. 3 en Mi bemoll major;
Opus 23: Sonata per a viol nm. 4 en La menor (1801);
Opus 24: Sonata per a viol nm. 5 en Fa major "Primavera" (1801);
Opus 30: Tres sonates per a viol (1803);
nm. 1: Sonata per a viol nm. 6 en La major;
nm. 2: Sonata per a viol nm. 7 en Do menor;
nm. 3: Sonata per a viol nm. 8 en Sol major;
Opus 47: Sonata per a viol nm. 9 en La major "Kreutzer" (1803);
Opus 96: Sonata per a viol nm. 10 en Sol major (1812);

 Sonates per a violoncel.
Opus 5: Dues sonates per a violoncel (1796);
nm. 1: : Sonata per a piano i violoncel nm. 1 en Fa major;
nm. 2: : Sonata per a piano i violoncel nm. 2 en Sol menor;
Opus 69: Sonata per a piano i violoncel nm. 3 en La major (1808);
Opus 102: Dues sonates per a violoncel (1815);
nm. 1: : Sonata per a piano i violoncel nm. 1 en Do major;
nm. 2: : Sonata per a piano i violoncel nm. 2 en Re major;

 Sonates per a piano .
Opus 2: Tres sonates per a piano (1796);
nm. 1: Sonata per a piano nm. 1 en Fa menor;
nm. 2: Sonata per a piano nm. 2 en La major;
nm. 3: Sonata per a piano nm. 3 en Do major;
Opus 7: Sonata per a piano nm. 4 en Mi bemoll major (1797);
Opus 10: Tres Sonates per a piano (1798);
nm. 1: Sonata per a piano nm. 5 en Do menor;
nm. 2: Sonata per a piano nm. 6 en Fa major;
nm. 3: Sonata per a piano nm. 7 en Re major;
Opus 13: Sonata per a piano nm. 8 en Do menor, "Pattica" (1799);
Opus 14: Dues Sonates per a piano (1799);
nm. 1: Sonata per a piano nm. 9 en Mi major;
nm. 2: Sonata per a piano nm. 10 en Sol major;
Opus 22: Sonata per a piano nm. 11 en Si bemoll major (1800);
Opus 26: Sonata per a piano nm. 12 en La bemoll major "Marxa fnebre" (1801);
Opus 27: Dues Sonates per a piano (1801);
nm. 1: Sonata per a piano nm. 13 en Mi bemoll major;
nm. 2: Sonata per a piano nm. 14 en Do sostingut menor "Clar de Lluna";
Opus 28: Sonata per a piano nm. 15 en Re major "Pastoral" (1801);
Opus 31: Tres Sonates per a piano (1802);
nm. 1: Sonata per a piano nm. 16 en Sol major;
nm. 2: Sonata per a piano nm. 17 en Re menor "La Tempesta";
nm. 3: Sonata per a piano nm. 18 en Mi bemoll major "La Caa";
Opus 49: Dues Sonates per a piano (1792);
nm. 1: Sonata per a piano nm. 19 en Sol menor;
nm. 2: Sonata per a piano nm. 20 en Sol major;
Opus 53: Sonata per a piano nm. 21 en Do major "Waldstein" (1803);
WoO 57: Moviment central original de la sonata Waldstein (1804);
Opus 54: Sonata per a piano nm. 22 en Fa major (1804);
Opus 57: Sonata per a piano nm. 23 en Fa menor "Appassionata" (1805);
Opus 78: Sonata per a piano nm. 24 en Fa sostingut major "A Thrse" (1809);
Opus 79: Sonata per a piano nm. 25 en Sol major "Cucut" (1809);
Opus 81a: Sonata per a piano nm. 26 en Mi bemoll major "Els adus  (Lebewohl) (1810);
Opus 90: Sonata per a piano nm. 27 en Mi menor (1814);
Opus 101: Sonata per a piano nm. 28 en La major (1816);
Opus 106: Sonata per a piano nm. 29 en Si bemoll major "Hammerklavier" (1819);
Opus 109: Sonata per a piano nm. 30 en Mi major (1820);
Opus 110: Sonata per a piano nm. 31 en La bemoll major (1821);
Opus 111: Sonata per a piano nm. 32 en Do menor (1822);


 Tema i variacions .
WoO 64: Variacions sobre una can sussa;
WoO 76: Vuit Variacions per a piano sobre "Tandeln und scherzen" (de l'pera  Soliman II  de Franz Xaver Sssmayr);
WoO 77: Sis variacions fcils per a piano sobre un tema original;
WoO 78: Set variacions per a piano sobre "God Save the King";
WoO 79: Cinc variacions per a piano sobre "Rule Britannia";
WoO 80: Trenta-dues variacions en Do menor sobre un tema original;
Opus 34: Sis variacions per a piano sobre un tema original en Fa major (1802) ;
Opus 35: Quinze variacions i una fuga per a piano sobre un tema original, en Mi bemoll major, "Heroica" (1802) ;
Opus 76: Sis Variacions per a piano sobre un tema original en Re major (1809);
Opus 120: Trenta-tres variacions per a piano sobre un vals de Diabelli, en Do major (1823);

 Bagatelles .
Opus 33: Set bagatelles per a piano (1802) ;
WoO 59: Per a Elisa - Bagatella en La menor per a piano sol (1808);
Opus 119: Onze noves bagatelles per a piano (1822);
Opus 126: Sis bagatelles per a piano (1824);

 pera .
Opus 72: Fidelio (1814);

 Oratori .
Opus 85: Crist en el Mont de les Oliveres  (1803);
Opus 86: Missa en Do major (1807) ;
Opus 123: Missa en Re major (Missa Solemnis) (1822);

 Canons .
Opus 46: Adelaide (1794-1795);
Opus 108: Vint-i-cinc canons escoceses;
WoO 152: Vint-i-cinc canons irlandeses;
WoO 153: Vint canons irlandeses;
WoO 154: Dotze canons irlandeses;
WoO 155: Vint-i-sis canons galleses;
WoO 157: Dotze canons de diverses nacionalitats;

Enllaos externs.
Catlegs amb el nmero d'Opus, Kinsky, Hess i Biamonti a lvbeethoven.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142020" title="Prcia Cat" nonfiltered="2221" processed="2205" dbindex="58012">

Porcia Cat o Prcia Catona, o simplement Prcia (Porcia Catonis, ca. 70 - 42 aC) va ser una dama romana, filla de Cat d'tica i de la seva segona esposa, Mrcia, i esposa de Marc Juni Brut tiranicida, l'assass de Csar. 

El seu pare la va casar primer amb Marc Calpurni Bbul, un dels enemics ms acrrims de Juli Csar i el seu collega al consolat el 59 aC amb el qual va tenir tres fills. No est clar que Prcia fos la mare del fill de Bbul, Luci, per aquell es va mostrar sempre orgulls d'aquell matrimoni, i va rebutjar una oferta de l'orador Hortensi, que se la va demanar per casar-s'hi. Desprs de la mort de Bbul (48 aC) i del seu pare (45 aC), Prcia es va casar amb el seu cos Brut, que l'estimava i al qual ella estimava. Fruit d'aquest matrimoni va nixer un fill que va morir en la infantesa (43 aC).

Prcia compartia amb el seu pare i amb el seu segon marit un fort coneixement de la filosofia, i era una gran partidria del rgim republic rom, per la qual cosa va mostrar oposici a les accions de Csar, i algunes fonts consideren que va participar en la conspiraci per assassinar-lo. Va heretar els principis republicans del seu pare i el seu coratge i fermesa. Va convncer al seu marit a revelar-li la conspiraci contra la vida de Juli Csar (14 de mar) i va demostrar que sabia guardar els secrets. Desprs de l'assassinat de Csar, va sortir amb el seu marit cap a Vlia a Lucnia i es van embarcar cap a Grcia. Una vegada all ella va tornar a Roma on va poder viure sense ser molestada, per a la mort de Brut a la batalla de Filips (42 aC) es va sucidar. Plutarc, Api i Di Cassi sostenen que es va sucidar desprs de rebre la notcia de la mort de Brutus a Filips. El mtode hauria estat la ingesti de brases o (ms probablement) inhalaci del fum d'un braser o be tallant-se les venes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142026" title="Catalunya 2003" nonfiltered="2222" processed="2206" dbindex="58013">
Catalunya 2003 (2002-2005) va ser una associaci poltica, liderada per Pere Esteve i Abad, que tenia per finalitat promoure activament la sobirania de Catalunya i la participaci ciutadana. 

 Promotors .
Va ser presidida per Miquel Strubell, i promuguda jutament amb ell per en Pere Esteve i Abad, Maria Merc Roca, Isabel Nonell i altres.Va arribar a tenir ms d'un miler de suports entre socis i entitats collaboradores.  

 Ideari .
L'associaci va ser coneguda pel seu carcter transversal, que la va permetre arribar ms enll dels partits, com ara amb l'anomenada "declaraci del petit palau", on un seguit d'intellectuals catalans varen fer un manifest en favor de la independncia de Catalunya.

 Activitat cvico-poltica .
Va ser una plataforma de trobada de gent de diversoes afiliacions poltiques. es varen dur a terme diverses reunions sectorials, i territorials d'una forma sistemtica. Tamb varen publicar en el 2002-3 un conjunt de documents de treball sobre sobirania i benestar que varen tenir  influncia poltica pel que fa a situar en l'agenda poltica el problema del finanament de Catalunya i el dfcit fiscal, aix com la necessitat de reformes sanitries en l'mbit de la dependncia.Totes dues qestions han estat aspectes clau del debat poltics en els anys segents.  

 Activitat poltico-electoral .
A les eleccions autonmiques de 2003 i general de 2004 va aportar membres en les llistes electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya com a independents. Isabel Nonell i Maria Merc Roca, membres del comit executiu de l'associaci,  varen ser membres del Parlament de Catalunya durant la legislatura 2003-2007. Tamb va aportar alguns membres al govern en la Direcci General de Turisme, i el mateix Pere Esteve va ser conseller de Comer, Consum i Turisme.

 Finalitzaci de les activitats .
L'associaci es mantingu activa fins la mort d'en Pere Esteve i Abad. Llavors es va dissoldre i alguns dels seus membres varen passar a formar part d'Esquerra Republicana de Catalunya. Altres membres segueixen fent la seva tasca des de la societat civil i en altres plataformes com ara Sobirania i Progrs. 

 Documentaci .
 Valoraci del Nou Model de Finanament Autonmic  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142029" title="Hoquei taula" nonfiltered="2223" processed="2207" dbindex="58014">



L'Hoquei Taula o Air Hockey s un esport en el qual competeixen dues persones que intenten anotar punts a la porteria contraria.

Histria.
L'hoquei taula es va comenar a practicar com a disciplina esportiva l'any 1978 al Estats Units.

L'hoquei taula a Amrica.
Les primeres competicions oficials d'hoquei taula fora dels Estats Units van tenir lloc a Veneuela, a mitjans dels anys 90. Rpidament el grup de jugadors veneolans va anar creixent fins arribar a ajuntar ms de 60 jugadors a llurs tornejos setmanals. Desprs d'una primera participaci al Campionat Mundial ms aviat discreta, l'hoquei taula veneol va donar un salt qualitatiu sense precedents en aquest esport que va dur dos dels seus jugadors, Jos Mora i Pedro Otero a dominar el podi del Campionat Mundial entre els anys 1998 i 2000. Concretament, Mora va ser campi mundial en tres edicions consecutives (1998, '99, '00), convertint-se en el primer jugador no nord-americ en guanyar aquest ttol.

Tanmateix, l'any 2000 va marcar un punt d'inflexi en l'evoluci de l'hoquei taula veneol. Diversos factors van provocar que molts jugadors clau es retiressin de la competici i d'altres emigressin a l'estranger (com Mora a Houston, E.U.A. i Otero a Espanya). Des d'aleshores no s'han dut a terme noves competicions al pas sud-americ i no s'han tornat a aconseguir els mateixos xits a nivell internacional.

L'hoquei taula a Europa.
El 2003 es van comenar a disputar les primeres competicions oficials a l'rea de Barcelona (Catalunya), marcant el naixement de l'hoquei taula europeu. De fet, des de 1997 s'havien anat jugant anualment campionats de Catalunya, per sense seguir regles establertes per la USAA. El mateix 2003 es va constituir l'associaci AirHockey Catalunya (AHC), que de seguida va aconseguir uns promitjos de participaci al voltant de 20 jugadors per torneig. Amb les competicions locals ja consolidades, el 2005 AirHockey Catalunya va comenar a promoure tornejos promocionals a diverses ciutats d'Espanya (Sevilla, Vlez-Mlaga i Madrid).

Al mateix any 2005, un nou grup va sorgir a Sant Petersburg (Rssia), a iniciativa de l'Associaci Russa d'Hoquei Taula (RTHA), una associaci que organitza competicions d'altres disciplines esportives sobre taula (billiard hockey i table hockey). La RTHA, seguint els passos dels jugadors catalans va posar en marxa diversos tornejos amb uns molt alts registres de participaci i va celebrar el seu primer Campionat Nacional el 28 de maig de 2006.

Al mar de 2006 va tenir lloc una nova fita per l'hoquei taula europeu, amb la participaci del primer jugador d'aquest continent, el catal Mauro Sturlese, al Campionat Mundial de Las Vegas, on va obtenir la 31a posici de 60 participants. Al novembre del mateix any va tenir lloc a Sabadell el primer Campionat d'Europa d'aquest esport, al qual van participar jugadors de Catalunya, Andalusia, la Repblica Txeca i els Estats Units. La victria en el torneig va ser pel nord-americ d'origen serbi Goran Mitic, mentre que el Campi Europeu va ser el catal Jos Luis Camacho. En la modalitat d'equips, Catalunya es va proclamar campiona d'Europa en derrotar a la final a la Repblica Txeca.

A l'any 2007 s'han constitut tres noves associacions, a Sevilla, a la Repblica Txeca i a Moscou, que ja han comenat a organitzar competicions d'hoquei taula en les seves respectives rees. A ms de Catalunya, Andalusia, la Repblica Txeca i Rssia, les perspectives per a futures competicions oficials d'hoquei taula se centren a curt termini en Sucia i Anglaterra, on ja han sorgit grups de jugadors interessats en tirar endavant aquest esport en les seves respectives regions. Al Campionat d'Europa del 2007 Jos Luis Camacho va revalidar el seu ttol de campi europeu, mentre que el rus Sergey Antonov en va ser el finalista. A la competici per equips, Rssia va aconseguir el ttol de campiona d'Europa en derrotar a la final a la selecci catalana.

El 10 de maig de 2008 s'havia de disputar el III Campionat d'Europa a Most (Repblica Txeca), per unes discrepncies entre les associacions nacionals russa i catalana i l'organitzaci en relaci a les taules en qu s'havia de disputar la competici va dur a l'anullaci del campionat i a la constituci de la nova Associaci Europea d'Hoquei Taula (AEHT/EAHA). El proper gran esdeveniment de l'hoquei taula europeu ser el IV Campionat d'Europa, que es disputar el darrer cap de setmana de maig de 2009 a Sant Petersburg (Rssia).

Competicions oficials.
Mundials.
 Campionat del Mn d'air hockey;

Amrica.
 Campionat Americ d'air hockey;

Europa.
 Campionat d'Europa d'air hockey;

Catalunya
 Campionat de Catalunya;
 Lliga Catalana;
 Challenges;

Competicions que ja no es disputen:
 Circuit AHC (2005);
 TriCup (2004-07);

Espanya
 Lliga Sevillana;

Rssia
 Open de Rssia;

Com jugar.
Per jugar a hoquei taula es necessita una taula d'air hockey, dues maces i un disc.

Actualment, les niques taules aprovades per jugar per la USAA (United States Air Hockey Association) sn les taules Dynamo de 8 peus (2,44 metres), entre les quals trobem la "Photon", la "Pro-Style", la vella "Blue-Top", la "Brown Top", la "Purple Top" i la "Black Top" sense linies de joc dibuixades.

Les maces oficials han de tenir les segents caracterstiques:
 Pes: no pot ser superior als 170,1 g.
 Dimetre: com a mxim de 10,32 cm.
 Color: la maa pot ser de qualsevol color, excepte la seva vora exterior que ha de ser de color diferent a la de la superfcie de la taula.
 Material: ha de ser tot del mateix material.
 Altres:
 Ha de ser uniforme i simtric a travs de la seva circumferncia.
 No es pot alterar o desgastar una maa per modificar el seu angle de contacte amb la taula.

Podem trobar, principalment, dos tipus de maces: les maces amb barret (high top) i les maces planes (low top). Totes les maces es fabriquen als Estats Units excepte un model de maa plana (low top) oficial que es fabrica a Terrassa (Catalunya), feta de nylon.

Els discos aprovats per la USAA i per AHC sn els models Lexan-yellow, Lexan-red i Dynamo-green.

Enllaos externs.
Air Hockey Catalunya;
Air Hockey World ;
Air Hockey.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142035" title="London School of Economics" nonfiltered="2224" processed="2208" dbindex="58015">
La London School of Economics s una escola d'economia, cincies poltiques i socials fundada a l'any  1895 per Beatrice i Sidney Webb. s una de les primeres institucions de recerca en cincies socials del mn i on han passat ms d'una quarantena de premis Nobel d'economia.

Vegeu tamb Catalan Society
 Enllaos externs .
Plana Web

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142037" title="Centre d'Anlisi Econmica i de les Poltiques Socials" nonfiltered="2225" processed="2209" dbindex="58016">
El Centre d'Anlisi Econmica i de les Poltiques Socials (CAEPS) s un centre de recerca de la Universitat de Barcelona i consolidat per la Generalitat de Catalunya especialitzat en la recerca d'economia de la poltica social (salut, pensions, habitatge i risc), economia regional i internacional i economia catalana i previsi econmica. Va ser fundat l'any 2001.

Enllaos externs.
Pgina Web Oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142038" title="Ralli de Polnia" nonfiltered="2226" processed="2210" dbindex="58017">
El Ralli de Polnia s el segon ralli ms vell desprs del mtic Monte-Carlo. La primera edici del ralli va ser l'any 1921. L'any 1973 es va incloure al Campionat Mundial de Rallis. Actualment forma part del campionat europeu de rallis.

 Els guanyadors del ralli .
1921: Tadeusz Heyne, Polnia, Dodge ;
1922: Hans Lorenz, Austria, Steyr;
1923: Henryk Liefeld, Polnia, Austro-Daimler;
Jan Siroucek, Txecoslovquia, Praga Grand;
1924: Henryk Liefeld, Polnia, Austro-Daimler;
1925:Charles Betague, Austria, Austro-Daimler;
1927: Stanis aw Szwarcsztajn, Polnia, Austro-Daimler;
1928: Cipriano Illiano, Itlia, Fiat 509;
1929: Adam hr. Potocki, Polnia, Austro-Daimler (g.D);
Josef Vermirovsky, Txecoslovquia, Tatra (g.F) ;
Teodor Kredl, Txecoslovquia, Praga Piccolo (g.G);
Jan Ripper, Polnia, Tatra (g.E) ;
Jaroslav Heusler, Txecoslovquia, Praga Grand (g.C);
Aachim baron Haebler, Maybach (g.B) ;


1930:Micha  Bitny-Szlachta, Polnia, Ford (g.A);
Zygmunt Rahnenfeld, Polnia, Fiat 525 (g.B);
Adam hr. Potocki, Polnia, Austro-Daimler (g.C);
1937: Paul von Guillaeume, Alemanya, Adler Trumpf (g.II);
Aleksander Mazurek, Alemanya, Chevrolet Master Sedan (g.V);
Wojciech Ko aczkowski, Polnia, DKW Meisterklasse (g.I);
1938: Jan Ripper, Polnia, Fiat 1100 (g.I);
Stanis aw Szwarcsztajn, Polnia, Lancia Aprilia (g.II);
Hans Rauch, Alemanya, Mercedes-Benz 230 (g.IV);
Witold Rychter, Polnia, Chevrolet Master Sedan (g.V);
Jerzy Strenger, Polnia, Citron Legere (g.III);
1939: Tadeusz Marek, Polnia, Chevrolet Master Sedan (g.IV);
Stefan Grossman, Polnia, Citron (g.II) ;
Stefan Pronaszko, Polnia, Renault Primaquatre (g.III);
Renato Ghisalba, Itlia, Fiat 1100 (g.I);


1947: Marian Wierzba, Polnia, Lancia Super Sport (g.III);
Witold Rychter, Polnia, Chevrolet Master Sedan (g.V);
Zygmunt Andrzejewski, Polnia, Willys (g.IV) ;
Edward Loth, Polnia, KdF (g.II) ;
Alfred Pecko, Polnia, DKW (g.I);
1948: Ivan Hodac, Txecoslovquia, Aero-Minor (g.I) ;
Vaclav Bobek, Txecoslovquia, Skoda 1101 (g.II);
Julian   czy ski, Polnia, Lancia (g.III) ;
A. Anton, Txecoslovquia, BMW (g.IV) ;
Jiri Pohl, Txecoslovquia, Jaguar (g.V) ;
Jzef Sucharda, Polnia, Jaguar (g.VI);


1954: Alfons Zielkowski, Polnia, DKW (750 T) ;
Zbigniew Witkowski, Polnia, Fiat 1100 (1300 T);
Edward Nizio ek, Polnia, Opel Olympia (1600 T);
Zygmunt Skoczkowski, Polnia, Tatraplan (2000 T) ;
Stanis aw Gustaw, Polnia, FSO Warszawa M-20 (2600 T);
Boles aw Majkowski, Polnia, Ford (2600+T) ;
Stanis aw Rusiniak, Polnia, BMW (1600 S) ;
Franciszek Postawka, Polnia, BMW 328 (1600+) ;
1955: Edward Nizio ek, Polnia, Opel Olympia (g.VI);
Boles aw Majkowski, Polnia, Ford de Luxe (g.IX);
Marian Repeta, Polnia, FSO Warszawa M-20 (g.VIII);
Henryk Olszewski, Polnia, koda (g.IV-V) ;
Jerzy Zaczeniuk, Polnia, Citron (g.VII);
Jacek Dzi cio owski, Polnia, DKW (g.III) ;
Grzegorz Timoszek, Polnia, BMW 328 (g.Sport);
1956: Marian Repeta, Polnia, FSO Warszawa M-20 (g.VIII);
Jerzy Opiela, Polnia, DKW (g.III) ;
Edward Nizio ek, Polnia, Citron BL 11 (g.VII);
Janusz Solarski, Polnia, Skoda 1100 (g.IV-V);
Kazimierz Tarczy ski, Polnia, BMW (g.VI-S) ;
Jan Jagielski, Polnia, Opel Olympia (g.VI);
1957: Adam W drychowski, Polnia, Zwickau P-70 (g.III-T);
Mlado Vukovic, Iugoslvia, DKW (g.IV-T) ;
S. Vidmar, Iugoslvia, Porsche 356 1300 S (g.V-S);
Walerian Waryszewski, Polnia, BMW 328 (g.VII-S);
Mieczys aw Sochacki, Polnia, FSO Warszawa M-20 (g.VIII-T);
Marek Varisella, Polnia, DKW F8 (g.III-S);
Boles aw Majkowski, Polnia, Simca 8 (g.V-T);
W adys aw Paszkowski, Polnia, Opel Olympia (g.VII-T);
1959: Kurt Rdiger, RDA, Wartburg (g.IV);
Krzysztof Komornicki, Polnia, Simca Aronde (g.V);
Henryk Ruci ski, Polnia, Ford Zephyr (g.VIII);
Stanis aw Wierzba, Polnia, FSO Syrena (g.III) ;
Andrzej  ymirski, Polnia, Opel Olympia (g.VII);


1960: Walter Schock, Alemanya, Mercedes-Benz 220SE;
1961: Eugen Bhringer, Alemanya, Mercedes-Benz 220SE;
1962: Eugen Bhringer, Alemanya, Mercedes-Benz 220SE;
1963: Dieter Glemser, Alemanya, Mercedes-Benz 220SE;
1964: Sobies aw Zasada, Polnia, Steyr-Puch 650TR;
1965: Rauno Aaltonen, Finlndia, BMC Mini Cooper S;
1966: Tony Fall, Regne Unit, BMC Mini Cooper;
1967: Sobies aw Zasada, Polnia, Porsche 912;
1968: Krzysztof Komornicki, Polnia, Renault R8 Gordini;
1969: Sobies aw Zasada, Polnia, Porsche 911S;


1970: Jean-Claude Andruet, Frana, Alpine-Renault A110 1600;
1971: Sobies aw Zasada, Polnia, BMW 2002 tii;
1972: Raffaele Pinto, Itlia, Fiat 124 Spider Rally;
1973: Achim Warmbold, Alemanya, Fiat 124 Abarth Rally;
1974: Klaus Russling, Austria, Porsche 911 Carrera RS;
1975]: Maurizio Verini, Itlia, Fiat 124 Abarth;
1976: Andrzej Jaroszewicz, Polnia, Lancia Stratos;
1977: Bernard Darniche, Frana, Lancia Stratos;
1978: Antonio Zanini, Espanya, Fiat 131 Abarth;
1979: Antonio Zanini, Espanya, Fiat 131 Abarth;


1980: Antonio Zanini, Espanya, Porsche 911;
1984: Ingvar Carlsson, Sucia, Mazda RX-7;
1985: Branislav Kuzmic, Iugoslvia, Renault 5T;
1986: Branislav Kuzmic, Iugoslvia, Renault 5T;
1987: Attila Ferjancz, Hongria, Audi Coupe Quattro;
1988: Marc Soulet, Blgica, Ford Sierra Cosworth;
1989: Robert Droogmans, Blgica, Ford Sierra Cosworth;


1990: Robert Droogmans, Blgica, Lancia Delta Integrale;
1991: Piero Liatti, Itlia, Lancia Delta Integrale;
1992: Erwin Weber, Alemanya, Mitsubishi Galant VR-4;
1993: Robert Droogmans, Blgica, Ford Escort Cosworth;
1994: Patrick Snijers, Blgica, Ford Escort Cosworth;
1995: Enrico Bertone, Itlia, Toyota Celica T 4WD;
1996: Krzysztof Ho owczyc, Polnia, Toyota Celica T 4WD;
1997: Patrick Snijers, Blgica, Ford Escort Cosworth WRC;
1998: Krzysztof Ho owczyc, Polnia, Subaru Impreza WRC;
1999: Robert Gryczy ski, Polnia, Toyota Corolla WRC;

2000: Henrik Lundgaard, Dinamarca, Toyota Corolla WRC;
2001: Leszek Kuzaj, Polnia, Toyota Corolla WRC ;
2002: Janusz Kulig, Polnia, Ford Focus WRC;
2003: Miguel Campos, Portugal, Peugeot 206 WRC;
2004: Luca Pedersoli, Itlia, Peugeot 306 Maxi Kit Car;
2005: Krzysztof Ho owczyc, Polnia, Subaru Impreza N11;

 Enllaos externs .
 http://www.rallyofpoland.pl/;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142039" title="Ralli de Costa d'Ivori" nonfiltered="2227" processed="2211" dbindex="58018">
El Ralli de Costa d'Ivori s un ralli que es disputa cada any a Costa d'Ivori. s conegut per ser un ralli en condicions molt dures. 

Va formar part del Campionat Mundial de Rallis per pilots i marques de l'any 1978 al 1981, mentre que l'any 1977 i dels anys 1982 al 1992 va contar nicament per pilots.

Al 2006 va formar part del campionat de rallis afric, per va ser eliminat del campionat de 2007 per irregularitats que van trobar els observadors.

 Guanyadors .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142042" title="Ralli de la Xina" nonfiltered="2228" processed="2212" dbindex="58019">
El ralli de la Xina s el ralli ms important de la Xina. El primer ralli va disputar-se l'any 1997, i l'any 1999 va incloure's al Campionat Mundial de Rallis, per va ser eliminat d'aquesta competici l'any segent. A partir de llavors, va ser incls al Campionat de Rallis sia Pacfic.

 Guanyadors .
1999. 3r Ralli de la Xina (17 a 19 de novembre) ~ Didier Auriol, Toyota Corolla WRC (WRC);
2000. 4t 555 Ralli de la Xina (7 a 9 de novembre) ~ Peter 'Possum' Bourne, Subaru Impreza WRX (APRC);
2001. 5 Ralli de la Xina Shaoguan (20 a 22 d'octubre) ~ Nico Caldarola, Mitsubishi Lancer Evolution 6 (APRC);
2002. 6 Ralli de la Xina Shaoguan (19 a 21 d'octubre) ~ Karamjit Singh, Proton Pert (APRC);
2003. Ralli de la Xina Shaoguan (11 a 13 d'octubre) ~ cancellat;
2004. 7 TCL Ralli de la Xina Huizhou (22 a 24 d'octubre) ~ Katsuhiko Taguchi, Mitsubishi Lancer Evolution 8 (APRC);
2005. 8 Ralli de la Xina Shaoguan (26 a 28 de novembre) ~ Jussi Vlimki, Mitsubishi Lancer Evolution 8 (APRC);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142044" title="Menelau" nonfiltered="2229" processed="2213" dbindex="58020">



Menelau rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Arope, i germ d'Agammnon, rei de Micenes. Estant casat amb la bella Helena, esclat la Guerra de Troia desprs que el fill del rei Pram, Paris, la segrest.

 Exili .
El seu pare Atreu fou assassinat pel seu nebot Egist, que ocup el tron. Aleshores, els prnceps Agammnon i Menelau fugiren a l'exili. Foren acollits per Tndar, rei d'Esparta. Amb el temps, els dos prnceps es casaren amb les dues filles del rei; Agammnon amb Clitemnestra i Menelau amb Helena.

El matrimoni dels dos ltims fou una dura decisi per a Tndar, ja que Helena tenia nombrosos pretendents i el rei, tenia por que, arribat el moment d'escollir l'esps, els altres pretendents s'enutjarien i comenaria una guerra civil a Grcia. Finalment, per, l'escollit fou Menelau i la resta de pretendents juraren fidelitat al nou esps.

 Rei d'Esparta i la Guerra de Troia .
Els germans barons d'Helena es moriren (fets immortals i ascendits a l'Olimp) i ella fou nomenada hereva. En morir Tndar, Helena i Menelau foren titulats reis d'Esparta.

Desprs d'un breu estada comercial a Troia, Menelau convid al prncep troi Paris, fill de Pram, al seu regne. El jove sedu (o segrest, segons les versions) la reina Helena i se l'endug a Troia.

Menelau reclam l'ajuda dels altres reis de Grcia per alliberar Helena i saquejar Troia. El seu germ Agammnon es pos al capdavant d'una nombrosa expedici grega que part cap a Troia. En arribar, aconseguiren desembarcar i van construir un campament prop de la ciutat, on comenaren un setge que dur deu anys. Menelau es disting per la seva valentia en la batalla, fins i tot, recuper el cos de Patrocle (mort per Hctor) per entregar-lo a Aquilles.

Al des any, desprs de lliurar multitud de batalles, els grecs aconseguiren entrar a Troia (mitjanant l'estratagema del Cavall de Troia). Mentre les forces invasores mataven, cremaven i saquejaven la ciutat, Menelau an directament a buscar la seva dona al palau del nou esps Defob (germ de Paris i casat amb Helena desprs de la mort d'aquest). A les portes del palau, Menelau i Defob s'enfrontaren i, quan l'espart estava a punt de caure sota l'espasa del troi, Helena apunyala per l'esquena a Defob i el mata. Menelau, desprs de refer-se, desenvaina l'espasa per matar la dona per, en veure-la de nou, queda fascinat per la bellesa de la jove i la perdona.

Perdonats mtuament, marxaren de Troia en direcci Esparta per hagueren de passar vuit anys fins que hi arribessin, ja que els dus no els permetien tornar al seu pas, per la vanidositat de Menelau. Per fi, Menelau i Helena van retornar a Esparta, on Menelau va prosperar i van tenir una filla junts anomenada Hermione.

Segons Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita del fill d'Odisseu, Telmac, que cercava notcies sobre el seu pare, desaparegut des del final de la guerra de Troia. 

Fou succet pel seu fil illegtim Megapentes, que segons Pausdies, oblig Helena a exiliar-se a Rodes.


Referncies.

Homer, La Ilada;
Homer, L'Odissea ;

 Enllaos externs . 

Atreu a l'IEC;
Plana de Mitologia;
Micenes;
Patrocle;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142046" title="Gneu Pompeu (fill)" nonfiltered="2230" processed="2214" dbindex="58021">
Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar rom de finals del perode republic que es va enfrontar a Csar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.

Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, Mcia Trcia. Gneu Pompeu va acompanyar al seu pare a l'expedici contra els pirates (67 aC) quan noms tenia uns 22 anys.

Cap al 54 aC es va casar amb Cludia Pulcra, filla d'Api Claudi Pulcre i germana de la primera esposa de Brutus. 

En esclatar la guerra civil que va enfrontar Csar i Pompeu (49 aC), el seu pare el va enviar a Alexandria per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes 50 naus, amb els que es va unir a les forces naval pompeiana a la mar Adritica (48 aC) a les ordres de Marc Calpurni Bbul, que tenia l'objectiu d'evitar que Csar creus l'Adritic fins a l'Epir. Va capturar diversos vaixells de Csar a Oricum i va atacar Lissus sense xit.

Desprs de la derrota del seu pare a la batalla de Farslia i del seu assassinat en terres egpcies, Gneu es va refugiar a  l'illa de Crcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posici de que, dominant el mar, la victria final era segura i quasi va matar a Cicer quan aquest va recomanar sotmetre's a Csar.

En el seu cam cap a frica, on els pompeians s'havien fet forts, va rebre la noticia de boca del seu germ, de la mort del seu pare. Junt amb aquest germ, Sext, es va unir a la resta de comandants pompeians supervivents al nord d'frica des d'on van continuar la resistncia contra Csar. 

Desprs d'un temps a frica, el 47 aC va marxar a Hispnia per recuperar aquesta regi pels pompeians, amb suport dels nombrosos clients del seu pare i reclutar forces per reforar frica; per no va arribar immediatament a Hispnia, i primer va fer un atac infructus a Ascurum a Mauritnia i desprs es va apoderar d'algunes illes (que havien de ser les Balears) i no va desembarcar fins el 46 aC. 

Un mica desprs se li van unir el seu germ Sext Pompeu Pius, Tit Labi i altres optimats que havien fugit d'frica desprs de la batalla de Thapsus. En poc temps es va trobar al front de tretze legions. Juli Csar va enviar a la zona al seu llegat Gai Didi i a finals de l'any hi va anar en persona. La guerra es va acabar el 45 aC amb la batalla de Munda, amb un nou triomf de Csar (17 de mar del 45 aC). 

Pompeu va poder escapar encara que ferit i es va refugiar a Carteia a la costa de on va sortir amb un esquadr de 20 vaixells; per per manca d'aigua va haver de desembarcar i fou sorprs per Gai Didi que havia sortit de Gades amb una flota, i que li va destruir els vaixells del grup; Pompeu va fugir cap al interior per fou atrapat prop de Lauron, i executat. El seu cap fou tallat i enviat a Csar que el va tenir exposat a Hispalis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142049" title="Mcia Trcia" nonfiltered="2231" processed="2215" dbindex="58022">
Mcia Trcia (Mucia Tertia, segle I aC) va ser una dama romana de finals del perode republic, tercera filla de l'orador i poltic Quint Muci Escvola (cnsol el 95 aC), i de Llia, filla de Gai Leli Sapiens. Era cosina de Quint Cecili Metel Celer que fou cnsol el 60 aC, i de Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 57 aC).

Fou la tercera esposa de Pompeu Magne, al qual va donar dos fills, Gneu i Sext Pompeu, i una filla, Pompeia.

Mcia havia estat casada abans amb el fill de Gai Mari, mort durant la guerra civil contra Sulla. 

Pompeu es va divorciar d'ella quan va tornar de la guerra contra Mitridates VI Eupator (61 aC) acusant-la d'adulteri (es creu que va ser seduda per Csar). Mcia es va tornar a casar, amb Marc Emili Escaure, fillastre del dictador Sulla, amb qui va ser mare d'un altre fill, Marc Emili Escaure el jove, que ms tard va recolzar el seu germanastre Sext Pompeu en el seu enfrontament amb Octavi.

El 39 aC va anar a Siclia per fer de mediadora entre el seu fill Sext i August.

Encara vivia al temps de la batalla d'ccium (31 aC). August la va tractar sempre amb gran respecte.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142050" title="Jordi Maurici de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="2232" processed="2216" dbindex="58023">
Jordi Maurici de Saxnia-Altenburg, duc titular de Saxnia-Altenburg (Potsdam 1900 - Redensburg 1991). Duc titular de Saxnia-Altenburg i cap de la casa ducal de Saxnia-Altenburg amb el tractament d'altesa.

Nascut a Potsdam el dia 13 de maig de l'any 1900 essent fill del duc Ernest II de Saxnia-Altenburg i de la princesa Adelada de Schaumburg-Lippe. Jordi Maurici era nt per via paterna del prncep Maurici de Saxnia-Altenburg i de la princesa Augusta de Saxnia-Meiningen; mentre que per via materna ho era del prncep Guillem de Schaumburg-Lippe i de la princesa Bathildis d'Anhalt. 

Jordi Maurici no contragu npcies. A la mort del duc Ernest II de Saxnia-Altenburg l'any 1955, Jordi Maurici esdevingu duc titular de Saxnia-Altenburg i cap de la casa ducal. Jordi Maurici fou el dipositari de ms de cinc segles d'una famlia alemanya que havia regnat en un petit ducat del centre d'Europa. 

Malgrat que des de 1918, els Saxnia-Altenburg perderen el tro del ducat, la famlia havia mantingut intacte el seu prestigi i influncia en el si de la societat alemanya. Ara b, amb l'ocupaci de l'antic Ducat per part de les tropes sovitiques, els Saxnia-Altenburg perderen la seva capacitat econmica i amb aix, el seu poder en la societat saxona.

Malgrat que el duc Ernest II de Saxnia-Altenburg decid romandre en territori del ducat tot i l'ocupaci russa, el prncep Jordi Maurici abandon el pas i s'establ a Redensburg, a l'actual land de Schleswig-Holstein. 

Amb la seva mort, l'any 1991 desaparegu el darrer membre de la histrica famlia dels Altenburg ja que el seu hereu, el seu germ, el prncep Frederic de Saxnia-Altenburg tamb mor sense descendncia l'any 1985.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142052" title="Ernest II de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="2233" processed="2217" dbindex="58024">


Ernest II de Saxnia-Altenburg (Altenburg 1871 - Castell de Frhliche Wiederkunft 1955). Darrer duc sobir de Saxnia-Altenburg. Ostent la sobirania del ducat centreuropeu des de 1908 fins a 1918.

Nascut a Altenburg, capital del ducat de Saxnia-Altenburg, el dia 31 d'agost de 1871, essent fill del prncep Maurici de Saxnia-Altenburg i de la princesa Augusta de Saxnia-Meiningen. Ernest era nt per via paterna del duc Jordi I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin; mentre que per via materna ho era del duc Bernat II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Maria de Hessen-Kassel.

El dia 27 de febrer de 1898 es cas a la ciutat de Bckeburg, capital del principat de Schaumburg-Lippe, amb la princesa Adelada de Schaumburg-Lippe, filla del prncep Guillem de Schaumburg-Lippe i de la princesa Bathildis d'Anhalt. La parella tingu quatre fills:

 SA la princesa Carlota de Saxnia-Altenburg, nada a Potsdam el 1899 i morta a Hemmelmark el 1989. Es cas a Hemmelmark el 1919 amb el prncep Segimon de Prssia.

 SAR el prncep Jordi Maurici de Saxnia-Altenburg, nat a Potsdam el 1900 i mort a Redensburg el 1991. Darrer duc titular de Saxnia-Altenburg.

 SA la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg, nada a Potsdam el 1903 i morta a Breiholz el 1991.

 SA el prncep Frederic de Saxnia-Altenburg, nat a Potsdam el 1905 i mort a Rosenheim el 1985.

Ernest II i la princesa Adelada de Schaumburg-Lippe es divorciaren l'any 1920. Immediatament desprs, el duc Bernat II inici una relaci morgantica amb Maria Triebel amb qui es cas el 1934 al Castell de Frhliche Wiederkunft. D'aquesta segona uni no en nasqu cap fill.

Ernest II reb formaci militar en el si de l'exrcit prussi. Des de ben jove fou designat pel seu oncle hereu al tron altenburgus davant de l'absncia d'un hereu per lnia directe. Aix, Ernest heret el tron d'Altenburg el 1908. Durant deu anys reg el ducat. 

Amb la derrota militar a la Primera Guerra Mundial, el sistema de prnceps alemanys caigu i amb ells el ducat de Saxnia-Altenburg. Aix, el dia 13 de novembre de 1918 hagu d'abdicar. 

Malgrat tot, la prdua del tron no signific una prdua de poder si ms no de carcter informal. Els Saxnia-Altenburg seguien mantenint una posici privilegiada en la vida pblica de Turngia ja que la Repblica de Weimar els havia indemnitzat amb fortes sumes econmiques.

Amb l'aven de les tropes sovitiques, el duc Bernat decideix romandre a Saxnia aconseguint poder seguir vivint al Castell de Frhliche Wiederkunft. Aix, mor al Castell el dia 22 de mar de 1955 a l'edat de 84 anys. A la seva mort, el prncep Jordi Maurici de Saxnia-Altenburg fou dipositari dels drets histrics de la famlia dels Altenburg.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142053" title="Adelada de Schaumburg-Lippe" nonfiltered="2234" processed="2218" dbindex="58025">
Adelada de Schaumburg-Lippe, duquessa de Saxnia-Altenburg (Ratiboritz 1875 - Ballenstedt 1971). Princesa de Schaumburg-Lippe amb el tractament d'altesa que es cas amb el duc Ernest II de Saxnia-Altenburg.

Nascuda a Ratiboritz el dia 22 de setembre de 1875 essent filla del prncep Guillem de Schaumburg-Lippe i de la princesa Bathildis d'Anhalt. Adelada era nta per via paterna del prncep Jordi I de Schaumburg-Lippe i de la princesa Ida de Waldeck-Pyrmont; mentre que per via materna ho era del prncep Frederic August d'Anhalt i de la landgravina Maria de Hessen-Kassel.

El dia 27 de febrer de 1898 contragu matrimoni a Bckeburg, capital del principat de Schaumburg-Lippe, amb el duc Ernest II de Saxnia-Altenburg, fill del prncep Maurici de Saxnia-Altenburg i de la princesa Augusta de Saxnia-Meiningen. La parella tingu quatre fills:

 SA la princesa Carlota de Saxnia-Altenburg, nada a Potsdam el 1899 i morta a Hemmelmark el 1989. Es cas a Hemmelmark el 1919 amb el prncep Segimon de Prssia.

 SAR el prncep Jordi Maurici de Saxnia-Altenburg, nat a Potsdam el 1900 i mort a Redensburg el 1991. Darrer duc titular de Saxnia-Altenburg.

 SA la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg, nada a Potsdam el 1903 i morta a Breiholz el 1991.

 SA el prncep Frederic de Saxnia-Altenburg, nat a Potsdam el 1905 i mort a Rosenheim el 1985.

Dos anys desprs de la caiguda de l'Imperi Alemany arran de la derrota militar en la Primera Guerra Mundial, Adelada i Ernest es divorciaren. Mentre Adelada no es torn a casar mai, Ernest contragu matrimoni l'any 1934 de forma morgantica.

Adelada mor a Ballenstedt, a l'actual land de Saxnia-Anhalt, el dia 27 de gener de 1971 a l'edat de 95 anys. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142056" title="Maria de Hessen-Kassel" nonfiltered="2235" processed="2219" dbindex="58026">


 Maria de Hessen-Kassel (reina de Dinamarca) (1767 - 1852). Dona de Frederic VI de Dinamarca.

 Maria de Hessen-Kassel (gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz) (1796 - 1880).

 Maria de Hessen-Kassel (duquessa de Saxnia-Meiningen) (1804 - 1888).

 Maria de Hessen-Kassel (princesa d'Anhalt) (1814 - 1895).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142059" title="Simfonia nm. 6 de Beethoven" nonfiltered="2236" processed="2220" dbindex="58027">

La Simfonia nm. 6 a fa major opus 68, anomenada "Pastoral", va ser acabada per Beethoven el 1808 i s una de les obres de msica programtica de Beethoven. En la seva estrena va rebre el subttol "Records de la vida campestre".

Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. Sovint deixava Viena per anar a treballar a pobles. Com va dir ell mateix, la Sisena Simfonia s "ms expressi de sentiments que pintura de sons", i el mateix tipus de comentari s'ofereix en el ttol que va collocar en el primer moviment.

 Estrena .
La sisena simfonia va ser composta simultniament amb la famosa cinquena simfonia. Va ser estrenada al costat d'aquesta en un llargussim concert en el Theater an der Wien de Viena, el 22 de desembre de 1808. L'obra dura al voltant de 40 minuts. Va ser rebuda fredament. Si b la Sisena Simfonia en cont moments ben bonics, la gent desitjava una altra obra amb un carcter diferent, i l'obra relativament calmada i introspectiva no va agradar tant.

Posteriorment, tanmateix, l'obra s'ha convertit a poc a poc en una de les obres centrals del repertori simfnic. s una de les obres favorites del molts oients.

 Estructura .
La simfonia va trencar amb el motlle clssic en tenir cinc moviments, ms que el dels quatre tpics. Els moviments sn:
 Erwachen heiterer Empfindungen bei der Ankunft auf dem Lande (Despertar d'alegres sentiments amb l'arribada al camp): Allegro ma non troppo;
 Szene am Bach (Escena al rierol): Andante molto mosso;
 Lustiges Zusammensein der Landleute (Alegre reuni de camperols): Allegro;
 Gewitter. Sturm (Llampec. Tempesta): Allegro;
 Hirtengesang. Frohe und dankbare Gefhle nach dem Sturm (Cant dels pastors. Acci de grcies desprs de la tempesta): Allegretto;

Els ltims tres moviments es toquen tot seguits sense pausa.

La plantilla instrumental de la simfonia difereix en cada moviment. 
 Per als moviments ms lrics (el primer, el segon i el final), Beethoven va especificar una orquestra simfnica clssica ms aviat petita: 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, i una orquestra de cordes consistent en els usuals primers i segons violins, violes, violoncels i contrabaixos. ;
 Per al tercer moviment, s'hi sumen 2 trompetes, i per incrementar l'efectivitat de la tempesta, Beethoven agrega trompetes, 2 trombons, timbals i un flaut.

 Enllaos externs .
Partitura orquestral a International Music Score Library Project (IMSLP);
Partitura orquestral a VARIATIONS Prototype: Online Musical Scores;
Partitures per a piano sol;
Arxius MIDI de la Simfonia a ;
Notes i enregistraments de la Simfonia a ;
Arxius de la Beethoven Hauss Bonn;
Comentari (en angls) d'Hector Berlioz sobre la Sisena Simfonia a The Hector Berlioz Website The Hector Berlioz Website.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142063" title="Verderol" nonfiltered="2237" processed="2221" dbindex="58028">
Per al bolet, vegeu Verderol (bolet);


El verderol com o verdum (Carduelis chloris), s un ocell de l'ordre dels passeriformes i la famlia dels fringllids com el pins com.  Es reprodueix a tota Europa, nord d'frica i sud-oest d'sia, arribant per l'est fins a l'Iran i Rssia. s una espcie comuna a la pennsula Ibrica. La seua mida s de 14-16 cm. Els mascles sn de color verd groguenc, amb cridaneres taques negres a les ales i cua, les femelles sn d'un color menys intens amb tonalitats marrons a la part posterior, sent les seues taques a les ales i cua de color groc pllid. Les seues postes solen tenir de 3 a 8 ous. S'alimenten principalment de llavors i insectes. El seu cant s molt apreciat.

Galeria fotogrfica.




Enllaos externs.

 Vdeos del verderol com a l'Internet Bird Collection;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142065" title="Copa de la Lliga espanyola de futbol" nonfiltered="2238" processed="2222" dbindex="58029">
La Copa de la Lliga fou una antiga competici espanyola de futbol que es va celebrar anualment entre 1982 i 1986, organitzada per la Federaci Espanyola de Futbol. Participaven els vuit primers classificats de la Lliga espanyola de futbol, que s'enfrontaven en eliminatries a doble partit, cadascun en el feu de cada equip. La final tamb es disputava a doble partit. 

La Copa de la Lliga va ser impulsada pel president de el FC Barcelona Josep Llus Nez, amb la finalitat de crear una nova competici que geners nous ingressos econmics als clubs, tant en concepte de taquilla com pels drets de televisi. 

El 1986, quan noms s'havien celebrat quatre edicions, els clubs es van posar d'acord a cancellar la competici a causa de la saturaci del calendari de partits. 

El guanyador de cada torneig aconseguia una plaa per a jugar la Copa de la UEFA de l'any segent.

 Palmars .
 2  FC Barcelona (1983 i 1986);
 1  Real Valladolid (1984);
 1  Real Madrid (1985);

 Historial .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142066" title="Copa de la Lliga" nonfiltered="2239" processed="2223" dbindex="58030">

 Copa de la Lliga anglesa de futbol;
 Copa de la Lliga escocesa de futbol;
 Copa de la Lliga Challenge escocesa;
 Copa de la Lliga francesa de futbol;
 Copa de la Lliga espanyola de futbol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142072" title="Simfonies de Beethoven" nonfiltered="2240" processed="2224" dbindex="58032">
El conjunt de les 9 simfonies que va compondre Beethoven han estat i segueixen sent un referent fonamental en la histria de la msica clssica. 

Beethoven havia complert els 30 anys d'edat quan va presentar la seva Primera Simfonia (Op. 21), fascinant els seus contemporanis per la seva frescor i originalitat. El 1803 dna a conixer la Segona Simfonia en Re Major (Op. 36), l'alegria del qual contrasta amb la tristesa que vivia l'autor. 

El 1805, Beethoven trenca tots els motlles clssics amb la seva Segona Tercera Simfonia en Mi bemoll Major (Op. 55). Aquesta simfonia cont una de les ancdotes ms interessants de la vida de Beethoven, admirador de Napole a qui considerava un alliberador dels privilegis de les corones europees, per la qual cosa va ser batejada originalment "Bonaparte". Tanmateix, en assabentar-se de la coronaci de Napole com a Emperador de Frana, Beethoven canvi l'encapalament i va quedar amb el seu nom definitiu, Simfonia Heroica. Aquesta simfonia dura tres vegades ms que qualsevol altra de l'poca, engrandeix l'orquestra i anuncia l'arribada del Romanticisme. 

Aquesta obra es compon d'un primer moviment (Allegro con moto) d'una durada aproximada de 20 minuts, amb una excepcional coda. Del segon moviment, conegut com a "Marxa fnebre" (Adagio assai), s'ha dit que en assabentar-se de la mort de Napole, Beethoven hauria comentat "Jo ja vaig escriure msica per a aquest trist fet". El tercer moviment s un Scherzo (Allegro vivace), conegut com a escena de cacera, on destaca l's de les trompes. El "Finale" (Allegro molto) evoca una escena de dansa.

Tot l'anterior difereix de la seva Quarta Simfonia en Si bemoll Major (Op. 60), que el 1806 recupera l'empenta de les seves dues primeres composicions simfniques. Aquesta simfonia ha estat, segons alguns crtics, injustament relegada al costat de seus excepcionals antecessora i successora. 

El 1808, Beethoven compon la colossal Cinquena Simfonia en do menor (Op. 67). Aquesta simfonia destaca principalment per la construcci dels quatre moviments basats en quatre notes, que ja apareixen en el primer comps del primer moviment, conegut popularment com "La crida del dest". Per aquesta poca, la seva febril creaci fa que el mateix any aparegui la Sisena Simfonia en Fa Major, coneguda com a "Pastoral" (Op. 68), els moviments del qual evoquen escenes campestres.

El 1813 arriba la Setena Simfonia en La Major (Op. 92). Richard Wagner la qualificaria ms tard com a "l'apoteosi de la dansa" pel seu ritme i el seu lirisme. A l'any segent, el 1814, Beethoven conclou la Vuitena Simfonia en Fa Major (Op. 93), la brevetat de la qual no disminueix la seva grandesa.

El 1824 Beethoven compon la seva Novena Simfonia en re menor (Op. 125), la Simfonia "Coral". Aquesta darrera ha estat declarada recentment Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. L'ltim moviment d'aquesta simfonia va ser adoptat a ms el 1972 pel Consell d'Europa com el seu himne i el 1985 va ser adoptat pels caps d'estat i del Govern de la Uni Europea com l'himne oficial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142074" title="Front Occidental de la Segona Guerra Mundial" nonfiltered="2241" processed="2225" dbindex="58033">


El Front Occidental o Front de l'Europa Occidental fou el segon front europeu en importncia durant la Segona Guerra Mundial.


 1939-1940.

 Guerra de Broma .

Ms informaci a l'article Guerra de Broma

El que es coneix com Phony War o guerra de broma, s el peride des de l'inici de la Segona Guerra Mundial, amb la Invasi de Polnia l'1 de setembre de 1939 fins el comenament de la Batalla de Frana a la primavera de 1940. Tot i que les grans potncies europees s'havien declarat la guerra, aquesta primera etapa al front occidental fou especialment poc cruenta pel que a operacions militars es refereix.

L'Exrcit alemany va tenir el seu focus de lluita en la dominaci definitiva de Polnia, mentre que algunes unitats estaven detinades a defensar la lnia Siegfried. Per contra, l'Exrcit francs i l'Exrcit britnic estaven destinades a l'altre cant de la frontera entre Alemanya i Frana en defensa de la lnia Maginot.

Durant aquesta poca, els exrcits aliats s'afanyaren a comprar material armementstic als Estats Units, els quals aleshores es declaraven pas no belligerant, mentre que el Tercer Reich es preparava per la Batalla del Atlntic .

 Escandinvia.

 Ms informaci a l'article Operaci Weserbung;

El front romandria estable, fins a l'abril de 1940 on les tropes alemanes llanarien el que es coneix com Operaci Weserbung consistent en la invasi de Noruega i Dinamarca. L'Exrcit dans practicament no va poder oferir resistncia a les tropes del Tercer Reich, mentre que a Noruega, l'ajuda aliada va permetre resistir ms a l'invasi, tot i que al final va acabr claudicant. En terres noruegues, moriren els primers republicans exiliats de la Guerra Civil Espanyola que s'havien enrolat a la Legi estrangera de l'exrcit francs .

 La Batalla del Benelux i Frana.

Ms informaci a l'article Batalla de Frana;

Al maig de 1940, els alemanys llancen la Batalla de Frana. Les tropes aliades, especialment, francesos i britnics claudiquen rpidament davant la superioritat de les forces alemanes i els seus atacs rpids. Els britnics escapen a Duinkerke mentre que l'exrcit francs es rendeix amb 90.000 morts i 200.000 ferits. La guerra al front s'atura i l'exrcit alemany comena els preparatius per la invasi d'Anglaterra.

 1941-1943.

 Durant la preparaci de la invasi d'Anglaterra, la Luftwaffe llanaria una dura campanya aria contra la Anglaterra coneguda com la Batalla d'Anglaterra. questa campanya per, acabaria amb victria britnica el qual faria desisitir a Adolf Hitler d'envair territori britnic. 

En aquell moment, la majoria de tropes alemanyes foren destinades a la invasi de la Uni Sovitica mentre que les que restaren a occident s'ocuparen de construr el conegut com a Mur de l'Atlntic, una srie de fortificacions defensives al llar de tota la costa francesa amb la intenci d'evitar una atac aliat provinent del Canal de la Mnega, i mentrestant, els Aliats comencen una guerra de dispersi, combatent a la Mediterrnia i al nord d'frica.

Tenint en compte la gran quantitat d'obstacles que dificultaven una invasi de la frana ocupada des de territori britnic, les forces aliades decidiren provar un atac contra la costa francesa. El 19 d'agost de 1942, tropes aliades comenaren una incursi a la poblaci francesa de Dieppe. La incursi fou un autntic desastre, dos terceres parts dels combatents foren ferits tot i que es poder abstreure informaci que fou utilitzada en la invasi de Normandia.

Durant aquests dos anys, no hi va haver batalla terrestre en el front occidental amb la excepci dels atacs que la Resistncia Francesa feia en la Frana ocupada amb l'ajuda del Special Operations Executive i del Office of Strategic Services. De totes maneres, amb l'entrada dels Estats Units en la guerra, comenarien els bombardetjos de posicions alemanyes a Frana i Alemanya, propiciades per la Fora Aria dels Estats Units d'Amrica i Royal Air Force (RAF) de l'exrcit britnic.

 1944-1945.

 El dia D.

 Ms informaci als articles Dia D, Operaci Cobra, Batalla de Caen, Batalla de Villers-Bocage i Batalla de Cherbourg;


Per intentar alleujar la pressi alemanya sobre el front oriental i accelerar la fi de la guerra, el 6 de juny de 1944 (anomenat el Dia D) els aliats van obrir un nou front a Europa realitzant un desembarcament massiu de tropes a les costes de Normandia amb l'objectiu prioritari d'alliberar Frana. Aquesta invasi, de nom en clau Operaci Overlord, va ser i continua sent el desembarcament de tropes ms gran de la histria, involucrant a gaireb 3 milions de soldats. A pesar de qu en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un xit. Durant prop de dos mesos, per, la resistncia alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a finals de juliol.

 Campanya de Frana i Alliberament de Paris.

 Ms informaci als articles Alliberament de Pars, Operaci Drac i Campanya de Lorena;

Un cop els aliats van poder sortir de Normandia, la conquesta de Frana va ser rpida. El 15 d'agost un altre desembarcament aliat a la Costa Blava francesa va accelerar la retirada alemanya. El 25 d'agost, els aliats van entrar a Pars i a mitjans de setembre la major part de Frana i de Blgica ja havien estat alliberades.

 Market Garden.



El setembre de 1944 els aliats van llanar l'Operaci Market Garden, un pla arriscat que tenia com a objectiu accelerar l'arribada de l'exrcit aliat al Rin, l'ltim gran obstacle natural per a l'ocupaci aliada d'Alemanya. Consistia en el llanament d'un gran nombre de paracaigudistes sobre diverses ciutats neerlandeses per a prendre per sorpresa el control dels ponts sobre rius i canals seguint una lnia que anava des del sud dels Pasos Baixos fins al Rin. Seguidament, un avan aliat al llarg d'aquesta lnia havia de connectar els ponts. L'operaci va ser un fracs relatiu ja que malgrat que la majoria de ponts es van poder capturar intactes, l'ltim i crucial pont sobre el Rin a Arnhem no va poder ser capturat.

 La Batalla de les Ardenes.

 Ms informaci als articles Batalla del Bosc de Hrtgen i Batalla de les Ardenes.;

El desembre de 1944, els alemanys van realitzar un fort contraatac al front occidental anomenat Batalla del Bulge. Va tenir lloc a la regi de les Ardenes, precisament all on els alemanys havien tingut tant d'xit durant la primavera de 1940. Inicialment, l'atac va agafar els aliats per sorpresa, per, a banda de reconquerir algunes viles belgues, l'avan alemany va perdre embranzida rpidament. A finals de gener de 1945, tot el territori guanyat pels alemanys durant l'operaci ja havia estat recuperat.

1945: La fi de la guerra.

Durant els mesos de febrer i mar de 1945 els aliats van aconseguir avanar fins al Rin en un ampli front, des dels Pasos Baixos fins a la frontera Sussa. Arribats al Rin, va ser crucial la captura del pont de Remagen (Alemanya) que va permetre establir un cap de pont a la riba oposada. Durant l'abril, la defensa alemanya va collapsar i tot el territori entre el Rin i l'Elba, des del mar del Nord fins als Alps, va ser capturat pels aliats. El Comandant Suprem de les forces aliades a Europa, el general Dwight D. Eisenhower, va decidir unilateralment deixar la captura de Berln als sovitics. Per aquest motiu els exrcits aliats van aturar el seu avan a l'Elba, on el 25 d'abril van connectar amb l'exrcit sovitic. Les tropes aliades tamb van entrar a ustria i a la Repblica Txeca on tamb es van trobar amb els sovitics.

Vegeu tamb.
Cronologia de la Segona Guerra Mundial

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142075" title="Francesc Colom" nonfiltered="2242" processed="2226" dbindex="58034">

Francesc Colom va ser el vint-i-nov President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1464 i 1467, nomenat el 22 de juliol de 1464.

Francesc Colom particip en 1462 en el procs contra els lders buscaires que acab amb l'execuci de Pere Destorrent, Francesc Pallars, Bernat Turr, Mart Solzina i Joan de Mitjavila el 19 de maig de 1462, un dels detonants que faran esclatar la guerra civil catalana.

El desenvolupament de la guerra civil catalana va marcar la seva activitat al front de Diputaci. Junt amb Colom va ser elegit, com a diputat militar, el comte Hug Roger III de Pallars Sobir qui acabar empresonat i perdent el seus territoris pel seu enfrontament contra Joan II en nom de la Generalitat de Catalunya.

Segons Jordi Bilbeny, el seu germ Joan Colom i Bertran seria Cristfor Colom, tesi rebutjada pel Centre d'Estudis Colombins, ja que Joan Colom hauria mort el 1484, per no descarten que fos algun altre familiar.

 Referncies .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142076" title="Francesc Pallars" nonfiltered="2243" processed="2227" dbindex="58035">
Francesc Pallars (Barcelona, ? - 19 de maig de 1462). Membre del Consell de Cent de Barcelona i del partit de la Busca.

Funcionari municipal, l'any 1449 ocup el lloc d'administrador de les places del Blat i del Vi de Barcelona. El 1461 es nomenat conseller segon de la ciutat.

Acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II junt amb Pere Destorrent, Bernat Turr, Mart Solzina i Joan de Mitjavila, membres del partit buscaire, va ser jutjat per una comissi formada, entre d'altres, per Francesc Colom, ardiaca de la seu de Barcelona. 

Va ser condemnat a mort i executat a la pres el 19 de maig de 1462. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142081" title="Concert per a piano nm. 1 de Beethoven" nonfiltered="2244" processed="2228" dbindex="58036">


El Concert per a piano i orquestra nm. 1 en Do major, opus 15, Beethoven el va comenar a compondre el 1796 i el va acabar l'any segent. L'estrena va ser a Praga el 1798, amb Beethoven tocant la part de solista al piano. El va dedicar a Anna Luise Barbara Frstin Odescalchi

 Histria .
Aquesta obra va ser, en realitat, el tercer intent del compositor en aquest gnere. Anteriorment va existir un concert no publicat en Mi bemoll major, i el concert en Si bemoll, publicat com a nm. 2 el 1801 per que en realitat el va compondre uns deu anys abans.

 Estructura .
Segueix la forma clssica de tres moviments:
 Allegro amb brio;
 Largo;
 Rondo. Allegro scherzando;

Com el concert per a piano nm. 2, aquest concert reflecteix l'assimilaci per part de Beethoven dels estils de Mozart i Haydn, tot i que els seus canvis harmnics abruptes deixen constncia de la personalitat irrepetible de Beethoven.

 Enllaos externs .
Notes i enregistraments a Allmusic.com;
Arxius MIDI del concert a "Classicalarchives.com";
Arxius a "Beethoven Hauss Bonn";















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142082" title="Pere Destorrent" nonfiltered="2245" processed="2229" dbindex="58037">
Pere Destorrent (Barcelona, ~1415 - 19 de maig de 1462). Membre del Consell de Cent de Barcelona i membre del partit de la Busca.

Conseller en Cap en 1458 i 1460, tamb va ocupar diversos crrecs de responsabilitat. A la mort de Carles de Viana, va ser acusat de ser un dels caps de la conspiraci per al retorn del rei Joan II i va ser empresonat junt amb Francesc Pallars, Bernat Turr, Mart Solzina i Joan de Mitjavila. 

Va ser jutjat per una comissi formada, entre d'altres, per Francesc Colom, ardiaca de la seu de Barcelona, condemnat a mort i executat el 19 de maig de 1462.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142084" title="Gran Premi de Mnaco del 1979" nonfiltered="2246" processed="2230" dbindex="58038">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1979, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 27 de maig del 1979.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida: Patrick Depailler   1: 28. 82;
 
 Pole: Jody Scheckter   1: 26. 45;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142085" title="Pare Apelles" nonfiltered="2247" processed="2231" dbindex="58039">
Josep-Apelles (Alexandre, Mart) Santolaria de Puey i Cruells, conegut pel "nom-de-plume" Pare Apelles, mossn Apelles, sacerdot catlic, advocat, periodista, presentador de programes de televisi i conferenciant, nasqu a Barcelona, Catalunya. 

 Biografia i estudis .

Ingress al Seminari menor de Barcelona als 11 anys. En concloure l'ensenyament secundari, segu el COU a l' Institut de Batxillerat Jaume Balmes i inici els estudis eclesistics al Seminari major de Tortosa. A Roma obtingu el Batxillerat en Filosofia i Sagrada Teologia (Llicenciat en Estudis eclesistics) a la Universitat Pontifcia Sant Toms d'Aquino (Angelicum). A la Universitat Pontifcia Gregoriana i a la Universitat Pontifcia de Comillas es llicenci en Dret cannic i en realitz els cursos de Doctorat.

s Llicenciat en Dret i realitz els cursos de Doctorat en Dret internacional pblic a la Universitat Complutense de Madrid. s Llicenciat en Geografia i Histria per la U.N.E.D., Llicenciat en Criminologia  per la Universitat de Barcelona, Graduat en Investigaci privada per la Universitat de Barcelona i Master en Estudis internacionals per l'Escola Diplomtica (Ministeri d'Afers Exteriors).

El Subdiaconat li fou conferit a Florncia pel cardenal Alfons Maria Stickler, S.D.B., Prefecte emrit de la Biblioteca Vaticana, i el diaconat pel cardenal Silvio Oddi, nunci papal al Regne dels belgues i Prefecte de la S.C. del Clergat, tamb a Florncia. Fou ordenat sacerdot el 15 de juliol del 1993 a l'esglsia de San Girolamo della Carit de Roma pel cardenal Pietro Palazzini, president del Tribunal suprem del Vatic. Celebra la missa en llat i amb cant gregori. s membre de The latin mass society i The John Fisher society.

Diplomat en Genealogia, Herldica i Nobiliria per l'Institut Salazar y Castro del C.S.I.C., posseeix el Diploma d'Advocat del Sagrat Tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostlica. Obtingu el Certificat de percia calligrfica judicial i el del Curs superior de gesti i dret de la seguretat a la Universitat Autnoma de Barcelona. T els ttols oficials de Director de seguretat, Detectiu privat i Instructor de tir (Ministeri de l'Interior) i els de Gestor Administratiu, Agent i Comissionista de Aduanes, Agent de la propietat immobiliria, Administrador de finques, Procurador dels Tribunals, Mediador d'assegurances, Guia turstic, Tcnic de Prevenci de Riscos Laborals i el Certificat d'Aptitud Pedaggica (Universitat Complutense). s Traductor i Intrpret jurat (Ministeri d'Afers Exteriors, Generalitat de Catalunya) de francs, itali i castell. Parla diversos idiomes. Estudi Solfeig, Piano i Cant. Curs Cerimonial i Protocol. Tamb, Gemmologia. s Diplomat en Enologia (Escola superior de restauraci de Barcelona). s Pilot d'aviaci, Patr de iot a vela i a motor i posseeix el Certificat de capacitaci marinera. 

Actualment estudia Enologia i les llicenciatures en Cincia poltica i de l'administraci i Humanitats.

s Membre de l'Illustre Collegi d'Advocats de Barcelona, del Collegi de periodistes de Catalunya, de la Federaci internacional de periodistes, Advocat del Tribunal arxidioces de Barcelona, del Sobir Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, President del Comit internacional pro-exaltaci de Benet XIII, Ex-membre de la Associazione Internazionale di giornalisti accreditati in Vaticano, Illustre Fill adoptiu de Las Graeras (Lle), Soci honorari de lIstituto del Sacro Romano Impero, Membre de l' Academia Gentium  Pro pace , Accademico corrispondente estero de l' Accademia Archeologica Italiana, de l'Associaci professional de prits callgrafs de Catalunya, Soci del Centre espanyol de drets reprogrfics i rdioafecccionat.

Els seus hobbies sn l'pera, l'equitaci, l'esgrima, el bridge i l'hipnosi.

 Treball professional i personatge pblic .

Inici la seva carrera periodstica als 14 anys al programa infantil Niolandia, de Rdio Miramar de Barcelona. Desprs pass al programa Peques de Radio Juventud Barcelona-Radio Cadena Espaola (RTVE). En aquesta mateixa cadena present el santoral diari. Fou corresponsal a Roma de la revista religiosa Catalunya cristiana i de la de societat Point de vue et images du monde. Fou cantor del Venerable Cor de la Cappella Giulia de la Baslica de Sant Pere del Vatic. Gran coneixedor de la dolce vita romana, fou cronista de moda i societat a la Rivista diplomatica Gran mondo. Fou locutor-redactor a la secci espanyola de l'informatiu Quattro voci de Rdio Vaticana.

Exercit tambi la seva vocaci docent com a professor de Llat, Metafsica, Teodicea, Lgica i Oratria a Florncia.

Tornat a Espanya, fou assessor de la productora de televisi PIRTEL, S.L.. Durant els anys 90 es convert en un personatge popular a travs de programes de rdio i televisi com Dret a parlar (Televisi Espanyola, TVE2), En voz alta (Telemadrid) i Carta blanca i Parle vost, calle vost (Canal 9). Fou tertuli de La Ventana (Cadena Ser) amb Xavier Sard, amb el qui pass a Telecinco en el mtic programa de debat Moros y cristianos, creaci de Joan Ramon Mainat, amb Javier Nart, Santiago Segura Silva, el doctor Alfonso Cabeza, Carmen Garca Ribas, Juan Adriaensens, Antonio lvarez Sols, Pepe Rodrguez, Mariano Mariano i Karina Flagan. All assol el znit de la popularitat grcies al seu estil provocador, irnic, agut i rpid que supos una innovaci en l'mbit de la televisi. Foren innombrables les polmiques amb vidents i ocultistes. Tot i que les seves opinions estaven d'acord amb l'Esglsia, el seu estil no era apreciat per alguns sectors de la jerarquia eclesistica espanyola, especialment el cardenal Antonio-Mara Rouco Varela, que el va desautoritzar. Aix no va fer sin augmentar els nivells d'audincia de les seves intervencions, que arribaren a lmits histrics. Fou nominat per als Premios TP de Oro 1997.

La seva relaci amb els famosos s molt intensa, arribant a posar com a model fotogrfic per a la boutique valenciana de Alfredo Esteve o a la casa de Salvador Dal a Cadaqus amb roba de Toni Mir amb la model Vernica Blume, actuant a l'obra de teatre Esto no tiene arreglo, de Juan Jos Alonso Milln, amb la miss Espaa Remedios Cervantes al Corral de la Pacheca de Madrid. En l'mbit musical present el Discjockey Mix II de Contrasea Records. Pronunci conferncies en diferents universitats i realitz presentacions i inauguracions arreu. Fou jurat de concursos de bellesa. Particip en programes de la televisi argentina amb Samuel Chiche Gelblung a Memoria (Canal 9 Libertad), a De pe a pa (Televisin Nacional de Chile), The ticket (NBC), Exclusive (BBC), Primer impacto (Univisin, de Miami) i Tempi moderni (Italia 1). Intervingu assduament al programa Tmbola (Canal 9) i collabor en el programa benfic Inocente i la Fundacin del hombre, del pare Bartolom Vicens, O.P. Reb el premi alternatiu al Comunicador de l'any per part dels alumnes de la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Ramon Llull. La miss Espaa Garbie Absolo Garca es convert en la seva representant.

Telecinco el contract en exclussiva per als programes Da a da amb la Mara Teresa Campos, Telecupn amb la Carmen Sevilla, El Puente amb el Tinet Rubira i Crnicas marcianas amb el Xavier Sard. Foren especialment destacables el debat Todos contra Apeles en el que ell sol s'enfrontava a dotze persones i el de Apeles contra Apeles (Crnicas marcianas) en el que, grcies a la tcnica, l'Apelles debatia amb ell mateix. A ms treballava a En primera persona i Terrassa d'estiu (Canal 9) i a A vivir que son dos das (Cadena Ser). La seva agitada vida social era fidelment narrada al diari que ell mateix escrivia setmanalment a la revista Qu me dices! al temps que dirigia un consultori a la revista Pronto.

Amb la productora Gestmusic-Endemol va tenir el seu propi programa, Cita con Apeles (Telecinco), auxiliat per la seva amiga Roco Carrasco Mohedano, filla de Roco Jurado. El format era l'adaptaci de l'holands It's your turn. L' objectiu de la transmissi era que participessin persones annimes que tinguressin quelcom d'interessant per explicar. Els concursants havien de contar la seva histria sotmesos a les preguntes de l'irnic estil de l'Apelles mentre havien d'interessar el pblic present a l'estudi, que amb el comamdament a distncia decidia el moment en qu ja no volia escoltar-ne ms. Si l'entrevistat aguantava set minuts, guanyava. Si no, era automticament arrossegat a una mena d'infern. Tamb tenien lloc actuacions musicals. En aquest cas el comandament del pblic anava baixant progressivament el tel fins eliminar el concursant. El programa tenia un ambient festiu amb ballarines cantant "Lo intent" o "Lo consigui".

Aquesta contnua presncia meditica i la pressi de la premsa del cor de la que l'Apelles s'havia convertit en un constant objectiu, li suposaren un esfor excessiu. Trasllad la residncia de Madrid a Barcelona, on no existia aquesta pressi, i adopt un perfil baix. Pass a treballar a La ciutat de tots (Onda Rambla-Onda Cero) amb  l'Albert Castilln i Diagonal (RAC 1) amb el Jordi Gonzlez. A Barcelona dna classes de Protocol a l'Escola de models Maxim models.

Aquests ltims temps l'estil del seu treball a la televisi s'ha moderat. Recentment ha estat comentarista de Gran Hermano V.I.P. El desafo (Telecinco) i jurat d'El castillo de las mentes prodigiosas (Antena 3). Ha estat tamb comentarista a Aruscity (City TV) amb l'Alfons Ars. Ha treballat tamb a l'octava i ltima temporada de Crnicas marcianas, a la tertlia amb la Pilar Rahola, l'Alessandro Lequio, el Mximo Valverde, el Salvador Sostres i el Carlos Pumares. Fou el nexe d'uni amb l'edici italiana del programa Cronache marziane (a la cadena del Silvio Berlusconi Italia 1), presentat pel Fabio Canino, en el qual collaborava setmanalment als estudis de Cinecitt (Roma) debatint amb l'actriu Brigitta Bulgari, la Flavia Cercato, l'Alessandro Cecchi Paone o l'Alessia Merz.

 Obres .

Expert en temes vaticans i de cerimonial, ha escrit dos llibres: 
El Papa ha muerto Viva el Papa! (Editorial Plaza & Jans (ISBN 84-01-55004-1 ;  ISBN 978-84-01-55004-1) i Ediciones ltera (ISBN 84-89779-66-X ;  ISBN 978-84-89779-66-2), amb prefaci del Cardenal Alfons M. Stickler, Prefecte emrit de la Biblioteca i Arxiu Vatic), traduit a l' itali ;
Che cosa succede quando muore il Papa? (Edizioni Piemme) (ISBN 8838448604) i;
 
Historias de los Papas (Editorial Plaza & Jans (ISBN	 84-01-54049-6 ;  ISBN 978-84-01-54049-3), amb prefaci de Carlos Fisas i presentat per Fernando Vizcano Casas), traduit ;
I Papi ... in libert (Edizioni Piemme) (ISBN 978-8838464966).


Actualment escriu per al diari itali Il secolo XIX.

 Enllaos externs .
Blog del pare Apelles;
Fragment de Cita con Apeles;
Web del pare Apelles;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142086" title="Sonata per a piano nm. 21 de Beethoven" nonfiltered="2248" processed="2232" dbindex="58040">


La Sonata per a piano nm. 21 do major, opus 53 de Beethoven, coneguda com "Waldstein", est considerada com una de les sonates ms destacades del seu perode central; les altres sn la sonata nm. 23 "Appassionata", opus 57, i la Sonata "dels Adeus", opus 81.

Va ser composta entre 1803 i 1804, publicada el maig de 1805 i dedicada, com algunes altres obres,  al comte Ferdinand von Waldstein, amic i protector de Beethoven des de 1784. 

 Estructura .
Com moltes de les sonates, t tres moviments:
 Allegro amb brio. La sonata obre memorablement amb uns acords en staccato, tocats en pianissimo.
 Introduzione. Adagi molto - attacca;
 Rondo. Allegretto moderato;

LAdagio molto del segon moviment destaca especialment per la seva simplicitat. Tan sols sn 28 compassos, davant dels 302 del primer moviment i els 543 de la resta del segon moviment, i a ms, cadascuna de les tres parts que el componen no compta amb ms d'una desena de compassos. Les frases d'aquest moviment sn de dos compassos de mitjana, i no implica ms que algunes notes. 

Tanmateix, aquest moviment s d'una gran riquesa, i cont diferents moments ben diferenciats i articulats, amb forts contrastos: amb tres notes n'hi ha prou a construir un moviment ascendent, desprs dos acords permeten resoldre aquesta tensi, etctera. Aquest moviment es caracteritza doncs per una sorprenent economia de mitjans en la composici i de l'expressi musical. Tal escriptura requereix una interpretaci d'una delicadesa extrema, on cada nota t molta transcendncia.

El segon moviment acaba en una semicadena amb un calder, i s'encadena directament (hi ha la indicaci attacca) amb el tercer moviment, el Rond.

 Enllaos externs .
La sonata interpretada per Michael Hawley;
Arxius de la Beethoven Hauss Bonn;
Partitura gratuta a "IMSLP";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142087" title="Gianfranco Brancatelli" nonfiltered="2249" processed="2233" dbindex="58041">
Gianfranco Brancatelli Nascut a (Tor, el 18 de gener del 1950 s un ex pilot de Frmula  1.   

 Biogrfia .

Va debutar al 1972 a la  Frmula Itlia, on va conquerir el ttol dos anys ms tard ( 1974 ). 

Va passar a la Frmula 3, obtenint el tercer lloc de la classificaci final del campionat europeu del 1976. Va crrer llavors a la Frmula 2 per a causa d'un cotxe amb molt poca fiabilitat no va aconssegur resultats significatius.

Ja a la Frmula 1 l'any  1979 va tenir l'oportunitat de participar al volant d'un Kauhsen, amb el que va intentar qualificar-se al GP d'Espanya i al GP de Blgica sense aconsseguir-ho, quedant a 8 i a 13 segons de la pole respectivament (que casualment va ser a les dues curses per Jacques Laffite).
Va canviar d'escuderia, passant a Merzario on va intentar qualificar-se al GP de Mnaco, per tampoc ho va aconsseguir.

Un cop fora de la Frmula 1 Brancatelli va passar a crrer amb curses de prototips amb Jaguar, Sauber - Mercedes i Nissan. A l'any 1985 va fer-se amb la victria del Campionat Europeu de Turismes.

Ha assolit tamb la victria del Campionat Itali de Superturismes del 1987 i un segon lloc a les 24 Hores de Le Mans del 1989 amb un Sauber. 

 Palmars a la F1 .

 Curses: 3;
 Millor classificaci: No va arribar a clasificar-se per crrer cap GP.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142088" title="Selecci de futbol de Mxic" nonfiltered="2250" processed="2234" dbindex="58042">

|} 

La Selecci de futbol de Mxic s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federacin Mexicana de Ftbol, pertanyent a la CONCACAF.

 Estadstiques .

  Participacions a la Copa del Mn    = 13 ;
  Primera Copa del Mn    =  1930 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Quarts de final (1970 i 1986);
  Participacions a la Copa d'Or = 8 ;
  Primera Copa d'Or = 1991;
  Millor resultat a la Copa d'Or = Campi (1993, 1996, 1998 i 2003) ;
  Participacions olmpiques = 9 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1928 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;

 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - Primera ronda - 13 lloc;
1934 - No es classific;
1938 - Retirada;
1950 - Primera fase - 12 lloc;
1954 - Primera fase - 13 lloc;
1958 - Primera fase - 16 lloc;
1962 - Primera fase - 11 lloc;
1966 - Primera fase - 12 lloc;
1970 - Quarts de final - 6 lloc;
1974 - No es classific;
1978 - Primera fase - 16 lloc;
1982 - No es classific;
1986 - Quarts de final - 6 lloc;
1990 - Suspesa;
1994 - Vuitens de final - 13 lloc;
1998 - Vuitens de final - 13 lloc;
2002 - Vuitens de final - 11 lloc;
2006 - Vuitens de final - 15 lloc;

 Participacions a la Copa d'Or .

1991 - Semifinals   3r lloc;
1993 - Campi;
1996 - Campi;
1998 - Campi;
2000 - Quarts de final;
2002 - Quarts de final;
2003 - Campi;
2005 - Quarts de final;

 Participacions a la Copa Amrica .

Des de 1916 a 1991 - No particip;
1993 - Final - 2n lloc;
1995 - Quarts de final;
1997 - Semifinals - 3r lloc;
1999 - Semifinals - 3r lloc;
2001 - Final - 2r lloc;
2004 - Quarts de final;
2007 -;

 Participacions a la Copa Confederacions .

1992 - No particip;
1995 - Semifinal - 3r lloc;
1997 - Primera fase;
1999 - Campi;
2001 - Primera fase;
2003 - No particip;
2005 - Semifinal - 4t lloc;

 Jugadors destacats .

Jared Borgetti;
Cuauhtmoc Blanco;
Jorge Campos;
Antonio Carbajal;
Rafael Mrquez;
Hugo Snchez;
Claudio Surez;
Giovanni dos Santos;

 Llista de tcnics .

Rafael Garza Gutirrez;
Jos Rojo de la Vega;
Juan Luque de Serrallonga;
Alfred C. Crowle;
Jorge Orth;
Octavio Vial;
Antonio Lpez Herranz;
Horacio Casarn;
Ignacio Trelles;
Fernando Marcos;
Arpad Fkete;
Jose Luis Trejo;
Ral Crdenas;
Javier de la Torre;
Ignacio Juregui;
Jos Antonio Roca;
Jos Moncebez;
Gustavo Pea;
Bora Milutinovic;
Mario Velarde;
Alberto Guerra;
Csar Luis Menotti;
Miguel Meja Barn;
Manuel Lapuente;
Hugo Snchez (Copa USA 2000);
Enrique Meza;
Javier Aguirre (2001-2002);
Ricardo La Volpe (2003-2006);
Hugo Snchez (2006-2008);
Sven-Gran Eriksson (actualment);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142089" title="Gran Premi de Mnaco del 1980" nonfiltered="2251" processed="2235" dbindex="58043">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1980, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 18 de maig del 1980.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Carlos Reutemann   1: 27. 418 ;
 
 Pole: Didier Pironi   -;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142092" title="Selecci de futbol dels Estats Units" nonfiltered="2252" processed="2236" dbindex="58044">

|} 

La Selecci de futbol dels Estats Units s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la United States Soccer Federation, pertanyent a la CONCACAF.

 Estadstiques .

  Participacions a la Copa del Mn    = 7 ;

  Primera Copa del Mn    =  1930 ;

  Millor resultat a la Copa del Mn = Tercer lloc (1930);


  Participacions a la Copa d'Or = 8 ;

  Primera Copa d'Or = 1991;

  Millor resultat a la Copa d'Or = Campi (1991, 2002 i 2005) ;


  Participacions olmpiques = 4 ;

  Primers Jocs Olmpics    =  1956 ;

  Millor resultat olmpic = Sense medalles;


 Primer partit no oficial;

Primer partit oficial;

  
 Major victria;






 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - Semifinals - 3r lloc;
1934 - Primera fase - 16 lloc;
1938 - Retirada;
1950 - Primera fase - 10 lloc;
1954 - Retirada;
1958 - No es classific;
1962 - No es classific;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific ;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - Primera fase - 23 lloc;
1994 - Vuitens de final - 14 lloc;
1998 - Primera fase - 32 lloc;
2002 - Quarts de final - 8 lloc;
 2006 - Primera fase - 25 lloc;

 Participacions a la Copa d'Or .

1991 - Campi;
1993 - Final - 2n lloc;
1996 - Semifinals - 3r lloc;
1998 - Final - 2n lloc;
2000 - Quarts de final;
2002 - Campi;
2003 - Semifinals - 3r lloc;
2005 - Campi;

 Participacions a la Copa Amrica .

Des de 1916 a 1991 - No particip;
1993 - Primera Fase;
1995 - Semifinals - 4t lloc;
Des de 1997 a 2004 - No particip;
2007 - ;

 Jugadors Importants .
Jeff Agoos;
Marcelo Balboa;
Walter Bahr;
Paul Caligiuri;
Rick Davis;
Thomas Dooley;
Brad Friedel;
Joe Gaetjens;
Billy Gonsalves;
John Harkes;
Alexi Lalas;
Bert Patenaude;
Tony Meola;
Joe-Max Moore;
Tab Ramos;
Werner Roth;
Eric Wynalda;
Earnie Stewart;
Landon Donovan;
Kasey Keller;
Claudio Reyna;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142093" title="Selecci de futbol de Costa Rica" nonfiltered="2253" processed="2237" dbindex="58045">

|} 

La Selecci de futbol de Costa Rica s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federacin Costarricense de Ftbol, pertanyent a la CONCACAF.

Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1990 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Vuitens de final (1990);
  Participacions a la Copa d'Or = 7 ;
  Primera Copa d'Or = 1991;
  Millor resultat a la Copa d'Or = Subcampi (2002) ;
  Participacions olmpiques = 3 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1980 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;
 Primer partit;


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1954 - No particip;
Des de 1958 a 1986 - No es classific;
1990 - Vuitens de final - 13 lloc;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - Primera fase - 19 lloc;
2006 - Primera fase - 31 lloc;

 Participacions a la Copa d'Or .

1991 - Semifinals - 4t lloc;
1993 - Semifinals - 3r lloc;
1996 - No classific;
1998 - Primera fase;
2000 - Quarts de final;
2002 - Final - 2n lloc;
2003 - Semifinals - 4t lloc;
2005 - Quarts de final;

 Participacions a la Copa Amrica.

Des de 1916 a 1995 - No particip;
1997 - Primera fase;
1999 - No particip;
2001 - Quarts de final;
2004 - Quarts de final;

Enllaos externs.

Federacin Costarricense de Ftbol;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142095" title="Gran Premi de Mnaco del 1981" nonfiltered="2254" processed="2238" dbindex="58046">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1981, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 31 de maig del 1981.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Alan Jones  1' 27. 470;
 
 Pole: Nelson Piquet   -;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142096" title="Narcs Jubany i Arnau" nonfiltered="2255" processed="2239" dbindex="58047">
Narcs Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, la Selva 1913 - Barcelona 1996) fou un bisbe i cardenal catal.

 Biografia .
Va nixer el 12 d'agost de 1913 a la ciutat de Santa Coloma de Farners, poblaci situada a la comarca de la Selva. Estudi al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot el 30 de juliol de 1939. Posteriorment es doctor en teologia a la Universitat Pontifcia de Comillas i en dret cannic a la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma.

A Barcelona fou professor de teologia al seminari i vice-consiliari d'Acci Catlica del bisbat. 

L'any 1991 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Mor a Barcelona el 26 de desembre de 1996 i fou enterrat a la catedral de Barcelona.

 Activitat religiosa .
El 1954 el nomenaren canonge de la catedral de Barcelona i oficial del tribunal dioces. El 1955 fou consagrat bisbe titular d'Ortosia di Fenicia i nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. Va participar en el Concili Vatic II (1962-1965).

El 7 de febrer de 1964 fou nomenat bisbe de Girona. Pocs dies desprs la seu barcelonina, de la qual havia estat auxiliar, fou elevada a arxidicesi, sostreta a la metropolitana de Tarragona, de la qual era sufragnia des del segle IV, i vinculada directament a la Santa Seu.

El 3 de desembre de 1971 fou nomenat arquebisbe de Barcelona, en substituci del protestat Marcelo Gonzlez Martn (1966-1971), que havia estat objecte de blasme general i contra el qual havia estat endegada la sorollosa campanya "Volem bisbes catalans", de ress internacional. El nou arquebisbe comptava amb quatre bisbes auxiliars, tots tamb catalans.

El 5 de mar de 1973 l'arquebisbe Jubany fou nomenat cardenal del ttol de San Lorenzo in Damaso i en aquesta condici particip en els dos conclaves de 1978. El 1981 el papa Joan Pau II el nomen membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econmics i organitzatius de la Santa Seu. 

El 23 de mar de 1990 fou acceptada la seva dimissi com a arquebisbe de Barcelona per raons d'edat, i el 1993, puix que havia assolit els vuitanta anys, va perdre la condici de cardenal elector. 

Entre altres obres, havia publicat "El voto de castidad en la ordenacin sagrada" (1952, una de les seves tesis doctorals) i "El diaconado y el celibato eclesistico" (1964). El 1992 fou publicada una miscellnia en honor seu.

 Enllaos externs .
  Informaci de Narcs Jubany a www.catholic-hierarchy.org;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142097" title="Sonata per a piano nm. 23 de Beethoven" nonfiltered="2256" processed="2240" dbindex="58048">


La Sonata per a piano nm. 23 en fa menor opus 57 de Ludwig van Beethoven, coneguda com "Appassionata" (apassionada), s considerada una de les tres grans sonates per a piano del seu perode creatiu  central; les altres sn la Sonata "Waldstein", opus 53, i la Sonata "dels Adeus", opus 81. Va ser composta a Dbling, un poble a prop a Viena el 1804, i va ser dedicada al comte Franz von Brunswick. Va ser publicada pel Bureau des Arts et d'Industrie.

 Estructura .
L'Appassionata t tres moviments:
 Allegro Assai;
 Andante con moto - attacca;
 Allegro, ma non troppo - Presto;

 1. Allegro Assai .
s un allegro de sonata sense repeticions en comps 12/8 i dura uns 10 minuts. Malgrat la seva durada, aquesta pea compren canvis rpids de tonalitat i sobtats contrastos de dinmica. El tema principal t un ritme caracterstic, puntejat, per amb una proporci de 5:6 en lloc de 3:4. A l'escollir la tonalitat de fa menor cal tenir present que el moviment fa un s freqent de l'mbit greu i fosc del fa ms baix del piano, que era la nota ms greu de l'instrument en aquella poca. El moviment s tranquil i una mica lent a l'inici, interromput per grups d'acords rpids.

 2. Andante con moto .
El segon moviment, en re bemoll major, s un tema i variacions amb una melodia lenta, quieta, gaireb com un himne. T dues seccions de 8 compassos, que es repeteixen. Les variacions sn, una per una:
 Similar al tema original, amb la m esquerra tocant sncopes.
 Una ornamentaci del tema en semicorxeres.
 Una rpida ornamentaci en fuses. En lloc de repetir, tant la m esquerra com la dreta prenen seccions del tema cada una.
 Una repetici del tema original, amb petits canvis. En lloc d'acabar tranquillament, sona un concloent acord de sptima disminuda en fortissimo, com un tro, i ens porta sense pausa (indicaci d'"attacca") al tercer moviment.

 3. Allegro, ma non troppo - Presto .
El tercer moviment s un allegro de sonata en el qual, molt inusualment, noms la segona part s indicada per repetir-se. El moviment s un perpetuum mobile, amb rpides semicorxeres que noms sn interrompudes en el desenvolupament i en la coda final. El moviment s misteris i d'una naturalesa complexa i agitada. Ha rebut diversos adjectius de part dels crtics: apassionada, desesperada, que treu l'al.

L'Appassionata va ser anomenada aix per l'editor. Beethoven es va indignar amb el nom, ja que creia que totes les seves obres estaven escrites per tocar-se apassionadament i no solament aquesta. Beethoven va acabar el tercer moviment de la seva Simfonia nm. 5 amb una tensi no resolta; sense pausa entre els moviments, segueix el quart amb un tema triomfal. A semblana d'aquesta simfonia, aqu tamb hi ha un breu moment de tensi sense resoldre per en aquest cas el moviment final t un carcter agnic i una coda que es pot qualificar de desesperada.

 Enllaos externs .
Partitura a International Music Score Library Project (IMSLP);
Partitura a Online Musical Scores;
Notes i enregistraments a Allmusic.com;
Arxius MIDI del concert a Classicalarchives.com;
Arxius de la Beethoven Hauss Bonn;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142101" title="Cora de Todmir" nonfiltered="2257" processed="2241" dbindex="58049">

La cora de Todmir, tamb anomenada regne de Tudmir, fou una divisi administrativa que ocupava les actuals comarques del sud del Pas Valenci. Era una entitat territorial i poltica pertanyent al territori d'Al-Andalus, predecessora del Regne de Mrcia, que abastava la comunitat murciana, la provncia d'Alacant i part de les actuals provncies d'Albacete i Valncia governada pel comte got Teodomir (o Tudmir) des de la ciutat de Auriola (l'actual Oriola). Aquesta Cora va existir des de 825 al 1031, essent en realitat una divisi administrativa feta per Abderraman I (Abd-ar-Rahman I ad-Dkhil).

Les investigacions que s'estan portant a terme (en els ltims anys del segle XX i primers del XXI), tant arqueolgiques com de documentaci escrita, vnen a demostrar que va existir un Regne de Tudmir del dux o rei visigot Teodomir del 713 al 825. 

Teodomir governava aquestes terres a l'arribada dels musulmans a la pennsula Ibrica, qui va pactar amb ells el lliurament de les principals ciutats d'aquest territori en canvi de que es respectessin les vides i propietats dels seus habitants mitjanant el pagament d'un impost anual. El Tractat de Teodomir es va signar a l'abril del 713 entre Teodomir i Abd-al-Aziz ibn Mussa (fill Mussa ibn Nussayr, el conqueridor d'Al-ndalus).  

El territori comprenia set ciutats entre les quals es trobaven Oriola, Llorca, Mula, Alacant, Begastri i altres que oferixen dubtes als especialistes, (que alguns identifiquen amb Elx, Valncia, o l'antiga Ilunum romana. Inicialment la seua capital era Oriola i ocupava el territori de l'actual Regi de Mrcia, la provncia d'Alacant completa; Castell de Rugat (provncia de Valncia, i alguns dubten que fins Xtiva); la meitat de la provncia d'Albacete (d'Elx de la Serra a Chinchilla de Monte-Aragn); els Vlez d'Almeria; Huercal de Granada i part de Jan. La capital militar es va canviar a Mrcia i desprs a Villena. 

De 825 fins al 1031 fou una Kura del territori d'Al-Andalus, creada segurament desprs de les reformes adiministratives impulsades per Abd ar-Rahman I al proclamar l'Emirat de Crdova i ocupava el territori de l'actual Regi de Mrcia i la provncia d'Alacant, aix com la major part de les provncies d Albacete i les comarques del nord d'Almeria (Vlez Blanco, Vlez Rubio, Vera, etc.); va seguir sent aix en l poca Omeia, i fou dissolta definitivament per la retirada de les ciutats a l'interior per les amenaces daneses i noruegues de vndals, viquings i altres tribus el 844. Es va dividir en el Regne de Mrcia, Regne de Dnia (amb les Balears) i part del Regne de Granada (910-1031). 

La signatura d'aquest pacte va donar lloc a un territori amb total autonomia (a excepci feta del pagament d'impostos i l'obligaci de lliurar a moros "tradors"). Durant algun temps Tudmir tamb era el topnim amb que es coneixia a la ciutat capital d'aquesta provncia, primer Oriola, desprs Llorca i desprs Mrcia, desprs de la seva fundaci en l'any 825 per ordre d'Abd al-Rahman II. El pacte signat per Teodomir sembla que va deixar de tenir vigor amb la installaci en el territori d una banda del yund o tropes sirianes arribades a Al-Andalus uns anys abans des d Ifrqiya. En qualsevol cas quan Abderraman I va crear la nova divisi administrativa sembla que el pacte no estava en s.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142102" title="GP Ouest France-Plouay" nonfiltered="2258" processed="2242" dbindex="58050">
El Grand Prix Ouest France-Plouay s una cursa ciclista que es disputa a la regi francesa de la Bretanya, en un circuit pels voltants del poble de Plouay. Forma part del calendari de l'UCI ProTour i s una de les curses d'un dia ms importants del calendari francs.

Llistat de guanyadors.

Enllaos externs.
Web oficial de la cursa ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142105" title="Selecci de futbol d'El Salvador" nonfiltered="2259" processed="2243" dbindex="58051">

|} 

La Selecci de futbol d El Salvador s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Federacin Salvadorea de Ftbol, pertanyent a la CONCACAF.

El Salvador ha disputat dues Copes del Mn, en 1970 i 1982, jugant un total de sis partits, perdent-los tots. En aquest ltim torneig, el combinat salvadorenc va sofrir la la pitjor derrota en la histria de la Copa del Mn, desprs de perdre contra Hongria per 10:1. 

Un partit de la la fase de classificaci per a la Copa del Mn 1970 entre El Salvador i Hondures va provocar l anomenada Guerra del Futbol. Desprs del partit entre aquestes dues seleccions i dels enfrontaments entre afeccionats d ambds pasos, l'exrcit salvadorenc va entrar a Hondures, el 14 de juliol de 1969, fet que va durar sis dies.

Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 2 ;
  Primera Copa del Mn    =  1970 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Primera fase (1990 i 1982);
  Participacions a la Copa d'Or = 4 ;
  Primera Copa d'Or = 1996;
  Millor resultat a la Copa d'Or = Quarts de final (2002 i 2003) ;
  Participacions olmpiques = 1 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1968 ;
  Millor resultat olmpic = Sense medalles;

 Primer partit;


 Major victria;




 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Retirada;
Des de 1938 a 1966 - No particip;
1970 - Primera ronda - 16 lloc;
1974 - No particip;
1978 - No particip;
1982 - Primera ronda - 24 lloc;
Des de 1986 a 2006 - No es classific;

 Participacions a la Copa d'Or .

1991 - No es classific;
1993 - No es classific;
1996 - Primera ronda;
1998 - Primera ronda;
2000 - No es classific;
2002 - Quarts de final;
2003 - Quarts de final;
2005 - No es classific;

Jugadors importants.

Mauricio Cienfuegos;
Ronald Cerritos;
Ral Daz Arce;
Jorge "Mgico" Gonzlez;
Ricardo Guevara Mora;
Jorge "El Sarco" Rodrguez;
Francisco "Cariota" Barraza;
Norberto "El Pajaro" Huezo;
Alex "El Pega" Dubn;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142110" title="Carles Bosch de la Trinxeria" nonfiltered="2260" processed="2244" dbindex="58052">

Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Moll, 1831 - la Jonquera, 1897) fou un escriptor catal.

Nasqu al si de la petita noblesa del Vallespir, estudi el batxillerat d'arts i lletres a Tolosa de Llenguadoc i cincies a Barcelona. S assent a la Jonquera per administrar les seves terres, que es trobaven a una banda i l altra de la frontera francoespanyola, per efectu sovintejats viatges i excursions.

Membre de l'Associaci Catalana d'Excursions Cientfiques i de l Associaci Catalana d Excursions, els seus primers articles (contes, descripcions, records, notes d'erudici, etc.) van aparixer, ja en plena maduresa, als butlletins d aquestes associacions i tamb a la revista La Reinaixena. El 1887 va publicar un recull dels seus articles amb el ttol de Recorts d'un excursionista, que va tenir un xit immediat i al qual seguiren els reculls Pla i muntanya (1888), De ma collita (1890) i Tardanies (1892). 

Les seves obres s insereixen en el corrent ms conservador de la Renaixena, propugnant un retorn a les formes de vida de l'Antic Rgim. La intenci costumista hi conviu amb una actitud idealista i sentimental prpia del romanticisme, tot i que a les seves novelles L'hereu Noradell (1889), Montalba (1891), L'hereu Subir (1893) i Lena (1894) intent superar el folklorisme. 

Bibliografia.
Maria Espelt, "Records d'un excursionista, Carles Bosch de la Trinxeria (Brau Editor, Figueres, 2005)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 47 (2006), 421-422.;

Enllaos externs.
 Recorts d'un excursionista;
 L'hereu Noradell: estudi de famlia catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142112" title="Florit (desambiguaci)" nonfiltered="2261" processed="2245" dbindex="58053">

Biologia: ;
Florit vegeu floridura.
Florit planta amb flors;
Antroponmia: Florit s un llinatge de Menorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142113" title="Quint Hortensi Hrtal" nonfiltered="2262" processed="2246" dbindex="58054">
Hortensi (Quintus Hortensius Hortalus, 114 - 50 aC) va ser un poltic i advocat rom del segle I aC, i l'orador ms clebre abans de l'arribada de Cicer.

Va iniciar la seva carrera d'orador ben jove, amb noms dinou anys, i poc temps desprs va defensar a Roma els interessos de Nicomedes IV de Bitnia, que havia estat expulsat del tron pel seu germ. Es va casar amb Lutcia, filla de Lutaci Ctul, un membre illustre del bndol aristcrata del Senat, al qual es va unir Hortensi. En esclatar la guerra civil entre Marius i Sulla, va romandre a Roma, fins i tot durant els governs populars de Cinna i de Carb, per es va unir al bndol de Sulla quan aquest va desembarcar a Itlia (83 aC). Acabada la guerra va emprendre el cursus honorum: va ser qestor (81), edil (75), pretor (72) i finalment cnsol (69). 

En parallel a la seva carrera poltica va continuar les tasques com a advocat, especialitzant-se en la defensa de governadors de provncies acusats de corrupci, sense descartar l's de suborns als tribunals. Tanmateix un any abans del seu consolat (70) va ser derrotat per Cicer en el cas de l'antic governador de Siclia Verres, que es va haver d'exiliar davant la fora de l'acusaci de Cicer. Hortensi va continuar la seva carrera d'advocat i en poltica es va convertir en un dels lders dels optimats. Es va oposar a la concessi d'un comandament especial a Pompeu contra els pirates (67). Posteriorment va collaborar amb Cicer, quan aquest es va unir al partit conservador, amb el qual va participar en les defenses de Murena, de Rabiri, de Publi Corneli Sulla i de Mil. Hortensi tamb va recolzar Cicer quan aquest va sollicitar l'ingrs al collegi dels ugurs. Progressivament retirat de la vida pblica, va dedicar els ltims anys a la bona vida.

Hortensi va ser un dels oradors ms destacats dins la corrent asitica d'oratria, d'estil florit, per no s'ha conservat cap de les seves obres, que incloen, a ms de discursos i tractats d'oratria, poemes ertics i una histria de Roma (Annales). Cicer (primer rival i desprs aliat seu) el considerava piscinarius (ric acomodat) en els seus ltims anys, per desprs de la seva mort en va parlar positivament a les seves obres Brutus i Hortensi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142114" title="300 (desambiguaci)" nonfiltered="2263" processed="2247" dbindex="58055">

Art:
el cmic 300 basat en la batalla de les Termpiles.
la pellcula 300, basada en el cmic.
Automoci: el cotxe de Chrysler Chrysler 300.
Histria: l'any 300 i 300 aC.
Matemtiques: el nmero natural tres-cents.
Telecomunicacions: el Canal 300 de Televisi de Catalunya.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142118" title="Ivan Drago" nonfiltered="2264" processed="2248" dbindex="58056">
Ivan Drago (rus:           ) s un boxejador fictici interpretat per Dolph Lundgren, que va ser presentat a Rocky IV de la srie de pelcules Rocky. Medeix 1,96m d'estatura i pesa 118 kg.

Ivan Drago s el boxejador heroic de la Uni Sovitica que poseeix un cop de puny de ms de 2000psi, sent nicament igualat per Rocky Balboa, que va ser el responsable del seu nic fracs.

Els funcionaris sovitics estan convenuts que ell pot vncer a qualsevol boxejador. Apollo Creed va sortir del retir per desafiar-lo en una lluita d'exhibici, i va ser ajudat i entrenat per Rocky Balboa. Per Drago va ser molt resistent als cops de Creed, i els seus propis cops el van matar al quadrilter. Per venjar la mort de Creed, Balboa deixa el seu ttol de pes pesat i viatja a Mosc per lluitar contra el rus. A Drago se li ofereix un equip d'alta tecnologia i se li injecta una substncia desconeguda, segurament medicines per millorar el seu rendiment i augmentar la seva fora, tot i aix perd davant d'un decidit Balboa. Balboa va humiliar a Drago i els seus entrenadors, i es va guanyar el suport de Rssia. Tot i que Drago va lluitar amb uns cops ms forts que els de Rocky, la seva fora inhumana no va ser suficient per vncer el cor de Rocky venjador d'Apolo.

A diferncia de l'opositor de la pelcula anterior, Clubber Lang, Drago s un home de poques paraules. A la pelcula, la seva esposa parla per ell a les entrevistes. Sembla ser una persona molt freda al pronunciar les paraules "si mor, mor" davant de la mort d'Apolo.

Drago sembla lluitar pel seu pas, per aprop del final de la lluita contra Rocky, el seu promotor, un funcionari sovitic, l'insulta, Drago l'agafa i el llena i afirma que ell lluita per ell. Tamb s un medallista d'or sovitic tal i com es veu a la pelcula Rocky IV.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142119" title="Illa de Ceb" nonfiltered="2265" processed="2249" dbindex="58057">


Ceb (en cebuano Sugbo, en angls Cebu), tamb anomenada la Reina del Sud, s una illa de l'arxiplag de les Visayas, a les Filipines. s l'illa principal de la provncia de Ceb, a la regi VII o de les Visayas Centrals. Se situa entre les illes de Luzon, al nord; Bohol i Leyte a l'est, separades per l estret de Ceb; Mindanao, al sud, i Negros i Palawan a l'oest. Es troba a 630 km de Manila, la capital de l'estat.

T una forma allargada, amb uns 225 km de longitud i 35 km d'amplada. L'extensi de l'illa s de 4.422 km i t una poblaci d'uns 3.350.000 habitants (2000).
Les ciutats principals sn Ceb, la capital; Bogo, San Remigio, Medelln i Daanbantayan.

Enllaos externs.
Dades de Ceb 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142124" title="Sext Pompeu Pius" nonfiltered="2266" processed="2250" dbindex="58058">

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i poltic rom, fill de Pompeu Magne.

Era fill menor de Pompeu i de la seva tercera esposa, Mcia Trcia. Quan va esclatar la guerra civil entre el seu pare i Juli Csar (49 aC), va ser traslladat a Lesbos amb la seva madrastra, Cornlia Metella. Pompeu es va reunir amb ells desprs de la derrota a la batalla de Farslia i se'ls va emportar a Egipte on va ser assassinat. Va presenciar la mort del seu pare des del vaixell on era. Llavors es va dirigir a Xipre i es va reunir amb el seu germ Gneu Pompeu Magne el Jove a l'frica, on va romandre quan el seu germ se'n va anar a Hispnia.

Desprs de la derrota de Tapse (46 aC), va fugir a Hispnia, on junt amb el seu germ Gneu i Tit Labi va organitzar un altre exrcit per oposar-se a Csar. Sext va ocupar Crduba, per desprs de la batalla de Munda (45), en qu van morir Gneu i Labi, va haver de fugir de nou.

Sext es va refugiar al pas dels lacetans entre l'Ebre i els Pirineus on va viure del robatori i va reunir una considerable banda de seguidors amb els que es va dirigir a la Btica que era governada per Gai Carrines que no disposava de tropes i les que tenia eren veterans pompeians que es van declarar per Sext, com tamb els nadius. 

Diverses ciutats com Carteia van caure a les seves mans i la mort de Csar (15 de mar del 44 aC) el va afavorir. Asini Polli, successor de Carrines en el govern de la Btica o Ulterior, tenia poc talent militar i va patir algunes derrotes davant Sext, entre elles una de seriosa que va permetre a Sext dominar tota la Btica. Sext va pactar amb el governador de la Citerior i de la Gllia Narbonense, Lpid, pel qual s'establia una treva i es permetia que Sext pogus anar a Roma per rebre l'herncia paterna. Aix ho va acceptar  i el senat li va concedir a ms a ms una important quantitat de diners en compensaci per la propietat paterna que havia estat confiscada.

Quant Marc Antoni se'n va anar a la Gllia Cisalpina per oposar-se a Dcim Juni Brut Alb, el senat va buscar suports contra el triumvir, i va apellar a Lpid i a Sext que llavors havia arribat a Masslia amb una flota i un exrcit disposat a intervenir segons ms convingus. Durant la campanya de Mutina contra Marc Antoni, el senat el va nomenar (43 aC) cap de la flota romana (republicana), per Sext va restar inactiu.

El mateix 43 aC Octavi (August) va controlar el consolat i va imposar la lex Pedia proposada per Pedi, el seu aliat, per la que tots els assassins de Csar eren proscrits. Pompeu fou incls entre els assassins de Csar tot i que no hi havia tingut cap part, i finalment fou proscrit l'octubre quan es va establir el triumvirat; el domini de la flota li garantia la seguretat per com que els governadors de les Hispnies i el de la Gllia es van declarar pel triumvirat, no disposava de cap base a terra ferma.

Es va limitar a atacar a les zones costeres, i les seves forces es van augmentar amb els que els triumvirs havien proscrit, i amb molts esclaus i finalment es va veure amb forces per desembarcar a Siclia on va establir els seus quarters dominant Mylae, Tindaris, Messana i Siracusa, i finalment tota l'illa. El governador (propretor) de Siclia, Aule Pompeu Bitnic, li va entregar Messana a condici de repartir el govern de l'illa. Tamb va rebre el suport de Quint Cornifici, governador de la provncia d'frica. El domini d'aquestes provncies pels pompeians va afectar seriosament al subministrament de gra a Roma.

El 42 aC Octavi va enviar a l'illa al seu llegat Quint Salvidi Ruf que va aconseguir evitar els atacs de Sext a les costes italianes per fou derrotat a l'estret de Siclia quan va provar d'enfrontar-se a la flota pompeiana. Sext estava al cim del seu poder i es va fer dir fill de Nept; llavors va fer matar al cogovernador Bitnic, acusat d'una suposada conspiraci, i va esdevenir governador nic. Tamb dominava Sardenya i Crsega. Mentre Octavi lluitava a Grcia contra els republicans Pompeu va estar inactiu el que fou un error fatal. El 41 aC Octavi va estar ocupat amb l'anomenada guerra de Perusa.

Al comenament del 40 aC Marc Antoni va buscar l'aliana amb Pompeu i aquest va enviar forces a Itlia per les va haver de retirar quan es va produir la reconciliaci dels triumvirs a Brundusium, els quals van decidir fer la guerra a Sext. Aquest amb la seva flota interceptava tots els enviaments de gra des de Egipte i les provncies orientals, i havia produt l'escassetat a Roma, i aix va fer que es desfermessin aldarulls demanant la pau amb Sext. Octavi va considerar prudent fer el que el poble volia i amb la medicaci de Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu), es va signar la pau a Misenum el 39 aC, per la qual els triumvirs reconeixien a Sext les provncies de Siclia, Sardenya, Crsega i Acaia, li prometien el consolat, el crrec d'ugur i una indemnitzaci per compensar la seva fortuna privada de disset milions i mig de denaris; a canvi Sext proveiria de gra a Itlia i protegiria el comer a la Mediterrnia; a ms la seva filla es casaria amb Marc Marcel, el fill d'Octvia (germana d'Octavi August). El pacte va ser afavorit per Antoni, que necessitava pacificar el front sicili abans d'emprendre una ambiciosa campanya a Prtia], per desprs el tractat no es va complir, ja que Marc Antoni va refusar entregar Acaia i per tant Pompeu no va aturar els atacs als vaixells.

El 38 aC el principal llegat de Sext, Menes o Mendor, es va passar  a Octavi al que va entregar Sardenya i Crsega i una part important de la flota. A partir d'aquesta afortunada situaci, August va decidir iniciar la guerra i va enviar a Gai Calvisi Sab al front de la seva flota, amb Menes com a llegat, per la campanya no li fou favorable, i la flota octaviana fou derrotada dues vegades, a Cumae (per Mencrates, que va morir en combat) i prop de Messana, on la flota fou destruda per una turmenta; per llavors Pompeu no va aprofitar la situaci i va romandre inactiu altre cop desaprofitant un altra bona ocasi. Octavi, per contra, va equipar una nova flota i va fer preparatius tot l'any 37 aC, i va donar el comandament de la nova flota al seu amic Marc Vipsani Agripa.

Abans del combat decisiu Menes va tornar a canviar de bndol, descontent del comandament subordinat que li donava Octavi. El 36 aC tot estava a punt per l'enfrontament. Octavi disposava de tres flotes: una prpia al port de Jlia prop de Baiae; la de Marc Antoni (sota comandament de Estatitli Taure, a Trent; i la e Lpid a la costa africana. Planejava atacar Siclia al mateix temps per tres punts diferents, per una turmenta va desbaratar els plans i noms la flota de Lpid va arribar a Siclia i va desembarcar a Lilibea; Taure va poder tornar a Trent per la flota d'Octavi va quedar en gran part destruda prop del promontori de Palinurum i la resta va haver de restar a Itlia.

Sext Pompeu va donar gracies a Nept per va romandre inactiu. Un altre cop Menes va trair a Sext i va tornar al camp d'Octavi. La flota d'aquest, desprs de reforar la flota i reparar els vaixells damnats, va tornar a sortir cap a Siclia, va derrotar a la flota pompeiana a Mylae (destruint 30 vaixells de Sext) i finalment va lliurar la batalla decisiva a Naulochus entre Mylae i el promontori de Pelorium; en aquesta batalla la flota de Sext, sota comandament de Demcares, i la d'Octavi, dirigida per Agripa, amb uns 300 vaixells cadascuna, van lluitar aferrissadament i Agripa va obtenir la victria. 

Sext Pompeu va fugir a Messana on es va embarcar, junt amb la seva filla, cap a Orient, amb disset vaixells, i va poder arribar en seguretat a Mitilene. Mentre Octavi es va enfrontar llavors a Lpid, que havia ocupat Siclia, i no va poder perseguir al fugitiu.

Sext va comenar a negociar amb els caps de Trcia i del nord-est de la mar Negre, per trobar aliats en una lluita per l'Orient contra Marc Antoni, i tamb va entrar en contacte amb els parts.

El 35 aC Pompeu va creuar de Lesbos a l'sia Menor i es va apoderar de Lmpsac. Gai Furni, llegat de Marc Antoni, se li va enfrontar; a mes Antoni va enviar a Marc Tici o Titi amb una flota de 120 vaixells. Pompeu, que amb els seus pocs vaixells no podia fer front a aquesta flota, va cremar les seves naus; els seus amics li van recomanar pactar amb Antoni, per no els va escoltar i molts el van abandonar, entre els quals el seu sogre Escriboni Lib.

Sext va intentar fugir cap a Armnia, per abandonat pels seus soldats, fou capturat per les forces d'Antoni. Fou portat presoner a Milet on poc desprs fou executat per orde de Tici que segurament havia rebut instruccions en aquest sentit de Marc Antoni (35 aC). Tenia 40 anys; Marc Antoni va allegar no tenir part en la seva mort.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142134" title="Variacions Diabelli" nonfiltered="2267" processed="2251" dbindex="58059">
Les Variacions Diabelli o les 33 Variacions sobre un vals de Diabelli (33 Vernderungen ber einen Walzer von Diabelli) sn un recull magistral de variacions per a piano, compostes per Beethoven el 1823 i publicades com a opus 120 amb una dedicatria a Antonia Brentano. Es tracta de la penltima obra per a piano de Beethoven, que va ser acollida pel mateix Anton Diabelli com la millor temptativa del gnere des de les grans Variacions Goldberg de Bach, compostes vuitanta anys abans.

La histria d'aquesta obra neix amb una iniciativa de Diabelli. Va organitzat un concurs de composici i va convidar a cinquanta compositors. Ell havia compost un petit vals molt senzill i agradable,i els compositors havien de desenvolupar-ne variacions. Paradoxalment, Beethoven s'havia negat en principi a participar, trobant massa pobre el vals proposat. Per finalment s'hi va posar i el resultat va superar els objectius de l'encrrec.

 33 Variacions sobre un vals de Diabelli, de Beethoven (opus 120) .


 Les variacions dels altres compositors .
Aquestes variacions varen ser publicades en un recull, per ordre alfabtic.



 Orientacions discogrfiques .
Arthur Schnabel (1937) ;
Rudolf Serkin (1957), Sony;
Claudio Arrau (1985), Philips;
Sviatoslav Richter (1986) amb Philips i el 1988 amb Moscow Studio Archives ;
Alfred Brendel (1991), Philips (Brendel ja les havia enregistrat el 1964 amb Vox);
Maurizio Pollini (1998), DG;

 Enllaos externs .
Variacions de Beethoven per a piano en format midi;
Partitures de domini pblic. Variacions Diabelli a IMSLP;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142138" title="Pr Lagerkvist" nonfiltered="2268" processed="2252" dbindex="58060">


Pr Fabian Lagerkvist ( Vxj, Sucia 1891 - Danderyd 1974 ) fou un escriptor suec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1951.

Biografia. 
Va nixer el 23 de maig de 1891 a la ciutat de Vxj, poblaci situada a la provncia de Smland. Els seus pares eren d'educaci tradicionalista, amb profundes arrels religioses en la fe cristiana. De 1910 a 1912 estudi art i literatura a la Universitat d'Uppsala. El seu inters vers l'art el van dur a viatjar a la ciutat de Pars, on estudia art i coneix el moviment cubista i expressionista. 

Durant la Primera Guerra Mundial va viure a Dinamarca, on va escriure la seva primera obra teatral i llibres de poesia fortament inspirats en la Guerra. El 1919 retorna al seu pas i es converteix en crtic teatral a Estocolm, on inicia la seva collaboraci amb la premsa. Al mateix temps, continua la seva obra literria, que li implicaria una gran acceptaci entre el pblic i una no menor influncia en la literatura del seu pas. 

El 1940 fou nomenat membre de l'Acadmia Sueca, en la qual va ocupar el seient nmero 8. Va morir l'11 de juliol de 1974 a la ciutat de Danderyd, prop d'Estocolm.

Obra literria. 
L'obra de Lagerkvist, en la qual alterna la poesia, la novella i l'assaig, es caracteritza per una forta qualitat expressiva, influncia que va adquirir segurament a Pars, on va conixer el moviment expressionista. Aborda temes principalment relacionats amb la problemtica del b i el mal, que es reflecteixen en una obra carregada de pessimisme, ansietat, crueltat, i en ocasions de moralitat religiosa. El b i el mal esdev una qsti fontamental mitjanant la utilitzaci de figures com el botx medieval, Barrabs i el Jueu errant. En la seva moral, va usar motius i figures de la tradici cristiana sense seguir les doctrines de la Esglsia.

L'any 1951 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel vigor artstic i la independncia veritable de la ment amb la qual s'esfora en la seva poesia per a trobar respostes a les preguntes eternes que enfronta la humanitat 

Obra literria.


1913: Mnniskor;
1913: Ordkonst och bildkonst;
1913: Tv sagor om livet;
1914: Motiv;
1915: Jrn och mnniskor;
1916: ngest;
1917: Sista mnniskan;
1918: Teater;
1919: Kaos;
1920: Det eviga leendet;
1921: Den lyckliges vg;
1923: Den osynlige;
1924: Onda sagor;
1925: Gst hos verkligheten;
1926: Hjrtats snger;
1927: Det besegrade livet;
1928: Han som fick leva om sitt liv;

1930: Kmpande ande;
1932: Konungen;
1932: Vid lgereld;
1933: Bdeln;
1934: Den knutna nven;
1935: I den tiden;
1936: Mnniskan utan sjl;
1937: Genius;
1939: Seger i mrker;
1940: Sng och strid;
1944: Dvrgen;
1950: Barabbas;
1953: Aftonland;
1956: Sibyllan;
1962: Pilgrim p havet;
1964: Det heliga landet;
1967: Mariamne;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1951;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142141" title="Lancia 037" nonfiltered="2269" processed="2253" dbindex="58061">


El Lancia 037 (conegut tamb amb el nom de Lancia Rally o Abarth 023) va ser un cotxe construt pel fabricant itali Lancia destinat, exclusivament, al Campionat Mundial de Rallis. La seva lnea estava basada en el Lancia Beta Montecarlo. El nom del 037 ve de qu el projecte d'Abarth, empresa que pertany al grup FIAT, era el nmero 37.

El 037 va ser creat per formar part del recent Grup B del Campionat Mundial de Rallis. El cotxe era de propulsi darrera i tenia 325 CV. La seva fi va arribar al 1985, desprs de l'accident mortal d'Attilio Bettega quan conduia aquest cotxe en el Tour de Crsega d'aquest mateix any. 

La versi de carrer d'aquest model es denominava Lancia 037 Stradale, amb motor de 200 CV. La seva producci va ser molt limitada (unes 200 versions), les necessries per poder homologar el cotxe pel Grup B i poder participar al mundial.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142142" title="Peugeot 205" nonfiltered="2270" processed="2254" dbindex="58062">


El Peugeot 205 s un autombil del segment B produt entre 1982 i 1998 pel fabricant francs d'autombils Peugeot. Llanat en 1983 al mateix temps que el seu model germ, el Turbo 16, el 205 va ser dissenyat per a assumir el doble desafiament de la competitivitat i actuaci. 

Com dada, s el segon Peugeot ms fabricat, desprs del Peugeot 206 amb producci en diversos llocs (Mulhouse, Sochaux, Poissy i Madrid), aconseguint fins i tot la xifra de 2.500 cotxes al dia, quan la demanda aix ho exigia, no obstant aix es va deixar de fabricar en 1998. Com curiositat cap destacar que la versi de ralli en la seva segona i ltima evoluci, el 205 Turbo 16 volution 2, aconseguia extreure del seu petit 4 cilindres de 1775cm3 la res despreciable xifra de 450 CV i uns robustos 50 mkg de parell motor. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142146" title="Lancia Delta" nonfiltered="2271" processed="2255" dbindex="58064">
El Lancia Delta s un autombil del segment C produt pel fabricant itali Lancia entre 1979 i 1994.

 Primera generaci .
La primera generaci del Delta va ser dissenyada per Giorgetto Giugiaro. A Sucia el va comercialitzar Saab com Saab 600. Saab tamb va ajudar en el disseny i la logstica, fent que tingus un dels millors comportaments en climes freds i una bona resistncia a la corrosi. 

Si b la majoria de les unitats que es van vendre van ser de versions corrents, el model ms fams va ser el Delta HF Integrale, dotat de tracci a les quatre rodes i un potent motor, la versi del qual de competici va guanyar el Campionat de Constructors del Campionat del Mn de Rallis durant sis temporades consecutives (1987-1992), la qual cosa segueix sent un rcord. 

El Lancia Delta S4, amb similar aparena exterior, va anar un vehicle del "Grup B" dissenyat especficament per a la competici i completament diferent en termes de construcci i rendiment. 

El Delta va ser votat Cotxe de l'Any a Europa en 1980. 

 Segona generaci .
En 1993 es va introduir la segona generaci del Delta, publicitada com el Nou Delta. Est basada en la plataforma del Fiat Tipus. El Nou Delta oferia fins a 193 c.v. (144 kW), per no la famosa tracci integral. 

El Delta HF Integrale s'ha convertit ja en un clssic de l'automobilisme.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142148" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1995" nonfiltered="2272" processed="2256" dbindex="58065">
 Puntuaci .

Note: - Toyota va ser desqualificat per irregularitats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142149" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1994" nonfiltered="2273" processed="2257" dbindex="58066">
 Puntuaci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142150" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1993" nonfiltered="2274" processed="2258" dbindex="58067">
 Puntuaci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142151" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1992" nonfiltered="2275" processed="2259" dbindex="58068">
 Puntuaci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142152" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1973" nonfiltered="2276" processed="2260" dbindex="58069">
 Puntuaci .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142153" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1974" nonfiltered="2277" processed="2261" dbindex="58070">
 Puntuaci .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142154" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1975" nonfiltered="2278" processed="2262" dbindex="58071">
 Puntuaci .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142155" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1976" nonfiltered="2279" processed="2263" dbindex="58072">
 Puntuaci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142161" title="Simon" nonfiltered="2280" processed="2264" dbindex="58073">
Simon s una empresa catalana fabricant de petit material elctric. La seu central es troba a Barcelona. La seva activitat principal est centrada en les installacions elctriques: material elctric, protecci de circuits, domtica, illuminaci, connexions de veu, canalitzacions i electrnica.

A ms a ms disposa del grup Simon Holding que cont un grup d'empreses amb seu central a Barcelona i amb presncia a ms de 50 pasos.

 Enllaos externs .
Pgina web de Simon





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142162" title="Franois Mauriac" nonfiltered="2281" processed="2265" dbindex="58074">

Franois Mauriac ( Bordeus, Frana 1885 - Pars 1970 ) fou un escriptor francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1952.

Biografia. 
Va nixer l'11 d'octubre de 1885 a la ciutat de Bordeus, capital de la regi francesa d'Aquitnia i del departament de Gironda, en una famlia de profundes arrels catliques. Sent jove va quedar sota la custdia de la seva mare a causa del defunci del seu pare. Va estudiar batxillerat a Cauderan en una escola de la Societat de Maria (o marianistes) i desprs va estudiar literatura a la Universitat de Bordeus, on es va graduar el 1905. L'any 1906 es trasllada a Pars, on escriu el seu primer llibre de versos Les mains jointes.

Va participar com a soldat durant la Primera Guerra Mundial, on va emmalaltir greument. El 1933 va ser nomenat membre de la Acadmia Francesa, ocupant el seient nmero 22. Durant la Guerra civil espanyola va simpatitzar amb el bndol republic i desprs a l'esclatar la Segona Guerra Mundial va formar part de la Resistncia francesa contra la invasi nazi. Va editar les revistes Les Lettres Francaises i Le Cahier Noir, en les quals denunciava i criticava les tortures i assassinats comesos contra els patriotes francesos. 

El 1958 fou guardonat amb la Legi d'honor concedida pel govern francs. Posteriorment encaratj a Elie Wiesel a escriure les seves experincies com a jueu durant l'Holocaust. Mauriac mor l'1 de febrer de 1970 i fou enterrat al Cementiri de Vemars, situat a la Val d'Oise.

Obra literria.
Va collaborar amb el diari conservador Le Figaro, per passar ms tard a l'acabat de fundar L'Expres. El seu recolzament en les seves pgines al general Charles de Gaulle el va fer enemistar-se amb els seus companys, per la qual cosa va retornar a Le Figaro. Anys ms tard a causa de la seva defensa de la causa algeriana va rebre amenaces de l'organitzaci terrorista d'extrema dreta Organisation de l'Arme Secrte (OAS). 

Autor tant de novelles, recull de poemes i obres de teatre, si b en aquest ltim apartat les seves obres no tingueren l'xit de les primeres, tamb destac en els seus assaigs de memries. L'any 1952 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'espiritualitat i intensitat artstica que amb les seves obres ha mostrat el drama de la vida humana. 

Obra seleccionada.


Novella.
1914: La Robe prtexte;
1922: Le Baiser aux lpreux;
1923: Genitrix;
1924: Le Dsert de l'amour;
1927: Thrse Desqueyroux;
1930: Ce qui tait perdu ;
1932: Le Nud de vipres;
1932: Commencements d'une vie;
1933: Le Mystre Frontenac;
1935: La Fin de la nuit;
1941: La Pharisienne;
1943: Le Cahier noir, sota el pseudnim de Forez;
1951: Le Sagouin;
1954: L'Agneau;
1969: Un adolescent d'autrefois;
1985: Mmoires intrieurs;


Teatre.
1938: Asmode;
1945: Les Mal Aims;
1948: Passage du malin;
1951: Le Feu sur terre;

Poesia.
1909: Les Mains jointes;
1911: L'Adieu a l'adolescence;
1925: Orages;
1940: Le Sang d'Atys;

Memries.
1934: Journal I;
1937: Journal II;
1940: Journal III;
1951: Journal IV;
1958: Bloc Notes;
1959: Mmoires intrieurs;
1965: Nouveaux Mmoires intrieurs;
1966: Les Autres et Moi;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1952;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142165" title="Illa de Swains" nonfiltered="2282" processed="2266" dbindex="58075">

L'illa de Swains (Olohega en tokelau, Swains Island en angls) s un atol de l'arxiplag de Tokelau administrat per la Samoa Nord-americana. Encara que geogrficament i cultural pertany a Tokelau, polticament i histrica s un territori dels Estats Units.

Geografia.
L'atol est completament tancat i la llacuna interior queda allada de l'oce. La seva salinitat depn de la pluja. La superfcie total s de 1,508 km , i comptant amb la llacuna s de 1,865 km . A la part de llevant de la llacuna hi ha un illot de 764 m .

El 2005 la poblaci censada era de 8 habitants a la vila de Taulaga situada a ponent. Al sud-oest es troba la vila d'Etena (l'Edn) avui abandonada.

Histria.
Segons les tradicions de la vena Fakaofo, Swains va quedar deserta al segle XVII desprs d'un atac des d'aquella illa que van matar o segrestar als habitants.

Sovint s'ha identificat Swains com l'illa de Gente Hermosa descrita per Pedro Fernndez de Quirs el 2 de mar del 1606, per avui se senyala com a ms probable que es tracti de Rakahanga a les illes Cook.

El 1840 dos capitans van reclamar el seu descobriment: l'angls Turnbull i el nord-americ W.C. Swains del balener George Champlan. El capit Henry Hudson, del USS Peacock que es trobava en aiges de Samoa, va ser enviat per explorar la nova illa. Va considerar que la seva posici no coincidia amb l'illa de Quirs, i va confirmar la posici donada per Swains, acreditant-lo com el descobridor.

El capit Turnbull, que en reclamava la propietat, va cedir l'illa al nord-americ Eli Hutchinson Jennings. Junt amb Malia, la seva dona samoana, es va establir el 1856 a Swains fundant una comunitat i una dinastia de propietaris. El seu fill, Eli Hutchinson Jennings Junior, anomenat King Jennings per R.L. Stevenson, va tenir xit amb la plantaci de cocoters i va atreure l'atenci de les autoritats colonials britniques de les illes Gilbert i Ellice que van reclamar l'illa de Swains. El 1909 els britnics van reconixer l'illa sota l'rea d'influncia nord-americana, per legalment va continuar sent terra de ning (terra nullius).

El fill d'Eli Junior, Alexander Hutchinson Jennings, va heretar la propietat el 1920. El 4 de mar del 1925, l'illa va ser annexionada a la Samoa Nord-americana a instncies d'Alexander. Se'l va reconixer, a ell i als seus descendents, com el propietari de l'illa sota l'autoritat del representat del govern. Avui la plantaci no se segueix explotant i noms hi viu la famlia.

El govern de Nova Zelanda, del que depn Tokelau, va reconixer el 1981 la sobirania nord-americana de l'illa de Swains, per en la Constituci de Tokelau, no aprovada, es continua reclamant l'illa com part del futur estat en lliure associaci.

La dinastia Jennings.
Eli Hutchinson Jennings, Senior  (1814 - 1878), del 13 d'octubre del 1856 al 4 de desembre del 1878. ;
Malia Jennings, la seva vdua  (? - 1891), fins el 25 d'octubre del 1891. ;
Eli Hutchinson Jennings, Junior, el seu fill (1863 - 1920), fins el 24 d'octubre del 1920.
Ann Eliza Jennings Carruthers, filla d'Eli Jr. (1897 - 1921), conjuntament amb el seu germ.
Alexander Hutchinson Jennings, fill d'Eli Jr. i germ d'Ann Eliza, fins avui.

Referncies.
 Dades de l'oficina del cens dels Estats Units ;
Histria de Swains, del Departament de l'Interior dels EUA. ;
Constituci provisional de Tokelau ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142167" title="Catleg complet d'obres de Beethoven" nonfiltered="2283" processed="2267" dbindex="58076">
De les gaireb 500 obres de Ludwig van Beethoven, 172 sn classificades en 138 nmeros d'opus i la resta, ms de 300, estan numerades d'acord amb altres catalogacions: 

 El catleg per nmero d'opus ha estat establert pels editors de Beethoven, tot i que segueix l'ordre de publicaci i no l'ordre de composici. Per exemple, lOctet per a vent, compost el 1792, s l'opus 103 mentre que les obres que tenen l'opus 102 i 104 daten respectivament de 1815 i 1817.
 El catleg WoO o Werke ohne Opuszahl, que vol dir "obra sense nmero d'opus", establert per Georg Kinsky i Hans Halm el 1955.
 El catleg AnH o Anhang, que vol dir "apndix", procedent del catleg WoO de Kinsky i que classifica les obres d'autenticitat dubtosa.
 El catleg Hess, aparegut desprs del de Kinsky i establert per Willy Hess per completar el catleg WoO.

A continuaci es presenta el catleg complet d'obres de Beethoven. En un altre article hi ha la llista de composicions de Beethoven que s un llistat de referncia de moltes de les obres agrupades segons el tipus de gnere i forma (simfonies, concerts, etc.) per no s exhaustiu i falten algunes obres. No s el cas d'aquest llistat.

 Catleg per nmero d'Opus .
Opus 1: Trios per a piano nm. 1-3 (1795);
Trio per a piano nm. 1 en Mi bemoll major;
Trio per a piano nm. 2 en Sol major;
Trio per a piano nm. 3 en Do menor;
Opus 2: Tres sonates per a piano (1796);
Sonata per a piano nm. 1 en Fa menor;
Sonata per a piano nm. 2 en La major;
Sonata per a piano nm. 3 en Do major;
Opus 3: Trio per a viol, viola i violoncel en Mi bemoll major;
Opus 4: Quintet de corda en Mi bemoll major (1795);
Opus 5: Dues sonates per a violoncel (1796);
Sonata per a piano i violoncel nm. 1 en Fa major;
Sonata per a piano i violoncel nm. 2 en Sol menor ;
Opus 6: Sonata per a piano a quatre mans (1797);
Opus 7: Sonata per a piano nm. 4 en Mi bemoll major (1797);
Opus 8: Serenata en Re major per a trio de corda (1797);
Opus 9: Tres trios per a corda;
Trio per a corda nm. 2 en Sol major;
Trio per a corda nm. 3 en Re major;
Trio per a corda nm. 4en Do menor;
Opus 10: Tres Sonates per a piano (1798);
Sonata per a piano nm. 5 en Do menor;
Sonata per a piano nm. 6 en Fa major;
Sonata per a piano nm. 7 en Re major ;
Opus 11: Trio nm. 4 per a clarinet (o viol), violoncel i piano en Si bemoll major ("Gassenhauer") (1797);
Opus 12: Tres sonates per a viol (1798);
Sonata per a viol nm. 1 en Re major;
Sonata per a viol nm. 2 en La major;
Sonata per a viol nm. 3 en Mi bemoll major;
Opus 13: Sonata per a piano nm. 8 en Do menor, "Pattica" (1798);
Opus 14: Dues Sonates per a piano (1799);
Sonata per a piano nm. 9 en Mi major;
Sonata per a piano nm. 10 en Sol major;
Opus 15: Concert per a piano nm. 1 en Do major (1796-1797);
Opus 16: Quintet per a piano i vent (1796);
Opus 17: Sonata per a trompa en Fa major (1800);
Opus 18: Sis quartets de corda;
Quartet de corda nm. 1 en Fa major (1799);
Quartet de corda nm. 2 en Sol major (1800);
Quartet de corda nm. 3 en Re major (1798);
Quartet de corda nm. 4 en Do menor (1801);
Quartet de corda nm. 5 en La major (1801);
6: Quartet de corda nm. 6 en Si bemoll major (1801);
Opus 19: Concert per a piano nm. 2 en Si bemoll major (1798);
Opus 20: Septet en Mi bemoll major (1799);
Opus 21: Simfonia nm. 1 en Do major (1800) ;
Opus 22: Sonata per a piano nm. 11 en Si bemoll major (1800);
Opus 23: Sonata per a viol nm. 4 en La menor (1801);
Opus 24: Sonata per a viol nm. 5 en Fa major "Primavera" (1801);
Opus 25: Serenata en Re major per a flauta, viol i viola (1801);
Opus 26: Sonata per a piano nm. 12 en La bemoll major "Marxa fnebre" (1801);
Opus 27: Dues Sonates per a piano (1801);
Opus 28: Sonata per a piano nm. 15 en Re major "Pastoral" (1801);
Opus 29: Quintet de corda en Do major (1801);
Opus 30: Tres sonates per a viol (1803);
Sonata per a viol nm. 6 en La major;
Sonata per a viol nm. 7 en Do menor;
Sonata per a viol nm. 8 en Sol major ;
Opus 31: Tres Sonates per a piano (1802);
Sonata per a piano nm. 16 en Sol major;
Sonata per a piano nm. 17 en Re menor "La Tempesta";
Sonata per a piano nm. 18 en Mi bemoll major "La Caa" ;
Opus 32: An die Hoffnung (can) (1805);
Opus 33: Set bagatelles per a piano (1802) ;
Opus 34: Sis variacions per a piano sobre un tema original en Fa major (1802) ;
Opus 35: Quinze variacions i una fuga per a piano sobre un tema original, en Mi bemoll major, "Heroica" (1802) ;
Opus 36: Simfonia nm. 2 en Re major (1803);
Opus 37: Concert per a piano nm. 3 en Do menor (1803);
Opus 38: Trio per a piano nm. 8 (arranjament del Septet, opus 20) (1803);
Opus 39: Dos preludis per a piano a travs de les dotze tonalitats majors (1789);
Opus 40: Romana per a viol en Sol major (1802);
Opus 41: Serenata per a piano i flauta o viol en Re major (1803);
Opus 42: Nocturn per a viola i piano en Re major (1803);
Opus 43: Les criatures de Prometeu. Obertura i msica de ballet (1801);
Opus 44: Trio per a piano nm. 10 (Variacions sobre un tema original en Mi bemoll major) (1792);
Opus 45: Tres marxes per a piano a 4 mans (1803);
Opus 46: "Adelaide" (1794-1795);
Opus 47: Sonata per a viol nm. 9 en La major "Kreutzer" (1803);
Opus 48: Sis canons (1802);
"Bitten";
"Die Liebe des Nchsten";
"Vom Tode";
"Die Ehre Gottes aus der Natur";
"Gottes Macht und Vorsehung";
"Bulied";
Opus 49: Dues sonates per a piano (1792);
Sonata per a piano nm. 19 en Sol menor;
Sonata per a piano nm. 20 en Sol major;
Opus 50: Romana per a viol nm. 2 en Fa major (1798);
Opus 51: Dos ronds per a piano (1797);
Rondo en Do major;
Rondo en Sol major;
Opus 52: Vuit canons (1805);
"Urians Reise um die Welt";
"Feuerfab";
"Das Liedchen von der Ruhe";
"Maigesang";
"Mollys Abschied";
"Die Liebe";
"Marmotte";
"Das Blmchen Wunderhold";
Opus 53: Sonata per a piano nm. 21 en Do major "Waldstein" (1803);
Opus 54: Sonata per a piano nm. 22 en Fa major (1804);
Opus 55: Simfonia nm. 3 en Mi bemoll major "Heroica" (1805);
Opus 56: Triple Concert en Do major (1805);
Opus 57: Sonata per a piano nm. 23 en Fa menor "Appassionata" (1805);
Opus 58: Concert per a piano nm. 4 en Sol major (1807);
Opus 59: Tres quartets de corda "Razumovski" (1806);
Quartet de corda nm. 7 en Fa major;
Quartet de corda nm. 8 en Mi menor;
Quartet de corda nm. 9 en Do major;
Opus 60: Simfonia nm. 4 en Si bemoll major (1807);
Opus 61: Concert per a viol i orquestra en Re major (1806);
Opus 61a: Opus 61a (s un arranjament per a piano de l'opus 61, dedicat a Julie von Breuning; t noves cadences originals del propi Beethoven, que alguns anomenen Concert per a piano nm. 6);
Opus 62: Coriol (1807);
Opus 63: Arranjament per a Trio de piano del Quintet de corda (Opus 4) (1806);
Opus 64: Arranjament per a piano i violoncel del Trio de corda (Opus 3) (1807);
Opus 65: ria "Ah, perfido" (1796);
Opus 66: Variacions per a violoncel sobre "Ein Mdchen oder Weibchen" de Mozart (1796);
Opus 67: Simfonia nm. 5 en Do menor (1808);
Opus 68: Simfonia nm. 6 en Fa major "Pastoral" (1808);
Opus 69: Sonata per a piano i violoncel nm. 3 en La major (1808);
Opus 70: Trios per a piano nm. 5 i 6 (1808);
Trio per a piano nm. 5 en Re major "El Fantasma";
Trio per a piano nm. 6 en Mi bemoll major;
Opus 71: Sextet de vent en Mi bemoll major (1796);
Opus 72: Fidelio (1814);
Opus 72a: "Leonora" nm. 2 (1805);
Opus 72b: "Leonora" nm. 3 (1806);
Opus 73: Concert per a piano nm. 5 en Mi bemoll major "Emperador" (1809);
Opus 74: Quartet de corda nm. 10 en Mi bemoll major "Arpa" (1809);
Opus 75: Sis canons (1809);
"Mignon";
"Neue Liebe neues Leben";
"Aus Goethes Faust: Es war einmal ein Knig";
"Gretels Warnung";
"An die fernen Geliebten";
"Der Zufriedene";
Opus 76: Sis Variacions per a piano sobre un tema original en Re major (1809);
Opus 77: Fantasia per a piano (1809);
Opus 78: Sonata per a piano nm. 24 en Fa sostingut major "A Thrse" (1809);
Opus 79: Sonata per a piano nm. 25 en Sol major "Cucut" (1809);
Opus 80: Fantasia en Do menor per a piano, cor i orquestra (1808);
Opus 81a: Sonata per a piano nm. 26 en Mi bemoll major "Els adus" (Lebewohl) (1810);
Opus 81b: Sextet en Mi bemoll major (1795);
Opus 82: Quatre arietes i un duet (1809);
"Dimmi, ben mio, che m'ami";
"T'intendo si, mio cor";
"L'amante impaziente" (primera versi);
"L'amante impatiente" (segona versi);
Duet: "Odi 'laura che dolce sospira";
Opus 83: Tres canons (1810);
"Wonne der Wehmut";
"Sehnsucht";
"Mit einem gemalten Band";
Opus 84: "Egmont" (1810) ;
Opus 85: Crist en el Mont de les Oliveres  (1803);
Opus 86: Missa en Do major (1807) ;
Opus 87: Trio per a dos obos i corn angls en Do major (1795);
Opus 88: Can "Das Gluck der Freundschaft" (1803);
Opus 89: Polonesa en Do major (1814);
Opus 90: Sonata per a piano nm. 27 en Mi menor (1814);
Opus 91: La Victria de Wellington (1813);
Opus 92: Simfonia nm. 7 en La major (1813) ;
Opus 93: Simfonia nm. 8 en Fa major (1814);
Opus 94: Can "An die Hoffnung" (1814);
Opus 95: Quartet de corda nm. 11 en Fa menor "Seris" (1810) ;
Opus 96: Sonata per a viol nm. 10 en Sol major (1812);
Opus 97: Trio per a piano nm. 7 en Si bemoll major "Arxiduc" (1811);
Opus 98: Cicle de canons "An die ferne Geliebte" (1816);
Opus 99: Can "Der Mann von Wort" (1816);
Opus 100: Can "Merkenstein" (1814);
Opus 101: Sonata per a piano nm. 28 en La major (1816);
Opus 102: Dues sonates per a violoncel (1815);
Sonata per a piano i violoncel nm. 1 en Do major;
Sonata per a piano i violoncel nm. 2 en Re major;
Opus 103: Octet de vent en Mi bemoll major (1792);
Opus 104: Quintet de corda en Do menor;
Opus 105: Sis variacions per a piano i flauta (1819);
Opus 106: Sonata per a piano nm. 29 en Si bemoll major "Hammerklavier" (1819);
Opus 107: Deu variacions per a piano i flauta (1820);
Opus 108: Vint-i-cinc canons escoceses;
Opus 109: Sonata per a piano nm. 30 en Mi major (1820);
Opus 110: Sonata per a piano nm. 31 en La bemoll major (1821);
Opus 111: Sonata per a piano nm. 32 en Do menor (1822);
Opus 112: "Meeresstille und glckliche Fahrt" per a cor i orquestra (1815);
Opus 113: "Les runes d'Atenes" (1811);
Opus 114: Marxa i cor "Die Weihe des Hauses" (1822);
Opus 115: "Zur Namensfeier" (1815) ;
Opus 116: Trio vocal amb orquestra "Tramte, empi tremate" (1802);
Opus 117: "El Rei Esteve" (1811) ;
Opus 118: "Elegischer Gesang" per a cor i orquestra (1814);
Opus 119: Onze noves bagatelles per a piano (1822);
Opus 120: Trenta-tres variacions per a piano sobre un vals de Diabelli, en Do major (1823);
Opus 121: Trio per a piano nm. 11 (Variacions sobre "Ich bin der Schneider Kakadu") (1803);
Opus 121b: "Opferlied" per a cor i orquestra (1822);
Opus 122: "Bundeslied" per a cor i orquestra (1824);
Opus 123: Missa en Re major (Missa Solemnis) (1822);
Opus 124: "Die Weihe des Hauses" (1822);
Opus 125: Simfonia nm. 9 en Re menor "Coral" (1824);
Opus 126: Sis bagatelles per a piano (1824);
Opus 127: Quartet de corda nm. 12 en Mi bemoll major (1825);
Opus 128: Can "Der Kuss" (1822);
Opus 129: Rondo capriccio per a piano en Sol major (1795);
Opus 130: Quartet de corda nm. 13 en Si bemoll major (1825);
Opus 131: Quartet de corda nm. 14 en Do sostingut menor (1826);
Opus 132: Quartet de corda nm. 15 en La menor (1825) ;
Opus 133: Gran Fuga en Si bemoll major per a quartet de corda (1824 i 1825);
Opus 134: Gran Fuga per a quatre mans (duet de piano) (1826);
Opus 135: Quartet de corda nm. 16 en Fa major (1826);
Opus 136: Cantata "Der glorreiche Augenblick" (1814);
Opus 137: Quintet de corda (fuga) en Re major (1817);
Opus 138: "Leonora" nm. 1 (1807);

 Catleg WoO .
Obres que no tenen nmero d'opus, recollides en el catleg WoO (Werke ohne Opuszahl)
WoO 1: Msica per al "Ritterballett";
WoO 2a: Marxa tromfal per a orquestra de "La tragdia de Christoph Kuffner" de "Tarpeja";
WoO 2b: Preludi de l'Acte II de "Tarpeja";
WoO 3: "Gratulations-Menuett", minuet per a orquestra;
WoO 4: Concert per a piano en mi bemoll major (noms la part del solista amb indicacions d'orquestraci);
WoO 5: Concert per a viol en do major (fragment d'un moviment);
WoO 6: Rondo per a piano i orquestra en si bemoll major (fragment), possiblement una part de la versi inicial del Concert per a piano nm. 2;
WoO 7: Dotze minuets per a orquestra;
WoO 8: Dotze danses alemanyes per a orquestra (ms tard, arranjades per a piano);
WoO 9: Sis minuets per a dos violins i violoncel;
WoO 10: Sis minuets per a orquestra (versi original perduda, i noms existeix un arranjament per a piano);
WoO 11: Set lndler per a dos violins i violoncel (versi original perduda, i noms existeix un arranjament per a piano);
WoO 12: Dotze minuets per a orquestra (adscripci dubtosa, actualment al germ de Beethoven, Carl);
WoO 13: Dotze danses alemanyes per a orquestra (noms existeix un arranjament per a piano);
WoO 14: Dotze contradanses per a orquestra;
WoO 15: Sis lndler per a dos violins i violoncel (tamb arranjats per a piano);
WoO 16: Dotze escoceses per a orquestra (adscripci dubtosa);
WoO 17: Onze "Mdlinger Tnze" per a set instruments (adscripci dubtosa);
WoO 18: Marxa per a banda militar (trio afegit posteriorment);
WoO 19: Marxa per a banda militar (trio afegit posteriorment);
WoO 20: Marxa per a banda militar (trio afegit posteriorment);
WoO 21: Polonesa per a banda militar;
WoO 22: Escocesa per a banda militar;
WoO 23: Escocesa per a banda militar (noms existeix un arranjament per a piano de Carl Czerny);
WoO 24: Marxa per a banda militar;
WoO 25: Rondo per a dos oboes, dos clarinets, dues trompes franceses i dos fagots (final original de l'Octet, op. 103;
WoO 26: Duet per a dues flautes;
WoO 27: Tres duets per a clarinet i fagot (adscripci dubtosa);
WoO 28: Variacions per a dos oboes i cor angls sobre "L ci darem la mano" de l'pera "Don Giovanni" de W.A. Mozart;
WoO 29: Marxa per a vent;
WoO 30: Tres Equale per a quatre trombons (tamb arranjat per a quatre veus masculines);
WoO 31: Fugue per a orgue;
WoO 32: Duet per a viola i violoncel, "mit zwei obligaten Augenglsern" (amb dos Augenglsern obligats);
WoO 33: Cinc peces per a rellotge mecnic o flauta;
WoO 34: Duet per a dos violins;
WoO 35: Cnon per a dos violins;
WoO 36: Tres quartets per a piano;
WoO 37: Trio per a piano, flauta i fagot en sol major (1786);
WoO 38: Trio per a piano nm. 8 en mi bemoll major;
WoO 39: Allegretto d'un trio per a piano en si bemoll major;
WoO 40: Dotze variacions per a piano i viol sobre "Se vuol ballare" de l'pera "Les noces de Figaro" de W.A. Mozart';
WoO 41: Rondo en sol major per a viol i piano;
WoO 42: Sis danses alemanyes per a viol i piano;
WoO 43a: Sonatina per a mandolina i clavicordi;
WoO 43b: Adagio per a mandolina i clavicordi;
WoO 44a: Sonatina per a mandolina i piano;
WoO 44b: Andante i variacions per a mandolina i clavicordi;
WoO 45: Dotze variacions per a violoncel i piano sobre "See the conqu'ring hero comes" de l'oratori "Judas Maccabaeus" de G. F. Handel;
WoO 46: Set variacions per a violoncel i piano sobre "Bei Mnnern, welche Liebe fhlen" de l'pera "La flauta mgica" de W.A. Mozart';
WoO 47: Tres sonates per a piano (mi major, fa major, re major) "Kurfrsten Sonatas" (1783);
WoO 48: Rond per a piano, do major (1783);
WoO 49: Rond per a piano, la major (1783);
WoO 50: Sonata per a piano, fa major (1790-2);
WoO 51: Sonata per a piano, do major (1797-8, fragment);
WoO 52: Presto per a piano, do major (1795, revisat el 1798 i el 1822);
WoO 53: Allegretto, do major (1796-1797);
WoO 54: Bagatella per a piano, do major (1802);
WoO 55: Prelude per a piano, fa major (1803);
WoO 56: Allegretto per a piano, do major (1803, revisat el 1822);
WoO 57: Moviment central original de la sonata Waldstein (1804);
WoO 59: Bagatella en la menor per a piano sol, "Per a Elisa" (1808);
WoO 60: Bagatella per a piano, si major (1818);
WoO 61: Allegretto per a piano, sib major (1821);
WoO 61a: Allegretto quasi andante per a piano, sol major (1825);
WoO 62: Quintet de corda en do major (fragment, transcripci per a piano);
WoO 63: Nou variacions per a piano sobre una marxa de Ernst Christoph Dressler;
WoO 64: Variacions sobre una can sussa;
WoO 65: Vint-i-quatre variacions per a piano sobre l'ria "Venni Amore" de Vincenzio Righini;
WoO 66: Trent-tres variacions per a piano sobre l'ria "Es war einmal ein alter Mann" de l'pera "Das rote Kppchen" de Carl Ditters von Dittersdorf;
WoO 67: Vuit variacions per a piano a quatre mans sobre un tema del Comte Waldstein;
WoO 68: Dotze variacions per a piano sobre el "Menuet a la Vigano" del ballet "La nozza disturbate" de Jakob Haibel;
WoO 69: Nou variacions per a piano sobre "Quant'e pi bello" de l'pera "La Molinara" de Giovanni Paisiello;
WoO 70: Sis variacions per a piano sobre "Nel cor pi non mi sento" l'pera "La Molinara" de Giovanni Paisiello;
WoO 71: Dotze variacions per a piano sobre la dansa russa del ballet "Das Waldmdchen" de Paul Wranitzky;
WoO 72: Vuit variacions per a piano sobre "Mich brennt ein heisses Fieber" de l'pera "Richard Cur de Lion" d'Andr Ernest Modeste Grtry;
WoO 73: Deu variacions per a piano sobre "La stessa, la stessissima" de l'pera "Falstaff" d'Antonio Salieri;
WoO 74: "Ich denke dein", can i sis variacions per a piano a quatre mans;
WoO 75: Set variacions per a piano sobre "Kind, willst du ruhig schlafen" de l'pera "Das unterbrochene Opferfest" de Peter Winter;
WoO 76: Vuit Variacions per a piano sobre "Tandeln und scherzen" de l'pera "Soliman II" de Franz Xaver Sssmayr;
WoO 77: Sis variacions fcils per a piano sobre un tema original;
WoO 78: Set variacions per a piano sobre "God Save the King";
WoO 79: Cinc variacions per a piano sobre "Rule Britannia";
WoO 80: Trenta-dues variacions en do menor sobre un tema original;
WoO 81: Allemande per a piano en la major;
WoO 82: Minuet per a piano en mi bemoll major;
WoO 83: Sis escocesas per a piano i orquestra;
WoO 84: Vals per a piano en mi bemoll;
WoO 85: Vals per a piano;
WoO 86: Escocesa per a piano en mi bemoll major;
WoO 87: Cantata a la mort de l'Emperador Joseph II;
WoO 88: Cantata a la Coronaci de l'Emperador Leopold II;
WoO 89: ria "Pruefung des Kuessens";
WoO 90: ria "Mit Maedeln sich vertragen";
WoO 91: Dues rias per a Die Schne Schusterin";
WoO 92: ria "Primo Amore";
WoO 92a: ria "No, non turbati";
WoO 93: Duet "Nei giorni tuoi felice";
WoO 95: Cor per al Congrs de Viena;
WoO 96: Music incidental per a "Leonore Prohaska";
WoO 97: "Es ist vollbracht" per a "Die Ehrenpforten";
WoO 98: "Wo sich die Pulse," cor per a "Consecration of the House";
WoO 99: Parts de canons italianes;
WoO 100: "Lob auf den Dicken";
WoO 101: "Graf, Graf, liebster Graf";
WoO 102: "Abschiedsgesang";
WoO 103: Cantata "Un lieto Brindisi";
WoO 104: "Gesang der Moenche";
WoO 105: "Hochzeitslied";
WoO 106: Cantata d'aniversari per al Prncep Lobkowitz;
WoO 107-130: Vint-i-quatre canons;
WoO 131: "Erlkoenig" (can inacabada);
WoO 132: Can;
WoO 133: Can;
WoO 134: Can "Sehnsucht" en quatre escenes;
WoO 135-151: Disset canons;
WoO 152-158: 143 escenes de canons tradicionals;
WoO 152: Vint-i-cinc canons irlandeses;
WoO 153: Vint canons irlandeses;
WoO 154: Dotze canons irlandeses;
WoO 155: Vint-i-sis canons galeses;
WoO 157: Dotze canons de diverses nacionalitats;
WoO 159-198: Cuaranta-tres cnons;
WoO 199: "Ich bin der Herr von zu;
WoO 200: "O Hoffnung";
WoO 201: "Ich bin bereit";
WoO 202: "Das Schoene zu dem Guten";
WoO 203: "Das Schoene zu dem Guten";
WoO 204: "Holz, Holz";
WoO 205: Bromes musicals de les cartes de Beethoven;

Obres amb assignaci "AnH" .
"AnH" ("Anhang" = Apndix)
AnH 3: Trio per a piano en re major;
AnH 4: Sonata per a flauta en si bemoll major;
AnH 5: Dues sonatines per a piano;
AnH 6: Rondo en si bemoll major per a piano;

 Obres amb assignaci "Hess" .
Hess 12: Concert per a obo en fa (fragment);
Hess 13: Romana en mi menor per a tres solistes i orquestra;
Hess 15: Concert per a piano nm. 6 (inacabat);
Hess 19: Quintet de metall en mi bemoll major;
Hess 28: Moviment en la bemoll major per a trio de corda;
Hess 29: Preludi i fuga per a quartet de corda;
Hess 30: Preludi i fuga per a quartet de corda;
Hess 31: Preludi i fuga per a quartet de corda;
Hess 33: Minuet per a quartet de corda;
Hess 34: Quartet de corda, arranjament de l'op. 14 nm. 1;
Hess 36: Fuga de Handel, arranjada per a quartet de corda;
Hess 38: Fuga de Bach arranjada per a quartet de corda;
Hess 39: Quintet de corda en fa major (perdut);
Hess 40: Moviment en re menor per a quintet de corda;
Hess 46: Sonata per a viol en la major;
Hess 48: Allegretto d'un trio per a piano en mi bemoll major;
Hess 64: Fuga per a teclat;
Hess 65: Extracte d'un concert (arranjament de l'op. 37);
Hess 69: Bagatella per a piano en do menor;
Hess 87: Marxa per a piano (arranjament de la WoO 29);
Hess 88: Minuet per a piano (arranjament de la Hess 33);
Hess 89: Ritterballett (arranjament per a piano de la WoO 1);
Hess 90: Les criatures de Prometeu (arranjament per a piano de l'op. 43);
Hess 91: Opferlied (arranjament per a piano de l'op. 121b);
Hess 92: Bundeslied (arranjament per a piano de l'op. 122);
Hess 93: "Freudvoll" (acompanyament per a piano de l'op.  84;
Hess 97: La victria de Wellington (arranjament per a piano de l'op. 91);
Hess 99: Marxa per a piano (arranjament de la WoO 18);
Hess 107: Marxa dels granaders;
Hess 108: La victria de Wellington (arranjament per a panharmnica de l'op. 91);
Hess 115: "Vestas Feuer" (pera inacabada);
Hess 118: Msica per a "La Consagraci de la House" (de l'op. 113);
Hess 133: Can tradicional;
Hess 134: Can tradicional;
Hess 137: Can "Ich wiege dich" (perduda);
Hess 139: Can "Minnesold" (perduda);
Hess 143: Can "An die Freude" (perduda);
Hess 152-207: Escenes de canons tradicionals;
Hess 208-232: Parts de canons italianes;
Hess 233-246: Exercisis de contrapunt;
Hess 274-277: Quatre cnons;
Hess 297: Adagio per a tres trompes;
Hess 300-301: Dos cnons;

 Bibliografia .
 Kinsky G, Beitrge zur Beethoven-Bibliographie, Munich, G. Henle, 1978, 452p. (ISBN 3-873280280) (en alemany);
 Hess W, Verzeichnis der nicht in der Gesamtausgabe Veroffentlichten Werke Ludwig van Beethovens Wiesbaden, Breitkopf & Hartel, 1957, 116p. (en alemany) ;

 Enllaos externs .
 Catleg complet d'obres de Beethoven de la Universit du Qubec (en francs);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142174" title="Pon Andreu de Vilar" nonfiltered="2284" processed="2268" dbindex="58077">

Pon Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya en dos mandats (1467-1470, nomenat el 22 de juliol de 1467) i (1485-1488, nomenat el 22 de juliol de 1485).

Fou nomenat abat comendatari de Ripoll l'11 de novembre de 1463.

Al seu primer mandat com a president li va tocar viure el regnat de Renat I d'Anjou dins del perode central de la guerra civil catalana. Les tradicionals tensions entre la Diputaci i la corona no sn una excepci amb el rei Renat. El seu fill i lloctinent, Joan II de Lorena, arrib al pas portant tropes franceses i aconseguint xits militars, per descuidant completament les formes i les normes prpies de Catalunya. El nomenament de funcionaris sense ni tan sols haver arribat a Barcelona i sense consultar-ho amb la Generalitat, i l's de teles d'or i seda sense pagar els corresponent tributs, varen ser la carta de presentaci del jove lloctinent.

Durant el segon trienni, la situaci que li toc viure no va ser molt millor. Al desprestigi de la Generalitat desprs de la guerra civil catalana, se suma la fortalesa de Ferran II qui odiava profundament la instituci. La signatura reial de la sentncia de Guadalupe que posava fi a la qesti remena i la positiva trajectria de la guerra de Granada s'ajuntaven amb les denncies de mala gesti de la Generalitat: participaci dels diputats en els arrendaments dels drets; abonament arbitrari de pensions; sous de funcionaris duplicats; falta de rigor en el cobrament de deutes i s de diners pblics en activitats individuals.

Amb aquest escenari, Ferran II troba l'ambient que li calia per reduir el poder de la Diputaci. Encarreg al virrei Enric d'Arag i Pimentel que li prepari una llista dels que hauria de nomenar com a diputats enlloc dels proposats per la prpia Diputaci. Finalment, Ferran II va suspendre les eleccions i anomen com a diputat del bra eclesistic a l'abat de Poblet, Juan Payo Coello, que el propi rei havia nomenat en 1480, imposant el seu estil castellanitzant i absolutista.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142187" title="Llista de cardenals naturals dels Pasos Catalans" nonfiltered="2285" processed="2269" dbindex="58080">
S'indica de cadasc el nom, la data de proclamaci, el lloc i la data de naixement i mort, els crrecs eclesistics i la seu, el ttol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Llista de cardenals balears.
 Nicolau Rossell, O.P. (1356). Palma de Mallorca, (?)- Barcelona?, 1362. Prior de l'Orde de Predicadors i inquisidor general del regne d'Arag.
 Antoni Cerd i Lloscos (1448). Santa Margalida (Mallorca), 1390   Roma, 1459. Arquebisbe de Messina (Siclia) i ms tard de Lleida.
 Antoni Despuig i Dameto (1803). Palma de Mallorca, 1745   Lucca, 1813. Bisbe d'Oriola, arquebisbe de Valncia i patriarca llat d'Antioquia, cardenal del ttol de San Callisto.

Llista de cardenals catalans.
 Sant Ramon Nonat (1239). El Portell (Segarra), 1200 o 1204 - Cardona (Bages), 1240. D'historicitat dubtosa.
 Pere Serra (1397). Barcelona?, (?)   Gnova, 1405. Bisbe de Catnia, pseudocardenal.
 Berenguer d'Anglesola (1397). Barcelona?, (?)   Girona, 1408. Bisbe de Girona, pseudocardenal del ttol de San Clemente.
 Vicen Valent de Ribes, O.S.B. (1408). Ribes de Freser (Ripolls), (?)   Montserrat, 1408?. Prior del monestir de Montserrat.
 Joan de Casanova (1430). Barcelona?, (?)   Florncia, 1436. Bisbe successivament de Bossano, d'Elna, de Vic i de Girona.
 Ot de Montcada i de Luna (1440). Barcelona?, (?)   Tortosa (Baix Ebre), 1473. Bisbe de Tortosa.
 Jordi d'Orns (1440). Perpiny (Rossell), (?). Bisbe de Vic i desprs de Carpentras (Frana), cardenal del ttol de Sant'Anastasia i ms tard del de Santa Maria in Trastevere.
 Jaume Francesc de Cardona i d'Arag (1461). Balaguer? (Urgell), 1405   Cervera (Segarra),(1466. Bisbe d'Urgell, cardenal del ttol de Santi Pietro e Marcellino i ms tard de San Pietro in Vincoli. President de la Generalitat de Catalunya (1443-1446).
 Joan Margarit i de Pau (1483. Girona, 1421 - Roma, 1484. Bisbe de Girona, cardenal del ttol de San Vitale i ms tard del de Santa Balbina.
 Francesc de Remolins i de Pardines (1503). Lleida, 1462 - Roma, 1518. Arquebisbe de Sorrento, cardenal del ttol de Santi Giovanni e Paolo, ms tard del de San Marcello i finalment cardenal bisbe d'Albano.
 Enric de Cardona i Enrquez (1527). ?, 1485   Roma, 1530. Bisbe de Barcelona i arquebisbe de Monreale (Siclia), cardenal del ttol de San Marcello.
 Pasqual d'Arag-Folc de Cardona i Fernndez de Crdoba (1660). Matar (Maresme), 1627, - Madrid, 1677. Arquebisbe de Toledo, cardenal del ttol de Santa Balbina.
 Benet de Sala i de Caramany (1712). Girona, 1646   Roma, 1715. Bisbe de Barcelona, mai no reb ttol ni diaconia.
 Joan Toms de Boixadors i Sureda de Sant Mart, O.P. (1775). Barcelona, 1703   Roma, 1780. Mestre General de l'Orde de Predicadors, cardenal del ttol de San Sisto.
 Antoni de Sentmenat i de Cartell (1789). Barcelona, 1734   Aranjuez, 1806. Patriarca de les ndies Occidentals, cardenal prevere al qual mai no fou assignat un ttol.
 Joaquim Lluch i Garriga (1882). Manresa (Bages), 1816   Umbrete (Andalusia), 1882. Successivament bisbe de les Illes Canries, Salamanca i Barcelona i arquebisbe de Sevilla, mor abans que li fos assignat ttol o diaconia.
 Salvador Casaas i Pags (1895). Barcelona, 1834   1908. Bisbe d'Urgell i de Barcelona, cardenal del ttol de Santi Quirico e Giulitta.
 Josep de Calassan Vives i Tut, O.F.M.Cap.  (1899) Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), 1854   Monteporzio, 1913. Definidor General de l'Orde dels Caputxins, cardenal diaca de Sant'Adriano.
 Francesc d'Asss Vidal i Barraquer (1921). Cambrils (Baix Camp), 1868   Friburg (Sussa), 1943. Administrador apostlic de Solsona i arquebisbe de Tarragona, cardenal del ttol de Santa Sabina.
 Isidre Gom i Toms (1935). La Riba (Alt Camp), 1869 - Toledo, 1940. Bisbe de Tarassona, administrador apostlic de Tudela de Navarra i arquebisbe de Toledo, cardenal del ttol de San Pietro in Montorio.
 Enric Pla i Deniel (1946). Barcelona, 1876   Toledo, 1968. Bisbe d'vila i Salamanca i arquebisbe de Toledo, cardenal del ttol de San Pietro in Montorio.
 Anselm Maria Albareda i Ramoneda (1962). Barcelona, 1892   1966. Monjo de Montserrat, prefecte de la Biblioteca Vaticana, bisbe titular de Gissana i cardenal diaca de Sant'Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine.
 Narcs Jubany i Arnau (1973). Santa Coloma de Farners (Selva), 1913   Barcelona, 1996. Bisbe de Girona i arquebisbe de Barcelona, cardenal del ttol de San Lorenzo in Damaso.
 Llus Martnez i Sistach (2007). Barcelona, 1937. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Tarragona i de Barcelona, cardenal del ttol de San Sebastiano alle Catacombe.

Llista de cardenals valencians.
 Jaume d'Arag (1387). Valncia?, (?)   1396. Bisbe de Valncia, cardenal del ttol de Santa Sabina.
 Jofre de Bol i Codinats (1397). Manises?, (L'Horta) (?)   Aviny, 1400. Referendari de la Santa Seu pseudocardenal.
 Alfons de Borja (1444). La Torre de Canals (Costera), 1378   Roma, 1458. Bisbe de Valncia, cardenal del ttol de Santi Quattro Coronati, futur papa Calixt III.
 Llus Joan del Mil i de Borja (1456). Xtiva (Costera), 1430 o 1432   Blgida (Vall d'Albaida), 1510. Bisbe de Sogorb i ms tard de Lleida, cardenal del ttol de Santi Quattro Coronati.
 Roderic de Borja i de Borja (1456. Xtiva (Costera), 1430 o 1432   Roma, 1503. Ardiaca de Xtiva, cardenal diaca de San Nicola in Carcere i ms tard cardenal bisbe de Porto-Santa Rufina i d'Ostia, futur papa Alexandre VI.
 Ausis Despuig (1473. Xtiva (Costera, 1423   Roma, 1483. Arquebisbe de Monreale (Siclia), de Saragossa i de Capaccio (Campnia), cardenal del ttol de San Vitale i ms tard de Santa Sabina. ;
 Pere Ferris (1476). Cocentaina (Comtat), 1415 o 1416   Roma, 1478. Bisbe de Tarassona, cardenal del ttol de San Sisto.
 Joan de Borja i Navarro d'Alpicat (1492. Valncia, 1446 - Roma, 1503. Bisbe successivament de Monreale, de Ferrara, de Melfi i patriarca de Constantinoble, cardenal del ttol de Santa Susanna.
 Joan Llopis (1496. Valncia, 1455 - Roma, 1501. Bisbe de Perusa, de Capua i de Carcassona, cardenal del ttol de Santa Maria in Trastevere.
 Joan de Castre-Pins i de So (1496). Valncia, 1431 - Roma, 1506. Bisbe d'Agrigent i ms tard de Malta, cardenal del ttol de Santa Prisca.
 Joan de Borja-Llanol de Roman i de Montcada (1496). Valncia, 1470 - Fossombrone, 1500. Arquebisbe de Capua, cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata.
 Bartomeu Mart (1496). Valncia, 1430 o 1440   Roma, 1500. Bisbe de Sogorb i ms tard de Toul (Frana), cardenal del ttol  pro illa vice  de Sant'Agata.
 Pere Llus de Borja-Llanol de Roman i Montcada (1500). Valncia, 1472 - Prop de Cassino, 1511. Arquebisbe de Valncia, cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata i ms tard del ttol de San Marcello.
 Jaume Serra i Cau (1500). Valncia, 1427 o 1430 - Roma, 1517. Bisbe d'Oristany (Sardenya), cardenal del ttol de San Vitale, ms tard del de San Clemente, desprs cardenal bisbe d'Albano i finalment de Palestrina.  ;
 Francesc de Borja i Navarro d'Alpicat (1500). Xtiva (Costera), 1441 - Reggio nell'Emilia, 1511. Arquebisbe de Potenza i administrador apostlic de Teano, cardenal del ttol de Santa Cecilia i ms tard del de Santi Nereo ed Achilleo.
 Joan de Vera (1500). Alzira (Ribera Alta), 1453 - Roma, 1507. Bisbe de Salern, cardenal del ttol de Santa Balbina.
 Joan de Castellar i de Borja (1503). Valncia, 1441 - Valncia, 1505. Bisbe de Trani, cardenal del ttol de Santa Maria in Trastevere.
 Francesc Desprats (1503). Oriola (Baix Segura, 1454 - Roma, 1504. Bisbe de Lle, cardenal del ttol "pro illa vice" de Santi Sergio e Bacco.
 Francesc de Lloris i de Borja (1503). Valncia, 1470   Roma, 1506. Bisbe de Terni i ms tard d'Elna, arquebisbe de Trani, cardenal diaca  pro illa vice  de Santa Sabina i posteriorment de Santa Maria Nuova. ;
 Guillem Ramon de Vic i de Vallterra (1517). Valncia, 1470   Casamari, 1525. Bisbe de Cefal (Siclia) i de Barcelona, cardenal del ttol de San Marcello.
 Roderic Llus de Borja i Castre-Pins (1536). Gandia (Safor), 1524-1637, cardenal diaca de San Nicola in Carcere Tulliano.
 Enric de Borja i Arag (1539). Gandia (Safor), 1518   Viterbo, 1540. Bisbe de Squillace (Calbria), cardenal diaca de Santi Nereo ed Achilleo.
 Carles de Borja-Centelles i Ponce de Len (1720). Gandia (Safor), 1663   La Granja de San Ildefonso, 1733. Patriarca de les ndies Occidentals, cardenal del ttol de Santa Pudenziana.
 Francesc Antoni Cebri i Vald (1816). Xtiva (Costera), 1734   Madrid, 1820. Patriarca de les ndies Occidentals, cardenal prevere al qual mai no fou assignat un ttol.
 Miquel Pay i Rico (1877. Beneixama (Alcoi), 1811   Toledo, 1891. Successivament bisbe de Conca, arquebisbe de Sant Jaume de Galcia, de Toledo i patriarca de les ndies Occidentals, cardenal del ttol de Santi Quirico e Giulitta. ;
 Joan Baptista Benlloch i Viv (1921). Valncia, 1864   Madrid, 1926. Administrador apostlic de Solsona, bisbe d'Urgell i arquebisbe de Burgos, cardenal del ttol de Santa Maria in Aracoeli.
 Enric Reig i Casanova (1922). Valncia, 1858   Toledo, 1927. Bisbe de Barcelona i arquebisbe de Valncia i de Toledo, cardenal del ttol de San Pietro in Montorio.
 Vicent Enrique i Tarancn (1969). Borriana (Plana Baixa), 1907   Valncia, 1994. Successivament administrador apostlic de Solsona i arquebisbe d'Oviedo, Toledo i Madrid-Alcal de Henares, cardenal del ttol de San Giovanni Crisostomo a Montesacro Alto.
 Ricard Maria Carles i Gord (1994). Valncia, 1926. Bisbe de Tortosa i arquebisbe de Barcelona, cardenal del ttol de Santa Maria Consolatrice al Tiburtino.
 Antoni Caizares i Llovera (2006). Utiel (Plana d'Utiel), 1945. Bisbe d'vila i arquebisbe de Granada i de Toledo, cardenal del ttol de San Pancrazio.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142188" title="Protecci social" nonfiltered="2286" processed="2270" dbindex="58081">
Segons la metodologia SEEPROS  (Sistema europeu d estadstiques de protecci social, ESSPROS en les seves sigles en angls), el concepte de protecci social inclou totes les intervencions d organismes pblics o privats destinades a alleugerir les crregues que suposen per a les llars un conjunt de situacions de risc o necessitat, sempre que no hi hagi un acord simultani i recproc ni individual.
                                                                                       
D'acord amb aquesta definici s'inclou com a protecci social el conjunt del sistema de la Seguretat Social, els serveis socials, tant pblics com privats, les indemnitzacions per acomiadament de les empreses, les mutualitats de previsi social, les prestacions l Institut Nacional d Ocupaci (INEM), aix com altres prestacions que actuen sobre aquesta rea tant per part de l'administraci pblica com del sector privat.

Cal destacar especialment que malgrat sovint l'educaci es considera com a "despesa social" aquesta realment no s'hauria de comptabilitzar com a tal i no est inclosa en la metodologia SEEPROS, que s la que s'usa per a comparacions internacionals. 
 
Les prestacions socials es poden classificar segons les segents funcions protectores:
malaltia/assistncia sanitria: inclou les prestacions de manteniment de la renda o prestacions monetries a causa d'una malaltia fsica o mental. No s'inclouen els casos d'invalidesa ni l'atenci sanitria destinada a conservar, restablir o millorar l'estat de salut de les persones protegides.
invalidesa: inclou les prestacions de manteniment de la renda (pensions per invalidesa) aix com altres prestacions, ja siguin monetries o en espcies (excepte l'atenci sanitria), relacionades amb la incapacitat de les persones amb disminuci fsica o psquica.
vellesa: inclou les prestacions de manteniment de la renda (pensions de jubilaci) aix com altres prestacions, ja siguin monetries o en espcies (excepte l'atenci sanitria), relacionades amb la vellesa.
supervivncia: inclou les prestacions de manteniment de la renda (pensions de vidutat i orfandat) aix com altres prestacions, ja siguin monetries o en espcies (excepte l'atenci sanitari), relacionades amb la mort d'un membre de la famlia.
famlia/fills: inclou les prestacions monetries i/o en espcies (exceptuant l'atenci sanitria) relacionades amb l'embars, el naixement, l'adopci i l'atenci als infants.
atur: inclou les prestacions de manteniment de la renda (prestacions d'atur) aix com l'assistncia a la situaci d'atur que proporcionen els serveis pblics de collocaci.
habitatge: inclou els ajuts per al finanament de l'habitatge.
exclusi social: inclou les prestacions monetries i/o en espcies (exceptuant l'atenci sanitria) destinades a lluitar contra l'exclusi social i que no estiguin classificades dins de cap altra categoria.

 Enllaos externs .

Idescat - Protecci social;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142189" title="Gran Premi de Mnaco del 1982" nonfiltered="2287" processed="2271" dbindex="58082">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1982, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 23 de maig del 1982.

 Crnica .

A la volta 74, a dues del final, Alain Prost liderava la cursa i va sortir-se collidint i abandonant. A la volta 75, Riccardo Patrese va fer una virolla i a l'ltima volta Didier Pironi es va quedar sense combustible dintre del tunel i Andrea de Cesaris el va seguir quedant-se tamb sense combustible, llavors Derek Daly va tenir tamb un accident. 

Desprs de tot aix, Riccardo Patrese va guanyar la cursa!


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida: Riccardo Patrese  1' 26. 354 ;
 
 Pole:    -;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142190" title="Joan Maurici de Ribes" nonfiltered="2288" processed="2272" dbindex="58083">

Joan Maurici de Ribes va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1473 i 1476, nomenat el 18 de desembre de 1473.

En aquest trienni, el diputat del bra militar va ser Joan Ramon Folc IV de Cardona.

Abat de la cannica de Santa Maria la Real (1467-1488), va passar una llarga temporada fora del monestir a partir de 1477, probablement a causa de les invasions franceses.

El seu mandat es just posterior a la guerra civil catalana i cal fer front a la manca de recursos que pateix tot el pas i els deutes reials causats per la guerra. Les Corts Generals de 1473 que nomenaren a Maurici de Ribes, es celebraren a Perpiny que havia estat recentment recuperada al rei Llus XI de Frana, com a manifestaci de titularitat, si be preocupava la seva possible reconquesta. Tot i dedicar-hi uns recursos a la seva protecci, torn a caure en mans franceses el novembre de 1474. 
s un perode caracteritzat per l'empobriment del pas, amb baixos nivells de poder poltic i amb moltes de les famlies riques amb el seus bens embargats que migren, especialment cap a Valncia. 

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142193" title="Gran Premi de Mnaco del 1983" nonfiltered="2289" processed="2273" dbindex="58084">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1983, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 15 de maig del 1983.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Nelson Piquet  1' 27. 283;
 
 Pole:   Alain Prost  -;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142195" title="Tntal (novella)" nonfiltered="2290" processed="2274" dbindex="58085">
Tntal s una novella catalana de 1928 escrita per Miquel Llor. Es tracta d'una novella inicitica, de construcci de personatge, un buidingsroman. s una novella psicolgica que t una clara influncia dels autors europeus moderns: Freud, Marcel Proust, Dostoievski i Virginia Woolf. s una de les primeres novelles catalanes modernes que intentaven donar embranzida a una nova novella ms moderna per competir amb el realisme i dotar-la de nous temes, tcniques i horitzons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142197" title="Gran Premi de Mnaco del 1984" nonfiltered="2291" processed="2275" dbindex="58086">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1984, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 3 de juny del 1984.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Ayrton Senna  1' 54. 334;
 
 Pole:   Alain Prost  -;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142204" title="Cas abessiu" nonfiltered="2292" processed="2276" dbindex="58087">

El cas abessiu (tamb conegut com a cas caritiu o cas privatiu) s el cas gramatical utilitzat per marcar l'absncia del substantiu que es declina en aquest cas. En catal, aquesta funci est feta per la preposici sense o pel prefix a-.

El nom abessiu ve del verb llat abesse ("estar lluny, estar absent") i s utilitzat especialment en referncia a les llenges finogriques. El nom caritiu ve del verb llat carere ("mancar") i se sol fer servir en referncia a les llenges caucsiques. El nom privatiu ve del verb llat privare ("privar").

En les llenges aborgens australianes.
Martuthunira.
En Martuthunira, el cas privatiu es forma amb dos sufixos, wirriwa i wirraa. No est clar quin criteri es fa servir per decidir quin dels dos sufixos cal usar.



En llenges finogriques.
Fins.
En fins, el cas abessiu s'indica amb els sufixos -tta i tt, segons les regles de l'harmonia voclica. Per exemple:
raha "diners";
rahatta "sense diners";
Una construcci equivalent es pot crear amb el mot ilman i el partitiu:
ilman rahaa "sense diners";
o, ms rarament:
rahaa ilman "sense diners";

El cas abessiu s'utilitza rarament en la llengua escrita i encara menys en la llengua oral, malgrat que algunes formes abessives sn ms comuns que els seus equivalents amb ilman:
tuloksetta "sense xit, sense profit";
Itkin syytt. "vaig plorar sense motiu";

El cas abessiu, tanmateix, s'utilitza sovint per les formes nominals dels verbs (que es formen amb l'afix -ma- / -m-, com ara puhu-ma-tta "sense parlar", osta-ma-tta "sense comprar" o vlitt-m-tt "sense importar":
Juna ji tulematta "El tren no va aparixer";
Sovint, aquesta forma pot ser substituda per la forma negativa del verb:
Juna ei tullut.;

A vegades s possible sentir un usatge incorrecte de l'abessiu en fins, en qu es combinen l'abessiu i el mot ilman:
ilman rahatta;
Es debat si aix s degut a la influncia de l'estoni.

Estoni.
L'estoni tamb utilitza l'abessiu, que s'indica amb el sufix -ta tant en el singular com en el plural:
(ilma) autota "sense cotxe";

Les formes nominals dels verbs s'indiquen amb l'afix -ma- i la marca d'abessiu -ta:
Rong ji tulemata. "El tren no va aparixer";

Vegeu tamb.

Cas essiu;
Cas inessiu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142210" title="Lenides" nonfiltered="2293" processed="2277" dbindex="58088">


Onomstica:

Lenides I rei d'Esparta vers 490-480 aC, comandant de les tropes espartanes a la Batalla de les Termpiles.
Lenides II rei d'Esparta, que regn entre el 254 i el 235 aC.
Lenides d'Heraclea o Lle d'Heraclea, assass del tir Clearc el 353 aC.
Lenides de l'Epir, mestre d' Alexandre el Gran;
Lenides, general d'Antgon el borni i de Ptolemeu I Ster;
Lenides de Trent, poeta grec;
Lenides d'Alexandria. poeta grec;
Lenides de Bizanci, escriptor grec ;
Lenides de Rodes, filsof estoic grec ;
Lenides de Constantinoble, jurista bizant.
Lenides, metge grec nadiu d'Alexandria ;

Astronomia:

La pluja d'estels coneguda com a les Lenides, Lenides (pluja de meteorits);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142212" title="Stenka Razin" nonfiltered="2294" processed="2278" dbindex="58089">

Stepan (Stenka) Timofeievitx Razin (rus:       (       )                 ; 1630   16 de juny de 1671) fou un lder cosac que li der la revolta ms important contra el tsar de Rssia en el segle XVII.

 Primeres notcies .
Els historiadors donen la primera referncia sobre ell el 1661, en una missi diplomtica del cosacs del Don als calmucs, el mateix any en qu Razin se pelegr al gran monestir de Solovetsky (al Mar Blanc). Desprs d'allno se'n sap res d'ell durant sis anys, i reapareix com a lder d'una comunitat de lladres establia a Panshinskoye, als pantans entre els rius Tishina i Ilovlya, de d'on recaptava peatge a tots els vaixells que baixaven pel Volga.

Les guerres amb Polnia en 1654-1667 i Sucia en 1656-1658 provocaren la imposici de fortes crregues contributives als camperols, agreujades amb el reclutament forat. Molts camperols fugiren cap al sud i es formaven bandes dels cosacs que s'uniren a la de Razin. Tamb s'hi uniren d'altres desafectes amb el govern rus, incloent-hi gent de classes baixes i representants de grups tnics no russos que eren oprimits.
La primera proesa de Razin fou destruir la gran caravana del riu que constava de les barcasses del tsar, del patriarca i dels comerciants  de Moscou. Razin llavors navegava pel Volga amb una flota de trenta-cinc galeres, capturant els forts ms importants al seu cam i devastant el pas. Al comenament de 1668 derrotava el voivoda Jakov Bezobrazov, enviat contra ell des d'strakhan, i a la primavera s'embarcava en una expedici de pillatge a Prsia que va durar durant divuit mesos.

 Expedici persa .

Va navegar pel Mar Caspi, des d'on saquejava les costes perses des de Derbend a Bak, massacrava els habitants del gran empori de Rasht, i a la primavera de 1669 s'establia en l'illa de Suina, del qual, el juliol, anihilava una flota persa enviada contra ell. Stenka Razin,  com se l'anomenava generalment, era ara a un cap poders a qui els prnceps tractaven amb respecte.
L'agost de 1669 reaparegu a strakhan, i accept una oferta de perd del tsar Aleix I Mikhailovitx; el poble menut era fascinat per les seves proeses. La regi de la frontera russa  d'Astrakhan, on l'atmosfera sencera era depredadora i molta gent era encara nmada, era el medi natural per a una rebelli com la de Razin.

 Rebeli oberta .

El 1670, mentre Razin aparentment anava a comunicar-se a l'oficina central| dels Cosacs del Don, es rebellava obertament contra el govern, capturava Txerkessk, Tsaritsin i  altres llocs, i el 24 de juny esclata a strakhan mateix. Desprs de massacrar tothom qui se l'oposava (incloent dos prnceps Prozorovsky) i deixant els basars rics de la ciutat per saquejar, convertia Astrakhan en una repblica  cosac, abol l'esclavatge i els privilegis, organitz un exrcit popular i es proclam gosudar (sobir). Acte seguit puj pel curs del Volga i ocup Saratov i Samara, alhora que avanava cap a Moscou amb dues-centes barcasses. Tanmateix, no va poder ocupar Simbirsk i fou anatemitzat pel Patriarca de Moscou el 1671, ra per la qual la seva rebeli va perdre fora. Fou derrotat l'octubre als bancs del riu Sviyaga i va fugir Volga avall.

Per els emissaris de Razin, havien incitat a la revolta els habitants dels governs de Nizhni Novgorod, Tambov i Penza, i havien penetrat vora Moscou i Novgorod. Razin proclamava que el seu objectiu era expulsar els boiars i tots els oficials tsarists, igualar les classes socials i establir un govern cosac, amb el seu corollari d'igualtat absoluta, per a tota Moscvia.

Fins i tot al comenament de 1671 el resultat de la lluita era dubts. S'havia lliurat vuit batalles abans que la insurrecci mostrs senyals  de debilitar-se, i continu durant sis mesos. Finalment, el 1671 ell i el seu germ Frol Razin foren capturats a Kaganlyk, la seva ltima fortalesa, i foren traslladats a Moscou, on, desprs de ser torturat, Stepan fou esquarterat viu a la Plaa Roja, al Lobnoye Mesto.

Razin s el tema d'un poema simfnic d' Aleksandr Glazunov i una cantata de Dmitri Xostakvitx.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142213" title="Rcords de la Frmula 1" nonfiltered="2295" processed="2279" dbindex="58090">
Plana amb els rcords de la Frmula 1.

(Actualitzat a la fi de la Temporada 2008 de Frmula 1)

En negreta els pilots en actiu.


 Rnquing per victries .



Per la llista completa, vegeu Rcord de victries a la Frmula 1



 Rnquing per podis . 



Per la llista completa, vegeu Rcord de podis a la Frmula 1


 Rnquing per poles .
 



Per la llista completa, vegeu Rcord de poles a la Frmula 1



 Rnquing de voltes rpides . 

  

Per la llista completa, vegeu Rcord de voltes rpides a la Frmula 1


 Rnquing per GP disputats . 

 

Per la llista completa, vegeu Rcord de GP disputats a la Frmula 1






  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142218" title="Kolomna" nonfiltered="2296" processed="2280" dbindex="58091">

Kolomna (en rus:        ) s una localitat de la d'Provncia de Moscou, a la Federaci Russa. s el centre administratiu del districte que porta el seu mateix nom, i est situada a 102 Km al nord de Moscou, la capital. Va ser fundada l'any 1177, i el seu nom significa. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142219" title="Pere II de Rssia" nonfiltered="2297" processed="2281" dbindex="58092">

Pere II (rus:      II            o Piotr II Alekseievitx) (23 d'octubre, 1715   30 de gener, 1730) fou emperador de Rssia del 1728 fins a la seva mort. Fou l'nic fill del tsarevitx Aleix Petrovitx, fill de Pere I de Rssia i de la seva esposa Eudoxia Lopukhina, i Carlota de Brunswick-Wolfenbttel, filla del duc Llus Rodolf de Brunswick-Lneburg i cunyada de Carles VI, emperador romanogermnic. Fou l'nic net mascul directe de Pere el Gran.

Pere naixia a Sant Petersburg 18 d'octubre de 1715 (Calendari juli). Orfe de ben petit, fou  mantingut en la reclusi ms estricta. El seu avi, Pere el Gran, l'ignorava  sistemticament. Els seus primers preceptors foren un mariner anomenat Norman, qui li enseny els rudiments de la navegaci; i un refugiat hongars, Janos Zeikin.

Durant el regnat de Caterina I, Pere fou ignorat; per just abans de la seva mort li quedava clar als que el nt de Pere el Gran no es podria mantenir fora de la seva herncia gaire ms. La majoria de la naci i tres quartes parts de la noblesa eren del seu costat, mentre que el seu oncle, Carles VI, emperador romanogermnic, a travs de l'ambaixador imperial a Sant Petersburg, persistia en les seves reclamacions. S'arrib a un acord entre Alexandre Danilovit Menshikov i el comte Andrei Osterman; i aix el 18 de maig de 1727 Pere II, segons els termes de la darrera voluntat de Caterina II, fou proclamat sobir.

El senat, el consell privat i els gurdies van fer el jurament de fidelitat de seguida. L'educaci del prncep jove es confiava assenyadament al vicecanceller Ostermann. Menshikov, que prenia possessi de Pere II i l'allotjava al seu propi palau de l'illa Vasilievsky, havia prets casar-lo amb la seva filla Maria; el pla fou frustrat per la seva caiguda (21 de setembre, de 1727); per Pere va caure a les mans del prncep igualment desaprensiu Vassili Lukitx Dolgorukov, qui el va enviar captiu des de Petersburg fins a Moscou. 

La coronaci de Pere II se celebr en aquella ciutat el 25 de febrer de 1728. Se'l va comprometre a la neboda del seu mentor, princesa Caterina Dolgorukova, i el casament fou fixat per al 30 de gener de 1730; per aquell mateix dia l'emperador moria de verola. Mentre moria, la seva futura muller es llen al seu llit en un intent desesperat de quedar-se embarassada. Est enterrat al Kremlin, l'nic monarca rus amb aquest honor.

Amb la mort de Pere, la lnia directa masculina de la Dinastia de Romanov s'exting. Fou succet per Anna Ivanovna, filla del germanastre de Pere el Gran i cogovernant, Ivan V.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142221" title="Rumba cubana" nonfiltered="2298" processed="2282" dbindex="58093">
La rumba cubana s la rumba ms coneguda a nivell internacional.

s el fruit del mestissatge del guaguanc, eminentment afrocaribeny, amb algunes pinzellades adquirides del folklore de l'Espanya meridional.

Vegeu tamb.
 Rumba catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142222" title="Caterina I de Rssia" nonfiltered="2299" processed="2283" dbindex="58094">

Caterina I fou tsarina de Rssia de 1725 a 1727. El seu nom original era Marta Skavronska i es creu que era una camperola polonesa nascuda a Letnia en 1684, quan era una provncia de Sucia, filla de Samuel Skavrosnky i Elisabeth Moritz, que van morir en l'epidmia de pesta en 1684. S'ha especulat amb la possibilitat que fossin serfs fugitius, la qual cosa explicaria els intents dels governs segents de mantenir aquesta histria en secret.

 Joventut . 
En quedar rfena, entra a servir a casa d'Ernest Gluck, pastor luter de Marienburg, que no va fer res per donar-li una educaci, i la va mantenir analfabeta tota la vida. Es cas molt jove amb un oficial suec anomenat Johan Raabe, per quan Marienburg va ser conquistada per les tropes russes, Gluck es va oferir per anar a Moscou com a traductor al servei del mariscal de camp Boris Xeremetev, i s'hi va endur la Marta. Ms tard, va passar a ser criada (i amant) del prncep Alexandrw Menxikov, amic i cortes de Pere I de Rssia, i primer Governador de Sant Petersburg.

 Pere el Gran . 
En 1703, quan Pere el Gran va fundar Sant Petersburg i va traslladar-hi la cort, es va convertir en la seva amant, i s'hi va casar en secret el 1707, desprs de convertir-se a la fe ortodoxa i prendre el nom de Caterina Aleksievna. Van tenir onze fills, dels quals van sobreviure Anna (1707) i Isabel (1709). Mentre construen la ciutat, van viure en una cabanya on ella cuinava i ell cuidava el jard. Quan es van traslladar a palau, la van conservar envoltant-la d'una tanca. La seva correspondncia demostra que sempre es van tenir un gran afecte, i ella el cuidava personalment durant els seus atacs epilptics. Es conta que noms van discutir una vegada, a causa de l'execuci del secretari d'ella, convicte de corrupci.

 Emperadriu . 
En 1711 va acompanyar al tsar en la Campanya de Prut, contra Turquia, i es diu que va salvar la vida del rei quan estava envoltat per un exrcit molt superior, suggerint-li que es rends i utilitzant les seves joies i les de les seves dames per a subornar al Gran Visir. Pere I la va premiar casant-se oficialment amb ella, encara que ell estigus casat amb Eudoxia Lopukhina, a qui havia tancat en un convent i amb qui tenia un fill, Aleix Petrovitx, al qui va executar. Va donar a Caterina el ttol d'Emperadriu, sent la primera dona a tenir aquest ttol: fins a llavors l'esposa del tsar era coneguda noms com la seva consort. En 1724, va ser nomenada coregent. Durant el regnat de Pere I, va tenir gran transcendncia la reforma de l'exrcit, que va permetre a persones sense ttol nobiliari la possibilitat d'accedir al cos d'oficials, acabant aix amb el monopoli nobiliari en aquests crrecs, i nomenant-los tamb per a crrecs pblics, basant-se noms en la seva competncia, ra per la qual al morir el rei en 1725 designant-la successora, va haver de plantar cara a l'oposici del clergat i dels boiards, que estaven en contra seva per les reformes realitzades, i a la del poble menut, que donava suport els drets del prncep Pere, fill del tsarevitx Aleix Petrvitx. La noblesa nova del cercle de Pere I, amb Menxikov al capdavant, i els seus collaboradors burgesos li van donar suport, i la gurdia la va proclamar Emperadriu. Va ser l'inici d'una poca de la Histria de Rssia caracteritzada per continus cops d'estat i pel govern de favorits.

 Govern.
Durant el seu regnat va continuar l'obra del seu esps, rebent el suport sobretot de Menxikov, que era el virtual governador, i seguint el consell d'amics i favorits. En 1726 va crear un consell privat al que va traspassar gran part de les atribucions que fins a llavors tenia el Senat, cosa que va produir protestes en la noblesa que no va trigar en dividir-se en mltiples partits, mentre Caterina tractava d'aproximar-se a ells nomenant successor al prncep Pere. Va trobar els seus quatre germans i els va dur a Rssia, donant-los els ttols de comtes i comtesses. En poltica exterior va donar suport a la lliga austro-espanyola, per a sostenir contra Anglaterra al seu gendre, el duc de Holstein, casat amb la princesa Anna, pares del futur Pere III de Rssia. Va formar amb els pasos escandinaus la Lliga dels Neutrals per a garantir la seguretat del transport martim en l'Oce Atlntic durant la Guerra d'Independncia dels Estats Units, cosa que va collaborar en l'allament internacional d'Anglaterra. Va fundar l'Acadmia de Cincies de Sant Petersburg, entre el professorat de la qual va contractar el matemtic Leonhard Euler, i va construir un gran nombre de ponts a Sant Petersburg. En general la seva poltica fou   raonables i cautelosa. Va ser la primera dona que va governar Rssia, i va obrir la sendera per a un segle de regnats femenins, incloent la seva filla i a Caterina II de Rssia, les quals van continuar la poltica marcada per Pere I. Va morir a Sant Petersburg en 1727, als 38 anys, i s enterrada a la Catedral, dintre de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142224" title="Mafia: The City of Lost Heaven" nonfiltered="2300" processed="2284" dbindex="58095">



Mafia: The City of Lost Heaven s un videojoc desenvolupat per Illusion Softworks en el 2002 per a PC, PlayStation 2 i Xbox. En ell, el jugador pren el rol de Thomas Angelo, un conductor de taxi que es veu gaireb obligat a formar part d'una organitzaci criminal.

El joc se situa al voltant dels anys 30, durant l'poca prohibicionista i el creixement de les mfies italoamericanes en EUA.


 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Mfia: The City of Lost Heaven;

 Mfia Scene, La comunitat mes gran de jugadors de Mafia (angls);

 Mfia Mods, Pagina de downloads per al joc (angls).;

 Bar Mafieuso comunitat de fantics francesos (francs);

 MafiaSource, Pgina de comunitat de fanatics;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142225" title="Rumba flamenca" nonfiltered="2301" processed="2285" dbindex="58096">
La rumba flamenca t els seus orgens en el propi flamenc, de la qual originriament n'era un simple "pal" o subestil ms (com les "buleras, "soleares", etc.), que com en el cas de les sevillanes, acabar tenint una eminent entitat prpia.

Aquest "pal" s'enriquir posteriorment amb algunes influncies cubanes posteriors, degut sens dubte a l'intens contacte comercial martim dels ports de Sevilla i Cadis amb l'illa antillana.
A diferncia de la rumba cubana (originada a partir del guaguanc), les pinzellades antillanes de la rumba flamenca (i tamb la catalana), provenen del vell so afrocaribeny de la guaracha.

 Cos, present i futur .
Les influncies caribenyes alegren, ms encara, la tradici flamenca ms festiva, evolucionant-la en un aire ms suau i assequible, i fent-la aix una de les reines indiscutibles de les msiques populars prpies d'Espanya.

Aquest gradual psit d'influncies, tan variades com reeixides, han trencat fins i tot les velles fronteres geogrfiques que la localitzaven bsicament al sud peninsular i, com a molt, al caldo sonor dels festejos de barri d'algunes grans conurbacions de tot el pas (Barcelona, Madrid, Valncia).
 
 Rumba-pop  .
Aix amb tot, a ms del nucli dur cal, cada vegada cultiven la rumba tamb ms paios, alguns d'ells tan famosos com Kiko Veneno. I incls algunes estrelles del pop-rock ibric ms consagrat tamb hi han flirtejat en algunes canons (El ltimo de la Fila, Mecano).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142234" title="Sant Joan de Berga" nonfiltered="2302" processed="2286" dbindex="58097">


Sant Joan de Berga s una esglsia romnica situada al centre mateix de la poblaci de Berga a la comarca del Bergued.

Histria. 
Documentada de l'any 1220, quan es van establir l'ordre dels hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. Brunissenda de Besora, abadessa del Monestir Santa Maria de Montbenet, al 1377, va adquirir l'esglsia de sant Joan, on les monges van residir fins a l'any 1569. Pocs anys desprs va passar als monjos de Santa Maria de Poblet, sent ms tard abandonada. Van ser els mercedaris qui hi van estar fins a la desamortitzaci de l'any 1835. 

Va ser malmesa a l'any 1936, durant la guerra civil espanyola. 

L'edifici. 
L'esglsia s la construda en el segle XIII pels hospitalaris amb modificacions posteriors. 

T dues naus, la ms gran correspon a la reconstrucci del segle XV, amb coberta d'una volta del segle XVIII. L'altra nau lateral s d'execuci diferent, probablement procedent d'un temple primitiu; en un pilar d'aquesta nau hi ha un capitell romnic amb les dues cares que sn visibles, tallades mostrant unes aus amb restes de policromia. 

 Bibliografia .
 Antoni Pladevall El Bergued Barcelona: Prtic, 2001. Collecci Guies Catalunya romnica. ISBN 84-7306-697-9;

 Enllaos .
 Descripci i fotografies;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142235" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1977" nonfiltered="2303" processed="2287" dbindex="58098">
 Puntuaci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142236" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1978" nonfiltered="2304" processed="2288" dbindex="58099">
 Puntuaci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142237" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1979" nonfiltered="2305" processed="2289" dbindex="58100">
 Puntuaci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142238" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1980" nonfiltered="2306" processed="2290" dbindex="58101">
 Puntuaci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142239" title="Lenides I" nonfiltered="2307" processed="2291" dbindex="58102">

Lenides (en grec: ; "fill del lle", "semblant a un lle", en llat Leonidas) fou un rei d'Esparta, el disset de la dinastia Agada, suposadament descendent d'Hracles, fill d'Anaxndrides II amb la seva primera muller, i suposat germ bess d'un prncep de nom Cleombrot. Va succeir son germanastre Clemenes I vers l'any 491 o 490 aC, al haver mort el seu germ gran Dorieu,  i es cas amb la filla de Clomenes, Gorgo. El seu nom esdevingu llegendari com a resultat dels esdeveniments de la batalla de les Termpiles.

Quant feia deu anys que era al tron, el congres grec de l'istme de Corint va acordar la guerra contra els perses fixant la resistncia al pas de les Termpiles i Lenides hi fou enviat amb una fora (480 aC). Plutarc diu que abans de marxar ja es van celebrar jocs funeraris en el seu honor, i que eren pocs per lluitar i masses per morir. 

El 480 aC, Lenides es dirig a les Termpiles ("Portes Calentes") amb 300 dels millors soldats d'Esparta i uns 1.100 aliats per defensar-ne el pas dels centenars de milers de soldats perses que havien llanat una invasi des del nord de Grcia sota el comandament de Xerxes I. Els relats contemporanis conten que Lenides s'emport la seva petita gurdia personal perqu les tradicions religioses espartanes li impedien enviar un exrcit en aquella poca de l'any. A ms, es dirigia conscientment cap a la mort; un oracle havia predit que Esparta noms se salvaria amb la mort d'un dels seus reis, un del llinatge d'Hracles. En canvi, sembla que el fors van donar suport al pla sense gaire esma degut a la celebraci de les festes Carnees i a llur poltica de concentrar les forces gregues a l'istme de Corint.

Segons Plutarc, Gorgo, la seva muller, li va demanar com podia ajudar-lo en la seva missi. Ell li respongu: "casa't amb un bon home, tingues uns bons fills, i viu una bona vida", ja que estava convenut que portava els seus homes i ell mateix a una mort segura.

Diversos episodis mostren la valentia calmada que fu famosos en Lenides i els seus 300 espartans. El primer dia del setge, Xerxes exig que els grecs llancessin les seves armes. Lenides respongu moln lab,            "veniu a buscar-les". Aquesta frase ha estat repetida per generals i poltics al llarg de la histria, i s comuna en la cultura popular. Actualment s l'emblema del 1r Cos de l'Exrcit Grec.

Els homes d'en Lenides repelliren els atacs frontals dels perses durant els dos primers dies, per quan el mali Efialtes va menar el general persa Hidarnes per un cam de muntanya que portava a la reraguarda dels grecs, en Lenides divid el seu exrcit. El rei rest al passatge amb els seus 300 espartans i 400 tebans, aix com 700 tespians que no volgueren marxar. La intenci d'en Lenides era retardar els perses, sacrificant-se ell mateix i els seus homes.

El petit contingent grec, atacat pels dos costats, lluit fins l'ltim home, excepte els tebans, que es rendiren. Una de les teories s que en Lenides va fer marxar la resta dels seus homes per tal de conservar tropes per a futures batalles. Els soldats que es quedaren tenien la missi de protegir-ne la retirada davant els atacs de la cavalleria persa.

En Lenides caigu en plena batalla, per els espartans recuperaren el seu cos i el protegiren fins que ells tamb foren morts per les fletxes enemigues. Herdot diu que Xerxes orden tallar el cap a en Lenides i que el seu cos fos crucificat, degut a l'odi tan profund que professava envers el rei espart. Aix era considerat un sacrilegi i una acci inusual per part de Xerxes. Immediatament desprs d'aix, tanmateix, Xerxes tingu remordiments i, quaranta anys ms tard, el cadver d'en Lenides va ser retornat als espartans. 

En Lenides va ser enterrat amb tots els honors, incloent-hi lamentacions i dol, cosa molt inusual a Esparta. Al lloc on va caure s'hi va erigir una esttua d'un lle amb la inscripci segent:

Vs, digues als espartans, estranger que passes;
Que aqu jaiem segons les seves lleis.;

(grec:       ',                                         ,                              ) - epitafi a les Termpiles (epigrama de Simnides).

Hi hagu dos espartans que sobrevisqueren la batalla. Aristodem va sofrir una lesi ocular i se li man tornar cap a Esparta juntament amb els aliats en retirada. Pantites fou enviat a buscar reforos a Tesslia per no torn a les Termpiles fins que la batalla ja s'havia acabat, a causa del deshonor que aix significava acab penjant-se.

Cultura popular.

 La pellcula 300 explica la histria d'aquells 300 espartans. L'actor Gerard Butler fa el paper de Lenides.
 El cmic 300 tamb explica la batalla de les Termpiles i s la inspiraci de la pellcula 300.

Vegeu tamb.
 Batalla de les Termpiles;
Leondia;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142241" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1981" nonfiltered="2308" processed="2292" dbindex="58103">
El Campionat Mundial de Rallis de 1981 va ser guanyat per Ari Vatanen, al volant d'un Ford Escort RS1800, l'nica vagada que un cotxe privat ha guanyat el campionat. Aqu comena l'era dels Audi Quattro. Tamb aquest any Michle Mouton es va convertir en l'nica dona que va guanyar un ralli, concretament el de Sanremo d'aquest mateix any.

 Puntuaci .
 Puntuaci del campionat 1981 .


 Resultats del campionat 1981 per marques .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142246" title="Manfred Stohl" nonfiltered="2309" processed="2293" dbindex="58106">
Manfred Stohl (nascut el 7 de juliol de 1972 a Viena) s un pilot de rallis austrac que participa al Campionat Mundial de Rallis.
Va debutar al Campionat Mundial de Rallis al ralli de Costa d'Ivori amb un Audi l'any 1991. L'any 2006 va crrer amb un Peugeot 307 de l'equip privat OMV. Actualment participa amb un Citron Xsara de l'equip privat Kronos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142247" title="Llista dels resultats del Campionat Mundial de Rallis" nonfiltered="2310" processed="2294" dbindex="58107">
Aix s una llista dels resultats del Campionat Mundial de Rallis de tots els anys.

 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2007;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2006;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2005;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2004;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2003;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2002;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2001;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 2000;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1999;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1998;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1997;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1996;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1995;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1994;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1993;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1992;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1991;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1990;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1989;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1988;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1987;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1986;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1985;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1984;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1983;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1982;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1981;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1980;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1979;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1978;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1977;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1976;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1975;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1974;
 Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1973;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142252" title="Delain" nonfiltered="2311" processed="2295" dbindex="58109">


Delain s un grup musical neerlands creat per l'ex-pianista de Within Temptation Martijn Westerholt i Charlotte Wessels desprs que ell abandons Within Temptation a causa d'una malaltia. La seva msica s symphonic metal.



Discografia.
CDs.
 Amenity;
 Ludicity - 2007;

Singles.
 Frozen - 2007;
 See Me In Shadow - 2007;
 The Gathering - 2007;

Enllaos externs.
Pgina oficial de Delain ;
Delain Myspace ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142253" title="Violeta" nonfiltered="2312" processed="2296" dbindex="58110">


 Botnica: Nom de diverses plantes herbcies del gnere Viola. Vegeu: Violeta (planta) (Viola sylvestris i Viola alba);
 Color: Color violat. Vegeu Color violat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142259" title="Maria de Hessen-Kassel (duquessa de Saxnia-Meiningen)" nonfiltered="2313" processed="2297" dbindex="58111">
Maria de Hessen-Kassel, duquessa de Saxnia-Meiningen (Kassel 1804 - Meiningen 1888). Princesa de Hessen-Kassel amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni amb el duc Bernat II de Saxnia-Meiningen.

Nascuda a Kassel el dia 6 de setembre de 1804 essent filla de l'elector Guillem II de Hessen-Kassel i de la princesa Augusta de Prssia. Maria era nta per via paterna de l'elector Guillem I de Hessen-Kassel i de la princesa Carolina de Dinamarca; mentre que per via materna ho era del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt.

El dia 23 de mar de 1825 contragu matrimoni a Kassel amb el duc Bernat II de Saxnia-Meiningen, fill del duc Jordi I de Saxnia-Meiningen i de la princesa Ida Elionor de Hohenlohe-Langenburg. La parella tingu dos fills:

 SAR el duc Jordi II de Saxnia-Meiningen, nat a Meiningen el 1826 i mort a Wildungen el 1914. Es cas en primeres npcies amb la princesa Carlota de Prssia el 1850 al Palau de Charlottenburg; en segones npcies a Langenburg el 1858 amb la princesa Feodora de Hohenlohe-Langenburg; i, en terceres npcies a Liebenstein el 1873 amb Helena Franz, creada baronessa von Heldburg.

 SA la princesa Augusta de Saxnia-Meiningen, nada a Meiningen el 1843 i morta a Altenburg el 1919. Es cas a Meiningen el 1862 amb el prncep Maurici de Saxnia-Altenburg. ;

Al contraure matrimoni amb un duc sobir, des de l'edat de tres anys Bernat II de Saxnia-Meiningen ja era duc, esdevingu immediatament duquessa de Saxnia-Meiningen. Per tant, des de 1825 fins a 1866, any en qu Bernat abdic en favor del seu fill, Maria fou duquessa de Saxnia-Meiningen.

La princesa Maria de Hessen-Kassel mor a Meiningen, capital del ducat de Saxnia-Meiningen, el dia 1 de gener de 1888 a l'edat de 84 anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142260" title="Caront (mitologia)" nonfiltered="2314" processed="2298" dbindex="58112">

Caront s un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les nimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts apareix confs amb la llacuna Estgia). Caront cobrava un pagament per viatge i per aix als morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua. Algunes cultures enterren els morts amb monedes tapant els ulls, en una variant del mateix costum. Determinats herois grecs han aconseguit visitar l'Hades vius, com Eneas, Orfeu o Heracles. 

Caront s fill d'reb i Nix. S'ha convertit en una figura tpica de la cultura popular, com prova la seva presncia en nombroses sries d'animaci o videojocs. Una can infantil espanyola (El barquero) el recorda en el joc de saltar a la corda.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142261" title="Crrega elemental" nonfiltered="2315" processed="2299" dbindex="58113">
La crrega elemental, simbolitzada com e, s la crrega elctrica transportada per un prot, o de manera equivalent, la crrega elctrica negativa transportada per un electr.

Aquesta s una de les constants fsiques fonamentals, tamb s la unitat de crrega elctrica al sistema de les unitats atmiques i a d'altres sistemes basats a unitats naturals com les unitats de Planck.

El valor de la crrega elemental s de 1,602 176 53 x 10-19 C.
L'error tpic o estndard seria igual a 0,000 000 14 x 10-19 C;
L'error relatiu s de 8.5 x 10-8;

La constant de Faraday es defineix com el producte de la crrega elemental pel nombre d'Avogadro.

Des que el 1909 Robert Millikan va fer la primera mesura a partir del seu fams experiment de la gota d'oli, s'ha considerat que la crrega elemental s indivisible. Hom considera que els quarks, que van ser postulats a la dcada del 1960, tenen una crrega elctrica fraccionria (en unitats de e/3 i 2e/3)), per confinada a l'interior de Hadrons, partcules que tenen una crrega que s un mltiple de la crrega elemental. De moment, mai han estat detectades de manera allada, i per aquesta ra, a ms d'altres d'histriques, no sn considerades com a crregues elementals.  El 1982 Robert Laughlin va intentar d'explicar l'efecte hall quntic fraccionari predient l'existncia de quasipartcules amb crregues fraccionries. El 1995, a la Stony Brook University de Nova York, la crrega de les quasipartcules de Laughlin va ser mesurada directament amb un electrmetre. El 1997, dos grups de fsics, un a lInstitut Weizmann (a Rehovot, Israel) i un altre al Commissariat  l'nergie Atomique (prop de Pars, Frana), van reivindicar haver detectat quasipartcules portadores de corrent elctric.

Notes.

Enllaos externs.

"Measurement of fractional charge" (Science Report) 1995;
"Quantum antidot electrometer";
"Fractional charge carriers discovered" - Physics Web article 1997-10-24;
"Direct observation of a fractional charge" (letter to Nature) 1997;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142265" title="Augusta de Saxnia-Meiningen" nonfiltered="2316" processed="2300" dbindex="58114">
Augusta de Saxnia-Meiningen, princesa de Saxnia-Altenburg (Meiningen 1843 - Altenburg 1919). Princesa de Saxnia-Meiningen i duquessa a Saxnia amb el tractament d'altesa que contragu npcies amb el prncep Maurici de Saxnia-Altenburg. 

Nascuda a Meiningen el dia 6 d'agost de 1843 essent filla del duc Bernat II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Maria de Hessen-Kassel. Augusta era nta per via paterna del duc Jordi I de Saxnia-Meiningen i de la princesa Ida Elionor de Hohenlohe-Langenburg; mentre que per via materna ho era de l'elector Guillem II de Hessen-Kassel i de la princesa Augusta de Prssia.

El dia 15 d'octubre de 1862 contragu matrimoni amb el prncep Maurici de Saxnia-Altenburg, fill del duc Jordi I de Saxnia-Altenburg i de la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin. La parella tingu cinc fills:

 SA la princesa Maria Anna de Saxnia-Altenburg, nada a Altenburg el 1864 i morta a Bckeburg el 1918. Es cas a Altenburg el 1882 amb el prncep Jordi de Schaumburg-Lippe.

 SA la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg, nada a Meiningen el 1865 i morta a Leipzig el 1927. Es cas a Sant Petersburg el 1884 amb el gran duc Constant "KR" de Rssia. ;

 SA la princesa Margarida de Saxnia-Altenburg, nada a Altenburg el 1867 i morta a Altenburg el 1882.

 SAR el duc Ernest II de Saxnia-Altenburg, nat a Altenburg el 1871 i morta al Castell de Frhliche Wiederkunft el 1955. Es cas en primeres npcies a Bckeburg el 1898 amb la princesa Adelada de Schaumburg-Lippe de qui es divorci el 1920. En segones npcies es cas el 1934 al Castell de Frhliche Wiederkunft amb Maria Triebel.

 SA la princesa Llusa de Saxnia-Altenburg, nada a Altenburg el 1873 i morta a Altenburg el 1953. Es cas a Altenburg el 1895 amb el duc Eduard I d'Anhalt de qui es divorci el 1918. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142277" title="Josep I de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="2317" processed="2301" dbindex="58118">


Josep I de Saxnia-Altenburg (Hildburghausen 1789 - Altenburg 1868). Duc sobir de Saxnia-Altenburg des de 1834 fins el 1848.

Nascut a Hildburghausen el dia 27 d'agost de 1789 essent fill del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Josep era nt per via paterna del duc Ernest Frederic III de Saxnia-Hildburghausen i de la princesa Ernestina de Saxnia-Weimar; mentre que per via materna ho era del gran duc Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt.

El dia 24 d'abril de 1817 contragu matrimoni a Kirchheim unter Teck, al reialme de Wrttemberg, amb la duquessa Amlia de Wrttemberg, filla del duc Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. La parella tingu sis filles:  

 SA la princesa Maria de Saxnia-Altenburg, nada a Hildburghausen el 1818 i morta a Gmunden el 1907. Es cas amb el rei Jordi V de Hannover a Hannover el 1843.

 SA la princesa Paulina de Saxnia-Altenburg, nada a Kirchheim unter Teck el 1819 i morta a Hildburghausen el 1825.

 SA la princesa Enriqueta de Saxnia-Altenburg, nada a Hildburghausen el 1823 i morta a Altenburg el 1915.

 SA la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg, nada a Hildburghausen el 1826 i morta a Oldenburg el 1896. Es cas a Hildburghausen el 1852 amb el gran duc Pere II d'Oldenburg.

 SA la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg, nada a Altenburg el 1830 i morta a Sant Petersburg el 1911. Es cas a Sant Petersburg el 1848 amb el gran duc Constant de Rssia.

 SA la princesa Llusa de Saxnia-Altenburg, nada a Altenburg el 1832 i morta a Hummelshain el 1833.

Josep I succe al seu pare l'any 1834 com a duc sobir de Saxnia-Altenburg. Ell i el seu germ, el duc Jordi I de Saxnia-Altenburg, havien lluitat al costat dels aliats en contra de Napole Bonaparte i l'exrcit de Frana. En aquestes lluites esdevingu general de l'exrcit de Saxnia.

Amb la seva arribada al tro inici un procs de reurbanitzaci d'Altenburg, la capital del petit ducat. Ara b, malgrat les millores que introdu es consider un governant conservador no fent cap concessi al tmid moviment liberal d'Altenburg. Aix, amb la revolta de 1848, el duc Josep hagu d'abdicar en favor del seu germ, el duc Jordi I de Saxnia-Altenburg, per tal de conservar la integritat del ducat.

Josep I mor a Altenburg el dia 25 de novembre de 1868 a l'edat de 79 anys. De Josep I de Saxnia-Altenburg en sn descendents el rei Constant II de Grcia, la reina Sofia d'Espanya, el prncep Carles de Galles, el prncep Alexandre de Iugoslvia, el duc Amadeu de Savoia-Aosta, el prncep Ernest August de Hannover o el gran duc Antoni Gnther d'Oldenburg.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142279" title="Sonata per a piano nm. 1 de Beethoven" nonfiltered="2318" processed="2302" dbindex="58119">


La Sonata per a piano nm. 1 en fa menor, opus 2 nm. 1 de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1794 i 1795. Les tres sonates de l opus 2 van ser dedicades al seu mestre Franz Joseph Haydn.

 Les primeres sonates .
Aquesta s la primera sonata publicada per Beethoven per entre 1782 i 1783, quan  encara vivia a Bonn, ja havia compost tres petites sonates, conegudes amb el nom de Sonates a l'Elector, WoO 47, dedicades a l'Elector de Colnia.

La Sonata per a piano nm. 1 va ser composta en la mateixa poca que la nm. 2 i nm. 3. Aquestes tres obres formen part de les primeres pgines significatives de Beethoven, que llavors tenia 25 anys. El compositor les va dedicar a Haydn, professor seu des de novembre del 1792 fins al gener de 1794. La crtica i el pblic les van acollir calurosament, per a Haydn, un poc menys.  No li falta talent, per li cal encara instruir-se hauria dit Haydn desrps de la interpretaci de les sonates. Se sap que les relacions entre els dos msics no van ser molt fludes, i que Haydn no li agradava l'audcia i la indisciplina del seu alumne.

 Estructura .
La sonata t quatre moviments i la seva execuci dura una mica menys de 20 minuts:
 Allegro;
 Adagio;
 Menuetto: Allegretto;
 Prestissimo;

 1. Allegro .
El primer moviment, en comps 2/2, segueix la forma sonata. El primer tema consisteix en un arpegi ascendent que recorda els primers compassos del final de la Simfonia nm. 40 de Mozart. El segon tema, en la bemoll menor, est acompanyat per octaves en corxeres en el baix. La part de l exposici s'acaba amb dos petites codes:
la primera coda consisteix en una srie de sries descendents en la bemoll major, ;
la segona torna a la tonalitat de La bemoll menor. ;
La part del desenvolupament s'inicia amb el primer tema inicial, per a continuaci dessenvolupa especialment el segon tema. La reexposici difereix poc de l'exposici, bsicament en fa menor. La coda final s curta.
Primer moviment : tema principal, mesures 1 a 5

 2. Adagio .
El segon moviment s'obre amb tema lric en comps 3/4, en fa major. s seguit per un passatge animat, en re menor, que serveix de transici, i desprs d'un passatge en triples corxeres en do major. El primer tema torna a parixer llavors per de manera ornamentada. El moviment s'acaba amb una variaci en fa major de la secci anterior en do major.

 3. Menuetto: Allegretto . 
El tercer moviment s un minuet en fa menor que segueix la forma clssica. Implica dues seccions repetides seguides per un trio en fa major, tamb en dues seccions repetides. El moviment s'acaba  amb la tornada del primer tema.

 2. Prestissimo .
El quart moviment en fa menor i en comps 2/2 t, com el primer, la forma sonata. L'exposici est acompanyada d un motiu incessant de tresets de corxeres. El primer tema es basa en tres acords en staccato. Un passatge de transici porta al segon tema, en do menor, tamb animat per ms lric. Els acords del primer tema tornen a aparixer per finalitzar la part de l exposici. En el comenament del desenvolupament, hi ha un tema completament nou, en la bemoll, i desprs hi ha una transici basada en motius del primer tema. La reexposici reprn el primer i segon temes, en fa menor. No hi ha coda i acaba amb un senzill arpegi descendent en tresets de corxeres.

 Enllaos externs .
 Partitura gratuta de la sonata a IMSLP;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142280" title="Pensament" nonfiltered="2319" processed="2303" dbindex="58120">
El pensament s el producte de la ment en l'acte de pensar, s a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell. En tant que activitat fonamental de l'sser hum, s estudiat per diverses disciplines, entre les que destaquen la filosofia i la psicologia. L'objectiu bsic del pensament s dotar de significat al mn exterior i a un mateix, manipulant la informaci. La intelligncia s l'habilitat personal per pensar d'una manera ms efectiva. Segons la concepci emprada, un pensament pot ser sinnim d'idea o l'acte de produir-la

Components del pensament.
El pensament s una operaci complexa que consta de diversos components. Els ms reconeguts sn els segents:

La percepci.
En contra del racionalisme, que considerava els sentits enganyosos, es pensa que la percepci juga un paper fonamental proveint de dades el pensament. La percepci va ms enll de la simple sensaci, s l'ordenaci que fa el cervell del que li arriba mitjanant el mn exterior a travs de la vista, l'oda, el tacte, l'olfacte o el gust. Per l'empirisme s la font fonamental del coneixement.

La memria.
La memria permet emmagatzemar pensaments sota la forma de records i recuperar-los quan s necessari. s bsica per a la supervivncia i possibilita l'aprenentatge. La memria condiciona en part la percepci, donant un significat o un altre a all nou per encabir-ho dins el sistema general de pensament. S'acostuma a distingir entre memria a curt termini i a llarg termini.

Conscincia.
s la sensaci de ser un subjecte i d'estar despert per poder pensar. S'oposa a l'inconscient, postulat per Sigmund Freud. Interv en el pensament com a centre ordenador de tots els altres components. Inclou la sensaci de tenir un cos, d'ocupar un espai material.

Emocions.
Per b que la tradici ha oposat ra i emocions, s clar que aquestes influeixen a l'hora de formular un pensament. El sentiment s'emmagatzema junt al record i permet la transformaci posterior d'aquest. Per aix un record considerat positiu t ms possibilitats de ser evocat. Quant ms forta s una emoci, ms afecta la concepci posterior, aix un trauma pot bloquejar la percepci de determinades experincies

Tipus de pensament.
Els pensaments es poden classificar segons els segent criteris bsics:
 conceptualitzaci: l'objecte o esdeveniment rep un nom i un significat bsic, s reconegut pel cervell (si hi ha hagut experincia prvia) o incorporat al record;
 judici:s'afirma o nega alguna cosa referent a un fet, s'estructura en forma de proposici o frase;
 raonament: es troba la relaci entre dues idees;
 lgic: la majoria de pensaments segueixen les regles de la lgica, excepte aquells que deliberadament cauen en l'absurd (usat com a font d'inspiraci per trobar alternatives noves als problemes);
 deductiu: va del general al particular, propi de la cincia;
 inductiu: fa una generalitzaci a partir d'exemples, crea una norma;
 analtic: separa una situaci en diferents elements;
 sinttic: es crea un conjunt amb significat propi que va ms enll de la suma de les parts;
 irracional: en principi tots els pensaments sn racionals ja que provenen de la ment, per s'usa aquest terme per parlar d'aquells on predomina el subconscient;

Llenguatge i pensament.
La relaci entre llenguatge i pensament s una de les qestions per resoldre de les cincies cognitives. Els pensaments es comuniquen mitjanant el llenguatge i hi ha molts investigadors que afirmen que tamb es codifica mitjanant aquets, s a dir, que quan una persona pensa formula oracions en una llengua concreta de manera inconscient. Conixer un objecte implica donar-li nom i les relacions jerrquiques entre els judicis inclouen connectors lingstics.El llenguatge permet l'abstracci, generalitzar ms enll de l'experincia del moment i possibilita pensaments superiors, allunyats dels animals.El generativisme intentava arribar a entendre les regles del llenguatge universal que vehicula el pensament ms enll (o abans) de cada idioma particular. 

A ms a ms, segons la Hiptesi de Sapir-Whorf, ja que cada llengua concep el mn d'una determinada manera, la manera de pensar depn absolutament de l'idioma: no es percep all que queda fora de l'abast del llenguatge. Per aix dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet fsic sigui idntic. Com que cada persona t unes connotacions niques per al seu lxic, s impossible una transmissi completa del pensament. Ludwig Wittgenstein va afirmar que "els lmits del meu llenguatge sn els lmits del meu mn" alludint a aquest fet.  

Alguns neurlegs s'oposen afirmant que si b el pensament es transmet mitjanant el llenguatge, no es codifica amb aquest, ja que una neurona transmet impulsos elctrics que sn la substncia del pensament i aquests impulsos no responen a cap codi cultural. A ms el llenguatge s lineal, mentre que sovint la percepci s global i simultnia. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142281" title="cia" nonfiltered="2320" processed="2304" dbindex="58121">
cia Balba o cia o tia (Atia Balba Caesonia, morta 43 aC) va ser una dama romana de finals del perode republic, fou la filla de Marc Aci Balb d'Arcia, i de Jlia, la germana de Juli Csar i per tant neboda d'aquest darrer; fou la mare d'August.

Era la segona de les tres filles de Marc Aci Balb i de Jlia Major, germana de Csar; les seves germanes van ser cia Prima (mare de Quint Pedi) i cia Trcia (mare de Luci Pinari). Es va casar amb Gai Octavi, un collaborador de Csar, amb el qual va ser mare d'Octvia (nascuda el 69 aC) i d'Octavi (ms tard August, nascut el 63); deia que August era fill d'Apollo; li va donar una bona educaci.

Desprs de la mort del seu marit (59) quean el futur August nboms tenia 4 anys, es va casar amb Luci Marci Filip, un altre collaborador de Csar que fou cnsol el 56 aC. Tcit afirma al seu Dileg dels oradors que cia era una matrona molt religiosa i d'una gran moralitat; va criar els seus fillastres (nascuts d'un matrimoni anterior de Filip) junt amb els seus propis fills, i va organitzar el casament d'Octvia amb Claudi Marcel. 

cia i Filip van recomanar a Octavi que renuncis als seus drets com a hereu de Csar, temerosos del risc que corria si els acceptava. Un any ms tard (43) cia va morir, i Octavi, aleshores cnsol, li va concedir uns funerals d'Estat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142283" title="Jean Auguste Dominique Ingres" nonfiltered="2321" processed="2305" dbindex="58122">


Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - Pars, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francs d'esttica neoclssica. Tot i que es considerava a si mateix un pintor de temes histrics, en la tradici de Nicolas Poussin i Jacques-Louis David, sn els retrats que va realitzar al final de la seua carrera, ja foren dibuixats o pintats, els que han assentat la seua fama i el que es considera el seu llegat fonamental.

Biografia.
Primers anys.

Ingres va nixer a Montalban, Tarn i Garona, Frana, el primognit de set fills (cinc dels quals van arribar a l'edat adulta) de Jean-Marie-Joseph Ingres (1755-1814) i la seua esposa Anne Moulet (1758-1817). Son pare va ser un artista polifactic, pintor de miniatures, escultor, mestre picapedrer i msic afeccionat; sa mare era la filla gaireb analfabeta d'un artes fabricant de perruques. Ben aviat, el pare va encoratjar i instruir el jove Ingres en el conreu del dibuix i la msica, i el seu primer dibuix conegut, un estudi sobre un antic relleu de pedra, va ser realitzat l'any 1789. Des de l'any 1786 va assistir a l'escola local, Ecole des Frres de l'Education Chrtienne, per la seua formaci va ser interrompuda a causa dels disturbis de la Revoluci Francesa i el subsegent tancament de l'escola el 1791. La deficincia de la seua educaci formal va romandre com un llast en la seua personalitat, esdevenint una font d'inseguretat.

L'any 1791, Joseph Ingres va endur-se el seu fill a Tolosa de Llenguadoc, on el jove Jean Auguste Dominique va ser matriculat en l'Acadmie Royale de Peinture, Sculpture et Architecture. Ac va estudiar de la m de l'escultor Jean-Pierre Vigan, del pintor paisatgista Jean Briant i  de manera decisiva  del pintor Joseph Roques, qui va induir en el jove artista la veneraci per Rafael. El talent musical d'Ingres tamb va ser desenvolupat sota la tutella del violinista Lejeune. Entre els tretze i setze anys va ser segon violinista de l'Orquestra del Capitoli de Tolosa de Llenguadoc, i va continuar tocant el viol per afici durant tota la seua vida.

Pars.
Havent guanyat el primer premi de dibuix de l'Acadmia, l'agost de 1797 va viatjar a Pars per a estudiar amb Jacques-Louis David, el pintor ms destacat de Frana durant el perode revolucionari, en l'estudi del qual va romandre durant quatre anys. Ingres va seguir l'exemple neoclssic de David, per segons aquest ltim mostrava "una tendncia vers l'exageraci en els seus estudis". Va ser adms al Departament de Pintura de l'cole des Beaux-Arts l'octubre de 1799, i va guanyar, desprs d'haver quedat en segon lloc l'any 1800, el Grand Prix de Rome (1801) amb el quadre Ambaixadors d'Agammnon en la tenda d'Aquilles. El seu viatge a Roma, no obstant, va ser posposat fins l'any 1806, quan el govern va superar certes dificultats financeres i va lliurar-ne els fons.

 

Treballant a Pars junt amb altres estudiants de David en un estudi proporcionat per l'Estat, va fer el seu debut en el Sal de Pars l'any 1802 amb un Retrat d'una dona (actualment se'n desconeix la identitat). L'any segent va rebre el prestigis encrrec, junt amb altres quatre artistes (Jean-Baptiste Greuze, Robert Lefvre, Charles Meynier, i Marie-Guilhemine Benoist) de pintar uns grans retrats de Napole Bonaparte com a Primer Cnsol. Aquests quadres van ser distributs per les prefectures de Lieja, Anvers, Dunkerque, Brusselles i Gant, ciutats cedides recentment a Frana arran del Tractat de Lunville (1801). 

A l'estiu de 1806 Ingres va comenar una relaci amb Marie-Anne-Julie Forestier, pintora i msica, abans d'anar-se'n a Roma al setembre. Tot i que hauria desitjat romandre un poc ms de temps a Pars, per a poder assistir a l'obertura del Sal d'aquell any, en el qual presentava diverses obres, va haver de deixar Frana uns dies abans de la inauguraci. Al sal, les seues obres Autoretrat, retrats de la famlia Rivire i Napole I en el seu tron imperial van produir una desagradable impressi en el pblic, no noms deguda al seu estil sin tamb per les implicacions de l's de la imatgeria carolngia en el retrat de Napole. David va rebre un judici sever i la crtica es va mostrar unnimement hostil. Chaussard (Le Pausanias Franais, 1806) va condemnar l'estil d'Ingres tatxant-lo de gtic, i va preguntar: Com, amb el seu gran talent, un dibuix tan perfecte, una atenci al detall tan acurada, ha pogut el senyor Ingres fer un quadre tan dolent? La resposta s que volia fer quelcom singular, quelcom extraordinari... La intenci del senyor Ingres no ha estat cap altra que fer retrocedir l'art quatre segles, portar-nos a la nostra infantesa, reviscolar l'estil de Jan van Eyck. Els aspectes que ms van amonar Chaussard i altres crtics van ser les estranyes discordances de color, la recerca d'un relleu escultric, la freda precisi del contorn i l'estil arcaic plenament conscient. La historiadora de l'art Marjorie Cohn ha escrit: "En aquell temps, la histria de l'art i la investigaci erudita era una branca nova. Els artistes i els crtics lluitaven en els seus intents d'identificar, interpretar i explotar tot all que comenaven a percebre com avanos estilstics histrics." El Louvre, farcit d'obres procedents dels recents botins de guerra de Napole a Blgica, Holanda i Itlia, va proporcionar als artistes francesos del Segle XIX una oportunitat sense precedents per a estudiar, comparar i copiar obres d'art de l'antiguitat i representatives de la histria completa de la pintura europea. Des de l'inici de la seua carrera, Ingres es va sentir colpit per l'art antic, adoptant l'estil histric apropiat al tema, i fent que els crtics s'hi enfrontaren pel seu "retorn" al passat.

Noms arribar a Roma, Ingres va llegir amb creixent indignaci els retalls de premsa que els seus amics li enviaven des de Pars, i que contenien les crtiques despietadament negatives vers les seues obres. En cartes al que havia de ser el sogre va expressar el seu menyspreu vers els crtics: "Aix que el Sal s l'escenari de la meua dissort;... Els pocavergonyes han esperat fins que hi acudisca per a assassinar la meua reputaci... Mai no m'havia sentit tan dissortat". Va proposar-se no exposar mai ms al Sal, i el seu refs a tornar a Pars va portar al trencament del seu comproms matrimonial. Quan anys desprs se li va preguntar a Julie Forestier la ra per la qual s'havia mantingut soltera tot la vida, va respondre, "Quan una dona t l'honor d'haver estar compromesa amb el senyor Ingres, no pot casar-se."

A Roma.


Installat en un estudi en terrenys de la Villa Medici, Ingres va continuar els seus estudis, tal i com estava estipulat per haver guanyat el Prix, enviant les seues obres a intervals regulars cap a Pars, per a que els seus progressos pugueren ser jutjats. Aix, en el seu enviament de 1808, Ingres va trametre dip i l'Esfinx i la Banyista de Valpinon (ambds actualment al Louvre), esperant poder demostrar la seua mestria en el nu mascul i femen, per hi van ser pobrament rebuts.  Posteriorment, Ingres pintaria variacions sobre ambdues obres; un altre nu comenat l'any 1807, la Venus Anadyomene, va romandre inacabat durant dcades, fins que va ser completat i exhibit l'any 1855. 

Va produir nombrosos retrats durant aquest perode: Madame Duvauay, Franois-Marius Granet, Edme-Franois-Joseph Bochet, Madame Panckoucke, i el de Madame la Comtesse de Tournon, mare del prefecte del departament del Tber.  L'any 1810 va concloure la pensi d'Ingres a la Villa Medici, per va decidir quedar-se a Roma i buscar el mecenatge del govern d'ocupaci francs.   

El 1811 va concloure el seu exercici final del pensionat, l'enorme Jpiter i Tetis, que de nou va rebre severes crtiques a Pars. Aquest quadre va ser l'eptome del tema i escala amb els quals Ingres havia determinat bastir la seua reputaci, per tal i com Philip Conisbee ha assenyalat, "malgrat tots els grans ideals que mil vegades li havien estat repetits a Ingres a les acadmies de Tolosa de Llenguadoc, Pars i Roma, els encrrecs d'aquest tipus d'obres eren l'excepci a la regla, perqu en realitat hi havia ben poca demanda de pintura histrica de gran escala, fins i tot en la ciutat de Rafael i Miquel ngel." Els colleccionistes d'art s'estimaven ms "alegres i agradables mitologies, escenes recognoscibles de la vida quotidiana, paisatges, natures mortes o retrats d'homes i dones de la seua classe social. Aquesta preferncia va persistir durant el segle XIX, i els artistes amb orientaci acadmica esperaven i desitjaven el mecenatge de l'Estat o l'Esglsia per a satisfer les seues elevades ambicions."

Ingres estava irritat: el pblic es mostrava indiferent, i els seus companys, que s'adherien a un classicisme estricte, el consideraven un renegat. Noms Eugne Delacroix i altres deixebles de Pierre-Narcisse Gurin els lders del moviment romntic vers el qual Ingres va mostrar sempre la seua aversi ms profunda semblen haver reconegut els seus mrits. Tot i fent front a perspectives professionals incertes, l'any 1813 Ingres es va casar amb una jove,  Madeleine Chapelle, que li havia estat recomanada pels amics d'ella a Roma. Desprs d'un festeig portat a terme per correspondncia, se li va declarar sense conixer-la personalment, i ella va acceptar-hi. El matrimoni va ser feli i Madame Ingres va desenvolupar una gran fe en el seu marit que els va permetre combatre amb coratge i pacincia les dificultats de la seua vida en com. 

Va continuar patint les indignes crtiques satriques, aix Don Pedro de Toledo besant l'espasa d'Enric IV,  Rafael i la Fornarina (Fogg Art Museum, Universitat de Harvard), diversos retrats i l' Interior de la Capella Sixtina  van enfrontar-se a unnimes crtiques hostils en el Sal de Pars de 1814.

Li arribaven pocs encrrecs; el governador francs de Roma li va demanar Virgili llegint l'Eneida (1812) per a la seua residncia, i que pintara dues obres colossals La victria de Rmul sobre Acr (1812) i El somni d'Ossian (1813) per a Monte Cavallo, una antiga residncia papal que s'estava sotmetent a reformes en esdevenir el palau rom de Napole.  Ingres va viatjar a Npols la primavera de 1814 per a pintar a la Reina Carolina Murat, i la famlia Murat va encarregar-li altres retrats addicionals aix com obres ms petites: El comproms de Rafael, la Grande Odalisque, i Paolo i Francesca. Mai no va rebre cap pagament per aquestes obres, i a ms, degut al collapse del rgim de Murat l'any 1815; amb la caiguda de la dinastia napolenica, va trobar-se a Roma sense mecenatge.

Durant aquest perode, el ms difcil de la seua carrera, va haver de dedicar-se a fer petits retrats, a l'oli o dibuixats, per a poder sobreviure. Fonamentalment va treballar per als nombrosos turistes anglesos que visitaven la Roma de postguerra. Per a un artista que aspirava a la fama com a pintor de temes histrics, aix semblava un treball degradant, i quan els viatgers picaven a la seua porta i preguntaven, "s ac on viu l'home que fa petits retrats?", ell responia amb irritaci, "No, l'home que viu ac s pintor!" Malgrat tot, els retrats dibuixats que va fer amb profusi durant aquest perode sn d'una gran qualitat i encara avui es troben entre les seues obres ms admirades.

Explotant el tema de les obres histriques amb escala ms reduda, va pintar l'any 1815 Aretino i l'enviat de Carles V aix com Aretino i Tintoretto, una pintura anecdtica el tema de la qual, un pintor apuntant amb una pistola al seu crtic, va haver de satisfer especialment a l'atacat Ingres.  L'any 1817 va pintar Enric IV jugant amb els seus fills i l'any segent la Mort de Leonardo.  L'any 1817 el Comte de Blacas, que era l'ambaixador de Frana davant la Santa Seu, va fer a Ingres la primera comanda oficial des de 1814, el quadre Crist lliurant les claus a Pere. Acabat l'any 1820, aquesta imponent obra va ser ben rebuda a Roma, per per a disgust de l'artista les autoritats eclesistiques es van negar al trasllat a Pars per a qu fora exhibida.

Entre 1816 i 1817 va rebre altre encrrec de la famlia del celebrat Fernando lvarez de Toledo, Duc d'Alba, per a qu pintara el duc rebent honors del Papa per la seua repressi de la Reforma Protestant. Malgrat la seua distncia del tema i la seua antipatia vers el protagonista del quadre, a qui es va referir com "aquest home horrible", va fer esbossos per al projecte que revelen el seu intent de concloure l'encrrec malgrat el seu disgust. Finalment va abandonar la tasca i va apuntar en el seu diari, "J'etais forc par la necessit de peindre un pareil tableau; Dieu a voulu qu'il reste en ebauche." ("Vaig veure'm forat per la necessitat de pintar un quadre com aquest; Du ha volgut que quede en un esbs.")

Les obres que va enviar al Sal de 1819 van ser La Gran Odalisca , Felip V i el mariscal de Berwick, i Roger alliberant Anglica, que van ser atacades novament per "gtiques".

A Florncia.
Ingres i la seua muller van traslladar-se a Florncia l'any 1820 persuadits per l'escultor florent Bartolini, un vell amic dels anys de Pars, qui esperava que Ingres poguera millorar la seua situaci material, per Ingres, com havia fet abans, va haver de recrrer als dibuixos per a turistes per a poder sobreviure. La seua amistat amb Bartolini, l'xit mundial de qual en aquells anys contrastava amb la pobresa d'Ingres, prompte va deteriorar-se, i Ingres va trobar nous benefactors. L'any 1821 va concloure una obra encarregada per un amic de la infantesa, Monsieur de Pastoret, l' Entrada de Carles V a Pars; Pastoret tamb va encarregar-li un retrat d'ell mateix i una obra religiosa (Mare de Du amb vel blau). Tanmateix, la major empresa d'aquest perode va ser la comanda rebuda a l'agost de 1820 amb l'ajuda de Pastoret, per a pintar el Vot de Llus XIII per a la Catedral de Montalban. Reconeixent-hi l'oportunitat per a establir-se definitivament com a pintor de temes histrics, va emprar quatre llargs anys a completar el gran llen, i el va portar personalment a Pars l'octubre de 1824.


Retorn triomfal a Pars i retir a Roma.
El Vot de Llus XIII, exhibit en el Sal de 1824, va suposar finalment un xit de crtica.  Concebut en un estil rafaelesc relativament lliure dels arcaismes que tant se li havien retret en el passat, va ser admirat fins i tot pels ms estrictes Davidians. Ingres va veure com se l'aclamava arreu de Frana; al gener de 1825 li va ser atorgada la creu de la Legi d'Honor, i al juny de 1825 va ser elegit membre de l'Institut. La seua fama va crixer l'any 1826 amb la publicaci, per la litografia de Sudre, de La Grande Odalisque, obra que, havent estat condemnada per artistes i crtics l'any 1819, ara va esdevenir tremendament popular.

Una comissi del govern va sollicitar la monumental Apoteosi d'Homer, que Ingres, ple d'entusiasme, va acabar en el termini d'un any. Des de 1826 a 1834 l'estudi d'Ingres va ser invadit pels clients, i el pintor va ser reconegut com un vertader chef d'cole que ensenyava amb autoritat i saviesa mentre treballava de valent. Els crtics van comenar a considerar Ingres com l'exponent principal del classicisme, front a l'escola romntica  un rol que a ell li agradava. Els quadres, principalment retrats, que va enviar al Sal els anys 1827 i 1833 van ser ben rebuts. El retrat de Louis-Franois Bertin (1832) va suposar un particular xit entre el pblic, que trobava fascinant el seu realisme, tot i que alguns crtics van trobar vulgar el seu naturalisme i apagat el seu colorit. 

Per el sensible artista va ser especialment atacat pel seu ambicis llen sobre el Martiri de Sant Simfori (catedral d'Autun), exposat en el Sal de 1834. Resentit i disgustat, Ingres va decidir no treballar mai ms per al pblic, i illusionat es va proposar com a director de l'cole de France a Roma, en substituci d'Horace Vernet, com una manera de deixar Pars. Malgrat que el temps invertit en trmits administratius durant aquell temps a Roma va disminuir el seu ritme de producci, va executar Antoc i Estratnice (comanda de Llus-Felip, duc d'Orleans), Retrat de Luigi Cherubini, i l' Odalisca amb esclau, entre d'altres obres.

Pars, 1841-1867.
LEstratnice, exhibida al Palais Royal durant uns quants dies desprs de la seua arribada a Frana, va produir una impressi tan favorable que, en el seu retorn a Pars l'any 1841, Ingres va ser rebut amb tota la deferncia que ell pensava que li era deguda. Una de les seues primeres obres executades desprs del seu retorn va ser un retrat del duc d'Orleans, la mort del qual en un accident de circulaci poques setmanes desprs de la conclusi del quadre va posar de dol la naci, i va provocar que es demanaren cpies addicionals de l'obra. 

Poc desprs, Ingres va comenar a executar les decoracions del gran vestbul del Chateau de Dampierre. Aquestes pintures, lEdat d'Or i l' Edat de Ferro, havien estat comenades amb una gran illusi que va anar esvanint-se fins que Ingres, enfonsat per la prdua de la seua muller el 27 de juliol de 1849, va abandonar tota esperana de poder-les acabar i finalment va cancellar-ne el contracte amb el duc de Luynes. Una obra menor, Jpiter i Antope, data del 1851; el juliol d'aquest any va anunciar la donaci d'una de les seues obres a la seua ciutat natal, Montalban, i a l'octubre va dimitir com a professor de l'cole des Beaux-Arts.

L'any segent, als setanta-un anys d'edat, Ingres es va casar amb Delphine Ramel, de quaranta-tres anys, una parenta del seu amic Marcotte d'Argenteuil. Aquest matrimoni va demostrar ser un xit com el primer i, en la dcada segent, Ingres va concloure algunes obres significatives. La major empresa va ser lApoteosi de Napole I, pintada l'any 1853 per al sostre del vestbul de l'Hotel de Ville, Pars i destruda pel foc arran dels disturbis provocats per la Comuna de Pars de 1871. El retrat de la Princesa Albert de Broglie tamb va ser concls l'any 1853, Joana d'Arc (en bona part obra dels seus ajudants) l'any 1854, i el 1855 Ingres va consentir en rescindir l'acord, ms o menys estricte des de l'any 1834 amb la Exposici Internacional, pel qual es reservava una sala per a les seues obres.  Napolon Joseph Charles Paul Bonaparte, president del jurat, va proposar una recompensa excepcional per al pintor, i va obtenir de l'emperador Napole III el nomenament d'Ingres com a gran oficial de la Legi d'Honor. 

Amb renovada confiana, Ingres va emprendre i va completar una de les seues obres ms encisadores, La Primavera, una figura de la qual ja havia pintat el tors l'any 1823; i que va ser presentada a Londres, junt amb altres obres, l'any 1862. L'admiraci vers la seua obra va anar en augment i se li va atorgar el ttol de senador pel govern imperial.

Desprs de concloure La Primavera, Ingres va produir obres de gnere histric, com les dues versions de Llus XIV i Molire, (1857 i 1860), aix com diverses obres religioses en les quals va reprendre la figura de la Mare de Du que apareix a El vot de Llus XIII: La Mare de Du de l'Adopci de 1858 (pintada sota comanda de Mademoiselle Roland-Gosselin) va ser seguida per La Mare de Du coronada (pintada per a Madame la Baronne de Larinthie) i Mare de Du amb l'Infant. El 1859 va realitzar repeticions de La Mare de Du de l'hstia, i el 1862 va concloure Crist i els doctors, una obra encarregada alguns anys abans per la reina Maria Amlia per a la capella de Bizy.

Els darrers quadres importants d'aquest perode s Marie-Clothilde-Ins de Foucauld, Madame Moitessier, Asseguda (1856), Autoretrat a l'edat de setanta-nou anys i Madame J.-A.-D. Ingres, nascuda Delphine Ramel, ambds conclosos l'any 1859.  El bany turc, fet en format rectangular l'any 1859, va ser revisat l'any 1860, esdevenint un tondo. Ingres el va firmar i el va datar l'any 1862, tot i que va fer-ne revisions addicionals l'any 1863.

Va morir de pneumnia el 14 de gener de 1867 a l'edat de vuitanta-sis anys, havent conservat les seues facultats fins a la seua mort. Est soterrat al Cementeri Pre Lachaise de Pars. El contingut del seu estudi, incloent-hi grans pintures, al voltant de 4000 dibuixos i el seu viol, van ser donats pel pintor al museu de la ciutat de Montalban, actualment conegut com Muse Ingres.


Art.

L'estil d'Ingres es va formar en els primers anys de la seua carrera i no va evolucionar gaire. Els seus primers dibuixos, com el Retrat d'un home (3 de juliol de 1797, actualment en el Louvre) ja mostren una suavitat del contorn i un control extraordinari de l'ombrejat fet amb lnies paralleles per a modelar les formes. Des del principi, les seues pintures es caracteritzen per una fermesa del contorn que reflecteix la seua convicci que el dibuix s l'honestedat de l'art", i que "el dibuix constitueix ms de tres quarts i mig de la pintura."

Detestava les pinzellades visibles i no utilitzava els efectes d'alteraci del color o de la llum dels que tant depenia l'escola romntica; s'estimava ms l's de colors fixos lleugerament modelats en la seua lluminositat per mitjos tons. "Ce que l'on sait," solia repetir, "il faut le savoir l'pe  la main" ("All que se sap, cal saber-ho espasa en m"). D'aquesta manera, Ingres es va deixar a si mateix sense els recursos per a produir la necessria unitat d'efecte quan s'enfrontava a composicions amb moltes figures, com ara l' Apoteosi d'Homer i el Martiri de Sant Simfori. Entre les obres histriques i mitolgiques d'Ingres les mes satisfactries son habitualment les que contenen una o dues figures. A dip, Odalisca i La primavera, subjectes que noms mostren la conscincia de la bellesa fsica, es troba el millor Ingres. La Primavera, tot i estar datada el 1856, va ser pintada l'any 1821, excepte el cap i les extremitats; els qui van conixer l'obra en el seu estat inacabat van declarar que els afegits, necessaris per tal de fusionar l'antic amb all nou, no tenien el vigor i la precisi d'execuci que van distingir l'original execuci del tors.


A Roger alliberant Anglica, la figura femenina mostra les ms refinades caracterstiques de la tcnica d'Ingres, mentre que la figura de Roger volant al rescat sobre el seu hipogrif dna la nota discordant ja que per a Ingres sempre fou difcil pintar el moviment i el drama.  Segons ha manifestat Sanford Schwartz, les "pintures histriques, mitolgiques i religioses requereixen enormes quantitats d'energia i treball, per, si no son capaces de transmetre un sentit de tensi interna, esdevenen drames de costums... Els rostres, en les pintures histriques solen ser els dels models esperant que acabe la sessi. Quan s'expressa una emoci, aquesta irrdia de manera estrident, o b eixuta." 

Quan es va fer la retrospectiva d'Ingres a l'Exposici Universal de 1855, va sorgir un consens que considerava els seus retrats com les seues obres mestres. La seua consistent alta qualitat contradiu la queixa d'Ingres a propsit que les comandes de retrats li robaven temps per a dedicar-se a la pintura de tema histric. El ms fams dels retrats d'Ingres s el del periodista Louis-Franois Bertin, que rpidament va esdevenir un smbol del creixent poder econmic i poltic de la burgesia. Els seues retrats de dones oscillen entre el clid i sensual retrat de Madame de Senonnes (1814), el realista de Mademoiselle Jeanne Gonin (1821), el junesc de Marie-Clothilde-Ins de Foucauld, Madame Moitessier (retratada dempeus i asseguda, 1851 i 1856), i l'exttic de Josphine-Elonore-Marie-Pauline de Galard de  Brassac de Barn, Princesse de Broglie (1853). 

Els seus retrats a dibuix, dels quals se'n conserven al voltant de 450, es troben entre les seues obres ms admirades avui dia. Tot i que un gran nombre d'aquests data dels seus difcils anys a Itlia, va continuar fent retrats a dibuix dels seus amics tota la seua vida. Agnes Mongan ha escrit sobre els retrats a dibuix:Abans de la seua partida cap a Roma a la tardor de 1806, les caracterstiques comunes del seu estil de dibuix ja estaven establertes, el delicat per ferm contorn, les definides per discretes distorsions de la forma, la gaireb misteriosa capacitat de representar al personatge de manera precisa i vvida.Els materials favorits tamb estaven ja determinats: el llapis de grafit ben esmolat en punta sobre paper blanc i fi. Tan familars sn per a nosaltres els materials utilitzats com la manera en qu hem oblidat com d'extraordinaris es consideraven a l'poca.... La manera de dibuixar d'Ingres era tan nova com el segle. Immediatament hi va ser reconegut com a expert i admirable. Si les seues pintures van ser criticades per gtiques, els seus dibuixos mai no van rebre crtiques desfavorables.

Els dibuixos fets per a preparar les pintures, com els diversos estudis de nus per a preparar El martiri de Sant Simfori i L'edat d'or, sn ms variats en mida i tractament que els dibuixos de retrats. Tamb va dibuixar un cert nombre de paisatges mentre estava a Roma, per a excepci del petit tondo Casino de Rafael (dos altres tondos sn d'atribuci qestionable), no va pintar paisatges.

Influncia.
Ingres va ser considerat un bon mestre i era estimat pels seus deixebles. El ms conegut dels seus pupils va ser Thodore Chassriau, que va estudiar amb ell des de l'any 1830, quan era un preco infant d'onze anys, fins al tancament de l'estudi del mestre l'any 1834, arran del seu retorn a Roma. Ingres considerava Chassriau el seu vertader deixeble, i va declarar: "Veniu, cavallers, veniu i vegeu, aquest noi ser el Napole de la pintura." Tanmateix, quan Chassriau va visitar Ingres a Roma l'any 1840, ja comenava a deixar-se influir pel corrent romntic de Delacroix, el que va portar a Ingres a renegar d'ell com a deixeble favorit, tot i que mai no en va parlar desfavorablement. Cap altre artista dels que van estudiar amb Ingres va reeixir a establir un fort estil personal; entre els ms notables, per, cal destacar Jean-Hippolyte Flandrin, Henri Lehmann i Eugne Emmanuel Amaury-Duval.

La influncia d'Ingres sobre les posteriors generacions de pintors ha estat considerable. El ms significatiu dels seus hereus va ser Degas, el mestre del qual, Louis Lamothe, va ser un deixeble menor d'Ingres. En el segle XX,  Picasso i Matisse s'hi troben entre els qui van reconixer un deute amb el gran classicista. Barnett Newman ha proposat Ingres com a pare de l'expressionisme abstracte, explicant: "Aquest home va ser un pintor abstracte ...Mirava al llen ms sovint que al model. Kline, de Kooning cap de nosaltres hauria existit sense ell."

Curiositats.
L'expressi francesa, "violon d'Ingres", s un colloquialisme que significa una afecci, i es refereix al temps que l'artista passava tocant el viol per a relaxar-se del seu treball amb la pintura. El pintor i fotgraf nord-americ Man Ray va usar aquesta expressi com a ttol d'una de les seues ms famoses fotografies: un retrat de la cantant francesa Alice Prin, que es feia anomenar Kiki. ;

Dos dels quadres d'Ingres apareixen al joc d'ordinador Myst. En un d'ells, el rostre de Napole ha estat reemplaat pel de Sirrus.

 El "Paper Ingres" s un terme que els fabricants de paper usen per a designar un tipus de paper usat pels artistes, i que t una textura pronunciada de lnies paralleles. En realitat Ingres va utilitzar rarament aquest tipus de paper, i s'estimava ms un paper de superfcie ms llisa.;

 Galeria .




Notes.



Referncies.
 Arikha, Avigdor (1986). J.A.D. Ingres: Fifty Life Drawings from the Muse Ingres at Montauban. Houston: The Museum of Fine Arts. ISBN 0-89090-036-1;
Barousse, Pierre, 1979, "The drawings of Ingres or the poetry in his work", Ingres: Drawings from the Musee Ingres at Montauban and other collections (catalogue), Arts Council of Great Britain. ISBN 0-7287-0204-5;
Cohn, Marjorie B.; Siegfried, Susan L. (1980) Works by J.-A.-D. Ingres in the collection of the Fogg Art Museum. Cambridge: Fogg Art Museum.
Condon, Patricia, i cols. (1983) In Pursuit of Perfection: The Art of J.-A.-D. Ingres. Louisville: The J. B. Speed Art Museum. ISBN 0-9612276-0-5;
 Delaborde, Ingres, sa vie et ses travaux, 1870.
Gowing, Lawrence (1987). Paintings in the Louvre New York: Stewart, Tabori & Chang. ISBN 1-55670-007-5;
Gugan, Stphane; Pomarde, Vincent; Prat, Louis-Antoine (2002). Thodore Chassriau, 1819-1856: the unknown romantic. New Haven and London: Yale University Press. ISBN 1-58839-067-5;
Mongan, Agnes; Naef, Dr. Hans (1967). Ingres Centennial Exhibition 1867-1967: Drawings, Watercolors, and Oil Sketches from American Collections. Greenwich: New York Graphic Society.
Parker, Robert Allerton, 1926, "Ingres: The Apostle of Draughtsmanship", International Studio 83 (March 1926): pp. 24-32.
Prat, Louis-Antoine (2004). Ingres. Milan: 5 Continents. ISBN 88-7439-099-8;
Ribeiro, Aileen (1999). Ingres in Fashion: Representations of Dress and Appearance in Ingres's Images of Women. New Haven and London: Yale University Press. ISBN 0-300-07927-3;
Schneider, Pierre, 1969, "Through the Louvre with Barnett Newman", ARTnews (June 1969): pp. 34-72.
Schwartz, Sanford, 2006, "Ingres vs. Ingres", The New York Review of Books 53:12 (2005): pp.4-6.
Siegfried, S. L., & Rifkin, A. (2001). Fingering Ingres. Oxford: Blackwell. ISBN 0-631-22526-9;
Tinterow, Gary; Conisbee, Philip, i cols. (1999). Portraits by Ingres: Image of an Epoch. New York: Harry N. Abrams, Inc. ISBN 0-300-08653-9;

Enllaos externs.
 Art Gallery Jean Auguste Dominique Ingres;
 Web Gallery of Art Jean Auguste Dominique Ingres;
 Catholic Encyclopedia article sobre Ingres;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142290" title="Ricard Maria Carles i Gord" nonfiltered="2322" processed="2306" dbindex="58124">
Ricard Maria Carles i Gord, bisbe i cardenal, va nixer a Valncia el 24 de setembre de 1926.

Fu els estudis primaris a l escola de les Teresianes i els secundaris a la de Sant Josep dels Pares Jesutes, ambdues de la seva ciutat natal. Ingressa al Seminari Major de Valncia i alhora al Collegi del Corpus Christi, tamb anomenat "del Patriarca".

El 29 de juny de 1951 s ordenat sacerdot i dos anys desprs es llicencia en dret cannic a la Universitat Pontifcia de Salamanca. El mateix 1953 s nomenat rector i arxiprest de Tavernes de la Valldigna (Safor), i el 1967 s traslladat a la parrquia de Sant Ferran de la ciutat de Valncia. Actua com a conseller de la JOC i responsable de la formaci dels diaques, i posteriorment s nomenat delegat episcopal per al clergat i conseller dioces de pastoral familiar.

El 3 d agost de 1969 s consagrat bisbe de Tortosa (Baix Ebre). A la Conferncia Episcopal Espanyola s president de la subcomissi per a la Famlia i president de la comissi per als Seminaris i les Universitats. El 23 de mar de 1990 s nomenat arquebisbe de Barcelona, on crea un Institut de Teologia Espiritual.

El 26 de novembre de 1994 fou creat cardenal del ttol de Santa Maria Consolatrice al Tiburtino. L any segent el papa Joan Pau II el nomen membre del consell de cardenals per a l estudi dels problemes econmics i organitzatius de la Santa Seu. L any 2001 i d acord amb el previst en el dret cannic, va presentar la dimissi del seu crrec arquebisbal, que no li fou acceptada fins al 15 de juny de 2004. Quan va complir vuitanta anys, el 2006, va perdre la condici de cardenal elector.

Ha publicat els llibres "Fe i cultura. Escrits Pastorals" (1990), "Cartes de la vida estant" (1994, recull d articles publicats a la premsa), "La famlia, l amor i la vida" (1998) i "Cartas a una mujer de hoy" (1999). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142291" title="Quint Pedi" nonfiltered="2323" processed="2307" dbindex="58125">


Onomstica:

Quint Pedi (cnsol), besnebot de Juli Csar, cnsol el 43 aC;
Quint Pedi (pintor), pintor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142292" title="Nelvana" nonfiltered="2324" processed="2308" dbindex="58126">
Nelvana Limited s una companyia d'animaci canadenca, fundada en 1971 per Michael Hirsh, Patrick Loubert i Clive A. Smith. La companyia va ser adquirida l'any 2000 per Corus Entertainment, una division de Shaw Communications.

Series produdes.
Els Backyardigans;
Bob y Margaret;
Dog City;
Franklin;
Max i Ruby;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142293" title="Alegia" nonfiltered="2325" processed="2309" dbindex="58127">

Alegia s un petit municipi de la provncia de Guipscoa, de la comarca de Tolosaldea en el Pas Basc.
 Eleccions municipals 2007 . 
Tres partits van presentar candidatura en aquest municipi en les passades eleccions; EAE-ANB, PSE-EE i PP. Aquests van ser els resultats: 
 Eusko Abertzale Ekintza - Acci Nacionalista Basca : 499 vots (8 escons) ;
 Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra : 67 vots (1 esc) ;
 Partit Popular : 33 vots (0 escons) ;
D'aquesta manera, EAE-ANB va accedir a l'ajuntament, amb majoria absoluta a l'aconseguir 8 escons, dels 9 possibles. El restant esc va ser aconseguit pel PSE-EE, mentre que PP va quedar sense representaci alguna en l'ajuntament.  
 Etimologia . 
El nom tradicional de la localitat en espanyol s Alegria; per a causa de l'existncia d'altres localitats homnimes com Alegria d'laba, a principis del segle XX li va ser afegit l'apellatiu de Oria para distingir-lo d'aquestes, sent el riu Oria  que travessa Alegia. El nom tradicional en euskera s Alegia o Alegi (es pronuncien com Aleguia o Alegui). Per la seva similitud sembla clar que ambds noms estan relacionats i que un es deriva de l'altre, per existeixen discrepncies en els experts per determinar si el nom basc deriva del castell o viceversa. 

Al llarg de la histria els noms oficials han estat Alegria i posteriorment, Alegria de Oria. En 1980 el municipi va acordar canviar la seva denominaci oficial per la de Alegia. En 1989 va ser publicada en el BOE i s actualment l'nica denominaci oficial a nivell de tot l'estat. El gentilici dels seus habitants s alegiarra, que deriva del nom basc de la localitat. Els seus vens reben tamb el sobrenom de txintxarris (txintxarriak). Aquest sobrenom es deu al fet que antigament era tpica de la localitat la fabricaci de esquelles (en euskera txintxarri). Encara que aquesta artesania es va perdre fa temps, el malnom s'ha conservat. 

 Personatges illustres . 

 Juan Joxe Agirre (1930): monjo benedict i bibliotecarii. Ha creat al monestir benedict de Lazkao un arxiu amb tota mena de documentaci poltica generada al Pas Basc durant els ltims 50 anys.
 Luis Haranburu (1947): escritor en basc.
 Arantxa Iturbe (1964): escritora en basc.

 Enllaos externs .
 Alegia a la Enciclopedia Auamendi - Bernardo Estorns Lasa (Euskomedia Fundazioa);
Alegia a Google Maps




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142294" title="Sonata per a piano nm. 8 de Beethoven" nonfiltered="2326" processed="2310" dbindex="58128">


La Sonata per a piano nm. 8 en do menor opus 13, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1798 i 1799 i la van publicar el desembre de 1799 amb el ttol en francs de Grande Sonate pathtique, amb una dedicatria al prncep Lichnowsky, mecenes del compositor des de la seva arribada a Viena el 1792.

La sonata pattica, com se la coneix popularment, pertany al perode on Beethoven comenava a afirmar el seu estil i a separar-se de la influncia de Haydn i de Mozart. En aquesta etapa compon els sis primers Quartets de corda, del Septet, el Primer Concert per a piano i la Primera simfonia. Obra brillant i innovadora, pot ser considerada com la primera obra mestra per a piano de Beethoven.

Comprn tres moviments i la seva execuci dura aproximadament una mica menys de vint minuts. La clebre melodia del Adagio, mpliament utilitzada en el cinema i en publicitat, ha fet molt per a l'xit de la sonata i per a la celebritat del seu autor.

 Estructura .
 Grave   Allegro di molto e con brio;
 Adagio cantabile;
 Rondo: Allegro;

 Enllaos externs .
 Partitura de la Sonata Pattica (domini pblic ENMD): 1r moviment, 2n moviment, 3r moviment.;
 Anlisi del 2n moviment de la Sonata Pattica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142297" title="Vicen Bou i Geli" nonfiltered="2327" processed="2311" dbindex="58129">
Vicen Bou i Geli (Torroella de Montgr (el Baix Empord) 19 de gener del 1885   6 de gener del 1962) fou un dels compositors ms importants en el mn de la  sardana.

Instrumentista de flabiol i de fiscorn, desprs de dos anys a la Lira de Torroella entr a la Cobla Montgrins; d'aquesta formaci en va ser director des del 1909 (per mort d'en Pere Rigau), fins al 1936.

Arrib al poble directament, amb senzillesa i intensitat. Un poble que s`entrist i plor la seva mort el 6 de gener de l`any 1962 a la mateixa vila que l`havia vist nixer.

 Obra sardanstica .
 Esperana;
 Cants de maig ;
 L`anell de prometatge;
 Voliaines;
 Angelina;
 Continutat;
 Girona aimada ;
 Festamajonera ;
 Mimosa;
 Mar de xaloc;
 Revetlla ;
 Esclats de joventut ;
 Tossa;
 Flor de mar;
 L`espigolera;
 De Sant Feliu a S`agar;
 Els meus de Barcelona ;
 La somrienta ;
 Montserrat;
 Regalims del cor;
 xtasi;
 Mariagna ;
 Sospirs d`amor ;
 Otlia;
 Flor de llevant ;
 La mare cantora ;
 Mirambell ;
 Tonades de pastor;
 El saltir de la cardina;
 Llevantina;
 La cardina encara salta;
 Pescadors bons catalans;
 Torroella vila vella;
 Record de Calella;

 Bibliografia .
 J.Miracle  Llibre de la Sardana. Barcelona: Selecta, 1964 (2a edici);
 C.Riera (i al.), Diccionari d`autors sardanistes. Girona: Ed. SOM (Revista de Cultura Popular de Catalunya), 1990;

 Enllaos externs.
 Federaci Sardanista de Catalunya;
 ndex de sardanes de Vicen Bou i Geli;
Nydia (programa de sardanes de la CCRTV);

 Sardanes conegudes .
 Angelina (mp3);
 El saltir de la cardina (mp3);
 Girona aimada (mp3);
 Llevantina (mp3);
 Record de Calella (mp3);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142302" title="Ivan V de Rssia" nonfiltered="2328" processed="2312" dbindex="58132">

Ivan V Alexeyevitx (rus:      V           , 27 d'agost de 1666   29 de gener de 1696) fou tsar de Rssia (amb el seu mig germ ms jove Pere I) amb qui va corregnar de 1682 a 1696. Fou el fill ms jove d' Aleix I de Rssia i Maria Miloslavskaia. El seu regnat fou noms formal, ja que fou declarat incapa fsicament i mental.

Ivan V era l'11 fill del tsar Aleix. Com que era malalts, la seva capacitat per a governar era desafiada pel partit del naryshkins, que aspirava coronar el fill de Natlia Narixkina, el futur  Pere I. A la mort de Teodor III de Rssia l'abril de 1682, els seus enemics afimaren que els naryshkins  l'havien estrangulat, tot provocant la Revolta de Moscou de 1682, que noms  es va acabar quan Ivan fou mostrat pels seus parents a la multitud furiosa.

El 25 de juny el mateix any, Ivan i Pere foren coronats a la Catedral Uspenski com "dvoetsarstvenniki" (tsars dobles). Es va crear per a l'ocasi un tron especial amb dos seients (actualment s'exhibeix al Kremlin). Encara que Ivan es considerava el "tsar superior", el poder real era en mans de la seva germana ms gran, Sofia Alexeievna. El 1689, quan s'adonava que el poder se li escapava de les mans, intent provocar un altre aldarull, especulant que els naryshkins havien destrut la corona d'Ivan i que havien cremat la seva habitaci. Tanmateix, el tutor d'Ivan, el prncep Prozorovsky, el persuad de canviar de bndol i declar la seva, per la qual cosa Ivan s'ali amb la causa del seu germ.

Durant la darrera dcada de la seva vida, Ivan fou completament eclipsat pel ms energtic Pere I. Passava els seus dies amb la seva muller, Praskovia Saltykova, que es preocupava poc per "pregant i dejunant dia i nit". La debilitat pretesa d'Ivan no li va impedir tenir descendncia en la forma de cinc filles, una de les quals - Anna Ivanovna de Rssia - assoliria el tron el 1730. A l'edat de 27 any fou descrit per ambaixadors estrangers com a senil, paraltic i gaireb cec. Moriria dos anys ms tard i fou enterrat a la Catedral de l'Arcngel.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142308" title="Club Pat Vilafranca" nonfiltered="2329" processed="2313" dbindex="58133">


El Club Pat Vilafranca s un club d'Hoquei sobre patins de Vilafranca del Peneds.

Va ser fundat l'any 1970 desprs d'una escissi al Casal, que fins aquell moment havia aplegat l'equip principal d'hoquei a Vilafranca del Peneds.

El Pat Vilafranca va comenar a jugar a la pista del Club Pat Sant Ramon, per aviat es va construir una pista a l'actual zona esportiva que es va cobrir arran de l'ascens de l'equip a la Divisi d'Honor a la temporada 1979-1980. Fins a l'actualitat, s'ha anat reformant el pavell per a millorar defectes ocasionats pel pas del temps.

Pel que fa a l'mbit esportiu, el primer ascens es va aconseguir l'any 1972, quan es va ascendir de la Segona a la Primera Divisi Espanyola. Per per manca de mitjans econmics es va renunciar a la categoria.

De nou es va tornar a assolir l'ascens a primera divisi a la temporada 1975-1976. L'equip penedesenc es va estabilitzar a la categoria, fins que a la 1978-1979 assol l'ascens a la Divisi d'Honor.

El pas per la primera categoria va ser fuga, i es va tornar a baixar a Primera Divisi.

Es va tornar a pujar a la mxima categoria a la temporada 1987-1988.

La trajectria del club sempre ha estat entre la Divisi d'Honor i la Primera Divisi, excepte un breu perode en la dcada dels 90 on el Vilafranca era un dels clubs punters de la Divisi d'Honor, grcies a la participaci a l'equip de Ferran Pujalte, primer com a jugador i desprs com a entrenador.

Al final de la dcada, es va arribar a disputar alguna Copa del Rei i fins i tot es va arribar a jugar competici europea, concretament la Copa de la CERS.

Per una crisi per una gesti mal portada va provocar que a la temporada 2002-2003, el club torns a Primera Divisi, on s'hi va estar dues temporades fins que va assolir l'ascens a la OK Lliga a la temporada 2004-2005.
La temporada 2005-2006, a la mxima categoria, va ser molt dolenta per l'equip vilafranqu, que va tornar a baixar a Primera Divisi.

La temporada 2006-2007, l'equip va comenar amb molt mal peu, fins que es va destituir l'entrenador que va iniciar la campanya (Climent Pedrs). El nou entrenador, Pep Pan, ha aconseguit que l'equip torni a ascendir a la divisi d'honor.

En la nova temporada 2007-2008, l'equip mant al seu entrenador, i la majoria de jugadors, als que se'ls hi ha de sumar 4 incorporacions. 

Plantilla 2007-08.



Entrenador:  Pep Pan

Temporades.
 2007-2008;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142309" title="Teodor III de Rssia" nonfiltered="2330" processed="2314" dbindex="58134">
Teodor III (Moscou, 9 de juny de 1661 - 7 de maig de 1682) va ser tsar de Rssia. Durant el seu curt regnat (1672-1682) la influncia cultural polonesa al Kremlin va arribar al punt lgid.

Era fill dels tsars Alexis I i Maria Miloslavskaya. El 1676, als 15 anys, va succeir el seu pare al tron perqu era el fill viu de ms edat.

Estava dotat d'un intellecte fi i una noble disposici. Va rebre una educaci excellent per part de Sime Polotsky, un monjo eslau molt ben illustrat. Sabia polons i, fins i tot, coneixia el llat, per desfigurat per una parlisi a la meitat del cos a causa d'una misteriosa malaltia (s probable que fos escorbut), va quedar invlid.

El 28 de juliol de 1680 va contraure matrimoni amb un aristcrata ucrainesa, Agatha Gruszewska, i va assumir el tron. Va ser fundador de l'academia de cincies al monestir Zaikonospassky, on tot all que no estava expressament prohibit per l'Esglsia Ortodoxa, incloses les llenges eslaves, el grec, el llat i el polons, van ser tractades per erudits competents. 

La principal diferncia entre les reformes impulsades per Teodor III i les impulsades per Pere I, va se que mentre les reformes del primer estaven enfocades al benefici de l'esglsia, les de Pere I estaven enfocades a l'estat. 

La reforma ms important que va dur a terme Fiodor III va ser la abolici, aconsellat per Vasili Galitzine, de la "plaa prioritria" que havia paralizat la vida administrativa, civil i militar al voltant de la ciutat de Moscou.

Teodor va morir sense descendncia el 7 de maig de 1682. La notcia de la seva mort va motivar la Insurrecci de Moscou de 1682.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142311" title="Quartet de corda nm. 6 de Beethoven" nonfiltered="2331" processed="2315" dbindex="58135">
El Quartet de corda nm. 6 en si bemoll major, opus 18, de Ludwig van Beethoven, va ser compost entre 1799 i 1800, publicat el 1801 i dedicat amb els cinc altres quartets de l'opus 18 al prncep Joseph Franz von Lobkowitz, que tenia al seu crrec al violinista i amic de Beethoven, Karl Amenda. s cronolgicament el cinqu dels sis primers quartets de Beethoven.

L'adagio pattic del final porta el ttol la Malinconia. Vincent d'Indy va subratllar la influncia de Friedrich Rust en aquest quartet a cordes.

Consta de quatre moviments i la seva execuci dura aproximadament 25 minuts:

 Allegro con brio;
 Adagio, ma non troppo;
 Scherzo. Allegro;
 Adagio  la Malinconia    Allegretto quasi Allegro;

 Vegeu tamb .
 Llista de composicions de Beethoven;
 Catleg complet d'obres de Beethoven;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142313" title="Campionat itali de rallis" nonfiltered="2332" processed="2316" dbindex="58136">
El Campionat itali de rallis consta de 11 rallis que transcorren per tot Itlia, des del mar fins al novembre.

 Calendari del 2007 .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142314" title="Quartet de corda nm. 1 de Beethoven" nonfiltered="2333" processed="2317" dbindex="58137">


El Quartet de corda nm. 1 en fa major, opus 18 nm. 1, va ser compost per Ludwig van Beethoven el 1799, i va ser publicat el 1801. Com els altres sis quartets de l'opus 18 estan dedicats al prncep Joseph Franz von Lobkowitz. Cronolgicament va ser compost desprs del Quartet nmero 3.

Segons el violinista amic de Beethoven, Karl Amenda, el segon moviment estava inspirat en l'escena de la tomba del Romeo i Julieta de William Shakespeare. Beethoven va revisar a fons la versi que havia rebut Amenda i la versi que va enviar a l'editor un any ms tard, va ser fora diferent, transformant el carcter del segon moviment de Adagio molto en un Adagio affetuouso ed appassionato ms especfic. D'aquestes modificacions, Beethoven escrivia:
"... el seu quartet, en el qual he fet algunes alteracions drstiques. Ara he aprs a escriure quartets; i aix se n'adonar, imagino, quan els rebi.;

T quatre moviments:
 Allegro con brio;
 Adagio affettuoso ed appassionato;
 Scherzo. Allegro molto;
 Allegro;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142318" title="Campionat europeu de rallis" nonfiltered="2334" processed="2318" dbindex="58138">
El campionat europeu de rallis consta de 10 rallis de tota Europa, i que transcorren entre l'abril i l'octubre.

 Calendari del 2007 .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142321" title="Campionat de Rallis sia Pacfic" nonfiltered="2335" processed="2319" dbindex="58139">
El Campionat de Rallis sia Pacfic s una competici internacional de rallis organitzada per la FIA des del 1988. 

 Calendari del 2007 .


 Guanyadors .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142323" title="Campionat afric de rallis" nonfiltered="2336" processed="2320" dbindex="58141">
El campionat afric de rallis s una competici internacional organitzada per la FIA i que consta de set proves per tota l'frica.

 Calendari del 2007 .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142326" title="Campionat de rallis d'sia meitat est" nonfiltered="2337" processed="2321" dbindex="58143">
El campionat de rallis d'sia meitat est s un campionat de rallis internacional organitzat per la FIA i que engloba els rallis asitics que no sn de la zona del Pacfic, s a dir, els que no es poden incloure en el Campionat de Rallis sia Pacfic.

 Calendari del 2007 .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142328" title="David Lean" nonfiltered="2338" processed="2322" dbindex="58144">
David Lean (Croydon, rodalies de Londres, 25 de mar del 1908   Londres, 16 d'abril del 1991) fou un director de cinema angls.

Fill d una famlia ququera va estudiar a l escola Leighton Park School situada a la ciutat de Reading (ciutat situada a la confluncia entre els rius Tmesi i Kennet, al mig del cam entre Londres i Oxford). Va iniciar la seva carrera cinematogrfica l any 1928, en aquest mateix any comena a treballar als estudis Gaumont Pictures, aqu va treballar d editor de pellcules, va editar per exemple Escape me Never (1935), Pigmalion (1938), Parallel 49 (1941) i One of our Aircraft is missing (1942).

L any 1942 va fer la seva primera pellcula, In which we serve, la va dirigir juntament amb Nol Coward; amb ell tamb va dirigir les pellcules This happy breed (1944), Blithe Spirit (1945) i Great Expectations (1946) (Grans esperances), amb la qual va obtenir una Palma d'Or al Festival de Cannes de l any 1946 i diversos premis Oscar entre els quals destaca millor direcci artstica. L any 1948 estrena Oliver Twist basada en el llibre de Charles Dickens. Aquestes dues pellcules que van tenir un gran xit van fer que David Lean sigus un dels directors de la postguerra ms aclamats a la Gran Bretanya.

L any 1952 fa The sound barrier, pellcula feta amb la collaboraci del dramaturg Terence Ratting, molts l han considerada com la versi definitiva de l obra teatral de Harold Brighouse, Hosbon Choice. 

El 1955 fa la seva primera pellcula fora de Gran Bretanya, concretament a Vencia: Bogeries d'estiu tamb s la seva primera pellcula en color. Aquesta pellcula va estar finanada des dels Estats Units i protagonitzada per Katherine Hepburn. 

Amb la pellcula El pont sobre el riu Kwai (1957) va obtenir diversos premis entre els quals destaquen un Oscar i un New York Film Critics Award; el segent Oscar el va guanyar el 1962 amb la pellcula Lawrence d'Arbia. Aquesta pellcula, Doctor Givago (1965) i La filla de Ryan (1970) formen part d una srie d espectaculars superproduccions caracteritzades pel seu al pic i un magnfic ritme narrador.

Lean va estar durant catorze anys sense fer cap pellcula, per el 1984 va fer la que seria la seva ltima pellcula, una adaptaci del llibre Passatge a l'ndia, d'E. M. Foster. Un cop acaba aquesta pellcula comena a filmar Victria sobre el llibre de Conrad per no la va poder acabar a causa del seu precari estat de salut.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142330" title="Tillabri (departament)" nonfiltered="2339" processed="2323" dbindex="58145">

Tillabri s un departament administratiu del Nger; la capital del departament s Tillabri.


Tillabri est dividida en 6 arrondissements:
 Filingue;
 Kollo;
 Ouallam;
 Say;
 Tera;
 Tillabri;


Tillabri t les segents fronteres que inclou l'nica frontera del Nger amb Burkina Faso:
Mali - al nord;
Burkina Faso al sud-oest;
Benn - al sud-est;
Internament fa frontera amb els departaments de:
Dosso - a l'est;
Tahoua - al nord-est;

A ms a ms, envolta al districte federal de Niamey.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142332" title="Societat de responsabilitat limitada unipersonal" nonfiltered="2340" processed="2324" dbindex="58146">

La societat de responsabilitat limitada unipersonal s aquella societat de responsabilitat limitada constituda per un nic soci, ja sigui aquest persona fsica o jurdica.

El primer pas de la Uni Europea en permetre la constituci d'aquest tipus de societats mercantils fou Alemanya, amb la seva Llei de Reforma de les Societats de Responsabilitat Limitada, de 4 de juliol de 1980. Aquest exemple va ser seguit per altres pasos, com Frana, Pasos Baixos i Blgica. Finalment, el 21 de desembre de 1989, la 12 Directiva de la CEE reconeixia la constituci de societats de responsabilitat limitada de soci nic.

La seva regulaci en dret espanyol.
Les previsions de la 12 Directiva de la CEE van ser recollides per la Llei espanyola de Societats de Responsabilitat Limitada del 1995 (la LSRL). Aquesta norma regula la societat de responsabilitat limitada unipersonal en el seu captol final (articles 125 a 129), alhora que mitjanant la seva disposici addicional segona nmero vint-i-tres afegeix a la Llei de Societats Annimes un nou article, el 311, que estipula que ser d'aplicaci a la societat annima unipersonal all disposat en el captol XI de la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada. D'aquesta forma queda incorporada a ambdues lleis la figura de la societat formada per un nic soci. 

L'article 125 LSRL contempla les dues classes de societats unipersonals tradicionalment conegudes: la societat creada mitjanant la seva constituci per una sola persona, que donar lloc a la unipersonalitat originria; i aquella societat en qu la unipersonalitat s conseqncia de la concentraci en una nica persona de totes les participacions pertanyents als diferents socis, donant-se en aquest darrer cas una situaci d'unipersonalitat sobrevinguda.

Publicitat de la unipersonalitat.
La LSRL sotmet les societats unipersonals, quant a la publicitat, a un rgim ms rigors que la resta de societats. En aquest sentit, l'article 126.1 LSRL disposa que hauran de constar en escriptura pblica, que s'inscriur en el Registre Mercantil, les segents situacions:
La constituci de la societat amb un nic soci.
La declaraci d'haver-se produt la situaci d'unipersonalitat com a conseqncia d'haver passat un nic soci a ser propietari de totes les participacions socials.
La prdua de la condici d'unipersonalitat o el canvi del soci nic, com a conseqncia d'haver estat transmeses alguna o totes les participacions socials.
En tots els supsits anteriors, la inscripci registral indicar necessriament la identitat del soci nic.

Aix mateix, la societat haur de fer constar la seva condici d'unipersonal en tota la seva documentaci, correspondncia i factures, aix com en tots els anuncis que hagus de publicar per disposici legal o estatutria (article 126.2 LSRL). Aquest darrer s un supsit de publicitat de facto, que complementa la publicitat registral del primer apartat de l'article. El legislador busca aix una transparncia real, evitar que es puguin generar situacions d'opacitat de cara a tercers.

Contractaci del soci nic amb la societat unipersonal.
Els contractes realitzats entre el soci i la societat sn en principi lcits i vlids. Ara b, l'article 128 LSRL imposa uns requisits de caire formal. Aix, aquests contractes hauran de constar per escrit o en la forma documental que exigeixi la llei d'acord amb la seva naturalesa, i s'hauran de transcriure a un llibre-registre de la societat que haur de ser legalitzat de conformitat amb all establert per als llibres d'actes de les societats. Aix mateix, en la memria anual de la societat s'haur de fer referncia expressa i individualitzada a aquests contractes.

Enllaos externs.
Text ntegre de la 12 Directiva 89/667/CEE del Consell, de 21 de desembre de 1989 (versi disponible en diversos idiomes);

 Bibliografia .
URA, Rodrigo. Derecho mercantil. Madrid: Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-698-2.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142333" title="Vicente Feli" nonfiltered="2341" processed="2325" dbindex="58147">
Vicente Feli Miranda (La Habana, (Cuba) 1947). Msic, cantant, guitarrista i cantautor.

Va aprendre del seu pare a tocar la guitarra. El 1972 va fundar amb en Pablo Milans, en Silvio Rodrguez i d'altres, el moviment de la Nueva Trova Cubana.

 Discografia .
 Creme (1978);
 No s quedarme (1985);
 Artepotica (1990),
 Aurora (1995),
 Ansias del alba - amb en Santiago Feli (1997),
 Guevarianas (1997);
 Colibr (2000). ;

 Enllaos externs .
Pgina d'en Vicente Feli a trovacub.net;
Canoner i discografia a cancioneros.com;
"Che, Gua y Ejemplo", can d'en Vicente Feli dedicada al Che Guevara;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142334" title="Estrella (smbol)" nonfiltered="2342" processed="2326" dbindex="58148">
L'estrella s un smbol molt usat, sovint per representar l'estrella stronmica. Acostuma a desginar alguna cosa relacionada amb el cel. Tamb s'usen estrelles com a indicador de qualitat (per exemple les categories d'un hotel o les puntuacions de molts videojocs).

Estrelles de quatre puntes.
Apareix a la bandera de l'OTAN i el Mercosur;
A vegades est dins la brixola, assenyalant els punts cardinals bsics;

Estrelles de cinc puntes.
El pentacle;
L'estrella de l'estelada, la senyera independentista;
S'associa al poder militar, per aix apareix en molts uniformes;
Apareix a les banderes de Pakistan, Marroc, Etipia, la Uni Europea i molts pasos del comunisme;
Juntament amb la mitja lluna, representa l'Islam;
Era l'emblema de l'Imperi otom;

Estrelles de sis puntes.
L'estrella de David, emblema del poble jueu;
Quan no es veuen les lnies interiors, s un smbol de la Verge Maria;

Estrelles de set puntes.
Apareix a les banderes d'Austrlia i el poble cherokee;
L'heptagramma s un smbol de la Wicca que s'associa a la mgia;
Representa els set planetes de l'alqumia;

Estrelles de vuit puntes.
Apareix a la bandera de les Filipines;
s una condecoraci militar;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142335" title="Sonata per a piano nm. 7 de Beethoven" nonfiltered="2343" processed="2327" dbindex="58149">


La Sonata per a piano nm. 7 en do major, opus 10 nm. 3, de Ludwig van Beethoven, va ser composta durant el 1797 i el 1798 i dedicada a la comtessa Anna Margarete von Browne, la dona del seu mecenes.

Aquesta sonata, la tercera de l'opus 10, s la ms llarga, d'un nivell ben superior al de les dues primeres. La seva composici va ser contempornia a la dels primers trios de corda, de les primeres sonates per a viol i de les dues romances per a viol i orquestra. Va precedir la composici de la Pattica.

Comprn quatre moviments i la seva execuci dura aproximadament uns vint minuts:
 Presto;
 Largo e mesto;
 Menuetto (allegro);
 Rondo (allegro);

 Enllaos externs .
 Partitura gratuta de la sonata a IMSLP;
Pgina sobre les sonates de Beethoven (en angls);
Article d'Alan Rich a LA Weekly (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142337" title="John O'Mahony" nonfiltered="2344" processed="2328" dbindex="58150">
John O'Mahony (Kilbeheny, Comtat de Cork, Irlanda, 1816 - Nova York. 1877) fou un dels fundadors de la Germandat Feniana el 1858. El seu pare i el seu oncle havien estat membres dels Irlandesos Units, i havien pres part en la Rebeli irlandesa de 1798.

Va ignorar el ban decretat per l'Esglsia Catlica Romana i es va matricular al Trinity College de Dubln, on va estudiar snscrit, hebreu i galic irlands.

El va unir al moviment de Daniel O'Connell de rebuig a l'Acta d'Uni de 1800, per rpidament se'n desencant en no veure progressos. Aleshores es va unir al moviment de la Jove Irlanda i va prendre part en la revolta fallida de 1848. Desprs va abandonar Irlanda cap a Frana, i d'all als Estats Units el 1854.

El 1858 va ajudar a fundar la branca americana de la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), inicialment coneguda com a Germandat Feniana. A causa de la seva popularitat entre els irlandesos americans va obtgenir el grau de coronel del 69 Regiment irlands de l'exrcit de la Uni, amb el qual va lluitar a la Guerra civil dels Estats Units.  Va ajudar a organitzar el primer dels atacs fenians a l'aleshores colnia britnica de Canad el 1866 i l'aixecament feni de  1867 a Irlanda. Va morir el 1877 i fou enterrat al cementiri de Glasnevin de Dubln.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142339" title="Germandat Republicana Irlandesa" nonfiltered="2345" processed="2329" dbindex="58151">

La Germandat Republicana Irlandesa (angls Irish Republican Brotherhood galic irlands Brithreachas na Poblachta) fou una organitzacci fraternal, secreta i clandestina, dedicada a fomentar la revolta armada contra la Gran Bretanya a Irlanda en el segle XIX i primers anys del segle XX. 

 Orgens .
El 1858 aparegueren simultniament tres grups fundats per gent que havia participat directament en la revolta del 1848 o b eren influts per la Jove Irlanda:

 James Stephens (1824-1901) fund a Dubln el dia de Sant Patrici la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), amb Thomas Clarke Luby, Garret O' Shaugheynessy, Peter Langan i James Denieefe. Era una societat de caire secret i nacionalista, influda pels carbonaris italians i forta a les zones rurals, on ja hi havia tradici d aquestes associacions. ;
 Jeremiah O'Donovan Rossa (1831-1915) fund a  Skibbeeren (comtat de Cork) la Fenix Association, de caire semblant a l anterior.
 John O'Mahony (1815-1877), i Michael Doheny (1805-1863) fundarien a Nova York la Germandat Feniana (pels fianna), subsidiria de l IRB de Stephens. O Mahony havia fugit amb el seu amic Stephens, per el 1852 s'havia establit a Nova York, on Stephens li envi 400 $ per a fundar l associaci, formada principalment per emigrants, organitzat en circles i molt radical.

Les tres organitzacions s'uniren i formaren la Germandat Republicana Irlandesa (IRB) que recollia bsicament els principis ideolgics de Theobald Wolfe Tone i dels joves irlandesos, i planejava un alament a tota Irlanda pel 1865. Malgrat sser excomunicats per l arquebisbe de Dubln, Paul Cullen, el 1863 celebraren la seva Primera Assemblea a Chicago, on s organitz una estructura a quatre nivells jerarquitzats, la subdivisi en cellles hermtiques on noms es coneixia la militncia dels ms propers. 

Stephens afirm que disposaven de 85.000 membres armats amb 50.000 fusells. Michael Davitt (1846-1906) enviava un informe des d Anglaterra on afirmava que hi hvia 15.000 fenians infiltrats a l exrcit britnic, i John Devoy (1842-1928) deia que comptaven amb 7.000 fenians a la guarnici anglesa d Irlanda, composta per un total de 25.000 soldats. Del 1863 al 1865 Stephens va dirigir el diari Irish People a Dubln, amb John O'Leary (1830-1907), agnstic, Thomas Clarke Luby (1821-1901), protestant, Charles Joseph Kickham (1828-1882), catlic, i Jeremiah O'Donovan Rossa, tots ells dirigents de l IRB, des d on planejaren el futur alament i cridaren els irlandesos a la rebeli.

El 1864 celebraren la Segona Assemblea a Cincinatti, on afirmaven comptar amb el suport de 250.000 membres i desfilaren pels carrers. El 1865, incitats per ells, uns 800 pagesos s alaren al comtat de Kerry, i en foren detinguts com a instigadors Kickham, O Donovan Rossa, O Leary i Clarke Luby. Stephens i Charles O'Connell intentaren assaltar el Fort Pigeon House de Dubln, on eren tancats els acusats, per tamb foren empresonats el novembre. Stephens aconseguiria escapar de la pres de Richmond i fug a Pars, i d ac a Nova York, per el seu autocratisme i la proposta de postposar l aixecament previst l oposaren als IRB-Fenians, i el 1867 s establ a Pars, d on tornaria ms tard a Irlanda merc uan subscripci pblica proposada per Charles Steward Parnell. El mateix 1867 adoptaren com a himne republic God save Ireland, per T. D. Sullivan.
 Campanya d'agitaci pel 1867 .
El 1866 Thomas J. Kelly (1833-1908) succe Stephens i John Devoy com a caps de l IRB, Prepar un cop de m per l 11 de febrer del 1867. Amb Timothy Deasy assalt el castell de Chester per tal d alliberar-ne els presoners, per foren detinguts. Un comando feni els alliber, per en l intent mataren tres policies. Per aquest motiu foren penjats de la forca William P. Allen, Michael Larkin i Michael O Brien. Molts dels plans fenians foren descoberts merc un infiltrat del servei d intelligncia britnica, Thomas Miller Beach (1841-1894).

El 1867 celebraren un nou Congrs a Filadlfia, on 6.000 fenians ocuparen la ciutat. Com a resposta, el govern britnic empreson 960 fenians i els suspengu el dret d habeas corpus, entre ells al contrabandista i provedor d armes Richard Burke. Per tal d alliberar-lo decidiren dinamitar la pres de Clerckenwell, per fracassaren i en l acci moriren 12 presoners (desprs augmentats a 18) i 120 resultaren ferits. Per aquests fets el 1868 fou penjat de la forca Michael Barrett, mentre que a Edward Meagher Condon finalment li conmutaren la pena. Tamb es produren disturbis incontrolats a Clare, Cork, Limerick i Dubln. Per el 1867 foren excomunicats pel bisbe de Kerry, mossn Moriarty, qui el 1870 tamb aconsgu que fossin excomunicats pel Papa de Roma. 

Aquest fracs provocaria diverses escissions dins l IRB. John Devoy, Daniel Cohalan, Joseph Mc Garrity i Pat Ford fundarien a Nova York el grup Clan na Gael, que editava el diari The Gaelic American des del 1867 i es dedicava a recollir diners per a les diverses intentones revolucionries a Irlanda. Per altra banda, John O'Neill (1843-1873), exgeneral de la Uni, els anys 1866 i 1870 intent dues expedicions al Canad amb 800 fenians. El 7 de mar del 1866 reclut molts en la trobada de Sant Patrici a Nova York, i el 10 d'abril es concentraren a Eastport (Maine) per tal de travessar Nova Brunsvic, per foren dispersats. El 31 de maig uns 800 travessaren Buffalo (Nova York), ocuparen Fort Erie, tallaren el telgraf i el ferrocarril i s autoanomenaren Irish Republican Army (IRA), per el 3 de juny en foren expulsats per 20.000 soldats; en tornar a Nova York foren rebuts com a herois. El 7 de juny del 1866 un miler de fenians comandats per Spier atacaren Pigeon Hill a Missiquoi County, Quebec, per foren rebutjats cap a la frontera. El 25 de maig del 1870 O'Neill i Spier plegats atacaren Eccles, al Canad, per foren rpidament rebutjats. El darrer intent d invasi el va protagonitzar William B O'Donoghue el 5 d'octubre del 1871 quan atac una posici de la Companyia de Hudson a Pembina (Manitoba), per foren rebutjats tamb.

O Neill fou cap de l IRB del 1867 al 1870 fins que fou capturat i empresonat, acusat d instigar l assassinat de Thomas D'Arcy Mac Gee i pels atacs al Canad. John O'Leary sortiria de la pres el 1874 i es faria crrec de l organitzaci. Des d aleshores, en general, anaren abandonant els actes de terrorisme, per el 1881 va aparixer una nova facci, els Irish National Invincibles.

Posteriorment abandonaren l'activitat insurreccional per a infiltrar-se en activitats ms possibilistes, com la Lliga de la Terra Irlandesa fundada pel feni Michael Davitt el 1879. Ms tard Devoy va donar suport Charles Steward Parnell, i s'infiltrarien en la Lliga Galica i en l'Associaci Atltica Galica, tot captant una nova generaci de joves nacionalistes irlandesos com Patrick Pearse. Molts dels seus dirigents participaren activament en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i ms tard recolliren diners per a la causa irlandesa als Estats Units. El 1922 Michael Collins la va integrar en el moviment republic irlands.

Presidents de l'IRB (1858-1922).

El consell suprem de l'IRB es va crear el 1869. Nogensmenys James Stephens i Thomas J. Kelly eren reconeguts com a presidents o portantveus de l'organitzaci. Tericament, la presidncia podia canviar cada dos anys entre 1869 i 1922. 
Aqu hi ha la llista provisional de presidents de l'IRB. Algunes de les dades sn incertes. A part d'aix, val a dir que el president de l'IRB no sempre jugava un paper important en el moviment, i a vegades era un simple ttol honorfic.
 
 James Stephens (1858-1866);
 Thomas J. Kelly (1866-1867);
 James Francis Xavier O Brien (1869?-1872?);
 Charles Joseph Kickham (1873-1882);
 John O Connor (1882?-1891?);
 John O Leary (1891?-1907);
 Neal O Boyle (1907-1910);
 John Mulholland (1910-1912);
 Seamus Deakin (1913-1914);
 Denis McCullough (1915-1916);
 Thomas Ashe (1916-1917);
 Sen McGarry (1917-1919);
 Harry Boland (1919-1920);
 Patrick Moylett (1920);
 Michael Collins (1920-1922);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142341" title="Basilisc" nonfiltered="2346" processed="2330" dbindex="58152">


El basilisc o cocatris (del grec           , que vol dir reiet) s un monstre mitolgic que ha estat descrit de formes diverses. 

 Orgens .

Segons la llegenda, el primer basilisc que va existir va ser creat fa molt de temps per Herpo el malvat: d'aqu ve la paraula grega        que significa arrossegar-se, que desprs es va fer servir per anomenar les serps: d'aqu en deriva la paraula herpetologia, l'estudi de les serps. Herpo era un bruixot grec que parlava la llengua de les serps i es dedicava a la mgia negra. Ell va crear el primer basilisc aconseguint que un gripau covs l'ou d'una gallina. D'all en va sortir una singular serpent que ell mateix va va criar, i quan aquesta ja era adulta, va esdevenir una serp monstruosa dotada d'uns poders extraordinriament perillosos: aquesta bstia s el basilisc. Es diu que la creaci de basiliscs va ser una prctica molt perseguida durant l'edat mitjana, tot i que aquesta prctica es pot ocultar molt fcilment. Aquesta llegenda la va recollir Pierre de Beauvais en el seu llibre Bestiari (1206).

La mitologia grega presenta un altre mite que explica l'origen del basilisc. Segons aquest mite, quan Perseu va derrotar la Medusa, dels cabells d'aquesta van nixer totes les serps, incls el basilisc. D'aqu ve el seu atribut de petrificar amb la mirada, com feia la Medusa.

 Morfologia .

El primer que va escriure sobre els basiliscs va ser l'historiador i cientfic Gaius Plinius Secundus (Plini el Vell) en el seu llibre Histria Natural, que s un reflex del coneixement i el pensament dels romans sobre el mn natural. Segons Plini, el basilisc s una serp petita, de no ms de trenta centmetres, originria del nord de l'frica. El basilisc de Plini camina dret (caracterstica important). s capa de calar foc (atribut caracterstic dels dracs), el seu al s fulminant: desf les pedres, marceix les plantes, desertifica tot el que es troba al seu voltant i qualsevol que el respiri es mor. Tamb ens parla del seu ver letal: si un genet travesss el basilisc amb una llana, el ver pujaria per la llana i mataria el genet i tamb el cavall.

La llegenda de la creaci dels basiliscs no divergeix gaire al comparar diferents versions, per si que ho fan les versions sobre el seu aspecte. Noms conclouen en el fet que el basilisc t una forma semblant a la d'una serp i que es desplaa arrossegant-se per terra noms recolzant-hi la cua i mantenint dreta la resta del cos; per tant, aquestes sn les caracterstiques clau dels basiliscs. 


A l'edat mitjana, els llibres que parlaven dels ssers mitolgics, en un principi descrivien del basilisc com ho feia la tradici grecoromana. Per desprs, probablement per influncia de la llegenda del mag Herpo i la creaci del basilisc (que hem vist abans), se li van anar introduint nous trets: com ara les potes, les plomes o el bec de gallina. N's un exemple la illustraci de la dreta, que s una imatge tpica d'un basilisc com es coneixia a l'Edat Medieval. D'aquesta manera apareixen els basiliscs en l'art i en l'herldica: com a bsties estranyes dibuixades combinant caracterstiques dels gripaus, les serps i les gallines. Tamb apareixen com a un llangardaix ferotge, com a un drac gegant o una quimera desenvolupada, i s que les llegendes sobre els basiliscs es van barrejar amb les d'altres bsties mitolgiques; especial atenci a com Plini el Vell descriu el basiliscs: aix que s capa de calar foc ja sona ms a un drac. 

Joanne Kathleen Rowling en la seva novella Harry Potter i la cambra secreta (1998) presenta un basilisc que descriu detalladament en el llibre Bsties fantstiques i on trobar-les. Aquest model de basilisc s molt fidel al que s la tradici ms antiga, que es remunta a l'poca Clssica o a la prehistria. Es tracta d'una serp gegant de color verd lluent amb tot el cos  gruixut i escatat. Com tot basilisc camina dret. Els seus trets ms distintius sn la taca blanca i la corona de punxes que tenen al cap, per aix es diu que el basilisc s el rei de les serps. Un adult mesura uns 15-25 metres de longitud. Pot arribar a viure centenars d'anys. Les aranyes fugen d'ell. Les seves dents sn excepcionalment verinoses, injecten la seva metzina d'una sola queixalada. Aquest ver provoca la mort al cap de poc ms d'un minut. Per la seva arma ms perillosa s el seu esguard mortfer: aquell que el miri directament als ulls, hi troba la mort instantnia i aquell que el miri indirectament (a travs d'alguna cosa) queda petrificat. Els basiliscs mengen tot tipus de mamfers, aus i rptils. Noms els reptilinges els poden controlar.

 Destrucci .

Els basiliscs no suporten de cap manera l'escataineig d'un gall, per ells s mortal; com comenta Claudius lianus en la seva obra Sobre la naturalesa dels animals. Segons Claudius, el simple escataineig d'un gall feia que el basilisc es convulss i mors. A l'edat mitjana, alguns viatgers portaven galls per protegir-se dels basiliscs. Tampoc no suportaven la pudor d'una mostela i la gent se servia d'aquest fet per eliminar-los. Per matar un basilisc amb una mostela, primer cal atreure'l cap a l'interior del cau d'aquesta, i desprs tapar totes les entrades i sortides, de manera que la bstia sucumbeixi a l'emanaci de la mostela. Per potser la millor manera de matar un basilisc s mostrant-li un mirall, perqu quan el mira el seu esguard letal recau sobre si mateix i es mor.



 Referncies .

Ernest Salamndric (J.K.Rowling). Bsties fantstiques i on trobar-les 2002;
David Colbert. Els mons mgics de Harry Potter;
Allan Zola Kronzek, Elizabeth Kronzek. El diccionari del mag edici ampliada;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142342" title="Live in Cambridge" nonfiltered="2347" processed="2331" dbindex="58153">
Live In Cambridge s DVD llanat al mercat el novembre del 2001 per la cantant i compositora islandesa Bjrk. El director s en David Barnard. Aquest DVD est format per 14 canons que foren interpretades en un concert en Cambridge que tingu lloc el 2 de desembre de 1998.

Relaci de canons.
 Hunter;
 Come To Me;
 All Neon Like;
 You've Been Flirting Again;
 Isobel;
 Immature;
 Play Dead;
 Alarm Call;
 Human Behaviour;
 Bachelorette;
 Hyperballad;
 Pluto;
 The Anchor Song;
 Jga;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142344" title="Gran Premi de Mnaco del 1985" nonfiltered="2348" processed="2332" dbindex="58154">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1985, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 19 de maig del 1985.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michele Alboreto    1' 22. 637;
 
 Pole:   Ayrton Senna  -;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142346" title="Comuna d'Hao" nonfiltered="2349" processed="2333" dbindex="58155">


Hao s una comuna de la divisi de les Tuamotu-Gambier, a la Polinsia Francesa.

La comuna est dividida en tres comunes associades: Hao, Amanu i Hereheretue. El cap de la comuna s Hao. A ms, inclou nou atols deshabitats o sense una poblaci estable.



1 Els tres atols formen les illes del Duc de Gloucester.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142348" title="Sonata per a piano nm. 26 de Beethoven" nonfiltered="2350" processed="2334" dbindex="58156">


La Sonata per a piano nm. 26 en mi bemoll major, opus 81a va ser composta per Beethoven entre 1809 i 1810. La va dedicar al seu alumne i amic l'arxiduc Rodolf d'ustria , el germ petit de l'Emperador. El sobrenom de la sonata Els adus (en alemany Lebewohl) es refereix a la sortida de l'arxiduc Rodolf que el 1809, es va veure obligat a deixar Viena amb motiu de la batalla de Wagram.

Aquesta sonata, posterior en dos anys a la Cinquena Simfonia i contempornia del Cinqu Concert per a piano.

 Estructura .
La sonata comprn tres moviments:
 Adagio - Allegro;
 Andante espressivo;
 Vivacissimamente;

El primer moviment simbolitza l'exili i els penediments. S'inicia lentament amb tres notes descendents subtitulades pel compositor mateix le-be-wohl (adu). Desprs de setze compassos comena el tema principal de l'Allegro, construt sobre el mateix motiu rtmic de tres notes que simbolitzen la paraula lebewohl. 

Els segon moviment, titulat "L'absncia", i el tercer, titulat "La tornada", van ser escrits poc desprs de la tornada de l'arxiduc a la capital austraca. El tercer moviment s alegre i expressiu.


 Bibliografia .
 Kolodin, Irving (1975). The Interior Beethoven. New York: Alfred A. Knopf. ISBN 978-0-394-46626-2.

 Enllaos externs .
 Partitura gratuta de la sonata a IMSLP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142349" title="Gran Premi de Mnaco del 1986" nonfiltered="2351" processed="2335" dbindex="58157">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1986, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 11 de maig del 1986.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Alain Prost   1' 26. 607;
 
 Pole:   Alain Prost  -;

 Aquest va ser l'ltim GP que va correr Elio de Angelis, ja que pocs dies desprs, provant millores pel seu monoplaca a Paul Ricard va tenir un greu accident que li va causar la mort. Fou el 25 pilot mort en accident a la F1 ( Llista ).







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142350" title="Irish National Invincibles" nonfiltered="2352" processed="2336" dbindex="58158">
Els Irish National Invincibles, ms coneguts com a "the Invincibles" foren un grup extremista escindit de la Germandat Republicana Irlandesa. Fou promoguda des de l exili per Jeremiah O'Donovan Rossa i formada a l interior per James Carey, constructor i comerciant de fusta, David Cunley, fuster, James Mullett i Edward Mc Caffey. 

El 6 de maig del 1882 un grup de nou individus (Carey, Cunley, John Brady, Joe Hanlon, Timothy Kelly, Michael Kavanagh, James Fitzharris i altres) assassinaren a ganivetades a Phoenix Park (Dubln) al governador Frederick Cavendish i al vesgovenador Thomas Burke. Els assassinats, per, provocaren un fort rebuig de l'opini pblica irlandesa i desprestigiaren el moviment feni. 

El gener del 1883 es produiran 26 detencions per la delaci de Carey i Kavanagh. Joe Brady, Michael Fagan, Thomas Caffrey, Dan Curley i Tim Kelly foren condemnats a mort i vuit ms condemnats a cadena perptua. I el delator James Carey ser assassinat per Patrick O'Donnell quan a bord del 'Melrose Castle' fugia cap a Ciutat del Cap, Sud-frica  el 29 de juliol de 1883.

O'Donnell tamb ser forcat el 17 de desembre de 1883. Tanmateix, mai no fou localitzat el misteris Tynan, considerat el lder de l organitzaci.


 Enllaos externs .
 L'ombra del pistoler ;
 Els assassinats de Phoenix Park ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142351" title="Netstat" nonfiltered="2353" processed="2337" dbindex="58159">

Netstat (network statistics) s una eina de lnia d'ordres que mostra un llistat de les connexions actives d'un ordinador, tant entrants com sortints. Existeixen versions d'aquesta ordre en diferents sistemes com ara Unix/Linux, Mac OS X, Windows i BeOS.

La informaci resultant de l'execuci de l'ordre inclou el protocol en s, les direccions IP (locals i remotes), els ports (locals i remots) emprats i l'estat de la connexi. 

Existeixen, a banda de la versi de lnia d'ordres, eines amb les funcions del netstat amb una interfcie grfica (GUI) a quasi tots els sistemes operatius desenvolupats per tercers.

s.

 Manuals i ajudes .
La sintaxi i els parmetres de l'eina poden variar entre els diferents sistemes operatius que l'implementen. En sistemes basats en Unix (aix inclou Linux i Mac OS X, entre d'altres), es pot emprar l'ordre man netstat (manual netstat) per tal de visualitzar l'ajuda del comandament netstat. 
En els sistemes MS-DOS i Windows, la forma de veure la llista de parmetres per netstat s amb el parmetre -h o --help (en els sistemes que compleixen amb la norma POSIX) es pot emprar /?).

 Netstat a Windows i MS-DOS.

NETSTAT     protocol  ;
-a Visualitza totes les connexions i ports TCP y UDP, fins i tot els que estan a l'espera, "escoltant" (listening).
-b En els sistemes operatius ms recents, visualitza el binari (executable) del programa que ha creat la connexi. ;
-e Estadstiques Ehernet de les visualitzacions, com ara el nombre de paquets enviats i rebuts. Es pot combinar amb l'opci -s.
-n Es mostren els ports amb la seva identificaci numrica, no pas en text. ;
-o En els sistemes Windows XP i W 2003 Server, es mostra els identificadors de procs (PID) per cadascuna de les connexions. Es poden verificar els identificadors de procs en l'Adminisrador de Tasques de Windows (en afegir-lo a les columnes de les pestanyes de processos);
-p  Mostra les connexions pel protocol especificat (TCP o UDP). ;
-r Visualitza la taula d'enrutament. s equivalent al comandament route print.
-s Estadstica pel protocol de les visualitzacions. El valor per defecte es mostren per TCP, UDP e IP; l'opci -p es pot emprar per especificar un subconjunt del valor per defecte. ;
-v En sistemes Windows XP i 2003 Server, i emprant-lo conjuntament amb -b, mostra la seqncia de components emprats en la creaci de la connexi per cadascun dels executables. m;

Interval: Torna a mostra la informaci cada interval (expressat en segons). Si es pressiona CTRL+C es det la visualitzaci. Si s'omet aquest parmetre numric, netstat noms mostra la informaci un sol cop. ;

 Netstat en sistemes basats en Unix.
netstat  [] -r;
netstat ;
netstat  ;
netstat ;

-r, --route Mostra la taula d'enrutament;
-i, --interfaces Mostra la taula d'interfcies ;
-g, --groups Mostra els membres del grup multidifuci ;
-s, --statistics Mostra estadstiques de xarxa, com ara l'SNMP;
-M, --masquerade Mostra connexions "emmascarades" ;
-v, --verbose Mostra ms informaci a la sortida;
-n, --numeric No resol cap nom;
--numeric-hosts No resol el nom dels hosts;
--numeric-ports No resol el nom dels ports;
--numeric-users No resol el nom dels usuaris ;
-N, --symbolic Mostra els noms del maquinari en xarxa ;
-e, --extend Mostra ms informaci ;
-p, --programs Mostra el PID o el nom del programa per cadascun dels sockets;
-c, --continuous Mostra contnuament les estadstiques de la xarxa (fins interrompre el programa);
-l, --listening Mostra els server sockets que estan a l'espera, "escoltant";
-a, --all, --listening Mostra tots els "sockets" (por defecte noms els que estan en format "connectat");
-o, --timers Mostra els timers;
-F, --fib Mostra el Forwarding Information Base (per defecte);
-C, --cache Mostra la memria cau d'enrutament en comptes del FIB;

=    --ax25 --ipx --netrom;
=Uso '-6|-4' or '-A ' o '--'; defecte: inet;

Llista  de les possibles famlies de direccions (que soporten l'enrutament):
inet (DARPA Internet) inet6 (IPv6) ax25 (AMPR AX.25) netrom (AMPR NET/ROM) ipx (Novell IPX) ddp (Appletalk DDP) x25 (CCITT X.25);

 Exemple .

C:
etstat
 
   Protocol  Adrea local           Adrea remota                                Estat
   TCP       KOMPUTER:1130          m1.gadugadu.pl:https                         ESTABLISHED
   TCP       KOMPUTER:1220          server11.oingo.com:4242                      CLOSED
   TCP       KOMPUTER:1839          nf-in-f147.google.com:http                   TIME WAIT
   TCP       KOMPUTER:1850          grjcn1j.dhcp-ripwave.irishbroadband.ie:4662  CLOSING
   TCP       KOMPUTER:1890          lan31-1-82-66-82-210.fbx.proxad.net:4662     UNKNOWN
   TCP       KOMPUTER:1892          82.194.36.124:4662                           ESTABLISHED
   TCP       KOMPUTER:1035          localhost:31416                              ESTABLISHED



Estat de les connexions.
L'indicador de la columna "estat" mostra l'estat de les connexions pel protocol TCP; els estats que hi poden figurar (en el cas de protocols no orientats a la connexi, com ara l'UDP, hi figuraran en blanc) sn els segents:

ESTABLISHED El scol (socket) t una connexi establerta;
SYN_SENT El scol (socket) est intentant iniciar una connexi;
SYN_RECV Una petici de connexi rebuda a la xarxa;
FIN_WAIT1 El scol (socket) est tancat i la connexi s'est finalitzant;
FIN_WAIT2 La connexi est tancada, i el scol est esperant que es finalitzi la connexi remota;
TIME_WAIT El scol (socket) est esperant, desprs de tancat, que concloguin els paquets que segueixen a la xarxa ;
CLOSED El scol no s'empra, est tancat;
CLOSE_WAIT La connexi remota ha finalitzat, i s'espera que es tanqui el scol;
LAST_ACK La connexi remota ha finalitzat, i s'espera que  es tanqui el scol. Esperant lacknowledgement. ;
LISTEN El scol est esperant possibles connexions entrants;
CLOSING Ambds scols han finalitzat per encara no s'han enviat totes les dades;
UNKNOWN L'estat del scol s desconegut;

Enllaos externs.

 Microsoft Windows XP - Netstat, documentaci de laversi de Windows, en angls;
 Linux - Netstat, guia d's de la versi Linux, en angls;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142354" title="James Stephens" nonfiltered="2354" processed="2338" dbindex="58160">

James Stephens (comtat de Kilkenny, 1825 - 1901) fou un revolucionari irlands, fundador de la Germandat Feniana el 1858. Pertanyia a una famlia protestant d'orgen galls.

Treballava com a enginyer a Limerick, es va unir el 1848 a la Jove Irlanda i hagu de fugir a Pars amb Michael Doheny. Torn poc desprs i el 1858 fund a Dubln la Germandat Republicana Irlandesa (IRB), amb Thomas Clarke Luby i Joseph Deniette, societat de caire secret i nacionalista, influda pels carbonaris italians i forta a les zones rurals, on ja hi havia tradici d aquestes associacions. Fou el cap del moviment feni a l interior i sovint s enfront a John O'Mahony i Devoy, caps a l exterior. El 1865 fou arrestat per preparar un cop armat i hagu de fugir a Pars i desprs a Nova York. El 1886 va tornar a Irlanda merc una suscripci popular inspirada per Charles Steward Parnell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142358" title="Unitats atmiques" nonfiltered="2355" processed="2339" dbindex="58161">
Les unitats atmiques (au) sn un sistema d'unitats adequat per a la fsica atmica, l'electromagnetisme i l'electrodinmica quntica, especialment perqu est enfocat a les propietats dels electrons. El Sistema Internacional d'Unitats s un mitj de comunicaci universal per segueix una lgica a l'escala humana que no s la ms adient per a certs dominis cientfics.

El sistema d'unitats atmiques es basa en el valor de sis constants fsiques:

 Dues propietats de l'electr: la seva massa i la seva crrega;
 Dues propietats del proti: el seu radi de Bohr i el valor absolut de la seva energia potencial elctrica en estat fonamental.
 Dues constants fsiques: la constant de Dirac i la llei de Coulomb.

 Unitats fonamentals .



Aquest sis valors no sn independents, per tal de normalitzar-los a 1 hi ha prou amb normalitzar quatre, perqu l'energia de Hartree i la constant electrosttica (o de Coulomb) sn una conseqncia de normalitzar les altres.

 Algunes unitats derivades .



 Comparaci amb les unitats de Planck .

Tant les unitats atmiques com les unitats de Planck deriven de certes propietats fonamentals del mn fsic, lliures de consideracions antropocntriques. Per a facilitar la comparaci entre els dos sistemes d'unitats, les taules anteriors mostren l'ordre de magnitud, en unitats del Sistema Internacional, de la unitat de Planck que correspon a cada unitat atmica. Generalment, quan una unitat atmica s "gran" en termes del SI, la corresponent unitat de Planck s "petita", i viceversa. Cal tenir en consideraci que les unitats atmiques van ser dissenyades per a fer clculs a escala atmica a l'Univers actual, mentre que les unitats de Planck sn ms adequades per la gravetat quntica i la cosmologia de l'Univers primitiu.

Tant les unitats atmiques com les unitats de Planck normalitzen la constant de Dirac i la constant electrosttica a 1. Ms enll d'aix, les unitats de Planck normalitzen a 1 dues constants fonamentals de la relativitat general i la cosmologia: la constant gravitacional G i la velocitat de la llum al buit, c. Essent   la notaci de la constant d'estructura fina, el valor en unitats atmiques de c s  -1   137.036.

Les unitats atmiques, per contra, normalitzen a 1 la massa i la crrega de l'electr, i a0, el radi de Bohr del proti. Normalitzar a0 a 1 comporta la normalitzaci de la constant de Rydberg, R , a 4 /  = 4 c. Donat en unitats atmiques, el magnet de Bohr seria  B=1/2, el valor corresponent en unitats de Planck s e/2me. Finalment, les unitats atmiques normalitzen a 1 la unitat d'energia atmica, mentre les unitats de Planck normalitzen a 1 la constant de Boltzmann k, que relaciona energia i temperatura.

 Mecnica i electrodinmica quntiques simplificades .

L'equaci de Schrdinger (no relativista) per a un electr en unitats del SI s:

.

La mateixa equaci en unitats atmiques s

.

Per al cas especial de l'electr entorn d'un proti, l'operador hamiltoni s en unitats del SI:



mentre que les unitats atmiques transformen l'equaci precedent en

.

Finalment, les equacions de Maxwell prenen una forma elegant en unitats atmiques:






(Actualment hi ha una certa ambigitat en la definici de la unitat de camp magntic. Les equacions de Maxwell anteriors utilitzen la convenci gaussiana, segons la qual una ona plana te un camp elctric i magntic d'idntica magnitud. A la convenci de la fora de Lorentz, el factor   s absorbit a B.)

 Vegeu Tamb .

 Unitats de Planck;

 Enllaos externs .

  Constants fsiques fonamentals;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142360" title="Real Oviedo" nonfiltered="2356" processed="2340" dbindex="58162">

El Real Oviedo s un equip de futbol de la ciutat d'Oviedo, a Astries.

Histria.
El primer club de la ciutat fou la Sociedad Oviedo Foot-Ball fundat el 1903. El Real Oviedo va se fundat el 26 de mar de 1926 amb la fusi de dos clubs de la ciutat, el Real Stadium Club Ovetense (fundat el 1914) i el Real Club Deportivo de Oviedo (fundat el 1919). Va ser el primer equip asturi en jugar a Primera Divisi, el 1933. Al 1992 es va convertir en Societat Annima Esportiva.

Actualment est a Tercera, desprs d'haber estat dues temporades a Tercera, on l'Estadi Nuevo Carlos Tartiere va assolir el rcord de socis (12.700) i d'assistents (27.000) a un partit de Tercera Divisi, aix com el de aficionats desplaats a un partit d'aquesta categoria en camp contrari (ms de 4.000).

Dades del club.

 Temporades a 1a: 38;
 Temporades a 2a: 32;
 Temporades a 2a B: 2 ;
 Temporades a 3a: 2;
 Partits jugats a 1a : 1192.
 Victries a 1a : 408.
 Empats a 1a : 292.
 Derrotes a 1a : 492.
 Millor posici a la lliga: 3r;
 Socis: 12.000;
 Presupost: 2.100.000 ;

Palmars.

3r Classificat a la Primera Divisi ;
3 vegades Semifinalista de la Copa d'Espanya:1933/34; 1942/43; 1959/60; 1990/91 ;
1 participaci a la Copa de la UEFA 1991/92 ;
Campi regional 7 vegades 1927/28; 1928/29; 1931/32; 1932/33; 1933/34; 1934/35; 1935/36;
Campi de Segona divisi 1933/34;
7 Campionats de Tercera Divisi 1932/33; 1951/52; 1957/58; 1971/72; 1974/75; 2003/04; 2004/05;

 Entrenadors destacats .

  Fred Pentland;
  Patrick O'Connell ;
  Fernando Daucik;
  Domnec Balmanya  ;
  Javier Irureta;
  Luis Aragons ;
  Radomir Anti ;

Presidents.

1926-50: Carlos Tartiere;
1950-52: Pedro Mior Rivas;
1952-54: Jos Daz Snchez;
1954-61: Francisco Silvela Lpez;
1961-67: Jos Mara Velasco lvarez;
1967-71: Enrique Rubio Saudo;
1972-77: Jos Mara Velasco lvarez;
1977:    Jaime Estrada Prez;
1977-79: Jess Riesco Morn;
1979-84: Daniel Garcia Yage;
1984-88: Jos Manuel Bango Fuente;
1988-02: Eugenio Prieto lvarez;
2002-05: Manuel Lafuente Robledo;
2005-07: Juan Mesa Gil;
2007-??: Toni Fidalgo;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Frum de fans del Real Oviedo;
 Web de fans;
 Magazine Oviedista Real Oviedo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142361" title="Michael Doheny" nonfiltered="2357" processed="2341" dbindex="58163">

Michael Doheny (Rockfield, comtat de Tipperary, 1805 - Nova York 1862) fou un poeta i revolucionari irlands, un dels fundadors de la Germandat Feniana.

Antic partidari de Daniel O'Connell, es pass a la Jove Irlanda i particip en la revolta de Ballingarry; fou un dels primers lders del moviment feni als EUA. Havia fugit amb el seu amic James Stephens, per el 1852 s havia establit a Nova York, on Stephens li envi 400 $ per fundar l associaci Germandat Feinana el 1858 amb John O'Mahony, formada principalment per emigrants, organitzat en cercles i molt radical. Fou un dels principals organitzadors de la Germandat Republicana Irlandesa fins a la seva mort sobtada a Nova York.

Tamb s conegut per un petit treball, The Felon's Track, (1867), i de dos poemes, "Achusha gal machree" i "The Outlaw's Wife."

Referncies.
The Poets of Ireland: A Biographical and Bibliographical Dictionary of Irish Writers of English Verse (1912);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142363" title="John O'Neill" nonfiltered="2358" processed="2342" dbindex="58164">
John O'Neill (Drumgallon, comtat de Monaghan, 1834 - Omaha, Nebraska, 1878) fou un militar i revolucionari irlands, oficial del exrcit dels Estats Units i dirigent feni.

El 1848 va emigrar a Nova Jersey i el 1857 va integrar-se en l exrcit dels EUA, d on es retir el 1866 com a coronel per a ingressar a la Germandat Republicana Irlandesa. Aquell any va comandar els anys 1866 i 1870 dues expedicions al Canad amb 800 fenians.  Fou cap de l IRB del 1867 al 1870 fins que fou capturat i empresonat, acusat d instigar l assassinat de Thomas D'Arcy Mac Gee i pels atacs al Canad. Quan fou alliberat va marxar a Nebraska, on hi va organitzar grups fenians fins a la seva mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142364" title="Jeremiah O'Donovan Rossa" nonfiltered="2359" processed="2343" dbindex="58165">


Jeremiah O'Donovan Rossa (galic irlands Diarmaid  Donnabhin Rossa) (10 de setembre de 1831-29 de juny de 1915), fou un lder feni irlands, nascut a  Rosscarbery, (comtat de Cork). El 1858 v a crear l'Associaci Phoenix que ms tard es va integrar en la Germandat Republicana Irlandesa (IRB). Fou empresonat nombroses vegades per la seva implicaci en el moviment feni, i finalment exiliat el 1871, salpant cap els Estats Units a bord del Cuba amb el seu amic John Devoy i tres altres exiliats. Foren coneguts com The Cuba Five.

Des de Nova York Rossa organitz les primeres campanyes de bombes a territori angls en l'anomenada "campanya de la dinamita". Tam va patrocinar grups rebels com els Irish National Invincibles. La campanya fou abandonada vers el 1880 i va provocar una demanda d'extradici contra ell, que no fou atesa. Tanmateix, les seves tctiques foren desautoritzades pels altres nacionalistes irlandesos. 

El 1885 fou ferit lleument d'un tret a la seva oficina de Broadway per Yseult Dudley, una dona anglesa. El govern angls afirm que la dona era una alienada mental, per gaireb ning s'ho va creure, ja que havia fundat una fundaci ("Skirmishing Fund") per a atcar tothom qui lluits contra els britnics (see).

Tot i aix, va visitar novament Irlanda el 1894 i el 1904, quan fou honorat a la ciutat de Cork. Quan va morir, John Devoy encarreg Thomas J. Clarke retornar el cos a Irlanda. Fou enterrat al cementiri de Glasnevin com a un heroi i Patrick Pearse va llegi l'oraci funerria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142365" title="Energia de Hartree" nonfiltered="2360" processed="2344" dbindex="58166">
L'energia de Hartree (simbolitzada Eh) s la unitat d'energia del sistema d'unitats atmiques, va rebre el seu nom en honor al fsic angls Douglas Hartree.

L'energia de Hartree s igual al valor absolut de l'energia potencial elctrica del proti en estat fonamental. Aix s gaireb dues vegades el valor absolut de l'energia d'enlla (o de l'energia d'ionitzaci) de l'electr del proti en estat fonamental, |W1| (no s exactament el doble de l'energia d'ionitzaci a causa de la limitada massa del prot (vegeu massa reduda).

 ;
= 4,359 744 17(75)x10 18 J = 27,211 3845(23) eV = 2 Ry = 627,509 391 kcal/mol;

on:

 s la constant de Planck,
 s la massa en reps de l'electr,
 s el radi de Bohr,
 s la velocitat de la llum al buit, i;
 s la constant d'estructura fina.

Vegeu tamb .
Constant de Rydberg;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142367" title="John Devoy" nonfiltered="2361" processed="2345" dbindex="58167">

John Devoy (Kill, comtat de Kildare 1842 - Nova York 1928) fou un revolucionari feni irlands.
El 1858 es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa. El 1865 va organitzar la fuga de la pres de James Stephens, i el 1866 fou condemnat a 15 anys de pres per intentar reclutar fenians entre els soldats anglesos. A causa dels nombrosos motins que organitz a diverses presons britniques, el 1871 decidiren deportar-lo 

Marx als EUA, on el 1871 organitzaria el Clan na Gael. Fou redactor del New York Herald i el 1875 organitz la fuga de sis fenians d'Austrlia Occidental a bord del Catalpa. El 1879 viatj a Irlanda, on es va trobar amb Charles Kickham, John O'Leary i Michael Davitt, i va donar suport des del  1880 la campanya de la terra dirigida per Charles Steward Parnell . 

Malgrat el seu excepticisme, va donar suport econmic als Voluntaris Irlandesos des del 1914, merc la petici de Patrick Pearse, aix com la visita a Alemanya de Roger Casement. Va donar suport logstic i econmic a l'aixecament de Pasqua del 1916, per hi va tenir molt poc protagonisme. El 1919 torn a visitar Irlanda convidat pel Dil ireann, i el 1921 va donar suport al Tractat Angloirlands. Va morir en la pobresa a Nova York.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142369" title="Charles Stewart Parnell" nonfiltered="2362" processed="2346" dbindex="58168">

Charles Stewart Parnell  (comtat de Wicklow 27 de juny de 1846   Brighton, 6 d'octubre de 1891) fou un poltic irlands i una de les figures ms importants de la poltica britnica del segle XIX. Era fill d'un propietari angloirlands protestant i d'una nord-americana.

Partidari de l'autogovern irlands, des del 1875 fou escollit diputat a la Cambra dels Comuns pel comtat de Meath. Fou President de la Lliga Irlandesa de la Terra des del 1877, perfeccion la tctica de l'obstruccionisme contra les autoritats britniques. El 1879 aconsegu el suport dels dirigents de la Germandat Republicana Irlandesa, per lluit sense xit contra la llei repressiva del 1800 per a finir amb l'agitaci camperola. Fou empresonat el 1881-82, acusat d'instigar l'assassinat de lord Leintrim, per arrib a un comproms amb Gladstone i reb el suport del bisbat irlands. Aix no obstant, l'assassinat del secretari per a Irlanda pels Irish National Invincibles (1882) facilit l'aplicaci de noves lleis repressives. Gladstone, de nou al poder el 1886, defens les propostes de la Home Rule, per Parnell, acusat de terrorisme pel "The Times" i desprestigiat per la seva vida privada, fou deposat com a cap de la Lliga de la Terra el 1891 i va morir poc desprs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142372" title="Comuna de Fakarava" nonfiltered="2363" processed="2347" dbindex="58169">

Fakarava s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna est dividida en tres comunes associades: Fakarava, Kauehi i Niau. El cap de la comuna s a Fakarava. A ms, inclou quatre atols deshabitats o sense una poblaci estable. 

L'atol de Taiaro est declarat com a reserva de la biosfera per la UNESCO. Actualment est en procs de revisi amb una proposta per estendre la reserva a tots els atols de la comuna de Fakarava.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142375" title="Thomas Ashe" nonfiltered="2364" processed="2348" dbindex="58170">
Thomas Ashe (galic irlands Tmas gas) (Kinard, comtat de Kerry, 1885- Pres de Mountjoy, Dubln, 1917) fou un revolucionari irlands.
Era mestre d escola, membre de l'Associaci Atltica Galica i de la Lliga Galica, ms tard ingress a la Germandat Republicana Irlandesa, on va fer amistat amb John Devoy, Roger Casement i Joe Mac Garrity. Durant l'aixecament de Pasqua de 1916 va dirigir el V Batall de la Brigada de Dubln dels Voluntaris Irlandesos i s enfront als RIC a Ashbourn (comtat de Meath), provocant vuit morts i cinc ferits fins que es va rendir per ordre de Patrick Pearse. Juntament amb Eamon de Valera fou condemnat a mort, per li fou condemnat per perptua a Lewes (Anglaterra). 

L'estiu del 1917 fou alliberat, per l'arrestaren novament per fer discursos independentistes. Tancat a la pres de Mountjoy (Dubln), va fer una vaga de fam fins a la mort en demanda de l estatut de presoner poltic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142377" title="Marc Aci Balb" nonfiltered="2365" processed="2349" dbindex="58171">
Marc Aci Balb (Marcus Atius Balbus, 105 - 51 aC) va ser un poltic rom de finals del perode republic. 

Provenia d'una famlia senatorial natural d'Arcia, ciutat del Laci. La seva mare, Pompeia Estrab, era germana de Pompeu Estrab, el pare de Pompau Magne. Aci es va casar amb Jlia, la germana de Juli Csar, amb la qual va ser pare de tres filles, entre elles, cia, la mare del futur emperador August.

Fou pretor el 62 aC i va rebre el govern de Sardenya. El 59 aC fou vintiviri per la divisi de la terra a Campnia








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142378" title="Parc Nacional Eurimbula" nonfiltered="2366" processed="2350" dbindex="58172">
Eurimbula s un parc nacional que est situat a Queensland (Austrlia), ubicat a 112 km al nord-est de Bundaberg i a 411 km al nord de Brisbane.

El Parc d'Eurimbula consta de tres seccions. La secci principal se centra al voltant d'Eurimbula Creek i s accessible des de la carretera. Cap a l'interior, un passeig ascendent curt, conegut com Ganoonga Noonga, amb vistes dels aiguamolls de costa. I la secci nord del parc inclou visites des de la Ciutat fins al Cap d'Avitarda.

Dades.
Superfcie: 125,00 km ;
Coordenades: ;
Data de Creaci: 1977;
Administraci: Servei per a la Vida Salvatge de Queensland;
Categoria IUCN: II;

 Enlaos Externs .
Parc Nacional Eurimbula (en angls);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142380" title="Georges Ohsawa" nonfiltered="2367" processed="2351" dbindex="58174">

Georges Ohsawa va ser un ensenyant japons (Kyoto, 18 d'octubre del 1893 - Tquio, 24 d'abril del 1966), fundador del sistema conegut amb el nom de  macrobitica . El seu veritable nom era Yukikazu Sakurazawa (en japons:     ), tot i que tamb signava Nyoiti  pronunciat  Joixi   Sakurazawa.


 Petita biografia .

Georges Ohsawa va nixer a l poca dels trasbalsos socials causats per la restauraci Meiji, en la que tot un sistema de vida ancestral es va veure abocat de sobte cap a la modernitat. Va crixer en el si d una famlia molt pobra; a l adolescncia hom va diagnosticar-li la tuberculosi (de la qual havien mort diversos membres de la seva famlia) i es va guarir amb el mtode natural del Dr. Sagen Ijizuka (1850-1909). Aquest preconitzava la guarici de les malalties sense medicaments tot equilibrant, en l alimentaci, la relaci entre el sodi i el potassi. Aquest sistema, que va tenir molt xit, ja era una adaptaci cientfica de l antiga tradici mdica extrem-oriental, basada en el principi de l equilibri entre el Yin i el Yang.

Ohsawa va aprofundir aquest mtode i, a travs dels seus propis estudis i recerques, va ampliar-lo fins crear el que esdevingu la macrobitica: un sistema alhora filosfic i prctic que vol ajudar a desenvolupar l enteniment hum. Durant la resta de la seva vida va voler demostrar que si s apliquessin els principis del seu ensenyament, hom podria resoldre els problemes i conflictes de la humanitat.

Amb aquest objectiu, tot fent cursos, conferncies i campaments, Ohsawa va escriure centenars de llibres, va ajudar milers de malalts amb el seu mtode alimentari, va co laborar amb diversos tcnics i cientfics, va divulgar nombroses disciplines extrem-orientals i va trobar-se amb moltes personalitats del segle XX.

A partir de l any 1953, va comenar a ensenyar de manera sistemtica a travs del mn: va fer llargues estades a Frana i a Blgica, per tamb a altres indrets d Europa i als Estats Units. En aquests pasos s hi van crear grups d estudi i centres permanents, peridics, restaurants i fbriques de productes macrobitics.

Georges Ohsawa va deixar molts deixebles al seu darrere, alguns dels quals esdevingueren ensenyants, com ara Herman Aihara a Califrnia, Tomio Kikuchi al Brasil, Michio Kushi a Boston, Ren Lvy a Saint-Gaudens (Frana), Franoise Rivire a Pars o Jacques Skalka a Blgica. D altres, certs dels quals no el van conixer personalment, han fet un treball important per divulgar la seva obra, com Clim Yoshimi (secretari d Ohsawa,  traductor dels seus escrits japonesos en francs), William Dufty (escriptor i difusor de la seva obra als EE.UU.), Jean Baudry (ha realitzat diversos estudis a partir del seu ensenyament), Mauricio Waroquiers (traductor i editor dels llibres macrobitics en castell), Marc Van Cauwenberghe (compilaci de conferncies i de textos dispersos) i Jacques Mittler (activitats de divulgaci a Frana)... 

La seva companya Lima, que va nixer el 18 d'abril del 1898, va dirigir el  Centre Internacional Ignoramus  (el centre macrobitic del Jap) fins poc abans de la seva mort, sobrevinguda a Tquio el 9 de novembre del 1999.


 L ensenyament de Georges Ohsawa .


;


L ensenyament de Georges Ohsawa s el del  Principi nic , o principi ltim del funcionament de l univers. La cosmologia extrem-oriental en la qual es basa (veure daoisme, vedanta, budisme mahayana i zen, sufisme...) parteix de la constataci de l existncia de dues forces primordials, oposades per complementries (dites Yin i Yang en xins, Tamsic - Rajsic a l ndia, In - Yo al Jap) que, amb llurs interaccions, creen tots els fenmens del mn finit o manifestat. s un principi monista, que Ohsawa anomena  el monisme polaritzable : les dues forces sn la manifestaci de l U i cerquen contnuament l equilibri per tal de recrear una unitat.

Ohsawa troba que es tracta d una realitat verificable i que, per la seva simplicitat, pot aplicar-se fcilment per a resoldre qualsevol problema concret de la vida, en qualsevol domini. Per considera que aquesta antiga coneixena ha estat adulterada i deformada, tornant-se exclusivament metafsica i perdent el seu aspecte prctic. 

La seva intenci s presentar-ne una nova interpretaci, simplificada, actualitzada i adaptada a la mentalitat moderna, materialista i cientfica  Ohsawa insisteix en el fet de qu ell  no ha inventat res  . Per aix, la concepci de Yin i Yang que proposa s fsica, la qual cosa explica les aparents contradiccions amb altres disciplines tradicionals: en l acupuntura, per exemple, certs rgans es consideren Yin perqu se ls aborda des del punt de vista metafsic (energtic, en aquest cas); en canvi, segons l ensenyament d Ohsawa, aquests mateixos rgans es consideren Yang, perqu se ls descriu des del punt de vista fsic, de l estructura. 

La caracterstica fonamental de l ensenyament d Ohsawa s el seu aspecte prctic. Va atreure l atenci sobre la influncia primordial de l alimentaci no noms sobre la salut, sin tamb sobre el comportament i l enteniment. Considerava el fet d obtenir una  bona salut  com el fonament per a desenvolupar un enteniment capa de poder copsar la globalitat o la realitat. Ara b, la seva noci de  bona salut  difereix d aquella normalment admesa: no es tracta pas de  sentir-se b  o de  no estar malalt  sin d assolir un estat que ens permeti viure de manera lliure i independent. 

Ohsawa va explicar-se sobretot oralment, per tamb per escrit. En total va publicar ms de tres-centes obres escrites directament en diversos idiomes. Tamb va desenvolupar una srie d esquemes i taules explicatives que representen un resum concentrat del seu ensenyament; en elles hi explica, a partir de Yin i Yang, les  lleis  i  teoremes  que constitueixen  l ordre de l univers , el funcionament de l enteniment hum, el desenvolupament de les malalties, quines sn les condicions que cal reunir per a poder-se considerar  en bona salut , com equilibrar els pats, etc. 

Tamb va classificar els aliments en Yin i Yang i va donar pautes que permeten a cadasc de trobar una dieta equilibrada adaptada al seu cas; per a aix va fer innombrables experincies sobre ell mateix per tal d estudiar els efectes dels diferents aliments, desenvolupant aix una mena de farmacopea alimentria molt extensa i precisa. Macrobitica Zen, Publicaciones GEA, Uruguai, de Georges Ohsawa

Ohsawa ensenya bsicament la independncia, aix que en el seu ensenyament no hi trobem cap prohibici; aconsella tan sols l aplicaci de les lleis universals a la vida de cada dia i al menjar en particular, la qual cosa permet adaptar-se a les circumstncies, sempre canviants. Insisteix contnuament en qu les coses no s han de creure cegament sin que cal verificar-les i comprendre-les per un mateix:  Tingueu noms confiana en vosaltres mateixos, en el vostre enteniment suprem, seguiu el vostre propi cam. No us refieu de cap Mestre. Escolteu, practiqueu, constateu i comprengueu per vosaltres mateixos. Sigueu lliures!  xerrada feta a Paris el 1959.

 El llenguatge de Georges Ohsawa .

Ohsawa s'explicava de manera "zen", s a dir, de manera paradoxal.

D un cant va fer un gran esfor per a fer-se entendre pel pblic occidental, utilitzant el seu llenguatge i les seves referncies. De l altre, per, s'explicava d'una manera ben poc  escolar : feia un gran nombre de preguntes que els estudiants havien de resoldre sols; tenia sovint un comportament sever (tot i que la seva manera d'explicar-se fos molt humorstica) i, en general, deixava que cadasc "madurs" al seu ritme, malgrat que aix fos una font d'errors de comprensi. 

Amb aquesta manera de fer pretenia sacsejar la gent, posant-la cara a cara amb ella mateixa, per tal "desvetllar-la" i ajudar-la a desenvolupar el seu enteniment.

Per aix, l ensenyament d Ohsawa s a voltes difcil d abordar per un nefit, ja que reclama una mnima visi de conjunt.


 Cronologia .

1893 - Neix a Kyoto, el 18 d'octubre. ;

1902 - Mort de la seva mare, a l edat de 29 ans, de tuberculosi. Les seves dues germanes havien mort abans, de petites. El seu pare havia abandonat el domicili conjugal. ;

1908 - Hom li diagnostica tuberculosi pulmonar i intestinal. Mort del seu germ petit a l edat de 16 anys, a causa d aquesta malaltia.
 
1910 - Considerat incurable per la medicina clssica (hemoptisis greus). Escriu poemes que sn publicats en revistes femenines. ;

1912 - Es guareix grcies al mtode del Dr. Sagen Ijizuka (1850-1909), una teraputica alimentria basada en l equilibri Na / K.

1913 - Treballa en una empresa d'importacions i exportacions de Kobe.

1914 - Obt el diploma de l escola de llengua francesa de Kobe, per perd la feina quan esclata la Primera Guerra Mundial. Es fa comissari de bord de llargs correus. Va a Frana per primer cop.

1915 - Esdev el gerent d una companyia d importacions i d exportacions, la Nakagiri Trading Co.

1916 - Es fa membre de la societat Shokuyo-Kai (  ), creada pel Dr. Sagen Ijizuka. Escriu articles per llur revista Shokuyo-Zassi; en un d ells ja hi fa un manifest a favor d una agricultura ecolgica sense adobs qumics. Estudia la filosofia i la medicina tradicionals (ms tard esdevindr president de la Societat dels Metges Tradicionals del Jap).

1917 - Esdev el director general de la sucursal d una altra societat d'importaci-exportaci, la Kumazawa, a Kobe. Fa conferncies sobre la macrobitica i divulga els productes macrobitics. Comena a fer viatges anuals a ultramar per raons de feina.
 
1919 - Crea una revista literria japonesa en carcters romanitzats que durar sis anys: Yomigaeri.

1920 - Importa al Jap aparells emissors-receptors, cmeres especials ("Debrie" et "Parvo"), en les que hi fa modificacions, i pe lcules "Kodak"; obt patents. Tradueix en Japons Les Flors del Mal, de Baudelaire, i escriu Tcnica Moderna del Cinema.

1923 - S ocupa de les vctimes de la seu social de la seva companyia desprs del gran terratrmol de la regi de Kant .

1924 - Abandona les activitats professionals i es consagra de ple al moviment Shokuyo-Kai.

1927 - Esdev el redactor en cap de la revista Shokuyo-Zassi, que existeix des del 1907.

1928 - Organitza el primer curs d estiu del Principi nic a Hokkaido; publica els seus primers llibres sobre macrobitica: La Fisiologia de la Mentalitat Japonesa, Conferncies de la Macrobitica i El Doctor Sagen Ijizuka. Alhora gestiona un cine-club amb l objectiu d instruir el poble.

1929   1931 - Arriba a Pars pel Transsiberi, per a fer conixer la filosofia del Principi nic a Europa. Insisteix en la unificaci de les cultures oriental i occidental; crea una amical franco-japonesa. Estudia a la Sorbona i a l'Institut Pasteur, en tant que auditor lliure. Al comenament viu amb molts pocs recursos (per a menjar, cull plantes salvatges pels parcs de Pars, recull les restes de verdures que troba per terra quan plega el mercat i pren cereals venuts com a menjar pels ocells). Escriu nove les policaques. ;

1931   1935 - Publica el seu primer llibre en francs: El Principi nic de la Filosofia i de la Cincia d Extrem Orient (Ed. Vrin, Pars), amb un prefaci de Ren Grousset, de l'Acadmia Francesa i de Serge Elissev, filsof. Escriu articles sobre l'acupuntura, el judo, l haikai, el bonsai i tamb publica El llibre de les Flors (Ed. Vrin, Pars). Co labora amb Souli de Morant en el desenvolupament de l acupuntura, i es guanya la vida tot practicant aquest art i cuinant per a grups.

1935 - Torna al Jap amb un contracte exclusiu per a construir-hi un model d avi ultra lleuger: el "Poll del Cel". Funda la revista Musubi, que durar deu anys.

1936 - Coneix Lima, que ser la seva companya fins a la fi de la seva vida (estava separat de la seva primera esposa).

1937 - s elegit president de la societat Shokuyo-Kai, que s insta lar a Tquio, en un gran edifici nou de tres pisos; llur revista arribar a comptar amb 10.000 subscriptors. ;

1938 - Tradueix en japons L'home, un inconegut, d Alexis Carrel.

1939 - Abandona la societat Shokuyo-Kai.

1940 - Funda l'Institut del Principi nic, a Otsu. ;

1941   1944 - Les seves activitats contra la guerra faran que durant aquest perode sigui perseguit i arrestat diverses vegades per les autoritats. Fa conferncies i escriu una quarantena de publicacions en les quals, de manera ms o menys encoberta, hi denncia les conseqncies de l escalada militar. En un llibret titulat All que far morir el Jap (escrit l any 1931 i reeditat), hi prediu la seva entrada en guerra i hi adverteix de la seva derrota total. En un altre, El Darrer i Etern Vencedor, hi prediu la retirada dels anglesos de l ndia i l'assassinat de Gandhi. Escriu igualment En el Front de la Lluita per la Salut, L Aliment que Guanyar la Guerra, 4.000 anys d Histria de la Xina (Ed. Vrin, Pars), La Fatalitat de la Cincia, Nou Estudi Sobre l Estratgia de Sun-Tzu...

1944- Reafirma la desfeta del Jap. Escriu als seus estudiants que es troben al front: "Absteniu-vos de prendre qualsevol aliment, sigueu el darrer vencedor. Encara que calgui desobeir, procureu sobreviure". Intenta entrar a Rssia des de Manxria per a convncer els seus dirigents d intercedir per la pau, per s arrestat. S'evadeix i torna al Jap.

1945 - Acusat d espionatge, torturat i condemnat a mort, s alliberat grcies a la intervenci del fiscal Sato. Tot seguit intenta convncer el general Iimura de fer un cop d estat i de proposar la pau als Estats Units. Arrestat de nou, s alliberat a la fi de la guerra pels americans. Crea una nova revista, El Comps, per a intentar reunir els seus amics dispersats a causa de la guerra.

1946   1948 - Crea un institut per a noies i co labora amb el Moviment per un Govern Federal Mundial al costat d'Albert Einstein, Norman Cousins, el Dr. Albert Schweitzer, Thomas Mann i Edgard Gevaert (fundador de la primera fbrica de productes macrobitics a Europa). Tradueix de l angls el llibre Meeting of East and West, del Dr. F.S.C. Northrop. MacArthur li prohibeix professar qualsevol activitat social, a causa del seu llibre All que far morir el Jap, que aquest cop s considerat massa nacionalista. Malgrat aix crea un centre d estudis macrobitics, el Casal Ignoramus, i el diari El Govern Mundial.

1949   1953 - Fa aparixer la revista mdica Sana. Comena a escriure una carta oberta mensual a 120 personalitats de tot el mn. Encoratja els seus estudiants a anar a l estranger per tal de fer-hi conixer la macrobitica. Per aquestes dates envia Michio Kushi, Aveline Kushi, Herman i Cornelia Aihara i Bernadette Kikuchi a Amrica. Publica El Llibre del Judo, La Joventut de Benjamin Franklin (editats per Publicaciones GEA, Uruguai) i Clara Schumann (Kusa, Gant).

1953 - Se n va del Jap, en companyia de la seva dona Lima, per a divulgar el seu ensenyament a travs del mn. Escriu Gandhi, un Infant Etern (Trdaniel, Pars).

1954 - Arriba a l ndia, on hi estableix un Institut del Principi nic i una secci japonesa a la Universitat d'Aurobindo.

1955 - Se n va a frica, on hi far un dejuni de 54 dies, tot recorrent 7.000 km sense parar de fer conferncies i consultes. Arriba a Lambarn, al centre hospitalari del Dr. Albert Schweitzer.

1956 - Trobada amb el Dr. Schweitzer. Contreu les lceres tropicals, malaltia considerada incurable sense un tractament a loptic, i es guareix amb el seu mtode alimentari per intentar convncer el "Gran Doctor". En debades. Escriu La Filosofia de la Medicina d Extrem Orient. (Publicaciones GEA, Uruguai).

1957 - Arriba a Frana i comena a dispensar l ensenyament de la macrobitica sota la seva forma definitiva. Primer campament d estiu macrobitic, a Chelles, que ser conegut ms tard com el "campament dels miracles", degut al nombre espectacular de curacions. Crea la revista Yin-Yang i publica Jack i Mitie en la Jungla dita Civilitzaci (Publicaciones GEA, Uruguai).

1958 - Rep la medalla d'argent de la Vi la de Pars. s elegit diputat de "Ciutadans del Mn".

1958  1964 - Diversos campaments d'estiu a Frana (Saintes-Maries-de-la-Mer, Prfailles, Ballons, Saint-Mdard-de-Guizires) i viatges als EE.UU. Co labora amb els doctors Chishima i Morishita, bilegs especialistes del cncer. L any 1959 presideix el Congrs Mundial dels "Ciutadans del Mn",  Viena, al costat d altres personalitats. A partir de l any 1960 s insta la a Brusse les. Obertura de la primera fbrica europea de productes macrobitics  Lima , a Blgica. Organitza campaments d'estiu als EE.UU. (el primer en l any 1960, a Long Island). El mes d'agost del 1963 prediu l'assassinat del president J. F. Kennedy al diari "N.Y. Herald Tribune". Publica El Zen Macrobitic, L'Era Atmica (tots dos editats per Publicaciones GEA, Uruguai) i El Cncer i la Filosofia d Extrem Orient (Ed. Vrin, Pars).

 
1962   1964 - Fa experiments sobre les transmutacions, en co laboraci amb el cientfic Louis Kervran, del qual tradueix en japons Les Transmutacions Biolgiques a Baixa Energia. Aconsegueix transmutar sodi en potassi. Primera fbrica de productes macrobitics als EE.UU., a Califrnia (1962).
 
1965 - Darrer campament d'estiu a Frana, a Port Manech. Publica la Declaraci de la Pau Mundial i Eterna. Viatja pels EE.UU. i per Europa fent conferncies, cursets i consultes. Tamb va al Vietnam.
 
1966 - Organitza al Jap els primers "Jocs Olmpics Espirituals i Culturals" que tindran lloc l estiu amb 300 representants d arreu del mn. El futur mestre Zen Taisen Deshimaru en ser el secretari general i es comptar amb la presncia del Ministre de la Higiene. Escriu l'Educaci de la Voluntat, el seu darrer text en japons.

1966 - El 24 d'abril es mort a casa seva, a Tquio, d un atac de cor, sense haver cessat les seves activitats fins al darrer moment.

 Fonts .  

Biografia cronolgica feta per Clim Yoshimi i publicada en el llibre Le Principe de la Paix Eternelle, de Jacques Mittler;
Une Vie de Rve et de Posie, biografia que abasta els anys 1893-1956 feta per Clim Yoshimi i publicada per la revista  Ignoramus  del C.I.M.O., Pars (n 36 a 40). ;
Biografia cronolgica de les Publicaciones GEA, Uruguai.
Biografia cronolgica apareguda en la   Non Credo, Kushi Macrobiotics Newsletter , del mars 2003.
L Ascaride Grand Comme un Dinosaure escrit per Georges Ohsawa i publicat en el n 25 de la revista  Ignoramus , del C.I.M.O., Pars.
Els llibres i conferncies d Ohsawa bibliografia.


 Bibliografia .

 Llibres d Ohsawa traduts al sud-americ .

 Editats per Publicaciones GEA, Uruguai .

Filosofa de la Medicina de Extremo Oriente ;
Macrobitica Zen ;
El Orden del Universo;
El Libro del Judo;
Extractos de la  Guia Prctica de la Medicina Diettica Macrobitica de Extremo Oriente ;
Jack y Mitie en la Jungla llamada Civilizacin;
La Era Atmica y la Filosofa de Extremo Oriente.

 Escrits en francs .

 Editats per la Librairie Philosophique J. Vrin, Pars . 

Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d Extrme-Orient (1931) ;
Le Livre des Fleurs (1931);
L Acupuncture et la Mdecine d Extrme-Orient (1934);
4000 ans d Histoire de la Chine (1943);
Deux Grands Indiens au Japon (1954);
La Philosophie de la Mdecine d Extrme-Orient (1956);
Jack et Mme Mitie en Occident (1957);
Le Zen Macrobiotique (1961);
L re Atomique et la Philosophie d Extrme-Orient (1962);
Le Cancer et la Philosophie d Extrme-Orient (1964);
La Vie Macrobiotique (1937), avec une Mthode d ducation (1966);

 Altres editors .

Aide-mmoire macrobiotique (Centre Macrobiotique de Belgique);
Lettres Ignoramus (CIMO, Pars);
Confrences (CIMO, Pars);
Le Livre du Judo (1942) (CIMO, Pars);
Clara Schumann (1948) (Kusa, Gant);
Gandhi, un Enfant Eternel (1953) (Trdaniel, Pars);


 Enllaos externs .

Publicaciones GEA, Uruguai (llibres d Ohsawa traduts en sud-americ) ;
Ed. Vrin, Paris (llibres d Ohsawa en francs) ;
C.I.M.O. -Centre Internacional Macrobitic Ohsawa-, 8 rue Rochebrune, 75011 Pars (revista  Ignoramus ) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142383" title="Totolapan" nonfiltered="2368" processed="2352" dbindex="58175">
Totolapan s un municipi de l'estat de Morelos, a Mxic.

 Histria .

Els pobladors de Totolapan van ser dominats pels xinamecans, a qui servien a les guerres.

Desprs de la conquesta, els agustins es van establir a Totolopan al 1536, l'esglsia del convent va ser dedicada a Sant Guillem, que es va acabar el 1545. El convent de Totolapan s un dels ms antics que hi ha a Mxic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142390" title="Setmana del Pallasso" nonfiltered="2369" processed="2353" dbindex="58176">
La Setmana del Pallasso s un festival de teatre que reivindica la figura del Pallasso i que se celebra anualment a Castellar del Valls entre els mesos de febrer i abril en funci de les dates de setmana santa.

 Filosofia.

La Setmana del Pallasso s una iniciativa pensada per reivindicar la figura del ms entranyable dels personatges humorstics de l espectacle amb activitats diverses que giren al voltant del mn del pallasso, la seva histria, els seus espectacles, la seva tcnica, el seu entorn, etc.

L estructura d aquest festival es basa en tres branques que sustenten un objectiu nic i que sn: formaci, informaci i diversi. A cada un d aquests aspectes se li dedica una atenci especial posant mfasi en la qualitat i la participaci.

 Histria.

La primera edici de la Setmana del Pallasso es va celebrar l'any 2003. Des de aleshores, cada any s'han anat incorporant diferents companyies al festival. L'any 2006 s'inaugur un carpa a la plaa Caliss de Castellar del Valls on es feren un gran nombre d'espectacles. Al 2008, la Setmana del Pallasso mant el lema Cada dia un espectacle, cada dia una rialla ja que la progrmaci aconsegu, com a mnim, mantenir un espectacle diferent a diversos espais de la ciutat vallesana: la carpa de la plaa Caliss, l Ateneu, la Sala Blava de l Espai Tolr, la Biblioteca Antoni Tort, el bar Caliss Art i l Espai Tolr, a ms, dels espectacles de carrer.

 Enllaos Externs.

Web oficial del Festival


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142391" title="Gran Premi de Mnaco del 1987" nonfiltered="2370" processed="2354" dbindex="58177">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1987, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 31 de maig del 1987.


 Resultats de la cursa .








 Altres .

 Volta  rpida:  Ayrton Senna  1' 27. 685;
 
 Pole:   Nigel Mansell  -;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142393" title="Congost de Terradets" nonfiltered="2371" processed="2355" dbindex="58178">
El congost de Terradets est format pel riu Noguera Pallaresa en travessar la serra del Montsec, al limit entre les comarques de la Noguera i el Pallars Juss. A travs del congost passen la carretera C-13 i la la via de tren Lleida - la Pobla de Segur. El congost de Terradets pertany al terme municipal de Castell de Mur, concretament al poble de Cellers. El congost de Terradets conforma un bell paratge natural juntament amb la serra del Montsec i l'embassament del mateix nom. La zona compta amb infraestructura turstica (hotel, restaurant, casa de pags) i d'activitats de lleure (escalada, espeleologia, hpica, esports aqutics) i s'hi pot arribar mitjanant els Ferrocarrils de la  Generalitat de Catalunya (estaci de Cellers) o la d'autobs Alsina Graells de Barcelona-Pobla de Segur o de Lleida-Esterri d'neu. 

Enllaos externs.

Associaci de Vens i Amics de Cellers (AMAC).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142395" title="Gran Premi de Mnaco del 1988" nonfiltered="2372" processed="2356" dbindex="58179">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1988, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 15 de maig del 1988.


 Resultats de la cursa .








 Altres .

 Volta  rpida:  Ayrton Senna   1' 26. 321;
 
 Pole:   Ayrton Senna  -;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142397" title="Football Club de Nantes Atlantique" nonfiltered="2373" processed="2357" dbindex="58180">


El FC Nantes Atlantique s un club de futbol francs de la ciutat de Nantes.

 Histria .
El F.C. Nantes nasqu el 21 d'abril de 1943, impulsat per Marcel Saupin i amb la fusi de cinc clubs de la ciutat, Saint-Pierre, Stade Nantais U.C., A.C. Batignolles, A.S.O. Nantaise i la Mellinet. El club agaf la plaa del Saint-Pierre a la Divisi d'Honor de la lliga de l'Oest. El 1963 ascend a la primera divisi. El 1992 adopt l'actual nom de Football Club de Nantes Atlantique. El 2007 descend a la seconda divisi.

 Palmars .
8 Lliga francesa de futbol: 1965, 1966, 1973, 1977, 1980, 1983, 1995, 2001;
3 Copa francesa de futbol: 1979, 1999, 2000;
2 Supercopa francesa de futbol: 1999, 2001;
1 Copa dels Alps de futbol: 1982;

 Entrenadors .
1943-46 : Aim Nuic;
1946-49 : Antoine Raab;
1949-51 : Antoine Gorius;
1951-55 : mile Veinante;
1955-56 : Antoine Raab;
1956-56 : Stan Staho;
1956-59 : Louis Dupal;
1959-60 : Karel Michlowskli;
1960-76 : Jos Arribas;
1976-82 : Jean Vincent;
1982-88 : Jean-Claude Suaudeau;
1988-91 : Miroslav Blazevic;
1991-97 : Jean-Claude Suaudeau;
1997-02 : Raynald Denoueix;
2002-03 : Angel Marcos;
2003-04 : Loc Amisse;
2004-05 : Loc Amisse i Serge Le Dizet;
2005-06 : Serge Le Dizet;
2006-07 : Georges Eo;
2007-?? : Michel Der Zakarian i Japhet N'Doram;

 Jugadors destacats .


  Loc Amisse;
  Sylvain Armand;
  William Ayache;
  ngel Bargas;
  J.P. Bertrand-Demanes;
  Bernard Blanchet;
  Maxime Bossis;
  Robert Budzynski;
  Jorge Burruchaga;

  Eric Carrire;
  Marcel Desailly;
  Didier Deschamps;
  Nstor Fabbri;
  Philippe Gondet;
  Vahid Halilhodzic;
  Mo Johnston;
  Christian Karembeu;
  Mickal Landreau;

  Paul Le Guen;
  Patrice Loko;
  Claude Makll;
  Angel Marcos;
  Henri Michel;
  Viorel Moldovan;
  Noureddine Naybet;
  Japhet N'Doram;
  Julio Olarticoechea;

  Nicolas Oudec;
  Reynald Pedros;
  Patrice Rio;
  Adel Sellimi;
  Jean-Claude Suaudeau;
  Jos Tour;
  Franky Vercauteren;
  Mario Yepes;


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
camisa llevada del club;
Web oficial del club;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142400" title="Coriol de Beethoven" nonfiltered="2374" processed="2358" dbindex="58181">


Coriol s el nom d'una obertura simfnica composta per Beethoven el 1807. T el nmero d'opus 62, i est en la tonalitat de do menor. Al costat d'Egmont, una altra clebre obertura composta el 1810, s una obra simfnica apreciada, i destaca per la seva potncia expressiva i el seu dramatisme, sent una de les obres ms caracterstiques de l'estil heroic del compositor.

L'obertura Coriol va ser dedicada a Heinrich Joseph von Collin, un autor dramtic austrac que havia escrit el 1802 una tragdia titulada Coriolanus, inspirada en la biografia de Plutarc. Beethoven i Collin esperaven convertir aquesta obertura en una msica escnica que acompanys la introducci, per finalment va quedar com una obertura orquestral que s com l'obra va ser creada.

 Argument .
La pea de Collin s'inspira en la histria de Caus Marcius, general rom que havia pres el nom de Coriol per haver pres la ciutat dels volscs, Corioles, el 493 aC. Exiliat de Roma desprs de ser maltractat pels tribuns de la plebs novament instituts, Coriol es fa amic dels volscs als que abans havia combatut. Els persuadeix de rompre el tractat amb Roma i d'aixecar un exrcit d'invasi. Quan les tropes volscs sota el comandament de Coriol amenacen Roma, dones romanes, entre les que hi ha la seva esposa Volumnia i la seva mare Veturia, sn enviades per dissuadir-lo d'atacar. Veient la seva mare, la seva esposa i els seus nens llanar-se als seus peus, Coriol es doblega, porta les seves tropes a les fronteres del territori rom i se sucida. s d'aquesta part de la histria que Beethoven s'ha inspirat per escriure la seva obertura.

 Msica .
Dos temes principals destquen en l'obertura: 
El primer, vehement i poders, en do menor, representa la forta voluntat i la determinaci de Coriol davant els murs de Roma. ;
El segon, apaivagat i calors, en mi bemoll major, simbolitza les pregries de les dones. Els dos temes se succeeixen en l'exposici i la reexposici, donant l'efecte de la indecisi. Desprs d'una breu aparici del primer tema, la coda decideix l'obra per una dissoluci del primer tema, evocaci intensa del sacrifici heroic de Coriol.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142402" title="Olympique Gymnaste Club de Nice-Cte d'Azur" nonfiltered="2375" processed="2359" dbindex="58182">


L'OGC Nice s un club de futbol francs de la ciutat de Nia.

 Histria .
L'OGC Nice va ser fundat el 9 de juliol de 1904 amb el nom de Gymnaste Club de Nice. Les primeres activitats del club foren enfocades en la gimnstica i els exercicis atltics. El Gymnaste fou fundat pel marqus de Massengy d'Auzac (President de la Federaci Esportiva dels Alps Martims. Els primers colors del club foren el blau i el negre.

El 6 de juliol de 1908 el Gymnaste Club es divideix en dos, la secci bitlles mantingu el nom i rest afiliada a la FSAM, les altres seccions esdevingueren Gymnastes Amateurs Club de Nice i s'afiliaren a l'USFSA, l'organisme nacional ms important, i una secci futbol fou finalment creada. El 6 d'octubre de 1910, el GACN torna a esdevenir Gymnaste Club de Nice.

El 20 de setembre de 1919 el GCN absorbeix el Gallia Football Athltic Club i adopta els seus colors vermell i negre.

El 22 de desembre de 1924, en el moment de la seva assemblea general el GCN es converteix en Olympique Gymnaste Club de Nice. La paraula Olmpic estava en aquells moments de moda, ja que els Jocs del mateix nom s'acabaven de desenvolupar a Frana. L'any 1994 adopt el nom actual.

Els jugadors sn tradicionalment anomenats els Aguilons, ja que l'emblema de la ciutat de Nia i del club s una guila.

 Palmars .
4 Lliga francesa de futbol: 1951, 1952, 1956, 1959;
3 Copa francesa de futbol: 1952, 1954, 1997;

 Jugadors destacats .


 Josep Samitier;
 Ricard Zamora;
 Joaquin Valle;
 Just Fontaine;
 Herv Revelli;
 Roger Piantoni;

 Dominique Baratelli;
 Jean-Marc Guillou;
 Jean-Nol Huck;
 Daniel Bravo;
 Josip Katalinski;

 Roby Langers;
  Carlos Curbelo;
  Joseph Ujlaki;
  Hctor De Bourgoing;
 Dominique Colonna;

 Marcel Aubour;
 Andr Chorda;
 Jean Luciano;
 Yeso Amalfi;
 Mustapha El Haddaoui;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142404" title="Paris Saint-Germain Football Club" nonfiltered="2376" processed="2360" dbindex="58183">

El Paris Saint-Germain Football Club, tamb conegut com PSG o el Pars-Saint Germain, s un club de futbol francs de la ciutat de Pars.

 Histria .
El club va ser fundat l'agost de 1970 com a resultat de la fusi del Paris FC (un club que havia estat fundat poc abans) i l'Stade Saint-germanois (de Saint-Germain-en-Laye), que havia estat fundat el 1904, ra per la qual sovint es dna aquesta com a fundaci del club. El naixement d'aquest club marc el retorn dins de l'elit d'un club de la capital francesa desprs de la davallada d'entitats com el R.C. Paris, Red Star i Stade Franais, entre d'altres. El nou club jug a la segona divisi francesa la temporada 1970 71, aconseguint l'ascens a la mxima categoria en aquesta primera temporada.


Desprs d'acabar 16 el 1971 72 el club es divid. Sota la pressi de l'alcaldia de Pars per eliminar la referncia a Saint-Germain, la part professional s'un al C.A. Montreuil i romangu a la primera divisi com a Paris F.C., mentre que la part amateur continu a tercera divisi com a Paris Saint-Germain. El PSG ascend a la D2 el 1972 73 i retorn a l'estatus professional, aconseguint l'ascens a primera l'any segent. Curiosament, el Paris FC perd la categoria aquell any. El PSG comen a jugar al Parc des Princes, que havia estat seu del Paris F.C.

El club es mant a primera divisi des del 1974, guanyant la lliga dos cops, 1985 86 i 1993 94. Tamb guany la copa de Frana set cops (1982, 1983, 1993, 1995, 1998, 2004 i 2006). A Europa, aconsegu guanyar la Recopa el 1996

El 1991 PSG fou comprat per la cadena televisiva francesa Canal Plus. L'abril de 2006 fou venut a un consorci d'inversi format per les companyies Morgan Stanley, Colony Capital i Butler Capital Partners per una suma de 41 milions d'euros .

 Palmars .
1 Recopa d'Europa de futbol: 1996;
1 Copa Intertoto: 2001;
2 Lliga francesa de futbol: 1986, 1994;
7 Copa francesa de futbol: 1982, 1983, 1993, 1995, 1998, 2004, 2006;
3 Copa de la Lliga francesa de futbol: 1995, 1998, 2008;
2 Supercopa francesa de futbol: 1995, 1998;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1971;

 Evoluci de l'uniforme .


 Jugadors destacats .


 Entrenadors .


  Pierre Phelipon (1970-72);
  Robert Vicot (1972-75);
  Just Fontaine (1973-76);
   Velibor Vasovic (1976-77 & 1978-79);
  Jean-Michel Larque (1977-78);
   Pierre Alonzo (1976-77 & 1978-80);
  Georges Peyroche (1979-83 & 1984-85);
  Lucien Leduc (1983-84);
  Christian Coste (1984-85);
  Grard Houllier (1985-88);
  Erick Mombaerts (1988);

  Tomislav Ivic (1988-90);
  Henri Michel (1990-91);
  Artur Jorge (1991-94 & 1998-99);
  Luis Fernandez (1994-96 & 2000-03);
  Ricardo Gomes (1996-98);
  Alain Giresse (1998);
  Philippe Bergeroo (1999-00);
  Vahid Halilhodzic (2003-05);
  Laurent Fournier (2005-06);
  Guy Lacombe (2006-07);
  Paul Le Guen (2007-?);


 Galeria d'imatges .


Referncies.


 Enllaos externs .
  Web oficial del club;
  Web no oficial;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142408" title="Gran Premi de Mnaco del 1989" nonfiltered="2377" processed="2361" dbindex="58184">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1989, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 7 de maig del 1989.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Alain Prost   1: 25. 501;
 
 Pole:   Ayrton Senna  1: 22. 308;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142411" title="Consell del Principat" nonfiltered="2378" processed="2362" dbindex="58185">
El Consell del Principat s una instituci que va crear la Generalitat de Catalunya al comenar l'enfrontament amb el rei d'Arag Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).

Durant la celebraci de les Corts de Lleida el rei empreson Carles de Viana. Uns dies ms tard, el 8 de desembre de 1460, just abans de dissoldre's, crearen el Consell, format per 27 escons ocupats per membres de l'aristocrcia i els patricis barcelonins. Era el Consell representant lo Principat de Catalunya i comptava amb el suport del Consell de Cent.

Un dels primers encrrecs va ser enviar una ambaixada al rei per exigir, sense xit, l'alliberament del prncep.

Ms tard, per, va ser reconegut per la monarquia en la Concrdia de Vilafranca de 1461, que prohibia l'entrada del rei en el Principat sense autoritzaci del Consell.

El Consell va acabar nomenant tres reis per oposar-los a Joan II: Enric I l'Impotent (1462-1463), Pere IV el Conestable de Portugal (1464-1466) i Renat I (1466-1472).

El Consell del Principat assum la direcci poltica de Catalunya al llarg de la guerra civil i es va dissoldre amb la capitulaci de Pedralbes, al finir la guerra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142413" title="Copa espanyola d'hoquei patins femenina" nonfiltered="2379" processed="2363" dbindex="58186">
La Copa d'Espanya d'hoquei sobre patins femenina, anomenada Copa de la Reina, s la segona competici d'hoquei patins espanyola per a clubs femenins. S'inici la temporada 2005-06.

 Historial .


 Palmars .



Enllaos externs.
Reial Federaci Espanyola de Patinatge (RFEP) ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142426" title="Lilit" nonfiltered="2380" processed="2364" dbindex="58187">


Segons el judaisme, Lilit (en hebreu       Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva, i que s'assimilava a un dimoni que raptava els nens dels bressols durant la nit. Se la representa amb l'aspecte d'una dona molt bonica, amb els cabells llargs i rinxolats, generalment pl-roja, i de vegades alada.

Sembla que la Lilit jueva seria una apropiaci del judaisme de Lilitu, un dimoni nocturn mesopotmic amb tendncia a assassinar nens. Tamb es considera que existeix una connexi entre Lilit i Inanna, la deessa sumria de la guerra i el plaer sexual.

Existeix tamb un mite grec sobre una dona anomenada Lmia, una reina lbia que mantingu relacions amb Zeus; desprs que Zeus l'abandons, Hera va furtar els seus fills, i ella es venj furtant els fills d'altres dones.

 La llegenda de Lilit .
L'origen de la llegenda hebrea de Lilit com primera dona d'Adam es deu al fet que el Gnesi explica dues vegades la creaci d'Adam i Eva. En el Gnesi, 1:27 (I Du va crear l home a la seva imatge, a la semblana de Du el va crear; cre l home i la dona) i tamb en el Gnesi, 2:22 (I de la costella que havia tret de l home, el Du Etern en va fer una dona i la dugu a l home). 

Aquesta creena sobre l'existncia de Lilit fou molt coneguda durant tota l'antiguitat al Prxim Orient. El primer document que s'ha conservat fins avui dia on es parla de Lilit s l'anomenat Gnesi Rabba, midrs sobre el llibre del Gnesi, recopilat el segle V a Palestina. 

Segons aquesta font, Adam tenia vint anys i Eva encara no havia estat creada, quan Jahv va demanar a l'home que poss nom a totes les bsties, aus i altres ssers vivents. Quan desfilaren davant d'ell en parelles, mascle i femella, Adam sent gelosia del seu amor, i encara que va copular amb cada femella animal per torn, no trob satisfacci en l'acte. Per aix va exclamar: Totes les criatures tenen la parella apropiada, menys jo!, i preg a Jahv que remeis aquesta injustcia.

Aix, Du va crear-li una femella amb qui poder estar junts. Aleshores van viure felios i abonats al plaer que es donaven mtuament. Al cap d'un temps per, Jahv va adormir Adam i de la seva costella en va crear un altre dona, Eva, que era molt ms assenyada i menys luxuriosa. Aleshores Lilit fou repudiada i segons algunes versions jueves abandon l'Edn. Amb tot, per, una serp (representaci del dimoni) va aparixe's a Eva i la va convncer per menjar de l'arbre prohibit. Aix fou com els primers homes es veieren obligats a abandonar l'Edn.

Desprs d'installar-se a la Terra, Adam repudi Eva pel pecat coms i durant 130 anys va dormir a les nits tot sol. Durant aquest perode de temps, Lilit s'apropava peridicament a Adam qui, cautivat per la seva bellesa, acabava mantenint relacions amb ella de les quals en van nixer els dimonis i esperits coneguts com plagues de la humanitat.

Desprs de la reconciliaci d'Adam i Eva, Lilit s'exili prop del Mar Roig. Durant el seu llarg viatge per terres desconegudes, es top amb Can, fill d'Adam, a qui enseny l'art de la mgia i amb qui mantingu relacions sexuals que engendraren dimonis encara ms malvats que els fills d'Adam. Algunes versions afirmen que Lilit va tornar a l'emplaament d'Adam desprs de molts anys.

Lilit tamb apareix en el Yalqut Reubeni (collecci de comentaris cavalstics sobre el Pentateuc, recopilada per R. Reuben ben Hoshke Cohen (mort el 1673 a Praga). 

En qualsevol cas, la presncia de Lilit a la mitologia hebrea es demostra per la tradici jueva de posar un amulet al voltant del coll dels nens nounats, amb el nom de tres ngels que els protegeixen de les lilim, filles mitolgiques de Lilit i Adam i assassines de nens.

 Lilit en la Bblia .
L'nica vegada que s'anomena expressament en l'Antic Testament aquesta criatura apareix a Isaes  34:14:
                                                                       
Que s traduda en la versi de la Bblia de Jerusalem com: Els gats salvatges s'ajuntaran amb hienes i un stir cridar a l'altre; tamb all reposar Lilit i en ell hi trobar el descans. Altres versions tradueixen el terme com criatura nocturna o liba.


 Lilit en la mitologia mesopotmica .
El seu nom original en acadi s Lilitu, que prov de la paraula lil, que significa "vent", "aire" o "esperit". En la mitologia acadia pertany a la mateixa classe de dimonis que Lilu, Ardat Lili i Idlu Lili. 

La traducci a l'hebreu com       (Lilit) possiblement va originar a una confusi de termes, ja que     en hebreu significa "nit" en comptes d'"aire". Noms s'han trobat breus referncies d'ella en el llibre d'Isaes i en la tradici talmdica, que sn les que han arribat fins els nostres temps.

 Enllaos externs .

Transoxiana.org (La presncia de Lilith en els escrits rabnics i el seu origen, Conferncia dictada en les I Jornades d'Estudis Orientals (Buenos Aires, 2004).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142427" title="Limerick" nonfiltered="2381" processed="2365" dbindex="58188">

  
Limerick (Luimneach en galic irlands, que v de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) s la tercera ciutat de la Repblica d'Irlanda i la quarta ciutat ms gran de tota l'illa desprs de Dubln, Belfast i Cork, en aquest ordre. Es tracta de la ciutat principal i el centre administratiu del Comtat de Limerick i la segona ciutat ms gran de la provncia de Munster. L'rea metropolitana arriba als 93.251 habitants.
 Geografia .
La ciutat es troba als marges del riu Shannon, que es pot creuar en tres punts propers a la ciutat.
 Histria .
Tot i que hom pensa que ja fou habitada de ben antic, les primeres notcies de la ciutat daten de la invasi vking el 812. Els normands la redissenyaren i en construren alguns castells al segle XII. Fou assetjada per Oliver Cromwell el 1651 i pels partidaris de Guillem d'Orange cap el 1690.

Va assolir una gran prosperitat merc el comer en el segle XVIII, per l'Acta d'Uni del 1800 i la fam de la patata de 1848 provocaren el seu declivi, que va durar fins a comenaments del 1990. Est unida a per ferrocarril a Cork i Dubln des del 1848 i a Waterford des del 1853.

Ciutats agermanades.
  Quimper (Bretanya);
  Spokane (Washington);
  Starogard Gda ski (Pomernia Occidental);

Enllaos externs.
Mid-West GDP 2002;
Ajuntament de Limerick;
LimerickPride;
Arquitectura de Limerick;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142428" title="Waterford" nonfiltered="2382" processed="2366" dbindex="58189">
  
Waterford (Port Lirge en irlands) s una ciutat d'Irlanda, a la regi de Munster, la cinquena ciutat d'Irlanda.

Amb els seus 45.775 habitants s la ciutat ms gran del Comtat de Waterford per no forma part administrativament d'aquest comtat. La capital administrativa de la resta del comtat s Dungarvan.

 Histria .
s la ciutat ms vella d'Irlanda, ja que fou fundada pels vkings el 914. El seu nom provenia del nrdic antic Vedrarfjord (fiord vents). El 1137, Diarmuid MacMorrough, rei de Leinster, fracass en l'intent d'incorporar-la al reialme. Ho torn a intentar el 1170 amb mercenaris normands dirigits per Richard de Clare, 2n comte de Pembroke (Strongbow); plegats setjaren i ocuparen Waterford desprs d'una defensa aferrissada. Aix significaria l'entrada dels anglo-normands a Irlanda. El 1171, Enric II d'Anglaterra an a Waterford. Waterford i Dubln foren declarades ciutats reials, mentre que Dubln fou declarada capital d'Irlanda.

Des de ben antic ha estat un dels ports ms importants d'Irlanda, i des del segle XIX un important centre industrial, sobretot del vidre.
 Ciutats agermanades .
  St. John's (Terranova);
  Rochester (estat de Nova York);
  Saint Herblain (Nantes);
 Enllaos externs .

 Ajuntament de Waterford ;
 Port de Waterford ;
 www.UpTheDeise.com - The Waterford Peoples' Website - Message Boards, Jokes, Slang, Songs, Photos, History, Tourism etc. ;
 waterfordtourism.com - Recursos sobre informaci turstica de  Waterford ;
 Waterford-City.com - Fets interessants sobre la ciutat de Waterford ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142431" title="Espoo" nonfiltered="2383" processed="2367" dbindex="58190">

Espoo (nom fins; en suec, Esbo) s una ciutat a la costa sud de Finlndia, a la provncia de Finlndia del Sud. s part de l'rea metropolitana de Hlsinki. El seu terme limita a l'est amb Hlsinki i Vantaa, al nord amb Nurmijrvi i Vihti i a l'oest amb Kirkkonummi; dins el seu municipi es troba enclavat el terme de Kauniainen, que es va segregar d'Espoo el 1920. Al nord-oest del terme municipal hi ha el parc nacional de Nuuksio.

Espoo t una extensi de 528 km, 312 km dels quals sn terrestres i la resta, maritimolacustres. La poblaci actual s de 236 301 (30.6.2007), la segona ms habitada desprs de Hlsinki. Es divideix en els districtes d'Espoon keskus (el centre administratiu), Espoonlahti, Kalajrvi, Kauklahti, Leppvaara, Matinkyl-Olari i Tapiola.

La catedral, l'edifici ms antic que s'hi conserva, s del final del segle XV. Fins al primer ter del segle XX Espoo era un petit nucli rural, que va crixer rpidament als anys 40 i 50 com a nucli industrial i residencial proper a la capital. Va obtenir el ttol de ciutat el 1972. En tan sols mig segle (del 1950 al 2000), la poblaci d'Espoo va crixer dels 22.000 als 210.000 habitants, tot i que actualment s'ha anat estabilitzant. La majoria de la poblaci s de parla finesa (els suecoparlants hi representen un escs 9%). 

Hi tenen la seu la Universitat Tecnolgica de Hlsinki i el VTT o Centre de Recerca Tecnolgica de Finlndia i el quarter general de l'empresa de telecomunicacions Nokia, juntament amb altres empreses d'alta tecnologia com Fortum i KONE i la branca de la telefonia mbil d'Elisa Oyj. 

Ciutats agermanades.
  Esztergom (Hongria) ;
  Gttxina (Rssia);
  Irving (Texas, Estats Units);
  Kge (Dinamarca);
  Kongsberg (Noruega);
  Kristianstad (Sucia);
  Nmme (Estnia);
  Saurkrkur (Islndia);
  Sotxi (Rssia);
  Xangai (Xina);

Enllaos externs.

Pgina de la ciutat   ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142432" title="La mort d'Ivan litx" nonfiltered="2384" processed="2368" dbindex="58191">
La mort d'Ivan litx (rus:                    /Smert Ivana Ilyicha), publicada per primer cop el 1886, s un relat de Lev Tolstoi. Es tracta d'una de les obres de ficci ms elogiades de la darrera etapa de l'autor rus. Sorgeix, en part, de l'angoixa intellectual i de la lluita espiritual de l'autor que el va dur a la conversi al cristianisme. En el centre de la histria hi ha l'examen sobre la natura de la vida i la mort, i com pot l'home arribar a acceptar la inevitabilitat de la mort. Vladimir Nabokov i Mahatma Gandhi defensaven aquesta obra com la millor de tota la literatura russa.

La mort d'Ivan litx s el reflex del significat misteris que tenia la mort per a Tolstoi. L'argument gira a l'entorn d'Ivan litx, un petit burcrata que fou educat sota la convicci que podria assolir un crrec al govern de l'imperi tsarista. De mica en mica, els seus ideals es van complint. Tanmateix, s'adona que aquest esfor no ha servit de res, ja que en arribar a la posici que sempre havia somiat, es pregunta quin sentit han tingut tants sacrificis.

El relat va adquirint una gran potencialitat. Aix es visualitza als moments de recerca interna d'litx, que ho ha aconseguit tot, t una famlia decent i una posici respectable, per li falta una cosa: la prpia existncia. El lector s'adona que litx va desapareixent mentre va avanant la trama, a partir del moment que li notifiquen que pateix una malaltia totalment desconeguda. Ivan no sabr qu fer, i desitja en primer lloc trobar consol. Per, davant de la seva sorpresa, aquest li s negat fins i tot pels seus ssers estimats. litx s una nosa per a la gent que l'envolta, que desitja que es mori perqu els deixi lliure una plaa burocrtica.

Ivan veu com el fantasma de la mort ronda per casa seva, sentir les seves passes i resar per curar-se. Per tot ser intil: al final, el dest li jugar una mala passada i morir. 

L'obra va ms enll del simple tema de la mort. El protagonista s'adona, amb la seva prpia mort, que tot t un final i que, mitjanant aquest final, podr descansar.


En catal n'existeixen dues versions, una del 2002 signada per Anna Estop i una de Victria Izquierdo i ngels Margarit publicada l'any 2004 en un volum conjunt amb La sonata a Kreutzer.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142435" title="Prototeri" nonfiltered="2385" processed="2369" dbindex="58192">

Els prototeris (Prototheria, en grec, protos, "primer"; ther, "animal salvatge") sn la infraclasse de mamfers a la qual pertanyen els monotremes.

Molts dels animals d'aquesta subclasse visqueren al Cretaci i a principis del Cenozoic, i estan tots extingits excepte pels monotremes, els nics mamfers que ponen ous. Un d'ells s l'ornitorinc.

Com que els monotremes sn l'nic ordre que hi ha actualment a la subclasse dels prototeris, podria semblar un xic redundant. Nogensmenys, sempre s possible que es trobin fssils que situn criatures d'algun altre ordre en aquest grup, i el txon Prototheria se sol usar en contrast amb dues altres subclasses, Metatheria i Eutheria. Aquestes tres subclasses (Prototheria, Metatheria i Eutheria) volen dir "primer animal", "animal intermig" i "animal autntic". Thomas Huxley va ser el primer en proposar aquests noms. Hom agrupa sovint els metateris i els euteris com a magnordres de la subclasse dels teris. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142446" title="Spyro the Dragon" nonfiltered="2386" processed="2370" dbindex="58194">
Aquest article s sobre el primer videojoc de la saga de videojocs Spyro the Dragon. Per ms informaci sobre el protagonista, vegeu Spyro the Dragon (personatge).;


Spyro the Dragon s un videojoc de plataformes desenvolupat per Insomniac Games per a la PlayStation. El protagonista s un jove drac lila anomenat Spyro, i el joc est considerat com un dels millors jocs de plataformes per la PlayStation.

Dinmica de joc.
Cada mn a Spyro the Dragon est subdividit en diversos regnes, amb un nivell central que serveix com a base i portals que menen a altres nivells del mn. El jugador pot explorar lliurement cada nivell, derrotant enemics, alliberant els dracs empresonats del regne i recuperant el tresor dels dracs. Quan el jugador acaba un nivell, un portal de "retorn a casa" situat a algun lloc del nivell serveix perqu el jugador pugui tornar a la base. Un cop ha alliberat prou dracs o recuperat prou tresors, el jugador pot viatjar al segent mn parlant amb un pilot de globus que es troba a algun lloc de la base.

Spyro.
Les dues habilitats principals de Spyro sn llenar foc per la boca i planar grans distncies amb les seves ales; tamb s capa d'envestir els enemics amb les banyes del cap

Cada nivell est dissenyat per fer necessria l'habilitat de planar de Spyro, amb grans forats que no es poden passar amb un simple salt, aix com terrenys ms elevats des dels quals Spyro pot saltar i planar fins un lloc segur. En alguns nivells tamb hi ha remolins que eleven Spyro fins una certa altitud i li permeten planar molt ms lluny.

A ms, alguns nivells ms avanats tamb incorporen trams de pujols marcats amb fletxes lluents, coneguts com a "rampes de supercrrega". Quan el jugador corre per una rampa de supercrrega, la velocitat d'embestida de Spyro augmenta significativament, cosa que pot ser til per derrotar enemics poderosos o rebentar certs murs. En alguns casos, la rampa de supercrrega es troba en una pendent ascendent, cosa que permet a Spyro fer salts d'alta velocitat i creuar forats massa grans fins i tot per a passar-los planant.

Spyro, tanmateix, no s capa de nedar; si el jugador cau a l'aigua, Spyro s'enfonsa rpidament. Encara que normalment Spyro s capa de saltar fora de l'aigua i tornar a terra ferma, caure dins l'aigua el debilita com si un enemic l'hagus ferit i, si ja est dbil quan cau a l'aigua, s'ofega rpidament.

Sparx.
Durant el joc, Spyro s acompanyat per un petit espiadimonis anomenat Sparx. A ms d'ajudar Spyro a recollir tresors des de lluny, Spyro tamb s un indicador de salut vivent: quan Spyro rep un atac, Sparx canvia de color per reflectir l'estat debilitat de Spyro. Si Spyro rep molts atacs, Sparx desapareix completament, i Spyro perdr una vida si se'l torna a ferir. Spyro pot recuperar salut trobant i matant certes petites criatures que es troben als nivells. Quan es mata una d'aquestes criatures, apareix una papallona que serveix d'aliment a Sparx. Si Sparx ha desaparegut anteriorment, apareixer ell en lloc de la papallona.

Enemics.
La majoria d'enemics de Spyro sn Gnorcs. Tot i que Spyro pot derrotar la majoria d'enemics amb un nic atac, n'hi ha que sn invulnerables a certes formes d'atac; com ho expliquen alguns dracs en ser alliberats, molts enemics porten escuts metllics o cota de malla que els fa invulnerables al foc que Spyro llena per la boca (per se'ls pot derrotar fcilment amb una embestida), mentre que els enemics de grans dimensions no sn afectats per les embestides de Spyro; tanmateix, sn vulnerables a l'atac de foc. En rares ocasions, un enemic pot ser gran i estar protegit del foc alhora, fent-lo invulnerable a tots els atacs de Spyrp - per generalment hi ha algun altre mtode de derrotar l'enemic.

Cada mn est dirigit per un cabdill enemic, que controla els Gnorcs d'una zona. Tot i que el portal que mena al nivell del cabdill es troba a prop del pilot de globus, el jugador no sempre est obligar a derrotar el cabdill per progressar al prxim mn. s el pilot de globus el que marca les condicions per progressar, com ara alliberar prou dracs, recuperar prou tresors... I si les compleix, el jugador no estar forat a derrotar el cabdill.

Objectes.
A ms dels Gnorcs, cada nivell inclou una gran varietat d'objectes per recollir, cadascun dels quals es troba en una de les segents categories:

Esttues de dracs: Escampades per tots els nivells, hi ha dracs congelats en cristall. Alliberar-los s l'objectiu principal del joc. Una vegada alliberat de la seva pres de cristall, el drac ofereix consells a Spyro; ms endavant, el pedestal de l'esttua serveix com a punt per salvar la partida o com a punt per recomenar-la si Spyro perd una vida. Alliberar prou dracs s una condici per entrar als nivells dels Conservadors de la Pau i dels Teixidors de Somnis. En total, hi ha 80 esttues de dracs.

Gemmes: El tresor dels dracs, que Gnasty rob i desprs utilitz per crear tropes un cop hagu empresonat els dracs en cristalls. Hi ha gemmes de diferents tipus i colors, i se les pot trobar al terra, amagades en cofres o gerros del tresor, o derrotant els Gnorcs. Hi ha una quantitat determinada de gemmes a cada nivell, i cada gemma recollida compta pel percentatge del joc completat. Recollir prou gemmes s una condici per entrar al regne dels Creadors de Mgia i al regne final, el mn de Gnasty.

Orbs i vides extres: En lloc de deixar caure gemmes normals, els Gnorcs poden perdre orbs argentats un cop se'ls ha derrotat. Aconseguir vint d'aquests orbs proporciona una vida afegida a Spyro. A ms, Spyro tamb pot trobar vides extres en forma d'una esttua de drac argentada en miniatura, normalment amagada dins cofres de color blau.

Criatures i papallones: En diversos llocs a cada nivell hi ha petites criatures - com ara granotes o xais - que es dispersen quan Spyro s'hi acosta; aquestes criatures serveixen perqu Spyro recuperi salut. Matar una d'aquestes criatures allibera una papallona que serveix d'aliment per a Sparx.

Ous de drac: A ms de gemmes, els lladres blaus robaren uns quants dels ous del regne. Els lladres es troben en diversos regnes, cadascun amb un ou, i se'ls pot sentir burlant-se de Spyro des de lluny. Recuperar prou ous s una condici per accedir al regne dels Creadors de Bsties, per primer s'ha d'atrapar els lladres.

Histria.
En una terra coneguda com a Regnes dels Dracs, els dracs adults es preparen per fer un documental sobre llur regne. Mentrestant, l'antagonista, Gnasty Gnorc, que havia estat desterrat dels regnes, s'enfada a causa dels comentaris que els dracs fan sobre ell. Enfurismat, Gnasty Gnorc bombardeja els Regnes dels Dracs amb un encanteri mgic, congelant els dracs en esttues de cristall, i envia un exrcit de Gnorcs per robar el tresor dels dracs.

Tanmateix, Gnasty no arrib a congelar el drac ms jove del regne, Spyro (que durant el rodatge del documentari estava perseguint ovelles). Quan s'adona qui s el responsable d'aquest desastre, Spyro comena l'aventura per alliberar els dracs, recuperar llur tresor i eliminar Gnasty Gnorc.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de Spyro the Dragon ;
 La secci de Spyro a Insomniac Games;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142450" title="Constant "KR" de Rssia" nonfiltered="2387" processed="2371" dbindex="58195">
Constant de Rssia, gran duc de Rssia (Sant Petersburg 1858 - 1915). Gran duc de Rssia amb el tractament d'altesa imperial que fou un conegut escriptor en el darrer perode tsarista.

Nascut a Sant Petersburg el dia 22 d'agost de 1858 essent fill del gran duc Consant de Rssia i de la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg. Constant era nt per via paterna del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia; mentre que per via materna ho era del duc Josep I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Amlia de Wrttemberg.

La famlia gran ducal dels Constantinovitx fou coneguda per la protecci de la literatura, les arts i la msica que realitz. Propietaris de la residncia imperial de Pavlovsk a les proximitats de Tsarskoie Selo, i del Palau Consant a Sant Petersburg, el gran duc Constant mostr des de jove una clara inclinaci per la literatura rebutjant obertament la natural tradici militar dels fills de la Casa dels Romanov. 

Tot i aix, Constant fou enviat a la Marina Imperial que abandon mesos desprs per ingressar a l'elitista Regiment d'Izmailovsky de la Gurdia Imperial. Al llarg de la seva vida intent combinar la seva homosexualitat amb les seves creences religioses i el deure com a membre de la Casa Imperial.

L'any 1884 contragu matrimoni desprs de dos anys de nuviatge amb la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg, filla del prncep Maurici de Saxnia-Altenburg i de la princesa Augusta de Saxnia-Meiningen. La parella tingu nou fills:

 SA el prncep Ivan de Rssia, nat a Pavlovsk el 1886 i executat a Alapaevsk el 1918 amb altres membres de la famlia imperial. Es cas a Sant Petersburg amb la princesa Helena de Srbia.

 SA el prncep Gabriel de Rssia, nat a Pavlovsk el 1887 i mort a Pars el 1955. Es cas a Sant Petersburg amb Antonia Nesterovskya, posteriorment es cas amb la princesa Irina Kurakina.

 SA la princesa Tatiana de Rssia, nada a Sant Petersburg el 1890 i morta a Jerusalem el 1979. Es cas a Tiflis el 1911 amb el prncep Consant Bragation-Moukhransky i posteriorment el 1921 a Ginebra amb Alexander Korochenzov.

 SA el prncep Constant de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1891 i executat a Alapaevsk el 1918.

 SA el prncep Oleg de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1892 i mort a Vitebsk el 1914.

 SA el prncep  Igor de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1894 i executat a Alapaevsk el 1918.

 SA el prncep Jordi de Rssia, nat a Sant Petersburg el 1903 i mort a Nova York el 1938.

 SA la princesa Natlia de Rssia, nada i morta a Sant Petersburg el 1905.

 SA la princesa Vera de Rssia, nada a Pavlovsk el 1906 i morta a Nova York el 2001.

Els fills del gran duc foren els primers a qu se'ls hi aplic la nova Llei de Famlia promulgada pel tsar Alexandre III de Rssia l'any 1885. Amb aquesta llei, el tsar pretenia limitar el nombre de persones amb el ttol de gran duc i limitar les persones que tenien dret a un estipendi sorgit del tresor imperial. La llei atorgava el ttol de gran duc de Rssia amb el tractament d'altesa imperial per tots els fills del tsar i del tsarevitx i pels nts de lnia masculina del tsar. A tots els descedents per lnia masculina del tsar ms enll de nts rebrien el ttol de prncep de Rssia amb el tractament d'altesa.

El gran duc Constant esdevingu mecenes de literats, pintors i musics; aix com un destactat patr de diverses fundacions artstiques. Pianista de talent, el Gran duc era un ntim amic i protector del compositor de Tchaikovsky. Traductor de diverses peces literries d'autors alemanys com Schiller i Goethe al rus essent principalment orgulls de la traducci de Hamler. Per a part de tot aix, el gran duc fou reconegut per la seva poesia que assol importants quotes de popularitat. Al llarg de la seva vida escrigu amb el pseudnim KR que sn les inicials de Constant Romanov.

Els Constantinovitx mantingueren sempre unes excellents relacions en el si de la cort, essent uns dels pocs membres de la famlia imperial que gaudiren de l'estima del tsar Nicolau II de Rssia i de la seva muller, la tsarina Alexandra F'dorovna.

Malgrat la correcte imatge de la famlia gran ducal en el si dels cercles socials de Sant Petersburg, el gran duc Constant portava una intensa vida extrafamiliar. La primera relaci homosexual del gran duc es produ a la Gurdia Imperial a finals de la dcada de 1870. Els seus diaris personals ens mostren un gran duc atrapat entre el sentit del deure i les seves inclinacions naturals, cosa que li causava una constant lluita interna. 

Els diaris mostren intenses relacions homosexuals durant els anys 1893 a 1899 quan el gran duc esdevingu un assidu visitant a diversos prostibul de la capital. Els diaris parles de relacions amb criats, cotxers i persones al seu servei en un constant intent de frenar els seus sentiments i les seves tendncies. 

Al final de 1904, KR inici una relaci relativament estable amb un jove de nom Yatsko. En el diari explica: "Vaig enviar a buscar en Yatsko i ell rpidament vingu. Fou fcil persuadir-lo perqu fos carinys amb mi. Fou estrany sentir com m'explicava la seva vida, la seva inexperincia amb les dones i les seves relacions amb els homes. Abans de marxar, ells em va fer un llarg pet a les mans i a les galtes. Jo no ho havia d'haver perms per ell m'explic que des de la primera vegada que em va veure, la seva nima havia quedat raptada per uns profunds sentiment vers mi; aviat em record la meva prpia joventut". Pocs dies desprs d'aquest escrit, el gran duc i Yatsko es van trobar i van inciar una llarga relaci amorosa.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va sorpendre el gran duc i la seva muller a Alemanya a on prenien les aigues a Wildungen. Atrapats en territori enemic, la parella intent retornar a Rssia; ara b, aquests plans foren rpidament frustrats per les autoritats alemanyes que declararen a la parella imperial com a enemics del pas.

Immediatament desprs, la gran duquessa envi un missatge al kiser Guillem II de Prssia, per tal que interceds en el seu favor. El kiser permet a la parella tornar a Rssia en un tren rpid que els port fins a la primera estaci russa.

A part de la seva situaci personal, la famlia del gran duc tenia sis membres en el front de batalla: cinc fills i un gendre. L'any 1915 el prncep Oleg de Rssia mor al front de batalla i el prncep Bragation-Muhransky fou assassinat al front del Cauques. Tot plegat accelar la malaltia del gran duc i la seva mort el dia 15 de juny de 1915. Fou el darrer gran duc mort durant el tsarisme.

La famlia del gran duc fou una de les ms afectades per la Revoluci Russa. Amb l'esclat de la revoluci l'octubre de 1917, les autoritats bolxevics arrestaren el prncep Gabriel de Rssia i l'enviaren a una pres a Sant Petersburg; mentrestant, els prnceps Joan de Rssia, Igor de Rssia i Constant de Rssia foren fets presones i enviats a Apalevsk amb la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, el gran duc Sergi de Rssia i el prncep Dimitri Paley. A la nit del 17 de juny de 1918, els presoners d'Apalevsk foren lliberts amb l'intenci d'iniciar una cacera de gran ducs pels boscos d'Apalevsk. Un cop atrapats de nou foren disparats i llenats a un pou en un moment en qu alguns encara eren vius.

El prncep Gabriel de Rssia fou alliberat de la pres grcies a la intercessi de Maxim Gorki que intent alliberar el mxim nombre de Romanovs. Gabriel i la seva muller emigraren de Rssia i s'establiren a Pars on mor l'any 1955.

La princesa Tatiana, viuda desprs de la Guerra, s'escap amb els seus fills a Romania i posteriorment s'establ a Sussa. La princesa ingress en una ordre religiosa i s'establ a Jerusalem on mor l'any 1970 com a abadessa del convent ortodox de la vinya de les Oliveres.

La princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg aconsegu escapar-se de Rssia amb els seus dos fills petits i arribar fins a Estocolm on fou acollida per la reina Victria de Sucia. Poc desprs emigraren a Blgica i finalment s'establiren a Leipzig vivint sense recursos econmics.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142453" title="Teatre d'operacions de Mesopotmia" nonfiltered="2388" processed="2372" dbindex="58196">

El teatre d'operacions de Mesopotmia fou el conjunt d'operacions militars de la I Guerra Mundial realitzades en els territoris |mesopotmics de l'Imperi Otom. Fou una campanya bsicament britnica, centrada en protegir els seus interessos en les refineries de petroli i els aliats britnics Prsia i Kuwait; de pas, es podria obrir un nou front a l'est de l'imperi otom amb la possibilitat de conquerir Bagdad i provocar revoltes entre els sbdits rabs de l'imperi. La campanya culmin amb la conquesta britnica de Bagdad el mar de 1917, desprs d'intents anteriors poc planificats, per globalment la campanya no don els resultats esperats pel comandament britnic ms enll de la protecci dels interessos geopoltics britnics.

 Situaci inicial .
El 1914 l'imperi turc no semblava mostrar un inters especial per les seves regions mesopotmiques. Una vegada Turquia entr en la guerra, el govern d'Enver Paixa don prioritat a protegir els fronts del Caucas i del Sina. A ms Mesopotmia encara estava bastant allada de les zones ms occidentals de l'imperi: malgrat que el ferrocarril Constantinoble-Bagdad s'havia iniciat el 1888, amb capital alemany, el 1915 encara quedaven quatre trams per construir i el viatge des de la capital fins a Bagdad durava uns 20 dies.

Per la seva banda, el govern britnic, l'nic dels aliats amb una presncia propera a la zona, incialment no tenia gaire inters en obrir un nou front i les seves intencions es limitaven a protegir la refineria d'Abadan, una de les primeres del mn, i els interessos dels seus aliats, Prsia i Kuwait. D'aquesta manera, el govern de l'ndia envi una guarnici (la Force D) per protegir Abadan ja al setembre de 1914.

 Primera campanya britnica .
El 6 de novembre de 1914, forces britniques desembarcaren a Fao i dos dies desprs capturaren la fortalesa turca que defenia aquesta posici. Dues setmanes desprs els britnics, remuntant el Xat-al-Arab, ocuparen Bssora, amb el que guanyaren el control de la part baixa de Mesopotmia. Les forces turques, sota el comandament de Khalil Paixa, estaven situades uns 450 km ms al nord, al voltant de Bagdad, i no feren grans esforos per intentar expulsar les tropes britniques.

La situaci qued estancada fins l'abril de 1915, quan es nomen un nou comandant per a les operacions a mesopotmia, el general John Nixon. Nixon orden al seu comandant de camp, el general Charles Townshend avanar cap a Kut i, si fos possible, arribar fins a Bagdad. Townshend avan amb el seu exrcit remuntant el Tigris i derrotant diverses forces otomanes. Preocupat per la possible captura de Bagdad, Enver Paixa envi al general alemany Colmar von der Gotz a dirigir les operacions de les tropes otomanes.

Els dos exrcits es trobaren a les proximitats de Ctesifont, 40 km al sud de Bagdad, el 22 de novembre de 1915. La batalla que se'n segu result inconclusiva, ja que abds exrcits acabaren retirant-se sense un guanyador clar. Townshend, per, consider que mantenir la posici era inviable i es retir novament fins a Kut, on establ una posici fortificada, on esper l'arribada de les tropes otomanes.

El setge de Kut.
La defensa de Kut, en lloc de retirar-se fins a Bssora, constitu un error de Townshend. Kut estava allat i no hi podien arribar subministres amb facilitat. Von der Gotz era un militar experimentat i establ un setge meticuls al voltant de Kut; fu construir posicions defensives que envoltaven tota la banda terrestre de Kut, i unes quantes posicions riu avall, per intentar evitar qualsevol tipus de refor o intent de fugida.

El setge comen el 7 de desembre de 1915, i dur fins el 29 d'abril de 1916. Els britnics van fer tres intents importants de trencar el setge per sense resultats. Desprs del primer intent el general Nixon fou substitut pel general Lake. En l'operaci els britnics patiren 23.000 baixes i 8.000 soldats foren fets presoners pels otomans una vegada Townshend es rend. Aquests presoners britnics  foren obligats posteriorment a realitzar treballs forats en condicions molt dures. Per la seva banda, el general von der Gotz mor poc abans de la rendici de Kut, sembla ser que de tifus. Amb la seva prdua les tropes otomanes a Mesopotmia es quedaren sense l'nic oficial superior que podia enfrontar-se amb xit als aliats; de fet, a partir d'aquest moment els otomans ja no tornaren a guanyar cap enfrontament amb els britnics a la zona.

Els britnics consideraren la rendici de Kut com una derrota humiliant que, a ms, es produa poc desprs de la retirada a Gallpoli. Una de les conseqncies fou que gaireb tots els comandant implicats en la campanya de Mesopotmia foren substituits. El cert s que l'expedici britnica, malgrat els xits inicials, estava mal preparada per a una campanya llarga en un territori amb molt poques vies de comunicaci rpida; noms el Tigris permetia abastar les forces britniques, per aquestes comptaven amb poques barcasses i noms rebien unes 150 tones diries de les 200 necessries.

 Segona campanya britnica .
Desprs del fracs a Kut el comandament britnic decid, malgrat tot, tornar a intentar una incursi a Mesopotmia amb l'objectiu final de Bagdad. El general Stanley Maude, nou comandant de les forces a la zona reb reforos i equips addicionals i durant els 6 mesos posteriors a la rendici de Kut prepar una expedici molt ms ben preparada, militarment i logsticament, que la primera. 

El 13 de desembre de 1916 Maude decid llanar l'ofensiva. L'exrcit britnic remunt el Tigris per les dues vores i aconsegu expulsar les tropes otomanes de diverses fortificacions. Maude organitz l'aven de forma metdica i tenint molt presents els problemes logstics que havien dificultat l'expedici de Townshend. El febrer de 1917 els britnics recapturaren Kut i causaren baixes importants a l'exrcit otom.

A principis de mar els britnics havien arribat a les afores de Bagdad i Khalil Paixa, amb la guarnici de la ciutat, intent evitar que les forces de Maude ocupessin la ciutat. Nogensmenys, Maude aconsegu sorprendre els otomans, derrot un regiment enemic i captur diverses posicions defensives al voltant de la ciutat. Khalil Paixa i la resta de tropes otomanes es retiraren precipitadament de la ciutat. L'11 de mar de 1917 els britnics entraven a Bagdad, capturant uns 9.000 soldats otomans.

 El final de la guerra .
Desprs de la captura de Bagdad, els britnics realitzaren petites accions cap al nord i cap a l'est, per el general Maude mor de clera el novembre de 1917 i el seu successor, el general William Marshall decid aturar les operacions durant l'hivern. A finals de febrer de 1918 reinici les operacions i les troper britniques capturaren Kifri i Hit. Durant l'estiu les tropes de Marshall donaren suport a les operacions del general Dunsterville a Prsia, per en general no realitz grans operacions. L'octubre reprengueren les accions ofensives i derrotaren un exrcit turc a la batalla de Xarqat. El general Marshall accept la rendici de Khlail Paixa i del 6 exrcit turc el 30 d'octubre de 1918. Finalment les tropes britniques ocuparen Mosul el 14 de novembre.

 Notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142458" title="Matriu extracellular" nonfiltered="2389" processed="2373" dbindex="58199">
La matriu extracellular s un producte de secreci de les cllules que s'acumula ms enll de la membrana plasmtica. Es troba entre el les clules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'uni, omplint els espais intercellulars, i donant consistncia als teixits i rgans. La matriu extracellular s especialment abundant en els teixits connectius, com el conjuntiu i el cartilagins; pot acumular dipsits sals minerals (carbonat clcic i fosfat clcic), com en el teixit ossi, quitina (exoesquelet dels artrpodes), o slice (mesoglea de les esponges silcies.

 Estructura .
la matriu est composta per una xarxa de fibres proteiques immersa en una substncia fonamental amorfa gelatinosa. 

Fibres;
Collagen. Protena fibrosa formada per tres cadenes enrotllades en espiral sobre si mateixes. Proporciona estructura, resistncia a la ruptura i consistncia a la matriu.
Elastina. Protena fibrosa que es comporta en front la tracci com una goma elstica. Proporciona elasticitat a la matriu.
Fibronectina. Glicoprotena que forma una trama fibrosa amb funci adherent. Facilita la adhesi entre cllules i entre elles i les fibres de collagen.
Substncia fonamental amorfa;
Proteoglicans. Molcules amb una protena filamentosa central a la qu s'uneixen nombrosos filaments de glicosaminoglicans, originant estructures plomoses.
cid hialurnic. S'uneix als proteoglicans originant estructures moleculars complexes molt hidrfiles, que retenen molta aigua, cosa que atorga a la matriu una gran resistncia a la compressi, permet la migraci cellular i la difusi de molcules hidrosolubles.

 Funcions .
Mant unides les cllules que formen els teixits i els teixits que formen els rgans.
Dna als teixits consistncia, elasticitat i resistncia a la compressi i a la tracci.
Permet la difusi de substncies, la migraci de cllules i influeix en la disposici en l'espai de les cllules que engloba.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142464" title="Selecci de futbol de Montenegro" nonfiltered="2390" processed="2374" dbindex="58200">

|} 

La Selecci de futbol de Montenegro s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Associaci de Futbol de Montenegro, pertanyent a la UEFA des del 26 de gener de 2007.

El 3 de juny de 2006 Montenegro va declarar oficialment la seva independncia. En conseqncia, la selecci de Srbia i Montenegro, on fins aquell moment jugaven els jugadors montenegrins, es va dissoldre a l acabar la Copa del Mn 2006  i es va formar la selecci de Montenegro.

Montenegro va disputar el seu primer partit el 24 de mar de 2007, un amists contra Hongria. La seua primera participaci a un torneig oficial ser a la fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2010.

Estadstiques.

 Primer partit;

  
 Major victria;


 Major derrota;
Sense derrotes

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1990 - Vegeu ;
Des de 1994 a 2006 - Vegeu ;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - Vegeu ;
Des de 1996 a 2004 - Vegeu ;
2008 - No participa;

Enllaos externs.
 Associaci de Futbol de Montenegro ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142469" title="Ernest I de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="2391" processed="2375" dbindex="58201">


Ernest I de Saxnia-Altenburg (Hildburghausen 1826 - Altenburg 1908). Duc de Saxnia-Altenburg des de 1853 fins a 1908. 

Nascut a la ciutat de Hildburghausen el dia 16 de setembre de 1826 essent fill del duc Jordi I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin. Ernest era nt per via paterna del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz; mentre que per via manterna ho era del gran duc hereu Frederic Llus de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Helena de Rssia.

El dia 28 d'abril de 1853 contragu matrimoni a Dessau amb la princesa Agns d'Anhalt, filla del duc Leopold IV d'Anhalt i de la princesa Frederica de Prssia. La parella tingu dos fills:

 SA la princesa Maria Frederica de Saxnia-Altenburg, nada a Eisenberg el 1854 i morta a Camenz el 1898. Es cas a Berln el 1873 amb el prncep Albert de Prssia.

 SA el prncep Jordi de Saxnia-Altenburg, nat a Altenburg el 1856 i mort a Altenburg vint-i-nou dies desprs.

Ernest I govern durant cinquanta-tres anys el ducat de Saxnia-Altenburg essent durant el seu regnat el perode en el qual es port a terme la unificaci alemanya de 1871. A la seva mort, sense descendncia, el succe al tro ducal el duc Ernest II de Saxnia-Altenburg, fill del seu germ el prncep Maurici de Saxnia-Altenburg. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142473" title="Jordi I de Saxnia-Altenburg" nonfiltered="2392" processed="2376" dbindex="58202">


Jordi I de Saxnia-Altenburg (Hildburghausen 1796 - Hummelshain 1853). Duc de Saxnia-Altenburg des de 1848 fins a 1853, any en qu mor.

Nascut a Hildburghausen el dia 24 de juliol de 1796 essent fill del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. Jordi era nt per via paterna del duc Ernest Frederic III de Saxnia-Hildburghausen i de la princesa Ernestina de Saxnia-Weimar; mentre que per lnia materna ho era del gran duc Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt.

El dia 7 d'octubre de 1825 es cas a Ludwigslust amb la duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin, filla del gran duc hereu Frederic Llus de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Helena de Rssia. La parella tingu tres fills:

 SAR el duc Ernest I de Saxnia-Altenburg, nat a Hildburghausen el 1826 i mort a Altenburg el 1908. Es cas el 1853 a Dessau amb la princesa Agns d'Anhalt.

 SA el prncep Albert de Saxnia-Altenburg, nat a Hildburghausen el 1827 i mort a Ludwigslust el 1835.

 SA el prncep Maurici de Saxnia-Altenburg, nat a Eisenberg el 1829 i mort a Arco el 1907. Es cas a Meiningen el 1862 amb la princesa Augusta de Saxnia-Meiningen.

Lluit durant les Guerres Napoleniques al costat del seu germ i en contra de l'exrcit francs de Napole Bonaparte. L'any 1848 arran de la revolta liberal que enderroc al seu germ, el duc Josep I de Saxnia-Altenburg assum el tro de Saxnia-Altenburg.

Mor el dia 3 d'agost de 1853 a Hummelshain a l'edat de 57 anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142474" title="Mrmara" nonfiltered="2393" processed="2377" dbindex="58203">


La mar de Mrmara, que connecta la mar Negra amb l'Egea.
L'illa de Mrmara (en turc Marmara Adas ), a la mar homnima, i el districte de Mrmara que inclou aquesta illa i altres d'adjacents, a la provncia turca de Bal kesir.
La Universitat de Mrmara, a Istanbul.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142476" title="Tur de l'Home" nonfiltered="2394" processed="2378" dbindex="58204">


El Tur de l'Home s la muntanya ms alta del masss del Montseny amb una alada de 1.706,7 m sobre el nivell del mar, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims ms representatiu del masss, les Agudes (1.705,5 m) i el Matagalls (1.697,9 m). El cim i les muntanyes properes fan de divisria d'aiges entre la riera de Santa Fe i el naixement de la Tordera. A causa de la guarnici militar que hi va haver durant molts anys i de l'observatori meteorolgic del cim s'hi pot arribar fcilment en vehicle privat agafant un trencant de la carretera BV-5114 i seguint un cam asfaltat en fora bon estat. L'observatori s un dels ms antics de Catalunya amb dades des del 1880.


Referncies.


Enllaos externs.

Histria de l'Observatori meteorolgic del Tur de l'Home ;
Web de l'Instituto Nacional de Meteorologa ;
Explora.cat Excursi amb fotos i mapa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142479" title="The Velvet Underground" nonfiltered="2395" processed="2379" dbindex="58206">
The Velvet Undergound va ser una banda de rock formada en Nova York en la dcada dels 60. 

Encara que mai arribs a l'xit comercial, s una de les bandes de rock ms influents de la histria i t un intens cult, a pesar d'haver durat pocs anys. Va ser una de les primeres bandes a experimentar amb la forma i incloure influncies avant-garde i, especialment, el soroll de guitarres que els va fer definir l's del noise dins del rock. La seva influncia sobre el punk, la inclou dintre del grup de bandes classificades com proto-punk i, possiblement, com la primera d'elles. 

 Membres .
 Membres principals . 
Lou Reed (Guitarra, veu, piano, harmnica, principal compositor 1965-1970) ;
John Cale (baix, viola elctrica, rgan, veus 1965-1968) ;
Sterling Morrison (guitarra, baix, 1965-1971) (Mort en 1995) ;
Maureen "Mo" Tucker (percussi,1965-1972) ;
Doug Yule (baix, teclats, guitarra, bateria, veus 1968-1973, reemplaament de John Cale);

Altres membres. 
 Angus Maclise (percussi 1965) ;
 Walter Powers (sota 1970-1972) ;
 Willie Alexander (teclats, veu 1971-1972) ;
 Nico (veu 1967) (Morta en 1988) ;
 Billy Yule (bateria 1970) ;

Inicis. 
La banda es va formar en 1964 quan Lou Reed, que havia tocat en algunes bandes de poca durada, treballava com compositor per a Pickwick Records on va conixer al gals John Cale, que s'havia mudat a Estats Units per a estudiar msica clssica i van tocar junts en un grup anomenat The Primitives amb l'objectiu de promocionar el single de Reed "The Ostrich". 

Reed i Cale van  congeniar i van pensar a fundar un nou grup. Per a aix van buscar a Sterling Morrison, a qui Reed havia conegut en la universitat i amb qui ja havia tocat, i a Angus McLise, ve de John i Lou. Van Formar The warlocks, que desprs s'anomenarien The Falling Spikes. Van arribar a gravar una cinta on es trobaven "Venus in Furs", "Heroin", "Wrap Your Troubles In Dreams" i "The Black Angel's Death Song". 

El nom de la banda va sorgir del ttol d'un llibre sobre sadomasoquisme de Michael Leigh titulat The Velvet Undeground que Jim Tucker, amic de Reed i Morrison i germ de Maureen Tucker, va trobar llenat pel carrer. La banda va ser abordada pel promotor Al Aronowitz. Quan el grup va acceptar una oferta de 75 dlars per a donar un show telonejant a una altra banda de Aronowitz, The Myddle Class, McLise va deixar el grup acusant-lo de comercialitzar-se. MacLise va ser reemplaat per Maureen Tucker, germana d'un amic de Reed i Morrison. 

Tucker tenia una molt particular forma de tocar la bateria, la qual cosa va sumar excentricitat a la ja poc convencional banda. Tucker solia tocar amb una bateria molt bsica, desocupada i amb malls en lloc de baquetes. Aparentment, Tucker hauria comenat a tocar d'aquesta forma desprs que la resta de la banda li demans que fes "alguna cosa inusual". 

Desprs d'aquest concert, Aronowitz els va aconseguir un contracte per a tocar com banda resident en un local anomenat Caf Bizarre. Aviat la banda va ser acomiadada per dos dies abans que aix succes Andy Warhol va ser dut a l'establiment per Paul Morrissey qui va creure que era una bona idea tenir una banda de rock a The Factory. Tant la msica, plena de soroll i distorsions, com les lletres que tractaven tpics inusuals per a l'poca, com sadomasoquisme, travestisme, o l'addicci a la herona, els distanciaven molt de les bandes tpiques de l'escena nord-americana d'aquell moment, en la qual la psicodlia i la cultura hippie arribaven al seu cim en San Francisco. 

Andy Warhol. Nico. EPI. lbum debut. 
Desprs que Andy Warhol es converts en el mnager del grup, va suggerir que la model i estrella de la Factory, Nico, havia de cantar en la banda. La banda no es va sentir cmoda amb el suggeriment i Reed i Cale sentien que estaven perdent el control, per finalment van acceptar per a aprofitar la promoci que Warhol els podia donar i es van convertir en The Velvet Underground And Nico. 

Algunes canons van ser adaptades per a ser cantades per Nico i durant les quals Reed cantava ella tocava la pandereta. Warhol va filmar a la banda assajant i el resultat s la pellcula The Velvet Underground & Nico: A Simphony of Sound. Aquesta filmaci va ser usualment projectada durant els primers shows de la banda. Paul Morrisey va idear un espectacle amb shows de llums, ballarines i projeccions en el qual la banda toqus. Aquest espectacle es va anomenar Exploding Plastic Inevitable i va dur a la banda a tocar en diferents llocs a travs d'Estats Units. 

Durant 1966 Angus McLise va tornar breument a la banda durant diverses setmanes quan Lou Reed va sofrir una hepatitis que li va impedir tocar en alguns concerts que ja tenien contractats. Durant aquests shows Cale cantava i tocava l'rgan i Tucker tocava el baix. En aquestes aparicions la banda va comenar a tocar una pea improvisada que es va conixer com The Booker T en honor al lder de la banda Booker T & The MGs. Aquesta pea es convertiria en la base musical per The Gift inclosa en White Light/White Heat. 

Algunes d'aquestes presentacions van ser editades en discos pirates i sn els nics registres de la banda amb Angus McLise. El seu primer disc The Velvet Underground and Nico gravat en molt pocs dies (existeix desacord sobre el temps exacte d'enregistrament), va trigar gaireb un any a ser editat a causa de factors com les poltiques de les discogrfiques. Tot i l'associaci amb Warhol, el contingut del disc no era acceptable per a les discogrfiques que no trobaven maneres de comercialitzar-lo. 

Finalment, Warhol els va aconseguir un contracte amb el segell Verve, subsidiari de MGM. El grup no volia que Nico particips en l'enregistrament, ja que sostenien que ja havien cedit bastant permetent que forms part de la gira d'actuacions en directe, per finalment van acceptar la seva presncia. El disc va ser editat al maig de 1967 amb un clebre disseny de portada de Warhol i amb el nom de Nico afegit al del grup i noms va arribar al lloc 171 en les llistes de vendes.

White Light/White Heat (1968). Acomiadament de John Cale. 

Lou Reed va acomiadar a Warhol del seu lloc de manager desprs que la seva relaci amb la banda disminus i tamb va acomiadar a Nico. 
Aviat, al setembre de 1967, van comenar a gravar el seu segon lbum, White Light/White Heat, que va ser editat al gener de 1968. Aquest disc va dur les principals caracterstiques de la banda (el noise, la distorsi, la atonalitat) al seu punt mxim de cruesa. 

Cale va definir el disc com conscientment anti-bellesa. L'lbum va entrar al top 200 del Billboard durant una setmana en el lloc 199. 

Dins del grup les tensions creixien a causa de la poca atenci que el grup rebia i tamb per les creixents diferncies d'interessos entre Reed i Cale. Finalment, Reed li va proposar a la resta de la banda triar entre ell o Cale; Tucker i Morrison es van quedar amb Reed, principal compositor de la banda. El lloc de Cale va ser ocupat pel baixista Doug Yule. 

The Velvet Underground (1969). 

El tercer disc de la banda va ser gravat a finals de 1968 i editat al mar de 1969. El so representa un gran canvi respecte dels dos discos anteriors. T un estil ms tradicional, tranquil, semblant al so que caracteritzaria ms tard la carrera solista de Lou Reed. Aquest canvi es deu al fet que el control creatiu de la banda havia estat pres completament per Reed desprs de la partida de Cale que era el membre ms orientat cap a l'experimentaci i responsable directe del costat ms avantguardista, amb el detall de les seves contribucions multiinstrumentals en el piano i la viola elctrica. 

Molt material que no va veure la llum en el seu moment va ser gravat entre el llanament del tercer lbum i el quart. Que totes aquestes canons es mantinguessin indites es deu en part a problemes amb la discogrfica. Aquests enregistraments van ser editats desprs de la separaci de la banda en els discs VU (1985) i Another View (1986). 

Loaded (1970). 

L'ltim disc oficial de la Velvet va ser gravat i editat en 1970 en el segell Atlantic Records desprs de ser acomiadats del seu anterior segell, MGM, degut al fet que el flamant president de la companyia, Mike Curb, va decidir eliminar a totes les bandes relacionades amb drogues o hippisme de la discogrfica. El disc, titulat Loaded, s el ms tradicional i accessible de tots els de la banda. Cont alguns dels temes ms clssics, com "Sweet Jane" que es convertiria en un dels temes ms coneguts de Reed. A causa del embars de Maureen Tucker, la bateria va ser gravada per diverses persones incloent a Doug Yule, l'enginyer Adrian Barber, el sesionista Tommy Castanaro, i Billy Yule, germ de Doug. Desprs d'una llarga residncia en el clebre club Max's Kansas City de Nova York, (durant la qual Billy Yule va tocar la bateria en reemplaament de Tucker i es va gravar el disc Live at Max's Kansas City) Reed va decidir deixar la banda a l'agost de 1970 i tornar a la casa dels seus pares en Long Island. 

Desprs de Lou Reed. Squeeze. 

El disc Loaded va ser, grcies a Sweet Jane i Rock And Roll, el disc ms proper a l'xit de la carrera de la banda, per el lder i compositor de la banda ja no era en ella per la qual cosa Doug Yule va prendre el control. Curiosament, la popularitat de la banda, si b es va mantenir igual en Estats Units, va crixer a Europa durant aquesta etapa. La banda va sortir de gira per la costa est d'Estats Units i desprs per Europa amb Yule a crrec de les veus i la guitarra, Walter Powers (company de Yule en la banda Grass Menagerie) al baix i Willie Alexander (tamb de Grass Menagerie) en la veu i teclats reemplaant a Sterling Morrison qui havia deixat la banda en 1971 per a seguir una carrera acadmica a la Universitat de Texas. 

Part del pblic de la banda es burlava d'aquesta formaci anomenant-la The Velveteen Underground. La banda encara li devia un disc a la discogrfica per aquesta va decidir editar Live at Max's Kansas City gravat durant la srie de shows que la banda va donar en aquest club durant 1970, previ a la partida de Reed. 
A causa de aix els alguns membres s'allunyen deixant a Yule noms en possessi del nom juntament amb el manager Steven Sesnick qui aconsegueix un contracte amb Polydor. Finalment, Yule grava un disc amb el nom de The Velvet Underground, amb Ian Paice, bateria de Deep Purple i un munt de sesionistes. Va haver tamb una cantant femenina en l'enregistrament per la seva identitat es desconeix. 
Yule va compondre tots els temes i arranjaments, va tocar tots els instruments excepte la bateria i va produir el disc. El disc es va anomenar Squeeze i va ser menyspreat per la crtica i fins i tot, amb el pas del temps, va desaparixer de la discografa oficial de la banda. 

El disc mai va ser reeditat i la seva raresa i valor s'ha incrementat amb els anys. Yule va armar una nova formaci i va sortir de gira, aquesta vegada sense Sesnick com manager perqu havia abandonat recentment el grup. Yule es va convertir en el manager per necessitat, per el tour no va funcionar com esperaven per a promocionar el disc degut al fet que el retard de l'edici va causar que no tinguessin cpies de Squeeze a la venda durant la gira. Aquest retard es va deure principalment que els msters del disc van estar perduts durant un temps. 

La banda va tocar el seu ltim show en el club Oliver s de Cambridge el 27 d'abril de 1973 i finalment Yule va dissoldre la banda al juny del mateix any. 

Part del material en viu d'aquesta ltima etapa de la banda va ser recopilat en el 2001 quan va veure la llum Final V.O., una caixa que incloa material gravat en shows entre 1971 i 1973.

Reuni. 
La banda es va reunir breument en 1993 i va donar diversos shows obrint per U2, shows dels quals va sortir l'lbum en viu Live MCMXCIII. Abans que tingussin oportunitat de gravar un disc o sortir de gira per Estats Units, la rivalitat entre Cale i Reed (que ja havien tornat a treballar junts en el disc Songs for Drella) van tornar a dividir a la banda.

Influncia. 

La influncia de The Velvet Underground s gaireb inabarcable. La banda va ser la primera a experimentar directament amb la forma i el soroll dins de la msica pop, incloent influncies preses directament de la msica clssica contempornia. Aquestes influncies van arribar a la banda grcies a John Cale, un deixeble de John Cage que tamb havia estat part de la Dream Syndicate, grup format pel compositor La Monte Young. 

El crtic de rock Lester Bangs va declarar que amb The Velvet Underground comenava la msica moderna i la tradici musical de Nova York. Aquesta tradici musical de la qual parla Bangs s la qual finalment va dur a la creaci del punk amb el sorgiment de bandes com Ramones, Television, Talking Heads, The Heartbreakers, Patti Smith o Blondie, passant pels New York Dolls diversos anys abans. 

Aquesta tradici seria continuada pel moviment que es va conixer com No Wave amb bandes com The Contortions, Theoretical Girls, Teenage Jesus and The Jerks o DNA, i el testimoniatge de la qual ms conegut s el disc compilat No New York produt per Brian Eno. A pesar de la curta vida d'aquest moviment (aproximadament de 1978 a 1982) molts artistes van sorgir de les seves cendres i va anar una gran influncia per a altres bandes com per exemple Sonic Youth. 

A partir dels 80s la influncia del punk sobre la msica s tan gran que es pot dir que gaireb totes les bandes dels moviments influenciats per aquest gnere, com les pertanyents a la new wave, el indie, el hardcore, bandes noise o experimentals i la majoria del underground nord-americ estan influenciades directa o indirectament per The Velvet Underground. 

Una famosa frase, usualment acreditada a Brian Eno, diu que pocs van escoltar a The Velvet Underground durant la seva curta existncia, per tots els quals ho van fer van formar una banda. Aquesta frase resumeix de forma bastant clara l'enorme influncia de la banda en el rock. 

No solament van redefinir la forma que es podia tocar o compondre en la msica pop sin que tamb van redefinir sobre qu es podia cantar. Les lletres de The Velvet Underground li van valer a la banda grans controvrsies i la desconfiana de la indstria discogrfica. 

Les seves canons parlaven sobre drogues (I'm Waiting for the Man, Heroin, White Light/White Heat) que era un tema que fins a llavors havia estat tab en la msica pop. De fet els seus membres consumien les drogues sobre les quals cantaven (herona, anfetamines) i Lou Reed, per exemple, va lluitar una llarga batalla contra la seva addicci a l'herona al llarg de tota la dcada dels 70. 

Una altra can que va despertar controvrsia va ser Venus in Furs, una can sobre sadomasoquisme basada en el llibre La venus de les pells de Leopold von Sacher-Masoch. Moltes de les canons menys controvertides de la banda igualment estan plagades de personatges excntrics, perdedors, transvestits, aix com referncies al sexe o les drogues, encara que en menor grau.

Discografia. 
Singles. 
"All Tomorrow's Parties" / "I'll Be Your Mirror" (gravat i editat 1966) ;
"Sunday Morning" / "Femme Fatale" (gravat i editat 1966) ;
"White Light/White Heat" / "Here She Menges Now" (gravat 1967, editat 1968) ;
"What Goes On" / "Jesus" (promo, gravat 1968, editat 1969) ;
"Who Loves the Sun" / "Oh! Sweet Nuthin'" (gravat 1970, editat 1971) ;
"Foggy Notion" / "I Ca't Stand It" (promo, gravat 1969, editat 1985) ;
"Venus in Furs" / "I'm Waiting for the Man" (en viu, gravat 1993, editat 1994);

lbums principals. 
The Velvet Underground and Nico (gravat 1966, editat 1967; edici "Deluxe" 2CD 2002) ;
White Light/White Heat (gravat 1967, editat 1968) ;
The Velvet Underground (gravat 1968, editat 1969) ;
Loaded (gravat i editat 1970; edici "Fully Loaded" 2CD 1997) ;
Live at Max's Kansas City (gravat 1970, editat 1972; edici "Deluxe" 2CD 2004) ;
Squeeze (gravat 1972, editat 1973) (encara que no es considera oficialment un lbum del grup per no contenir ni un dels components originals). ;
Live MCMXCIII (gravat i editat 1993);

Edicions de material d'arxiu. 
Live 1969 (gravat 1969, editat 1974) ;
VU (gravat 1968-1969, editat 1985) ;
Another View (gravat 1967-1969, editat 1986) ;
Peel Slowly and See (box set, gravat 1965-1970, editat 1995) ;
Final V.O. 1971-1973 (box set en viu, gravat 1971-1973, editat 2001) ;
Bootleg Seris, Vol. 1: The Quine Tapis (en viu, gravat 1969, editat 2001) ;
The Very Best of the Velvet Underground (gravat 1966-1970, editat 2003) ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142486" title="Acadi" nonfiltered="2396" processed="2380" dbindex="58207">
L'acadi s una llengua semtica extingida parlada a Mesopotmia durant el II Millenni aC. s un dels idiomes ms antics de qu es tenen documents (juntament amb l'eblaita) grcies a l'escriptura cuneiforme. Durant la seva poca d'esplendor va esdevenir una espcie de lingua franca per al comer

Histria.
L'acadi es pot dividir en grans perodes:
acadi antic (2550 aC - 2200aC), el de les escriptures reials primignies;
acadi mig, on conviu amb l'auge del sumeri, fins al 2000aC;
acadi tard, que comena a separar-se en dues branques: l'assiri al nord i el babiloni al sud;
Va ser substitut per l'arameu.






























 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142488" title="Megaclite (satllit)" nonfiltered="2397" processed="2381" dbindex="58208">
Megaclite (Jpiter XIX) s el nom d'un satllit natural menor de Jpiter. Va ser descobert per un equip d'astrnoms de la universitat de Hawaii conduits per Scott S. Sheppard l'any 2001 i que va ser anomenat, inicialment, S/2000 J 8.

Megaclite t prop de 5,4 kilmetres de dimetre i es mou en rbita al voltant de Jpiter en una mitjana de 23.806.000 kilmetres.

Pertany al grup de Pasfae, entre les llunes retrgrades irregulars que es mouen en rbita al voltant de Jpiter en les distancies que s'estenen entre 22,8 i 24,1 Gm, i amb inclinacions d'entre 144,5 i 158,3.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142489" title="Selecci de futbol de Srbia i Montenegro" nonfiltered="2398" processed="2382" dbindex="58209">

|} 

La Selecci de futbol de Srbia i Montenegro era l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Controlada per l Associaci de Futbol de Srbia i Montenegro, era membre de la UEFA.

Desprs del desmembrament de Iugoslvia en 1991, els territoris de Srbia i Montenegro es van agrupar formant la Repblica Federal de Iugoslvia, estat que va canviar de nom pel de Srbia i Montenegro en 2002. 

Desprs de la fi de la Copa del Mn 2006, la selecci de Srbia i Montenegro va ser dissolta, ja que el 3 de juny de 2006 Montenegro va declarar oficialment la seva independncia. En conseqncia, es van formar les seleccions de Srbia (considerada per la FIFA com la successora de l'antiga selecci de Srbia i Montenegro) i la de Montenegro.
 
Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 2 ;
  Primera Copa del Mn    =  1998 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Vuitens de final (1998);
  Participacions a l Eurocopa = 1 ;
  Primera Eurocopa    = 2000 ;
  Millor resultat a l Eurocopa = Quarts de final (2000) ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  Sense participaci;
  Millor resultat olmpic = Sense participaci;

 Primer partit com a Rep. Fed. de Iugoslvia;
  

 Primer partit com a Srbia i Montenegro;
  

 ltim partit;
  

 Major victria;
  

 Major derrota;
  

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1990 - Vegeu ;
Selecci de la Rep. Fed. de Iugoslvia
1994 - Suspesa per la Guerra de Iugoslvia;
1998 - Vuitens de final - 10 lloc;
2002 - No es classific;
Selecci de Srbia i Montenegro
2006 - Primera fase - 32 lloc;

Posteriorment, vegeu 

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - Vegeu ;
Selecci de la Rep. Fed. de Iugoslvia
1996 - Suspesa per la Guerra de Iugoslvia;
2000 - Quarts de final;
Selecci de Srbia i Montenegro
2004 - No es classific;

Posteriorment, vegeu 

Jugadors importants.

Mateja Keman;
Dejan Savi evi ;
Dragan Stojkovi ;
Vladimir Jugovi ;
Sinia Mihajlovi ;
Savo Miloevi ;
Predrag Mijatovi ;
Dejan Stankovi ;
Nikola igi ;




 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142490" title="Selecci de futbol de Srbia" nonfiltered="2399" processed="2383" dbindex="58210">

|} 

La Selecci de futbol de Srbia s l'equip representatiu del pas en les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de la Associaci de Futbol de Srbia, pertanyent a la UEFA. 

Desprs del desmembrament de Iugoslvia en 1991, les repbliques de Srbia i Montenegro es van agrupar entorn de la Repblica Federal de Iugoslvia, estat que va canviar de nom pel de Srbia i Montenegro en 2002. En 2006, Montenegro va proclamar la seva independncia el 5 de juny de 2006 i Srbia va declarar la dissoluci de la uni estatal. La selecci de Srbia s considerada per la FIFA com a successora oficial de les seleccions de Iugoslvia i Srbia i Montenegro.
  
Estadstiques.

 Primer partit;




 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1990 - Vegeu ;
Des de 1994 a 2006 - Vegeu ;

Participacions a l Eurocopa.

Des de 1960 a 1992 - Vegeu ;
Des de 1996 a 2004 - Vegeu ;
2008 - ;

 Enllaos externs .
 Pgina de la Selecci Francesa de Futbol;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142492" title="Selecci de futbol de Txecoslovquia" nonfiltered="2400" processed="2384" dbindex="58211">

|} 

La Selecci de futbol de Txecoslovquia era l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Estava dirigida per l Associaci Txecoslovaca de Futbol i era membre de la UEFA. 

Aquest equip va tenir un gran xit a nivell mundial, aconseguint dos subcampionats de la Copa del Mn en 1934 i 1962 i el ttol de l Eurocopa 1976. 

En 1993, desprs de la divisi de Txecoslovquia entre la Repblica Txeca i la Repblica Eslovaca, l'equip es va dissoldre, donant origen a les seleccions nacionals de futbol de la Repblica Txeca (considerada per la FIFA com la successora de l'antiga selecci txecoslovaca) i d Eslovquia.
  
Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 8 ;
  Primera Copa del Mn    =  1934 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Subcampi (1934 i 1962);
  Participacions a l Eurocopa = 3 ;
  Primera Eurocopa    = 1960 ;
  Millor resultat a l Eurocopa = Campi (1976) ;
  Participacions olmpiques = 5;
  Primers Jocs Olmpics    =  1920 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1980);

 Primer partit;


 ltim partit;


Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

1930 - No particip;
1934 - Final - 2n lloc;
1938 - Quarts de final - 5 lloc;
1950 - No particip;
1954 - Primera fase - 14 lloc;
1958 - Primera fase - 9 lloc;
1962 - Final - 2n lloc;
1966 - No es classific;
1970 - Primera fase - 15 lloc;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - Primera fase - 19 lloc;
1986 - No es classific;
1990 - Quarts de final - 6 lloc;
1994 - No es classific (acab jugant com Equip de Txecs i Eslovacs);

 Participacions a l Eurocopa.

1960 - Semifinals - 3r lloc;
Des de 1964 a 1972 - No es classific;
1976 - Campi;
1980 - Semifinals - 3r lloc;
Des de 1984 a 1992 - No es classific;

Jugadors histrics.

Joseph Bican;
Joseph Masopust;
Zden k Nehoda;
Antonn Panenka;
Frantiek Plni ka;
Antonn Pu ;
Tom Skuhrav;
Ivo Viktor;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142493" title="Escola Tcnica Superior d'Enginyeria del Disseny" nonfiltered="2401" processed="2385" dbindex="58212">


La Escola Tcnica Superior d'Enginyeria del Disseny (ETSED) (ETSID, en castell) amb ms de 150 anys d'existncia, des dels seus orgens com "L'Escola Industrial" de Valncia, t com objectiu la formaci de tcnics i ciutadans amb capacitat per a enfrontar-se a la realitat de l'entorn soci-professional actual i d'adaptar-se a qualsevol evoluci del mateix.

 Estudis .

Enginyeria Tcnica Industrial, Esp. Electricitat;
Enginyeria Tcnica Industrial, Esp. Electrnica Industrial;
Enginyeria Tcnica Industrial, Esp. Mecnica;
Enginyeria Tcnica Industrial, Esp. Qumica Industrial;
Enginyeria Tcnica en Disseny Industrial;
Enginyeria en Organizaci Industrial;
Enginyeria aeronutica;

 Equip directiu .

Director de l'ETSED            Ballester Sarrias, Enrique 	

Cap d'Estudis de l'ETSED      Alvarez Valenzuela, Bernardo 

Secretari de l'ETSED          Ramrez Fernndez, Antonio Juan







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142498" title="Bernat Adam Ferrero" nonfiltered="2402" processed="2386" dbindex="58213">
Bernat Adam Ferrero (Algemes, 28 de febrer del 1942) s compositor,  director d'orquestra i musicleg.

 Biografia .
Comen la seva formaci musical als 8 anys, a la banda d'Algemes. Dos anys ms tard ingress al Conservatori Superior de Msica de Valncia. Fou Premi extraordinari de solfeig amb Jos Gomar, Premi extraordinari de contrapunt i fuga amb Amand Blanquer Ponsoda i de piano amb Daniel Denueda i Ernest Francs; estudi, a ms, harmonia, composici i direcci d'orquestra. Continu la seva preparaci als conservatoris de Madrid i Siena, i a lAccademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, amb Luigi Dallapiccola, Franco Ferrara, Nino Antonellini, Godofredo Petrassi i Boris Porena. A Pars estudi orquestraci i direcci orquestral al Conservatoire national suprieur de musique, amb Olivier Messiaen.

En abril de 1970 s'incorpor com a director musical de la Banda Simfnica de l'Ateneu Musical de Cullera, fins al 1976; i ha dirigit  l'Acadmia de Msica de l'Ateneu (almenys fins al 2005). Fou tamb fundador i director de la Banda de la Uni Musical de Llria i del grup de solistes de vent Mare Nostrum. Ha portat, igualment, la direcci de la banda de la Divisi d'Infanteria Motoritzada nmero 3, Maestrazgo.

En els darrers anys ha dirigit la Real Camerata Espaola  i ha portat, al llarg de vint anys, la banda del Cuartel General de la Armada de la que n's (almenys, des del 1996) Tinent-Coronel director. s president de la comissi organitzadora de la Semana Internacional de Msica Religiosa de Valncia des del primer any (2007, cinquena edici), i tamb dirigeix el Certamen Internacional de Bandes de Msica Ciutat de Valncia, de fama internacional. Finalment, s director comercial de l'editorial musical Sounds of Glory, de Valncia.

Ha dirigit diverses cors i bandes valencianes (com la La Primitiva de Llria el 1979 ), i ha estat director convidat de l'Orquestra de Valncia, de la Banda Municipal de Barcelona  (2007), de les orquestres simfniques nacionals d'Espanya i de Cuba, i de  moltes altres d'arreu del mn, amb solistes com Leon Ara i Narciso Yepes. Ha obtingut els Premis Nacionals de Composici Joaquim Rodrigo  (1970 i 1974) i Manuel Palau (1974) (i altres premis). El 2002 reb el Galardn de honor de l'ajuntament d'Algemes, i de l'ajuntament de Valncia ha obtingut el guard Ballester de l'any. Des del 1991 s acadmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

s autor de  diversos llibres (Vegeu l'apartat de Bibliografia), i dirig la gravaci en disc compacte dels himnes nacionals de tots els pasos del mn. s un compositor molt verstil i ha estat autor d'obres per a banda, msica de cambra, per a cinema, rdio i televisi.  La seva producci musical es conserva a la Biblioteca Musical de Compositors Valencians de l'Ajuntament de Valncia.

A banda de la tasca ja esmentada de direcci de l'Acadmia musical cullerenca, tamb ha impartit cursos de direcci d'orquestra i d'educaci per la msica, tant a l'estat espanyol com a l'estranger. Un dels seus alumnes destacat ha estat el msic i compositor Teodor Aparicio Barberan. s membre de la junta de lConfederacin Europea de Msicos Jubilados y de la 3 Edad  i forma part del grup de collaboradors del Grupo de Estudios de Actualidad, una associaci no-lucrativa de Valncia  .

Dos dels seus fills, Rubn  i Bernat  sn msics tamb .

 Obres .
 lamo blanco, per a veu i piano;
 Berca, per a orgue;
 Camerata Mid-West (1994), per a conjunt de vent. N'hi ha versi per orquestra de cambra;
 Cinco danzas antiguas, per a dues trompes i orquestra de corda o orgue;
 Concierto para piano y orquesta;
 El Corpus de Valncia, per a orquestra de corda;
 Cuarteto, de corda;
 Dgitos politmbricos, per a orquestra de cambra;
 Divertimento Giocoso (1987), per a orquestra de cambra;
 Duo para bombardino solo;
 En el barrio del Carmen, per a orquestra de cambra;
 En los jardines de Monforte, per a orquestra;
 Formas Calidoscpicas, per a orquestra de vent;
 Homenaje a Juan Sebastin Bach, per a 4 cornos di basetto i conjunt de corda;
 Homenaje a Manuel de Falla (1996), per a quartet de clarinets;
 Imgenes (2002), per a piano;
 Llevantines (1980), arranjament de melodies populars per a quintet de vent;
 Mare Nostum, obertura per a orquestra;
 Mi yaya (1967), can per a veu i piano;
 Movimientos, per a quartet de trompes;
 Msica para un perfume (1995), per a conjunt de violoncels;
 Pjaro fiel, per a veu i piano;
 Piccolo brass, per a quintet;
 Piezas antiguas para dos trompas y rgano;
 Preludio, per a flauta i obo;
 Preludio, per a tuba;
 Preludio y fuga, per a piano;
 Resonancias, per a piano;
 Sax Congress. Valencia 97, conjunt d'instruments de vent;
 Siete canciones espaolas, per a trio de vent;
 Sintona Brass Band, per a conjunt de cambra;
 Sonata, per a viol;
 Sonic Tuba, per a tuba, en tres moviments;
 Suite espaola, per a clarinets i piano, en tres parts;
 Suite poemtica a Federico Garca Lorca (1998), amb textos del poeta, per a orquestra de corda, recitador i ballarina. Tamb t versi per a banda;
 Tres Interludis per a clarinet sol (1997);
 Tres para tres: flauta, clarinete, fagot (1979), per a trio;
 Tres piezas breves, per a quartet de saxfons;
 Tres piezas valencianas, per a piano. Versi per a arpa;
 Trio iliriano, per a trio de vent;

 Msica d'inspiraci religiosa .
 Anda, que bin! (1975), nadala amb lletra de Blas Lpez Prez;
 Canto triunfal, sobre un passatge de la Bblia, per a solistes, cor mixt i orquestra;
 Los Evangelistas, per a solistes, cor mixt i orquestra;
 Muerte y resurreccin de Cristo, per a veu i orquestra de corda;
 Ronda a la Verge dels Desamparats, per a dolaina;
 Las Siete Palabras (2005), cantata escnica per a cor i orquestra amb textos d'Antoni Diaz Tortajada;

 Msica per a banda .
 Al Cristo del Salvador (1986), marxa de process;
 Almssera: poema descriptivo (2005);
 Altea, dptic simfnic per a grup de percussi i banda;
 Amics del Corpus de Valncia, marxa de process;
 Bendito  seas, Seor (2005), motet per a contralt i banda, amb lletra de Rafael Benet Porter;
 El Cantar del Mo Cid (1994), poema simfnic amb narraci, en quatre parts, amb text de Carlos Frubeck de Burgos ;
 Castell de l'Olla (2000), poema simfnic per a un espectacle piro-musical, amb textos de Ricard Bellveser ;
 Danses alicantines (1982), suite ;
 Danses valencianes (1978). Comprn Ball de bastonets i Jota valenciana;
 Dilogos (2004), per a quatre trompes i banda;
 Divertimento para banda (1982), en tres parts;
 El dos de Mayo en Madrid (1996), poema simfnic en quatre parts, sobre el poema de Lus Lpez Anglada;
 En el barrio del Carmen;
 En el claustro de Santo Domingo (1991), poema simfnic en quatre moviments;
 Fallera major de Valncia, suite simfnica;
 Festes en Llanera: danses populars, en tres moviments;
 Gallego Martnez;
 Hermandad Santsimo Cristo del Salvador (1990);
 Himne a Algar (2007), per a cor i banda;
 Himno a Albarracn;
 Himno a Almansa;
 Himno de Hungtington;
 Homenatge a Joaquim  Sorolla (1990), quadres simfnics;
 Ibiza;
 Impresiones festeras: Estructuras Sinfnicas (1985). Dedicat a la Festa de Moros i Cristians d'Ontinyent ;
 Msica para banda: Estructuras Sinfnicas (1983), en quatre moviments. Premi Maestro Villa del 1984;
 Navarra (1983), suite simfnica;
 El 9 d'Octubre (2005), poema simfnic sobre textos de Joan Alfons Gil i Albors ;
 Obertura para una reina (Partitura);
 Ontinyent (2006), poema simfnic Ressenya;
 Sagunto (1995), suite simfnica en quatre parts, amb lletra de Jaume Bru i Vidal;
 Tierra Mtica (2000), en quatre parts ;

Pas-dobles: Amparo Morosoli, Brisas del Clariano (1989), Cadelavir 70, Cent anys de msica, Daniel Juan (1988), Eugenia Lpez, Falla Doctor Gil y Morte, Falla Malvarrosa, Falla Sueca-Literato Azorn, Francisco Camps (2006), Garcieta, La Marcelina, Mara de los ngeles Redondo, Maria Ortega (1989), Mariners d'Ontinyent, El nostre (1966), Pellicer-Torres, El Pernil, Reina de fiestas 1960, San Miguel de Abona (1993), Vanessa Lerma, Vicente Gurrea, Villamarchante

Marxes de Moros i cristians: Apstol poeta R. Duyos (1978), Bonus christianus (1989), Chimo (1966), Ilicitana (1989), Els juristes (1983), El kabila: Paco el abogat (1965), Marrakesch (1988), Marroques de Petrel (1974), Marroques 1990, Mozrabes 1960, Sauditas

 Obres de temtica militar per a banda .
 Boinas y Cascos Azules de Espaa (1993), marxa;
 Coronel ngel Adn, marxa;
 Coronel Hernndez Moro (1983), marxa;
 Damas de Sanidad Militar de Levante, marxa;
 General Antn Ordez, marxa;
 General Luis Oliver, marxa;
 Imgenes de la Armada Espaola (1997), poema simfnic per a cor i banda;
 Lusitania 8, marxa;
 "Maestrazgo" nmero 3 : marcha de trompetas de caballera y msica para unidades mecanizadas;
 Marcha de los boinas verdes;
 Teniente General Quesada, marxa;
 Zapadores, pas-doble;

 Obres per a cor .
 Canons de la terra nostra;
 Cant espiritual (1970), per a quatre veus mixtes, amb lletra d'un poema d'Ausis March. Premi de composici Joaquim Rodrigo;
 Desde el portal, nadala;
 Divertimento, per a vuit veus mixtes;
 El formaget de la pastoreta;
 Mare;
 La nit de Nadal, nadala;
 Tres canons valencianes (<1975), per a quatre veus mixtes;
 Trptic folklric;

 Bibliografia .
Obres de Bernat Adam: 
 El arpa en la obra de Adam Ferrero: cuatro piezas valencianas ;
 Bernardo Adam-Ferrero Las bandas de msica en el mundo Madrid: Sol, 1986;
 B. Adam Ferrero Canoner: canons populars valencianes per a cor infantil Valncia: Piles, 1979;
 B. Adam Ferrero Los certmenes musicales article publicat a Msica y pueblo nm. 25 (1980);
 Bernat Adam Ferrero Danses valencianes  Valncia: Diputaci, 1981;
 B.Adam Ferrero La msica medieval valenciana ponncia del IV Curs d'Histria i Cultura Valenciana: El sigle XV, publicat a Anals de la Real Acadmia de Cultura Valenciana LV (1987);
 Bernardo Adam Ferrero, Vicente Escriche Ases La educacin por la msica: preescolar, EGB (ciclo inicial) Valencia: Jos Luis Portols Llopis, 1988;
 Bernardo Adam Ferrero 1000 msicos valencianos Valencia: Sounds of Glory, 2003;
 Bernardo Adam-Ferrero Msicos valencianos Valencia: PROIP, 1988-1992. 2 volums;

 Videografia .
 Bernardo Adam Ferrero Com sn i com sonen instruments musicals 2002;
 Bernardo Adam Ferrero ... y el viento se hizo msica Valncia: Bernardo Adam Ferrero, 1986. Format VHS;

 Arxius de so .
 Himno a Almansa, per la banda de la Unin Musical d'Almansa
 Homenaje a Sorolla, interpretaci de la Uni Musical de Llria
 Obertura para una reina, fragment
 Pescadoras valencianas, en adaptaci per a orgue de Pilar Cabrera
 Tierra mtica, interpretaci de la Uni Musical de Llria

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia i fotografia a la plana de lAsociacin de Compositors Sinfnicos Valencianos ;
 Resum biogrfic i breus anlisis de diverses obres d'Adam Ferrero ;
 Empresa editora de les seves obres ;

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142503" title="Triforce" nonfiltered="2403" processed="2387" dbindex="58214">


Als videojocs de la franqucia The Legend of Zelda de Nintendo, la Triforce (       , Toraif su) s la Relquia Sagrada, el Triangle Daurat capa de fer realitat els somnis de tots els mortals que el posseeixin. La seva ubicaci s el Sacred Realm (Golden Land), una dimensi parallela prcticament infranquejable per a tot sser vivent conegut.

s un smbol de l'equilibri entre els tres grans poders amb les Goodness Din, Nayru i Farore que foren les creadores del mn: Poder, Saviesa i Valor, respectivament. Diu la llegenda que si una persona amb el cor del qual mantingues un equilibri entre aquests poders i obtingues el sagrat artefacte, aconseguir la Fora Veritable que el permetr controlar-ho tot i dur al mn sencer a una poca Daurada. Tanmateix, si una persona desitja un do per damunt de tot, si el seu cor no mantingues l'equilibri i toques la relquia divina, noms romandr en ell el fragment de la Triforce que ms desitges, (Poder, Saviesa o Valor) i la resta serien atorgats a altres individus elegits per les designes de les Goodness de la relquia sagrada. Cal destacar que la Triforce se la coneix com la Fora Veritable.

A The Legend of Zelda: Ocarina of Time, la llegenda es fa realitat quan Ganondorf, pler de cobdcia i amb un cor fosc i sense equilibri, aconsegueix fer-se amb la Triforce del Poder mentre que les Triforces del Valor i la Saviesa sn atorgades, respectivament, a en Link i a la Zelda. Link obt la Sagrada Triforce del Valor mentre que Zelda n'obt la de la Saviesa. Els tres tenen la marca de la Triforce en una de les seves mans. A les acaballes de lOcarina of Time, en Link i els set Sages Hylians envien Ganondorf al Sacred Realm, transformat en el Evil Realm, amb la Triforce del Poder. Link i Zelda mantendrien els seus dons especials, fins a tenir legtima descendncia. Aquesta dita descendncia seria maleda per Ganondorf des del Dark World, jurant destruir-los (The Legend of Zelda: The Wind Waker). 

Segons els fets narrats en The Legend of Zelda: Twilight Princess, molt abans que Ganon, l'usurpador de la relquia, la Triforce havia estat amenaada per uns poderosos fetillers anomenats Twili, que havien aprs a controlar una poderosa mgia negra prohibida anomenada Fused Shadow. Aquesta els hi va permetre infiltrar-se al Sacred Realm, i dominar la relquia. No obstant la intervenci dels Light Spirits, enviats per les Deesses, va ser ms que afortunada, per impedir que els fetillers s'apoderessin de la Triforce.

 Fragments de la Triforce .

El Triforce es divideix naturalment en tres porcions, que poden llavora ns  ser incls ms subdividit, segons les indicacions de The Legend of Zelda(1986) (on la Triforce de la Saviesa estava dividit en vuit fragments), i en The Legend of Zelda: The Wind Waker (on la Triforce del Coratge estava partit e vuit trossos i la Triforce de la Saviesa estava partit en dos fragments). En alguns jocs, cadascun de las tres peces de la Triforce es manifesta com smbol en la m del seu portador. Quant dos o ms portadors de la Triforce entren en proximitat constant, els smbols de la Trifora en les seves  mans brillen intensament. Quant els tres son units (segons lo vist en el The Wind Waker i Ocarina of Time), la Triforce entera pot potencialment ser recombinat.  

 Triforce del Coratge .

La Triforce del Coratge no fou referit realment al primer videojoc de la saga. Primer aparegu en  tancada dintre d un gran palau. En aquest joc, en Link requer al Do del Valor per poder despertar a la Princesa Zelda. S associa especficament a Link. S incorpora a menut com smbol en la seva m esquerra, que demostr els tres fragments de la Triforce. Quant es accionat per certs esdeveniments dramtics, una de les tres peces brillar intensament; la Triforce del Coratge es retrata tpicament com la partici de la dreta de la Triforce. 

En The Legend of Zelda: Ocarina of Time, el Triforce del Coratge es manifesta dintre de Link desprs de qu el tacte de Ganondorf parteixi la Triforce en tres. Aix succeeix probablement m entres que en Link es travar en un estat congelat m entres treia la Master Sword (Espasa Mestra) del seu pedestal. 
En la introducci cinemtica de The Wind Waker, indica  que quant el Hero of Times deix Hyrule, la Triforce del Coratge estava partida en vuit fragments i que foren dispersats a travs de la terra, per ser recuperat un dia per un heroi mereixedor del Do del Coratge. Desprs de restaurar el poder de la Master Sword, Link, l Hero of the Winds trob els vuit fragments de la Triforce del Coratge. 

En The Legend of Zelda: Twilight Princess se indica implcit que el Link portava la Triforce del Coratge a travs del joc, doncs la porta en la seva m sempre. La Triforce protegeix parcialment a en Link quant aquest s aventura en les zones dels Shadow Zones afilats d Hyrule al Twilight Realm, evitant transformar-lo en una esperit perdut com els altres habitants d Hyrule, i en lloc d esperit es transform en llop. A ms, el Triforce del Coratge se pot veure en una bandera petita sobre l entrada de la casa d en Link en l aldea de Ordon. El Triforce del Coratge s associa amb el color verd  i amb la Goodness Farore. 

 Triforce de la Saviesa .

En The Legend of Zelda(1986) es mencion que la Princesa Zelda divideix la Triforce de la Saviesa per ocultar-la de Ganon. S associa generalment a Zelda. En The Legend of Zelda: The Wind Waker, Tetra s una pirata que porta un collar feta partir de la meitat de la Triforce de la Saviesa; el King of Hyrule porta l altre. Quant aquesta es combinada de nou, d identitat veritable de Tetra es revela a Zelda. En The Legend of Zelda: Ocarina of Time per ocultar-se de Ganondorf, Zelda es transforma en Sheik. Aquesta porta el fragment incls durant en la seva transformaci. Aquest fragment de la Triforce s associa al color blau i a la Goodness Nayru. De las tres peces de la  Triforce aquesta est situada l esquerra.
 
En The Legend of Zelda: Twilight Princess, desprs de qu el malvat Zant l hi expugnar a Midna a la llum del Spirit Lanayru en un intent per matar-la, Zelda utilitz la Triforce de la Saviesa per poder salvar la vida de Midna. Per no obstant, en aquest acte de sacrifici debilita a la Princesa Zelda. No s indica en cap moment del joc que succeeixi, per es possible que Midna ports la Triforce de la Saviesa temporalment, doncs aquesta permet que Midna pugui sobreviure al Light World sense amagar-se en la seva forma ombria.

 Triforce del Poder .

Aquest fragment de la Triforce s associa a menut amb Ganon. Va aparixer en el primer joc original, per l nic backstory donat era que Ganon el var aconseguir en la seva forma humana, Ganondorf. El protagonista Link lo adquireix desprs de derrotar a Ganon definitivament dintre dels intestins de la Death Mountain, en el Ganon's Castle. En l' Ocarina of Time, Ganondorf el Rei de les Lladres Gerudo i l'nic home de la tribu en nascut cada cent anys en la tribu del desert, var voler cercar la Triforce amb l objectiu de posseir-la, amb el mxim anhel de convertir-se en el governant suprem del mn sencer. Ajudat inadvertidament per un jove heroi conegut com Link i la princesa Hylian, Zelda, Ganondorf trob la manera de penetr en el Sacred Realm. Ganondorf no sabia que per demandar el Triforce sencer, un tenia que un sser que compleixi les tres virtuts de la Triforce - Poder, Saviesa, i Coratge   i que no ambicionar un del sol (concretament, Ganon ambicionava el Poder), aix la Triforce es va separar en fragments, deixant en Ganondor solament la Triforce del Poder, que incrementar els seus grans poders mgics considerablement. Quant Link passar a travs de la Door of Time, obtn la Triforce del Valor. Zelda, per alguns mrits propis, obtn-hi la Triforce de la Saviesa. Cada un dels tres var obtenir-la marca del Triforce en la part posterior de una m. Ganon fou derrotat i el poder dels Seven Sages, incloent Zelda, fou utilitzada per segregar-lo en el Sacred Realm junt amb la Triforce del Poder. El Triforce del Poder s associa al color vermell i a la Goodness Din. 

En The Legend of Zelda: Twilight Princess la Trifora del Poder evit que Ganondorf s mors durant la seva execuci en les mans del Sages del Mirror of Twilight. En el extrem del joc sembla haver sigut extreta de Ganondorf, o l ha abandon simplement desprs de la seva derrota en mans de Link i que l hi clavs la Master Sword en la ferida del seu pit, doncs la marca de la Triforce desapareix de la seva m. Sense la Triforce del Poder, Ganondorf mor aparentment. Per ltim, si s fa cas a la teoria de qu el esperit de Zant el va mat per no ressuscitar-lo i per venjana per utilitzar-lo, possiblement es queds amb la Tiriforce del Poder. Tanmateix, si aquesta teoria de Zant, fos confirmada i hagus matat Ganon, innecessriament es podia quedar amb la Triforce del Poder.

 Light Force .

La Light Force (en catal: Fora Lleugera o Fora de la Llum) ha aparegut solament en The Legend of Zelda: The Minish Cap, i no se sap ben b lo que s. Era la energia o qualitat que Vaati, el antagonista principal del joc, volia aconseguir per convertir-se en un totpoders sser div. Es desconegut si la relquia Triforce i la Light Force sn la mateixa cosa. La representaci de la Light Force s en finestra de cristall adornada amb un triangle d or, similar a la Triforce, integrat per triangles d or. Tamb, totes dues coses poden fer l usuari d omnipotent i atorgar-li poder div. Tanmateix, la Light Force no encaixa en la descripci de la Triforce en cap altre aspecte. M entres que la representaci de la Triforce sn tres triangles ms  petits  (i per lo tant t un boquet en el centre), la Light Force es un triangle complet i no est fet aparentment de peces ms petites.

Alguns han suggerit que la Light Force pot tractar-se d un altre nom per la  Trifora de la Saviesa, post que Zelda era el seu portador. Hi ha controvrsia aqu tamb, doncs la vida de Zelda mai depengu del seu fragment de la Triforce; m entres que en el joc deia que Zelda moriria en el procs de la extracci de la Light Force a mans de Vaati, per no significa que ella no pogus sobreviur sense el fragment de la relquia sagrada. Tamb, la Triforce de la Saviesa no podia conced a alg les energies similars al Triforce enter. En una entrevista,  Eiji Aonuma indic que no es la mateixa energia mstica.

 Altres .

 Sacred Realm.

 Dark World.

 Refernices .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142505" title="Silvius" nonfiltered="2404" processed="2388" dbindex="58215">
Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa. Era fill del cabdill troi Enees i la princesa Lavnia, filla del rei del Latium, Latinus. 

Va succeir el seu germanastre Ascani al tron d'Alba Longa. L'ascens al tron difereix segons les versions: 
Segons Dions d'Halicarns, a la mort d'Ascani, es produ un plet entre el fill d'Ascani i Silvius per ascendir al tron. Per evitar una guerra civil, s'efectuaren votacions. D'aquesta manera, ambds contrincants intentaren fer valer els seus drets:
El fill d'Ascani, anomenat tamb Silvius, reclamava ser l'hereu del seu pare.
El fill d'Enees i Lavnia, Silvius, reclamava que la seva mare era l'nica hereva de Latinus, rei del Latium.
El poble llat don la victria a Silvius, fill de Lavnia, car es considerava que tant Ascani com el seu fill Silvius eren estrangers. D'aquesta manera, pacficament, Silvius fou nomenat rei d'Alba Longa.

 Segons Geoffrey de Monmouth, Silvius succe Ascani desprs que aquest es queds sense descendncia: se li mor el fill (tamb anomenat Silvius) i es condemn a l'exili el seu nt Brutus.

Mor, desprs d'un regnat de 29 anys, i fou succet pel seu fill gran Enees que, en honor seu, es cognominaria Silvius.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142506" title="Twilight Princess" nonfiltered="2405" processed="2389" dbindex="58216">

 Twilight Princess (Midna);
 Twilight Princess (Videojoc);

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142512" title="Primer Ministre d'Irlanda del Nord" nonfiltered="2406" processed="2390" dbindex="58217">
El Primer ministre d'Irlanda del Nord s el cap del govern i representant d'aquesta naci integrada dins el Regne Unit. Des del 15 d'octubre de 2002 fins el 8 de maig de 2007, l'autonoimia va estar suspesa, no hi va haver govern, principalment pel conflicte entre catlics i protestants. Des de l'1 de juliol de 1998 existeix aquest crrec. El Primer Ministre d'Irlanda del Nord s Peter Robinson, del Partit Demcrata Unionista d'Irlanda del Nord (DUP).

Llista de Primers Ministres (1998-actualitat).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142513" title="Jerome Fernndez" nonfiltered="2407" processed="2391" dbindex="58218">
Jrome Fernndez (Cenon, Frana, 7 de mar de 1977) s un jugador d'handbol francs.

Ocupa la posici de lateral esquerre. Destaca per la seva important presncia fsica, un excellent llanament a distncia i una gran visi de joc, que el permet connectar amb el pivot amb grans passades interiors. s un jugador intelligent i un notable golejador, grcies al seu bon llanament en suspensi.

 Trajectria esportiva .
Comen a jugar a handbol a l'equip propietat de la seva famlia: La Bastidienne.
L'any 1985 fitx pel Carbon-Blanch, un equip d'una ciutat propera a Bordeus, on va estar fins al 1993, any en qu va fitxar pel Girondins de Bordeus, on jugaria fins l'any 1997.
Posteriorment, jug a l'Spacer's Toulouse, on conquerir els seus primers ttols importants.
L'any 1999 va fitxar pel HB Montpellier, on jugaria fins l'any 2002, conquerint tamb importants ttols a nivell nacional, alhora que assol el campionat del mn amb la seva selecci.
Aquests xits el dugueren a fitxar pel F.C. Barcelona on desenvolup l'etapa ms victoriosa de la seva carrera esportiva i es convert en una pea fonamental de l'equip.

El 8 de setembre del 2008 acord amb el F.C. Barcelona la rescissi del seu contracte, degut a la prdua de confiana del seu entrenador i al fet d'haver negociat la seva incorporaci, al cap d'un any, al mxim rival del club, el Balonmano Ciudad Real.

 Palmars .





 HB Montpeller .
4 Copes de Frana 97-98 amb el Spacer's Toulouse i 99-00, 00-01 i 01-02 ;
2 Lligues franceses 99-00 i 01-02 ;

Futbol Club Barcelona.
1 Lliga de Campions 04-05;
1 Supercopa d'Europa 03-04;
2 Supercopes d'Espanya 03-04, 06-07 ;
3 Lligues dels Pirineus 03-04, 05-06, 06-07 ;
2 Lligues ASOBAL 02-03 i 05-06 ;
1 Copa EHF 02-03 ;
2 Copa del Rei 03-04 i 06-07;

Selecci francesa.
Medalla d'or en els Jocs Olmpics de Beijing 2008;
Campi del mn l'any 2001;
Medalla de bronze als Mundials 2003 i 2005;
Campi de l'Europeu de Suissa 2006;

 Enllaos externs .
Biografia al web del Futbol CLub Barcelona;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142514" title="Dia de l'Orgull Friqui" nonfiltered="2408" processed="2392" dbindex="58219">

El dia de l'orgull friqui s una iniciativa popular que intenta reivindicar el dret a ser friqui de qualsevol persona que ho desitgi.

 Histria .
Va sorgir quan a la web "Univers Marvel" , un usuari (sota el sobrenom de Buebo) discut el fet de qu qualsevol friqui pogus o no denominar-se aix; i el desig i el dret dels friquis i les activitats considerades friquis, com llegir cmics o jugar a rol, foren reconegudes per la societat i no menyspreades. Aix, amb la creaci d'aquest dia, els friquis desitgen demostrar que no son un grup minoritari.

La tria de la data, el dia 25 de maig, ve triada per que aquell dia, en 1977 es va celebrar l'estrena als EUA de la primera pellcula de La Guerra de les Galxies. Tamb es recorda a Douglas Adams, autor de La Guia de l'Autoestopista Galctic, coincidint aquesta data amb el Dia de la Tovallola.

 Temes relacionats .
Dia de la tovallola;

 Enllaos externs .
 Web catalana per la promoci del dia de l'orgull friki;
 Segons el bloc "Qu passa al carrer?";
 Segons el bloc de la Nuka;
  Dia Orgullo Friki segons Alvarez Perea;
  Dia Orgullo Friki segons Oz;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142522" title="Amaia Montero" nonfiltered="2409" processed="2393" dbindex="58220">

Amaia Montero (Irun, 26 d'agost de 1976) s vocalista i compositora de msica pop, ex-cantant del grup La Oreja de Van Gogh. 

Inicis.
L'any 1996 va conixer Pablo Benegas a un sopar a casa d'una amiga, (guitarrista del futur grup) que cercava una cantant. La seva amiga sabent els interessos dels dos, va insistir a Amaia que cants, i, aquesta, noms va accedir amb els llums apagats. Pablo, la va convncer per que fes una prova pel grup, i aix fou el principi d'una gran amistat a cinc bandes que avui encara dura i ms que mai.

El 19 de novembre de 2007, La Oreja de Van Gogh va anunciar que Amaia deixava el grup per iniciar la seva carrera en solitari.

Discografia.
La Oreja de Van Gogh.
 1998: Dile al sol;
 2000: El viaje de Copperpot;
 2003: Lo que te cont mientras te hacas la dormida;
 2006: Guapa;

Sola.
 2008: Amaia Montero;

 Enllaos externs .
 Web oficial d'Amaia Montero;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142525" title="Suor" nonfiltered="2410" processed="2394" dbindex="58221">
La suor s el lquid produt per les glndules sudorpares. s secretada a travs de la pell en perodes de cansament per expulsar substncies de rebuig i evitar excessos de calor a l'organisme. s composta principalment per urea, colesterol, sals i greixde os.

La suor, a ms cont els compostos qumics 2-metilfenol (o-cresol) i 4-metilfenol (p-cresol), que sn compostos odorfers.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142528" title="Comuna de Rangiroa" nonfiltered="2411" processed="2395" dbindex="58222">

Rangiroa s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna consta de quatre comunes associades formades per tres atols i una illa: Rangiroa, Makatea (illa), Mataiva i Tikehau. El cap de la comuna s a Rangiroa.


1 Comuna associada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142529" title="Vantaa" nonfiltered="2412" processed="2396" dbindex="58223">

Vantaa (Vanda en suec) s una ciutat finlandesa, que limita pel sudest amb Hlsinki, la capital de Finlndia. Tamb limita per l'est amb Espoo , pel nord amb Nurmijrvi, Kerava i Tuusula i per l'est amb Sipoo. Hlsinki, Vantaa, Espoo i Kauniainen constitueixen  l'rea Metropolitana de Hlsinki. Les principals rees de Vantaa sn Tikkurila, Myyrmki, Martinlaakso, Hakunila, Koivukyl i Korso. La superfcie s de 243 km, 1.90 km d'ells coberts d'aigua.

Vantaa s la quarta ciutat ms poblada de Finlndia amb 190.058 habitants (31-I-2007). El principal aeroport de Finlndia (Helsinki-Vantaa) i el centre d'investigaci Heureka es troben en aquesta ciutat. Cal destacar tamb el museu de la ciutat, situat a l'antiga estaci de tren, dissenyada per Carl Albert Edelfelt.

El nom de la ciutat neix el 1972 quan adquireix els drets de ciutat mercantil. Abans d'aix va ser anomenada Helsinge des del 1351 quan el rei Magnus II de Sucia atorg els drets de pesca al monestir Padise d'Estnia.  

Ciutats agermanades.
 Askim, Noruega (1951);
 Frankfurt de l'Oder, Alemanya (1987);
 Huddinge, Sucia (1951);
 Jinan, Xina (2001);
 Kneixma, Rssia (1969);
 Lyngby-Taarbk, Dinamarca (1951);
 Matte Yehuda, Israel (1967);
 Mlad Boleslav, Repblica Txeca (1978);
 Nuuk, Grenlndia (1965);
 Rastatt, Alemanya (1968);
 Salgtarjn, Hongria (1976);
 Seyisfjrur, Islndia (1980);
 S upsk, Polnia (1987);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142532" title="Illa d'Alexandre I" nonfiltered="2414" processed="2397" dbindex="58225">



L illa d Alexandre I s una illa de l Antrtida, situada al sud-est del mar de Bellingshausen i al sud-oest de la pennsula Antrtica, de la qual est separada pel canal de Jordi VI, majoritriament cobert per gel permanent. T una rea de 49.070 km. Amb 435 km de longitud per 200 km d'ample, s la ms extensa de les illes antrtiques. 

La zona s extremadament abrupta; al llarg del canal de Jordi VI s'estn la serralada Douglas, que arriba fins als 2.987 m. La major part del litoral es troba bloquejat per barreres de gel. Cap a l'oest es troba la badia de Wilkens. Al sud-oest de l illa sobresurt la pennsula de Beethoven. 

Va ser descoberta per l'expedici russa comandada per Fabian Gottlieb von Bellingshausen el 28 de gener de 1821; fins a 1940 es pensava que formava part del continent, per la qual cosa era anomenada "Terra d'Alexandre I". El nom li fou donat en honor al tsar regnant aleshores, Alexandre I.

L illa s reclamada per l'Argentina (excepte la pennsula de Beethoven), Xile i el Regne Unit. L'Argentina la inclou dintre del departament Antrtida Argentina, que forma part de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud; per a Xile forma part del Territori Xil Antrtic, i per al Regne Unit del Territori Antrtic Britnic, per aquestes reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antrtic. 

A la dcada del 1950 s'hi va installar la base britnica de Fossil Bluff, la qual s actualment usada com a refugi i centre meteorolgic.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142538" title="Llista de reis llegendaris de Britnia" nonfiltered="2415" processed="2398" dbindex="58226">
La segent llista dels Reis llegendaris de Britnia apareix en el llibre Historia Regum Britanniae escrit pel monjo galls Geoffrey de Monmouth el 1136.

Estava basat en tradicions galleses, angleses, cornabis, etc. i en la Historia Britonum, document del segle IX. En aquest llibre, s'intentava construir un vincle entre el prncep de Troia Enees i els primers reis de Britnia i Galles. De fet, se sap que historiadors renaixentistes, com John Bale i Raphael Holinshed, van agafar una llista de reis celtes i els van utilitzar com a reis de Britnia i la Gllia. 

Els primers reis descrits sn extrets d'un document que descriu els viatges de No per Europa (atribut a l'historiador babilonia del segle III aC Berosus el Caldeu), per que actualment es considera una falsificaci molt posterior. En la Bblia (Gen, 10:5), es diu que "Jfet es va traslladar a les illes dels gentils", (illes gregues, britniques, etc. segons les versions).

La llista es considera fictcia i, tot i que alguns dels noms estan basats en personatges reals, la immensa majoria no tenen base histrica.

 Llista de reis mtics de Britnia .

 Reis pseudo-Berosus .
(En un principi atributs a Berosus, actualment se sap que no, per aix se'ls anomena pseudo-Berosus)

Samothes (tamb conegut com Dis Pater): quart fill de Jfet, fill de No (No apareix a la Bblia). Primer rei dels celtes, 200 anys desprs del Diluvi universal. La Britnia s'anomena Samothea en honor seu. ;
Magus, fill de l'anterior ;
Saron, fill de l'anterior ;
Druis, fill de l'anterior i primer druida (antic mag celta);
Bardus, fill de l'anterior i primer Bard (antic cantant celta);
Albion, seria un gegant fill de Nept, que va derrocar Bardus i va governar durant 44 anys. Va renombrar l'illa amb el seu nom (Vegeu: nom antic d'Esccia). Va morir assassinat per Hrcules i el tron va quedar vacant fins l'arribada de Brutus de Britnia, fill de Silvius, nt d'Ascani i besnt d'Enees.


 Reis segons Geoffrey de Monmouth .
Geoffrey va intentar relacionar els reis mtics de Britnia amb personatges de la Bblia o de la histria (o mitologia) grega, romana o irlandesa.



Referncies.
 Els samoteus  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142545" title="Missa in tempore belli" nonfiltered="2416" processed="2399" dbindex="58228">
La Missa in tempore belli o Missa en temps de guerra, tamb coneguda com a Paukenmesse o Missa dels timbals (Hob. XXII:9) s una missa composta per Franz Joseph Haydn el 1796 i estrenada el 26 de desembre d'aquell any a l'esglsia dels Piaristes de Viena.

 Histria .
Haydn compos aquesta missa a la seva residncia al palau dels Esterhzy, a Eisenstadt, on seguia exercint de mestre de capella, poc desprs de tornar de la seva estada a Londres. Es tracta de la segona de les sis grans misses dels darrers anys del compositor i el seu ttol fa referncia a la guerra que en aquells moments ustria estava lliurant contra Frana (la guerra de la primera coalici). L'agost de 1796 el govern austrac decret la mobilitzaci general a tot el pas i sembla que en aquells moments Haydn estava composant l'Agnus Dei de la seva missa. La tonalitat general de la missa s especialment ombrvola i melanclica, i noms es torna lluminosa, significativament, en el Dona nobis pacem (doneu-nos la pau) final.

 Aspectes musicals .
La missa est composta per a solistes (soprano, contralt, tenor i baix), cor a quatre veus, orgue i orquestra. En l'orquestraci Haydn incorpor, a ms de les cordes, obos, fagot, clarinets, trompes, trompetes i timbals. Posteriorment hi afeg una part de flauta al Qui tollis del Gloria i parts addicionals per als clarinets, aix com parts per a les trompes doblant les trompetes.

Aquesta obra est considerada una de les grans obres de maduresa de Haydn. El Kyrie comena amb una introducci lenta i solemne on els timbals entren progressivament i segueix ambuna secci rpida en forma sonata. El Gloria cont una de les seccions considerades ms extraordinries del compositor: el Qui tollis, un fosc i melanclic dileg entre el baix, el violoncel i la flauta. El Credo tamb cont una part central lenta i especialment fosca, l Incarnatus est i culmina, com s habitual en les misses del classicisme, en una llarga fuga. L Agnus Dei s potser la part ms coneguda de la missa i des de la seva estrena a Viena es fu justament famosa; l'entrada inesperada dels timbals al comps 10 i el crescendo del cor i les trompetes en fan un moviment intens i intimidant, que culmina amb el llumins Dona nobis pacem.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142547" title="Comuna de Napuka" nonfiltered="2417" processed="2400" dbindex="58229">

Napuka s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna consta de dues comunes associades formades per dos atols: Napuka i Tepoto Nord. Geogrficament i histrica s'han anomenat illes de la Decepci. El cap de la comuna s a Napuka.


1 Comuna associada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142555" title="Variable aleatria" nonfiltered="2418" processed="2401" dbindex="58230">
En estadstica i teoria de probabilitat una variable aleatria 
s una quantitat a la qual s'assigna una distribuci de probabilitat.
Per exemple, pot ser el resultat numric d'un experiment aleatori. 
Des d'un punt de vista formal matemtic, s defineix com una funci mesurable que pren valors en un espai mesurable.

  

Habitualment, els valors de la variable aleatria sn un nombre real, s a dir, .
Intuitivament,  assigna un nombre real a cada succs en l'espai mostral .
El conjunt dels valors possibles d'una variable aleatria se la coneix com a domini de la variable aleatria. 
En quant a la notaci, la variable aleatria se sol indicar amb  (en majscules) 
i el valor observat d'aquesta variable aleatria se sol indicar amb  (s a dir, en minscules). 

Per tal de resumir el comportament probabilistic d'una variable aleatria  es poden calcular diverses quantitats, com ara l'esperana matemtica o valor esperat o la varincia poblacional de la distribuci de probabilitat d'.
Tanmateix, en general per a caracteritzar  completament cal conixer-ne la distribuci de probabilitat, l'espai mostral i l'espai mesurable en el que pren valors.  
Algunes distribucions de probabilitat queden completament caracteritzades per un nombre redut de parmetres, com ara la distribuci normal que queda definida per l'esperana i la varincia.

 Variable aleatria discreta .

Intuitivament, una variable aleatria s discreta si el seu conjunt de valors possibles es pot enumerar, tot i que el nombre de valors possibles no ha de ser pas finit. Per exemple, una variable aleatria que pot prendre els valors  (on  indica que la seqncia segueix indefinidament). 

Matemticament, una variable aleatria s discreta si la seva mesura de probabilitat est dominada per la mesura comptadora.
La distribuci d'una variable discreta sol representar-se amb la seva funci de distribuci

;

o amb la funci de probabilitat

.

s a dir, la funci de distribuci permet calcular probabilitats acumulatives i la funci de probabilitat permet calcular quina s la probabilitat de qu la variable aleatria prengui un cert valor.

Exemple.
Suposem que llencem dues monedes a l'aire. Indiquem una cara amb c i una creu amb s.
Els possibles resultats de l'experiment sn observar dues cares (cc), una cara seguida d'una creu (cs), una creu seguida d'una cara (sc) i dues creus (ss).

  =  ;
 
Sigui X la variable aleatria que identifica el nombre de cares obtingudes en el llenament.
s a dir, X s la segent funci dels elements d' :

;
;
;

El domini d'X s  = .
O sigui, s una variable discreta, doncs noms pot
prendre els valors 0, 1 i 2.

La funci de probabilitat s . La funci de distribuci ve donada per .

 Variable aleatria continua .

Intuitivament, una variable aleatria es contnua si els valor que pot prendre no es poden enumerar.
Per exemple, una variable que pot prendre com a valor qualsevol nombre real.

Matemticament, una variable aleatria s continua si la seva mesura de probabilitat est dominada per la mesura de Lebesgue.
La distribuci d'una variable contnua sol representar-se amb la seva funci de distribuci

;

o amb la funci de densitat de probabilitat

,

on  s la derivada respecte la mesura de Lebesgue. 

Exemple.

El pes d'una persona s una variable contnua, assumint que podem mesurar el pes amb
infinita precisi. Per exemple, podriem caracterizar el pes amb una distribuci normal
amb mitjana 70 i desviaci estndard 10.


 Funcions de variables aleatries .

Aplicar una funci a una variable aleatria resulta en una variable aleatria. Ms formalment,
si tenim una variable aleatria X que assigna elements de   a elements de R, i una funci measurable f: R   R, aleshores Y = f(X) tamb s una variable aleatria, ja que la composici de funcions mesurables tamb s mesurable.
La funci de distribuci de Y s 

;

 Exemple 1. 

Sigui X una variable aleatria contnua que pren valors en els nombres reals, i sigui Y = X2. Aleshores, Y s una variable aleatria amb funci de distribuci

;

Si y < 0, aleshores P(X2   y) = 0, i per tant

;

Si y   0, aleshores



i per tant

;

 Exemple 2 . 

Suposem que  s una variable aleatria
amb funci de distribuci

 ;

on  s un parmetre fixat. Considerem la variable aleatria  Aleshores, 

;

La darrera expressi pot calcular-se en termes de la funci de distribuci d' i per tant

;
;
;
;


 Referncies .

Probabilidad y Estadstica. Morris H. DeGroot, publicado por Addison-Wesley Iberoamericana. (Segunda Edicin)

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142556" title="Estil imperi" nonfiltered="2419" processed="2402" dbindex="58231">
L'Estil Imperi, sovint considerat com una segona fase del neoclassicisme, amb la seva fase primerenca anomenada Directoire, s un estil d'inicis del segle XIX d'arquitectura, mobles i decoraci d'interiors que pren el seu nom i s'origina en el regnat de Napole a Frana, conegut com el Primer Imperi Francs (1804 - 1814), tot i aix mant la seva presncia fins l'adveniment de l'estil neogtic.

Moment histric.
Les enormes estructures neoclssiques com l'Arc de Triomf de Pars, la columna Vendme, i La Madeleine van ser construdes a Pars per a emular els famosos edificis de l'Imperi rom. Es barregen en un estil rococ elements propis de la cultura romana i egpcia. 

En el deixant de la caiguda de Napole, l'estil va ser adoptat per molts altres pasos europeus, particularment en l'Imperi Rus, on es va emprar per a celebrar la victria sobre Napole en estructures monumentals tals com el Ministeri de Marina, la catedral de Kazn, la columna d'Alexander, i la Porta de Narva. A l'arquitectura estalinista se l'anomena sovint Estil Imperi d'Stalin.

L'estil va sobreviure a Itlia molt ms que a la majoria d'estats Europeus, degut en part a les seves associacions amb l'Imperi rom, en part perqu va ser restablert com estil nacional de l'arquitectura desprs de l'unificaci d'Itlia el 1870. Mario Praz es va referir a aquest estil com l'Imperi Itali. En el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya l'estil Imperi va ser adaptat a les condicions locals i va prendre gradualment la forma del renaixement egipci, de l'estil grec del renaixement, de l'estil Biedermeier, i de l'estil Regncia.

Caracterstiques del moviment.
 Rigor de les lnies , rectes i escrupolosament ortogonals;
 Hieratisme del conjunt ;
 Predomini de la caoba;
 Absncia de marqueteria ;
 Decoraci de bronze;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142562" title="Experiment" nonfiltered="2420" processed="2403" dbindex="58232">
Un experiment s  un procediment mitjanant el qual es tracta de comprovar (confirmar o verificar) una o diverses hiptesis relacionades amb un determinat fenomen, mitjanant la manipulaci de la o les variables que presumiblement sn la seva causa. L'experimentaci constitueix un dels elements clau del mtode cientfic i s fonamental per poder oferir explicacions causals.

s molt important dissenyar un experiment perqu pugui ser repetit per altres investigadors, ja que el coneixement cientfic ha de ser reproduble o replicable, en cas contrari, el mateix t validesa interna.

Cada repetici de l'experiment s'anomena prova o assaig.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142567" title="Sabantuy" nonfiltered="2421" processed="2404" dbindex="58233">

El Sabantuy s un festival d'estiu ttar i volga-ural, que prov de l'poca de la Bulgria del Volga. Al principi, el Sabantuy era un festival de grangers d'rees rurals, per va esdevenir la festa nacional i s molt celebrada en les ciutats. L'any 2006, el Sabantuy de Kazan va celebrar-se el 24 de juny.

 Nomenclatura .
Sabantuy (        , b n`tu ), o ms correctament, Saban tuy  (         , b` n tu`j ) s un mot de la llengua ttara per festa. La seva forma plural s Sabantuylar (b ntu `l r).

La festa tamb s celebrada per altres pobles trquics al llarg del Volga. En llengua baixkir, tamb es coneix com Habantuy (        , b n`tu ), en llengua txuvaix   com Akatuy (      , `tu ).

El nom de la festa vol dir la festa de la llaurada en llenges turqueses. A vegades se la coneix com "festa de la llaurada", o Saban byrme (             , b` n b r`me).

Histria.
El Sabantuy t origen en l'poca pre-Islamica, quan se celebrava abans de l'poca de la sembra. Les canons tradicionals, i altres tradicions del Sabantuy, se suposa que tenen connotacions religioses de l'poca. Ms tard, amb l'extensi de l'Islam entre els ttars, baixkirs el cristianisme entre els txuvaixos, va esdevenir festa secular. En cada regi, les ciutats es van tornant la celebraci de la segent edici.

A inicis de segle XX, el Sabantuy fou reconegut com la festa nacional dels ttars. Les autoritats sovitiques varen aprovar aquest festival a causa del seu origen plebeu, per el feren moure a dates posteriors a la temporada de sembra, per tal de fusionar-lo amb l 'antiga festa d'estiu coneguda com a Cin.

Darrerament, la Federaci Russa ha anunciat la voluntat de proposar el Sabantuy dins la llista d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat pel 2007.

 Tradicions .
Els principals trets caracterstics del Sabantuy inclouen les competicions esportives tradicionals com ara el kr  (lluita ttara), la cursa de cavalls, la cursa de sacs, l'escalada de pilars, la cursa de culleres aguantades amb la boca amb un ou a sobre, la batalla de sacs al llist, la trencadissa d'olles, la recerca d'una moneda en un qat q (beguda feta de llet agra), entre d'altres. Aquestes activitats prenen part en el mydan, normalment situat a la vora d'un bosc.

Una tradici, anomenada srn, consisteix en la recollida d'un bo d'ajut per a convidats al festival i premis per als vencedors de les competicions. Qar a botqas  (farinetes de Rook) s un ritual culinari per alimentar amb farinetes als nens del poble, just abans del Sabantuy. Una altra tradici consisteix en anar a resar al cementiri.

En els darrers anys, el Sabantuy s'acostuma a combinar amb els festivals de msica folk i pop, com tamb festivals d'acordi, anomenats "Toca l'acordi!" (Uyna,  armun!).

Lluita ttara.

La lluita ttara (Tatara kr ,               `t r   k `r ), s la competici principal del Sabantuy. Els lluitadors utilitzen tovalloles amb el propsit de tombar l'oponent.

Normalment sn els nois joves els qui inicien la competici. A les acaballes del Sabantuy, la final de kr  passa a ser l'esdeveniment principal del festival. El guanyador es converteix en el batr (`t r), l'heroi del Sabantuy. El premi varia des d'un be, en rees rurals, fins a un cotxe, en les urbanes.

Organitzaci.
El Sabantuy no t una data fixa i varia aproximadament des del 15 de juny fins l'1 de juliol, i normalment coincideix en diumenge.Inicialment, el Sabantuy se celebra als pobles, seguidament del districte, i finalment a les ciutats principals. L'ltim edici del Sabantuy es celebr a Kazan, la capital de Tatarstan. Una prctica similar s aplicada per a l'Akatuy a Txuvixia i l'Habantuy a Baixkria.

En els darrers anys, el govern rus ha tendit a celebrar el Sabantuy federal, a Moscou. Moltes ciutats d'Europa i sia que tenen dispores essencialment ttares, com Moscou, Sant Petersburg, Tallinn, Praga, Istanbul, Kev i Taixkent, tamb celebren el Sabantuy.

Avui en dia, el Sabantuy es pot considerar com un festival internacional que aplega molta gent de diverses tnies, tant a Tatarstan, com a tot el mn.

 Tradici poltica .
En tant que el Sabantuy s un smbol de Tatarstan, cada president rus que visita la regi, participa en el festival de Kazan. Bors Ieltsin va fer esclatar l'olla amb els ulls envenats a mitjans dels 1990 i Vladmir Putin va trobar la moneda dins de la llet agra. A vegades, aquesta participaci en competicions s'interpreta com una acci simblica. Ieltsin va resoldre els problemes complexos del Tatarstan d'una manera senzilla per sense garanties, mentre que Putin va descobrir les partides econmiques del Tatarstan que no es varen transferir al pressupost general rus.

 Referncies .
 Tradicions del Sabantuy, Ogonyok,  fotografies;
 Histria del Habantuy;
 Fotografies de l'Akatuy;
 ,       ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142569" title="Sonata per a piano nm. 9 de Beethoven" nonfiltered="2422" processed="2405" dbindex="58234">


La Sonata per a piano nm. 9 en mi major, opus 14 nm. 1, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1798 i 1799, i publicada al mateix temps que la nm. 10 el desembre de 1799. Va ser dedicada a la baronessa Josefa von Braun.

 Context .
Malgrat la seva numeraci, la Sonata n 9 s anterior a la Pattica. Beethoven en va fer un arranjament per a quartet de corda el 1802.

 Estructura .
T tres moviments:
 Allegro;
 Allegretto;
 Rondo. Allegro commodo;

 1. Allegro .
El primer moviment, en mi major, comena amb una srie de quartes ascendents en la m dreta, seguides d'una frase repetida en eco a diferents octaves, com en un quartet de corda. El segon tema, en si major, es basa en una gamma cromtica ascendent. El desenvolupament s ple d'arpegis en dobles-corxeres en el baix, i desprs arriba la reexposici. El moviment acaba dolament.

 2. Allegretto .
El segon moviment s un minuet. La secci principal, en mi menor, no acaba amb una cadena completa sin que va a parar a un acord de mi major com a dominant de la menor. El trio amb el ttol de Maggiore, s en do major. La coda recorda breument la tonalitat de do major abans de tornar al mi menor.

 3. Allegretto .
El tercer moviment s un rondo i t un carcter animat. L'ltima aparici del tema est sincopada.

 Enllaos externs .
 Partitura gratuta de la sonata a IMSLP;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142577" title="Septet de Beethoven" nonfiltered="2423" processed="2406" dbindex="58237">


El Septet per a corda i vent en mi bemoll major, opus 20, de Ludwig van Beethoven, s un septet per a viol, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, trompa i fagot. Va ser compost entre 1799 i 1800 i va ser publicat el 1802 amb una dedicatria a l'emperadriu Maria Teresa d'ustria.

Contemporani de la Primera Simfonia, el Septet va tenir un xit considerable i va rebre els elogis de la crtica. Obra de la finals del primer perode creador de Beethoven, s d'un estil clssic per bastant elaborat. Molts anys desprs Beethoven va comentar de la seva composici: All hi ha molta imaginaci per poc art.

L'obra t sis moviments:
Adagio. Allegro con brio;
Adagio cantabile;
Tempo di menuetto;
Tema con variazioni : Andante;
Scherzo : Allegro molto e vivace;
Andante con moto alla marcia. Presto;
El tema principal del tercer moviment Beethoven el va fer servir tamb a la Sonata per a piano nmero 20.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Partitura del Septet a IMSLP (domini pblic) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142583" title="Halldr Kiljan Laxness" nonfiltered="2424" processed="2407" dbindex="58238">


Halldr Kiljan Laxness (), pseudnim de Halldr Gujnsson, ( Reykjavk, Islndia 1902 - Gljfrasteinn 1998 ) fou un escriptor islands guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1955.

Biografia. 
Va nixer el 23 d'abril de 1902 a la ciutat de Reykjavk. El 1905 es va traslladar a la ciutat de Laxness, de la qual n'agaf el nom amb el qual sign les seves obres. L'any 1923 es va convertir al catolicisme i ms tard es va fer comunista. El 1952 fou guardonat amb el Premi Internacional per la Pau, concedit pel World Peace Council.

Mor el 8 de febrer de 1998 a la seva residncia de Gljfrasteinn.

Obra literria.
Amb tot just 14 anys va publicar el seu primer article al diari Morgunblai. Des d'aquell moment no va parar d'escriure, convertint-se en un prolfic escriptor de novelles, poesia, articles periodstics, contes, obres de teatre, etc, convertint-se en l'escriptor ms important del segle XX en llengua islandesa.

L'any 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva energia pica viva que ha renovat el gran art narratiu d'Islndia.

Obra publicada.


Novella.
1919: Barn nttrunnar;
1924: Undir Helgahnk;
1927: Vefarinn mikli fr Kasmr;
1931: Salka Valka -  vnviur hreini;
1932: Salka Valka - Fuglinnn  fjrunni;
1934: Sjlfsttt flk - Landnmsmaur slands;
1935: Sjlfsttt flk - Erfiir tmar;
1937: Heimsljs - Ljs heimsins o Kraftbirtngarhljmur gudmsins;
1938: Gerska fintri;
1938: Heimsljs - Hll sumarlandsins;
1939: Heimsljs - Hs skldsins;
1940: Heimsljs - Fegur himinsins;
1943: slandsklukkan - slandsklukkan;
1944: slandsklukkan - Hi ljsa man;
1946: slandsklukkan - Eldur  Kaupinhafn;
1948: Atmstin;
1952: Gerpla;
1952: Heiman eg fr;
1957: Brekkukotsannll;
1960: Paradsarheimt;
1968: Kristnihald undir Jkli;
1970: Innansveitarkronika;
1972: Gusgjafaula;

Contes.
1923: Nokkrar sgur;
1933: Ftatak manna;
1935: rur gamli halti;
1942: Sj tframenn;
1954: ttir;
1964: Sjstafakveri, cuentos;
1987: Sagan af brauinu dra;
1992: Jn  Brauhsum;
1996: Fugl  garstaurnum og fleiri smsgur;
1999: ngfrin ga og Hsi, obra pstuma;
2000: Smsgur, obra pstuma;
2001: Krvilla  Vestfjrum og fleiri sgur, obra pstuma;

Assaigs.
1925: Kalsk vihorf;
1929: Alubkin;
1937: Daglei  fjllum;
1942: Vettvngur dagsins;
1946: Sjlfsagir hlutir;
1950: Reisubkarkorn;
1955: Dagur  senn;
1959: Gjrnngabk;
1963: Skldatmi;
1965: Upphaf mannarstefnu;
1967: slendngaspjall;
1969: Vnlandspnktar;
1971: Yfirskygir stair;
1974: jhtarrolla;
1975:  tninu heima, memries;
1976: ngur eg var, memries;
1977: Seiseij, mikil skp;
1978: Sjmeistarasagan, memries;
1980: Grikklandsri, memries;
1981: Vi heygarshorni;
1984: Og rin la;
1986: Af mennngarstandi;
1987: Dagar hj mnkum, memries;

Poesia.
1930: Kvakver;
1997: nglngurinn  skginum;

Teatre.
1934: Straumrof;
1950: Snfrur slandssl;
1954: Silfurtngli;
1961: Strompleikurinn;
1962: Prjnastofan Slin;
1966: Dfnaveislan;
1970: a;
1972: Noranstlkan;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1955;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142594" title="Estil Llus XVI" nonfiltered="2425" processed="2408" dbindex="58239">

L'Estil Llus XVI sorgeix com a contraposici a l'Estil Llus XV (Rococ); s una de les primeres manifestacions del neoclassicisme a Frana, d'aproximadament entre el 1760 i el 1789, per tant apareix amb anterioritat al regnat de Llus XVI (1774 - 1792).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142595" title="Progressistes per les Illes Balears" nonfiltered="2426" processed="2409" dbindex="58240">

Coalici preelectoral creada per PSM, Esquerra Unida de les Illes Balears, Els Verds de Mallorca i ERC a les Illes Balears per presentar-se a les eleccions generals de l'any 2004. La coalici obtingu un total de 40.289 vots: 33.250 a Mallorca, 4.586 a Menorca i 2.139 a les Pitises, quedant a les portes d'obtenir un esc al Congrs dels Diputats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142596" title="Entesa pel Progrs Municipal" nonfiltered="2427" processed="2410" dbindex="58241">


L'Entesa pel Progrs Municipal s una plataforma poltica de Catalunya que aglutina grups i candidatures municipalistes independents de l'anomenada "esquerra verda nacional". Es va organitzar com com a partit poltic amb identitat jurdica prpia, l'any 1999. El mateix any es presenta per primera vegada a les eleccions municipals.

Actualment, forma part de la coalici Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa pel Progrs Municipal, i t representaci municipal en 67 pobles i 14 alcaldies, totes elles amb la marca prpia d'Entesa pel Progrs Municipal. 

Enllaos externs. 
Pgina web de l'Entesa pel Progrs Municipal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142598" title="Esquerra Unida de les Illes Balears" nonfiltered="2428" processed="2411" dbindex="58242">


Esquerra Unida de les Illes Balears s un partit poltic implantat a les Illes Balears que es troba federat, a nivell estatal, a Izquierda Unida.

Els seus dirigents ms coneguts sn Eberhard Grosske, Manuel Cmara i Miquel Rossell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142600" title="Centre Georges Pompidou" nonfiltered="2429" processed="2412" dbindex="58243">

El Centre Pompidou s el nom emprat ms comunament per a designar al Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou de Pars (Frana) dissenyat pels llavors joves arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers. 

Va ser inaugurat el 31 de gener de 1977. Es tracta, a ms, d'un edifici que alberga una biblioteca amb ms de 2.000 places, oberta al pblic (al contrari que la Biblioteca Nacional de Frana, coneguda com Biblioteca Mitterrand, reservada als investigadors). 

Va ser acabat en 1977. El centre va ser construt durant el mandat del president francs Georges Pompidou, el qual va morir abans que s'acabs l'edifici. Va ser el seu successor, Valry Giscard d'Estaing, qui elva inaugurar en 1977. Rehabilitat entre 1997 i desembre de 1999, va tornar a obrir les seves portes al pblic el 1 de gener de 2000. Es tracta d'un dels monuments ms visitats de Frana, amb prop de sis milions de visitants a l'any. 

 Dades arquitectniques . 
El Centre Pompidou va ser dissenyat pels joves arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers. L'edifici s d'un estil que va ser molt innovador en els anys 70, quadrat, d'estructura industrialista, i amb els elements funcionals, conductes, escales, etc. visibles des de l'exterior. Les conduccions d'aigua, aire o electricitat van ser pintades de colors atrevits i extrets de la part principal de l'edifici, per a deixar un interior difan. Encara que es va deslligar una polmica quan va ser acabat, avui dia la gent s'ha acostumat al seu peculiar aspecte i gaudeix de molta popularitat. s un dels primers edificis de la arquitectura high-tech. 

 Projecte . 
 
El president de Frana, Georges Pompidou, que va governar des de 1969 fins a 1974, va voler revitalitzar el 4t districte de Pars, una zona deprimida econmica i socialment. En ell estava el mercat dels Trobis, un enorme centre que venia productes a l'engrs i al detall. Va Ser dissenyat en l'poca de Napole, i el seu primer projecte era historicista, a la qual cosa, l'emperador es va negar. Aix doncs, aquest enorme mercat va tenir un disseny ms funcional, amb cobertes en tots els pavellons i carrers, i amb l'estructura metllica. Pompidou, per a revitalitzar el 4ieme Arrondissement, va decidir derrocar aquest mercat ja que desprenia olors i produa un trnsit catic. 

En el seu lloc es va construir l'edifici de la borsa, de planta circular, uns jardins i un nou centre comercial amb connexi a l'estaci de metro del barri. Altre edifici pertanyent a aquest pla de revitalitzaci s el Centre Georges Pompidou, anomenat originalment Centre Beaubourg. s un museu d'art contemporani importantssim, t un gran centre cvic i una biblioteca d'accs pblic. El concurs per a escollir el disseny d'aquest edifici va comenar en 1970, i el jurat estava compost per distingits i reconeguts arquitectes. Van guanyar  Renzo Piano (1937 - ) i Richard Rogers (1933 - ), dues persones joves i desconegudes llavors, els quals es van associar en aquest projecte i en noms un altre ms. Renzo Piano s itali i t famlia anglesa. Rogers s angls i t mare italiana. Aquests dos arquitectes van guanyar el concurs, a part de pel seu excellent projecte, grcies a dos membres del jurat. Un d'ells era Philip Johnson (1906-2005), un nord-americ que va introduir l'arquitectura europea en Estats Units desprs de la II Guerra Mundial. L'altre va ser Jean Prouv (1901-1984), un francs de la branca dels arquitectes que unien la tecnologia a l'arquitectura en els anys 1950. Le Ricolais va ser un enginyer experimental que provava estructures metlliques lleugeres i tibades. Prouv, influt per aquest enginyer, va estar molt interessat en la tecnologia i per aix li va agradar bastant el projecte de Piano i Rogers. Va ser Prouv el major impulsor a donar la victria a aquests dos joves. La construcci del Pompidou va comenar en 1970. Quatre anys ms tard, el llavors President de Frana Georges Pompidou, va morir, pel que les obres de l'edifici van sofrir una important aturada. Va ser la vdua del president francs la qual va fer que s'acabs amb xit en 1977.

 Influncies arquitectniques .  

El Centre Pompidou contrasta enormement amb els edificis que li envolten. Aix, la forma, els colors i l'altura d'aquest edifici resulten ser estridents per al seu entorn en el moment que es va construir i tamb avui dia. La seva funci s tamb estranya en l'poca que es va fer. Un centre que reuneix arquitectura, art modern, art antic, llibres i llocs on els nens  juguen amb l'art , no era corrent llavors. El seu museu d'art contemporani s el ms important del mn. Quant a la seva aparena exterior, l'entramat de barres, tubs i elements tecnolgics que s'amunteguen en les faanes fa que el Pompidou se sembli a una joguina tecnolgica, similar a un Mecano. s anomenat pels parisencs La fbrica de gas. Aquesta estridncia que tant ho caracteritza formava part de les pretensions del concurs. El Centre Pompidou s un dels primers edificis del corrent Hig Tech. Est notablement influt per l'arquitectura de Mies Van der Rohe i per la del grup Archigram. Quant a la influncia de l'arquitecte alemany, s'aprecia en l'edifici el racionalisme propi de la seva Arquitectura Moderna en el sentit que l'immoble s ents com un contenidor buit en el qual es pugui ficar qualsevol cosa. 

L'interior del Pompidou s completament difan i s ents per Johnson com un contenidor amb espais interiors mbils. Les grans llums estan salvades per un total de catorze enormes bigues paralleles entre si i perpendiculars a la faana de la plaa. La influncia del grup Archigram, s palpable en les noves i complicades formes que t l'edifici quant als moltssims tubs, barres i estructures que envaeixen les faanes, usant una "tecnologia de broma". Archigram va crear nombrosos dissenys en els anys 1960 plens de fantasia i looks psicodlics amb influncies hippies. En els seus projectes abundaven els tubs, colors i estructures metlliques exteriors. 

 Entorn urb . 

El Centre Pompidou ocupa poc menys de la meitat del seu solar. La part que sobra s una enorme plaa pblica considerada part de l'edifici ja que en ella es fan activitats relacionades amb el centre. El disseny d'aquest espai exterior va ser decisiu en la victria de Piano i Rogers en el concurs. En la plaa s'amunteguen els teatres rondaires, dibuixants, petites botigues rondaires i grups de joves, tots ells relacionats amb l'art i la cultura. En els lmits d'aquest espai pblic hi ha collocats enormes tubs, alguns d'ells agrupats de dos en dos, que sn els respiradors de l'aparcament subterrani que ocupa tot el solar. La grandria d'aquests tubs de refrigeraci i la seva semblana amb les vies de ventilaci dels vaixells els converteixen en elements propis del Centre Pompidou, ampliant els lmits de l'edifici a tota la plaa. El sl d'aquesta est inclinat lleugerament cap al Centro Pompidou, funcionant l'edifici com tel de fons. Des de la restauraci del Centre Pompidou portada a terme des de setembre de 1997 fins a gener de 2000, hi ha ms restriccions en les activitats que es fan en la plaa, havent ms vigilncia tant dintre com fora de l'edifici. En aquesta reforma es va obrir al trnsit alguns carrers confrontants amb la plaa que abans eren per als vianants. 

La resta d'edificis que formen part de la plaa sn, principalment, de finals del segle XIX, d'estil Modernista. En molts d'aquests edificis hi havia galeries d'art que resultaven ser molt visitades grcies a la proximitat del Pompidou. Progressivament, aquestes sales d'art van donar pas a botigues, les quals tenen molt xit grcies a la gran afluncia de turistes que visiten en Centre Pompidou. Cal recordar que aquest edifici s el tercer lloc ms visitat de Pars. D'aquesta manera, en el barri que envolta al centre d'art hi ha una barreja entre turistes i gent jove i desinhibida. 

Jean Baudrillard va escriure el llibre L effect Beaubourg en 1977. En ell parla del que suposa la construcci del Pompidou per al barri en qu es troba, una zona deprimida abans de l'existncia d'aquest centre d'art. Baudrillard diu en el seu llibre que l'art del segle XX s transgressor, secret i que vol canviar la societat. Tamb apunta que el previst mal s del Centre Pompidou s una expressi de l'odi que genera aquest art contemporani i misteris. 

 Estructura .

L'edifici t en cadascun dels forjats tretze buits limitats per catorze bigues paralleles. Aquestes peces sn d'una enorme grandria i sn prefabricades, pel que va caldre fer un gran desplegament logstic per a dur-les al solar de construcci. Les bigues sn visibles en les faanes laterals (la nord i la sud). Les bigues de diferents plantes s'uneixen entre si amb tensors. Els pilars del Pompidou sn metllics amb secci rodona. Hi ha una estructura inventada en aquest edifici coneguda pel nom de Gerberette. Sn unes peces metlliques horitzontals ancorades als pilars per un dels extrems a manera de volades. Tenen una secci corba i la seva funci s subjectar les estructures metlliques que sobresurten de les faanes oest i aquest. El seu inventor s l'enginyer alemany Gerberett, i es van dissenyar per a ampliar la superfcie dels ponts. D'aquesta manera, s'observa que tota l'estructura del Pompidou s metllica, incomplint aparentment la normativa parisenca contra incendis. No obstant aix, aquesta legislaci s respectada ja que els pilars estan refrigerats per aigua que hi ha en l'interior de cadascun d'ells. En les faanes oest i est hi ha creus de Sant Andreu, uns tensors creuats perpendicularment entre si, i inclinats aproximadament 45 respecte del sl, collocats en cada quadrat format per les barres horitzontals i verticals que hi ha en l'exterior d'aquestes faanes. Aquests tensors sn sorprenentment fins i tenen molta seguretat, s a dir, que perqu l'estructura que conformen fracasss caldria tallar bastants d'aquests tensors. Hi ha barres i tubs de les faanes que no tenen funci estructural, i la seva nica funci s contribuir en el caos visual que dificulta la comprensi de l'espai. Darrere d'aquest conjunt de barres i tubs estan les faanes.

Enllaos externs.
 Centre Georges Pompidou ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142601" title="Pompidou" nonfiltered="2430" processed="2413" dbindex="58244">



 Georges Pompidou, president de la Repblica Francesa;
 Centre Georges Pompidou, centre d'art contemporani de Pars;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142603" title="Csta Blava" nonfiltered="2431" processed="2414" dbindex="58246">
La Csta Blava (nom occit; en francs Cte Bleue) s una petita part del litoral mediterrani de Frana, a l'oest de Provena, entre Marsella i la mar de Brra. Cal no confondre-la amb la Costa Blava.



 Enllaos externs .
  Web del Parc Regional Mar de la Csta Blava;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142604" title="Costa Blava" nonfiltered="2432" processed="2415" dbindex="58247">


La Costa Blava (en occit Csta d'Azur, en francs Cte d'Azur, literalment "Costa d'Atzur") s una part oriental del litoral mediterrani de Frana (Provena, Pas Niard) entre Casss i Menton, incloent tamb Mnaco.

Les ciutats ms clebres de la Costa Blava sn, d'oest a est: Casss, La Ciutat, Tol, Ieras, Sant Tropetz, Frejs, Sant Rafu, Canes, Antbol, Canha de Mar, Nia, Mnaco i Menton.

Notes.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142611" title="Catalo" nonfiltered="2433" processed="2416" dbindex="58248">
Catalo s un municipi brasiler de l'estat de Gois. 
 
Localitzaci. 
Situat a 835 metres sobre el nivell del mar i a 18 09' 57" latitud sud, 47 56' 47" longitud oest. La seva poblaci estimada el 2004 era de 71.680 habitants. Dades ms recents apuntan a una poblaci estimada en 85.680 habitants. Ocupa una rea de 3789,5 km.

Histria.


La primera referncia histrica s remunta a l'any 1722, a la "Histria de Gois em Documentos", del religis i historiador hispanobrasiler Lus Palacin Rodriguez, que parla d'un lloc on suposadament es va establir un clergue d'origen catal, el qual, molt probablement en companyia d'altres persones, produia queviures per als exploradors que anaven cap a les mines d'or de la Capitania de Gois.

Al 1810 un terratinent anomenat Antnio Manoel, va cedir una part de les seves terres per a la construcci d'una esglsia dedicada a la Mare de Du, per tal d'aconseguir atreure pobladors a la regi i valoritzar les seves terres. Ser al voltant de l'esglsia on s'establiran magatzems i botigues que donaran lloc a un poblat, que al 1824 tenia 18 cases.

El 1859 va ser elevada a la categoria de ciutat i a finals del segle XIX tenia al voltant de 200 cases i poc ms de 1.000 habitants. Grcies a l'arribada del ferrocarril a la regi va experimentar un important creixement a la dcada del 1920, arribant a ser la ciutat ms poblada de l'estat (38.514 habitants).

 Economia .

 

L'economia del municipi es basa en els sectors miner i mecnic, amb un districte miner industrial propietat del govern de l'estat de Gois. Les principals empreses installades sn les muntadores John Deere i Mitsubishi. Els principals productes d'agricultura i ramaderia de Catalo sn els segents:



 Esport .
El principal club esportiu de la ciutat s el club de futbol Clube Recreativo e Atltico Catalano, popularment conegut com CRAC.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la ciutat de Catalo;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142612" title="Voluntaris Irlandesos" nonfiltered="2434" processed="2417" dbindex="58249">
Els Voluntaris Irlandesos (glaigh na hireann) eren una organitzaci paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforar la imminent llei d'autogovern.

 Formaci .

Els Voluntaris foren creats com a resposta a la formaci de la Fora de Voluntaris de l'Ulster per Edward Carson i James Craig el mateix any. Els Voluntaris de l'Ulster foren fundats exclusivament per unionistes protestants del noed-est d'Irlanda per tal d'evitar l'aprovaci de la llei d'autogovern. Aix fou vist com una forma armada de pressionar als britnics en una altra direcci. Amb la finalitat de contrarestar-lo, Eoin MacNeill public l'article The North Began defensant la necessitat de crear aquesta fora. El seu amic periodista The O'Rahilly l'encoratj en aquest sentitt, i l'11 de novembre de 1913, al Wynn's Hotel de Dubln, deu prominents nacionalistes planificaren la formaci dels Voluntaris, entre ells Patrick Pearse, amonn Ceannt, i Sean MacDermott.

 Primera trobada pblica.

El 25 de novembre els Voluntaris van celebrar la seva primera trobada pblica a Rotunda a Dublin amb una crida a allistar-s'hi. La trobada fou un gran xit, ja que s'hi presentaren 4.000 persones capacitades, amb unes 3.000 ms que no hi pogueren entrar. Degut a aix van celebrar noves trobades arreu d'Irlanda durant les setmanes segents.

El lideratge dels Voluntaris era fora influenciat per la Germandat Republicana Irlandesa (tot i que MacNeill no n'era membre). Fou planejats des del principi per l'IRB, per la seva gran acceptaci es produ quan el lder del Partit Parlamentari Irlands, John Redmond reclam que els Voluntaris acceptessin els seus propis assessors en el Comit Provisional, de manera que en tindria el control efectiu. Mentre que als moderats no els agrada va la idea, els radicals ho veien com a una forma de prevenir que l'aleshores fora popular Redmond organitzs una organitzaci similar prpia que li don suport. L'IRB n'era totalment contrria, perqu posaria fi al seu control dels Voluntaris, per no fou capa d'oposar-s'hi.

Armant els Voluntaris.
Poc desprs de la creaci dels Voluntaris, el parlament britnic prohib la importaci d'armes a Irlanda. Els Voluntaris de l'Ulster foren capaos d'aconseguir-ne sense problemes, i els Voluntaris Irlandesos pensaren que sense elles no podrien ser una fora seriosa. Molts comentaristes de l'poca afirmaven que de fet els "lleials" ulsterians s'estaven armant per a desafiar el govern britnic per la fora. Patrick Pearse va replicar que "un orangista amb una arma no s tan divertit com un nacionalista sense una." Aleshores O'Rahilly, Sir Roger Casement, i Bulmer Hobson coordinaren una marxa armada cap el port de Howth, al nord de Dubln. El pla sort a la perfecci, i Erskine Childers els sproporcion uns 1.000 rifles a la platja que foren distributs entre els voluntaris sense interferncies de les autoritats. Quan els Voluntaris tornaren a Dubln, tanmateix, es trobaren amb una patrulla nombrosa de la Policia Metropolitana de Dubln i de l'exrcit britnic. Els Voluntaris escaparen sense donar cap arma, per quan l'exrcit retorn a Dubln dispar un grup de civils desarmats que els havia escridassat. Aquesta massacre provoc enllistaments massius als Voluntaris. La resta d'armes comprades a Alemanya per als Voluntaris Irlandesos foren entregades a Kilcoole una semana ms tard per Sir Thomas Myles.

L'escissi.
L'esclat de la Primera Guerra Mundial l'agost de 1914 provoc una escissi seriosa en l'organitzaci. Redmond, en inters de la Home Rule Act de 1914 a punt d'aprovar-se, encoratj els Voluntaris a donar suport als Aliats de la Primera Guerra Mundial contra la Triple Entente i unir la proposada Brigada Irlandesa al nou Exrcit Britnic, cosa a la que s'hi oposaren aferrissadament els fundadadors. La majoria, per, donaren suport a l'esfor de la guerra i a la crida a restaurar la llibertat de les "petites nacions" d'Europa, s'anomenaren Voluntaris Nacionals i lluitaren en la 16a Divisi Irlandesa amb d'altres voluntaris d'arreu d'Irlanda. Malgrat aix, els comandaments no eren pas irlandesos sin anglesos.

Una minoria creia que els esforos calia aplicar-los a restaurar la llibertat d'una petita naci en particular. Van retenir el nom de "Voluntaris Irlandesos", foren liderats per MacNeill i van fer crides a la neutralitat irlandesa. Els Voluntaris Nacionals eren uns 175.000 membres, mentre que els Voluntaris Irlandesos potser eren uns 13.500. Aquesta escisi afavor els plans de l'IRB, qui novament en va prendre el control. Els Voluntaris Nacionals s'uniren a l'exrcit britnic i deixaren d'existir com a tals. 

Desprs de l'escisi, les restes dels Voluntaris Irlandesos seran anomenats errniament com a "Voluntaris del Sinn Fin", o "Shinners", per l'organitzaci poltica creada per Arthur Griffith, Sinn Fin. Les dues organitzacions aviat se superposaren, l'aleshores moderat Sinn Fin i els Voluntaris. La posici poltica dels Voluntaris restants no fou sempre popular, i una marxa d'un miler d'homes liderada per Pearse cap a la guarnici de la ciutat de Limerick el Whit Sunday de 1915, fou rebuda amb llenament de brutcia per una multitud enfurismada.

 L'Aixecament de Pasqua de 1916 .
La poltica oficial dels Voluntaris Irlandesos establia que noms passarien a l'acci si les autoritats britniques del Castell de Dubln intentaven desarmar els Voluntaris, arrestar llurs lders o introduir la conscripci a Irlanda. Tanmateix, l'IRB era decidida a usar els Voluntaris per a accions ofensives mentre la Gran Bretanya era ocupada en la Primera Guerra Mundial. El seu pla era dominar l'estat major de MacNeill, instigar un aixecament i esperar que MacNeill s'hi sums com a fet consumat. Pearse orden maniobres i parades militars durant tres dies, esperant l'ordre d'insurrecci general. MacNeill aviat descobr quina veritat hi havia darrera les ordres i intent aturar totes les activitats dels Voluntaris. Aconsegu retardar l'aixecament un dia, i limit les maniobres a 1.000 participants actius a Dubln i a 2-3.000 a altres indrets d'Irlanda. L'Exrcit Ciutad Irlands (ICA) va aportar amb prou feines uns 200 rebels ms a Dubln.

L'aixecament fou un fracs a curt termini, i molts membres dels Voluntaris Irlandesos hi foren arrestats, tot i que alguns no hi participaren. Tanmateix, va inspirar molts irlandesos a alar-se en armes contra el domini britnic. L'Exrcit Republic Irlands n's el primer exemple.

El 1919 els Voluntaris Irlandesos esdevingueren Exrcit Republic Irlands, i juraren obedincia al primer Dil ireann l'agost de 1920.


Referncies.
Bulmer Hobson, Foundation of Growth of the Irish Volunteers, 1913 - 1914;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142613" title="Odi (grup musical)" nonfiltered="2435" processed="2418" dbindex="58250">
Grup musical fundat a la ciutat de Barcelona l'any 1999 per en Cesc Fortuny i Fabr. Incorporant-se na Marian Ramntol Serratosa, als vols del 2007.

Biografia.

 O.D.I. Orquestracions Disonants Internes va aparixer a Barcelona a mitjans 1999, com a projecte de msica electrnica experimental. Incorporant en breu, l's d'instruments tradicionals de diferents pasos. Ha realitzat la B.S.O. del curtmetratge AMOK i ha participat en diverses edicions de festivals d'art experimental: Porno Gore Garri Extrem Fest, STRIPART, entre d'altres.

Instruments.

guitarra acstica, guitarra elctrica, sintetitzador, sampler, piano i teclats, shakuhachi, quena, flauta dola, harmniques, capsa xinesa, bodrham, bongos, campana tibetana, zinsha, bols tibetans, didgeridoo, sulko, guimbarda, viol.

 Soroll:

trepant percussor, motor, electrodomstics, radial ...

Discografia.

2000 "Ora et Labora" Autogesti Musical;
2004 "Foedus Amoris Violatum" Artillera Pesada;
2005 "Llum Negra" Artillera Pesada;
2006 "Akunen Asor" Savefur Rec.
2007 "Siddhartha Experience" Artilleria Pesada;
2008 "La Puerta del Hades";
2009 "Split O.D.I./AKOLLONIZER;

Enllaos externs.

 http://a-pesada.blogspot.com/2007/02/odi-orquestracions-dissonants-internes.html;
 http://www.archive.org/details/oraetlabora;
 http://www.archive.org/details/foedus_amoris_violatum;
 http://www.archive.org/details/Siddhartha_Experiences;
 http://www.archive.org/details/LaPuertaDelHades;
 http://artilleria.blogcindario.com/;
 http://www.myspace.com/odiritualdrone;
 http://www.odiritualdrone.tk;

;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142615" title="Quartet de corda nm. 2 de Beethoven" nonfiltered="2436" processed="2419" dbindex="58251">


El Quartet de corda nm. 2 en sl major, opus 18 nm. 2, de Ludwig van Beethoven, va ser compost el 1799, va sortir publicat el 1801 i va ser dedicat amb els cinc altres quartets de l'opus 18 al prncep Joseph Franz von Lobkowitz. s cronolgicament el tercer dels sis primers quartets de Beethoven i se l'anomenat el Quartet dels compliments (Complimenterquartett).

T quatre moviments:
 Allegro;
 Adagio cantabile;
 Scherzo. Allegro;
 Allegro molto, quasi Presto;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142618" title="Stephen Dedalus" nonfiltered="2437" processed="2420" dbindex="58252">
Stephen Dedalus s un personatge de ficci creat per l'autor irlands James Joyce i que apareix en diferents obres de l'escriptor.

Protagonista i antiheroi de dues de les primeres obres de Joyce (Stephen Hero i Retrat de l'artista adolescent, se sol considerar un alter ego del propi autor. D'altra part, t un paper rellevant tamb a Ulisses, on li correspon el rol del Telmac de L'Odissea, sota la figura paternal de Leopold Bloom.

A Stephen Hero, el cognom s'escriu "Daedalus", referncia directa al mite grec. Desprs de la significativa revisi de Stephen Hero per convertir-lo en el compacte Retrat de l'artista adolescent, Joyce va optar per la grafia "Dedalus".

Com a personatge, Stephen sembla recollir diverses facetes de la vida i la personalitat de Joyce. El nom Stephen prov de Sant Esteve, el primer mrtir cristi i el cognom (curiosa juxtaposici) de l'arquitecte del mite grec (Ddal) que va contruir el laberint de Creta (on hi confinarien el Minotaure) i les ales que ell mateix i car van emprar per fugir-ne. Alguns crtics sostenen que el cognom Dedalus reflecteix el laberntic itinerari vital del Retrat de l'artista adolescent. Tanmateix, una altra interpretaci s que el nom vol suggerir el desig d'escapar volant de les limitacions de la religi, la nacionalitat i la poltica, que estarien ofegant Joyce.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142619" title="Retrat de l'artista adolescent" nonfiltered="2438" processed="2421" dbindex="58253">
Retrat de l'artista adolescent (A Portrait of the Artist as a Young Man, en angls) s una novella semi-autobiogrfica de l'autor irlands James Joyce, que primer va aparixer en diversos lliuraments dins de la revista The Egoist entre 1914 i 1915, i que es va publicar en forma de llibre el 1916. Mostra els anys de formaci de Stephen Dedalus, un possible alter ego de ficci de Joyce.

El retrat s un exemple clau de Knstlerroman (una novella de formaci sobre un artista). L'obra de Joyce recorre el despertar intellectual, religis i filosfic del jove Stephen Dedalus, que es comena a qestionar els convencionalismes de la religi catlica i del seu pas, i fins i tot a rebellar-s'hi. Finalment marxar a Pars per seguir la seva vocaci d'artista. L'obra apunta alguna de les tcniques d'avantguarda que Joyce empraria ms endavant i fins a l'extrem a Ulisses i Finnegans Wake.

En catal, existeix una versi de Maria Teresa Vernet.

Estil.
La novella est escrita en forma narrativa, en tercera persona, amb dilegs mnims, malgrat que, cap al final del llibre, hi apareixen passatges amb intensos dilegs i entrades de diari de Stephen per tal de reflectir-ne l'alienaci de la societat. Donat que l'obra cobreix la vida del protagonista des que era un nen fins que adquireix independncia i abandona Irlanda, l'estil progressa al llarg dels cinc captols i la dificultat augmenta gradualment. Tanmateix, en tota l'obra, llengua i prosa s'empren per retratar indirectament l'estat mental del personatge principal, i l'impacte subjectiu de les incidncies en la seva vida. En algunes escenes i captols, Joyce intentava ms aviat copsar l'experincia subjectiva a travs del llenguatge i no pas mostrar aquestea experincia amb una prosa narrativa.

Per culpa de la primera pgina de la novella, diferent de la resta del Retrat per d'estil similar al posterior Finnegans Wake, el lector podria arribar a l'errnia conclusi que l'obra s tota ella un monleg interior en la lnia de Samuel Beckett, Gertrude Stein o de lUlisses. En realitat, no s aix.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142621" title="Elisabet de Saxnia-Altenburg (gran duquessa d'Oldenburg)" nonfiltered="2439" processed="2422" dbindex="58254">
Elisabet de Saxnia-Altenburg, gran duquessa d'Oldenburg (Hildburghausen 1826 - Oldenburg 1896). Princesa de Saxnia-Altenburg amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni amb el gran duc Pere II d'Oldenburg.

Nascuda a Hildburghausen el dia 26 de mar de 1826 essent filla del duc Josep I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Amlia de Wrttemberg. Elisabet era nta per via paterna del duc Frederic I de Saxnia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz; mentre que per via materna ho era del duc Llus de Wrttemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg.

El dia 10 de febrer de 1852, a l'edat de 26 anys, contragu matrimoni a Hildburghausen amb el gran duc Pere II d'Oldenburg, fill del gran duc August I d'Oldenburg i de la princesa Ida d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym. La parella tingu dos fills:

 SAR el gran duc Frederic August I d'Oldenburg, nat a Oldenburg el 1852 i mort a Oldenburg el 1931. Es cas en primeres npcies a Berln el 1878 amb la princesa Elisabet de Prssia, i en segones npcies a Schwerin el 1896 amb la duquessa Elisabet de Mecklenburg-Schwerin.

 SA el duc Jordi Llus d'Oldenburg, nat a Rastede el 1855 i mort a Eutin el 1939.

La princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg era germana de la reina Maria de Hannover i de la gran duquessa Alexandra de Rssia. A ms a ms, era tia de la reina Olga de Grcia.

El dia 27 de febrer de 1853 mor a Oldenburg el gran duc August I d'Oldenburg fet que signific l'ascens al tro de l'esps d'Elisabet que regn fins el 1900, any de la seva mort.

Elisabet mor a Oldenburg el dia 2 de febrer de 1896 a l'edat de 70 anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142623" title="Joan Mart i Castell" nonfiltered="2440" processed="2423" dbindex="58255">
Joan Mart i Castell (Tarragona, 1945) s catedrtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat el primer rector, president de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans i un dels mxims responsables de la nova edici del Diccionari de la llengua catalana.

Llicenciat en Filologia Romnica per la Universitat de Barcelona l'any 1967, aconsegueix el doctorat el 1973 per la mateixa universitat i el de Lingue e letterature straniere per la Universitat La Sapienza de Roma.

Ha estat tamb el primer president de l'Institut Interuniversitari Joan Llus Vives. Ha desenvolupat una tasca important de recerca en l'mbit de la dialectologia social i en l'equip de l'Atles lingstic del domini catal. Ha estat coordinador de l'rea cientfica llengua i ensenyament del II Congrs Internacional de la Llengua Catalana. s president des del 1999 del Consell Supervisor del Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT) i membre del consell de redacci d'Estudis Romnics.

Bibliografia.

Entre molts d'altres, s autor dels llibres:
 El catal medieval. La llengua de Ramon Llull;
 Documents d histria de la llengua catalana  (amb J. Moran);
 Diccionari de locucions i de frases fetes (amb J. Raspall), Premi Mari Aguil de l'IEC;
 Gramtica histrica. Problemes i mtodes;
 L's social de la llengua catalana;
 Gramtica histrica catalana;

Tamb s autor de nombrosos articles, publicats en revistes cientfiques del pas i estrangeres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142624" title="Nicolau d'Oldenburg" nonfiltered="2441" processed="2424" dbindex="58256">
Nicolau d'Oldenburg, prncep hereu d'Oldenburg (Oldenburg 1897 - Rastede 1970). Prncep hereu d'Oldenburg i cap de la casa gran ducal d'Oldenburg des de 1931 i fins a 1970.

Nascut a Oldenburg el dia 10 d'agost de 1897 essent fill del gran duc Frederic August I d'Oldenburg i de la duquessa Elisabet de Mecklenburg-Schwerin. Nicolau era nt per via paterna del gran duc Pere II d'Oldenburg i de la princesa Elisabet de Saxnia-Altenburg; mentre que per via materna ho era del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Maria de Schwarzburg-Rudolstadt.

El dia 26 d'octubre de 1921 contragu matrimoni a Arolsen amb la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont, filla del prncep Frederic I de Waldeck-Pyrmont i de la princesa Bathildis de Schaumburg-Lippe. La parella tingu nou fills:
 SAR el duc Antoni-Gnther d'Oldenburg, nat a Lensahn el 1923. Es cas a Kreuzwerthiem el 1951 amb la princesa Amlia de Lwenstein-Wertheim-Freudenberg. ;
 SA la duquessa Rixa d'Oldenburg, nada a Lensahn el 1924 i morta el 1939.
 SA el duc Pere Frederic d'Oldenburg, nat a Lensahn el 1926. Es cas a Kreuzwertheim el 1951 amb la princesa Gertrudis de Lwenstein-Wertheim-Freudenberg. ;
 SA la duquessa Eilika d'Oldenburg, nada a Lensahn el 1928. Es cas a Rastede el 1950 amb el prncep Emich de Leiningen.
 SA la duquessa Egilmar d'Oldenburg, nada a Lensahn el 1934.
 SA el duc Frederic August d'Oldenburg, nat a Rastede el 1936. Es cas a Berln el 1965 amb la princesa Maria Ceclia de Prssia de qui es divoci el 1989; el 1991 es cas a Rdenhausen amb la comtessa Donata de Castell-Rdenhausen.
 SA la duquessa Altburg d'Oldenburg, nada a Lensahn el 1938. Es cas a Rastede el 1967 amb el bar Rdiger von Erffa.
 SA el duc Huno d'Oldenburg, nat a Lensahn el 1940. Es cas a Rastede el 1970 amb la comtessa Felicitas-Anita Schwerin von Krosigh.
 SA el duc Joan d'Oldenburg, nat a Lensahn el 1940. Es cas a Waldsachsen el 1971 amb la comtessa Ilka zu Ortenburg.

Des de l'any 1931, any en qu mor el gran duc Frederic August I d'Oldenburg, Nicolau esdevingu el cap de la casa gran ducal d'Oldenburg fins a la seva mort l'any 1970.

Nicolau mor el dia 3 d'abril de 1970 a Rastede a l'edat de 73 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142635" title="Eleccions municipals a Catalunya del 2007" nonfiltered="2442" processed="2425" dbindex="58257">
En negreta, partits al Govern local o comarcal

Resultats a les capitals de comarca (Regi Metropolitana).

Barcelona (Barcelons) - 41 regidors (majoria absoluta: 21)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |29.9
|align="right" |14
|align="right" |33.6
|align="right" |15
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |25.4
|align="right" |12
|align="right" |21.4
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |15.6
|align="right" |7
|align="right" |16.1
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |9.3
|align="right" |4
|align="right" |12.8
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |8.8
|align="right" |4
|align="right" |12.1
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" | 3.9
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" | 0.1
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |2.9
|align="right" |-
|align="right" |2.3
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |4.0
|align="right" |-
|align="right" |1.7
|align="right" |-
|}

Granollers (Valls Oriental) - 25 regidors (majoria absoluta: 13) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |46.3
|align="right" |14
|align="right" |37.6
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |20.0
|align="right" |6
|align="right" |28.3
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |9.8
|align="right" |3
|align="right" |10.4
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |8.8
|align="right" |2
|align="right" |12.7
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EPM)
|align="right" |4.3
|align="right" | -
|align="right" |6.8*
|align="right" |1*
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |3.0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular - Els Verds (CUP-EV)
|align="right" |2.1
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Esquerra Unida i Alternativa (EU-IU)
|align="right" |1.6
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |0.4
|align="right" |-
|align="right" |2.8
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.5
|align="right" |-
|align="right" |1.5
|align="right" |-
|}
* Conjuntament amb EU-IU


Matar (Maresme) - 27 regidors (majoria absoluta: 14)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |34.5
|align="right" |11
|align="right" |33.6
|align="right" |11
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |21.0
|align="right" |7
|align="right" |20.3
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |14.2
|align="right" |4
|align="right" |17.1
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |6.5
|align="right" |2
|align="right" |11.6
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |6.2
|align="right" |2
|align="right" |8.7
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |5.5
|align="right" |1
|align="right" |2.3
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Alternativa Vecinal Matar (AVDM)
|align="right" |4.6
|align="right" |-
|align="right" |4.9
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |3.0
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |0.3
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |1.1
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.2
|align="right" | -
|align="right" |1.5
|align="right" | -
|}

Terrassa (Valls Occidental) - 27 regidors (majoria absoluta: 14) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |43.6
|align="right" |13
|align="right" |43.6
|align="right" |13
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |19.9
|align="right" |6
|align="right" |17.9
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |10.2
|align="right" |3
|align="right" |12.8
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |9.8
|align="right" |3
|align="right" |12.4
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |7.4
|align="right" |2
|align="right" |10.9
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |3.9
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP-CAV)
|align="right" |1.3
|align="right" | -
|align="right" |0.5
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |0.8
|align="right" |-
|align="right" |0.6
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.1
|align="right" |-
|align="right" |1.4
|align="right" | -
|}

Sabadell (Valls Occidental) - 27 regidors (majoria absoluta: 14)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |41.1
|align="right" |13
|align="right" |48.6
|align="right" |15
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |15.0
|align="right" |5
|align="right" |12.8
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |13.0
|align="right" |4
|align="right" |10.8
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |8.2
|align="right" |2
|align="right" |9.1
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#DC143C"|
|align=left| Entesa per Sabadell (ES-CAV)
|align="right" |8.1
|align="right" |2
|align="right" |7.0
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |5.8
|align="right" |2
|align="right" |9.0
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |2.8
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |2.9
|align="right" |-
|align="right" |1.5
|align="right" | -
|-
|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.8
|align="right" |-
|align="right" |1.2
|align="right" | -
|}

Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) - 21 regidors (majoria absoluta: 11)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |36.0
|align="right" |8
|align="right" |30.3
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |28.8
|align="right" |7
|align="right" |32.3
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |12.1
|align="right" |3
|align="right" |15.4
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |8.9
|align="right" |2
|align="right" |12.2
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |7.2
|align="right" |1
|align="right" |8.0
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |4.0
|align="right" |-
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.0
|align="right" | -
|align="right" |2.0
|align="right" | -
|}

Resultats a les capitals de comarca (Camp de Tarragona).

Valls (Alt Camp) - 21 regidors (majoria absoluta: 11) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |42.5
|align="right" |10
|align="right" |37.4
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |27.5
|align="right" |7
|align="right" |33.7
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |11.5
|align="right" |2
|align="right" |12.1
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |7.5
|align="right" |1
|align="right" |6.8
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |5.3
|align="right" |1
|align="right" |6.8
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |2.7
|align="right" | -
|align="right" |2.1
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |1.4
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| en blanc
|align="right" |1.6
|align="right" | -
|align="right" |2.1
|align="right" | -
|-
|}

Reus (Baix Camp) - 27 regidors (majoria absoluta: 14)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |33.3
|align="right" |10
|align="right" |36.2
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |25.1
|align="right" |8
|align="right" |22.2
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |13.0
|align="right" |4
|align="right" |13.8
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM)
|align="right" |7.9
|align="right" |2
|align="right" |11.9
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |6.8
|align="right" |2
|align="right" |7.9
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FF00FF"|
|align=left| Coordinadora Reusenca Independent (CORI)
|align="right" |5.0
|align="right" |1
|align="right" |3.2
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |3.2
|align="right" |-
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |2.8
|align="right" | -
|align="right" |3.1
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.7
|align="right" | -
|align="right" |1.7
|align="right" | -
|-
|}

Montblanc (Conca de Barber) - 13 regidors (majoria absoluta: 7) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Agrupament Catalanista de Montblanc-Acord Municipal (APM-AM)
|align="right" |33.6
|align="right" |5
|align="right" |28.5
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Acord per Montblanc-Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrs Municipal (APM-PSC-PM)
|align="right" |22.9
|align="right" |3
|align="right" |27.4
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |21.3
|align="right" |3
|align="right" |22.7
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FF00FF"|
|align=left| Independents per Montblanc-Federaci d'Independents de Catalunya (IPM-FIC)
|align="right" |8.9
|align="right" |1
|align="right" |9.1
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Gent del Poble (GdP)
|align="right" |6.1
|align="right" |1
|align="right" |8.4
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |1.3
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" |4.2
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |5.0
|align="right" |-
|align="right" |1.7
|align="right" |-
|-
|}

Falset (Priorat) - 11 regidors (majoria absoluta: 6) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Independents per Falset-Acord Municipal (IPF-AM)
|align="right" |45.0
|align="right" |5
|align="right" |56.6
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrs Municipal (PSC-PM)
|align="right" |35.5
|align="right" |4
|align="right" |19.4
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |16.7
|align="right" |2
|align="right" |21.3
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |1.4
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |0.4
|align="right" | -
|align="right" |1.5
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |1.1
|align="right" | -
|align="right" |1.3
|align="right" | -
|-
|}

Tarragona (Tarragons) - 27 regidors (majoria absoluta: 14)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |39.8
|align="right" |13
|align="right" |31.5
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |23.1
|align="right" |8
|align="right" |33.6
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |13.6
|align="right" |4
|align="right" |14.9
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |7.7
|align="right" |2
|align="right" |8.9
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |4.8
|align="right" |-
|align="right" |8.8
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |3.8
|align="right" |-
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |5.5
|align="right" |-
|align="right" |1.0
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |1.8
|align="right" |-
|align="right" |1.4
|align="right" | -
|-
|}

Resultats a les capitals de comarca (Terres de l'Ebre).

Resum Eleccions Municipals 2007 a Tortosa (Baix Ebre) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |41.4
|align="right" |10
|align="right" |21.1
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |29.9
|align="right" |7
|align="right" |33.1
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |7.6
|align="right" |2
|align="right" |8.6
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |6.7
|align="right" |1
|align="right" |8.3
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |6.0
|align="right" |1
|align="right" |11.1
|align="right" |2
|-
|
|align=left|Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |3.6
|align="right" |-
|align="right" |9.0
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Uni dels Pobles de l'Ebre (UPE)
|align="right" |-
|align="right" |-
|align="right" |5.5
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |1.8
|align="right" |-
|align="right" |-
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.7
|align="right" |-
|align="right" |3.2
|align="right" |-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Amposta (Montsi) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |46.7
|align="right" |9
|align="right" |44.4
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra d'Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC-AM)
|align="right" |23.8
|align="right" |4
|align="right" |21.7
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |19.1
|align="right" |4
|align="right" |22.9
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |2.9
|align="right" |-
|align="right" |4.1
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |2.3
|align="right" |-
|align="right" |2.9
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |2.2
|align="right" |-
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| altres
|align="right" |0.4
|align="right" |-
|align="right" |-
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.2
|align="right" |-
|align="right" |1.5
|align="right" |-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Mra d'Ebre (Ribera d'Ebre)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |44.1
|align="right" |6
|align="right" |43.6
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Progrs per Mra-Partit dels Socialistes de Catalunya (PPM-PSC-PM)
|align="right" |34.2
|align="right" |5
|align="right" |34.9
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |14.9
|align="right" |2
|align="right" |17.2
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |3.5
|align="right" |-
|align="right" |3.1
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.2
|align="right" |-
|align="right" |1.2
|align="right" |-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Gandesa (Terra Alta)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|
|align=left|Alternativa per Gandesa-Federaci d'Independents de Catalunya (APG-FIC)
|align="right" |40.2
|align="right" |5
|align="right" |41.4
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |28.2
|align="right" |3
|align="right" |36.4
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |12.9
|align="right" |1
|align="right" |6.2
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |8.4
|align="right" |1
|align="right" |7.7
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |8.1
|align="right" |1
|align="right" |7.2
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.2
|align="right" |-
|align="right" |1.0
|align="right" |-
|}

Resultats a les capitals de comarca (Terres de Lleida).

Resum Eleccions Municipals 2007 a Balaguer (Noguera) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |40.2
|align="right" |8
|align="right" |42.5
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |29.4
|align="right" |5
|align="right" |35.8
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |13.3
|align="right" |2
|align="right" |-
|align="right" |-
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |7.3
|align="right" |1
|align="right" |12.4
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |5.9
|align="right" |1
|align="right" |7.9
|align="right" |1

|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |2.7
|align="right" |-
|align="right" |3.2
|align="right" |-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a les Borges Blanques (Garrigues) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |35.5
|align="right" |5
|align="right" |37.9
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |32.1
|align="right" |5
|align="right" |28.1
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |13.4
|align="right" |2
|align="right" |5.4
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Candidatura Independent pel Progrs Municipal (CIPM-EPM)
|align="right" |11.7
|align="right" |1
|align="right" |16.4
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |4.0
|align="right" |-
|align="right" |5.1
|align="right" |0

|-
|bgcolor="#FFFFFF"|
|align=left| en blanc
|align="right" |3.3
|align="right" |-
|align="right" |1.6
|align="right" |-
|}

Resultats a les capitals de comarca (Pirineu i Aran).

Resum Eleccions Municipals 2007 a La Seu d'Urgell (Alt Urgell) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |32.7
|align="right" |6
|align="right" |38.1
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |22.5
|align="right" |4
|align="right" |34.6
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |27.7
|align="right" |5
|align="right" |17.1
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |6.6
|align="right" |1
|align="right" |5.2
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |7.6
|align="right" |1
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3.8
|align="right" |0
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 al Pont de Suert (Alta Ribagora)
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |7
|align="right" |58.1
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |3
|align="right" |29.3
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |0
|align="right" |5.6
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |1
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5.9
|align="right" |0
|-
|}

Resultats a les capitals de comarca (Catalunya Central).

Resum Eleccions Municipals 2007 a Manresa (Bages) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |33.4
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |27.4
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |15.8
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |9.6
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |8.6
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3.6
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Berga (Bergued) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |33.0
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |32.6
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |17.9
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |6.2
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |4.4
|align="right" |0
|-
|bgcolor="##0000C8"|
|align=left| Estat Catal (EC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |2.7
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Vic (Osona) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |38.4
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left| Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |19.1
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |18.0
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |7.5
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |6.6
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |4.8
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3.7
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Solsona (Solsons) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |45.7
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Coordinadora Municipalista del Solsons - El Com (CMS-EC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |24.6
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |22.8
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5.8
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left| Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resultats a les capitals de comarca (Regi de Girona).

Resum Eleccions Municipals 2007 a Figueres (Alt Empord) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |35.5
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |23.4
|align="right" |5
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |18.8
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |12.2
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3.5
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Frum Cvic (FC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |2.6
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Grup d'Independents Municipalistes (GIM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |2.4
|align="right" |0
|-
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|}

Resultats a les capitals de comarca (Peneds).

Resum Eleccions Municipals 2007 a Vilafranca del Peneds (Alt Peneds) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |43.2
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |28.0
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |13.3
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |7.7
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |6.6
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Igualada (Anoia) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |42.6
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |28.9
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |16.9
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |9.1
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a El Vendrell (Baix Peneds) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |37.4
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |34.9
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |8.8
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |7.4
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |6.2
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3.0
|align="right" |0
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |1.1
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a Vilanova i la Geltr (Garraf) 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |35.9
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |32.1
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |9.4
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |9.3
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |8.0
|align="right" |2
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3.6
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resultats a les comarques (Regi Metropolitana).

Resultats a les comarques (Camp de Tarragona).

Resum Eleccions Municipals 2007 a l'Alt Camp 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |82
|align="right" |34.7
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |52
|align="right" |35.7
|align="right" |7
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |22
|align="right" |11.7
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |2
|align="right" |4.2
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |1
|align="right" |3.0
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |2
|align="right" |1.9
|align="right" |0
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |6
|align="right" |1.7
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |11
|align="right" |4.4
|align="right" |1
|-
|}

Resultats a les comarques (Terres de l'Ebre).

Resultats a les comarques (Terres de Lleida).

Resultats a les comarques (Pirineu i Aran).

Resum Eleccions Municipals 2007 a l'Alt Urgell 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |66
|align="right" |32.1
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |31
|align="right" |32.7
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |18
|align="right" |23.8
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |8
|align="right" |6.6
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |4
|align="right" |3.8
|align="right" |0
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a l'Alta Ribagora
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |15
|align="right" |57.3
|align="right" |13
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5
|align="right" |22.2
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |0
|align="right" |3.6
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5
|align="right" |13.9
|align="right" |2
|-
|}

Resultats a les comarques (Catalunya Central).

Resultats a les comarques (Regi de Girona).

Resum Eleccions Municipals 2007 a l'Alt Empord 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |248
|align="right" |37.2
|align="right" |16
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |125
|align="right" |26.6
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |72
|align="right" |17.7
|align="right" |6
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |10
|align="right" |7.2
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |7
|align="right" |2.6
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |32
|align="right" |6.8
|align="right" |0
|-
|}

Resultats a les comarques (Peneds).

Resum Eleccions Municipals 2007 a l'Alt Peneds 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |96
|align="right" |38.5
|align="right" |11
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |94
|align="right" |31.1
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |28
|align="right" |13.7
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |11
|align="right" |6.3
|align="right" |1
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |13
|align="right" |2.4
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |1
|align="right" |2.3
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |7
|align="right" |2.2
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |11
|align="right" |2.0
|align="right" |0
|-
|}
Resum Eleccions Municipals 2007 a l'Anoia
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |101
|align="right" |39.9
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |109
|align="right" |28.9
|align="right" |9
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |47
|align="right" |15.8
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |4
|align="right" |6.4
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |8
|align="right" |4.5
|align="right" |1
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3
|align="right" |1.7
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3
|align="right" |1.3
|align="right" |0
|-
|}
Resum Eleccions Municipals 2007 al Baix Peneds
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |66
|align="right" |33.8
|align="right" |11
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |53
|align="right" |34.4
|align="right" |10
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |12
|align="right" |7.8
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |7
|align="right" |7.6
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |1
|align="right" |3.6
|align="right" |0
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5
|align="right" |2.9
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |1
|align="right" |3.1
|align="right" |0
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5
|align="right" |5.4
|align="right" |1
|-
|}
Resum Eleccions Municipals 2007 al Garraf
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|Cons. 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Reg. 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|% Vot 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Cons. 2003
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |39
|align="right" |36.9
|align="right" |14
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |18
|align="right" |22.0
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |11
|align="right" |10.6
|align="right" |4
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |11
|align="right" |7.6
|align="right" |3
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5
|align="right" |7.0
|align="right" |2
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |5
|align="right" |4.1
|align="right" |1
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |3
|align="right" |3.3
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |8
|align="right" |6.9
|align="right" |0
|-
|}

=Resultats agregats=

Resum Eleccions Municipals 2007 a les capitals de comarca de Catalunya
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Alcaldies 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Governs 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|% Governs 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Alcaldies 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Governs 2003
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|% Governs 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}

Resum Eleccions Municipals 2007 a les comarques de Catalunya
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Presidncies 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Governs 2007
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|% Governs 2007
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Presidncies 2003
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Governs 2003
!style="background-color:#E9E9E9" alihn-right|% Governs 2003
|-
|bgcolor="#0000C8"|
|align=left|Convergncia i Uni (CiU)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#FFFF00"|
|align=left|Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left| Partit Popular de Catalunya (PPC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left| Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|-
|bgcolor="#FF9900"|
|align=left| Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left| Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000066"|
|align=left| Plataforma per Catalunya (PxC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|
|align=left| Federaci d'Independents de Catalunya (FIC)
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|bgcolor="#000000"|
|align=left| Altres
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" |
|align="right" | -
|align="right" | -
|align="right" | -
|-
|}






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142645" title="Eduard Alentorn" nonfiltered="2443" processed="2426" dbindex="58258">


Eduard B. Alentorn (Falset, 1855   Manresa, 1920), fou un escultor catal del segle XIX.

Eduard Batiste Alentorn nasqu a Falset el divendres 5 de desembre de 1855. Des de ben petit s'interess per l'escultura, ja als catorze anys figura inscrit a Llotja com a estudiant de Dibuix de l'Antic, Escultura i Anatomia pictrica fins a l'any 1874 que finalitz els estudis. A Llotja tingu a Joan Roig i Sol com a mestre principal, amb qui ja havia comenat a estudiar l'escultura als tretze anys al seu taller del carrer Arag de Barcelona. Entre 1870 i el 1877 treballa amb Rafael Atch en un primer moment, per sobretot amb Andreu Aleu, un  dels seus principals mestres.  Desprs ser deixeble dels germans Vallmitjana (Venanci Vallmitjana i Barbany i Agapit Vallmitjana i Barbany), que foren els qui l'introduren plenament en el moviment artstic de l poca, cedint-li l'any 1882 la realitzaci de l'escultura de la Venus de la Cascada del Parc de la Ciutadella. Estigu estudiant uns anys a Roma fins el 1881, encara que no queda clar per quina entitat fou becat.

La Comissi de la Ciutadella, havent abandonat la feina els germans Vallmitjana, li transmet a ell el treball d'execuci del grup central de la Cascada del Parc, que prviament ja havia estat esbossat pels ja citats germans. Aix, tal com constaten els documents referents a l'obra , Alentorn execut l'obra tot sol i a ms li afeg tota mena de detalls que no figuraven en el projecte dels Vallmitjana. Aquest fet fa que l'obra es pugui considerar, sens dubte, com a obra d'Alentorn i no dels Vallmitjana.

La decoraci fitomrfica del darrera de l'obra ens demostra ja la enorme personalitat de l'escultor Alentorn, sobretot en aquest tipus de naturalisme que caracteritzar aquest primer perode de la seva vida. D'aquesta manera, un any desprs (1883), signar el contracte amb la Comissi de la Ciutadella per a la realitzaci de les escultures sedents de Flix de Azara i Jaume Salvador per a la Faana del Museu Martorell  escultures premiades amb la medalla de bronze a l'Exposici Universal de 1888-, la Font de la Guineu i la Cigonya, l'Astrleg (escultura desapareguda) i les Allegories de la Fama que coronaven el Palau de Belles Arts, aix com els Putti que en decoraven la faana. La fama fou tal que el mateix alcalde de Barcelona, Rius i Taulet, li encarreg un retrat d'ell mateix el 1883. D'aquestes peces, destaca la contextualitzaci que en fa Alentorn a l'esttua de Jaume Salvador, acabada el 1886, al representar diverses varietats de plantes al voltant de l'escultura, remarcant aix la professi de naturalista de Jaume Salvador.

Abans, el 1881 particip a la Exposicin Nacional de Bellas Artes de Madrid amb l'escultura del Fill Prdig, el mateix any que guany el concurs per al monument a Ramon Llull que s'organitzava a Mallorca. El 1882 participa al concurs per al monument al General Prim i hi queda en segon lloc. 

s en aquesta primera poca que per greus problemes familiars amb el seu pare, Alentorn decideix de no firmar ni utilitzar mai ms el cognom del pare i utilitzar per sempre ms noms el de la mare. El pare havia maltractat els fills quan eren joves i desprs havia desaparegut a Cuba, anys ms tard Alentorn havia provat d'establir-hi comunicaci per el pare no contest mai i per aquest motiu, prengu aquesta decisi.

El 1888 collabora amb una escultura, La Marina, en el monument a Joan Gell i Ferrer, dissenyat per l'arquitecte Antoni Martorell. Seguidament, realitz el mateix any les escultures del Capit Margarit i l'Efgie de Juan Prez per al Monument a Colom. Els anys segents estan marcats per la realitzaci de les 3 escultures de la faana de la catedral de Barcelona (1890) i pels 3 relleus i 4 escultures del Palau de Justcia (1894 1896), de l'arquitecte Enric Sagnier.

El 1900 realitza la Santa Eullia per al Pla de la Boqueria i seguidament tamb realitz el relleu del Timp de la Baslica de Santa Maria de Vilafranca del Peneds.

El 1904 realitz un dels seus monuments ms destacables, el monument al General Vara del Rey per a la ciutat d'Eivissa, alhora que es presentava en nombrosos concursos com el concurs per al monument al General San Martn al Per, que no guany.

A partir de 1906 comen a treballar en l'obra del cimbori de la catedral de Barcelona que nodr amb vuit ngels que el rodegen i la colossal escultura de Santa Elena que el corona, acabada el 1910, el mateix any que acabava l'escultura de l'Allegoria de la Religi per al Mausoleu Malagrida del Cementiri de Montjuc i que esculpia el Crucifix per a la Cripta de la Capella de Manuel Girona a la Catedral de Barcelona. El 1915 treball en 3 fonts publiques per a l'Ajuntament de Barcelona: la Font de la Tortuga, la Font de la Pagesa i la Font del Negrito.

Una de les ltimes obres que coneixem s el bust de Ferran Alsina (avui al mNACTEC a Terrassa), que originalment es trobava al Museu de la Mentora Alsina del Tibidabo. Alentorn moria el dimarts 7 de setembre de 1920 a Manresa, on treballava en la elaboraci del monument als Iniciadors de la Squia que no pogu acabar.

Alentorn fou un escultor que treball de forma molt abundant i constant, encara que el seu valor ha estat oblidat, degut al fet que ha estat poc estudiat i al poc coneixement que hem tingut de la seva obra; fou un escultor prolfic i molt ajustat al gust de l'poca, un fet que li proporcion encrrecs de part dels ms alts clients: Rius i Taulet, Manuel Girona, Peris i Mencheta, Malagrida  A la seva mort tota la premsa escrita se'n fu ress i durant uns dies es volgu recordar la gran vlua d'Alentorn. Malgrat aix, la posteritat no li ha correspost gens i avui encara s vist com un escultor de segona o tercera fila, ben lluny del que fou en realitat. 

Ja els diaris de l'poca assenyalen que havia estat un escultor que sempre treball de valent i que gens es cuid de la fama de tal manera que ni alguns dels seus amics coneixien els seus xits escultrics ("... modesto, encerrado siempre en su taller... cuid poco  mejor dicho nada, de la  reclame . Los xitos obtenidos en su carrera fueron muchos, pero jams hizo alarde de ellos, antes por el contrario procuraba ocultarlos no comunicndolos ni a sus amigos...debido a esta modestia... el nombre de tan prestigioso escultor no goza de la popularidad que le corresponde..."). I s aquesta la causa tamb de qu avui tampoc se'l conegui gens, ja que tret d'aquests escrits dels dies posteriors a la mort no en qued res ms.

Malgrat que l'oblit del temps ha reservat a Alentorn un lloc secundari en la majoria d'estudis sobre l'poca, aix noms ha estat un fet causat pel poc coneixement que es t de l'escultor avui en dia. Tot i aix, en la seva poca fou un escultor molt valorat i amb encrrecs constants.

Obra.



Venus de la Cascada de la Ciutadella, 1882;
Projecte per al General Prim, 1882;
Bust de Rius i Taulet, 1883;
Tetramorf de la Faana del Sagrat Cor del Carrer Casp, 1883-85;
Font de la Guineu i la Cigonya, Parc de la Ciutadella, 1884;
Felix de Azara i Perera, Museu Martorell, Ciutadella, 1884;
Jaume Salvador i Pedrol, Museu Martorell, Ciutadella, 1886;
El Capit Margarit, Monument a Colon, 1888;
Efgie de Juan Prez, Monument a Colon, 1888;
Dues Allegories de la Fama del Palau de Belles Arts, 1888 (perdudes);
La Marina, Monument a Gell i Ferrer, 1888 (perdut);
Escultures de Santa Maria dels Socors, Sant Ramon de Penyafort i Sant Josep Oriol, Faana de la Catedral de Barcelona, 1890;
3 relleus i 4 escultures del Palau de Justcia, 1894-96;
Santa Eullia, Pla de la Boqueria, 1900;
Coronaci de la Verge, Baslica de Santa Maria de Vilafranca del Peneds, 1903-05;
Monument a Vara del Rey, Eivissa, 1904;
8 ngels que circumden el Cimbori de la Catedral de Barcelona, 1906-08;
Santa Elena que corona el Cimbori de la Catedral de Barcelona, 1910;
Allegoria de la Religi, Mausoleu Malagrida, Cementiri de Montjuc, 1910;
Crucifix, Cripta de la capella de Manuel Girona a la Catedral de Barcelona, 1910;
Font de la Tortuga, Plaa Seplveda, 1915;
Font del Negret, Diagonal amb Bruc, 1915;
Font de la Pagesa, Plaa Letamendi, 1915;
Bust de Ferran Alsina, MNACTEC, Terrassa, 1917;


Notes.

Bibliografia. 

Arxiu Histric Administratiu de Barcelona. Comissi de Foment de la Ciutadella, caixa nm.14, expedient nm.7, (Portes d'entrada i escultures de la Cascada, any 1875 a 89);
Arxiu de l'Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona. Libro de Matrcula. Enseanza profesional de dibujo, pintura, escultura y grabado, 1869-70;
FONTBONA, Francesc, Del Neoclassicisme a la Restauraci (1808-1888), Histria de l'Art Catal, Edicions 62, Barcelona 1983;
ALCOLEA, Santiago. L'Escultura Catalana del segle XIX: Del Neoclassicisme al Realisme, Catleg de l'exposici de Llotja, 1989;
ELIES, Feliu: L'Escultura Catalana Moderna, II vol., Barcelona 1926-1928;
GARCA MARTN, Manuel. Esttuaria pblica de Barcelona, 3 volums, Catalana de Gas y Electricidad, Barcelona, 1984;
RAFOLS, J.F. Diccionario Biogrfico de artistas de Catalua, volum I, Barcelona, 1951;
SUBIRACHS, Judit. L'escultura catalana del segle XIX a Catalunya, Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142649" title="ChuChu" nonfiltered="2444" processed="2427" dbindex="58260">
Personatge de Sh jo Kakumei Utena.
s la mascota d'Anthy Himemiya la qual s un hbrid entre mico i ratol. La seva estatura s'estima en uns 10 centmetres aproximadament.


 Biografia .
 Anime .
De fet ChuChu surt bsicament a l'anime, i aporta innocncia a les escenes, i en certs episodis
una dosi d'humor.
En alguns episodis t un paper rellevant sobretot en el del curri en qu es canvia la personalitat.

No s la nica mascota d'Anthy, ja que en alguns episodis apareixen serps que t a l'armari i cargols dins un estoig.

 Enllaos externs .
 Llista de personatges de Shojo kakumei Utena a la Wikipedia en angls ;
 Pgina sobre el personatge d'en ChuChu a 3xl.cat ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142660" title="La Rioja (desambiguaci)" nonfiltered="2445" processed="2428" dbindex="58263">


 la comunitat autnoma espanyola de La Rioja;
 la provncia argentina de Provncia de La Rioja (Argentina);
 la ciutat argentina de La Rioja, capital de la provncia homnima.
 la comarca basca de La Rioja Alabesa;

Vegeu tamb: Rioja





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142668" title="CANopen" nonfiltered="2447" processed="2429" dbindex="58265">
El CANopen s un protocol de comunicacions i perfil de dispositius per a sistemes incrustats sobre  busos del tipus CANbus (Controller Area Network) funcionant en temps real. En termes del model OSI implementa la capa de xarxa i superiors. Els seus protocols de comunicacions donen suport a la gesti de xarxa, monitoritzaci de dispositius i comunicaci entre nodes. Les capes ms baixes solen ser de CANbus encara que tamb s'implementa sobre altres sistemes com ara EtherCAT.

Els estndards CANopen estan centralitzats al web CAN in Automation.

Es fa servir en diversos camps d'aplicaci com ara l'automoci, l'industrial (ascensors, escales mecniques), el mdic (ratjos X, sales d'operacions) o l'agrcola.

CANopen s una represa de la capa d'aplicaci CAL desenvolupada per Philips Medical Systems reprn els sistemes de gesti de bus i de missatges de la capa CAL tot definint el contingut dels missatges i integrant la noci de sistema distribut. Un element mestre de la xarxa coordina els esclaus. La velocitat de transmissi pot atnyer 1 Mbit/s.

El perfil bsic dels dispositius CANopen es defineix a l'estndard CiA301 de CAN in Automation. Dispositius com ara mduls d'Entrada/Sortida (estndard CiA401) i controladors de moviment (estndard CiA402) son especialitzacions del perfil bsic mencionat.

 Model de dispositiu .

Cada dispositiu CANopen ha d'implementar determinades caracterstiques estndard en el seu software de control.

Una unitat de comunicaci implementa el protocol de missatgeria amb altres nodes de la xarxa. La comunicaci s de un a molts. Els missatges que no siguin de control seran acceptats noms si figuren en llistes inicials per tipus al seu diccionari, cercant a les llistes de missatges a rebre o a transmetre segons el bit RTR indiqui 'Lliurament' o 'Comanda'.
L' engegada i posada a zero del dispositiu es controla amb una mquina d'estats finits. Ha d'incloure els estats Inicial, Pre-operacional, Operacional i Aturat. Les transicions entre estats es desencadenen mitjanant una ordre d'un objecte de comunicaci del gestor de xarxa "Network Management" (NMT).
El diccionari d'objectes parametritza tots els aspectes del dispositiu, permetent adrear les variables, siguin de configuraci o d'accs a l'entorn, per exemple dades de mesures.
La part d' aplicaci del dispositiu realitza la funci desitjada un cop la mquina d'estats est en situaci Operacional. L'aplicaci es configura per variables del directori d'objectes i les dades s'envien i es reben pels missatges de la capa de comunicaci.

 Diccionari d'objectes .

Els dispositius CANopen han de disposar d'un diccionari d'objectes que relaciona els elements a transmetre.

El diccionari consta d'entrades consistents en una descripci de l' Objecte i una llista d'elements adreables (Valor) que contindr un sol element en cas de variables simples o, en cas d'estructures, el nombre d'entrades de la llista seguit dels components.

Ens referirem a un element del diccionari pel parell (ndex, subndex). L'ndex indica la posici (l'ordre, no l'adrea) de l'objecte en el diccionari. Un subndex de 8 bits ens permetr indicar la posici (en la llista d'elements de l'objecte al diccionari).

La descripci de l' objecte (adreat per l'ndex) incorpora els camps segents

 Nom : ;
 Codi de l'objecte: tipus codificat de l'objecte tal com NULL, DOMAIN, DEFTYPE, DEFSTRUCT, VAR, ARRAY, RECORD;
 Nombre d'elements;
 Tipus de l'element o de l'estructura;


La descripci dels elements o valor de l'objecte (adreats pel subndex) incorpora

 Descripci de l'element;
 Classe d'objecte (opcionalitat): un de ;
 Accs: un de .
 PDO Mapping (pot ser mapejat a un PDO ?): un de No, Opcional, Per defecte.
 Value Range  (Tipus de dada): tal com UNSIGNED32, SIGNED16, ...
 Mandatory Range: n/a o mxim i mnim.
 Valor per defecte;


 Zones del diccionari:: El diccionari d'objectes consta de zones amb ndexos reservats per funcionalitat. Aquestes sn zones de definici de dades i estructures, i zones d'objectes de comunicacions (anomenades perfils). Les ms emprades sn:

 rea de Tipus de dades simples;
 rea de Tipus de dades complexos;
 rea de Tipus de dades especfics del fabricant;
 rea de Tipus de dades simples especfics del perfil;
 rea de Tipus de dades complexos especfics del perfil;
 rea del Perfil de Comunicacions (ang: Communication Profile Area);
 rea del Perfil Especfic del Fabricant (ang: Manufacturer Specific Profile Area);
 rea del Perfil de Dispositiu Estndard (ang: Standardised Device Profile Area);

 Valors inicials:: Els valors inicials del diccionari d'objectes es mantenen en un fitxer de configuraci del dispositiu (DCF) en format Electronic Data Sheet que s un format de fitxer de text de tipus .Ini detallat a l'estndard.

 Comunicaci .

 Objectes de Comunicaci .

CANbus, la capa fsica i d'enlla sobre la que s'estableix CANopen, noms pot transmetre missatges curts consistents en un marc amb un identificador de 11 bits i un bit RTR (Remote Transmission Request) i de 0 a 8 Octets de dades. Els 11 bits de la identificaci es composen de un codi de funci (4 bits) i nmero de node emissor (7 bits). Aix limita el nombre de dispositius a 127. Una extensi de l'estndard CANbus 2.0B permet identificadors de 29 bits per s rarament utilitzada a la prctica.

L'identificador de 11 bits del marc s'anomena COB-ID (Communication Object Identifier). En cas de collisi en la transmissi, el sistema d'arbitratge permet que es retransmeti primer i sense retards el missatge amb l'identificador ms petit. Ja que els 4 bits del codi de funci sn ms significatius que el node, aix permet donar preferncia als missatges amb codi de funci ms baix que reservarem a les funcions ms crtiques. L'identificador del node esclau tamb permetr establir prioritats entre els dispositius amb preferncia a l'identificador ms baix.

El contingut d'un marc de missatge estndard (no l'ampliat) es veu a la segent taula:



L'estndard reserva alguns COB_ID's per a la gesti de xarxa i transferncies SDO. Alguns codis de funci COB-ID s'han de fer correspondre a funcionalitat estndard desprs de la inicialitzaci, per  ms tard poden sser mapejats a d'altres usos.

 Models de Comunicaci .

Hi ha diferents models:

 En una relaci mestre/esclau un node s designat el mestre i envia ordres o demana dades als esclaus. El protocol NMT n's un exemple.

 Una relaci client/servidor s'estableix en el protocol SDO on el client demana dades del directori d'objectes del servidor i aquest les hi torna, o el client envia valors a canviar i el servidor li torna el resultat de l'operaci.

 El model productor/consumidor es fa servir en el protocol Heartbeat i el protocol Node Guarding. En la modalitat push (cat: empnyer) el productor envia dades als consumidors sense que les demanin; en la modalitat pull (cat: estirar) els consumidors reben les dades prvia requesta al productor.

 Protocols .

Els protocols s'articulen a l'entorn del missatge principal, definit al Diccionari per un Objecte de Comunicacions que relaciona els objectes a transmetre.

 Protocols NMT de gesti de xarxa (Network Management) .

Els protocols de xarxa permeten enviar ordres de canvi d'estat de mquina (engegar i aturar dispositius), detectar l'engagada d'un sistema remot o condicions d'error.

El protocol de Control de mduls l'utilitza el mestre NMT per canviar l'estat dels esclaus.

El protocol Batec de cor (ang. Heartbeat) es fa servir per monitoritzar els nodes de la xarxa i saber si estan vius.

El protocol d' Engegada (ang. Boot-Up). Un dispositiu esclau notifica al mestre NMT que ha assolit l'estat pre-operacional desprs de l'engegada inicial o de la recuperaci d'una manca de corrent.

 Protocol SDO - Objectes de Servei de Dades .

El protocol SDO permet llegir i desar valors al diccionari d'objectes d'un dispositiu remot. El model de comunicaci s el client/servidor.

El client demana llegir o desar un valor adreat mitjanant el parell (ndex, subndex) al diccionari d'objectes i el servidor retorna el valor demanat o el resultat de l'operaci.

 Protocol PDO - Objectes de Procs de Dades .

L'Objecte de procs de dades es fa servir per a transmetre les dades d'aplicaci en temps real.

Aquest protocol permet incloure en un mateix missatge diversos camps del diccionari d'objectes, reduint aix la sobrecrrega de transmissi (bits de transport sobre bits de dades).

L'altre avantatge del PDO s que la lectura es fa a travs d'un missatge sncron o asncron que pot ser llegit simultniament per tots els nusos de la xarxa.

 Protocol SYNC - Objectes de Sincronitzaci .

L'objecte Sync s radiat peridicament per l'emissor amb una freqncia configurable a la variable Communication Cycle Period.

Les aplicacions poden sincronitzar les trameses d'objectes PDO amb aquests missatges.

Hi pot haver petites desviacions en el temps d'entrega del missatge degut a una collisi amb un missatge ms prioritari o degut a un missatge de dades precedent.

 Protocol TIME - Objecte de registre horari (Time Stamp Object) .

Permet enviar a les aplicacions dels dispositius un valor del tipus Hora del dia.

La transmissi d'aquest objecte segueix la modalitat push de productor/consumidor.

 Protocol EMCY - Objecte d'Emergncies .

Un missatge d'emergncia es dispara per un error intern d'un dispositiu. Aix els fa idonis per a alertes d'interrupci.

Un missatge d'error es transmet un nic cop. Zero o ms consumidors poden rebre el missatge.

 Inicialitzaci .

Mostra de traa de comunicacions entre un mestre i dos esclaus "transductors de pressi" als nodes 1 i 2.



 Glossari d'acrnims CANopen .

 PDO : Objecte de Procs de dades.
 SDO : Objecte de Servei de dades.
 COB-ID : Identificador d'Objecte de Comunicacions CAN;
 CAN ID : Identificador de missatge CAN  ;
 EDS : Electronic Data Sheet (fitxer tipus .Ini);
 DCF : Device Configuration File, EDS modificat amb les dades del node i velocitat de transmissi.

 Dispositius CANopen .

 Mduls d'Entrada/Sortida .

Els dispositius d'Entrada/ Sortida solen tenir ports digitals o analgics per a sensors i actuadors. El perfil de dispositiu defineix els objectes de Comunicaci, Configuraci i Aplicaci per tamb el comportament predeterminat desprs de l'Engegada i la Posada a zero.

En cas de problemes de comunicaci seriosos (prdua de missatges) o fallada del dispositiu (ex.: curt-circuit a la sortida) el dispositiu passa a l'estat Pre-operacional i emet un missatge d'Emergncia. En l'estat Pre-operacional els PDO estan inactius. Tanmateix el dispositiu es pot configurar xq en cas de fallada conmuti a l'estat Aturat o romangui en el mateix estat.

Aquests dispositius indiquen en el Tipus de Dispositiu la funcionalitat suportada.

En el primer Transmit-PDO es mapejaran un mxim de 8x8 entrades digitals. El primer Receive-PDO contindr un mxim de 8x8 sortides digitals. Aquets PDO's predefinits es reben o transmeten asncronament. Opcionalment el dispositiu pot suportar altres modes de transmissi. En particular les entrades es poden transmetre sncronament a la recepci d'un missatge SYNC. Per estalviar ample de banda les entrades amb menor variaci es poden transmetre a la recepci d'un de cada ensim missatge SYNC. Alguns dispositius suporten la transmissi PDO acclica; en aquest cas el PDO noms s'envia, a la recepci del SYNC, si el valor ha canviat.

Quan el dispositiu entra en estat operacional comena a transmetre tots els PDO's asncrons.

El mapeig de les variables d'entrada / sortida als PDO s configurable.

 Dispositius de tracci i control de moviment .

Aquest perfil defineix el comportament de servos, inversors de freqncia i motors pas a pas.

S'hi descriuen diversos modes operacionals.

 Mode Cap a Casa (ang. Homing) que descriu els mtodes per a trobar la posici de partida, punt de referncia, o punt zero.
 Mode Perfil de Posici que defineix el posicionament del tractor. Velocitat, Posici i Acceleraci poden ser limitats i tamb es poden perfilar moviments seguint una trajectoria.
 Mode Posici Interpolada que descriu la interpolaci temporal dels eixos simples o la interpolaci espaial dels eixos de coordenades.
 Mode Perfil de Velocitat es fa servir per controlar la velocitat independentment de la posici. Proporciona funcions de limit i generaci de trajectries.
 Mode Perfil de Torsi que defineix el control de torsi i parmetres relacionats.
 Mode Velocitat s un mode simple emprat per molts convertidors de freqncia. Proporciona funcions de lmit i rampa.

 Dispositius de mesura i controladors retroalimentats .

Aquest perfil est dedicat a 
 sensors analgics i actuadors que poden proporcionar a ms entrada/sortida digital. ;
 controladors retroalimentats que recullen senyals de sensors i proveeixen valors als actuadors.

Els dispositius d'aquest perfil poden implementar algunes de les funcions segents:
 Entrada analgica;
 Sortida Analgica;
 Controlador retroalimentat;
 Entrada digital;
 Sortida digital;

Aquest dispositiu pot suportar fins a 199 canals, cadascun dels quals pot admetre diverses o totes les funcions mencionades.

L'entrada analgica distingeix entre valor de camp i valor de procs. El valor de camp pot ser un valor no escalat d'una entrada del conversor A/D i el valor de procs seria el valor de camp convertit al domini de treball.

Per a la conversi del valor de camp al valor de procs es proveeixen funcions de
 transformaci lineal, a partir de dos punts de calibraci.
 transformaci no lineal, segons el tipus de sensor.

 Controladors de Lgica Programable .

Aquest perfil per als Controladors Programables defineix dos mtodes per que els PLC accedeixin a la xarxa CANopen: variables de xarxa i blocs de funci.
 Les variables de xarxa normalment es mapegen a objectes PDO per a ser transmeses o rebudes.
 El perfil defineix alguns blocs de funci especfics per a SDO, NMT i missatges d'emergncia.

 Codificadors de posici lineal i rotativa .

Aquest perfil cobreix codificadors incrementals i absoluts, lineals i rotatius. 

A part la lectura de posici i velocitat el perfil defineix tamb acceleraci i brusquedat.

 Dispositius hidrulics i pneumtics .

Aquest perfil descriu la funcionalitat de vlvules proporcionals interconnectables, i bombes i transmissions hidroesttiques.

 Referncies .



 Enllaos externs .

Web dels estndards CANopen ;
Documents i enllaos CANopen ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142678" title="Latinus" nonfiltered="2449" processed="2430" dbindex="58267">
Segons la mitologia romana, Latinus o Llat era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada del prncep de Troia Enees a Itlia. 

La tradici ms coneguda el fa fill de Faune i la nimfa Marica Laurentia, germ de Lavini i de la princesa Bona Dea, i marit d' Amata amb la que va tenir dos fills; l'hereu mor prematurament i solsament li rest una nica filla, Lavnia.  Segons L'Eneida de Virgili, Amata pressionava Latinus per casar-la amb el rei dels rtuls, anomenat Turnus, per al rei no li feia gaire grcia. Pescenni Fest diu que Llat era el nom amb el que vivia a la Terra el que desprs fou Jpiter Latiaris; desprs de la lluita amb Mezenti va desaparixer per esdevenir Jpiter Latiaris, relaci idntica a la de Rmul i Quir.

Quan es present Enees al seus dominis, Latinus li don la m de la seva filla, provocant la guerra amb Turnus. Desprs de guanyar la guerra, Lavnia es cas finalment amb Enees (que fund la ciutat de Lavinium en honor seu) i li don un fill, Silvius, futur rei d'Alba Longa.

Amb la uni de la seva filla amb Enees, els descendents de Latinus serien Rmul i Rem, fundadors de Roma

 Referncies .
Virgili, L'Eneida Llibres VI-XII;

 Vegeu tamb: .

Llat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142679" title="Models de Nacions Unides" nonfiltered="2450" processed="2431" dbindex="58268">
Els Models de Nacions Unides (tamb coneguts com "MUN") sn una simulaci, per al mon educatiu, d'organismes internacionals enfocada a formar en els valors del civisme, la comunicaci, la globalitzaci i les relacions internacionals.

Als MUN, els estudiants participants representen el cs diplomtic d'un altre pas, investigant, debatent, cosultant i arribant a solucions sobre qestions d'afers internacionals. Durant la simulaci, cada representant haur de posar en prctica les seves capacitats comunicatives i negociadores per tal de defendre i fer avanar els posicionaments del pas representat.

La majoria de models existents sn una representaci del sistema de Nacions Unides, amb el Consell Econmic i Social (ECOSOC), el Comit d'Economia i Finances de l'Assamblea General de Nacions Unides o el Comit Executiu de l'UNICEF. Altres conferncies simulen altres organismes internacionals com la trobada de la Uni Africana, el Comit militar de la Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord o la Lliga rab. Tamb es realitzen simulacions d'organismes nacionals.

Encara que no totes les simulacions facin referncia a les Nacions Unides, el nom de MUN s utilitzat com a genric per definir-les. La idea-fora dels Models de Nacions Unides s que "la resoluci de conflictes i la diplomcia sn per ser viscudes, no noms observades".



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142682" title="Casa Lluch" nonfiltered="2451" processed="2432" dbindex="58269">



La casa Lluch o casa Vasconcel s una torre modernista situada a Sant Cugat del Valls, projectada l'any 1906 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Bugas de Barcelona. Junt amb la casa Armet i el Celler Cooperatiu s l'obra modernista ms important del municipi.

L'edifici, situat al comenament de la carretera de la Rabassada en un terreny boscs al peu de la serra de Collserola, fou constut com a casa d'estiueig de la Famlia Lluch, que anys desprs el va vendre a Robert Chaveaux Davin de Vasconcel, un escultor francs, amic d'Auguste Rodin, que va ampliar la torre a crrec del mateix Balcells.

Es tracta d'una de les primeres obres de Balcells, que havia obtingut el ttol d'arquitecte tot just l'any anterior.  L'edifici, que amb merlets i finestres de caire gtic sembla inspirat per un castell, exhibeix clares influncies europees, especialment del secessionisme viens. La faana combina falsos carreus de morter vermell, amb estucs blancs i cermica blava. Hi destaquen diferentes treballs de ferro forjat.

Enllaos externs.
Pgina web sobre el llibre L'art del segle XX a Sant Cugat que mostra detalls de la casa Lluch







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142684" title="Comtat de Nia" nonfiltered="2452" processed="2433" dbindex="58270">

El Comtat de Nia, que tamb s'anomena el Pas Niard (en occit Comtat de Nia, Pas Niard; en francs Comt de Nice, Pays Niois; en itali Contea di Nizza, Paese Nizzardo), s una regi histrica d'Occitnia, a l'est, entorn de la ciutat de Nia i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (Costa d'Atzur), el riu Var i la cresta  de l'extrem sud dels Alps. A l'inici era una part de l'antic comtat de Provena, desprs, a partir del 1388 fou una partida del ducat de Savoia (que esdevingu el Regne de Sardenya-Piemont el 1720). Prengu el nom de Comtat de Nia a una data indeterminada desprs de la incorporaci a Savoia. Fou integrat a Frana el 1860. Des de llavors, forma el districte francs de Nia que s la major part del departament dels Alps Martims, amb tot es guarda el nom de Comtat de Nia per a designar aquesta regi cultural i histrica ja que la seva personalitat s molt forta.

La seva capital s la ciutat de Nia.

El gentilici s niard -a.

La seva poblaci s  habitants (1999).

Histricament, el Principat de Mnaco s enclavat dins el Comtat de Nia per no en forma part. La ciutat de Menton, amb el Pas Mentonasc, formaven part del Principat de Mnaco (fins el 1861, quan foren incorporats a l'estat francs).

Galeria.


Bibliografia.
BARELLI Herve , ROCCA Rogier  (1995) Histoire de l'identit nioise, Nia: Serre

 Enllaos externs .
 Musica del Comtat de Nia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142686" title="Illes Kerguelen" nonfiltered="2453" processed="2434" dbindex="58272">


Les Illes Kerguelen (abans anomenades Illes de la Desolaci) constituxen un arxiplag situat a l oce ndic meridional, a uns 5.000 km al sud-sud-est de la Ciutat del Cap i a uns 2.000 km al nord de les costes de l Antrtida. Sn possessi de Frana i es troben incloses al territori d ultramar de les Terres Australs i Antrtiques Franceses (Terres Australes et Antarctiques Franaises, TAAF). 

L'arxiplag est constitut per una illa principal, anomenada Grande Terre (Illa Gran) de 6.675 km, i ms de 300 petites illes, illots i esculls que es disposen entorn de Grande Terre, amb la qual cosa l'arxiplag arriba a una superfcie total de 7.215 km. 

L illa principal s radial, amb costes molt accidentades i escarpades on abunden els fiords i les pennsules. Les dimensions de l illa sn d uns 150 km d'oest a est, i uns 120 km de nord a sud. L'altura mxima de l illa i de tot l'arxiplag s el pic del Mont Ross (1.850 m).

En l'actualitat la poblaci est composta, durant l'estiu austral, per un centenar de cientfics i les seves famlies,  la presncia dels quals s de carcter temporal, installats a la base anomenada Port-aux-Franais, a l'est de l illa principal. 

Enllaos externs.




Pgina oficial de les Terres Australs i Antrtiques Franceses ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142689" title="Premi Bernat Cap" nonfiltered="2454" processed="2435" dbindex="58273">

El Premi Bernat Cap, que s'atorga a treballs escrits de difusi de la cultura popular, consistix en una dotaci econmica, una escultura de Ginestar i la publicaci del guanyador en forma de monogrfic dins la collecci La Farga d'Edicions del Bullent. El guard pren el nom de l'escriptor benisser Bernat Cap, el qual ha fet una destacada obra literria on es constata l'esfor continuat per difondre els costums, la geografia i forma de fer de la seua comarca i la seua cultura a un nivell ms general.

 Histria .

El premi, que es convoca anualment, s'inici el 1999 amb el patrocini inicial de Bancaixa (que el retiraria a la sisena edici) i amb el suport de diverses institucions com Edicions del Bullent, el Museu Valenci d'Etnologia, l'Ajuntament de Dnia, la MaCMA i l'IECMA.

 Llista de premiats .

A continuaci hi ha tots els guanyadors del Bernat Cap ordenats per any, ttol, autor i nmero en la collecci:

 1999: Costumari botnic, de Joan Pellicer (7);
 2000: Passeig pels molins d'aigua de la Safor, de Fernando Sendra (9);
 2001: El llenguatge del vestit: el cas valenci, s. XVIII i XIX, de Ruth de la Puerta (15);
 2002: El cicle de la vida: rites i costums dels alacantins d'abans, de Maria del Mar Duque (17);
 2003: Romancer valenci (antologia), d'lvar Monferrer i Monfort (19);
 2004: Llegendes del sud, de Joan Borja (22);
 2005: Moros i Cristians: una festa, d'Albert Alcaraz (25);
 2006: valencians d'Algria (1830-1962): memria i patrimoni d'una comunitat emigrada, d'ngela Rosa Menages i Joan Llus Monjo;

 Enllaos externs .

  catleg sencer de la collecci La Farga;
 Levante-EMV.com Premi Bernat Cap per Josep Llus Domnech;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142691" title="Videojoc de plataformes" nonfiltered="2455" processed="2436" dbindex="58274">
Els videojocs de plataformes, o simplement plataformes, sn un gnere de videojocs en el qual cal caminar, saltar-se o escalar sobre una srie de plataformes i penya-segats, amb enemics, mentre es recullen objectes per a poder completar el joc. Sol usar scroll horitzontal cap a esquerra o cap a la dreta. s un gnere molt popular de videojocs creat en els primers anys 80 i que continua mantenint bastant de popularitat en l'actualitat.

Un dels ms caracterstics s Super Mario Bros.. Encara que dins d'aquest gnere es troben tamb jocs com Donkey Kong, Sonic the Hedgehog, Adventure Island, Ghost and Goblins, Castlevania, Prince of Persia o Earthworm Jim. Tamb sn jocs de plataformes Super Mario 64 o Tomb Raider, que adapten a les 3D l'estil de joc d'aquest gnere.

 Evoluci .

 Anys 80 .
El gnere neix a les mquines recreatives amb els pioners Space Panic i Donkey Kong el 1981. L's de la gravetat i l's d'escales o salts per moure's a travs de les plataformes que floten al llarg de la pantalla va ser el que va fer diferenciar-se a aquesta classe de jocs dels de la seva poca, els familiars del Pac-man, on la perspectiva era zenital i no hi havia gravetat. El gnere no va acabar de definir-se fins a l'aparici de Pitfall!, publicat per Activision per a l'Atari 2600 el 1982, que va introduir el scroll horitzontal. No obstant aix, la poca capacitat de les consoles de l'poca (Atari 2600, Collecovision i similars) no era prou per explotar aquesta classe de videojocs, pel que fa a les plataformes van passar sense pena ni glria per la Crisi del videojoc de 1983, apareixent alguns ttols per a ordinador com el Manic Miner (1983) i la seva continuaci, Jet Set Willy (1984). Tamb per aquella poca van aparixer els primers videojocs isomtrics, de la m de SEGA amb el seu Congo Bongo (1983).

La gran explosi de les plataformes ve de la m de Super Mario Bros. i la NES de Nintendo el 1985. Aquest joc no noms va revolucionar el gnere de les plataformes, sin que va suposar tamb tota una revoluci de la indstria, rellanant una altra vegada les videoconsoles (especialment la NES), que desprs de la Crisi del videojoc de 1983 havien estat arrasades per les computadores personals de baix cost com el Commodore 64. El Super Mario Bros. va introduir en el gnere de plataformes una srie d'elements que van assegurar precedent: la collita de 100 objectes per aconseguir vides extra (en aquest cas, monedes), i la divisi en subnivells dels mons.

Durant el regnat de la NES en la segona meitat dels vuitanta el gnere de les plataformes en 2D va viure els seus millors moments. Per una part la popularitzaci de la frmula del Mario a les mquines recreatives (arcade) va portar grans ttols com New Zealand Story o Bubble Bobble, de Taito, o Adventure Island de Hudson. D'altra banda les possibilitats d'una consola casolana van permetre l'aparici de videojocs molt ms llargs, donant origen als plataformes d'exploraci. Aquest subgnere tenia generalment una histria i una ambientaci ms desenvolupada, i un estil de joc ms orientat a l'exploraci dels escenaris que al joc lineal i rpid de Super Mario Bros. o els ttols provinents de la mquina recreativa. Ttols com Ghosts and Goblins, Mega Man, Contra (conegut a occident com Probotector) o ms tard Prince of Prsia (1989) van aportant frescor i popularitat al gnere durant la segona meitat dels 80.

 Anys 90 .

A la primera meitat dels 90 el gnere es va estandarditzar per complet tant a les consoles de 16 bits (SNES i Sega Mega Drive) com en les consoles porttils (Game boy i Game Gear). En els 16 bits van sortir grans ttols com el Sonic the Hedgehog en la Mega Drive o el Super Mario World en la SNES, i les noves versions de sagues nascudes en els 8 bits com Super Metroid o Super Castlevania. Per la popularitzaci dels plataformes tamb va donar lloc a milers de jocs de baixa qualitat, amb tota classe de temes, sortint com a verdaderes plagues de jocs amb llicncies de sries o pellcules com Gremlins, Els Simpson, Aladdin, El Rei Lle, etc. Entre la marea de videojocs de plataformes que es van llanar en aquesta poca, destacaven de tant en tant ttols amb un bon disseny com Earthworm Jim o Another World. L'ltima gran revoluci a les plataformes en els 16 bits ve amb Donkey Kong Country de Rare, que utilitzant un avanat sistema de prerenderitzaci dels grfics, va explotar per complet les capacitats de la SNES.

Amb l'aparici de les 3D i la nova generaci de consoles es va experimentar la conversi del gnere a la tercera dimensi. Els primers ttols com Clockwork Knight per a Sega Saturn presentaven grfics tridimensionals per un esquema de joc lineal, similar als plataformes de tota la vida. Aquest tipus de jocs es consideren "2,5 D". Tamb s'ha d'esmentar puntualment el Jumping Flash, un joc per a PlayStation que adaptava els elements dels jocs de plataformes amb la jugabilitat en primera persona a l'estil Doom.

No va ser fins i tot l'aparici de Super Mario 64 quan es va aconseguir la frmula correcta per adaptar el gnere a les 3D. El Super Mario 64 va introduir escenaris completament tridimensionals on la llibertat i la quantitat de moviments a l'escenari per fi van aconseguir traslladar la jugabilitat, caracterstica essencial dels plataformes, a la tercera dimensi. La genial frmula de Super Mario 64, un dels millors i ms influents ttols de la histria, va tocar sostre tot just estrenar l'estil en les 3D, i cap ttol no va aportar gens excessivament important el gnere durant els anys segents. Al mateix temps, Lara Croft i el revolucionari Tomb Raider obrien una altra via per als jocs de plataformes tridimensionals, ms realista i adulta, i amb major component d'aventures i acci que de collita d'objectes (items) i power-ups, que, si b contenen nombrosos elements de plataformes, no s el ms representatiu d'aquesta classe de jocs.

Tamb amb les noves consoles de 32 bits, amb alta capacitat d'emmagatzemament en CD-ROM, van permetre realitzar grans jocs de plataformes en 2D que van revitalitzar el gnere, com Ray-Man,  (una de les obres mestres de la saga) o Abe`s Oddysey, que va introduir una innovadora Intelligncia Artificial per als enemics. Tamb van sortir excellents jocs en 2,5 D, que aprofitaven les capacitats tcniques de la nova generaci de consoles mantenint un estil de joc ms clssic, com Crash Bandicoot o Klonoa per a PlayStation o Nights into Dreams per a Sega Saturn.

 Anys 2000 .

A la dcada dels 2000 s'han continuat continuant les frmules establertes en la generaci dels 32 i els 64 bits quant als jocs en 3D i en 2,5D. Sobresurten en aquesta poca Super Monkey Ball de SEGA, que a ms de tenir l'honor de ser el primer joc de SEGA per a una consola de Nintendo, va introduir una innovadora jugabilitat a travs d'un personatge posat en una pilota de platja. I Psychonauts (2005), un excellent videojoc realitzat per Tim Schafer, un dels autors de Monkey Island.

L'aparici de la Game Boy Advance en la primera meitat de la dcada tamb ha portat una nova joventut als videojocs en 2D a la porttil, sortint al mercat nombrosos ttols que continuen l'estil marcat en l'poca daurada dels 16 bits, aix com reedicions de jocs clssics de NES i SNES. S'ha d'esmentar que en aquest ressorgir dels plataformes clssics que ha portat la Game Boy Advance, Cave Story (2004), un joc lliure (freeware) per a PC que combina elements de plataformes clssics, d'exploraci, i arcade que, encara mantenint l'esttica 16bit, t un tcnic acabat que correspon als temps que corren i que s, probablement una de les obres mestres del gnere.

Amb les noves interfcies de les consoles de Nintendo, s'experimenta amb noves frmules per a la jugabilitat, fent s de la pantalla tctil de la Nintendo DS o del comandament de la Wii. Alguns jocs ja sortits al mercat com Super Mario 64 DS o altres preparats per al llanament de Wii com Super Mario Galaxy o les conversions de Super Monkey Ball i Ray-Man per a aquesta consola esbossaran el que ofereix al gnere de plataformes en els prxims anys.

 Subgneres .

Per ordre d'aparici:

 Videojocs en 2D .

Els jocs de plataformes en 2D es caracteritzen per usar scroll de la pantalla, tant horitzontal com Super Mario Bros. o Sonic the Hedgehog com en vertical com Bubble Bobble i Donkey Kong. s l'estil de plataformes ms clssic i s el ms caracterstic de les consoles de 8 i 16 bits.

 Videojocs en perspectiva isomtrica .
A ms dels videojocs de plataformes en 2D i 3D, existeixen els isomtrics, que usaven aquesta projecci per donar-li un aspecte en 3 D amb grfics en 2D. Aquests jocs sn caracterstics dels ordinadors casolans dels 80, on van obtenir la seva major popularitat i destaquen el Batman i el Fairlight per a Amstrad CPC.

 Plataformes d'exploraci .

Els videojocs de plataformes d'exploraci tenen un estil de joc diferent als plataformes tradicionals, predominant l's d'escenaris ms grans, que s'han de recrrer diverses vegades i en diverses direccions, una evoluci contnua de les habilitats del personatge i generalment amb un argument i ambientaci molt ms desenvolupades. Els ms coneguts sn les sagues de Castlevania i Metroid.

 Videojocs en 2,5D .

Sn jocs amb desenvolupament en 2D per grfics tridimensionals com Pandemonium o Klonoa.

 Videojocs en 3D .

Els jocs de plataformes en 3D contenen escenaris completament tridimensionals, com el Super Mario 64. Tamb es consideren de plataformes jocs en tercera persona com Tomb Raider.

 Cronologia dels principals videojocs de plataformes .
Space Panic (Universal, 1980) - primer joc de plataformes;
Donkey Kong (Nintendo, 1981) - primera aparici de Mario (que llavors es deia Jumpman) ;
Pitfall! (Activision, 1982) - introducci del scroll horiznotal;
Miner 2049er (Big Five Software, 1982) ;
Jumpman (Epyx, 1983) ;
Manic Miner (Bug-Byte, 1983) ;
Chuckie Egg (A'n'F, 1983) ;
Monty on the Run (Gremlin Graphics, 1985) - clssic de ZX Spectrum i CBM 64;
Super Mario Bros. (Nintendo, 1985) - potser el plataformes ms conegut;
Metroid (Nintendo, 1986) - Primer plataformes d'exploraci ;
Mega Man (Rockman) (Capcom, 1987) - Popular saga que va introduir bastants elements recreatius;
Haunted Castle (Konami, 1988) - predecessor de la saga Castlevania;
Captain Comic (Michael Denio, 1988) - el primer plataformes per IBM PC;
Prince of Persia (Brderbund, 1989) - una de las primeres incursions del realisme en el gnere amb una fsica mol aconseguida;
Super Mario Bros. 3 (Nintendo, 1990) - continuaci del mario original que va introduir els mapes entre fases.
Sonic the Hedgehog (Sega, 1991) - primer rival seris de Mario;
Earthworm Jim (Shiny Entertainment, 1994) - Un dels millors jocs realitzats en l'poca dels 16 bits.
Donkey Kong Country (Rareware, 1994) - va introduir els grfics pre-renderitzats ;
Super Mario 64 (Nintendo, 1996) - El primer joc amb desenvolupament en tres dimensions;
Tomb Raider (Core Design, 1996) - saga de jocs de plataformes 3D protagonitzats per Lara Croft de gran repercussi social.
Abe s Oddysey (GT Interactive, 1997) - Primer joc en 2D que explota las capacitats de nova generaci introduint una IA avanada.
 (Konami, 1997) - ltim gran joc comercial de plataformes en 2D.
Super Monkey Ball (SEGA, 2001) - El plataformes en 3D ms important de la generaci de 12 bit. ;
Cave Story (Videojoc lliure, 2004) - La ltima obra mestra dels plataformes d'exploraci. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142696" title="Touga Kiryuu" nonfiltered="2456" processed="2437" dbindex="58275">


Toga Kiryuu s un personatge de Sh jo Kakumei Utena.
s un personatge molt ambicis i alhora desitjat per les noies de l'Acadmia Ohtori.




 Enllaos externs .
 Llista de personatges de Shojo kakumei Utena a la Wikipedia en angls ;
 Pgina sobre el personatge d'en Touga a 3xl.cat ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142699" title="Encamisada" nonfiltered="2457" processed="2438" dbindex="58276">
La festa de l'Encamisada s una de les festes ms lludes de Falset, a la comarca del Priorat. Se celebra el cap de setmana ms proper al dia de Sant Antoni Abat (17 de gener).

Es pot considerar una variant de la festa dels Tres Tombs, lligada a la benedicci d'animals per Sant Antoni Abat. L'Encamisada, per, t l'afegit que tamb se celebra la victria del poble falset contra tropes invasores el mateix dia 17 de gener. No s clar si es van enfrontar a les tropes napoleniques (vers el 1810) o a les tropes castellanes durant al Guerra de Successi (1700-1714). En aquesta batalla, el fet de dur camises blanques va permetre als falsetans camuflar-se en la boira i van desbaratar els exrcits enemics.

A la festa, grans i petits, abillats amb la indumentria tpica catalana, per sobretot amb camisa de fil blanca, pugen als seus carros, guarnits lleugerament amb aspectes que fan referncia a la vida rural, la natura, la terra, etc., duts per cavalls, mules, matxos i rucs, la major part llogats, per fer una cercavila pels carrers ms cntrics de la vila de Falset. Aquesta activitat es realitza al vespre del dissabte i es repeteix el mat del diumenge, en qu s'arriba a l'esglsia de Santa Maria, on es beneeixen els animals i desprs els carruatges i es reparteixen panets benets. A l'hora de l'ofertori s'ha popularitzat dansar la Jota de Falset dalt del presbiteri, davant de l'altar.

Com a final de festa, un cop finalitzada la cercavila, s'acompanya amb els animals i carruatges el retorn de la imatge del Sant a la ermita de Sant Gregori, un paratge de singular bellessa situat a les afores del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142700" title="Panay" nonfiltered="2458" processed="2439" dbindex="58277">


Panay s una illa de les Filipines situada a l arxiplag de les Visayas, al sud-oest de Mindoro i al nord-est de Negros, illa de la qual est separada per l'estret de Guimaras; al nord hi ha la mar de Sibuyan i les illes de Tablas, Romblon, Sibuyan i Masbate; al sud-oest est banyada per la mar de Sulu. Pertany a la regi VI o de les Visayas Occidentals. T una extensi de 12.011 km i una poblaci de 3.500.000 habitants (2000). Comprn les provncies d'Aklan, Antique, Capiz i Iloilo. 

A l illa es poden distingir tres regions: l'occidental, amb les Cordilleras, que s'eleven fins a 2.180 m; la plana central, recorreguda pels rius Sibalom, Jaro i Jalaud, i els turons de la regi oriental. 

Les principals ciutats sn Iloilo, al sud, davant l'illa de Guimaras, i Roxas, a la costa nord. La seva economia es basa en el sector primari: sucre, arrs i pesca. Tamb s'exploten les selves (bans) i s'extrau coure, carb, mangans, crom i mercuri.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142702" title="Poble Espanyol de Barcelona" nonfiltered="2459" processed="2440" dbindex="58278">

El Poble espanyol s un museu a l'aire lliure, situat a la muntanya de Montjuc, a la ciutat de Barcelona.

Fou construt l'any 1929, amb motiu de l'exposici universal que havia de celebrar-se aquell mateix any a la ciutat. La idea fou impulsada per l'arquitecte catal Josep Puig i Cadafalch i es va concebre com un poble en el que es pretenien reunir les principals caracterstiques dels pobles d'Espanya. El poble espanyol fou construt pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Revents, i els artistes Xavier Nogus (crtic d'art) i Miquel Utrillo (pintor). 

El museu ocupa una rea total de 42.000 m i s'hi reprodueixen a escala diverses edificacions, places i carrers representatius de diverses ciutats espanyoles.

Encara que en un principi el recinte tenia una vida programada de sis mesos (els mateixos que durava l'exposici), l'xit de pblic va permetre que es conservs i que arribs fins als nostres dies. El nom assignat en un principi era el de Iberona, per la dictadura de Primo de Rivera el va rebatejar com a Pueblo Espaol (Poble Espanyol en catal).

A l'actualitat, el Poble espanyol, que t edificis representatius de les quinze comunitats autnomes espanyoles, t la funci de museu arquitectnic a l'aire lliure, aix com de mostra d'artesania popular.

Enllaos externs.
Pgina del Poble Espanyol;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142703" title="Illa Southampton" nonfiltered="2460" processed="2441" dbindex="58279">
 

L illa Southampton (en angls Southampton Island) s una de les illes rtiques del Canad. Es troba a l'entrada de la badia de Hudson i pertany a la regi de Kivalliq, dins el territori de Nunavut. T una superfcie de 41.214 km i una poblaci de 712 persones el 2001, establertes totes a Coral Harbour o Sallit, a la costa sud. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142704" title="Les Runes d'Atenes de Beethoven" nonfiltered="2461" processed="2442" dbindex="58280">


Les Runes d'Atenes (en alemany Die Ruinen von Athen), s una obra de circumstncia composta per Beethoven el 1811. Comprn una obertura en sol menor, opus 113, i vuit parts cantades, de les quals noms una "Marxa amb cors", en sol major, va ser publicada com a opus 114.

L'emperador Francesc I d'ustria, per apaivagar els sentiments nacionalistes a Hongria, havia fet construir el 1808 un gran teatre a Pest (Hongria), per celebrar la fidelitat dels hongaresos a la monarquia austraca. El 10 de febrer de 1812, en ocasi de la inauguraci d'aquest teatre, es va demanar a Beethoven que poss msica a dos textos de circumstncia escrits per August von Kotzebue: "El Rei Esteve" i "Les Runes d'Atenes". Aquestes obertures formen part de les obres orquestrals menys interpretades del compositor.

L'obertura va ser publicada el 1823 per Steiner a Viena, i l'obra completa  no es va editar fins el 1846.

 Estructura .
L'obra t 9 parts:
 Obertura (andante con moto   marcia moderato   allegro ma non troppo) (op. 113);
 Cor: Tochter dels mchtigen Zeus;
 Duet (un grec i una grega: barton i soprano): Ohne Verschulden Knechtschaft dulden;
 Cor dels dervixos: Du hast in deines Aermels Felten;
 La marxa turca (vivace);
 Msica d'escena amb narrador;
 Marxa amb cor : Schmuckt die Altare (op. 114) - Recitatiu del gran sacerdot (barton): Mit reger Freude;
 Cor: Wir tragen empfngliche Herzen - ria del gran sacerdot: Will unser Genius;
 Cor final: Heil unserm Knig!;

 Bibliografia .
 Lecompte Michel, Guide illustr de la musique symphonique de Beethoven, Fayard, 1995, 335p. (ISBN 2-21303091X);

 Enllaos externes .
 Partitura de l'"Obertura" i de la "La marxa turca" al web de ENMDCCPC;
 Informaci de l'0bra a Answers.com (en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142705" title="Bandera de Tanznia" nonfiltered="2462" processed="2443" dbindex="58281">

La bandera nacional de Tanznia fou adoptada el 1964. Deriva de la bandera de Tanganyika i de la bandera de Zanzbar. La bandera est dividida diagonalment per una banda negra amb vores grogues a la cantonada inferior. El triangle superior s verd i el triangle inferior s blau.

El color verd simbolitza l'agricultura; el blau, l'Oce ndic; el groc, la riquesa minera; i el negre, el color de la majoria de la poblaci.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142709" title="Visayas" nonfiltered="2463" processed="2444" dbindex="58282">


Les Visayas sn un dels tres grups d'illes de les Filipines, juntament amb Luzon i Mindanao. El grup de les Visayas est format per diverses illes i conforma la part central de l'arxiplag filip. Es diu que el nom espanyol de Visayas, conservat aix mateix en angls (que en cebuano i waray-waray es diu Kabisay-an i en taglog Kabisayaan), prov de l'antic imperi Srivijaya, originari de l'illa de Sumatra, que va governar la regi entre els segles XII i XIII. Les illes principals sn, d'oest a est:

Panay;
Negros;
Ceb;
Bohol;
Leyte;
Samar;

Segons una llei del Parlament del 2005, la provncia insular de Palawan, la ms occidental de l'estat filip, que solia estar adscrita al grup de Luzon, actualment depn administrativament de la Regi VI o de les Visayas Occidentals; de moment, per, el canvi encara no s'ha portat a la prctica. 

Regions i provncies.
Administrativament, les Visayas es divideixen en 3 regions, alhora subdividides en 16 provncies (17 comptant-hi Palawan). 
 Visayas Occidentals o Regi VI. Comprn les illes de Palawan i Panay i la meitat occidental de la de Negros. Inclou les provncies d'Aklan, Antique, Capiz, Guimaras, Iloilo, Negros Occidental i Palawan.
 Visayas Centrals o Regi VII. Comprn les illes de Ceb i Bohol i la meitat oriental de la de Negros. Inclou les provncies de Bohol, Ceb, Negros Oriental i Siquijor.
 Visayas Orientals o Regi VIII. Comprn les illes de Leyte i Samar. Inclou les provncies de Biliran, Leyte, Leyte Meridional, Samar, Samar Oriental i Samar Septentrional.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142719" title="Lo Carrilet de la Cava" nonfiltered="2465" processed="2445" dbindex="58284">
Lo Carrilet de la Cava era una lnia ferroviria d'amplada mtrica que un Tortosa i les poblacions del Delta de l'Ebre entre els anys 1926 i 1967.

 Histria .
La lnia de Tortosa a La Cava (actualment en el municipi de Deltebre) fou una iniciativa local promoguda per la societat Compaa de Ferrocarriles Econmicos SA (FESA) i finanada pel Banc de Tortosa. La concessi va ser aprovada per les Corts el 23 d'octubre de l'any 1924, amb l'objectiu de transportar l'arrs que es conreava al delta fins a la capital del Baix Ebre.

L'11 d'agost de l'any 1926 va ser inaugurat el primer tram d'aquesta lnia, que anava des de Tortosa fins Amposta passant per Soldevila i Camp-red. El 1927 s'enllest la perllongaci fins La Cava, amb un recorregut total de 26 quilmetres. Part del material rodant inicial (deu vagons de passatgers i dues mquines) van ser adquirits a la Compaa de Tranvas y Ferrocarriles de Valencia .

Amb rapidesa, el tren reempla les barques que pujaven l'arrs del Delta fins a Tortosa  i precipit la fi del vaporet Anita que, des del 1915, feia la lnia del riu . Als anys 30, la lnia funcionava a ple rendiment, i la companyia fins i tot va haver de comprar ms mquines i cotxes per poder abastar tota la demanda, tant de passatgers com de mercaderies; va arribar un moment en qu no hi havia prou maquinria per satisfer el transport. 

Durant la Guerra Civil la lnia fou collectivitzada per la CNT i l'UGT . Acabada aquesta, calgueren uns deu anys de reparacions per assolir el nivell de servei pre-blic. Passat un ressorgiment inicial de la demanda, als anys 50 la competncia del transport per carretera inici el declivi de la companyia.

La interrupci de les subvencions de l'Estat el 1963 precipit que FESA renuncis a la concessi i que aquesta fos traspassada a l'empresa estatal Ferrocarriles de Va Estrecha SA (FEVE) l'1 de mar del 1964. El carrilet va fer el seu ltim trajecte La Cava-Tortosa el 31 de desembre del 1967 i FEVE clausur definitivament la lnia el 1968. Del material rodant noms se'n salv una locomotora de vapor del 1890 que s'exposa com a monument en un parc de Tortosa (vegeu Enllaos) i l'automotor Billard que pass a una lnia de via estreta de Valncia.

 La Lnia .

 Estacions .
 Tortosa (plaa del Carrilet) Estaci terme, modernament reconvertida en la Casa de l'Aigua );
 Creu del r.
 Santa Cndida;
 Camp-red (Tortosa);
 Font de Quinto;
 Amposta;
 Jess i Maria (actualment en el municipi de Deltebre);
 La Esglsia;
 Sant Jaume d'Enveja;
 La Cava ;

Baixadors: La Canyada i Soldevila (inaugurat el 1942)

 Canons .
El grup Quico el Clio, el Noi i el Mut de Ferreries ha dedicat dues canons al trenet: Lo carrilet de la Cava (lletra i msica de Josep Bo)   i Lo Carrilet i el vaporet (lletra i msica d'A. Bonet) (Lletres).

 Bibliografia .
 Carles Salmern i Bosch El Tren del Delta de l'Ebre: histria del ferrocarril Tortosa - La Cava Barcelona: Generalitat de Catalunya-Terminus, 1989. ISBN 84-404-4140-1;

 Enllaos .
 Breu histria del carrilet;
 Tancament de la lnia;
 Fotografia del monument al Carrilet, al parc Teodoro Gonzlez de Tortosa Es tracta d'una locomotora del 1890 que prest servei al carrilet entre 1929 i 1967.
 Fotografia de l'automotor mc2;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142724" title="President de Rssia" nonfiltered="2466" processed="2446" dbindex="58285">

El President de Rssia (en rus:                 ) ocupa la ms alta posici en el Govern de Rssia. Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica, noms hi ha hagut tres persones que han ocupat el crrec. El president s escollit cada quatre anys per votaci directa de la poblaci russa. Les prximes eleccions presidencials estan previstes per a l'any 2008. 
 Obligacions . 
El President s el cap d'estat i la seva tasca principal s preservar i protegir els drets i llibertats dels russos, garantits per la Constituci de Rssia. El President dirigeix la poltica interior i internacional del govern de Rssia. s tamb Comandant en Cap de les Forces Armades. El President atorga les condecoracions estatals, resol assumptes relatius a la immigraci i t el poder de concedir indults. 
 Jurament . 
 
El president electe ha de prestar aquest jurament durant la seva investidura: 
En compliment dels meus deures com a President de la Federaci Russa, em comprometo a respectar i protegir els drets i llibertats de cada ciutad; a observar i protegir la Constituci de la Federaci Russa; a protegir la sobirania i independncia, seguretat i integritat de l'estat i a servir fidelment al poble. 
 Llista de Presidents de Rssia . 
 Boris Yeltsin1 (10 de juliol de 1991   31 de desembre de 1999) dos mandats. ;
 Vladimir Putin2 (31 de desembre de 1999   7 de maig de 2008) dos mandats. ;
 Dmitri Medvdev (7 de maig de 2008 - actualitat) ;
Actualment Medvdev concorre al seu primer mandat.  
 President del Presidium del Soviet Suprem de la Federaci Russa . 
El President del Presidium del Soviet Suprem de la Federaci Russa era el mxim lder de la Repblica Socialista Federativa Sovitica Russa entre 1938 i 1991. Durant el perode d'existncia de la Uni Sovitica era la mxima autoritat a Rssia. s el crrec antecessor del de President de Rssia: 

 Aleksey Badeyev (1938 - 1944);
 Nikolai Shvernik (1944 - 1946);
 Ivan Vlasov (1946 - 1950);
 Mikhail Tarasov (1950 - 1959);
 Nikolai Ignatov (1959);
 Nikolai Organov (1959 - 1962);
 Nikolai Ignatov (1962 - 1966);
 Mikhal Yasnov (1966 - 1985);
 Vladimir Orlov (1985 - 1988);
 Vitali Vorotnikov (1988 - 1990);
 Bors Ieltsin (mayo de 1990 - 10 de juliol de 1991);
 Nota: A principis de 1991, es va crear el crrec de President de Rssia, i els poders executius van passar del Soviet Suprem al President. Les responsabilitats del President del Soviet Suprem es van limitar a les de president de la cmera parlamentria. Bors Ieltsin va guanyar les primeres eleccions presidencials el juny de 1991 i, desprs de la seva investidura, va dimitir del lloc de President del Soviet Suprem. El seu substitut fou: ;
 Ruslan Khasbulatov (10 de juliol de 1991 - Octubre 1993);

Notes. 
1Aleksandr Rutskoi va actuar com oposici durant la crisi constitucional russa de 1993, (22 de setembre de 1993 - 4 d'octubre de 1993).
2 Com a Primer Ministre, Vladimir Putin va actuar en qualitat de President entre la dimissi de Ieltsin fins a la seva elecci formal el 7 de maig del 2000.

Enllaos externs.
Pgina oficial del President de Rssia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142728" title="Josep Jord i Valor" nonfiltered="2467" processed="2447" dbindex="58286">
Josep Jord Valor (Alcoi, 13 de novembre del 1839   16 de juliol del 1918), fou un msic i compositor valenci.

 Biografia .
Fou deixeble de Pasqual Prez i Gascon.

Va ser organista de la parrquia de Santa Maria i de les esglsies de Sant Esteve i del Collegi de Sant Josep d'Alcoi. Dirig les bandes alcoianes La Primitiva i la Lrica Moderna.

 Obres .
 Colonia Villa-Maria: souvenir (ca. 1890), per a piano;
 Un parent de l'altre mn (1872), sarsuela bilinge en dos actes, amb llibret de Francesc Palanca i Roca;
 El primer amor (1867), sarsuela amb llibret de Jacint Labaila i Gonzlez;
 Primitiva, poema simfnic;
 Reverie: nocturno (ca. 1890), per a piano;
 Si al mecer las azules campanillas = Se talor agitato dal tormento (ca. 1879), can amb lletra de Gustavo Adolfo Bcquer per a veu i piano;
 El Venerable Padre Gaspar Dragonetti (1902), sarsuela infantil en tres actes, lletra de Josep Felis Ramon;

 Obres de caire religis .
 Afectos a Mara Santsima, per a veu i orgue;
 Afectos al Sagrado Corazn de Jess, per a veu;
 Angelus Domini: tercettino, motet per a quatre veus i orgue;
 Coelitum Joseph, motet a treus veus, cor, violoncel, contrabaix i orgue;
 Corazn santo tu reinars, motet a dues veus i orgue;
 Gozos a San Vicente Ferrer, per a tres veus, contrabaix i orgue;
 Missa de Glria, per a orquestra simfnica i cor;
 Missa solemne (1911);
 O sacrum convivium, motet a dues veus i orgue;
 O salutaris hostia, motet a dues veus i orgue;
 Oh bella esperanza ma...alabanza a la Santsima Virgen, per a veu i orgue;
 Oh! feliz el que de amor..., per a dues veus i orgue;
 Panis Angelicus, motet per a cor, petita orquestra i orgue;
 Recibid Seora ma: alabanzas a la Santsima Virgen, per a dues veus i orgue;
 Sabes qu quiero dulce Mara: afectos a Mara Santsima nmero 2, per a dues veus i orgue;
 Tu manto sea Seora mi sombra: alabanzas a la Santsima Virgen, per a veu i orgue;

 Dues Salves en llat per a tres veus i petita orquestra;
 Tres Misses de rquiem per a gran orquestra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142734" title="Aleksandr Rutskoi" nonfiltered="2468" processed="2448" dbindex="58288">

Aleksandr Vladimirovitx Rutskoi (rus:                             ) (Proskurov, Ucrana, 16 de setembre de1947) s un poltic rus i militar de la Uni Sovitica. Rutskoi serv com a vice president de Rssia del 10 de juliol de 1991 a 21 de setembre de 1993, i governador de la Provncia de Kursk de 1996 a 2000. Durant la Crisi constitucional russa de 1993, es va proclamar de facto president de Rssia, en oposici a Bors Ieltsin.  

Es gradu a les acadmies militars de l'aier de Barnaul i Moscou, i particip en la Guerra d'Afganistan amb la graduaci de coronel. Fou ferit el 1986 i el 1988, i aquell mateix any reb la condecoraci d'Heroi de la Uni Sovitica. Aix va fer que Bors Ieltsin l'escolls com a vicepresident seu a les eleccions presidencials de Rssia (1991). 

Poc desps se n'an distanciant. Va donar suport en un discurs als separatistes de Transnstria el 1992 i don suport al parlament quan a l'octubre del 1993 Eltsin dissolgu el legislatiu. Rutskoi, que aleshores era vicepresident de la Federaci Russa, fou condemnat a pres, per es benefici d'una amnistia decretada per la Duma i sort en llibertat al febrer del 1994. Particip en les eleccions legislatives del desembre del 1995 al capdavant de la formaci Derjava, que no aconsegu cap esc. En les eleccions presidencials del juny del 1996 don suport a la candidatura comunista de Gennadi Ziuganov. A l'octubre del 1996 fou elegit governador de la Provncia de Kursk desprs de guanyar les eleccions en aquesta regi, on aconsegu el 78,9% dels vots. 

El seu mandat es caracteritz pel nepotisme i la corrupci generalitzades. A les eleccions del 2000 no es va poder presentar a la reelecci, segons sembla per un tecnicisme, per es creu que hi hagu pressions del Kremlin.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142736" title="Riera de Llmena" nonfiltered="2469" processed="2449" dbindex="58289">

La Riera de Llmena s un afluent del Ter pel seu marge esquerre, d'orientaci nord-oest-sud-est. La seva conca s'exten pels municipis de Sant Aniol de Finestres, Sant Mart de Llmena, Canet d'Adri i Sant Gregori; queda limitada pel seu costat nord-oriental per la Serra de Finestres, la Serra de Portelles i el Masss de Rocacorba i pel costat sud-occidental per la Serra de les Medes, Els Cingles de Sant Roc i la Muntanya de Sant Grau.
Aquest curs fluvial est condicionat des del seu naixement per l'envasadora d'aigua mineral aiges de Sant Aniol, que n'extreu una part desconeguda del seu cabal. Tot i aix aquesta riera t una qualitat notable i a les seves aiges s'hi poden trobar anfbis, moluscs o invertebrats i altres indicadors de qualitat. A la llera hi ha verns i altres espcies d'arbres i plantes que tamb denoten la qualitat dels recurs. Tamb s'hi troben espcies d'aus com el blauet o la cuereta groga. tots ells indicados de la qualitat d'un riu.

 Afluents .
Riera de Granollers;
Riera de Canet;

 Poblacions que travessa .
Sant Aniol de Finestres;
Sant Esteve de Llmena;
Sant Mart de Llmena;
Llor;
Sant Gregori;

 Enllaos externs .
www.llemena.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142737" title="Pulmonaria officinalis" nonfiltered="2470" processed="2450" dbindex="58290">


La Pulmonaria officinalis  s una planta de la familia Boragincies que es coneix vulgarment amb els noms de fulles de la mare de Du i herba de la freixura. Aquests noms, i tamb el nom genric, li provenen de l'aparena de les seves fulles, que recorden als pulmons, ja que tenen unes taques blanquinoses a la cara superior.

 Ecologia .

La Pulmonaria officinalis, t una distribuci pel centre i occident d Europa, encara que creix amb preferencia sobre terrenys rids i calcaris.
Pel que fa la distribuci per Espanya i Catalunya, es troba estesa per totes les zones humides, fins a les valls de les muntanyes del nord-est, els Pirineus.

Aquesta distribuci t a veure amb els seus requeriments climtics ja que necessita viure en un ambient humit, com en barrancs, prats o boscos nemorals.

 Descripci .

s una planta herbcia, perenne, que a la primavera arriba a formar unes tiges de 10 a 30 centmetres d'alada.

A l'extrem de cada tija creixen les flors, de color rosat, i en els mesos de mar i maig t lloc la floraci i s quan aquestes flors canvien de color i es tornen blavoses en obrir-se.

rgans vegetatius:
Morfologia de la rel: axonomorfa.
Morfologia de la tija: herbcia, de color verd clar, tendre, recoberta de pls glandulars, simpdica.

Morfologia de les fulles: alternes, lanceolades, peludes, de tacte aspre, la forma de l'pex s aguda i la base atenuada. T una nervadura pennada i la inserci a la tija es peciolada.
rgans reproductius:

Repartici de sexes: hermafrodita.
Inflorescncia: cimosa.
Morfologia de les peces florals: agrupades en inflorescncies de color rosat o blavoses. Corolla amb tub, ms llarg que el calze, 5 ptals curts i amb 5 petites tires de pels curts alternats amb els estams. El calze t spals la meitat de llargs que el tub.
Androceu: amb estams ismers i alternant amb els lbuls de la corolla, insertats en el tub.
Gineceu: tetracarpelar, lliures.
Fruit: nou de 3,5 - 4,0 mm, de color negre.

 s com a planta medicinal .

 Principis Actius .

De la pulmonria, es pot utilitzar totes les seves parts, ja que la droga s'hi troba a les fulles, tija i flors.

En la seva composici, cal destacar, la presencia de muclags i alantona, que li atorgen reconegudes propietats medicinals.

Tamb cont tanins (10% aprox.), que li confereixen una lleugera acci astringent.

A part, tamb s'hi pot trobar:
 Saponines;
 Sals minerals: silici,...
 Flavonoids: quercetol i kenferol;
 Altres substancies: vitamina C, alcaloides pirrolisidinics,...

 Accions farmacolgiques .

En posseir diversos principis actius, t varies aplicacions.

Per a s extern, gracies al seu contingut en muclags, s'utilitza com a emolient i cicatritzant per a protegir les mucoses dels conductes respiratoris.

A ms, tamb posseeix activitat expectorant gracies a les saponines i aix facilita expulsar l'acumulaci de la mucositat en les vies respiratries.

Es considera una planta remineralitzant ja que cont una gran quantitat de sals minerals, sobre tot de silici (cid siliclic), que afavoreix la cicatritzaci de les lesions en ssos, augmenta la resistncia i tamb augmenta l'activitat leucocitria en front les infeccions.

Altres substncies fa que li siguin reconegudes accions antiinflamatries, diurtiques, sudorfiques, antigonadotrpiques i astringents.

 Usos medicinals .

T molts usos, per sobre tot en afeccions de les vies respiratries, com la tos, bronquitis, faringitis, tuberculosis pulmonar, gingivitis, afonia,...

Tamb s'utilitza com a desinfectant, antisptic en vies urinaries (cistitis, uretritis), per alteracions digestives (gastroenteritis, diarrees), per a reumatismes, fractures d'ssos i per a ferides com a cicatritzant i antiinflamatori.

 Toxicitat .

S'ha de tenir en compte, que com tot principi actiu, presenta una toxicitat, i no es recomana fer-ne s durant molt temps seguit degut al seu contingut en alcaloides pirrolisidinics, ja que sn hepatotxics.

Tamb esta contraindicat durant l'embars i la lactancia, encara que no se sap si els seus components sn excretats en quantitats significatives per la llet materna, i si fos aix, si pogus afectar al nad.


Enllaos Externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142738" title="Circ rom de Tarragona" nonfiltered="2471" processed="2451" dbindex="58291">

El Circ rom de Tarragona va ser un dels ms grans de tot l'Imperi Rom. Situat a la part alta de Tarragona, parallel a la Rambla Vella, es troba en un estat excepcional de conservaci. Ocupava l'espai que, avui en dia, delimiten la Plaa de la Font, el Passeig de Sant Antoni, el Pretori rom i el carrer Rere Sant Domnech, darrere de l Ajuntament. 

 Histria .
Va ser construt durant el regnat de Domici, al segle I d.C i, com tots els circ romans, estava destinat a la cursa de carros. Es va situar sota el Frum Provincial, en la tercera terrassa de Trraco. 
El circ tenia unes mides de 325 metres de llarg i entre 100 i 115 d'ample. L'arena tenia una longitud de 297 m i una amplada d'entre 67 i 77 metres.

Sembla que a partir del segle V el circ va comenar a perdre la seva funci original i va comenar a ser aprofitat per a construccions posteriors. 
Actualment, moltes de les voltes i murs del circ sn parets de cases.

Va ser declarat monument histrico-artstic el 1963.

El 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO juntament amb la resta del conjunt arqueolgic de Tarragona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142739" title="Salvatore Quasimodo" nonfiltered="2472" processed="2452" dbindex="58292">

Salvatore Quasimodo ( Modica, Itlia 1901 - Amalfi 1968 ) fou un poeta i periodista itali guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959, exponent del moviment literari hermtic.

Biografia. 
Va nixer el 20 d'agost de 1901 a la ciutat de Modica, poblaci situada a l'illa de Siclia. El seu pare, ferroviari de professi, va ser traslladat a Messina l'any 1908 poc desprs del terratrmol que va assolar aquesta ciutat el desembre del mateix any, per la qual cosa tota la famlia s'hi trasllad. En aquesta ciutat fou on va escriure els seus primers versos, amb noms setze anys, en una petita revista literria que edita al costat d'uns amics a l'institut tcnic on estudia. 

El 1919 la famlia es trasllad a Roma, on es matricula a la carrera d'enginyeria a la Universitat Politcnica de Roma, per les dificultats econmiques l'obliguen a realitzar diversos treballs per poder pagar-se els estudis universitaris, que finalment no arribaria a acabar. El 1926 es trasllada a Reggio de Calbria a l'aconseguir all una plaa de funcionari aparellador. A partir de 1934 viu a Mil, freqentant els cercles literaris d'aquesta ciutat, i esdevenint l'any 1938 redactor de la revista "Il Tempo", en la qual, a part d'encarregar-se de la crtica teatral, se significa com opositor al feixisme. 

Durant els ltims anys de la seva vida va realitzar una activa tasca periodstica, publicant nombrosos articles d'opini en els quals critica cidament el consumisme de la societat moderna. Mor a la ciutat d'Amalfi, prop de Npols, el 14 de juny de 1968 a causa d'una hemorrgia cerebral i fou enterrat al Cementiri Monumental de Mil. 

Obra potica.
La seva primera publicaci potica fou l'any 1930 a la revista "Solaria", on apareix una collecci de poemes seus amb el ttol Acque e terre ("Aiges i Terres"). Dos anys desprs publica Oboe sommerso ("Obo submergit"), obra que desperta un gran inters entre els crtics literaris. 

El 1940 publica Lirici greci, obra en la qual reuneix les seves traduccions dels clssics i que representar una etapa important en la seva producci literria, en la qual mostra el seu inters en l'acostament entre la poesia clssica i la contempornia. El 1942 publica Ed  subito sera ("I de cop i volta la nit"), obra amb la qual arrib a un gran xit, i en la qual apareix recollida una antologia de la seva producci potica fins a aquesta data. En aquestes obres la seva poesia adquireix una forma concisa, gaireb minimalista, juntament amb un contingut fortament simblic. Aquest estil hermtic s compartit per altres poetes italians de la seva poca, com Giuseppe Ungaretti, Alfonso Gatto i Mario Luzi, tots ells fortament influenciats pels poetes francesos Paul Valry i Stphane Mallarm, i amb els quals acabaria conformant el que ha estat denominat escola hermtica italiana.

A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial introduex en els temes de la seva poesia continguts ms socials, relacionats amb la situaci poltica del seu pas. Entre 1949 i 1958 intensifica la seva producci com a traductor, publicant diverses traduccions del llat (Ctul), del grec (l'Evangeli segons Joan i Sfocles) i de l'angls (La tempestat de William Shakespeare). Una vegada acabada la guerra, al desaparixer la censura, els temes de la poesia de Quasimodo es bolquen en la problemtica social, utilitzant hbilment l'analogia entre les esclavituds humanes actuals i els mites grecs; abandona llavors l'hermetisme i desenvolupa una poesia ms clara i vital. 

L'any 1953 compart amb Dylan Thomas el Premi Etna-Taormina de poesia i l'any 1959 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per la seva poesia lrica, que amb el foc clssic expressa l'experincia trgica de la vida en les nostres prpies poques. 

Obra publicada.
1930: Acque e terre;
1932: Oboe sommerso;
1938: Erato e Apllon;
1938: Poesie;
1940: Lirici Greci;
1942: Ed  subito sera;
1946: Con il piede straniero sopra il cuore;
1947: Giorno dopo giorno;
1949: La vita non  sogno;
1954: Il falso e vero verde;
1957: Il fiore delle Georgiche;
1958: La terra impareggiabile;
1960: Il poeta e il politico e altri saggi;
1966: Dare e avere;

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'autor;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1959;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142742" title="Guennadi Ziugnov" nonfiltered="2473" processed="2453" dbindex="58293">

Gennadi Andreievitx Ziuganov (rus                              ) (Mimryno, Provncia d'Oriol, 26 de juny de 1944) s un poltic rus, secretari general del Partit Comunista de la Federaci Russa (des de 1993), diputat de la Duma (des de 1995), i membre Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa (des de 1996).

Era fill de mestres, es llicenci en magisteri el 1961 i posteriorment es doctor en cincies poltiques. El 1963 serv en l'Exrcit Roig i el 1966 entr a militar al PCUS, on ocup diferents crrecs a la seva regi i des del 1983 a Moscou. S'opos aferrissadament a la perestroika de Mikhal Gorbatxov, ra per la qual els sectors ms ortodoxos del partit el nomenaren el febrer del 1993 per a formar part de la direcci del PCUS i es vei involucrat en l'intent de cop d'estat d'octubre del 1993. 

En les eleccions legislatives del desembre del 1995 el Partit Comunista de la Federaci Russa , refundat per ell poc abans, fou la fora ms votada i aconsegu 158 dels 450 escons de la Duma, tot i que en les eleccions presidencials del juliol del 1996 sort derrotat desprs de l'aliana entre Bors Ieltsin i Aleksandr Lebed. Un mes desprs fou elegit president de la Uni Popular Patritica, moviment d'oposici format a Moscou amb els grups que li havien donat suport en les eleccions presidencials. A l'abril del 1997 fou reelegit president del Partit Comunista de la Federaci Russa per tercera vegada consecutiva. En les eleccions presidencials del juliol del 1996, Z'uganov aconsegu el 40,4% dels vots amb el partit Poder per al Poble, en qu s'havien integrat la seva formaci, el Partit Comunista i partits d'esquerra. Ieltsin, per, amb el suport de Lebed, n'aconsegu el 53,7%.

Es torn a presentar a les eleccions presidencials de Rssia de 3 de mar del 2000, per fou novament derrotat per Vladimir Putin, qui va obtenir el 68,8 % dels vots. Ziuganov fou el segon ms votat, amb el 29,3 %.

Enllaos externs.
 Consell d'Europa; Guennady Ziuganov;
 Pgina del Partit Comunista de la Federaci Russa ;
 Pgina oficial de Gennadi Ziuganov ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142747" title="Unin Deportiva Vecindario" nonfiltered="2474" processed="2454" dbindex="58294">

La Unin Deportiva Vecindario s un club de futbol de la ciutat de Vecindario a (Gran Canaria). Va ser fundat al 1962 i juga a la Lliga BBVA (Segona divisi). s el quart equip canari que juga a Segona Divisi, desprs del CD Tenerife, la UD Las Palmas i la Universidad de Las Palmas.

Histria.
La Unin Deportiva Vecindario es va formar al 1962. Desprs de molts anys en categories regionals canries, va debutar a Tercera Divisi a la temporada 1989-90. A la temporada 1999-2000, desprs d'una gran campanya, va quedar en tercer lloc, i desprs de passar les eliminatries per l'ascens, la temporada 00-01 debut a la Segona divisi B.

La temporada 2005-2006 va aconseguir l'ascens a Segona divisi desprs de disputar les elimintories per l'ascens, grcies al quart lloc aconseguit a la lliga regular de Segona divisi B al Grup I. A la primera eliminatria, va guanyar al FC Cartagena (2-2 a l'anada, 1-0 a la tornada) i a l'UE Llevant B (2-0 i 1-2).

El 3 de setembre de 2006 va guanyar el seu primer partit a segona al guanyar 4-2 al CE Castell, amb dos gols del mallorqu Xisco.

Dades del club.

 Temporades a 1a: 0;
 Temporades a 2a: 1;
 Temporades a 2a B: 5;
 Temporades a 3a: 12;
 Millor posici: 22a (Segona divisi temporada 06-07);

Enllaos externs.

Web oficial;
Web no oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142752" title="Eleccions presidencials de Rssia (1996)" nonfiltered="2475" processed="2455" dbindex="58295">
Les eleccions presidencials se celebraren a Rssia el 1996. L'aleshores president de Rssia Bors Ieltsin havia complit un terme de quatre anys i es presentava a la reelecci. La primera volta se celebr diumenge, 16 de juny de 1996. Bors Ieltsin i el candidat aspirant comunista Gennadi Ziuganov passaren a la segona volta el 3 de juliol; acabaven primer i segon en la primera volta (16 de juny) amb un 35 i 32 % del vot respectivament. 

Ieltsin guanyava la segona volta amb un 53 per cent del vot comparat a l'un 40 per cent de Ziuganov. La cerimnia d'inauguraci tenia lloc el 9 d'agost de 1996.

 Resultats de la primera volta .

 Votants enregistrats:                       108.495.023
  Nombre de vots :                               75.587.139  
 ====================================================================
 Candidat                            Partit      
 --------------------------------------------------------------------
  Bors Ieltsin                                   26.665.495    (35,3 %)
  Gennadi Ziuganov           PCFR         24.211.686    (32,0 %)
  Alexander Lebed                            10.974.736    (14,5 %)
  Grigori Yavlinsky          Yabloko       5.550.752     (07,3 %)
  Vladimir Zhirinovsky       PLDR          4.311.479     (05,7 %)
  Contra tots                                            1.163.921     (01,5 %)
 --------------------------------------------------------------------
 1,072,120 (01.4%) nuls                          75.587.139
 --------------------------------------------------------------------
 PCFR     Partit Comunista de la Federaci Russa
 PLDR     Partit Liberal Democrtic de Rssia
 Yabloko  Bloc Yavlinski
 --------------------------------------------------------------------
 No es mostren els candidats amb menys de l'1 %.

 Resultats de la segona volta .

 Votants registrats:                       108.600.730
 Vots vlids:                                     74.706.645  
 Vots nuls:                                            780.405  
   
 ====================================================================
 Candidat                  Partit      
 --------------------------------------------------------------------
 Bors Ieltsin                                      40.208.384  (53.8 %)
 Gennadi Ziuganov           PCFR            30.113.306  (40.3 %)
 Contra tots                                              3.604.550  (04.8 %)
 --------------------------------------------------------------------
 780,405 (01.0%) nuls                               74,706,645
 --------------------------------------------------------------------
PCFR     Partit Comunista de la Federaci Russa
 -------------------------------------------------------------------- 

Enllaos externs.

 Eleccions Presidencials Russes-96 (Universitat d'Indiana);
 Resultats de les eleccions presidencials russes CNN -  15 de juny 1996;
 CNN - Eleccions: Russia 1996;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142754" title="Les invasions brbares" nonfiltered="2476" processed="2456" dbindex="58296">
Les invasions brbares (o, en francs, Les Invasions barbares) s una pellcula quebequesa de l'any 2003, escrita i dirigida per Denys Arcand. Es tracta de la continuaci, 17 anys desprs, de Le dclin de l'empire amricain, del mateix autor.

 Fitxa tcnica .

Ttol original: Les Invasions barbares;

Direcci : Denys Arcand ; assistents : Jacques W. Benot (1r.), Pierre Bouchard (2n.) i Simon Dugas (3r.);
Escrita per : Denys Arcand;
Producci : Daniel Louis, Denise Robert i Fabienne Vonier;

Msica : Pierre Aviat;
Fotografia : Guy Dufaux;
Decorats : Franois Sguin;
Vestuari : Denis Sperdouklis;
Montatge : Isabelle Dedieu;
Direcci artstica: Caroline Alder;
Repartiment: Lucie Robitaille;

Dates de sortida:
Frana: 21 de maig 2003 (festival de Cannes);
Canad: 4 de setembre 2003;

Film franco-canadenc;
Llenges: francs (majoritriament) i angls.
Duraci: 99 minuts;
Gnere : comdia dramtica;

 Repartiment .

Rmy Girard : Rmy;
Stphane Rousseau : Sbastien;
Dorothe Berryman : Louise;
Louise Portal : Diane;
Dominique Michel : Dominique;
Yves Jacques : Claude;
Pierre Curzi : Pierre;
Marie-Jose Croze : Nathalie;
Marina Hands : Galle;
Toni Cecchinato : Alessandro;
Mitsou Glinas : Ghislaine;
Sophie Lorain : Primer amor;
Johanne-Marie Tremblay : Sor Constance ;
Denis Bouchard : Duhamel ;
Micheline Lanctt : Infermera Carole ;
Markita Boies : Infermera Suzanne ;
Isabelle Blais : Sylvaine ;
Sylvie Drapeau : Segon amor;
Yves Desgagns : Olivier ;
Denys Arcand : Sindicat;
Daniel Brire : Alain Lussier ;
Dominic Darceuil : Maxime ;
Roy Dupuis : Gilles Levac ;
Rose-Mat Erkoreka : Estudianta;
Macha Grenon : Arielle ;
Sbastien Huberdeau : Vincent ;
Gaston Lepage : Guardi de seguretat;
Jean-Marc Parent : Ronald el sindicalista;
Gilles Pelletier : Capell;

 Idioma original .
Francs


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142760" title="Aleksandr Lbed" nonfiltered="2477" processed="2457" dbindex="58297">

Aleksandr Ivanovitx Lebed (rus                             ) (Novotxerkassk, Provncia de Rostov 20 d'abril de 1950 Abakan, Khakssia 28 d'abril de 2002) fou un popular tinent general i poltic rus mort en un accident amb un helicpter Mi-8.

Era fill d'una famlia obrera del Caucas, emprengu de jove la carrera militar i arrib a ser un heroi de la guerra d'Afganistan. Merc aix fou nomenat comandant de la 106na Divisi Aerotransportada de Tula de 1990 a 1991. Quan es va produir el cop sovitic de 1991  per membres de la vella gurdia comunista que segrestaren Mikhal Gorbatxov, va desobeir les ordres d'atacar els parlamentaris encapalats per Bors Ieltsin  atrinxerats a la Casa Blanca. Grcies a aquests fets fou nomenat adjunt al comandant de les Tropes Aerotransportades Russes, general Pavel Gratxov . El 1992 fou el cap del 14 Exrcit Rus a Moldvia, i jug un rol important en els conflictes amb Gagasia i Transnstria.

El juny del 1995 abandon les forces armades per dedicar-se a la poltica. El 1995 fou elegit diputat de la Duma pel partit Congrs de les Comunitats Russes (KRO). Al juliol del 1996, desprs de presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials de Rssia (1996), el president de Rssia Bors Ieltsin el nomen nou secretari del Consell de Seguretat de Rssia, per hom el va fer cessar a l'octubre acusat de preparar un cop d'estat. Fund el Partit Nacional Republic i l'any 1998 fou escollit governador del Territori de Krasnoiarsk. Mor en accident d'helicpter en estranyes circumstncies.

Enllaos externs.
Biografia de Lebed;
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142764" title="Nou moscada" nonfiltered="2478" processed="2458" dbindex="58298">
La nou moscada s una espcie de gran tradici en la cuina del sud-est asitic va arribar a Europa de m dels rabs. Es tracta de la llavor interior de la planta, s'utilitza seca i rallada per a aromatitzar begudes calentes, postres, fruites cuinades, pastissos i bescuits, i tamb en salses salades com la beixamel. En Europa la nou moscada s'empra en plats dolos i salats mentre que els rabs l'empren per a guisats de xai.

Vegeu tamb: Arbre de la nou moscada.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142767" title="Vladmir Jirinovski" nonfiltered="2479" processed="2459" dbindex="58299">
Vladmir Vlfovitx Jirinovski (en rus                                  ), o b Vladmir Vlfovitx Eidelstein), nascut a Almaty (Kazakhstan) el 25 d'abril de 1946), s un poltic rus, diputat i vicepresident de la Duma Estatal (el parlament rus), i advocat. Jirinovski s el lder i fundador del Partit Liberal Democrtic de Rssia (PLDR), el tercer ms important a la Duma. Tamb s membre de l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa.

El 1964 estudi a Moscou llenges orientals grcies a la seva pertinena a la Jove Lliga Comunista. El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d'intrpret per a una editorial russa. Uns anys desprs va fer el servei militar a Tblisi.

El mar del 1990 fund el Partit Liberal Democrtic de l'URSS, posteriorment registrat com a Partit Liberal Democrtic de Rssia, amb el qual aconsegu en les eleccions presidencials del juny del 1991 sis milions de vots (7,81%). Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, quan el PLDR fou la fora ms votada i aconsegu 70 dels 450 escons. Al V Congrs del PLDR, a l'abril del 1994, fou elegit president d'aquest partit per un perode de 10 anys. A la primera volta de les eleccions presidencials del juny del 1996 obtingu el 5,70% dels vots. Tanmateix, a les eleccions presidencials del mar del 2000 noms va obtenir el 2,7 % dels vots. eL 2004 va renunciar a presentar-se com a candidat del partit i nomen candidat Oleg Malixkin.

Ha estat sempre un personatge controvertit i polmic, ja que ha mostrat pblicament admiraci per Adolf Hitler i Saddam Hussein, i ha reclamat obertament el restabliment d'un imperi rus del Bltic a l'ndic, amb s de les armes nuclears si cal. Malgrat les seves diatribes antisionistes, el 2003 va reconixer pblicament que el seu pare era jueu. En una visita privada a Israel el juny de 2006, Jirinovski va fer una visita a la tomba del seu pare, Volf Iskovitx Eidelstein, qui fou enterrat a Holon, suburbi de Tel Aviv.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142768" title="Saint-John Perse" nonfiltered="2480" processed="2460" dbindex="58300">

Alexis Lger, tamb anomenat Alexis Saint-Lger Lger per conegut mundialment amb el pseudnim de Saint-John Perse, (Pointe--Pitre, Guadaloupe 1887 - Giens, Frana 1975) fou un poeta i diplomtic francs guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1960.

Biografia.
Va nixer el 31 de maig de 1887 a la poblaci de Pointe--Pitre, situada a l'illa de Guadeloupe, regi d'ultramar francesa situada a les Petites Antilles, en una famlia popietria de plantacions de caf i sucre. El 1897 la seva famlia retorn a Frana, establint-se incialment a Pau. El 1904 inici els seus estudis universitaris de dret a la Universitat de Bordeus, on es relacion amb Paul Claudel i Odilon Redon i es gradu el 1910.

Desprs d'exiliar-se als Estats Units d'Amrica l'any 1940, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, retorn al seu pas el 1957 establint la seva residncia entre els Estats Units i la seva residncia de Giens el 20 de setembre de 1975.

Activitat diplomtica.
El 1911 inici la seva activitat diplomtica sent nomenat membre del Departament d'Afers Exteriors, viatjant sovint a Espanya, Alemanya i la Gran Bretanya. Entre 1916 i 1921 fou nomenat secretari de l'ambaixador francs a Pequn i el 1924 fou nomenat director del gabinet diplomtic d'Aristide Briand, crrec que desenvolup fins el 1932 i que li permet conixer Andr Gide i Paul Valry aix com Nadia Boulanger i gor Stravinski. 

El 1933 fou nomenat secretari general del Ministeri d'Afers Exteriors, crrec que ocup fins el 1940, crrec durant el qual s'opos fermament a la cessi de Txecoslovquia a l'Alemanya nazi durant la Conferncia de Munic de 1938. El 1940 s'exili als Estats Units d'Amrica davant l'avan nazi a Europa, davant aquest exili voluntari el rgim collaboracionista de Vichy li retir la nacionalitat francesa, que no recuper fins desprs de l'Alliberament. Durant la seva estada als Estats Units pass dificultats econmiques, per grcies a l'ajuda de Archibald MacLeish, bibliotecari del Congrs dels Estats Units, refus donar classes a la Universitat de Harvard per concentrar-se en la literatura.

Activitat literria.
Public el seu primer llibre de poesia el 1911, loges  ("Elogis"), que fou tot un xit. El 1924 va publicar Anabase, per primer cop sota el pseudnim de Saint-John Perse, que el referm com un dels millors poetes francesos de principis del segle XX.

L'any 1960 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per l'alta volada i evocadores imatges de la seva poesia que d'una manera visionria reflecteix les condicions del nostre temps. Durant la realitzaci d'entrega del guard a Estocolm, el 10 de desembre del mateix any, realitz el seu discurs d'acceptaci, un discurs que ha esdevingut un model d'eloqncia. 

Obra seleccionada.
 1911: loges;
 1924: Amiti du Prince;
 1924: Anabase;
 1942: Exil;
 1943: Pluies et Pome  l'trangre;
 1944: Neiges;
 1946: Vents;
 1957: Amers;
 1960: Chronique;
 1961: Posie;
 1963: Oiseaux;
 1965: Pour Dante;
 1971: Chant pour un quinoxe;
 1973: Nocturne;
 1974: Scheresse;
 1972-1982: uvres compltes;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1960;
  Pgina dedicada a Saint-John Perse;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142773" title="Riu Tec" nonfiltered="2481" processed="2461" dbindex="58301">

Riu de la Catalunya Nord d'orientaci oest-est. Neix en els Pirineus, a la vessant oriental del Roca Colom; durant els seus dos primers teros de llargada discorre per una profunda vall que forma l'eix vertebrador de la comarca del Vallespir ; en el ter final creua la plana de Rossell pel sud i acaba desembocant en el Mediterrani dins de la comuna d'Elna, al sud de Sant Cebri de Rossell. 
La seva conca recull les aiges de la vessant sud del Masss del Canig i les vessants nord de les serralades ms orientals dels Pirineus axials tals com la muntanya de Comanegra, la serra de les Salines i la serra de l'Albera.

 Afluents .
La Perigola;
Ribera de la Menera;
Ribera de la Fou;
Ribera de Sant Lloren;
Ribera de Roma;

 Poblacions que travessa .
Prats de Moll i la Presta;
El Tec;
Arles de Tec;
Els Banys d'Arles ;
Ceret;
Morells;
El Vol;
Brull;
Hortaf;
Elna;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142776" title="Ritort" nonfiltered="2482" processed="2462" dbindex="58302">

El Ritort s un riu de Catalunya, afluent del Ter pel seu marge esquerre. La seva conca abarca els municipis de Moll i Camprodon, a la comarca del Ripolls. Neix a l'extrem sud-est del Costabona i desemboca en el Ter just en el centre del poble de Camprodon. s el primer afluent important del Ter. 

 Afluents importants.
Torrent de Ginesiosa;
Ritortell;


 Poblacions que travessa .
Espinavell;
Moll;
Camprodon;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142783" title="Labrador retriever" nonfiltered="2483" processed="2463" dbindex="58303">
El Labrador retriever s un gos originari de la pennsula canadenca de Terranova. s un gos molt adaptat al fred i d'instint caador. s el gos pigall per excellncia i es considera la raa amb ms exemplars com a mascota.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142786" title="Gran Premi de Mnaco del 1990" nonfiltered="2484" processed="2464" dbindex="58304">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1990, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 27 de maig del 1990.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Ayrton Senna   1: 24. 468;
 
 Pole:   Ayrton Senna  1: 21. 314;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142788" title="Mar de Sulu" nonfiltered="2485" processed="2465" dbindex="58305">


La mar de Sulu (en taglog Dagat Sulu, en angls Sulu Sea, en malai Laut Sulu) s una extensa mar d'uns 348.000 km, situada a l'rea sud-occidental de les Filipines. Al nord-oest est separada de la mar de la Xina Meridional per l'illa de Palawan, i al sud-est l'arxiplag de Sulu la separa de la mar de Clebes. Al sud-oest limita amb la costa malisia de Sabah, a l'illa de Borneo; al nord-est amb Panay i Negros, del grup de les illes Visayas, i a l'est amb la pennsula de Zamboanga, a l'illa de Mindanao.

A la mar de Sulu hi ha diverses illes. Les illes Cuyo i Cagayan de Sulu formen part de la provncia de Palawan, mentre que les Cagayan de Tawi-Tawi i les Turtle pertanyen a la provncia de Tawi-Tawi. En aquesta mar hi ha el Parc Mar dels Esculls de Tubbataha, un dels espais declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Els ports principals sn Iloilo a Panay, Zamboanga a Mindanao, Sandakan a Borneo i Puerto Princesa a Palawan.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142792" title="Joan Vinyoli i Pladevall" nonfiltered="2486" processed="2466" dbindex="58306">
Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 3 de juliol de 1914-30 de novembre de 1984) fou un poeta catal.

L'any 1951 va obtenir el premi ssa menor amb el llibre "Les hores retrobades". L'any 1974 fou guardonat amb el Premi Lletra d'Or per Encara les paraules. Ha estat guardonat dues vegades amb el Premi de la Crtica de poesia catalana per Ara que s tard (1976) i Passeig d'aniversari (1984). Per aquesta ltima obra l'any 1985 fou guardonat amb el Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles.

Aix mateix l'any 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra.

 Primer desenlla. Ed. Residncia d'estudiants, 1937.
 De vida i somni. Ariel, 1948.
 Les hores retrobades. Els llibres de l'ssa Menor, 1951.
 El Callat. Els llibres de l'ssa Menor, 1956.
 Realitats. Els llibres de l'ssa Menor, 1963.
 Tot s ara i res. Edicions 62, 1970.
 Encara les paraules. Edicions 62, 1973.
 Ara que s tard. Edicions 62, 1975.
 Poesia completa 1937-1975. Ariel, 1975.
 Vent d'aram. Proa, 1976;
 Llibre d'amic. La Gaya Ciencia, 1977.
 El griu. La Magrana, 1978;
 Obra potica 1975-1979. Ed. Crtica, 1979.
 Cercles. Barcelona: Edicions 62, 1980.
 A hores petites. Ed. Crtica, 1981.
 Antologia potica. Proa, 1981.
 Cants d'Abelone. Revista Reduccions, 1983.
 Domini mgic. Empries, 1984.
 Passeig d'aniversari. Empries, 1984.
 Obra potica completa. Collecci Clssics Catalans. Edicions 62 - Diputaci de Barcelona, 2001. Reedici en butxaca, 2008.

 Enllaos externs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142793" title="Sant Joan de Bo" nonfiltered="2487" processed="2467" dbindex="58307">

L'esglsia de Sant Joan s un petit temple rural construt a la localitat ribagorana de Bo, a la vall homnima. s contempornia de les altres esglsies de l'entorn i probablement feta pels mateixos mestres constructors. Com aquestes, correspon a l'estil romnic llombard, amb les seves caracterstiques especials.

Edifici.
s de planta basilical de tres naus, amb coberta de fusta de dos vessants, absis central i dues absidioles. Els seus murs (tant a l'interior com a l'exterior) van ser decorats amb pintures romniques al fresc, obra de l'anomenat Mestre de Bo, que van ser rescatades i es van portar al Museu Nacional d'Art de Catalunya per a una millor conservaci i custdia.

L'esglsia va patir un important incendi al segle XIII. La torre campanar se'n va veure greument afectada i va perdre els tres cossos superiors. Se'n conserven els tres inferiors, que presenten la mateixa disposici dels altres campanars de torre de la vall, amb la separaci de pisos per mitj d'arcuacions cegues tal i com correspon a la decoraci llombarda. A cada cara s'obren finestres geminades amb dobles columnetes, orientades perpendicularment al mur de la torre. Tots els campanars de torre de la vall de Bo segueixen el cnon (o proporci de mesures) dels minarets, en qu l'altura s igual al permetre.


Pintures.
El tema pictric de Sant Joan se centra en les profecies de Daniel i en la lapidaci del primer sant cristi martiritzat, sant Esteve. S'aprecia tamb el dibuix d'un animal fantstic que t una flor de lis a la boca; aquest tema est reprodut al mur nord de l'esglsia.

Talles romniques.
Es guarden tamb al museu de Barcelona. Sn quatre talles que van pertnyer a un davallament i que s'han catalogat com de l'escola d'Erill la Vall. Hi ha tamb un frontal d'altar pintat, del segle XIII, dedicat a sant Pere.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142794" title="Francesc Layret i Foix" nonfiltered="2488" processed="2468" dbindex="58308">

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 10 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un poltic i advocat catal gran defensor del moviment obrer.
Fill de famlia benestant, va haver d'utilitzar durant tota la seva vida crosses ja que en la seva infantesa es va veure afectat per una parlisi. Va compartir aules amb Llus Companys al Liceu Poliglot. Mes tard va cursar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres alhora a la Universitat de Barcelona.

El 1902 va participar en la fundaci de l'Associaci Escolar Republicana i en la de l'Ateneu Enciclopdic Popular del qual va redactar els estatuts. El 1905 va ingressar a Uni Republicana, partit pel qual va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Va participar en el departament d'Hisenda del consistori i va ser un dels promotors, el 1908, del pressupost de Cultura que dotava a la ciutat d'escoles municipals en els que l'ensenyament s'impartiria en catal.

Va participar a Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republic. El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republic Catal. L'rgan d'expressi del partit era el diari La Lucha, fundat per Layret el 1916. El diari es caracteritzava per les seves campanyes en favor del republicanisme i el nacionalisme.

El 1919 va ser elegit Diputat al Congrs de Diputats per Sabadell. El 1920 el governador civil de Barcelona, Martnez Anido, va realitzar una massiva detenci de militants del sindicat CNT, com Salvador Segu, i entre els que es trobava Companys. En el moment en qu Layret abandonava el seu domicili per interessar-se pels detinguts, va ser assassinat. Es va organitzar una vaga en protesta per la mort de Layret i el seu funeral es va convertir en un acte poltic. Els assassins de Layret mai no van ser detinguts.

Enllaos.
  Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia;
  Ateneu Enciclopdic Popular;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142796" title="Museu Frederic Mars" nonfiltered="2489" processed="2469" dbindex="58309">

El Museu Frederic Mars es troba al centre de la ciutat de Barcelona, a la Plaa de Sant Iu nmero 5. Allotja nombroses obres donades a la ciutat per l'escultor Frederic Mars i Deulovol.

La idea del museu va nixer el 1944 quan Mars va realitzar una exposici de gran part de la seva collecci. La mostra incloa diversos objectes com alguns llibres incunables o mostres d'escultures medievals. Mars va prometre llavors donar la seva collecci a la ciutat. El 1946 es va inaugurar la primera seu del museu, en un pis del carrer Comtes de Barcelona.

El museu va ser inaugurat de forma oficial el 1948. El 1952 el propi Mars es va traslladar a un pis especialment construt per a ell al mateix edifici en el qual es trobava el museu. Es van continuar ampliant les sales fins a 1970. El 1999 es va obrir una sala dedicada a realitzar exposicions temporals.

Es va arribar a un punt en el qual no podien ampliar-se ms les sales d'exposici pel que Mars va decidir repartir la seva collecci. Aix, poden trobar-se obres procedents d'aquesta collecci privada al Museu d'Histria de Sabadell o a Madrid, al Museu de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando. A la Biblioteca de Catalunya es troba el Museu del Llibre Frederic Mars.

Collecci.

Entre les obres exposades permanentment al museu destaca la collecci d'escultures, composta per obres que van des de l'poca preromana fins a finals del segle XX. Sn d'especial importncia les talles policromades i les obres de l'edat mitjana.

Entre les obres principals hi ha un relleu procedent del monestir de Sant Pere de Rodes i que representa l'aparici de Jess als seus deixebles, obra del Mestre de Cabestany, que als anys 50, Mars va comprar al seu amic, el poeta Carles Fages de Climent qui, potser inspirat en aquest episodi, va dedicar-li aquest irnic epigrama:

;
Potser en Frederic Mars;
ben mirat i a fi de comptes,
no dna gaireb res;
i ocupa el palau dels comtes.
;

La collecci escultrica est dividida en tres parts: el mn antic, el mn medieval i el modern. De l'poca medieval destaca una portalada romnica procedent d'Anzano.


La collecci inclou tamb altres objectes com els relacionats amb la vestimenta religiosa (passamaneria, brocats, etc.) aix com exemples de pintura medieval.

A la zona coneguda com a Gabinet del colleccionista s'exposen objectes de la vida quotidiana dels segles XV al XIX. Inclou des de vestits a joguines, passant per pipes, pintes, autmats o pessebres. Hi ha tamb una mostra de rellotges i una sala dedicada a la fotografia.

Referncies.



 Enllaos externs.

Pgina del Museu;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142798" title="Bulmer Hobson" nonfiltered="2490" processed="2470" dbindex="58310">
Bulmer Hobson (comtat de Tyrone, 1882 - 1969) fou un periodista i socialista irlands dels principals dirigents dels Voluntaris Irlandesos, membre de la Germandat Republicana Irlandesa i fora relacionat amb James Connolly.

Pertanyia a una famlia protestant de l'Ulster, per es va unir al nacionalisme irlands quan va fundar amb la comtessa Constance Markiewicz Na Fianna ireann, moviment escolta republic. Tamb fou agitador contra la poltica conciliadora del Partit Parlamentari Irlands i organitzador dels Clubs Dungannon.

Fou un protegit del veter feni Thomas J. Clarke, amb qui va tenir una relaci gaireb paternofilial fins el 1914. Com a membre del consell provisional dels Voluntaris, Hobson fou fonamental per a que el lder parliamentari John Redmond guanys influncia dins els Voluntaris. Tot i la seva animadversi per la poltica de Redmont, pensava que si supeditava la creaci dels Voluntaris a la demanda d'autonomia, Redmond (aleshores fora popular a Irlanda) deixaria el lideratge dels Voluntaris. Tanmateix, Clarke no pensava el mateix i mai el va perdonar ni li va dirigir mai ms la paraula. Hobson va dimitir com a membre del Consell Suprem de l'IRB i fou acomiadat de la seva feina a Dubln com a corresponsal del diari Gaelic American, deixant-lo en una situaci financera delicada.

Encara que continu sent membre de la Germandat Republicana Irlandesa, no fou informat dels plans per a l'Aixecament de Pasqua de 1916. Era totalment oposat a qualsevol acci, car creia que era contrria al propsit fundacional dels Voluntaris, i que tenia poques probabilitats d'xit. Tamb aleg que era contrari a la constituci de la mateixa IRB. Tanmaetaix, es va assabentar dels plans i en va informar al cap d'estat major dels Voluntaris,  Eoin MacNeill. Aquest va enviar-hi contraordres, la qual cosa significava que molts Voluntaris no en prendrien part. Hobson fou segrestat pels organitzadors de l'aixecament per tal d'evitar l'escampament de les ordres de MacNeill, i fou confinat a una casa segura a Phibsborough fins que l'aixecament va acabar.

Hobson i MacNeill argumentaren que l'aixecament era mal organitzat, amb poc temps i basat en raons romntiques i emocionals, ja que el moment de crisi mxima per a Anglaterra encara no havia arribat.  

El rebuig a donar suport a l'aixecament arrun la reputaci d'ambds. Per els seus arguments encara sn vius avui dia, ja que molts pensen que el que va donar la fora al republicanisme fou la crisi per la conscripci de primavera de 1918, ms que no pas l'aixecament.

Encara que MacNeill ms tard va servir al govern de l'Estat Lliure d'Irlanda, Hobson va ocupar crrecs menors desprs de la independncia. Encara que havia estat un dels membres s actius de l'IRB durant anys, i que en fou responsable del seu resurgiment i de la fundaci dels Voluntaris, no va jugar un paper gaire destacat tant en l'alament com an la Guerra Angloirlandesa.

Tot i la seva profunda influncia en el naixent moviment republic, fou i encara s una figura fora oblidada en la histria poltica irlandesa, puix que la seva oposici al martiri del 1916 l'ha estigmatitzat fins ara.

Tanmateix, Hobson fou ms tard assessor de Sen MacBride, lder del Clann na Poblachta, quan era ministre d'afers exteriors en el primer  govern de coalici d'Irlanda.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142818" title="Juan Fernndez" nonfiltered="2491" processed="2471" dbindex="58311">


Geografia:
Arxiplag Juan Fernndez, a Xile, aix com la comuna i el parc nacional del mateix nom.
Antroponmia:
Juan Fernndez (1530 - 1599), mariner espanyol, descobridor de l'arxiplag Juan Fernndez.
Juan Fernndez, tamb mariner espanyol, descobridor del llac Nahuel Huapi.
Juan Fernndez, ciclista espanyol.
Juan Fernndez de Heredia (1310 - 1396), historiador, humanista, poltic i diplomtic aragons, gran mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Juan Fernndez la Villa, jugador d'hoquei herba espanyol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142821" title="Concert de Brandenburg nm. 1" nonfiltered="2492" processed="2472" dbindex="58312">


El Concert de Brandenburg nm. 1, BWV 1046, s el primer dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el entregats el 1721. Els va dedicar al marcgravi Ludwig de Brandenburg que li havia fet l'encrrec. 

 Instruments .
El mateix Bach en detalla les instruments:  2 Corni di Caccia, 3 Hautbois  Bassono, Violino piccolo concertato, 2 Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo. 

La msica d'aquest Primer Concert s impregnada de sumptuositat grcies al so de les dues trompes (Corni di Caccia) com les utilitzades a les caceres, d'aqu el seu nom. s l'nic dels sis concerts on apareixen aquests instruments. Tamb cal remarcar la intervenci del violino piccolo, un instrument gaireb en dess en temps de Bach i que era una mica ms petit que el viol normal; t un timbre ms brillant i molt caracterstic.

 Estructura .
(Allegro);
Adagio;
Allegro;
Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio;

El primer moviment no t indicaci de tempo, per es tracta clarament d'un allegro. La densitat i amplitud sonora que li confereix la rica instrumentaci de vent el fan realment fastus. Anys ms tard, Bach utilitzar aquest moviment com a simfonia inicial de la Cantata BWV 52. ;
El segon moviment s un adagio protagonitzat pel lament de l'obo enmig d'una atmosfera dramtica per amarada de serenitat. Les trompes han callat. El seu enigmtic final es transforma en alegria en el moviment segent.
El tercer moviment torna a situar-nos en un clima fastus i dinmic. Bach reconvertir enginyosament anys ms tard aquest moviment en el cor inicial de la Cantata profana BWV 207.
El quart moviment converteix aquest concert en l'nic dels sis que compta amb una part ms de les tres habituals. Tot fa pensar que es tracta d'una obra independent que va ser afegida a posteriori. De fet, sn quatre moviments en un, esdevenint una espcie de suite en miniatura. El Menuetto (minuet) es repeteix vries vegades servint d'enlla entre els dos trios i la polonesa. El segon dels trios s un dels fragments ms divertits de Bach, i ser reutilitzat tamb a la Cantata BWV 207.

 Fonts .
Gran part d'aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en catal sobre Bach.

 Vegeu tamb .
 Concert nm. 2 en fa major, BWV 1047;
 Concert nm. 3 en sol major, BWV 1048;
 Concert nm. 4 en sol major, BWV 1049;
 Concert nm. 5 en re major, BWV 1050;
 Concert nm. 6 en sib major, BWV 1051;

 Enllaos externs .

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142822" title="Concerts de Brandenburg" nonfiltered="2493" processed="2473" dbindex="58313">
Els Concerts de Brandenburg sn sis concerts compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 una obra cabdal de la msica instrumental de tots els temps.


 Histria i dedicatria .
El 24 de mar (o potser de maig, el mes no es llegeix amb claredat) de 1721, Bach envia al marcgravi (Marqus) Ludwig de Brandenburg una carta dedicatria acompanyada de "Six Concerts avec plusieurs instruments". 

Els Concerts de Brandenburg estan dedicats per Bach a Sa Altesa Reial, del seu Humil i obedient servidor. Es desconeix quan va ser que el Margrave va encarregar a Bach aquests concerts. Per la carta que acompanya les partitures es dedueix que, un temps abans (potser al balneari de Karlsbaad), Bach havia actuat davant el Marcgravi i aquest li havia demanat una mostra per escrit d'aquella magnfica msica.

Sovint constitueix un misteri la forma en qu algunes composicions adquireixen els seus renoms. Ning sap amb certesa, per exemple, de on provenen els noms de la simfonia Jupiter de Mozart o el concert L emperador de Beethoven. Varies obres porten el nom de persones. El Kreutzer de Sonata per a viol de Beethoven era un violinista, en tant qu el Waldstein de llur Sonata per a piano era un noble. Les variacions Goldberg de Bach foren encarregades pel comte von Kayserling per ajudar-lo a sanar els seu insomni, per la pea no es coneix com Variacions Kayserling. 

Goldberg era el sofert clavecinista que interpretava aquestes variacions, nit rere nit, per fer dormir el comte. Els concerts Brandenburgesos tamb han estat designats amb el nom d una persona: Christian Ludwig, margrave de Brandenburg. Resulta irnic que la histria hagi bategat aquesta msica amb el nom de Brandenburgesos, ja qu a en Christian Ludwig no l interessava. Malgrat aix, si encara es recorda el tal margravi noms s per aquests concerts.

Varen ser composats mentre Bach restava empleat en la cort del prncep Leopold d Anhalt-Cthen. Com que el prncep pertanyia a l Esglsia Calvinista Reformada en la que la msica i tenia molt poc paper, a Bach no se li demanava que composes per l esglsia. Doncs la seva producci duran aquests anys consist principalment en obres instrumentals.

El 1718, mentre romania a Berln per encarregar un nou clavec, el compositor conegu el margravi de Brandenburg. Christian Ludwig cultivava les seves relacions amb molts msics, i col leccionava partitures, especialment de concerts. Escolt tocar en Bach i, ms tard, mencion en to casual que estava interessat en una srie de concerts. 

Ben aviat el tal margravi s oblid de la seva petici i sens dubte es sorprengu quan, dos anys ms tard, reb una partitura bellament autografiada de Sis concerts per a diversos instruments. Probablement, Bach s havia pres tant de temps per escriure aquesta msica perqu sentia molt poc entusiasme per composar per la petita orquestra de la cort de Brandenburg.

Bach es considerava com un humil servidor; la era del artista com a geni independent encara no havia arribat. D aquesta forma, la dedicatria de Bach a Ludwig  traduda per una m desconeguda al francs cortes- s d una humilitat de la qual noms en podia gaud el gran Bach.
s fora irnic que un dels grans compositor mundials es postres d aquesta forma al dedicar algunes de les peces ms importants de la msica d aquest mn, a alg qu ni tants sols hauria de molestar en fer-la interpretar. A Christian Ludwig els concerts no li semblaren el suficients bons com per incloure ls  en el catleg de la biblioteca, qu, de fet, comprenia quasi dos-cents concerts d altres compositors. 

La instrumentaci s diferent en cada concert, per en tots els casos el conjunt era massa gran pels msics de Brandenburg. Malgrat aix, cada pea s adequava perfectament als recursos disponibles a Cthen, i aquest fet suggereix que tal vegada els concerts foren escrits per ser utilitzats en la cort de Leopold i que poc desprs fossin dedicats a Christian Ludwig.

Els concerts Brandenburgesos sn tpics de l poca, perqu usen una diversitat de combinacions instrumentals dintre del format del Concerto grosso. No obstant, alguns aspectes dels concerts sn francament experimentals: el tractament virtus de la trompeta (Concert n. 2), del viol (Concert n. 4),  i del clavec (Concert n. 5); la supressi del contrast entre un petit grup de solistes i un major cs de cordes acompanyant (Concert n. 3 i primer moviment del Concert n. 1; fer que els solistes i el continu executaran un moviment entremig sense orquestra (Concerts ns. 2, i 6). Els concerts Brandenburgesos constitueixen al mateix temps un resum de la tradici del concerto grosso barroc i un presagi del concert instrumental de la imminent era clssica.

Resulta curis el fet que les partitures, en morir el Marcgravi, estaven intactes, com si mai no haguessin estat utilitzades. A la mort del Marcgravi el 1734, van ser valorades en una quantitat ridcula de diners. 

 Concerts .
Els sis concerts estan concebuts pensant sobretot en la varietat. No n'hi ha dos d'iguals i hi sn utilitzades tot tipus de combinacions instrumentals, algunes d'elles altament atrevides.

 Concert nm. 1 en fa major, BWV 1046 .
 Estructura;
(Allegro);
Adagio;
Allegro;
Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio;
Instrumentaci:  2 Corni di Caccia, 3 Hautbois  Bassono, Violino piccolo concertato, 2 Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo.

 Concert nm. 2 en fa major, BWV 1047 . 
 Estructura;
(Allegro);
Andante;
Allegro;
Instrumentaci:  1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati,  2 violini, 1 Viola  Violona in Ripieno col Violoncello  Basso per il Cembalo.;

 Concert nm. 3 en sol major, BWV 1048 . 
 Estructura;
(Allegro);
Andante;
Allegro;
Instrumentaci:  3 Violini, 3 Viole  3 Violoncelli col Basso per il Cembalo.

 Concert nm. 4 en sol major, BWV 1049 . 
 Estructura;
(Allegro) ;
Andante;
Presto;
Instrumentaci:  Violino Principale, 2 Flauti d' Echo, 2 Violini, 1 Viola  Violone in Ripieno, Violoncello e Continuo.

 Concert nm. 5 en re major, BWV 1050 . 
 Estructura;
(Allegro);
Affettuoso;
Allegro;
Instrumentaci:  une Traversiere, une violino principale, une violino  una Viola in Ripieno, Violoncello, Violone  Cembalo Concertato.;

 Concert nm. 6 en si bemoll major, BWV 1051 . 
 Estructura;
(Allegro);
Adagio, ma non tanto;
Allegro;
Instrumentaci:  2 Viole, 2 Viole da Gamba, Violoncello, Violone e Cembalo.;

 Referncies .
Aquest article ha estat extret majoritriament de 
CataBach.com, la web en catal sobre Bach | Invitacin a la Msica de Jonathan Kramer "Editorial Vergara".


 Enllaos externs .

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Assaig sobre els concerts de Brandenburg (en angls);
Introducci als concerts de Brandenburg (en angls);
Partitures dels concerts de Brandenburg al Center for Computer Assisted Research in the Humanities;
  ;
Llista d'enregistraments i informaci a jsbach.org;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
L'Obra Instrumental de J.S. Bach;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142824" title="Concert de Brandenburg nm. 2" nonfiltered="2494" processed="2474" dbindex="58315">

El Concert de Brandenburg nm. 2, BWV 1047, s el segon dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg. 

 Instruments .
En aquest segon concert Bach combina de manera satisfactria quatre instruments tan diferents com la trompeta, la flauta, l'obo i el viol. 

En aquest concert la tcnica de la combinatria i el contrapunt s portada fins al lmit enmig d'un ritme trepidant. No existeix un sol instrument solista, ni dos, ni tres; en son quatre, i tots ells al mateix nivell d'exigncia per b que la trompeta hi destaca per la seva potncia sonora. L'art de concertare, en la seva mxima expressi.

Els punts de Bach detallen la formaci instrumental:
 1 Tromba, 1 Fiauto, 1 Hautbois, 1 Violino concertati,  2 violini, 1 Viola  Violona in Ripieno col Violoncello  Basso per il Cembalo.

 Estructura .
(Allegro);
Andante;
Allegro;

El primer moviment arrenca en tromba, amb el seu alegre tema a tutti. Immediatament comena una autntica cursa de relleus entre els quatre solistes, cursa i relleus que van repetint-se al llarg de tot el moviment separades pels successius ritornellos de tota l'orquestra. La complexitat extrema de les combinacions entre els solistes no provoca ni la ms mnima fissura en l'estructura d'aquest moviment, que conclou tal com va comenar, amb un tutti que tanca el cercle amb la ms absoluta perfecci.

El segon moviment, en re menor, fa descansar l'oda del retronar de la trompeta i s encomanat a la flauta, l'obo i el viol, que amb dolor tracten fugusticament el tema principal sobre un coix format per dos violoncels i continu. 

El tercer moviment s una fuga que comena amb una fanfrria dels dos instruments extrems, la trompeta i el clavec, als quals progressivament s'hi va afegint la resta en un moviment divertit i juganer, on es repetiran les audaces combinacions i relleus del primer moviment sense que l'estructura se'n ressenti el ms mnim. El concert conclou amb una espectacular cadncia de la trompeta sobrevolant el tutti abans de repetir la fanfrria inicial a mode de conclusi.

 Fonts .
Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en catal sobre Bach.

 Vegeu tamb .
 Concert nm. 1 en fa major, BWV 1046;
 Concert nm. 3 en sol major, BWV 1048;
 Concert nm. 4 en sol major, BWV 1049;
 Concert nm. 5 en re major, BWV 1050;
 Concert nm. 6 en sib major, BWV 1051;

 Enllaos externs .

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142825" title="Concert de Brandenburg nm. 3" nonfiltered="2495" processed="2475" dbindex="58316">

El Concert de Brandenburg nm. 3, BWV 1048, s el tercer dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.

 Instruments .
Tot al contrari que l'anterior, en el tercer Concert de Brandenburg no hi destaca cap solista sin que s la massa del conjunt la que actua solidriament, com una maquina de precisi, dividida en tres engranatges de tres instruments cada un: tres violins, tres violes i tres violoncels que evolucionen sustentats pel baix continu.

El mateix Bach ens fa la presentaci en cada un dels seus concerts:  3 Violini, 3 Viole  3 Violoncelli col Basso per il Cembalo.

 Estructura .
(Allegro);
Andante;
Allegro;

El primer moviment ha esdevingut clebre. Carregat de potncia, avana inexorable sense caure ni un instant en la monotonia. L'esdevenir de la massa s interromput de tant en tant per moments en que destaca algun dels tres grups. Posseeix un fort carcter sumptus i solemne, a vegades fins i tot amenaant. Tal com passa tantes vegades, sembla com si Bach ens fes veure que, si ho desitgs, podria mantenir aquest moviment en marxa indefinidament, sense veure s mai abocat a un carrer sense sortida. Anys ms tard, Bach tamb reutilitzar aquesta pea: Li afegir tres obos i dos Corni da Caccia i el convertir en la simfonia inicial de la cantata BWV 174. 

El segon moviment no existeix. On hi hauria d'haver l'habitual temps lent, Bach solament hi situa un breu comps amb dos densos acords que ens condueixen de la tonalitat principal de sol Major a la de mi menor. Alguns creuen que Bach vol distreure una mica l'oda de l'obsessiva tonalitat (sol Major) que ha dominat el primer moviment i que tamb dominar el segon. Molt probablement el que passa s que aqu Bach espera que l'orquestra realitzi algun tipus de breu improvisaci.

Al tercer moviment es desencadena una meravellosa rauxa bachiana a crrec de les cordes. Est dividit en dues parts, que es repeteixen, al comps de 12/8. Podem dir sense cap mena de dubte que s una de les composicions musicals ms felices de tots els temps.

 Fonts .
Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en catal sobre Bach.

 Vegeu tamb .
 Concert nm. 1 en fa major, BWV 1046;
 Concert nm. 2 en fa major, BWV 1047;
 Concert nm. 4 en sol major, BWV 1049;
 Concert nm. 5 en re major, BWV 1050;
 Concert nm. 6 en sib major, BWV 1051;

 Enllaos externs .
Concert de Brandenburg nm. 3, arranjament per a Quartet de corda;

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142826" title="Internet Assigned Numbers Authority" nonfiltered="2496" processed="2476" dbindex="58317">
La IANA (acrnim de Internet Assigned Numbers Authority) s l'entitat que supervisa globalment l'assignaci d'adreces IP, la gesti dels servidors arrel DNS, i altres assignacions dintre els protocol d'internet. Est gestionada per ICANN.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142827" title="Concert de Brandenburg nm. 4" nonfiltered="2497" processed="2477" dbindex="58318">

El Concert de Brandenburg nm. 4, BWV 1049, s el quart dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.

 Instruments .
Concebut per a tres solistes (viol i dues flautes) ms ripieno, la principal incgnita d'aquest concert s establir quin tipus de flauta s aquesta que Bach anomena Flauti d'Echo o flautes d'Eco. Amb tota seguretat es tracta d'un tipus de flautes dolces (blockflten) que ofereixen un so lleugerament ms agut. Aquestes flautes confereixen a l'obra un encant delicat i caracterstic. El que s evident s que mai es tractar de flautes de travs. El mateix Bach va realitzar posteriorment un arranjament en el Concert per a dues flautes i clavec, en Fa Major i catalogat com a BWV 1057.

El mateix Bach en detalla la formaci instrumental:  Violino Principale, 2 Flauti d' Echo, 2 Violini, 1 Viola  Violone in Ripieno, Violoncello e Continuo.

 Estructura .
(Allegro);
Andante;
Presto;

El primer moviment, al comps de 3/8, es basa en un motiu inicial de contrapunt invertible. La seva instrumentaci i el seu carcter virtus i obert ens submergeixen en una atmosfera de galanteria. En alguns moments, les imitacions de les flautes produeixen un lleuger efecte d'eco. No cal oblidar la virtuositat d'alguns passatges dels solistes, entre els que destaca sobretot una impressionant cadncia del viol a mig moviment. 

El segon moviment s una sarabanda en mi menor que recorda lleugerament a l'estil de Hndel. El concertino destaca sobretot pel seu timbre, ja que el ripieno (orquestra d'acompanyament) freqentment s'hi fusiona. La cadenza frigia final prepara el trnsit al tercer moviment.

El tercer moviment s una autntica i velo fuga que comencen els violoncels i continua la resta d'instruments. El viol solista es llueix amb passatges de gran virtuositat, tamb ho fan les flautes. Uns forts acords i una darrera cadncia de tota l'orquestra conclouen aquesta obra mestra del contrapunt.

 Fonts .
Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en catal sobre Bach.

 Vegeu tamb .
 Concert nm. 1 en fa major, BWV 1046;
 Concert nm. 2 en fa major, BWV 1047;
 Concert nm. 3 en sol major, BWV 1048;
 Concert nm. 5 en re major, BWV 1050;
 Concert nm. 6 en sib major, BWV 1051;

 Enllaos externs .

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142830" title="Concert de Brandenburg nm. 5" nonfiltered="2498" processed="2478" dbindex="58319">

El Concert de Brandenburg nm. 5, BWV 1050, s el cinqu dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.

 Instruments .
El cinqu concert de Brandenburg presenta una gran novetat: el cembalo concertato, s a dir, la utilitzaci per primera vegada del clavec com a instrument solista. Fins aquell moment el clavec noms era utilitzat com a acompanyament de l'orquestra, generalment seguint el baix continu i ornamentant lleugerament la melodia. 

Bach, doncs, crea aix un concert per a teclat al qual hi afegeix dos solistes ms, el viol i la flauta travessera, esdevenint un triple concert. Un aspecte curis d'aquest concert el trobem en el manuscrit del propi Bach, quan presenta aquest concert en un idioma inexistent, a mig cam entre l'itali i el francs. Est escrit en la tonalitat reial de re major, la ms brillant i solemne, la qual cosa el fa, juntament amb el Segon Concert, el ms alegre dels sis concerts.

El mateix Bach en detalla la formaci instrumental:  une Traversiere, une violino principale, une violino  una Viola in Ripieno, Violoncello, Violone  Cembalo Concertato.

 Estructura .
(Allegro);
Affettuoso;
Allegro;

El primer moviment s el ms llarg de tots els Concerts de Brandenburg. Bach hi desplega totes les possibilitats del clavec, secundat pels altres dos solistes. En aquesta pgina meravellosa les ornamentacions barroques, les escales, els arpegis i les progressions suren enmig de l'aire, sustentades pel viol i la flauta. Tot desembocar en la famosa, complexa i llarga cadncia a cembalo solo senza stromenti, per a concloure en un dels finals ms bells de la msica de Bach.

El segon moviment s un trio de flauta, viol i clavec amb la indicaci de tempo dAffettuoso. Escrit en si menor, s msica de cambra autntica. El clavec resulta indispensable per a recolzar els acords des del baix.

El tercer moviment retorna a la tonalitat principal (re major) i es basa en un alegre i saltironat tema que inicialment exposa el viol. A mode de fuga (tot i no ser-ho), aquest divertit tema va sent assumit al seu torn per la resta de solistes i, finalment, pel ripieno (orquestra d'acompanyament). Tots ells evolucionen sobre aquesta alegre melodia mentre el clavec realitza belles floritures a l'estil de les del primer moviment, tot i que no tan complicades. A mig moviment es troba la nica i breu intervenci a solo del clavec, evocant la ja llunyana cadncia del moviment inicial.

 Fonts .
Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en catal sobre Bach.

 Vegeu tamb .
 Concert nm. 1 en fa major, BWV 1046;
 Concert nm. 2 en fa major, BWV 1047;
 Concert nm. 3 en sol major, BWV 1048;
 Concert nm. 4 en sol major, BWV 1049;
 Concert nm. 6 en sib major, BWV 1051;

 Enllaos externs .

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142831" title="Concert de Brandenburg nm. 6" nonfiltered="2499" processed="2479" dbindex="58320">

El Concert de Brandenburg nm. 6, BWV 1051, s el darrer dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.

 Instruments .
Molt s'ha especulat sobre aquest concert, segurament el menys conegut dels sis i el que menys s'hi assembla. La seva principal caracterstica s el seu estil arcaic i la utilitzaci d'instruments prcticament en dess en temps de Bach, com la viola da gamba. Tot aix fa pensar que malgrat ser incls entre els Concerts de Brandenburg, en realitat era una obra que Bach ja tenia escrita des de molt temps abans. 

Aparenta ser una espcie de comiat de Bach als estils, instruments i formes que havia utilitzat en la seva joventut i que ara es veia obligat a abandonar, ja que l'evoluci de la msica l'impulsava a cercar nous horitzons. Efectivament, la sonoritat de les violes confereix a aquesta obra un fort aire de trista nostlgia.

El mateix Bach en detalla la formaci instrumental:  2 Viole, 2 Viole da Gamba, Violoncello, Violone e Cembalo.

 Estructura .
(Allegro);
Adagio, ma non tanto;
Allegro;

El primer moviment es basa en un ritme continu i inalterable del baix sobre el qual evolucionen polifnicament les violes. De tant en tant, es produeixen breus pauses en aquest ritme percudit que les violes aprofiten per a establir dilegs que, realment, semblen lamentacions.

El segon moviment es basa en una mplia melodia fugada en mi bemoll major, carregada de melangia i que evoluciona al final cap a sol menor, per enllaar amb el moviment final.

El tercer moviment s una genuna giga italiana derivada del moviment inicial del concert, alegre i graciosa, amb comps 12/8. El motiu principal s successivament interromput per rpides intervencions de les violes, generalment en cascades de notes descendents.

 Fonts .
Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en catal sobre Bach.

 Vegeu tamb .
 Concert nm. 1 en fa major, BWV 1046;
 Concert nm. 2 en fa major, BWV 1047;
 Concert nm. 3 en sol major, BWV 1048;
 Concert nm. 4 en sol major, BWV 1049;
 Concert nm. 5 en re major, BWV 1050;

 Enllaos externs .

CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
L'Obra Instrumental de J.S. Bach;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142832" title="Laika" nonfiltered="2500" processed="2480" dbindex="58321">


La gossa Laika (en rus      , "que lladra"), va ser el primer sser viu a orbitar la Terra. Ho va fer a bord de la nau sovitica Sputnik II, el 3 de novembre de 1957, un mes desprs que el satllit Sputnik I fos posat en rbita.

L'animal era un gos abandonat que va ser capturat i preparat; l'escolliren ja que els responsables de la missi consideraven que els gossos vagabunds eren capaos de sobreviure en condicions ms difcils que aquells que vivien a l'entorn familiar.

Igual que altres animals a l'espai, Laika va morir entre cinc i set hores desprs del llanament, bastant abans del que les previsions vaticinaven. La causa de la seva mort fou probablement una combinaci de l estrs sofert i el sobreescalfament que segurament va ser ocasionat per un desperfecte del sistema de control trmic de la nau. No obstant aix, la possible causa no va ser revelada fins a dcades desprs del vol. Encara que Laika no va sobreviure al viatge, la seva experincia va demostrar que era possible que un organisme suportara les condicions de microgravetat, obrint cam aix a la participaci humana en vols espacials.

 Enllaos externs .



 La histria de Laika a moscowanimals.com ;
 La histria de Laika a astroenlazador.com ;
 Report de la BBC sobre la missi ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142839" title="Controller area network" nonfiltered="2501" processed="2481" dbindex="58322">
El bus CAN (Controller Area Network) o CANbus s un bus srie desenvolupat per Bosch per a l'Autombil. Va sser presentat juntament amb Intel el 1985.

L'objectiu era redur la quantitat de cables dels vehicles (hi havia fins a 2 Km de cables en un vehicle) posant en comunicaci diversos rgans de comandament del vehicle amb un nic bus i no amb lnies dedicades, reduint el pes del cablejat.

Les normes CAN cobreixen del model OSI els nivells 1 (fsic) i 2 (enlla).

Hi ha dues normes actualment:
 El CAN estndard o CAN 2.0 A : L'Identificador d'Objecte s de 11 bits permetent vehicular 2048 tipus de missatges, reduits a 2031 per raons histriques.
 El CAN ampliat o CAN 2.0 B : L'Identificador d'Objecte s de 29 bits, cosa que permet vehicular 536.870.912 tipus de missatges.

Aquestes dues normes sn compatibles permetent que circulin missatges d'ambdues en un mateix bus.

L'accs al bus segueix l'estndard CSMA/CD+AMP (Accs Mltiple per detecci de portadora (ang. Carrier Sense), Detecci de Collisi i Arbitratge de Prioritat dels Missatges).

L'encapalament de la trama reflexa la prioritat del missatge, permetent l's del bus CAN en xarxes de Temps Real.

El bus CAN ha estat normalitzat com a ISO 11898.

 CANopen .

CANopen s l'estndard per a aplicacions del bus CAN en les capes del model OSI per damunt de les del bus (de Xarxa a Aplicaci).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142840" title="Twinrova" nonfiltered="2502" processed="2482" dbindex="58323">

Twinrova (          Tsuinr ba), les Fetilleres Bessones, sn unes personatges pertanyents a la franqucia de The Legend of Zelda creada per Shigeru Miyamoto, de Nintendo. Sn unes de les principals antagonistes del videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time, juntament amb el seu fill adoptiu, Ganondorf, Rei del Mal. Sn membres de la tribu Gerudo, habitants del desert a l oest al marge d'Hyrule. Koume (    K me), la germana gran, s la fetillera del Foc,  i Kotake (Kotake    ), la germana petita, s la fetillera del Gel. Juntes sn anomenades com Twinrova, les Fetilleres Bessones (en angls: Sorceress Sisters).

 Aparicions .
 En Ocarina of Time .

 Koume i Kotake o les germanes Twinrova, sn les despietades bruixes guardianes del santuari sagrat Gerudo, al Temple del Esperit situat al Cols del Desert, al Desert Encantat. Varen ser elles qui van criar al malvat Ganondorf, el futur Rei del Mal, entrenant-lo en els camins de la mgia negra i iniciant-lo en el mn de la maldat i de la foscor, traumatitzant-lo en les seves futures nsies de conquerir un mn prsper per a ell on poder-hi governar com al seu legtim i nic Rei. Es podra afirmar que per la causa d'aquestes bruixes, en Ganon s malvat.

Tamb varen mantenir empresonada a la jove Nabooru, la futura Svia de l'Esperit durant set anys, dins d una armadura, rentant-li el cervell i manipulant-la com una marioneta sota les seves ordres. Finalment, desprs d una cruenta lluita, les fetilleres Twinrova foren derrotades per la seva prpia mgia a mans de l Heroi del Temps. En l'ltima fase de la lluita es van fusionar transformant-se en la veritable Twinrova. Un cop venudes per la seva mgia, van jurar venjar-se del jove Link algun dia, fet que podria interpretar-se en la srie Oracle (els videojocs The Legend of Zelda: Oracle of Seasons i The Legend of Zelda: Oracle of Ages, respectivament).

 En combat .

En la primera part, Koume i Kotake disposaven de poderosos atacs de energia mgica elemental, concretament la del foc i la del gel. Link va haver de retornar les rfegues de foc i de gel amb l Escut Mirall (Mirror Shield). Si Koume atacava al protagonista amb el seu poder de foc, aquest reflectia el foc de la primera cap a Kotake. Si era la Kotake la que atacava amb la seva mgia de gel, Link reflectia el gel cap a Koume, aix successivament. En la segona part de la batalla, quan les germanes es varen fusionar, Link va haver d'acumular el poder del foc i del gel, per desprs retornar-li, deixant-la atordida i contraatacar amb l espasa.

 En Majora's Mask .

En aquest videojoc perden el seu paper antagnic. Les dues posseeixen una botiga a Trmina, un mn totalment parallel a Hyrule, amenaada en la extinci per la malvada i despietada Mscara de Majora, un artefacte malvat de gran poder. Koume es l encarregada de recollectar els ingredients de les pocions mgiques que la seva germana petita, Kotake ven. Cal destacar que no es tracten de les mateixes antagonistes que apareixen a l'Ocarina of Time, simplement sn uns reflexos d'elles quan aquestes comptaven amb vida en aquest joc.

 En Oracle of Ages i Seasons .

En Oracle of Ages i Oracle of Seasons, Veran i Onox  foren enviats per Koume i Kotake per sembrar el caos i encenen dos de les tres Flames necessries per ressuscitar Ganon;  la Flama del Dolor i la Flama de la Destrucci, respectivament. Una vegada les flames foren enceses, Zelda s segrestada per Twinrova per encendre la flama final via sacrifici: la Flama de la Desesperaci. El jove Link lluit contra les germanes com entitats  separades i com a Twinrova. Derrotades, Koume i Kotake es sacrificaren com a vctimes del seu propi ritual, actuant com el recipient per Ganon, en comptes de Zelda. Desafortunadament per a les bruixes, el seu sacrifici era completament intil, aquest permetia solament ressuscitar un Ganon, deforme i estpid, que no tenia voluntat prpia. Aix, que Link va poder derrotar-lo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142847" title="Msica de videojocs" nonfiltered="2503" processed="2483" dbindex="58324">
La msica de videojocs, en particular des de comenaments del segle XXI, pot ser considerada com un gnere musical per dret propi, principalment per tractar-se en la seva major part de msica programada, a diferncia de la msica gravada en estudi o interpretada en directe. 

 Histria . 
 Sistemes de 8 bits i msica xip . 
En els anys 1970, quan els videojocs van comenar a florir com a forma d'entreteniment, la msica s'emmagatzemava en mitjans fsics com els cassets i els discs de vinil analgicament. Aquests components eren cars i propensos a avaries sota un s constant, fent-los poc adequats per al seu s en les mquines recreatives (si b van ser usats en algun cas, com en el joc Journey de Midway). Un mtode ms econmic de tenir msica en un videojoc era usar mitjans digitals, usant un microprocessador especfic per a generar ones analgiques convertint codis digitals a impulsos elctrics enviats a un altaveu. D'aquesta mateixa manera es generaven els efectes sonors. 

Encara que aix va permetre la inclusi de msica als jocs de recreatius en els anys 1970, aquesta solia ser monofnica, cclica o usada noms entre fases o al comenament de la partida, com al Pac-Man o Pole Position. Aix es devia a mltiples limitacions. La decisi d'incloure msica en un videojoc significava que havia de ser transcrita a codi per un programador, tingus o no experincia musical. Alguna msica era original i una altra estava en el domini pblic, com les canons populars. Els sistemes solien tenir una capacitat sonora molt limitada (l'Atari 2600, per exemple, era capa de generar noms dos tons o notes simultniament), amb algunes excepcions com les mquines recreatives desenvolupades per Exidy, que contaven ara amb so mostreig. 

 

Aquesta aproximaci a la msica en els videojocs va seguir en els anys 1980. A mesura que els microprocessadors milloraven i el seu cost queia, es van incorporar a una nova generaci de arcades i consoles domstiques. En els primers, els sistemes basats en el Motorola 68000 i els xips FM de Yamaha com generadors de so van permetre molts ms tons o canals de so simultanis, de vegades 8 o ms. Els sistemes domstics tamb van tenir una millora semblant en les seves capacitats sonores, comenant pel Colecovision el 1982, capa de 4 canals simultanis. No obstant aix, ms notable va ser el llanament al Jap de la Famicom el 1983, coneguda ms tard a Europa i Amrica com a NES, amb capacitat d'un total de 6 canals, un d'ells per a so mostrat PCM. L'ordinador personal Commodore 64 va ser llanat el 1982 i incloa el SID, un microprocessador capa de produir primitius efectes de filtrat i diferents tipus de formes d'ona. El seu relativament baix preu, aix com la seva capacitat d'usar un televisor com com a monitor, ho van convertir en una alternativa popular a altres computadors domstics.

L'aproximaci al desenvolupament de la msica per a videojocs en aquest perode solia fer-se mitjanant un simple generador de tons o sntesi FM per a simular instruments per a les melodies i usant un canal de soroll per a simular sons de percussi. L's primitiu de mostres PCM en aquells dies es limitava a fragments de so (Monopoly) o com alternativa als sons de percussi (Super Mario Bros 3). La msica de les consoles domstiques solia haver de compartir els canals disponibles amb altres efectes de so. Per exemple, si es disparava el lser de la nau espacial, calia aturar la msica que es tocava en el canal a usar per a reproduir en ell l'efecte sonor corresponent. 

A la segona meitat de la dcada de 1980 es va viure el llanament d'una onada de jocs per a aquestes plataformes amb msica composta per gent amb ms experincia musical que anteriorment. La qualitat de les composicions va millorar notablement, i encara avui queden restes de la popularitat de la msica de videojocs d'aquesta poca. Alguns compositors que es van fer coneguts per la seva msica sn K ji Kond  (Super Mario Bros., The Legend of Zelda), Koichi Sugiyama (Dragon Quest), Rob Hubbard (Monty On the Run), Hirokazu Tanaka (Metroid, Kid Icarus), Martin Galway (Times of Lore), Hiroshi Miyauchi (Out Run), Nobuo Uematsu (Final Fantasy) i Yuzo Koshiro (Ys). Cap al final de la vida comercial de la NES, alguns cartutxs incloen microprocessadors de generaci de tons addicionals, ampliant aix el nombre de canals. Aix demostrava una major atenci cap al so i la msica de videojocs en detriment del cost de fabricaci del cartutx. 

 

Respecte als ordinadors IBM PC compatibles, els ms antics estaven limitats al PC speaker de 1 bit de l'estndard original, que resultava clarament insuficient per a generar sons complexos (tret que es dediqus bona part de la capacitat de procs de la CPU, com van fer alguns jocs, notablement Links, 688 Attack Sub o Battle Chess). Van aparixer targetes d'expansi, com el AdLib i CMF, que permetien realitzar sntesi FM i seqenciaci MIDI. Tamb van aparixer DACs connectables pel port parallel que permetien reproduir un canal de 8 bits a una freqncia acceptable. No obstant aix, el PC tpic mancava de capacitat de procs especfica per a la reproducci de so mostrat, aix com els mitjans de sortida per al mateix. Per aix, els desenvolupadors de jocs que van usar la seqenciaci MIDI va ser usada per a aconseguir la sntesi FM (Doom), usant wavetables amb mostres predeterminades, la qualitat de les quals variava enormement d'un fabricant de targetes a un altre, establint-se les targetes de Roland com estndard predominant.

 Sntesi i mostreig digital en els anys 1980 i 1990 . 

 

El primer ordinador personal que va fer s del processament digital de senyals en la forma del mostreig va ser el Commodore Amiga el 1985. El xip de so del computador presentava inicialment quatre convertidors digital-analgic de 8 bits. En lloc de generar simplement una forma d'ona que sons com una xiuletada ms o menys simple, com fa la sntesi FM, aix va permetre reproduir petites mostres pregravades de so residents en memria a travs del xip de so. Aix, el desenvolupador podia prendre una mostra de l'instrument real o so que volgus amb una qualitat i fidelitat significativament major del que havia estat possible anteriorment o estaria disponible en ordinadors domstics durant diversos anys ms. Aix va ser un desenvolupament primitiu del que posterior es va anomenar sntesi wavetable o soundfonts. Per ser el primer ordinador disponible i assequible amb aquestes caracterstiques, l'Amiga romandria com una eina bsica dels primers compositors de msica seqencial, especialment a Europa.

El principal rival de l'Amiga, l'Atari ST, utilitzava el generador de so programable (PSG) Yamaha YM2149, que era molt limitat, comparable al SID del Commodore 64, pel que fa a escoltar so digitalitzat a l'Atari ST es requerien certs trucs de programaci que consumien temps de procs, fent-lo inviable per als videojocs. En disposar de ports MIDI integrats, l'Atari ST va ser usat per molts msics professionals com un dispositiu MIDI programable. 

Encara que el mostreig tenia el potencial de produir sons molt ms realistes, cada mostra requeria molta ms quantitat de memria, sent encara tots els tipus d'aquestes, tant les d'estat slid (cartutxs) com les magntiques (disquets), molt cares per KB. D'altra banda, la msica generada a partir de sons seqenciats no exigiria ms que unes poques lnies de codi relativament simple i requeria moltssima menys memria. 

Aix va fer que l'enfocament hbrid anteriorment esmentat (mostreig i xip) a la composici musical en les consoles de tercera generaci continus a la quarta (l'anomenada poca dels 16 bits) amb la Sega Mega Drive el 1988. La Mega Drive comptava amb grfics avanats respecte a la NES i la sntesi de so millorada, per mantenia en bona mesura el mateix acostament al disseny del sistema sonor. Disposava de deu canals de tons en total amb un per a mostres PCM en estreo, enfront dels 6 canals en mono de la NES. Com anteriorment, aquest canal PCM s'usava sovint per a mostres de percussi o drum kits (Sonic the Hedgehog 3). Els 16 bits esmentats alludien a l'arquitectura de la CPU i no a les mostres sonores, que seguien sent de 8 bits. El sistema de so seguiria seguint considerat bastant limitat per a la majoria dels msics, obligant-los a un s molt ms imaginatiu del sintetitzador FM per a assolir una experincia sonora agradable. 

A mesura que el cost de la memria magntica en forma de disquets queia, l'evoluci de la msica de videojocs en l'Amiga (i el seu desenvolupament en general) es va moure en certa forma cap al mostreig. Va costar alguns anys que els dissenyadors de videojocs per a l'Amiga aprenguessin a aprofitar completament els efectes sonors digitalitzats a la msica (un cas pioner excepcional va ser la msica del ttol de l'aventura de conversaci The Pawn el 1986). A ms, per aquesta poca la msica de videojocs ja havia comenat a adquirir la seva prpia identitat, pel que molts compositors tractaven intencionadament d'escriure msica que sons com la qual havien escoltat en el Commodore 64, el que donaria origen el gnere chiptune. 

El llanament d'un programa de lliure distribuci anomenat Sound Tracker per Karsten Obarski el 1987, va iniciar l'era del format MOD, que facilitava que qualsevol produs msica a partir de mostres digitalitzades. Els fitxers .MOD s generaven amb programes anomenats trackers, que van prendre el seu nom del Sound Tracker d'Obarski. Aquesta tradici .mod/tracker va continuar amb els ordinadors en els anys 1990. Alguns bons exemples de videojocs per a l'Amiga que usaven mostres digitalitzades d'instruments sn la banda sonora de David Whittaker pel Shadow of the Beast, la de Chris Hlsbeck pel Turrican 2 i les melodies de Matt Furniss pel Laser Squad. Richard Joseph tamb va compondre alguns temes amb veus i lletra per a jocs produts per Sensible Software, sent els ms famosos Cannon Fodder (1992) amb la can War Has Never Been So Much Fun i Sensible World of Soccer (1994) amb Goal Scoring Superstar Hero. 

Seguint l'estela de l'Amiga, aquest acostament al desenvolupament del so i la msica va comenar a aparixer en certes revisions de plaques arcade especialitzades. Al 1991, jocs com Street Fighter II a la CPS-1 feien s intensiu de veus mostrades juntament amb efectes sonors i percussi. El sistema Neo-Geo MVS tamb va incorporar un potent desenvolupament sonor que de vegades incloa so envolvent.



Aquesta evoluci tamb va arribar a les consoles de videojocs domstiques, especialment amb el llanament de la SNES el 1991. Aquest sistema incorporava un microprocessador dedicat de Sony per a la generaci de so i per a efectes DSP via maquinari. Disposava de 8 canals de so mostrejat amb una resoluci de fins a 16 bits, comptava amb una impressionant selecci d'efectes DSP incloent un tipus de ADSR present normalment en aquella poca noms als sintetitzadors de gamma alta, i so totalment estreo. Aix va permetre l'experimentaci de l'acstica aplicada als videojocs, b com l'acstica musical (jocs primitius com Castlevania IV F-Zero, Final Fantasy IV, Gradius III i posteriors com Chrono Trigger), direccional (Star Fox) i espacial (el Dolby Pro-Logic va ser usat en alguns jocs, com King Arthur's World i Jurassic Park), aix com tamb de l'acstica ambiental i arquitectnica (Zelda III, Secret of Evermore). Molts jocs tamb feia un s intensiu de la capacitat de reproduir mostres d'alta qualitat (Super Star Wars, Tals of Phantasia). L'nica limitaci real a aquesta potent configuraci era l'encara costosa memria d'estat slid.

Altres consoles d'aquesta generaci comptaven amb capacitats semblants. La Neo-Geo tenia una potent capacitat de procs de so mostreig, per era diverses vegades ms cara que la SNES. L'ampliaci Sega Mega-CD per a la Mega Drive li va afegir mltiples canals PCM, per pocs ttols van usar aquesta caracterstica, limitant-se en el seu lloc a extreure i reproduir msica del CD en format Red Book. Tampoc va assolir la difusi de la SNES. 

La popularitat de la SNES i els seus jocs va ser limitada en els pasos en els quals l'estndard de difusi televisiva dominant era el NTSC. En part a causa de la diferncia en la taxa de refresc dels equips PAL, molts ttols publicats no eren retocats per a funcionar adequadament i s'executaven molt ms lentament del que originalment havien de, o simplement no es publicaven. Aix va suposar una divergncia en la msica de videojocs popular entre els pasos PAL i NTSC que encara avui pot advertir-se. Aquesta divergncia es va minoritzar quan les consoles de cinquena generaci van ser llanades mundialment i quan el Commodore Amiga va comenar a cedir el seu lloc als PCs compatibles i els Macs.

Encara que la Sega-CD, i en major grau la PC Engine a Jap, donarien als jugadors un avan de l'adrea que la msica de videojocs prendria quant al streaming (en el sentit de reproduir msica presa directament del CD, sense procs addicional), l's de la msica mostrejada i seqenciada roman en les videoconsoles encara en l'actualitat. L'enorme augment de capacitat que van suposar els mitjans de emmagatzematge ptic es van combinar amb el cada vegada ms potent maquinari de generaci de so i la major qualitat de les mostres en les consoles de cinquena generaci. En 1994, la PlayStation contava amb una unitat de CDROM i amb 24 canals de 16 bits a una freqncia de fins a 44,1 kHz, idntica a la qualitat del CD udio. Tamb disposava d'alguns efectes DSP per maquinari com la reverberaci. Molts ttols de Squaresoft van seguir usant msica seqenciada, com Final Fantasy VII, Legend of Raja i Final Fantasy Tactics. La Sega Saturn, tamb amb unitat de CD, disposava de 32 canals PCM amb la mateixa resoluci que la PlayStation. En 1996 la Nintendo 64, usant encara cartutxos d'estat slid, contava en realitat amb un sistema de so integrat i escalable que era potencialment capa de fins a 100 canals PCM a una freqncia de mostreig millorada de 48 kHz. Els jocs per a la Nintendo 64, a causa del cost de la memria d'estat slid, solien no obstant aix tenir so muestreado a menor qualitat que les altres dues consoles, i la msica tendia a ser ms simple. 

 

En els IBM PC compatibles, el so mostreig va comenar la seva introducci amb el llanament de la Sound Blaster de Creative en 1989, que va suposar una soluci genrica assequible per als usuaris de PC que volien contar amb caracterstiques sonores avanades. La targeta incloa un port per a maneta de jocs, suport MIDI compatible AdLib, un port estndard per a targetes secundries com la seva prpia Wave Blaster o productes d'altres companyies, i permetia l'enregistrament i reproducci de so digital a 8 bits i 22,05 kHz (posteriorment 44,1 kHz) per a un nic canal estreo. No obstant aix, aix no va suposar l'adopci massiva del so mostreig en els jocs de PC a causa de la seva incapacitat per a reproduir ms d'una mostra cada vegada. La msica seqencial continuaria sent la ms comuna en els jocs de PC fins a mitjans dels anys 1990, quan el CDROM es va popularitzar.

 Msica pregravada i streaming en l'era moderna . 

L'acostament predominant dels videojocs en format CD va anar, a pesar de la millora que havia experimentat el maquinari sonor, aprofitar la reproducci directa de so pregrabado. Contar amb msica completament regrabada tenia molts avantatges quant a qualitat sonora respecte a la seqenciaci: podien usar-se tants instruments com es volgus en la producci en estudi, gravant una sola pista que seria reproduda durant el joc. La qualitat era l'nic factor limitador quant a l'esfor dedicat a l'enregistrament de la prpia pista. Els costos d'emmagatzematge que prviament havien preocupat molt van anar en bona mesura atallats amb l'arribada dels mitjans ptics, que es convertiria en el mitj de distribuci preferit per a videojocs. La qualitat del CD udio van permetre msiques i veus realment indistinguibles de qualsevol altra font o gnere de msica.

La reproducci de so pregrabado en els PCs i en les consoles domstiques de quarta generaci es limitava a reproduir una pista d'udio gravada en un CD mentre es jugava (Sonic CD). No obstant aix, aix tenia diversos desavantatges. La tecnologia ptica era molt limitada en quan a velocitat de gir, pel que reproduir una pista d'udio des del CD del joc implicava que el sistema no podia tornar a accedir a les dades sense detenir el so (pel que era necessari installar el joc complet en el disc dur). El looping, la tcnica ms comuna en la msica de videojocs, tamb suposava un problema: quan el lser arribava al final de la pista, havia de tornar al principi per a comenar de nou la lectura, provocant un silenci audible en la reproducci. 

Per a solucionar aquestes limitacions, alguns desenvolupadors de jocs de PC van dissenyar els seus propis formats contenidors d'udio comprimit, en alguns casos per a cada aplicaci. Aix redua la quantitat d'informaci necessria per a emmagatzemar la msica en el CD, permetent latncies i temps de recerques molt menors quan es buscava i comenava a reproduir el so, fent possible a ms un looping molt ms suau al poder utilitzar un buffer de dades. Un inconvenient era que l's d'udio comprimit implicava que calia descomprimir-lo al reproduir-lo, el que augmentava la crrega de la CPU del sistema. A mesura que la capacitat de procs es va incrementar aquesta crrega va passar a ser mnima, i en alguns casos els microprocessadors dedicats del sistema (com els presents en algunes targetes de so) gestionen completament la descompresin.

Les consoles domstiques de cinquena generaci tamb van desenvolupar formats i contenidors especialitzats per a la reproducci d'udio comprimit. Sony cridaria als seus Yellow Book i oferiria aquest estndard a altres companyies. Els jocs aprofitarien aquesta capacitat, de vegades amb resultats molt b valorats (). Els jocs portats des de arcades, que seguien usant la sntesi FM, sovint van gaudir de msica pregrabada de millor qualitat en les seves versions per a consola domstica (Street Fighter Alpha 2). Encara que els sistemes eren capaos de reproduir so amb qualitat CD udio, aquestes pistes de so comprimides no arribaven a aquesta qualitat. Moltes d'elles estava muestreadas a menor freqncia, per acceptables per al consumidor mig. Alguns jocs van seguir usant pistes CD udio per a les seves bandes sonores (Wipeout), que fins i tot podien ser escoltades en reproductors de CD estndard.

Aquesta llibertat general oferta als compositors va equiparar la msica de videojocs amb la resta de gneres populars. Un msic podia ja, sense necessitat d'aprendre a programar o conixer l'arquitectura del sistema final, produir independentment la msica al seu gust. Aquest flexibilitat seria aprofitada per msics famosos que usarien el seu talent especficament per a videojocs. Un exemple pioner seria el joc Way of the Warrior para 3DO, amb msica de White Zombie. Un exemple millor conegut seria la banda sonora de Trent Reznor para Quake. 

En enfocament alternatiu, usat per exemple en la versi arcade de Teenage Mutant Ninja Turtles, era prendre msica prviament existent no escrita expressament per al joc i usar-la, generalment amb arranjaments, en el joc. Per al joc Star Wars: X-Wing vs. TIE Fighter i els segents basats en Star Wars es va prendre msica composta per John Williams per a les pellcules dels anys 1970 i 1980 i es va usar en les bandes sonores dels jocs.

En l'actualitat ambds enfocaments (usar msica original expressament escrita per al joc i usar msica prviament gravada i publicada) sn comunes en el desenvolupament de bandes sonores per a jocs. s freqent que els videojocs esportius incloguin alguns llanaments recents d'artistes populars (SSX, Tony Hawk, Initial D), aix com qualsevol joc destinat a un ampli segment demogrfic (Need For Speed: Underground, Grand Theft Auto). De vegades s'usen ambds enfocaments simultniament (Dance Dance Revolution).

La msica basada en seqenciament de mostres contnua usant-se en els videojocs moderns per a diverses aplicacions, principalment en els RPGs. Jocs tals com  (msica composta per James Hannigan) i Command & Conquer: Generals (msica composta per William Brown) han utilitzat sofisticats sistemes de control del flux de la msica ambiental mitjanant la combinaci de frases curtes basades en l'acci mostrada en pantalla i les eleccions ms recents del jugador. Altres jocs barregen dinmicament el so del joc a partir de les pistes proporcionades per l'entorn del mateix. En un joc modern, com per exemple SSX, si el teu surf de neuer salta en l'aire desprs de prendre una rampa, la msica se suavitzar i fins i tot s'esmorteir un poc, i el soroll del vent i de l'aire sonar ms alt per a emfatitzar la sensaci d'estar volant. Quan aterris, la msica reprendr el seu volum normal fins al segent salt. La companyia LucasArts va ser pionera en aquesta tcnica de msica interactiva amb el seu sistema iMUSE, usat en els primers jocs d'aventura i en els simuladors de vol de Star Wars Star Wars: X-Wing i Star Wars: TIE Fighter.

 Bandes sonores personalitzades en l'era moderna .

Poder reproduir la prpia msica durant un joc solia suposar en el passat llevar el so del joc i usar un reproductor de msica independent. Algunes excepcions primitives van ser possibles en els jocs d'ordinador, on el sistema operatiu permetia apagar la msica del joc i tenir un programa de reproducci de so funcionant en segon pla. 

Alguns jocs de PlayStation van suportar aquesta caracterstica al permetre canviar el CD del joc per un CD de msica, per quan el joc necessitava llegir dades, calia tornar a canviar el CD. Un dels primer, Ridge Racer, es carregava ntegrament en RAM, permetent al jugador inserir un CD de msica com banda sonora durant tota la partida.

 

No va anar fins a l'arribada de les consoles de sisena generaci, concretament la Xbox, quan l'habilitat de copiar msica des d'un CD al seu disc dur intern va permetre als jugadors utilitzar la seva prpia msica ms fcilment durant les partides. Aquesta caracterstica, cridada Banda Sonora Personalitzada, havia de ser habilitada pel desenvolupador de cada joc. A ms, ha estat conservada en la Xbox 360.

 Aplicacions actuals i desenvolupaments futurs .

La Xbox 360 t suport per a Dolby Digital, gravant i reproduint mostres de 16 bits a 48 kHz, suportant descompresin per maquinari i fins a 256 canals simultanis. A pesar d'aquesta potncia i flexibilitat, cap d'aquestes caracterstiques ha suposat un canvi important en la forma en la qual la msica de videojocs per a l'ltima generaci de consoles domstiques es produx. Els PC compatibles segueixen confiant en dispositius de tercers per a la reproducci del so en els videojocs, sent encara de llarg Sound Blaster el principal fabricador de targetes d'expansi de so i continuant el desenvolupament dels seus productes a bon ritme. 

La tecnologia futura, a part de la seva major potncia, tampoc presenta cap canvi fonamentar en la creaci de msica per a videojocs. La PlayStation 3 suportar diversos tipus de tecnologies de so evolupant, incloent Dolby TrueHD i DTS-HD. La Nintendo Wii compartir moltes caracterstiques de so amb la consola de l'anterior generaci, la Nintendo GameCube, incloent el suport per a Dolby Pro Logic II. Aquestes caracterstiques, no obstant aix, no sn noves sin ms aviat millores de les quals ja estan en s. 

El desenvolupador de videojocs t actualment moltes formes de desenvolupar msica. Probablement, els canvis en el procs de creaci de msica per a videojocs tindr poc que veure amb la tecnologia i ms que veure amb altres factors del desenvolupament de videojocs com un negoci integral. A mesura que les vendes de la msica per a videojocs se separa del propi joc passant a ser comercializable (a Occident, ja que a Jap els CDs de msica de videojocs es comercialitzen des de fa anys), els factors de negoci adquireixen un nivell d'influncia molt major que anteriorment. Molts altres factors han augmentat la seva influncia, com l'edici del contingut, les poltiques sobre certs nivells del desenvolupament i les decisions executives, entre uns altres.

 La msica de videojocs com a gnere propi .

Molts dels jocs llanats per a la NES i altres sistemes antics presentaven un estil semblat de msica que podria ser descrit com el gnere de videojocs en termes de composici, en contraposici a simplement la msica de videojocs que apareix en un videojoc o s reproduda en una consola de videojocs. Algunes caracterstiques de les composicions d'aquest gnere segueixen influint sobre certa msica encara avui, encara que les bandes sonores de videojocs actuals tendeixen a emular les bandes sonores cinematogrfiques ms que aquest gnere clssic. Les caracterstiques de les composicions d'aquest gnere poden haver-se desenvolupat grcies a restriccions tcniques, a ms de tamb per les influncies de grups musicals tecnopop com Yellow Magic Orchestra, que eren bastant populars durant el perode en el qual la msica de videojocs va adquirir els seus trets distintius. Les caracterstiques d'aquest gnere inclouen: 

 Les peces gaireb sempre tenen seccions principals o seccions estrofa consistents en progressions d'acords de quatre o ms acords (semblana a bona part del J-Pop i del pop occidental dels anys 1980), enfront de les progressions de dos acords presents en la majoria de les canons pop occidentals. El tornada de les canons tamb contenen sovint quatre o ms acords diferents en les seves progressions. En general, hauria un major nombre de seccions en una can d'aquest gnere que en una can pop semblant, doncs aix ajuda a reduir l'aspecte repetitiu de la msica, al reproduir-se normalment com un bucle continu. ;

 Les peces presenten una forta sincronitzaci entre instruments, de manera que seria difcil de tocar per a un hum. Per exemple, encara que els tons disponibles en la msica de la NES poden assimilar-se a emular una banda rock tradicional de quatre instruments (usant l'ona triangular com un baix, dues ones quadrades com dues guitarres, i el canal de soroll blanc com la percussi) i a pesar que la msica de videojocs va ser influenciada per la msica pop i rock de l'poca, els compositors s'allunyaven del seu cam al compondre seqncies de notes complexes i rpides. Aix s'ha comparat amb la composici musical durant el perode barroc, en el qual es creia que els compositors compensaven les manques d'instruments tals com el clavicmbal (que no permetia l'expressi musical basada en el volum del so) concentrant-se ms en els embellecimientos musicals. Els compositors de msica per a videojocs tamb estaven limitats en termes de polifonia, s a dir en la quantitat de notes que podien tocar-se simultniament; per exemple, noms tres notes simultnies podien tocar-se en la NES. Es dedicava una gran quantitat d'esfor a crear la illusi que es tocaven ms notes. A la fi dels anys 1990 havien sorgit grups musicals que aprofitaven aquestes tcniques. Un d'ells s The Minibosses, que intentaven emular aquestes melodies tan fidelment com fora possible usant instruments reals. Un altre s The NESkimos, que van optar per explorar aquestes canons artsticament i van crear altres noves a partir d'elles.

 La msica de videojocs fora dels videojocs .

L'estima per la msica de videojocs, particularment per la msica de les consoles de tercera i quarta generaci, i de vegades tamb de les posteriors, segueix avui dia amb una forta representaci de seguidors i compositors, fins i tot en absncia dels videojocs. Les melodies i temes de fa 20 anys segueix sent reutilitzada en les noves generacions de videojocs. Temes del Metroid original de Hirozaku Tanaka poden escoltar-se encara en els nous jocs de la sagazaga, arreglats per Kenji Yamamoto.

Les bandes sonores de videojocs es van comenar a vendre en CD (separades del videojoc) a Jap molt abans que qualssevol altres pasos. Els discos interpretatius o remezclados i les actuacions en viu van anar tamb un variant comuna a les bandes sonores originals. Koichi Sugiyama va ser un personatge pioner en aquesta prctica, i desprs del llanament del videojoc Dragon Quest en 1986, es va publicar un disc de les seves composicions gravat en viu i interpretat per la Orquestra Filarmnica de Londres (i ms tard per unes altres, com la Orquestra Filarmnica de Tquio i la Orquestra Sinfnica NHK). Yuzo Koshiro, altre pioner, va publicar un enregistrament en directe de la banda sonora de Actraiser. Les composicions de Koshiro para Ys, juntament amb les de Mieko Ishikawa i Hideya Nagata, tindrien un impacte tan profund que els CDs de msica de Ys superen en nombre de llanament a tots els altres CDs de msica de videojocs.

Com les dels anime, aquestes bandes sonores i fins i tot llibres de partitures solien ser comercialitzats exclusivament a Jap. Per aix, els jugadors no japonesos interessats en elles havia d'importar-los a travs de signatures especficament dedicades a aix. Aix ha estat en certa forma un problema menor en els ltims temps a mesura que els editors locals d'animi i videojocs han publicat versions d'aquestes bandes sonores, si b noms dels ttols ms populars la majoria de les vegades. 

Altres compositors originals dels temes ms recordats d'aquesta poca han seguit realitzant concerts sinfnics en viu, interpretant els seus treballs per a videojocs. Koichi Sugiyama va ser altra vegada el primer a realitzar aquests concerts, comenant en 1987 amb el seu Concert de Clssics Familiars, que ha seguit realitzant gaireb anualment. En 1991 tamb va llanar una srie titulada Concerts Orquestales de Jocs, notable per incloure a altres dotats compositors de msica per a videojocs com el Yoko Kanno (Nobunaga's Ambition, Roman of the 3 Kingdoms, Uncharted Waters), Nobuo Uematsu (Final Fantasy), Keiichi Suzuki (EarthBound) i Kentaro Haneda (Wizardry). Fins i tot va compondre en 1995 un ballet para Dragon Quest. 

La popularitat global de la msica per a videojocs comenaria a augmentar sobtadament arran de l'xit de Squaresoft, particularment de Chrono Trigger, Final Fantasy VI i Final Fantasy VII. Les composicions de Nobuo Uematsu para Final Fantasy IV van ser arreglades per a Final Fantasy IV: Celtic Moon, una actuaci en directe de msics de corda amb una forta influncia cltica gravada a Irlanda. El Love Theme d'aquest mateix joc ha estat usat com pea educativa musical en les escoles japoneses.

El 20 d'agost de 2003, per vegada primera fora de Jap, msica escrita per a videojocs de tot el mn, des de Final Fantasy fins a The Legend of Zelda, va ser interpretada per una orquestra en directe, la Orquestra Sinfnica Nacional Txeca, en un Concert Sinfnic de Msica de Videojocs celebrat a Alemanya. Aquest esdeveniment es va celebrar com cerimnia oficial d'obertura de la major fira de mostres de videojocs d'Europa, la Games Convention, i es va repetir en 2004, 2005 i 2006. 

El 17 de novembre de 2003, Square Enix va llanar el canal Final Fantasy Radio en America Online. Aquesta emissora de rdio va incloure inicialment temes complets de Final Fantasy XI i Final Fantasy XI: Rise of Zilart, i fragments des de Final Fantasy VII a Final Fantasy X. 

El primer concert oficial de msica de Final Fantasy va ser interpretat en Estats Units per la Orquestra Filarmnica de Los ngeles en el Walt Disney Concert Hall el 10 de maig de 2004. Totes les localitats per al concert van ser venudes en un sol dia, i l'espectacle va ser representat en diverses ciutats dels Estats Units. 

El 6 de juliol de 2005, l'Orquestra Filarmnica de Los ngeles tamb va donar el concert Video Games Live, finanat per dos compositors de videojocs en el Hollywood Bowl. El concert va incloure una ampla varietat de msica de videojocs, des de Pong a Halo 2. Tamb va incloure vdeos en temps real sincronitzats amb la msica, aix com efectes especials de llum i lser. 

 Compositors i musics destacats del gnere .
Richard Jacques;

 Cronologia de la msica de videojocs . 
 1980: Sega llana Carnival, el primer videojoc amb msica de fons contnua. Prviament, alguns jocs van usar casets pregravats per a la msica. ;
 1983: Exidy llana Crossbow, el primer videojoc amb sons completament digitalitzats (sense msica). ;
 1984: La companyia discogrfica Ien llana el primer disc amb msica de videojocs de la histria, contenint temes de diversos videojocs de Namco, entre ells Pole Position, Xevious, Pac-Man i New Rally X. ;
 1985: Sega llana la System 16, una placa de arcade incloent el potent microprocessador Yamaha YM2151 per a sntesi FM, amb un xip opcional de NEC per a so mostrejat. La plaques d'altres companyies (Namco, Capcom, Konami) seguirien aquest disseny utilitzant tamb alguna configuraci amb el Yamaha YM2151 ;
 1986: Game Music Organization succex a Ien, sent la primera discogrfica important a publicar noms msica de videojocs. ;
 1989: Game Music Organization trenca i Scitron li succex. Scitron pertanyia a Pony Canyon i no va mantenir el control sobre totes les companyies de Game Music Organization: Falcom, Konami i molts petits desenvolupadors van signar amb King Records, i Namco va usar a Victor cada vegada ms. La indstria de la msica de videojocs, concentrada fins a llavors en Game Music Organization, va comenar a espargir-se. DATAM, el segell de Polystar para msica de videojocs, es funda en aquest moment. KOEI va crear la primera filial d'enregistrament de msica de videojocs. ;
 1990: Es llana la SNES, incloent un sistema de so amb un DSP ms avanat que la majoria dels de les altres consoles domstiques i els arcades (msica pregrabada a part). ;
 1993: Es llana Mortal Kombat II, amb el sistema DCS, que proporcionava la msica i efectes sonors de major qualitat del moment. ;
 1997: Es llana per a PlayStation The Lost World: Jurassic Park, incloent la primera banda sonora totalment orquestrada per a un videojoc. El primer joc de Sakura Wars va incloure algun so orquestrat abans, i el joc Heart of Darkness va ser desenvolupat abans per no es va publicar fins a ms tard. ;
 2001: L'expert compositor de msica cinematogrfica Harry Gregson-Williams s contractat per a compondre la banda sonora de Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty.

 Cronologia d'importants bandes sonores del gnere .

A continuaci una cronologia dividida en les diferents generacions on s'inclou bandes sonores que sn importants en el gnere. La llista es basa en els llanaments japonesos, americans i europeus dels videojocs.

 8 Bits (1983-1994) .

1985 Super Mario Bros;
1985 Ghosts 'n Goblins ;
1986 Dragon Quest;
1986 The Legend of Zelda;
1986 Metroid;
1986 Castlevania;
1987 Final Fantasy;
1987 Megaman ;
1987 Dragon Quest II;
1988 Super Mario Bros 3;
1988 Dragon Quest III;
1988 Megaman II;
1988 Ghouls 'n Ghosts;
1990 Final Fantasy III;
1990 Castlevania III;
1990 Dragon Quest IV;
1990 Megaman III;

 16 Bits (1988-1997) .

1989 Super Mario Land;
1990 Super Mario World;
1991 Super Castlevania IV;
1991 Final Fantasy IV;
1991 Street Fighter II;
1991 Super Ghouls 'n Ghosts ;
1991 The Legend of Zelda: A Link to the Past;
1991 Sonic the Hedgehog;
1992 Dragon Quest V;
1992 Final Fantasy V;
1992 Sonic the Hedgehog 2;
1992 Super Mario Land 2;
1992 Super Mario Kart;
1993 Seyken Detsesu 2;
1993 Star Fox ;
1993 Megaman X;
1993 The Legend of Zelda: Link's Awakening ;
1993 Dragon Ball Z Super Butoden 2;
1994 Super Metroid;
1994 Final Fantasy VI;
1994 Illusion of Time;
1994 Donkey Kong Country;
1995 Donkey Kong Country 2: Diddy's Kong Quest;
1995 Dragon Quest VI;
1995 Crhono Trigger;
1995 Tales of Phantashia;
1995 Super Mario World 2;
1995 Terranigma;
1995 Romancing SaGa 3;
1995 Seyken Dentsesu 3;
1996 Pokmon Edicions Blava i Vermella;
1996 Star Ocean;

 32/64 Bits (1994-2003) .

1996 Super Mario 64;
1996 Mario Kart 64;
1996 Resident Evil;
1997 Final Fantasy VII;
1997 Tales of Destiny;
1997 GoldenEye 007;
1997 Castlevania Symphony of the Night;
1998 The Legend of Zelda: Ocarina of Time;
1998 Resident Evil 2;
1998 Alundra;
1999 Final Fantasy VIII;
2000 The Legend of Zelda: Majoras Mask;
2000 Dragon Quest VII;
2001 Final Fantasy IX;
2001 Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty;
2003 Final Fantasy Origins (Arreglats de FF I i II);

 128 Bits (1998-2007) .

2001 Castlevania Circle of the Moon;
2002 Final Fantasy X;
2002 Super Smash Bros. Melee;
2002 Kingdom Hearts;
2003 Metroid Prime;
2003 The Legend of Zelda: The Wind Waker;
2003 Castlevania Aria of Sorrow;
2004 Tales of Symphonia;
2004 Metroid Zero Mission;
2006 Kingdom Hearts II;
2006 Dragon Quest VIII;
2006 The Legend of Zelda: Twilight Princess;
2007 Final Fantasy XII;

 256 Bits (2004-actualitat) .

2005 Castlevania Dawn of Sorrow;

 Gneres musicals relacionats .

 Msica docta;
 Msica electrnica;
 Msica cinematogrfica (o b banda sonora original);
 J-Pop;
 Chiptunes;

 Enllaos externs .
 Music4Games.Net - lloc web dedicada a les notcies de la msica en els videojocs, llanaments de bandes sonores i entrevistes amb compositors. ;
 Game Music 4 All ;
 Zip Zap POW! ;
 MODMancer Radio ;
 GamesSound.com ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142848" title="Cheeta" nonfiltered="2504" processed="2484" dbindex="58325">
Cheeta s el nom pel qual es coneix ms a Jitts, el ximpanz que interpreta a la mona Cheeta a les pellcules de Tarzan, protagonitzades per Johnny Weissmuller als anys 1930. Va nixer uns mesos abans del 9 d'abril de 1932, data en la qual se celebra el seu aniversari per ser la de la seva arribada a Nova York.  

Cheeta s un ximpanz mascle que figura al Llibre Guinness dels rcords com el simi ms longeu del mn (actualment t 76 anys).

Filmografia. 

Cheeta apareix a quatre de les pellcules de Tarzan acompanyant a Johnny Weissmuller: Tarzan and His Mate (1934), Tarzan Escapes (1936), Tarzan Finds a Son! (1939) i Tarzan's New York Adventure (1942). 

Cal assenyalar que a la primera pellcula de Tarzan de Weissmuller, Tarzan the Ape Man (1932), Cheeta s interpretada per un altre ximpanz. Seria a partir del segon film, quan Cheeta va comenar a ser interpretada per Jitts, debutant al mn del cinema juntament amb l'actriu Maureen O'Sullivan, qui interpretava a Jane. 

Posteriorment, Jitts tamb participa a Doctor Dolittle (1967). Tamb va realitzar alguns anuncis i va participar a alguns telefilm abans de retirar-se dignament del mn de l'espectacle. El ximpanz es va especialitzar en escenes purament cmiques. Malgrat tot, no figura als crdits de cap de les pellcules en les quals ha actuat. 

Sorprenentment, Jitts ha sobreviscut a tots els seus companys de repartiment.

Guardons. 

Coincidint amb el seu 74 aniversari, Cheeta va rebre l'nic guard cinematogrfic de tota la seva carrera, atorgat pel Festival Internacional de Cinema de Comdia de Penscola. 

Fundaci C.H.E.E.T.A.. 

Cheeta, amb el suport del seu cuidador, va muntar la fundaci C.H.E.E.T.A, sigles de "Creative Habitats and Enrichment for Endangered and Threatened Apes", dedicada a la cura de simis retirats que s'han dedicat al negoci de l'espectacle. 

A C.H.E.E.T.A. viuen Jitts, el seu nt Jeeter, Maxine i Sandy, que han treballat a Las Vegas i els orangutans Daphne i Squeakers. 

Enllaos externs.

 Pgina de la fundaci C.H.E.E.T.A ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142850" title="Joaquim Carb i Masllorens" nonfiltered="2505" processed="2485" dbindex="58326">
Joaquim Carb i Masllorens (Caldes de Malavella, La Selva, 1932) s un escriptor catal.

Se'l coneix tant per la seva obra per a nois i noies com per la destinada als adults (s autor d'un centenar de ttols). Ha treballat en diversos collectius i projectes emblemtics de la cultura catalana. Per exemple, pertany als pioners de la revista Cavall Fort, va formar part del grup Oflia Dracs i dels primers dirigents de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana. Actiu en les xerrades a les escoles, va haver-ho de deixar per problemes amb la faringe. Roman preocupat per la pedagogia, la literatura i el lleure (com es pot veure en una entrevista recent a la revista Estris).

Obra.
Novella.
1967 L'escapada;
1967 Els orangutans;
1969 El carrer contra Cssima;
1980 El set filtre;
1987 S'ha acabat el brquil;
1991 L'altre barri;
1992 El noi de la mare;
2005 Retrat amb negra;

Narrativa breu.
1962 La sortida i l'entrada;
1963 Les arrels;
1965 Solucions provisionals;
1965 Un altre Trpic;
1969 Amb una precisi fantstica;
1990 Bonsais de paper;
1994 El jard de Lilliput;
1996 Elogi de la formiga;
2004 L'Oflia i jo;
2005 Un disset de maig;

Narrativa infantil i juvenil.
1966 La casa sota la sorra;
1969 La colla dels deu;
1970 I tu, qu hi fas aqu?;
1975 El zoo a casa;
1977 L'home de Munic;
1977 Els gossos salvatges;
1979 En Felip Marlot;
1979 Calidoscopi de l'aigua i del sol;
1979 El pas d'en Fullaraca;
1979 El llop i el caador;
1980 La m gia del temps;
1981 Els bruixots de Kibor;
1981 L'ocell meravells;
1982 La casa sobre el gel;
1982 La Laieta i el jard mbil;
1983 Un altre Felip Marlot, si us plau!;
1983 Operaci borinot;
1983 La bruixa Nicotina;
1983 Un xicot de sort;
1984 Els rampells d'en Ton;
1985 La Roser Vera;
1985 El dia que en Cecili es va perdre;
1986 En Miquel sobre l'asfalt;
1986 Les dues cares de l'atur;
1987 L'orella del poble;
1989 Corre, Isabel, corre!;
1989 El solar de les rates;
1989 El vol del colom;
1989] La casa sota el mar;
1989 La calaixera dels contes;
1990 La ciclista Caterina;
1991 L'honor de Fazel Madani;
1991 Interfase amb mosca;
1992 La casa sota la lona;
1992 El rock d'en Felip Marlot;
1992 El pas de les cabres;
1992 Dues cares t el jard;
1993 La Serafina t gana;
1993 Amors a primera vista;
1994 Els dos mons d'en Sergi;
1994 El geni d'Alad Garcia;
1995 La Dlia i els ocells;
1995 El mico xerraire;
1995 Un lloro de pellcula;
1996 La casa sota les estrelles;
1997 El cant de l'esparver;
1997 El rei de la muntanya;
1998 Bon dia, Tina!;
1998 L'home que es va aturar davant de casa;
1998 La casa sobre les mines;
1998 L'escarabat de l'avi Quim;
1998 La vena d'en Miquelet;
1998 L'ltim joc de mans;
1999 El noi que va fer anar el ranxo endavant;
1999 Nens del meu carrer;
2000 Juma i el diamant;
2000 La gorra;
2001 En Nasi perd la por;
2001 La dona medicina;
2002 L'via Teresa i el sol;
2002 El lladre d'idees;
2002 Hi ha rodes i rodes!;
2003 El gos del metro;
2004 En Plora Miques i els animals;
2004 Felip Marlot i les joies;
2005 El fantasma del Liceu;
2005 El noi que canviava d'ofici com de camisa;
2005 Els lleons de Morvi;
2005 El gos entremaliat;
2006 La suor del gegant;

Premis.
1964 Vctor Catal per Solucions provisionals;
1965 Joan Santamaria de narrativa per Un altre trpic;
1969 Folch i Torres per I tu, qu hi fas aqu?;
1980 Premi de la Crtica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil per Calidoscopi de l'aigua i el sol;
1981 Joaquim Ruyra per La casa sobre el gel;
1982 Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya per L'ocell meravells;
1992 Premi de la Crtica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil per Interfase amb mosca;
2002 Memorial Jaume Fuster de l'AELC al conjunt de la seva obra;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Joaquim Carb, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Pgina de l'autor a l'AELC;
Homenatge de Vicen Villatoro el 2002 ;
Pgina sobre l'autor en motiu dels seus 70 anys;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142851" title="Camamilla recutita" nonfiltered="2506" processed="2486" dbindex="58327">

La camamilla (Matricaria recutita o Matricaria chamomilla, del llat "matrix", matriu i del grec "chamaemelum", poma de terra, per l'olor que desprn ) s un planta herbcia anual de la famlia de les astercies. Nativa de la regi dels Balcans, des d'on va ser amplament difosa per Europa i regions temperades d'sia, tamb s'ha naturalitzat en regions de l'Amrica del Nord i Austrlia. A Catalunya es troba principalment a la Garrotxa, Baix Empord, la Selva del Baix Llobregat, Baix Ebre, Osona, el Bages, l'Urgell, el Segri, la Noguera; i al Pas Valenci a l'Alt Maestrat, la Foia de Bunyol i l'Alcoi.

Es una planta herbcia anual de 20 a 40 cm d'alada. La rel s axonomorfa i la tija s cilndrica, recta i ramificada. Les fulles sssils sn pinnatisectes i amb l'pex estret i espins.

s un planta hermafrodita. Els captols sn terminals, i s'uneixen a la tija per un llarg peduncle. Presenten una mida de 1-1,5 cm de dimetre. Posseeixen un receptacle cnic i buit. Presenta un involucre format per 1-3 fileres de brctees ovalanceoldes. Les flors del disc sn molt nombroses, tubulars, petites (2,5 mm de longitud), de color groc i amb 5 dents petits. Presenten al seu interior 5 estams soldats per les anteres, que envolten el gineceu marr fosc. Les flors del radi, de 12 a 20, sn ligulades, blanques, femenines i amb 3 dents. Tenen unes mides de 10 mm de longitud i 2 de gruix.

Al microscopi es poden observar llargs pls tectors en la superfcie de les brctees i pls glandulars en la base dels ptals, sobretot a les flors tubulars.

Els fruits sn petits aquenis, llisos en la cara externa i amb 5 costelles en la interna.
Presenta un olor aromtic i un sabor amarg.

Els captols florals d aquesta planta s utilitzen per les seves virtuts medicinals.

 Ecologia .

Prospera b en climes temperats, relativament humits. Creix amb facilitat en sls ben drenats i amb suficient sol. Resisteix a les glaades, l escassesa de nutrients i a l'acidesa del sl.

 Composici qumica .
 Olis essencials. (0.4-1.5%). s un oli essencial de color blau, que amb el temps pot passar a verds o marr. El seu principal component es l alfa-bisabolol i el seu xid (junts formen el 50% de l essncia). Presenta tamb monoterpens com beta-trans-farnesc i cardin, i sesquiterpens com el chamazul (1-15%).
 Flavonoides (8%). Hi ha quantitats importants d apigenina (0.3-0.5%) i 7-O-gluccid (6%). Tamb petites quantitats de luteolina, crisoeriol, quercitrina, isoramnetina, rutina, hipersid, jaceidinem, crisospenol, crisosplenetina.
 Lactones sesquiterpniques. Matricina, matricarina.
 Glcids. Cont una quantitat important de muclags (10%);
 Cumarines. Apareixen hidroxicumarines (0.1%) com la camilina, que s una barreja de umbelliferona i el seu ester metlic herniarina.
 cids fenlics.
 Sals minerals (8-10%).
 Tanins;


 Usos medicinals .
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitata alemany:
 Disppsies. ;
 Tos improductiva. ;
 Bronquitis. ;
 Refredat com. ;
 Febre. ;
 Dermatitis. ;
 Conjuntivitis. ;
 Lesions cutnies. ;
 Cremades. ;
 Estomatitis.
 Faringitis.
En usos tradicionals:

Tractament de la diarrea, lcera pptica, aerofgia, insomni, nerviosisme, ansietat. Tamb s'ha utilitzat per via tpica per al tractament de hemorroides, furncols, abscessos o acne.

 Accions farmacolgiques .
s intern: mitjanant infusions, olis essencials, pols, extractes fluids i secs, tintures i xarops: 

 Digestiva, heptica, biliar, antiespasmdica i carminatiu: Per la seva condici de protector i reparador de la membrana gstrica s molt adequada en totes aquelles afeccions en les que est afectat algun rgan de l aparell digestiu, afavoreix les digestions difcils i ajuda a expulsar els gasos, de la mateixa manera s interessant en casos d espasmes intestinals. Igualment s molt adequada en casos d lcera gstrica, gastritis, diverticulosis, diverticulitis, clics, etc. L azul, pel seu valor antiulcers, la jaceidina i l cid gentsic, com a antiespasmdics, per sembla ser que s el bisabolol el component que presenta el major valor antiinflamatori i reparador. Tamb cal mencionar el valor d aquesta planta com colagog, estimula la producci de la bilis, i heptica, protegint-lo.
 Anti-colesterol: la presncia de colina ajuda a eliminar els greixos de la sang que ajuden a disminuir el colesterol en les artries, prevenint l arteriosclerosi, la degeneraci de la vescula biliar i els ronyons.
 Emmenagog: Facilita la menstruaci, evitant els dolors corresponents. Igualment resulta til per combatre els espasmes que es produeixen en el sndrome premenstrual o durant la menstruaci. ;
 Sedant: En casos de nerviosisme o insomni, s interessant prendre infusions de flors seques. Al tenir propietats sedants suaus s adequada per alleujar els efectes fsics de naturalesa psicosomtica produts per la depressi, com poden ser palpitacions, acidesa, dolor de cap, etc.
 Dirtic suau: afavoreix l eliminaci de lquid del cos, millora l eliminaci d aigua i toxines, especialment l cid ric.

s extern: mitjanant infusions (aplicar en forma de compreses, locions...):

 Pell: la riquesa en muclags li confereix un valor reparador de les afeccions de la pell. La gran presncia de components amb propietats antisptiques i vulneraries la fan molt convenient en la cura i reparaci de les afeccions de la pell: grans, talls, ferides, ampolles, dermatitis, etc (aplicar compreses molles sobre la part afectada. Els banys es realitzaran amb una infusi ben carregada de flors seques);
 Xamp per al cabell: la camamilla t propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor, la descamaci en eliminar les bactries que s hi troben. Per altra banda, des d un punt de vista esttic, aclareix el cabell i el deixa ms brillant. ;
 Ulls: utilitzada en casos de conjuntivitis, allrgies, ulls cansats, mussols, miopia, hipermetropia, etc. La presncia de diversos components antiinflamatoris i antisptics, la fan especialment adequada com a colliri ocular natural. No administrar en casos de conjuntivitis allrgica. ;

 Toxicitat .
No s han descrit reaccions adverses a les dosis teraputiques recomanades. A altes dosis, en tractaments crnics especialment sensibles es poden produir: alteracions digestives en rares ocasions (estomatitis, trastorns del gust...); oculars (conjuntivitis allrgiques); i allrgies dermatolgiques

 Referncies bibliogrfiques .

 Dr. BERDONCES I SERRA. Gran enciclopedia de la plantas medicinales. Ediciones TIKAL;
 Diccionario integral de plantas medicinales. RBA Integral 2002;
 KUKLINSKI, Claudia. Farmacognosia. Ediciones omega. Barcelona 2000;

 Enllaos externs .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142856" title="Blinky Palermo" nonfiltered="2507" processed="2487" dbindex="58328">
Blinky Palermo (Leipzig, 2 de juny de 1943 - Kurumba (Maldives), 17 de febrer de 1977) va ser un pintor abstracte alemany. Nascut amb el nom de Peter Schwarze, va esdevenir Peter Heisterkamp en ser adoptat de petit, i el 1964 va prendre com a nom artstic el del mafis i promotor de boxa Blinky Palermo.

Bona part de la seva obra concentra l'atenci sobre els valors expresius dels colors, amb quadres que noms contenen bandes de color o que sn senzillament roba de color uniforme fixada en un marc (o fins i tot sense marc). Posteriorment aplicar aquest concepte a installacions de gran escala.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142861" title="PlaneShift" nonfiltered="2508" processed="2488" dbindex="58329">

PlaneShift s un videojoc MMORPG lliure multiplataforma d'ambientaci fantstica en desenvolupament. Est disponible per a Windows, Mac OS i Linux. Est produt per una comunitat de desenvolupadors i collaboradors, fundada per Luca Pancallo i guiada per l'organitzaci sense nim de lucre Atomic Blue.

El videojoc tot i ser multijugador no requereix quotes mensuals i s totalment gratut.

Desenvolupament.
El joc est actualment en estat pre-alfa, a la seva versi 0.3, nom en codi Crystal Blue.

La primera versi, la 0.1, va tenir com a nom en codi Atomic Blue i la segent versi, la 0.2, Molecular Blue. Molecular Blue estava molt limitada quant a caracterstiques, per a aportar un bon nombre de jugadors degut a una participativa comunitat. El servidor Molecular Blue es va desconnectar el 16 de desembre del 2004. La versi actual, Crystal Blue, va ser distribuda al pblic com a beta pblica el 24 de desembre del 2004. La prxima versi, la 0.4, es dir Steel Blue.

Codi lliure.
El codi del joc s obert i es pot trobar sota una llicncia GNU General Public License. Plane Shift utilitza "Crystal Space game engine", el "Crystal Entity Layer" i les biblioteques CEL i CAL3D.

Tot i aix el material grfic, els textos del web i el contingut del joc (histria, personatges...) tenen una llicncia privativa.

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina oficial ;
 Manual PlaneShift ;
 Pgina del servidor PlaneShift ;
 Frums de PlaneShift ;
 Wiki de PlaneShift ;
 Comunitat de modificacions de PlaneShift ;
 Official German PlaneShift Patch and Forum ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142867" title="Llista de composicions de J. S. Bach" nonfiltered="2509" processed="2489" dbindex="58330">
A continuaci es detalla la llista de composicions de Johann Sebastian Bach d'acord amb el catleg BWV que segueix un criteri temtic en lloc de cronolgic. Tamb es fa referncia a les obres amb atribuci dubtosa.

.

 Cantates (1-224) .

Vegeu la llista de cantates.

 Motets (225 231) .
 BWV225 - Singet dem Herrn ein neus Lied ;
 BWV226 - Der Geist hilft unser Schwachheit auf ;
 BWV227 - Jesu meine Freude ;
 BWV228 - Frchte dich nicht, ich bin bei dir ;
 BWV229 - Komm, Jesu, Komm, mein Leib ist mude ;
 BWV230 - Lobet den Herrn, alle Heiden;

 Obres litrgiques en llat (232 243a) .
 BWV232 - Missa en si menor ;
 BWV233 - Missa en fa major ;
 BWV233a - Kyrie en fa major ;
 BWV234 - Missa en la major ;
 BWV235 - Missa en sol menor ;
 BWV236 - Missa en sol major ;
 BWV237 - Sanctus en do major ;
 BWV238 - Sanctus en re major ;
 BWV239 - Sanctus en re major ;
 BWV240 - Sanctus en sol major ;
 BWV241 - Sanctus en re major ;
 BWV242 - Christe Eleison ;
 BWV243 - Magnificat en re major ;
 BWV243a - Magnificat en mi bemoll major;

 Passions i oratoris (244 249) . 
 BWV244 - Passi segons Sant Mateu (1a versi) ;
 BWV244b - Passi segons Sant Mateu (2a versi) ;
 BWV245 - Passi segons Sant Joan;
 BWV245a - ria de la 2a versi de la Passi segons Sant Joan ;
 BWV245b - ria de la 2a versi de la Passi segons Sant Joan;
 BWV245c - ria de la 2a versi de la Passi segons Sant Joan;
 BWV246 - Passi segons Sant Lluc ;
 BWV247 - Passi segons Sant Marc ;
 BWV248 - Oratori de Nadal;
 BWV249 - Oratori de Pasqua "Kommt, eilet und laufet";

 Cantates profanes (249 249) .
 BWV249a - Entfliehet, verschwindet, entweichet, ihr Sorgen ;
 BWV249b - Verjaget, zerstreuet, zerruttet, ihr Sterne;

 Corals (250 438) .
Vegeu la llista de corals harmonitzats.

 ries i canons (439 524).
 Vegeu la llista de ries, canons i el Quodlibet;

 Obres per a orgue .
 Sonates a trio (425 530) . 
 BWV525 - Sonata en trio ;
 BWV526 - Sonata en trio;
 BWV527 - Sonata en trio ;
 BWV528 - Sonata en trio ;
 BWV528a - Andante ;
 BWV529 - Sonata en trio ;
 BWV530 - Sonata en trio;

 Preludis, fugues i altres obres (431 591) .
 BWV531 - Preludi i fuga ;
 BWV532 - Preludi i fuga ;
 BWV532a - Fuga ;
 BWV533 - Preludi i fuga (Petit preludi i fuga) ;
 BWV534 - Preludi i fuga ;
 BWV535 - Preludi i fuga ;
 BWV535a - Preludi i fuga ;
 BWV536 - Preludi i fuga ;
 BWV536a - Preludi ;
 BWV537 - Fantasia (Preludi) i fuga ;
 BWV538 - Tocata i fuga  Dria  ;
 BWV539 - Preludi i fuga ;
 BWV539a - Fuga ;
 BWV540 - Tocata i fuga ;
 BWV541 - Preludi i fuga ;
 BWV542 - Fantasia i fuga (Gran fantasia i fuga) ;
 BWV542a - Fuga ;
 BWV543 - Preludi i fuga ;
 BWV544 - Preludi i fuga ;
 BWV545 - Preludi i fuga ;
 BWV545a - Preludi i fuga ;
 BWV545b - Preludi, trio i fuga ;
 BWV546 - Preludi i fuga ;
 BWV547 - Preludi i fuga ;
 BWV548 - Preludi i fuga (Gran preludi i fuga);
 BWV549 - Preludi i fuga ;
 BWV550 - Preludi i fuga ;
 BWV551 - Preludi i fuga ;
 BWV552 - Preludi i fuga Santa Anna ;
 BWV553 - Petit Preludi i fuga ;
 BWV554 - Petit Preludi i fuga ;
 BWV555 - Petit Preludi i fuga ;
 BWV556 - Petit prelude i fuga ;
 BWV557 - Petit Preludi i fuga ;
 BWV558 - Petit Preludi i fuga ;
 BWV559 - Petit Preludi i Fuga ;
 BWV560 - Petit Preludi i fuga ;
 BWV561 - Fantasia i fuga ;
 BWV562 - Fantasia i fuga ;
 BWV563 - Fantasia ;
 BWV564 - Tocata, adagio i fuga ;
 BWV565 - Tocata i fuga en re menor ;
 BWV566 - Tocata i fuga ;
 BWV566a - Tocata ;
 BWV567 - Preludi ;
 BWV568 - Preludi ;
 BWV569 - Preludi ;
 BWV570 - Fantasia ;
 BWV571 - Fantasia (concert) ;
 BWV572 - Fantasia ;
 BWV573 - Fantasia ;
 BWV574 - Fuga ;
 BWV574a - Fuga ;
 BWV575 - Fuga ;
 BWV576 - Fuga ;
 BWV577 - Fuga ;
 BWV578 - Fuga ;
 BWV579 - Fuga sobre un tema de Corelli ;
 BWV580 - Fuga ;
 BWV581 - Fuga ;
 BWV581a - Fuga ;
 BWV582 - Passacaglia ;
 BWV583 - Trio ;
 BWV584 - Trio ;
 BWV585 - Trio ;
 BWV586 - Trio ;
 BWV587 - ria ;
 BWV588 - Canzona ;
 BWV589 - Alla Breve ;
 BWV590 - Pastoral ;
 BWV591 - Petit laberint harmnic;

 Concerts (592 598) . 
 BWV592 - Concert en sol major (a partir d'un concert de J. E. von Sachsen);
 BWV592a - Concert ;
 BWV593 - Concert en la menor (a partir d'un concert de Vivaldi);
 BWV594 - Concert en do major (a partir d'un concert de Vivaldi);
 BWV595 - Concert en do major (a partir d'un concert de J. E. von Sachsen);
 BWV596 - Concert en re menor (a partir d'un concert de Vivaldi);
 BWV597 - Concert en mi bemoll major ;
 BWV598 - Pedal Exercitium;

 Orgelbchlein  i altres obres (599 644) .
 BWV599 - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV600 - Gott, durch deine Gte ;
 BWV601 - Herr Christ, der ein'ge Gottes Sohn ;
 BWV602 - Lob sei dem allmchtigen Gott ;
 BWV603 - Puer natus in Bethleem ;
 BWV604 - Gelobet seist du, Jesu Christ ;
 BWV605 - Der Tag, der ist so freudenreich ;
 BWV606 - Vom Himmel hoch, da komm'ich her ;
 BWV607 - Vom Himmel kam der Engel Schaar ;
 BWV608 - In dulci jubilo (Ob) ;
 BWV609 - Lobt Gott, ihr Christen allzugleich (Ob) ;
 BWV610 - Jesu, mein Freude (Ob) ;
 BWV611 - Christum wir sollen loben schon (Ob);
 BWV612 - Wir Christenleut (Ob) ;
 BWV613 - Helft mir Gottes Gte preisen (Ob) ;
 BWV614 - Das alte Jahre vergangen ist (Ob) ;
 BWV615 - In dir ist Freude (Ob) ;
 BWV616 - Mit Fried' und Freud'ich fahr dahin (Ob) ;
 BWV617 - Herr Gott, nun schleuss den Himmel auf (Ob) ;
 BWV618 - O Lamm Gottes, unschuldig (Ob) ;
 BWV619 - Christe, du Lamm Gottes (Ob) ;
 BWV620 - Christus, der uns selig macht (Ob) ;
 BWV620a - Christus, der uns selig macht (Ob);
 BWV621 - Da Jesus an dem Kreuze stund (Ob) ;
 BWV622 - O Mensch, bewein' dein' Snde gross (Ob) ;
 BWV623 - Wir danken dir, Herr Jesu Christ (Ob) ;
 BWV624 - Hilf Gott, dass mir's gelinge (Ob);
 BWV625 - Christ lag in Todesbanden (Ob) ;
 BWV626 - Jesus Christus, unser Heiland (Ob) ;
 BWV627 - Christ ist erstanden (Ob) ;
 BWV628 - Erstanden ist der heil'ge Christ (Ob) ;
 BWV629 - Erschienen ist der herrliche Tag (Ob) ;
 BWV630 - Heut' triumphiret Gottes Sohn (Ob) ;
 BWV631 - Komm, Gott Schpfer, heiliger Geist (Ob) ;
 BWV632 - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend (Ob) ;
 BWV633 - Liebster Jesu, wir sind hier (Ob);
 BWV634 - Liebster Jesu, wir sind hier (Ob);
 BWV635 - Dies sind die heil'gen zehn Gebot (Ob) ;
 BWV636 - Vater unser im Himmelreich (Ob) ;
 BWV637 - Durch Adam's Fall ist ganz verderbt (Ob) ;
 BWV638 - Es ist das Heil uns kommen her (Ob) ;
 BWV639 - Ich ruf' zu dir, Herr Jesu Christ (Ob) ;
 BWV640 - In dich hab' ich gehoffet, Herr (Ob);
 BWV641 - Wenn wir in hchsten Nothen sein (Ob);
 BWV642 - Wer nur den lieben Gott lsst walten (Ob) ;
 BWV643 - Alle Menschen mssen sterben (Ob) ;
 BWV644 - Ach wie nichtig, ach wie flchtig (Ob);

 Corals Schbler (645 650) .
 BWV645 - Wachet auf, ruft uns die Stimme ;
 BWV646 - Woll soll ich fliehen hin ;
 BWV647 - Wer nur den lieben Gott laesst walten ;
 BWV648 - Meine Seele erhebt den Herren ;
 BWV649 - Ach bleib bei uns, Herr Jesu Christ ;
 BWV650 - Kommst du nun, Jesu, von Himmel herunter ;

 Preludi Corals de Leipzig (651 668) .
 BWV651 - Komm, Heiliger Geist, Herre Gott ;
 BWV651a - Komm, Heiliger Geist, Herre Gott ;
 BWV652 - Komm, Heiliger Geist ;
 BWV653 - An Waserfluessen Babylon ;
 BWV653a - An Waserfluessen Babylon ;
 BWV653b - An Waserfluessen Babylon ;
 BWV654 - Schmuecke dich, o liebe Seele ;
 BWV655 - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV655a - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV655b - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV655c - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV656 - O Lamm Gottes, unschuldig ;
 BWV656a - O Lamm Gottes, unschuldig ;
 BWV657 - Nun danket alle Gott ;
 BWV658 - Von Gott will ich nicht lassen ;
 BWV658a - Von Gott will ich nicht lassen ;
 BWV659 - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV659a - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV660 - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV660a - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV660b - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV661 - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV661a - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV662 - Allein Gott in der Hh' sei Ehr' ;
 BWV663 - Allein Gott in der Hh' sei Ehr' ;
 BWV663a - Allein Gott in der Hh' sei Ehr' ;
 BWV664 - Allein Gott in der Hh' sei Ehr' ;
 BWV664a - Allein Gott in der Hh' sei Ehr' ;
 BWV665 - Jesu Christus unser Heiland ;
 BWV665a - Jesu Christus unser Heiland ;
 BWV666 - Jesus Christus unser Heiland ;
 BWV667 - Komm, Gott Scoepfer, heiliger Geist ;
 BWV668 - Vor deinen Thron tret' ich ;
 BWV668a - Vor deinen Thron tret' ich;

 Missa Alemanya (part del Clavierbung III) (669 689) .
 BWV669 - Kyrie, Gott Vater in Ewigkeit ;
 BWV670 - Christe, aller Welt Trost ;
 BWV671 - Kyrie, Gott heiliger Geist ;
 BWV672 - Kyrie, Gott Vater in Ewigkeit ;
 BWV673 - Christe, aller Welt Trost ;
 BWV674 - Kyrie, Gott heiliger Geist ;
 BWV675 - Allein Gott in der Hoeh' sei Ehr ;
 BWV676 - Allein Gott in der Hoeh' sei Ehr ;
 BWV677 - Allein Gott in der Hoeh' sei Ehr ;
 BWV678 - Dies sind die heilgen zehn Gebot ;
 BWV679 - Dies sind die heilgen zehn Gebot ;
 BWV680 - Wir glauben all' an einen Gott ;
 BWV681 - Wir glauben all' an einen Gott ;
 BWV682 - Vater unser Himmelreich ;
 BWV683 - Vater unser im Himmelreich ;
 BWV684 - Christ, unser Herr, zum Jordan kam ;
 BWV685 - Christ, unser Herr, zum Jordan kam ;
 BWV686 - Aus tiefer Not schrei ich zu dir ;
 BWV687 - Aus tiefer Not schrei ich zu dir ;
 BWV688 - Jesus Christus unser Heiland, der von uns den Zorn Gottes wandt ;
 BWV689 - Jesus Christus unser Heiland';

 Corals i preludis Kirnberger  (690 713) . 
 BWV690 - Wer nur den lieben Gott lasst walten ;
 BWV691 - Wer nun den lieben Gott lasst walten ;
 BWV691a - Wer nun den lieben Gott lasst walten ;
 BWV692 - Ach Gott und Herr ;
 BWV692a - Ach Gott und Herr;
 BWV693 - Ach Gott und Herr ;
 BWV694 - Wo soll ich fliehen hin ;
 BWV695 - Christ lag in Todes Banden ;
 BWV695a - Christ lag in Todes Banden ;
 BWV696 - Christum wir sollen loben schon (fugueta) ;
 BWV697 - Gelobet seist du, Jesu Christ (fugueta) ;
 BWV698 - Herr Christ, der eineg Gottes Sohn (fugueta) ;
 BWV699 - Nun komm, der Heiden Heiland(fugueta) ;
 BWV700 - Vom Himmel hoch, da komm ich her ;
 BWV701 - Vom Himmel hoch, da komm ich her (fugueta) ;
 BWV702 - Das Jesulein soll doch mein Trost (fugueta) ;
 BWV703 - Gottes Sohn ist kommen (fugueta) ;
 BWV704 - Lob sei dem allmaechtigen Gott fugueta) ;
 BWV705 - Durch Adams Fall ist ganz verderbt ;
 BWV706 - Liebster Jesu, wir sind hier ;
 BWV707 - Ich hab' mein' Sach' Gott heimgestellt ;
 BWV708 - Ich hab' mein' Sach' Gott heimgestellt ;
 BWV708a - Ich hab' mein' Sach' Gott heimgestellt ;
 BWV709 - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV710 - Wir Christenleut habn jetzund Freud ;
 BWV711 - Allein Gott in der Hoeh' sei Ehr ;
 BWV712 - In dich hab' ich gehoffet, Herr ;
 BWV713 - Jesu meine Freude (Fantasia) ;
 BWV713a - Jesu meine Freude (Fantasia);

 Altres corals i preludis (714 764) .
 BWV714 - Ach Gott und Herr ;
 BWV715 - Allein Gott in der Hoh sei Ehr ;
 BWV716 - Fuga super Allein Gott in der Hoeh sei Ehr ;
 BWV717 - Allein Gott in der Hoh sei Ehr ;
 BWV718 - Christ lag in Todes banden ;
 BWV719 - Der Tag, der ist so freudenreich ;
 BWV720 - Ein feste Burg ist unser Gott ;
 BWV721 - Erbarm dich mein, o Herre Gott ;
 BWV722 - Gelobet seist du, Jesu Christ ;
 BWV723 - Gelobet seist du, Jesu Christ ;
 BWV724 - Gott, durch dein Guete (Gottes Sohn ist kommen) ;
 BWV725 - Herr Gott, dich loben wir ;
 BWV726 - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV727 - Herzlich tut mich verlangen ;
 BWV728 - Jesus, meine Zuversicht ;
 BWV729 - In dulci jubilo ;
 BWV730 - Liebster Jesu, wir sind hier ;
 BWV731 - Liebster Jesu, wir sind hier ;
 BWV732 - Lobt Gott, ihr Christen, allzugleich ;
 BWV733 - Magnificat ;
 BWV734 - Nun freut euch, lieben Christen/Es ist gewisslich an der Zeit ;
 BWV735 - Valet will ich dir geben ;
 BWV736 - Valet will ich dir geben ;
 BWV737 - Vater unser im Himmelreich ;
 BWV738 - Von Himmel hoch, da komm' ich her ;
 BWV738a - Von Himmel hoch, da komm' ich her ;
 BWV739 - Wie schoen leuchter der Morgenstern ;
 BWV740 - Wir glauben all' an einen Gott, Vater ;
 BWV741 - Ach Gott, von Himmel sieh' darein ;
 BWV742 - Ach Herr, mich armen Sunder ;
 BWV743 - Ach, was ist doch unser Leben ;
 BWV744 - Auf meinen lieben Gott ;
 BWV745 - Aus der Tiefe rufe ich ;
 BWV746 - Christ ist erstanden ;
 BWV747 - Christus, der uns selig macht ;
 BWV748 - Gott der Vater wohn' uns bei ;
 BWV748a - Gott der Vater wohn' uns bei ;
 BWV749 - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV750 - Herr Jesu Christ, mein's Lebens Licht ;
 BWV751 - In dulci jubilo ;
 BWV752 - Jesu, der du meine Seele ;
 BWV753 - Jesu, meine Freude ;
 BWV754 - Liebster Jesu, wir sind hier ;
 BWV755 - Nun freut euch, lieben Christen ;
 BWV756 - Nun ruhen alle Waelder ;
 BWV757 - O herre Gott, din goettlich's Wort ;
 BWV758 - O vater, allmaechtiger Gott ;
 BWV759 - Schmuecke dich, o liebe Seele ;
 BWV760 - Vater unser im Himmelreich ;
 BWV761 - Vater unser im Himmelreich ;
 BWV762 - Vater unser im Himmelreich ;
 BWV763 - Wie schoen leuchtet der Morgenstern ;
 BWV764 - Wie schoen leuchtet der Morgernstern.

 Partites i variacions corals  (765 771) .
 BWV765 - Wir glauben all' an einen Gott ;
 BWV766 - Christ, der du bist der helle Tag ;
 BWV767 - O Gott, du frommer Gott ;
 BWV768 - Sei gegruesset, Jesu guetig ;
 BWV769 - Von Himmel hoch, da komm' ich her (variacions canniques) ;
 BWV770 - Ach, was soll ich Sunder machine ;
 BWV771 - Allein Gott in der Hoh sei Ehr;

 Obres per a teclat .
 Invencions a dues veus (772 786) .
 BWV772 - Invenci nm. 1 a dues veus en do major;
 BWV772a - Invenci nm. 1 a dues veus en do major (versi alternativa de la BWV 772);
 BWV773 - Invenci nm. 2 a dues veus en do menor;
 BWV774 - Invenci nm. 3 a dues veus en re major;
 BWV775 - Invenci nm. 4 a dues veus en re menor;
 BWV776 - Invenci nm. 5 a dues veus en mi bemoll major;
 BWV777 - Invenci nm. 6 a dues veus en mi major;
 BWV778 - Invenci nm. 7 a dues veus en mi menor ;
 BWV779 - Invenci nm. 8 a dues veus en fa major;
 BWV780 - Invenci nm. 9 a dues veus en fa menor;
 BWV781 - Invenci nm. 10 a dues veus en sol major;
 BWV782 - Invenci nm. 11 a dues veus en sol menor;
 BWV783 - Invenci nm. 12 a dues veus en la major;
 BWV784 - Invenci nm. 13 a dues veus en la menor;
 BWV785 - Invenci nm. 14 a dues veus en si bemoll major;
 BWV786 - Invenci nm. 15 a dues veus en si menor;

 Invencions (simfonies) a tres veus (787 801) .
 BWV787 - Invenci nm. 1 a tres veus en do major;
 BWV788 - Invenci nm. 2 a tres veus en do menor;
 BWV789 - Invenci nm. 3 a tres veus en re major;
 BWV790 - Invenci nm. 4 a tres veus en re menor;
 BWV791 - Invenci nm. 5 a tres veus en mi bemoll major;
 BWV792 - Invenci nm. 6 a tres veus en mi major;
 BWV793 - Invenci nm. 7 a tres veus en mi menor ;
 BWV794 - Invenci nm. 8 a tres veus en fa major;
 BWV795 - Invenci nm. 9 a tres veus en fa menor;
 BWV796 - Invenci nm. 10 a tres veus en sol major;
 BWV797 - Invenci nm. 11 a tres veus en sol menor;
 BWV798 - Invenci nm. 12 a tres veus en la major;
 BWV799 - Invenci nm. 13 a tres veus en la menor;
 BWV800 - Invenci nm. 14 a tres veus en si bemoll major;
 BWV801 - Invenci nm. 15 a tres veus en si menor;

 Duets (part del Clavierbung III) (802 805) .
 BWV802 - Duet en mi menor;
 BWV803 - Duet en fa major;
 BWV804 - Duet en sol major;
 BWV805 - Duet en la menor;

 Suites angleses (806 811).
 BWV 806 - Suite anglesa nm. 1, en la major;
 BWV 807 - Suite anglesa nm. 2, en la menor ;
 BWV 808 - Suite anglesa nm. 3, en sol menor;
 BWV 809 - Suite anglesa nm. 4, en fa major;
 BWV 810 - Suite anglesa nm. 5, en mi menor;
 BWV 811 - Suite anglesa nm. 6, en re menor;

 Suites franceses (812 817) .
 BWV 812 - Suite francesa nm. 1, en re menor;
 BWV 813 - Suite francesa nm. 2, en do menor;
 BWV 814 - Suite francesa nm. 3, en si menor;
 BWV 815 - Suite francesa nm. 4, en mi bemoll major;
 BWV 815a - Suite francesa nm. 4 (moviments addicionals: Preludi-Gavota I, Gavota II, Minuet);
 BWV 816 - Suite francesa nm. 5, en sol major;
 BWV 817 - Suite francesa nm. 6, en mi major;

 Altres suites (818 824) .

 BWV 818 - Suite en la menor;
 BWV 818a - Suite en la menor;
 BWV 819 - Suite en mi bemoll major ;
 BWV 819a - Suite en mi bemoll major;
 BWV 820 - Obertura (suite) en fa major;
 BWV 821 - Suite en si bemoll major;
 BWV 822 - Suite en sol menor;
 BWV 823 - Suite en fa menor (fragments: Preludi, Sarabanda, Giga);
 BWV 824 - Suite en la major (fragments: Allemande, Courante, Giga);

 Partites per a teclat (part del Clavierbung I) (825 830).
 BWV 825 - Partita nm. 1 en si bemoll major;
 BWV 826 - Partita nm. 2 en do menor;
 BWV 827 - Partita nm. 3 en la menor;
 BWV 828 - Partita nm. 4 en re major;
 BWV 829 - Partita nm. 5 en sol major;
 BWV 830 - Partita nm. 6 en mi menor;

 Obertura francesa (part del Clavierbung II) (831) .
 BWV 831 - Obertura a l'estil francs;

 Altres suites (832 845) .
 BWV 832 - Partita en la major;
 BWV 833 - Preludi i partita en fa major;
 BWV 834 - Allemande ;
 BWV 835 - Allemande ;
 BWV 836 - Allemande ;
 BWV 837 - Allemande ;
 BWV 838 - Allemande i courante;
 BWV 839 - Sarabanda ;
 BWV 840 - Courante ;
 BWV 841 - Minuet ;
 BWV 842 - Minuet ;
 BWV 843 - Minuet ;
 BWV 844 - Scherzo ;
 BWV 844a - Scherzo ;
 BWV 845 - Giga;

 El clavec ben temprat (846 893) .
 Llibre I .
 BWV 846 - 1er Preludi i fuga ;
 BWV 847 - 2n Preludi i fuga ;
 BWV 848 - 3r Preludi i fuga ;
 BWV 849 - 4rt Preludi i fuga ;
 BWV 850 - 5 Preludi i fuga ;
 BWV 851 - 6 Preludi i fuga ;
 BWV 852 - 7 Preludi i fuga ;
 BWV 853 - 8 Preludi i fuga ;
 BWV 854 - 9 Preludi i fuga ;
 BWV 855 - 10 Preludi i fuga ;
 BWV 856 - 11 Preludi i fuga ;
 BWV 857 - 12 Preludi i fuga ;
 BWV 858 - 13 Preludi i fuga ;
 BWV 859 - 14 Preludi i fuga ;
 BWV 860 - 15 Preludi i fuga ;
 BWV 861 - 16 Preludi i fuga ;
 BWV 862 - 17 Preludi i fuga ;
 BWV 863 - 18 Preludi i fuga ;
 BWV 864 - 19 Preludi i fuga ;
 BWV 865 - 20 Preludi i fuga ;
 BWV 866 - 21 Preludi i fuga ;
 BWV 867 - 22 Preludi i fuga ;
 BWV 868 - 23 Preludi i fuga ;
 BWV 869 - 24 Preludi i fuga;

 Llibre II .
 BWV 870 - 1r Preludi i fuga ;
 BWV 871 - 2n Preludi i fuga ;
 BWV 872 - 3r Preludi i fuga ;
 BWV 873 - 4rt Preludi i fuga ;
 BWV 874 - 5 Preludi i fuga ;
 BWV 875 - 6 Preludi i fuga ;
 BWV 876 - 7 Preludi i fuga ;
 BWV 877 - 8 Preludi i fuga ;
 BWV 878 - 9 Preludi i fuga ;
 BWV 879 - 10 Preludi i fuga ;
 BWV 880 - 11 Preludi i fuga ;
 BWV 881 - 12 Preludi i fuga ;
 BWV 882 - 13 Preludi i fuga ;
 BWV 883 - 14 Preludi i fuga ;
 BWV 884 - 15 Preludi i fuga ;
 BWV 885 - 16 Preludi i fuga ;
 BWV 886 - 17 Preludi i fuga ;
 BWV 887 - 18 Preludi i fuga ;
 BWV 888 - 19 Preludi i fuga ;
 BWV 889 - 20 Preludi i fuga ;
 BWV 890 - 21 Preludi i fuga ;
 BWV 891 - 22 Preludi i fuga ;
 BWV 892 - 23 Preludi i fuga ;
 BWV 893 - 24 Preludi i fuga;

 Preludis i fugues, tocates i fantasies (894 923) .
 BWV 894 - Preludi i fuga ;
 BWV 895 - Preludi i fuga;
 BWV 896 - Preludi i fuga ;
 BWV 897 - Preludi i fuga ;
 BWV 898 - Preludi i fuga ;
 BWV 899 - Preludi i fugueta ;
 BWV 900 - Preludi i fugueta ;
 BWV 901 - Preludi i fugueta ;
 BWV 902 - Preludi i fugueta;
 BWV 902a - Preludi i fugueta ;
 BWV 903 - Fantasia cromtica i fuga ;
 BWV 903a - Fantasia cromtica i fuga ;
 BWV 904 - Fantasia i fuga ;
 BWV 905 - Fantasia i fuga ;
 BWV 906 - Fantasia i fuga ;
 BWV 907 - Fantasia i fugueta ;
 BWV 908 - Fantasia i fugueta ;
 BWV 909 - Concert i fuga en do menor;
 BWV 910 - Tocata ;
 BWV 911 - Tocata ;
 BWV 912 - Tocata ;
 BWV 913 - Tocata ;
 BWV 914 - Tocata ;
 BWV 915 - Tocata ;
 BWV 916 - Tocata ;
 BWV 917 - Fantasia ;
 BWV 918 - Fantasia;
 BWV 919 - Fantasia;
 BWV 920 - Fantasia;
 BWV 921 - Preludi;
 BWV 922 - Preludi;
 BWV 923 - Preludi;

 Petits preludes per a Wilhelm Friedemann  (924 932) .
 BWV 924 - Preludi;
 BWV 924a - Preludi ;
 BWV 925 - Preludi;
 BWV 926 - Preludi;
 BWV 927 - Prembul ;
 BWV 928 - Preludi;
 BWV 929 - Preludi;
 BWV 930 - Preludi;
 BWV 931 - Preludi;
 BWV 932 - Preludi;

 Sis petits preludes (933 938) . 
 BWV 933 - Petit preludi ;
 BWV 934 - Petit preludi;
 BWV 935 - Petit preludi;
 BWV 936 - Petit preludi;
 BWV 937 - Petit preludi;
 BWV 938 - Petit preludi;

 Cinc preludis  (939 943) . 
 BWV 939 - Preludi;
 BWV 940 - Preludi;
 BWV 941 - Preludi;
 BWV 942 - Preludi;
 BWV 943 - Preludi;

 Fugues i fuguetes (944 962) .
 BWV 944 - Fuga;
 BWV 945 - Fuga;
 BWV 946 - Fuga;
 BWV 947 - Fuga;
 BWV 948 - Fuga;
 BWV 949 - Fuga;
 BWV 950 - Fuga;
 BWV 951 - Fuga;
 BWV 951a - Fuga;
 BWV 952 - Fuga;
 BWV 953 - Fuga;
 BWV 954 - Fuga;
 BWV 955 - Fuga;
 BWV 956 - Fuga;
 BWV 957 - Fuga;
 BWV 958 - Fuga;
 BWV 959 - Fuga;
 BWV 960 - Fuga;
 BWV 961 - Fugueta;
 BWV 962 - Fugueta;

 Sonatas i moviments de sonata (963 970) .
 BWV 963 - Sonata;
 BWV 964 - Sonata;
 BWV 965 - Sonata;
 BWV 966 - Sonata;
 BWV 967 - Sonata;
 BWV 968 - Adagio;
 BWV 969 - Andante;
 BWV 970 - Presto;

 Concert itali (part del Clavierbung II) (971) .
 BWV 971 - Concert itali ;

 Arranjaments de concerts d'altres compositors (972 987) .
 BWV 972 - Concert en re major (Concert op. 3 nm. 7, RV 567, de Vivaldi);
 BWV 973 - Concert en sol major (Concert op. 7 nm. 2, RV 188, de Vivaldi);
 BWV 974 - Concert en re menor (Concert per a obo en re menor d'Alessandro Marcello;
 BWV 975 - Concert en sol menor (Concert per a viol nm. 6, op. 4, de Vivaldi);
 BWV 976 - Concert en do major (Concert per a viol nm. 12, op. 3, de Vivaldi);
 BWV 977 - Concert en do major (Concert, potser de Benedetto Marcello) ;
 BWV 978 - Concert en fa major (Concert , op. 3 nm. 3, RV 310, de Vivaldi);
 BWV 979 - Concert en si menor (possiblement del Concert per a viol de Giuseppe Torelli);
 BWV 980 - Concert en sol major (Concert op. 4 nm. 1, RV383a, de Vivaldi);
 BWV 981 - Concert en do menor (possiblement del Concert op. 1 nm. 2 de Benedetto Marcello);
 BWV 982 - Concert en si bemoll major (Concert nm. 1, op. 1, del duc Johann Ernst);
 BWV 983 - Concert en sol menor (d'un concert de compositor desconegut);
 BWV 984 - Concert en do major (d'un concert del duc Johann Ernst) (arranjament per a orgue, BWV 595);
 BWV 985 - Concert en sol major (arranjament d'un concert de Telemann);
 BWV 986 - Concert en sol menor (arranjament d'un concert, potser de Telemann) ;
 BWV 987 - Concert en re menor (arranjament del Concert op. 1 nm. 4 del duc Johann Ernst);

 Variacions i altres peces per a teclat (988 994) .
 BWV 988 - Variacions Goldberg (Clavierbung IV);
 BWV 989 - ria variada a la manera italiana en la menor;
 BWV 990 - Sarabanda i partita en do major;
 BWV 991 - ria amb variacions en do menor;
 BWV 992 - Capriccio sobre le partida del seu germ estimat;
 BWV 993 - Capriccio en mi major;
 BWV 994 - Applicatio en do major;

 Obres per a instrument sol .
 Llat (995 1000) .
 BWV995 - Suite en sol menor (transcripci de la Suite per a violoncel nm. 5, BWV 1011);
 BWV996 - Suite en mi menor;
 BWV997 - Suite en do menor ;
 BWV998 - Preludi, fuga i allegro en mi bemoll major;
 BWV999 - Preludi en do menor ;
 BWV1000 - Fuga en sol menor;

 Viol (1001 1006) .
 BWV1001 - Sonata nm. 1 en sol menor ;
 BWV1002 - Partita nm. 1 en si menor  ;
 BWV1003 - Sonata nm. 2 en la menor ;
 BWV1004 - Partita nm. 2 en re menor  ;
 BWV1005 - Sonata nm. 3 en do major  ;
 BWV1006 - Partita nm. 3 en mi major;

 Llat (1006a).
 BWV1006a - Suite en mi major (transcripci de la Partita nm. 3 per a viol, BWV 1006);

 Violoncel (1007 1012) .
 BWV1007 - Suite per a violoncel sol nm. 1 en sol major;
 BWV1008 - Suite per a violoncel sol nm. 2 en re menor;
 BWV1009 - Suite per a violoncel sol nm. 3 en do major;
 BWV1010 - Suite per a violoncel sol nm. 4 en mi bemoll major;
 BWV1011 - Suite per a violoncel sol nm. 5 en do menor;
 BWV1012 - Suite per a violoncel sol nm. 6 en re major;

 Flauta travessera (1013) .
 BWV1013 - Partita en la menor;

 Duets i trios amb teclat .
 Viol i teclat .
 BWV1014 - Sonata per a viol i clavec en si menor;
 BWV1015 - Sonata per a viol i clavec en la major;
 BWV1016 - Sonata per a viol i clavec en mi major;
 BWV1017 - Sonata per a viol i clavec en do menor;
 BWV1018 - Sonata per a viol i clavec en fa menor;
 BWV1018a - Adagio per a viol i clavec en fa menor (versi primitiva del 3r moviment de la BWV 1018);
 BWV1019 - Sonata per a viol i clavec en sol major ;
 BWV1019a - Sonata per a viol i clavec en sol major (versi primitiva de la BWV 1019);
 BWV1020 - Sonata, viol (o flauta de bec) i clavec (actualment atribuda a C. P. E. Bach, H 542.5);
 BWV1021   Sonata per a viol i baix continu en sol major;
 BWV1022 - Sonata per a viol i baix continu en fa major (atribuci dubtosa);
 BWV1023 - Sonata per a viol i baix continu en mi menor;
 BWV1024 - Sonata per a viol i baix continu en do menor (atribuci dubtosa);
 BWV1025   Suite per a viol i clavec (atribuci dubtosa);
 BWV1026 - Fuga per a viol i clavec en sol menor (atribuci dubtosa);

 Viola de gamba i teclat (1027 1029) .
 BWV1027 - Sonata per a viola de gamba i clavec nm. 1 en sol major (arranjament de la BWV 1039);
 BWV1027a - Trio en sol major per a orgue (arranjament del 4rt moviment de la BWV 1027);
 BWV1028 - Sonata per a viola de gamba i clavec nm. 2 en re major;
 BWV1029 - Sonata per a viola de gamba i clavec nm. 3 en sol menor;

 Sonates per a flauta i teclat (1030 1035) .
 BWV1030 - Sonata per a flauta de bec i clavec en si menor;
 BWV1030b - Sonata per aun instrument (potser obo o viola de gamba) i clavec en sol menor (versi primitiva de la BWV 1030);
 BWV1031 - Sonata per a flauta de bec i clavec en mi bemoll major;
 BWV1032 - Sonata per a flauta de bec i clavec en la major;
 BWV1033 - Sonata per a flauta de bec i clavec en do major;
 BWV1034 - Sonata per a flauta de bec i clavec en mi menor;
 BWV1035 - Sonata per a flauta de bec i clavec en mi major;

 Trio sonatas (1036 1040) .
 BWV1036 - Sonata per a dos violins i clavec en re menor;
 BWV1037 - Sonata per a dos violins i clavec en do major;
 BWV1038 - Sonata per a flauta, viol i clavec en sol major;
 BWV1039 - Sonata en trio per a dues flautes i baix continu en sol major;
 BWV1040 - Trio per a viol, obo i baix continu en fa major;

 Concerts.
 Concerts per a viol (1041 1045) .
 BWV 1041 - Concert per a viol en la menor;
 BWV 1042 - Concert per a viol en mi major;
 BWV 1043 - Concert per a 2 violins en re menor;
 BWV 1044 - Concert per a flauta, viol i clavec en la menor;
 BWV 1045 - Concert per a viol en re major;

 Concerts de Brandenburg (1046 1051) .
 BWV 1046 - Concert nm. 1 en fa major ;
 BWV1046a - Simfonia ;
 BWV 1047 - Concert nm. 2 en fa major ;
 BWV 1048 - Concert nm. 3 en sol major ;
 BWV 1049 - Concert nm. 4 en sol major ;
 BWV 1050 - Concert nm. 5 en re major ;
 BWV1050a - Concert en re major ;
 BWV 1051 - Concert nm. 6 en si bemoll major;

 Concerts per a clavec (1052 1065) .
 BWV1052 - Concert per a clavec en re menor;
 BWV1053 - Concert per a clavec en mi major;
 BWV1054 - Concert per a clavec en re major;
 BWV1055 - Concert per a clavec en la major;
 BWV1056 - Concert per a clavec en fa menor;
 BWV1057 - Concert per a clavec i dues flautes en fa major (a partir del Concert de Brandenburg nm. 4, BWV 1049);
 BWV1058 - Concert per a clavec en sol menor ;
 BWV1059 - Concert per a clavec (han arribat tan sols 10 compassos);
 BWV1060 - Concert per a dos clavecins en do menor;
 BWV1061 - Concert per a dos clavecins en do major ;
 BWV1062 - Concert per a dos clavecins en do menor ;
 BWV1063 - Concert per a tres clavecins en re menor;
 BWV1064 - Concert per a tres clavecins, en do major ;
 BWV1065 - Concert per a quatre clavecins en la menor (a partir del Concert per a 4 violins en si menor, op. 3 nm. 10, RV580, de Vivaldi);

 Suites per a orquestra (1066 1071).
 BWV1066 - Suite per a orquestra nm. 1 en do major;
 BWV1067 - Suite per a orquestra nm. 2 en si menor;
 BWV1068 - Suite per a orquestra nm. 3 en re major;
 BWV1069 - Suite per a orquestra nm. 4 en re major;
 BWV1070 - Suite d'orquestra en sol menor (possiblement de W. F. Bach) ;
 BWV1071 - Simfonia en fa major ;

 Cnons i darreres obres .
 Cnons (1072 1078) .
 BWV1072 - Canon trias harmonica;
 BWV1073 - Canon a 4 perpetuus;
 BWV1074 - Canon a 4;
 BWV1075 - Canon a 2 perpetuus;
 BWV1076 - Canon triplex a 6;
 BWV1077 - Canone doppio sopr'il soggetto;
 BWV1078 - Canon super fa mi a 7 post tempus misicum;

 Grans obres de contrapunt (1079 1080) .
 BWV1079 - Ofrena Musical (Musikalisches Opfer);
 BWV1080 - L'art de la fuga (Die Kunst der Fuge);

 Addicions actuals d'obres al catleg . 
 Corals i altres peces (1081 1089) .
 BWV1081 - Credo in unum Deum in F-dur (per a cor);
 BWV1082 - Suscepit Israel puerum suum per a cor);
 BWV1083 - Tilge, Hchster, meine Snden (motet, pardia del Stabat Mater de Pergolesi);
 BWV1084 - O hilf, Christe, Gottes Sohn (coral);
 BWV1085 - O Lamm Gottes, unschuldig (preludi coral);
 BWV1086 - Canon concordia discors (orgue);
 BWV1087 - Verschiedene Canones  (orgue);
 BWV1088 - So heb ich denn mein Auge sehnlich auf (ria de baix);
 BWV1089 - Da Jesus an dem Kreutze stund (coral);

 Neumeister Chorales (1090 1120) .
 BWV1090 - Wir Christenleut ;
 BWV1091 - Das alte Jahr vergangen ist ;
 BWV1092 - Herr Gott, nun schleu den Himmel auf ;
 BWV1093 - Herzliebster Jesu, was hast du verbrochen ;
 BWV1094 - O Jesu, wie ist dein Gestalt ;
 BWV1095 - O Lamm Gottes unschuldig ;
 BWV1096 - Christe, der du bist Tag und Licht (Wir danken dir, Herr Jesu Christ) ;
 BWV1097 - Ehre sei dir, Christe, der du leidest Not ;
 BWV1098 - Wir glauben all an einen Gott ;
 BWV1099 - Aus tiefer Not schrei ich zu dir ;
 BWV1100 - Allein zu dir, Herr Jesu Christ ;
 BWV1101 - Durch Adams Fall ist ganz verderbt ;
 BWV1102 - Du Friedefrst, Herr Jesu Christ ;
 BWV1103 - Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort ;
 BWV1104 - Wenn dich Unglck tut greifen an ;
 BWV1105 - Jesu, meine Freude ;
 BWV1106 - Gott ist mein Heil, mein Hilf und Trost ;
 BWV1107 - Jesu, meines Lebens Leben ;
 BWV1108 - Als Jesus Christus in der Nacht ;
 BWV1109 - Ach Gott, tu dich erbarmen ;
 BWV1110 - O Herre Gott, dein gttlich Wort ;
 BWV1111 - Nun lasset uns den Leib begrab'n ;
 BWV1112 - Christus, der ist mein Leben ;
 BWV1113 - Ich hab mein Sach Gott heimgestellt ;
 BWV1114 - Herr Jesu Christ, du hchstes Gut ;
 BWV1115 - Herzlich lieb hab ich dich, o Herr ;
 BWV1116 - Was Gott tut, das ist wohlgetan ;
 BWV1117 - Alle Menschen mssen sterben ;
 BWV1118 - Werde munter, mein Gemte ;
 BWV1119 - Wie nach einer Wasserquelle ;
 BWV1120 - Christ, der du bist der helle Tag;

 Diverses obres per a orgue (BWV 1121 1126) .
 BWV 1121 - Fantasia;
 BWV 1122 - Denket doch, Ihr Menschenkinder;
 BWV 1123 - Wo Gott zum Haus nicht gibt sein Gut;
 BWV 1124 - Ich ruf zu Dir, Herr Jesu Christ;
 BWV 1125 - O Gott, du frommer Gott;
 BWV 1126 - Lobet Gott, unsern Herrn;

 ria (1127) .
 BWV 1127 - Alles mit Gott, und nichts ohn' ihn;

 Obres apcrifes (Apndix 43 189) .
 BWV Anh. 43 - Fuga (orgue);
 BWV Anh. 44 - Fuga (orgue);
 BWV Anh. 45 - Fuga (orgue);
 BWV Anh. 46 - Trio (orgue);

 Obres d'atribuci dubtosa .
 BWV Anh. 47 - Ach Herr, mich armen Snder ;
 BWV Anh. 48 - Allein Gott in der Hh' sei Ehr ;
 BWV Anh. 49 - Ein feste Burg ist unser Gott ;
 BWV Anh. 50 - Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort ;
 BWV Anh. 51 - Erstanden ist der heilige Christ ;
 BWV Anh. 52 - Freu dich sehr, o meine Seele ;
 BWV Anh. 53 - Freu dich sehr, o meine Seele ;
 BWV Anh. 54 - Helft mir Gottes Gte preisen ;
 BWV Anh. 55 - Herr Christ, der einig' Gottes Sohn ;
 BWV Anh. 56 - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend' ;
 BWV Anh. 57 - Jesu Leiden, Pein und Tod ;
 BWV Anh. 58 - Jesu, meine Freude ;
 BWV Anh. 59 - Jesu, meine Freude ;
 BWV Anh. 60 - Non lob', mein' Seel' den Herren ;
 BWV Anh. 61 - O Mensch, bewein' dein' S&uumlnde gro ;
 BWV Anh. 62a - Sei Lob und Ehr mit hohem Preis ;
 BWV Anh. 62b - Sei Lob und Ehr mit hohem Preis ;
 BWV Anh. 63 - Von Himmel hoch ;
 BWV Anh. 64 - Von Himmel hoch ;
 BWV Anh. 65 - Von Himmel hoch ;
 BWV Anh. 66 - Wachet auf, ruft uns ;
 BWV Anh. 67 - Was Gott tut, das ist wohlgetan ;
 BWV Anh. 68 - Wer nur den lieben Gott lt walten ;
 BWV Anh. 69 - Wir glauben all'an einen Gott ;
 BWV Anh. 70 - Wir glauben all'an einen Gott ;
 BWV Anh. 71 - Wo Gott, der Herr, nicht bei uns hlt ;
 BWV Anh. 72 - Canon ;
 BWV Anh. 77 - Herr Christ, der eining' Gottessohn ;
 BWV Anh. 78 - Wenn wir in hochsten Noten sein ;
 BWV Anh. 79 - Befiehl du deine Wege ;
 BWV Anh. 107 - Fuga ;
 BWV Anh. 108 - Fuga ;
 BWV Anh. 109 - Fuga ;
 BWV Anh. 110 - Fuga ;
 BWV Anh. 111 - Largo i Allegro ;
 BWV Anh. 112 - Grave;

 Quadern d'Anna Magdalena (Apndix 113 132) .
 BWV Anh. 113 - Minuet (atribuci dubtosa);
 BWV Anh. 114 - Minuet (atribuda a Christian Petzold);
 BWV Anh. 115 - Minuet (atribuda a Christian Petzold);
 BWV Anh. 116 - Minuet (atribuci dubtosa);
 BWV Anh. 117a - Minuet (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 117b - Minuet (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 118 - Minuet (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 119 - Polonesa (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 120 - Minuet (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 121 - Minuet (atribuci dubtosa);
 BWV Anh. 122 - Marxa (atribuda a C.P.E. Bach);
 BWV Anh. 123 - Polonesa (atribuda a C.P.E. Bach);
 BWV Anh. 124 - Marxa (atribuda a C.P.E. Bach);
 BWV Anh. 125 - Polonesa (atribuda a C.P.E. Bach);
 BWV Anh. 126 - Musette (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 127 - Marxa (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 128 - Polonesa (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 129 - Solo (atribuda a C.P.E. Bach);
 BWV Anh. 130 - Polonesa (atribuda a Johann Adolph Hasse);
 BWV Anh. 131 - Moviment (atribuci dubtosa) ;
 BWV Anh. 132 - Minuet (atribuci dubtosa) ;

 Ms obres apcrifes (atribuci dubtosa) (Apndix 133 153) . 
 BWV Anh. 133 - Fantasia ;
 BWV Anh. 134 - Scherzo ;
 BWV Anh. 135 - Buslesca ;
 BWV Anh. 136 - Trio ;
 BWV Anh. 137 - L'Intrada della Caccia ;
 BWV Anh. 138 - Continuazione della Caccia ;
 BWV Anh. 139 - Il Fine delle Caccia - I ;
 BWV Anh. 140 - Il Fine delle Caccia - II ;
 BWV Anh. 141 - Salm: O Gott die Christenhalt ;
 BWV Anh. 142 - Salm 110 ;
 BWV Anh. 143 - Polonesa ;
 BWV Anh. 144 - Polonesa Trio ;
 BWV Anh. 145 - Marxa ;
 BWV Anh. 146 - Marxa ;
 BWV Anh. 147 - La Combattuta ;
 BWV Anh. 148 - Scherzo ;
 BWV Anh. 149 - Minuet ;
 BWV Anh. 150 - Trio ;
 BWV Anh. 151 - Concert ;
 BWV Anh. 152 - Concert ;
 BWV Anh. 153 - Sonata ;

 Obres falsament atribudes (Apndix 158 189) .
 BWV Anh. 158 - ria: Andro dall' colle al prato ;
 BWV Anh. 159 - Motet: Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn ;
 BWV Anh. 160 - Motet: Jauchzet dem Herrn, alle Welt ;
 BWV Anh. 161 - Motet: Kundlich gross ist das gottselige Geheimnis ;
 BWV Anh. 162 - Motet: Lob und Ehre und Weishelt und Dank ;
 BWV Anh. 163 - Motet: Merk aud, mein Herz, und sieh dorthin ;
 BWV Anh. 164 - Motet: Nun danket alle Gott ;
 BWV Anh. 165 - Motet: Unser Wandel ist im Himmel ;
 BWV Anh. 177 - Preludi i fuga ;
 BWV Anh. 178 - Tocata quasi una fantasia i fuga ;
 BWV Anh. 179 - Fantasia ;
 BWV Anh. 180 - Fuga ;
 BWV Anh. 181 - Fuga ;
 BWV Anh. 182 - Passacaglia ;
 BWV Anh. 183 - Rondo ;
 BWV Anh. 184 - Sonata ;
 BWV Anh. 185 - Sonata ;
 BWV Anh. 186 - Sonata ;
 BWV Anh. 187 - Trio ;
 BWV Anh. 188 - Sonata (Concert) per a dos clavecins ;
 BWV Anh. 189 - Concert en la menor per a clavec ;

 Notes .


 Enllaos externs .
 CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
 El catleg BWV online (en francs);
 El catleg BWV amb una estructura diferent segons Dave (en angls);
 Una base de dades sobre J.S. Bach i la seva obra (en angls);
 Informaci sobre cantates i altres obres vocals de Bach, amb textos traduts en diferents llenges;
 Informaci, msica i anlisis de Cnons i Fugues de Bach (en angls);
 Traduccions al catal de les obres vocals de Bach;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142871" title="Capella Sixtina" nonfiltered="2510" processed="2490" dbindex="58331">
 
 

La Capella Sixtina s un dels ms famosos tresors artstics de la Ciutat del Vatic, construda entre el 1471 i el 1484, en l'poca del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual s coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina. 

El seu arquitecte va ser Giovannino de Dolci. s coneguda en tot el mn tant per ser la sala on se celebra el conclave i altres cerimnies oficials com les coronacions papals, com per haver estat decorada per Michelangelo Buonarroti. Es troba a la dreta de la Baslica de Sant Pere, desprs de la Scala Rgia, i originalment servia com capella a l'interior de la fortalesa vaticana. 

La capella te forma rectangular i fa 40,93 m de longitud per 13,41 d'amplria (les dimensions del Temple de Salom segons l'Antic Testament). La seva altura s de 20,7 m. 

La seva decoraci pictrica al fresc es va iniciar just al acabar-se i en ella van participar Sandro Botticelli, Lucca Signorelli, Perugino, Pinturicchio i Ghirlandaio entre d'altres. 

La paret sobre l'altar major, amb una superfcie de 13,7 m per 12,2, l'ocupa el Judici Final. En el centre de la volta es representen nou escenes rectangulars sobre la Creaci i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes i sibilles, els avantpassats de Jess i arquitectures i escultures fingides.

 Frescos laterals . 

Al llarg de la Capella Sixtina es troba una successi de frescos. Aquestes pintures en les dues parets laterals, sn paralleles. Gaireb cada fresc est relacionat amb el que te davant.

Havien de representar la vida de Moiss (Antic Testament) per una banda, i la vida de Crist (Nou Testament), per un altra, segons l's de totes les antigues esglsies. 

 1.- La Circuncisi (Pinturicchio):  un ngel det amb la seva espasa a Moiss, per haver oms la circumcisi dels seus fills. Zippora celebra la cerimnia. Aquest grup d'especial bellesa recorda la grcia de Rafael. ;
 
 2.- El Bateig de Crist (Pinturicchio):  l'Omnipotent est dalt, entre querubins i ngels; sota hi ha un colom, smbol de l'Esperit Sant, posat sobre el cap de Crist. En els extrems, Bautista predicant (esquerra) i el Redemptor (dreta). En la vall s'observen monuments romans. ;

 3.- Histria de Moiss (Sandro Botticelli):  representa diversos episodis de la seva vida juvenil. En el centre, s'el veu traient aigua per a les filles de Jethro, desprs d'haver arruixat als pastors i donat mort a l'egipci; a l'esquerra guia als israelites en el desert.

 4.- La Temptaci de Crist (Botticelli): sobre un edifici, Satans tempta a Jess, dient-li: "Si tu ets fill de Du, llena't"; a l'esquerra li demana que transformi les pedres en pa; a la dreta torna a temptar-lo oferint-li tota la magnificncia del mn.

 5.- El Pas del Mar Roig(Cosimo Rosselli, assistit per Piero di Cosimo): aquest fresc va ser per a glorificar la gran victria aconseguida per les tropes papals sobre els napolitans a Campomare. ;

 6.- La Cridada dels Apstols (Ghirlandaio): Crist crida a Pere i a Andreu al apostolat. Encara que els seus colors sn fluixos, el treball mostra la grandesa de mtode i d'execuci. ;

 7.- Du lliurant les taules de la Llei a Moiss (Cosimo Rosselli): que les presenta al poble, per les trenca quan veu que aquest dansa en adoraci en entorn de la vedella d'Or.

 8.- En el Serm de la muntanya (Cosimo Rosselli): hi ha dues escenes: el serm i la curaci del leprs. ;

 9.- Core, Dathan i Abiron, fresc suggerit per Botticelli, arran d'un succs contemporani: Andreu Zamomelic, arquebisbe de Carniola, en vista de qu no havia estat triat cardenal, va reunir un Concili en Basilea contra el papa, per va ser recls en una pres, on es va sucidar. ;

 10.- Crist lliurant les claus a San Pere(Pietro Perugino): al fons es veuen dos arcs de triomf i en el centre un edifici octogonal.  ;

 11.- Sopar(Cosimo Rosselli): s l'ltim fresc lateral.

 Volta de la capella Sixtina . 



La part central del sostre s plana; els arcs sn treball de perspectiva. 
Miquel ngel va idear un quadre arquitectnic per a collocar millor els assumptes principals: 
 1.- Separaci de la llum de la foscor ;
 2.- Creaci del Sol i de la Lluna ;
 3.- Creaci dels arbres i de les plantes ;
 4.- Creaci de l'Home, que jeu en el sl, el Creador est a punt de tocar-lo amb un dit per a donar-li vida. ;
 5.- Creaci d'Eva ;
 6.- Caiguda de l'Home, el qual s expulsat del Parads. En el centre es veu l'arbre de la Cincia amb una serp enroscada, que t cap de dona, inclinada cap a la parella que est prenent el fruit prohibit. ;
 7.- El Sacrifici de No ;
 8.- El Diluvi ;
 9.- L'Embriaguesa de No. Els Profetes i les Sibilles en els espais triangulars sn les figures ms grans de l'obra monumental. Tots estan asseguts acompanyats d'ngels o petits genis. ;

 

Representen: 
 Jons ;
 Sibilla Lbica ;
 Daniel ;
 Sibilla Cumana ;
 Isaes ;
 Sibilla Dlfica ;
 Zacaries ;
 Joel ;
 Sibilla Eritrea ;
 Ezequiel ;
 Sibilla Prsica ;
 Jeremes;

 El Judici Universal . 

El Judici Universal, tamb conegut com Judici Final, s potser una de les obres ms perfectes de la llarga i activa carrera de Miquel ngel. 

Dalt, mirant cap a l'esquerra est Crist, jutge implacable, amb la m dreta alada, en actitud de condemnar. La verge, que est al seu costat, apareix resignada a l'hora de la justcia. Els altres personatges de la cort sn els profetes, els apstols, els mrtirs. A la dreta del Messies estan els electes, a l'esquerra els reprovats. En el cel, entre les llunetes, estan alineats els ngels amb els instruments de la Passi. 

Sota, a l'esquerra, l'escena de la resurrecci dels morts: un grup d'ngels, en el centre, que duen el llibre del judici, toquen les trompetes, mentre dels sepulcres destapats surten els morts per a tornar a trobar-se en la vall de Josafat. I mentre els bons pugen al cel enmig de la rbia dels dimonis, els dolents sn llanats als abismes, on els esperen Caront amb la barca i Minos, el jutge infernal. 

El Judici Universal va ser comenat en l'any 1535 i finalitzat en 1541. A pesar de la bellesa de la composici, el fet que les figures apareguessin nues segons el gust de l'artista va escandalitzar a l'esglsia que va manar una dcada desprs a un pintor conegut popularment com Il Braghettone (Daniele da Volterra) que afegs vestimenta a tots els participants. 

La Capella Sixtina va ser restaurada entre els anys 1980 i 1994 amb l'ajuda de Jap, que va sufragar les despeses de l'obra, valorats en 50 milions de dlars.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142875" title="Llista de cantates de Johann Sebastian Bach" nonfiltered="2511" processed="2491" dbindex="58332">
Es creu que Bach, tenint en compte la seva obligaci setmanal de compondre cantates, hauria compost ms de 300 cantates de les quals n'han sobreviscut unes 200. El patrimoni musical que representa una obra aix, tant per la qualitat com per la quantitat, s enorme.

A continuaci es detalla la llista de cantates de Johann Sebastian Bach d'acord amb el catleg BWV de la seva obra.


 Cantates religioses .
 BWV1 - Wie schn leuchtet der Morgenstern;
 BWV2 - Ach Gott, vom Himmel sieh darein ;
 BWV3 - Ach Gott, wie manches Herzeleid ;
 BWV4 - Christ lag in Todesbanden ;
 BWV5 - Wo soll ich fliehen hin ;
 BWV6 - Bleib bei uns, denn es will Abend werden ;
 BWV7 - Christ unser Herr zum Jordan kam ;
 BWV8 - Liebster Gott, wenn werd ich sterben? ;
 BWV9 - Es ist das Heil uns kommen her ;
 BWV10 - Meine Seel erhebt den Herren ;
 BWV11 - Lobet Gott in seinen Reichen (Oratori de "L'Ascensi") ;
 BWV12 - Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen ;
 BWV13 - Meine Seufzer, meine Trnen ;
 BWV14 - Wr Gott nicht mit uns diese Zeit ;
 BWV15 - Denn du wirst meine Seele nicht in der Hlle lassen (pot ser de Johann Ludwig Bach) ;
 BWV16 - Herr Gott, dich loben wir ;
 BWV17 - Wer Dank opfert, der preiset mich ;
 BWV18 - Gleichwie der Regen und Schnee vom Himmel fllt ;
 BWV19 - Es erhub sich ein Streit ;
 BWV20 - O Ewigkeit, du Donnerwort ;
 BWV21 - Ich hatte viel Bekmmernis ;
 BWV22 - Jesus nahm zu sich die Zwlfe ;
 BWV23 - Du wahrer Gott und Davids Sohn ;
 BWV24 - Ein ungefrbt Gemte ;
 BWV25 - Es ist nichts Gesundes an meinem Leibe ;
 BWV26 - Ach wie flchtig, ach wie nichtig;
 BWV27 - Wer wei, wie nahe mir mein Ende? ;
 BWV28 - Gottlob! nun geht das Jahr zu Ende ;
 BWV29 - Wir danken dir, Gott, wir danken dir ;
 BWV30 - Freue dich, erlste Schar ;
 BWV30a - Angenehmes Wiederau ;
 BWV31 - Der Himmel lacht! die Erde jubilieret ;
 BWV32 - Liebster Jesu, mein Verlangen ;
 BWV33 - Allein zu dir, Herr Jesu Christ (atribuci questionada);
 BWV34 - O ewiges Feuer, O Ursprung der Liebe ;
 BWV34a - O ewiges Feuer, O Ursprung der Liebe ;
 BWV35 - Geist und Seele wird verwirret;
 BWV36 - Schwingt freudig euch empor ;
 BWV36a - Steigt freudig in die Luft ;
 BWV36b - Die Freude reget sich ;
 BWV36c - Schwingt freudig euch empor ;
 BWV37 - Wer da glubet und getauft wird ;
 BWV38 - Aus tiefer Not schrei ich zu dir ;
 BWV39 - Brich dem Hungrigen dein Brot ;
 BWV40 - Darzu ist erschienen der Sohn Gottes ;
 BWV41 - Jesu, nun sei gepreiset ;
 BWV42 - Am Abend aber desselbigen Sabbats ;
 BWV43 - Gott fhret auf mit Jauchzen ;
 BWV44 - Sie werden euch in den Bann tun ;
 BWV45 - Es ist dir gesagt, Mensch, was gut ist ;
 BWV46 - Schauet doch und sehet, ob irgend ein Schmerz sei ;
 BWV47 - Wer sich selbst erhhet, der soll erniedriget werden ;
 BWV48 - Ich elender Mensch, wer wird mich erlsen ;
 BWV49 - Ich geh und suche mit Verlangen ;
 BWV50 - Nun ist das Heil und die Kraft ;
 BWV51 - Jauchzet Gott in allen Landen! ;
 BWV52 - Falsche Welt, dir trau ich nicht ;
 BWV53 - Schlage doch, gewnschte Stunde (pot ser de Georg Melchior Hoffmann);
 BWV54 - Widerstehe doch der Snde;
 BWV55 - Ich armer Mensch, ich Sndenknecht ;
 BWV56 - Ich will den Kreuzstab gerne tragen;
 BWV57 - Selig ist der Mann (Lehms) ;
 BWV58 - Ach Gott, wie manches Herzeleid ;
 BWV59 - Wer mich liebet, der wird mein Wort halten ;
 BWV60 - O Ewigkeit, du Donnerwort ;
 BWV61 - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV62 - Nun komm, der Heiden Heiland ;
 BWV63 - Christen, tzet diesen Tag ;
 BWV64 - Sehet, welch eine Liebe hat uns der Vater erzeiget ;
 BWV65 - Sie werden aus Saba alle kommen ;
 BWV66 - Erfreut euch, ihr Herzen ;
 BWV66a - Der Himmel dacht auf Anhalts Ruhm und Glck, serenata ;
 BWV67 - Halt im Gedchtnis Jesum Christ ;
 BWV68 - Also hat Gott die Welt geliebt ;
 BWV69 - Lobe den Herrn, meine Seele ;
 BWV69a - Lobe den Herrn, meine Seele ;
 BWV70 - Wachet, betet, seid bereit allezeit ;
 BWV70a - Wachet! betet! betet! wachet! ;
 BWV71 - Gott ist mein Knig ;
 BWV72 - Alles nur nach Gottes Willen ;
 BWV73 - Herr, wie du willt, so schicks mit mir ;
 BWV74 - Wer mich liebet, der wird mein Wort halten ;
 BWV75 - Die Elenden sollen essen ;
 BWV76 - Die Himmel erzhlen die Ehre Gottes ;
 BWV77 - Du sollt Gott, deinen Herren, lieben ;
 BWV78 - Jesu, der du meine Seele;
 BWV79 - Gott der Herr ist Sonn und Schild ;
 BWV80 - Ein feste Burg ist unser Gott (cantata per l'anniversari de la Reforma);
 BWV80a - Alles, was von Gott geboren ;
 BWV80b - Ein feste Burg ist unser Gott ;
 BWV81 - Jesus schlft, was soll ich hoffen? ;
 BWV82 - Ich habe genug;
 BWV83 - Erfreute Zeit im neuen Bunde ;
 BWV84 - Ich bin vergngt mit meinem Glcke ;
 BWV85 - Ich bin ein guter Hirt ;
 BWV86 - Wahrlich, wahrlich, ich sage euch ;
 BWV87 - Bisher habt ihr nichts gebeten in meinem Namen ;
 BWV88 - Siehe, ich will viel Fischer aussenden ;
 BWV89 - Was soll ich aus dir machen, Ephraim? ;
 BWV90 - Es reiet euch ein schrecklich Ende ;
 BWV91 - Gelobet seist du, Jesu Christ ;
 BWV92 - Ich hab in Gottes Herz und Sinn ;
 BWV93 - Wer nur den lieben Gott lt walten ;
 BWV94 - Was frag ich nach der Welt ;
 BWV95 - Christus, der ist mein Leben ;
 BWV96 - Herr Christ, der eing'e Gottessohn ;
 BWV97 - In allen meinen Taten ;
 BWV98 - Was Gott tut, das ist wohlgetan ;
 BWV99 - Was Gott tut, das ist wohlgetan ;
 BWV100 - Was Gott tut, das ist wohlgetan ;
 BWV101 - Nimm von uns, Herr, du treuer Gott ;
 BWV102 - Herr, deine Augen sehen nach dem Glauben ;
 BWV103 - Ihr werdet weinen und heulen ;
 BWV104 - Du Hirte Israel, hre;
 BWV105 - Herr, gehe nicht ins Gericht ;
 BWV106 - Gottes Zeit ist die allerbeste Zeit ( Actus Tragicus ) ;
 BWV107 - Was willst du dich betrueben ;
 BWV108 - Es ist euch gut, da ich hingehe ;
 BWV109 - Ich glaube, lieber Herr, hilf meinem Unglauben ;
 BWV110 - Unser Mund sei voll Lachens ;
 BWV111 - Was mein Gott will, das g'scheh' allzeit ;
 BWV112 - Der Herr ist mein getreuer Hirt ;
 BWV113 - Herr Jesu Christ, du hchstes Gut ;
 BWV114 - Ach, lieben Christen, seid getrost ;
 BWV115 - Mache dich, mein Geist, bereit ;
 BWV116 - Du Friedenfuerst, Herr Jesu Christ ;
 BWV117 - Sei Lob und Ehr dem hchsten Gut ;
 BWV118 - O Jesu Christ, mein Lebens Licht (Actualment considerada un motet, no pas una cantata);
 BWV118b - O Jesu Christ, mein Lebens Licht (segona versi, actualment considerada un motet, no pas una cantata)) ;
 BWV119 - Preise Jerusalem, den Herrn ;
 BWV120 - Gott, man lobet dich in der Stille ;
 BWV120a - Herr Gott, Beherrscher aller Dinge ;
 BWV120b - Gott, man lobet dich in der Stille ;
 BWV121 - Christum wir sollen loben schon ;
 BWV122 - Das neugeborne Kindelein ;
 BWV123 - Liebster Immanuel, Herzog der Frommen ;
 BWV124 - Meinem Jesum la ich nicht ;
 BWV125 - Mit Fried und Freud ich fahr dahin ;
 BWV126 - Erhalt uns, Herr, bei deinem Wort ;
 BWV127 - Herr Jesu Christ, wahr' Mensch und Gott ;
 BWV128 - Auf Christi Himmelfahrt allein ;
 BWV129 - Gelobet sei der Herr, mein Gott ;
 BWV130 - Herr Gott, dich loben alle wir ;
 BWV131 - Aus der Tiefen rufe ich, Herr, zu dir ;
 BWV131a - Aus der Tiefen rufe ich, Herr, zu dir ;
 BWV132 - Bereitet die Wege, bereitet die Bahn ;
 BWV133 - Ich freue mich in dir ;
 BWV134 - Ein Herz, das seinem Jesum lebend wei;
 BWV134a - Die Zeit, die Tag und Jahre macht ;
 BWV135 - Ach Herr, mich armen Suender ;
 BWV136 - Erforsche mich, Gott, und erfahre mein Herz ;
 BWV137 - Lobe den Herren, den mchtigen Knig der Ehren ;
 BWV138 - Warum betruebst du dich, mein Herz? ;
 BWV139 - Wohl dem, der sich auf seinen Gott ;
 BWV140 - Wachet auf, ruft uns die Stimme;
 BWV141 - Das ist je gewilich wahr (pot ser de Georg Philipp Telemann);
 BWV142 - Uns ist ein Kind geboren (pot ser de Johann Kuhnau);
 BWV143 - Lobe den Herrn, meine Seele (atribuci dubtosa);
 BWV144 - Nimm was dein ist, und gehe hin ;
 BWV145 - Auf, mein Herz! Des Herren Tag (So du mit deinem Munde bekennest) ;
 BWV146 - Wir muessen durch viel Truebsal ;
 BWV147 - Herz und Mund und Tat und Leben;
 BWV147a - Herz und Mund und Tat und Leben ;
 BWV148 - Bringet dem Herrn Ehre seines Namens ;
 BWV149 - Man singet mit Freuden vom Sieg ;
 BWV150 - Nach dir, Herr, verlanget mich;
 BWV151 - Ser Trost, mein Jesus kmmt;
 BWV152 - Tritt auf die Glaubensbahn ;
 BWV153 - Schau, lieber Gott, wie meine Feind ;
 BWV154 - Mein liebster Jesus ist verloren ;
 BWV155 - Mein Gott, wie lang, ach lange ;
 BWV156 - Ich steh mit einem Fu im Grabe ;
 BWV157 - Ich lasse dich nicht, du segnest mich denn;
 BWV158 - Der Friede sei mit dir;
 BWV159 - Sehet, wir gehn hinauf gen Jerusalem;
 BWV160 - Ich weiss, dass mein Erlser lebt (atribuci dubtosa);
 BWV161 - Komm, du suesse Todenstunde;
 BWV162 - Ach! ich sehe, itzt, da ich zur Hochzeit gehe ;
 BWV163 - Nur jedem das Seine ;
 BWV164 - Ihr, die ihr euch von Christo nennet ;
 BWV165 - O heilges Geist- und Wasserbad ;
 BWV166 - Wo gehest du hin? ;
 BWV167 - Ihr Menschen, ruehmet Gottes Liebe ;
 BWV168 - Tue Rechnung! Donnerwort ;
 BWV169 - Gott soll allein mein Herze haben;
 BWV170 - Vergngte Ruh, beliebte Seelenlust;
 BWV171 - Gott, wie dein Name, so ist auch dein Ruhm ;
 BWV172 - Erschallet, ihr Lieder, erklinget, ihr Saiten ;
 BWV173 - Erhhtes Fleisch und Blut ;
 BWV173a - Durchlauchtster Leopold ;
 BWV174 - Ich liebe den Hchsten von ganzem Gemte ;
 BWV175 - Er rufet seinen Schafen mit Namen ;
 BWV176 - Es ist ein trotzig und verzagt Ding ;
 BWV177 - Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ ;
 BWV178 - Wo Gott, der Herr, nicht bei uns hlt ;
 BWV179 - Siehe zu, dass deine Gottesfurcht nicht Heuchelei sei ;
 BWV180 - Schmcke dich, o liebe Seele ;
 BWV181 - Leichtgesinnte Flattergeister ;
 BWV182 - Himmelsknig, sei willkommen ;
 BWV183 - Sie werden euch in den Bann tun ;
 BWV184 - Erwuenschtes Freudenlicht ;
 BWV185 - Barmherziges Herze der ewigen Liebe ;
 BWV186 - rgre dich, o Seele, nicht ;
 BWV187 - Es wartet alles auf dich ;
 BWV188 - Ich habe meine Zuversicht ;
 BWV189 - Meine Seele ruehmt und preist (pot ser de Georg Melchior Hoffmann);
 BWV190 - Singet dem Herrn ein neues Lied ;
 BWV190a - Singet dem Herrn ein neues Lied ;
 BWV191 - Gloria in excelsis Deo ;
 BWV192 - Nun danket alle Gott (incompleta) ;
 BWV193 - Ihr Tore zu Zion (incompleta) ;
 BWV193a - Ihr Huser des Himmels, ihr scheinenden Lichter ;
 BWV194 - Hchsterwunschtes Freudenfest ;
 BWV195 - Dem Gerechten muss das Licht ;
 BWV196 - Der Herr denket an uns (Salm 115) ;
 BWV197 - Gott ist unsre Zuversicht ;
 BWV197a - Ehre sei Gott in der Hhe (incompleta) ;
 BWV198 - La Ferstin, la noch einen Strahl ;
 BWV199 - Mein Herze schwimmt im Blut ;
 BWV200 - Bekennen will ich seinen Namen;

 Cantates profanes .
 BWV201 - Geschwinde, ihr wirbelnden Winde ;
 BWV202 - Weichet nur, betruebte Schatten ("Del casament");
 BWV203 - Amore traditore ;
 BWV204 - Ich bin in mir vergngt ;
 BWV205 - Zerreiet, zersprenget;
 BWV205a - Blast Lrmen, ihr Feinde! ;
 BWV206 - Schleicht, spielende Wellen ;
 BWV207 - Vereinigte Zwietracht der wechselnden Saiten ;
 BWV207a - Auf, schmetternde Toene ;
 BWV208 - Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd! ("La caa") ;
 BWV208a - Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd! ;
 BWV209 - Non sa che sia dolore ;
 BWV210 - O holder Tag, erwuenschte Zeit ;
 BWV210a - O angenehme Melodei! ;
 BWV211 - Schweigt stille, plaudert nicht ("Del caf") ;
 BWV212 - Mer hahn en neue Oberkeet ("Pagesa") ;
 BWV213 - Lat uns sorgen, lat uns wachen (Hercules auf dem Scheidewege) ;
 BWV214 - Tnet, ihr Pauken! Erschallet Trompeten! ;
 BWV215 - Preise dein Glcke, gesegnetes Sachsen ;
 BWV216 - Vergnuegte Pleissenstadt (incompleta) ;
 BWV216a - Erwhlte Pleissenstadt ;

 Altres cantates .
 BWV217 - Gedenke, Herr, wie es uns gehet (atribuci dubtosa);
 BWV218 - Gott der Hoffnung erfuelle euch (atribuci dubtosa);
 BWV219 - Siehe, es hat ueberwunden der Loewe (atribuci dubtosa);
 BWV220 - Lobt ihn mit Herz und Munde (atribuci dubtosa);
 BWV221 - Wer sucht die Pracht, wer wuenscht den Glanz (atribuci dubtosa);
 BWV222 - Mein Odem ist schwach (atribuci dubtosa);
 BWV223 - Meine Seele soll Gott loben (perduda) ;
 BWV224 - Reisst euch los, bedraengte Sinnen (petit fragment);
 BWV249a - Entfliehet, verschwindet, entweichet, ihr Sorgen ;
 BWV249b - Verjaget, zerstreuet, zerruttet, ihr Sterne;
 BWV 1083   Tilge, Hchster, meine Snden (arranjament del Stabat mater de Giovanni Battista Pergolesi);
 BWV Anh. 3   Gott, gib dein Gerichte dem Knige;
 BWV Anh. 5   Lobet den Herrn, alle seine Heerscharen;

 Altres enllaos .

CataBach.com, La pgina en catal de JS Bach;
Traducions al catal de les cantates de Bach;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142876" title="Joan Antoni Desvalls i d'Ardena" nonfiltered="2512" processed="2492" dbindex="58333">
Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740   Barcelona, 10 de mar de 1820) sis marqus de Llupi, quart del Poal, marqus consort d'Alfarrs i nt de Antoni Desvalls i de Vergs fou un hisendat i cientfic catal. s considerat com un dels homes ms illustres de la Barcelona del final del segle XVIII.

Estudi al collegi de Cordelles a Barcelona on va ser un dels deixebles i collaboradors del matemtic Toms Cerd.

L'any 1769 va contreure matrimoni amb Teresa de Ribes i d Olzinelles, marquesa d Alfarrs.

Com home culte i d'una gran sensibilitat artstica va fer construir a l'any 1791 a la seva finca d'esbarjo a Horta un jard d'estil neoclssic anomenat parc del Laberint d'Horta. El concepte d'aquest jard  influt per la mitologia grega  es basa en un disseny fet pel mateix Desvalls en collaboraci amb l'arquitecte itali Domenico Bagutti.

Esdev un dels fundadors de la Conferncia Fisicomatemtica Experimental a l'any 1764, de la qual tamb fou secretari perpetu, aix com vicepresident de la Reial Acadmia de Cincies Naturals i Arts de Barcelona entre 1799 1808 i 1814 1820.

Posse una biblioteca important i va escriure diversos treballs sobre fsica, zoologia i meteorologia, com per example la Disertacin sobre los Terremotos (1783) i El aermetro o pesalicores (1791).

1793 amb l'esclat de la guerra Gran contra la Repblica Francesa Desvalls organitza a crrec de l'ajuntament de Barcelona un cos de voluntaris. En la guerra del Francs (1808) contribu a la resistncia contra les tropes napoleniques amb bns propis.

En 1812 fou elegit representat de Barcelona a les corts de Cadis, per per manca de salut no hi pogu assistir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142880" title="Feda" nonfiltered="2513" processed="2493" dbindex="58335">
Feda -fem. fedana, pl. fedans, fedanes- (de l'rab fid ' , plural fid ' yun, ), s una paraula que significa "el que est disposat a sacrificar la seva vida" i amb ella s'han designat al llarg de la histria diversos grups de combatents, principalment rabs.

La paraula s el participi del verb rab  fad que significa, alt per alt, "mostrar adhesi". En el seu s ms habitual designa aquell que combat o lluita per raons poltiques, ra per la qual s'acostuma a traduir per milici, combatent, escamot, etc. Ve a ser la versi laica del mot mujahid, ja que aquest presenta unes connotacions religioses que no t el primer. 

El seu s en catal procedeix de Palestina, ats que s el nom amb qu es designen a si mateixos els combatents de les diferents organitzacions palestines, excepte les islamistes que, com s'ha dit, utilitzen el terme mujahid.  

Els veterans de la guerra d'independencia d'Algria sn anomenats mujahidi i feda indistintament.
Fedans.
Comandant Azzedine;

Pgines que s'hi relacionen.
 Mujahid.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142881" title="Panasonic" nonfiltered="2514" processed="2494" dbindex="58336">

 

Panasonic s una marca comercial internacional per als productes electrnics fabricats per Matsushita Electric Industrial Co. Ltd., de Jap. L'empresa es va originar en 1955 i inicialment produa altaveus. Ms endavant, Matsushita Electric va comenar a fabricar equips de televisi i udio de gamma alta, conjuntament amb altres productes de baix cost. 

A la tardor del 2005, Matsushita va adoptar de forma oficial i amb mbit mundial el nom Panasonic. Actualment fabrica televisions LCD, de plasma, i CRT, reproductors DVD, reproductors de vdeo, reproductors de CD porttil i molts altres productes per a la llar. 

Sota el nom de Panasonic, Matsushita va ser de les primeres companyies a fabricar els reproductors de Laserdisc en els anys 80 i tamb va ser una de les primeres a adoptar el format DVD. 
Actualment s el patrocinador principal de l'equip Toyota F1 en la Frmula 1, conegut tamb amb el nom Panasonic Toyota Racing. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142882" title="Llista de corals harmonitzats per Johann Sebastian Bach" nonfiltered="2515" processed="2495" dbindex="58337">
El repertori del coral luter va culminar en l'poca de Johann Sebastian Bach que, a ms de compondre'n una trentena, va fer ms de 400 harmonitzacions del repertori coral existent. Els trobem en les seves cantates i passions, i que tamb tractaria en diverses obres per a orgue. Aquestes versions s'han convertit en el repertori bsic de l'esglsia luterana que ha arribat fins els nostres dies, i tamb s present en el repertori musical de la major part dels organistes de les esglsies catliques.

A continuaci es detalla la llista de corals harmonitzats per Johann Sebastian Bach d'acord amb el catleg BWV de la seva obra.

 Corals (250-438) .
 BWV 250 - Was Gott tut das ist wohlgetan;
 BWV 251 - Sei Lob und Ehr' Dem hchsten Gut ;
 BWV 252 - Nun danket alle Gott ;
 BWV 253 - Ach bleib bei uns, Herr Jesu Christ ;
 BWV 254 - Ach Gott, erhr' mein Seufzen ;
 BWV 255 - Ach Gott und Herr ;
 BWV 256 - Ach lieben Christen, seid getrost;
 BWV 257 - Wr Gott nicht mit uns diese Zeit ;
 BWV 258 - Wo Gott der Herr nicht bei uns hlt ;
 BWV 259 - Ach, was soll ich Snder machen ;
 BWV 260 - Allein Gott in der Hh' sei Ehr  ;
 BWV 261 - Allein zu dir, Herr Jesu Christ ;
 BWV 262 - Alle Menschen mssen sterben ;
 BWV 263 - Alles ist an Gottes Segen ;
 BWV 264 - Als der gtige Gott ;
 BWV 265 - Als Jesus Christus in der Nacht ;
 BWV 266 - Als vierzig Tag nach Ostern ;
 BWV 267 - An Wasserflssen Babylon ;
 BWV 268 - Auf, auf, mein Herz, und du mein ganzer Sinn ;
 BWV 269 - Aus meines Herzens Grunde ;
 BWV 270 - Befiehl du deine Wege ;
 BWV 271 - Befiehl du deine Wege ;
 BWV 272 - Befiehl du deine Wege ;
 BWV 273 - Christ, der du bist der helle Tag ;
 BWV 274 - Christe, der du bist Tag und Licht ;
 BWV 275 - Christe, du Beistand deiner Kreuzgemeinde ;
 BWV 276 - Christ ist erstanden ;
 BWV 277 - Christ lag in Todesbanden ;
 BWV 278 - Christ lag in Todesbanden;
 BWV 279 - Christ lag in Todesbanden ;
 BWV 280 - Christ, unser Herr, zum Jordan kam ;
 BWV 281 - Christus, der ist mein Leben ;
 BWV 282 - Christus, der ist mein Leben;
 BWV 283 - Christus, der uns selig macht ;
 BWV 284 - Christus, ist erstanden, hat berwunden ;
 BWV 285 - Da der Herr Christ zu Tische sa ;
 BWV 286 - Danket dem Herren ;
 BWV 287 - Dank sei Gott in der Hhe ;
 BWV 288 - Das alte Jahr vergangen ist ;
 BWV 289 - Das alte Jahr vergangen ist ;
 BWV 290 - Das walt' Gott Vater und Gott Sohn ;
 BWV 291 - Das walt' mein Gott, Vater, Sohn und heiliger Geist ;
 BWV 292 - Den Vater dort oben ;
 BWV 293 - Der du bist drei in Einigkeit;
 BWV 294 - Der Tag, der ist so freudenreich ;
 BWV 295 - Des heil'gen Geistes reiche Gnad ;
 BWV 296 - Die Nacht ist kommen;
 BWV 297 - Die Sonn' hat sich mit ihrem Glanz ;
 BWV 298 - Dies sind die heil'gen zehn Gebot  ;
 BWV 299 - Dir, dir, Jehova, will ich singen ;
 BWV 300 - Du grosser Schmerzensmann ;
 BWV 301 - Du, o schnes Weltgebude ;
 BWV 302 - Ein' feste Burg ist unser Gott ;
 BWV 303 - Ein' feste Burg ist unser Gott ;
 BWV 304 - Eins ist Not! ach Herr, dies Eine ;
 BWV 305 - Erbarm' dich mein, o Herre Gott;
 BWV 306 - Erstanden ist der heil'ge Christ ;
 BWV 307 - Es ist gewisslich an der Zeit ;
 BWV 308 - Es spricht der Unweisen Mund wohl ;
 BWV 309 - Es stehn vor Gottes Throne ;
 BWV 310 - Es wird schier der letzte Tag herkommen ;
 BWV 311 - Es woll' uns Gott gendig sein ;
 BWV 312 - Es woll' uns Gott gendig sein ;
 BWV 313 - Fr Freuden lasst uns springen ;
 BWV 314 - Gelobet seist du, Jesu Christ ;
 BWV 315 - Gib dich zufrieden und sei stille ;
 BWV 316 - Gott, der du selber bist das Licht ;
 BWV 317 - Gott, der Vater, wohn' uns bei ;
 BWV 318 - Gottes Sohn ist kommen ;
 BWV 319 - Gott hat das Evangelium ;
 BWV 320 - Gott lebet noch ;
 BWV 321 - Gottlob, es geht nunmehr zu Ende;
 BWV 322 - Gott sei gelobet und gebenedeiet/Meine Seele erhebet den Herrn ;
 BWV 323 - Gott sei uns gndig ;
 BWV 324 - Meine Seele erhebet den Herrn ;
 BWV 325 - Heilig, heilig ;
 BWV 326 - Herr Gott, dich loben alle wir ;
 BWV 327 - Fr deinen Thron tret' ich hiermit ;
 BWV 328 - Herr, Gott, dich loben wir ;
 BWV 329 - Herr, ich denk' an jene Zeit ;
 BWV 330 - Herr, ich habe missgehandelt ;
 BWV 331 - Herr, ich habe missgehandelt ;
 BWV 332 - Herr Jesu Christ, dich zu uns wend ;
 BWV 333 - Herr Jesu Christ, du hast bereit't ;
 BWV 334 - Herr Jesu Christ, du hchstes Gut ;
 BWV 335 - Herr Jesu Christ, mein's Lebens Licht ;
 BWV 336 - Herr Jesu Christ, wahr'r Mensch und Gott ;
 BWV 337 - Herr, nun lass in Frieden ;
 BWV 338 - Herr, straf mich nicht in deinem Zorn ;
 BWV 339 - Herr, wie du willst, so schick's mit mir ;
 BWV 340 - Herzlich lieb hab ich dich, o Herr ;
 BWV 341 - Heut' ist, o Mensch, ein grosser Trauertag ;
 BWV 342 - Heut' triumphieret Gottes Sohn ;
 BWV 343 - Hilf, Gott, dass mir's gelinge;
 BWV 344 - Hilf, Herr Jesu, lass gelingen ;
 BWV 345 - Ich bin ja, Herr, in deiner Macht ;
 BWV 346 - Ich dank' dir Gott fr all' Wohltat ;
 BWV 347 - Ich dank' dir, lieber Herre ;
 BWV 348 - Ich dank' dir, lieber Herre ;
 BWV 349 - Ich dank' dir schon durch deinen Sohn ;
 BWV 350 - Ich danke dir, o Gott, in deinem Throne ;
 BWV 351 - Ich hab' mein' Sach' Gott heimgestellt ;
 BWV 352 - Jesu, der du meine Seele ;
 BWV 353 - Jesu, der du meine Seele ;
 BWV 354 - Jesu, der du meine Seele ;
 BWV 355 - Jesu, der du selbsten wohl ;
 BWV 356 - Jesu, du mein liebstes Leben ;
 BWV 357 - Jesu, Jesu, du bist mein ;
 BWV 358 - Jesu, meine Freude ;
 BWV 359 - Jesu meiner Seelen Wonne ;
 BWV 360 - Jesu, meiner Freuden Freude ;
 BWV 361 - Jesu, meines Herzens Freud  ;
 BWV 362 - Jesu, nun sei gepreiset ;
 BWV 363 - Jesus Christus, unser Heiland ;
 BWV 364 - Jesus Christus, unser Heiland ;
 BWV 365 - Jesus, meine Zuversicht ;
 BWV 366 - Ihr Gestirn', ihr hohlen Lfte ;
 BWV 367 - In allen meinen Taten ;
 BWV 368 - In dulci jubilo ;
 BWV 369 - Keinen hat Gott verlassen ;
 BWV 370 - Komm, Gott Schpfer, heiliger Geist ;
 BWV 371 - Kyrie, Gott Vater in Ewigkeit ;
 BWV 372 - Lass, o Herr, dein Ohr sich neigen ;
 BWV 373 - Liebster Jesu, wir sind hier ;
 BWV 374 - Lobet den Herren, denn er ist freundlich ;
 BWV 375 - Lobt Gott, ihr Christen, allzugleich ;
 BWV 376 - Lobt Gott, ihr Christen, allzugleich ;
 BWV 377 - Mach's mit mir, Gott, nach deiner Gt  ;
 BWV 378 - Meine Augen schliess' ich jetzt ;
 BWV 379 - Meinen Jesum lass' ich nicht, Jesus ;
 BWV 380 - Meinen Jesum lass' ich nicht, weil ;
 BWV 381 - Meines Lebens letzte Zeit ;
 BWV 382 - Mit Fried' und Freud' ich fahr' dahin;
 BWV 383 - Mitten wir im Leben sind ;
 BWV 384 - Nicht so traurig, nicht so sehr ;
 BWV 385 - Nun bitten wir den heiligen Geist ;
 BWV 386 - Nun danket alle Gott ;
 BWV 387 - Nun freut euch, Gottes Kinder all  ;
 BWV 388 - Nun freut euch, lieben Christen g'mein ;
 BWV 389 - Nun lob', mein' Seel', den Herren ;
 BWV 390 - Nun lob', mein Seel', den Herren ;
 BWV 391 - Nun preiset alle Gottes Barmherzigkeit ;
 BWV 392 - Nun ruhen alle Wlder ;
 BWV 393 - O Welt, sieh hier dein Leben ;
 BWV 394 - O Welt, sieh hier dein Leben ;
 BWV 395 - O Welt, sieh hier dein Leben ;
 BWV 396 - Nun sich der Tag geendet hat ;
 BWV 397 - O Ewigkeit, du Donnerwort ;
 BWV 398 - O Gott, du frommer Gott ;
 BWV 399 - O Gott, du frommer Gott ;
 BWV 400 - O Herzensangst, o Bangigkeit ;
 BWV 401 - O Lamm Gottes, unschuldig ;
 BWV 402 - O Mensch, bewein' dein' Snde gross ;
 BWV 403 - O Mensch, schaue Jesum Christum an ;
 BWV 404 - O Traurigkeit, o Herzeleid ;
 BWV 405 - O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen ;
 BWV 406 - O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen ;
 BWV 407 - O wir armen Snder;
 BWV 408 - Schaut, ihr Snder ;
 BWV 409 - Seelen-Brutigam ;
 BWV 410 - Sei gegrsset, Jesu gtig ;
 BWV 411 - Singet dem Herrn ein neues Lied ;
 BWV 412 - So gibst du nun, mein Jesu, gute Nacht ;
 BWV 413 - Sollt' ich meinem Gott nicht singen;
 BWV 414 - Uns ist ein Kindlein heut' gebor'n ;
 BWV 415 - Valet will ich dir geben ;
 BWV 416 - Vater unser im Himmelreich ;
 BWV 417 - Von Gott will ich nicht lassen ;
 BWV 418 - Von Gott will ich nicht lassen ;
 BWV 419 - Von Gott will ich nicht lassen ;
 BWV 420 - Warum betrbst du dich, mein Herz ;
 BWV 421 - Warum betrbst du dich, mein Herz ;
 BWV 422 - Warum sollt' ich mich denn grmen ;
 BWV 423 - Was betrbst du dich, mein Herze ;
 BWV 424 - Was bist du doch, o Seele, so betrbet ;
 BWV 425 - Was willst du dich, o meine Seele ;
 BWV 426 - Weltlich Ehr' und zeitlich Gut;
 BWV 427 - Wenn ich in Angst und Not;
 BWV 428 - Wenn mein Stndlein vorhanden ist ;
 BWV 429 - Wenn mein Stndlein vorhanden ist ;
 BWV 430 - Wenn mein Stndlein vorhanden ist ;
 BWV 431 - Wenn wir in hchsten Nten sein ;
 BWV 432 - Wenn wir in hchsten Nten sein;
 BWV 433 - Wer Gott vertraut, hat wohl gebaut;
 BWV 434 - Wer nur den liebe Gott lsst walten ;
 BWV 435 - Wie bist du, Seele, in mir so gar betrbt;
 BWV 436 - Wie schn leuchtet der Morgenstern;
 BWV 437 - Wir glauben all' an einen Gott ;
 BWV 438 - Wo Gott zum Haus nicht gibt sein' Gunst;

 Altres enllaos .


 Enllaos externs .
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
Obres Instrumentals de J.S. Bach;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142885" title="Llista d'ries i canons de Johann Sebastian Bach" nonfiltered="2516" processed="2496" dbindex="58338">
A continuaci es detalla la llista de canons i ries de Johann Sebastian Bach d'acord amb el catleg BWV de la seva obra.

 ries i canons .
 BWV 439 - Ach, dass nicht die letzte Stunde ;
 BWV 440 - Auf, auf! die rechte Zeit ist hier ;
 BWV 441 - Auf! auf! mein Herz, mit Freuden ;
 BWV 442 - Beglckter Stand getreuer Seelen ;
 BWV 443 - Beschraenkt, ihr Weisen dieser Welt ;
 BWV 444 - Brich entzwei, mein armes Herze ;
 BWV 445 - Brunnquell aller Gueter ;
 BWV 446 - Der lieben Sonnen Licht und Pracht ;
 BWV 447 - Der Tag ist hin, die Sonne gehet nieder ;
 BWV 448 - Der Tag mit seinem Lichte ;
 BWV 449 - Dich bet'ich an, mein hoechster Gott ;
 BWV 450 - Die bittre Leidenszeit beginnet abermal ;
 BWV 451 - Die goldne Sonne, voll Freud' und Wonne ;
 BWV 452 - Dir, dir Jehovah, will ich singen ;
 BWV 453 - Eins ist Not! ach Herr, dies Eine ;
 BWV 454 - Ermuntre dich, mein schwacher Geist ;
 BWV 455 - Erwuergtes Lamm, das die verwahrten Siegel ;
 BWV 456 - Es glaenzet der Christen ;
 BWV 457 - Es ist nun aus mit meinem Leben ;
 BWV 458 - Es ist vollbracht! vergiss ja nicht ;
 BWV 459 - Es kostet viel, ein Christ zu sein ;
 BWV 460 - Gib dich zufrieden und sei stille ;
 BWV 461 - Gott lebet noch; Seele, was verzagst du doch? ;
 BWV 462 - Gott, wie gross ist deine Guete ;
 BWV 463 - Herr, nicht schicke deine Rache ;
 BWV 464 - Ich bin ja, Herr, in deiner Macht ;
 BWV 465 - Ich freue mich in dir ;
 BWV 466 - Ich halte treulich still und liebe ;
 BWV 467 - Ich lass' dich nicht ;
 BWV 468 - Ich liebe Jesum alle Stund' ;
 BWV 469 - Ich steh' an deiner Krippen hier ;
 BWV 470 - Jesu, Jesu, du bist mein ;
 BWV 471 - Jesu, deine Liebeswunden ;
 BWV 472 - Jesu, meines Glaubens Zier ;
 BWV 473 - Jesu, meines Herzens Freud ;
 BWV 474 - Jesus ist das schoenste Licht ;
 BWV 475 - Jesus, unser Trost und Leben ;
 BWV 476 - Ihr Gestirn', ihr hohen Lufte ;
 BWV 477 - Kein Stuendlein geht dahin ;
 BWV 478 - Komm, suesser Tod, komm, sel'ge Ruh! ;
 BWV 479 - Kommt, Seelen, dieser Tag ;
 BWV 480 - Kommt wieder aus der finstern Gruft ;
 BWV 481 - Lasset uns mit Jesu ziehen ;
 BWV 482 - Liebes Herz, bedenke doch ;
 BWV 483 - Liebster Gott, wann werd' ich sterben? ;
 BWV 484 - Liebster Herr Jesu! wo bleibest du so lange? ;
 BWV 485 - Liebster Immanuel, Herzog der Frommen ;
 BWV 486 - Mein Jesu, dem die Seraphinen ;
 BWV 487 - Mein Jesu! was fuer Seelenweh ;
 BWV 488 - Meines Lebens letzte Zeit ;
 BWV 489 - Nicht so traurig, nicht so sehr ;
 BWV 490 - Nur mein Jesus ist mein Leben ;
 BWV 491 - O du Liebe meiner Liebe ;
 BWV 492 - O finstre Nacht ;
 BWV 493 - O Jesulein Suess, o Jesulein mild ;
 BWV 494 - O liebe Seele, zieh' die Sinnen ;
 BWV 495 - O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen ;
 BWV 496 - Seelen-Brutigam, Jesu, Gottes Lamm! ;
 BWV 497 - Seelenweide, meine Freude ;
 BWV 498 - Selig, wer an Jesum denkt ;
 BWV 499 - Sei gegruesset, Jesu guetig ;
 BWV 500 - So gehst du nun, mein Jesu, hin ;
 BWV 501 - So giebst du nun, mein Jesu, gute Nacht ;
 BWV 502 - So wuensch' ich mir zu guter Letzt ;
 BWV 503 - Steh' ich bei meinem Gott ;
 BWV 504 - Vergiss mein nicht, dass ich dein nicht ;
 BWV 505 - Vergiss mein nicht, vergiss mein nicht ;
 BWV 506 - Was bist du doch, o Seele, so betruebet ;
 BWV 507 - Wo ist mein Schaeflein, das ich liebe;

 Del quadern d'Anna Magdalena .
 BWV 508 - Bist du bei mir (atribuda a Gottfried Heinrich Stlzel.
 BWV 509 - Gedenke doch, mein Geist, aria ;
 BWV 510 - Gib dich zufrieden, chorale ;
 BWV 511 - Gib dich zufrieden, chorale ;
 BWV 512 - Gib dich zufrieden, chorale ;
 BWV 513 - O Ewigkeit, du Donnerwort, chorale ;
 BWV 514 - Schaffs mit mir, Gott, chorale ;
 BWV 515 - So oft ich meine Tobackspfeife, aria ;
 BWV 515a - So oft ich meine Tobackspfeife ;
 BWV 516 - Warum betruebst du dich, aria ;
 BWV 517 - Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen ;
 BWV 518 - Wilst du dein Herz mir schenken;

 Altres canons i ries .
 BWV519 - Hier lieg' ich nun ;
 BWV520 - Das walt' mein Gott ;
 BWV521 - Gott mein Herz dir Dank ;
 BWV522 - Meine Seele, lass es gehen ;
 BWV523 - Ich gnuege mich an meinem Stande ;

 Quodlibet .
 BWV524 - Quodlibet;

 Altres enllaos .


 Enllaos externs .
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
Obres Instrumentals de J.S. Bach;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142886" title="Mujahid" nonfiltered="2517" processed="2497" dbindex="58339">
Mujahid -fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines- (en rab,      , mu  hid; pl.        , mu  hid n, participi actiu del verb rab yahada, que significa fer la Jihad) significa combatent, guerrer o lluitador i s la paraula amb qu hom designa els combatents islmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa. El terme mu  hid, aix com el seu plural mu  hid n, t la mateixa arrel rab que el mot Jihad. 

 s .

La paraula Mu  hid (amb la grafia francesa moudjahid) ja havia estat utilitzada durant la guerra d'Algria per a designar els algerians alats en armes contra el poder colonial francs. No obstant aix, es va fer famosa a occident arran de la invasi sovitica de l'Afganistan en els anys 80. Els mujahidins eren un exrcit irregular entrenat i finanat per Arbia Saudita i Estats Units que lluitava contra les tropes sovitiques i contra el rgim prosovitic de Mohammad Najibullah. Els mujahidins afganesos van conformar anys ms tard el gruix dels talibans.


Al nord d'frica els membres dels partits laics que combaten contra els fonamentalistes reivindiquen per a ells el terme mujahid. A Algria els fonamentalistes anomenen mujahid els seus enemics laics veterans de la guerra d'independncia.


A Iran hi ha els Mujahidins del Poble, la ms important de les organitzacions armades d'oposici a la repblica islmica, que va lluitar tamb contra el rgim del xa. La seva ideologia es qualifica a vegades d'hbrid d'islamisme i marxisme.

A Bsnia i Hercegovina es va anomenar mujahidins tots els voluntaris internacionals musulmans que van combatre junt amb les tropes musulmanes locals durant la guerra que va tenir lloc des de 1992 fins a 1995.

 Pgines que s'hi relacionen .
 Feda.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142887" title="Josep Mart i Clar" nonfiltered="2518" processed="2498" dbindex="58340">
Josep Mart i Clar, lies en Bepes, va ser un escriptor i poeta de Palafrugell de principis del segle XX. Pos lletra a diverses canons de tipus mariner de Ricard Viladesau i Caner i altres compositors.

Les seves obres ms destacades foren:

 La meva vila, en vers;
 Palafrugell: parada i fonda, en prosa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142892" title="Cavall de vapor" nonfiltered="2519" processed="2499" dbindex="58341">
El cavall de vapor, CV, s una unitat de potncia. Es defineix com la potncia necessria per elevar verticalment un pes de 75 kiloponds a 1 metre de la cota zero en 1 segon. Aquesta unitat s'anomena aix perqu se suposava que era la potncia que desenvolupava un cavall. Tot i aix, un esportista d'lit pot arribar a desenvolupar potncies d'1 CV en perodes molt curts.

A pasos anglosaxons, s'acostuma a utilitzar el Horse Power o Cavall de potncia, el qual freqentment s'anomena "Cavall de fora" introduint un error de concepte. La seva magnitud s similar al CV, per no exactament equivalent. El Horse Power, HP, es defineix com la potncia necessria per elevar verticalment a la velocitat d'1 peu/minut una massa de 33.000 lliures.

La relaci entre les dues unitats i les respectives relacions amb el Watt (W), unitat de potncia del Sistema Internacional d'Unitats, sn les se gents:

 1 CV = 735,49875 W. A Frana s'adopta 735,5 W;
 1 HP = 745,6987158227022 W;
 1 HP = 1,0138 CV;
 1 CV = 0,9863 HP;

Encara que el cavall de vapor no s una unitat del Sistema Internacional, encara s'utilitza ms que el Watt, especialment en vehicles terrestres i motors elctrics; de tota manera, en aquells pasos on s legalment obligatori l's del SI, en los catlegs de vehicles apareix sempre la potncia tamb en kW.

Vegeu tamb.
Sistema Internacional d'Unitats;

Enllaos externs.
Conversin de caballo de vapor en otras unidades;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142898" title="CV" nonfiltered="2520" processed="2500" dbindex="58342">

 Cavall de vapor, una unitat de potncia fsica.
 Coalici Valenciana, partit poltic blaver;
 currculum vitae;
 en educaci s un crdit variable (assignatura que es cursa de manera optativa);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142901" title="Vktor Txernomirdin" nonfiltered="2521" processed="2501" dbindex="58343">

Victor Stepanovitx Txernomyrdin (rus:                                 ) ( Txerni-Otrog, Provncia d'Orenburg  9 d'abril de 1938) s un poltic, oligarca i home de negocis rus. Le Monde va estimar els seus ingresos en 5 bilions de dlars; per el 1996 declar que noms en guanyava 46.000.

Txernomirdin fou el Primer Ministre de Rssia de 1992 a 1998. Des de 2001, s l'ambaixador de Rssia a Ucrana. Pertanyia a una famlia de treballadors, es gradu com a enginyer a l'Institut Politcnic de Kuibixev (avui Samara), als Urals, el 1962. En la dcada dels setanta s'afili al PCUS i entr a la secci d'indstria pesant del comit central, on hi va estar fins el 1982. Des del 1985 dirig el ministeri de la indstria del gas, que transform el 1989 en el consorci Gasprom, monopoli de gas sovitic. 

Pel desembre del 1992 Bors Ieltsin el va nomenar primer ministre de Rssia. En les eleccions legislatives del desembre del 1995, lider el bloc progovernamental Casa Nostra-Rssia, i aconsegu el 12% dels vots i 54 escons a la Duma. La victria de Bors Ieltsin a les eleccions presidencials de Rssia (1996) el confirmaren en el crrec. El juny del 1996 va intervenir en el conflicte de Txetxnia per alliberar els ostatges russos segrestats. Alhora, intent acostar-se als EUA, acostament que s'acab desprs de l'atac aliat de l'OTAN durant la guerra de Kosovo. I pel novembre del 1996 ocup la presidncia del pas quan Bors Ieltsin hagu d'apartar-se temporalment del poder per problemes greus de salut. 

Fou destitut, juntament amb tots els membres del govern, el 23 de mar de 1998, en una acci que havia de permetre afrontar els greus problemes econmics i socials del pas, i el substitu Serguei Kirienko. Desprs d'una nova crisi econmica, a l'estiu del 1998, Ieltsin el propos de nou com a primer ministre, per fou rebutjat per la Duma en favor de Ievgueni Primkov. El 1999 fou escollit diputat a la Duma i el 2001 Vladmir Putin el nomen ambaixador a Ucrana. El 2003 va dimitir desprs de l'escndol provocat per justificar la poltica sovitica en la fam d'Ucrana de 1932-1933.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142904" title="Obres morals" nonfiltered="2522" processed="2502" dbindex="58344">
Obres morals (tamb Obres morals i de costums) o Morlia (en llat) s el ttol amb qu es coneix el conjunt d'escrits de l'escriptor grec Plutarc de Queronea que no formen part de les Vides paralleles, la seva obra ms coneguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142905" title="Nit dels vidres trencats" nonfiltered="2523" processed="2503" dbindex="58345">

La Nit dels vidres trencats (en alemany, Reichspogromnacht, Reichskristallnacht o Novemberpogrome) , del 9 al 10 de novembre de 1938, organitzada per les SS a tot Alemanya contra la poblaci jueva, a qui consideraven els causants de tots els problemes dels alemanys. Es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, destruir indstries i comeros, i detenir entre vint-i-cinc i trenta-mil persones i assassinar unes 40.

 Els esdeveniments . 
 Successos previs . 
En els anys 30, molts jueus d'origen polons vivien a Alemanya. El divendres 28 d'octubre de 1938, 20.000 d'ells van ser segrestats enmig de la nit i brutalment deportats en massa de l'Alemanya Nazi a Polnia. El govern polons va rebutjar admetre'ls, causant un dur anar i venir entre les fronteres alemanya i polonesa durant dies. Aquesta negativa de deixar ingressar als seus propis ciutadans, va convertir el campament d'expulsats jueus en terra de ning en la frontera entre ambdues nacions, en condicions inhumanes impossibles d'imaginar. Finalment les autoritats alemanyes van convncer al govern polons que els deixs entrar.

Molts dels expulsats jueus havien residit a Alemanya la major part de les seves vides; fins i tot alguns havien estat condecorats com veterans de la Primera Guerra Mundial. Herschel Grynszpan, un alemany jueu que havia escapat a Frana, havia rebut una carta de la seva famlia que descrivia les condicions horribles que van experimentar durant aquesta deportaci. Intentant millorar la seva situaci, va apellar repetidament durant els dies segents a Ernst von Rath, secretari de l'Ambaixada alemanya a Pars, qui pel que sembla no tenia cap intenci d'ajudar. El dilluns, 7 de novembre, Grynszpan va disparar von Rath. Aquest va morir en la tarda del 9 de novembre, a conseqncies de les ferides rebudes. 

 Nit dels cristalls trencats .
L'assassinat de Ernst von Rath va servir com a excusa per a llanar una revolta contra ciutadans jueus arreu del pas. L'atac va ser pensat perqu sembls un acte espontani, per de fet va ser orquestrat pel govern alemany. Aix significava que el comandament del NSDAP (Partit Nacional Socialista) n'era d'acord i, com feia sovint, el govern va utilitzar l'organitzaci del partit a part de l'autoritat del govern. Aquests altercats van danyar, i en molts casos van destruir, aproximadament 1.574 sinagogues (prcticament totes les que havia a Alemanya), molts cementiris jueus, ms de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus. Ms de 30.000 jueus van ser detinguts i internats en camps de concentraci; uns quants fins i tot van ser colpejats fins a la mort. El nombre de jueus alemanys assassinats s incert, amb estimacions d'entre 36 a 200 aproximadament durant ms de dos dies d'aixecaments. El nombre de morts ms probable s de 91. Aquesta violncia indiscriminada explica que alguns alemanys que no eren jueus fossin assassinats simplement perqu alg va pensar que semblaven jueus. 

Els esdeveniments a ustria no eren menys terribles, i la major part de les 94 sinagogues de Viena i les cases d'oraci van ser danyades parcial o totalment. La gent va ser sotmesa a tota classe d'humiliacions, incloent fregar els paviments mentre eren turmentats pels seus compatriotes austracs, alguns dels quals havien estat els seus amics i vens. 
 

 Resposta des de l'exterior . 
El terrible esdeveniment es va difondre arreu del mn. Aix va desacreditar als moviments nazis a Europa i Amrica del Nord, provocant un declivi. Molts peridics van condemnar el succs, comparant-lo amb les salvatges revoltes provocades per la Rssia Imperial en la dcada de 1880. Estats Units va retirar el seu ambaixador (per no va trencar les seves relacions diplomtiques), mentre que altres governs van tallar directament les seves relacions diplomtiques amb Alemanya a manera de protesta. 

 Conclusi . 
La persecuci i els danys econmics provocats a jueus alemanys no van cessar amb l'altercat, encara que els seus negocis haguessin estat ja saquejats. Tamb els van forar a pagar una multa collectiva de mil milions de marcs al govern nazi. Aix era una hipocresia. El diari The New York Times tenia proves fotogrfiques demostrant que els nazis eren com a poc parcialment responsables, encara que ara se sap que va ser aprovat personalment per Adolf Hitler, i que fins i tot el propi Fhrer va estar implicat en la planificaci. Era una forma de cstig collectiu, ms tard denunciat davant la Convenci de Ginebra. 

Durant l'anunci de la sanci, el dirigent nazi Hermann Gring, que havia insistit molt abans a prendre mesures contra els jueus, havia descrit sense voler la realitat d'aquell succs: 

La ciutadania jueva d'Alemanya, com cstig pels seus crims abominables, ha de plantar cara a una multa de mil milions de marcs. A propsit, he de reconixer que no m'agradaria ser jueu a Alemanya. 

Aquella nit comenava una nova fase de les activitats antisemites del NSDAP i els aparells estatals, conduint a la deportaci i, finalment, l'extermini de la major part dels jueus que vivien a Alemanya. Encara que poques persones ho sabessin llavors, la nit dels vidres trencats era el primer pas en la persecuci sistemtica i l'assassinat massiu de jueus a tot arreu d'Europa en el que va ser conegut posteriorment com l'Holocaust. 

 Vegeu tamb .
Soluci final;

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142906" title="Serguei Kirienko" nonfiltered="2524" processed="2504" dbindex="58346">

Serguei Vladilnovitx Kirienko (en rus                                ) (nascut el 26 de juliol de 1962) fou Primer Ministre de Rssia del 23 de mar al 23 d'agost de 1998, nomenat per Bors Ieltsin en substituci de Vktor Txernomirdin. La Duma no el confirm fins el 24 d'abril. Abans d'ocupar el crrec, Kirienko fou ministre d'energia.

Ha estat diputat per la Uni de Forces de la Dreta, del 2000 al 2005 fou president del Districte Federal del Volga, i el 2005 fou nomenat cap de Rosatom (l'Agncia Federal d'Energia Atmica), des d'on defens la proposta de Vladmir Putin de crear un sistema internacional d'urani enriquit.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142910" title="Maite Salord i Ripoll" nonfiltered="2525" processed="2505" dbindex="58348">
Maite Salord i Ripoll (Ciutadella de Menorca, 1965) s una escriptora menorquina.

Ha guanyat diversos premis de narraci amb les obres I del Somni Tot (1998) i Mar de Boira (2004), entre d'altres. Ha publicat dues novelles Com una nina russa (2002) i La Mort de l'nima (2007), finalista del premi Sant Jordi 2006.

Maite Salord s professora de llengua i literatura catalanes a un institut de Ciutadella. A les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es present con candidata a l'alcaldia de Ciutadella pel Partit Socialista de Menorca. Sort elegida i s regidora.


 Enllaos externs.
Bloc personal de Maite Salord;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142911" title="Toyota Auris" nonfiltered="2526" processed="2506" dbindex="58349">

El Toyota Auris es un cotxe de tipus compacte fabricat per Toyota.  Substitueix al Toyota Corolla a Europa i el seu disseny ha tingut en compte els gustos europeus; certament, la carrosseria del Auris va ser presentada en el prototip denominat Concept C del 2002 que va ellaborar-se al centre de disseny ED2 de Nia, Frana.
 
El nom d'Auris es una paraula d'origen llat, aurum, que significa "or" .

 Informaci general .

Exteriorment, t un aspecte que recorda al Toyota Yaris o al Toyota Aygo, sobretot en el disseny dels fars i del frontal del cotxe. Tot i ser un cotxe relativament alt, t una bona aerodinmica ja que el coeficient de penetraci es de 0,29 Cx.

La carrosseria es de tipus hatchback i pot elegir-se en 3 i 5 portes. Les mides respecte del Toyota Corolla augmenten en 5 cm de longitud, 5 cm d'amplada i 5 cm d'alada.

Mides del Auris:

Batalla (Wheelbase): 2,600 m

Llargada (Length): 4,220 m

Amplada (Width): 1,760 m

Alada (Height): 1,515 m

Pes (Curb weight): 1220-1470 kg 

Capacitat del dipsit: 55 l 

Capacitat del portaequipatges: 354 cm3

Els paquets d'equipament sn un Auris, Luna, Sol i Sport, aquest ltim, restringit al 2.2 D-4D. En caixes de canvi, l'Auris disposa de 5 velocitats manual i manual pilotat multimode (MM) amb lleves al volant per cambiar de marxa, i una manual de 6 velocitats.

Rivals del Toyota Auris sn el Hyundai i30, Kia Cee'd, Mazda 3, Ford Focus,  Honda Civic i Volskwagen Golf entre d'altres.

 Motors .



Consum combinat (l/100 km). Emissions de CO2 i NOx (g/km)

 Seguretat .

El Toyota Auris ha obtingut 5 estrelles en el test de xoc frontal, 4 en protecci de menors i 3 estrelles en protecci als vianants de l' EURONCAP .

Tots els Auris equipen el VSC, control d'estabilitat electrnic de srie i 9 airbags .

 Enllaos externs .

 Autoblog.com: Toyota Auris ;
 Toyota Auris a Km77.com ;
 Elmundomotor: Toyota Auris ;
 Pgina web del Toyota Auris ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142912" title="Carlit" nonfiltered="2527" processed="2507" dbindex="58350">


El Pic Carlit es troba al sud dels Pirineus axials i es tracta de la muntanya ms alta de tota la Cerdanya. El pic en qesti forma part d'un masss ms o menys allat que, per la vessant occidental forma part de la sub-conca del riu d'Arav, afluent del riu Segre, mentre que la vessant oriental constitueix part del circ glacial on s'origina el riu Tet.
La ruta habitual per ascendir-hi s'inicia a l'estany de les Bolloses tot agafant en general un sentit est-oest; durant uns 4 quilmetres i mig s'han d'anar creuant una srie de petits turons i vorejant diversos estanys de petites dimensions fins a arribar als peus del masss per la seva cara est on s'hi inicia una forta ascensi d'uns 550 metres de desnivell fins assolir el cim. Tamb s habitual l'ascensi des de l'estany de Lans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142913" title="Pere Fouch" nonfiltered="2528" processed="2508" dbindex="58351">
Pere Fouch (Illa, 1891-1967) (ms conegut universitriament com a Pierre Fouch) va ser un dels lingistes ms valuosos de Catalunya nord. 
Va ser professor a les universitats de Grenoble, Estrasburg i Pars, on dirig l Institut de Fontica i el Museu de la Paraula. 
Dedic una part dels seus treballs al catal rossellons amb la seua tesi Phontique et morphologie historique du roussillonnais (publicada el 1924).
Esdevingu membre de l'Institut d'Estudis Catalans el 1946.

Tamb se'l coneix pels seus estudis de fontica general i francesa.

Obres.

Sobre el catal.
 Phontique et morphologie historique du roussillonnais (1924);
 Morphologie historique du roussillonnais (1924);

Fontica general.
 Etudes de phontique gnrale: syllabe, diphtongaison, consonnes additionnelles (1927);

Sobre el francs.
 Le verbe franais, tude morphologique (1931);
 Phontique historique du franais (3 volums, 1952-1961).
 Trait de prononciation franaise (1969).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142914" title="Vryheid" nonfiltered="2529" processed="2509" dbindex="58352">
Vryheid  s una localitat dedicada a la mineria de carb i la ramaderia dins la provncia de KwaZulu-Natal, a Sud-frica. Vryheid en afrikaans vol dir "llibertat".

Desprs que els mercenaris britnics i bers haguessin ajudat Dinuzulu a derrota el seu rival per la successi del tron zulu Usibepu, aconseguiren que aquest els conceds terres de conreu al llarg del riu  Mfolozi. El 5 d'agost de 1884 els mercenaris fundaren la Niewe Republiek (Repblica Nova) amb Vryheid com a capital. Ms tard fou incorporat a la Repblica de Transvaal, per al final del Segona Guerra Ber la ciutat i la seva rea circumdant fou absorbida per Natal.

Degut a la seva histria, els ultranacionalistes afrikaners del Moviment de Resistncia Afrikaner (AWB) l'han reclamat com a part del seu somniat Volkstaat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142918" title="Enric Guiter" nonfiltered="2530" processed="2510" dbindex="58353">
Enric Guiter (en francs: Henri Guiter) (Ceret, Vallespir 1909-1994) fou un dels lingistes ms valuosos de Catalunya nord. La seua contribuci ms cabdal a la dialectologia dels Pasos Catalans i de les terres occitanes va ser lAtlas Linguistique des Pyrnes Orientales. La seua tesi es va centrar sobre el menorqu (Etude de linguistique historique du dialecte minorquin, 1943). 

Tamb va estudiar el lxic animal, els proverbis i es dedic a ms a la dialectometria.
Guiter tamb fou un dels impulsors de la revista Terra Nostra, base del moviment de recuperaci identitria catalana a la Catalunya nord, amb Alfons Mias i Joan Amade. Tamb fou essencial en la creaci de la Revista Catalana i ha estat membre tant del GREC com de l'Institut Rossellons d'Estudis Catalans.

Obres.
 Etude de linguistique historique du dialecte minorquin (1943);
 Atlas Linguistique des Pyrnes Orientales (1966);
 Can de juny (1951), poesia;
 De porpra i d'or (1957), poesia;
 Tel de boca (1952), teatre;
 Contes a Pipiu (1960) narracions;
 Proverbes et dictons catalans (1969);

Articles.
 "Algunes infiltracions del lxic occit en el domini lingstic catal" a Estudis Romnics (1948);
 "Phnomnes de palatalisation dans la haute Arige" a Revue des Langues Romanes (1950);
 "Faits de fermeture vocalique dans quelques hautes valles catalanes" a Revue des Langues Romanes (1952);
 "Quelques enseignements du lexique paysan" a Bulletin de la Socit des Pyrnes Orientales (1954 i 1955);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142924" title="Chris Atkinson" nonfiltered="2531" processed="2511" dbindex="58355">

Chris Atkinson (nascut el 30 de novembre de 1979 a New South Wales, Austrlia) s un corredor professional de rallis que participa al Campionat Mundial de Rallis. Va comenar a competir al WRC de la m de Subaru, amb el co-pilot Glenn MacNeall. Al ralli del Jap de 2005 va finalitzar tercer, la seva millor posici en un ralli del WRC.

Al novembre del 2005, Subaru va anunciar que Atkinson tornaria a crrer per la marca la temporada segent, amb la nova versi del Subaru Impreza WRC. 

Desprs de la temporada 2006, en la qual va demostrar que era molt rpid, per no va obtenir bons resultats. Aix va fer que Subaru li comuniqus que si continuava aix es quedaria fora de l'equip.

Al comenament del 2007, per, va esborrar tots els rumors i les crtiques sobre ell amb un magnfic quart lloc al mtic ralli Monte-Carlo. 

 Palmars .
2005 - 12 al Campionat Mundial de Rallis

2004 - Segon, Campionat Australi de Rallis

2004 - Guanyador, Campionat de Rallis sia Pacfic categoria Sper 1600. 

2003 - Guanyador, Campionat de Rallis sia Pacfic categoria Sper 1600.
 
2002 - Guanyador, Campionat Australi de Rallis en categoria privada.

 Enllaos .
Pgina web oficial de Chris Atkinson;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142925" title="Georg Simon Ohm" nonfiltered="2532" processed="2512" dbindex="58356">

Georg Simon Ohm (16 de mar, 1789 - 6 de juliol, 1854) fou un fsic alemany.

A ms dels seus treballs sobre geometria ptica i acstica, pocs coneguts, Ohm aport a la cincia la llei fonamental del corrent elctric (Llei d'Ohm).

Georg Simon Ohm Ohm neix al 1789 en una humil familia. El seu pare Johan Wolfgang Ohm i la seva mare le van donar desde ben petit una excelent educaci.

Possiblement Georg Ohm podria haver pertangut a una familia numerosa, pero com era normal en aquella poca, molts dels seus germans van morir durant la infancia, aix que dels set filla del matrimoni Ohm va portar al mn noms tres van sobreviure: Georg Simon, la seva germana Elisabeth Barbara i el seu germ Martin, que va arribar a ser un conegut matemtic.

A l'edat de 16 anys viatja a la Universitat de Erlangen, on segons sembla es va desinteresar dels seus estudis i aprofita el temps jugant al billar, ballant i patinant sobre gel, la qual cosa va accelerar que marxes de la universitat desprs de 3 semestres. A conseqncia del descontent del seu pare (puntualitzant que va ser el seu propi pare el que va decidir que ans a la universitat)amb la actitud del seu fill de desaprofitar el seu temps a la universitat. Ohm va ser invitat a anar a Sussa, on al Setembre de 1806 va obtenir una plaa de mestre de matemtiques en una escola de Gottstadt prop de Nydau. Aconsellat pel seu amic Karl Christian von Langsdorf (al que va conixer durant la seva estancia a la universitat)de que llegs treballs d'Euler, Laplace i Lacroix, prossegueix els seus estudis sobre matemtiques fins que a abril de 1811 decideix tornar a Erlangen, on rep el doctorat el 25 d'octubre d'aquell mateix any i immediatament ingresa en la nmina de la universitat. 

Com a professor d'ensenyament secundari, Ohm comen la seva recerca amb la cella electroqumica, inventada pel comte itali Alessandro Volta. Usant equipament de la seva creaci, Ohm determin que el corrent que flueix a travs d'un conductor s proporcional a l'rea de la seva secci, i inversament proporcional a la seva llargada.

Fent servir els resultats dels seus experiments, Ohm pogu definir la relaci fonamental entre el voltatge, el corrent i la resistncia. Aquesta descoberta determin l'inici de l'anlisi de circuits elctrics. 

La unitat de resistncia elctrica de Sistema Internacional s'anomena ohm en honor seu.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142926" title="Swellendam" nonfiltered="2533" processed="2513" dbindex="58357">

Swellendam s una petita ciutat de la Repblica Sud-africana, a l'actual provncia de Cap Occidental , que fou el centre d'una repblica ber proclamada de juny a novembre de 1795, fins que fou incorporat a la Colnia del Cap pels britnics.  

Desprs de l'establiment dels holandesos al Cap de Bona Esperana, el comer cap a l'interior, ja existent, va prosperar. L'establiment, sota un magistrat, fou creat el 1743 (el tercer ms vell de Sud-frica) i tenia una extensi de 6.117 km. Va agafar el nom del governador Hendrik Swellengrebel  i la seva dona Helena Ten Damme i va esdevenir la porta cap a l'interior del pas. Fou visitat per alguns exploradors com Franois Le Vaillant (1781), Lady Anne Barnard (1798), William John Burchell (1815) i Bowler (1860). L'administraci de la Companyia Holandesa de les Indies Orientals fou corrupta i va portar a la desafecci dels pobladors, que a finals de segle eren uns 20.000 sense incloure els mestissos (coloured) que eren uns 15000.

El 1795 els xoses de la regi van atacar Mossel Bay. El cap local Petrus Jacobus Delport (1795-1800) va expulsar al magistrat holands i va proclamar la independncia (18 de juny de 1795), aliat amb Graaff-Reinet que tanmateix havia proclamat la independncia uns mesos abans. Abans de poder reaccionar, els holandesos es van haver d'enfrontar als britnics. L'assamblea nacional va estar presidida per  Hermanus Steyn (1743-1804) i Delport tenia el crrec de comandant nacional.

L'agost d'aquell mateix any els britnics dirigits pels generals George Keith Elphistone (1746-1823) i Alured Clarke (1745-1832), i per l almirall James Henry Craig (1748-1812) van ocupar la colnia del Cap i van demanar als bers de jurar fidelitat a la corona britnica, cosa que els bers van refusar. Els britnics van fer diversos atacs i liquidaren les repbliques de Swellendam (novembre de 1795) i Graaf Reynet (poc desprs), alhora que hi installaren la Societat Missionera de Londres, per tal de convertir als neerlandesos. Amb l'arribada de colons britnics al comenament del segle XIX, la regi va esdevenir el cor de l'imperi mercantil de Barry & nebots, creat per Joseph Barry.

Modernament esdevingu un centre agrcola.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142927" title="Franois Duval" nonfiltered="2534" processed="2514" dbindex="58358">

Franois Duval (nascut el 18 de novembre de 1980) s un pilot de rallis belga que participa en el Campionat Mundial de Rallis. 

Va guanyar el WRC en categoria Sper 1600 amb un Citron Saxo S1600 al 1999. Un any desprs va participar amb la marca Ford debutant al Campionat Mundial de Rallis. Va durar fins al 2005, quan va ser fitxat per Citron. Pels mals resultats obtinguts, aquest mateix any va sortir de la marca. Actualment apareix espordicament amb un Skoda Fabia privat. 

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Franois Duval;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142931" title="FIFA (saga de videojocs)" nonfiltered="2535" processed="2515" dbindex="58359">
La FIFA t una saga de videojocs de futbol, iniciada per la companyia Electronic Arts que va portar com a novetat la llicncia de la FIFA i per tant, la llicncia de jugadors i lligues amb noms reals. s coneguda com a FIFA Soccer a Amrica i FIFA Football a Europa. 

 Srie FIFA . 
 FIFA International Soccer / FIFA '94 . 
Eslgan: "FIFA International Soccer has it all... experience sheer brilliance.";
Portada: David Platt, Pat Bonner i Ruud Gullit. ;
Llanament: Sega Mega Drive/Genesis, Master System, Mega CD, Game Gear, SNES, DOS, Amiga, 3DO, Game Boy (1993) i PCCDROM (1995) ;
Descripci: El primer de la srie, el joc es caracteritzava pel seu perspectiva isomtrica o de tres cambres, que es diferenciava dels altres ttols que oferien una vista des de dalt o vista d'ocell. Un aspecte important era el so del pblic en l'estadi, que estava basat en enregistraments en viu i que li proporcionaven un major realisme al desenvolupament del joc amb cntics dels afeccionats. El joc presentava representatius nacionals, encara que els noms dels jugadors sn ficticis. Les maneres de joc sn partits d'exhibici, eliminatria, torneig i lliga. El joc oferia una contrasenya desprs de cada partit per a poder continuar les competicions de lliga, eliminatria i torneig. Tres detalls destacables d'aquest ttol sn: primer, la presncia d'un arbitro en el camp de joc durant el transcurs del joc; segon, el llanament d'una moneda per a escollir entre servei o costat del camp a l'inici de cada trobada, i tercer, si una trobada acaba en empat desprs del temps reglamentari i la prrroga, el partit es definir per al conjunt que anoti el primer tant, sense importar el temps que transcorri.

FIFA Soccer '95. 
Eslgan: "The best console football ca get." (El millor joc de futbol en videoconsoles que pots tenir) ;
Portada: Erik Thorstvedt. ;
Llanament: Sega Mega Drive/Genesis (1994) ;
Descripci: s una cpia exacta a FIFA '94. Les niques millores visibles sn un nou sistema de passades i la inclusi de clubs.
FIFA Soccer '96. 
Eslgan: "Next Generation Soccer." (La prxima generaci de Futbol) ;
Portada: Ronald De Boer i Jason McAteer.
Llanament: Sega Mega Drive/Genesis, Sega 32X, SNES, DOS, Sega Saturn, PS1, Game Gear i Game Boy (1995). ;
Descripci: Aquest FIFA s va aportar grans canvis. El millor d'ells va anar que els jugadors tenien noms reals. Altra millora, per aquesta vegada audible van ser els comentaris de John Motson.

FIFA '97. 
Eslgan: "Emotion Captured" (L'emoci capturada) ;
Portada: David Ginola i Bebeto ;
Llanament: Sega Mega Drive/Genesis, SNES, DOS/Windows, Sega Saturn, PS1 i Game Boy (1996) ;
Descripci: Per a aquesta versi destaca la millora en grfics per a PS1, encara que les animacions encara eren molt robtiques, i la seva sortida per a Windows. Incloa nous moviments fets per David Ginola. s un dels FIFA ms difcils de dominar.


FIFA '98: Road To World Cup / Rumb a la Copa del Mn. 
Eslgan: "Your only goal - qualify" (El teu nic objectiu - classificar) ;
Portada: Cada edici local incloa diferents estrelles, entre les quals es compten David Beckham (versi per al Regne Unit), Andreas Mller (Alemanya), Ral (Espanya), David Ginola (Frana) i Roy Lassiter (Estats Units). ;
Llanament: SNES i Sega Mega Drive (noms versions PAL), Windows, Sega Saturn, PS1, Game Boy i Nintendo 64 (juny de 1997). ;
Descripci: Considerat el millor FIFA de tota la histria i elogiat per tots. I s que la possiblitat de fer una multitud de amagues i moviments per a deixar boges a les defenses va donar en el clau, acompanyats tamb per una nova IA. El nou motor grfic millorava considerablement els grfics (Windows i PS1). A ms incloa la possibilitat de jugar amb la teva selecci nacional per a classificar al mundial Frana '98. Aquest FIFA va anar el primer joc de futbol a incorporar l'eina per a editar jugadors i equips. Cap dir que el seu apartat sonor s impecable.

FIFA '99. 
Eslgan: "All The Clubs, Leagues and Cups" (Tots els clubs, lligues i copes) ;
Portada: Dennis Bergkamp (Principal), Christian Vieri (Itlia), Rui Costa (Portugal), Fabien Barthez (Frana), Fernando Morientes (Espanya), Ahn Jung-Hwan (Corea del Sud) ;
Llanament: Windows, PS1, Game Boy Color i Nintendo 64 (1998) ;
Descripci: Aquest FIFA no va ser ms que una ampliaci de l'anterior, amb nous grfics i animacions. Millorada tamb, la IA en l'atac en manera novell. Aquest canvi va afectar a gaireb tota la jugabilitat, ja que el joc es va tornar molt rpid i sobretot brusc en la manera professional. De fet semblava ms rugbi que futbol. Es van introduir dues maneres de jocs ms; el gol d'or i la superlliga europea, aix com els estadis mundials ms famosos, que van lluir amb gran qualitat grfica per a l'poca. En el gol d'or, jugues un partit i gana qui faci el primer gol. Quant a l'altre, s com la Champions League per en format de lliga.

FIFA 2000. 
Portada: Sol Campbell (Principal), Simo Sabrosa (Portugal), Eddie Pope (Estats Units), Mehmet Scholl (Alemanya), Giovanni Rosso (Israel), Vincenzo Montella (Itlia), Ra (Brasil), Emmanuel Petit (Frana), Jaap Stam (Holanda), Ramon Vega (Sussa), Pr Zetterberg (Blgica), Josep Guardiola (Espanya), Theodoros Zagorakis (Grcia), Kim Byung-Ji (Corea del Sud) ;
Llanament: Windows, PS1, Playstation 2, Nintendo 64 (noms beta) i Game Boy Color (1999) ;
Descripci: Aquest joc va ser un salt molt pobre en grfics, ja que EA va voler passar d'unes cares irreconeixibles a unes de major qualitat. No obstant aix, sn molt pobres i tenen un aspecte de marionetes. Per al gust de la majoria dels jugadors, es prefereixen les cares de l'edici anterior a aquestes. Altra gran fallada s el joc per Internet, perqu prcticament no existeix. I el joc per xarxa s indesitjable, sobretot perqu els teus adversaris poden veure les teves estratgies.

FIFA 2001. 
Portada: Paul Scholes (Regne Unit), Thierry Henry (Frana), Lothar Matthus (Alemanya), Edgar Davids (Holanda), Shimon Gershon (Israel), Filippo Inzaghi (Itlia), Ricardo S Pinto (Portugal), Gaizka Mendieta (Espanya), Ben Olsen (Estats Units), Shimon Gershon (Israel), Leonardo (Brasil), Ko Jong-Su (Corea del Sud) ;
Llanament: Windows, PS1, Nintendo 64 (noms beta), Game Boy Color (noms beta) i PS2 (2000). ;
Descripci: Petites millores del 2000, que ho feien una mica ms atractiu pel nou motor grfic usat de PS2. Tamb la versi per a ps1 va ser millorada en grfiques i en algun moviment. Va ser el primer joc de la saga a incloure les equipacions reals de molts dels clubs que apareixien en ell. Va obtenir el seu xit perqu en aquell moment no havia cap joc de futbol que li fes la competncia (la saga ISS Pro dhuc es trobava en el psx).

FIFA 2002. 
Portada: Thierry Henry (Regne Unit i Frana), Francesco Totti (Itlia), Gerald Asamoah (Alemanya), Sibusiso Zuma (Sud-frica), Haim Revivo i Shimon Gershon (Israel), Ruud van Nistelrooy (Holanda), Roberto Carlos (Brasil), Zlatan Ibrahimovi  (Sucia), Nuno Gomes (Portugal), Iker Casillas (Espanya), Tomasz Frankowski (Polnia), Hong Myung-Bo (Corea del Sud) ;
Llanament: Windows, PS1, PS2, GameCube (noms Amrica) ;
Descripci: FIFA 2001 era massa rpid (des de la versi del 99), aix que EA va decidir implementar canvis d'acord al que els jugadors demanaven, a ms d'una petita millora grfica. Aquests canvis tenien a veure principalment amb el sistema de passades (pres de ISS), amb la qual cosa calia carregar les passades i tirs. Tamb els porters van sofrir canvis, aquesta vegada no atallaven i es quedaven amb tots els balons sin que el 80% de les vegades els desviaven de l'arc per a un tir de cant. Tot aix per a les versions de PC i PS2, per a la de PS1, tot seguia intacte a la de l'any passat, excepte pel del sistema de passades. Tamb es va agregar per a totes les versions del joc la possibilitat de classificar-se al mundial (noms classificar-se).

FIFA 2003. 
Portada: Roberto Carlos, Ryan Giggs i Edgar Davids (Principal); Landon Donovan (Estats Units), Lee Young-Pyo, Choi Sung-Kuk i Kim Tae-Young (Corea del Sud). ;
Llanament: Windows, PS1, PS2, GameCube, Xbox, Game Boy Advance i Telefonia mbil ;
Descripci: El primer FIFA per a les consoles de l'actual generaci amb importants novetats, com un sitema de joc millorat i que era el ms realista fins a la data, sobretot en entrades, balons per alt, etc. Per a molts, l'ltim bon FIFA. Les passades per baix ja no es carregaven per a agilitar una miqueta el joc. La versi de PS1 va ser la ms pattica de tota la saga, ja ni tan sols conservava la jugabilitat de les edicions passades (la qual ja era molt dolenta). Els grfics el mateix. Ni tan sols l'apartat sonor es va salvar. Aquesta versi va ser noms una treta organitzada per EA per a guanyar un poc ms de diners.

FIFA Football 2004. 
Portada: Alessandro Del Piero, Thierry Henry i Ronaldinho (Principal), Seol Ki-Hyeon (Corea del Sud) ;
Llanament: Windows, PS1, PS2, GameCube, Xbox, Game Boy Advance, N-Gage i Telefonia mbil ;
Descripci: s la continuaci del joc de l'any passat amb una que altra novetat grfica i jugable. Per a comenar, la jugabilitat excellent de l'edici passada es va tornar ms quieta i robtica que abans. Es va incorporar el Of the ball, que et permetia moure a jugadors que no controlessin la pilota per a habilitar-los, tant en el joc caminant com en les jugades de bal parat. Aquesta incorporaci semblava molt qestionable i esborrable, ja que requeria per part de l'usuari d'una gran concentraci perqu havia d'estar pendent de controlar al jugador que duia la pilota i al que feia el desmarcatge. Com vaig dir abans els canvis d'adrea es van fer molt bruscs. Les grfiques seguien gaireb iguals a les de l'any passat. La fsica de la pilota va millorar considerablement. Es va implementar una nova IA per, aquesta vegada, ms collectiva per a ajudar al funcionament del "Of the Ball". ;

FIFA Football 2005. 
Eslgan: "A great player needs a great first touch" (Un bon jugador necessita un bon primer toc) ;
Portada: Patrick Vieira, Fernando Morientes i Andrii Xevtxenko (Principal), Oswaldo Snchez, Fernando Morientes, i Andrii Xevtxenko (Estats Units) ;
Llanament: Windows, PS1, PS2, GameCube, Xbox, Game Boy Advance, PSP, Gizmondo, N-Gage i Telefonia mbil ;
Descripci: El lliurament anterior no possea totes novetats jugables que un jugador podria esperar, sobretot quan EA havia anunciat que FIFA 2004 anava a ser una revoluci. B, aquest lliurament va canviar aix, en afegir nous elements com el first touch (toc de primera) i millorar el of the ball afegit en la passada lliurament. El joc es va fer un poc ms passiu comparant-lo amb el de l'any passat. El bal s'acostava cada vegada ms, al que s xutar una pilota de deb, no obstant aix, les passades llargues tenien un efecte com si s'estigus fent un globus. Passant a les grfiques, el joc era solament l'evoluci de l'any passat (de fet des de l'edici del 2003, es perd un poc de qualitat grfica). La IA era bastant dolenta, considerant que els jugadors no sn capaos de moure's pel terreny al seu gust. Els modelatges dels jugadors eren bons, no obstant aix les equipacions i les cares brillaven molt, igual que la pilota. Quant a la msica, gens que objectar, impecable. Rarament aquest lliurament ja no possea arbitre (noms apareixia en les animacions intermdies). Altra cosa s que amb aquest lliurament la saga FIFA va comenar a perdre adeptes. Aquesta va ser l'ltim lliurament de la saga a la PS1.

FIFA 06.
Eslgan: "The total soccer experience." (L'experincia de futbol total) ;
Portada: Wayne Rooney i Ronaldinho (Principal), Omar Bravo, Freddy Adu i Ronaldinho (Estats Units) ;
Llanament: Windows, PS2, GameCube, Xbox, Game Boy Advance, PSP, Nintendo DS, N-Gage i Telefonia mbil ;
Descripci: Per a la majoria dels usuaris de la saga, FIFA 2005 seguia sent una miqueta arcade. Com sempre EA es va donar la tasca d'incrementar la IA els contrincants i millorar la posici dels jugadors en el camp. El joc es va tornar a superar a si mateix per no al seu etern rival. Els jugadors seguien molt pegats a la seva posici original. A ms des de temps immemorials es trobaven a faltar ms opcions tctiques, cosa que tamb va ser millorada, al fer-les en temps real, encara que no eren suficients. La Manera Mnager tamb va millorar notablement, afegint moltes ms opcions. Les animacions sn bones, excepte a l'hora de canviar d'adrea, cosa que va quedar molt rgida, al no haver animacions de transici. Tamb hi ha menys varietat d'animacions en les passades comparades amb les de l'any passat. Les teixidures de les samarretes segueixen intactes a les de l'any passat, i fins i tot amb defectes com per exemple: el pegat que diu lliga de tal equip s molt borrs. El bal ja no t la lluentor excessiva que tenia la versi del 2005. Les cares dels jugadors sn molt repetitives i brillen d'en gran manera. Els cants del joc li donaven com sempre una profunditat indiscutible. La fsica del bal s la ms real de tota la saga, i es veu millor com quan rebota en l'aigua en un camp amb pluja. La jugabilitat es va fer ms lenta i els tirs a porteria sn ms realistes. Els tirs lliures s una de les coses on falla el joc, sobretot quan no li donem corda al bal, aquest sortir com en cmera lenta a l'arc, la jugada sencera es veur en cmera lenta, a l'instant que li fars un gol al arquer, com si aquest hagus intentat salvar alguna cosa molt espectacular. I parlant del arquer, quan se suposa que hauria d'haver un m a m, no els hi ha fins que el jugador rival estigui almenys a 2 metres del cancerber. La IA del contrincant en l'atac s sorprenent, sobretot en el 3er manera de dificultat. La qual si falla s la defensiva, ja que les passades al buit sn molt fcils de fer i la majoria de les vegades fars gols grcies a aquesta "estratgia". els tirs van molt lent els equips de carrera estaven prohibit.

FIFA 07.
 
Eslgan: "This is the Season" (Ha arribat l'hora) ;
Portada: Ronaldinho en conjunt amb (segons la zona de comercialitzaci): Landon Donovan i Francisco Fonseca (Estats Units), Wayne Rooney (Regne Unit), Lukas Podolski (Alemanya), Kak (Brasil), David Villa (Espanya), Juninho (Brasil i Frana) i Kim Nam-Il (Corea del Sud), Francisco Fonseca (Mxic) ;
Llanament: Windows, PlayStation 2, PlayStation Portable, Xbox, GameCube, Nintendo DS, Game Boy Advance (setembre de 2006 en Europa i octubre de 2006 a l'Amrica) i Xbox 360 (novembre de 2006). ;
Descripci: FIFA 07 ara promet guanyar-li als Winning Elevin-PES amb la seva nova funci de Lligues Interactives en la qual permet jugar online amb altres jugadors al mateix temps que els equips reals juguen. Estar disponible la Primera Divisi d'Anglaterra, Frana i Mxic, tamb garanteix una millor IA dels jugadors que es mouran com jugadors reals, com per exemple els porters no es quedessin inerts esperant que el bal arribi sin que daran ordenis a la defensa. Tamb inclour un nou sistemes d'esquivaments amb el qual cada jugador podr realitzar el seu truc ms caracterstic, amb la qual cosa li donen un toc de realisme al joc.

FIFA 08.

La darrera entrega de la saga.
Portada: Ronaldinho, amb l'acompanyament d'alguns altres jugadors en diferents pasos.

 Saga FIFA World Cup . 
 World Cup 98 . 
Llanament: Windows, PlayStation, Nintendo 64, i Game Boy Color (mar de 1998). ;
Descripci: Primer joc basat en la Copa Mundial de Futbol desenvolupat per EA Games desprs d'obtenir la llicncia per part de la FIFA en 1997. A diferncia dels seus antecessors desenvolupats per la desapareguda O.S. Gold, aquest joc contenia grfics en 3D. Compte amb nou maneres com World Cup Classics, que permet disputar les finals dels mundials de 1930 a 1982. ;
 2002 FIFA World Cup . 
Llanament: Windows, PS1, PlayStation 2, GameCube, Xbox, i Game Boy Advance (2001) ;
Descripci: Barreja entre FIFA 2002 i FIFA 2003. Compte amb un detallat control sobre les faltes que realitzis, tant que, depenent de la proximitat de l'rbitre i del tipus de falta, ser el cobrament que l'rbitre executi. Pren importncia el cansament i les lesions dels jugadors, que fan que l'entrenador hagi de prendre les millors decisions pel que fa a canvis i formacions. A ms possex cmeres a l'estil televisiu i els relats de John Motson i Andy Gray. Aquest edici compta amb els 32 equips que van classificar al mundial Coreja - Jap per a ms, compte amb les seleccions que havien estat eliminades en els repechajes jugats i equips de diverses lligues del mn (Anglaterra, Espanya, Frana, Itlia, entre altres). ;
 2006 FIFA World Cup . 
Llanament: Game Boy Advance, GameCube, Telefonia mbil, DS, PC, PlayStation 2, PlayStation Portable, Xbox, i Xbox 360 (abril de 2006) ;
Descripci: Com totes les extensions dels FIFA, aquest joc contenia gaireb la mateixa jugabilitat del FIFA 06, l'nica cosa que va canviar van ser els tirs a porta, que es van fer ms irreals que en la versi 06, encara que no tant en la versi de Xbox 360. En el current gen, es va notar una deixadesa tcnica increble en l'apartat grfic, quan se suposava que era en aquestes ocasions on tal motor mostrava tot la seva esplendor. Quant a la versi del next gen, la cosa era diferent; uns grfics de somni, aix s, jugadors recreats al ms mnim detall, igual que els estadis.

Srie FIFA Street. 
Joc de futbol de carrer. ;
FIFA Street 2. 
Llanament: GameCube, PlayStation 2, PlayStation Portable, Xbox, i Nintendo DS (febrer de 2006 a Amrica i mar de 2006 a Europa) ;
Descripci: Desenvolupat per EA Canada.

Enllaos externs.
Lloc web oficial de FIFA 07;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142933" title="Toni Gardemeister" nonfiltered="2536" processed="2516" dbindex="58360">
 Toni Gardemeister (nascut el 31 de mar de 1975 a Finlndia) s un corredor professional de rallis, participant al Campionat Mundial de Rallis organitzat per la FIA. 

Va comenar a participar al WRC l'any 2000 amb la marca SEAT. Desprs del bon treball realitzat a la marca catalana, va ser fitxat per Peugeot l'any 2001 per als rallis de Monte-Carlo i Sucia. Aix va atraure Skoda que el va fitxar, corrent amb l'Octavia les temporades 2002 i 2003 i amb el nou Fabia la temporada 2004. L'any 2005 va ser fitxat per la marca Ford, pilotant el Ford Focus WRC oficial. L'any 2006 va crrer amb un Peugeot 307 privat.

 Enllaos .
 Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142934" title="Gran Premi de Mnaco del 1991" nonfiltered="2537" processed="2517" dbindex="58361">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1991, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 12 de maig del 1991.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Alain Prost  1' 24. 360;
 
 Pole:   Ayrton Senna  ;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142936" title="Gran Premi de Mnaco del 1992" nonfiltered="2538" processed="2518" dbindex="58362">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1992, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 31 de maig del 1992.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1' 21. 598;
 
 Pole:   Nigel Mansell  ;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142937" title="Variacions Goldberg" nonfiltered="2539" processed="2519" dbindex="58363">
Les Variacions Goldberg, originalment ria amb variacions diverses, s el nom d'una obra per a teclat composta per Johann Sebastian Bach el 1742, quan era kantor a Leipzig. T el nmero de catleg BWV 988 i constitueixen la quarta i darrera part del Clavierbung o "Exercices per al teclat".

Segons va explicar Forkel en la biografia de Bach que va publicar el 1802, les variacions van ser encarregades a Bach pel comte Kaiserling perqu el clavicordista de la seva cort, Johann Gottlieb Goldberg, l'entretingus durant les nits d'insomni del comte. El comte va recompensar de forma generosa Bach amb un greal d'or que contenia un centenar de louis d'or, l'equivalent a 500 tlers, gaireb el sou d'un any com a kantor de la Thomaskirche. L'obra ha arribat a ser una de les peces ms apreciades pels amants de la msica clssica.

 Estructura .
Les variacions Goldberg es componen d'un tema que en aquest cas s una ria, que serveixen de base per les trenta variacions posteriors. Al final torna a repetir-se l'ria inicial. El que lliga totes les variacions no s la melodia del tema, sin la base harmnica. Les melodies poden variar, per sempre amb un fil conductor harmnic. Noms en l'ltima variaci Bach va prendre llibertats, amb estranyes melodies musicals que s'allunyen del tema original, ja que sn dues melodies folklriques alemanyes. A aquesta variaci se l'anomena quodlibet.

 Llistat de les variacions .
	Aria ;
	Variatio 1 a 1 clav. ;
	Variatio 2 a 1 clav. ;
	Variatio 3 Canone all'unisono ;
	Variatio 4 a 1 clav. ;
	Variatio 5 a 1 ovvoro 2 clav.
	Variatio 6 Canone alla Seconda ;
	Variatio 7 a 1 ovvoro 2 clav. ;
 	Variatio 8 a 2 clav. ;
	Variatio 9 Canone alla Terza a 1 clav. ;
	Variatio 10 Fughetta a 1 clav. ;
	Variatio 11 a 2 clav. ;
	Variatio 12 Canone alla Quarta ;
	Variatio 13 a 2 clav. ;
	Variatio 14 a 2 clav. ;
 	Variatio 15 Canone a la Quinta in moto contrario a 1 clav., Andante ;
 	Variatio 16 Ouverture a 1 clav. ;
 	Variatio 17 a 2 clav. ;
 	Variatio 18 Canone alla Sesta a 1 clav. ;
 	Variatio 19 a 1 clav. ;
 	Variatio 20 a 2 clav. ;
 	Variatio 21 Canone alla Settima ;
 	Variatio 22 Alla breve a 1 clav. ;
 	Variatio 23 a 2 clav. ;
 	Variatio 24 Canone all'Ottava a 1 clav. ;
	Variatio 25 a 2 clav. ;
	Variatio 26 a 2 clav. ;
	Variatio 27 Canone alla Nona ;
	Variatio 28 a 2 clav. ;
	Variatio 29 a 1 ovvoro 2 clav. ;
	Variatio 30 Quodlibet a 1 clav. ;
	Aria;

 Enllaos externs .
a+30+a' Goldberg Variations  ;
The Goldberg Variations  ;
Assaig de Yo Tomita sobre les Variacions Goldberg ;
Variacions Goldberg en MP3 amb llicncia Creative Commons ;
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
Obres Instrumentals de J.S. Bach;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142947" title="Monestir de Sant Jaume de Frontany" nonfiltered="2540" processed="2520" dbindex="58364">


Sant Jaume de Frontany s un monestir agustini situat en el centre del poble del mateix nom, a la comarca  del Bergued.

Histria. 

Es va construir al segle XI per a acollir la comunitat de Sant Jaume Vell (consagrada al 905), que estava en mal estat, a la part alta de la muntanya. Se sap que l'any 1066 ja estaven a la nova edificaci. Els senyors del lloc feien grans donacions, arribant a tenir sis canonges i un prior. A partir de la mort del seu ltim prior Arnald Fresc, el 1395, es va iniciar la seva decadncia, ja que els priors comendataris es van comenar a apropiar de les rendes que tenia el monestir. L'extinci dels monestirs de l'ordre de Sant Agust dictada pel papa Climent VIII l'any 1592, va fer que passs a dependre del bisbat de Solsona. Al segle XVII, el monestir va ser enderrocat i noms resten alguns capitells del claustre.

L'edifici. 

Del monestir solament queda l'esglsia d'una sola nau, tres absis i transsepte. La nau i els braos del transsepte tenen volta de can, sobre el creuer hi ha una cpula vuitavada, que forma un cimbori a l'exterior de dotze cares, nic d'aquest perode a Catalunya. A l'absis central hi ha cinc forncules semicirculars separats per semicolumnes.

A l'exterior, la faana presenta una finestra en forma d'ull de bou sobre la porta d'entrada formada per dos arcs de mig punt en degradaci, feta amb dovelles i coberta per una arquivolta. Els absis tenen una decoraci de tres sries de cinc arcuacions separades per lesenes al central i frisos d'arcuacions als laterals. En el cimbori tamb s'hi troba un fris amb arcuacions.

El campanar de cadireta quadrat collocat sobre la faana principal va ser reedificat al 1572.

En el Museu Dioces i Comarcal de Solsona, hi ha una taula pintada al tremp, narrant la vida de l'apstol San Jaume de finals del segle XIII.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romnica, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 6979








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142953" title="Almati" nonfiltered="2541" processed="2521" dbindex="58365">

  
 

Almati, de vegades transcrit Almaty (en kazakh       ), coneguda abans com a Alma-At (en rus     -   ) durant l'poca sovitica i Viernyi (      ) en la Rssia imperial, fou la capital del Kazakhstan del 1929 fins la construcci de la nova capital Astana el 1998, i s la ciutat ms gran del Kazakhstan, amb una poblaci total d'uns 1.300.000 habitants (el 9% del total estatal; 1.266.000 habitants el 2005)). El nom significa (ciutat) rica en pomes en kazakh, ja que la poma s tpica de la regi on es troba la ciutat. Fou tamb capital del oblast del mateix nom del 1931 al 2001 (vegeu provncia d'Almati)

La ciutat, el principal centre comercial del pas, s la seu de la principal universitat del pas, la Universitat Estatal del Kazakhstan (KaGU) i de molts edificis i oficines del govern, incloent-hi la residncia presidencial, construda desprs del collapse de la Uni Sovitica. Actualment, s ciutat aspirant per a la realitzaci dels Jocs Olmpics d'hivern de 2014. 

 Histria .

Una tropa de cosacs siberians provinents d'Omsk va fundar el fort Zailiski el 1854 als peus de la cadena muntanyenca del Tian Shan, sobre una colnia kazakh anomenada Almaty (4 de febrer de 1954), i desprs, a l'octubre, el van reanomenar Fort Viernyi. A partir del 1856 hi van arribar colons russos que van fundar una vila cossaca (Bolshaya Almatinskaya Stanitsa) al costat del fort. 

El 1867 es va establir el poble d'Almatinsk amb la fortalesa i els assentaments que s'havien format al seu entorn, per el nom no va agradar i va persistir el de Verniy de l'antic fort. Fou des del 1867 la capital del govern rus de Semirechie. El 1871 fou virtualment reconstruda sobre el model rus i va arribar a 12.000 habitants.  La ciutat fou destruda per un terratrmol el 28 de maig de 1887. Un altre terratrmol es va produir el 1911, quan la Catedral Ortodoxa va ser l'nic edifici important que va romandre dret.

El 1921 va adoptar el nom de Verniy Alma-Ata. El 1926 la construcci del ferrocarril Turquestan-Sibria va accelerar el desenvolupament ja que es va convertir en una aturada obligatria en la ruta; aquest any tenia 45.000 habitants. El 2 de mar de 1927 el Comit Central Executiu va decidir traslladar la capital de la Repblica de Kyzyl Orda a Alma Ata, trasllat implementat el 29 d'abril de 1927 i oficialitzat el 1929. El 1930 es va obrir l'aeroport. El 1939 tenia ja 230.000 habitants. 

Durant la Guerra Mundial hi foren traslladades moltes industries de l'oest i la ciutat va crixer considerablement. La presa Medeo, que protegeix la ciutat de les riuades es va construir el 1966.  El 1978 hi va tenir lloc la Conferncia Internacional Sanitria d'Alma-At, que va posar de relleu la importncia de l'atenci primria en el terreny sanitari com a estratgia de desenvolupament dels pobles. A partir del 1981 es va iniciar el metro suburb. 

El 21 de desembre de 1991, s'hi va signar l'acord que posava fi a la Uni Sovitica i creava la Comunitat d'Estats Independents. Des d'aquest moment, Almati es va convertir en la capital de la Repblica del Kazakhstan. El 1993 el govern del Kazakhstan va adoptar per la ciutat el nom d'Almaty. El 1 de juliol de 1998 una llei la va declarar capital cientfica, cultural, histrica, financera i industrial de Kazakhstan mentre la capital administrativa passava a Astana. Al segle XXI la ciutat pretn derivar cap a un tipus de ciutat jard.

 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142959" title="TV Mallorca" nonfiltered="2542" processed="2522" dbindex="58366">


TV Mallorca s el canal de televisi de la Rdio i Televisi de Mallorca que depn del Consell de Mallorca, que en cre els estatuts el 7 de novembre del 2005 (publicats en el BOIB de dia 15 de novembre de 2005), com a resposta a tots aquells canals de televisi local, que veurien tancades la seva emissi a causa de l'implantaci de la Televisi Digital Terrestre.

Actualment s un dels pocs canals de televisi de les Illes que emet ntegrament en catal, una programaci basada en la informaci cultural, com el programa taca, presentat per Bel Bestard, i la informaci de proximitat, com el programa Fets i Gent.

D'entre els fitxatges del canal, destaca l'actor i humorista Joan Carles Bestard amb el seu personatge Mad Pereta i el periodista Raphel Pherrer.

Freqncies.
Freqncia analgica
 Canal 28 UHF: Mallorca.
Freqncia digital
 Canal 37 UHF: Mallorca.

Vegeu tamb.
 Ona Mallorca;

Enllaos externs.
TV Mallorca;
Estatuts de la Rdio i Televisi de Mallorca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142968" title="Fianna ireann" nonfiltered="2543" processed="2523" dbindex="58367">

Fianna ireann (AFI: f i n   e    n, ), tamb  coneguts com a Fianna na hireann i Na Fianna ireann (galic irlands: "Soldat d'Irlanda", anomenat aix pels fianna de la mitologia irlandesa, s el nom que han rebut diversos moviments juvenils lligats al republicanisme irlands durant els segles XX i XXI. "Fianna na hEireann"  tamb es troba a la llista de grups terroristes proscrits al Regne Unit sota la Llei de terrorisme (2000).

 Orgens .
El Fianna ireann fou fundat el 1909 per Constance Markievicz i Bulmer Hobson, seguint la lnia paramilitar dels escoltes Baden-Powell, per emfatitzant ms en el nacionalisme irlands que no pas en el nacionalisme britnic dels escoltes de Baden-Powell. 

Els Fianna s'entrenaven militarment amb armes de foc, disciplina militar i primers auxilis. Foren actius en diverses manifestacions com la marxa de Howth Gun de 1914, el funeral de Jeremiah O'Donovan Rossa i van tenir un paper significatiu en l'Aixecament de Pasqua de 1916. Molts Fianna formarien part de l'Exrcit Republic Irlands durant la guerra d'independncia (1919 1921). Durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923), l'organitzaci es va afiliar a la fracci de l'IRA contrria al Tractat Angloirlands.

 Escisi .
L'organitzci es va escindir en dues fraccions amb diferents punts de vista en les dcades segents, de manera comparabla a la que va patir l'Exrcit Republic Irlands. Probablement la ms destacada d'elles mant lligams amb l'Exrcit Republic Irlands de la Continuitat, Cumann na mBan i Sinn Fin Republic; un altre grup mant lligams amb el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats i amb el Real IRA. L'IRA Provisional va crear un grup similar en els anys 1970 com a branca jovenil, quan va trencar amb l'IRA Oficial, per el va dissoldre a finals dels 70.  

Desprs de l'escisi, les unitats del Na Fianna ireann Oficial es troben principalment a Belfast i Newry, seguint el model socialista imposat pel Sinn Fin Oficial i reanomenats a finals dels setanta com a Moviment Democrtic de la Joventut Irlandesa (IDYM), que abandon el seu entrenament paramilitar i continu com a moviment escoltista, creant lligams amb grups semblants de partits socialistes i comunistes, com la Joventut Lliure Alemanya de la Repblica Democrtica Alemanya.  Amb la reorganitzaci del Sinn Fin-The Workers Party com a The Workers Party el 1982, la IDYM esdevingu simplement Joventut del Partit dels Treballadors, amb el que continua avui dia i com a tal s afiliada a la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica.

 Un moviment escoltista? .
Amb l'evoluci internacional de l'escoltisme on s'emfatitza el pacifisme, actualment s difcil classificar les faccions del Fianna ireann com a moviments escoltisets. Cap de les manifestacions del Fianna ireann ha estat mai reconeguda per l'Organitzaci Mundial del Moviment Escoltista, que es considera apoltica en contrast amb la naturalesa partidista dels Fianna ireann, un moviment de joventut uniformada amb molt poques connexions amb els mtodes escoltistes.

Cap d'estat major.
Eamon Martin ;

Caps escoltes.
Pdraig  Riain, juliol 1915 ;
Constance Markievicz, c. 1923 ;
"Langlaoich", c. 1929;
Frank Ryan, c. 1932;
George Plunkett, c. 1933 ;
Sen  Cionnaith, 1950s;
Liam Mac an Ultaigh,  1962;
Uinsionn  Cathain, 1962 ;
Donal Varian, 1970's;

 Coneguts membres .
Eamon Martin;
Sean Heuston;
Con Colbert;
Toms Mac Curtain;
Sean Lemass;
Jimmy Steele;
Cathal Goulding;
Brendan Behan;
Sen  Cionnaith;
Gerry Adams;
Patsy O'Hara;
Raymond McCreesh;
Kevin Lynch;
Kieran Doherty;
Thomas McElwee;
Paddy Holahan;
Garry Holahan;

Enllaos externs.
Actual.
Na Fianna ireann - pgina oficial (lligada al Republican Sinn Fin);
 Pgina esborrada parcialment el desembre de 2005 - vegeu Arxiu Wayback Machine i pgina oficial;
Fianna ireann - Pgina oficial (lligada al 32 County Sovereignty Movement) ;

Histric.
Als nois d'Irlanda - Document de 1914. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142970" title="Magnificat (Bach)" nonfiltered="2544" processed="2524" dbindex="58368">
El Magnficat en Re major, BWV 243, s una de les grans obres vocals de Johann Sebastian Bach. Va ser publicada el 1733 i est escrita per a cor a cinc veus i orquestra i destinada per a la festa de la visitaci de la Verge Maria el 2 de juliol. 

Es tracta de fet d'una re-escriptura d'un primer magnficat, escrit en mi bemoll major, per al servei litrgics de Nadal de 1723, en el qual Bach va eliminar alguns cors i va transportar l'obra a la tonalitat de Re major que, entre d'altres coses, s ms adequada per a una millor sonoritat de les trompetes. 


En l'poca de Bach, a Leipzig es cantava el Magnficat en la versi alemanya, traduda per Mart Luther Meine Seele erhebt den Herrn, a les vespres del dissabte i del diumenge. Es tracta d'un coral a quatre veus, la melodia del qual procedeix del Magnificat gregori en el 9 to (tonus peregrinus). La font s l'Enchiridion de Georg Rhau (1535) i el Gesangbuch de J. Klug (1535). Aquesta melodia fou utilitzada per Bach en la cantata BWV 10 Mein Seele erhebt den Herrn (coneguda tamb com el Magnificat alemany), escrita per al dia de la Visitaci el 2 de juliol de 1724 i tamb en el preludi coral BWV 648, de la collecci de Corals Schbler. Curiosament aquesta mateixa melodia s utilitzada com a cantus firmus al solo d obo  del nmero 10 del Magnificat Suscepit Israel.

El Magnificat s una de les poques peces musicals del compositor que es basa en un text en llat, i la segona ms llarga darrera de la gran Missa en si menor que tamb est la escrita per a cinc veus.

 Estructura .
Aquesta composici est dividida en dotze parts que es poden agrupar en blocs de tres moviments, comenant per una ria i acabant amb un cor. La seva execuci dura aproximadament 30 minuts.
Magnificat anima mea dominum, per a cor;
I exultavit spiritus meus, per a soprano 2;
Quia respexit, per a soprano 1;
Omnes generationes, per a cor;
Quia fecit mihi magna, per a baix;
Et misericordia eius, per a contralt i tenor;
Fecit potentiam, per a cor;
Deposuit potentes, per a tenor;
Esurientes implevit bonis, per a contralt;
Suscepit Israel per a soprano 1, soprano 2 i contralt;
Sicut loctus est, per a cor;
Gloria, per a cor;


Els canvis principals entre les diferents parts que s'observen en relaci a l'obra composta el 1723, amb textos propis de la litrgia de Nadal, sn els segents:
 2. Vom Himmel hoch, motet coral, un motet coral  ;
 5. Freut euch und jubiliert, per a cor;
 7. Gloria in excelsis Deo, per a cor;
 9. Virga Jesse floruit, un duet per a soprano i baix;

 Enllaos externs .
 Partitura completa .
 ;
Traducci al catal del Magnificat BWV 243;
CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142973" title="Core Pocket Media Player" nonfiltered="2545" processed="2525" dbindex="58369">
The Core Pocket Media Player (TCPMP) s un reproductor multimdia molt verstil amb llicncia dual el desenvolupament del qual ha estat des continuat (en aquest moment contnua en desenvolupament una versi comercial cridada CorePlayer i aviat apareixer una de lliure distribuci de nom BetaPlayer). Ve en una versi de codi font tancada i una altra versi de codi font oberta GPL. Suporta els segents sistemes operatius incloent Windows, Windows CE, Windows Mobile, Palm OS i Symbian OS. TCPMP suporta molts descodificadors d'udio i vdeo, incloent AAC, ASF, ASX, AVI, DivX, FLAC, H.263, H.264, M2V, Matroska, Monkey's Audio, MP2, MP3, Musepack, MPEG, MPG, Ogg, OGM, QuickTime, TTA, WAV, WavPack, Windows Media Video i XviD. Aquests poden estar encastats en navegadors com a Internet Explorer (per a Windows, Windows Mobile i la CE), Firefox, Netscape, Mozilla, i Opera 9 per a Windows. L'Abril de 2006 s'introduir Apple Safari i Linux suport per a Firefox.

TCPMP va comenar com un reproductor open source per a Pocket PCs anomenat Betaplayer. En el 2005 l'equip de desenvolupament porto aquest als Sistemes Operatius Palm OS, Windows i Symbian OS i tamb van ser creats plug-ins per a Internet Explorer, Firefox, Netscape, Mozilla i Opera 9 per a Windows. La versi 1.0 s'espera per a abril de 2006 amb suport per a les segents plataformes (BREW, .NET, Linux, i Mac OS X).

La versi open source GPL es troba disponible en la segent direcci TCPMP Backup Site, mentre la versi llicenciada es trobaria disponible en TCPMP.com i els components llicenciats s'espera que comencin a aparixer en dispositius encastats en el 2006.

TCPMP tamb t Acceleraci per Maquinari per a ATI i Intel 2700 g mbil.

Enllaos externs.
Pgina de TCPMP;
Pgina alternativa per baixar TCPMP;
Xarxa Corecodec;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142981" title="Birritz" nonfiltered="2546" processed="2526" dbindex="58370">


Birritz (en occit Birritz, en basc Miarritze, en francs Biarritz) s un municipi francs, situat al departament de Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 30.055 habitants. Limita al nord amb Angelu; al sud-est amb Arbonne i Arcangues  al sud amb Bidart i al oest amb el mar Cantbric .
 

Birritz s una ciutat reivindicada com part d'Occitnia (Gascunya) i alhora del Pas Basc Nord, situat en el sud-oest de Frana. Est banyada pel golf de Biscaia . Es troba al departament dels Pirineus Atlntics (64) a la regi d'Aquitnia. Est a prop de Baiona i Anglet, i a 18 quilmetres de la frontera amb Espanya. 

El casino de Birritz (obert des del 10 d'agost de 1901) i les seves platges fan de la ciutat un centre turstic. El surf troba en Birritz un dels punts ms importants per a la seva prctica. Birritz viu de cara al mar. Va ser en els seus orgens un poble balener. 

Durant el segle XVIII els doctors recomanaven els banys de mar a Birritz per les seves propietats teraputiques. Birritz va arribar la fama en 1854, any en qu la Emperadriu Eugnia (esposa de Napole III) va fer construir un Palau en la platja (avui dia conegut com Hotel du Palais). 

La Familia Real Britnica va passar temporades a Birritz. 

Llenges.
La llengua tradicional de la conurbaci formada per Birritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) s l'occit (gasc), segons les enquestes filolgiques dels segles XIX i XX (veg. en particular lAtlas linguistique de la Gascogne), per hi ha una forta presncia del basc deguda a una immigraci rural recent del rerepas bascfon. En tot cas la llengua dominant hi s el francs des del segle XX. Els moviments culturals locals reivindiquen l'occit i el basc i han obtingut una retolaci trilinge en francs, en basc i en occit.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142983" title="Guaiac" nonfiltered="2547" processed="2527" dbindex="58371">


El guaiac (Guaiacum officinale) s un arbre de la famlia de les zigofillcies, propi de l Amrica Central i que proporciona una fusta dura i resistent, fora emprada en ebenisteria i tamb una resina utilitzada com a laxant i estimulant.

 Descripci .
Planta medicinal i aromtica. s un arbre de 15 m d alada, escora grossa, llisa i grisenca. T les fulles persistents i compostes i ovals. A les petites flors blau mar, amb forma d estel, succexen els fruits de la mida d una cirera, gaireb amb forma de cor.

T branques flexibles; fulles de 3 a 9 cm amb 4 a 6 folols (generalment 4), ovals o obovats, glabres, d'1 a 5 cm, arrodonits a l'pex, coriacis quan sn adults; estpules pubescents, d'1 mm. Els folols normalment posseeixen nervis prominents en ambdues cares i el nervi central no arriba a la punta del folol.
Les flors tenen peduncle, sn pubescents, tenen spals d'ovalats a orbiculars, de 5 a 7 mm, ptals blaus, obovats, de 12 mm, arrodonits o mucronats. 
Fruit generalment bicarpellar, de 15 a 20 mm, llavors elipsodals de 10 a 12 mm.

 Ecologia .
El guaiac creix en matorrals xeroftics o boscos secs, consolidats en sustrats arenosos o rocosos, sempre en rees costeres. La seva rea de distribuci s en l'arc oriental de la regi del gran Carib. S'escampa des de les Bahames i les Antilles Majors, a l'Est pasant-hi per les Antilles Menors fins Barbados, les Antilles holandeses, Venezuela i Colmbia.

Vulnerabilitat.
Les poblacions de G. officinale han declinat fortament darrerament degut a una explotaci excesiva i sn amenaades o properes a l'extinci a una gran part de la seva rea de distribuci natural al Carib. Est en els annexes de CITES.

 Principis Actius .
 Furoguaiacidin, guaiacin, furoguaiacin, furoguaiaoxidin.
 cids de resina; cids guaiartic, hydroguaiartic, guaicic i cid a i b guaiacnic.
 Miscelnia; vainillina, terpenoids incloent-hi el guaiagutin, guaiasaponin.

 Acci farmacolgica, usos.
Al segle XVI, va ser rpidament incorporada a la Farmacopea Europea per les seves propietats en el tractament de la sfilis, el reumatisme i febres en general.
El guaiacum officinale s'utilitza tamb en artritis, la gota i erupcions cutnies.
L'estracte de la fusta i la resina s'utilitza com estimulant, laxant, diurtic i sudorfic. L'aserrn de la fusta, barrejat amb alcohol s'usa contra el reuma. De la llavor s'extreu un oli analgsic contra els mals de queixal.

Diverses espcies del gnere produeixen una de les fustes comercials ms pesades. La fusta del guaiac s'utilitza principalment per dispositius mecanics en coixinets i en eixos de cua de vaixell, pero tamb per pimenters, boles de la bolera i estoigs.

L'arbre s un arbre ornamental.

 Toxicitat .
Si s'abusa de la seva resina i dels seus fruits pot resultar txica.

Referncies.
 IUCN: 2006, asesores: Americas Regional Workshop (Manejo y Conservacin Sustentable de rboles, Costa Rica, noviembre de 1996). 1998. ID: 33701. Guaiacum officinale. 11 mayo 2006. Listado como En Riesgo de Extincin (EN C2a v2.3);

Enllaos Externs.
 CITES Medicinal Plants  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142990" title="Gertrude Stein" nonfiltered="2548" processed="2528" dbindex="58372">


Gertrude Stein (3 de febrer de 1874   27 de juliol de 1946) fou una escriptora estatunidenca considerada el catalitzador de l'art modern i de la literatura d'avantguarda, que va viure la major part de la seva vida a Frana.

Biografia.
Primers anys.
Gertrude Stein va nixer a Allegheny, Pennsylvania, Estats Units, en una famlia culta d'immigrants jueus alemanys. El seu pare, Daniel Stein, era un executiu del ferrocarril que, grcies a inversions en tranvies i en immobles, va fer la fortuna de la famlia. Quan Gertrude tenia tres anys, la famlia es va traslladar a Viena i Pars. Ella va tornar a Amrica amb la famlia el 1878 i es va establir a Oakland, Califrnia. Continuarien visitant Europa peridicament de vacances. Gertrude i dos dels seus germans van viure amb la famlia materna a Baltimore desprs del trasps de llurs progenitors.

Stein va estudiar al Radcliffe College amb el psicleg William James. Desprs de graduar-se el 1897, va passar l'estiu a Woods Hole, Massachusetts, estudiant embriologia al laboratori de biologia marina. Desprs van seguir dos anys a l'escola de medicina Johns Hopkins Medical School, que va deixar el 1901 sense haver assolit cap titulaci.

El 1902 se'n va anar a Frana en el gran perode d'activitat artstica a Montparnasse. De 1903 a 1912 va viure a Pars amb el seu germ Leo Stein, que va esdevenir un fams crtic d'art. Stein va conixer la seva companya Alice B. Toklas , el 1907. Toklas es va installar a casa de Gertrude i Leo el 1909. Durant gran part de la seva vida, Gertrude va viure de les rendes del patrimoni patern, igual com feien els seus germans. Desprs de l'xit de les memries The Autobiography of Alice B. Toklas en la dcada de 1930, Stein va esdevenir rica pels seus propis mitjans.

Els dos germans Stein van recopilar una de les primeres colleccions de Cubisme i art modern. Era propietria d'obres de Pablo Picasso (amic de l'autora, de qui va elaborar un conegut retrat), Henri Matisse, Andr Derain, Georges Braque, Juan Gris i altres joves pintors. Picasso tamh va pintar el retrat del nebot de Gertrud, Allan Stein.

Quan el Regne Unit va declarar la guerra a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Stein i Toklas estaven de visita a casa d'Alfred North Whitehead a Anglaterra. Van tornar a Frana i, quan Stein havia aprs a conduir, es van oferir voluntries per transportar subministraments als hospitals (ms endavant rebrien honors del Govern francs per aquesta tasca). 

A finals de la dcada del 1920, el sal de 27 Rue de Fleurus, amb parets cobertes de quadres d'avantguarda, va atreure grans artistes i escriptors que rondaven la capital francesa en aquell perode. Per exemple, Ernest Hemingway, Ezra Pound, Henri Matisse, Thornton Wilder, Sherwood Anderson i Guillaume Apollinaire. Ella va inventar el terme "Generaci perduda" per a alguns dels autors estatunitencs exiliats. D'aquesta poca data tamb l'amistat amb l'autora Mina Loy, que duraria tota una vida. Encantadora, xerraire i alegre, tenia un gran cercle social i no parava de fer-se promoci. Les seves opinions sobre art i literatura tenien una gran influncia. Fou la protectora d'Ernest Hemingway i, quan va nixer el seu fill, va demanar-li de ser-ne la padrina. L'estiu de 1931, Stein va recomanar al jove escriptor i compositor Paul Bowles de desplaar-se a Tnger, on ella i Alice havien passat les vacances. Hemingway descriu de quina manera Alice era l'"esposa" de Gertrude ja que Stein rara vegada s'adreava a la dona de Hemingway i ell feia el mateix amb Alice, i deixaven que les dues "esposes" la fessin petar.

Polticament, resulta una figura fora ambigua: feminista homosexual declarada, era considerada una conservadora. Veia els aturats com a ganduls i s'oposava a Franklin D. Roosevelt i al New Deal. Durant la Guerra Civil espanyola, estava de la part franquista. Quan els alemanys van ocupar Frana, de primer va donar suport al rgim de Vichy, tot i que al final va canviar de postura.

Segona Guerra Mundial i vida posterior.
En esclatar el conflicte, Stein i Toklas es van mudar a una casa de camp a Bilignin, Ain, Roine-Alps. Els vens en deien, simplement, "les americanes", cosa que va permetre que, essent totes dues jueves, escapessin a la persecuci. Possiblement hi va contribuir l'amistat amb Bernard Fa, collaboracionista de Vichy, i els contactes amb la Gestapo. Quan Bernard Fa va ser condemnat a treballs forats perpetus desprs de la guerra, Gertrude i Alice van demanar-ne l'alliberament. Alguns anys desprs, Alice participaria econmicament a la fuga de Fa.

Desprs de la guerra, l'estatus de l'autora va crixer amb les visites que li retien els soldats americans. Va morir d'un cncer d'estmac a l'edat de 72 anys a Neuilly-sur-Seine. Era el 27 de juliol de 1946. Est enterrada al cementiri Pre Lachaise de Pars.

El fotgraf i escriptor Carl Van Vechten fou el marmesor literari de Gertrude Stein. Ell va ser qui va ajudar a publicar algunes obres que havien restat indites fins a aquell moment.

 Obres seleccionades .

1909 Three Lives;
1914 Tender buttons: objects, food, rooms;
1922 Geography and Plays;
1925 The Making of Americans;
1929 Four Saints in Three Acts;
1929 Useful Knowledge;
1931 How to Write;
1933 The Autobiography of Alice B. Toklas;
1935 Lectures in America;
1936 The Geographical History of America or the Relation of Human Nature to the Human Mind;
1937 Everybody's Autobiography;
1938 Picasso;
1940 Paris France;
1941 Ida; a novel;
1943 Three Sisters Who Are Not Sisters;
1945 Wars I Have Seen;
1946 Reflections on the Atom Bomb;
1946 Brewsie and Willie;
1947 The Mother of Us All;
1949 Last Operas and Plays;
1950 The Things as They Are;
1953 Patriarchal Poetry;
1957 Alphabets and Birthdays;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142994" title="Associazione Sportiva Livorno Calcio" nonfiltered="2549" processed="2529" dbindex="58373">


L'Associazione Sportiva Livorno Calcio s un club de futbol d'Itlia, de la ciutat de Livorno, a Toscana. Va ser fundat en 1915 i actualment juga a la Serie B de la lliga italiana.

Palmars.

Tornejos nacionals.

Subcampi de la Serie A en 1920 i 1942/43;

Enlllaos externs.
 Pgina oficial ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="142997" title="Associazione Calcio Siena" nonfiltered="2550" processed="2530" dbindex="58374">


L Associazione Calcio Siena s un club de futbol d Itlia, de la ciutat de Siena, a Toscana. Va ser fundat en 1904 i actualment juga a la Serie A de la lliga italiana.

Palmars.

Sense ttols

Enlllaos externs.

Pgina oficial ;
 Sito Tifosi;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143000" title="Calcio Catania" nonfiltered="2551" processed="2531" dbindex="58375">


El Calcio Catania s un club de futbol d Itlia, de la ciutat de Catnia a Siclia. Va ser fundat en 1946 i actualment juga a la Serie A de la lliga italiana.

Palmars.

Sense ttols

Enlllaos externs.

 Pgina oficial ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143003" title="Football Club Messina Peloro" nonfiltered="2552" processed="2532" dbindex="58376">


El Football Club Messina Peloro s un club de futbol d Itlia, de la ciutat de Messina a Siclia. Va ser fundat en 1900 i actualment juga a la Serie A de la lliga italiana.

Palmars.

Sense ttols

Enlllaos externs.

 Pgina oficial ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143006" title="Empoli Football Club" nonfiltered="2553" processed="2533" dbindex="58377">


L Empoli Football Club s un club de futbol d Itlia, de la ciutat d Empoli, a Toscana. Va ser fundat en 1920 i actualment juga a la Serie B de la lliga italiana.

Palmars.

Sense ttols

Enlllaos externs.

 Pgina oficial ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143008" title="Reggina Calcio" nonfiltered="2554" processed="2534" dbindex="58378">


El Reggina Calcio s un club de futbol d Itlia, de la ciutat de Reggio di Calabria, a Calbria. Va ser fundat en 1914 i actualment juga a la Serie A de la lliga italiana.

Palmars.

Sense ttols

Enlllaos externs.

 Pgina oficial ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143011" title="Ascoli Calcio 1898" nonfiltered="2555" processed="2535" dbindex="58379">


L Ascoli Calcio s un club de futbol d Itlia, de la ciutat d Ascoli Piceno, a les Marques. Va ser fundat en 1898 i actualment juga a la Serie A de la lliga italiana.

Palmars.

 Copa Mitropa (1): 1987;

Enlllaos externs.

 Pgina oficial ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143020" title="Pere Figueres" nonfiltered="2556" processed="2536" dbindex="58380">
Pere Figueres (nascut el 1950) a Pontell, s un dels cantants ms emblemtics (desprs de Joan Pau Gin) de la Nova can a Catalunya Nord. Amb les seues canons aquest compositor i msic autodidacta es dedica a defensar l'especificitat de Catalunya Nord fent per exemple molts concerts en favor de les escoles catalanes.

A ms s vinyater, com ho era tamb el seu pare.

Els inicis.

El 1965 tot just desprs que el cantautor Joan Pau Gin va acabar de crear el Teatre dels Aspres, Pere Figueres es va integrar a aquella dinmica innovadora per a promoure l's del catal a Catalunya nord. Junts presenten un espectacle amb lectures del poeta francs Boris Vian. Gin interpretava les seues canons i ell cantava canons de Jacques Brel, Georges Brassens i tamb Raimon.

Pere Figueres integr desprs el grup d'acci cultural Guillem de Cabestany, l'any 1970, amb Reinald Dedies, Antoni Ortega, Jaume Figuerola i Jordi Auvergne, com a reacci a la repressi de la dictadura franquista de l'altra banda del Pirineu. Aleshores comen a cantar les seues composicions expressant els seus propis sentiments.

Discografia.

 Pres d'aquest pas sc (1977);
 A la recerca d'una terra (1979) ;
 Tinc el cor un poble (1983);
 Arbre (1998) ;
 Tu i Jo (2005);

Enllaos externs.
Biografia de Pere Figueres







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143021" title="Bus de camp" nonfiltered="2557" processed="2537" dbindex="58381">
Bus de camp s un tipus de xarxa industrial per a aplicacions de control distribut en temps real.

L'objectiu del bus de camp s substitur les connexions analgiques punt a punt entre els elements de camp i l'equip de control.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143023" title="Art conceptual" nonfiltered="2558" processed="2538" dbindex="58382">

Fotografia de Alfred Stieglitz]] 

L'art conceptual s un moviment artstic en el qual les idees dins d'una obra sn un element ms important que el sentit pel qual l'obra es va crear. La idea de l'obra preval sobre els seus aspectes formals, i en molts casos la idea s l'obra en si mateixa, quedant la resoluci final de l'obra com mer suport. 

L'artista Sol LeWitt va descriure aix l'art conceptual: :En l'art conceptual la idea o el concepte s la part ms important del treball. Quan un artista utilitza una forma conceptual d'art, significa que tot el plantejament i les decisions estan fets per endavant; l'execuci s un assumpte superficial. La idea es converteix en una mquina que fa l'art. 

L'art conceptual com moviment va emergir a la meitat dels anys 60, en part com una reacci en contra del formalisme que havia estat articulat per l'influent crtic Clement Greenberg. No obstant aix, des de les dcades de 1910 i 1920 el treball de l'artista francs Marcel Duchamp serviria com precursor, amb els seus treballs anomenats ready-made donaria als artistes conceptuals les primeres idees d'obres basades en conceptes i realitzades amb objectes d's com.

L'art conceptual empra habitualment materials com la fotografia, mapes i vdeos. En ocasions es redueix a un conjunt d'instruccions documentant com crear una obra, per sense arribar a crear-la realment; la idea desprs de l'art s ms important que l'artefacte en si. 

D'aquest concepte han sorgit formes artstiques com fluxus i el mail art. 

Artistes conceptuals.

Michael Asher;
John Baldessari;
Shahram Entekhabi;
Vanessa Beecroft;
Joseph Beuys;
Mel Bochner;
Allan Bridge;
Marcel Broodthaers;
Victor Burgin;
Chris Burden;
Maurizio Cattelan;
Mark Divo;
Marcel Duchamp;
Tracey Emin;
Gilbert and George;
Dan Graham;
Hans Haacke;
Iris Hussler;
Jenny Holzer;
Zhang Huan;
Douglas Huebler;
Ray Johnson;
Ilya Kabakov;
On Kawara;
Yves Klein;
Joseph Kosuth;
John Latham;
Sol LeWitt;
Allan McCollum;
Yoko Ono;
Adrian Piper;
William Pope.L;
Wolf Vostell;
Lawrence Weiner;
Gillian Wearing;

 Vegi's tamb . 
Arts visuals ;

Enllaos externs. 
 Sol LeWitt, "Paragraphs on Conceptual Art" ;
 Lawrence Weiner: '...and the flesh became word' ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143024" title="Profibus" nonfiltered="2559" processed="2539" dbindex="58383">
ProFiBus (Process Field Bus) s un Bus de camp.

s una xarxa estndaritzada, independent del fabricant que s'adapta a les condicions de les aplicacions de l'automatitzaci industrial.

Els seus estndards es recullen a les normes IEC61158 i IEC61784.

ProFiBus va sser desenvolupat el 1987 per les empreses alemanyes Bosch, Siemens i Klckner Mller. El 1989 es va estandaritzar com a norma DIN19245. Va ser confirmada com a norma europea el 1996 com a EN50170. El 1999 va ser inclosa en els estndards IEC61158 i IEC61784.

Hi ha tres versions de ProFiBus:
 ProFiBus - FMS (Field Message Specification) utilitza el model client / servidor de comunicacions.
 ProFiBus - DP (Perifria Descentralitzada) s'utilitza per a una entrada / sortida rpida amb els elements remots.
 ProFiBus - PA (Automatizaci de Processos) s'utilitza per connectar dispositius remots a un dispositiu de control de processos. Permet assegurament de la transmissi i corrent elctric a la lnia.

El perfil PROFIsafe defineix funcionalitat addicional per a aplicacions de seguretat.

El perfil PROFIdrive defineix funcionalitat addicional per a aplicacions de control de moviment.

L'estandard ProFiBus s mantingut per la fundaci PROFIBUS Internacional, organitzaci sense nim de lucre radicada a Karlsruhe (Alemanya). PROFIBUS Internacional tamb s responsable de ProFiNet Un bus de camp basat en Ethernet.

 Caracterstiques .

 Velocitats de transmissi: 9.6, 19.2, 93.75, 187.5 i 500 KBps;
 Nombre mxim d'estacions: 127 (32 si no hi ha repetidors).
 Distncies mximes (cable de 0.22 mm diam.): fins a 93.75 KBps: 1200 m., fins a 187.5 KBps: 600 m. , fins a 500 KBps: 200 m.
 Estacions: Actives (mestre), Passives (esclau).
 Connexions: bidireccionals, multicast, broadcast.

 Enllaos externs .

www.profibus.com;
www.procentec.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143028" title="Wavellita" nonfiltered="2560" processed="2540" dbindex="58384">


La wavellita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del fsic angls W. Wavell.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143029" title="cid 2,4-diclorofenoxiactic" nonfiltered="2561" processed="2541" dbindex="58385">

















L'cid 2,4-diclorofenoxiactic o senzillament 2,4-D s un producte qumic de sntesi utilitzat en agricultura com a herbicida i fitoregulador. Tamb va formar part de l'agent taronja utilitzat a la Guerra del Vietnam.

Usos.
Actua damunt els mecanismes que regulen el creixement vegetatiu de les plantes. 

Tant l'cid com els seus sters i sals poden ser utilitzats com a fitorreguladors i com herbicides variant el moment de l'aplicaci i la dosi, per a la prctica, nicament alguns sters i sals s'utilitzen com a herbicides i alguns sters com a fitorreguladors.

s consideren cultius sensibles: cot, ctrics, crucferes, estramoni, fruiters , gira-sol, lletuga, lleguminoses, olivera , cogombre, remolatxa, tabac, tomatiguera, vinya i cultius de flors ornamentals.
 
Es consideren especies d'herbes sensibles: 
 Agrimonia ;
 Atriplex patula, ;
 Bellis perennis;
 Biscutella auriculata;
 Brassica nigra (mostassa negra) ;
 Capsella bursa-pastoris, ;
 Cardamine hirsuta ;
 Centaurea cyanus;
 Cirsium arvense ;
 Convolvulus arvensis (corriola) ;
 Coronilla spp.;
 Chenopodium spp.;
 Diplotaxis spp.
 Ecballium elaterium ;
 Equisetum arvense , ;
 Erigeron canadiensis ;
 Galinsoga parviflora ;
 Linaria latifolia ;
 Plantago major;
 Portulaca oleracea (verdolaga);
 Raphanus raphanistrum (ravanissa);
 Roemeria hybrida ;
 Sanguisorba minor;
 Silybum marianum;
 Sinapis arvensis;
 Sisymbrium crassifolium;
 Symphytum officine;
 Thlaspi arvense i altres espcies de fulla ampla.

Sn resistents als seus efectes: 
 Agrostemma githago ;
 Alchemilla arvensis;
 Calendula arvensis ;
 Centaurea calcitrapa;
 Convolvulus althaeoides;
 Chrysanthemum segetum;
 Cuscuta epithymun;
 Galium aparine;
 Hypecoum grandiflorum;
 Lactuca saligna;
 Lapsana communis ;
 Oxalis violacea;
 Setaria glauca;
 Silene inflata;
 Solanum nigrum (tomatiguera borda).

La seva utilitzaci com a herbicida, normalment s en civada, ordi, sgol, pastures, blat i triticale.

 Enllaos externs .
Ministerio de Agricultura;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143030" title="Minyulita" nonfiltered="2562" processed="2542" dbindex="58386">


La minyulita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom de la localitat de Minyulo Well (Austrlia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143032" title="Strengita" nonfiltered="2563" processed="2543" dbindex="58387">


La strengita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom de l'alemany J.A.Streng (1830-1897).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143033" title="Fosfosiderita" nonfiltered="2564" processed="2544" dbindex="58388">


La fosfosiderita o metastrengita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom de la seva composici.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143035" title="Fosfofilita" nonfiltered="2565" processed="2545" dbindex="58390">


La fosfofilita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom de la seva composici qumica i del grec phillon, fulla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143036" title="Hopeita" nonfiltered="2566" processed="2546" dbindex="58391">


La hopeita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom del qumic escocs Hope.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143037" title="Messelita" nonfiltered="2567" processed="2547" dbindex="58392">


La messelita s un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom de la localitat de Messel (Alemanya).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143039" title="Profinet" nonfiltered="2568" processed="2548" dbindex="58394">
ProFiNet (Process Field Network) s un estndard de xarxa per a l'Automatitzaci Industrial basat en Ethernet. N'hi ha dues versions.
 ProFiNet CBA (Component Based Automation);
 ProFiNet IO (Input Output);

 Tecnologies .

 TCP/IP s'utilitza a ProFiNet CBA ;
 RT (Temps real) s'utilitza a ProFiNet CBA i ProFiNet IO;
 IRT (Temp Real Iscron) s'utilitza a ProFiNet IO.

Amb el TCP/IP s'utilitza tamb el protocol de manteniment SNMP, el de transferncia d'arxius FTP, i els protocols del web HTTP, de correu SMTP i la tecnologia XML.

 Vegeu Tamb .

ProFiBus







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143040" title="Escorodita" nonfiltered="2569" processed="2549" dbindex="58395">


L'escorodita s un mineral de la classe dels arseniats que rep el seu nom del grec skorodon, all.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143042" title="Mixita" nonfiltered="2570" processed="2550" dbindex="58396">


La mixita s un mineral de la classe dels arseniats que rep el seu nom d'A. Mixa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143043" title="Eucroita" nonfiltered="2571" processed="2551" dbindex="58397">


L'eucroita s un mineral de la classe dels arseniats que rep el seu nom del grec eu, bo, i jroma, color.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143044" title="Olivenita" nonfiltered="2572" processed="2552" dbindex="58398">


L'olivenita s un mineral de la classe dels arseniats que rep el seu nom del seu color.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143045" title="Cooperativa 70" nonfiltered="2573" processed="2553" dbindex="58399">
Cooperativa 70 s una cooperativa sense nim de lucre amb seu a Caldes de Montbui.

 Histria i Orgens.

Cooperativa 70 va nixer l any 1970 a Caldes de Montbui com a cooperativa de consum i amb l objectiu de crear a Caldes de Montbui una oferta comercial ms avantatjosa per als consumidors.

El dia 25 de juny de 1971 es va  obrir la primera botiga d alimentaci al carrer d Espartero de Caldes de Montbui. La bona acollida per part dels centenars de socis que ben aviat es van inscriure, va fer necessria l ampliaci fins a 3 botigues ms. Posteriorment, es van unificar les botigues del centre de Caldes en un nic supermercat de 1.200 m2 de superfcie de venda, situat al carrer de Font i Boet. L any 1983, la cooperativa s estenia a Sant Feliu de Codines amb l obertura d una nova botiga d alimentaci.

Finalment, el darrer esgla fins a la consolidaci definitiva dels anys 80, fou la fusi amb la cooperativa L Andreuenca. Aix, la cooperativa  s establia tamb a Barcelona.

L any 1991, la cooperativa obria a Caldes de Montbui, el MAXI, el primer gran centre comercial creat per una cooperativa a Catalunya, amb una superfcie de 4.000 m2. Finalment, l any 1999 la Cooperativa va comprar 21 establiments a HD COVALCO COALIMENT per a adquirir una dimensi ms competitiva.

Venda dels actius comercials i nova etapa. 

Desprs dels anys d expansi, els canvis en el mercat de la distribuci van portar a la Cooperativa a reorientar les seves activitats. L Assemblea General de Socis de 2001, va decidir abandonar l activitat comercial i vendre el fons de comer a diferents operadors del sector. Amb aquesta operaci es va conservar un important patrimoni que s el que ha perms la Cooperativa encetar una nova etapa amb fora i ambici.

 Objecte Social.

L objecte de la Cooperativa 70 s procurar bns i serveis per al consum o l s dels seus socis i familiars i desenvolupar les activitats necessries per aconseguir una millor informaci i defensa dels interessos legtims dels consumidors i els usuaris. De manera especial, la Cooperativa 70 desenvolupa la seva activitat dins dels mbits assistencial, cultural i del lleure, mitjanant la realitzaci d activitats, el subministrament de bns i la prestaci de serveis de carcter residencial, sanitari, cultural, educatiu i altres de carcter social, sense afany de lucre i anteposant l inters collectiu dels seus associats a tota idea de benefici particular. 

 mbits d'Actuaci.

Abandonada l activitat comercial, la Cooperativa 70 va iniciar un procs intern de reformulaci de la seva activitat, sempre dins els principis de la cooperaci i el consum responsable, o el consumerisme. L any 2003, l Assemblea General de Socis aprovava, junt amb el Pla de Gesti de 2004, un projecte de futur per a l entitat, unes lnies de treball a desenvolupar a mig i llarg termini. 

 Consum responsable.

Com a organitzaci de consumidors, procura obtenir avantatges directes per als socis en el consum de bns i serveis, tant a partir dels convenis amb terceres persones com amb les compres collectives. 

 Civisme i cooperaci.

La Cooperativa porta a terme tot un seguit d'activitats relacionades amb la reflexi i debat al voltant dels valors cvics i la seva transmissi amb activitats informatives i educatives. 

Oferta ldica i cultural.

El local social s l'eix de les programacions d'activitats que constitueixen una proposta de formaci en el lleure coherent amb els principis i objectius.

 Enllaos Externs.

Web de Cooperativa 70



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143047" title="Adamita" nonfiltered="2574" processed="2554" dbindex="58400">


L'adamita s un mineral de la classe dels arseniats que rep el seu nom del francs G.J.Adam (1795-1881).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143053" title="Partit Socialista de Xile" nonfiltered="2575" processed="2555" dbindex="58401">



El Partit Socialista de Xile s un partit poltic xil que forma part de la coalici que governa actualment el pas, anomenada Concertaci de Partits per la Democrcia. Desprs de les eleccions de l'any 2005 el seu bloc parlamentari est format per 15 diputats i 8 senadors. El seu president s Camilo Escalona.

Era el partit del president Salvador Allende Gossens, el qual fou un dels seus fundadors el 1933. L'any 1969 es va unir a la coalici de centre-esquerra de la Unidad Popular.

Desprs del cop d'estat de l'any 1973 va ser declarat illegal junt a la resta de partits poltics, i es va fraccionar en diversos grups, que no es tornarien a unir fins al restabliment de la democrcia el 1990.

 Resultats electorals del PS .

Durant les ltimes eleccions municipals realitzades a l'octubre del 2004, el PS va obtindre 45 alcaldies i 255 dels seus candidats a regidors van ser electes. En l'elecci del Congrs Nacional del 2005 t 15 diputats i 8 senadors. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143060" title="Portsmouth Football Club" nonfiltered="2576" processed="2556" dbindex="58402">

El Portsmouth Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat de Portsmouth. Va ser fundat en 1898 i actualment juga a la FA Premier League anglesa.

 Histria .

El club va ser fundat el 5 d'abril de 1898 amb John Brickwood com a primer president. S'un a la Southern Football League el 1899 que guany en dues ocasions els anys 1902 i 1920. La temporada 1920-21 ingress a la Tercera Divisi, que guany el 1923-24 ascendint a segona. La temporada 1926 27 assoleix per primer cop l'ascens a la Primera Divisi anglesa. Des d'aleshores els seus majors xits han estat dos campionats de lliga anglesos (1948 49 i 1949 50) i dues copes (1938-39 i 2007-08).

 Palmars .
Tornejos nacionals.
 FA Football League (2): 1948-49, 1949-50;
 FA Cup (2): 1938-39, 2007-08;
 Football League First Division (1): 2002-03;
 Football League Third Division (2): 1961-62, 1982-83;
 Football League Third Division South (1): 1923-24;
 Community Shield (2): 1939, 1949;
Southern Football League (2): 1902, 1920;
Southern Charity Cup (1): 1903;
Hants Charity Cup (2): 1906, 1907;
Western Football League (3): 1901, 1902, 1903;
Barclays Asia Trophy (1): 2007;

 Entrenadors .


 Jugadors destacats .
 Jugador de l'any del Portsmouth (des de 1968).


 Jugadors del Portsmouth a la Copa del Mn .
1950
Jimmy Dickinson (Anglaterra);

1954
Jackie Henderson (Esccia);
Alex Young (Esccia);
Jimmy Dickinson (Anglaterra);

1958
Norman Uprichard (Irlanda del Nord);
Derek Dougan (Irlanda del Nord);

1994
Alan McLaughlin (Irlanda);

1998
Fitzroy Simpson (Jamaica);
Paul Hall (Jamaica);

2002
Mladen Rudonja (Eslovnia);
Robert Prosine ki (Crocia);
Yoshikatsu Kawaguchi (Jap);

2006
Ognjen Koroman (Srbia i Montenegro);


 Equip de tots els temps .
En finalitzar la temporada 2007-08 els lectors del diari The News de Portsmouth van escollir els 11 millors jugadors de tots els temps.





Enllaos externs.
 Pgina oficial del club ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143067" title="Football League Championship" nonfiltered="2577" processed="2557" dbindex="58403">
El Football League Championship o The Championship (que per raons de patrocini s anomena al Regne Unit Coca-cola Football League Championship) s la mxima competici futbolstica de la Football League, i la segona de la Lliga anglesa de futbol (per baix de la FA Premier League). 

El Football League Championship va ser introdut la temporada 2004-05 i va reemplaar a la Football League First Division. 

 La Competici .

Hi ha 24 equips a la Football League Championship. Durant cada temporada (des d'agost fins a maig), cada equip s'enfronta dues vegades amb la resta, una vegada al seu estadi i altra en el dels seus contrincants, en un total de 46 partits per cada equip. Al final de cada temporada els dos primers equips de la classificaci, ms el guanyador del play-off que es disputa entre els equips que acaben entre el tercer i el sis lloc, ascendeixen a la FA Premier League i sn substituts pels tres ltims de la Premier League. 

Aix mateix, els tres equips que finalitzin a les ltimes posicions, baixen a la Football League One i sn reemplaats pels dos primers equips de la classificaci, ms el guanyador del play-off d'aquesta divisi.


 Equips participants a la Football League Championship (2006-07) .



 Palmars de la Football League Championship .

Per temporada.



 Mxims golejadors .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143068" title="Llista de captols del manga Berserk" nonfiltered="2578" processed="2558" dbindex="58404">
Aquesta s la llista d'episodis del manga Berserk de Kentaro Miura.

 Arc del guerrer tenebrs .

Volum 1
 A: El guerrer tenebrs;
 B: L'estigma del condemnat;
 C: ngel de la guarda (1 Part);

Volum 2
 D: ngel de la guarda (2 Part);
 E: ngel de la guarda (3 Part);

Volum 3
 F: ngel de la guarda (4 Part);
 G: ngel de la guarda (5 Part);
 H: ngel de la guarda (6 Part);

 Arc de l'edat daurada .

 I: L'edat daurada (1 Part);

Volum 4
 J:  L'edat daurada (2 Part);
 K: L'edat daurada (3 Part);
 L: L'edat daurada (4 Part);
 M: L'edat daurada (5 Part);
 N: L'edat daurada (6 Part);

Volum 5
 O: L'edat daurada (7 Part);
 P: L'edat daurada (8 Part);
 001: Bramul d'espases;
 002: Zodd, l'immortal (1 Part);
 003: Zodd, l'immortal (2 Part);
 004: Zodd, l'immortal (3 Part);
 005: Zodd, l'immortal (4 Part);
 006: Mestre de l'espasa (1 Part);

Volum 6
 007: Mestre de l'espasa (2 Part);
 008: La conxorxa (1 Part);
 009: La conxorxa (2 Part);
 010: La conxorxa (3 Part);
 011: La conxorxa (4 Part);
 012: Alguna cosa estimada;
 013: Preludi;
 014: Batalla;
 015: Kiasca (1 Part);
 016: Kiasca (2 Part);

Volum 7
 017: Kiasca (3 Part);
 018: Lluita sucida (1 Part);
 019: Lluita sucida (2 Part);
 020: Lluita sucida (3 Part);
 021: Supervivncia;
 022: La foguera dels somnis;
 023: L'assetjament a Doldrey (1 Part) ;
 024: L'assetjament a Doldrey (2 Part);
 025: L'assetjament a Doldrey (3 Part);
 026: L'assetjament a Doldrey (4 Part);

Volum 8
 027: L'assetjament a Doldrey (5 Part);
 028: L'assetjament a Doldrey (6 Part);
 029: Retorn triunfal;
 030: Moments gloriosos;
 031: Pira morturia (1 Part);
 032: Pira morturia (2 Part);
 033: Nit nevada ;
 034: La matinada de l'eixida (1 Part);
 035: La matinada de l'eixida (2 Part);
 036: La matinada de l'eixida (3 Part);

Volum 9
 037: El cavaller de la calavera;
 038: L'inici d'una nit interminable;
 039: El falc caigut;
 040: El final d'un somni;
 041: Campionat de lluita;
 042: Fugitius;
 043: Guerrers;
 044: Aliats;
 045: La confesi;
 046: Cicatrius (1 Part);
 047: Cicatrius (2 Part);

Volum 10
 048: Espurnes al combat;
 049: Incursi a Windam (1 Part);
 050: Incursi a Windam (2 Part);
 051: La vetlla (1 Part);
 052: La vetlla (2 Part);
 053: Confinament etern;
 054: Retrobament a les profunditats;
 055: Sender Sanguinolent;
 056: Bakiraka (1 Part);
 057: Bakiraka (2 Part);
 058: La flor del castell de pedra;

Volum 11
 059: El gos malet (1 Part);
 060: El gos malet (2 Part);
 061: El gos malet (3 Part);
 062: El gos malet (4 Part);
 063: El rugit de la bstia;
 064: Bosc trgic;
 065: Lluita a Mort (1 Part);
 066: Lluita a Mort (2 Part);
 067: Armadura equipada;
 068: Visitant del cel;
 069: Nova trobada amb l'immortal;

Volum 12
 070: Rquiem al vent;
 071: Guerrers del crepuscle;
 072: El noi dels carrerons;
 073: Eclipsi;
 074: El moment proms;
 075: L'adveniment;
 076: Monstres d'un altre mn;
 077: El castell;
 078: El fatdic comiat;
 079: Banquet;

Volum 13
 080: Tempesta mortal (1 Part);
 081: Tempesta mortal (2 Part);
 082: El du de l'abisme (1 Part);
 083: El du de l'abisme (2 Part) Retirat dels volums del manga finals per revelar massa;
 084: Sang fresca;
 085: Accelerant;
 086: Naixement;
 087: La llum dels records de l'ull dret;
 088: La fugida;
 089: Despertant del malson;
 090: A tota marxa;
 091: Jurament de contraatac;

Volum 14
 092: Nen demonac;
 093: Armament;
 094: Caador de dracs;

 Arc de Condenaci .
 Captol dels Nens Perduts . 

 095: Retorn al present: reapareix el guerrer tenebrs;
 096: La fada de la vall boirosa;
 097: Jil;
 098: Arribada per l'aire;
 099: Insecte demonac;

Volum 15
 100: Reina;
 101: Foc Fatu;
 102: Pirkaff, el d'ulls vermells;
 103: La nena del record;
 104: El mn dels ssers voladors;
 105: Els guardians (1 Part);
 106: Els guardians (2 Part);
 107: Perseguidor;
 108: La vall boirosa (1 Part);
 109: La vall boirosa (2 Part);
 110: Capoll;

Volum 16
 111: Monstre;
 112: El dimoni volador;
 113: Sang fresca al firmament nocturn;
 114: Meitat dimoni, meitat hum;
 115: Cuca de llum;
 116: El cam de tornada a casa;
 117: Elfs del cel blau;

 Captol d'Encadenat .

 118: Bsties tenebroses;
 119: Els cavallers de la Cadena Santa (1 Part);
 120: Els cavallers de la Cadena Santa (2 Part);
 121: dol buit;

Volum 17
 122: L'sser dels ulls tapats;
 123: Nit miraculosa;
 124: Recordar el principi;
 125: El mat de la veritat;

 Captol de la Celebraci del Naixement .

 126: Revelaci (1 Part);
 127: Revelaci (2 Part);
 128: Revelaci (3 Part);
 129: Fil esquerdat;
 130: Flames febles;
 131: Cap a Terra Santa (1 Part);
 132: Cap a Terra Santa (2 Part);

Volum 18
 133: Els exploradors Kixans (1 Part);
 134: Els exploradors Kixans (2 Part);
 135: La torre de l'ombra (1 Part);
 136: La torre de l'ombra (2 Part);
 137: Els nens de l'ombra;
 138: El rabis creient fantic;
 139: Els budells de la Terra Santa;
 140: Bruixa;
 141: Carretera d'espectres (1 Part);
 142: Carretera d'espectres (2 Part);
 143: Columnes de foc;

Volum 19
 144: El guerrer negre a Terra Santa;
 145: Llaurant;
 146: Un nen amb ambici;
 147: La cova diablica;
 148: Retrobament;
 149: Emboscada;
 150: Precipici;
 151: Presoneres;
 152: Marededu de ferro;
 153: Riu sagnant de morts (1 Part);
 154: Riu sagnant de morts (2 Part);

Volum 20
 155: Fil d'aranya;
 156: El que marxa pel cim i el que s'arrossega dins la cova;
 157: Els ngels de l'infern;
 158: Un perdut retrobat a les profunditats;
 159: L'sser espantat;
 160: Auguri;
 161: Martiri;
 162: Ensorrament;
 163: L'ombra de les idees (1 Part);
 164: L'ombra de les idees (2 Part);
 165: L'ombra de les idees (3 Part);

Volum 21
 166: Peix volador;
 167: Monjo monstrus (1 Part);
 168: Monjo monstrus (2 Part);
 169: Implorant i belligerant;
 170: Tsunami tenebrs (1 Part);
 171: Tsunami tenebrs (2 Part);
 172: Ressonncia;
 173: El cel cau;
 174: A trenc d'alba;
 175: Aparici;
 176: La decisi i la marxa;

 Arc del Falc Millenari .
 Captol de les Memries de la Santa Guerra Demonaca .

Volum 22
 179: El mn que comen a desfer-se;
 180: Retrobament al tur de les espases;
 181: El guerrer bstia contra el guerrer negre;
 182: Constncia;
 183: Prleg de les memries de la guerra;
 184: El furis atac dels Kixans;
 185: El vent del crit de guerra (1 Part);
 186: El vent del crit de guerra (2 Part);
 177: Neu i flames (1 Part);
 178: Neu i flames (2 Part);

Volum 23
 187: Viatge hivernal (1 Part);
 188: Viatge hivernal (2 Part);
 189: El temps que se'm va escapar de les mans;
 190: El meu propi ullal;
 191: Retrobament a l'erm;
 192: Guerrers diablics;
 193: L'escut de l'espasa amb ales;
 194: Les ales de la llum i de les tenebres;
 195: Nit estellada;
 196: Com si fos un nen;

Volum 24
 197: Trol;
 198: Bruixa;
 199: La mansi de l'arbre espiritual (1 Part);
 200: La mansi de l'arbre espiritual (2 Part);
 201: El pla astral;
 202: Pedra mgica;
 203: Elementals;
 204: La vila d'Enoch;
 205: Ambici i record;
 206: La invasi dels Trols;

Volum 25
 207: Espasa mgica;
 208: Mirall de pecat;
 209: Mgia;
 210: Pregria profunda;
 211: Ramat demonac (1 Part);
 212: Ramat demonac (2 Part);
 213: Torrent;
 214: Xam;
 215: Qliphoth;
 216: Aire viciat;

Volum 26
 217: Recompensa (Cstig);
 218: Recompensa (Salvaci);
 219: A la vora del Regne de les Ombres;
 220: La reina meretriu del Mar de les Vsceres;
 221: Companys;
 222: Esgarrapada;
 223: Ardent (1 Part);
 224: Ardent (2 Part);
 225: L'armadura bersrker (1 Part);
 226: L'armadura bersrker (2 Part);

Volum 27
 227: El drac del foc;
 228: Al fons de les flames de l'infern;
 229: Eixida entre flames;
 230: Ciutat diablica;
 231: L'emperador del terror;
 232: Dhka, soldat diable;
 233: Cavaller Diablic;
 234: Du demonac;
 235: El despertar de la noia adormida;

 Capitol de Falcnia .
El manga, que es publica cada dues setmanes a la revista Young Animal, t alguns captols desordenats als volums finals a petici de Miura.

 236: Onades rumoroses;

Volum 28
 237: Avs de mal auguri;
 238: El nen sota la llum de la lluna;
 239: L'esperit servent;
 240: Boira sinistra;
 241: Makhara, bstia marina;
 242: El rauc soroll de les onades;
 243: Jan-Anim, sobrehum;
 244: El post de comandament del port;
 245: La ciutat dels humans;
 246: El mil i mussol al moll;

Volum 29
 247: Ferida d'espasa;
 248: Guerrer;
 249: Dinar humil;
 258: Retorn al niu;
 250: Vandimi;
 251: Al jard;
 252: Lliri blanc del camp;
 253: Mare;
 254: Ball;
 255: Sala de columnes;

Volum 30
 256: Duel;
 257: El mestre religis dels territoris cristians;
 259: Tigres perversos;
 260: Invasi;
 261: La gbia rovellada;
 262: Declaraci de Guerra;
 263: La invasi dels monstruosos soldats bstia;
 264: Revelaci;
 265: La ciutat de les bsties monstruoses (1 Part);
 266: La ciutat de les bsties monstruoses (2 Part);

Volum 31
 267: Badia ardent;
 268: Rodafoc;
 269: Bstia amb espasa;
 270: Paramarishia Senani, el general fetiller;
 271: Mgia de l'Est;
 272: Aquell que se somet;
 273: Flama ardent;
 274: Emperador de tempestes;
 275: L'assalt de l'exrcit de dimonis;
 276: Fet de nvols;

Volum 32
 277: Atac desesperat;
 278: Posant rumb;
 279: La gran invasi (1 Part);
 280: La gran invasi (2 Part);
 281: Vingut volant;
 282: Camp de batalla fresss;
 283: Ventada ferotge;
 284: L'exrcit regular de Middland;
 285: Heroi;
 286: Tothom abord!

Volum 33
 287: Bombolles;
 288: Batalla naval (1 Part);
 289: Batalla naval (2 Part);
 290: Udol de tenebres;
 291: Somni premonitori;
 292: Boira mortal;
 293: Fosca silenciosa;
 294: xode;
 295: El darrer du;
 296: Cels rugint;

Volum 34
 297: El gegant du cec;
 298: Dimonis alliberats;
 299: Camp de batalla inhum;
 300: La fetillera del falc;
 301: Caos primordial;
Notes;




 Enllaos externs .

  Pgina Web oficial del manga Berserk.
  Pgina Web de Mangaline Ediciones on es publica Berserk a Espanya.
 Berserk Realm Very complete site packed with multimedia and all kind of informations about Berserk manga, anime, videogames and gadgets. Language: English and Italian.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143075" title="Repbliques Bers" nonfiltered="2579" processed="2559" dbindex="58405">

Les Repbliques Bers (o b estats bers) eren repbliques autoproclamades independents creades pels colons neerlandesos  t(de parla afrikaans) de la Colnia del Cap i els seus descendents (anomenats trekboers, bers i voortrekkers, per ms tard coneguts collectivament com a afrikaners) situades al nord i est del que s ara  Sud-frica.

 Histria .
Encara que algunes d'aquestes repbliques ja foren fundades el 1795 durant el domini neerlands a la Colnia del Cap, la majoria d'aquests estats foren creats desprs que la Gran Bretanya suplants als Pasos Baixos com a potncia colonial a Sud-frica. Posteriorment un nombre de colons neerlandesos (protoafrikaans, sovint anomenat "die taal") marxaren cap a l'interior el 1835 per evitar el seu control administratiu en un moviment que fou conegut com a Gran Trek. Uns quants d'aquests estats s'establien desprs de derrotes militars de la poblaci indgena a mans dels Voortrekkers o boers grcies a la seva superioritat en armament.

Desprs que Andries Pretorius fos cridat per a omplir el buit de lideratge per les morts de Piet Retief i Gerhard Maritz, inicialment s'oferia a negociar per a la pau amb Dingaan si els cedia la terra que havia ofert inicialment a Retief.    Dingaan va respondre atacant el Voortrekkers; per el 16 de desembre de 1838 fou derrotat a la batalla de Riu Nacome (ms tard anomenada Batalla de Blood River), durant la qual 300 voortrekkers guanyaven una batalla decisiva contra milers d'impis de Dingaan.

La Repblica del Natal va ser fundada el 1839 pel bers local desprs que Pretorius signs un tractat amb Mpande, el nou rei zulu.

Els territoris al nord del riu Vaal al Transvaal forne reconeguts oficialment com a independents per Gran Bretanya quan sign la Convenci de Sand River el 17 de gener de 1852.  Els territoris i els districtes del Transvaal eren Potchefstroom, Lydenburg i Zoutpansberg, que s'uniren en 1857 per a formar la Repblica Sud-Africana.

L'Estat Lliure d'Orange fou reconegut com a independent de la Gran Bretanya de 17 de febrer de 1854, encara que no ho fou oficialment fins el 23 de febrer de 1854 amb la signatura a Bloemfontein de la Convenci d'Orange River.

La Niewe Republiek (que comprenia la ciutat de Vryheid) s'establel 1884 a terra donada al bers locals pel rei zulu Cetshwayo. Aquesta repblica fou ms tard absorbida a per la Repblica de Transvaal.

Tamb crearen estats propis grups de poblaci com els griqua, un subgrup dels multiracials i heterogenis coloured. Els ms notables foren Griqualand Occidental i Griqualand Oriental.

Mentre que algunes d'aquestes repbliques eren miniestats relativament efmers d'altres, especialment la Repblica de Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange, foren veritables pasos independents reconeguts oficialment no sols per la Gran Bretanya sin tamb pels Pasos Baixos, Frana, Alemanya, Blgica i els Estats Units.  Aquests dos pasos continuaven existint es mantingueren durant unes quantes dcades, malgrat la Primera Guerra Ber amb la Gran Bretanya. Tanmateix, els esdeveniments posteriors, incloent-hi el descobriment de diamants i or en aquests estats, conduiren a la Segona Guerra Ber. En aquesta guerra el Transvaal i Estat Lliure d'Orange foren derrotats i annexionats per les forces britniques i oficialment deixaven d'existir 31 de maig de 1902 amb la  signatura del Tractat de Vereeniging. Una colnia britnica nova, la Uni Sud-africana, es va crear posteriorment i tenia com a provncies Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange juntament amb la Provncia del Cap i la Provncia de Natal.

Llista d'estats bers i griqua.

 Swellendam (1795) ;
 Graaff-Reinet (1795 - 1796);
  Winburg (1836-1844);
  Potchefstroom (17 de gener 1837 - 9 d'abril 1844);
   Winburg-Potchefstroom, (9 d'abril 1844 - 3 de febrer 1848);
  Goshen (24 d'octubre 1882 - 7 d'agost 1883);
 Griqualand Oriental, tamb coneguda com a Nova Griqualand (26 de desembre de 1861 - 1879);
  Griqualand West, tamb coneguda com a Klipdrift Republic, Digger's Republic o Free Republic (30 de juliol de 1870 - 13 de desembre de 1870);
  Klein Vrystaat,  (10 de mar de 1886  - 2 de maig de 1891);
  Repblica de Natlia (12 d'octubre de 1838   12 de maig de 1843);
  Niewe Republiek (1884 d'agost 16 - 1888 de juliol 20);
  Estat Lliure d'Orange, coneguda originalment com a Transorangia (1845 - 1902) (independent oficialment de la Gran Bretanya el 23 de febrer 1854.);
 Philippolis, tamb coneguda coma Terra d'Adam Kok (25 d'agost 1884 - 26 de desembre de 1888);
  Stellaland (26 de juliol de 1882 - 6 d'agost de 1883);
  Repblica de Transvaal, o tamb Repblica Sud-africana (1848 - 1902) (independent oficialment de la Gran Bretanya el 17 de gener de 1852.);
  Estats Units de Stellaland (6 d'agost de 1883   30 de setembre de 1885);
 Utrecht (1852   8 de maig de 1858);
 Terra de Waterboer, tamb coneguda com a Griquatown (1813 - 17 de juliol de 1871);

 Cultura popular  .
A la novella "Crush Depth" de Joe Buff, l'Imperi Ber resorgeix un altre cop aliat amb Alemanya i esdev la pitjor amenaa de la humanitat des de la Guerra Freda
 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143076" title="Unidad Popular" nonfiltered="2580" processed="2560" dbindex="58406">


Unidad Popular (en catal, Unitat Popular) -tamb conegut per l acrnim UP- va ser una coalici electoral de partits poltics de centre-esquerra i esquerra de Xile que va portar a la presidncia de la Repblica a Salvador Allende Gossens.

La UP es va formar al desembre de 1969 amb motiu de les eleccions presidencials de Xile de 1970, en substituci del Front d'Acci Popular. Estava integrada pel Partit Radical, Partit Socialista, Partit Comunista, el Moviment d'Acci Popular Unitari, el Partit d'Esquerra Radical i l'Acci Popular Independent, incorporant-se l'Esquerra Cristiana el 1970 i el MAPU Obrer i Camperol el 1973. A ms va comptar amb el suport de la federaci sindical nacional i la CUT(Central nica de Treballadors). Els partits poltics estaven representats a la Comissi Poltica de la UP. Per als simpatitzants independents es van formar els CUP(Comits de la Unidad Popular) a nivell venal, de servei pblic i de fbrica.

Un dels principals problemes va ser la designaci de l abanderat de l esquerra, tot i que Salvador Allende era el candidat lgic (tres campanyes presidencials 1952, 1958 i 1964), el Partit Socialista no el recolzava completament tot i estar dintre de les seves llistes. El Partit Comunista havia proposat a Pablo Neruda. Al final va guanyar la candidatura d'Allende el 22 de gener de 1970.

Partint d'una critica a la gesti del govern d'Eduardo Frei Montalva, el programa de govern de la UP es va plasmar en el  Programa bsic de la Unidad Popular i Les 40 primeres mesures del Govern Popular. Aquets punts conformaren, junts amb l acci d'Allende assessorat per Joan Garcs, la va xilena al socialisme ("la revolucin con vino tinto y empanadas", en un discurs d'Allende). Aquesta postulava la possibilitat de qu un pas capitalista subdesenvolupat efectues un canvi no violent al  socialisme. Tot per la via del procs democrtic i per mitj de la legalitat de l'Estat. Sense la necessitat de comptar amb un partit nic que ho fes realitat, nomes la coalici de totes les forces democrtiques que estigueren a favor dels canvis socials i democrtics. En certa forma es buscava crear un nou bloc hegemnic dintre de la lnia d'Antonio Gramsci. Aquesta idea va influir ms tard a l'eurocomunisme. La via xilena al socialisme anava en sentit contrari a la va armada que trobem a Llatinoamrica a la dcada dels 1960 i 1970.

Les mesures del govern foren la participaci dels treballadors a les empreses (cogesti), acabar amb el latifundisme accelerant el procs de la reforma agrria, nacionalitzaci de la banca i les empreses, nacionalitzaci del coure, distribuci de mig litre de llet diari a cada nen. La creaci de tres rees de propietat(social, mixta i privada) que no es va poder efectuar per l oposici del Congrs Nacional.

Les reformes socials impulsades pel govern van generar un gran dficit als recursos fiscals. Per a poder continuar finanant aquestes reformes, el govern va decidir mantenir la despesa fiscal mitjanant la impressi desmesurada de paper-moneda. Aquesta sobreemissi fiscal, entre altres factors, va produir una creixent inflaci que va arribar al 600% el 1973 (oficialment a 342%).
 
Tot i aix la UP es va veure en moments de tensi, entre les accions per avanar al socialisme per la va legal, tal com era defensat per Allende, el Partit Comunista, els radicals i sectors del Partit Socialista i el MAPU, i un sector que promovia avanar en una forma ms radicalitzada, promoguda pel MIR (Movimiento de Izquierda Revolucionaria), que no pertanyia a la UP, i sectors del PS i el MAPU. Aquestes contradiccions van fer que al 1973 la UP no exists como una aliana poltica efectiva al trobar-se paralitzades les relacions entre els seus membres, preferint el enteniment directe amb el president Allende. 

Desprs del cop d estat de l'any 1973, el Comit Poltic de la UP va seguir existint a l estranger per de forma simblica ja que cada partit buscava la seva prpia estratgia per oposar-se al Govern Militar, tot i que existia un Secretariat Ejectiu Oficial a la Repblica Democrtica Alemanya, encapalat per Clodomiro Almeyda. L'any 1979 va entrar en crisis per l efecte del fraccionament del PS, per a ser dissolt definitivament l'any 1980. 

Retrospectivament, es pot fer un balan que importants sectors poltics de la UP no van arribar a entendre l estratgia de la via xilena al socialisme. Aix tocava un tema essencial que era la importncia del sistema democrtic i la seva validesa com a camp d acci poltica, aspecte que era criticat en sectors de l esquerra. Aix com una falta de disciplina per part del PS, el partit del President, davant de les mesures del govern. 
La can Venceremos(Guanyarem), amb lletra de Claudio Iturra i msica de Sergio Ortega, fou l himne de la UP.

Les seves estrofes dien:
 Aqu va todo el pueblo de Chile
 aqu va la Unidad Popular,
 campesino, estudiante y obrero
 compaeros de nuestro cantar.
 "Venceremos, venceremos,
 con Allende en septiembre a vencer.
 Venceremos, venceremos,
 La Unidad Popular al poder!"(bis).
 


Resultats electorals de la UP.

Resultat de les eleccions presidencials de 1970.



Resultat de les eleccions a la Cambra de Diputats de mar de 1973.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143079" title="Crystal Palace Football Club" nonfiltered="2581" processed="2561" dbindex="58407">


El Crystal Palace Football Club s un club de futbol d Anglaterra, del sud de la ciutat de Londres. Va ser fundat en 1905 i actualment juga a la Football League Championship anglesa.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Football League Second Division/Football League First Division (2): 1978-79, 1993-94;
 Football League Third Division South (1): 1920-21;

Enllaos externs.

 Pgina oficial del club ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143086" title="Derby County Football Club" nonfiltered="2582" processed="2562" dbindex="58408">


El Derby County Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat de Derby. Va ser fundat en 1884 i actualment juga a la FA Premier League anglesa.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Football League First Division (2): 1971-72, 1974-75;
 FA Cup (1): 1945-46;
 Football League Second Division (4): 1911-12, 1914-15, 1968-69, 1986-87;
 Football League Third Division North (1): 1956-57;
 Community Shield (1): 1976;

Enllaos externs.

 Pgina oficial del club ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143090" title="Mitsugi Saotome" nonfiltered="2583" processed="2563" dbindex="58409">
Mitsugi Saotome s un professor d'Aikido japons, 8 Dan, que viu i ensenya als Estats Units. 

Durant 15 anys va estudiar com a Ushi deshi a l'Aikikai de Tquio amb el fundador Morihei Ueshiba. 

Desprs de fer de professor al Hombu Dojo durant alguns anys, va emigrar als Estats Units el 1975 per, segons les seves paraules, "respondre  al desig expressat par O Sensei de desenvolupar l'Aikido dins el mon".

Per dur a terme la seva tasca va crear l'Aikika de Washington DC on dona classes habitualment, fundant desprs Aikido Schools of Ueshiba, organitzaci que agrupa nombrosos dojos als Estats Units.

 Bibliografia .
 "Nature et harmonie";
 "Les principes de l'Akido" ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143095" title="Southampton Football Club" nonfiltered="2584" processed="2564" dbindex="58410">


El Southampton Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat de Southampton. Va ser fundat en 1885 i actualment juga a la Football League Championship anglesa.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 FA Cup (1): 1976;

Enllaos externs.

 Pgina oficial del club ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143102" title="Pere Claver i Socobano" nonfiltered="2585" processed="2565" dbindex="58411">

Pere Claver i Socobano, Sant Pere Claver (Verd, Corona d'Arag 25 de juny del 1580 -; Cartagena d'ndies, Nova Granada 8 de setembre del 1654), jesuta i missioner, s el patr de Colmbia.

 Biografia.
Pere Claver i Socobano va nixer a Verd (Urgell) l any 1580. A partir del 1596 estudi lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingress a la Companyia de Jess, estudi a Girona i a la ciutat de Mallorca on tingu per mestre Alonso Rodrguez, porter del collegi jesuta de Monti-sion, que despert en ell la vocaci de missioner. Pass a Barcelona on va fer estudis teolgics i aviat se'n va anar a Nova Granada com a missioner. Va acabar de completar la seva formaci a Santa F de Bogot i a Cartagena d'ndies, on fou deixeble i collaborador del jesuta Alonso Sandoval, defensor dels indis. Ordenat prevere l'any 1616 a la missi de Colmbia, exerc all fins a la mort un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix sempre esclau dels esclaus. Va batejar-ne ms de tres-cents mil, desprs d haver procurat integrar-los a la societat colonial, cosa que li valgu l'oposici de certs grups socials de la ciutat. Extenuat, mor a Cartagena d'ndies el 1654. Va ser canonitzat per Lle XIII l'any 1888. Ms tard, l'any 1896, el mateix Papa el va declarar patr de les missions entre els negres. Tamb fou proclamat patr de la Repblica de Colmbia.

Referncies.


 Enllaos.
Fundaci Catalunya-Amrica



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143105" title="Kenneth Eriksson" nonfiltered="2586" processed="2566" dbindex="58412">
Kenneth Eriksson era un pilot de rallis professional suec que competia al Campionat Mundial de Rallis. Va passar per Subaru, Mitsubishi, Hyundai i Skoda. s el campi del grup A del 1986, el seu millor rcord. 

Tot i que la seva millor posici en un Campionat Mundial de Rallis va ser tercer, va aconseguir altres ttols, com l'esmentat campionat grup A de 1986, i entre 1995 i 1997 va guanyar els tres Campionats de Rallis sia Pacfic. 

La seva victria ms famosa va ser al 1997, conduint un Subaru, al ralli de Nova Zelanda. Un any desprs va finalitzar quart al ralli de Sucia, tamb amb Subaru, i durant les temporades 2000 i 2001 va participar amb Hyundai. El seu resultat ms important amb la marca coreana va ser un sis lloc al ralli de Galles del 2001. Va acabar la seva carrera l'any 2002, conduint per la marca Skoda. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143109" title="Andries Pretorius" nonfiltered="2587" processed="2567" dbindex="58413">

Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius (27 de novembre de 1798 - 23 de juliol de 1853) fou un lder dels bers que contribu decisivament a la creaci de la Repblica de Transvaal, aix com de l'efmera Repblica del Natal a l'actual Sud-frica.

Originriament era on granger ber de Graaff-Reinet a la Colnia del Cap, i descendent d'un dels pobladors neerlandesos ms antics a Sud-frica, va deixar la seva casa i es va unir al Gran Trek. De viatge cap al posterior Estat Lliure d'Orange, va creuar els Drakensberg a Natal, arribant-hi el novembre de 1838, quan els emigrants eren mancats d'un lder reconegut. Pretorius va ser escollit immediatament comandant general i rpidament va reclutar una fora per a venjar les morts de Piet Retief i el seu grup, que havien estat assassinats pel rei zulu Dingane ade manera tradora . El 16 de desembre de 1838, la fora de Pretorius (aproximadament 500 homes) va ser atacada per ms de 10.000 zulus, que van ser rebutjats amb una prdua de 3.000 homes en el que es va conixer com la Batalla de Blood River. El dia ser recordat com a Dia de Dingane pels afrikaners fins a 1910, quan va fou reanomenada com a Dia de la Promesa i reconeguda com a festa nacional pel primer govern sud-afric. Desprs de la caiguda de l'apartheid en 1994, es conserv com a diada nacional com un acte de conciliaci amb els afrikaners, per vfou reanomenat com a Dia de la Reconciliaci. El gener de 1840, Pretorius, juntament amb un grup de 400 burghers, va ajudar Mpande en la seva rebelli contra el seu germanastre Dingane. Va ser tamb un lder dels bers de Natal en la seva oposici als britnics. 

En 1842, va assetjar la petita guarnicin britnica a Durban, per es va retirar a Pietermaritzburg quan arribaren els reforos del coronel Josias Cloete. Desprs, va exercir la seva influncia amb els bers a favor de l'arribada d'una soluci pacfica amb els britnics. Va romandre a Natal com sbdit britnic, i en 1847 fou escollit pels grangers bers d'all per a presentar els seus greuges davant el governador de la Colnia del Cap per l'afluncia d'immigraci contnua de nadius als quals els eren adjudicats emplaaments en perjudici dels reclams ber de terres. Pretorius va anar a Grahamstown a fi de buscar a una audincia amb el governador, Sir Henry Pottinger, no obstant aix va rebutjar veure Pretorius o rebre qualsevol comunicaci d'ell. 

Pretorius va tornar A Natal determinat a abandonar la seva granja i emprendre una vegada ms el viatge ms enll dels dominis britnics. Amb considerables seguidors, es disposava a creuar els Drakensberg quan Sir Harry Smith, el nou governador del Cap, va arribar el campament dels emigrants al riu Tugela el gener de 1848. Smith va prometre protecci als grangers dels nadius i va persuadir-ne molts del grup a romandre, per Pretorius es va marxar, i, amb la proclamaci de la sobirania britnica fins al riu Vaal, va fixar la seva residncia a Magaliesberg, al nord d'aquell riu. Fou escollit comandant general, i a petici dels bers de Winburg,  va creuar el Vaal el juliol i va ocupar Bloemfontein el 20 de juliol. A l'agost, va ser derrotat a Boomplaats per Smith i es va retirar al nord del Vaal, on fou escollit comandant general de Potchefstroom i Rustenburg; el seu principal rival era el comandant general A. H. Potgieter. En 1851, fou reclamat pels bers descontents del Riu d'Orange i pel cap sotho Moshoeshoe I, i va anunciar la seva intenci de creuar el Vaal per a 'restaurar l'ordre'. El seu objecte, no obstant aix, era obtenir un reconeixement de la independncia dels bers del Transvaal dels britnics. El gabinet britnic, que havia decidit una poltica d'aband, es va interessar en l'oferta de Pretorius, i la recompensa de 2000 lliures per la seva captura, que s'havia ofert desprs de la batalla de Boomplaats fou retirada. Pretorius es va trobar amb els comissaris britnics en una granja prop del riu Sand, i el 17 de gener de 1852 van concloure la convenci per la qual va ser reconeguda per Gran Bretanya la independncia dels bers del Transvaal

Pretorius va creuar novament el riu Vaal i el 16 de mar es va reconciliar amb Potgieter a Rustenburg. Els seguidors d'ambds dirigents van aprovar la convenci, encara que el partit de Potgieter no hagus estat representat. En el mateix any, Pretorius visit Durban per a facilitar l'obertura del comer entre Natal i la nova repblica. En 1852, tamb va intentar tancar el cam a l'interior per Bechuanalandia i va enviar a un comando a la frontera occidental contra Sechele. Durant aquesta expedici la casa de David Livingstone a Kolobeng va ser saquejada. Pretorius va morir en la seva casa de Magaliesberg el juliol de 1853. s descrit per Theal com "el lder ms competent i el representant ms perfecte dels Grangers Emigantes." En 1855, es formaren n nou districte i una nova ciutat amb els districtes de Potchefstroom i Rustenburg pel seu fill, Marthinus Wessel Pretorius, i la van cridarPretria en honor al difunt Comandant General. Marthinus Wessel Pretorius va ser tamb el primer president de la Repblica de Transvaal.

Referncies.
Tesi sobre la commemoraci de la batalla de Blood River ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143112" title="Piero Liatti" nonfiltered="2588" processed="2568" dbindex="58415">
Piero Liatti (nascut el 7 de mar de 1962) era un pilot de rallis itali. La seva especialitat eren els rallis sobre asfalt com els de Monte-Carlo, Catalunya, San Remo i Crsega.

La seva carrera al Campionat Mundial de Rallis conduint un Lancia Delta privat, desprs un Subaru Impreza. Va conduir el Subaru privat fins al 1994 quan va entrar a l'equip de Subaru oficial, en el qual hi va estar fins al 1998. Desprs va pilotar per SEAT, Ford i Hyundai, fins que es va retirar al 2004. 

El seu rcord s quedar cinqu del Campionat Mundial de Rallis del 1996, amb 56 punts. Altres rcords seus importants sn la victria al ralli de San Remo de 1995 i la del ralli Monte-Carlo de 1997.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143118" title="Bruno Thiry" nonfiltered="2589" processed="2569" dbindex="58417">

Bruno Thiry (nascut el 8 d'octubre de 1962) s un corredor de rallis belga que participava al Campionat Mundial de Rallis.

Va comenar la seva carrera al Mundial de Rallis amb la marca Ford, conduint un Ford Escort Cosworth, al 1994. En aquests anys que va estar a la marca nord-americana, va aconseguir uns quants tercers llocs: al ralli de Galles (1994), i al ralli de San Remo i de Catalunya al 1996. Va finalitzar cinqu al Campionat Mundial de Rallis de 1994.

Al 1997 va guanyar el Ralli de les Aores amb un Ford Escort privat. L'any segent Thiry va continuar amb Ford, i al 1999 es va canviar a Subaru, passant a conduir un Subaru Impreza. Al 2001 Thiry va passar a Skoda, en una etapa molt discreta del pilot belga amb l'Octavia: noms va aconseguir vuitens llocs als rallis de Monte-Carlo, Xipre i Galles.

Al 2002 i 2003 va conduir un Peugeot 206, aconseguint el campionat europeu de rallis l'any 2003. Al 2004 va participar amb un Citron C2 S1600.

Des del 2005 Thiry est ms o menys retirat, ja que encara fa alguna participaci en algun ralli. El resultat actual ms important s un segon lloc al Ralli de Condroz de 2006, conduint un Peugeot 307 WRC. El seu co-pilot s Stephane Prvot.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143121" title="Ludovico Ariosto" nonfiltered="2590" processed="2570" dbindex="58418">



Ludovico Ariosto (8 de setembre de 1474   6 de juliol de 1533) va ser un poeta itali, autor del poema pic Orland Furis (1516).

Va nixer a Reggio, Emilia, on son pare Niccol Ariosto era comandant de la ciutadella. Ludovico va mostrar des de ben aviat un gran inters per la poesia, per va ser obligat per son pare a estudiar Dret. Desprs de cinc anys d'estudis, se li va permetre llegir els clssics sota la tutella de Gregorio da Spoleto. Per desprs d'un breu perode d'estudi dels millors autors en llat, i havent d'anar-se'n a Frana com a tutor de Francesco Sforza, Gregorio va aconsellar Ariosto que continuara amb el grec, consell que Ariosto va seguir.

Poc desprs, en morir son pare, va haver de deixar les seues ocupacions literries i fer-se crrec de la famlia, la situaci de la qual era ben precria, i mantenir els seus nou germans i germanes, un dels quals es trobava esguerrat. No obstant aix, en aquest perode va tenir temps d'escriure algunes comdies en prosa i algunes peces de poesia. Algunes d'aquestes obres van atraure l'atenci del cardenal Ippolito d'Este, qui va prendre al jove poeta sota la seua protecci i el va nomenar gentilhome de la seua casa. No obstant aix, aquest prncep era la pardia d'un vertader mecenes. L'nica recompensa que va rebre el poeta per l Orlando Furioso, una pea dedicada a ell, va ser la pregunta,  D'on heu tret tantes histries, Mestre Ludovico?  El mateix poeta va queixar-se de la ingratitud del cardenal i va deplorar el temps passat sota el seu jou, i va afegir que si rebia cap minsa pensi no era en recompensa de la seua poesia, sin pel seu treball com a missatger que el distreia de la seua vocaci principal. Ni tan sols va disfrutar la miserable pitana que com a pagament pels seus serveis va rebre del cardenal durant aquells anys.

El cardenal se'n va anar a Hongria l'any 1518, i va demanar a Ariosto que l'acompanyara. El poeta va refusar-hi allegant problemes de salut, el seu gust per l'estudi, la necessitat de prendre cura dels seus assumptes personals i l'edat de sa mare. Les seues excuses no van ser ben rebudes, i fins i tot li va ser negada una entrevista. Llavors Ariosto va dir directament que si el que sa eminncia s'havia pensat era tenir un esclau assignant-li l'escassa pensi de setanta-cinc corones, estava equivocat i havia de retirar-li la seua protecci - que sembla que va ser el que el cardenal va fer.

El germ del cardenal, Alfonso, duc de Ferrara, va prendre des d'aleshores al poeta sota el seu patronatge. Aix va ser, per, un simple acte de justcia, ats que Ariosto ja s'havia distingit com a diplomtic, principalment arran de dues visites a Roma actuant com a ambaixador davant del Papa Juli II. La fatiga d'un d'aquells feixucs viatges li va provocar una malaltia de la que mai no es recuper totalment, i en la segona missi va estar a punt de ser assassinat per ordre del Papa, en un temps en qu aquest s'hi trobava enfrontat al duc de Ferrara.

Arran de la guerra, el seu salari de 84 corones va ser susps, i amb la pau li va ser reirat definitivament. Ariosto va demanar al duc que li proporcionara o l'ajudara a aconseguir un crrec. aix que va ser destinat com a governador de la provncia de Garfagnana, plaa aleshores vacant. En aquesta provncia situada en els cims dels Apenins va passar tres anys. El treball, no obstant, no era gens fcil: hi havia faccions i bandits. Ariosto, com a governador, disposava de pocs mitjans per a imposar la seua autoritat, i tampoc no va rebre ajuda del duc. Malgrat tot, se sap que el govern d'Ariosto va satisfer tan el sobir com el poble. Fins i tot hi ha una ancdota que narra el fet que va ocrrer un dia que Ariosto caminava sol i va ser capturat per un grup de bandits, el cap dels quals, en descobrir que el captiu era l'autor de l Orlando Furioso, va demanar-li humilment perd per no haver-li mostrat immediatament el respecte degut al seu rang.

L'any 1508 va aparixer la seua pea teatral Cassaria i l'any segent  I Suppositi.

El 1516, la primera versi de l Orlando Furioso, en quaranta cants, va ser publicada a Pdua. La tercera i ltima versi, en quaranta-cinc cants, va aparixer el 8 de setembre de 1532.  

Enllaos externs.
 Obres de Ludovico Ariosto: text, concordances i llista de freqncies;
 LitWeb: Ludovico Ariosto;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143123" title="Palacio de la Moneda" nonfiltered="2591" processed="2571" dbindex="58420">


El Palacio de La Moneda (en catal, Palau de La Moneda) s la seu del President de la Repblica de Xile, a la ciutat de Santiago de Xile. Tamb allotja el Ministeri de l'Interior, la Secretaria General de la Presidncia i la Secretaria General del Govern de Xile. Popularment se l'anomena com La Moneda. 

S'ubica a la comuna de Santiago, entre els carrers Moneda (nord), Teatinos (oest), Morand (est) i l'Alameda del Libertador Bernardo O'Higgins (sud). Al nord s'ubica la Plaa de la Constituci i al sud la Plaa de la Ciutadania. El president de Xile tamb utilitza el Palau de Cerro Castillo, a la ciutat de Via del Mar, com a lloc de descans.

 Histria del Palau .

El palau, construit entre 1784 i 1812, fou usat originariament per acunyar les monedes quan Xile era una colnia d'Espanya, el seu arquitecte va ser l'itali Joaquim Toesca. La inauguraci oficial fou el 1805. Durant l'independncia es varen encunyar les primeres monedes de Xile com a estat independent. Toesca va fer les dobles parets de totxanes, de ms d un metre d'amplada, per a que l'edifici suporti els terratremols. 

Baix el mandat del president Manuel Bulnes Prieto, el 1845, va pasar a esdevenir la seu del govern i residencia dels presidents de Xile. Tot i aix l'acunyament de monedes es realitz a l'edifici fins l'any 1929. Al 1932 es va construir la faana sud, que s ubica mirant a l'Alameda, a l'igual que les places del nord i sud del Palau. Va ser la residencia oficial dels presidents fins al finalitzar la presidncia de Carlos Ibez del Campo (1958). Tradicionalment l'edifici restava obert per al transit peatonal, fins l assassinat del general Ren Schneider el 1970, a partir d'aquell moment es va tancar per motius de seguretat.  

Durant el Cop d'Estat del 1973, en qu fou derrocat el president Salvador Allende, l'edifici fou brutalment bombardejat, quedant parcialment destrut. Aquest atac va significar la prdua d'inavaluables tesors que s'acumularen durant l historia com a seu del govern, i va ser aix com va aparixer la possibilitat de reconstruir-lo i restaurar i redistribuir totes les seves dependencies. Entre els bens perduts es troba l'Acta d Independncia de Xile de l'any 1818. 



Durant el procs de reconstrucci, desprs del bombardeig i incendi de l'edifici, es van traslladar varies oficines, es va modificar la seva distribuci i es varen enderrocar certes dependencies afegides irregularment, amb l'iniciativa de tornar la imatge original del Palau. Tot i aix alguns smbols que tenia van desaparixer. La tradicional porta del carrer Morand 80 va ser clausurada, i el "Sal Independncia", lloc on va morir el president Allende, fou suprimit. Diferents articles de valor histric i patrimonial va ser traslladats al Palau des de diferents museus, municipalitats i biblioteques. L'edifici va ser reinaugurat al mateix temps que Augusto Pinochet iniciava el seu perode com president sota la Constituci de 1980, l'11 de mar de 1981. Durant tot el procs de reconstrucci la seu del govern era l'Edifici Diego Portales. 

Desprs del retorn a la transici a la democrcia, durant el govern del president Ricardo Lagos, es va pintar la faana de l'edifici en el seu color original (blanc hivern), es va reobrir la famosa entrada pel carrer Morand 80, al conmemorar-se 30 anys del cop d estat. Per l'esmentada entrada, el President podia entrar sense calguer passar per la porta principal del nord, al carrer Moneda i rebre els honors de la Guardia del Palau de Carrabiners de Xile. Tamb era per on sortia de forma simblica desprs d acabar el seu mandat presidencial.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143129" title="Arepag" nonfiltered="2592" processed="2572" dbindex="58421">
L'Arepag era la cort criminal d'Atenes. Va rebre el nom perqu la llegenda diu que fou en aquest lloc, al tur Ares, al costat de l'acrpoli, on el deu de la guerra, Ares, fou jutjat per la mort de Halirrothios el fill de Posid.

Inicialment noms hi podien pertnyer els homes de les grans famlies aristocrtiques. Sol li va transferir la jurisdicci dels fetes, i la supervisi de l'administraci pblica, la direcci de magistrats, transaccions de l'assemblea popular, religi, lleis, moral i disciplina. La cort consistia en cinc membres (areopagites) als quals s'afegien els arconts que acabaven el seu ofici sense denncies. 

El dret de supervisar l'administraci fou transferit per Efialtes el 462 aC als nomofilacs (guardians de les lleis), dret que van recuperar desprs de la caiguda dels Trenta Tirans. Va conservar una suprema autoritat nominal encara sota dominaci romana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143130" title="Freddy Loix" nonfiltered="2593" processed="2573" dbindex="58422">

Freddy Loix (nascut el 10 de novembre de 1970 a Tongeren, Blgica) era un pilot belga de rallis que va participar al Campionat Mundial de Rallis de la FIA.

La seva carrera automobilstica comena quan tenia 15 anys, quan va comenar a practicar krting. Al 1990 va comprar el seu primer cotxe de rallis, un Lancia Delta Grup N, passant desprs a un Mitsubishi Galant Grup N.

Va participar amb la marca Toyota des de 1996 fins al 1999 quan van passar a la marca Mitsubishi. El seu primer any a la marca japonesa va ser difcil degut a un important accident durant el ralli Safari. Desprs d'aquest ensurt, per, va aconseguir alguns quarts llocs (a Catalunya, Acrpolis, San Remo i Austrlia).

Al 2002 Loix va firmar per Hyundai. Va ser un any difcil amb el Hyundai Accent WRC i la seva millor posici va ser una sisena al ralli d'Austrlia. Al 2003 la marca coreana es va retirar a mig campionat i Loix va participar a l'ltima prova del campionat de 2003, el ralli de Galles, amb un Peugeot 206 oficial, quedant sis. Loix va deixar tan impressionats els directius de la marca francesa que va fer que continus amb la mateixa marca al 2004. Per noms va poder completar 5 rallis, ja que el van fer fora pels mals resultats.

 Enllaos .

 Pgina web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143132" title="Ian Duncan" nonfiltered="2594" processed="2574" dbindex="58423">
Ian Duncan (nascut el 23 de juny de 1961) era un dels pilots de rallis kenyans ms importants. Va ser quatre vegades campi del campionat keny de rallis, incluint una victria al Campionat Mundial de Rallis de 1994, el ralli Safari d'aquell mateix any.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143133" title="Renat Botet" nonfiltered="2595" processed="2575" dbindex="58424">
Renat Botet (nascut el 1922) s un dels estudiosos ms prolfics de la llengua catalana a la Catalunya nord.
Curs els seus estudis superiors a Montpeller i Tolosa. Va ser professor de catal i de castell al Lyce (Institut de secundria Arag de Perpiny i Deodat de Severac i al Collge Joan Amade de Ceret. A ms s membre de la Societat dels professors de catal i va dirigir l'Escola de catal de Ceret aix coma el Grup teatral Font-Freda. s un dels autors del Diccionari catal-francs publicat el 2001 per Enciclopdia Catalana.

Obres.
 
 Vocabulari Rossellons/Vocabulaire Roussillonnais, (1997);
 Proverbis/Proverbes, (1998);
 Diccionari catal-francs, (amb Cristi Camps, 2001);
 Dictionnaire franais-catalan d'expressions, locutions et proverbes (amb Cristi Camps, 2006) ;
 Diccionari catal-francs d'expressions, locucions i refranys (amb Cristi Camps, 2006);
 Dictionnaire franais-catalan (amb Cristi Camps, 2007);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143134" title="Gran Premi de Mnaco del 1993" nonfiltered="2596" processed="2576" dbindex="58425">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1993, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 23 de maig del 1993.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Alain Prost   1m  23. 604s    ;
 
 Pole:   Alain Prost  ;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143135" title="Thomas Rdstrm" nonfiltered="2597" processed="2577" dbindex="58426">
Thomas Rdstrm (nascut el 22 de gener de 1966) va ser un pilot suec de rallis que va participar al Campionat Mundial de Rallis organitzat per la FIA. 

Va guanyar el campionat suec de rallis del 1996, i els seus resultats ms significatius han set durant el ralli del seu pas, el ralli de Sucia, que va guanyar l'any 1994. Aquest va ser el primer dels quatre podis i set vegades entre els deu millors d'aquest ralli.

Des del 1991 fins al 1998 va crrer per la marca Toyota. Desprs va crrer un any per a Ford, retornant el 2000 per Toyota. Durant els anys 2001 i 2002 va ser fitxat per Citron. 

 Enllaos .
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143136" title="El Trabucaire" nonfiltered="2598" processed="2578" dbindex="58427">
L'editorial Trabucaire (fundada el 1985) s un dels pilars de la producci escrita en catal (i tamb en occit) a Catalunya Nord. A ms d'editar prosa difon tamb ensajos sobre histria, sociologia, creaci literria, llibres d artistes fomentant la creaci i difusi per a les cultures i problemtiques catalana i occitana. 
De les obres que es publiquen en francs, cal destacar la preponderncia d'aquesta llengua a les cincies socials. 

Enllaos externs.
Web de l'editorial







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143139" title="Gran Premi de Mnaco del 1994" nonfiltered="2599" processed="2579" dbindex="58428">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1994, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 15 de maig del 1994.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1m  21. 076s    ;
 
 Pole:   Michael Schumacher   1m  18. 560s  ;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143141" title="Max W. Wheeler" nonfiltered="2600" processed="2580" dbindex="58429">

Max Wheeler (nascut a Pinner, Middlesex, el 1946) s un dels lingistes i estudiosos britnics ms experts en llengua catalana. s un dels coeditors de l'edici electrnica de la Revista Internacional de Catalanstica (Journal of Catalan Studies).
 
Va cursar a la Pinner Grammar School, al Corpus Christi College, d'Oxford (BA 1969) i desprs es doctor al Queen's College (Oxford) (1975), i estudi a ms a la Universitat de Barcelona (entre 1971 i 1973). Desprs esdevingu Lecturer/Senior Lecturer in Linguistics a la Universitat de Liverpool entre 1973 i 1989. 
Va ser Lector en lingstica a la Universitat de Sussex a partir de 1989 i s actualment Professor de lingstica, crrec que ocupa des del 2006. 

Professor de Lingstica, s un dels experts mundials de la llengua catalana. A ms fa recerca sobre la fonologia i el canvi a la morfologia infleccional. Va publicar recentment un llibre en angls sobre la fonologia del catal per a la srie de l'Oxford University Press's The Phonology of the World's Languages.
Ha sigut un dels consultant de l'Oxford English Dictionary etymology editors tractant gaireb 2.000 temes vinculats al catal, a l'occit i a l'espanyol.
 
El seu projecte ms recent consisteix a estudiar la divergncia dialectal en la morfologia infleccional recolzant-se en les llenges romniques.

Obres.

 The Phonology of Catalan (2005);

2003
La lenici en la fonologia catalana: perspectives teriques i empriques arran dels Etnotextos de l ALDC, in Catalan phonology: theoretical and empirical issues in connection with the Etnotextos of the ALDC (Catalan Dialect Atlas) in Actes de la XVII Trobada Internacional de l'Associaci de Joves Lingistes, Alacant, 18, 19 i 20 d'abril del 2002 Alicante/Alacant: Asociacin de Jvenes Lingistas Volume 1: 83-100

2002
Morfologia 5: Flexi verbal irregular i verbs defectius 5: irregular verb inflection and defective verbs Joan Sol i cols. (eds), ed., in Gramtica del catal contemporani. Vol. 1 Barcelona: Empries Volume 1 pp. 647-729 ISBN 84-7596-907-0

 Catalan: a Comprehensive Grammar (amb A Yates i Nicolau Dols, 1999);

Enllaos externs.
Web de la Revista Internacional de Catalanstica/Journal of Catalan Studies;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143142" title="Partit Liberal Balear" nonfiltered="2601" processed="2581" dbindex="58430">
El Partit Liberal Balear (al principi Partit Liberal) va ser una formaci poltica de centre de les Illes Balears.

El PL fou fundat a Palma el juny de 1976 essent el seu principal impulsor Miquel Duran Pastor. S'integr dins la UCD illenca al 1977 juntament amb altres formacions liberals, socialdemcrates i democristianes. A l'agost de 1978 adobt el nom de Partit Liberal Balear.

A les eleccions de 1977 Duran aconsegu l'acte de diputat com independent dins la llista d'UCD i torn a repetir als comicis a Corts de 1979.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143143" title="High-Definition Multimedia Interface" nonfiltered="2602" processed="2582" dbindex="58431">
HDMI acrnim que respon a "High-Definition Multi-media Interface" i es tradueix per Interfase Multimdia d'Alta Definici.

s una norma per a la interconnexi d'udio i vdeo digital sense comprimir que es preveu que ser el substitut en digital de l'analgic Euroconnector.

HDMI permet l's del vdeo estndar, millorat o d'alta definici, aix com udio digital multicanal en un sol cable. HDMI inclou tamb 8 canals d'udio digital sense comprimir.

Entre els creadors de l'HDMI s'inclouen els fabricants lders de l'electrnica de consum Hitachi, Matsushita Electric Industrial (Panasonic), Philips, Sony, Thomson (RCA), Toshiba i Silicon Image.

l'HDMI est estretament relacionat amb l'HDCP una norma de codificaci del senyal per a la protecci de drets audiovisuals.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143144" title="Sandro Munari" nonfiltered="2603" processed="2583" dbindex="58432">
Sandro Munari (nascut el 27 de mar de 1940 a Cavarzere, Itlia) va ser un pilot itali de rallis que particip al Campionat Mundial de Rallis.

Munari va comenar a competir en els rallis l'any 1965 i va guanyar el campionat itali de rallis els anys 1967 i 1969. Va participar amb un Lancia Stratos al WRC, guanyant 7 rallis, fent 14 podis i guanyant el Campionat Mundial de Rallis de 1977.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143146" title="Gran Premi de Mnaco del 1995" nonfiltered="2604" processed="2584" dbindex="58433">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1995, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 28 de maig del 1995.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jean Alesi   1m  24. 621s   ;
 
 Pole:   Damon Hill  1m  21. 952s  ;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143150" title="High-Bandwidth Digital Content Protection" nonfiltered="2605" processed="2585" dbindex="58434">
HDCP acrnim de High-Bandwidth Digital Content Protection, que vol dir Protecci de Continguts Digitals en Gran Ample de Banda, s una especificaci desenvolupada per Intel per a controlar els continguts d'udio i vdeo digitals a travs de les connexions HDMI i DVI. s un tipus de sistema de control digital de drets DRM. L'especificaci s de propietat i les seves implementacions han d'obtenir la llicncia de Digital Content Protection, LLC subsidiria de Intel.

 Aplicaci .

Tots els generadors de senyal digital hauran de codificar-lo amb HDCP abans de donar-li sortida. 

Si el receptor no t decodificaci HDCP, l'emissor podr subministrar el senyal analgic previ mostreig en la resoluci estndard (sense alta definici).

 Enllaos externs .

HDCP specification  (PDF).
TheProjectorPros.com - Codificaci y decodificaci de l' HDCP - Cm t'afecta  .
Windows Vista and HDCP  Com treballa Windows Vista l'HDCP i la sortida d'alta definici.
HDCP: El malson en targetes grfiques d'ordinador i monitors (2006-01-06) .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143159" title="Raditz" nonfiltered="2606" processed="2586" dbindex="58435">
Raditz (     , Radittsu) s un personatge de ficci en el manga Bola de Drac i en l'anime Bola de Drac Z. s un guerrer de l'espai. s el germ major de Son Goku i el primer fill de Bardock, encara que la identitat de la mare d'ambds s desconeguda. El seu nom prov d'una deformaci de l'angls Radish (      , Radisshu, Rave). 

 Caracterstiques .

Com tots els guerrers de l'espai, t un fsic remarcable, cabells negres que si escau ho duu llarg, i una cua llarga i flexible coberta de borrissol castany. Igual que la resta de la seva raa, s capa de transformar-se en zaru amb la Lluna plena i sempre usa un dispositiu per a detectar el potencial energtic dels seus enemics i adversaris.

Es desconeix l'edat exacta d'en Raditz, per hagu d'haver viscut el temps suficient com per a conixer els costums dels guerrers de l'espai en profunditat. Deu haver de conixer al seu pare, Bardock, i probablement tamb al seu germ Kakarotto poc desprs de nixer. Normalment, s'accepta que la seva edat s ms avanada que la de Vegeta, i que no va ser eliminat per Freezer ja que era en un altre planeta, el moment de la destrucci del Planeta Vegeta. 

 Biografia .
En Raditz s un dels pocs guerrers de l'espai que va aconseguir sobreviure a la destrucci del planeta Vegeta ja que es trobava conquistant un planeta quan aix va succeir. A partir d'aquest moment va formar equip amb en Nappa i en Vegeta, ambds guerrers de l'espai d'un nivell molt superior al seu, sent per tant el ms feble dels tres. Durant molts anys va seguir treballant al costat dels seus dos companys per Frzer sense arribar a saber que ell s l'artfex de l'explosi del planeta i de l'extinci de la seva raa. No obstant aix, aquest punt varia segons el manga, on mai ho va saber, i l'anime, on ho descobreix grcies a Nappa. 

Mentre era subordinat de Vegeta, en Raditz va realitzar moltes missions a les ordres d'aquest i de Frzer, fins que eventualment va viatjar a la Terra per a esbrinar si el seu germ havia complert la missi que tenia encomanada des que va nixer: la conquesta del planeta per a Frzer. No obstant aix ni el manga ni l'anime especifiquen clarament el perqu de la demora de Raditz a anar a buscar al seu germ, ja que en Goku contava uns 23 anys quan ambds es van trobar i Radits mai va explicar res al seu germ sobre el seu vassallatge cap a Frzer, excepte revelar-li la versi "Oficial" dels fets. No obstant aix, Raditz descobreix que Goku ha perdut tot l'instint assass dels guerrers de l'espai, que desconeix tot sobre el seu passat i se sent molt ms unit a la poblaci local del planeta que a ell i a la resta de la seva raa. Per a Radits aix suposa un dur cop i una ruptura dels seus plans, aix que intenta persuadir al seu germ per a unir-se-li en la destrucci del planeta Terra, per aquest no accedeix. 

Davant la negativa de Goku, Radits segresta Son Gohan, el seu nebot, per extorsionar al seu germ. No obstant aix el pla no resulta ja que, Goku s'acaba per aliar amb en Cor Petit Jr i junts aconsegueixen derrotar a en Raditz, amb la mort d'en Goku inclosa.

Just abans de la seva mort, el detector d'energia de Raditz es mant en contacte amb els seus companys Nappa i Vegeta i grcies a aix creu que ells vindran a la Terra perqu puguin venjar-lo. No obstant aix, els seus dos companys no consideren que l'esfor mereixi la pena i la seva intenci s altra, la d'aconseguir les boles de drac per aconseguir la immortalitat, i aix enfrontar-se a Frzer. 

En el joc Dragon Ball Budokai Tenkaichi 2 hi ha una histria alternativa anomenada germans infausts en la qual en el seu combat contra en Cor Petit Jr es fereix en el cap i perd la memria i durant la seva recuperaci s'entrena amb Goku quan recupera la seva memria se sent indecs i en un somni baralla amb el seu pare Bardock desprs d'aquest somni Radits agafa la seva nau de guerrer de l'espai i s'estavella amb les de Nappa i la de Vegeta impedint aix que arribessin a la terra. 

 Arbre genealgic .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143164" title="Catleg Kchel (K1-K176)" nonfiltered="2607" processed="2587" dbindex="58436">
El segent quadre mostra el llistat del catleg Kchel Verzeichnis d'obres de W. A. Mozart en el perode que comprn des de les primeres obres infantils com lAndante en Do M per a piano, K 1a, fins a les escrites l'any 1773; la darrera que apareix sn els Setze minuets, amb o sense trio, per a orquestra compostos el desembre de 1773.

Les obres sn seleccionades seguint les referncies de la sisena edici (columna K6). En la primera columna (K1) apareixen les referncies de la primera edici. Tamb es detalla l'any de composici i el lloc.



 Enllaos externs .
 Base de dades d'obres de Mozart;
 Catleg Kchel a "Musique et Musiciens" de la Universitat del Quebec;
 Catleg de les obres de Mozart a classical.net;
Nova edici on-line del Mozarteum;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143170" title="Catleg Kchel (K186-K405)" nonfiltered="2608" processed="2588" dbindex="58437">
El segent quadre mostra el llistat del catleg Kchel Verzeichnis d'obres de W. A. Mozart en el perode comprs entre 1774 i 1782, que arrenca amb la Simfonia nm. 29 en La M, K 186a, del 6 d'abril del 1774, i acaba amb una Fuga en Do M per a 2 violins viola i violoncel, K 405a, que s un fragment compost en algun moment entre el 1782 i el 1784. 

Les obres sn seleccionades seguint les referncies de la sisena edici (columna K6). En la primera columna (K1) apareixen les referncies de la primera edici. Tamb es detalla l'any de composici i el lloc.



 Enllaos externs .
 Base de dades d'obres de Mozart;
 Catleg Kchel a "Musique et Musiciens" de la Universitat del Quebec;
 Catleg de les obres de Mozart a classical.net;
Nova edici on-line del Mozarteum;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143171" title="Catleg Kchel (K416-K626)" nonfiltered="2609" processed="2589" dbindex="58438">
El segent quadre mostra el llistat del catleg Kchel Verzeichnis d'obres de W. A. Mozart en el perode comprs entre 1783 i 1791, any de la seva mort. 

En el 1783 apareix la primera de les darreres simfonies, la Simfonia nm. 36 en Do M Linz, K 425 i el 1791 s l'any de La flauta mgica K 620, i el Rquiem K 626.  

El segent quadre mostra aquesta classificaci. Les obres sn seleccionades seguint les referncies de la sisena edici (columna K6) i en la primera columna (K1) apareixen les de la primera edici.



 Enllaos externs .
 Base de dades d'obres de Mozart;
 Catleg Kchel a "Musique et Musiciens" de la Universitat del Quebec;
 Catleg de les obres de Mozart a classical.net;
Nova edici on-line del Mozarteum;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143180" title="Ricard Creus i Marzo" nonfiltered="2610" processed="2590" dbindex="58439">
Ricard Creus i Marzo s un escriptor nascut al Poblenou de Barcelona el 1928. Estudi a la facultat de Belles Arts i inici una carrera artstica com a pintor, que abandon molt aviat per la literatura. S'ha dedicat a les arts plstiques com a professor d'art i s coautor de diversos assaigs sobre art i pedagogia de l'art. 

Dedicat inicialment a la prosa narrativa, Ricard Creus va escriure molts anys sense publicar i es va donar a conixer com a poeta pel fet que els primers llibres publicats eren de poesia: Cendra amb foc (1975), Poemes de l'altra veu i de la meva (1976),  36 poemes a partir del 36 (1978) i Si em dnes d'adu no et prenc pel mot (1979). El 1983 es publica l'obra en prosa Mutacions i fins al 1985 no va veure la llum un dels seus primers treballs narratius, la Trilogia dels hereus, que apareix en dos volums: L'ocell (1985), que obt el premi Andrmina de narrativa i Temps imposat, amb les novelles Les trampes i La runa (1986). El 1987 guanya el premi Sant Jordi amb la novella Posicions i el 1991 obt el premi Rosa Leveroni de poesia per la seva obra Retornar a Itlia. Es publiquen dos llibres ms de poemes: Jo amb mi i altres poemes (1994), i M'estimo el cos (1997) i una novella: Vol Barcelona-Mxic (2000). El 2006 Edicions Proa publica el volum Cada dia un dia. Obra potica 1968-2003 que cont l'obra completa ordenada segons la data de creaci; tamb hi incorpora poemes indits i una mostra dels poemes ms recents. 

El 1986 publica l'obra de teatre Entre aigua i ans. Jo vinc d'un altre temps, representada a Barcelona per la Companyia Arrels. s autor de la cantata Cantijoc per a cor infantil, narradors i orquestra, que va ser interpretada, amb msica de Josep Pons, a la XXV Trobada de Corals Infantils de Catalunya organitzada pel SCIC el 1992. Tamb t publicades diverses obres de literatura infantil i juvenil, una de les quals, Una pedra per corona (1979), va ser la primera obra en prosa que va publicar. Ha collaborat en publicacions peridiques com Cavall Fort, Avui, Reduccions i Tele/eXprs.

Bibliografia.
Poesia.
Cendra amb foc (Edicions 62, Barcelona, 1975).
Poemes de l'altra veu i de la meva (Editorial Prtic, Barcelona, 1976).
36 poemes a partir del 36 (Laia, Barcelona, 1978. Reeditat el 2004 per Curbet Editors).
Si em dnes l'adu no et prenc pel mot (La Gaia Cincia, Barcelona, 1979).
Retornar a Itlia (Columna Edicions, Barcelona, 1992).
Jo amb mi i altres poemes (L'Aixernador, Barcelona, 1994).
M'estimo el cos (Pags Editors, Lleida, 1997).
Cada dia un dia. Obra potica 1968-2003. (Proa, Barcelona, 2006).

Novelles.
Mutacions (Ed. 62, Barcelona, 1983).
L'ocell (Edicions Tres i Quatre, Valncia, 1985).
Temps imposat (Edicions Tres i Quatre, Valncia, 1986).
Posicions (Edicions 62,  Barcelona, 1988).
Vol Barcelona-Mxic (Edi-Liber, Barcelona, 2000).

Teatre.
Entre aigua i ans. Jo vinc d'un altre temps (Barcelona, Edicions 62, 1986).

Novelles i relats infantils.
Una pedra per corona (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1979).
Pa amb xocolata (Teide, Barcelona, 1982).
El gos i l'oreneta (Argos - Vergara, Barcelona, 1983).
El moro, les taronges i la guerra (Argos - Vergara, Barcelona, 1984).
Qu somies? (Teide, Barcelona, 1987).
Sempre passa alguna cosa (Crulla, Barcelona, 1989).
Biografia d'un gat (Crulla, Barcelona, 2005).

Traduccions de poesia.
Sofia Chiaraviglio. Circolarit (CCG Edicions, Girona 2005);

Premis literaris obtinguts.
Premi Andrmina de narrativa. Premis Octubre 1985: L'ocell;
Premi Sant Jordi de novella 1987: Posicions;
Premis Literaris de Cadaqus-Rosa Leveroni de poesia 1991: Retornar a Itlia;

Enllaos externs.
Biografia documentada per l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
Alguns poemes;
Un recull de poemes al Cau de Poesies i Versos;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143187" title="Catleg Hipparcos" nonfiltered="2611" processed="2591" dbindex="58440">
El Catleg HIPPARCOS s un catleg d'estrelles creat com a resultat de la missi espacial astromtrica HIPPARCOS de l'Agncia espacial Europea. Aquest satllit a funcionat des de novembre de 1989 fins a mar de 1993 i a significat obtenir la parallaxi de 118.218 estrelles properes amb una precisi d'un milisegon d'arc, les coordenades celestes s'hi han expressat segons el referencial ICRS.

Descripci.
El catleg d'estrelles cont dades astromtriques i fotomtriques d'alta precisi per un gran nombre d'estrelles:

coordenades equatorials,
moviment propi,
parallaxi,
magnitud en les bandes espectrals B, V i I. ;

Els annexes comprenen tamb una llista de

24.588 estrelles mltiples i donen els parmetres orbitals per un petit nombre d'aquestes estrelles,
8.254 estrelles variables,
dades astromtriques i fotomtriques del Sol.

Vegeu tamb.
Hipparcos;

Enllaos externs.
Catleg Hipparcos;
Glossari;
Plana del IEEC;
Plana Astrodesc;
Portal de l'ESA;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143188" title="12 Aquilae" nonfiltered="2612" processed="2592" dbindex="58441">

12 Aquilae (12 Aql) s una estrella de la quarta magnitud de la constellaci d'Aquila.

12 Aquilae varia en la magnitud aparent i en el tipus espectral. La seva magnitud aparent s de 4,02, i est situada a uns 150 anys-llum de la Terra.

Vegeu tamb.

Llista d'estrelles d'Aquila;
Constellaci d'guila;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143189" title="Pere Domnech i Roura" nonfiltered="2613" processed="2593" dbindex="58442">
Pere Domnech i Roura  (Barcelona, 1881   Lleida, 1962) fou un arquitecte catal.


Fill del brillant arquitecte Llus Domnech i Montaner va acabar els estudis d'arquitectura el 23 de febrer de 1907 i s conegut per la construcci de l'Estadi Olmpic de Barcelona inaugurat el 1920 i el celler de l'Espluga de Francol, que va ser qualificat com la catedral del vi per ngel Guimer, nom que s'ha exts al conjunt d'edificis per al desenvolupament del moviment cooperatiu agrcola promogut por la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb el tamb arquitecte Csar Martinell i Brunet i altres, i va realitzar els edificis de Santa Victria, Sant Manuel, l'Assumpci i Sant Frederic de l'Hospital de Sant Pau a la mort del seu pare el 1923.


 Obres destacades .
 Casa de la Premsa (Barcelona);
 Execuci del Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francol sobre projecte del seu pare.
 Cooperativa agrcola de Sarral;
 Estadi Olmpic Llus Companys;
 Fbrica Jover i Cia. Canet de Mar, (1910).
 Plaa del Mercat municipal (Canet de Mar);
 Hospital de Sant Pau (part);
 Palau Nacional de Barcelona (collaboraci);
 Casa Marc (Reus);
 Pante de la famlia Font Montaner. Canet de Mar (1912);
 Can Floris. C/Ample, 14. Canet de Mar (1918) ;
 Casa Carbonell Floris. C/Ample, 38. Canet de Mar (principi s.XX) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143190" title="Catleg SAO" nonfiltered="2614" processed="2594" dbindex="58443">
El Catleg SAO s un catleg d'estrelles  fet pel Smithsonian Astrophysical Observatory en el 1966. En la seva primera versi, estava composat per 258.997 entrades. s un catleg fotogrfic limitat en magnitud aparent, aix s que esmenta totes les estrelles ms lluminoses que un valor lmit (en la banda V). El catleg s gaireb complet fins a la novena magnitud, encara que tamb cont estrelles de magnitud superior a la novena, i tamb alguns milers d'estrelles (4.503) de magnitud superior a 10. Totes les estrelles visibles per l'ull nu estan compreses en aquest catleg. Les estrelles del catleg s'anomenen segons la convenci SAO nnnnnn, o nnnnnn s un nombre sencer  entre 1 i 258.997. Les estrelles estan classificades en 18 bandes de 10 graus de declinaci decreixent, s a dir que les estrelles SAO 1 a SAO 4015 tenen una declinaci entre +80 i +90, les estrelles SAO 4016 a SAO 10936 una declinaci entre +70 i +80 (els nombres SAO prxims a 250.000 tenen una declinaci negativa, per exemple).

El catleg dona per cada estrella la seva posici (en coordenades B1950.0 o J2000.0), una estimaci de l'error de la posici, el moviment propi i una estimaci de l'error d'aquest, les coordenades galctiques, la magnitud fotogrfica i dins la banda V, el tipus espectral, i tamb informaci sobre la variabilitat de l'estel.

El catleg ha estat modificat desprs de la seva primera edici. 53 parelles de referncies han estat identificades com a dobles, el catleg censa tamb 258.944 objectes distints. Les versions recents del catleg donen les coordenades J2000.0 ms aviat que les B1950.0. Es va public el 1973 una taula de  correspondncia entre les catlegs SAO, Henry Draper, Boss (Catleg General) i Bonner Durchmusterung.

Vegeu:.

;

Enllaos externs.

Plana de l'Observatori Astrofsic Smithsonian;
Els catlegs estellars;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143191" title="Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats" nonfiltered="2615" processed="2595" dbindex="58444">

El Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats (32CSM o 32csm) s una organitzaci poltica republicana irlandesa favorable a la unitat d'Irlanda i que la Gran Bretanya abandoni Irlanda del Nord. Molts dels seus membres fundadors havien format part d'un subgrup del Sinn Fin anomenat 32 County Sovereignty Committee. Sovint sn associats a l'IRA Autntic, encara que prefereixen etiquetar-se com a 'republicans dissidents'.

 Histria .
L'organitzaci es va fundar el 7 de desembre de 1997 en una trobada a Fingal (Dubln) d'activistes republicans oposats a la posici presa pel Sinn Fin i altres dirigents poltics republicans en el procs de pau, que havia condut a l'acord de Belfast (tamb conegut com a Acord de Divendres Sant) el mateix any. Aquesta divisi en el moviment republic comport la creaci del grup paramilitar IRA Autntic escindit de l'IRA Provisional. El Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats sovint s considerat com la  branca poltica  de l'IRA Autntic, encara que els seus membres rebutgen el terme.

La majoria dels seus fundadors han estat membres del Sinn Fin; alguns han estat expulsats del partit i altres no han estat capaos d'exposar els seus punts de vista davant la direcci del Sinn Fin. Bernadette Sands McKevitt, germana del vaguista de fam Bobby Sands i esposa de Michael McKevitt, fou una destacada dirigent del grup fins que protagonitz una escisi.

El nom fa referncia als 32 comtats en qu fou dividida Irlanda quan fou posada sota sobirania britnica; 26 d'ells ara formen la Repblica d'Irlanda i els altres sis formen part del Regne Unit.

Abans dels referndums de l'Acord de Divendres Sant, el 32CSM propos un sotmetiment legal al que acordessin les Nacions Unides sobre els canvis de la sobirania britnica a Irlanda. El novembre de 2005 el 32CSM engeg una iniciativa poltica anomenada Democrcia irlandesa, un marc per la unitat.

Protestes.
Aquest grup ha estat subjecte de protestes per les famlies de les vctimes de l'atemptat d'Omagh reivindicat per l'IRA Autntic.

Illegalitzaci.
Aquest grup ha estat designat com a organitzaci terrorista estrangera (FTO) als EUA ja que el grup s considerat com a inseparable del RIRA (IRA Autntic). En el 2001, el portantveu del Departament d'Estat dels EUA afirm que: "hi ha evidncies tant del govern britnic com de l'irlands, aix com fonts materials diverses que demostren clarament que els individus que crearen l'IRA Autntic tamb formaren aquestes dues entitads per tal de fer-les servir com a pantalla pblica de l'IRA Autntic. Aquestes organitzacions s'encarreguen de la propaganda i recollida de diners en collaboraci amb el RIRA". Aix els ha aconvertit en illegals davant els nord-amearicans per a obtenir suport material pel RIRA, i exigeix suport material a les institucions financeres dels EUA per a bloquejar els comptes del grup i denegar-los visats per a visitar els EUA. 
 
 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 32 County Sovereignty Movement a Politics.ie wiki;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143192" title="Bernadette Sands McKevitt" nonfiltered="2616" processed="2596" dbindex="58445">
Bernadette Sands McKevitt s una republicana irlandesa de Belfast (Irlanda del Nord). s la lder visible del Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats, escissi radical del Sinn Fin. 

s la germana petita del vaguista de fam de l'IRA Provisional Bobby Sands. El seu marit, Michael McKevitt, fou un dels caps del quarter general de l'IRA Provisional i ms tard fundador de l'IRA Autntic (RIRA), totalment contrari als Acords de Divendres Sant.

Enllaos externs.
Entrevista amb Bernadette Sands McKevitt;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143194" title="Exrcit Ciutad Irlands" nonfiltered="2617" processed="2597" dbindex="58446">

L' Exrcit Ciutad Irlands (angls Irish Citizen Army, galic irlands: Arm Saornach na hireann), i ICA, fou un petit grup de voluntaris entrenats establit a Dubln per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors. Fou creat per James Larkin i  Jack White. Altres membres destacats en foren James Connolly, Sean O'Casey, la Comtessa Markievicz, Francis Sheehy-Skeffington. 

 Fonts .
James Larkin, The Lion of the Fold per Donal Nevin.
Ireland s Independence 1880 1923 per Oonagh Walsh;
Six Days to Shake an Empire per Charles Duff;
The Imagination of an Insurrection: Dublin, Easter 1916 per William Irwin Thompson;
The IRA 1926-1936, Brian Hanley;
The Irish Citizen Army 1916-1913, D.R. O'Connor Lysaght, a History Ireland, Vol. 14, No. 2, April/May 2006.
The Irish Citizen Army, Labour clenches its fist! Ciaran Perry, ;


 Lectures .
 Anderson, W.K. 1994. James Connolly and the Irish Left. Dublin: Irish Academic Press. ISBN 0-7165-2522-4.
 Fox, R.M. 1943. The History of the Irish Citizen Army. Dublin: James Duffy & Co.
 Greaves, C. Desmond. 2004 edition. Liam Mellows and the Irish Revolution. Belfast: Foilseachin an Ghlr Gafa. ISBN 1-905007-01-9.
 Hanley, Brian. 2002. The IRA: 1926-36. Dublin: Four Courts Press. ISBN 1-85182-721-8.
 Robbins, Frank. 1978. Under the Starry Plough: Recollections of the Irish Citizen Army. Dublin: The Academy Press. ISBN 0-906187-00-1.
 O'Casey, Sean (as P.  Cathasaigh). 1919. Story of the Irish Citizen Army. London: Journeyman.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143195" title="Tirso de Molina" nonfiltered="2618" processed="2598" dbindex="58447">
Tirso de Molina, pseudnim de fra Gabriel Tllez, (Madrid, 1579 - Almazn, 12 de mar de 1648), va ser un dramaturg, poeta i narrador espanyol del Barroc.

Entre la seua activitat literria, destaca sobretot com a autor teatral. La seua dramatrgia comprn tots els gneres, des del drama filosfic i teolgic de El condenado por desconfiado, fins a la comdia d'embull, com Don Gil de las calzas verdes. Destaca d'entre la seua producci la creaci del mite de Don Juan en El burlador de Sevilla, en la que un noble sevill altera l'ordre social deshonrant totes les dones que se li ofereixen. Finalment s castigat per l'esttua funerria d'una de les seues vctimes, el pare d'una de les dames burlades, arrossegant-lo als inferns sense que el senyor Juan se'n penedisca.

Biografia.
Els seus pares eren humils servents del Comte de Molina de Herrera. Blanca de los Ros va sostenir que Gabriel va ser fill natural del Duc d'Osuna, per aqueixa tesi no t fonament i avui est completament desacreditada, ja que de ser certa Tirs haguera necessitat dispensa papal per a entrar en l'Orde de la Merc. A ms el Duc d'Osuna era llavors molt vell i es trobava acreditat en Npols. D'altra banda, la partida de naixement que allega Blanca de los Ros s prcticament illegible i fa nixer a Tirso el 1584. Luis Vzquez defensa que va nixer l'any 1579. Cap dels seus enemics contemporanis, d'altra banda, li va atribuir aqueix origen.

Va ser deixeble de Lope de Vega, a qui va conixer com a estudiant a Alcal de Henares. El 4 de novembre de 1600 ingressa en l'Orde de la Merc, prenent els hbits el 21 de gener de 1601 al monestir de Sant Antol de Guadalajara. Es va ordenar sacerdot l'any 1606 a Toledo: ac va estudiar Arts i Teologia i va comenar a escriure; aquesta va ser la ciutat on va viure ms temps, i des d'ella va fer viatges a Galcia (el 1610 o 1611), a Salamanca el 1619, a Lisboa, etc... L'any 1612 va vendre un lot de tres comdies, i hom creu que ja havia escrit abans una primera versi de El vergonzoso en Palacio; de 1611 s La villana de La Sagra, de cap a 1613 El castigo del penseque i la trilogia de La santa Joana, i de 1615 Don Gil de las calzas verdes; aquest mateix any va estrenar en la festa del Corpus Christi toled Los hermanos parecidos. Per aquesta poca, si b conreava temes religiosos, les seues stires i comdies li havien causat problemes amb les autoritats religioses, el que va provocar que es retirara entre 1614 i 1615 al monestir d'Estercuel, a Arag. Potser s per aix que gaireb no figura en el Viaje del Parnaso de Cervantes. Entre 1616 i 1618 va residir a Santo Domingo, on va ser professor de teologia durant tres anys a la seua universitat i va intervenir en assumptes de la seua Orde. Aquesta estada li va permetre conixer nombroses histries de la Conquesta que va usar ms tard a les seues obres. Al seu retorn, l'any 1618, es va installar a Madrid, on entre 1624 i 1633 van aparixer les cinc Parts de les seues comdies; aquestes "profanes comdies" li van costar un gran escndol i el desterrament a Sevilla. L'any 1622 va participar en el certamen potic amb motiu de la canonitzaci de Sant Isidre; el 1625 la Junta de Reformaci creada a instncies del comte-duc d'Olivares el va castigar amb reclusi al monestir de Conca per haver escrit comdies profanes "i de mals incentius i exemples", i va demanar el seu desterrament i excomuni major en cas de reincidncia. Per Tirso de Molina va continuar escrivint i no es van prendre mesures majors contra ell en desinflar-se les mesures moralitzadores del comte-duc; s ms, el 1626 va tornar a residir a Madrid i va ser anomenat comanador de Trujillo, per la qual cosa va viure a la ciutat extremenya fins al 1629, que va tornar a Toledo i possiblement a Madrid. Entre 1632 i 1639 va estar a Catalunya, on va ser nomenat definidor general i cronista de la seua Orde; en aquest ltim crrec compon la Histria general de l'Orde de la Merc, que comena el 1632 i acaba el 1639. En aquest ltim any el pontfex Urb VIII li va concedir el grau de mestre. Per els enfrontaments amb membres de la seua prpia Orde el van portar al desterrament a Conca l'any 1640. Els seus ltims anys els va passar a Sria, com a comanador del convent de la Merc, crrec per al qual va ser nomenat l'any en 1645. Va morir a Almazn el 1648.

Tot i que El burlador de Sevilla y convidado de piedra ha tingut una enorme influncia en la cultura mundial com a origen del mite de Don Juan, en el seu temps la versi ms coneguda de l'obra va ser una refosa, Tan largo me lo fiais, realitzada pel dramaturg i actor Andrs de Claramonte, tamb autor de La estrella de Sevilla.

Obra.

Per ms que noms hagen arribat a la posteritat unes seixanta peces dramtiques seues, va ser un dels dramaturgs ms prolfics del Segle d'Or. 
Segons el seu propi testimoni en el prleg a la Tercera Part, sens dubte una mica exagerat, n'hauria escrit cap al 1634 unes tres-centes o quatre-centes. L'atribuci d'algunes presenta, no obstant, tots els ingredients del ms intricat dels trencaclosques bibliogrfics. L'obra dramtica de Tirs de Molina es caracteritza per l'enorme complicaci dels seus arguments, que a vegades es fan molt difcils de seguir, com en el cas de Don Gil de las calzas verdes; posseeix, no obstant, el secret de l'intriga i sap com interessar a l'espectador. Els seus personatges posseeixen una profunditat psicolgica major que en altres dramaturgs de l'poca i els seus carcters femenins destaquen sovint a les seues obres, com per exemple la reina Maria de Molina en La prudencia en la mujer. Altres vegades solen ser increblement embolicadors i intrigants (el prototip d'aquests seria, per exemple, la Marta de Marta la piadosa), de manera que sempre saben eixir-se'n amb la seua i disposen de recursos per a sortir-se'n de les situacions ms complicades, la qual cosa es testimoni de l'enginy del frare mercedari.

Va destacar sobretot en la comdia: Marta la Piadosa, Por el stano y el torno, Don Gil de las calzas verdes, La villana de Vallecas, i en la comdia palatina: El castigo del penseque, El amor mdico i sobretot El vergonzoso en Palacio. Va conrear tamb les obres religioses, tant autos sacramentales (El colmenero divino, Los hermanos parecidos, No le arriendo la ganancia) com els drames hagiogrfics (Santo y sastre, la trilogia La santa Joana);  bblics (La  mejor espigadora, sobre la histria de Ruth, La vida y muerte de Herodes o La venganza de Tamar) i teolgics (El condenado por desconfiado); tamb hi ha incursions teolgiques en drames morals com la seua obra mestra El burlador de Sevilla y convidado de piedra, sobre el mite de Don Juan.

Va escriure a ms dues miscellnies, Los cigarrales de Toledo (1621) i Deleitar aprovechando (1635), on tenen cabuda la novella cortesana, les peces dramtiques i els poemes de distinta temtica.

L'estil de les seues obres s obertament conceptista, amb jocs de paraules, i en les seues ltimes obres una mica culter, per sempre sobre fons conceptista.

Obra.
Teatre.
El burlador de Sevilla y convidado de piedra;
El condenado por desconfiado;
Santa Juana;
No le arriendo la ganancia;
La mujer que manda en casa;
La mejor espigadora;
La vida y muerte de Herodes ;
La venganza de Tamar ;
La ninfa del cielo ;
La dama del Olivar;
Todo es dar en una cosa ;
Amazonas en las Indias ;
La lealtad contra la envidia ;
El cobarde ms valiente ;
La prudencia en la mujer ;
El colmenero divino;
El laberinto de Creta;
El vergonzoso en palacio;
Marta la piadosa;
Don Gil de las calzas verdes;
La gallega Mari-Hernndez;
La villana de Vallecas;
Desde Toledo a Madrid;
Por el stano y el torno;
El amor medico;
El castigo del penseque;
Los Amantes de Teruel;

Prosa.
Los cigarrales de Toledo (1621);
Historia de la Orden de la Merced ;
Deleitar aprovechando (1635);

Referncies.


Enllaos externs.
Plana dedicada a Tirso de Molina a la Biblioteca Virtual Cervantes;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143198" title="FC Spartak Moscou" nonfiltered="2619" processed="2599" dbindex="58449">


El FC Spartak Moskv (en rus:                               ) s un equip de futbol de Moscou, a Rssia. Actualment juga a la Premier League russa.

s el club que ha guanyat ms vegades la lliga russa i el segon  que ha guanyat ms vegades la lliga sovitica.

Palmars.

Tornejos nacionals.

Premier League russa (9): 1992, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001.
Copa de Rssia (3): 1994, 1998, 2003.
Lliga de la URSS (12): 1936, 1938, 1939, 1952, 1953, 1956, 1958, 1962, 1969, 1979, 1987, 1989.
Copa de la URSS (9): 1939, 1946, 1947, 1950, 1958, 1963, 1965, 1971, 1992.
Copa Federaci de la URSS (1): 1987.

Enllaos externs.

Pgina oficial del club ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143203" title="Cristina de Sucia" nonfiltered="2620" processed="2600" dbindex="58450">
Cristina de Sucia, senyora Magnuson (Estocolm 1943. Princesa de Sucia que perd el tractament d'altesa reial arran del seu matrimoni morgantic amb Tord Gsta Magnuson.

Nascuda a Estocolm el dia 3 d'agost de 1943 essent filla del prncep hereu Gustau Adolf de Sucia i de la princesa Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha. Cristina era nta per via paterna del rei Gustau VI Adolf de Sucia i de la princesa Margarida del Regne Unit; mentre que per via materna era nta del duc Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha i de la princesa Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg.

En un dinar celebrat a Estocolm conegu a qui seria el seu futur esps, Tord Gsta Magnuson. Arran d'aquesta matrimoni desigual celebrat al Palau Reial d'Estocolm la princesa perd el tractament d'altesa reial i qued expulsada de la famlia reial. Des del casament celebrat l'any 1974, Cristina ha estat coneguda com Princesa Cristina, senyora Magnuson. La parella t tres fills:

 Carles Gustau Magnuson, nat a Estocolm el 1975.

 Tord Oscar Magnuson, nat a Estocolm el 1977.

 Vctor Edmon Magnuson, nat a Estocolm el 1980.

La princesa viu a Estocolm al costat del seu marit. La parella sn membres actius de la famlia del rei i no s estrany veure'ls atendre actes i celebracions oficials tant a Sucia com a altres pasos escandinaus. Cristina s la padrina del prncep Joaquim de Dinamarca, fill de la seva cosina la reina Margarida II de Dinamarca.

Durant nou anys fou la presidenta de la Creu Roja de Sucia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143204" title="Aeroport de Sant Sebasti" nonfiltered="2621" processed="2601" dbindex="58451">
L'Aeroport de Sant Sebasti s un aeroport espanyol situat a 22 km de la ciutat de Sant Sebasti, en el municipi d'Hondarribia, Guipscoa, al costat de la frontera entre Espanya i Frana.

El 2004 va donar servei a 295.533 passatgers.

El 29 d'octubre de 2006 va comenar la seva activitat regular a l'aeroport la companyia Spanair, amb vols a diferents ciutats espanyoles.
 


 Infraestructures.

1 pista d'aterratge de 1.754 metres ;
1 terminal de passatgers ;
1 aparcament per a 584 places ;
3 portes d'embarcament (l'ltima, fruit de l'ampliaci en unir-se Spanair) ;

 Companyies aries.
Iberia ;
Spanair ;

 Codis internacionals.
Codi IATA:EAS ;
Codi OACI:LESO;

 Futur de l'aeroport .

El futur de l'Aeroport de Sant Sebasti ha estat posat en tela de judici per les diferents institucions, principalment les que no el gestionen directament, com la Cambra de Diputats de Guipscoa o els ajuntaments de la zona, inclosos els de Sant Sebasti. Aquest ltim, aix com l'organisme provincial veuen necessria una ampliaci de la pista per mantenir-lo actiu, aix com per augmentar el nombre de vols i lnies (actualment noms s'oferten vols regulars a Madrid i Barcelona) i obrir pas a les aerolnies de baix cost. El Govern de Jos Mara Aznar va proposar una ampliaci de 600 metres en la longitud de la pista, mesura que exigia la demolici d'un barri sencer del municipi d'Hondarribia. Amb l'arribada al Govern de Jos Lus Rodrguez Zapatero, i com a promesa electoral, es va rebutjar aquest projecte. L'ltima proposta planteja una ampliaci de 300 metres a construir sobre el mar. Aquest projecte ha estat rebutjat per organitzacions ecologistes (per trobar-se all l'aqfer de Plaiaundi, protegit) aix com per l'alcalde d'Hendaia, localitat francesa que comparteix la desembocadura del riu Bidasoa amb Hondarribia i que t un paper determinant en la definici ltima de les obres a escometre, ja que els avions envaeixen l'espai aeri francs abans d'aterrar. Tant la diputaci de Guipscoa com els ajuntaments de la zona donen el seu vistiplau.

El juliol de 2006, el Ministeri de Foment va decidir finalment no ampliar la pista i mantenir-la sense variacions. Tant la Diputaci de Guipscoa com l'Ajuntament de Sant Sebasti van lamentar la decisi. La sintonia ideolgica entre el ministeri i l'Ajuntament de Sant Sebasti en mans del PSE-EE, pot aplanar el cam per reprendre les negociacions sobre una hipottica ampliaci

 Enllaos externs.

Pgina Web de l'aeroport;
Vista aria a Google Maps;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143206" title="Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg" nonfiltered="2622" processed="2602" dbindex="58452">
Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg, duquessa de Saxnia-Coburg Gotha (Grnholz  1885 - Coburg 1970). Princesa de l'antiga casa principesa alemanya Schleswig-Holstein de la branca dels Glcksburg amb el tractament d'altesa que per matrimoni esdevingu l'ltima duquessa consort del ducat de Saxnia-Coburg Gotha. 

 Orgens familiars .
Nascuda a Grnholz el dia 31 de desembre de 1885, al castell de Glcksburg al ducat de Holstein a la frontera germanodanesa, era filla del duc Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Carolina Matilde de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. Victria Adelaida era nta per via paterna del duc Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Adelaida de Schaumburg-Lippe; mentre que per via materna ho era del duc Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg i de la princesa Adelaida de Hohenlohe-Langenburg.

 Matrimoni i descendncia .
El dia 11 d'octubre de 1905 contragu matrimoni amb el prncep Carles Eduard del Regne Unit a Coburg. Carles Eduard era fill del prncep Leopold del Regne Unit i de la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont. Carles Eduard era duc de Saxnia-Coburg Gotha essent l'hereu del seu oncle, el prncep Alfred del Regne Unit. La parella, establerta a Coburg, tingu cinc fills:

 SAR el prncep Joan Leopold de Saxnia-Coburg Gotha, nascut a Castell de Calenberg el 1906 i mort a Grein (ustria) 1972. Es cas a Dresden el 1932 amb la baronessa Feodora von der Horst, per casar-s'hi renunci als seus drets sobre el petit ducat, de qui es divorci el 1962. Es cas en segones npcies amb Maria Theresia Reindl el 1963 a Bad Reichenhall.

 SAR la princesa Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha, nascuda al Castell de Freidenstein el 1907 i morta a Estocolm el 1972. Es cas a Coburg el 1932 amb el prncep Gustau Adolf de Sucia.

 SAR el prncep Humbert de Saxnia-Coburg Gotha, nascut al Castell de Reinhardsbrunn el 1909 i mort a Romania en el marc de la Segona Guerra Mundial el 1943.

 SAR la princesa Carolina Matilde de Saxnia-Coburg Gotha, nada al Castell de Callenberg el 1912 i morta a Erlangen el 1983. Es cas el 1931 a Coburg amb el comte Frederic Volgang de Castell-Rdenhausen de qui es divorci el 1938. En segones npcies es cas a Berln el 1938 amb Max Schnirring. En terceres npcies es cas amb Karl Otto Andr a Coburg el 1948 i de qui es divorci un any desprs.

 SAR el prncep Frederic Josu de Saxnia-Coburg Gotha, nat al Castell de Callenberg el 1918 i mort a Grein (ustria) el 1998. Es cas a Kassel el 1942 amb la comtessa Victria de Solm-Baruth. En segones npcies a San Francisco el 1948 amb Denyse Henriette de Muralt de qui es divorci el 1964. En terceres npcies es cas a Hamburg el 1964 amb Katrin Bremme.

 Duquesa de Saxnia-Coburf Gotha .
Al llarg de la Primera Guerra Mundial, els ducs de Saxnia-Coburg Gotha romangueren fidels al kiser i a Alemanya i en conseqncia l'any 1917 perderen tots els seus ttols anglesos entre els quals es podia comptabilitzar el ducat d'Albany i el ttol de prnceps dels Regne Unit amb grau d'altesa reial, a ms a ms la famlia ducal abandon Alemanya i s'install a ustria.

Malgrat tot, aviat retornaren a Coburg on s'installaren. Amb la proclamaci de la Repblica de Weimar, els ducs de Saxnia-Coburg Gotha esdevingueren ciutadans no pblics, per, a canvi reberen importantssimes compensacions i se'ls permet mantindre nombroses propietats entre els quals destacaven nombrosos castells i finques forestals. Grcies a aquestes compensacions, els Saxnia-Coburg Gotha mantingueren un estatus important i certa influncia poltica.

Tant Victria Adelaida com el seu esps collaboraren activament amb el rgim nacionalsocialista d'Adolf Hitler. Carles Eduard s'involucr intensament amb el moviment nacionalsocialista des de la Creu Roja alemanya fins al Front Harzburg. Per la qual cosa perduda la guerra per Alemanya foren sotmesos a un tribunal de desnazificaci que els incaut gran part de la seves propietats. Algunes de les seves finques ms importants foren incautades per la RDA. L'any 1945, la famlia perd totes les propietats a la zona de Gotha desprs de la confiscaci feta per l'exrcit roig. 

A ms a ms, Carles Eduard fou acusat per les tropes d'alliberament estatunidenques de collaboraci amb el nacionalsocialisme cosa que provoc quatre anys d'internament en un camp de desnazificaci i l'expropiaci de gran part de les propietats de la famlia a Coburg. Carles Eduard comen a desenvolupar un cncer de pell que sumat a la pobresa material fu que Victria Adelaida i el seu esps visquessin difcils moments. 

La pobresa material de la parella ducal fou significativa. Expulsats del Castell del Veste hagueren d'installar-se a una caseta del jard de la propietat. Les dificultat de salut del duc Carles Eduard i l'escassesa d'aliments obligaren als ducs a viure grcies al racionament de les autoritats.

La parella ducal es trasllad a ustria on visqueren fins a la mort del duc, el 1954, com  aconseqncia del cncer que li desfigur el rostre i en un estat de misria econmica. Posteriorment la duquessa viuda es trasllad de nou a Coburg on mor el dia 8 d'octubre de l'any 1970. Entre els seus descendents hom hi pot trobar el rei Carles XVI Gustau de Sucia. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143208" title="Cardenals electors convocats al conclave de 2005" nonfiltered="2623" processed="2603" dbindex="58453">
Segons la Constituci Apostlica Universi Dominici Gregis de 1996 (II, 1, 33),  els cardenals perden la condici d'electors del papa exactament el dia que compleixen vuitanta anys d edat. A la mort de Joan Pau II el 2 d abril de 2005 hi havia un total de 183 cardenals, dels quals noms 117 tenien dret d elecci a causa de l esmentada ra d edat.

Aquests 117 cardenals van ser convocats al conclave que es desenvolup el 18 i el 19 d abril. Tanmateix dos d ells, els cardenals Lachica Sin (Filipines) i Surez Rivera (Mxic) no assistiren a l assemblea, tot allegant motius de salut.

La llista de cardenals convocats s ordena per continents i dintre de cada continent per dates de naixement (imprescindible per a calcular els vuitanta anys). De cadascun d ells s indica el bisbat suburbicari, el ttol o la diaconia i l'any de promoci al cardenalat, a ms dels crrecs (actuals, emrits i/o anteriors).  

frica.

Bernard Agr (2 de mar de 1926), cardenal del ttol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto (2001), arquebisbe de Abidjan, abans bisbe de Man i de Yamoussoukro (Costa d'Ivori);
Emmanuel Wamala (15 de desembre de 1926), cardenal del ttol de S. Ugo (1994), arquebisbe de Kampala, abans bisbe de Kiyinda-Mityana (Uganda);
Christian Wiyghan Tumi (15 d'octubre de 1930), cardenal del ttol de Ss. Martiri dell'Uganda a Poggio Armeno (1988), arquebisbe de Douala, abans bisbe de Yagoua i arquebisbe de Garoua  (Camerun);
Frdric Etsou-Nzabi-Bamungwabi (3 de desembre de 1930), cardenal del ttol de S. Lucia a Piazza d'Armi (1991), arquebisbe de Kinshasa, abans bisbe titular de Menefessi (Repblica Democrtica del Congo);
Francis Arinze (1 de novembre de 1932), cardenal del ttol pro illa vice de S. Giovanni della Pigna (1985), prefecte de la Congregaci per al Culte Div i la Disciplina dels Sagraments, abans bisbe titular de Fissiana i arquebisbe d Onitsha (Nigria);
Anthony Olubunmni Okogie (16 de juny de 1936), cardenal del ttol de la Beata Vergine Maria del Monte Carmelo a Mostaggiano (2003), arquebisbe de Lagos, abans bisbe titular de Mascula (Nigria);
Gabriel Zubeir Wako (27 de febrer de 1941), cardenal del ttol de S. Atanasio a Via Tiburtina (2003), arquebisbe de Khartum, abans bisbe titular de Wau (Sudan);
Wilfrid Fox Napier, O.F.M. (8 de mar de 1941), cardenal del ttol de S. Francesco d'Assisi ad Acilia (2001), arquebisbe de Durban, abans bisbe de Kokstad (Sudfrica);
Polycarp Pengo (5 d'agost de 1944), cardenal del ttol de Nostra Signora de La Salette (1998), arquebisbe de Dar es Salaam, abans bisbe de Nachingwea i de Tunduru-Masasi (Tanznia);
Peter Kodwo Appiah Turkson (11 d'octubre de 1948), cardenal del ttol de S. Liborio (2003), arquebisbe de Cape Coast (Ghana);
Armand Razafindratandra, 7 d'agost de 1925, cardenal del ttol de Ss. Silvestro e Martino ai Monti (1994), arquebisbe de Antananarivo, abans bisbe de Mahajanga (Madagascar);

Amrica.
Jos Freire Falc o (23 d'octubre de 1925), cardenal del ttol de S. Luca a Via Prenestina (1988), arquebisbe emrit de Braslia, abans bisbe titular de Vardimissa i arquebisbe de Teresina, Piau (Brasil);
Miguel Obando Bravo, S.D.B. (2 de febrer de 1926), cardenal del ttol de S. Giovanni Evangelista a Spinaceto (1985), arquebisbe emrit de Managua, abans bisbe titular de Puzia de Bizacena (Nicaragua);
William Wakefield Baum (24 de novembre de 1926), cardenal del ttol de S. Croce in Via Flaminia (1976), penitenciari major emrit, abans bisbe de Springfield-Cape Girardeau, Missouri i arquebisbe de Washington DC Era un dels dos nics cardenals electors sobrevivents dels nomenats pel papa Pau VI i que per tant havien assistit a tres conclaves (Estats Units);
Jorge Arturo Medina Estvez (23 de desembre de 1926), cardenal diaca de S. Saba (1998), protodiaca, prefecte emrit de la Congregaci per al Culte Div i la Disciplina dels Sagraments, abans bisbe titular de Tibili i sede plena de Rancagua i de Valparaso (Xile);
Adolfo Antonio Surez Rivera (9 de gener de 1927), cardenal del ttol de S. Maria di Guadalupe a Monte Mario (1994), arquebisbe emrit de Monterrey, Nuevo Len, abans bisbe de Tehuacn, Puebla. No assist al conclave per problemes de salut (Mxic) ;
Edmund Casimir Szoka (14 de setembre de 1927), cardenal del ttol de Ss. Andrea e Gregorio al Celio (1988), president del Consell de Govern de la Ciutat del Vatic, abans bisbe de Detroit, Michigan (Estats Units);
Daro Castrilln Hoyos (4 de juliol de 1929), cardenal diaca de S. Nome di Maria al Foro Traiano (1998), prefecte de la Congregaci per al Clergat, abans bisbe titular de Villa del Re, bisbe sede plena de Pereira i arquebisbe de Bucaramanga (Colmbia);
Aloysius Matthew Ambrozic (27 de gener de 1930), cardenal del ttol de Ss. Marcellino e Pietro (1998), arquebisbe de Toronto, Ontario, abans bisbe titular de Valabria (Canad);
Adam Joseph Maida (18 de mar de 1930), cardenal del ttol de Ss. Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio (1994), arquebisbe de Detroit, Michigan, abans bisbe de Green Bay, Wisconsin (Estats Units);
Theodore Edgar McCarrick (7 de juliol de 1930), cardenal del ttol de Ss. Nereo ed Achilleo (2001), arquebisbe de Washington D.C., abans bisbe titular de Rusubisir, bisbe sede plena de Metuchen, New Jersey i arquebisbe de Newark, New Jersey (Estats Units);
Francis Eugene George, O.M.I. (26 de setembre de 1930), cardenal del ttol de S. Bartolomeo all'Isola (1998), arquebisbe de Chicago, Illinois, abans bisbe de Yakime, Washington i arquebisbe de Portland, Oregon (Estats Units);
William Henry Keeler (4 de mar de 1931), cardenal del ttol de S. Maria degli Angeli (1994), arquebisbe de Baltimore, Maryland, abans bisbe titular de Dulcigno i bisbe sede plena de Harrisburg, Pennsylvania (Estats Units);
Bernard Francis Law (4 de novembre de 1931), cardenal del ttol de S. Susanna (1985), arxipreste de la Patriarcal Baslica Liberiana de Santa Maria la Major, arquebisbe emrit de Boston, Massachussets, abans bisbe de Springfield-Cape Girardeau, Missouri (Estats Units);
Edward Michael Egan (2 de mar de 1932), cardenal del ttol de Ss. Giovanni e Paolo (2001), arquebisbe de Nova York, abans bisbe titular d'Allegheny i bisbe sede plena de Bridgeport, Connecticut (Estats Units);
Rodolfo Quezada Toruo (8 de maig de 1932), cardenal del ttol de S. Saturnino (2003), arquebisbe de Ciutat de Guatemala, antic bisbe titular de Gadiaufala i bisbe sede plena de Zacapa (Guatemala);
James Francis Stafford (26 de juliol de 1932), cardenal diaca de Ges Buon Pastore alla Montagnola (1998), penitenciari major, abans bisbe titular de Respetta, bisbe sede plena de Memphis, Tennessee i arquebisbe de Denver, Colorado (Estats Units) ;
Pedro Rubiano Senz (13 de setembre de 1932), cardenal del ttol de Trasfigurazione di Nostro Signor Ges Cristo (2001), arquebisbe de Bogot, abans bisbe de Ccuta i arquebisbe de Cali (Colmbia);
Eusbio Oscar Scheid, S.C.I. (8 de desembre de 1932), cardenal del ttol de Ss. Bonifacio ed Alessio (2003), arquebisbe de Rio de Janeiro, abans bisbe de So Jos dos Campos, So Paulo i arquebisbe de Florianpolis, Santa Catarina (Brasil);
Javier Lozano Barragn (26 de gener de 1933), cardenal diaca de S. Michele Arcangelo (2003), president del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut, abans bisbe titular de Tinisia di Numidia i arquebisbe de Zacatecas, Zacatecas (Mxic);
Juan Sandoval iguez (28 de mar de 1933), cardenal del ttol de N. Signora di Guadalupe e S. Filipo Martire in Via Aurelia (1994), arquebisbe de Guadalajara, Jalisco, abans bisbe de Ciudad Jurez, Chihuahua (Mxic);
Francisco Javier Errazriz Ossa, I.P.S. (5 de setembre de 1933), cardenal del ttol de S. Maria della Pace (2001), arquebisbe de Santiago de Xile, abans bisbe titular de Hlar i arquebisbe-bisbe sede plena de Valparaso (Xile);
Geraldo Majella Agnelo (19 d'octubre de 1933), cardenal del ttol de S. Gregorio Magno alla Magliana (2001), arquebisbe de Salvador de Bahia, abans bisbe de Toledo do Brasil, So Paulo, i arquebisbe de Londrina, Paran (Brasil);
Cludio Hummes, O.F.M. (8 d'agost de 1934), cardenal del ttol de S. Antonio da Padova in Via Merulana (2001), prefecte de la Congregaci per al Culte Div i la Disciplina dels Sagraments, abans bisbe titular de Carcabia, bisbe sede plena de Santo Andr,  arquebisbe de Fortaleza, Cear i arquebisbe de So Paulo (Brasil);
Justin Francis Rigali (19 de mar de 1935), cardenal del ttol de S. Prisca (2003), arquebisbe de Philadelphia, Pennsylvania, abans bisbe titular de Bolsena i arquebisbe de St. Louis, Missouri (Estats Units);
Alfonso Lpez Trujillo (8 de novembre de 1935), cardenal bisbe de Frascati (2001), president del Pontifici Consell per a la Famlia, abans bisbe titular de Boseta, arquebisbe de Medelln i cardenal del ttol de S. Prisca (1983) (Colmbia);
Roger Michael Mahony (27 de febrer de 1936), cardenal del ttol de Ss. Quattro Coronati (1991), arquebisbe de Los Angeles, Califrnia, abans bisbe titular de Tamascani i bisbe sede plena de Stockton, Califrnia (Estats Units);
Julio Terrazas Sandoval, C.SS.R. (7 de mar de 1936), cardenal del ttol de S. Giovanni Battista de' Rossi (2001), arquebisbe de Santa Cruz de la Sierra, abans bisbe titular d Apisa i bisbe sede plena d Oruro (Bolvia);
Jean-Claude Turcotte (24 de juny de 1936), cardenal del ttol de N. Signora del SS. Sacramento e Ss. Martiri Canadesi (1994), arquebisbe de Montral, Qubec, abans bisbe titular de Suas (Canad);
Jaime Lucas Ortega y Alamino (18 d'octubre de 1936), cardenal del ttol de Ss. Aquila e Priscilla (1994), arquebisbe de San Cristbal de l'Havana, abans bisbe de Pinar del Ro (Cuba);
Nicols de Jess Lpez Rodrguez (31 d'octubre de 1936), cardenal del ttol de S. Pio X alla Balduina (1991), arquebisbe de Santo Domingo, abans bisbe de San Francisco de Macors (Repblica Dominicana);
Jorge Mario Bergoglio, S.J. (17 de desembre de 1936), cardenal del ttol de S. Roberto Bellarmino (2001), arquebisbe de Buenos Aires, abans bisbe titular d Auca (Argentina);
Norberto Rivera Carrera (6 de setembre de 1942), cardenal del ttol de S. Francesco d'Assisi a Ripa Grande (1998), arquebisbe de Ciutat de Mxic, abans bisbe de Tehuacn, Puebla (Mxic);
scar Andrs Rodrguez Madariaga, S.D.B. (29 de desembre de 1942), cardenal del ttol de S. Maria della Speranza (2001), arquebisbe de Tegucigalpa, abans bisbe titular de Pudenziana (Hondures);
Juan Luis Cipriani Thorn, Opus Dei (28 de desembre de 1943), cardenal del ttol de S. Camillo de Lellis (2001), arquebisbe de Lima, abans arquebisbe d Ayacucho (Per) ;
Marc Ouellet, P.S.S. (8 de juny de 1944), cardenal del ttol de S. Maria in Traspontina, arquebisbe de Qubec, Qubec, abans bisbe titular d Agropoli (Canad);

sia.
Varkey Vithayathil, C.SS.R. (29 de maig de 1927), cardenal del ttol de S. Bernardo alle Terme (2001), arquebisbe major de Ernakulam-Angamaly dels Sirians-Malabars, abans arquebisbe titular d Acrida i d Antinoe (ndia);
Peter Seiichi Shirayanagi (17 de juny de 1928), cardenal del ttol de S. Emerenziana a Tor Fiorenza (1994), arquebisbe emrit de Tquio, abans bisbe titular d Atenia i arquebisbe titular de Castro (Jap);
Michael Michai Kitbunchu (25 de gener de 1929), cardenal del ttol de S. Lorenzo in Panisperna (1883), arquebisbe de Bangkok (Tailndia);
Stephen Fumio Hamao (9 de mar de 1930), cardenal diaca de S. Giovanni Bosco in via Tuscolana (2003), president del Consell per a la Pastoral dels Migrants i de les Persones Transents, abans bisbe titular d Oreto i bisbe sede plena de Yokohama (Jap);
Ignace Moussa I Dauod (18 de setembre de 1930), cardenal bisbe-patriarca (2001), prefecte de la Congregaci per a les Esglsies de Ritu Oriental, abans bisbe del Caire, eparca d Homs i patriarca d Antioquia dels Sirians (Sria);
Jean-Baptiste Pham Minh Man (1934), cardenal del ttol de S. Giustino (2003), arquebisbe de Ciutat Ho Chi Minh (antiga Saigon), abans bisbe coadjutor de My Tho (Vietnam);
Jaime Lachica Sin (31 d'agost de 1928), cardenal del ttol del S. Maria ai Monti (1976), arquebisbe emrit de Manila, abans bisbe titular d Obba i arquebisbe de Jaro. No assist al conclave per problemes de salut; cas d'haver-hi assistit, hauria estat el seu tercer conclave, ats que fou creat cardenal pel papa Pau VI (Filipines);
Ricardo Jamin Vidal (6 de febrer de 1931), cardenal del ttol de Ss. Pietro e Paolo a Via Ostiense (1985), arquebisbe de Ceb, abans bisbe titular de Claterna i arquebisbe de Lipa (Filipines);
Julius Riyadi Darmaatmadja, S.J. (20 de desembre de 1934), cardenal del ttol de S. Cuore di Maria (1994), arquebisbe de Djakarta, abans arquebisbe de Semarang (Indonsia);
Ivan Dias (10 d'abril de 1936), cardenal del ttol de S. Spirito alla Ferratella (2001), arquebisbe de Bombai, abans arquebisbe titular de Rusubisir (ndia);
Telesphore Placidus Toppo (15 d'octubre de 1939), cardenal del ttol de Sacro Cuore di Ges Agonizzante a Vitinia (2003), arquebisbe de Ranchi, abans bisbe de Dumka (ndia);

Europa.
Marco C (8 de juliol de 1925), cardenal del ttol de S. Marco (1979), arquebisbe-patriarca emrit de Vencia, abans bisbe titular de Vulturia (Itlia);
Francisco lvarez Martnez (14 de juliol de 1925), cardenal del ttol de S. Maria "Regina Pacis" a Monte Verde (2001), arquebisbe emrit de Toledo, Castella-La Manxa, abans bisbe de Tarassona, Arag, de Calahorra-La Calzada-Logronyo, La Rioja i d Oriola-Alacant, Pas Valenci (Espanya);
Desmond Connell (24 de mar de 1926), cardenal del ttol de S. Silvestro in Capite (2001), arquebisbe emrit de Dubln (Irlanda);
Agostino Cacciavillan (14 d'agost de 1926), cardenal diaca de Ss. Angeli Custodi a Citt Giardino (2001), president emrit de l Administraci del Patrimoni de la Santa Seu, arquebisbe titular d Amiterno (Itlia);
Marian Jaworski (21 d'agost de 1926), cardenal del ttol de S. Sisto (1998), arquebisbe de Lviv dels Llatins, abans bisbe titular de Lambesi, cardenal in pectore de 1998 a 2001 (Ucrana);
Jean-Marie Lustiger (17 de setembre de 1926), cardenal del ttol de S. Luigi dei Francesi (1983), arquebisbe emrit de Pars, abans bisbe d Orlans (Frana);
Ricard Maria Carles i Gord (24 de setembre de 1926), cardenal del ttol de S. Maria Consolatrice al Tiburtino (1994), arquebisbe emrit de Barcelona, Catalunya, abans bisbe de Tortosa, Catalunya (Espanya);
Carlo Maria Martini, S.J. (15 de febrer de 1927), cardenal del ttol de S. Cecilia (1983), arquebisbe emrit de Mil (Itlia);
Eduardo Martnez Somalo (31 de mar de 1927), cardenal del ttol (diaconia elevada pro illa vice) del S. Nome di Ges (1999), camarlenc de la Santa Esglsia Romana, abans arquebisbe titular de Tagora i cardenal diaca (1988) (Espanya);
Joseph Ratzinger, (16 d'abril de 1927), cardenal bisbe d Ostia (2002) i de Velletri-Segni (1993), deg del Sacre Collegi Cardenalici, prefecte de la Congregaci per a la Doctrina de la Fe, abans arquebisbe de Munic-Freising, Baviera i cardenal del ttol de S. Maria Consolatrice al Tiburtino (1977). Era un dels dos nics cardenals electors sobrevivents dels nomenats per Pau VI i que per tant havien assistit a tres conclaves. Hi va ser elegit papa i adopt nom de Benet XVI (Alemanya);
Lszl Paskai, O.F.M. (8 de maig de 1927), cardenal del ttol de S. Teresa al Corso (1988), arquebisbe emrit de Esztergom-Budapest, abans bisbe titular de Bavagaliana i bisbe sede plena de Veszprm (Hongria);
Franciszek Macharski (20 de maig de 1927), cardenal del ttol de S. Giovanni a Porta Latina (1979), arquebisbe de Cracvia (Polnia);
Angelo Sodano (23 de novembre de 1927), cardenal bisbe d Albano tot retenint in commendam el seu ttol anterior (1994), vice-deg del Sacre Collegi Cardenalici, Secretari d Estat, abans arquebisbe titular de Nova di Cesarea i cardenal del ttol de S. Maria Nuova (1991) (Itlia);
Friedrich Wetter (20 de febrer de 1928), cardenal del ttol de S. Stefano al Monte Celio (1985), arquebisbe de Munic-Freising, Baviera, abans bisbe de Speyer, Rennia-Palatinat (Alemanya);
Giacomo Biffi (13 de juny de 1928), cardenal del ttol de Ss. Giovanni Evangelista e Petronio (1985), arquebisbe emrit de Bolnia, abans bisbe titular de Fidene  (Itlia);
Francesco Marchisano (25 de juny de 1929), cardenal diaca de S. Lucia del Gonfalone (2003), arxipreste de la Patriarcal Baslica Vaticana de Sant Pere, vicari papal per a la Ciutat del Vatic, arquebisbe titular de Populonia (Itlia);
Mario Francesco Pompedda (18 d'abril de 1929), cardenal diaca de la Annunciazione della Beata Vergine Maria a Via Ardeatina (2001), prefecte emrit del Suprem Tribunal de la Signatura Apostlica, president del Tribunal de Cassaci de l Estat de la Ciutat del Vatic, arquebisbe titular de Bisarcio (Itlia);
Jzef Glemp (18 de desembre de 1929), cardenal del ttol de S. Maria in Trastevere (1983), arquebisbe de Varsvia, abans bisbe de Warmia i arquebisbe de Gniezno (Polnia);
Julin Herranz Casado, Opus Dei (31 de mar de 1930), cardenal diaca de S. Eugenio (2003), president del Pontifici Consell per a la Interpretaci dels Textos Legislatius, arquebisbe titular de Vertara (Espanya);
Paul Poupard (30 d'agost de 1930), cardenal del ttol de S. Prassede (1996), president del Pontifici Consell per a la Cultura, abans bisbe titular d Usula i cardenal diaca de S. Eugenio (1985) (Frana);
Salvatore De Giorgi (6 de setembre de 1930), cardenal del ttol de S. Maria in Ara Coeli (1998), arquebisbe de Palerm, abans bisbe titular de Tulana, bisbe sede plena d Oria, arquebisbe de Foggia-Bovino i arquebisbe de Trent (Itlia);
Michele Giordano (26 de setembre de 1930), cardenal del ttol de S. Gioacchino ai Prati di Castello (1988), arquebisbe de Npols, abans bisbe titular de Lari Castello i arquebisbe de Matera-Irsina (Itlia);
Janis Pujats (14 de novembre de 1930), cardenal del ttol de S. Silvia (1998), arquebisbe de Riga, cardenal in pectore del 1998 al 2001 (Letnia);
Bernard Panafieu (26 de gener de 1931), cardenal del ttol de S. Gregorio Barbarigo alle Tre Fontane (2003), arquebisbe de Marsella, abans bisbe titular de Tibili i arquebisbe d Ais de Provena (Frana);
Camillo Ruini (19 de febrer de 1931), cardenal del ttol de S. Agnese Fuori le Mura (1991), vicari general per a la dicesi de Roma i president de la Conferncia Episcopal Italiana, arquebisbe titular de Nepte (Itlia);
Sergio Sebastiani (11 d'abril de 1931), cardenal diaca de S. Eustachio (2001), president de la Prefectura per als Afers Econmics de la Santa Seu, bisbe titular de Cesarea di Mauritania (Itlia);
Adrianus Johannes Simonis (26 de novembre de 1931), cardenal del ttol de S. Clemente (1985), arquebisbe de Utrecht, abans bisbe de Rotterdam (Pasos Baixos);
Jos Saraiva Martins, C.M.F. (6 de gener de 1932), cardenal diaca de N. Signora del Sacro Cuore (2001), prefecte de la Congregaci per a les Causes dels Sants, arquebisbe titular de Tuburnica (Portugal);
Miloslav Vlk (17 de maig de 1932), cardenal del ttol de S. Croce in Gerusalemme (1994), arquebisbe de Praga, abans bisbe de Cesk Bud jovice (Repblica Txeca);
Henri Schwery (14 de juny  de 1932), cardenal del ttol de Ss. Protomartiri a Via Aurelia Antica (1991), bisbe emrit de Sion, Valais (Sussa);
Cormac Murphy-O'Connor (24 d'agost de 1932), cardenal del ttol de S. Maria sopra Minerva (2001), arquebisbe de Westminster, abans bisbe d Arundel-Brighton (Anglaterra);
Renato Raffaele Martino (23 de novembre de 1932), cardenal diaca de S. Francesco di Paola ai Monti (2003), president del Pontifici Consell Justcia i Pau, arquebisbe titular de Segerme (Itlia);
Lubomyr Hsar, M.S.U. (26 de febrer de 1933), cardenal del ttol de S. Sofia in Via Boccea (2001), arquebisbe major de Lviv dels Ucranesos, abans exarca de Kiv-Vyshorod i bisbe titular de Nisa di Licia (Ucrana);
Walter Kasper (5 de mar de 1933), cardenal diaca de Ognissanti in Via Appia Nuova (2001), president del Pontifici Consell per a la Promoci de la Unitat dels Cristians, abans bisbe de Rottenberg-Stuttgart, Baden-Wrttenberg (Alemanya);
Severino Poletto (18 de mar de 1933), cardenal del ttol (diaconia elevada pro illa vice) de S. Giuseppe in Via Trionfale (2001), arquebisbe de Tor, abans bisbe de Fossano i bisbe d Asti (Itlia);
Godfried Danneels (4 de juny de 1933), cardenal del ttol de S. Anastasia (1983), arquebisbe de Malines-Brusselles, Brabant, abans bisbe d Anvers, Flandes (Blgica);
Joachim Meisner (25 de desembre de 1933), cardenal del ttol de S. Pudenziana (1983), arquebisbe de Colnia, Rennia del Nord-Wetsflia, abans bisbe titular de Vina i bisbe sede plena de Berln (Alemanya);
Giovanni Battista Re (30 de gener de 1934), cardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto (2002), prefecte de la Congregaci per als Bisbes, abans bisbe titular de Vescovio i cardenal del ttol de Ss. XII Apostoli (2001) (Itlia);
Dionigi Tettamanzi (14 de mar de 1934), cardenal del ttol de Ss. Ambrogio e Carlo (1998), arquebisbe de Mil, abans bisbe d Ancona-Osimo i arquebisbe de Gnova (Itlia);
Carlos Amigo Vallejo, O.F.M. (23 d'agost de 1934), cardenal del ttol de S. Maria in Montserrato degli Spagnoli (2003, arquebisbe de Sevilla, Andalusia, abans arquebisbe de Tnger, Marroc (Espanya);
Tarcisio Bertone, S.D.B. (2 de desembre de 1934), cardenal del ttol de S. Maria Ausiliatrice in Via Tuscolana (2003), arquebisbe de Gnova, abans arquebisbe de Vercelli (Itlia);
Georg Maximilian Sterzinsky (9 de febrer de 1936), cardenal del ttol de S. Giuseppe all'Aurelio (1991), arquebisbe de Berln (Alemanya);
Jos da Cruz Policarpo (26 de febrer de 1936), cardenal del ttol de S. Antonio in Campo Marzio (2001), arquebisbe-patriarca de Lisboa, abans bisbe titular de Caliabria (Portugal);
Karl Lehmann (16 de mar de 1936), cardenal del ttol de S. Leone I papa (2001), bisbe de Magncia, Rennia-Palatinat (Alemanya);
Antonio Mara Rouco Varela (24 d'agost de 1936), cardenal del ttol de S. Lorenzo in Damaso (1998), arquebisbe de Madrid, abans bisbe titular de Gergi i arquebisbe de Sant Jaume de Galcia (Espanya);
Ennio Antonelli (18 de novembre de 1936), cardenal del ttol de S. Andrea delle Fratte (2003), arquebisbe de Florncia, abans bisbe de Gubbio i arquebisbe de Perugia-Citt della Pieve (Itlia);
Audrys Juozas Ba kis (1 de febrer de 1937), cardenal del ttol de la Nativit di N. Signore Ges Cristo a Via Gallia (2001), arquebisbe de Vilnius, abans bisbe titular de Meta (Litunia);
Attilio Nicora (16 de mar de 1937), cardenal diaca de S. Filippo Neri in Eurosia (2003), president de l Administraci del Patrimoni de la Santa Seu, arquebisbe titular de Fornos (Itlia);
Keith Michael Patrick O'Brien (17 de mar de 1938), cardenal del ttol de Ss. Gioacchino ed Anna al Tuscolano (2003), arquebisbe de St. Andrews-Edimburg (Esccia);
Zenon Grocholewski (11 d'octubre de 1939), cardenal diaca de S. Nicola in Carcere (2001), prefecte de la Congregaci per a l Educaci Catlica, gran canciller de la Pontificia Universitat Gregoriana, president de mltiples organismes vaticans relacionats amb l educaci i la cultura, bisbe titular d Agropoli (Polnia);
Angelo Scola (7 de novembre de 1941), cardenal del ttol de Ss. XII Apostoli (2003), arquebisbe-patriarca de Vencia, abans bisbe de Grosseto (Itlia);
Crescenzio Sepe (2 de febrer de 1943), cardenal diaca de Dio Padre Misericordioso (2001), prefecte de la Congregaci per a l Evangelitzaci dels Pobles (antiga Propaganda Fide), arquebisbe titular de Grado (Itlia);
Jean-Louis-Pierre Tauran (5 d'abril de 1943), cardenal diaca de S, Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine (2003), arxiver i bibliotecari de la Santa Esglsia Romana, arquebisbe titular de Selepte (Frana);
Christoph Schnborn, O.P. (22 de gener de 1945), cardenal del ttol de Ges Divin Lavoratore (1998), arquebisbe de Viena, abans bisbe titular de Sutri (ustria);
Vinko Puljic (8 de setembre de 1945), cardenal del ttol de S. Chiara in Vigna Clara (1994), arquebisbe de Sarajevo-Vrhbosna (Bsnia-Herzegovina);
Josip Bozani  (20 de mar de 1949), cardenal del ttol de S. Girolamo dei Croati, arquebisbe de Zagreb (2003), abans bisbe de Krk i administrador apostlic de Rijeka-Senj (Crocia);
Philippe-Xavier-Christian-Ignace-Marie Barbarin (17 d'octubre de 1950), cardenal del ttol de SS. Trinit al Monte Pincio (2003), arquebisbe de Li, abans bisbe de Moulins (Frana);
Pter Erd (25 de juny de 1952), cardenal del ttol de S. Balbina, arquebisbe de Esztergom-Budapest (2003), abans bisbe titular de Puppi (Hongria);

Oceania.
Thomas Stafford Williams (21 de mar de 1930), cardenal del ttol de Ges Divin Maestro alla Pineta Sacchetti (1983), arquebisbe emrit de Wellington (Nova Zelanda);
George Pell (8 de juny de 1941), cardenal del ttol de S. Maria Domenica Mazzarello (2003), arquebisbe de Sydney, abans bisbe titular de Scala i arquebisbe de Melbourne (Austrlia);

Resum.


Del quals

5 eren cardenals bisbes (Amrica 1; sia 1; Europa 3);
95 eren cardenals preveres o de ttol (frica 11; Amrica 30; sia 9; Europa 43; Oceania 2);
17 eren cardenals diaques (Amrica 4; sia 1; Europa 12};






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143209" title="Alfons Lpez Tena" nonfiltered="2624" processed="2604" dbindex="58454">
Alfons Lpez Tena (Sagunt, 1957) s llicenciat en Dret per la Universitat de Valncia i vocal del Consell General del Poder Judicial.

El seu curriculum en el mn jurdic s molt extens, comenant com a notari de Trrega, Xtiva i Barcelona. Fundador i directiu de la Subcomissi Jovenvola de l Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong. A la Facultat de Dret de Valncia fund la Junta Democrtica i del Consell de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci. Tamb ha sigut fundador i directiu de Frum Notarial, la Societat Catalana d Estudis Jurdics, pertanyent a l'Institut d Estudis Catalans, i la Fundaci Catalunya Oberta. President del Centre Comarcal de Cultura de l Urgell.

Membre del Consell Social de la Facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE, d mnium Cultural, del Grup Hayek, de Barcelona 2020, i del consell assessor d Acci Cultural del Pas Valenci. Ha estat president de la Sectorial de Justcia, vicepresident de l Agrupaci d Esquerra de l Eixample, i conseller nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya. Forma part del Comit Executiu de la International Organisation for Judicial Training, i ha constitut la Comissi de la Veritat per investigar els crims de la dictadura al Pas Valenci.

Nomenat a proposta de CiU pel Congrs dels Diputats, vocal del Consell General del Poder Judicial, on s integra en les Comissions d Escola Judicial, Relacions Internacionals, Igualtat de Gnere, i de relacions amb el Ministeri de Justcia i les Comunitats Autnomes.

s autor de nombroses publicacions i conferncies sobre temes jurdics i ha escrit l'assaig Catalunya sota Espanya. L opressi nacional en democrcia, on es replanteja la relaci entre Catalunya i Espanya, i ho fa des d una slida formaci jurdica, poltica i econmica i un profund coneixement del corpus teric dels moviments d alliberament nacional que han reeixit en processos d independncia al llarg dels segles XIX i XX.

L'agost del 2007 va anunciar, juntament amb l'escriptor Hctor Lpez Bofill, proper a ERC, la creaci del Cercle d'Estudis Sobiranistes, un espai de debat per explorar els diversos aspectes del cam de Catalunya cap a la consecuci d'un Estat propi.

 Enllaos externs .
 Vdeo-Entrevista a Vilaweb;
 Entrevista a la cadena COPE;
 Conferncia Girona (ADAC) 21/12/2007 (HistoCat.cat);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143210" title="Juan Mara Arzak" nonfiltered="2625" processed="2605" dbindex="58455">
Juan Mara Arzak (Sant Sebasti, 1942), un dels ms importants i reconeguts cuiners del mn.

 Biografia.

Va nixer el 31 de juliol de 1942 a Sant Sebasti. El 1976 assisteix al primer certamen gastronmic organitzat per la revista Club de Gourmets amb la presncia de Paul Bocuse. D'aquesta reuni sorgeix la idea de crear una nova cuina espanyola de la qual Juan Mara Arzak es converteix en el seu principal representant i el seu restaurant en centre de la innovaci de la gastronomia d'Espanya.

Obre un restaurant a la seva ciutat natal anomenat Arzak.

Des del 2005 realitza un programa de televisi al costat del seu amic Karlos Arguiano.

 Premis.

Premi Nacional de Gastronomia com a millor cuiner (1974) i com a millor restaurant (1985 i 1995); ;
Millor cuiner d'Espanya per la Revista Club de Gourmets, 1983; ;
Millor restaurant d'Espanya per la Revista Club de Gourmets, 1984; ;
Tercera estrella de la Guia Michelin, 1989; ;
Entrada a la cadena Tradition & Qualite, 1989; ;
Gran Premi de l'Art de la Cuina com a millor cuiner d'Europa per l'Acadmia Europea de Gastronomia ;
Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de Frana. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143223" title="Mahmud Ahmadinejad" nonfiltered="2626" processed="2606" dbindex="58456">
Mahmud Ahmadinejad (                 en persa)  nascut el 28 d'octubre de 1956 s el 6 i president actual de la Repblica Islmica de l'Iran. Es convertia en president 6 d'agost de 2005 desprs de guanyar l'elecci presidencial de 2005. El terme actual d'Ahmadinejad acabar l'agost de 2009. Podr ser reelegit per una legislatura ms el 2009. Abans de convertir-se en president, era l'Alcalde de Teheran. 

 Estudis.

Ahmadinejad, fill d'un ferrer, naixia a Garmsar, prop de Teheran el 28 d'octubre, de 1956. El 1976, feu els exmens d'ingrs a les universitat nacionals de l'Iran (konkoor) guanyant admissi a una de les primeres universitats de l'Iran. El seu resultat fou el 132 entre ms de 400.000 participants aquell any, matriculant-se finalment a la Universitat de l'Iran de Cincia i Tecnologia, una de les ms prestigioses, com a estudiant universitari d'enginyeria civil.

Desprs de la revoluci, es convert en professor de enginyeria civil. El 1989, es convertia en un membre de la facultat de Cincia de l'universitat i es treia el doctorat. Fins i tot desprs de ser elegit 

Inici de la carrera poltica.

Ahmadinejad era polticament actiu com a estudiant durant la crisi d'ostatges de l'Iran de 1979, i representava la Universitat de Cincia i Tecnologia en el Moviment d'Estudiants al Comit Central on es presentava el pla per l'assalt a l'ambaixada dels EUA. De totes formes, aquestes dades sn font de polmica entre diferents organismes. 

Ahmadinejad serv de Governador d'Ardabil de 1993 a 1997 per no era una figura nacionalment coneguda fins que se'l va nomenar Alcalde de Teheran.Com a alcalde faria molts canvis posant l'mfasi religis sobre les activitats dels centres culturals fundats per anteriors alcaldes, promovent la separaci d'ascensors per a homes i dones al municipi i suggerint que els cossos de les vctimes de la guerra amb l'Iraq fossin enterrats en places cntriques de Teheran.

Desprs de dos anys com alcalde, Ahmadinejad va ser nomenat en La llista de 65 finalistes per a Alcalde Mundial de 2005 d'entre els 550 alcaldes nominats. S'ha de tenir en compte que nou tan sols nou eren asitics.

Tot i no ser una figura primordial del pas per a la campanya electoral presidencial, Ahmadinejad havia mostrat el seu comproms per aturar l'avan reformista del pas. s membre del Consell Central de la Societat Islmica d'Enginyers, per t una influncia ms forta dins de l'Aliana de Constructors de l'Iran islmic (Abadgaran).

 Presidncia.

Campanya presidencial.

Ahmadinejad generalment enviava senyals ambiges sobre els seus plans per a la presidncia, de la qual alguns analistes dels EUA consideraven que havia estat dissenyada per atreure tant els religiosos ms conservadors com les classes econmiques ms baixes. El lema de campanya fou, s possible i ho podem fer

Durant la campanya presidencial, Ahmadinejad mantingu una aproximaci populista, amb mfasi en la seva prpia vida modesta, i es compar amb Mohammad Ali Rajai, el segon president d'Iran. Ahmadinejad afirm que pensava crear un "govern exemplar per a la resta del mn". 

Ahmadinejad fou el candidat que parl ms clar en contra de relacions futures amb els Estats Units. Tamb, en una entrevista amb la Repblica Islmica de Radiodifusi de l'Iran uns quants dies abans de les eleccions, Ahmadinejad acusa a les Nacions Unides de ser "unilaterals i belligerants amb el mn de Islam."

Desprs de la seva elecci va proclamar que Grcies a la sang dels mrtirs, una revoluci islmica nova ha sorgit i la revoluci islmica de 2005 (l'any irani actual]) tallar de les arrels d'injustcia al mn.

 Elecci.

Ahmadinejad fou escollit President d'Iran el 6 d'agost, de 2005, desprs d'obtenir un 62% del vot en , gaireb dues vegades ms vots que l'expresident Akbar Haixemi Rafsanjani.Va rebre l'autoritzaci presidencial des del lder suprem l'aiatoll Ali Khamenei. Durant la cerimnia d'autoritzaci besava la m de Khamenei en la demostraci de la seva lleialtat.


 Poltica presidencial.

Des de la presidncia Ahmadinejad ha promogut diferent lleis que han tallat les propostes reformistes de Akbar Haixemi Rafsanjani. Entre elles destaquen el fet que les dones no poden anar als estadis on es realitzen espectacles esportius masculins.

En poltica internacional, Ahmadinejad ha desenvolupat el programa nuclear irani, el que ha comportat enfrontaments amb les Nacions Unides i amb els EUA. A ms a ms, el govern dels EUA ha acusat al govern de l'Iran d'ajudar a les milcies xites que actuen a l'Iraq en contra de les tropes americanes i britniques.

L'estiu de 2006 va provocar el govern alemany desprs de negar l'holocaust jueu realitzat pel nazis. Ahmadinejad va assegurar que visitaria Alemanya en motiu de la Copa del Mn de Futbol 2006 per veure jugar la selecci del seu pas. Les autoritats alemanyes per, tenien ordres de no deixar entrar a una persona que nega l'holocaust, ja que es considera un delicte en territori alemany.

El mar de 2007, Iran va detenir un grup de soldats britnics que suposadament es trobaven en aiges iranianes, tot i que des del govern de Londres s'assegurava que aquests es trobaven en aiges iraquianes. Aquesta detenci va provocar greus problemes diplomtics entre tots dos pasos, i la demanda internacional, tant de Nacions Unides com de la Uni Europea de la llibertat dels hostatges britnics. Finalment, Ahmadinejad alliberaria els presoners com un regal al poble britnic. Una vegada a terres britniques, uns quants soldats van reconixer que la seva tripulaci es trobava en aiges iranianes.

 Enllaos externs.

 Web oficial del president d'Iran ;
 Blog del President Ahmadinejad ;
 Entrevista a TIME Magazine ;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143228" title="FC Lokomotiv Moscou" nonfiltered="2627" processed="2607" dbindex="58457">


El FC Lokomotiv Moskv (en rus:                 "         "       ) s un equip de futbol de Moscou, a Rssia. Actualment juga a la Premier League russa.

 Histria .

Va ser fundat el 12 d'agost de 1923 com Club de la Revoluci d'Octubre (per la Revoluci Russa), per en 1931 va canviar el nom a Kazanka (Moskovskaya-Kazanskaya Zh.D)  i posteriorment a Lokomotiv en 1936. En 2002 va guanyar la Premier League russa, tallant el domini de l Spartak Moskv, que havia guanyat 8 de les 9 lligues russes, creada en 1992, i en 2004 va tornar a guanyar-la.

Palmars.

Tornejos nacionals.

Premier League russa (2): 2002, 2004;
Copa de Rssia (3): 1996, 1997, 2000.
Supercopa de Rssia (2): 2003, 2005.
Copa de la URSS (2): 1936, 1957.

Enllaos externs.

Pgina oficial del club ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143238" title="Stig Blomqvist" nonfiltered="2628" processed="2608" dbindex="58458">
Stig Blomqvist (nascut el 29 de juliol de 1956) va ser un pilot de rallis suec, que va guanyar el ralli de Sucia diverses vegades i va ser el campi del Campionat Mundial de Rallis de 1984. 

Blomqvist va aconseguir el carnet de conduir quan tenia 18 anys, i immediatament, va participar en un ralli local suec, i va quedar segon conduint un Saab 96. Desprs va passar a conduir per l'equip de Saab oficial, i va aconseguir la seva primera victria internacional al ralli de Galles de 1971. 

Va guanyar el ralli de Sucia els anys 1971, 1972, 1973, 1977 i al 1979. L'any 1982 Saab va deixar el campionat i Blomqvist va conduir per a Lancia i Talbot abans de ser un dels primers a conduir un WRC amb tracci a les quatre rodes, concreament amb l'Audi Quattro. L'any 1984 va obtenir cinc victries i va convertir-se en el campi del Campionat Mundial de Rallis. En l'poca dels Grup B tamb va conduir per Nissan, Ford i Peugeot. En els anys noranta va utilitzar la seva experincia per competir amb cotxes de tracci a dues rodes, concretament ajudant a Skoda a desenvolupar el seu Felicia Kit Car. Al 1996, amb uns cinquanta anys, va quedar tercer amb l'Skoda Felicia Kit Car.

Al 2001, amb la seva co-pilota Ana Goi, va competir al Campionat Mundial de Rallis en categoria Grup N, amb un Mitsubishi Lancer Grup N, acabant cinqu del campionat. L'any 2002 va tornar a Skoda per participar a alguns rallis del Campionat Mundial de Rallis amb la marca txeca.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143240" title="Fira d'Onda" nonfiltered="2629" processed="2609" dbindex="58460">
La Fira d'Onda s la festa patronal dedicada al Santssim Salvador, la Verge de l'Esperana i Sant Roc.
Acaba el darrer diumenge d'octubre, i s'inicia durant la setmana anterior, amb la monta dels cadafals, la proclamaci de la regina de les festes i el comenament dels bous al carrer.

 Vegeu tamb .
 Onda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143242" title="Peter Bourne" nonfiltered="2630" processed="2610" dbindex="58461">
Peter "Possum" Bourne (13 d'abril de 1956 - 30 d'abril de 2003) va ser un pilot de rallis de Nova Zelanda. Va ser campi del Campionat de Rallis sia Pacfic i del campionat australi de rallis.

s conegut perqu va participar amb diversos Subaru privats al Campionat Mundial de Rallis, primer amb el Legacy i desprs amb el Subaru Impreza. Va crrer dos rallis (Nova Zelanda i Indonsia) amb l'equip de Subaru oficial del WRC, al costat de Kenneth Eriksson.

El seu millor amic i co-pilot, Roger Freeth, va morir en un accident al ralli d'Austrlia de 1993. Bourne va morir el 30 d'abril del 2003 en un accident en un ralli local.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143243" title="Rasputin (Can)" nonfiltered="2631" processed="2611" dbindex="58462">

"Rasputin" s una can disco escrita per Frank Farian i interpretada pel grup disco Boney M. Es va publicar primer el 1978 a l'lbum de Boney M Nightflight to Venus. 

La can s una balada mig biogrfica de Grigori Rasputin, un sant que va ser conseller de l'ltim Tsar de Rssia Nicolau II i la seva famlia a principis del segle 20. La can se'n fot de la fama de Rasputin com a manso de la Tsarina Alexandra, com a sant curandero, i com a intrigant poltic. La msica incorpora un fragment de "Uskudara Giderken", una cano tradicional turca.

La lletra.
 

La lletra de la can parla de Rasputin com a curandero del fill del Tsar, Alexei, que era hemoflic,  de Rasputin com a suposat amant de la Tsarina Alexandra, de Rasputin com a intrigant poltic que manipulava el Tsar, i en la lnia del tpics del camp rus el consideren un gran bevedor i ballar de la dansa dels cosacs, el kasachok. Al final, parla de la llegenda de l'assassinat de Rasputin el 1916, quan suposadament va ser mort a trets desprs de sobreviure a un enverinament.

La lletra s en angls (amb alguna paraula en alemany, com wunderbar per espectacularment) per la can va ser un gran xit a Alemanya i a Rssia.

Una versi catalana ms o menys lliure de la lletra (per als amants del disco nostrat):
----
  Fa temps que hi havia un manso a Rssia, 
  Era alt i cepat, tenia una mirada lluent.
  La gent el mirava amb pnic i terror,
  Per les nenes de Mosc li trobaven un qu.
  Podia predicar la Bblia com un predicador,
  Ple d'xtasi i de foc,
  Per tamb era el mestre
  Que les dones desitjaven ...
  (tornada:)
  RA RA RASPUTIN
  Amant de la Reina dels russos;
  Quin manso ms passat de voltes
  RA RA RASPUTIN
  La ms gran mquina d'amor de Rssia;
  Una llstima tal com va acabar.
  Era ell qui manava a la terra russa, i no pas el Tsar,
  I mira que ballava el kasatxok espectacularment. 
  Per a qualsevol afer d'estat calia tenir-lo content,
  Per quan tenia una noia per arrambar era encara ms potent.
  La Reina no el trobava pas un timador,
  Encara que n'havia sentit dir de tots colors:
  Creia que era un sant curandero  
  Que podia guarir el seu hereu.
  (tornada:)
  RA RA RASPUTIN
  Amant de la Reina dels russos;
  Quin manso ms passat de voltes
  RA RA RASPUTIN
  La ms gran mquina d'amor de Rssia;
  Una llstima tal com va acabar.
  (recitat:
  "Per quan el seu beure i fam de cuixa i el seu afany 
  De poder es van fer notar per a massa gent,
  Les veus demanant de fer alguna cosa amb aquell home ofensiu
  Van esdevenir ms i ms fortes...")
  "Fotem fora aquest manso!" van dir el seus enemics
  Per les senyores imploraven "No ho feu pas, si us plau":
  Ja es veu que aquest Rasputin tenia una pila d'atractius amagats,
  Encara que era un bruto elles li queien als braos.
  Llavors, una nit, uns quants homes de bona posici
  li van parar una trampa, no els ho podem retreure,
  "Vine a visitar-nos" li havien demanat,
  I ell b que hi va anar.
  (tornada variant:)
  RA RA RASPUTIN
  Amant de la Reina dels russos;
  Li van posar prou ver al vi.
  RA RA RASPUTIN
  La ms gran mquina d'amor de Rssia;
  Se'l va beure tot i va dir "Em sento b".
  RA RA RASPUTIN
  Amant de la Reina dels russos;
  No es van aturar pas, volien el seu cap.
  RA RA RASPUTIN
  La ms gran mquina d'amor de Rssia;
  Li van fotre trets fins que va ser ben mort.
  (recitat:
  "Oh, aquests Russos...")
----





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143246" title="Torelli (desambiguaci)" nonfiltered="2632" processed="2612" dbindex="58463">

Onomstica:
Torelli s el nom d'una famlia que va governar a Ferrara i desprs a Guastalla i Montechiarugolo, a Itlia.
Federico Torelli fou comte de Coenzo, i patrici de Mil, Mntua, Pavia i Parma.
Ippolita Torelli fou comtessa imperial de la meitat de Coenzo.
Giuseppe Torelli fou un compositor musical.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143252" title="El Tatano" nonfiltered="2634" processed="2613" dbindex="58465">
El Tatano s una revista mensual en llengua catalana adreada a infants entre 4 i 8 anys. 

Abans de la seva aparici com a revista, El Tatano ja tenia una certa histria com a encartament bimensual de 1990 a 2005 dins la revista Cavall Fort. L'octubre de 2005 en va aparixer el nmero 0 amb el subttol El Cavall Fort dels petits, per la seva vinculaci amb la revista.

Plantejada com una revista d'entreteniment per als primers lectors, ja des del primer nmero de gener de 2006 hi predomina el dibuix i la fotografia sobre el text. Estructurada en diferents seccions, inclou, entre d'altres, contes, cmics, jocs, temes de natura i entreteniments. Alguna de les seccions permet la participaci dels lectors amb els seus dibuixos, que sn publicats en nmeros posteriors o inclosos a la seva pgina web.

Hi ha alguns personatges habituals com la Rita Pinyada (gui de Marta Balaguer i dibuixos de Cristina Losantos), la Neus (text de Joaquim Carb i Maria Sells i dibuixos de Montse Tobella) o En Pere Sense Por (gui d'Albert Jan i Teresa Duran i dibuixos de Viladoms), que apareix a l'ltima pgina de la revista.

Dirigida per Merc Canela, t un consell de redacci format per set membres coordinats per Nria Figueras.

Enllaos externs.
Revista El Tatano;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143253" title="Clube Recreativo e Atltico Catalano" nonfiltered="2635" processed="2614" dbindex="58466">


El Clube Recreativo e Atltico Catalano s un club brasiler de futbol de la ciutat de Catalo a l'estat de Gois.

 Histria .
El CRAC va ser fundat el 13 de juliol de 1931. Comen disputant torneigs locals i posteriorment comen a disputar el campionat goiano. El 1965 el club guany els seu primer campionat estatal de segona divisi, guanyant el de primera divisi dos anys desprs. Als anys 2000 repet triomfs amb dos ttols ms de segona divisi (2001 i 2003) i nou campionat de primera el 2004.

Els seus colors sn el blau cel i el blanc i la seva mascota un lle.

 Palmars .
2 Campionat goiano: 1967, 2004;
3 Campionat goiano de segona divisi: 1965, 2001, 2003;

 Enllaos externs .
  Web oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143255" title="Carpo (satllit)" nonfiltered="2636" processed="2615" dbindex="58467">

Carpo (J XLVI Carpo) s una lluna de Jpiter descoberta el 2003 i denominada temporalment S/2003 J 20. La lluna va ser batejada per la Uni Astronmica Internacional a principis de 2005.

Carpo (o Xarpo) era una de les llunes Hores (Horae), i una filla de Zeus (Jpiter).

Com Temisto, forma el seu propi grup, el que el fa un objecte particularment interessant. La inclinaci orbital dels satllitslits ve limitada per l'efecte Kozai, descobert per Yoshihide Kozai el 1962. Aquest efecte indueix un intercanvi peridic entre la inclinaci i l'excentricitat de l'rbita; si la inclinaci s massa elevada, l'excentricitat al seu voltant pot crixer ms enll de l'afeli, provocat una atracci del satllit cap a les llunes majors (I, Europa, Ganimedes i Callisto podent colldir.


... | S/2000 J 11 | Carpo | S/2003 J 12 | ...























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143258" title="Festival Internacional de Cinema de Cannes" nonfiltered="2637" processed="2616" dbindex="58468">

El Festival de Canes, creat el 1939, s un dels festivals de cinema ms prestigiosos del mn, que cada any se celebra durant la segona quinzena del mes de maig a la ciutat francesa de Canes, als Alps Martims. El mxim guard que otorga el festival s la Palma d'Or a la millor pellcula.

 Histria.

El Festival de Cinema de Canes s un prestigis festival de cinema internacional creat el 1939 que es va celebrar per primera vegada del 20 de setembre al 5 d'octubre de 1946 a la ciutat costanera de Canes, a la Provena. Des de llavors s'ha celebrat cada any, llevat de per algunes excepcions.

El Festival sol aconseguir la mxima atenci per part dels mitjans de comunicaci, i moltes estrelles del cinema assisteixen a les diferents projeccions de pellcules que acull.

A Cannes es lliura un prestigis premi conegut com a Palma d'Or que concedeix un prestigis jurat internacional compost per professionals del mn del cinema. En ocasions, diverses pellcules comparteixen el guard el mateix any.

El festival de Cannes s un festival de categoria "A" junt amb els festivals de Berln, Vencia, Sant Sebasti, Mar del Plata o Karlovy Vary.

 Enllaos Externs.


Festival de Cannes. Web Oficial ;
Cannes - A Festival Virgin's Guide. Informacin per a participar-hi .
Tales of a festival : remembering Cannes in sound and picture  ;





Palmars del Festival Internacional de Cinema de Cannes

1946 | 1947 | 1949 | 1951 | 1952 | 1953 | 1954 | 1955 | 1956 | 1957 | 1958 | 1959 | 1960 | 1961 | 1962 | 1963 | 1964 | 1965 | 1966 | 1967 | 1968 | 1969 | 1970 | 1971 | 1972 | 1973 | 1974 | 1975 | 1976 | 1977 | 1978 | 1979 | 1980 | 1981 | 1982 | 1983 | 1984 | 1985 | 1986 | 1987 | 1988 | 1989 | 1990 | 1991 | 1992 | 1993 | 1994 | 1995 | 1996 | 1997 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006

Palma d'Or
Gran Premi
Premi a la interpretaci masculina 
Premi a la interpretaci femenina
Premi a la millor direcci 
Premi al millor gui 
Premi del Jurat
Palma d'Or al millor curtmetratge
Premi del Jurat al millor curtmetratge
Cmera d'Or
Menci especial Cmera d'Or



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143260" title="Tebe (satllit)" nonfiltered="2638" processed="2617" dbindex="58469">

Tebe (Jpiter XIV) s un lluna de Jpiter, el quart ms prxim del planeta i el ms excntric del grup d'Amaltea.

Va ser descobert el 1979 amb el pas de la sonda Voyager 1 pel planeta (el seu nom temporal era S/1979 J 2). Encara que la foto en la que va ser descobert va ser feta el 5 de mar, altres fotos anteriors (27 de febrer) tamb revelen el planeta.

Tebe s un satllit poc conegut. La lluna presenta a la seva superfcie tres o quatre crters d'impacte, bastant grans, ja que la seva mida s comparable al radi del satllit.

Tebe s tamb el nom de la nimfa grega de la mitologia grega, filla del deu del riu Asopos, elevat pe Zeus. La ciutat de Tebes li deu el seu nom.

La imatge de Tebe que illustra la taula de la dreta va ser pressa per la Sonda Galileu el gener de 2000. Origen : NASA/Cornell University.

Vegeu tamb.
 Satllits de Jpiter i buscar grup d'Amaltea.

... | Amaltea | Tebe | I | ...


 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143263" title="Kakashi Hatake" nonfiltered="2639" processed="2618" dbindex="58470">
Kakashi Hatake (      , Hatake Kakashi?) s un personatge a l'anime i el manga Naruto. Es un Jonin de la Vila de Konoha i es el professor del Grup 7 en el que hi ha en Naruto Uzumaki, en Sasuke Uchiha i la Sakura Haruno. El coneixen com "Kakashi, el del Sharingan" pel Sharingan que te a l'ull esquerre. Sol portar a sobre el seu llibre preferit "Parads Ertic", escrit per en Jiraiya.

Altres dades.
Vila: Konoha.
Edat: 26-27 anys al comenar, 29 anys a la segona (Naruto Shippudden) .
Data de Naixement: 15 de setembre;
Altura: 1,81 m ;
Pes: 67,5 kg ;
Grup sanguini: O;
Grau ninja: Jonin.
Professor: Quart Hokage;
Li agrada: El llibre "Parads Ertic".
Odia: Poques coses;
Objetius: Fer que en Sasuke no vagi pel cami de l'Orochimaru;
Grup: s el professor del Grup 7 on van en Naruto, en Sasuke i la Sakura;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143264" title="Exmens imperials xinesos" nonfiltered="2640" processed="2619" dbindex="58471">


El sistema d'examinaci imperial xins es va practicar a la Xina imperial de l'any 606 a l'any 1905 i consistia en una srie de proves que servien per a seleccionar els candidats per ocupar una plaa com a funcionaris. Les proves representaven la via ms important per ascendir en l'escala social i, per aix, tamb representaven un objectiu vital per als membres de les classes cultes. A causa de la importncia de les proves, aquestes classes acabarien marcant un imperi fortament absolutista amb trets meritocrtics i (almenys en principi) democrtics.            

 Histria .
Originriament, l'elecci del funcionari es feia seguint criteris aristocrtics, sent noms examinats els descendents de les famlies aristocrtiques. Es poden apreciar els primers intents de la introducci del principi de rendiment meritocrtic ja a la dinastia Han, tot i que no tingueren una durada prolongada.    

El sistema d'examinaci imperial qued definitivament establert durant la dinastia Sui i, desprs dels primers exmens de l'any 606, es mantingu la tradici. En aquella poca i en la de la dinastia posterior, la dinastia Tang, els elements aristocrtics estaven encara fortament arrelats: encara calia dur a terme desprs de, l'aleshores ltim examen del sistema i sota el patrocini del Ministeri de Ritus, l'Examen de la Capital una "prova d'actitud"  del Ministeri de Nomenaments en qu, en comptes dels coneixements, s'avaluaven ms aviat aspectes tradicionalment aristocrtics com el comportament, l'aparena i la manera de parlar. Quant a la resta, els graus acadmics aleshores no eren ni l'nica ni la ms important via per obtenir un crrec de funcionari. Nombrosos candidats accedien a l'administraci pblica per mitj de recomanacions, trfic d'influncies o la compra del crrec.          

A la dinastia Song s'abol la prova d'actitud i se substitu per l'Examen de Palau, centrat exclusivament en els coneixements. Per primera vegada la majoria de funcionaris foren seleccionats en funci del resultat de les proves, tot i que les possibilitats alternatives se seguien practicant amb la mateixa freqncia. Amb aix, s'assol definitivament la irrupci del principi meritocrtic. Tericament, des dels pagesos fins als ministres de l'imperi podien ascendir en l'escala social per mitj del sistema d'examinaci, la qual cosa marcava l'Estat amb trets democrtics. En comparaci, l'Europa burgesa hauria d'esperar fins al segle XIX per qu es fessin complir els mateixos criteris alhora d'assignar crrecs pblics.  

En els segles posteriors, el sistema d'examinaci seria, en essncia, mantingut en gran part, per tamb constantment alterat i perfeccionat. L'any 1905, la regent Cixi abol el sistema d'examinaci imperial per la pressi exercida pels reformistes. Val a dir que el contingut d'aquest article es correspon, sempre que no s'indiqui el contrari, a la situaci del sistema d'examinaci imperial xins durant el perode tard de la dinastia Qing, s a dir, el segle XIX.

 Requisits d'admissi .
Seguint el sistema patriarcal de l'antiga Xina, noms s'admetien homes o nois. Formalment, l'admissi no estava subjecta a la classe social a la qual pertanyien els candidats. Tanmateix,, de fet, noms s'admetien aquells qui, per aprovar l'examen, comptaven amb la indispensable preparaci prvia en tots els aspectes, s a dir, els fills de membres de les classes altes. A ms a ms, noms les famlies acabalades podien permetre's alliberar del treball remunerat als seus fills tant de temps i, a ms, finanar els esperats banquets i les pagues en mostra de gratitud que hi havia al final de cada tanda d'exmens per als qui aprovaven.             

No hi havia cap lmit d'edat. Generalment, es presentaven per primer cop a les proves desprs de concloure l'educaci escolar clssica, amb 15 anys aproximadament. A causa de de l'enorme quantitat de suspesos i les repeticions que comportava aquest fet, no era poc freqent que es trobessin homes de quaranta o cinquanta anys entre els candidats. Als exmens inferiors aquests candidats tan vells eren discriminats i se'ls plantejaven preguntes ms difcils i les seves respostes eren avaluades amb ms duresa. A l'Examen de la Capital i a l'Examen de Palau, per, rebien una compensaci.     

Quant a la resta, el candidat havia de demostrar que, des de feia tres generacions, ning de la seva famlia s'havia dedicat a cap "professi bruta" (tenir un bordell, per exemple) i no podia trobar-se en un dels estats de dol prescrits pels ritus.

 Jerarquia de les proves .

Els nivells ms baixos del sistema eren els exmens per obtenir el ttol de llicenciat que tenien lloc en l'mbit local (exmens de Districte, Prefectura i d'Aptitud), i que concloen amb l'adquisici, per part del candidat, de l'estatus de llicenciat (tradicional i simplificat:   , pinyin: xica, catal: talent florent, tamb s'utilitza el terme tradicional:   , simplificat:   , pinyin: sh ngyun, catal: membre novell). Aquests exmens no permetien accedir a l'administraci pblica, sin que permetien accedir a una escola superior i desprs prendre part a les proves de nivell superior, s a dir, els exmens de Provncia, de la Capital i de Palau, els diplomats dels quals duien el ttol equivalent als occidentals magister (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: j rn) i doctor (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: jnsh).

 Exmens d'accs a les escoles superiors .
 Examen de Districte .
Els Exmens de Districte (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: xinsh) se celebraven a tot l'imperi cada dos anys de tres anys (dos anys s i un any no) a cadascun dels districtes de la Xina. Tenien lloc a la capital del districte de residncia del candidat i consistien de cinc sessions d'un dia cadascuna, tot i que la major part de candidats eren seleccionats ja el primer dia. En total, el percentatge d'aprovats de l'Examen de Districte oscillava en un nombre petit.  

 Examen de Prefectura .
Els Exmens de Prefectura (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: f sh) tenien lloc al recinte d'examinaci de la capital de la prefectura pertanyent, els candidats es formaven en grups segons el districte de procedncia en qu cadascun rebia diferents preguntes i s'avaluaven per separat. L'Examen de Prefectura consistia de tres dies d'examen. Normalment, a l'Examen de Prefectura es dividia per dos el nombre d'aprovats de l'Examen de Districte.

 Examen d'Aptitud .
La prova de quatre dies que era l'Examen d'Aptitud (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: yunsh), com a tercer i ltim dels exmens d'accs a les escoles superiors, se celebrava a nivell de prefectura. La direcci dels exmens, emper, no corresponia als prefectes, sin que, amb la finalitat de tenir la mxima independncia del governador, s'enviaven per torns diversos "guies d'estudis provincials" (un dels funcionaris ms prestigiosos a nivell provincial) que havien d'informar directament a l'emperador. El guia d'estudis en persona duia a terme la correcci, el qual, com a mnim, era ajudat per 5 o 6 secretaris i, en les prefectures ms habitades, per ms de 10. Les seves opinions i idees tenien, per tant, una gran influncia i, amb aix, marcaven el desenvolupament cultural i literari de la seva provncia corresponent. El nombre de candidats que aprovaven l'Examen d'Aptitud era, respecte al nombre d'aprovats de l'Examen de Prefectura, altra vegada dividit per dos i els candidats que aprovaven rebien el ttol de llicenciat (xica o sh ngyun). Aquest ttol, emper, encara no permetia accedir a l'administraci pblica, sin que noms permetia prendre part als exmens de nivell superior. A ms a ms, aquest ttol duia amb si certs privilegis. El llicenciats, per exemple, no podien ser condemnats a rebre cstigs corporals.        

A la dinastia Qing tardana, el ttol cada vegada ms es venia a canvi de diners, fins al punt que l'emperador Daoguang arrib a fer famosa la seva manca de diners crnica. L'any 1830 el nombre de llicenciats era d'un mili aproximadament, un 0,3% del total de la poblaci, i, segons les estimacions, prop d'una tercera part havia comprat el ttol.

 Examen de Provncia .
L'Examen de Provncia (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: xi ngsh) noms tenia lloc cada tres anys, normalment al vuit mes del calendari lunar xins (pels volts de setembre) del anys xinesos de la rata, el conill, el cavall i el gall. A ms a ms, en ocasions especials com ara coronacions d'emperadors o aniversaris se celebraven Exmens de Provncia extraordinaris. L'Examen de Provncia consistia de tres reunions, cadascuna de les quals es prolongava tres dies i durant les quals els candidats havien de treballar en un estricte allament en celles individuals.        

Des de la dinastia Yuan, foren inspeccionats a part per alts funcionaris imperials procedents de Pequn que, en funci de la distncia de la provncia, feien un viatge d'entre 20 i 90 dies. En la tasca de correcci, eren ajudats per entre 8 i 18 funcionaris d'examinaci de la regi.  


A les capitals provincials es trobaven recintes gegantins i envoltats per murs de la mida d'un barri per a celebrar-hi aquests exmens. Aquests recintes noms eren accessibles per l'nica porta principal, que era fortament vigilada i consistia en una fila de portes l'una rere l'altra. Al mig del recinte s'hi trobava la torre central (mingyuan lou) des de la qual s'emetien les salves obligatries i altres senyals acstiques. Des de les avingudes principals (yongdao) que sortien la torre es bifurcaven nombrosos carrerons (haodong) infinitament llargs distingibles per un carcter en els quals es trobaven les celles d'examinaci (haoshe o haofang) l'una al costat de l'altra. Les celles estaven dividides per petits murs i consistien de tres taulons mbils que el candidat feia servir com a seient, pupitre i prestatgeria. No hi havia portes. A ms a ms, el recinte d'examinaci estava subdividit per murs en dues zones estrictament separades per als vigilants i els examinadors. 

El nombre de candidats que aprovaven estava establert per a cada provncia. Solia ser de 40 a 90 candidats i, en el millor dels casos, un percentatge preestablert. Per decret, els fornades s'omplien d'acord amb la nota mitjana dels candidats. Les provncies riques i  que eren lders culturals com Jiangsu o Zhejiang tenien, generalment, un nombre ms elevat d'homes joves aptes per oferir que el que la quota reflectia. L'estricte formalisme de les quotes facilitava que el poder central pequins limits la influncia de les classes altes del sud del Iang-Ts.   

Finalment, les respostes dels exmens dels candidats que aprovaven es presentaven a una comissi de 40 persones del Ministeri de Ritus que, en casos concrets, podia vetar als candidats. Els candidats que aprovaven l'Examen de Provncia adquirien el ttol de magister (tradicional:    ,  simplificat:   , pinyin: j rn), el qual no donava dret a presentar-se a l'Examen de la Capital, sin a exercir com a subalterns en alguns crrecs pblics. A ms a ms, hi havia accssits per als millors 8 o 18 candidats que no havien aprovat, la qual cosa comportava una srie de privilegis.

 Examen de la Capital .
L'Examen de la Capital (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: hush) tenia lloc el tercer ms de l'any segent al del Examen de Provncia, s a dir, als anys del bou, el drac, l'ovella i el gos. Des de la dinastia Yuan, el lloc on se celebraven les proves era el recinte central d'examinacions de Pequn. Consistia de tres sessions de ms d'un dia cadascuna i era inspeccionat pel ministre de ritus en persona, el qual era auxiliat per 22 examinadors ms. Els deu millors exmens eren mostrats a l'emperador per a qu en fes la tria.    

A diferncia de l'Examen de Provncia, a l'Examen de la Capital no hi havia quotes preestablertes de candidats aprovats. Ms aviat es mesuraven seguint una escala de qualitat, l'alada de la qual podia variar en funci de la demanda per ocupar crrecs pblics del moment. A principis de la dinastia Qing solien aprovar prop de 400 candidats, i en temps de l'emperador Kangxi prop de 150. Posteriorment s'introduiren canvis en les quotes provincials. Es concedia una compensaci als candidats ms vells que ja s'havien presentat moltes vegades a l'Examen de la Capital i se'ls rebaixaven un pl els criteris d'avaluaci.     

Originriament, s a dir, a la dinastia Tang, l'Examen de la Capital era l'ltim del sistema d'examinaci; els candidats que l'aprovaven rebien el ttol de doctor (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: jnsh) i podien accedir a tots els nivells de l'administraci pblica. Desprs de la introducci de l'Examen de Palau, l'Examen de la Capital ja no servia ni per rebre el ttol ni els drets que comportava, sin que noms permetia prendre part a l'Examen de Palau i, a partir de l'emperador Qianlong, a una petita prova ms senzilla i relativament comparable a l'Examen de Palau quant a l'accs a a l'administraci pblica que era el segent pas a seguir per poder accedir a l'Examen de Palau.

 Examen de Palau .
L'Examen de Palau (tradicional:   ,  simplificat:   , pinyin: g ngsh) fou introdut per l'emperador Song Taizu. Substitu la "prova d'actitud" que encara estava en s durant la dinastia Tang i en qu s'avaluaven l'aparena, la presncia, la manera de parlar, la calligrafia i el seny dels candidats que havien aprovat l'Examen de la Capital. 

A Taizu el molestava que la prova d'actitud estigus en mans del Ministeri de Nomenaments i que romanguessin, amb aix, les tradicionals camarilles aristocrtiques dominants. Amb la substituci d'aquesta prova per l'Examen de Palau, Taizu pretenia, d'una banda, enfortir la seva influncia com a emperador en el sistema d'examinaci i, de l'altra, assegurar la lleialtat dels mandarins de ms pes. Formalment, la prova d'actitud seguia existint, per, en comparaci amb l'Examen de Palau, cada vegada ms s'an convertint en una formalitat buida. A finals de la dinastia Qing, la implicaci de l'emperador en l'Examen de Palau disminu.   

L'Examen de Palau rep el seu nom de la Ciutat Prohibida i era inspeccionat pel "fill del Cel" en persona. En la correcci, era ajudat per vuit dels funcionaris ms importants de palau, els quals noms llegien les respostes i feien els seus suggeriments a l'emperador. L'avaluaci la duia a terme noms l'emperador.  


Un cop acabat l'examen que tenia lloc al Palau de la Suprema Harmonia, l'emperador es reunia amb els vuit mandarins que l'aconsellarien en l'avaluaci al Palau de la Cultura. Les respostes s'anaven passant entre els consellers, els quals les avaluaven amb un dels segents smbols: cercle buit (100%), cercle ple (80%), triangle (60%), lnia (40%) o creu (20%). Finalment, els deu millors eren mostrats a l'emperador, el qual emetia el vot final i procedia a establir un ordre (dels millors als pitjors) entre els candidats. A diferncia dels altres examinadors del sistema, l'emperador no estava lligat a cap directiva o pauta i era completament lliure de prendre qualsevol decisi. Aix doncs, passaven coses com ara que l'emperador Qianlong a l'examen de l'any 1761 ordens que un oficial que amb prou feines sabia llegir i escriure fos un dels examinadors. Una altra vegada, el mateix emperador intercanvi les posicions del primer i el tercer dels candidats simplement perqu l'ltim era de la provncia d'Henan, a qui va creure vctima d'un desastre que ocorregu en aquella provncia i del qual ell, l'emperador, n'era culpable. 

Amb l'aprovaci de l'Examen de Palau, els candidats adquirien el grau acadmic de doctor (tradicional:   , simplificat:   , pinyin: jnsh) que permetia accedir als crrecs de l'administraci pblica ms elevats. Aquest ttol tenia tres subgraus que eren, per aquest ordre, jinshi chiti, jinshi zhusheng i dong jinshi zhusheng. Els tres millors candidats rebien els ttols especials de zhungyun (tradicional:   , simplificat:  ), bngy n (tradicional i simplificat:   ) i tnhu  (tradicional i simplificat:   ). A l'era de les dinasties Ming i Qing noms una trentena de llicenciats (un de cada tres mil) als Exmens de la Capital i de Palau obtenien el ttol de doctor.

 Exmens extraoficials .
Fora del sistema oficial d'examinacions hi havia els exmens extraoficials. Des de sempre, havien allunyat homes capaos i amb talent del terreny de les proves imperials com el coneixement administratiu i es feien en llocs retirats com ara boscos, valls muntanyoses o llogarrets. En part, els motius que hi havia per fer aquestes proves eren una, sovint influenciada pel taoisme o el budisme, visi de la vida apartada del mn o b una gran insatisfacci amb les posicions poltiques dominants (fenomen que es pot observar especialment desprs dels canvis dinstics). Sovint, per, simplement qui hi acudia havia renunciat durant la seva joventut a causa de la pobresa, la guerra o altres motius a una educaci formal i, desprs, no volien fer la competncia a homes ms joves.              

Per poder utilitzar, d'aquesta manera, el talent poltic potencial dels candidats, molts emperadors dugueren a terme exmens extraoficials que facilitaven als candidats l'accs a la funci pblica per una via ms simple. A les dinasties Tang i Song, per exemple, hi havia un examen "per a homes que es trobaven allats" o un "per a qui s'amaga en muntanyes i boscos". A principis de la dinastia Qing es va intentar guanyar-se els partidaris de la dinastia Ming menys lleials a la nova dinastia amb l'examen "per a grans erudits d'erudici extraordinria", el primer dels quals tingu lloc l'any 1678, en temps de l'emperador Kangxi. Els seus homnims del sistema oficial, en el millor dels casos, es burlaven dels candidats que havien aprovat els exmens extraoficials i sovint se'ls humiliava amb una mescla de suprbia i enveja.

 Matria d'examen .
 Contingut .
A tots els nivells del sistema d'examinaci civil es demanava, des de la dinastia Song, la reelaboraci d'una redacci sobre els temes dels Quatre Llibres i els Cinc Clssics, llibres que es mostren en aquesta taula:



Els alumnes havien d'aprendre de memria aquestes obres que, en total, tenien fins a 431.000 carcters. L'any 1738, per exemple, es pregunt sobre la frase de les Analectes de Confuci "Sigues acurat amb el teu comportament i parla indulgentment noms amb el poble.".  


A ms a ms, els candidats havien de compondre poemes sobre els temes de l'examen amb una mtrica determinada. Com ms s'ascendia en la jerarquia de les proves, ms terreny guanyava l'elaboraci de redaccions sobre temes histrics o poltics o sobre problemes d'importncia del moment. De vegades aquests exmens es van fer servir per a posar a prova la lleialtat dels candidats a la dinastia regnant. L'emperador Huizong, que tenia un gran gust per les arts, introdu, temporalment, una competici de pintura dins de les proves de l'Examen de Palau.    

Als exmens d'accs a les escoles superiors, les preguntes sobre els clssics eren, per evitar respostes completament calcades als llibres que noms demostressin que els candidats els havien aprs de memria, gaireb sempre reformulades de manera complicada, estranya i fins i tot enganyosa; els examinadors, fent aix, pretenien descartar un bon nombre de candidats. Els examinadors de l'Examen de Provncia, emper, eren famosos per fer-ho a la inversa, s a dir, per plantejar preguntes senzilles que duien implcita la resposta desitjada.  

Tamb als exmens d'accs a les escoles superiors, els candidats havien d'escriure de memria un dels setze captols del Sheng Kuangxun. Aquest llibre tracta de qestions d'educaci i formaci i fou escrit per la ploma de l'emperador Yongzheng. Per aix, el captol havia de ser fidel a l'original i s'havia d'escriure sense cap carcter erroni. Hi havia una excepci, per, per als carcters que s'havien afegit en nom d'un emperador de la dinastia regnant: s'havien de substituir per carcters similars per motius de respecte. Una falta d'aquesta mena era considerada un insult a Sa Majestat i tenia com a conseqncia l'expulsi del candidat i, en aquest cas concret, la suspensi del dret a presentar-se a futures proves sense tenir en compte ni l'obra ni els resultats de l'examinat.      

Finalment, a l'Examen d'Aptitud els candidats havien de tornar a escriure de memria al tercer dia all que havien escrit el primer dia a causa del control d'identitat.   


El fet de criticar el contingut de les oposicions era tan vell com les oposicions mateixes. Especialment agudes eren les crtiques que l'erudit i poltic dels temps dels Song, Wang Anshi (conegut pel seu esperit crtic), elabor al fams memorndum de les deu mil paraules de l'any 1058. Als exmens noms s'avaluaven el coneixement detallat dels clssics i certes habilitats estilstiques. Aix doncs, preparaven insuficientment els candidats per a les exigncies prctiques del funcionariat. El sistema d'examinaci noms formava generalistes, mentre en nombroses funcions de l'administraci de l'estat calien especialistes en finances, agricultura o construcci de camins.       

No obstant aix, els continguts de la prova romangueren vuit segles sense ser modificats substancialment; a finals de la dinastia Qing s'enduriren les crtiques, renovades per la influncia estrangera, principalment occidental, la qual cosa duria als tmids intents de reforma de l'emperador Guangxu i, finalment, a l'abolici de tot el sistema l'any 1905.

 Forma .
A tots els nivells del sistema es valorava altament l'observaci de les formalitats. Sobretot els poemes, tot i que tamb les redaccions i els fragments en prosa, s'havien d'executar seguint una rima i una mtrica, per la qual cosa no es tolerava cap concessi. L'estructura ms formalitzada era la de redacci en vuit parts (tradicional i xins simplificat:     pinyin: b g wn) introduda pels Ming l'any 1487, en qu calia desenvolupar l'anttesi del tema en vuit captols de 700 carcters cadascun.    

Els carcters havien de ser escrits en estil kaishu, en el qual els traos s'han d'escriure dins d'un quadrat imaginari, de tal manera que sembli que siguin impresos. No es permetien ni correccions ni taques: el text que s'entregava havia de ser impecable.  


Els candidats de l'Examen de Provncia patien moltes fatigues a causa d'aix. A les celles a l'aire lliure i amb noms una cortina que els protegs de les inclemncies del temps de tardor, els papers corrien el perill de desordenar-se pel vent, de caure a terra i tacar-se o de mullar-se amb la pluja, per la qual cosa els opositors sovint protegien els textos fins i tot a risc del seu cos i la seva salut. Els examinands tamb havien de prendre precaucions per que les espelmes que encenien en hores de nit no caiguessin i cremessin els papers. En lliurar-los, els exmens eren inspeccionats pels examinadors buscant defectes de forma com ara carcters mal escrits en un detall, espais en blanc, marges no respectats o coses similars, que duien a l'expulsi inapellable del candidat.    

Especialment estrictes eren els requisits formals de l'Examen de Palau: com que la inspecci era feta per l'emperador en persona, no noms les preguntes eren fetes en l'estil de lletra de palau, sin que calia que tamb la resposta dels candidats fos feta dins d'un estricte cnon de formulaci. 

Les preguntes s'encetaven amb les segents paraules (traducci no directa, feta a travs de l'alemany):

   Vosaltres, llicenciats, heu demostrat el vostre talent en nombrosos exmens i ara, a l'Examen de Palau, sou a punt d'emprendre l'intent de respondre les meves preguntes. Sc el Fill del Cel i tinc l'encrrec de governar l'imperi. Dia i nit em trenco el cap per qu el poble pugui viure en pau. Afortunadament, tinc la possibilitat de plantejar-vos preguntes a vosaltres, llicenciats, i desitjo sentir la vostra ben meditada opini sobre el segent tema: [ ] Sentiu-vos lliures d'aquesta extraordinria ocasi i no tingueu cap por de ning. Tingueu reserves, sigueu temorosos, no escrigueu tot el que penseu o intenteu evadir la vostra responsabilitat amb maldestres i falses adulacions, que no estareu obeint la meva voluntat.

Les respostes dels candidats tamb comenaven amb la mateixa manera de parlar bojament devota, amb una cosa com ara: "El Vostre fidel servent respon la Vostra pregunta, el Vostre fidel servent us ha sentit. Sa Majestat es dedica als afers d'estat sense descans i estic tan agrat i sc tan afortunat que Vs, malgrat el temps que us pren la vostra crrega, demaneu a alg tan inexpert com el Vostre fidel servent sobre els encerts i desencerts passats i presents de l'activitat del govern.".     


Sempre que una pgina contingus el nom de l'emperador, aquest s'havia de repetir als primers espais en blanc dedicats a aix. Paraules que es relacionessin amb l'emperador, els seus parents o les seves qualitats, s'havien de remarcar i les mencions als avantpassats del propi candidat s'havien de remarcar encara ms. Les coses que es relacionaven amb el candidat mateix s'esmentaven a la inversa, s a dir, que havien de ser dissimulades. En total, la resposta havia d'ocupar ms de mil carcters i, si no arribava a aquesta xifra, no s'acceptava.

Com a conclusi, l'examinat solia posar aquestes paraules: "Jo, el Vostre fidel servent, un subordinat i petit estudiant m'he arriscat, sense ser conscient d'on em trobava, per mostrar-vos la meva opini i m'avergonyeixo tant si, mostrant-la, he insultat a Sa Majestat, que no s on m'hauria d'amagar. Us entrego devotament la meva resposta.".

 Controls .
A causa de la gran dificultat de les proves i de l'elevat nombre de suspesos, molts candidats intentaven aconseguir la seva meta per mitjans tramposos com ara l'engany, l's de materials no permesos a les proves, el trfic d'influncies o el suborn. Ben aviat el govern establ rigoroses mesures de seguretat. Les infraccions d'aquestes mesures eren severament castigades tant pels candidats com pel personal de vigilncia i els examinadors. Petites infraccions podien dur, en el pitjor dels casos, a l'expulsi de l'examen o a la suspensi del dret a prendre part a futures proves. A l'Examen d'Aptitud hi havia un enginys sistema de cstig de punts:   

Mentre es feia la prova hi havia un formulari amb tres espais en blanc en qu s'estampava un segell cada vegada que es cometia una infracci contra l'ordre de la prova. Un cop s'arribava a les tres estampes el candidat era expulsat de l'examen. Tan sols una estampa comportava punts negatius en tots els aspectes de la prova alhora de corregir-la, els quals eren molt difcils de recuperar amb el resultat de la resta de l'examen. Es consideraven infraccions de l'ordre de la prova: abandonar la cella ms d'una vegada, l'intercanvi de papers, deixar caure els papers a terra, parlar, mirar al company, l'intercanvi de celles, interferir en la tasca del personal de vigilncia, violaci de normes, murmurar (per exemple, en la comprovaci de la mtrica dels poemes) i l'entrega d'exmens incomplets. Encara hi havia ms deduccions de punts si els carcters no es corresponien a l'estil kaishu, segons el qual els carcters havien d'ocupar l'espai d'un quadrat imaginari.     

Per als examinadors, les faltes greus com acceptar un suborn o l'afavoriment d'un candidat tenien, en tots els casos, la prdua de la seva plaa de funcionari com a conseqncia. Per aquestes faltes, tant els examinadors com els candidats podien arribar a ser condemnats a la proscripci o fins i tot a mort. L'any 1858 un escndol sacsej la dinastia Qing en subornar un tal Lo Hung-I a tots els seus examinadors i deixant-lo passar al segent nivell tot i les normes de forma per als exmens invlids. L'assumpte acab amb ms d'una condemna a mort.   

 Mesures de precauci contra materials no permesos .
A tots els nivells de les proves, tots els dies d'examen i totes les sessions comenaven amb escorcolls i inspeccions dels materials duts a la prova. Als exmens d'accs a les escoles superiors, els examinands noms podien dur, a part de la roba, tinta, pinzells, tinta xinesa, gots d'aigua i alguna cosa per menjar. A les sessions de ms d'un dia de l'Examen de Provncia, estava perms dur-hi, a ms d'aix, flassades per dormir, orinal i espelmes. En cap cas i sota cap circumstncia es permetia l'accs a l'examen amb papers escrits. Tamb els diners eren illegals, ja que es podien fer servir amb la finalitat se subornar. Ben famosos eren els apunts amagats que duien els candidats, en qu hi havia cpies dels clssics en una mida microscpica.

Si els guardes trobaven alguna cosa prohibida, el guarda rebia un premi, mentre el candidat descobert era expulsat de l'examen. A l'Examen de Provncia, els candidats i el seu equipatge eren escorcollats per quatre guardes alhora, els quals rebien una recompensa de tres unces de plata cada vegada que trobaven un objecte no perms i que, per aix, no dubtaven de tallar i inspeccionar els bunyols dels candidats i la seva pasta de mongetes. A la segona porta es repetia un escorcoll igualment intens pel mateix nombre de soldats en qu, si descobrien negligncies del grup de la primera porta, el grup de la primera porta rebia un cstig molt sever. Els lents escorcolls es feien el primer dels tres dies d'examen, de tal manera que es podia comenar amb l'examen de veritat el mat del segon dia. Tot i els esforos, de vegades s'aconseguia fer passar desapercebuts llibres sencers i tot, ja que s'havia disfressat el llibre amb la finalitat que sembls una altra cosa.        

Als exmens d'accs a les escoles superiors s'entregava als candidats papers oficials d'examen marcats. A l'Examen de Provncia, emper, podien dur el seu propi paper. Aquests papers eren marcats des de bon comenament amb el segell oficial, de manera que formaven part dels materials permesos.

 Mesures de precauci contra l'ajuda de terceres persones .
Els examinats es trobaven, a cadascun dels nivells del sistema d'examinaci, en un estricte allament dins d'una zona hermticament acordonada. Les portes eren tancades amb pany i forrellat. I s'interrompia tota comunicaci, tant dels examinats com dels examinadors, amb el mn exterior. 

La cpia, per, representava un problema: si dos exmens s'assemblaven molt, aleshores els examinadors suposaven que dos candidats o ms s'havien copiat l'un a l'altre o que havien reunit les respostes i, per tant, els qualificaven amb un insuficient. En intervals de temps preestablerts s'estampava un altre segell a les fulles dels exmens. Qui escrivia una part desproporcionada de la resposta en un d'aquests intervals, era susps automticament sota la sospita d'haver copiat. A l'Examen de Provncia, els candidats eren constantment vigilats des de les torres de vigilncia de cadascuna de les zones del recinte.   

Per aix, els candidats que es feien passar per una altra persona experimentada corrien un gran perill. Al comenament dels exmens d'accs a les escoles superiors, es cridava als candidats pel nom, aleshores feien un pas endavant i comprovaven la seva identitat. Sempre que se s'intercanviaven les identitats, aquesta infracci podia ser descoberta per mitj de certes indiscrecions en l'estil o la comparaci de l'escriptura, per la qual cosa era castigada ms severament encara.  

 Mesures de precauci contra l'afavoriment d'un candidat en la correcci .
Es prenien nombroses mesures de seguretat per evitar l'afavoriment d'un candidat concret en la correcci. Per aix, els exmens eren avaluats, des del primer nivell dels exmens d'accs a les escoles superiors, en una estricta clausura. A ms a ms, els exmens no estaven marcats amb el nom del candidat, sin que duien el nmero de cella corresponent. 


Igualment, es prenien mesures per evitar l'afavoriment de candidats a l'Examen de Provncia: es feia saber el nom dels examinadors en l'ltim moment, els examinadors no podien establir contacte amb el personal de vigilncia, amb el qual vivien, mentre durava la prova, dins de la mateixa part del recinte per separats per un rierol. Als examinadors, per evitar que poguessin identificar la lletra del candidat, no se'ls entregava l'original en tinta negra. Primerament, es copiava l'examen fent s de tinta de cinabri. Aleshores ambds textos passaven a mans dels controladors, qui marcarien les discrepncies entre ambds amb tinta groga. Mentre l'original quedava en mans del personal de vigilncia, els examinadors rebien la cpia en vermell. Tanmateix, abans tornaven a passar una altra comprovaci dels controladors, qui aquest cop comentarien els exmens amb les observacions "immeritori", "mediocre" i "lloable" amb tinta blava. Desprs passava a mans dels examinadors, els quals emetien el resultat final amb tinta negra. Finalment, les cpies tornaven a ser comparades amb l'original.     

Tot i aquestes mesures de precauci, sempre hi havia una infinitud de possibilitats per que els examinadors poguessin identificar i afavorir un candidat concret. Aix doncs, es podia identificar el candidat per un carcter concret en un punt concret que s'havia acordat abans. La corrupci era a l'ordre del dia i era el tema de nombroses converses.

 Circumstncies en qu es duia a terme l'examen .
A part dels controls, el temps durant el qual es feia l'examen era dur i estava ple d'inclemncies per als candidats. Segons una famosa dita, calia tenir la fora de voluntat d'un drac, la fora d'una mula, la insensibilitat d'un corc i la resistncia d'un camell per aprovar l'examen.   

Els candidats dels exmens d'accs a les escoles superiors es trobaven en unes circumstncies relativament cmodes. Les proves de ms d'un dia sota una estricta vigilncia i les pegues que comportaven aquest fet requerien de molta energia. A les quatre del mat ja es feia el toc de corneta per poder presentar-se puntualment a les set. De tota manera, els Exmens de Districte i Prefectura es feien en el recinte cobert de l'administraci local. A ms a ms, els candidats podien anar-se'n a casa un cop acabat el dia.    


Tanmateix, l'Examen de Provncia tenia molta mala fama: els examinats havien d'aguantar tres dies i dues nits al les seves celles estretes i a l'aire lliure. En aquestes celles noms hi havia tres taulons que es feien servir com a seient, escriptori i prestatgeria. A ms a ms, els candidats eren exposats, en plena tardor, al vent, a d'altres inclemncies del temps i a tota mena d'insectes. De nit no podien abandonar la cella, sin que noms els estava perms dormir agenollats en posici embrionria. A ms, s'havien de preocupar per la integritat dels papers i de mantenir-los nets. Eren vigilats constantment des de les torres. La relaci que els soldats establien amb els seus vigilats era aspra, ja que formaven part de les classes baixes i no sabien si un dels aprovats seria, en un futur, el seu superior.    

El poeta Pu Songling ens parla, en un poema en relaci amb aix, de les "set fases" del candidat de l'Examen de Provncia (que ell, tot i els esforos, mai no aprov): quan, molt carregat, arriba al recinte d'examinacions, es mou com un captaire. Durant els escorcolls i les humiliacions dels guardes, se sent com presoner. Durant l'estada de ms d'un dia a l'estreta cella, experimenta la vida d'una larva d'abella. Deixant el recinte un cop acabat l'examen se sent com un ocell alliberat de la gbia. Durant l'espera pels temuts resultats, el candidat s'assembla a un mico a la liana. Desprs de fracassar, es queda tan immbil com una mosca enverinada. Finalment li agafa un arravatament, durant el qual el candidat destrossa tots els seus bns, tal com fa el colom amb els seus ous.       

Els candidats de l'Examen de Palau eren, a diferncia de la resta de candidats, molt ben tractats. Havien de fer els seus exmens al Palau de la Suprema Harmonia de la Ciutat Prohibida. Per aix, eren servits pels eunucs i els servents de l'emperador i se'ls servia te i menjar. En cap moment havien de carregar les seves coses ells mateixos. I disposaven de tot el paper que volguessin per respondre les preguntes.

 Aprovaci de l'examen .
 Requisits .
El requisit principal per aprovar en els exmens imperials eren les habilitats que calen per reproduir un text de memria. El candidat havia de ser capa de retenir a la memria un cnon de coneixements sencer i fidel a l'original, de dir-lo de memria paraula a paraula si els ho demanaven i de prendre'ls com a model en l'elaboraci de redaccions o debats. No es demanava tant l'especialitzaci en una matria o el desenvolupament de solucions o idees prpies. Tamb la creativitat necessria per crear redaccions o poemes s'havia de mantenir dins dels estrictes lmits formals de la pauta. No era indispensable, per, tenir una constituci o una resistncia fsiques determinades.      

Estava molt estesa la creena budista que deia que aprovar l'examen es trobava en relaci amb l'autoritat moral del candidat o la seva vida anterior. Hi ha un munt d'histries sobre candidats que sn visitats pels esperits de les dones que han deshonrat i duts a la perdici per aquests esperits, o d'examinadors la m dels quals ha sigut dirigida per un jutge dels inferns. Sorprenentment, la majoria d'aquestes histries tenen lloc a l'Examen de Provncia, mentre en les circumstncies ms cmodes dels Exmens de la Capital i de Palau disminueix l'abundncia d'aquestes histries.

 Publicaci dels resultats .

La publicaci dels resultats es feia d'una forma festiva i cerimonial: als exmens d'accs a les escoles superiors, s'escrivia el nom dels candidats dins de cercles concntrics, de manera que la primera posici era la que tenia ms cercles i la resta la seguien sempre en el sentit de les agulles del rellotge. Aleshores, es penjaven els exmens.   

A l'Examen d'Aptitud, s'anunciava amb salves que els msics actuaven al temple confuci de la capital de prefectura. I els nous llicenciats obtenien el vestit blau i negre de llicenciat i el birret de cap de gavina. Finalment, s'entregaven les "flors d'or", fetes de pa d'or i paper vermell, que cada llicenciat rebia del guia d'estudis provincial en persona en una petita audincia privada.  

La cerimnia de publicaci dels resultats de l'Examen de Palau era especialment espectacular, oficiada pel mateix emperador al Palau de la Suprema Harmonia de la Ciutat Prohibida.

 Possibilitats de repetir .
Els nombrosos candidats que suspenien no tenien motius per desanimar-se: tots els exmens es podien repetir tantes vegades com volguessin. Aix explica l'elevat nombre de candidats vells. Presentar-se cinc vegades o ms a un examen no era pas cap raresa. El pare del fams funcionari dels Qing, Zeng Guofan, per exemple, va aprovar l'Examen d'Aptitud al disset intent i obtingu el ttol de llicenciat alhora que l'obtenia el seu fill. Un altre exemple d'aix s al d'un tal Zhang Qian de Jiangsu que es present a l'Examen de Palau de l'any 1894, que havia passat, segons deia, 35 anys preparant-se pels exmens i un total de 160 dies dins dels recintes d'examinaci.  

 Importncia d'aprovar .
Aprovar els exmens imperials era un objectiu vital de gran importncia per als joves de les classes cultes. El cap i a la fi, significaven l'obtenci d'un crrec pblic i, per tant, permetien ascendir en l'escala social. A la Xina, les benediccions i els desitjos de sort ms intensos es feien per desitjar sort a l'examen. I es simbolitzaven en postals, icones, pintures, etc. per un gran nombre de smbols, entre els quals hi havia carpes, campanes, alabardes, cuques de llum per tamb vanos, faixes, birrets, paraiges i miralls, atributs del funcionari.  

Nombroses novelles i contes parlen dels esforos del protagonista per obtenir el ttol de magister o es basaven en la histria d'un Primer (zhuangyuan) de l'Examen de Palau. I molts sogres potencials hi vinculaven el perms de casar-se amb les seves filles. S'exposa abundantment la natura de les examinacions a la Histria no oficial del Bosc dels Erudits (tradicional i simplificat:     , pinyin: rln wish ) de Wu Jingzi de l'any 1750.   



 Candidats suspesos .
Com ja s'ha dit, noms un de cada cent candidats obtenia el ttol de llicenciat i noms un de cada tres mil llicenciats obtenia el ttol de doctor. Tot i les abundants possibilitats de repetir l'examen, sempre hi va haver innombrables candidats que, a pesar dels molts esforos dedicats, mai no van aconseguir el ttol que els permetia accedir a la funci pblica. I evolucion fins que a finals de la dinastia Qing no hi havia prou places de funcionari per a tots els possessors del ttol.     

Una part dels candidats suspesos es resignava i es dedicava a fer de professors privats o es decantava per la filosofia i l'art. No obstant aix, aquesta situaci duia a bona part de les classes cultes a una insatisfacci tan gran, que acabava convertint-se un un perill per a l'estat a causa de la seva bona educaci: no era estrany que d'aquests cercles en sorgs un lder rebel o els reclutessin en revoltes i aixecaments que constantment sacsejaven l'imperi. L'exemple ms conegut d'aix s el de Hong Xiuquan, el lder de l'aixecament de Taiping que sacsej els fonaments de la Xina imperial i de l'hegemonia Qing.  

Lu Xun ens narra molt b la histria d'un candidat fracassat que, tot i els molts esforos, no assoleix el ttol de llicenciat i degenera fins a convertir-se en un proletari al llibre Kong Yiji de l'any 1919. 

 Cerimnies de clausura .
Els exmens de cada nivell acabaven amb el cerimonial festiu corresponent a cada nivell:

 Festes i banquets .
Era costum que al final de tots els exmens els examinadors convidessin al candidats aprovats a un banquet, amb el qual tant ells com l'emperador els expressaven les grcies i el respecte guanyat. A l'Examen de Provncia, el banquet rebia el nom de banquet de l'udol (tradicional:    , simplificat:    , pinyin: lmngyn). En aquests banquets s'establia una especial relaci mestre alumne sense tenir en compte si, de fet, van ser educats per una altra persona. Aquells qui havien aconseguit una de les tres primeres posicions a l'Examen de Palau els esperava, a ms, un banquet especial a la capital de la seva prefectura natal. Tanmateix, tamb els altres doctors passaven ms d'un dia en una successi interminable de banquets, desfilades i homenatges de tota mena.

 Notificaci al districte natal .
Desprs, les autoritats encarregades de les proves informaven al districte natal dels candidats. L'administraci local enviava, aleshores, missatges a les famlies dels candidats, per fer-los saber la bona notcia amb paraules maques que solien escampar-se, com tot xafardeig, per tot el districte. Amics i familiars els duien desitjos de sort i regals que els llicenciats tornaven amb pagues als professors i als ciutadans i amb banquets per als amics i familiars.

Si d'una provncia en sorgia un dels tres primers candidats de l'Examen de Palau, aleshores es convertia en un gran esdeveniment de dimensions poltiques. Els candidats eren tractats com a alts dignataris de l'imperi. Per tal que es poguessin construir una mena d'arc de triomf a la porta de casa seva, rebien de palau una paga extraordinria de 30 unces de plata i, per al zhuangyuan, s a dir, per al Primer, de fins i tot 80.

 Publicaci dels exmens .
Un cop acabats els exmens, es cremaven els exmens originals i tamb les cpies en reverncia a la paraula escrita. Tanmateix,, per un petit recrrec, els candidats podien demanar que els hi entreguessin. A vegades els candidats publicaven els seus exmens. Aix era ben corrent amb les preguntes de l'Examen de la Capital i l'Examen de Palau, que eren formulades pel mateix emperador. Les publicacions dels exmens eren molt populars entre els candidats d'exmens futurs, que les feien servir com a ajuda en la preparaci.

 Obligacions religioses .
Un cop aprovat l'Examen d'Aptitud, els nous llicenciats retien les seves reverncies als mestres al temple confuci local un cop tornats a casa i feien un jurament pels coneixements rebuts. Un cop aprovat l'Examen de Palau, els nous doctors feien un sacrifici al temple de Confuci de Pequn i feien una reverncia davant l'esttua del Gran Mestre i els seus alumnes. All s'hi aixecaven unes lloses que transmetien a la posteritat els noms dels candidats aprovats a l'Examen de Palau de tots els temps que encara es poden veure avui.

 L'excepci: els exmens militars .
Imitant el sistema d'examinaci civil, tamb hi havia un sistema d'examinaci militar. Tant el nom dels exmens com el ttol que s'hi aconseguia anaven sempre precedits amb el carcter de w  (tradicional i simplificat:  , catal: militar). 


No s'hi examinava tant l'excellncia intellectual dels candidats com la seva fora i habilitat fsiques: aix doncs, els candidats havien de disparar tant a peu com a cavall a objectius de paper i dianes similars amb arcs i fletxes, doblegar arcs de 80, 100 o 120 jins de pes (= 48 72 kg), demostrar el seu maneig virtus de l'alabarda o aixecar pedres del pes de 200, 250 i 300 jins (120 180 kg) 35 cm enlaire. Tamb exigia escriure de memria passatges dels clssics militars de Sun Tzu, Wuzu i Suma Fa, tot i que els examinadors en tots els exmens militars eren permissius amb les habilitats intellectuals dels candidats a causa de l'escassa importncia que tenien.        

Els exmens militars i aquells que els aprovaven no rebien la mateixa consideraci ni per part del govern ni de la poblaci que els seus homnims civils. Un motiu per aix era que l'xit dels oficials no depenia tant de les habilitats avaluables i demostrables en un examen, sin de l'experincia adquirida en els camps de batalla i en el respecte i la confiana que li tenien les tropes. Per aix els lders militars ms grans de la histria xinesa no eren pas wu jinshi, sin soldats que havien ascendit a cops de pica. Els acadmics militars, per aix, eren destinats a llocs tranquils i eren la riota tant de civils com de la resta de militars.

 Bibliografia .

 Ichisada Miyazaki: China s Examination Hell. Tquio/Nova York 1976, ISBN 0-8348-0104-3.
 John K. Fairbank: Geschichte des modernen China 1800 1985. Frankfurt del Main 1989, pgs. 35 40, ISBN 3-423-04497-7.
 Irma Peters: epleg de Jingzi Wu, Der Weg zu den Weien Wolken, Leipzig 1989, pg. 801;
 Denis Crispin Twitchett: The birth of the Chinese meritocracy. Bureaucrats and examinations in T ang China. Londres 1976.
 John W. Chaffee: Thorny Gates of Learning. A Social History of Examinations in Sung China. Cambridge 1985, ISBN 0-521-30207-2.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143268" title="Mosquerola" nonfiltered="2641" processed="2620" dbindex="58472">


Mosquerola (en castell i oficialment, Mosqueruela) s un municipi de l'Arag, de la comarca de Gdar-Javalambre. Limita amb els pobles de Vilafranca, Vistabella del Maestrat a la provncia de Castell, Puertomingalvo, Linares de Mora, Valdelinares, Fortanet, Cantavella i L'Anglesola, aquests sis ltims de la provncia de Terol.

Mosquerola s un poble caracteritzat per la seva gran extensi de pineda i el seu consegent valor paisatgstic i natural, est enclavat en la comarca Gdar-Javalambre, limtrof amb el Maestrat de Terol i amb el Pas Valenci. Aquesta comarca ha representat un important paper en la histria, com terra de la frontera entre els regnes d'Arag i Pas Valenci, com ho prova la conservaci de nombrosos monuments arquitectnics.
Mosquerola fou declarada Conjunt Histric Artstic en 1982 i conserva l'arquitectura popular dels seus traats medievals i restes del gtic i barroc en algunes de les seves construccions. Existeixen diferents jaciments arqueolgics com el Castell del Majo, la rambla de la Trucha i el cerro de Sant Antoni.
Possex diferents monuments Histrics com l'antiga muralla i les seves portalades, l'esglsia dedicada a l'Assumpci i les ermites del Carme, Sant Antoni, Sant Lamberto, Loreto i El Santuari de la Verge de l'Estrella que fiten al seu entorn. Altres monuments sn l'ajuntament del s. XVII amb llotja de nou arcs, l'antic convent de Santa Engrcia que posseeix una capella gtica, el palau Rei en Jaume i el Torrell de la Casa Forta.
Grcies al seu clima, Mosquerola s perfecte en totes les poques de l'any: en estiu per a gaudir el contacte amb la naturalesa i el seu patrimoni, i en hivern contemplar el paisatge nevat i practicar tot tipus d'esports d'hivern, ja que les pistes d'esqu de Valdelinares es troben a tan sols 25 km.

 Histria .
La vila de Mosquerola fou fundada en 1265 per ordre del rei en Jaume I, a furs i costums del poders Consell de Terol. Encara que abans existien referncies documentals: la Mosquerola (1203), la font de la Mosquerola (1204) i castelli de la Moschorola (1208).
Mosquerola consegueix d'inmediat un gran despenvolupament. Al llarg del segle XIII i primeres dcades dels XIV, fou freqentment la presncia de la vila en la documentaci de la Cancelleria Reial Aragonesa, degut principalmente als conflictes de pasts que tingu amb la poderosa Casa de Ramaders de Saragossa. Aquests conflictes foren freqents durant quasi tot el segle XIV, sobre tot les generades entre la sesma del camp de Monteagut, a la que perteneixia Mosquerola, i les viles llevantines ms importants de la provncia de Castell: Castell de la Plana i Vila-real. Solien consistir en fets, guerres i agresions dels habitants de Mosquerola als ramaders i pastors llevantins i els seus consegents processos judicials. Aquesta srie de conflictes finalitz en 1390 amb la sentncia rbitral de Vilafermosa, que gest les normes per les que anava a regir-se la ramaderia extensiva d'una extensa regi.

Durant aquests segles, el terme municipal de Mosquerola es va poblant de nombroses masies i en 1333 es conseguiex l'adhesi dels termes del Castell del Mallo, desprs d'una dura disputa amb la vena localitat de Vilafranca. Mosquerola va desenvolupant una intensa activitat relacionada amb la ramaderia i comer de la llana.

Fou fins a finals del segel XIV quan explota la guerra dels Peres (1356-1369) amb Castella, guerra que resulta beneficiosa per a Mosquerola i els seus vens, leals al rei Pere IV. No fou ocupada i com premi recib la titulaci de vila (1366) i el privilegi de celebrar fires i mercats, a ms, la Comunitat de Terol passa a denominar-se Comunitat de Terol i Vila de Mosquerola, sent aquesta capalera de 65 aldees dependents. No hi ha que oblidar que la vila, des d'aquell moment, va tenir jurisdicci civil i criminal prpia. Al llarg de la histria form part de la xarxa d'aduanes del Regne i com vila de realenc va tenir representaci en les Corts.

I aqu, Mosquerola mant la seva importncia, a pesar de les crisis que sacsaren al territori aragons fins l'Edat Mitjana, fins el segle XIX quan el procs de desenvolupament es trunca. Les guerres carlines castigren durament el seu territori i especialment la crisis de la ramaderia. A ms, la Guerra Civil de 1936 destrueix part del patrimoni cultural de la vila, al temps que els maquis i la repressi mermen les seves gents, especialment el nombrs grup masover.

 Monuments .
Monuments religiosos.
 Esglsia parroquial de l'Assumpci (S.XIV-XV.XVI).

s una obra barroca que reform totalment l'antiga esglsia gtica, fbrica de maoneria i canteria, amb tres naus cobertes amb bveda d'aresta amb el creuer, la torre t cinc cossos de canteria, l'interior guarda un fragment del retaule del segle XVI i dos llenos del segle XVII.

 Ermita de la Verge del Carme.

Situada al nord de la poblaci de Mosquerola en direcci Cantavella, es de maoneria encalada, amb entrada per arc de mig punt de cadiram i rebanc de cadiram.

Ermita de Sant Antoni (XVIII).

s obra de gran longitud, de maoneria, coberta a una sola m, el trespol es recolza en una biga longitudinal que a la seva vegada es recolza en el centre d'una bella columna de cadiram de base prismtica, fust estrat i capitell jnic de quatre voltes, la porta sud t llindar de fusta decorat i rebanc de caball.

Ermita del Loreto (S.XVI-XVII).

s de canteria, amb una nau coberta a dos mans i atri; presbter, l'interior conserva fragments d'un retaule del segle XVII i dos llenos.

Ermita de Sant Lamberto (S.XVIII).

Edifici de maoneria, amb una sola nau, coberta amb volta de mig can i cpula sobre petxines en el creuer.

Ermita de Sant Roc (S.XVII).

L'ermita constitueix un torrell de la muralla, s obra barroca de mamposteria i canteria, amb una sola nau, coberta amb volta de can.

Santuari de la Virgen de la Estrella  (S.XVIII).

Situat a 15 km de la poblaci, t tres naus amb arcs formers i volta de can recolzats sobre pilars i creuer, cobertes amb arc de can amb llunets en la central, amb casquets d'esfera en els laterals, amb cpula sobre petxines en el creuer i amb volta de can sobre trompes en la capalera, dues torres. Als peus de tres cossos amb sostre de perfil mixtilni; la portada t dos cossos, l'inferior, d'un ordre de columnes extenses estradies de capitells corrents amb porta adintelada, i el superior, de columnes salomniques.

Monuments civils.
 Plaa porxada.

 Portal i torre de Sant Roc.

 Muralles i portalades.

 Cases del carrer Ricos Hombres amb els seus rfols de fusta.

 Edifici de Santa Engrcia.

La part antiga del poble est declarada Monument historicoartstic en 1982.

D'inters geolgic sn els poljes trobats en el terme municipal.

Administraci.


Demografia.


Llocs d'inters.
 Santuari Virgen de la Estrella.
 Castell de Majo. Perdut en la Serra de la Estrella, nicament subsisteixen escorrentius que servien de recolzament a les bigues que sostenien l'accs.
 Vila de Mosquerola. Declarada B d'Inters Cultural.
 Muralla de Mosquerola. Faana entre els segles XIII i XIV, conserva alguns llenos en diverses parts aix com els set portals que tancaven la ciutat, la majoria dels quals s'encontren restaurats en l'actualitat.
 Art rupestre:
 Conjunt d'Abrics del Barranc Gibert. Patrimoni de la Humanitat.

Situat en la capalera del Barranc de Gibert en un paisatge de serralada amb pins i sabines, quasi en el lmit de les provncies de Castell i Terol, l'Abric I presenta un gran nombre de figures humanes de mida petita, amb escenes de lluita, de caa i animals allats de color roig i corresponents al cicle llevant. L'Abric II presenta pintures en roig i gravades representant segnes del cile Esquemtic.

 Festes .
 Sant Antoni. 17 de gener.
 Sant Pere Mrtir de Verona. 29 d'abril.
 Romeria a la Virgen de la Estrella. ltim diumenge de maig.
 Sant Lamberto. 17 de juny.
 Romeria del Carme. 16 de juliol.
 Sant Cristfol i Sant Roc (Festa dels pastors o festa dels avis). ltim cap de setmana de juliol.
 Mare de Du d'agost. 15 d'agost.
 Fira tradicional ramadera. Primer cap de setmana de setembre.

 Enllaos externs .
Informaci de la poblaci (descripci amb foto) ;
Informaci turstica ;
Informaci geolgica ;
Fitxa de la poblaci ;
Frum de Mosquerola ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143270" title="Abejuela" nonfiltered="2642" processed="2621" dbindex="58473">


Abejuela s un municipi de l'Arag, de la comarca de Gdar-Javalambre.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143271" title="FC Dynamo Moscou" nonfiltered="2643" processed="2622" dbindex="58474">


El FC Dynamo Moscou (en rus:              ) s un equip de futbol de Moscou, a Rssia. Actualment juga a la Premier League russa. Durant l poca sovitica depenia del Ministeri de l Interior rs.

Palmars.
Tornejos nacionals.
Copa de Rssia (1): 1995.
Lliga de la URSS (11): 1936, 1937, 1940, 1945, 1949, 1954, 1955, 1957, 1959, 1963, 1976.
Copa de la URSS (6): 1937, 1953, 1967, 1970, 1977, 1984.
Supercopa de la URSS (1): 1977.
Tornejos Internacionals.
 Subcampi de la Recopa d'Europa en 1972;

 Jugadors destacats .
Lev Yashin;

 Altres seccions .
A ms del futbol, el Dynamo forma part d'una societat poliesportiva que practica gran quantitat d'esports. Els prineipals esports sn l'hoquei gel, basquetbol, voleibol i handbol.

 Secci de basquetbol .


Enllaos externs.
Pgina oficial del club  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143273" title="Albentosa" nonfiltered="2644" processed="2623" dbindex="58475">


Albentosa (en catal Alventosa) s un municipi espanyol de la comarca de Gdar-Javalambre. Forma part de la Provncia de Terol en la comunitat d'Arag.

En la localitat destaquen l'esglsia d'estil gtic tard  i renacentista de "Nuestra Seora de Los ngeles" del segle XVI, restes del castell (actual cementeri), l'ajuntament, del segle XVIII i el pont medieval dels segles XV y XVI.

Les seues festes patronals sn per Sant Roc, al mes d'agost. 

Albentosa s tamb el nom d'un afluent del riu Millars.

 Enllaos externs .
http://www.albentosa.com;
Festes d'Albentosa 2008;
Programa de Festes d'Albentosa 2008 descargable en PDF;
Fitxa de la poblaci;
Frum d'Albentosa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143278" title="FC Torpedo Moscou" nonfiltered="2645" processed="2624" dbindex="58476">


El FC Torpedo Moskv (en rus:                 "       "       ) s un equip de futbol de Moscou, a Rssia. Actualment juga a la Premier League russa. Histricament, l equip ha estat vinculat a l empresa d automoci estatal ZIL, dedicada principalment a la fabricaci de camions.

 Noms del club .

Proletarskaya kuznitsa (Forja proletria) (1924-1931);
AMO (Avtomobilnoe Moskovskoe Obshchestvo) (Empresa Moscovita d automoci) (1931-1932) Antic nom de ZIL.
ZIS (Zavod Imeni Stalina) (Fbrica d autombils Stalin) (1933-1935) Antic nom de ZIL.
Torpedo (1936-1995);
Torpedo-Luzhniki (1996-1997). Denominaci quan l equip es va traslladar a l Estadi Luzhniki.
Torpedo (des de 1998);

Palmars.

Tornejos nacionals.

Copa de Rssia (1): 1993.
Lliga de la URSS (3): 1960, 1965, 1976.
Copa de la URSS (6): 1949, 1952, 1960, 1968, 1972, 1986.

Enllaos externs.

Pgina oficial del club ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143281" title="Jos Mara Cervera Lloret" nonfiltered="2646" processed="2625" dbindex="58477">
Jos Mara Cervera Lloret (Alboraig, 13 de mar del 1910   Picassent, 2 de juny del 2002) fou compositor, director d'orquestra i pedagog de la msica.

 Biografia .
Comen els seus estudis ja de molt jove, al Conservatori superior de msica de Valncia, on va estudiar harmonia , composici (Premi Extraordinari en les dues assignatures), contrapunt, fuga i formes musicals. A poc, la Diputaci de Valncia el bec per a que estudis Direcci d'orquestra i de cor. Alguns dels seus mestres foren Pedro Sosa, Izquierdo, Manzanares, Corts i Heinz Hunger.

Durant la Guerra Civil dirig la Banda Militar de la Repblica, cosa que li comport el posterior empresonament en un camp de concentraci. Impuls i dirig diverses bandes de msica valencianes, com les del Centro Musical Paternense (1940-1948), Societat Musical Santa Ceclia de Macastre (1950-1951), l'Ateneu Musical Banda Primitiva de Llria (1952-1954), el Centre Artstic Musical de Moncada, la banda simfnica de lAteneu Musical de Cullera, la Societat Musical Santa Ceclia d'Alcsser i la banda simfnica del Centre Instructivo Musical La Armnica de Bunyol. Tamb va ser assessor i delegat de la Federaci de Societats Musicals, des d'on defens el mn de les bandes com a element essencial de la cultura musical valenciana.

Fou catedrtic d'harmonia del Conservatori superior de msica de Valncia i director de lInstitut Musical Salvador Giner de Valncia. Alguns dels molts deixebles que tingu foren Jos Maria Cervera Collado (el seu fill i prestigis director d'orquestra i compositor), Salvador Chuli, Esteban Esteve, Antonio Fornet, Juan Gonzalo Gmez, Pablo Snchez Torrella, Llus Serrano Alarcn, lvar Albiach, Pascual Balaguer, Miguel Barbern, Jos Manuel Beltran, Francisco Fort, Enrique Gosp, Marcos Momp, Francisco Moral, Salvador Sebasti i Cristbal Soler.

Obtingu diversos premis de composici, com els "Ciutat de Barcelona", "Ciudad de Murcia" i "Maestro Villa". Tamb fou guardonat amb la medalla de bronze al Mrit en el Treball i la medalla de la Capitania General de Valncia. Hom ha anomenat amb els seus cognoms l'orquestra Maestro Cervera Lloret (que han dirigit els seus deixebles Cristbal Soler entre 1993 i 1995, i Marcos Momp 2006). El compositor Enrique Sanz Burguete li dedic el 2001 l'obra Tro (msica para una escena teatral), Francisco Grau Vegara dedic el pas-doble Doa Lola a Mara Dolores Collado, l'esposa del mestre Cervera, i Rafael Talens Pell dedic el Mara Dolores Cervera a la seva filla. Tamb el seu alumne Esteban Esteve compos el pas-doble Cervera Lloret.

 Obres .
 Alborache, himne-marxa;
 Dios hecho nio, per a veu, cor i orquestra;
 Himno a santa Cecilia;
 Minueto en La mayor, per a quintet de corda;
 Obertura Clssica, per a orquestra simfnica, premi "Maestro Villa" 1984. Instrumentada tamb per a banda;
 Preludio y Fuga en Do menor, per a orgue;
 El Redentor (1969), oratori per a orquestra simfnica. Instrumentat tamb per a banda. Premi Ciutat de Barcelona;
 Romanza para contrabajo y piano;
 Sonata, per a piano;
 Tantum Ergo, a vuit veus mixtes;

 Msica per a banda .
 Blaky, pas-doble;
 Lapicero;
 Paisatge Llevant (1970), poema simfnic, premi Ciudad de Murcia. Instrumentat tamb per a orquestra;
 Ricercare;

 4 Marxes militars;

 Msica per a veu i acompanyament .
 Amanecer, can;
 Anuska, can;
 Aves y flores, can;
 Bulera, can;
 Coro de pastores, nadala;
 Los demonios, nadala;
 Dios te salve, Mara, nadala;
 La lea bienhechora, nadala;
 Non, non, nana meua, can;

 Bibliografia .
 Homenaje al maestro Jos M Cervera Lloret (Hijo adoptivo de Chiva 1959): Chiva, 2 de Marzo de 2001 Chiva: Casa de Cultura Ediciones, 2001;

 Enllaos .
 Biografia ;
 Necrolgica publicada a "El Mundo" ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143283" title="FK Austria Wien" nonfiltered="2647" processed="2626" dbindex="58478">


El FK Austria Wien (en alemany, Fussballklub Austria Wien), s un club de futbol austrac, de la ciutat de Viena. Va ser fundat en 1911 i actualment juga a la primera divisi de la Bundeslliga austraca.

 Histria .
El club va ser fundat el 12 de mar de 1911 amb el nom de Wiener Amateur Sportvereinigung  per jugadors del Vienna Cricket -and Football- Club i adoptant els colors violeta i blanc. Guany el seu primer campionat el 1924. L'Amateure, com era conegut, canvi el seu nom per Austria el 1926, en esdevenir un club professional.

Als anys 30 visqu una de les poques ms brillants, guanyant dues copes Mitropa (1933, 1936). Destacava a l'equip un dels millors jugadors mundials del moment Matthias Sindelar. Durant l'ocupaci alemanya del pas (1938 1945), el club mantingu el nom malgrat l'oposici del rgim nazi. Els anys 60 iniciaren una brillant poca per al club amb 16 campionats en 33 temporades, entre 1960 i 1993. Destacaren al club Ernst Ocwirk a la banqueta i els jugadors Horst Nemec, Ernst Fiala, Johann Geyer i Horst Hirnschrodt. A partir dels 70 grans jugadors del club foren Herbert Prohaska, Felix Gasselich, Tibor Nyilasi i Toni Polster.


KCSGK!HAJR SFR!

Estadi.

L estadi de l Austria Wien s el Franz Horr Stadion, inaugurat en 1982 i amb capacitat per a 11.800 espectadors. A les competicions internacionals ocupa l Ernst Happel Stadion, amb capacitat per a 50.000 espectadors.

Palmars.

Tornejos nacionals.

Bundeslliga austraca (23): 1924, 1926, 1949, 1950, 1953, 1961, 1962, 1963, 1969, 1970, 1976, 1978, 1979, 1980, 1981, 1984, 1985, 1986, 1991, 1992, 1993, 2003, 2006;
Copa d'ustria (26): 1921, 1924, 1925, 1926, 1933, 1935, 1936, 1948, 1949, 1960, 1962, 1963, 1967, 1971, 1974, 1977, 1980, 1982, 1986, 1990, 1992, 1994, 2003, 2005, 2006, 2007;
Supercopa d'ustria (6): 1990, 1991, 1992, 1993, 2003, 2004;

Tornejos internacionals.

Copa Mitropa (1): 1933;
Subcampi de la Recopa d'Europa en 1978;

 Jugadors destacats .


Enllaos externs.
Pgina oficial  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143289" title="SK Rapid Wien" nonfiltered="2648" processed="2627" dbindex="58479">


El Rapid Viena (en alemany, Sportklub Rapid Wien) s un club de futbol austrac, de la ciutat de Viena. Va ser fundat en 1899 i actualment juga a la primera divisi de la Bundeslliga austraca. Ha sigut campi de dos pasos diferents, d ustria i d Alemanya (durant el perode en qu ustria va estar annexionada a Alemanya durant el Tercer Reich).

 Histria .
El SK Rapid Wien va ser fundat el 1898 com a Erster Wiener Arbeiter-Fuball-Club (en catal: Primer Equip de Futbol de Treballadors de Viena). Els colors originals eren el vermell i el blau, actualment usat com a uniforme reserva. El 8 de gener de 1899 canvi el seu nom per Sportklub Rapid Wien. El 1904 adopt els colors verd i blanc.

Palmars.
Tornejos nacionals.
 Bundeslliga austraca (32): 1911-12, 1912-13, 1915-16, 1916-17, 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1922-23, 1928-29, 1929-30, 1934-35, 1937-38, 1939-40, 1940-41, 1945-46, 1947-48, 1950-51, 1951-52, 1953-54, 1955-56, 1956-57, 1959-60, 1963-64, 1966-67, 1967-68, 1981-82, 1982-83, 1986-87, 1987-88, 1995-96, 2004-05, 2007-08.
 Bundeslliga alemanya (1): 1940-41.
 Copa d'ustria (14): 1918-19, 1919-20, 1926-27, 1945-46, 1960-61, 1967-68, 1968-69, 1971-72, 1975-76, 1982-83, 1983-84, 1984-85, 1986-87, 1994-95.
 Copa d'Alemanya (1): 1937-38.
Supercopa d'ustria (3): 1985-86, 1986-87, 1987-88.

Tornejos internacionals.
 Copa Mitropa (2): 1930, 1951.
 Subcampi de la Recopa d'Europa (2): 1985-86, 1995-96.

 Jugadors destacats .
  Hans Pesser;
  Gerhard Hanappi;
  Hans Krankl;
  Franz Binder;
  Carsten Jancker;
  Dietmar Khbauer;
  Andreas Herzog;
  Trifon Ivanov;
  Peter Schttel;
  Ernst Happel;
  Michael Konsel;
  Andreas Ivanschitz;
  Dejan Savi evi ;
  Antonin Panenka;
  Gerhard Rodax;
  Toni Fritsch;
  Max Merkel;
  Heribert Weber;
  Gaston Taument;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143291" title="Moixiganguers d'Igualada" nonfiltered="2649" processed="2628" dbindex="58480">



Els Moixiganguers d'Igualada s la colla castellera d'Igualada (Anoia) fundada el 1995.

Les primeres notcies que es tenen d'una colla castellera a Igualada sn dels anys 20, quan no n'hi havia una sin dues, amb noms colla vella i colla nova d'Igualada.

Aquestes colles, per, es diferenciaven de la resta de colles castelleres pel que fa a la vestimenta, ja que a Igualada, els castellers vestien l'uniforme tpic dels balls de la 
Moixiganga.

Aquestes colles desaparegueren durant la guerra civil, i fins a l'any 1994 no se'n planteja la formaci d'una altra, els Moixiganguers d'Igualada. Aquest mateix any va comenar a assajar, amb Marcell J. Valls com a cap de colla, i Marta Riba com a presidenta.

La seva presentaci oficial va ser l'any 1995, a l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres, per la diada de Sant Jordi. En aquella actuaci, els Moixiganguers d'Igualada van fer el tres i el quatre de sis, i un pilar de quatre. En aquesta diada, per, encara no hi havia camises oficials, i per tant es va actuar amb la camisa que portava cadasc. El mateix any, els Moixiganguers actuaren a la festa major d'Igualada, ja amb les camises noves.

Els Igualadins van fer castells de sis durant tota la temporada 1996, mentre aconseguien el pilar de cinc. En aquesta temporada, Marcell J. Valls va passar el relleu a Jordi Segura com a cap de colla, i ell va passar a ser el president de la colla.

L'any 1997 va ser un any de noves construccions, ja que s'aconsegu el primer tres de set, i el primer quatre de set. A finals d'aquest any es tornaren a canviar el president i el cap de colla, agafant aquests crrecs Toni Snchez i Agust Pelfort respectivament.

Durant les temporades de 1998 i 1999, els Moixiganguers van fer castells de set, concretament van aconseguir dos castells de set, el quatre de set amb agulla, i el cinc de set.

A finals del segon any, es va tornar a canviar la junta i van agafar els dos crrecs importants Kilian Camps com a cap de colla i Mnica Galts de presidenta.Aquesta junta va durar escasament 4 mesos per problemes interns a la prpia junta i va ser substituda per Oriol Sol com a cap de colla, i Toni Guix com a president.

Durant la temporada 2000, els Moixiganguers d'Igualada reafirmaren el seu ttol de colla de set, tot aconseguint tots els castells de 7. L'any 2001 va ser el millor any de la colla realitzant castells de 7 a totes les places i consolidant castells com el 4 de 7 amb agulla amb un total de 8 descarregats i el 5 de 7 amb 3 descarregats. El 2002 varen tornar-se a repetir totes les construccions i es va intentar 2 vegades la torre de 7 quedant-se a mig pas  l'enxaneta de coronar.

Aquesta junta que va durar tres anys, durant els quals es van fer castells de set a totes les places on es va actuar.

A finals de l'any 2002 va canviar noms el cap de colla, agafant Oscar Cunillera el crrec. Durant la temporada del 2003, la colla va baixar una mica el llist, tornant a fer algunes actuacions amb noms castells de sis.

En el 2004, la colla va millorar quant a castells, aconseguint una vegada el cinc de set, per festa major, juntament amb el tres de set, i el quatre de set amb agulla, i fent castells de set a gaireb totes les seves actuacions. A part d'aquests fets, la colla ha pogut tornar a oferir al pblic dos pilars de cinc simultanis. En aquella temporada, el cap de colla va ser Toni Guix fill, i el president l'abans citat Jordi Segura.

Durant el 2005 no es va poder repetir la millor actuaci de la histria moixiganguera i es va baixar una mica el llist en quant a castells de set es van arribar a fer durant la temporada. Per aquell any van tornar a descarregar el pilar de 5 aixecat per sota en l'actuaci de Montserrat. Tamb durant aquell any es van intensificar l'assaig de torre de set per sense poder-la dur a plaa.

El 2006 amb canvi de la junta administrativa i de l'equip tcnic s va patir un retrocs en quant a castells de set, tornant-se a quedar amb el 4 de 7 amb agulla com el millor castell. En aquell any el cap de colla fou el Miquel Casas i la presidenta la Marta Riba.

Enguany el 2007 hi hagut canvi amb el cap de colla passant-ho a ser el Miquel Bernad. El principi de temporada ha sigut dels millors en la histria de la colla, havent descarregat com a mnim el 3 de 7 a cada actuaci i a l'actuaci a Igualada del mes de juny havent fet el 3, 4 i 4 de 7 amb agulla tot descarregat. Ara vindr la nostre festa major a on s'espera repetir xits d'anys anteriors i fins i tot provar un castell nou.

 Evoluci i Histria .

L'origen dels castells i d aix que en diem Moixiganga: ... dels castells ...

Les construccions humanes no sn una prctica exclusiva dels habitants de les nostres contrades ja que en trobem referncies a diversos pasos i continents. Des del Marroc fins a l'extica ndia, des d'Itlia fins a Alemanya, tant a l'antigor com a l'actualitat. Tanmateix, aquestes manifestacions no les podem considerar antecedents dels nostres castells moderns. 

La hiptesi ms clara i acceptada sobre l'origen dels castells s la que afirma que aquests provenen de l'evoluci del Ball de Valencians, d'inspiraci religiosa, que en tenim constncia des del segle XVI. Consistia en la realitzaci d uns quadres de dansa tradicional que finalitzaven amb l aixecament d una petita torreta humana de no gaire alada (tres o quatre pisos), els quals res tenien a veure amb la tcnica castellera actual per n s l antecedent  L'alament d'aquesta torreta humana, molt ms petita que els actuals castells, amb diverses figures, podia variar d'una poblaci a una altra. Aix es podia trobar el ball amb mocadors, la dansa de process o de plaa amb castanyetes, etc.

La referncia ms antiga que es t del Ball de Valencians data del 1687, com 
es seu nom indica prov de terres valencianes.

No s fins l'any 1687 que es troba la referncia ms antiga dels Balls de Valencians realitzats, s clar, en terres valencianes. Per, quina relaci existeix entre el Ball de valencians o les moixigangues i els castells? Doncs b, aquestes danses sempre incloen l'execuci final d'una torreta o petita pirmide feta pels mateixos dansaires. La dansa podia representar un quadre religis o una figura plstica relacionada amb passatges de la Bblia, sobretot en els passatges referents al sofriment de Crist. No s d'estranyar que, a poc a poc, i per contrapunt entre grups de balls, la torre final ans guanyant alada fins que en aquesta evoluci, un bon dia, es fes la construcci sense la dansa. Aquest canvi, que devia comenar a finals del segle XVIII, fa que la confusi entre moixigangues, balls de valencians i colles castelleres duri fins ben entrat el segle XIX. De fet, fins a meitats d'aquest segle, les colles sn anomenades Ball de Valencians. s a la zona d Igualada on, a partir del segle XIX, el fet de fer aquestes danses amb una torreta final rep el nom de  moixiganga .

L evoluci d aquesta varietat de balls i representacions religioses va fer que, als primers anys del segle XIX, puguem parlar, ja, dels castells prpiament dits, ja que s de llavors que es t la primera referncia escrita. Remarquem la msica amb gralles i tabals d aquests castells, herncia indubtable del ball precedent.

A Valls, ciutat anomenada  el bressol dels castells , sorgiren les primeres colles castelleres, la dels Pagesos i la dels Menestrals, que feien castells que, per cert, en aquella poca encara rebien el nom de  valencians . Per, vet aqu, que van durar poc temps: els castells desaparegueren durant la Guerra del Francs (1808-1814) per tornaren a ressorgir. Les dues colles es conegueren, ms endavant, amb els noms de les confraries vilafranquines de la Muixerra i la Roser, i a poc a poc es van popularitzar aquests sobrenoms. La rivalitat entre les dues colles era tan forta que hi havia molts incidents violents entre colles i, fins i tot, a Valls es va prohibir l'activitat castellera entre el 1819 i el 1834. Durant aquells anys, les dues colles vallenques realitzaven actuacions a Vilafranca i Tarragona per demostrar quina colla era millor. El 1835 les colles vallenques van realitzar el tres de vuit i el pilar de set i el 1841 van aconseguir, a Tarragona, el tres de vuit, la torre de vuit folrada i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.

A Tarragona, ben aviat tamb evolucionen els balls. A la dcada de 1820 a 1830 ja hi tenim constncia de l'existncia de dos balls de valencians: els pagesos i els pescadors, que esdevindran embrions de les futures agrupacions castelleres. Es diu que aquestes dues colles eren les de Valls que, quan apareixien a la ciutat, els pescadors s unien a una de les colles i els pagesos a l altra mantenint, aix, la rivalitat (s noms una dita sense base histrica).

La primera poca d'or dels castells va comenar el 1851 quan es varen assolir grans construccions. Malgrat tot, l'poca dur fins el 1889 quan els castells van baixar de freqncia i de qualitat. Hi va haver poqussims castells de ms de 7 de pisos entre el 1890 i el 1900. Fins i tot, es va passar a fer noms castells de sis i, noms en ocasions, de set. 

A partir dels anys vint (pels volts de 1922) s'entreveu una certa voluntat de fer castells, grcies a la rivalitat, que va fer esperonar uns i altres. A partir del 1925, les diferents formacions castelleres que aparegueren a d altres poblacions de la  Catalunya Nova  (Peneds i Camp de Tarragona) donaren un impuls que result definitiu descarregant, durant la primeria dels anys 30, castells de set i de vuit amb regularitat. Desprs del parntesi de la guerra civil, apareixen altres colles castelleres arreu i es culmina amb l'anomenada segona poca d'or dels castells que va comenar per Santa rsula de 1981, a Valls, grcies als novedosos castells descarregats per les dues colles locals. A partir d'aquell any van aparixer moltes colles noves com a conseqncia del ress de les diades als diaris i a la televisi. Aix, entre uns i altres, es va aconseguir molt volum de gent i, per tant, construccions molt grans que, fins llavors, s havien vist en contades ocasions i en tota la histria dels castells. Als anys 90, a Catalunya, s'arriba a les 64 colles i, algunes d'elles, fan castells de nou i, fins i tot algun de deu, amb relativa regularitat. 

Cap a mitjans de l'octubre de 1994, a Igualada, comena a assajar l actual colla de la ciutat amb el nom de Moixiganguers d Igualada. 


L'origen dels castells i d aix que en diem Moixiganga: ... de la moixiganga i els Moixiganguers ...

En segles passats trobem, entre d'altres, unes agrupacions folklriques que actuaven davant del poble (la primera referncia que se'n t s del 1713, a Vilafranca del Peneds): la Moixiganga (o Muixeranga). 

La Moixiganga, era un ball de quadres religiosos que fan allusi a la passi i mort de Jesucrist i en qu, alguns dels quadres, s hi feien construccions humanes amb membres del grup que pujaven a les espatlles d altres. Es podien trobar a Igualada essent, aquest folklore, el mateix que el que es podia trobar a tota l'anomenada Catalunya Nova (Peneds i Camp de Tarragona).

A Igualada, el 1828, amb la vinguda de Ferran VII i la seva esposa, que s'hostatjaren a la rambla, trobem documentat que s'oferiren  balls y grupos piramidals  per celebrar l'esdeveniment. s, per tant, dels principis del segle XIX, l'aparici de la colla de dansaires i torraires de la Moixiganga d'Igualada. 

A Igualada, la histria registra, a la segona meitat del segle XIX (pels volts de 1880), dues colles de Ball de  Valencians  que, amb el nom de Moixiganga, participaven a la Festa Major d'Igualada. Les colles eren anomenades la del Traguetes i la del Carinyo ja que anaven encapalades per aquests mtics i llegendaris caps de colla. Anaven vestits amb camisa blanca, faixa vermella i faldilla virolada amb viuets grocs, calons blancs, espardenyes de sola prima de cuir i un mocador, anomenat, de Saragossa, normalment cenyit al cap. Es t constncia fotogrfica dels seus castells, de sis i set pisos, a partir dels primers anys del segle XX.

Els de la Moixiganga d'Igualada representaven els  misteris : unes representacions religioses evocadores de diferents moments de la Passi de Crist. Feien, tamb, castells, torres i espadats el dia de Sant Bartomeu, patr d'Igualada, a la sortida d'ofici. Aquests castells, torres i espadats no eren tant alts ni atrevits com els que es feien, per exemple, a Valls, per s que tenien un mrit ms que lloable ja que els realitzaven els mateixos dansaires dels  misteris  que, amb la mateixa vestimenta abans comentada, s'emparraven fent construccions de poca alada (en comparaci amb les actuals) per amb gran destresa i agilitat.

Ms endavant trobem, tamb documentades, dues colles a Igualada conegudes pel poble amb el nom de Colla Vella i Colla Nova. Aix, el 1915, no hi hagu ball de la Moixiganga per s hi hagueren castells, amb els Xiquets de Valls, que no agradaren a la societat igualadina ja que era gent, majoritriament pagesos, de pocs recursos i de classe social baixa que anaven amb els pantalons bruts de treballar la terra i camises gastades i brutes.

Cal recordar que a Igualada, el fet de fer la moixiganga s sinnim de fer castells.

El 1925 finalitzen els  misteris  i els Balls de Valencians, i s'inicia un parntesi en quant a existncia de colla castellera local. Es porta, des de llavors, colles castelleres de fora de la ciutat que desperten certes reticncies: els castellers d' aquelles colles portaven roba esparracada i bruta i eren fora grollers (de fet, eren pagesos que feien castells perqu, llavors, es cobrava un petit sobresou que els anava d'all ms b). 

A ms, la Guerra de 1936, agreuj la crisi castellera a tot el pas tot i que, Igualada, continu oferint, durant els gaireb 70 anys de no existncia de cap colla castellera local, castells a les seves festes majors. Durant els 70 anys que dur el parntesi casteller igualad, s'han portat, gaireb sempre, colles punteres del panorama casteller catal.

El parntesi de colla castellera local finalitz el 1994 quan, grcies a la iniciativa d'un grup de gent, aparegu, amb el nom de Moixiganguers d'Igualada, una colla castellera dedicada, exclusivament, als castells prpiament dits, alant aquestes construccions junt amb torres i espadats i oblidant els antics  misteris . 

S'estrenen a l'ermita de Sant Jaume Sesoliveres per Sant Jordi de 1995 fent el tres i el quatre de sis i el pilar de quatre, sense camises oficials, ja que aquestes arriben a l'agost del mateix any, per la Festa Major d'Igualada.

El 1995, a la capital de la comarca de l'Anoia neixen, definitivament, els Moixiganguers d'Igualada, amb el propsit de portar castells, torres i espadats a les places de tota l'Anoia, arreu del nostre pas i a l'estranger. L'any 1996, els Moixiganguers descarreguen el seu primer 3 de 7 i, el 1999, descarreguen un primer 5 de 7 impressionant. La colla igualadina est considerada, avui en dia, com a colla de set si b est, de dos o tres anys en, una mica mancada d'efectius.

Han fet sortides per tot arreu, principalment a Catalunya anant, com a molt lluny, a algunes poblacions d'Europa com Alcaudete, Iznajar, Guimaraes, Manchester ...

Els Moixiganguers han aconseguit gaireb tota la gamma de 7 pisos; aix, han descarregat el 3, el 4, el 4 amb agulla i el 5 de 7 a ms del pilar de 5. Els castells de la gamma de 6 els han assolit tots; aix, la torre de 6, el 3, el 4, el 4 amb agulla i el 5 de 6 sn castells que descarreguen amb facilitat. Com tota colla castellera es valora molt l'assistncia als assajos per, aix, preparar les actuacions. La presncia de gent als assajos s, normalment, de la meitat dels castellers que van a les sortides i sn, aquests assajos, especialment importants pel manteniment de la colla.

Tenen el local al carrer Caputxins d Igualada, al costat de les piscines Casal.

Enllaos externs.
Pgina web de la colla






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143296" title="Alcal de la Selva" nonfiltered="2650" processed="2629" dbindex="58481">


Alcal de la Selva s un municipi de l'Arag, de la comarca de Gdar-Javalambre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143298" title="Arcos de las Salinas" nonfiltered="2651" processed="2630" dbindex="58482">


Arcos de las Salinas s un municipi de l'Arag, de la comarca de Gdar-Javalambre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143300" title="Cabra de Mora" nonfiltered="2652" processed="2631" dbindex="58483">


Cabra de Mora s un municipi de l'Arag, de la comarca de Gdar-Javalambre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143301" title="FC Red Bull Salzburg" nonfiltered="2653" processed="2632" dbindex="58484">


El FC Red Bull Salzburg s un club de futbol austrac, de la ciutat de Salzburg. Actualment juga a la primera divisi de la Bundeslliga austraca.

Histria.


El Red Bull Salzburg es va fundar el 13 de setembre de 1933 amb el nom SV Austria Salzburg. En 1978 va canviar el nom a SV Casino Salzburg i en 1997 a SV Wstenrot Salzburg. El 6 d'abril de 2005 la franqucia Red Bull va comprar el club, anunciant que fundaven un nou club, malgrat que la Federaci Austraca el considera el mateix nom. Van canviar el nom per l actual, tamb els colors qua abans eren blanc i violeta i van incloure el logotip de Red Bull a l escut. Tants canvis van provocar una divisi entre l afecci del club. D una banda els  blanc-i-rojos  que donen suport a l actual directiva del clib i d altra els  blanc-i-violetes , ms tradicionals, que estan en contra i van acabar fundant en 2006 un nou club, el SV Austria Salzburg.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Bundeslliga austraca (4): 1993-94, 1994-95, 1996-97, 2006-07.
 Supercopa austraca de futbol (3): 1994, 1995, 1997.

Tornejos internacionals.

 Subcampi de la Copa de la UEFA (1): 1994.

Enllaos externs.

Pgina oficial  ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143305" title="Camarena de la Sierra" nonfiltered="2654" processed="2633" dbindex="58485">


Camarena de la Sierra s un municipi de l'Arag, de la comarca de Gdar-Javalambre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143306" title="SV Austria Salzburg" nonfiltered="2655" processed="2634" dbindex="58486">


El SV Austria Salzburg (Sportverein Austria Salzburg) s un club de futbol austrac, de la ciutat de Salzburg. Va ser fundat en 2005 per afeccionats blanc-i-violetes de l anterior SV Austria Salzburg, fundat en 1933, descontents amb la compra del seu club per part de la franqucia Red Bull. Estos afeccionats  desitjaven mantindre el nom, escut i colors del seu club, cosa que havia canviat el seu nou propietari, aix que van fundar aquest nou club.



 Plantilla 2006-2007 .
 Primera Plantilla .


 Segona Plantilla .



Enllaos externs.
Pgina oficial del club;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143310" title="Darwinisme" nonfiltered="2656" processed="2635" dbindex="58487">

Darwinisme s un terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, especialment en relaci a l'evoluci biolgica per selecci natural. El darwinisme no s sinnim d'evolucionisme, que s anterior: les teories darwinistes sn evolucionistes, per aporten el concepte de selecci natural, cosa completament nova en el seu moment. Un altre punt clau del darwinisme s l'arbre de la vida, o sigui, la idea que les diferents espcies d'ssers vius descendeixen d'avantpassats comuns, ja que teories evolucionistes anteriors, com el lamarckisme postulaven un avantpassat original diferent per cada espcie.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143311" title="(10067) Bertuch" nonfiltered="2657" processed="2636" dbindex="58488">
Bertuch (asteroide 10067) s un asteroide del cintur principal, situat a 2,0394947 UA.

T una excentricitat de 0,0893701 i un perode orbital de 1.224,21 dies (3,35 anys). La seva velocitat orbital mitjana s de 19,90226055 km/s i t una inclinaci de 1,78832. Va ser descobert l'11 de gener de 1989 per Freimut Brngen.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143312" title="I." nonfiltered="2658" processed="2637" dbindex="58489">

i. sn el disc i la gira de concerts de Llus Llach que li serviren per acomiadar la seva carrera artstica.

La gira.
Va comenar el 2006 a Barcelona i ha acabat al seu poble natal de Verges, el mar de 2007. La gira ha visitat les ciutats ms importants dels Pasos Catalans. Ha estat una gira on el cantautor empordans ha repassat algunes de les seves canons ms recents amb altres d'emblemtiques com Un nvol blanc, Viatge a taca i temes indits, sobretot en el seu concert a Verges amb la can Verges 2007.

En el concert a Verges el pblic va cantar Laura i L'Estaca dedicada al propi cantautor i als seus msics que l'han acompanyat en aquest any de comiat.

El disc.
Les canons del disc sn:
 A poc a poc;
 Tinc un clavell per a tu;
 Sempre queda un fil;
 Jo hi sc si tu vols ser-hi;
 Sabssis b;
 Tossudament alats;
 Potser el desig;
 Fins quan i per qui;
 El dia;
 Geografia;

Enllaos externs.
 El disc al web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143322" title="Gran Premi de Mnaco del 1996" nonfiltered="2659" processed="2638" dbindex="58490">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1996, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 19 de maig del 1996.

s el GP on han acabat menys pilots la cursa (noms 3) tot i haver finalitzat la cursa 3 voltes abans del previst (75 de 78 voltes) degut al limit de temps mxim de cursa: dues hores.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Jean Alesi    1m 25. 205s  ;
 
 Pole:   Michael Schumacher  1m 20. 356s  ;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143326" title="Guerra Angloirlandesa" nonfiltered="2660" processed="2639" dbindex="58491">

La Guerra Angloirlandesa o Guerra d'Independncia Irlandesa (galic irlands Cogadh an Neamhspleachais)   fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exrcit Republic Irlands contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dil ireann escollit el 1918. Va durar del 1919 fins la signatura del Tractat Angloirlands de juliol de 1921.

Antecedents .
Des de finals del 1880, el Partit Parlamentari Irlands de Charles Steward Parnell i ms tard John Redmond demanaren autonomia (home rule) per a Irlanda per via poltica i parlamentria. El 1905 el Sinn Fin d'Arthur Griffith plantejava fins i tot la independncia. El 1912 els britnics garantiren l'autogovern irlands, per els unionistes formaren una fora armada per a impedir-ho, els Voluntaris de l'Ulster. Com a resposta, els nacionalistes irlandesos crearen el 1913 els  Voluntaris Irlandesos. El retard sine die de l'aplicaci de l'autogovern va decebre als nacionalistes ms radicals, que aprofitaren que els britnics eren lluitant a la Primera Guerra Mundial per a organitzar l'aixecament de Pasqua de 1916. Tot i que l'aixecament fou un fracs, la repressi desmesurada i la conscripci obligatoria de soldats irlandesos el 1918 va donar fortes simpaties al nacionalisme radical.  

Els empresonats pels fetes de Pasqua foren tancats en camps de concentraci. En el de Frongoch (Galles) Michael Collins i Cathal Brugga (1874-1922) reorganitzaren l Exrcit Republic Irlands (IRA), amb 600 republicans empresonats; les flying columns tindran una disciplina frrea i idear el National Loan (Fons de Prstecs a l Estat), antecedent de l  impost revolucionari . El 1917 en foren alliberats 1.916 presos, i alhora Eamon de Valera (1882-1975), adoptat com a candidat pel Sinn Fin, guany les eleccions al comtat d East Clare. Simultniament, es produa una vaga de fam dels presos que reclamaven l estatut de presoner de guerra, i en ella va morir el feni rebel Thomas Ashe.

Per l octubre del 1917 se celebr l Ard Fheis (Congrs) del Sinn Fin, partit que va aixoplugar la majoria dels partidaris de la revolta, on es faran triomfar les teses de Michael Collins: canvien la monarquia dual per la independncia total i republicana d Irlanda, i nomenaren Eamon de Valera president del partit. El mar del 1918 Collins va reorganitzar l IRA i en nomen De Valera president i Richard Mulcahy cap d estat major, reservant-se ell la direcci i organitzaci i el reclutament. D aquesta manera va organitzar la fuga de De Valera de la pres.  

El desembre del 1918 se celebraren eleccions a Westminster. El Sinn Fin va obtenir 486.867 vots, el 47,7 % (61 % als comtats del Sud i el 23,9 % als sis del Nord) i 73 diputats dels 105 en joc (entre ells Collins, Griffith, De Valera i la comtessa Markiewicz), 292.722 vots i 26 escons els unionistes d'Edward Carson (el 60,1 % dels vots al Nord) i noms 238.477 vots i 6 escons el partit de Redmont (amb el 23 % dels vots). Aix provocar la dimissi de Redmont el partit irlands, substitut per John Dillon, qui no podr evitar la prctica desaparici i absorci pel Sinn Fein, ms adaptat a la nova situaci. Els 73 parlamentaris del Sinn Fein decidiren no ocupar els escons a Westminster i adoptaren l ideari independentista (42 encara eren empresonats acusats de conspiraci). 

El 21 de gener del 1919 els diputats del Sinn Fin  es constituren en un Dil ireann (Parlament Irlands) provisional i nomenaren un govern de 27 membres que signar una declaraci d independncia. Cathal Brugga  ser nomenat president provisional i adoptar un programa democrtic influt pels postulats de Fintan Lalor; Constance Markiewicz ser ministre de treball. Pel mar nomenaren un govern nou on De Valera ser president, Brugga ministre de defensa, i Collins de finances i alhora secretari general de l IRA (nom adoptat definitivament pels Voluntaris Irlandesos), qui aconseguir que els seus membres jurin lleialtat a la Repblica Irlandesa.

 El conflicte .
El 21 de gener del 1919 Sean Tracy (IRA) mat dos agutzils a Soloheadberg (comtat de Tipperary), i pel setembre Michael Collins obt l accs als arxius policials de Dubln, on hi ha documentaci sobre els policies i agents britnics, delators, etc, contra els quals l IRA extremar la seva campanya.

Pel mar del 1920 les columnes mbils de l IRA, comandades per Tom Barry, atacaren els quartels de Cork. Com a represslia, el 19 de mar el RIC mat l alcalde de Cork i militant de l IRA i del Sinn Fin, Tomas Mac Curtain (1884-1920). Fou substitut per un jove heroi de l'aixecament de Pasqua, Terence Mac Swiney (1880-1920), qui fou detingut el dia 21 d'agost acusat de conspiraci. Com a protesta, inici aleshores una vaga de fam amb uns altres 11 regidors, entre ells Michael Fitzgerald i Joseph Murphy, i va morir el 24 d'octubre. El seu enterrament fou una gran manifestaci de dol i don pretexte a l IRA per a dur a terme actes de represslia, sobretot desprs de la mort de Fitzgerald el 17 i Murphy el 25 d octubre.

Pel juny del 1920 l IRA inici una ofensiva contra els RIC que els provoc 55 morts i 74 ferits. Per aquest motiu uns 2.000 RIC havien renunciat a llur feina el juliol del 1921. Per com a venjana, els RIC deixaren el lloc als black and bans, que el 28 d'abril del 1920 assolaren Limerick i hi agrediren civils; el 20 de setembre assaltaren  Balbriggan (comtat de Dubln), matant dos civils; i el 29 de desembre cremaren cases a Middleton (comtat de Cork) per una emboscada de l IRA en la que moriren tres RIC. Com a represslia, l IRA va cremar durant l any 315 cases de membres del RIC.

Per l IRA perd en combat Sean Tracy, en un atac a Dubln el 14 d octubre, i l u de novembre fou executat pels britnics Kevin Barry per la mort d un soldat britnic en una emboscada. Poc desprs, a l ndia s amotinaren els irlandesos dels Connaught Rangers, i per aix el 2 de novembre fou executat James Daly.  Aix va provocar una nova acci de represslia, quan degollaren 12 agents britnics d espionatge, coneguts com els Cairo Gang.

Aquell mateix dia, els black and tans protagonitzaren el ms bestial acte de represslia contra civils, conegut com a Bloody Sunday: mataren 12 civils i en feriren 60 en el Crooke Park de Dubln en un partit de hurling entre els equips de Dubln i Tipperary, i per la nit tres IRA foren acribillats al castell de Dubln. Tamb executaren els membres de l IRA Paddy Moran (de Crossna, comtat de Roscommon), veter de Pasqua, capit de la Companyia D, segon batall; Thomas Whelan (de Galway), Thomas Brian (de Dubln), Paddy Doyle, Frank Flood, tinent de la companyia H, Bernard Ryan, Thomas Traynor, Edward Foley i Patrick Maher. Durant l any 1920 el RIC havia cremat 100 aldees i 2.500 edificis civils.

L IRA continu les accions. El 28 de novembre la columna de Tom Barry mat 17 auxiliars a  Macroom (comtat de Cork), i com a resposta els black and tans  cremaren el centre de la vila de Cork el 12 de desembre. Per tal d acabar amb el conflicte, els britnics van fer detenir Arthur Griffith, cap del govern provisional, de manera que el seu successor, Michael O'Flanagan, deman una treva als britnics.

 Treva, eleccions i tractat .
El 24 de desembre del 1920 s aprov la Government of Ireland Act, per la qual es formaven dues regions autnomes en tot llevat defensa, poltica exterior i economia, al Sud, de 26 comtats de majoria nacionalista, i al Nord, dels sis comtats de majoria unionista. El 19 de maig del 1921 se celebraren les eleccions en les dues parts:

 Al Nord, 52 escons, dels quals 40 foren pels unionistes i 12 pel Partit Nacionalista Irlands de Joseph Devlin, format per la coalici del Sinn Fin amb les restes del partit parlamentari irlands. Els nacionalistes foren majoritaris al comtat de Tyrone i al comtat de Fermanagh.
 Al Sud, 129 escons, dels quals 124 foren pel Sinn Fein i els altres 4 per als unionistes (majoritriament a Dubln), ;

Malgrat la treva, el 25 de maig del 1921 el Dail orden l IRA atacar l Oficina de Duanes de Dubln, provocant cinc morts i 80 detinguts. Tanmateix, l IRA era delmat per la manca d armes, i per aix es dedic a cremar propietats dels unionistes. Com a resposta, el 10 de juliol del 1921 a Belfast els B Specials atacaren 150 llars catliques provocant 15 morts i 68 ferits. L 11 de juliol del 1921 es declar definitivament una treva entre l IRA i el govern britnic que conduir finalment a la signatura del Tractat Angloirlands . S havia produt un total de 1.500 morts.

Bibliografia.
 Tim Pat Coogan, Michael Collins;
 M.E. Collins, Ireland 1868-1966 (Educational Company 1993);
 F.S.L. Lyons, Ireland Since the Famine;
 Dorothy MacCardle, The Irish Republic (Corgi paperback);
 Lord Longford, Peace by Ordeal;
 Michael Hopkinson, The Irish War of Independence (Gill & Macmillan, 2002);
 Michael Hopkinson, Green against Green, the Irish Civil War (Gill & Macmillan, 2004);
 Peter Hart, The IRA at War  1916-1923 (Oxford: Oxford University Press, 2003 ISBN 0-19-925258-0) and The IRA and Its Enemies: Violence and Community in Cork, 1916-1923 (OUP 1998, ISBN 0-19-820806-5);
 Meda Ryan, Tom Barry: IRA Freedom Fighter (Cork: Mercier Press, 2003). ISBN 1-85635-425-3;
 Richard English, Armed Struggle, a History of the IRA, (MacMillan 2003);
 Richard Comerford, Ireland  Inventing the Nation (Hodder 2003).

Enllaos externs.
Cronologia d'Histria d'Irlanda 1919 - 1923;
La Guerra d'Independncia a Cork;
Onze morts en una emboscada de l'IRA a Dromkeen 3 de febrer de 1921, al Limerick Leader web site.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143328" title="Maxim el Traci" nonfiltered="2661" processed="2640" dbindex="58492">

Gaius Iulius Verus Maximinus (c. 173   238), d'origen got conegut com el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magncia el 235 aC.

Maxim s el primer emperador d'origen brbar i el primer que mai va trepitjar Roma. Segons les descripcions que han arribat fins a nosaltres, destacava per la seva excepcional estatura i envergadura (hom creu que superava els 2 metres d'alada). Se'l considera l'origen de la crisi del segle III. Al iniciar el seu govern es va trobar amb una invasi recent dels germnics Alamans en el territori fronterer dels Agri Decumates (234) i els va derrotar, amb moltes baixes, aprop de l'actual Baden-Wrttemberg. 

El mateix any de l'accs al tron de Maxim, Udainath Ben Havian o Hairan (Odenat I) va succeir al seu pare en el govern de Palmira, a l'Orient. Maxim, escollit per les tropes per que no havia desenvolupat anteriorment cap dignitat de rang senatorial o eqestre, va tenir com a divisa del seu govern el mantenir el favor de l'exrcit (era un dels generals ms populars, havent ingressat en files en la gurdia de l'Emperador Sever, que el va elegir per la seva corpulncia) i va ignorar completament al Senat, qui per la seva part li va mostrar la seva hostilitat. Durant el seu govern hi va haver freqents execucions i va multiplicar les requises per proveir a les tropes. 

Maxim va revisar la poltica complaent d'Alexandre Sever envers els cristians i els declar de nou enemics del poble. Els persegu, i els bisbes de Roma Ponti i el seu successor Anter probablement moriren com a mrtirs.

El 236 va aconseguir recuperar el territori dels Agri Decumates, i va comenar una guerra contra els dacis (236-238) i contra els srmates (237- 238). El 237 els perses sassnides van envair novament Mesopotmia. 

Gordi I i Gordi II coemperadors.
El General-Emperador Maxim va triomfar contra els dacis i srmates (238), per simultniament els carps i els gots van envair Mesia Inferior. La situaci era delicada. El sosteniment de l'exrcit exigia majors aportacions, i els terratinents de la provncia d'frica van ser els primers a reaccionar: Aprofitant el descontentament creat per les condemnes i execucions ordenades per un procurador imperial, els terratinents i el jovent de Thysdrus, un centre productor d'oliva a l'actual El Djem, van organitzar una revolta amb els seus familiars, clients, esclaus i addictes, donant mort al governador provincial i proclamant emperador l'anci procnsol Gordi I (descendent dels Gracs, i que era a Thysdrus) qui, per la seva edat, va associar al govern al seu fill Gordi II. 

Quan es va saber la rebelli d'frica, el Senat, hostil a Maxim, va reconixer els nous emperadors. El governador de Numdia, Capeli, partidari de Maxim, va marxar amb la Legi III Augusta sobre Cartago i va derrotar les forces locals i les forces reclutades pels terratinents, morint en la lluita l'emperador Gordi II. El pare d'aquest, Gordi I, que tenia 80 anys d'edat, en conixer la notcia, es va sucidar. 

Balb i Pupi, i Gordi III.
Tot i la derrota dels Gordians, el Senat va mantenir la seva hostilitat contra Maxim i va designar emperadors conjunts a Decim Celi Calv Balb, un distingit senador i Mxim Claudi Pupi, un destacat militar, a qui poc desprs, i sota pressi popular, es va afegir un tercer emperador, Gordi III (de 13 anys), fill (o nebot) de Gordi II. Maxim, que havia designat "Csar" a Juli Ver Mxim,  va marxar a Itlia per a imposar all la seva autoritat, per va ser derrotat per les forces lleials al Senat a Aquileia. Consumada la derrota, Maxim, juntament amb Ver Mxim, va ser assassinat pel seus propis soldats.

Enllaos externs.
 "Roman Emperors": Maximinus Thrax;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143329" title="Gran Premi de Mnaco del 1997" nonfiltered="2662" processed="2641" dbindex="58493">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1997, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 11 de maig del 1997.

En aquest GP es va haver de finalitzar la cursa  abans del previst (a la volta 62 de 78 previstes) degut al limit de temps mxim de cursa: dues hores.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher    1: 53. 315;
 
 
 Pole:  Heinz-Harald Frentzen  1: 18. 216  ;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143332" title="Sistemes de puntuaci en el go" nonfiltered="2663" processed="2642" dbindex="58494">
Aquest article pretn aprofundir en els tipus de sistemes de puntuaci en el go ms utilitzats: regles japoneses, regles xineses, AGA, neozelandeses i ING. Les regles japoneses i les xineses sn habitualment les ms utilitzades.

Els sistemes de puntuaci poden arribar a determinar la vida o mort dels grups, obligar a jugar les interseccions pbliques (dames), o si els jugadors comencen amb un nombre determinat de pedres o no.

 Tipus de sistemes .

Regles japoneses.
En una partida segons les regles japoneses (tamb conegudes com regles de territori), la puntuaci final d'un jugador s la suma del seu territori i les pedres capturades a l'oponent. Les situacions de seki, on dos grups estan simultniament vius o morts, no sn considerats com a territori. 
Al final de la partida, ambds jugadors convenen quins grups estan vius o morts, i els retiren del taulell. Habitualment, es reordenen les rees de forma que resulti ms senzill de comptar, fet que resulta esttic per a molts jugadors.

No hi ha regla de superko (si es dna un triple ko, el joc es considera cancellat). El sucidi de pedres s sempre prohibit.

Regles xineses.
En una partida amb regles xineses (tamb conegudes com regles d'rea), la puntuaci final s la suma del territori i les pedres en el tauler (no es tenen en compte les captures). Del fet que totes les pedres en el tauler acaben afectant la puntuaci final, s necessari jugar els dames a final de joc. L'avantatge de les regles xineses s que noms cal calcular els punts d'un dels jugadors per determinar-ne el vencedor.

Existeix una regla especial de superko per prevenir cicles en el tauler. Al jugador blanc se li dna un punt addicional de komi per cada pedra de handicap que dna a negre.

AGA.
Les regles AGA (American Go Association) sn jugades com les regles xineses, per al jugador blanc se li dna un punt addicional de komi per cada pedra de handicap, llevat de la primera. Existeix una regla especial, per la qual se li dna a l'oponent una pedra cada cop que es passa, que fa que la puntuaci final acabi sent la mateixa tant si s'utilitza el mtode xins com el japons.

Neozelandeses.
Les regles neozelandeses sn com les xineses, excepte pel fet que permeten el sucidi de ms d'una pedra.

ING.
Les regles ING funcionen bsicament com les regles xineses, per els dos jugadors comencen amb 180 pedres. La Fundaci ING fabrica uns bols especials per tal que sigui senzill comenar el joc. Les pedres capturades tornen al jugador a qui pertanyen. Quan el joc finalitza, ambds jugadors omplen el seu territori amb les pedres que els queden al bol, el que aconsegueix quedar-se'n sense cap guanya.

Blanc rep vuit punts de komi posant quatre pedres en el territori de negre al principi del recompte de punts. Com que negre guanya desempats, de fet el komi s de 7,5.

Hi ha regla de superko. Es permet el sucidi de ms d'una pedra.

 Vegeu tamb .
Komidashi;
Sistemes de rnquing en el go;
Hndicap en el go;

 Enllaos externs .
Explicaci breu (KGS) ;
Discussi sobre els diferents sistemes de puntuaci ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143333" title="Sistemes de rnquing en el go" nonfiltered="2664" processed="2643" dbindex="58495">
En el joc del go s'utilitzen un sistema de classificaci dels jugadors en funci de la seva fora. Aquesta classificaci permet ajustar les partides de forma que siguin igualades (vegeu Hndicap en el go).

El sistema de rnquings estableix tres categories principals:


Generalment, s'accepta que el principiant comena amb una categoria de 30k, tot i que a vegades es considera que l'inici est en 20k. Per exemple, en els torneigs oficials no es permet inscriure's amb categoria inferior a 20k. .

Des de 30k (kyu) es va millorant fins a la categoria de 1k (un 12k s ms fort que un 15k). Un cop superada la categoria de 1k, es passa a ser 1d (dan). Arribar a 1d vol dir arribar a ser un jugador amateur expert, i generalment es considera ja tot un xit. Des de 1d, les categories van pujant fins a un mxim de 7d. El campi d'Espanya s de categoria 4d.

A nivell professional, les categories funcionen de manera similar al mn amateur. Es comena amb categoria de 1p (1 dan professional) i es pot pujar fins a nivell 9p (10p s categoria honorfica com a guanyador d'un torneig). La categoria de pro s'atorga al Jap, la Xina, Corea i Taiwan. Habitualment, s'ha de passar un examen pel qual es requereixen anys de preparaci, tot i que en alguns casos s'atorga la categoria de professional pels mrits demostrats com a amateur. Es considera que la fora d'un 1p s similar a la d'un 7d amateur.

 Descripci matemtica del sistema .
Avui en dia, el sistema acceptat a tota Europa per comptabilitzar les categories s el de la EGF (European Go Federation), que s una variant de l'Elo, el sistema que s'utilitza als escacs.

En aquest sistema, cada jugador t un determinat nombre de punts. Els punts s'inicialitzen a: 20k = 100, i la diferncia de rnquing s'estableix en 100 punts. Aix, un 15k t 600 punts, un 1k 2000 punts, un 6d, 2600, etc.
  
El sistema suposa que es pot definir la probabilitat de guanyar una partida () entre els jugadors A i B en funci de la seva diferncia de rnquings .

Pel jugador amb el rnquing ms baix (suposem que s A), aquesta probabilitat es defineix com:
.

La probabilitat de guanyar de B es defineix mitjanant:
.

Si , aquesta ltima equaci vol dir que la probabilitat es normalitza a 1. No obstant aix, no s'utilitza aquesta possibilitat, donat que existeix una deflaci global de les categories, ja que els nous jugadors prenen els punts als jugadors ja consolidats. Aix s'intenta evitar establint diverses mesures, com l'existncia d'un rnquing mnim (20 kyu), reassignaci de rnquings i la introducci d'aquesta . Actualment s'utilitza .

Desprs d'una partida, els punts dels dos jugadors es modifiquen segons:
,
on S s el resultat de la partida: 1, 0 o 0.5 en cas de jigo, empat.

Els parmetres con i a sn funcions decreixents depenents del rnquing del jugador.

 Notes .


 Enllaos externs .
Rnquings oficials de la EGF;
Anlisi grfic i estadstic dels rnquings;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143338" title="Rogatives" nonfiltered="2665" processed="2644" dbindex="58496">
Les rogatives sn pregries solemnes demanant protecci per la fertilitat dels camps.

Principalment les rogatives es fan per demanar pluja  pro pluviam , per tamb per demanar que s acabi. A vegades per a buscar remei a plagues del camp, etc.

El "temps", primordial per l  agricultura...s escapa encara del control de la tcnica, ara per ara incapa de fer ploure quan conv i on conv.


 Orgen .

Es perd en el temps. En la Roma antiga es feien festes en honor de la deessa Robigo o Robigus amb processons pels camps per tal que tingus cura dels prats. Coincidint amb les dates del calendari, el catolicisme invoc desprs a sant Marc (25 d  abril) amb la mateixa finalitat, establint una litrgia: lletanies dels sants, process i benedicci del terme de cada parrquia . Les "Robigalies" es converteixen en rogatives.

Per a dominar "el temps" l home acut als dus. Es aix com els sacerdots de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble i els dus. 


 Organitzaci d una rogativa .

Quan hi ha una angoixa, els representats  caps del pobles dirigeixen una splica a la clerecia. Aquesta estudia la convenincia, el programa de l  actuaci i el grau de necessitat. En funci d aquest estudi s organitza la pregria.

Centrant-nos ja en l mbit del cristianisme, i per demanar pluja, s estableixen els segents graus:

1er.          	Una oraci extraordinria a algun sant, normalment intercalada en un ofici 
ordinari, per exemple la missa.

2on.		Si no s acaba la sequera, es busca un sant de categoria superior, i es fa 
ms viva la pregria davant de la imatge plantada a l  altar major  exposant alguna relquia.

3er.		S organitza una process pel poble presidida per la imatge del sant.

4rt.		Es porta el sant fins a una zona on hi ha aigua, per exemple el mar, un riu, 
una bassa... i se l submergeix per tal que "capti" que el prec s urgent.

 Naturalment aix les imatges es malmeten i la superioritat va prohibir aquest 
ritus .

5.		En casos molt extrems i tamb molt rars, s organitza una peregrinaci a 
algun santuari important.
 Meteorologia pretrita .
Els protocols de les rogatives, queden registrats en els arxius de les parrquies i en les actes de les assemblees de les cofraries.
Encara que molts arxius parroquials han sofert vandalisme i que molts arxius de cofraries tutelats pel respectiu secretari, s han esllanguit i perdut en hores baixes, n han perdurat d altres. El material del que es disposa permet avui estudiar els cicles de sequeres i establir-ne un ordre d importncia subjectiva de cinc graus.
A aquestes dades es poden afegir les llistes de danys produts per aiguats, existents en els arxius municipals. Cal cercar anotacions respecte a prdues humanes, de caps de besti i altres desgavells en les vies de comunicaci, caigudes de ponts, etc.
La combinaci ben ponderada de les dades permet una visi en perspectiva del moment clima present, que no es altra cosa que el moment ms proper del passat.
 Algunes dades referides a Catalunya .
	En el s. XVI les rogatives per pluja es repeteixen amb una cadncia d uns vint anys i desapareixen cap al final de segle coincidint amb un perode d  inundacions.

	El XVII te una primera meitat de grans plujes, encara que el 1608 la cofraria de la Sang de Tarragona va sortir en rogativa de grau 5.

	La cadncia de les rogatives en el s. XVIII fins a mig XIX s rpida, l  interval podria estimar-se en menys de deu anys.

	A mig segle XIX hi ha un altre perode d  inundacions, al que segueix a finals de segle altra cop la sequera.

	Hi ha indicis de qu desprs de perodes plujosos creixen les rogatives per combatre les plagues, en general d  erugues.

Quan s entra en el segle XX la meteorologia es converteix en cincia i les dades queden sistematitzades. Tot i aix, aquesta cincia, que ha comenat a descobrir la lgica de l  encadenament de fets, est encara lluny de controlar els fenmens. 
Les rogatives s han anat repetint fins ara mateix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143339" title="Anarquia militar" nonfiltered="2666" processed="2645" dbindex="58497">
L'Anarquia militar s un perode de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Rom entre el 235 i el 270, en la que regnaren una multitud d'emperadors sense poder. En aquest perode tamb s'intensificaren les invasions brbares (gots, alamans, francs), i els primers intents de desmembrament de l'imperi. A l'altra punta de l'imperi, els sassnides reemplaaren els parts a l'Orient en la seva hostilitat amb Roma.

Maxim el Traci.
Mort Alexandre Sever, el darrer emperador de la Dinastia Severa, Maxim el Traci, d'origen got conegut com el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magncia el 235 aC i es va trobar amb una invasi recent dels germnics Alamans en el territori fronterer dels Agri Decumates (234). 

El mateix any de l'accs al tron de Maxim, Udainath Ben Havian o Hairan (Odenat I) va succeir al seu pare en el govern de Palmira, a l'Orient. Maxim, escollit per les tropes per que no havia desenvolupat anteriorment cap dignitat de rang senatorial o eqestre, va tenir com a divisa del seu govern el mantenir el favor de l'exrcit (era un dels generals ms populars, havent ingressat en files en la gurdia de l'Emperador Sever, que el va elegir per la seva corpulncia) i va ignorar completament al Senat, qui per la seva part li va mostrar la seva hostilitat. Durant el seu govern hi va haver freqents execucions i va multiplicar les requises per proveir a les tropes. El 236 va aconseguir recobrar el territori dels Agri Decumates, i va comenar una guerra contra els dacis (236-238) i contra els srmates (237- 238). El 237 els perses sassnides van envair novament Mesopotmia. El General Emperador va triomfar contra els dacis i srmates (238), per simultniament els carps i gots van envair Mesia Inferior. 

L'any dels sis emperadors.
La situaci era delicada. El sosteniment de l'exrcit exigia majors aportacions, i els terratinents de la provncia d'frica van ser els primers a reaccionar; aprofitant el descontentament creat per les condemnes i execucions ordenades per un procurador imperial, els terratinents i la joventut de Tisdro (centre productor d'oliva) van organitzar una revolta amb els seus familiars, clients, esclaus i addictes, donant mort al governador provincial

Gordi I i Gordi II.
Es va proclamar Emperador a l'anci procnsol Gordi I (descendent dels Gracs, i que era a Tisdro) qui per la seva edat, va associar al govern al seu fill Gordi II. Quan es va saber la rebelli d'frica, el Senat, hostil a Maxim, va reconixer al nou Emperador. El governador de Numdia, Capeli, partidari de Maxim, va marxar sobre Cartago i va derrotar a les forces locals i les forces reclutades pels terratinents, morint en la lluita Gordi II. El pare d'aquest, Gordi I, que tenia 80 anys d'edat, al conixer la notcia, es va suicidar. 

Balb i Pupi, i Gordi III.
El Senat va mantenir la seva hostilitat a Maxim, i va designar Emperadors conjunts a Decim Celi Calv Balb (distingit senador) i Mxim Claudi Pupi (destacat militar), als quals poc desprs, i sota pressi popular, es va afegir un tercer Emperador, Gordi III (de 13 anys), fill de Gordi II. Maxim, que havia designat "Cesar" a Juli Ver Mxim,  va marxar a Itlia per imposar all la seva autoritat, per va ser derrotat per les forces lleials al Senat a Aquileia, i els seus propis soldats le van assassinar, aix com tamb a Ver Mxim.

Balb i Pupi van quedar de fet com Emperadors doncs Gordi III era massa jove, per aviat es van enemistar entre ells i van donar lloc a les conspiracions dels pretorians. Una primera rebelli va fracassar, per en un segon intent els dos Emperadors van ser assassinats i Gordi III, que comptava amb el suport popular, va ser reconegut com a nic Emperador. El prefecte del Pretori, Furi Sab, va reorganitzar l'exrcit i va aconseguir rebutjar als carps, gots i perses sasnides. El 240 es van produir combats fronterers amb els francs a la regi de Magncia (els francs entraven per primer cop a l'histria), i els gots van tornar a efectuar incursions a Trcia i Msia que van ser rebutjades, i a l'any segent ( 241) els sasides atacaren la provncia de Osroene (a Mesopotmia) i amenaaren Sria. Gordi es va casar amb Tranquilina, filla de Timesiteu, prefecte del Pretori, sota consell del qual va expulsar de la cort als eunucs, i va organitzar una forta expedici contra els perses. Aquests van ocupar la resta dels territoris romans a Mesopotmia, i una part d'Armnia (242). Les forces romanes i les perses es van enfrontar, i en una batalla a prop del Eufrates va morir Timesiteu (probablement el 243) succeint-lo al crrec un rab anomenat Marc Juli Felip, qui aviat es va enfrontar a Gordi III, i poc desprs es creu que el va fer assassinar (244), si b la versi persa parla que Gordi va morir en combat contra els sassnides 

Felip l'rab.
Felip es va proclamar Emperador i va ajustar una pau amb Prsia que comprenia el pagament d'una forta suma i el lliurament d'un tribut. Sigui com sigui Felip l'rab" va ser aclamat Emperador per les legions i va designar "Cesar" al seu fill Marc Juli Sever Felip II.

Felip va tractar de fer-se reconixer pel Senat, que desprs de certes vacillacions, va accedir. Va concloure probablement la pau amb Prsia (encara que es va difondre el rumor que la pau havia estat ajustada per Gordi abans de la seva mort), i de fet va renunciar tcitament a Mesopotmia i a part d'Armnia ja ocupades pels sasnides. El 246 el seu fill Felip II va rebre el ttol d'"August" s a dir co-emperador. Per en diverses provncies van sorgir pretendents, sense que el reconeixement del Senat als Felip pogus impedir-ho. 

Les legions d'Orient es van sublevar el 248 i van proclamar a Papi, per els rebels van acabar sotmetent-se; poc desprs (ja el 249) les legions de Pannia i Msia (temoroses dels invasors gots que havien envat la regi des de feia uns mesos) van proclamar Emperador al centuri Mar, i les del sud de la Gllia van proclamar a Claudi Marci Pacaci.  Felip va enviar contra els rebels de Pannia i Msia (i per frenar als gots que des de feia uns mesos assolaven la regi) al general panoni (nascut a Budalia, prop de Sirmium) de rang senatorial C. Mesi Quint Traj Deci, emparentat per matrimoni a una antiga famlia italiana. L'any 248 els srmates van envair Dcia i com ja hem indicat a l'any segent tamb els gots van efectuar incursions a la regi del Danubi. Quan el general Deci va arribar a la zona Danubiana, les legions van abandonar a Mar, que va ser assassinat, i van proclamar Emperador per la fora a Deci.

Aquest no es va enfrontar a srmates i gots, sin que va dirigir les seves forces a Itlia, amb intenci de renunciar a la corona desprs de prendre algunes mesures urgents, per Felip, desconfiant d'ell, le va sortir a l'encontre amb tropes, que van ser derrotades per Deci a Verona ( 249), morint en la lluita Felipo i sent reconegut Deci Emperador pel Senat (no s segur si Felip II va morir a la mateixa batalla o va ser assassinat a Roma pels pretorians desprs de conixer la mort del padre). Desprs de posar fi a la rebelli de Pacaci i dictar mesures contra la secta oriental dels cristians (que aquestos anomenaren la setena persecuci i que va ser el primer edicte general ordenant la seva persecuci), va preparar una expedici al Danubi per combatre als gots ( 250- 251). El 250 Hairan o Havian II ben Odenat va succeir al seu pare en el govern de Palmira i en aquest mateix any Deci va nomenar "Cesar" al seu fill Decio II Volusi i el va enviar al Danubi. A Sria es va sublevar Jotapi, que es va proclamar Emperador, per va acabar venut i executat. El 251 la lluita contra els gots, a Msia i Trcia, va adquirir protagonisme (van ocupar diverses ciutats i van derrotar a Deci II a Beroe. El governador de Trcia, Gai Juli Prisc, es va proclamar Emperador. Deci I va partir de Roma, reunint-se amb Deci II Volusi, i desprs de derrotar Prisc, es va enfrontar als gots, aconseguint vncer-los repetidament, fins que en una ltima batalla en Abritium (Dobrudja) van trobar la mort (novembre del 251).

El governador de Msia, Gai Vibi Treboni Gal, va ser aclamat Emperador, i va associar al govern a Hostili, un altre fill de Deci I. Gao, comprenent que era difcil combatre, va comprar la pau als gots, als quals va oferir una gran quantitat d'or per la seva retirada (251). Els gots no van respectar el tractat i van tornar a envair la Mesia, per van ser rebutjats pel seu governador Marc Emili Emili, el qual va prometre als legionaris els diners que havia de lliurar-se als gots; desprs de la victria els legionaris le van aclamar Emperador (252). A Roma mentrestant, es va desencadenar una epidmia de pesta que es va estendre a altres provncies ( 252 al 266), i va morir el cessar Hostili. Gal va associar llavors al seu propi fill Volusi Gal, i va preparar la lluita contra el seu rival Emili. Mentre els srmates tornaven a assolar Dcia. ( 252) i a Palmira moria Havian II i se succea el seu germ Odenat II, casat amb Zenbia. A l'any 253 Gal va enviar contra Emili al general i senador Publi Aureli Licini Valeri, per les tropes van aclamar a aquest com emperador (Valeri I). Gal i el seu fill Volusi van acudir a sotmetre als rebels personalment, per les seves tropes es van passar a Emili, i Gal i Volusi van morir a mans dels soldats a Terni (febrer del 254). Emili va quedar com a nic Emperador, sent reconegut pel Senat. Els alamans i francs van travessar el Rin i van penetrar en Les Gallies, i Emili no va trigar a ser assassinat pels seus propis soldats a Spoleto.

Valeri I i Galli: Primera partici de l'Imperi.
Valeri I, que va ser reconegut Emperador pel Senat, designant "Cesar" al seu fill Publio Licinio Galli, a qui va confiar poc desprs el govern de les provncies occidentals, amb el ttulo d'"August" iniciant aix un fraccionament de l'Imperi que acabaria sent definitiu. Galli va rebutjar als alamans quan ja penetraven a Itlia, per el seu pare no va poder impedir les incursions dels gots que arribaren fins i tot a la costa d'sia Menor (a ms de Msia, Trcia i Macednia), ni tampoc una incursi del poble dels boranis (que van travessar en vaixells la mar Negra) que encara que va ser inicialment rebutjada van acabar ocupant Trebissonda ( 253). Galli va combatre amb fortuna i va expulsar als alamans i francs ( 254) per va haver de fer front a una nova amenaa: les incursions dels nmades a la provncia d'frica (va aconseguir derrotar-los completament desprs de sis anys de combats 254- 260). Valeri va controlar als gots i altres pobles, i va fer enfront de les incursions dels srmatas, que el 254 van dirigir els seus atacs cap a Pannia. A partir del 255 

Valeri va haver de dirigir la seva atenci a la frontera persa, doncs les posicions romanes a Armnia, Sria i Capadcia estaven amenaades pels sassnides; els gots van renovar les seves incursions. El 257 es va produir una nova onada de repressi contra la secta dels cristians (anomenada la vuitena persecuci, que va acabar ms tard per ordre del seu fill Galli quan aquest va arribar a Emperador) i el mateix any es va produir el fams incident d'Antioquia, ciutat ocupada pels perses, quan part de la poblaci estava al teatre, adonant-se de la conquesta quan ja els perses havien pres la ciutat. 

El 258 el governador de les Gallies, Marc Casi Latini Pstum, es va sublevar i les legions le van proclamar Emperador a Trveris, mentre les legions de Pannia proclamaven a Decim Leli Ingenu (o Inganul). Pstum es va apoderar de la Tarraconense (cap al 259) i altres provncies, governant fins al 267, i en aquest any le va succeir el seu fill Victor, del que no se sap si tamb va dominar la Tarrarconense.

Mentre Valeri va combatre durament amb els perses (258 - 260) fins que va ser capturat "mes enll de Carrhae i d'Edesa" morint en el captiveri sense que se spiga ni quan ni com; al costat de l'Emperador van ser capturats el prefecte del pretori, diversos senadors i oficials de la legi, a tots els quals els perses (segons la seva prpia versi) van deportar a Prsia; es creu que Valeri va ser objecte de tota classe d'humiliacions i va morir cap al 269, per la versi que ho assegura s poc fiable; desprs d'aix van ser devastades i ocupades total o parcialment Sria, Cilcia i Capadcia. Els gots simultniament havien renovat les seves incursions cada vegada ms audaos i devastadores (el 259 van arribar fins a Atenes), i els srmates continuava igualment els seus atacs a Pannia.

Galli al Occident va haver d'abandonar les regions renanes, el govern de les quals va confiar al seu fill Salon, qui va intentar sotmetre a Pstum (259), i aprofitant aquestes lluites els alamans i francs van tornar a penetrar en les Gallies (es creu que els francs van entrar com mercenaris de Pstum encara que desprs van actuar pel seu compte) i els primers es van apoderar de Nrica i Rcia. Pstum es va apoderar del quarter general de Salon a Colnia sent capturat i executat el propi Salon. Llavors Pstum va poder estendre la seva autoritat a la Tarraconense, al nord d'Itlia i a Britnia. El 260 els alamans es van apoderar de Helvcia o Rcia, i els quades del nord de Pannia, el governador de la qual, Ingenu, s'havia proclamat Emperador.

L'anarquia.
Desprs de la desaparici de Valeri l'anarquia ms completa regnava a l'Imperi: Galli (un dels Emperadors ms civilitzats de l'poca, que va protegir al filsof Plot i probablement a altres representants de la cultura,; va escriure versos en grec i llat; i es va sentir atret per la cultura grega arribant a ser arcont d'Atenes i iniciar-se en els misteris d'Eleusis) es va proclamar Emperador nic, per altres le disputaven el poder, especialment Pstum i Ingenu, per tamb Luci Pis (que es va proclamar Emperador a Tesslia), Valeri Valent (proclamat a Acaia), el General Fulvi Macria conegut com Macri Major i els seus fills Macri II (Macri Menor i Emeso Quiet (reconeguts a Egipte), el daci Quint Noni Regili (aclamat a Msia Segona) i Publi Casi Regali, descendent de Avidi Casi (aclamat a Msia Primera i que va associar al tron a la seva mare). Tamb s'esmenta a un tal Saturn, assassinat desprs pels soldats que el van elegir, al intentar imposar una disciplina rgida. 

Els perses estaven assolant Cilicia, Sria i Capadcia. Valent va aconseguir derrotar Pis (que abans de proclamar-se Emperador havia estat partidari de Macri i enviat per aquest contra Valent, llavors fins i tot partidari de Galli) per va ser assassinat a les sis setmanes pels seus propis soldats. Ingenu va ser derrotat per Galli i es va sucidar. Regali es va sostenir en Msia fins que es va sotmetre el 263. Regili va morir en combat tamb el 263. Macri Major es va traslladar a Illria per combatre a Galli, per tamb va ser derrotat per aquest i es va sucidar ( 261), morint tamb el seu fill Macri II; va quedar nicament Emeso Quiet com Emperador a Orient, per venuts els seus partidaris (entre ells el General Calisto) amb l'ajuda de Odenat II de Palmira, Quiet va haver de refugiar-se a la ciutat de Palmira, governada per l'esmentat Odenat II i la seva dona Zenobia, on va ser executat per ordre del seu governant. Odenat II, va aconseguir rebutjar als perses ( 262), apoderant-se dels territoris abandonats per ells (Sria i Mesopotmia). El prefecte d'Alexandria, Mussi Emili, es va proclamar Emperador ( 262) per va ser derrotat pel General Teodot, addicte a Galli. A frica es va rebellar Gai Tit Corneli Cels que tamb va prendre el ttol real, per els habitants d'una ciutat addicta a Galli es van sublevar i Cels va morir en la lluita ( 262). Galli, hbil poltic, va associar al tron a Odenat II, i le va concedir el govern d'Orient. En aquests anys els francs van penetrar a la Gllia i la Tarraconense, i els gots, hruls i srmates van continuar les seves devastacions. 

Mentrestant Pstum, governant de la Tarraconense, va associar (265) al govern als seus dos fills Victor I i Pstum II. Cap al 266 Odenat II de Palmira, desprs de vncer repetidament als perses, dominava  Sria, Mesopotmia, Cilicia, Arbia, Capadcia i part d'Armnia. Un pirata de Cilicia, Trebeli, es va proclamar tamb Emperador ( 266). El mateix any es va produir un atac martim dels gots a la costa gala, rebutjat per Pstum. Les forces que van combatre als gots, reunides a Magncia, es van rebellar i van aclamar Emperador al General Ulpi Corneli Loli o Leli, per Pstum el va assetjar (266). El 267 les forces de Pstum, que assetjaven Magncia, i que havien venut als germnics, van prendre la ciutat, per Pstum no va permetre el seu saqueig i llavors els soldats el van assassinar al costat del seu fill Pstum II, i tamb a Leli, i van proclamar Emperador a l'altre fill Victor, qui va associar al govern a la seva mare Victorina. El General daci Aureol es va sublevar a Itlia i tamb es va proclamar Emperador ( 267) mentre el general Causisol, lleial a Galli, derrotava i donava mort al pirata isurico Gai Anni Trebeli. 

El 267 els hruls van partir amb naus des de Crimea i van assolar Grcia arribant fins a Atenes, Corint i Esparta. En aquest mateix any va ser assassinat Odenat II pel seu cos Maeonias i el va succeir el seu fill Atenodor (Uahballat) sota regncia de la seva mare Bat Zabbai (Zenobia), qui mesos desprs es va independitzar de Roma ( 268). Aquest mateix any els francs van tornar a assolar Les Gallies i la Tarraconense i potser altres provncies d'Hispnia, per Victor va aconseguir controlar-los. Per els gots van travessar el Danubi i van ocupar Macednia, Grcia i les illes incloent Xipre i Rodes, i la costa d'sia Menor, mentre un altre grup de gots va envair Mesia cap a Macednia, amb intenci de tallar les comunicacions entre Occident i Orient. 

Una conspiraci de generals va provocar que Galli fora assassinat poc desprs per un dels seus soldats, quan intentava sotmetre a Aureol i va pujar al tron imperial el principal conspirador, el general dlmata Marc Aureli Claudi, anomenat desprs "Claudi II el Gtic", comandant de cavalleria de rang eqestre, aclamat per les legions d'Illria ( 24 de Mar del 268) i reconegut pel Senat mentre les legions d'frica proclamaven a Api Claudi Censor, qui es va negar primer a acceptar, per que finalment ho va fer, per va imposar una disciplina tan rgida als seus soldats que aquests es van rebellar i li van donar mort desprs de set dies de govern, com havia ocorregut abans amb Saturn.

Claudi va sotmetre a Aureol (al qual va capturar desprs de prendre Mil, fent-ho executar), i va rebutjar una invasi dels alamans cap a Itlia ( 268) per a l'any segent va haver de permetre l'assentament dels gpids al nord de Dcia, que de fet ja estava en poder d'hordes de gots, mentre Zenobia s'apoderava d'Egipte. Per a l'any segent va aconseguir una victria decisiva sobre els gots a Naisus ( 269). Claudi va morir de pesta en Sirmium el 270, desprs d'haver aconseguit controlar els atacs germnics (si be aquest mateix any els alamans i marcomans van envair Itlia, per desprs de diverses alternatives van ser rebutjats).

El mateix any va morir Victor (que el 269 havia reprimit sagnantment una rebelli de la ciutat d'Autun, basti dels gals partidaris de Roma contraris a l'autonomisme, que va estar set mesos assetjada) i un ferrer anomenat Marc Aureli Mrius va ser proclamat Emperador, per va ser aviat assassinat succeint-lo Ttric I, governador d'Aquitnia amb el seu fill Ttric II com "Cesar" (s'ignora igualment si Marius i Ttric van governar a la Tarraconense). 

A la mort de Claudi va ser proclamat el seu germ Quintili per les legions d'Itlia, per les legions de Pannia van aclamar al general (probablement panoni) Domici Aureli comandant de cavalleria de rang eqestre, qui va ser reconegut pel Senat i Quintili es va suicidar desprs de 17 dies de regnat. Aureli va poder restaurar l'autoritat imperial sobre la totalitat de l'Imperi, sobretot desprs de la reconquesta parcial d'Egipte ( 271),  la victria sobre Zenobia de Palmira ( 272), la reconquesta total d'Egipte ( 273), i la submissi de Ttric I ( 274). Amb els iatungs, vndals, sueus i srmates es van concertar tractats de pau, i una victria amb els gots va permetre tamb arribar a un acord pel qual se'ls cedia gran part de la provncia de Dcia ( 270) amb el que els colons van haver de ser concentrats en les noves provncies de la Dcia Ripense i la Dcia Mediterrnia ( 271). Els alamans, juts i vndals que van envair Itlia, van ser derrotats ( 271) encara que el perill va ser tan gran que es va iniciar la construcci de grans muralles per a Roma (anomenades les muralles aurelianas), i el 272 es va prendre Palmira i part d'Egipte i es va sufocar una rebelli a Alexandria, amb un nou pretendent al capdavant. El 273 Palmira, que s'havia rebellat, va ser arrasada, Egipte totalment sotms i Ttric venut a Catalaunum, desprs de lo que es va sotmetre Britnia i part de les Gallies (Ttric, que residia a Trveris,  es va sotmetre el 274).

Aureli va ser assassinat el 275 en un complot organitzat pel llibert Mnester. En aquest any o ms probablement ja el 276, l'onada ms important de brbars germnics va penetrar a Les Gallies i la Tarraconense: estava formada per prop de mig mili de persones (guerrers, famlies, esclaus, aventurers..., en una xifra estimada de 450. 000). Valeri va obligar als curiales a buscar gent per portar les terres abandonades, o si no n'hi hagus haurien de pagar el tribut meritat per aquestes terres de la seva prpia butxaca. A la mort de Aureli l'exrcito va demanar al Senat l'elecci d'Emperador, i encara que el Senat va intentar eludir la designaci, i durant sis mesos el tron va romandre vacant, finalment el Senat va accedir a la designaci, recaient en el deg de l'rgan, l'itali Marc Claudi Tcit ( 25 de setembre del 275), que comptava 75 anys.

Marc Claudi Tcit va voler governar a l'estil de Traj, per aviat va ser assassinat per tropes sublevades (abril del 276). El seu germ uter, Marc Antonio Flori va ser proclamat per algunes legions i reconegut pel Senat, per les legions d'Orient van proclamar a Marc Aurelio Probe, destacat general d'origen panoni, qui va vncer a Flori (que va ser assassinat pels soldats) i va ser reconegut pel Senat. Probe va ajustar la pau amb Prsia (277), va acabar amb els invasors germnics, dels quals en va matar a un gran nombre, i a altres molts els va establir en diversos punts ( 277- 280), entre ells als francs a les Gallies; molts germnics van ser admesos en l'exrcit; els borgonyons i vndals silinges que van envair Rcia, i els blemmies que van envair Egipte, van ser rebutjats ( 278) i aquests ltims sotmesos a l'any segent; el 279 es va renovar la pau amb Prsia i va ser sufocada una rebelli dels isauris; a l'any segent els germnics van renovar les seves incursions a les Gallies, i el general lgur Tit Ili Prcul va ser proclamat Emperador per les legions i va aconseguir rebutjar-los, per desprs es va lliurar als plaers, i els germnics van tornar a l'atac; la flota del Rin al comandament del General Quint Bons (lleial a Probe) va ser incendiada ( 280) i Bons, davant el desastre i les possibles represlies, es va fer proclamar Emperador. Probe va derrotar a Prcul que va ser executat ( 281) i Bons, derrotat al seu torn, va fugir a Colnia on es va sucidar.

L'any segent es va combatre contra els srmates i els quades, i es van reprendre les lluites amb Prsia; la rebelli dels bagaudes de la Gllia va concloure amb la derrota dels caps insurrectes Armand i Eli; per l'exercito que s'ocupava d'assecar els pantans de Sirmium, lloc d'origen de Probe, es va amotinar i Probe va ser assassinat. El prefecte del pretori, Marc Aurelio Car va ascendir al tron, i va designar Csars als seus fills Car i Numeri, vencent la resistncia d'un rival a la regi de Verona.

Recuperaci de l'ordre: Diocleci.

A l'any segent (283) Car va organitzar una expedici contra Prsia, els inicis de la qual van ser victoriosos, per la mort de l'Emperador (una profecia havia predit la mort de qui travesss el Tigris) va truncar l'ofensiva. Numeri, que es trobava amb les tropes, va ordenar el retorn, mentre el seu germ Car feia front a una nova incursi dels Alamans. Durant el retorn de les tropes (284) Numeri (que acabava d'ajustar una pau amb Prsia desavantatjosa per a Roma) va emmalaltir i es va tancar en la seva tenda sota cura del seu sogre Arri Aper, Prefecte del Pretori, i al cap d'uns dies se'l va trobar cadver ( 12 de setembre del 284). Es va obrir una investigaci i un tribunal de generals va elegir emperador al cap de la gurdia pretoriana Valeri Aureli Diocles, anomenat Diocleci (17 de setembre del 284), d'origen dlmata, qui va declarar a Aper culpable de la mort de Numeri (Diocleci el va fer matar). Car es va disposar a sotmetre's al nou Emperador, mentre les legions de Pannia llanaven la proclamaci del seu governador Juli (III). Car va vncer a Juli, que va morir ( 284) i va marxar contra Diocleci al qual va vncer a Margus (Msia Superior), per va ser assassinat per un trib de les seves prpies tropes a causa d'una disputa personal referida a la dona del trib. Llavors Diocleci va ser reconegut com Emperador nic, associant al govern (amb el titulo d'August i el govern d'Occident), al seu amic el General Maximi.

Vegeu tamb Crisi del segle III 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143342" title="Racing Club de France" nonfiltered="2667" processed="2646" dbindex="58498">



El Racing Club de France s un club de esportiu francs de la ciutat de Pars. L'any 2007 compta amb 17 seccions esportives.

 Histria .
El Racing de Pars es fund el 20 d'abril de 1882 amb el nom de Racing Club com un club d'atletisme. L'any 1896 cre la secci de futbol. El 1932 es convert en professional i canvi el seu nom per Racing Club de Paris. L'any 1966 abandon el professionalisme i es fusion amb l'UA Sedan-Torcy, anomenant-se durant una temporada RC Paris-Sedan. Retorn al seu nom original fins el 1983 en qu es fusion amb el Paris FC i torn al professionalisme adoptant de nou el nom de RC Paris. A partir dels vuitanta adopt diferents noms. L'poca daurada del club van ser els anys 30 i 40.

Evoluci del nom.
1882 : Racing Club.
1885 : Racing Club de France.
1932 : Racing Club de Paris.
1966 : Racing Club de Paris-Sedan.
1967 : Racing Club de France.
1983 : Racing Club de Paris.
1987 : Matra Racing.
1989 : Racing Paris 1;
1991 : Racing 92.
1995 : Racing Club de France 92.
1999 : Racing Club de Paris.
2005 : Racing Club de France 92.
2006 : Racing Club de France.

 Seccions .
1882: Atletisme;
1887: Tennis;
1892: Rugbi a 15;
1896: Futbol;
1897: Hoquei sobre herba;
1922: Basquetbol;
1923: Nataci;
1937: Bdminton;
1941: Voleibol;
1942: Esqu;
1945: Judo;
1947: Esgrima;
1958: Decatl;
1958: Tir;
1968: Golf;
1984: Triatl;
1989: Pentatl modern;

 Palmars .
El palmars del RCF s immens. Fins l'any 2006, el conjunt de les seves seccions ha obtingut 93 medalles olmpiques, 53 ttols de campi del mn, 30 copes d'Europa, 115 ttols de campi d'Europa i ms de 1000 ttols de campi de Frana.
 Palmars de futbol .
1 Lliga francesa de futbol: 1936;
5 Copa francesa de futbol: 1936, 1939, 1940, 1945, 1949;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1986;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
web oficial de futbol;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143354" title="Transpos" nonfiltered="2668" processed="2647" dbindex="58499">

Els transposons sn seqncies d'ADN que es poden desplaar al llarg de diferents posicions del genoma d'una cllula, procs que s anomenat transposici. El procs pot causar mutacions i canviar la quantitat d'ADN del genoma. Els transposons tamb sn anomenats "gens saltadors" o "elements mbils gentics", juntament amb altres tipus de seqncies de propietats semblants. Varen ser descoberts per Barbara McClintock en una etapa primerenca de la seva carrera, conduint-la a guanyar el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1983.

Hi ha tota una varietat d'elements mbils gentics que poden ser agrupats pel seu mecanisme de transposici. Els elements mbils gentics de classe I o retrotransposons, es desplacen pel genoma sent transcrits a ARN i desprs retrotranscrits a ADN a travs de la transcriptasa inversa, mentre que els elements mbils gentics de classe II es desplacen directament d'una part a l'altra del genoma fent servir la transposasa per "tallar-los i enganxar-los" a travs del genoma.

Els transposons sn molt tils per als investigadors com a mitj per a alterar l'ADN d'un organisme viu. Els transposons ocupen una fracci elevada de la mida del genoma, la qual cosa s evident a travs del valor-C de les espcies eucariotes. Hi ha dades, per exemple, de qu el 45% del genoma hum est compost de transposons i de les seves restes.

 Tipus de transposons .
Els transposons estan classificats en dues classes, basant-se en el seu mecanisme de transposici.

 Classe I: retrotransposons .

Els retrotransposons actuen copiant-se i enganxant-se cpies en el genoma en diversos punts. Primerament, es transcriuen a ARN i una transcriptasa inversa codificada en el mateix transpos retrotranscriu la seqncia a ADN inserint-se al final, la seqncia generada en el genoma.

Els retrotransposons es comporten d'una manera molt semblant als retrovirus, com l'HIV, oferint una pista sobre possibles orgens evolutius d'aquests virus.

Hi ha tres classes principals de retrotransposons:

Viral: semblant als retrovirus, tenen llargues terminacions repetitives (LTR), codifica la transcriptasa inversa (per transcriure l'ARN a ADN).
LINES: codifica la transcriptasa inversa (que transcriu d'ARN a ADN), mancant els LTR, transcrit per la polimerasa III de l'ARN.
Superfamlia no viral: no codifica per a una transcriptasa inversa, s transcrita per la polimerasa III de l'ARN;

 Classe II: transposons d'ADN .

La principal diferncia entre els transposons de classe II i els retrotransposons s que el seu mecanisme de transposici no implica un intermediari d'ARN. Els transposons de classe II normalment es desplacen per tall i entroncament ms que per la cpia i entroncament de l'enzim transposasa. Diferents tipus de transposases funcionen de diferents maneres. Algunes es poden unir a qualsevol part de la molcula d'ADN, mentre que d'altres requereixen de seqncies especfiques. La transposasa fa un tall esglaonat a la seqncia diana produint extrems cohesius, talla el transpos i el lliga a la zona diana. Una polimerasa de l'ADN emplena els buits resultants i una lligasa de l'ADN tanca l'estructura. El resultat s un lloc diana duplicat i que els llocs d'inserci dels transposons pot ser identificat per petites seqncies repetides (el tall esglaonat de l'ADN emplenat per la polimerasa de l'ADN) seguit per repeticions invertides (que sn importants per l'escissi del transpos per a la transposasa).

No tots els transposons d'ADN es transposen a travs d'un mecanisme de tall i entroncament. En alguns casos s'observa una transposici replicativa en la que el transpos es replica a si mateix en un nou lloc, sense desprendre's de l'original i quedant per tant duplicat.

Totes dues classes de transposons es poden trobar en el cas de perdre la capacitat de sintetitzar la transposasa per culpa d'una mutaci, per tot i aix seguir reproduint-se i saltant pel genoma degut a qu encara hi ha altres transposons en el genoma que produeixen l'enzim necessari.

 Exemples .
Els primers transposons varen ser descoberts en el blat de moro (Zea mays) per la Barbara McClintock el 1948, pel que va guanyar el Premi Nobel el 1983. Es va donar d'insercions, delecions i translocacions causades per transposons. Aquests canvis en el genoma podrien, per exemple, conduir a uns canvis en el color de les llavors del blat de moro. Un 50%  del total del genoma del blat de moro est format per transposons. El sistema Ac/Ds descrit per McClintock s dels transposons de classe II.
 Una famlia de transposons de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) anomenada elements P sembla haver aparegut en l'espcie a mitjans del segle XX. En 50 anys s'han escampat per tota la poblaci de l'espcie. Elements P artificials es poden fer servir per inserir gens a la Drosophila injectant-los en l'embri. Per a l's del elements P com a una eina gentica vegeu: "s dels transposons com a eina gentica".
 Els transposons dels bacteris a vegades traginen un gen addicional per altres funcions alienes a la transposici, amb freqncia una resistncia a antibitic. En els bacteris, els transposons poden saltar entre l'ADN cromosomal el d'un plasmidi i tornar, permetent la transferncia i l'addici permanent de gens com la dels que codifiquen per resistncies a antibitic (els bacteris multiresistents poden ser produits per aquesta via). Els transposons bacterians d'aquest tipus pertanyen a la famlia Tn. Quan els elements transposables estan mancats de gens addicionals sn coneguts com a  seqncies d'inserci.
 La forma ms comuna de transposons entre els humans s la seqncia Alu. Aquesta seqncia fa aproximadament uns 300 parells de bases i es troba entre 300.000 i un mili de vegades en el genoma hum.
 La transposici del fag Mu s l'exemple ms conegut d'una transposici replicativa. El seu mecanisme de transposici s semblant a una recombinaci homloga.

 Els transposons com a causants de malalties .
Els transposons sn mutagnics. Poden malmetre el genoma de les cllules hostes per diferents vies:
 Un transpos o retrotranspos que s'autoinsereixi en un gen funcional molt probablement far que el gen esdevingui no funcional.
 Desprs de qu un transpos abandoni un gen el forat resultant probablement no ser reparat correctament.
 Les cpies mltiples d'una mateixa seqncia com l'Alu poden obstaculitzar l'aparellament precs dels cromosomes durant la mitosi, donant lloc a una recombinaci cromosmica, una de les raons principals per a la duplicaci cromosmica.

Entre les malalties que poden ser causades per transposons s'hi pot incloure totes aquelles en qu la malaltia es manifesta en interrompre's un gen. Entre moltes altres es poden esmentar l'hemoflia A i B, la immunodeficincia severa combinada, la porfria, la predisposici al cncer i la distrfia muscular de Duchenne.

A ms a ms, alguns transposons tenen promotors que dirigeixen la transcripci gentica de la seva prpia transposasa. Aquests promotors poden causar expressions aberrants de gens enllaats, causant malalties en fenotips mutants.

 Evoluci dels transposons .
L'evoluci dels transposons i el seu efecte en l'evoluci del genoma s actualment un camp dinmic d'estudi.

Els transposons sn trobats en totes les branques principals de la vida. Aquests poden estar o no originats en l'avantpassat com de la vida, o es poden haver desenvolupat diverses vegades per separat, o potser fins i tot haver aparegut una vegada i haver-se escampat a tots els dominis per transferncia gentica horitzontal. Encara que els transposons puguin arribar a conferir alguns beneficis als seus hostes, sn generalment considerats ADN egoista parsit del genoma dels organismes cellulars. Des d'aquest punt de vista sn semblants als virus amb la diferncia de qu uns surten fora de la cllula i els altres no. Els virus i els transposons tamb comparteixen algunes caracterstiques de l'estructura dels seus genomes, i les habilitats bioqumiques, conduint a l'especulaci de qu tinguin un avantpassat com. Com que els virus sn en essncia ms complexos les afabulacions se centren en qu els virus podrien provenir de transposons que van adquirir la capacitat de sortir de les cllules.

Com que l'excessiva activitat dels transposons pot destruir un genoma, molts organismes semblen haver desenvolupat mecanismes per reduir la transposici a un nivell manejable. Els bacteris poden experimentar altes taxes d'eliminaci de gens per eliminar els transposons i els virus dels seus genomes mentre que els organismes eucariotes poden haver desenvolupat mecanismes relacionats amb l'ARN d'interferncia (ARNi) com a via per reduir-ne l'activitat. En el nematode Caenorhabditis elegans, alguns gens requerits per l'ARNi tamb redueix l'activitat dels transposons.

Els transposons podrien haver estat cooptats pel sistema immune dels vertebrats per produir la diversitat d'anticossos. El sistema de recombinaci V(D)J opera per un mecanisme similar al dels transposons.

Existeixen evidncies de qu els elements transposables poden actuar com a agents mutagnics en bacteris i altres organismes asexuals.

 Els transposons en la cincia .
Els transposons, varen ser descoberts en el blat de moro. Aix mateix, el primer transpos en ser molecularment allat va ser d'una planta (Antirrhinum).

Els transposons, doncs, han esdevingut una eina especialment til en la biologia molecular de les plantes. Els investigadors fan servir transposons com a mitj per aconseguir la mutagnesi. En aquest sentit, un transpos salta enmig d'un gen i produeix una mutaci. La presncia del transpos permet identificar gens interromputs a travs de la PCR.

Algunes vegades, la inserci del transpos pot interrompre la funci dels gens d'una manera reversible; l'escissi mediada a travs de la transposasa restaura la funcionalitat del gen. Aix produeix plantes en les que les cllules venes tenen diferents genotips. Aquesta caracterstica permet diferenciar als investigadors als gens que necessiten ser a dintre d'una cllula per produir efectes observables en altres cllules que aquelles en les que s'expressa el gen.

Els transposons tamb es fan sevir mpliament com a una eina per a la mutagnesi en la Drosophila melanogaster, i una ampla varietat de bacteris per estudiar la funci gentica.

 Vegeu tamb .
Seqncia d'inserci;
Conflicte intragenmic;
Mobiloma;

 Referncies .
 Quesneville H, Bergman CM, Andrieu O, Autard D, Nouaud D, i cols. (2005) Combined evidence annotation of transposable elements in genome sequences. PLoS Comp Biol 1(2): e22.
 Kidwell, M.G. (2005). Transposable elements. In The Evolution of the Genome (ed. T.R. Gregory), pp. 165-221. Elsevier, San Diego.
 Craig NL, Craigie R, Gellert M, and Lambowitz AM (ed.) (2002) Mobile DNA II, ASM Press, Washington, DC.
 Lewin B (2000) Genes VII, Oxford University Press. ;

 Enllaos externs .
  ;
 Kimball's Biology Pages: Transposons ;
 A possible connection between aberrant reinsertions and lymphoma - New Scientist ;
 Precision genetic engineering Inserting new genes into plant cells - new gene transfer methods ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143357" title="Andante en do major K 1a" nonfiltered="2669" processed="2648" dbindex="58500">
L'Andante en do major, K 1a, s una obra per a teclat, composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1761, s a dir als 5 anys, i que es va trobar  al Quadern de Msica de Nannerl (Nannerl Notenbuch), la germana de Wolfgang. No s noms la primera obra per a teclat de Mozart, sin la seva primera composici coneguda fins ara. s una pea molt breu, d'uns 20 segons de durada, transcrita probablement pel seu pare, Leopold Mozart.

S'interpreta habitualment en el clavec i est en la tonalitat de do major. L'Andante s'inicia amb una frase d'un comps, que es repeteix ms fluixa. Aix es fa una altra vegada amb una segona frase modificada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143358" title="Allegro en do major K 1b" nonfiltered="2670" processed="2649" dbindex="58501">
L'Allegro en do major, K 1b, s una obra per a teclat composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1761, quan tenia 5 anys. Aquesta pea va ser trobada al Quadern de Msica de Nannerl (Nannerl Notenbuch), la germana de Wolfgang i transcrita probablement pel seu pare, Leopold Mozart. Aquesta seria la segona composici coneguda de W. A. Mozart. 

s una pea molt breu, d'uns 15 segons de durada. Com la paraula allegro suggereix, s una pea viva i temticament s molt diferent de l'anterior pea l'Andante (K 1a).

 Enllaos externs .
 Primers compassos de la partitura de l'Allegro K 1b;
 Audici dels primers compassos (arxiu midi);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143359" title="Tekken" nonfiltered="2671" processed="2650" dbindex="58502">


Tekken s una saga de videojocs de Lluita u contra u, produt per la companyia Japonesa Namco





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143360" title="Uni Nacional de Grcia" nonfiltered="2672" processed="2651" dbindex="58503">
La Uni Nacional de Grcia (en grec:                      ,   Ethniki Enosis Ellados  EEE) fou un partit nacionalista antisemita fundat l'any 1927 a Tessalnica, Grcia. 

Registrat com a societat de beneficncia, l'EEE fou fundat per mercaders refugiats de l'sia menor. Segons els estatuts de l'organitzaci, noms els cristians hi podien militar. Els seus membres s'oposaven a la considerable poblaci jueva de Tessalnica.

Fou liderat per Georgios Kosmidis (                ), un mercader analfabet turcoparlant, i per D. Charitopoulos ( .             ), empleat de la banca. 

Els lders foren els encarregats de la defensa al judici celebrat desprs dels disturbis de Campbell del 29 de juny de l'any 1931, en qu turbes de nacionalistes grecs atacaren l'assentament jueu anomenat "Campbell" de la ciutat. (El coadvocat fou Nikos Fardis (            ), editor en cap del diari Makedonia.) 

Les estimacions situen la fora del partit en 1.000 membres durant la dcada de 1930. Va obtenir resultats miserables a les eleccions municipals de 1934. L'any 1935, els partit implosion com a resultat de les lluites internes. Fou recuperat per les forces d'ocupaci alemanyes l'any 1942, durant l'ocupaci de l'Eix de Grcia durant la Segona Guerra Mundial, molts membres de l'EEE esdevingueren collaboradors destacats dels nazis (molts s'allistaren als Batallons de Seguretat i ajudaren en la identificaci de grecojueus.   

A causa dels seus uniformes i organitzaci paramilitar, al partit se l'anomenava sovint "Les Tres psilon" (              ) o "Els Cascos d'Acer" (                ).  

Enllaos externs.
  Histria de l'EEE;

Reference.
 Mark Mazower, Salonica, City of Ghosts: Christians, Muslims and Jews, 1430-1950, London: HarperCollins, 2004. ISBN 0-00-712023-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143363" title="Vot parallel" nonfiltered="2673" processed="2652" dbindex="58505">
Els sistemes de vot parallel sn sistemes de votaci mixtos en qu els votants participen en dues eleccions concurrents que utilitzen sistemes electorals diferents i en qu una elecci sovint no t cap influncia directa sobre els resultats de l'altra. Si la influncia o l'impacte d'una elecci sobre l'altra s gran, llavors es tracta noms d'un sistema de representaci proporcional mixta. El sistema de membres suplementaris (SMS) s el sistema de vot parallel ms utilitzat i que combina l'escrutini uninominal majoritari amb la representaci proporcional. 

Amb el SMS, un percentatge predeterminat dels membres del parlament hi sn elegits amb l'escrutini uninominal majoritari; s a dir, competeixen en eleccions locals a llurs respectives circumscripcions, i el candidat que hagi aconseguit el major nombre de vots, n's elegit com a representant. La resta dels membres del parlaments sn elegits per mitj de l'escrutini proporcional plurinominal; s a dir, assignats a partir de les llistes de partits (obertes o tancades) en proporci al nombre total de vots que cada partit va rebre en les eleccions. Els diputats electes amb el primer mtode sovint es coneixen com a "diputats uninominals", i els diputats electes amb el segon mtode, com a "diputats plurinominals". 

A diferncia dels sistemes de representaci proporcional mixta, en qu s'aconsegueix la representaci proporcional en tot el parlament (s a dir que el nombre de seients assignats a cada partit correspon a la proporci dels vots que els partits van obtenir en les eleccions), en el SMS, la proporcionalitat est confinada noms a la secci del parlament assignada amb el mtode de representaci proporcional. Aix, si un partit aconsegueix el 5% dels vots, noms li ser assignat el 5% dels seients dels diputats plurinominals, sense importar el nombre de seients que hagi guanyat uninominalment, fins i tot si no n'aconsegueix cap. 

Alguns pasos, com a Mxic, estableixen lmits al nombre de seients assignats plurinominalment, per evitar que un partit sigui "sobrerepresentat", sovint posant un lmit al nombre de seients que un partit pot tenir en total (uninominals i plurinominals), o a la diferncia entre el percentatge de vots obtinguts en les eleccions i el percentatge de seients que el partit obt en total (uninominals i plurinominals). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143366" title="Gran Premi de Mnaco del 1998" nonfiltered="2674" processed="2653" dbindex="58506">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1998, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 24 de maig del 1998.

 Resultats de la cursa .


 Altres .
 Volta  rpida:   Mika Hkkinen   1m  22. 948s;
 Pole:  Mika Hkkinen ;






 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143367" title="Gran Premi de Mnaco del 1999" nonfiltered="2675" processed="2654" dbindex="58507">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 de 1999, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 16 de maig del 1999.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:   Mika Hkkinen    1m  22. 259s;
 
 Pole:  Mika Hkkinen ;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143368" title="Gran Premi de Mnaco del 2000" nonfiltered="2676" processed="2655" dbindex="58508">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2000, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 4 de juny del 2000.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:   Mika Hkkinen   1m  21. 571s;
 
 Pole:  Michael Schumacher ;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143369" title="Amalienburg" nonfiltered="2677" processed="2656" dbindex="58509">


Amalienburg s un pavell de cacera construt entre 1734-1739 per Franois de Cuvillis per a Carles VII i la seva esposa, Maria Amalia d'ustria, dins de Nymphenburg, prop de Munic. Als ulls de molts experts, s el millor exemple del rococ alemany. 

Va ser dissenyat per  Franois de Cuvillis, gran divulgador del rococ com l'estil ms important de la primera part del segle XVIII publicant, entre 1738 i 1756, molts llibres sobre decoraci d'interior, mobiliari, treballs en metall, i altres temes decoratius.

Amalienburg es constru entre 1734 i 1739 i estava dissenyat per a la dona de l emperador, l'electriu Amalia, gran aficionada a la cacera.
La majoria part de la disposici interior gira al voltant de la sala de miralls, al centre de l'edifici. Obra de Johann Baptist Zimmermann i Joachim Dietrich, crea una atmosfera etria amb els colors nacionals bavaresos, platejat i blau. Algunes habitacions estan unides, com el Gabinet blau (el dormitori de l'electriu). El petit palau cont tamb un canera per als gossos de caa.

Enllaos externs.

 Web oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143373" title="Exsultate, jubilate" nonfiltered="2678" processed="2657" dbindex="58510">
L'Exsultate, jubilate, K. 165, s un motet per a veu de soprano i orquestra, compost per Wolfgang Amadeus Mozart el gener de 1773. s una pea espectacular que ha estat interpretada i enregistrada per moltes cantants reconegudes: Victoria de los ngeles, Elisabeth Schwarzkopf, Joan Sutherland, Kiri Te Kanawa, Elly Ameling, Cecilia Bartoli, Kathleen Battle, Edith Mathis, Sarah Brightman, Lucia Popp, Leontyne Price, entre molts d'altres.

Mozart tenia llavors 17 anys i acabava d'entrar al servei del prncep-arquebisbe Colloredo a Salzburg. Va compondre el motet durant el seu tercer viatge a Itlia, i l'escriu per al castrat Venanzio Rauzzini, qui havia cantat a la seva pera Lucio Silla estrenada feia poc. Rauzzini cant l'Exsultate a Mil el 17 de gener de 1773, a l'esglsia dels Teatins. La partitura va ser revisada posteriorment pel compositor i la nova versi, menys interpretada en l'actualitat, va aparixer el 30 de maig de 1779.

 Estructura .
El motet es compon de tres parts.
Allegro;
Andante;
Allegro';
La primera i la segona que estan separades per un recitatiu. La seva execuci dura aproximadament uns 15 minuts.

 Text .
El text s en llat i s desconeix qui n's l'autor. Fa referncia a l'alegria de les nimes benaventurades.

1) Exsultate, jubilate, 
o vos animae beatae, 
dulcia cantica canendo, 
cantui vestro respondendo, 
psallant aethera cum me. 

2) Fulget amica dies, iam fugere et nubila et procellae; 
exortus est justis inexspectata quies. 
Undique obscura regnabat nox; surgite tandem laeti, qui timuistis adhuc, 
et iucundi aurorae fortunatae 
frondes dextera plena et lilia date. 

3) Tu virginum corona, 
tu nobis pacem dona, 
tu consolare affectus, 
unde suspirat cor. 

4) Alleluja, alleluja

 Enllaos externs .
The Three Versions of Mozart's Exsultate, jubilate , R Armstrong, P Zweifel, Archivio storico Lombardo ANNO CXXVII;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143378" title="International Music Score Library Project" nonfiltered="2679" processed="2658" dbindex="58511">
L'International Music Score Library Project (IMSLP) o Projecte Internacional per una Biblioteca de Partitures Musicals s una proposta basada en tecnologia wiki amb la finalitat de crear una biblioteca virtual de partitures musicals de domini pblic. Tamb pretn incloure les obres de compositors actuals que desitgen compartir les seves creacions musicals de manera lliure i gratuta, s a dir, a partir de llicncies de Creative Commons o cedint els seus drets d'autor.

s un projecte similar a Mutopia  amb la diferncia que la poltica de Mutopia consisteix a reescriure les partitures, la qual cosa produeix un creixement lent de la biblioteca, mentre que IMSLP accepta partitures escanejades.

El projecte va comenar a funcionar el 16 de febrer de 2006 i ja compta amb versions en angls, alemany, francs, espanyol, grec, holands, itali i polons. Un dels principals objectius de l'IMSLP en aquests moments s la incorporaci de les obres completes de J. S. Bach en l'edici Bach-Gesellschaft Ausgabe (1851-1899).

 Tancament i reobertura.

Des del 19 d'octubre de 2007 la pgina resta tancada degut a l'amenaa d'emprendre accions legals per part de Universal Edition. L'administrador i creador del projecte, estudiant de professi, en no poder assumir les despeses que el procs demanaria, decideix el tancament del wiki. Els forums, per la seva part, continuen actius.

El 2 de novembre de 2007, Michael Geist, un prominent professor canadenc de copyright, va escriure un article a la BBC on parlava de les especificitats i les conseqncies ms mplies d'aquest cas. Considerava que aquest cas era enormement important des de la perspectiva del domini pblic.

L'IMSLP ha tornat a estar operatiu en lnia des del 30 de juny de 2008.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143379" title="Yokohama" nonfiltered="2680" processed="2659" dbindex="58512">
 
 
 

Yokohama s la capital de la Prefectura de Kanagawa al Jap, i el major port del pas. En 2003, la ciutat tenia una poblaci de 3.519.103 habitants, amb una densitat de 8.050 hab./km. 

s la segona major ciutat de Jap desprs de Tquio. La seva superfcie s de 437 km. Fundada el 1 d'abril de 1889, en una pennsula en el costat occidental de la Badia de Tquio. Avui forma part de la seva rea metropolitana, en estar situada a tan sols 30 quilmetres del centre de la capital. 

s un rea residencial, on la poblaci es trasllada a diari a treballar a Tquio. Yokohama havia estat un petit poble pesquer abans que el port fos creat en 1859. El port es dedicava al comer de la seda durant l'era Meiji i ms tard es va dedicar a la importaci de matries primeres i exportaci de productes elaborats en les factories de l'rea industrial de Keihin. 

En els ltims anys ha experimentat un rpid creixement, aspirant a competir amb Tquio com centre de negocis. La millor mostra d'aix es troba en Minato Mirai 21, un districte poblat de gratacels de recent construcci i situat al costat del port, d'on destaca especialment la Landmark Tower el gratacel ms alt de Jap fins a ara, superant en altura a l'edifici del govern metropolit de Tquio.

Una altra zona molt coneguda en Yokohama s el barri xins. Yokohama sempre va ser una ciutat, pel seu carcter portuari, on es reunien amplis grups d'estrangers al llarg de la histria de Jap, i s on existeix la comunitat xinesa ms gran del pas. El seu barri xins es troba poblat de botigues, locals i restaurants regentats per ciutadans d'origen xins, i on acudeixen en cap de setmana multitud de visitants des de Tquio i altres llocs. 

El jard japons de Sankeien, una mica ms allunyat del centre de la ciutat, o el barri de Yamate sn altres llocs que no s'ha de deixar d'esmentar al parlar de Yokohama. 

En 2002 a la ciutat es va fer el tancament del mundial FIFA 2002

Enllaos externs. 

 Web oficial en angls ;

 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143383" title="Nuri Al Maliki" nonfiltered="2681" processed="2660" dbindex="58513">

Nuri Al Maliki (en rab:                  , transcrit com N r  K mil al-M lik ) s un poltic iraqui que actualment ocupa el crrec de Primer ministre de l'Iraq; que el converteix en el governant del pas (ja que la Constituci actual atorga tot el poder executiu al Primer Ministre). 

Biografia.
Nuri Al Maliki va nixer a la ciutat iraquiana de Hillah, a la provncia de Babil, l'any 1950; va estudiar i es va llicenciar en Filologia rab, disciplina en la qual tamb es va doctorar per la Universitat de Bagdad. Tamb t un mster en Literatura rab. 

Carrera poltica . 
Durant els anys que va estudiar a la Universitat, Maliki es va afiliar al partit poltic xita Dawa; convertint-se en un fugitiu poltic en temps de la dictadura del partit ultranacionalista d'esquerra Baath. 

Quan Saddam Hussein es va convertir en el lder del Baath i President de l'Iraq l'any 1979; la persecuci contra Dawa i els altres partits de l'oposici es va refermar. L'any 1980 Maliki va ser condemnat a pena de mort per un tribunal del rgim de Saddam pel delicte de pertnyer al partit Dawa (Hussein havia promulgat una llei que castigava amb la mort als militants de Dawa).

Maliki va haver d'escapar a Iran per a salvar la vida, i a ms va haver de canviar el seu nom Nuri per Jawad per a protegir a la seva famlia de la venjana del rgim (prctica molt comuna entre els militants de Dawa que van haver d'exiliar-se). 
Des d'Iran, Maliki va seguir lluitant contra el rgim; posteriorment s'en va anar a viure a Sria, pas on va dirigir l'Oficina de la Guerra Santa; un rgan del partit Dawa encarregat de comandar als milers de guerrillers d'aquest partit que lluitaven contra l'exrcit i la 'policia de l'Iraq. 

Per tant, Maliki dirigia la lluita armada del seu partit contra la dictadura de Hussein. A Damasc, Maliki fou nomenat President del Comit d'Acci Comuna; un grup que pretenia formar una coalici de tots els partits poltics iraquians d'oposici. 

Aquest grup es va convertir en el primer Congrs Nacional Iraqui; aliana de dotzenes de partits i grups d'oposici que es va fundar el juny de 1992 (encara que Dawa no va entrar-hi formalment fins l'octubre de 1992). L'any 1995 el partit Dawa es va separar d'aquesta aliana.

Transici poltica desprs de Saddam Hussein.
Desprs de l'enderrocament de Saddam Hussein causada per la invasi nord-americana de 2003; Maliki va retornar a l'Iraq i es va unir al primer Govern de Transici format sota l'ocupaci multinacional. Maliki va encapalar el Comit de Donis-Baathificaci; un rgan del nou Govern encarregat d'acomiadar o expulsar de l'administraci pblica a la majoria dels funcionaris pertanyents al partit Baath. 

El 30 de gener de 2005, Maliki va ser escollit diputat a l'Assemblea Nacional Constituent de carcter transitori. Ell va ser un dels negociadors del bloc xita per a arribar a un consens en l'elaboraci de la nova Constituci i fou considerat un negociador molt dur pels representants dels altres blocs; al final Maliki seria un dels principals redactors de la Constituci definitiva. Posteriorment Maliki va ser nomenat President de la Comissi de l'Assemblea encarregada dels assumptes de seguretat; i com a tal, va assolir que es redacts una Llei Antiterrorista molt dura per a combatre als terroristes que s'oposaven al nou Govern i a les tropes estrangeres. Tot aix li va fer guanyar fama de ser un implacable partidari de la "m dura" contra els enemics del nou ordre. 

Primer Ministre de l'Iraq. 
Desprs que els kurds, sunnites i una gran part dels xites s'oposessin a que Ibrahim Al Yafari fos reelegit Primer Ministre; els ulls de la classe poltica del pas es van bolcar cap a Maliki. Ell era el segon lder ms important de Dawa (superat noms pel propi Al Yafari); i tenia millors relacions amb els lders poltics kurds i sunnites. Per aix es plantej el seu nom com el d'un home de consens, capa d'encapalar un Govern d'Unitat Nacional. 

El 22 d'abril de 2006 el President de la Repblica Yalal Talabani va proposar al nou Parlament que Maliki fos escollit Primer Ministre, i el 20 de maig de 2006 el Parlament el va ratificar. L'endem, 21 de maig, Maliki va presidir el primer Consell de Ministres iraqui del seu Govern. Maliki ha proms m dura contra la insurrecci, per al mateix temps va esmentar que negociaria amb tots els grups tnics i religiosos del pas per a avanar en una reconciliaci nacional que permeti obtenir la pau. 

Enllaos externs. 





 
 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143386" title="Krefeld" nonfiltered="2682" processed="2661" dbindex="58514">



Krefeld, anomenada tamb la  ciutat de seda , es troba a Rin del Nord-Westflia. 

Des del segle XVII es va desenvolupar un intesiu comer amb sedes provinents de Xina. En 1683 desprs de la Guerra dels Set Anys, part dels seus pobladors van abandonar el pas i van fundar el Germantown a Filadlfia. 

En 1928 Ludwig Mies van der Rohe  dissenya en aquesta ciutat la Casa Esters.

D'aquesta ciutat prov el grup de heavy metal Blind Guardian. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143388" title="Guggenheim" nonfiltered="2683" processed="2662" dbindex="58515">
Guggenheim s el cognom d'una famosa famlia nord-americana. 

Molts dels seus membres han creat fundacions amb motivacions artstiques o d'utilitat social. La fundaci de major renom internacional s la que va fundar Solomon R. Guggenheim. La Fundaci Solomon R. Guggenheim, sovint anomenada tan sols Fundaci Guggenheim, s la que ha fundat museus en diverses ciutats del mn: 

El Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York, als Estats Units, obra de Frank Lloyd Wright. ;
La Collecci Peggy Guggenheim de Vencia, a Itlia. ;
El Museu Guggenheim de Bilbao, al Pas Basc, obra de Frank Gehry. ;
El Deutsche Guggenheim de Berln, a Alemanya.
El Guggenheim Hermitage de Las Vegas, als Estats Units. ;
El Museu Guggenheim de Guadalajara, a Mxic (en construcci). ;
El Museu Guggenheim d'Abu Dhabi, als Emirats rabs Units (previst per al 2010).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143389" title="Eugnia de Montijo" nonfiltered="2684" processed="2663" dbindex="58516">


Eugnia de Montijo, emperadriu dels francesos (Granada 1826 - Madrid 1920). Aristcrata espanyola que ostent el ttol de comtessa de Teba per dret propi i que arran del seu matrimoni amb l'emperador Napole III de Frana esdevingu la darrera emperadriu dels francesos.

Nascuda a Granada el dia 5 de maig de l'any 1826 essent filla de Cipriano de Palafox i de l'aristcrata Mara Manuela Kirkpatrick. Els pares d'Eugnia ostentaven els ttols de duc de Portocarrero, marqus d'Algava, comtes de Teba i de Montijo a part de la Grandesa d'Espanya. 

La germana d'Eugnia, Maria Francisca de Sales de Montijo es cas el 1849 amb el duc Jacobo Fitz-James Stuart, duc d'Alba de Tormes. La gran majoria de ttol nobiliaris de la famlia Montijo repercutiren a travs d'aquest matrimoni a la Casa d'Alba.

Educada a Frana on estigu internada en diversos collegis de Pars i al Convent del Sagrat Cor de la capital francesa on reb una profunda i rgida educaci catlica. Amb la caiguda de la monarquia de Llus Felip I de Frana, Eugnia i la seva mare inicien un coqueteig constant amb les noves autoritats del prncep-president assistint a nombrosos balls i recepcions oferts al Palau de l'Elyse. 

Desprs dels frustrats intents de Napole III de Frana de casar-se amb la princesa Carola de Vasa, nta del rei Gustau IV Adolf de Sucia, el nou emperador francs des de 1852 contragu matrimoni el dia 30 de gener de 1853 amb la comtessa de Teba, Eugnia de Montijo.

El casament fou anunciat el dia 22 de gener de 1953 afirmant que: Jo he preferit una dona que estimo i respecto a una dona desconeguda per mi amb qui una aliana amb ella hauria significat una barreja d'avantatges i sacrificis. 

El casament fou criticat des de la Famlia Imperial, des del Consell de Ministres, i des de la premsa francesa i estrangera que consideraven que l'absncia de sang reial de la comtessa de Teba no era positiu pel llinatge Bonaparte que feia tan sols dues generacions que havia sortit de la foscor de Crsega.

La parella tingu un nic fill:

 SAI el prncep Napole Eugeni Bonaparte, nascut a Pars el 1856 i mort a l'frica el 1879.

La seva bellesa, elegncia i les seves maneres contribuiren indiscutiblement en crear una aureola de magnificincia al rgim bonapart. La seva amistat amb la princesa Paulina de Metternich, esposa de l'ambaixador austrac a Pars, permet un intens desenvolupament de la cultura durant el seu regnat. L'emperadriu consagr a Charles Worth com el principal modista del segle XIX i les seves creacions esdevingueren el paradigme del bon gust.

Polticament parlant, Eugnia de Montijo desenvolup un paper relativament preponderant. A part de les regncies que ostent els anys 1859, 1865 i 1870, l'emperadriu exerc una forta influncia poltica sobre el seu esps. La seva fe catlica i el seu conservadurisme poltic contribuiren en cert abandonament dels postulats liberals del bonapartisme. Aix, s'atribueix a la pressi de la comtessa de Teba el fet que Napole III de Frana mantingus l'exrcit francs a Roma protegint el darrer reducte dels Estats Pontificis, el Laci, de l'aven de les tropes de Vctor Manuel II d'Itlia. 

Amb la caiguda del Segon Imperi, els Bonaparte aconseguiren fugir a Anglaterra on s'installaren en una casa de camp a Kent, anomenada Chislehurst. Desprs de la mort de l'emperador l'any 1873, Eugnia s'establ entre Farnborough a Hampshire i una villa construida al Cap Martin a les proximitats de Cannes i de nom Villa Cyrnos que s el nom que els grecs posaren a l'illa de Crsega.

L'emperadriu mor el juliol de 1920 a Madrid a l'edat de 94 anys durant una visita al seu nebot, el duc Carlos Mara Fitz-James Stuart. Enterrada a la Cripta Imperial de l'Abadia de Sant Miquel de Farnborough, la seva herncia fou dividida entre els seus familiars. Les seves propietats a Espanya passaren als ducs d'Alba, la casa de Farnborough pass al prncep Vctor Bonaparte i villa Cyrnos a la princesa Letizia Bonaparte, segona esposa de Amadeu de Savoia-Aosta. Les accions, valors i diners foren repartirs en tres parts i atorgats als seus parents a excepci de la xifra de 100.000 francs que fou destinada a la restauraci de la Catedral de Reims.

L'any 1885, Eugnia de Montijo fou l'escollida per ser padrina de la princesa Victria Eugnia de Battenberg. Victria Eugnia, nta de la reina Victria I del Regne Unit, es cas amb el rei Alfons XIII d'Espanya, era filla de la princesa Beatriu del Regne Unit que havia estat semipromesa del prncep imperial Napole Eugeni Bonaparte. Victria Eugnia mantingu al llarg de la seva vida una relaci privilegiada amb Eugnia de Montijo qui a la seva mort li regal un lot important de maragdes que actualment es troben al Banc de l'Iran al ser comprades la dcada de 1960 pel xa de l'Iran.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143390" title="Jean-Honor Fragonard" nonfiltered="2685" processed="2664" dbindex="58517">




Jean-Honor Fragonard (5 d'abril de 1732   22 d'agost de 1806) pintor francs.

Va nixer a  Grasse, Alps Martims, fill d'un sastre especialitzat en la realitzaci de guants.  Aviat va ser enviat a Pars pel seu pare, all va demostrar tal talent i inclinaci envers l'art que va ser portat davant de Franois Boucher, qui va reconixer els dots del jove i inexpert Fragonard, per va decidir no gastar el seu temps en la formaci del jove i al seu torn el va enviar al taller de Chardin. Fragonard va estudiar durant sis mesos sota la tutela del gran luminista i va tornar al taller de Boucher, on va saber adquirir l'estil del seu mestre de tal manera que aquest li va confiar la realitzaci de rpliques de les seves pintures.

Encara que no era un alumne de l'Acadmia, Fragonard va guanyar el Premi de Roma el 1752, la qual cosa li permet la seva assistncia a Roma subvencionada per la Reial Acadmia d'Escultura i Pintura de Frana, amb la seva pintura "Jeroboam sacrificant als dols", per abans d'anar a Roma va estar estudiant durant tres anys al taller de Charles-Andr van Loo. L'any abans de la seva partida a Roma va pintar l'obra "Crist rentant els peus dels apstols" actualment a la catedral de Grasse.

Ja el 1756 va anar a Itlia en companyia de Hubert Robert, aquesta visita va ser clau ja que durant la seva estada a Roma va poder admirar els romntics jardins, amb les seves fonts, temples i terrasses, on va concebre els escenaris que posteriorment plasmaria, a les seves obres. Sobre la seva obra va influir tamb la florida sumptuositat de Giovanni Battista Tiepolo, l'obra del qual va tenir oportunitat d'estudiar en Vencia abans de la seva tornada a Pars en 1761.

En 1765 la seva obra "Corsus i Callirhoe" li va assegurar la seva admissi a l'Acadmia. L'obra va ser objecte d'elogi per part de Diderot i va ser adquirida pel rei, qui ordenar reproduir-la. Fins a aquest punt, Fragonard havia dubtat entre temtica religiosa, clssica i altres temes a les seves obres, per en aquest moment la demanda per part del rei Llus XV de patrons que representessin escenes d'amor i plaer en la cort, va dirigir la temtica de les obres de Fragonard cap a les obres amb escenes d'amor i voluptuositat amb les quals el nom de l'artista ha estat associat. Destaca del seu estil la bellesa dels colors aix com la virtuositat del traat fcil de les seves obres. Les obres ms destacades inclouen 'El gronxador', 'El forrellat', 'El pet robat', 'Les banyistes', aix com la decoraci de les estances de Madame du Barry i la ballarina Marie Guimard.

La Revoluci Francesa va significar el final de l'antic rgim, i Fragonard, proper als mxims representants del mateix, va deixar Pars el 1793 i va trobar refugi a la casa del seu amic Maubert a Grasse, que va decorar amb una srie de plafons decorativoc coneguts com Roman d'amour de la jeunesse , originalment pintats per al pavell de Madame du Barry en Louveciennes. Els plafons van anar a parar a J. Pierpont Morgan qui, ms tard, els va vendre a Henry Clay Frick. Actualment ocupen les parets d'un bonic Sal de la Frick Collection de Manhattan. . 

Fragonard va tornar a Pars a comenaments del segle XIX, on va morir el 1806, prcticament oblidat.

Durant ms de mig segle va ser completament ignorat, fins al punt que Michael Scheikopf, a la seva obra Histria de l'Art (1873), ni tan sols no esmenta el seu nom. Posteriorment el seu redescobriment li va suposar la seva confirmaci entre els mestres de la pintura.

A ms de les obres abans esmentades, hi ha quatre obres destacables a la collecci Wallace: ho font de l'amor, La institutriu, Una dona gravant el seu nom en un arbre  (usualment coneguda com Le Chiffre d'amour) i El nen ros. 
El Museu del Louvre cont trenta exemples del seu art: entre ells Les banyistes, El msic, La tempesta. Altres obres es troben als museus de Lilla, Besanon, Rouen, Tours, Nantes, Avignon, Amiens, Grenoble, Nancy, Orlans, Marsella, etc., aix com a Chantilly. A Catalunya hi ha un Fragonard (L'abb de St.-Non habill a l'espagnole, de 1769) al "Llegat Camb" del MNAC. Tamb es poden trobar obres de Fragonard en colleccions privades com la de la famlia Rothschild a Londres i Pars.

 Bibliografia . 
 
R. Portalis, Fragonard' (Paris, 1899), illustrat ;
Felix Naquet, Fragonard' (Paris, 1890) ;
Virgile josz, 'Fragonard msiurs du XVIII sicle  ' (Paris, 1901) ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143391" title="Pau Riba i Romeva" nonfiltered="2686" processed="2665" dbindex="58518">
Pau Riba (Palma, 1948) s un artista i escriptor polifaccic, reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantant. La seva obra, iniciada a finals de la dcada dels 60 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crtica i una repercussi limitada en el gran pblic malgrat el seu segell nic i intransferible d'artista total: la pea ms destacable n's el disc doble Dioptria (sic), que va ser escollit millor disc en catal del segle XX per la revista Enderrock.

Riba t cinc fills de quatre dones diferents -dos d'ells, Pauet i Cam, tamb msics- i actualment viu a Tiana (el Maresme).

 Biografia .

Descendent d'una famlia burgesa, nt del diputat i fundador d'Uni Democrtica de Catalunya Pau Romeva per via materna i del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu per via paterna, Pau Riba va nixer el 1948 a Palma dins un ambient purit, cristi, culte i catalanista; en canvi, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie, dissenyador...

Anys 60.

El 1967 va demanar ser adms en Els Setze Jutges, per no el van acceptar per manca de coincidncia estticomusical amb els lders del grup, perqu el trobaven ms a prop de Dylan que no pas de Brel o de Brassens. Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics (Arnella, Sisa, Batiste, Oriol Tramvia...): un collectiu amb un nombre de membres ms inespecfic, defensors d'una can ms popular i combativa; aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.

El concert dut a terme pel Grup de Folk al Parc de la Ciutadella de Barcelona el maig del 68 es va convertir en la referncia d'un moviment emergent que va aconseguir arribar a canviar costums sexuals, culturals i vitals de tota la societat catalana i, posteriorment, espanyola. Noia de porcellana, del mateix any, va ser el preludi de la seva obra de referncia: Dioptria, un lbum editat per Concntric entre els anys 1970 i 1971 en sengles lliuraments i considerat el primer disc de rock en catal. Aquest disc es va presentar per l'editora amb la coberta d'un album doble, per amb un sol disc, el grafisme s totalment de Pau Riba i assoleix un nivell grfic formidable i trencador que el fa doblement estimable i significatiu. Aquest treball s el retrat de la revoluci hippy i de la influncia de l'cid i del haixix. Pel que fa als continguts, Dioptria s una crtica ferotge a l'esperit petitburgs i a la famlia cristianoprogressista entesa com a cllula bsica de la societat.

Anys 70.

L'any 1971 es va establir a la Formentera durant l'eclosi hippie, on vivia a una casa sense electricitat ni aigua corrent on van nixer els seus dos primers fills de la llavors companya seva Merc Pastor: Pau (al qual va dedicat Jo, la donya i el gripau, enregistrat all a l'aire lliure) i Cam; l'estiu del 1975, un cop reinstallat a Barcelona, entre els enregistraments a Madrid dels LPs Electrccid ccid alquimstic xoc i Licors va participar en el primer Canet Rock: se'l pot veure en la pellcula homnima de Francesc Bellmunt quan interpreta Cols, drogat i mig despullat, en una actuaci mtica.

Anys 80.

Al llarg de la dcada dels 80, a ms de participar en diverses pellcules va collaborar, entre d'altres, en els suplements dominicals dels diaris La Vanguardia i El Peridico i va publicar la novella Ena i l'assaig sociopoltic La gran corrida (sic); tamb va treure els LPs Amarga crisi i Transnarcs, on proposava l'esttica trans i llenava un manifest en favor de la transcan i en contra del tancament cultural i la normalitzaci lingstica.

Anys 90.

Els anys 90, a banda de participar en algunes pellcules ms i seguir collaborant en alguns peridics i televisions (el 1992 va dirigir i presentar el programa Trif tong en TV3 i, a l'any segent, Daguerreotips en Canal 33) va projectar i dissenyar diversos esdeveniments i espectacles relacionats amb els Jocs Olmpics de Barcelona, l'Expo de Sevilla i altres efemrides (com la celebraci dels 25 anys del Grup de Folk o l'acte de collocaci de la primera pedra per la reconstrucci del Liceu, incendiat l'any 1994), va reprendre l'activitat musical amb el CD Disc dur, va musicar uns quants poemes dels seus avis, recopilats en De riba a riba, collabor amb els seus fills Pauet i Cam (el trio Pastora) en l'espectacle Ribaibal i, ms tard, en Cosmossoma (un compacte amb el qual s'inici com a autoeditor) i Astarot Universdherba, un altre CD tancat hermticament en una llauna de conserves on hi ha l'actuaci en directe amb el grup Perucho's al festival Canet Rock 77 i altres efectes relacionats.  

L'any 1993 l'editorial La Magrana va editar una biografia seva; pel Sant Jordi de l'any 1997, l'editorial Proa li edit Lletrarada (un llibre que reuneix les lletres de totes les seves canons, algunes d'indites, i l'any 1998 va publicar Allollia, un recull de curiositats lingstiques.

Segle XXI.

L'any 2001 va destrossar a Felanitx un mural de Barcel amb el consentiment de l'autor, per tal d'impedir que passs a mans municipals. Va treure tamb el disc Nadadales, encartat en el llibre Jiss de Netzerit (o captol zero de la guerra de les galxies), que es convertiria en un espectacle de stira polticosocial que d'aleshores en es repeteix cada any per Nadal, degudament actualitzada. Tamb va collaborar amb Albert Pla al disc Anem a dormir?. L'any 2006 es va interpretar a ell mateix en la pellcula sobre Puig Antich. Tamb va protagonitzar la pellcula documental autobiogrfica Deixa'm en Pau. Dioptria va ser objecte d'un homenatge. A ms, va oferir quatre concerts amb la Banda dels Lladres, encapalada per Jaume Pla (Mazoni).

Discografia.



 Bibliografia .



 Enllaos externs .
 PauRiba.com web oficial amb biografia, discografia i obra;
 MySpace.com pgina de Pau Riba i Mu;
 YouTube.com vdeos de Riba en directe;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143393" title="Grandesa d'Espanya" nonfiltered="2687" processed="2666" dbindex="58519">
La grandesa d'Espanya s la mxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament desprs de la d'Infant d'Espanya, que s la que correspon als fills del monarca.

Els grans d'Espanya sn considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la Corona de Castella, de la Corona d'Arag i de Navarra. En l'escalaf de l'aristocrcia europea se situen darrera de les cases reials europees i abans dels prnceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de Frana i d'Anglaterra.

L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de Carles I. L'any 1520, desprs de ser escollit emperador romanogermnic, el monarca decid diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un ttol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una merc i un ttol). Aix, mentre els primers eren considerats parents els segons eren cosins, dins de l'imaginari familiar de la monarquia.

Enllaos externs.
Grandes de Espaa ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143398" title="Bandera d'Amposta" nonfiltered="2688" processed="2667" dbindex="58521">


 Blasonament .
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, vermella, amb un pal groc carregat de quatre pals vermells de gruix 3/11 de la llargria del drap a l'asta, i amb una creu de Malta blanca d'alria i amplria 5/11 de l'alria del drap, posada equidistant de les vores superior i inferior i a 7/33 de la del vol. 



 Histria .

Abans de tenir la nova bandera, l'ajuntament feia servir una altra bandera, dissenyada errniament durant el franquisme, que era apasada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, unicolor blanca amb una creu copta vermella, inspirada en la creu de Malta. La seva simbologia evocava al domini de l'hospitaler de la ciutat en els segles XII i XIII.

La bandera oficial d'Amposta va ser aprovada pel consistori municipal, per unanimitat, en el ple del 26 de mar de 2007 i el 25 d'abril del mateix any pel Parlament de Catalunya,amb qu es corregia l'error de l'anterior que no representava amb exactitud la creu de l'Hospital, sin que s'assemblava ms aviat a la creu del Temple.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143408" title="Albert Streit" nonfiltered="2689" processed="2668" dbindex="58522">


Albert Streit (nascut el 28 de mar de 1980 a Bucarest, Romania) s un futbolista alemany que juga de centrecampista al FC Schalke 04 de la Bundesliga. Va comenar com a futbolista al FV Zuffenhausen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143410" title="Adarga" nonfiltered="2690" processed="2669" dbindex="58523">

Una adarga s un escut fet de cuir i de forma ovalada i, posteriorment, en forma de cor. Utilitzat originalment per la cavalleria musulmana d'Al-Andalus, amb el nom  daddrqa (provenia del nord d'frica; a Fes hi havia el principal centre de producci). Extremadament resistent a l'espasa i a la llana. Als segles XIV i XV l'adarga va ser utilitzada per la infanteria i cavalleria cristiana, fins que en el segle XVI es va fer general l's d'armes de foc. Al segle XVII es continuava utilitzant en combats de cavalleria entre la noblesa peninsular.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143417" title="Caragol de na Claudina" nonfiltered="2691" processed="2670" dbindex="58524">

El caragol de na Claudina o caragol de serp (Trochoidea claudinae o Xerocrassa claudinae) s un mollusc gasterpode endmic de Mallorca, concretament de la pennsula de Formentor, a Pollena.

Destaca per la vistositat del seu caragol, molt pla i amb molts espirals que oscillen entre el blanc i el marr.

La seva poblaci es distribueix quasi en un 90% al terme municipal de Pollena, i ms en concret, des de la zona del far de Formentor fins a la possessi de Muntanya.

Malgrat que el seu hbitat est protegit (s una zona ANEI), est en perill d'extinci a causa de la seva recollecci per al colleccionisme. Ja est al Llibre Vermell d'Invertebrats del Ministeri de Medi Ambient i s'ha proposat (2007) la seva inclusi dins el Catleg Balear d'espcies amenaades.

Referncies.
 Diario de Mallorca. 30 de mar de 2007.
 Llista provisional de molluscs d'Espanya protegits o per protegir ;
 Catleg Balear d'espcies amenaades;

Enllaos externs.
 Fitxa taxonmica ;
 Llista vermella d'espcies amenaades de la IUCN. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143428" title="Magnet de Bohr" nonfiltered="2692" processed="2671" dbindex="58526">
En fsica atmica, el magnet de Bohr (simbolitzat ) s una constant fsica de moment magntic que rep el seu nom en honor 
al fsic dans Niels Bohr.

En unitats del Sistema Internacional es defineix com:

;
i en unitats del sistema CGS com:
;
on:
 s la crrega elemental,
 s la constant de Planck,
 s la massa en reps de l'electr;
 s la velocitat de la llum.

En unitats del SI el seu valor s.

 = 9.274 009 49(80)  10-24 JT-1;

El magnet de Bohr s la unitat natural per expressar el moment dipolar magntic de l'electr.

El magnet de Bohr va ser calcular per primera vegada pel fsic romans Stefan Procopiu i per aix de vegades rep el nom de magnet de Bohr-Procopiu.

Vegeu tamb.
 Magnet nuclear;
 Constant fsica;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143433" title="Premi Creu de Sant Jordi" nonfiltered="2693" processed="2672" dbindex="58527">

El Premi Creu de Sant Jordi s una distinci de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurdiques que, pels seus mrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, ms generalment, en el pla cvic i cultural . La creu de Sant Jordi s un guard dissenyat per l'orfebre Joaquim Capdevila. 

Protocolriament, la Creu de Sant Jordi s una distinci amb un rang inferior a la Medalla d'Or de la Generalitat.

Vegeu tamb.
 Llista de Creus de Sant Jordi;
 Llista de guanyadors balears de la Creu de Sant Jordi;

 Nota .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143436" title="Maxence Fermine" nonfiltered="2694" processed="2673" dbindex="58528">
Maxence Fermine s un escriptor francs que va nixer a Albertville el 1968.

 Biografia .
Maxence Fermine va passar la seva infncia a Grenoble, tot i que ms tard viur tretze anys a Pars. Va estudiar a la Facultat de Lletres, per abandon els estudis en decidir traslladar-se a frica.

Desprs de viatjar per diverses ciutats africanes, finalment s'estableix a l'Alta Savoia. En aquesta ciutat resideix actualment amb la seva dona i les seves dues filles.

 La seva obra .
Amb una carrera literria curta en el temps i amb una sorprenent joventut per a un escriptor de novelles, Maxence Fermine ha aconseguit un gran xit de crtica. La seva primera novella Neu, que va publicar a l'edat de trenta-un anys, li supos des del principi la seva consagraci com a gran promesa de la literatura contempornia.

En el seu estil es pot percebre la recerca de la puresa, una utilitzaci intelligentssima dels recursos, la reducci i la nitidesa del llenguatge. Tot aix juntament amb una fortssima sensibilitat per la bellesa fa que els seus preciosos contes es converteixin en petites joies que deixen el lector ebri de poesia.

Se l'ha comparat amb Coelho i amb Antoine de Saint-Exupry. Amb el primer podria semblar que comparteix certa afinitat per l'elecci de temes per, mentre que amb Coelho el relat es torna faula moralitzant, el final perseguit per Fermine s la consecuci d'un poema en prosa que acosta al lector la ms bella visi de la realitat. Amb Exupry comparteix el gust per la senzillesa i la bellesa de les petites coses.

 Obra .
En francs ha publicat:
 Neige (1999) ;
 L'Apiculteur (2000) ;
 Sagesses et malices de Confucius le roi sans royaume(2001) ;
 Le Violon noir, roman (2000) ;
 Opium, roman (2002) ;
 Billard blues et Jazz blanc poker (2003) ;
 Amazone (2004) ;
 Tango Massa (2005) ;
 Le labyrinthe du temps (2006);
 Le tombeau d'toiles (2007);

Enllaos externs.
 Web oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143442" title="Comuna d'Hikueru" nonfiltered="2695" processed="2674" dbindex="58529">

Hikueru s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna d'Hikueru inclou dues comunes associades (Hikueru i Marokau) i tres atols deshabitats. 


1  Geogrficament formen les illes Dos Grups





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143444" title="Football Club de Ste 34" nonfiltered="2696" processed="2675" dbindex="58530">


El FC Ste 34 s un club de futbol francs de la ciutat de Ste.

 Histria .
El club va ser fundat el 1900 amb el nom d'Olympique Cettois. Posteriorment s'ha anomenat Football de Cette (1914) Football Club de Ste (1927) i l'actual nom l'adopt el 1989. Disputa els seus partits a l'estadi Louis Michel. Abans jugava al Stade des Mtairies-Georges-Bayrou.

 Palmars .
2 Lliga francesa de futbol: 1934, 1939;
2 Copa francesa de futbol: 1930, 1934;
8 Campionat de Sud-est: 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1968.
7 Campionat del Llenguadoc de l'USFSA: 1907, 1909, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914.

 Jugadors destacats .
  Domnec Balmanya;
  Josep Escol ;

 Entrenadors destacats .
  Domnec Balmanya, 1958-60  ;

 Enllaos externs .
  Web oficial del club;
  Web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143451" title="Toulouse Football Club" nonfiltered="2697" processed="2676" dbindex="58531">


El Toulouse Football Club s un club de futbol francs de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, a l'Alta Garona.

 Histria .
El club es fund el 1937 amb el nom de Toulouse Football Club. L'any 1967 va vendre els seus jugadors i la seva plaa a la primera divisi francesa al Red Star de Pars. El club fou refundat el 25 de maig de 1970 com a Union Sportive Toulouse es va fer amb els equips inferiors del Gascogne i ACE Mermoz-Bonnefoy per tal de crear un slid futbol base. Comen a participar a la segona divisi el 1970-71 adoptant els colors vermell i blanc. El 1977 recuper el seu nom histric adopt els colors prpura i blanc. Aconsegu l'ascens a primera divisi el 1982 i la classificaci per la Copa de la UEFA el 1984. La seva millor participaci fou una tercera posici a la lliga francesa la temporada 1986-87 aconseguint una nova classificaci per la Copa de la UEFA. L'any 1994 baix a segona divisi. Els anys noranta es caracteritzaren pels ascensos i descensos entre les dues categories aix com per les dificultats econmiques. Aquest problemes econmics estigueren a punt de fer-li perdre l'estatus professional l'any 2001.

 Estadi .
El Toulouse juga els seus partits a l'Stadium Municipal de Toulouse. Fou construt el 1937 i t una capacitat per a 35.472 espectadors. Fou usat a la Copa del Mn de Futbol 1998.

 Palmars .
1 Copa francesa de futbol: 1957;
3 Lliga francesa de segona divisi: 1953, 1982, 2003;

 Jugadors destacats .
 Fabien Barthez;
 Vincent Candela;
 William Prunier;
 Philippe Bergeroo;
 Yannick Stopyra;
 Michel Pavon;
 Dominique Rocheteau;
 Jean-Luc Sassus;
 Christian Lopez;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143459" title="Estadi Aim Giral" nonfiltered="2698" processed="2677" dbindex="58532">
L'estadi Aim Giral s un estadi esportiu de la ciutat de Perpiny a la Catalunya Nord.

L'estadi porta el nom del capit Aim Giral, mort a la Primera Guerra Mundial i antic jugador de l'US Perpiny. A l'estadi s'hi practica actualment el rugbi a 15 i s l'actual seu de l'USAP. T una capacitat per a 16.500 espectadors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143461" title="Estadi Jean Laffon" nonfiltered="2699" processed="2678" dbindex="58533">
L'estadi Jean Laffon s un estadi esportiu de la ciutat de Perpiny a la Catalunya Nord.

L'estadi s'utilitza per a la prctica del rugbi a 13 i el futbol, essent seu habitual de clubs com la Union Treiziste Catalane i del Perpiny Canet Football Club. Tamb ha estat seu per a partits internacionals de rugbi a 13 com el partit disputat el 18 de novembre de 1961 entre Frana i Nova Zelanda i que reun un total de 9.520 espectadors. Actualment t una capacitat per a 7.050 espectadors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143463" title="Diumenge de Rams d'Elx" nonfiltered="2700" processed="2679" dbindex="58534">
S'anomena Process del Diumenge de Rams d'Elx, a la celebraci del primer dia de la Setmana Santa a la ciutat d'Elx (Baix Vinalop), on es representa l'entrada de Jess triunfant a Jerusalem. 
A aquesta process, desenes de milers d'elxans travesen els principals carrers del centre de la ciutat, acompanyant la imatge de Jess, i portant les palmes blanques elaborades per famlies artesanes de la ciutat i provinents del Palmeral d'Elx.
 
Va ser declarada Festa d'Inters Turstic Internacional al 1997. 

Histria.

La primera notcia d'aquesta celebraci data de 1371, quan el Consell de la Vila es va unir a la festivitat donant almoina.
El comer de la palma blanca ja va estar recollit a una notcia dels llibres de Cabildo catedralicio al 1429.

Enllaos externs.

Vistes en 360. 
 La Process;
 Concurs de la palma artesana;
 Mercat de la Palma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143467" title="Montendre" nonfiltered="2701" processed="2680" dbindex="58535">


Montendre s un municipi francs, situat al departament de Charente Martim i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 1999 tenia 3.117 habitants.

Monuments.
 Castell de Montendre";
Es va construir al segle IX sobre les runes d'una elevaci. A la torre quadrada es troba actualment el Museu d'Arts i Tradicions Populars de Montendre

Ciutats agermanades.
 Onda (Pas Valenci);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143475" title="Comuna de Tureia" nonfiltered="2702" processed="2681" dbindex="58536">

Tureia s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna de Tureia inclou cinc atols. A part de Tureia noms s habitat l'atol de Tematangi; Vanavana s deshabitat, i Moruroa i Fangataufa estan cedits per fer proves nuclears. Geogrficament, la comuna de Tureia es troba just a l'antpoda de La Meca.



La poblaci total era de 313 habitants al cens del 2002, uns 1.000 menys que sis anys enrere degut als efectius militars que han desallotjat la zona.


ImageSize  = width:400 height:250
PlotArea   = width:350 height:200 left:40 bottom:40
AlignBars  = early
DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:3000
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:500 start:0
Colors = 
  id:grey  value:gray(0.6)
BarData=
  bar:1971 text:"1971" 
  bar:1977 text:"1977"
  bar:1983 text:"1983"
  bar:1988 text:"1988"
  bar:1996 text:"1996"
  bar:2002 text:"2002"
PlotData=
  width:25
  bar:1971 color:grey from:0 till:846
  bar:1977 color:grey from:0 till:1478
  bar:1983 color:grey from:0 till:2934
  bar:1988 color:grey from:0 till:2186
  bar:1996 color:grey from:0 till:1321
  bar:2002 color:grey from:0 till:314
TextData=
  fontsize:S pos:(50,20)
  text:Evoluci_demogrfica._Font_www.ispf.pf






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143479" title="Andries Hendrik Potgieter" nonfiltered="2703" processed="2682" dbindex="58537">
Andries Hendrik Potgieter (Tarkastad, Colnia del Cap, 19 de desembre de 1792 - 16 de desembre de 1852) va ser un lder dels Voortrekkers. Es va destacar com el primer lder dels vooktrekkers de la zona de Potchefstroom (amb Winburg i Ohrigstad) de 1840 i fins a 1845 i tamb com primer cap d'estat de Zoutpansberg de 1845 fins a 1852. Era el segon fill de Petronella Margaretha i Hermanus Potgieter. 

Va crixer destinat a ser un ric granger d'ovelles i va lluitar amb les Quarta i Cinquena Guerres Frontereres. No obstant aix, com molts altres grangers neerlandesos, francesos, i descendents d'alemanys coneguts com a bers que vivien a la Colnia del Cap, va decidir deixar la colnia en 1834. Retardat per la Sisena Guerra Fronterera, Potgieter i un grup de Voortrekkers sota el seu comandament es van marxar en 1835. Altres emigrants sota el lideratge de Johannes Hendrik Janse i Louis Trichardt Rensburg l'havien precedit. El lder espiritual dels Voortrekkers, Sarel Arnoldus Cilliers, es va unir ms tard  al viatge de Potgieter. 

Ell i els seus emigrants es van moure a l'interior de l'actual Estat Lliure d'Orange, on van signar un tractat amb el lder del baralong, Moroka. El tractat va estipular que Potgieter protegiria al Baralong contra els atacants matabele a canvi de terra. L'extensi de terra cedida era del riu Vet al riu Vaal. El cap dels matabele, Mzilikazi, amenaat per la incursi blanca en el que ell veia com a la seva esfera de la influncia, va dirigir l'atac matabele al laager (cercle de carretes de bous) de Potgieter l'octubre de 1836 a Vegkop, prop de la ciutat actual de Heilbron. L'atac va ser rebutjat, per els matabele es van marxar amb la major part dels bous trekker, animals de tir crucials per als seus carros. Els grups de viatgers combinats de Piet Retief i Gerrit Maritz van venir al rescat de Potgieter. Moroka tamb va ajudar amb bous. 

El seu grup es va unir amb Retief i Maritz a Thaba Nchu, on van formar un govern Voortrekker i van decidir moure's a Natal. Potgieter no va estar a favor d'aix i es va quedar en l'Estat Lliure en 1838. Desprs que Piet Retief i el seu grup fossin assassinats per Dingane i els grups Voortrekker fossin atacats a Bloukrans i el riu dels Boiximans, Potgieter i  Pieter Lafras Uys, van anar per a ajudar-los. Es va reunir una fora militar, per per a prevenir el cisma i la discrdia, el nou capdavanter Voortrekker en Natal, Maritz, diplomticament el va anunciar que tant Uys com Potgieter havien de manar. Aquesta fora dividida va ser atreta a una emboscada pels zulus a Italeni i tant Uys com el seu fill Dirkie hi van morir. La fora envoltada i superada en nombre va fugir. Potgieter va ser criticat per les seves accions i la fora va ser anomenada el Comando de la Fugida o "Die Vlugkommado". Ell va ser acusat injustament de causar expressament la mort d'Uys per conduir la fora a l'emboscada. Aleshores es va marxar de Natal  i es va traslladar al Transvaal.

Posteriorment va continuar per a fundar Potchefstroom (en honor seu) i es va ocupar com primer cap d'estat de la Repblica Potchefstroom entre 1840 i 1845. Potgieter ms tard tamb va continuar fundant Ohrigstad (al principi es va anomenar Andries-Ohrigstad per Potgieter i George Ohrig) en 1845, com una estaci de comer. A causa de la malria la ciutat va haver de ser abandonada i els habitants, fins i tot Potgieter, es van traslladar a l'rea de Zoutpansberg, on va fundar la ciutat de Zoutpansbergdorp, que ms tard anomenar Schoemasdal. Desprs de l'annexi de Natal en 1842 per Gran Bretanya, molts Trekkers de Natal es van traslladar a l'Estat Lliure i Transvaal. Aquests nouvinguts i el seu lder, Andries Pretorius, van rebutjar acceptar l'autoritat de Potgieter, i va sorgir una lluita pel poder. Tanmateix, es va evitar una guerra, i en 1848 i es va signar el tractat de Rustenburg. Potgieter va morir el 16 de desembre de 1852 a Schoemasdal.
  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143482" title="Voortrekker" nonfiltered="2704" processed="2683" dbindex="58538">

Els Voortrekkers (afrikaans: pioners, literalment "els qui avancen primer") foren grangers afrikaners, coneguts com a bers, que en les dcades de 1830 i 1840 van emigrar en una srie de moviments de diferents contingents, dirigits per diferents lders, entre ells  Louis Trichardt, Andries Hendrik Potgieter, Sarel Cilliers, Pieter Uys, Gerrit Maritz, Pieter Retief, i Andries Pretorius, en un procs que es coneix com a Gran Trek (Great Trek) des de la Colnia del Cap, controlada pels anglesos, a territoris anteriorment poblats per negres (i depoblats a causa de la difaqane originada per Shaka, el rei dels zulus) que es trobaven al nord del riu Orange en el que avui s Sud-frica.

El Voortrekkers principalment procedien de la comunitat camperola del Cap Oriental, encara que alguns (com Piet Retief) originalment provenien de Cap Occidental, mentre que altres (com Gerrit Maritz) eren comerciants de les ciutats frontereres. Alguns d'ells eren homes rics: les 33 famlies Voortrekker a la batalla de Vegkop perderen 100 cavalls, entre 4.000 i 7.000 caps de bestiar, i entre 40.000 i 50.000 ovelles. (Aquestes xifres semblen un xic exagerades). D'altres membres dels grups eren trekboers que tenien una vida seminmada; tanmateix altres eren empleats, molts dels quals havien estat esclaus noms uns quants anys abans.

S'ha parlat molt de les raons per a l'emigraci massiva des de la Colnia del Cap al llarg dels anys. La historiografia afrikaner ha emfasitzat les dificultats suportades pels pagesos de frontera de les que en culpaven les poltiques britniques per a pacificar les tribus xoses. Uns altres historiadors han emfasitzat la severitat de la vida al Cap Oriental (que patia un dels seus perodes regulars de sequera durant els primers anys 1830) comparat amb les atraccions del pas frtil de Natal, el TransOrange i el Trans-Vaal. Les raons veritables eren bviament molt complexes i naturalment constaven dels dos factors d'"empenta" (incloent-hi la insatisfacci general de vida sota govern britnic) i "atracci" (incloent-hi el desig d'una vida millor en un pas propi.)

Els Voortrekkers eren principalment  trekboers (pagesos que emigren) que viuen a les fronteres orientals del Cap. Per aix, els seus avantpassats havien establert molt de temps una existncia seminmada de marxar a fronteres d'expansi. Un contingent de Voortrekkers emigrava a Natal i negociava un tractat de terra amb el rei dels zulus Dingane. Per Dingaan s'ho repens i atac els voortrekkers, matant el seu lder Piet Retief junt amb la meitat dels pobladors voortrekker que els havien seguit a Natal. Uns altres voortrekkers emigraren cap al nord a l'rea de Waterberg, on alguns d'ells hi crearen granges i activitats ramaderes que provocaren l'hostilitat dels pobles bantu que hi vivien, ja que es dedicaven a les maeixes activitats.   

Andries Pretorius omplia el buit de lideratge que esperava negociar la pau si Dingaan tornava la terra que havia concedit a Retief. Quan Dingaan enviava al voltant de dotze mil guerrers zulu (impis) per atacar el contingent local de voortrekkers, aquests els derrotaren a la batalla del Riu Nacome (anomenat la Batalla de Blood River) el 16 de desembre de 1838. Aquesta data s coneguda com a "Dia de la Promesa" perqu Voortrekkers prometeren Deu que honorarien el dia per haver-los ajudat quan s'enfrontaven a forces molt superiors. La victria dels voortrekkers assetjat a Riu Nacome es considera un punt d'inflexi. La Repblica de Natalia s'establia el 1839 per fou annexionada per Gran Bretanya el 1843, ra per la qual la majoria del bers marxaren cap al nord reunint-se amb un altre grup de voortrekkers que s'havia establert a la regi.

El cam dels voortrekkers era ple de conflictes armats, primer amb els ndebele de Mzilikazi, ms tard contra els zulus de Dingane, principalment a causa de la superioritat tecnolgica dels seus rifles de repetici. Aquest xit condua a l'establiment d'un cert nombre de petites repbliques bers que lentament es transformaven en l'Estat Lliure d'Orange i la Repblica de Transvaal. Aquests dos estats sobreviurien fins a la seva annexi el 1900 per Gran Bretanya durant la Segona Guerra Ber.

Els Voortrekkers sn commemorats pel Monument Voortrekker situat en el Tur de Monument que es troba a Pretria, la capital de la Repblica de Transvaal i l'actual capital administrativa i histrica de Sud-frica. A Pretria se li posava el nom del lder voortrekker Andries Pretorius.

El Voortrekkers tenia una bandera distintiva, utilitzat principalment pel Voortrekkers que seguien Andries Hendrik Potgieter, ra per la que s ms coneguda com a bandera de Potgieter. Una versi d'aquesta bandera s'utilitzava a Potchefstroom, una de les primeres ciutats bers independents establertes pels Voortrekkers.

Enllaos externs.
El monument Voortrekker  ;
Histria del monument Voortrekker ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143483" title="Comuna de Nukutavake" nonfiltered="2705" processed="2684" dbindex="58539">

Nukutavake s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna inclou tres comunes associades (Nukutavake, Vahitahi i Vairaatea) i dos atols deshabitats. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143486" title="Golden Cup masculina 2006" nonfiltered="2706" processed="2685" dbindex="58540">


La Golden Cup 2006 d'hoquei patins en categoria masculina, amb la denominaci de Grup Tarradellas Cup 2006, es va disputar a Blanes del 29 de juny al 2 de juliol del 2006, amb la participaci de les seleccions de Catalunya, Itlia, Frana, Alemanya, Sussa i el Blanes HC.


Primera fase.
Grup A.













Grup B.













Segona fase.


Semifinal 1.



Semifinal 2.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.






Classificaci final.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143488" title="Audiollibre" nonfiltered="2707" processed="2686" dbindex="58541">
Un Audiollibre s una gravaci d'un llibre llegit en veu alta. Es sol distribuir en suport CD, DVD o en formats digitals com l'MP3.

s emprat quan la lectura directa d'aquest no s possible (per invidents), per escoltar durant els desplaaments en autombil, o perqu es prefereix d'aquesta manera.

 Enllaos externs .
 Com fer un audiollibre amb Ubuntu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143491" title="Pieter Retief" nonfiltered="2708" processed="2687" dbindex="58542">

Pieter Retief (o tamb Piet Retief), va nixer pel 1780 a la Colnia del Cap, Sud-frica, i va morir el 6 de febrer de 1838 en el que s ara el KwaZulu-Natal. La seva famlia era ber de l'origen hugonot francs. Va crixer en un vinyer prop de Stellenbosch. Desprs d'emigrar a les proximitats de Grahamstown es va fer ric amb el bestiar, per va sofrir repetides prdues per incursions xoses en el perode de la 6a Guerra de Frontera del Cap. 

Les prdues com aquestes van obligar a molts grangers fronterers a fer-se voortrekkers. Retief va publicar el seu 'manifest' el 22 de gener de 1837, exposant els seus greuges amb el govern britnic, en el qual assenyalava que no van rebre cap protecci d'ells ni cap reparaci, i que van alliberar als seus esclaus amb recompenses als seus amos que tot just ascendien a una quarta part del seu valor. Va ser publicat en el diari de Grahamstown el 2 de febrer i a De Zuid-Afrikaan el 17 de febrer, quan els emigrants bers van comenar a deixar les seves propietats colonials. 

El grup familiar de Retief es va marxar en dos carros de la seva granja en el districte de Winterberg a principis del febrer de 1837. Juntament amb un grup d'aproximadament 30 carros van creuar el Riu Orange en territori independent. Quan diversos grups de trekkers (emigrants) van convergir en el riu Vet, Retief va ser escollit "Governador dels Laagers Units" i cap "de la Provncia Lliure de Nova Holanda en frica Oriental del Sud." Aquesta coalici fou molt efmera, i va deixar Retief com a l'nic lder del grup que es va dirigir a l'est. El 5 d'octubre de 1837 Retief va establir un campament prop de la Serralada Drakensberg i va cavalcar l'endem a explorar la regi entre els Drakensberg i Port Natal, ara coneguda com a KwaZulu-Natal. 

Per a ser ben rebut a la regi va comenar negociacions amb el cap dels zulus, Dingane el novembre de 1837. Retief va conduir el seu propi grup per les Muntanyes Drakensberg i va convncer als caps voortrekker Maritz i Andries Hendrik Potgieter d'unir-se a ell al gener de 1838. En una segona visita Dingane va estar d'acord amb l'establiment ber en Natal, a condici que la delegaci ber li recupers el bestiar robat per la tribu rival Tlokwa. Els bers ho van fer, llur reputaci i llurs rifles van fer que la tribu lliurs pacficament el bestiar. A pesar dels advertiments, Retief va deixar la regi del Tugela el 28 de gener de 1838 creient que podia negociar els lmits permanents de l'assentament a Natal amb Dingane. L'acta de cessi de la regi Tugela-Umzimvubu, encara que datada el 4 de febrer de 1838, va ser signada per Dingane el 6 de febrer de 1838. Aix ho va fer Dingane imitant l'escriptura i els dos costats registren tres testimonis cadascun. Dingane va convidar llavors al grup de Retief a presenciar una interpretaci dels seus soldats. A un senyal donada per Dingane, els zulus doblegaren el grup de Retief, de 70 integrants amb els seus criats coloured, prenent-los a tots captius. 

Retief, el seu fill, els seus homes i criats, aproximadament cent en total, van ser duts A Kwa Matiwane Hill i assassinats. Els seus cossos van ser deixats en camp obert per a ser devorats pels animals salvatges, com era el costum de Dingane amb els seus enemics. Dingane va donar tamb ordres d'atacar els laagers Voortrekker, assolint sumir al moviment emigrant en seriosa desorganizaci. Les restes del grup de Retief van ser recuperats i enterrats el 21 de desembre de 1838 per membres "del comando de victria" conduts per Andries Pretorius desprs de la decisiva victria voortrekker en la Batalla de Blood River.

El comando tamb va recuperar intacte l'acta de la cessi del moneder de cuir de Retief, com ms tard va verificar un membre "del comando de victria", I.F. Potgieter. Una cpia exacta sobreviu, per l'acta original va desaparixer en trnsit als Pasos Baixos durant la Segona Guerra Ber. El lloc de la tomba de Retief va ser ms o menys oblidat fins que fou indicat en 1896 per J.H. Hattingh, un membre supervivent "del comando de victria de Pretorius". Un monument que enregistra els noms de la delegaci de Retief va ser erigit prop de la tomba en 1922. La Ciutat Piet Retief va ser anomenada aix per ell com tamb ho fou  (parcialment) la ciutat de Pietermaritzburg. (La part de "Maritz" s anomenada aix per Gerrit Maritz, altre cap voortrekker.) 

El predecessor del nom de Retief a Sud-frica va ser un refugiat hugonot francs dit Franois Retif de Mer (Loir-et-Cher), prop de Blois, Frana, qui va arribar al Cap en 1689. El nom de Retief era un dels noms francesos l'ortografia dels quals va ser lleugerament canviada o regionalizada per la majoria neerlandesa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143492" title="Comuna de Manihi" nonfiltered="2709" processed="2688" dbindex="58543">

Manihi s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna consta de dues comunes associades: Manihi i Ahe. Junt amb la comuna de Takaroa formen l'rea cultural de Vahitu, que comparteix el mateix dialecte vahitu del paumotu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143493" title="Targeta de crdit" nonfiltered="2710" processed="2689" dbindex="58544">


Una targeta de crdit s una targeta de plstic amb una banda magntica, de vegades un microxip, i un nombre en relleu que serveix per fer compres i pagar-les en dates posteriors. Per la seva capacitat de realitzar pagaments se les anomena tamb diners plstics o diners de plstic.

Els usuaris tenen lmits respecte a la quantitat que poden carregar, per no se'ls requereix que paguin la quantitat total cada mes. En lloc d'aix, el saldo acumula inters, i noms s'ha de fer un pagament mnim. Es cobren interessos sobre el saldo pendent.

El major avantatge s la flexibilitat que li dna a l'usuari, qui pot pagar els seus saldos per complet cada mes o pot pagar en part. La targeta estableix el pagament mnim i determina els crrecs de finanament per al saldo pendent. Les targetes de crdit tamb es poden usar als caixers automtics o en un banc per servir-se d'un aven d'efectiu encara que, a diferncia de les targetes de dbit, es cobra un inters.

Un pagament amb targeta de crdit s un pagament amb diners M1 (diners crediticis) que com tot agregat monetari diferent de M0 no sn creats pels bancs centrals sin pels bancs privats en donar crdits. Per tant, el fer efectiu un cobrament amb targeta de crdit depn de la solvncia de l'entitat emissora de la targeta.



1. Logotip del banc
2. Xip EMV
3. Holograma
4. Nmero de targeta de crdit
5. Companyia de la targeta de crdit
6. Data de caducitat
7. Nom del propietari]]


1. Banda magntica
2. Signatura
3. Nmero de seguretat (CSC)]]

Histria.
La targeta de crdit era el successor d'una varietat d'esquemes de crdit de comerciants. S'utilitzava primer durant els anys 1920, als Estats Units, per especficament vendre combustible a un cert nombre de propietaris d'autombils. El 1938 unes quantes companyies comenaven a acceptar les targetes de l'altre.

El concepte d'utilitzar una targeta per a compres s'inventava el 1887 per Edward Bellamy i es descrivia en la seva novella Mirar Endarrere. Bellamy utilitza el terme explcit "Targeta de crdit" onze vegades en la seva novella (Captols 9, 10, 11, 13, 25 i 26) i 3 vegades (Captols 4, 8 i 19) en la seva seqela, Igualtat.

El concepte de comerciants que pagaven que utilitzaven una targeta era inventat el 1950 per Ralph Schneider i Frank X. McNamara per consolidar targetes mltiples. La Diners Club, que es va crear parcialment a travs d'una fusi amb Dine and Sign, produa el primer "propsit general" targeta de crrega, que s similar per exigit el bitllet sencer per ser pagat amb cada declaraci; era seguit en breu desprs per American Express i Carte Blanche. Sindicat Occidental havia comenat a subministrar targetes de crrega als seus clients freqents el 1914.

El banc d'Amrica va crear la BankAmericard el 1958, un producte que finalment es convertia en el sistema Visa. MasterCard va comenar sent el 1966 quan diposita un grup de crdit establert. La fractura del sistema bancari dels Estats Units significava que les targetes de crdit es convertien en una manera efica per als que estaven viatjant al voltant del pas de moure, de fet, el seu crdit a llocs on no podrien directament utilitzar els seus serveis bancaris. Al 1966 Barclaycard al Regne Unit llanava la primera targeta de crdit a fora dels Estats Units.

Hi ha ara variacions incomptables sobre el concepte bsic de crdit rotatiu per individus (com emesos per bancs i honrats per una xarxa d'institucions financeres), incloent-hi targetes de crdit marcades d'organitzaci, targetes de crdit d'usuari corporatiu, targetes de botiga...

Per contrast, encara que havent arribat a nivells d's molt alts als Estats Units, el Canad i el Regne Unit, s important fixar-se que moltes cultures estan ms orientades a l'efectiu en l'ltima meitat del Segle XX (Alemanya, Frana, Sussa, entre molts altres). En aquests llocs, la implantaci de targetes de crdit era inicialment molt ms lent. Fins al 1990 no arribava als nivells de penetraci de mercat de percentatge aconseguits als Estats Units, el Canad o el Rege Unit. A molts pasos l'acceptaci encara roman pobra ja que l's d'un sistema de targeta de crdit depn del sistema bancari que es percep com fiable.

Planes relacionades.

 Reagrupament de crdits.
 Roland Moreno;



































 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143496" title="Gilbert i Sullivan" nonfiltered="2711" processed="2690" dbindex="58545">



L'escriptor de llibrets William Schwenk Gilbert (1836-1911) i el compositor Arthur Seymour Sullivan (1842-1900), anglesos, van ser els creadors de catorze operetes durant l'Anglaterra Victoriana entre els anys 1871 i 1896.

Les seves obres han tingut xit sobretot als pasos angloparlants, tot i que tamb s'han tradut a altres idiomes. S'han reversionat, portat al cinema i han intervingut en altres manifestacions artstiques. En catal, la companyia Dagoll Dagom ha representat The Mikado (el Mikado) i The Pirates of Penzance (Els Pirates).

Obra.
 Thespis o The Gods Grown Old (1871) ;
 Trial by Jury (1875) ;
 The Sorcerer (1877) ;
 H.M.S. Pinafore o The Lass That Loved a Sailor (1878) ;
 The Pirates of Penzance o The Slave of Duty (1879) ;
 Patience o Bunthorne's Bride (1881) ;
 Iolanthe o The Peer and the Peri (1882) ;
 Princess Ida o Castle Adamant (1884) ;
 The Mikado o The Town of Titipu (1885) ;
 Ruddigore o The Witch's Curse (1887) ;
 The Yeomen of the Guard o The Merryman and his Maid (1888) ;
 The Gondoliers o The King of Barataria (1889) ;
 Utopia, Limited o The Flowers of Progress (1893) ;
 The Grand Duke o The Statutory Duel (1896) ;







 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143497" title="Guarino Guarini" nonfiltered="2712" processed="2691" dbindex="58546">


Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mdena, 1624 - Mil, 1683) va ser sacerdot de la Orde dels Clergues Regulars, teatins, matemtic, escriptor i arquitecte itali del segle XVII.

Va ser alhora estudis de les matemtiques, professor de literatura i filosofia a Messina, i -des dels disset anys- arquitecte del duc Filibert de Savoia. Va escriure una srie de llibres de matemtica en llat i itali, entre els quals el seu Euclides adauctus s un dels primers tractats de geometria descriptiva.

Va dissenyar un nombre molt gran d'edificis pblics i privats a Tor, incloent palaus per al duc de Saboia, l'esglsia real de Sant Lloren (1666-1680), la major part de la capella de la "Santissima Sindone" (patrona de Tor) (1688), incorporant treballs previs de Castellamonte, el Palazzo Carignano (1679-1685), i diversos edificis pblics i eclesistics a Mdena , Messina, Verona, Viena , Praga, Lisboa i Pars.

Va rebre influncia estilstica de Borromini, i la seva tendncia va ser heretada pel seu alumne, Filippo Juvarra, i l'alumne d'aquest, Bernardo Vittone.

Referncies. 
 Enciclopdia britnica, 11na. edici 1911 ;
 Enllaos externs . 
   Guarino Guarini i l'esglsia dels pares Somaschi a Messina ;
   Illusi ptica i projecci: Un estudi de Guarino Guarini per a la cpula de Santissima Sindome ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143498" title="Stellenbosch" nonfiltered="2713" processed="2692" dbindex="58547">
 
Stellenbosch s el segon assentament europeu ms antic de Sud-frica, desprs de Ciutat del Cap, i est situada an la provncia del Cap Occidental a aproximadament 50 quilmetres de distncia al llarg dels marges del riu Eerste. La ciutat s coneguda com la Ciutat dels Roures o Eikestad en afrikaans a causa del gran nombre de roures que van ser plantats pel fundador per a adornar els carrers i hisendes. 

La ciutat s seu de la Universitat de Stellenbosch. El Technopark s un parc corporatiu modern i complex d'investigaci situat en el costat sud de la ciutat prop del Camp de Golf de Stellenbosch. Es diu que Stellenbosch s el cor de la cultura afrikaner a causa del gran nombre d'acadmics i estudiants que han viscut i han estudiat all.

Histria. 
 
La ciutat va ser fundada en 1679 pel governador de la Colnia del Cap, Simon van der Stel, qui la va dir aix per ell mateix (Stellenbosch vol dir el "bosc de van der Stel"). Est situada a la vora del riu Eerste ("Primer Riu"), dit aix per ser el primer nou riu que hi va arribar i va seguir quan Jan van Riebeeck el va enviar de Ciutat del Cap en expedici sobre les planures del Cap per a explorar el territori cap al que s ara conegut com a Stellenbosch. Els neerlandesos eren experts en l'enginyeria hidrulica i van idear un sistema de solcs per a dirigir l'aigua del riu Eerste des dels voltants del carrer Thibault per la ciutat al llarg del Carrer van Riebeeck fins a la carrer Mill on s'hi va erigir un mol. La ciutat va crixer tan rpidament que es va aconseguir autoritats locals independents en 1682 i la seu d'un magistrat amb jurisdicci de ms de 25.000 quilmetres quadrats en 1685. 

Poc desprs que els primers pobladors arribessin, sobretot els hugonots francesos, van ser-hi plantats rams a les valls frtils dels voltants de Stellenbosch i aviat es va convertir en el centre de la indstria vitivincola sud-africana. La primera escola havia estat oberta en 1683 per l'educaci en la ciutat va comenar de  deb en 1859 amb l'obertura d'un seminari de l'Esglsia Reformada holandesa i un gimns que conegut com het Stellenbossche Gymnasium va ser establert en 1866. En 1874 alguns membres de les classes ms altes van fer el Collegi Victoria i desprs en 1918 la Universitat de Stellenbosch. En 1909 un antic alumne de l'escola, Paul Roos, el capit del primer equip anomenat Springboks, va ser convidat a convertir-se en el sis rector de l'escola. Va romandre com rector fins a 1940. En el seu retir el nom de l'escola va ser canviat al de Gimns Paul Roos.

Poblaci.
 
Stellenbosch t una poblaci d'al voltant 90.000 habitants (any 2000), sense comptar els estudiants. Aquesta estimaci est basada en residents formalment domiciliats. Com a tal est gaireb segurament subestimada, en tant la regi Stellenbosch tamb inclou diversos assentaments informals.

Vitivinicultura. 
 
 
Les valls Stellenbosch, Paarl i Franschhoek formen les Terres del Vi del Cap (Cape Winelands), la ms gran de les dues principals regions vitivincoles de Sud-frica. La indstria vitivincola sud-africana produx aproximadament 1.000.000.000 de litres de vi anyalment. Stellenbosch s l'emplaament primari per a la viticultura i la investigaci en viticultura. El professor Perold va ser el primer Professor de la Viticultura en la Universitat Stellenbosch. La ruta de vi de Stellenbosch, establerta en 1971 s una destinaci turstica important. 

L'rea t un clima de tipus mediterrani, amb estius calents, hiverns frescs i cels clars i assolellats. Est al comenament de les del plec de les muntanyes del Cap, que han creat un sl favorable a les vinyes. Els rams sn conreades principalment per al vi, no com rams de taula.

La Universitat de Stellenbosch. 
La Universitat de Stellenbosch s una de les principals universitats de Sud-frica. Aquesta instituci t una rica histria que es remunta fins a 1863 i t 10 facultats, entre elles Enginyeria, Cincia i Arts. La Universitat t actualment 25.000 estudiants aproximadament. Encara que l'idioma oficial de la universitat sigui l'afrikaans, la major part de cursos de postgrau sn impartits en angls.

 Llista de suburbis .

Arbeidslus;
Brandwacht;
Cloetesville;
Dalsig;
De Zalze;
Dennesig;
Die Boord, abans Rhodes Fruit Farms;
Die Rant;
Idas Valley;
Jamestown;
Karendal;
Krigeville;
Kayamandi;
Welbedaght;
La Colline;
Mostertsdrift;
Onderpapegaaiberg, abans Voltjiesdorp;
Paradyskloof;
Plankenberg;
Rozendal;
Simonswyk;
Techno Park;
Tennantville;
Town central;
Uniepark;
Universiteitsoord;
Welgevonden;

 Enllaos externs .

Escriptors de Stellenbosch;
Pgina Oficial de Stellenbosch;
 Guia Oficial de informaci turstica de la Vall del Vi de Stellenbosch;
 Turisme a vinyes del Cap, guia d'allotjaments i informaci turstica;
;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143499" title="Magnet nuclear" nonfiltered="2714" processed="2693" dbindex="58548">
En fsica atmica, el magnet nuclear (simbolitzat )s una constant fsica de moment magntic.

Es defineix com:

;

on:
 s la crrega elemental,
 s la constant de Planck,
 s la massa en reps del prot;

En el Sistema Internacional d'Unitats el seu valor s aproximadament de:

 = 5.050 783 43(43)  10-27 JT-1;

Vegeu tamb.

Magnet de Bohr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143500" title="El Puerto de Santa Mara" nonfiltered="2715" processed="2694" dbindex="58549">


El Puerto de Santa Mara s una ciutat que se situa a la ribera del riu Guadalete, en la provncia de Cadis. La poblaci del municipi en els inicis de l'any 2007 era de 90.101 habitants. La seva extensi s de 159 km i t una densitat poblacional de 522,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 36' N, 6 13' O. Es troba situada a una altitud de 6 m i a 21 km de la capital de provncia, Cadis.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143503" title="Vilardida" nonfiltered="2716" processed="2695" dbindex="58550">
Vilardida s un poble dividit entre els municipis de Montferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp.

A l'any 2005 tenia 29 habitants censats a Vila-rodona i 3 habitants a Montferri.

El lloc s esmentat el 1009 com Villa Ardidam, i pertanyia al municipi del Montmell. Desprs va ser un municipi independent fins el 1812 que va ser agregat a Montferri, anomenat aleshores Puigtinys.

Al segle XVIII va passar als Tud. La casa dels Tud, fortificada, s anomenada castell o torre de Vilardida. Actualment s al terme de Vila-rodona.

La capella de la Mare de Du de Vilardida, que depn de l'esglsia de Vila-rodona, va ser edificada al segle XVIII.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143504" title="Esblada" nonfiltered="2717" processed="2696" dbindex="58551">
Esblada s una entitat de poblaci del terme municipal de Querol, a la comarca de l'Alt Camp.

Est situada al marge dret del torrent de l'Esblada, afluent del riu Gai, al vessant oest de la Serra de Brufaganya. A l'any 2006 tenia setze habitants.

El 25 de juliol s la festa major del poble, en honor a Sant Jaume.

Llocs d'inters.

Esglsia de Sant Jaume d'Esblada, d'origen romnic, depenent de l'esglsia parroquial de Querol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143506" title="Golden Cup femenina 2006" nonfiltered="2718" processed="2697" dbindex="58552">


La Golden Cup femenina 2006 d'hoquei patins, amb la denominaci de Grup Tarradellas Cup, es va disputar a Blanes entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 2006, amb la participaci de les seleccions nacionals de Catalunya, Xile, Alemanya i Anglaterra.


Resultats.





















Classificaci final.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143507" title="Simon van der Stel" nonfiltered="2719" processed="2698" dbindex="58553">
Simon van der Stel (14 d'octubre de 1639 - 24 de juny, de 1712) fou el el primer governador de la Colnia del Cap de Bona Esperana. Era el fill d'Adriaan van der Stel, un oficial de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals de la que n'era comandant a Maurici, i Maria Lievens, en part d'origen malai. Es va casar amb Johanna Jacoba Six (1645-1700).

Fou nomenat Comandant de la Colnia del Cap el 1679. Al cap d'un any hi va fundar la ciutat de Stellenbosch , que duia el seu nom. El 1691 fou nomenat Governador del Cap. Es va retirar en 1699 i fou pel seu fill Willem Adriaan van der Stel. A la seva jubilaci desenvolupava la seva propietat a Constantia, on hi va morir el 1712.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143508" title="Picamoixons" nonfiltered="2720" processed="2699" dbindex="58554">
Picamoixons s una entitat municipal descentralitzada situada al terme de Valls, a la comarca de l'Alt Camp.

Situat a l'est del terme municipal. A l'any 2006 tenia 442 habitants. Compta amb un petit annex, La Plana, entitat de poblaci d'Alcover.

T una estaci de ferrocarril de Adif, on opera Renfe Operadora es creuen les lnies de Lleida a Tarragona(antigament de Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona) i la de Barcelona a Lleida per Vilanova i la Geltr (Antigament de la Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona).

Histricament ha estat un lloc de pas, degut al seu enclavament estratgic, ja que el riu Francol s'hi obre pas entre la Conca de Barber i el Camp de Tarragona. Hi ha una torre medieval de vigilncia, la Torre del Petrol.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143510" title="Grahamstown" nonfiltered="2721" processed="2700" dbindex="58556">


Grahamstown s una ciutat a la provncia de Cap Oriental a Sud-frica i s la seu del municipi de Makana.  La poblaci de Grahamstown ( 2003) era de 124 758 habitants (Rhodes University Journalism Department).

Es troba a uns 140 km de Port Elizabeth i a 180 km d'East London, Grahamstown tamb s la seu de la Universitat Rhodes, una dicesi de l'Esglsia de la Provncia de Sud-frica (C.P.S.A. - Anglicana) i un Tribunal Suprem. Tanmateix, no forma part de la South African Cities Network (vegeu Llista de ciutats de Sud-frica).

 Histria .
Grahamstown es fundava el 1812 com a posici militar per tinent coronel John Graham com a part de l'esfor per assegurar la frontera oriental d'influncia britnica en la llavors Colnia del Cap contra els xoses. Grahamstown va crixer durant els anys 1820 a mesura que els pobladors i les seves famlies deixaven l'agricultura per establir-se en comeros s segurs. En unes quantes dcades es convertia en la ciutat ms gran de la Colnia de Cap desprs de Ciutat del Cap. Aqu fou on Pieter Retief va llegir el seu manifest dels voortrekkers. Es convertia en un bisbat el 1852.

El 1904 s'hi va crear la Universitat de Rhodes a travs d'una subvenci del Rhodes Trust. Avui proporciona classe mundial educaci terciria en una gamma mplia de disciplines a uns 6,000 estudiants universitaris i postgraduats.

Amb l'establiment de la Uni Sud-africana l'Alt Tribunal de Grahamstown es convertia en una divisi local de la Cort Suprema novament formada de Sud-frica (a Ciutat del Cap). Tanmateix desprs d'uns quants anys el jutjat s'elevava a una Divisi Provincial i una Divisi Local s'establia a Port Elizabeth. En algunes altres rees de govern provincial Grahamstown tamb servia com a centre per al Cap Oriental.

El 1994 Grahamstown passava en bona part a la nova provncia de Cap Oriental, mentre que Bhisho era escollida com a capital provincial.

Enllaos externs.

Pgina oficial de Grahamstown ;
National Arts Festival website;
Museu Nacional de Literatura Anglesa;
Institut Sudafric per a Biodiversitat Aqutica;
Municipi de Makana;
Grocott's Mail;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143511" title="Ainet de Besan" nonfiltered="2722" processed="2701" dbindex="58557">

Ainet de Besan s una entitat municipal descentralitzada dins del terme d'Alins, a la comarca del Pallars Sobir, situat a 1.048 m.

Situada al marge esquerre de la Noguera de Vallferrera, als peus de la muntanya de Besan.

Demografia.


Llocs d'inters.

Torre de l'esglsia de Sant Juli, d'estil romnic.

Festes locals populars.

6 de gener- Dia de Reis;
1 de maig- Santes Creus;
1 de setembre- Festa Major;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143512" title="Aras" nonfiltered="2723" processed="2702" dbindex="58558">

Aras s una entitat municipal descentralitzada dins del terme d'Alins, a la comarca del Pallars Sobir.

s el primer poble a l'entrada de la Vallferrera. 

Demografia.


Llocs d'inters.

Esglsia pre-romnica de Sant Esteve.

Festes locals populars.

Dia dedicat a Sant Esteve, el 26 de desembre.
Festa Major d'estiu, primer dissabte de setembre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143514" title="Sellui" nonfiltered="2724" processed="2703" dbindex="58559">
Sellui s una entitat municipal descentralitzada dins del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca catalana del Pallars Sobir.

Situada al nord del terme municipal, a la Vall d'Ancs. Tenia onze habitants al cens de l'any 2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143515" title="Montcorts" nonfiltered="2725" processed="2704" dbindex="58560">
Montcorts s una entitat de poblaci del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobir. Tenia 33 habitants l'any 2005.

Est situada a prop del llac natural de Montcorts, format a l'encreuament de la Noguera Pallaresa i el seu afluent, Flamicell.

Va formar el municipi independent de Montcorts de Pallars fins el 1969. L'antic terme comprenia, a ms, els pobles d'Ancs, Bretui, Capestany, Mentui, Peracal i Sellui.

Llocs d'inters.
Estany de Montcorts.

Festes locals populars.
29 de setembre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143516" title="Peramea" nonfiltered="2726" processed="2705" dbindex="58561">
Peramea s una entitat de poblaci del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobir.

Situada a la depressi de Gerri. Tenia 90 habitants l'any 2005.

Fou municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia els pobles de Balestui, Canals, el Comte, Cortscastell i Pujol.

Llocs d'inters.
El nucli urb presenta l'antic traat medieval, amb carrers empedrats i portificats, i dos portals d'accs.
Dlmen de Peramea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143517" title="Freeciv" nonfiltered="2727" processed="2706" dbindex="58562">

El Freeciv s un videojoc d'estratgia per torns, inspirat en el joc Civilization. s de programari lliure i s llicenciat sota la GNU GPL a ms de ser gratut. El Freeciv s programat en C i s mantingut per un equip de programadors i informtics d'arreu del mn.

Histria.

 Durant els anys 1990, era bastant com perqu els departaments d'informtica per oferir installacions de computaci als estudiants en forma de sales d'estacions de treball d'Unix, s'enganxaven a servidors centrals, i amb connexi d'Internet excellent, i les capacitats de grfics basaven en el sistema de Finestra X. Uns quants grfics, les partides multijugador es desenvolupaven per a aquesta plataforma, com XTank, XPilot, xbattle i Xconq.
A DAIMI, el departament de cincies de la computaci a Aarhus University, els tres estudiants de cincies de la computaci, els jugadors de XPilot i de Civilization de Sid Meier, decidien esbrinar si el dos es podria fondre a un Civilitzation multijugador basat-en-X d'estratgia game. El desenvolupament comenat el novembre de 1995; la primera versi jugable s'alliberava el gener, de 1996, amb realaments petits. Les regles del joc eren semblants a les del Civilization, mentre que l'arquitectura de client/servidor era bsicament l'XPilot. Sorprenentment, Xconq no sembla haver estat una gran influncia. 
		
Ara, la comunitat Freeciv els coneix com "Els Grans Danesos". Cap dels tres no continua actiu al projecte. 

Cronologia.
 Ms de 15,000 paquets del codi font s'han aplicat a Freeciv des que s'engegava. Una visi de conjunt molt breu:
 1996: desenvolupament principal en laboratoris de DAIMI, sempre amb contribucions internacionals;
 1997: el desenvolupament es mou fora de DAIMI i es torna plenament internacional;
 1998: millores de grfics;
 1999: Client de GTK+; Client Amiga; piscina de servidor de joc pblic amb la informaci postjoc;
 2000: vista isomtrica; conjunt de nacions molt ests i suport de llengua;
 2001: Client de Win32; maneig millorat de problemes de connexi de xarxes;
 2002: agents de gesti de ciutat;
 2003: comenament de client de SDL; so;
 2005: topologies de mapa alternatives; reequilibratge partides massives; millor IA, amb la diplomcia;
 2007: Client de SDL utilitzable; Suport de Zona de Joc de GGZ;

Versions.


2.1.

El 17 de mar de 2007 s'anunciava la primera versi 2.1 beta, i desprs de 19 mesos de versions beta va sortir la definitiva 2.1.0 el 27 d'octubre de 2007. L'ltima versi estable del Freeciv s la 2.1.7, presentada el 23 de novembre de 2008. Els esforos de desenvolupament se centren en la futura 2.2, per es continuen fent millores d'estabilitat sobre la 2.1

2.0.
El 20 de setembre de 2004 s'anunciava que la primera versi beta s'havia creat i desprs de nou versions beta, el 16 d'abril de 2005 es va presentar la definitiva versi estable de la 2.0. L'ltima versi de la srie 2.0 va ser la 2.0.9, el 17 de febrer de 2007.

Desenvolupament del joc. 
Comena a l'any 4000 aC. Cada jugador s el lder d'una tribu nmada formada per dos Colons, dos Treballadors i un Explorador, que s'haur d'assentar i anar fundant ciutats, investigant tecnologies, desenvolupant infraestructures o meravelles, entaular relacions diplomtiques i crear exrcits. 

El joc finalitza quan: 
 sobreviu una nica civilitzaci en acabar amb les altres,
 quan s'aconsegueix enviar una nau per a colonitzar un planeta exterior,
 o quan se supera una certa data, que es pot canviar a les preferncies del joc, en la qual finalment guanyar el jugador millor puntuat; depenent de la grandria de l'estat, la salut dels ciutadans, la cultura i els avenos cientfics aconseguits es puntua a cada jugador.

Unitats.

Quan una partida del Freeciv es va desenvolupant, es necessiten unitats per conquerir ciutats enemigues i defensar-se dels atacs enemics. Quan la cincia millora, les unitats tamb milloren, i es passa de tenir guerrers (la unitat ms dbil) o arquers a tenir tancs, artilleries o submarins.
Les unitats disponibles es poden classificar entre unitats militars (amb capacitat d'atac) i unitats no-combatents que donen suport a l'expansi (exploradors, colons, treballadors i enginyers), la diplomcia (el diplomtic i l'espia) i el comer (caravanes i combois).


Terreny.
El terreny t tres funcions: el teatre on les unitats del jugador lluiten contra civilitzacions rivals, el paisatge a travs del qual viatgen les unitats, i el mitj amb qu treballen les ciutats per tal de produir recursos.

Combat.
El terreny afecta el combat d'una forma molt simple: quan una unitat terrestre s atacada, la seva fora defensiva es multiplica pel factor defensiu (bonificaci) del terreny on se situa. Per exemple, els rius donen una bonificaci defensiva addicional del 150%, s a dir, la bonificaci que ja tenia el terreny es multiplica per 1,5. Les muntanyes donen una bonificaci defensiva del 300% (la bonificaci es multiplica per 3).

Transport.

Les unitats martimes i aries sempre gasten un punt de moviment per moure's a un quadrat de distncia: Les unitats martimes perqu no poden sortir de l'oce i les ciutats costaneres; i les unitats aries perqu ignoren totalment el terreny per on es mouen. El tipus de terreny, per, s que complica el moviment a les unitats terrestres.

Les caselles de glacera no sn bones per viatjar. Les unitats terrestres tenen una probabilitat del 15% a cada de torn de perdre's en aquest terreny, i els trirrems s'arrisquen a perdre's si acaben el seu torn en mar obert, o al costat de terreny glacera.

Moviment de les unitats terrestres.
Si les unitats terrestres es mouen per terreny fcil noms gasten un punt per quadrat. En canvi, moure's per terreny abrupte costa ms punts per quadrat. Per exemple, si uns genets intenten moure's per uns prats, noms els costar un punt per quadrat. Per contra, si es mouen en unes muntanyes, els costar tres punts per quadrat. L'avantatge que reben s que augmentar la seva defensa (es descriu a combat, ms amunt).


Hi ha unitats especials, com l'Explorador, el Guerriller, o les Tropes Alpines que quan es mouen noms gasten 1/3 de punt (excepte quan van amb ferrocarril que no gasten res). Les altres unitats terrestres poden gastar 1/3 de punt per quadrat noms quan sn en rius o camins.

Amb la tecnologia Ferrocarril els camins es poden transformar a ferrocarrils, cosa que fa que qualsevol unitat es pugui moure sense gastar moviment.
Quan s'obt la tecnologia construcci de pont els camins es poden construir en caselles de riu.

Treball del terreny.

Quan les ciutats treballen el terreny obtenen tres productes: punts de menjar (de color verd), punts de producci (de color blanc) i punts de comer (de color groc). Aquests tres sn tan importants que s'especifica la producci d'una casella simplement llistant-los amb barres entremig: per exemple "1/2/0" descriu un quadrat que a cada torn que es treballa produeix un punt de menjar, dos de producci, i cap de comer.

Cincia.

Al Freeciv, la cincia s un dels elements clau. L'objectiu s aconseguir tecnologies, com tctiques o Qumica, que serviran per tenir unitats millors, ms edificis o meravelles, que serviran per conquerir el mn i enviar el coet.
Per defecte, cada jugador comena sense cap tecnologia (configurable a les opcions del servidor). A partir d'aqu, cadasc dirigeix la seva investigaci cap a un aven cada vegada, decidint quina tecnologia necessita amb ms pressa, i quina pot aconseguir ms tard. El progrs en la recerca es mesura en punts de recerca (bombetes), que poden generar-se tant a partir del comer com per cientfics. El cost de cada tecnologia s fix i depn del nombre de "tecnologies pare" que tingui.

Meravelles.

Al Freeciv, les meravelles sn edificis espacials que tan sols pot construir un jugador i que sovint donen un impuls a la civilitzaci sencera. N'hi ha que, com les Pirmides, serveixen perqu les ciutats creixin ms rpid i d'altres, com la Companyia Comercial A. Smith, que redueixen les despeses econmiques.

Llista de meravelles (ordenades alfabticament).

Acadmia militar de Sun Tzu: Crea casernes a totes les ciutats, s a dir, qualsevol unitat creada a una ciutat obt el primer nivell de veterania.
Ambaixada de Marco Polo: El jugador que construeix aquesta meravella t ambaixades amb tots els jugadors, i t accs a dades com el govern, peces d'or, o tecnologies d'altres jugadors.
Capella de Miquel ngel: Construeix catedrals a totes les ciutats, o sigui, fa tres ciutadans contents. Amb la tecnologia Teologia se n'incrementa l'efecte, el Comunisme el redueix.
Catedral de J. S. Bach: Converteix dos ciutadans contents a totes les ciutats. Requereix la tecnologia Teologia.
Cols: A la ciutat on es construeix el Cols totes les caselles amb almenys un punt de comer el comer augmenta en un.
Companyia Comercial A.Smith: Tots els edificis que gastin un punt de manteniment no gasten res, i serveix per a totes les ciutats. Si gasten ms d'un punt de manteniment no serveix.
Croada del Rei Ricard: A tots els quadres del voltant de la ciutat on es construeix s'augmenta en un la producci. Es fa obsolet amb la tecnologia Robtica.
Cura del cncer: La Cura del cncer converteix a feli un ciutad infeli.
Esttua de la Llibertat: Permet canviar de govern sense passar per l'anarquia i sense gastar cap torn.
Expedici de Magallanes: Dna dos punts de moviment a totes les unitats martimes. Requereix la tecnologia de navegaci i la ciutat on es construeix ha de connectar amb loce.
Facultat d'Isaac Newton: Augmenta en un 100% la producci de cincia a totes les ciutats que tinguin una Universitat (que requereix Biblioteca).
Far: Totes les unitats martimes guanyen un punt de moviment i perden el risc d'enfonsar-se a alta mar. A ms totes les unitats martimes construdes surten veteranes.
Gran Biblioteca: La civilitzaci que construeix la Gran Biblioteca obt els avenos que tinguin dues o ms civilitzacions. Es fa obsolet amb l'electricitat.
Gran Muralla: Crea una muralla a totes les ciutats que tingui la civilitzaci que l'ha construt.
Jardins Penjants: Fa feli un ciutad a totes les ciutats. A la ciutat on es construeix fa dos ciutadans felios ms (fent un total de tres).
Nacions Unides: Totes les teves unitats recuperen dos punts de vida extra per torn.
Observatori del Coprnic: L'Observatori del Coprnic augmenta la cincia de la ciutat on es construeix en un 100%.
Oracle: L'oracle converteix dos ciutadans descontents a contents a totes les ciutats que tinguin un temple construt.
Pirmides: Les Pirmides fan l'efecte del graner, o sigui, cada cop que una ciutat creixi, el menjar acumulat de la ciutat ser mig ple.
Presa de Hoover: s com una central hidroelctrica a totes les ciutats, s a dir, redueix la contaminaci i augmenta la producci de les fbriques en un 75%.
Programa Apollo: El mapa del mn es torna visible per al jugador que l'ha construt, i tots els jugadors poden iniciar la carrera espacial i fer el coet sempre que tinguin les tecnologies necessries.
Programa SETI: Augmenta en un 100% la producci de cincia de totes les ciutats que tinguin construt un laboratori de recerca.
Projecte Manhattan: Requereix la tecnologia de fissi nuclear i permet a totes les civilitzacions construir mssils nuclears sempre que tinguin la tecnologia de mssils.
Taller de Leonardo: Millora una unitat obsoleta cada torn (per exemple, de creuer a creuer AEGIS). Es fa obsolet per la tecnologia autombil.
Torre Eiffel: Sempre que la reputaci d'un jugador baixi, si t la Torre Eiffel construda, recuperar la reputaci ms rpidament.
Viatge de Darwin: Ja que s un gran descobriment cientfic, aconsegueixes dues tecnologies en un sol torn.
Votaci femenina: Fa com una comissaria a totes les ciutats, o sigui, redueix els ciutadans infelios, 2 en el govern democrcia i 1 en repblica.

Font: Manual de joc del Freeciv .

Diplomcia.
Per tal d'establir relacions diplomtiques amb un altre jugador, sigui IA o b hum, primer l'has de conixer. Conixer un altre jugador requereix tenir una de les teves unitats adjacent a una ciutat o unitat d'aquest jugador.

Diplomtics i espies.

Un cop els avenos proporcionin diplomtics al jugador, i ms endavant espies, pot observar i manipular d'altres civilitzacions de manera ms subtil que amb les simples observaci i intervenci militars. Els diplomtics noms poden sobreviure un sol cop, mentre que els espies sn ms hbils, i les operacions acostumen a tenir xit. Les activitats que poden fer els diplomtics i espies sn:
Subornar ciutats.
Crear ambaixades.
Investigar ciutats.
Sabotejar ciutats.
Robar avenos.
Incitar revoltes.
Enverinar aiges.

Edificis.


Els edificis serveixen per millorar la qualitat de les ciutats, les infraestructures, com les carreteres o els ferrocarrils, el comer, la cincia, la veterania de les unitats, la producci, i fer encunyament, entre d'altres. Normalment gasten impostos. Si no es poden pagar, els edificis es venen automticament.

Els edificis disponibles al Freeciv sn:
Aeroport: Permet transportar unitats d'una ciutat a l'altra sempre que les dues ciutats tinguin l'aeroport. Noms es pot transportar una unitat per torn.
Aqeducte: Permet a les ciutats crixer de mida 8 a 12. Quan una ciutat arriba a mida 12 necessita clavegueram.
Autopistes: Augmenta el 50% del comer per cada casella amb camins o ferrocarrils.
Banc: Per construir-se es necessita tenir un mercat. Juntament amb aquest augmenta els impostos i el luxe al 100%.
Bateria SAM: Augmenta la defensa d'unitats aries (excepte mssils nuclears).
Biblioteca: Augmenta en un 100% la cincia de la ciutat.
Borsa: Juntament amb un Mercat i un Banc, la Borsa augmenta els impostos i luxe de la ciutat en un 150%.
Caserna: Edifici que serveix per donar experincia a les unitats que es construeixen a la ciutat on s'ha construt. s el mateix i t la mateixa utilitat que Caserna II i Caserna III. Tamb cura les unitats atacades ms rpidament.
Catedral: Fa felios 3 ciutadans descontents. Amb la tecnologia Teologia es fan felios 4 ciutadans en lloc de 3. Amb la tecnologia Comunisme es redueix l'efecte de la Catedral.
Central hidroelctrica: Redueix la contaminaci i augmenta la producci de les fbriques de la ciutat, en un 75%.
Central nuclear: Augmenta la producci de la ciutat: juntament amb una fbrica la augmenta en un 75%; amb una fbrica, central Nuclear i una planta de fabricaci, en un 150%.
Central trmica: Augmenta la producci d'una fbrica o planta de fabricaci en un 75%; una fbrica, una planta de fabricaci i una central trmica augmenten la producci en un 150%. Tamb produeix ms contaminaci.
Centre de reciclatge: Redueix la contaminaci generada per una ciutat en un 66%.
Clavegueram: Permet que la ciutat on s'hagi construt pugui crixer a ms de mida 12.
Coliseu: Fa felios tres ciutadans. Amb la tecnologia electricitat en fa felios quatre.
Comissaria: Redueix els ciutadans infelios: 2 d'ells si el govern s una  democrcia i 1 si s una repblica.
Component espacial: Forma part del coet que s'ha de construir per guanyar, se'n poden construir 8, i serveixen per reduir el temps que es tarda a arribar a l'espai.
Defensa costanera: Duplica la defensa de les ciutats contra atacs d'unitats enemigues martimes. Noms es pot construir amb ciutats amb caselles oce.
Defensa SDI: Protegeix a la ciutat on es construeix dels atacs nuclears.
Encunyament: No s un edifici normal, serveix per guanyar peces d'or. Genera x peces d'or per torn, on x s el nombre de producci de la ciutat.
Estructura espacial: Sn la base del coet. Qualsevol part del coet ha d'sser connectada amb les estructures espacials. Se'n poden construir 32.
Fbrica a les versions antigues, factoria: Incrementa la producci d'una ciutat en un 50%. Tamb permet construir centrals hidroelctriques, plantes de fabricaci, centrals nuclears, centrals trmiques, components espacials, mduls espacials i estructures espacials.
Graner: Cada cop que una ciutat creixi, el menjar acumulat de la ciutat ser mig ple: per exemple, si una ciutat t el graner normal de 60, cada com que creixi, si t graner especial, tindr 30 punts de menjar acumulats.
Installaci de port: Qualsevol unitat martima (per exemple creuer) que s'hagi construt a les ciutats amb una installaci de port sortir veterana, i qualsevol unitat martima ferida es recupera ms rpidament.
Jutjat: Redueix la corrupci de la ciutat i el malbaratament en un 50%. Sota la democrcia, un jutjat fa feli un ciutad infeli.
Laboratori de recerca: Juntament amb la biblioteca i la universitat, augmenta la cincia en un 450%; amb una biblioteca en un 200%.
Mercat: Incrementa en un 50% la producci de luxes i impostos de la ciutat on s'ha construt.
Mdul espacial: Formen part del coet, i en sn la part ms cara. De Mduls espacials n'hi ha de tres tipus:
Mdul habitable: Permet que visquin 10.000 persones al coet per cada mdul habitable.
Mdul de suport vital: Els mduls de suport vital serveixen per alimentar als mduls habitables.
Panells solars: Proporcionen energia per a la resta de mduls.
Muralles: Les muralles augmenten la defensa de les ciutats on es construeixen, ja que tripliquen la fora defensiva de les unitats de dins de la ciutats. Noms sn per unitats terrestres, no funcionen contra unitats martimes o aries.
Palau: Les ciutats que tenen un palau construt sn la capital de la civilitzaci. La corrupci de les ciutats va lligada a la distncia amb la capital: una ciutat lluny de la capital tindr ms corrupci que una ciutat que sigui a prop de la capital.
Planta de fabricaci: Juntament amb una fbrica, les plantes de fabricaci augmenten la producci de la ciutat en un 100%. ;
Plataforma petrolfera: Noms es pot construir en ciutats que es connectin amb caselles oce. Dnen un punt de producci (escut) per a cada quadrat d'oce.
Port: Augmenta en un el menjar per cada casella doce. La ciutat ha de comunicar amb les caselles oce.
Supermercat: Augmenta en un el menjar per cada casella irrigada amb horta a la ciutat. Per fer caselles d'horta es necessita haver irrigat dos cops un mateix terreny.
Temple: Fa content un ciutad descontent. La meravella "Oracle" en fa un ms de content, aix com la tecnologia misticisme.
Transport pblic: Disminueix la contaminaci generada per la producci a la ciutat on es construeix.  ;
Universitat: Juntament amb una biblioteca, la universitat augmenta en un 250% la cincia de la ciutat.

Font: Manual de joc del Freeciv .

Govern.

Al Freeciv, per dirigir la civilitzaci, s necessari un govern. Cap dels governs ofereix el poder absolut, per n'hi ha que ajuden a augmentar la cincia i el comer. Els governs del Freeciv sn:
Despotisme: Hi ha molta corrupci, ja que representa que no hi ha lleis escrites, la gent no accepta el govern i tampoc, degut a la mateixa corrupci, hi ha comer, ni cincia, ni luxes, ni taxes.
Monarquia: Representa qu ja hi ha lleis escrites, per aix hi ha menys corrupci, i ms comer.
Comunisme: Al comunisme hi ha corrupci a totes les ciutats, per poca per ciutat. El nivell mxim s del 80%, aix que s un bon govern.
Repblica: Permet produir molt comer, com el comunisme, el 80%. Tot i aix, els ciutadans no seran tan felios i es revolten ms sovint.
Democrcia: La democrcia s molt semblant a la repblica, l'nic s que en democrcia el lmit s del 100%. Igual que la repblica, els ciutadans tamb es revolten sovint.

Tamb hi ha l'anarquia, que, de fet, no s cap govern. Hi ha anarquia quan es fa una revoluci per canviar el govern, excepte quan es t la meravella Esttua de la Llibertat.

La carrera espacial.

Quan una civilitzaci aconsegueix construir la meravella Programa Apollo, tots els jugadors, poden, si tenen les tecnologies suficients, construir el coet, que, si arriba amb xit a l'espai, pot guanyar la partida. Per fer el coet es necessiten tres elements diferents: el mdul espacial, l'estructura espacial i el component espacial.

Estructura del coet.
El coet consisteix en components estructurals cadascun dels quals pot aguantar un component o un mdul. Els components proporcionen combustible i sistemes de propulsi, i disminueixen la quantitat de temps que trigar la nau en arribar a Alpha Centauri. Se'n poden installar fins a setze, encara que s'han d'installar per parelles. Els mduls en si venen de tres maneres: un mdul habitable proporciona espai vital per a deu mil colons, un mdul de suport vital pot mantenir vius deu mil colons i un panell solar proporciona l'energia que necessiten els dos altres mduls.

 Disseny .
s molt personalitzable. Pot jugar-se amb diferents jocs de regles: n'hi ha que imiten Civilization I i Civilization II, per el joc de regles per defecte (Freeciv) reflecteix els gustos de la comunitat de jugadors i programadors. Els grfics i sons tamb es poden reemplaar per complet i jugar aix amb caselles hexagonals (tilesets), isomtriques o bidimensionals. Des del seu origen es pot jugar tant amb un jugador nic contra l'ordinador, o contra diversos adversaris via Internet o una xarxa d'rea local.


Utilitza el protocol TCP/IP per al mode multijugador. Els jugadors es connecten a un servidor que pot executar-se localment o remotament. La versi 2 permet tamb jugar directament contra la intelligncia artificial dirigida per l'ordinador.
Un o diversos jugadors poden actuar com a administradors i configurar les normes. Habitualment es configuren:

 el nombre de jugadors necessaris perqu el joc comenci,
 la velocitat en el desenvolupament tecnolgic,
 els jugadors que seran controlats per l'ordinador,
 l'aparici de brbars,
 el nombre de ciutats que es poden construir,
 el nombre de continents i illes que pot tenir el mapa generat a l'atzar.

Freeciv t a ms un editor de mapes i escenaris anomenat Civworld, disponible tamb gratutament per a la seva descrrega.

El Freeciv s'assembla al Civilization II, amb fora millores. Per exemple:

 Multijugador (disponible al Civilization II Gold);
 Cua de producci;
 Noves unitats (Treballadors, AWACS);
 El concepte de lmits de naci (estil lmits culturals usats al Civilization III);

El Freeciv omet algunes caracterstiques disponibles a l'original Civilization II, com per exemple:

 Desastres (excepte canvi climtic i hivern nuclear);
 Msica;
 Consellers;

Projectes.
A part del Freeciv, hi ha fora projectes relacionats amb el Freeciv, com per exemple editors de mapes o animacions.

Civworld.
El Civworld s un editor de mapes.
El codi font del Civworld s en curs d'integraci a l'arbre de versions principal del Freeciv, i per a la versi 2.2 ja s'ha previst que hi sigui totalment integrat. Tamb hi ha una versi disponible per al Windows.

Freeciv.org - Civworld ;

Advanced Governments.
Advanced Governments (governs avanats) s un projecte per afegir nous sistemes de govern al Freeciv. Hi ha tres categories: poltica (en angls: Politics), enconomia (en angls: Economics) i cultura (en angls: Culture). Cada jugador n'escull un de cada categoria, i sn possibles totes les combinacions.

Freeciv.org - Advanced Governments ;
Vegeu tamb.
Freeciv.org - Projectes ;

Web del Freeciv.

La web del oficial Freeciv (freeciv.wikia.com) s allotjada a Wikia i s en format wiki. La web es va traslladar a Wikia el 4 de desembre de 2006 i s'ha anat traduint a diversos idiomes; alguns s'allotgen a freeciv.wikia.com, com la versi en itali, rab o esperanto i d'altres, com la alemanya o catalana, tenen un wiki separat. L'antiga web (abans: www.freeciv.org; ara, old.freeciv.org) encara es pot visitar, per se n'han importat la gran majoria de continguts al wiki. A la web s'hi inclouen manuals, ajuda i portals, encara que per ajuda s'utilitza ms el frum oficial. Tamb s'hi inclouen diversos tutorials, alguns importats de l'ajuda dins del joc, d'altres, creats per els mateixos  Freecivers , el nom que es dna als jugadors del Freeciv.

Traduccions del Freeciv.

El Freeciv s'ha tradut a 30 llenges, entre les quals catal.
Llista de traduccions del Freeciv.


 Compatibilitat .
Originalment va ser desenvolupat a l'IRIX, per el Freeciv funciona al Linux, Microsoft Windows, Mac OS X i a Solaris, i molts altres sistemes operatius incloent-hi fora BSDs. S'inclou en fora distribucions Linux.

El Freeciv s programat en C i est mantingut per un equip de programadors i informtics d'arreu del mn.

Vegeu tamb.


FreeCol;
Civilization;

Referncies.


 Enllaos externs . 
 
Wiki oficial ;
Frum oficial ;
Wiki en catal;
Manual de joc en lnia ;
ltimes noticies ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143519" title="Uni Sud-africana" nonfiltered="2728" processed="2707" dbindex="58563">

|-
| align=center colspan=2 style="background:#f9f9f9;" | 
|-
|Idiomes oficials || Afrikaans, neerlands i angls.
|-
|Capitals || Ciutat del Cap (legislativa)Pretria (administrativa)Bloemfontein (judicial)
|-
| Sistema poltic

| Sistema parlamentari 
|-
| Forma de govern

| Monarquia constitucional

|-
| - ltim monarca
| Reina Elisabet II 
|-
| - ltim Governador General
| Charles Robberts Swart 
|-
| - ltim Primer Ministre
| Hendrik Frensch Verwoerd
|-
|Superfcie  - Total  - % aigua
|2,045,320 km menyspreable
|-
|Poblaci  - gener de 1961 est. - Densitat
| 18.216.000  8.91/km
|-
|Independncia- Domini- Repblica
|Del Regne Unit31 de Maig de 191031 de Maig de 1961
|-
|Moneda || Lliura Sudafricana
|-
| Fus horari
| UTC+2
|-
| Himne nacional || Die Stem van Suid-Afrika 
|-
| colspan=2 align=right style="padding: 0 5px 0 5px" | 
|}


La Uni Sud-africana (angls Union of South Africa; afrikaans Unie van Suid-Afrika) fou un estat de la Commonwealth, antecessor de l'actual repblica de Sud-frica. Es va constituir el 31 de maig de 1910, com a resultat de la consolidaci de la colnies britniques en la regi austral d'frica sota un sol sistema de govern. Les colnies prviament separades es van convertir en Provncies de la Uni Sud-africana com a Provncia del Cap, Natal, Transvaal i  Estat Lliure d'Orange, respectivament. Amb la transformaci de Sud-frica d'un domini en la Comunitat Britnica de Nacions a una Repblica en 1961, la Uni Sud-africana va deixar d'existir i des de llavors parteix de la histria de l'estat de l'actual Repblica de Sud-frica. 
Histria. 
El 31 de maig de 1902 finalitza la Segona Guerra Ber, mitjanant el Tractat de Vereeniging pel qual els bers van reconixer la sobirania britnica i aquests es van comprometre a reconstruir el pas destrossat pels estralls de la guerra. Durant els anys segents a la guerra, els britnics es van dedicar a reconstruir el pas, particularment les mines de Witwatersrand que produen un ter del total d'or que s'extreia al mn. Els britnics van seguir amb el seu pla d'unir als diferents estats a Sud-frica. Desprs de diversos anys de negociacions, el 31 de maig de 1910, just deu anys desprs de la fi de la segona guerra ber, la Llei de la Uni va ser aprovada, unint la Colnia del Cap, Natal, Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange en un sol estat anomenat Uni Sud-africana. En aquesta uni tot el territori estaria sota l'administraci britnica, concedint-se certa autonomia als afrikaners. Els territoris de Basutolndia (actualment Lesotho), Betxuanalndia (actualment Botswana), Swazilndia i Rhodsia (actualment Zimbabwe) van continuar sota el domini dels britnics. 

L'angls i el neerlands foren declarats idiomes oficials. L'afrikaans no va ser reconegut com oficial fins el 1925. A pesar de les campanyes dels negres i coloured per a obtenir dret al vot, aquest dret es va mantenir solament per als blancs i nicament els blancs podien ser membres del parlament. El primer Govern del nou estat va ser presidit pel general Louis Botha, i com a vicepresident el General Jan Smuts. Ambds pertanyien al Partit Nacional de Sud-frica i seguien un lnia poltica que afavoria als britnics i a la segregaci racial. Altres bers ms radicals van desertar el partit per a formar-ne altre de nou anomenat Partit Nacionalista. Aquests ltims advocaven pels interessos dels afrikaners, el desenvolupament parallel dels dos grups de blancs i la independncia de la Gran Bretanya. 

En 1924 el Partit Nacionalista dirigit per Hertzog va arribar al poder i el nacionalisme afrikaner va comenar a prendre major fora. L'idioma neerlands va ser substitut oficialment per l'afrikaans. A mitjans de 1930 el Partit Nacionalista de Hertzog es va unir al ms moderat Partit de Sud-frica de Smuts para formar el Partit Unit. Aquesta coalici es va esfondrar quan Smuts va prendre les regnes del partit i entre molta controvrsia, va fer entrar Sud-frica del costat dels Aliats en la Segona Guerra Mundial. L'ala ms conservadora del partit nacional simpatitzava amb l'Alemanya nazi durant la guerra i va buscar una segregaci racial o apartheid ms gran desprs de la guerra. El nacionalisme afrikaner, lluny d'extingir-se, es va intensificar quan Daniel Franois Malan va crear el Partit Nacional Purificat, el qual es va collocar en el centre de la vida poltica del pas. Per altra banda, una agrupaci secreta dita "Afrikaaner Broederbond" formada en 1918 per a protegir la cultura dels afrikaners, va comenar a prendre fora fins a convertir-se en una fora amb gran influncia en el Partit Nacionalista. En 1961 desprs d'un referndum Sud-frica es va convertir en Repblica, renunciant voluntriament a la Comunitat Britnica de Nacions desprs de les pressions internacionals per la seva poltica de apartheid. 
Constituci.
Principals caracterstiques. 
A diferncia de Canad i Austrlia, d'acord amb l'Acta de Sud-frica de 1909 la Uni va ser un estat unitari ms que una federaci, on cada parlament colonial fou abolit i reemplaat pels consells provincials. Es va crear un Parlament bicameral, compost per una Assemblea i un Senat, sent els seus membres electes i elegits sobretot per la minoria blanca. Durant el transcurs de la Uni les immunitats van canviar en diverses ocasions sovint per a satisfer les necessitats del circumstancial govern. La supremacia parlamentria estava afermada i excepte per a salvaguardes processals les corts no podien intervenir en les decisions o a les poltiques del parlament. 
Capitals. 
A causa dels desacords sobre on havia d'emplaar-se la capital de la Uni, es va arribar al comproms que es repartiria una part dels avantatges de la capital en cada provncia: l'administraci s'assentaria a Pretria (Transvaal), la seu del Parlament estaria a Ciutat del Cap (Provncia de Cap), la Cmera d'Apellacions estaria a Bloemfontein (Estat Lliure d'Orange), i a Pietermaritzburg (Natal) se li va donar una compensaci financera. Aquest acord en definitiva segueix fins als nostres dies, amb la major part dels rgans de l'Estat -amb les notries excepcions del Tribunal Constitucional i la Comissi de Drets Humans (ambds a Johannesburg), el Tribunal de Cassaci i la Comissi de Serveis Judicials (ambds a Bloemfontein) i el Parlament (Ciutat del Cap)- localitzats a Pretria. No obstant aix l'nica referncia en l'actual Constituci sud-africana s que Ciutat del Cap s la seu del Parlament. 
Relacions amb la Corona. 
La Uni va romandre sota la Corona Britnica com un domini autogovernat de l'Imperi Britnic, i ms tard de la Comunitat Britnica de Nacions. La monarquia estava representada a Sud-frica per un Governador General, mentre que el poder efectiu era exercit pel Primer Ministre (que era el Cap de Govern). Louis Botha, un antic general ber, va ser designat primer com Primer Ministre de la Uni, encapalant una coalici que representava les comunitats blanques afrikaners i angloparlants. Les acusacions criminals davant les corts eren exercides en nom de la Corona (citada en la forma Rex v Acusat) i els oficials de govern prestaven serveis en nom de la Corona. Durant la duraci de la Uni la titularitat reial del monarca va ser modificada en definitiva creant la posici de Rei de Sud-frica.
Idiomes. 
Originriament segons una clusula de la Constituci, el neerlands era un idioma oficial juntament amb l'angls, per va ser reemplaat de facto per l'afrikaans en 1926, mentre que oficialment van coexistir el neerlands i l'afrikaans legalment fins a l'any 1960. 
Els dies finals de la Uni i el seu llegat. 
Desprs d'un referndum celebrat el 5 d'octubre de 1960, en el qual els blancs van votar a favor d'una repblica, la Uni va convertir en la Repblica de Sud-frica el 31 de maig de 1961 i va abandonar la Comunitat Britnica de Nacions davant la condemna de les seves poltiques d' apartheid. Posteriorment el Parlament sud-afric va sancionar una Constituci que abol l'Acta de Sud-frica. Les caracterstiques de la Uni van ser traslladades amb canvis molt petits a la recin formada Repblica. La decisi de transformar la Uni en una Repblica fou decidida en el referndum per un marge estret. La decisi juntament amb la insistncia de Sud-frica en l'adhesi a la seva poltica del apartheid va causar la seva expulsi de facto de la Comunitat Britnica de Nacions de Nacions (Sud-frica va abandonar l'associaci quan es va decidir que no li permetrien romandre en els termes que ella desitjava). 
Segregaci. 
L'Acta de Sud-frica va tractar la raa en dues previsions especfiques: en primer lloc va establir que el vot de la Colnia de Cap funcions sense consideracions racials (encara que a causa de restriccions soci-econmiques cap veritable expressi poltica dels africans era possible). En segon lloc va fer dels "afers nadius" una matria del govern nacional. Per tant va anar de prctica establir un Ministre d'Afers Nadius. 

Motius per a la unificaci. 
En acabar la Segona Guerra Ber el 1902, les quatre colnies estaven per primera vegada sota una bandera comuna i el ms significatiu obstacle per a la unificaci que impeds anteriors plans ja no existia. Conseqentment, el llargament anhelat desig de molts administradors colonials d'establir una estructura unificada es va fer immediatament possible. La temptativa anterior ms notable probablement hagi estat el projecte de Federaci de Lord Carnaveron. 
Uni duanera i aranzels comercials. 
La qesti dels aranzels comercials havia estat una font permanent de conflicte entre les diverses unitats poltiques d'frica del Sud. El nus de la crisi essencialment es devia al fet que el Transvaal era un estat sense sortida al mar que es ressentia per la seva dependncia dels seus vens, aix com les despeses en els quals incorria per duana porturia i ferroviria. La Colnia de Cap era excessivament depenent de les rendes de duana com una font d'ingressos fiscals i posteriorment competia directament tant amb Natal com amb frica Oriental Portuguesa (Moambic). En el moment d'unificaci la major part de la crrega destinada a l'rea de Witwatersrand obstaculitza per Loureno Marques (ara Maputo, a Moambic) degut en gran part a la distncia relativa i la poltica de reduir la seva dependncia de l'Imperi britnic. La Uni Duanera Sud-africana va nixer en 1906, per van existir diversos problemes amb els acords en particular perqu el Transvaal es resistia a deixar-se dominar per la Uni. Desprs de la unificaci, la Unin Duanera Sud-africana va seguir existint incloent als altres territoris britnics (els Protectorats i Rhodsia)
La Unin Sud-africana i Rhodsia del Sud. 
En 1922 la colnia Rhodsia del Sud va tenir la possibilitat (en ltima instncia rebutjada) d'entrar a la Uni mitjanant un referndum. El referndum va resultar del fet que cap a 1920 el control per la Companyia Britnica d'frica del Sud a Rhodsia del Sud ja no era practicable i calia alguna forma de 'govern responsable'. Una manera de Govern Responsable afavorit dintre de Rhodsia del Sud, entre uns altres, (sobretot an Matabelelndia) era l'ingrs a la Uni de Sud-frica. Abans del referndum de Rhodsia del Sud es va efectuar una visita a Ciutat del Cap on el Primer Ministre de Sud-frica, Jan Smuts, finalment va oferir termes que va considerar raonables i que el govern del Regne Unit va trobar acceptables. Encara que l'opini entre el govern de Regne Unit, el govern sud-afric i la Companyia Britnica d'frica del Sud afavors l'opci de la uni (i cap va tractar d'interferir en el referndum), quan es va fer el referndum els resultats van ser el 59,40% a favor del Govern Responsable per a una colnia separada i el 40,60% en favor de la incorporaci a la Uni Sud-africana.
La Uni Sud-africana i frica del Sud-oest. 
 
Desprs de l'esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914 la Uni Sud-africana va ocupar i va annexar la colnia alemanya de l'frica del Sud-oest Alemanya. Amb l'establiment de la Societat de Nacions i el cessament de la guerra, Sud-frica va obtenir una Mandat Classe C per a administrar frica del Sud-oest "conforme a les lleis del mandatari (Sud-frica) com parts integrals del seu territori". Posteriorment la Uni Sud-africana va considerar frica del Sud-oest com una cinquena provncia, encara que aquest mai va ser un status oficial. Amb la creaci de les Nacions Unides, la Uni va sollicitar la incorporaci d'frica Sud-oest, per la seva demanda va ser rebutjada per les Nacions Unides, que van convidar Sud-frica a preparar un acord d'administraci fiduciria. Aquesta invitaci va ser per la seva banda rebutjada per la Uni, que ulteriorment no va modificar l'administraci d'frica del Sud-oest i va seguir adherida al mandat original. Aquest va causar un conjunt de complexes discussions legals, que no havien finalitzat quan la Uni va ser substituda per la Repblica de Sud-frica. El 1949, la Uni va aprovar una llei duent l'frica del Sud-oest a una associaci ms propera, fins i tot donant representaci a l'frica del Sud-oest en el parlament sud-afric. El mandat va ser revocat oficialment per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1966. Sud-frica no va reconixer la resoluci i els comissionats fins a 1988 quan s'entr en un procs de negociaci de la transici a la independncia d'aquest territori. Finalment assol la seva independncia de Sud-frica com a Nambia en 1990. Val la pena tamb notar que Walvis Bay que est ara a Nambia integrava la Uni Sud-africana; era originriament part de la Colnia de Cap en el moment de la Unificaci (dintre del districte magistral de Ciutat del Cap). En 1921 Walvis Bay va ser integrada al Mandat Classe C sobre frica del Sud-oest per a la resta de la durada de la Uni i per part de l'era de la Repblica (fins a 1994).

El Tractat de Westminster. 
L'Estatut de Westminster,sancionat pel parlament Imperial el desembre de 1931, que abol l'Acta de Validesa de Lleis Colonials i va implementar la Declaraci Balfour de 1926 va tenir un profund impacte sobre l'estructura constitucional i l'estatus de la Uni. L'efecte ms notable fou que el Parlament Sud-afric va ser alliberat de moltes de les restriccions concernents als anomenats "assumptes nadius". No obstant aix, la derogaci no va ser suficient per a permetre al Parlament Sud-afric ignorar les clusules fermament establertes de la seva Constituci (l'Acta de Sud-frica) que va conduir a la crisi constitucional dels anys de 1950. 

Bibliografia.
 CJ Muller (ed) 500 Years History of South Africa, H&R Academica 1969;
 L.Thompson A History of South Africa, Johnathan Ball Publishers 2006. ISBN 1-86842-236-4;
 L. Thompson, The Unification of South Africa 1902 - 1910, Oxford University Press 1960.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143520" title="Balestui" nonfiltered="2729" processed="2708" dbindex="58564">

Balestui s una entitat de poblaci del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobir.

Est situada a la part inferior de la Vall d'Ancs, entre els pobles de Sellui i el Comte. Tenia 12 habitants l'any 2006.

Llocs d'inters.
Runes de l'esglsia de Sant Fruits de Balestui, antic monestir benedict datat del segle IX. A mitjans del segle X passa a dependre del monestir de Santa Maria de Gerri.

Enllaos externs.
Galeria d'imatges del poble;
Monestirs de Catalunya - Celda de Sant Fruits de Balestui;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143521" title="Al-Gazzali" nonfiltered="2730" processed="2709" dbindex="58565">

Al-Gazzali, conegut tamb pel seu nom llatinitzat Algatzell (en persa:                               , Ab  H mid ibn Muhammad al-Gazz l ) (Tus, Corsmia, 1058 - 1111) fou un teleg, filsof, jurista i mestre suf musulm. s considerat un dels pensadors ms importants del mn islmic. Se li deu la introducci de la lgica i la sillogstica aristotlica en la jurisprudncia i la teologia islmica.

Biografia.
De jove estudi a Nishapur, a Khorasan, que en aquell temps era un dels centres intellectuals ms importants del mn islmic. All es convert en deixeble d'Imm al-Haramayn. En morir el seu mestre l'any 1085, es pos en contacte amb el visir Nizm al-Mulk, fundador de la universitat de Bagdad (la madrassa Nizmiyya). Al-Gazzali fou nomenat professor d'aquesta universitat l'any 1091. L'any 1095 una crisi espiritual el port a abandonar el seu crrec de rector i la seva famlia per poder dedicar-se completament a la recerca de la Veritat. Viatj a Damasc, Jerusalem, Alexandria, el Caire, la Meca i Medina, consagrant-se a les prctiques espirituals prpies de la via suf. Superada aquesta crisi retorn al seu pas natal, on expos la seva nova comprensi religiosa a travs de diverses obres. Es dedic a l'ensenyament a Nishapur i mor a l'edat de cinquanta-dos anys a Tus, el 19 de desembre de l'any 1111.

Obra.
Fou un autor molt prolfic. Entre les seves obres destaquen:
 Tah fut al-fal sifa (La incoherncia dels filsofs, en llat Destructio philosophorum), en qu exposa la seva crisi d'escepticisme. Aquesta obra provoc una rplica d'Averrois a travs de l'obra Tah fut al-tah fut (La destrucci de la destrucci o L'ensorrament de l'ensorrament, en llat Destructio destructionum).

 Maq sid al-fal sifa (Les intencions dels filsofs). El propsit inicial d'Algatzell era dividir aquesta obra en tres parts: en la primera fu una exposici de les teories i tesis dels filsofs, en la segona es propos escriure una crtica de les tesis dels filsofs contrries a l'islam (aquesta segona part es convert en l'obra independent Tah fut al-fal sifa) i, per ltim, en la tercera part  volia exposar la seva prpia filosofia dins del marc de la religi islmica (aquesta ltima part no se sap si finalment es va redactar, perqu no es t cap constncia de la seva existncia). D'aquesta obra Ramon Llull en fu una versi en rab, llat i catal, amb el ttol de Lgica del Gatzel o Lgica en rims. A Toledo, abans del 1185, Domingo Gundisalvo tamb n'havia fet una traducci al llat.

 Ihy ' 'ul m al-d n (Revivificaci de les cincies de la religi), una apologia mstica que data de la seva poca contemplativa i que constitueix la seva obra principal. Hi presenta la seva nova concepci de la religi, on s'integren elements provinents de tres fonts considerades fins aleshores com a contradictries: la tradici musulmana, l'intellectualisme de la filosofia grega i el misticisme suf. L'obra est dividida en quatre parts. La primera tracta de qestions generals sobre els preceptes i formes prpies dels ritus i les cerimnies religioses islmiques. La segona parla de temes que es podrien anomenar de "bona educaci" o "bon comportament". En la cosmovisi islmica, aix que en la jueva, aquestes normes sn en majoria determinades pels preceptes religiosos, com per exemple: com s'ha de beure i menjar, com s'ha de viure el matrimoni], etc. La tercera part tracta de tot el que fa malb les persones o els resulta negatiu. La quarta part tracta de les virtuts i estats que porten vers la via de la santedat: pobresa, pacincia, agrament, amor, etc.

 al-Munq d min al-dal l (El qui deslliura de l'error), autobiografia en forma d'epstola en la qual exposa el procs interior i intellectual pel qual pass fins a obtenir la certesa que havia arribat a conixer la Veritat. En la traducci castellana, el professor E. Tornero la titul Confesiones (vegeu la bibliografia).

 Mixq t al-anw r (El nnxol de les llums), obra de teoria suf.

 Bibliografia .

 "La lgica del Gazzali posada en rims", ed. Rubi Balaguer, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1913-1914, pp. 332-352.

 Algazel, Confesiones: El salvador del error, introducci i notes d'E. Tornero, Madrid, 1989.

 Asn Palacios, A, La espiritualidad de Algazel y su sentido cristiano, 4 v., Madrid, 1934-1941.

 Cruz Hernndez, M., Historia del pensamiento en el mundo islmico, vol. I (Desde los orgenes hasta el siglo XII), Madrid, 1981.

 Smith, M., Al-Ghazl the mystic, Londres, 1944.

 Wensinck, A. J., La pense de Ghazzali, Pars, 1940.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143525" title="Gerri de la Sal" nonfiltered="2731" processed="2710" dbindex="58566">

Gerri de la Sal s la vila que fa de cap del municipi de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobir.

Est situada a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congosts dArbol i Collegats. Hi abunden els pinars i rouredes. Tenia 131 habitants l'any 2005.

Al marge de l'agricultura i la ramaderia tradicional, bovina, porcina i ovina, entre els recursos econmics de la localitat, hi destaca l'explotaci de la sal. Aquesta s obtinguda per evaporaci de l'aigua salada de la font de Gerri.

Va formar un municipi independent que el 1969 li foren agregats els municipis de Peramea, Ban i Montcorts de Pallars adoptant el nom oficial de Baix Pallars. L'antic terme incloa els pobles de Bresca i Enseu.

Llocs d'inters.

Edifici de la Casa de la Sala o Alfol. Antic magatzem dins el nucli urb.
Esglsia de Santa Maria de Gerri. Monestir benedict, que conserva una imatge romnica de la Mare de Du.
Ermita de la Mare de Du d'Arbol prop de la parti entre els antics termes de Gerri i Arcals.
Antic mol fariner i central hidroelctrica: A ms de la molta del cereal de la rodalia, donava llum a Gerri i als pobles segents: Enseu, Ban, Bresca, Masies de Llars, Pjol, Canals, Peracal, Useu i El Compte.

Festes locals.

Santa Maria, 15 i 16 d'agost.

Enllaos externs.

Sistema Territorial de museus del mNACTEC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143529" title="Civilization" nonfiltered="2732" processed="2711" dbindex="58567">
Civilization s una saga de videojocs d'estratgia per torns creada per Sid Meier per a Microprose el 1991. 

Plataformes. 
Civilization va ser desenvolupat originalment pel sistema operatiu DOS per a PC. Va haver de suportar nombroses revisions per a diverses plataformes (fins i tot Microsoft Windows, Macintosh, Atari ST, Linux, Amiga i Super Nintendo) i actualment existeix en diverses versions, com en la plataforma de mbils, especficament la N-Gage. 

Descripci. 
Civilization s un videojoc d'un sol jugador (tamb hi ha una versi multijugador anomenada CivNet i ambds Civilization II i III tenen versions multijugador). El jugador pren el rol d'una civilitzaci comenant amb una simple unitat-poblador (de vegades amb dos) i tracta de construir un imperi competint amb altres civilitzacions (de 2 a 6 a Civilization I i II, fins a 24 a Civilization III). 

L'objectiu del joc s dirigir aquesta civilitzaci des del seu inici fins a arribar a l'espai o conquerir tot el planeta (que pot ser la terra o un planeta creat a l'atzar). Permet anar decidint el cam que prenen les investigacions cientfiques, des del maneig del ferro fins a la carrera espacial, passant per inventar l'alfabet, la medicina, la mquina de vapor, o descobrir l'electricitat, etc. Es pot fundar ciutats, construir i comandar exrcits, dirigir la construcci de carreteres, triar la forma de govern (anarquia, monarquia, repblica, comunisme o democrcia), segons es van inventant; Civilization II va afegir el fonamentalisme, encara que Civilization III ho va llevar. La diplomcia permet relacionar-te amb altres pobles (intercanviar tecnologia, declarar la guerra o la pau, demanar-los tribut, espiar-los, incitar revolucions o comprar unitats enemigues). Considerat per molts com el millor videojoc d'estratgia per a ordinador de la histria, a ms que compta amb una gran comunitat d'aficionats.

Civilization I no va ser publicat als Pasos Catalans per Civilization II i III s, el 1996 i 2002 respectivament. Mentre que les dues primeres versions van ser publicades per Microprose, la desaparici d'aquesta empresa va fer que la francesa Infogrames (posteriorment rebatejada amb l'histric nom d'Atari) adquirs els drets d'ambds jocs i de la prpia saga, la collaboraci amb Firaxis Games, l'empresa del creador del jugo Sid Meier, van publicar Civilization III i IV. 

Desprs de la desaparici de Microprose, els drets dels tres jocs de la srie han estat en possessi de l'empresa francesa Atari (abans Infogrames) fins el novembre del 2004, data en el qual van ser venuts per 15,5 milions d'euros a l'empresa Take 2 Interactive, que distribuir els productes de la franqucia a travs de la seva empresa subsidiria 2K Games, per a palliar la dolenta situaci econmica de Atari. Firaxis i 2K Games van publicar Civilization IV l'octubre del 2005. 

Civilization ha creat l'esquema que han seguit la majoria dels jocs d'estratgia basats en torns; a ms, s'han creat jocs a la seva ombra, com el "Freeciv" (veure enlla ms a baix) o els jocs d'Activision "Civilization: Call to Power" i "Call to Power II". Tamb Firaxis va crear un altre joc de similar mecnica per d'ambientaci de cincia-ficci, el Sid Meier Alpha Centauri, publicat el 1999 i la seva continuaci "Alien Crossfire". En aquests jocs es va afegir la possibilitat de dissenyar les unitats i una configuraci detallada de la forma de govern (anomenada "Enginyeria Social"). Lamentablement aquestes innovacions no es van utilitzar en el Civ III. En el Civ IV es pot configurar la unitat en pujar de nivell, triant entre diferents millores.

 Civilization com a joc educatiu . 

Civilization pot ser ser considerat com a joc amb un gran component educatiu. Es tracta d'un joc d'estratgia i conquesta basat en l'evoluci de la humanitat des dels seus orgens, des del naixement de les primeres ciutats fins a l'era espacial. s un joc perfecte per a interessar als joves per la histria del mn, l'organitzaci, gesti, problemtiques socials i econmiques (polluci, guerres, fam, catstrofes, etc.), diplomcia (encara que en aix encara li falta molt per millorar) i, per descomptat, l'aspecte militar, oferint la possibilitat d'experimentar aquesta evoluci sota el nostre propi mandat i direcci. 

L'aspecte educatiu va estar present des del principi en el joc. Els programadors van afegir una secci al joc anomenada "Civilopdia", aix s, la enciclopdia de Civilization, en forma d'ajuda del joc. El jugador podia consultar-la quan volgus, podent llegir una introducci histrica sobre cada unitat militar o avan cientfic. Resultava particularment interessant llegir aquestes completes i detallades descripcions a mesura que s'avanava en el joc i es feien nous descobriments. El concepte de "Civilopdia" va tenir tal xit que es va incorporar a diversos dels jocs que Microprose va publicar amb posterioritat: per exemple, la "Colonizopdia" de Sid Meier's Colonization o la UFOpaedia de la saga "X-COM".

 Continuacions .

 Civilization II .

Aquest joc arribaria de la m de Sid Meier a la consola de Playstation i els ordinadors amb una idea nova d'entre tots els jocs comenar una civilitzaci des d'una tribu nmada i portar-la al ms alt possible s a dir a la primera en tecnologia, poder i diners. Un joc bastant llarg on s'ha de fer investigaci cientfica, defensa de ciutats, planificaci d'atacs fins i tot a 6 civilitzacions ms, treves, tractats de pau i aliances. Est dissenyat per ser executat en finestra de Windows i amb una interfcie amb millors grfics que la versi anterior. Va portar grans canvis en tropes i conceptes:

-Unitats: 

 Helicpters ;
 Avions tipus caa ;
 Paracaigudistes ;
 Marines (que ataquen directament des d'un vaixell sense fer que desembarqui) ;
 Infanteria mecanitzada ;
 Howitzer ;
 Camions de Crrega ;
 Mssils ;
 Submarins (amb capacitat de carregar mssils) ;
 Espies ;
 Elefants de guerra ;
 Dracs ;
 Creuer AEGIS ;

-Conceptes: 
 Es va crear el concepte de fora d'atac (hitpower). Mentre que para Civilization I, els clculs quan existia un combat tenien en compte solament el valor d'atac de cada tropa (en un clcul probabilstic), en Civilization II, hi ha un valor addicional que permet evitar que un clcul d'un combat doni un resultat impossible en la vida real. Per exemple, era possible que una tropa falange (defensiva amb nivell 2) vencs un vaixell de guerra que l'ataqus per simple probabilitat. En Civilization II, el hitpower de la segona feia aix impossible.

 Civilization III . 

En aquesta edici es va crear el concepte de cultura i Zona d'influncia amb aquest ltim com el resultat del creixement del primer. La "cultura" es guanya per mitj de la construcci, ja sigui de estructures que generen cultura en les ciutats com temples, catedrals, colosseus, llibreries, etc. o per mitj de meravelles del mn que porten cultura en grans nivells. La cultura es guanya per torns i quan s'arriba a certs nivells, s'amplia el rang de cobertura de la zona d'influncia de la ciutat en qesti. La Zona d'influncia o "territori" es refereix a la zona en la qual s'exerceix sobirania per part d'una naci (ms especficament, es refereix a la suma de les zones d'influncia de les ciutats. Com normalment les ciutats tendeixen a estar agrupades (almenys al principi del joc), es forma gaireb un pas el qual es considera territori de la naci i t una srie d'avantatges: 

 Els camins o vies frries solament funcionen per a les tropes de la mateixa naci o per a les tropes amb autoritzaci de passada. Aix beneficia de gran manera a la naci local doncs pot enviar reforos ms rpid fent s dels beneficis dels camins mentre que disminux la velocitat d'avan de les tropes invasores. ;
 No s possible fundar ciutats noves en territoris d'altra naci. D'aquesta manera s'evita el problema de tenir enemics que funden ciutats massa prop a unes altres, a ms de qu provex ms seguretat per a les ciutats al tenir un rea nica on no han d'haver tropes enemigues de cap tipus. ;
 Traspassar el territori d'altra naci es considera un acte d'agressi. En les anteriors versions de Civilization es podia presumir quan un rea era territori enemic per la simple proximitat a ciutats (territori proper o adjacent a ciutats) per ara est correctament demarcat per a evitar inconvenients. Aix afecta els atacs martims i amfibis doncs ara els vaixells han de mantenir-se, fins i tot en el mar, per fora del territori (martim) de la naci i mantenir la costa buidada. ;

 Es va crear el concepte de recursos que pot ser de dos tipus: ;

 Recursos estratgics: Sn els elements de la naturalesa que es necessiten per a construir certs tipus d'armes i per tant certs tipus de tropes. Per exemple, una civilitzaci pot conixer el maneig del ferro per si no compta amb almenys una mina de ferro no podr mai treure cap tipus de tropa que requereixi ferro com ho sn els espadatxins. Altre exemple sn els cavalls. Si una civilitzaci no t com recurs estratgic una rajada de cavalls, no ser possible mai construir cap tipus de tropa que utilitzi cavalls com els genets o les cavalleries. ;
 Recursos santuaris: Sn recursos que aporten alegria als ciutadans d'una civilitzaci per mitj dels quals en el joc es coneix com a "Luxes" s a dir, bns preuats per la poblaci com la seda o els diamants.

 Es va crear el concepte de comer a major nivell que les versions anteriors. A diferncia de les versions I i II on solament existien caravanes i rutes comercials, ara el comer s ms especfic. Es poden fer "bloquejos comercials" amb les nacions aliades per a evitar que alguna d'elles comercie amb una altra especialment. Igualment s possible fer acords comercials en els quals es pot comprar i vendre prcticament tot amb altra naci, des de la compra d'una ciutat (generalment les nacions no venen les seves ciutats per en cas d'estar fortament atacades accedeixen a aix) fins a la compra de recursos estratgics o recursos santuaris. ;

 Es va crear el concepte de transport aeri. Ara, quan hi ha aeroports entre ciutats s possible traslladar d'una ciutat a una altra, sense importar la distncia, una tropa per torn entre aeroports, tret que existeixi un bloqueig per part de tropes enemigues, s a dir, tret que tropes d'altra naci enemiga (en guerra) es trobin en proximitats de la ruta per on viatjarien els avions. ;

 Es va crear el concepte de bloqueig naval. Per a construir rutes comercials martimes es necessita lnia de vista entre les ciutats (costaneres) participants. Si existeixen tropes navals d'una naci enemiga (en guerra) en la ruta, es considera bloqueig naval i se suspn la ruta de comer. ;

 Es va crear el concepte de exrcit. D'aquesta manera s possible agrupar tres o fins a quatre tropes (si s'ha fet la petita meravella cridada El Pentgon) que per a efectes de resistncia i desplaament seran com una sola unitat. Els exrcits es poden crear solament amb un Gran capdavanter o si la civilitzaci ha creat la petita meravella cridada Acadmia militar. Els grans lders neixen de batalles en les quals hi ha victria per a la civilitzaci del lder i si la tropa que va lluitar va ser una tropa lit.

Aquest videojoc explica amb dues expansions anomenades Play The World i Conquests. 

 Play the world porta l'opci de joc en manera multijugador amb la caracterstica principal que s possible jugar-ho en temps real i no basat en torns com les anteriors versions. A ms de noves tropes, i imatges inclou dues noves maneres de joc: regicidi i eliminaci. En regicidi existeix una nova tropa, el rei o la reina i l'objectiu del joc s destruir al rei enemic. ;

 Conquest inclou ms mapes, tipus de govern (Fascisme, imperialisme, consell tribal, feudalisme), nous especialistes en la ciutat (unitats de policia i enginyers civils), ms recursos, ms meravelles, ms civilitzacions, noves caracterstiques del mapa (com volcans) i algunes noves habilitats per a les tropes com el sn esclavisme i atac silencis (stealth attack).

 Civilization IV . 
Desenvolupat per Firaxis i publicat per 2k Games el 25 d'octubre del 2005, a l'agost del 2006 s l'ltima seqela del joc. Cont tot el bagatge d'experincies de les versions prvies de Civilization aix com noves millores que incorporen mes responsabilitats al joc. Des de cert punt de vista, cada vegada s ms difcil el joc doncs cada vegada hi ha ms elements a tenir en compte. Al Civ 4 es destaquen les segents millores i caracterstiques noves: 

 Animacions. Les tropes i l'entorn del joc ara sn completament animades, Els rius tenen moviment, les millores al terreny i les tropes es mouen de manera ms realista. Addicionalment hi ha Zoom que permet visualitzar el joc des d'una perspectives espacial o amb cert angle d'inclinaci. D'igual manera ara existeixen animals salvatges que fan l'exploraci ms perillosa.

 Dos lders per cada civilitzaci. Ara per a algunes civilitzacions hi ha dos lders, entre els quals triar, cadascun amb caracterstiques diferents que fan que no sigui el mateix triar a qualsevol dels dos per a realitzar una campanya de joc. ;

 L'arbre de tecnologies t regles diferents. D'aquesta manera s possible descobrir un avan per diferents rutes i les tribus brbares poden fer s de les ciutats capturades. ;

 Apareix el concepte de religi. Ara, durant l'arbre de coneixements s'incorporar el descobriment de set religions (budisme, cristianisme, confucianisme, hinduisme, islamisme, judaisme, daoisme) les quals podran ser acollides per la poblaci de les ciutats per a maximitzar el nacionalisme i/o per a controlar a la poblaci. Es poden crear missioners que viatgen entre les ciutats per a difondre la religi. Una civilitzaci pot tenir diferents religions entre la seva poblaci i al seu torn poden haver-hi diferents temples per a cada religi aix com profetes i ciutats sagrades. Les ciutats sagrades sn aquelles on es funda la religi i en elles es pot construir el temple principal de dita religi. La ciutat sagrada t un gran avantatge: Pot veure totes les ciutats amb temples que adoren al religi i rep or d'aquests temples, encara que siguin d'una altra civilitzaci. ;

 Apareix el concepte de ciutadans grandiosos per a reemplaar el concepte del Gran Lder. s possible construir unitats grandioses com Great Merchant (mercaders grandiosos que sn capaos de fer viatges en els quals obtenen molt ms diners per crrega del normal), Great Artists (artistes grandiosos que poden augmentar enormement la cultura d'una ciutat o Great Prophets (profetes grandiosos que poden construir rpidament temples de la seva religi en una ciutat). ;

 Apareixen el concepte de promoci entre les tropes. D'aquesta manera les tropes, en la mesura en qu guanyin ms batalles podran ser promocionades a diferents nivells d'experincia en els quals podran millorar les seves caracterstica defensives, ofensives, de curaci (capacitat de guarir tropes amigues), de moviment, etc. Com s'ha esmentat abans, existeix una expansi cridada Warlords, la qual introdueix alguns elements nous, aix com certes millores: ;

 Lder militar. Un nou tipus de ciutad grandis que es pot obtenir de diverses formes, el qual permet la creaci d'una Acadmia Militar en una ciutat, augmentar el nivell d'experincia (permet promocionar) a tropes o liderar un grup d'unitats militars. ;

 Noves civilitzacions. Apareixen noves civilitzacions, principalment blliques, com els vkings o els cartagineses i nous lders per a algunes de les ja existents com Churchill o Octavi August;

 Edificis especfics. De la mateix manera que a Civilization III hi havia unitats especfiques per a diferents pasos, en aquesta expansi s'han introdut edificis especfics que atorguen una certa millora en un camp concret (major producci de cultura, millor comer, bonificaci defensiva, etc.) ;

 Noves meravelles. Tamb s'introdueixen tres noves meravelles del mn: la Gran Muralla Xinesa, el Temple d'Artemisa i la Universitat de Sankore. ;

 Vassallatge. Aquest nou concepte permet que un estat que es converteixi en vasall d'un altre ms poders, podent fer-se com una capitulaci desprs d'una guerra o per iniciativa prpia, aportant aspectes positius i negatius tant a l'estat vassall com a l'estat senyor. D'altra banda, l'expansi inclou l'actualitzaci de la versi del joc original, en on se solucionen problemes d'incompatibilitat que tenia el joc amb targetes grfiques de la marca ATI, problema que fins i tot ca haver d'introduir una guia explicativa amb un procediment alternatiu per a la soluci d'aquest problema en la pgina Web oficial del joc.

Jocs similars. 

Alguns videojocs moderns similars al Civilization de Sid Meier sn el "Civilization: Call To Power", "Call To Power II" (la continuaci de l'anterior), "Freeciv" (versi Linux de Civilization II) i "Alpha Centauri" (tamb de Sid Meier).

 Enllaos externs .
 Civ3.com Pgina oficial de Civilization 3. ;
 Freeciv.org Videojoc lliure basat en Civilization. ;
 Apolyton.net Pgina de la Comunitat Espanyola de Civilization.;
 Civfanatics.com Important pgina sobre la saga Civilization.;
 Carloquillo.com Pgina personal amb mapes i escenaris pel Civilization. ;
 GrupoCiv Frum de discussi de viciats espanyols (amb edat mitjana de 35 anys) al Civilization i videojocs similars.;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143530" title="Estpula" nonfiltered="2733" processed="2712" dbindex="58568">


Una estpula s una estructura, usualment laminar, que es forma a cada costat de la base foliar d'un Traqueobiont. Usualment sn asimtriques i, en certa manera, sn imatges especulars una de l'altra. Les estpulas poden ser:
 lliures o laterals: no s'adhereixen al pecol, queden unides noms a la tija;
 adnates, peciolars o vaginals: se solden al pecol en una llargada ms o menys llarga;
 interpeciolars o caulinars: dues estpulas de fulles oposades se solden en el seu punt de contacte;
 intrapeciolars o axillars: dues estpulas de la mateix fulla se solden per sobre del pecol;
 opositifolies o oposades: dues estpulas de la mateixa fulla se solden fent la volta pel costat oposat al pecol;
 embainadores: en el mateix sentit que crea.
Les estpulas poden aparixer com a rgans foliceos, espines, glndules, pls, escames. La seva presncia est relacionada amb l'anatomia del nus que suporta la fulla. 

Vegeu tamb Fulla;

Referncies.
;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143536" title="Agrupaci Esportiva La Canya" nonfiltered="2734" processed="2713" dbindex="58569">


L'Agrupaci Esportiva La Canya s un club de futbol del poble de la Canya (Garrotxa). Va ser fundat l'any 1973. Juga a segona territorial, en el grup 17, desprs de quedar segon, l'any passat, del grup 26 de tercera territorial i obtenir l'ascens en la promoci. El seu uniforme local s camisa vermella i pantalons blaus. Juga els seus partits en la zona esportiva de la Canya, al Municipal de la Canya.
Com a curiositat es pot dir que fins l'any 2002 va ser un club poliesportiu, ja que tenia un equip de bsquet femen que jugava a 3a territorial de Girona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143539" title="Roxana" nonfiltered="2735" processed="2714" dbindex="58571">

Roxana, en grec / Rxn , del persa Roshanak o Roshani la lluminosa (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del strapa Oxiartes.

Biografia.

Nasqu poc abans de l'any 341 aC, malgrat que la data exacta del seu naixement roman incerta. Era la filla d'un noble bactri anomenat Oxiartes, de Balkh, a la regi de la Bactriana (aleshores una satrapia de l'Imperi persa, avui situada al nord-est de l'Afganistan). Va caure en mans d'Alexandre el Gran quan aquest va conquerir una fortalesa coneguda com la Roca a la Sogdiana, on estaven la dona i filles d'Oxiartes. El conqueridor va quedar captivat pels encants de Roxana, que els macedonis deien que era la ms bella de les dones asitiques que havien vist mai excepte la dona de Darios III de Prsia, i va decidir casar-se amb ella. Quan Oxiartes ho va saber, es va sotmetre. Sogdiana fou l'ltima de les satrapies de l'Imperi Persa en caure en mans d'Alexandre, aix que el matrimoni entre Alexandre de Macednia i Roxana fou un intent de reconciliaci d'Alexandre de Macednia vers les satrapies bactrianes; tot i aix, hi ha fonts antigues que descriuen l'amor que n'Alexandre professava a na Roxana.

Roxana acompany el seu marit a la campanya de l'ndia l'any 326 aC. Quan Alexandre va morir  a Babilnia (323 aC) Roxana estava prenyada i al cap de poc va donar a llum a un fill de nom Alexandre, conegut per Alexandre Aegos

Roxana i son fill foren vctimes de les intrigues poltiques entre els didocs provocades pel collapse de l'Imperi macednic d'Alexandre que la mort prematura del rei van ocasionar. 

Sembla ser que per tal de facilitar l'accs al tron de son futur fill, Roxana, una mica abans del naixement, i amb coneixement del regent Perdicas d'Orstia, va enviar a l'altra esposa del seu marit, Barsina (Esttira) i la seva germana Dripetis a Babilnia on foren assassinades (Pl. Alex. 77.4). 

Roxana i el seu fill van acompanyar a Perdicas en la seva expedici a Egipte. Mort Perdicas va quedar sota custodia de Pit i Arrideu (321 aC). El 320 aC fou portada a Macednia per Antpater.

El 319 aC va morir Antpater i el govern i la regncia van caure en mans de Polisperc. Roxana, temorosa del nou regent i sobretot d'Eurdice (la dona de Filip III Arrideu), es va escapar amb el seu fill cap a la cort d'Aecides rei de l' Epir, on des ja feia temps vivia la mare d Alexandre el gran, Olmpia d'Epir, la qual va induir al rei Aecides d'Epir a aliar-se amb Polisperc i restaurar a Alexandre el 317 aC. Filip i la seva dona Eurdice foren assassinats i Alexandre IV proclamat nic rei sota la tutela d Olmpia.

Olmpia, sota pressi de Cassandre de Macednia, fou obligada a retirar-se a Pidna i Roxana i el jove rei la van acompanyar.
Quan Pidna fou conquerida, Olmpia fou executada per Cassandre (316 aC) i Roxana i Alexandre enviats a Amfpolis on es va prohibir que foren tractats com a personatges de la reialesa. Van romandre a la ciutat sota custodia de Glucies fins a una data que varia segons la fonts entre el 311 aC i el 309 aC, quan, desprs d'un tractat general de pau, foren executats per decisi de Cassandre.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143550" title="Homer Simpson" nonfiltered="2736" processed="2715" dbindex="58572">
Homer Jay Simpson s un dels personatges principals de la srie animada de televisi Els Simpson. La veu original en angls s de Dan Castellaneta, mentre que a la versi catalana va ser doblat per Ramon Puig.


 Dades generals .
Homer treballa a la planta d'energia nuclear de Springfield com a cap de seguretat, al sector 7G, encara que en el seu cas particular treballar significa dormir i menjar donuts. Passa bona part de les seves estones lliures al bar de Moe amb els seus vells amics Barney Gumble , Carl Carlson, Lenny Leonard i Moe Szyslak. Quan est a casa seva, en general se'l veu estirat o assegut al sof, gaudint d'un programa de televisi i envoltat de menjar i cervesa Duff.

s un pare irresponsable que, generalment, sempre estrangula al seu fill Bart. A ms, en un episodi, per por a que el seu fill fos homosexual el va fer seure durant hores davant d'un cartell que anunciava tabac, amb tot de noies amb bikini. Oblida les coses que agraden a Lisa i tamb de vegades oblida l'existncia de la seva filla menor Maggie.

 Salut .
Quant a la seva salut, Homer t la increble sort de seguir viu. En una ocasi va arribar a pujar de pes fins a 136 kg. S'ha trencat gaireb cada os del seu cos, ha estat blanc de trets de bala i de can, vctima d'atacs cardacs i ha rebut talls i ferides incomptables. Homer s estril a causa de l'exposici prolongada a materials txics a la Central Nuclear de Springfield. T sol un rony (el dret), ja que l'altre va ser trasplantat al seu pare, Abraham Simpson.

El cervell de Homer t una condici nica: "La sndrome de Homer Simpson". Aix li permet suportar diversos cops sense caure, la qual cosa va motivar a Moe a entrenar-lo per a boxejador, encara que la carrera de boxa d'Homer gaireb acab amb la seva mort. El seu cervell tamb sofreix per l'excessiu consum de cervesa, i un llapis de color blau  incrustat al cervell, explica la seva estupidesa (desprs d'extirpar-se'l es converteix en un geni, per se'l torn a implantar).

Homer tamb sofreix de diversos problemes, el ms obvi s la calvcie masculina, per tamb pel gen de l'estupidesa masculina dels Simpson, que sn anormalment curts i gruixuts. Han passat als seus fills mascles, per tant, noms a Bart. Homer tamb sembla tenir lleugers problemes en la vista, requerint ulleres per llegir en algunes ocasions (malgrat que en un episodi revela que el seu major secret s que no sap llegir), i en algunes ocasions es posa lentilles.

Homer mesura 1,83 m i pesa uns 108 quilos.

L'alimentaci d'Homer s poc equilibrada. La seva dieta inclou grans quantitats de:

 Greixos saturats: Hamburgueses, costelles de porc, pastissos i qualsevol aliment greixs.

 Calories buides: Li encanten especialment els donuts, per es menja qualsevol dol.

 Consumeix contnuament cervesa Duff.

La seva dieta no inclou fruita o verdura.

Treball.
Treballa en la planta nuclear, sector 7-G. En les primeres temporades, el seu lloc era confs, i no quedava clar si era un "tcnic supervisor" o "supervisor tcnic" encara que en alguns episodis es diu que Carl s el seu supervisor i en altres que ell s el cap de Lenny i Carl, paraules literals del Sr. Burns. Ms tard es va convertir en inspector de seguretat.

Un estudi sobre televisi assenyala a Homer Simpson com el personatge de televisi que ms treballs ha exercit, amb un total (fins a la data) de 127.

Activista contra la tala d'arboris;
Activista contra la inseguretat ;
Activista per a la legalitzaci de marihuanamedicinal ;
Actor ;
Agent;
Agricultor;
Alcalde de Nou Springfield ;
Artista conceptual ;
Astronauta;
Sucrer ;
Boxejador ;
Buf del Sr. Burns ;
Cambrer per a la Taverna de Moe i del Club de Cacera d'Homer;
Camioner ;
Cantant;
Cap de Policia de Springfield;
Compositor;
Candidat a alcalde 2 cops;
Conductor de ambulncia ;
Conductor de sucre;
Conductor del monorail de Springfield.
Creador/Agricultor del Tomacco ;
Crtic gastronmic ;
Crtic de cinema;
Xofer de l'Alcalde;
Dependent d'una botiga de vehicles de segona m;
Directiu executiu;
Director de la seva prpia guarderia;
Dissenyador d'autombils;
Encarregat al Casino de Burns;
Enterrador de morts;
Entrenador de futbol americ;
Entrenador de Cavalls;
Entrenador de gossos d'atac;
Entrenador de ball;
Empleat de bitlles del Bowl-a-branca;
Empleat de Carnaval;
Empleat nocturn del Kwik-E-Mart;
Empresari;
Escriptor;
Actor de circ;
Firaire;
Guardaespatlles de l'Alcalde Joe Quimby;
Gurdia juvenil de Springfield;
Gurdia de Seguretat;
Hippy;
Inventor;
Inspector;
Jugador de Golf;
Lladre;
Jugador de Baseball;
Lder Sindical.
Maquinista de ferrocarril de mercaderies.
Mariner en la Reserva Naval;
Malabarista xins;
Mnager i compositor de canons;
Mascota de l'equip de beisbol de la ciutat;
Majordom;
Rodamn;
Ministre religis;
Missioner;
Orador pblic;
Pallasso;
Papa Noel;
Portaveu de Viagrogain;
Presentador;
President de la planta nuclear;
Productor de cinema;
Professor d'escola nocturna;
Propietari de llevaneu i conductor;
Protector de bebs;
Quiroprctic;
Regidor de Sanitat Pblica;
Superheroi;
Enterrador de morts;
Sacerdot;
Assistent del Sr. Burns;
Solucionador de problemes de la gent.
Treballador d'una plataforma petroliera;
Telemarketing;
Plom dels Stones;
Timador amb Bart;
Pregoner;
Venedor de molles;
Vicepresident de la planta nuclear;
Vicepresident Executiu de la Central Nuclear;
Vicepresident Executiu de CompuGlobalHyperMegaNet;
Veu de Poochie (Actor de doblatge);
Webmaster del seu propi lloc: mrxswebpage.com;

Vegeu tamb.
The Simpsons Movie;

Referncies.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143554" title="Franois de Cuvillis" nonfiltered="2737" processed="2716" dbindex="58573">

Franois de Cuvillis (Soignies (Hainault), 23 d'octubre de 1695 - Munic, 14 d'abril 1768). D'origen francs , va ser un arquitecte i dissenyador decoratiu bavars cabdal per introduir l estil rococ a la cort dels Wittelsbach a Munic i, en general, a tota l'Europa central.

Cuvillis va estar protegit per Maximili Manuel, Elector de Baviera, que detect l'aptitud del jove, el va fer rebre ensenyament de matemtiques, aval la seva futura educaci amb Joseph Effner i l'envi a Pars, 1720-24, on va aprendre al taller de Jean-Franois Blondel, 

Al seu retorn a Munic va ser nomenat arquitecte de cort, al comenament, conjuntament amb Effner.

A la mort de l'Elector el 1726, per un temps Cuvillis treball a Brhl per al germ del nou Elector, Clemens August de Baviera. Proporcion dissenys per a la capella a Brhl, (1730-1740) i el pavell de cacera de Falkenlust (1729-1740) per com els interessos de Carles Albert canviaren cap a Munic, tamb ell torn a Munic. All la seva fama va ser reconeguda per la decoraci rococ del Reichen Zimmer dins del palau Munich Residenz, que s'havia fet malb per un foc, el 14 de desembre de 1729. A Cuvillis se li encarreg dissenyar la decoraci d'un interior nou, per a ser realitzat per Joachim Dietrich tallista de la cort,  i decorat amb quatre consoles rococ daurades amb potes de rodes i dragons.  

La seva obra mestra s el Amalienburg, un pavell de cacera ubicat al parc de Nymphenburg, construt 1734-1739, amb decoracions naturalista rococos platejades i daurades inspirades en els colors de les terres. 

Una obra posterior s el Residenztheater, o Teatre de Cuvillis (1751-1755) dissenyat i construt per a Maximili III Josep de Baviera per Cuvillis. Tot i que el teatre va ser bombardejat durant la Segona Guerra Mundial, les peces gravades i daurades s'havien desmantellat i emmagatzemat per seguretat. Desprs de la guerra, el Residenztheatre es reconstru meticulosament durant els anys 1950. 

 
Va escriure uns quants tractats sobre temes artstics i decoratius, que eren editats pel seu fill, Franois de Cuvillis el Jove, que succe al seu pare a la cort de Munic. Des de 1738 va emprendre un seguit de colleccions sobre gravats de panels de paret, cornises, mobiliari i peces de ferro treballat, que es publicaven a Munic i es distribuen a Pars i per tot arreu,  assegurant, sens dubte, la difusi del Rococ per tota Europa.

Obres destacables. 
Palaus Augustusburg i Falkenlust a Brhl, declarat Patrimoni de la Humanitat (1728-1740) ;
Palau Piosaque de Non (1729; destrut) ;
Palau Wilhelmsthal (1744) en Kassel ;
Reformes del Munich Residenz (1730-1737), incloent-hi construcci del Teatre de Cuvillis (1750-1753) ;
Palais Holnstein a Munic (1733-1737) ;
Amalienburg al parc de Palau Nymphenburg (1734-1739) ;
Faana del Theatiner (1768);
Notes.
 
Referncies. 
  (Museu Getty) Franois de Cuvillis: el Museu Getty t un parell de cmodes blanques i daurats amb decoraci gravada, atribuda a Cuvillis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143556" title="Sistema de puntuaci Elo" nonfiltered="2738" processed="2717" dbindex="58574">

El sistema de puntuaci Elo s un mtode per calcular la fora relativa dels jugadors de jocs com els escacs o el go. Va ser inventat per millorar el sistema de classificaci vigent dels jugadors d'escacs. Sovint s'escriu ELO (amb lletres majscules) en l'errnia creena que es tracta d'un acrnim o per distingir el sistema del seu inventor, el professor rpd l  (1903-1992), un fsic nord-americ d'origen hongars.

Moltes vegades s'ha fet intents de comparar els rnquings de jugadors de diferents poques, per exemple, Garry Kasparov i Bobby Fischer; tanmateix l'esmentada comparaci no s realment possible, ja que amb el temps i per diversos motius la puntuaci mitjana tendeix a pujar, la qual cosa dificulta la tasca.

 Elo FIDE .
Es diu que un jugador d'escacs t categoria FIDE quan aconsegueix un percentatge de puntuaci en els seus enfrontaments amb contrincants que prviament ja han obtingut l'esmentada categoria.

Per determinar quan un jugador est incls en la llista FIDE es recorre a les normes establertes per l'esmentada federaci. S'han de comptabilitzar 9 partides disputades amb jugadors que ja ho hagin aconseguit, establir la mitjana d'aquests i aconseguir un percentatge de punts tal que assoleixi els 1401. Es pot assolir en un sol torneig o b en alguns, sempre amb blocs iguals o superiors a tres enfrontaments, i sumant almenys un punt, tenint en compte que els esmentats blocs caduquen si no s'assoleix en un temps determinada la resta de partides per conformar el bloc de nou partides.

La llista FIDE inclou jugadors l'arqueig dels quals sigui superior als 1401 punts.

A ms d'Elo FIDE existeixen altres categories inferiors basades en el mateix sistema. Aix podem distingir un Elo nacional, Elo autonmic o Elo provincial.

 Enllaos externs .
 GoBase.org: Introduction to the Elo Rating System  ;
 Puntuaci de seleccions nacionals de futbol usant el sistema Elo;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143559" title="rpd l?" nonfiltered="2739" processed="2718" dbindex="58575">
rpd Emrick l  (25 d'agost de 1903 - 5 de novembre de 1992), cientfic i jugador d'escacs nord-americ.

Els seus pares, grangers d'origen hongars, van emigrar als Estats Units el 1913 i es van establir a la ciutat Cleveland (Ohio), la qual cosa li va permetre estudiar fsica a la universitat de Chicago i posteriorment impartir-la en una universitat de Milwaukee (1926) i desprs en una universitat de Wisconsin.

Encara que els escacs no eren per a ell ms que una afici entre les altres, rpd l  va guanyar el campionat de Wisconsin vuit vegades i va empatar contra Reuben Fine, un dels millors jugadors del mn, desprs de repetir una mateixa posici tres vegades. Tamb va presidir la Federaci Nord-Americana d'Escacs.

s ms conegut per haver desenvolupat un sistema d'estimaci de l'habilitat dels jugadors d'escacs, el sistema de puntuaci Elo. Aquest sistema s'ha vist ests a altres jocs d'habilitat, com el go.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143566" title="Llista FIDE" nonfiltered="2740" processed="2719" dbindex="58577">
La llista FIDE inclou jugadors d'escacs que, mitjanant el sistema de puntuaci Elo, superi els 1401 punts.

 Classificaci Top 10 (abril 2007) .



 Enllaos externs .
 Classificacions de la FIDE ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143568" title="Histona H1" nonfiltered="2741" processed="2720" dbindex="58578">

La histona H1 s un dels 5 tipus principals d'histones relacionats en l'estructura  de la cromatina en les cllules eucariotes. Una variant de la histona H1 s la histona H5 que t una estructura i funci similar.

T un domini globular central i cues terminals C i N que s'impliquen en l'empacatge de l'estructura de solenoide de 30 nm del collar de perles d'histones.

Hi ha la meitat d'unitats de les histones H1 que de les altres. Aix s degut a qu no composa la perla del nucleosoma com s les altres histones. Enlloc d'aix se situa al cim de l'estructura, posant al seu lloc l'ADN que est envoltant el nucleosoma. En concret, la protena H1 s'ajunta a la regi connectora de l'ADN (d'aproximadament uns 80 nucletids de llarg) entre les perles d'histones, ajudant a estabilitzar a la fibra de cromatina en ziga-zaga d'uns 30nm.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143573" title="Wieland Wagner" nonfiltered="2742" processed="2721" dbindex="58580">
Wieland Wagner (5 de gener de 1917   17 d'octubre de 1966) va ser un dels fills de Siegfried Wagner, nt del compositor Richard Wagner i besnt del tamb msic Franz Liszt. Se'l considera un dels directors d'escena operstics ms importants del segle XX.

La seva trajectria va evolucionar des del naturalisme fins a unes posades en escena molt ms simbolistes, fortament infludes per l'obra d'Adolphe Appia. Els seus elements ms caracterstics eren l'immobilisme dels cantants, el despullament gaireb total de l'escena i un fort s de la illuminaci com a creadora d'ambients.

Es considera que el seu manifest artstic s la posada en escena de Parsifal que va servir per reobrir el Festival de Bayreuth desprs de la Segona guerra mundial. Buscant fugir dels lligams que s'havien creat entre aquesta obra i el nazisme, va eliminar-ne l'escenografia tradicional (el temple, el bosc). Per exemple, Klingsor no apareixia en el seu castell mgic, sin al mig d'una teranyina verdosa creada amb la llum.

De 1951 fins a la seva mort el 1966, Wieland Wagner va ser codirector del Festival de Bayreuth juntament amb el seu germ Wolfgang Wagner.

 Videografia .
 Wagner: Tristan und Isolde (Nilsson, Windgassen, Hotter; Boulez, 1967) viu Osaka;
 Wagner: Die Walkre (Silja, Dernesch, Thomas, Adam; Schippers, 1967) viu Osaka;

 Bibliografia .
 Skelton, Geoffrey:Wieland Wagner: The Positive Sceptic. St Martin's Press, 1971.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143577" title="Adam Ma?ysz" nonfiltered="2743" processed="2722" dbindex="58581">







Adam Ma ysz (nascut el 3 de desembre del 1977 a Wis a) s un saltador polons, guanyador de dues medalles als J.J.O.O. i quatre medalles d'or als Campionats Mundials en els salts d'esqu. Va guanyar la Copa del Mn quatre vegades (2001/2002, 2002/2003, 2003/2004 i 2006/2007), essent el primer saltador que la guany tres vegades seguides. Tamb va guanyar el ttol dels Campionats de Polnia en salt d'esqu 17 vegades, obtenint el ttol de Millor Esportista de Polnia tres vegades.

Ma ysz comen la seva carrera quan tenia sis anys. El 1994 per primera vegada en la seva vida va ser saltador en la competici de la Copa del Mn. Tamb en aquest any, a Innsbruck va guanyar els primers punts de la classificaci general d'aquest torneig.

Al 1996 a la capital de Noruega, Oslo, Adam Ma ysz va guanyar el primer concurs de la Copa del Mn de la seva carrera. El 2001 va guanyar el Torneig dels 4 Trampolins. En la temporada 2001/2002 va guanyar la Copa del Mn sent el primer representant de Polnia en la histria dels salts. En els Jocs Olmpics del 2002 a Salt Lake City va guanyar dues medalles: la de bronze en el trampol K-90 i la de plata en el K-120. 

Al 2001, dues vegades al 2003 i al 2007 va guanyar el ttol de Campi Mundial.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143580" title="Llista d'episodis de One Piece" nonfiltered="2744" processed="2723" dbindex="58582">
A continuaci es presenta la llista d'episodis de la srie One Piece:

 Temporada I (Cap a la Gran Line) .
 Saga Cpita de l Armada Morgan .
001 - Sc en Ruffy, el que ser rei dels pirates!

002 - El caador de pirates Roronoa Zoro! Un mestre espadatx

003 - Morgan contra Ruffy i la noia misteriosa

 Saga Cpita Pallasso Buggy .
004 - El passat d'en Ruffy: Shanks, el pl-roig

005 - El capit pirata pallasso Buggy i el seu poder temible i misteris

006 - Una situaci desesperada: el domador de bsties salvatges Mohji contra en Ruffy

007 - El combat ferotge: El mestre del sabre Zoro contra l'acrbata Cabaji

008 - Qui ser el guanyador? Confrontaci de forces de les fruites del diable

 Saga Cpita Kuro .
009 - El capit Usopp, el mentider

010 - L'home ms estrany del mn: L'hipnotitzador Jango!

011 - El complot es descobreix: El majordom s el capit Kuro

012 - El gran enfrontament! La batalla contra els homes del capit Kuro

013 - Els terribles germans Nyaban contra en Zoro

014 - En Ruffy es desperta i la Kaya fa una temptativa desesperada

015 - La derrota d'en Kuro i la decisi de l'Usopp

016 - La companyia de l'Usopp defensa esplndidament la Kaya

017 - L'explosi de rbia! El final de la batalla entre en Kuro i en Ruffy

 Saga Almirall Don Krieg .
018 - La bstia estranya, en Gaimon i companyia!

019 - El passar d'en Zoro, la promesa d'en Zoro i la Kuina!

020 - El fams cuiner Sanji del restaurant a alta mar!

021 - Un client desagradable, el plat d'en Sanji i la gratitud d'en Gin!

022 - La poderosa flota de l'almirall Don Krieg!

023 - La defensa del Baratie! El gran capit Zeff, Peusrojos!

024 - En Mihawk, l'Ulls de Falc, llena en Zoro a l'aigua!

025 - Lluita explosiva de peus! En Sanji contra en Perla, l'intocable

026 - El somni d'en Zeff i en Sanji, l'All Blue

027 - El diable cruel Gin, capit de la flota

028 - Batalla ferotge entre en Ruffy i Don Krieg

029 - El cop mortal, final de la batalla

030 - L'hora dels adus! En Sanji se'n va amb el Ruffy

 Saga Cpita Trit Arlong .
031 - Arlong, el pirata trit

032 - Una bruixa del poble de Coco

033 - s mort, l'Usopp?

034 - La veritat sobre la Nami

035 - El passat ocult

036 - La causa de la Nami i la Bellemere

037 - El trencament de la promesa

038 - Els tritons contra la colla d'en Ruffy

039 - Zoro contra l'Octy

040 - L'orgull del guerrer

041 - L'ltima esperana

042 - L'atac sota l'aigua

043 - La fi de l'imperi dels tritons

044 - El comiat de la Nami

 Mini Saga el retorn d en Buggy .
045 - Crida i cerca

046 - L'aventura d'en Buggy

047 - El retorn del pallasso Buggy

 Saga la Ciutat del Logue .
048 - La ciutat dels reis pirates

049 - Els sabres nous d'en Zoro

050 - Usopp, el valent

051 - El millor cuiner

052 - La revenja d'en Buggy

053 - Cap a la Gran Line

 Saga Drac Millenari .
054 - Una nova aventura. Apis, la nena misteriosa

055 - El secret de l'Apis i de l'illa perduda

056 - L'atac de l'Eric. La gran escapada de l'illa creuer

057 - La llegendria illa perduda

058 - Duel a les runes! En Zoro contra l'Eric!

059 - L'almirall Nelson volta en Ruffy amb un estratagema secret!

060 - La llegenda del drac volador es fa realitat

 Temporada II (El regne de la Sorra, Alabasta) .
 Saga Whisky Peak .
061 - El remol rabit i l'arribada a la Red Line

062 - El primer obstacle: la balena gegant Raboon

063 - La promesa d'en Ruffy a la balena illa

064 - Whisky Peak, la terra on els pirates sn benvinguts

065 - La fora dels tres sabres d'en Zoro contra la banda Baroque

066 - El duel inesperat entre el Ruffy i en Zoro

067 - La fugida de la colla d'en Ruffy per salvar la reina Vivi

 Mini Saga Koby i Helmeppo .
068 - No et rendeixis, Koby! El gran esfor d'en Koby i en Helmeppo

069 - La determinaci d'en Koby i en Helmeppo i el sentiment paternal del vicealmirall

 Saga Little Garden .
070 - L'ombra que plana sobre l'illa prehistrica de Little Garden

071 - El gran duel entre els gegants Dorry i Brogy

072 - En Ruffy s'enfada! Joc brut al duel sagrat!

073 - En Brogy clama victria. La batalla per Elbaf

074 - L'espelma perillosa. Llgrimes de pena i de ressentiment

075 - Els colors mgics de la paleta de colors ataquen en Ruffy

076 - El contraatac amb l'enginy de l'Ussop

077 - Adu a l'illa dels gegants, rumb a Alabasta

 Saga l'Illa de Drum .
078 - Neva al mar i la Nami cau malalta

079 - L'atac sorpresa d'en Wapol Bliking

080 - Una illa sense metge? Aventura al pas sense nom

081 - Ets feli? La metgessa bruixa

082 - En Wapol torna a l'illa i en Dolton pren una determinaci

083 - L'ascensi a Rocadrum

084 - El secret d'en Chopper, el ren del nas blau

085 - El somni del curandero Hiruluk

086 - El somni d'en Hiruluk es mant viu!

087 - Lluita contra en Wapol, el poder de la fruita Baku-Baku

088 - Les set habilitats d'en Chopper

089 - Quan s'acabi la tirania, la bandera de la fe s'alar per sempre

090 - Els cirerers florits d'en Hiruluk, el miracle de Drum

091 - Adu, illa de Drum! Em faig a la mar!

 Saga Illa Alabasta .
092 - L'heroi d'Alabasta i la ballarina de bord

093 - L'arribada al pas de la sorra! La pols que porta pluja i rebellions

094 - Els bons es tornen a trobar! L'Ace, puny de foc!

095 - Els germans Ace i Ruffy

096 - Erumalu, la ciutat verda, i els Dugogons

097 - Aventura al pas de la sorra, el mal que plana sobre el desert

098 - Els pirates del desert

099 - Kamyu, el cor d'un guerrer o l'orgull d'un mentider

100 - Kozanen, el guerrer de l'exrcit rebel, i la seva promesa la Vivi

101 - El duel de l'Ace contra l'Escorp

102 - Perduts a les runes, la Vivi, l'amistat i un model de pas nou

103 - Reni d'oficials al Caf de les Aranyes a les 8

104 - En Ruffy contra la Vivi, la promesa de companys de tripulaci

105 - La guerra d'Alabasta. La ciutat dels somnis i la base pluvial

106 - La trampa del Casino Pluja

107 - Comencen l'Operaci Utopia i la rebelli

108 - El perills cocodril banana i el prncep blau

109 - La clau per a l'escapada i la pilota Doru-Doru

110 - En Ruffy contra en Crocodile, la batalla sense compassi

111 - Cursa per un miracle i els animals d'Alabasta

112 - Batalla decisiva a Alubarna, l'exrcit rebel contra l'exrcit del rei

113 - La lluita heroica d'en Calu per la trista Alubarna

114 - Duel al Mont Talp, la injria al somni de la tripulaci

115 - El gran muntatge d'en Mr. 2, Bonkure

116 - L'art del ballet i de la boxa, lluita contra un amic

117 - El Climatac, l'arma climtica de la Nami

118 - El secret de la famlia reial, la millenria arma Plut

119 - El secret d'un gran espadatx, el poder de tallar acer amb el sabre

120 - En Koza ala la bandera blanca, final de la batalla

121 - El retorn de l'heroi

122 - Cocodril de sorra i Ruffy d'aigua. El duel de dos assalts

123 - En Ruffy corre cap a la tomba de la famlia reial

124 - El malson imminent i la base secreta de la banda Sand-Sand

125 - En Pell, el du guardi del regne

126 - Victria! La pluja torna a Alabasta

127 - Adu a les armes. Pirates i una mica de justcia

128 - El banquet dels pirates i el pla per escapar-se d'Alabasta

129 - La Vivi explica la seva aventura

130 - Fragncia perillosa. La setena membre s la Nico Robin

 Temporada III (Skypiea, l'illa del Cel) .
 Saga Zeny i la Boira de l Arc de Sant Mart .
131 - El primer pacient. L'ancdota de la ultrapndola

132 - La rebelli de l'oficial pel seu somni irrenunciable

133 - La recepta heretada. Sanji, el mestre del curri!

134 - Te l'encendr jo! L'Usopp i la gran bola de focs artificials

135 - L'antic caapirates! Zoro, l'espadatx errant

136 - En Zeny de l'Illa de les Cabres i el vaixell pirata de la muntanya

137 - Qu et sembla, el negoci? El somni del prestador Zeny

138 - L'amagatall del tresor. El pirata Zeny a l'atac!

139 - La llegenda de la boira de l'arc de Sant Mart! Henzo, el vell de l'illa Ruruka

140 - Els habitants de la terra immortal. Els pirates de la carbassa

141 - Vull tornar a casa! Perdutsd al cementiri dels vaixells

142 - Confusi i lluita inevitable. L'ambici d'en Wetton i la Torre Irisada

143 - Comena la llegenda, ms enll de la boira

 Saga l'illa de Jaya .
144 - Direcci inaudita - En Masira, el rei del reflotament

145 - Apareix un monstre! - No us acosteu als pirates d'en Barba Blanca

146 - Mock Town, la ciutat on els somnis no existeixen

147 - Els millors pirates! - L'home que va explicar el seu somni i el rei de la recerca

148 - La famlia llegendria - En Norland, el mentider

149 - Rumb al cel! - A caar l'ocell del sud

150 - Els somnis no es fan realitat? - En Bellamy contra l'aliana Saruyama

151 - L'home dels 100 milions de bellys - El poder ms fort del mn i el pirata Barba N

152 - Agafarem el corrent del Knock Up! - El vaixell navega cap al cel

 Saga Skypiea .
153 - Som al mar dels nvols! El cavaller del cel i la porta del parads

154 - Skypiea, la terra del de! ngels al nvol platja

155 - El santuari prohibit! La terra on viu el du

156 - Som criminals? Els guardians de la llei a Skypia

157 - Es podran escapar? El judici div ha comenat

158 - Trampa a Lovely Street! L'omnipotent du Eneru

159 - Endavant, Corb! A l'altar del sacrifici!

160 - 10% de probabilitats de sobreviure. El mestre dels mantres, el sacerdot Satori

161 - El judici de la bola! Lluita desesperada al bosc perdut

162 - En Chopper corre perill! L'antic du contra el sacerdot Shura

163 - Quin misteri! El judici de la corda i l'amor?

164 - Protegiu la nostra terra! Wiper, el guerrer!

165 - Jaya, l'illa de l'or, s al cel! Tots cap al santuari sagrat!

166 - La revetlla de l'or i l'adoraci del Vearth

167 - L'aparici del du Eneru! El mat dels supervivents

168 - La serp gegant! Comena el joc de la supervivncia

169 - La determinaci del guerrer Wiper

170 - Batalla ferotge al cel! El pirata Zoro contra el guerrer Braham

171 - El bazuca de flames! En Ruffy contra el diable lluitador Wiper

172 - El judici del pant! En Chopper contra el sacerdot Gedatsu

173 - El poder inigualable! Es descobreix la veritat sobre l'Eneru

174 - La ciutat fantasma! Les restes de la gran Shandra

175 - En Chopper contra el sacerdot Ohm! 0% de probabilitats de supervivncia

176 - L'ascensi de la carbassera gegant! Batalla desesperada a l'antic temple

177 - El judici del ferro! Combat a mort a la gbia de filat espins

178 - Atac mortfer! En Zoro contra el sacerdot Ohm

179 - L'antic temple s'ensorra! El quintet de la final!

180 - Gran demostraci a les runes de Shandra! L'objectiu del du Eneru

181 - Viatge a la terra eterna! La nau Mxim

182 - L'enfrontament del pirata Ruffy contra el du Eneru!

183 - El Mxim s'enlaira! Comena l'operaci Dspia

184 - Cau en Ruffy! El judici div i l'esperana de la Nami

185 - En Sanji i l'Usopp es desperten! Operaci rescat amb la flama de l'amor

186 - L'operaci Dspia continua! S'acosta la desaparici d'Skypea

187 - Guiats pel so de la campana! La histria del gran guerrer i del gran aventurer

188 - Es trenca el malefici! Les llgrimes del gran guerrer

189 - Amistat eterna! La campana de les promeses que toca per damunt l'oce

190 - L'illa de l'ngel desapareix! La terrible esfera de llamps

191 - Carbassera gegant a terra! L'ltima oportunitat d'escapar

192 - Miracle al pas del du! El cant de l'illa que va arribar fins als ngels

193 - El final de la batalla! L'orgull de Shandra ressona a la llunyania

194 - Fins aqu hem arribat! El fil de la histria del ponegrif

195 - Cap a la mar blava

 Temporada IV (Water Seven i l'illa del Govern) .
 Saga G-8 de Navaone .
196 - Alerta, alerta! Ens ha envat un vaixell pirata

197 - Sanji, el cuiner, demostra el seu talent al menjador de l'armada

198 - La captura d'en Zoro i l'operaci d'urgncia d'en Chopper

199 - L'Armada estreny posicions! Segon membre de la tripulaci capturat

200 - La tenacitat d'en Ruffy i en Sanji i la seva gran operaci de rescat

201 - La unitat de tempesta de foc passa a l'acci. La batalla sobre el pont

202 - Trenquem el cord de l'armada i recuperem el Going Merry!

203 - El vaixell pirata s'esfuma. Batalla a la fortalesa, segon assalt

204 - Operaci per recuperar l'Or i el Waver

205 - Atrapeulos a tots amb una xarxa! L ' astut pla secet d ' en Jonathan

206 - Ade a la fortalesa de l'Armada! L'enfrontament final abans de la fugida

 Saga Davy Back Fight .

207 - La gran aventura a Long Ring Long Land

208 - Els pirates d 'en Foxy i el Davy Black Fight

209 - La primera prova: la cursa donut al voltant de l'illa

210 - Foxy , el guineu platejada, i el seu reguitzell de trampes!

211 - Segona prova: el ring grogui

212 - Pluja de targetes vermelles!

213 - Tercera prova: roda que roda a la cursa de patins

214 - Una cursa emocionant i sensacional. La volta final

215 - El salvatge i acalorat joc de matar els pirates

216 - Pica-paret al penya-segat

217 - El combat final! La lluita entre els dos capitans

218 - L'atac de raig gandul definitiu contra l'invulnerable Ruffy!

219 - La lluita intensa i ferotge de la fatdica batalla final

 Saga Oceans de Somni .
220 - Perduda? Robada? Qui ets tu?

221 - El noi misteris del corn. I la suposici de la Nico Robin

222 - Els pirates van a l'illa a recuperar la memria

223 - En Zoro desembeina els sabres. I una bstia entra en acci

224 - L'atac final del lladre de records revela com s en realitat

 Saga Almirall de l Armada Aokiji .
225 - Un home amb orgull. En Foxy, el guineu platejada

226 - Un paio prcticament invencible? L'home ms perills del mn?

227 - El gran almirall Aokiji del quarter general de l'armada. L'Amenaa d'una de les habilitats per lluitar ms poderosa

228 - El duel entre Goma i Gel - En Ruffy Vs. Aokiji

 Saga Water Seven .
229 - El tren llampec. I Water 7, la ciutat de l'aigua

230 - Aventura a l'illa de l'aigua. Cap a les drassanes gegants

231 - La famlia Franky i el senyor Iceberg

232 - Galley la company. El gran moll 1

233 - El pirata segrestat. I el vaixell pirata esperant la mort

234 - El rescat d'un amic! Assalt a Franky house

235 - La gran lluita sota la lluna. Una bandera pirata que oneja amb tristesa

236 - En Ruffy contra l'Ussop. El xoc de l'orgull de dos homes

237 - Pnic a la ciutat d'aigua. Atac a l'Iceberg!

238 - El noi de goma Vs. el ciborg que escup foc

239 - Son culpables, els del barret de palla? Els protectors de la ciutat de l'aigua

240 - Adu per sempre? La Nico Robin, una dona amb un passat fosc

241 - Els pirates del barret de palla decideixen buscar la Nico Robin

242 - L'explosi s el senyal. Els CP9 mouen fitxa

243 - Els CP9 sn desemmascarats i revelen identitats sorprenents! 

244 - L'Aliana secreta entre l'Iceburg i en Franky 

245 - Torna, Nico Robin! La lluita contra els CP9 

246 - Els pirates del Barret de Palla queden eliminats? L'amenaa de l'home lleopard 

247 - L'home estimat per un vaixell! Les llgrimes de l'Ussop 

248 - El passat d'en Franky. El dia que el tren de mar va comenar a funcionar 

249 - La conspiraci d'Spandam. El dia que el tren de mar va trontollar 

250 - La mort d'un home llegendari. El dia que el tren de mar va plorar 

251 - La veritat rere la traci! La decisi dolorosa de la Nico Robin 

252 - El xiulet que separa els amics! El tren de mar se'n va

 Saga Tren Martim "Puffing Tom" .
253 - En Sanji s'infiltra al tren de mar! La lluita en mig de la tempesta 

254 - La Nami plora amb l'nima! La resurrecci del Barret de Palla 

255 - Un altre tren de mar? El rocketman surt rabent! 

256 - Salvem els nostres amics! El pacte entre enemics 

257 - Trenquem l'onada! El millor duet d'en Ruffy i en Zoro 

258 - Apareix un home misteris! El seu nom s Sogeking 

259 - La lluita entre cuiners. En Sanji contra l'atac de fideus 

260 - Duel al sostre del vag! En Franky contra en Nero 

261 - L'espadatx Zoro contra el tallavaixells T-Bone 

262 - La batalla per recuperar la Nico Robin! L'estratgia sorpresa d'en Sogeking

263 - L'illa judicial. Vista panormica d'Enies Lobby

 Saga Enies Lobby .
264 - Operaci defensiva de desembarcament! La irrupci de la tripulaci del barret de palla

265 - En Ruffy irromp a l'illa! Gran batalla a l'illa judicial! 

266 - La lluita amb els gegants! S'obre la segona porta! 

267 - Obriu pas! El Rocketman passa volant

268 - Retrobament amb en Ruffy! La lluita de tots els pirates del barret de palla junts

269 - La Nico Robin trada! L'estratagema del govern mundial

270 - Torneu-nos la Nico Robin! En Ruffy contra en Blueno

271 - No us atureu! Feu el senyal del contraatac

272 - Ruffy a la vista! Reuni a la plaa del tribunal 

273 - Tot per protegir els amics! El Gear Second en acci

274 - Contesta, Nico Robin! El crit dels pirates del barret de palla! 

275 - El passat de la Nico Robin. La nena a qui van anomenar diable 

276 - La mare i la filla predestinades. La mare es diu Olivia 

277 - La tragdia d'O'hara. El terror del Buster call 

278 - Digues que vols viure! Som companys! 

279 - Salteu a la cascada! Els sentiments d'en Ruffy! 

280 - Maneres de ser. Les tcniques d'en Zoro i el somni de l'Usopp! 

281 - Les llgrimes que estrenyen els lligams entre companys. El mapa del mn de la Nami 

282 - Comiats que purifiquen! En Sanji i en Chopper 

283 - Tot pels amics! La Nico Robin en la foscor 

284 - No us donar els plnols! La decisi d'en Franky

285 - Agafeu les cinc claus! Els pirates del barret de palla contra els CP9

286 - Les habilitats de les fruites del diable. Les transformacions d'en Kaku i en Jyabura

287 - No et picar amb el peu ni que em matis! La cavallerositat d'en Sanji! 

288 - L'error de clcul d'en Fukurou. La meva cola s l'aigua de la vida 

289 - La tcnica nova d'en Zoro. El sabre es diu Sogeking? 

290 - Incontrolable! La ultrapndola prohibida d'en Chopper 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143585" title="Mariano Soriano Fuertes" nonfiltered="2745" processed="2724" dbindex="58583">
Mariano Soriano Fuertes (Mrcia, 28 de mar de 1817 - Madrid, 26 de mar de 1880) va ser un compositor de sarsuela i musicleg espanyol. Va ser un dels primers creadors de sarsuela moderna i un dels pioners de la musicologia espanyola, havent fundat la primera revista musical espanyola: La Iberia Musical y Literaria. Tot i que el seu nom vertader era Mariano Soriano Piqueras va estimar-se ms utilitzar el segon cognom de son pare Indalecio Soriano Fuertes, un conegut compositor.

 Biografia .
En un primer moment es va iniciar en la carrera militar, per va abandonar-hi per a dedicar-se completament a la msica. L'any 1842 va fundar junt a Joaqun Espn y Guilln la revista La Iberia Musical y Literaria, que va ser la primera publicaci peridica espanyola dedicada a l'art musical. El mateix any va compondre i estrenar amb xit una de les primeres sarsueles modernes: Jeroma la castaera. Gaireb simultniament va estrenar dues sarsueles ms: El ventorrillo de Alfarache i La feria de Santiponce.

A Madrid va ser professor de l'Instituto Espaol, per als alumnes del qual va publicar l'any 1843 un Mtodo breve de Solfeo. Posteriorment va traslladar-se a Crdova, on va ser director de msica del Liceo i a Sevilla on va ocupar el crrec de director del Teatre de San Fernando. Ms endavant va residir a Cadis, on va ser director de dos teatres i on va compondre una altra de les seues sarsueles ms celebrades: El tio Caniyitas. Aquesta obra, que cont elements folklrics andalusos, va ser estrenada a Sevilla l'any 1849.

L'any 1852 va ser nomenat director musical del Gran Teatre del Liceu de Barcelona on va residir una llarga temporada i on va realitzar diversos estudis musicolgics que, malgrat contenir nombrosos errors, van donar lloc a diverses publicaciones pioneres en el seu gnere, destacant la seua Historia de la msica espaola desde la venida de los fenicios hasta el ao de 1850. Tamb a Barcelona va dirigir durant quatre anys la revista Gaceta musical barcelonesa.

Els darrers anys de la seua vida van transcrrer a Madrid, on va ser professor del Conservatori i va ocupar diversos crrercs poltics. Va morir el 26 de mar de 1880 sent regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid.

Figura com un dels restauradors de la moderna sarsuela i com un dels primers estudiosos i propagandistes del folklore espanyol.


 Obres .
(Llista no exhaustiva)
1842 Jeroma la castaera - tonadilla andaluza en un acte - llibret: Mariano Fernndez;
1842 El ventorrillo de Alfarache - llibret: Francisco de P. Montemar;
1842 La feria de Santiponce - llibret: Francisco de P. Montemar;
1847 La venta del puerto - en collaboraci amb Cristbal Oudrid;
1849 El tio Caniyitas o El mundo nuevo de Cdiz - pera cmica espanyola en dos actes - llibret: J. Sanz Prez;

 Bibliografia .
 Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;
 Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143586" title="Codename wa Sailor V" nonfiltered="2746" processed="2725" dbindex="58584">
Codename wa Sailor V: (             , Nom Clau Sailor V). Obra de manga creada per Naoko Takeuchi el 1991, encara que les seves edicions definitives van aparixer entre el 1993 i 1994 a la revista Run-Run de Kodansha, i l'ltima, reapareguda el 1997, quan Sailor Moon ja es fa parallelament clebre. Cont 3 volums. El 2004 el manga s reeditat en 2 volms, revisats per la Naoko Takeuchi, a Jap.

 L'obra .


La narraci de l'obra presenta la seva protagonista: la Minako Aino, una adolescent de 13 anys de carcter molt irreverent, distreta amb l'estudi i amb afanys per aconseguir un xicot que l'enamori, en especial lHigashi, que ms tard s descobert com a agent maligne: Narcisos.

Aviat la seva calmada i mandrosa vida canvia quan un gat blanc, lrtemis, s'apareix a la Minako, donant-li un bon ensurt i li explica qui s realment, argumentant-li que ella s la reencarnaci de la deessa romana Venus, aix com la seva missi de protegir la Terra dels seus enemics ms forts. Per completar l'assumpte, l'rtemis li dna dos objectes dotats de poders mgics: una petita caixa amb forma de mitja lluna i un bolgraf mgic (encara que aquest ltim se'l treu l'rtemis per qu la Minako es centri ms en l'estudi).

Tot seguit, Sailor V lluita contra criminals i contra la Dark Agency, que funciona sota les ordres de la Damburite i els seus principals agents sn cantants, models i actors qu es dediquen a reunir grans quantitats de pblic pels seus malfics plans: els tornen els seus esclaus. 

Amb la Minako es desenvoluparan nombroses aventures, a les quals ella evoluciona constantment, eliminant els enemics que van arribant, encara que comptara de vegades, quan es troba en perill, amb l'ajuda de l'enigmtic Kaito Ace, un jove de carcter heroic. Amb el temps, la marinera va adonant-se de la seva vertadera misi que li ha estat encomendada i no oblidar els consells del seu cap i mascota rtemis.

 Similituds i diferncies amb Sailor Moon .

La segent obra de la Naoko Takeuchi, Sailor Moon, parteix d'aquesta srie com a model, per amb certes diferncies. 
Sn similars: el personatge principal, l'heroi auxiliar, els companys de classe, el cap conseller (en aquest cas els gats de ambdues obres, l'Artemis y laLluna). ;
Ambdues obres es diferencien en la qesti de la mitologia, l'amor i desamor i els poders mgics.

 Les edicions en castell .

Alhora que Sailor Moon, l'obra de Sailor V va sortir publicada en castell entre 1998-2000, per part de Glnat (Espanya). A Argentina, es va editar amb l'Editorial Vrtice S.R.L., a una revista especialitzada.

Altres llenges a les que ha estat publicada sn l'Angls, el Francs y el Chins.

No hi ha publicaci en catal

 Personatges .

 Minako Aino;
 Higashi;
 Artemis (gat);
 Hikaru Sorano;
 Gurikazu Amano ;
 Keishi Sokan;
 Kaito Ace;
 Saijo Ace;
 Toshio Wakagi;

 Captols .
 
A continuaci el llistat dels captols per volum en castell
 I Volum:
 El Nacimiento de Sailor V;
 Carola en el Saln Recreativo;
 Las ambiciones de Pandora y el Canal 44;
 Los dibujos de la Pequea Pandora;
 El complot de Dark Agency;
 Cara a cara, guerrero V contra Looga;

 II Volum;
 Hawai y las Vacaciones de Venus;
 Romance en el paseo de los Ginkgos;
 Sailor V contra Devleen;
 Sailor V en crisis, La entrada de As;

 III Volum;
 Historia de Gatos;
 Historia de Perros;
 Historia de Mosquitos;
 Las piedras de la fortuna;
 En marcha hacia un nuevo viaje;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143594" title="Alfred Perenya i Reixachs" nonfiltered="2747" processed="2726" dbindex="58586">
Alfred Perenya va nixer a Lleida l'any 1882. Advocat de professi, sempre mostr molt d inters en la difusi de la llengua catalana a nivell ciutad (treball incansable compartit amb Humbert Torres i Barber). Destac pel seu pensament crtic a favor del mn de l obrer i la preocupaci per la seva cultura i la seva salut, tema que l anim a dur a terme iniciatives com el Casal Social de la Joventut Republicana de Lleida i el Camp d Esports, dues de les obres ms importants que es van fer a Lleida en aquells anys. Fou membre fundador del Partit Republic Catal.

El seu lligam amb associacions culturals del moment qued pals en entitats com el Centre Excursionista de Lleida, entitat de la qual fou vicepresident i des d on endeg la celebraci del Primer Congrs excursionista Catal. Aix va ser que, davant la seva prematura mort, el 1932, es va creure oport compensar el seu esfor amb la collocaci d una placa en record del  Patrici Perenya  justament en una de les cantonades del d aleshores recentment inaugurat edifici de l'Escola del Treball. Posteriorment, amb l arribada del franquisme, fou destruda, i no va ser fins el passat 14 de gener de 2007, dia commemoratiu del 75 aniversari de l Escola del Treball, que es torn a restituir al seu lloc original.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143595" title="Sid Meier" nonfiltered="2748" processed="2727" dbindex="58587">

Sid Meier (Detroit, 1954) s un important programador i dissenyador, autor d'alguns dels videojocs amb ms xit i aclamats per la crtica de tots els temps. Meier s considerat al dia d'avui com un dels grans genis de la indstria dels videojocs. 

Sid Meier va fundar MicroProse juntament amb Bill Stealey el 1982. Va ser a MicroProse on Meier va desenvolupar la srie de jocs per la qual s ms mpliament conegut, Civilization. La saga Civilization s considerada per la crtica especialitzada com el mxim exponent pel que fa a jocs d'estratgia per torns (turn-based strategy games), i el mateix ha estat referit moltes vegades com el millor videojoc de la histria. Meier va deixar MicroProse finalment i el 1996 va fundar Firaxis Games juntament amb el veter de la indstria Jeff Briggs. 

Feliment casat amb fills, Meier viu actualment a Hunt Valley, Maryland. 

 Cites .

 "Un joc s una successi de decisions interessants.";

 Videojocs .
Meier ha desenvolupat jocs durant tres dcades. Alguns dels ttols ms notables es mostren a continuaci en ordre cronolgic.

Solo Flight (1984);
F-15 Strike Eagle (1985) - Un dels primers simuladors de combat aeri.
Silent Service (1985), un joc de simulaci de submarins de la Segona Guerra Mundial.
Pirates! (1987);
F-19 Stealth Fighter (1988);
Railroad Tycoon (1990);
Civilization (1991), El joc amb ms xit i fams de Sid Meier fins ara. Es calcula que ha venut ms de 5 milions de cpies entre totes les versions.
Colonization (1994);
 Civilization II (1996);
Sid Meier's Gettysburg! (1997);
Alpha Centauri (1999), ;
 Civilization III (2001);
 SimGolf (2002), un projecte conjunt amb la companyia Maxis.
 Sid Meier's Pirates! (2004);
 Civilization IV (2005);
 Sid Meier's Railroads! (2006);
  (2006/2007);

 Enllaos externs .
 La pgina de Sid Meier a Firaxis;
 Article: El llegat de Sid Meier;
 Lloc web sobre la saga Civilization;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143596" title="Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg" nonfiltered="2749" processed="2728" dbindex="58588">
Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg, princesa de Dinamarca (Grnholz 1888 - Hellerup 1962). Princesa de Schleswig-Holstein de la casa ducal dels Glcksburg amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni amb el prncep Harald de Dinamarca.

Nascuda a Grnholz el dia 1 de juny de 1888 essent filla del duc Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Carolina Matilde de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. Helena era nta per via paterna del duc Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Adelaida de Schaumburg-Lippe; mentre que per via materna ho era del duc Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg i de la princesa Adelaida de Hohenlohe-Langenburg.

El dia 28 d'abril de 1909 contragu matrimoni a Glcksburg amb el prncep Harald de Dinamarca fill del rei Frederic VIII de Dinamarca i de la princesa Llusa de Sucia. La parella tingu 

 SA la princesa Feodora de Dinamarca, nascuda a Jgersborghus l'any 1910 i morta a Bckeburg el 1975. Es cas al Castell de Fredensborg el 1937 amb el prncep Cristi de Schaumburg-Lippe.

 SA la princesa Carolina Matilde de Dinamarca, nascuda a Jgersborghus l'any 1912 i mort aa Sorgenfri el 1995. Es cas al Castell de Fredensborg el 1933 amb el prncep Knud de Dinamarca.

 SA la princesa Alexandrina Llusa de Dinamarca, nascuda a Jgersborghus el 1914 i morta a Copenhaguen el 1962. Es cas el 1937 a Copenhaguen amb el comte Leopold de Castell-Castell.

 SA el prncep Gorm de Dinamarca, nat a Jgersborghus el 1919 i mort a Copenhaguen el 1991.

 SA el prncep Oluf de Dinamarca, comte de Rosenborg, nat a Copenhaguen el 1923 i mort el 1990. Es cas de forma morgantica a Copenhaguen el 1948 amb Annie Helene Dorrit Puggard-Mller de qui es divorci el 1977 per casar-se en segones npcies amb Liss Wulff-Juergensen el 1982.

La princesa Helena fou una fervent defensora del nacionalsocialisme a Dinamarca. Les seves connexions familiars amb Alemanya eren importants ja que entre d'altres era neboda del kiser Guillem II de Prssia. Durant la Segona Guerra Mundial, a diferncia de la famlia reial i especialment del rei Cristi X de Dinamarca, que es mostr hostil amb les tropes d'ocupaci, la princesa Helena hi simpatitz obertament cosa que fu que es guanys la hostilitat oberta de la Casa Reial. 

La princesa Helena mor a Hellerup el dia 30 de juny de 1962 a l'edat de 74 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143597" title="Chibichibi" nonfiltered="2750" processed="2729" dbindex="58589">
Chibi Chibi Tsukino s un personatge de l'anime Sailor Moon. Aquesta nena s'apareix un dia a l'Usagi i quan aquesta arriba a la seva llar, descobreix la nena all. Primer creuen que s una altra filla de la Bunny, per la Setsuna els aclareix que La Neo-Queen Serenity t una nica filla, la Chibiusa. Llavors, les Marineres pensen que s el nou enemic. Per resulta ser una nena dola i intelligent.

Ms endavant, la Chibi Chibi mostra la seva identitat de Sailor (Marinera) a la Bunny i li dna nous poders. Ella resulta ser la llavor de la Sailor Galxia que aquesta ha perdut. La seva altra forma s la de Sailor Cosmos.

Finalment la Chibi Chibi, per ajudar a la Usagi es transforma en una espasa per a que lluite contra la Galxia, per la espasa es trenca i la Sailor Chibichibimoon mor.

 Diferncies entre el manga i l'anime .
Anime:
Es la llavor d'estrella de la Galxia, la llum de l'esperana que cerquen els Tres LLums.
Manga:
s la Marinera Cosmos (La Reina Serenitat d'un futur molt allunyat transformada en marinera, s a dir, la Usagi) que es va transformar en un sser menut i va viatjar al present per a corregir un error que va cometre quan era Marinera Lluna.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143598" title="Gabinet Merkel" nonfiltered="2751" processed="2730" dbindex="58590">

El Gabinet Merkel o Gabinet d'Angela Merkel s l'actual gabinet de ministres del govern alemany, la Cancellera s Angela Merkel de la CDU, des del 22 de novembre de 2005. s un govern de triple coalici: els democristians de l'Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) i els de l'Uni Social Cristiana de Baviera (CSU) i els socialdemcrates del Partit Socialdemcrata Alemany (SPD). 

Abans d'aquest gabinet de ministres hi havia el Gabinet Schrder II (SPD i B90/DG).



Composici.




El 22 de novembre de 2005 tamb Angela Merkel va tenir el suport parlamentari: S 397 vots, No 217 vots.

Enllaos externs.
Notcia de la formaci de la triple coalici al lloc web de la CDU















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143600" title="Lluna (Sailor Moon)" nonfiltered="2752" processed="2731" dbindex="58591">
Al manga i anime Sailor Moon, Lluna s la gata guia de la Usagi Tsukino, de color violeta fosc (ms aviat negre) i ulls blaus. T una marca en forma de lluna creixent al front de color groc.

s ella qui descobreix que Usagi s una Sailor Scout (Marinera Guerrera) i li dna el seu primer fermall de transformaci.

Tamb, amb l'arribada de la Chibiusa, l'acompanya a l'escola i tamb li aconsella, t una gran rivalitat tamb amb l'Artemis, el guia de la Sailor Venus (Marinera Venus), encara que est enamorada d'ell.

Aquest amor es veu en en certs episodis de l'anime i una de les pellcules. Al manga tamb es deixa veure com creix l'amor de la Lluna per l'Artemis, i aquest es finalment correspost perqu sempre va estar enamorat d'ella.

Ms endavant a l'Anime i el Manga apareix una gateta color morat grisenc anomenada Diana que resulta ser la filla dels dos que ve del futur.

Els noms dels tres gats tenen clares referncies amb la Lluna. Lluna referint-se al satllit natural terrestre (a ms a ms a la versi japonesa el nom original s Luna, en castell), l'Artemis i la Diana referint-se a les deeses llunares grega i romana respectivament.

La seva Seiyu es la Keicho Han i la seva actriu de doblatge es la Roser Aldab













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143603" title="Artemis" nonfiltered="2753" processed="2732" dbindex="58592">
Aquest article s sobre el personatge fictici de la srie Sailor Moon, per a la deessa grega, veure Artemisa.


A la srie de manga i anime Sailor Moon, Artemis s un personatge amb forma de gat de pelatge blanc i ulls blaus. Artemis s qui dna la notcia a la Sailor Venus de que ella s una Sailor Scout (Marinera Guerrera) i que haur de protegir a la Sailor Moon.

Aquest gat fou qui va dir a la Sailor Venus sobre els seus poders i la va ajudar a trobar la resta de Sailor Scouts. Ell pertany a la Sailor Venus en especial, i apareix tamb a Code Name wa Sailor V.

Artemis s el company de la Lluna, amb qui al futur Tokio de Cristall t una filla anomenada Diana. 

El seu Seiyu es en Yasuhiro Takato i el seu actor de doblatge catal es l'Hernan Fernndez







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143612" title="Joan Veny Clar" nonfiltered="2754" processed="2733" dbindex="58593">
Joan Veny i Clar (nascut a Campos, Mallorca a l'agost de 1932) s un dels lingistes i dialectlegs ms prestigiosos i famosos dels Pasos Catalans. s catedrtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. A ms d'aquesta universitat va estudiar a les de Lovaina i Poitiers. Es va doctorar en filologia romnica el 1956. 
La seva recerca en el camp de la dialectologia s capdavantera pel que fa a la llengua catalana,
sobretot arran de l'edici dEls parlars catalans (el 1978), que recull i estableix una sntesi de la variaci dialectal de la llengua catalana. Aquell mateix any esdevingu membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
S'ha dedicat a ms a l'edici de textos i a la histria de la llengua, amb una atenci especial a l'etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingstica catalana (com per exemple de dialectologia mallorquina o fins i tot d'occitanismes al rossellons), especialment sobre dialectologia, geolingstica i etimologia i ha participat a fora congressos. 
s director a l'IEC de lAtles Lingstic del Domini Catal, elaborat amb Ldia Pons i Griera i iniciat per Antoni Maria Badia i Margarit. s tamb un dels membres ms destacats de l'equip de redacci de l'Atlas Linguistique Roman.
Tamb s responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l'mbit de la geolingstica. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i amb el Premi de la Fundaci Catalana per a la Recerca (2004).

Obres.
 Estudis de geolingstica catalana (1978).
 Els parlars catalans (1978).
 Introducci a la dialectologia catalana (1986).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143614" title="Fora de Lorentz" nonfiltered="2755" processed="2734" dbindex="58594">



En fsica, la fora de Lorentz s la fora exercida sobre una partcula carregada que es mou en un camp electromagntic. Rep el seu nom en honor al fsic holands Hendrik Lorentz.

Definici.
Donada una crrega elctrica puntual  en moviment amb velocitat  per una regi caracteritzada per la presncia d'un camp electromagntic , la partcula carregada experimentar una fora qE deguda al camp elctric i una fora qv   B deguda al camp magntic segons la segent equaci:

 ;

on:
F s la fora (en newtons);
E s el camp elctric (en volts per metre);
B s el camp magntic (en webers per metre quadrat, o en  tesles);
q s la crrega elctrica de la partcula (en coulombs);
v s la velocitat instantnia de la partcula (en metres per segon);
i  s el producte vectorial.

En conseqncia, una partcula carregada positivament ser accelerada en la mateixa orientaci lineal que el camp E, per es corbar perpendicularment al camp B d'acord amb la regla de la m dreta.

La Fora de Lorentz a la Relativitat Especial.

Quan la velocitat d'una partcula s'aproxima a la velocitat de la llum, l'equaci de la fora de Lorentz s'ha de modificar d'acord amb la relativitat especial:

 ;

on

 ;

s'anomena factor de Lorentz i  s la velocitat de la llum al buit.

Aquesta expressi difereix de l'obtinguda de la fora de Lorentz com un factor de .

El canvi d'energia degut als camps s

 ;

Forma covariant de la fora de Lorentz.

L'equaci de la fora de Lorentz es pot escriure en forma covariant, en termes de tensor 
d'intensitat de camp.

;
on;
 s c vegades el temps propi de la partcula,
q s la crrega elctrica,
u s la quadrivelocitat de la partcula, definida com:
 i;

F s el tensor d'intensitat de camp o tensor electromagntic i en termes dels camps s'escriu com:

. 

Els camps es transformen en un quadre que es mou a velocitat relativa constant segons:



on  s la transformaci de Lorentz.


Derivaci.

El component  de la fora s


Aqu,  s el temps propi de la partcula. Substituint els components del tensor electromagntic F dona

Escrivint la quadrivelocitat en termes de velocitat ordinria dona




El clcul de  o  s similar donant
,

que s la llei de la fora de Lorentz.


Aplicacions.

La fora de Lorentz s un principi que s'aprofita en molts dispositius com ara:
Ciclotr i d'altres accelerador de partcules de tipus circular.
Generador homopolar;
Magnetr;
Propulsor magnetoplasmadinmic;
Espectrmetre de masses;

La fora de Lorentz tamb pot actuar sobre un conductor que transporta un corrent elctric, en aquest cas s'anomena fora de Laplace (vegeu la Llei de Biot-Savart), per efecte de la interacci entre la conducci d'electrons amb els toms del material conductor. Aquesta fora s'utilitza en dispositius com:

Railgun o can elctric.
Generador elctric;
Motor elctric;

Vegeu tamb.
Electromagnetisme;
Gravitomagnetisme;
Equacions de Maxwell;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143618" title="Revue des patois gallo-romans" nonfiltered="2756" processed="2735" dbindex="58595">
Va ser el 1887 quan Jules Gilliron, aleshores Matre de confrences a l cole pratique des Hautes Etudes amb l abb Jean-Pierre Rousselot, Charg de cours d histoire de la langue franaise a l cole des Carmes, van fundar la Revue des patois gallo-romans. Aquesta revista que no perdur gaire temps (de 1887 a 1893 amb noms cinc nmeros) pretenia oferir mostres de la diversitat dialectal a l'estat francs i va publicar aix textos en parlars occitans, en varietats d'oil, completats amb estudis dialectolgics (com per exemple el de la parla d'Arrens per Miquu Camelat) i cap al final un estudi complet sobre la parla de Cellefrouin del mateix Rousselot.
Aquell mateix any (aquella dcada va ser molt activa pel que fa als estudis dialectals), Emile Blmont i Henry Carnoy, membres de la Socit des Traditionnistes, van crear la revista La tradition i Lon Cldat la Revue des patois. 

Uns quants anys ms tard, Jules Gilliron va crear el Bulletin de la Socit des parlers de France i l abb Jean-Pierre Rousselot la revista La Parole i la Revue de phontique.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143620" title="Barri de Cerdanyola" nonfiltered="2757" processed="2736" dbindex="58596">



El Barri de Cerdanyola s un dels barris ms grans i populars de la ciutat de Matar, al Maresme.

 Histria .

El nom de Cerdanyola t gaireb mil anys. El primer document on apareix data de 1025, i est en llat, Cerdaniola. Es tracta d'una delimitaci dels dominis del castell de Burriac i el tur de Cerdanyola s un dels punts que delimiten.

L'any 1920, la zona on ara est el barri de Cerdanyola, era terra de conreu cultivat per propietaris o masovers des de les diferents masies que hi havia per la zona o per pagesos que vivien a la ciutat de Matar. La part de dalt era de sec, amb el terra de saul i hi havia vinyes, ametllers, garrofers i alguna figuera, mentre que a la part de baix hi havien hortes.
Pel mig hi passava la carretera d'Argentona (actual avinguda Puig i Cadafalch), que era l'nica via de comunicaci urbanitzada. El territori estava marcat per dos altres eixos: el torrent de la Gatassa, perpendicular a la carretera i el cam dels Capellanets, que anava per darrera del collegi Salesians fins on ara hi ha l'entrada de l'escola. 
L'any 1927 es va comenar a obrir un cam parallel al torrent de la Gatassa i sortint des de la carretera, que permets arribar als terrenys del tur de Cerdanyola. Aquest cam ser durant molts anys la principal via de comunicaci d'aquell venat i acabar portant el nom de carrer Major.
Als primers anys 30, aquest cam va rebre el nom de Cam a Cerdanyola. Cerdanyola era noms la part de dalt de tot, a la falda del tur. Tota la zona de baix, fins a la carretera, s'anomenava Poble Sec, segurament perqu eren terrenys sense aigua. Fins i tot en els acords municipals es distingeix, com a dues zones diferenciades, la zona de Poble Sec i la de Cerdanyola.

Aquesta situaci canvia arran de la installaci de la lnia de tramvia de Matar a Argentona, a l'any 1928, que segueix el recorregut de la carretera. Fins llavors hi havia les masies escampades per la zona. A partir d'aquell moment, la facilitat de comunicacions dna pas al creixement d'edificacions especialment a la part de dalt de la carretera.
Aqu comencen les parcellacions i vendes de terrenys. Les edificacions eren de diferents tipus: casetes amb un tros de conreu per passar-hi el diumenge, xalets o cases d estiueig o per a viure-hi tot l'any. La manca de control en el creixement de la zona provoc un desgavell urbanstic, amb l'aparici de cases amb poques condicions.

Amb la postguerra, van arribar els primers immigrants, provinents de Mrcia, que construeixen barraques a una zona entre els actuals carrers Maravillas, Fuensanta i Gatassa.
Treballaven de pags, a la via o a la construcci, les dones tamb feien de pags. I a poc a poc anaven millorant les seves vivendes, o traspassaven la barraca a alguns nouvinguts, normalment familiars o coneguts del poble, i es feien una caseta a una altra banda.

Quan acaba l'any 1950, es poden donar xifres de la gent que viu al barri. Segons el padr viuen a Cerdanyola 823 persones. D'aquestes 282 sn nascudes a Matar, 213 a la resta de Catalunya i 328 de fora de Catalunya. Els immigrants no sn molts, per suficients com perqu es noti la seva presncia.

L'arribada d'immigrants a Cerdanyola va ser un cop fort i imprevist per al venat. Els primers habitants del venat tenen el record d'haver perdut un espai tranquil, per se n'hi barregen molts d'altres. Es fa difcil ara saber com van ser rebuts els immigrants pels que ja vivien al venat. Val a dir que va ser prou complex. Algunes paraules recorden la incomoditat mtua amb qu les dues comunitats van comenar a relacionar-se com xarnegos o castellufos per part d'uns, catalinos per part dels altres.  Per la incomoditat va anar acompanyada d'una voluntat de respondre de manera adequada al nou repte que es presentava.
El fet s que a Cerdanyola es don una peculiaritat comparant-la amb altres llocs d'arribada d'immigrants i es que abans d'arribar-hi ja hi havia una poblaci autctona consolidada que va causar una integraci mtua amb els nouvinguts.

Un smbol d'aquesta peculiaritat s que a Cerdanyola hi ha un Carrer Major. A qualsevol poblaci un carrer anomenat aix segur que est al centre de la poblaci i no allunyat com s el cas de Matar. I s que Cerdanyola sempre ha tingut certes caracterstiques de poble amb personalitat prpia, capa per tant de tenir un carrer Major.

El 1952 l'alcalde mataron Emili Alb pren una decisi que significa que s'ha fet imprescindible vetllar per tot el que passa a Cerdanyola. I consisteix en anomenar un alcalde de barri, Daniel Matar Soler. Ell vivia a Cerdanyola i era una personalitat rellevant de l'antic venat. Amb el nomenament li corresponen funcions de promoci com control i per a que els vens tinguin un punt de referncia oficial per a fer gestions. La seva primera gesti poltica va ser demanar un enllumenat pblic.

El 15 de setembre de 1955 el servei de Correus publica al diari Matar que el nom del barri s Cerdanyola, per s'ha d'indicar a les cartes que pertany a Matar.

A 31 de desembre de 1955 hi ha 3053 habitants de fet, 1702 homes i 1351 dones.

Els primers mesos de l'any 1960 signifiquen pel nou barri un munt de novetats.
S'aprova a nivell municipal el pla d'ordenaci que significar un cert ordre a l'hora de fer les cases. S'inaugura el primer enllumenat, la parrquia del barri comena a tenir existncia plena i engega ja la construcci de l'esglsia, tamb neix el Centre Social, la primera farmcia i el primer dispensari mdic d'urgncia.

Mentrestant, tamb es comencen a posar algunes solucions als temes de l'empedrat als carrers i les clavegueres.

La gent del barri continua manifestant la preocupaci per tenir una bona via de comunicaci amb la ciutat, i no noms a Cerdanyola sin tamb als nous barris de Cirera i Molins. Tamb contribueix a la sensaci de llunyania el fet que el principal transport entre Cerdanyola i la ciutat, el tramvia, no sigui model de comoditat ni bon funcionament. L'atapement dels tramvies ser constant i va causar un greu accident al 1961, amb 45 ferits.
 
El 1965 segons el padr municipal hi ha 13.385 habitants de dret i 15.435 de fet. El permetre del barri arriba, a la part nord des dels Salesians fins a la Ronda Cerdanya, i a la part sud des de la carretera fins a Ramon Berenguer. Ja no hi ha noms casetes d'autoconstrucci sin que tamb sorgeixen blocs de pisos.

Els tres darrers anys del franquisme a Cerdanyola tamb sn anys de gran acceleraci a tots els nivells. Es viu l'eclosi de moltes energies i desigs de canvi, que es concentraran en mobilitzacions. A Cerdanyola ja hi ha 21.360 habitants, ms d'una quarta part dels 80.820 que t Matar en conjunt.

Des de aleshores el barri ha anat experimentant transformacions urbanstiques, com creacions de places, urbanitzacions de tots els carrers o la darrera i ms rellevant, l'obertura de la Via Europa. Els serveis tamb han millorat i molta gent del barri s'ha situat econmicament d'una manera ms estable alhora que altra gent patia les moltes crisis que toquen de ms prop els sectors populars. I hi ha hagut canvis en la poblaci, amb el repte de l'arribada de nous immigrants, ara de ms enll de les fronteres espanyoles. 

 Economia .

Els motors econmics del barri sn el comer, la construcci i la indstria txtil.


 Bibliografia .

 BALDRICH, Manuel. La Maresma y su ordenacin urbana. Barcelona, 1950, 24 p.
 LLIGADES, Josep;  MAYA, Juan Francisco De. Cerdanyola, el barri gran de Matar. 1920-2000 Matar: Patronat Municipal de Cultura, 2000, 254 p. (Caps de Bou, 24).
 LLOVET, Joaquim. El Matar contemporani, L evoluci urbana i demogrfica Matar, Dels Orgens de la Vila a la Ciutat Contempornia. 1a ed. Matar: Caixa d Estalvis Laietana, 2000 p. 433-459.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143623" title="Sailor Galxia" nonfiltered="2758" processed="2737" dbindex="58597">
Sailor Galaxia (Marinera Galxia) s un personatge fictici de la soncrie de manga y anime Sailor Moon

Sailor Galxia s la legendria sailor scout ms poderosa a tot l'univers, d'ah el seu nom, ella era l'rencarregada de combatre totes les forces malignes de planeta en planeta, per desprs de tantes lluites i enfrontaments, aconsegueix vncer CAOS, al que tanca al seu cos per qu no faa ms mal; per aquest comena a prendre possessi de la Sailor Galxia, obligant-la a expulsar de'ella mateixa la seva "llavor d'estrella", que envia a l'espai per qu trobe alg on renixer i s'amagui de CAOS.

En perdre la seva "llavor", la Sailor Galxia es fa dolenta, i vol apoderar-se de totes les llavors d'estrella de l'univers, furtant entre aquestes les d'en Mamoru i la resta de Sailor Scouts, exceptuant a la Sailor Moon.
|
Cap dir que la llavor d'estrella que la Sailor Galxia expuls de si mateixa acabar dins la "Chibi Chibi", qui ser la "Llum de l'esperana", que s de vital importncia, car s grcies a aquesta que la Sailor Moon pot tornar al seu estat bo i hum la Sailor Galxia i reviure a tots els seus amics i el seu gran amor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143627" title="Felice Beato" nonfiltered="2759" processed="2738" dbindex="58598">
Felice Beato (1833 o 1834   mort posiblement el 1907),  va ser un fotgraf britnic d'origen itali. Fou un dels primers fotgrafs en realitzar imtges a Extrem Orient i un dels primers fotgrafs de guerra.

s fams per els seus retrats, fotografies d'arquitectura i paisatges d'sia i del Mediterrani. 




	
 








 
 
Fotografies notables.

Les fotografes estan anomenades amb el ttul que en Beato o altres de la seva poca els donaren, seguida d'una descripci i la data.

 Balaklava Harbour, Crimea ;
Vista del port de Balaklava, Crimea, 1855;

 Interior of the Secundra Bagh after the slaughter of 2,000 rebels by the 93rd Highlanders and 4th Punjab Regt.;
Vista de les runes del Palu de Sikandarbagh mostrand les restes esqueltiques de rebels en primer pla, Lucknow, India, 1858;

 Chutter Manzil Palace, with the King's Boat in the Shape of a Fish;
Vista d'un dels Chattar Manzil mostrand el vaixell del rei, llur nom en angls s The Royal Boat of Oude, sobre el riu Gomti. Lucknow, India, 1858 - 1860;

 Interior of Angle of North Fort Immediately after Its Capture, 21st August, 1860;
Vista parcial de les runes del Fort Nort de Taku, mostrant soldads morts, Taku (avui Dagu), devora Tientsin (avui Tianjin), Xina, 1860;

 North and East Corner of the Wall of Pekin;
Panorama del cant norest de l'atalaia, pareds i Dongzhimen de la Ciutat Interior de Pekin, Pekin, Xina, 1860;

 Imperial Summer Palace before the Burning, Yuen-Ming-Yuen (sic), Pekin, October 18th, 1860;
Vista del Wen Chang Di Jun (Estudi de la Prosperitat Literaria o Wen Chang Ge), Qing Yi Yuan (Jard de las Ones Clares, (Palau d'Estiu o Yihe Yuan), Pekin, Xiba, 1860;

 Portrait of Prince Kung, Brother of the Emperor of China; who Signed the Treaty, 1860;
Retrat del prncep Yixin (tamb conegut com prncep Gong), fill de Daoguang, emperador de Xina, assegut a una cadira, Pekin, Xina 1860;

 Panorama of Yedo (sic) from Atagoyama;
Panorama d'Edo (Tquio) mostrand la residncia dels Daimy , Jap, 1865 o 1866;

 Daibootes;
Vista del  Daibutsu (Gran Buda), Templo Kotokuin, Kamakura, Japn, dcada de 1860;

 Scene Along the Tokaido;
Vista de casas y personas en Tokaido, Japn, 1867 - 1868;

 The Ford at Sakawa-Nagawa;
Personas en un vado de un ro, Japn, 1863 - 1885;

 The Shimabara-han Fief Second Residence;
Vista parcial de la residencia de la familia Shimazu en Takanawa, Edo (avui Tokio), Japn, 1867;

 Woman Using Cosmetic;
Imagen de una mujer usando cosmticos, Japn, 1863   1885;

Referncies.

Antonio e Felice Beato (Venice: Ikona Photo Gallery, 1983).
Auer, Michle, and Michel Auer. Encyclopdie internationale des photographes de 1839  nos jours/Photographers Encyclopaedia International 1839 to the Present (Hermance: Editions Camera Obscura, 1985).
Bachmann Eckenstein Art & Antiques, cited 3 April 2006.
 Banta, Melissa, and Susan Taylor, eds. A Timely Encounter: Nineteenth-Century Photographs of Japan (Cambridge, Massachusetts: Peabody Museum Press, 1988).
Bennett, Terry. 'Early Japanese Images' (Rutland, Vermont: Charles E. Tuttle Company, 1996).
Bennett, Terry. Felice Beato and the United States Expedition to Korea of 1871, Old Japan, cited 3 April 2006.
Bennett, Terry. Korea: Caught in time (Reading, UK: Garnet Publishing Limited, 1997).
Bernard J Shapero Rare Books London, at Ideageneration.co.uk, Photo-London, cited 3 April 2006.
Best, Geoffrey. Mid-Victorian Britain, 1851-75 (London: Fontana Press, 1971).
Blau, Eve, and Edward Kaufman, eds. Architecture and Its Fitxer: Four Centuries of Architectural Representation, Works from the Collection of the Canadian Centre for Architecture (Montral: Centre Canadien d'Architecture/Canadian Centre for Architecture, 1989).
Boston University Art Gallery. Of Battle and Beauty: Felice Beato's Photographs of China, cited 3 April 2006.
Broecker, William L., ed. International Center of Photography Encyclopedia of Photography (New York: Pound Press, Crown Publishers, 1984).
Brown University Library; Anne S. K. Brown Military Collection: Photographic views of Lucknow taken after the Indian Mutiny, cited 3 April 2006.
Canadian Centre for Architecture; Collections Online, s.v. "Beato, Felice", cited 29 September 2005.
 Canadian Centre for Architecture; Collections Online, "Panorama of Edo (now Tokyo)", PH1981:0809:001-005, cited 10 March 2006.
Clark, John. Japanese Exchanges in Art, 1850s to 1930s with Britain, continental Europe, and the USA: Papers and Research Materials (Sydney: Power Publications, 2001).
Dehejia, Vidya, i cols. India through the Lens: Photography 1840-1911 (Washington, D.C.: Freer Gallery of Art and Arthur M. Sackler Gallery; Ahmedabad: Mapin Publishing; Munich, Prestel, 2000).
 Dobson, Sebastian. "'I been to keep up my position': Felice Beato in Japan, 1863-1877", in Reflecting Truth: Japanese Photography in the Nineteenth Century, ed. Nicole Coolidge Rousmaniere, Mikiko Hirayama (Amsterdam: Hotei Publishing, 2004);
 Dobson, Sebastian. "Yokohama Shashin". In Art & Artifice: Japanese Photographs of the Meiji Era - Selections from the Jean S. and Frederic A. Sharf Collection at the Museum of Fine Arts, Boston (Boston: MFA Publications, 2004), 16, 38.
George Eastman House: "India"; "Technology and War", cited 3 April 2006.
Gernsheim, Helmut. The Rise of Photography: 1850-1880: The Age of Collodion (London: Thames and Hudson Ltd., 1988).
Griffiths, Alan. Second Chinese Opium War (1856-1860), Luminous-Lint, cited 3 April 2006.
Harris, David. Of Battle and Beauty: Felice Beato's Photographs of China (Santa Barbara: Santa Barbara Museum of Art, 1999).
Masselos, Jim and Narayani Gupta. Beato's Delhi 1857, 1997 (Delhi: Ravi Dayal, 2000).
Masselos, Jim. The Photographer's Gaze: Seeing 19th Century India, VisAsia,
Muse Nicphore Nipce; Collection du muse Nipce. Th/Laque/Photographie, cited 3 April 2006.
Nagasaki University Library; Japanese Old Photographs in Bakumatsu-Meiji Period, s.v. "F. Beato";
The New York Public Library, s.v. "Beato, Felice", cited 3 April 2006.
Pare, Richard. Photography and Architecture: 1839-1939 (Montral: Centre Canadien d'Architecture/Canadian Centre for Architecture; New York: Callaways Editions, 1982).
Peabody Essex Museum Collections; Photography, cited 3 April 2006.
Prez, Nissan N. Focus East: Early Photography in the Near East, 1839-1885 (New York: Harry N. Abrams, Inc. 1988).
Phoebe A. Hearst Museum of Anthropology. The World in a Frame: Photographs from the Great Age of Exploration, 1865-1915, s.v. "Felice Beato", cited 3 April 2006.
Rahman, Ram. Camera Indica: Photography as history and memory in the 19th century, Frontline Volume 18, Issue 15, 21 July - 3 August 2001, cited 3 April 2006.
 Robinson, Bonnell D. "Transition and the Quest for Permanence: Photographer and Photographic Technology in Japan, 1854 - 1880s". In A Timely Encounter: Nineteenth-Century Photographs of Japan, ed. Melissa Banta, Susan Taylor (Cambridge, Massachusetts: Peabody Museum Press, 1988), 48.
Rosenblum, Naomi. A World History of Photography (New York: Abbeville Press, 1984).
Union List of Artists Names, s.v. "Beato, Felice", cited 3 April 2006.
Vintage Works, Ltd., s.v. "Robertson, James", cited 3 April 2006.
Vintage Works, Ltd., s.v. "Robertson, James and Beato, Felice", cited 3 April 2006.
Zannier, Italo.  (Florence: Alinari, 1986).


Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143646" title="Harry Potter i el pres d'Azkaban (pellcula)" nonfiltered="2760" processed="2739" dbindex="58599">
Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004) s la tercera pellcula de la saga de Harry Potter, dirigida per Alfonso Cuarn. Els actors sn els mateixos de las pellcules anteriors, excepte pel paper d'Albus Dumbledore, on Michael Gambon reempla el difunt Richard Harris.

Sinopsi.

Desprs d'haver complit els tretze anys, sol i allunyat dels seus amics a Hogwarts, Harry es baralla amb la seva bigotuda tieta Marge, a qui converteix en globus i deu fugir en un autobs mgic.
Alhora, de la prisi d'Azkaban ha fugit un terrible assass, Sirius Black, que pareix disposat a eliminar a Harry del mapa. Harry haur d'enfrontar-se tamb als dementors. El que cap d'aquests saben s que Harry, amb l'ajuda dels seus fidels amics Ron i Hermiones s capa de tot i de molt ms.

Llocs de rodatge.
Algunes de les escenes de la pellcula es rodaren a Glen Coe, Esccia. Les escenes interiors, com a les pellcules anteriors es rodaren als estudis Leavesden. El llag de Hogwarts era el Llac Shiel, a les muntanyes d'Esccia. L'escena de l'autobs noctmbul, on Harry escapa, fou filmat a Palmers Green, al nord de Londres.

 Actors .


 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de les pellcules de Harry Potter;
Fitxa de doblatge de la pellcula;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143649" title="nec collverd" nonfiltered="2761" processed="2740" dbindex="58600">

L'nec collverd o nec de bosc (Anas platyrhynchos) s una espcie d'nec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i s l'arrel de moltes races domstiques. 

Morfologia.

 La femella i l'immadur sn de color bru, i el mascle adult t el cap i el coll de color verd (d'aqu el nom). ;
 Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, ms gran i conspicu en el mascle. ;
 El plomatge d'eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l'poca d'aparellament) s semblant al de la femella, i es reconeix el mascle noms pel color groc ms viu del bec. ;
 s el ms gran i com dels necs europeus.;

Subespcies als Pasos Catalans.

 Anas platyrhynchos platyrhynchos ;
 Anas platyrhynchos domesticus o nec xerraire.;

Alimentaci.

Sn omnvors per en la seva alimentaci tenen ms importncia les plantes (sobretot les terrestres) que en la d'altres necs.

Distribuci geogrfica.

A gran part d'Europa (gaireb tota excepte l'extrem nord i les muntanyes) hi s present tot l'any, i a Catalunya s fcil veure'l sobretot a les zones humides del litoral i en alguns rius i embassaments de l'interior.

Imatges addicionals.


Referncies.


Enllaos externs.


SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - nec collverd. Mapes de distribuci.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143652" title="Bosc de ribera" nonfiltered="2762" processed="2741" dbindex="58601">




Els boscos de ribera sn boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials sobre sls que, a partir d una certa profunditat, acostumen a estar amarats d aigua provinent del riu o torrent ve (aigua fretica).

A l'rea mediterrnia i submediterrnia, sn els ms productius perqu rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetaci en aquestes rees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sls formats a partir de sediments portats per les aiges fluvials (alluvions), no s d'estranyar que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fcilment els 20 metres d alria. La vegetaci dels boscos de ribera est adaptada a les inundacions peridiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuaci s'indiquen algunes de les espcies ms habituals en els boscos de ribera dels Pasos Catalans:
 lber (Populus alba);
 Freixes (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia);
 Gatell (Salix cinerea);
 Om (Ulmus minor);
 Pollancre (Populus nigra) i els seus hbrids;
 Salze blanc (Salix alba);
 Sarga (Salix eleagnos);
 Tamarius (Tamarix sp.);
 Vern (Alnus glutinosa);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143655" title="Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA" nonfiltered="2763" processed="2742" dbindex="58603">
La Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels Estats Units d'Amrica (FTO per les seves sigles en angls) s una llista d'organitzacions no estatunidenques que sn designades com a terroristes per la Secretaria d'Estat d'acord amb la secci 219 de l'Acta d'Immigraci i Nacionalitat (INA per les seves sigles en angls) dels Estats Units. El govern dels Estats Units creu que les designacions en aquesta llista juguen un paper important en la seva lluita contra el terrorisme i que s un mitj efectiu per a descobrir i tallar el suport a activitats terroristes i d'altres grups de pressi. En la llista d'octubre del 2005, la majoria de les organitzacions de la llista eren grups islamistes, en bona part de l'Orient Mitj, seguida pels grups comunistes. La majoria de les altres organitzacions sn independentistes. Les excepcions inclouen el grup israeli Kahane Chai, el japons Aum Shinrikyo, i el grup dret colombi Autodefenses Unides de Colmbia. 

Identificaci. 
L'Oficina del Coordinador per a Contraterrorisme del Departament d'Estat segueix contnuament les activitats de grups actius arreu del mn que sn considerats potencialment terroristes per a identificar-ne possibles candidats a la designaci. En revisar els possibles candidats, l'Oficina no noms pren en consideraci els possibles atacs terroristes que un grup hagi dut a terme sin tamb si aquest grup est immers en plans o preparatius per a possibles actes de terrorisme, o si assoleix la capacitat i la intenci de dur-ne a terme.

Designaci. 
Una vegada que un grup s identificat, l'oficina prepara un detallat informe administratiu, que s una compilaci d'informaci que inclou tant informaci classificada com a pblica, la qual cosa demostra que el criteri per a la designaci ha estat satisfet. Si el Secretari d'Estat, en consulta amb el Fiscal de la Naci i el Secretari del Tresor, decideix fer la designaci. el Congrs dels Estats Units s notificat de la intenci del secretari de designar a aquesta organitzaci i desprs de set dies perqu revisin l'expedient com assenyala la INA. Desprs d'aquest termini, es publica la designaci en el Registre Federal, a partir de la qual cosa la designaci sorgeix efecte. Una organitzaci designada com una FTO pot sollicitar la revisi judicial de la designaci en la Cort d'Apellacions dels Estats Units del Districte de Columbia dintre dels 30 dies segents a la publicaci. 

Les designacions com a FTO expiren automticament desprs de dos anys, per el Secretari d'Estat pot redesignar una organitzaci per perodes addicionals de dos anys, mentre trobi que els criteris segueixen existint. El mateix procediment per a la designaci s'aplica tamb a qualsevol redesignaci de la mateixa organitzaci. El Secretari d'Estat pot revocar una designaci o redesignaci si s que aquesta ha canviat els seus mtodes de manera que justifiqui aquesta revocaci o si la seguretat nacional dels Estats Units garanteix una revocaci. Per a les revocacions s'aplica el mateix procediment. Una designaci tamb pot ser revocada per una Llei del Congrs o ser deixada de banda per una ordre de la Cort Suprema.

Criteris legals per a la designaci .
Tenint en compte les esmenes a la secci 219 de la INA per la PATRIOT Act del 2001
 Ha de ser una organitzaci internacional. ;
 L'organitzaci ha de realitzar activitat terrorista, tal com est definida en la secci 212 (a)(3)(B) de la INA (8 O.S.C.  1182(a)(3)(B)),
 o terrorisme, com el defineix la secci 140(d)(2) de l'Acta d'Autoritzaci de Relacions Estrangeres (Foreign Relations Authorization Act), anys fiscals 1988 i 1989 (22 O.S.C.  2656f(d)(2)),
 o tenir la capacitat i la intenci de dur endavant activitats terroristes o terrorisme. ;
 L'activitat terrorista o terrorisme de l'organitzaci ha d'amenaar la seguretat de nacionals nord-americans o la seguretat nacional (defensa nacional, relacions exteriors, o interessos econmics) dels Estats Units.

Ramificacions legals de la designaci. 

 s illegal per a una persona als Estats Units o subjecta a la jurisdicci dels Estats Units proveir expressament "suport material o recursos" a una FTO degudament designada. (El terme "suport material o recursos" es defineix en 18 O.S.C.  2339A(b) com a "diners o instruments financers monetaris o garanties, serveis financers, entrenament, assessoria professional o assistncia, caixes fortes, documentaci, equip de comunicacions, armes, substncies letals, explosius, personal, transport i altres usos fsics amb excepci de medicines o materials religiosos).
 Els representants i els membres d'una FTO degudament designada, si sn estrangers, no poden ser admesos als Estats Units i, en algunes circumstncies, sn extraditables (segons 8 O.S.C.  1182 (a)(3)(B)(i)(IV)-(V), 1227 (a)(1)(A)). ;
 Qualsevol instituci financera nord-americana que tingui coneixement que t possessi o control sobre cabals en els qual una FTO o el seu agent hi t inters ha de retenir aquesta possessi i control sobre els fons i informar-los a l'Oficina de control d'afers exteriors del Departament del Tresor. ;

Altres efectes de la designaci. 
El Departament d'Estat dels Estats Units estableix els segents punts com efectes beneficiosos de la designaci: 
 "Dna suport als nostres esforos per a tallar el finanament al terrorisme i per a animr a altres nacions a fer el mateix". ;
 "Estigmatitza i alla internacionalment les organizacions designades com a terroristes". ;
 "Atura les donacions o contribucions aix com les transaccions econmiques amb aquestes organitzacions". ;
 "Augmenta el coneixement i l'alerta pblica respecte a les organitzacions terroristes". ;
 "Avisa a d'altres governs del nostre inters sobre les esmentades organitzacions". ;

Llista actual de les organitzacions terroristes estrangeres designades. 
Aquesta llista est actualitzada amb data 11 d'octubre de 2005. 

 Organitzaci Abu Nidal (ANO) (Internacional, Palestina);
 Grup Abu Sayyaf (Filipines);
 Brigada dels Mrtirs d'Al-Aqsa (Palestina);
 Ansar al Islam (Iraq, Kurdistan);
 Grup Islmic Armat (GIA) (Algria);
 Asbat al-Ansar (Lban);
 Aum Shinrikyo (Jap);
 Euskadi Ta Askatasuna (ETA) (Espanya, Frana);
 Partit Comunista de Filipines/Nou Exrcit del Poble (PCF/NEP) (Filipines);
 IRA de Continutat (Irlanda del Nord);
 Al-Gama'a al-Islamiyya (Traducci: Grup Islmic) (Egipte);
 Hams (Moviment de Resistncia Islmica) (Palestina);
 Harakat ul-Mujahidin (HUM) (Caixmir);
 Hezbollah (Partit de Du) (Lban, Iran);
 Jihad Islmic (Sria, Iran);
 Moviment Islmic de l'Uzbekistan (MIU) (Uzbekistan);
 Jaish-e-Mohammed (JEM) (Traducci: Exrcit de Mohammed) (Caixmir);
 Jemaah Islamiya (JI) (Extrem Orient);
 al-Jihad (Jihad Islmic Egipci) (Egipte);
 Kahane Chai (Kach) (Israel);
 Kongra-Gel (Kurdistan);
 Lashkar-e-Toiba (LT) (Exrcit dels Purs) (Caixmir);
 Lashkar i Jhangvi (Pakistan);
 Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam (TLTE) (Sri Lanka);
 Grup Libi de Lluita Islmica (GLLI) (Lbia);
 Grup Combatent Islmic Marroqu (GCIM) (Marroc);
 Mujahedin-e Khalq Organization (MEK) (Iran);
 Exrcit d'Alliberament Nacional (ELN) (Colmbia);
 Front d'Alliberament de Palestina (FLP) (Palestina);
 Jihad Islmic Palest (YIP) (Palestina);
 Front Popular d'Alliberament de Palestina (FPLP) (Palestina);
 Front Popular d'Alliberament de Palestina-Comandament General (FPLP-CG) (Palestina);
 Al-Qaida (Global);
 IRA Autntic (Irlanda del Nord);
 Forces Armades Revolucionries de Colmbia (FARC) (Colmbia);
 Nuclis Revolucionaris (ELA) (Grcia);
 Organitzaci Revolucionria 17 de Novembre (Grcia);
 Partit Revolucionari d'Alliberament del Poble (DHKP/C) (Turquia);
 Grup Salafista per a la Predicaci i el Combat (GSPC) (Algria);
 Sendero Luminoso (PCP-SL) (Per);
 Tanzim Qa'idat al-Jihad fi Bilad al-Rafidayn (QJBR) (al-Qaida a Iraq) (Iraq);
 Autodefenses Unides de Colmbia (AUC) (Colmbia);

Enllaos externs.
Organitzacions Terroristes Extrangeres segons el Departament d'Estat dels EUA;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143656" title="Polla d'aigua" nonfiltered="2764" processed="2743" dbindex="58604">


La polla d'aigua o gallineta d'aigua (Gallinula chloropus) s una espcie oportunista que es pot trobar en tota mena d ambients aqutics. Resisteix b aiges notablement contaminades i amb fora salinitat. Abans de l entrada en funcionament de les depuradores d aiges residuals, era prcticament l nic ocell propi de les zones humides que abundava al Bages.

La seva coloraci s en general de color gris pissarra, amb el cap i coll ms foscs i dos amples lnies de color blanc en els flancs sota la cua. El bec s vermell, igual que l'escut facial, i amb la punta groga. Les extremitats inferiors sn olivacio-groguenques, amb una taca vermella en els genolls. Els exemplars ms joves sn amarronats, i manquen de l'escut facial.

Consumeix una ampla varietat de vegetals, i petites criatures aqutiques. S'alimenten sobre els miralls d'aigua, on es reuneixen en grups que van des de la parella fins a enormes esbarts de milers d'exemplars. Nien habitualment en poca de pluges; el niu s una cistella, amb un sostre, construt en la vegetaci densa. Posa de 4 a 8 ous, que sn incubats durant aproximadament tres setmanes. Ambds pares incuben i alimenten al fill.

 Sistemtica .
L'espcie est dividida en 12 subespcies.

 Gallinula chloropus (Linnaeus), 1758.
 Gallinula chloropus barbadensis Bond 1954.
 Gallinula chloropus cachinnans Bangs 1915.
 Gallinula chloropus cerceris Bangs 1910. Cuba.
 Gallinula chloropus chloropus (Linnaeus) 1758. Espanya, Gran Bretanya.
 Gallinula chloropus galeata (Lichtenstein) 1818. Alta cordillera Jujuy, Argentina, Bolvia, Brasil. Corda del ala 185 mm.
 Gallinula chloropus garmani Allen 1876. Alta serralada Xile, i Argentina (Jujuy), Per amb dors negre. Corda de l'ala 215 a 219 mm.
 Gallinula chloropus guami Hartert 1917 ;
 Gallinula chloropus meridionalis (Brehm,CL) 1831 ;
 Gallinula chloropus orientalis Horsfield 1821.
 Gallinula chloropus pauxilla Bangs 1915. Zones baixes de Xile, Colmbia. Ms petita i dors de to bru fosc en lloc de negre. ;
 Gallinula chloropus pyrrhorrhoa Newton,A 1861 ;
 Gallinula chloropus sandvicensis Streets 1877. Distribuci Hawai.

Galeria d'imatges.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143658" title="Diari Maresme" nonfiltered="2765" processed="2744" dbindex="58605">
Diari Maresme s un diari digital en catal, independent i comarcal de l'mbit del Maresme, creat l'octubre de 2006. Les notcies estan dividides en Societat, Poltica, Cultura i Esports. Tots els serveis sn gratuts i els lectors s'hi poden subscriure.

Entre els collaboradors destaquen el Premi Nacional de Literatura Toni Sala, el primer secretari del PSC de Matar Ramon Bassas, el filsof Miquel Costa, el politleg Roger Fradera, el periodista Albert Serrano, l'escriptor Aster Navas i l'illustrador Edgar Cantero, entre altres.

 Enllaos externs .
 Diari Maresme.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143663" title="Johann Balthasar Neumann" nonfiltered="2766" processed="2745" dbindex="58607">
 
Johann Balthasar Neumann (1687-1753) va ser un arquitecte alemany d'estil barroc. La imatge de Neumann apareixia als bitllets alemanys de 50 marcsalemany.

Nascut a Cheb, a la regi de Bohmia, va estudiar matemtiques per entrar ms tard a l'exrcit on es va convertir en enginyer militar. Va participar de forma destacada al setge de Belgrad a les ordres del prncep Eugeni de Savoia. En 1718 es va traslladar a Mil i ms tard, en 1723, a Pars. All va entrar en contacte amb la influent famlia dels Schnborg que el van convncer perqu segus una carrera civil.

La residncia de Wrzburg. 
La famlia Schnborn, que dominava el principat episcopal de Wrzburg, va decidir a comenaments del segle XVIII construir un palau a fi de traslladar la seu de l'episcopat, situat prviament en una antiga fortalesa. Els primers mestres d'obra van ser Maximilian von Welsch (1671-1745) i Johann Dientzenhofer. Ms endavant, Neumann va ser contractat per ajudar Dientzenhofer. Neumann va demostrar la seva capacitat per al treball i es va convertir en el mestre principal d'una obra que anava a tenir-lo ocupat durant ms de trenta anys.

Tanmateix el 1746, el prncep-bisbe va desaparixer i el seu successor, que no tenia gaire pressa en acabar les obres de la residncia, va rellevar Neumann de les seves funcions. Va ser necessari esperar a l'elecci de Carl Philipp von Greiffenclau com a nou prncep-bisbe (successi que va tenir lloc en 1749) perqu Neumann pogus acabar l'obra. Inspirant-se en alguns dels seus contemporanis (Lukas von Hildebrandt, Dientzenhofer, Robert de Cotte), Neumann va construir una obra emblemtica del barroc germnic. Al cor del palau de troba una monumental scalera amb frescs pintats per Giovanni Battista Tiepolo, aix com una sala d'honor, la Kaisersaal, cim de la pintura mural.

Obras. 
Neumann s autor entre altres obres de:
 Esglsia del pelegrinatge de Vierzehnheiligen ;
 Esglsia Gaibach ;
 Esglsia d'Etwashausen ;
 Esglsia de Kppele (1747) ;
 Esglsia de Neresheim ;
 Castell de Bruchsal ;
 Capella del castell dels cavallers de la orden teutnica en Bad Mergentheim.

Enllaos externs. 
 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143664" title="Johann Gottfried Herder" nonfiltered="2767" processed="2746" dbindex="58608">

Johann Gottfried von Herder (1744-1803) va ser un filsof i crtic literari alemany els escrits del qual van contribuir a l'aparici del romanticisme alemany. Com instigador del moviment conegut com Sturm und Drang (tempesta i impuls) va inspirar a molts escriptors, entre ells, i molt especialment, al jove Johann Wolfgang von Goethe, a qui va conixer a Estrasburg i que posteriorment es convertiria en la principal figura del classicisme literari alemany.  

 Vida i obra . 
Herder va nixer el 25 d'agost de 1744 en Mohrungen (Prssia). Va estudiar a la Universitat de Knigsberg amb el filsof alemany Immanuel Kant. Entre les primeres obres crtiques de Herder es troben els Fragments sobre la literatura alemanya moderna (1766-1767), que preconitzava l'emancipaci de la literatura alemanya de les influncies estrangeres. Els assajos que van seguir  com Sobre l'estil i l'art alemany (1773), escrit en collaboraci amb Goethe  eren un cant a la literatura popular, a la poesia de William Shakespeare i Homer i a desenvolupar la idea concebuda per Herder del Volksgeist ( carcter nacional ), expressada en la llengua i la literatura d'una naci. El carcter nacional de la literatura espanyola li va interessar molt i va realitzar una versi del Cantar de Mo Cid. El 1776, amb l'ajuda de Goethe, Herder va aconseguir un crrec governamental a Weimar. All va escriure la seva obra ms important, els quatre volums de l'estudi Idees per a una filosofia de la histria de la humanitat (1784-1791), que intenta demostrar que la naturalesa i la histria humana obeeixen les mateixes lleis i que, amb el temps, les forces humanes antagniques es reconciliaran. Encara que inacabat, aquest tractat encarna la majoria de les idees de Herder i ha quedat com la seva contribuci ms important a la filosofia. Destaca tamb el seu Assaig sobre l'origen de la llengua (1770, publicat el 1772), escrit com resposta a una pregunta plantejada per l'Acadmia de les Cincies de Berln, qui finalment va premiar i va publicar l'obra. En ella, Herder aborda l'origen de la llengua des d'un punt de vista antropolgic, rebutjant la teoria de l'origen div d'aquesta (Smilch). Aix, Herder explica el sorgiment del llenguatge com un acte inherent al ser hum quan animal racional i desprovet per tant dels instints unvocs propis dels animals, que necessita comunicar-se per a poder sobreviure i autoafirmarse com espcie al mn. AL final de la seva vida, Herder va trencar amb Goethe i amb el classicisme alemany, i va prendre partit per una poesia de cort didctic, com Cartes sobre el progrs de l'home (1793-1797). Va exposar els seus desacords amb la filosofia de Kant en dos llibres que no van ser ben rebuts. Amb el final del segle XVIII la influncia de Herder es va anar diluint, per la seva contribuci als estudis literaris i al pensament histric alemany s molt important. Va morir el 18 de desembre de 1803 a Weimar.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143666" title="Nuclis Revolucionaris" nonfiltered="2768" processed="2747" dbindex="58609">
Nuclis Revolucionaris (grec:                       ; Epanastatiki Pyrines; anteriorment l' Epanastatikos Laikos Agonas) s un grup revolucionari d'extrema esquerra de Grcia, format el 1995. Es creu que el grup t molt pocs membres i no ha estat probablement responsable de cap atac des de 2000. A ms, Nuclis Revolucionaris s responsable d'una nica mort. No obstant aix, aquest grup apareix a la Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA i a la llista d'organitzacions terroristes de la Uni Europea.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143671" title="Thomas Chippendale" nonfiltered="2769" processed="2748" dbindex="58610">
 

Thomas Chippendel, el vell (5 de juny de 1718-13 de novembre de 1779), nascut a Otley, West Yorkshire, es dedic al disseny i a fabricaci de mobles. Era un dels "tres magnfics" creadors de mobiliari del segle XVIII angls, al costat de Thomas Sheraton i George Hepplewhite. En 1754 es va convertir en el primer del seu gremi en publicar un llibre amb els seus dissenys, anomenat Gentleman and Cabinet Maker's Director. Va tenir tres edicions el 1754, 1755 i 1762.

Al principi, Chippendale va treballar associat amb James Ranni i, ms tard, amb Thomas Haig. Els seus dissenys es van fer molt populars entre intervinguts i finals del segle XIX, arribant a donar nom a un estil, fins al punt que els comerciants especialitzats parlaven de variants com el "Chippendale xins", "Chippendale gtic", i fins i tot el "Chippendale irlands". Molt del que desprs es va associar al seu nom tenen poca relaci amb els conceptes originals de l'angls.

Hi ha una esttua i una placa en memria de Chippendale a l'entrada de l'antiga Escola de Gramtica Prncep Harry, a la plaa Manor de Otley.

Enlaos externs. 

The Chippendale Society;
Gentleman and Cabinet Maker's Director, primera edici, 1754   Accessible en lnia des de la biblioteca digital d'arts decoratives de la Universitat de Wisconsin.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143672" title="Escepticisme cientfic" nonfiltered="2770" processed="2749" dbindex="58611">
L'escepticisme cientfic, tamb dit escepticisme racional o, a vegades, investigaci escptica, s una postura epistemolgica en qu hom qestiona la veracitat d'afirmacions mancades d'una prova emprica. Generalment, un escptic cientfic es dedica a examinar crticament afirmacions i teories que considera alienes a la cincia convencional.

 Caracterstiques .
Igual com un cientfic, l'objectiu d'un escptic cientfic consisteix a establir quines sn les afirmacions basades en l'experimentaci i en el principi de falsabilitat, i quines les que es basen noms en la fe, ancdotes o en afirmacions no sotmeses a la falsabilitat. 

Els escptics dirigeixen les seves crtiques vers afirmacions que consideren implaussibles, dubtoses o clarament contradictries amb la cincia. Per aix, a diferncia dels cientfics, no es dediquen pas a investigar en la verificaci o falsaci d'hiptesis creades pels estudiosos de la seva disciplina cientfica. Els escptics no afirmen pas que les afirmacions sobre fets inusuals hagin de ser rebutjades automticament a priori sin que argumenten que les afirmacions sobre fenmens paranormals o anmals han de ser examinades crticament i que aquesta mena d'afirmacions requereixen una prova molt concloent abans de ser admeses, s a dir, l'escptic mai no es considera en l'obligaci o en la necessitat de demostrar que determinades afirmacions sn falses, s qui fa una afirmaci qui n'ha de provar la veracitat; l'escptic es limita a considerar si l'afirmaci ha estat provada o no.

La crtica dels escptics s'acostuma a dirigir contra l'astrologia, la ufologia, la percepci extrasensorial, la parapsicologia, fets que qualifiquen de pseudocincia

Des d'un punt de vista cientfic, les teories es jutgen sobre diferents criteris com ara la falsabilitat, el principi de la Navalla d'Occam i la capacitat d'explicaci, com tamb el nivell en qu les seves prediccions concorden amb els resultats dels experiments. Un cert escepticisme s una part del mtode cientfic, aix per exemple, un resultat experimental no es considera acceptat fins que es mostra repetible.

 Els perills de la pseudocincia .
L'escepticisme s una aproximaci a afirmacions estranyes o inusuals en qu, no havent-hi proves concloents, s millor el dubte que la creena. Aquest s un principi personal que no implica pas que els escptics hagin de pretendre convertir la gent a les seves creences. Aix, la pregunta s que quin s el perill del pensament mgic i de la pseudocincia.

Plat considerava una noble tasca alliberar una persona de la seva ignorncia malgrat la seva resistncia inicial. Els escptics moderns tracten aquesta qesti de diferents maneres. Aix, James Randi sovint es centra en la qesti del frau, assenyalant, a partir de casos demostrats, com alguns promotors de prctiques pseudocientfiques hi guanyen diners, tot i ser secretament conscients que sn falses. Alguns crtics de les medicines alternatives assenyalen els mals consells donats per practicants poc qualificats, els quals poden provocar greus problemes de salut o, fins i tot, la mort. Richard Dawkins assenyala la religi com a font de violncia i considera el creacionisme com una amenaa contra la biologia; tamb hi ha escptics contraris a les noves sectes i religions perqu es basen en suposats miracles obrats pel lder del grup, com tamb critiquen algunes creences per trobar-les extravagants o irracionals.

L'ideal dels escptics seria aconseguir que cadasc pogus basar les seves idees i creences en proves ms que no pas en cap tipus d'autoritat, escptica o del tipus que sigui.

 Escptics famosos .

 Isaac Asimov ;
 Banachek, participant en el Project Alpha.
 Stephen Barrett especialista en la crtica a les medicines alternatives, webmaster de Quackwatch.
 Susan Blackmore parapsicloga, escriptora i conferenciant.
 Robert Todd Carroll, autor del Skeptic's Dictionary i del web que hi va associada.
 Milbourne Christopher, cofundador del CSICOP.
 Richard Dawkins zoleg, autor del Gen egoista, dedicat a l'estudi de l'evoluci en la biologia; s'ha distingit per la seva oposici a l'ensenyament del creacionisme i de les teories del disseny intelligent a les escoles del Regne Unit i dels Estats Units d'Amrica;
 Daniel Dennett filsof americ, Professor Austin B. Fletcher de Filosofia, i co director del Centre d'Estudis Cognitius a la universitat de Tuft ;
Ann Druyan divulgadora cientfica i actual directora de la Planetary Society. Druyan s la vdua de Carl Sagan.
 Kendrick Frazier, Editor del Skeptical Inquirer;
 Martin Gardner matemtic, collaborador de la revista Scientific American.;
 Ben Goldacre, autor de la columna Bad Science al diari britnicThe Guardian.
 Sven Ove Hansson, professor de filosofia  a l'Institut Reial de Tecnologia de Sucia.
 Douglas Hofstadter, investigador en cincia cognitiva i intelligncia artificial, guanyador d'un Premi Pulitzer i collaborador ocasional del Scientific American, s membre de la The Skeptics Society. ;
 Harry Houdini, examin l'espiritisme i els poders de les mdiums ;
 Ray Hyman, investigador en Parapsicologia ;
 Penn Jillette i Teller, integrants del duo de prestigiditadors  Penn & Teller. ;
Philip J. Klass, estudis d'ufologia ;
 Paul Kurtz, fundador del CSICOP.
 Joe Nickell, invertigador de fenmens paranormals;
James Oberg, ufleg escptic;
 Robert L. Park, professor de fsica, divulgador cientfic i autor del llibre Voodoo Science.
Philip Plait, astrnom americ creador del web Bad Astronomy.
Jon Donnis, estudis britnic de fets paranormals, autor de la webBad Psychics ;
 Basava Premanand editor de la revista Indian Skeptic i president del CSICOP de l'ndia.
 Benjamin Radford, director editorial del Skeptical Inquirer.
 James Randi prestidigitador i crtic de la pseudocincia; un dels seus principals objectes de crtica sn els pretesos poders paranormals d'Uri Geller ;
 Carl Sagan, astrnom americ pioner en l'estudi d'exobiologia i promotor de la recerca d'intelligncia extraterrestre, aix com divulgador cientfic amb la seva srie televisiva i el seu llibre Cosmos. Tamb fund la Planetary Society, ara dirigida per la seva vdua Ann Druyan. s autor del llibre The Demon Haunted World: Science as a Candle in the Dark dedicat a promoure l'escepticisme cientfic entre el que ell considerava un pblic perillosament massa crdul ;
 Eugenie Scott antic director executiu del National Center for Science Education  (NCSE) crtic del creacionisme i del seu brot, el disseny intelligent.
 Robert Sheaffer, UFO investigator.
 Michael Shermer fundador de The Skeptics Society, i editor de la seva revistaSkeptic Magazine, i tamb collaborador de la columna Skeptic del Scientific American column Skeptic.
 Marcello Truzzi, primer editor del Skeptical Inquirer.

Vegeu tamb.
Escepticisme, corrent filosfic iniciat per Pirr d'Elis (360 aC-270 aC).

 Webs escptiques .

Escptics;
Skeptic and Related Websites;
Organitzacions escptiques;
Enllaos escptics;
Skeptic Planet;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143673" title="Front per a l'Alliberament de Palestina" nonfiltered="2771" processed="2750" dbindex="58612">

El Front d'Alliberament de Palestina (rab:                  ) o FAP s un grup d'activistes palestins que s actiu en el Lban i l'Autoritat Nacional Palestina. Hi ha dues versions del grup, la formada l'any 1959, i la formada el 1976. 

Primer FAP. 
Ahmed Jibril, un refugiat palest i oficial de l'exrcit siri, va fundar el FAP el 1959 amb el suport del govern de la Repblica rab Unida. En aquella poca, el FAP era noms un dels nombrosos grups armats que s'anomenaven fedans (els que se sacrifiquen a si mateixos). L'any 1967, desprs de la derrota catastrfica a la Guerra dels Sis Dies, el FAP i altres grups de fedans es van unir per a fundar el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina o FPAP. El cap del FPAP era Georges Habash, un palest grecoortodox actiu en la causa del panarabisme, que abans que es forms el FPAP era el cap del Moviment Nacionalista rab o MNA. El FPAP era un grup membre de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP). 

El FPAP-CG. 
Els guerrillers ms agressius del FPAP rpidament es van cansar d'Habash, especialment Jibril, que creia que sols una guerra sense pausa contra Israel alliberaria la terra de Palestina. Jibril va deixar el FPAP el 1968 per fundar el Comandament General. Aquest grup lluitava contra Israel amb ajuda sria, mentre Habash tractava de ser el ms independent possible. El Comandament General va participar al Setembre Negre de Jordnia, el conflicte entre el Regne de Jordnia i l'OAP el 1970 i desprs el 1971 quan l'OAP fou expulsada de Jordnia. L'any 1974 el Comandament General es va unir amb el FPAP i altres grups per formar el Front del Rebuig contra el Programa dels Deu Punts de Isser Arafat, president de l'OAP. 

Segon FAP. 
L'any 1976, al comenament de la Guerra Civil Libanesa, quan Jibril va fer una aliana amb Sria contra les forces de l'OAP, una facci del Comandament General sota la direcci de Muhammad Zaidan i Tal'at Ja'akub el va deixar per formar el segon FAP. Aquesta nova organitzaci va lluitar contra Sria a la Guerra Civil, del costat de Isser Arafat. L'any 1982, durant l'operaci israeliana al sud del Lban, els guerrillers del FAP es van dividir en tres faccions: 

Els pro-sirians, sota el comandament d'Abd al-Fatah Ghanim, que van lluitar per Sria  la Guerra de les Campes el 1983 del costat de Fatah-Intifada. Aquesta facci s considerada dissolta. ;
Els neutrals sota el comandament de Tal'at Ja'akub que quedaven al Lban, es va unir amb la facci d'Abbas el 1989 desprs de la mort de Ja'akub. ;
La tercera i ms antisiriana sota el comandament d'Abu Abbas. Aquest va deixar el Lban el 1983 amb Arafat per Tunsia, tot i que desprs de l'atac des del vaixell Achille Lauro el 1985 es va moure a l'Iraq, el seu patrocinador. ;

Activitats actuals. 
 
Durant la segona Intifada (iniciada l'any 2000), el FAP no va tenir gaire participaci. El novembre de 2001, van ser arrestades quinze persones afiliades al FAP per conspirar per a atacar objectius a Tel Aviv, Jerusalem, i l'aeroport internacional Ben Gurion. Activistes del FAP han estat incriminats per l'assassinat de Yuri Gushstein. Durant la Guerra de l'Iraq, a l'octubre 2003 Abu Abbas va ser capturat per les forces d'EUA, i va morir empresonat. El FAP s actiu a l'Autoritat Palestina, amb un partit poltic Mrtir Abu Abbas i grups d'estudiants i obrers, encara que s molt feble respecte a grups com Fatah i Hams. El cap actual del grup es diu Abu Nidal al-Ashqar, per la informaci de la que es disposa s molt escassa. 

Atacs. 
L'atac des del vaixell turstic 'Achille Lauro' el 1985 va ser molt notori per l'assassinat d'un passatger invlid jueu, Leon Klinghoffer, que va ser llanat del vaixell per guerrillers del FAP. Quan van tractar de demanar asil a Tunsia des d'un avi egipci que el govern d'Egipte els va donar desprs que deixessin el vaixell, avions nord-americans el van forar a aterrar a Itlia, on van ser empresonats per les autoritats italianes, abans que els alliberessin. ;
Un atac fracassat a la platja Nitzanim de Tel Aviv el 1990 que va humiliar a l'OAP durant les negociacions entre Isser Arafat i EUA. ;
Atac fracassat a la platja d'Eilat el 1992. ;

Enllaos Externs.
 Arxiu del FLP ;
 Article de la captura d'Abu Abbas ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143674" title="Thomas Gainsborough" nonfiltered="2772" processed="2751" dbindex="58613">
Thomas Gainsborough (14 de maig de 1727 - 2 d'agost de 1788) fou un pintor angls considerat com un dels grans mestres del retrat i del paisatge.

 

Gainsborough va nixer a Sudbury, Suffolk. Des de ben jove va mostrar habilitats artstiques i als quinze anys va anar a estudiar dibuix i gravat a Londres amb el gravador francs Hubert Franois Gravelot. Ms tard va estudiar pintura amb Francis Hayman, pintor de temes histrics.

A travs de Gravelot (que havia estat deixeble del gran pintor francs Antoine Watteau) va rebre la influncia de Watteau i, ms endavant, tamb la d'artistes de l'escola flamenca i del pintor holands Antoni van Dyck.

Entre 1745 i 1760 va viure i va treballar en Ipswich. Entre 1760 i 1774 va viure a Bath, balneari costaner de moda, on va pintar nombrosos retrats i paisatges.

En 1768 va ser elegit membre de la Royal Academy of Arts i el 1774 el rei Jordi III del Regne Unit el va convidar a pintar el seu retrat i el de la reina consort: Carlota.

Aquell mateix any va fixar la seva residncia a Londres. Va ser el pintor favorit de l'aristocrcia britnica i va aconseguir una gran fortuna amb els seus retrats. Va morir el 2 d'agost de 1788 a Londres.

Obra.
 

Realitz ms de 500 obres, de les quals ms de 200 sn retrats. Es caracteritzen per la noble i refinada elegncia de les figures, l'encant potic i els colors freds, principalment verds i blaus, de pinzellada solta, prima i llarga en el seu tra.

Les seves obres estan imbudes de malenconia potica, efecte aconseguit a travs d'una llum molt tnue, clara reminiscncia dels paisatges flamencs del segle XVII que tant en li van influir.

Moltes vegades va situar els seus retrats a l'aire lliure, per exemple: el de El Senyor i la Senyora Andrews (c. 1750, National Gallery de Londres, Anglaterra) mostra les figures en un paisatge i s un dels primers exemples de la capacitat de Gainsborough per fusionar dos gneres diferents creant una obra d'art harmoniosa.

El mateix pot dir-se del Retrat de les germanes Linley (1772, Galeria de Pintura de Dulwich) en el que els clids colors tardorals del bosc es fonen amb els colors dels vestits de les germanes de tal manera que els rostres semblen emergir de l'escenari que els envolta.

S'ha arribat a afirmar que aquesta relaci entre els ssers humans i la naturalesa deriva de l'obra literria de Henry Mackenzie, que descriu a l home de sentiments, i de Jean-Jacques Rousseau, que descrivia un amor apassionat per la naturalesa i les idees del qual serien adoptades i posades en prctica amb fervor pels poetes i pintors romntics. 

Gainsborough va pintar tamb paisatges sense figures, sobretot boscos o camps oberts i agrestos, entre els que destaquen Bosc de Cornard (1748), L'abeurador (c. 1777), i La carreta del mercat (1786), tots ells a la National Gallery de Londres.

 Altres dels seus retrats importants sn Sara Buxton (1776-1777, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid, El metge Isaac Henrique Sequeira (Museu del Prado, Madrid), La famlia Baillie (1784), La senyora Siddons (1785) i El passeig matinal (1785-1786), aquests ltims a la National Gallery.

De la senyora Siddons tamb existeix un fams retrat, La senyora Siddons en el seu paper de musa trgica (1784) de Joshua Reynolds, retratista contemporani de Gainsborough. Destaquen tamb Perdita Robinson (1781, Wallace collection, Londres), L'honorable Francis Duncombe (c. 1777, Collecci Frick, Nova York), la senyora Tenant (1786-1787 Museu Metropolit d'Art, Nova York), i hi ha molts en colleccions privades, entre els que s'inclou El nen blau (c. 1779, Collecci Huntington, San Marino, Califrnia).

Tamb va realitzar nombrosos dibuixos i gravats a l'aiguafort.
L'artista va treballar igualment la litofana: un sistema de "projecci" d'imatges a travs de pantalles de cera recoberta de porcellana a travs de la qual es filtrava la llum.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143675" title="Marge Simpson" nonfiltered="2773" processed="2752" dbindex="58614">
Marge Simpson s un personatge de la srie animada de televisi Els Simpson. El seu cognom de fadrina s Bouvier. La seva veu, en la versi original anglesa, s de Julie Kavner, mentre que a la versi catalana s doblada per Carme Contreras.

 Admiradors .
Marge t un gran nombre d'admiradors, entre ells destaquen:

 Moe Szyslak, s el ms persistent de tots, el seu primer intent va ser quan Marge es baralla amb Homer.
 Artie Ziff, va ser el seu company de secundria, i de gran es va convertir en un multimilionari.
 Clancy Wiggum, en diversos episodis va donar a entendre la seva admiraci per la bellesa de Marge;
 El Senyor Burns;
 Flash Baylor, jugador dels Istops de Springfield;
 Disco Stu;
 Jacques, amb el qual gaireb arriba a enganyar Homer;

 Ocupacions de Marge . 
Mestressa de casa;
Fabricant i venedora de Pretzels.
Policia.
Model.
Venedora de cases.
Treballadora a la Planta Nuclear.
Cantant.
Artista professional.
Professora substituta a l'Escola Primria de Springfield.
Activista contra la violncia televisiva.
Novellista.
Cambrera sobre patins.
Empleada a l'esglsia.
Cambrera a la Taverna de Moe.
Actriu secundria en el programa de Krusty;
Professora de pintura.
Protectora i assistent de manats.

 Malalties .
 La ms destacada s la ludopatia;
 Pateix molt estrs.
 T pnic a volar, a causa del trauma que li va causar descobrir, quan era petita, la professi del seu pare, assistent de vol;
 T dolors crnics als peus;
 Tamb t agorafbia (por als espais oberts), que va superar grcies a la musculatura que va desenvolupar entrenant;
 Tamb ha de patir certs problemes mentals que l'obliguen a superar-se a si mateixa i alguna vegada li ha donat per consumir alcohol.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143682" title="Partido Balear" nonfiltered="2774" processed="2753" dbindex="58615">
El Partido Balear s una formaci poltica de les illes Balears que es defineix com a de dreta moderat, liberal i no nacionalista.

La seva aparici dins la societat illenca es produ el gener del 2006 i es presenta a les eleccions autonmiques i municipals del 2007 al Parlament de les illes Balears (Susana Oliver Nuez), al Consell de Mallorca (Miquel ngel Estars Gelabert) i a l'ajuntament de Palma (Francisco Fernndez Ochoa).

S'ha considerat una escisi del PP per motivacions lingstiques, s'inclou dins el moviment gonella.

Enllaos externs.
 Web del Partido Balear;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143683" title="Albert Saisset" nonfiltered="2775" processed="2754" dbindex="58616">
Albert Saisset (Perpiny, 10 de novembre de 1842-14 d'agost de 1894) va ser un dels personatges ms pintorescos de la societat rossellonesa del segle XIX. Fou un autor prolfic de poesies (al comenament en francs per desprs i majoritriament en catal) que va publicar sota el pseudnim de "Oun tal" ("Un tal" en la seua grafia afrancesada).

Biografia.

Albert Saisset, que provenia d'una famlia rossellonesa benestant, va estudiar primer a Perpiny abans d'anar al lyce a Montpeller. Es va presentar a l'escola militar de Saint-Cyr per canvi de rumb estudiant a l'Escola superior de comer de Pars (entre 1861 i 1863) per a desprs treballar en un banc durant dos anys abans d'esdevenir director d'un establiment financer.

Assaj d(escriure poesia en francs que va tenir un ress molt limitat. En canvi va gaudir d'un xit important arran del seu primer recull en catal Oun pougnat da catalanades que public de manera annima. Les seues obres posteriors miraren de captar i de projectar l'essncia de la societat rossellonesa i no trigaren gens a assolir un succs tal que Saisset va haver de revelar que n'era l'autor. D'aleshores endavant (a partir del seu tercer recull) public les seues produccions sota el pseudnim d'Un tal (escrit a la francesa: Oun tal).
A partir de 1887 va anar escrivint i publicant de manera intensiva fins atnyer el nombre de setze reculls a la data de la seua mort (a l'agost de 1894).

Tamb va editar una gramtica catalana (Grammaire catalane) en la qual preconitzava una grafia "fontica" (s a dir, en realitat, una grafia afrancesada) al marge, i amb la voluntat d'allunyar-se, de tots els moviments renaixentistes d'aquella epca. 

Se li va erigir un bust per a honrar la seua memria a la primeria del segle XX, obra de Coll Han a la capital rossellonesa, al Square Terrs.
En motiu del centenari de la seua mort (el 1994), es va publicar un recull de tota l'obra de Saisset en grafia normativa a crrec de Joan-Daniel Bezsonoff.

Obres.

En catal.
 Oun pougnat da catalanades, (1887).
 Cosas y altres, (1888).
 Historis y coumedi, (1888).
 Bestis y gen, (1888).
 L'Hourtoulana, paraulas y mousica, (1888).
 Proubem da riure!, (1889).
 Bingnas y donas, coumedi en dous actes, (1889).
 Fablas y fabliols, (1890).
 Countas de l'altra moun y d'aquest, (1890).
 Jamecs, (1890).
 Oun poc da tout, (1891).
 Passe-Temps, (1891).
 Barrajadis, (1892).
 Plors y rialles, (1893).
 Cansous, (1893).
 Pims y pams, (1893).

-Publicades postumament:
 Pa la gen fis, (1895).
 A tort y a trabs, (1897).
 Oun moun de coses, (1898).
 Bersous nous, (1900).
 Lligiou, (1900).
 Altre barrajadis. ;
 Cosas de Roussillou.
 Oun biatge  Barcelona.

En francs.
Posies Roussillonnaises;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143686" title="MKS Pogo? Szczecin" nonfiltered="2776" processed="2755" dbindex="58618">

El MKS Pogo  Szczecin s un equip de futbol de Polnia, de la ciutat de Szczecin. 

Histria.
L'equip es va fundar el 21 d'abril de 1948 a Szczecin, Polnia. La primera vegada que va jugar en la primera divisi (Orange Ekstraklasa) va ser el 1959. El 1987 i el 2001 va quedar en segon lloc de la classificaci, i el 1984 va quedar tercer. Tamb va jugar en dos ocasions la final de la copa polonesa, el 1981 i el 1982. Els colors de l'equip sn el blau i el grana, i en el seu escut apareix un Grif.

Durant la seva histria ha rebut les segents denominacions:
1948: ZKS Sztorm Szczecin (fusi dels clubs Bokserki SK Sztorm, KS Portowiec i KS Kotwica);
1949: Zrzeszenie Sportowe Zwi zkowiec Szczecin;
1950: Ko o Sportowe Zarz du Portu Szczecin;
1950: Klub Sportowy Kolejarz Szczecin;
1955: Klub Sportowy Pogo  Szczecin;
1970: Morski Klub Sportowy Pogo  Szczecin;

Palmars.
 Finalista de la Copa polonesa de futbol els anys 1981, 1982.

Uniforme.
 Uniforme titular:  Samarreta blava, pantal i mitjons granes.
 Uniforme alternatiu: Samarreta , pantal i mitjons blancs.

Jugadors destacats.
  Dariusz Adamczuk;
  Robert Dymkouski;
  Waldemar Jaskulski;
  Zenon Kasztelan;
  Adam Kensy;
  Marian Kielec;
  Mariusz Kuras;
  Marek Le niak;
  Andrzej Mi zek;
  Olgierd Moskalewicz;
  Maciej Stolarczyk;
  Henryk Wawrowski;
  Leszek Wolski;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143690" title="MTV" nonfiltered="2777" processed="2756" dbindex="58619">

Music Television, ms coneguda pel seu acrnim MTV, s una cadena nord-americana de televisi per cable originalment establerta en 1981 per Warner-Amex Satellite Entertainment. Des de 1985 forma part de Viacom.

Histria.
MTV va iniciar transmissions l' 1 d'agost de 1981 amb un vdeo del grup angls The Buggles, "Video Killed the Radio Star"; el segon vdeo mostrat va ser el de Pat Benatar, "You Better Run". 

Avui s tot un conglomerat de mitjans que opera Nickelodeon, VH1 i un paquet de cinc serveis digitals: MTV Jams, MTV Hits, VH1 Soul, VH1 Mega Hits i Nickelodeon GAS (jocs i esports per a nens). 

MTV ha canviat molt des dels seus primers dies de programaci. MTV es va convertir en MTV Networks i ha crescut tremendament.

T ms de 71.600.000 subscriptors en Estats Units i arriba a 301,2 milions de subscriptors en 82 pasos, t 9.105 afiliades i emet 24 hores al dia. MTV s'ha expandit internacionalment: incloent MTV UK i USA, MTV Europa (1 d'agost de 1987), MTV Brasil (20 d'octubre de 1990), MTV Jap (24 de desembre de 1992), MTV Xina (21 d'abril de 1995), MTV sia (5 de maig de 1995) i MTV Llatinoamrica (1 d'octubre de 1993), iniciant en aquesta sucursal amb el video "We are southamerican rockers" del grup xil Els Presoners. 

El seu mercat sn joves de 12 a 34 anys. s una companyia de msica que ha tingut molt d'xit per a la fama dels artistes al promocionar les seves canons, tamb amb premis com els MTV Video Music Awards i els MTV Video Music Awards Llatinoamrica i MTV Europe Music Awards. 

Enllaos externs. 
MTV ;
MTV International ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143692" title="Josep Sebasti Pons" nonfiltered="2778" processed="2757" dbindex="58620">
Josep Sebasti Pons (Illa, Rossell, 1886-1962) va ser una de les figures ms destacades de la literatura nord-catalana del segle XX. Va ser poeta, narrador i autor dramtic. A ms de la seua obra literria se'l coneix com a pintor d'aquarelles.

Va doctorar-se amb una tesi sobre La literatura catalana al Rossell als segles XVII i XVIII. Desprs fou professor d'espanyol a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.
La seua obra va fer l'objecte d'elogis per part d'escriptors tan prestigiosos com per exemple Josep Pla i ha servit tamb de model a la literatura occitana contempornia (en particular a l'escriptor Max Roqueta).
La seua vida i la seua obra les han estudiat Pere Verdaguer i Cristi Camps en diverses publicacions.

Obres.
 Canta Perdiu (1923);
 Cantilena (recull de poemes, 1937) illustrat per Aristides Maillol.
 Poesies catalanes (1942);
 Llibre de les set sivelles (narraci, 1956);

 Enllaos externs.
 Unes quantes poesies de Pons;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143695" title="Honda Civic" nonfiltered="2779" processed="2758" dbindex="58621">

L'Honda Civic es un autombil fabricat per Honda. Presentat al 1972 en configuraci de coupe de 2 portes (juliol) i hatchback de 3 portes (setembre). Amb un motor de posici transversal de 1.2L (1170 cc) i tracci davantera. Fins al 2000 va ser classificat com a subcompact i a partir del 2001 com a compact. Els primers models eren molt senzills, a diferncia del Civic actual, molt ms luxs i millor acabat, amb mecniques molt ms potents.

El Civic es el segon cotxe amb ms duraci al mercat. Noms el Toyota Corolla, presentat al 1968, el supera.

33 anys desprs del seu llanament, el Civic es venut en aproximadament 160 pasos i regions del mn . Ms de 16.000.000 de Civic han estat fabricats des del 1973 al 2004  en 11 pasos diferents, incloent Nord Amrica, Europa, sia i Sud Amrica.

 Primera generaci (1973-1979) .


Mides del Civic:

Batalla (Wheelbase): 2,200 m (86.6 in)

Llargada (Length): 3,555 m (139.8 in versi 1973); 3,730 m (146.9 in versi 1974-1979); 4,060 m (160.6 in versi familiar) 

Pes (Curb weight): 680 kg (1500 lbs)

El primer Civic va presentar-se a finals del 1972. Abans d'aquest, Honda ja havia presentat models com l'Honda N360 o l'Honda Z600, comercialitzat al 1971 a Estats Units.

Honda va comenar a comercialitzar el Civic amb un motor 1.2L (1170 cc) EB de 4 cilindres i 50 cv. De srie equipava frens de disc davanters, seients de vinil i seients reclinables. La versi hatchback equip seients posteriors tipus fold-down, radio AM, i una caixa manual de 4 velocitats. En opci, aire condicionat, transmissi automtica de 2 velocitats Hondamatic, rodes radials i neteja-vidres posterior.

El Civic va tenir com a competidors el Chevrolet Vega i el Ford Pinto. Amb la crisi del petroli de 1973, molts fabricants nord-americans van tornar a vendre vehicles econmics. La qualitat d'aquests era dolenta (per la reducci de costos) si es comparava amb la dels japonesos; per aix la demanda d'aquests vehicles va augmentar, degut a la bona qualitat dels acabats i el aspecte econmic.

Al 1974, el Civic augmenta les seves dimensions i el motor passa a ser un 1.2L (1237 cc) EB amb 52 cv. Per al 1975 es presenta el motor 1.5L (1488 cc) ED de 52 cv que equipa la tecnologia CVCC que permetia complir amb les normes d'emissions de Nord Amrica dels anys '70 sense usar catalitzadors. Degut a les normes mediambientals de Califrnia, Estats Units, noms el 1.5L va poder ser ofert en aquest estat. Va oferir-se aquest mateix any, una transmissi de 5 velocitats i la versi familiar (station wagon).

Al 1978 el Civic rep un restyling esttic, amb una graella de color negre o nous llums intermitents: per aquesta caracterstica es fcil identificar un model del 1978 (sn petits i rectangulars i muntats al para-xocs) amb un anterior del 1978 (semblen llums antiboira). El 1.5L ED passa a rendir 60 cv.

 Segona generaci (1980-1983) .

Amb un disseny ms quadrat, mecniques ms potents, supressi de la versi sedan de 2 portes i unes dimensions superiors al model anterior:

Batalla (Wheelbase): 2,250 m (88.6 in); 2,319 m (91.3 in versi familiar)

Llargada (Length): 3,731 m (146.9 in) 

Pes (Curb weight): 680 kg (1500 lbs)

Mecnicament, equipa els motors 1.3L (1335 cc) de 55 cv EJ i 1.5L (1488 cc) de 67 cv EM. ambds motors usen la tecnologia CVCC. Una caixa manual de 4 velocitats (model base) i 5 velocitats i una automtica de 2 velocitats Hondamatic eren les opcions. Els paquets d'equipament eren el base, DX i GL. El 1300 i 1500 DX equipen caixa de 5 velocitats manual, defroster pel vidre posterior i encenedor entre d'altres. El 1500 GL equipa pneumtics radials, neteja-vidres posterior, tacmetre, rellotge.

Al 1981 es presenta una versi sedan de 4 portes, i la caixa automtica de 2 velocitats passa a ser substituda per una de 3 velocitats Hondamatic.

Al 1982 es presenta una versi "FE", que dona major mfasi en l'estalvi de combustible al equipar una caixa manual de 5 velocitats. Aquesta combinaci dona un consum de 41 mpg (5,7 l/100 km) ciutat i 55 mpg (4,3 l/100 km) autopista.

Al 1983 es presenta una versi esportiva del Civic, la "S", que substitueix la "1500 GL"; en essncia, aquesta versi afegeix una suspensi ms dura (amb estabilitzadora posterior) i uns pneumtics 165/70R13 Michelin. L'aire condicionat passa a ser disponible.

 Tercera generaci (1984-1987) .


Presentat al 1984, el Civic torna a crixer, ja no en mida exterior sin en prestacions i equipament. S'ofereix amb versions de 3 portes hatchback i 4 portes sedan i familiar. 

Dimensions del Civic:

Batalla (Wheelbase): 2,390 m (94.1 in)

Llargada (Length): 3,810 m (150 in)

Alada (Height): 1,346 m (53 in) 

Mecnicament s'ofereix amb un motor 1.3L (1342 cc) EV de 60 cv i un 1.5L (1488 cc) EW de 76 cv (excepte al hatchback base, que equipa el primer motor). Respecte de les transmissions, segueixen sent les mateixes que en la generaci anterior: manual de 4 velocitats (model base) i 5 velocitats i una automtica de 3 velocitats Hondamatic. Els paquets d'equipament sn el base, DX i S.

Honda CRX

Vegeu: Honda CRX

Al 1984 es presenta el CRX, un Honda Civic amb un disseny de xasss ms esportiu. Mecnicament usava els mateixos motors del Civic, amb l'excepci al 1985 del 1.5L que rendia 91 cv grcies a que equipava un sistema d'injecci electrnica EFI. Amb aquest motor, cobria de 0-60 mph (0-96 km/h) en 9 segons.

El CRX HF que equipava un motor 1.3L EV tenia un consum de 51 mpg (4,6 l/100 km) ciutat i 67 mpg (3,5 l/100 km) autopista.

Per al 1986 la versi familiar (station wagon) rep la opci d'equipar tracci integral.

 Quarta generaci (1988-1991) .

Aquesta nova generaci del Civic destaca per seguir augmentant de mida i, particularment, en les mecniques, que adquireixen una major potncia respecte dels models precedents.

Mides del Civic:

Batalla (Wheelbase): 2,499 m (98.4 in)

Llargada (Length): 3,964 m (156.1 in versi hatchback); 4,229 m (166.5 in versi sedan)

Amplada (Width): 1,666 m (65.6 in versi hatchback); 1,673 m (65.9 in versi sedan)

Alada (Height): 1,331 m (52.4 in versi hatchback); 1,359 m (53.5 in versi sedan)

Capacitat del dipsit: 45 l (11,9 galons EUA)

Disponible amb 3 versions: 3 portes hatchback i 4 portes sedan i familiar.

Per a Estats Units, es va oferir una mecnica 1.5L (1493 cc) D15B d'injecci electrnica que rendia 92 cv disponible en els acabats DX sedan i hatchback; aquest ltim, per a l'acabat base equipava el mateix motor D15B1, per sense injecci electrnica i amb 70 cv. Un motor 1.6L (1590 cc) D16A6 de 110 cv era equipat per les versions Si i familiars amb tracci integral.

Per a Europa un 1.3L (1343 cc) D13B va oferir-se com a motor base; un 1.4L (1396 cc) D14A1 de 90 cv; el mateix 1.5L (1493 cc) i 1.6L (1590 cc) comercialitzats a Estats Units. Ara b, la mecnica ms potenta va vendre's a Europa, i era el 1.6L (1590 cc) D16A8 de 122 cv que equipa el Civic a Austrlia i el 1.6L (1590 cc) D16A9 de 130 cv que equipa el Civic a Europa. Aquest motor tamb l'equipen els Rover 216 GTI, Rover 416 GTI, Honda CRX i el Honda Concerto.

Al 1989 el Honda Civic Si hatchback torna a oferir-se, amb un motor 1.6L (1590 cc) D16A6 de 108 cv, el mateix que equipen el CRX Si i la versi de tracci integral AWD del familiar.

La versi del 1990 presenta alguns canvis en els para-xocs i les llums posteriors, aix com un redisseny en l'interior del vehicle. El sedan EX s'afegeix a la llista. Els CRX equipen frens de disc a les 4 rodes.

 Cinquena generaci (1992-1995) .


Presentat al 1992, presenta un disseny ms aerodinmic, desapareix la versi familiar (station wagon), oferint-se una versi coupe de 2 portes, un hatchback de 3 portes i un sedan de 4 portes. I com la generaci anterior, augmenta novament les seves dimensions:

Batalla (Wheelbase): 2,573 m (101.3 in versi hatchback) 2,621 m (103.2 in versi sedan i coupe)

Llargada (Length): 4,069 m (160.2 in versi hatchback); 4,389 m (172.8 in versi sedan); 4,394 m (173.0 in versi sedan)

Amplada (Width): 1,699 m (66.9 in)

Alada (Height): 1,287 m (50.7 in versi hatchback); 1,292 m (50.9 in versi sedan); 1,313 m (51.7 in versi sedan)

Per a Estats Units, es va oferir una mecnica 1.5L (1493 cc) D15B7 d'injecci electrnica que rendia 102 cv disponible en els acabats DX i LX; per al CX, el 1.5L D15B8 de 68 cv i, per al VX, un 1.5L D15Z1 amb tecnologia VTEC-E de 92 cv. Un motor 1.6L (1590 cc) D16Z6 de 125 cv era equipat per les versions Si i EX; Per al paquet SiR, s'equipa un motor 1.6L (1595 cc) B16A de 168 cv amb tecnologia VTEC.

Per a la versi hatchback, s'oferien els paquets CX, DX, VX i Si. A Europa, els acabats sn el DX, LSi, VEi, ESi i VTi. Per als sedan, s'oferien els DX, LX i EX. El coupe va ser presentat al 1993, amb els acabats DX i EX i el Sedan, el DX, LX i EX.

El CRX va desaparixer i al seu lloc, es presenta "del Sol", construt sobre la base de la versi hatchback del Civic, amb 2 motors 1.5L D15B7 de 102 cv i 1.6L D16Z6 de 125 cv.

Per a Europa un 1.3L (1343 cc) D13B2 de 75 cv va oferir-se a l'acabat DX; un 1.5L (1493 cc) de 102 cv D15B7 per al LSi Coupe i un 1.5L D15Z1 amb tecnologia VTEC-E de 92 cv per al acabat VEi, un motor 1.6L (1590 cc) D16Z6 de 125 cv era equipat per les versions ESi i per ltim, un 1.6L (1595 cc) B16A2 de 158 cv amb tecnologia VTEC per als VTi. Les versions Civic Shuttle RT4WD equipen el motor 1.6L (1590 cc) D16A6 de 110 cv.

En transmissions, el Civic podia elegir-se amb una manual de 5 velocitats i una automtica de 4 velocitats.

 Sisena generaci (1996-2000) .


El Civic rep un nou restyling exterior, amb unes formes ms aerodinmiques i suaus. Novament augmenta en dimensions, i s'ofereix amb un ampli ventall de carrosseries: coupe de 2 portes, hatchback de 3 i 5 portes, sedan de 4 portes i familiar (station wagon) de 4 portes.

Dimensions del Civic:

Batalla (Wheelbase): 2,621 m (103.2 in)

Llargada (Length): 4,178 m (164.5 in versi hatchback); 4,448 m (175.1 in versi sedan i coupe)

Amplada (Width): 1,704 m (67.1 in)

Alada (Height): 1,374 m (54.1 in versi coupe); 1,389 m (54.7 in versi sedan)

Capacitat del dipsit: 45 l (11,9 galons EUA)

Els paquets d'equipament sn, per al coupe, DX, EX, HX i Si. Per al hatchback, el CX i DX i, per al sedan, el DX, LX i EX. Al 1997, per exemple, els DX portaven protectors als pneumtics, el LX aire condicionat i els coupe EX no portaven l'opci d'ABS. El Value Package (VP) va presentar-se al 1999 que inclou moltes de les opcions que demanaven els conductors, com aire condicionat, reproductor de CD, transmissi automtica i d'altres detalls.

Mecnicament, els CX, DX, Value Package (VP) i LX equipen un motor 1.6L (1593 cc) D16Y7 de 106 cv; tamb el Honda Del Sol del 1996-1997. El HX equipa un motor 1.6L (1590 cc) D16Y5 de 115 cv amb tecnlogia VTEC-E i un 1.6L (1590 cc) D16Y5 de 127 cv per al EX i Honda del Sol Si. Per ltim, el 1.6L (1595 cc) B16A2 de 158 cv amb tecnologia VTEC per als VTi i Si.

En transmissions, els DX, LX, EX i Si equipen una caixa manual de 5 velocitats amb embragatge hidrulic o una caixa automtica de 4 velocitats amb opci. Per al HX, s'ofereix amb una de 5 velocitats manual o una caixa de variador continu CVT de 3 programes.

Civic Type-R

Al 1997 Honda presenta el nom Type-R (procedent del Integra Type-R. El motor que equipa era un 1.6L (1595 cc) B16A de 185 cv, i el cotxe inclou diferents modificacions enfocades al xasss per millorar la conducci i reduir el pes.

 Setena generaci (2001-2005) .



Dimensions del Civic:

Batalla (Wheelbase): 2,618 m (103.1 in versi sedan i coupe); 2,570 m (101.2 in versi hatchback)

Llargada (Length): 4,437 m (174.7 in versi coupe); 4,434 m m (174.6 in versi sedan); 4,277 m (168.4 in versi hatchback)

Amplada (Width): 1,694 m (66.7 in versi hatchback i coupe); 1,714 m (67.5 in versi sedan)

Alada (Height): 1,399 m (55.1 in versi coupe); 1,440 m (56.7 in versi sedan i hatchback)

Capacitat del dipsit: 50 l (13,2 galons EUA)

El Civic s'ofereix amb 3 carrosseries, coupe de 2 portes, un hatchback de 3  i 5 portes i un sedan de 4 portes. Mecnicament els motors cambien per complet i en transmissions augmenta la gama.

Per al coupe, el DX (fins al 2003), EX, HX i LX.
Per al hatchback, el Si (SiR a Canad).
Per al sedan, el DX, EX, GX (a partir del 2003) i LSX.

Mecnicament, el DX, LX i VP equipen el nou 1.7L (1668 cc) D17A1 de 115 cv. Al HX, el 1.7L (1668 cc) D17A6 de 117 cv i pel EX, un 1.7L (1668 cc) D17A2 de 127 cv. El Si equipa un modern 2.0L (1998 cc) K20A3 de 155 cv.

Civic Type-R

Un motor 2.0L (1998 cc) K20A2 de 200 cv per al Type-R europeu, construit sobre la carrosseria hatchback de 3 portes, amb una caixa manual de 6 velocitats, seients Recaro, volant Momo, llantes de 17" i un paquet especfic "Type-R". A nivell de prestacions, es capa de cobrir el 0-60 mph (0-96 km/h) en 6,6 segons.

Civic CNG

El paquet GX equipa un motor que funciona amb CNG. El motor emprat per aquesta versi es el 1.7L (1668 cc) D17A7 de 100 cv.

Civic Hybrid

Vegeu: Honda Civic Hybrid

Una mecnica hbrida va presentar-se al 2003. Aquesta funciona amb un motor 1.3L de 4 cilindres, auxilliada d'un motor elctric que esta alimentat per bateria, que sn recarregades per mitj dels frens regeneratius durant la desacceleraci. Amb aquesta combinaci, el Civic Hybrid consumeix menys combustible i genera menys emissions.

 Vuitena generaci (2006-) .


Amb aquesta nova versi el disseny de la carrosseria canvia per complet. Amb ms corbes i un aspecte musculs. Mecnicament presenta novetats, com un motor 1.8 que es compatible amb la norma ULEV-2 Ultra Low Emission Vehicle.

En carroseres, una coupe de 2 portes, sedan de 4 portes i una hatchback de 3 i 5 portes.

Dimensions del Civic:

Batalla (Wheelbase): 2,700 m (106.3 in sedan); 2,694 m (104.3 in coupe); 2,635 m (103.7 in hatchback)

Llargada (Length): 4,488 m (176.7 in sedan); 4,440 m (174.8 in coupe); 4,248 m (167.2 in hatchback)

Amplada (Width): 1,752 m (69.0 in sedan); 1,750 m (68.9 in coupe); 1,765 m (69.5 in hatchback)

Alada (Height): 1,435 m (56.5 in sedan); 1,359 m (53.5 in coupe); 1,460 m (57.5 in hatchback)

Capacitat del dipsit: 50 l (13,2 galons EUA)

Sobre les transmissions, pot elegir-se 2 manuals de 5 i 6 velocitats i una automtica de 5 velocitats. Per al hbrid, una caixa de variador continu CVT.

A Nord Amrica, s'ofereix amb carrosseries sedan, coupe, coupe Si i Hbrid amb els paquets d'equipament DX, LX i EX, excepte en el Civic Si i Hybrid, que es venen "aix mateix" (sense opci a paquets). Mecnicament, s'ofereix un 1.8L (1799 cc) R18A1 de 140 cv i tecnologia i-VTEC. Per al Civic Si, el motor es un 2.0L (1998 cc) K20Z3 de 197 cv i tecnologia i-VTEC. 

A Brasil, s'ofereix un 1.8L (1799 cc) R18A1 de 140 cv i tecnologia i-VTEC disponible noms amb carrosseria sedan i els paquets d'equipament LXS i EXS i caixa manual o automtica de 5 velocitats. El Si Sedan equipa el mateix motor 2.0L (1998 cc) K20Z3. Per al 2007, Honda presenta una versi del 1.8L capa de funcionar amb Etanol i Gasolina.

A Jap, Corea del Sud, Taiwan, ndia, Pakistan, ASEAN, Orient Mitj, Sud frica, Austrlia i Nova Zelanda, s'oferix un 1.8L (1799 cc) R18A1 de 140 cv i tecnologia i-VTEC i un 2.0L (1998 cc) K20Z2 de 155 cv i tecnologia i-VTEC. A Signapur, s'ofereix un motor 1.6L de 125 cv que usa la tecnologia i-VTEC. Per a Israel, Sud frica i Irlanda, s'ofereixen tant el sedan de 4 portes de Jap com la de 5 portes europea.

A Europa, s'ofereix amb carrosseria hatchback de 3 i 5 portes. Mecnicament equipa un 1.4L (1339 cc) L13A i-DSI de 84 cv i un 1.8L (1799 cc) R18A1 de 140 cv i tecnologia i-VTEC i un 2.2L i-CTDi turbodisel. 

Equipament Civic europeu i Civic nord-americ


Els paquets d'equipament disponibles a Europa (excepte a Regne Unit o Irlanda)    sn:

 Confort, paquet bsic,  que incorpora climatizador automtic, tapisseria txtil , ordinador i radio CD amb lector de MP3. Mecnicament pot elegir-se amb un 1.4L i-DSI, 1.8L i-VTEC o un 2.2 I-CTDi.
 Sport, paquet esportiu, que inclou ams control de creuer, llantes de 17" entre d'altres. Mecnicament pot elegir-se amb un 1.8L i-VTEC o un 2.2 I-CTDi.
 Executive, paquet luxe, amb climatitzador dual, fars de xen o sostre panormic entre d'altres. Mecnicament pot elegir-se amb un 1.8L i-VTEC o un 2.2 I-CTDi.

En tots ells, de srie inclouen el ABS amb EDB, control de tracci i estabilitat VSA, airbag frontals, laterals i de cortina per al conductor, passatger i ocupant.

Al mercat Nord-Americ pot elegir-se els segents paquets  :

 DX, paquet bsic, que inclou alavidres elctrics i defroster pel vidre posterior entre d'altres, amb una nica mecnica 1.8L i-VTEC;
 LX, paquet confort, que inclou llantes de 16", radio CD de 160-watt de potncia amb MP3 i WMA i connexi auxilliar per a MP3, aire condicionat i control de creuer, amb una nica mecnica 1.8L i-VTEC.
 EX, paquet luxe, inclou sostre elctric, radio AM/FM/XM de 160-watt de potncia amb reproductor de CD amb MP3 i WMA i indicador de temperatura exterior, amb una nica mecnica 1.8L i-VTEC.
 Si, paquet esportiu, que inclou caixa manual de 6 velocitats, llantes de 17",  paquet exterior Si, radio AM/FM/XM de 350-watt de potncia amb reproductor de CD amb MP3 i WMA, amb una nica mecnica 2.0L i-VTEC.

En tots ells, de srie inclouen el ABS amb EDB, airbag frontals, laterals i de cortina per al conductor, passatger i ocupant. El paquet EX i Si pot demanar-se el Honda Satellite-Linked Navigation System, que afegeix una pantalla tctil de 6,5", reconeixement de veu i radio XM.

Rivals del Honda Civic sn el Kia Cee'd, Mazda 3, Ford Focus, Toyota Auris i Volskwagen Golf entre d'altres.

Civic Type-R

Construt, com l'anterior Type-R, en una carrosseria hatchback de 3 portes, debuta amb un motor 2.0L (1998 cc) K20Z3 de 198 cv i tecnologia i-VTEC. A Nord Amrica la versi equivalent a la Type-R es la Si.

Les prestacions del Civic Type-R sn, una acceleraci de 0-100 Km/h en 6,6 segons i una velocitat mxima de 146 mph (235 Km/h) .

El Civic Type-R japons  esta basat sota la versi sedan del Civic. Mecnicament, per al mercat Japons i ASEAN es el 2.0L (1998 cc) K20A de 225 cv i 215 Nm de torsi.

Civic CNG i Civic Hybrid

Com la generaci anterior, el Civic tamb ofereix opcions que funcionen amb combustibles renovables, com el Civic CNG que usa gas natural comprimit CNG, o el Civic Hybrid, que utilitza un motor de gasolina i un electric, el IMA.

El CNG equipa un motor 1.8L (1799 cc) R18A1 de 113 cv. Aquest motor rep la qualificaci de cotxe AT-PZEV d'acord a les normes mediambientals de Califrnia, Estats Units. El seu consum es de 28 mpg ciutat i 39 mpg autopista.

 Seguretat .

El Honda Civic ha estat sotms a fora proves de seguretat, d'aqu es destaquen els segents resultats.

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS

 L' Honda Civic sedan LX del 2006 va rebre el premi "Top Safety Pick - Gold" per part del IIHS al obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal i lateral .
 La qualificaci de "good" en el Honda Civic LX sedan del 2001 .
 La qualificaci de "average" en el Honda Civic LX sedan del 1997 .

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA

 Atorga 5 estrelles al Honda Civic sedan del 2006 en xoc frontal i 5 estrelles en el lateral passatger i 4 estrelles pel lateral al conductor .
 Atorga 5 estrelles al Honda Civic hatchback del 2005 en xoc frontal i 4 estrelles en el lateral passatger i conductor .
 Atorga 5 estrelles al Honda Civic sedan del 2002 en xoc frontal i 4 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor .

Per part del EURONCAP

 Atorga 4 estrelles al Honda Civic 1.8 SE del 2006 en test de xoc frontal, lateral i protecci de menors, i 3 estrelles en protecci als vianants ;
 Atorga 4 estrelles al Honda Civic 1.4 S del 2001 en test de xoc frontal i lateral, i 3 estrelles en protecci als vianants .

 Premis i reconeixements .

Durant els ms de 30 anys que porta en els mercats, el Civic ha recollir un ampli ventall de premis i reconeixements. A destacar:

 Cotxe de l'any al Jap els anys 1972 a 1974 .
 Import Car of the Year de l'any 1980 per Motor Trend  ..
 Cotxe de l'any al Jap el any 1984 .
 Vehicle ms eficient per la EPA l'any 1984 .
 Premi "Torino-Piedmonte Car Design Award" a l'any 1984 .
 Primer lloc en qualitat de cotxe i fiabilitat en la revista francesa l'Automobile Magazine de 1989 .
 Cotxe de l'any al Jap els anys 1991 i 1992 .
 Cotxe de l'any al Jap els anys 1995 i 1996 .
 Cotxe de l'any al Jap els anys 2001 i 2002 .
 Consumer Guide Automotive premia el Civic com a "Best Buy".
 Kelley Blue Book esmenta que el Civic Coupe del 2007 es el "Best Resale Value" en la categoria de coupes.
 Semperit Irish Car of the Year, Cotxe de l'any a Irlanda l'any 2007.

 Enllaos externs .

 Pgina web del Honda Civic ;
 Edmunds Inside line: Honda Civic ;
 Honda Civic EUA ;
 Honda Singapur ;
 Espot publicitari del Honda Civic de 8 generaci ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143706" title="Histona H2A" nonfiltered="2780" processed="2759" dbindex="58622">

La histona H2A s una de les 5 principals histones implicades en l'estructura de la cromatina en les cllules eucariotes. Amb un domini globular principal, disposa d'una llarga cua N terminal que l'involucra en l'estructura dels nucleosomes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143707" title="Histona H2B" nonfiltered="2781" processed="2760" dbindex="58623">

La histona H2B s una de les 5 principals histones implicades en l'estructura de les cromatines de les cllules eucariotes. Amb un domini globular principal, disposa d'una llarga cua N terminal que l'involucra en l'estructura dels nucleosomes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143708" title="Histona H3" nonfiltered="2782" processed="2761" dbindex="58624">


La histona H3 s una de les 5 principals histones implicades en l'estructura de les cromatines de les cllules eucariotes. Amb un domini globular principal, disposa d'una llarga cua N terminal que l'involucra en l'estructura dels nucleosomes.

La cua N-terminal de la histona H3 resalta del nucli globular del nuclosoma i pot experimentar diferents tipus de modificacions epigentiques que influencien els processos gentics.  Aquestes modificacions inclouen la uni covalent de grups metil i acetil als aminocid lisina i arginina i la fosforilitzaci  de la serina o la treonina.  La metilaci de la lisina9 s'ha associat amb el silenciaci gnica  i la formaci de regions relativament inactives conegudes com a  heterocromatina.  L'acetilaci de l'histona H3 occorre en diferents posicions de la cua d'histones i s duta a terme per uan famlia d'enzims coneguda com a Transferases d'acetils de les histones (HAT en les sigles en angls). L'acetilaci de la lisina14 s'observa normalment en els gens que sn activament transcrits a ARN.   
    






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143709" title="Histona H4" nonfiltered="2783" processed="2762" dbindex="58625">

La histona H4 s una de les 5 principals histones implicades en l'estructura de les cromatines de les cllules eucariotes. Amb un domini globular principal, disposa d'una llarga cua N terminal que l'involucra en l'estructura dels nucleosomes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143712" title="Pintura sobre taula" nonfiltered="2784" processed="2763" dbindex="58626">


 

La pintura sobre taula s una tcnica de pintura en qu una fusta s el suport pictric rgid substituint la tela o llen. Pel que fa al tipus de material utilitzat per pintar sobre taula, acostuma a ser oli o tremp, principalment. Va ser una tcnica de forta implantaci entre finals del segle XII i el XVI, sent substitut posteriorment per l'oli sobre tela de forma generalitzada.

 Histria .
s coneix l'existncia d'aquesta tcnica a Grcia i Roma, si be molt poques mostres ens han arribat a l'actualitat. D'igual forma, l'art bizant va desenvolupar aquest tipus de pintura, si be l'extensi de la iconoclstia al segle IX va destruir la prctica totalitat. 

Al segle XII, la nova litrgia fa que el mossn se situ a la part frontal de l'altar, d'esquenes als feligresos. D'aquesta forma la part de darrera de l'altar qued ms lliure per ubicar imatges religioses i retaules, la qual cosa provoc un nou desenvolupament d'aquesta tcnica.

Cap al segle XV, amb l'aparici de l'humanisme, hi ha un canvi d'actitud pel que fa a les funcions de l'art i comena una nova aplicaci de la pintura sobre taula amb una orientaci ms laica i funcional, aplicant-se a cadires, capals de llit i altres mobles. Ms endavant es far servir tamb en retrats. 

 Tcnica .
Per fixar sobre la taula la matria pictrica, se la sol sotmetre a un tractament per cobrir-la d'una capa de preparaci en base a una variant de guix per donar una base lluminosa. La conservaci de la fusta sol ser problemtica, produint-se curvatures, podridura, atac de parsits com el corc, la qual cosa exigeix tcniques especials de restauraci.

La disposici conjunta de diverses taules es denomina, segons el seu nombre dptic, trptic o polptic, encara que aquests termes s'apliquen per extensi tamb a qualsevol altre suport pictric. Una classe especial de polptic, en el que la decoraci que emmarca a la pintura cobra especial rellevncia s el retaule (on el suport de les pintures pot ser la tela, o els suports pictrics plans substituir-se per relleus policromats, o fins i tot escultures exemptes).

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143718" title="Vogue" nonfiltered="2785" processed="2764" dbindex="58627">
Vogue s una revista britnica de moda i estils de vida que s'edita en nombrosos pasos. 

Es tracta d'una publicaci mensual orientada al pblic femen , considerada la ms influent a nivell mundial. L'edita Conde Nast Publications, Inc., editorial creda en 1908 amb seu a la ciutat  de Nova York. La primera revista va aparixer al setembre de 1916. Oferix reportatges molt populars de les marques de moda ms importants com Dior, Chanel o Gucci, sobre les ltimes tendncies o els joves dissenyadors de moda com Julien Fourni, Ricardo Tisci o Olivier Theyskens. 

Vogue gaudeix del treball dels ms reconeguts i renombrados escriptors, fotgrafs, dissenyadors i illustradors internacionals, entre ells Jordi Labanda. 

Es publiquen moltes edicions de Vogue al voltant del mn, les ms significatives sn les de Itlia, Frana, Estats Units i Anglaterra. 

En l'actualitat la dirigeix Anna Wintour. Vogue s coneguda com la Bblia de la Moda, gaudint de gran prestigi en el sector. En Espanya es publica des dels anys 80, i des de 2001 est disponible la seva versi online.

Enllaos externs.
 Pgina oficial a Espanya;
 Pgina Oficial als Estats Units;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143719" title="Harper's Bazaar" nonfiltered="2786" processed="2765" dbindex="58628">
Harper s Bazaar s una revista de moda. 

Des del seu inici en 1867 com la primera revista de moda de Rssia, les pgines de Harper s Bazaar han contat amb importants collaboracions com sn les de Carmel Snow, Carrie Donovan, Liz Tilberis i brillants fotgrafs com Man Ray, Richard Avedon, Inez Van Lamsweerde i Patrick Demarchelier.

Harper s Bazaar es publica en 18 pasos a part de Rssia, incloent Austrlia, Repblica Txeca, Grcia, Hong Kong, Indonsia, Jap, Corea del Sud, Xile, Colmbia, Mxic, Veneuela, Litunia, Singapur, Taiwan, Tailndia, Turquia i el Regne Unit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143722" title="Brigitte Bardot" nonfiltered="2787" processed="2766" dbindex="58629">


Brigitte Bardot fou una actriu francesa nascuda el 28 de setembre de 1934 a Pars. Coneguda com BB, Bardot s considerada la personificaci del mite ertic dels anys 50.

Biografia. 

Fou la filla de Louis "Pilou" Bardot i d'Anne-Marie "Toti" Mucel, formant part de la burgesia parisenca.

La seva bellesa i sensualitat natural van comenar a mostrar-se en l'adolescncia, realitzant la seva primera aparici en les pantalles en 1952, a l'edat de 18 anys, en la pellcula Le Trou Normand. Aquest mateix any, va contreure matrimoni amb el director de cinema Roger Vadim. 

La pellcula Et Dieu cra la femme, dirigida pel seu marit i coprotagonitzada per Jean-Louis Trintignant, la va llanar al estrellat. Encara avui dia es recorda l'escena de Bardot ballant descala sobre una taula com una de les ms ertiques de la histria del cinema. 

Bardot s una de les poques actrius europees que han rebut l'atenci dels mitjans de comunicaci nord-americans. Cada vegada que feia una aparici pblica als Estats Units era perseguida pels periodistes que prenien nota de tots i cadascun dels seus moviments. 

El 1954 va realitzar la seva primera pellcula als Estats Units, Un acte d'amour, coprotagonizada per Kirk Douglas. En 1965 es va representar a si mateixa en la pellcula Dear Brigitte amb James Stewart. No obstant aix, a causa del seu angls fora limitat, l'actriu va ser doblada en moltes de les seves pellcules. 

En 1974, just desprs del seu 40 aniversari, Bardot va anunciar la seva retirada de les pantalles, desprs d'haver protagonitzat prop de 50 pellcules i gravat diversos discos, un d'ells -el que va obtenir millors crtiques- amb el noi dolent de la msica francesa, Serge Gainsbourg. A partir de llavors, Bardot s'ha dedicat a la promoci dels drets dels animals. En 1976 va crear la Fundaci Brigitte Bardot per a la protecci dels animals en perill, sent actualment una de les ms influents activistes d'aquest moviment.

 Filmografia .


L'histoire de Colinot Trousse chemise (1973);
Si Don Juan fs una dona (1973);
Les petroleres (1971);
El bulevar del ron (1971);
La profesional i la debutant (1970);
La nina i el brut (1970);
Les dones (1969);
Shalako (1968);
A coeur joie (1967);
Masculin-Fminin (1966);
Marie-Soleil (1966);
Viva Maria (1965);
Estimada Brigitte (1965);
Adorable idiota (1964);
El despreci (1963);
Vida privada (1962);
Le repos du guerrier (1962);
Amors clebres (1961);
L'affaire d'une nuit (1960);
La veritat (1960);
Vol balllar amb mi? (1959);
Babette es va a la guerra (1959);
La femme et le pantin (1959);
En cas de desgrcia (1958);
Les bijoutiers du clair de lune (1958);
Una parisina (1957);
La petita BB (1956);
i Deu cre a la dona (1956);
Desfullant la margarita (1956);
Mio figlio Nerone (1956);
Aquesta pcara colegiala (1956);
Helena de Troya (1956);
Frou-frou (1955);
Les maniobres de l'amor (1955);
Un metge a la marina (1955);
Futures vedettes (1955);
La fille de Caroline Chrie (1955);
Traicionada  (1954);
Un acto de amor (1954);
Si Versailles pogus parlar (1954);
Le portrait de son pre  (1953);
Les dents longues (1953);
Manina, la fille sans voiles (1952);
Le trou normand (1952);




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143727" title="Pirat's Sound Sistema" nonfiltered="2788" processed="2767" dbindex="58630">


De la tradici jamaicana de finals dels anys 60 arriben Pirat s Sound Sistema, el primer sound en catal. El sound system s el format d espectacle que el hip hop utilitz anys desprs: dos plats, una taula de mesclar, bones bases de dancehall (ritmes evolucionats del reggae) o reggae roots, un selector (el que entenem com a DJ en la cultura del hip hop) i cantants, anomenats Deejays (el que entenem com a MCs al hip hop). 

Amb ms de 200 concerts a les seves esquenes, el jove grup del barri de Sants de Barcelona s estrena el 2005 amb el seu lbum "Sants Sistema". 

Desprs de tornar a realitzar una de les gires ms llargues del panorama catal, trepitjant importants escenaris com el del Reggus, el Senglar Rock, l'Apolo (visites com a sound system per les Cannibal Sessions) i de compartir escenari amb artistes com Obrint Pas, Rude Hi Fi (Itlia), Berri Txarrak (EH), The Toasters (NYC) o Chuki Starr (UK - JA), Pirat's Sound Sistema segueix a la carretera amb tota la fora de l'original reggae i ragga en catal.

Discografia.
 Pirat's Sound Sistema - Sants sistema. Propaganda pel Fet (CD 2005);

Primer disc del duet de Sants amb els ingredients propis del seu estil: reggae, ragga, dancehall, hip hop i drum n bass. El disc compta amb les participacions de Marc Grau i Marc Serrats de Txerramequ Tiquis Miquis, Oriol Casas de Pomada... en diferents funcions de producci, elaboraci de bases o backing band.

Inclou les canons:
 La lluita;
 Mentides;
 Mn Boig;
 Tots som hostatges;
 Paraules;
 Bombes;
 Trencar els esquemes (dance ce reggae);
 Can 8;
 No despertem d'aquest malson etern;
 Complicitats;
 A cada somni;
 Ulls clucs;
 Mossos;

 Vol. II;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Web en la qu es pot escoltar totes les seues canons ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143728" title="Leverkusen" nonfiltered="2789" processed="2768" dbindex="58631">


Leverkusen s una ciutat alemanya situada a l'estat de Rin del Nord-Westflia. 

Es situa en la ribera oriental del Riu Rin, a mig cam entre Colnia i Dsseldorf. En 2005 la seva poblaci era de 161.342 habitants. La ciutat de Leverkusen s producte del creixement econmic de la regi de la Regi del Ruhr.

Era un sector rural cap a finals del segle XIX. Avui la ciutat est formada per diversos poblets, originalment anomenats Wiesdorf, Opladen, Schlebusch, Ltzenkirchen, Steinbchel, Rheindorf i Bergisch-Neukirchen. Wiesdorf, ja existent en el segle XII, va ser anomenada en honor al boticari Carl Leverkus per establir una fbrica de tints en 1860. La fbrica va ser comprada per la companyia Bayer en 1891, que va traslladar les seves oficines centrals a Wiesdorf, tornant la ciutat com un pol de desenvolupament de la indstria qumica alemanya. Leverkusen va ser fundada en 1930 per la conurbaci dels poblelts esmentats anteriorment, que alhora anaven augmentant la seva poblaci. 

Actualment, la ciutat s llar de l' equip de futbol alemany Bayer Leverkusen. 

 Llocs d'inters . 

 BayArena - Estadi poliesportiu de Leverkusen ;
 Bayer Cross Leverkusen - un dels avisos lluminosos ms grans del mn ;
 Schloss-Morsbroich - castell d'estil barroc ;
 Neuland Park - gran parc costaner del Rin ;

 Persones nascudes a Leverkusen . 
 Jorg Bergmeister, automobilista;
 Brbel Dieckmann, alcaldessa de Bonn;
 Danny Ecker, atleta;
 Dietmar Mgenburg, atleta;
 Felix Sturm, boxador;
 Wolf Vostell, pintor;
 Werner Wenning, president de Bayer AG;

Enllaos externs. 
Leverkusen Lloc web oficial de la ciutat ;
Leverkusen ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143729" title="Malpartida de Cceres" nonfiltered="2790" processed="2769" dbindex="58632">

Malpartida de Cceres s un municipi de la provncia de Cceres a Extremadura, (Espanya). 

 Medi ambient . 

Cal destacar el Monument Natural d' Els Barruecos: un espai protegit d'unes 319 hectrees caracteritzat per la combinaci de roques i aigua. Entre la fauna del lloc destaca la cigonya blanca (ciconia ciconia) la poblaci de la qual, no noms en el Monument Natural sin en la resta del terme municipal, constitueix una de les majors d'Europa. 

 Cultura . 

El Museu Vostell Malpartida de Cceres va ser fundat en 1976 per l'artista alemany Wolf Vostell. Est situat a 3 km del nucli urb en l'entorn dels Barruecos. 

Els edificis que ho alberguen van format part d'un safareig de llanes dels segles XVIII i XIX. Aquest museu cont una collecci d'art contemporani enquadrada dins del moviment Fluxus. 

El Museu Narbn est dintre del nucli urb i exposa en les seves dependncies una collecci d'obres del pintor Juan Jos Narbn. 

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143734" title="Spike Jonze" nonfiltered="2791" processed="2770" dbindex="58633">
Spike Jonze (Rockville, Maryland - 22 d'octubre de 1969) s un director de vdeos musicals, aix com productor i director de cinema nord-americ. 

 Biografia . 

Nascut sota el nom d'Adam Spiegel. El 26 de juny de 1999 Spike es va casar amb la directora Sofia Coppola. Quatre anys ms tard es divorciaven. Coppola t un paper protagonista en el vdeo musical que Spike va dirigir per a la can dels Chemical Brothers Elektrobank. 

Els seus treballs ms importants inclouen a la comdia negra de 1999 Being John Malkovich i el film del 2002 ) ambdues escrites per Charlie Kaufman. 

Va participar i produir la srie de televisi de la MTV Jackass i de . Ha actuat en alguns vdeos i films i tamb escriu. Va ser un dels directors i editors de la revista Dirt, tamb va ser editor per a la Grand Royal Magazine.

 Filmografia .

 Vdeos Musicals .

per ordre alfabtic

"100%" de Sonic Youth (1992) ;
"All About Eve" de Marxman (1994) ;
"Big Brat" de Phantom Planet (2003) ;
"Buddy Holly" de Weezer (1994) ;
"California" de Wax (1995) ;
"Cannonball" de The Breeders (1993) ;
"Car Song" de Elastica (1995) ;
"Country At War" de X (1993) ;
"Crush with Eyeliner" de R.E.M. (1995) ;
"Da Funk" de Daft Punk (1997) ;
"Daughter of the Kaos" de Luscious Jackson (1993) ;
"Video Days" de Blind (1992) ;
"Ditch Digger" de Rocket From the Crypt (1994) ;
"Divine Hammer" de The Breeders (1994) ;
"Drop" de The Pharcyde (1996) ;
"Electrobank" de The Chemical Brothers (1997) ;
"Electrolite" de R.E.M. (1997) ;
"Feel the Pain" de Dinosaur Jr. (1994) ;
"Freedom of '76" de Ween (1995) ;
"Get Back" de Ludacris (2004) ;
"Hang On" de Teenage Fanclub (1993) ;
"High in High School" de Chainsaw Kittens (1993) ;
"Home" de Sean Lennon (1998) ;
"Island in the Sun" de Weezer (2000) ;
"I Can't Stop Smiling" de Velocity Girl (1994) ;
"If I Only Had a Brain" de MC 900 amb Jesus(1994) ;
"It's All About the Benjamins (versi rock)" de Puff Daddy (1997) ;
"It's In Our Hands" de Bjrk (2002) ;
"It's Oh So Quiet" de Bjrk (1995) ;
"Liberty Calls" de Mike Watt (1997) ;
"Old Timer" de That Dog (1994) ;
"Praise You" de Fatboy Slim (1998) ;
"Ricky's Theme" dels Beastie Boys (1994) ;
"Root Down (versin 2)" dels Beastie Boys (1998) ;
"Sabotage" dels Beastie Boys (1994) ;
"Shady Lane" de Pavement (1997) ;
"Sky's the Limit" de Notorious B.I.G. (1997) ;
"Sure Shot" dels Beastie Boys (1994) ;
"The Diamond Sea" de Sonic Youth (1995) ;
"The Rockefeller Skank (versin 1)" de Fatboy Slim (1998) ;
"Time For Livin'" dels Beastie Boys (1993) ;
"Triumph Of A Heart" de Bjrk (2005) ;
"Undone (The Sweater Song)" de Weezer (1994) ;
"Weapon of Choice" de Fatboy Slim (2000) ;
"What's Up, Fatlip?" de Fatlip (2000) ;
"Who Is Next?" de Wax (1995) ;
"Wonderboy" de Tenacious D (2000) ;
"Y Control" dels Yeah Yeah Yeahs (2004);

 Vdeos .

"Video Days" (director) (1991) ;
"Ciao L.A." (director) (1994) ;
"Mouse" (productor executiu, director) (1996) ;
"An Intimate Look Inside the Acting Process" amb Ice Cube (director) (1999) ;
"What's Up, Fatlip?" (director) (2003) ;
"The Work of Director Spike Jonze" (director) (2003) ;
"Yeah Right!" (productor executiu, director) (2003) ;
"Corporate Ghost" (actor, director) (2004) ;
"Tell Me What Rockers to Swallow" (2004) ;

 Pellcules .

"La meva vida boja" (actor) (1993) ;
"Pig!" (actor) (1996) ;
"How They Get There" (guionista, director) (1997) ;
The Game (actor) (1997) ;
"Yellow by Morning" (director) (1998) ;
"Free Tibet" (1998) ;
Being John Malkovich (director) (1999) ;
"(Three kings)" (actor) (1999) ;
"Torrance Rises" (actor, director, coregraf) (1999) ;
"Human Nature" (productor) (2001) ;
 (director) (2002) ;
Jackass: La Pellcula (productor) (2002) ;
"Where the Wild Things Are" (director) (2005);

 Televisi .

Jackass (creador, productor executiu) (2000) ;
"Sonic Youth Video Dose" (actor) (2004);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143735" title="Illa de Sant Mart" nonfiltered="2792" processed="2771" dbindex="58634">

Sant Mart (en francs Saint-Martin, en neerlands Sint Maarten) s una illa tropical de les Petites Antilles situada al Carib nord-oriental, entre les illes d'Anguilla al nord, Saint-Barthlemy al sud-est i Saba i Sint Eustatius al sud. L'illa, de 87 km, est dividida en dues meitats entre Frana i els Pasos Baixos; s l'illa habitada ms petita de les dividides entre dos estats. 
La part septentrional conforma la Collectivit de Saint-Martin (Collectivitat de Sant Mart), que s una collectivitat d'ultramar de Frana. ;
La part meridional conforma l'Eilandgebied Sint Maarten (rea Insular de Sant Mart), un dels territoris constituents de les Antilles Neerlandeses. ;


Collectivament, en l'mbit internacional els dos territoris es coneixen com a "Saint-Martin / Sint Maarten". De vegades per referir-se a l'illa s'utilitza tamb la sigla SXM, l'identificador que fa servir la IATA per a l'Aeroport Internacional Princesa Juliana, el principal de l'illa. 

Les ciutats principals sn Philipsburg, a la part neerlandesa, i Marigot, a la francesa. La poblaci s d'uns 71.000 habitants, dividits si fa no fa meitat i meitat a cada banda. L'illa s visitada per una mitjana d'un mili de turistes l'any.

L'illa fou descoberta per Colom en el seu segon viatge al Nou Mn l'11 de novembre del 1493, diada de Sant Mart de Tours, amb el nom del qual la va batejar. Desprs de diverses disputes pel control de les salines entre espanyols, holandesos i francesos, el 23 de mar del 1648 se sign el Tractat de Concrdia entre les dues potncies que encara ocupaven l'illa, el regne de Frana i el dels Pasos Baixos, que acordaren repartir-se a parts iguals el territori insular.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143746" title="Extremfil" nonfiltered="2793" processed="2772" dbindex="58635">
Un extremfil s un organisme, normalment unicellular que viu o necessita viure en condicions extremes que serien excessives per a les condicions optimes de vida, creixement i reproducci de la majoria d'organismes.

La majoria d'ssers extremfils sn microbis, i no tots sn unicellulars, ja que tamb s'hi poden incloure insectes i crustacis.

Tipus d'extremfils.

Hi ha molts tipus d'extremfils segons les diferncies del seu medi de vida respecte de la majoria d'organismes terrestres. Aquestes categories no sn exclusives, ja que hi ha extremfils que es poden incloure en ms d'una; per exemple, els organismes que viuen dins de roques ardents a les profunditats de la terra poden ser tant termfils com barfils. 

 Acidfils: Organisme que viu de forma ptima en pH's a un nivell inferior o igual a 3.
 Alcalinfils: Organisme que viu de forma ptima en pH's a un nivell superior o igual a 9.
 Barfils: Bacteri que viu en medis caracteritzats per l'alta pressi.
 Endfils: organismes que viuen en les cavitats microscpiques entre les roques. Aquest terme tamb fa referncia als organismes que viuen en esquerdes, aqfers plens d'aigua subterrnia, en la zona ms profunda.
 Halfils: Organisme que requereix com a mnim 22M de sal, NaCl, per crixer.
 Hipertermfils: Organisme que pot sobreviure a temperatures d'entre 80 i 121 C, com els trobats en aqfers d'aiges calentes.
 Hipfils: Organisme que viu din de roques de deserts glaats.
 Litoauttrofs: Organisme (normalment bacteris), la font nica de Carboni dels quals s dixid de carboni.
 Metanotolerant: Organisme capa de tolerar alts nivells de metalls pesants dissolts en solucions, com cadmi, arsnic i Zenc.
 Oligtrofs: Organisme capacitat per viure en medis nutricionals limitats.
 Osmfils: Organisme capacitat per crixer en medis amb grans concentracions de sucre.
 Piezfils: Organisme que viu de forma ptima a nivells d'alta pressi hidrosttica. Cal tenir en compte tamb els Barfils, usuals a grans profunditats de la terra i en falles oceniques. ;
 Poliextremfils: Organisme extremfil que pot ser catalogat sota ms d'una categoria.
 Psicrfils/Crifil: Organisme que creix en temperatures iguals o inferiors a 15C. Com en 	;
sls freds, gel polar, aigua freda ocenica i zones de gel permanent.
 Radoresistents: Resisteix alts nivells de radiacions ionitzants, com radiaci ultraviolada i radiacions nuclears.
 Termfils: Organisme que pot viure en temperatures d'entre 60 i 80 C.
 Xerfils: Organisme que pot viure en situacions de sequera extrema, condicions de dessecaci.
Aquests tipus d'extremfils poden trobar-se als microbis del sl del Desert d'Atacama.

Extremfils i l'astrobiologia.

L'Astrobiologia s la branca de la biologia que treballa buscant teories sobre la distribuci, la natura i la futura vida a l'univers. Per aix, ecologistes, astrnoms, cientfics planetaris, geoqumics, filsofs i exploradors cooperen per buscar vida a d'altres planetes.
Els astrobilegs estan particularment interessats en estudiar els extremfils, aix com molts organismes capaos de viure en medis similars als que poden existir en altre planetes. Per exemple, Mart t regions profundes amb gel permanent on poden viure comunitats d'organismes extremfils. A la zona inferior de l'aigua ocenica de la lluna de Jpiter, Europa pot haver vida, especialment hi ha hiptesis de vida als corrents d'aigua dels oceans.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143751" title="Teucer" nonfiltered="2794" processed="2773" dbindex="58638">


Onomstica:

Teucer, personatge mitolgic;
Teucer (artista), artista joier;
Teucer (fill de Telam);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143752" title="Daniel Carlsson" nonfiltered="2795" processed="2774" dbindex="58639">

Daniel Carlsson (nascut el 29 de juny de 1976) s un pilot de rallis suec que participa al Campionat Mundial de Rallis organitzat per la FIA.

Carlsson va quedar segon al Campionat Sper 1600 del WRC de 1998 quan noms tenia 22 anys. Va competir al ralli de Sucia del 1999 quedant primer del seu grup i un altre cop segon del Campionat Sper 1600.

Al 2000 va participar ja al WRC finalitzant 22 al ralli de Sucia. L'any segent, al mateix ralli va finalitzar 7.

A la seva primera participaci al ralli Monte-Carlo (2002) va quedar quart del Sper 1600 amb un Ford Puma. Al ralli de Sucia, va quedar primer del Grup N.

Al comenar la temporada 2006, el seu millor resultat va ser un tercer lloc al seu ralli, el de Sucia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143755" title="Gnther Anders" nonfiltered="2796" processed="2775" dbindex="58640">

Gnter Anders (Breslau, Polnia, 12 de juliol de 1902 - Viena, ustria, 17 de desembre de 1992) fou un dels filsofs i assagistes ms destacats en llengua alemanya del segle XX.

Fou un dels primers filsofs que centraren la seva reflexi en els efectes profunds de la tecnologia i els mitjans de comunicaci. Pacifista a ultrana, fou un dels fundadors i principals lders del moviment antiatmic.

Estigu casat (1929-1937) amb la filsofa Hannah Arendt, de qui es divorci posteriorment.

 Vida .
Gnter Stern fou un dels fills dels psiclegs William Stern i Clara Stern, autors del fams llibre Psychologie der frhen Kindheit (Psicologia de la primera infncia).

Stern va estudiar filosofia amb Cassirer, Martin Heidegger i Edmund Husserl. Es va llicenciar amb 21 anys sota la direcci de Husserl, al 1923, a la Universitat de Freiburg presentant un treball de final de carrera sobre la fenomenologia.

1933 s'exili a Pars, on visqu tres anys. All va escriure la seva novella Die molussiche Katakombe, que rest indita fins l'any 1992, i public el seu assaig Pathologie de la libert el 1936 a la revista Recherches Philosophiques.

L'any 1936 emigr als Estats Units, on va romandre fins que el 1950 es trasllad a Viena, ciutat on visqu fins a la seva mort.

Obra.
La seva obra cabdal s Die antiquiertheit des Menschen ("La naturalesa antiquada de l'home"), un assaig on vessa de forma refinada i profunda les seves reflexions entorn dels efectes dels mitjans de comunicaci (radio i televisi) en l'home i sobre el que s i represent la invenci de la bomba atmica per a la humanitat. El primer volum d'aquesta obra, amb el subttol ber die Seele im Zeitalter der zweiten industriellen Revolution (Sobre l'nima en l'era de la segona revoluci industrial) fou publicat l'any 1956. El segon volum, amb el subttol ber die Zerstrung des Lebebs im Zeitalter der dritten Industriellen Revolution (Sobre la destrucci de la vida en l'era de la tercera revoluci industrial) fou publicat l'any 1980.

Profundament influt pel llanament de la bomba atmica sobre Hiroshima, dedic part de la seva obra a reflexionar sobre els efectes d'aquesta arma letal. Viatj el 1958 a Hiroshima i recoll les experincies i reflexions que all li sobrevingueren en el seu llibre Hiroshima ist berall (Hiroshima s arreu). El 1959 inici un intercanvi epistolar pblic amb el pilot de bombarders nord-americ Claude Eatherly, que se sentia culpable del llanament de la bomba atmica, tot i que ell no l'havia llenat personalment.

En la obra Wir Eichmannshne (Nosaltres fills d'Eichmann) es va ocupar d'Auschwitz i els homicidis en massa que s'hi portaren a terme.

Altres obres d'aquest autor sn:

 Kafka pro und kontra, publicada l'any 1951;
 Tagebcher 1942-1966 (Diaris 1942-1946);
 Visit beautiful Vietnam, publicada l'any 1968;
 Der Blick vom Turm (La vista des de la torre), 1968;
 Der blick vom Mond. Reflexionen ber Weltraumflge (La vista des de la lluna. Reflexions sobre viatges espacials), publicat l'any 1970.
 Die atomare Drohung (L'amenaa atmica);
 Kosmologische Humoreske Erzhlungen, 1978;
 Besuch im Hades. Auschwitz und Breslau 1966, publicada l'any 1979;
 Mariechen. Eine Gutenachstgeschichte fr Liebende Philosophen, publicat l'any 1978.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143757" title="Blau de metil" nonfiltered="2797" processed="2776" dbindex="58641">


El blau de metil s un colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscpia, com a indicador d oxidaci-reducci i com a antisptic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143759" title="Fenolftalena" nonfiltered="2798" processed="2777" dbindex="58642">

La fenolftalena s un colorant del grup de les ftalenes, emprat com a indicador del grau d'acidesa (pH).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143760" title="U-Boot tipus VII" nonfiltered="2799" processed="2778" dbindex="58643">

Els submarins tipus VII eren la columna vertebral de la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial.  Es basaven en el tipus E-2, produt per la companyia Deschimag per a l'armada sovitica (a la URSS, produt com a srie IX). Els submarins tipus VII van ser els ms utilitzats durant la guerra i es van construir en les sries ms grans del mn: fins a 700 unitats.

El tipus VII tenia diverses variants, mostrades a continuaci:

 Tipus VIIA .
Els submarins del tipus VIIA van ser dissenyats el 1933 i fins al 1934 com una nova generaci dU-boot  d'atac. Substituts dels seus predecessors del tipus II,  eren molt ms potents que aquests, ja que disposaven de quatre tubs llana-torpedes a la proa i un a la popa. Normalment portaven 11 torpedes a bord a ms d'un can de 88 mm amb 220 projectils a la coberta. Destacaven per la seva agilitat a la superfcie.

Se'n van produir deu unitats entre els anys 1935 i 1937. Tots ells van ser enfonsats durant la Segona Guerra Mundial, excepte dos (U-29 i U-30) que van ser enfonsats posteriorment el 4 de maig de 1945 a la badia de Kupfermhlen.

Caracterstiques.
 Desplaament: 626 tones (superfcie), 745 tones (submergit);
 Longitud: 64.5 m en total, 45.5 m casc;
 Amplada: 5.85 m en total, 4.7 m casc;
 Calat: 4.4 m;
 Altura: 9.5 m;
 Propulsi: 2310 hp (1,700 kW) en superfcie, 750 hp (560 kW) submergit;
 Velocitat: 17 nusos (31 km/h) en superfcie, 8 nusos (15 km/h) submergit;
 Autonomia: 11,470 km (6200 milles) a 10 nusos (19 km/h) en superfcie, 175 km (94 milles) a 4 nusos (7 km/h) submergit;
 Tubs llana-torpedes: 4 proa, 1 popa (11 torpedes);
 Can de coberta: 88 mm/45 amb 220 projectils;
 Tripulaci: 42-46 oficials i mariners;
 Profunditat mxima d'immersi: 220 m (722 ft);
 Profunditat pressi insostenible: 230-250 m (754-820 ft);

 Tipus VIIB .


L'nic inconvenient dels submarins del tipus VIIA era la capacitat limitada de combustible. Per aquest motiu entre els anys 1936 i 1940 es construren submarins del tipus VIIB. Aquests tenien una capacitat adicional de combustible consistent en 33 tones, emmagatzemat en cisternes externes, ampliant aix la seva autonomia en 4625 quilmetres a 10 nusos (19 km/h) en superfcie. La seva velocitat tamb era lleugerament superior a la dels VIIA i posseen dos timons que el feien encara ms maniobrable. El seu armament era el mateix que el dels VIIA (exceptuant l'U-83, que no tenia tub llana-torpedes a popa), per tenien capacitat d'emmagatzematge per tres torpedes adicionals.

Molts dels submarins ms famosos de la Segona Guerra Mundial eren de la classe VIIB: U-48 (el ms exits), el submar U-47 de Gnther Prien, l'U-99 d'Otto Kretschmer i l'U-100 de Joachim Schepke.

Caracterstiques.
 Desplaament: 753 tones (superfcie), 857 tones (submergit);
 Longitud: 66.5 m en total, 48.8 m casc;
 Amplada: 6.2 m en total, 4.7 m casc;
 Calat: 4.74 m;
 Altura: 9.5 m;
 Propulsi: 3200 hp (2,400 kW) en superfcie, 750 hp (560 kW) submergit;
 Velocitat: 17.9 nusos (33 km/h) en superfcie, 8 nusos (15 km/h) submergit;
 Autonomia: 16,095 km (8700 milles) a 10 nusos (19 km/h) en superfcie, 175 km (94 milles) a 4 nusos (7 km/h) submergit;
 Tubs llana-torpedes: 4 proa, 1 popa (14 torpedes);
 Can de coberta: 88 mm/45 amb 220 projectils;
 Tripulaci: 44-48 oficials i mariners;
 Profunditat mxima d'immersi: 220 m (722 ft);
 Profunditat pressi insostenible: 230-250 m (754-820 ft);

 Tipus VIIC .


El tipus VIIC fou la columna vertebral de la flota submarina de la Kriegsmarine alemanya. Se'n van produr 568 entre els anys 1940 i 1945. Tots ells foren produts durant la guerra. El primer VIIC produt va ser l'U-69, el 1940.

Els submarins del tipus VIIC eren mquines de guerra molt efectives i era present en gaireb totes les zones operatives dels submarins alemanys, tot i que la seva autonomia era menor a la d'altres submarins com per exemple els tipus IX. Els VIIC entraren en servei en el moment en qu els "temps felios" de la Segona Guerra Mundial tocaven el seu fi, i van ser precisament aquests submarins els que van presenciar la derrota per part de la campanya antisubmarina iniciada pels aliats a finals de 1943 i 1944.

El tipus VIIC era una versi lleugerament modificada de l'exits VIIB. Tenien uns motors molt semblants, aix com la potncia, per eren ms grossos i pesants. Aix els feia lleugerament ms lents que els VIIB. Molts dels submarins del tipus VIIC van ser equipats amb el schnorchel el 1944 i 1945.

Quant a armament, els tipus VIIC tenien la mateixa distribuci de tubs llana-torpedes que els seus predecessors, excepte:

 U-72, U-78, U-80, U-554 i U-555 (noms tenien dos tubs llana torpedes a la proa);
 U-203, U-331, U-351, U-401, U-431 i U-651 (no tenien tub llana-torpedes a la popa);

Possiblement el submar VIIC ms fams s l'U-96, que protagonitza el film Das Boot.

Caracterstiques.
 Desplaament: 769 tones (superfcie), 871 tones (submergit);
 Longitud: 67.1 m en total, 50.5 m casc;
 Amplada: 6.2 m en total, 4.7 m casc;
 Calat: 4.74 m;
 Altura: 9.6 m;
 Propulsi: 3200 hp (2,400 kW) en superfcie, 750 hp (560 kW) submergit;
 Velocitat: 17.7 nusos (33 km/h) en superfcie, 7.6 nusos (14 km/h) submergit;
 Autonomia: 15170 km (8700 milles) a 10 nusos (19 km/h) en superfcie, 150 km (94 milles) a 4 nusos (7 km/h) submergit;
 Tubs llana-torpedes: 4 proa, 1 popa (14 torpedes);
 Can de coberta: 88 mm/45 amb 220 projectils;
 Tripulaci: 44-52 oficials i mariners;
 Profunditat mxima d'immersi: 230 m (754 ft);
 Profunditat pressi insostenible: 250-295 m (820-967 ft);

 U-flak .
Els submarins "U-flak" eren quatre submarins VIIC: U-441, U-256, U-621 i U-951. Tenien modificacions respecte de la resta de submarins del tipus VIIC, pensades per convertir-los en escortes de superfcie pels submarins d'atac que operaven des de les bases atlntiques situades a la Frana ocupada. Disposaven de foc antiaeri molt potent.

Els submarins U-211, U-263 i U-271 van comenar a ser modificats per cap d'ells va ser finalitzat; ms tard se'ls torn a incorporar com a submarins tradicionals de la classe VIIC.

Els submarins modificats van entrar en servei el juny de 1943 i immediatament demostraren ser exitosos contra la sorpresa RAF. En vistes del seu potencial, Dnitz orden als submarins travessar a velocitat mxima i en grups el golf de Biscaia. L'acci va concedir als alemanys uns dos mesos ms de llibertat (encara que limitada), fins que la RAF desenvolup contramesures. Quan la RAF va comenar a disposar de vaixells escorta pels seus avions, els submarins U-flak van ser retirats i transformats de nou en submarins de combat.

La idea dels submarins U-flak sorg l'any anterior, el 31 d'agost de 1942, qan l'U-256 va ser danyat de gravetat per avions enemics. En comptes de restaurar el submar, es va decidir rearmar-lo amb armes antiaries pesants per intentar de redur les baixes infringides pels avions aliats al golf de Biscaia.

Sobre la coberta dels U-flak s'hi van intal lar dos canons antiaeris de 20 mm Flakvierling i una metralladora experimental de 37 mm. Es va provar tamb una bateria de coets antiaeris de 86 mm per la idea no va resultar. En alguns casos tamb es van muntar dos metralladores de 20 mm. Quant als torpedes, noms en portaven 5, ja carregats dins els tubs llana-torpedes, per tal de disposar de ms espai pels artillers adicionals.

El novembre de 1943, menys de sis mesos desprs de l'inici de l'experiment, tots els U-flaks ja havien tornat a ser convertits en submarins d'atac convencional, equipats amb Turm 4. L'armament antiaeri estndard dels submarins alemanys ja no era, com havia sigut fins aquell moment, gaire inferior al dels U-flak, i aquests ltims no havien demostrat ser molt exitosos. Tot i tenir una capacitat massiva de foc antiaeri, els submarins encara eren vulnerables a ser perforats per les bales; la seva millor estratgia contra aviaci era simplement submergir-se. 

Segons fonts alemanyes, noms dos avions van ser abatuts pels U-flak en sis missions (tres pel U-441, una pel U-256, una pel U-621 i una pel U-953).

 Tipus VIIC/41 .

Els submarins del tipus VIIC/41 eren lleugerament modificats respecte dels VIIC i tenien el mateix armament i motors. La diferncia residia en el fet que posseen un casc ms resistent i maquinria ms lleugera per compensar l'acer addicional afegit al casc, de manera que eren lleugerament menys pesants que els VIIC. Se'n produren un total de 91; tots els posteriors a l'U-1271 mancaven la capacitat de manejar mines.

Avui en dia encara existeix un submar del tipus VIIC/41: l'U-995 es troba exhibit al memorial naval de Laboe (nord de Kiel), l'nic supervivent del tipus VII al mn. 

Caracterstiques.

 Desplaament: 769 tones (superfcie), 871 tones (submergit);
 Longitud: 67.1 m en total, 50.5 m casc;
 Amplada: 6.2 m en total, 4.7 m casc;
 Calat: 4.74 m;
 Altura: 9.6 m;
 Propulsi: 3200 hp (2,400 kW) en superfcie, 750 hp (560 kW) submergit;
 Velocitat: 17.7 nusos (33 km/h) en superfcie, 7.6 nusos (14 km/h) submergit;
 Autonomia: 15725 km a 10 nusos (19 km/h) en superfcie, 150 km a 4 nusos (7 km/h) submergit;
 Tubs llana-torpedes: 4 proa, 1 popa (14 torpedes);
 Can de coberta: 88 mm/45 amb 220 projectils;
 Tripulaci: 44-52 oficials i mariners;
 Profunditat mxima d'immersi: 250 m (820 ft);
 Profunditat pressi insostenible: 275-325 m (902-1066 ft);

 Tipus VIIC/42 .
El tipus VIIC/42 va ser dissenyat entre 1942 i 1943 amb la finalitat de substituir els ja vells VIIC.  Haurien tingut un casc molt ms resistent amb un gruix de fins a 28 mm i la seva profunditat mxima hauria sigut el doble de la dels VIIC. Quant a aparena externa, s'haurien assemblat molt amb els VIIC/41 per amb dos periscopis a la torre i haurien portat dos torpedes ms a bord.

Es van encarregar 164 submarins d'aquest tipus, alguns arribaren a ser comenats a construir per es va cancellar l'operaci el 30 de setembre de 1943 en favor del nou tipus XXI. Cap dels submarins VIIC/42 es trobava en una fase de construcci avanada de manera que mai se'n va acabar cap.

Caracterstiques.
 Desplaament: 999 tones (superfcie), 1099 tones (submergit);
 Longitud: 68.7 m en total, 50.9 m casc;
 Amplada: 6.85 m en total, 5 m casc;
 Calat: 5 m;
 Altura: 10 m;
 Propulsi: 4400 hp (3,300 kW) en superfcie, 750 hp (560 kW) submergit;
 Velocitat: 18.6 nusos (34 km/h) en superfcie, 7.6 nusos (14 km/h) submergit;
 Autonomia: 23310 km a 10 nusos (19 km/h) en superfcie, 150 km a 4 nusos (7 km/h) submergit;
 Tubs llana-torpedes: 4 proa, 1 popa (16 torpedes);
 Can de coberta: cap;
 Tripulaci: 44-52 oficials i mariners;
 Profunditat mxima d'immersi: 270 m (890 ft);
 Profunditat pressi insostenible: 350-400 m (1148-1312 ft);

 Tipus VIID .
Els submarins tipus VIID foren dissenyats entre 1939 i 1940 i eren una versi ms llarga dels VIIC, amb tres bancs de cinc tubs verticals just a la proa de la torre, similar als submarins ballstics actuals per amb la diferncia que aquests tubs alliberaven mines en comptes de mssils.

Aquests submarins vam demostrar no ser massa exitosos, ja que noms un va sobreviure la guerra. Els cinc restants van ser enfonsats.

Submarins tipus VIID: U-213, U-214, U-215, U-216, U-217, U-218.

Caracterstiques.
 Desplaament: 965 tones (superfcie), 1080 tones (submergit);
 Longitud: 76.9 m en total, 59.8 m casc;
 Amplada: 6.4 m en total, 4.7 m casc;
 Calat: 5 m;
 Altura: 9.7 m;
 Propulsi: 3200 hp (2,400 kW) en superfcie, 750 hp (560 kW) submergit;
 Velocitat: 16.7 nusos (31 km/h) en superfcie, 7.3 nusos (14 km/h) submergit;
 Autonomia: 20720 km a 10 nusos (19 km/h) en superfcie, 130 km a 4 nusos (7 km/h) submergit;
 Tubs llana-torpedes: 4 proa, 1 popa (12 torpedes);
 Can de coberta: cap;
 Mines: 15 mines;
 Tripulaci: 46-52 oficials i mariners;
 Profunditat mxima d'immersi: 200 m (660 ft);
 Profunditat pressi insostenible: 220-240 m (721-787 ft);

 Tipus VIIF .
Els tipus VIIF, dissenyats el 1941, van ser principalment construts per transportar torpedes. Eren els submarins ms llargs i pesants del tipus VII. Armats idnticament a la resta de submarins del tipus VII, excepte que podien transportar fins a 39 torpedes a bord i no tenien canons a la coberta.

Noms se'n van construir 4: dos d'ells, l'U-1062 i l'U-1059, van ser enviats com a suport dels submarins Monsun al lluny orient; l'U-1060 i l'U-1061 van romandre a l'Atlntic.

Caracterstiques.
 Desplaament: 1084 tones (superfcie), 1181 tones (submergit);
 Longitud: 77.6 m en total, 60.4 m casc;
 Amplada: 7.3 m en total, 4.7 m casc;
 Calat: 4.9 m;
 Altura: 9.6 m;
 Propulsi: 3200 hp (2,400 kW) en superfcie, 750 hp (560 kW) submergit;
 Velocitat: 17.6 nusos (33 km/h) en superfcie, 7.9 nusos (15 km/h) submergit;
 Autonomia: 27195 km a 10 nusos (19 km/h) en superfcie, 140 km a 4 nusos (7 km/h) submergit;
 Tubs llana-torpedes: 4 proa, 1 popa (39 torpedes);
 Can de coberta: cap;
 Tripulaci: 46-52 oficials i mariners;
 Profunditat mxima d'immersi: 200 m (660 ft);
 Profunditat pressi insostenible: 220-240 m (721-787 ft);

 Vegeu tamb .
 U-Boots;
 Llista d'U-boots;
 Llista dels U-boot amb ms xit;
 Karl Dnitz;

 Referncies .
 Stern, Robert C. (1991). Type VII U-boats. Annapolis, Maryland (USA): Naval Institute Press. ISBN 1-55750-828-3.
 Pellcula Das Boot (1981), dirigida per Wolfgang Petersen;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143761" title="Doom" nonfiltered="2800" processed="2779" dbindex="58644">



Doom s un videojoc d'acci en primera persona creat per id Software el 1993 per un grup dirigit per John Romero. Aquest videojoc funcionava sota el sistema operatiu DOS, utilitza 4 MB de RAM i requereix almenys un processador 386 a 33 MHz o 486 a 25 MHz.

El joc consisteix en controlar un soldat, que es troba a una estaci a Fobos, una de les llunes de Mart. De sobte, les portes de l'Infern s'obren, deixant lliures a un gran nombre de dimonis, esperits immunds i zombis, que infesten la base militar en poc temps. El protagonista, s l'nic sser hum supervivent de l'estaci i la seva missi s anar assolint sortir amb vida de nivell en nivell, com en l'estil de Wolfenstein 3D, (que va ser el primer FPS d'id Software) no obstant aix el repte s encara major en aquest joc.

Cal dir que Doom va popularitzar la majoria dels aspectes dels videojocs d'acci en primera persona, anomenats FPS), a ms, s'ha sentit a dir que va ser aquest joc va ser el primer del gnere i que els segents videojocs que es van crear van seguir l'estela d'aquest, a ms de qu en termes de creativitat, va permetre que s'introdussin les expansions creades per l'usuari, els WADs.

El 1995 va sortir Doom 2, que s la continuaci, seguit per Ultimate Doom, idntic al Doom original per amb un episodi ms per a experts.

Li van seguir el 1997 per la Nintendo 64, el Doom 64, publicat per Midway Games. Aquesta versi del Doom s diferent a Doom i a Doom 2 ja que tericament aquest joc contnua la histria de Doom 2.

El 3 d'agost de 2004 va ser llanat al mercat Doom 3, el qual inclou no noms un dels motors 3D ms potents des que va sortir, sin tamb una ambientaci nica per a un joc d'aquesta classe, que permet a qualsevol modificar gaireb la gran majoria dels aspectes del joc, sent el ms modificable de tots fins al moment.

 Histria original .

El protagonista s un dels soldats ms forts i entrenats de la Terra, experimentat en combat i llest per a l'acci. Segons la lnia del joc, feia 3 anys va colpejar a un oficial superior per ordenar als seus soldats a disparar contra un grup de manifestants civils. Considerat com a perills, van decidir transportar-lo a una base a Mart. El sector espacial de la UAC (Uni de la Corporaci Aero-espacial). La UAC s una organitzaci multi-planetria amb installacions de deixalles radioactives a Mart i les seves dues llunes, Fobos i Deimos. Els seus primers dies els va passar assegut a una sala de vigilncia, veient vdeos restringits i material molt secret com si fos TV per cable, no havent-hi molta acci a les imatges.

De secret, la UAC, entre d'altres coses, desenvolupava molts projectes militars a Mart i les seves dues llunes. Una i la ms problemtica era la teletransportaci interdimensional, per fins llavors noms s'havia pogut obrir un teletransportador entre Fobos i Deimos. Es va provar de llanar artefactes d'una banda i veure'ls sortir per l'altre, per en algun moment es va necessitar humans per a experimentar. Es van oferir voluntaris militars i cientfics, per en entrar pel portal van comenar a succeir coses desconcertants: no tornaven o simplement no es tornaven a materialitzar en el teletransportador de destinaci, o tamb tornaven morts amb estranys smptomes en el cos (mossegades, pell seca i cremada, alguns apareixien sense algunes parts del cos), o alguns arribaven completament amb una esquizofrnia psictica, (com zombis de pellcula) mastegant la meitat dels seus dits, o havent-se empassat els seus propis ulls, al mateix temps que altres (no tantes en nombre) en creuar pel teletransportador van sofrir una explosi inexplicable des del seu cos.

El treball d'identificar les parts de cossos de la gent sinistrada va esdevenir en una feina de difcil tasca. Apart d'aquest esdeveniments, la UAC anunciava algun que un altre retard, per que la resta anava b.

Ja havent passat algun temps, de sobte, Mart va rebre un missatge des de Fobos "Necessitem suport militar de seguida! Alguna cosa terrible i monstruosa est sortint pels portals! Els sistemes no responen! Els sistemes dels ordinadors s'han tornat bojos!" I tamb van dir altres coses per no es rebia b.

Poc desprs, Deimos simplement es va esfumar de l'espai. Des d'aquell moment, va haver diversos intents d'establir connexi amb alguna de les llunes, sense xit. Com a ltim recurs, el protagonista i els seus companys, sn enviats a Fobos per a veure que s el que est passant. En arribar-hi, la primera ordre que s'ordena al protagonista s esperar a l'entrada i assegurar el permetre mentre els altres efectius obstaculitzen a la base duent-se les armes d'alt calibre. Durant molta estona, la rdio del protagonista noms rep sons de combat: trets, homes cridant ordres, crits d'auxili, alguna cosa que podria identificar-se com a ossos i cartlags trencant-se, i desprs, un gran silenci...

Els soldats companys estan morts i per tant el protagonista decideix entrar per la porta de la base, i troba qui ha coms els atacs. Llavors s quan es pot comenar a jugar matant totes les criatures.

 Mode de joc .

s un FPS (First Person Shooter), o sigui que s'experimenta l'acci des de la vista del personatge. L'objectiu dels nivells s simplement localitzar l'interruptor de sortida al segent nivell (normalment indicat amb un rtol vermell que diu EXIT que de vegades resulta ser un parany), sobrevivint a tot els perills a la via. Els obstacles sn monstres, pisos de residus radioactius, sostres que cauen i aixafen al jugador, i portes que necessiten targetes o "claus de calavera" per a obrir-se i que poden situar-se prop del lloc. Els nivells tenen laberints (el mapa en forma de radar s essencial per a navegar-los) i rees secretes amb alguna recompensa per ser explorades, per tamb es pot trobar que no n'hi hagi de recompensa sin que hi ha algun sser per eliminar.

Doom t un simple arsenal: les tpiques armes dels jocs del seu gnere. El jugador comena amb una pistola i es pot usar la lluita cos a cos si s que la munici s'acaba, per es poden obtenir armes millors; aquestes sn: la serra elctrica, una escopeta, una metralladora en cadena, un llanacoets, un rifle de plasma, i finalment una important arma de joc com pot ser la BFG 9000 (Big Fucking Gun). Tamb es pot agafar objectes, com per exemple una motxilla que permet dur el doble de munici, armadures, farmacioles per a recobrar la salut, i esferes que donen diferents poders com la invisibilitat parcial, la invulnerabilitat i el 100% de salut (fins a un mxim de 200%, no 100% com les farmacioles comuns)

Els monstres s el principal element del videojoc. El jugador s'ha d'enfrontar a grans nombres d'ells alhora: en els ms alts nivells de dificultat es troba una dotzena o ms en diverses habitacions. Hi ha 10 tipus de monstres (Doom II dobla aquesta xifra), incloent humans possets i dimonis amb diferents poders, comenant per febles impes, cacodimonis flotants, fins i tot el temible ciberdimoni (espcie de minotaure robot amb llanacoets), que pot matar al protagonista d'un tret o dos amb un llanamssils. Els monstres tenen un comportament simple, consisteix en caminar cap al jugador, llanar boles de foc i/o mossegar al jugador (tamb poden barallar entre ells si s'ataquen per accident).

La majoria de les versions del Doom (i les seves continuacions) amaguen sortides secretes, aquestes poden estar darrera de portes secretes o en zones de difcil accs. En dos d'aquets nivells del Doom II hi ha grfics del precursor de la saga: Wolfenstein 3D.

A ms del mode solitari, Doom ofereix dos modes multijugador a travs de la xarxa: "cooperatiu", on des de dos fins a quatre jugadors lluiten contra les legions de l'Infern, i el "duel a mort" on fins a quatre jugadors barallen entre si.

 Expansions, i el Doom lliure .
El codi font de Doom va ser publicat per id Software el 1997 sota una llicncia propietria. Conseqentment el joc fou portat a diversos sistemes operatius. Ms endavant, el 1999, el codi va ser tornat a llicenciar sota els termes de la llicncia pblica GPL, obrint la possibilitat als seus fans de realitzar modificacions del joc basades en l'original. La majoria de les modificacions van ser millores, correcci d'errors, i eliminar les limitacions del motor.

Aquestes millores van ser incloses en programes anomenats "source ports" com per exemple: ZDoom, Doom Legacy, Doomsday, etc. Aquests programes generalment agreguen millores que es troben en jocs ms nous que tenen similitud de codi amb el Doom (Heretic o Hexen, per exemple) o simplement d'estil (Doom s un FPS, per tant la majoria va afegir una consola a l'estil Quake). En alguns es va afegir ms modes de joc, com Capturar la bandera, el Duel a mort amb caracterstiques especials, Duel en equip, ltim home en peu, etc., i milloraven els modes existents com per exemple el nombre de jugadors, que va passar d'un lmit de 4 a 16, o fins i tot 32 com en els videojocs ms moderns.

Des de l'obertura del codi font del Doom, s'ha generat tota una cultura entre els seus fans, de contribuir en la creaci de nous nivells i grfics per al videojoc, molts d'ells distributs a travs d'Internet. Entre alguns dels programes de construcci de nivells per al Doom, els ms utilitzats sn Doom Builder i WAD Author.

 Versions del Doom per a consoles .
 3DO;
 Atari Jaguar;
 Sega 32X, (1994) Publicat per SEGA;
 PlayStation, 1995 Publicat per Imagineer;
 Super Nintendo, (1996) Publicat per Williams Entertainment Inc.
 Sega Saturn, (1997) Publicat per Williams Entertainment Inc.
 Nintendo 64, (1997) Publicat per Midway Games i anomenat Doom 64;
 Game Boy Advance, (2001) Publicat per Activision;

A ms tamb es va fer una versi recreativa en la que la pantalla estava a una polzada (2 cm) de la cara del jugador.

 Vegeu tamb .
ZDoom;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial a id Software;
Doom al lloc web oficial d'Activision;
Doom: La pellcula ;
Doomworld.com - Doomworld ;
Doom Wiki ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143763" title="Guillem de Tarragona" nonfiltered="2801" processed="2780" dbindex="58645">
Guillem d'Aguil (?, 1120 - Tortosa, 1168) fou prncep de Tarragona (1154/57-1157)

Fill del normand Robert d'Aguil i la seva esposa Agns.

Arrib a Tarragona amb el seu pare, quan fou nomenat prncep de Tarragona. De seguida accept tasques de govern, donant suport al seu pare. El 1151 tingu conflictes amb l'Arquebisbe Bernat Tort qui, enfurismat, renunci als seus drets sobre la ciutat a favor del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Poc desprs de morir el seu pare, renunci al ttol de Prncep per continu governant la ciutat, tot i que es restabliren alguns drets a l'arquebisbe de Tarragona. El 1163 s nomenat arquebisbe Hug de Cervell, qui des d'un primer moment s'enfontr griament amb els Aguil fins al punt que el propi rei Alfons el Cast viatj fins Tarragona per intentar calmar la situaci.

Poc desprs de l'arribada de la comitiva reial, aparegu mort Guillem d'Aguil, pressumptament l'ordre vindria del propi arquebisbe, que seria assassinat anys ms tard pel germ de Guillem, Berenguer d'Aguil.

El 1175, se li conced una part dels drets legtims al fill de Guillem, anomenat tamb Guillem, qui sembla que posaria les bases de la futura nissaga dels Aguil, senyors del castell d'Aguil.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143765" title="Berenguer de Tarragona" nonfiltered="2802" processed="2781" dbindex="58646">
Berenguer d'Aguil (? - ?, v. 1175?) fou el fill petit de Robert d'Aguil i la seva muller Agns, prnceps de Tarragona.

La primera referncia data del 1149, quan, juntament amb els seus germans, ajudava en tasques de govern de Tarragona al seu pare.

Visqu els conflictes entre la seu metropolitana i la seva famlia. El 1171 assassin l'Arquebisbe Hug de Cervell a Tortosa, en venjana pel crim ordenat per l'eclesistic contra el germ de Berenguer, Guillem d'Aguil (assassinat el 1168).

Berenguer i el seu germ Robert s'exiliaren a Mallorca, on escrigueren una carta per al rei Alfons el Cast, on es feien responsables del crim i explicaven tots els actes violents ordenats per l'arquebisbe Cervell.

El 1173 mor de malaltia el seu germ Robert i poc desprs, Berenguer reb el perd reial i torn a Tarragona. El 1175 se'n perd la pista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143767" title="Estaon" nonfiltered="2803" processed="2782" dbindex="58647">
Estaon s una entitat de poblaci del municipi de la Vall de Cards, situat a la comarca del Pallars Sobir.

 Emplaament geogrfic .
El poble d'Estaon, situat dins el Vallat d'Estaon a 1.237 metres d'altitud, est drenat per la ribera d'Estaon, que neix als estanys de Campirme i aflueix per la dreta de la Noguera de Cards prop de Ribera de Cards. El terme s molt accidentat (serra de Campirme, 2.633 m d'altitud); els boscos ocupen 942 ha i els pasturatges 2.270 ha, destinades al bestiar, especialment bov. Els conreus es limiten a 84 ha de sec (cereals, especialment sgol i patates) i a 20 de regadiu (prats).

 Histria .
Segons en l'enumeraci parroquial de l'acta de consagraci d'Urgell del 839, la vall de Trvia estava administrada per setze parrquies, entre elles Vallato (Estaon). No s fins el 1281, que torna a ser esmentat quan el comte Arnau Roger va fer entrega a Ramn de Molina, entre altres, dels llocs d'Ainet de Cards, Ans, Bonestarre, Estaon i Lladrs.

Estaon tenia el 1831 al voltant de 199 habitants; el 1910, 72 habitants; i el 2003, 20 habitants. Va ser un municipi independent fins que el 1972 es va fusionar amb Ribera de Cards. L'antic terme incloa els pobles d'Ainet de Cards, Ans, Bonestarre i Lladrs.

Llocs d'inters.
Esglsia de Santa Eullia d'Estaon;
Antiga parrquia, romnica.

Esglsia de Sant Jaume;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143769" title="Miquel Mayol i Raynal" nonfiltered="2804" processed="2783" dbindex="58648">
Miquel Mayol i Raynal (nascut a Perpiny, 11 d'agost de 1941) s un advocat i un dels poltics ms coneguts del catalanisme a la Catalunya Nord. Va estudiar dret a Pars, Montpeller i Alger abans de ser advocat a Nantes i a Perpiny. El 1968, any del seu retorn a Perpiny va adherir al Grup Cultural de la Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifi. El 1970 va fundar el Comitat Rossellons d'Estudis i d'Animaci, que es va convertir desprs en l'Esquerra Catalana dels Treballadors (E.C.T.), primera expressi poltica moderna de l'esquerra catalanista a la Catalunya del Nord. El 1999, va integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya.

Arran de les eleccions europees, aquell mateix any, aquesta formaci poltica va obtenir un diputat en coalici amb Eusko Alkartasuna. El juny de 2001 fou Miquel Mayol qui ocup aquest crrec.

Ser substitut posteriorment per l'eivissenc Bernat Joan i Mar, el 2004.

Miquel Mayol ha participat activament a la majoria d'iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del nord, com per exemple la Universitat Catalana d'Estiu, la Bressola, l'Escola Popular Catalana o la realitzaci de la Porta dels Pasos Catalans. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143771" title="Wormux" nonfiltered="2805" processed="2784" dbindex="58650">


Wormux es videojoc lliure inspirat en el joc  Worms. Aquest projecte a estat llenat el desembre de 2002 pel programador Lawrence Azzoug.

El joc actualment, encara  est en desenvolupament, per ja s  possible jugar amb nombroses armes (dinamita, llanacoets automtics, pistola, teletransportaci, etc.). Incluent  nombrosos terrenys disponibles (en diferents estils), aix com a nombroses transformacions diferents. 

Fins a la versi 0.79, noms es podia jugar contra un altre jugador, per a partir d'aquesta versi, es pot jugar contra la intelligncia artificial del joc, encara que la opci per defecta esta desactivada, ja que encara esta en versi de probes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143787" title="Carles de Wrttemberg" nonfiltered="2806" processed="2785" dbindex="58652">
Carles de Wrttemberg, duc de Wrttemberg (Friedrichshafen 1936). Duc de Wrttemberg i cap de la casa reial de Wrttemberg des de 1975. 

Nascut a Friedrichshafen el dia 1 d'agost de 1936 essent fill del duc Felip de Wrttemberg i de l'arxiduquessa Rosa d'ustria-Toscana. Carles s nt per via paterna del duc Albert de Wrttemberg i de l'arxiduquessa Margarida d'ustria; mentre que per via materna ho s de l'arxiduc Pere Ferran d'ustria-Toscana i de la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies.

El dia 18 de juliol de 1960 contragu matrimoni amb la princesa Diana d'Orleans, filla del prncep Enric d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans-Bragana, comtes de Pars. La parella ha tingut sis fills:

 SAR el prncep Frederic de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1961. Es cas el 1993 a Altshausen amb la princesa Maria de Wied.

 SAR la princesa Matilde de Wrttemberg, nada a Friedrichshafen el 1962. Es cas a Altshausen el 1988 amb el comte Erich von Waldburg zu Zeil und Trauchburg.

 SAR el prncep Eberhard de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1963.

 SAR el prncep Felip de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1964. Es cas a Altshausen el 1991 amb la princesa Maria de Baviera.

 SAR el prncep Miquel de Wrttemberg, nat a Friedrichshafen el 1965. Es cas a Altshausen el 2006 amb Julia Storz.

 SAR la princesa Flor de Wrttemberg, nada a Altshausen el 1977. Es cas a Altshausen el 2003 amb el comte Moritz von Ge.

Des de 1975 i fins a l'actualitat ha estat el cap de la casa reial de Wrttemberg. El seu successor s el seu fill primognit, el prncep Frederic de Wrttemberg.

Durant les dcades de 1960 i de 1970, el matrimoni format pel duc Carles i la princesa Diana d'Orleans gener un important focus informatiu per l'anomenada premsa rosa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143788" title="Leishmaniosi" nonfiltered="2807" processed="2786" dbindex="58653">
La leishmaniosi s una malaltia infecciosa provocada pel parsit leishmnia. Normalment, aquest parsit envaeix els diferents rgans de l'animal, provocant lesions de diversa consideraci, podent, fins i tot, causar-ne la mort.

Aquesta malaltia la solen patir els gossos tot i que no es impossible la seva aparici en altres ssers vius. En ssers humans s'han detectat alguns casos com a conseqncia de picades de flebtom.

 Formes de contagi.

La leishmaniosi no es transmet de forma directa entre animals. Un animal malalt d'aquesta malaltia, ha seguit el segent procediment:

 El flebtom pica un animal contagiat amb leishmnia.
 Ha de passar, aproximadament, una setmana perqu aquest flebtom sigui infectant.
 El mateix flebtom, ja infectant, pica a un altre animal i la transmet.

En el cas de la relaci entre gossos i humans, es considera que una persona amb un gos amb leishmaniosi no ha d'adoptar cap mesura especial per evitar el contagi, noms s'ha de preocupar de tractar el seu animal. El risc de contagi ve donat pel risc de viure en una zona geogrfica on existeixi la malaltia, tant si es tenen animals domstics com si no se'n tenen.

A l'estat espanyol, es consideren com a zones de risc Euskadi, Cantbria, Astries i Galcia.

 Smptomes en gossos.

 Problemes renals;
 Lesions a la pell;
 Lesions a les articulacions;
 Lesions oculars i al voltant dels ulls;

Aquesta malaltia, no t cura en gossos, tot i que un correcte control veterinari, de forma regular i amb tractament pot donar una bona qualitat de vida al gos.

 Prevenci.

La nica manera de prevenir la malaltia s evitant el contacte de l'animal amb el flebtom. Aquest insecte t el moment de mxima activitat al capvespre.

 Enllaos Externs.
 Manual de lluita contra la leishmaniosi;
 The International Leishmania Network (ILN). ;
 Leishmaniosi i clima. ;
 (Leish-L).;

 Referncies.
 Malalties transmissibles. Leishmaniosi. Bayer Health Care.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143789" title="Felip de Wrttemberg" nonfiltered="2808" processed="2787" dbindex="58654">


 Felip de Wrttemberg (duc de Wrttemberg) (1845 - 1927).

 Felip de Wrttemberg (cap de la casa reial de Wrttemberg) (1893 - 1975).

 Felip de Wrttemberg (duc de Wrttemberg II) (1964).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143791" title="Sant Salvador de la Vedella" nonfiltered="2809" processed="2788" dbindex="58655">

Sant Salvador de la Vedella s un monestir romnic situat prop del poble de Cercs a la comarca del Bergued.

Histria.
Fundat pels monjos del monestir de Sant Sadurn de Tavrnoles l'any 830, els seus orgens sn de l'poca carolngia i per a la repoblaci de la comarca.

L'any 835, l'abat Carlot de Tavrnoles va aconseguir del rei de Frana,  Llus el Piads la protecci i el poder triar lliurement l'abat. A partir del segle XII la seva importncia va anar  desapareixent, fins que en l'any 1580 el papa Climent VIII va donar les seves rendes al seminari de la Seu d'Urgell.

L'edifici.
De tot el conjunt arquitectnic la part ms important que es conserva s l'esglsia. Consta d'una sola nau reduda, coberta per una volta de can apuntada, amb un absis semicircular i dues absidioles laterals.

Sobre la faana de l'oest, t un petit campanar posterior de cadireta amb dues obertures. La seva porta d'entrada est en la faana sud.

En l'actualitat est enmig de l'embassament de la Baells damunt d'un cim que sobresurt de l'aigua.

Bibliografia.
Antoni Pladevall Guies Catalunya Romnica. El Bergued Barcelona: Prtic, 2001. ISBN 84-7306-697-9







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143792" title="Flebtom" nonfiltered="2810" processed="2789" dbindex="58656">

El flebtom  s un insecte dpter de la famlia dels psicdids,  semblant a un mosquit per de dimensions ms redudes. La seva activitat principal sol ser al vespre. s el principal responsable de la transmissi de la leishmaniosi.

 Cicle de vida.
 Les pupes sn prcticament immbils.
 Les larves es nodreixen de residus orgnics.
 Les femelles posen en 40 i 50 ous en llocs foscos i humits.
 Els adults sn actius a les hores de foscor i transmeten malalties a ssers humans i gossos a travs de la picada.

 Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143793" title="Leishmnia" nonfiltered="2811" processed="2790" dbindex="58657">

Les leishmnies (Leishmania) sn un gnere d'excavats, responsable de la malaltia coneguda com leishmaniosi. El principal vector d'infecci sn els flebtoms; les seves vctimes solen ser els animals vertebrats. La leishmaniosi afecta a marsupials, cnids, rosegadors i primats. S'estima que uns 12 milions de persones pateixen leishmaniosi avui dia. 

Els espcimens de leishmnia mostren dues morfologies durant el seu cicle vital: promastigot, allargada amb un flagel anterior, en l'intest del vector, i amastigot esfrica, i amb un flagel molt curt, que no sobresurt de la borsa flagellar, de manera que noms s apreciable en el microscopi electrnic. Les infeccions es produxen a la pell i mucoses o en els rgans. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143795" title="Lphant" nonfiltered="2812" processed="2791" dbindex="58658">
Lphant s un programa P2P que aprofita la xarxa eDonkey de l'eMule per a conectar-se als servidors.

El sitema s com el de qualsevol P2P, tot que incorpora un gesti de descrregues en torrent i s ms eficient que la majoria de P2P. A ms, tamb utilitza el sistema Kad, paregut a l'eDonkey per que en compte d'utilitzar un servidor gran per a connectar usuaris entre si, cada usuari s un microservidor. 

Altres programes P2P.
eMule, BitTorrent, Kazaa, Gnutella, Freenet, Entropy, GNUnet, aMule, Ares Galaxy, Soulseek, Audiogalaxy, eMule Plus, Ktorrent, MLDonkey, Napster, Shareaza, Pando ...

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Projecte Lphant a SourceForge;
 www.LphantES.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143797" title="Protogrec" nonfiltered="2813" processed="2792" dbindex="58659">
El protogrec s el suposat ancestre com dels dialectes del grec, incloent el micnic, els dialectes clssics tic-jnic, elics, dric i nord-occidental, aix com la koin i el grec modern. Algunes teories hi inclouen entre els seus descendents el macedoni antic, i altres fan descendre aquest d'un anterior protohellnic.

Aquesta llengua hauria estat parlada als Balcans a les acaballes del tercer milleni a.C.

La unitat lingstica del protogrec hauria acabat quan els emigrant hellens, parlant l'antecessor del micnic, van entrar a la pennsula grega al voltant del segle XXI aC (o com a molt tard el XVII). Es van separar dels doris, que en la invas drica van entrar a la pennsula aproximadament un milleni ms tard (a l'anomenada edat fosca grega) parlant un dialecte que en alguns aspectes es va conservar ms arcatzant.

L'evoluci del protogrec s'ha de veure tenint en compte el context de l'antiga sprachbund paleobalcnica que fa difcil establir lnits entre les diferents llenges. La representaci de les laringeals a l'inici de mot mitjanant vocals protsiques, un tret tan caracterstic del grec, s compartida per l'armeni, que tamb en comparteix altres peculiaritats fonolgiques i morfolgiques. L'estreta elaci entre grec i armeni posa de manifest la natura parafiltica de la isoglossa centum-satem.

Les similituds entre el grec antic i el snscrit vdic suggereixen que tant el protogrec com el protoindoirani encara eren molt similars b al protoindoeuropeu tard (cosa que el situaria a finals del quart milleni aC), b a una protollengua grecoria post-protoindoeuropea. El grecoari no t gaire crdit entre els lingistes, ja que la distribuci tant temporal com geogrfica del grec i de l'indoirani s'adapten prou b a la hiptesi kurgana del protoindoeuropeu.

 Fonologia .

El grec s una llengua centum, cosa que la situa en uns hipottica protollengua grecoria abans de la satemitzaci, fent-lo idntic al protoindoeuropeu tard. El protogrec sembla haver estat afectat pel corrent general de palatalitzaci caracterstic del grup satem, cosa que es posa de manifest per exemple pel canvi postmicnic de les labiovelars abans d'e en dentals (kwe > te "i" -conjunci-), per la influncia satemitzant sembla que va arribar al grec noms desprs d'haver perdut aquest les palatovelars (s a dir, desprs d'haver esdevingut una llengua centum).

Alguns dels canvis principals que van separar el protogrec del protoindoeuropeu sn:
 Aspiraci de la /s/ en posici intervocal.
 Ensordiment de les sonores aspirades.
 Disimilaci de les aspirades (llei de Grassman), possiblement en poques post-micniques.
 La y- en possici inicial (no hy-) es refora a dy- (ms tard ).
 La prdua de la *s prevoclica no es va acabar de completar, evidenciat per, dasus "dens"; sun "amb" seria un altre exemple, contaminat per un protoindoeuropeu *kom (cf. llat cum, protogrec *kon) cap a ksun en grec homric i tic antic.
Els canvis entre el protogrec i el micnic inclouen:
 Prdua de parades consonntiques finals (/m/ final > /n/).
 /m/ i /n/ sillbiques > /am/, /an/ abans de ressonant, en altres casos /a/.
 Les laringeals intervocliques i les inicials preconsonntiques es vocalitzen en /e/, /a/, /o/ (de les indoeuropees h , h , h , respctivament).
 La seqncia CRHC (consonant-ressonant-laringeal-consonant) es transforma en CR C, CR C, CR C (de H = h , h , h , respectivament).
 Prdua de s en grups consonntics, amb allargament addicional: esmi >  mi;
 Creaci d'una s secondria a partir del grup ntia > nsa. Assibilaci de ti a si en dialectes meridionals.
Aquests canvis ja eren complets en el micnic. Per als canvis que van afectar els dialectes ms tardans vegeu l'article del grec antic.

 Morfologia .

 Substantius .

 Els casos datiu, instrumental i locatiu protoindoeuropeus es resumeixen en un sol cas datiu. Algunes desinncies sn noves (com la plural -si, del locatiu plural -su).
 El nominatiu plural -oi, -ai reemplaa el protoindoeuropeu tard - s, - s.

 El morfema invariable gunaik- "dones", documentat a les tauletes de Tebes s probablement protogrec. Apareix tamb, com a mnim, a l'armeni gunai-.

 Pronoms .

 Es creen els pronoms houtos, ekenios i autos. L's de ho, h  i ton com a articles s postmicnic.

 Verbs .

 Existeix una isoglossa entre el grec i el frigi, estretament relacionat: els acabaments en r a la veu mitja, aparentment perduts completament ja al protogrec.
 El protogrec va heretar l'augment, una - prefixada a les formes verbals que expressaven el temps passat. Aquesta caracterstica noms la comparteix amb l'indoirani i el frigi (i fins a cert punt l'armeni), cosa que dna cert suport a la hiptesi d'un dialecte grecoari o b protoindoeuropeu interior. Nogensmenys, l'augment va romandre opcional en temps d'Homer, i probablement era poc ms que una partcula lliure en la protollengua, que ben b podia haver-se perdut en altres branques.
 Les desinncies verbals de la primera persona de la veu mitja -mai, -m n substitueixen -ai, -a. El pherei de la tercera persona del singular s una innovaci anlogica, reemplaant els predibles *phereti i *pheresi (del protoindoeuropeu bhreti) del dric i el jnic.
 Creaci del futur (incls el passiu futur), i el passiu aorist.
 S'afegeix el sufix -ka- a alguns perfectes i aorists.
 Es creen els infinitius en -ehen, -enai i -men.

 Numerals .


 "Un": nominatiu *hens, genitiu *hemos; femen * mhi . D'aqu el micnic e-me /hemei/ (datiu) i tic-jnic .
 "Dos": *duw . D'aqu el micnic du-wo /duwo/, l'homric  i l'tic-jnic .
 "Tres": nominatiu *trees, acusatiu *trins. D'aqu el micnic ti-ri /trins/, l'tic-jnic , lesbi , cretenc .
 "Quatre": nominatiu *kwetwores, genitiu *kwetur n. D'aqu el micnic qe-to-ro-we /kwetr wes/ "amb quatre orelles", l'tic , el jnic , el beoci , el lesbi  i el dric .
 "Cinc": *penkwe. D'aqu l'tic-jnic  i el lesbi i tessali .

 Exemple .

Eduard Schwyzer en la seva obra Griechische Grammatik (1939, I.74-75) va traduir fragments famosos de texts clsics al protogrec. 
La seva reconstrucci, per, no tenia en compte el micnic i a ms assumia la prdua del protogrec de labiovelars i ressonants sillbiques, entre d'altres coses. Aix, la reconstrucci de Schwyzer correspon ms aviat a un dialecte arcaic pero postmicic que a un protogrec.



Notes: la reconstrucci assumeix que les antigues combinacions d'aproximants +s en qualsevol ordre (*ns, *ms, *rs, *ls, *u s, *i s, *sn, *sm, *sr, *sl, *su , *si  ) es pronunciaven com a aproximants sordes () abans de ser simplificades a aproximants sonores curtes amb un allargament compensatori en la majoria de dialectes - ,  ,  ,  , ( ), ( )- o a aproximants sonores llargues en elic -  ,   ,   ,   ,  ( ),  -. Tamb s'assumeix que les nasals sillbiques del protoindoeuropeu () es pronunciaven com a  abans de dividir-se en  en la majoria de dialectes i en  com a variant en alguns altres (micnic, arcadi, elic).

 Vegeu tamb .

 Protollengua;
 Hellens;
 Protoindoeuropeu;
 Grec modern;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143798" title="Monestir de Sant Sadurn de Tavrnoles" nonfiltered="2814" processed="2793" dbindex="58660">
Sant Sadurn de Tavrnoles, dit tamb Sant Serni de Tavrnoles, s un monestir romnic que es troba en el poble d'Anserall, al municipi de Les Valls de Valira dins la  comarca de l'Alt Urgell.
Histria.
Es creu que el cenobi s d'origen visigtic i que es va convertir en monestir entre 782 i 799. No obstant aix, els orgens d'aquest monestir no sn molt clars ja que els monjos van falsificar documents en diverses ocasions amb la finalitat d'obtenir beneficis papals. Entre els documents falsificats en Sant Sadurn es troba una falsa butlla emesa per Lle III. Tamb es creu que va estudiar Flix, bisbe d'Urgell, iniciador de la hereja adopcionista, anullada per Carlemany.

Al 815 van rebre diverses donacions per part dels comtes d'Urgell i de la Cerdanya. Varen fundar el monestir de Sant Salvador de la Vedella (en la comarca del Bergued) i el de Sant Pere de Casserres. En l'any 1019, passa sota la seva tutela el monestir de Sant Lloren de Morunys amb el nomenament, pel bisbe  Sant Ermengol d'Urgell, del mateix abat per a ambds monestirs. En el seu moment de mxima esplendor, en el segle XI, la possessions del monestir s'estenien des del Bergued fins a Andorra, passant pel Pallars o la Cerdanya. Tamb va tenir possessions a Castella i Arag.

L'esglsia va ser consagrada en l'any 1040 pels bisbes Eribau d'Urgell i Arnulf de Ribagora. Es va consagrar en honor a la Verge i dels sants Miquel i Sadurn. El seu primer abat va ser Guillem i a la cerimnia de consagraci van assistir diverses personalitats de l'poca com els comtes d'Urgell, els arquebisbes de Narbona i de Arles i els bisbes de Elna, Girona o Tolosa. En el document de consagraci figuren tamb les possessions del monestir i es fa referncia a l'Ordre de San Benito seguida pels monjos. 

En 1099 el papa Urb II va concedir al monestir una butlla d'immunitat. L'esplendor de Sant Sadurn va durar fins al segle XIII. El seu ltim abat triat  va ser Lloren Toms i Costa que va morir al 1564. Encara que el monestir va seguir actiu sense abat, amb una congregaci de quatre monjos, va ser secularitzat per ordre del papa Climent VIII en 1592. Les rendes del monestir van anar a parar al seminari de la  Seu d'Urgell mentre que en el monestir es va installar una vicaria perptua.

L'edifici. 
De la seva primera poca solament queda la gran capalera de l'esglsia amb l'absis orientat cap a l'oest, es creu que obligat pel terreny. Tamb es conserva el transsepte que est rematat per unes absidioles. Se sap que constava de tres naus encara que aquestes no s'han conservat. Encara pot veure's una base rodona del campanar primitiu. Del claustre situat en el sud no queda cap vestigi; era bess del de la Catedral de Santa Maria d'Urgell.

Alguns capitells es troben a Barcelona i Amrica del Nord ja que van ser venuts a un colleccionista; en el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un frontal de l'altar del segle XII en el qual apareixen representats nou bisbes amb auroles i en la catedral de la Seu d'Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l'abadia.

En 1971 es va iniciar la seva restauraci.
Enllaos externs.
Monestir de Sant Serni

Bibliografia.
Pladevall,Antoni Els monestirs catalans, Ediciones Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143800" title="Font de l'Espardenyera" nonfiltered="2815" processed="2794" dbindex="58661">
La Font de l'Espardenyera s una urbanitzaci de Terrassa, aproximadament a un quilmetre i mig al nord-est del nucli urb, adscrita, per, al districte 5 o del Nord-oest. Situada al marge esquerre de la riera de les Arenes, est limitada pel terme municipal de Matadepera al nord, per la carretera de Castellar (C-1415a) al sud, el torrent de la Font de les Canyes (o del Sagrament) a l'est i el de les Monges a l'oest, que conflueixen aiges avall de la urbanitzaci per formar el torrent de la Grpia, emissari del Bess. S'hi accedeix per la carretera de Matadepera (BV-1275). 

Ocupa una extensi de 0,18 km i al cens municipal no hi figura la poblaci resident, la qual s'inclou dins els 407 habitants que en el cens del 2005 consten com a disseminats dins el districte 5, que comprn tamb la urbanitzaci dels Caus i els Pinetons i altres construccions allades. 

Aquest barri, separat de la trama urbana de la ciutat, agafa el nom de la font que dna les aiges al torrent de la Grpia i va nixer com a continuaci de les urbanitzacions del sud de Matadepera, al llarg de l'anomenat passeig de Matadepera, per ja dins el terme municipal de Terrassa, cosa que ha estat a l'origen de diversos problemes de cobertura d'infraestructures i de serveis.

A l'est de la urbanitzaci s'aixeca la capella de Santa Magdalena de Puigbarral, que depn de la parrquia de Sant Lloren, al barri d'gara. s l'esglsia d'un antic convent de monges agustines del segle XIV que al comenament del segle XX estava en runes i que fou restaurada el 1956. S'hi accedeix pel cam dels Monjos, un trencall de la carretera de Matadepera que surt a m dreta tot just travessat el pont de la riera de les Arenes, abans d'entrar al poble.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143802" title="Aran ath Dia" nonfiltered="2816" processed="2795" dbindex="58662">
Aran ath Dia (o b ARANathDIA com est posat de ttol) s una revista (monogrfic) en arans que edita el diari Segre amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Consell General d'Aran i amb la collaboraci de la Ctedra d'estudis occitans de la Universitat de Lleida, en el qual publica notcies i articles relacionats amb la vida diria a la Vall d'Aran.

A l'ltima pgina (no pas la contraportada) de cada nmero que es publica hi consta un petit diccionari de paraules en arans amb una simple traducci al catal, o b una explicaci del significat.

 Enllaos externs .
Article sobre l'Aran ath Dia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143803" title="Brooklyn" nonfiltered="2817" processed="2796" dbindex="58663">

 

Brooklyn s una dels cinc districtes que conformen la ciutat de Nova York. Va ser una ciutat independent fins a la seva inclusi dins del conglomerat urb de Nova York el 1898. Actualment, Brooklyn s el barri ms poblat de la ciutat amb prop de 2,5 milions d'habitants.

El borough de Brooklyn concorda amb els lmits del comtat de Kings (comtat de Reis), el qual s a ms el comtat ms poblat de l'estat de Nova York. Si fos una ciutat independent, Brooklyn seria de les quatre ciutats ms poblades d'Estats Units. Brooklyn va obtenir el seu nom en honor al rei Carles II d'Anglaterra, a causa d'aix tamb rep l'apellatiu de "Ciutat de Reis".

Malgrat la uni amb Nova York, Brooklyn mant una forta identitat. Ha estat anomenada City of Trees (La ciutat dels arbres), City of Homes (La ciutat de les cases) o tamb City of Churches(La ciutat de les esglsies) i al segle XIX, Brooklyn s de vegades anomenat "Borough of Homes and Churches" (El districte de cases i esglsies).

Com un intent de promoci, l'administraci local ha collocat senyals de trnsit al llarg de les avingudes ms transitades en als lmits de Brooklyn. S'han collocat acolorides expressions associades amb Brooklyn com per exemple: "Fugheddaboudit" (Forget about it: oblida-ho), "Oy vey" (Oh dear: volgut) i "How Sweet it is" (Com de dol s aix). Un senyal identifica a Brooklyn com: "Home to Everyone From Everywhere" (Llar per a qualsevol de qualsevol lloc).

El seu nom prov de la ciutat holandesa de Breukelen, per una caracterstica comuna entre aquestes, en ambdues existia un petit pant ( broek o breuk -pronunciat  : pant; ms el sufix diminutiu neerlands elen), de manera que el significat original de Brooklyn s petit pant.


 Demografia .





D'acord al Cens de 2005, s'estima que existeixen 2 486 235 persones, 880 727 cases i 583 922 famlies residint a Brooklyn. De les 880 727 cases, 38,6% pertanyen a parelles casades vivint juntes, 22,3% t una dona a crrec de la casa sense un marit present i 33,7% no t famlies. 33,3% t nens menors de 18 anys vivint amb ells. 27,8% de les cases pertanyen a persones vivint soles i un 9,8% a persones que tenen 65 anys o ms. La mitjana de persones en una casa s 2,75 i la mitjana d'integrants en una famlia s de 3,41.

La poblaci es troba distribuda per edat de la segent manera: 26,9% per sota els 18 anys, 10,3% entre 25 i 44, 20,6% entre 45 i 64 i el restant 11,5% de 65 anys o ms. La mitjana d'edat s de 33 anys. Brooklyn t ms dones que homes, sent la relaci de 88.4 homes per cada 100 dones.

L'ingrs mitj per llar a Brooklyn es troba en els 32.135 dlars i la mitjana d'ingrs per famlia s de 36.188 dlars. La renta de la poblaci masculina (34.317 $) s de mitjana major que la de les dones (30.156 $). L'ingrs per cpita s de 16.775 $. Prop del 22% de les famlies i el 25,1% de la poblaci es troba sota el llindar de la pobresa, incloent al 34% dels joves menors a 16 anys i el 21,5% dels majors de 65 anys.

Els residents de Brooklyn sn coneguts en idioma angls com els Brooklynites i l'accent que els distingeix s cridat en certes ocasions Brooklynese.

 Cultura .
 Esports .


Brooklyn ha estat llar de moltes figures conegudes com Joe Patern, Joe Torre, Larry Brown, Mike Tyson, Paul Lo Duca, Michael Jordan i Vince Lombardi. Els parcs que es troben a travs de Brooklyn com Prospect Park, Marine Park i la comunitat de complexos esportius en Floyd Bennett Field proveeixen als residents de l'oportunitat de practicar els seus esports preferits.

L'equip ms fams de Brooklyn sn els antics Brooklyn Dodgers que jugaven al Ebbets Field, van ser malnomenats els "trolley dodgers" com una referncia als tramvies que alguna vegada van travessar el borough.

El ms gran xit dels Dodgers va tenir lloc el 1947 quan Jackie Robinson entr al camp vestint l'uniforme dels Dodgers, constituint-se aix en el primer afroameric a participar en la Lliga Major de Beisbol Nord-americ. El 1955, els Dodgers van guanyar la seva primera i nica Srie Mundial a Brooklyn contra el seu clssic rival els New York Yankees. L'esdeveniment s recordat ja que va ser celebrat massivament pels habitants del borough. Dos anys desprs els Dodgers van canviar la seva seu a Los Angeles.

Desprs de 43 anys sense beisbol, aquest esport va tornar a Brooklyn al conformar-se l'equip dels Brooklyn Cyclones, un equip de les lligues menors de beisbol que van comenar a jugar a Coney Island.

 Personatges famosos .
Type O Negative, banda de gothic/doom metall.
Deborah Gibson, cantant, compositora i actriu.
Michael Jordan, ex-jugador de bsquet.
Carl Sagan, reconegut astrnom i divulgador cientfic.
SkufOne YKK, graffiter proclamat rei de Brooklyn.
Jay-Z, raper.
Lenny Kravitz, compositor, msic.
Notorious B.I.G., raper.
Steve Buscemi, actor.
Woody Allen, director i guionista.
Carmelo Anthony, jugador de bsquet.
Al Capone, gngster.
Jennifer Connelly, actriu.
Barry Manilow, compositor, msic i intrpret.
Paul Auster, escriptor;
Lil Kim, cantant;
Cyndi Lauper, cantant;
Mike Tyson, boxejador;
Eddie Murphy, actor, cantant i comediante.
Corbin Bleu, actor;
tazz ex-lluitador ecw i actual comentarista;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Fotografia social centrada en Brooklyn - Boogie;
 Llocs d'inters en Brooklyn;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143804" title="Imagine (can)" nonfiltered="2818" processed="2797" dbindex="58664">

Imagine s una can de John Lennon, escrita amb collaboraci amb Yoko Ono, publicada el 1971 en l'lbum del mateix nom. 

La lletra est parcialment inspirada en el llibre de poemes de Yoko Ono Grapefruit de 1964, on cada poema comena amb una invocaci semblant.

La can que es queixa de les guerres (nothing to kill or die for), de les fronteres (imagine there's no countries), de la religi (no religion too) i conclou que haurem de compartir el mn (imagine all the people sharing all the world) i que encara que sembli que en la can es demana molt, no noms Lennon vol la pau (you may say I'm a dreamer, but I'm not the only one).

Desprs de la mort de John Lennon, es va construir en record seu un mosaic amb la paraula Imagine al Central Park de Nova York, davant de l'edifici Dakota on va ser assassinat. El 2002 es va canviar el nom de l'aeroport de Liverpool a Liverpool John Lennon Airport, i es va adoptar el lema Above us only sky, pintant-lo al sostre.

Dies desprs de la mort de Lennon, i segurament a causa d'aix, Imagine va ser N1 a les llistes de Gran Bretanya el 4 de gener de 1981.

La can s'ha convertit en l'himne oficial de l'organitzaci Amnistia Internacional.

Vegeu tamb.
Msica de la dcada del 1970 als Estats Units;

Enllaos externs.
Lletra de la can ;
Traducci al catal;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143805" title="Desert Lbic" nonfiltered="2819" processed="2798" dbindex="58665">

El Desert Lbic (24 graus Nord, 25 graus Est) (rab:                ) s un desert afric situat a la part nord-est del Desert del Shara que ocupa el sud-oest d'Egipte, l'est de Lbia i el nord-oest del Sudan. Amb una rea 1.100.000 km, s'estn 1.100 km d'est a oest i 1000 km de nord a sud, amb una forma rectangular.

Aquest desert s majoritriament arens i est habitat pels Senussi. La fauna autctona est composta principalment d'escorpins i vibres.

Existeixen diverses depressions en certes parts del desert, i no hi ha rius que portin aigua ni dins ni fora de la zona. La meseta de Gilf al-Kebir t una altura d'aproximadament 300 metres, una excepci en comparaci amb la resta del desert, que t una altura baixa formant una gran planura.

Hi ha vuit depressions importants al desert lbic, i sn totes considerades oasis excepte el ms petit, Qattara, ja que les seves aiges sn salades. En les altres set depressions trobem assentaments permanents, presncia de recursos naturals i producci agrcola limitada i aigua potable provinent del Nil o del pou local.

L'Oasi de Siwa, proper a la frontera amb Lbia i a l'oest de Qattara, est allada de la resta d'Egipte per ha acollit vida des de temps antics.

Els altres oasis importants sn Dakhla i Kharga a Egipte, i Jaghbub a Lbia, que, juntament amb Siwa, formen una cadena d'oasis des d'Al Fayyum, passant per Bahriya, Farafra fins a arribar a Kharga. 


Caracterstiques geogrfiques del Desert Lbic.
La depressi de Qattara .

La depressi de Qattara, la qual cont el segon punt ms baix d'frica, t aproximadament 15.000 km d'extensi, i la seva altitud s majoritriament sota el nivell del mar (el seu punt ms baix est situat a 133 metres sota el nivell del mar). Aquesta zona prcticament inhabitada est coberta de llacs de sal.

 Gilf Kebir .

L'altipl de Gilf Kebir s'aixeca 300 m aproximadament sobre la mitjana de la zona i est situada a Egipte. La seva mida s comparable a la de Sussa, i les seves caracterstiques sn semblants a les d'altiplans semblants al Shara central. La seva part sud-est est ben definida per penya-segats i wadis profunds. La part septentrional, separada de l'altra meitat per una vall anomenada "Gap" est ms trencada, i acull tres grans wadis amb vegetaci.

Els mars de sorra.

Els tres mars de sorra, que tenen dunes de fins a 110 metres d'altura i que cobreixen aproximadament una quarta part de la regi inclouen:
 El Mar de Sorra Egipci;
 El Mar de Sorra de Kalansho;
 El Mar de Sorra de Ribiana;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143806" title="Onox" nonfiltered="2820" processed="2799" dbindex="58666">

Onox (    , Gorgon en la versi japonesa), s el principal antagonista de The Legend of Zelda: Oracle of Seasons, aix com de la srie Oracle, de la franqucia The Legend of Zelda, de la companyia Nintendo. Al videojoc s anomenat freqentment com el General of Darkness (en catal, General de les Tenebres) ttol militar que tindria per demostrar que ell s un dels generals de l'exrcit de Ganon, el malvat antagonista principal de la srie. s un dels principals autors de les desgrcies succedes al videojoc i en la resurrecci del malvat Ganon, el despietat King of Evil.

Posseeix un aspecte similar als Iron Knuckle de The Legend of Zelda: Ocarina of Time i Majora's Mask, i tamb t una certa semblana amb l antagonista Zant, de The Legend of Zelda: Twilight Princess, per l aspecte de la seva armadura i del seu casc. Tamb t un aspecte semblant als enemics Darknut, uns poderoses guerrers amb armadura, molt semblant a la d'Onox, que  a diferncia d'aquest utilitzen espasa o maa.

Poc se sap d'Onox i del seu passat misteris abans dels fets del joc, i de com se situa aquest personatge a la llegenda d'Hyrule de The Legend of Zelda (en aquest cas l'acci i el rol del malvat antagonista s la dimensi d'Holodrum, ja que s on habit el malvat general). Onox habita al seu castell fosc, Onox's Castle, una fortalesa maleda i malfica. 

 Histria .

 General of Darkness .

El malvat Onox, el General of Darkness, per ordre de les Sorceress Sisters Twinrova, segrest Din, l Oracle of Seasons, i utilitz el seu poder per modelar el temps, implantant el caos a les belles terres d Holodrum, una dimensi totalment parallela d Hyrule. Enterr el Temple of Seasons (on es trob el Road of Seasons) sota el mn subterrani de Subrosia, i amaga les Divinities per tot Holodrum perqu ning impeds el seu fred govern sobre la dimensi. 

Ms tard del joc es revella que les malvades intencions d'Onox de sumir Holodrum en la desesperaci total es veu infringida per Twinrova, Onox noms era un pe per fer ressuscitar Ganon i distreure Link perqu aquest no li impeds la resurrecci del King of Evil. Aix es veu que Onox no tenia l'anhel  principal de conquerir Holodrum per ell, sin conquerir-lo perqu desprs el malvat Ganon tingus un control d'aquesta dimensi. Aix, Onox noms era un titella ms.

Link viatj a Holodrum, per obra de la Triforce del Coratge, i trob el Maku Tree, l nic que podia crear les Essences of Nature, per penetrar a l' Onox Castle, i rescatar Din. Aix, Link recorre tota Holodrum, recuper totes les Essences, i l arbre va poder crear la llavor. Amb la llavor aconseguida, Link, va poder penetrar al Castell del malvat i rept el malvat General of Darkness. El derrot en duel, en queaquest utilitz la seva Bola de Cadena amb Punxes (fins i tot utilitz Din d escut), i Onox revela la seva veritable forma: el Dark Dragon (Drac Fosc). 

Desprs d un gran combat, que es recordara per segles i segles en la histria de Hyrule i Holodrum, en qu Link derrot el poder del foc del gegant drac, Link derrot definitivament el malvat Onox, i aquest mor definitivament (alguns afirmen que va ser tancat a l' Evil Realm, per res ha sigut especificat per Nintendo). Encara que fos destrut, Twinrova va poder de les Essences of Nature que arravat Onox a Din, per poder encendre la Flame of Destruction, i poder ressuscitar Ganon. Aix, Onox noms fou un titella sota les mans del malvat King of Evil.

 Indicis i possibles passats .

Poc se sap de la historia d'Onox i del seu passat. Onox afirma al final del joc de Oracle of Seasons que va ser alliberat del Dark Realm (Dark World o Evil Realm) per Twinrova. Onox podria ser llavors un dels seguidors de Ganon que varen ser empresonats al Dark World. Per aquesta teoria queda totalment descartada, ja que a part que res ha sigut desvetllat per Nintendo, si Onox hagus sigut des de sempre al Dark World, el ms possible s que hagus intentat ajudar Ganon i Agahnim en els fets de A Link to the Past contra el Hero of Light. El ms probable es que Onox fos un poders criminal atrapat per la justcia i tancat a l' Evil Realm per la seva condemna. Tamb hagus pogut ser un Iron Knuckle transformat per Twinrova. 

Per, com deia abans, res ha sigut especificat per Nintendo, i no se sap res del passat del personatge.
En algun moment abans de la histria de la srie Oracle, Onox fou alliberat de l' Evil Realm per Twinrova en el seu pla de ressuscitar Ganon. Onox fou enganyat per Twinrova, i per ander, Ganon, per seu un dels sacrificis en la resurrecci del King of Evil. Aix Onox, fou enganyat per les bruixes, i seria sotms a la seva mort espantosa junt amb Veran. Onox mai no havia previst aquesta traci per part del seu amo.

 Semblances .

 Iron Knuckle . 



Onox compartia una semblaa particular amb els Iron Knuckle. Noms el casc i l arma d'Onox era el que el diferenciava. Possiblement Onox, per ocultar la seva veritable forma de Drac Obscur (Dark Dragon), va adoptar la forma i semblana d un Iron Knuckle. O potser aquest en principi va ser un Iron Knuckle transformat en un malvat i poders sser pel poder de la Twinrova (cal recordar que Twinrova va introduir Nabooru en una armadura de Iron Knuckle, i que aquesta tenia la forma descomunal d aquests). Per aquestes teories del General Onox no han estat confirmades ni cap fantic de The Legend of Zelda li ha donat certa importncia.

 Darknut . 

Onox t una aparena similar als altres enemics de la franqucia amb armadura: els Darknut. Els Iron Knuckle i els Darknuts sn cavallers amb una forta armadura i una poderosa arma. Sn similars en altres aspectes com la tctica de combat. Per vet aqu les diferncies. Els Darknuts acostumen a ser humans o criatures dintre d una armadura, mentre que els Onox no se sap qu sn en realitat. Altres diferencies s que mentre l'Onox lluita (en la primera forma) amb un bola amb cadena amb punxes, mentre que els Darknut lluiten amb espasa i escut i llances, entre altres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143807" title="Clon de GTA" nonfiltered="2821" processed="2800" dbindex="58667">
Clon de GTA (o b en angls GTA clone) s un terme utilitzat per crtics de videojocs i jugadors per referir-se a videojocs llanats desprs del gran xit del Grand Theft Auto III (GTA III) el 2001, que tenen gaireb els mateixos elements de jugabilitat del GTA III o altres jocs de la saga Grand Theft Auto que fan que en molts aspectes siguin iguals. 

 Videojocs considerats clons del GTA .

 Payback (2001);
 The Getaway (2002) i The Getaway: Black Monday (2004);
  (2002);
 Jak II (2003);
 The Simpsons Hit & Run (2003);
 True Crime: Streets of LA (2003) i True Crime: New York City (2005);
 DRIV3R (2004) i  (2006);
 The Incredible Hulk: Ultimate Destruction (2005);
  (2005);
 Total Overdose: A Gunslinger's Tale in Mexico (2005);
 Just Cause (2006);
 The Godfather: The Game (2006);
 Saints Row (2006);
  (2006);
  (2002);
  (2005);
  (2006) ;
 Jaws Unleashed (2006) ;
 The Warriors ;
 Bully;
 APB;
 50 Cent: Bulletproof;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143813" title="Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina" nonfiltered="2822" processed="2801" dbindex="58668">
L Organitzaci per a l Alliberament de Palestina (OAP) (en rab                          o Munazzamat al-Tahrir al-Filastiniyyah), s una organitzaci poltica i paramilitar considerada per la Lliga rab, des de l'octubre de 1974, i desprs per la Comunitat Internacional i les Nacions unides, com l nic representant legtim del poble palest.

Fundada per la Lliga rab l any 1964, el seu objectiu era la destrucci de l estat d Israel per mitj de la lluita armada. Inicialment va estar controlada de forma majoritria pel govern egipci. La carta fundacional de l OAP posava l accent en l'anihilaci d'Israel, aix com en el dret de retorn i d autodeterminaci dels rabs palestins residents a Cisjordnia i Gaza durant l'ocupaci d ambds territoris per part de Jordnia i Egipte, respectivament.

Per b que d entrada no es feia referncia a un hipottic estat palest, ms tard l OAP recollia la idea de crear un estat independent entre el riu Jord i la mar Mediterrnia. Ms recentment, l OAP ha adoptat oficialment la soluci de crear dos estats, amb Israel i Palestina convivint de costat, i deixant la porta oberta a altres acords especfics com ara fer de Jerusalem Est la capital de l'estat palest o reconixer el dret de retorn als palestins exiliats. Amb tot, molts lders palestins, incloent-hi Issir Arafat i Faisal Husseini, han declarat sempre que l'objectiu ltim de l'organitzaci s lalliberament de tot el territori palest.

El 1993, el president de l OAP, Issir Arafat, reconeixia l estat d Israel en una missiva  oficial adreada al seu primer ministre, Isaac Rabin. En resposta a la carta d'Arafat, Israel reconeixia l OAP com a legtim representant del poble palest. Arafat va ser el President del Comit Executu de l OAP des de 1969 fins a la seva mort, el 2004. Va ser succet per Mahmoud Abbas (tamb conegut pel seu lies, Abu Mazen).
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143814" title="Jugabilitat" nonfiltered="2823" processed="2802" dbindex="58669">
Jugabilitat (o b en angls Gameplay) s un adjectiu qualificatiu que s usat en la valoraci d'un videojoc. Es refereix a totes les experincies d'un jugador durant la interacci amb sistemes de jocs.

Sorgint juntament amb el desenvolupament de dissenyadors de jocs en els anys 1980, la jugabilitat era usada solament en el context dels videojocs, encara que ara per la seva popularitat ha comenat a veure's l's en la descripci d'altres formes de jocs ms tradicionals.

Quan es diu: "El joc t bona jugabilitat", es refereix al fet que durant el gameplay o els personatges es poden controlar fluidament, s a dir els seus moviments no seran toscos ni limitats o trobats, aix implica a ms que gaudiran d'una bona animaci concorde a la generaci i poca del joc. I la interacci amb el medi ambient virtual en el qual es desenvolupa el joc ser fluda.

Quan es diu: "El joc t una poca jugabilitat", es refereix al fet que durant el gameplay o els personatges es controlaran molt limitadament o toscament. I no es pot interactuar correctament amb l'entorn virtual. Per exemple: El personatge que ve caminant pel pis i vol agafar una escala vertical per a pujar, si results que el personatge ha de posicionar-se just sota l'escala per a poder pujar (amb precisi pxel-mtrica) implica que la jugabilitat s dolenta.

Pel contrari, dir: "El joc t bona jugabilitat", seguint l'exemple donat, es podria prendre aquesta mateixa escala estant posicionant en un rang proper a l'escala i no haver de mesurar la posici exacta o segurament dhuc venint saltant tamb podries prendre-la.

La qualitat (no la quantitat) dels moviments que els personatges puguin fer tamb influeixen en la qualificaci de bona o dolenta jugabilitat.

Els problemes que influeixen a dir que la jugabilitat s dolenta, sn:
 Retard (LAG) entre el que el jugador ordena fer i el que es pot fer en el joc.
 Que l'animaci (no la qualitat grfica) del personatge no sigui bona (generalment perqu usa pocs quadres consecutius per a mostrar cada acci), s a dir en un moment donat no es pugui observar perfectament qu est fent el personatge com per a mantenir fluidament el feedback en la interacci entre el jugador i el joc.
 Limitacions del tipus: Si s'est fent el moviment "A" no pugui passar rpidament al moviment "B" tret que primer passi pel moviment "C" i sent aquest ltim moviment una acci que no concordi amb la normal dinmica que es desenvolupa en el joc (per exemple quan el pas pel moviment "C" s obligatori a causa d'un oblit del programador del joc de preveure la situaci de passar del moviment "A" al "B" directament).

Al cap i a la fi, hi ha un munt de petits detalls que determinen el tipus de jugabilitat. Cal destacar que la mateixa no s afectada per la generaci a la qual pertanyi el joc, sin per la qualitat i obstinaci que els programadors hagin posat en el codi del gameplay del joc.

Enllaos externs.
  Jugabilitat segons PlanetaRPG: Comunitat de dissenyadors de videojocs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143815" title="Plataforma No fem el CIM" nonfiltered="2824" processed="2803" dbindex="58670">

La Plataforma "No fem el CIM"() s un moviment sorgit al Peneds que s'oposa  a la construcci del Centre Integral de Mercaderies al Peneds tamb conegut com Logis Peneds. La plataforma es va crear l'any 2003 arran de la sospita que la Generalitat de Catalunya volia construir un Centre d'Intercanvi de Mercaderies al Peneds. 

Actualment, el CIM Peneds s un projecte que pretn convertir 186ha d's agrcola (originalment, 220ha ) entre els municipis de Banyeres del Peneds, l'Arbo i Sant Jaume dels Domenys en el CIM ms gran de tot Catalunya. 

 Adhesions contra el Logis Peneds. 
A finals del 2008 s'hi havien adherit:
Consell d'alcaldes del Baix Peneds;
Consells Comarcal del Baix Peneds;
Consells Comarcal de l'Alt Peneds;
14 Ajuntaments: l'Arbo,Banyeres del Peneds, Bellvei, la Bisbal del Peneds, la Granada, Lloren del Peneds, Sant Jaume dels Domenys, Torrelavit, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Riudebitlles, Cunit, El Vendrell, Vilafranca del Peneds i Vilanova i la Geltr.
5 associacions empresarials: Marca Peneds, ADEG, Institut del Cava, Pimecava, Associaci Vinyes del Peneds.  ;
5 agrupacions sindicals: Uni de Pagesos, Joves Agricultors, Uni Territorial Peneds, Garraf i Anoia de la Intersindical-CSC, Confraria de Pescadors de Vilanova i Sitges, Comit d'Empresa Utilar de l'Arbo.
7 grups ecologstes: el Grup d'Ecologistes de Catalunya (GEPEC), el Grup d'Ecologistes del Vendrell (GEVEN), la  Plataforma Salvem el Peneds, Bosc Verd de Vilafranca, Associaci Excursionista Montmell, Plataforma Cvica per la Defensa de la Salut i el Medi Ambient de Santa Margarida i Els Monjos, Associaci Ecoparatges, Coordinadora d'Entitats Ecologistes.
9 fundacions i associacions: Fundaci Vegueria Peneds, Plataforma Salvem el Peneds, Auditori Pau Casals, UPC Vilanova, Fundaci ProPeneds, Institut d'Estudis Penedesencs.
54 entitats culturals de l'Arbo, Banyeres del Peneds, La Bisbal del Peneds, Lloren del Peneds i El Vendrell.
diverses agrupacions poltiques nacionals, comarcals i locals: Esquerra Republicana, JERC, ICV Alt i Baix Peneds, Joves d'Esquerra Verda, CiU Peneds-Garraf, EUiA Baix Peneds, PSC Alt Peneds, CUP Alt Peneds i Garraf, Endavant Alt Peneds, Partit Popular de l'Alt Peneds, Entesa Bellvei, Entesa pel Progrs La Granada, Agrupaci Democrtica Municipal de Calafell, Alternativa Vendrellenca, Collectiu La Trinxera i l'Assemblea de Joves de Calafell.    ;
Els grups de msica Punt de Malura, Els Murris, Macabeus, o de Botafoc, Skatacrack, Nemset, Bogarde, Fonders, Barbitrik, Clik's i Dos dits de Pols. ;
5.385 ciutadans i ciutadanes a ttol personal.
1.120 allegacions contra el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona .

 La estructura de la Plataforma .
La Plataforma "No fem el CIM" s un moviment assembleari i est estructurat en grups de treball que funcionen autnomament:
 Grup de Comunicaci;
 Grup de Publicitat;
 Grup d'Economia ;
 Grup Poltic;
 Grup Jurdic;

 Enllaos externs .
Web NoFemelCIM;
Blog NoFemelCIM;
Youtube NoFemelCIM;
Vikipedia NoFemelCIM;
Facebook Grup NoFemelCIM;
Facebook Page NoFemelCIM;
Notcies sobre el moviment No Fem el CIM;

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143828" title="Embassament del Sitjar" nonfiltered="2825" processed="2804" dbindex="58671">
L'embassament del Sitjar s un embassament del municipi d'Onda (Pas Valenci), a 164 m d'altitud.

Es va construir el 1960 en el llit del riu Millars, sobre una superfcie de 317 hectrees i amb una capacitat mxima de 52 Hm. L'obra va ser construda mitjanant una presa de gravetat amb una altura de 58 metres i una longitud en coronaci de 581 m, la presa s de comportes i t una capacitat de 2.800 m/s.

Es tracta d'un embassament d'aiges subsalines, encara que amb escassos abocaments, pel que les seves aiges mantenen una qualitat acceptable. Es destina al reg i a la producci d'energia elctrica. Aquesta presa pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer. Aiges abaix, es deriva el cabal circulant cap a altres centrals hidroelctriques: Onda, Hidro i Vila-real.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143832" title="Espir i Fantstic" nonfiltered="2826" processed="2805" dbindex="58673">
Espir i Fantstic (Spirou et Fantasio en l'original francs) sn dos personatges nascuts a les pgines de la revista Spirou que van comptar amb una srie de cmics prpia (per on han passat diversos guionistes i dibuixants) i que encara segueix activa.

En catal, els personatges Spirou i Fantasio van ser batejats com a Espir i Fantstic ja a les primeres traduccions que van arribar-ne fetes per Pere Calders, editades per La Xarxa (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), molt abans que els personatges fossin traduts en espanyol. La segent editorial que van publicar-los en catal (Ediciones Junior), van seguir utilitzant els noms de Calders, malgrat que quan Ediciones B va publicar el cmic en catal de Le Petit Spirou va traduir-lo com a El Petit Spirou, perdent la traducci clssica.

Actualment cap editorial ha reprs l'edici de les aventures d'Espir i Fantstic en catal, tot i que a Frana segueixen apareixent nous lbums dels personatges, de la m de diferents guionistes i illustradors.

Apart, el personatge de Fantstic (el gran amic d'Espir) tamb s utilitzat com a personatge bastant freqent en les aventures de Sergi Grapes; ambds cmics sn escrits per Franquin.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143833" title="Estadi La Serratella" nonfiltered="2827" processed="2806" dbindex="58674">


Localitzat en la part nord d'Onda, es l'estadi oficial del CE Onda. T una capacitat per a 5.000 persones.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143835" title="Comuna d'Arutua" nonfiltered="2828" processed="2807" dbindex="58675">

Arutua s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa.

La comuna consta de tres comunes associades formades per tres atols: Arutua, Apataki i Kaukura. Histricament el grup es coneix com illes Palliser, nom que els va donar James Cook honorant el seu protector sir Hugh Palliser.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143837" title="Ragtime" nonfiltered="2829" processed="2808" dbindex="58676">
El Ragtime s un estil de msica de ball desenvolupada als Estats Units cap a finals del S. XIX. Es va convertir principalment en un gnere pianstic en qu destaca una melodia sincopada a la m dreta sobre un comps uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la m esquerra. 

El compositor ms fams de rags per piano va ser Scott Joplin (1868-1917) i entre les composicions ms destacades es troben: Maple Leaf Rag (1899), Elite Syncopations (1902) i The Entertainer (1902).



El ragtime s un estil procedent d Europa i les seves caracterstiques prpies (s una msica totalment escrita que exclou la improvitzaci i que dona independncia a les dues mans)  van ser elements importants en l aparici del jazz. 

Stravinsky va compondre dues peces inspirades en el ragtime:  Ragtime per a onze instruments (1918) i Piano-Rag-Music (1919). George Gershwin tamb compta amb una obra anomenada Rialto Ripples rag.

El ragtime (acrnim dels mots anglesos time, que significa temps, i rag, que significa esquinat, destrossat) s un gnere musical sorgit en els ltims anys del segle XIX i vinculat a la cultura negra o afroamericana qu, a diferncia del blues, el gospel i els espirituals del sofriment per la condici esclava, gneres caracterstics per l espontanetat, nasqu com una elaboraci rigorosa, relacionada amb el piano i els ritmes sincopats.

De fet, el ragtime fou el producte cultural d una elit de persones afroamericanes cultivades i intel lectuals, coneixedores de la msica i infludes per les composicions romntiques europees, especialment les obres pianistiques de Chopin, Liszt i Schubert, entre d altres.

Malgrat aquestes diferncies amb els gneres citats anteriorment, el ragtime forma part dels orgens del Jazz, malgrat que alguns dels seus ms destacats autors intentaren separar-se d aquest ltim gnere i oblidar les arrels culturals africanes.

La expansi del ragtime, als Estats Units, se situa entre 1880 i 1920, encara qu aquesta etapa no en resten documents enregistrats. Com diem, la sincopa s un tret distintiu d aquest gnere, caracterstica a la que incorpor ritmes creuats d origen netament afric; aix el feren llurs creadors, com Willie Joseph, Samuel Goldon i Walter Gold, entre altres, els quals viatjaren pel territori estatunidnc interpretant al piano les seves prpies composicions. 

La musicologia actual distingeix quatre corrents dintre el ragtime, de fet amagades entre si: l escola de Harlem, especialment notable pel seu estil pianstic vigors, el subgnere stride, que va tenir autor importants en Fats Waller, James Johnson, Clifford Jackson i un iniciat Duke Ellington, autor de la coneguda pea Soda fountain rag (1918), els quals recolliren l herncia de precursors dels que a penes en queda rastre documental (Fats Harris, Abba Labba, Th. Wilkerson, Eubie Blake, etc.); l escola de Sedalia (Missouri), organitzada al reds d un dels pares indiscutibles del ragtime, Scott Joplin, el qual a llegat peces com Original Rags, The entertainer, etc., difoses pels seus deixebles Arthur Marshall, Brun Campbell, etc.,; l escola de Nova Orleans, ms prpiament jazzstica, i vinculada a la persona de dos grans autors i intrprets, Tony Jackson, autor de la clebre pea Naked dance, i Ferdinand Joseph La Mothe, conegut amb el pseudnim de Jelly Roll Morton, que enregistr nombroses peces entre 1923 i 1940 (entre elles la famosa Perfect rag), i finalment l escola de St. Louis, que gir en torn l editor Johnny Stark, el qual anim a nombrosos msics com Tom Turpin, autor de St. Louis rag i Buffalo rag; Artie Matthiws, autor de Pastime rag, Charles Johnson, Charles Hunter, Louis Chauvin, Joseph Lamb, etc.

Des del seu epicentre estatunidnc, el ragtime, per llur sensualitat, va tenir rpida i fcil difusi a Europa, especialment en ciutats com Londres, Berln, Budapest, Barcelona, Pars, Roma i Praga, poc temps abans d esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), en una etapa en la qu, junt amb el piano, comen a actuar l acordi i el banjo. Per aquells mateixos anys, el ragtime evolucion vers la creaci d orquestres, especialment a Nova Orleans i Nova York, on proliferaren nombrosos conjunts entre 1900 i 1920.

De totes aquelles orquestres la ms clebre fou la d Arthur Prior, destacada pel seu domini de la sincopa, malgrat que la de John Phillip Sousa va tenir grans xits a Europa, i form part dels programes inaugurals de la exposici universal  celebrada a Pars el 1900.

Desprs de la Primera Guerra Mundial (1918) el ragtime es consolid, i algunes de llurs peces foren adoptades per orquestres militars i orquestres zngares, mentre llur fusi amb el jazz prpiament dit no es produ fins el perode 1940-1950, sent Fats Waller un dels seus mxims impulsor.

Referncies.

Tom A-Z, pag, n. 1124-1125, de l enciclopdia Espasa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143841" title="Poliesportiu Marina-Bess" nonfiltered="2830" processed="2809" dbindex="58677">

El Poliesportiu Marina-Bess s una installaci esportiva ubicada a Sant Adri de Bess, on es poden practicar diversos esports, com ara: futbol, bsquet, futbol sala, tennis, korfbal, waterpolo, nataci, gimnstica i karate.

La installaci compta amb pista poliesportiva coberta i descoberta, piscina coberta i descoberta, gimns i sala polivalent, pistes de tennis, pistes de front, camp de futbol i solrium.

Est ubicat en un espai privilegiat, vora la platja, amb gespa natural i ple de palmeres que donen un toc peculiar i extic al conjunt d installacions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143845" title="Msica concreta" nonfiltered="2831" processed="2810" dbindex="58678">
Msica concreta s el nom que va donar el compositor francs Pierre Schaeffer, a finals de la dcada del 1940, a la msica composta de manera  concreta  s a dir, msica realitzada directament en una cinta magnetofnica i no pas de manera abstracta anotant les notes sobre un pentagrama.

Moltes de les tcniques emprades a  la msica concreta tingueren posteriorment un paper important en la msica electrnica, tot i que una autntica composici de msica concreta es basa nica i exclusivament en la combinaci i manipulaci de sons naturals. 

Com a exemples podem trobar l'Intermezzo de Mimaroglu (nascut a Turquia), on l nica font sonora s una goma elstica o tamb la Msica Aqutica del compositor japons Takemitsu, basada nicament en gotes d aigua.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143846" title="Pierre Schaeffer" nonfiltered="2832" processed="2811" dbindex="58679">
Pierre Schaeffer (Nancy (Frana), 14 d'agost de 1910 - Pars, 19 d'agost de 1955) s considerat com el creador de la msica concreta. s autor del llibre titulat Tractat dels Objectes Muscials, on es veu exposada tota la seva teoria sobre aquesta msica. 

En els seus experiments a lEstudio d'Essai de la rdio francesa, Schaeffer va gravar sons naturals (com el so d'una campana, el soroll d'un tap en obrir una ampolla, una veu humana etc.). 

Posteriorment, transferia aquestes gravacions d'una cinta a un altra, combinant-les, superposant-les, canviant-ne la velocitat i la direcci de tal manera que sovint els sons originals resultaven irreconeixibles. La composici final resultava un muntatge de sons emmagatzemats en una cinta que podia ser escoltada sense necessitat de cap intrpret. 

Destaca, d'entre les seves composicions, l'obra anomenada  Estudi per a Locomotores .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143847" title="Monestir de Sant Lloren de Morunys" nonfiltered="2833" processed="2812" dbindex="58680">


Sant Lloren de Morunys, monestir benedict, en l'actualitat esglsia parroquial de la poblaci de Sant Lloren de Morunys en la comarca del Solsons.

L'any 1019 passa sota la tutela del monestir de Sant Sadurn de Tavrnoles, amb motiu de nomenar el bisbe d Urgell el mateix abat per a ambds monestirs.

L'edifici. 
Romnic del segle XI de planta basilical, amb tres naus amb volta de can la principal i amb volta d'arestes les laterals, amb absis en la nau central i en la del nord semicirculars, s desaparegut l'altre absis lateral.

Hi ha pintures murals en l'absis central i la cpula est pintada del segle XIX. T en el seu interior un magnfic retaule barroc de l'any 1713 i el del Esperit Sant de 1419 de Llus Borrass.

En la porta conservada romnica, es pot observar la decoraci longobarda de arcuacions com tamb en els absis.

El campanar i el claustre sn renaixentistes del segle XVI.

Bibliografia.
La Gran Enciclopdia en catal Volum 18. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84 297 5446 6

 Enllaos externs .
 Monestir de Sant Lloren de Morunys;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143849" title="Harry Potter i la pedra filosofal (pellcula)" nonfiltered="2834" processed="2813" dbindex="58681">
Harry Potter i la pedra filosofal s una pellcula estrenada el 2001, basada en la novella del mateix nom escrita per J. K. Rowling.

Abans de l'xit del primer llibre, la Warner Bros va comprar els drets de la pellcula a baix preu.

La pellcula obtingu 968 milions de dlars de benefici, essent la tercera pellcula amb ms guanys de la histria, desprs de Titnic i la tercera part de El Senyor dels Anells. Va rebre tres nominacions a l'Oscar.

J. K. Rowling va insistir en el fet que tots els actors fossin anglesos, com en el llibre. Malgrat aix, hi ha diversos personatges del llibre que sn d'Irlanda:
 Seamus Finnigan, interpretat per Devon Murray (tamb s d'Irlanda).
 Albus Dumbledore, interpretat per Richard Harris, que tamb s d'Irlanda.
 Susan Bones (interpretada por Eleanor Columbus, filla del director Chris Columbus).
 Griphook (Verne Troyer).
 Madam Hooch, interpretada per Zoe Wanamaker. ;

Rowling aprov el gui, escrit per Steve Kloves.

Sinopsi.

Un nen d'11 anys, Harry Potter, s'assabenta que s un mag quan reb una carta informant-lo que ha estat acceptat pel Collegi Hogwarts de Magia i Bruixeria. En aquests collegi coneix els que es convertiran en els seus millors amics: Ron Weasley i Hermione Granger. Harry s'assabenta igualment que no s un mag ordinari: inexplicablement, quan tenia tan sols un any, va ser l'nica persona en sobreviure a l'intent d'assassinat de Lord Voldemort, un mag maligne que tiranitzava tothom.

Actors.


 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de les pellcules de Harry Potter;
Fitxa de doblatge de la pellcula;
 Llibre vs pellcula;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143850" title="Perfrasi verbal" nonfiltered="2835" processed="2814" dbindex="58682">
Les perfrasis verbals sn estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partcula d'enlla (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat). El conjunt t un significat unitari que va ms enll del sentit de cada component i que s'ha d'analitzar com un tot; en aquest sentit, els components d'una perfrasi verbal actuen solidriament. Les perfrasis verbals permeten matisar l'acci ms enll dels temps (present, passat i futur) i dels modes (indicatiu, subjuntiu), que s'expressen per mitj de la conjugaci, s a dir, a travs de morfemes que s'afegeixen al final de l'arrel verbal. Es considera que les perfrasis verbals matisen l'aspecte verbal (perfrasis aspectuals) o el mode (perfrasis modals).

El verb auxiliar sol ser un verb lleuger, com els copulatius (ser, estar), el verb comod o proverb (fer), els verbs bsics de moviment (anar, venir) i algun altre que, pel seu significat, ajuden a matisar l'acci (arribar, acabar, continuar, comenar, tornar, deure, soler, poder, etc.). Generalment es considera que els verbs auxiliars perden el seu significat (dessemantitzaci o gramaticalitzaci), encara que a vegades noms hi ha una lleu prdua de significat.

La partcula d'enlla o nexe, que s optativa, sol ser a o de, i sol aparixer abans d'un infinitiu, per tamb hi ha perfrasis verbals amb participi de passat que tenen una partcula, com + per + participi de passat.

La forma verbal impersonal (o infinita, o no finita), dita tamb verboide, aporta el significat del verb.

Tradicionalment s'ha considerat que la construcci  + participi no s una perfrasi, sin un recurs per a expressar temps perfets. Igualment, la construcci + infinitiu, que permet expressar el passat, tampoc s'ha considerat perfrasi verbal. Tanmateix, una visi histrica revela que sn perfrasis verbals com ho sn + gerundi o + de + infinitiu, per posar dos exemples considerats per tothom perfrasis verbals. Tamb la veu passiva + participi s'ha de considerar una perfrasi verbal.

En principi, una perfrasi verbal no pot canviar el verboide per cap altra paraula o construcci. Aix, el verb poder en catal noms va seguit d'infinitiu:

 Pots donar-me aix?;
 Pots que donis aix? (frase impossible);

En canvi, quan un verb va seguit d'infinitiu i pot anar seguit d'una altra construcci, no hauria de considerar-se perfrasi verbal:

 En Joan proposa fer una calotada. (o: En Joan proposa de fer una calotada.);
 En Joan proposa que fem una calotada.;

Tanmateix, els verbs voler i caldre, potser pel seu significat aspectual, s'han considerat tradicionalment auxiliars, malgrat que poden dur altres estructures:

 Vull anar-hi.;
 Vull que hi vagis.;
 Vull aix.;
 Cal anar-hi.;
 Cal que hi anem.;

(Per en una frase com Sembla que vol ploure 'el celatge es manifesta com si hagus de ploure' el verb voler s clarament auxiliar.)

Llista de construccions perifrstiques en catal amb exemples:

 + infinitiu		= + infinitiu
 + de + infinitiu	Acabava de penjar quan has trucat
 + acabar + de + infinitiu	No acabo d'entendre't
 + gerundi		Acabaran fent el ruc, com sempre
 + participi		Ha acabat fet un nyap
 + per + infinitiu	Va acabar per acceptar que no tenia ra
 + gerundi	        Va acabar acceptant que no tenia ra
 + a/de + infinitiu	Acostumen a/de dinar tard
 + a + infinitiu	No m acostumar mai a dur corbata
 + infinitiu		M agrada ballar
 + a/per (a) + infinitiu	Anava a/per trucar-te quan has vingut
 + gerundi		Anem fent, tal com ens vas dir
 + participi		Anava fet un nyap
 + a + infinitiu	Anima l a continuar
 + a + infinitiu	= + a + infinitiu
 + per (a) + infinitiu	Aprofiteu per marxar ara 
 + a + infinitiu	La criatura arrenc a plorar
 + a + infinitiu	Arrib a acusar-nos de tradors
 + de + infinitiu	= + (a/de) + infinitiu
 + a + infinitiu	= + (a) + infinitiu
 + a + infinitiu	Si no s av a pactar, anirem als tribunals
 + a + infinitiu	Maci es va aventurar a proclamar la independncia
 + a + infinitiu	= + a + infinitiu
 + infinitiu		Cal fer una nova paret
 + a + infinitiu	De moment no vaig caure a trucar la policia
 + de + infinitiu	= + de + infinitiu
 + de + infinitiu	= + de + infinitiu
 + a/de + infinitiu	Comeno a/de treballar a les 8
 + per + infinitiu	Comena per moderar el vocabulari
 + gerundi	        Comena moderant el vocabulari
 + (a/de) + infinitiu	Compta (de) posar-t hi aviat (amb a no s tan usual)
 + gerundi		Continuo pensant que no tens ra
 + (de) +  infinitiu	Costa de creure, aix que dius
 + a + infinitiu	La nena petita ara es dedica a obrir i tancar portes
 + (a) + infinitiu	Va cuidar (a) caure, i de poc que no es romp el cap 
 + (de) + infinitiu	Va decidir anar-se n
 + a/per + infinitiu	Es va decidir a/per marxar
 + a + infinitiu		He deixat a deure l esmorzar
 + de + infinitiu		Deixa de plorar i anem-nos-en
 + infinitiu		Deixa l fer, que ja s prou gran
 + participi		Ho deixaren fet una cort de porcs
 + infinitiu		Deus creure tos pares!
 + infinitiu		Deu ser ell, qui truca: aneu-ho a comprovar
 + de + infinitiu		Va dir d anar a Montserrat
 + a + infinitiu	Em diposo a fer-hi front
 + per + participi	Dono per fet que vindr 
 + a + infinitiu		= + a + infinitiu
 + participi		= + participi
 + a + infinitiu	= + a + infinitiu
 + a + infinitiu	No entrem a valorar la seva proposta
 + a + infinitiu	Es va entretenir a separar el gra de la palla
 + infinitiu		Espero arribar a l hora
 + de + infinitiu	Estava d anar-me n a ca meva, per al final em vaig quedar (usual a les Illes)
 + gerundi		S est dutxant
 + participi		El llit est fet
 + per (a) + infinitiu	El tren est per arribar / Estic per denunciar-ho!
 + de + infinitiu	No es pot estar d anar-hi
 estar-se + a + infinitiu	No m'estic a mirar la forma dels documents, sin el fons
 + infinitiu		Ha fet posar la taula en aquell rac
 + de/per (a) + infinitiu	Fes per veure l alcalde i explica-li-ho
 + a + infinitiu	= + a + infinitiu
 + a + infinitiu	El foraran a dimitir
 + (a) + infinitiu	Com goses (a) dir aix?
 + de + infinitiu	Te n guardars, d acusar-los sense proves!
 + de + infinitiu	Haig d acabar aquest treball per a dem 
 + participi		He vist moltes atrocitats
 + a/per (a) + infinitiu	Hi ha molta feina a/per fer
 + (de) + infinitiu	No em lleu (de) venir
 + per (a) + infinitiu	Maldava per aconseguir aquell cotxe
 + de + infinitiu	Mira d arribar prompte
 + a + infinitiu	Qu l ha mogut a fer aix?
 + a + infinitiu	No us podeu negar a anar-hi
 + a + infinitiu	= + a + infinitiu
 + de + infinitiu	= + de + infinitiu
 + infinitiu		= + infinitiu
 + a + infinitiu	Tot seguit passarem a curar la ferida
 + per + infinitiu	Aconseguir la llibertat passa per democratitzar el pas
 + per (a) + infinitiu	Li va pegar per (a) posar-se a cantar
 + (de) + infinitiu	Pensava d anar al bar a esmorzar, vols vindre? 
 + a/de + infinitiu	Pensa de/a dir-li que vingui!
 + infinitiu		No pot aixecar tant de pes. / Puc anar-me'n?
 + a + infinitiu	Aix em porta a pensar que potser anem errats
 + gerundi		Portem tres hores jugant-hi 
 + participi		Porta tot el dia tancat aqu dins 
 + a + infinitiu	Es va posar a ploure just abans de marxar 
 + (de) + infinitiu	No pretenc arribar a tot arreu
 + (de) + infinitiu	Va preferir dir-li-ho
 + (de) + infinitiu	= + de + infinitiu
 + (a/de) + infinitiu	No provis a/d aturar-los
 + participi		Ha quedat xafat
 + per (a) + infinitiu	Aix queda per fer
 + a + infinitiu	Es resisitia a admetre-ho
 + participi		= + participi
 + per (a) + infinitiu	= + per (a) + infinitiu
 + a + infinitiu	= + per + infinitiu 
 + infinitiu		Noms sap cantar canons tradicionals
 + participi		Se sap deslegitimat  es percep a si mateix 
 + infinitiu		= + infinitiu
 + infinitiu		Sembla posar-se vermell 
 + participi	Se sent legitimat per a dir-ho
 + a + infinitiu		Si ara fossis a fer, qu faries?
 + de + infinitiu		Aix era de preveure 
 + de + infinitiu		En ser de fer faena, no el busques 
 + participi		El pont fou fet el 1881 pels anglesos
 + participi		Som arribats a Cotlliure (a Mallorca, Menorca, l'Alguer i la Catalunya Nord, en verbs de moviment o en verbs reflexius amb se, equival a haver)
 + (a) + infinitiu	Sol (a) sortir a passejar cada divendres
 + a + infinitiu	Els interessos tendeixen a pujar
 + a/per (a) + infinitiu	Tinc feina a/per fer (~ + a/per + infinitiu) 
 + de + infinitiu	= + de + infinitiu
 + gerundi		Tinc el Joan classificant tot el material
 + participi		Ja tens els deures fets? (~ + participi)
 + (a) + infinitiu	Tornarem a comenar / Tornarem a comenar (a les Illes es diu sense a)
 + de + infinitiu	= + de + infinitiu
 + de + infinitiu	Es tracta de captar nous clients
 + infinitiu		Va cometre un disbarat
 + (de) + infinitiu	= + (de) + infinitiu
 + a + infinitiu	Val, a fer aix?
 + a + infinitiu	Aquell discurs venia a ser el seu testament poltic
 + (de) + infinitiu	Ara li ve de passar, al gos!
 + de + infinitiu	Aix que vns de dir s terrible! (pot ser un gallicisme, ja que en francs s'empra molt)
 + gerundi		Aix ve sent habitual
 + participi		Aquest fet ve condicionat per un altre element
 + de + infinitiu	Veges de no caure! 
 + participi		Ho veig tot pactat abans d hora 
 s) + (a) + infinitiu	Ja (m )ho veig (a) venir!
 s + a + infinitiu	Avui em veig a haver de rectificar una cosa que vaig dir ahir
 s + gerundi		Ja et veus renyant-lo, oi?  
 + infinitiu		Vull ser el primer

 


----

Fonts:

 ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (2006).  Les perfrasis verbals , Gramtica normativa valenciana. Valncia: Acadmia Valenciana de la Llengua, pp. 298-301.
 ESPINAL, M. Teresa  (1983). Els verbs auxiliars en catal. Bellaterra: Escola Universitria de Traductors i Intrprets, Universitat Autnoma de Barcelona.
 GARCA FERNNDEZ, Luis  (2006). Diccionario de perfrasis verbales. Madrid: Gredos.
 HEINE, Bernd (1993). Auxiliaries. Cognitive forces and grammaticalization. Oxford: Oxford University ;
 MORERA, Marcial (1991). Diccionario crtico de las perfrasis verbales del espaol. Puerto del Rosario: Cabildo Insular de Fuerteventura.
 RULL, Xavier (2007). La perifrasaci verbal en catal. Borsa d'estudi Abelard Fbrega, Institut d'Estudis Catalans.
 SOL, Joan  (2002). Gramtica del catal contemporani. Barcelona: Empries volums.
 SQUARTINI, Mario (1998). Verbal periphrases in Romance. Aspect, actionality, and grammaticalization. Berlin / New York: Mouton de Gruyter.
 VEYRAT, Montserrat (1993). Aspecto, perfrasis y auxiliacin: un enfoque perceptivo. Valncia: Universitat de Valncia ( LynX. A Monographical Series in Linguistics and World Perception ).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143851" title="Michael Ende" nonfiltered="2836" processed="2815" dbindex="58683">

Michael Ende (1929-1995) nasqu a Garmisch-Partenkirchen, Baviera (Alemanya). Era fill nic del pintor surrealista Edgar Ende (artista que sera censurat pel gobiern nazi) y Luise Bartholom, una fisioterapeuta. En la seva  juventut particip en una agrupaci antinazi anomenada "Frente Libre Bavarian" mentres era estudiant, pero va suspendre els seus estudis per servir al exrcit alemany. Temps desprs, la seva famlia es mud a una zona d'artistes a Munich, la qual cosa seria ms endavant una gran influncia per Ende. Entre 1947 i 1950 estudi interpretaci en l'escola d'Otto Falckenburg, a Munich. Comen a escriure relats infantils i juvenils a principis de la dcada dels anys 50. Traball com a actor, guionista d'espectacles de cabaret i com a escriptor de crtiques cinematogrfiques. Aconsegu popularitat en el seu pas amb la obra "Jim Bot i Lluc el Maquinista" (1962) una novela fantstica que li fu marixer el premi Deutscher Jugendbuchpreis com millor llibro alemany de l'any per pblic infantil. Es cas amb Ingeborg Hoffman, qui era cantante i amb qui visqu a Roma. Ingeborg mor al 1985 degut a un cncer. Cuatre anys desprs, Ende es casaria per segona vegada amb la japonesa Mariko Sato. Els seus llibres avn tenir un gran xit de vendes i alguns han estat traduts a ms de 40 idiomes. Les seves obres ms destacades sn les dedicades a Jim Bot, Momo i, sobretot, La Histria Interminable, on fa una defensa de la imaginaci i el poder de la ficci i la paraula.

Jim Bot.
Jim Bot i Lluc el Maquinista (Jim Knopf und Lukas der Lokomotivfhrer, 1960) s la histria d'un nen arribat per correu a una petitssima illa de quatre habitants, amb un rei, un castell i un tren. Davant la necessitat de prescindir del tren permanca d'espai, fugen Jim Bot i Lucas el maquinista, i passen per tot d'indrets fantstics per tal de rescatar una princesa xinesa de la ciutat dels dracs. La histria continua al llibre Jim Bot i els 13 Salvatges (Jim Knopf und die Wilde 13, 1962), on Jim Bot descobreix els seus origens.

Momo.
Momo (1973) (en alemany conegut com a Momo o pel ttol complert de MOMO oder Die seltsame Geschichte vonden Zeit-Dieben und von dem Kind, das den Menschen die gestohlene Zeit zurckbrachte, o sigui Momo o l'estranya histria dels lladres de temps i de la criatura que va tornar el temps robat als homes) explica la histria de Momo, que s una nena que viu enmig d'una plaa i que es converteix en confident de diferents personatges. Un dia, els homes grisos arriben al barri i comencen a fer estalviar temps a la gent, que deixa de viure com abans, ocupats en fer rendir aquest temps en un banc. Momo viu una srie d'aventures per arribar als caps d'aquest banc de temps per mirar de tornar a la situaci anterior.

La Histria Interminable.

La Histria Interminable (Die unendliche Geschichte, 1979) narra la histria d'un nen que, d'amagat, llegeix un llibre amb aquest ttol. El llibre explica la histria de Fantasia, un mn a punt de desaparixer engolit pel No-Res ja que els humans han perdut la capacitat d'imaginar i somniar. Un jove heroi intenta evitar-ho. Es barregen els dos nivells de ficci (el nen que llegeix i que acaba intervenint en la histria i la prpia histria), distingits per dos colors diferents en les edicions del llibre.

 Altres obres .

 L'endrapasomnis;
 El secret de la Lena;
 Lirum Larum Willi Warum;
 Tranquilla Endrapallenges. La tortuga tossuda ;
 El dragn y la mariposa ;
 El Goggolori;
 El Mirall en el mirall. Un laberint;
 Jojo, histria d'un saltimbanqui;
 El llibre dels monicacos;
 Norberto Nucagorda o el rinoceront despullat;
 Filem l'arrugat;
 El teatre de les sombres;
 El ponx dels desitjos;
 La sopera i el cullerot;
 El llarg cam de la Santa Creu;
 La pres de la llibertat;
 Els millors contes de Michael Ende;
 L'osset de pelux i altres animals;
 La leyenda de la luna llena;
 L'escola de mgia i altres contes;
 Carpeta d'apunts;
 El petit titella;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143852" title="Llus XVII de Frana" nonfiltered="2837" processed="2816" dbindex="58684">


Llus XVII de Frana (Versalles 1785 - Pars 1795). Rei titular de Frana i de Navarra des de 1793 fins 1795.


 Biografia .

Nascut a Versalles el dia 27 de mar de 1785, era fill del rei Llus XVI de Frana i de la seva muller la reina Maria Antonieta; aix doncs, Llus era nt per lnia paterna del delf Llus de Frana i de la princesa Maria Josepa de Saxnia; mentre que per via materna ho era de l'emperador Francesc I i de l'emperadriu Maria Teresa I d'ustria.

En el moment del seu naixement, li fou posat el nom de Llus Carles i li van concedir el ttol de duc de Normandia; el 1789, a la mort del seu germ gran Llus Josep de Frana, esdevingu Delf. Segons la constituci francesa aprovada el 1791, a Llus Carles li corresponia el ttol de Prncep Reial de Frana.

Tres dies desprs de la insurrecci del 10 d'agost de 1792, en qu es produ l'assalt al Palau de les Tulleries, residncia de la famlia reial d'en que el 5 d'octubre de 1789, se'ls havia obligat a deixar el Palau de Versalles i traslladar-se a Pars, Llus XVI i la seva famlia foren empresonats a la Torre del Temple. L'11 de desembre de 1792, la Convenci Nacional inici el procs contra Llus XVI, ell qual fou executat a la guillotina el 21 de gener de 1793.

D'en de la mort del seu pare, els monrquics reconegueren Llus Carles com a rei i li donaren el nom de Llus XVII; una setmana desprs de l'execuci de Llus XVI, el comte de Provena, germ del rei guillotinat, es proclam regent en nom del seu nebot; per altra banda, els reialistes alats a la Vende, aix com els chouans cridaven "Visca Llus XVII". A partir d'aleshores, va haver-hi intents d'alliberar la famlia reial presonera al Temple, el ms important d'aquests intents fou el dirigit pel Cavaller de Jarjayes, el bar de Batz i Lady Atkyns. 

Durant la nit del 3 de juliol de 1793, entr a la pres del Temple una comissi encarregada de separar Llus XVII de la seva famlia. Quan els encarregats arribaren a la cella on estava reclosa la famlia reial; el nen es pos a cridar i s'agaf amb fora als braos de la seva mare, la reina Maria Antonieta, que noms va acceptar deixar-lo anar quan l'amenaaren de matar la seva filla Maria Teresa. Els carcellers s'endugueren Llus XVII mentre aquest plorava i cridava a la seva mare que el rescats. A partir d'aleshores, Llus XVII -o Louis Charles Capet tal com l'anomenaven les autoritats republicanes- va estar empresonat sol, un pis a sota de la seva germana Maria Teresa.

Com a part de la seva reeducaci republicana, Llus XVII fou enviat a treballar dins de la pres del Temple com a aprenent del sabater Antoine Simon, nomenat el seu guardi pel Comit de Seguretat General. Un personatge vulgar com Simon sovint obligava el noi a beure alcohol, i l'ensenyava a maleir els seus pares i l'aristocrcia, a blasfemar i, a vegades, a dormir amb prostitutes; A. de Beauchesne relata cruels escenes de maltractament de Llus XVII per Simon, per, malgrat tot, no n'hi ha testimonis malgrat que aleshores el podia veure molta gent. Al noi tamb l'obligaven a cantar la Marsellesa i a posar-se la gorra dels sansculottes. El 6 d'octubre de 1793, Pache, Chaumette, Hbert i d'altres visitaren Llus XVII al Temple i aconseguiren que signs acusacions contra la seva mare d'haver abusat sexualment d'ell, les quals s'usaren com a prova en el procs de la Convenci contra Maria Antonieta. L'endem, fou el darrer dia que Llus XVII va veure la seva germana Maria Teresa. El 19 de gener de 1794, Simon i la seva famlia marxaren del Temple i, doncs, deixaren la custdia de Llus XVII, qui, aleshores, va ser declarat en bon estat de salut.

Cal tenir en compte, per, que gran part dels documents del Temple posteriors a la sortida dels Simon foren destruts en temps de la Restauraci, per tant no resulta pas possible tenir un coneixement exacte de qu hi va passar. Segons han explicat historiadors del temps de la Restauraci, dos dies desprs que haguessin marxat els Simon, Llus XVII fou recls en una habitaci fosca tapiada com si fos el cau d'una bstia, i al noi li donaven el menjar a travs dels barrots de la cella, un extrem de crueltat que no s'aplic pas amb la seva germana. L'11 de maig, Robespierre va visitar Maria Teresa, per, segons s'acostuma a explicar, ning no va entrar a la cella de Llus XVII durant sis mesos fins que, desprs del 9 de termidor (27 de juliol de 1794), Paul de Barras visit la pres. Segons l'informe de Barras, el nen patia una greu situaci d'aband per no diu pas que la seva cella estigus tapiada; potser fou per por que Llus XVII no va queixar-se a Barras del tractament que rebia; aleshores, la seva cella fou netejada, li van donar nova roba i durant el dia fou visitat pel seu nou cuidador Jean Jacques Christophe Laurent (1770-1807), qui, a partir del 8 de novembre, compt amb l'ajuda d'un home dit Gomin. Aleshores, el noi el treien a passejar pel terrat de la Torre. Des de l'entrada de Gomin, l'estat del presoner era inspeccionat no pas per delegats de la Comuna de Pars sin per representants del comit civil de les quaranta-vuit seccions de Pars; el fet que els inspectors sempre fossin els mateixos podia dur lloc a actuacions fraudulentes si s que n'hi va haver. D'en d'octubre de 1794, el noi va mantenir-se obstinadament en silenci, cosa que Laurent explic com una determinaci presa arran de l'acusaci que li havien fet firmar contra la seva mare, tot i que el noi havia parlat quan Barras l'havia visitat; aix, el 19 de desembre de 1794, Llus XVII fou visitat per tres comissionats del Comit de Seguretat General: J. B. Harmand de la Meuse, J. B. C. Mathieu i J. Reverchon, davant dels quals no va pronunciar cap paraula. Desprs que Laurent deixs la seva feina, el 31 de mar de 1795 tienne Lasne fou nomenat guardi del noi.

El maig de 1795, Llus XVII estava greument malalt i es va cridar el metge P. J. Desault, que ja l'havia visitat mesos abans. Desault va morir sobtadament -amb sospita d'haver estat enverinat- el dia 1 de juny, uns dies abans que hom crids els metges Pelietan i Dumangin. El dia 8 de juny de 1795, s'anunci la mort de Llus XVII; l'endem es va dur a terme l'autpsia del cos d'un nen d'uns deu anys de qui "els comissionats van dir-nos que era el fill del difunt Louis Capet" que havia mort d'una infecci escrofulosa que patia des de feia temps. Fou enterrat el dia 10 al cementiri de Santa Margarida en una tomba sense nom. Ning no va demanar mai a Maria Teresa que identifiqus el cos del seu germ.

 Rumors de fugida i supervivncia .

Immediatament desprs de l'anunci de la mort de Llus XVII, va difondre's el rumor que, en realitat, el noi havia aconseguit fugir del Temple. Segons ho va afirmar Simien-Despraux vers 1814, Llus XVII era viu i entre els signants del tractat del 13 d'abril n'hi havia que en tenien proves. Segons Eckard, en el moment de la Restauraci hi hagu qui plantej seriosament la possibilitat d'entronitzar Llus XVII. De fet, el 1795, la famlia reial no havia dut a terme cap de les habituals cerimnies fnebres en memria del rei difunt; de fet, la seva germana no duia cap vestit de dol quan arrib a Viena, on vei que aix era el que s'esperava d'ella. Malgrat tot, per, el 1795, desprs de l'anunci de la mort de Llus Carles al Temple, el comte de Provena s'havia proclamat rei de Frana -Llus XVIII- cosa que no hauria pogut fer de cap manera si s'hagus cregut que Llus XVII continuava viu.

 Pretendents .

A partir de la Restauraci de 1814, aparegueren centenars de persones que afirmaven ser Llus XVII i explicaven complexes i truculentes histries sobre la seva fugida del Temple i posterior supervivncia.

Entre els ms destacats d'aquests pretendents hi ha Karl Wilhelm Naundorff, segons el qual Barras l'havia volgut salvar per tenir una manera de controlar el comte de Provena. No se sap gaireb res de la histria personal de Naundorff abans de la seva arribada a Berln el 1810 com a fugitiu de les persecucions que ell deia que patia; el 1812, va establir-se com a rellotger a Spandau i el 1818 va casar-se amb Johanna Einert. El 1822, va mudar-se a Brandenburg, i el 1828 a Crossen, a prop de Frankfurt. Va estar empresonat des de 1825 fins 1828 per falsificaci de moneda, tot i que sembla ser que sense proves. El 1833 va manifestar-se com a Llus XVII a Pars, on aconsegu ser reconegut com a tal per gent vinculada a la cort de Llus XVI. Expulsat de Frana el 1836, l'endem d'haver iniciat un plet contra la duquessa d'Angulema reclamant-li la restituci de la propietat privada de "Llus XVII", va viure a l'exili fins que va morir a Delft el 10 d'agost de 1845 i a la seva tomba hi fou inscrit: Llus XVII, rei de Frana i de Navarra (Carles Llus, duc de Normandia)Les autoritats holandeses, que en el seu certificat de defunci hi havien escrit el nom de Carles Llus de Borb, duc de Normandia (Llus XVII) permeteren al seu fill usar el cognom Borb, i quan la famlia pledej el 1850, 1851 i, de nou, el 1874 la restituci dels seus drets civils com a hereus de Llus XVI, el prestigis advocat Jules Favre els va defensar. Encara avui dia hi ha partidaris de reconixer els descendents de Naundorff com a pretendents al tron de Frana. Naturalment, sobta que, estant com estava del tot convenut de ser Llus XVII, no presents cap reclamaci el 1814.

Un altre pretendent a ser Llus XVII fou el comte de Richemont, el qual va estar empresonat a Mil durant set anys i que formul les seves pretensions a Pars el 1828. El 1833, fou de nou empresonat i condemnat a dotze anys de pres; tanmateix, va aconseguir fugir al cap d'uns mesos i sort de Frana on torn el 1840. Va morir a Gleize el 10 d'agost de 1853; a la seva tomba s'hi va inscriure el nom de Llus Carles de Frana, per el govern orden esborrar aquesta inscripci.

La qesti dels pretesos "Llus XVII" va tenir tant de ress que un dels personatges de la novella de Mark Twain Les aventures de Huckleberry Finn s "el Rei", un estafador trinxeraire  que afirma ser Llus XVII.

 La prova d'ADN .

Seguint la tradici de conservar els cors reials, Philippe-Jean Pelletan, el metge que practic l'autpsia del cadver identificat al Temple el 1795 com a corresponent a Llus XVII, n'extragu el cor i el conserv. Durant la Restauraci, intent restituir-lo a Llus XVIII i a Carles X, els quals, per, no l'acceptaren en no estar segurs que realment correspongus al seu difunt nebot. Segons sembla, aquest cor fou robat a Pelletan per un dels seus alumnes, el qual confess el robatori a la seva muller en el seu llit de mort; ell li havia demanat que el torns a Pelletan, per ella l'envi a l'arquebisbat de Pars on va estar-se fins a la Revoluci de 1830. Durant un temps, aquest cor va estar custodiat a Espanya. Vers 1975, es conservava en una urna de vidre a la cripta reial de la Baslica de Sant Dens, on estaven enterrats Llus XVI, Maria Antonieta i d'altres membres de la reialesa de Frana.

Durant els anys noranta del segle XX, Philippe Delorme, una autoritat en la matria, va organitzar la prova de l'ADN del cor. Ernst Brinkmann de la Universitat de Mnster (Alemanya) i Jean-Jacques Cassiman de la Universitat Catlica de Lovaina (Blgica) va dur a terme dos exmens independents. L'any 2000, la comparaci de l'ADN amb el dels cabells de Maria Antonieta van confirmar que el cor corresponia a alg estretament relacionat amb ella, i fou enterrat a la Baslica el 8 de juny del 2004, en una cerimnia presidida pel pretendent legitimista al tron francs Llus Alfons de Borb i la seva via Emmanuela Dampierre, duquessa de Segvia.

Cal tenir en compte, per, que la prova es va fer sobre l'ADN mitocondrial, que cada persona hereta nicament de la seva mare, amb la qual cosa es pot traar una lnia gentica materna. Aix doncs, la prova no demostr pas que el cor en qesti correspongus a una persona en concret; per tant, el cor tamb hauria pogut correspondre a Llus Josep, el germ gran de Llus XVII mort el 1789. Tanmateix, el cor de Llus Josep hauria estat extret i embalsamat tal com s'acostumava a fer amb els prnceps de Frana, mentre que el cor de l'experiment no estava embalsamat sin, noms, conservat en alcohol, la qual cosa sembla confirmar el relat de Pelletan, qui afirmava haver ficat el cor dins d'una gerra d'alcohol desprs d'haver-lo extret.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143853" title="Elisabet de Frana" nonfiltered="2838" processed="2817" dbindex="58685">


 Elisabet de Frana (duquessa de Parma) (1727 - 1759).

 Elisabet de Frana (princesa de Frana) (1764 - 1794).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143854" title="Verb comod" nonfiltered="2839" processed="2818" dbindex="58686">
Un verb comod o proverb s un verb que substitueix qualsevol altre verb i que, per tant, en principi no t significat per si mateix, sin que s'interpreta a partir del context o del verb que substitueix. s el mateix concepte que el pronom aplicat als noms.

En catal, el proverb per excellncia s fer (per exemple: Quan menjava xocolata, ho feia d'amagat, on ho feia equival a menjava xocolata). En els registres colloquials tamb pot ser fotre, fmer (o fumbre) i cardar, els quals poden usar-se en molts contextos en qu s'empra fer (fotre o cardar una hstia a alg 'pegar un cop a alg', fotre o cardar fred 'fer molt de fred', fotre o cardar fora alg 'fer-lo fora', etc., a ms d'altres contextos, com estar fotut o cardat 'sentir-se malament').

En espanyol el proverb s hacer, per tamb pot ser dar i echar (dar una pelcula en la tele fer una pellcula per la tele, dar risa fer riure, dar un abrazo fer una abraada, dar la mano encaixar, dar un beso fer un pet, echarse novio fer noviet, echar una siesta fer una sonadeta, fer la migdiada). En angls s to get (Please get the door pot significa 'obrir la porta', 'tancar la porta', 'portar la porta', etc.).

La importncia dels proverbs radica en la seva nullitat semntica, que permet que es pugui posar en gaireb tots els contextos. Les construccions verbonominals s el context on s ms habitual que apareguin els proverbs (fer por, fer fred, fer calor, fer sol, fer bo, fer ganyotes, fer mal a alg, fer feredat, fer rbia, fer confiana, etc.). Els proverbs tamb s'usen com a auxiliar de les perfrasis verbals: Feu per veure el director, Fes moure la taula, Echarse a correr, Dar por sentado, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143855" title="Elisabet de Frana (princesa de Frana)" nonfiltered="2840" processed="2819" dbindex="58687">


Elisabet de Frana, princesa de Frana (Versalles 1764 - Pars 1794). Princesa de Frana amb el tractament d'altesa reial. Membre de la famlia reial que fou executada en el marc de la Revoluci Francesa.

Nascuda a Versalles el dia 3 de maig de 1764 essent filla del delf Llus de Frana i de la princesa Maria Josepa de Saxnia. Elisabet era nta per via paterna del rei Llus XV de Frana i de la princesa Maria Leszczynska; mentre que per via materna ho era del rei Frederic August II de Saxnia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'ustria. 

Orfe de pare i mare als tres anys, la princesa fou criada per Madame de Mackau en una residncia reial a Montreuil. De carcter extremadament religis es mantingu unida al seu germ, el rei Llus XVI de Frana, refusant qualsevol proposta de matrimoni. A la cort, Elisabet es mantingu al costat del seu germ, el Comte d'Artois, formant polticament parlant, la branca ms conservadora de la famlia reial.

Davant la situaci poltica a Frana a finals de la dcada de 1780, el Comte d'Artois aconsell a la seva germ el cam de l'exili. Malgrat tot, la princesa declin la proposta i es mantingu al costat de la famlia reial a Versalles. 

Comfinada al Palau de les Tulleries amb el rei i la seva famlia, acompany al monarca en l'intent de fugida del 20 de juny de 1791. A causa de la captura a Varennes, la famlia reial fou traslladada a Pars on se'ls retingu a la pres del Temple.

Amb l'execuci del rei Llus XVI de Frana el dia 21 de gener de 1793, i la trasllat del rei Llus XVII de Frana el dia 3 de juliol de 1793, al Temple nicament hi romangueren la reina Maria Antonieta d'ustria, la princesa Maria Teresa de Frana i la princesa Elisabet. El dia 16 d'octubre de 1793 fou executada la reina Maria Antonieta. Les ltimes voluntats de la sobirana foren escrites en una carta dirigida a la princesa Elisabet malgrat que aquesta mai les coneixeria. 

El 9 de maig de 1794, la princesa fou traslladada a la Conciergerie i jutjada pel Tribunal revolucionari. Acusada de collaboraci en la fugida del rei Llus XVI de Frana, de suport financer que possibilit l'exili d'aristcrates, de resistncia a l'assalt del Palau de les Tulleries i d'assetjament sexual al seu nebot de deu anys, el rei Llus XVII de Frana, la princesa fou condemnada a mort i guillotinada el dia segent.

L'execuci de Madame Elisabet fou en el marc d'un procs d'execuci d'un gran nombre d'aristcrates francesos. En molts casos, els aristcrates abans de morir s'agenollaren i presentaren els seus respectes a la princesa que abans de morir deman al gurdia cobrir les seves espatlles per evitar indecncies.

La visi de la princesa varia molt depenent del prisma amb el qual es mira. Mentre pels revolucionaris representava l'ala ms dura de l'ultraconservadurisme, partcep de diverses intrigues palatines al costat del Comte d'Artois i de lluitar per la invasi de Frana per part dels exrcit de les monarquies europees. Pels monrquics, la princesa s un smbol del catolicisme, de la benevolncia de la Casa Reial i de les mltiples obres de caritat que realitz al llarg de la seva vida.   














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143858" title="Harry Potter i la cambra secreta (pellcula)" nonfiltered="2841" processed="2820" dbindex="58688">
Harry Potter i la cambra secreta s la segona pellcula de la saga Harry Potter, estrenada el 15 de novembre de 2002. El gui fou adaptat per Steve Kloves de la novella Harry Potter i la cambra secreta escrita per J.K. Rowling.

Els actors de la primera part tornaren a interpretar els seus papers. Fou l'ltima aparici de Richard Harris interpretant Dumbledore.

Sinopsi.

Harry torna per segon any a Hogwarts, on descobreix que un lloc denominat la Cambra dels Secrets ha estat oberta, mentre els fills de muggles apareixen petrificats misteriosament.

 Actors .


Premis.
Ha estat, fins el moment, la nica pellcula de la saga que no ha estat nominada als Oscars.

Versi extesa de Disney Channel.

El 7 d'agost de 2005, Disney Channel reprodu la pellcula amb noves escenes:

En Ron i en Harry es troben amb els reals Crabbe i Goyle desprs de fugir de Malfoy.
En Ron pregunta a l'Hermione on aconsegu els seus cabells abans de prendre la poci multisucs.
L'Hermione diu a en Harry que la poci estar preparada en alguns dies.
En Fred i en George fan una broma sobre en Harry parlant prsel.
Desprs que en Ron i l'Hermione li diguessin a Harry que parla prsel, Harry s'asseu a una muntanya a l'altre costat de Hogwarts amb la Hegwig.
Desprs que en Harry deixs la biblioteca, escolta alguns Hufflepuff dient que en Harry s l'hereu de Slytherin.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Lloc oficial de la pellcula.;
 Gui vs llibre. Canvis i diferncies;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143859" title="Joint Security Area" nonfiltered="2842" processed="2821" dbindex="58689">
Joint Security Area (2000) s una pellcula Sud Coreana dirigida per Park Chan-wook.

 Histria .
 
La histria comena pocs dies abans de l'assassinat de dos soldats Nord Coreans a la DMZ. (Zona Desmilitaritzada de Corea)
La frgil relaci entre tots dos pasos far que s'obri una investigaci especial dels fets. Aquesta investigaci ser duta a terme per dues nacions neutrals (Sucia i Sussa).
La militar sussa es la Major Sophie (Lee Young Ae), la primera dona en entrar a la DMZ des del 1953.
Els esdeveniments que van portar a l'assassinat dels dos militars Nord Coreans es mostraran al film en una serie de flashbacks que ens permetran conixer la veritable histria de tots plegat.

 Significana .
La pellcula no tracta noms el misteri dels assassinats sin que s'apropa a la psicologia,a les emocions i la divisi entre la Corea del Nord i la del Sud. El film no pot considerar-se propagandstic de cap de les dues parts i tracta de mostrar en tot moment el aspecte ms dramtic des d'una perspectiva molt intensa.
Fins a inicis del 2001 Joint Security Area ha estat el film ms destacat de la histria Corea. Aquest gran xit va permetre al director Park Chan-wook realitzar posteriorment altres gran pellcules.

 Actors principals .
Lee Young Ae - Major Sophie E. Jean;
Lee Byung-Hun - Sgt. Lee Soo-hyeok;
Song Kang-ho - Sgt. Oh Kyeong-pil;
Kim Tae Woo - Nam Sung-shik;
Shin Ha-kyun - Jeong Woo-jin;

 Premis .
 Premi per la millor pellcula als Blue Dragon Film Awards 2000, per Joint Security Area;
 Premi per la millor direcci als Blue Dragon Film Awards 2000, per Joint Security Area;

 Enllaos externs .
Fitxa a Filmaffinity;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143861" title="Alabarda" nonfiltered="2843" processed="2822" dbindex="58690">
L'alabarda s una fusi entre la llana i la destral. s una arma d'origen oriental que va arribar a Europa a partir del segle XIV. Fa un parell de metres de llargada aproximadament. Va substituir la llana ja que era ms efica, fins i tot amb la cavalleria i va ser utilitzada fins al segle XVII. 

Actualment es utilitzada en uniformes de gala d'alguns exercits europeus com a la Gurdia Sussa del Vatic. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143862" title="Histria del Mozilla Firefox" nonfiltered="2844" processed="2823" dbindex="58691">
El Mozilla Firefox s un navegador lliure mantingut per la Fundaci Mozilla.

Grfic cronolgic.


Histria general.
Inicis.
Dave Hyatt i Blake Ross varen comenar a treballar en el projecte que es va convertir en el Firefox com una branca experimental del projecte Mozilla, aix el 9 de novembre del 2004 va sortir la primera versi del Firefox.

Tenien la impressi que les exigncies derivades del patrocini per part de Netscape i desenvolupament del projecte ms enfocat als propis desenvolupadors que als usuaris restava utilitat al navegador Mozilla. A ms pensaven que el programari Mozilla era excessivament gran i complex, pel que van crear una versi simplificada del component navegador de la Suite Mozilla, conegut inicialment com a Phoenix, amb la intenci de poder rellevar en algun moment a la Suite.

El Firefox va rebre una gran acollida per part dels usuaris i va acabar assolint l'objectiu de reemplaar la suite Mozilla, i ara la Fundaci Mozilla considera el Firefox el seu navegador oficial. La fundaci va anunciar el 10 de mar de 2005 que deixaria de publicar noves versions de la Suite Mozilla i la versi 1.7.x es convertiria en la darrera, tot i aix fins el 12 d'abril del 2006 va seguir publicant-ne actualitzacions per la gran quantitat d'usuaris que tenia. La comunitat Mozilla (no confondre amb la Fundaci) va seguir publicant actualitzacions de la Suite sota el nom de Sea Monkey.

El Mozilla Firefox mant la naturalesa multiplataforma del navegador Mozilla original mitjanant l's del llenguatge de marcatge per interfcies d'usuari XUL. Grcies a aquest llenguatge la interfcie i la funcionalitat del navegador es poden modificar mitjanant temes i extensions. La lliure installaci d'extensions i temes era un problema seris per a la seguretat, i amb la versi 0.9 Mozilla va publicar el lloc web Mozilla Update on hi havia extensions i temes "aprovats". Les extensions permetien que el programari "oficial" noms contingus les funcions mnimes exigibles, ocupant aix molt poca memria.

Noms.
El projecte va comenar com una branca experimental de la Suite Mozilla anomenada inicialment m/b (o mozilla/browser, en angls mozilla/navegador). Quan el seu desenvolupament va avanar prou, el setembre del 2002, es van fer pbliques les primeres versions de prova sota el nom Phoenix.

Aquest nom es mantindria fins el 14 d'abril del 2003, quan va haver de ser canviat per problemes legals deguts a la la tinena del nom per part del fabricant de BIOS Phoenix Technologies (qui tamb produeix un navegador web per a BIOS anomenat Phoenix FirstWare Connect). El nou nom triat fou Firebird.

El nom Firebird, per, va provocar un conflicte a la comunitat de programari lliure ja que el programari lliure de base de dades Firebird ( ) feia servir el mateix nom. Per evitar problemes la Fundaci va anunciar que faria servir sempre el nom precedit de Mozilla (s a dir Mozilla Firebird), per la pressi va continuar fins que el 9 de febrer del 2004, a partir de la versi 0.7, el nom va ser canviat de nou desprs que la Fundaci dediqus un temps a buscar noms utilitzables sense problemes. El nou nom s l'actual "Mozilla Firefox" (generalment escurat a simplement Firefox). Malauradament, i malgrat que que en angls firefox vol dir panda vermell, l'artista que va fer-ne el logo hi va dibuixar una guineu (fox) amb la cua de foc (fire).

La Fundaci Mozilla va triar el nou nom tant per la seva semblana a Firebird com pel fet que no estava en s a la indstria informtica. Per evitar futurs canvis de noms la Fundaci Mozilla va comenar el procs per registrar el nom com una marca registrada a la oficina de patents dels EUA el desembre de 2003. Al Regne Unit el nom ja estava registrat aix que la Fundaci Mozilla va llicenciar-ne el seu s al propietari de la marca registrada, The Charlton Company, tot aix va provocar retards en l'alliberament de la versi 0.8.

Tants canvis de nom van irritar alguns usuaris.

Identitat visual.

L'octubre del 2003 el dissenyador grfic Steven Garrity va escriure un article en el qual considerava equivocada la identitat visual de Mozilla. L'article va provocar molta expectaci i va generar moltes visites. Tot i aix va rebre crtiques justificant que si no li agradava el disseny, se n'encarregus ell, ja que era programari lliure.

Aix va ser que poc desprs Mozilla va convidar Garrity a dissenyar una nova imatge visual que els identifiqus. La versi 0.8, del febrer del 2004 incloa nous icones fets per Jon Hicks, que havia treballat prviament amb Camino. Aquell logotip es va revisar i actualitzar desprs per sollucionar alguns problemes a l'hora d'ampliar-lo, el logotip d'aquella actualitzaci s el que encara s'utilitza avui. Es va escollir aquest perqu causava una forta impressi, era fcil de recordar per no per aix era una distracci entre altres icones.

L'animal que hi ha dibuixat al logotip no s un panda vermell, sin una guineu estilitzada. Aquest logotip s una imatge registrada. Per aquesta ra Debian i altres distribudors de programari no utilitzen el tpic logotip per utilitzar-ne un altre sense la guineu. Mozilla va respondre que el Firefox s inseparable del logotip i actualment Debian utilitza el nom IceWeasel.

Alex Faaborg va publicar al seu bloc un article en el qual esmentava que possiblement amb la versi 3 del Firefox es redissenyaria la seva icona.

Versi 1.5.
El 23 de juny del 2005 Mozilla va dir que la versi 1.1 del Firefox (que posteriorment seria la 1.5) no estaria suportada pel Mac OS X v10.1. El 30 de novembre del 2005 Mozilla va alliberar la versi 1.5 que portava millor compatibilitat amb SVG, CSS 2, CSS 3 i JavaScript 1.6; actualitzacions de programari progressives; reordenament de les pestanyes utilitzant arrossegar i deixar anar; millor seguretat i usabilitat. Desprs de dues versions alpha de la versi 1.1 va decidir fusionar aquesta branca amb la branca del desenvolupament de la versi 1.5.

Versi 2.0.
El 22 de mar del 2006 es va publicar la primera alpha del Firefox 2 sota el sobrenom Bon Echo Alpha 1, amb la inclusi del motor de renderitzat Gecko 1.8.1. El 24 d'octubre del 2006 Mozilla va publicar la versi final del Firefox 2.0, aquesta va ser la darrera versi del Firefox suportada pels sistemes operatius Windows NT 4.0 i Windows 98.

 Versi 3.0 .

El nom de desenvolupament del Mozilla Firefox 3 era Gran Paradiso, en motiu al parc natural, Gran Paradiso, que t les muntanyes ms altes dels Graian Alps, Itlia. La versi final es va publicar el 17 de juny del 2008.

Les novetats ms importants sn la implementaci de la caracterstica "Biblioteca" (en angls Places) que integra l'Historial i les Adreces d'inters en una mateixa finestra; un nou aspecte visual adaptat a cada sistema operatiu: Windows XP, Windows Vista, Linux i MacOS; protecci contra el programari malicis; s del motor Gecko 1.9 i millores generals en el rendiment, la velocitat de navegaci i correcci d'errors.

Actualment els principals desenvoupadors del Firefox sn Ben Goodger (que recentment l'ha contractat Google per segueix treballant a temps complert en el projecte) i Blake Ross. David Hyatt, per la seva part, se'n va anar a Apple i ara s'ocupa del navegador Safari, basat no en el motor de renderitzat Gecko (de Firefox), sin en el KHTML de Konqueror.

Taula de versions.



Compatibilitats de les versions.
ltima versi del Firefox que funciona amb cada sistema operatiu.


Referncies.


Vegeu tamb.
Mozilla Firefox;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143864" title="Jari-Matti Latvala" nonfiltered="2845" processed="2824" dbindex="58692">

Jari-Matti Latvala (nascut el 3 d'abril de 1985) s un pilot finlands de rallis, actualment est corrent amb un Ford Focus WRC de l'escuderia Stobart Ford al Campionat Mundial de Rallis organitzat per la FIA.

Latvala va comenar a conduir quan tenia tan sols vuit anys, quan va rebre un Ford Escort del seu pare, Jari Latvala, que tamb era un pilot de rallis, guanyador del Grup N nacional l'any 1994. Quan tenia deu anys va comenar a practicar amb un Opel Ascona en un llac gelat.

El seu primer ralli mundial en el que va participar va ser al ralli de Galles, amb 17 anys, quedant 17 amb un Mitsubishi Lancer. Al 2003, va completar quatre rallis del WRC amb un Ford Focus WRC, finalitzant des al ralli d'Acrpolis i al ralli de Galles, catorz al ralli de Finlndia i disset al ralli d'Alemanya.

Al 2004 Latvala va participar al Campionat Jnior Sper 1600. La seva millor posici va ser 21 al Tour de Crsega amb un Subaru Impreza del Grup N. A l'any 2005, va crrer en nou rallis; sis amb l'Impreza Grup N i tres amb un World Rally Car. El seu millor resultat va ser 16, aconseguint-lo tres cops: al ralli de Sucia, al Tour de Crsega i al ralli de Sardenya.

Al 2006, Latvala va completar 11 rallis: sis, amb el Subaru Impreza Grup N, quatre amb un Ford Focus WRC i al ralli de Finlndia, amb un Toyota Corolla WRC. Per al 2007, t programats 12 rallis amb l'escuderia Stobart Ford.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143868" title="Maria Teresa de Frana" nonfiltered="2846" processed="2825" dbindex="58694">


Maria Teresa de Frana, duquessa d'Angulema (Versalles 1778 - Viena 1851). Princesa de Frana amb el tractament d'altesa reial que es cas amb el prncep Llus Antoni de Frana. 

Nascuda a Versalles el dia 19 de desembre de 1778 essent filla del rei Llus XVI de Frana i de l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria. Maria Teresa era nta per via paterna del prncep Llus de Frana i de la princesa Maria Josepa de Saxnia; mentre que per via materna ho era de l'emperador Francesc I, emperador romanogermnic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria.

El dia 10 de juny de 1799 contragu matrimoni a Mitau (Curlndia) amb el prncep Llus Antoni de Frana, fill del rei Carles X de Frana i de la princesa Maria Teresa de Savoia. La parella no tingu descendncia.

Maria Teresa fou la filla primognita del rei Llus XVI de Frana, esperada amb gran illusi desprs de set anys de matrimoni estril dels seus pares. Malgrat el desencs general pel fet de ser una nena, la parella reial es mostr encantada.

Des del seu naixement i com a filla primognita del monarca francs fou elevada al rang de Madame Royale, ttol equivalent al de Princesa Reial al Regne Unit, i s'instaur una governanta per la princesa, la Princesa de Gumene que seria substituda per la Comtessa de Polignac. 

Mal criada pel seu pare, la seva mare intent fer d'ella una princesa pietosa i lluny de l'arrogncia d'alguna de les seves ties. Per tal ra, la reina invitava freqentment a palau a nens de classe treballadora a menjar amb Madame Royale. 

L'any 1789 al costat de la seva famlia fou traslladada a Pars al Palau de les Tulleries. Arran de la fugida de la famlia reial l'any 1791 a Varennes, els revolucionaris els arrestaren i traslladaren al Temple. 

Al gener de 1793 desprs de l'execuci del rei Llus XVI de Frana, la princesa reial se separada del seu germ, el rei Llus XVII de Frana, i poc desprs, al mes d'octubre, es guillotinada la seva mare, la reina Maria Antonieta d'ustria. Maria Teresa visqu al costat de la seva tia, la princesa Elisabet de Frana fins el mes d'abril de 1794 al Temple. L'aillament amb qu es trob al Temple fu que escrigus a les parets frases com: Maria Teresa s la criatura ms infeli del mn, no pot obtenir notcies de la seva mare ni reunir-se amb ella malgrat que ho ha demanat mil vegades,  la vida s tan cruel o Oh nostre senyor, perdona aquells qui han fet que la meva famlia mori.

Desprs de la caiguda del Gran Terror, el govern revolucionari permet a la princesa traslladar-se a Viena on visqu durant un perode de temps al costat del seu cos, l'emperador Francesc II, emperador romanogermnic. L'any 1798 es trasllad a Litunia al costat del seu oncle, el Comte de Provena, que vivia sota la protecci del tsar Pau I de Rssia. 

Immediatament desprs de la seva a Litunia, el comte de Provena planific el casament de Maria Teresa amb el seu nebot i hereu, el prncep Llus Antoni de Frana, a qui conced el ttol de duc d'Angulema. Llus Antoni, primognit del Comte d'Artois, np havia heretat ni la sensualitat ni l'atractiu del seu pare, era tartamut i tmid a part de, segons molts comentaris, impotent. Malgrat tot, Maria Teresa accept la uni i estim francament al seu esps.

Amb la restauraci monrquica de 1815, el rei Llus XVIII de Frana i la famlia reial sencera s'install a Pars. Des de 1824, Maria Teresa i el seu esps foren els prnceps hereus al tro francs i ostentaren el Delfinat de Viennois. A mesura que avanaven els anys, el descontentament de la classe treballadora i de la burgesia francesa augment per la incapacitat de la monarquia dels Borbons d'instaurar reformes liberals i econmiques. 

Aix, l'any 1830 el rei Carles X de Frana hagu d'abandonar el pas arran d'una revoluci liberal i deixar pas al duc d'Orleans, el rei Llus Felip I de Frana. Desprs de la revoluci, la famlia s'install a Edimburg on visqueren fins el 1833.

Desprs d'una invitaci de l'emperador Francesc I d'ustria, els ducs d'Angulema decidiren traslladar-se a Praga, poc desprs es traslladaren a la Gorzia on s'installaren en una finca rural. L'any 1836 mor el rei Carles X de Frana i el 1844 el prncep Llus Antoni de Frana. 

L'any 1844, Maria Teresa es trasllad a la mansi Frohsdorf, a les proximitats de Viena on pass els darrers set anys de la seva vida. Durant aquests anys es dedic a l'educaci dels fills del seu cunyat, el prncep Carles de Frana, assassinat el 1821. 

Maria Teresa mor el dia 19 d'octubre de 1851 a l'edat de cinquanta-vuit anys a causa d'una pulmonia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143872" title="Gran Premi de Mnaco del 2001" nonfiltered="2847" processed="2826" dbindex="58695">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2001, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 27 de maig del 2001.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:   David Coulthard  1m  19. 424s;
 
 Pole:  David Coulthard ;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143873" title="Llus Antoni de Frana" nonfiltered="2848" processed="2827" dbindex="58696">


Llus (XIX) de Frana (Versalles 1775 - Grz 1844). Duc d'Angulema i delf de Frana entre 1824 i 1830. Des de 1836 fou el cap de la casa reial de Borb a Frana i pretendent legitimista al tro francs.

Nascut a Versalles el dia 6 d'agost de 1775 essent fill del rei Carles X de Frana i de la princesa Maria Teresa de Savoia. Llus Antoni era nt per via paterna del delf Llus de Frana i de la princesa Maria Josepa de Saxnia; mentre que per via paterna ho era del rei Vctor Amadeu III de Sardenya i de la infanta Maria Antnia d'Espanya. 

El dia 10 de juny de 1799 contragu matrimoni a Mitau (Curlndia) amb la princesa Maria Teresa de Frana, filla del rei Llus XVI de Frana i de l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria. La parella no tingu descendncia. 

A l'edat de 14 anys abandon Frana arran de l'esclat de la Revoluci Francesa. Exiliat fins l'any 1814, any en qu retorn a Frana desprs de la caiguda de l'Imperi de Napole Bonaparte. 

L'any 1823 encapal l'exrcit francs dels Cent Mil Fills de Sant Llus que ocup Espanya sota la direcci de la Santa Aliana per tal d'ajudar al rei Ferran VII d'Espanya a restaurar l'absolutisme. L'expedici represent un absolut xit per les tropes de Llus Antoni.

L'any 1824 mor el rei Llus XVIII de Frana, i acced al tro el comte d'Artois amb el nom de Carles X de Frana. Des d'aquest any Llus Antoni esdevingu el prncep hereu de la Corona francesa i en conseqncies ostent el tradicional ttol del Delfinat de Viennois. 

Amb la revolta liberal de 1830, la monarquia borbnica caigu. Desprs de l'abdicaci de Carles X de Frana, ho fu el duc d'Angulema. Immediatament la famlia hagu d'abandonar el pas i s'install a Edimburg fins l'any 1833. Traslladats posteriorment a Praga i desprs a Gorizia, l'any 1836 mor el rei Carles X de Frana.

Des de 1836, Llus Antoni esdevingu el pretendent legitimista a la Corona francesa per part de la branca dels Borb. La manca de descendncia legtima i la mort del seu germ, el prncep Carles de Frana, feren que cris amb la seva esposa com a fills propis els del seu germ. Aix, Maria Teresa i Llus Antoni educaren com a fill propi a Enric de Frana i a la princesa Llusa de Frana. 

Llus Antoni mor a Grz el dia 3 de juny de 1844 a l'edat de 69 anys. Actualment el representant del legitmisme francs s el duc d'Anjou, Llus Alfons de Borb. 

Llista de pretendents al tron de Frana


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143876" title="Gorizia" nonfiltered="2849" processed="2828" dbindex="58697">


Gorizia (eslov: Gorica; alemany: Grz; fril: Gurize) s una petita ciutat d'Itlia a la frontera amb Eslovnia, al peu dels Alps, a la regi del Fril   Vencia Jlia. s la capital de la provncia de Gorizia i destaca com a centre turstic, industrial i comercial. Est situada a la confluncia de les valls del rius Isonzo i Vipacco. T una nombrosa comunitat de llengua i cultura eslovena.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143878" title="Temps de Flors" nonfiltered="2850" processed="2829" dbindex="58698">

Temps de Flors s una exposici de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954. Va ser en aquell any quan unes dones de la Secci Femenina de la Falange van muntar la primera exposici a la secci de descans del Teatre Municipal de Girona. En aquella primera edici ja hi van participar professionals i persones a qui els agradaven les flors. Des de llavors, cada mes de maig, se celebra durant una setmana aquesta festa primaveral.

A partir de 1958 l'exposici es va traslladar a Sant Pere de Galligants, on per primera vegada, en aquesta tercera edici es va publicitar l'exposici amb un cartell fet per l'artista Carles Viv.

L'exposici va anar canviant d'escenari amb els anys, fins que el 1985 es va celebrar a Sant Domnec, escenari que va donar pas, l'any 1987, a una obertura a tot el barri vell de Girona, grcies a la iniciativa del regidor Josep Maria Biruls. Aix, Temps de Flors es va convertir en un itinerari per les places i carrers de la ciutat antiga. El patis i jardins d'alguns habitatges, organismes i museus, aix com alguns indrets d'inters que normalment no estan oberts al pblic, es poden visitar en un itinerari cada any canviant. 

Amb el pas del temps al voltant de l exposici s'han organitzat un seguit d'activitats artstiques complementries, exposicions i collaboracions en els muntatges. Aix, actualment les activitats del Temps de Flors sn el concurs de flors, el de fotografia i el d'aparadors. A ms, des del 1958 es presenta cada edici amb un cartell fet per un artista. Algun dels cartellistes destacables han sigut: Emlia Xargay (1959), Modest Cuixart (1986), Carles Declaux (1999) i Domenc Fita (2005).

Pel que fa al concurs de fotografies, els guanyadors de les ltimes edicions han estat: Israel Onell (2007), Ramon Mestres (2006), Jordi Male (2005), Toni Buch (2004), ngels Fbregues (2003), Marta Buil (2002), Glria Falcn (2001) i Josep Gibernau (2000).


Galeria fotogrfica. 



Fonts.
Onyar.net;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143884" title="Mahamadou Diarra" nonfiltered="2851" processed="2830" dbindex="58699">
Mahamadou Diarra s un futbolista professional de Mali que actualment juga al Reial Madrid. Habitualment juga de centrecampista defensiu.

Biografia.
El seu primer equip professional fou lOFI de Creta, que li va ofer una prova al principi de la temporada 1998/99. Tot i aix, la lliga grega era poc per a ell i, al final d'aquella temporada va fitxar pel Vittesse Arnhem holands, que llavors l'entrenava Ronald Koeman. 

Abans de comenar la temporada 2002/03 va fitxar per l'Olympique Lyonnais, fitxatge que va coincidir amb l'explosi d'aquest equip, que en aquell moment comen a crixer fins a ser actualment el millor equip de Frana i un dels deu ms forts d'Europa. Amb l'equip francs debuta en competici europea i juga per primera vegada la Lliga de Campions de la UEFA. Est a Li fins l'estiu del 2006 i, durant aquestes quatre temporades guanya totes les lligues en les que participa (4) i dues Copes de Frana (2003 i 2005). Des de finals del 2005 i sobretot des de la primavera del 2006 s'intensifiquen els rumors que situen al futbolista de Mali a l'rbita del Reial Madrid. 

Tots els rumors es confirmen el dia 19 d'agost, i tres dies desprs s presentat a l'Estadi Santiago Bernabu davant la seva nova afici. Actualment s titular habitual a l'equip blanc, on juga de centrecampista defensiu, la seva posici natural.

Estadstiques.


 Palmars.
 2 Lligues espanyoles (2007 i 2008);
 4 Lligues franceses 2002-03, 2003-04, 2004-05 i 2005-06.
 2 Copes de Frana 2003, 2005.
 3r lloc al Campionat del Mn de la FIFA sots-20 1999 amb Mali;
 1 Supercopa d'Espanya (2008);

Enllaos externs.
Dades i perfil de Diarra ;
Perfil al web del Reial Madrid;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143892" title="Robson de Souza" nonfiltered="2852" processed="2831" dbindex="58700">
Robson de Souza (conegut mundialment com a Robinho) s un futbolista brasiler que actualment juga al Manchester City.

Biografia.
La seva carrera com a futbolista va comenar als 5 anys, quan va ingressar al Beira Mar de futbol sala. Al despuntar entre els seus companys, el Portuarios va trucar a la seva porta, els pares del petit Robson van acceptar l'oferta. Al Portuarios va marcar 73 gols, entre els 6 i els 9 anys. Va ser llavors quan el Santos es va fixar en ell, i el va fitxar per a jugar al Santos de futbol sala, all va estar-hi durant 7 anys (dels 9 als 16), aleshores va ser quan es va passar al futbol. Ell pensava ser professional del futbol sala per els seus tcnics van decidir que tindria ms futur jugant al futbol. Van passar 2 anys fins que va debutar a la Primera Divisi Brasilera, fou el 24 de mar del 2002 (Santos-Guaran 2-0). Aquell any va marcar 9 gols en 29 partits, i el seu equip va guanyar el campionat de lliga. El seu nom es comen a pronunciar a Europa quan al 2004 es va convertir en un de ls futbolistes ms desequilibrants del campionat brasiler, marcant 32 gols en 54 partits aquella temporada i aconseguint de nou el campionat de lliga. La seva mare va estar segrestada durant 41 dies, que van suposar els dies ms difcils de la vida del jugador. Aquesta s una de les raons per les que va voler venir a Europa: se sentiria ms segur, ell, i els seus.

A l'hivern del 2004 va estar a punt de fitxar pel Benfica portugus. Per l'aparici del Reial Madrid en la negociaci va produir que el brasiler volgus fitxar per l'equip blanc, en la que seria una llarga i complexa negociaci.

Finalment el Reial Madrid va anunci el seu fitxatge el 30 de juliol del 2005. Va debutar contra el Cadis a l'estadi Ramn de Carranza el 28 d'agost del 2005. En aquell partit, el brasiler va fer tot un recital amb el seu millor futbol, sent possiblement el seu millor partit de la temporada. Va marcar el seu primer gol amb el equip merengue el 22 de setembre del 2005 al empatar de cap (1-1) contra l'Athletic de Bilbao, en un partit que el Reial Madrid va acabar guanyant per 3 gols a 1. Durant el seu primer any com a jugador madridista va marcar 12 gols en total: 8 a la Lliga i 4 a la Copa del Rei, sent a la Lliga de Campions de la UEFA la nica competici en la que no va marcar.

Al principi de la temporada 2006-07 semblava que el jove Robson no entrava molt en els plans de Capello, entrenador del Reial Madrid, per a darrers de temporada jug ms partits i acab sent un dels jugadors clau en la recta final de temporada, marcant 2 gols molt importants en els ltims 2 partits i aconseguint el campionat de Primera divisi.

A la temporada temporada 2007-08 va marcar onze gols en 32 partits, esdevenint una pea clau al esquema blanc i revalidant el campionat de Primera Divisi.

A la pretemporada 2008-09, el Chelsea FC va intentar fitxar el jugador brasiler, amb el que estava en negociacions fins a l'aparici del Manchester City, que amb un nou propietari va pagar 40 milions d'euros pel futbolista brasiler, que cobrar uns 6 milions d'euros per temporada.

Estadstiques.


 Palmars .
Campionats nacionals.


Campionats internacionals.


Referncies.


Enllaos externs.
 Dades i perfil de Robinho ;
 Web de Robinho al web del Reial Madrid   ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143893" title="Escola del Treball de Lleida" nonfiltered="2853" processed="2832" dbindex="58701">


L'IES Escola del Treball s un institut d'educaci secundria de Lleida.

Orgens .
La clausura de la Mancomunitat de Catalunya pel govern de Primo de Rivera, entre 1923-1928, supos un fre a les iniciatives de millora de l'ensenyament a Catalunya. 

Tot i les dificultats del moment, no es perdre l'inters de donar soluci a aquest problema cercant altres tipus d'iniciatives que poguessin substituir, en bona part, la tasca educativa de la Mancomunitat pel que fa als sectors ms necessitats de la nostra societat: les classes treballadores. 

Els primers estudis de Formaci Professional foren potenciats des de la Diputaci de Lleida dins el programa de la Mancomunitat. Els tallers de la casa de la Misericrdia en sn un bon testimoni.

El patronat.
L'11 de novembre del 1925 es constitua el Patronat d'Ensenyament Industrial de la provncia de Lleida impulsat per personatges com Eusebio Mart Lamich, enginyer i delegat d'Indstria, i presidit pel governador civil de Lleida, Enric Rom i Figueres. L'objectiu: formar obrers qualificats per fer front a les necessitats del moment.

L'any 1927, donat que no hi havia un edifici destinat a aquesta tasca, els ferroviaris van oferir els seus locals mentre s'iniciaven les gestions per trobar un terreny i un fonts de finanament.

El lleidat Ignasi Calvet Irigoyen donava, de forma filantrpica, el terreny necessari per construir l'escola, tot fent constar en el seu testament que si aquella propietat algun dia deixava d'estar vinculada a l'ensenyament retornaria als hereus.

Grcies a l'esfor de molta gent, s'inici la construcci de l'edifici amb el projecte signat per l'arquitecte Morera i Gatell (projecte definitiu que realitz de manera totalment gratuta).

 Dcada de 1930 .
La dcada comen amb les aules ubicades provisionalment als  Ferroviaris  i l'edifici en plena construcci. En aquells moments bona part dels esforos del Patronat es centraren en gestionar la construcci del nou edifici i recaptar el finanament necessari. 

Moltes foren les propostes per recaptar diners i poder costejar les despeses de construcci del nou edifici en projecte. Aix, a ms de fer aportacions (de fins i tot dues pessetes) de particulars conscienciats en aquest tema, molts ajuntaments de municipis provincials van fer les seves contribucions, com per exemple l'ajuntament de Juneda que fu una aportaci de cinc-centes pessetes.

Dins d'aquesta lnia, el 14 d'octubre de 1931, amb l'edifici encara en obres, s'inaugur lExposicin Provincial de Productos Industriales de Lrida. Aquesta mostra don una gran empenta a la difusi del que havia de ser aquella escola que s'estava construint a la ciutat de Lleida. 

El gener de 1932 es traslladaren les classes de l'edifici dels Ferroviaris a l'edifici de l'Escola del Treball encara en construcci. El 14 de gener el Patronat de la Formaci Professional realitz la primera reuni al nou edifici. 

A finals de 1935 l'edifici estava totalment enllestit. El curs 1935-36 seria el primer que es desenvoluparia de manera totalment normal. Aquesta normalitat es trencaria amb l'esclat la guerra civil espanyola, un cop acabat el curs.

Durant la guerra l'edifici fou destinat en la seva planta baixa a albergar el Regiment de la Maestranza de Barcelona i l'activitat docent fou suspesa. La ciutat de Lleida pat els efectes dels salvatges bombardejos de les Forces Nacionals amb l'ajut de la Legin Condor (amb fets tan dramtics com el bombardeig del Liceo Escolar). A pesar de ser un objectiu militar, l'edifici de l'Escola del Treball no pat gaires danys en la seva estructura, mentre que les seves installacions interiors resultaren ms afectades. 

 Dcada de 1940 .
Malms durant la Guerra del 36, fou reconstrut per "Regiones Devastadas" i les obres finalitzaren l'any 1943. L'edifici de l'Escola del Treball no rest ali a aquella poca convulsa. 
 
En aquells anys, a la 2a planta de l'institut hi havia una escola de Primria i els alumnes podien passar fcilment de la Preparatria a fer el Preaprenentatge. En aquest curs l'alumnat feia una srie de treballs manuals que permetia al professorat observar les seves habilitats per tal de poder ser, posteriorment, orientats envers la professi ms adient. 

Durant uns anys el director del centre fou el Sr. Serra Balaguer, que tamb era director de l'Institut Laboral de Balaguer. En una visita improvisada que va fer a l'Escola del Treball el  Director General de la Formacin Profesional , el Sr. Reina, aquest va destituir el Sr. Serra perqu en aquell moment no es trobava al centre (era un temps en qu els professors es veien obligats a realitzar altres feines perqu es cobrava molt poc fent classes).
 
La tipologia del professorat de l'Escola del Treball era diferent al de la resta d'ensenyaments. Hi havia prits industrials, enginyers, arquitectes, metges, aparelladors, professors mercantils i mestres industrials i tots havien de passar per un concurs-oposici per accedir a l'ensenyament. Les classes a l'Escola, fins a la fi de la dcada dels cinquanta, eren nocturnes i bona part dels seus alumnes eren persones grans, fins i tot ms grans que els professors. S'hi ensenyava comer, modisteria, electricitat, radiotcnica, forja, torn, ajustaments i construcci. Era admirable l'inters que els alumnes posaven en aquests estudis ja que en plegar de la feina, i molts sense temps per canviar-se de roba, havien de posar-se a lluitar amb les matemtiques o la fsica, a ms de fer anar compassos, peus de rei i estris de dibuix.

 Anys 50 .
Aquesta fou una poca de relativa estabilitat desprs dels esdeveniments dels ltims anys. A l'edifici es desenvoluparen les activitats docents habituals, aix s, es don acollida, durant llargues temporades i per motius diferents, a altres tipus d'estudis com Batxillerat (el Centre Mrius Torres actual), l'Escola Pericial de Comer, l'Escola Normal de Magisteri, l'ngel Montesinos... 

El progressiu augment de l'alumnat, aix com de les seves necessitats educatives, feu plantejar una ampliaci de l'edifici. El projecte original preveia la construcci d'un nou edifici unit al vell mitjanant un passads elevat, a ms d'unes installacions esportives complertes (com ara una piscina). Aquesta proposta fou rebutjada pel  Ministerio de Trabajo  de Madrid i va ser substituda per un projecte menys ambicis que supos la prdua del pati obert, que fou edificat. 

Els alumnes amb dotze o tretze anys ja podien ingressar a l'Escola del Treball i realitzar dos cursos de Preaprenentatge. Era un ensenyament primari orientat cap a la Oficialia que consistia en rotar pels diferents tallers per veure quin ofici els agradava ms.

 Anys 60 .

La reforma educativa, introduda pel pla de 1957, comport la transformaci de les Escoles del Treball en Escoles de Mestratge Industrial. En aquest nou sistema educatiu, l'alumnat que superava els tres primers cursos rebia el ttol d'Oficialia i podia accedir als dos cursos posteriors per obtenir el ttol de Mestre Industrial. En ambds casos, l'alumnat havia de superar les corresponents revlides d'Oficialia i Mestratge, la qual cosa contribu a augmentar el nivell de la Formaci Professional i a propiciar-ne el reconeixement en els ambients industrials i administratius de Lleida. 

El centre rebia en aquella poca el nom de  Escuela de Maestria Industrial , s per aix que els exalumnes d'aquella poca encara li diuen  Maestria , per els exalumnes ms antics parlaven sempre de l'Escola del Treball, que era tal com es coneixia colloquialment l'edifici.

Els recursos econmics destinats a la nova reforma educativa van resultar insuficients, especialment per mantenir els, sempre, costosos tallers. En alguns casos, l'escassetat de recursos va ser compensada per la voluntarietat dels professors de prctiques, alguns dels quals van arribar a comprar de la seva prpia butxaca material per poder realitzar amb dignitat les prctiques.

En aquells anys era molt freqent la realitzaci de concursos de destresa en els diferents oficis. Alguns alumnes van guanyar premis en els concursos que es realitzaven a nivell nacional. Per poder-hi accedir s'havien de superar unes proves eliminatries que tenien lloc a la mateixa Escola del Treball i els alumnes que en sortien classificats concursaven a nivell de Catalunya. Finalment, els escollits, podien participar a nivell de l'Estat Espanyol. Vam tenir campions de Catalunya en la branca de metall i fusta i segons premis en construcci.

Els anys 60 van ser una poca de modernitzaci i desenvolupament de la societat espanyola que afect tamb l' Escuela de Maestria Industrial . Comenaren a ser freqents les sortides de final de curs d'Oficialia i de Mestratge a llocs com Mallorca, Madrid, Toledo, Andalusia, etc

 Anys 70 .

A mitjans dels 70, una nova reforma educativa (Ley General de Educacin, 1970) va tenir com a conseqncia la transformaci dels Estudis de Mestratge Industrial en els de Formaci Professional. El nou sistema educatiu establia dos cicles de formaci: la Formaci Professional de primer grau (2 cursos) i la Formaci Professional de segon grau (3 cursos). 

A l'Escola del Treball s'impartien les especialitats de Mecnica, Electricitat, Fusta, Administratiu i Comercial, Delineaci i Automoci. Totes les branques, exceptuant fusta, ofertaven el primer i el segon grau. 

Entre les especialitats que s'impartien en aquella poca podem fer menci de la branca de Metall, dins la qual destaquen els treballs de forja. La Forja desaparegu de l'Escola amb la jubilaci del darrer professor de l'especialitat, en Rafael Muoz, algunes obres del qual es poden contemplar encara en alguns dels racons ms representatius de l'edifici. 

La celebraci del patr de la Formaci Professional, Sant Joan Bosco, era festa grossa i s'invitava a sopar a tot el personal del centre amb la seva parella i les despeses corrien a crrec de l'Escola. 

 Anys 80 .

Fins l'any 80, l'Institut Politcnic va ser l'nic centre de Formaci Professional reglada de Lleida. Mentre que l'oferta de places per a l'alumnat de batxillerat havia anat creixent amb la construcci de nous Instituts, no havia passat el mateix amb l'oferta de places per a l'alumnat de Formaci Professional. El creixement continu de la poblaci i el desenvolupament econmic del pas port al nostre centre a una situaci insostenible: aules plenes, espais insuficients, impossibilitat d'augmentar l'oferta de titulacions... Resultava evident que calia construir un nou centre de Formaci Professional a la ciutat de Lleida. 

L'any 1980 s'inauguraren les noves installacions a la partida de la Caparrella. Aquest nou centre heret el nom d'Institut Politcnic Caparrella a ms d'una part del professorat i de l'alumnat de l'Escola del Treball. Amb aquesta segregaci, el nostre centre recuper l'antiga denominaci d'Institut de Formaci Professional Escola del Treball. Tamb fou necessari reestructurar l'oferta educativa, que es concret en les branques de Metall, Fusta, Electricitat, Delineaci i Administraci, mantenint-se el regim dirn i nocturn. 
  
Dos anys desprs (l'any 1982) fou el moment de celebrar el 50 aniversari de l'edifici amb tot un seguit d'actes acadmics i ldics: concurs de cartells, conferncies, taules rodones, cercavila per la ciutat i festa als Camps Elisis, celebracions gastronmiques... 

Al curs 1982-83, l'Escola va viure el conflicte del nocturn. Ensenyament, per manca d'alumnes, va suspendre les classes d'electricitat i metall del nocturn, per el professorat i l'alumnat van lluitar de manera ferma fins aconseguir que aquestes fossin restablertes el curs segent. 

La reestructuraci de la Formaci Professional a la ciutat de Lleida no havia fet ms que comenar. Al final d'aquesta poca s'incrementa l'oferta educativa amb la construcci d'un nou centre (Institut Torrevicens) i la incorporaci a Ensenyament d'un centre que abans havia estat vinculat al  Ministerio de Trabajo  (Institut ngel Montesinos, ara Guindvols). Aquesta variaci del mapa de la Formaci Professional a la ciutat aconsell traslladar especialitats com Delineaci a l'Institut Torrevicens i Metall a Guindvols. En certa mesura l'Escola del Treball ha estat el bressol de la Formaci Professional a la ciutat de Lleida. 

Cal destacar en aquest perode una activitat significativa que es feia a l'Institut: les mostres de fi de curs. Cada branca, juntament amb l'rea formativa comuna i de cincies aplicades, disposava d'un lloc al centre per exposar els treballs que els alumnes havien fet a classe. La mostra del curs 1983-1984 fou especial ja que la lli inaugural va crrer a crrec del cientfic lleidat Joan Or i va tractar de la importncia de la Formaci Professional per al futur del pas. 

D'aquesta poca provenen, tamb, les setmanes culturals. Es realitzaven concursos de redacci i poesia, conferncies, taules rodones i aspectes ms ldics com: esports, cinema, teatre, actuacions... i finalment es feia una excursi que podia ser en tren o en autocar amb tots els membres del centre. 

Un dels canvis remarcables que es portaren a terme en aquest perode fou la substituci del Consell de Direcci pel Consell Escolar. Aquest nou rgan, nascut grcies al procs democrtic, donava ms participaci i ms prerrogatives als representants de tota la comunitat escolar.

 Anys 90 .

Els anys 90 van ser per l'Escola del Treball una poca d'adaptaci a la nova realitat. Amb la reforma educativa de la LOGSE (1990), l'Institut pass a ser un IES amb la progressiva substituci de la Formaci Professional pels Cicles Formatius de Grau Mig i Superior, la implantaci de l'ESO i el Batxillerat. 

L'edifici tamb va sofrir transformacions per adaptar-se a les noves exigncies del Sistema Educatiu: transformaci del pati, trasllat del Gimns, installaci de l'ascensor, construcci de nous laboratoris... , a ms, tamb va experimentar millores de caire menys especfic com el pintat de la faana o l'obertura del passads entorn del pati central. 

D'aquesta poca sn els cursos  Transnacionals  que van dotar econmicament les branques existents i a una de nova: Indstries agroalimentries (avui Anlisi i Control), a ms de facilitar el pas als mduls professionals i, posteriorment, als cicles de grau mitj i superior. Les prctiques a l'empresa per part de l'alumnat de cicles, amb l'aplicaci de la Reforma, passaren de ser voluntries a obligatries. 

L'escola continuava amb els sopars de Nadal, de comiat de professors, les celebracions de fi de curs i en aquest perode els alumnes podien gaudir a uns preus mdics d'un curs d'esqu que coincidia, ms o menys, amb la setmana de Carnestoltes. Tamb l'inici de curs s'havia anticipat, es comenava l'ltima setmana de setembre. Les Proves de Maduresa i Exmens Lliures tenien el dies comptats a causa de l'aplicaci de la Reforma. 

 El nou segle .

En el canvi de segle, l'Escola del Treball ja t consolidats els estudis d'ESO i batxillerat. Tamb disposa d'una oferta mplia de cicles de grau mitj i superior en les famlies de fusta, electricitat, administrativa, comercial i qumica. 

El centre s'ha anat informatitzant de forma gradual. En l'actualitat s'utilitzen programes per al control de les faltes d'assistncia de l'alumnat i tamb per a qualificar-los. La contractaci d'una lnia ADSL ha fet possible l'accs a internet i ha servit perqu la informtica hagi esdevingut una eina bsica de treball per a professors i alumnes. A travs de la pgina web accedim al correu electrnic, al portal i a un nombre elevat de prestacions que ens faciliten la comunicaci i la feina diria. 

Aquests darrers anys, els intercanvis amb l'institut alemany de la ciutat Schwbisch Gmnd, per iniciativa del departament d'idiomes, i el projecte Leonardo amb l'institut austrac de Pinkafield, a travs del departament de fusta, han estat la nostra connexi amb l'exterior en un mn cada vegada ms internacionalitzat. 

ltimament, el centre ha aprovat el Pla Estratgic de Centre (PEC) i est desenvolupant el Pla de Qualitat que, juntament amb altres centres d'arreu de Catalunya tenen la finalitat d'obtenir el certificat ISO 9001 en gesti de centres.

Enllaos externs.
Web de l'IES Escola del Treball de Lleida;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143894" title="Gran Premi de Mnaco del 2002" nonfiltered="2854" processed="2833" dbindex="58702">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2002, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 26 de maig del 2002.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Rubens Barrichello   1m  18. 023s;
 
 Pole:  Juan Pablo Montoya ;









 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143897" title="Llista de banderes britniques" nonfiltered="2855" processed="2834" dbindex="58703">

Aquesta s una llista de les banderes utilitzades al Regne Unit i en territoris relacionats.

Banderes nacionals.



Pavellons nacionals.



Estendards reials.
Reina Elisabet II.



Prncep de Galles.



Altres membres de la famlia reial.



Altres.


Banderes militars.



Govern.



Esglsia.



Banderes diplomtiques.



Dependncies de la Corona.
Illes del Canal de la Mnega.



Illa de Man.



Territoris d'ultramar.



Regions.

Altres.


Banderes histriques.
Banderes nacionals.
Estendards reials.
Territoris d'ultramar.


Altres.

Enllaos externs.

 The Flag Institute ;
 Base de dades de banderes del mn ;
 Royal.gov.uk- La Union Flag ;
 Departament de Cultura del Regne Unit - Cerimonial i hissada de bandera ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143906" title="CD1d" nonfiltered="2856" processed="2835" dbindex="58704">


La molcula CD1d s un membre de la famlia de glicoprotenes CD1 expressat en la superfcie de diverses cllules presentadores d'antgens humanes. Sn similars a les MHC, tant pel que fa la seva funci com la seva estructura. Podem classificar CD1 dins de MHC classe Ib. Per all que les diferencia s que les CD1 no es troben codificades dins la regi cromosmica de l MHC i que presenten lpids i glicolpids en lloc de pptids. 

La CD1d, en presentar lpids, activen una classe especial de cllules T conegudes com a cllules citocides naturals. En activar-se produeixen rpidament citoquines, representades per la producci de l'interfer gamma i l'interleuquina-4.

Tipus. 

La famlia de les CD1 humanes est formada per cinc protenes glicosidades: CD1a, CD1b, CD1c, CD1d, CD1e que tenen polimorfisme limitat. 
Les molcules CD1 es classifiquen en dos grups: 
*Grup 1: format per CD1a, CD1b i CD1c 
*Grup 2:  representat per CD1d. 
Hi ha estudis que inclouen CD1e (forma intermdia que s expressa intracellularment) dins del primer grup, per d altres el deixen com un grup apart. 
Les molcules del Grup 1 presenten antgens lipdics exgens ja que ancoren les cadenes apolars del lligand al seu lloc d uni hidrofbic. A ms, exposen el grup majoritari del lligand a la superfcie de la cadena pesada de les CD1, que pot ser reconegut pel TCR.
Les del Grup  2 presenten antgens lipdics prpis mitjanant el mateix mecanisme que les del grup 1.
Als ratolins els hi manca el grup 1 de les molcules de CD1 i, al seu torn, tenen dos cpies de les CD1d. 

Genmica.
Les molcules de CD1 no sn polimrfiques, per constitueixen una famlia de gens diferents. Als ssers humans, el locus CD1 cont 5 gens: cadascun dels 5 subtipus de CD1. Es troben a la regi q22-23 del cromosoma 1 (formant un cluster) i ocupen 190kb en total. 
Les molcules CD1 s expressen en :
*Cd1a : als timocits doble i simples positius, als limfcits T madurs de sang perifrica activats A i a les cllules de Langerhans.
*Cd1c: en una subpoblaci determinada de linfcits B. A les cllules dendrtiques ( quan migren de l epidermis cap al gangli limftic regional) i als limfcits T madurs de sang perifrica activats
*Cd1b: A les cllules dendrtiques ( quan migren de l epidermis cap al gangli limftic regional) i als limfcits T madurs de sang perifrica activats
*Les molcules de CD1d  s  expressen, a baixos nivells, al timus i al citoplasma de la majoria de les cllules epitelials de l intest prim i gruixut. S expressa constitutivament en monocits, macrofags i DC en molts estadis de maduraci (les altres isoformes necessiten activaci).
	Les molcules de CD1e es localitzen a l aparell de golgi de les cllules dendrtiques immadures i als lisosomes de les madures. No s expressa a la superfcie cellular, cosa que exclou la interacci directa amb els linfcits T. 

Funci general.  
Les protenes CD1 intervenen en la presentaci d antgens lipdics  a linfcits T. s el complex format pel lpid i la molcula el que ser reconegut pel receptor de l antgen del linfcit T, i no tan sola la molcula, com en altres casos.
La presentaci per part de CD1 d antgens lipdics sol provocar una resposta immune de les CD1-restricted T cells. 

Estructura. 
CD1 s un heterodmer composat per una cadena pesada ( 45 kDa) que s associa amb la cadena lleugera (12 kDa).  Zona extracellular: tres dominis d aproximadament 90 residus cadascun, anomenat  1,  2,  3 units per ponts intercatenaris. 

Els dominis  1 i  2 constitueixen regions de contingut variable en aminocids (constitueixen la variabilitat de la molcula). Aquests dos dominis es combinen i formen la zona d interacci amb l antigen. Una de les parets del forat, est formada per una hlix    i l altra paret, per una altra hlix  . La base de la fossa esta constituda per 8 lmines   plegades ( cada domini aporta 4).  El domini  3 s bastant constant, pertany al domini de les Ig i mostra homologia amb la  -2-immunoglobina. 
El canal d uni est format per aminocids neutres o hidrfobs. Aix permet allotjar molcules amfiptiques amb els residus polars que sobresurten de la ranura i estan en contacte amb els TCR. 
Aquest lloc d uni s diferent en els diversos tipus de CD1, aix pot presentar diferents lpids antignics:
*Els llocs d uni de CD1a i CD1d estan composats per dues grans butxaques que formen dos tnels. Aquestes s anomenen A  i F  utilitzant la terminologia introduda per a l estructura de mCD1d.
*El de CD1b t tres butxaques (anomenades A , F  i C ) ms un tnel que les connecta (T ). T d un portal de sortida per la butxaca C  que permet encabir cadenes hidrocarbonades llargues. s el subtipus de CD1 que permet unir molcules ms grans.
*CD1e quasi no t d aminocids carregats a l hlix  1. s probable que aix faciliti la interacci amb els seus lligands dins de les membranes. 
*L hlix  -1 de mCD1d1 de ratol adopta una conformaci irregular i extesa. El mCD1d2 t 17 possibles conformacions, sis de les quals es troben al lloc d uni.

Nomenclatura.
El CD1d tamb s conegut com a R3G1;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143910" title="Coca de tonyina" nonfiltered="2857" processed="2836" dbindex="58705">

Tamb anomenada Coca de Sant Joan, es tracta d'un plat tpic valenci, i ms concretament l'Alacant, on se'n menja la Nit de Sant Joan. La tradici ens diu que se'n feia el 21 de juny com a premi junt amb el vi com a beguda per qui ajuda a la "plant" de les fogueres. Els principals ingredients sn la farina, l'aigua o vi blanc, l'oli, sal i tonyina, per tamb s habitual trobar-hi la ceba, pebre, ans, tomata i pinyons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143911" title="Koste Seselwa" nonfiltered="2858" processed="2837" dbindex="58706">
Koste Seselwa s l'himne nacional de Seychelles.

Lletra.

Sesel ou menm nou sel patri.
Kot nou viv dan larmoni.
Lazwa, lanmour ek lape.
Nou remersye Bondye.

Preserv labote nou pei.
Larises nou losean.
En leritaz byen presye.
Pour boner nous enfant.

Reste touzour dan linite.
Fer monte nou paviyon.
Ansanm pou tou leternite.
Koste Seselwa.

En catal:

Seychelles s la nostra nica mare ptria,
On vivim en harmonia,
Felicitat, amor i pau.
Donem grcies a Du.

Preserva la bellesa del nostre pas,
Les riqueses dels oceans,
Una preada herncia,
Per a alegria dels nostres fills.

Visquem per sempre en unitat,
Hissem la nostra bandera;
Junts per a l'eternitat,
romanguem els seychelessos.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143912" title="Paul McCarthy" nonfiltered="2859" processed="2838" dbindex="58707">
Paul McCarthy (4 d'agost de 1945 a Salt Lake City, Utah) s un artista contemporani que viu i treballa a Los Angeles. 

Biografia.
Va estudiar art a la Universitat de Utah i a l'Institut de l'art de San Francisco, on va aconseguir llicenciar-se en pintura. Llavors va estudiar cinema, videoart, i art a la University of Southern Califrnia. 
Des de 1982 s professor de videoart, installaci, i Histria de l'art a la Universitat de Califrnia, de Los ngeles. 

Obra.
McCarthy va comenar la seva carrera amb performances que van emprven la gravetat com un vehicle literal i metafric. El 1974 el seu treball va comenar a ser molt ms agressiu i sexualment provocatiu. Les seves performances s'han descrit com auto-atacs brutals. 

Tot i  que el seu inters vers el cinema i el vdeo ja ve dels anys 60, moltes de les seves primeres performances no van ser enregistrades. L'acci era sovint espontnia. Desprs de finals dels anys 80 ell va comenar a fer performances enregistrades. Aquestes cintes de vdeo eren un mtode de capturar un record permanent de la representaci visual d'un sistema, una localitzaci i una performance efectuada. 

El treball de McCarthy implica sovint materials similars a coses que semblen femta, sang i moc. Ell creu que ens ensenyen a ser disgustats pels nostres propis fluids corporals. 

Ell veu la nostra repugnncia com una por a la mort. El seu s dels fluids corporals es posa en contrast amb la fixaci antisptica en la higiene que segons ell te Walt Disney

El seu treball s una influncia important en artistes ms joves com Ron Athey, Franko B, Lennie Lee i Kira O'Reilly.

Actualment treballa principalment en vdeo i l'escultura. 

Enllaos externs.
 Hauser i Wirth - Londres ;
 Vdeo  Ubu, 1972  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143918" title="Pquer" nonfiltered="2860" processed="2839" dbindex="58708">


El joc de cartes pquer (o, en angls, poker) s el ms popular del tipus de jocs anomenats d'envit, on els jugadors amb totes o part de les seves cartes ocultes fan apostes sobre una licitaci inicial, desprs d'aix, la suma d'apostes s per al jugador o jugadors que tenen la millor combinaci de cartes. Actualment s considerat esport tant com els escacs o les dames xineses. 

Per a jugar, s'han d'aprendre, almenys, les regles bsiques i procediments d'aquest joc (veure jugades del pquer), els valors de les diverses combinacions de cartes (mans de pquer), i les regles sobre els lmits d'aposta (regles de les apostes de pquer). Tamb s til familiaritzar-se amb els objectes que s'utilitzen en el joc. 

Hi ha moltes variants de pquer, entre les quals caben assenyalar el pquer obert, pquer tancat, pquer de cartes compartides, i pquer assortit. 

Els ms jugats de les primeres tres categories sn cinc tancat, set obert, i el Texas hold 'em, cadascuna d'aquestes variants s un bon punt de partida per a aprendre els jocs d'aquest tipus

 Histria . 

 

La histria del pquer s un tema a debat. El nom del joc sembla descendir del francs poque, que descendeix al seu torn del alemany pochen (= 'copejar'), per no est clar si els jocs als quals es refereixen aquests noms van ser els veritables orgens del pquer. 

T una gran similitut amb el joc persa as nas, i pot ser que els mariners perses l'hi ensenyssin als colons francesos a Nova Orleans. 

Es creu que comparteix paternitat amb l'antic joc del renaixement, anomenat primer i el francs "blean". El joc angls brag (de l'antic bragg), descenia clarament de brelan i va incorporar el bluffing catxa, engany (encara que el concepte ja era conegut en altres jocs d'aquella poca). 

s bastant plausible que tots aquests jocs antics influssin en el desenvolupament del pquer tal com existeix en l'actualitat. 

L'actor angls Joseph Crowell descrivia el joc tal com es jugava a Nova Orleans en 1829: jugat amb una baralla de 20 cartes, quatre jugadors apostaven sobre quina m de cartes era la de major puntuaci. 

El llibre de Jonathan H. Green: An Exposure of the Arts and Miseries of Gambling Una exposici de les arts i misries de les apostes(G. B. Zieber, Philadelphia, 1843), descriu l'expansi d'aquest joc per la resta del pas, a travs de les barcasses del riu Mississippi, on les apostes eren un entreteniment com. 

Poc desprs d'aquesta expansi, es va utilitzar la baralla anglesa completa de 52 cartes i es va introduir la jugada "color" (tenir cinc cartes no consecutives del mateix pal, per exemple cinc trvols). Durant la Guerra Civil Americana, es van afegir moltes coses, incls el pquer de descart, pquer descobert i el pquer de seqncia. A aquests li van seguir ms afegits, de tendncies americanes, com wild card (al voltant de 1875), lowball i split-pot poker (al voltant de 1900), i els jocs de pquer de community card. 

L'expansi del joc a altres pasos, particularment a sia, se sol atribuir a l'Exrcit dels Estats Units. El joc i argot del pquer han arribat a ser part important de les cultures americana i anglesa. 

Frases com ace in the hole = un as en la mniga, beats em = ni idea, blue chip = de primera, call the bluff = veure una catxa (adonar-se que alg fatxendeja), cash in = treure partit, poker o poker face = posar cara de pquer (referint-se a no mostrar expressi alguna en el rostre), stack up = avanar-se, wild card = carta comod i altres, sn usades en converses quotidianes, fins i tot fora del seu context de la taula de pquer. 

El torneig modern es va fer popular en els casinos americans desprs del comenament de les Sries Mundials de Pquer el 1970. Va ser tamb durant aquesta dcada quan van aparixer els primers llibres seriosos sobre estratgia; en particular Theory of Poker" David Sklansky, o Super system" per Doyle Brunson. Les retransmissions via satllit i cable dels tornejos han afegit popularitat al joc.

Classificaci de les jugades .





 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143920" title="Mans de pquer" nonfiltered="2861" processed="2840" dbindex="58710">
Hi ha moltes variants de pquer, per tret que s'especifiqui en les regles de la variaci que es jugui, les mans s' avalen fent servir el conjunt tradicional de mans de cinc cartes. 

Aquestes sn, de pitjor a millor: 

 Carta Ms Alta (per exemple, A-Q-10-5-2) ;
 Parella (per exemple, 10-10-K-7-4) ;
 Doble Parella (per exemple, K-K-9-9-J) ;
 Trio  (per exemple, 4-4-4-K-9) ;
 Escala (per exemple, 9-8-7-6-5 de pals distints) ;
 Color (per exemple, K-J-8-7-4 del mateix pal) ;
 Full (per exemple, 2-2-2-7-7) ;
 Pquer (per exemple, J-J-J-J-6) ;
 Escala de Color (per exemple, Q-J-10-9-8 del mateix pal) ;
 Escala Reial (solament A-K-Q-J-10 del mateix pal) ;

Regles Generals. 
Les segents regles s'apliquen a l'avaluar una m de pquer, sense importar el conjunt de valors usats: 

 Cartes individuals s'avaluen A (alta), K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 (baixa). :Els valors de les cartes individuals generalment s'usen per a avaluar mans que no contenen parelles ni cap altra combinaci, o per a avaluar el kicker de jocs d'altra manera empatats. ;

 Els pals no tenen valor: Els pals de les cartes s'usen principalment per a determinar si una m cala en una categoria (especficament, les mans Color i Escala). En la majoria de les variants, si dos jugadors tenen mans que sn idntiques excepte pel pal, llavors es considera un empat i es divideixen els diners. De vegades, s'usa una avaluaci anomenada carta alta per pal per a seleccionar a l'atzar el jugador que reparteix. ;

 Una m sempre es composa de cinc cartes: En jocs on el jugador disposa de ms de cinc cartes, les mans es qualifiquen escollint algn subconjunt de cinc cartes, d'acord a les regles del joc, i comparant aquesta m de cinc cartes contra les altres mans de cinc cartes de la resta dels jugadors. Qualsevols quines siguin les cartes que sobrin desprs de triar cinc cartes per a jugar no tenen implicaci al determinar el guanyador. ;

Les mans primer s'avaluen per categoria, i desprs individualment: Aix significa, que la m mnima en certa categoria ven totes les mans de totes les categories inferiors. Per exemple, la m de Doble parella ms petita ven totes les mans que noms tenen una Parella o una Carta Ms Alta. ;
L'avaluaci es fa carta a carta noms entre dues mans de la mateixa categoria. 

 L'ordre que es reparteixen les cartes no s important. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143925" title="Francesca Carolina del Brasil" nonfiltered="2862" processed="2841" dbindex="58711">


Francesca Carolina del Brasil, princesa d'Orleans (Rio de Janeiro 1824 - Pars 1898). Princesa de Portugal i del Brasil amb el tractament d'altesa reial que contragu matrimoni amb el prncep Francesc d'Orleans.

Nascuda a Rio de Janeiro el dia 2 d'agost de 1824 essent filla del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'ustria. Francesca Carolina era nta per via paterna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya; mentre que per via materna ho era de l'emperador Francesc I d'ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb-Dues Siclies. 

El dia 1 de maig de 1843 contragu matrimoni a Rio de Janeiro amb el prncep Francesc d'Orleans, prncep de Joinville. Francesc era fill del rei Llus Felip I de Frana i de la princesa Maria Amlia de Borb-Dues Siclies. La parella tingu dos fills:

 SAR la princesa Francesca d'Orleans, nada a Neuilly-sur-Seine el 1844 i morta a Castell de Saint Firmin el 1925. Es cas a Kingston-on-Thames amb el prncep Robert d'Orleans.

 SAR el prncep Pere d'Orleans, nat a Saint Cloud el 1845 i mort a Pars el 1919. ;

Francesca Carolina mor a Pars el dia 27 de mar de 1898 a l'edat de 74 anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143928" title="Ignasi Jimnez Raneda" nonfiltered="2863" processed="2842" dbindex="58712">
Ignasi Jimnez Raneda s el rector de la Universitat d'Alacant.

 Biografia.

Nascut a Alag l'any 1951, s casat i t dos fills. Desprs de fer els estudis primaris i secundaris a Saragossa, va cursar Cincies Poltiques, Econmiques i Comercials a la Universitat de Valncia. Llicenciat en la secci de Cincies Econmiques (1973), li van concedir el premi Caada Blanch, amb el qual es reconeixien les millors tesines. La seva carrera acadmica va comenar a la Universitat de Valncia, com a ajudant i becari de FPI. El 1978 va obtenir el grau de doctor en Cincies Econmiques i es va incorporar a l antic Collegi Universitari (CEU). Integrat a la Universitat d Alacant des del moment en qu va ser creada, va obtenir la plaa de professor adjunt numerari el 1984 i, l'any 1986, la de catedrtic d universitat en l rea de Fonaments de l Anlisi Econmica. 

La seva activitat investigadora s ha centrat, sobretot, en l'mbit de la microeconomia; en particular en els models d economia internacional i en l anlisi de models lineals d equilibri general. s autor de dos llibres i ha publicat diversos articles en revistes nacionals i internacionals especialitzades. Ha participat en diversos projectes d investigaci de la CICYT, ha presentat ponncies en congressos i ha impartit seminaris centrats en les rees en qu est especialitzat.

Tamb ha format part de comits externs d avaluaci del Pla Nacional d Avaluacions de les Universitats. El 1986 ingress en el Consell d Administraci de la CAM, de la qual va ser vicepresident segon i president del Consell Territorial d Alacant.

 Gesti universitria.
 
El seu comprims amb la gesti universitria va comenar l'any 1984. Primerament com a vicedeg de la Facultat de Cincies Econmiques (1984-1986) i desprs com a deg (1986-1990). Ha estat director del Departament de Fonaments de l Anlisi Econmica (1999-2002) i, pel juny de 2001, es va fer crrec del Vicerectorat de Planificaci Econmica, Infraestructures i Serveis. Des del 25 de gener de 2005, ocupa el crrec de rector de la Universitat d'Alacant. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143931" title="Feodora de Saxnia-Meiningen" nonfiltered="2864" processed="2843" dbindex="58713">
Feodora de Saxnia-Meiningen, princesa de Reuss-Kstritz (Potsdam 1879 - Castell de Neuhoff 1945). Princesa de Saxnia-Meiningen amb el tractament d'altesa que contragu matrimoni amb el prncep Enric XXX de Reuss-Kstritz

Nascuda a Potsdam el dia 12 de maig de 1879 essent filla del duc Bernat III de Saxnia-Meiningen i de la princesa Carlota de Prssia. Feodora era nta per via paterna del duc Jordi II de Saxnia-Meiningen i de la princesa Carlota de Prssia; mentre que per via materna ho era del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit.

Feodora fou la primera besnta de la reina Victria I del Regne Unit ja que descendia de la sobirana anglesa a travs de la seva via materna, la princesa reial Victria del Regne Unit. 

El dia 24 de setembre de 1898 contragu matrimoni a Breslau amb el prncep Enric XXX de Reuss-Kstritz, fill del prncep Enric IX de Reuss-Kstritz i de la baronessa Anna von Zedlitz und Leipe. La parella no tingu descendncia.

La famlia Reuss t un estrany i particular costum a l'hora de nomenar els seus membres. Tots els membres varons de la seva famlia reben el nom d'Enric en honor a l'emperador Enric VI, emperador romanogermnic que al segle XIII els hi conced el principat de Reuss. A ms a ms, dins de la famlia Reuss existeixen dues lnies, la vella (Greiz) i la jove (Kstritz). Mentre la vella estableix una numeraci de l'1 al 100 per tots els membres de la seva famlia, retornant a l'1 un cop arribat al 100; la branca nova (a la qual pertanyia l'esps de Feodora) retornava a l'1 amb l'inici del segle, aix, Enric XXX era el trent membre dels Reuss-Kstritz nascut al segle XIX.

La princesa Feodora tingu una vida familiar molt pobre. Educada per mainaderes i amb una evident manca d'afecte patern, la princesa fou ms educada per la seva via materna, la princesa reial, que no pas pels seus propis pares ms interessats en la vida social del Berln de preguerra que amb l'eduacaci de la seva filla.

La princesa Feodora mor el dia 26 d'agost de 1945 al Castell de Neuhoff a l'edat de 66 anys. El seu marit havia mort al mateix castell el dia 23 de mar de 1939 als 75 anys.

Anys desprs, uns estudis cientfics practicats als cossos de la princesa Carlota de Prssia i a la princesa Feodora de Saxnia-Meiningen demostraren que les dues patien de porfria. La porfria era heredada de la Casa reial de Hannover a travs de la reina Victria I del Regne Unit que l'hered del seu avi, el rei Jordi III del Regne Unit. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143934" title="Midway Games" nonfiltered="2865" processed="2844" dbindex="58714">
Midway Games (o sovint anomenada noms Midway) s una empresa americana publicadora de videojocs. Alguns dels seus millors ttols sota aquesta companyia poden ser el Ms. Pac-Man, Spy Hunter, Tron, Mortal Kombat, i el NBA Jam.

 Histria .
Midway Manufacturing Company (Midway Companyia de Fabricaci) va comenar el 1958 com una fbrica independent d'equipament per a entreteniment. Va ser comprada per Bally en 1969. Desprs d'alguns anys creant mecnicament jocs arcade semblants a tirar bitlles i simuladors de l'oest de trets, Midway va arribar a ser en 1973 una de les primeres companyies americanes creadores de videojocs arcade. Durant els anys 1970, Midway va estar molt lligada a la desenvolupadora japonesa de videojocs Taito Corporation, ambdues companyies molt lligades, amb autoritzacions per a la fcil distribuci de jocs als seus respectius pasos. Midway va entrar al mercat consumista el 1977 grcies a Bally Home Library Computer; l'nic sistema que mai no va ser desenvolupat per Midway.

Els esdeveniments crucials van arribar a Midway durant 1978, amb la distribuci del joc d'arcade Space Invaders en Amrica. Aquest va ser seguit per la versi nord-americana de Namco, Pac Man. Ms Pac Man (1981) li va seguir, convertint-se en un dels jocs arcade ms aclamats.

El 1981, Bally, es va unir amb Midway per formar la divisi Bally/Midway Manufacturing (Fbrica Bally/Midway). Tres jocs van ser llanats aquell any: Solar Foz, Lanzarian i Satan's Hollow sent el primer en caracteritzar a la marca Bally/Midway. A prop del final dels setanta, i durant els finals dels vuitanta, Midway va ser el principal productor de videojocs arcade en els EUA

La divisi Bally/Midway va comprar el 1988 la companyia d'arcade, Williams Electronics Games mentre era la seva corporaci WMS Industries Inc. L'adquisici de WMS va comenar el final de l'original Midway, encara que WMS retenia la majoria dels empleats de Midway. Midway va moure la seva base des de Franklin Park, Illinois a la base Williams, a Xicago, i WMS va establir el 1988 la nova (i actualment en s) companyia de Midway com una corporaci noliejada a Delaware. WMS va obtenir els drets de Bally per usar la marca "Bally" per als seus jocs de mquines fins que Bally va obtenir completament els permisos de les indstries d'arcades/mquines recreatives per concentrar-se en casinos i mquines escurabutxaques.

Amb la possessi de WMS, Midway inicialment va continuar la seva producci de jocs arcade sota el distintiu Bally/Midway, mentre produen taules de pinbal sota la marca "Bally". En 19991, no obstant aix Midway va adsorbir la divisi de videojocs de Williams i va comenar a crear jocs d'arcade sota la possessi del nom de nou (amb la part "Bally"). Molt desprs, el 1996, WMS va comprar Time-Warner Interactive, amb l'inclosa Atari Games, part de la gegantina formaci Atari Inc. 1996 va significar el canvi del nom corporatiu original de Midway, Midway Manufacturing a Midway Games Inc. a causa de la seva entrada al mn del mercat de consoles casolanes. La divisi arcade original es va convertir a Midway Amusement Games i novament creada la divisi casolana coneguda com Midway Home Entertainment.

El 1998, Midway va vendre els seus magatzems de Wms, fent Midway una companyia independent per primera vegada en 30 anys. Midway va prendre Atari Games, com a nic accionista Midway de la part dividida d'aquesta. Desprs de la divisi, Midway va conservar alguns dels executius de l'equip d'administraci de WMS i va usar les seves installacions comunitries amb WMS com a uni alguns anys. Durant aquest temps Midway no va ser soci de WMS, va acabar per no usar cap installaci de WMS i amb tots els acords amb WMS, Midway per alguns dies va compartir un director en senyal de les antigues relacions de la companyia.

Al final de 1999, Midway es va sortir del mn de les mquines recreatives per concentrar-se en els videojocs. El Gener de 2000, Midway va canviar el nom de la subsidiria "Atari Games" a Midway Games West, en resposta a la confusi amb l'altra companyia Atari, desprs de ser obtinguda per Hasbro Interactive.

Midway va callar en uns anys durs fins a la meitat dels 2000. El juny de 2001, la companyia va tancar la divisi a causa de les prdues financeres. El febrer de 2003, Midway va tancar Midway Games West, posant final a la que seria l'original Atari. L'Octubre de 2003, Midway va dir que esperaven veure 100 milions de dlars en prdues el 2003, en vendes sobre uns altres 100 milions.

En 2004 Midway va comenar a comprar al boig, estudis independents desenvolupadors de videojocs, com a "refor a productes propis desenvolupats per l'equip desenvolupador i per reforar la nostra habilitat per fer jocs de gran qualitat" (de l'equip d'informaci de Midway el Maig de 2005). L'abril de 2004, Midway adquireix Surreal Software de Seattle, Washington. L'Octubre de 2004 ells adquireixen inveitable Entertainment d'Austin, Texas (ara coneguda com Midway Austin). El desembre de 2004 ells van adquirir Paradox Development of Moorpark, Califrnia.

El 4 d'agost de 2005, Midway va adquirir base privada australiana ajudanta dels desenvolupadors Ratbag Games. L'estudi va ser rebatejat a Midway Studios-Australia. Quatre mesos desprs, el 13 de desembre, Midway va anunciar als seus empleats que tancaria l'estudi, deixant els empleats de l'estudi sense feina. Dos dies ms tard, el 15, l'estudi va tancar i els seus establiments buits.

El 2007, Midway est submergida en una batalla legal amb Mindshadow Entertainment pels drets de videojoc Psi-Ops. Segons Loredana Nesci i Steven Lowe, advocats de Mindshadow, Midway Games va copiar la histria Psi-Ops d'una captura de pantalla escrita i obtinguda dels seus clients.

Fundada el 1958, Midway s la ms vella companyia dels Estats Units, que est encara en la indstria d'avui en dia. Midway Games t la seva base a Xicago, Illinois.

 Llista de videojocs arcade desenvolupats o amb la llicncia de Midway (selecci) .
Videojocs.
 Arch Rivals;
 Area 51 ;
 Baby Pac-Man;
 Blaster ;
 Bubbles ;
 Crater Raider;
 Cruis'n Exotica ;
 Cruis'n USA ;
 Cruis'n World ;
 Defender ;
 Discs of Tron;
 Domino Man;
 Extra Bases;
 Gauntlet;
 Gorf;
 Hydro Thunder;
 High Impact Football ;
 Joust ;
 Joust 2 ;
 Jr. Pac-Man;
 Killer Instinct ;
 Kozmik Krooz'r;
 ;
 Mortal Kombat;
 Mortal Kombat II;
 Mortal Kombat 3;
 Ms. Pac-Man ;
 NARC ;
 NBA Jam;
 NBA Showtime;
 NFL Blitz;
 Omega Race;
 Pigskin 621 A.D.;
 Primal Rage ;
 Professor Pac-Man;
 Rampage;
 Rampage World Tour;
 Revolution X (1994);
 Robotron 2084 ;
 Root Beer Tapper;
 San Francisco Rush ;
 San Francisco Rush The Rock: Alcatraz Edition;
 San Francisco Rush 2049 ;
 Satan's Hollow;
 Smash TV ;
 Space Encounters ;
 Space Zap ;
 Splat! ;
 Spy Hunter;
 Spy Hunter II;
 Stargate;
 Strike Force;
 Super High Impact Football;
 Tapper;
 Timber;
 Tron;
 Twisted Edge Snowboarding;
 Wacko;
 War Gods;
 Wizard of Wor;
 Xenophobe;

De tipus pinball.
The Addams Family;
Creature From the Black Lagoon;
The Twilight Zone;
Attack From Mars;
Cirqus Voltaire;
Lady Luck (1986);

 Llista de videojocs de consola desenvolupats o amb la llicncia de Midway (selecci) .

 The Ant Bully (videojoc);
 Area 51 (acci en primera persona del 2005);
 The Buzz on Maggie: Bugnapped (Va ser venut de la Disney a Midway);
 Ed, Edd n Eddy: The Mis-Edventures;
 ;
 Doom 64;
 Freaky Flyers;
 ;
 Gravity Games Bike: Street Vert Dirt;
 The Grim Adventures of Billy and Mandy (videojoc);
 MLB Slugfest Series;
 Mortal Kombat: Deadly Alliance;
 Mortal Kombat: Deception;
 Mortal Kombat: Shaolin Monks;
 Mortal Kombat: Armageddon;
 NHL Hitz series;
 Psi-Ops The Mindgate Conspiracy;
 RedCard 20-03;
 Shadow Hearts (Saga de RPG desenvolupat per l'empresa japonesa Sacnoth);
 Spy Hunter: Nowhere to Run (videojoc);
 Stranglehold;
 TNA iMPACT!;
 The Suffering(Xbox,PS2);
 The Suffering: Ties That Bind(Xbox,PS2);
 The Wheelman;
 World Racing Championship;

 Mquines recreatives .
Algunes d'elles:
 selecci

 Enllaos externs .
Midway Games Inc.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143940" title="The Wheelman (videojoc)" nonfiltered="2866" processed="2845" dbindex="58715">


The Wheelman s un videojoc desenvolupat i publicat per Midway Games, basat en la pellcula. L'acci transcorre a la ciutat de Barcelona. El protagonista, Milo Burik (un Vin Diesel digitalitzat), s un xfer que torna del seu retir per salvar a una dona del seu passat. Per fer-ho s'haur d'infiltrar en bandes de gngsters fictcies.

Jugabilitat.
El joc t com a escenari un mn obert recreat en la ciutat de Barcelona, totalment plena d'objectes destructibles, carreteres i carrers en un entorn de blocs i edificis d'oficines i t un total de 25 missions argumentals i 105 de secundries.

 Enllaos externs .

 Web oficial (no est en catal?);
 Info en catal ms enlla de frum principal ;
 Informaci del llanament ;
 Quant a The Wheelman ;
 Trailer (promoci) de The Wheelman ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143941" title="Lus Filipe Madeira Caeiro Figo" nonfiltered="2867" processed="2846" dbindex="58716">
Lus Filipe Madeira Caeiro Figo (conegut mundialment com Figo) s un futbolista portugus que actualment juga a l'Inter de Mil.

Biografia.
Lus Figo va comenar la seva carrera esportiva al Barrocas B, un modest club del barri de treballadors on va nixer. Als nou anys va ingressar als infantils dels Os Pastilhas, un equip del barri que deu el seu nom al patrocinador, una marca de pastilles digestives, al 1985, va firmar pel Sporting de Lisboa, i desprs de deu anys vinculat a aquest club, el fitxa el FC Barcelona, on es converteix en una pea clau de l'equip.

Johan Cruyff fou la persona que aconsellar el fitxatge al llavors president del Barcelona Josep Llus Nez, hi ho va fer amb la intenci d'esborrar el record del fins aleshores dol de la afici blaugrana Michael Laudrup.

El fitxatge de Figo pel FC Barcelona es va produir desprs d'una llarga lluita pel seu fitxatge entre els dos grans clubs del futbol espanyol i diversos equips italians de gran nivell. Amb el Bara va guanyar dues Lligues, dues Copes del Rei, una Supercopa d'Espanya, una Recopa d'Europa i una Supercopa d'Europa, arribant a ser el capit de l'equip.

A l'any 2000, Figo deixa el FC Barcelona i recala en el Reial Madrid, desprs d'haver firmat un precontracte amb Florentino Prez, en aquell moment candidat a la presidncia del Reial Madrid, pel qual en cas de finalment ser escollit president fitxaria a Figo. El trasps fou molt polmic, ja que el jugador va jurar durant tot l'estiu que no fitxaria pel Reial Madrid. Els seguidors del Bara es van sentir molt ferits, i Figo va passar a ser un dels jugadors ms odiats a Can Bara. Des de llavors, per a Figo, trepitjar la gespa del Camp Nou es va convertir en un autntic infern, ja que l'afici cul l'ha considerat un traidor des del seu fitxatge per l'etern rival. Figo va arribar a fingir lesions i provocar sancions per acumulaci de targetes per evitar jugar al Camp Nou i les seves visites a la ciutat de Barcelona les ha hagut de realitzar de manera fuga i discreta des de llavors.

Amb el Reial Madrid, va guanyar la Lliga i la Supercopa d'Espanya en dos ocasions, la Lliga de Campions de la UEFA, la Copa Intercontinental i va tornar a guanyar la Supercopa d'Europa.

Figo va perdent protagonisme al Reial Madrid, i amb l'arribada del tcnic Vanderlei Luxemburgo a la Casa Blanca, el portugus acaba a la banqueta. Desprs de cinc temporades com a jugador blanc, Figo s traspassat a l'Inter de Mil a l'estiu del 2005.

Enllaos externs.
Dades i perfil de Figo ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143943" title="Distorsi" nonfiltered="2868" processed="2847" dbindex="58717">


Distorsi s la revista dels estudiants de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicaci de la UPC (ETSETB), el seu primer exemplar es va publicar l'any 1972. Tamb s el nom de l'associaci universitria que edita aquesta revista, i que pertany a la Casa de l'Estudiant del Campus Nord de la UPC. Tot i que la majoria dels articles sn realitzats pels membres de l'associaci, hi pot participar qualsevol persona que tingui relaci (ni que sigui mnima) amb l'ETSETB, ja sigui alumne, professor, membre del PAS o extern.

Es publica amb una periodicitat de quatre cops a l'any, que normalment coincideixen amb la segona quinzena de mar, maig, octubre i desembre. T unes 40 pgines i una tirada d'entre 900 i 1000 exemplars.

Enllaos externs.
Lloc Web de Distorsi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143945" title="Els Caus ? els Pinetons" nonfiltered="2869" processed="2848" dbindex="58719">
Els Caus   els Pinetons s una urbanitzaci del nord-oest del terme municipal de Terrassa, la ms allunyada de la ciutat, aproximadament a uns vuit quilmetres del nucli urb, adscrita al districte 5, al lmit amb Vacarisses. Situada en una rea boscosa de la serra de l'Obac, consta de dos sectors, els Caus, que s una continuaci de la urbanitzaci homnima del municipi ve de Vacarisses, i els Pinetons, situada ms al sud, damunt la carena de la Pineda. La part terrassenca dels Caus est limitada al nord per la carretera de Rellinars (B-122), on hi ha l'accs nord a la urbanitzaci, prop del km 10, vora la collada de l'Obac; a l'oest t la part principal de la urbanitzaci, dins el terme de Vacarisses; a l'est hi ha el torrent de la Serra Llarga, que a partir dels Caus del Guitard s'anomena torrent dels Caus, i al sud enllaa amb els Pinetons, els quals per la seva banda tenen el lmit occidental al torrent del Llor; tots aquests torrents sn tributaris de la riera de Gai, un dels afluents del Llobregat. Als Pinetons i a la part sud dels Caus s'hi accedeix tamb per la carretera B-122 prop del km 7, abans d'arribar als Caus del Guitard, d'on surt el trencall en direcci oest. 

Ocupa una extensi de 0,38 km i al cens municipal no hi figura la poblaci resident, la qual s'inclou dins els 407 habitants que en el cens del 2005 consten com a disseminats dins el districte 5, que comprn tamb la urbanitzaci de la Font de l'Espardenyera i altres construccions allades. 

Aquest barri, el ms separat de la trama urbana de la ciutat, agafa el nom dels Caus del Guitard, una surgncia o font de grans proporcions que noms raja en comptades ocasions, desprs de fortes precipitacions, i que s tot un espectacle de la natura. La banda dels Pinetons fa referncia als boscos de pins d'aquesta zona, i tamb a la seva situaci sobre la carena de la Pineda i vora el torrent del Pi Bonic. Algunes parts dels Pinetons es troben dins el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac.  

Depn de la parrquia de la Santa Creu, al barri de Sant Pere.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143975" title="Baldufa" nonfiltered="2870" processed="2849" dbindex="58723">


Baldufa, joguina que es fa ballar amb una corda;

Baldufa una espcie de peix;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143977" title="Reial Decret" nonfiltered="2871" processed="2850" dbindex="58725">
En el sistema jurdic espanyol, un Reial Decret s una norma jurdica amb norma de reglament, que emana del poder executiu en virtut de les competncies atribudes per la Constituci. Est situada, quant a rang, immediatament desprs de les normes amb rang de llei i abans de l'Ordre Ministerial.

Es diferencia de la llei en el fet que el Reial Decret emana del poder executiu i no del legislatiu. La seva diferncia amb la segona s que el Reial Decret precisa l'aprovaci del President del Govern o de l'acord el Consell de Ministres, mentre que l'ordre ministerial pot aprovar-se per part d'un sol ministeri.

Tant els Reials Decrets com les Ordres Ministerials integren la potestat reglamentria de l'Administraci Pblica. Els reglaments, en virtut del principi de jerarquia normativa, no poden contradir all disposat a les lleis, i la Constituci prohibeix que regulin un conjunt de matries reservades a les lleis.

Reial Decret Llei.
El Reial Decret Llei s una norma jurdica amb rang de llei, prpia de pasos amb monarquia parlamentria, que emana del poder executiu i s dictada en cas d'extraordinria i urgent necessitat. Aquesta s'ha de ratificar pel poder legislatiu en un termini breu de temps.

Existeix tamb en els pasos la forma poltica dels quals s la Repblica, anomenada llavors Decret Llei.


 Enllaos Externs.
 Reial Decret pel que es convoquen eleccions locals i autonmiques el dia 27 de maig de 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143985" title="Les Arenes ? la Grpia ? Can Montllor" nonfiltered="2872" processed="2851" dbindex="58729">
Les Arenes   la Grpia   Can Montllor s un barri de Terrassa situat a l'extrem oriental del districte 6 o del Nord-est, al marge esquerre de la riera de les Arenes. Est conformat per les barriades de les Arenes (al sud i a l'oest, vora la riera i la via del tren), la Grpia (a l'est, vora el torrent homnim) i Can Montllor (a la part nord, vora la carretera), llocs que li donen nom. T una superfcie de 0,89 km2 i una poblaci de 12.501 habitants el 2005.

El conjunt est limitat al nord per la carretera de Castellar (C-1415a), al sud pel passeig Vint-i-dos de Juliol i la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE, i a l'oest per l'avinguda del Valls. A l'est, entorn del torrent de la Grpia, els lmits sn imprecisos.

Depn de la parrquia de Sant Lloren, al barri d'gara. La festa major s al maig, per la segona pasqua.

Al sud de les Arenes, el 3 de mar del 2008 hi va entrar en funcionament la nova estaci de ferrocarril de Terrassa Est.

 Histria .
Les Arenes pren el nom de la riera al vessant esquerre de la qual, prop del pont del ferrocarril, es van comenar a establir els immigrats desprs de la Guerra Civil. No fou, per, fins a partir de la dcada del 1950 que pren embranzida l'autoconstrucci de cases, que configurar una barriada marginal, sense aigua, llum ni serveis de cap mena, que en un primer moment fou anomenat el Poble Sec, o Pueblo Seco en castell. A causa de la seva situaci aturonada es va salvar dels estralls produts per la rierada del 1962, que foren catastrfics a l'altra banda de la riera, on hi ha el barri d'gara.

La Grpia es diu aix pel torrent que neix a la Font de l'Espardenyera, prop de Matadepera, i que baixa fins a confluir amb el torrent de la Batzuca en direcci al Bess; aquests torrents sn els nics del terme de Terrassa que no pertanyen a la conca del Llobregat. El barri es va formar entorn dels blocs d'habitatges aixecats per la constructora municipal VIMUTASA coneguts com els pisos de la Grpia.

Can Montllor s el nom d'una masia del segle XVI, avui reconvertida en restaurant, situada al nord del barri, als afores, prop de la carretera de Castellar, i que li ha donat nom. La primera casa que va aparixer a la barriada era un bar que donava servei als soldats del campament militar que hi havia installat. Arran de la construcci dels pisos de Sant Lloren, es van comenar a aixecar les primeres cases a banda i banda de la carretera, que es van anar estenent cap a llevant fins a entroncar amb les de la Grpia i les Arenes, amb qu es va acabar configurant el conjunt actual.

 Enllaos externs .
 Associaci de Vens de les Arenes   la Grpia   Can Montllor ;
 lagripia.org Pgina sobre el barri, amb frum de discussi ;
 Radio Star 100.5 FM Emissora cultural de l'Associaci de Vens de les Arenes   la Grpia   Can Montllor ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143990" title="Secularitzaci" nonfiltered="2873" processed="2852" dbindex="58731">

La secularitzaci s la separaci entre l'Esglsia i l'Estat. Es dna a la majoria dels pasos occidentals. La secularitzaci s el resultat d un llarg procs histric ple de tensions i d incomprensions entre l Estat i l Esglsia, alguns dels quals sn els segents:

Edat mitjana (s. IV-XV).
 Els monjos van evangelitzar Europa, difonent-hi la cultura, humanitzant els costums d'una societat guerrera...
 Els monestirs es van convertir en centres de cultura i civilitzaci.
 La religi i l'Estat depenien mtuament l un de l'altre.
 
Edat Moderna (s. XV-XVIII).
 S inicia amb el Renaixement, que valora l sser hum per sobre de tot.
 No nega Du ni la religi, per les desplaa del lloc central que havien ocupat fins aleshores.
 Per l avan de les cincies naturals en l explicaci global del mn, la ra es va afirmar com a instrument de coneixement, davant la religi i l'Esglsia.
 Els moviments socials, el desenvolupament de la poltica i de la cultura van fer veure que els assumptes terrenals tenien una dinmica prpia, explicable des dels propis condicionaments humans.
 L Estat es distancia de la religi.

Edat Contempornia (s.XVIII-XXI).
 S inicia amb la Revoluci Francesa, que reconeix la llibertat de creences i cultes religiosos, i crea un ambient d anticlericalisme i ateisme.
 Es van establir clarament els lmits entre la religiositat i la vida civil, identificant aquesta ltima amb la majoria d edat o maduresa de l sser hum.
 Van sorgir alguns pensadors que, en els seus escrits, creen un clima de dubtes i sospites sobre el mn de Du i la religi.
 Va sorgir, tamb, la idea que la fe i la ra no poden conviure.
 L Estat se separa totalment de la religi.

En aquest llarg procs de separaci entre Estat i Religi van haver-hi excessos per totes dues bandes:
 Estat: Els poltics no volen que l Esglsia influs en la cultura i la societat, deixant-hi un espai mnim per a la religi.
 Religi: Els cristians, en veure s tan limitats, es van tancar enfront de moltes llibertats i es van aferrar a conservar antics privilegis.

Les posicions es van radicalitzar, i va sorgir un corrent de pensament (secularisme) que volia reduir la religi a l mbit personal i privat, s a dir, pretenia tancar l Esglsia als temples i sagristies perqu no influs en la societat.

L Esglsia considera positiva la secularitzaci, per tamb creu que pot tenir un vessant negatiu:

s positiva:
 Perqu la cultura i la societat es resituen en el seu mbit propi.
 L Esglsia va assumir funcions suplint una societat civil que no actuava en aquests sectors.
 Quan la societat civil va donar respostes a aquestes necessitats, l Esglsia es va dedicar a altres camps que li eren ms propis.

s negativa:
 Perqu priva la presncia de la religi en la cultura, en la societat i en la vida de les persones.
 L Esglsia no pot renunciar a ser present en la societat.
 Tampoc no pot renunciar al fet que les persones religioses expressin lliurement les seves creences.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="143997" title="Ferran Cremades i Arlandis" nonfiltered="2874" processed="2853" dbindex="58732">
Ferran Cremades i Arlandis (Valncia, 1950) s un novellista valenci.

Encara que, en els seus inicis literaris, va autoeditar un recull de poemes (Paraula de vent i de foc, 1976), la seva obra est formada gaireb per complert per obra narrativa. S'adrea sobretot a un pblic adult, tot i haver publicat dues novelles juvenils. Una dada curiosa s que es tracta de l'nic autor capa de guanyar dos cops el Premi Sant Jordi de novella. D'altra part, compta tamb amb altres premis literaris.

A part d'escriure, es dedica a l'ensenyament, a la fotografia i a la interpretaci (com a actor).

Novelles publicades.
1978 Coll de serps;
1979 Canelobres daurats;
1980 La regina de la pobla de les fembres peccadrius;
1983 El cant de la Sibyla;
1984 La lluna del temps;
1985 Caf fet exprs;
1987 Hotel frica;
1989 Vaixell de neu (juvenil);
1991 Lnia trencada;
1994 Dragomon (juvenil);
1995 Plaa rodona;

Premis literaris.
1977 Sant Jordi per Coll de serps;
1983 Premi de la Crtica del Pas Valenci per El cant de la Sibyla;
1986 Prudenci Bertrana per Hotel frica;
1990 Sant Jordi per Lnia trencada;

Enllaos externs.
L'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144000" title="Caracterstiques del Mozilla Firefox" nonfiltered="2875" processed="2854" dbindex="58733">



Les caracterstiques del Mozilla Firefox distingeixen aquest navegador web d'altres com l'Internet Explorer. Aquest navegador manca de moltes caracterstiques que es poden trobar en altres, aix s per combatre una possible saturaci de la interfcie i permetre que el navegador ocupi molt poc espai de memria. Aix el Firefox confia en les extensions fetes per desenvolupadors externs per poder suplir aquesta mancana. A causa d'aix el navegador t tan sols les caracterstiques que vol l'usuari, que n'ha installat les extensions corresponents.

Suport a les tecnologies web.

El Firefox s compatible amb els estndards web ms bsics com l'HTML, l'XML, l'XHTML, les CSS (amb extensions) el JavaScript, el DOM, el MathML, l'SVG, l'XSLT i l'XPath. La compatibilitat del Firefox amb els estndards i la seva creixent popularitat va provocar que l'Internet Explorer 7 hagus de portar una millora al seu funcionament amb els estndards.

Els estndards web estaven en contradicci amb la conducta de l'Internet Explorer i el Firefox, i altres navegadors, van haver de desenvolupar modes quirk, que imitessin el comportament de l'Internet Explorer per poder renderitzar els estndards obsolets de l'Internet Explorer 5 o alguns nous introduts en l'IE 6 i 7.  Tanmateix no s completament compatible  perqu amb les diferncies de renderitzatge, PC World va comprovar que una minoria de pgines web no funcionaven amb el Firefox,  tot i que el mode quirk de l'Internet Explorer 7 tampoc.

CNET va apuntar que el Firefox no suporta els controls de l'ActiveX per defecte, fet que pot provocar que algunes pgines web perdin funcionalitats o no funcionin correctament. Mozilla va prendre la decisi de no suportar l'ActiveX pels problemes de seguretat que podia portar, la seva naturalesa propietria i la seva indisponibilitat multiplataforma. Hi ha mtodes per utilitzar l'ActiveX en el Firefox a travs de connectors de tercers, per no funcionen en totes les versions del Firefox ni en totes les plataformes.

Comenant el 8 de desembre de 2006, el Firefox ja supera la prova d'estndards CSS Acid2.

Suport multiplataforma.


Seguretat.
Navegaci per pestanyes.

Firefox suporta la navegaci per pestanyes, que permet als usuaris obrir mltiples pgines a la mateixa finestra. Aquesta caracterstica provenia de la Mozilla Application Suite, que al seu torn l'havia pres de la popular extensi MultiZilla pel Mozilla. D'aquesta manera les pgines que s'havien d'obrir en noves finestres ho feien en noves pestanyes. Aquesta caracterstica es va aplicar per primer cop a la versi 1.0, desprs de les queixes de molts usuaris que migraven a altres navegadors com l'Opera, l'Avant Browser o el Maxthon. Per aquestes raons abans de la versi 1.0 molts usuaris utilitzaven extensions com Tabbrowser Preferences o Tabbrowser Extensions per sollucionar els problemes.

El Firefox tamb permet que a la pgina d'inici (en angls "homepage") en comptes de ser una nica web en siguin ms d'una que s'obren a la vegada en diferents pestanyes quan s'engega el navegador.

El Firefox 2 incorpora ms caracterstiques a la navegaci per pestanyes, incloent el "tab overflow".

Bloquejador de finestres emergents.
El Firefox tamb inclou un bloquejador de finestres emergents que es pot personalitzar. Aquesta caracterstica s'inclou des de les versions beta del navegador, i va ser una caracterstica per la qual molta gent va migrar al navegador lliure, ja que l'Internet Explorer 6 no incorporava aquesta caracterstica. Aix bloca, per defecte, totes les finestres emergents de totes les planes web, per es pot configurar per permetre obrir finestres emergents de certes pgines web. Si aix ho vol l'usuari tamb es pot permetre els pop-ups de totes les planes web.

Al fer clic sobre un enlla amb JavaScript que fa que s'obri una nova finestra es desplega una barra de color groc a la part superior de la pgina, aix l'usuari editant-ne la configuraci podr veure l'URL de la pgina que s'havia d'obrir i fcilment pot permetre el pop-up.

Gestor de descrregues.
Tamb hi ha incls un gestor de descrregues. Les descrregues es poden obrir directament depenent del tipus de fitxer o desar-les al disc. Per defecte, el Firefox descarrega tots els fitxers a l'escriptori en els Windows i en els Mac, o en directori d'usuari en un Linux; per aix es pot configurar perqu ho faci a una localitzaci especfica. Actualment el gestor de descrregues no permet tancar el navegador per continuar les descrregues ms tard. Un avantatge del gestor de descrregues del Firefox s que permet a l'usuari veure l'adrea complerta des d'on es descarrega l'arxiu, caracterstica que no hi s present a l'Internet Explorer, en el qual tan sols es veu el nom de l'arxiu i el domini de la font.

Quan es va incorporar el gestor de descrregues, cap a la versi 0.8, un bon nombre d'usuaris es va queixar i demanaven mantenir el sistema de finestres individuals per descrrega, similar al d'Internet Explorer. Al principi hi va haver molt d'inters per extensions que sollucionessin aquest fet, per rpidament aquestes queixes es van anar apagant.

Adreces d'inters vives.
Fent servir el format RSS o Atom de feeds, les "Adreces d'inters vives" (o Live Bookmarks, en angls), sn una altra caracterstica del Firefox, que permeten que les adreces d'inters canvin dinmicament a mida que van sortint noves notcies. Aquesta caracterstica es va incloure per primera vegada a la versi 1.0 PR, va rebre dures crtiques que deien que el Firefox estava comenant a incorporar caracterstiques no escencials i aix convertiria el navegador en un programa igual que a la Suite Mozilla. No obstant aquestes crtiques van acabar desapreixent.

En comptes de presentar com una lector de feeds com la majoria feien, permet veure les notcies en temps real amb un enlla a les adreces d'inters. S'actualitzaen automticament, no obstant no hi ha opcions per controlar com s'actualitzen.

Altres caracterstiques.
Cerca mentre s'escriu.
Cercador web MyCroft.
Dreceres de teclat.

Versi 2.0 i superiors.
Versi 3.0 i superiors.

Complements.
Hi ha tres tipus dels anomenats complements pel Firefox: extensions (per a afegir alguna funcionalitat extra), temes (per a modificar l'aparena del navegador), i plugins (per veure contingut web addicional). Aquests add-ons pel Firefox es poden aconseguir des del web d'extensions oficial del Firefox o des d'altres fonts.

Extensions.


Els usuaris del Firefox poden afegir caracterstiques i funcionalitats al navegador installant-hi extensions. Les funcions de les extensions sn d'all ms variades.

Moltes caracterstiques que els usuaris voldrien al Firefox no hi sn incloses per es poden trobar com a extensions., la majoria de les funcionalitats de la Suite Mozilla, com un xat IRC (ChatZilla) i el calendari s'han recreat pel Firefox com a extensions. El que permeten algunes extensions a vegades s'inclou al codi final del navegador, per exemple MultiZilla era una extensi que permetia navegar en pestanyes quan Mozilla encara no permetia aquesta opci.

Mentre les extensions permeten un alt nivell de personalitzaci, PC World va fer notar les dificultats que t un usuari casual d'haver de cercar l'extensi i installar-la, quan aquella caracterstica podria estar installada per defecte.

La majoria d'extensions no les ha creat ni n'ofereix suport Mozilla. Com que les extensions tenen els mateixos drets que el Firefox per accedir al sistema de l'usuari s possible crear extensions malicioses. Per sollucionat aix Mozilla t obert un repositori d'extensions que han estat testejades per voluntaris que afirmen que no cont programari malicis. Com que aquestes extensions sn programades majoritriament per terceres persones, no tenen el mateix nivell de testeig que els productes de Mozilla i algunes tenen errors o vulnerabilitats.

Temes.
El Firefox disposa, a ms, d'una gran varietat de temes per canviar-li l'aspecte. Sn paquets amb CSS i imatges.

Diccionaris.
Els diccionaris serveixen per tenir un corrector ortogrfic a les caixes de text.

Connectors.

Personalitzaci.
A part de utilitzant complements, el Firefox t eines de personalitzaci addicionals:
 La posici de les barres d'eines i la interfcie es poden personalitzar.
 Es poden utilitzar fulls d'estil per modificar la visualitzaci de les pgines i de l'interfcie del Firefox.
Moltes opcions que modifiquen el comportament intern del Firefox no sn accessibles de la manera convencional per poden ser modificats a travs de l'interfcie de la pgina about:config.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Mozilla Firefox;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144002" title="Emerson Ferreira da Rosa" nonfiltered="2876" processed="2855" dbindex="58734">
Emerson Ferreira da Rosa (conegut simplement com Emerson) s un futbolista brasiler que actualment juga al Milan.

Biografia.
Emerson va debutar com a professional al Grmio de Porto Alegre, amb el que va guanyar la Copa Libertadores a l'any 1995. Aquell fou el pas previ al seu salt al futbol europeu, que es va produir al 1997. El seu primer equip europeu va ser el Bayer Leverkusen, on rpidament es va convertir en una pea important dins el terreny de joc. Les seves actuacions no van passar inadvertides al Calcio, i va ser contractat per l'AS Roma al 2000.

La seva posici al Grmio i al Bayer Leverkusen havia estat la de defensa central, per al arribar a Roma, l'aleshores tcnic de l'equip itali Fabio Capello el va fer jugar de centrecampista defensiu, ja que Emerson s un jugador que recupera moltes pilotes. T tamb un fort xut, per la seva posici no li permet xutar a porteria molt sovint. Al 2004, Capello marxa de la Roma i es converteix en nou entrenador de la Juventus, i all s'hi emporta a Emerson. 

A l'estiu del 2006, la Juventus baixa a la Serie B com a conseqncia del Moggigate, circumstncia que aprofit el Reial Madrid per fitxar a Fabio Capello. L'entrenador itali li demana els fitxatges del mateix Emerson i el capit de la selecci italiana Fabio Cannavaro. Uns dies desprs de fitxar a Capello, Ramn Caldern, president del Reial Madrid, converteix els desitjos del tcnic itali, i el dia 19 de juliol del 2006, el club espanyol anuncia oficialment els fitxatges d'Emerson i de Cannavaro. 

Tot i que el de Pelotas s un jugador protegit per Capello i ha tingut moltssimes oportunitats per demostrar que el seu fitxatge va ser un encert, Emerson no ha acabat d'aclimatar-se a la lliga espanyola, i est sent molt qestionat per l'afici madridista. 

Recentment, Emerson i Capello han fet un pacte, han acordat que el brasiler no tornar a jugar al Santiago Bernabu, degut a la poca estima que li t el pblic merengue. Aquesta situaci est sent difcil pel centrecampista, ja que ha arribat a fingir lesions per no jugar davant del pblic del seu equip.

Enllaos externs.
Dades i perfil d'Emerson ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144003" title="Sotsdiaca" nonfiltered="2877" processed="2856" dbindex="58735">
El sotsdiaca s un eclesistic per sota del diaca que ha rebut el sotsdiaconat. La seva funci principal s llegir durant la missa i purificar les reliquies sagrades.  

Va ser suprimit al 1972 per Pau VI.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144009" title="Frdric Kanout" nonfiltered="2878" processed="2857" dbindex="58736">
Frdric "Fredi" Kanout (nascut el 2 de setembre del 1977 a Sainte-Foy-ls-Lyon, prop de Li) s un futbolista mali que actualment juga al Sevilla FC.

Biografia. 
El 25 d'agost del 2006 va marcar el segon gol del Sevilla contra el Barcelona a la final que enfrontava al campi d'Europa, el FC Barcelona, enfront del campi de la copa de la UEFA, el Sevilla FC, en un partit que acab amb la victria d'aquest ltim per 3-0, resultat que donava el ttol a l'equip andals.

A ms va marcar l'nic gol de la final de Copa del Rei davant el Getafe, que va finalitzar 1-0 a favor dels andalusos. Es va convertir aix en l'nic jugador que ha marcat en totes les finals jugades, i guanyades, del Sevilla FC en els ltims temps.

Palmars.
Sevilla;

2006 Copa de la UEFA;
2006 Supercopa d'Europa;
2007 Copa de la UEFA;
2007 Copa del Rei;
2007 Supercopa espanyola;

Curiositats.
Es va convertir a l'islamisme quan tenia 20 anys.
Va nixer a Frana, per els seus pares sn malians, i va decidir jugar per al seu pas d'origen.

Enllaos externs.
Dades i perfil de Kanout ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144010" title="Serm" nonfiltered="2879" processed="2858" dbindex="58737">



Un serm o homilia s una modalitat del gnere oratori que consisteix en un discurs de tema religis, en general pronunciat durant la missa cristiana. El serm es pronunciava, en la primera litrgia cristiana, en llat. Desprs, quan el poble ja no comprenia el llat culte, va comenar a pronunciar-se en llengua vulgar, mentre que la resta de la litrgia continuava en llat. Alguns autors pensen que aquest va ser l'origen de certo trasps de veus, proverbis i contes cultes a la llengua vulgar, cosa que donaria peu a bona part de la literatura folclrica.

El serm podria ser dogmtic, mstic, asctic o parentic. Era dogmtic si tractava sobre dogmes. Els que explicaven els misteris, eren els sermons mstics. Si eren sobre prctiques religioses, s'anomenaven asctics. Finalment, dels que tractaven qestions morals, en deien parentics.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144011" title="Primer Ministre de Dinamarca" nonfiltered="2880" processed="2859" dbindex="58738">
El Primer Ministre de Dinamarca s el cap de govern d'aquesta pas. Aquest crrec es va crear l'any 1848 amb la proclamaci de la monarquia constitucional parlamentria de Dinamarca. L'actual primer ministre de Dinamarca s Anders Fogh Rasmussen del Partit Venstre Dans (VDLP), des de 2001, i fa coalici de govern amb el Partit Popular Conservador Dans (KPP).

Llista de primers ministres danesos.
Primers Ministres de 1848 a 1856.



Presidents del Consell de 1856 a 1918.




Ministres d'Estat des de 1918.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144020" title="Luci Sergi Catilina" nonfiltered="2881" processed="2860" dbindex="58739">
Luci Sergi Catilina (Lucius Sergius Catilina, 109 o 108 - 62 aC) va ser un noble rom de finals del perode republic que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republic senatorial.

Orgens i carrera.
Catilina va nixer en el si d'una famlia aristcrata per empobrida. Durant la guerra civil entre Marius  i Sulla (82 - 79 aC) es va unir al bndol d'aquest darrer, els optimates, combatent a les ordres de Pompeu Estrab (pare de Pompeu el Gran) i a les del mateix Sulla. Durant la dictadura d'aquest Catilina va participar activament en les depuracions de ciutadans i va arribar a assassinar el seu cunyat Marc Marius (fill d'una germana de Marius) a petici de Lutaci Ctul. Acabada la dictadura, va ser qestor (77 aC), pretor (68) i propretor (governador) de la provncia d'frica (67). L'any 73 va ser acusat d'adulteri amb una verge vestal de nom Fbia, germana de Terncia, per va ser salvat pel testimoni favorable de Ctul. 

Catilina es va voler presentar a les eleccions consulars de l'any 66, dirigides per Publi Autroni Pet i Publi Corneli Sulla, per la seva candidatura va ser desqualificada quan va ser acusat d'exacci illegal al seu govern provncial. Desprs de les eleccions, es va passejar armat pel Frum per mostrar la seva fora. Va ser absolt en un judici durant el qual va rebre el suport de molts personatges influents, com el cnsol Manli Torquat; fins i tot Cicer, que aleshores buscava un pacte electoral amb ell, va plantejar-se parlar en defensa seva. 

s possible, tot i que no ha dades segures per confirmar-ho, que Catilina particips en la conspiraci de l'any 65. Els dos cnsols designats per aquell any, Autroni Pet i Corneli Sulla (nebot del dictador), van ser acusats de corrupci electoral i destituts. El crrec el van ocupar dos candidats que havien perdut les eleccions, Torquat i Aureli Cotta. Els dos cnsols destituts van planejar realitzar un cop d'Estat amb el suport velat d'algunes personalitats, com Cras i Csar, que serien nomenats dictador i mestre de cavalleria respectivament, en cas que el cop triomfs. La participaci de Catilina s mencionada en un discurs de Cicer, In toga candida, conservat fragmentriament. Tanmateix, la conspiraci no es va acabar de forjar perqu significava haver d'assassinar els dos cnsols de l'any, mesura que Cras i Csar van considerar massa arriscada.

L'any 64, Luci Luccei el va acusar infructuosament d'assassinat en temps de la dictadura de Sulla. El juny del 64 aC va comenar la conspiraci a gran escala; en una reuni hi havia 11 senadors, 4 equites, i nombrosos membres influents de provncies, i el ms destacat fou Publi Corneli Lntul Sura (cnsol el 71 aC) que havia perdut el seu crrec al senat; altres foren Gai Corneli Cetege, Publi Autroni, Luci Cassi Long , Luci Vargunti, Luci Calpurni Bstia, Publi i Servili Sulla (nebots del dictador Sulla), Marc Porci Lacca, Quint Anni, Quint Curins, Marc Fulvi Nobilior, Luci Estatili, Publi Gabini Capit i Gai Corneli. En el programa es proposava la cancellaci dels deutes, la proscripci dels ciutadans mes rics, i el repartiment dels crrecs entre els conspiradors. Tenien el suport de l'exrcit d'Hispnia dirigit per Gneu Calpurni Pis, i el de Mauritnia dirigit per Publi Sittins Nucer, i s'esperava el suport de Gai Antoni Hibrida que seria elegit cnsol junt amb Catilina per l'any 63 aC, elecci de la que s'exclouria a Cicer.


La conspiraci.

Catilina es va presentar a les eleccions consulars per a l'any 63, juntament amb Antoni Hibrida, pel partit dels populars. Catilina va buscar el suport dels joves descontents i dels veterans de Sulla i va comptar amb l'ajuda econmica i poltica de personatges com Cras i Csar. Tanmateix, tot i que Antoni s que va resultar elegit, Catilina va perdre davant de Cicer, candidat recolzat pels senadors conservadors i pels cavallers. Frustrat aleshores en la seva ambici, va comenar a fer dipsits d'armes i es van reclutar soldats en diferents punts especialment prop de Faesulae, sota la direcci del expert comandant Gai Manli, veter de Sulla. Es van reclutar tamb classes baixes, prostitutes, esclaus i tota mena de gent per dirigir manifestacions i per ajudar-hi es va acordar que es calaria foc a la ciutat en diferents punts. Quant es van fer els comicis per als cnsols del 62 aC (avanat el 63 aC) va tornar a competir pel crrec i es va trobar amb l'oposici de Cicer, essent de nou derrotat per Dcim Juni Sil i Luci Licini Murena, candidats de Cicer (que es va presentar als comicis armat per por de ser assassinat). 

Desprs d'aquest nou fracs va reprendre els plans per fer-se amb el poder per la fora amb el suport d'aristcrates, veterans i, fins i tot, esclaus, per tot Itlia. Un conspirador de nom Quint Curi, que havia estat darrerament expulsat del senat, es va aparellar amb una dama de nom Flvia, a qui va revelar els plans. Flvia, alarmada per les revelacions del seu amant, va escriure a Cicer i es va posar al seu servei com informadora; fins i tot va aconseguir que Curi fes traci als seus companys. Cicer va revelar alguns detalls al senat i va aconseguir que el cnsol Antoni hagus de fer-li costat i li va prometre la provncia de Macednia perqu es desmarqus de Catilina. Tampoc no va aconseguir el suport ni de Csar ni de Cras. 

Aquest ltim va facilitar a Cicer unes cartes annimes que informaven d'amenaces a ciutadans.  El 21 d'octubre Cicer va denunciar obertament a Catilina i el va acusar de traci dient que la revolta havia d'esclatar el 27 d'octubre i el 28 d'octubre s'havia de matar als caps de la repblica. El senat va donar als cnsols plens poders civils i militars i aix Cicer va poder organitzar els comicis sota control; Catilina fou un altre cop derrotat i, tot seguit, acusat de sedici sota la llei Plucia (Lex Plautia), i va haver de renunciar a ocupar la fortalesa de Praeneste que havia de ser la base d'operacions. S'acumulaven els perills i els fracassos i Catilina va haver de fer protestes d'innocncia i oferir Praeneste a la vigilncia de Marc Lpid i Quint Metel o Marc Marcel.

El 6 de novembre Catilina va donar ordres de revolta i va enviar a Manli a Etrria, a Septimi de Camers al Pic, a Gai Juli a la Pulla i altres a altres llocs per iniciar la guerra i organitzar la revolta dels esclaus. El 8 de novembre el senador Luci Vargunteu i el cavaller Gai Corneli van anar a casa de Cicer, en teoria, per presentar-li respectes, per amb la missi de matar-lo; tanmateix, Cicer (que ja n'havia estat alertat) no els va deixar entrar.

El 8 de novembre Cicer  al mat Cicer es va presentar al senat on va comenar el seu fams discurs "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" (fins a quan, Catilina, abusars de la nostra pacincia) (la primera catilinria). Al discurs, Catilina va contestar implorant als senador de no escoltar les calumnies del cnsol per els crits d'enemic el van interrompre. Va tornar a casa seva intuint que tot estava perdut ja que no es podien organitzar els tumults ni calar foc, i va deixar els afers de Roma en mans de Lntul i Cetege i a la nit va sortir de la ciutat.

Durant uns dies (des del 9 de novembre) va romandre amb els seus partidaris a Arretium, on es va proclamar cnsol i va anar al camp de Manli. El dia 9 de novembre el senat va declarar a Catilina i a Manli enemics pblics i va enviar oficials a Etrria, Pic, Campnia, Pulla i d'altres districtes. El cnsol Antoni hauria de fer la guerra als colpistes i Cicer romandria a Roma; es va dictar una amnistia per a tot aquell que deixs el camp rebel i recompenses per informaci, per el descontent devia ser important perqu no consta ni una sola persona de cap classe social que utilitzs aquesta proclamaci del senat, i no es van produir desercions de soldats, ni tan sols allades. 

En aquesta poca hi havia a Roma un grup d'allbroges que feien pressi per la seva causa i no havien obtingut satisfacci, i Lntul va obrir contactes amb ells, assegurant-se el suport de moltes tribus de gals per a la revolta; per els ambaixadors allbroges van alertar a Quint Fabi Sanga, que era patr de la naci, i aquest va avisar a Cicer. Quan els ambaixadors van deixar Roma el 3 de desembre, foren emboscats per agents de Cicer al pont Milvi, i foren capturats. Desprs de tenir controlats als gals, Cicer va cridar a Lntul, Cetege, Estatili i Gabini, els caps de la conspiraci a Roma, a la seva presencia i all van haver de confessar els seus plans, dels quals Cicer, a ms a ms, ja en tenia proves. Lntul, que era pretor, fou destitut del seu crrec i empresonat amb la resta.

Cicer va pronunciar llavors un tercer discurs on va revelar els detalls d'aquesta trama amb els gals. Quan aix es va saber el poble va reaccionar contra Catilina. El senat, reunit el 5 de desembre, va decretar la pena de mort per als conspiradors. Aquella mateixa nit Lntul, de la noble famlia dels Cornelis i els altres, foren executats.

Catilina va fugir al costat de Gai Manli, que dirigia la conspiraci a Etrria, amb la intenci d'avanar cap a Roma amb les tropes que tenien repartides per Etrria, Pic i la Gllia Cisalpina que formaven dues legions. El Senat va enviar tres exrcits per combatre el de Catlina sota comandament del cnsol Antoni. Quan el cnsol Antoni es va acostar Catilina, ell es va retirar a les muntanyes i va evitar l'enfrontament mentre les seves forces cada dia s'incrementaven degut al suport popular que tenia a la zona. Per quan es va saber que els conspiradors de Roma havien estat executats la gent va deixar de fluir i es va fer fort al territori de Pistoia i va decidir creuar els Apenins i retirar-se a la Gllia Cisalpina. Per Metel Celer ja vigilava aquesta ruta i va interceptar als rebels quan baixaven de les muntanyes.

Al gener del 62 Catilina es va trobar amenaat per Metel Celer de front i per Antoni a l'esquena i va decidir un enfrontament decisiu. La batalla, en la que els republicans foren dirigits per Marc Petreu per suposada malaltia d'Antoni, fou sagnant. Es va lliurar prop de Pistria (actual Pistoia) i Catilina i els seus van lluitar amb fria. Quan Catilina va veure que tot estava perdut va carregar espasa en m i va trobar la mort; els tres mil soldats que l'acompanyaven igualment van preferir morir.

Vegeu tamb.
Epicaris;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144022" title="Sant Pau de Casserres" nonfiltered="2882" processed="2861" dbindex="58740">
Sant Pau de Casserres s una esglsia romnica situada a uns 4 km. de la poblaci de Casserres a la comarca del Bergued.

Per disposici del comte Mir, va ser consagrada en l'any 907 pel bisbe d'Urgell Nantigs i va ser dedicada a Sant Pau, bisbe de Narbona (Frana). Com era habitual en l'poca va rebre nombroses donacions. Va mantenir el carcter parroquial fins a finals del segle XIX.

L'edifici.
L'esglsia romnica consta d'una nau amb un absis semicircular en la seva capalera, amb dues capelles a cada costat que formen com si ans un transsepte. La nau t una volta de can apuntada i l'absis una de quart d'esfera.

La porta d'entrada, t tres arcs en gradaci de mig punt; el ms exterior est decorat amb sanefa escacada i el sostenen dues columnes amb capitells tallats, els quals van ser substituts modernament, seguint l'estil romnic.

T un campanar bastant ampli de cadireta amb dues obertures.

Una pintura mural, amb temtica del pecat original i del judici final, decorava l'arcosoli del presbiteri i actualment s al Museu Dioces i Comarcal de Solsona. Descoberta en l'any 1979, durant unes obres de restauraci, es pot veure un fragment de pintura en un mur de la nau, representant el pesatge de les nimes; s'aprecia la figura d'un dimoni amb cap de toro sostenint una balana. Per l'estil del conjunt es daten en la segona meitat del segle XIII.

Bibliografia.
 Antoni Pladevall Guies Catalunya Romnica,El Bergued, Barcelona: Prtic, 2001. ISBN 8473066979;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144025" title="Joan XXII" nonfiltered="2883" processed="2862" dbindex="58741">

Joan XXII (Caors, 1249     Aviny,  4 de desembre de 1334) va ser el nom que va prendre Jacques Duze en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Aviny que va transcrrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334).

 Biografia .
Fill d'un sabater de la localitat francesa de Caors, va estudiar teologia i dret a Montpeller i a Pars, per a desprs convertir-se en professor de dret a Tolosa de Llenguadoc. Va iniciar la seua trajectria a l'esglsia com a arxiprest de Caors, i posterorment fou nomenat bisbe de Frejs i arquebisbe d'Aviny el 1310, crrec des del qual va actuar com a canceller de Carles II d'Anjou de Siclia.

Fou elegit cardenal el 23 de desembre de 1312 pel papa Climent V. Dos anys desprs de la mort de Climent va ser nomenat papa l any 1316. S'install a Aviny, d on havia estat bisbe. Afavor els interessos de Frana. Va enviar missioners a Ceilan i Nbia. Sanej les finances papals, centralitz l administraci curial i cre moltes dicesis noves. Va canonitzar Toms d'Aquino i institu la festa de la Santssima Trinitat i el tribunal de la Sagrada Rota.

 Llus de Baviera .

L'any 1314 Llus de Baviera i Frederic d'ustria van ser elegits com a emperadors del Sacre Imperi Romano-Germnic. L'any 1322 Llus de Baviera derrotava Frederic d'Austria i es proclamava emperador del Sacre Imperi. Joan l'excomunic dient que s'havia nomenat sense el seu perms (1324).
Llus va conquerir Roma i va proclamar papa a Nicolau V, el primer antipapa itali de la histria. L'any 1328 Llus es va haver de retirar de Roma i l'any 1330 Nicolau V dimitia del crrec papal.

 Els franciscans .

A l'orde francisc n'havia sorgit una branca, els espirituals, que rebutjaven tota mena de possessi material. Joan, el 12 de novembre de l'any 1323, va publicar el decret Cum inter nonnullos que deia que afirmar que Jesucrist i els apstols no havien tingut res de domini temporal era heretgia.

Michele de Cesena (cap dels  franciscans) va buscar protecci de l'emperador. Joan va excomunicar-lo i va donar a l'orde un nou superior general. 
Tamb va estar enfrontat amb els telegs de l'poca degut a la seva opini sobre la visi beatfica, ja que opinava que els justos no podrien veure Du fins al judici final.

Va morir el 4 de desembre de 1334





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144035" title="Deflaci" nonfiltered="2884" processed="2863" dbindex="58742">
La deflaci s la baixada de l'ndex de preus degut a la disminuci de la quantitat de diners. La deflaci provoca un augment del valor de la moneda, per pot ser perjudicial ja augmenta l'ndex d'atur.  

La pitjor conseqncia de la deflaci s que si els preus baixen i baixen molt les empreses deixaran de produir i hauran de tancar.

s el contrari de la inflaci i resulta molt negativa l'efecte s que els diners no tenen valor el preu de les mercaderies baixa, per no es compra, per tant hi ha un problema de demanda

s un dels problemes de la baixada de preus per aix s bo que existeixi inflaci, per controlada, perqu si a pesar de la baixada de preus no es consumeix s perqu hi ha un problema de por dels consumidors guarden dels diners pel pnic a quedar-se'n.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144036" title="San Jos" nonfiltered="2885" processed="2864" dbindex="58743">


San Jos s la capital i la ciutat principal de Costa Rica, i tamb la capital de la provncia homnima. Est situada al centre de l'estat, a , en un altipl muntanys a 1.161 m sobre el nivell del mar, fet que tempera el clima tropical de la regi.

Segons el cens de l'any 2000, el municipi (cantn) de San Jos tenia 309.672 habitants, cosa que indica el seu rpid creixement els darrers anys, ja que el 1950 amb prou feines arribava als 87.000. L'rea metropolitana sobrepassa els dos milions i mig d'habitants.

El 1843 s'hi va establir la Universitat de Costa Rica, aleshores anomenada "Universitat de Santo Toms". San Jos s tamb la seu del Tribunal Interameric de Drets Humans. Les connexions aries amb el mn es fan a travs de l'Aeroport Internacional Juan Santamara, a 23 km a l'oest del centre urb, prop d'Alajuela.

Histria.
San Jos fou un petit poble d'escassa importncia fins al 1824, any en qu el primer cap d'estat de Costa Rica, el liberal Juan Mora Fernndez, va decidir traslladar-hi el govern que abans tenia la seu a Cartago, l'antiga capital colonial, i fer-ne una ciutat de nou encuny. Era una poca de gran eufria en la recentment independitzada Federaci de Centreamrica, de la qual Costa Rica n'era un dels estats integrants. La nova capital va crixer amb rapidesa i es va estendre per la vall. A causa del seu origen tard al segle XVIII, a San Jos hi ha ben poca cosa de l'arquitectura colonial tan habitual en altres capitals d'Hispanoamrica. El 9 d'agost del 1884, San Jos va ser la primera ciutat de l'Amrica Llatina illuminada per energia elctrica. 

Llocs d'inters.

Com a llocs destacats de la ciutat cal esmentar els edificis del Banco Central de Costa Rica i del Banco Nacional (aquest darrer molt ms alt que la resta d'edificis dels voltants, cosa que conforma el perfil peculiar de la ciutat), el parc metropolit de La Sabana o l'Avenida Central (carrer de vianants que s una de les principals rees comercials de la ciutat). El Parque Morazn i la Plaza de la Cultura sn visitats per milers de treballadors i turistes cada dia. Altres edificis destacats del centre urb sn el Teatro Nacional de Costa Rica i el teatre Melico Salazar, centres de la vida cultural, i la Catedral. A la part sud, sn dignes d'esment la Clnica Bblica (un hospital privat) i l'estaci del Ferrocarril del Pacfico. 

La ciutat s rica en museus, com el Museu de l'Or, amb mostres de les antigues civilitzacions precolombines; el Museu d'Art i Disseny Contemporani, el Museu de Jade, el Museu Nacional, el Museu d'Art Costa-riqueny, etc.

San Jos t una animada vida nocturna en zones com El Pueblo, la Calle de la Amargura de San Pedro, Heredia, Escaz i Santa Ana.

Als afores de la ciutat hi ha el Jardn Botnico Lankester, d'11 hectrees, on en destaca sobretot la collecci d'orqudies. 

 Ciutats agermanades .
  Kfar Saba (Israel);
  Managua (Nicaragua);
  Miami-Dade (Florida, Estats Units);
  San Jos (Califrnia, Estats Units);
  McAllen (Texas, Estats Units);
  Okayama (Jap);
  Santiago (Xile);

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'ajuntament ;
 rea metropolitana de San Jos ;
 Fotos de la ciutat ;
 Portal ciutad  ;
 Museu d'Art i Disseny Contemporani ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144037" title="Hayde Santamara Cuadrado" nonfiltered="2886" processed="2865" dbindex="58744">

Hayde Santamara Cuadrado, lies "Yey" (1922-1980) fou una revolucionria cubana, participant de l'assalt al cuartel Moncada el 26 de juliol de 1953.

Fou germana d'Abel Santamara, un dels revolucionaris capturats per l'exrcit de Fulgencio Batista desprs de l'assalt al Moncada, el qual fou torturat i posteriorment assassinat. Desprs de la mort d'Abel, va escriure una carta als seus pares en la que feia referncia als somnis rebels del seu germ i del significat de Fidel Castro pel moviment revolucionari. Fou una de les encarregades de treure clandestinament de la pres i recomposar, per diverses vies, el fams allegat de Fidel Castro en el judici conegut popularment com "La historia me absolver".

La Ctedra de Formaci Poltica Ernesto "Che" Guevara reprodueix aquestes cartes de Hayde per constituir documents histrics molt importants sobre la Revoluci cubana. En segon lloc, perqu ajuden a conixer la personalitat de Hayde Santamara i a comprendre el seu paper central i el d'altres dones en la lluita revolucionria llatinoamericana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144038" title="Liber Maiolichinus" nonfiltered="2887" processed="2866" dbindex="58745">
Liber Maiolichinus (o Liber Maiorichinus) s el primer text histric en qu s'ha pogut localitzar la paraula Catalunya i narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Mayurqa i cabdellada per l'arquebisbe de Nia Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

s un poema llat redactat entre el 1115 i el 1120, de tall virgili, compost en hexmetres. Est format per vuit cants o llibres, totalitzant un total de poc ms de 3 500 versos. Els seus primers editors foren Ughelli, Muratori, que n'atriburen l'autoria a Laurentius Veronensis o Vernensis; ms recentment, estudioso com Marchetti, Calisse o Scalia, n'atribueixen l'autoria a Henricus Pisanus. 

Enllaos externs.
 Liber Maiolichinus: Edici on-line;
 Liber Maiolichinus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144102" title="Cosmdrom de Plesetsk" nonfiltered="2888" processed="2867" dbindex="58746">
El cosmdrom de Plesetsk (en rus                  ) s un cosmdrom rus, localitzat a 800 km al nord de Moscou i al sud d'Arkhnguelsk (les seves coordenades varien segons la font, per les ms aproximades sn 62,8N 40,1E).



En els seus orgens, era un complex de mssils intercontinentals. La seva construcci es va iniciar el 1957 i va ser declarat operacional per a coets R-7 el desembre de 1959. El poble de Plesetsk a la provncia d'Arkhnguelsk t una estaci de ferrocarril, essencial per a transportar els mssils. Mirni (en rus "pacfic") s una ciutat construda per a donar suport a les installacions. Cap a 1997, ja s'havien realitzat ms de 1.500 llanaments a l'espai des d'aquest cosmdrom, ms que en cap altre, encara que el seu s va decrixer amb la dissoluci de la Uni Sovitica.

L'existncia del cosmdrom de Plesetsk es va mantenir en secret, per va ser descobert pel professor britnic de fsica Geoffrey Perry i els seus estudiants, que van analitzar l'rbita del satllit Cosmos 112 el 1966 i van deduir que no havia estat llanat des del cosmdrom de Baikonur. Desprs del final de la guerra freda es va descobrir que la CIA sospitava des de final dels anys 50 l'existncia d'una base de llanament de mssils a Plesetsk, per la Uni Sovitica no en va admetre l'existncia fins el 1983.

Plesetsk s'utilitza bsicament per a satllits militars posicionats en alta inclinaci i rbita polar, ja que el lloc on cauen les restes del coet s cap al nord, a l'rtic, una zona deshabitada enmig de terreny polar. Est situat a la zona de taig, en una rea plana de boscos boreals de pins.

Plesetsk no s indicat per a llanaments geostacionaris de baixa inclinaci a causa de la seva latitud (comparat amb el cosmdrom de Kourou, a Kourou  la Guaiana Francesa , una installaci de la ESA a 5 nord).

Actualment, des del cosmdrom de Plesetsk es llencen el Soiuz, el Cosmos-3M, el Rockot i el Tsyklon.

 Desastres .
El 26 de juny de 1973, 9 persones van morir en una explosi del coet Cosmos 3-M, preparat per a ser llanat.

El 18 de mar de 1973, 50 persones van morir en una explosi del coet Vostok-2M, carregat amb el satllit Tselina, durant el procs d'omplir el combustible.

El 15 d'octubre de 2002, un Soiuz que transportava una crrega de pagament cientfica va comenar a desintegrar-se 20 segons desprs del llanament des de Plesetsk, va explotar 9 segons ms tard i va provocar una pluja de parts de l'aparell al voltant de la zona de llanament. L'explosi va matar el soldat Ivan Martxenko, que estava veient el llanament des de darrere d'una gran finestra de vidre de la instalaci de processament a 1 km del lloc de llanament. Uns altres 8 soldats que eren amb Martxenko van resultar ferits i van ser hospitalitzats. Fragments del coet van caure als boscos de la zona, on van iniciar un incendi forestal, i una fase de llanament Block D va impactar en el lloc del llanament, on va causar danys estructurals.

 Vegeu tamb .
 Cosmdrom;

 Enllaos externs .
RussianSpaceWeb.com sobre Plesetsk ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144106" title="Partit Algeri per la Democrcia i el Socialisme" nonfiltered="2889" processed="2868" dbindex="58747">
El Partit Algeri per la Democrcia i el Socialisme (Parti Algrien pour la Dmocratie et le Socialisme) s un partit poltic d'Algria. Va ser format al 1993 per l'ala del comunisme ortodox d'Ettehadi.

El PADS publica Le Lien des Ouvriers et Paysans (El Lligam dels Obrers i Camperols).

 Enllaos .

 Pgina oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144108" title="Noah Gordon" nonfiltered="2890" processed="2869" dbindex="58748">
Noah Gordon (Worcester, Massachusetts, EUA, 1926) s un novellista estatunidenc nascut l'11 de novembre de 1926. Les seves novelles tracten sobre histria de la medicina, tica mdica, la Inquisici i la histria cultural del poble jueu.

Novelles.
 The rabbi (El rab), 1965;
 The Death Committee (El comit de la mort), 1969;
 The Jerusalem Diamond (El diamant de Jerusalem), 1979;
 The Physician (El metge, primera part de la trilogia Cole), 1986 ;
 Shaman (Xaman, segona part de la trilogia Cole), 1992;
 Matters of Choice (La Dra. Cole, tercera i ltima part de la trilogia Cole), 1996;
 The Last Jew (El darrer jueu), 2000;
 The bodega (El celler), 2007;

 Enllaos externs .
Lloc oficial de l'autor;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144109" title="Ccero Joo de Czare" nonfiltered="2891" processed="2870" dbindex="58749">
Ccero Joo de Czare (conegut mundialment com a Cicinho) s un futbolista brasiler que actualment juga a la AS Roma.

Biografia.
En Ccero fou educat en una famlia catlica practicant, i va aprendre des de petit a tenir fe en la religi. Tot i aix, no va ser fins al 1997 quan es va sentir atret per la Bblia i les seves ensenyances. Un parell d'anys abans havia estat escol de l'esglsia del seu barri, i tot i que aquesta prctica llavors no va passar de ser una petita ancdota a la seva vida, no van tardar en adjudicar-li el malnom de "Reverendo". La seva passi era el futbol, i va donar els seus primers passos amb la pilota en un petit club anomenat XV de Jau. Al cap de pocs mesos va estar a punt d'abandonar la prctica d'aquest esport, ja que havia de desplaar-se caminant fins al camp d'entrenament, que es trobava a dos hores de casa seva.
    
Es passava casi tot el dia sol, i els seus pares no podien pagar les despeses que suposava la seva afici pel futbol. A ms, la seva famlia el necessitava per treballar en la plantaci. Va ser un dels moment ms difcils de la seva vida, aix va fer que comencessin a aparixer males companyes per al jove Ccero. Tot aix el va portar fins a l'alcohol. Va ser llavors quan es va introduir als Atletes de Crist. A partir d'aquell moment, tot va canviar. Les ensenyances religioses el van portar pel bon cam: van canviar al "Reverendo Cicinho".
    
Al 1998 va passar al Botafogo. Primer a l'equip jnior i com a  cessi. Un any desprs fou traspassat i es va convertir en una pea clau d'un equip que guany el ttol de la Conmebol i que es va proclamar campi del Campionat paulista sub'20. Poc desprs s'incorpor a l'equip professional del Botafogo, on tamb va ser un jugador molt important. La temporada segent fou traspassat a l'Atltico Mineiro, on va estar-hi durant tres temporades. A l'any 2004 fou traspassat al S o Paulo, on explot definitivament, i es convert en un dels millors jugadors de la lliga brasilera.

A finals del 2005, desprs de guanyar el Mundial de Clubs amb el So Paulo, el fitxa el Reial Madrid. Segons les seves prpies explicacions, va ser la seva fe en Du la que el va portar fins al cim. Ccero Joo de Czare va aconseguir el que sempre havien desitjat el seu pare i el seu germ: ser futbolista professional.

El 24 de setembre del 2006, en un partit contra el Betis, el lateral dret es va trencar el lligament creuat de la seu genoll dret, que el va obligar a estar sis mesos fora dels terrenys de joc.

 Curiositats . 
Quan els seus companys juguen durant les concentracions a la Playstation, ell prefereix allar-se escoltant msica gospel.  A ms, el futbolista que duu el meu nom al FIFA noms sap crrer , diu. La seva principal afici en les estones d'oci s pescar. ;
El seu dorsal en el Reial Madrid era l'11, la qual cosa no s gens habitual per a un defensa. ;
Va anotar el gol nmero 10.000 de la Copa Libertadores d'Amrica. ;
La seva primera convocatria amb la seleao va ser a l'abril de 2005, quan Carlos Alberto Parreira li va convocar per a l'amists que enfrontaria a Brasil amb Guatemala.

Enllaos externs.
Dades i perfil de Cicinho ;
Web oficial del Real Madrid   ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144112" title="Suma Gesti Tributria" nonfiltered="2892" processed="2871" dbindex="58750">


Suma. Gesti Tributria. Diputaci d Alacant, d'ara endavant Suma, s un organisme pblic creat per la Diputaci Provincial d'Alacant en 1990 amb la missi de gestionar i recaptar els tributs municipals dels ajuntaments de la provncia d'Alacant. Suma, com Administraci Local, exerceix les seues competncies en l'aplicaci dels tributs i la gesti d'ingressos per delegaci dels ajuntaments i d'altres Administracions que aix ho decidixen. 


 l'organisme .
El seu rgan de govern s El Consell Rector de Suma, que est integrat per sis Diputats Provincials i el seu President que s el mateix que el de la Diputaci d'Alacant. El Director t les competncies gerencials. La Secretaria i la Intervenci sn els rgans d assessorament i control. 
A ms del Consell rector, hi ha un rgan de consulta denominat Consell d'alcaldes, que assegura la participaci dels ajuntaments delegatoris en l'estratgia de Suma.

La marca Suma, com a denominaci de l'organisme, vol expressar el concepte d'integraci, d'augment, de creixement, d'incorporaci. Amb eixe nom i sota la imatge dels dos quadrats blaus formant el signe de la suma, s ha desenvolupat una cultura corporativa basada en ms servici al contribuent i ms servici a l'ajuntament. Aquest comproms est fonamentat en la cerca del consens entre les forces poltiques de la provncia.

 Ubicaci Geogrfica .

Suma fa la seua activitat en Espanya, concretament en Alacant, una de les 3 provncies que formen la Comunitat Valenciana, a ms de Valncia i Castell.

T una superfcie de 5.817 Km.2, amb un litoral de 244 Km. de costa. La seua poblaci arriba als 1.732.000 habitants, dels quals, el 9,20% sn ciutadans originaris d altres passos de la uni europea. 

El seu clima, les platges i la bona qualitat de vida han fet que el turisme siga una de les principals activitats econmiques d`Alacant, juntament amb una important i tradicional activitat industrial. La renta per cpita va alcanar els 15.137 euros en 2005.

Subjectes a tributaci municipal, en la provncia d`Alacant existixen unes 1.070.216 unitats urbanes censades, amb un alt ndex de creixement anual, un parc de vehicles de 1.156.715 i un total de 132.000 activitats econmiques.

 Activitat i model de gesti .
Suma s l'organisme encarregat de l'aplicaci dels tributs locals (gesti, inspecci i recaptaci) en els municipis de la provncia d'Alacant. 

En el desenvolupament d'aquesta activitat, gestiona el Impost sobre Bens Immobles (IBI), el Impost sobre Activitats Econmiques (IAE), el Impost sobre Vehicles (IVTM), el Impost sobre el Increment del Valor dels Terrenys (IIVTNU), el Impost sobre Construccions Installacions i Obres (ICIO), Sancions de trnsit, juntament amb altres taxes locals prpies del municipi (Taxa d'arreplegada de residus slids, clavegueram, guals, etc).

Suma realitza una gesti integral dels tributs i s responsable de la tramitaci dels impostos locals des del naixement del fet imposable, fins al ingrs del impost en les arques municipals, la qual cosa suposa: la liquidaci, la gesti, la inspecci i el cobrament.

Suma tamb es l encarregada de processar els censos, elaborar els rebuts i cobrar-los, tant en perode voluntari com en perode executiu, amb recrrec. A ms tramita i soluciona les reclamacions i recursos que es puguen generar en el procs de liquidaci i cobrament. Per altra banda, supervisa l'adequada tributaci dels fets imposables i ingressa all que s'ha cobrat als municipis. 
 

 Collaboraci amb altres administracions locals .
El model de gesti de Suma s`ha convertit en un referent com a model organitzatiu per a gestionar els ingressos de les administracions locals.

En aquest mbit ha collaborat amb diverses organitzacions locals d Espanya, d'Europa i d'altres pasos, mitjanant convenis de collaboraci. Alguns d`ells han estat:

 Elaboraci de Plans Estratgics per als servicis tributaris de la Municipalitat de Managua;
 Anlisi i consultoria per l'Associaci Nacional de Municipis Portuguesos;
 Participaci activa en diverses comissions de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies;
 Consultoria i anlisi per a l'ajuntament de Madrid;


Est collaborant amb l'Ajuntament de Majadahonda (Madrid) i el Cabildo de Gran Canaria en  la implantaci d'un model d'aplicaci dels tributs locals basat en el seu model de gesti. Ha estat fent-ho des de els anys 2005 i 2006, respectivament, amb bons resultats.

Suma participa habitualment en frums, conferncies i en trobades internacionals, en pasos europeus i llatinoamericans a travs d institucions com IRRV, Lincoln Institute of Land Policy i IPTI. Tamb treballa juntament amb altres organitzacions europees, collaborant en la creaci d un programa de formaci trans-europeu que es desenvolupa al marc del projecte Leonardo Da Vinci.

 Altres dades de Suma .
 Gestiona els tributs locals de 140 municipis dels 141 ajuntaments que formen la provncia d`Alacant, mitjanant convenis de delegaci.

 Es relaciona amb prop de 2.000.000 de contribuents.

 Disposa d'una xarxa de 45 oficines fixes i ms de 20 itinerants distribudes al llarg del territori de la provncia d'Alacant, que anualment atenen prop de 488.000 visites de ciutadans. ;

 Durant l'any 2006 van tramitar ms de 3.700.000 valors, generant-se per als ajuntaments uns ingressos per valor de 427 milions d'euros.





Nota: Inicialment el seu nom era Organisme Autnom Provincial de Gesti Tributria d'Alacant, per a 1993 va adoptar el nom de Suma.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial de Suma;
 Pgina de la diputaci d'Alacant;

 Referncies .
 Memria Suma 2007;
 Memria Suma 2006;
 Memria Suma 2005;
 Publicaci del Estatuts de Suma al BOP;
 Unitat de Documentaci de la Diputaci d Alacant;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144114" title="Moviment Democrtic i Social (Algria)" nonfiltered="2893" processed="2872" dbindex="58751">
Partit de l'Avant-Guarda Socialista (en Francs: Parti de l'Avant-Garde Socialiste) fundat al 1966. El partit va ser dirigit per El Hachemi Chrif. Tot i no estar legalment reconegut, ha persistit com a partit d'oposici poltica contra el perode de partit-nic d'Algria. Com a reducci del Partit Comunista Algeri (Parti Communiste Algrien), que va desaparixer aviat desprs de l'independncia d'Algria, el PAGS s'ha oposat constantment al govern, oferint una intensa crtica de tots els lders poltics i la majoria dels seus programes. Els seus membres, anomenats "Pagsistes", es van infiltrar quasi a cada associaci de masses legalment reconeguda tot i el seu estatus no-oficial. Els Pagsistes eren especialment prominents en organitzacions com la UNJA i la UGTA, recolzant les tendncies d'esquerres.

La relaci entre la coalici dels PAGS i el rgim es va acabar quan Chadli Benhadid va pujar al poder, qui va sollicitar purgar els pagsistes de les posicions de poder de l'aparell de partits estatals, i es va moure cap a la liberalitzaci econmica.

El partit va sers legalitzat al 1989.

Al 1993 el PAGS va ser reconstrut com a Ettehadi. Un grup que volia retenir el llegat comunista del partit es va escindir, i va formar el Partit Algeri per la Democrcia i el Socialisme. Durant la Guerra Civil Algeriana, Ettehadi va oposar-se fort als islamistes i va suportar l'exclusi del FIS.

Al 1999 Ettehadi va ser reconstrut com el Moviment Democrtic i Social (Mouvement Dmocratique et Social).

 Enllaos .
 Mouvement Dmocratique et Social;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144117" title="Gran Premi de Mnaco del 2003" nonfiltered="2894" processed="2873" dbindex="58752">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2003, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 1 de juny del 2003.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Kimi Rikknen  1' 14. 545s;
 
 Pole:  Ralf Schumacher ;









 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144119" title="Llus IV de Baviera" nonfiltered="2895" processed="2874" dbindex="58753">
Llus IV de Baviera (Munic 1287- Frstenfeld 1347) va ser l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic del 1328 al 1346. Tamb va ser duc de l'Alta Baviera (1294-1347) i rei d'Itlia (1327-1347).

 Vida .
Era fill de Llus II el Sever. Era membre de la dinastia dels Wittelsbach. L'any 1314, desprs de la mort de l'emperador Enric VII, va rivalitzar pel tron de l'imperi amb el duc Frederic d'ustria. Llus fou elegit a Frankfurt com a emperador per quatre vots en contra de tres dels electors del Sacre Imperi, mentre que Frederic d'ustria va ser escollit per ocupar el mateix lloc a Bonn per l'arquebisbe de Colnia. L'any 1322 va vncer al seu rival i el va empresonar. Al 1325, per, el va alliberar un cop aquest va renunciar a les seves pretensions a convertir-se en emperador del Sacre Imperi.  



Com que l'elecci de Llus com a cap de l'imperi havia estat fora accidentada, el papa Joan XXII no va reconixer a Llus com a emperador i li va demanar que no exercs en aquest crrec. A ms tamb deia que quan l'imperi no tingus ning per heretar-lo l'administraci d'aquest havia de passar al papa. L'any 1324 el va excomunicar. En resposta a aix Llus feu l'apellaci de Sachsenhausen en qu afirmava que el pontfex no tenia dret a intervenir en l'elecci de l'emperador i que per tant el seu govern era completament legtim. Tamb deia que Joan XXII era un heresiarca i que com a tal, el seu papat era illcit, per tant ell convocaria un concili per elegir un papa que es mereixs ser-ho.  Llavors, Llus an a Mil (1327) i es proclam rei d'Itlia. Enva Roma i va nomenar a Nicolau V papa de Roma l'any 1328, va declarar heresiarca a Joan. En la seva coronaci el papa no hi va assistir, tal com exigia la tradici, donant a entendre que considerava que Llus no havia de ser emperador. Va protegir els franciscans oposats al papa (Guillem d'Occam, Michele de Cesena, etc) a la seva cort de Munic. L'any 1346 va ser excomunicat de nou per Climent VI i aquest mateix any va ser deposat del crrec en favor de Carles IV de Luxemburg. Va morir l'any segent d'una caiguda de cavall.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144120" title="Gran Premi de Mnaco del 2004" nonfiltered="2896" processed="2875" dbindex="58754">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2004, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 23 de maig del 2004.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher    1: 14. 439;
 
 Pole:  Jarno Trulli     1: 13. 985;









 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144123" title="Reuni per la Cultura i la Democrcia" nonfiltered="2897" processed="2876" dbindex="58755">

La Reuni per la Cultura i la Democrcia (Francs: Rassemblement pour la Culture et la Dmocratie, RCD) s un partit poltic d'Algria. s un partit radicalment secularista i t la seva principal base de poder a parts de Cablia, una regi berber. Hom considera que ocupa la posici d'un partit liberal per a la poblaci berber en la poltica algeriana. 
El lder del partit s Sad Sadi, qui va ser candidat presidencial al 1995, tot obtenint el 9.3 % del vot popular. Al 1997, el partit va aconseguir 19 dels 390 escons. La RCD va boicotejar les eleccions del 2002. Sad Sadi va ser un altre cop candidat a les eleccions presidencials del 2004 i va aconseguir un 1.9 per cent dels vots.


 Veure tamb .
 Moviment per l'Autonomia de Kabylie (MAK) - Un moviment pro-autonomista de la Cablia.
 Front de Forces Socialistes (FFS) - El principal partit socialista berber.
 Moviment Arouch - Una organitzaci poltica berber modelada en els consells tradicionals de poble.
 Llista de partits liberals;

 Enllaos .
 Reuni per la Cultura i la Democrcia pgina oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144125" title="Front de Forces Socialistes" nonfiltered="2898" processed="2877" dbindex="58756">
El Front de Forces Socialistes (Front des Forces socialistes, FFS, en berber Tirni I allen Inemlayen) s un partit poltic algeri basat en la democrcia social i el secularisme. Va ser format al 1963 per Hocine At Ahmed. El FFS s un membre de la Internacional Socialista.

Va boicotejar les eleccions del 2002.

 Vegeu tamb .

 Berbers;
 Poltics d'Algria;
 Reuni per la Cultura i la Democrcia (RCD);
 Moviment Arouch - Una organitzaci poltica modelada segons el consell berber tradicional del poble.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144132" title="Partit dels Treballadors (Algria)" nonfiltered="2899" processed="2878" dbindex="58757">
El Partit dels Treballadors (Francs: Parti des Travailleurs, rab Hizb al-Ummal           ) s un partit poltic Trotsquista d'Algria, estretament relacionat amb el Partit dels Treballadors de Frana. El partit est dirigit per Louisa Hanoune.

El Partit dels Treballadors va rebre el 3.3 % dels vots i va escollir 21 membres al parlament a les eleccions legislatives del 2002. A les eleccions presidencials del 2004, Hanoune va ser la primera dona a Algria a crrer per l'oficina. Va rebre 101,630 vots (un 1 %).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144137" title="Jyvskyl" nonfiltered="2900" processed="2879" dbindex="58758">

Jyvskyl (IPA: s kyl) s una ciutat al centre de Finlndia, vora els llacs Pijnne i Keitele. Capital de la Regi de Jyvskyl, la ciutat s coneguda com a lAtenes de Finlndia pels nombrosos centres educatius, a ms, hi ha diversos edificis dissenyats per Alvar Aalto, i s seu del Ralli de Finlndia i del Festival d'Arts de Jyvskyl.

A finals de 2008 Jyvskyl comptava amb 128.016 habitants (la Regi de Jyvskyl en tenia 163.420). L'any 2006, n's alcalde Markku Andersson. L'atur a Jyvskyl, l'any 2005, s del 14.8%.

 Histria .
Jyvskyl va ser fundada el 22 de mar de 1837 pel tsar Nicolau I de Rssia i construda del no res. La vila original era entre el llac Jyvsjrvi (que est connectat al llac Pijnne) i Harju, el puig de Jyvskyl, i consistia en la major part del centre urb actual. A comenaments del segle XX la ciutat s'expand en diverses onades. La major amplaici fou desprs de la Guerra de Continuaci (Segona Guerra Mundial), quan els refugiats de Carlia i d'arreu del pas hi foren hostatjats. Avui en dia Jyvskyl creix en uns 1.000 habitants per any.



 Centres educatius .
Jyvskyl ha sigut pionera en l'mbit educatiu:
 El primer institut en fins, (1858);
 El primer collegi de mestres en fins, (1863);
 El primer collegi per a xiques en fins, (1864);
 La primera universitat d'estiu de Finlndia, (1914);
Arran de tot aix, Jyvskyl rep el malnom dAtenes de Finlndia.

El collegi de mestres va esdevenir el Collegi d'Educaci el 1934, i el 1966 es va convertir en la multidisciplinar Universitat de Jyvskyl, una de les ms populars de tota Finlndia. La xifra d'estudiants a la ciutat arriba als 40.000.

 Esports .
Jyvskyl s seu del Ralli de Finlndia.

 Personatges illustres .
 Harri Rovanper, conductor de rallis.
 Matti Vanhanen, primer ministre de Finlndia (2003-...);

 Curiositats .
 L'asteroide 1500 Jyvskyl rep el nom per la ciutat del seu descobridor, el finlands Yrj Visl.

 Distncies .
 Hlsinki 271 km;
 Kuopio: 141 km;
 Lahti: 170 km;
 Lappeenranta: 220 km;
 Mikkeli: 114 km;
 Oulu: 340 km;
 Pieksmki: 124 km;
 Rovaniemi: 562 km;
 Tampere 151 km;
 Turku: 305 km;
 Utsjoki: 1.015 km;
 Vaasa: 283 km;

 Ciutats agermanades .
  Esbjerg, Dinamarca (1947);
  Eskilstuna, Sucia (1947);
  Debrecen, Hongria (1970);
  Fjarabygg, Islndia (1958);
  Niiza, Jap (1997);
  Potsdam, Alemanya (1985);
  Pozna , Polnia (1974);
  Stavanger, Noruega (1947);
  Yaroslavl, Rssia (1966) ;

 Amistanades .  	 
  Jalapa, Nicaragua (1988) 	 ;
  Mudanjiang, Xina (1988);

 Enllaos externs .

 Jyvskyl Forum - Frum en angls per a forasters a Jyvskyl;
 Mapa de Jyvskyl;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144139" title="Partit Comunista Algeri" nonfiltered="2901" processed="2880" dbindex="58759">
El Partit Comunista Algeri (en Francs: Parti Communiste Algrien) va ser un partit comunista d'Algria. El PCA va emergir al 1920 com a extensi del Partit Comunista Francs (PCF) i amb el temps va esdevenir una entitat separada al 1936 (Gilberg, 1988, p. 242).

El PCA es va oposar, sota l'influncia del PCF, a la lluita per a l'alliberament nacional d'Algria. El PCF va considerar Algria prematura per a l'idependncia nacional.

El secretari general del PCA era Bachir Hadj Ali.

Al 1955 el partit va ser prohibit per les autoritats Franceses. El partit llavors es va orientar cap al moviment d'alliberament nacional.

El PCA va obtenir un estatus legal al 1962, per al 1964 va ser prohibit i dissolt. Els comunistes Algerians ms tard es van reagrupar com a PAGS.

 Referncies .
 Gilberg, Trond (Ed.). (1988). Coalition Strategies of Marxist Parties. Duke University Press. ISBN 0-8223-0849-5;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144148" title="Uni General dels Treballadors Algerians" nonfiltered="2902" processed="2881" dbindex="58760">
La Uni General dels Treballadors Algerians (francs: Union Gnrale des Travailleurs Algriens, rab:                                ), tamb anomenada UGTA, s el principal sindicat algeri, establert al 24 de febrer del 1956 amb l'objectiu de mobilitzar els obrers algerians contra la llei francesa. Va ser prohibit aviat, al maig, per va continuar operant clandestinament, jugant un notable rol a la vaga dels vuit dies al 1957 i establint un diari, L'Ouvrier algrien. Va esdevenir efectivament subordinat a la llei del partit, el Front d'Alliberament National, durant els segents anys d'independncia sota un govern de partit nic socialista, mentre donava la benvinguda a la poltica de nacionalitzaci que el govern va seguir.

Al 1989, el govern va comenar a seguir un programa de poltica liberalitzadora, i rpidament es va installar un sistema d'eleccions de diferents partits. La UGTA va prendre avantatge del nou clima per establir alguna distncia del govern, i va declarar la vaga al mar del 1991, obtenint diverses concessions incloent-hi la fixaci del preu. Tanmateix, aquest experiment poltic va ser interromput al 1992 pels militars, seguint una victria islamista a les urnes, i va comenar la Guerra Civil Algeriana. La UGTA va denunciar la poltica del nou govern de liberalitzaci econmica sota la guia IMF. Tanmateix, es va posar fortament de part dels militars contra els islamistes generalment antisocialistes, i el seu lder, Abdelhak Benhamouda, va ser assassinat cap al vespre del 28 de gener del 1997.

Al 2000, l'organitzaci va establir un grup de treball, la Comissi Nacional de les Dones Treballadores, per a adrear-hi assumptes relacionats amb la posici de la dona.

L'organitzaci est actualment dirigida per Abdelmadjid Sidi Sad.

 Referncies .
 (2005) in ICTUR et al,: Trade Unions of the World, 6th, Londres, Regne Unit: John Harper Publishing. ISBN 0-9543811-5-7;

 Enllaos externs .
 Pgina de la UGTA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144159" title="Gardarem la Trra" nonfiltered="2903" processed="2882" dbindex="58761">
Gardarem la Trra s un moviment poltic occit nascut arran de l'embranzida altermundialista que es va produir a l'estat francs. Va aparixer a la regi del Larzac a l'agost del 2003.

A ms de les preocupacions que afecten gran part de les generacions actuals (la contaminaci, l'agricultura, l'aigua, els desequilibris econmics, l'ultra-liberalisme, el centralisme entre d'altres), Gardarem la Trra tamb es preocupa pel problema dels pobles i cultures minoritzades, i ms particularment la problemtica occitana.

 Enllaos externs .
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144160" title="Copa del mn de Pitch and Putt" nonfiltered="2904" processed="2883" dbindex="58762">
La Copa del mn de Pitch and Putt s la competici de seleccions nacionals organitzada per la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA) que es disputa cada dos anys en l'mbit mundial.

 Histria .


Vegeu tamb.
Federaci Internacional de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
 FIPPA Federaci International d'Associacions de Pitch and Putt ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144161" title="Campionat d'Europa de Pitch and Putt" nonfiltered="2905" processed="2884" dbindex="58763">
El Campionat d'Europa de Pitch and Putt s la competici de seleccions nacionals organitzada per l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA) que es disputa cada dos anys.

 Histria .


Vegeu tamb.
Associaci Europea de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
Associaci Europea de Pitch and Putt ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144163" title="Markku Aln" nonfiltered="2906" processed="2885" dbindex="58764">
Markku Aln (nascut el 15 de febrer del 1951 a Hlsinki) era un pilot finlands de rallis que va participar al Campionat Mundial de Rallis organitzat per la FIA, guanyant-lo l'any 1978.

Aln s un dels pilots ms coneguts i importants de l'histria del campionat i un dels coneguts "Finlandesos Voladors" (Flying Finns). Va comenar la seva carrera l'any 1969 conduint un Renault 8. Desprs va conduir per Volvo, Fiat, Lancia, Subaru, Toyota i Ford. Va aconseguir 19 victries seguides al WRC.

Abans que s'establs la classificaci del campionat de rallis per pilots, l'any 1979, Aln va guanyar, l'any 1978, la Copa FIA per pilots, (semblant a la classificaci per pilots del 79) amb FIAT.

Per celebrar el seu 50 aniversari, l'any 2001, ja retirat, va participar al ralli de Finlndia amb un Ford Focus WRC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144170" title="Campionat d'Europa de Pitch and Putt 1999" nonfiltered="2907" processed="2886" dbindex="58765">


El Campionat d'Europa de Pitch and Putt disputat l'any 1999 a Chelmsford (Gran Bretanya) va ser la primera edici del Campionat d'Europa que organitza l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA), en el que van participar 6 seleccions nacionals.

Fase inicial.





Fase final.





Classificaci final.
  Irlanda;
  Gran Bretanya;
  Itlia;
  Catalunya;
  Frana;
  Pasos Baixos;


Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;
Associaci Europea de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144180" title="Campionat d'Europa de Pitch and Putt 2001" nonfiltered="2908" processed="2887" dbindex="58766">


El Campionat d'Europa de Pitch and Putt disputat l'any 2001 a Lloret (Catalunya) sota les directrius de l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA) va comptar amb la participaci de 6 seleccions nacionals. 

Fase de qualificaci.


Fase de grups.





Fase final.



Classificaci final.
  Irlanda;
  Catalunya;
  Itlia;
  Frana;
  Pasos Baixos;
  Gran Bretanya;


Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;
Associaci Europea de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
Campionat d'Europa de Pitch and Putt Associaci Europea de Pitch and Putt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144192" title="SK Sturm Graz" nonfiltered="2909" processed="2888" dbindex="58767">


El SK Sturm Graz s un equip de futbol austrac de la ciutat de Graz, a Estria.

 Histria .
El SK Sturm Graz va ser fundat el 1909 com un equip de treballadors. La seva poca ms destacada la visqu a partir dels anys 90. El 1994, el bosni Ivica Osim agaf l'equip inciant una poca d'xits. Entre 1996 i 1999 guany dues lligues austraques (1998 i 1999), tres copes (1996, 1997 i 1999) i tres supercopes. Destacaren a l'equip els jugadors Mario Haas, Hannes Reinmayr i Ivica Vastic. Ha participat diverses vegades a la Lliga de Campions i a la Copa de la UEFA. Els colors del club sn el negre i el blanc. Actualment juga a la primera divisi de la Bundeslliga austraca.

 Estadi .
L'Sturm Graz disputa el seus partits a l'Stadion Graz-Liebenau, el qual tamb
s conegut com UPC-Arena, antigament conegut com estadi Arnold Schwarzenegger.

 Palmars .
2 Lliga austraca de futbol: 1998, 1999;
3 Copa austraca de futbol: 1996, 1997, 1999;
4 Supercopa austraca de futbol: 1996, 1998, 1999;
1 Campionat d'ustria amateur: 1934;
11 Lligues d'Estria: 1921, 1923, 1925, 1934, 1936, 1937, 1941, 1946, 1947, 1948, 1949;
9 Copes d'Estria: 1932, 1933, 1936, 1937, 1938, 1946, 1947, 1948, 1949;

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144195" title="Yuichi Nakamura" nonfiltered="2910" processed="2889" dbindex="58768">
 s un actor japons.

 Biografia.

Nascut a Kanagawa (Yokohama, Jap) el 8 d'octubre de 1987, Nakamura comen la seva carrera com aprenent de Johnny Jr. Va entrar a formar part de D-Boys, un grup teatre de l'agncia que produa Watanabe Entertainment per a fer debutar i promoure actors joves masculins, durant la primera audici oberta del grup, el 27 de juliol de 2004, en la que fou el gran guanyador de premi.

 Interpretacions.


Television
Gokusen 2 .... Yuichi Kawada (2005);
Daisuki! Itsugo Go!! (2005);
Kamen Rider Hibiki.... Kyosuke Kiriya (2005);
Princess Princess D.... Otoya Hanazono (2006);
DD-Boys .... Yuichi Nakamura (2006);
Kazoku Zenzai.... Kamizawa Kou (2006);
Puzzle.... Ootaka Masanori (2007);
Shinigami no Ballad (2007);
Delicious Gakuin....Nangou Ryouji (2007);

Teatre
Please Me;
Limit - Anata no monogatari wa nan desu ka? (2005);
Sophistry (2006);

Musicals
D-BOYS STAGE Musical;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144196" title="Alcuscar" nonfiltered="2911" processed="2890" dbindex="58769">

Alcuscar s un municipi d'Espanya, a la provncia de Cceres, comunitat autnoma d'Extremadura. T una rea de 108,93 km, amb una poblaci de 2.980 habitants i una densitat de 27,36 hab/km. 

Demografia. 
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144197" title="Hinojosa del Valle" nonfiltered="2912" processed="2891" dbindex="58770">

Hinojosa del Valle s una localitat espanyola situada a la Comunitat Autnoma d'Extremadura a la provncia de Badajoz.

 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144198" title="Gran Premi de Mnaco del 2005" nonfiltered="2913" processed="2892" dbindex="58771">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2005, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 22 de maig del 2005.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1: 15. 842;
 Pole:  Kimi Rikknen   2: 30. 323 (suma de les dues voltes);







 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144199" title="Iquique" nonfiltered="2914" processed="2893" dbindex="58772">
Iquique s una ciutat port i comuna capital de la I Regi de Tarapac, Xile. Forma part de la Provncia d'Iquique i integra juntament amb les comunas de Alt Hospici, Huara, Camia, Colchane, Pica (Xile) i Pou Almonte el Districte Electoral N 2 i pertany a la 1 Circumscripci Senatorial (Tarapac).

Geografia.
Latitut: 20 13' S;
Longitut: 070 10' O;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144212" title="Harry Potter i el calze de foc (pellcula)" nonfiltered="2915" processed="2894" dbindex="58773">

Harry Potter i el calze de foc s la quarta pellcula de la famosa srie Harry Potter, escrita per J. K. Rowling. Fou dirigida per Mike Newell i estrenada el 18 de novembre de 2005. Va ser classificada com a no recomanada per a menors de 13 anys pel fet de contenir diverses escenes de terror i violncia.

La pellcula obtingu $892 milions de dlars de benefici, convertint-se aix en la pellcula amb ms beneficis del 2005. s la vuitena pellcula amb ms beneficis de tots els temps, darrera d'una altra pellcula de Harry Potter: Harry Potter i la pedra filosofal.

La pellcula va estar nominada a la millor direcci artstica, i obtingu un Rcord Guinness per ser el DVD que s'ha venut ms rpid.

Sinopsi.

La pellcula tracta sobre el jove mag Harry Potter, que torna per quart any a Hogwarts, on es portar a terme el Torneig dels tres macs, en qu competeixen tres escoles. Malgrat que noms pot participar un alumne per escola, Harry s seleccionat com a segon competidor. Harry no va posar el seu nom per ser elegit, per, tot i aix, fou seleccionat.

Actors.


 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144216" title="Sad Sadi" nonfiltered="2916" processed="2895" dbindex="58774">
Sad Sadi (nascut al 26 d'agost del 1947 a Aghribs, a prop d'Azazga) s un psiquiatre algeri i berberista. Va crear una de les primeres organitzacions algerianes pels drets humans. Les seves activitats poltiques van portar-lo a la pres uns quants cops durant el rgim unipartidista del FLN (1962-1988).

Va fundar la Reuni per la Cultura i la Democrcia (RCD) al 1989 en base al secularisme i el pluralisme cultural; el partit ha trobat un nnxol com a partit Liberal exposant els greuges de la Cablia berber.

Va ser un candidat minoritari a les eleccions presidencials algerianes de 2004.

 Enllaos .
 Contrincants presidencials d'Algria, BBC news, 9 d'Abril del 2004;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144222" title="Llavor hbrida" nonfiltered="2917" processed="2896" dbindex="58775">
En l'agricultura i la jardineria, les llavors hbrides sn llavors produdes per pollinitzaci creuada de plantes. Les llavors hbrides es comercialitzen i es fan crixer per aprofitar l'heterosi o vigor hbrid i aix obtenir plantes amb una major producci, millor color i resistncia a la malaltia. A ms, a ms, pel mtode de creaci utilitzat -a partir de dues soques homozigotes- sn ms uniformes. Actualment, les llavors hbrides sn predominants en l'agricultura i la jardineria  sn un dels principals factors causant de l'elevada taxa de producci dels productes agrcoles assolida a la segona meitat del segle XX. Als EUA, la primera venda comercial de les llavors hbrides va ser al 1926 amb un tipus de blat de moro.

La collia obtinguda no se sol replantar l'any segent per qu la segent generaci ja tindr una part important del genoma en heterozigosi i per tant hauran perdut una quantitat important de les caracterstiques que els aporta la hibridaci. Aix fa que ses comprin de nou cada any, motiu pel que hi ha empreses multinacionals especialitzades en la seva producci i venda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144229" title="Hocine At Ahmed" nonfiltered="2918" processed="2897" dbindex="58776">
Hocine At Ahmed (n. 20 d'agost del 1926 a Ain El Hammam, Cablia) s un poltic Algeri. Va aconseguir un Doctorat en Filosofia quan es va escindir del governant Front d'Alliberament Nacional (FLN) al 1963 per fundar el Front de Forces Socialistes (FFS), un partit socialista berber secularista. Ms tard, aquell any, va ser arrestat i sentenciat a mort, desprs de dirigir breument un sublevaci armada contra el rgim de partit nic de Ahmed Ben Bella, per va aconseguir escapar-se de la pres d'El Harrach al 1966.

Va tornar a Algria de l'exili a Sussa desprs dels disturbis del 1988, per va marxar del pas un altre cop desprs de l'assassinat del President Mohamed Boudiaf. Durant la seva campanya presidencial al 1999, va sofrir un atac de cor i va ser hospitalitzat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144233" title="Louisa Hanoune" nonfiltered="2919" processed="2898" dbindex="58777">
Louisa Hanoune (rab:          ) (nascuda el 7 d'abril de 1954 a Jijel) s la cap del Partit dels Treballadors d'Algria (Parti des Travailleurs, PT). El 2004, va esdevenir la primera dona a crrer per presidenta d'Algria.

Hanoune va ser empresonada pel govern uns quants cops abans de la legalitzaci dels partits poltics al 1988. Va ser engarjolada aviat desprs que s'uns a l'Organitzaci de Treballadors Socials Trotsquistes, un partit illegal, al 1981, i un altre cop desprs dels disturbs de l'octubre del 1988, que van portar a la fi de la llei de partit nic del Front d'Alliberament Nacional (FLN).

Durant la sagnant guerra civil algeriana dels 90, Hanoune va ser una de les poques veus opositores al parlament, i, tot i els valors seculars del seu partit, una forta oponent de la poltica "erradicadora" del govern contra els Islamistes. Al gener del 1995, va signar la Plataforma de Sant'Egidio junt amb representants d'altres partits de l'oposici - notable inclusi del Front de Salvaci Islmica, el partit radical Islamista la dissoluci per decret militar del qual va portar al comenament de la guerra civil.

 Enllaos .

 BBC news;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144359" title="Nickelodeon" nonfiltered="2920" processed="2899" dbindex="58779">

Nickelodeon (abreujat Nick) s un canal de televisi per cable especialitzat en continguts per a nens i joves. s propietat de MTV Networks, que al seu torn s propietat de Viacom. La programaci diria inclou sries i pellcules. A ms, aquesta cadena produeix pellcules juvenils i a joves artistes en la seva carrera al estrellat. Emet sitcoms i sries animades com  sn Bob Esponja, Ei Arnold! i Els Padrins Mgics.

Enllaos externs.
Nick Espanya;
Nick Estats Units;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144360" title="Viacom" nonfiltered="2921" processed="2900" dbindex="58780">
Viacom Inc. o simplement Viacom, s un conglomerat de mitjans de comunicaci nord-americans d'interessos mundials per cable i satllit (MTV Networks i BET) i la producci de pellcules (Paramount Pictures i DreamWorks). 

Philippe Dauman s el Cap Major (va ser nomenat el 6 de setembre de 2006 desprs de la renncia de Tom Freston), mentre Sumner Redstone s el president i major accionista de Viacom. Tamb s amo de Nickelodeom i Neopets. 

El Viacom actual s  nou , ja que va ser separat de l'antic, que va formar una empresa parallela cridada CBS Corporation. L'antic    Viacom era ms petit i tenia programes de rdio entre uns altres, que ara sn propietat de CBS Corporation. No obstant aix, CBS i Viacom tenen el mateix amo i major accionista manejant-los.

 Governaci Corporativa . 
Els anteriors directors de Viacom van ser: George Abrams, Vicent Erazo, David Andelman, Joseph Califano, Jr., William Cohen, Philippe Dauman, Alan Greenberg, Charles Philipps, Shari Redstone, Sumner Redstone, Frederic Salern, William Schwart i Robert D. Walter. 

Desprs que Viacom i CBS es separaren els directors van ser: George Abrams, Philippe Daunman, Thomas I. Dooley, Tom Freston, Ellen V. Futter, Robert Kraft, Alan Greenberg, Charles Philipps, Sumner Redstone, Shari Redstone, Frederic Salern i William Schwart. 

El 5 de setembre de 2006, Tom Freston va renunciar de la companyia, sent reemplaat per Philippe P. Daunman.

Principals Divisions. 
principals divisions (subsidiries) de Viacom. 

Producci i Distribuci de Pellcules. 
 Paramount Pictures ;
 DreamWorks ;
 Republic Pictures ;
 MTV Films ;
 Nickelodeon Movies ;
 Go Fish Pictures ;

Senyals de Televisi. 
 MTV Networks (inclou: MTV, Nickelodeon, Comedy Central, VH1, Spike TV, entre d'altres). ;
 BET ;
Producci i Distribuci de Sries Televisives. 
 DreamWorks Television ;

 Empreses de Videojocs . 
 Xfire ;
 Harmonix;

 Enllaos externs .

Pgina Oficial de Viacom





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144364" title="Noise" nonfiltered="2922" processed="2901" dbindex="58782">
Noise (soroll en angls) s un gnere musical que utilitza sons desagradables sota circumstncies normals. 

De vegades, el noise s considerat una contradicci ats que el soroll s generalment definit com un so no desitjat o no intencional i, per tant, com l'oposat a la msica. De qualsevol manera, en un sentit ms general es considera soroll a qualsevol so extremadament fort o dissonant. 

Un dels msics ms importants del noise, el japons Masami Akita (conegut pel seu pseudnim artstic Merzbow) va declarar que "Si per soroll (noise) ens referim a un so incmode, llavors la msica pop s soroll per a mi". La msica noise no s soroll per als seus oients, encara que s sorollosa en el sentit ms general de la paraula.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144365" title="Videoclip" nonfiltered="2923" processed="2902" dbindex="58783">

Un videoclip, vdeo musical o clip de vdeo s un curtmetratge realitzat principalment per a la seva difusi en vdeo i televisi, que ofereix una representaci visual d'una can. Els videoclips es solen realitzar amb multitud d'efectes visuals i electrnics. 

Sn produccions molt vives que tenen per objectiu cridar l'atenci del teleespectador. Els vdeos musicals moderns es fan i usen principalment com tcniques de mrqueting amb la intenci de promocionar la venda d'enregistraments musicals. Encara que els orgens dels videos musicals vnen de molt ms lluny, la seva popularitat va crixer en els anys 80, quan el format de MTV (Music Television) es va crear al voltant d'ells.

 Cronologia . 

1920: Oskar Fischinger i un corrent de creadors europeus dels anys 20 asseuen les bases de la msica visual, creant peces d'imatge per a temes musicals preexistents. ;
1930: Carlos Gardel grava deu canons a Argentina capturant alhora imatge i so. ;
1941: Un nou invent arriba als bars i clubs d'Estats Units: El Paroram Soundie s una rockola que reprodueix films musicals juntament amb msica. ;
1956: Hollywood descobreix el gnere de films centrats en la msica. Una ona de films de Rock & Roll comencen. (Rock Around the Clock, Don't Knock the Rock, Shake, Rattle and Rock, Rock Pretty Baby, The Girl Ca't Help It), i els films famosos de Elvis Presley Alguns van ser presentacions musicals dintre d'una histria, unes altres van ser shows de revista. ;
1960: En Frana es fabrica la reinvenci del Soundie. Es rebateja com Scopitone, i dna la possibilitat de seleccionar entre diverses peces en suport cinematogrfic. T gran xit a Frana.
1962: La Televisi Britnica inventa una nova forma de programes musicals. Shows com Top Of The Pops, Ready! Steady! Go! i Oh, Boy van obrir el cam a diversos artistes i es van convertir en grans xits. ;
1964: La Televisi nord-americana adapta aquest format. Hullabaloo va ser un dels primers en aquest tipus, seguit per Shindig! (NBC) i American Bandstand. ;
1966: Els primers vdeos conceptuals sn transmesos, com "Paperback Writer" i "Rain" de The Beatles. En 1967, van sortir vdeos ms ambiciosos com "Penny Lane" i "Strawberry Fields Forever". ;
1970: Les indstries discogrfiques van comenar a produir "promos", primers vdeos musicals que van comenar substituint les presentacions en viu dels artistes en els programes de televisi.
1975: El grup Queen, llana "Bohemian Rhapsody" considerat pioner en el gnere, per aquest video com a tal no arriba a ser un vdeo musical, per tant es considera com el primer vdeo clip de la histria Video Killed The Radio Star. ;
1981: MTV, el primer canal de vdeos musicals les 24 hores, surt a l'aire. Inicialment, pocs operadors de cable ho tenien, desprs esdevingu un xit i una icona cultural. El primer vdeo que emeten s Video Killed the Radio Star del grup The Buggles. ;
1995: MTV comena a nomenar als directors dels vdeos musicals.

Canals de videoclips.

40TV;
Black Entertainment Television (BET);
BlankTV;
;
C4TV;
Channel V;
CMT;
FUSE;
GAC;
MTV;
MTV Latinoamrica;
MTV Europe;
Music Choice;
MuchMusic;
PunchMuch;
MuchMoreMusic;
MuchMoreRetro;
Music 24;
Musique Plus;
MusiMax;
MYX;
Ritmoson Latino;
Telehit;
TMF;
EXA TV;
VIA X;
VH1;
VIVA;
ZTV;
Zona Latina;
Play tv;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144370" title="Denys Arcand" nonfiltered="2924" processed="2903" dbindex="58786">

Denys Arcand (25 de juny de 1941, Deschambault, Quebec) s un director de cinema, guionista, actor i productor de cinema del Quebec. Cineasta d'estil variat i dilatada carrera, se'l coneix en l'mbit internacional pels seus dos xits principals: Le dclin de l'empire amricain i la continuaci divuit anys desprs: Les Invasions barbares.

Perode comproms.
L'obra de Denys Arcand segueix la transformaci del cinema quebequs. En una primera poca, la seva feina es compon de documentals punyents i crtics, a ms d'un cinema de ficci profundament arrelat en la realitat social i cultural del Quebec. Se sol considerar el moment ms original de la seva producci. La seva tasca en els documentals, perfectament sincronitzada amb la feina a la ONF l'empeny sempre ms enll l'estructura del muntatge. Mitjanant delicats jocs d'opostos, la dialctica -per exemple, Arcand arriba a demostrar tant les incoherncies dels obrers com les injustcies que pateixen- aconsegueix, sense recrrer mai a la narraci, presentar svies sntesis socials i poltiques. El muntatge dels films s, per aquesta ra menys transparent i naturalista que el dels seus companys a la ONF.

Perode americ.
En una segona poca, que se sol anomenar "americana" i que comena amb la decepci pel resultat del referendum per la independncia del Quebec el 1980, Arcand tria l'emancipaci personal i busca obertament l'xit. En aquest perode roda dues pellcules en angls. En parallel, es produeix un important canvi d'esttica. El treball de fotografia i escenografia s'acorda a les normes de Hollywood, tant per la illuminaci com pels enquadraments d'evocacions televisives. Les llargues tirades van veient-se substitudes per acudits d'una lnia. Arcand es posa a fer un cinema amb vocaci de consens, amb personatges essencialment burgesos. 

Pellcules.
1962: Seul ou avec d'autres;
1963: Champlain;
1964: Les Montralistes;
1967: Volleyball;
1967: Parcs atlantiques;
1967: Entre la mer et l'eau douce de Michel Brault (guionista);
1967: Montral, un jour d't;
1970: On est au coton;
1972: Qubec: Duplessis et aprs...;
1972: La Maudite Galette;
1973: Rjeanne Padovani;
1975: Gina;
1975: La Lutte des travailleurs d'hpitaux;
1982: Le Confort et l'indiffrence;
1984: Le Crime d'Ovide Plouffe;
1986: Le Dclin de l'empire amricain;
1989: Jsus de Montral;
1991: Montral vu par... (collectiu);
1993: De l'amour et des restes humains;
1996: Joyeux Calvaire;
2000: Stardom;
2003: Les Invasions barbares;
2007: L'ge des tnbres;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144376" title="Buick LaCrosse" nonfiltered="2925" processed="2904" dbindex="58787">


El Buick LaCrosse es un cotxe de tipus mid-size fabricat per Buick, una divisi de GM, i comercialitzat a finals del 2004 com a model del 2005. Noms disponible amb una carrosseria sedan de 4 portes, substitueix al Buick Century i al Buick Regal. El LaCrosse es fabrica a Oshawa, Ontario, Canad.

 Primera generaci (2005-) .


El LaCrosse va aparixer a finals del 2004 com a model del 2005 amb la intenci de substituir al popular Buick Century i al esportiu Buick Regal amb un nic cotxe. Fabricat sota el xasss W de GM, conegut com a MS2000, el LaCrosse pot elegir-se amb 2 opcions mecniques i una caixa de canvis: Un 3.8L 3800 V6 Srie III, un 3.6L HFV6 i la transmissi automtica de 4 velocitats 4T65-E.

Mides del LaCrosse:

Batalla (Wheelbase): 2,805 m (110.5 in)

Llargada (Length): 5,030 m (198.1 in)

Amplada (Width): 1,855 m (73.0 in)

Alada (Height): 1,460 m (57.4 in)

Pes (Curb weight): 1607-1641 kg (3495-3568 lbs)

Capacitat del dipsit: 64 l (17 galons EUA)

Seguretat

El IIHS atorga al Buick LaCrosse models 2005-2007 amb la qualificaci de "good" en les proves de xoc frontal. En canvi, va obtenir la qualificaci de "marginal" en les proves de xoc lateral .

La NHTSA atorga al Buick LaCrosse del 2006 5 estrelles en xoc frontal .

Rivals del LaCrosse sn el Mercury Sable, Toyota Avalon i Hyundai Azera.

 Buick Allure .

A Canad, el Buick LaCrosse es ven com a Buick Allure a Canad. Normalment, respon a motius purament comercials o d'imatge de marca, per en el cas del LaCrosse no. Aquest nom prov d'un concept car de Buick a l'any 2000, i tamb el nom LaCrosse com a referncia al lacrosse, un esport popular entre els joves malgrat els productes de Buick van dirigits a un altre mercat. Tamb, la crosse significa masturbaci o engany en l'argot del francs del Quebec.

 Paquets d'equipament .

 CX: Paquet base, amb el 3.8L 3800 V6 Srie III de 200 cv;
 CXL: Paquet base amb ms equipament, amb el 3.8L 3800 V6 Srie III de 200 cv;
 CXS: Paquet luxe/esportiu, amb el 3.6L HFV6 de 240 cv;
 Super: Paquet esportiu d'altes prestacions, amb el 5.3L small-block V8 amb Active Fuel Management de 300 cv .

 Premis i reconeixements .

 El Buick LaCrosse esta dins de la Green Collection de Hertz Rent A Car.
 Consumer Reports li atorga el qualificatiu de Recomended en el seu Best & Worst Cars 2006.

 Shangai GM Buick LaCrosse .

Shanghai GM construeix una versi del Buick LaCrosse per al mercat Xins. Dissenyat per Shanghai GM Pan Asia Technical Automotive Center, el LaCrosse xins esta basat amb una arquitectura semblant a la del Buick Nord-Amrica, per amb disseny exterior i interior i mecniques diferents.

Motors i paquets d'equipament  

 CX: Paquet base, i un motor 2.4L Ecotec LE5 VVT de 168 cv.
 CXS: Paquet base amb mes equipat, i un motor 2.4L Ecotec LE5 VVT de 168 cv.
 CLX: Paquet luxe, i un motor 3.0L V6 de 176 cv amb Active Fuel Management.

Aquest LaCrosse tamb el fabriquen a Taiwan a partir d'una joint venture Yulon-GM.

El prxim LaCrosse ser dissenyat a Xina   pel PATAC Pan Asia Technical Automotive Center. No es pas exagerat tenint en compte la previsi de 110.000 LaCrosse a Xina, quan a Estats Units se'n venen 71.072 durant tot l'any 2006.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial ;
 Buick Allure ;
 Yahoo! Autos: Buick LaCrosse ;
 Buick LaCrosse xins ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144377" title="Antic macedoni" nonfiltered="2926" processed="2905" dbindex="58788">
L'antic macedoni va ser la llengua dels antic macedonis. Va ser parlada a Macednia durant el primer milleni aC. A partir del segle V aC va ser gradualment desplaada pel grec com de l'poca hellenstica. Encara no est clar si era un dialecte del grec, una llengua germana o una llengua indoeuropea propera tant a aquest com a les llenges trcies i frgies.

El coneixement que tenim de la llengua s molt limitat, car no es conserven texts que es puguin considerar irrefutablement escrits en antic macedoni, encara que s'ha pogut compilar un corpus d'unes 150 paraules i 200 noms propis autnticament macednies de fonts antigues, principalment inscripcions en monedes  i el glossari d'Hesiqui d'Alexandria, del segle V. La majoria es poden identificar com a gregues per algunes no sn fcilment reconciliables amb la fonologia estndar del grec. Les 6000 inscripcions macednies que han sobreviscut estan en el dialecte tic.

El katadesmos (defixio, encanteri o maledicci inscrita) trobat a Pella en 1986, un text escrit en una variant caracterstica del grec dric i datat entre principis i mitjan segle IV aC, s'ha usat com a argument de qu l'antic macedoni era un dialecte del grec nord-occidental, que formava part dels dialectes drics (O. Masson, 1996). Abans que es descobrs, s'havia proposat que el dialecte macedoni va ser una forma antiga de grec, parlada en la mateixa poca que el dric prpiament dit (Rhomiopoulou, 1980).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144379" title="Narrador" nonfiltered="2927" processed="2906" dbindex="58789">
El narrador s una entitat d'una histria que s l'encarregat d'explicar-la al lector. s una de les tres entitats responsables d'una obra literria qualsevol, les altres dues sn l'autor i el lector. L'autor i el lector habiten el mn real mentre que el narrador noms habita dins de la histria narrada. L'autor ha de crear el mn alternatiu i el lector l'ha d'interpretar. Ara b, el narrador noms existeix en el mn de ficci i no es pot confondre amb l'autor. 

 Classificaci .

Es poden classificar els tipus de narrador segons diferents criteris, els que s'acostumen a utilitzar sn el de posici respecte a all que es narra o al seu punt de vista.

 Segons la posici que pren respecte a la narraci .

 Narrador homodiegtic .

Homo significa igual i diegsi histria. s a dir, el narrador s protagonista de la histria. Dins d'aquesta categoria podem trobar: 
 Narrador protagonista: Narra la seva histria des de la primera persona.
 Narrador testimoni: Narra la histria des de la primera persona per sense ser el personatge principal, noms descrivint els fets que li han passat a un altre protagonista des del seu punt de vista.

 Narrador heterodiegtic .

Hetero vol dir diferent. Aix doncs, en aquest cas el narrador no s un personatge del relat. 
Podem distingir, des d'aquesta categoria, dos tipus de narrador. 

 Narrador omniscient: Aquell que explica una histria de la qual ho coneix tot, fins i tot, els pensaments i sentiments ms ntims dels personatges. Normalment no t opini sobre els fets que succeeixen i es limita a descriure'ls. La seva funci s observar la histria per explicar-la. Explica els fets des de la tercera persona.
 Narrador objectiu: Tamb denominat observador extern, narra des de un punt de vista en tercera persona, all que es pot observar. Noms descriu els signes externs, no els pensaments interns. Tan sols parla dels fets que qualsevol persona pot captar a travs dels sentits i noms mostra els fets, sense analitzar-los. s un tipus de narrador fora present en la novella negra i policaca. ;
 L'alteraci de narradors:

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144380" title="Barri de Sant Lloren (Terrassa)" nonfiltered="2928" processed="2907" dbindex="58790">
Sant Lloren s un barri de Terrassa a la part nord-oriental del districte 6 o del Nord-est, situat al marge esquerre de la riera de les Arenes. T una superfcie de 0,21 km2 i una poblaci de 4.764 habitants el 2005.

De forma aproximadament triangular amb el vrtex al sud, est limitat a l'oest per l'avinguda del Valls, a l'est per la carretera de Castellar (C-1415a) i al nord pel carrer de la Castellassa, ms enll del qual s'estn el polgon industrial de Can Petit.

Depn de la parrquia de la Sant Lloren, al barri d'gara. La festa major s la segona setmana de juny.

Compta amb un institut d'ensenyament secundari, l'IES Cavall Bernat, al carrer de la Castellassa, tocant al polgon de Can Petit.

 Histria .
La barriada de Sant Lloren va nixer arran de l'edificaci del polgon d'habitatges de lObra Sindical del Hogar el 1955, en una primera fase. La segona fase de construcci fou al comenament de la dcada del 1960, amb gratacels ms elevats. La configuraci del barri es va completar el 1964 amb la tercera fase constructiva, aprofitant els terrenys del campament militar que hi havia installat a la zona propera a Can Montllor. 

La denominaci del barri fa referncia al masss de Sant Lloren del Munt, que s'ala com a tel de fons del polgon d'habitatges. Precisament els noms dels carrers de la zona sn agafats de la toponmia de la muntanya: la Mola, el Montcau, el Cavall Bernat, la Castellassa, Castellsapera, la Cova Simanya, etc. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144387" title="Lorda" nonfiltered="2929" processed="2908" dbindex="58791">

Lorda, o Lurda (en occit Lorda, en francs Lourdes), s una ciutat francesa situada a les planures de la Bigorra, al sud-est del departament dels Alts Pirineus, a la regi del Migdia-Pirineus, a una altitud de 400 metres. Est banyada pel riu Gave de Pau, que procedeix de Gavarnie. Els seus habitants s'anomenen lordesos. 

A partir del segle XIX, es va convertir en un important centre religis catlic de peregrinaci, al lloc on hi va haver les visions experimentades per la xiqueta Bernadette Soubirous (en occit, Bernadeta Sobirons).

Histria.
Lorda va ser a l'edat mitjana una poblaci fortificada, la situaci geogrfica de la qual va fer que fra una important plaa forta del comtat de Bigorra. El seu castell data del segle XIV, reedificat al XVI. La plaa va ser cedida als anglesos pel tractat de Brtigny el 1360, i fins el 1406 no va ser recuperada.

La llegenda de l'emperador Carlemany.
Es diu que quan Carlemany va tornar de la seua incursi en terres hispanes (desprs de la derrota de Roncesvalls), va assetjar la plaa de Lorda, que estava ocupada pels musulmans sota el comandament de Mirat. La llegenda narra que durant el setge hom va veure volar per dalt de la fortalesa una guila gegant que duia al bec una truita tamb gegantina que va deixar caure als assetjats. Mirat va arreplegar la truita i li la va enviar com a regal a Carlemany, assegurant-li que tenien vitualles suficients per a resistir l'assetjament. Carlemany s'ho va creure i va enviar el seu bisbe Turpin a entrevistar-se amb el cap de la fortalesa. El resultat va ser que el musulm es va convertir al cristianisme i que poc desprs va ser batejat.

Herldica.
Com a conseqncia d'aquesta llegenda, les armories de la vila de Lorda estan representades per un escut de gules amb 3 torres d'or tancades de sable, la del mig, ms alta, sobremuntada d'una guila contornada de sable amb les ales obertes portant una truita d'argent al bec; el peu d'atzur, amb sis monts d'or damunt unes faixes ondades d'atzur i argent que signifiquen les set valls de Lavedan banyats pel riu Gave.


Monuments.
El castell del segle XIV, reedificat al XVI. Residncia dels comtes de Bigorra.
La torre defensiva del segle XIV, que alberga un museu d'arts i tradicions populars dels Pirineus.
Els santuaris, centre de peregrinaci catlica, entre els quals destaca el Santuari de la Mare de Du de Lorda.
El mol de Boly. Ac va nixer Bernadette Soubirous el 7 de gener de 1844. Els seus pares eren moliners i coneguts a Lorda com els moliners de Boly.
La casa paterna de Bernadette, o mol Lacad, on viu la famlia a partir de 1863. En aquesta casa va morir la mare, Louise Castrot, el 8 de desembre de 1866.
El cachot (o calabs), al carrer dels Petits-Fosss. Havia servir de pres, i ms tard hi va viure la famlia de Bernadette, en una nica habitaci que feia 4,40 per 4 metres. Des d'aquest lloc va eixir Bernadette a buscar llenya la primera vegada que va tindre les visions, l'11 de febrer de 1858.

Llocs d'inters.
La cova de Massabielle, abans utilitzada com a cort de porcs. Dins hi van tindre lloc les aparicions de la Mare de Du a Bernadette.
Le Cachot, casa natal de Bernadette, que hui s un museu. ;
Bartres, un poblet menut situat a uns 3 km de Lorda. Maria Aravant hi va criar la petita Bernadette, arran de la mort del seu fill. Bernadette va dur a pasturar el ramat a Bartres anys desprs i en aquell lloc s'hi va construir una capella.
Passejos turstics i senderisme per la zona.
Diverses estacions d'esqu a pocs quilmetres (Barge, La Mongie, etc.).

Bibliografia.
AUSINA, Grard. Lourdes. Editorial A. Doucet, 1984 (Lourdes).
Francia, La Gua Verde, ediciones de Viaje, 2000. Editorial Michelin. ISBN 2-06-000018-1;

Enllaces externs.

 Plana oficial de la vila de Lorda;
 Plana oficial del 150 aniversari de les Aparicions;
Fotos del santuari de Lorda ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144392" title="Audi" nonfiltered="2930" processed="2909" dbindex="58792">

Audi s un fabricant alemany d'autombils, que forma part del Grup Volkswagen. La companyia t la seva seu central en Ingolstadt, en l'estat federat de Baviera a Alemanya. 

Es destaca per produir autombils elegants, sofisticats, esportius i amb la ms avanada tecnologia. Altres marques que pertanyen al Grup Volkswagen sn Bentley (Anglaterra), Bugatti (Frana), SEAT (Espanya), Lamborghini (Itlia) i Skoda (Repblica Txeca).

 Histria .
August Horch (1868-1951) un dels pioners de la indstria automobilstica alemanya, funda en Colnia, Alemanya l'empresa d'actuacions A. Horch & Cie. en 1899. Desprs d'algunes dificultats financeres i desavenencias internes, va decidir abandonar la companyia per a crear una nova fabrica d'autombils: Horch Automobil-Werke GmbH el 16 de juliol de 1909. Com Horch va perdre la disputa legal pel nom de la companyia no va poder tornar a utilitzar el seu cognom, pel que va escollir el nom "Audi", la traducci al llat de la paraula alemanya "horch", que significa "sentir". Aix va nixer Audiwerke GmbH, el 25 d'abril de 1910. 

Al setembre de 1921, Audi va ser la primera companyia automotriu a introduir la conducci a l'esquerra, basat en una major visibilitat dels vehicles. Ho va fer en el seu model Audi K. 

Posteriorment, en 1932, ambdues companyies: Horch i Audi, juntament amb DKW i Wanderer es fusionarien per a formar Auto Union AG. En 1965, aquesta empresa s adquirida pel Grup Volkswagen i en 1969 deixa d'anomenar-se Auto Union AG, s'incorpora la NSU, i es converteix en l'Audi-NSU. Noms a partir de 1985 es comena a utilitzar noms amb el nom d'Audi com marca. 

El smbol de quatre anells d'Audi representa la uni de les quatre companyies en 1932: Audi, DKW, Horch i Wanderer.

 Empresa .
Dintre del grup Volkswagen, Audi s la marca de ms altes prestacions i tecnologia ms avanada. En el disseny dels seus models Audi s molt independent de Volkswagen i coordina tamb l'estratgia de models de SEAT, Bentley i Lamborghini. Des dels anys 1980 del segle passat Audi ha estat una companyia molt innovadora. Va ser pionera en galvanitzar totalment la carrosseria dels seus autombils per a evitar la corrosi. Va desenvolupar la tracci a quatre rodes, en la qual segueix sent lder mundial, i va fabricar per primera vegada un autombil de srie, l'Audi A8, amb una carrosseria ntegrament d'alumini. Tamb va muntar el primer motor disel d'injecci en un model de la gamma alta, l'Audi 100, precursor de l'actual Audi A6. 

En el tema relacionat al mn de la competici, Audi ha demostrat el seu alt nivell tecnolgic en diverses disciplines. 

 En els anys 1980 va guanyar dos mundials de rallis, sent un d'ells el primer guanyat per una dona en la histria. ;
 Ha guanyat les edicions de 2000, 2001, 2002, 2004, 2005 de la ms famosa carrera d'automobilisme, la carrera de resistncia de le Mans amb el ja llegendari Audi R8, i tamb la de 2006 amb el primer cotxe disel que ha guanyat el circuit de le Mans, l'Audi R10 TDI, marcant una nova fita en l'automobilisme. ;
 Tamb ha guanyat mltiples campionats de turismes en diversos pasos. ;

 Models actuals .

Audi A3;
Audi S3;
Audi A4;
Audi S4;
Audi RS4;
Audi A6;
Audi S6;
Audi Q7;
Audi A8;
Audi S8;
Audi TT;
Audi TT Roadster;
Audi Allroad;

 Enllaos externs .

Lloc web d'Audi Espanya;
Glossari Audi.
Sitio web VAGclub.com : Portal de notcies i foros d'aficionats a vehicles del grup Volkswagen;
Lloc web de l'Audi TT Club d'Espanya;
Lloc web d'Audisport Ibrica i del Club Audisport Ibrica;
Lloc web de l'Audi TT en Espanya;
Lloc web del Club RoadstersZone (TT Roadster);
Lloc web de l'Audi catleg amb les illustracions;
Lloc web d'Audi Fans Espanya;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144395" title="Bjrn Waldegrd" nonfiltered="2931" processed="2910" dbindex="58793">

Bjrn Waldegrd (nascut el 12 de novembre de 1943) era un pilot de rallis suec, i el primer guanyador del Campionat Mundial de Rallis per pilots.

Va debutar l'any 1962, i desprs de guanyar el campionat suec de rallis els anys 1967 i 1968, va comenar a competir al Campionat Mundial de Rallis fins que un accident al ralli Safari de 1992 el va obligar a retirar-se. La seva primera victria internacional, amb un Porsche 911, va ser al ralli Monte-Carlo de 1969,  i l'ltima al 1990 al ralli Safari, conduint un Toyota.

Va crrer amb Lancia, juntament amb Sandro Munari, fins al 1976, quan s'en va anar a l'americana Ford. Conduint un Ford Escort, va aconseguir guanyar, l'any 1977, tres dels rallis ms importants: el ralli Safari, el ralli d'Acrpolis i el ralli de Galles.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144400" title="Partit de l'Aliana de Joves, Obrers i Pagesos d'Angola" nonfiltered="2932" processed="2911" dbindex="58794">
El Partit de l'Aliana de Joves, Obrers i Pagesos d'Angola o (Pajoca, abreviatura de Partido da Aliana Juventude, Operrios e Camponeses de Angola) s un partit opositor d'Angola. El president de Pajoca s Alexandre Sebastio Andr i el secretari general s Jesus Kabanga. El partit va ser fundat a Luanda, al 19 de gener del 1991.

Pajoca recolza la lluny d'assolir autonomia per l'enclavament de Cabinda.

A les eleccions del 1992 Pajoca va rebre 13.924 vots (0,35%) i va aconseguir un MP elegit, Alexandre Sebastio Andr. A les eleccions presidencials, PAJOCA va donar suport al candidat del MPLA.

Al 1998 hi va haver una crisi interna a Pajoca, amb el llavors president Sebastio Miguel Tetembwa expulsant Alexandre Sebastio Andr. El primer congrs del partit va ser convocat, el qual va escollir Alexandre Sebastio Andr com al nou president. El congrs tamb va aprovar una nova constituci pel partit.

L'organitzaci feminista de Pajoca s coneix com a Organizao da mulher do Pajoca - OMI-PA.

Referncies.


 Enllaos externs.
 Alexandre Sebastio Andr;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144401" title="Larry Sanger" nonfiltered="2933" processed="2912" dbindex="58795">

Lawrence Mark "Larry" Sanger (nascut el 16 de juliol de  1968) s organitzador de diversos projectes d'enciclopdies en lnia, entre les que destaca wikipedia. Sanger s considerat cofundador de Wikipedia i ha contribut a organitzar-la com una comunitat lliure, oberta i collaborativa desenvolupant varies poltiques de l'enciclopdia.

Vida i estudis.
Nascut a Bellevue, Washington i criat a Anchorage, Alaska, es va llicenciar en filosofia al Reed College el 1991 i va rebre el seu doctorat en filosofia de la Universitat Estatal d'Ohio el 2000. La seva tesi de grau es titula "Els mtodes cartesians i el seu transfons teric" i la seva tesis de doctorat "La circularitat epistmica: Una assaig sobre el problema de la meta-justificaci".

Nupedia i Wikipedia.
Sanger va treballar per a l'empresa Bomis, propietat de Jimmy Wales, com a editor en cap de Nupedia.
Degut al desencant pel lent desenvolupament d'aquesta, el gener de 2001 va proposar crear un wiki per a dinamitzar la creaci d'articles.
Com a resultat d'aix, va sorgir Wikipedia, el nom de la qual va ser ideat per Larry Sanger. D'aquesta forma seria l'nic editor de pagament de l'enciclopdia, estatus que va mantenir des del 15 de febrer de 2001 fins el dia en qu va renunciar, l'1 de mar de 2002.

Sanger afirma ser el cofundador de Wikipedia 
junt a Jimmy Wales, encara que aquest ltim des de 2004 ha rebutjat en varies ocasions aquesta consideraci, proclamant-se l'nic fundador de l'enciclopdia. Malgrat a aix, Wales argumenta que encara que el rol de Sanger era important, no deixava de ser un empleat sota la seva direcci.

El setembre de 2006, Sanger va anunciar la creaci d'una Bifurcaci de Wikipedia, denominada Citizendium

 Referncies .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144402" title="Fitxer Ini" nonfiltered="2934" processed="2913" dbindex="58796">
Fitxer d'Inicialitzaci o fitxer Ini s un fitxer de configuraci que cont dades d'aplicacions Microsoft Windows.

A partir de Windows 95 la funcionalitat del format Ini va ser duplicada per la base de dades Registre de Windows encara que no del tot substituda. Recentment XML ha esdevingut la codificaci preferida per a fitxers de configuraci, per el format Ini encara es fa servir degut a la seva simplicitat.

Encara que popularitzat per Windows el format Ini s'utilitza en altres sistemes operatius. Permet desar-hi dades de configuraci amb un accs fcil per a la lectura i modificaci.

 Format del fitxer .




 comentari dins la secci 1;
var1 = abc
var2 = 451
 


 un altre comentari;
var3 = 123
var4 = dfg

 Format .

Els elements d'un fitxer Ini sn:
 Seccions : Comencen amb una lnia que cont una declaraci de secci amb un nom de secci entre claus rectangulars com ara ;
 Parmetres : Consisteixen en una lnia dins la secci amb un nom, anomenat clau, un signe = i un text fins a final de lnia que expresa el valor del parmetre.
 Comentari : Les lnies que comencen amb punt i coma, es consideren comentaris i el seu contingut s ignorat a efectes de dades.

Diferncies.

El format Ini no est normalitzat i alguns sistemes interpreten elements de manera diferent.
 Entrecometes : La implementaci de Microsoft Windows elimina els apostrofs o dobles cometes a l'entorn dels valors dels parmetres.
 Comentaris : Programes com ara Samba admeten tant # com ; com a inici de comentari.
 Valors multilnia : En uns sistemes una barra invertida a final de lnia ' permet continuar el valor a la lnia segent. En altres s'admeten seqncies d'escapament ;
 per a indicar salt lnia dins el valor.
 Parmetres duplicats : No hi hauria d'haver parmetres amb el mateix nom en una mateixa secci. En cas d'haver-n'hi depn de la implementaci si es pren el primer o el darrer.
 Seccions duplicades : En cas de seccions amb el mateix nom, la darrera sbustitueix l'anterior en algunes implementacions. En d'altres la llista de parmetres d'ambdues es fusiona.
 : en comptes de = : Algunes implementacions admeten : com a separador entre clau i valor d'un parmetre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144404" title="Partit de la Comunitat Comunista Angolesa" nonfiltered="2935" processed="2914" dbindex="58797">
El Partit de la Comunitat Comunista Angolesa (en Portugus: Partido da Comunidade Comunista Angolana) s un partit poltic d'Angola. Baptista Andr Jos Simo s el president del partit.

El partit va ser registrat a la Cort Suprema al 1994.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144407" title="Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola" nonfiltered="2936" processed="2915" dbindex="58799">
El Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola - Partit del Treball (Portugus: Movimento Popular de Libertao de Angola - Partido do Trabalho) s un partit poltic Angols que ha dirigit el pas des de l'independncia al 1975.

El MPLA va ser fundat al desembre del 1956, a travs de la fusi del Partit de Lluita Unida dels Africans a Angola (PLUA) i el Partit Comunista Angols (PCA). Ms tard d'altres moviments van emergir a dins del MPLA, com el Moviment per a la Independncia Nacional d'Angola (MINA) i el Front Democrtic per a l'Alliberament d'Angola (FDLA).

El partit era un dels tres moviments partidaris de l'independncia Angolesa de Portugal. Els altres dos eren:

 el Front Nacional d'Alliberament d'Angola (FNLA), i;
 la Uni Nacional per la Independncia Total d'Angola (UNITA).

La base essencial del MPLA inclou el grup tnic Mbundu i la burocrcia de raa mixta de la capital, Luanda. Formalment tenia enllaos amb els partits comunistes Europeus i Sovitics per ara s un membre de ple dret de la Internacional Socialista que agrupa partits de democrcia social.

La branca armada del MPLA eren les FAPLA (Forces Armades per l'Alliberament d'Angola). Les FAPLA ms tard van esdevenir les forces armades nacionals del pas.

Al 1960, es va ajuntar amb el PAIGC, un partit germ de Guinea-Bissau i Cabo Verde, per dirigir un combat contra l'imperi Portugus de l'frica. El segent any, l'ests grup del protectorat CONCP va substituir el FRAIN, afegint els socis Marxistes-Leninistes FRELIMO de Moambic i el CLSTP, precursor del MLSTP de Sao Tome i Principe.

La Revoluci dels Clavells del 1974 a Portugal va establir un govern militar que aviat va cesar la lluita pro-independncia a Angola i va acceptar entregar el poder a una coalici dels tres moviments. La coalici rpidament es va trencar i Angola va esclatar en un estat de guerra civil.

Sud-frica va intervenir militarment a favor del conservador FNLA i UNITA, el Zaire i els Estats Units tamb van ajudar de forma important els dos grups. Cuba va desplegar milers de tropes al 1975 per ajudar el MPLA, la Uni Sovitica va ajudar-los a tots dos, Cuba i el govern del MPLA, durant la guerra. Al novembre del 1980, el MPLA ho tenia tot per va aixafar UNITA, i les forces Sud-Africanes es van retirar. El Congrs dels Estats Units va aturar l'implicaci de l'exrcit dels E.U.A. al pas, tement un altre pant a l'estil Vietnam.

Mantenint el control sobre Luanda i els lucratius camps petolfers de la costa Atlntica, el MPLA va declarar la independncia d'Angola a l'11 de novembre del 1975, el dia que els Portuguesos van abandonar la capital. El poeta i lluitador per la llibertat Agostinho Neto va esdevenir el primer president desprs de la independncia, i va ser succet per Jos Eduardo dos Santos al 1979.

Al 1976, el MPLA va adoptar el Marxisme-Leninisme com a ideologia del partit. Va mantenir estrets lligams amb l'Uni Sovitica i el bloc Comunista, establint semblants poltiques econmiques socialistes i un estat uni-partidista. Uns quants milers de tropes Cubanes va permanixer al pas per combatre els insurgents de UNITA i reforar la seguretat del rgim.

Al 1983, el MPLA va afegir Partido do Trabalho (Partit del Treball) al seu nom.

La guerra civil amb UNITA, que va rebre suport divers dels E.U.A. i Sud-frica als anys 80, va continuar fins al 2002, quan el lder de UNITA Jonas Savimbi va ser assassinat. Els dos partits aviat va acceptar aturar el foc, i un pla va ser traat per UNITA per desmobilitar-se i esdevenir un partit poltic pacfic.

A les eleccions del 1992, el MPLA-PT va guanyar el 53.74% dels vots, i 129 dels 227 membres del parlament.

El MPLA-PT s actualment un membre de la Internacional Socialista.

Les organitzacions de la massa majoritra del MPLA-PT sn:

 Organizao da Mulher Angolana (Organitzaci de la Dona Angolesa);
 Unio Nacional dos Trabalhadores Angolanos (Uni Nacional dels Treballadors Angolesos);
 Organizao dos Pioneiros de Agostinho Neto (Organitzaci dels Pioners d'Agostinho Neto);
 Juventude do MPLA (Joventut del MPLA);

 Enllaos externs.
Pgina oficial del MPLA



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144408" title="Productor" nonfiltered="2937" processed="2916" dbindex="58800">

Productor fa referncia normalment a un ofici:
Productor de cinema, que supervisa la creaci d'una pellcula;
Productor musical, que supervisa la creaci d'un disc;
Productor teatral, que supervisa la representaci d'una pea de teatre;
Productor industrial, que oferix un b o servei en el mercat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144409" title="Productor de cinema" nonfiltered="2938" processed="2917" dbindex="58801">
Un productor de cinema crea les condicions per crear una pellcula. La seva tasca s iniciar, coordinar, supervisar i controlar aspectes com l'obtenci de fons, contractaci del personal i organitzar la distribuci. El productor pren part en totes les fases del procs cinematogrfic, des del projecte inicial fins a la conclusi.

A principis del segle XX, el productor tamb solia tenir un control creatiu final en la pellcula. Amb la fi del sistema d'estudis de Hollywood (en la dcada del 1950), el control creatiu va anar passant a mans del director.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144412" title="Partit de Lluita Unida dels Africans a Angola" nonfiltered="2939" processed="2918" dbindex="58802">
El Partit de Lluita Unida dels Africans a Angola (en Portugus: Partido da Luta Unida dos Africanos de Angola), un partit poltic d'Angola format al 1953. Al 1956 el PLUA va emergir amb el Partit Comunista Angols per formar el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144415" title="Partit Comunista Angols" nonfiltered="2940" processed="2919" dbindex="58803">
El Partit Comunista Angols (en Portugus: Partido Comunista Angolano) era un partit poltic d'Angola, fundat a l'octubre del 1955, sota influncia del Partit Comunista Portugus. El PCA era dirigit pels germans Mrio Pinto de Andrade i Joaquim Pinto de Andrade (un sacerdot catlic). El PCA va establir escoles i llibreries clandestines a Luanda, i va establir branques a Catete i Malange.

Al desembre del 1956, va emergit en el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144417" title="Mrio Pinto de Andrade" nonfiltered="2941" processed="2920" dbindex="58804">
Mrio Coelho Pinto de Andrade (21 d'agost del 1928   26 d'agost del 1990) va ser un poeta i poltic angols.

Va nixer a Golungo-Alto i va estudiar filologia a l'Universitat de Lisboa i sociologia a la Sorbona de Pars. Mentre era all, va esdevenir actiu en oposar-se a la llei colonial Portuguesa d'Angola, i va escriure poesia anti-colonial.

Al 1955 va prendre part a la fundaci del Partit Comunista Angols. Al 1956 era un membre fundador del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) i va ser el seu President des del 1960 fins al 1962. Va enfrontar-se amb el seu successor, Agostinho Neto, i al 1974 es va escindir del MPLA. Portugal va deixar Angola al 1975, per Andrade va continuar visquent a l'exili a Guinea-Bissau, Cap Verd i Moambic. Va morir a Londres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144419" title="Moviment per a la Independncia Nacional d'Angola" nonfiltered="2942" processed="2921" dbindex="58805">
El Moviment per a la Independncia Nacional d'Angola (en Portugus: Movimento para a Independncia Nacional de Angola), un partit poltic d'Angola, format al 1958. El MINA ms tard va emergir amb d'altres partits en el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144420" title="Front Democrtic per a l'Alliberament d'Angola" nonfiltered="2943" processed="2922" dbindex="58806">
El Front Democrtic per a l'Alliberament d'Angola (FDLA) va ser un moviment poltic a la colnia d'Angola. El FDLA va ser establert com a estructura parallela al MPLA, suportat pel govern de Congo-Brazzaville. El FDLA ms tard es va aliniar ell mateix amb el MPLA en la lluita contra la llei colonial Portuguesa. Amb el temps el quadre del FDLA es va ajuntar amb el MPLA, i el FDLA va cesar la seva existncia independent.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144421" title="Juli-Bernat Alart" nonfiltered="2944" processed="2923" dbindex="58807">
Juli-Bernat Alart, ms conegut en francs com a Julien-Bernard Alart, (Vin, 1 de mar de 1824-3 de febrer de 1880) va ser un dels estudiosos ms importants de la llengua catalana a Catalunya Nord al segle XIX. Grcies a la seua feina minuciosa i precisa va fer conixer els escrits catalans del Regne de Mallorca dels segles XII i XIII conservats als arxius departamentals de Perpiny. 

Biografia.

Desprs dels seus estudis elementars a Vin, Alart va ingressar al Collegi de Perpiny, a l'octubre de 1837. Se n'an ms tard a Tolosa (de Llenguadoc), on obtingu el diploma de "bachelier s-lettres", el 1843. L'any segent treball al collge de Chtellerault, com a matre d'tudes i uns quants mesos desprs al collge de La Rochelle on enseny fins a 1848. Pass tamb pels instituts de Cahors, Leitora i Dax abans de tornar al Rossell.
Anteriorment al seu retorn a Catalunya havia ja treballat amb textos medievals dels arxius de Perpiny, Dax i Leitora. Aix el 1852 havia publicat a aquesta darrera ciutat un opuscle: Quelques chartes et privilges de Villefranche-de-Conflent.

El 1851, Alart es feu membre de la Societat agrcola, cientfica i literria dels Pirineus-Orientals a la qual collaboraria ctivament amb una aportaci abundant d'articles sobre histria i geografia locals.

El 17 de setembre de 1857, Alart fou nomenat "Commis d'inspection" a la Prefectura dels Pirineus-Orientals. Aix comen la seua exploraci, que es revelaria desprs tan fructuosa, del fons arxivstic d'aquesta regi. Ascend a arxivista al mar de 1862, a conseqncia de la dimissi de l'arxivista anterior.

A partir de 1860, Alart va copiar als Arxius departamentals de Perpiny i als altres magatzems pblics uns 150.000 documents de manera completa o parcial al seu cartulari, la qual cosa fa que aquest cartulari deu contenir al voltant de dos cents documents o parts de manuscrits. 

Publicacions.

Alart va ser un collaborador assidu i precis per a la revista occitana Revue des Langues Romanes (entre 1872 i 1879) amb les seues edicions de textos en catal medieval. Van publicar-li pstumament el recull Documents sur la langue catalane (Pars, 1881). Tamb publicava de manera intensiva articles sobre histria del Rossell al Journal des Pyrnes-Orientales (entre 1858 i 1870) i l'Echo du Roussillon (de 1864 a 1865).
Conv esmentar a ms els seus articles d'histria i geografia, publicats essencialment a la revista Socit Agricole.

Articles d'histria.
-A la revista Socit Agricole:
 Apparition des routiers dans le Conflent (1854). ;
 Brenger de Palazol (1855) ;
 Les Trinitaires de Corbiac (1855) ;
 L'Abbaye de Sainte-Marie de Jau ou de Clariana (1856) ;
 Les Patronnes d'Elne (1856) ;
 La suppression de l'Ordre du Temple en Roussillon (1866) ;
 Les d'Armagnac en Roussillon sous Louis XI (1868) ;
 Notes historiques sur la peinture et les peintres roussillonnais (1872)  ;
 Ancienne industrie de la verrerie en Roussillon (1873);

Articles de geografia.
-A la revista Socit Agricole:
 Gographie historique du Conflent (1854) ;
 Gographie historique des Pyrnes-Orientales et la voie romaine dans l'ancien Roussillon (1859) ;

Obres diverses.

 Le Prieur de Marcevol (1858);
 Notices historiques sur les communes du Roussillon (2 volums, 1868 i 1878);

Informaci addicional. 

Aquest personatge ha estat l'objecte d'alguns estudis com els segents:

 Gulsoy, Joseph: "L'obra filolgica de Juli Bernat Alart", in Estudis universitaris catalans, vol. XXIII, Barcelona, 1979, pp. 243-253. ;

 Krambloch, Jrme: Inventaire raisonn des textes mdivaux du Cartulaire Manuscrit de Bernard Alart (vol. 1 a 42), memria de DEA, Universitat Tolosa-Lo Miralh, 1997, 170 p. ;

 Vidal, Pierre: "Notice sur la vie et les travaux de Julien-Bernard Alart, ancien archiviste des Pyrnes-Orientales", in BSASL, t. XXXVII, Perpiny, 1896, 133 p. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144423" title="Viola d'amore" nonfiltered="2945" processed="2924" dbindex="58808">
La viola d amore, o viola d amor s un instrument musical de corda fregada caracterstic del perode barroc (msica barroca), incls en la famlia de les violes, que es toca en la mateixa postura que el viol i/o la viola. T 14 cordes tot i que noms se n toquen 7, ja que les altres 7 vibren en ressonncia amb les primeres.



 Morfologia .

La viola d amore t una morfologia semblant a la resta de la famlia de les violes. El cos de ressonncia s fora gran, est formada per dues tapes no bombades unides per una franja de fusta. T una roseta, igual que molts altres instruments de corda, e i en canvi, no t les caracterstiques "efes" per on surt el so, sin dos obertures en forma de flama. Al voltant de la caixa de ressonncia, comenant per dalt tenim el cap, on trobem el claviller, fora gran en proporci a la resta de l instrument, on hi ha amb catorze clavilles i la voluta, en general, amb forma del cap de cupido. A continuaci, es troba el mstil, en el mateix pla que el cos.

Una de les principals diferncies que t amb la resta de la famlia de les violes, s que no t  trastes  en el diapas, a diferncia de la viola de gamba. Desprs del mstil es troba el pont, sobre el qual se situen les 7 cordes que es freguen amb l'arc, i el qual t uns petits orificis per a deixar passar les cordes metlliques que tenen funci de ressonncia. A continuaci es troba el cordal, on s'uneixen les cordes que es freguen, i en la part inferior de l'instrument es troba el bot. Les cordes de simpatia s'uneixen directament al bot, no al cordal, i desprs travessen el pont, transcorren per sota del diapas i s'ajusten a les clavilles discorrent per la part posterior del claviller.

La viola d amore consta de set cordes de tripa, que antigament s afinaven de diferents maneres (scordatura) fins que al segle XIX Chrtien Urban va fixar-la en la la2, re3, la3, re4, fa#4, la4, re5, aix doncs,el seu registre va d un la2 a un la6. Sota la tastiera o diapas trobem set cordes ms de metall, afinades a l unis amb les principals perqu hi vibrin per simpatia.

 Histria .

Els orgens de la viola d amore se situen en una evoluci de la viola de braccio. Sembla que anteriorment no tenia cordes simptiques, noms tenia 5 cordes principals, fins que va nixer a Alemanya la versi actual, de manera que les dues versions van conviure durant el segle XVII. De fet, la primera referncia a la viola d amore la trobem en una carta l any 1649, de manera que durant el segle XVIII va viure el seu mxim exponent.

 Rellevncia .

Durant el Barroc, perode d auge de la viola d amore,  hi va haver una gran quantitat de msics que varen composar per a aquest instrument. Vivaldi, va compondre varis concerts, igual que Telemann, Biver, Bach, Marais o Locatelli. De la mateixa manera, en classicisme Johann Stamitz, Karl Stamitz, Haydn,  Hindemith  i  Milandre, van atorgar una gran importncia a la viola d amore en algunes de les seves obres, alhora que la feren molt popular. La viola d amore fou tamb important en el gnere de l pera, on destaquen obres com Orlando Furioso de Haendel, Tito Manlio de Vivaldi, Le jongleur de Notre-Dame, de Jules Massenet; Madame Butterfly, de Puccini, Palestrina de Hans Pfitzner o Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144426" title="Agostinho Neto" nonfiltered="2946" processed="2925" dbindex="58809">

Antnio Agostinho Neto (17 de setembre del 1922   10 de setembre del 1979) va ser el primer President d'Angola (1975 1979), un poeta, nacionalista i marxista-leninista, fundador i lder del partit de lnia sovitica Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). El seu aniversari se celebra com a Dia dels Herois Nacionals i s dia festiu a Angola.

 Biografia .

Nascut al poble de Kaxikane a Icolo e Bengo d'Angola el 1922, va ser una figura prominent dels anys 40 quan va esdevenir un membre important d'un moviment d'Angola que buscava redescobrir la cultura angolesa tradicional. Tot i la seva participaci en moviments nacionalistes, va estudiar medicina a Lisboa.

Desprs d'aconseguir el ttol de metge, va tornar a Angola, per va ser considerat immediatament una figura problemtica per les autoritats colonials portugueses, degut a la seva oposici a la colonitzaci. Per les seves accions, va ser arrestat, i molts dels seus paciens van protestar, obligant a les tropes colonials a prendre mesures. Tot i el seu empresonament, s'escaparia cap al Marroc, i esdevindria un important lder de la resistncia angolesa des de l'exili.

Neto va ser arrestat uns quants cops per la policia poltica del rgim de l'Estado Novo, el PIDE. Tamb va ser ajudat en unes quantes ocasions pel Partit Comunista Portugus.

Va ser un dels primers membres del MPLA, una de les tres faccions que van competir pel poder desprs de la retirada portuguesa d'Angola (seguint la Revoluci dels Clavells), i ms tard va dirigir el pas desprs de la independncia a l'11 de novembre del 1975. El seu govern va establir estrets llaos amb la Uni Sovitica i d'altres nacions del bloc de l'Est i d'altres estats comunistes. Va ser succet com a president de l'estat i lder del MPLA per Jos Eduardo dos Santos.

Neto va morir en un hospital de Moscou, a la Uni Sovitica, mentre se sotmetia a una intervenci per cncer, i mentre la Guerra Civil Angolesa entre el govern del MPLA i la Uni Nacional per a la Independncia Total d'Angola (UNITA) de Jonas Savimbi tenia lloc.

Agostinho Neto va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Pau (1975-76).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144427" title="Emili Pujol i Villarrub" nonfiltered="2947" processed="2926" dbindex="58810">
Emili Pujol i Villarrub (La Granadella, (Garrigues), 7 d'abril de 1886   Barcelona, 15 de novembre de 1980) fou un instrumentista de guitarra i viola de ma, musicleg, pedagog i compositor catal.

 Biografia .

A curta edat comen a manifestar les seves habilitats per a la msica i especialment la seva predilecci per la guitarra. Al 1894 es trasllad a Barcelona i a l'any segent ingress a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, on estudi solfeig amb Amadeu Bada i bandrria amb Miguel de Ramos, alhora que cursava estudis de llengua i literatura francesa. Poc abans de fer els dotze anys an, juntament amb els 28 intrprets que componien lEstudiantina Universitria, a Pars. Actu davant del president de la Repblica Francesa, Flix Faure, que es manifest impressionat per l'habilitat mostrada pel jove msic en el que constitua el seu primer concert solista a l'estranger.
 
Al 1900 va rebre les primeres classes de guitarra i harmonia de Francesc Trrega de qui, amb el temps, fou deixeble predilecte i gran representant de la seva escola. La mort del mestre al 1909 sorprengu a Pujol a la ltima etapa de la seva formaci artstica submergint-lo en una profunda tristesa. La seva admiraci qued evidenciada en el seu llibre Trrega (1960).

Pujol ampli posteriorment la seva formaci a Madrid amb Agustn Campos i a Barcelona amb Vicente de Mara Gibert. Al 1907 ofer el seu primer concert en el Crculo Tradicionalista de Lleida amb gran xit. D'aquesta poca data tamb l'amistat amb el tamb guitarrista Miquel Llobet.

Com a deixeble de Trrega va donar gran nmero de recitals a Europa i a Amrica. Colaborador de l'Institut Espanyol de Musicologia des de 1944, va ser nomenat professor del Conservatori de Barcelona al 1945 i tamb instru a Lisboa.

Gran colleccionista de guitarres, en destaquen pel seu valor histric: la guitarra Torres (1863), la guitarra Garcia (1903), la guitarra Barroca (1806) i la guitarra de dotze cordes, construda per Ignasi Fleta l'any 1957 (MDMB 1450).

Emili Pujol ha estat un del ms notables intrprets de la guitarra d'aquest segle i un dels seus millors historiadors.

 Publicacions i escrits .
 Publicacions .

 Escuela razonada de la guitarra 5 vol., Buenos Aires, 1932-1933;
 Estudios para guitarra Barcelona, 1946;
 Bibliotheque de musique ancienne et moderne para guitarra Pars: Eschig, 1926;
 Coleccin de obras para guitarra sola y para dos guitarras Buenos Aires, 1950;
 Hispane citharae ars viva Magncia, Schott, 1955;
 Los seis libros de Delphin... de L. De Narvez Collecci MMEsp III, 1945;
 3 libros de msica en cifra para vihuela de A. Mudarra  MMEsp, VII 1949;
 Silva de sirenas de E. De Valderrbano MMEsp XX, 1957;

 Escrits .

 La guitare, secci a Lavignac Techn. III, 1927;
 Homenatge a Trrega Castell, 1952;
 Les Resources instrumentales et leur rle dans la musique pour vihuela et pour guitare au XVI et au XVII sicles secci de La musique instrumentale de la Renaissance Pars: CNRS, 1955;

 Bibliografia .

 M. Honegger Diccionario de la msica - Los hombres y sus obras;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144429" title="Tetragrama" nonfiltered="2948" processed="2927" dbindex="58811">
El tetragrama s el conjunt de quatre lnies horitzontals, paralleles i equidistants entre si, i tres espais sobre els quals s escrivien els signes que servien per determinar l altura dels sons musicals del cant gregori. La posici de la nota sobre una de les lnies o un dels quatre espais, indica l altura i el nom del so que s ha d executar. 



 Histria .

Abans de l aparici del tetragrama, la notaci musical no era precisa ja que les niques indicacions que hi havia sobre la tonada d una pea, es marcaven en el mateix text i noms indicaven si la melodia pujava o si baixava. Aquest sistema impedia que es pogus cantar la pea correctament sense tenir una mnima idea de com sonava.

No va ser fins el segle XI que va surgir el tetragrama, sistema que va inventar un monjo benedict anomenat Guido d'Arezzo (Itlia 990-1050). A partir de l himne de les vespres de la festa de Sant Joan Baptista va organitzar el qu seria ms tard l escala: ut queant laxis resonare fibris mira gestorum famuli tuorum, solve polluti labii reatum, Sancte Ioannes (si).

Guid d Arezzo va descriure un sistema de quatre lnies; una d elles de color groc que seria "ut" (posteriorment es convertir en "do") i una de vermella indicant el "fa"; aix donaria origen ms tard a la notaci de les claus.

La invenci del tetragrama va ser un esdeveniment molt important per la histria de la msica occidental ja que va permetre anotar amb major precisi l altura relativa de les notes d una melodia, alliberant la msica de la seva dependncia, exclusiva fins aquest moment, de la transmissi oral.  

Actualment per escriure les partitures, ja no s utilitza el tetragrama sin el pentagrama, de cinc lnies.

 Bibliografa .

 Historia de la msica occidental, 1 ;

 Gran enciclopdia catalana;

Enllaos externs.

Interletras.com





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144430" title="Antonio Cassano" nonfiltered="2949" processed="2928" dbindex="58812">
Antonio Cassano (Bari, 12 de juliol de 1982) s un futbolista professional itali que actualment juga a la Sampdoria com a davanter.

 Biografia .
Cassano va aprendre a jugar a futbol als difcils carrers del barri de Vecchia, una de les zones ms empobrides i perilloses de la ciutat de Bari. Fins que no fou un adolescent va jugar al carrer, fins que un dia un guaita de l'AS Bari es va fixar en ell quan tenia quinze anys, i tot seguit el jove Antonio ingressar a les files de l'AS Bari, equip amb el que debutaria a la Serie A.

Debut a l'any 1999 en un derbi del sud d'Itlia entre el Lecce i el seu equip, el Bari. El seu segon partit fou contra l'Inter de Mil, en un partit en el que marc el seu primer gol a la categoria, un gol antolgic: amb un control d'esper a una passada llarga, s'enfrent als defenses de l'Inter i, desprs de deixar enrere a l'itali Christian Panucci i al francs Lauren Blanc, va batre al porter rival amb un xut collocat. Aquell any va cridar l'atenci a grans equips italians com l'AS Roma o la Juventus.

Desprs de la consagraci de Cassano a la temporada 2000-2001, la Roma el va fitxar per una quantitat de 30 milions d'euros. Va arribar a Roma pel desig de l'aleshores entrenador de l'equip itali Fabio Capello, l'nic entrenador que ha sabut controlar el carcter lluntic del jugador. Durant aquella etapa, amb Capello d'entrenador, Cassano va donar el millor de s, demostrant a l'entitat romana que no s'havien equivocat fitxant-lo.

Capello va marxar de la Roma, i des de llavors, el nivell de joc de Cassano va anar baixant, al igual que la Roma, el seu equip, a la classificaci. Van arribar nous entrenadors: Rudi Vller, Luigi Del Neri, Luciano Spalletti... per en lloc de reconciliar-se amb Cassano, els problemes van anar creixent. Al seu ltim any, fins i tot es va enfadar amb tots els seus companys, excepte amb Francesco Totti, l'nic jugador amb el que es parlava. Durant molt de temps va estar apartat de l'equip sense jugar, fins que a l'hivern del 2005, el Reial Madrid va trucar a la seva porta.

A Madrid, Cassano fou presentat per Florentino Prez com un dels millors jugadors d'Itlia, i en el seu primer partit amb el Reial Madrid marc el seu primer gol com a jugador madridista, el va marcar a Sevilla, en un partit de la Copa del Rei contra el Betis. Tot i el bon debut, Cassano no comptava amb la confiana del llavors entrenador del Reial Madrid, Juan Ramn Lpez Caro, i aquest fet va ser propici per a que el carcter de Cassano sorts a la llum, aquesta vegada no ho va pagar l'entrenador, sin el seu fsic. 

Passat de pes i, en una lamentable forma fsica, encara va tenir temps de jugar un bon partit, aquest fou en el derbi madrileny que enfront al Reial Madrid i al Atltic de Madrid, al Santiago Bernabu, en un partit en qu aconsegu el seu segon gol com a jugador madridista. Des de llavors, el seu pes va comenar a augmentar, i cada vegada va anar jugant menys partits.

Es va perdre el Mundial d'Alemanya que guany Itlia, el seu pas, i en aquella ocasi va perdre una gran oportunitat per demostrar la seva gran tcnica.

A finals de la temporada 2005-2006, se li va buscar una sortida urgent, per la victria de Ramn Caldern a les eleccions del Reial Madrid, va fer que Cassano es queds a Madrid, ja que Caldern va contractar com a entrenador a Capello, l'entrenador amb que Cassano havia donat millors resultats. 

La temporada 2006-2007 s'esdevenia bona, ja que el de Bari entrava als plans de Capello, i havia perdut fora pes. Tot va canviar, per, quan a meitat de temporada fou enganxat per les cmeres de televisi mentre parlava malament de Capello amb el seu company d'equip Mahamadou Diarra i dies desprs, insult a Capello de nou al rebutjar entrar al terreny de joc als ltims minuts d'un partit intrascendental de lliga.

Cassano fou apartat de l'equip per indisciplina, sense arribar mai a reconciliar-se amb Fabio Capello i va ser cedit a la Sampdoria italiana. Durant la temporada 2007-08 va fer un gran paper amb l'equip itali, aconseguint ser convocat per la selecci italiana per a l'Eurocopa 2008 i aconseguint ser titular en detriment d'Alessandro Del Piero.

Al finalitzar la temporada 2007-08 va signar per la Sampdoria, desvinculant-se totalment del Real Madrid CF. Tindr contracte fins al 2013.

Definitivament, Antonio Cassano s un jugador amb una gran tcnica, admirat per tots els seus entrenadors, per amb un carcter molt fort, que sens dubte l'ha perjudicat molt greument. Problemes amb els rbitres, amb els seus entrenadors i companys, amb els rivals... han fet que Antonio Cassano sigui un heroi i un anti-heroi tant a Itlia com a Espanya.

 Palmars .
 1 Supercopa Italiana de futbol (2001);
 1 Lliga espanyola (2007);

Referncies.


Enllaos externs.
Dades i perfil de Cassano ;
Trajectria a la web de la Sampdoria ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144439" title="Andrii Mikoliovitx Xevtxenko" nonfiltered="2950" processed="2929" dbindex="58813">
Andrii Mikoliovitx Xevtxenko (en ucrans                            ) s un futbolista ucrans nascut el 29 de setembre del 1976 a Dvirkvxtxina, a la provncia de Kev. Es caracteritza per la seva velocitat i la seva potncia i precisi en els xuts de falta, els xuts de mitja distncia i tamb els remats amb el cap, que en fan un dels millors davanters del continent.

Va debutar en el Dinamo de Kev, on s'hi va estar 5 temporades i va arribar a les semifinals de la Lliga de Campions, va aconseguir 5 ttols de lliga i 4 copes de lliga i va arribar a la tercera posici en la votaci del millor jugador de l any 1999. Desprs de moltes de les seves millors actuacions amb el Dinamo, el juny del 1999 va fitxar per l'AC Milan per 26 milions d'euros.

Va aconseguir ser el mxim golejador en la seva primera temporada a la Serie A italiana. Tamb va arribar a ser el mxim golejador a la Champions League, amb 53 gols, i amb la possibilitat de repetir el palmars el prxim any, cosa que no fou possible desprs de la derrota del Milan contra el FC Barcelona. El gol amb qu Xevtxenko es va imposar va ser contra un partit amb el Bayern de Munic, contra el porter Oliver Kahn. Va ser capa de batre el rcord de 52 gols que tenia el jugador madridista Ral Gonzlez. Tamb va ser el mxim golejador a la temporada 2003-2004, amb 24 gols que van ajudar el Milan a guanyar la seva dissetena lliga italiana.



A la temporada del 2003 va ser campi de la Champions League, on va ser el jugador decisiu grcies al fet de marcar l ltim gol de penal. Va aconseguir l'Scudetto a la temporada 2003-2004 i la Pilota d'Or el 2004.

El 31 de desembre del 2004 va rebre la mxima condecoraci del seu pas, el ttol dHeroi d'Ucrana. 

L'octubre del 2005 Ucrana va obtenir la seva primera classificaci en un Mundial (Alemanya 2006), on va quedar primera de grup amb 7 victries, 4 empats i una sola derrota. Xevtxenko fou el capit i el lder de la selecci ucranesa, on va fer 6 dels 18 gols totals de l'equip. El seu primer gol fou en el partit amb l Arbia Saudita, el 19 de juny.

L'1 de juny del 2006, el club londinenc Chelsea va fitxar el crac ucrans per 51 milions d'euros. El fitxatge fou obra del multimilionari Roman Abramvitx, que sempre tenia un espacial inters per l ucrans. Andrii va acceptar per motius familiars.

Al 2008 va ser fitxat pel Milan degut al seu baix rendiment al Chelsea i l'alt salari del jugador.

Referncies.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144441" title="Jos Eduardo dos Santos" nonfiltered="2951" processed="2930" dbindex="58814">

Jos Eduardo dos Santos (nascut el 28 d'agost del 1942 a Luanda) s l'actual President, Cap del Govern, i Comandant en Cap de les Forces Armades d'Angola.

El pare d'Eduardo era un treballador de la construcci. Mentre ell estava estudiant a l'escola, es va ajuntar al MPLA al 1956, comenant aix la seva carrera poltica. Degut a la repressi del govern colonial, Dos Santos es va exilar a Frana al 1961. Ms tard es va traslladar a la Repblica del Congo i des d'all va collaborar amb el MPLA, i aviat va esdevenir-ne el vice-president. Per continuar amb la seva educaci es va moure, un altre cop, a l'antiga URSS on hi va rebre un ttol d'enginyer de l'Institut Petrolfer i Qumic d'Azerbadjan.

Al 1970 va tornar a Angola i es va ajuntar a l'EPLA (Exrcito Popular de Libertao de Angola), la branca militar del MPLA, esdevenint transmissor de rdio a la segona regi poltica-militar del MPLA. El 1974 va ser promogut a sub-comandant del servei telecomunicacionss de la segona regi, i tamb va ser nomenat coordinador de poltica internacional del MPLA.

Desprs d'aconseguir la independncia angolesa, els grups rebels del MPLA, UNITA i FNLA, van comenar la Guerra Civil Angolesa que duraria 27 anys. Al comenament de la guerra, dos Santos va ser nomenat president del MPLA i secretari de poltica internacional. Va ser substitut com a secretari al 1976.

Desprs de la mort del primer president d'Angola, Agostinho Neto a Moscou, dos Santos va ascendir a president, cap de les forces armades, i president del parlament el 1979 a travs de les eleccions internes del partit.

Un tractat de pau va ser signat a Lisboa amb el lder de la UNITA, el Dr. Jonas Savimbi, el 1991. El tractat prometia que hi hauria eleccions lliures i integraci de membres de la UNITA a les noves forces armades d'Angola, les FAA (Foras Armadas Angolanas). Com a prova de bona fe amb les potncies estrangeres, el MPLA havia prviament refusat la ideologia Marxista per a presentar-se a ell mateix com a partit de democrcia social.

Al 29 de setembre i 30 de setembre del 1992, es van produir les eleccions a Angola. Dos Santos va guanyar al Dr. Jonas Savimbi (49.5% vs. 40.7%), per com que cap candidat havia aconseguit el requerit 50% dels vots a la primera volta, es va convocar una segona volta de votaci. Savimbi llavors va abandonar allegant frau en el vot. Els observadors estrangers i l'ONU van declarar les eleccions com a inconcloses. A les eleccions parlamentries el MPLA va guanyar el 54.7% del vot amb 129 dels 220 escons al parlament. La UNITA en va aconseguir un 34.1%, atorgant-los-hi 70 escons.

La retirada de Savimbi de la segona volta de les eleccions va atorgar a dos Santos molt del necessitat suport internacional. Els Estats Units van reconixer Angola al 1993. Dos Santos, ara refusant les negociacions de pau, va comenar ferotges accions militars contra la UNITA.

El 1999, dos Santos va guanyar un gran poder al parlament Angols en esdevenir Secretari de Defensa.

El Febrer del 2002 el lder de la UNITA, Jonas Savimbi, va ser assassinat per les tropes de les FAA (Forcas Armadas do Angola - Forces Armades d'Angola). La ja debilitada UNITA es va rendir i va signar un tractat de pau unes setmanes ms tard, acabant la Guerra Civil Angolesa.

En aquest curt perode de pau, dos Santos ha signat importants contractes amb corporacions interessades en extreure petroli i diamants, ha controlat l'alta inflaci i ha portat un creixement econmic estimat del 24%. Tot i aquests avenos econmics dos Santos ha fallat en combatre la corrupci governamental, reconstruir infraestructures pbliques, fer un esborrany de nova constituci, o reduir el control sobre la premsa. Encara que els recursos naturals d'Angola sn uns dels ms rics del mn, l'ONU considera Angola un dels pasos ms pobres.

Dos Santos va anunciar el 2001 que es retiraria a les properes eleccions presidencials. No obstant aix, al desembre del 2003, va ser reelegit com a cap del MPLA, i s fora evident que ser el candidat del partit a les properes eleccions presidencials. Es pensava que aquestes es celebrarien al 2006, i llavors que podria ser succet el 2007, per el desembre del 2006 es va anunciar que les properes eleccions presidencials se celebrarien al 2009.

Al novembre del 2006, dos Santos va ajudar a fundar l'Associaci de Pasos Africans Productors de Diamants. s una organitzaci d'aproximadament 20 nacions Africanes fundada per promoure la cooperaci mercantil i les inversions estrangeres a la indstria africana de diamants.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144442" title="Llista d'illes de les Tuamotu" nonfiltered="2952" processed="2931" dbindex="58815">
L'arxiplag de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, t un total de 76 d'illes. Quasi totes sn atols. 

Per ordre alfabtic.
No s'inclouen les illes Gambier, considerades un arxiplag diferenciat de les  Tuamotu.



Per divisions administratives.
Les Tuamotu-Gambier sn una de les cinc subdivisions administratives de la Polinsia Francesa. Est dividida en dues circumscripcions electorals, amb tres representants cadascuna a l'Assemblea territorial , i disset comunes que poden estar subdividides en comunes associades .



Per rees geogrfiques.
No hi ha una delimitaci geogrfica definida, per la gran quantitat d'atols en una gran extensi fa que sovint es facin agrupacions geogrfiques al voltant dels atols ms notables . A continuaci s'indiquen noms els caps de comuna:
Oest: Rangiroa, Takaroa, Manihi, Arutua, Fakarava.
Centre: Anaa (centre-oest), Makemo, Hikueru, Hao.
Est: Napuka, Puka Puka, Fangatau (centre-est), Tatakoto, Nukutavake, Reao.
Sud: Tureia (sud-est), Gambier.

Per grups d'illes.
Alguns grups d'atols formen una unitat geogrfica o tenen una denominaci histrica. Entre parntesis estan les adscripcions al grup variables:
Grup Acte: Matureivavao, Tenararo, Tenarunga i Vahanga.
Illes de la Decepci: Napuka i Tepoto Nord (Puka Puka);
Illes Dos Grups: Marokau i Ravahere.
Illes del Duc de Gloucester: Anuanuraro, Anuanurunga i Nukutepipi (Hereheretue).
Illes Palliser: Arutua, Apataki, Kaukura (Niau, Toau);
Illes Raevski: Hiti, Tepoto Sud i Tuanake.
Illes del Rei Jordi: Takaroa, Takapoto i Tikei (Ahe, Manihi).

Per rees lingstiques.
Es distingeixen set dialectes del tuamotu o paumotu, que defineixen set rees lingstiques i culturals :
Tapuhoe, al centre: Fakarava, Hao, Hikueru, Makemo, Marokau, Raroia.
Maragai, al sud-est: Akiaki, Nukutavake, Pukarua, Reao, Tatakoto, Tureia, Vahitahi, Vairaatea.
Mihiroa, a l'oest: Arutua, Makatea, Mataiva, Rangiroa, Tikehau.
Vahitu, al nord-oest: Ahe, Manihi, Takapoto, Takaroa, Tikei.
Fagatau, al nord-est: Fakahina, Fangatau, Puka Puka.
Parata (o putahi), al sud-oest: Anaa, Hereheretue.
Napuka, al nord: Napuka, Tepoto Nord.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144446" title="Palau dels Reis de Mallorca" nonfiltered="2953" processed="2932" dbindex="58816">

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca o Castell Major) s un dels monuments ms importants de Perpiny i de la Catalunya Nord. Se situa a la part alta, que domina la ciutat des del sud. S'hi entra pel carrer dels Arquers. A partir del darrer ter del segle XIII, fou construt com a residncia dels reis de Mallorca, en esdevenir Perpiny la capital continental del regne de Mallorca.

Arquitectura.

El palau s una fortalesa d'estil gtic. El seu pla s'organitza entorn de tres patis (de gaireb 60 metres de costat). Els primers mestres d'obra sn Ramon Pau i sobretot Pons Descoll, que va ser molt actiu als territoris del Regne de Mallorca.
La sala gran, seu del poder poltic, la capella i la residncia reial sn reunides. El pla del palau s'inspira en gran part en els models mallorquins, el de la capella s'assembla fora al de la Sainte-Chapelle de Pars.

Les parets, construdes amb cdols i cairons lligats amb morter, eren arrebossades de cal i pintades, i les portes, les finestres, les galeries, les escales, les cadenes d'angle de les parets i les torres principals sn de carreus (pedra ocre de les Fonts, blava de Baixs, gres, marbre roig de Vilafranca de Conflent, blanc i blau de Ceret).

Histria.
Aquest edifici marca l'poca daurada del Rossell i sobretot de Perpiny quan aquesta ciutat esdevingu capital del regne de Mallorca. Fou a partir del 21 d'agost de 1262 quan Jaume I el Conqueridor lleg al seu segon fill Jaume el reialme de Mallorca, que comprenia les illes Balears, el comtat de Cerdanya, el comtat de Rossell i tamb la senyoria de Montpeller. Jaume II fu edificar el seu palau el 1276, consolidant aix la posici de Perpiny com a capital del seu reialme, sobre un tur del sud de la vila. Al voltant del palau es van construir jardins i unes capelles que la seua construcci definitiva s'acab el 1309 amb la seua consagraci. Se situa al cor de la ciutadella de Perpiny i depn actualment del Consell General del departament dels Pirineus Orientals.

Arran de la mort de Jaume III de Mallorca el 25 d'octubre de 1349, les seues possessions catalanes es van reintegrar a la corona d'Arag i s'esdevingu el final del Regne de Mallorca; alhora la corona francesa adquiria la senyoria de Montpeller. En conseqncia, el Palau dels Reis de Mallorca va perdre la seua preponderncia i esdevingu una residncia secundria que noms albergava els sobirans catalanoaragonesos quan venien a Perpiny.

Desprs d'alguns perodes d'ocupaci francesa repetida al segle XV, les guerres francoespanyoles van fer del palau el centre del dispositiu defensiu de Perpiny, que es convert aix en una ciutadella. Entre el 1538 i el 1587, els sobirans espanyols Carles V i Felip II feren construir un recinte impressionant emmurallat amb cairons.

El Palau desprs del Tractat dels Pirineus.
Desprs de l'annexi francesa el 1659 arran del Tractat dels Pirineus, l'enginyer francs Sbastien Le Prestre, marqus de Vauban, refor el sistema defensiu afegint fortificacions a l'exterior i a l'interior del recinte de Felip II. Desprs d'un perode d'ocupaci militar llarg de cinc segles, el palau es va obrir per als visitants desprs de la Segona Guerra Mundial.

Enllaos externs.

 Pgina del Consell General relativa al Palau ;
 Auca del Palau dels Reis de Mallorca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144447" title="Comuna de Reao" nonfiltered="2954" processed="2933" dbindex="58817">

Reao s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa, situada a l'est de l'arxiplag.

La comuna consta de dues comunes associades formades per dos atols: Reao i Pukarua.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144449" title="Joaquim Mart Gadea" nonfiltered="2955" processed="2934" dbindex="58818">

Joaquim Mart Gadea va nixer en la localitat alacantina de Balones (1837-1920). Als 17 anys va ingressar en el Seminari, va ser rector de diversos pobles fins que va ser destinat a la parrquia de Mislata, on va escriure la seua important obra lexicogrfica i narrativa.

En 1881 va escriure el primer fascicle del seu Diccionari valenci-castell que va sufragar de la seua prpia butxaca. En 1904 va publicar la Burromaquia alacantina, on simula un congrs de rucs en una pineda del seu poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144453" title="Didier Drogba" nonfiltered="2956" processed="2935" dbindex="58820">
 
Didier Drogba s un futbolista que va nixer a Abidjan, Costa d'Ivori l'11 de mar del 1978.

Trajectria.
Drogba es caracteritza per ser un davanter rpid, potent i amb un gran olfacte golejador; s un treballador incansable en el joc de pressi en la defensa rival. Va comenar a jugar amb l'Olympique de Marseille, amb el que va arribar a la final de la UEFA.

Jos Mourinho va veure que era un gran davanter i el va fitxar pel Chelsea; per 37,5 milions d'euros.

Selecci.
En la selecci nacional de Costa de Marfil, s el capit de l'equip, el va portar a la final de la Copa Africana de Nacions en el 2006, on l'equip va caure derrotat contra Egipte. Va jugar el mundial d'Alemanya del 2006 amb la seva selecci, va marcar contra Argentina per van ser derrotats per 2-1.

 Palmars .

 Campionats nacionals .
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144457" title="Antonio da Correggio" nonfiltered="2957" processed="2936" dbindex="58821">

Antonio Allegri da Correggio (Correggio, agost de 1489   5 de mar de 1534) va ser el pintor ms destacat de l'escola de Parma, en el Renaixement itali, sent responsable d'algunes de les obres ms vigoroses i sensuals del Segle XVI. En el seu s de la composici dinmica, les illusions ptiques i els impactants escoros, Correggio va prefigurar l'art Rococ del Segle XVIII.



Biografia.
Antonio Allegri va nixer a Correggio, una petita ciutat llombarda prxima a Reggio Emilia. La seua data de naixement s incerta (al voltant de 1489). Son pare era un comerciant. Poc ms se sap dels primers anys de vida de  Correggio. En els anys 1503-1505 va estudiar amb Francesco Bianchi Ferrara, a Mdena. Ac, probablement es va familiaritzar amb el classicisme d'artistes com ara Lorenzo Costa i Francesco Francia, perqu hi ha evidncies a les seues primeres obres. Desprs d'un viatge a Mntua l'any 1506, va tornar a Correggio, on va romandre fins l'any 1510. A aquest perode de la seua vida hom creu que correspon lAdoraci de l'Infant amb Sant Isabel i Sant Joan, que mostra una clara influncia de Costa i Mantegna. El 1514 probablement va concloure tres tondos per a l'entrada de l'esglsia de Sant Andreu, a Mntua, i desprs va tornar cap a Correggio. Ac, com un artista independent i amb un creixent reconeixement, va signar un contracte per a realitzar una pintura de la Mar de Du, destinada a l'altar major de l'esglsia del monestir local de Sant Francesc (actualment a la Dresden Gemldegalerie).

Antonio da Correggio a Parma.
Cap a l'any 1516 Corregio es trobava a Parma, on va romandre gaireb la resta de la seua carrera. Ac va fer amistar amb Michelangelo Anselmi, un pintor manierista d'anomenada. L'any 1519 va casar-se amb Girolama Francesca di Braghetis, tamb natural de Correggio, que va morir lany 1529. Un dels seus fills, Pomponio Allegri, tamb va ser pintor. D'aquest perode sn les obres Mare de Du i Infant amb el jove Sant Joan, Crist deisant sa Mare i la perduda Mare de Du d'Albinea. 

El principal encrrec que va rebre (febrer-setembre de 1519) va ser la decoraci del sostre del menjador privat de l'abadessa del convent de Sant Pau (Giovanna Piacenza), anomenada Camera di San Paolo (Parma). Hi va pintar un encisadora fronda foradada per finestres redones que deixen entreveure joganers querubins. Sota les finestres redones hi ha medallons que representen figures tallades en marbre. La llar est decorada amb una imatge de Diana. La iconografia del conjunt s complexa, tot mesclant les representacions d'elements arquitectnics de marbre amb capritxosos i acolorits bambini. Tot i que recorda els frescs del palau d'esplai de Villa Farnesina a Rome, cont vertaderes innovacions per a una decoraci d'interiors.

Posteriorment va pintar la Visi de Sant Joan a Patmos (1520-21) per a la cpula l'esglsia de Sant Joan Evagelista, de Parma, que destaca per les seues illusions ptiques. Tres anys desprs va decorar la cpula de la Catedral de Parma amb una brillant Assumpci de la Mare de Du, farcida de capes de figures allunyant-se en perspectiva. Aquestes dues obres representarien un tractament completament nou en la decoraci de cpules, usant una perspectiva sotto in su que provoca la illusi ptica de qu les figures estan surant sobre el cap de l'observador i que seria utilitzada posteriorment per altres artistes del fresc, des de Gaudenzio Ferrari en els seus frescs de la cpula de Santa Maria dei Miracoli a Saronno a Pordenone en el seu fresc per a Treviso (actualment perdut), passant per les elaboracions barroques de Lanfranco i Baciccio en esglsies romanes. La concentraci de l'espectador en el vrtex, la creaci d'un fil narratiu alhora que la decoraci, la illusi ptica que aconsegueix dissimular la naturalesa plana del sostre aix com la punyent perspectiva cap a la divina infinitud... Tot plegat constituia una tcnica sense precedents i que depenia de l'extrapolaci dels mecanismes convencionals de la perspectiva. La sensaci d'allunyament i el moviment imprs a les figures presagien el dinamisme que hauria de caracteritzar la pintura barroca.

Entre altres obres mestres cal esmentar La lamentaci i El martiri de quatre sants, ambdues en la Galleria Nazionale de Parma. La Lamentaci sembla embruixada per una tnue llum desconeguda en la pintura italiana precedent. El Martiri tamb es remarcable perqu s'assembla a les posteriors composicions barroques com La veritat de Bernini i La mort de Santa Agns d'Ercole Ferrata, mostran un sant exultant lliurat-se al martiri

Srie mitolgica basada en les Metamorfosis d'Ovidi.
A ms de la seua producci religiosa, Correggio va realitzar un conjunt de pintures, avui dia famoses, sobre els Amors de Jpiter, tal i com es descriuen a les Metamorfosis d'Ovidi. Aquest conjunt de pintures voluptuoses va ser encarregat per Frederic I Gonzaga de Mntua, probablement per a ser destinades a la decoraci de la Cambra d'Ovidi, una habitaci privada del Palazzo Te. Tanmateix, van ser regalades a l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic Carles V i arran de la seua visita, i d'aquesta manera les obres van eixir d'Itlia als pocs anys de ser concloses.

Leda i el cigne, actualment al Staatliche Museen de Berln, s un quadre tumultus, en el qual destaca Leda en el centre abraant el cigne. Dana, actualment a la Galleria Borghese de Roma, mostra la donzella que jeu en un llit i reben la divina pluja daurada. La part inferior del tors apareix tapada pel lleol, en una composici ms moderada i alegre que en la versi de Tiziano de 1545 sobre el mateix tema, en qu la pluja s ms conspcua. El quadre anomenat errniament Antope i el stir avui dia s'ha identificat correctament com Venus i Cupid amb un stir. 

Ganmedes raptat per l'guila mostra un jove enlairat en un vol literalment amors. Hi ha qui ha interpretat el conjunt de l'home i l'a`guila com una metfora de sant Joan Evangelista; no obstant, ats el context extic d'aquest i d'altres quadres, aix sembla improbable. Aquest quadre i el seu company, l'obra mestra Jpiter i Io (reprodut ms amunt), es troben al Kunsthistorisches Museum de Viena.

Avaluaci.
Correggio era descrit pels seus coetannis com una persona de carcter fosc, melanclic i introvertit, trets que probablement van ser condicionats pel seu naixement en una famlia nombrosa i pobra.

Correggio s un artsta enigmtic i eclctic, i no sempre s possible establir un lligam estilstic entre les seues obres. Tot indica que va sorgir del taller d'un mestre menor i haver tingut una escassa influncia en els seus deixebles o companys contemporanis, tot i que les seues obres es consideren avui dia com revolucionries i que posteriorment han tingut una significativa influncia en la pintura. Un segle desprs de la seua mort, l'obra de Correggio era ben coneguda per Vasari, qui creia que no havia gaudit de bastant contacte amb Roma, el que l'hauria fet un millor pintor. En els segles XVIII i XIX, les seues obres apareixen referides en mltiples diaris de viatgers que visitaven Itlia, el que va portar a una revaloritzaci de la seua pintura durant el Romanticisme. L'assumpci de la Mare de Du en la cpula de la catedral de Parma va inspirar nombroses decoracions escenogrfiques en edificis religiosos i civils durant el Segle XX.

Els experiments de Corregio amb les illusions ptiques, en les quals l'espai imaginari reemplaa l'espai real, semplen precedir alguns elements del Manierisme i del Barroc. s a dir, sembla haver provocat l'aparici de "nts" artstics tot i no haver deixat deixebles directes fra de Parma, on s que va tenir influncia en l'obra de Giovanni Maria Francesco Rondani, Parmigianino i Giorgio Gandini del Grano. 

A ms de la influncia de Costa, en l'obra de Correggio poden trobar-se ecos de Mantegna i, en certa mesura, de Leonardo da Vinci.

Obres.
Madonna (1512-14) - Oli sobre llen, Castello Sforzesco, Mil;
L'adoraci dels Mags (1516-18)- Oli sobre llen, 84 x 108 cm, Brera, Mil;
Ecce Homo - Oli sobre llen, National Gallery, Londres;
El matrimoni mstic de Santa Caterina (1510-15)  - National Gallery of Art, Washington;
Mare de Du amb Sant Francesc (1514) - Oil on wood, 299 x 245 cm, Gemldegalerie, Dresden;
Mare de Du d'Albinea (1514, perdut);
Mare de Du amb l'Infant i un ngel (Madonna del Latte) - Oli sobre fusta, 68 x 56 cm, Museu de Belles Arts, Budapest;
Mare de Du i Infant amb el jove Sant Joan (1516) - Oli sobre llen, 48 x 37 cm, Museo del Prado, Madrid;
El descans en la fugida a Egipte amb Sant Francesc (1517) - Oli sobre llen, 123,5 x 106,5 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia;
Retrat d'una dama (1517-19) - Oli sobre llen, 103 x 87,5 cm, Hermitage, Sant Petersburg;
Adoraci de l'Infant (1518-20) - Oli sobre llen, 81 x 67 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia;
Camera di San Paolo (1519) - Frescs, Convent de Sant Pau, Parma ;
El matrimoni mstic de Santa Caterina (c. 1520) - Fusta, 105 x 102 cm, Museu del Louvre, Pars;
Mort de Sant Joan (1520-24) - Fresc, S. Giovanni Evangelista, Parma;
Mare de Du amb Sant Jeroni (c. 1522) - Oli sobre llen, 205,7 x 141 cm, Galleria Nazionale, Parma ;
Madonna della Scala (c. 1523) - Fresc, 196 x 141,8 cm, Galleria Nazionale, Parma;
Descendiment de la Creu (1525)- Oli sobre llen, 158,5 x 184,3 cm, Galleria Nazionale, Parma;
 Noli me Tangere (c. 1525) - Oli sobre llen, 130 x 103 cm, Museo del Prado, Madrid;
Madonna della Scodella (1525-30) - Oli sobre llen, 216 x 137 cm, Galleria Nazionale, Parma;
Assumpci de la Mare de Du (1526 1530)   Fresco, 1093 x 1195 cm, Catedral de Parma;
Nativitat (Adoraci dels pastors, o Nit de Nadal (1528-30) - Oli sobre llen, 256,5 x 188 cm, Gemldegalerie, Dresden;
L'educaci de Cupid (c. 1528) - Oli sobre llen, 155 x 91 cm, National Gallery, Londres;
Venus i Cupid amb un stir (c. 1528) - Oli sobre llen, 188 x 125 cm, Museu del Louvre, Pars;
Mare de Du amb Sant Jordi (1530-32) - Oli sobre llen, 285 x 190 cm, Gemldegalerie, Dresden;
Ganmedes raptat per l'guila (1531-32) - Oli sobre llen, 163,5 x 70,5 cm, Kunsthistorisches Museum, Viena;
Jpiter i Io (1531-32) - Oli sobre llen, 164 x 71 cm, Kunsthistorisches Museum;
Leda amb el cigne (1531-32) - Oli sobre llen, 152 x 191 cm, Staatliche Museen, Berln;
Danae (c. 1531) - Pintura al tremp, 161 x 193 cm, Galleria Borghese, Roma;
Allegoria de la Virtut (c. 1532-1534) - Oli sobre llen, 149 x 88 cm, Museu del Louvre, Paris;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144459" title="Correggio (desambiguaci)" nonfiltered="2958" processed="2937" dbindex="58823">

Antroponmia:
Els Correggio, famlia italiana.
Antonio da Correggio pintor itali del Renaixement.
Geografia: ciutat italiana prxima a Reggio Emilia. Vegeu Correggio (Reggio de l'Emlia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144460" title="Francisco Pavn Barahona" nonfiltered="2959" processed="2938" dbindex="58824">
Francisco Pavn Barahona s un futbolista professional espanyol que juga habitualment de defensa central al Real Zaragoza.

Biografia.
Format a les categories inferiors del Reial Madrid, en Paco va debutar a Primera Divisi a la temporada 2001-2002, en un Reial Madrid-Athletic de Bilbao amb Vicente del Bosque com a entrenador de l'equip blanc; la bona actuaci que va fer en aquell partit i en els segents van permetre la seva continutat al primer equip, i no al filial de l'equip madrileny. Al llarg de la seva primera temporada, Pavn jug 28 partits.

Durant les temporades segents, tot i els constants canvis d'entrenador, es va consagrar com a titular a la defensa madridista, per a partir de la temporada 2004-2005, la seva participaci es va anar fent cada vegada ms espordica. Amb l'arribada de Fabio Capello a la banqueta del Reial Madrid, Pavn va deixar d'aparixer a les alineacions de l'equip i, de fet, des que l'itali s l'actual entrenador del Reial Madrid, Francisco Pavn no ha jugat ni tan sols un partit de lliga.

En 2007, fitx pel Real Zaragoza amb la carta de llibertat.

Palmars.
Campionats nacionals.


Campionats internacionals.


Enllaos externs.
 Dades i perfil de Pavn;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144461" title="Contact" nonfiltered="2960" processed="2939" dbindex="58825">
Contact s una pellcula dirigida per Robert Zemeckis adaptada de la novella de cincia ficci Contact, escrita per Carl Sagan.

Argument.

Ellie Arroway (Jodie Foster), que va perdre els pares de jove, s una cientfica brillant que busca senyals d'intelligncia extraterrestre (SETI). s ridiculitzada per altres cientfics i, principalment, pel doctor David Drumblin (Tom Skerrit), el seu antic professor i el conseller de la cincia de la Presidncia. Drumblin en ltima instncia tanca la seva investigaci, per considerar-la un malbaratament de temps i diner pblic. Ellie i els seus amics busquen alg que els avali la investigaci en privat. Reben una subvenci del milionari S.R. Hadden (John Hurt), aix la SETI pot continuar. 

s detectat un missatge extraterrestre com una seqncia de nombres primers, provinent de l'estrella Vega. El missatge s finalment descodificat, resultant ser un esquema per una nau d'un sol passatger. Hi ha una controvrsia sobre la finalitat de la mquina, per es construeix amb l'ajut de pasos de tot el mn.

Comena la disputa sobre qui ha de ser el passatger, decantant-se pel doctor Drumblin. Un fantic religis contrari al projecte aconsegueix infiltrar-se fins la zona de llanament, on fa explosionar un artefacte explosiu, destrossant la nau i matant a Drumblin.

Hadden informa a Ellie sobre la segona mquina, construda de forma secreta prop de l'illa Japonesa de Hokkaido. Ella accedeix a viatjar en ella i va a travs d'un forat de cuc i orbita al voltant de nombroses estrelles, entre les quals, Vega. En un planeta d'aquell sistema solar observa llums, un indici de l'existncia de civilitzaci tecnolgica. All mant contacte amb una forma de vida extraterrestre que se li presenta amb la aparena del seu pare i torna a la Terra sense proves, ja que la seva videocmera noms capta neu de la trobada.

S'especula que tot ha sigut una broma del milionari Hadden, que en aquelles alades de la pellcula ja s mort de cncer. Per un informe secret indica que el temps durant el qual Ellie entra en contacte va ser enregistrat, ja que la cmera grava diverses hores de neu. Finalment, Ellie aconsegueix una subvenci governamental per a continuar amb el projecte SETI.


Comentaris.

s una adaptaci de la novella de cincia ficci Contact, escrita per Carl Sagan, i s una de les poques pellcules del mercat que tracta amb rigor l'astronomia.

Aquest llibre s, de fet, l'nica novella escrita per Carl Sagan, ja que la resta dels deus llibres sn de divulgaci cientfica.

La trama de la pellcula, per, s una mica diferent de la del llibre. L'adaptaci de la pellcula t diferncies importants, per l'essncia del missatge del llibre queda intacte. Aquest s, un dels somnis de Sagan: contactar amb extraterrestres.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
Web oficial de la pellcula ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144464" title="lvaro Meja Prez" nonfiltered="2961" processed="2940" dbindex="58826">
lvaro Meja Prez s un futbolista professional espanyol que juga habitualment de defensa central al Real Mrcia.

Biografia.
El primer equip de Meja fou el Las Rozas, on hi jug dels 11 als 15 anys. Fou amb aquella edat quan el Reial Madrid es va fer amb els seus serveis. La temporada 1998-1999 la jug amb el Juvenil B de l'entitat madridista, i la segent temporada, la jug amb el Juvenil A. Ja a la temporada 2001-2002, Meja va pujar al tercer equip, el Real Madrid C, i finalment, a l'hivern del 2003, desprs d'un any i mig al segon equip, es fa realitat el seu somni, debutar a primera divisi vestint la camiseta del Reial Madrid.

Aquest debut es va produir el dia 24 de gener del 2004, en un partit contra el Vila-real, on el conjunt blanc va guanyar per 2 gols a 1.

Ha jugat 6 partits de Lliga de Campions entre la temporada 2003-04 i la 2005-06.

Enllaos externs.
 Dades i perfil de Meja;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144467" title="Bernard Weiss" nonfiltered="2962" processed="2941" dbindex="58828">
Bernard Weiss (o Bernhard, o Weis, segons qui el nomenara) va ser un lingista fictici inventat per un/s desconegut/s per a legitimar les teories que separen el valenci de la llengua catalana, tot i que tamb cap el dubte que la intenci fra ridiculitzar el secessionisme lingstic i els blavers no se n'adonaren. 

A comenaments dels anys 1980, un tal professor Bernard Weiss, filleg del Departament de Llenges Romniques de la Universitat de Munic, enviava ponncies a reunions blaveres i articles per a la premsa valenciana en qu validava el secessionisme tot donant-li una legitimaci cientfica. Seus eren els descobriments de textos del segle XI de trobadors valencians en mossrab fins aleshores desconeguts com Bertran Desdelueg, Lus Llach i Salvatore Coniglia.

Bernard Weiss, per, no feia aparicions pbliques, no concedia entrevistes ni atenia el telfon, una impostura que s'allarg durant ms de 6 anys. Aix feu sospitar i demanar informaci a la prpia universitat muniquesa, des d'on respongueren que no hi havia ning amb aquell nom . Per desprs de tant de temps de farcir d'arguments pseudo-cientfics els defensors de la llengua valenciana, un escriptor/historiador/arqueleg/filleg blaver, Jos Pay Alberola, el convid a assistir com a estrella al Primer Congrs de la Llengua Valenciana celebrat el mes de maig de 1985 a Elx.

La versemblana de la seua prpia existncia qued, per, discutida des de les crniques del peridic blaver Las Provincias, contradint-se sobre la presncia del suposat professor Bernard Weiss:


 
XITO DEL PRIMER CONGRS DE LA LLENGUA VALENCIANA;
Elche (De nuestra redaccin);
Con la lectura de conclusiones se cerrar hoy el ;
(...) las sesiones han alcanzado gran altura, destacando la intervencin del profesor de la Universidad de Mnich Bernard Weiss, con un interesante trabajo sobre la lingstica valenciana.;
(Las Provincias, 19-05-85, p.2);



 
CONCLUSIONES DEL PRIMER CONGRS DE LA LLENGUA VALENCIANA;
El idioma valenciano es autctono;
Elche (Vicente Pastor Chillar);
(...) El primer da o fecha inaugural result fro, por la escasez de asistentes, que se multiplicaron durante el sbado y, particularmente, el domingo, en qu llegaron varios turismos y autocares desde Valencia.;
La primera conclusin de la asamblea es que la lengua valenciana constituye un idioma romnico autctono, en el que se da un caso nico y sin precedentes (...);
Entre los ponentes han figurado (...) el profesor Herran Bernhard Weiss, de la Universidad de Munich, cuya leccin fue leda por una hermana suya, al serle imposible el desplazamiento (...);
Entre los acuerdos adoptados figura celebrar el Segundo Congreso y solicitar a S.M. El Rey que conceda de Real a la Academia de Cultura Valenciana.;
(Las Provincias, 23-05-1985, p.42);


Fra pel motiu que fra, el Dr. Bernard Weiss va deixar immediatament de publicar estudis lingstics en peridics i va deixar de ser citat pels defensors de la llengua valenciana.

Cal fer notar que no hi ha cap escrit de cap filleg romanista anomenat Bernard Weiss en la literatura cientfica, i que cap dels manuscripts que el Dr. Weiss suposadament descobr no han sigut mai publicats ni han aparegut mai en pblic.

 Referncies .
 La Pesta Blava, Vicent Bello, Ed. 3i4, Valncia 1988. ISBN: 84-7502-228-6 (pgines 242 a 247);
 Levante, Cartes al director, 21-04-1985;

 Enllaos externs .
 Ancdotes de la desinformaci blavera;
 L'origen i l'evoluci argumentativa del secessionisme lingstic valenci. Una anlisi des de la transici fins a l'actualitat (Fitxer PDF, pgina 30);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144473" title="Virga" nonfiltered="2963" processed="2942" dbindex="58829">



En meteorologia, virga s la precipitaci que cau d un nvol per que s evapora abans d arribar al terra. A grans altituds la precipitaci cau majorment com a cristalls de gel abans que es fongui i finalment s evapori; es deu fonamentalment a la calor de compressi a causa de l increment de la  pressi atmosfrica a l acostar-se al terra; s ms com en el desert.

La virga pot causar interessants efectes meteorolgics, degut a que a mesura que la pluja lquida va passant a forma de vapor, sostreu molta calor de l aire a causa de la ms gran calor de vaporitzaci de l aigua. Aquests petits empaquetaments, d  aire extremadament fred descendeixen rpidament, creant una microturbulncia summament perillosa per a la navegaci aria.

Una virga pot jugar un rol en la gnesi de la cllula d una tempesta, on partcules lleugeres d un nvol s incorporen dintre de masses d aire proper sobresaturat, actuant com a nuclis per al segent cumulonimbus com nvol de tempesta, i continuar aix formant tempestes.

Una virga pot produir dramtiques i belles escenes, especialment als capvespres rogencs. La llum vermella pot aconseguir fer visibles els dolls d aire i la pluja caient, mentre vents ascendents empenyen ms enll de la vora mxima de la virga, formant un angle, fent aparixer als nvols com en forma de comes.

"Virga" s un terme llat per a una branca, i els objectes que es fan d ella, com un pal, una vara o una barra.

Tamb s un acrnim per a "Variable Intensity Rain Gradient Aloft", significant que el gradient de pluja varia en intensitat depenent de l altitud. Aix com la precipitaci s evapora a mesura que va caient, la seva intensitat disminueix la "VIRGA".

Galeria.


Virga extraterrestre.
Pluges d'cid sulfric cauen a l'atmosfera de Venus evaporant-se abans d arribar al terreny, a causa de la intensa calor a la seva superfcie.

Vegeu tamb.
 Seguretat en l aviaci;
 Neu;

Enllaos externs.

Biblioteca Digital Nacional de Cincies - Virga;
Fitxer: Virga sobre Dsseldorf/, Alemanya;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144480" title="Festival de Jazz Terrassa" nonfiltered="2964" processed="2943" dbindex="58830">

El Festival de Jazz Terrassa s un certamen que t lloc un cop cada any a l'esmentada capital vallesana, que engloba un conjunt d'actuacions i activitats relacionades amb el jazz.

 Orgens .
El Festival de Jazz Terrassa va nixer l any 1982 (un any abans s havien celebrat els 10 anys de l existncia de la Jazz Cava), promogut per Jazz Terrassa, el club de jazz d'Amics de les Art i Joventuts Musicals d'aquesta ciutat. Aquest festival s ha pogut realitzar des de llavors, cada any, amb la collaboraci d entitats com l Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya, la Diputaci de Barcelona, la Caixa de Terrassa, etc. Per sobretot el Festival de Jazz Terrassa es realitza grcies a la mateixa Jazz Cava (local neurlgic de la ciutat amb actuacions de jazz tot l'any).


 Histria del festival .
El festival ja fa ms d'un quart de segle que dura, i durant aquests anys han passat per Terrassa prop de 3.500 msics i hi han tingut lloc ms de 800 concerts, exposicions, vdeos, cinema, conferncies, homenatges... Als seus escenaris han actuat msics, ja morts, com Stan Getz, Chet Baker, Dexter Gordon, Tete Montoliu, Dizzy Gillespie, Stphane Grappelli, Elvin Jones, Art Blakey, Ray Brown...

 Pcnic Jazz .
L activitat ms multitudinria del Festival de Jazz Terrassa s el Pcnic Jazz, que s organitza al Parc de Vallparads (tamb molt concorregut a Terrassa). En aquest pcnic s hi ofereixen concerts durant tot el dia, a l aire lliure, a ms de paradetes on s hi pot comprar menjar, beguda, samarretes...

 Enllaos externs .
 Festival de Jazz Terrassa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144481" title="Gran Premi de Mnaco del 2006" nonfiltered="2965" processed="2944" dbindex="58831">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2006, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 28 de maig del 2006.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1: 15. 143;
 Pole:  Fernando Alonso  ;








 
 Enllaos externs .

Gran Premi de Mnaco;
Resultats complets del GP de Mnaco;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144482" title="Gran Premi de Mnaco del 2007" nonfiltered="2966" processed="2945" dbindex="58832">
Resultats del Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 del 2007, disputat al circuit urb de Montecarlo  el 27 de maig del 2007.

 Qualificaci .



 Nota .
 David Coulthard ha estat penalitzat per bloquejar el pas de  Heikki Kovalainen, i no li ha estat permesa la sortida a la Q3 tot i haver-se qualificat,  penalitzant-lo i fent-li perdre 5 llocs (del 8 a 13). Aix ha perms que Jenson Button pogus pendre part a la Q3.


 Cursa .




 Altres .

 Pole: Fernando Alonso  1' 15" 726;
 Volta rpida: Fernando Alonso  1' 15" 284;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144483" title="Gran Premi d'Espanya del 2007" nonfiltered="2967" processed="2946" dbindex="58833">
La cursa del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 de la temporada 2007 es disputa al Circuit de Catalunya (Montmel) el 13 de maig del 2007.





 Qualificacions del dissabte .

  

 
 Resultats de la cursa .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144486" title="Gran Premi de Malisia del 2007" nonfiltered="2968" processed="2947" dbindex="58834">
Resultats del Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de la temporada 2007 disputat  a Sepang el 8 d'abril del 2007.


 Qualificacions del dissabte .




 Resultats de la cursa .

 

 Altres .

 Pole: Felipe Massa   1' 35" 043;

 Volta rpida: Lewis Hamilton   1' 36" 701;


 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144493" title="Anita no perd el tren" nonfiltered="2969" processed="2948" dbindex="58835">
Anita no perd el tren s una pellcula de Ventura Pons basada en la novella Bones obres de Llus Anton Baulenas i protagonitzada per Rosa Maria Sard i Jos Coronado.

Sinopsi.

Anita es queda sense feina de taquillera en un cinema que enderroquen per fer-hi unes noves sales, on ja no comptaran amb ella perqu t una certa edat. Aleshores comena un idilli amb un operari de l'obra, amb qui trobar la illusi de continuar una nova etapa de vida.

Enllaos externs.
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144496" title="Just Pepratx" nonfiltered="2970" processed="2949" dbindex="58836">
Just Pepratx (en francs Justin Ppratx) (Sant Cebri o Ceret, 1828 - Perpiny, 11 de desembre de 1901) va ser un dels membres ms actius de la renaixena catalana a la Catalunya Nord.  

Va editar, a partir de 1880, els refranys populars nord-catalans aplegats en un volum: Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans. Tamb va publicar el 1884, amb el pseudnim Pau Farriol de Ceret, un recull de versos catalans Espigas y flors, i el 1888, va aplegar peces de teatre versificades i canons. Aquest escriptor va ser qui va fer la traducci francesa de les obres de Jacint Verdaguer amb qui mantenia una correspondncia abundant. Aix la seua traducci de l'Atlntida va fruir de cinc edicions successives. Li fou atorgat el ttol de mainteneur dels Jocs Florals de Barcelona el 17 de desembre de 1883. Just Pepratx esdevingu membre del Consistori el 1884, i fou designat per a pronunciar el discurs de grcies.  Fou adobat cavaller de l'ordre reial de Carles III d'Espanya, el 1885. A Perpiny, Pepratx va assistir, fora cops, a les assemblees municipals, literries, financeres i econmiques. Per al seu enterrament Verdaguer escrigu un article Enterro de Just Pepratx publicat a Lo Pensament Catal (el 5 de gener de 1902). 

Obres.
 Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans (1880).
 Espigas y flors (1884).
 Canig : Etude bibliographique du nouveau pome catalan de Jacinto Verdaguer(1887);

Traduccions.
 L'Atlntida de Jacint Verdaguer en francs: L'Atlantide (1884).
 Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesus de Jacint Verdaguer en francs: Le songe de Saint Jean. Lgende du Sacr Coeur de Jsus (1888).
 de Jacint Verdaguer en francs: Jsus enfant : pome catalan (1896).
 Flors del Calvari. Llibre de consols de Jacint Verdaguer en francs: Fleurs de Calvaire. Livre de consolations (1897) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144497" title="Molinux" nonfiltered="2971" processed="2950" dbindex="58837">


MoLinux s la distribuci de GNU/Linux oficial de la Junta de Comunidades de Castella-la Manxa. MoLinux est basada en Ubuntu. Els noms de cada versi sn dels personatges de la novella El Quixot, de Miguel de Cervantes.

 Llanaments .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144501" title="Congruncia de Fermat" nonfiltered="2972" processed="2951" dbindex="58838">
El nombre enter  es diu que satisf la congruncia de Fermat si per tot enter  coprimer amb , s'esdev que .

El Petit Teorema de Fermat estableix precisament que tots els nombres primers compleixen la congruncia de Fermat. Els nombres no primers que tamb la compleixen sn els nombres de Carmichael.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144502" title="Sidi Sad" nonfiltered="2973" processed="2952" dbindex="58839">
Abdelmadjid Sidi Said (Michelet, wilaya de Tizi-Ouzou, 1949) s el lder del sindicat algeri UGTA.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144505" title="Manuel Santana" nonfiltered="2974" processed="2953" dbindex="58840">

Manuel Martnez Santana (Madrid, 10 de maig de 1938), ms conegut com Manolo Santana fou un jugador aficionat de tennis espanyol que va ser un dels millors tennistes als anys 1960 quan va aconseguir 3 dels 4 tornejos de Grand Slam.

Tornejos de Grand Slam.

 Campi Individual .


 Campi en Dobles .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144507" title="The Beatles Anthology" nonfiltered="2975" processed="2954" dbindex="58841">

The Beatles Anthology s un documental en 5 DVD que descriu la histria dels Beatles. Presenta ms de 10 hores d'entrevistes, concerts, videoclips, enregistraments, etc., que reuneixen els vuit episodis que es van emetre precedentment a la televisi britnica, ms un DVD amb extres i el making of.

Es tracta d'una crnica molt completa del recorregut artstic de The Beatles, narrada pels mateixos protagonistes i per altres testimonis de l'poca. 

Vint-i-cinc anys desprs de la seva dissoluci, els supervivents (John Lennon ja era mort) es tornen a trobar per aclarir les raons de la seva ruptura i aportar llum sobre la majoria d'episodis essencials de llur carrera, com llurs inicis com a msics adolescents, passant per les estades a Hamburg, les experincies amb les drogues, les recerques musicals, les amenaces de mort, els problemes amb les fans i les tensions dels darrers anys del grup. 

La collecci ofereix gran quantitat de material indit.

Enllaos externs.
Beatles Anthology














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144509" title="Futbol a ustria" nonfiltered="2976" processed="2955" dbindex="58842">
 Histria .
El futbol comena a desenvolupar-se a ustria a la ciutat de Viena. Vers l'any 1896 ja hi havia set clubs que solien jugar entre ells. Els primers clubs fundats a la ciutat foren el First Vienna Football Club i el Vienna Cricket and Football-Club (fundat per John Gramlick) creats el 22 i el 23 d'agost de 1894, respectivament.

A Viena el futbol es desenvolupa molt rpidament i ben aviat aparegueren gran quantitat de club, entre ells, WAC-Wiener Athleticsport Club (14-8-1896, que cre la secci de futbol un any ms tard, posteriorment anomenat WAC Schwarz-Rot), Deutsch-sterreichischer Turnverein (1897, el 1898 se separ la secci de futbol formant el Wiener Fussballklub von 98), Rasenspielclub Training, Athletic-Club Victoria (1898, fusionat amb Cricket FC el 1911-12), Erster ASK (1898), Deutsche Jungmannschaft Whring, SK Graphia Wien (1899), FC Vorwrts, FC Hakoah (1901), SV Rennweg (1901), Rudolfshgel FC (1902-1935), SK Slovan (1902 ms tard SK Slovan-Htteldorfer AC), FC Stadlau (1902), Floridsdorfer AC (1904), ASV Hertha (1904-1931), SK Admira (1905), Fortuna 05 (1905), Brigittenauer AC (1905), SV Olympia (1906), 1. FAV FC Vorwrts 06 (1906), Wiener Sport-Club (fundat el 24-2-1883, la secci de futbol nasqu el 1907), SC Wacker (1908), SC Columbia (1908), SC Apollo (1908), Wiener Association FC (1910), Wiener Amateur SportVerein (1910), Kegelklub Favoriten (1910 ms tard FAC), SV Donau (1910), SC Nicholson (1913-1974 ms tard FC Wien).

A la resta del pas els primers clubs importants foren: Badener AC (1899), SK Herzogenburg (1899), Grazer Athletik-Klub (1902), SV Innsbruck (1905), SC Germania Schwechat (1906 en fusionar-se Graphia i Schwechater SC), FC Lustenau (1907), Stockerauer SV (1907), LASK (1908), 1. Wiener-Neustadter SC (1908), SK Sturm Graz (1909), SV Mdling (1911).

L'any 1897, el president del Cricketer don la Copa Challenge, establint una competici oberta a tots els clubs de futbol de l'Imperi Austro-hongars, on destacaven els clubs de Viena, Budapest i Praga. El Cricket guany el primer campionat el 1989, seguit del First Vienna, que guany les competicions del 1899 i 1900. El 1901 es cre una nova competici, la Copa Tagblatt, organitzada pel diari Neues Wiener Tagblatt i oberta a clubs de Viena. El campionat austrac de futbol s'inici el 1911 organitzat per la FA de Niedersterreich primer i per la Wiener Fussball-Verband des de 1923. Aquest ens organitz la primera lliga professional de l'Europa Continental el 1924/25.

La Federaci Austraca de Futbol (FB, sterreichischer Fuball-Bund va ser fundada l'any 1904 i aquell mateix any ingress a la FIFA. La selecci de futbol d'ustria esdevingu una de les ms potents del continent europeu durant els anys 30. Aquest equip va rebre el sobrenom de Wunderteam (l'equip meravella).

 Estructura actual .
El primer nivell de la lliga austraca s la Bundesliga. Est formada per 10 equips. El segon nivell s la Primera Divisi (Erste Liga), formada per 12 equips la temporada 2006/07. El tercer nivell sn les lligues regionals (Regionalliga), dividida en tres grup per criteris geogrfics Est (Regionalliga Ost), Central (Regionalliga Mitte) i Oest (Regionalliga West). El quart nivell est formada per les lligues estatals (Landesliga).

El campi de la Bundesliga es classifica per la Lliga de Campions. El segon classificat es classifica per la Copa de la UEFA.

 Competicions .
 Lliga austraca de futbol;
 Copa austraca de futbol;
 Supercopa austraca de futbol desapareguda;
 Copa Tagblatt desapareguda;
 Campionat d'ustria amateur desaparegut;
 Copa Challenge desapareguda;

Principals clubs.


Jugadors destacats.


Des de 1900
Jan Studnicka;
Des de 1910
Josef Brandsttter;
Ferdinand Swatosch;
Des de 1920
Rudolf 'Rudi' Hiden;
Josef 'Pepi' Blum;
Karl Rainer;
Friedrich Gschweidl;
Adolf Volg;
Ferdinand Wessely;

Des de 1930
Rudolf Raflt;
Karl Sesta;
Karl Adamec;
Walter Nausch;
Josef Smistik;
Franz Wagner;
Franz Riegler;
Josef Stroh;
Josef 'Pepi' Bican;
Matthias Sindelar;
Johann 'Hans' Horvath;
Franz 'Bimbo' Binder;
Anton 'Toni' Schall;
Karl Zischek;
Camillo Jerusalem;
Wilhelm Hahnemman;
Heinrich/Henri Hiltl;

Des de 1945
Walter Zeman;
Ernst Happel;
Gerhard Hanappi;
Ernst Ocwirk;
Karl Koller;
Theodor Wagner;
Ernst Melchior;
Ernst Stojaspal;
Robert Dienst;
Erich Probst;
Alfred Krner II;
Robert Krner I;
Des de 1960
Franz Swoboda;
Helmut Senekowitch;
Erich Hof;

Des de 1970
Friedrich 'Friedl' Koncilia;
Robert Sara;
Kurt Jara;
Herbert Prohaska;
Johan 'Hansi' Krankl;
Des de 1980
Bruno Pezzey;
Anton Polster;
Des de 1990
Andreas Herzog;
Andreas Ogris;


Principals estadis.


 Articles relacionats .
sterreichischer Fuball-Bund;
Selecci de futbol d'ustria;

 Enllaos externs .
 Web oficial de la Federaci Austraca de Futbol ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144514" title="Campionat d'Europa de Pitch and Putt 2003" nonfiltered="2977" processed="2956" dbindex="58843">


El Campionat d'Europa de Pitch and Putt disputat l'any 2003 a McDonagh (Irlanda) sota les directrius de l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA) va comptar amb la participaci de 8 seleccions nacionals. Irlanda va guanyar per tercera vegada aquest campionat disputat entre l'11 i el 14 de setembre.










Classificaci final.
  Irlanda;
  Catalunya;
  Frana;
  Pasos Baixos;
  Itlia;
  Gran Bretanya;
  Noruega;
  San Marino;


Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;
Associaci Europea de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
Campionat d'Europa de Pitch and Putt Associaci Europea de Pitch and Putt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144515" title="Associaci Europea de Pitch and Putt" nonfiltered="2978" processed="2957" dbindex="58844">
L'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA) s l'organisme que regeix el funcionament del Pitch and Putt a Europa. 

Es va constituir formalment l'any 2000 entre els representants de la Pitch and Putt Union of Ireland (Irlanda), British Pitch and Putt Union (Gran Bretanya), Associaci Catalana de Pitch and Putt (Catalunya), Association Francaise de Pitch and Putt (Frana), Nederlandse Pitch and Putt Bond (Pasos Baixos) i la Federazione Italiana de Pitch and Putt (Itlia). 

Posteriorment s'hi han adherit la Dansk Pitch and Putt Union (Dinamarca), Norges Pitch & Putt Forbund (Noruega), Scweizerischen Pitch and Putt Verband (Sussa), Federazione Sanmarinese Pitch and Putt (San Marino), Associaci Andorrana de Pitch and Putt (Andorra) i Deutscher Pitch & Putt Verband (Alemanya).

La seu s a Dubln (Irlanda) i la junta directiva pel perode 2008-10 est formada pel president Mervyn Cooney (Irlanda), el vicepresident Jo G. Brand (Noruega) i els membres de l'executiva Brigitte Albisetti (Sussa), Toni Lloret (Catalunya) i Frank Smith (Irlanda). 

L'Associaci Europea de Pitch and Putt organitza el Campionat d'Europa de Pitch and Putt, que es disputa cada dos anys.




Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;

Notes i referncies.


 Enllaos externs .
Associaci Europea de Pitch and Putt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144516" title="Campionat d'Europa de Pitch and Putt 2005" nonfiltered="2979" processed="2958" dbindex="58845">


El Campionat d'Europa de Pitch and Putt disputat l'any 2005 a Overbetuwe (Pasos Baixos) sota les directrius de l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA) va comptar amb la participaci de 9 seleccions nacionals. Irlanda va guanyar per quarta vegada aquest campionat disputat entre el 26 i el 28 d'agost.

Fase de qualificaci.



Fase de grups.







Fase final.







Classificaci final.
  Irlanda;
  Pasos Baixos;
  Catalunya;
  Gran Bretanya;
  Frana;
  San Marino;
  Itlia;
  Noruega;
  Sussa;


Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;
Associaci Europea de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
Campionat d'Europa de Pitch and Putt Associaci Europea de Pitch and Putt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144517" title="Swing" nonfiltered="2980" processed="2959" dbindex="58846">

El swing s un estil de jazz que va nixer durant la dcada dels  30 (els anys 1935-1945 sn coneguts com  l era del swing ) i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d instruments utilitzats per formar les anomenades  Big Bands , com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Woody Herman, Count Basie o Duke Ellington.

El swing es va gestar al llarg dels anys 30, i cap al 1935 s'havia va consolidat com a un estil dominant de la msica popular als Estats Units i una part acceptada del vocabulari jazzstic, evolucionant des de l'anterior "sweet music". Un event fonamental en la popularitzaci del swing fou un concert de la banda de Benny Goodman realitzat al Carnegie Hall, a principis del 1938. Aquest concert, considerat un dels ms importants en la histria del jazz, va donar lloc com cap altre a la "swing fever", tot un fenomen social que va quedat integrat a la histria de la msica nordamericana.

Si b l'impuls de les big bands va durar fins entrada la Segona Guerra Mundial, els efectes econmics d'aquesta no van trigar a notar-se. Molts msics hagueren de participar a la guerra, i les imposicions del clima bllic obligaven a retallar costos i grandria de les bandes. Per quan la guerra acab, l'era del swing estava entrant en crisi. Poques bandes romangueren actives posteriorment, entre elles notablement la de Duke Ellington. La msica popular pass a estar dominada pels "crooners", cantants que es recolzaven en un so orquestral. L'audincia de jazz, per altra banda, gir la seua atenci cap al bebop, un estil radicalment innovador i menys comercial. Tamb, el so big band acab evolucionant en el jump blues, que acabaria influint, a la dcada segent, en un gnere tan popular com el rock and roll.

Una big band tpica inclou tres o quatre trompetes, dos o tres trombons, clarinets i saxfons (dos contralts, dos tenors i un barton), i una secci de ritmes formada per piano, baix, guitarra i bateria.

El swing era una msica composta, encara que amb un petit espai per a la improvisaci, i curosament orquestrada, establint sovint forts contrastos entre els metalls (trompetes i trombons) i els instruments de canya (clarinets i saxfons). Es tocava amb suavitat i amb un lleu rubato (o  swing  rtmic), encara que amb una acurada precisi de conjunt. 

Una altra caracterstica del estil del swing s el riff, una frase meldica o harmnica que es desplaa de secci en secci.

Van ser els msics negres els qui van desenvolupar l estil del swing, per tamb hi va haver compositors blancs que contriburen al desenvolupament d aquest estil. Louis Amstrong i la orquestra de Fletcher Henderson l any 1924 van ser els que el van fusionar el swing amb el jazz.

Tamb s anomena swing a l estil de ball acompanyat per la msica swing. Aquest estil sorgeix als estats del sud dels EUA com a formes improvisades de passos de ball sobre els estils musicals de ragtime, jazz i dixieland. 

Les comunitats afro-americanes de Chicago, New Orleans i Nova York van comenar a ballar una msica que sintetitzava els estils de ragtime, jazz i Charleston, donant nom a un ball anomenat Lindy Hop. Aquest tipus de ball t subestils com sn el Balboa, el Charleston, el Jitterbug, el Ballroom Swing, el Ballroom jive, i el West Coast Swing. Aquests tipus de balls han sigut l aportaci nord-americana al mn del ball.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144518" title="Grazer Athletik-Klub" nonfiltered="2981" processed="2960" dbindex="58847">


El Grazer AK, tamb conegut com GAK, s un club de futbol austrac de la ciutat de Graz.

 Histria .
El GAK fou fundat el 18 d'agost de 1902 com a Grazer Athletik-Sport Klub. La secci de futbol ha destacat principalment a la dcada 1995 - 2005. El club tamb t seccions de basquetbol, salts i tennis.

 Palmars .
1 Lliga austraca de futbol: 2004;
4 Copa austraca de futbol: 1981, 2000, 2002, 2004;
2 Supercopa austraca de futbol: 2000, 2002;
3 Campionat d'ustria amateur: 1929, 1932, 1933;

 Jugadors destacats .
 Rudolf Hiden ;
 Saleh Selim ;
 Matja Kek (1990 - 1994);
 Ale  eh (1992 - 2003);
 Alexander Manninger (1996 - 1997);
 ric Akoto ;
 Benedict Akwuegbu ;
 Emanuel Pogatetz (2003 - 2005);
 Libor Sionko (2004);
 Ross Aloisi;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial;
Web no oficial;
Web no oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144521" title="Federaci Internacional de Pitch and Putt" nonfiltered="2982" processed="2961" dbindex="58848">
La Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA) s l'organisme que regeix el funcionament del Pitch and putt al mn. 

Es va crear el mar de 2006 en presncia dels representants de 17 organismes nacionals.

En sn membres la Pitch and Putt Union of Ireland (Irlanda), Brittish Pitch and Putt Union (Gran Bretanya), Federaci Catalana de Pitch and Putt (Catalunya), Association Francaise de Pitch and Putt (Frana), Nederlandse Pitch and Putt Bond (Pasos Baixos), la Federazione Italiana de Pitch and Putt (Itlia), Norges Pitch & Putt Forbund (Noruega), Scweizerischen Pitch and Putt Verband (Sussa), Australian Pitch and Putt Association (Austrlia) i la Federacin Chilena de Pitch and Putt (Xile), Dansk Pitch and Putt Union (Dinamarca), Federazione Sanmarinese Pitch and Putt (San Marino), Associaci Andorrana de Pitch and Putt (AAPP) (Andorra), Canadian Pitch and putt Association (CPPA) (Canad), China Pitch and Putt Association (Xina), US Pitch and Putt Association (Estats Units), Deutscher Pitch & Putt Verband (Alemanya).

Actualment la seu s a Barcelona (Catalunya) i est dirigida per Jos Maria Anzizu i John Manning.

La FIPPA organitza la Copa del mn de Pitch and Putt de seleccions nacionals que es disput cada dos anys entre 2004 i 2008 i cada 4 anys a partir de 2012.  Des de 2009 organitza el Campionat del Mn individual de Pitch and putt.


Membres de la FIPPA.


 Dinamarca, Canad, Xina i Alemanya sn membres associats.
 


Vegeu tamb.
Copa del mn de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
Federaci Internacional d'Associacions de Pitch and Putt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144522" title="Miquel Farr i Mallofr" nonfiltered="2983" processed="2962" dbindex="58849">
Miquel Farr va nixer l any 1936 a Terrassa, s un dels pianistes actuals de ms prestigi de la seva generaci. Membre del Club d'Escacs Terrassa, Mestre internacional d'escacs que va aconseguir el tercer lloc al Mundial Juvenil de 1955, darrera del futur campi del mn Boris Spassky.
 
 La Msica .
Els aspectes que cal destacar de la seva manera de tocar el piano sn:
 la fora temperamental;
 el poder comunicatiu ;
 la musicalitat;
 
Aquests, sn tres aspectes que aporten a la seva msica un gran inters interpretatiu.

Miquel Farr va ser alumne de grans msics com Toms Buix, Sofia Puche, Perre Sancan, Stefan Askenasse i Wilhem Kempff. 

Amb noms 18 anys, va guanyar el Primer Premi Internacional Maria Canals, i posteriorment, ha estat guardonat amb les mximes distincions del Conservatori Superior de Msica de Barcelona: Premi Extraordinari, Premi d Honor de virtuosisme i el Premi Ona Farga.

En la seva trajectria cal destacar les seves actuacions amb orquestra i en recitals per Europa i Estats Units, aix com collaboracions en msica de cambra amb importants talents del panorama musical.

Tamb ha publicat diversos CDs, entre els que destaquem els consagrats a les obres de Frederic Mompou.

Ha impartit cursos i master class a Europa i als Estats Units. Actualment, s catedrtic del Conservatori Superior de Msica de Barcelona.

 Els escacs .
Ha estat, a ms, un extraordinari jugador d'escacs. T el ttol de Mestre Internacional.

Va ser subcampi d'Espanya individual el 1957 i de Catalunya els anys 1955 i 1957. El seu principal xit va ser quedar tercer al Campionat del Mn Juvenil el 1955, darrera de Boris Spassky (futur campi del mn i protagonista del mtic matx del segle amb Bobby Fischer el 1972) i Mednis, jugador d'EUA de primer nivell i davant de Panno, jugador argent de primer nivell.

La carrera de pianista el va obligar a deixar els escacs en segon pla, encara que continua sent un jugador d'escacs de gran fora. Est vinculat al Club d'Escacs Terrassa, al Centre Social Catlic de la ciutat.

 Enllaos .
 Biografia;
 Pgina personal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144523" title="Castellet" nonfiltered="2984" processed="2963" dbindex="58850">


El Castellet (tamb Castell menor o Castillet, forma que reflecteix la pronncia local i que s'ha adoptada com a grafia en francs) s un dels monuments ms importants de Perpiny, i la seua forma s utilitzada com a smbol de l'Ajuntament. Fou alternativament porta de la ciutat i pres d'estat. Avui alberga el Museu Catal de les Arts i Tradicions Populars (La Casa Pairal). Fou tamb anomenat Baluard o Bastilla.

El Castellet comporta dues parts: el Castellet gran i el Castellet petit.

Est considerat com un document arqueolgic de gran importncia per a la histria de la vila. Representa un tipus d'arquitectura militar nic en el seu gnere. A ms, t un inters decoratiu amb els merlets, els permdols i les torratxes d'estil morisc que el coronen. 

 Histria .

El Castellet gran es va construir a l'entorn del 1368, pel mestre d'obres Guillem Guitard per encrrec de Joan el Caador, per reemplaar la porta dita del Vernet que permetia de travessar les muralles i que la ciutat es pogus comunicar amb el raval. El nou passatge comportava un pont llevads que ja no existeix. La construcci massiva de l'edifici fou la d'una fortalesa per resistir a qualsevol ofensiva que vingus del nord.

L'ocupaci breu del Rossell per Llus XI va permetre canviar la destinaci del Castellet. La fortalesa ja era intil perqu els conflictes amb Frana havien acabat per l'ocupaci i aix esdevingu pres d'estat. Les finestres van ser enreixades i el passatge del pont llevads va ser suprimit. Tanmateix calia assegurar una sortida de la vila cap al Vernet, aix es va juxtaposar el Castellet petit a la bastida primitiva del 1478. Fou el Portal de Nostra Senyora del Pont. Una porta que conserva en l'estil una harmonia amb la resta del monument tot i que els matacans ens indiquen que fou bastida en una poca ms tardana.

El 1542, Carles V va fer cobrir el Castellet, al nord, amb un basti poligonal la punta i el torric del qual avanaven cap a la Bassa (riu situat al nord). Els obrers van utilitzar els materials provinents de la Capella de Nostra Senyora del Pont que va ser enderrocada (aix com les cases del raval) per raons estratgiques. Arran de la destrucci d'aquesta capella, el Castellet fou posat sota la protecci de Nostra Senyora del Pont i l'esttua de la Verge que l'ornamentava fou installada dins de la capella. Ms tard, l'esttua va ser collocada sobre la faana dins un simple nnxol de pedra practicat al mur (el nnxol cncau, visible encara avui, ornamentat amb un enquadrament gtic data del 1864)

El 1642, Vauban va fer reforar el basti poligonal de Carles V i va tornar a posar el Castellet en estat de defensa. Al llarg d'aquest segle tamb es va construir el Cos de gurdia. Era una obra bastant senzilla (enderrocada el 1843), situada a la planta baixa banda sud i coberta amb teules. Com ho indica el seu nom era el quarter del Cos de gurdia. Un pati que vorejava la paret del Castellet permetia accedir a la porta del monument.

El 1904, fou enderrocat el recinte fortificat de Perpiny per es va respectar el Castellet. Van desaparixer els suports sobre els quals es recolzava a les muralles i el basti aix com el seu torric foren dinamitats.

Al segle XX, el Castellet va albergar els Arxius Municipals de la Vila de Perpiny. Actualment, alberga el Museu Catal dels arts i tradicions populars tamb anomenat La Casa Pairal.

 La construcci .

Tot i que els paletes dels segles XIV i XV a Perpiny feien servir el ma i els palets que treien del riu, les construccions militars noms eren fetes amb ma. Pel que fa al ciment, consistia en una barreja de cal i de maons picats (el trbol), fora adherent i resistent.

El Gran Castellet fa 31 metres de llarg i el Petit vuit metres. L'altura dels parapets dels merlets s de 20 metres per damunt del terra i la del carener de la torratxa de 29,20 metres. El gruix dels murs s de 3,50 metres a la seua base, de 2,80 metres al segon pis i de 1,60 metre al tercer. Una escala en espiral d'un dimetre de 2,77 metres comunica amb el Castellet gran. Una segona escala en espiral fou feta en el gruix de la paret entre el Gran i el Petit Castellet. L'un i l'altre permeten l'accs a la terrassa.

 La pres d'Estat .

El Castellet, pres d'Estat, recollia els delinqents de dret commun i els soldats detinguts. Un document escrit per un oficial del Gnie al segle XVII (Arxius histrics del fort de Vincennes) indica com s'empraven les estanes:

 Gran Castellet: al soterrani el  calabs blanc . Al primer pis la cambra del Governador (feta servir des dels anys seixanta pels Arxius Municipals). Al segon pis la cambra  o sont les fanatiques(on sn els fantics)  i la cambra  o l'on donne la question (on es fan les interrogacions)  amb els instruments de tortura.

 Petit Castillet: Al soterrani el  calabs negre . Al primer pis la cambra dita dels  galriens . Al segon pis la cambra  o l'on enferme les soldats (on s'empresonen els soldats)  i la capella. Al tercer pis la cambra  o l'on enferme les dones (on s'empresonen les dones) . Els presoners sn conduits, per la passejada, pel llarg de la terrassa.

 El Cos de gurdia : per a l's del cos.

 L'enigma de l'infant del Castellet .

El 1948, Louis Xaragai ve prendre possessi del crrec de bibliotecari municipal al Castellet. Des de la seva arribada, l'intrigava una finestra emmarcada de pedres blanques, que semblava haver estat enreixada en altre temps per que era llavors coberta. Man desobstruir aquesta obertura i descobrir qu hi havia all dalt (aquesta finestra es trobava al mur del 'Petit Castellet', a m esquerra de l'estatua de la Verge)

Es va fer treure rpidament les pedres que la clausuraven per el paleta es retir inmediatament, sufocat per una forta olor nauseabunda.  Hi ha un cadver all dins!  exclamava.

S'apressaren a mirar, passant a un cau, mesurant tres metres de llarg, vuitanta centmetres d'ample i dos metres d'alt, tancat per una porta de fusta revestida de ferro. S'hi descobreix l'esquelet d'un infant: son cos estirat reposava damunt un terreny de seixanta centmetres. Devia haver sigut vestit quan l'hi ficaren, perqu portava sabates de cuir. S'hi recoll ossos,  pelleringues de teixit, el cul d'una sabata, ossos d'animal (les deixalles d'un pat), un plat de l'poca Llus XVI, increblement, i la meitat d'un cntir.

L'enigma fou servida i diverses teories foren proposades com ara la ms descabellada que avanava que es tractava de Llus XVII mateix. Aix, el Dof hauria sigut confiat a uns comissaris encarregats per la Convenci Francesa de concloure la pau amb Espanya, qui exigia com a prvia condici la remesa de l'infant. Defallit durant les negociacions, hauria sigut enterrat en secret al Castellet. Desprs d'investigar, sembla que l'infant mrtir no fou empresonat abans de la fi del segle XIX. Per el seu dest encara ens presenta una preocupant enigma : Qu havia fet?  Era un boig?  O b sa famlia volia desfer-se d'ell? No se sap.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144524" title="FC Wacker Tirol" nonfiltered="2985" processed="2964" dbindex="58851">


El FC Wacker Tirol s un club de futbol austrac, de la ciutat d'Innsbruck.

 Histria .
El Wacker Tirol es va formar el juny de 2002 i s el continuador de l'histric FC Tirol Innsbruck que va desaparixer el 2002 per una fallida econmica. El club noms trig dos anys en ascendir a la mxima categoria del futbol austrac, que assol el 2004.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144526" title="LASK Linz" nonfiltered="2986" processed="2965" dbindex="58852">


El LASK Linz s un club de futbol austrac de la ciutat de Linz.

 Histria .
El LASK s el club de futbol ms antic de l'estat d'ustria del Nord. El 1908, Albert Siems, un membre del club d'atletisme fundat el 1899 Linzer Athletik Sportklub Siegfried decid crear un club de futbol. El club adopt els colors blanc i negre i el seu primer nom fou Linzer Sportclub. El 14 de setembre de 1919 canvi el seu nom per Linzer Athletik Sport-Klub (tamb anomenat Linzer ASK o LASK). Des de 1995 el nom oficial del club s LASK Linz. La seva millor temporada fou el 1965, en qu guany la lliga austraca (per primer cop obtinguda per un club de fora de Viena), a ms de la copa.

L'any 1997, a causa de les pressions pbliques, el LASK Linz es fusion amb el seu rival ciutad, el FC Linz (conegut amb anterioritat com SK VOEST Linz). Es mantingueren el nom del club, colors i dirigents del LASK.

 Palmars .
1 Lliga austraca de futbol: 1965 (ms una el 1974 per al VOEST Linz);
1 Copa austraca de futbol: 1965;
2 Lliga austraca de segona divisi: 1979, 1994;
1 Campionat d'ustria amateur: 1931;
13 Lligues d'ustria del Nord: 1924, 1925, 1926, 1927, 1929, 1930, 1931, 1932, 1936, 1939, 1947, 1948, 1950;
6 Copes d'ustria del Nord: 1929, 1931, 1932, 1935, 1937, 1946;

 Jugadors destacats .
Besian Idrizaj;
Geir Frigrd;
Peter Stger;
Ivica Vasti ;
Markus Weissenberger;
Klaus Lindenberger;
Christian Stumpf;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144528" title="Nombres de Carmichael" nonfiltered="2987" processed="2966" dbindex="58853">
Els nombres de Carmichael sn els nombres enters no primers que compleixen la congruncia de Fermat. Un nombre  s de Carmichael si, per tot enter  coprimer amb , .

 Nota histrica .
Cap a 1899, Alwin Korselt ja conjecturava l'existncia de nombres enters no primers que satisfan la congruncia de Fermat, per no en va poder trobar cap. El 1910 Robert Carmichael en descobr el primer, el 561, i encara en va trobar desprs quinze ms, cosa que  el va fer conjecturar-ne l'existncia d'infinits. Aquesta conjectura no es va demostrar certa fins el 1992, a l'article d'Alford, Granville i Pomerance (1994), There are infinitely many Carmichael numbers. El terme nombre de Carmichael l'introdu Beeger el 1950.

 Generalitats .
Els nombres de Carmichael sn, en certa foma, semblants als nombres primers: sn nombres pseudoprimers respecte qualsevol base i, per aix, sel's anomena pseudoprimers absoluts.

Els nombres de Carmichael tenen importncia perqu poden falsejar els resultats de la prova de primalitat basada en el Petit Teorema de Fermat. L'existncia d'aquests nombres, per, no inutilitza aquesta prova en el cas que el resultat sigui que el nombre comprovat no s primer.

 Propietats .
 L'anomenat criteri de Korselt estableix que un nombre  s de Carmichael si, i noms si, no cont quadrats i qualsevol factor primer  de  compleix que  divideix exactament .
 Com a conseqncia de l'anterior, els nombres de Carmichael sn tots senars.
 Els nombres de Carmichael compleixen tamb la versi general de la congruncia de Fermat: un nombre  s de Carmichael si, i noms si, per tot enter , sigui o no coprimer amb , .
 Un nombre de Carmichael cont, almenys, tres factors primers diferents.
 Hi ha infinits nombres de Carmichael, per sn rars. Per exemple, entre 1 i 1018 n'hi ha noms 1.401.644 en una proporci aproximada de 1 a 700.000.000.000. Aix fa relativament poc perillosa la prova de primalitat basada en el Petit Teorema de Fermat.

 Construcci i exemples .
Els primers nombres de Carmichael sn

1105 = 5  13  17

1729 = 7  13  19 

2465 = 5  17  29 

2821 = 7  13  31 

6601 = 7  23  41 

8911 = 7  19  67

tots ells amb tres factors primers. Amb quatre factors primers hi ha

41041 = 7  11  13  41

62745 = 3  5  47  89

63973 = 7  13  19  37

75361 = 11  13  17  31

101101 = 7  11  13  101

126217 = 7  13  19  73

172081 = 7  13  31  61

188461 = 7  13  19  109

278545 = 5  17  29  113

340561 = 13  17  23  67

Com no podia ser menys per aquests nombres pseudoprimers absoluts, no es coneix cap expressi general que els proporcioni tots. Per, a partir de l'observaci feta el 1939 per J. Chernik que, si els tres factors sn primers, el producte  s un nombre de Carmichael, hom ha trobat moltes d'altres expressions semblants per produir-ne d'altres.

 Referncies .
 Taula de nombres de Carmichael;
 Korselt A.  (1899). Problme Chinois L'Intermdiaire des Mathmaticiens, 6, pp.142-143. ;
 Carmichael, R. D. (1912). On composite numbers  which satisfy the Fermat congruence . Am. Math. Month. 19 22 27.
 Beeger, N.G.W.H. (1950) On composite numbers  for which  for every  prime to  Scripta Mathematica, 16, pp.133-135;
 Peterson I., Primality tests: An infinity of exceptions, Science News 142  ;
 Alford, Granville and Pomerance (1994). There are infinitely many Carmichael numbers, Ann. of Math. 140(3), 703-722.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144530" title="First Vienna Football Club 1894" nonfiltered="2988" processed="2967" dbindex="58854">


El First Vienna FC s un club de futbol austrac de la ciutat de Viena.

 Histria .
El club va ser fundat el 22 d'agost de 1894. Jug el primer partit el 15 de novembre del mateix any perdent amb el Vienna Cricket and Football Club per 0 a 4. Els seus primers ttols foren a la Copa Challenge, una competici que reunia els clubs de l'Imperi Austro-hongars. L'poca daurada del club foren els anys 30 i 40. El Viena guany la copa austraca el 1929 i 1930, proclamant-se campi nacional el 1931, ttol que repet el 1933. A ms, es proclam campi de la Copa Mitropa el 1931. Una tercera copa l'aconsegu el 1937.

Amb l'annexi del pas per Alemanya (Anschluss) el 1938, les competicions futbolstiques dels dos pasos s'uniren. El 1943 el Vienna es proclam campi de la copa alemanya. L'any 1946 guany la Copa Liberation, trofeu donat pels sovitics per celebrar l'alliberament del pas. Malgrat aquest ttol, el club es mantingu en un segon pla a partir d'aquell any, noms trencat pel campionat austrac assolit el 1955.

Actualment est esponsoritzat per l'empresa Fernwrme.

 Palmars .
6 Lliga austraca de futbol: 1931, 1933, 1942, 1943, 1944, 1955;
3 Copa austraca de futbol: 1929, 1930, 1937;
1 Copa alemanya de futbol: 1943;
1 Copa Mitropa: 1931;
2 Copa Challenge: 1899, 1900;
1 Copa Liberation: 1946;

 Jugadors histrics .
 Mario Alberto Kempes;
 Hans Krankl ;
 Ivica Vastic;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144534" title="VfB Admira Wacker Mdling" nonfiltered="2989" processed="2968" dbindex="58855">


El VfB Admira Wacker Mdling ( Verein fr Bewegungsspiele Admira/Wacker Mdling ) s un club de futbol austrac de la ciutat de Mdling.

 Histria .
El club s el resultat de la fusi, l'any 1997, del VfB Mdling i SCN Admira/Wacker.

Els orgens del club cal trobar-los en el SK Admira Vienna nascut el 1905. Entre 1926 i 1939 guany set campionats nacionals i tres copes, situant-se entre els ms poderosos del pas. Desprs de l'Anschluss, l'Admira disput la Gauliga Ostmark, arribant a disputar la final de la copa alemanya el 1939, perdent per 0-9 enfront el Schalke 04. Els anys posteriors a la guerra l'Admira comen un lleu declivi. Tot i aix obtingu una nova lliga el 1966 i dues noves copes.

El 1971 l'Admira es fusion amb el Wacker Wien, un club fundat el 1908 i que es mantingu a la primera divisi del pas entre 1914 i 1961. El Wacker es proclam campi nacional el 1947. Com a Admira Wacker guany la supercopa d'ustria el 1989. L'entitat reuneix un total de setze ttols entre ambds clubs.

L'altre meitat del club va ser fundat com a SVg Mdling el 11 d'agost de 1911 i fou reanomenat VfB Mdling el 1992.

 Palmars .
9 Lliga austraca de futbol: 1927, 1928, 1932, 1934, 1936, 1937, 1939, 1947, 1966;
6 Copa austraca de futbol: 1928, 1932, 1934, 1947, 1964, 1966;
1 Supercopa austraca de futbol: 1989;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144539" title="Nombre pseudoprimer" nonfiltered="2990" processed="2969" dbindex="58856">
Els nombres pseudoprimers sn els que no ssent primers, verifiquen el test de primalitat de base b:

Siguin  un nombre enter i  un altre nombre enter no primer. El nombre  s pseudoprimer respecte la base  si .

Els nombres pseudoprimers respecte qualsevol base sn els nombres de Carmichael.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144550" title="Club de Ftbol Ciudad de Murcia" nonfiltered="2991" processed="2970" dbindex="58857">

El Club de Ftbol Ciudad de Murcia s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Mrcia. Va ser fundat el 1999.

Histria.

Els primers anys d existncia del Ciudad de Murcia van ser d un sorprendent i meteric ascens.  Fundat en 1999, en 2003 ja jugava a la Segona divisi. El primer partit que va disputar va ser a la categora preferent contra el Ranero, el qual van perdre. Per a partir d ah, les victries i golejades van ser habituals. Despus de dos ascensos de categora consecutius van jugar dues temporades a la segona divisi B abans d ascendir a la Segona divisi. Les dues primeres temporades a aquesta categora van aconseguir la permanencia, encara que amb dificultats, quedant en 17a i 18a posici. En canvi, a la tercera temporada van estar molt proa d ascendir a Primera divisi, al quedar en 4a posici i noms 2 punts de l ascens.

En 2007, el Ciudad de Murcia va vendre la seva plaa a la segona divisi a l'equip Granada 74 Club de Ftbol. La temporada 2007-2008, el Ciudad de Murcia la jugar a la tercera divisi, ocupant la plaa que tenia el seu equip filial.

Estadi.

El Ciudad de Murcia disputa els seus partits a l estadi de La Condomina, el qual compartia amb l altre equip de la ciutat, el Real Murcia CF, fins a finals de 2006 quan aquest ltim s va traslladar a la Nova Condomina. Va ser inaugurat en 1924. T una capacitat per a 16.000 espectadors i unes dimensions de 108x68 metres.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 4;
 Temporades a Segona divisi B: 2;
 Temporades a Tercera divisi: 1;
 Millor posici a la lliga: 4t (Segona divisi temporada 2005/2006);
 Mxim golejador: Giza (21 gols).

Palmars.

Sense ttols;

Enllaos externs.

 Pgina oficial del CF Ciudad de Murcia ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144552" title="Club Polideportivo Ejido" nonfiltered="2992" processed="2971" dbindex="58858">


El Polideportivo Ejido s un club de futbol espanyol, de la ciutat d'El Ejido, a la provncia d'Almeria (Andalusia). Va ser fundat en 1969 i actualment juga a la Segona Divisi B desprs de baixar de categoria durant la temporada 2007-08.

Estadi.

El Polideportivo Ejido disputa els seus partits a l Estadi Municipal Santo Domingo, inaugurat en 2001 i amb capacitat per a 7.870 espectadors. Anteriorment, l equip jugava al vell estadi Municipal Santo Domingo.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 6;
 Temporades a Segona divisi B: 5;
 Temporades a Tercera divisi: 9;
 Millor posici a la lliga: 13 (Segona divisi temporades 2002/03 i 2004/05);

Palmars.

Sense ttols;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144553" title="Disfunci sexual" nonfiltered="2993" processed="2972" dbindex="58859">

Una disfunci sexual s qualsevol trastorn o problema que afecti l'rea del gaudiment de la sexualitat humana.
Les disfuncions sexuals poden tenir diferents causes d'ordre fsic o psquic i, freqentment, sn mixtes. 
Com a possibles causes fsiques podem trobar-hi diferents malalties orgniques, com la diabetis, la hipertensi arterial, el cncer, les cardiopaties greus, diverses malalties neurolgiques. Tamb s freqent que siguin secundries a diversos medicaments com els antidepressius, els dirtics, els sedants, els antihipertensius. Tamb l'alcohol, el tabac i diverses drogues afecten negativament la sexualitat.
Com a causes psquiques comunes hi ha els dficits educatius, una visi moral massa estricta, el fonamentalisme religis, els antecedents d'abs sexual o d'agressi sexual, la reacci davant d'alguna malaltia fsica i els trastorns psiquitrics.

 Addicci al sexe;
 Desig sexual inhibit;
 Disfunci orgsmica;
 Disfunci erctil (Impotncia);
 Ejaculaci preco;
 Ejaculaci retardada;
 Paraflies;
 Vaginisme;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144555" title="Ahnentafel" nonfiltered="2994" processed="2973" dbindex="58860">
El sistema  Ahnentafel, tamb conegut com el sistema de numeraci de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jernimo de Sosa el 1676 com un mtode de numeraci dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Aquest mtode va ser revisat el 1898 per Stephan Kekul von Stradonitz (1863-1933), que el va popularitzar al seu llibre Ahnentafel-Atlas. Ahnentafeln zu 32 Ahnen der Regenten Europas und ihrer Gemahlinnen (Berln : J. A. Stargardt, 1898-1904), que contenia 79 taules d'ascendncia de sobirans europeus i els seus cnjuges.

El sistema li dna el nmero 1 a l'individu la genealogia del qual s'exposa (el subjecte de la taula) i desprs el nmero dos al seu pare, i el nmero tres a la seva mare. A cada home se li assigna un nombre doble del que porta el seu fill o filla (2n) i a cada dona se li dna un nombre doble del del seu fill o filla, ms un (2 n +1). Aix, els homes sempre porten nombres parells i les dones imparells.





 Exemple .

Com a exemple real, la segent genealogia de Jaume I el Conqueridor utilitza el sistema Ahnentafel, i enumera els seus ascendents coneguts fins als seus quadravis.

 Jaume I el Conqueridor (1208-1276) ;
 Pere el Catlic (1174-1213);
 Maria de Montpeller (1182-1213) ;
 Alfons el Cast (1152-1196);
 Sana de Castella (v. 1154-1208);
 Guillem VIII de Montpeller (?-1202);
 Eudxia Comnena (v. 1150-v. 1203) ;
 Ramon Berenguer IV (v. 1113-1162);
 Peronella d'Arag (1135-1174);
 Alfons VII de Castella (1105-1157);
 Riquilda de Polnia (v. 1140-1185);
 Guillem VII de Montpeller (v. 1131-v. 1172);
 Matilda de Borgonya (1130-?);
 Isaac Comn (v. 1113-v. 1154);
 Irene Synadene ;
 Ramon Berenguer III (1082-1131);
 Dola de Provena (v. 1095-1127);
 Ramir II d'Arag (v. 1075-1147);
 Agns de Peitieu (?-1159);
 Ramon de Borgonya (v. 1050-1107);
 Urraca I de Castella (v. 1080-1126);
 Ladislau II de Polnia (1105-1159);
 Agns de Babenberg (1111-1157);
 Guillem VI de Montpeller (?-d. 1161);
 Sibilla;
 Hug II de Borgonya (1084-1143);
 Matilda de Turena (?-1163);
 Joan II Comn (1087-1143);
 Irene d'Hongria (1088-1134);
 ?
 ? ;
 Ramon Berenguer II (1053-1082);
 Mafalda de Pulla-Calbria (1060-1108);
 Gerbert de Gavald (1055-d. 1107);
 Gerberga de Provena (?-v. 1112);
 San III d'Arag (1042-1094);
 Isabel d'Urgell (?-v. 1071);
 Guillem IX de Poitiers (1071-1126);
 Felipa de Tolosa (v. 1073-1118);
 Guillem I de Borgonya (1020-1087);
 Estefania;
 Alfons VI de Lle (1040-1109);
 Constana de Borgonya (1046-1093);
 Boleslau III de Polnia (1085-1138);
 Zbyslava de Kev;
 Leopold III, Margrave d'ustria (1073-1136);
 Agns d'Alemanya (1072-1143);
 Guillem V de Montpeller (1075-1121);
 Ermessenda de Melguelh;
 ?
 ?
 Eudes I de Borgonya (1058-1103);
 Sibilla de Borgonya (1065-1101);
 Bos I de Turena;
 Gerberga de Terrasson (?-1103);
 Aleix I Comn (v. 1048-1118);
 Irene Ducas (v. 1066-?);
 Ladislau I d'Hongria (1040-1095);
 Adelaida de Subia;
 ?
 ?
 ?
 ?
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144560" title="Copa Catalunya de corfbol" nonfiltered="2995" processed="2974" dbindex="58862">
Organitzada per la Federaci Catalana de Korfbal, la Copa Catalunya s un torneig per eliminatries on participen els clubs catalans de korfbal.

Hi participen tots els clubs de Primera Divisi i dos clubs de Segona Divisi, escollits per una fase prvia, que van disputant eliminatries fins una final a partit nic.

Iniciada al 1988, s'ha disputat ininterrompudament des d aquella data, sent els equips de Terrassa els principals guanyadors amb 12 de les 20 edicions. El rei de copes s el CK Egara 85', amb 6 copes. L'actual campi s el Club Korfbal Vacarisses.

En categories inferiors la Copa ha tingut una fortuna discutida, ja que alguns anys no s'ha disputat oficialment.

 Campions .

Snior

6 CK Egara 85 - Terrassa;
5 CK l'Autnoma - Universitat Autnoma de Barcelona - Cerdanyola del Valls;
3 CK Vacarisses - Vacarisses;
3 Sant Lloren CK - Terrassa;
2 CEK Maurina - Terrassa;
1 CK Assessoria Vallparads - Terrassa;

Jnior

1 CK Les Roquetes - Sant Pere de Ribes;
1 KECA - Terrassa;

Infantil

1 CK Badalona - Badalona;

 Edicions .

Snior

'*Gol d'or

Jnior

2003 CK Les Roquetes;
2005 KECA;

Infantil

2005 CK Badalona;

Notes i referncies.
Historial de la Copa fins l'edici 2007;


Enllaos externs.

Federaci Catalana de Korfbal;
Web CK Badalona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144570" title="Dinastia Wittelsbach" nonfiltered="2996" processed="2975" dbindex="58863">


Els Wittelsbach sn una famlia reial Europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Orgens.

Berthold, marcgravi de Baviera (mort el 980), fou avantpassat d Ot I, comte de Scheyern (mort en 1072), de qui el seu fill Ot II comte de Dachau, adquir el castell de Wittelsbach (prop d Aichach), i fou pare d Ot IV, comte palat de Baviera (mort el 1156). El seu fill Ot V va ser investit amb el ducat de Baviera en 1180, posteriorment a la caiguda d Enric el Lle. El fill del duc Ot, Llus I de Baviera obtingu tamb el Palatinat el 1214.

Regnat a Alemanya.

La famlia Wittelsbach fou una dinastia governant alemanya dels territoris de Baviera des de 1180 fins 1918 i de Rennia-Palatinat des de 1214 fins 1805; en 1815 aquest territori va ser parcialment incorporat a Baviera, elevat a la categoria de regne per Napole en 1806.

La famlia va tenir dos emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic: Llus IV (1314-1347) i Carles VII (1742-1745), tots dos de la branca ms jove de la dinastia,  i un rei germnic amb Robert del Palatinat (1400-1410), un membre de la branca ms antiga.

La dinastia Wittelsbach es va dividir en dues branques en 1329, arrel del Tractat de Pavia. L emperador Llus IV, assegurava el Palatinat per als descendents del seu germ el duc Rodolf, Rodolf II, Rupert I i Rupert II, elector palat del Rin. D aquesta forma, Rodolf I esdevenia el continuador de la lnia original (palatina) de la dinastia Wittelsbach, si be va retornar el poder de Baviera en 1777 als descendents de Llus IV, desprs de l extinci de la lnia jove (bavaresa).

Branca bavaresa.
La branca bavaresa va mantenir el ducat de Baviera des de 1317 fins la seva extinci en 1777. En 1623 els ducs foren investits amb la dignitat electoral.

Durant mig segle, entre 1323 i 1373, la branca jove de la dinastia tamb va governar Brandenburg, al nord-est d Alemanya. Al sud, varen controlar el Tirol entre 1342 i 1363. Entre 1345 i 1432, aquesta branca tamb govern a els comtats d'Holanda i d'Hainaut al nord-oest de l antic Imperi Alemany. Des de 1583 fins 1761, la branca bavaresa de la dinastia va aportar prnceps electors i arquebisbes de Colnia, els prnceps-bisbes de Lieja i molts altres bisbes del Sacre Imperi romanogermnic.

Maximili II Manuel, Elector de Baviera va ser tamb governador dels Pasos Baixos espanyols (1692-1706).

Branca palatina. 
La branca palatina va estar al Palatinat entre 1317-1329 fins 1918 i, en Baviera des de 1777. Amb la butlla d'Or de 1356 els comtes palatins varen ser investits amb la dignitat electoral.

En 1619, el protestant Federic V va ser rei de Bohmia, per va ser destronat pel catlic Maximili I de Baviera, un membre de la branca jove. La branca palatina tamb va posseir el ducat de Jlich i Berg.

Regnat fora d Alemanya.

Amb el duc Ot III, qui fou elegit rei d Hongria amb el nom de Bela V 1305-1308, la dinastia Wittelsbach arribar al poder fora del Sacre Imperi Romanogermnic per primera vegada.

Branca palatina. 

Cristobal III de la branca Palatina fou rei de Dinamarca, Sucia i Noruega 1440/1442-1448. La dinastia de Palatinat-Zweibrcken va ocupar la monarquia sueca entre 1654-1720 sota Carles X, Carles XI, Carles XII i Ulrica Eleonora de Sucia.

Finalment el prncep bavars Ot I fou rei  de Grcia (1832-1862).

La lnia succesria dels Jacobistes ocupa actualment la dinastia Wittelsbach. Francesc, prncep hereu de Baviera, es reconegut pels Jacobistes com Francesc II.

Branca bavaresa. 

Josep Ferran de Baviera va ser elegit favorit d Anglaterra i els Pasos Baixos per succeir com a governant d Espanya, al jove Carles_II_d'Espanya, per la mort sobtada de Josep Ferran en 1699, estronc les opcions dels Wittelsbach per arribar al poder a Espanya.

Altres membres importants de la dinastia. 
Branca bavaresa. 
Llus V duc de Baviera i comte de Tirol (1323 - 1361).
Elisabet de Baviera (reina de Frana) (1371 - 1435).
Jacqueline d'Hainault, comtessa d'Hainault i Holanda (1417-1432).
Albert IV, duc de Baviera (1465-1508).
Maximili I, elector de Baviera (1597 - 1651).
Maximili II Manuel, elector de Baviera (1662 - 1726);
Clemens August de Baviera (1700 - 1761).

Branca palatina. 
Carles I Llus, elector palat (1648-1680);
Prncep Rupert del Rin (1619-1682);
Rei Llus I de Baviera (1825 - 1848);
Elisabet de Baviera (emperadriu d'ustria) (1837 - 1898), emperadriu "Sissi" d'ustria;
Llus II de Baviera (1864 - 1886);
Elisabet de Baviera (reina de Blgica) (1876 - 1965), reina consort d  Albert I de Blgica;

Veure tamb.

 Governants del Palatinat;
 Prnceps-bisbes de Lieja: Joan III de Baviera, Ernest de Baviera, Ferdinand de Baviera, Maximili Enric de Baviera, Josep Climent de Baviera, Joan Teodor de Baviera;
 Reis de Baviera;

Enllaos externs.
  La famlia reial de Baviera - dinastia Wittelsbach;
 La casa reial de Baviera;
 Genealogia de la Dinastia Wittelsbach;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144575" title="Le dclin de l'empire amricain" nonfiltered="2997" processed="2976" dbindex="58864">
Le dclin de l'empire amricain ("El declivi de l'imperi americ") s una pellcula quebequesa escrita i realitzada el 1986 per Denys Arcand. El mateix autor en va filmar una continuaci el 2003, Les invasions brbares, 17 anys desprs i amb els mateixos vuit actors principals.

 Repartiment .
Dominique Michel: Dominique ;
Dorothe Berryman: Louise ;
Louise Portal: Diane ;
Pierre Curzi: Pierre ;
Rmy Girard: Rmy ;
Yves Jacques: Claude ;
Genevive Rioux: Danielle;
Daniel Brire: Alain ;
Gabriel Arcand: Mario ;
velyn Regimbald;
Lisette Guertin;
Alexandre Remy;
Ariane Frdrique;
Jean-Paul Bongo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144578" title="Tarlatana" nonfiltered="2998" processed="2977" dbindex="58865">
La tarlatana s un teixit de cot, disposa d'un lligament del tipus tafet (lligat de plana) i es comercialitza amb molt aprest que li dona un aspecte brillant. La tarlatana s'importa de les ndies. 

La tarlatana s utilitzada per a la confecci de vestits de nit, de cfies, mosquiteres i accessoris de llenceria. s igualment utilitzada en costura, per als models o els patrons, en mobiliari per a les cortines, en medicina per a les cures, embenats i guixos. La tarlatana es considerat un teixit femen, estticament s similar al tul, ms slida i menys cara. Desprs de la Segona Guerra Mundial, els tuts de les faldilles sn fabricats amb tarlatana. s un teixit rgid que forma la base volant. Difcil de mantenir, les faldilles no sn rentades i sn utilitzats fins a la seva ltima bufada.

Avui, la tarlatana s utilitzada per a la confecci de les bases dels barrets, en calcografia per assecar la planxa de metall desprs de l'entintatge, i en enquadernaci per a les frontisses dels llibres en coberta dura.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144583" title="Antnia Vicens Picornell" nonfiltered="2999" processed="2978" dbindex="58867">
Antnia Vicens i Picornell (Santany, 1941) s una escriptora mallorquina.

El seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta, va rebre un premi a Cantonigrs el 1965. La seva segent novella, tanmateix, faria fora ms soroll: era l'any 1967 i els seus 39 a l'ombra va conquerir el Premi Sant Jordi de novella. L'univers mallorqu forneix la font d'inspiraci principal per a aquests dos volums i l'obra posterior.

El 1977 va entrar a formar part de la junta de l Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a vicepresidenta per les Illes Balears. Distingida amb altres premis literaris, un reconeixement global a la seva carrera li va arribar amb la Creu de Sant Jordi el 1999 i la medalla Ramon Llull el 2004 (la va refusar en protesta per la poltica lingstica del Govern Balear).

Els seus llibres han estat traduts a l'alemany i al castell.

Obra.
Narrativa breu.
1968 Banc de fusta;
1980 Primera comuni;
2005 Tots els contes;

Novella.
1968 39 a l'ombra;
1971 Material de fullet;
1974 La festa de tots els morts;
1980 La Santa;
1982 Quilmetres de tul per a un petit cadver;
1984 Gelat de maduixa;
1987 Terra seca;
1997 L'ngel de la lluna (infantil);
1998 Massa tmid per lligar (juvenil);
1998 Febre alta;
2002 Lluny del tren;
2007 Ungles perfectes;
 
Memries.
1993 Vocabulari privat (amb Josep Maria Llompart de la Pea);

Premis literaris.
1967 Sant Jordi per 39 graus a l'ombra;
1981 Lloren Villalonga per Quilmetres de tul per a un petit cadver;

Enllaos externs.
Pgina de l'autora a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
L'autora al Qui s qui de les lletres catalanes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144586" title="FC Wacker Innsbruck" nonfiltered="3000" processed="2979" dbindex="58868">
El FC Wacker Innsbruck fou un club de futbol austrac de la ciutat d'Innsbruck, al Tirol.

 Histria .
El club va ser fundat amb el nom de Fuball-Club Wacker Innsbruck l'any 1915 per Jakob Hanspeter, Benedikt Hosp, Josef Leitner i Josef Albrecht. Adopt els colors verd i negre. Poc desprs de la fundaci el club sofr una aturada fins el 1918 degut a la Primera Guerra Mundial.

El 20 de juliol de 1971, el Wacker i el WSG Wattens es van fusionar per formar un club anomenat SpG Wattens-Wacker Innsbruck amb la intenci de crear un club ms potent a la regi del Tirol. La uni afect noms a la part professional del club. Durant els anys 70, per raons de patrocini s'anomen SSW Innsbruck (Spielgemeinschaft Swarovski Wacker Innsbruck). Entre 1986 i 1992 s'anomen FC Swarovski Tirol. A partir de 1993 i fins el 2002 s'anomen FC Tirol Innsbruck.

El club entr en fallida econmica el 2002. Aquell any fou creat un nou club anomenat FC Wacker Tirol, que recull la tradici dels antics FC Wacker Innsbruck, FC Swarovski Tirol i FC Tirol Innsbruck, i, de fet, es pot considerar com el continuador mantenint l'estadi i els colors vermell i negre.

 Palmars .
 Com a FC Wacker Innsbruck .
 5 Lliga austraca de futbol: 1971, 1972, 1973, 1975, 1977;
 6 Copa austraca de futbol: 1970, 1973, 1975, 1978, 1979, 1993;
 2 Copa Mitropa: 1975, 1976 ;
 Com a FC Swarovski Tirol .
 2 Lliga austraca de futbol: 1989, 1990 ;
 1 Copa austraca de futbol: 1989 ;
 Com a FC Tirol Innsbruck .
 3 Lliga austraca de futbol: 2000, 2001, 2002 ;

 Jugadors destacats .


Porters
 Herbert Rettensteiner;
 Friedl Koncilia;
 Fuad Djulic;
 Tomislav Ivkovi ;

Defenses
 Peter Pumm;
 Heinz Binder;
 Johann Eigenstiller;
 Werner Kriess;
 Rudolf Horvath;
 Bruno Pezzey;
 Hugo Hovenkamp;
 Michael Streiter;
 Ivica Kalini ;
 Robert Wazinger;
 Michael Baur;

Migcampistes
 Roland Eschlmller;
 Johann Ettmayer;
 Roland Hattenberger;
 Manfred Gombasch;
 Hans Rebele;
 Peter Koncilia;
 Werner Schwarz;
 Josef Stering;
 Arnold Koreimann;
 Manfred Linzmaier;
 Alfred Hrtnagl;
 Andreas Spielmann;
 Roland Kirchler;

Davanters
 Franz Wolny;
 Helmut Redl;
 Helmut Siber;
 Kurt Jara;
 Ove Flindt;
 Kurt Welzl;
 Franz Oberacher;
 Manfred Braschler;
 Vclav Dan k;
 Christoph Westerthaler;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144594" title="Buick" nonfiltered="3001" processed="2980" dbindex="58869">


Buick (es pronuncia (IPA) k) es una marca d'autombils construts a Estats Units, Canad i Xina per General Motors Corporation (GM). Els Buick es venen a Nord Amrica, Xina, Taiwan i Israel. Actualment es la marca d'accs de vehicles luxosos des de la desaparici de Oldsmobile al 2004; Saab, marca subsidiria de GM, ocupa un lloc semblant a Buick respecte del preu i nivell de prestigi.

 Histria .

Originriament Buick era un fabricant independent de vehicles; fundada al 19 de maig del 1903 per l'americ d'orgen escocs David Dunbar Buick (qui a dems va inventar el sistema OHV o tamb conegut com a pushrod, d'aqu l'xit que va tenir la companyia) a Flint, Michigan. Al 1904 la companyia va ser dirigida per James Whiting, que la va comprar amb William C. Durant per dirigir la nova adquisici.

Durant va fer que Buick esdevingus el principal fabricant de cotxes a Amrica. Usant els beneficis que li rendia Buick, Durant va comenar a adquirir una srie d'empreses, creant una gran empresa anomenada General Motors.

En principi, les empreses pertanyents a General Motors competien entre ells, per Durant va decidir posar fre, ja que ell volia que GM es dirigs els productes per a cada tipus diferent de comprador, i en el seu esquema, Buick havia d'estar aprop del nivell mxim: noms Cadillac es la marca de ms prestigi que Buick.

Al 1929, Buick Motor Division va llenar la marca Marquette, dissenyada per cobrir l'espai entre Buick i Oldsmobile, per al 1930 va desaparixer.

En l'actualitat, Buick segueix en la mateixa posici (semi-luxe). El client de Buick es aquell que possiblement no es suficientment ric per adquirir un Cadillac o no vol un vehicle de tanta ostentaci com aquesta marca; en resum, un vehicle que no sigui "com". Buick es una de les marques ms antigues en el mn, noms superada per Mercedes-Benz, Renault, Peugeot, Cadillac, Daimler i la desapareguda Oldsmobile.

Es va especular  que Buick podria crrer la mateixa sort que Oldsmobile per una qesti de reducci de costos. Cert que, desprs va comunicar-se la suspensi temporal de la plataforma "Zeta" per a crear vehicles de propulsi . Tot i aix, GM ha decidit consolidar Buick, Pontiac i GMC en una mateixa franqucia, el que faria fcil la supressi de Buick, per, amb el desenvolupament de la plataforma "Zeta" (d'aqu el Holden Commodore VE del 2006 o el nou Chevrolet Camaro), sembla que Buick seguir existint.

Buick ha comenar al 2005 un procs de renovaci, substituint el Century i el Regal pel LaCrosse (Buick Allure a Canad), i el LeSabre i Park Avenue pel Lucerne al 2006. Tamb el fabricant suprimeix als SUV Rendezvous i Rainier amb el Enclave al 2008, mentrestant la Terraza ser suprimida en breu. Tot aix far que el fabricant noms ofereixi 3 productes a Nord Amrica al 2009.

 Detalls distintius .

Trishield

L'emblema de Buick, consistent en 3 escuts en diagonal i junts, de color roig el de l'esquerra, blanc (o lleugerament gris) el del mig i blau al de la dreta. Aquest disseny va ser adoptat al 1959 per als models del 1960 i representen els 3 models que formaven part de la lnia d'aquell any: LeSabre, Invicta i Electra. Els escuts s'agafen del l'escut de la famlia Buick.

Ventiports

De 1949 data el primer model a usar-los. Es tracten de 3 o 4 sortides d'aire que s'ubiquen al lateral davanter, o sigui, a on esta el motor. A on va aparixer aquest detall fou en un cotxe personalitzat (no fabricat per Buick); la idea era simular els tubs d'escapament d'un avi (a part que equipaven altres detalls).

Doncs b, aquest detall va anomenar-se "Ventiports", ja que ells permetien refrigerar el motor (posteriorment noms "portholes"). Les "Venitports" han aparegut de forma espordica en diferents models de Buick.

Els models econmics equipaven 3 i els de major cost, 4. Aix va fer que es pogus reconixer fcilment els Buick ms cars. Quan es van fer molt freqents, fins que els compradors dels models superiors van queixar-se. Al 2003, van ser introduts de nou amb el Buick Park Avenue; quan va desaparixer aquest, van aparixer de nou al Buick Lucerne i, trencant amb la tradici, els "Ventiports" van passar a diferenciar els models de 6 cilindres, amb 6 sortides (3 per banda) i els models de 8 cilindres, amb 8 sortides (4 per banda).



Sweepspear

Usada en els anys 1940 a 1970. Es tracta d'una lnia corbada que recorre al llarg del vehicle. En els primers models, era una goma enganxada al vehicle de color plata-cromat que era recta des de la roda davantera fins a mitja porta, on es corbava en forma de "v" a la roda del darrere. Als anys 1950, aquesta franja separava 2 zones de colors diferents.

Wide taillamps

Als anys 1950, un tret caracterstic dels Buick era el disseny de les llums posteriors, que tenien forma de bala. A principis dels anys 1960, molts models van usar llums posteriors ms rectangulars, fins al Skylark i Electra del 1965, on aquests les llums posteriors eren de grans dimensions i abarcaven prcticament tota la part posterior. Des d'aquest, les wide taillamps han sigut un tret caracterstic de Buick.

Dollar grin

Un dels trets estilstics que va repetint-se amb els Buick (desde 1940) i que apareix i reapareix de forma intermitent es la graella horitzontal de forma ovalada amb un conjunt de barres cromades. Aquesta, molts cops se l'ha anomenat "dollar grin", particularment als models de principis dels 1950.

Sembla que Buick estigui preparant un nou disseny, inspirat aquest cop amb un disseny de cascada d'aigua a la graella (en comptes de ser llisa, fa com una petita corba a la part posterior d'aquesta, emulant a una cascada), tal com es pot observar al Buick Lucerne; aquest disseny s'assembla una mica a les graelles dels Buick del 1980, com la del Grand National.

 Presncia mundial .

A diferncia de moltes marques de GM, Buick no t una vocaci global, encara que la marca ha tingut presncia en altres mercats fins fa poc. Alguns d'ells van ser fabricats a Europa o tenien algun equipament especfic per aquest mercat fins al 1996.

Abans de la 2 Guerra Mundial, 1 de cada 5 cotxes a Xina eren Buick.

Actualment, Xina, Estats Units i Canad es a on es venen la majoria de Buick.

A Xina , des de 1999 Shanghai GM fabrica una versi del Buick Century/Regal que es ven a Xina, que gaudeix d'una bona acollida al public, fen-lo un dels cotxes ms populars a Xina. Tamb es ven el Excelle i el HRV, basats amb el Chevrolet Optra i Chevrolet Lacetti i el GL8, una versi modificada del Pontiac Montana.

Al 2005, Buick anuncia que el Holden Statesman es vendr a Xina com a Buick Royaum. Fins al 2005, Buick havia venut el Opel Corsa B sota el nom de Buick Sail.

Al 2006, debuta el LaCrosse xins, que canvia el disseny i les mecniques respecte de la versi Nord-Americana. Esta ubica entre el Regal i el Royaum.

Avui dia Buick es el fabricant n 2 a Xina (darrere de Volskwagen) convertint-la en el mercat ms extens.

 Llista de models fabricats per Buick .

 Buick Apollo (1973   1979);

 Buick Allure (2005   Actualitat, venut noms a Canad, com el LaCrosse);

 Buick Centurion (1971   1973);

 Buick Century (1936   1942, 1954   1958, 1973   2005);

 Buick Electra (1959   1990);

 Buick Enclave (2008   Actualitat);

 Buick Estate Wagon (1940, 1946- 1964, 1970   1996);

 Buick Excelle (2003   Actualitat, Un Daewoo Nubira, venut noms a Xina);

 Buick G-series (1999   2003, Un Buick Century, venut noms a Xina);

 Buick GL8 (2000   Actualitat, venut noms a Xina);

 Buick Gran Sport (1965   1972);

 Buick GSX (1970   1972);

 Buick HRV (2004   Actualitat, venut noms a Xina);

 Buick Invicta (1959   1964);

 Buick LaCrosse (2005   Actualitat);

 Buick LeSabre (1959   2005);

 Buick Limited (1936   1942, 1958);

 Buick Lucerne (2006   Actualitat);

 Buick Park Avenue (1991   2005) ;

 Buick Rainier (2004   Actualitat);

 Buick Reatta (1988   1991);

 Buick Regal (1973   2004);

 Buick Rendezvous (2002   Actualitat);

 Buick Riviera (1963   1999);

 Buick Roadmaster (1936   1958, 1991   1996);

 Buick Royaum (2005   Actualitat, venut noms a Xina);

 Buick Skyhawk (1975   1980, 1982   1989);

 Buick Skylark (1953   1954, 1961   1972, 1975   1998);

 Buick Somerset (1985   1987);

 Buick Special (1936   1958, 1961   1969);

 Buick Sport Wagon (1964   1971);

 Buick Super (1940   1958);

 Buick Terraza (2005   Actualitat);

 Buick Wildcat (1963   1970);

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del fabricant ;
 Buick Xina ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144595" title="Sant Pere Nord" nonfiltered="3002" processed="2981" dbindex="58870">
Sant Pere Nord s un barri de Terrassa a la part sud-occidental del districte 6 o del Nord-est, situat al marge dret de la riera de les Arenes. T una superfcie de 0,71 km2 i una poblaci de 15.210 habitants el 2005, amb qu era el tercer barri ms habitat de la ciutat, desprs de Ca n'Aurell i el Centre.

Est limitat al sud per l'avinguda de Jaume I i el carrer del Periodista Gran, a l'est per l'avinguda del Valls, a l'oest per la carretera de Matadepera (BV-1221) i els carrers de Tarragona i Roig Ventura, i al nord per l'avinguda de Bjar, ms enll del qual s'estn el polgon industrial Nord.

Des del 1993 t parrquia prpia, a l'esglsia de Sant Pau, edifici del 1998 situat al carrer del Doctor Ferran. La parrquia sobrepassa els lmits del barri i inclou Can Tusell i el Pla del Bon Aire   el Garrot. La festa major s la segona setmana de juliol.

El febrer del 2006, a la rambla de Francesc Maci s'hi va inaugurar la biblioteca del districte 6 (o Bd6), al costat de la qual s'ha construt el parc de la Repblica, inaugurat el 8 de juliol del mateix any.

Histria.
La barriada ocupa l'antic pla de les Arenes, que era travessat per tres camins: el de Can Petit, el de Santa Magdalena de Puigbarral i el de Matadepera; a la part alta hi neix el torrent Montner, que ms avall s'uneix al de Vallparads dins el parc de Vallparads, i tamb s'hi infiltren alguns ramals de la riera de les Arenes a la part de llevant. Els primers immigrants andalusos que es van establir a la ciutat, cap a la dcada del 1910, ho van fer a l'actual carrer de Santa Magdalena  a la part occidental del barri, tocant a la carretera de Matadepera , on comenava el cam que duia a l'ermita del mateix nom, situada a l'altra banda de la riera, per sota de la Font de l'Espardenyera. 

La denominaci del barri fa referncia a l'antic poble de Sant Pere de Terrassa, dins el terme del qual hi havia les terres d'aquesta zona de la ciutat. A ms a ms, Sant Pere Nord s la continuaci del barri de Sant Pere ms enll de l'avinguda de Jaume I, cap al nord-est. 

Llocs d'inters.
L'escultura Tall, a la confluncia entre la carretera de Matadepera, les avingudes de Jaume I i de l'Abat Marcet i la rambla de Francesc Maci. Obra de Josep Llusc, es va installar el 1992 per commemorar el 150 aniversari de la Mina Pblica d'Aiges de Terrassa i s fruit del programa Ctex-Entorn impulsat pels Amics de les Arts, que volia situar mostres d'escultura contempornia en quatre punts clau de la ciutat. ;
El parc de la Repblica, situat a la confluncia entre la Rambla de Francesc Maci i els carrers de Provena i Mossn Tatcher, vora la nova biblioteca del districte i el centre cvic President Maci. T una superfcie de 6.400 m2 en la seva primera fase i disposa d'rees per al passeig i jocs infantils.

Enllaos externs.
Associaci de Vens de Sant Pere Nord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144597" title="Republicanisme" nonfiltered="3003" processed="2982" dbindex="58871">

El Republicanisme s la ideologia per a governar una naci com una repblica. Sempre es recolza en la seva oposici a la monarquia, aristocrcia, oligarquia i dictadura. Per extensi, es refereix a un sistema poltic que protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el Dret, en la llei, que no pot ignorar-se pel propi govern. S'ha escrit molt sobre quins tipus de valors i comportaments han de tenir els ciutadans d'una repblica per al seu desenvolupament i xit; se sol fer mfasi generalment en la participaci ciutadana, valors cvics i la seva oposici a la corrupci.

Es pot parlar de major democratitzaci d'un pas quan s'establix una monarquia constitucional (com els estats del Regne Unit, Espanya, Canad o Jap), per en cap d'aquests casos pot parlar-se de Repblica. Recentment a Austrlia s'ha debatut sobre la validesa de la seva lleialtat a la corona britnica, encara que la proposta per convertir-se en repblica presidencialista es va veure rebutjada per una majoria simple (el 55% de vots en contra).

Moltes dictadures s'han anomenat elles mateixes com a repbliques, per cap ha protegit els drets bsics com la llibertat de premsa o els drets humans dels seus propis ciutadans.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144599" title="Barri d'gara" nonfiltered="3004" processed="2983" dbindex="58872">
gara s un barri de Terrassa a la part sud del districte 6 o del Nord-est, situat al marge dret de la riera de les Arenes. T una superfcie de 0,42 km2 i una poblaci de 4.136 habitants el 2005.

De forma aproximadament triangular amb el vrtex al nord, est limitat a l'oest pel carrer del Periodista Gran i l'avinguda de Jaume I, a l'est per l'avinguda del Valls i al sud pel passeig del Vint-i-dos de Juliol i la via del ferrocarril Barcelona-Manresa de la RENFE.

T parrquia prpia des del 1962, la de Sant Lloren, amb seu a l'antiga capella de la Immaculada (1957), que sobrepassa els lmits del barri i inclou tamb Sant Lloren, les Arenes   la Grpia   Can Montllor i la Font de l'Espardenyera. La festa major s el 23 de juny.

Disposa d'un institut d'ensenyament mitj, l'IES Investigador Blanxart, al carrer de Granada, i d'un centre d'atenci primria, el CAP Terrassa Nord, al carrer del Vint-i-cinc de Setembre.

Histria.
La barriada d'gara va sorgir al voltant d'un grup de cases amb pati construdes per lObra Sindical del Hogar l'any 1952. El fenomen especulatiu que va propiciar l'engrandiment del barri, sense cap mena de raonament urbanstic, cap a l'altra banda de la carretera de Castellar i fins ben b al mig del llit de la riera, va provocar un daltabaix de vides humanes i cases arrossegades durant els aiguats del 1962, que van fer desbordar la riera de les Arenes i van afectar especialment aquest barri, emplaat en terreny inundable, situaci que es va veure solucionada amb la canalitzaci posterior de la riera. La capella de la Immaculada, ms endavant convertida en parrquia, fou capdavantera dels moviments socials i de lluita dins les tensions poltiques dels darrers anys del franquisme. 

El barri es va anomenar aix en record de l'antic municipi d'gara, antecedent de l'actual Terrassa, tot i que la situaci geogrfica de la ciutat romana, vora el torrent de Vallparads i propera a les esglsies de Sant Pere, no tenia res a veure amb aquest barri de construcci relativament recent. 

Llocs d'inters.
L'escultura La dona treballadora, a la confluncia de la carretera de Castellar amb el passeig del Vint-i-dos de Juliol. Obra del valenci Andreu Alfaro, es va installar el novembre del 1996 i, amb la seva forma helicodal i els seus 40 m d'altura, s'ha convertit en un nou smbol de Terrassa, visible des de molts punts de la ciutat i de la rodalia. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144601" title="Can Tusell" nonfiltered="3005" processed="2984" dbindex="58873">
Can Tusell s un barri de Terrassa a l'extrem nord-occidental del districte 6 o del Nord-est, situat a la dreta de la carretera de Matadepera (BV-1221), a la sortida de la ciutat. T una superfcie de 0,14 km2 i una poblaci de 2.543 habitants el 2005.

Est limitat al nord per l'avinguda de Lacetnia, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l'oest per la carretera de Matadepera i a l'est pels carrers de la Tramuntana (ms enll del qual s'estn el polgon industrial Nord) i de Tarragona.

Depn de la parrquia de Sant Pau, al barri de Sant Pere Nord. La festa major s el diumenge abans de Sant Joan.

Histria.
El nom de Can Tusell prov de la masia homnima, situada ms avall, en terrenys de l'actual barri de Sant Pere, a la confluncia de la carretera de Matadepera amb el carrer Ample, que encara era habitada al final de la dcada del 1950. Als camps de conreu i a les vinyes de ms al nord de la masia, l'Institut Catal del Sl (INCASOL) de la Generalitat hi va construir, al comenament dels anys 80, un polgon d'habitatges que originriament eren un apndix de Sant Pere Nord, per que arran de la constituci de l'associaci de vens van anar atorgant a Can Tusell entitat de barri diferenciat. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144606" title="Josep Albanell i Tortades" nonfiltered="3006" processed="2985" dbindex="58874">
Josep Albanell i Tortades (Vic, Osona, 1945) s un escriptor catal. Firma la seva obra per a adults amb el nom de ploma Pep Albanell i l'obra infantil i juvenil com a Joles Sennell.

Tot i haver nascut a Vic, va crixer a la Seu d'Urgell (ambds ambients influirien en la seva creaci). Militant per la recuperaci de la cultura catalana desprs de la dictadura, ha provat de cultivar els gneres que ms falta feien en el panorama literari catal. Des d'aquest punt de vista s'ha d'interpretar el seu pas a la narrativa juvenil (s'havia iniciat com a narrador per a adults), seguint els consells del seu amic Carles Senpau, de qui manllevaria part del nom per al seu pseudnim Joles Sennell (dna fe de la seva implicaci en la pedagogia una recent entrevista a la revista Estris). Tamb des d'aquesta perspectiva s'entn que fos precisament Albanell un dels fundadors del collectiu Oflia Dracs.

La seva obra ha estat traduda al core, al xins, a l'afrikaans, a l'angls, al grec, al francs, a l'itali, al castell, al gallec, a l'arans i a l'uscar.

Obres.
Poesia.


1975 Tractat de vampirologia;

Assaig.
2005 La sabateta de vidre (amb altres autors);

Novella.
1975 Calidoscopi sentimental: pinyol tot salivat;
1978 Ventada de morts;
1987 La Xorca;
1992 El tren no espera mai ning;
1999 Zooflia;
2000 Plaa del Callao;

Narrativa breu.
1972 Les parets de l'insomni;
1974 Compreu-vos una neurosi i sigueu feli;
1975 Si fa no fa, fals;
1980 L'amor ens retratava la nuesa;
1982 Qualsevol-cosa-ficci;
1982 Joc de miralls i llunes;
1983 Animal de competici;
1989 Els ulls de la nit;
1999 Una mica de mort;
1999 Xamfr de tardor;

Teatre.
1988 Xeflis i marrinxes;
1989 El rei i del drac;
1998 Quatre pecetes i mitja;
2000 La draga Draga;

Infantil i juvenil.
1979 El tresor del Cad;
1979 El burot i les cireres;
1980 A la vora de l'estufa;
1981 Yuyo, el nen que no plorava;
1981 Histria d'una bala;
1981 Els tres cavallers del Segre;
1983 Un llibre amb cua;
1983 Contes de colors;
1984 El cas de la terra de Xirinola;
1985 El nvol de la son;
1985 Estels fantstics;
1985 El bosc encantat;
1986 Orxata d'ortigues;
1987 L'implacable naufragi de la pols;
1988 El millor pretendent del mn;
1988 El nvol de la gana;
1988 La rosa de Sant Jordi;
1989 L'estel de colors;
1989 El germ ric i el germ pobre;
1990 El mn inventat;
1990 Vull ser un gat;
1990 La llgrima del sol;
1991 Ara us n'explicar una...;
1991 Les joguines imaginries;
1991 Zoa;
1992 La guia fantstica;
1992 El llapis fantstic;
1993 L's groc;
1993 Fantasies Auxiliars administratives;
1993 El nufrag de les muntanyes;
1993 Contes llaminers;
1994 L'ltim llop de la Cerdanya;
1994 La Irene i el gargot;
1994 Qui vol un conte?;
1994 Kwa;
1995 En Pantacrs Xinxolaina;
1995 El Barcelonauta;
1995 Xssst!;
1995 Yago, el nen que volava;
1996 No tots els amants es diuen Romeu;
1996 L'innominable;
1996 El virolet de Grcia;
1997 Dolor de rosa;
1997 L'habitant del no-res;
1997 El pont d'Amsterdam;
1997 En Xavier t por;
1998 La fada d'Alzheimer;
1999 El Dinociment;
1999 El Superheroi de la tele;
1999 El mn rar de l'Estrafo;
2000 Contes en una gbia;
2000 Tocats del bolet;
2000 La carta rebel;
2001 L'ogre pudent;
2002 La dent de la Clara;
2002 Tot sn excuses;
2002 Conte llunat;
2003 Conte de riure, conte de plorar;
2003 El crit de l'ampolla;
2004 La serp negra;
2004 Feines per treballar;
2005 Follets;
2005 El ball de la geganta;
2005 La bruixa desdentada;
2006 La msica perduda;


Premis.
1972 Vctor Catal per Les parets de l'insomni;
1974 Sant Jordi per Pinyol ben salivat;
1976 Joaquim Ruyra per El barcelonauta;
1980 Folch i Torres per En Pantacrs i Xinxolaina;
1990 Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per La rosa de Sant Jordi;
1993 Lola Anglada per Qui vol un conte?;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor dins l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144610" title="Dogondoutchi" nonfiltered="3007" processed="2986" dbindex="58875">
Dogondoutchi s una ciutat localitzada al Departament de Dosso del Nger. El 2001 s'hi va censar una poblaci de 29.244 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144616" title="Walter Rhrl" nonfiltered="3008" processed="2987" dbindex="58877">
Walter Rhrl (nascut el 7 de mar de 1947 a Regnesburg) era un pilot alemany de rallis, que va crrer al Campionat Mundial de Rallis, guanyant-lo els anys 1980 i 1982. s conegut per les seves famoses vicries per Fiat, Opel, Lancia i Audi tot i que tamb va crrer per Porsche, Ford i BMW. 

Va guanyar 14 rallis del campionat del mn en tota la seva carrera. L'any 1980, conduint un Fiat 131 Abarth, va aconseguir el seu primer campionat del mn. Va repetir-lo l'any 1982, al volant d'un Opel Ascona. El 1982 tamb va guanyar el campionat afric de rallis.

 Enllaos .
 Web del pilot;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144618" title="71 Aquilae" nonfiltered="3009" processed="2988" dbindex="58878">
71 Aquilae s una estrella de la constellaci Aquila. s de la magnitud aparent  4,31. Tamb s coneguda com a NSV 13187, 71 Aql, HR 7884, HD 19657, SAO 144649, BD -1 4016, i WDS 20383-0106.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144619" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1987" nonfiltered="3010" processed="2989" dbindex="58879">


 Puntuaci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144620" title="Iota Aquilae" nonfiltered="3011" processed="2990" dbindex="58880">


iota Aquilae (  Aql/   Aquilae) s una estrella binria de la constellaci Aquila. Tamb coneguda amb el nom tradicional de Al Thalimain, nom que comparteix amb Aquilae. Aquest nom deriva del mot rab         ath-thal main que significa "els Dos Estruos".

Iota Aquilae s una blava-blanca tipus B estrella amb una magnitud aparent de +4,36. Est a uns 307 anys-llum de la Terra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144621" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1986" nonfiltered="3012" processed="2991" dbindex="58881">

 Puntuaci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144623" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1984" nonfiltered="3013" processed="2992" dbindex="58882">


Puntuaci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144624" title="Pukarua" nonfiltered="3014" processed="2993" dbindex="58883">

Pukarua s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Reao. Est situat a l'extrem oriental de l'arxiplag, a 50 km al nord-oest de Reao i a 1.300 km a l'est de Tahit.

Geografia.

L'atol t una forma inusualment estreta amb 18 km d'allargada i 7 km d'ample. La superfcie total s de 30 km , inclosa la llacuna tancada de 23 km . 

La vila principal s Marautagaroa, situada a l'extrem septentrional de l'atol. La poblaci total era de 210 habitants al cens del 2002. L'activitat principal s la producci de copra.

Histria.
Va ser descobert el 28 de maig de 1797 per l'angls James Wilson de cam de Mangareva a Tahit. El va anomenar Serle per Ambrose Serle, l'autor de Hor Solitari. Tamb s'ha anomenat Pukaruha, Puka-Ruka o Natupe.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144625" title="Melsa" nonfiltered="3015" processed="2994" dbindex="58884">

La melsa s un rgan de l'abdomen, la funci del qual s la destrucci d'eritrcits vells i servir de reservori de sang. s un centre d'activitat del sistema reticuloendotelial, part del sistema immunitari. La seva absncia predisposa a determinades infeccions.

Anatomia humana.
La melsa humana est situada a la part esquerra superior de l'abdomen, per darrere de l'estmac i just per sota del diafragma. En condicions normals, les seves dimensions sn de 125  75  50 mm i el seu pes mig s de 150 g.

s l'rgan ms gran derivat del mesnquima. Est format per masses de teixit limfoide d'aspecte granular situat al voltant de venes i artries. 

Aproximadament, un 10% de la poblaci presenta una o ms melses accessries. 

Hi ha diverses lligaments peritoneals que serveixen per sustentar la melsa:
 Lligament gastroesplnic. Connecta l'estmac amb la melsa.
 Lligament esplenorenal. Connecta la melsa amb el rony.
 Lligament frenoclic. Connecta l'angle esplnic del clon amb el diafragma. El centre connecta con la melsa.

Les seccions transversals de la melsa mostren una superfcie vermella que es divideix en dos tipus de polpa, amb funcions diferents:



Altres funcions de la melsa ms importants, sobretot en adults sans, sn:

 Producci d'opsonines, de la properdina i de la tuftsina (tetraptid).

 Eritropoesi. La medulla ssia s el lloc primari on es produeix l'hematopoesi a l'adult, encara que, fins el quint mes de gestaci, la melsa t funcions hematopotiques importants. Desprs del naixement, no sol tenir funci hematopotica significativa a la melsa excepte en alguns desordres hematolgics, com la sndrome mielodisplsica i les hemoglobinopaties.

 Emmagatzemament d'eritrcits i d'altres cllules sangunies. Aix noms s vlid per a certs mamfers com els gossos. En ssers humans, la melsa no funciona com un dipsit d'eritrcits, sin que emmagatzema plaquetes.

Malalties associades.
Malalties que causen esplenomeglia:
Sarcodosi.
Malria.
Leucmia.
Leishmaniosi.
Mononucleosi infecciosa.
Hemangioma.
Hemangiosarcoma.

Imatges addicionals.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144626" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1983" nonfiltered="3016" processed="2995" dbindex="58885">


 Puntuaci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144627" title="Comuna de Fangatau" nonfiltered="3017" processed="2996" dbindex="58886">

Fangatau s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa, situada al nord-est de l'arxiplag.

La comuna consta de dues comunes associades formades per dos atols: Fangatau i Fakahina. Sn dos atols petits, allats i poc poblats. Junt amb Puka Puka formen una de les set rees lingstiques del tuamotu anomenada fagatau.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144631" title="Catleg Harvard Revisat" nonfiltered="3018" processed="2997" dbindex="58887">
El Bright Star Catalogue, tamb conegut com a Yale Catalogue of Bright Stars o Yale Bright Star Catalogue, s un catleg d'estrelles, i per tant, una llista d'estrelles segons la seva magnitud fins a la magnitud 6,5 o ms brillants, la qual cosa s'aproxima a les que es poden veure per l'ull nu. Es pot aconseguir a Internet en la seva cinquena edici de molts fonts. Encara que l'abreviaci per aquest catleg s BS o YBS, s'esmenten estrelles indexades en aquest catleg amb l'abreviaci HR abans del nombre de catleg, degut al seu predecessor de 1908, el Harvard Revised Photometry Catalogue produt pel Harvard College Observatory.

Enllaos externs.

Glossari d'Astronomia;
El Bright Star Catalogue, en angls;
El Catleg d'Estrelles Brillants de Yale, en angls;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144632" title="Laboe" nonfiltered="3019" processed="2998" dbindex="58888">
Laboe s un municipi al districte de Pln, a Schleswig-Holstein, Alemanya. Es troba situat a la costa del mar Bltic a uns 10 km al nord est de Kiel. El Memorial Naval de Laboe es troba situat dins del municipi, aix com el submar U-995.

 Vegeu tamb .
 Web oficial de turisme (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144637" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1982" nonfiltered="3020" processed="2999" dbindex="58891">


 Puntuaci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144639" title="Hiperi (mitologia)" nonfiltered="3021" processed="3000" dbindex="58892">
En la mitologia grega, Hiperi (en grec         Hyperi n,  el que viu a sobre ,  el que mira des de dalt  o  el que va per sobre ) s un Tit, fill d' Ur (el Cel) i Gea (la Terra).

A la Ilada d'Homer, el du sol s'anomenava Helios Hyperion (Sol en el ms alt), per en l'Odissea, la Teogonia d'Hesode i l'himne homric a Demter el sol rep el nom d' Hyperonides ( fill d'Hiperi ), Hesode imaginava a Hiperi com un sser separat d'Hlios en altres obres. Alguns tradueixen Hiperi com el que apareix abans que el Sol. En la literatura grega posterior Hiperi sempre es distingeix d'Hlios.

Hiperi era considerat sovint el du de l'observaci, i la seva germana Tea la deessa de la vista

Segons Hesode, es va casar amb Tea (germana seva, anomenada tamb Eurifaesa en l' Himne homric a Hlios) amb la que va tenir tres fills: Hlios (el Sol), Selene (la Lluna) i Eos (l'Aurora):

Tea conceb de l'amor d'Hiperi i don a llum al gran Hlios i les brillants Selene i Eos, que porten la llum a tots els mortals d'aquesta terra i als immortals dus que governen en l'ample cel.

Els seus fills eren notables per bellesa i virtut, el que atragu sobre Hiperi les enveges dels altres Titans. Aquests, conspirant entre ells, van decidir matar Hiperi i ofegar els seus fills.

Hiperi exerceix un paper virtualment nul en els cultes grecs i molt petit en la mitologia, amb l'excepci d'aparixer a la a la llista dels dotze Titans. Autors grecs posteriors "intellectualitzaren" els seus mites:

D'Hiperi se'ns diu que va sser el primer a entendre, degut a la seva diligent atenci i observaci, el moviment del sol, la lluna i els restants estels, aix com de les estacions, que sn provocades per aquests cossos, i de donar a conixer aquests fets als altres; per aquesta ra se l'anomen pare d'aquests cossos, car havia engendrat, per aix dir-ho, l'especulaci sobre ells i la seva naturalesa. 

 En la ficci .

 Friedrich Hlderlin don aquest nom al protagonista de la seva novella Hiperi, o l'eremita a Grcia.
 John Keats va escriure els poemes Hiperi i La caiguda d'Hiperi en el seu honor.
 Ambds novelles de cincia ficci de Dan Simmons es titulen Hiperi i La caiguda d'Hiperi pels poemes de John Keats, tot i aix la relaci amb la mitologia grega s ms dbil en ells.
 Hiperi s un dels tres Titans amb els que Xena es troba a l'episodi 1 de la temporada 1 de , titulat Els Titans.
 Hiperi s el nom del drac de Heath al videojoc Fire Emblem.
 Hiperi s el nom de la pistola-sabre de Seifer al videojoc Final Fantasy VIII.
 Hiperi s el nom de l'heroic creuer estellar de batalla al videojoc de Blizzard Starcraft, pilotat per Jim Raynor, que juga un paper crucial en la missi final.
 Hamlet compara al seu pare (el difunt Vell Hamlet) amb hiperi i a l'usurpador Claudi amb un stir (acte I escena II).
 Com a mnim tres personatges de Marvel Comics s'han anomenat Hiperi.
 Hiperi s l'hotel en el que se situa el quarter general de l'equip Angel a les temporades 2 a 4 d' ngel.
 al joc de rol Rifts un Bevedor Hiperi s una persona qumicament millorada per primar la velocitat sobre la fora i resistncia.
 A l'univers del Doctor Who, els Daleks van ser derrotats en el seu intent d'invasi del planeta venus en l'episodi Space Year 17,000 per la intervenci d'una flota de naus de querra del planeta Hiperi.
 A Saint Seiya Episodi G, els cavallers d'or s'enfronten als titans, essent Hiperi el primer en aparixer a la histria i un dels primers en despertar, arribant a combatre diverses vegades amb Aioria de Leo.

 Vegeu tamb .

 Titans;

 Enllaos externs .

Theoi Project, Hyperion ;

Referncies.

 Part d'aquest article s una traducci del corresponent article de la wikipdia en angls i en castell.

Referncies bibliogrfiques.

 Grimal, Pierre. Diccionario de la mitologia griega y romana. Barcelona: Labor, DL 1966.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 117.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144640" title="Creuer Emden" nonfiltered="3022" processed="3001" dbindex="58893">

El creuer lleuger de la Kriegsmarine Emden va ser l'nic vaixell de la seva classe. Fou tamb el tercer vaixell que portava el nom Emden i el primer vaixell de guerra construt a Alemanya desprs de la Primera Guerra Mundial.

Encarregat el 1921, la construcci es va retrassar primer per les objeccions Aliades al disseny i ms tard per la hiperinflaci alemanya de l'any 1923. El disseny original preconcebia vuit canons de 150 mm installats sobre quatre torretes, convertint-lo en un dels creuers ms avanats del seu temps. Per el Tractat de Versalles prohibia a Alemanya el desenvolupament de noves armes, incloent-hi torretes noves. Com la majoria de marines, la marina alemanya mai havia utilitzat torretes paralleles per canons tan petits. Tots els dissenys previs eren per a canons de 200 mm o ms i eren massa pesants per a un creuer de 6000 tonelades tal i com permetia el Tractat. Aix va forar un redisseny del vaixell que signific l'installaci dels canons en vuit torretes individuals menys efectives, fent que l'Emden s'assembls als seus predecessors de la Primera Guerra Mundial.

El vaixell va ser llanat a la mar el 6 de gener de 1925 i entr en servei el 15 d'octubre del mateix any.

Primerament fou utilitzat com a vaixell de prctiques, fent diverses expedicions a l'Atlntic, al Pacfic i al Mediterrani entre 1926 i 1939. Durant un temps i fins a la seva promoci a Capit i ser transferit a la 1a flota d'U-Boots, el vaixell Emden fou comandat per Karl Dnitz, qui va rememorar-ne les expedicions a la seva autobiografia, .

El 4 de setembre de 1939, just desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el vaixell fou danyat durant un atac aeri de la RAF sobre Wilhelmshaven: un bombarder Bristol Blenheim va ser abatut per foc antiaeri i s'estavell contra la proa de l'Emden, causant la baixa dels primers 9 mariners alemanys de la Segona Guerra Mundial. Curiosament el nom del pilot britnic que pilotava l'avi abatut era H. L. Emden.

Desprs de ser reparat, l'Emden particip en la collocaci de camps de mines durant bona part de 1939. Durant l'invasi de Noruega (Operaci Weserbung) l'Emden form part del Kriegsschiffgruppe 5, encarregat de prendre Oslo. El vaixell insgnia del grup, el creuer pesat Blcher va ser enfonsat per la fortalesa costera de Oscarsborg dins de l'Oslofjord i el creuer pesat Ltzow (abans creuer Deutschland va ser greument danyat per un torpede disparat per un submar britnic a la vora de la costa danesa durant el seu trajecte de retorn a Alemanya.


 Vegeu tamb .
 SMS Emden (Creuer lleuger de la marina de guerra alemanya durant la Primera Guerra Mundial.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144646" title="Estadi de Chamartn" nonfiltered="3023" processed="3002" dbindex="58894">


L'estadi de Chamartn va ser el primer estadi de futbol en propietat del Reial Madrid. Estava situat als afores de la ciutat de Madrid, al districte de Chamartn.

 Histria .

El Reial Madrid necesitava un camp propi i per aix es va planejar construir un estadi totalment nou. La zona on es va construir era als afores de Madrid, al final del passeig de la Castellana, al barri de Chamartn. El 30 de juny de 1927 es va comprar els terrenys. L'aforament era de 15.000 espectadors, dels quals 4.000 eren localitats amb seient a la tribuna coberta. Al costat del nou estadi es va construir un camp d'entrenament, un de hoquei, un gimns, una piscina, un restaurant i un club social. L'estadi va ser inaugurat el 17 de maig de 1924 amb un gran espectacle. L'infant Gonzalo de Borbn i Battenberg va fer el xut d'honor al partit inaugural contra el campi de la Copa anglesa, el Newcastle.

Durant la Guerra Civil, l'estadi de Chamartn va ser emprat com a camp de concentraci, les tribunes havien estat desmuntades per a aprofitar la fusta i el terreny va quedar prcticament reduit a runes. La seu social va quedar destruida per un bombardeig.

Els presidents de l'poca fundacional, Adolfo Melndez i Pedro Parages; i els presidents abans de la guerra, Antonio Peralba i el Senyor Marqus de Bolarque van anar recaudant diners dels socis i els jugadors, per a arreglar el camp i reobrir la seu social.

Quan Santiago Bernabu va arribar a la presidncia, va voler crear un nou estadi, que fos un smbol per al club, i tingues capacitat per a 120.000 espectadors. D'aquesta manera, es va derrocar l'antic estadi de Chamartn per obrir el Nuevo Chamartn.

 Enllaos externs .

 Histria del Reial Madrid - Web oficial ;
 Tots els estadis del Reial Madrid CF ;
 Els estadis del Reial Madrid CF ;
 Inauguraci de l'estadi Santiago Bernabu ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144651" title="Rafael Talens Pell" nonfiltered="3024" processed="3003" dbindex="58895">
Rafael Talns Pello (Cullera, 9 de setembre del 1933) s compositor i pedagog musical.

 Biografia .
Rafael Talens reb els primers ensenyaments musicals de son pare, clarinet de la Societat Instructiva Santa Ceclia de Cullera. Posteriorment va estudiar al Conservatori Superior de Msica de  Valncia les especialitats de clarinet (amb Lucas Conejero), piano (amb Leopold Magenti i Jose Roca), harmonia i direcci orquestral (amb Jos Frriz).

Amb 18 anys es present a unes oposicions per ingressar a la Banda del Jefe del Estado, a Madrid, i obtingu el nmero 1 en l'especialitat de clarinet. Aprofit la seva estada a la capital de l'Estat per ampliar la seva formaci al  Real Conservatorio Superior de Msica estudiant composici amb el mestre Anton Garcia Abril, disciplina en qu obtingu la Matrcula d'Honor.

A finals dels anys 50, Talens cre a Madrid l'Orquesta de Rafael Talens de msica lleugera, amb qu acompany cantants com Luis Mariano, Lucho Gatica, Juanito Valderrama o La nia del puerto , i interpret composicions de Quintero, Len y Quiroga. En aquesta formaci, Rafael Talens compaginava les tasques de clarinetista, pianista, director i arranjador, segons calgus. Parlant d'aquesta etapa, el compositor ha dit: "Va ser una vertadera escola de msica que em don una flexibilitat i una creativitat de gran utilitat" .

A comenaments dels anys setanta guany la plaa de catedrtic numerari d'Harmonia del Conservatori de Msica de Valncia i es dedic plenament a l'ensenyament i a la composici, fins a la seva jubilaci el 2003.

La seva producci com a compositor s abundosa, ms de vuitanta obres, i tant comprn peces per a orquestra simfnica, com de cambra o  per banda de msica, amb una llarga collecci de pas-dobles. Obres com Tercio de quites (pas-doble torero), Canons de mare i Suite arbiga sn molt interpretades; diverses de les composicions de Talens han estat premiades en concursos de composici.

Ha dirigit l'Orquestra Municipal de Valncia, la Banda Municipal de Valncia, la d'Alacant, la de Mallorca i la de l'Agrupacin Musical Santa Cecilia de Sedavi. Durant els anys 1988 i 1993-1996 fou president del jurat del Certamen Internacional de Bandes de Msica Vila d'Altea . Ha impartit cursos de direcci de banda i orquestral  .

En l'actualitat (2007), s vice-president de l'Asociacin de Compositores Valencianos. Ha rebut lEscut d'Or, atorgat per l'ajuntament de Cullera (Altres premis i reconeixements).

 Obres .
(S'indica la data de l'estrena quan s'ha trobat. Si no, la d'edici de la partitura)

 Baladre (2001), per a viol, violoncel i piano;
 Canoneta i dansa, per a orgue;
 Carnaval de ritmos;
 Concierto para trompa solo (1996);
 Inmagodeta, per a trompa;
 Introducci i dansa (1983), per a saxfon alt i piano;
 Mi Cuba: cha-cha-cha (1965);
 Quinteto, en quatre moviments, per a conjunt de vent;
 Soliloquio: fantasa para saxofn alto, en Mi b (1990);
 Recitativo: danza y variacin, per a flauta i piano;
 Tres preludios (1979), per a guitarra (Amanecer, Evocacin, Festival);

 Obres per a orquestra .
 Classic concert (1993), per a trompa i orquestra;
 Concierto para tuba y orquesta;
 Cosmos (seis sketchs sinfnicos) (1979). Tamb t versi per a banda ;
 Semiotcnia (1979), suite simfnica amb versions per a orquestra i per a banda ;
 Suite Nmero 2 (2000);

 Obres per a banda .
 Advocaci a la Mare de Du (1984), per a cor i banda;
 Almssera, horta viva;
 Canons de mare (1988), temes folklrics de Cullera i la Ribera Baixa ;
 Carmen Gemma;
 Concierto mediterrneo, per a tuba i banda;
 Cora d'Algar (1997), marxa mora;
 Cullera, suite simfnica. En tres parts: Raval, Vila, Mar;
 Dilegs descriptiuss (1993) ;
 Expressions simfniques (1993);
 Festvoles: un preludi i dues danses ;
 Homenatge a un Premi Nobel: la villa de Sax a Severo Ochoa (1991), poema descriptiu ;
 Homenaje a Salvador Giner (2007);
 Ibrica, suite de danses valencianes;
 L'illa (1984), premi Valncia de Composici musical per a banda;
 Marcha Comisario Piris Perpn (2006) ;
 Obertura per a un centenari (1996), dedicada a lAteneu Musical de Cullera ;
 Obertura Rtmica (1990);
 Oracions a la Mare de Du;
 El patriarca (2007). Obra obligada en la secci d'Honor del Concurs Internacional de Bandes de Msica de Valncia del 2007;
 El Rabajol (1988), suite en tres moviments, premiada en el IV concurs de composici per a banda simfnica "Jos Manuel Izquierdo", Catarroja 1988;
 Rtmics i Meldics, premi de la Diputaci Provincial de Castell;
 Secuencias vibratorias (1987), suite, premi Maestro Villa;
 Seqncies simfniques per un centenari (2007), dedicat a la Societat Musical de Cullera;
 Sicnia, suite ;
 Suite arbiga (1991) ;
 Valldigna (1998), suite descriptiva;
 Vicent Escrig;

 Pas-dobles: Ateneo Mercantil, Banda Municipal de Valencia, Barri i Falla, La Caada, Cent anys noble i liberal (2007), Dunia Piris (2000), Estudiantes 89, Falla la Bega,Fiesta en Onda, Fina Blasco, Fira d'Onda, Gloria Ramrez, Hermanos Bonet, Hermanos Falc, La Lrica (2005), Mari ngeles Gonzlez, Mara Dolores Cervera, Maria Pilar Bacete, Paco Arvalo, Paquita y Nieves, Penya Els Guapos, Pepe Luis Benlloch, Pepita la de la Llum, Pere Manuel, Els Pirris , Rafael Mauricio, Rojosa (1989) , Rosa Blanquer, Rosalina, Tercio de quites, Teresa Badenes, Traner, Yolanda Snchez;

 Per a cor .
 A ballar a les dances;
 El alma de Torrevieja, per a cor mixt;
 Cantestil 98;
 Mareta, mareta (Partitura en PDF);
 Santa Nit de Nadal, nadala (Midi);
 Tres canons del meu poble, per a cor mixt;
 Mare, vull casar-me (Partitura en PDF);
 El xiquet t son ;
 Dansa cant ;

 Bibliografia .
 Rafael Talens Pell: Msica contempornea que s'escolta a diari, article aparegut a Cantem: Revista de la Federaci de Cors de la Comunitat Valenciana nmero 12 (2005);

 Arxius de so .
  Tercio de quites;
  Gravaci de la Diputaci Provincial de Valncia, interpretada per la Banda, Orquestra i Cor de la Uni Musical de Llria. Comprn obres de diversos compositors (De Rafael Talens, Sicnia, parts 6 a 9 de la gravaci), en format ZIP;
  Tres canons del meu poble, per la Coral polifnica de l'Agrupaci Musical "La Lrica" de Silla ;
Mare, vull casar-me;
El meu xiquet t son;
Dansa cant;

 Enllaos .
 Entrevista a la revista Cantem nmero 12;
 Currculum i fotografia a la plana de l'Associaci Valenciana de Compositors ;
 Brevssima ressenya ;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144654" title="Mi Aquilae" nonfiltered="3025" processed="3004" dbindex="58897">


Mi Aquilae (  Aql /   Aquilae) s un sistema estellar de la constellaci d'Aquila. Est aproximadament a 111 anys-llum de la Terra.

El component primari,   Aquilae A, s una estrella taronja tipus K estrella gegant amb una magnitud aparent de +4,45. Apart de la primria s'han observat cinc altres estrelles venes. Al menys dues d'aquestes estrelles,   Aquilae B and C, sn companyes ptiques.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144656" title="Florentino Prez Rodrguez" nonfiltered="3026" processed="3005" dbindex="58898">
Florentino Prez Rodrguez (Madrid, 8 de mar de 1947) s un empresari espanyol, director de l'empresa de construcci ACS. Va ser president del Reial Madrid Club de Futbol des del 2000 fins l'any 2006.

 Biografia .

Va nixer a Madrid, el 8 de mar de 1947. Es va titular com a enginyer a la Escuela Tcnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de l'Universidad Politcnica de Madrid, i va exercir com a professor de Fonaments Fsics de les Tcniques. 

Desprs d'haver treballat com a funcionari de l'Estat, a l'Ajuntament de Madrid i a diversos ministeris; va interessar-se per la poltica, ingresant a Unin de Centro Democrtico el 1979.

El 1983 va abandonar UCD, ingresant al Partido Reformista Democrtico (PRD), del que va arribar a ser secretari general i candidat a les eleccions generals de 1986.

El 19 de febrer de 1995 va presentar-se com a candidat a la Presidencia del Reial Madrid Club de Futbol, on Ramn Mendoza, va sortir guanyador amb un estret marge. 

Al 2000 es va tornar a presentar a les eleccions, guanyant al fins llavors president, Lorenzo Sanz. Va tornar a ser escollit al 2004, amb un 94,2% dels vots.

Durant la seva presidncia, es va fitxar grans estrelles del mn futbolstic com Zindine Zidane, Figo, Beckham, Owen o Ronaldo.

Tambn va iniciar la construcci de la nova ciutat esportiva del Reial Madrid, una de les ms modernes al mn, situada a la localitat de Valdebebas.

El 27 de febrer del 2006 va dimitir com a president del Reial Madrid, desprs de tres anys sense guanyar cap ttol.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144664" title="Mollete" nonfiltered="3027" processed="3006" dbindex="58899">
El mollete s un tipus de pa.
 Andalusia.
A Espanya i en especial a Andalusia es coneix com a Mollete un pa de molla tova d'origen rab. s el protagonista conjuntament amb l'oli d'oliva del tpic esmorar andals. Sn famosos a Antequera.

 Mxic.
A Mxic s'acostuma a menjar per berenar o esmorar i es pot pendre dol o salat. Si s dol sol anar acompanyat de melmelada i salat de frijoles (mongetes mexicanes). En alguns llocs tamb sol fer-se amb embotits derivats del porc, o amb salses picants, chile verde i tomquet.

 Enllaos Externs.
Mollete d'Antequera ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144667" title="Hctor Rial" nonfiltered="3028" processed="3007" dbindex="58900">
Jos Hctor Rial Lagua (Pergamino, Argentina, 14 d'octubre de 1928 - Madrid, 24 de febrer de 1991). Va ser un jugador professional de futbol argent. Habitualment jugava de centrecampista ofensiu. Es va nacionalitzar espanyol el 1955.

Biografia.
Va nixer el 14 d'octubre de 1928 a Pergamino (Buenos Aires), a una familia d'inmigrants espanyols. De ben petit va marxar a Buenos Aires, i va comenar a jugar a les categories inferiors del San Lorenzo.

Desprs d'haver triomfat a l'Argentina, Hctor Rial va fitxar pel Reial Madrid el 10 de juny de 1954. Noms arribar va adaptar-se a l'equip blanc, sobretot va connectar amb Francisco Gento, extrem esquerre del club. Les grans passades de Rial facilitaven el treball de l'extrem, aprofitant la seva velocitat i la seva potncia.

El jugador argent tamb tenia una altra virtut: tenia una gran visi de joc, i podia conduir amb facilitat el joc de l'equip.

Desprs de la seva retirada com a jugador, Rial va debutar com a entrenador al Pontevedra. Tamb va entrenar al RCD Mallorca, UD Las Palmas, Selecci espanyola, Guadalajara de Mexico, Selecci argentina (adjunt), Arbia Saudita, Deportivo de La Corua, Estudiantes de la Plata, i El Salvador.

Hctor Rial va morir a Madrid el 24 de febrer de 1991, vctima d'un cncer.

 Palmars .


 Enllaos externs .
Web oficial del Reial Madrid ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144668" title="Viola tricolor" nonfiltered="3029" processed="3008" dbindex="58901">


Viola tricolor pertany a la famlia de les violcies i tot i que rep diversos noms populars, les varietats conreades es coneixen normalment com a pensaments. s una planta silvestre com a tota Europa, a partir de la qual s han creat altres espcies hbrides com Viola  wittrockiana. Aquestes solen ser varietats ornamentals caracteritzades perqu resisteixen l'hivern i tenen una perllongada floraci.

Ecologia.

V. tricolor s una varietat silvestre. El seu creixement pot ser anual o bienal o perenne de curta duraci.
Acostuma a crixer a prats o granges, en sls cids o neutres. Pot viure a altituds que van de 0 a 2700m.
El seu perode de floraci abasta l estaci de la tardor i es pot arribar a estendre fins ben entrada la primavera. Tolera viure a plena llum per pot estar a la penombra, i es resistent a les baixes temperatures.

Descripci.

Arrel, tija i fulles.

s una planta herbcia petita, com a mxim arriba a fer 30cm.
Les fulles sn simples, alternades per no en forma de rosseta com en altres espcies de viola, tenen forma cordiforme o lanceolada amb el marge dentat; tenen espcules variables, freqentment palmatilobulades amb el lbul mitj major, foliaci, lanceolat i sencer.
L'arrel s axonomorfa amb petites ramificacions que surten de l'eix principal.
La tija presenta vellositats i ramificacions i pot arribar a mesurar entre 10 i 30cm.

Flor. 

V. tricolor t flors solitaries i irregulars amb noms un pla de simetria (zigomorfes) que mesuren al voltant d'1.5cm de dimetre; Tenen 5 spals, 5 estams i 5 ptals, ms llargs que els spals, dos de dorsals i iguals entre ells, i dos de laterals iguals entre ells o no, erectes o no, i un ptal ventral.
Les flors poden ser blanques, prpures, grogues o blaves.

Reproducci i fruit.

s una planta hermafrodita, i frtil. Al ser silvestre s pollinitzada per abelles.
Fa fruits en forma de cpsula que s'obren elsticament per tres parts disparant les llavors.

El desenvolupament del friut madur sense que la flor arribi a obrir-se (diestogmia) s com cap a final del perode de floraci.

Composici qumica.
 
Cont saponina, un mucilgen compost per cid galacturnic (10%), fenols, i nombrosos pigments: flavonoides com la vitexina, la orientina i el seu ismer, la violantina i la vicenina (719), carotens com la violaxantina, i els antociancids.
Efectes de la saponina: dirtics, depuratius, antidermatsics, i expectorants. A ms tamb posseeix una srie de substncies que reforcen aquestes accions: els derivats saliclics. Degut al muclag s lleugerament laxant.

Usos medicinals.
S ha recomanat, entre d altres aplicacions, com a tractament per l epilpsia, l asma, malalties de la pell i afeccions cutnies com acne , urticria , herpes.
T caracterstiques expectorants, i per aquest motiu  s ha utilitzat en el tractament d afeccions respiratries tals com bronquitis i tos seca.
s tamb un bon dirtic,i aix condueix  al seu s en el tractament del reumatisme i la cistitis. ;
S'usa , com antiinflamatori  extern. A ms, s lleugerament laxant i antipruriginosa. ;
Les flors tamb s han utilitzat per fer diferents tints grocs, verds i turqueses; les fulles es poden utilitzar per fer un indicador qumic.

Administraci.
Infusi: Es maceren durant tota la nit 8 g de flors i fulles seques de viola en un envs que contingui un litre d aigua freda. Al mat es bull tot i s afegeixen 100 cc de llet ensucrada; es filtra la beguda i es pren en dej. Obra com depuratiu general de l organisme. Conv continuar el tractament durant 20 dies.
 Xarop: Es prepara amb 30 g de la planta seca, que es bullen amb mig litre d aigua durant 2 hores; desprs s afegeix a aquest preparat 1 kg de sucre. Del xarop resultant es prenen diverses tasses al llarg del dia.
Infusi d s extern: Es bullen 30 g de planta amb mig litre d aigua i s aplica en forma de compresa, gargarismes i irrigacions.
Ungent: Per a ajudar a la cicatritzaci de ferides i lceres, es prepara un ungent amb flors i fulles picades, barrejades amb llet freda. En el mercat farmacutic existeixen cpsules, extractes i tintura de la planta, a ms de diverses presentacions compostes.

Altres usos.
S utilitza la planta sencera i tamb les flors.
El seu s no s nicament farmacolgic sin que tamb s utilitzada com a decoraci alimentaria: pot acompanyar amanides, decorar postres...

Referncies Bibliogrfiques.
 Oleg Polunin. Gua de campo de las flores de Europa. Ediciones Omega S.A. Quarta edici.
http://www.casapia.com/Paginacast/Paginas/Paginasdemenus/MenudeInformaciones/PlantasMedicinales/Pensamiento.htm;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144674" title="Juha Kankkunen" nonfiltered="3030" processed="3009" dbindex="58902">
Juha Kankkunen, conegut tamb com a KKK, (nascut el 2 d'abril de 1959 a Laukaa) va ser un pilot de rallis finlands, guanyador del Campionat Mundial de Rallis en quatre ocasions. Es va retirar al 2002 va iniciar la seva carrera poltica com fes el seu compatriota i tamb pilot, Ari Vatanen. 

El primer dels 23 rallis del Campionat del Mn que ha guanyat el va guanyar l'any 1985. Va ser el Ralli Safari de Kenya en la seva primera participaci. 

Va guanyar els Campionats de 1986 (Peugeot), 1987 (Lancia), 1991 (Lancia) i 1993 (Toyota), sent el primer pilot a guanyar tres i quatre ttols mundials, un rcord ms tard igualat per Tommi Mkinen. 

Kankkunen tamb va guanyar el Ralli Dakar del 1988 en categoria de cotxes. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144675" title="Ferencvrosi Torna Club" nonfiltered="3031" processed="3010" dbindex="58903">

El Ferencvrosi Torna Club s un club esportiu professional hongars, amb seu al barri de Ferencvros de la ciutat de Budapest. Se l coneix popularment com Ferencvros o Fradi. La secci ms coneguda del club s la de futbol, coneguda com les guiles Verdes en referncia als colors del club.

 Histria .
Evoluci del nom:
1899 : Ferencvros TC;
1926 : Ferencvros FC;
1944 : Ferencvros TC;
1950 : EDOSZ Budapest;
1951 : Budapesti Kinizsi SE;
1957 : Ferencvros TC;

 Palmars .
Tornejos nacionals.

 Lliga hongaresa (28):  1903, 1905, 1907, 1909, 1910, 1911, 1912, 1913, 1926, 1927, 1928, 1932, 1934, 1938, 1940, 1941, 1949, 1963, 1964, 1967, 1968, 1976, 1981, 1992, 1995, 1996, 2001, 2004;

 Copa d'Hongria (20):  1913, 1922, 1927, 1928, 1933, 1935, 1942, 1943, 1944, 1958, 1972, 1974, 1976, 1978, 1991, 1993, 1994, 1995, 2003, 2004. ;

Tornejos internacionals.

 Copa de Fires (1): 1965;
 Copa Mitropa (2): 1928, 1937;
 Copa Challenge (1): 1909;
 Subcampi de la Copa de Fires (1): 1968;
 Subcampi de la Recopa d'Europa (1): 1975;

Jugadors histrics.

 Lszl Kubala;
 Flrin Albert;
 Lajos Szucs;
 Tibor Nyilasi;
 Pter Lipcsei;
 Zoltn Gera;


Enllaos externs.

Pgina oficial ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144677" title="Cadernera" nonfiltered="3032" processed="3011" dbindex="58904">


La cadernera (Carduelis carduelis) s un ocell molt conegut per les nostres terres.

 Caracterstiques .
Medeix uns 12,5 cm. s de la familia dels fringllids amb un bec esvelt i amb una cua forcada. T un 'vol dansant' i ondulant i uns reclams distintius.

Colors: L'ocell adult s molt decorat,  amb un cap blanc, negre i escarlata; unes ales negres clapejades amb un color groc, carp blanquins i cua negre. L'inmadur t el cap , el dors i el pit d'un color grisenc, amb ratlles apagades.

T un cant que a vegades pot semblar el del canari.

s un ocell sociable, que sovint viu en grups familiars i en estols si troben abundants cards.

 Hbitat i distribuci .

Pot viure en jardins, arbres fruiters i conreus. A la tardor i a l'hivern busquen llavors de cards pels erms i vores de carreteres. Nia als arbres, generalment prop de la punta de la branca, ocasionalment en fileres.

A Catalunya cria a gaireb tot el territori, si b s ms freqent a les comarques costaneres i a les planes de l'interior.

 Altres llenges .
 Castell: Jilguero;
 Gallec: Xlgaro;
 Basc: Karnaba;
 Portugus: Pintassilgo-comum;
 Itali: Cardellino;
 Francs: Chardonneret;
 Angls: Goldfinch;
 Alemany: Stieglitz;
 Polons: Szczygie ;

 Referncies .
 Guia dels ocells dels pasos catalans i d'Europa  Ed. Omega.  ISBN 84-282-1034-9;


Enllaos externs.
Vdeos de la cadernera a Internet Bird Collection ;
Cants de cadernera per escoltar ;
Cants de cadernera per escoltar ;
Caderneres de Colmbia ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144679" title="Magyar Testgyakorlk Kre Hungria FC" nonfiltered="3033" processed="3012" dbindex="58905">

El Magyar Testgyakorlk Kre Hungria FC s un club de futbol hongars, de la ciutat de Budapest. Va ser fundat en 1888 i actualment juga a la primera divisi de la lliga hongaresa.

Histria.
El club va ser fundat amb el nom de MTK Budapest en 1888. El seu actual nom el va pendre en 1997. Abans de la Segona Guerra Mundial l MTK havia guanyat 15 lligues i tenia reconeiximent a nivell internacional. Desprs de la guerra, l MTK va ser el primer equip hongars a participar a la Copa d'Europa, en la temporada 1955/56, amb el nom de Vrs Lobog.

En 1964, l equip va disputar la final de la Recopa d'Europa, perdent-la contra l Sporting de Lisboa.

Evoluci del nom:
1888 : MTK Budapest;
1926 : Hungria FC MTK Budapest;
1940 : Tancament del club;
1945 : Refundaci com MTK Budapest;
1949 : Budapesti Textiles SE;
1950 : Budapesti Bstya SE;
1952 : Budapesti Voros Lobogo;
1956 : MTK Budapest;
1975 : Fusi amb VM Egyetrts SK Budapest esdevenint MTK/VM Budapest;
1992 : MTK Budapest;
1994 : MTK FC Budapest;
1997 : MTK Hungria FC;

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Lliga hongaresa (22): 1904, 1907-08, 1913-14, 1916-17, 1917-18, 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1922-23, 1923-24, 1924-25, 1928-29, 1935-36, 1936-37, 1951, 1953, 1957-58, 1986-87, 1996-97, 1998-99, 2002-03, 2007-08;
 Copa d'Hongria (12): 1909-10, 1910-11, 1911-12, 1913-14, 1922-23, 1924-25, 1931-32, 1951-52, 1968, 1996-97, 1997-98, 1999-00;
 Supercopa d'Hongria (2): 1997, 2003;

Tornejos internacionals.

 Copa Mitropa (2): 1955, 1963;
 Subcampi de la Recopa d'Europa (1): 1964;

Enllaos externs.

 Pgina oficial  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144680" title="jpest Football Club" nonfiltered="3034" processed="3013" dbindex="58906">


L jpest Football Club s un club de futbol hongars, de la ciutat de Budapest  Va ser fundat en 1985 i actualment juga a la primera divisi de la lliga hongaresa.

 Histria .
1885 : fundaci del club amb el nom jpest TE;
1926 : el club es reanomena com jpest FC;
1944 : el club es reanomena com jpest TE;
1949 : el club es reanomena com Budapesti Dzsa;
1956 : el club es reanomena com jpest Dzsa SC;
1959 : primera participaci a la Copa d'Europa (temporada 1959/60);
1991 : el club es reanomena com jpest TE;
2000 : el club es reanomena com jpest FC;

 Palmars .

Tornejos nacionals.

 Lliga hongaresa (20): 1930, 1931, 1933, 1935, 1939, 1945, 1946, 1947, 1960, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1978, 1979, 1990, 1998;
Copa d'Hongria (8): 1969, 1970, 1975, 1982, 1983, 1987, 1992, 2002;

Tornejos internacionals.

Copa Mitropa (2): 1929, 1939;
Subcampi de la Copa de Fires (1): 1969;

Seccions.
L'jpest FC s una branca del jpesti TE (jpesti Torna Egylet), un club poliesportiu que inclou seccions com hoquei gel, waterpolo, atletisme, lluita, judo, piragisme, karate, boxa, pentatl modern, tir olmpic, gimnstica, triatl, nataci i esgrima.

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144683" title="Llista de pretendents al tron de Frana" nonfiltered="3035" processed="3014" dbindex="58907">
Pretendents al tron de Frana

 Els legitimistes 1830-1883 .

La Revoluci Francesa dugu a l'abolici de la Monarquia el 1792; des d'aleshores fins 1804, en qu Napole es coron emperador, Frana fou una repblica. El 1814, desprs de la derrota de Napole, la Monarquia fou restaurada a Frana amb Llus XVIII (1814-1824), germ de Llus XVI i oncle de Llus XVII. A la mort de Llus XVIII, la corona pass al seu germ Carles X, destronat per la revoluci de 1830, a conseqncia de la qual, Llus Felip d'Orleans fou proclamat rei dels francesos. A part de pels republicans, la monarquia de Llus Felip d'Orleans fou qestionada pels legitimistes, partidaris de restituir el tron a la que ells consideraven la branca legtima: els hereus i successors de Carles X, mort a l'exili el 1836. Aix, els pretendents legitimistes al tron de Frana foren:

Llus Antoni de Frana, duc d'Angulema Llus XIX (1836-1844);
Enric, comte de Chambord, Enric V (1844-1883);

 Els Orleans 1848-1883 .

Llus Felip d'Orleans, proclamat rei dels francesos per la revoluci de 1830, fou destronat per la revoluci de 1848, que dugu a la proclamaci de la II Repblica Francesa (1848-1851). Desprs de la mort de Llus Felip, exiliat a Anglaterra, el 1850, el pretendent al tron de la casa d'Orleans fou Felip d'Orleans (comte de Pars), nt de Llus Felip.

 Els pretendents des de 1883 .

El comte de Chambord va morir el 1883 sense descendncia; aleshores, una gran part dels legitimistes reconegueren com a pretendent el comte de Pars, mentre que d'altres, per, volgueren reconixer els prnceps de la branca espanyola dels Borb, descendents de Felip V, nt de Llus XIV. Aix, doncs, l'existncia de dues branques de pretendents al tron de Frana es mantingu desprs de 1883, malgrat que el comte de Pars havia reconegut Enric de Chambord com a rei.

 Pretendents legitimistes .


Joan de Borb i de Bragana Joan III (1883-1887);
Carles de Borb i Austria-Este Carles XI (1887-1909) ;
Jaume de Borb i Borb Parma Jaume I (1909-1931);
Alfons Carles de Borb i Austria-Este Carles XII (1931-1936);

Els legitimistes, doncs, reconegueren com a aspirants al tron de Frana els pretendents carlins al tron espanyol; ara b, el 1936, amb la mort sense descendncia d'Alfons Carles de Borb i Austria-Este, la dinastia carlina espanyola s'esting. Aleshores, els legitimistes reconegueren com a pretendent Alfons XIII, ex-rei d'Espanya destronat el 1931 arran de la proclamaci de la II Repblica Espanyola, iniciant aix aquesta successi:

Alfons XIII d'Espanya, Alfons I de Frana (1936-1941);
Jaume de Borb i Battemberg dit tamb Jaume Enric Jaume II o Enric VI (1941-1975);
Alfons de Borb i Dampierre, duc d'Anjou i duc de Cadis, Alfons II (1975-1989);
Llus Alfons de Borb, duc d'Anjou Llus XX, des de 1989;

 Pretendents Orleans .

Partint de la base que, segons el Tractat d'Utrecht de 1713, per tal de ser reconegut com a rei d'Espanya Felip V havia hagut de renunciar als seus drets al tron de Frana, els Orleans consideren sense drets successoris els Borb espanyols, descendents de Felip V; per altra banda, el comte de Pars havia reconegut com a rei el comte de Chambord, qui havia acceptat els Orleans com a hereus. La successi dels pretendents de la branca d'Orleans s la segent:

Felip d'Orleans (comte de Pars), Felip VII (1850-1894);
Felip d'Orleans (duc d'Orleans) Felip VIII (1894-1926);
Joan d'Orleans (duc de Guisa) Joan III (1926-1940);
Enric d'Orleans (comte de Pars) Enric VI (1940-1999);
Enric, comte de Pars i duc de Frana Enric VII des de 1999;

Vegeu Reis de Frana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144684" title="Football Club Fehrvr" nonfiltered="3036" processed="3015" dbindex="58908">


El Football Club Fehrvr s un club de futbol hongars, de la ciutat de Szkesfehrvr. Va ser fundat en 1942 i actualment juga a la primera divisi de la lliga hongaresa. Abans es denominava Videoton FC Fehrvr, nom amb que s ms recordat a nivell internacional.

Histria.
En 1985 va arribar a la final de la Copa de la UEFA, la qual van perdre front el Real Madrid. En 2006 va guanyar la Copa d'Hongria per primera vegada, al superar el Vasas SC en la tanda de penals. 

Denominacions.
1941 : fundaci del club amb el nom Vadsztltnygyri SK;
1944 : el club es reanomena com Vadsztltnygyri Vasas SE;
1948 : el club es reanomena com FDSE Vadsztltnygyr;
1950 : el club es reanomena com Vadsztltenygyri Vasas SK;
1962 : el club es reanomena com Szkesfehrvri VT Vasas;
1968 : el club es reanomena com Szkesfehrvri Videoton SC;
1990 : el club es reanomena com Videoton Szkesfehrvr;
1991 : el club es reanomena com Videoton FC Szkesfehrvr;
1993 : el club es reanomena com Parmalat FC Szkesfehrvr;
1995 : el club es reanomena com Fehrvr Parmalat FC;
1996 : el club es reanomena com Fehrvr '96 FC;
1996 : el club es reanomena com Fehrvr Parmalat '96 FC;
1996 : el club es reanomena com Videoton FC Fehrvr;
2004 : el club es reanomena com FC Fehrvr;

 Palmars .
Tornejos nacionals.
Copa d'Hongria (1): 2006;
Subcampi de la Copa d'Hongria (2): 1982, 2001;
Tornejos internacionals.
Subcampi de la Copa de la UEFA (1): 1985;

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144688" title="Stphane Peterhansel" nonfiltered="3037" processed="3016" dbindex="58909">
Stphane Peterhansel (nascut el 6 d'agost de 1965 a Vesoul) s un pilot de rallis francs. 

Va guanyar el Ralli Dakar en categoria de motos amb Yamaha en 1991, 1992, 1993, 1995, 1997 i 1998 i en categoria de cotxes amb Mitsubishi en 2004, 2005 i 2007, sent aix un dels pilots ms importants d'aquesta carrera. 

 Palmars .
 Vencedor del Ralli Dakar en categoria de motos en 1991, 1992, 1993, 1995, 1997 y 1998.
 Vencedor del Ralli Dakar en categoria de coches en 2004, 2005 y 2007 (2 en 2000 y 3 en 2003);
 Vencedor del UAE Desert Challenge en 1996, 2002 y 2003;
 Vencedor del Ralli de Tunsia en 1990, 1994, 2002 y 2004;
 Vencedor del Ralli del Marroc en 2004;
 Vencedor del Ralli de l'Atlas en 1990;
 Vencedor del Ralli Pars-Moscou-Pequn en 1993;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Peterhansel ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144693" title="Budapesti Vasas Sport Club" nonfiltered="3038" processed="3017" dbindex="58910">


El Budapesti Vasas Sport Club s un club de futbol hongars, de la ciutat de Budapest. Va ser fundat el 1911 per l Associaci Hongaresa de Treballadors de l hacer, d on li ve el nom, que en hongars significa "alg que treballa amb metalls". Actualment juga a la primera divisi de la lliga hongaresa.

 Histria .
Evoluci del nom:
1911 : Vassok Budapest;
1943 : Kinizsi Vasas Budapest;
1944 : Vasas SC Budapest;
1944 : Nemzeti Kinizsi Budapest;
1945 : Budapesti Vasas SC;
1948 : Budapesti Vasas SE;
1957 : Budapesti Vasas SC;

Palmars.
Tornejos nacionals.
 Lliga hongaresa (6): 1957, 1961, 1962, 1965, 1966, 1977;
 Copa d'Hongria (4): 1955, 1973, 1981, 1986;

Tornejos internacionals.
 Copa Mitropa (7): 1956, 1957, 1960, 1962, 1965, 1970, 1983;

Jugadors histrics.
   Lszl Kubala;
  Franz Platko;
  Gusztv Sebes;
  Gyula Lrnt ;
  Rudolf Illovszky;
  Klmn Mszly;
  Pl Berendi;

Seccions.
La secci de futbol s una de les 15 de les que desposa el Vasas Sport Club. A part del futbol, el club compta actualment amb les segents seccions:
 Waterpolo;
 Handbol;
 Voleibol;
 Lluita;
 Boxa;
 Esgrima;
 Tennis;
 Atletisme;
 Escacs;
 Bsquet;
 Esqu;
 Patinatge sobre gel;
 Rem;
 Touring;

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144696" title="Luc Alphand" nonfiltered="3039" processed="3018" dbindex="58911">
Luc Alphand (nascut el 6 d'agost de 1965 en Brianon) va ser un esquiador alp i, en l'actualitat, pilot de rallis francs. 

Va comenar les seves participacions en la Copa del Mn d'esqu en 1984, assolint la victria final en 1997. 

En 1997 es va retirar com esquiador i va comenar la seva carrera com pilot d'autombils, participant en diverses proves de velocitat com el Campionat GT de la FIA, la Copa Nissan Micra Stars i les Sries Europees de LeMans. 

Tamb ha participat en proves de resistncia, com el Ralli Dakar, el qual va guanyar en 2006 amb un Mitsubishi. Anteriorment, va acabar segon en 2005, tamb amb Mitsubishi, per darrere del seu company d'equip Stphane Peterhansel.

 Palmars .

Com a esquiador.
 Medalla de bronze de Descens en els Mundials d'esqu alp de 1996;
 Campi de la clasificaci global de la Copa del Mn en 1997;
 Campi de Descens en la Copa del Mn en 1995, 1996 y 1997;
 Campi de Super-Gegant en la Copa del Mn en 1997;

Com a pilot.

 Vencedor del Ralli Patagnia Atacama "Iquique" en 2006.
 Vencedor del Ralli Dakar de 2006 (Segon en el 2007);
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144702" title="Cyril Despres" nonfiltered="3040" processed="3019" dbindex="58912">
Cyril Despres (nascut el 24 de gener de 1974) s un pilot de rallis francs, que ha guanyat en dues ocasions el Ralli Dakar.

 Palmars .
 Vencedor del Ralli Dakar en 2005 i 2007 (2n en 2003 i 2006; 3r en 2004);
 Vencedor del Ralli de Tunsia en 2004 i 2005;
 Vencedor del Ralli del Marric en 2000 i 2003;
 Vencedor del Ralli per Las Pampas en 2002;
 Vencedor del UAE Desert Challenge en 2001, 2002 y 2003;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Cyril Despres  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144704" title="K Slovan Bratislava" nonfiltered="3041" processed="3020" dbindex="58913">


El K Slovan Bratislava s un club de futbol eslovac, de la ciutat de Bratislava. Va ser fundat en 1919 i actualment juga a la primera divisi de la lliga eslovaca. Anteriorment tamb es va anomenar  NV Bratislava  i  K Bratislava .

Histria.
El major xit de l Slovan Bratislava va ser consecuci del ttol de la Recopa d'Europa de 1969, en la final disputada a Basilea front el FC Barcelona, amb resultat de 3:2.

Evoluci del nom:
1919: 1. CsSk Bratislava;
1939: SK Bratislava;
1948: ZSJ Sokol NV Bratislava;
1952: ZJ Slovan NV Bratislava;
1954: Slovan UNV Bratislava;
1961: fusi amb el TJ Dimitrov Bratislava esdevenint TJ Slovan ChZJD Bratislava;
1990: SK Slovan Bratislava;

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Lliga eslovaca (4) (Desde 1993): 1994, 1995, 1996, 1999;
 Antiga lliga eslovaca (4) (1939 - 1944): 1940, 1941, 1942, 1944;
 Copa d'Eslovquia (10): 1970, 1972, 1974, 1976, 1982, 1983, 1989, 1994, 1997, 1999;
 Supercopa d'Eslovquia (3): 1993, 1994, 1996;
 Lliga txecoslovaca (8) (1945 - 1992): 1949, 1950, 1951, 1955, 1970, 1974, 1975, 1992;
 Copa txecoslovaca (5): 1962, 1963, 1968, 1974, 1982;

Tornejos internacionals.

 Recopa d'Europa (1): 1969;
 Copa Intertoto (6): 1968, 1970, 1972, 1973, 1974, 1977;

Jugadors histrics.
 Jozef Adamec;
 Jn  apkovi ;
 Jozef  apkovi ;
 Peter Dubovsk;
 Koloman Ggh;
 Karol Jokl;
 Lszl Kubala;
 Marin Masn;
 Ladislav Mder;
 Anton Ondru;
 Jn Pivarnk;
 Jn Popluhr;
 Jn vehlk;
 Duan Tittel;
 Jozef Venglo;

Enllaos externs.

Pgina oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144707" title="Algorisme d'Euclides ampliat" nonfiltered="3042" processed="3021" dbindex="58914">
L'algorisme d'Euclides ampliat s una millora de l'algorisme d'Euclides de clcul del mxim com divisor de dos nombres enters, que dna, a ms del mxim com divisor dels dos nombres, els coeficients de cadascun d'aquests dos nombres a la identitat de Bzout.

Descripci.
Siguin  i  dos nombres enters. L'algorisme d'Euclides consisteix a construir la recurrncia finita



en la qual  no s ms que el residu de la divisi entera de  i  amb quocient . La successi s estrictament decreixent i la condici  obliga a que sigui finita. L'ltim terme, posem  arriba quan hi ha  que fa . La successi t, doncs,  termes i .

Per si ara considerem aquestes altres dues recurrncies finites:



amb els valors  de la successi de l'algorisme d'Euclides, resulta que, per  amb , es t



com es comprova fcilment per inducci

Per tant, si , resulta



i  i , amb els signes adequats, sn els coeficients de  i  a la identitat de Bzout.

Clcul prctic.
Hom sol disposar els clculs en una graella com aquesta



Hom comena obtenint  com a quocient de la divisi entera de  entre , s a dir,  entre  i  a partir de . Els termes  i  resulten de  i . Els termes segents, , ,  i  s'obtenen de la mateixa manera i en el mateix ordre:



i el procs acaba quan trobem . Aleshores, 


Exemple.
Illustrem aquest procs amb un exemple: es tracta de calcular :



que prov de



(Les divisions  se sobreentenen enteres) Aleshores, .

Referncies.
 PlanetMath: Euclid's algorithm (en angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144708" title="Marta Marco i Vinyes" nonfiltered="3043" processed="3022" dbindex="58915">
Marta Marco i Vinyes s una actriu catalana nascuda a Badalona. 

s filla del tamb actor Llus Marco i germana del jugador de bsquet Carles Marco.

 Sries.
Ventdelpl;
Psico-Exprs;
Setze dobles;

 Obres de teatre.

 El cercle de guix caucasi (2008);
 Mbil (2007);
 El malents (2006);
 Un matrimoni de Boston (2005);
 El censor (2004);
 Teatre sense animals (2004);
 La perritxola (en el paper de La Perritxola) (2003);
 Romeo i Julieta (2003);
 Unes polaroids explcites (2001);
 La filla del mar (en el paper de Mariona) (2000);
 Terra Baixa (en el paper de Marta) (2000);

 Pellcules .
 Fuerte Apache (2007);
 El coronel Maci (2006), en el paper d'Eugnia Lamarca;
 Mala uva (2004);
 Soldados de Salamina (2003);

 Enllaos .
  ;
 Plana web de la srie Ventdelpl amb la fotografia i la descripci del personatge Esther Bosch;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144712" title="Hiroshi Masuoka" nonfiltered="3044" processed="3023" dbindex="58916">

Hiroshi Masuoka (nascut el 13 de mar de 1960) s un pilot de rallis japons, guanyador del ralli Dakar els anys 2002 i 2003 en la categoria de cotxes al volant d'un Mitsubishi.

Va quedar entre els deu primers en el Pars-Dakar durant onze anys consecutius (des del 1994 fins al 2004).

 Palmars .
 Vencedor del ralli Dakar en 2002 i 2003 (Segon en 2001 i 2004).
 Vencedor de la Baixa Itlia en 2003.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144713" title="Selecci de futbol de Bsnia i Hercegovina" nonfiltered="3045" processed="3024" dbindex="58917">

|} 
  
La Selecci de futbol de Bsnia i Hercegovina s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. La seva organitzaci est a crrec de l Associaci de Futbol de Bsnia i Hercegovina, pertanyent a la UEFA. 

La selecci de Bsnia i Hercegovina va nixer en 1995 desprs del desmembrament de Iugoslvia. Abans, els jugadors bosnians jugaven a la Selecci de futbol de Iugoslvia. 

No ha participat en cap esdeveniment internacional d'importncia. Per a l'Eurocopa 2004, Bsnia va estar molt a prop de classificar-se, per no ho va aconseguir per un gol de diferncia davant la selecci de Dinamarca.

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1994 - Formava part de ;
Des de 1998 a 2006 - No es classific;

 Participacions a l'Eurocopa .

Des de 1960 a 1992 - Formava part de ;
1996 - No particip;
2000 - No es classific;
2004 - No es classific;
2008 -;

 Estadstiques .

  Participacions a la Copa del Mn    = 0 ;
  Participacions a l Eurocopa = 0 ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
  Primer partit;


  Major victria;


  Major derrota;


 Entrenadors .
 Fuad Muzurovi  1995 - 1998  ;
 Demaludin Muovi  1998 - 1999;
 Faruk Hadibegi  1999;
 Mio Smajlovi  1999 - 2002;
 Bla Slikovi  2002 - 2006;
 Fuad Muzurovi  2006 - 2007;
 Meho Kodro 2008;

 Jugadors histrics .
Sergej Barbarez;
Elvir Balji ;
Elvir Boli ;
Mirsad Hibi ;
Meho Kodro;
Hasan Salihamidi ;
Safet Sui ;
Saa Papac;
Vladan Gruji  ;
Emir Spahi  ;
Muhamed Konji ;
Zvjezdan Misimovi ;
Vedad Ibievi ;
Mirsad Belija ;
Zlatan Bajramovi ;

 Enllaos externs .
Associaci de Futbol de Bsnia i Hercegovina;
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144714" title="Selecci de futbol d'Eslovquia" nonfiltered="3046" processed="3025" dbindex="58918">

|} 

La Selecci de futbol d'Eslovquia s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Est dirigida per l 'Associaci Eslovaca de Futbol, pertanyent a la UEFA. 

Desprs de la Primera Guerra Mundial, la formaci de l'estat de Txecoslovquia va permetre la creaci de la seva selecci nacional, en la qual participaven els jugadors d'origen eslovac. Durant la Segona Guerra Mundial, la invasi del Tercer Reich a Bohmia i Morvia, va permetre l independncia d'Eslovquia, que es va estendre entre 1939 i 1944. Durant aquest curt perode, va nixer la primera selecci Eslovaca, que va jugar un total de 14 partits, principalment amb seleccions de pasos de l'Eix. Desprs d'aquest perode, els eslovacs van seguir participant com a membres de Txecoslovquia, la qual va obtenir el subcampionat de la Copa del Mn 1934 i de 1962 i el ttol de l'Eurocopa 1976. 

En 1993, durant la fase de classificaci per a la Copa del Mn 1994, es va produir la divisi de Txecoslovquia en la Repblica Txeca i la Repblica Eslovaca, pel que l'equip txecoslovac va acabar el torneig anomenat-se Equip dels Txecs i Eslovacs. Posteriorment, aquesta selecci es va dissoldre, donant origen a les actuals seleccions nacionals de futbol de la Repblica Txeca (considerada per la FIFA com a successora del combinat de Txecoslovquia) i la d'Eslovquia.

Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 0;
  Participacions a l'Eurocopa = 0 ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
 Primer partit (baix el rgim nazi);


 Primer partit (desprs de la dissoluci de Txecoslovquia);


 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Fins a 1994 - Formava part de ;
Des de 1998 a 2006 - No es classific;

Participacions a l Eurocopa.

Fins a 1992 - Vegeu ;
Des de 1996 a 2004 - No es classific;
2008 -;

Jugadors histrics.

Peter Dubovsk;
Miroslav Karhan;
ubomr Morav k;
Szilrd Nmeth;
Rbert Tomaschek;
Stanislav Varga;
Robert Vittek;
Marek Mintl;

Enllaos externs.
Arxiu de partits de la RSSSF;
Arxiu de jugadors de la RSSSF;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144715" title="Jean-Louis Schlesser" nonfiltered="3047" processed="3026" dbindex="58919">


Jean-Louis Schlesser (nascut el 12 de setembre de 1948 en Nancy) s un pilot de carreres francs amb experincia tant en circuits com en rallis. 

Va crixer al Marroc i va tornar a Frana per a estudiar i completar el servei militar. Va comenar a competir en carreres en circuits i va compartir el Campionat de Frmula 3 de Frana amb Alain Prost. En 1981, va guanyar el Campionat de Frmula 3 d'Europa i va ser segon en les 24 hores de li Mans. En 1982, es va passar a la Frmula 2. 

A mitjan els anys 1980, Schlesser va comenar a participar en competicions de turismes, arribant a guanyar el Campionat de Superturismes de Frana en 1985. 

En 1988, va debutar en la Frmula 1 en el Gran Premi d'Itlia com substitut de Nigel Mansell en l'equip Williams, una carrera molt recordada al fer sortir de la pista el propi Schlesser a Ayrton Senna en la primera chicane, a noms dues voltes del final de la carrera, fent que Ferrari aconsegus el doblet en Monza poques setmanes desprs de la mort d'Enzo Ferrari. 

En 1988, va fitxar per l'equip Sauber-Mercedes, guanyant la Supercopa d'Alemanya i finalitzant segon en el Campionat del Mn de Cotxes de competici, ttol que assoliria en 1989 i 1990, amb Mauro Baldi com a co-pilot. Tamb va guanyar el Classic Masters en la Carrera de Campions de 1994. 

Desprs d'una primera participaci en 1984, Schlesser va comenar a participar regularment en el Ralli Dakar de 1989. En 1992, va comenar a dissenyar el seu propi vehicle, un buggy de tracci al darrere, amb el qual competir en el Dakar i altres raids de resistncia. Va debutar amb el seu primer model, amb motor Porsche, en la Baixa Portugal 1000, i va guanyar la carrera malgrat mancar de tracci a les quatre rodes. 

Va assolir la victria final en el Ralli Dakar en 1999 i 2000, a ms de guanyar el Campionat del Mn de Ralli Raids entre 1998 i 2002. 

 Enllaos .
 Pgina oficial d'Schlesser;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144717" title="Jutta Kleinschmidt" nonfiltered="3048" processed="3027" dbindex="58920">


Jutta Kleinschmidt (nascuda el 29 d'agost de 1962 a Colnia) s una periodista i pilot de rallis alemanya, coneguda per ser la primera i nica dona que ha aconseguit guanyar el Ralli Dakar, l'any 2001. 

Va estudiar fsica i enginyeria fins a 1986, realitzant la tesi en BMW. Des de 1987 fins a 1992, va treballar per a aquesta mateixa empresa, en el departament de disseny de vehicles. Des de 1993, compagina els treballs de pilot i instructora. 

 Enllaos .
 Web oficial de Jutta Kleinschmidt  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144718" title="Maraj" nonfiltered="3049" processed="3028" dbindex="58921">



Maraj s una illa maritimofluvial situada a la desembocadura del riu Amazones, en la zona septentrional de la costa atlntica del Brasil. Pertany a l estat de Par. La seva superfcie s d uns 40.100 km, que arriba fins els 49.602 km incloent les illes venes, separades per diversos braos de l Amazones, amb les quals conforma un arxiplag, amb una poblaci que no supera els 200.000 habitants. 

s la major illa del mn envoltada tant per aigua dola com per aigua marina. La ciutat de Belm es troba situada junt a la boca sud de l Amazones, enfront de l illa. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144719" title="Richard Sainct" nonfiltered="3050" processed="3029" dbindex="58922">
Richard Sainct (nascut el 14 d'abril de 1970 en Saint-Affrique, Aveyron - mort el 29 de setembre de 2004) va ser un pilot de rallis francs, guanyador del Ralli Dakar en tres ocasions (dues vegades amb BMW i una amb KTM). Va morir a causa d'una caiguda durant la quarta etapa del Ralli dels Faraons 2004.

 Palmars .
 Vencedor del Ralli Dakar en 1999, 2000 i 2003. (Segon en 2004) ;
 Vencedor del Ralli dels Faraons en 2002. ;
 Vencedor del Ralli de l'Atlas en 1997 i 1998. ;
 Vencedor del Ralli de Tunsia en 1998 i 1999. ;
 Vencedor del Ralli del Marroc en 2001 i 2002.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144720" title="Halmahera" nonfiltered="3051" processed="3030" dbindex="58923">


Halmahera, tamb coneguda com Jilolo o Djailolo, s l illa ms gran de l arxiplag de les Moluques. Forma part de la provncia indonsia de les Moluques Septentrionals. 

La superfcie de Halmahera s de 17.780 km. Est formada per quatre pennsules separades per mplies badies. Es troba situada prop de l illa de Nova Guinea, de la qual la separa el mar de Halmahera, situat al sud-est. Al nord-est es troba l oce Pacfic i a l oest el mar de les Moluques. 

La poblaci s escassa: en 1995 era de 162.728 habitants, i no hi ha cap poble important. El 60% de la poblaci de l illa s musulmana i el 40% restant cristiana.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144721" title="Fabrizio Meoni" nonfiltered="3052" processed="3031" dbindex="58924">
Fabrizio Meoni (31 de desembre de 1957-11 de gener de 2005) tamb anomenat "L'Afric" va ser un pilot de rallis itali, vencedor del Ralli Dakar en 2001 i 2002 en categoria de motos. Va morir a causa d'una caiguda al ralli Dakar del 2005.

 Palmars .
 Vencedor del Ralli Dakar en 2001 i 2002. (3r en 1994 i 2003);
 Vencedor del Ralli de Tunsia en 1997, 2000, 2001 i 2003;
 Vencedor del Ralli dels Faraons en 1998, 1999, 2000 i 2001;
 Vencedor del Ralli de Dubai en 1999;
 Vencedor del Ralli Incas en 1990;
 Vencedor de la Copa del Mn de Ralli Raids en 2000;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144722" title="Hiiumaa" nonfiltered="3053" processed="3032" dbindex="58925">


Hiiumaa s una illa, la segona ms gran d'Estnia, amb una extensi de 989 km.  Es troba situada al mar Bltic, al nord de l'illa de Saaremaa i a l'oest de la part continental d'Estnia. La seva capital i poblaci ms gran s Krdla.

Hiiumaa s l'illa principal del comtat de Hiiu. En estoni s'anomena Hiiumaa i en suec i alemany Dag ("illa del dia"), mentre que en fins s'anomena Hiidenmaa ("terra del diable").

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del comtat de Hiiu ;
 Llocs i recursos de Hiiumaa ;
 Fotos de bateries costaneres de la I i II Guerra Mundial a Hiiumaa ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144723" title="La Graciosa" nonfiltered="3054" processed="3033" dbindex="58926">

 
La Graciosa s una illa que forma part de l arxiplag Chinijo, pertanyent a la Comunitat Autnoma de Canries (Espanya), juntament amb les illes de Montaa Clara, Roque del Este, Roque del Oeste i Alegranza. Es troba situada al nord de Lanzarote, de la qual la separa un bra de mar conegut com El Rio. Tamb est relativament prxima a la costa continental africana. 

Va ser conquerida en 1402 per l'explorador normand Juan de Bethencourt sota el vassallatge d Enric III de Castella. La Graciosa possex uns 29 km i dos nics pobles: Caleta de Sebo, capital de l illa, i Casas de Pedro Barba, amb una poblaci molt inferior a la primera. La seva poblaci actual s de 658 habitants. L'economia de l illa est basada en la pesca atlntica i el turisme, que atreu a nombrosos viatgers durant tot l'any grcies al seu clima temperat, a les seves costes en la seva immensa majoria de sorra, i a la seva tranquillitat. 

La Graciosa s accessible nicament des del mar, encara que tamb possex un heliport situat molt prop de Caleta de Sebo. 

L illa noms possex un delegat de l'ajuntament conejero de Teguise.


Punts geogrfics destacats.
Las Agujas (266 m);
Montaa Amarilla (178 m);
Montaa del Mojn;
Montaa Bermeja;

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144724" title="Ruud van Nistelrooy" nonfiltered="3055" processed="3034" dbindex="58927">
Rutgerus Johannes Martinus van Nistelrooij, conegut internacionalment com Ruud Van Nistelrooy, s un jugador professional de futbol dels Pasos Baixos. Actualment juga al Real Madrid Club de Ftbol. s un dels davanters ms importants d'Europa.

Biografia.
Va nixer a la localitat d'Oss, als Pasos Baixos, l'1 de juliol del 1976. El seu primer equip va ser el FC Den Bosch amb el que va debutar a la temporada 1993-1994 a la segona divisi holandesa. Desprs de 4 anys a la segona divisi, va fitxar pel SC Heerenveen al 1997, on va marcar 13 gols en 30 partits a la campanya 1997-1998. 

La seva facilitat per marcar, li van obrir les portes al PSV Eindhoven al 1998, que el va fitxar per 4,2 milions de dlars, un rcord entre clubs holandesos. Van Nistelrooy va finalitzar  la temporada amb 31 gols, sent nomenat Jugador Holands de l'Any. 

A l'any 2001, el Manchester United el va fitxar per 19 milions de dlars. Al club angls va aconseguir un gran prestigi internacional, sent considerat un dels millors davanters del mn.


El 27 de juliol del 2006 va fitxar pel Real Madrid CF. El jugador es va convertir en el tercer fitxatge del president Ramn Caldern, desprs de Fabio Cannavaro i Emerson Ferreira da Rosa. Al Reial Madrid est sent un dels futbolistes ms destacats, marcant 25 gols en lliga durant la temporada 2006-07 aconseguint el trofeu Pichichi. El 5 de novembre de 2008, quan havia aconseguit marcar quatre gols en sis partits de lliga, va caure greument lesionat del genoll, necessitant una operaci quirrgica que el mantindr de baixa de sis a nou mesos.

 Clubs .

Dades actualitzades a 31 d'octubre de 2008;



Palmars.
Campionats nacionals.


Premis individuals.


Referncies.


Enllaos externs.
 Web de Ruud Van Nistelrooy ;
 Web no oficial del jugador;
 Perfil al web Manutdzone.com ;
 Web oficial del Real Madrid CF ;
 Fitxa a la web de la Lliga de Campions ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144725" title="Club Deportiu Masnou" nonfiltered="3056" processed="3035" dbindex="58928">


El Club Deportiu Masnou s un club de futbol catal de la ciutat de El Masnou.

 Histria .
El Club Deportiu Masnou es va fundar el 20 d'agost de 1920, essent primer president Pere Sensat. A ms del futbol, el club disposava de seccions  d'atletisme i nataci. El seu camp es va inaugurar el 20 d'agost de 1921. Durant aquests primers anys es produ una escissi al club que provoc el naixement del Centre  d'Esports Masnou, un club que noms tindria tres anys de vida (1921-24). Als anys trenta destac al club Peret Nogus, un futbolista que perdria la vida a la Guerra Civil.

Acabada la guerra no s fins la temporada 1946-47 que es reorganitza el primer equip. Com a fet curis cal esmentar que el 16 d'agost de 1953, es disput un partit entre el CD Masnou i una "selecci d'estiuejants" reforada per Alfredo Di Stefano, Ladislau Kubala i Csar. Es tractava del segon partit que jug Di Stefano a Espanya desprs de fitxar pel Bara, fitxatge, finalment frustrat pel rgim franquista. Durant tots aquests any el club participava a la categoria d'aficionats. La temporada 1960-61, assoleix l'ascens a Segona Territorial. La temporada 1964-65 guanya la promoci d'ascens al Rub, Sitges i Cornell, ascendint a Primera Territorial. La temporada 1968-69 queda campi de la categoria i assoleix l'ascens a Preferent.

L'any 1970 celebr les noces d'or disputant com a principal acte un partit amists contra el Bara. Tres  anys desprs, el Masnou aconsegu el seu primer ascens a Tercera Divisi. Aquesta temporada disputa per primer cop la Copa d'Espanya. El club no retornaria a Tercera fins el 1977, on aguant durant quatre temporades fins el 1980-81. El disput una eliminatria de Copa del Rei contra l'Espanyol, empatant a 2 a casa per perdent per 6 a 0 a Sarri. La temporada 1985-86 torn un cop ms a tercera. Des d'aleshores compagin la Primera Catalana amb les categories Territorials fins el 2006 en qu assol el seu darrer ascens a Tercera Divisi.

 Palmars .
 Sense ttols destacats;

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 9 vegades a Tercera Divisi.


1952-53: 1a Categoria B  18;
1953-54: Aficionats;
1954-55: Aficionats;
1955-56: Aficionats;
1956-57: Aficionats;
1957-58: Aficionats;
1958-59: Aficionats;
1959-60: Aficionats;
1960-61: Aficionats 2n;
1961-62: 2a Territorial ;
1962-63: 2a Territorial ;
1963-64: 2a Territorial ;
1964-65: 2a Territorial 2n;
1965-66: 1a Territorial 16;
1966-67: 1a Territorial 8;

1967-68: 1a Territorial 16;
1968-69: 1a Territorial 1r;
1969-70: Terr. Preferent 4t;
1970-71: Terr. Preferent 4t;
1971-72: Terr. Preferent 1r;
1972-73: 3a Divisi 18;
1973-74: Terr. Preferent 6;
1974-75: Terr. Preferent 1r;
1975-76: 3a Divisi 19 ;
1976-77: Terr. Preferent 11;
1977-78: 3a Divisi 17;
1978-79: 3a Divisi 18;
1979-80: 3a Divisi 18;
1980-81: 3a Divisi 20;
1981-82: Terr. Preferent 6;

1982-83: Terr. Preferent 5;
1983-84: Terr. Preferent 4t;
1984-85: Terr. Preferent 2n;
1985-86: 3a Divisi 16;
1986-87: Terr. Preferent 13;
1987-88: Terr. Preferent 12;
1988-89: Terr. Preferent 7;
1989-90: Terr. Preferent 10;
1990-91: Terr. Preferent 8;
1991-92: 1a Catalana 17;
1992-93: Terr. Preferent 16;
1993-94: 1a Territorial 1r;
1994-95: Terr. Preferent 2n;
1995-96: Terr. Preferent 1r;
1996-97: 1a Catalana 7;

1997-98: 1a Catalana 12;
1998-99: 1a Catalana 7;
1999-00: 1a Catalana 10;
2000-01: 1a Catalana 10;
2001-02: 1a Catalana 11;
2002-03: 1a Catalana 8;
2003-04: 1a Catalana 6;
2004-05: 1a Catalana 5;
2005-06: 1a Catalana 2n;
2006-07: 3a Divisi 17;
2007-08: 3a Divisi 20;


 Enllaos externs .
 Web no oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144734" title="Nombres coprimers" nonfiltered="3057" processed="3036" dbindex="58929">
Dos nombres enters sn coprimers si el seu mxim com divisor s 1. Tamb es diu que aquests nombres sn primers entre ells.

Dos nombres coprimers no tenen cap factor primer en com.

La probabilitat que dos nombres triats aleatriament siguin coprimers s de 6/ .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144743" title="High Data Rate Digital Subscriber Line" nonfiltered="3058" processed="3037" dbindex="58930">
La tecnologia HDSL (High bit-rate Digital Subscriber Line) fou la primera tecnologia xDSL que va apareixer al mercat a finals dels anys 80.
A Europa permet transmetre fins a 2312 Kb/sg seguint les normes del ITU i a Estats Units fins a 1544 Kb/sg seguint les normes de ANSI.

El ample de banda usat se situa entre els 80 i 370 kHz i amb cables de 24 parells permet cobrir distncies de fins a 3,6 km entre usuari i central local d'accs (centraleta).
 Enllaos externs .
 ITU-T Recomenaci G.991.1 de la ITU ;
 SHDSL FAQ ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144747" title="How I Met Your Mother" nonfiltered="3059" processed="3038" dbindex="58931">
How I Met Your Mother, Com vaig conixer a la vostra mare, s una comdia de la CBS ambientada a la ciutat de Nova York que explica la histria de Ted Mosby a la recerca de la seva futura dona. 

 Sinopsi .
 
s l'any 2030 i Ted decideix explicar als seus fills com va conixer la seva mare, per la qual cosa passa a relatar la seva histria a partir del 2005 quan s'adona que desitja casar-se i posar seny, en veure els seus dos amics Marshall i Lily decidir casar-se desprs de nou anys de relaci.

En comentar-ho amb un altre amic seu, anomenat Barney aquest li diu que la dona dels somnis no caur del cel, a la qual cosa apareix Robin de la que Ted s'enamora.

Desprs d'aix comena la histria d'amors i desamors del protagonista.

 Actors principals .

 Ted Mosby (Josh Radnor): s el protagonista de la srie, arquitecte de professi. Va ser company de Marshal i Lily a la universitat. Sempre est buscant la que ser la seva futura esposa, encara que davant de qualsevol dona desitja que l'elegida sigui Robin. ;
 Marshall Eriksen (Jason Segel): amic de Ted des de la universitat i proms de Lily. Estudia dret per poder ajudar el medi ambient. ;
 Barney Stinson (Neil Patrick Harris): sens dubte el personatge ms cmic de la srie, representa tot el que Marshall no s, antimatrimoni abans que res, un conco que sol pensa en seguir sent-ho. Seves sn algunes de les frases que s'han fet famoses als Estats Units com a: have you met Ted? (coneixes a Ted?), mtode per entrar a una dona; legendary (llegendari); suit up! (posa't vestit), ja que ell sempre va de vestit i desitja que Ted tamb ho faci. Se sap que treballa en una gran multinacional per no que tasca exerceix. T un germ afroameric homosexual. ;
 Lily Aldrin (Alyson Hannigan): s la promesa de Marshall, amiga de Ted des de la universitat. Treballa fent classe a nens de preescolar per el seu gran somni s ser pintora. ;
 Robin Scherbatsky (Cobie Smulders): canadenca i reportera de professi s l'amor de Ted encara que aquest no sigui correspost a causa que ella no desitja comprometre's. Desprs de la fallida relaci amb Ted s'uneix al grup com una ms.

 Curiositats .
Hi ha gent que compara ja aquesta srie amb la mtica Friends:
Ambdues sries transcorren a la ciutat de Nova York. ;
La figura del faldiller i antimatrimoni de Joey a Friends i Barney a How I Met Your Mother. ;
Ambdues mostren un grup d'amics vivint junts, encara que no tots. ;
Existeix una parella consolidada. ;
Gran part de la srie transcorre en un caf (Friends) o bar (How I Met Your Mother). ;
El tema principal de la srie es diu "Hey Beautiful" de la banda The Solids. ;
Molts temes d'humor de la srie estan centrats en la comunicaci personal com els blogs (Bartney en t un), e-mail o my spaces.
Desprs d'uns mesos d'incertesa, la srie ha estat renovada el maig del 2007, i s'emetr una tercera temporada a la mateixa cadena.

 Captols .
 Primera temporada .
Pilot.
Purple giraffe.
Sweet taste of liberty.
Return of the shirt.
Okay awesome.
Slutty pumpkin.
Matchmaker.
The duel.
Belly full of turkey.
The pineapple incident.
The limo.
The wedding.
Drumroll, please.
Zip, Zip, Zip.
Game night.
Cupcake.
Life among the gorillas.
Nothing good happends after 2 am.
Mary the paralegal.
Best prom ever.
Milk.
Come on.

 Segona temporada.
Where we were.
The scorpion and the toad.
Brunch.
Ted Mosby architect.
World's greatest couple.
Aldrin juice.
Crazy eyes.
Atlantic city.
Slap Bet.
Single stamina.
How Lily stole Christmas.
First time in New York.
Columns.
Monday Night Football.
Luky Penny.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de la srie How I Met Your Mother de la cadena CBS 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144748" title="Pla de Barraques" nonfiltered="3060" processed="3039" dbindex="58932">
El Pla Barraques (en castell Pramo de Barracas) s un altipl que es troba a la comarca de l'Alt Palncia, a les poblacions valencianes de Barracas i El Toro. Est entre els 600 i els 800 metres d'altura, enclavat entre les serres de Espina, el Toro i El Herragudo. 

Correspon a la part ms elevada de la Vall del Palncia, on el riu naix.

 Vegeu tamb .
 Pozo Junco;
 Peaescabia;
 Serra del Toro;
 Serra de Pina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144750" title="Izenave" nonfiltered="3061" processed="3040" dbindex="58933">

Izenave s un municipi del departament francs d'Ain, a la regi del Roine-Alps.

Geografia.
Izenave es troba a 690 metres sobre el nivell del mar i a 15 quilmetres en lnia recta de la ciutat d'Ambrieu-en-Bugey. El poble es troba en ple Bugey, al sud de la vall de Combe du Val de la serra de Jura i a l'est de Chane de l'Avocat. 

La superfcie de 13,04 km del terme municipal cobreix una bona part de la part sud francesa de la serra de Jura. La part central s ocupada per la vall orientada cap al nord de Combre du Val (a 680 metres sobre el nivell del mar de mitjana), que forma un sinclinal en plena serra. Per aquesta conca i flueix el Borrey cap al nord, fins que desemboca a l'Oignin. Aquesta conca limita per l'est amb l'anticlinal de Crt de Chtillon. A l'oest, el terme municipal toca la serra de Chane de l'Avocat, on es troba, a 1008 metres sobre el nivell del mar, el punt ms elevat d'Izenave. L'extrem oest del terme municipal es troba a la vall de Bief de la Fouge.      

El llogarret de Brouillat, aix com alguns masos dispersos d'aquest terme, pertanyen a Izenave. Els pobles vens d'Izenave sn Cerdon i Vieu-d'Izenave pel nord, Lantenay i Corcelles per l'est, Aranc pel sud i Corlier per l'oest.

Histria.
El terme municipal d'Izenave ja estava habitat en temps dels celtes i d'aquesta poca en queda un tmul. La primera vegada en qu s'ementa Izenave en un document conegut s en un del segle XII, en qu se l'esmenta com a seu dels senyors de Coligny. Posteriorment, el poble pass a mans de Rougemont. Durant tota l'Edat Mitjana es trob sota sobirania dels comptes de Savoia. Amb el tractat de Li, Izenave pass a formar part, l'any 1601, de Frana.  

Llocs d'inters.
L'esglsia d'Izenave fou construda segons l'estil gtic. A ms, hi queden runes del segle XIV del castell La Valire. 

Poblaci.

Amb 146 habitants (1999), Izenave pertany als municipis ms petits del departament d'Ain. Desprs que el nombre d'habitants es redus drsticament a la primera meitat del segle XX (l'any 1896 hi havia 297 habitants), es comen a registrar una lleugera recuperaci de poblaci a partir de la dcada de 1980.  

Economia i infraestructures.
Izenave fou un poble essencialment que viu de l'agricultura, especialment de la llet i la ramaderia fins al segle XX. I encara avui la majoria d'habitants viuen del sector primari. Al poble hi ha pocs llocs de treball fora del sector primari. 

El poble es troba bastant a prop de la carretera departemental que duu de Saint-Martin-du-Frne a Hauteville-Lompnes. Altres connexions per carretera sn les que duen a Lantenay i a Corlier. L'entrada a l'autopista ms prxima, l'Autoroute A40, es troba a uns 13 quilmetres de distncia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144751" title="Neil Patrick Harris" nonfiltered="3062" processed="3041" dbindex="58934">

Neil Patrick Harris s un actor nord-americ, nascut el 15 de juny de 1973 a Albuquerque, Nou Mxic. s probablement ms conegut pel seu rol en la srie Doogie Howser, M.D..

L'any 2000 va actuar a la pellcula The Next Best Thing, on va interpretar David, el xicot de Rupert Everett. Va aparixer com a convidat en la srie Will & Grace. Al captol en qu va intervenir, era un personatge dedicat a portar gent des de la seva homosexualitat fins la heterosexualitat, per al final es converteix en homosexual.

L'any 2002 va realitzar a Broadway (al costat d'Anne Heche) l'obra Proof. 

En el 2003 va estar en Cabaret, al costat de Deborah Gibson i Tom Bosley, on va interpretar el rol dEmcee.

Va aparixer en un episodi de la srie Law and Order: Criminal Intent l'any 2004 com un assass en srie.

En el 2004 va realitzar una pardia de si mateix a la pellcula Harold & Kumar Go to White Castle

Mentre ell no feia llums de la seva orientaci sexual, es creia que era homosexual. En els reportatges de tabloides ho van fer amb una relaci amb els actors Max von Essen i David Burtka, per aix mai no va anar confirmat fins que, el 4 de novembre de 2006, va confessar la revista People que era gai.

 Filmografia .

 Televisi .
Doogie Howser, M.D. Personatge Principal ;
 com Peter Parker/Spiderman ;
Will & Grace Invitado ;
Celebrity Poker Showdown (2004) ;
Numb3rs (2005) ;
How I Met Your Mother (2005) ;

 Cinema .
Harold & Kumar Go to White Castle (2004) ;
Undercover Brother (2002) - Lance ;
The Next Best Thing (2000) - David ;
Joan of Arc (1999) Rei Carles VII de Frana;
Starship Troopers (1997) ;

 Teatre .
Rent National Tour-LA, San Diego Mark Cohen ;
Assassins (2004) Balladeer; Lee Harvey Oswald ;
Cabaret (2003) Emcee ;
Proof (2002) ;
Sweeney Todd Tobias Ragg;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144754" title="Nuku'alofa" nonfiltered="3063" processed="3042" dbindex="58935">

Nuku'alofa s la capital de Tonga. Est situada a la costa nord de l'illa de Tongatapu. La poblaci estimada s de 24.500 habitants en 2005, prop d'un quart de tota la poblaci del pas. El palau reial i tots els edificis del govern es troben a Nuku'alofa.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144756" title="Geografia de les Seychelles" nonfiltered="3064" processed="3043" dbindex="58937">

Les Seychelles constitueixen un arxiplag de l'oce ndic. s un conjunt de cinquanta illes, de les quals trenta-tres sn habitades. El grup anomenat Illes Interiors (al voltant de Mah, l'illa principal i ms gran) formen el nucli principal del pas. La resta d'illes sn atols de corall ms xicotets i prcticament deshabitats.

La ciutat de Victria s la capital del pas, se situa a Mah, illa principal en qu viu prop de 80% de la poblaci total. El punt ms alt de les Seychelles s el Morne Seychellois de 905 m.

El clima local s tropical, temperat i prou humit per influncies marines.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144758" title="Adagio" nonfiltered="3065" processed="3044" dbindex="58938">
Un adagio (mot d'origen itali) indica un temps musical lent (velocitat a qu s'ha d'executar la partitura) arribant a donar nom a tota una secci o part d'una pea musical.

Indica a l'intrpret que ha d'executar un fragment de la pea de manera lenta i pausada, a una velocitat aproximada d'entre 66 i 76 pulsacions per minut. No pas tothom es posa d'acord en el nombre de pulsacions, ni s el mateix en totes les poques.

En molts de casos actua, a ms de com a indicador de tempo, com a nom del moviment lent d'una obra estructurada en diferents moviments. Aix, en algunes obres musicals,com per exemple la simfonia (forma sonata), un dels moviments sol portar la indicaci dadagio, en contraposici a altres parts de la mateixa obra de carcter i velocitat diferents.

 Vegeu tamb .
 Sonata;
 Forma sonata;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144759" title="Embassament de Benitands" nonfiltered="3066" processed="3045" dbindex="58939">

L'embassament de Benitands s un embassament del municipi valenci de l'Alcudia de Veo (el poblet de Benitands li dna el nom), a 306 metres d'altitud, alimentat pel Riu Sec de Betx o Riu Veo. Es tracta d'un petit embassament de 1 Hm de volum utilitzat per a reg que ocupa una superfcie de 0,1 hectrees. L'altura de la presa s de 38 metres i la longitud de coronaci s de 119 metres. La presa s de comportes amb una capacitat de 95 m/s . El seu entorn est b conservat, amb poca pressi humana i vegetaci arbria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144761" title="Embassament d'Arens" nonfiltered="3067" processed="3046" dbindex="58940">
 
L'embassament d'Arenoso s un embassament del municipi de La Puebla de Arenoso (Pas Valenci). Es va construir en els anys 70 en el llit del riu Millars, sobre una superfcie de 418 hectrees i amb una capacitat mxima de 130 Hm3 . L'obra va ser construda mitjanant una presa d'escullera amb una altura de 109 metres i una longitud en coronaci de 428 m.  Sota les seves aiges es troben el desaparegut municipi de Campos de Arenoso, i tres barris de Puebla de Arenoso, la Rambla Alta, Los Arcos de Arriba i Los Arcos de Abajo. Es va construir per a regular els cabals del riu Millars i el reg. Aquesta presa pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer.

 Enllaos externs .
La presa d'Arens. Projecte i construcci. (Revista d'Obres Pbliques, any 1973, nombre 3098.) ;


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144762" title="Gran Premi de Canad del 1967" nonfiltered="3068" processed="3047" dbindex="58941">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1967, disputat al circuit urb de Mosport  el 27 d'agost del 1967.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Jim Clark   1' 23. 1;
 Pole: Jim Clark   1' 22. 4;









 Enllaos externs .



Fotos del GP de Canad de 1967 al circuit de Mosport;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144764" title="La Publicidad" nonfiltered="3069" processed="3048" dbindex="58942">
La Publicidad va ser una publicaci diria en castell editat a Barcelona entre 1878 i 1922 que, al canviar de propietaris, passa a editar-se en catal i canvia el nom per La Publicitat.

Fundat el 25 de febrer de 1878, el diari tenia la seva la redacci i impremta al carrer barcelon de Barber i, entre 1878 i 1906, el seu director fou Eusebi Corominas. En aquesta poca era un diari poltic de caire republic i anticlerical en el que varen treballar Emili Costa i Carles Costa, com a redactors en cap, i hi collaboraren Eduard Marquina, Llus de Zulueta, Josep Maria Jord, Marcell Domingo. Don suport a Jacint Verdaguer en el seu conflicte amb la jurisdicci eclesistica i critic el lerrouxisme.

A partir del 1906, el seu director fou Emili Junoy i Gelabert, persona af a Lerroux, i el diari esdev el principal rgan de propaganda del ideari lerrouxista, per noms dos anys ms tard, Llus Companys i Laure Mir el posaren al servei del Partido Reformista de Melquiades lvarez. 

El 1915 fou adquirit per Antoni Tay, i Rom Jori, que li donen un to ms catalanista i obrerista, amb collaboracions d'Andreu Nin, Antoni Rovira i Virgili, Eugeni Xammar, Carles Soldevila. L'1 d'octubre de 1922 el compr Acci Catalana per a convertir-lo en el aparell de difusi del partit. Desprs d'una etapa bilinge, es transform en un diari en llengua catalana amb el nom de  La Publicitat .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144773" title="CD2" nonfiltered="3070" processed="3049" dbindex="58945">

El CD2 (cluster of differentiation 2) s una protena trobada a la superfcie de les cllules T i les citocides naturals amb finalitat d'adherir cellularment. Interacciona amb altres molcules d'adhesi com l'LFA-3 (CD58) en humans, o el CD48 en rossegadors, que s'expressen en les superfcies d'altres cllules. Tamb s'ha anomenat superfcie d'antigen de cllula T, T11/Leu-5, LFA-2, receptor de LFA-3, receptor d'eritrcit i receptor roseta. A ms de les seves propietats d'adhesives, el CD2 tamb actua com a molcula coestimuladora de les cllules T i NK. Degut a les seves caracterstiques estructurals, el CD2 s un membre de la superfamlia de les immunoglobulines; posseeix dos dominis del tipus immunoglobulina en la seva part extracellular.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144774" title="John Cale" nonfiltered="3071" processed="3050" dbindex="58946">
John Davies Cale (9 de mar de 1942) s un msic galls, compositor, multiinstrumentista i productor. s molt conegut per haver integrat la mtica banda Novaiorquesa The Velvet Underground en la segona meitat de la dcada dels 60.

Discografia. 
The Velvet Underground. 
1967 - The Velvet Underground and Nico ;
1968 - White Light/White Heat ;
1985 - VU (Compilat de outtakes) ;
1986 - Another View (Compilat de outtakes) ;
1993 - Live MCMXCIII (Recital de reuni de la banda) ;
1995 - Peel Slowly and See (Box Set de rareses i outtakes) ;
1997 - Loaded (Participa en els bonus tracks de l'edici Fully Loaded Edition) ;
2003 - The Very Best of the Velvet (Compilat d'xits);

Solista. 
 Vintage Violence (Columbia);
 The Academy in Peril (Reprise);
 Paris 1919 (Reprise) ;
 Fear (Island) ;
 Slow Dazzle (Island) ;
 Helen of Troy (Island);
 Guts (compilation) (Island) ;
 Sabotage/Live (IRS) ;
 Honi Soit ;
 Music For A New Society (Ze) ;
 Caribbean Sunset ;
 John Cale Comes Alive (Ze) ;
 Artificial Intelligence (Beggars Banquet) ;
 Words for the Dying (All Saints) ;
 Even Cowgirls Get The Blues (live) (ROIR) ;
 Paris S'eveille, Suivi d'Autres Compositions (OST) (Crepuscule) ;
 Fragments of a Rainy Season (live) (Hannibal) ;
 23 Solo Pieces pour La Naissance de L'Amour (Crepuscule);
 N'Oublie Pas Que Tu Vas Mourir (Crepuscule) ;
 Seducing Down The Door (compilation) (Rhino) ;
 Antartida (OST) (Crepuscule) ;
 Walking on Locusts (Hannibal) September ;
 Eat/Kiss: Music for the Films of Andy Warhol (Hannibal) ;
 Somewhere In The City (OST) ;
 The Unknown (OST) (Crepuscule) ;
 Le Vent De La Nuit (OST) (Crepuscule) ;
 Close Watch: An Introduction to John Cale (compilation) ;
 5 Tracks (EP) (EMI) ;
 HoboSapiens (EMI) ;
 Process (OST) (Syntax) ;
 BlackAcetate (EMI) ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144777" title="Antoni Mus i Lpez" nonfiltered="3072" processed="3051" dbindex="58948">
Antoni Mus i Lpez (Felanitx, 1925 - Manacor, 1982) fou un escriptor mallorqu.

Es va iniciar en el camp del teatre, en concret, del mal anomenat teatre regional, ms com a empresari i director que no com a autor. Anys desprs es passaria al camp de la narrativa, que li va servir per recollir alguns xits i algunes decepcions (ser titllat de regionalista o de populista). Pel que fa als xits, va guanyar dos premis literaris de renom: un, el Vctor Catal, per Vida i miracles de n'Aineta dels matalassos, que esdevindria una pea teatral molts anys desprs; l'altre, el Sant Jordi, per La senyora, una crnica de la degeneraci a partir de la qual se'n faria una pellcula d'xit (dirigida per Jordi Cadena i protagonitzada per Slvia Tortosa).

Obres.
Teatre.
Jo me vull casar;
Mal boc;
Vaja un cop;
Un dia a qualsevol hora;

Narrativa.
1967 La lloriguera;
1975 Difora;
1976 Les denncies;
1977 Vida i miracles de n'Aineta dels matalassos;
1978 Bubotes;
1979 La Senyora;

Premis literaris.
1976 Vctor Catal per Vida i miracles de n'Aineta dels matalassos;
1979 Sant Jordi per La Senyora;

Bibliografia sobre l'autor.
Barcel Pinya, Xavier. Histria, memria i mite a la narrativa d'Antoni Mus. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Servei de Publicacions i Intercanvi Cientfic de la Universitat de les Illes Balears, 2006.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144779" title="Estanislau Torres i Mestres" nonfiltered="3073" processed="3052" dbindex="58949">
Estanislau Torres i Mestres (Barcelona, 11 d'abril de 1926) s un escriptor catal.

Va publicar el seu primer llibre l'any 1959. El seu estil es caracteritza per un llenguatge planer, per en correcte catal. Abunden els dilegs i els periodes breus. Temticament, s'ha centrat en la Guerra Civil Espanyola, que va viure directament. Un altre camp temtic, fora diferent, sn els viatges.

El 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.

Obra.
Novella.
1961 Cel de tardor;
1964 L'altre dem;
1966 Els camins;
1966 La derrota;
1966 Els ulls i la cendra;
1969 Castelladral;
1974 Estimada Teresa;
1978 El mal que m'heu fet;
1996 Entre el Clot i el Guinard;

Narrativa breu.
1959 Fum d'ara;
1962 La Xera;
1966 El foc i la cua;
2000 El dia que vaig perdre la inspiraci;

Narrativa infantil i juvenil.
1974 Foc a l'Albera;
1980 Les coves de Postojna;
1983 Els ulls de cadasc;
1984 Minerva pensativa;
1986 Objectiu Heidelberg;

Memries, viatges, reportatges.
1970 El Pirineu;
1971 La batalla de l'Ebre;
1973 Els escriptors catalans parlen;
1977 La bossa de Bielsa: (la gesta de la 43 divisi);
1978 La caiguda de Barcelona;
1979 Excursionisme i franquisme;
1984 Viatge a l'URSS i als dos Berlins;
1984 Visi del Pirineu;
1987 Visi de l'Alta Garrotxa;
1990 Indrets i camins de la batalla de l'Ebre;
1993 La desfeta del Ter de Requets de Nostra Senyora de Montserrat;
1995 Les tisores de la censura;
1997 A peu i arran d'onades: de Sant Feliu de Guixols al Cap de Sant Sebasti;
1999 La guerra civil a Arenys de Mar;
1999 La batalla de l'Ebre i la caiguda de Barcelona;
2001 Soldat de Franco en temps de pau;
2003 Quasi un dietari: (memries 1926-1949);
2006 Dia a dia;

Premis literaris.
1961 Vctor Catal per La Xera;
1965 Sant Jordi per La derrota;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144781" title="Catleg d'estrelles" nonfiltered="3074" processed="3053" dbindex="58950">
Un catleg d'estrelles, s un catleg astronmic, format per una llista d'estrelles. En Astronomia es fa referncia a una estrella esmentant els nombres o designacions d'un catleg. Hi ha gran quantitat de catlegs d'estrelles que han estat construts amb diferents finalitats al llarg dels anys, aquest article fa relaciona alguns dels ms esmentats. La majoria dels catlegs ms recents es poden trobar en un format electrnic i es poden aconseguir del Centre Astronmic de Dades de la NASA, i d'altres llocs (vegeu els enllaos externs al final).


Catlegs Histrics.

Sembla ser que el primer catleg del mn fou creat per Gan De, un astrnom xins en el segle IV aC.

El primer catleg d'occident es va fer per Timocharis d'Alexandria amb l'ajuda d'Aristil. Uns 150 anys desprs aquest catleg seria usat per Hiparc de Nicea per determinar el valor de la precessi dels equinoccis. El catleg d'Hiparc (del 129 aC) esmentava 1.080 estrelles.

Tamb s'ha de deixar constncia de l' Almagest fet per Claudi Ptolemeu, l'any 128, que comprn 1.028 astres.

El prxim catleg d'estrelles del que ha quedat constncia histrica s el de Mohamed Ulug-Beg, de 1437, amb 1.018. Com es pot veure, cada vegada anam a menys, i ms si es t en compte que Tycho Brahe, el 1598 publicar el seu catleg del miler d'estrelles, en realitat 1.004. S'haur d'esperar al 1603 en qu Johann Bayer publicar Uranometria, una obra que amb 1200 estrelles supera per primera vegada l'obra d'Hiparc.

Els catlegs de Bayer i Flamsteed.

Dos sistemas introduts en els catlegs histrics s'usen encara avui. El primer prov de l'obra de Bayer: Uranometria, ja esmentada, i correspon a les estrelles ms brillants. Aquestes es designes per una lletra |grega seguida del genitiu de la constellaci en la que estan localitzades: per exemple, Alfa Centauri o Gamma Cygni. Vegeu: designaci de Bayer per ms informaci. El problema ms gran que genera la designaci de Bayer est causat pel nombre de lletres de l'alfabet grec (24). Es fcil acabar les lletres com pot passar amb les constellacions grans com a Argo Navis. Bayer allarg les seves llistes fins a 67 estrelles usant primer les minscules de l'alfabet llat (de  a  fins a  z ), i desprs les majscules ( A  fins a  Z ). Qualcuna d'aquestes designacions a sobreviscut. S'ha d'esmentar perqu ha servit com a punt d'inici de la designaci d'estrelles variables, que comena des de  R  passat per la  Z  , llavors  RR ,  RS ,  RT ... RZ ,  SS ,  ST ... ZZ  i ms enll. Vegeu l'article per ms informaci.

El segon sistema prov de l'obra de John Flamsteed Historia Coelestis Britannica. Utilitza el genitiu de la constellaci com a final dels noms del catleg, per usa nombres en lloc del alfabet grec al principi. Per exemple 61 Cygni o 47 Ursae Majoris; vegeu Designaci de Flamsteed per ms informaci.


ADS.

Catleg d'estrelles dobles Aitken.

New general catalogue of double stars within 120 deg of the North Pole (1932, R. G. Aitken).

s una llista de 17.180 estrelles dobles del nord amb una declinaci de - 30 graus.

GJ, Gliese, Gl.

El catleg Gliese (ms tard Gliese-Jahrei  intenta relacionar totes les estrelles fins a 20 parsecs de la Terra. Les darreres edicions expandiren la cobertura a 25 parsecs. Els nombres estan en un rang 1.0-965.0 (nombres Gl) pertanyen a la segona edici:

Catalogue of Nearby Stars (1969, W. Gliese).

Sembla ser, que els nombres abans del punt representen estrelles que hi ha a la primera edici, mentre que el nombre amb un punt permet inserir noves estrelles a la segona edici sense destruir l'ordre desitjat. Aquest catleg s esmentat com a CN52, encara que aquest nom no s'usa en els nombres de catleg.

Els nombres del rang 9001 9850 pertanyen al suplement

Extension of the Gliese catalogue (1970, R. Woolley, E. A. Epps, M. J. Penston and S. B. Pocock).

Els nombres del rang 1000 1294 i 2001 2159 (nombres GJ) formen el suplement

Nearby Star Data Published 1969 1978 (1979, W. Gliese and H. Jahrei).

El rang 1000 1294 representa estrelles prximes, mentre que el nombres 2001 2159 representa probables estres prximes. En la literatura, els nombres GJ a vegades sn estesos retroactivament als nombres Gl  (degut a que no s'encavalquen). Per exemple Gliese 436 pot fer referncia tant a Gl 436 com a GJ 436.

Els nombres del rang 3001 4388 pertanyen a

Preliminary Version of the Third Catalogue of Nearby Stars (1991, W. Gliese and H. Jahrei).

Encara que aquesta versi del catleg es designa com a  preliminar , s encara l'actual des de mar de 2006, i es esmentada com a CNS3.  Relaciona un total de 3.803 estrelles. La majoria d'aquestes estrelles ja tenen nombres GJ, per hi podem trobar tamb 1.388 estrelles que no tenen nombre (a ms el Sol, que no necessita nombre). La necessitat de donar qualque nom en aquestes 1.388 ha donat com a resultat que s'hagin numerades en el rang 3001 4388 (nombres NN, per les que  no tenen nom ), i els arxius de dades d'aquest catleg usualment inclouen aquests nombres. Un exemple d'aquestes estrelles que s'esmenta sovint d'una d'aquestes sense GJ nombre oficial s GJ 3021.

GCTP.

El Catleg General de Parallaxis Trigonomtriques, fou publicat primerament en el 1952 i desprs superat pel Nou GCTP (actualment en la seva quanta edici), relaciona aprop de 9.000 estrelles. Al contrari del Gliese no pren una distncia dada del Sol; ms b intenta catalogar totes les parallaxis conegudes. Dona les coordenades de l'poca 1900, la variaci secular, el moviment propi, la parallaxi mitja absoluta i l'error estndard, el nombre d'observacions de la parallaxi, la qualitat de la integraci dels diferents valors, la magnitud visual, i diferents identificacions creuades amb altres catlegs. Tamb relaciona informaci auxiliar, incloent la fotometria UBV, els tipus espectrals MK, dades de la variabilitat i de la natura binria de les estrelles, rbites quan estan disponibles, i informaci miscellnia per ajudar a determinar la exactitud de les dades.

William F. van Altena, John Truen-liang Lee and Ellen Dorrit Hoffleit, Yale University Observatory, 1995.

Catlegs d'estrelles amb moviment propi.


Un mtode que se segueix sovint per detectar les estrelles prximes es cercar aquelles que tenen un moviment propi relativament alt. Existeixen molts de catlegs, dels que es poden esmentar uns pocs. Els catlegs de Frank Elmore Ross i Max Wolf van ser els pioners en aquest camp:

Ross, Frank Elmore, New Proper Motion Stars, twelve successive lists, The Astronomical Journal, Vol. 36 to 48, 1925-1939;

Wolf, Max, "Katalog von 1053 strker bewegten Fixsternen", Verff. d. Badischen Sternwarte zu Heidelberg (Knigstuhl), Bd. 7, No. 10, 1919; and numerous lists in Astron. Nachr. 209 to 236, 1919-1929;

Ms tard Willem Jacob Luyten crearia una srie de catlegs:

L   Catleg Luyten de Nanes Blanques amb moviment propi

Luyten, W. J., Proper Motion Survey with the forty-eight inch Schmidt Telescope, University of Minnesota, 1941 (General Catalogue of the Bruce Proper-Motion Survey);


LFT   Catleg Luyten de les 5 dcimes

Luyten, W. J., A Catalog of 1849 Stars with Proper Motion exceeding 0.5" annually, Lund Press, Minneapolis (Mn), 1955 ();

LHS   Catleg Luyten del mig segon 

Luyten, W. J., Catalogue of stars with proper motions exceeding 0"5 annually, University of Minnesota, 1979 ();

LTT   Catleg Luyten de les dues dcimes

Luyten, W. J., Catalogue of stars with proper motions exceeding 0"2 annually, Univ. of Minnesota, 1980 ();

LPM   Catleg Luyten d'estrelles amb moviment propi

 Luyten, W. J., Proper Motion Survey with the 48 inch Schmidt Telescope, University of Minnesota, 1963-1981;

Posteriorment, Henry Lee Giclas  cre  tamb una srie de catlegs:

Giclas, H. L., i cols., Lowell Proper Motion Survey, Lowell Observatory Bulletins, 1971-1979 (l'anomenat a vegades Catleg Giglas).
()

Notes.



Enllaos externs.
Gossari d'Astronomia;
NASA Astronomy Data Center, en angls;
Hiparc;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144789" title="Vall de Seg" nonfiltered="3075" processed="3054" dbindex="58951">
La Vall de Seg s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca del Camp de Morvedre, tret d'Almenara que es troba a l'actual Plana Baixa. Aix, hi formaven part els municipis actuals de Benavites, Benifair de les Valls, Canet d'En Berenguer, Faura, Morvedre, Quart de les Valls, i Quartell. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

Aquesta petita vall de tan sols 21 km entre les muntanyes d'Almenara al nord i el Pic dels Corbs al sud. Les frtils terres de la Vall son tancades al ponent pel contrafort meridional extrem de la Serra d'Espad, formant a mode d'un arc obert al mar Mediterrani. Al vell mig de la vall es troba la caudalosa Font de Quart que rega tota la vall. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144791" title="Diego Lpez Rodrguez" nonfiltered="3076" processed="3055" dbindex="58953">
Diego Lpez Rodrguez (nascut el 3 de novembre del 1981 a Paradela, Lugo) s un jugador professional de futbol, que actualment juga de porter al Villarreal CF. 

 Biografia .
Va nixer el 3 de novembre del 1981 a la localitat gallega de Paradela, dins de la provncia de Lugo.

Va comenar a jugar amb 13 anys a les categories inferiors del Club Deportivo Lugo, on hi va jugar des del 1994 fins a l'any 2000, quan va fitxar pel Real Madrid, per jugar al segon equip filial, el Real Madrid C.

A la temporada segent va ser cedit al Agrupacin Deportiva Alcorcn de Segona Divisi B. Durant la temporada 2003-04 va comenar a jugar amb el primer filial blanc. A la temporada segent, jugant 32 partits amb la samarreta blanca, va aconseguir l'ascens a la Segona Divisi, fet que el va consolidar com segon porter de l'entitat madridista, al primer equip, i darrere d'Iker Casillas. Va debutar a la Primera Divisi el 30 d'abril del 2006 al camp de l'Osasuna, guanyant per 1 gol a 0.

La temporada 2007, el porter fou fitxat pel Villarreal CF que pag uns set milions d'euros. Va comenar com a suplent de Sebastin Viera, per les seves grans actuacions li van permetre assolir la titularitat i renovar fins al 30 de juny del 2014 amb el submar groguet.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial del Vila-real ;
Fitxa del jugador ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144793" title="Comuna de Takaroa" nonfiltered="3077" processed="3056" dbindex="58954">

Takaroa s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa, situada al nord de l'arxiplag.

La comuna consta de dues comunes associades formades per dos atols, i d'una illa dependent. Histricament i geogrfica s'ha conegut com illes del Rei Jordi. Junt amb la comuna de Manihi comparteixen una de les set rees lingstiques del tuamotu anomenada vahitu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144799" title="Agust Alcoberro i Pericay" nonfiltered="3078" processed="3057" dbindex="58955">
Agust Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empord, 1958) s un historiador i escriptor catal.

Doctor en histria i professor universitari, ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la histria de Catalunya, en concret, sobre els temps del Renaixement i sobre les dues grans guerres catalanes: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successi. Ha dut a terme, parallelament, una important tasca de divulgaci de la histria, cosa que l'ha dut a collaborar amb El Temps, Sapiens, TV3 i amb el Museu d'Histria de Catalunya, que dirigeix des del maig de 2008.

Com a escriptor, ha mimat en especial el pblic jove, per deu a la literatura d'adults el seu triomf ms important: la novella Retrat de Carme en penombra, guanyadora del Premi Sant Jordi.

Obres publicades.
Histria.
1997 Pere Miquel Carbonell: Crniques d'Espanya;
1998 Pirates, corsaris i torres de moros. Passat i present de les torres de Palafrugell i de Mont-ras (amb J. Noguer);
2000 Identitat i territori. Textos geogrfics del Renaixement;
2000 Miquel Batllori;
2002 L'exili austriacista (1713-1747);
2004 Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII;

Narrativa.
1988 Retrat de Carme en penombra;
1991 Arxiu de Ficcions;

Infantil i juvenil.
1981 El secret del doctor Givert;
1986 Una troca embolicada;
1987 Set gates de vida;
1991 Entre dos focs;
1993 Els ulls de l'aiguamoll ;
1993 Procs a Anna Boixadors ;
1997 Momotaro & Dolly Dol;

Premis literaris.
1986 Lola Anglada per Set gates de vida;
1988 Sant Jordi per Retrat de Carme en penombra;

Enllaos externs.
Pgina personal de l'autor;
Exposici sobre la Guerra de Successi comissariada per Agust Alcoberro;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144801" title="Claustre d'Elna" nonfiltered="3079" processed="3058" dbindex="58956">

El claustre d'Elna s un monument medieval del Rossell, a Elna. Va ser la residncia dels canonges de la catedral d'Elna. El claustre es coneix essencialment per les seves escultures romniques, per a ms d'aix tamb hi ha un nombre important d'escultures gtiques.

A diferncia de la majoria dels claustres de la Catalunya del Nord, el claustre d'Elna no va ser construt per monjos sin per canonges, els clergues assistents del bisbe en el govern de la dicesi. Els canonges disposaven d'edificacions de vida i d'estudi ubicades a l'est i a l'oest del claustre. La catedral se situa al sud.

La construcci del claustre es va fer en diverses etapes: la galeria sud es va dur a terme a finals del segle XII, la galeria est s de principis del XIII, la galeria nord a finals d'aquell mateix segle i la galeria oest al comenament del segle XIV. Els canonges d'Elna van continuar els treballs del claustre, malgrat el declivi de la vila enfront la seva rival, Perpiny. La residncia dels canonges es transfer oficialment a Perpiny el 1602, tot i que el claustre havia estat abandonat fora abans aquesta data. Durant la revoluci francesa fou ocupat per l'administraci municipal i es convert en el claustre dels ciutadans. Les primeres restauracions del monument es van dur a terme en aquella poca.

El claustre respecta l'esquema d'arquitectura establert al segle XII: cada galeria t cinc pilars quadrangulars i vuit columnes geminades unides amb arcs de mig punt. Est elaborat totalment amb marbre blanc, probablement marbre de Ceret. L'espai central l'ocupa un jard que a l'poca medieval no era accessible, perqu no hi havia cap porta.

L'escultura de la galeria sud s del tot romnica, hereva dels tallers de Santa Maria de Serrabona i de Sant Miquel de Cuix. S hi desenvolupen temes vegetals i animals, per el pilar central s l nic que est ornamentat amb escenes historiades, tretes de la vida de Sant Pere i de Sant Pau. La paret de la galeria, contigua a la catedral, cont nombroses sepultures de prelats i d'habitants d'Elna. A l'extrem de la galeria hi ha una gran porta del segle XIV, feta de marbres blancs i rojos, que dna a la catedral. A aquesta galeria s hi van afegir arcs gtics al segle XIV, decorats amb escenes de la Resurrecci de Crist.

La galeria oest s una cpia de les escultures de la galeria sud, amb alguns capitells tractats amb estil gtic.

La galeria nord veu com hi coexisteixen a parts iguals els capitells d'estil romnic i els capitells gtics. Tot i aix, l'esquema d'escultura s la mateixa que la de la galeria sud, sobretot amb capitells amb motius vegetals i animals i una sola escena historiada: el martiri de Santa Eullia i Santa Jlia, damunt del pilar central.

La galeria est, d'estil gtic, est decorada amb un cicle de la infantesa de Crist representada als pilars de la galeria, i amb un cicle de la Passi de Crist a la paret de la galeria.

Hi ha dos sepulcres de l'escultor Ramon de Bianya: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jord (1186) del qual no es coneix el seu autor.


Els edificis del claustre l ocupen unes sales d'histria i d'arqueologia que contenen una collecci d'objectes d'art d'Elna. La pea ms destacable s un armari litrgic de finals del segle XIV, decorat amb una verge que alleta, que ha tornat fa poc a Elna.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144802" title="Pla Cerd" nonfiltered="3080" processed="3059" dbindex="58957">

El Pla Cerd fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona que es basava en una estructura quadriculada, oberta i igualitria. Fou creat per l'arquitecte Ildefons Cerd.

Proposava un Eixample que arribs a Montjuc i el riu Bess, seguint un traat ortogonal, constitut per carrers rectilinis de 20 metres d'amplada. Aix, quedava delimitada una trama d'illes quadrades, que solament era trencada per cinc vies ms amples: el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el Parallel. Per all on travessen aquests carrers es formen les places de Tetuan, Glries, Espanya i mossn Jacint Verdaguer. El 1867, els seus plantejaments urbanstics quedarien ben explicats en la seva Teoria General de la Urbanizacin.

Proper als corrents progressistes i republicans, Cerd arribaria a ser diputat a les Corts. Estava influt pel socialisme utpic. Per aix va escriure el 1856 la seva Monografia Estadstica de la clase obrera en Barcelona en 1856. Per compensar la insalubre situaci del proletariat, el pla Cerd proposava edificis d'una alada mxima de 16 metres, assegurant aix l'aire i el sol per a tots els pisos. Si hi afegim els arbres dels carrers, places i interiors de les illes, Barcelona hauria semblat una ciutat-jard.

La polmica que va significar l'aprovaci del pla Cerd va enfrontar el govern i l'ajuntament. Finalment, moltes de les seves idees, de fet, no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sl i l'especulaci van desvirtuar finalment el pla Cerd.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144811" title="Red Auerbach" nonfiltered="3081" processed="3060" dbindex="58958">

Arnold Jacob "Red" Auerbach (Nova York, 20 de setembre 1917   Washington D.C., 28 d'octubre 2006), va ser un prestigis entrenador i directiu dels Boston Celtics de la NBA.

 Biografia .

Arnold Jacob Auerbach va nixer el 20 de setembre de 1917 al barri de Brooklyn de Nova York. Era fill d'un emigrant rus. Va viure la seva infantesa en un barri pobre on tan sols es practicava el bsquet i l'handbol, la resta eren esports per a rics. Durant la depressi dels anys 20 se'n va anar a estudiar a l'institut del Districte Est. Un cop acabats els estudis va entrar a la Marina sense deixar de banda el bsquet.

La seva carrera al bsquet professional la va comenar com a entrenador dels Washington Capitols de la BAA. Al seu primer any va portar l equip a la final. Ms tard va entrenar als Tri-Cities. El 1950 es designat entrenador dels Celtics, on va aconseguir 9 ttols fins al 1966 quan es va retirar. Desprs va continuar com a manager general de l equip o president fins el 1997, i un altre cop president des de 2001 fins la seva mort. Van ser 50 anys dedicats en cos i anima a l equip de l'NBA. 

Va ser escollit entrenador de l any el 1965, i millor entrenador de la histria de la lliga. Va entrar al Basketball Hall of Fame el 1969.La samarreta amb el nmero 2 va ser retirada la temporada 1984-85 en honor seu.

Auerbach va guanyar 938 partits amb els Celtics i va ser l entrenador amb ms victries de la histria de l'NBA fins que Lenny Wilkens el va superar la temporada 1994-95.

Va morir el 28 d'octubre de 2006 als 89 anys.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144812" title="Circuit de Mosport" nonfiltered="3082" processed="3061" dbindex="58959">


El circuit de Mosport, Mosport International Raceway (popularment Mosport Park) s troba al nord de Bowmanville, Ontario, Canad. 


 Histria .

Al circuit de Mosport han tingut lloc una amplia varietat de curses al llarg de la seva histria. Ha rebut competicions de Frmula 1, IndyCar, World Sportscar Championship, CanAm, Formula 5000 i moltes altres competicions esportives automobilstiques a ms de curses de motos.

El nom "Mosport" es un contracci gramtica de 'Motor Sport'i ve de l'empresa que va construir la pista.

Mosport va ser el primer circuit apte per carreres automobillstiques construit a Canad. 
Fou disenyat i construit a finals dels anys 1950, i es va disputar la primera carrera al 1961,  el Player's 200, una cursa que va portar pilots d'arreu del mon al rural Ontario. Stirling Moss va guanyar la cursa amb un Lotus. La part del circuit amb forma de forquilla que cont dos revolts es anomenat  'Moss Corner' en el seu honor, ja que ell va donar l'idea per la disposici de la cantonada, per ser de major dificultat pels pilots i ms interesant pels espectadors.

El CanAm va ser la primera competici important que es va disputar a Mosport. comenant ja a la temporada 1966 i corrent-hi almenys un cop cada any excepte 1968.
Ja a 1967,  l'any del centenari de Canad, Mosport va rebre la IndyCar, el Gran Premi de Canad de motociclisme i la Frmula 1 disputant-se  el primer GP de Canad de l'histria. La cursa de F1 s va disputar aqui fins el 1977.

Mosport ha tingut una succesi  de propietaris desde l'empresa pblica original creada per construir la pista. Al  1998, El grup Panoz Motor Sports Group va comprar les instalacions. Al 2001, es va repavimentar de nou tot el circuit seguint les  especificacions de la FIA , i ara t 12.8 m d'ample. s van consultar tamb pilots per tal de mantenir l'antic carcter de la pista, fet que es va aconsseguir en part mantenint gaireb tot l'antic traat. 

Mosport  ha tingut diversos accidents  fatals, amb victimes mortals, dels que el ms conegut d'ells  va ser quan l'alemany Manfred Winkelhock es va matar al 1985 al xocar amb el seu Porsche 962 contra un mur de formig. 


 Mosport a la Frmula 1 .




 Enllaos externs .

Official Site (Font parcial);
Informaci de curses regionals;
Circuit de Mosport (Guia de l'epectador) ;
Informaci sobre els accidents al circuit.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144820" title="Josep Maria Ventura i Casas" nonfiltered="3083" processed="3062" dbindex="58960">

Josep Maria Ventura i Casas  (Alcal la Real, Jan, Andalusia, 1817 - Figueres, Alt Empord, 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, fou un msic i compositor que consolid la sardana llarga i reform la cobla donant-li amplitud. Fou un personatge popular a l'poca com a emprenedor cap de cobla, prolfic compositor i destre tenora.

Fill de famlia empordanesa, neix accidentalment en aquesta localitat andalusa on el seu pare, fill de Roses, hi era destinat com a militar. Al cap de dos anys la famlia retorna i aviat el nen queda orfe i se'n va a viure a casa l'avi patern. Aprengu l'ofici de sastre i nocions de solfeig a l'obrador del seu futur sogre Joan Llandrich, del qual n'heret cap al 1948 la direcci de l'antiga cobla que portava el seu nom.

Considerava l'extensi meldica de la sardana massa poca cosa, sempre de 96 compassos i d'escassament 2 minuts de durada, immergint-se en la fase d'innovaci de la sardana, amb obres d'un nombre illimitat de compassos (sardana llarga) enfront de la tradicional (la curta).

Els contactes amb el constructor rossellons Andreu Toron el portaren a adoptar un nou model de tenora ja fora semblant a l'actual. Aquest fet encara fu augmentar ms el seu prestigi potenciant aix la composici de l'amplitud meldica i la incorporaci de tonades tradicionals, agafant temes del repertori operstic i de sarsuela, i altres de carcter emblemtic, que es posaren de moda i generaren eufria per les sardanes llargues.

Tamb considerant minsa a la cobla, en va fer una clara transformaci. S'ocup de liderar el canvi de l'arcaica cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tambor) en un conjunt que inicialment era de cinc o set sonadors, i que progressivament anar incorporant instruments de metall. Tamb va coordinar en dos rengles els instruments de fusta i de metall, que capava amb un baix de corda. Les altres cobles tamb prengueren aquest model, que ha perdurat amb lleugers retocs, tant per la qualitat de la innovaci com pel captivament de Pep Ventura com a solista i per la inspiraci de les melodies que donava a conixer.

Contribu doncs tamb a l'assentament d'un ric conjunt instrumental de cobla que no tard a ser imitat progressivament per totes les altres formacions de les comarques en les quals la sardana tenia carta de naturalesa. A finals dels 50 la seva cobla comptava amb 9 msics i cobria regularment els serveis de ball del Casino Menestral, societat cultural i recreativa figuerenca. 

Ventura tamb s'inspir en el folklore catal, transcrivint tonades populars com El cant dels ocells, i en don de primitives, com Per tu ploro, que fou estrenada a Barcelona el 1872 per una cobla augmentada de vint-i-un msics. Ventura plorava per l'absncia de Maria, la seva muller, morta el febrer de 1864.

Deix escrites 312 sardanes llargues, moltes d'elles intitulades, un nombre important de curtes i moltes composicions corals, entre les quals es destaca Arri, Moreu, premiada en el certamen claveri del 1864. Del seu corpus, format per ms de 550 peces, s'ha dit que cont dos mil temes musicals; es conserva, escrit per la m de l'autor, a l'arxiu de l'Orfe Catal.

Va morir el 1875, deixant empremta en la cultura musical catalana. Les seves melodies arranjades per mestres com Pujol, Nicolau, o Llus Albert, han fet de Pep Ventura un home immortal.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144824" title="Pla de l'Arc" nonfiltered="3084" processed="3063" dbindex="58961">
El Pla de l'Arc s una subcomarca dins de la Plana Alta. De morfologia plana a una altura que no supera els 300 m d'altura i rodejada de muntanyes (Serra d'en Galceran als nord-oest, la Serra d'Orpesa per l'est, el Desert de les Palmes i la Serra de Borriol pel sud) encara que el Penyagolosa corona la plana. Es troba connectada amb els corredors de Maestrat pel nord i pel sud. Aquesta orografia la protegeix de les extremitats climtiques i meteorolgiques permetent el cultiu d'oliveres, atmetlers i vinya. 

Dins del Pla de l'Arc es localitzen les poblacions de Cabanes de l'Arc (que fa les funcions de capalera), la Vall d'Alba i Bell-lloc del Pla.

Al bell mig del pla es troba l'Arc de Cabanes que li dona nom a la unitat. Es tracta d'un arc de triomf rom situat als afores de Cabanes, junt a la Via Augusta i data del segle II aC. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144826" title="Gamma Cygni" nonfiltered="3085" processed="3064" dbindex="58962">







Gamma Cygni (  Cyg /   Cygni) s una estrella de la constellaci Cygnus. Tradicionalment s'ha anomenat Sadr (tamb Sadir o Sador).

El nom tradicional prov de l'rab     adr, el  pit , la mateixa paraula que don origen al nom de Schedar (Alfa Cassiopeiae).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144833" title="Llista de ferramentes UML" nonfiltered="3086" processed="3065" dbindex="58963">
Aquest article llista ferramentes UML (Llenguatge Unificat de Modelat), classificat pel seu estat com a programari privatiu i programari lliure.

 Ferramentes UML lliures .

 Acceleo: Sistema basat en plantilles d'Eclipse i EMF per a la generaci de codi obert a partir de models UML.
 ArgoUML: Una ferramenta UML d'enginyeria basada en Java.
 Astade: Una ferramenta UML independent de la plataforma basada en wxWidgets.
 ATL: Una ferramenta QVT que pot transformar models UML en altres models. Disponible al projecte GMT d'Eclipse.
 BOUML: Caixa de ferramentes multi-plataforma per UML 2.0, genera C++, Java i IDL. Amb llicncia GPL.
 Dia: Una ferramenta de diagramaci GTK+/GNOME que tamb suporta UML. Amb llicncia GPL.
 Eclipse: Amb els projectes EMF i UML 2.0 (meta model sense GUI).
 Gaphor: Un entorn de modelat UML 2.0 GTK+/GNOME escrit en Python.
 Kivio: Part del projecte KOffice.
 MetricView Evolution: Una ferramenta per a les anlisis de qualitat basades en mtriques i una millor comprensi dels models UML.
 MonoUML: Basat en l'ltima versi del Projecte Mono, GTK+ i ExpertCoder.
 NetBeans: Amb el NetBeans IDE 5.5 Enterprise Pack.
 Papyrus: Una ferramenta UML 2.0 de codi obert basada en Eclipse i amb llicncia EPL.
 StarUML: Una plataforma UML/MDA per a Microsoft Windows, amb una llicncia modificada basada en GPL, escrita majoritriament en Delphi.
 Taylor: Arquitectura MDA "on rails". Amb llicncia LGPL.
 Umbrello UML Modeller: Part de KDE.
 UML Pad: Un dissenyador UML escrit en C++/wxWidgets. Amb llicncia GPL.
 UML Pad (PalmOS): Una ferramenta UML per a PalmOS.
 UMLet: Una ferramenta UML basada en Java. Amb llicncia GPL.
 Use Case Maker: Una ferramenta per a gestionar casos d's. Amb llicncia LGPL.
 Violet UML Editor: Un editor UML fcil d'usar basat en Java. Integrat completament amb Eclipse. Amb llicncia GPL.

 Ferramentes UML Privatives .

Els usuaris potencials poden baixar-se versions gratuites de moltes d'aquestes ferramentes; algunes versions imposen limitacions de capacitats i/o temps d's.

 AgileJ StructureViews - custom reverse-engineered class-diagrams   Java/Eclipse/XP. (Formerly marketed as "Modelistic".);
 Altova UModel - GUI UML editor, supports UML 2.1, able to export as XMI;
 Apollo for Eclipse - soporta UML 2.0 i Java 5. S'integra amb l'IDE Eclipse;
 ARTiSAN Studio - soporta UML 2.0 i SysML  ;
 Blueprint Software Modeler - An integrated software-modeling environment with UML 2.1 modeling, OCL 2.0, meta-modeling and profiles; based on Eclipse;
 Borland Together - UML modelling tool, integrated with Eclipse and with MS VS.NET 2005. Supports UML 2.0 and MDA, OCL, MOF.
 ConceptDraw VI   diagramming tool for Windows and Mac, supports UML 2.0;
 eRequirements   free web-based requirements-management tool;
 Gliffy - Desktop application feel in a web-based UML diagramming solution;
 JUDE   Object-oriented analysis and design with UML and Mindmap. JUDE/Community, though free to use, does not provide open source.
 Konesa - Canyon Blue's collaborative modelling tool;
 MacA&D - UML and requirements-management for Mac OS X;
 MagicDraw UML - UML 2.0 tool with forward- and reverse-engineering and support for many plugin products for MDA. Integrates with many IDEs, including Eclipse and NetBeans. Supports SysML;
 MasterCraft (software) - A suite of tools from Tata Consultancy Services Limited which support object-oriented analysis and design using UML for development of MDA-based application-software.  The tool-suite consists of IDE-based modelers which allow for UML-based modeling.
 Microsoft Visio   una ferramenta de diagramaci que tamb soporta UML;
 Objecteering - provides complete coverage of model-driven development (UML 2.0, MDA);
 OmniGraffle   una ferramenta de diagramaci que tamb soporta UML, per a Mac OS X.
 OptimalJ - un Entorn integrat de desenvolupament basat en  per a Java.
 Poseidon for UML   versi comercial d'ArgoUML - soporta UML 2.0;
 PowerDesigner - per Sybase - supports UML 2.0, data-modeling, business-process modeling - round trip engineering;
 Rational Rose   by Rational Software (sold to IBM in 2003) - supports UML 1.x.
 Rational Rose XDE - an "eXtended Development Environment" in the tradition of Rational Rose - supports UML 1.x;
 Rational Software Architect   Eclipse-based UML 2.0 tool by the Rational Division of IBM;
 SDMetrics - a UML-design quality-measurement and design-rule-checking tool;
 SmartDraw   una ferramenta de diagramaci UML per Microsoft Windows ;
 Sparx Enterprise Architect   soporta UML 2.1 i SysML;
 Telelogic Rhapsody - soporta UML 2.0 i SysML per als mercats de sistemes integrats i de temps real;
 Telelogic TAU - soporta UML 2.0 i SysML;
 Use Case Studio - a use-case authoring tool by Rewritten Software;
 Visustin   diagrames d'activitat UML a partir d'enginyeria inversa i ;
 Visual Paradigm for UML - supports UML 2.1, data modeling and business modeling;
 WinA&D - UML and requirements management for Microsoft Windows;

 Enllaos externs .

Ferramentes UML al Projecte de Directori Obert;
 Ferramentes UML llistades en el web del Forum UML;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144834" title="Transbordador espacial Discovery" nonfiltered="3087" processed="3066" dbindex="58964">


El Transbordador espacial Discovery (Designaci de la NASA: OV-103) s un transbordador espacial de la NASA.

El seu primer vol va ser el 30 d'agost de 1984. Discovery s la tercera llanadora operacional (exceptuant el transbordador espacial Enterprise, no apte per a vols orbitals). Encara est en funcionament, i ha realitzat tants vols d'investigaci com missions d'assemblatge a l'Estaci Espacial Internacional. 

Desmantellament del Transbordador espaciala Discovery.
 Segons la NASA el transbordador espacial Discovery ser desmantellat el 2010. La NASA, per, espera llenar el Vehicle d'exploraci tripulat Ori en el nou coet Ares I abans del 2014.

Vegeu tamb.
 Missions del programa STS;
 Transbordador espacial Challenger;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144837" title="Fiorano Modenese" nonfiltered="3088" processed="3067" dbindex="58965">
Fiorano Modenese s un ciutat de la provncia de Mdena,en l'Emlia-Romanya que compta amb 16.091 habitants.

Limita amb els municipis de Formigine, Maranello, Sassuolo i Serramazzoni. En el seu terme municipal es troben la reserva natural Salse di Nirano i el castell de Spezzano. Poc coneguda s l'esglsia parroquial dedicada a Sant Joan Baptista. A Fiorano Modenese tamb s'hi troba el circuit privat de l'escuderia Ferrari, proper a la factoria que l'empresa t a Maranello. La ciutat es troba en una zona industrial dedicada a la producci de taulells.

Ciutats agermanades.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144838" title="Eusebi Corominas i Cornell" nonfiltered="3089" processed="3068" dbindex="58966">
Eusebi Corominas i Cornell (Cor, Baix Empord 1849 - Barcelona, 1919) fou un periodista i poltic catal. 

Va militar al Partit Republic Federal, si b amb la restauraci borbnica s'inclin cap al castelarisme i ms tard s'incorpor a la Solidaritat Catalana (1907). 
Fou diputat a les Corts Espanyoles per Girona (1873, 1905 i 1907) i alcalde accidental de Barcelona (1904). 

Va exercir de director de La Publicidad entre 1878 i 1906. Redact les crtiques d'art i de poltica internacional a El Diluvio. Va ser president de l'Associaci de Premsa de Barcelona (1913) des d'on impuls el mutualisme periodstic. 

Enllaos externs.
  Fitxa d'Eusebi Corominas al Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144839" title="Budapest Honvd Football Club" nonfiltered="3090" processed="3069" dbindex="58967">


El Budapest Honvd Football Club s un club esportiu professional hongars, de la ciutat de Budapest. La secci ms coneguda del club s la de futbol. Va ser fundat en 1909 i actualment juga a la primera divisi de la lliga hongaresa.

Denominacions.
1909 - Kispest Athletic Club;
1926 - Kispest Football Club;
1944 - Kispest Athletic Club;
1949 - Budapest Honvd SE, pass a ser l equip de l Armada Hongaresa (Honvdsg);
1991 - Kispest Honvd Football Club;
2003 - Budapest Honvd Football Club;

Seccions.
Futbol - Esgrima - Ciclisme - Gimnstica - Lluita - Atletisme - Boxa - Tennis - Waterpolo - Handbol

 Palmars .

Futbol.
 Lliga hongaresa (13): 1949-50, 1950, 1952, 1954, 1955, 1980, 1984, 1985, 1986, 1988, 1989, 1991, 1993;
Copa d'Hongria (5): 1926, 1964, 1985, 1989, 1996;
Copa Mitropa (1): 1959;

Handbol. 
Lliga de Campions (1): 1982;

Waterpolo.
Subcampi Lliga de Campions (1): 2002;
Copa d'Hongria (6): 1953, 1954, 1958, 1959, 1979, 1999;

Jugadors histrics.


Enllaos externs.
Pgina oficial del Budapest Honvd FC ;
Pgina oficial del Domino-BHSE (handbol) ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144843" title="ndex de color" nonfiltered="3091" processed="3070" dbindex="58968">
En astronomia, l' index de color s una expressi numrica simple que determina el color d'un objecte, que en el cas de les estrelles ens dona la seva temperatura. Per mesurar l'ndex, s'observa la magnitud d'un objecte successivament amb dos diferents instruments, tals com un U i un B, o un B i un V, on U s sensible als raigs ultraviolats, B s sensible a la llum blava, i V s sensible a la llum visible (verd - grog) (vegeu: sistema UBV). El conjunt de bandes o de filtres s'anomena sistema fotomtric. La diferncia de magnituds obtinguda amb diferents instruments s'anomena l'ndex de color U-B o B-V, respectivament. Quan menor es l'ndex de color, ms blau (o ms calent) s l'objecte. A la inversa, con ms gran s l'ndex de color, ms vermell (o ms fred) s l'objecte. Aix s conseqncia de l'escala logartmica de magnitud, en la qual els objectes ms brillants tenen una magnitud (ms negativa) menor que els d'esclat ms feble. Per exemple, el Sol, de color, groc t un ndex B-V 0,6560,005, mentre Rigel, de color blau, t un ndex B-V -0,03 (la seva magnitud B s 0,09 i la seva magnitud V s 0,12, B-V=-0,03).

Els ndexs dels objectes distants estan sovint afectats per l'extinci interestellar, aix s, estan ms enrogits que les estrelles ms prximes. La quantitad de enrogiment est caracteritzat per un excs de color, definit com a la diferncia entre l' ndex de color observat i l' ndex de color normal (o ndex de color intrnsec), l'hipottic ndex de color vertader de l'estrella no afectat per la extinci.

Per exemple, en el sistema fotomtric UBV podem escriure pel color B-V:

;

Les bandes que les majoria dels astrnoms usen sn les dels filtres UBVRI, on els filtres U, B, i V sn els abans mencionats, el filtre R deixa passar la llum de color roig, i el filtre I deixa passar la llum infraroja. Aquest sistema fotomtric a vegades s'anomena el sistema de filtres Johnson-Cousins, anomenat aix degut als noms dels creadors del sistema (vegeu les referncies). Aquests filtres foren determinats com a combinacions particulars de filtres de vidre o tubs fotomultiplicadors. Michael S. Bessel don unes especificacions per un conjunt de filtres de transmissi per una resposta plana del detector, d'aquesta manera es quantifica el clcul dels ndexs de color. Per precisi, s'escullen parells de filtres apropiats depenent de la temperatura de l'objecte: B-V pels objectes del rang mig, U-V pels objectes ms calents, i R-I pels ms freds.

 Referncies .
 Johnson, H. L. and Morgan, ApJ 117, 313 (1953);
 Cousins, A. W. J., MNRAS 166, 711 (1974);
 Cousins, A. W. J., MNASSA 33, 149 (1974);
 Bessell, M. S., PASP 102, 1181 (1990);

Note.
 The Simbad Astronomical Database' Rigel page;
 David F. Gray (1992), The Inferred Color Index of the Sun, Publications of the Astronomical Society of the Pacific,  vol. 104, no. 681, pp. 1035-1038 (November 1992);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144846" title="Embassament de Maria Cristina" nonfiltered="3092" processed="3071" dbindex="58969">
L'embassament de Maria Cristina se situa en el municipi de l'Alcora, en el Pas Valenci Es va construir en el llit de la Rambla de la Viuda, sobre una superfcie de 265 hectrees i amb una capacitat mxima de 28 Hm . L'obra va ser construda mitjanant una presa de gravetat amb una altura de 59 metres i una longitud en coronaci de 318 m. La presa s de lmina lliure amb una capacitat de 500 m/s. Es destina a la recarrega dels aqfers de La Plana, per aquest motiu, des de la presa de Maria Cristina fins a la seva desembocadura en el riu Millars, el llit de la Rambla de la Viuda roman sec. Aquesta presa pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144848" title="Pobles indgenes d'Amrica" nonfiltered="3093" processed="3072" dbindex="58970">


Els pobles indgenes d'Amrica sn els habitants precolombins del continent americ, llurs descendents i altres grups tnics que s'identifiquen amb aquests pobles histrics. D'acord amb les recerques cientfiques recents, els ssers humans no es van desenvolupar a Amrica ans van arribar per mar o pel pont de gel o terra que connectava l'sia amb l'Amrica del Nord, encara que altres teories fins i tot suggereixen que alguns grups van arribar-hi des de Polinsia a l'oce Pacfic. Aquests grups es van diversificar formant nombroses nacions i tribus a tot arreu del continent. 

Alguns pobles indgenes d'Amrica van desenvolupar societats avanades basades en l'agricultura durant molts segles. En algunes regions van crear civilitzacions molt desenvolupades amb sistemes religiosos i poltics complexos. Les estimacions de la poblaci original d'Amrica abans de l'arribada dels europeus han variat al llarg del temps entre 10 milions a 120 milions, encara que una xifra mitjana, al voltant dels 50 milions ha estat la ms acceptada. La major part de la poblaci vivia a Mesoamrica o a la regi occidental de Sud-amrica. 

Les malalties desconegudes al Nou Mn van matar a un percentatge altssim de la poblaci amerndia, com ara la verola, el tifus, la grip, la diftria i el xarampi, causant una de les calamitats ms grans de la histria humana. De fet, la primera gran epidmia va comenar abans de la conquesta de Tenochtitlan. A Nord-amrica, almenys 98 ones d'epidmies van afectar les poblacions amerndies des del primer contacte amb els europeus i el segle XX. Altres raons que expliquen el decrement drstic de la poblaci amerndia sn el tractament inicial que van rebre, forats a treballar en les mines d'or o les plantacions agrcoles, i les guerres contnues amb els europeus i entre comunitats indgenes. 

A partir del segle XX, la majoria dels estats americans han implementat programes o aprovat lleis per a la protecci de les cultures, llenges i fins i tot, dels sistemes d'organitzaci social dels pobles indgenes. A l'Argentina, Mxic, Colmbia, Per, Bolvia i el Paraguai llurs llenges gaudeixen d'algun tipus de reconeixement legal o oficial. Als Estats Units i el Canad, no sn subjectes a totes les lleis federals o estatals ans gaudeixen del dret d'autonomia dins de les reserves (o vast territoris com al Canad) on viuen. Els pobles indgenes en l'actualitat sn un percentatge considerable de la poblaci d'alguns pasos: Bolvia (55%), Per (45%), Equador (25%),  i Mxic (12%). No obstant a la majoria dels pasos el component tnic predominant s el mests, s a dir d'ascendncia europea i amerndia. 

Vegeu tamb.
 Amerindi nord-americ;
 Pobles indgenes de Mxic;
 Civilitzacions precolombines;
 Descobriment d'Amrica;
 Indgena;

Referncies.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144849" title="AZ Alkmaar" nonfiltered="3094" processed="3073" dbindex="58971">


L'AZ Alkmaar s un equip de futbol de la ciutat d'Alkmaar, als Pasos Baixos. Es va fundar el 10 de maig de 1967 i actualment juga a la primera divisi de la lliga holandesa, l'Eredivisie.

 Histria .

El club es va fundar en 1967, al fussionar-se el VV Alkmaar'54 i el FC Zaanstreek Koog, amb el nom d'Alkmaar-Zaanstreek. El mateix any esdevingu AZ'67 Alkmaar. L'any 1986 adopt el nom actual, AZ Alkmaar.

L'AZ s un dels equips ms forts dels Pasos Baixos, encara que a molta distncia dels tres grans clubs holandesos: Ajax, PSV i Feyenoord. s per aix que s un equip habitual de la Copa de la UEFA, competici de la qual va disputar la final en 1981, perdent-la front l'Ipswich Town FC.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
Eredivisie (1): 1980-81;
Copa dels Pasos Baixos (3): 1978; 1981; 1982.
Eerste Divisie (3): 1960, 1996, 1998;

Tornejos internacionals.
Subcampi de la Copa de la UEFA (1): 1981;

 Jugadors destacats.


  Kees Kist (1972-1981);
  Jan Peters (1977-1982);
  Hans de Koning (1978-1988) ;
  Eddy Treijtel (1979-1985);
  Hugo Hovenkamp ;
  Bert van Marwijk (1975-1979);
  Willem van Hanegem (1976-1979);
  Louis van Gaal (1986-1987);
  Phillip Cocu (1988-1990);
  Martin Haar (1983-1986);
  Jimmy Floyd Hasselbaink (1990-1993);

  Michael Buskermolen (1990-2006);
  Barry Opdam (1996-avui);
  Barry van Galen (1997-2006);
  John Bosman (1999-2002);
  Jan Kromkamp (2000-2005);
  Henk Timmer (2000-2006);
  Ron Vlaar (2002-2006);
  Tim de Cler (2002-avui);
  Denny Landzaat (2003-2006);
  Kew Jaliens (2004-avui);
  Joris Mathijsen (2004-2006);


 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144855" title="FC Twente" nonfiltered="3095" processed="3074" dbindex="58974">


El FC Twente s un equip de futbol de la ciutat d Enschede, als Pasos Baixos. Va ser fundat en 1965 i actualment juga a la primera divisi de la lliga holandesa, l Eredivisie.

 Histria .
El FC Twente va ser fundat el 1965 com a resultat de la fusi de dos clubs professionals de la ciutat, l'Sportclub Enschede i l'Enschedese Boys. Tot i que l'actual club no ha guanyat mai el campionat holands, l'Sportclub Enschede ho va fer el 1926.

Palmars.

Tornejos nacionals.
Eredivisie (1):  1926 (com Sportclub Enschede);
Copa neerlandesa de futbol (2): 1977 i 2001;

Tornejos internacionals.
Copa de la Intertoto (1): 2006;
Subcampi de la Copa de la UEFA (1): 1975;

Enllaos externs.
Pgina oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144857" title="Birmingham City Football Club" nonfiltered="3096" processed="3075" dbindex="58975">


El Birmingham City Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Birmingham, a West Midlands. Va ser fundat en 1875 i actualment juga a la Football League Championship anglesa.

Histria.

El Birmingham City F.C. va ser fundat en 1875 amb el nom Small Heath Alliance. En 1888 va passar a anomenar-se Small Heath i en 1905) Birmingham F.C.. En 1945 es va tornar a canviar per l actual Birmingham City F.C.

Palmars.

Tornejos nacionals.

Football League Cup (1): 1962-63;
Football League Second Division/Football League First Division (2a divisi) (5): 1882-83, 1920-21, 1947-48, 1954-55, 1994-95;
Football League Trophy (2): 1990-91, 1994-95;

Tornejos internacionals.

Subcampi de la Copa de Fires (2): 1960, 1961;

Enllaos externs.

 Pgina oficial del club ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144860" title="Dsseldorfer TSV Fortuna 1895" nonfiltered="3097" processed="3076" dbindex="58976">


El Fortuna Dsseldorf s un club de futbol alemany, de la ciutat de Dsseldorf, a Rin del Nord - Westflia. Va ser fundat en 1895 i actualment juga a la Regionalliga Nord alemanya.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Lliga alemanya (1): 1933, ;
 Copa alemanya (2): 1979, 1980 ;
 Tornejos internacionals .
 Subcampi de la Recopa d'Europa (1): 1979;

 Enllaos externs .

Pgina oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144862" title="FC Dinamo Tbilisi" nonfiltered="3098" processed="3077" dbindex="58977">
El Football Club Dinamo Tbilisi s un club poliesportiu de Gergia, de la ciutat de Tbilisi. Va ser fundat en 1925. Les seccions de futbol i bsquet sn les ms importants. L equip de futbol juga actualment a la primera divisi de la lliga georgiana.

 Histria .
Evoluci del nom:
1925: Dinamo Tbilisi;
1990: Iveria Tbilisi;
1992: Iberia-Dinamo Tbilisi ;
1993: Dinamo Tbilisi;

 Palmars .
Futbol.
 Tornejos nacionals .
Lliga georgiana de futbol (12): 1990; 1991; 1992; 1993; 1994; 1995; 1996; 1997; 1998; 1999; 2003; 2005; 2008.
Copa georgiana de futbol (8): 1992; 1993; 1994; 1995; 1996; 1997; 2003; 2004. ;
Lliga de la URSS de futbol (2): 1964; 1978.
Copa de la URSS de futbol (2): 1976; 1979.

 Tornejos internacionals .
Recopa d'Europa (1): 1981.

Bsquet.
 Tornejos internacionals .
 Eurolliga (1): 1962 - Subcampi (1): 1960;

 Futbolistes destacats .
 David Kipiani;
 Shota Arveladze;
 Archil Arveladze;
 Kakha Kaladze;
 Georgiou Kinkladze;
 Levan Kobiashvili;
 Nedijeljko Zeli ;

 Enllaos externs .
Pgina oficial  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144864" title="KS Grnik Zabrze" nonfiltered="3099" processed="3078" dbindex="58978">

El Grnik Zabrze s un club de futbol polons, de la ciutat de Zabrze. Va ser fundat en 1948 i actualment juga a la primera divisi de la lliga polonesa. Zabrze era un important centre miner de carb, d on li ve el nom "grnik" que significa "miner".

Histria.
Evoluci del nom:
 1948: KS Grnik Zabrze;
 1952: ZKS Grnik Zabrze;
 1953: KS Grnik Zabrze;

Palmars.
Tornejos nacionals.
Lliga polonesa (14): 1957, 1959, 1961, 1963, 1964, 1965, 1966, 1967, 1971, 1972, 1985, 1986, 1987, 1988;
Copa de Polnia (6): 1965, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972;
Supercopa de Polnia (1): 1988;

Tornejos internacionals.
 Subcampi de la Recopa d'Europa (1): 1970 ;

Jugadors histrics.

 Ryszard Komornicki;
 W odzimierz Luba ski;
 Zygfryd Szo tysik;
 Stanis aw O liz o;
 Ernest Pol;
 Jan Urban;
 Jzef Wandzik;
 Jerzy Gorgo ;
 Andrzej Niedzielan;
 Jerzy Brz czek;
 Andrzej Szarmach;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144866" title="Hentaigana" nonfiltered="3100" processed="3079" dbindex="58979">

Els hentaiganes (    ) sn formes alternatives d'escriure els kanes. Histricament, sn els manyoganes, que permeten representar una mateixa sllaba mitjanant diferents kanjis que es varen anar simplificant donant lloc a formes cursives alternatives dels kanes. Els hentaiganes es podien fer servir ms o menys indistintament amb els hiraganes equivalents fins al 1900, any en qu es va estandarditzar el sillabari hiragana de tal forma que noms un carcter represents una mora.

La "n sillbica" del hiragana ([[ ]]) prov d'un hentaigana que representava els sons /mu/. La reforma ortogrfica del 1900 va separar els dos usos, especificant que [[ ]] noms es faria servir per a /mu/ i   per a la /n/ de final de sllaba. Anteriorment, en absncia d'un carcter per a la /n/ de final de sllaba, el so s'escrivia (encara que no es pronuncis) igual que /mu/, i els lectors havien de resoldre l'ambigitat pel context. Aix mateix passa actualment amb diverses paraules en qu la u dels mores es debilita fins al punt de no pronunciar-se.

Els hentaiganes es consideren obsolets en l'escriptura moderna, per encara se segueixen fent servir en determinats casos. Per exemple, moltes botigues de soba (pasta) fan servir els hentaiganes per escriure kisoba en els cartells. Tamb es fan servir en alguns documents manuscrits formals, sobre tot en els certificats emesos per grups culturals clssics japonesos (com escoles d'arts marcials tradicionals, grups de protocol, grups d'estudis religiosos, etc). A ms, els hentaiganes es fan servir a vegades en les reproduccions de textos clssics japonesos. Es podria dir que els hentaiganes es fan servir en japons de forma similar a com es fa servir l'escriptura gtica en els idiomes d'escriptura llatina per donar-li al text un tic antic. Tanmateix, la majoria de la poblaci japonesa no pot llegir els hentaiganes i noms pot reconixer uns pocs carcters degut al seu s com en els cartells o pel context.

 Llista incompleta de carcters hentaiganes .

   i
Fitxer:Hiragana_E_01.png|    e
Fitxer:Hiragana_O_01.png|    o
Fitxer:Hiragana_KA_01.png|    ka
Fitxer:Hiragana_KI_01.png|    ki
Fitxer:Hiragana_KO_01.png|    ko
Fitxer:Hiragana_SI_01.png|    shi
Fitxer:Hiragana_SU_01.png|    su
Fitxer:Hiragana_TA_01.png|    ta
Fitxer:Hiragana_NA_01.png|    na
Fitxer:Hiragana_NO_01.png|    no
Fitxer:Hiragana_HA_01.png|    ha
Fitxer:Hiragana_YU_01.png|    yu
Fitxer:Hiragana_RE_01.png|    re
Fitxer:Hiragana_RO_01.png|    ro
Fitxer:Hiragana_WA_01.png|    wa

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144868" title="Der Freischtz" nonfiltered="3101" processed="3080" dbindex="58980">

Der Freischtz ("El franctirador", terme que prov d'una fosca llegenda alemanya i que s difcil de traduir literalment; vegeu la sinopsi) s una pera en tres actes de Carl Maria von Weber sobre llibret de Friedrich Kind.  Hom la considera la primera pera romntica alemanya, especialment per la seua identificaci nacional i la seua crrega emocional.  L'argument va ser pres d'una llegenda popular alemanya i moltes de les melodies estan extretes del folklore alemany. El component fantasmagric s especialment punyent en la famosa escena del congost del Llop. Malgrat les atrevides innovacions (i alguns severs atacs dels crtics) ben aviat esdevingu un xit internacional, amb unes cinquanta representacions en els 18 primes mesos desprs de la seua estrena a Berln, el 18 de juny de 1821.  Entre els msics que van rebre la influncia de Der Freischtz s'hi trob un jove Richard Wagner, que arribaria a ser considerat l'hereu artstic natural de Weber.

La seua obertura ha esdevingut una pea habitual de concert i el Cor de caadors ("amb gaudi principesc i viril ocupaci ...") tamb s'interpreta de vegades com a pea separada.

Sinopsi argumental.

Acte I.
El jove guardaboscs Max estima Agatha i esdevindr el succesor de Kuno, cap dels guardaboscs i pare d'Agatha. Per cal que supere una prova d'habilitat amb l'escopeta, que tindr lloc l'endem.

En un assaig de tir, Max perd davant del jove pags Kilian, que s proclamat "Rei dels tiradors." (Cor: "Victria! Llarga vida al mestre"; la can burleta de Kilian: "Deixeu que em mire com a un rei.") 

Ats que Max ha tingut mala sort durant uns dies, cau fcilment sota la influncia de Kaspar, que tamb estima Agatha, i qui persuadeix Max d'usar set bales mgiques en la prova de tir. Kaspar, que ha de lliurar la seua nima al diable a l'alba, espera obtenir tres anys ms de grcia fent-se substituir per Max. (Trio: Kuno, Kaspar, Max; cor: "Oh el sol, surt tmidament.") 

Una vegada sol, Max cau en la melancolia en pensar en la prdua d'Agatha en cas de fallar la prova. (ria: "A travs de boscos i camps.") Kaspar, amb estranys maleficis intenta encoratjar-lo. (Can: "Ac, en aquesta vall de llgrimes.") 

Carrega l'arma de Max amb una bala mgica i li la dna. Amb estupefacci, Max es capa de derribar una guila que vola a gran alada. Resol acompanyar Kaspar a mitjanit al terrorfic congost del Llop, amb l'objectiu de forjar les bales mgiques que li permetran assegurar-se la victria. Kaspar, una vegada sol, celebra el seu triomf. (ria: "Silenci, no hem d'advertir-lo.")

Acte II.
L'habitaci d'Agatha. Agatha es troba assetjada per foscos presagis. Canta sobre la seua trobada amb un ermit en el bosc, que li va dir que en cas de veure's amenaada per cap perill, la seua corona nupcial la protegiria. En el mateix moment en qu Max est disparant la seua bala mgica contra l'guila, un quadre que representa un avantpassat d'Agatha es despenja del mur i la colpeja lleument. La cosina i amiga d'Agatha, nnchen, el torna a collocar al seu lloc. (Duet: "Brivall, torna de seguida al teu lloc, ja t'ensenyar jo.") Agatha es preocupa encara ms, per nnchen s'esfora a animar-la fent broma. (Arietta: "Arriba un bell xicot pel cam.") 

Agatha, una vegada sola, espera Max i la notcia del seu xit, que interpretaria com un bon auguri. (Recitatiu: "Les meues parpelles se'm tanquen de son"; Oraci: "Descendiu, descendiu, paraules sagrades"; Escena: "Fa molta estona que tots s'han retirat"; ria: "El meu cor batega.") 

Arriba Max; reconeix que no ha guanyat, per explica que ha mort un crvol, i que se l'endur al congost del Llop. Malgrat els precs d'Agatha i nnchen, Max se'n va. (Trio: "Oh, quin horror! que hi ha al congost del Llop?")

Canvi d'escena: El congost del Llop per la nit. Kaspar fa venir Samiel, el guardaboscs fosc, per a que li ajude a forjar de les bales mgiques. Aplega Max, i l'esperit de sa mare se li presenta i tracta de convncer-lo d'abandonar el seu empeny. Samiel conjura l'ombra d'Agatha, i aquesta apareix ofegant-se, desesperada pel fracs de Max. Immediatament Samiel penetra en el congost i amb un endimoniat soroll comena la forja de les bales mgiques.

Acte III.
L'habitaci d'Agatha. Agatha est resant. (ria: "A travs dels foscos nvols encara brilla el sol en el cel radiant.") Els seus dubtes han tornat en forma d'un somni farcit de negres presagis, per nnchen torna a animar-la amb rialles i una can. (Romana i ria, afegides per Weber posteriorment: "La meua cosina morta va tenir un somni.") Arriba la dama d'honor amb la corona nupcial. (Can: "Et posem la corona nupcial.") Per quan nnchen obri la caixa, hi troba una corona funerria, i aix reviscola els dubtes d'Agatha. No obstant se sent en certa manera confortada pel record de la promesa que li va fer l'ermit: que seria protegida per la corona nupcial.

Canvi d'escena: trobada dels tiradors. Max ha disparat sis de les bales mgiques amb xit i Kaspar es mostra triomfant, sabent que la setena ser guiada pel mateix dimoni.

Canvi d'escena: la prova de tir. El duc Ottokar espera Max a la seua tenda. (Cor de forestals: "Que pot superar els plaers de la cacera.") Max est a punt de fer un tret. Mentre apunta, Samiel, el caador fosc, apareix per a guiar la bala, i la desvia vers Agatha, que aparentment sembla ferida. (Finale: "Mireu, oh mireu, ha disparat a la seua promesa.") Per la seua corona nupcial ha detingut la bala: Agatha reviscola. Kaspar, veient un sant ermit al seu costat s'adona que ha fracassat. Samiel l'agafa en lloc de Max, i Kaspar expira amb una maledicci en els seus llavis. El duc Ottokar ordena que el cos mort siga llanat al congost del Llop. Desprs rep l'explicaci de Max de tot el que ha ocorregut, i colpit pel seu penediment i per les pregries de l'ermit ("Qui va fer-li aquesta horrible maledicci"), li imposa un feble cstig. Li es imposat un any de prova, es decideix que la prova de tir no tornar a realitzar-se i se li fa la promesa que, passat l'any de prova, el mateix duc posar la m d'Agatha en la de Max.

 Enregistraments .
 Der Freischtz, Peter Schreier, Gundula Janowitz, Edith Mathis, Theo Adam, Bernd Weikl, et al., Carlos Kleiber, cond., Deutsche Grammophon, 1973 (compact disc, 1986).
 Der Freischtz, Hildegard Behrens, Ren Kollo, Peter Meven, Helen Donath, Hermann Sapell, et al., Rafael Kubelk, cond., Decca, 1980 (compact disc, 1995).

Influncies.
The Black Rider, un musical de Robert Wilson, Tom Waits, i William S. Burroughs, est basat en Der Freischtz;
Count Karlstein, una novella infantil de Philip Pullman, empra elements argumentals de l'pera de Weber.
Hellsing, un popular manga escrit i illustrat per Kouta Hirano, inclou un personatge anomenat Rip van Winkle, que utilitza un mosquet amb bales mgiques.  Tamb es refereix sovint a Der Freischtz citant parts del llibret.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144869" title="Heterosexualitat" nonfiltered="3102" processed="3081" dbindex="58981">
L'heterosexualitat s la relaci sexual i/o romntica entre dos individus del sexe oposat. L's del terme no noms es limita a la preferncia sexual o orientaci sexual sin tamb a l'amor romntic, a la identitat personal o a la histria predominant de prctiques sexuals. L'adjectiu "heterosexual" fa referncia a la persona que prefereix les relacions ntimes o sexuals amb una persona del sexe oposat, encara que no les practiquen de forma exclusiva. s a dir, una persona pot identificar-se a si mateix com a heterosexual, encara que tingui relacions homosexuals ocasionals, i que no volen identificar-se com a bisexuals. 

La paraula es deriva del grec heteros que significa "diferent" i de l'arrel llat sex-. El terme va ser encunyat per Karl Maria Kertbeny el 1868, publicat per primera vegada el 1869, en oposici al terme homosexual. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144872" title="Pallerols" nonfiltered="3104" processed="3082" dbindex="58984">

Geografia:
Pallerols (la Baronia de Rialb), entitat de poblaci de la Baronia de Rialb.
Pallerols (Sant Feliu de Pallerols), entitat de poblaci de Sant Feliu de Pallerols.
Pallerols (Talavera), entitat de poblaci de Talavera.
Pallerols del Cant, entitat de poblaci de Montferrer i Castellb.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144880" title="Final Fantasy X" nonfiltered="3105" processed="3083" dbindex="58985">



Final Fantasy X, (en japons            X), s un videojoc de rol desenvolupat i publicat el 2001 per SquareEnix. 

s el des lliurament de la saga de Final Fantasy (abreviat FF) i va ser la primera en aparixer per a PlayStation 2. Presentat en el 2001, va estar entre els 20 videojocs de consola ms venuts de la histria.

 Dins de la Saga Final Fantasy aquest joc marca una transici entre escenaris sense cap dimensi i entorns tri-dimensionals complets, aconseguit grcies al processador Emotion Engine de la PlayStation 2. 

Final Fantasy X s el primer de les sries en presentar un ample rang d'expressions facials molt realistes, aix com altres xits tecnolgics sobre els efectes grfics, com a la variaci de llums i ombres entre les diferents parts de la vestimenta d'un personatge. Tamb s el primer joc de la saga en incorporar veus en els dilegs dels personatges, doblades per actors professionals.

 Histria .
El joc comena amb Tidus dient:  "Listen to my story, this may be our last chance" ("Escolteu la meva histria, pot ser que sigui la nostra ltima oportunitat")

Tidus s una jove promesa del Blitzball. Un dia, durant un partit, un estrany ser ataca la ciutat on Tidus viu. Auron, un misteris personatge que coneixia el pare d'en Tidus, Jecht, l'ajuda a escapar introduint-se a una enorme esfera. L'esfera, que s la major amenaa coneguda, es diu Sinh.  Auron sap molt ms del qu sembla saber...

Tidus es desperta en un lloc desconegut. Cansat i dbil cerca refugi dins d'unes runes, on s atacat per una bstia. Desprs de la batalla, s auxiliat per una misteriosa noia anomenada Rikku. Ella se l'emporta i li dna menjar. Desprs, Tidus s'assabentar que Zanarkand va ser destruda 1.000 anys enrere...

I aqu s on veritablement comena l'aventura. Haurem de descobrir qu s el qu est passant. Per per a aix haurem de descobrir moltes altres coses. Coneixerem molts altres personatges en una pica histria que ens revelarn a poc a poc la veritat del de Sinh.

 Personatges .
 Personatges principals .

 Tidus: s un noi alegre, impulsiu i enrgic de 17 anys. s una jove promesa del Blitzball  i s'ha convertit en l'estrella dels Zanarkand Abes, l'equip de la seva ciutat, Zanarkand. Mai s'ha portat b amb el seu pare, que va ser un jugador molt fams Blitzball abans que desaparegus quan Tidus era petit. La seva agilitat li permeten atacar als seus rivals, fins i tot als ms rpids. Utilitza les espases. Al principi del joc, es pot triar el nom que li vols posar.

 Yuna: s una noia molt sincera i honesta. El seu pare s el Gran Invocador Braska, i la seva mare, una Albhed. Yuna s'embarca en un pelegrinatge amb tots els seus guardians en la recerca de l'E Suprem, per derrotar el Sinh. Yuna s una experta en magia blanca, i s l'nic personatge amb el poder per invocar Eons, uns poderosos esperits del passat.

 Wakka: Viu a l'illa de Besaid. s l'entrenador i el capit de l'equip de Blitzball del seu poble natal, els Besaid Aurochs. Wakka ha decidit retirar-se de l'esport desprs del torneig d'aquest any per poder dedicar-se completament a ser guardi de Yuna. Els seus llanaments de la pilota sn molt utils contra els enemics voladors. Wakka sempre havia odiat la raa AlBhed, perqu per culpa d'ells, el seu germ Chappu va morir,  per desprs de conixer a la Rikku, es va adonar que aquesta actitud era incorrecta. La seva arma s una pilota de blitzball.

 Lulu: Una dels guardians de Yuna. Per ella, Yuna s com una gran petita. T molta confiana en ella mateixa i no s'immuta per a res. Per aix, a vegades sembla una mica insensible, per no ho s. La seva especialitat s la mgia negra, amb els elements aigua, foc electricitat i gel. Lulu s molt svia i coneix molt b tota la histria de Spira. Estava promesa amb Chappu, el germ de Wakka.

 Kimahri Ronso: s un jove guerrer de la raa Ronso, per el van desterrar de la seva tribu des que se li va trencar la banya... Ha cuidat a Yuna des de la seva infantesa. s poc parlador, per compleix fidelment la tasca de guardi de l'invocadora Yuna. Kimahri pot aprendre  tcniques enemigues grcies a la seva habilitat "Esperit de Drac".

 Auron: s un home fora enigmtic. s un guardi llegendari que, al costat de Jecht (pare de Tidus)i el Gran Invocador Braska (pare de Yuna), va derrotar el Sinh fa deu anys. s un altre guardi de Yuna. Quan balanceja la seva poderosssima katana fins i tot els seus rivals ms temibles comencen a tremolar. Compleix la promesa que li va fer Braska i Jecht.

 Rikku: Una jove d'Albhed molt alegre, extrovertida, trapella i adorable que sempre diu el qu pensa. Treballa molt per retornar al seu poble la prosperitat i el gran nom que tenia en el passat. L'habilitat ms destacable de Rikku s la de robar objectes als enemics. A ms, s la filla de Cid (Lider dels Albhed)i cosina de Yuna. s especialment til en els combats amb enemics mecanitzats.

Sinh : No s un verdader personatge, per s una criatura que s la personificaci dels pecats que han fet en el passat els habitants de Spira. Si es mata, Sinh torna cada deu anys, i no pot ser venut ms que d'una sola manera: per un Invocador que haur d'invocar l'ltim Gran E.

 Personatges secundaris .

 Seymour Guado: Seymour s el fill d'una invocadora humana i d'un guado. Va ser lder de la raa dels guado i la seva gran ambici sempre ha estat el poder. La seva mare s l'oradora d'nima, un E molt poders, i ella es va sacrificar per poder atorgar-li la invocaci d nima al seu fill.

 Braska: El pare de Yuna i considerat un invocador llegendari per tornar la Calma al mn de Spira fa deu anys. Va tenir com a guardi Auron, que posteriorment es va convertir en el guardi de Yuna.

 Jecht: El pare de Tidus i considerat un guardi llegendari per tornar la Calma al mn de Spira al costat de Braska i Auron durant deu anys.

 Cid: s el pare de la Rikku. Aquest Albhed condueix un immens vaixell volant que acollir a la seva vora Yuna i als seus guardians.

 Dona: Aquesta jove noia s un Invocadora, rival de Yuna. No falla mai una ocasi de burlar-se d'ella.

 Belgemine: Ella tamb s una Invocadora, que ensenyar nombroses coses sobre els Eons a Yuna.

 O'aka: s un venedor ambulant que es troba arreu de Spira. De tant en tant, et trobes al seu germ Wantz.

 Eons .
Els Eons sn criatures divines que noms responen a la invocaci d'un verdader invocador. Protegeixen als seus amos amb poders  excepcionals.

Yuna s la nica del grup que pot invocar Eons. Quan ella efecta uan invocaci, la resta del grup s'ha d'apartar a una distncia prudencial perqu Yuna pugui controlar les accions de l'E.

En el Final Fantasy X, hi ha un total de 8 Eons, per 3 sn secrets:

Valefor: s el primer E que obt Yuna, al Temple de Besaid. s el menys poders, per no obstant aix, s molt gil i esquiva fcilment els atacs.

Ifrit: Yuna l'obt al Temple de Kilika. El seu element dominant s el foc. Ifrit s'assembla a un enorme llop de foc o a un dimoni de l'Infern, d'on probablement ha vingut.

 Ixion: s el tercer E, que s'uneix a Yuna al Temple de Djose. Els atacs sn basats en el Tro (elecricitat). T l'aparena d'un unicorn per amb una banya encorbada.

 Shiva: El quart que obtens, al Temple de Macalania. s una   bella i implacable reina dels gels, a conseqncia de la seva afinitat amb aquest element.

 Bahamut: s una dels Eons ms poderoses del joc. Yuna l'obt al Temple de Bevelle. T una aparena fora especial.

 Yojimbo: Aquest E s bastant peculiar. S'assembla a un gegant home, vestit amb un vestit japons. Sempre va acompanyat del seu gos, Dagoro, que li serveix per atacar. A diferncia dels altres Eons, Yojimbo noms ataca si li pagues amb diners. Per aconseguir-lo has d'anar a la caverna de les "Terres Tranquilles", que es troba prenent el cam que hi ha sota del lloc on lluites contra el glem abans d'arribar a la "Muntanya Gagazet". Has de vncer-lo i donar-li entre 250.000 i 300.000 monedes.
 
 Anima: Aquest E extremadament poderos disposa d'atacs devastadors. T l'aparena d'un gegant monstre humanoide, encadenat. Noms la meitat superior del seu cos s visible. L'altra meitat roman en un mn d'aparena infernal. Una vegada que tinguis el vaixell volador, cerca en les segents coordenades: "X-11-16/Y-57-63", per aquesta zona es troba el temple Baaj. Si vas aconseguir el tresor de cada temple, obtindrs a nima.

 Les Germanes Magus: Aquest E no fa ms que un, per s en fet composta de tres germanes. Maria, la ms grassa; Samanta, la ms gran; i Anabella, la ms petita formen aquest trio d'aparena humana, per amb carcters d'insectes (ales, antenes). Per obtenir-lo necessites 2 objectes:

-  Flower Scepter: Necessites derrotar el Bahamut de Belgemine al Temple de Remiem. ;

-  Blossom Crown: El reps dels monstres de tipus sorra quan capturis tots els monstres de la Muntanya Gagazet. Desprs dirigeix-te a la porta segellada del temple Remiem.

 Races .
 Humans .
Dins dels humans hi ha: 

Invocadors: Encarregats de vncer al Sinh.

Guardians: Protegeixen als invocadors.

 Civils: Tots els altres;

 Monjos/es: Encargats dels temples i de difondre el missatge de Yevon per tota Spira.

 Venerables: Tienen el poder. Sn els que manen sobre tots els seguidors de Yevon.

 Albhed .
Raa d'aspecte hum que viuen al marge de la societat. Formen una comunitat al mn de Spira. Es distingeixen per la utilitzaci de mquines per tot. Tenen una mala reputaci ja que la utilitzaci de mquines s contra els preceptes de Yevon. Sn rossos, i l'iris dels seus ulls t la forma d'un espiral. Parlen una llengua estranya: cal trobar tots els diccionaris per a saber-lo parlar. La mare de Yuna era Albhed.

 Ronso .
Sn ssers d'aparena felina. Sn molt grans i tenen una gran fora fsica aix com una bona agilitat. Viuen a la Montanya Gagazet.

Roben tcniques als seus rivals mitjanant la tcnica "Esperit de Drac".

 Guado .
Raa d'aspecte hum per amb molt mes poder mgic i amb el cabell verd. Viuen a Guadosalam i sn els encarregats de protegir l'Etreo.
 
 Monstres .
nimes d'una de les races esmentades anteriorment. Quan alg mort ha de ser enviat per un invocador perqu vagi a l'Etreo. Si no s enviat, l'nima es converteix en un monstre per sembrar caos i destrucci.

 Spira .
Spira s el nom donat al mn de Final Fantasy X. Est compost d'un continent principal i d'algunes illes. Tot seguit una llista dels principals llocs de Spira:

 La ciutat sagrada de Zanarkand, se situa a l'extrem nord del continent principal. Va ser destruda per l'atac de Sinh fa 1000 anys. Avui noms en queden del runes. Tidus s originari d'aquesta ciutat. ;

 La ciutat de Bevelle, el centre espiritual de la religi de Yevon. Est situada ms o menys en el centre del continent. s la capital de Spira.

 L'illa de Besaid, s l'indret on Tidus troba per primera vegada els seus companys de viatge. Aquesta petita illa tranquilla protegeix un temple en el qual Yuna ha aprs a ser invocadora.

 Luca, s una gran ciutat en la qual els habitants de Spira poden divertir grcies a les diverses animacions presents: estadi de Blitzball, pera... s la segona ciutat ms important de Spira.

 Guadosalam, s una estranya ciutat on viu la raa Guado. Es troba la casa de Seymour Guado.

 La Montanya Gagazet, s una muntanya sagrada on un poble d'orgullosos guerrers en sn els guardians, els Ronsos.

 L'illa de Bikanel s situada a l'oest del Continent. s un immens desert on es troba el refugi AlBhed.

 Les runes d'Omega, situades a l'est del Continent sn un lloc tenebrs i inhabitat on resideixen els ms poderosos monstres de Spira . No s'hi pot accedir ms que desprs d'haver desbloquejat el vaixell volador.

 La Plana Felicitat, s un immens camp on tots els invocadors havent acabat el seu pelegrinatge han d'anar per tal de vncer Sinh.

 El Slenos s el riu ms gran de Spira, se'l travessa a esquena d'immensos shoopufs, una mena d'elefants.

 La carretera de Mi'Hen, el nom prov del que l'ha creat 800 anys abans, Sir Mi'Hen per tal d'enllaar Luca i Bevelle.

 Les veus .
Heus aqu la llista dels actors que dnen les seves veus per a les dues versions del joc 

(Personatge --- Veu anglesa / Veu japonesa)

 Tidus --- James Arnold Taylor / Masakazu Morita;
 Yuna --- Hedy Burress / Mayuko Aoki;
 Auron --- Matt McKenzie / Hideo Ishikawa;
 Wakka --- John DiMaggio / Kazuya Nakai;
 Lulu --- Paula Tiso / Rio Natsuki;
 Kimahri --- John DiMaggio / Katsumi Ch;
 Rikku --- Tara Strong / Marika Matsumoto;
 Jecht --- Gregg Berger / Masuo Amada;
 Seymour --- Alex Fernandez / Junichi Suwabe;
 Cid --- Michael McShane / Kouichi Sakaguchi;

 Ancdotes .
 Final Fantasy X s el primer joc de la saga a proposar dilegs sonors.

 Tidus mai s mencionat pel seu nom. Aix s degut que al comenament del joc el jugador s convidat a escollir el nom de l'heroi.

 Hi ha una continuaci del joc, Final Fantasy X-2, on continua la histria amb el final del joc.

 A Jap, els preencrrecs del joc va ser la xifra d'un mili d'unitats en noms disset dies.

 Enllaos externs .

  Final Fantasy X Europa Web Oficial d'Europa de Final Fantasy X.
  Square-Enix Espaa web de Square-Enix, el desenvolupador de Final Fantasy.
 Universo Final Fantasy Pgina web de Final Fantasy, secci FF10;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144881" title="Monestir de Sant Gens de Fontanes" nonfiltered="3106" processed="3084" dbindex="58986">
El monestir de Sant Gens de Fontanes s un monestir benedict romnic situat al centre de la localitat rossellonesa de Sant Gens de Fontanes a la Catalunya Nord. No hi ha monjos a l'abadia des de la Revoluci Francesa, per els edificis es mantenen, sobretot l'esglsia, avui esglsia parroquial, i el claustre. Els altres edificis en la seva majoria han esdevingut propietats privades.

Histria.

El monestir va ser fundat a principis del segle IX pel monjo Sentimir. Assaric, el seu successor va aconseguir que el rei francs Llus el Piets li conceds el 819 la seua protecci i un precepte d'immunitat. Semblaria que, entre el 858 i el 868 el cenobi fou atacat pels normands. Per mor d'aquesta destrucci, l'emperador Lotari va emetre el 9 de juliol de 981 un document en el qual es declarava benefactor i restaurador del monestir. A partir d'aquell moment les possessions del cenobi van anar augmentant fins a arribar a posseir propietats al Conflent i a la Cerdanya. El 1068 el comte Gausfred II del comtat del Rossell va prendre el monestir sota la seua protecci.

La importncia de Sant Gens es va perllongar durant els segles XIII i XIV, per el segle segent va comenar a minvar. A partir de 1507 fou unit al monestir de Montserrat. S'anaren succeint els abats procedents de Montserrat fins a la revoluci francesa, moment a partir del qual es va acabar la vida monacal a Sant Gens.

L'esglsia abacial.

L'esglsia abacial est dedicada a Sant Miquel. Es va edificar, al mateix temps que el monestir al segle VIII, ara b, avui romanen pocs elements visibles de l'esglsia primitiva (els seus vestigis es troben dins el fonament de l'esglsia actual). L'esglsia que trobem avui remunta al segle XI, quan va ser reconstruda desprs de la destrucci al segle IX o al segle X, molt semblant a la de Sant Andreu de Sureda. El nou edifici fou consagrat el 1127 pels bisbes Pere Bernat d'Elna i Arnau de Carcassona, a partir d'aquell moment els comtes de Rossell i els reis de la corona catalanoaragonesa van protegir el monestir. 

L'esglsia presenta una planta en forma de creu llatina, caracterstic de l'arquitectura romnica, amb una sola nau que desemboca en un transsepte provet de tres absis de planta semicircular que es comuniquen entre ells per mitj de arcs molt estrets.

El mobiliari consisteix bsicament en alguns retaules barrocs, sobretot el retaule central realitzat a comenaments del segle XVII, enterament de fusta pintada.

S'ala un campanar de torre sobre el creuer reformat posteriorment.

La faana principal.

A la faana de l'esglsia destaquen nombrosos ossaris i escultures romniques, per es coneix essencialment per la seva portalada de marbre blanc on hi ha la clebre llinda de marbre blanc, l'escultura romnica datada ms antiga, segons la inscripci de l'any 24 del rei Robert, s a dir, entre l'octubre del 1019 i l'octubre del 1020. Malgrat que la talla s feta amb bisell, bsicament en dos plans, s'hi inicia la tcnica dita dels plecs repassats: cada plec dels vestits est lleugerament en relleu sobre el segent; s el punt on comena la veritable escultura.

Semblant a la de la llinda de Sant Andreu de Sureda, la pea s rectangular, emmarcada tot al volt per una sanefa de palmetes a ambds costats d'una tija ondulada. En la part central, al mig, hi ha Crist beneint, a l'interior d'una mndorla doble que s portada per uns ngels agenollats. A banda i banda hi ha sengles sries de tres apstols, emmarcats per arcades de ferradura i perlejades que parteixen d'uns capitells amb fulles estilitzades. 

Hi ha una inscripci que traduda diu:
L'any vint-i-quatre del regne de Robert, rei, Guillem, abat per la grcia de Du, orden de fer aquesta obra en honor de sant Gens del cenobi que hom anomena Fontanes

Les inscripcions funerries sobre els ossaris indiquen les sepultures d'uns monjos o de personalitats properes al monestir. S'hi troben dues lloses sepulcrals que representen el difunt jacent amb els braos creuats.

El claustre.

El claustre del monestir de marbre policromat data dels anys 1270-1280. Va ser desmantellat i venut el 1924. Una petita part d'aquest, mesclada amb moltes cpies, an a parar al Philadelphia Museum of Art (EUA), una altra part, la major, va ser venuda al castell de Les Mesnuls (a Montfort-l'Amaury, Illa de Frana), i tres capitells al Museu del Louvre. A Sant Gens restaven onze capitells de l'angle sud-est en una casa vena. Els de Les Mesnuls van ser adquirits per l'estat i portats el 1984, amb els del Louvre, a Sant Gens, on ha estat restitut el claustre.

Integren el claustre quatre galeries al voltant d'un pati central de planta quadrada. Cada costat consta de vuit arcades, sobre columnes i pilars cruciformes al tram central de la galeria que recolzen sobre un mur. Els capitells mostren una decoraci d'estil gtic.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni, Els monestirs catalans, Edicions Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112;

Enllaos externs.

El monestir de Sant Gens a aquesta web de l'art romnic a la Catalunya del Nord ;
Pgina de l'Ajuntament ;
Enciclopdia catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144883" title="Autmat Programable Industrial" nonfiltered="3107" processed="3085" dbindex="58987">

Un autmat programable industrial o PLC (de l'angls Programmable Logic Controller) s un autmat industrial dissenyat per controlar processos seqencials. Aquest dispositiu utilitza un programa lgic i pot realitzar diferents funcions, entre d'altres:

 Recollir dades a travs de les fonts d'entrada tan analgiques com digitals;
 Clculs matemtics;
 Prendre decisions a partir dels criteris preprogramats;
 Actuar sobre dispositius externs enviant senyals analgics o digitals.

Per a fer el programa s'utilitzen diferents llenguatges de programaci definits per la Comissi Electrnica Internacional a la norma CEI 61131-3. Un dels ms populars s el llenguatge Ladder que utilitza una representaci grfica que recorda un esquema elctric.

Els PLC es comuniquen amb els diferents elements disposats al seu voltant de manera molt diferent. Aquest son els ports que poden utilitzar:

 RS-232;
 RS-485;
 RS-422;
 Ethernet ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144886" title="Minaret" nonfiltered="3108" processed="3086" dbindex="58988">

Un Minaret s una torre adossada a la mesquita des d'on el muetz crida a l'oraci segons els preceptes de l'islam.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144888" title="CD3" nonfiltered="3109" processed="3087" dbindex="58989">



En immunologia la molcula CD3 s un complex proteic dels mamfers compost de quatre cadenes diferents (CD3 , CD3  i dues vegades el CD3 ) que s'associen amb unes altres molcules conegudes coma receptor de la cllula T (TCR) i la cadena   per generar un senyal d'activaci dels limfcits T.  

La cadena-  del TCR conforma juntament amb el CD3 el complex TCR.

Les cadenes CD3 , CD3  i CD3  estan altament relacionades amb les protenes de superfcie cellular de la superfamlia de la immunoglobulina, contenint un nic domini extracellular d'immunoglobulina.  

Les regions transmembrana de les cadenes CD3 estan carregades negativament, una caracterstica que els permet associar-se a les cadenes carregades positivament del TCR (TCR  i TCR ).  

Les cues instracellulars de les molcules de CD3 conserven un nic motiu conservat conegut com a motiu d'activaci basat en la tirosina (ITAM) que s essencial per a la capacitat de senyalitzaci del TCR.

La fosforitzaci de l'ITAM fa que el CD3 esdevingui capa d'unir-se a l'enzim ZAP70 (protena zeta associada), una kinasa que s important en la senyalitzaci de la cascada de la cllula T.

Referncies.
 Cellular and Molecular Immunology (5th Ed.) Abbas AK, and Lichtman, Editor: Saunders, Philadelphia, 2003.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144896" title="Novella grfica" nonfiltered="3110" processed="3088" dbindex="58990">
La novella grfica s una expressi emprada per referir-se a un cmic generalment per a adults, que narra una histria ms detallada i complexa situant-se entre la novella i el cmic tradicional. Aquest terme no s emprat de manera uniforma per les diferents editorials.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144898" title="Lliga austraca de futbol" nonfiltered="3111" processed="3089" dbindex="58991">
La lliga austraca de futbol (actualment coneguda com Bundeslliga austraca o T-Mobile Bundesliga) s la mxima competici futbolstica austraca.

 Histria .
Entre 1911 i 1923 el campionat austrac fou organitzat per l'Associaci de Futbol de Niedersterreich (Baixa ustria) i hi prenien part noms clubs de la capital, Viena. A partir de 1923 fou organitzat per la nova associaci de Viena (WFV, Wiener Fuball-Verband), la qual organitz el primer campionat professional de l'Europa continental la temporada 1924-25.

L'any 1938 ustria fou annexionada a Alemanya i la competici fou integrada dins l'estructura futbolstica alemanya en l'anomenada Gauliga Ostmark. Per primer cop hi prengueren part clubs de fora de Viena. Els campions d'aquesta lliga prenien part posteriorment en els campionats alemanys.

Acabada la Segona Guerra Mundial el campionat austrac esdevingu de nou independent, i la competici fou limitada de nou als club vienesos, fins la temporada 1948-49 en qu clubs de la resta del pas foren admesos definitivament. El 1965, el Linzer ASK es convert en el primer club de fora de la capital en convertir-se en campi nacional.

 Campions .


1912 Rapid Viena;
1913 Rapid Viena;
1914 Wiener AF (WAF);
1915 Wiener AC (WAC);
1916 Rapid Viena;
1917 Rapid Viena;
1918 Floridsdorfer AC;
1919 Rapid Viena;
1920 Rapid Viena;
1921 Rapid Viena;
1922 Wiener Sportclub;
1923 Rapid Viena;
1924 Amateure;
1925 Hakoah Viena;
1926 Amateure;
1927 Admira Viena;
1928 Admira Viena;
1929 Rapid Viena;
1930 Rapid Viena;
1931 First Vienna FC;
1932 Admira Viena;
1933 First Vienna FC;
1934 Admira Viena;
1935 Rapid Viena;
1936 Admira Viena;

1937 Admira Viena;
1938 Rapid Viena;
1939 Admira Viena 1;
1940 Rapid Viena 1;
1941 Rapid Viena 1;
1942 First Vienna FC 1;
1943 First Vienna FC 1;
1944 First Vienna FC 1;
1945 no finalitzada 1 - 2;
1946 Rapid Viena;
1947 Wacker Viena;
1948 Rapid Viena;
1949 Austria Viena;
1950 Austria Viena;
1951 Rapid Viena;
1952 Rapid Viena;
1953 Austria Viena;
1954 Rapid Viena;
1955 First Vienna FC;
1956 Rapid Viena;
1957 Rapid Viena;
1958 Wiener Sportclub;
1959 Wiener Sportclub;
1960 Rapid Viena;
1961 Austria Viena;

1962 Austria Viena;
1963 Austria Viena;
1964 Rapid Viena;
1965 LASK;
1966 Admira Viena;
1967 Rapid Viena;
1968 Rapid Viena;
1969 Austria Viena;
1970 Austria Viena;
1971 Wacker Innsbruck;
1972 Wacker Innsbruck;
1973 Wacker Innsbruck;
1974 VEST Linz;
1975 Wacker Innsbruck;
1976 Austria Viena/WAC;
1977 Wacker Innsbruck;
1978 Austria Viena;
1979 Austria Viena;
1980 Austria Viena;
1981 Austria Viena;
1982 Rapid Viena;
1983 Rapid Viena;
1984 Austria Viena;
1985 Austria Viena;
1986 Austria Viena;

1987 Rapid Viena;
1988 Rapid Viena;
1989 FC Swarovski Tirol;
1990 FC Swarovski Tirol;
1991 Austria Viena;
1992 Austria Viena;
1993 Austria Viena;
1994 SV Salzburg;
1995 SV Salzburg;
1996 Rapid Viena ;
1997 SV Salzburg;
1998 Sturm Graz;
1999 Sturm Graz;
2000 FC Tirol Innsbruck;
2001 FC Tirol Innsbruck;
2002 FC Tirol Innsbruck;
2003 Austria Viena;
2004 Grazer AK;
2005 Rapid Viena;
2006 Austria Viena;
2007 FC Red Bull Salzburg;
2008 Rapid Viena;



1Competici Gauliga Ostmark, integrada dins l'estructura futbolstica alemanya.
2La competici no finalitz i no fou considerada oficial, tot i que el Rapid de Viena s considerat per algunes fonts com a campi oficis.



Categoria :Competicions futbolstiques austraques






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144904" title="Copa Tagblatt" nonfiltered="3112" processed="3090" dbindex="58992">
La  Tagblatt-Pokal  (Copa Tagblatt) fou la primera competici futbollstica austraca.

 Histria .
Fou organitzada pel diari Neues Wiener Tagblatt, del qual n'heret el nom. s considerat un precursor de l'actual Bundeslliga austraca. Hi prengueren part clubs vienesos i estava dividida en dues categories. La primera estava composta per cinc clubs (quatre el primer any) i la resta es dividien en dos grups a la segona categoria, existint ascensos i descensos entre ambdues. La competici s'abandon el 2004.

A finals del 1906 s'intent organitzar de nou un campionat de lliga a Viena, aquest cop organitzat per la federaci (FV), juntament amb la Fuball-Union i el Tagblatt, amb 8 participants, per tamb fou abandonat.

 Campions .
1901: Wiener AC;
1902: Wiener AC;
1903: Wiener AC;
1904: torneig abandonat;
1907: torneig abandonat;

 Temporades .
 Temporada 1900/01 .


 Temporada 1901/02 .


 Temporada 1902/03 .


Categoria :Competicions futbolstiques austraques




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144913" title="Embassament de l'Alcora" nonfiltered="3113" processed="3091" dbindex="58993">
L'Embassament de l'Alcora se situa en el municipi de l'Alcora en el Pas Valenci. Es va construir en el llit del riu Llucena, sobre una superfcie de 14 hectrees i amb una capacitat mxima de 2 Hm. La presa s de comportes amb una capacitat de 330 m3/s. L'obra va ser construda mitjanant una presa de gravetat amb una altura de 30 metres i una longitud en coronaci de 108 m. Es destina al reg i a la indstria. Aquesta presa pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer.



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144918" title="Malalties tropicals desateses" nonfiltered="3114" processed="3092" dbindex="58994">

Les malalties tropicals desateses sn un grup de 13 malalties prevalents en rees tropicals. Aquest grup de malalties reben molta menys atenci meditica que la SIDA, la tuberculosi i la malria. S'estima que les malalties desateses causen entre 500.000 i 1.000.000 de morts cada any. Tot i que existeixen tractaments preventius o curatius per moltes d'aquestes malalties, no solen estar generalment disponibles en pasos poc desenvolupats.

Set d'aquestes malalties sn produdes per helmints (infeccions parasitries produdes per cucs): anquilostomiasi, tricuriasi, ascariasi, esquistosomiasi, dracunculoosi, oncocercosi, Filariasi linftica; tres sn infeccions protozories: leishmaniosi, tripanosomiasi, i malaltia de Chagas; tres ms sn bacterianes: lepra, tracoma, i lcera de Buruli. 

Nou d'aquestes 13 malalties (les 7 infeccions per helmints, la lepra i el tracoma) es poden prevenir o curar amb tractaments molt eficaos. La filtraci de l'aigua pot reduir la dracunculosi. Les mosquiteres tractades amb insecticides poden acabar, per menys d'un euro a l'any per cada tractament, amb la filariasi limftica i tamb reduir la malria. Exceptuant la dracunculosi, totes les malalties produdes per helmints es poden controlar amb medicaments. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144923" title="Pon Pons Gimnez" nonfiltered="3115" processed="3093" dbindex="58995">
Pon Pons Gimnez (Alaior, Menorca, 1956). Poeta, narrador, crtic literari i traductor. 

Lector preco i gran coneixedor de les literatures francesa, portuguesa i italiana.
Viu la literatura com una passi obsessiva, lcida i devoradora. Segons afirma ell mateix, la seva poesia s clssica en el ritme, moderna en l'expressi i contundent en el contingut. La seva obra ha estat traduda a moltes llenges.

Obra.
 Poesia. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears. ;
 Dins un perol d'aigua infecta. Ciutadella, 1977. ;
 Quadern d'amorositats i altres interferncies. Palma de Mallorca: Guaret, 1979. ;
 Al Marge. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1983. ;
 Lira de Bova. Manacor: Col. Ti de Sa. Real, 1987. ;
 Desert Encs. Barcelona: Quaderns Crema, 1989. ;
 Faunes que fugen. Ma: Caixa de Balears, 1992. ;
 On s'acaba el sender (Prleg de Francesc Parcerisas). Barcelona: Edicions 62, 1995. ;
 Estigma (Prleg de Pere Rossell Bover). Barcelona: Edicions 62, 1995. ;
 El salobre (Prleg de Sam Abrams). Barcelona: Proa, 1997. ;
 Abissnia (Illustracions de Francesc Calvet). Barcelona: Columna Edicions, 1999. ;
 Pessoanes. Alzira: Edicions Bromera, 2003. ;
 Nura. Barcelona: Quaderns Crema, 2006.

Premis.
 1994: Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Catal, per On s'acaba el sender;
 1995: Premi Guillem Cifre de Colonya, per Entre el cel i la terra;
 1996: Premi Carles Riba de poesia, per El salobre;
 2006: Premi de la Crtica de poesia catalana, per Nura;
 2007: Premi de la Crtica Serra d'Or de poesia, per Nura;

 Enllaos d'inters .

Entrevista a Pon Pons realitzada per Jess Abad







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144927" title="Poliol" nonfiltered="3116" processed="3094" dbindex="58997">

El poliol o poliol d'aigua (Mentha pulegium) s una de les mentes no-hbrides ms conegudes. El nom especfic pulegium prov del llat pulex (pua) i fa referncia a que abans es cremaven restes de poliol en les cases per mantenir allunyats aquests insectes. La seva distribuci abasta tota la pennsula Ibrica estenent-se pel Mediterrani (incloent Mallorca i Menorca) i sia occidental. s freqent en llocs humits de muntanya i aprop dels rius.

 Caracterstiques generals .
Es tracta d'una herba perenne d'uns 45 cm d'alada, monoica, arrel rizomatosa (forma estolons) i tija quadrangular. Les fulles tenen un verd intens (degut a l'alta concentraci de clorofilla), sn oposades, lanceolades i dentades pel marge. No tenen estpules i trobem brctees en les inflorescncies. Les flors sn rosades, petites, zigomorfes i bilabiades (dos llavis: un superior i un inferior). La corolla consta de 5 ptals soldats i el calze de 5 spals tamb soldats. L'androceu t 4 estams en el llavi superior. El gineceu s bicarpellar i amb ovari super, que quan madura donar el fruit corresponent: ncula (petita nou) o tetrancula. El conjunt de flors forma una inflorescncia globosa en verticils (per pisos). El perode de floraci s juny-octubre.

 Accions farmacolgiques .

La droga s la fulla (tot i que pot utilitzar-se tota la planta) que en la seva major part cont pulegona, mentol i altres substncies terpniques com la mentona, isomentona... (en menys proporci). El conjunt donen un efecte carminatiu (facilita l'expulsi de gasos intestinals) i digestiu a ms d'emenagoga (regula la menstruaci). En afeccions bronquials lleus tamb t certa acci com expectorant i antitussigen (per via tpica). S'usa en infusions com a relaxant i es diu que afavoreix l' expulsi de la placenta desprs del part. En alimentaci s'utilitza per la seva propietat aromtica, que fa que en la indstria tamb s'utilitzi per evitar l'allitosi i en dentfrics com a refrescant.

No s aconsellable per a gent que pateix afeccions del fetge ja que la pulegona, que s el principi actiu en ms concentraci, t un efecte altament hepatotxic. S'extreu tamb l'oli essencial que s el que presenta aquesta toxicitat al fetge i pulmons, a ms de ser abortiu en animals.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144931" title="Der Rosenkavalier" nonfiltered="3117" processed="3095" dbindex="58998">

Der Rosenkavalier Op. 59 (El cavaller de la rosa) s una pera cmica en tres actes amb msica de Richard Strauss i llibret d'Hugo von Hofmannsthal i del mateix compositor. Va ser estrenada a Dresden el 26 de gener de 1911 pel director d'orquestra Ernest Von Schuch i la direcci artstica d'Alfred Roller.

Desprs de compondre peres com Salom (1905) i Elektra (1909), on usava la politonalitat, l'atonalitat i el paroxisme expressionista, amb un text dramtic influenciat pel vocabulari freudi de les passions humanes, Strauss va comunicar a Von Hofmannsthal el seu desig de compondre una pera distinta, a l'estil de l'pera mozartiana, lleugera, humorstica i ambientada en la societat del segle XVIII de Le Nozze di Figaro (Les noces de Fgaro).

A diferncia de les peres anteriors, el llibret de Von Hofmannsthal s original, s a dir que no est basat en obres literries preexistents. En l'esbs inicial, els protagonistes serien el bar Ochs i Octavian. No obstant aix, a mesura que va anar avanant l'escriptura de l'obra, el personatge de la Mariscala va anar guanyant importncia i afermant-se fins a transformar-se en un dels personatges protagonistes.

El ttol de l'pera alludeix a un costum inexistent inventat per Von Hofmannsthal, que serveix d'excusa per al desenvolupament argumental.

Sinopsi argumental.

La histria transcorre a Viena, en el segle XVIII, en els primers anys del regnat de l'emperadriu Maria Teresa I.

Acte I.
Dormitori de la Mariscala, a l'alba. La Mariscala i el seu jove amant intercanvien paraules d'amor desprs d'haver passat una nit junts.

Entra Muhammad, el criat negre de la princesa, amb el desdejuni, i Octavian s'amaga. Ix del seu amagatall quan Muhammad es retira, i la parella segueix amb el seu dileg mentre prenen el desdejuni.

Se senten sorolls fora de l'habitaci, i la Mariscala empressa el seu temor que el seu marit, que es troba de cacera lluny de Viena, haja tornat d'improvs, per la qual cosa Octavian s'amaga i es disfressa de criada.

Apartant als lacais, el bar Ochs, cos de la Mariscala, irromp a l'habitaci, i comena a parlar del seu prxim matrimoni amb Sophie, la filla de l'acabalat burgs Faninal. Li demana a la seua cosina que li recomane a un noble que puga lliurar a Sophie una rosa d'argent en senyal de comproms, d'acord amb el costum. Durant la conversa, Ochs coqueteja amb  Mariandel , la suposada criada, que en realitat s Octavian disfressat. Ochs es justifica davant la Mariscala dient que encara sent casat continuar perseguint camperoles i criades. Veient la situaci, la Mariscala proposa a Octavian com a portador de la rosa.

s l'hora en qu la Mariscala rep a les visites i l'habitaci s'ompli de gent que hi acudeix a sollicitar algun favor. Un tenor itali ofereix un ria sentimental, mentre el bar discuteix amb un notari sobre el dot de Sophie. Entre els visitants es troba una parella d'intrigants italians, Annina i Valzacchi, que ofereixen els seus serveis al bar, qui els contracta perqu localitzen a Mariandel.

Tots surten i la Mariscala, en la seua soledat, pensa en el futur de la promesa, entregada a un sser tan desagradable com el seu cos, i recorda com va ser obligada en la seua joventut a casar-se amb un home major a qui no estimava. Aquests records l'omplin de malenconia, i la fan reflexionar sobre el pas del temps i sobre la vellesa que s'acosta irremeiablement.

Quan Octavian torna, la Mariscala li assegura que prompte o tard trobar una noia de la seua edat de qui s'enamorar, i l'abandonar per sempre. Aix enfureix el xicot, que li assegura que mai no deixar d'estimar-la. Quan Octavian surt, la Mariscala s'adona que no s'ha acomiadat amb un bes com era habitual, i ordena als seus criats que cerquen Octavian, per ja no el troben. Llavors, li envia la rosa que ha de presentar a la promesa del bar. 

Acte II.
Sala de visites, a la casa de Faninal.

A la mansi de Faninal s'espera l'arribada del cavaller que lliurar la rosa d'argent. Faninal, molt nervis, tracta de calmar a la seua filla, mentre Marianne, l'institutriu de Sophie, mira per la finestra l'arribada d'Octavian.

Anunciat per una multitud de lacais, Octavian entra luxosament vestit, i presenta la rosa d'argent a Sophie, qui l'accepta extasiada, i quan ambds creuen les seues mirades, comencen a sentir-se irresistiblement atrets.

Quan l'escorta es retira, ambds jvens s'asseuen per a conversar, per sn interromputs per l'entrada del bar Ochs, escandalitzant a Sophie amb els seus grollers elogis. Desprs, Ochs es retira a discutir el contracte de matrimoni amb el pare de la jove.

La parella es queda a soles. Sophie afirma que no es casar amb el bar i ambds s'abracen declarant-se el seu amor. Valzacchi i Annina els sorprenen i criden Ochs, per aquest no dna importncia al que succeeix. Octavian diu al bar que Sophie mai es casar amb ell i el repta a un duel. El bar es mostra inexpert amb l'espasa i Octavian el fereix lleument. 

Al mig de la confusi, Sophie li diu a son pare que mai no es casar amb Ochs, i Faninal amenaa de fer-la ingressar a un convent si no accedeix a casar-s'hi. Mentrestant, Octavian contracta els serveis d'Annina i Valzacchi per a salvar a Sophie d'aquesta situaci.

El bar, a qui els criats han deixat sol, es recupera de l'esglai bevent vi. Annina entra amb una carta de  Mariandel  en qu li demana una cita amb ella, i Ochs ja es veu en l'inici d'una altra conquesta amorosa.

Acte III.
Una habitaci en una posada.

Instigats per Octavian, Annina i Valzacchi preparen la trampa que li han ests al bar. Poc desprs, entren Ochs i Mariandel per a sopar en privat, mentre la falsa donzella es mostra tmida i nerviosa.  

De sobte unes estranyes aparicions es veuen en diferents llocs de l'habitaci, deixant perplex el culpable bar. Desprs, Annina disfressada de viuda, apareix amb diversos xiquets cridant que Ochs s son pare. Arriba la policia, i Ochs en la seua defensa presenta a Mariandel com la seua promesa anomenant-la Sophie de Faninal, per en aqueix moment apareix Faninal, qui fa cridar a Sophie perqu refuse l'absurda pretensi del bar.

Quan Octavian murmura a la policia la veritat sobre la seua disfressa, entra la Mariscala i comprn rpidament tot all que s'ha ocorregut, fent desistir a Ochs de la seua pretensi de casar-se amb Sophie.

La Mariscala es queda a soles amb els joves amants i renuncia generosament a Octavian en favor de Sophie. Desprs abandona el lloc en companyia del pare de Sophie, qui se sent feli per haver complit el seu desig d'ingressar en la noblesa. Octavian i Sophie queden sols, i plens de joia repeteixen la seua declaraci d'amor.

Anlisi de la trama.
Der Rosenkavalier combina una farsa d'embolics a l'estil de les comdies del segle XVIII centrada en el bar Ochs, amb una profunda reflexi sobre el pas del temps, a crrec de la Mariscala.

Aquests dos temes destaquen l'oposici entre els dos personatges. El bar s un personatge bast, luxuris i pedant, mentre la Mariscala representa el pensament modern, refinat i intelligent.

Si b la trama est ambientada en el segle XVIII, els temes tractats s'enfoquen des de les idees del segle XX. No hi ha cap censura respecte del fet que la Mariscala siga infidel al seu marit amb un jove adolescent, sin que ben al contrari, aquest personatge s tractat amb respecte i afecte. D'altra banda, la intenci del bar de casar-se amb Sophie es mostra en tot moment amb sarcasme i ironia, ressaltant els aspectes ms vils i cnics d'aquesta uni. Finalment, quan Sophie descobreix el tipus de persona que s el bar Ochs, decideix no casar-se amb ell, actitud que difcilment seria tolerada en l'poca en qu transcorre l'obra.

Els personatges d'Octavian i la Mariscala es corresponen amb els de Cherubino i la Comtessa en Les noces de Fgaro de Mozart, per mentre en aquella l'amor de Cherubino vers la Comtessa no s correspost, Strauss els presenta com a amants des del comenament de l'pera.

Igual que en l'esmentada pera de Mozart, una dona assumeix el paper d'un jove, en aquest cas Octavian, per a l'obra de Strauss s'accentua la confusi sexual que aix provoca. En les primeres funcions a partir de l'estrena, molts espectadors es van escandalitzar pel fet que l'obra comence amb una escena d'alcova entre dues dones, on una d'elles representa el paper d'un jove. Aquesta confusi s'accentua quan el bar percaa una criada que en realitat s un jove disfressat de dona, per el paper del qual s representat per una dona. Si b una situaci semblant es presenta en "Les noces de Fgaro", no t un importncia central dins de la trama, com en aquest cas.

Una diferncia significativa respecte de "Les noces de Fgaro" s que el llibret de Von Hofmannsthal no t el contingut social que subjeu en l'obra de Mozart. Mentre en l'pera de Mozart la trama posa en evidncia conflictes entre l'aristocrcia i les classes baixes (el que va motivar que l'obra teatral en qu es basa estiguera prohibida en diverses ciutats d'Europa), en l'obra de Strauss els conflictes es dirimeixen entre l'aristocrcia i la burgesia benestant.

El llibret de Von Hofmannsthal evoca la ironia i el to moralista de l'obra  Marriage -la-mode  ( Matrimoni a la moda ), del pintor angls William Hogarth. Aquesta obra relata a travs de sis pintures les nefastes conseqncies d'un contracte matrimonial entre el fill d'un aristcrata en decadncia i la filla d'un burgs milionari. La quarta pintura d'aquesta srie va inspirar l'escena del primer acte en qu la Mariscala rep a les visites, al notari, al perruquer i al cantant amb el flautista.

Msica.

A Der Rosenkavalier, Strauss s'allunya d'alguns trets avantguardistes que mostren les seues peres precedents, prxims a l'atonalitat, i opta per un llenguatge ms llumins, on el cromatisme d'arrel wagneriana cedeix davant un esquema predominantment diatnic.

Igual que Wagner, Strauss utilitza una srie de motius que identifiquen els personatges i a les situacions, i que apareixen al llarg de l'obra amb distintes transformacions.

El preludi s'obri amb el tema d'Octavian a crrec de la trompa, brusc i enrgic, recordant Don Juan, un dels poemes simfnics de l'autor.

En aquest fragment s'exposa per primera vegada el tema que servir per a descriure els sentiments de la Mariscala. Es tracta d'un tema que, tot i no tenir fora, mostra nostlgia i resignaci.

L'ria italiana del primer acte, Di rigori armato il seno, s una serenata sentimental que imita una pgina tpica del repertori tradicional. s un fragment ple de lirisme, de gran exigncia vocal, que en la seua repetici contrasta amb el dileg entre el bar i el notari discutint els termes del contracte matrimonial.

L'escena final d'aquest acte comena amb el monleg de la Mariscala,  Da geht er him . Aquest personatge ja s'havia mostrat com a amant experta i sensual en l'escena con Octavian, i com a dama frvola i noble en els dilegs amb el bar. Ara apareix com una dona madura i reflexiva. En aquest fragment Strauss utilitza instruments solistes que donen a l'orquestra una sonoritat camerstica que subratlla l'ambient intimista de l'escena. L'aparici d'Octavian s'acompanya amb una msica apassionada i per moments dramtica, que contrasta amb el to ser i malenconis de la Mariscala.

En el segon acte cal destacar l'escena de la trobada entre Octavian i Sophie,  Mir ist Die ehre widerfahren , en qu el lliurament de la rosa d'argent es transforma en un duo d'amor. La melodia extasiada de Sophie arriba fins l'extrem agut en pianissimo, i el compositor aconsegueix a travs de la msica i el text suspendre i elevar els personatges fins a collocar-los per damunt de l'espai i del temps. S'introdueix el tema de la rosa d'argent, amb una orquestraci summament original, que consisteix en 3 flautes, 3 violins, celesta i 2 arpes, de manera que el so tinga matisos platejats i suggerisca el metall de la rosa. L'escena conclou amb un epleg orquestral, en qu una intervenci del clarinet indica la presncia del bar Ochs, i trenca el clima potic de l'escena .

Mareix un captol a banda l's del vals, present en molts episodis de la partitura. Es tracta d'un anacronisme deliberat, ja que aquesta forma musical s del segle XIX, i no existia en l'poca en qu transcorre l'acci. Un dels fragments ms clebres d'aquesta pera s el vals que entona el bar en el segon acte,  Ohne mich, ohne mich jeder tag dir so bang .  Si b el bar s'expressa majorment amb frases entretallades i recitades, els moments en qu s'expressa meldicament ho fa a ritme de vals. D'aquesta manera, l's del vals est lligat al personatge del bar. En compte de la brillantor dels valsos vienesos de Johann Strauss, els que s'escolten en aquesta obra estan carregats d'ironia i tenen un aire decadent.

L'Acte III culmina amb el trio entre la Mariscala, Octavian i Sophie,  Hab' mir's gelobt , una de les pgines ms belles de la producci operstica de Strauss, en qu la Mariscala renuncia al seu amor per Octavian, donant per complit all que havia anunciat al final del primer acte. El compositor mostra la seua habilitat per a combinar tres veus femenines de timbre semblant sense que en resulte monton i confs. Les veus entren en forma successiva, introduint variants que van creant una estructura cada vegada ms complexa.

L'obra es tanca amb el duo d'Octavian i Sophie,  Ist eet Traum, kann nicht wirklich sein , en qu expressen mtuament el seu amor, amb els temes ja exposats en el segon acte.

Curiositats.
Un dels valsos va ser citat en la Simfonia de Luciano Berio. El mateix va ser usat en la pellcula de Steven Spielberg Intelligncia Artificial, en el moment que Gigol Joe i el robot "amb sentiments" David van arribant a Rouge City. La msica simbolitza la decadncia d'aquesta ciutat.

La soprano alemanya Elisabeth Schwarzkopf, va ser una de les ms grans interpretes de la Marschallin (Mariscala) protagonista, tot i que tamb va ser interpretada amb solvncia per sopranos de coloratura com Joan Sutherland;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Llibret de l'pera a Kareol  ;
Partitura vocal a VARIATIONS Prototype;
Der Rosenkavalier a http://www.allmusic.com/;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144933" title="Jen?fa" nonfiltered="3118" processed="3096" dbindex="59000">

Jen fa (Jej pastorky a en txec) s una pera en tres actes de Le Jan ek sobre un llibret en txec del mateix compositor, basat en l'obra de teatre Jej pastorky a (La seua fillastra) de Gabriela Preissov. Va ser estrenada al Teatre de Brno, Brno, el 21 de gener de 1904.

s la primera de les peres de Jan ek en qu queda palesa la seua veu personal, en una violenta histria d'infanticidi i redempci. Com en l'obra de teatre original, destaca pel seu sever i despullat realisme. Tot i que en l'actualitat es representa en la versi original del compositor, la inicial popularitat de Jen fa va sorgir arran de l'adaptaci feta pel compositor Karel Kovarovic, moderant el que llavors es consideraven els aspectes ms excntrics de l'estil i l'orquestraci de Jan ek. Amb aquesta alteraci va ser ben rebuda en primer lloc a Praga, i desprs pertot arreu. Haurien de passar ms de 70 anys per a qu el pblic poguera escoltar la versi original de Jan ek.

ries destacades.
"En un moment" (Kostelni ka);
Pregria de Jen fa (Jen fa);

Sinopsi argumental.

L'acci te lloc en una aldea morava en el Segle XIX. L'argument t el seu origen en una preexistent i complicada xarxa de relacions familiars: l'via Buryja, propietria del mol, va tenir dos fills i aquests es van casar. El fill major va tenir dos fills mascles, teva i Laca, cadascun d'ells amb una dona diferent. El segon fill, un sagrist, va tenir una filla, Jen fa. Els dos fills de l'via i les seues mullers han mort, a excepci de Kostelni ka (la sagristana), la jove segona esposa del fill menor i madrastra de Jen fa. El costum dicta que noms teva, el fill major del primognit de l'via, heretar el mol, i el seu mig-germ Laca i a la seua cosina Jen fa hauran de buscar la manera de guanyar-se la vida.

Jen fa, una noia ingnua i confiada, esdev la vctima d'un joc d'enfrontaments entre tres personatges: la inflexible i enrgica, per tamb protectora Kostelni ka, el frustrat i violent per enamorat Laca i l'inconscient i feble teva.

Acte I.
Jen fa, Laca i l'via Buryja esperen que teva torne a casa. Jen fa, enamorada de teva i embarassada d'ell en secret, t por que teva siga destinat a l'exrcit en el sorteig que tindr lloc aqueix mateix dia. L'absncia de teva impediria un casament precipitat i ella quedaria exposada a l'escndol pblic. Laca, que est enamorat de Jen fa, expressa la seua amargor davant la posici de privilegi que el seu mig-germ gaudeix a la famlia. Mentre es queixa, juga amb un ganivet i, en adonar-se que no est ben esmolat, entra dins del mol per a esmolar-lo.

El capats anuncia a la famlia que teva ha sortit excedent en el sorteig dels quints i no haur de fer el sevei militar. Jen fa expressa la seua joia, mentre que la frustraci de Laca va en augment. Jen fa es queda sola esperant teva. Aquest fa la seua aparici en companyia d'un grup de quints, completament borratxo i vanagloriant-se del seu xit entre les noies. Demana msica i arrosega una confosa Jen fa a ballar amb ell.

Kostelni ka fa la seua aparici interrompent aquesta sorollosa escena, fa callar els msics, i enutjada pel capteniment de teva, prohibeix que es case amb Jen fa fins que no haja demostrat que s capa de passar un any sencer sense beure alcohol. Els quints i la famlia deixen teva i Jen fa sols. Ella li demana que l'estime, per ell, inconscient de l'embars de Jen fa, li respon amb evasives.

Laca torna, tan amargat com sempre. Intenta amonar Jen fa criticant teva, per ella, malgrat tot, defensa frriament el seu estimat. Laca li diu que teva mai no s'hauria fixat en ella si no fra per la bellesa del seu rostre i la frescor de les seues galtes. Llavors, enfurismat, li talla una galta amb el seu ganivet.

Acte II.
Mesos desprs. En hivern. Ning no ha sabut de l'embars de Jen fa, perqu Kostelni ka ha dit pel poble que ha anat a passar una temporada a Viena, quan en realitat ha estat enclaustrada a casa. El nen ha nascut, per teva encara no ha vingut a visitar el seu fill. El rostre de Jen fa mostra la cicatriu, per ella s feli amb el seu beb. Kostelni ka posa un sedant en la beguda de Jen fa. Mentre dorm profundament, Kostelni ka fa venir teva i li demana que assumisca la seua responsabilitat. Ell contesta que els donar diners en secret, a condici que ning no spiga que el fill s seu. El seu amor per Jen fa va acabar quan Laca va desfigurar-li el rostre, i ara est comproms amb Karolka, la bonica filla de l'alcalde.

teva se'n va. Poc desprs arriba Laca. Ell encara no sap la veritat a propsit de l'infant, i quan Kostelni ka li ho diu, la seua primera reacci s de disgust: ara no li agrada la idea de casar-se amb Jen fa, si ha de fer-se crrec d'un fill de teva. Kostelni ka, que veu la boda de Laca i Jen fa com l'nica eixida per a la felicitat de la seua fillastra, diu a Laca que el nen va morir al poc de nixer. Llavors Laca es mostra ms satisfet, i disposat a casar-s'hi. Quan Laca se'n va, Kostelni ka s'enfronta a la necessitat de ver realitat la seua mentida. Agafa l'infant, l'enrotlla amb un llenol, i surt de casa amb la intenci de llanar-lo al riu gelat.

Jen fa es desperta i comena a resar pel futur del seu fill. Quan Kostelni ka torna, la conven que ha estat molt malalta, i que durant el seu perode d'inconscincia el seu fill ha mort. Laca fa la seua aparici i tracta de consolar Jen fa amb afecte, preguntant-li si vol que passen plegats la resta de llurs vides. Veient la tendresa de la parella,  Kostelni ka intenta convncer-se a si mateixa que ha actuat de la millor manera possible.

Acte III.
De nou s primavera, i Laca i Jen fa celebren el seu casament. Ara tot sembla perfecte, excepte pel fet que Kostelni ka sempre es mostra nerviosa. teva i Karolka apareixen com a convidats, i un cor de noies del poble canten una can de noces. Just en aquest moment se senten crits. El cos d'un beb ha estat descobert en el rierol que fa moure el mol, sota el gla mig fos. Jen fa immediatament se n'adona que es tracta del seu fill, pensant que potser ella l'ha matat inconscientment. La gent del poble est disposada a portar Jen fa davant de la justcia, per Kostelni ka els atura, reconeixent el seu crim. En escoltar els fets per boca de Kostelni ka, Jen fa perdona la seua madrastra. La multitud s'emporta Kostelni ka a la pres. Jen fa i Laca queden sols.

Bibliografia.
Tyrrell, John (2006/7). 'Jan ek: Years of a Life', London - Una biografia en dos volums de Jan ek ;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Informaci sobre l'pera en una plana sobre Leo Jan ek creada per Gavin Plumley ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144934" title="Boca" nonfiltered="3119" processed="3097" dbindex="59001">

La boca, tamb coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, s l'orifici per on els animals ingereixen l'aliment. Generalment est ubicada al cap i constitueix la primera part del sistema digestiu i tub digestiu. La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.

La boca humana no est coberta per un llavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el llenguatge i les expressions facials, com el somriure.

La boca s un gran indicador de la salut de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure ms clara, pllida o amb taques blanques, indicador de proliferacions epitelials.

Podem distingir tres tipus de mucosa:

Simple de revestiment: Presenta mucosa.
Masticatria: Amb probable absncia de submucosa, queratinitzada o paraqueratinitzada i en contacte directe amb el teixit ossi.
Especialitzada: Es presenta en certes regions de la llengua. Es refereix a la mucosa relacionada amb els receptors del gust.

Funcions de la boca.

Mastegar: Grcies als moviments de la mandbula i de la pressi de les dents es produeix aquest tractament mecnic que degrada aliments.
Salivar: Grcies a la desembocadura dels conductes de les glndules salivals, es produeix el primer suc digestiu (saliva), que realitza una degradaci qumica dels aliments. En el cas dels carbohidrats ho fa a travs de l'Amilasa salival, que s'encarrega de destruir els enllaos alfa-1,4 que estan presents en els polisacrids, i desprs segueixen degradant-se a nivell intestinal.
Sentit del gust: A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobre tot a la llengua, anomenades Papilles gustatives.
Parla: A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so larngic i produeixen la veu articulada grcies a les seves cavitats especials.
Degluci: Es divideix en dues parts:
Fase voluntria: La llengua s'eleva fins al sostre de la cavitat bucal, impulsant el bol alimentari perqu entri a la faringe.
Fase involuntria: L'epiglotis va cap enrere i tanca l'orifici superior de la laringe. Com a causa d'aquest reflex, la faringe queda convertida noms en una via digestiva transitria, impedint aix l'ingrs de trossos a la via aria (trquea).

Parts de la cavitat oral.

La boca es pot considerar una cambra amb sis parets:

Paret anterior: Est formada pels llavis.
Parets laterals: Estan formades per les galtes.
Paret inferior: Formada en gran mesura per la llengua i per sota d'aquesta una regi anomenada sl de la boca.
Paret superior: Formada pel paladar.
Paret posterior: s realment un orifici irregular que comunica la boca amb la faringe.

Els annexes de la boca sn les dents, les genives i les amgdales.

La boca a la cultura.
La boca s'usa com a sincdoque o smbol de la parla, de la llengua. Per aquest motiu hi ha diverses boques que sn oracles, com la Boca de la Veritat a Roma, per exemple. Una boca ratllada s un dibuix per significar la censura.

La part que s'intenta realar per transmetre bellesa sn els llavis, que per aquest motiu es pinten i s'adornen amb joies, especialment entre les dones.  Els llavis vermells deixen petons als cmics i dibuixos animats. Com que s un pet d'amor, algunes prostitutes no l'ofereixen entre els seus serveis.

La deessa romana Fama tenia centenars d'ulls per veure qu feia la gent i centenars de boques per escampar-ho, usant els poetes com a mitjancers. La boca amb la llengua fora s tamb un anagrama dels Rolling Stones.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144935" title="Aprenentatge virtual" nonfiltered="3120" processed="3098" dbindex="59002">
L'aprenentatge virtual s la manera d'accedir al coneixement mitjanant les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC). El que ve a significar no s completament nou, sin una aplicaci ms de les TIC (sobretot Internet i el web) a dues coses que ja existien per separat i tendeixen cada dia ms a fusionar-se: l'ensenyament a distncia i l'ensenyament assistit per ordinador (EAO), en angls Computer Based Training o CBT.
Dins d'aquestes tecnologies estarien Internet, el multimedia o els simuladors. D'aquesta manera, s'aconsegueix tenir un alt nivell d'accessibilitat i fa desaparixer qualsevol barrera espai-temporal i, com a conseqncia, pot fer arribar els continguts a molta ms gent.
E-learning com a metodologia per a l'ensenyament.

s un sistema d'aprenentatge basat en la web i d's creixent no noms en l'mbit educatiu, sin tamb en l'mbit profesional i empresarial.

Facilita la incorporaci de nous continguts mitjanant mtodes interactius per a que involucrin a l'estudiant en el desenvolupament del curs.

Amb l's dels serveis d'Internet, es permet el treball i l'interacci en grups com en l'ensenyament presencial.

Es pot compaginar de manera ms eficient amb altres responsabilitats laborals i/o socials.

L'organitzaci dels cursos s ms fcil i ms flexible.

Es poden capacitar ms alumnes en menys temps.

Facilita el manteniment i actualitzaci dels continguts i la seva distribuci.

s un complement efica per aquelles activitats que requereixen la presncia fsica.

Modaliats d'e-learning

E-learning complet a distncia;

En aquesta modalitat; l'alumnat accedeix a les diferents activitats, tasques, tutors i continguts amb l'ajut d'eines tecnlogiques. Ni els diversos alumnes ni el professorat comprateixen espai fsic.

Semi-presencial;

En aquesta modalitat, s'utilitza l'e-learning com a recurs per a reduir el grau de presencialitat en el curs.

Aportacions del e-learning

 Elimina les barreres fsiques: amb 'l's d'e-mails, frums i xats per a que els participants es comuniquin.

 Alternana entre diversos mtodes d'ensenyament: els alumnes poden treballar de manera individual o formant grups.

 Flexibilitat horria: l'alumne accedeix en el curs quan disposa de temps suficient.

 Favoreix la interacci;

 Disposici de recursos on-line i/o multimdia;

Plataformes d'e-learning.

Una plataforma d'e-learning s una plataforma tecnolgica - o LMS de Learning Management System- a una aplicaci informtica que s'usa per a crear, gestionar i distribuir continguts formatius a travs de la Web.

L'alumnat accedeix a aquesta plataforma mitjanant algun tipus de clau privada. Per conseqent, es tracta d'un espai privat on cadasc disposa de les eines necessries per a poder aprendre. Aquestes plataformes permeten, a ms, fer un millor seguiment dels progressos dels estudiants.

Aquesta aplicaci resideix en un servidor de pgines web on es desenvolupen les accions formatives.

Un bon complement a aquestes plataformes sn els Learning Content Management System - o LCMS - ja que els LMS no sn capaos de gestionar continguts. La majoria de LMS porten un LCMS incorporat.

L'exemple de referncia de LMS+LCMS s Moodle.

Vegeu tamb.
Objecte d'aprenentatge;
Learning Management System;
Learning Content Management System;
Moodle;
LaceNet;
Aules obertes;
;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144950" title="Informtica musical" nonfiltered="3121" processed="3099" dbindex="59004">
Informtica musical s el sistema informtic dedicat a la producci musical, s a dir, a la creaci, edici o enregistrament de msica.



Actualment els equips informtics permeten un ampli ventall de possibilitats relacionades amb la producci musical, tot i que existeixen certes diferncies entre l'equipament domstic o semi-professional i l'equipament professional.


La creaci de msica amb l'ajut d'ordinadors ha evolucionat molt en els darrers trenta anys, i va molt lligada als instruments musicals electrnics. Inicialment eren els mateixos instruments musicals els qui facilitaven la tasca creativa. L'aparici dels instruments musicals electrnics inici per tant una nova revoluci en la forma de crear msica, ja que permeten que l'usuari els programi per reproduir determinats sons (o notes) segons una determinada seqncia temporal.

Ms tard els ordinadors passaren a realitzar aquesta tasca, i inclogueren la possibilitat de controlar diversos instruments o fonts sonores. Aquesta funci controladora, en la qual l'ordinador fa de "director" dels instruments que hi t connectats, es realitza grcies a un protocol electrnic universal, el MIDI (Musical Instrument Digital Interface).



 Equipament domstic o semi-professional . 

L'equipament informtic mnim necessari per a la producci musical s, bviament, un ordinador. En l'actualitat, qualsevol ordinador nou, porttil o de sobretaula, s perfectament capa de treballar com a eina de producci musical, fins i tot a nivells semi-professionals. L'nica caracterstica variable s la via d'exterioritzaci de la msica un cop preparada per ser escoltada: si la msica s reproduda pel mateix ordinador ho haur de fer a travs de les connexions externes; d'altra banda, les peces musicals es poden emmagatzemar als diversos suports en qu un ordinador grava els arxius (CD, DVD, memries  i reproductors porttils, etc.)

El primer element imprescindible s el programari adequat. N'hi ha de diversos tipus, i es detallen a la secci Programari. El "software" musical pot funcionar com a eina autosuficient (nica) o en combinaci amb determinats aparells externs, connectats a l'ordinador, que realitzen funcions diverses. Aquest maquinari es detalla a la secci del mateix nom.


Maquinari.

Ordinador.
s la pea central d'un equip informtic de producci musical. 

Si l'ordinador s utilitzat com a element nic del procs, cal que, com a mnim, reuneixi els segents requisits:

 un processador de velocitat mitjana-alta;
 emmagatzemament d'almenys 10Gb (o d'1Gb si no es grava udio extern);
 programari musical;
 connexions de sortida de so si es vol utilitzar com a reproductor;
 unitat de gravaci de CD/DVD si es vol enregistrar la msica per reproduir-la a un lector extern;

Amb el software adequat, un ordinador ser capa de produir msica i transformar-la en un arxiu d'udio reproduble o enregistrable a un suport removible.


Instruments electrnics.
Es tracta d'instruments musicals que es poden connectar a un ordinador o entre si, i que generen uns determinats sons. N'hi ha de diversos tipus:

 Sintetitzador: molts d'ells tenen forma de teclat (com el d'un piano), per d'altres sn un simple mdul de sobretaula o en format "rack". Sn aparells electrnics capaos de generar sons amb tonalitat musical o sense, i que poden ser interpretats polsant les tecles o des d'un controlador extern. Els sintetitzadors transformen un corrent elctric en un senyal acstic, que es modula per tal que soni d'una manera determinada, o per imitar un instrument acstic; posteriorment al so se li aplica una variaci del to en funci de la nota que es toca. La modulaci del so pot ser molt complexa, de forma que es pot aconseguir que el so s'assembli o sigui prcticament idntic al d'un instrument acstic.

 Percussi electrnica o caixa de ritmes: el seu funcionament s similar al d'un sintetitzador, per els sons que produeix tracten d'imitar els dels instruments de percussi.

Sampler: en angls "mostrejador", s un aparell que enregistra sons breus o mostres del so d'un instrument acstic o qualsevol altre senyal sonor, per desprs reproduir-los a travs d'un teclat amb variaci del to segons la tecla que es polsa, o a travs d'un seqenciador. Fou un aparell molt popular als anys 90, i alguns fabricants han tret al mercat models capaos d'enregistrar hores de sons i mostres. Actualment existeix una gran quantitat de llibreries o colleccions de sons prviament enregistrats i en suports porttils, com CD, DVD o fins i tot descarregables via Internet.


Programari.

La majoria d'aplicacions informtiques dedicades a la producci musical que es comercialitzen o distribueixen avui dia integren diverses funcions. Les principals sn:

Seqenciador: s la funci que permet programar en l'ordinador tots els missatges MIDI que enviar als instruments, com ara quines notes haur de "tocar", en quin moment, amb quina intensitat, a quin instrument, etc. La seqenciaci se sol distribuir en pistes i canals, per tal d'organitzar millor els fluxos de comunicaci ordinador-instrumets.

Gravaci: s la funci que s'encarrega d'enregistrar el so acstic generat pels instruments. La pot realitzar el mateix ordinador que reprodueix les seqncies MIDI o b un aparell extern. La majoria de programes actuals permeten aquesta doble funci, seqenciar i gravar alhora.

Edici: s la part del procs en qu, un cop gravat l'udio generat pels instruments, o un cop seqenciats els missatges MIDI, s'apliquen els processos necessaris perqu el material enregistrat soni amb les caracterstiques musicals i acstiques desitjades. Aquesta part del procs inclou la postproducci i la preparaci final, coneguda com  "masteritzaci".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144951" title="MIDI" nonfiltered="3122" processed="3100" dbindex="59005">
MIDI s l'acrnim de Musical Instrument Digital Interface. s un codi utilitzat en informtica musical que permet la comunicaci entre els diversos equips musicals electrnics. L'aventatge d'aquest format s el poc espai que ocupa en una memoria, per te com a gran inconvenient una mala qualitat de s. 

Aquesta informaci defineix diversos tipus de dades com nombres que poden correspondre a notes particulars, nombres de  patches de sintetitzadors o valors de controladors. Grcies a aquesta simplicitat, les dades poden ser interpretats de diverses maneres i utilitzats amb fins diferents a la msica











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144954" title="Educaci a distncia" nonfiltered="3123" processed="3101" dbindex="59006">
L'ensenyament a distncia t el seu origen en els cursos per correspondncia que es remunten al segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX, apareixen institucions universitries que imparteixen titulacions impartides a distncia. El 1946 neix la  University of South Africa , el 1969 es funda la  Open University   a la Gran Bretanya i el 1974 a Alemanya es crea la "Fernuniversitt". Totes tres estan considerades "mega universitats " amb ms de 100.000 alumnes inscrits. Aix doncs queda clar que l'ensenyament a distncia, ms recentment anomenat sovint "ensenyament no presencial", s un model seris, que s'aplica en la formaci de centenars de milers d'estudiants a tot el mon. 

Aquest model consisteix en proporcionar a l'estudiant material didctic (teric i prctic) perqu hi treballi pel seu compte. Els alumnes tenen a la seva disposici la possibilitat de fer consultes als professors, ja sigui per correu o telefnicament, per tal de resoldre dubtes. Els nics actes presencials que es fan necessriament de forma presencial son les activitats de gesti (cada vegada menys) i els exmens. 

Els principals avantatges de l ensenyament a distncia sn:
La  no presencialitat , que permet dur la formaci a qui viu lluny dels centres docents.
Permet una impartici asncrona de la docncia, de forma que gent amb fortes limitacions d horari (per exemple per assumptes laborals) pot accedir a la formaci.

Una caracterstica de la formaci a distncia com a metodologia educativa es el rol actiu que cal que l'estudiant ha d'adoptar. Tot procs educatiu necessita de la participaci activa de l estudiant, per en l educaci a distncia s explicita la responsabilitat que l estudiant pren en la seva educaci. Un estudiant presencial pot tenir la sensaci d'estar rebent una educaci quan en realitat sols est escalfant una cadira, per en l'educaci no presencial l'estudiant sap que la responsabilitat final d'aprendre s seva. 

No conv confondre l'educaci a distncia amb un procs  autoaprenentatge a partir d'uns continguts educatius, per exemple llibres, rebuts per correu o per Internet. L'educaci a distncia requereix del rol del tutor qui   per carta, telfon, o altres noves alternatives que ens ofereixen les TIC - guia els passos del estudiant. 

L educaci a distncia no pot encarregar-se de les primeres etapes educatives, perqu l estudiant requereix unes habilitats mnimes per poder seguir les activitats no presencials per ell mateix, sols amb el guiatge del tutor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144955" title="Vaixell Emden" nonfiltered="3124" processed="3102" dbindex="59007">

 Primera Guerra Mundial: SMS Emden era un creuer lleuger de la marina de guerra alemanya (Kaiserliche Marine) durant la Primera Guerra Mundial.
 Segona Guerra Mundial: Emden era un creuer lleuger de la marina de guerra alemanya (Kriegsmarine) durant la Segona Guerra Mundial.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144958" title="Tsonga" nonfiltered="3125" processed="3103" dbindex="59008">


El tsonga o xitsonga s una llengua parlada al sud de l'frica per l'tnia shangaan.

Classificaci.
El tsonga pertany a la branca bantu del flum nigerocongols. Sovint s anomenada shangaan per segons els tsonga aquest s un nom incorrecte, ja que s'usa per anomenar als shangaans que viuen a Moambic. La majoria de tsongas actualment viuen a Giyani, una zona de la provncia de Limpopo, a Sud-frica.    

Distribuci geogrfica.
El tsonga s parlat per prop de 1.646.000 persones a la provncia de Limpopo de Sud-frica, 1.500.000 persones a Moambic, 19.000 persones a Swazilndia i 100.000 persones a Zimbabwe. 

Estatus oficial.
El tsonga s una de les llenges oficials de Sud-frica.

Dialectes.
Hi ha diversos dialectes de les zones de parla tsonga, l'extrem nord de la qual s el riu Save i l'extrem sud s Kwazulu Natal. Tot i que els diferents dialectes sn intelligibles entre si, tenen diverses diferencies basades en la situaci geogrfica o la influncia colonial. Els dialectes ms destacats del tsonga sn el xironga, parlat a Maputo i les zones ms properes a la ciutat, el xitshwa o chihlengwe, parlat a Zimbabwe i Moambic, i el xiTsonga, parlat a Sud-frica.  

Aquests tres dialectes tenen pronuncies diferents. Per exemple, al tsonga de Sud-frica el prefix xi- es pronuncia shi- coma Xikwembu (du). A Zimbabwe, aquest prefix es pronuncia chi-, com a Chikwembu (du). El tsonga de Sud-frica tamb fa servir dobles consonants com "nk", "mp" o "ns" com a nkhensa (agrair), nyimpi (guerra) i nsiha (vena), mentre els equivalents a aquests mots a Zimbabwe sn khesa, nyipi i siha.  

Tots el dialectes han rebut una influncia major o menor del zulu i, a Zimbabwe, del ndebele, per aix ara el tsonga t clics. Tot i que aquestes paraules no sn prpies de l'idioma, els parlants nadius de tsonga les entenen. Per a diferncia del zulu i el ndebele, en qu hi ha diversos clics, en tsonga noms cal fer un clic qualsevol en la paraula adoptada. Alguns exemples de mots d'origen zulu o ndebele sn: ngqondo (ment), gqoka (vestir), ncingo (telfon), qamba (redactar) i Mugqivela (dissabte). 

Gramtica.
La gramtica del tsonga s una llengua bantu en qu, com a la majoria de llenges bantu, hi predomina l'oraci SVO. 



Pronoms personals.
S'assemblen molt als de les altres llenges bantu, tot i que amb algunes difercnies.



Verbs.
Tot els verbs empren el prefix ku- i el sufix -a per marcar l'infinitiu, noms hi ha dues excepcions:



Enllaos externs.

  Informe d'Ethnologue sobre el tsonga;

Programari.
  Corrector per a OpenOffice.org i Mozilla, OpenOffice.org, Mozilla Firefox web-browser, i Mozilla Thunderbird email program en tsonga;
  Translate.org.za Projecte de traducci lliure i Open Source a totes les llenges oficials de Sud-frica, incloent-hi el tsonga.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144959" title="Lgica proposicional" nonfiltered="3126" processed="3104" dbindex="59009">
La lgica proposicional s una branca de la lgica clssica que estudia les proposicions o sentencies lgiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat. 

 Lgica proposicional .

Proposicions. Formalment parlant, es defineix una proposici com un enunciat declaratiu que pot ser vertader o fals, per mai ambdues coses alhora. Les proposicions es representen mitjanant variables proposicionals i conjuncions, definides com functors o funcions de veritat, de les que s'obtenen frmules sentencials o sentncies. 

Aquestes poden ser, segons la seva taula de veritat

 Tautologia: s la sentncia que s necessriament vertadera;
 Contradicci: s la sentncia que s necessriament falsa.
 Contingncia: s la sentncia que pot ser vertadera o falsa.

 Llenguatge formal del clcul de proposicions .

Sintaxi: el primer pas en l'estudi d'un llenguatge qualsevol s definir els smbols bsics que el constitueixen (alfabet) i com es combinen entre ells per a formar paraules i sentncies. En aquest cas, est constitut per:

 Smbols de veracitat: V per a vertader i F per a fals. ;
 Smbols de variables: p, q, r, s, t....
 Smbols de connectives: , ^;,  , v,  ,  ;
 Smbols de puntuaci: ( , ), per a evitar ambigitats. ;

Regles de formaci. Les classes de sentncies ben formades es defineixen per regles purament sintctiques, anomenades regles de formaci. Aquestes sn:

 Una variable proposicional s una sentncia ben formada.
 Una sentncia ben formada precedida de la negaci s una sentncia ben formada.
 Dues sentncies ben formades unides per una de les partcules connectives binries constitueix una sentencia ben formada. ;
 Es poden ometre els parntesis que tanquen una sentncia completa. ;
 L'estil tipogrfic dels parntesis es pot variar per fer-los ms evidents usant corxets i claus.
 A les conjuncions i disjuncions se'ls pot permetre tenir ms de dos arguments. ;

Les connectives es divideixen per la seva aplicaci en:

 Singulars: s'apliquen a una nica sentncia;
 Binries: s'apliquen a dues sentncies. ;

Per la seva definici, tamb es poden dividir en: 

 Primitives: les variables proposicionals, els parntesis i les connectives  i  .
 Definides: les connectives  ,  ,  , i XOR.

 Taules de veritat .
La taula de veritat d'una sentncia s una taula en la que es presenten totes les possibles interpretacions de les variables proposicionals que constitueixen la sentncia i el valor de la veritat de la sentncia per a cada interpretaci. 

Semntica

 Negaci ();

Consisteix en canviar el valor de veritat d'una variable proposicional. 




 Disjunci ( );

La sentncia ser vertadera quan una o ambdues variables proposicionals siguin vertaderes. 




 Conjunci (^;);

s una connectiva que pot definir-se com la composici:

p ^; q = (p   q)

La sentncia ser vertadera noms quan ambdues variables proposicionals siguin vertaderes. 




 Condicional ( );

s una connectiva definida per: 

p   q = p   q

La sentncia ser vertadera quan es compleixi si s vlid p llavors ho ser q. 



 Bicondicional ( , si i noms si);

s una connectiva definida per:

p   q = ((p   q)   (q   p))

La sentncia ser vertadera quan ambdues variables proposicionals siguin iguals. 



 Disjunci exclusiva (v);

s una connectiva definida per: 

p v q = (p   q)

La sentncia ser vertadera noms quan una de les dues variables proposicionals sigui vertadera. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144963" title="Blitzball" nonfiltered="3127" processed="3105" dbindex="59010">
El Blitzball s un esport practicat al mn de Spira de Final Fantasy X. T cert parentesc amb el futbol, el handbol i al waterpolo.

El joc es realitza dins d'una immensa esfera antigragravitatria plena d'agua.

Cada equip, est compost per 6 jugadors:
 Un porter;
 Un central;
 Dos defenses;
 Dos delanters;

El joc consisteix a posar tants gols a la porteria contrria (una porteria triangular) abans que acabi el temps (2 perodes de 5 minuts cada un). Qui ms gols faci, guanya.

En Final Fantasy X, Tidus, s el fill de Jecht, el llegendari jugador de Blitzball. La seva tcnica ms avanada de Tidus s "El magnfic Tret de Jecth nm. 3".

El Blitzball s una part fonamental per a les vides dels habitants de Spira, ja que s l'nic entreteniment que tenen per oblidar els problemes amb Sihn.

Un altre jugador important en la histria del Blitzball s Wakka, lder dels Besaid Aurochs.

 Equips .
Els equips que hi ha a Spira sn:
 Besaid Aurochs: El pitjor equip de tota Spira, amb cap victria des de fa moltssim temps, encara que aix canvia quan arriba Tidus.
 Zanarkand Abes: Gran equip que jugava Tidus abans que ans a Spira.
 Luca Goers: s l'equip amfitri dels partits de Blitzba. s un dels millors equips de Spira, amb cap derrota i moltes victries.
 Kilika Beasts: s un dels pitjors equips de Spira.
 Guado Glories: L'nic bo d'aquest equip s la velocitat.
 Albhed Psyches:  s un dels millors equips de Spira;
 Ronso Fangs: s un dels millors equips de Spira, tot i que sent els ms lents de tots.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144965" title="Escola Artur Martorell de Badalona" nonfiltered="3128" processed="3106" dbindex="59011">
L'Escola Artur Martorell de Badalona s una escola fundada l'any 1969, en plena dictadura franquista, a la ciutat de Badalona per un grup ciutad amb conscincia de la necessitat d'una educaci en catal i per Catalunya. 

En el passat, l escola va ser la casa d estiueig de la famlia Coma-Cros a la finca de Can Solei de Badalona. L edifici era de la familia Coma-Cros des de mitjans del segle XIX. Fins que van decidir fer-ne donaci perqu esdevingus escola, d aix fa prop de quaranta anys. 

La familia Coma-Cros va cedir els dos edificis de la seva finca de Can Solei, on l'escola va estar des de 1969 fins el 28 de mar de 2007, data en la que es va efectuar el trasllat als nous i moderns edificis de l'escola que la Generalitat de Catalunya va fer tamb dins del parc de Can Solei de Badalona a costa de la tala d'uns quants arbres centenaris. Els antics edificis de la familia Coma-Cros pertanyen al patrimoni municipal de l'Ajuntament de Badalona.

Inicialment va ser una escola privada de la Instituci Cultural del C.I.C, desprs una cooperativa de mestres lligada al collectiu CEPEPC (Collectiu d'Escoles per l'Escola Pblica Catalana) i des de 1986 s una Escola Pblica de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
 WEB oficial del CEIP Artur Martorell ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144966" title="Llenguatge de programaci Logo" nonfiltered="3129" processed="3107" dbindex="59012">

Un dels primers treballs en el camp del EAO fou el llenguatge de programaci LOGO desenvolupat per Seymour Papert el 1967 a Cambridge amb l objectiu d obtenir una eina de resoluci de problemes. LOGO s un llenguatge tan senzill que permet ensenyar a programar als infants a travs del joc i l experimentaci, introduint tamb conceptes de matemtiques, geometria cartesiana i trigonometria de forma intutiva. 

Abans que els ordinadors personals permetessin el dibuix de grfics per pantalla LOGO disposava d un sistema de traat de grfics:  la tortuga .  La tortuga  era un petit robot que rebia instruccions simples de LOGO i que movent-se pel damunt d un paper arrossegant un llapis dibuixava grfics complexos.  

Mitjanant els grfics de tortuga programats de forma molt simple, els nens aprenien a programar quasi jugant. Fins hi tot es podia arribar de forma molt intutiva a conceptes de programaci avanada com la recursivitat, el tractament (rudimentari) de llenguatge natural i els processos d inferncia lgica.

 Enllaos externs .
Llista de discussi de Logo;
Biblioteca de procediments tils LogoFE.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144971" title="Miranda de Ebro" nonfiltered="3130" processed="3108" dbindex="59013">

Miranda de Ebro s la capital de la Comarca de l'Ebro, que pertany a la provncia de Burgos, en la comunitat autnoma de Castella i Lle (Espanya). Est situada a 471 m sobre el nivell del mar, i t una poblaci aproximada de 40.000 habitants.

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Ernesto Senz de Buruaga (1956-): Periodista;
 Calixto Bieito (1963-): Director i compositor teatral;

 Enllaos externs .

 Pgina web de l'Ajuntament ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144976" title="Mirambell" nonfiltered="3131" processed="3109" dbindex="59014">



Mirambell (en castell i oficialment, Mirambel) s un municipi de l'Arag que es troba a la comarca del Maestrat aragons. Mirambell limita amb els pobles d'Olocau del Rei (al nord) (al Pas Valenci), Tronx (al nord-oest), Cantavella (al sud) i la Cuba (a l'est), aquests 3 ltims pobles perteneixents a la provncia de Terol. 

Paisatge i naturalesa.
Mirambell s un municipe limtrof amb el Pas Valenci; per ell passa el riu Cantavella, que desemboca ms tard en el riu Bergantes.

La massa forestal de Mirambell s'encontra prou disminuida, per lo que predominen els prats.
s destacable la vegetaci de ribera del riu Cantavella, els pollancres es conserven en bon esat en les rodalies del poble.

L'aparena deforestada i abancalada, no transmeteix la imatge reial del municipi, ple de rincons i barrancs de gran bellesa.

Des de les muntanyes que envolten el poble hi ha que destacar el mirador de Moragues, on el terme parteix amb el de la vena poblaci de la Cuba, que permeteix contemplar extensions de la provncia de Terol i la de Castell, en unes muntanyes que alternen amb les praderes.

La zona tamb s molt rica en jaciment paleontolgics, i en el seu terme municipal s'han descobert, entre altres espcies, un fssil denominat Mirambelensis Cerithium, del grup dels moluscos gasterpodes, que s'encontra en els estractes marins del cretci del qual holotipoi s aragons. En projecte s'encontra la installaci del Centre d'Interpretaci del Patrimoni Arquitectnic del Maestrat.

Histria.
Es perd en l'obscuritat dels temps de la fundaci d'aquesta vila, havent perteneixcut al domini de diferents senyors, que la disfrutaren de les seves rentes.

A l'any 1169, Alfons II reconquesta tota la frontera Sarracena, pujant per Alcanys, Maella, Castellote, Mirambell, Cantavella i el Val de Xarque. 

El Rei ced les seves cartes de poblaci o de repoblaci als seus moradors per mitj del mestre de Sant Redemptor Gastn de Castellot. A arrel de la conquesta, el Rei tinge que cessar la Vila a un Senyor principal.

A l'era de 1233, que es any del Senyor 1195 el rei Alfons d'Arag, va fer una donaci a Gastn, Mestre de la religi de Sant Redemptor, d'un lloc, que era Cantavella i sis ms, per a que formara una Baila independent del Convent establet en Terol. Amb tot a es va promoure un gran cisma, que ocasion molts disgustos a Terol, donant lloc a la separaci de moltes aldees que arribaren a exercir la jurisdicci civil i criminal. 

A Alfons II d'Arag succe al seu fill Pere II, que confirm la donaci a l'Orde del Temple.
En la possesi de les tres Bailes de Cantavella, Castellote i Aliaga succe als Templaris la Orde de Sant Joan de Jerusalem.

A Mirambell li fou conceit el mateix Fur Lliure de Saragossa pel Rei Alfons, a l'any 1157.

A la guerra de la Independncia, nombrat capit general D.Joaquim Blake intenta i aconsegueix desallotjar als francesos d'Alcanys.

Miramell pass pel dur moment de veure endur-se alguns dels seus fills com rehens. 

Els francesos s'endure'n una gran partida de blat que exisita en el graner de la Baila, diners i un bon nombre de caps de bestiar.

En Mirambell es reuniren un gran nombre de forces, per estar al cobert i defensa de les seves fortes muralles.

I desprs de la rendici de Morella el 22 d'octubre de 1813, desaparegueren per complet els francesos en el Baix Arag, fins l'eixida de les tropes franceses d'Espanya en maig de 1814.


En la Primera Guerra Carlina, a principis de 1835 aparegueren les primeres partides carlines en la provncia de Terol. A l'octubre de 1836 el general Evaristo San Miguel pos lloc a Cantavella per Nogueras la rendeix i passa per ganivet a la seva guarnici. Al novembre de 1836, Cabrera  torna del nord i visita la zona. El dia 24 de febrer de 1837 fou infaust per a Mirambell, perqu la guarnici de Cantavella tornava a Morella i al arribar a la Todolella foren hostilitzats per els carlistes.
Els soldats de la Reina es defensaren en retirada fins arribar a Mirambell, retirant-se a l'Esglsia des d'on es vren defendre. La nit del 24 de febrer del 1837, el Serrador man prendre foc. El temple qued en un mont d'escombreries. El cap de bndol carlina Cabaero i Aznar recuper Cantavella el 25 d'abril i ja des d'aquella data fou dominada al igual que Morella fins la terminaci de la guerra en tot el Maestrat. En 1837 organitza Cabrera  la fundaci de canyons en Cantavella i ala una altra fbrica de plvora i foneria de fuselleria en Mirambell. L'11 de febrer de 1838 descansren en Mirambell de pas a Cantavella els presoners de l'acci d'Herrera, que quedaren amb vida en Beseit. La retirada de D. Carlos des de les portes de Madrid fa entendre a Cabrera lo intil e inefica de la seva causa. Els moviments del exrcit constitucoinal provoca que no quede en Mirambell ms que una brigada d'artilleria carlina. A l'abril de 1839, el general Ayerbe dona als carlistes Villarluengo i Tronx i el 9 del mateix mes batre a totes les forces fortificades dins dels murs de Mirambell. En maig Cabrera visita novament Mirambell i Cantavella, per es desespera al saber la fuga de D. Carlos a Frana. No obstant aix, Cabrera no abandona aquests pobles i quan s'aproxima el Duc de la Victria amb un exrcit de 80.000 homes i 6.000 cavalls, reuneix en Mirambell als seus generals, on imprimeix i publica el seu clebre proclama. En 1840 el general O'Donnell prn Cantavella, Mirambell i la Cuba. El 26 de mar pren Espartero Morella, Castellote, Segura i Horcajo, expulsant a Cabrera a Catalunya.

A la Segona Guerra Carlina, a primers d'agost de 1872 aparegueren en Mirambell les primeres forces carlines. Es presentaren amb trabucs, ganivets i pistoles i demanaren a l'alcalde armes i diners. No els segu ningun fill de la vila. Pocs dies tardaren en presentar-se altres partides per tota la provncia, a la vegada que dues petites columnes del exrcit lliberal. Declarada oficialment la guerra a ltims de 1872 en Arag, s'alaren moltes partides que fracassaren en els principis de la campanya. Marco de Bello fou el que don el crit oficial en Arag. Es succeen les forces carlines amb les lliberals amb molta freqncia. Encara que els generals Despujol i Martnez Campos, recorregueren constantment la provncia, no aconseguiren que Mirambell fra visitada i molestada per lleugeres partides.
El 6 de juliol de 1873 aparegu per Mirambell noves forces carlines i el 9 de juliol arribaren al poble pels caps de bndol. El 27 d'agost del 1873 foren sorpresos els carlistes en Cantavella, caient presonera una guarnici composta per 750 homes. En aquesta data el Govern man concentrar moltes forces, apoderant-se de Cantavella, Mosquerola, Mirambell, Tronx i la Cuba, reunint-se vint-i-cuatre mil homes manats pels generals Jovellar, Despujol i Martnez Campos, que obligaren a les acaballes de la guerra.


L'any 1980 es declarada de conjunt histric-artstic la vila de Mirambell, per ser vila carregada d'histria, conservant en la seva totalitat el recinte emmurallat i les notables construccions sense alterar la imatge i l'ambient Medieval. L'Associaci Internacional per a fomentar la protecci del Patrimoni Artstic, Cultural i Nacional, ms coneguda com "Europa Nostra", conced a l'any 1981 la medalla d'Or a la vila de Mirambell per les tasques de restauraci, amb projecte i direcci de l'Arquitecte de Miguel ngel Lpez. La medalla la entreg personalment S.M. la Reina Sofa el dia 30 de juny de 1982, en la seva visita a la poblaci. Com agrament se li coneix a S.M. la Reina el ttol de Filla Adpotiva de Mirambell a l'any 1984, sent entregat per l'Ajuntament en el Palau Reial de Madrid. 

Mirambell ha sigut, a ms, escenari escollit per al rodatge de sries per a la TV i pellcules. La ms important rodada pel director angls Ken Loach, sobre els brigadistes de la Guerra Civil Espanyola, en 1994: Tierra y Libertad.

 Edificacions .


 Convent de las Monges Agustines .

Es perd en l'obscuritat dels temps la fundaci de l'antiga ermita de Santa Catalina Mrtir.
Es sap que en 1342 es don perms per a reconstruir una ermita extramurs de la vila.
En 1413 el Justiciable Bayle i altres havien incurrit en excomuni per haver-hi enderrocat l'ermita per a la construcci d'una part de les muralles, pels templers.

A l'abril del 1564 la vila ced en usdefruit la nova ermita per a fundar el convent de les religioses Agustines.
En 1789 la vila ced el domini directe de l'ermita.
A mitjans d'abril del 1564 agaf possessi la seva fundadora, procedent de Valncia.
Amb el temps es va fer clebre i ric aquest convent.
La fama del convent de Mirambell prompte don resultats i va haver necessitat de qu sortiren fundadores per a diferents punts d'Espanya.
Morella fou la segona en imitar-la.
A la fundaci del de Morella el succeren el de Rubiols en 1625 i el de Sant Mateu en 1630..
En 1647 sortiren de Mirambell fundadores per al convent de la mateixa ordre en Saragossa. El convent fou destrut pel lloc dels francesos i reedific la seva esglsia en 1831.
L'esglsia de Santa Catalina Mrtir es de regulars dimensions i de bella construcci, estant addicionada al convent i casa que foren el antic hospital.
L'altar major de l'esglsia obeeix a l'ordre salomnica.

Existeixen altres retaules gtics i gastades inscripcions.
En el pati o l'horta del convent estava enclavada una de les torres rodones que fortificaven i resguardaven la vila.
Es man tirar-la avall en 1892, sense respectar les inscripcions rabs que tenia.

 L'Esglsia Parroquial .

L'antiguitat d'aquesta vila es fa patent per la referncia a les seves esglsies en la carta pobla. El Rei Jaume II concedeix autoritzaci per a arribar recursos a la seva reparaci en 1308.

El 12 de setembre de 1679 encontrem un acord dels seus vens per a fabricar la nova planta.

Las circumstncies de la Guerra Carlina de l'any 1836, fou una gran desgrcia per a Mirambell. Els Carlistes prengueren foc a l'esglisa parroquial i amb l'incendi de l'esglsia es pregueren moltes preciositats artstiques i imatges, retaules. 

Desprs de l'incendi de la Guerra de l'any 1843, quedaren en peu les parets de l'esglsia i la torre, que foren utilitzades per a la reconstrucci, quedant les empremtes del criminal succs.
Amb l'incendi desaparegueren els panteons que existien en els altars de l'esglsia.

L'arquitecte que s'encarreg de l'obra de reparaci, fou Salvador Minero de Valncia, amb el que la junta li va concedre la direcci per la cantitat de 4.000 reals.

 Muralles .

Les fortes muralles de pedra que envolta totalment la vila, en part estan ocultes per les cases adossades a les mateixes, per queden visibles, no sols en alguns trets, sin sobre tot en tota la part nord, que donen prestncia, recordant les fortaleses dels temps antics.
Part de les mateixes foren construdes pels cavallers templers i les acabaren els Santjoanistes.

Existien al menys cinc fortes torres; queden, ms o menys completes, dues rodones per la part nord, formant un conjunt de slida construcci.
Es componia la vila en aquella data de la part baixa de la poblaci carrers immediates a l'esglsia, agregant-se ms tard, el carrer Major.

 Casa Consistorial .

El bell palau consistorial fou acabat en 1615. Els seus esvelts i atrevits arcs de carreu, els seus ventantals, el seu trinquet, la seva espaiosa sala, indiquen una poca de gust i de grandesa.

Els seus baixos serviren antigament de pres preventiva, i en la seva sala principal, s'han representat funcions,
Figura en la seva fatxada l'escut de la vila tallat en pedra.
L'edifici es nota per la seva bellesa i severa arquitectura.

 Fonts .

A dintre dels murs de la vila, en la seva part baixa, neix una abundant font.
Coneguda per la font alta, fora dels murs existeix altra de majors condicions.

 Hospitals .

L'hospital ms antic que es recorda i esta consignat estava fora de la vila; per lo cert es que altre antic hospital estava junt a l'esglsia de Santa Catalina.

L'1 d'abril de 1564 la vila ced en usdefruit aquest hospital i l'esglsia de Santa Catalina a les religioses Agustines Ermitanyes per a fundar el seu Convent.
Durant la gran epidmia que regn en la vila en l'any 1648, s'utilitz per a l'hospital una casa els Castellots, de la que encara queden restes prop de Sant Roc.

 Cementeri .

Unit a l'esglia parroquial existia un dels comentaris antics, que queden restes.
Era bastant major, per al ampliar-se l'esglsia en 1689, qued redut a lo que es avui.
Junt a la muralla de la plaa i unit a la casa de Pastor, avui rectoria, degu existir en temps llunyans, una necrpolis, ja que el rector de la Universitat de Valncia, Nicols Ferrer Julve en 1860, descobr enterraments de l'poca primitiva amb destral de pedra i altres objectes que regal a l'Arquerologia de Valncia.

Les famlies nobles i riques gaudien de sepultura en altars de l'esglsia.

En 1840 sent alcalde Juan Pastor, s'inaugur el Cementeri nou.
Situat en l'altura anomenada del Calvari i unit a l'antiga ermita dedicada al Sant Sepulcre, de fundaci molt aniga.

Bibliografia.

Cantavieja y su Baylia, de Jos Altaba Escorihuela.
Apuntes para la historia de mi pueblo Mirambel, de Benigno Palos Fabregat, 1929.

Demografia.


Administraci i poltica.










Llocs d'inters.
 Castell - Palau de l'Ordre de Sant Joan de Mirambell. Enderrocat en el segle XIX, ha sigut consolidat conservant algun dels seus murs i arcs que daten dels segle XIII. Ara precisa d'una restauraci.

 Mas de la Torre de Santa Anna de Mirambell. Aquest mas, actualment fora d's, conserva la torre medieval amb remat almenat aix com una petita muralla que rodeja el conjunt.

 Muralla de Mirambell. Dels segles XIII-XV, el seu traat es conserva quasi al complet, a pesar de qu alguns trams han sigut transformats per a la construcci d'habitatges.

 Torre del Mas de la Torre de Mirambell. Conjunt d'edificacions actualment en s, que encara que a dia d'avui no conserva cap element de fortificaci, posseeix arcs, finestres i dintells del segle XIV-XVII.

 riu Cantavella.
 Mirador de Moragues.

Festes.

 Sant Antoni: 16 de gener. Popularment conegut en la poblaci com La Sanantonada.
 Sant Jordi: 23 d'abril.
 Sant Cristfol: 1 de maig.
 Romeria a l'ermita de Santa Anna: 12 de maig.
 Sant Roc: 15 de agost.
 Sant Mar: 11 de novembre.

 Enllaos externs .
 CAI Aragn;
 Aragn es as;
 Ruta Mirambell-Cantavella-l'Anglesola;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144978" title="Mirambell (desambiguaci)" nonfiltered="3132" processed="3110" dbindex="59015">

 Geografia;
 Municipi del Maestrat aragons: Mirambell (cast. Mirambel);
 Poble del municipi de Bassella: Mirambell (Bassella);
 Poble del municipi de Calonge de Segarra: Mirambell (Calonge de Segarra);
 Biografia;
 Anicet Mirambell i Carbonell, president de la Diputaci de Barcelona entre 1869 i 1871;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144980" title="Abortiu" nonfiltered="3133" processed="3111" dbindex="59017">
Substncia o prctica que provoca l avortament. 

Histricament se sap que l'antiga colnia grega de Cirene va tenir una poca d esplendor i una part de la seva economia es basava en la producci i exportaci de silphium, un fort abortiu de la famlia del julivert. Aquesta s la primera notcia coneguda de l's de plantes per provocar l'avortament. De fet, aquest comer de silphium era tan arrelat a Cirene que la planta apareixia sobre l'anvers i el revers de monedes encunyades all. Es desconeix quina espcie vegetal era silphium, que era originria noms en aquella part de Lbia, per hom creu que es tractava d algun txon del gnere Ferula possiblement avui extingit per la seva sobreexplotaci per part dels grecs.

L'Esglsia Catlica a l edat mitjana mentre imposava un control de la societat europea, va prohibir aquestes prctiques abortives i a les dones que repartien herbes abortives se les considerava com bruixes i es perseguien per enviar-les a la foguera.

Frmacs abortius.
Des dels anys 80 es coneixen frmacs molt efectius per a provocar l avortament. El ms conegut s la Mifepristona (tamb anomenada com "RU-486" o com  pndola de l endem . Sovint s utilitza conjuntament amb el Misoprostol un frmac antilcers comercialitzat sota el nom "Cytotec". La mifepristona s'ha aprovat per a avortaments legals a molts pasos Occidentals des dels ltims anys 90, mentre que no es prescriu per aquest s el Misoprostol. Amb tot, en el mercat negre, el misoprostol s fora utilitzat, darrerament, per induir-se personalment l'avortament sobretot entre la comunitat d inmigrants de pasos llatinoamericans o de pasos de l est d'Europa.

Herbes abortives.
No sn poques les plantes que poden sobreestimular els msculs uterins i poden arribar a induir a l'avortament. A Catalunya cal destacar-ne:

Les rudes (Ruta graveolens i Ruta angustifolia), plantes prou conegudes com emmenagogues que produeixen augment de la circulaci sangunia en l'ter, provocant menstruacions forades i, en conseqncia, avortaments. ;
Gitam (Dictamnus hispanicus) ja utilitzat de fa anys pels pastors per a fer avortar les cabres i, amb posterioritat, tamb s'ha emprat en maceraci amb aiguardent per a la mateixa finalitat en dones.
Julivert (Petroselinum crispum) La presncia de l'apiol en l'oli essencial t un efecte conegudament abortiu. La planta fresca, per, no pot portar a avortaments perqu el contingut en oli essencial respecte al seu pes especfic s massa baix. El fonoll (Foeniculum vulgare) tamb s molt ric en apiol i el seu oli essencial no s gens indicat durant l'embars. ;
Corona de rei (Saxifraga longifolia) i la Corona de reina (Saxifraga catalaunica) aquesta ltima endmica de Catalunya i gaireb extingida del Montcau a principis del segle XX per la sobreexplotaci que en feien les herboristeries de les comarques del Valls.

Altres plantes tingudes com abortives sn: la pastanaga borda (Daucus carota), la cimicifuga (Cimicifuga racemosa), l'arbre de la nou moscada (Myristica fragrans) i el papaier (Carica papaya).

A ms, moltes de les plantes que s'utilitzen com a condiments com l'orenga (Origanum vulgare) el com (Cuminum cyminum), la sajolida de bosc (Satureja montana), el gingebre (Zingiber officinale) posseeixen un alt contingut en beta-bisabol que s ha descrit com abortiu. Altres plantes aromtiques, riques en essncies, com el roman (Rosmarinus officinalis), l'espgol (Lavandula latifolia), la slvia (Salvia officinalis), la menta piperita (Mentha piperita), l'hisop (Hyssopus officinalis), l'alfbrega (Ocimum basilicum) i l'absenta (Artemisia absentium), quan es prenen en grans quantitats, tant la planta verda, seca i especialment el seu oli essencial, poden resultar abortives. 

Tamb cal ser prudents amb les plantes purgants, amb principis actius que per la seva acci extrema sobre la musculatura de l'estmac poden afectar tamb a l'ter. Entre elles tindrem la cssia (Cassia sp. ), la frngula (Rhamnus frangula) o la corfa sagrada (Rhamnus purshiana).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144982" title="Acadmia Ohtori" nonfiltered="3134" processed="3112" dbindex="59018">
L'Acadmia Ohtori s un dels escenaris on suceeix l'argument de Sh jo Kakumei Utena.
La seva localitzaci geogrfica no est del tot assegurada, i s'ha situat a Frana, Jap o Itlia.

L'acadmia ofereix dormitoris per als seus estudiants, a destacar els de l'Edifici Est, el qual noms ha tingut dos llogaters en la seva histria.

Un dels trets caracterstics de l'edificaci principal s una torre per la qual a travs d'un ascensor s'accedeix a la Cambra del Consell d'Estudiants.

Tamb destaca l'Hibernacle on s'hi cultiven roses, que est situat a un pati interior a l'edifici on hi ha les classes.

Un dels edificis ms misteriosos de l'Acadmia Ohtori s l'Edifici Nemuro.

La part oculta a la majoria d'estudiants i que noms s accessible als portadors de l'Emblema de la Rosa s la Porta de la Rosa la qual dna pas cap al Coliseu dels Duels.


 Espais .
 Cambra del Consell d'estudiants .
La cambra no cont quasi mobiliri, tan sols unes cadires i una petita taula rodona, al voltant de la qual se celebren les reunions del Consell en una terrassa.

 Hibernacle de les roses .
Aquest hibernacle s mantingut per Anthy, la qual es dedica a regar-ne les roses.
A l'Hibernacle s'hi cultiven tot tipus de roses, i s sovint visitat pel Consell d'Estudiants.

 Edifici Nemuro .
Aquest edifici s'incendi fa molt temps. Abans de l'incendi a l'edifici hi investigaven uns estudiants sota la tutela del Profesor Nemuro. Tots els 100 estudiants que hi investigaven van morir en l'incendi.
Actualment en aquest edifici hi ha el seminari de Souji Mikage, una societat d'homes d'lit.

 Porta de la Rosa .
Aquesta porta noms pot ser oberta per aquells que tenen l'Emblema de la Rosa.
Un cop oberta s'accedeix primer al Bosc de l'Arena, desprs s'arribar fins a l'ascensor que pujar fins al Coliseu dels Duels, on s'hi celebrar tots els duels per la Nvia de la Rosa.


 Enllaos externs i fonts .
 Guardians of Order, BESM Fan Guide: Revolutionary Girl Utena (Book1);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144984" title="President de la Repblica Txeca" nonfiltered="3135" processed="3113" dbindex="59019">


El President de la Repblica Txeca (en txec,  et prezidenti) s el cap d'estat de la Repblica Txeca.

Presidents de la Repblica Txeca (1993-actualitat).



Vegeu tamb.
Primer Ministre de la Repblica Txeca;
Govern i poltica de la Repblica Txeca;
President de Txecoslovquia;
Primer Ministre de Txecoslovquia;
Govern i poltica de Txecoslovquia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144985" title="Escola del Bosc" nonfiltered="3136" processed="3114" dbindex="59020">
L'Escola del Bosc va ser una instituci pedaggica nascuda a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedaggics repblicans.

La Mancomunitat i l'Ajuntament de Barcelona, haven comenat a considerar la qesti escolar com a cosa prpia a partir del 1914. La presncia a l'Ajuntament d'un nombre important de regidors republicans especialment preocupats per les qestions pedaggiques, va fer que el tema escolar esdevingus un dels eixos de la poltica municipal, a ms de comptar amb un pressupost important per l'rea de cultura aprovat el 1908. 

La influncia de moviments pedaggics com l'Escola Moderna i els centres escolars vinculats als ateneus obrers havien creat una oferta pedaggica amb uns continguts ideolgics que no podien satisfer gens la burgesia industrial, i finalment aquesta va considerar convenient fer una oferta prpia de places gratutes d'ensenyament pblic de qualitat. 

Aix va ser possible perqu van existir mestres de categoria que hi van aportar tot el seu esfor: Rosa Sensat, Pere Vergs i Farrs, Josep Puig Elas, Artur Martorell... 

L'Escola del Bosc estava ubicada a l'antiga torre Laribal, al Parc de Montjuc. L'edifici va ser reformat i adaptat per Antoni Falguera que havia guanyat un concurs amb el seu projecte en 1913. Va ser inaugurada el 8 de maig de 1914. La majoria de les classes es feien a l'aire lliure, i l'expressi corporal i la msica hi tenien un paper fora important. La positiva experincia de l'Escola del Bosc va animar a crear altres centres escolars municipals de caracterstiques similars, un a la platja i un altre al Guinard, en el segon parc municipal fet a Barcelona. Tamb en el camp dels parvularis l'Ajuntament va optar per una lnia avanada. Desprs d'enviar mestres becats a aprendre el mtode Montessori, va crear a Barcelona dos centres que l'apliquessin, la Casa dels Nens, al carrer Aribau, 155, i l'Escola Montessori del carrer Atalf, 12.

 Bibliografia .
El juego como actividad educativa instruir deleitando. Mara de Borja i Sol. Barcelona-1984 ISBN 84-75281117 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144988" title="Salom (pera)" nonfiltered="3137" processed="3115" dbindex="59021">
Salom s una pera en un acte de Richard Strauss sobre llibret en alemany del compositor, basat en la traducci alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra de teatre Salom d'Oscar Wilde.  Va ser estrenada a la Hofoper de Dresden el 9 de desembre de 1905.
L'pera s famosa per la seua Dansa dels set vels, que en la seua poca va resultar escandalosa. Salom s'interpreta sovint i hi ha diversos enregistraments.
Orquestraci.
Strauss va compondre Salom per a una gran orquestra, fins i tot ms gran que l'emprada per Wagner, i va ser molt concret sobre el nombre d'instruments que haurien d'interpretar cada secci. En la corda hi ha 16 violins primers i 16 segons, 10-12 violes, 10 violoncels i 8 contrabaixos. La fusta inclou 3 flautes, 1 piccolo, 2 obos, 1 corn angls, 1 Heckelphone, 1 clarinet mi bemoll, 2 clarinets si bemoll, 2 clarinets la, 1 clarinet baix, 3 fagots i un  contrafagot. La secci de metall cont 6 trompes, 4 trompetes, 4 trombons i 1 Tuba. La excepcionalment gran secci de percussi requereix 8 o 9 msics i est composta per 4 grans kettledrums, un petit kettledrum, triangle, un parell de plats, un bombo, un tam-tam, una caixa, pandereta, un xilfon, castanyoles i carill o glockenspiel. A ms, calen 2 arpes, una celesta, un harmnium i un orgue (els dos darrers fora d'escena).

Sinopsi argumental.

Temps: Una nit amb lluna, en el segle I desprs de Crist.
Lloc: Una gran terrassa en el palau d'Herodes a Tiberades junt al llac del mateix nom, a Judea. ;
El jove capit Narraboth guaita des de la terrassa a la bella princesa Salom, que s'hi troba a la sala del banquet. Est enamorat d'ella. Se sent la veu el profeta Jochanaan des del lloc en qu est captiu, en la cisterna del palau; Herodes el tem. 
Cansada de la festa i dels convidats, Salom ix a la terrassa. Jochanaan acusa de la seua situaci a Herodes, per sobretot a Herodies. En escoltar Jochanaan maleir sa mare, Salom sent curiositat. Els gurdies de palau no compleixen les sobrbies odres de Salom perqu deixen sortir Jochanaan, aix que coqueteja amb Narraboth per a aconseguir el que ella desitja. Malgrat les ordres que ha rebut d'Herodes, Narraboth finalment ordena que deixen sortir Jochanaan. 
Quan veu Jochanaan, Salom sent immediatament un torbador desig de tocar-lo, per ell la rebutja. Salom li suplica un bes, i Narraboth, que no pot suportar sentir-ho, se sucida. Quan Jochanaan torna al calabs prega la seua salvaci al Messies. 
Herodes fa la seua aparici, seguit de la seua esposa i de la cort. Rellisca sobre la sang de Narraboth i comena a allucinar. Escolta el batec d'unes ales. Malgrat les objeccions d'Herodies, Herodes mira amb luxria Salom, per aquesta el rebutja. Jochanaan hostiga Herodies des de la cisterna, condemnant el seu matrimoni incestus amb el pecador Herodes. Herodies demana Herodes que el faa callar. Herodes hi refusa, i ella es burla de la seua por. Cinc jueus discuteixen sobre la natura de Du. Dos natzarens parlen dels miracles de Crist; en un determinat moment evoquen la resurrecci de Lltzer, que Herodes troba horripilant.
Herodes li demana a Salom que vaja a menjar i beure amb ell, per ella, indolentment, hi refusa dues vegades, dient que ni te fam ni set. Aleshores Herodes li demana que balle per a ell, Tanz fr mich, Salome, malgrat les objeccions de sa mare. Promet, a canvi, contentar el desig del seu cor    fins i tot si fra la meitat del seu regne. 
Salom el fa jurar la seua promesa, i desprs es prepara per a la Dansa dels set vels. Aquesta dansa, d'estil oriental, es desenvolupa de manera que Salom va desfent-se dels set vels, fins quedar completament despullada. En acabar, Salom demana el cap del profeta sobre una safata de plata. Herodies riu de plaer. Herodes tracta de dissuadir-la oferint-li joies, estranys ocells o el sagrat vel del Temple. Per Salom resta ferma en la seua petici del cap de Jochanaan, forant Herodes a concedir-li-la. Desprs d'un interludi orquestral, el cap del profeta s pujat des del fons de la cisterna i presentat a Salom, tal i com ella havia sollicitat. 
En una de les ms voluptuoses i brillants escenes d'amor mai escrites, Salom li declara el seu amor al cap tallat de Jochanaan, i acaba besant apassionadament els llavis tan desitjats. L'aterroritzat i supersticis Herodes, ordena els seus soldats que assassinen Salom.

El paper de Salom.
Les exigncies vocals del paper sn comparables a les d'Isolda o Brnnhilde, amb la impossible condici que ha de semblar i actuar com una experimentada ballarina de setze anys.  Ljuba Welitsch, Birgit Nilsson, Montserrat Caball, Anja Silja, Phyllis Curtin, Karan Armstrong, Teresa Stratas (en el cine), Gwyneth Jones, Marisa Galvany, Catherine Malfitano, Karita Mattila i, ms recentment, Deborah Voigt s'hi troben entre les ms memorables Saloms de la segona meitat del Segle XX.
Per a l'escena de la dansa dels set vels, algunes sopranos (o les seues dobles) vesteixen un body, de manera que no es queden nues. No obstant aix, en algunes produccions Catherine Malfitano, Karita Mattila i Maria Ewing han optat pel nu.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144991" title="Castellar-Oliveral" nonfiltered="3138" processed="3116" dbindex="59022">
Castellar-Oliveral s una pednia de la ciutat de Valncia, situada al sud de la mateixa.  Pertany a la comarca de Valncia i s part del seu terme municipal.  Compta amb 7063 habitants.  T una alcaldia de barri, depenent de l'Ajuntament de Valncia.  Limita al nord amb Valncia capital, al sud amb el Parc Natural de l'Albufera, a l'est amb Pinedo i a l'oest amb Alfafar i Sedav.

El nom procedix de la uni de dos barris diferents, Castellar i l'Oliveral; els dos es parteixen per la Carretera del Pi.  Histricament, la seua poblaci s'ha dedicat a l'agricultura, ja que la poblaci est rodejada d'horta i est molt a prop dels camps d'arrs de l'Albufera.

Festes.
19 de mar: Falles, amb dues comissions, Plaa Verge de Lepanto i Glria-Felicitat-Tremolar, la ms nombrosa de Valncia.
 3er. Diumenge de Setembre: celebraci de la Festa de la Patrona, la Mare de Deu de Rosari i de Lepanto, amb una process pels carrers del poble.

Centres educatius.
IES El Ravatxol, on s'imparteix l'Ensenyament Secundari Obligatori;
Collegi Pblic Pintor Vicente Lpez, amb educaci Infantil i Primria.

Centres culturals i religiosos.
Parrquia de Nostra Senyora del Rosari i de Lepanto, construda al 1868 o 1869.  Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a magatzem.  Anys desprs, el 1947, es restauraren les imatges, les pintures i els retaules.  Noms t un campanar, l'altre est per construir.  s d'estil classicista, encara que el seu interior podria classificar-se com a barroc.  La planta s de creu llatina i t tres naus, la central amb bveda de cany, sent les altres dos de menor altura.
Parrquia de Sant Mart de Porres, es comen a construir el 1973 i va ser finalitzada al 2001.  Fins aleshores, els habitants de l'Oliveral celebraven les cerimnies religioses en una casa particular habilitada per a eixa finalitat.;
Teatre l'Horta, amb 228 seients.  La Junta Central Fallera celebra all el seu concurs de teatre.  La companyia Albena Teatre ha representat algunes obres all.;

Installacions esportives.
Piscina Municipal Enrique Velarte, piscina de 25 metres (mitja olmpica) a l'aire lliure.

Altres.
Cooperativa Elctrica de Castellar.;
Asociacin de Vecinos Castellar-Oliveral.;
Referncies.

Enllaos externs.
Parrquia de Sant Mart de Porres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="144992" title="Jean-Luc Godard" nonfiltered="3139" processed="3117" dbindex="59023">
Jean-Luc Godard (Pars, 3 de desembre de 1930) s un crtic i director de cinema franco-sus. Ha cultivat un cine avantguardista i experimental. s considerat un dels membres ms influents de la nouvelle vague. El seu primer llargmetratge, "Al final de l'escapada", obt gran reconeixement en el festival de Cannes de 1959, a pesar de no aconseguir cap premi. El cine de Godard es caracteritza per la seua irreverncia i rebellia respecte al muntatge considerat clssic. Hi ha els que el consideren un exhibicionista, no obstant, es consolida com un referent dins del cine modern i en especial dins de l'anomenada "nova onada" del cine francs. Fund la "Gazette du Cinma".

 Filmografia.

 Notre musique (2004);
 Ten Minutes Older: The Cello (2002) (segment "Dans le noir du temps");
 Libert et patrie (2002) (V);
 loge de l'amour (2001);
 L'Origine du XXIme sicle (2000);
 Histoire(s) du cinma: La monnaie de l'absolu (1998) (V);
 Histoire(s) du cinma: Le contrle de l'univers (1998) (V);
 Histoire(s) du cinma: Les signes parmi nous (1998) (V);
 Histoire(s) du cinma: Une vague nouvelle (1998) (V);
 The Old Place (1998);
 Histoire(s) du cinma: Fatale beaut (1997) (V);
 Histoire(s) du cinma: Seul le cinma (1997) (V);
 For Ever Mozart (1996);
 JLG/JLG - autoportrait de dcembre (1995);
 Deux fois cinquante ans de cinema franais (1995);
 Hlas pour moi (1993) (uncredited);
 Les Enfants jouent  la Russie (1993);
 Allemagne 90 neuf zro (1991);
 Contre l'oubli (1991) (segment de "Pour Thomas Wainggai, Indonsie");
 Nouvelle vague (1990);
 Comment vont les enfants (1990) (segment de "L'enfance de l'art");
 Histoire(s) du cinma: Toutes les histoires (1989) (V);
 Histoire(s) du cinma: Une histoire seule (1989) (V);
 Le Rapport Darty (1989);
 "Les Franais vus par" (1988) (mini) (segment de "Le dernier mot");
 On s'est tous dfil (1988);
 Puissance de la parole (1988);
 Soigne ta droite (1987);
 Aria (1987) (segment d'"Armide");
 King Lear (1987);
 Grandeur et dcadence (1986) (TV);
 Meetin' WA (1986);
 Soft and Hard (1986);
 Dtective (1985);
 'Je vous salue, Marie' (1985);
 "Srie noire" (1984) TV Series;
 Prnom Carmen (1983);
 Petites notes  propos du film 'Je vous salue, Marie' (1983);
 Passion (1982);
 Scnario du film 'Passion' (1982);
 Lettre  Freddy Buache (1981);
 Sauve qui peut (la vie) (1980);
 Scnario de 'Sauve qui peut la vie' (1979);
 Comment a va? (1978);
 "France/tour/detour/deux/enfants" (1977) (mini serie) (TV);
 Ici et ailleurs (1976);
 "Six fois deux/Sur et sous la communication" (1976) (mini srie) (TV);
 Numro deux (1975);
 Letter to Jane (1972);
 Tout va bien (1972);
 One P.M. (1972);
 Lotte in Italia (1971);
 Le Vent d'est (1970);
 British Sounds (1970);
 Pravda (1970);
 Vladimir et Rosa (1970);
 Le Gai savoir (1969);
 Amore e rabbia (1969) (segment de "L'Amore");
 Sympathy for the Devil (1968);
 Cintracts (1968);
 Un film comme les autres (1968);
 Week End (1967);
 Loin du Vietnam (1967) (segment de "Camra-oeil");
 La Chinoise (1967);
 Le Plus vieux mtier du monde (1967) (segment d'"Anticipation, ou l'amour en l'an 2000");
 2 ou 3 choses que je sais d'elle (1967);
 Made in U.S.A. (1966);
 Masculin, fminin: 15 faits prcis (1966);
 Pierrot le fou (1965);
 Paris vu par... (1965) (segment de "Montparnasse-Levallois");
 Alphaville, une trange aventure de Lemmy Caution (1965);
 Une femme marie: Suite de fragments d'un film tourn en 1964 (1964);
 Les Plus belles escroqueries du monde (1964) (segment de "Le Grand escroc");
 Bande  part (1964);
 Reportage sur Orly (1964);
 Le Mpris (1963);
 Les Carabiniers (1963);
 Ro.Go.Pa.G. (1963) (segmento de "Il Nuovo mondo");
 Le Petit soldat (1963);
 Vivre sa vie: Film en douze tableaux (1962);
 Les Sept pchs capitaux (1962) (segment de "La Paresse");
 Une femme est une femme (1961);
 Une histoire d'eau (1961);
 Charlotte et son Jules (1960);
  bout de souffle (1960);
 Charlotte et Vronique, ou Tous les garons s'appellent Patrick (1959);
 Une femme coquette (1955);
 Opration bton (1954);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145000" title="Primer Ministre de la Repblica Txeca" nonfiltered="3140" processed="3118" dbindex="59026">
El Primer Ministre de la Repblica Txeca (Seznam  eskch premir  ) s el cap de govern de la Repblica Txeca. Actualment i des del 16 d'agost de 2006, s Mirek Topolnek del Partit Democrtic Civic (ODS). 

 Primers Ministres de la Repblica Socialista Txeca (1969-1989).



Primers Ministres de la Repblica Txeca (Dins de Txecoslovquia) (1989-1992).
Quan la Repblica Txeca formava part de Txecoslovquia.


Primers Ministres de la Repblica Txeca (Independent) (1992-actualitat).



 Vegeu tamb .
President de la Repblica Txeca;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145008" title="Antoni Tugores Manresa" nonfiltered="3141" processed="3119" dbindex="59027">
Antoni Tugores Manresa (Manacor, 1948) s un escriptor, historiador, investigador i periodista mallorqu.

Ha escrit les biografies Joan Mesquida, un mancor illustre (1983) i Don Mateu, el paisatge d'una vida (1997). Juntament amb Josep A. Martnez Pons s autor de les obres de teatre En Ti se'n va a la guerra  (1968), Turisme a Biniaserra (1969) i Necessitam davanters (1969).

Com a periodista ha dirigit Manacor Comarcal i 7 Setmanari i ha estat corresponsal de Cort, Diario de Mallorca, El Dia i Rdio Nacional d'Espanya. Al llarg dels darrers anys ha publicat centenars d entrevistes, reportatges i articles d'opini.

 Altra Bibliografia .
Antoni Amer, La histria robada;
La guerra a casa;
Memria de la cuina mallorquina;
Adu Andreu, biografia d'un lluitador republic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145009" title="Preondctil" nonfiltered="3142" processed="3120" dbindex="59028">

Els preondctils (Preondactylus) foren uns pterosaures de cua llarga que visqueren al Trisic al que actualment s Itlia. El primer fssil de preondctil, consistent en tres falanges digitals d'una ala, fou trobat l'any 1978 per un colleccionista a Endenn, aprop de Cene. Kevin Padian atorg al pterosaure una envergadura de 1'5 m . L'any 1982 Nando Buffarini descobr un altre esquelet de pterosaure prop d'Udine a la vall Preone dels Alps italians.

Quan fou descobert per primera vegada, la llosa de roca que contenia el fssil de preondctil es va trencar en diverses peces mentre era extreta. Desprs de unir els fragments la roca fou rentada i la marga i els ossos es perderen, deixant una iemprenta negativa a la roca. Un segon exemplar no articulat, que mesurava 45 cm de longitud, fou trobat l'any 1984 a la Vall de Preone a uns 150-200 metres per sota de la superfcie. 

Preondactylus s'assembla al gnere de pterosaure Dorygnathus.

Referncies.
  	 
 	 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145016" title="Adaptogen" nonfiltered="3143" processed="3121" dbindex="59029">
Un adaptogen s una substncia o planta els efectes principals de la qual permeten a l'organisme lluitar contra els efectes adversos de l'estrs augmentant la resistncia i la vitalitat de l'organisme. Aquestes plantes estimulen les defenses naturals i procuren un efecte de benestar i d'energia renovada enfront fets traumtics, ansietat i cansament corporal. Les plantes d'aquest tipus sn sovint eficaces per estimular, tamb, la funci sexual i en el passat s'han anomenat com herbes rejovenidores, tonics o plantes restauratives.

El coneixement sobre adaptogens data de milers d'anys a l antiga ndia i la Xina. L estudi cientfic no comen fins els anys 40 quan el rus Nikolai Lazarev definia el 1947 un adaptogen com un agent que permet el cos fer front a l estrs fsic, qumic, o biolgic, tot intentant precisar el tipus d'acci de plantes que tenen el mateix gnere d'acci que el ginseng. El 1968, els israelians Brekhman i Dardymov donaven una definici funcional a adaptogens de la manera segent:

 Un adaptogen s no txic al receptor. ;
 Un adaptogen produeix una resposta no especfica en l'augment del poder de resistncia contra l estrs mltiple incloent-hi agents fsics, qumics, o biolgics. ;
 Un adaptogen t una influncia de normalitzaci sobre la fisiologia, sense tenir en compte la direcci del canvi fisiolgic provocat per l estrs. ;

Se sospita que les herbes adaptgenes sn niques en la seva capacitat per a equilibrar hormones endocrines i el sistema immunitari, i ajuden al cos a mantenir l homestasi ptima. Tamb normalitzen l eix adrenal hipotalmic.

La majoria dels herbes adaptgenes que s'han identificat s utilitzen en l Ayurveda o en la Medicina Tradicional Xinesa. Malgrat que el terme adaptogen no s acceptat per la comunitat cientfica com una acci farmacolgica, hi ha un bon nombre de publicacions cientfiques que li donen validesa com a reguladors metablics naturals. Entre les plantes adaptgenes ms populars cal destacar:
 El Ginseng (Panax ginseng) o ginseng xins.
Es tracta de la planta adaptgena per excellncia. Procura una acci revitalitzant i s recomanat a totes les persones a qui falta vitalitat. s efica per millorar les prestacions tant fsiques com intellectuals. El ginseng s igualment un molt bon suplement per lluitar contra la fatiga, la depressi i l'estrs. Permet fer front a les exigncies de la vida moderna, caracteritzades pel seu ritme trepidant. Els seus efectes sn deguts a substncies anomenades ginsensids que estimulen el sistema nervis. 
 Eleuterococ (Eleutherococcus senticosus) o ginseng rus.
Tindria efectes estimulants sobre el sistema nervis central i sobre les glndules suprarenals. Ajuda l'organisme a adaptar-se a les situacions d'estrs. Posseeix igualment una acci immunostimulant actuant sobre la producci de limfcits. Tindria igualment efectes hipoglucemiants. Se'l recomana particularment per lluitar contra els efectes de l'estrs i la fatiga amb hipotensi arterial. 
 Ashwaganda (Withania somnifera) o ginseng indi. ;
L'ashwaganda s una planta ndia utilitzada des de fa ms de 2000 anys en medicina ayurvdica. Aquesta planta s sobretot reputada per a les seves propietats reconstituents i adaptgenes contra els efectes de l'estrs. El ginseng indi exerceix, igualment, una acci reguladora sobre la glndula tiroide. Tanmateix, aquesta planta ha estat usada tradicionalment com a afrodisac i es menciona la seva utilitzaci en el Kama Sutra com a estimulant de la funci sexual.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145023" title="Copa austraca de futbol" nonfiltered="3144" processed="3122" dbindex="59030">
La Copa austraca de futbol (FB-Cup) s la segona competici futbollstica del pas. Es disputa anualment per eliminatries.

Histria.
La primera edici es disput l'any 1919. Fins la temporada 1945/46 noms eren admesos clubs de la ciutat de Viena, i el torneig s'anomenava Copa Wiener. Des del 2003 s coneguda com Stiegl-Cup.

Finals.
Copa Wiener.
1919  Rapid Viena 3-0 Wiener Sport-Club;
1920  Rapid Viena 5-2 Amateure;
1921  Amateure 2-1 Wiener Sport-Club;
1922  Wiener AF 2-1 Amateure;
1923  Wiener Sport-Club 3-1 SC Wacker Viena;
1924  Amateure 8-6 SK Slovan Wien (prrroga);
1925  Amateure 3-1 First Vienna FC;
1926  Amateure 4-3 First Vienna FC;
1927  Rapid Viena 3-0 Austria Viena;
1928  SK Admira Viena 2-1 Wiener AC;
1929  First Vienna FC 3-2 Rapid Viena;
1930  First Vienna FC 1-0 Austria Viena;
1931  Wiener AC 16 pts, Austria Viena 15 pts (es disput per sistema de lligueta);
1932  SK Admira Viena 6-1 Wiener AC;
1933  Austria Viena 1-0 Brigittenauer AC;
1934  SK Admira Viena 8-0 Rapid Viena;
1935  Austria Viena 5-1 Wiener AC;

Copa Austraca.
1936  Austria Viena 3-0 First Vienna FC;
1937  First Vienna FC 2-0 Wiener Sport-Club;
1938  WAC Schwarz-Rot 1-0 Wiener Sport-Club;
1939-45  no es disput (ustria estava inclosa a l'Imperi Germnic);

Copa Wiener.
1946  Rapid Viena 2-1 First Vienna FC;

Copa Austraca.
1947  SC Wacker Viena 4-3 Austria Viena;
1948  Austria Viena 2-0 Sturm Graz;
1949  Austria Viena 5-2 Vorwrts Steyr;
1950-58  no es disput;
1959  Wiener AC 2-0 Rapid Viena;
1960  Austria Viena 4-2 Rapid Viena;
1961  Rapid Viena 3-1 First Vienna FC;
1962  Austria Viena 4-1 Grazer AK;
1963  Austria Viena 1-0 LASK;
1964  SK Admira Viena 1-0 Austria Viena;
1965  LASK 1-1 1-0 Wiener Neustadt;
1966  SK Admira Viena 1-0 Rapid Viena;
1967  Austria Viena 1-2 1-0 LASK (prrroga i Austria Viena campi per llenament de moneda);
1968  Rapid Viena 2-0 Grazer AK;
1969  Rapid Viena 2-1 Wiener Sport-Club;
1970  FC Wacker Innsbruck 1-0 LASK;
1971  Austria Viena 2-1 Rapid Viena (prrroga);
1972  Rapid Viena 1-2 3-1 Wiener Sport-Club;
1973  FC Wacker Innsbruck 1-0 1-2 Rapid Viena (Wacker per ms gols en camp contrari);
1974  Austria Viena 2-1 1-1 Austria Salzburg;
1975  FC Wacker Innsbruck 3-0 0-2 Sturm Graz;
1976  Rapid Viena 1-0 1-2 FC Wacker Innsbruck (Rapid per ms gols en camp contrari);
1977  Austria Viena 1-0 3-0 Wiener Sport-Club;
1978  FC Wacker Innsbruck 1-1 2-1 SK VEST Linz;
1979  FC Wacker Innsbruck 1-0 1-1 FC Admira/Wacker;
1980  Austria Viena 0-1 2-0 Austria Salzburg;
1981  Grazer AK 0-1 2-0 Austria Salzburg (prrroga);
1982  Austria Viena 1-0 3-1 FC Wacker Innsbruck;
1983  Rapid Viena 3-0 5-0 FC Wacker Innsbruck;
1984  Rapid Viena 1-3 2-0 Austria Viena (Rapid per ms gols en camp contrari);
1985  Rapid Viena 3-3   Austria Viena (prrroga, 6-5 pen);
1986  Austria Viena 6-4   Rapid Viena (prrroga);
1987  Rapid Viena 2-0 2-2 FC Swarovski Tirol;
1988  Kremser SC 2-0 1-3 FC Tirol Innsbruck  (Krems per ms gols en camp contrari);
1989  FC Swarovski Tirol 0-2 6-2 FC Admira/Wacker;
1990  Austria Viena 3-1 Rapid Viena (prrroga);
1991  SV Stockerau 2-1 Rapid Viena;
1992  Austria Viena 1-0 FC Admira/Wacker;
1993  FC Wacker Innsbruck 3-1 Rapid Viena;
1994  Austria Viena 4-0 FC Linz;
1995  Rapid Viena 1-0 DSV Leoben;
1996  Sturm Graz 3-1 FC Admira/Wacker;
1997  Sturm Graz 2-1 First Vienna FC;
1998  SV Ried 3-1 Sturm Graz;
1999  Sturm Graz 1-1 LASK Linz (prrroga, 4-2 pen);
2000  Grazer AK 2-2 Austria Salzburg (prrroga, 4-3 pen);
2001  FC Krnten 2-1 FC Tirol Innsbruck (prrroga);
2002  Grazer AK 3-2 Sturm Graz;
2003  Austria Viena 3-0 FC Krnten;
2004  Grazer AK 3-3 Austria Viena (prrroga, 5-4 pen);
2005  Austria Viena 3-1 Rapid Viena;
2006  Austria Viena 3-0 SV Mattersburg;
2007  Austria Viena 2-1 SV Mattersburg;
2008  SV Horn 1:1 2:1 SV Feldkirchen;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145025" title="Gran Premi de Canad del 1968" nonfiltered="3145" processed="3123" dbindex="59031">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1968, disputat al circuit urb de Mont-Tremblant el 22 de setembre del 1968.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Jo Siffert 1' 35. 1 a la volta 22.

 Pole: Jochen Rindt 1' 33. 8;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145026" title="Repetici inversa" nonfiltered="3146" processed="3124" dbindex="59032">
Una repetici inversa (IR, de l'angls inverted repeat) s una seqncia de nucletids que s el complement invers d'una altra seqncia que es troba riu avall.

Per exemple, 5'---GACTGC....GCAGTC---3'. Quan no hi ha nucletids entre la seqncia i el seu complement riu avall s anomenat palndrom. Els inverted repeats defineixen els marges dels transposons. Els inverted repeats tamb sn indicadors de regions capaces d'autoaparellar-se (regions amb una sola seqncia en la que els parells de bases es poden aparellar entre ells).

 original: GACTGC

 complement: CTGACG (aparellament de bases)

 complement invers: GCAGTC (llegit al revs)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145028" title="Mobiloma" nonfiltered="3147" processed="3125" dbindex="59033">
El mobiloma s el total d'elements mbils gentics en un genoma. En eucariotes, els que tenen ms pes sn els que noms es poden moure dintre del genoma com els transposons. En procariotes, en canvi, els elements mbils gentics ms importants del mobiloma sn els que es poden moure entre genomes com els profags i els plasmidis.

 Referncies .
Barkay, T. and Smets, B.F. 2005. Horizontal gene flow in microbial communities. ASM News 71: 412-419.
Frost, L.S. i cols., 2005. Mobile genetic elements: the agents of open source evolution. Nat. Rev. of Microbiology 3: 722-732.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145029" title="Element mbil gentic" nonfiltered="3148" processed="3126" dbindex="59034">

Els elements mbils gentics (MGE) sn seqncies d'ADN amb capacitat per desplaar-se al llarg d'un genoma.

Es conten entre aquest tipus de seqncies els transposons (tant els retrotransposons com els transposons d'ADN), les seqncies d'inserci i els introns del grup II. Hi ha plasmidis que es podrien considerar d'aquest grup de seqncies per la seva freqent capacitat d'inserir-se en genomes. Fins i tot alguns fags com el mu, amb capacitat d'escindir-se i inserir-se en diferents parts del genoma, podrien entrar en aquesta definici.

Referncies.
Miller, W.J. and Capy, P. eds. 2004. Mobile genetic elements : protocols and genomic applications. Humana Press. ISBN 1-58829-007-7 ;
Shapiro, J.A. ed 1983. Mobile genetic elements. Academic Press. ISBN 0-12-638680-3;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145030" title="Gran Premi de Canad del 1969" nonfiltered="3149" processed="3127" dbindex="59035">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1969, disputat al circuit urb de Mosport el 20 de setembre del 1969.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole: Jacky Ickx   1' 17. 4;

 Volta  rpida:  Jacky Ickx   1' 18. 1 (a la volta 30) i Jack Brabham  (a la volta 62) ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145031" title="Escala de Palerm" nonfiltered="3150" processed="3128" dbindex="59036">
L'Escala Tcnica d'Amenaa d'Impacte de Palerm (en angls: Palermo Technical Impact Hazard Scale) s una escala del tipus logartmica (base 10). La seua funci es mesurar el risc d'impacte d un objecte prxim a la terra (NEO, de l'angls Near Earth Object). Se compara la probabilitat d impacte potencial de l'objecte detectat amb el risc mitj d'un altre objecte d igual o superior mida al llarg dels anys fins la data de l'impacte potencial prevista.

Existix un altra escala pareguda anomenada Escala de Tor que pren valors discrets (nivells 0-12) amb el que facilita la seua comprensi. Al ser menys tcnica est orientada a gent amb menys coneixements terics.

Els valors que pot prendre l escala de Palerm estan entre -2 i 2, sn de carcter continuo a diferncia de l'escala de Tor. El valor -2 significa que noms existeix un 1% del risc mitj d impacte. El valor 0 ens indica que la probabilitat d'impacte s la mateixa que la probabilitat del risc mitj. El valor 2 indicaria que la probabilitat d impacte s 100 vegades superior al risc mitj.

 Frmula matemtica.
La frmula de clcul de l escala de Palerm: 


  s la probabilitat de l'impacte.

  = s el perode que falta fins que ocorrer l impacte.

  = s la freqncia anual d'impacte. Actualment s ha estimat en: ;

Enllaos externs.
 Descripci de l'escala de Palerm ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145033" title="Homestasi" nonfiltered="3151" processed="3129" dbindex="59037">

L'homestasi s la tendncia a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biolgics. Ve de hmoios, igual, i stasis, detenci. Aquesta condici d'equilibri  en el medi intern s deguda a una contnua interrelaci dels mltiples processos de regulaci corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta.

Segons Claude Bernard (l'introductor del terme el 1865),   l'homestasi s l'equilibri dinmic que ens mant amb vida  

Es pot dir  simplement, que l'homestasi s l'quilibri intern de l'organisme

Aquest terme va aparixer en la biologia, fent referncia a l'equilibri qumic dels ssers vius per s ha mostrat til a totes les formes d organismes ja sia en sociologia, en poltica i ms generalment en les cincies dels sistemes. Ha estat usat a bastament per William Ross Ashby, un dels pares de la ciberntica.

 Definici en biologia cellular .
L'homestasi d'un organisme cellular en el lquid intersticial s format d'toms i la seva capacitat autoregulada de conservar un funcionament satisfactori i un equilibri entre el compartiment intracellular i el compartiment extracellular (el medi interior, s a dir interior a l'organisme per exterior a les cellules) separades per la membrana cellular, malgrat qualsevol contratemps exterior. Necessita una font d'energia exterior.

 L'homestasi es defineix, doncs, com la capaciat de l'organisme de mantenir un estat d'estabilitat relatiu dels diferents components del seu medi intern i aix malgrat les variacions constants del medi ambient extern. 
 Propietats dels sistemes homestasics .

Sn extremadament estables; ;
Tota la seva organitzaci, interna, estructural i funcional, contribueix a mantenir l equilbri. ;
Sn imprevisibles (el resultat d'una determinada acci pot tamb ser l oposada de l esperada).

 
A continuaci alguns dels exemples d homestasi en els mamfers:
La regulaci de la quantitat d aigua i minerals en el cos, coneguda com osmoregulaci. T lloc principalment al  rony. ;
La remoci dels residus metablics,  com l'excreci.  ;
La regulaci de la temperatura corporal, realitzada principalment per la pell i per la circulaci sangunia. ;
La regulaci dels nivells de la glucosa en la sang realitzada principalment pel fetge i per la insulina secretada pel pncrees..


 Funcionament .
Si  la comprensi del concepte d homestasi s fcil, la determinaci dels mecanismes ciberntics implicats s ms difcil ja que sn interdependents els uns dels altres. Un dels mecanismes s la retroalimentaci o feed back que pot ser negativa (per exemple en la regulaci de la temperatura corporal) o positiva (per exemple en la coagulaci de la sang)

 Exemples .
Pels animals homeotrmics un dels parmetres principals s la regulaci de la composici de la sang i dels seus parmetres principals (mecnica de fluds) per evitar el dficit o l excs en sodi, calci, potassi l acidesa, la temperatura etc i aquesta regulaci es fa entre altres pel ritme cardac, la ventilaci pulmonar, l obertura i tancament dels vasos sanguinis, la micci la sudoraci etc.
 Avantage selectiu .
L'homestasi  permet igualment la simplificaci del  codi gentic ja que per exemple el genoma d una granota t una mida ms gran que el genoma hum, tenint en compte la ms gran diversitat de condicions fsiques i qumiques que tindr un capgros comparativament amb un embri hum que es desenvolupar a una temperatura igual i en un mitj al mateix pH.

 Homestasi ecolgica .
En la hiptesi de Gaia, James Lovelock afirma que tota la massa de matria viva de la  Terra, o de qualsevol altra  planeta amb vida, funciona com un extens organisme que activament modifica el seu planeta per a produir l'ambient que millor serveix a les seves necessitats. Sota aquest punt de vista, el planeta sencer mant l'homestasi. Si un sistema d aquest tipus ocorre o no a la Terra s encara assumpte de debat. Amb tot, alguns mecanismes homestatics relativament simples s'accepten en general. Per exemple, quan els nivells atmosfrics de dixid de carboni pugen, les plantes creixen ms i prenen dixid de carboni de l atmosfera. Quan la llum solar s intensa i la temperatura atmosfrica puja, el fitoplncton de la superfcie ocenica prolifera i produeix ms dimetil de sofre, que actua com nucli de condensaci de nvols condunt a la  producci de ms nvols, al augment de l' albedo del planeta i a la reducci de la temperatura atmosfrica.



fr:homostasie











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145035" title="Villars-sur-Ollon" nonfiltered="3152" processed="3130" dbindex="59038">
Villars-sur-Ollon s un poble de Sussa que pertany al cant de Vaud al qual s'hi accedeix per una carretera de muntanya, de 15 quilmetres, des d'Aigle, o pel tren des de Bex. Una mica ms de 2500 habitants hi resideixen a l'any. Aquesta xifra puja a ms de 15.000, durant el perode de vacances hivernals.

 Histria .

Es troben els primers rastres d'activitats als segles XII i XIII. Una vasta empenta demogrfica va incitar els frares de St-Maurice a ajudar els pagesos que van intentar la conquesta sistemtica de les pastures.

s en aquesta poca precisa que l'home ha ampliat considerablement les altes gespes alpines. Cada pastura aix conquerida i eixarmada es va fer una veritable riquesa, que els pagesos han defensat apassionadament contra els atacs dels seus vens.

La llegenda diu que els pagesos d'Ollon es mostraren tan aspres a defensar les seves pastures devant la justcia com sobre el terreny contra els atacs invasors.

El 1750, els dixains de muntanya (Villars, Chesires, Humoz) van demanar que forms un municipi diferent, i van ser els senyors de Berna que s'hi van oposar.

El 1889, la municipalitat va fer reclamar l'arxiu dels dixains, per ajuntar-los a les d'Ollon, el municipi es feia d'ara endavant una sola entitat i indivisible.

Abans, els muntanyencs veien la neu trista, freda, obaga i hostil. Avui, la prctica de l'esqu ha transformat aquesta visi de la muntanya i la neu s'ha fet sinnima de bellesa, de llum i d'alegria.

De quant daten els inicis de l'esqu a Sussa? Se sap que el 1873, un metge de Davos, el Dr. Spengler, rep d'un dels seus pares noruecs un parell d'esqus lapons. La prova s desastrosa i quedar sense endem. Altres precursors ho van intentar per es van deixar desanimar rpidament per les dificultats trobades fins a l'aparici, a Berln, d'un llibre de l'explorador Nansen que narra la travessia de Groenlndia en esqus i dna nombroses informacions sobre la tcnica d'aquest esport. De seguida, en diversos punts de Sussa, la gent jove emprenedora va comenar a fabricar esqus sota les indicacions de Nansen, i es tiren per les pendents.

Cal esperar l'arribada del tren a Bretaye el 1913 perqu l'esqu es comenci a desenvolupar. Els desnivells que ofereix la regi de Bretaye sn rpidament proposats per a una explotaci d'aquesta activitat. El 1936, el primer remuntador s aix construt a la Coma de Chaux Ronde. En aquest teleski, l'esquiador s obligat a enganxar-se per mitj d'un d'ampli cintur de cuir per remuntar el pendent. El 13 de desembre de 1936, l'Orient Exprs va fer una parada especial a Aigle per a l'esllom gegant batejat Regne de les alegries boniques de l'esqu a l'hivern organitzada a Bretaye. Aquest mateix any un teleski en forma de trineu podent acollir fins a 12 persones tamb va ser construt per pujar els turistes fins al cim del Gran Chamossaire. Aquests trineus han funcionat fins a 1953.

El 1932, cap mitj no permetia pujar esquiadors a Bretaye. Els cursos es feien darrere l'Hotel de Gran Luxe, sobre l'antic Golf.

El 1938, Villars s classificada com a una de les primeres estacions d'Europa. Sent donat la seva bestreta, molt nombrosos clubs d'esqu de Sussa venien entrenar-se a la dita estaci. Villars es feia el nmero un de les estacions d'esport d'hivern. Desgraciadament, 9 mesos ms tard, la guerra va esclatar amb una primera conseqncia: un buit catastrfic als grans hotels de la regi.

Finalment, nous anys millors succeiren aquest perode difcil i Villars va veure esclatar campions com Olivia Ausoni, Jean-Daniel Dtwyler, Cantova... per fer-se el que s avui, una estaci familiar apreciada per petits i grans.

 El poble .

Villars-sur-Ollon s una estaci d'esqu situada sobre un balc natural orientat en ple sud, al cor dels Alps vaudoises, en la part francfona de Sussa. La localitat es troba sobre el territori del municipi d'Ollon (cant de Vaud), a 1300 metres d'altitud.

A l'estiu, ms de 300 km de rutes i 150 km de pistes de Mountain-Bike permeten descobrir un paisatge encantador i una naturalesa preservada. Tres llacs d'altitud i nombroses granges de pastura (esmorzar i fabricaci de formatge al foc de fusta) ofereixen ms d'una alegria als turistes.

Aquesta estaci alberga tamb dues escoles privades internacionals que compten ms de 800 alumnes del mn sencer i de les quals l'una de les ms reputada s el Collegi Alp Beau Soleil.

 Enllaos externs .
 Web oficial del poble;
 Collge Alpin International Beau-Soleil;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145036" title="Davos" nonfiltered="3153" processed="3131" dbindex="59039">

Davos s una comuna de l'est de Sussa, al cant dels Grisons, ubicada al districte de Prttigau/Davos, cercle de Davos. Limita el nord amb Klosters-Serneus, a l'est amb Susch, el sud amb Schanf i Bergn/Bravuogn, i a l'oest amb Wiesen, Arosa i Langwies.

Davos s fams per tenir-hi lloc la trobada mundial del Frum Econmic Mundial, en el qual es reuneixen les elits socials i econmiques del mn. Tamb s famosa per la celebraci d'esdeveniments d'esports d'hivern, com la Copa Spengler, el torneig de clubs ms antic d'hoquei sobre gel.

Davos s no solament el ms gran lloc de vacances de muntanya, d'esports i de congressos als Alps, sin tamb la ciutat d'Europa de major altitud (1.560 - 2.844 m). Es troba a la part sud-occidental de Sussa, al cant dels Grisons. L'idioma oficial s l'alemany. s un lloc multicultural; prcticament tot el mn es pot entendre en angls, francs o itali.

A Davos s'hi pot arribar cmodament en cotxe o en tren. L'aeroport ms prxim s el de Zuric. 

 Turisme .
 Poblaci: 13.000 habitants;
 Gastronomia: 100 restaurants;
 Hotels: 24.000 llits;
 Vies / remuntis: 54 installacions;
 Estaci ms alta: 2.844 m d'altitud;
 Quilmetres de pistes: 300 km;
 Major pista d'esqu en descens: 12 km;
 Camins de senderisme a l'hivern: 97 km;
 Itineraris per a esqu de fons: 75 km clssic / 40 km skating;
 Itineraris per a esqu: 700 km;

 Enllaos externs .

 web oficial;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145041" title="Badia" nonfiltered="3154" processed="3132" dbindex="59041">


Una badia s una entrada de mar, oce o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser ms gran que no pas la penetraci de terra endins. s a dir, una concavitat en la lnia costanera formada pels moviments de la mar o d'un llac. Una badia s el concepte oposat d'un cap o una pennsula. Una badia llarga o de gran superfcie es considera un golf, mentre que una badia molt estreta s un fiord.

Vegeu tamb.
 Golf (geografia);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145042" title="Estret" nonfiltered="3155" processed="3133" dbindex="59042">
Un estret s un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua ms grans, i per tant, es troba entre dos masses de terra. Els termes estret, canal i pas poden ser sinnims, encara que aquestes ltimes tenen altres accepcions. Molts estrets sn de gran importncia econmica ats que es poden trobar rutes comercials importants; al llarg de la histria nombroses guerres s'han causat pel control d'alguns estrets. S'han construt tamb estrets artificials o canal navegables per unir dos cossos d'aigua separats per un istme, com ara el canal de Panam i el canal de Suez. De fet, el concepte d'istme s el concepte oposat al d'estret: un istme s la porci de terra envoltada per dos cossos d'aigua i que uneix dos masses de terra. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145043" title="Espectre poltic" nonfiltered="3156" processed="3134" dbindex="59043">

L'espectre poltic s una manera de visualitzar les diferents posicions poltiques, posant-les sobre un o ms eixos geomtrics que simbolitzen les dimensions poltiques que sn modelades com si fossin independents l'una de l'altra. 

Determinaci de l'espectre poltic.
Una de les suposicions ms bsiques per determinar un espectre poltic s que les opinions de les persones sobre diversos temes estan correlacionades, o que un tema essencial s la suma o domina les altres. Per tal que existeixi un espectre poltic ha d'existir un rang ampli de posicions; s a dir, els sistemes poltics en qu totes les persones es troben clarament en un grup o un altre i ning en una posici intermdia, no es descriuen ben b amb els models dels espectres poltics. Per altra banda l'espectre poltic deixa d'existir quan l'opini d'un grup guanya tal posici que ja no existeix cap divergncia d'opinions. Per exemple, als Estats Units, l'espectre poltic quant al federalisme va acabar amb la instauraci d'un sistema d'organitzaci federal. 

Dreta i esquerra.
En els pasos occidentals moderns, l'espectre poltic sovint es descriu utilitzant els termes "poltica de dreta" i "esquerra". Aquest model va tenir el seu origen en la localitzaci dels membres conservadors i liberals en l'Assemblea Legislativa de Frana el 1791, en qu els partits liberal i conservadors tenien posicions ben definides quant al rgim anterior. L'espectre poltic tradicional s'ha definit sobre un eix en qu el socialisme i el comunisme es troben a l'"esquerra", i el nacionalisme i el feixisme a la "dreta". El liberalisme del mercat sovint es considera al centre-dreta mentre que el liberalisme social es considera al centre o centre-esquerra. La democrcia cristiana es pot trobar al centre-dreta o al centre-esquerra depenent del pas, les circumstncies i l'poca. 

Cal esmentar que els atributs del que es considera una posici de "dreta" o "esquerra" han canviat al llarg del temps. Durant l'era revolucionria francesa -poca en qu no existien els conceptes de socialisme i feixisme- les posicions de l'espectre es basaven en l'actitud quant a l'estil monrquic de govern. Durant el segle XIX, els capitalistes i promotors del lliure mercat eren considerats els "liberals" (en oposici als governs centralistes); mentre que en l'actualitat aquestes actituds es consideren part del pensament de "dreta".

Models amb molts eixos.

El model d'un eix sovint es considera molt simplificat, agrupant proposicions poltiques relativament diferents. Els aspectes o opinions quant a alguns temes poden variar fins i tot dins els grups que es considerarien de "dreta" o "esquerra. A ms, algunes filosofies poltiques que han sorgit durant els ltims dos segles no poden ser catalogades segons el model unidimensional, en particular l'anarquisme i el libertarianisme. 

Un model alternatiu s el model bidimensional de David Nolan. El model s un diagrama que mostra el que ell considera les "llibertats econmiques" (com ara el nivell dels impostos, el lliure mercat i la lliure empresa) sobre l'eix de les abscisses, i les "llibertats individuals" (la llibertat de circulaci, la lacitat, la lliure posici del cos quant a la legalitzaci de les drogues, l'avortament i l'eutansia) sobre l'eix de les ordenades. 

Amb aquest diagrama l'ala es troba a l'extrem superior esquerre del diagrama, i l'ala dreta, a l'extrem inferior dret; els llibertaris es troben a l'extrem superior dret i els totalitaris a l'extrem inferior esquerre. Nolan va batejar els grups totalitaris com a "populistes" per llur tendncia a recolzar-se sobre el "petit poble", encara que el terme no coincideix amb el terme de populisme per referir-se als programes econmics massa liberals. En aquest diagrama bidimensional l'eix tradicional d'esquerra-dreta s'hi representa com a una diagonal  que travessa el diagrama.

El segent diagrama pretn copsar les essncies de les ideologies poltiques i localitzar-les en 4 punts concrets d'aquest mapa radial. El mapa pren la forma d'una brixola i colloca 4 ideologies bsiques en els 4 punts cardinals (nord-sud, est-oest). Cada punt cardinal en forma de triangle negre representa una ideologia concreta en el seu  estat pur  o estat ms  radical , s a dir, el punt on coincideix una combinaci de caracterstiques que diferencien a cada ideologia al mxim de les altres tres. Aix doncs, malgrat les concepcions que cadascun tingui de les ideologies, difereixin enormement (incls entre els mateixos idelegs de les diverses ideologies), aqu utilitzarem els noms de les 4 ideologies per identificar aquests 4 punts que acabem d'esmentar. L'intenci no s la de definir a l'anarquista o al feixista  perfecte , ans posar nom a aquests 4 punts. Fora d'aquests punts, podrem trobar infinitat d'ideologies combinades entre les 4 ideologies i els 4 eixos, com ara la socialdemocrcia o l'anarquisme individualista, a tall d'exemple. 

Eix econmic.
Aquest eix ve marcat per la gesti del sistema econmic: el socialisme dna tot el poder al govern per tal de planificar el mercat, mentre que el neoliberalisme allibera totalment el mercat del govern, anullant tot el poder de l'estat. 

S'entn que la dreta cerca el mxim b individual/personal i l'esquerra el mxim b collectiu/social. La dreta s la ideologia que defensa els interessos de la classe alta per tal de mantenir els seus privilegis. En contraposici,  l'esquerra defensa els interessos de la classe baixa, la classe explotada.

El neoliberalisme entn que s'ha arribat al final de la histria (tal com afirm Fukuyama), que les classes ja no existeixen. Per altra banda, el socialisme, un cop ha triomfat, proclama el mateix.

Eix moral.
El que defineix les dues ideologies que formen aquest eix s l'amplitud del seu horitz moral i els valors que defensen. Si l'anarquisme defensa la llibertat per sobre de tot (llibertarianisme o antiautoritarisme) el feixisme defensa just el contrari: anteposa l'autoritat i  l'ordre  per sobre de tot. L'horitz moral del Feixisme no va ms enll d'all que s capa de reconixer com a igual, cercant l'explotaci i domini sobre tot el que quedi fora del seu propi grup. En canvi, l'anarquisme, cerca l'obertura constant del seu horitz moral, solidaritzant-se amb tots els elements que siguin  vulnerables a l'explotaci i dominaci humana, des de les persones d'tnia o cultura diferent, fins als animals i tot el que forma part del medi ambient.

Ni el feixisme s de dretes ni l'Anarquisme s d'esquerres: el feixisme no busca el b de l'individu ni del collectiu en general, sin que busca el mxim b d'uns individus en concret i d'un collectiu concret: la classe dirigent. 
Per altra banda, el pensament llibertari o anarquisme, tampoc es d'esquerres, ja que un autntic alliberament personal no s possible sense un alliberament social i viceversa. Aix doncs, s'entn l'anarquisme com a un equilibri entre la recerca del b individual i el b collectiu. 

El feixisme s interclassista: utilitza missatges simples que puguin resultar atractius pel pessimisme i desillusi de la classe treballadora. 
L'anarquisme tamb s interclassista en el sentit que advoca per la supressi de les classes i defuig tota exaltaci d'una classe concreta, al contrari del que passa amb el socialisme. 

El feixisme tot i ser una ideologia poltica, sovint s'autodefineix com apoltic, s a dir, defuig els anlisis rigorosos de la realitat social, no utilitza la ra, sin la fora. Mostra una visi interessada, parcial i limitada. 

s reaccionari: respon als conflictes socials d'acord amb els instints humans ms baixos, no busca la comprensi de la diferncia sin el seu anihilament. L'incomprensi genera odi, i l'odi genera violncia, despotisme i autoritarisme.

s totalitari: l'estat ordena la vida social, cultural i poltica, i no permet que cap mbit de la vida collectiva s'escapi del seu control. Tota dissidncia ser exterminada. 

s populista: s una ideologia irracional, fcil d'entendre per tothom, ja que al darrera no hi ha reflexi, ans reacci.  Si creix l'atur, no s culpa de la gesti de l'economia, s culpa dels immigrants que ens prenen el treball.  

s ultra nacionalista: exalta els sentiments nacionalistes de la gent per tal que serveixin cegament a la classe dirigent. 

En contraposici, l'anarquisme busca la comprensi de la diferncia a travs de la reflexi. El pensament llibertari s una recerca continua de la llibertat individual i collectiva, fuig del dogma i la doctrina. 

Rebutja tota autoritat: s la nica ideologia que no pretn imposar-la a ning per la fora. 

Rebutja tota explotaci: busca la fi de l'explotaci de l'home per l'home. 

Qu trobem present en totes les ideologies?
 Un sistema propagandstic que la recolza.
 Utilitzaci interessada del nacionalisme (l'anarquisme tamb utilitza el nacionalisme, encara que sigui rebutjant-lo).

Vegeu tamb.
 Poltica;
 Elecci;
 Govern;

Enllaos externs.
The Political Compass 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145049" title="Paramotor" nonfiltered="3157" processed="3135" dbindex="59044">

El paramotor s un petit motor de dos temps amb una hlix de fusta o fibra de carboni (t una cilindrada des de 80cc. a 250cc.), que acoplat a l esquena d'un pilot de parapent li permet enlairar-se des d'un terreny pla, guanyar alada a voluntat i mantenir-se a l'aire el temps que es vulgui. Converteix el parapent en una aeronau completament autnoma, sense la necessitat d'haver de pujar a una muntanya per a poder enlairar-se, ni dependre de les condicions aerolgiques i trmiques.




Permet volar en llocs on seria impossible fer-ho sense l'ajuda del motor, i fer-ho a una alada poc habitual quan es vola en lliure. Tamb ofereix la possibilitat de parar el motor en vol i aprofitar les corrents trmiques . Quan aquestes s acaben el pots tornar a engegar i continuar volant amb motor. Els models actuals tenen un dipsit que va dels 8 als 14 litres de benzina que proporcionen una autonomia de vols de 2 a 5 hores segons la destresa del pilot a aprofitar les ascendncies.

El pilotatge es fa igual que amb el parapent, la diferncia noms s l's de l accelerador amb la m que permet pujar o baixar a voluntat.

Com a dades curioses cal destacar el rcord mundial de distncia  que s de 951 km., aconseguit per Ramn Morillas que va enlairar-se de Huelva i aterr al sud de Bordeus (Frana) al cap de 12 hores de vol. El rcord d'alada tamb el va superar Ramn Morillas amb 6102 metres  sobre el nivell del mar.


Enllaos externs.

Escola de Paramotor a Barcelona

Video Volar en Paramotor - Temps d'Aventura











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145050" title="Escola del Mar" nonfiltered="3158" processed="3136" dbindex="59045">
L'Escola del Mar va ser una instituci pedaggica nascuda a iniciativa l'Assessoria Tcnica de la Comissi de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, dirigida per Manuel Ainaud Snchez, partint de la positiva experincia obtinguda amb l'Escola del Bosc.

Actualment continua en actiu i, si be han canviat els objectius de la seva creaci, s una escola coneguda per la seva tasca pedaggica i per la seva histria. 

 Histria .
Inaugurada el 26 de gener de 1922 al barri de la Barceloneta, com a escola de primera ensenyana destinada a nens i nenes que, sense estar malalts, tenien una salut precria i es feia aconsellable una educaci a l'aire lliure i a prop del mar. El seu primer director va ser en Pere Vergs i Farrs.

L'Ajuntament de Barcelona la va ubicar a una platja just al final del carrer Almirante Aixada, al costat dels Banys Orientals i mirant al mar. Destruda per un bombardeig durant la guerra civil espanyola, va ser traslladada a Montjuc, molt a prop de la Font del Gat, a l'edifici que avui alberga el Museu Etnolgic. En novembre de 1948 es va inaugurar el tercer emplaament, ara al barri del Guinard, a on continua. Es tracta d'un edifici d'una antiga residncia particular que va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona, envoltat de jardins que ocupa tota una illa de cases. 

Enllaos externs.
Escola del Mar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145051" title="James Fitz-James" nonfiltered="3159" processed="3137" dbindex="59046">
 

James Fitz-James, primer Duc de Berwick (21 d'agost de 1670 - 12 de juny de 1734) va ser un militar i aristcrata angls al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successi Espanyola. Va ser nomenat comandant en cap de l'exrcit hispnic borbnic al front peninsular l'any 1704 per va ser destitut desprs de ser derrotat a la Campanya de Portugal i substitut pel Comte de Tess. Desprs de la derrota patida per aquest, fou nomenat de nou com a comandant en cap i va aconseguir portar les tropes borbniques a la victria en la Batalla d'Almansa. Rellevat de nou del comandament, fou nomenat per nou per tal de dirigir les operacions borbniques durant el Setge de Barcelona (1713-1714) que culmin en la Batalla de l'11 de setembre.

Perfil biogrfic.
El Duc de Berwick era fill illegtim del rei derrocat d'Anglaterra Jaume II i d'Arabella Churchill, germana del Duc de Marlborough, qui fou un dels grans comandaments militars de la Guerra de Successi Espanyola, aquest per pel bndol austriacista.

James Fitz-James va nixer a Moulins (Frana) abans de l'accs del seu pare al tron, i va ser criat com a catlic i educat pels jesuites. 

El 1695 es va casar amb Honora de Burgh, vdua de Patrick Sarsfield, comte de Lucan. D'aquest enlla va nixer un fill:

James Francis Stuart-Fitzjames-Stuart  (n. 21 d'octubre de 1696 - m. Npols, 2 de juny de 1738), duc de Llria i Xrica; casat amb Catalina Ventura Coln de Portugal, duquessa de Veragua i de l'Horta (descendent del descobridor Cristfol Colom).

Vidu el 1698, contreu la seva segona uni, amb Ana Bulkeley, el 1700. D'aquest noves nupcias van nixer 10 fills.


Entre els seus descendents figuren els duc de Fitzjames (francesos) i els ducs de Llria (espanyols), que posteriorment entroncarien amb la Casa d'Alba, desapareixent.

Expedient militar.
Va entrar al servei de Carles, duc de Lorena i va ser present al setge de Buda. Fitz-James va rebre el ttol de duc de Berwick de mans del seu pare el 1687, bar de Bosworth i comte de Tinmouth. Desprs va tornar a Hongria i va participar a la batalla de Mohacs.

Retorn posteriorment a Anglaterra i va ser nomenat governador de Portsmouth. El rei Jaume II va nomenar James Fitz-James Cavaller de la Lliga, per a causa de la revoluci gloriosa i la invasi de Guillem d'Orange, la imposici efectiva del ttol mai no va tenir lloc. 

Guerra dels Nou Anys.
L'any segent Jaume va ser enderrocat i Berwick es va exiliar amb ell prenent part activa a la campanya irlandesa entre les forces jacobites i les guillerminas, incloent la batalla del Boyne.

Exili i servei en l'exrcit francs.
Desprs de l'exili final del seu pare, Berwick va servir en l'exrcit francs, participant en les batalles de Steinkirk i de Landen. En l'ltima, Berwick va ser pres presoner, per intercanviat amb el duc d'Ormonde.

Guerra de Successi Espanyola.
Com a soldat, Berwick va ser altament estimat pel seu valor, la seva capacitat i integritat. Com a resultat del seu distingit servei a la Guerra de Successi Espanyola, es va nacionalitzar francs i va ser nomenat mariscal de Frana desprs de la seva encertada expedici contra Nia el 1706. 

El 25 d'abril de 1707, Berwick va aconseguir una gran victria a la batalla d'Almansa contra els partidaris de l arxiduc Carles (donant-se la paradoxa de qu un angls al capdavant d'un exrcit majoritriament francs va derrotar el marqus de Ruvigny, un francs al capdavant d'un exrcit angls). Desprs d'Almansa, Berwick va rebre els ttols de duc de Fitz-James i par de Frana de mans de Llus XIV.

Felip V d'Espanya tamb el premi nomenant-lo lloctinent d'Arag, creant el ttol de duc de Llria i concedint-li el en feu la villa de Xrica el 30 de setembre de 1707.

L'ltim esdeveniment important en qu va participar el duc de Berwick durant la Guerra de Successi Espanyola va ser el setge de Barcelona, que suposs la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Guerra de la Qudruble Aliana.
No molt desprs d'aix, Berwick va ser designat governador militar de la provncia francesa de Guyena, on va fer amistat amb Montesquieu. El 1718 es va trobar sota la necessitat d'entrar una vegada ms a Espanya amb un exrcit; i aquesta contra Felipe V. 

Guerra de Successi de Polnia.
Molts anys de pau van seguir a aquesta campanya, i Berwick no va ser nomenat cap altra vegada per servir en camp fins a 1733. Aquell any va ser eligit per conduir l'exrcit del Rin a la Guerra de Successi de Polnia, per va resultar mort per una bala de can al setge de Philippsburg, el 12 de juny de 1734.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145059" title="Vctor Erice" nonfiltered="3160" processed="3138" dbindex="59049">
Vctor Erice (Carranza, Biscaia, 30 de juny de 1940) s un director de cinema basc.

La seva percepci del mn, marcada per l'absncia de la figura paternal, el port a realitzar un cinema de caire molt potic i personal, ple de smbols i metfores que obren cam a mltiples interpretacions d'una mateixa obra. Aix li caus alguns problemes amb els productors. Es caracteritz pel carcter intimista de les seves pellcules i pel realisme ms aviat dramtic que aquestes tenien. La seva producci consta d'nicament tres films ( El espritu de la colmena, El Sur i El sol del membrillo)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145060" title="Wim Wenders" nonfiltered="3161" processed="3139" dbindex="59050">

Wilhelm Wim Ernst Wenders (Dsseldorf, 14 d'agost de 1945) s un guionista, productor, actor i director de cinema alemany.

Interessat pels temes que indaguen en la cultura occidental contempornia, estudi a l'escola de Cinema de Mnich entre el 1967 i el 1970, on realitz  alguns curtmetratges i el seu primer llargmetratge , "estiu a la ciutat" (1970). La seva primera pellcula comercial fou "la por del porter davant el penal" (1971), basada en la novella homnima de Peter Handke.

Wenders s'ha interessat per la cultura nord americana en algunes de les seves pellcules.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145065" title="Xerojardineria" nonfiltered="3162" processed="3140" dbindex="59051">
El prefix xero- prov del grec i significa sec. La xerojardineria doncs, s la jardineria prpia, o la ms adequada, per a les zones ms seques.

Actualment per, la xerojardineria s'empra com a jardineria autosuficient, que optimitza al mxim tots els recursos, en especial l'aigua, i s aplicable a tot tipus de climatologia. Es tracta doncs d'establir un balan ptim entre els recursos disponibles i les necessitats que ha de satisfer un jard.

 Planificaci i disseny del jard .
Una bona planificaci s essencial per a la distribuci ptima dels recursos.
 Caracterstiques: tenir en compte les zones ms assolellades, obagues, exposades al vent, el pendent del sl...
 Necessitats: l's que se'n far de cadascuna de les zones (jard, passeig, esbarjo, emmagatzematge d'eines...);
 Topografia del terreny i anlisi del sl: cal tenir en compte el pendent del terreny (a les pendents suaus hi plantarem espcies tapissants que donaran suport al terreny, i en canvi als pendents molt pronunciats es poden construir bancals) i la humitat intrnseca d'aquesta (en zones humides, entollades o amb bassa hi plantarem, s clar, espcies amb alts requeriments hdrics).
 Anlisi del sl: conixer les caracterstiques del sl, si sn cids o bsics, i si s argils o molt sorrenc o arens, i fer una millor o correcci de les condicions fsiques del sl com ara afegir compost o saul als terrenys argilosos.

 Selecci de les espcies .
L's de plantes autctones, les prpies de la regi, ens permetr estalviar ms aigua ja que estan adaptades al clima, al tipus de sl i han desenvolupat adaptacions contra les plagues. 
Tindrem en compte per:

 Les necessitats hdriques;
 L'espai que hi disposem: en jardins petitons plantarem pocs exemplar arboris i de creixement lent, i en canvi en jardins grans, plantarem arbres grossos que poden donar un port monumental com sn les alzines, les oliveres, els pins...

 La gespa .

Les gespes es poden substituir per plantes tapissants que permetin obtenir els mateixos efectes visuals que la gespa, per sense grans consums hdrics ni de temps per al manteniment.
No totes les espcies tapissants permeten per sser trepitjades.
Les ms recomanables sn la grama o gram, la Cynodon dactylon i la Festuca arundacea.

 Manteniment de les gespes .
No s'han d'adobar excessivament ja que provoca un augment del creixement i per tant tamb de la demanda d'aigua. A l'hora de segar-la s'ha de fer a una alada mitjana de 8 a 10 cm, aix evitarem que l'herba tingui unes fulles molt llargues que augmenten l'evapotranspiraci i per tant la demanda tamb d'aigua.

 Sistemes de reg eficients .
Tal i com es recomanava, una bona manera d'economitzar l'aigua consisteix en plantar les plantes de manera ordenada segons les necessitats hdriques i disposar d'hidrozones:
 Zones de consum baix hdric: noms es regaran en l'etapa immediatament posterior al trasplantament, als dos anys han d'sser capaces de sobreviure amb la pluja de la zona.
 Zones de consum moderat: regarem noms en perodes de sequera i quan les plantes manifesin estrs hdric.
 Zones d'alt consum: destinada als prats de gespa que caldr sser regades amb els sistema ms eficient per aquesta tipologia de plantes, sovint els aspersors.

 Tipologies de regs .
 Aspersi i difusi: distribuci de l'aigua simulant les gotes de pluja. L'aigua es canalitza a gran pressi fins la sortida on hi ha l'aspersor o difusor. Adequat per la gespa, les tapissants, els conreus i la rocalla. Eficincia del 70 al 75%.
 Degoteig o mnegues de exsudaci: Infiltraci de l'aigua puntualment, tot mullant noms una part localitzada del sl on hi ha les |arrels. N'hi ha de superficials i de subterranis, aquest segons sn els ms adequats estticament als jardins. Adequat per a arbres, arbustos i tanques. Eficincia del 90%.
 Manual: s el clssic reg amb mnega o regadora. Apte per a tot tipus de plantes. Adequat per a regs puntuals i petits espais. Eficincia del 45%.

 Per saber-ne ms .

 "Guia prctica de la xerojardineria" de la Gemma Urrea, editat per Catalunya estalvia Aigua coorganitzat per la Generalitat de Catalunya i els Ecologistes en Acci;
 Web sobre l'aigua d'Ecologiestes en Acci de Catalunya;
 Web d'estalvi de l'aigua de l'ACA, l'Agncia Catalana de l'Aigua, Generalitat de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145066" title="Pterodctil" nonfiltered="3163" processed="3141" dbindex="59052">

Els pterodctils foren uns pterosaures, d'una longitud alar d'entre 50 i 75 cm, que visqueren a les vores dels llacs durant el Jurssic superior. Probablement eren carnvors i capturaven peixos i altres animals petits. S'han descobert fssils d'aquests animals a Europa i frica.

El nom deriva de les paraules gregues ptero (alat) i dactyl (dit) i es refereix a la manera en qu l'ala era soportada per un nic i llarg dit.

El gnere fou anomenat originalment Ptero-dactyle per George Cuvier l'any 1809. L'any 1812, Soemmering anomen a un especimen de la mateixa espcie Ornithocephalus antiquus. El nom de Cuvier tenia preferncia i l'especimen holotipus pass a ser conegut com a Ptero-dactyle antiquus, que fou llatinitzat al nom acual l'any 1815.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145072" title="Castell Reial de Cotlliure" nonfiltered="3164" processed="3142" dbindex="59054">

El Castell Reial de Cotlliure s un dels monuments ms importants de Cotlliure amb l'esglsia Nostra Senyora dels ngels.

Histria.
La primera documentaci del castell es de 673, la qual cosa evidencia la situaci estratgica d'aquest territori.

El castell i Cotlliure foren possessions dels comtes de Rossell abans de passar sota el control dels reis d'Arag de 1172 a 1276. Ms tard, el Castell Reial fou unit al regne de Mallorca fins a 1343, esdevingu aleshores residncia reial (Cotlliure era en aquella poca el primer port del Rossell), ocupada amb tot de manera discontnua pels sobirans i llur cort que es desplaaven sovint entre les seues possessions. 
Entre 1242 i 1280 el castell fou completament reconstrut a costa d'una casa dels Templers vena. 

Desprs de l'ocupaci per les tropes Llus XI, Cotlliure, a partir del regne de Carles V, va passar sota dominaci dels Habsburg d'Espanya.

Convenia doncs adaptar la fortalesa de manera urgent als progressos de l'artilleria. Aix les defenses del castell i dels seus voltants es van reforar considerablement.

Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell pateixen un setge intens. Les tropes del rei francs dominen els puigs i llur flota bloqueja el port. Arran de l'assalt de la ciutat i del castell per les tropes de Llus XIII de Frana (que constaven de 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i llurs mosqueters). A conseqncia d'aquest atac, les tropes espanyoles, privades d'aigua per la destrucci del pou, s'han de rendir. 

L'any 1659, desprs del Tractat dels Pirineus, amb l'annexi consegent del Rossell, el castell passa sota dominaci francesa. L'arquitecte del rei de Frana Sbastien Le Prestre, marqus de Vauban va decidir aleshores de fortificar el monument arrasant aix el poble alt per a enfortir el recinte.

Enllaos externs.
http://www.cg66.fr/culture/patrimoine/chateau_royal/traduc_catalan.html


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145079" title="Selecci espanyola de bsquet" nonfiltered="3166" processed="3143" dbindex="59056">

La Selecci espanyola de bsquet s l'equip format per jugadors de ciutadania espanyola, que representen la Federaci Espanyola de Bsquet (FEB) a les competicions internacionals organitzades per la Federaci Internacional de Bsquet (FIBA) i el Comit Olmpic Internacional (COI): els Jocs Olmpics, el Campionat mundial de Bsquet i l'Eurobsquet, entre altres.

Selecci masculina.

La Selecci espanyola s hui dia la tercera millor selecci del mon, segons el rnquing que ellabora la FIBA.

La selecci espanyola es va formar, com equip nacional, en 1935, a fi de participar en el primer Campionat d'Europa de la histria, el disputat a Ginebra l'estiu de 1935, i en el qual va assolir una histrica segona posici. El primer partit de la histria de la selecci va ser un amists disputat setmanes abans de l'Europeu, el 1935, en el qual es va enfrontar a la selecci de Portugal. L'xit de l'Eurobasket va donar a la Selecci la possibilitat de participar en els Jocs Olmpics de Berln de 1936, els primers en qu va haver-hi competici de bsquet. Espanya, subcampiona d'Europa, era una de les favorites a aconseguir medalla, per no va poder assistir als Jocs a causa de l'inici de la Guerra Civil espanyola dies abans de l'inici dels Jocs. 

L'xit ms important a l'historia de la selecci espanyola va ser la victori al Campionat Mundial de Bsquet celebrat a Jap el 2006, guanyant la final (47-70). Pocs dies desprs d'este triomf aconsegueix el Premi Prncep d'Astries dels Esports.

A ms d'este campionat, la selecci va guanyar la medalla de plata als Jocs Olmpics de Los ngeles al 1984, com tamb hi va aconseguir huit medalles al Eurobasket: sis de plata i dos de bronze, i als Jocs Mediterranis Espanya va guanyar la medalla d'or al 1955, la de plata al 1987 i la de bronze al 2005. L'any 2008 va guanyar la medalla de plata als Jocs Olmpics de Pekn en un partit contra els Estats Units (107-118).

Selecci femenina.

La secci femenina de la selecci espanyola no va aconseguir classificar-se per a mundials fins al Campionat mundial de bsquet femen celebrat el 1994 a Austrlia, desprs de guanyar el Europeu de Perusa al 1993, per des de entonces no sols es va clasificar per als tres campionats segents, sino que tamb va aconseguir un vuitena posici al Campionat mundial de bsquet femen de 1994 celebrat a Australia, i dues cinquenes posicions consecutives al Campionat d'Alemanya 1998 i Xina 2002. La secci femenina de la selecci espanyola ocupa el 5 lloc al rnquing de la FIBA.

A ms de l'or al campionat europeu de 1993, la selecci femenina va guanyar la medalla de plata a l'europeu del Campionat Europeu de Bsquet Femen de 2007 i tres bronzes europeus consecutius al 2001, 2003 i 2005, com tamb un altre bronze als Jocs Mediterranis de 2005. 

Altres seleccions.
La Federaci Espanyola de Bsquet hi te, tamb, una Selecci Espanyola Snior, a ms de les seleccions com les "Snior B", "sub-20", "sub-18", "sub-16" i "sub-15" (masculines i femenines). A la secci femenina, tamb hi ha una categoria ms, la "sub-19".

Referncies.


 Enllaos externs .
  Web oficial de la Federacin Espaola de Baloncesto;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145081" title="Campionat d'ustria amateur" nonfiltered="3167" processed="3144" dbindex="59057">
El campionat d'ustria amateur fou una competici lstica disputada a ustria, durant els anys 1929 i 1937. Apareguda poc desprs de la instauraci del professionalisme (establert bsicament a la capital Viena), aquesta competici permet als clubs amateurs austracs dels diferents estats federals competir en un campionat nacional. La competici es disputava en sistema d'eliminatries.

 Historial .
1929: Grazer AK;
1930: Kremser SC;
1931: Linzer ASK;
1932: Grazer AK;
1933: Grazer AK;
1934: Sturm Graz;
1935: Badener AC;
1936: 1. Wiener Neustdter SC ;
1937: Post SV Wien;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145082" title="Supercopa espanyola de bsquet" nonfiltered="3168" processed="3145" dbindex="59058">


La Supercopa espanyola de bsquet s una competici que es disputa amb el guanyador de la lliga ACB, el de la Copa del Rei i els dos millors equips de l'ACB que no han guanyat cap ttol al final de la temporada. Es disputa des de l'any 2004, abans de comenar la lliga regular de l'ACB. El Winterthur FC Barcelona va ser el primer guanyador, per el gran dominador d'aquesta copa ha estat el TAU Cermica, que s'ha endut tres Supercopes de les quatre disputades.

 Ttols .
2004 (Mlaga): Winterthur FCB;
2005 (Granada): TAU Cermica;
2006 (Mlaga): TAU Cermica;
2007 (Bilbao): TAU Cermica;
2008 (Saragossa): TAU Cermica;

 Historial .



 No es va disputar el partit pel 3er i 4art lloc.

 MVPs .



 Classificaci histrica del torneig .



 Enllaos externs .
ACB.com: Palmars i relaci de MVP's de la Supercopa ACB ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145083" title="Copa Challenge de futbol" nonfiltered="3169" processed="3146" dbindex="59059">
La Copa Challenge fou un competici futbolstica creada per John Gramlick, que tamb havia estat fundador del Vienna Cricket and Football club, iniciada el 1897 i que enfrontava clubs de l'Imperi Austro-hongars. Amb alguna excepci, el torneig era disputat per clubs de les tres grans rees futbolstiques del pas, a les ciutats de Viena, Praga i Budapest. Avui en dia la copa est en possessi del Wiener Sport-Club, vencedor de la darrera edici el 1911.

 Historial .

(1) La competici de la temporada 1909/10 no est plenament confirmada ja que no existeix documentaci al respecte. Algunes fons donen aquest partit com a final del campionat per sembla que en realitat no es disput la competici.

 Palmars .
 3 ttols Wiener AC: 1901, 1903, 1904;
 2 ttols Vienna Cricket and Football-Club: 1898, 1902;
 2 ttols First Vienna FC 1894: 1899, 1900;
 1 ttol Wiener Sportvereinigung: 1905;
 1 ttol Ferencvrosi TC: 1909;
 1 ttol Wiener Sport-Club: 1911;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145087" title="Rdio Gelida" nonfiltered="3170" processed="3147" dbindex="59060">
Rdio Gelida s l'emissora municipal de rdio de Gelida (Alt Peneds). La seva primera emissi va ser el 21 d'agost de 1981, durant la Festa Major de Gelida. Rdio Gelida es pot sintonitzar al 107.6 FM i a travs de la seva pgina web .

Rdio Gelida emet les 24 hores del dia i t una programaci variada. La informaci local s la base de la seva programaci, especialment els dissabtes que emet l'informatiu i la tertlia. 

Rdio Gelida est gestionada pel Patronat Municipal de Rdio Gelida. El Consell Rector s el grup directiu encarregat de gestionar el dia a dia i l'Assamblea de collaboradors sn els encarregats d'aprovar els principals temes de l'emissora. Tot el funcionament es basa en el voluntariat i la collaboraci. 

Rdio Gelida tamb organitza al llarg de l'any diverses activitats com "El patge de la rdio" que visita als nens malalts i t una carrossa a la cavalcada de reis. L'emissora municipal de rdio tamb organitza una campanya solidria anomenada "Cap nen sense joguina" durant les festes nadalenques.

Per l'activitat ms important es duu a terme durant la Festa Major de Gelida. El divendres de Festa Major organitza un sopar popular al carrer amb ms de 500 comenals. A prop de 100 collaboradors de l'emissora sn els encarregats de servir el sopar. Desprs hi ha ball i empalmades.

Tamb organitza una cursa durant la festa major anomenada "La Funimetrada". s una cursa popular que va des de l'estaci inferior del funicular a la superior. La cursa comena quan el funicular surt de l'estaci inferior i cal arribar abans que el funicular.

El 2006, Rdio Gelida va celebrar el seu 25 aniversari amb diverses activitats. El mes de maig es va fer un cap de setmana ple d'activitats (concert de jazz, exposici dels 25 anys, vermut popular, funimetrada, discoteca, concert de msica clssica). Per celebrar l'aniversari es va editar un DVD amb diverses entrevistes i amb imatges histriques de l'emissora. El DVD es va repartir durant el sopar d'aniversari que es va celebrar el mes d'octubre amb collaboradors que formen o han format part de la rdio. Tamb es van fer programes especials de rdio per celebrar l'efemride.

El 2007 el consell rector format pel director Carles Gala, la cap d'informatius Mireia Coma, l'administrador Xavier Or, la cap de promocions i activitats Helena Ferrer, la cap de programaci Anna Nieto i el cap de musicals i multimdia Vctor de la Torre, van deixar els crrecs desprs de 5 anys al capdavant de l'emissora. Laia Carrillo, Ana Drets, Gerard Llopart, Jlia Tarrida, Agnes Esteller, Nria Torrents i David Baqus formen part actualment del consell rector de la rdio.


Enllaos externs.
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145089" title="Ral Bravo Sanflix" nonfiltered="3171" processed="3148" dbindex="59061">
Ral Bravo Sanflix, (nascut el 14 d'abril del 1981 a Gandia (Valncia), s un jugador professional de futbol. Actualment forma part del primer planter de l'Olympiacos. Juga habitualment de lateral esquerre, encara que alguna vegada ha jugat de defensa central.

 Biografia .
Va nixer a la localitat valenciana de Gandia, el 14 d'abril de 1981. Va comenar a jugar al futbol a la seva ciutat natal, al Palma CF, d'on va anar, el 1996 al Real Madrid amb quinze anys, per ingressar al Juvenil B de l'entitat madrilenya.

Ral Bravo va ser convocat per la selecci nacional sots-16 a la campanya 1997-98, guanyant el Torneig de l'Algarve a Portugal. 

A la temporada 1999-00 va jugar amb el segon filial del Real Madrid, a la Tercera Divisi espanyola, donant el salt a la Segona Divisi B la temporada 2001-02), amb el Castilla.

Va debutar amb el Real Madrid a la temporada 2001-02, a un partit contra l'Athletic de Bilbao, el 6 d'octubre del 2001 al Bernabu, guanyant per 2 a 0.

La segona meitat de la temporada 2002/03 va jugar cedit al Leeds United d'Anglaterra, tornant al Real Madrid al juny.

En juliol de 2007 fitx per l'Olympiakos, abandonant el Real Madrid desprs de sis temporades al primer equip.

 Palmars .


 Enllaos externs .
Web oficial del Real Madrid ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145091" title="Frmula 3" nonfiltered="3172" processed="3149" dbindex="59062">


La Frmula 3 o, en forma abreviada, F3, s un tipus de frmula de competici automobilstica. Diversos campionats es duen a terme a Europa, Austrlia, Amrica del Sud i sia. La frmula tres ha estat, tradicionalment, com el pas inicial per arribar a la Frmula 1.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145100" title="Campaspero" nonfiltered="3173" processed="3150" dbindex="59064">


Campaspero s un municipi espanyol situat a la provncia de Valladolid (Castella i Lle), tocant al lmit amb les provncia de Segovia. s el municipi que es troba a ms alada de la provncia de Valladolid, a ms de 900 metres sobre el nivell del mar de mitjana. Forma part de la regi histrica de Castella, ms concretament de Castella la Vella. 

Origen del topnim.
Hi ha moltes teories sobre l'origen del nom de Campaspero, tot i que la ms encertada s, potser, la que assenyala l'antic nom de "Campo spero", present en nombrosos documents, com a l'arrel del topnim actual de Campaspero. El pedregs terreny i el rigors clima van servir, sense dubte, per a atorgar a aquest camp el qualificatiu d'aspre.

Histria.
Com la majoria de pobles de les Comunidades de Villa y Tierra de Cullar, de la qual en form part, Campaspero segurament es va fundar a principis del segle XI, dins del marc de la repoblaci de la Riba del Duero, la qual fou encomanada, com la de Valladolid, a Pedro Ansrez.

Des d'aleshores fins al 1833, el municipi form part de la provncia de Segvia tot i que, a causa de la proximitat amb la Comunidad de Villa y Tierra de Peafiel, va mantenir uns vincles molt estrets amb la provncia de Valladolid fins que finalment en fou adherida.

El Campaspero actual.



Actualment, Campaspero s l'nic poble de Valladolid que forma part de La Churrera, comarca integrada per municipis segovians amb l'nica excepci de Campaspero.
L'esglsia parroquial de Sant Domnec de Guzmn, com no podia ser d'una altra manera, fou feta amb pedra de les pedreres locals. Aquest edifici data del segle XVII, segle en qu es decid aixecar aquest temple a causa de l'estat runs en qu es trobava l'anterior, actualment inexistent. L'esglsia, d'estructura simple, guarda a l'interior algunes talles d'inters notable, com la de l'Assumpci, feta per Pedro Berruguete, escultor del poble ve de Peafiel durant la segona meitat del segle XVIII.    

De la mateixa poca sn les imatges de Sant Domnec de Guzmn, patr de l'esglsia, i de Sant Bonaventura, que comparteixen amb les de l'Assumpci el retaule major, barroc, i tallat en fusta per Pedro Ventosa, mestre de Seplveda. A la banda esquerra del presbiteri hi destaca una escultura del Crist Crucificat, del finals del segle XVI i que probablement fou tallada a Cullar per Roque Muoz. A la banda dreta, un retaule mostra una imatge de la Verge del Rosari.

 Les pedreres i la talla de pedra .

Campaspero es troba damunt d'un scol de pedra de 30 metres de gruix, que els vens del poble han aprofitat des de sempre. Aix doncs, la pedra, les pedreres i la seva transformaci han estat, en gran part, fonamentals en l'economia del municipi. 

A la provncia hi ha molts edificis que s'han construt amb pedra de Campaspero, sovint elaborada al mateix poble, cosa que ha fet guanyar molta experincia als artesans de la poblaci, que encara avui en dia fan faanes, escuts, panteons i xemeneies.

A mesura que passaven els anys, el treball completament artesanal ha desaparegut paulatinament per donar pas a la tcnica i els processos de carcter industrial, tot i que, afortunadament, encara queden alguns artesans en el sentit ms estricte del terme. Encara avui treballen la pedra manualment amb eines senzilles, que els ajuden a treure'n panteons, faanes i fonts senzilles i elegants. Els picapedrers de Campaspero no han oblidat el seu antic ofici i, si molt conv, executaran a ma -literalment- algun encrrec especial, com ara escuts o restauracions d'obres antigues.    

Gastronomia.
Tot i que el fams "camp aspre" ha donat poques oportunitats als llauradors, sobretot per l'escassetat d'aigua d'aquestes terres altes i pedregoses, la tenacitat dels habitants ha aconseguit arrencar del sl l'escassa riquesa, vlida per a, almenys, alimentar bona part de la poblaci. 

La ramaderia predominant s la de la llana, els anyells de la qual han condicionat la gastronomia de Campaspero, on es poden tastar dues de les especialitats ms gustoses de la regi: el tpic anyell rostit i la graellada de costelles.

Dins de l'apartat gastronmic ee pot destacar la rebosteria de la fbrica de llaminadures, confiteria i rebosteria Dulces F. Soria, on s'hi elaboren dolos exquisits (pastes fullades, pastes de te...), o especialment les postres de Nadal (massap, amarguillos (especialitat local), etc.) elaborats de forma artesanal.  

Festes.

Les primeres festes de l'any que se celebren a Campaspero sn el Carnestoltes, en qu els quintos (nois joves que, antigament, havien de d'anar a fer el soldat) en sn els protagonistes.

En aquesta festa dels quintos, els mossos pidolen pels carrers del poble mentre toquen la dolaina. El dia ms important del programa s el dimarts, escollit pels quintos per organitzar les tradicionals curses de galls. Seguint l'ordre de l'any, la festa segent s, per als vens de Campaspero, la Segona Pasqua, un diumenge (normalment de finals de maig) en qu els parroquians treuen en process la Vrgen del Amor Hermoso, que presideix una festa especialment divertida per als ms menuts, que participen en jocs i competicions esportives. Les festes patronals de Campaspero sn el dia 8 d'agost, festa del seu sant patr, Sant Domnec de Guzmn.

Desprs de la Missa Major i la process de dansa, l'ajuntament serveix un refrigeri als vens i visitants a la Plaa Major. La resta del programa es completa amb curses de braus i capeas que recorren els carrers de Campaspero.

Enllaos externs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145102" title="Torre de Madeloc" nonfiltered="3174" processed="3151" dbindex="59065">
La Torre de Madeloc, situada a Cotlliure (Catalunya Nord), forma part d'una xarxa de dispositius de vigilncia (com tamb la Torre de la Maana) de la mar que es poden retrobar a tota la costa dels Pasos Catalans o fins i tot a tota la conca mediterrnia. 
Aquesta torre que data del segle XIII s'eleva a 656 metres d'altitud i beneficia d'una situaci estratgica que permet de veure, i vigilar tota la plana i la costa del Rossell. Des d'aquest punt es podien fer senyals per a assabentar la poblaci d'un atac imminent.

Actualment serveix com a repetidor de televisi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145103" title="Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella" nonfiltered="3175" processed="3152" dbindex="59066">


Les Llacunes de La Mata-Torrevella, es troben a la comarca del Baix Segura, ocupa part dels termes municipals de Guardamar del Segura, Torrevella, Los Montesinos i Rojales. Conformen junt amb El Fondo i les Salines de Santa Pola, un triangle de zones humides amb importncia internacional al sud d'Alacant.
 
El Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella t una superfcie de 3.700 hectrees. D'elles, 2.100 sn lmines d'aigua, mentre que la resta correspon a les redones (1.400 hectrees la llacuna de Torrevella i 700 la de La Mata).
 
Les dues llacunes sn separades entre si per una anticlinal anomenat El Chaparral. Un canal unix ambdues depressions que, a ms, sn comunicades de forma artificial amb la mar per mitj d'altre canal conegut per El Acequin, per la qual cosa es conforma una unitat d'explotaci salinera. La llacuna de La Mata actua com a depsit escalfador mentre que la collita de sal es realitza a la de Torrevella.

En la conca neoquaternria, conformada pels relleus corresponents al grup de falles del Baix Segura i de San Miguel de Salinas, se situen les llacunes. Un conjunt de rambles i barrancs de rgim intermitent aboquen les seues aiges a aquesta conca, especialment a la llacuna de Torrevella, a causa de la seua proximitat amb la serra de San Miguel de Salinas.

 Vegetaci .
La vegetaci prpiament aqutica s quasi inexistent en este tipus de zones humides a causa de l'elevada salinitat de les aiges. Tanmateix, en les redones de les llacunes s'hi troben els millors reductes de vegetaci de saladar sec i humit del Pas Valenci.

L'ordre Arthrocnemetalia, dins del qual destaquen les formacions dArthrocnemum macrostachyum i Juncus subulatus, s molt ben representat en alguns enclavaments del Parc. Aix mateix, les estepes salines de l'ordre Limonietalia i l'espcie Senecio auricula subsp. auricula conformen a la zona diverses associacions d'inters europeu.
 
El saladar humit, constitut per formacions de senillar-jonquera (Typho Phragmitetum chrysanthi i Elymo-Juncentum maritimi), apareixen en aquells llocs on existeixen aportaci d'aigua superficials, com a la vora nord de la llacuna de La Mata i en alguns trams allats de la de Torrevella.

En la redona sud de la llacuna de La Mata n'hi ha tamb vegetaci de bosc, constituda per garrigar mediterrani (Chamaeropo-Rhamnetum Lycioidis), pi blanc (Pinus halepensis), timonedes i albardars.

Fauna .
L'avifauna s el grup faunstic de major rellevncia al Parc Natural, ja que s format per quasi un centenar d'espcies. Junt amb El Fond i Santa Pola, el Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevella constitux un enclavament de zones humides d'importncia crucial per al desenvolupament dels cicles biolgics de nombroses espcies que l'utilitzen tan en les migracions com per a fer niu i hivernar.

Aix, el flamenc (Phoenicopterus ruber) s'alimenta i descansa a La Mata. S'hi ha arribat a comptabilitzar concentracions de fins a 2.000 individus d'esta au i de prop de 3.000 cabussons coll-negres (Podiceps nigricollis) durant la migraci.
 
Entre les nidificants sobrexen la camallonga (Himantopus himantopus), l'nec blanc (Tadorna tadorna), l'arpellot cendrs (Circus pygargus) i l'alena (Recurvirostra avosetta), el nombre de la qual ja s prou com per a conferir importncia internacional a la zona.

Tamb destaquen les poblacions de corriol camanegra (Charadrius alexandrinus), de xatrac d'Albufera (Sterna hirundo), de mongeta (Sterna albifrons) i de torlit (Burhinus oedicnemus) als voltants de les llacunes.
 
Per altra part, durant la temporada de caa es refugien a La Mata multitud d'antides dels vedats propers, que s'aprofiten del carcter de Refugi Nacional de Caa que posseix la llacuna des de 1989.

L'invertebrat ms caracterstic de les llacunes s Artemia salina. Este menudet crustaci, que junt amb les larves dels mosquits quironmids constitux la dieta fonamental de la nombrosa avifauna d'estes zones humides, sol viure amb elevat nivell de salinitat, per la qual cosa abunda en les vores de la llacuna de la Mata.

 Enllaos externs .
 Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella;
 Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145108" title="Supercopa austraca de futbol" nonfiltered="3176" processed="3153" dbindex="59067">
La supercopa austraca de futbol fou una competici futbolstica disputada anualment a ustria entre 1986 i 2004. Era disputada pels campions de la lliga i copa austraques.

Historial.


1 Sturm Graz (segon a la lliga) reempla els campions FC Tirol Innsbruck els quals perderen la llicncia per la temporada 2002/03.

Historial.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145110" title="Maitreya" nonfiltered="3177" processed="3154" dbindex="59068">


Maitreya s, segons el budisme, el futur Buda, o ms exactament bodhisattva (en la tradici mahayana) que els budistes creuen apareixer a la terra per assolir la completa illuminaci, i ensenyar el pur i veritable dharma. El Buda Maitreya ser el successor de Siddhartha Gautama, el Buda histric.

L'aparici de Maitreya coincidiria amb la desaparici o oblit del dharma transms i predicat per Siddhartha Gautama. Es prediu que Maitreya assolir el Bodhi en menys d'un any. La seva aparici es caracteritzaria per una srie d'esdeveniments fsics. Es prediu que els oceans minvaran, permetent que Maitreya els travessi lliurement. Maitreya tamb permetr desvetllar el veritable dharma a la gent, permetent la creaci d'un nou mn. Aix tamb significaria el final del "temps mig" on els humans actualment resideixen.

Alguns dels esdeveniments que seguirien a l'aparici del segon Buda inclouen el final a la mort, guerra, fam i malaltia i la protecci d'una nova societat de tolerncia i amor. Mentre moltes persones es van proclamar com a Maitreya durant els anys desprs de la mort del primer Buda, cap va ser oficialment reconegut pels Budistes. Segons les escriptures budistes, Maitreya vindr dos mil cinc-cents anys desprs del Nirvana del Buddha Sakyamuni. A I-Kuan Tao, es creu que Maitreya ja ha aparegut sobre la terra. Maitreya i Miroku sn el mateix per aquests practicants, el que obre un nou significat a certs productes arribats del Jap: el conegut anime Inuyasha s un d'ells, en el qual un monjo anomenat Miroku ajuda a salvar el mn japons feudal. 

Maitreya s de vegades comparable, encara que no completament, al segon adveniment en altres religions:
 L'aparici de Kalki, la forma final de Vixnu a l'hinduisme.
 El retorn de Jess al cristianisme.
 Saoshyant al Zoroastrisme.
 El messies del judaisme.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145111" title="Royal Standard de Lige" nonfiltered="3178" processed="3155" dbindex="59069">


El Royal Standard de Lige s un club de futbol de Blgica, de la ciutat de Lieja, a Valnia. Va ser fundat en 1900 i actualment juga a la primera divisi belga, la Jupiler League. 

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1900 per estudiants del collegi Saint-Servais a Lieja. El nom el copiaren del club Standard de Paris, popular aquells anys. El 1982 assoleix la seva millor classificaci europea, arribant a la final de la Recopa d'Europa de futbol, on fou derrotat pel FC Barcelona a la final. El 1996 va absorbir el club RFC Seraing.

Palmars.
Tornejos nacionals.
Lliga belga (9): 1958, 1961, 1963, 1969, 1970, 1971, 1982, 1983, 2008;
Copa de Blgica (5): 1954, 1966, 1967, 1981, 1993;
Copa de la Lliga de Blgica (1): 1975;
Supercopa de Blgica (3): 1981, 1983, 2008;

Tornejos internacionals.
Subcampi de la Recopa d'Europa (1): 1982;

 Jugadors histrics .
 Roberto Bisconti;
 Gilbert Bodart;
 Sergio Conceiao;
 Ivica Dragutinovic;
 Rgis Genaux;
 Eric Gerets;
 Michal Goossens;
 Philippe Lonard;
 Emile Mpenza;
 Mbo Mpenza;
 Michel Preud'homme;
 Robert Prosine ki;
 Milan Rapaic;
 Marc Wilmots;

Enllaos externs.
Pgina oficial    ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145116" title="Royal Antwerp Football Club" nonfiltered="3179" processed="3156" dbindex="59070">


El Royal Antwerp Football Club s un club de futbol de Blgica, de la ciutat d Anvers, a Flandes. Va ser fundat en 1880, sent el club belga ms antic. Actualment juga a la segona divisi belga.

Histria.
1880 : fundaci de la societat esportiva Antwerp Cricket, Football & Lawn Tennis Club, amb seccions de rugbi, criquet, tennis i futbol.
1887 : la secci de futbol s'estructura oficialment amb el nom de'Antwerp Football Club.
1892 : L'Antwerp AC entra en fallida. L'Antwerp FC es constitueix com a societat independent, davant de la creaci de la societat Antwerp Cricket and Lawn-Tennis.
1894 : Davant la desaparici del criquet, la secci de tennis s'uneix al club.
1895 : L'Antwerp FC s membre fundador de l'Union Belge des Socits de Sports Athltiques (futura URBSFA) i participa al primer campionat del pas.
1920 : Obt el ttol de reial, esdevenint Royal Antwerp FC.

Palmars.
Tornejos nacionals.
Lliga belga (4): 1928-29, 1930-31, 1943-44, 1956-57;
Copa de Blgica (2): 1954-55, 1991-92;

Tornejos internacionals.
Subcampi de la Recopa d'Europa (1): 1992-93;

Enllaos externs.
Pgina oficial ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145118" title="Yellow Red Koninklijke Voetbalclub Mechelen" nonfiltered="3180" processed="3157" dbindex="59071">


El Yellow Red Koninklijke Voetbalclub Mechelen (YR KV Mechelen) s un club de futbol de Blgica, de la ciutat de Malines, a Flandes. Tamb s conegut pel seu nom en francs: FC Malines. Va ser fundat en 1904 i actualment juga a la segona divisi belga.

 Histria .
El club va ser fundat el 1904, amb el nom de FC Malinois. L'any segent s'afili a l'URBSFA. El 1929 obt el ttol de reial, que afegeix al seu nom (RFC Malinois). La seva primera gran poca la visqu als anys 40, amb tres ttols de lliga belga. El 1970 tradueix el seu nom al flamenc: KV Mechelen. Visqu una segona brillant poca el perode 1987-1990, on guany lliga, copa i recopa d'Europa. L'any 2003 sofr una fallida financera, baixant diverses categories i essent forat a canviar de nou, per l'actual YR KV Mechelen.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
Lliga belga (4): 1943, 1946, 1948, 1989;
Copa de Blgica (1): 1987;

 Tornejos internacionals .
Recopa d'Europa (1): 1988;
Supercopa d'Europa (1): 1988;

 Jugadors histrics .
 Eli Ohana;
 Michel Preud'homme;
 Klas Ingesson;
 Erwin Koeman;
 Kennet Andersson;
 Ren Eijkelkamp;

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145122" title="Comuna d'Anaa" nonfiltered="3181" processed="3158" dbindex="59072">

Anaa s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa, situada al centre de l'arxiplag.

La comuna consta de dues comunes associades, Anaa i Faaite, ms dos atols deshabitats que depenen de Faaite. El cap de la comuna s Tukuhora, a Anaa. Est separat a una distncia d'uns 60 km dels altres tres atols que formen una alineaci al nord-est.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145124" title="Dharma" nonfiltered="3182" processed="3159" dbindex="59073">
Dharma (en alfabet devanagari     ) significa  llei natural  o  realitat  en snscrit. s una noci present en gaireb totes les doctrines i religions d'origen indi (les fes dhrmiques), com l'hinduisme (anomenat pels seus practicants Sanatan Dharma, l'Eterna  religi ), el budisme, el jainisme o el sikhisme. 


 Significat i orgens .

Dharma t diversos significats, com  una mica establert o ferm , figurativament:  sustentador, suport  (en el cas de detats) i en sentit ms abstracte, s similar al terme grec ethos, "norma fixa, estatut, llei .

La paraula prov d'una arrel indoiraniana dhar  ajustar, suportar, sostenir , connectada amb el llat fr num ( regna per a cavall, fre ), l'antic alt germ tarni latens ( ocult, retirat ), i en l'antiga esglsia eslava dr  , dr ati ( sostenir, posseir ).

S'ha suggerit, encara que no s clar, la identitat etimolgica entre dharma i el llat firmus (d'on prov el catal  ferm ). El terme ja apareix en lAtharva Veda i en el snscrit clssic. En llengua pali pren la forma dhamma (com s'utilitza moltes vegades en el budisme). L'erudit angls del segle XIX, Monier-Williams, proposa les traduccions (en el camp espiritual i religis)  virtut, moralitat, religi, mrit religis .


 El dharma i l'hinduisme .

Per l'hinduisme es tracta de la llei universal de la naturalesa, llei que es troba en cada individu aix que en el cosmos. 

A nivell csmic aquesta llei es manifesta per moviments cclics i regulars. Per aquest motiu se simbolitza el dharma amb una roda (txakra) que gira sobre si mateixa (aquest smbol es troba a la bandera de l'ndia). 

Pel que fa a l'individu hum, el dharma adquireix una nova accepci: la del deure tic i religis que cadasc t assignat segons la seva situaci particular de naixena. 

Segons conta l'epopeia ndia del Mahabharata, la figura de Dharma apareix com un Du que es reencarn en un home, Yudhisthira, primer rei de l'ndia i el seu unificador i els seus quatre germans, els Pandavas. Quan es va retirar del govern, a causa de l'edat, va viure en els boscos indis per a meditar i va trobar el cam per a rompre el cicle de les reencarnacions; no va morir i va ser dut en cos i nima al Cel d'Indra, el cap de tots els dus, on encara s'hi troba.

 El dharma i el budisme .

En el budisme, la noci del dharma (ents com a doctrina) es va dividir per a la seva millor comprensi en les dites Tripitaka: 
sutres (ensenyaments del Buda Siddharta Gautama mateix), ;
vinayas (regles monstiques proporcionades per Buda),  ;
abhidharma (comentaris i discussions sobre les sutres i vinayas pels savis de perodes posteriors). ;

Aquests tres conjunts d'escrits conformen el Cnon Pali o tamb tal qual, el Tripitaka. El dharma s una de les anomendes "tres joies" (mani) o "tresors" del budisme, juntament amb Buda i shanga. s per aix que l'esment de la paraula dharma s freqent entre els budistes, puix que constitueix un dels principals elements de la dita  frmula del triple refugi :


En la shanga  em refugio;
en el dharma  em refugio;
en el Buda em refugio;
i per ells actuo.


 El dharma i el jainisme .

Al jainisme, el dharma s'entn principalment com a  moviment  de la dravya o substncia universal. En tal sentit, dintre del jainisme el dharma s una de les set categories de la dravya, essent les altres adharma (irreligi, impietat), akasa (ter, substncia intangible), pudgala, kala (temps) i jiva (nima individual). La roda del dharma que es troba en la bandera de l'ndia s coneguda oficialment com "Txakra d'Ashoka". Si b l'emperador Ashoka fou un destacat budista, la roda del dharma que s'empr en els seus monuments remetia en el seu simbolisme principalment a l'accepci hinduista (la ms antiga) del dharma.

Vegeu tamb.
Companyia Elctrica Dharma;

 Enllaos externs .
 http://es.geocities.com/sutrasbudistas ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145127" title="Campionat Mundial de Rallis jnior" nonfiltered="3183" processed="3160" dbindex="59074">
El Campionat Mundial de Rallis jnior (JWRC) s un campionat complementari del Campionat Mundial de Rallis, juntament amb el Campionat Mundial de Rallis de producci. Originriament aquest campionat va ser creat per desenvolupar els conductors, per aix est limitat a pilots ms joves de 28 anys. A ms, es fan servir un altre tipus de cotxes, els anomenats Sper 1600, molt similars als WRC per amb menys potncia.

 Guanyadors .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145128" title="Teckel" nonfiltered="3184" processed="3161" dbindex="59075">
El dachshund ("gos teix" en alemany), tamb dit teckel, dackel o gos salsitxa, s una raa de gos. T tres varietats: de pl curt, de pl dur i de pl llarg.

El Club ms antic per a la criatura del Teckel s el Deutsche Teckelklub i.V. fundat al 1888.

 Caracterstiques .
Aquesta raa tenia com funci atrapar rosegadors sota terra, d'aqu la seva forma allargada i baixa, amb una cua llarga i dura que s'emprava com a tirador. Es reconeixen diverses varietats: el tipus pl curt, com el seu nom indica t un pl bastant escs. El de pl llarg possex gran abundncia i llargada, arribant generalment fins al sl. El tipus de pl dur, t un pl rgid i tes. Tamb es troben en diversos colors, ja que poden ser de color marr en diferents tonalitats o negres.

Cadascuna d'aquestes varietats pot ser de tres grandries: normal (amb un pes mxim de 9 kg.); nan (amb una circumferncia torcica que no sobrepassa els 35 cm. i pes inferior a 4 kg.); miniatura (amb una circumferncia torcica fins a 30 cm. i pes no superior a 3,5 kg.). 

s amable, intelligent i molt casol, demostrant un afecte especial cap als nens als quals adora i cuida. Tamb es diu que s un gos molt gels que sempre camina reclamant afecte. La seva forma s allargada i baixa, amb una cua llarga i musell estirat, orelles llargues i caigudes, la seva potes sn curtes i les seves ungles negres. Com qualsevol gos les seves potes davanteres tenen cinc dits i les seves potes del darrere quatre. Malgrat la seva baixa alria, no hi ha lloc que pugui escapar a la seva curiositat. s possessiu, amb un fort carcter i molt tossut. Excellent rastrejador i molt valent en la caa, no dubtar d'enfrontar-se a un fer senglar. El tipus de pl dur s en el qual ms es fa notar la sang terrier. Fidel company especialment en casos de malaltia per part de l'amo. El seu cicle de reproducci es porta a terme immediatament desprs que la femella surti de l'etapa de zel. El seu perode de gestaci s de 58 a 64 dies i, la ventrada no s de ms de cinc cadells.

 Salut .

La raa s coneguda pels seus problemes d'espina dorsal, degut a la seva columna vertebral extremament llarga i a les seves costelles curtes. El risc de lesions pot empitjorar en cas de sobreps. Per a prevenir danys, s recomanable que aquests gossos no saltin ni pugin i baixin escales. Cada cop s ms evident que aquests problemes sn hereditaris, i els criadors treballen en la millora de la raa.

 El Teckel i la caa .
s una de les races ms polivalents per a la caa, ja sigui major o menor, s el Teckel o Dachshund. La seva petita grandria, unit al seu temperament equilibrat i al seu extraordinari olfacte el converteixen en un animal molt apreciat pels caadors. Va ser creat per a la caa en qualsevol de les seves tres varietats de grandria (standard, miniatura i kaninchen) i de pl (curt, llarg i dur). El Teckel reuneix les qualitats de gaireb tots els gossos de caa. En mans d'un bon caador, que spiga ensenyar-lo i ensinistrar-lo, pot donar excellents resultats. En la Caa Menor, el Teckel es mostra incansable amb els conills entre el bosc, recorrent metdicament cada rac i cada mata amb el seu fi olfacte. s extraordinari el treball que desenvolupa entre esbarzers, joncs i rierols amb vegetaci espessa. Tamb sorprn d'aquesta raa la seva facilitat per al cobrament (fins i tot a l'aigua) de coloms, perdius, necs, conills, llebres, i un sens fi d'espcies.

Teckels famosos.
Lump, el gos de Picasso;
Sliky, el gos amenaant de Toy Story;
Waldi, la mascota dels Jocs Olmpics de 1972;
Odie, el company de Garfield;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145129" title="Campionat Mundial de Rallis de producci" nonfiltered="3185" processed="3162" dbindex="59076">
El Campionat Mundial de Rallis de producci (PWRC) s un campionat complementari al Campionat Mundial de Rallis. Es diferencia del WRC perqu s'usen els anomenats cotxes de producci, que segueixen les normes del Grup N o de Sper 2000. Aquest campionat va comenar l'any 2002, substituint al Campionat Mundial de Grup N.

 Calendari del 2007 .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145131" title="Parc Natural del Carrascar de la Font Roja" nonfiltered="3186" processed="3163" dbindex="59078">


El Carrascar de la Font Roja s un Parc Natural del Pas Valenci. Es troba a la comarca de l'Alcoi, entre els termes municipals d Alcoi i Ibi. El parc natural, de 2.450 ha, comprn la serra de Menejador, el cim de la qual, amb 1.356 metres d altitud, s la cota ms elevada del parc.

Va ser declarat parc natural pel Govern valenci el 13 d'abril de 1987. 

 Orografia .


Immergida en el Sistema Btic, la serra presenta una orientaci i una histria geolgica tpiques d esta serralada. El masss el constituxen bsicament roques calcries de l era geolgica terciria. Un conjunt de riscos i runams es desenrotllen davall la cresta del Menejador. Les pedreres i els materials ms fins, procedents de l esllavissament de les cingleres i de la resta de roques calcries, representen els materials del quaternari. Les argiles del Keuper sn els materials ms antics del parc (perode trisic de l era secundria), que afloren en la carretera d accs al santuari de la Font Roja i en el cam de Tetu.

 Clima .
El parc presenta un clima mediterrani amb influncies continentals i d'alta muntanya segons l'altura. A causa de l'orientaci nordest-sudoest de la serra, els vents humits de la costa es frenen en el vessant nord de la serra produint un major volum de precipitacions en aquest vessant.

En el cim del Menejador es poden trobar restes d'algunes neveres o pous destinats a conservar la neu.

 Flora .
A causa de les diferncies climtiques existents en el parc existeixen diversos ecosistemes.

En les zones ms fredes i humides del parc (vessant nord) i les zones situades a partir de 1.250 metres d'altura, podem trobar el bosc caducifoli format per espcies com el roure (Quercus faginea), el freixe (Fraxinus excelsior), l'arce (aceraceae), el teix (Taxus) o la moixera de pastor (Sorbus torminalis). Aquesta zona del parc s molt important a causa de l'escassesa d'aquest tipus de bosc al Pas Valenci.

Com s obvi, una part molt important del parc es troba cobert per un bosc de carrasca (Quercus ilex rotundifolia), en el qual apareixen de manera allada exemplars propis del bosc caducifoli juntament amb un sotabosc format per l'heura (Hedera helix), el lligabosc (Lonicera) o la rbia (Asperula odorata) en les zones ms humides i el coix de monja, la slvia de Mariola (Salvia officinalis), l'argilaga (Genista scorpius L.), la pebrella o la farigola (Thymus) en la ms seca.

Tamb s possible trobar zones cobertes per boscos de pi blanc (Pinus halepensis) a causa de les repoblacions realitzades en zones degradades anteriorment cobertes per carrasques.

 Fauna .
L existncia d un bosc ben conservat i de diferents unitats paisatgstiques al parc, com sn les cingleres, els pedregars, les pinedes i els cultius, afavorixen la presncia d una fauna rica i variada.

Entre els mamfers, el porc senglar (sus scrofa) destaca per la seua abundncia, estan tamb presents la geneta (Genetta genetta), la mostela, el gat salvatge (Felis silvestris) o el teix (Taxidea taxus).

Constitux tamb un dels ltims reductes de nidificaci d espcies ornitolgiques en les comarques del sud valenci, com s l esparver o l astor entre d altres.

En la fauna d invertebrats s rellevant pel seu carcter relctic la presncia de la papallona Euphydryas desfontanii.

Normativa legal.
 Decret 49/1987, 13 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaraci del parc natural del Carrascar de la Font Roja (DOGV nm. 591, del 21-05-1987).
 Acord de 25 de gener de 1993, del Govern Valenci, pel qual s'aprova definitivament el Pla Rector d's, Protecci i Gesti (PRUG) del parc natural del Carrascar de la Font Roja (DOGV nm. 1959, de 8-02-1993).
 El 22 de mar de 2002 es va produir la derogaci del PRUG per part del Tribunal Suprem. El 16 de juliol de 2004 s'aprova el Pla d'Ordenaci de Recursos Naturals de la Font Roja (PORN).
 Ordre de 23 de novembre de 2001, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual s'acorda iniciar el procediment d'elaboraci i aprovaci del Pla d'Ordenaci dels Recursos Naturals del Carrascar de la Font Roja i de revisi i aprovaci del Pla Rector d's i Protecci del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja.;
L'hotel.
L'ajuntament d'Alcoi que presidix el popular Jorge Sedano amb majoria absoluta pretn construir un hotel de luxe de nova planta en el cor del parc natural botant-se tota la normativa legal del PORN. La localitzaci del nou hotel faria necessria entre altres coses el enderrocament de la colnia d'antics xalets ubicada en les proximitats del santuari de la Font Roja. L'Hotel tindria capacitat per a 110 places, 75 d'alberg, dos cafeteries, un restaurant, un gimns amb spa i piscina, sauna i sales de reuni. A ms de les persones a ttol particular unes 30 entitats s'han sumat a la defensa de la Font Roja.

A hores d'ara l'opini ciutadana s rotunda: Com qualificaria el projecte de construir un hotel en la Font Roja?, Positiu 13%, Negatiu 86% No el se 1% (Font: Enquestes Ciudad de Alcoy 16/07/2008).

Adhesions.
A la campanya HOTEL FORA DEL PARC NATURAL s'han adherit: Amics de les Muntanyes (Ibi), Centre Excursionista d'Alcoi, Grup Excursionista Ratot, Centre Excursionista d'Ontinyent, Centre Excursionista de Cocentaina, associacions de vens de Zona Nord, Batoi i el Partidor, Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acci, Club d'Amics de la UNESCO, Centre Ovidi Montllor, Collectiu de Dones "8 de Mar", Societat Naturista Vegetariana, ADENA-WWF, FAPAS-Alcoi (Federaci d'Associacions de Mares i Pares d'alumnes), Club de Bicicleta de Muntanya "Matzem" (Muro), Coordinadora l'Alcoi-Comtat pel Valenci, Associaci "Amics de Joan Valls", Salvem l'Aqfer del Molinar, CNT, CGT, CCOO, UGT,, Intersindical Valenciana, PSOE, Bloc, i Esquerra Unida - L'Entesa, Collectiu d'Estudis Elics del Comtat, Esquerra Republicana, Colla Muntanyenca del Campello, El Rentonar (La Torre de les Maanes), Grup d'Amics de la Natura (Cocentaina), Societat d'Amics de la Serra Espad, HOAC Diocesana Valncia, Xquer Viu.

Accions.
Concentraci a la plaa d'Espanya el 28 de juliol a les vuit i quart de la vesprada.
Arreplega de firmes i installaci de punts d'informaci al carrer.
Confecci de trptics, cartells i camisetes.
Usar la via legal si s necessari: "un calvari legal per a l'empresa o l'Ajuntament".

Enllaos externs.
Font Roja de tots;
Informacin 09 de juliol de 2008 Elogio de "los de siempre" ;
Alcoi.com 30 associacions s'uneixen a la campanya social contra el projecte de l'hotel a la Font Roja;
Ecologistes en acci. El Sndic de Greuges declara hostil l Ajuntament d Alcoi;
Alcoi digital 21/07/2008 Una assessora mercantil alerta sobre el risc d'insolvncia de l'nica empresa que opta a la construcci de l'hotel de la Font Roja;

Referencies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145132" title="Grec arcadoxipriota" nonfiltered="3187" processed="3164" dbindex="59079">
L'arcadoxipriota va ser un dialecte del grec antic parlat a Arcdia i Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC. Descendia directament del grec micnic i es va parlar a les rees on es va retraure la poblaci micnica en l'invasi drica.

Se'n t coneixena noms a partir d'inscripcions. A Xipre s'escribia amb el sillabari xipriota.

Va mantenir moltes caracterstiques del micnic que es van perdre en altres dialectes clssics, com ara el so . La lletra  s'usava noms a Arcdia fins el segle VI aC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145134" title="Parc Natural de les Gorges del Cabriol" nonfiltered="3188" processed="3165" dbindex="59080">


El Parc Natural de les Gorges del Cabriol (en castell Hoces del Cabriel o Cuchillos del Cabriel) est situat en l'extrem sudoest de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, on el riu Cabriol fa la funci de frontera natural entre el territori valenci i les provincies castellano-manxegues de Conca i Albacete i com a fil vertebrador d'aquest ric espai natural.

Fou declarat parc natural l'any 2005. Amb 31.446 ha, s el parc natural ms gran del Pas Valenci. El Parc s'expandeix sobre les poblacions valencianes de Villargordo del Cabriel, Venta del Moro i Requena.

 Geologia .
Es tracta d'un territori abrupte i allat que est protegit a banda i banda del riu, tant al costat valenci com al vessant castellano-manxec. El riu Cabriol (principal afluent del Xquer) llaura una gorja profunda sobre les roques calcries i les dolomies del cretaci superior. Les formes sinuoses del barranc completen un paisatge nic al Pas Valenci que a la comarca (de domini lingstic castell) anomenen Los Cuchillos. Aquestes gorges estn originades per l'erosi de les parts ms blanes de la roca que generen espectaculars crestes verticals.

Les sinuositats del curs fluvial formen un bell paisatge on sobreixen la gorja de Vicente, la del Purgatori i el Rabo de la Sartn. A ms, l'extensa xarxa hidrogrfica que enllaa amb el Cabriol aporta al paisatge nombrosos barrancs amb gorges de menor entitat i meandres (alguns ja abandonats). Alguns d'aquestos corrents fluvials sn:
 Rambla de Canalejas;
 Barranc del Moluengo;
 Barranc del Moro;
 Barranc del Pen Hundido;
 Barranc Lombardo;
 Barranc del Tollo Guisopo;
 Rambla del Boquern;
 Rambla Caballero;
 Salines del Saladar;
 Rambla Albosa;
 Rambla Alcantarilla;

El predomini de la roca calcria est aparellat amb la presncia de formes crstiques com les coves (la Cueva Santa de Villargordo, Cuevas de las Mulatillas, de los Carboneros, de los Calderones, etc), los dolines com les de Campo Arcs o nombroses simes o ponors. 

A ms, tamb existeixen importants manantials d'aiges minerominerals com les de Fuente de los Morenos i Fuente Podrida, aquesta ltima de carcter termal.

Les muntanyes que enmarquen aquest paratge sn la Serra de Rubial que constitueix l'esgra meridional de la comarca de la Plana d'Utiel.

 Flora i vegetaci .
Els hbitats ms importants de l'espai estn associats a l'ambient fluvial i als penyasegats que els envolten. La vall del Cabriol es considera, de fet, el bosc de ribera ms ben conservat de tot el Pas Valenci format per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba) i tamarius. Les parets rocalloses que flanquegen el riu estn entapissades de densos boscos de pi blanc (Pinus halepensis), amb la presncia puntual de carrascars (Quercus ilex sup. Rotundifolia) i roures valencians (Quercus faginea). Especies mediterrnies com el roman (Rosmarinus officinalis), el llentiscle (Pistacia lentiscus), o la savina albar (Juniperus thurifera) enriqueixen el paisatge.

Un lloc amb un especial inters botnic s el Pino de las dos Hermanas, en Villargordo del Cabriel. Aquest arbre majestuos de 25 m d'alada s ben conegut tamb com l'avi, i t una edad aproximada de cent cinquanta anys. s un dels exemplars ms representatius del catleg d'arbres monumentals.

 Fauna .

A nivell faunstic, aquest enclavament presenta un inters excepcional, tant pels hbitats de Los Cuchillos com pels hbitats associats al riu, ambds amb nombroses espcies catalogades d'inters. Aqu s'agrupa la representaci ms notable de rapaos de tota l'rea central del Pas Valenci, d'entre elles destaquen l'guila perdiuera (Hieraaetus fasciatus), l'guila reial (Aquila chyaetos) i el mussol banyut (Asio otus). Aquesta densitat de rapaos ha motivat la declaraci de les Gorges del Cabriol com a ZEPA (Zona d'Especial Protecci per a les Aus) dintre de la xarxa Natura 2000. El riu Cabriol constitueix, aix mateix, una de les millors reserves faunstiques fluvials del Pas Valenci, amb referncies recents a la lldria de riu (Lutra Lutra), cranc autcton (Austrapotamobius pallipes) i poblacions d'una espcie de rellevant inters: la madrilla del Xquer (Chondrostoma arrigonis); entre moltes altres.

 Enllaos interns .
 Riu Cabriol;

 Enllaos externs .
 Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145138" title="Enrique Gonzlez Jimnez" nonfiltered="3189" processed="3166" dbindex="59081">
Enrique Gonzlez Jimnez (Madrid, 1908 - 1957) fou un matemtic espanyol. Doctorat en Cincies exactes en la Universitat Central de Madrid, va ser professor d'aritmtica, lgebra, geometria analtica i clcul infinitesimal en escoles superiors, aix com de cincies en els Instituts de Segon Ensenyament.

Era catedrtic en la seva universitat quan va haver de sortir d'Espanya arran de l'exili republic a l'acabar la Guerra Civil, i a Mxic va ocupar funcions igualment destacades, com director de l'Institut Luis Vives. Va donar a conixer estudis sobre la teoria de les substitucions i els sistemes polars; ampliaci i complement de matemtiques, Geometria analtica i Geometria descriptiva. Gonzlez Jimnez va morir el 1957, mateix any en el qual va expirar Ricardo Vins Sants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145142" title="Skiffle" nonfiltered="3190" processed="3167" dbindex="59082">
El skiffle s un tipus de msica folk influenciat per gneres com el country, el jazz i el blues. Els msics utilitzen instruments com la guitarra acstica, l'harmnica o el banjo i altres instruments improvisats o casolans com pintes, cassoles, un safareig o taula de rentar, fulls de paper, etc.

Histria.
El skiffle va comenar a fer-se popular als Estats Units a principis del segle XX a la Nova Orleans. El diccionari angls Oxford assenyala el terme rent party (festes en les quals es contractava un grup i desprs es passava un barret per a recollir diners per a pagar-lo) com a sinnim de skiffle. La primera vegada que es va usar el nom en enregistraments va ser el 1925 per Jimmy O'Bryant and his Chicago Skifflers. El skiffle es va fer extremadament popular al Regne Unit a finals dels anys 50, quan Lonnie Donegan va tenir un xit mundial amb la can Rock Island Line. Altres grups coneguts del Regne Unit van ser The Gin Mill Skiffle Group, i The Quarrymen (el futurs The Beatles). La popularitat d'aquesta msica simple va obrir els ulls als joves britnics que es van adonar que podien tocar msica i tenir xits de vendes. El resultat va ser, anys ms tard, l'explosi musical anomenada "la invasi britnica". 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145145" title="Adelaida (Austrlia)" nonfiltered="3191" processed="3168" dbindex="59083">

Adelaida (en angls Adelaide) s la capital i la ciutat ms poblada de l'estat australi d'Austrlia Meridional. Amb una poblaci d'1.138.833 persones (2006), s la cinquena ciutat ms gran d'Austrlia per nombre d'habitants.

 Localitzaci .

Adelaida s una ciutat costanera tocant al que tradicionalment s'ha considerat el sud-est de l'oce ndic, si b per als mateixos australians est banyada per l'oce Antrtic, que ells anomenen Southern Ocean ("oce Austral"). Est situada als anomenats Adelaide Plains (Plans d'Adelaida), al nord de la pennsula de Fleurieu, entre el golf de Saint Vincent i la serralada de Mount Lofty.
 Altitud: 65 metres.
 Latitud: 34 55' 59" S;
 Longitud: 138 36' 00" E;

 Clima .
Adelaida t un clima mediterrani, on la majoria de les pluges tenen lloc els mesos d'hivern. De les capitals australianes, Adelaida s la ms seca. Les precipitacions sn incertes, lleugeres i infreqents durant l'estiu i  bastant ms fiables l'hivern, amb un ms de juny (l'hivern australi) que s el mes humit de l'any, en qu hi ha una mitjana de precipitacions al voltant de 80 mm. Les glaades sn rares; potser les ms notables que hagin ocorregut mai han estat les del juliol de 1908 i de 1982. La precipitaci en forma de neu encara s ms escassa, excepte al Mount Lofty i en alguns llocs dels turons d'Adelaida.



 Histria .

La ciutat va ser nomenada Adelaida en honor a la reina Adelaida, esposa de Guillem IV del Regne Unit, i va ser fundada el 1836. El coronel William Light, un dels pares de la formaci de la ciutat, va dissenyar-ne el plnol i la seva localitzaci estratgica, prop del riu Torrens. Light va dissenyar Adelaida amb grans espais, grans places i parcs, bells edificis, etc. Aviat, Adelaida es va convertir en la ciutat de les llibertats, amb llibertat de triar religi, progressisme poltic i llibertats civils, i va liderar les grans reformes mundials. Avui dia, Adelaida s coneguda com la ciutat de la cultura a Austrlia, amb molts festivals, teatres, etc., i s famosa tamb pel seu vi, l'art i els esports.

 Economia .
Adelaida s el centre governatiu, comercial i cultural d'Austrlia Meridional. Hi tenen la seu un bon nombre d'institucions governamentals i financeres, installades la major part en alts gratacels. Moltes de les empreses i negocis es concentren al centre de la ciutat, des del bulevard cultural de North Terrace fins als districtes financers de la ciutat. L'economia est basada en la indstria (materials de construcci, manufactura de components elctrics, fabricaci d'autombils i refinatge de petroli). Tamb exporta cereals, llana, fruita i vi.

 Cultura .

El seu urbanisme ha estat molt cuidat, amb els districtes residencials separats de l'rea comercial pel riu Torrens. En destaquen amplis carrers com King William i North Terrace, i preciosos edificis com el del Parlament, la seu del Govern, la catedral catlica, les universitats, l'Observatori i diversos museus i galeries d'art.

 Enllaos externs .
 Aeroport d'Adelaida;
 Ciutat d'Adelaida;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145147" title="Tavini Huiraatira" nonfiltered="3192" processed="3169" dbindex="59084">

Tavini Huiraatira, (T vini Huira atira, en tahiti normatiu) s un partit de la Polinsia Francesa progressista i independentista, alineat a la metrpoli amb el Partit Socialista Francs.

Amb l'adveniment de l'autonomia a la colnia francesa al 1977, Oscar Temaru fund el Front per l'Alliberament de la Polinsia (Front pour la Libration de la Polynsie, FLP), a mirall dels fronts d'alliberament nacional que s'havien creat en el passat a d'altres colnies franceses, com Algria. Al 1983 el partit es transform en la formaci actual i abandon lentament la via socialista, per una tendncia socialdemcrata i progressista. Fins al 1986 no obtingu representaci a l'Assemblea Territorial de la Polinsia Francesa, amb dos escons. A poc a poc aconsegu d'augmentar la seva representaci: quatre escons al 1991, onze al 1996 i tretze al 2001. Al maig de 2004 promocion una coalici contra el govern conservador de Gaston Flosse i el Tahoera'a Huiraatira anomenada Uni per la Democrcia (Union pour la Dmocratie, UPLD). Amb aquesta coalici de quatre partits (Aia Api, Tapura Amui No Raromatai, Tapura Amui No Te Faatereraa Manahune - Tuhaa Pae i el mateix Tavini Huiraatira) obtingu 27 escons dels 57 que t l'Assemblea Territorial. Aix, Oscar Temaru esdevingu president del govern autonmic de la Polinsia Francesa.

Sota els governs Temaru, s'increment gradualment el salari mnim interprofessional fins als 150.000 francs del Pacfic (1.179 euros), la regulaci de l'inici de la jornada laboral a partir de les nou del mat, la millora dels serveis socials, una descentralitzaci poltica de Pape ete i Tahit en benefici de la resta d'arxiplags, una reforma educativa que introdus la llengua tahitiana a l'ensenyament i una revisi de l'autonomia que s'ateny al mar de 2004 i que declar la colnia "pas d'ultramar" (pays d'outre-mer).

El transfuguisme actiu d'alguns parlamentaris del grup de l'UPLD caus que a la fi del 2004 una moci de censura del Tahoera'a Huiraatira prospers i es deposs el govern Temaru. El comprometement de Jacques Chirac a l'afer i les protestes populars obligaren a la convocatria d'unes noves eleccions al febrer de 2005 que l'UPLD torn a guany amb 27 escons. Amb tot, al 28 de desembre de 2006 una nova deserci de parlamentaris del grup de l'ULPD provoc una altra moci de censura contra Temaru per part del Tahoera'a Huiraatira, amb el suport del centrista Fetia Api. Guanyada la moci per la coalici centroconservadora i autonomista, Gaston Tong Sang (Tahoera'a Huiraatira) fou investit president.

Enllaos externs.
Portal del partit ;
Declaraci ideolgica d'Oscar Temaru ;
Perfil d'Oscar Temaru a Rseau France Outre-mer ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145148" title="Llista d'espais naturals de les Illes Balears" nonfiltered="3193" processed="3170" dbindex="59085">


Font.
 http://www.caib.es/ibae/xifres/catala/parcs.htm ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145149" title="Xemeneia" nonfiltered="3194" processed="3171" dbindex="59086">


Una xemeneia s un sistema usat per a ventilar gasos calents i fum de calderes, escalfadors, estufes, forns, fogons o llars cap a l'atmosfera. Tpicament sn completament verticals per a assegurar que els gasos calents puguin fluir sense problemes, movent-los per convecci. Tamb existeixen les xemeneies que no sn completament verticals, que s'installen en cuines o petites sales de calderes per a evacuar els fums a travs d'orificis efectuats en els paraments. Les xemeneies aix construdes han de disposar de malles de protecci per a evitar que els ocells nin en el seu interior, i se'ls ha de donar una inclinaci diferent a 0 per a facilitar la sortida de fums.

L'espai dintre d'una xemeneia s dit "ducte" o "conducte de fum". Les xemeneies poden trobar-se en edificis, locomotores o en vaixells. El corrent d'aire que origina el foc i que fa que el fum ascendeixi per la xemeneia se'l denomina "tir". El terme xemeneia tamb pot aplicar-se a aspectes de la naturalesa, particularment en formacions rocoses.

Desenvolupament d'una xemeneia.



Q 	= tassa de fum a la xemeneia, m/s;
A 	= secci-creuada de l'rea de la xemeneia, m (assumint secci-creuada);
C 	= coeficient de descrrega (~ 0.65 a 0.70);
g 	= 9.81 m/s;
H 	= alada de la xemeneia, m;
Ti 	= mitja de la temperatura interna, K;
Te 	= temperatura externa ambient, K;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145152" title="Marjal de Pego-Oliva" nonfiltered="3195" processed="3172" dbindex="59087">

La Marja del Pego-Oliva s un parc natural del Pas Valenci que s'estn per les poblacions d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta).

Aquest paratge de 1248 ha fou declarat parc natural pel Govern valenci el 9 de gener de 1995. Aquest espai natural protegit t un sistema dunar que s'estn al sud del riu Serpis. Est conformat per espais palustres i arrossars. La formaci d'aquest parc es deu al procs de colmataci que va sofrir una antiga badia que la va convertir en albufera i que posteriorment va continuar per a convertir-la en l'actual marjal. A causa d'aix constitux una extensi uniforme de senillars amb nombroses basses d'aigua neta sent travessada per una xarxa d'antigues squies.

 Vegetaci .
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix)  i les jonqueres. La marjal prpiament dita s coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representaci de vegetaci subaqutica. En el curs alt dels rius, grcies a la qualitat de les aiges, es conserven espcies vegetals (i tamb animals) extingides en la quasi totalitat del seu territori original.

 Fauna .
Les excellents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi hagen poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
 
Entre els peixos destaca la presncia del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rptils ms caracterstics del Parc sn la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
 
Les aus es troben molt ben representades i constituxen, a ms d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espcies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agr roig, la rosseta i la camallonga.
 
El fumarell de galta blanca s una de les espcies ms representatives. Tamb destaca el gall de canyar, espcie fins fa poc extingida al Pas Valenci.

 Hidrografia .
Un dels rius de major cabal i d'aiges ms netes d'Alacant, el riu Bullent o del Vedat, que naix al mateix Parc, flanqueja la marjal pel nord. Altre riu que t el seu naixement al Parc Natural, el riu del Molinell o dels Racons, situat al sud del paratge, ha sigut modificat i canalitzat en diverses poques. La serra de Mostalla, al nord, i la serra de Segria, al sud, emmarquen este excepcional enclavament.

 Activitat humana . 
A la marjal n'hi ha restes d'assentaments neoltics del tipus palafits. La seua part alta s ocupada per tarongerars, encara que en el passat, segons la descripci del botnic Cavanilles, hi va haver blat i tamb moreres. Encara que es troben algunes en el cam que discorre entre la Muntanya Verda i el riu Bullent. El cultiu de l'arrs va tenir gran auge en la zona ms baixa de la marjal fins a la dcada dels seixanta del segle XX. Tanmateix, posteriorment, es va abandonar i es va iniciar un pla de dessecaci de l'indret per a dedicar-lo al cultiu hortcola.
 
De mica en mica, la demanda social va conduir a la protecci d'una de les ltimes zones humides del Pas Valenci. A partir de 1994, la marjal de Pego-Oliva s'inclou en el llistat del Conveni Ramsar, en el qual figuren les principals zones humides del mn. La marjal, els rius i les muntanyes que els envolten es van declarar Parc Natural a gener de 1995.

 El conflicte .


El cultiu d'arrs en la marjal de Pego va tenir un gran auge fins a la dcada dels setanta, abandonant-se posteriorment per a dedicar-lo a l'explotaci hortcola. Altres causes com la revoluci agrria de 1975 o el boom turstic va fer del cultiu de l'arrs deixara de ser tan rendible.

Durant els ltims vint anys, al voltant de la marjal de Pego-Oliva, s'ha creat un conflicte poltic i medi ambiental basat en el seu contnua desecaci per part dels agricultors de la localitat de Pego, amb la finalitat de guanyar terreny per al cultiu, xocant amb les poltiques oficials de conservaci del Parc Natural.

Malgrat estar durant ms d'una dcada en les portades dels peridics, acaparant centenars de titulars informatius, 

Tamb cal destacar la posici que mantenen les localitats en les quals es troba situat la marjal. D'una banda el poble d'Oliva, situat en la provncia de Valncia, mant una posici conservadora. I per l'altre el poble de Pego, principal causant de la desecaci de la marjal, encapalat per la figura de l'Alcalde Carlos Pascual(ara ja no sostenta el crrec desprs de molts esforos poltics, que en ocasions han fregat el carcter mafis), i secundada per la majoria dels agricultors de la localitat.

La pressi s tal a Pego, que la totalitat de les mesures conservadores que s'han executat han estat des de la vena localitat d'Oliva, i fins i tot propietaris de parcelles que han decidit vendre els seus terrenys a la Generalitat Valenciana, s'acosten a Oliva per a arreglar els trmits, veient-se obligats a demanar al Consell que els noms no siguin publicats en el DOGV, per temor a represlies en el seu poble.

Des de la localitat de Pego s'ha realitzat una contnua desecaci de la marjal. Una figura important s la presncia d'una bombes d'extracci dintre del parc, les quals a part de bombar ms de vuit mil litres d'aigua anuals, reconegut per part de la conselleria de Medi ambient, tamb s causa de gran mortaltat de peixos com el Samaruc. 

Carlos Pascual ha estat denunciat per delicte continuat contra els recursos naturals i contra el medi ambient, altre contra la fauna i flora protegida, i un tercer per desobedincia a l'autoritat judicial. Malgrat enfrontar-se a penes que podrien dur-lo a pres.

Darrere de Pascual, estan els agricultors, els quals diuen en boca de l'AVA (Associaci Valenciana d'Agricultors), que grcies al cultiu de tres mil fanecades d'arrs, la marjal reviu, i que han augmentat les espcies que all viuen, comprometent-se a protegir l'entorn i a practicar una agricultura respectuosa. Per aquestes declaracions no semblen estar secundades pels agricultors del lloc, que increpen a qualsevol persona que per all manifesti una idea un poc distinta a la seva, que s aconseguir major terreny per al cultiu de l'arrs. Altra reivindicaci d'aquest grup d'agricultors, s que si han de vendre els seus terrenys, ha d'sser mitjanant el preu que imposi el mercat i no el valor imposat per la conselleria.

Enfront dels agricultors est l'acci dels grups ecologistes. Una de les ms destacades actuacions ha estat la de Acci Ecologista Agr. Entre les seves intervencions ms notables estan, la seva intenci d'augmentar les imputacions a l'alcalde de Pego, per delictes d'incendis i malversaci de cabals pblics. Tamb van presentar una denncia a la Comissi Europea per la situaci en la marjal. I en un futur tenen previst denunciar al govern de la Generalitat Valenciana per aprovar el PORN, que al seu judici pretn destruir de forma illegal 600 ha del paratge.

Altre grup ecologista que va sortir a la palestra va ser Joves per l'Ecologia, que critica a l'AVA, ja que segons ells, hauria de ser la ms interessada en la conservaci del paratge, perqu aquest controla la crescuda de les aiges torrencials, evitant-se aix inundacions dels cultius d'al voltant del parc.

En aquest problema tamb van prendre part els sindicats, com s el cas d'UGT (Uni General de Treballadors), que basant-se en un informe realitzat per ells mateixos, van destacar els problemes que es troben en els espais naturals que es troben en les comarques de La Safor i la Vall d'Albaida, resideixen en els nivells d'Oz, la gesti de residus, sobretot per la presncia de turisme i en el perill de la intrusi marina en els aqfers. A ms va declarar tamb que la marjal de Pego-Oliva sofreix constantment les agressions de tipus urbanstic i agrcola.

Amb el que respecta als dirigents del Pas Valenci, per part de l'oposici s'ha intentat fer destacar el problema, sempre evitat pel grup del govern. EU (Esquerra Unida), entre altres mesures, va sollicitar la compareixena del conseller de Medi ambient, perqu parls de la catastrfica situaci de la marjal, per va ser infructus. El Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV), va criticar la incompetncia i la inutilitat del Consell d'aprovar el PORN, igual que va denunciar que en la zona conreada illegal de la marjal, la producci d'arrs gaudia de la Denominaci d'Origen d'Arrs de Valncia, la qual cosa sembla "insultant", que damunt que s illegal, s'aprofitessin dels avantatges que la DO atorga. Tamb va sollicitar un servei de vigilncia permanent, i la compra dels terrenys a Pego.

El govern de la Generalitat Valenciana, ha mantingut una posici distant al problema, i durant un temps intent mantenir ocultes les contnues barbaritats que all es cometien, prenent mesures com impedir la compareixena del conseller de Medi ambient, tal com va demanar EU. 

El 6 de maig de 1996, la Conselleria d'Agricultura i Medi ambient va establir, d'acord amb la llei 11/1994 d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que en la marjal de Pego-Oliva  no podran realitzar-se actes que comporten una transformaci sensible de la realitat fsica o biolgica que puguin arribar a fer impossible o dificultar de manera important la consecuci dels objectius del pla . Aix a Pego no va impedir les actuacions sobre la Marjal.

La mesura principal que s'ha pres s l'aprovaci del PORN (Pla d'Ordenaci de Recursos Naturals), i s el marc a seguir en el futur, encara que cal destacar que s'ha trigat molt temps per a prendre aquesta decisi, el que li ha costat al govern nacional l'obertura d'un expedient per part de la Uni Europea per no complir els termes del programa LIFE, que suposaven un muntant de 700 milions de pessetes. Segons el conseller de Medi ambient de l'poca, Jos Manuel Castell, el PORN tracta de conjugar la protecci del medi ambient amb el foment de les activitats tradicionals agrcola, ramadera, caa, ecoturisme i turisme rural. Aix mateix, intentar promoure la investigaci cientfica i el turisme cientfic, l'afluncia externa de visitants, la conservaci del patrimoni arquitectnic rural i l'activitat turstica a Pego-Oliva. El PORN pretn assegurar el subministrament d'aigua tant als pobles de Pego i Oliva, com al parc, al mateix temps que contribuir a millorar el mitj natural.

Amb aquest pla l'executiu valenci pretn posar fi a ms de trenta anys de conflictes en aquesta marjal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145154" title="Stuart Sutcliffe" nonfiltered="3196" processed="3173" dbindex="59088">



Stuart Sutcliffe (23 de juny de 1940, Edimburg, Esccia - 10 d'abril de 1962, Hamburg, Alemanya) fou el baixista original de The Beatles conegut tamb, igual que altres persones, com el Cinqu Beatle.

Va ser amic ntim de John Lennon i per qui entra al grup el 1959. Va cursar estudis al Art College de Liverpool, on als 19 anys el van considerar l'estudiant ms prometedor i amb ms talent de l institut. 

Segons explica Paul quan Stu va vendre una de les seves pintures el 1959 per 65 lliures, John i Paul el van convncer de comprar amb aquests diners una baix elctric alemany marca Hofner i unir-se a la banda, el qual molt difcilment sabia tocar. Es diu que l usava ms per esttica que per inters genu de ser msic, segons Paul "era millor tenir un baixista que no sabia tocar que no tenir-ne cap". En algunes de les primeres fotos del grup quan encara eren desconeguts se l pot veure tocant d'esquena al pblic per a ocultar la seva falta de prctica. En realitat el seu inters per formar part d'una banda de Rock & Roll, a ms de la seva amistat amb John, era el de reforar la seva imatge de "bohemi" a l'institut.

s en aquests inicis de la banda quan es dna l'aportaci humorstica de Stuart per a la creaci del terme Beatles (els que fan msica beat), juntament amb Lennon, aprofitant el joc de paraules que resultava de "Beetles" (Escarabats),semblant al nom del grup de Buddy Holly "Crickets" (Grills). A ms a ms, Sutcliffe era admirador d una pellcula de Marlon Brando "Salvatge" on sortien uns grup de motoristes que es feien anomenar The Beetles (Els Escarabats). Amb aquest nom, Lennon va canviar una E per una A . Sorgeix aix en la seva etapa inicial el grup "Long John and the Silver Beatles", posteriorment seria solament "The Silver Beatles" i finalment el nom amb el qual passarien a la histria, The Beatles. Desprs d'haver tocat una nit al Litherland Town Hall, al nord de Liverpool, els "Silver Beatles" van ser sorpresos mentre anaven cap a la seva camioneta. En la baralla, Stu va resultar colpejat al cap. Aquesta lesi repercutir en Stuart ms tard.

El 1961, el grup havia realitzat la seva segona gira per Hamburg, Alemanya, i al final la banda torna a Liverpool, menys Stuart, qui decideix quedar-se ms temps per a desenvolupar ms la seva inclinaci per la pintura. En aquesta poca a ms, Stu havia comenat una relaci sentimental amb la fotgrafa alemanya Astrid Kirchherr (inspiradora del fams pentinat "Mop Top" Beatle i molt amiga d'aquests, amb el baixista, tamb alemany, Klaus Voorman, posterior integrant de Manfred Mann i Plastic Ono Band, aquesta darrera liderada per John Lennon. El 10 d'abril de l'any segent, 1962, morir a conseqncia d'una hemorrgia cerebral, amb tot just 21 anys. Just en la viglia de la tercera gira del grup per aquesta ciutat i dies desprs del llanament del primer single de The Beatles "Love Me Do".

Hiptesi de la seva mort: La germana de la seva enamorada, Astrid Kirchherr, de qui Stuart Sutcliffe es va enamorar, "arrabassant-se-la a Klaus Voorman" (segons paraules textuals del seu llibre), arriba a culpar a John Lennon de la seva mort donant a entendre que a causa de la gelosia que sentia cap a Stu, ja que deixava de costat al grup per una noia, va permetre que el colpegessin, i fins i tot que ell mateix va participar en l'agressi que li causaria el cogul que posteriorment desembocaria en la hemorrgia cerebral que li produiria la mort.

Enllaos Externs.
Pgina oficial de Stuart Sutcliffe;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145155" title="Domingo Bez" nonfiltered="3197" processed="3174" dbindex="59089">
Domingo Bez, (Valladolid, 29 de febrer de 1528 - Medina del Campo,1604) fou un  frare dominic i teleg espanyol.

El 1542, als quinze anys, an a Salamanca on estudia Arts. El 1546 ingress al convent de San Esteban de Salamanca, centre de gran prestigi per la presncia de Francisco de Vitria i Diumenge de Soto, entre uns altres. Hi estudi teologia entre els anys 1548 i 1552 amb Melchor Cano i Pedro de Sotomayor. En 1552, amb 24 anys d'edat, comen a ensenyar Arts en San Esteban. Entre els 1555 i 1561, profess la Teologia com lector. s destinat a vila, en el convent dominic de Sant Toms. En aquesta ciutat coneixer a Santa Teresa, a la qual ajuda i assessora en els seus projectes reformadors. El 1573 ver ser nomenat rector del Collegi de San Gregorio de Valladolid. 

El 1576 va ser sollicitat per la inquisici, per la qual cosa desprs va fer oposicions a la ctedra de Salamanca convertint-se aix en catedrtic als quaranta-nou anys. Durant aquests anys, Bez treball en la reforma gregoriana del calendari. En 1580, guany la ctedra de cosina de Teologia, la ms prestigiosa de la Universitat de Salamanca, que profess fins a 1599. Durant aquests anys public les seves obres principals, entre les quals cap destacar els seus comentaris escolstics a la Suma Teolgica de Sant Toms. Tamb en aquesta poca Bez sofr un nou procs inquisitorial, desprs que fra Luis de Len denuncis que algunes afirmacions de Bez sobre l'eucaristia s'assemblaven l'error de Lutero. Per tampoc en aquesta ocasi Bez va resultar condemnat. Es va jubilar el 1599, retirant-se a Medina del Campo, on va morir el 1604.

 Edicions clssiques de Domingo Bez .

 Scholastica commentaria in primam partem angelici doctoris D. Thomae ad sexagesimam quartam quaestionem complectentia, Salmanticae 1584.
 Scholastica commentaria super caeteras primae partis quaestiones, Salmanticae 1588.
 Scholastica commentaria in secundam secundae angelici doctoris Thomae, quibus, quae ad fidem, spem et charitatem spectant, clasissime explicantur usque ad XLVI quaestiones, Salmanticae 1584.
 Commentaria et quaestiones in duos Aristotelis Stagyritae de Generatione et corruptione libros, Salmanticae 1585.
 Relectio de merito et augmento charitatis in vigilia Pentecostes solemniter prolata, Salmanticae 1590.
 Scholastica commentaria in secundam secundae a quaestione LVII ad LXXVIII de iure et iustitia decissiones, Salmanticae 1594.
 Apologia fratrum praedicatorum in provincia Hispaniae sacrae theologiae professorum, adversus novas quasdam assertiones cuiusdam doctoris Ludovici Molina nuncupati, Matriti 1595. (Es pot veure en Vicente Beltrn de Heredia, Domingo Bez i les controvrsies sobre la grcia. Texts i documents, CSIC, Madrid 1968. Existeix traducci espanyola per Juan Antonio Hevia Echevarra, Apologia dels germans dominics contra la Concrdia de Luis de Molina, Pentalfa, Oviedo 2002.);
 Institutiones minoris Dialecticae quas Summulas vocant, Salmanticae 1599.

 Manuscrits conservats de Domingo Bez .

 Contra reliquias pelagianorum censura, Arxiu de la Curia General dels dominics a Roma (XIV, 146).
 De efficacia divini auxilii, Biblioteca Anglica de Roma, ms. 862.
 Responsio ad quaestionem: An liberum hominis arbitrium habeat se passive in ordine ad receptionem auxilii efficacis, Biblioteca anglica de Roma, ms. 862.
 Apperta differentia inter catholicorum doctrinam defendentium efficaciam divinae gratiae et impiam sententiam Calvini negantis arbitrii nostri libertatem, Biblioteca anglica de Roma, ms. 862.
 De efficacia gratiae contra PP. Jesuitas, Biblioteca anglica de Roma, ms. 862.
 Censura trium propositionum Molinae facta Vallisoleti 1594 a PP. Dominicanis, Biblioteca anglica de Roma, ms. 862.
 Resposta contra una relaci composada pels Padres de la Compaa de Jess de Valladolid (1602), Arxiu dominic d'vila.

 Edicions modernes de Domingo Bez en llat .

 Comentaris indits a la Prima secundae de Sant Toms, en tres toms editats pel CSIC (tomo I, De fine ultimo, de actibus humanis, Madrid 1942; tomo II, De vitiis et peccatis, Madrid 1944; tomo III, De gratia Dei et de vera et legitima concordia liberi arbitrii cum auxiliis gratiae, Madrid 1948) i preparats per Vicente Beltrn de Heredia, O. P.
 Comentaris indits a la tercera part de Sant Toms, en dos toms editats pel CSIC (tomo I, De Verbo incarnato, Madrid 1951, tomo II, De sacramentis, Madrid 1953) i preparats per Vicente Beltrn de Heredia.
 Diversos documents relatius a las disputes d'auxiliis consultables a Vicente Beltrn de Heredia, Domingo Bez i les controvrsies sobre la gracies. Texts i documents, CSIC, Madrid 1968.

 Bibliografia sobre Domingo Bez .

 P. lvarez, Santa Teresa y el P. Bez, Lezcano y Ca, Madrid 1882.
 F. Arocena, El mondragons que fue confesor de Santa Teresa, Boletn de la Sociedad Vascongada de Amigos del Pas, 6 (1950), pgs. 427-432.
 J. M. Avierre Ortas, La razn en teologa segn Domingo Bez, La Ciencia Tomista, 76 (1949), pgs. 258-297.
 Vicente Beltrn de Heredia, O. P., Actuacin del maestro Domingo Bez en la Universidad de Salamanca, La Ciencia Tomista, 25 (1922), pgs. 64-78 i 208-240; 26 (1922), pgs. 63-73 i 199-223; 27 (1923), pgs. 40-51 i 361-374; 28 (1923), pgs. 36-47.
 Vicente Beltrn de Heredia, Bez y Felipe II, La Ciencia Tomista, 35 (1927), pgs. 1-29.
 Vicente Beltrn de Heredia, El Maestro Fray Domingo Bez y la Inquisicin espaola, La Ciencia Tomista, 37 (1928), pgs. 289-309; 38 (1928), pgs. 35-58 i 171-186.
 Vicente Beltrn de Heredia, Valor doctrinal de las lecturas del Padre Bez, La Ciencia Tomista, 39 (1929), pgs. 60-81.
 Vicente Beltrn de Heredia, Vindicando la memoria del maestro fray Domingo Bez, La Ciencia Tomista, 40 (1929), pgs. 312-322.
 Vicente Beltrn de Heredia, El maestro Domingo Bez, La Ciencia Tomista, 47 (1933), pgs. 26-39 i 162-179.
 Vicente Beltrn de Heredia, Domingo Bez, en Enciclopedia de la Cultura Espaola, Madrid 1963, vol. I.
 Vicente Beltrn de Heredia, Domingo Bez y las controversias sobre la gracia. Textos y documentos, CSIC, Salamanca 1968.
 Vicente Beltrn de Heredia, Miscelnea Beltrn de Heredia, Publicaciones Universidad de Salamanca.
 A. Carrin, Los maestros Vitoria, Bez y Ledesma hablan sobre la conquista y evangelizacin de las Indias, La Ciencia Tomista, 42 (1930), pgs. 47-57.
 V. D. Carro, De Pedro de Soto a Domingo Bez, La Ciencia Tomista, 37 (1928), pgs. 145-178.
 Gonzalo Daz Daz, Bez, Hombres y documentos de la Filosofa espaola, CSIC, Madrid 1980, vol. I, pgs. 494-498.
 J. Esperabe de Arteaga, El derecho de gentes en las obras de Fray Domingo Bez, Anuario de la Asociacin Francisco de Vitoria, 5 (1932-33), pgs. 115-170.
 J. Esperabe de Arteaga, El derecho de gentes en las obras de fray Domingo Bez, Imprenta La Rafa, Madrid 1934.
 Jos A. Garca Cuadrado, La luz del intelecto agente. Estudio desde la metafsica de Bez, Eunsa, Pamplona 1998.
 Jos A. Garca Cuadrado, La obra filosfica y teolgica de Domingo Bez (1528-1604), Anuario de Historia de la Iglesia, 7 (1998), pgs. 209-227.
 R. Garrigou-Lagrange, De comoedia banneziana et recenty sincretismo, Angelicum, 23 (1946), pgs. 3-29.
 Lucas Gutirrez Vega, Domingo Bez, filsofo existencial, Estudios Filosficos, 1964, pgs. 83-114.
 R. Hernndez, Bez, Diccionario de Historia Eclesistica de Espaa, CSIC, Madrid 1972, vol. I, pgs. 182-183.
 R. Hernndez, El famoso parecer de Domingo Bez sobre la enseanza de la metafsica en Salamanca, Estudios Filosficos, 25 (1976), pgs. 3-16.
 R. Hernndez, La doctrina americanista de Domingo Bez, Ciencia Tomista, 116 (1989), pgs. 235-269.
 A. Huarte, Estudios de investigacin histrica. El P. Maestro Bez y Fray A. de Mendoza, La Baslica Teresiana, 3 (1917), pgs. 18-22 y 42-46.
 L. A. Kennedy, Un nuevo comentario de Domingo Bez: Codex Ottobani 1055, ff, 55r-101v, Archivo Teolgico Granadino, 36 (1973), pgs. 145-182.
 M. Lepe, Bez et Sainte Thrse, Descle, Paris 1947.
 B. S. Llamzon, Supposital and Accidental Esse: A Study in Bez, The New Scholasticism, 39 (1965), pgs. 170-188.
 Luis Martnez Roldn, La fundamentacin normativa en Domingo Bez, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo, Oviedo 1977.
 M. Midali, Corpus Christi Mysticum apud Dominicum Bez eiusque fontes, Librera Editrice dell'Universit Gregoriana, Analecta Gregoriana, Roma 1962.
 Vicente Muoz Delgado, Domingo Bez y las Smulas en Salamanca a fines del siglo XVI, Estudios Filosficos, 21 (1965), pgs. 3-20.
 W. R. O'Connor, Molina and Bez as interpreters of St. Thomas, The New Scholasticism, 21 (1947), pgs. 243-249.
 Marcelino Ocaa Garca, Molinismo y libertad, Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Crdoba, 2000.
 Thomas de Regnon, S. J., Baes et Molina. Histoire, doctrines, critique, metaphisique, Paris 1883.
 Thomas de Regnon, S. J., Bannesianisme et Molinisme, Paris 1890.
 Jos Sags, S. J., Crisis en el baecianismo?, Estudios Eclesisticos, 86 (1948), pgs. 699-749.
 Jos Sags, S. J., La suerte del baecianismo y del molinismo, Miscelnea Comillas, 34-35 (1960), pgs. 393-431.
 A. Scheib, Zur Evidenzauffassung bei Domingo Baes, Archiv fr Geschichte der Philosophie, 75 (1993), pgs. 340-344.
 Jos Simn Daz, Bez, Bibliografa de la Literatura Hispnica, CSIC, Madrid 1973 (2 ed.), vol. VI, pgs. 281-283.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145156" title="Egipte (provncia romana)" nonfiltered="3198" processed="3175" dbindex="59090">

Aegyptus va ser el nom amb qu van denominar la provncia romana d'Egipte durant l'Imperi rom.

Desprs de la mort de Clepatra, Egipte va esdevenir part de l'imperi rom com la provncia Aegyptus, governada per un prefecte anomenat per l'emperador entre els Magister equitum i no entre els senadors, per prevenir les interferncies del Senat. El principal inters dels romans en Egipte fou la tramesa de cereal a la ciutat de Roma. Per aconseguir-ho, l'Administraci romana no va canviar el sistema Ptolemeu de govern, encara que els romans van reemplaar els Grecs en els llocs principals, per en la resta de llocs van continuar i el grec era l'idioma de l'administraci a excepci dels llocs ms importants. A diferncia dels grecs, els romans no es van establir en grans quantitats. La cultura, educaci i vida cvica van mantenir-se gregues durant la dominaci romana. Els romans, com els Ptolemeus, respectaven i protegien la religi i costums egpcies, tot i que el culte estatal i a l'emperador es va anar introduint gradualment.

El prefecte es converteix en la mxima autoritat, depenent noms del Emperador. Les castes establertes per la dinastia Ptolemaica es mantenen i encara es reforcen, amb la divisi del treball que preval a grecs i jueus i, ara, els ciutadans romans. Els tributs en espcie, sobretot el blat, seran font important per a Roma. La cristianitzaci de la metrpoli s'estendr en la seva conquesta d'Egipte i el nou territori de l'Imperi veur ascendir el clergat cristi -especialment al Patriarca d'Alexandria- als llocs ms alts dintre de la nova societat. 

El Imperi Bizant installat a Constantinoble ser el successor de Roma a partir del 395. La creaci de latifundis com a conseqncia de la crisi productora del segle III s'accentua en aquest perode amb grans concentracions de terres a les quals no s aliena l'Esglsia catlica. Bizanci mantenia una forta presncia militar amb la flota a Alexandria, per aix no va ser obstacle perqu en el 618 l'imperi Persa fes una incursi en territori egipci fins que definitivament el Califat omeia conquists el 639 el pas.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145160" title="Brian Samuel Epstein" nonfiltered="3199" processed="3176" dbindex="59091">
Brian Samuel Epstein (19 de setembre de 1934, Liverpool   27 d'agost de 1967), Londres. Home de negocis britnic, conegut principalment per ser el manager del grup The Beatles. Anomenat com el cinqu beatle, entre altres persones, i segurament el que mes mereixia aquesta distinci .

La famlia de Epstein possea una botiga de mobles a Liverpool (on la famlia de Paul McCartney havia comprat un piano). Brian va comenar els estudis de la Royal Academy of Dramatic Art (RADA) a Londres, on va tenir companys com els actors Susannah York o Peter O'Toole, per a l'abandonar-los desprs del tercer curs, el seu pare el va deixar a crrec del departament msical de la botiga recentment inaugurada North East Music Stores (NEMS) al carrer Great Charlotte. Posteriorment una segona botiga va ser oberta al carrer Whitechapel, i Epstein va ser assignat responsable d'aquesta operaci. 

El 3 d'agost de 1961 Epstein va comenar una collaboraci regular amb una columna a la revista  musical Mersey Beat, dirigida per Bill Harry. La seva primera relaci amb el grup musical que va ajudar a convertir en estrelles, va ser quan Epstein va veure el nom de The Beatles en el cartell d'un concert, i va pensar que el nom sonava "ximple". Quan desprs una srie de clients van comenar a preguntar pel single que havien gravat amb Tony Sheridan a Alemanya "My Bonnie", i no sent capa de trobar-lo a travs de cap dels seus contactes habituals en les companyies discogrfiques, va decidir anar a preguntar-li directament a la banda. 

Epstein i el seu amic Alistair Taylor van acudir a veure'ls actuar a l'abarrotat local The Cavern Club el 9 de novembre de 1961, que estava en el mateix carrer que la botiga; la seva arribada va ser anunciada a travs dels altaveus del local, car era molt conegut a la ciutat. Epstein recorda l'actuaci del grup aquella nit: "Vaig Quedar impressionat de manera immediata per la seva msica, el seu ritme i el seu sentit de l'humor sobre l'escenari. I ms tard quan els vaig conixer tamb vaig quedar impressionat pel seu carisma personal". En una reuni el 10 de desembre de 1961 es va decidir que Epstein es converts en el manager de la banda.  

Quan Epstein es va fer crrec de la banda, els seus components duien pantalons i jaquetes de cuir a l estil dels rockers americans, i les seves actuacions eren bsicament desordenats i sorollosos concerts de Rock and roll. Els va convncer perqu duguessin vestit i corbata i perqu suavitzessin les seves actuacions. Tamb els va demanar que no fumessin ni mengessin sobre l'escenari, i els va encoratjar perqu executessin la seva famosa inclinaci sincronitzada al finalitzar els seus concerts. La imatge neta i decent que projectava el grup va ajudar de manera determinant a una millor acceptaci de la banda per part del pblic. 

Desprs de ser rebutjats per les principals discogrfiques d'Anglaterra, Epstein finalment va aconseguir que la banda signs pel petit segell Parlophone de la discogrfica EMI. Epstein va acudir a una botiga local HMV, per a transferir a vinil una cinta demo que els Beatles haven enregistrat a la discogrfica DECCA. A un tcnic de HMV, Jim Foy, li va agradar l'enregistrament i va remetre Epstein a George Martin, productor de Parlophone. Martin va accedir a conixer el grup i va planificar una audici. Tots els Beatles van passar la prova, excepte el bateria Pete Best, al que Martin va decidir substituir. John Lennon, Paul McCartney i George Harrison van demanar a Epstein que acomiads immediatament a Pete, i Ringo Starr va prendre el seu lloc en la formaci. 

A l'octubre de 1964, l'autobiografia de Epstein, "A Cellarful of Noise" (Un Sotan ple de Soroll) en referencia al local The Cavern Club, on tocaven The Beatles, va ser publicada, coescrista amb el cap de premsa dels Beatles Derek Taylor. A ms de manager dels Beatles, Epstein tamb va representar  altres grups, Gerry & the Pacemakers, Billy J. Kramer & The Dakotas, The Fourmost i Cilla Black. 

Epstein va morir a conseqncia d'una sobredosi de barbitrics el 27 d'agost de 1967 a la seva casa de Londres a l edad de 32 anys. Aquell mateix cap de setmana els Beatles haven viatjat a Galles per conixer a al Maharishi Mahesh Yogi. La seva mort va ser dictaminada oficialment  com accidental, causada per una intoxicaci, es van trobar Carbitral i Seconal en el seu cos, barrejats amb alcohol.

Epstein hava gestionat tots i cadascun dels aspectes de la carrera dels Beatles. Desprs de la seva mort les coses van canviar, i els assumptes de negocis de la banda van comenar a enfonsar-se. John Lennon va resumir l'impacte de la mort uns anys desprs: "Quan Brian va morir, vaig saber que aqu s'acabava tot.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145161" title="Ahimsa" nonfiltered="3200" processed="3177" dbindex="59092">
Ahimsa (       ahi s ) s un terme snscrit i concepte religis que advoca per la no-violncia i el respecte a la vida. Ahimsa s una important doctrina de l'hinduisme, el jainisme i el budisme.

 Significat .

Literalment, ahimsa significa "no-violncia cap a la vida", per t un significat molt ms ampli. Significa tamb que un no pot ofendre a altra persona, havent de compadir-se de l'altre, fins i tot si es tracta d'un enemic. Per a aquells que segueixen aquesta doctrina, no hi ha enemics. Qui creu en l'eficcia d'aquesta doctrina troba l'ltim estat, quan s'arriba a l'objectiu, veient el mn als seus peus. Si expressem el nostre amor  ahimsa  de tal manera que marqui per a sempre al nostre enemic, aquest ens tornar aquest amor. Ahimsa, o el no-dany, per descomptat, implica no matar. Per el no-dany no es refereix nicament a no matar, sin que implica una abstinncia absoluta de causar qualsevol dolor fsic o emocional a qualsevol sser viu, b sigui per pensament, paraula o obra. El no-dany requereix una ment, una boca, i unes mans pacfiques.

Espiritualment, ahimsa tamb significa la desaparici del dolor que ha causat una persona, que en moltes ocasions comporta a la soletat del propi individu.

 Gandhi .

La primera aparici d'aquest terme en el context de la filosofia ndia es troba en les escriptures hinds dites Upanishads, que daten de l'any 800 aC. Mahatma Gandhi va introduir el concepte ahimsa a Occident. Posteriorment, els moviments occidentals en favor dels drets civils, liderats per Martin Luther King Jr. entre altres, es van veure influenciats per aquest concepte, i van realitzar protestes pacifistes que rebutjaven la violncia. La recent popularitat del ioga i la meditaci en la cultura occidental ha ajudat que molts occidentals coneguin i es familiaritzin amb ahimsa i altres conceptes de la filosofia ndia. La comunicaci no-violenta, desenvolupada pel Dr. Marshall Rosenberg, que es practica i ensenya en tot el mn, s'ha inspirat en l'exemple de Gandhi. 

Aquest ltim va presentar diversos conceptes sobre la veritat, la noblesa, i l'tica, des de Bhagavad Gita i el seu amor personal al Du hind R dt. La ideologia de Gandhi sobre la vida i ahimsa, que el va conduir al seu concepte de satyagraha, o protesta pacfica, prov originriament de la seva associaci amb la filosofia hind i la filosofia jainista.

Cita de Gandhi sobre la matria:

"La no-violncia s la major fora a la disposici de la humanitat. s ms efectiva que l'arma de destrucci ms efectiva que hagi enginyat l'home."



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145162" title="La clemenza di Tito" nonfiltered="3201" processed="3178" dbindex="59093">

La clemenza di Tito (La clemncia de Titus)  s una opera seria en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1791 sobre llibret en itali de Caterino Mazzol basat en un text de Pietro Metastasio. Porta per nmero de catleg Kchel KV 621. 

Va ser composta per a la coronaci de Leopold II d'ustria com a rei de Bohmia. Mostra la imatge d'un governant recte per clement amb el seu poble fins i tot davant d'un intent d'assassinat contra la seua persona preparat per Vitllia i dut a terme per Sext, el seu amic.

Es va estrenar al Teatre Nacional de Praga el 6 de setembre de 1791. s un  drama seris per musica .

 Sinopsi argumental.

La trama es desenvolupa a Roma, en l'poca del Imperi Rom.

Acte I.
En el primer acte, Vitllia, filla del destronat emperador Vitelli, clama venjana contra el nou emperador, Titus, de qui a ms est enamorada. Utilitza a Sext, vacillant amic de Titus, que est enamorat d'ella, per a actuar contra l'emperador. Per quan Vitllia coneix que Titus ha enviat Berenice, de qui ella estava gelosa, de retorn a Jerusalem, li diu a Sext que espere per a dur a terme els seus desitjos, esperant que l'emperador la elegisca a ella (Vitllia) com a emperadriu. 

Titus, no obstant, tria la germana de Sext, Servlia, i ordena a Annio que li porte el seu missatge a Servlia. Annio i Servlia, sense saber-ho Titus, estan enamorats. Servilia li conta la veritat a Titus, per reconeixent que, si Titus insisteix a casar-se amb ella, obeir. L'emperador agraeix als dus la lleialtat de Servlia i immediatament rebutja la idea d'interposar-se entre ella i Annio.

Alhora, no obstant, Vitllia ha sabut de l'inters de Titus per Servlia, i de nou s'encn de gelosia. Urgeix a Sext perqu assassine l'emperador. Ell hi est d'acord, i canta una de les ms famoses ries d'aquesta pera, "Parto, parto." Gaireb alhora, Annio i el guarda Publi arriben per a portar a Vitllia davant Titus, el qual ara l'ha triat a ella com a emperadriu. Ella pateix de culpa i preocupaci. 

Sext arriba al Capitoli amb els altres conjurats i li cala foc. Tots s'horroritzen davant l'incendi. Sext anuncia que ha vist l'emperador ferit, per Vitllia el det quan ell vol incriminar-se de l'assassinat. Tots es lamenten, en el lent i trist final de l'Acte I. 

Acte II.
Annio li conta a Sext que l'emperador Titus s viu. En el fum i el caos, Sext l'havia confs amb un altre. Aviat arriba Publi per a arrestar a Sext, explicant que era un dels conspiradors qui vestia com l'emperador i va ser ferit, tot i que no mortalment, per Sext. El Senat jutja a Sext, alhora que Titus espera impacient, segur que el seu amic ser exonerat; per el Senat el troba culpable i l'emperador, angoixat, ha de signar la sentncia de mort de Sext.

Decideix cridar primer a Sext, intentant obtenir ms detalls de la conjura. Sext assumeix tota la culpa i diu que mereix morir, aix que Titus li diu que aix ser i l'acomiada. Per desprs d'una llarga lluita interna, Titus trenca l'ordre d'execuci de Sext i decideix que preferix ser acusat de ser massa clement abans que de tenir un cor venjatiu. 

Vitllia pateix de remordiments, i decideix confessar-ho tot a Titus, abandonant les seues esperances de ser emperadriu, en la clebre ria "Non pi di fiori." En l' amfiteatre, els condemnats, incls Sext, esperen ser llanats a les bsties salvatges. Titus mostrar la seua clemncia quan Vitllia confessa que s la instigadora de la trama de Sext. Tot i que l'emperador queda consternat, la inclou a ella en el perd general que ofereix. L'pera conclou amb tots els personatges lloant l'extrema generositat de l'emperador, mentre que ell mateix demana als dus que acurten la seua vida quan deixe de preocupar-se pel benestar de Roma.

 Anlisi musical .

Instrumentaci original.
L'orquestra compta amb secci de corda, dues flautes, dos obos, dos clarinets, un "corno di bassetto, dos fagots, dues trompes, dues trompetes i timbals. El baix continu en els recitatius secs s proporcionat pel clavicordi i el violoncel. La destacada intervenci del clarinet obeeix que, a l'orquestra de l'estrena, estava l'amic de Mozart, Anton Stadler.

Llibret.
El llibret de La clemenza di Titus s obra de Pietro Metastasio (1734), qui es va basar en alguns breus fragments de la Vida dels Csars de Suetoni. Era considerat un dels llibrets ms aconseguits de l'autor, i ja havia rebut la msica de ms de quaranta compositors, entre ells Antonio Caldara (1670 o 1671 - 1736), l'any 1734; Johann Adolph Hasse (1699-1783), Georg Christoph Wagenseil (1715-1777), Christoph Willibald Gluck (1714-1787) el 1752; o Pietro Alessandro Guglielmi (1728-1804).

Caterino Mazzol, poeta de la cort, es va encarregar de retallar l'extens original per a passar de tres a dos actes. Es van eliminar ries, substituint-les per recitatius i conjunts motivats per la trama.

Estructura musical.
Segons Paumgartner l'obertura  conserva el carcter objectiu i solemne de la simfonia operstica italiana en la forma depurada i ennoblida de les ltimes pgines mozartianes . 

L'pera t onze ries, entre les que destaquen la de Sext (nm. 9: Parto, parto, ma tu ben mio), probablement la ms coneguda, amb un sol de clarinet (corn angls o corno di bassetto) i la de Vitllia (nm. 23: Non pi fiori vi vaghe catene). 

Sobrexen les grandioses parts de conjunt: tres duetti (duettino), tres tercets, dos conjunts finals amb cor, tres cors i una marxa. El ms assenyalat s el quintet amb cor al final del primer acte (nm. 12: Deh conservate, oh Dei!), pea irrepetible.  Ac, en el moment de la mxima tensi, es produeix la clebre  pausa general ; extraordinria troballa d'un geni dramtic de primer ordre  (Paumgartner).

Altres nmeros de grup destacats sn:
Nm. 10: Vengo... aspettate! (tercet). ;
Nm. 11: Oh Dei, che smania  questa (Sext). ;
Nm. 17: Tu fosti traidor (Annio). ;
Nm. 18: Quello di Tito  il volto (tercet). ;
Nm. 24: Che del ciel, che degli Dei (cor). ;
Nm. 26: Tu,  ver, m'assolvi, Augusto? (sextet final).

Gnesi.
Al juliol de 1791, ltim de la vida de Mozart, el compositor estava capficat en la creaci de La flauta mgica. Li van encarregar llavors la composici d'una pera seria. Qui realitzava l'encrrec era l'empresari Domenico Guardasoni, que vivia a Praga i a qui al juny d'aqueix any li van demanar una nova obra per a la coronaci de Leopold II com a Rei de Bohmia, cerimnia que tindria lloc el 6 de setembre. Guardasoni es va desplaar a Viena, i va intentar primer contractar a Antonio Salieri, que estava molt ocupat i va declinar l'oferta. L'experincia de Guardasoni amb Don Giovanni el va convncer que Mozart era capa de treballar amb un termini tan ajustat. 

Mozart no va dubtar a acceptar, perqu Guardasoni li va oferir el doble del que normalment li pagaven per una pera a Viena. Va abandonar la composici de La flauta mgica per a dedicar-se a La clemncia de Titus. Els primers bigrafs de Mozart van afirmar que l'havia compost en 18 dies, si b avui en dia es considera una llegenda no provada. Desprs de treballar a Viena, es va traslladar a Praga, amb el seu alumne Franz Xaver Sssmayr i la seua muller, Constanze Mozart. Al treball que ja portava fet de Viena s'hi va sumar el realitzat al llarg del viatge. A Sssmayr li va confiar la redacci de gran part dels recitatius secs. 

Estrena.
Es va estrenar al Teatre Nacional de Praga el 6 de setembre de 1791. Hores abans, Leopold havia sigut coronat.
Es coneixen els cantants, 
 Titus Vespasi, tenor Antonio Baglioni o Bagliano.
 Vitllia, soprano Maria Marchetti-Fantozzi.
 Servilia, soprano Signora Antonini, possiblement, Antonia Campi ;
 Sext, castrato Domenico Bedini.
  Annio, soprano Carolina Perini o P. Anchulina. ;
  Publi, baix Gaetano Campi.

Va tenir una tbia acollida. El rei Leopold preferia l'opera d'estil ms itali, en compte de la manera germnica per la que Mozart era conegut. No se sap el que Leopold pensava d'aquesta opera composta en el seu honor, per es conta l'ancdota que la seua esposa Mara Llusa es va referir a ella com  porcheria tedesca  (una "porqueria alemanya").

Va ser editada per Breitkopf & Hrtel a Leipzig (1795). Va ser popular durant molts anys desprs de la mort de Mozart. Es va representar en llengua alemanya l'any 1796 a Dresden, 1797 a Kassel i en 1799 a Weimar. En itali va ser reposada a Viena en 1798. Durant les dcades segents va ser molt admirada. Va desaparixer del repertori cap a 1840.

La presncia de dues veus de castrato dificulta la recuperaci d'aquesta pera. No obstant aix, la gran bellesa de la partitura ha perms que s'haja representat amb ms freqncia als escenaris en les ltimes dcades del segle XX. 

Valoraci.
La partitura i l'argument presenta similituds amb La clemncia d'Escipi, de Johann Christian Bach, havent-se assenyalat la possible influncia d'aquesta obra sobre la de Mozart.

Durant llarg temps, els erudits mozartians van considerar la una obra inferior, dins del repertori del compositor. L'any 1945 Alfred Einstein va escriure que  hom acostuma a parlar en to desdenys de La clemenza di Tito i menysprear-la com un producte de presses i fatiga ; en certa manera, ell mateix segueix aqueixa lnia menyspreadora en considerar que els personatges sn meres titelles, per exemple,  Titus s noms un mera titella que representa la magnanimitat  i afirmant que l'pera seriosa era ja una forma moribunda (Einstein, Mozart). Els crtics parlen d'una obra freda, amb la rigidesa de l'pera seriosa, estaturia, passada de moda, morta, assenyalant la falta d'entusiasme del compositor per un tema que no li va interessar (Abert i Mila); es refereixen a una bellesa marmria, quasi funerria (Mila); o b acaben concloent que s  una simple pera de circumstncies  (Dal Fabbro).

No obstant aix, en anys recents aquesta pera ha sigut revalorada. Stanley Sadie considera que aquesta obra mostra a Mozart  responent amb msica continguda, noble i clida a una nova classe d'estmul  (New Grove Mozart). Mozart representa els sentiments a travs dels recursos del cant abstracte. Aquest s un plantejament conscient per part de Mozart, el qual volia expressar la psicologia dels personatges exclusivament en termes musicals (A. Poggi).

 Avui descobrim per fi en La clemncia de Titus una composici de notable introspecci psicolgica, que ens ofereix almenys una hora de la millor msica mai escrita per Mozart. La qual cosa s suficient per a concedir-li el do de la immortalitat  (Robbins Landon, citat per A. Poggi).

 Adaptacions.
Entre les produccions videogrfiques cal destacar:
La Clemenza di Tito (1980), producci alemanya, dirigida per Jean-Pierre Ponnelle, Eric Tappy, Tatiana Troyanos, Carol Neblett, Anne Howells, Kurt Rydl i Catherine Malfitano.
La Clemenza di Tito (1991), producci anglesa, dirigida per Robin Lough, amb Philip Langridge, Diana Montague, Elzbieta Szmytka, Ashley Putnam i Martine Mah.

 Discografia .
Entre els enregistraments fonogrfics cal destacar:
Dirigida per I. Krtesz, amb W. Krenn, Teresa Berganza, M. Casula, Lucia Popp, Brigitte Fassbaender, T. Franc, Orquestra i cor de la Staatsoper de Viena (Decca, 1967).
Dirigida per sir John Eliot Gardiner, amb Anthony Rolfe-Johnson, Anne-Sofie von Otter, Julia Varady, Sylvia McNair, C. Robin, C. Hauptmann, Solistes Barrocs Anglesos i Cor Monteverdi (1990, Archiv).
Dirigida per sir Colin Davis, amb Janet Baker, Yvonne Minton, Stuart Burrows, Frederica Von Stade, Lucia Popp i Robert Lloyd, Orquestra i cor de la Royal Opera House, Covent Garden de Londres (Philips, 1976). ;
Dirigida per Karl Bhm, amb Peter Schreier, Teresa Berganza, Julia Varady, Edith Mathis, M. Schiml, Theo Adam, Orquestra Estatal Saxona de Dresden, Cor de la Rdio de Leipzig Rdio Chorus (DG, 1978).

Algunes ries han estat objecte de gravaci en lbums de cantants femenines. Per exemple,
lbum  Mozart's Opera Arias , la cantant Kiri Te Kanawa va gravar l'ria S'altro che lagrime, de La Clemenza di Tito, amb l'Orquestra Simfnica de Londres i direcci de Sir Colin Davis (1982, Philips). ;
lbum  Opera Arias , la cantant Frederica Von Stade va gravar l'ria Torna di Tito a lato; Tu tosti tradito, de La Clemenza di Tito (Philips);

 Referncies.
Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group, 1988, ;
Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Ctedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6;
Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7;
La magia de la pera (James Michael Chater, Catleg Philips Classics), 1993;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
Llibret a Karadar;
 Sinopsi a OperaGlass;
 Pgina d'aquesta pera a El Poder de la Palabra, amb audici de l'obertura.
 article  "Signora Antonini" in La Clemenza di Tito   Senyora Antonini en La Clemenza di Tito , per Dennis Pajot, a  MozartForum;
 Trama i altres informacions La Clemenza di Tito;
Laura Balzac canta  Parto, parto  a You Tube;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145164" title="Campionat Mundial d'Handbol del 1938" nonfiltered="3202" processed="3179" dbindex="59094">
El I Campionat Mundial d'Handbol Mascul es celebr a Alemanya entre el 5 y el 6 de febrer del 1938 baix la organizaci de la Federaci Internacional d'Handbol (IHF) i la Federaci Alemanya d'Handbol.

Grup nic.


Medaller.
Alemanya: ;
ustria: ;
Sucia: ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145167" title="Jennifer Connelly" nonfiltered="3203" processed="3180" dbindex="59095">

Jennifer Lynn Connelly, nascuda el 12 de desembre de 1970, s una actriu nord-americana i antiga model infantil, guanyadora d'un Oscar a la millor actriu secundria.

Malgrat haver-se dedicat al cinema des de la seva adolescncia i haver estat llenada a la fama arran dels seus papers en pellcules com ara Labyrinth i Career Opportunities, Connelly no va rebre un ampli reconeixement per la seva tasca fins l'any 2000 pel seu paper al drama Requiem per un somni i el 2001 a la pellcula biogrfica A Beautiful Mind pel qual va guanyar l'Oscar a la millor actriu secundria.

 Formaci .

Jennifer Connelly nasqu a Catskill Mountains (Nova York), filla d'Eilen, venedora d'antiguitats, i de Gerard Connelly, que treballava a la indstria txtil. Per part del seu pare, l'avi de Jennifer era d'origen irlands, i l'via, d'origen noruec; els seus avis materns eren jueus, descendents de famlies procedents de Rssia i Polnia. 
    
Connelly es cri a Brooklyn Heights, a prop del pont de Brooklyn; fou alumne de la Saint Ann's School de Nova York; durant quatre anys, per, resid amb la seva famlia a Woodstock. Un executiu de publicitat amic del seu pare sugger que Jennifer es presents a una prova en una agncia de models; aix, a l'edat de deu anys, Connelly comen a aparixer en anuncis de diaris i revistes, i desprs pass als anuncis televisius. D'ac va passar a fer proves per actuar en pellcules i, amb noms onze anys, va interpretar el seu primer paper: una jove Deborah Gelly, un personatge secundari de la pellcula de gangsters dirigida per Sergio Leone Once Upon a Time in America; desprs, va protagonitzar la pellcula de terror Phenomena del director itali Dario Argento (1985) i la pellcula d'adolescents Seven Minutes in Heaven

 Primers papers .

El 1986, Jennifer Connelly protagonitz la pellcula de gnere fantstic Labyrinth, on hi interpretava el paper de Sara, una adolescent que vol rescatar el seu germ petit del mn dels goblins, governat pel rei goblin Jareth (David Bowie). La pellcula fou un fracs de taquilla. Posteriorment, Connelly protagonitz pellcules no gaire importants com ara Etoile (1988), Some Girls (1988);The Hot Spot, estrenada el 1990, fou un fracs tant de crtica com de taquilla; ara b, Career Opportunities (1991) tingu ms xit i arrib a ser considerat un clssic del cinema adolescent. Amb aquesta pellcula i amb The Hot Spot, Jennifer Connelly semblava quedar encasellada en el tipus d'actriu sexi ja que tots dos films posaven mfasi en la seva voluptuosa figura; a ms, a The Hot Spot, hi sortia en topless, sent aquesta la primera de les set pellcules en qu hi surt despullada. Desprs del fracs de la pellcula de Disney The Rocketeer (1991), Connelly va estar temporalment retirada del cinema.

Connelly aparegu a la portada de la revista Esquire l'agost de 1991, dins de l'apartat Dones que estimem; per aquesta poca va comenar a estudiar llengua a la Universitat de Yale, i, dos anys ms tard, a la Universitat de Stanford. 

El seu paper d'estudiant lesbiana al drama de John Singleton Higher Learning i la pellcula indie Far Harbor (1996) van contribuir a donar ms importncia a la seva carrera; a partir d'aleshores, Connelly comen a aparixer en petits per ben considerats films com ara Inventing the Abbotts (1997) i Waking the Dead (2000). A partir de l'xit de la pellcula de cincia ficci Dark City (1998), Connelly va tenir l'oportunitat de treballar amb actors com ara Rufus Sewell, William Hurt, Ian Richardson i Kiefer Sutherland; a la pellcula biogrfica  (2000), Connelly reprengu el seu paper d'ingnua interpretant l'amant de Jackson Pollock. 

 Estrellat .

Jennifer Connelly esdevingu una estrella amb Requiem for a Dream (2000), on, juntament amb Jared Leto i Marlon Wayans, hi interpret el paper d'heronman a la vora de la crisi total. Amb aquesta pellcula, Connelly qued consagrada com a actriu. A continuaci, interpret el paper d'Alicia Nash, la soferta esposa del matemtic esquizofrnic John Nash a A Beautiful Mind, on el paper de John Nash l'interpretava Russell Crowe; la pellcula fou un xit de taquilla i de crtica i signific per a Connelly guanyar l'Oscar a la millor actriu secundria; per altra banda, la seva interpretaci fou motiu d'un article a la revista Time.

Connelly va protagonitzar dues pellcules el 2003: Hulk i Casa de sorra i boira; Hulk no va tenir gaire xit de taquilla per li proporcion l'oportunitat de treballar amb el director Ang Lee. Casa de sorra i boira, basada en la novella d'Andre Dubus III rememor gran part dels seus films independents de finals dels anys noranta. El 2005, Connelly protagonitz la pellcula de terror Dark Water, basada en una pellcula japonesa, i, el 2006, Little Children i Blood Diamond, nominades per a diferents Oscars.

 Vida personal .

Jennifer Connelly est casada amb l'actor angls Paul Bettany, nascut el 1971, a qui va conixer mentre treballava a A Beautiful Mind. El fill de la parella, Stellan (anomenat aix en record de l'actor Stellan Skarsgrd), nasqu el 5 d'agost del 2003. Connelly tamb t un fill, Kai nascut el 1997, de la seva relaci amb el fotgraf David Dugan.

 Filmografia .

 
Once Upon a Time in America (1984);
Dario Argento's World of Horror (1985) (documental);
Phenomena (1985);
Seven Minutes in Heaven (1985);
Labyrinth (1986);
Ballet (pellicula) (1988);
Some Girls (1988);
The Hot Spot (1990);
Career Opportunities (1991);
The Rocketeer (1991);
D'amor i ombra (Of Love and Shadows) (1994);
Higher Learning (1995);
Mulholland Falls (1996);
Far Harbor (1996);
Inventing the Abbotts (1997);
Dark City (1998);
Waking the Dead (2000);
Requiem per un somni (Requiem for a Dream) (2000);
 (2000);
A Beautiful Mind (2001);
Hulk (2003);
Casa de boira i sorra (House of Sand and Fog) (2003);
Dark Water (2005);
Little Children (2006);
Blood Diamond (2006);



 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145168" title="Dorota Rabczewska" nonfiltered="3204" processed="3181" dbindex="59096">
Dorota Rabczewska (coneguda artsticament com Doda o Doda Elektroda; nascuda el 15 de febrer de 1984 a Ciechanw, Polnia) s una model i cantant d'origen polons. L'any 2000, a l'edat de 16 anys, Doda ja s la vocalista del grup de rock "Virgin". El 5 de mar de 2005 es casa amb el porter de la selecci de futbol de Polnia Rados aw Majdan. Al festival internacional de la can de Sopot, a Sopot, de l'any 2005, Rabczewska guanya el guard musical Srebrny S owik. Al desembre del mateix any, Doda posa nua para l'edici polonesa de la revista Playboy, encara que amb anterioritat ja havia posat diverses vegades per a la revista polonesa CKM. Al febrer de 2007 deixa el grup Virgin, per a continuar la seva carrera en solitari. 

 Discografia .

Amb la banda Virgin:
"Virgin" (2002) 13,700 ;
"Bimbo" (2004) 33,450 Disc d'or;
"Ficca" (2005) 94,300 2 Discs de plat;
 
En solitari:
Diamond Bitch (2007) 100,000+ 3 Discs de plat;

 Singles .
To Ty (It's you) ;
Mam tylko Ciebie (I have got only you) ;
D aga (Chic) ;
Kolejny Raz (Next Time / Again) ;
Nie zawied  Mnie (Don't Let Me Down) ;
Znak Pokoju (The Peace Sign) ;
2 bajki (Two fairytales) ;
Szansa (The Chance);
Katharsis;
To jest to;

Enllaos externs.

 Web oficial;
 Pgina web no oficial (en polons);
 Doda al festival de Sopot de l'any 2006;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145174" title="Sopot" nonfiltered="3205" processed="3182" dbindex="59097">

Sopot s una ciutat de Polnia localitzada a la costa sud del Mar Bltic, pertanyent a l'rea metropolitana anomenada Trojmiasto (Triciutat), amb ciutats com Gda sk i Gdynia. Sopot es troba a la regi de Pomernia de l'Est al nord-oest de Polnia, i s alhora una capital del powiat al voivodat de Pomernia. La ciutat s coneguda com un important centre de salut i turisme, i es caracteritza per tenir el moll de fusta ms llarg d'Europa (anomenat Molo, amb una longitud total de 515,5 m), des d'on es t una vista panormica de la Badia de Gda sk. Sopot tamb s famosa pel Festival Internacional de la Can de Sopot] que, desprs del Festival d'Eurovisi, s el segon esdeveniment en importncia entre els del seu tipus a Europa.

 El nom .

El nom de Sopot ve de l'antiga paraula en llengua eslava que podria traduir-se com "primavera". Inicialment es va conixer com Sopoth (1283) i Sopot (1291).

 Histria .


Sopot va ser fundada com un assentament eslau (Pomernia) el Segle VII. Als seus inicis, feia de punt d'enlla fluvial riu amunt amb Vstulai amb ciutats a l'altre costat del Mar Bltic. Amb el temps, la importncia de l'assentament va anar decreixent, de tal manera que en el Segle X s'havia transformat en un petit poble de pescadors. Un segle desprs, la zona es va tornar a poblar i dos petits assentaments es van fundar en les rees que avui ocupa Sopot: Stawowie i Gr zowo, dependents d'una abadia d'Orde del Cster a Oliwa. Una altra de les poblacions que constituxen el que avui s la ciutat de Sopot, wiemirowo, apareix esmentada per primera vegada el 1212 en un document de M ciwj I, duc de Gda sk, qui l'atorgava a un monestir Norbertano de la propera ukowo.
La poblaci de Sopot va ser esmentada per primera vegada el 1283, com a assentament de pescadors depenent dels cistercencs. Cap al 1316, l'abadia va adquirir tots els assentaments de la zona i per tant va passar a administrar tota l'rea d'influncia. Desprs del tractat de pau de Toru  de 1466, la zona va ser incorporada a Polnia.
El balneari de Gda sk s'ha mantingut en activitat des del segle XVI, on la majoria de la famlies nobles de Gda sk hi havien construt les seves residncies i palaus. Durant les negociacions del tractat de pau de Oliwa, el mateix rei de Polnia Jan Kazimierz hi va viure, mentre que el negociador suec Magnus de la Gardie es va allotjar en una residncia que va passar a denominar-se Residncia sueca des de llavors. El 1733, durant la Guerra de la Successi Polonesa, les tropes russes van assetjar la vena ciutat de Gda sk, i un any desprs van destruir i van incendiar la ciutat de Sopot, deixant-la en runes. Desprs de la guerra, Sopot va ser deshabitada i les seves residncies abandonades fins a mitjans del segle XVIII. Entre 1757 i 1758 la major part de les residncies destrudes van ser comprades per una famlia pomeraniana de Przebendowski. El general Jzef Przebendowski va adquirir 9 palaus amb els seus corresponents jardins, i el 1786 la seva vdua Bernardyna Przebendowska nee Kleist va comprar els dos restants. El 1772, desprs de la Primera secessi de Polnia, Sopot va ser annexada pel regne de Prssia. Desprs de les noves lleis dictades per Frederic II el Gran, les propietats de l'esglsia van ser confiscades per l'estat. La poblaci va ser llavors reconstruda, i el 1806 el lloc va ser venut a Carl Christoph Wegner, un mercader de Gda sk.

El 1819, Wegner va inaugurar el primer centre d'aiges termals de Sopot, i va intentar publicitar-lo entre els habitants de Danzig, encara que va ser un fracs comercial. No obstant aix, el 1823 un ex mdic de l'exrcit francs, de nom Jean Georg Haffner, va finanar un nou complex termal, que es va fer bastant conegut. En els anys que van seguir, Haffner va construir diversos banys similars a l'anterior. El 1824 un sanatori va ser obert al pblic, i es van construir a ms un moll de 63 m i un parc. Desprs de la defunci de Haffner el 1830, la seva obra va ser continuada pel seu fillastre Ernst Adolf Bttcher. Aquest ltim va continuar desenvolupant la zona, i cap a al 1842 es van inaugurar un nou teatre i un nou sanatori. En aquests llavors, el nombre de turistes que visitava Sopot va crixer fins a arribar a prop dels 1.200. Cap al 1870, es construeix connexi ferroviria Gda sk - Ko obrzeg, que posteriorment s'estendria fins a Berln. El 1873, Sopot es va transformar en un centre administratiu dintre de l'organitzaci territorial d'Alemanya. Temps desprs, altres assentaments de la zona van anar incorporant-se a la comuna, la qual cosa va permetre que el nombre d'habitants arribs a els 2.800 en l'any 1874.

A principis del segle XX, Sopot era el lloc de descans favorit del Kaiser Guillem II d'Alemanya. La ciutat era un centre de salut important pels habitants de la propera Danzig, aix com tamb per a l'aristocrcia de Berln, Varsvia i Koenigsberg. Desprs de la Primera Guerra Mundial, es va fundar un casino en el Grand Hotel, que esdevingu la principal font d'ingressos per a les arques de la Ciutat Lliure.

El 1877, el govern de Gemeinde va adquirir l'assentament als descendents del Dr. Haffner i es va bolcar en el seu desenvolupament. Un segon sanatori va ser construt el 1881, i el moll es va veure ests en 85 m. Dos anys desprs, es van construir pistes de tennis i un hipdrom on la gent podia fer les seves apostes. En aquells moments les dues esglsies ms importants eren la Protestant, inaugurada el 17 de setembre de 1901 i la Catlica, el 21 de desembre d'aquest mateix any.

El 8 d'octubre de 1901, el Kaiser Guillem II va atorgar a la Sopot els drets de ciutat. Grcies a aquest privilegi, la ciutat va adquirir un ritme de creixement encara major al que tenia.

El 1904, un nou sanatori balneari va ser obert al pblic. Tres anys desprs, es van inaugurar nous banys termals al sud dels existents, aquesta vegada d'estil vking. El 1909, es va procedir a l'obertura d'un teatre als boscos a les afores de la ciutat, on fins a l'actualitat anualment s'hi fa el Festival Internacional de la Can de Sopot. Cap a 1912, un tercer complex de banys, sanatoris, hotels i restaurants va ser inaugurat, atraient encara ms turistes cap a la regi. Desprs de la Primera Guerra Mundial, Sopot tenia 17.400 habitants permanents i rebia ms de 20.000 turistes a l'any.

Desprs de la signatura del Tractat de Versalles, Sopot va passar a formar part de la Ciutat lliure de Gda sk. Grcies a la proximitat de la frontera amb Polnia, l'economia de l'assentament es va recuperar rpidament de la guerra. El recentment inaugurat casino era la principal font d'ingressos del petit estat. El 1927, les autoritats van construir el Kasino-Hotel, que a dia d'avui s una de les principals atraccions. Desprs de la Segona Guerra Mundial va canviar de nom per passar a dir-se Grand Hotel, que actualment segueix sent un dels hotels ms luxosos de Pomerania.

El 1922 a l'pera Lesna va comenar a fer-se un festival en honor a Richard Wagner. Aquest esdeveniment va arribar tal nivell de qualitat, que Sopot va ser dita per alguns "la Bayreuth del nord".

El 1928 el moll va ser ests fins a la seva longitud actual de 512 m. Es va transformar llavors en el moll de fusta ms llarg d'Europa, i en un dels ms llargs del mn. A principis dels anys 30 la ciutat va arribar el seu mxim de recepci de turistes estrangers: ms de 30.000 arribaven al lloc cada any, sense contar als habitants de Danzig que passaven les seves vacances all. No obstant aix, la tensi en la frontera polonesa en la dcada dels 20 i la creixent popularitat dels moviments nazis van comenar a espantar als visitants. El 1938, els alemanys locals van incendiar una sinagoga. L'1 de setembre de 1939 va comenar la Segona Guerra Mundial. A l'endem, la Ciutat lliure de Danzig va ser ocupada per Alemanya, i la major part dels polonesos i jueus locals van ser arrestats i expulsats. Durant el conflicte bllic, Sopot va deixar de ser una referncia turstica. El 1942 es va realitzar l'ltim festival en honor a Wagner.

El 23 de mar de 1945 la ciutat va caure en mans de l'Exrcit Vermell. Durant les batalles que es van dur a terme i en els dies subsegents, prop del 10% de les edificacions van ser destrudes. Els soldats de l'Exrcit Vermell van incendiar la major part de les cases properes al moll, i van destruir el complex sanatori ms antic del lloc. Seguint els dictmens de la Conferncia de Potsdam, Sopot va passar a formar part de Polnia. Les autoritats de la Voivodia de Pomerania van tenir seu en aquesta ciutat fins a finals de 1946. Els habitants alemanys que quedaven a la ciutat desprs de la guerra van ser evacuats per les autoritats alemanyes, la ciutat es va comenar a poblar amb colons polonesos que provenien d'rees que havien estat annexades per la Uni Sovitica. Amb la fi de la guerra, Sopot va comenar a recuperar-se rpidament. Va ser inaugurada una lnia de tramvia que connectava la ciutat amb Gda sk , aix com sengles escoles de msica, de comer martim, una biblioteca i una galeria d'art. Des de l'any 1948 el Festival d'Art es porta a terme anualment. El 1952, el tramvia va ser reemplaant per una lnia ferroviria suburbana que connectava Sopot, Gda sk i Gdynia. Si b l'any 1954 l'escola d'arts plstiques es va mudar a Gda sk, Sopot es va mantenir com centre cultural de referncia. El 1956 es va portar a terme el primer festival de jazz, estil musical que fins a llavors havia estat prohibit per les autoritats comunistes. El 1961, es va realitzar la primer edici del Festival Internacional de la Can, i dos anys desprs el carrer principal de la ciutat va ser convertida en una pels vianants.


El 1972, un nou complex de banys, sanatoris i hotels va ser obert al pblic, al com es va addicionar altre ms en 1975. Cap a 1977, la poblaci de Sopot va arribar els 54.500 habitants, la xifra ms alta de la histria de la ciutat fins a aquest moment. En 1979 es declar a la ciutat com monument arquitectnic, i el centre histric de la ciutat va ser protegit per l'Estat. La Llei Marcial de Polnia i la subseqent depressi econmica van acabar amb l'adveniment de la democrcia l'any 1989. El 1995 els banys i sanatoris del sud de la ciutat van ser ampliats, i Sopot va tornar a tenir el status oficial de spa l'any 1999.

En el 2001, la ciutat va commemorar el cent aniversari dels drets de ciutat.

Alcaldes.
1902-1905 Volkmar Wurmb;
1905-1908 Johannes Kollath;
1908 Bar Von Gagern;
1908-1919 Max Woldmann;
1919-1930 Erich Laue;
1930-1934 Hermann Lewerenz;
1934-1936 Fliessbach;
1936-1941 Erich Temp;
1942 Gerchard Ko;
1942 Schrder;
1942-1945 ?
1945 Henryk Michniewicz;
1945 Tadeusz Sobo ;
1946 Antoni Turek;
1946-1948 Leonard Wierzbicki;
1948 Srebrnik;
1948 Boles aw  liwi ski;
1948-1949 Jan Kapusta;
1949-1950 Piotr Nowak;
1950-1952 Alfred Mller;
1952-1954 Hieronim Kozie ;
1954-1958 Roman Kosznik;
1958-1965 Stanis aw Podraszko;
1965-1969 Zenon Bancer ;
1969-1978 Boles aw Robakowski;
1978-1981 Lech  wi tkowski;
1981-1984 Cezary D browski;
1984-1990 Andrzej Plona;
1990-1992 Henryk Ledchowski;
1992-1998 Jan Koz owski;
1998-actualitat Jacek Karnowski;

Personalitats destacades.

La segent s una llista de personalitats que van nixer o viuen a Sopot.

 Kiejstut Bere nicki, pintor;
 Janusz Christa, historiador;
 Maciej Dejczer, director de cine;
 Jerzy Doerffer, navilier e enginyer;
 Klaus Kinski, actor;
 Leszek Mo d er, msic de jazz i compositor;
 Joseph McNaull, jugador de bsquet;
 Grzegorz Skawi ski, music;

Entre els visitants del spa de la ciutat es conta moltes personalitats notables. Alguns dels quals es van albergar en el Grand Hotel van anar:
 Charles Aznavour, cantant francs;
 Josphine Baker, cantant americana;
 Fidel Castro, president de Cuba;
 Marlene Dietrich, actriu i cantant alemanya;
 Hermann Goering, poltic alemany, comandant de Luftwaffe;
 Reza Shah Pahlavi, shah d'Iran ;
 Omar Sharif, actor egipci;
 Charles de Gaulle, general i president de Frana;
 Adolf Hitler, canceller d'Alemanya;
 Ignacy Mo cicki, president de Polnia;

Agermanaments.
 Frankenthal, Alemanya;
 Ratzeburg, Alemanya;
 Peterhof, Rssia;
 Karlshamn, Sucia;
 Southend on Sea, Regne Unit ;
 Nstved, Dinamarca;
 Ashkelon, Israel;
 Zakopane, Polnia;

Enllaos externs.

Sopot;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145175" title="Oasi" nonfiltered="3206" processed="3183" dbindex="59098">


Un oasi s una rea de vegetaci isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrnia que pot emergir o no a la superfcie.

La posici dels oasis s d'importncia vital per a les rutes comercials i de transport en les zones desrtiques. Les caravanes han de viatjar d'oasi en oasi per tal d'abastar-se d'aigua. Sovint el control militar d'un oasi suposa el control d'una ruta comercial. Per exemple els oasis d'Augila, Ghadames i Kufra, a Lbia, han estat vitals per dominar el comer Nord-Sud i Est-Oest en el Desert del Shara.

La paraula oasis etimolgicament prov del grec       (oasi), que deriva al seu torn de l'egipci w 3t o del demtic w  , i no prov directament de la paraula copta oua e (*/wa e/), com ha estat a vegades proposat, ja que la paraula grega s documentada abans de l'aparici del copte com a llengua escrita. La paraula, ja atestada a l'Imperi Antic, era originalment un topnim que designava una localitat especfica, sembla que l'actual oasi de Dakhla, i probablement era un terme de la llengua local (lbico-bereber).


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145177" title="Teletext" nonfiltered="3207" processed="3184" dbindex="59099">

El teletext s un servei d'informaci en forma de text que s'emet junt amb el senyal de televisi. Necessita televisors adequats per accedir al servei; la major part de televisors que es venen des de l'any 1990 incorporen aquest sistema.

s.
Bsicament, consisteix en un conjunt (ms o menys extens) de pgines, les quins s'elegeixen a travs del comandament a distncia. S'escriu el nombre de la pgina (de tres xifres) i transcorregut un temps, es mostra a la pantalla del televisor.

El primer canal en incorporar el teletext va ser la BBC el 1972.

Tamb hi pot haver "enllaos", salts o accessos rpids entre pgines a l'ltima fila de la pantalla, que s'activen a travs dels botons de colors que t el comandament a distncia. Algunes pgines sn de tipus rodador, la qual cosa vol dir que van apareixent diferents "subpgines" cada cert temps, si b el nombre de pgina s el mateix. Aix s'indica (per exemple) aix: 2/4, que vol dir que estem veient la "subpgina" 2 de 4 que existeixen en total.

A la rdio hi ha un sistema semblant anomenat rdio text o RDS. A la Televisi Digital Terrestre, a ms del teletext, s'envien informacions sobre els canals i la seva programaci mitjanant el sistema EPG i aplicacions interactives amb el sistema MHP.

La transmissi del teletext.
Al principi el senyal de televisi era ems per sincronismes verticals i horitzontals. Les noves tecnologies d'estat slid han deixat sense motiu aquestes lnies del sincronisme vertical que s'han aprofitat per a la transmissi d'altres informacions i serveis, com els senyals VITS i el teletext que empra un sistema de codificaci digital. D'aquesta manera, els receptors no preparats simplement ignoren aquestes lnies, i els preparats poden captar aquest senyal sense afectar la qualitat d'imatge.

Nivells del teletext.
Nivell 1 (alfamosic bsic).

s el sistema bsic, el repertori base del qual sn:

 96 carcters alfanumrics.
 64 carcters grfics de tipus mosaic (continus o separats).
 30 carcters de control.

Els atributs estan en manera srie, i ocupen espai en pantalla i en memria. Els carcters es visualitzen amb l'atribut actual fins a rebre'n un de nou.

Nivell 1 i mig.

s l'usat als Pasos Catalans, amb 128 carcters alfanumrics, fons negre i codi de 4 colors que permet l'accs ms rpid de les pgines ms consultades.

Nivell 2 (alfamosic millorat).

T un repertori ms extens de carcters i destacar que els atributs estan en manera parallela, sense ocupar espai en pantalla. El generador comprova si el carcter est afectat per algun atribut abans de visualitzar-lo en pantalla. s l'usat pel sistema francs ANTIOPE.

Nivell 3 (alfa-DRCS).
Inclou carcters mbils o dinmicament redefinibles (DRCS). Els carcters grfics sn mosaics de 6 x 4 celdillas, pel que presenta major qualitat i resoluci.

Nivell 4 (alfageomtric).
T un major nombre de carcters, on ja s'aprecia una elevada qualitat de grfics. Els receptors per visualitzar aquest teletext sn ms complexos i ms cars.

Nivell 5 (alfafotogrfic).
Permet la transmissi d'imatges fotogrfiques fixes amb resoluci de televisi. Cada imatge s digitalitzada i transmesa punt a punt, per ser emmagatzemada en el receptor. Malgrat els seus nombrosos inconvenients (major temps d'espera, exigncia d'una gran capacitat de memria...) s el sistema adoptat al Jap per la complexitat dels carcters.

Enllaos externs.
Teletext de TV3

Teletext Online International




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145178" title="Abocador" nonfiltered="3208" processed="3185" dbindex="59100">

Els abocadors sn aquells llocs on es dipositen finalment les escombraries, i que poden ser oficials o clandestins. 

 Tipus d'abocadors .

Abocador clandest: s un lloc que sense consideracions mediambientals, s triat per algun grup hum per a dipositar les seves deixalles slides. Sn greu font de contaminaci, malalties i altres problemes.

Abocador municipal o urb: s un abocador que sota certes consideracions o estudis de tipus econmic, social i ambiental, s gestionat pels governs municipals. Tamb sn coneguts com "abocadors controlats" o "farciments sanitaris".

 Contaminaci generada .
Als abocadors tradicionals actuals hi sn destinades les escombraries generades per un grup o assentament hum. Aquesta, comunament, cont de forma regirada restes orgniques (com menjar), plstics, paper, vidre, metalls, pintures, tela, bolquers, bateries, i una gran diversitat d'objectes i substncies considerades indesitjables. En el procs de descomposici de la matria en els abocadors, es formen lixiviats que arrosseguen els productes txics presents en les escombraries, i contaminen els aiges subterrnies, que en ocasions s'utilitzen per a consum hum i reg. S'alliberen a l'aire importants quantitats de gasos com el met, CO2 (gas responsable de l'efecte hivernacle) o gasos txics com el benz, tetracloroetil, etc. Tamb expulsen un gas anomenat cuculus harmonus, que s un causant de molts vmits i mals de cap. Aquest gas es troba en les mines i els abocadors. Durant els incendis accidentals o provocats en aquests abocadors, s'alliberen productes clorats a l'atmosfera, alguns tan txics com les dioxines, una de les substncies ms txiques conegudes, declarada cancergena per l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS). Tot i els esforos per recuperar els materials continguts en els residus mitjanant la recollida selectiva de les diverses fraccions o les deixalleries, els abocadors segueixen sent necessaris com infraestructura per a l'eliminaci de residus. La reducci dels impactes ambientals, anteriorment apuntats, pot aconseguir-se dissenyant els abocadors de manera que s'eviti la contaminaci de l'entorn en el qual se situen. En aquest sentit, han de prendre's mesures per a la impermeabilitzaci dels abocadors i la installaci de sistemes de recollida de lixiviats, de manera que s'eviti la contaminaci de l'aigua i el sl. Tamb poden prevenir-se alguns impactes dels abocadors mitjanant sistemes de recuperaci del bio-gas produt en la descomposici de la matria orgnica.

 Enllaos externs .

Abocador de Vacamorta, gesti d'un abocador




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145180" title="Francisco Javier Garca Fernndez" nonfiltered="3209" processed="3186" dbindex="59101">

Francisco Javier Garca Fernndez, ms conegut com a Javi Garca, (nascut el 8 de febrer de 1987 a Mula, Mrcia) s un jugador de futbol del Real Madrid CF. Es va formar a les categories inferiors del Real Madrid, fitxant pel CA Osasuna la temporada 2007/08, per siguent recomprat el 29 d'abril del 2008 per quatre milions d'euros.

 Biografia .
Des de petit ha jugat a les categories inferiors del Reial Madrid. A la temporada 2004-2005 va debutar amb el segon filial blanc a la Tercera Divisi, per pujar a la Segona Divisi a l'any segent, amb el Real Madrid Castilla. A l'estiu del 2006, va jugar al Campionat Europeu Sots-19 amb la selecci espanyola, amb una notable actuaci, marcant dos gols i guanyant el campionat.

L'entrenador del primer planter, Fabio Capello, el va convocar per jugar amb el Reial Madrid a la pretemporada, sent titular al Trofeu Ramn de Carranza.

L'arribada de Mahamadou Diarra i de Fernando Gago, al mercat d'hivern, li van tancar les portes del primer equip, seguint jugant amb el Castilla.

A l'estiu del 2007 va fitxar pel CA Osasuna per 2,5 milions d'euros, encara que noms hi ha jugat una temporada, ja que el Real Madrid va fer efectiva una opci de recompra per quatre milions d'euros.

Durant la pretemporada 2008-09, l'entrenador Bernd Schuster va provar de retrasar la seva posici al terreny de joc, jugant de defensa central.

Palmars.



Referncies.


 Enllaos externs .
Plana web oficial del CA Osasuna ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145182" title="Chinchorro" nonfiltered="3210" processed="3187" dbindex="59102">
Chinchorro va ser una cultura precolombina que es va establir ala costa d'Amrica del Sud compresa entre Tacna i Tarapac, entre 9000 i 4000 AC. Antecessors dels camanchacos (pescadors) i els cols (agricultors), va ser un dels primers pobles amb comunitat que va realitzar rituals mortuoris a tots els seus membres. Com mostra d'aix,  a Arica s'han trobat les tombes dels nadius momificats.

 Enllaos externs .

 Museo Chileno de Arte precolombino;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145183" title="El Fondo" nonfiltered="3211" processed="3188" dbindex="59103">

El Fondo s un parc natural del  Pas Valenci que es localitza entre les localitats de Crevillent i Elx, en la comarca del Baix Vinalop.

Este parc abasta una srie de zones humides associades als embassaments, a ms dels terrenys de saladar que el circumden.

El Fondo est incls en el conveni internacional RAMSAR de protecci de zones humides i en la directiva europea ZEPA com Zona d'Especial Protecci de les Aus. Compta amb 2.495 hectrees i va ser declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana el 12 de desembre de 1988.

 Orografia. 
Este enclavament de terreny humit, de 2.387 hectrees d extensi, t gran inters ecolgic, per tampoc resulta menyspreable el seu important valor econmic. Amb l aigua dels embassaments, procedent del riu Segura, es reguen prop de 40.000 hectrees localitzades a la zona situada entre Sant Joan i Oriola.
 
Els dos embassaments de major extensi i capacitat sn el de Llevant i el de Ponent, que ocupen respectivament 450 i 650 hectrees. La capacitat de l Embassament de Llevant s de cinc milions de metres cbics i la de l Embassament de Ponent, d onze milions de metres cbics.  

Aquest Parc Natural, juntament amb el de les Salines de Santa Pola i el seu entorn formaven part de l'albufera d'Elx, que va ser colmatada en el segle XVII a causa de les aportacions naturals i els aterraments per a obtenir noves terres de cultiu.



 Clima .
El parc presenta un clima mediterrani amb caracterstiques semirides prpies del sud-est de la Pennsula Ibrica.

 Vegetaci .
Els terrenys que constituxen el Fondo sn bastant homogenis. Tanmateix, al Parc hi ha distints ambients en funci del grau d embassaments de les diverses zones i de la qualitat de les seues aiges.

Els embassaments possexen un aigua relativament dola i amb un alt grau d eutrfia. Estes caracterstiques motiven que la vegetaci submergida siga escassa. La formaci dominant s el senill (Phragmites communis), que envolta i colonitza les aiges poc profundes, alternant en algunes zones amb formacions de joncs (Scirpus holoschoenus).
 
Les basses perifriques estan constitudes per aiges rases amb alt grau de salinitat i, en general, de millor qualitat. En elles, les formacions de saladar, que inclouen entre d altres espcies Limonium, Halocnemun, Suadea o Salicornia, constituxen una vegetaci tpica en la zona de gran inters pel seu carcter endmic del sud-est peninsular.
 
Per ltim, en algun dels terrenys drenats de la perifria, encara s possible observar diferents cultius. Les palmeres i la filera d eucaliptus que voregen el canal principal i travessen el Parc constituxen una imatge caracterstica de la zona.

 Fauna .
L avifauna s la major riquesa biolgica del Parc. Tanmateix, tamb hi ha espcies de fauna ctica molt interessants, com l anguila, la llissa cabuda i, sobretot, el fartet (Aphanius iberus), un ciprinodntid endmic del mediterrani espanyol. La sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythurus) s l espcie ms abundant entre els rptils, mentre que la gambeta d aigua dola (Paleomonetes zariquieyi), crustaci endmic, tamb resulta nombrosa.
 
L abundncia i diversitat d aus del Parc ha perms catalogar-lo com a zona humida d importncia internacional. Concretament s incls en el conveni RAMSAR de protecci de zones humides i en la directiva ZEPAS (zona d especial protecci per a les aus) de la Uni Europea.
 
Entre les moltes espcies presents al parc, destaquen especialment, l alena (Marmaronetta angustirrostris) i l nec capblanc (Oxyura leucocephala). La primera d elles t al Fondo el seu principal punt de cria de tota la pennsula, y no es troba en cap altre punt del continent. L nec capblanc tamb presenta al parc un dels nuclis principals de poblaci a nivell mundial.

Altres aus que destaquen durant l poca de nidificaci sn les colnies d agrons, entre les quals apareixen espcies molt escasses com l agr roig (Ardea purpurea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) i especialment l oroval (Ardeola ralloides).

Entre les antides nidificants sobresurten per la seua abundncia el sivert (Netta rufina) i el boix (Aythia ferina). Tamb fa niu l nec blanc (Tadorna tadorna), espcie difcil de trobar.
 
En aiges poc profundes s possible veure colnies d aus limcoles, com l alena (Recurvirostra avosseta), la camallonga (Himantopus himantopus) i la carregada (Glareola pranticola), que t al parc, junt amb el Prat de Cabanes-Torreblanca els dos nics punts de cria al Pas Valenci.
 
En la temporada hivernal s arriben a les majors concentracions d aus, destacant espcies com el cullerot (Anas clypeata), el boix o la fotja (Fulica atra) y arriben a superar els 30.000 exemplars.
 
Altres espcies que es poden veure al parc sn: l arpellot de marjal (Circus aeruginosus), l guila pescadora (Pandion haliaetus) i les mallerengues de bigotis (Panurus biarmicus), el teixidor (Remiz pendulimus) o la xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), totes elles amenaades per la desaparici i degradaci dels ecosistemes palustres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145184" title="Arica" nonfiltered="3212" processed="3189" dbindex="59104">
Arica s una ciutat, port i capital de la Provncia d'Arica, situada a la Regi de Arica y Parinacota, Xile. s coneguda a Xile com la Ciutat de l'Eterna Primavera. A partir de mitjans de 2007, es convertir en la capital de la Regi de Arica-Parinacota.

 Histria .
La histria d'Arica s'inicia amb els primers assentaments a la zona d'Arica, des de fa ms de 10.000 anys, la qual va ser ocupada per diversos pobladors.

Perode precolomb.
Entre els primers pobladors que es van assentar en la zona destaquen els chinchorro, un dels primers pobles del planeta amb comunitat de poble, que realitzava rituals mortuoris a tots els seus membres, efectuant per a aix complexes tcniques de momificaci. Dominada pels tiwanakotes entre el segle IV i el segle IX, pels Senyors Regionals (espcie de terratinents feudals) entre el segle XI i 1473, i posteriorment pels qutxues (Inques del Cusco).

Perode del virregnat del Per.
L'Arica va ser ocupada pels espanyols el 1536 i el dia 25 d'abril de 1541, Lucas Martnez de Begazo fund Arica com una Vila pertanyent a l'imperi espanyol, dintre del Virregnat del Per. El seu desenvolupament va ser precari fins al 1545, data que l'indgena Diego Huallpa descobreix a Potos les ms enormes i riques mines de plata del Nou Mn, la qual cosa va transformar aquesta llunyana localitat de l'Alt Per en una ciutat molt poblada, essent la ciutat d'Arica el port natural de Potos com a sortida de la plata tal i com ho reflecteix el seu escut d'armes. Grcies al port de la plata, la Corona Espanyola li atorga el ttol de ciutat, passant a anomenar-se "La Molt Illustre i Real Ciutat San Marcos de Arica", l'any 1570. En aquest moment la ciutat es converteix en seu d'un dels 77 corregiments del Virregnat del Per, i la seva poblaci arriba als 30.000 habitants. L'esgotament de les mines amb el pas dels anys, la creaci del Virregnat del Ro de la Plata el 1776 i la creaci del sistema d'intendncies, que la fa dependre directament d'Arequipa, van fer que Arica es torns feble, cedint importncia a favor d'altres localitats de la regi com Putre, Socoroma, Beln o Tacna.

Perode de la Repblica del Per.

La Constituci peruana de 1823 design a Arica com a provncia del departament de Arequipa, essent Hiplito Unanue congressista representant d'aquesta provncia. Sota la provncia d'Arica es trobaven Tacna i Tarapac. El ferrocarril hi va arribar el 1855, quan en Nadal el primer comboi uneix les ciutats d'Arica i Tacna convertint-se en el tercer ferrocarril ms antic d'Amrica i en el ms antic actualment en funcionament. El 1868, la ciutat va ser prcticament destruda en la seva totalitat per un terratrmol i el sisme submar subsegent de 8,5 graus de magnitud aproximadament. Aquesta ciutat va ser escenari de la batalla d'Arica (7 de juny de 1880), desprs de la qual la ciutat passa a administraci xilena durant deu anys segons el Tractat de Ancn. Una consulta popular hauria d'haver definit la seva pertinena al costat de Tacna a Xile o Per. Aquest plebiscit, tanmateix, no es va realitzar, sin que es va signar el Tractat de Lima el (1929) que va fixar la pertinena d'Arica i la seva provncia a Xile.

Perode de la Repblica de Xile.
El 1952 assumeix la presidncia del pas Don Carlos Ibaez del Campo, perode en el qual es decreta la creaci del port lliure, el pla d'industrialitzaci i la junta d'aven d'Arica. Arica va ser una seu del Mundial de futbol de Xile en 1962, on Xile va classificar a la semifinal, vencent al campi d'Europa, la URSS, per 2 gols efectuats pels seleccionats Eladio Vermelles i Leonel Snchez.

El paludisme i la malria eren greus epidmies que flagellaven la zona d'Arica des de l'poca de la colnia espanyola. El 1913 el govern de Xile va sollicitar al doctor Juan No Crevani perqu es fes crrec d'eradicar la malria. El doctor No va emetre un informe de la situaci i no va ser fins al 1925 que s'hi va implementar una campanya anti-malria. No obstant aix, el paludisme no es va eradicar definitivament d'Arica sin per la lluita empresa contra aquesta malaltia entre 1937 a 1953.

 Geografia .
La ciutat s situada a 19 km de la Lnia de la concrdia (lmit amb Per, on es troba el complex fronterer de Chacalluta, el ms actiu del pas) i a 2.071 km de Santiago.

 Climatologia .
El clima de la zona s desrtic costaner que, influenciat per la massa marina i la corrent freda de Humbolt, es caracteritza pels abundants nvols, baixa oscillaci i amplitud trmica. En matria climatolgica, possex el record mundial per ser la ciutat ms seca del mn  per les seves gaireb nulles precipitacions. Les temperatures mitjanes sn de 17 C.

 Demografia .
Segons les dades recollectades en el Cens de l'Institut Nacional d'Estadstiques, la comuna possex una superfcie de 4.799 km2 i una poblaci de 185.268 habitants, dels quals 93.526 dones i 91.742 homes. Arica acull al 43,23% de la poblaci total de la regi, de la qual, un 5,30% correspon a poblaci rural i un 94,70% a poblaci urbana. La poblaci s una mixtura entre els antics indgenes de la zona amb esclaus africans i els europeus que van arribar en diferents poques.

 Ciutats germanes .
 Cochabamba - Bolvia;
 La Paz - Bolvia;
 Cuiab - Brasil;
 Bressuire - Frana;
 Eilat  - Israel;
 Taiohae - Illes Marqueses;
 Arequipa - Per;
 Tacna - Per;
 Artigas  - Uruguai;

 Enllaos externs .
 Diari d'Arica;
 Web de la ciutat d'Arica;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145185" title="Penyal d'Ifac" nonfiltered="3213" processed="3190" dbindex="59105">

El Penyal d'Ifac(penyal d'ifach a l'original) s un parc natural del Pas Valenci. Es localitza a la poblaci de Calp (Marina Alta).

Aquest paratge de 47 hectrees va ser declarat parc natural pel govern valenci el 28 de gener de 1987. 

 Orografia .
El Penyal d'Ifac s una enorme massa calcria que cau de manera abrupta des dels seus 332 m d'altitud mxima i s'uneix a terra per un istme detrtic. Degut a les seues caracterstiques fsiques s un vrtex geodsic de tercer ordre que en el seu moment fou utilitzat per a la triangulaci d'Espanya. 

Des que a principis del segle passat va ser obert el tnel que travessa una de les parets per la part nord-est, es pot ascendir per un cam fins al cim. 

Al seu entorn destaquen les Salines de Calp que, segons Jessen, formaven una llacuna que en temps dels grecs, s'estenia des del Penyal fins a les muntanyes ms prximes. Posteriorment, va ser tancada per un cord i reblida per arenes transportades pel vent. La llacuna va ser convertida ms tard en salines, que van ser abandonades al segle XVII per desprs ser novament recuperades.
 
Amb les seues 45 hectrees protegides, podem afirmar que s'hi tracta d'un dels parcs europeus de menor extensi. Tanmateix, les caracterstiques bioclimtiques, la naturalesa dels seus sls bsics, la situaci i orientaci, conferixen una gran singularitat i varietat a la flora i vegetaci amb la qual compta. En les seues observacions (1795), el botnic Cavanilles ja va saber apreciar la riquesa de flora i fauna d'este monument natural.

 Vegetaci .
Diferents comunitats vegetals conformen la vegetaci del Penyal.
 
A les grans parets de roca es desenvolupa una vegetaci rupcola especialitzada a colonitzar clivelles, fissures i represes on s'hi acumula un poc de sl. Formant part d'esta vegetaci figuren nombrosos endemismes, com la prcticament extingida silene d'Ifac, la farigola autctona, el teucri d'Ifac, la roseta de penya o el desferracavalls.
 
Als nivells mitjans i alts del vessant septentrional es desenvolupa una vegetaci arbustiva d'orles, que comprn la mquia de margall i savina negra. Esta comunitat, constituda per la savina negra, el margall, l'aladern, la ginesta borda, etc., s sumament interessant, ja que representa un reducte del Terciari que va restar allat a l'inaccessible penyal i no va ser envat per carrasques i roures, etc. (gnere Quercus).
 
Als sls profunds es desenvolupa una variant d'esta comunitat amb el pi blanc. Als nivells baixos del vessant septentrional, la vegetaci arbustiva d'orla comprn la mquia de llentiscle i ginest valenci, constituda pel ginest valenci, el llentiscle, el lligabosc, l'esparreguera, el cdec, la rogeta, la vidriella, aix com el margall i altres.
 
Tamb creixen al Parc Natural les comunitats prpies de les ltimes etapes de la srie de regressi vegetal, la vegetaci de pastius i la vegetaci de brolles i timonedes. Dins d'esta ltima destaca l'heliantem cap de gat, espcie rara a terres valencianes.
 
Aix mateix, a la zona entorn de les cases de la base del Penyal es desplega una vegetaci nitrfila, prpia de llocs molt antropitzats sotmesos a una elevada aportament de matria orgnica.

 Fauna .
Com a la resta de la Marina Alta, s notable la seua riquesa malocolgica en espcies de moluscos pulmonats terrestres. Tamb s d'inters la presncia de colepters, i particularment, les seues colnies d'aus.
 
En el parc s'hi citen unes 80 espcies distintes d'aus entre les nidificants, les migratries i les errants. Destaca la presncia del falc de la reina, de la corba marina emplomallada i del territ variant. Fan niu el falc peregr, la falcia pllida i el gavinot argentant del mediterrani.

 Histria .
Al Penyal d'Ifac s'han establit diversos poblats des de temps remots. Al peu del masss, en el seu vessant occidental, es va establir un poblat iber entre els segles IV-III a.C. En poca romana, la poblaci va descendir a l'istme que unix el Penyal amb el continent, per troballes de cermiques i peces numismtiques permeten afirmar que a l'edat mitjana es van tornar a habitar els vessants del Penyal. Tanmateix, els continus atacs de navegants des del mar obligaren als seus habitants a descendir cap al poble de Calp, i crear un sistema de vigilncia per a fer front a les incursions pirates.

En les seues proximitats, a la platja de Bol, se conserven les runes dels "Banys de la Reina", que ja havia descrit Escolano i on Cavanilles va descobrir l'existncia d'una antiga mansi de caire aristocrtics. Els especialistes apunten que, segurament, es devia tractar d'una factoria romana dedicada a granja de peixos o a l'elaboraci del garum rom (conserves de peix).

El Penyal d'Ifac va pertnyer al municipi de Calp fins al 1862, any en qu va passar a mans privades. Posteriorment, va anar passant per distints propietaris fins que va ser adquirit per la Generalitat Valenciana poc abans de la seua declaraci com a Parc Natural.

Durant este perode de ms de cent anys en els quals el Penyal ha sigut propietat privada, s'han succet actuacions de diversa ndole; a principis de segle s'hi van construir dos camins pel seu vessant septentrional, el que dna accs a la base, on s'aixecaren dues vivendes, i el que ascendix fins al cim, incloent el tnel que permet salvar la paredassa de la cara nord.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145186" title="Freser" nonfiltered="3214" processed="3191" dbindex="59106">

El Freser s un riu de Catalunya d'orientaci nord-sud, que destaca perqu s l'afluent d'origen pirenaic ms important del riu Ter. El riu neix entre el pic de Fresers i el pic de Bastiments i desemboca al Ter a la ciutat de Ripoll. Histricament s remarcable pel fet d'haver estat un dels primers rius explotats durant la industrialitzaci de Catalunya al comenament del segle XIX.

Afluents importants.
Riu de Nria;
Rigard;
Medrs;

Poblacions que travessa.
Queralbs;
Ribes de Freser;
Campdevnol;
Ripoll;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145187" title="Lucas Martnez de Begazo" nonfiltered="3215" processed="3192" dbindex="59107">
Lucas Martnez de Begazo, capit espanyol que va arribar al costat de Francisco Pizarro als territoris de l'Imperi Inca i que el rei d'Espanya va nomenar encomendador de les terres de Arequipa i Arica. El 1540 funda la vila de San Marcos de Arica, la qual avui dia es coneix com a Arica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145189" title="Tim Robbins" nonfiltered="3216" processed="3193" dbindex="59108">

Timothy Francis Robbins, s un actor nord-americ, (1958) fill del cantant i msic Gil Robbins. Va nixer a West Covina (Califrnia) el 16 d'octubre de 1958. Es va criar al Greenwich Village de Nova York. Va comenar a actuar des dels 12 anys en el Theatre New City quan es trobava a l'Institut Stuyvesant. 

Va estudiar interpretaci a UCLA. Quan es va graduar form l'any 1981 un grup teatral denominat Actor's Gang, mitjanant el qual va comenar a representar obres teatrals avantguardistes de contingut sociopoltic. Als anys 80 va treballar en sries de televisi. Al cinema va comenar a fer petits papers en pellcules com Clic, clic dirigida per Jerry Schatzberg i protagonitzada per Demi Moore. Ms tard va seguir fent papers secundaris ms importants com a Top Gun (1986) dirigida per Tony Scott. El 1992 va debutar com director i guionista amb la stira poltica "Ciutad Bob Roberts". 

El 1988 va contreure matrimoni amb l'actriu Susan Sarandon, a qui havia conegut en el rodatge de la pellcula Els bufals de Durham. Posteriorment ha fet molts papers com protagonista o secundari de luxe. El 2003, va guanyar el premi Oscar al millor actor de repartiment per la seva actuaci Mystic River, dirigida per Clint Eastwood. El 2005 protagonitza la pellcula d'Isabel Coixet La vida secreta de les paraules, guanyadora del premi a la millor pellcula en la XX edici dels Premis Goya. S'ha caracteritzat pels seus forts ideals contraris a la poltica internacional establerta per George Bush, i ha donat suport a actes contra ell al costat de la seva esposa, o al costat del tamb actor Sean Penn.

 Filmografia .




 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 ;
 Tim Robbins a TCM Movie Database;
 ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145192" title="Reichsmark" nonfiltered="3217" processed="3194" dbindex="59110">

El Reichsmark (RM) fou la moneda utilitzada a Alemanya des de 1924 fins al 20 de juny de 1948. Va ser reemplaada pel marc alemany (Deutsche Mark) en la RFA i pel marc de la RDA (Mark der DDR) a l'Alemanya Oriental.

El Reichsmark va ser introdut el 1924 per substituir el Papiermark, fet que va ser necessari a causa de la hiperinflaci, que havia arribat al seu punt ms lgid el 1923. El canvi entre el vell Papiermark i el Reichsmark va ser d'1.000.000.000.000 a 1.

Amb la finalitat d'estabilitzar l'economia i suavitzar la transici entre una moneda i l'altra, el Papiermark no va ser reemplaat directament pel Reichsmark, sin pel Rentenmark, una espcie de moneda interna encunyada pel Deutsche Rentenbank (Banc de Renda Alemany).


Les monedes del Reichsmark.
Monedes de la Repblica de Weimar;
Monedes de la Repblica de Weimar;
Monedes del Tercer Reich;
Monedes del Tercer Reich;

Els bitllets del Reichsmark.
Bitllets de Reichsmark i Rentenmark ;
 Bitllet de 10 Reichsmark, anvers;
 Bitllet de 10 Reichsmark, revers;
 Diverses imatges de bitllets;

Vegeu tamb.
Marc (moneda);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145194" title="Canterbury" nonfiltered="3218" processed="3195" dbindex="59111">
 Canterbury s una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent. s famosa per la seva bella catedral. Tenia 42.258 habitants l'any 2001.

s el principal centre religis del Regne Unit, per ser la seu de l'arquebisbe de Canterbury, lder espiritual de l'Esglsia d'Anglaterra (s, per tant, el segon capdavanter cristi ms important d'Europa, desprs del Papa de Roma). Des de 2003 ocupa el lloc Rowan Williams.

Poblada des de temps prehistrics, Canterbury ja va ser un centre administratiu rom. Amb la finalitat de la dominaci llatina, la ciutat va ser envada pels juts que van assentar all el Regne de Kent. El 597, el missioner Agust va desembarcar en Canterbury amb l'objectiu d'iniciar la conversi dels anglo-saxons. Des d'aleshores, la ciutat ha estat un centre de la religi cristiana, convertint-se rpidament en la seu de l'arquebisbe prevalgut d'Anglaterra. Va ser un important centre de pelegrinatge durant l'edat mitjana, i es va fer clebre en l'obra Els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.

A Canterbury es troba la University of Kent.

Est agermanada amb les ciutats de Reims (Frana), Bloomington-Normal (Estats Units) i Vladimir (Rssia).

 Enllaos externs .
 Ciutat de Canterbury (ang.);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145195" title="Codex Sinaiticus" nonfiltered="3219" processed="3196" dbindex="59112">
  
El Codex Sinaiticus (Londres, Biblioteca Britnica, Add. 43725; Gregory-Aland n  (Aleph) o 01) s un manuscrit uncial del segle IV de la Bblia grega, escrit entre el 330 al 350. Originalment contenia la totalitat d'ambds Testaments, per solament han arribat fins als nostre dies trossos del Vell Testament grec o Septuaginto, la totalitat del Nou Testament, l'Epstola de Barnabs, i fragments del El pastor d'Hermes (el que suggereix que aquests ltims dos textos podrien haver estat considerats part del cnon bblic pels editors del cdex).

El cdex es troba dividit en quatre trossos desiguals: 347 fulles a la Biblioteca Britnica de Londres, 12 fulles i 14 fragments al Monestir de Santa Caterina del Sina, 43 fulles a la Biblioteca de la Universitat de Leipzig, i fragments de 3 fulles a la Biblioteca Nacional Russa a Sant Petersburg.

El mes de juny del 2005, i amb la collaboraci de la Biblioteca Britnica de Londres, es va signar a Londres un document de re-unificaci dels textos, procs que es far amb tecnologia digital que permetr veure possible textos ocults en els pergamins.

 Descobriment .

Konstantin von Tischendorf l'any 1844 va viatjar al Monestir de Santa Caterina, al peu del Mont Sina a Egipte. Descobreix 43 fulles de pergam amb textos de Jeremies, Nehemies, Crniques i Ester, en un cistell amb fragments de manuscrits que, segons explic Tischendorf, el bibliotecari l'indic eren escombraries que tenien de ser destrudes cremant-les en els forns del monestir.

Referncies.
 

Vegeu tamb Cdex Vaticanus





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145196" title="Medina del Campo" nonfiltered="3220" processed="3197" dbindex="59113">

Medina del Campo, poble espanyol d'origen prerom, a la comunitat autnoma de Castella-Lle, a la provncia de Valladolid.

 Situaci, demografia i economia .
Situada al sud-oest de la provncia de Valladolid, a 45 kilmetres de la capital. Medina del Campo es troba a 721 mtres sobre el nivell del mar, a la vora del riu Zapardiel estenent-se el seu terme municipal sobre 153 km.

Les activitats econmiques ms destacables sn l'agricultura, la indstria del moble i el comer. En aquest ltim apartat, cal destacar el mercat de bestiars que se celebra els diumenges i la particularitat que el comer tanca els dijous i obre els diumenges al mat per a aix donar servei als habitants de la comarca.

 Clima, vegetaci i fauna .
De clima mediterrani continentalitzat, amb una temperatura mitja anual de 11'6 C i una oscillaci anual de 18'4 C, s sec (392 mm/m a l'any de precipitaci) amb hiverns llargs i freds i estius curts i calorosos. El paisatge de la comarca de Medina del Campo est dominat per les suaus ondulacions en les quals se situen els cultius de cereal i les pinedes amb alguns rierols d'escs o nul cabal, com el riu Zapardiel, que creua la ciutat. La vegetaci silvestre sobreviu en zones ermes, llindars i cunetes, amb un curt cicle vital, destinat a produir un gran nombre de llavors; per aix, en els mesos de primavera, els camps gaudeixen d'una fuga explosi de colors, que a l'estiu es torna grogosa palla.

La comarca acull nombrosos animals de petita grandria: gran varietat d'insectes, rptils, petits rosegadors, llebres, guineus, perdius, cigonyes i les escasses per benvolgudes avitardes. Esquitxant el paisatge, des de tardor, apareixen petits estanys que, si b, poden semblar de grandria insignificant, sn fonamentals per a la vida silvestre i per a la ramaderia extensiva. Alguns d'aquests petits estanys arriben a convertir-se en llocs d'hivernada d'aus migratries com gansos, grulles i altres aus aqutiques.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145197" title="Valsequillo de Gran Canria" nonfiltered="3221" processed="3198" dbindex="59114">
Valsequillo de Gran Canria s un municipi canari pertanyent a la provncia de Las Palmas, situat a l'est de la illa de Gran Canria.

Evoluci demogrfica.


Dades meteorolgiques.
 Pluja: 400 mm (de mitjana anual) ;
 Temperatura: 20C (de mitjana)  ;

Fonts.
 Institut Nacional d'Estadstica;
 Institut canari d'estadstica;
 Institut geogrfic nacional ministeri de medi ambient ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145199" title="Suicide Girls" nonfiltered="3222" processed="3199" dbindex="59115">
Suicide Girls s una pgina web de pornografia softcore altporn  amb models de perfil gtic o punk. Tamb funciona com una comunitat virtual on es publiquen anuncis i perfils dels seus membres, a ms d'entrevistes amb personatges del mn de la cultura alternativa. El discurs de l'empresa fa s d'una retrica pro-feminista i diu promocionar una forma de poder de la dona a travs del control de la seva sexualitat. Accedir a gran part d'aquesta pgina requereix un registre i s de pagament. El terme Altporn (pornografia alternativa) ha estat utilitzat dintre dels mitjans i a Internet per a descriure l'estil d'erotisme ofert per aquesta pgina i altres similars que han proliferat posteriorment.


 Origen de la pgina i el nom .

La pgina Suicide Girls i el seu concepte va ser creat per l'empresa SG Services, Inc. i els socis sn Sean Suicide(SeanSuhl) i Missy suicide (Selena Mooney) l'any 2001, a Portland, Oregon. El 2003, el lloc de les operacions va ser desplaat a los Angeles, Califrnia. El lloc s privat i els seus propietaris sn Steve Simitzis (servidor i administrador de SG) i la seva dona Olivia Ball (programadora del lloc i una Suicide Girl). 
Enllaos externs.
Suicide Girls;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145200" title="Altporn" nonfiltered="3223" processed="3200" dbindex="59116">
Altporn (tamb conegut com alt-porn o alternaporn) s l'abreviatura de porno alternatiu (de l'angls, alternative porn). L'altporn es caracteritza perqu els seus protagonistes pertanyen a subcultures, habitualment sent gtics, punks o ravers, i s produt per petits estudis o directors. Els seus protagonistes solen tenir gran quantitat de tatuatges, piercings. En ocasions tamb es denomina indie porn a l'altporn, paraula que s'utilitza per a denominar a tota classe de pornografia independent.
Una de les principals actrius d'aquest gnere es diu Joanna Angel, coneguda pels seus bells tatuatgesi per haver protagonitzat pellcules com la recent  Cum on my tattoo  (corre't al meu tatuatge). La seva pgina  Burning Angel  des de on promociona les seves pellcules ve a ser una espcie de  Suicide Girls  per amb sexe molt ms explcit i on ella mateix participa. 

 Enllaos externs .
Tot sobre l'Altporn, en angls






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145204" title="Felip de Blgica (duc de Brabant)" nonfiltered="3224" processed="3201" dbindex="59117">
Felip de Blgica, duc de Brabant (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1960). Prncep de Blgica i duc de Brabant amb el tractament d'altesa reial. s l'actual hereu al tron dels belgues ocupat pel seu pare, el rei Albert II de Blgica.

Nascut al Castell del Belvedere, al complex del Palau de Laeken, el dia 15 d'abril de 1960, essent fill dels llavors prnceps de Lieja, el rei Albert II de Blgica i la princesa Paola Ruffo di Calbria. Felip s nt per via paterna del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia; mentre que per lnia materna ho s del prncep Fulco Ruffo di Calbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano.

La seva formaci combin aspectes militars i terics. Aix, d'una banda ingress l'any 1978 a la Reial Escola Militar de Blgica; i de l'altra, l'any 1982 inici estudis a la Universitat d'Oxford completant-los amb una estada a la Universitat de Stanford a Califrnia, on es gradu l'any 1985 en cincies poltiques.

L'any 1980 esdevingu segon lloctinent, i poc desprs obtingu el certificat necessari per esdevenir pilot de l'Exrcit belga. L'any 1989 fou elevat a la categoria de coronel i el 2001 a la d'almirall.

Durant molts anys, l'opini pblica el vei com l'hereu del rei Baldu I de Blgica. Malgrat tot, la mort del sobir l'any 1993 de forma inesperada fu que el successor de Baldu fos el seu germ, el rei Albert II de Blgica. Aix mateix, la llarga solteria del duc de Brabant fu que la casa reial belga considers la possibilitat d'elevar a la dignitat de princesa hereva a la germana de Felip, la princesa strid de Blgica casada des de 1985 amb l'arxiduc Lloren d'ustria-Este. 

De carcter introvertit, el duc de Brabant contragu matrimoni a Brusselles amb Matilde d'Udekem d'Acoz pertanyent a una famlia de l'alta aristocrcia flamenca. La uni fou considerada com un pas ms d'integraci de les dues comunitats - la flamenca i la valona - en el si de la Corona.

Casats des del 4 de desembre de 1999. La parella ha tingut tres fills:

 SAR la princesa Elisabet de Blgica, nada a Brusselles el 2001.

 SAR el prncep Gabriel de Blgica, nat a Brusselles el 2003.

 SAR el prncep Manuel de Blgica, nat a Brusselles el 2005.

 SAR la princesa Elionor de Blgica, nat a Brusselles el 2008.

Arran del naixement de la seva primognita, el Parlament de Blgica orden la supressi de la Llei Slica cosa que permet que la princesa Elisabet esdevingus l'hereva del seu pare al tron belga. Igualment s'ha derogat la llei interna de la casa reial per la qual es prohibia la uni en matrimoni de qualsevol prncep belga amb un prncep holands, aquesta llei provenia de les lluites per la independncia de Blgica.

En els darrers anys, el prncep ha estat vctima de nombroses crtiques pel seu coservadurisme poltic i social. Diverses polmiques declaracions vinculades amb la diversitat nacional del pas i les opcions poltiques que aix gener han valgut al prncep diversos retrets per part de nombroses forces poltiques. Aix mateix, durant la seva solteria diversos elements poltics del pas intentaren forar un canvi en la lnia de successi per tal d'evitar que Felip arribs a ser rei i collocar un membre ms liberal de la seva famlia com a hereu al tro.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145208" title="strid de Blgica" nonfiltered="3225" processed="3202" dbindex="59119">

strid de Blgica, arxiduquessa d'ustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962). Princesa de Blgica amb el tractament d'altesa reial que arran del seu matrimoni ostenta els ttols d'arxiduquessa d'ustria, princesa d'Hongria i de Bohmia i duquessa de Mdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nascuda al Castell del Belvedere, a l'interior del complex del Palau de Laeken, el dia 5 de juny de 1962, essent filla del rei Albert II de Blgica i de la princesa Paola Ruffo di Calbria. strid era nta per via paterna del rei Leopold III de Blgica i de la princesa strid de Sucia; mentre que per via materna ho era del prncep Fulco Ruffo di Calbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La princesa fou apadrinada pel prncep Fabrizio Ruffo di Calbria i per la princesa Josepa Carlota de Blgica, gran duquessa de Luxemburg.

El dia 22 de setembre de 1984 contragu matrimoni a Brusselles amb l'arxiduc Lloren d'ustria-Este, fill de l'arxiduc Robert d'ustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. Lloren s el present cap de la Casa Ducal de Mdena i de la branca de la casa imperial dels ustria-Este. Des de 1995, Lloren s tambe, prncep de Blgica. La parella t cinc fills:

 SAIR l'arxiduc Amadeu d'ustria-Este, nat a Brusselles el 1986.

 SAIR l'arxiduquessa Maria Laura d'ustria-Este, nada a Brusselles el 1988.

 SAIR l'arxiduc Joaquim d'ustria-Este, nat a Brusselles el 1991.

 SAIR l'arxiduquessa Llusa d'ustria-Este, nada a Brusselles el 1995.

 SAIR l'arxiduquessa Letcia Maria d'ustria-Este, nada a Brusselles el 2003.

La princesa s l'acutal presidenta de la Creu Roja de Blgica. s una de les membres ms actives de la Casa Reial. A part de les seves funcions com a membre de la famlia reial belga, la princesa s, per casament, duquessa de Mdena i membre de la famlia imperial austriaca.

Com a conseqncia de la solteria del Duc de Brabant i del coservadurisme poltic i social del prncep hereu, la princesa strid fou, per gran part de la classe poltica i per diversos membres de la Casa Reial, una ferma candidata en substitu al prncep hereu en la lnia de successi a la Corona de Blgica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145210" title="Entesa Catalana de Progrs" nonfiltered="3226" processed="3203" dbindex="59120">
L'Entesa Catalana de Progrs (ECP) s un grup parlamentari del Senat espanyol format per una coalici de partits catalans d'esquerres: El Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.

Aquests partits es van presentar en coalici a les eleccions generals de l'any 2000, i va obtenir l'esc per als representants: 
 Per la provncia de Barcelona, Merc Aroz i Ibez Isidre Molas i Batllori i Jordi Sol Tura ;
 Per la provncia de Girona, Arseni Gibert i Bosch ;
 Per la provncia de Lleida, Joan Ganyet i Sol ;
 Per la provncia de Tarragona,  Marta Cid i Paella, substituda per Josep Andreu i Domingo, Ramon Aleu i Jornet i Joan Sabat i Borrs.
 
La coalici es va repetir a les eleccions generals espanyoles de 2004, i aquest cop va obtenir els 12 representants al Senat de la coalici:

 Per la provncia de Barcelona, Merc Aroz i Ibez Isidre Molas i Batllori i  Jordi Guillot i Miravet. ;
 Per la provncia de Girona, Llus Maria de Puig i Oliv Miquel Bofill i Abell i Rafel Bruguera i Batalla. ;
 Per la provncia de Lleida, Josep Maria Batlle i Farran, Maria Burgus i Bargus i Josep Maria Esquerda i Segus.   ;
 Per la provncia de Tarragona,  Llus Aragons i Delgado de Torres, Ramon Aleu i Jornet i Maria Jos Elices Marcos.

Va repetir novament a les eleccions generals espanyoles de 2008 amb el mateix resultat. Els 12 representants sn:

 Per la provncia de Barcelona, Maite Arqu i Ferrer, Isidre Molas i Batllori i Jordi Guillot i Miravet  ;
 Per la provncia de Girona, Llus Maria de Puig i Oliv, Miquel Bofill i Abell i Maria Josefa Celaya i Armisen.
 Per la provncia de Lleida, Josep Maria Batlle i Farran, Maria Burgus i Bargus i Josep Maria Esquerda i Segus.
 Per la provncia de Tarragona, Judit Alberich i Cano, Ramon Aleu i Jornet i Pere Muoz i Hernndez.

ECP s el tercer Grup Parlamentari al Senat per nombre de Senadors, darrere del Grup Popular i del Grup Socialista, sent el grup nacionalista amb ms Senadors electes. El Grup est format per 16 Senadors i Senadores, 10 del PSC, 4 d'ERC, 1 d'ICV i 1 d'EUiA.

Enllaos externs.

 Plana web de l'Entesa Catalana de Progrs;
 Plana web del grup parlamentari;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145215" title="Passaport" nonfiltered="3227" processed="3204" dbindex="59121">


Passaport s un document d'identificaci personal amb validesa internacional, que identifica al seu titular, expedit per les autoritats d'un pas, que acredita el perms o autoritzaci legal perqu surti o ingressi del mateix, pels ports internacionals.

 Histria .

Una de les primeres referncies a passaports es troba al llibre bblic de Nehemiah, quant als voltants del 450 a. C., Nehemiah, un Rei que servia l'oficial Artaxerxes de la Prsia antiga, va demanar perms per viatjar a Judah. El Rei accept i li don una carta "als governadors ms enll del riu" que demanaven passatge segur per a ell mentre viatjava a travs de les seves terres, Nehemiah 2:7-9.

El terme 'passaport' ms probablement s'origina no a partir de ports de mar, sin a partir de documents medievals dels quals s'exigeix que passin a travs de la porta de parets de la ciutat. A l'Europa medieval, les autoritats locals lliuraven aquests documents a qualsevol viatger, i generalment contenien una llista de pobles i ciutats a travs de les quals es permetia el pas del viatger. Aquest sistema va continuar a Frana, per exemple, fins als anys 1860. Durant aquesta aquesta poca, els passaports no se solien exigir per a viatjar a ports martims, que es consideraven punts de comer oberts, per si que s'exigia per viatjar des del port fins a les ciutats d'interior. Aix, els primers passaports sovint, per no sempre, incloen una descripci fsica del titular, tot i que les fotografies no s'afegeixen fins les primeres dcades del segle XX.


 Forma .
Els primers passaports no tenien fotografia, i noms s'hi indicava el nom, nacionalitat, descripci fsica i autoritzaci per a sortir i tornar al pas. Aviat, es va atorgar el passaport en una espcie de quadern o llibretera, on s'hi anotaven els ingressos i sortides del pas, i on s'inserien les autoritzacions d'altres pasos per a ingressar i sortir d'ells, que es van denominar vises; al mateix temps, se li va donar al document validesa internacional, sempre subjecta a la condici que els pasos es reconeguin entre si. De manera progressiva, i per a evitar la falsificaci del document, es van anomenar les pgines i es va afegir la fotografia del titular, en principi engomada. Desprs es va utilitzar paper seguretat, que no ha deixat d'evolucionar (actualment s fabricat amb similars mesures que els papers amb que es fabrica el paper moneda); es van afegir perforacions fins que, avui, la fotografia del titular s'imprimeix directament al quadern mitjanant un procediment fotomecnic. Les tintes tamb contribuxen en el propsit de fer complexa o impossible la duplicaci illegal dels passaports. Les mesures de seguretat que tenen els passaports estan sent revisades, especialment davant el temor d'Estats Units d'Amrica i el Regne Unit de nous atemptats terroristes perpetrats per viatgers internacionals.

 Seguretat .
Un dels principals problemes de les companyies aries (gaireb tots els passaports s'empren als aeroports) radica en el fet que molts passatgers realitzen viatges utilitzant passaports falsos i/o manipulats, comportant greus costos per a les agncies que es veuen obligats a repatriar al passatger. Les mesures de seguretat en els passaports han canviat amb el temps, passant des dels primers segells mullats (els coneguts segells de tinta) fins a arribar als passaports bio-mtrics d'avui dia, on un petit xip integrat en el passaport revela totes les dades necessries de l'amo del document. Entre les mesures de seguretat ms utilitzades avui dia es troben la micro impressi, lletra de molt petita grandria impossible de realitzar amb una impressora convencional; el relleu de tacte rugs de certs dibuixos del passaport; la tinta OVI (Optical variable ink) o tinta canviant de color segons l'angle d'inclinaci, utilitzada tamb en els bitllets de 50,100, 200 i 500 euros; i els dgits de control, operaci que es realitza aplicant una frmula matemtica als nombres que es troben en el peu de la pgina biogrfica del document.

La visa.
Vegi's tamb: Visat

s l'autoritzaci d'ingrs i sortida, que atorga el pas visitat al titular i que ha d'inserir-se al passaport. La visa ha sofert variacions, en principi s'agregaven al passaport mitjanant segells i anotacions en tinta, en l'actualitat molts pasos utilitzen mtodes fotomecnics per a plasmar el visat en els passaports.

 Vigncia .

En cada pas es fixen diversos terminis de vigncia als passaports, amb la finalitat de revisar peridicament la documentaci dels titulars, substituir els passaports anteriors per altres ms moderns, dotats de noves mesures de seguretat i, per descomptat, tamb pels ingressos que s'obtenen en cada bescanvi i en cada visat.

 Enllaos externs .

 passports work, ang.;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145224" title="Atlas Linguistique des Pyrnes Orientales" nonfiltered="3228" processed="3205" dbindex="59122">
L'Atlas Linguistique des Pyrnes Orientales (ALPO) elaborat per Enric Guiter, s'inscriu en el projecte d'elaboraci de tota una srie d'atles lingstics engegat per Albert Dauzat per a continuar i millorar l'obra d'enquestes dialectolgiques duta a terme per Edmond Edmont i Jules Gilliron que es va concretar amb lAtlas Linguistique de la France. Guiter ampli el domini estudiat, eixint aix del marc administratiu francs, incluint-hi punts del catal de l'estat espanyol.

Breus elements de l'elaboraci.

Aquest Atles nasqu el 25 d'abril de 1942 quan Enric Guiter, llavors professor al Lyce de Montpeller fou contactat pel dialectleg Albert Dauzat que li demanava si volia participar a l'elaboraci del Nouvel Atlas Linguistique de la France encarregant-se de les enquestes al Rossell. 
Desprs de l'elaboraci del qestionari, les enquestes comenaren el 1943 amb la collaboraci d'estudiants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145231" title="Tirsias" nonfiltered="3229" processed="3206" dbindex="59123">
En la mitologia grega, Tirsias (en grec ) s un endev cec de Tebes. s fill d'Everes i de la nimfa Criclo i t dues filles: Manto i Dafne. Ell i Calcant sn els endevins ms coneguts de la mitologia grega.

 Orgens dels seus dots proftics .
Tirsias no va nixer amb la capacitat de predir el futur, sin que la va adquirir en entrar en contacte amb els dus. Hi ha diverses llegendes que expliquen com va adquirir els dots proftics.

 El bany d'Atena .
Segons la versi que recull la Biblioteca de Pseudo-Apollodor, Tirsias va veure la deessa Atena mentre es banyava nua al mont Helic. Aleshores, la deessa casta per excellncia va castigar-lo privant-lo de la vista. Davant els precs de Criclo, mare de Tirsias, perqu li torns la visi, Atena li va purificar les orelles i li va atorgar la capacitat d'entendre el llenguatge dels ocells. Tamb li va donar un bast perqu camins com una persona que hi veu i va concedir-li una vida ms llarga que a la resta dels mortals.

 La metamorfosi de Tirsias .
Segons la versi del poeta llat Ovidi, Tirsias, passejant al bosc, va veure dues serps que copulaven i va separar-les amb un bast. Immediatament fou transformat en una dona. Set anys desprs, va tornar a veure les serps i va tornar a donar-los un cop, cosa que li va retornar l'aparena masculina..

Tirsias tamb fa un paper important en una disputa entre Zeus i Hera. El du sostenia que la dona gaudia ms de l'acte sexual que no pas l'home, i la seva muller divina afirmava el contrari. El matrimoni va demanar a Tirsias el seu parer, ja que ell tenia l'experincia dels dos sexes. Tirsias va respondre que, si es divids el plaer sexual en deu parts, la dona se'n quedaria nou i l'home, noms una. Hera es va irritar perqu Tirsias havia donat la ra a Zeus i va cegar-lo. Zeus, per compensar-lo, va concedir-li el do de predir el futur i una vida llarga com set generacions de mortals.

 Tirsias, endev de Tebes .
Tirsias fa un paper clau en diverses tragdies del cicle teb.

A Les Bacants d'Eurpides, l'endev es pronuncia a favor de la introducci del du estranger Dions.

A l'dip Rei de Sfocles, dip exigeix a Tirsias que reveli el nom de l'assass de Laios, per l'endev es nega a donar una resposta explcita i es limita a fer insinuacions.

Mort i existncia a l'Hades.


Hi ha relats divergents sobre la mort de Tirsias, per tots tenen en com que transcorren a l'poca de la presa de Tebes pels Epgons, els fills dels set cabdills que havien fet la primera expedici contra la vila becia. Segons la versi de Pseudo-Apollodor, Tirsias va fugir de Tebes amb altres vilatans i va aturar-se a reposar vora la font Tilfussa, on va morir desprs de beure'n l'aigua massa freda. Segons Pausnias, Tirsias i la seva filla Manto sn fets presoners pels Argius, que decideixen traslladar-los a Delfos per consagrar-los al du Apollo. L'endev, massa vell, mor durant el trajecte, a prop de la font esmentada ms amunt.

L'Odissea conta com, un cop mort, Tirsias rep, a l'Hades, la visita d'Odisseu. L'heroi, seguint els consells de Circe, fa les libacions i els sacrificis necessaris per posar-se en contacte amb els morts: deixa regalimar, dins d'un fossat, la sang dels sacrificis, que atrau dels nimes dels difunts. L'ombra de Tirsias s la primera a beure'n. Tot seguit, l'endev explica a Odisseu la causa de l'animadversi del du Posid, que persegueix Odisseu perqu va cegar el seu fill Polifem. Tamb li aconsella que, si vol tornar sa i estalvi a taca, respecti per damunt de tot els ramats d'Hlios, un consell que els seus companys de viatge no van escoltar.

 Obres literries en qu Tirsias fa un paper important .
Obres antigues:
Odissea, d'Homer;
Set contra Tebes, d'squil;
dip Rei, de Sfocles;
Antgona, de Sfocles;
Les Bacants, d'Eurpides;
Metamorfosis, d'Ovidi;

Obres medievals:
La Divina Comdia, de Dante Alighieri;
Lo somni, de Bernat Metge;

Obres modernes:
Les mamelles de Tirsias, de Guillaume Apollinaire;
La terra gastada, de T.S. Eliot;

Notes.





 Bibliografia .
GRANT, M.; HAZEL, J. Diccionari de mitologia clssica. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997. (Diccionaris d'Enciclopdia Catalana. Diccionaris Temtics) ISBN 84-412-2789-6;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145232" title="Salvitxada" nonfiltered="3230" processed="3207" dbindex="59124">
La salvitxada, o salsa de calots, s la salsa tpica que acompanya els calots. s una varietat de la salsa romesco i mentre el romesco tradicional es pren generalment amb el xat, els calots se suquen a la salvitxada.

Entre els seus ingredients s'hi compten l'ametlla torrada, el  tomquet vermell escalivat , la nyora, l'all escalivat, l'oli d oliva, el vinagre, la sal, el julivert i opcionalment altres productes tradicionals del camp, de carcter espessant, aromatitzant o substitutiu, com pa torrat, all cru, avellana torrada, etc. que acaben de configurar la frmula particular i sovint secreta de cada cuiner.

Es prepara picant en fred els ingredients (de ms dur a ms tou) en un morter per formar una pasta i finalment afegint-hi l'oli.

La salvitxada combina de forma excellent tant amb carn com amb peix i verdura.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145233" title="Dafne menorqu" nonfiltered="3231" processed="3208" dbindex="59125">

El Dafne menorqu (Daphne rodriguezii) s un petit arbust tortus i poc lignificat endmic de Menorca que es troba quasi exclusivament associat a Aro picti-Phillyreetum rodriguezii. Es troba junt a l'aladern menorqu, per noms en el costat interior del matoll, on es troba protegit de la violncia extrema del vent. Va ser descobert i descrit pel naturalista menorqu Joan Joaquim Rodrguez Femenias.

Enllaos externs.
 Herbari virtual;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145236" title="Don Giovanni" nonfiltered="3232" processed="3209" dbindex="59127">

Don Giovanni (Ttol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment "El llibert castigat, o Don Giovanni") s una pera en dos actes amb msica de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte.  Va ser estrenada en el Teatre Nacional de Praga el 29 d'octubre de 1787.

Entre les nombroses peres basades en el mite de Don Juan, Don Giovanni s considerada com la ms reeixida, sense possible comparaci amb la resta. El llibret de Da Ponte va ser anomenat, com molts a la seua poca, com dramma giocoso: en qu "giocoso" fa referncia al seu carcter cmic, mentre que "dramma" significa simplement un text operstic, abreviatura de "dramma per musica". Mozart va considerar-la una "opera buffa".

El filsof dans Sren Kierkegaard, en la seua obra Enten/Eller (O b... o b...), argeix que el Don Giovanni de Mozart s l'obra d'art ms gran mai produda. El finale, en qu Don Giovanni refusa penedir-se, ha esdevingut un captivador tema artstic i filosfic per a molts escriptors, incloent-hi George Bernard Shaw, qui, a Home i super-home, va parodiar l'pera (fent esment explcit a la partitura de Mozart per a l'escena final entre el comendador i Don Giovanni).

L'any 1979 se'n va fer una adaptaci cinematogrfica dirigida per Joseph Losey. Entre els millors intrprets del paper principal de Don Giovanni, cal destacar els baixos Ezio Pinza, Cesare Siepi i Norman Treigle, i els bartons Dietrich Fischer-Dieskau i Thomas Hampson. 

Composici i estrena.
El llibret va acabar de ser enllestit al juny de 1787 i la partitura es va completar el 28 d'octubre del mateix any. L'pera va ser estrenada a Praga al dia segent d'haver concls la partitura, amb el ttol complet de Il Dissoluto Punito ossia il Don Giovanni Dramma giocoso in due atti. En l'estrena vienesa, el 7 de maig de 1788, s'hi van afegir els segents nmeros amb els corresponents recitatius: l'ria de Don Ottavio Dalla sua pace (composta el 24 d'abril per al tenor Morella, K.540a), l'ria d'Elvira Mi tradi quell'alma ingrata (composta el 30 d'abril per a la soprano Cavalieri, K.540c) i el duet entre Leporello i Zerlina Per queste tue manine (compost el 28 d'abril, K.540b).

Costums en la representaci.
El nmero de conjunt final va ser oms generalment fins a mitjan segle XX, i no apareix en el llibret viens de 1788. Mozart tamb va fer-ne una versi reduda. No obstant aix, el nmero de conjunt s'interpreta complet avui dia. Altre costum tradicional era tallar l'ria de Don Ottavio Il mio tesoro, que va ser substituda en l'estrena vienesa pel tenor Francesco Morella per Dalla sua pace.  Actualment se solen ometre sovint alguns dels nmeros addicionals composts per a l'estrena vienesa.

Don Giovanni i altres compositors.
La gran popularitat de Don Giovanni ha provocat un gran nombre de cites i adaptacions per part d'altres compositors. La ms famosa i probablement la ms significativa des del punt de vista musical s la fantasia Rminiscences de Don Juan de Franz Liszt.  El minuet del finale del l'Acte I tamb fa una aparici incongruent en la Fantasie on Two Motives from Mozart's "Marriage of Figaro" de Liszt, i Sigismund Thalberg utilitza el mateix minuet, en companyia de Deh vieni alla finestra, en la seua Grand Fantaisie sur la serenade et le Minuet de Don Juan, Op. 42.  Deh vieni alla finestra tamb apareix en el Klavierbung de Ferruccio Busoni, sota el ttol "Variations-Studie nach Mozart" (Variaci-estudi sobre Mozart). Beethoven, Danzi i Chopin van escriure variacions sobre el tema del duet entre Don Giovanni i Zerlina, L ci darem la mano.

La msica de Don Giovanni tamb s'ha usat en un gran nombre de pellcules, incloent-hi It Happened in Brooklyn, Parting Glances, Some Girls, Madagascar Skin, Il Cermonie, i The Bonfire of the Vanities . L'ria Il mio tesoro s'utilitza com a tema principal de la comdia cl'assica d'Ealing Kind Hearts and Coronets.  A ms, L ci darem la mano sona a El fest de Babette entre la virginal dona protagonista, Philippa, i el seu pretendent, el cantant d'pera Achille Papin, en un moment d'indecisi romntica que evoca la mateixa circumstncia de l'pera.

Sinopsi argumental.

 Acte I .
Lloc: Sevilla.
Temps: el Segle XVII.
El jard del comendador. Leporello est vigilant al costat de la casa de Donna Anna.  Don Giovanni, l'amo de Leporello, ha penetrat en la casa per a seduir Donna Anna. (ria de Leporello: "Notte e giorno faticar -- Treballe nit i dia") Apareix Donna Anna, percaant a un emmascarat Don Giovanni.  Donna Anna vol descobrir la identitat de l'atacant i crida demanant auxili. (Trio: "Non sperar, se non m'uccidi - No fugirs, si no em mates") El comendador, pare de Donna Anna, apareix i repta Don Giovanni a un duel. Mentre Donna Anna corre a la recerca d'ajuda Don Giovanni fereix el comendador, donant-li mort, i fuig sense ser reconegut. Poc desprs aplega Donna Anna amb el seu proms, Don Ottavio. Donna Anna es mostra horroritzada i Don Ottavio li jura venjar la mort de son pare. (Duet:  "Fuggi, crudele fuggi -- Fuig, cruel, fuig.")

Canvi d'escena: una plaa pblica davant del palau de Don Giovanni. Don Giovanni i Leporello arriben i escolten a una dona lamentant-se que ha estat recentment abandonada i desitjant venjar-se (ria de Donna Elvira:  "Ah, chi mi dice mai -- Ah!, qui hauria de dir-me!")  Giovanni comena a flirtejar amb ella, per quan li veu el rostre, reconeix en ella a una recent conquesta, Donna Elvira.  En adonar-se, espenta Leporello cap endavant per a qu conte a Elvira la veritat, i fuig. Leporello intenta consolar Elvira desenrotllant una llista dels amors de Don Giovanni. Cmicament dicta el nombre d'amants que el seu amo ha tingut i els seus pasos d'origen: 640 a Itlia, 231 a Alemanya, 100 a Frana, 91 a Turquia i 1.003 a Espanya. (ria de Leporello: "Madamina, il catalogo  questo -- Senyoreta, aquest s el catleg.") En un recitatiu sovint tallat, Elvira clama venjana.

Quan Donna Anna surt, apareix la comitiva nupcial de Masetto i Zerlina.  Don Giovanni i Leporello arriben poc desprs. Don Giovanni se sent immediatament atret per Zerlina, i intenta desfer-se'n del gels Masetto oferint-los la celebraci de les seues noces al seu palaue. Masetto, en adonar-se que les intencions de Don Giovanni sn les de trobar la manera d'estar a prop de Zerlina, mostra el seu enuig (Masetto aria: "Ho capito!  Signor, s -- He comprs!  Si senyor.") Don Giovanni i Zerlina queden sols. Ell, comena immediatament a desplegar les seues arts de seducci. (Duet: "L ci darem la mano -- Ens donarem la m.")

Elvira arriba i interromp la seducci (Elvira aria: "Ah, fuggi il traditor -- Fuig del trador!") Desprs arriben Ottavio i Anna, tramant la seua venjana contra l'encara desconegut assass del pare d'Anna. Aquesta, inconscient de qu est parlant amb el seu mateix atacant, li demana el seu ajut. Aquest li'l promet de tot cor, preguntant-li amb iners quin home seria capa de torbar la seua pau - obviament, Don Giovanni encara busca l'oportunitat de seduir Donna Anna. Per avui no s el dia de Don Giovanni, Donna Elvira torna i anuncia la recent traici del cavaller. Don Giovanni contenta a les seues acusacions dient a Ottavio i Anna que Elvira est boja. (Quartet: "Non ti fidar, o misera -- No t'hi refies, oh pobra!") En el moment en qu Don Giovanni se'n va, expressant el seu jurament de trobar l'assass del comendador, Anna de sobte reconeix en ell el seu atacant, i l'assass de son pare. (ria d'Anna: "Or sai chi l'onore -- Ja s qui l'honor...") 

Leporello, encara mig determinat a anar-se'n, informa Don Giovanni que tots els convidats de la boda camperola es roben al seu palau, que havia estat capa de distreure Masetto de la seua gelosia, per que el retorn de Zerlina desprs de l'episodi de seducci ho havia malbaratat tot.  Don Giovanni, no obstant, es troba molt feli i encarrega a Leporello que organitze una festa. (ria del champagne de Don Giovanni: "Fin ch'han del vino -- Finalment, amb el vi.")  Se'n va corrents al palau.

Zerlina segueix al gels Masetto i tracta de calmar-lo. (ria de Zerlina: "Batti, batti o bel Masetto -- Colpeja'm, oh estimat Masetto.") Tot just quan ha aconseguit persuadir-lo de la seua innocncia, els sorprn la veu Don Giovanni i Zerlina desitja fugir. La confiana de Masetto s'evapora en un instant, el gels nuvi s'amaga i espera per a veure per si mateix el capteniment de Zerlina amb Don Giovanni. Zerlina intenta amagar-se, per s en va: Don Giovanni comena de nou el procs de seducci fins que ensopega amb Masetto. Confs per rpidament recuperat, Giovanni manifesta que Zerlina estava molt trista lluny de Masetto, i li la torna temporalment. Desprs acompanya la parella fins la cambra nupcial, que ha estat luxosament decorada, i Leporello tamb invita a tres convidats emmascarats, els disfressats Elvira, Ottavio i Anna, que han vingut a capturar Don Giovanni, a ser possible, tot just enmig d'un intent de cometre un nou crim.

Canvi d'escena: sala de ball.  Don Giovanni, enmig d'un alegre ball, s'emporta Zerlina, mentre Leporello entret Masetto. Quan se sent un crit de socors de Zerlina, Leporello surt corrents per ajudar el seu amo.  Don Giovanni intenta confondre els presents empenyent el seu criat fins a la sala de ball, apuntant-lo amb l'espasa, acusant-lo d'intentar seduir Zerlina. Elvira, Ottavio i Anna es lleven les mscares i manifesten que ara ells ja coneixen tota la veritat. Els convidats no creuen la versi de Don Giovanni, i l'ataquen, per ell lluita contra la multitud i aconsegueix fugir...

 Acte II .
Junt a la casa de Donna Elvira.  Leporello amenaa de deixar Don Giovanni, per aquest el conven que no ho faa oferint-li diners. (Duet:  "Eh via buffone -- Anem, buf.")  Giovanni, volent seduir la criada d'Elvira, persuadeix  a Leporello perqu intercanvien la capa i el barret.  Elvira guaita per la finestra. (Trio:  "Ah taci, ingiusto core -- Ah, calla, cor injust.")  Veient la possibilitat d'una malifeta, Giovanni s'amaga, deixant Leporello al peu de la finestra i amb la seua roba, i canta des del seu amagatall la seua promesa de penediment i el seu desig de tornar amb Elvira.  Elvira, convenuda, baixa al carrer.  Evidentment confon Leporello amb Don Giovanni i ambds surten de l'escenari. Mentrestant, Don Giovanni aprofita per a seduir la criada, acompanyant-se a si mateix amb la mandolina. (ria de Don Giovanni:  "Deh vieni alla finestra -- Ah, surt a la finestra.")

Abans que Don Giovanni puga acabar el procs de seducci de la criada, arriba Masetto acompanyat dels seus amics, a la recerca de Don Giovanni. Don Giovanni (vestit com Leporello) els conven que tamb ell vol a Don Giovanni mort i se suma a la patrulla.  Desprs de convncer la patrulla que cal separar-se (ria de Don Giovanni:  "Met di voi qua vadano -- La meitat de vosaltres per ac."), "confisca" totes les armes de foc i colpeja a un desarmat Masetto, fugint amb una estrepitosa rialla.  Zerlina arriba i consola Masetto. (ria de Zerlina: "Vedrai carino -- Veniu estimat.")

Canvi d'escena:  en un pati fosc, Leporello abandona Elvira. (Sextet:  "Sola, sola in buio loco -- Sola en aquest lloc fosc.") Quan Leporello intenta fugir, arriben Anna i Ottavio. Ottavio intenta consolar Anna de les seues penes. Just quan Leporello est a punt de sortir per la porta, que ha tardat banstant a trobar en la foscor, Zerlina i Massetto l'obren i entren, veient-lo en la seua disfressa de Don Giovanni i capturant-lo abans que puga fugir.  Quan Anna i Ottavio se n'adonen, s'acosten a Leporello, amenaant-lo de mort.  Elvira intenta protegir l'home que ella creu que s Don Giovanni, declarant que s el seu proms i suplicant pietat.  Els altres quatre la ignoren, mentre que Leporello es treu la capa per a mostrar la seua vertadera identitat. Davant el desconcert i la confusi general, Leporello aprofita per a fugir. (ria de Leporello:  "Ah piet signori miei -- Ah, pietat senyors meus.")  Amb tots aquests esdeveniments, Ottavio ha acabat per convncer-se de la culpabilitat de Don Giovanni i, per tant, jura venjar-s'hi (ria d'Ottavio:  "Il mio tesoro -- El meu tresor.") i Elvira est furiosa amb Don Giovanni per haver-la enganyat una altra vegada. (ria d'Elvira: "Mi trad quell'alma ingrata -- Em va trair aquella nima ingrata.")

Canvi d'escena: un cementeri amb una esttua del comendador. Leporello li conta a Don Giovanni la seua recent experincia que gaireb li ha costat la vida, per Don Giovanni se'n riu, comparant-la amb el seu recent episodi de quasi-xit en la seducci d'una criada enamorada de "Leporello".  Leporello no ho troba divertit, per Don Giovanni riu davant de les protestes del seu criat. La veu de l'esttua adverteix Don Giovanni que les seues rialles no duraran fins a l'alba. A petici del seu amo, Leporello llegeix la inscripci del pedestal: "Ac espera la venjana el meu assass." El criat tremola, per el despreocupat Don Giovanni li ordena que convide l'esttua a sopar, amenaant-lo de mort si no ho fa. (Duet: "Oh, statua gentilissima -- Oh esttua gentilssima.") L'esttua assenteix amb el cap i respon, "S".

Canvi d'escena: habitaci de Donna Anna. Ottavio pressiona Anna perqu es case amb elkl, per Donna Anna considera inapropiat casar-s'hi amb la mort de pare tan recent. Ell l'acusa de ser cruel, i ella li assegura que l'estima i que li s fidel. (Anna aria: "Non mi dir -- No em digues.")

Canvi d'escena: habitacions de Don Giovanni.  Giovanni gaudeix de l'abundncia d'un gran pat animat amb msica (durant el qual l'orquestra interpreta msica contempornia de l'pera, finals del segle XVIII -- incloent-hi una referncia a l'ria "Non pi andrai" de Le nozze di Figaro de Mozasrt, mentre Leporello serveix. (Finale "Gi la mensa preparata -- Ja est prepararat el sopar.") Apareix Elvira, dient que ja no sent ressentiment vers Don Giovanni, noms pietat. ("L'ultima prova dell'amor mio -- La darrera prova del meu amor.") Giovanni, sorprs per l'absncia d'odi, li pregunta qu vol. La desesperada petici d'Elvira que canvie de vida troba noms aquesta resposta: "Brava!", amb la qual Don Giovanni la menysprea i la ignora, argint desprs que el vi i les dones sn "l'essncia i la glria de la humanitat". Ferida i angoixada, Elvira es rendeix i se'n va. Poc desprs, se senten els seus fora dels murs de palau i torna a entar, fugint per una altra porta. Giovanni ordena Leporello que veja qu l'ha esglaiada, i desprs de sortir, el criat tamb fa un crit i torna a la cambra amb la notcia que l'esttua ha aparegut, tal i com havia proms. Se sent un omins repic a la porta.  Leporello, paralitzat d'horror, no pot obrir, aix que Don Giovanni obre ell mateix la porta, on est l'esttua del comendador.  ("Don Giovanni! a cenar teco m'invitasti - Don Giovanni! Em vas convidar a sopar amb tu.") L'esttua exhorta al despreocupat malvat a penedir-se del seu abjecte estil de vida, per Don Giovanni hi refusa frriament.  L'esttua s'afona en la terra i arrossega Don Giovanni amb ella. Se sent l'atronador soroll del foc de l'infern que envolta Don Giovanni, fins que les flames se l'empassen.

Donna Anna, Don Ottavio, Donna Elvira, Zerlina, i Masetto arriben, cercant el malvat.  Troben al pobre Leporello sota la taula, immobilitzat per l'horror del que ha vist, el que no tarda en descriure als altres.  Ats que el problema s'ha resolt, Anna i Ottavio decideixen esperar un any de dol abans de casar-se. Elvira passar la resta de la seua vida en un convent. Finalment Zerlina i Masetto aniran a casa a sopar i Leporello anir a la taverna a buscar un nou amo. El cor final expressa la moral de l'pera - "Aix acaba qui va ser dolent. La mort d'un pecador semplre reflecteix la seua vida." 

Aquest conjunt sovint era oms en el passat per alguns directors que manifestaven que el cor final mai no va ser considerat realment part de l'pera. Aquesta percepci no ha sobreviscut, i actualment gaireb sempre s'interpreta.

ries famoses .
Acte I;
Madamina, il catalogo  questo (L'ria del catleg), Leporello;
Ho capito, signor s, Masetto;
L ci darem la mano (duet), Don Giovanni, Zerlina;
Or sai chi l'onore, Donna Anna;
Dalla sua pace, Don Ottavio;
Fin ch'han dal vino (L'ria del champagne), Don Giovanni;
Batti, batti, o bel Masetto, Zerlina;

Acte II;
Deh vieni alla finestra (Serenata), Don Giovanni;
Met di voi qua vadano, Don Giovanni;
Vedrai, carino, Zerlina;
Il mio tesoro intanto, Don Ottavio;
Mi trad quell'alma ingrata, Donna Elvira;
Non mi dir, bell'idol mio, Donna Anna;

 Referncies . 
Argument pres de The Opera Goer's Complete Guide de Leo Melitz, versi de 1921.
Prefaci de Schnemann a l'edici completa de la partitura i el llibret, 1974, Dover publications, Inc., NY;

 Notes .


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
Opera Guide Sinopsi - Llibret - Peces destacades ;
Opera in a nutshell Fitxers MIDI;
Llibret original;
Representacions de Don Giovanni en video Una selecci lliure de videos per veure online.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145238" title="Berserk" nonfiltered="3233" processed="3210" dbindex="59128">
Berserk (     ) s un manga seinen ambientat en un mn fantstic del mangaka Kentaro Miura. 
Amb ms de 30 milions de volums venuts, s una de les sries seinen amb ms xit de tots els temps, apart d'una de les ms gore.

 Argument .
El mn de Berserk s'inspira en l'Europa medieval, centrant-se en la vida de Guts i la seva relaci amb Griffith, la Banda del Falc i el Dest o Casualitat. En aquest mn, en Guts ha de lluitar contra tota mena d'enemics: humans, monstres, dimonis o ell mateix.

 Histria .

La histria de Berserk es pot dividir en 4 sagues:
L'Espadatx Negre (    , Kuroi kenshi) - Captols del 1 al 8 -;
L'Edat Daurada (    ,  gon jidai) - Captols del 9 al 110 -;
Saga de la Condemnaci (   , Danzai hen) - Captols del 111 al 193 -;
Captol dels Nens Perduts (           , Rosuto Chirudoren no sh ) - Captols del 111 al 133 -;
Captol de la Cadena que Lliga (    , Bakusa no sh ) - Captols del 134 al 141 -;
Captol de la Cerimnia del Naixement (     , Seitansai no sh ) - Captols del 142 al 192 -;
Saga del Millennium Falcon (       , Mireniamu Farukon hen) - Captols a partir del 193 -;
Captol del Registre de la Guerra Santa dels Dimonis (      , Seima senki no sh ) - Captols del 194 al 251 -;
Captol de Falconia (    , Farukonia no sh ) - Captols a partir del 252 -;

A la part de L'Espadatx Negre ens presenten a Guts, com coneix a Puck, i la seva "feina": matar Apstols.
Quan s'enfrenta al segon, s'activa un Behelit, provocant la presncia de la M de Du, la qual cosa fa que en Guts recordi el seu pasat...

A la saga de L'Edat Daurada, veiem els inicis d'en Guts: com va ser adoptat i criat per mercenaris, la mort del seu pare adoptiu i la seva carrera com a mercenari fins que es troba amb la Banda del Falc. Al perdre un duel contra el cap de la banda, en Griffith, en Guts comena a formar part d'ella. El renom de la banda i del seu cap va comenar a pujar rpidament, fins al punt que a en Griffith se li va atorgar un ttol nobiliari. Per el lloc d'en Guts s el camp de batalla i no els palaus, aix que decideix abandonar la banda, fet que provoca el trastorn d'en Griffith, que s empresonat i torturat, i la Banda s perseguida per aniquilar-la. Un any ms tard, en Guts, es troba amb els supervivents de la Banda del Falc, liderats per Casca, que volen rescatar a Griffith. Abans d'anar al rescat, en Guts i la Casca confesen el seu amor un per l'altre. Al rescatar a l'antic cap, veuen que ell ja no s el que era, desprs d'sser torturat i mutilat durant un any. Tot i aix, desprs d'escapar, en Griffith activa el seu Behelit Carmes per convocar la M de Du i ser un dels seus membres, oferint com a sacrifici tota la seva Banda, de la qual noms sobreviuen en Guts, perdent un bra, i la Casca, perdent la ra i tornant-se com un nen petit.

A la Saga de la Condemnaci, veiem a un Guts mutilat i amb moltes ganes de venjana vers als dimonis i tornem al punt on va acabar la part de L'Espadatx Negre: un Guts amb un bra mecnic i una espasa gegant, acompanyat per en Puck, perseguint als Apstols. Llavors va a la recerca de Casca i es veu embolicat en la Cerimnia del Naixement, on Griffith es reencarna amb forma humana.

A la Saga del Milennium Falcon, Guts i el seu grupet es veuen implicats en la guerra contra l'imperi demonac Kushan.

Personatges.
Aqu noms hi ha una brevssima descripci dels tres personatges principals de la srie.

Guts (   ) s el protagonista principal de Berserk. s un home molt fort i resistent, que porta una gran espassa per lluitar. 

Griffith (     ) s el lder de la Banda del Falc. s un gran estratega i per aconseguir el seu somni faria qualsevol cosa.

Casca (    ) s una mercenria sota les ordres de Griffith. La seva habilitat amb l'espasa noms s superada per Guts i Griffith dins la Banda.

Per a informaci detallada sobre els personatges de Berserk, vegeu l'article principal sobre els Personatges de Berserk.

Behelit.
Un Behelit s un petit objecte ovalat com un ou, amb els elements facials d'un hum repartits aleatriament sobre la seva superfcie, fet que li dona un toc desconcertant. En realitat, el Behelit t vida prpia i emet una aura de terror.

Un Behelit s una clau utilitzada per la humanitat per invocar a la M de Du, un grup de poderosos dimonis, servents del Du de l'univers Berserk. Tot i aix, la gent no troba els Behelits, si no que ells acaben apareixent davant la gent que est destinada a tenir-lo manipulant la casualitat. 

A l'anime, noms es mostra un Behelit, el vermell d'en Griffith. Tamb conegut com Ou del Rei, aquest Behelit s d'un tipus nic. Va arribar a mans d'en Griffith quan era petit mitjanant una vella mstica. Aquells que tenen un Behelit vermell estan destinats a convertir-se en reis a travs del sacrifici de la carn i la sang d'un mateix i d'altres.

Griffith estava destinat a trobar aquest Behelit vermell, ja que el seu dest era convertir-se en un nou membre de la M de Du. En aquest aspecte, el seu Behelit era nic. Els altres Behelits que es veuen a la srie, sn menors a aquest, ja que sn utilitzats per convertir als humans que els utilitzen en Apstols, persones que ofereixen el que ms estimen a canvi d'escapar del seu dest i de les seves penries, que es transformen en criatures monstruoses com una manifestaci del seu ego.

En qualsevol dels casos, el ritual implicat en la creaci d'un nou Apstol o un nou membre de la M de Du, transcorre de la mateixa manera: El mortal que posseeix el Behelit ha de tenir un intens desig d'alliberament de la seva situaci propiciada per la casualitat. Llavors el Behelit "desperta" si est a prop o amb contacte directe de sang i els seus trets humans s'alineen formant una cara amb els ulls oberts i sagnant i la boca oberta com cridant. Llavors la M de Du s invocada i mitjanant una fissura de la seva dimensi, invita al mortal a obtenir un poder sobrenatural a canvi d'un sacrifici.

L'origen de la paraula prov de la paraula sria Beherit, "Gran Duc de l'Infern".

La Marca del Sacrifici.
Aquells sacrificats sn marcats amb la Marca del Sacrifici de la M de Du, una ferida a la pell, que sagna i fa mal a la vctima quan estan a prop d'un dimoni. Quant ms poders sigui el dimoni, ms mal far la Marca i ms sagnar, fent insuportable el dolor, per exemple, en presncia de la M de Du.

Com a part de la cerimnia, la M de Du crida als Apstols per celebrar una matana amb aquells que sn marcats. Normalment, aquests que obtenen la Marca sn persones importants pel que activa el Behelit, ja que la cerimnia necessita que aquest sacrifiqui alg estimat per convertir-se en un Apstol o un nou membre de la M. En altre cas, la cerimnia no es duria a terme.

En teoria, cap dels sacrificats sobreviu al ritual, per en cas de sobreviure, aquests tenen la Marca per sempre, amb la qual cosa, a qualsevol lloc que vagin, mai trobaran descans, ja que al caure la nit, tots els esperits de la zona aniran a reclamar la carn i la sang d'aquells amb la Marca del Sacrifici.

Dos dels supervivents del ritual de sacrifici sn Casca i Guts.

Manga.
El manga consta actualment de 33 volums encara que cada dues setmanes la revista Young Animal publica un nou captol de la srie. El prxim 28 de novembre, es publicar el captol 300. A Catalunya es pot adquirir la versi castellana de l'editorial Mangaline fins al volum 30. Aqu podeu veure la llista de captols del manga Berserk.
De moment, la srie s oberta i no sembla que hagi d'acabar prximament. El senyor Miura va anunciar en una entrevista que lo fet es pot considerar el preludi de Berserk.

Anime.
L'anime consta de 25 episodis i a Catalunya es pot adquirir la versi castellana de Jonu Media en 6 discs.
No s probable que es faci una segona temporada de l'anime de Berserk, ja que l'estudi que el va fer fa 10 anys no ha plantejat mai la probabilitat de produir ms episodis.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145240" title="Hubert Auriol" nonfiltered="3234" processed="3211" dbindex="59129">
Hubert Auriol (nascut el 7 de juny de 1952 en Addis Abeba, Etipia) va ser un pilot de rallis francs. Va ser el primer pilot a aconseguir guanyar el Ralli Dakar en les categories de motos i cotxes. 

Auriol va comenar a participar en proves de cross en 1973. Des de 1979 fins a 1994, va participar en el Pars-Dakar, participant en nou ocasions als comandaments d'una motocicleta i en set ocasions amb un cotxe. En la categoria de dues rodes, va guanyar en 1981 i 1983 amb una BMW i va ser segon en 1984. Desprs de trencar-se els dos turmells en la penltima etapa de l'edici de 1987, quan anava lder de la classificaci general, Auriol va canviar d'especialitat i en 1988 va participar amb un Mitsubishi, passant desprs a pilotar un Citron, cotxe amb el qual va guanyar en 1992, amb un model ZX Ralli Raid. 

En 1994, Auriol es va unir a l'organitzaci del Ralli Dakar, liderant-la des de 1995 fins a 2004, any en qu va ser substitut per Patrick Zaniroli. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145243" title="Andy Caldecott" nonfiltered="3235" processed="3212" dbindex="59130">
Andy Caldecott (10 d'agost de 1964 - 9 de gener de 2006), nascut en Keith, va ser un pilot de motos australi. Va guanyar quatre vegades consecutives el Safari Australi, durant els anys 2001-2004, va ser nomenat com el tercer millor pilot de raids del mn en 2003 i va acabar en quarta posici el Campionat del Mn de Rallis Cross Country en 2004. 

Va participar en el Ralli Dakar en les edicions de 2004 (va abandonar per una fractura de turmell), 2005 (6) i 2006, any en el qual va morir a conseqncia d'un accident durant la novena etapa, quan anava 10.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145244" title="Vladmir Chagin" nonfiltered="3236" processed="3213" dbindex="59131">
Vladmir Chagin s un pilot de rallis rus nascut el 5 de gener de 1970, cinc vegades guanyador del Ralli Dakar en la categoria de camions, al volant d'un Kamaz. 

La seva primera participaci es va produir en 1996, edici en la qual va acabar cinqu. Desprs de dos abandons en 1997 i 1999, va ser el vencedor en les edicions de 2000, 2002, 2003 i 2004. En 2005 va acabar 18 per problemes mecnics i en 2006 va tornar a vncer desprs de l'eliminaci del DAF del neerlands Jan de Rooy. En 2007 va abandonar durant el transcurs de la cinquena etapa al bolcar el seu cami mentre intentava recuperar el temps perdut en una avaria mecnica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145245" title="Carlo de Gavardo" nonfiltered="3237" processed="3214" dbindex="59132">
Carlo de Gavardo Prohens (nascut el 14 de juliol de 1969) s un motociclista xil, que ha tingut una destacada participaci en nombrosos rallis, incloent el Pars-Dakar. En el 2001 i 2002 obt la Copa del Mn de Rallis de la Federaci Internacional de Motociclisme (FIM). A ms, per la seva neteja esportiva ha rebut dos premis Fair Play, un de la FIM i un altre del Comit Olmpic Internacional. 

Va realitzar els seus estudis primaris i secundaris en el Collegi Craighouse i en el Collegi Marshall. Estant encara en aquest ltim va comenar la seva participaci en el motociclisme xil, on va ser campi d'enduro en 9 oportunitats, des de 1986 a 1994. En aquesta etapa tamb va obtenir el tercer lloc en el mundial d'Enduro, en Tulsa, Oklahoma en 1993. 

En 1996 es converteix en el primer motociclista xil a participar en el ralli Pars-Dakar, aquest cop Granada-Dakar. Aquest any va obtenir el 17 lloc. Entre aquest any i el 2004 va participar tots els anys en el ralli, sent la seva millor ubicaci un tercer lloc en el 2001. 

Ha participat en el Ralli de l'Atlas, Dos Sertoes, Master Rallye, Ralli d'Egipte, Ralli de Dubai, de Tunis, Ralli Les Pampas d'Argentina (on va aconseguir la seva primera victria en un ralli internacional), del Marroc i el Ralli Safari. 

Tamb va ser campi mundial de motociclisme en la categoria 450 cc en els anys 2004 i 2005. Carlo va ser el primer xil a acabar el Ralli Dakar, no obstant aix, no va ser la primera persona a intentar-ho, ja que anys abans un altre xil ho havia intentat en actuacions, per sense assolir el seu objectiu final. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145249" title="Flatulncia" nonfiltered="3238" processed="3215" dbindex="59133">
Vegeu Els Pets pel grup musical.;

Una flatulncia, vulgarment denominada pet, s el residu gass de la digesti que surt per l'anus. Durant la digesti, els enzims segregats pel pncrees i l'estmac s'encarreguen de trencar molcules grans, a fi que puguin ser absorbides a l'intest prim. Aix genera sempre residus que el cos ha d'eliminar en forma slida i lquida (que podem relacionar amb els excrements) i en forma gasosa (pets o ventositats).

La procedncia del pet li dna una olor caracterstica, considerada pudor, que, juntament amb els sons que produeix quan s expulsat, li han donat una histria relacionada sempre amb l'humor escatolgic.

 Dites i definicions .

Un pet s un vent corromput que quan surt del cul fa tut.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145250" title="Beagle" nonfiltered="3239" processed="3216" dbindex="59134">



El Beagle s una raa canina de caa originria d'Europa amb potes d'aspecte musculs, orelles llargues i pl suau i curt.

 Histria .

Els orgens del Beagle sn confusos i remots. L'any 350 aC Xenofont ja descrivia a uns gossos de tipus sabueso (hound en angls)que coincideixen en la majoria de detalls amb el Beagle. Segons es creu van ser els romans qui els van dur a Anglaterra com caadors de conills i una vegada all van ser creuats amb gossos de tipus sabueso del lloc. Els Talbot Houndson sn considerats els ancestres del Southern Hound, el Beagle, i el Foxhound. Entre el 1300 i el 1400 els Beagles van arribar un elevat grau de popularitat entre els monarques britnics. Eduard II i Enric VII ja tenien gossades de Glove Beagles, anomenats aix per la seva reduda grandria, fins i tot cabien en un guant. Isabel I tenia Beagles que amidaven fins a 22 centmetres. Les gossades de beagle eren populars en gaireb totes les grans propietats campestres. Cap al 1400, els Beagles ja s'havien ests per Gran Bretanya, Itlia, Grcia i Frana augmentant aix la seva popularitat. Sobre el 1700, existien dos tipus de sabuesos especialitzats en la caa del conill: el Southern Hound, i el ms velo North Country Beagle. A causa del gran auge que estava experimentant la cacera de la guineu, els Beagles anaven perdent terreny en favor dels Foxhounds. Afortunadament per a l'existncia del Beagle, els grangers a Anglaterra, Irlanda i Galles van seguir mantenint gossades amb les quals sortien a caar. 

A principis de la dcada del 1870, els Beagle donen el salt als Estats Units. Norman Elmore de Nova Jersei i el general Richard Rowet, de Illinois van importar Beagles anglesos d'excellent tipus i pedigr i van donar inici a la idea de dur registres dels aparellaments i ventrades per a un major control de la raa. Fins a aquest moment, el Beagle angls havia estat ensinistrat principalment per a perseguir guineus, i havia estat criat per a arribar a una altura de 37-42 centmetres dedse la creu.

El reverend Phillip Honeywood criava la seva gossada d'Essex (Anglaterra) potenciant les seves habilitats caadores sense importar-li l'aparena, mentre que el seu compatriota Thomas Johnson s'encarreg de criar lnies de Beagle que poguessin tant caar com ser atractius. A Amrica, no obstant aix, el Beagle va ser criat amb la finalitat de reduir la seva altura. Actualment, no s difcil trobar Beagles d'una altura de noms 25 o 30 centmetres a la creu. Durant tot aquest  temps, el Beagle era vist estrictament com a un gos de caa, sent criat i ensinistrat exclusivament a tal efecte. No ha estat fins a ms tard quan el Beagle va comenar a popularitzar-se per les seves qualitats com animal de companyia, tot i que sempre ha estat i estar molt unit als caadors.

 Origen del nom .

El nom que rep la raa t dos possibles orgens. D'una banda es considera una derivaci de la paraula cltica beag que significa petit, mentre que per una altra se sost que prov de la paraula francesa begueule que significa boca oberta, potser en referncia al fragors clam que produxen en el grup.

 Carcter i qualitats .

Sn conillers; criats per a perseguir preses al camp, el que fa d'ells uns gossos energtics, independents, extrovertits, i tossuts, no s'aturen en la seva obstinaci a seguir un rastre. Acostumats a viure en gossades, estan genticament predisposats per a la companyia, en cas de no obtenir-la d'altre gos. El major perill dels Beagle s no obtenir la suficient estimulaci perqu en aquest cas s'entretindran ells mateixos, destrossant o mossegant coses. El gos beagle t un aspecte de tristesa que el fa veure mes tendre, s un gran caador de llebres, tamb s un gos tranquil i els seus udols sn molt bonics i semblen com si fossin d'un llop. Malgrat aix, s un gos tranquil que s'adapta a tot tipus de vida i entorn, encara que quan s una criatura s molt entremaliat. No sn gossos agressius ni excessivament braus, encara que si valerosos a l'hora de perseguir una pea durant la caa. Una caracterstica destacada per sobre de les altres s la seva esplndida gana; un beagle podria passar menjant bona part del dia, el que podria portar problemes de ps si no es pren en compte aquest factor. En termes generals, els beagles adoren jugar, i sn gossos felios sempre que es comprengui la seva personalitat i forma de ser. Encara que tendeixen a ser poc demostratius d'afecte, no per aix deixen de ser gossos afectuosos. Els beagles sn, com ja s'ha esmentat, gossos amistosos especialment amb els nois. s un excellent gos domstic tant en el camp com en la ciutat. Els que viuen en la ciutat, solen estar alerta en tot moment.

 Lladruc.

No sn gossos especialment cridaners, solen bordar durant les caceres per a avisar als caadors que es troben sobre la presa. A ms dels sons comuns a tots els gossos. Es caracteritzen per un udol tpic de la raa, una 'cant' barreja de bordar i udolar. Generalment, emeten aquest so quan detecten una olor que crida la seva atenci. L'udol d'un beagle s ms aviat fort a causa de la seva gran capacitat pulmonar per no arriba a un to molt greu.

Beagles famosos.
Snoopy, el gos de Peanuts;
Gromit;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145251" title="Uintatrid" nonfiltered="3240" processed="3217" dbindex="59135">

Els uintatrids (Uintatheriidae) constitueixen una famlia de mamfers extingits que inclou el Uintatherium. Pertanyen a l'ordre Dinocerata, un dels molts ordres extingits de mamfers primitius que sn, a vegades, associats dins de Condylarthra.

Gneres.
Famlia Uintatheriidae
Prodinoceras;
Bathyopsis;
Uintatherium;
Tetheopsis;
Eobasileus;
?Gobiatherium;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145253" title="Jean-Pierre Fontenay" nonfiltered="3241" processed="3218" dbindex="59136">
Jean-Pierre Fontenay (nascut el 24 de juny de 1957) s un pilot de rallis francs, guanyador del Ralli Dakar del 1998 amb un Mitsubishi, a ms de quedar segon l'any 1997, i obtenir el tercer lloc en dos anys , 1995 i 1996. Tamb va guanyar el ralli Pars - Pequn els anys 1992 i 1995.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145254" title="Gran Premi de Canad del 1970" nonfiltered="3242" processed="3219" dbindex="59137">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1970, disputat al circuit urb de Mont-Tremblant el 20 de setembre del 1970.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole: Jackie Stewart  1' 31. 5;

 Volta  rpida:  Clay Regazzoni  1' 32. 2;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145255" title="Prodinoceras" nonfiltered="3243" processed="3220" dbindex="59138">


Prodinoceras ("Abans de les banyes terribles") s el gnere ms antic conegut d'uintatrid, que visqu al Thaneti a Monglia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145261" title="Esport a Barcelona" nonfiltered="3244" processed="3221" dbindex="59139">
Barcelona s una ciutat eminentment esportiva, tant per practicar activitats fsiques com per veure espectacles esportius de primer nivell.

 Histria de l'esport a Barcelona .
La relaci entre Barcelona i l'esport arrenca el segle XIX. La primera competici esportiva de la que es t notcia a Catalunya va ser una cursa d'embarcacions de rem de va tenir lloc a Barcelona el 15 de juliol de 1821.

El 1856 un grup d'aficionats a l'hpica van fundar en la ciutat el Cercle Eqestre, el club esportiu ms antic de Barcelona, Catalunya i Espanya.

El 1860 es va inaugurar el primer gimns de la ciutat, propietat de Joaquim Ramis.

A mitjans del segle XIX es va estendre a Catalunya l'afici pel muntanyisme, que don lloc al que el 1876 naixessin a Barcelona l'Associaci Catalana de Muntanyisme i el Centre Excursionista de Catalunya. Aquell mateix any tamb es va fundar el Reial Club Nutic de Barcelona.

El 1891 va comenar a publicar-se a Barcelona "El Ciclista", la primera publicaci enterament esportiva de Catalunya.

El 1897 es va fundar el Reial Club de Polo de Barcelona, dedicat inicialment a la prctica de l'hpica i el polo.

El 1898 es va obrir el primer comer especialitzat en esports a Barcelona, "La Samaritana".

El 1899 va ser un any important en la fundaci de nous clubs esportius a la ciutat: van nixer el Reial Club de Tennis Barcelona, el Club Tennis La Salut, i Futbol Club Barcelona. Aquell any ja es comptabilitzaven 17 publicacions esportives a Catalunya, la majoria de les quins tenien la seva seu a Barcelona.

L'any 1900 va nixer un altre dels grans clubs que han perviscut fins als nostres dies, el Reial Club Deportiu Espanyol.

 Una ciutat per practicar esport .

La ciutat, que va ser seu dels Jocs Olmpics de 1992, est dotada d'una important xarxa de complerts poliesportius municipals que, sumats als centres privats, faciliten la prctica de l'exercici fsic als ciutadans de tots els barris. Segons estudis recents, Barcelona s la ciutat europea amb ms practicants d'esport, i la segona del mn desprs de Boston (Estats Units). A ms, l'orografia de la ciutat, el bon clima, i poltica municipal de crear carrils bici ha popularitzat l's de la bicicleta com a vehicle de transport. Els caps de setmana tamb s fcil veure centenars de barcelonins desplaant-se en patins sobre rodes, especialment a la zona de la Vila Olmpica i Ciutat Vella, on tamb hi ha diferents zones perqu els "skaters" es diverteixin amb el seu monopat.

El fet que Barcelona sigui una ciutat martima tamb fa del mar i les platges llocs de lleure i activitat esportiva. Els barcelonins tenen l'oportunitat de jugar a diferents esports sobre la sorra de les seves platges. D'altra banda, la inauguraci del Port Olmpic i la remodelaci del Port Vell, el 1992, i la recent inauguraci del nou port esportiu de Sant Adri de Bess, a la zona del Frum 2004, ha animat molts barcelonins a practicar esports aqutics.

D'altra banda, la ciutat ofereix als ciutadans la possibilitat de participar en una gran quantitat de competicions esportives populars al carrer. Les ms populars sn la Cursa de El Corte Ingls (amb una mitja de 60.000 participants anuals), la Cursa de la Merc, la Cursa dels Bombers, la cursa Jean Bouin, la Marat de Barcelona, la Milla Sagrada Famlia, la San Silvestre Barcelonesa, la Festa de la Bicicleta, la Travessia del Port de Nadal, o la Festa dels patins. A ms, en els mesos d'estiu s'organitzen diverses competicions esportives a les platges de la Ciutat.

 Espectacles esportius .

Barcelona s una ciutat amb una important oferta d'espectacles esportius de primer nivell. La ciutat s seu del FC Barcelona, a les installacions de la qual poden veure's els millors partits de futbol, bsquet, handbol i hoquei sobre patins. Tamb s seu del RCD Espanyol, que disputa els seus partits de futbol a l'Estadi Olmpic Llus Companys.

La ciutat s molt prestigiosa al mn del tennis, per la quantitat, prestigi i antiguitat dels seus molts clubs. En el Reial Club de Tennis Barcelona, el Club de Tennis La Salut, el Barcino, etc.; s'han format la majoria dels millors tenistes espanyols de tots els temps. Barcelona, considerada la capital del tennis espanyol, ha estat la seu habitual on l'equip d'Espanya ha disputat la majoria dels seus partits de Copa Davis i Copa Federaci. El Torneig de tennis Comte de God, que es disputa en el RCT Barcelona, s un dels torneigs ms prestigiosos del mn sobre terra batuda.

Barcelona tamb s ciutat coneguda per la seva tradici en clubs de nataci, waterpolo i per la seva afici als esports de motor (s la ciutat europea amb major proporci de motocicletes per habitant).

Als afores de les ciutat (dins de la provncia de Barcelona) es troben altres installacions rellevants, com el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on reben formaci especialitzada els millors joves esportistes d'Espanya, i el Circuit de Catalunya, a Montmel, on se celebren curses del Campionat del Mn de motociclisme i Frmula 1.

 Grans esdeveniments esportius anuals a Barcelona .
 Esdeveniments de participaci professional en la ciutat de Barcelona .
Gener: Trial Indoor Internacional de Barcelona, al Palau Sant Jordi. ;
Gener: Torneig Internacional d'Hoquei de Reis, al Reial Club de Polo de Barcelona. ;
Abril: Torneig de tennis Comte de God, al Reial Club de Tennis Barcelona. ;
Abril: Setmana Olmpica de Vela de Barcelona - Trofeu Ciutat de Barcelona. ;
Maig: Freestyle Solo Moto de Barcelona (motociclisme), al Palau Sant Jordi. ;
Maig: Red Bull Air Race World Series. ;
Maig: Trofeu Comte de God de Vela, al Reial Club Nutic de Barcelona. ;
Maig: Trofeu Zegna de Vela, al Reial Club Nutic de Barcelona. ;
Maig: Regata Freixenet de Vela, al Reial Club Nutic de Barcelona. ;
Maig: Volta Ciclista a Catalunya ;
Juny: Trofeu Internacional de Nataci Ciutat de Barcelona, al Club Nataci Sant Andreu. ;
Agost: Trofeu Ciutat de Barcelona de futbol, a l'Estadi Olmpic Llus Companys. ;
Agost: Trofeu Joan Gamper, en el Camp Nou. ;
Setembre: Concurs de Salts Internacional de Barcelona, al Reial Club de Polo de Barcelona. ;
Octubre: Escalada ciclista a Montjuc ;
Octubre: Torneig Internacional de Polo de Barcelona, al Reial Club de Polo de Barcelona. ;
Octubre: Supercross Movistar Internacional de Barcelona, al Palau Sant Jordi. ;
Octubre: Enduro Indoor Movistar Internacional de Barcelona, al Palau Sant Jordi.
Novembre: Barcelona World Race de vela (cada quatre anys).

 Esdeveniments oberts a la participaci popular en la ciutat de Barcelona .
A Barcelona s'ofereixen prop de 350 actes esportius a l'any oberts a la participaci popular que, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, reuneixen a una mitja annual de 250.000 participants. L'acte ms multitudinari s la Cursa d'El Corte Ingls, que sol reunir ms de 60.000 participants cada any. Per darrere se situa la Festa de la bicicleta, que reuneix prop de 20.000 persones, o la Cursa dels Bombers, que supera les 8.000. Les principals activitats esportives obertes a la participaci popular sn les segents:

Gener: 10 quilmetres de Sant Antoni. ;
Febrer: Mitja Marat de Barcelona. ;
Mar: Ralli Internacional Barcelona-Sitges. ;
Mar: Marat de Barcelona. ;
Abril: Cursa Bombers ;
Abril: Cros de muntanya de Can Caralleu ;
Abril: Milla Sagrada Famlia ;
Abril: Festa de la Bicicleta de Barcelona ;
Abril: Cursa de Bon Pastor. ;
Maig: Cursa d'El Corte Ingls. ;
Maig: 10 quilmetres de Nou Barris. ;
Juny: Cursa de la Vila Olmpica. ;
Setembre: Cursa de la Merc. ;
Setembre: Cursa Atltica Festa Major del Poblenou. ;
Octubre: Onze quilmetres de la Barceloneta. ;
Novembre: Cursa Jean Bouin - Gran Premi d'Atletisme Ciutat de Barcelona. ;
Novembre: Cros Popular de Sants. ;
25 de desembre: Copa Nadal de nataci. ;
31 de desembre: Cursa Sant Silvestre de Barcelona.

 Grans esdeveniments esportius anuals en la provncia de Barcelona .
Maig: Gran Premi de Catalunya del Mundial de Motociclisme, en el Circuit de Catalunya (Montmel). ;
Maig: Gran Premi d'Espanya de Frmula 1, en el Circuit de Catalunya (Montmel). ;
Juliol: 24 hores de motociclisme de Barcelona, en el Circuit de Catalunya (Montmel). ;
Octubre: Marat de la Mediterrnia (Castelldefels-Gav).

 Clubs esportius .
Barcelona compta amb una gran quantitat de clubs de diferents modalitats esportives.
 Automobilisme .
Reial Autombil Club de Catalunya. Fundat el 1906, t ms d'un mili de socis, el que el converteix en el major autombil club d'Espanya, i un dels majors d'Europa. ;
 Bsquet .
Club Esportiu Laiet. Fundat el 1922, ostenta l'honor d'haver estat el club que va introduir la prctica del bsquet a Espanya. ;
 Billar .
Club Billar Barcelona. Fundat el 1928, s un dels clubs de billar ms prestigiosos d'Europa. ;
 Ciclisme .
Esport Ciclista Barcelona. Entitat fundada el 29 de febrer de 1929. Va organitzar, entre 1963 i 2005, la Setmana Catalana de Ciclisme, i l'Escalada al Castell de Montjuic des de 1965.

 Curling .
Barcelona Curling Club.
 Esport per a discapacitats .
Club Esportiu Institut Guttmann. Fundat el 1967, s un dels clubs ms prestigiosos d'esportistes discapacitats. s el club deg a Espanya del bsquet en cadira de rodes. ;
 Futbol .
Futbol Club Barcelona. Fundat el 1899, t ms de 150.000 socis. Compta amb seccions professionals en futbol, bsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala, i amb seccions amateurs en ms d'unes altres deu disciplines esportives. ;
Reial Club Deportiu Espanyol. Fundat el 1900, t ms de 25.000 abonats. El seu equip de futbol milita en la primera divisi de la Lliga espanyola de futbol. ;
Club Esportiu Europa. Fundat el 1907, t seccions de futbol, bsquet, futbol sala i futbol femen.
Futbol Club Martinenc. Fundat el 1909, s un dels histrics del futbol barcelon, encara que tamb compta amb seccions en altres esports. ;
Club Esportiu Jpiter. Fundat el 1909, t les seves installacions al barri de La Verneda.  ;
Uni Esportiva Sant Andreu. Fundat en 1909, fruit de la fusi del Zeta i del Club de Futbol Andreuenc, ambds fundats el 1905. s un dels clubs histrics del futbol barcelon. ;
Uni Esportiva Sants. Entitat poliesportiva constituda el 26 d'abril de 1922 per la fusi de quatre entitats esportives del barri de Sants. La seva secci de ciclisme organitza la Volta Ciclista a Catalunya.

 Hpica .
Cercle Eqestre. Fundat el 1856 per un grup d'aficionats a l'hpica, s el club esportiu ms antic de Barcelona. ;
Reial Club de Polo de Barcelona. Fundat el 1897, t ms de 10.000 socis, i compta amb cinc seccions esportives: hpica, hoquei, pdel, polo i tennis. ;
 Korfbal .
Korfbal Club Barcelona. Fundat el 2006. Primer club de korfbal de la ciutat.
 Muntanyisme .
Centre Excursionista de Catalunya. Fundat el 1876. Compta amb ms de 5.500 socis i una gran experincia en l'organitzaci d'activitats relacionades amb la muntanya. ;
Agrupaci Excursionista Catalunya, fundada el 1912. ;
Club Excursionista de Grcia. Fundat el 1922, s una de les entitats ms prestigioses de l'excursionisme catal i del districte de Grcia. ;
 Nataci .
Club Nataci Barcelona. Fundat el 1907, s el club deg de la nataci espanyola. Destaca pels seus triomfs en waterpolo i nataci. T ms de 8.000 socis. ;
Club Nataci Atltic Barceloneta. Nascut fruit de la fusi entre el Club Nataci Atltic, fundat en 1913 i el Barceloneta Amateur Club, fundat el 1929. ;
Club Nataci Catalunya. Fundat el 1931, s un dels clubs de nataci ms importants de Catalunya. El seu equip de waterpolo ha aconseguit nombrosos ttols a nivell estatal. ;
Club Esportiu Mediterrani. Fundat el 1931, compta amb equips en diferents disciplines esportives, entre les quals destaca especialment la de waterpolo. ;
Club Nataci Montjuc. Fundat el 1944, t les seves installacions a la muntanya de Montjuc. Ha destacat especialment en la nataci i el waterpolo.
Club Nataci Sant Andreu, fundat el 1971. ;
 Rugbi .
Barcelona Universitari Club. Fundat el 1929, s un histric club de rugbi. ;
 Tennis .
Reial Club de Tennis Barcelona. Fundat el 1899, s un dels clubs de tennis ms prestigiosos d'Europa. Organitza el Torneig Comte de God. ;
Club Tennis La Salut. Fundat el 1899 com "Club Social La Salud", l'any 1902 es va transformar en el club actual. s el vicedeg del tennis catal. T les seves installacions al barri de Grcia de Barcelona.
Reial Club de Tennis del Tur. Fundat el 1905, s un dels clubs histrics del tennis barcelon. Des de l'any 2003 es denomina David Lloyd Club Tur.  ;
Club Tennis Barcino. Fundat el 1917, s un dels clubs histrics del tennis barcelon.

 Vela .
Reial Club Nutic de Barcelona. Fundat el 1876, s un dels clubs esportius ms antics d'Espanya.
Reial Club Martim de Barcelona. Fundat en 1902 s, al costat del Nutic, el club amb ms solera en esports aqutics de Catalunya.

 Installacions esportives per a la prctica esportiva ciutadana .
Barcelona t una extensa xarxa d'equipaments esportius, tant pblics com privats, per a la prctica dels ciutadans. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona hi ha 300.000 persones abonades a aquests equipaments, la qual cosa representa el 20 per cent de la poblaci.

 Equipaments pblics .
Dels 300.000 barcelonins abonats a equipaments esportius, 180.000 estan abonats a equipaments pblics de carcter municipal, el que representa el 12 per cent de la poblaci barcelonina. La ciutat t una xarxa de 131 equipaments municipals esportius, sumant els poliesportius, els camps de futbol, piscines, etctera.

D'aquests 131, 42 sn equipaments poliesportius amb abonats. Aquests equipaments solen tenir un model de gesti indirecta, segons el quin, la installaci s de titularitat municipal per la gesti s privada, a crrec d'una entitat o club sense nim de lucre. Els poliesportius pblics que superen els 4.000 abonats sn:

Piscines de Sant Sebasti (Ciutat Vella). Gestionada pel Club Nataci Atltic Barceloneta. 12.519 abonats. ;
Complex esportiu Bac de Roda (Sant Mart). Gestionada per FCB. 12.194 abonats. ;
Complex esportiu Les Corts (Les Corts). Gestionada per Eurpolis. 11.362 abonats. ;
Polisportiu Sagrada Familia (Eixample). Gestionada per Fundaci Claror. 9.919 abonats. ;
Polisportiu Perill (Grcia). Gestionada per UBAE. 9.761 abonats. ;
Esportiu Claror (Grcia). Gestionada per Fundaci Claror. 9.579 abonats. ;
Polisportiu Espanya Industrial (Sants-Montjuc). 8.904 abonats. ;
Poliesportiu Europolis Grcia (Grcia). Gestionada per Eurpolis. 7.977 abonats. ;
Complex esportiu Can Caralleu (Sarri-Sant Gervasi). Gestionada per Fundaci Claror. 7.519 abonats. ;
Piscines Bernat Picornell (Sants-Montjuc). 7.842 abonats. ;
Complex esportiu Can Drag (Nou Barris). Gestionada per UBAE. 6.654 abonats. ;
Poliesportiu Martim (Ciutat Vella). Gestionada per Fundaci Claror. 6.450 abonats. ;
Polisportiu Aiguajoc (Eixample). Gestionada per UBAE. 5.206 abonats. ;
Complex esportiu Pau Negre-Can Toda (Grcia). Gestionada per CN Catalunya.4.943 abonats. ;
Polisportiu Estaci del Nord (Eixample). Gestionada per UFEC. 4.242 abonats. ;
Polisportiu Joan Mir (Eixample). 4.114 abonats. ;
Pavell Guinard-Torrent Mels (Horta-Guinard). 4.017 abonats. ;
El total d'usuaris puntuals o ocasionals dels equipaments esportius municipals ascendeix a ms de 700.000 persones a l'any, segons dades del propi Ajuntament.

 Equipaments privats .
A part de l'extensa xarxa d'equipaments pblics, Barcelona compta amb una mplia varietat de centres esportius privats, en els quals hi ha abonats 120.000 dels 300.000 barcelonins abonats a equipaments esportius. A ms de les installacions dels clubs esportius esmentats als captols anteriors, es pot destacar les installacions dels clubs de fitness DiR, que compta amb 13 centres a la ciutat de Barcelona, sumant un total de ms de 80.000 abonats. Tamb cap esmentar les installacions esportives de l'Universitat de Barcelona, i centres esportius com Bonasport, Metropolitan, O2, Arsenal, Iradier, el Club Esportiu Mediterrani, i les franqucies de cadenes de fitness europees com Holmes Places o Fitness First. A ms dels gimnasos i poliesportius privats, Barcelona compta amb altres installacions per a la prctica de l'esport com el Bowling Pedralbes, on es poden practicar les bitlles, les pistes de patinatge sobre gel del Skating i del Palau de Gel del FC Barcelona, i el Golf Montjuic, on es pot practicar el Pitch&putt.

 Installacions per a la prctica de l'esport professional .
A ms de les installacions esportives de tots els clubs citats, Barcelona compta amb una srie d'installacions esportives especficament concebudes per a la prctica de l'esport professional. Sn installacions de gran aforament que han estat escenari d'importants esdeveniments esportius, i fins i tot d'esdeveniments socials i musicals. Les principals installacions d'aquest tipus sn:

Camp Nou. Inaugurat el 1957, s l'estadi del Futbol Club Barcelona. T un aforament per a 98.787 espectadors. Ha estat escenari de dues finals de la Lliga de Campions de la UEFA, dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992, i de la Copa del Mn de Futbol 1982, entre altres esdeveniments. ;
Estadi Olmpic Llus Companys. Inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposici Universal de Barcelona, va ser remodelat amb motiu dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992, dels quals va ser el principal escenari. Propietat de l'Ajuntament de Barcelona, s el terreny de joc habitual del Reial Club Deportiu Espanyol. T un aforament per a 55.000 espectadors. ;
Mini Estadi. Propietat del FC Barcelona, on juguen els equips de futbol de les categories inferiors del club. T un aforament de 15.276 espectadors. ;
Palau Sant Jordi. Propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va ser inaugurat el 1990 amb vista als Jocs Olmpics de Barcelona 1992. T un aforament de 17.000 espectadors. ;
Palau Blaugrana. Propietat del FC Barcelona, s el poliesportiu on juguen els seus partits els equips de bsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala del club blaugrana. Va ser inaugurat el 1971, i t un aforament de 8.250 espectadors. ;
Palau dels Esports de Barcelona. Propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va ser inaugurat el 1955 amb motiu de la celebraci dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955. Va ser escenari dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992. T un aforament de 8.000 espectadors. ;
Pavell de la Vall d'Hebron. Construt amb motiu dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992. T un aforament de 4.500 espectadors. ;
Veldrom d'Horta. Inaugurat el 1984 amb motiu dels Campionats del Mn de Ciclisme, va ser seu dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

 Altres entitats esportives de Barcelona .
Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (INEFC). Organisme autnom de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Universitat de Barcelona, creat el 1975. s la facultat de les cincies de l'educaci fsica i l'esport. ;
Centre d'Alt Rendiment (CAR). Organisme per a l'estudi cientfic i tcnic de l'esport, t les seves installacions en Sant Cugat, on s'allotgen i preparen esportistes d'alt nivell. ;
Servei d'Esports de la Universitat de Barcelona. El Servei d'esports de la Universitat de Barcelona, va ser creat el 1957. T mplies installacions a la zona universitria de La Diagonal. ;
Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (CEEB). Fundat el 1977, s l'organisme encarregat d'organitzar activitats i competicions esportives entre centres escolars de Barcelona. ;
Uni Barcelonesa d'Activitats Esportives (UBAE). Entitat sense nim de lucre especialitzada en la gesti d'installacions esportives. Gestiona 13 installacions a Catalunya, 8 d'elles a la ciutat de Barcelona. ;
Fundaci Claror. Fundaci sense nim de lucre dedicada a la promoci de l'esport, la salut, la cultura i el lleure. Gestiona quatre installacions esportives municipals a Barcelona que aglutinen ms de 36.000 abonats. A ms, organitza esdeveniments esportius com la Milla Sagrada Famlia. ;
SEAE. Empresa creada el 1985 amb forma de cooperativa, dedicada a la gesti d'installacions esportives, l'assessorament tcnic, la formaci en el camp de l'esport. ;
Sport Cultura Barcelona. ;
Fundaci Barcelona Olmpica. ;
Uni de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). ;
Centre d'Estudis Olmpics de l'Universitat Autnoma de Barcelona. ;
Agrupaci Catalana de l'Esport per a Tothom (ACET). ;
Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya. ;
Frum Samitier ;
Fundaci Johan Cruyff. ;
Cruyff Academics International. ;
Escola Superior de Direcci i Administraci d'Empreses Esportives Johan Cruyff. ;
Escola Catalana de l'Esport.

 Museus esportius a Barcelona .

Museu del FC Barcelona ;
Museu-Galeria Olmpica ;
Museu Melcior Collet;

 Mostres i exposicions .
Sal Internacional de l'Autombil ;
Sal Internacional de la Piscina ;
Sal Nutic de Barcelona ;
Sal de la Infantesa i la Joventut ;
Nivalia Ski Show ;
Planet Football ;
Auto Retro;

 Mitjans de comunicaci esportius .
Blanc i blau;
Diari Sport ;
El Mundo Deportivo ;
El 9 Esportiu de Catalunya ;
Penalty;

 Organismes rectors de l'esport amb seu a Barcelona .
Institut Barcelona Esports. ;
Laboratori de Control de Dopatge de Barcelona. ;
Uni Europea de Lligues de Basquetbol (ULEB).
Associaci de Clubs de Baloncesto (ACB). ;
Associaci de Clubs de Handbol (ASOBAL). ;
Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. ;
Comit Olmpic Catal. ;
Reial Federaci Espanyola de Tennis. ;
Reial Federaci Espanyola de Patinatge ;
Delegaci a Europa de la NBA. ;
Uni de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). ;
Federacions catalanes de totes les disciplines esportives. ;
Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA). ;
Waterpolo Associaci (associaci espanyola de clubs de waterpolo).

 Enllaos externs .
Web d'esports de l'Ajuntament de Barcelona




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145266" title="FIBA frica" nonfiltered="3245" processed="3222" dbindex="59140">
La FIBA frica (Association donis Fdration Africaines de Basketball; Associaci de Federacions Africanes de Bsquet) fundada l'11 de juny de 1961 a El Caire, Egipte. Els pasos fundadors van ser Egipte, Marroc, Etipia, Sudan, Togo, Rodsia del Nord (actual Zmbia), Sierra Leone, Ghana, Guinea, Lbia, Mali, Alt Volta (actual Burkina Faso). Al mar del 1962, es va crear el Campionat d'frica de bsquet mascul. 

Actualment compta amb 53 federacions afiliades.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145269" title="Copa del Mn d'Handbol del 1954" nonfiltered="3246" processed="3223" dbindex="59141">
El II Campionat Mundial d'Handbol Mascul es celebr a Sucia entre el 13 i el 17 de febrer del 1954 baix la organizaci de la Federaci Internacional d'Handbol (IHF) i la Federaci Sueca d'Handbol.

Primera fase.
Grup A.


Grup B.


Segona fase.
Tercer lloc.


Final.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145271" title="Campionat d'frica de bsquet mascul" nonfiltered="3247" processed="3224" dbindex="59142">
El Campionat d'frica de bsquet mascul (FIBA Africa Championship) s la competici de bsquet continental d'frica de bsquet mascul. s organitzada per la FIBA i en aquest torneig es decideix quins pasos representaran frica en el Campionat del Mn de bsquet mascul.

 Campions .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145275" title="Papa Joan VI" nonfiltered="3248" processed="3225" dbindex="59143">

Joan VI (Efes (?) -   Roma, 11 de gener de 705) fou el Papa de l'Esglsia Catlica de l'any 701 a l'any 705.

L'enfrontament del seu predecessor amb els emperadors bizantins va continuar durant el seu pontificat; ms concretament amb Tiberi III i el seu exarca d'Itlia, Teofilacte. 

Els llombards van aprofitar aquest conflicte per envair, sota les ordres de Guisulf, Duc de Benevento, la plana romana que no van abandonar fins que el Papa no els entreg alguns dominis eclesistics. 

Va morir l'11 de gener de l'ay 705.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145278" title="Adenovirus" nonfiltered="3249" processed="3226" dbindex="59144">

Els adenovirus (Adenoviridae) sn un tipus de virus de mida mitjana (entre 60 i 90 nm), que es caracteritzen per tenir el material gentic en una doble cadena d'ADN no circular.

 Estructura .

Els adenovirus tenen una cpsida caracterstica, formada de diferents protenes que formen una estructura icosadrica.
En cada vrtex de l'icosaedre que forma la seva cpsida hi ha unes estructures proteniques encarregades de reconixer l'hoste per tal d'introduir-s'hi mitjaant endocitosi.
Dintre de l'icosaedre hi ha la doble cadena d'ADN i algunes protenes que serviran per dur a terme el procs de replicaci un cop el virus s'hagi introdut dins de la cllula hoste.

 Malalties .
Els adenovirus sn els causants de moltes malalties respiratries per no exclusivament. Tamb poden causar conjuntivitis, gastroenteritis, cistitis entre d'altres.
Els adenovirus es poden transmetre per contacte directe, via oral o fecal, i en alguns casos transmesos per l'aigua.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145280" title="Friends" nonfiltered="3250" processed="3227" dbindex="59145">

Friends s una srie de televisi nord-americana, creada per Marta Kauffman i David Crane i que es va emetre per vegada primera el 22 de setembre de 1994 a la cadena NBC. Tracta sobre la vida d'un grup de joves que resideixen a Nova York que volen passar-ho tan b com sigui possible, tant en els bons com en els dolents moments de les seves vides, per amb una crtica cmica als temes ms transcendentals de l'actualitat. Immediatament desprs de l'xit al seu pas, va comenar la seva difusi per tot el mn amb els mateixos resultats. La srie t deu temporades d'uns 24 captols cadascuna. Una vegada finalitzada es roda Joey, un spin of sobre la vida del personatge homnim a Los ngeles.

 Protagonistes .

Aquests sn el sis amics de la srie friends:
 
Ross Geller, David Schwimmer, paleontleg: s el germ de Mnica. Ross va deixar el basket per la seva carrera, i comen treballant en un museu per va haver de deixar-ho per un atac d'ira. Actualment s professor a la universitat. 

Mnica Geller, Courteney Cox Arquette, xef: s la germana de Ross, viu a l'apartament de la seva via. Mnica es caracteritza per la seva obsessi per l'ordre i la neteja, s capa de perdre el control si un coix est fora de lloc.

Chandler Bing, Matthew Perry, processador de Dades/Publicista: s el sarcstic del grup. Aquesta forma de ser li va nixer com una resposta al trauma que li va causar la separaci dels seus pares als 10 anys perqu el seu pare era gai. 

Joseph "Joey" Francis Tribbiani, Matt LeBlanc, actor: s el ms  ximple  del grup, sempre triga a entendre tot el que li diuen. s fantic dels Knicks i considera enemic a tot aquell que no estigui d'acord amb ell.

Phoebe Buffay, Lisa Kudrow, massatgista: s la ms distreta del grup. Tamb s qui va tenir la infncia ms dura. La seva mare biolgica les va abandonar a ella i a la seva germana bessona, rsula, amb qui no es parla, i la seva mare adoptiva es va sucidar quan elles eren adolescents. A ms, el seu pare biolgic les va abandonar i el seu padrastre va anar a pres.

Rachel Green, Jennifer Aniston, cambrera/moda: filla del doctor Leonard Green i Sandra Green (actualment divorciats), ha passat tota la seva infantesa sent consentida, per ser filla de gent de diners. T dues germanes, Jill i Amy, tan mimades com ella.

 Personatges secundaris .

Els personatges secundaris de Friends sn:
Gunther, interpretat per James Michael Tyler.
Janice, per Maggie Wheeler.
Jack Geller, per Elliott Gould.
Judy Geller, per Christina Pickles.
Mike Hannigan, per Paul Rudd.
Richard Burke, per Tom Selleck.

Enllaos externs.


  Gags doblats al catal de Friends;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145281" title="Bandera de les Illes Balears" nonfiltered="3251" processed="3228" dbindex="59146">

La Bandera de les Illes Balears s l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983. La formen quatre barres vermelles sobre fons groc, a la part superior esquerra un quarter amb fons morat i un castell blanc de cinc torres al mig. Es considera un pen derivat de la bandera de Mallorca.

El disseny definitiu fou adoptat el 1989 desprs que ho decids una comissi d'experts formada pels mallorquins Maria Barcel Cresp i Gabriel Llompart Moragues, l'eivissenc Joan Mar Cardona i el menorqu Joan Hernndez Mra.


Encara que aquesta s l'nica oficial des de la concessi de l'autonomia els sectors ms nacionalistes reclamen que el smbol de les illes sigui la quatribarrada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145293" title="Stade Rennais Football Club" nonfiltered="3252" processed="3229" dbindex="59147">

L'Stade Rennais Football Club, tamb conegut com Stade Rennes s un club de futbol francs de la ciutat de Rennes.

 Histria .
L'Stade Rennes va ser fundat el 1901 amb el nom d'Stade Rennais. El 1904 s'un al Football Club Rennais i adopt el nom Stade Rennais Universit Club. El 1971 adopt l'actual nom. La seva millor posici mai aconseguida l'assol el 2004/2005 quan acab quart a la lliga francesa i es classific per la Copa de la UEFA. El club guanya dues copes franceses el 1965 i 1971.

 Palmars .
2 Copa francesa de futbol: 1965, 1971;
3 Lliga francesa de segona divisi: 1956, 1976, 1983;
2 Campionat de l'Oest: 1920, 1923;
4 Campionat de l'Oest de l'USFSA: 1904, 1906, 1908, 1909;

 Jugadors destacats .


 Jocelyn Angloma;
 Dominique Arribag;
 Marcel Aubour;
 Ousmane Dabo;
 Patrick Delamontagne;
 Julien Escud;
 Yoann Gourcuff;
 Henri Gurin;

 Stphane Guivarc'h;
 Raymond Kruzor;
 Bernard Lama;
 Jean Prouff;
 Anthony Rveillre;
 Mikael Silvestre;
 Yannick Stopyra;

 Sylvain Wiltord;
 Andreas Isaksson;
 Kim Kllstrm;
 Petr  ech;
 Alexander Frei;
 Marco Grassi;
 Adalton;

 Luis Fabiano;
 Lucas Severino;
 Dudu Cearense;
 Lamine Diatta;
 El-Hadji Diouf;
 Shabani Nonda;
 Laurent Pokou;


 Entrenadors destacats .


 Pierre Garcia:1979-1982;
 Jean Vincent:1982-1984;
 Pierre Mosca:1984-1986;
 Patrick Rampillon:1987;
 Raymond Kruzor:1987-1991;

 Didier Notheaux:1991-1993;
 Michel Le Millinaire:1993-1996;
 Yves Colleu:1996-1997;
 Guy David:1997-1998;
 Paul Le Guen:1998-2001;

 Christian Gourcuff:2001-2002;
 Philippe Bergeroo:2002;
 Vahid Halilhodi :2002-2003;
 Laszlo Blni:2003-2006;


 Enllaos externs .
  Web oficial del club;
  Stade Rennais Online, Web no oficial del club;
  Web no oficial del club;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145295" title="ADIF" nonfiltered="3253" processed="3230" dbindex="59148">

ADIF s l'acrnim de la companyia espanyola anomenada Administrador de Infraestructuras Ferroviarias). Aquesta empresa s estatal i fou creada a travs de la Llei Ferroviaria aprovada a Espanya quan la Uni Europea va sollicitar la progressiva liberalitzaci del  mercat del ferrocarril.

Les normatives de la Uni Europea exigeixen diferenciar l'activitat de gesti de les infraestructures ferroviaries (que es considera un monopoli estatal) i els operadors que ofereixen serveis de transport, mercat obligat a admetre competncia de forma similar a la telefonia, la telefonia mbil o la xarxa elctrica. 

La llei aprovada per l'Estat va fer que el 1 de gener de 2005 finalitzes el monopoli establert fins llavors per part de la companyia estatal RENFE i la empresa va dividir-se en dues seccions:

Renfe Operadora:  operadora de transport de mercaderies i passatgers en rgim de competncia amb altres possibles oepradors europeus interessats en el mercat ferroviari espanyol.
ADIF: Entitat estatal que gestiona les infraestructures (vies, estacions i senyalitzaci entre d'altres) cobrant un canon a les empreses usuaries de la xarxa. En l'actualitat per,la nica operadora s RENFE degut a la lenta actuaci de l'Estat en la liberalitzaci d'aquest mercat.

Aix Renfe Operadora s'encarrega del transport de passatgers en un teoric rgim de lliure competncia (tot i que a la prctica ADIF encara no ha establert cap concurs d'adjudicaci de llicncies) i ADIF mant el monopoli en el manteniment i ampliaci de la infraestructura ferroviaria a Espanya.

 Enllaos externs.
 Pgina oficial de ADIF ;
 La revista d'ADIF ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145304" title="Diego Maci Anton" nonfiltered="3254" processed="3231" dbindex="59150">
Diego Maci i Antn va nixer a Elx, el 12 de desembre de l'any 1954, s actualment (2007) alcalde de la ciutat d'Elx a la comarca del Baix Vinalop, (Pas Valenci) des de 1995. s llicenciat en Cincies Poltiques i Sociologia, a ms de Diplomat en Criminologia i Doctor en Sociologia. Tamb posseeix el crrec electe de diputat de les Corts Valencianes des de 2003 i de President de la Comissi Executiva Nacional del PSPV-PSOE. s professor titular a la universitat de Mrcia. Tamb ha estat escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1991, 2003 i 2007.

Crrecs anteriors.
Regidor de l'Ajuntament d'Elx i Primer Tinent d'Alcalde. ;
Diputat Provincial d'Alacant des de 1987 fins 1991.
Diputat en les Corts Valencianes i President de la Comissi d'Educaci i Cultura de 1991 a 1995.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145305" title="Association Sportive de Saint-Etienne Loire" nonfiltered="3255" processed="3232" dbindex="59151">


L'Association Sportive de Saint-tienne Loire, (tamb conegut com ASSE o A.S. Saint-tienne) s un club de futbol francs de la ciutat de Saint-tienne.

 Histria .
El club fou fundat el 1919 per membres de l'Amicale des employs de la Socit des magasins Casino. El verd era el color de la societat i fou tamb l'adoptat pel club. Degut a la normativa de la FFF, el nom comercial Casino fou eliminat del seu nom i el 1920 adopt el nom d'Amical Sporting Club.

El 1928, Pierre Guichard (fill del cap del Casino Geoffroy Guichard) prengu el control del club i el reanomen Association Sportive Stphanoise. El 1933, el club esdevingu professional i el nom canvi de nom de nou adoptant el d'Association Sportive de Saint-tienne. La temporada 1937-1938 ascend a la primera divisi.

El 1955 l'ASSE guany el seu primer trofeu, la Copa Charles Drago. El 1958, guany la lliga francesa per primer cop. Fou l'inici d'uns brillants anys durant les dcades dels seixanta i setanta. Entre 1967 i 1970 guany quatre campionats francesos consecutius, a ms de dues copes (1967, 1970). El 1974 guany el doblet i el 1975 i 1976 torn a guanyar la lliga. A ms, aquest darrer any perd la final de la Copa d'Europa de futbol enfront el Bayern de Munic. La seva darrera lliga, la desena, l'assol el 1981. Durant aquests anys destac al club la seva major estrella de tots els temps, Michel Platini. El 1982, un escndol financer inici el declivi del club i l'equip pass a un segon nivell baixant a segona divisi en diverses ocasions.

L'ASSE s el club amb millor palmars del futbol francs amb un total de 10 ttols. El seu major rival s l'Olympique Lyonnais, de la propera ciutat de Li.

 Palmars .
10 Lliga francesa de futbol: 1957, 1964, 1967, 1968, 1969, 1970, 1974, 1975, 1976, 1981;
6 Copa francesa de futbol: 1962, 1968, 1970, 1974, 1975, 1977;
3 Lliga francesa de segona divisi: 1963, 1999, 2004;
2 Copa Charles Drago: 1955, 1958;

 Jugadors destacats .


 Claude Abbes;
 Sylvain Armand;
 Dominique Bathenay;
 Patrick Battiston;
 Georges Bereta;
 Laurent Blanc;
 Bernard Bosquier;
 Georges Carnus;
 Patrice Carteron;
 Jean Castaneda;
 Grgory Coupet;
 Antoine Cuissard;
 Jean-Pierre Cyprien;
 Christophe Deguerville;
 Pascal Despeyroux;
 Grard Farison;
 Ren Ferrier;
 Laurent Fournier;

 Bernard Genghini;
 Robert Herbin;
 Sylvain Kastendeuch;
 Aim Jacquet;
 Grard Janvion;
 Jean-Franois Larios;
 Jean-Michel Larqu;
 Christian Lpez;
 Laurent Paganelli;
 Grald Passi;
 Michel Platini;
 Lionel Potillon;
 Herv Revelli;
 Patrick Revelli;
 Dominique Rocheteau;
 Laurent Roussey;
 Willy Sagnol;
 Jacques Santini;

 Christian Sarramagna;
 Jean Snella;
 Christian Synaeghel;
 Philippe Tibeuf;
 Maryan Wisnieski;
 Kader Ferhaoui;
 Rachid Mekloufi;
 Oswaldo Piazza;
 Alex;
 Aloisio;
 Georgi Slavkov;
 Joseph-Antoine Bell;
 Carlos Idriss Kameni;
 Lucien Mettomo;
 Roger Milla;
 John Sivebk;
 Ibrahim Abdul Razak;
 Aboubacar Camara;

 Giora Spiegel;
 Tchiressoua Guel;
 Didier Zokora;
 Salif Keta;
 Mohamed Chaouch;
 Mustapha El Haddaoui;
 Johnny Rep;
 Kees Rijvers;
 Rob Witschge;
 Bjorn Tore Kvarme;
 Hlder Postiga;
 Lubomir Morav k;
 Alain Geiger;
 Christophe Ohrel;
 Nestor Subiat;
 Ivan  urkovi ;
 Vladimir Durkovi ;


 Entrenadors .


1933-33 : Albert Locke;
1934-34 : Harold Rivers;
1934-35 : William Duckworth;
1935-36 : Zoltan Vago;
1936-40 : William Duckworth;
1940-43 : mile Cabannes;
1943-50 : Ignace Tax;
1950-59 : Jean Snella;
1959-60 : Ren Vernier;
1960-61 : Franois Wicart;

1961-62 : Henri Gurin;
1962-63 : Franois Wicart;
1963-67 : Jean Snella;
1967-72 : Albert Batteux;
1972-83 : Robert Herbin;
1983 : Guy Briet;
1983-84 : Jean Djorkaeff;
1984 : Robert Philippe;
1984-87 : Henryk Kasperczak;

1987-90 : Robert Herbin;
1990-92 : Christian Sarramagna;
1992-94 : Jacques Santini;
1994-96 : lie Baup;
1996 : Maxime Bossis;
1996 : Dominique Bathenay;
1996-97 : Pierre Mankowski;
1997-98 : Pierre Repellini;
1998-2000 : Robert Nouzaret;

2000 : Grard Soler;
2000 : John Toshack;
2000 : Rudi Garcia;
2001 : Jean-Guy Wallemme ;
2001 : Alain Michel;
2001-04 : Frdric Antonetti;
2004-05 : lie Baup;
2006 :  Ivan Hasek;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145312" title="Football Club Sochaux-Montbliard" nonfiltered="3256" processed="3233" dbindex="59152">


El FC Sochaux-Montbliard  s un club de futbol francs de les ciutats de Sochaux i Montbliard.

 Histria .
El club va ser fundat el 1928, com a FC Sochaux, per treballadors de l'empresa Peugeot. L'any segent comen a contractar jugadors europeus, convertint-se en el primer club professional francs. El 1931 s'un a l'AS Montbliard adoptant el nom actual. Rpidament es convert en un dels millors clubs del pas, guanyant els campionats de 1935 i 1938. Desprs de la guerra, el club es mantingu en un segon nivell competitiu per quasi sempre a la primera divisi francesa. No guany un nou ttol important fins la Copa de la Lliga del 2004.

 Palmars .
2 Lliga francesa de futbol: 1935, 1938;
1 Copa francesa de futbol: 1937;
1 Copa de la Lliga francesa de futbol: 2004;
2 Lliga francesa de segona divisi: 1947, 2001;
3 Copa Charles Drago: 1953, 1963, 1964;

 Jugadors destacats .


  Pierre-Alain Frau;
  Lucien Laurent;
  Stphane Paille;
  Benot Pedretti;
  Franck Sauzee;
  Franck Silvestre;
  Jol Bats;
  Bernard Genghini;

  Yannick Stopyra;
  Albert Rust;
  Philippe Anziani;
  Maryan Wisniewski;
  Grard Soler;
  Patrick Revelli;
  Jean-Jacques Marcel;
  Andr Maschinot;

  Abdel Djaadaoui;
  Wilson Oruma;
  Souleymane Diawara;
  El-Hadji Diouf;
  Ibrahim Tall;
  Santos;
  Mehmed Badarevi ;
  Faruk Hadzibegic;

  Janos Szabo;
  Henk Vos;
  Dobroslav Krstic;
  Vojislav Melic;
  Laslo Sls;
  Zvonko Ivezic;
  Ilan Araujo Dall'Igna;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145324" title="Lille Olympique Sporting Club Mtropole" nonfiltered="3257" processed="3234" dbindex="59153">


El Lille Olympique Sporting Club (LOSC) s un club de futbol francs de la ciutat de Lilla.

 Estadis .
Els estadis on ha jugat el club a la seva histria han estat:
Stade Henri Jooris (fins el 1974);
Stade Grimonprez Jooris (1974-2004);
Stadium Lille-Metropole (des de 2004);
Stade Borne de l'Espoir (previst pel 2010);

 Histria .
L'actual Lille Olympique Sporting Club s el resultat de la fusi de diversos clubs de la ciutat.


 Palmars .
Com LOSC
1 Copa Intertoto: 2004;
2 Lliga francesa de futbol:1946, 1954;
5 Copa francesa de futbol: 1946, 1947, 1948, 1953, 1955;
5 Lliga francesa de segona divisi: 1964, 1971, 1974, 1978, 2000;

Com Olympique Lillois
2 Lliga francesa de futbol: 1914, 1933;
1 Campionat USFSA: 1914;
3 Campionat USFSA del Nord: 1911, 1913, 1914;
4 Campionat del Nord: 1921, 1922, 1929, 1931;

 Presidents .



 Jugadors destacats .


  ric Abidal;
  Jocelyn Angloma;
  Jean Baratte;
  Jean Bigot ;
  Philippe Bergeroo;
  Djezon Boutoille;
  Bruno Cheyrou;
  Benoit Cheyrou;
  Pascal Cygan;
  Matthieu Delpierre;
  Jean-Franois Domergue;

  Yvon Douis;
  Bernard Lama;
  Bernard Pardo;
  Christian Perez;
  Pierre Pleimelding;
  Charly Samoy ;
  Antoine Sibierski;
  Amara Simba;
  Grard Soler;
  Marceau Sommerlynck;
  Andr Strappe;

  Jean Vincent;
  Grgory Wimbe;
   Eric Assadourian;
  Filip Desmet;
  Erwin Vandenbergh;
  Vladimir Manchev;
  Per Frandsen;
  Jakob Friis-Hansen;
  Mikael Mio-Nielsen;
  Kim Vilfort;
  Abdi Pel;

  Milenko A imovi ;
  Kennet Andersson;
  Engin Verel;
  Patrick Kluivert;
   Slavoljub Muslin;
  Zarko Olarevic;
   Boro Primorac;
   Duan Savi ;


 Entrenadors .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145330" title="Crdoba Club de Ftbol" nonfiltered="3258" processed="3235" dbindex="59154">


El Crdoba Club de Ftbol s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Crdova, a Andalusia. Va ser fundat en 1954 i actualment juga a la segona divisi.

 Histria .
Els primers clubs de la ciutat  eren el Sporting Ftbol Club i la Sociedad Deportiva Electromecnicas. Amb l'inici de la lliga espanyola, ambds clubs s'uniren per formar el Racing Ftbol Club (1928-1940, amb uniforme blanc).

L'any 1940, en prohibir-se els noms no espanyols, el club canvi la seva denominaci per la de Real Club Deportivo Crdoba (1940-1954, adoptant el ttol de Reial el 1944, i canviant els seus colors pel blanc i el verd). A causa d'una fallida econmica el club desaparegu el 1954.

El 24 d'octubre de 1952 es cre el Club Deportivo San lvaro (1952-1954). L'any 1954, els dirigents del San lvaro i del desaparegut RCD Crdoba decidiren la creaci d'un nou club anomenat Crdoba Club de Ftbol. Aquest debut per primer cop a primera divisi la temporada 1962-63. La seva millor posici fou un cinqu lloc el 1964-65. L'any 2000 es convert en Societat Annima Esportiva.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 8;
 Temporades a Segona divisi: 23;
 Temporades a Segona divisi B: 20;
 Temporades a Tercera divisi: 3;
 Millor posici a la lliga: 5 a Primera Divisi (Temporada 1964/65);

 Palmars .
Sense ttols;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145332" title="Granada Club de Ftbol" nonfiltered="3259" processed="3236" dbindex="59155">


El Granada Club de Ftbol s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Granada, a Andalusia. Va ser fundat en 1931 i actualment juga a la segona divisi B.

 Histria .
El Granada Club de Ftbol va ser fundat el 14 d'abril de 1931 amb el nom de Club Recreativo de Granada, essent primer president Julio Lpez Fernndez. El primer partit fou enfront el Deportivo Jan amb victria per 2 a 1, essent el seu primer golejador Antonio Bombillar. La temporada 1931-32 fou inscrit a Tercera Regional.

El 1940 adopt el nom actual. La temporada 1941-42 jug per primer cop a Primera divisi. Les millors classificacions en aquesta categoria foren dos sisenes posicions les temporades 1971-72 i 1973-74. L'any 1959 arrib a la final de la Copa d'Espanya on fou derrotat pel FC Barcelona per 4 gols a 1.

Dades del club.
 Temporades a Primera divisi: 17;
 Temporades a Segona divisi: 30;
 Temporades a Segona divisi B: 19;
 Temporades a Tercera divisi: 4;
 Millor posici a la lliga: 6 (Primera divisi temporades 1971/72 i 1973/74);
 Millor classificaci a la Copa del Rei: Finalista (1959);

Palmars.

 Subcampi de la Copa del Rei: 1959;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145334" title="Copa del mn de Pitch and Putt 2004" nonfiltered="3260" processed="3237" dbindex="59156">


La Copa del mn de Pitch and Putt 2004 es va disputar a Chia (Itlia), en la primera edici d'aquesta competici organitzada per la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA), amb la presncia de 8 seleccions nacionals. Catalunya va guanyar aquesta Copa del Mn que es va jugar entre el 8 i el 10 d'octubre.

Fase de qualificaci.



Fase final.







Classificaci final.
  Catalunya;
  Pasos Baixos;
  Frana;
  Noruega;
  Gran Bretanya;
  Itlia;
  Sussa;
  San Marino;

Vegeu tamb.
Copa del mn de Pitch and Putt;
Federaci Internacional de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
 FIPPA Federaci International d'Associacions de Pitch and Putt ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145335" title="Real Jan Club de Ftbol" nonfiltered="3261" processed="3238" dbindex="59157">


El Real Jan Club de Ftbol s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Jan, a Andalusia. Va ser fundat en 1922 i actualment juga a la segona divisi B.

Histria.
El 13 d'agost de 1922 el doctor en Medicina Juan Nogueres funda el Jan F.C.. Existia aquells anys un altre club a la ciutat, la Unin Deportiva. El club es federa el 1923. El 12 de juny de 1929 es reconstitueix amb el nom de Sociedad Olmpica Jiennense, que debuta a Tercera Regional. L'uniforme d'aquell equip era samarreta vermella i pantalons blaus. El 1939 s'abandona el color vermell adoptant-se el blanc. El 5 de setembre de 1947 la Federaci Espanyola de Futbol va autoritzar un nou nom pel club, Real Jan, i es va establir definitivament el color blanc per a la primera vestimenta de l'equip. Als anys 50 va jugar tres temporades a la Primera Divisi del futbol espanyol (1953-54, 1956-57, 1957-58).

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 3;
 Temporades a Segona divisi: 15;
 Temporades a Segona divisi B: 22;
 Temporades a Tercera divisi: 24;
 Millor posici a la lliga: 14 (Primera divisi temporades 1953/54 i 1956/57);

Palmars.

Sense ttols;

Enllaos externs.

Pgina oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145337" title="Copa del mn de Pitch and Putt 2006" nonfiltered="3262" processed="3239" dbindex="59158">


La Copa del mn de Pitch and Putt 2006 disputada a Tei (Catalunya) va ser la segona edici d'aquesta competici organitzada per la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA), i va comptar amb la participaci de 13 seleccions nacionals. Catalunya va guanyar per segona vegada aquest campionat disputat entre el 21 i el 25 de mar.

Fase de qualificaci.



Eliminatries pel ttol.







Lligueta 9-13 llocs.



Classificaci final.
  Catalunya;
  Andorra;
  Irlanda;
  Pasos Baixos;
  Noruega;
  Frana;
  Gran Bretanya;
  Xile;
  Sussa;
  Itlia;
  San Marino;
  Dinamarca;
  Austrlia Meridional;

Vegeu tamb.
Copa del mn de Pitch and Putt;
Federaci Internacional de Pitch and Putt;

 Enllaos externs .
 FIPPA Federaci International d'Associacions de Pitch and Putt ;
 Copa del mn 2006 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145339" title="Racing Club de Ferrol" nonfiltered="3263" processed="3240" dbindex="59159">



El Racing de Ferrol s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Ferrol, a Galcia. Va ser fundat en 1919 i actualment juga a la Segona Divisi B desprs de baixar de categoria durant la temporada 2007-08.

 Histria .
El club es funda l'any 1919 amb el nom de Rcing Ferrol Foot-Ball Club com a resultat de la fusi dels clubs locals Jaime I FC i Giralda FC.

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 0;
 Temporades a Segona divisi: 33;
 Temporades a Segona divisi B: 18;
 Temporades a Tercera divisi: 23;
 Millor posici a la lliga: 2n (Segona divisi temporada 1939/40);
 Millor classificaci a la Copa del Rei: Finalista (1939);

Palmars.

Tornejos nacionals.

Campionat de Galcia (3): 1928/29, 1937/38 i 1938/39 ;
 Subcampi de la Copa del Rei: 1939.

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145341" title="Pontevedra Club de Ftbol" nonfiltered="3264" processed="3241" dbindex="59160">


El Pontevedra Club de Ftbol s un club de futbol espanyol, de la ciutat de Pontevedra, a Galcia. Va ser fundat en 1941 i actualment juga a la segona divisi B.

Histria.
El 16 d'octubre de 1941 es va fundar el Pontevedra Club de Ftbol per la uni dels dos clubs ms importants d'aquella poca de la ciutat, l Eiria FC i l Alfonso CF.

Anteriorment havien existit a la ciutat altres equips com lSporting Club (1905) i el CD Pontevedra, que es fusionaren per formar el Pontevedra Athletic Club (1908-26). Tamb exist el Pontevedra Autntico FC (1914).

Dades del club.

 Temporades a Primera divisi: 6;
 Temporades a Segona divisi: 9;
 Temporades a Segona divisi B: 26;
 Temporades a Tercera divisi: 22;
 Millor posici a la lliga: 7 (primera divisi de la lliga espanyola de futbol temporada 1965/66);

Palmars.
1 Copa Federaci Espanyola de Ftbol (Copa RFEF): 2007;
2 Ttols de lliga de 2 Divisi;
2 Ttols de lliga de 2 Divisin B;
7 Ttols de lliga de 3 Divisi;
1 Copa de Galcia;
1 Sub-campionat de Copa de la Lliga de 2B;
1 Ttol de lliga Serie A;
2 Campionats Gallecs aficionats;
1 Campionat Gallec Copa RFEF;
1 Copa Amberes;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145344" title="Reading Football Club" nonfiltered="3265" processed="3242" dbindex="59161">


El Reading Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Reading. Va ser fundat en 1871 i actualment juga a la FA Premier League.

 Palmars .

 Tornejos nacionals .

 Football League Championship (1): 2005-06;
 Football League Third Division/Football League Second Division (3a divisi) (1): 1985-86, 1993-94;
 Football League Third Division South (1): 1925-26;
 Football League Fourth Division (1): 1978-79;

 Enllaos externs .

Pgina oficial del club ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145347" title="Queens Park Rangers Football Club" nonfiltered="3266" processed="3243" dbindex="59162">


El Queens Park Rangers Football Club s un club de futbol angls, de Shepherd's Bush, a Londres. Va ser fundat en 1882 i actualment juga a la Football League Championship, la segona categoria anglesa.

Histria.

El Queen Park Rangers es va fundar en 1882, per la fussi de dos equips, el St. Jude's i el Christchurch Rangers. L equip es va anomenar Queens Park Rangers perqu la major part dels jugadors venien de Queens Park, un sector del nord-oest de Londres. En 1889 el club es va passar al professionalisme. 

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Football League Cup (1): 1966-67;
 Football League Second Division (1): 1982-83;
 Football League Third Division (1): 1966-67;
 Football League Third Division South (1): 1947-48;

Enllaos externs.

 Pgina oficial del club ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145351" title="Burnley Football Club" nonfiltered="3267" processed="3244" dbindex="59163">


El Burnley Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Burnley, a Lancashire. Va ser fundat en 1882 i actualment juga a la Football League Championship, la segona categoria anglesa.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Football League First Division (2): 1920-21, 1959-60;
 Copa d'Anglaterra (1): 1913-14;
 Football League Second Division (2): 1897-98, 1972-73;
 Football League Third Division (1): 1981-82;
 Football League Fourth Division (1): 1991-92;
 Community Shield (2): 1960, 1973;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145354" title="Barnsley Football Club" nonfiltered="3268" processed="3245" dbindex="59164">


El Barnsley Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Barnsley, a South Yorkshire. Va ser fundat en 1887 i actualment juga a la Football League Championship, la segona categoria anglesa.

Histria.

El Barnsley va ser fundat en 1887 amb el nom de Barnsley St. Peter's. El major xit del club va ser el 24 d'abril de 1912, quan van derrotar per 1-0 al West Bromwich Albion i van guanyar la Copa d'Anglaterra. Tamb havien disputat la final en 1910, per van perdre contra el Newcastle United.

La major satisfacci recent va ser ascendir a la Premier League en 1997. Tanmateix, van perdre la categoria l any segent.


Palmars.

Tornejos nacionals.

 Copa d'Anglaterra (1): 1911-12;
 Football League Third Division North (3): 1933-34, 1938-39, 1954-55;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145357" title="Cardiff City Football Club" nonfiltered="3269" processed="3246" dbindex="59165">


El Cardiff City Association Football Club s un club de futbol galls, de la ciutat de Cardiff, a South Glamorgan. Va ser fundat en 1899 i actualment juga a la Football League Championship, la segona categoria anglesa.

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Copa d'Anglaterra (1): 1926-27;
 Copa de Galles (22): 1911-12, 1919-20, 1921-22, 1922-23, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1955-56, 1958-59, 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1968-69, 1969-70, 1970-71, 1972-73, 1973-74, 1975-76, 1987-88, 1991-92, 1992-93;
 Football League Third Division South (1): 1946-47;
 Football League Third Division (4a divisi) (1): 1992-93;

Enllaos externs.

 Sitio Web oficial ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145362" title="Peter Grimes" nonfiltered="3270" processed="3247" dbindex="59166">

Peter Grimes s una pera de Benjamin Britten sobre llibret adaptat per Montagu Slater sobre la secci Peter Grimes del poema de George Crabbe The Borough.

Va ser estrenada al Sadler's Wells de Londres el 7 de juny de 1945, dirigida per Reginald Goodall. Va ser la primera de les peres de Britten que va aconseguir un xit de crtica i pblic. Avui dia s'interpreta sovint, tant al Regne Unit com a la resta del mn i s considerada com a part del repertori estndard. A ms, els "Quatre Interludis Marins" van ser publicats separadament i s'interpreten amb certa freqncia com a suite orquestral.

Gnesi.
Britten i el seu company Peter Pears van llegir el poema de Crabbe i van quedar colpits. Ambds van tenir un paper rellevant en l'esbs inicial de la histria, i en aquest procs el personatge de Grimes va esdevenir cada vegada ms complex. En lloc de l'evident malvat que s a l'obra de Crabbe, va anar adquirint el seu carcter de vctima del dest i dels convencionalismes socials, tot i conservar els ms foscos aspectes de la seua personalitat. s el pblic qui ha de decidir quina de les dues versions s'aproxima ms a la realitat, i avaluar l'ambigitat o la netedat de carcter de cada personatge.

Pears era el cantant destinat a crear el paper de Peter Grimes, com tamb s bastant clar que Britten va escriure el paper d'Ellen Orford per a Joan Cross. L'obra ha estat denominada "una punyent allegoria de l'opressi homosexual"  Per la sntesi de l'obra feta pel mateix compositor era molt ms simple: "A una societat ms violenta, individus ms violents." 

Tot i que en l'original versi del llibret les relacions de Grimes amb els nois eren clarament pederastes, Pears va persuadir Slater perqu en tallara la major part de les referncies en la versi final. L'pera va ser una comanda de la Koussevitzky Music Foundation i va ser "dedicada a la memria de Natalie Koussevitzky", muller del director d'orquestra nord-americ d'origen rus Serge Koussevitzky.

Discografia i videografia.
L'any 1958, Britten va dirigir el primer enregistrament complet de l'pera per a la companyia Decca, amb Peter Pears (Peter Grimes), Claire Watson (Ellen Orford), James Pease (Balstrode), Jean Watson (Auntie), Geraint Evans (Ned Keene), Lauris Elms (Mrs Sedley), Owen Brannigan (Swallow), Raymond Nilsson (Bob Boles), Marion Studholme (First Niece), Iris Kells (Second Niece), Marcus Norman (John, l'aprenent), John Lanigan (Rev Horace Adams), and David Kelly (Hobson).  El mateix compositor va dirigir l'Orquestra i Cors de la Royal Opera House, Covent Garden.

Entre altres enegistraments comercials cal destacar:
Philips: Sir Colin Davis, director; Jon Vickers (Peter Grimes), Heather Harper (Ellen Orford), Jonathan Summers (Balstrode), Elizabeth Bainbridge (Auntie), Thomas Allen (Ned Keene), Patricia Payne (Mrs Sedley), John Dobson (Bob Boles), Forbes Robinson (Swallow), Teresa Cahill (Neboda 1), Anne Pashley (Neboda 2), John Lanigan (Rev Horace Adams), Richard van Allan (Hobson); Orquestra i Cors de la Royal Opera House, Covent Garden.
EMI Classics: Bernard Haitink, director; Anthony Rolfe Johnson (Peter Grimes), Felicity Lott (Ellen Orford), Thomas Allen (Balstrode), Sarah Walker (Mrs Sedley), Patricia Payne (Auntie), Maria Bovino i Gillian Webster (Nebodes), Simon Keenlyside (Ned Keene), Stafford Dean (Swallow), Stuart Kale (Bob Boles), Neil Jenkins (Rev Horace Adams), David Wilson-Johnson (Hobson); Orquestra i Cors de la Royal Opera House, Covent Garden.
Chandos: Richard Hickox, director; Philip Langridge (Peter Grimes), Janice Watson (Ellen Orford), Alan Opie (Balstrode), Roderick Williams (Ned Keene); City of London Sinfonia, London Symphony Chorus, i Opera London;
LSO Live: Sir Colin Davis, director; Glenn Winslade (Peter Grimes), Janice Watson (Ellen Orford), Anthony Michaels-Moore (Balstrode), Jill Grove (Auntie), Nathan Gunn (Ned Keene), Catherine Wyn-Rogers (Mrs Sedley), James Rutherford (Swallow), Christopher Gillett (Bob Boles), Sally Matthews (Neboda 1), Alison Buchanan (Neboda 2), Ryland Davies (Rev Horace Adams), Jonathan Lemalu (Hobson); Orquestra Simfnica de Londres i London Symphony Chorus;

Tamb va eixir al mercat un enregistrament histric de diversos fragments de l'pera, amb Reginald Goodall dirigint a Peter Pears i Joan Cross.

S'han produt 2 enregistraments en video de Peter Grimes: 
Kultur (1981): Sir Colin Davis, director; Jon Vickers (Peter Grimes), Heather Harper (Ellen Orford), Norman Bailey (Balstrode); Orquestra i Cors de la Royal Opera House, Covent Garden.
Kulture (1994): David Atherton, director; Philip Langridge (Peter Grimes), Janice Cairns (Ellen Orford), Alan Opie (Balstrode), Ann Howard (Auntie); Orquestra i Cor de l'pera Nacional Anglesa;

Estrena en el Liceu.
Peter Grimes es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 12 de gener de 2004 en una producci de Llus Pasqual i sota la direcci musical de Josep Pons, amb un gran xit de pblic.

L'estrena ja havia estat programada amb anterioritat tres vegades per per diversos motius mai no havia arribat a realitzar-se. Al gener de 1954 es va suspendre degut a un conflicte diplomtic entre Espanya i el Regne Unit arran de la visita de la reina Isabel II a Gibraltar. Tamb va ser programada per a la temporada de 1993-1994, i no va poder-se estrenar a causa de l'incendi que va destruir el teatre. Un tercer intent, en la temporada de 1998-1999 va haver de ser ajornat pel retard en la inauguraci del Liceu reconstrut.

 Sinopsi argumental .

Lloc: "The Borough", un poble imaginari (que, tot i aix, presenta algunes similituds amb el lloc de residncia de Crabbe, i posteriorment tamb de Britten, Aldeburgh) en la costa d'Anglaterra;
Temps: al voltant de 1830.
Prleg.
Peter Grimes s interrogat en un ju sobre la mort del seu aprenent. Els habitants del poble, tots presents, deixen clar que creuen en la culpabilitat de Grimes i que desitgen que en siga castigat. Per el jutge, Mr. Swallow, determina que la mort del noi va ser accidental i deixa lliure Grimes, tot i aconsellant-li que no agafe un nou aprenent. Quan la gentada es dispersa, Ellen Orford, la mestra del poble, intenta consolar Grimes quan ell mostra la seua rbia contra la comunitat de Borough, incapa de donar-li una segona oportunitat.
Acte I.
El cor, que constitueix "the Borough," canta sobre el seu fatigant treball quotidi i la seua relaci amb la mar i les estacions. Grimes manifesta que necessita desesperadament ajuda per a poder pescar, i el seu amic, el boticari Ned Keene, li troba un nou aprenent del reformatori. Per ning no vol anar a recollir el noi, fins que  Ellen (amb qui Grimes desitja casar-se) s'hi ofereix. 

Quan a la vesprada Ellen porta l'aprenent a Grimes, que es troba al pub, aquest immediatament se'n va a la seua cabana amb el noi, malgrat que a Borough est caent una tronada infernal.
Acte II.
El diumenge de mat, mentre tots estan a l'esglsia, Ellen parla amb John, l'aprenent. S'horroritza quan descobreix una contusi en el coll del noi. Quan li pregunta a Grimes per la contusi, ell contesta bruscament que va ser un accident. Posant-se cada vegada ms nervis per l'inters creixent d'Ellen i la seua interferncia, la colpeja i s'emporta el noi. Per aquest fet queda sense resposta. Primer Keene, Auntie i Bob Boles, i desprs tot el poble s'uneixen en un tumult amb l'objectiu d'anar a investigar a la cabana de Grimes. Quan els homes se n'han anant, Ellen, Auntie i les nebodes comenten tristament els problemes de la relaci amb els homes.  

A la cabana, Grimes acusa al (sempre mut) John d "inventar histries". Desprs se submergeix en el record de l'anterior aprenent, revivint la seua mort de set. Quan sent la gentada acostar-se, torna sobtadament a la realitat i es prepara per fer-se a la mar: ordena a John que tinga cura per a no caure del vaixell, per malhauradament el noi cau i mor. Quan la multitud arriba a la cabana Grimes ja no hi est, i en no trobar res estrany la gentada es dispersa.

Acte III.
Nit a Borough. Mentre se celebra un ball, Mrs. Sedley intenta convncer a les autoritats que  Grimes s un assass. Ellen i el capit Balstrode es fan confidncies: Grimes ha tornat desprs d'alguns dies a la mar i Balstrode ha descobert un jersei banyat a la vora de la mar: un jersei que Ellen reconeix haver teixit per a John. Mrs. Sedley escolta la conversa, i amb la coneixena del retorn de Grimes aconsegueix instigar altra patrulla. Cantant "Him who despises us we'll destroy," (Destruirem a aquell que ens menysprea) la gentada surt a la recerca de Grimes.

Mentre s'escolta el cor buscant Grimes, aquest fa la seua aparici, cantant un llarg monleg: la mort de John sembla haver portat al lmit al ja inestable Grimes. Ellen i Balstrode el troben i el vell capit l'encoratja a agafar el vaixell, fer-se a la mar i fugir. Grimes surt. L'endem la vida es reprn a Borough.  El guardacostes informa que hi ha un vaixell naufragant. Auntie desdenya la informaci com "un d'aquells rumors."

Bibliografia.


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Peter Grimes: From Planning to Performance;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145365" title="Salines de Santa Pola" nonfiltered="3271" processed="3248" dbindex="59167">

Les Salines de Santa Pola sn un parc natural del Pas Valenci que abasta els municipis de Santa Pola i Elx (Baix Vinalop). Aquest paratge de 2.574 hectrees va ser declarat parc natural pel govern valenci el 12 de desembre de 1988.

 Orografia .
Les actuals salines de Santa Pola i el Fondo conformava antigament una gran zona humida coneguda com l albufera d Elx, que abastava quasi tota la plana d'Elx. Aquesta zona fou aterrada per a l'us agrcola durant el segle  XVII. 

El parc est format per un conjunt de dunes i platges al costat de les quals se situa l'explotaci salinera. Cap a l'interior s possible trobar una zona d'aigua dola permanentment embassada juntament amb altra zona que s'entolla de manera temporal.

 Activitat salinera .

L'extracci de sal s l activitat econmica fonamental en la zona i, en gran mesura, la que conforma l ecosistema actual.
 
La dinmica de les salines consistix a fer circular l aigua marina per un circuit de basses per a obtenir una progressiva concentraci en sals com a conseqncia de l'evaporaci. El gran inters biolgic de les salines mediterrnies es fonamenta en el fet que la circulaci de l'aigua no es det durant l hivern. Les basses, que ocupen una extensa superfcie, romanen inundades durant tot l any per la qual cosa l ecosistema, d extraordinria importncia, s hi mant. Les aus s alimenten dels peixos i invertebrats que penetren a les salines mentre que la producci salinera es beneficia de la riquesa mineral aportada pels excrements de l'avifauna. Este s el motiu pel qual una de les finalitats del Parc Natural s fomentar i garantir el manteniment a llarg termini de l explotaci salinera.

 Vegetaci .
Les formacions de vegetaci al Parc Natural de les Salines de Santa Pola sn molt variades i tenen gran inters.

A les dunes litorals es despleguen les formacions de Crucianellion maritimae amb exemplars de Periploca angustifolia i Osyris quadripartita. LHalocnemum strobilaceum junt amb el Juncus maritimus i el Juncus subulatus destaquen entre les espcies prpies de les formacions de l'orde Arthrocnemetalia, que ocupa extenses superfcies al voltant de les basses salineres.

Les estepes salines de l'orde Limonietalia sn molt ben representades a les zones contiges a les anteriors. El Limonium santapolense s l espcie ms caracterstica per ser un endemisme exclusiu d esta localitat.
 
Per altra part, les algues marines sn exemples de vegetaci aqutica de l ecosistema litoral, propi d esta zona.

Al Parc existix tamb l ecosistema denominat litoral associat, que compta amb abundant vegetaci monoespecfica com la Rupia cirrhosa. A ms, destaca a les salines la presncia de Lampro-thamnium papolsum, un hidrfit halfil que esta incls en les llistes d espcies protegides de diversos pasos de la Uni Europea i que s propi d un ecosistema interior d aiges no tan salades com les anteriors espcies.  

 Fauna .
Les grans colnies de cria d algunes aus tenen gran inters. L'alena, la camallonga, el cabut, la mongeta o el xatrac, sn exemples de la varietat faunstica d'este enclavament natural. Destaca tamb la presncia com a nidificant de l'nec blanc i de la rosseta, una espcie molt difcil de trobar a Europa.

Altres aus, atretes per esta zona que els proporciona aigua i menjar en qualsevol poca de l any, tamb ocupen les salines temporalment.

En esta situaci es troba el flamenc, que es pot observar al Parc en concentracions de fins a 8.000 individus, les antides, com el cullerot, el sivert, el boix o el xarxet i limcoles com les alenes, les camallongues, els corriols, els ttols cuanegres, els territs i els tiforts.
 
Tamb es poden observar amb facilitat: agrons, cabussons, xatracs, fumarells, gavines, rasclons, fotges i polles d aigua.

Les aus no catalogades com a aqutiques, per lligades a ecosistemes humits, tenen una important presncia a les Salines de Santa Pola. Exemplars d'arpellot de marjal, d arpellot cendrs, de la xitxarra de canyar i de xauet mostatxut a este Parc.

Per altra part, t gran inters biogeogrfic la presncia a la zona del fartet, un peix ciprinodntid endmic de la geografia valenciana. La sargantana cua-roja, la sargantana cendrosa i alguns invertebrats de difcil localitzaci als arenals costers fan ms atractiva encara la visita a les salines.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145366" title="Copa Federaci" nonfiltered="3272" processed="3249" dbindex="59168">

Esport (futbol): Copa Federaci de futbol;
Esport (tennis): Copa Federaci de tennis;
Esport (hoquei gel): Copa Federaci d'hoquei gel;
Esport (Bsquet): Copa Federaci valenciana de Bsquet;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145369" title="Raasay" nonfiltered="3273" processed="3250" dbindex="59169">


Raasay s una illa de les Hbrides Interiors que es troba entra l'illa d'Skye i Esccia. Es troba separada d'Skye pel Sound of Raasay i de la pennsula d'Applecross per l'Inner Sound. L'illa gaireb deshabitada (1 habitant) de Rona es troba al nord de Raasay i l'illa d'Scalpay davant de la seva costa nord-occidental.  

El topnim de Raasay prov del nrdic antic ross-oy i significa illa dels cabriols.

L'illa t una llargria de 14 milles de nord a sud i de 3 milles d'est a oest als punts on s ms ampla. El punt ms alt (a uns 447 metres d'alada) s Dun Caan, un tur estrany amb un cim aplanat. El poble d'Inverarish es troba a la cosa sud-oriental de l'illa. Bona part del poble es fu servir durant la Primera Guerra Mundial com a camp de presoners de guerra. Els presoners havien de treballar a la mina de l'illa, la qual s'abandon un cop acabat el conflicte.  

Actualment, els habitants viuen de la pesca, del ferri o b es desplacen cap a Portree, a Skye, per treballar. Hi ha una guarderia, per els alumnes ms grans s'han de desplaar amb bus o ferri cap a Portree.

L'illa s, geolgicament parlant, molt interessant i per aix es visitada per molts estudiants que collaboren en diversos projectes cartogrfics de l'illa. 

Els llocs d'inters de l'illa sn les restes d'un broch, les runes del Brochel Castle, les inscripcions en pedra de l'poca dels celtes, l'antiga casa del senyor feudal, la Raasay House, i els camins per a excursionistes de l'illa. Raasay s l'hbitat del ratol de camp de Raasay, espcie que noms s endmica en aquesta illa. A ms a ms, tamb s'hi troben molts tipus de plantes i una gran poblaci de lldrigues. 

Un trajecte de ferri de 15 minuts uneix l'illa amb el municipi d'Sconser, a Skye. A Inverarish es troben un petit supermercat i una oficina de correus. S'hi pot trobar allotgament als hotels Isle of Raasay Hotel i al Raasay Outdoor Center o a l'hostal.

Com que en aquesta illa tothom coserva la tradici de fer festa en diumenge, en aquest dia tots els serveis estan tancats. Des de l'any 2004, tampoc no circula el ferri en diumenge.

Enllaos externs.
  Pgina oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145371" title="Tercer Mestre Hokage" nonfiltered="3274" processed="3251" dbindex="59170">
El Tercer Mestre Hokage, Sarutobi, s un personatge de l'anime i el manga Naruto. s el cap de la Vila Oculta de Konoha.



Sabem que Sarutobi s considerat un dels ninjes ms poderosos de l'poca, tot i que ja s fora vell.
Havia abdicat, per a la mort del Quart Mestre Hokage va tornar a assumir el crrec.
Per consideraci a en Naruto, va prohibir a la gent del poble explicar mai que el noi porta una guineu diablica al seu interior i les noves generacions creixen sense saber-ho.
s una de les poques persones a part del professor Iruka que no tracta en Naruto amb fredor, tot i que est una mica cansat de les seves entremaliadures.
s l'avi d'un nen que es diu Konohamaru, que no para d'atacar-lo perqu vol aconseguir el seu ttol.


Altres dades.
Vila: Konoha.
Edat: 69 (mort);
Data de Naixement: 8 de febrer;
Altura: 1,63 m ;
Pes: 50,6 kg ;
Grup sanguini: A;
Grau ninja: Hokage;
Professor: Segon Hokage.
Li agrada: Fumar amb pipa;
Odia: La Tcnica Ertica d'en Naruto i les entremaliadures d'en Naruto;
Objectius: Fer que en Sasuke no vagi pel cami de l'Orochimaru;
Grup: Quan era ms jove va ser el professor del grup dels tres Sannin o ninjes llegendaris, l'Orochimaru, en Jiraya i la Tsunade;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145372" title="Rock Lee" nonfiltered="3275" processed="3252" dbindex="59171">
En Rock Lee s un personatge a l'anime i el manga Naruto.

Aquest ninja s una pardia/homenatge a l'actor Bruce Lee i t el mateix pentinat de tassa i les mateixes celles gruixudes que ell.



Tot i que s un ninja no pot utilitzar cap tcnica de ninjutsu o genjutsu, per tot i aix s un geni del taijutsu (tniques fsiques).
La seva determinaci ha estat viure dignament com un ninja a pesar de la seva mancana i aix l'ha emps a entrenar-se molt durament, especialment sota la tutela del seu professor Maito Gai, a qui ha copiat el pentinat i la roba, i a qui te com a model a seguir.

Forma equip amb la Tenten i amb en Neji Hyga, que tamb s el seu rival, al que no para de desafiar tot i que sempre perd.
El seu professor li va ensenyar tcniques de taijutsu molt perilloses com l' Omote Renge o l' Ura Renge que suposen un gran descast per aquell que les utilitza.
En el seu segon any desprs de graduar-se a l'acadmia, s recomanat per l'examen d'ascens a Chunin. Alla coneix i s'enamora de la Sakura Haruno, tot i que ella el rebutja perqu el considera massa estrany.

Tot i aix durant la segona prova, intenta defensar la Sakura i el seu grup quan sn atacats pels ninjes de la Vila Oculta d'Oto, tot i que en surt una mica malparat.
Al final de la Tercera Prova s'ha de fer una preselecci i s'enfronta amb en Gaara del Desert.
Tot i que s capa de ferir-lo grcies a la seva velocitat i les seves tcniques, al final s derrotat i un bra i una cama li queden destrossat, cosa que potser el privar per sempre de viure com un ninja.

Altres dades.

Vila: Konoha.
Edat: 13-14 anys a la primera part, 16 anys a la segona (Naruto Shippudden).
Data de Naixement: 27 de Novembre;
Altura: 1,62 m ;
Pes: 38,5 kg ;
Grup sanguini: A;
Grau ninja: Chunin;
Professor: Maito Gai.
Odia: En Neji ;
Objectius: Guanyar a en Neji i demostrar que es un gran ninja.
Grup: Va al grup on hi ha el professor Maito Gai i els seus companys son en Neji Hyuga i la Tenten;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145373" title="Ino Yamanaka" nonfiltered="3276" processed="3253" dbindex="59172">
L'Ino Yamanaka s un personatge a l'anime i el manga Naruto



L'Ino s una noia rossa, de cabells llargs, i que cuida molt el seu aspecte.
Tot i ser terriblement tossuda i manaire es preocupa pels altres i sap consolar a la gent.
Igual que la Sakura Haruno, va darrere d'en Sasuke Uchiha, cosa que la converteix en la seva eterna rival, tot i que de petites la Sakura i ella eren amigues.
De petita la Sakura tenia molta inseguretat perqu les altres noies se'n reien del seu front.
L'Ino va convertir-se en la seva amiga i sempre l'ajudava quan alg es burlava d'ella.
Tot i aix se sentia inferior perqu l'Ino era la millor ninja de la seva classe.
Quan van enamorar-se d'en Sasuke tot va canviar, ja que la Sakura va decidir deixar de dependre de la seva amiga i van convertir-se en rivals.

Desprs de graduar-se a com a Genin, va ser assignada al grup 10, juntament amb en Shikamaru Nara i en Choji Akimichi, a les ordres del professor Asuma Sarutobi
Va participar en l'examen d'ascens a Chunin.
A la primera prova, un examen escrit, mostra la seva tcnica ms temible, la Shintenshin no jutsu, que li permet apoderar-se de la ment de la Sakura| i llegir les seves respostes.
Tamb utilitza aquesta tcnica per enfrontar-se als ninjes de la Vila Oculta d'Oto durant la segona prova.
Quan superen la segona prova, s'enfronta a la Sakura en els combats preliminars i s'apodera de la seva ment, tot i ella aconsegueix expulsar-la i en el segent atac, es donen un cop de puny que les deixa inconscients a totes dues, quedant empatades.

Altres dades.

Vila: Konoha.
Edat: 12-13 anys a la primera part, 15 anys a la segona (Naruto Shippudden).
Data de Naixement: 23 de Setembre ;
Altura: 1,51 m ;
Pes: 38,5 kg ;
Grup sanguini: B;
Grau ninja: Chunin;
Professor: Asuma Sarutobi i Kakashi Hatake.
Li agrada: En Sasukei cuidar el seu propi aspecte;
Odia: La Sakura ;
Objectius: Conquistar en Sasuke.
Grup: 	Anava amb el Grup 10 amb l'Asuma Sarutobi com a professor i els seus companys sn en Shikamaru Nara i en Choji Akimichi per degut a la mort de l'Asuma, el seu equip era el mateix, per com a nou professor tenien en Kakashi;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145377" title="Sopar" nonfiltered="3277" processed="3254" dbindex="59173">

El sopar s tradicionalment l'pat que es pren al vespre.

Als Pasos Catalans se serveix entre les 7 del vespre i les 10 de la nit. Com ms tard se sopa, ms lleuger tendeix a ser l'pat, per evitar indigesti al anar a dormir. Aix alg que ha fet un dinar lleuger, sopar aviat i en far el seu pat principal del dia, mentre que alg que ha dinat tard i copiosament, tendir a sopar tamb tard per amb un pat ms lleuger.

Sol consistir en una amanida o entrant seguit d'un plat principal com carn o peix. Es sol acabar amb fruita o un postre dol. A Mallorca, l'entrant tradicional solien ser les sopes mallorquines, plat fet amb verdures i sopes: llesques molt fines de pa.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145378" title="Esmorzar" nonfiltered="3278" processed="3255" dbindex="59174">


L'esmorzar o desdejuni (tamb anomenat berenar a Mallorca i a Menorca -tot i que berenar tamb es pot referir al petit pat de les sis o les set de la tarda-) s el primer pat del dia, quan es trenca el dejuni, i es pren tradicionalment poc desprs de llevar-se, entre les 6 i les 9 del mat, abans d'anar a la feina. Tot i la recomanaci de fer-ne un pat contundent, la majoria de catalans prenen un esmorzar molt lleuger, consistent en torrades amb formatge o embotit, un croissant o pasta o cereals amb llet, acompanyat d'un caf o suc de fruita.

Antigament, i al Principat de Catalunya, se solia beure una beguda coneguda com a barreja abans d'esmorzar per fer passar el fred de l'hivern.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145392" title="Elefthrios Venizelos" nonfiltered="3280" processed="3256" dbindex="59176">

Elefthrios Venizelos (Murnis (Creta) 1864 - Pars 1936). Poltic grec que esdevingu primer ministre entre 1915 i 1935. La seva influncia poltica fou cabdal en la vida poltica grega de la primera meitat del segle XX. 

Nascut a Murnis, a l'illa de Creta, el dia 23 d'agost de 1864, essent fill de Kyriakos Venizelos un revolucionari cretenc deportat per les autoritats otomanes a Siros arran d'una insurrecci l'any 1866. 

Elefthrios Venizelos ingress a la universitat d'Atenes per iniciar estudis de dret esdevinguent un estudiant actiu en tot all que feia referncia a la causa cretenca. Un cop acabada la carrera es trasllad a Creta on exerc d'advocat i periodista. Un any desprs fou elegit diputat a l'Assamblea Nacional pel nou Partit Liberal.

A travs dels seus posicionament i discursos a l'Assamblea Nacional, Venizelos es mostr favorable a l'incorporaci de l'illa a Grcia. Particip activament a l'aixecament dels cretencs de 1897 i es mostr de nou favorable a l'enosi (uni de l'illa al pas). La revolta conclogu amb la intervenci militar de les tropes de Rssia, Regne Unit, Itlia i ustria-Hongria que garantiren la uni de l'illa al pas i el cessament immediat de les hostilitats otomanes contra els cretencs.

Sota la pressi de les potncies internacionals, el prncep Jordi de Grcia fou nomenat Alt Comissionat a l'illa. En el marc d'aquest comissionat, Venizelos esdevingu ministre de Justcia entre 1899 i 1901. La relaci entre el prncep grec i Venizelos fou difcil, la voluntat del prncep Jordi d'exercir un poder absolut a l'illa xoc amb la mentalitat liberal del cretenc. 

Aix, el 1901 dimit del crrec de ministre i encapal un moviment opositor al govern de Jordi de Grcia que arrib a emprar les armes en contra del govern provisional. Aix, el 1905 el prncep Jordi de Grcia es va veure obligat a abandonar l'illa, el seu comissionat fou substitut pel de Alexandros Zaimis, exprimer ministre grec amb qui Venizelos mantenia i mantingu bones relacions.

L'any 1910, el Parlament grec fou dissolt arran d'una crisi poltica interna. Venizelos es trasllad a Atenes arran de la invitaci de la Lliga Militar treien un esc a les eleccions de 8 d'agost de 1910. Immediatament fund un nou partit poltic, el Komma Fileleftheron (Partit Liberal) aconseguint formar govern el 2 d'octubre de 1910. El seu govern inici una profunda reorganitzaci de l'economia, la vida poltica i diverses temes prioritaris com carretes, trens o poltica agrcola.

Com a conseqncia de la prudncia que mostr Venizelos a l'hora de tractar temes diplomtics, la creaci de la Lliga Balcnica es retrass considerablement i de manera que l'esclat de la Primera Guerra Balcnica no es produ fins el 1912. Durant aquest retrs, el Govern treball per preparar a conscincia l'exrcit i afrontar exitosament les primeres campanyes militars. 

Amb l'esclat de la guerra Venizelos top amb els primers problemes amb el prncep hereu Constant de Grcia. La ruta que l'exrcit grec havia de seguir per alliberar les ciutats del nord del pas i els territoris d'Epir, Macednia i diverses Illes de la Mar Egea. Aquesta topada entre el prncep hereu i el primer ministre fou un preludi de les tenses relacions que mantingueren al llarg del regnat de Constant I de Grcia.

La mort del rei Jordi I de Grcia l'any 1913 arran d'un atemptat a Salnica signific l'ascens del fins llavors prncep hereu Constant de Grcia al poder. La relaci fins llavors tensa entre Constant i Venizelos s'accentu arran de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. 

Durant el primer any del conflicte, Grcia romangu neutral malgrat que el govern de Venizelos es mostr favorable a un pacte amb la Triple Entente ja que creia en la superioritat militar fracobritnica i amb el seu model poltic de caire liberal. D'altra banda, el rei Constant I de Grcia mantingu una actitud ms prxima a la Triple Aliana cosa que tensa les relacions amb el primer ministre.

Noves eleccions foren convocades l'any 1915 i el Partit de Venizelos guany de nou les eleccions. Malgrat la promesa de mantenir la neutralitat, Grcia es vei obligada a entrar en guerra com a conseqncia de l'atac de Bulgria a Srbia amb qui Grcia havia firmat un Tractat de Defensa. Arran de l'entrada, les constants disputes entre el primer ministre i el rei feren que Venizelos convoqus novament eleccions i no s'hi presents. Parallelament un exrcit de francobritnic desembarc a Tessalnica per tal de prestar ajuda militar a Srbia.

Malgrat tot, a l'any 1916 un exrcit compost per tropes de Bulgria, Alemanya i ustria-Hongria ocuparen la Macednia grega. Immediatament desprs, Venizelos i els seus seguidors s'organitzaren militarment establint la seva base a Tessalnica amb un grup paramilitar anomenat Govern Temporal per la Defensa Nacional, creant un nou estat que incorporava la Tessalnica, Creta i diverses illes de la Mar Egea. 

El dia 11 de juny de 1917, Constant I de Grcia abdic en favor del seu segon fill que esdevindria Alexandre I de Grcia. Aix, Venizelos retorn a Atenes i declar obertament la guerra als Imperis Centrals. Immediatament inici un seguit de campanyes militars contra l'exrcit de Bulgria. El 14 de setembre de 1918 s'inici la campanya final dels grecs contra els blgars i alemanys aconseguint que el 30 de setembre Bulgria sollicits l'armistici. 

Arran de la signatura del Tractat de Sevres i del Tractat de Neuilly el 1919, Grcia obtingu un seguit de territoris de poblaci grega que incloen Esmirna i la Trcia Oriental. Venizelos arrib a Grcia desprs de patir un atemptat a la Gare de Lyon per tractat com un heroi. 

Malgrat aquest fet, Venizelos perd les eleccions de novembre de 1920 i immediatament el rei Constant I de Grcia fou cridat de nou al tron. Poc desprs, Venizelos marxaria a l'exili cap a Pars.

Desprs de la Guerra Grecoturca (1919 - 1922), com a representant de Grcia signat el Tractat de Lausana pel qual Grcia perdia gran part de les annexions fetes desprs de la Primera Guerra Mundial. El 1923 Venizelos torn a Grcia desprs que el general Ioannis Metaxas forcs l'exili del rei Jordi II de Grcia. A Grcia encapal un moviment poltic de carcter liberal i republic.

A les eleccions de 1928, el partit de Venizelos obtingu la victria per una mplia majoria (228 escons de 250) al Parlament grec. Venizelos govern Grcia fins el 1932. L'any 1933 va ser vctima d'un nou atemptat terrorista, l'atemptat fou seguit d'un caos general a Atenes i per tot el pas que obr pas a un cop militar encapalat pel propi Venizelos i pel general Nikolaos Plastiras el mar de 1935. El cop fracass i com a resultat Venizelos hagu de partir a l'exili.

Poc desprs que Venizelos marxs a l'exili, a Atenes s'inici un procs judicial contra molts seguidors de Venizelos, molts dels quals foren condemnats a mort. El govern prepar l'arribada del rei Jordi II de Grcia que l'any 1936 assum, desprs d'un referndum de dubtosa credibilitar, el poder de Grcia.

Eleftherios Venizelos mor a Pars l'any 1936 durant una estada a l'Hotel Ritz. Arran de la seva mort, un nombrs grup de grecs que vivien a Pars i eren seguidors del poltic grec es concentraren a les port del fams hotel de la Place Vendme de la capital francesa. El seu cos fou enterrat a l'illa de Creta enmig d'una important cerimnia fnebre.

Actualment, la moneda de cinquanta cntims d'euro de Grcia porta l'efgie del poltic cretenc.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145395" title="Marc de l'Alemanya Oriental" nonfiltered="3281" processed="3257" dbindex="59177">

El marc de l'Alemanya Oriental (en alemany Mark der DDR), conegut popularment com a marc oriental o marc de l'est (Ostmark a l'Alemanya Occidental desprs de la reunificaci), va ser la moneda oficial de la Repblica Democrtica Alemanya en substituci del Reichsmark des de 1948 fins a la reunificaci amb la Repblica Federal d'Alemanya el 1990, en qu fou substituda pel marc alemany en termes paritaris, excepte les grans quantitats, que es canviaren a ra de 2 (o en alguns casos 3) marcs orientals per un de la RFA. 

El nom oficial de la moneda fou Deutsche Mark (s a dir, marc alemany) fins al 1964, Mark der Deutschen Notenbank (marc del Banc d'Emissi Alemany) fins al 1967 i Mark der DDR (marc de la RDA) a partir d'aquesta data, tot i que colloquialment era conegut simplement com a Mark (marc). 

Un marc es dividia en 100 pfennige o penics. El smbol habitual del marc era M i el codi ISO 4217 era DDM. Era ems i controlat pel Banc Estatal de la RDA (Staatsbank der DDR).

A l'poca del canvi al marc alemany, el 1990, en circulaven monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1, 2, 5, 10 i 20 marcs, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 marcs. 

 Vegeu tamb .
 Marc (moneda);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145404" title="Campionat itali de waterpolo femen" nonfiltered="3282" processed="3258" dbindex="59178">
El campionat itali de waterpolo femen es la mxima competici femenina de waterpolo d'Itlia. Est format per la Srie A1, A2, B i C. Fins l'any 2007 noms dos clubs havien assolit el campionat: Volturno di Santa Maria Capua Venere i Orizzonte Catania.

 Historial .
 1985 - Volturno di Santa Maria Capua Vetere;
 1986 - Volturno di Santa Maria Capua Vetere;
 1987 - Volturno di Santa Maria Capua Vetere;
 1988 - Volturno di Santa Maria Capua Vetere;
 1989 - Volturno di Santa Maria Capua Vetere;
 1990 - Volturno di Santa Maria Capua Vetere;
 1991 - Volturno di Santa Maria Capua Vetere;
 1992 - Orizzonte Catania;
 1993 - Orizzonte Catania;
 1994 - Orizzonte Catania;
 1995 - Orizzonte Catania;
 1996 - Orizzonte Catania;
 1997 - Orizzonte Catania;
 1998 - Orizzonte Catania;
 1999 - Orizzonte Catania;
 2000 - Orizzonte Catania;
 2001 - Orizzonte Catania;
 2002 - Orizzonte Catania;
 2003 - Orizzonte Catania;
 2004 - Orizzonte Catania;
 2005 - Orizzonte Catania;
 2006 - Orizzonte Catania;
 2007 - Fiorentina Waterpolo;
 2008 - Orizzonte Catania;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145405" title="Deutsche Mark" nonfiltered="3283" processed="3259" dbindex="59179">
Deutsche Mark (mot alemany que significa marc alemany) fa referncia a dues monedes histriques usades a Alemanya en substituci del Reichsmark el 1948, a l'acabament de la Segona Guerra Mundial:
El marc alemany, unitat monetria de la Repblica Federal d'Alemanya (RFA) fins a l'adopci de l'euro el 1999.
El marc de l'Alemanya Oriental, unitat monetria de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA) anomenada tamb oficialment Deutsche Mark fins al 1964, en qu va passar a dir-se Mark der Deutschen Notenbank (marc del Banc d'Emissi Alemany) fins al 1967 i Mark der DDR (marc de la RDA) a partir d'aquesta data i fins a la substituci pel marc de la RFA el 1990. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145406" title="Campionat itali de waterpolo mascul" nonfiltered="3284" processed="3260" dbindex="59180">
El campionat itali de waterpolo mascul es la mxima competici masculina de waterpolo d'Itlia. Est dividit en les categories Srie A1, A2, B, C i D. 

 Historial .
1912: Genoa;
1913: Genoa;
1914: Genoa;
1915-18: no es disput;
1919: Genoa;
1920: Rari Nantes Milano;
1921: Andrea Doria Genova;
1922: Andrea Doria Genova;
1923: Sportiva Sturla;
1924: no es disput;
1925: Andrea Doria Genova;
1926: Andrea Doria Genova;
1927: Andrea Doria Genova;
1928: Andrea Doria Genova;
1929: Triestina;
1930: Andrea Doria Genova;
1931: Andrea Doria Genova;
1932: Rari Nantes Milano;
1933: Rari Nantes Florentia;
1934: Rari Nantes Florentia;
1935: Rari Nantes Camogli ;
1936: Rari Nantes Florentia;
1937: Rari Nantes Florentia;
1938: Rari Nantes Florentia;
1939: Rari Nantes Napoli;
1940: Rari Nantes Florentia;
1941: Rari Nantes Napoli;
1942: Rari Nantes Napoli;
1943-45: no es disput;
1946: Rari Nantes Camogli;
1947: Canottieri Olona Milano;
1948: Rari Nantes Florentia;
1949: Rari Nantes Napoli;
1950: Rari Nantes Napoli;
1951: Canottieri Napoli;
1952: Rari Nantes Camogli;
1953: Rari Nantes Camogli;
1954: A.S. Roma;
1955: Rari Nantes Camogli;
1956: S. Lazio;
1957: Rari Nantes Camogli;
1958: Canottieri Napoli;
1959: Pro Recco;
1960: Pro Recco;
1961: Pro Recco;
1962: Pro Recco;
1962-63: Canottieri Napoli;
1963-64: Pro Recco;
1964-65: Pro Recco;
1965-66: Pro Recco;
1966-67: Pro Recco;
1967-68: Pro Recco;
1968-69: Pro Recco;
1969-70: Pro Recco;
1970-71: Pro Recco;
1971-72: Pro Recco;
1972-73: Canottieri Napoli;
1973-74: Pro Recco;
1974-75: Canottieri Napoli;
1975-76: Rari Nantes Florentia;
1976-77: Canottieri Napoli;
1977-78: Pro Recco;
1978-79: Canottieri Napoli;
1979-80: Rari Nantes Florentia;
1980-81: Rari Nantes Bogliasco;
1981-82: Pro Recco;
1982-83: Pro Recco;
1983-84: Pro Recco;
1984-85: Circolo Nautico Posillipo;
1985-86: Circolo Nautico Posillipo;
1986-87: Circolo Nautico Posillipo;
1987-88: Canottieri Napoli;
1988-89: Cus d'Annunzio Pescara;
1989-90: Canottieri Napoli;
1990-91: Rari Nantes Savona;
1991-92: Rari Nantes Savona;
1992-93: Circolo Nautico Posillipo;
1993-94: Volturno S.C.
1994-95: A.S. Roma;
1995-96: Circolo Nautico Posillipo;
1996-97: Cus d'Annunzio Pescara;
1997-98: Cus d'Annunzio Pescara;
1998-99: Circolo Nautico Posillipo;
1999-00: Circolo Nautico Posillipo;
2000-01: Circolo Nautico Posillipo;
2001-02: Pro Recco;
2002-03: Leonessa Nuoto Pallanuoto;
2003-04: Circolo Nautico Posillipo;
2004-05: Rari Nantes Savona;
2005-06: Pro Recco;

 Enllaos externs .
Web oficial de la federaci italiana;
waterpoloweb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145408" title="Grec dric" nonfiltered="3285" processed="3261" dbindex="59181">
El grec dric s un dialecte del grec antic. En l'poca clssica va ser parlat al Pelopons meridional i oriental, Creta, Rodes, algunes illes del sud de l'Egeu, algunes ciutats de l'sia Menor, el sud d'Itlia, Siclia, l'Epir i Macednia.

En general s'accepta que el grec dric es va originar a les muntanyes de l'Epir, al nord-oest de Grcia, l'assentament original dels doris. Es va estendre cap a les altres regions durant la invasi drica (al voltant del 1150 aC) i les colonitzacions que la van seguir. La presncia d'un estat dric (la Drida) a la grcia central, al nord del golf de Corint, va originar la teoria que el grec dric tenia l'origen a la Grcia nord-occidental o potser ms enll dels Balcans. Tot i aix, continua sense saber-se on era exactament el lmit prehistric, i si incloa els antics macedonis.

 Subdialectes .

7. Laconi/heracli8. Argiu9. Corinti10. Megari11. Dialecte de Kos12. Dialecte de Thera i Cirene13. Rodi14. Cretenc
15. Foceu16. Locri ozoli17. Locri opunti18. Eletic
]]
Depenent de la classificaci que se'n faci, el dric caur en un o altre lloc de la classificaci general dels dialectes del grec antic. En general es considera el dric com un subgrup del grec occidental. Algunes classificacions usen noms com ara grec septentrional o grec nord-occidental. La distinci geogrfica s noms verbal i sembla errnia: el dric es va parlar al sud del "grec meridional" o "grec sud-oriental".

Sigui com sigui, la denominaci "grec septentrional" es basa en la pressuposici que els doris van arribar del nord i el fet que el dori est estretament relacionat amb el grec nord-occidental. Es desconeix quan va comenar la diferenciaci. Tots els "grecs del nord" podien haver parlat un sol dialecte en el moment de la invasi drica, dialecte que es podia haver diferenciat en els seus subdialectes clssics quan els doris ja estaven establerts al sud. Aix, el nom ms correcte per als dialectes clssics seria el de "grec occidental".

Els subdialectes del grup dric sn els segents:

 Laconi/heracli .

El laconi era parlat per la poblaci de Lacnia, al sud del Pelopons, i per les seves colnies, Trent i Heraclea, al sud d'Itlia. Lacnia va ser la terra de l'antiga Esparta.

Existeixen testimonis d'aquest dialecte en inscripcions en cermica i pedra des del segle VII aC. Trent va ser fundada el 706 aC; els fundadors ja devien parlar laconi.

Sobreviuen molts documents de l'estat espart, els ciutadans del qual s'autodenominaven lacedemonis per la vall on vivien. Alcman, el poeta espart del segle VII aC, usava un dialecte que alguns consideren predominantment laconi. Filox d'Alexandria va escriure un tractat Sobre el dialecte laconi.

El tsacnic s una llengua que ha sobreviscut de la branca drica. Prov del laconi i encara s parlada per alguns habitants de la part sud de la costa de l'Arglida al Pelopons, a la moderna prefectura d'Arcdia. Avui dia s una matria de considerable inters per als lingistes, i una llengua en perill.

 Argiu .

L'argiu es parlava a l'Arglida, regi densament poblada del nord-est del Pelopons, per exemple a les ciutats d'Argos, Micenes, Hermone, Trozen o Epidaure i tan a prop d'Atenes com a l'illa d'Egina. Com que en la regi d'aquest subdialecte durant l'edat de bronze s'hi va parlar grec micnic, es dedueix que els doris la van ocupar per no van ser capaos de prendre l'tica. Els doris van continuar des d'Argos cap a Creta i Rodes.

N'existeix un ampli corpus d'inscripcions de caire legal, poltic i religis; com a mnim des del segle VI aC.

 Corinti .

El corinti es parlava primer a la regi de l'istme de Corint, entre el Pelopons i la Grcia ms continental. Les ciutats i estats del domini del dialecte corinti eren Corint, Sici, Cleones, Flios, les colnies de Corint a l'oest de Grcia (Crcira, Lucada, Anaktrios, Arta i altres) i les colnies de Crcira (Dirrkion i Apollnia).

Les inscripcions ms antigues a Corint daten de principis del segle VI aC. Usaven un alfabet adaptat a la seva varietat.

Corint desmenteix el prejudici que diu que els doris eren uns militaristes rstics, igual que els parlants de laconi segons el parer d'alguns. La seva posici en una ruta de comer internacional va fer que Corint tingus un paper important en la recivilitzaci de Grcia desprs dels segles de desordre i desolaci que van seguir el collapse de la Grcia micnica.

 Altres subdialectes .

Es distingeixen altres subdialectes com ara el megari (parlat a Megara), el rodi (a Rodes), el cretenc (a Creta) i els de les illes de Kos i de Thera (aquest ltim tamb parlat a Cirene).

Els subdialectes del grec nord-occidental tamb es podrien considerar drics (i viceversa).



 Diferncies entre el dric i l'tic/koin .

 Vocalisme .

 Es preserva la  () on l'tic/koin la canvien a  llarga oberta (), com en  (, "mare terra"). Compareu amb tic/koin  ();
 Contracci  >  (), en comptes de l'tic/koin  ();
 L'original ,  passa a ,  (,  en alguns subdialectes drics;
 Alguns subdialectes drics usen ,  (, ) per als "diftongs espuris" de l'tic/koin ,  (, , s a dir, fan una vocal secundria llarga a causa d'una contracci o un allargament compensatori. Els exemples ms freqents sn el genitiu singular acabat en - (en comptes de -), l'acusatiu plural en - (en comptes de -) i l'infinitiu en - (en comptes de -);
 s d' llarga en comptes de l' del tic/koin: , , , ;

 Consonantisme .

 Es preserva l'acabament  on l'tic/koin tenen . Els exemples ms caracterstics sn:
 La tercera persona del singular dels verbs en :  (cf. tic/koin );
 La tercera persona del plural del present i el subjuntiu es fa en -nti:  (cf. tic/koin );
 La vintena:  (cf. tic/koin ) i;
 els centenars, en -katioi:  (cf. tic/koin );
 Es preserva la doble -- davant de vocal on l'tic/koin tenen --:  (cf. tic/koin );
 Es preserva la , que es perd en tic/koin:  (cf. tic/koin ) excepte en els texts literaris en dori i les inscripcions del perode hellenstic;
 s de la  ens els aoristes i futurs dels verbs acabats en , , on l'tic/koin tenen :  (cf. tic/koin ). De manera similar s'usa  davant de sufixes comenats amb ;

 Morfologia .

 El numeral  "quatre" en comptes de l'tic/koin ;
 L'ordinal  "primer" en comptes de l'tic/koin ;
 El demostratiu  "aquest" en comptes de l'tic/koins ;
 El nominatiu plural de l'article i pronom demostratiu  en comptes de l'tic/koins ;
 L'acabament de la tercera persona del plural del pretrit atemtic ("arrel") s  (), i no  (tic/koin ;
 L'acabament de la primera persona del plural es fa en  on l'tic/koin fa ;
 El futur es fa en  () on l'tic koin fa  ();
 s de la partcula modal  en comptes de l'tic/koin : ; cf. tic/koin ;
 Adverbis temporals en  () en comptes de l'tic/koin  ();
 Adverbis de lloc en  () en comptes de l'tic/koin  ();

 Paraules especials .

     (    ) "voluntat";      "fer",         (=        ) "adquirir";

 Vegeu tambe .

 Grec tsacnic;
 Griko salentino;
 Grec nord-occidental;
 Dori;
 Antic macedoni;

 Notes .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145411" title="Mill" nonfiltered="3286" processed="3262" dbindex="59182">
Mill s un poble del municipi d'ger, a la Noguera. L'any 2006 tenia 5 habitants. Est situat a la part oriental del terme, al peu dels monts de Mill, que culminen al puig de Mill (1.025 m), els quals el separen de la Noguera Ribagorana. Est comunicat a travs de diverses pistes amb Cor i Agull i amb la carretera C-12 sota el port d'ger.

El 1072 Arnau Mir de Tost prengu el castell de Mill, del qual es conserva una torre circular. A part del santuari de Sant Llob, del segle XVIII, tamb hi destaca l esglsia barroca de Sant Pere, les grans dimensions de la qual palesen la importncia del poble, que era el segon ms gran de la vall d ger.

A uns 5 km al sud del poble hi ha el caseriu dels Masos de Mill, que actualment supera en poblaci el poble del qual pren el nom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145413" title="Agull" nonfiltered="3287" processed="3263" dbindex="59183">

Agull s un poble del municipi d'ger. L'any 2001 tenia 45 habitants. Est situat al mig de la vall d'ger.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145414" title="Buick Century" nonfiltered="3288" processed="3264" dbindex="59184">

El Buick Century va ser un autombil fabricat per Buick, una divisi de General Motors durant els anys 1936-1942 i 1954-1958, classificat com a full size, i 1973-2004 com a mid size.

El substitut del Century es el Buick LaCrosse, que tamb es un mid size.

 Histria (full size) .

Degut a que el Century s'ha venut ms com a mid size i el seu substitut es tamb un mid size, es decideix tractar a part la histria del Century com a full size.

1936-1942

Al 1936 Buick decideix canviar els noms dels seus models, per celebrar les millores mecniques i de disseny respecte dels models del 1935. Els Buick Series 40 canvien a Buick Special, els Series 80 a Roadmaster i els Series 90 -els ms luxosos-, com a Limited. Les Series 60 van canviar-se a Century.

Mecnicament el Century equipava un Buick de 320.2 in de 120 cv, mecnica capa de sostenir al Century a 95 mph, guanyant-se la reputaci de "banker's hotrod". 

A finals de 1942 va deixar-se d'usar el nom Century. Durant el temps de comercialitzaci, el Century va representar sobre un 10% de les vendes totals de Buick.

1954-1958

Al 1954 s'introdueix de nou el Century. Com al model de 1936-1942, el nou Century usa el xasss del Buick Special retallat (conseqentment, pesa menys) i un motor de 8 cilindres en V, amb la idea de donar-l potncia al Buick. Com a novetat, s'afegeix una versi familiar (station wagon) que el model anterior no tenia.

Al 1959, va retirar-se el Century de nou i el seu lloc va ser cobert pel Buick Invicta.

 Primera generaci (1973-1977) .

El Buick Century va tornar com un vehicle de propulsi, usant el xasss A de GM que usaven models com el Pontiac Grand Prix, GTO, LeMans, Grand Am i el Oldsmobile Cutlass Supreme.

Es presentava amb carrosseries de 2 portes coupe, 4 portes sedan i 4 portes familiar. Mecnicament, comparteix motors amb el Buick Regal: 3.8L (231 in) Buick V6, 5.7L (350 in) Oldsmobile Rocket 350 V8 i 7.5L (455 in) Nailhead V8, aquest ltim, va oferir-se durant el 1973-1975 degut al control d'emissions, i, per complir les noves regulacions de consum, el motor Buick V6 va ser equipat en els ltims models d'aquesta generaci.

El paquet Luxus, el de major luxe, va oferir-se al 1973-74 per al Century, per de 1975 a 1977 aquest va canviar-se el nom a Custom. Durant el 1975-1977 el Buick Special coupe va vendre's dins de la lnia de models Century, anomenat "Century Special". El Special de 1977 va equipar un curis coupe Landau, que usaven durant el 1974-1977 el Chevrolet Malibu Classic i el Pontiac LeMans.

 Segona generaci (1978-1981) .

Es redueix la mida del Century, i es presenta una versi fastback coupe de 2 portes anomenada "fastback". Tamb un sedan de 4 portes (comparteix un disseny de carrosseria molt semblant al Oldsmobile Cutlass Salon) i un familiar.

La mecnica estndard es un 3.8L (231 in) Buick V6, degut a la normativa sobre economia de combustible.

Possiblement el model ms curis es el Century Turbo Coupe, venut de 1979 a 1980. Es tracta del 3.8L Buick V6 amb turbocompressor que oferia unes prestacions semblants a un V8 amb un consum de combustible ms baix; tot i aix, no va gaudir de la popularitat que s va gaudir el Buick Regal Turbo Sport Coupe. Tampoc el fastback va vendre's b, i al 1980 va desaparixer a favor d'un coupe convencional notchback al 1980.

 Tercera generaci (1982-1996) .

El nou Century estrena el xasss A de GM per de tracci davantera per al coupe i sedan. El Century es va fabricar a Oshawa, Ontario, Canad, Oklahoma City, Oklahoma i Framingham, Massachusetts.

Al 1984 es presenta de nou el familiar que havia desaparegut a principis del 1980, aix com una versi del Century per commemorar els jocs olmpics de Los Angeles al 1984.

Al 1986 es fa un restyling amb una graella ms corbada. Les mides del Century sn:

Batalla (Wheelbase): 2,664 m (104.9 in)

Llargada (Length): 4,803 m (189.1 in sedan i coupe); 4,848 (190.9 in versi familiar)

Amplada (Width): 1,762 m (69.4 in)

Alada (Height): 1,364 m (53.7 in sedan i coupe); 1,374 m (54.1 in versi familiar)

Les transmissions que han equipat sn automtiques de 3 i 4 velocitats.

Mecnicament el Century ha gaudit d'un ampli ventall de mecniques. Per, la versi de 4 cilindres de gasolina i la de 6 cilindres disel no han tingut gaire xit (de fet, va sortir fora malament ). La llista de mecniques sn:

 1982-1985: 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 de 90 cv.
 1982-1985: 3.0L (181 in) Buick V6 de 110 cv.
 1982-1985: 4.3L (263 in) disel Oldsmobile V6.
 Mitjans 1984-1988: 3.8L (231 in) Buick V6 de 140-150 cv.
 1986-1988: 2.8L (173 in) Motor 60-Degree V6.

1989-1995

Al 1989 el Century rep un nou restyling. Insercions de plstic negre i l'emblema "Trishield" de Buick, com tamb uns nous fars, i l'emblema elevat de Buick al cap. Totes les versions sedan poden ser fcilment distingibles per les "full-width taillights" tpiques de Buick.

Al 1991 rep una nova actualitzaci, i el 2.5L Iron Duke Tech 4 el substitueix un 2.2L Motor 122. Al 1994 la versi coupe desapareix, i els models restants reben airbag al copilot. El motor 3.3L Buick V6 desapareix per un 3.1 Motor 60-Degree V6. Tot i que al 1995 es substitueix el velocmetre rectangular, el Century segueix equipant el mateix tauler del model del 1982.

Mecnicament, els Buick de 1989-1995 han equipat els segents motors:

 1989-1993 3.3L (204 in) Buick V6 de 160 cv.
 1990-1992 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 de 110 cv.
 1993 2.2L (134 in) Motor 122 de 110 cv.
 1994-1995 2.2L (134 in) Motor 122 de 120 cv.
 1994-1995 3.1L (191 in) Motor 60-Degree V6 de 160 cv.

Autombils relacionats amb el Buick Century sn el Chevrolet Celebrity i el Oldsmobile Cutlass Ciera.

 Quarta generaci (1997-2005) .


Al 1997 el Century rep un redisseny, amb unes formes ms ovalades i un disseny ms aerodinmic. El xasss canvia i equipa ara el W de GM. Noms esta disponible amb carrosseria sedan de 4 portes; a partir del 1997 noms es va fabricar a Oshawa, Ontario, Canad. Les mides del nou Century sn:

Batalla (Wheelbase): 2,768 m (109.0 in)

Llargada (Length): 4,942 m (194.6 in)

Amplada (Width): 1,846 m (72.7 in)

Alada (Height): 1,437 m (56.6 in)

Segueix sent de tracci davantera i, tamb com a novetat, desapareix el motor 2.2L i es queda com a nica opci el motor 3.1L (191 in) Motor 60-Degree V6 de 160 cv.

De fet, el Century s'assemblava molt amb el Buick Regal, amb niques diferencies entre les mecniques i paquets d'equipament. El Century t un preu inferior al Regal i mecnicament noms t una opci, el 3.1L.

Al 1998 desapareix el Buick Skylark, i el Century esdev el Buick d'accs. De fet, Buick va tractar de collocar al Century com a alternativa del Toyota Camry i Honda Accord.

A partir del 2000 i fins al 2005, el motor 3.1L (191 in) Motor 60-Degree V6 augmenta a 175 cv. Posteriorment, la distinci entre el Century i el Regal va ser ms complicada.

Respecte de les caixes de canvi, no hi ha variaci i segueixen oferint-se automtiques de 4 velocitats .

Models relacionats amb el Century sn el Buick Regal, Oldsmobile Intrigue i el Chevrolet Monte Carlo.

 Buick Century Xins .

A partir del 1999, Shanghai GM va fabricar el Century per al mercat xins. Els paquets d'equipament sn el Buick New Century (base), GL i el GLX (ms luxs). Com al model de Nord-America, va ser substitut pel Buick LaCrosse.

 Enllaos externs .

 Frum sobre els cotxes de GM que usen el xasss A;
 Restauraci d'un Buick Century del 1937;
 Buick Century a Edmunds Insideline;
 Buick Century a Consumer Guide;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145415" title="Les Planes" nonfiltered="3289" processed="3265" dbindex="59185">


Les Planes de Vallvidrera es un subbarri del districte de Sarri-Sant Gervasi, siutat al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, a Barcelona.

Inclou els nuclis diferenciats de Mas Saur, Mas Guimbau i el Rectoret i s'ubica al vessant del Valls de la serra de Collserola. Durant molts anys va ser primordialment un lloc d'estiueig, amb hotels, fonts i els populars berenadors. Al tombant del segle sorg el primer nucli urbanitzat i a partir de la segona meitat del segle XX es va transformar en una barriada humil sense cap ordre. No va ser fins el 1980 que s'aprov un pla d'actuaci urbanstica.

 Enllaos externs .
 Les Planes al Wikimapia;
 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145424" title="Lliura sudanesa" nonfiltered="3290" processed="3266" dbindex="59187">

La lliura sudanesa (en rab             ginia sudani, o simplement      ginia) s la unitat monetria del Sudan; la primera lliura va circular fins al 1992, en qu fou substituda pel dinar sudans, i fou reintroduda el gener del 2007. El codi ISO 4217 s SDG i se subdivideix en 100 piastres (     qirush). S'acostuma a abreujar LSd, o b Sd, utilitzant el smbol internacional de la lliura i l'abreviaci del nom de l'estat.

Histria.

Les primeres lliures que van circular al Sudan foren les lliures egpcies, que foren substitudes per la prpia moneda sudanesa el 1956. Inicialment totes dues monedes eren equivalents. La lliura es dividia en 100 piastres (en rab qirush,     ; en singular qirsh,    ), cadascuna de les quals subdividida en 10 milim (    ). La lliura fou substituda pel dinar a un canvi de 10 lliures per dinar. Aquesta nova moneda no circulava al Sudan del Sud, on els preus es continuaven negociant en lliures, mentre que a Rumbek i Yei tamb era moneda d's corrent el xling keny.

El 9 de gener del 2007 es va tornar a introduir la lliura en substituci del dinar, a ra de 100 dinars per lliura, tot i que les dues monedes van coexistir fins a  l'1 de juliol. La fracci de la nova moneda torna a ser la piastra, que actualment ja no se subdivideix en milim.

Monedes i bitllets.
Emesa pel Banc del Sudan (            Bank al-Sudan), en circulen monedes d'1, 2, 10, 20 i 50 piastres, i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 lliures. 

Taxes de canvi.
1 EUR = 2,692 SDG (10 d'abril del 2007);
1 USD = 2,005 SDG (10 d'abril del 2007);

Vegeu tamb.
Lliura;

Enllaos externs.
  Banc del Sudan;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145429" title="Moses und Aron" nonfiltered="3291" processed="3267" dbindex="59188">

Moses und Aron (Moiss i Aar) s una pera en dos actes, composta per Arnold Schnberg amb un tercer acte incomplet. El llibret en alemany s del propi compositor, basant-se en el llibre de l'xode de la Bblia. s una obra plenament dodecafnica.

T el seu precedent en una obra anteriore Schnberg, Der Biblische Weg (El cam de la Bblia, 1926-27), que representa una resposta en forma dramtica als moviments antisemites en el mn alemany desprs de 1848 i una expressi profundament personal de la seua prpia crisi sobre la "identitat jueva". Aquesta ltima va comenar amb una trobada cara a cara amb l'agitaci antisemita a Mattsee, prop de Salzburg, durant l'estiu de 1921, quan va ser obligat a abandonar el lloc per ser jueu, tot i que de fet ja s'havia convertit al Protestantisme l'any 1898. Va ser una experincia traumtica a qu Schnberg es referiria ben sovint, i de la que apareix un primer esment en una carta dirigida a Kandinsky (abril de 1923):
Finalment, enguany he aprs la lli que foradament m'han ensenyat, i mai no l'oblidar. s que no sc un alemany, ni un europeu, de fet a males penes sc un ser hum (almenys, els europeus s'estimen ms al pitjor dels de la seua raa abans que a mi), sin que sc un jueu
L'afirmaci de Schnberg s'assembla a la de Mahler, un convers al catolicisme, uns anys abans:  Sc per tres vegades aptrida: com un bohemi entre els austracs, com un austrac entre els alemanys, i com un jueu en el mn sencer. Sc un intrs a tot arreu, benvingut enlloc.

L'experincia de Mattsee estava destinada a canviar el curs de la vida de Schnberg i influir en la seua creativitat musical, portant-lo primer a escriure Der Biblische Weg, en la qual el protagonista principal Max Aruns (Moiss-Aar) est parcialment inspirat en Theodor Herzl, fundador del modern Sionisme poltic; desprs, per a proclamar en Moses und Aron el seu credo monoteista; i finalment, en el seu retorn oficial al Judaisme l'any 1933, per a embarcar-se durant ms d'una dcada en una infatigable missi per a salvar els jueus europeus del dest fatal que els esperava. Der Biblische Weg ha de considerar-se una obra personal i poltica. Moiss, al centre de l'xode bblic, s'havia convertit des dels temps de Heine fins al de Herzl i Schnberg, en l'encarnaci ideal d'un redemptor nacional i espiritual.

La idea de l'obra va ser perfilada, en esquema, el 1926, i en la forma de projecte va ser completada l'any 1927. Primer va ser concebuda com un oratori (1928), desprs com una pera, en la que va treballar des de 1930 fins a 1932. Malgrat quedar inacabada, s mpliament considerada com l'obra mestra de Schnberg.

En el ttol, Schnber va ometre una "a" del nom d'Aaron, perqu patia d'una superticiosa triscaidecafbia, deixant el nombre de lletres del ttol en 12 en lloc de 13. 

L'obra gira entorn de l'oposici entre aquests dos personatges: Moiss s idealista, l'intellectual, el pensament pur, mentre que Aaron uneix l'acci a la paraula, s l'home d'acci. Ms que una autntica pera, apareix com una obra simfnico-coral, centrada en la reflexi entre aquests dos pols oposats, ms que en l'histria dramtica que es desenvolupa en escena.

Sinopsi argumental.


L'obra gira entorn de l'oposici entre els dos personatges principals: Moiss s l'idealista, l'intellectual, el pensament pur, mentre que Aar uneix l'acci a la paraula, s l'home d'acci. Ms que una autntica pera, sembla una obra simfnico-coral, centrada en la reflexi entre aquests dos pols oposats, ms que en la histria dramtica que es desenvolupa en escena.

Acte I.
Escena 1 (La crida de Moiss): 'Einziger, ewiger, allgegenwartiger';
Du rep una comanda de Du, que s'expressa com una veu que surt de darrere d'un esbarzer. Haur d'alliberar al poble jueu de la seua captivitat a Egipte, per primer haur de posar fi a les prctiques d'idolatria que desvien al poble jueu de la creena en Du nic i ommipotent. Moiss incapa de transmetre el missatge al seu poble, demana ajut al seu germ Aar.
Escena 2 (Moiss troba Aar al desert): 'Du sohn meiner Vater';
Moiss i Aar es troben al desert. Moiss s partidari de transmetre al poble la paraula de Du en tota la seua puresa. Per la seua banda, Aar aposta per transmetre el missatge de manera que puga ser millor ents pel poble.
Escena 3 (Moiss i Aar prediquen la paraula de Du al poble): 'Ich hab ihn' gesehn';
El poble hebreu rep la notcia sobre el missatge div a Moiss amb divisi, uns rebutgen el fet, altres no dubten a adherir-s'hi.
Escena 4 (Fugida d'Egipte): Bringt ihr Erhrung';
Moiss i Aar comuniquen el missatge al poble. Les paraules de Moiss no hi tenen cap efecte, per Aar aconsegueix convncer la multitud.

Acte II.
Preludi (Esperant a Moiss): 'Wo ist Moses?';
Escena 1 (Aar i els 70 ancians romanen enfront de la Muntanya de la Revelaci): 'Vierzig Tagen';
Fa 40 dies que Moiss se'n va anar a les muntanyes, on Du li ha de comunicar la seua Llei. Mentre espera, el poble torna als antics costums, deslliurant-se al llibertinatge i l'anarquia. Els 70 ancians demanen a Aar que ature la situaci de desordre.
Escena 2 (El poble impacient): 'Wo ist Moses?';
El poble desitja la tornada dels dols, aix que Aar ordena la construcci d'un jnec d'or
Escena 3 (Dansa entorn del Jnec d'or): 'Dieses Bild bezeugt';
s la pea ms coneguda de l'obra, i de fet va ser estrenada l'any 1951, abans de l'estrena de l'pera completa. El poble adora l'dol i practica rituals pagans.
Escena 4 (Moiss descendeix de la Muntanya): 'Moses steigt vom Berg herab';
Moiss baixa de la muntanya. Transmet la llei de Du i destrona el jnec d'or.
Escena 5 (Moiss denuncia Aar): 'Aron, was hast Du Getan?';
Moiss acusa al seu germ Aar de tot el desordre ocorregut durant la seua absncia. Aar es defensa; si el jnec s fals perqu s un dol, tamb les taules de la llei deuen ser falses... Indignat, Moiss trenca les taules de la llei. En veure que no ha pogut convncer al poble, que es gira vers els dols, Moiss es lamenta "Oh! Paraula, la paraula que em falta"

Acte III.
Va quedar incomplet. Noms t una escena.
Escena 1 (Defunci d'Aar);
Continua el conflicte entre Moiss i Aar, entre la paraula i l'acci. Moiss condemna a mort a Aar per haver faltat a l'esperit de la paraula. Desprs, penedit, l'allibera. No obstant aix, tot just Aarn es deslligat i es veu en llibertat, cau a terra fulminat i mor.

Histria de les representacions.
No se sap per qu Schnberg la va deixar inacabada. Sembla que sempre va voler acabar-la, i de fet, els dos actes existents no es van interpretar fins desprs de la seua mort. 
L'any 1951 va haver-hi una interpretaci del passatge de la Dansa entorn del Jnec d'or. L'obra ntegra es va interpretar per primera vegada en versi de concert a Hamburg el 12 de mar de 1954, amb Hans Herbert Fiedler com a Moiss i Helmut Krebs com a Aar, dirigits per Hans Rosbaud. La primera representaci escenificada va tenir lloc al Teatre de l'pera de Zrich el 6 de juny de 1957, de nou amb Hans Herbert Fiedler com a Moiss i direcci de Hans Rosbaud, per amb Helmut Melchert com a Aar.

Georg Solti va dirigir la primera representaci en la Royal Opera House de Londres el 28 de juny de 1965. En aquesta ocasi els cantants van ser Forbes Robinson (Moiss) i Richard Lewis (Aar). L'estrena als Estats Units d'Amrica la va realitzar la companyia de Sarah Caldwell a Boston Back Bay el 30 de novembre de 1966 amb Donald Gramm i Richard Lewis, dirigits per Osbourne McConathy. El Metropolitan Opera de Nova York no l'ha representada fins a 1999.

El 1973, es va fer una pellcula dirigida per Jean-Marie Straub i Danile Huillet.

Discografia.
Hi ha diversos enregistraments. Hermann Scherchen la va gravar amb la Deutsche Oper Berln i Josef Greindl i Helmut Melchert l'any 1966 (Opera d'Oro). El mateix Solti la va enregistrar de nou ms tard, amb Franz Mazura, Philip Langridge i el Cor i Orquestra Simfnica de Chicago, ontenint-hi un Premi Grammy a la Millor Gravaci d'pera de 1986.  Pierre Boulez va fer dues gravacions: una l'any 1976 amb Gnther Reich, Richard Cassilly, i l'Orquestra Simfnica de la BBC (Sony), i una altra en 1996, aquesta vegada dirigint l'Orquestra del Reial Concertgebouw amb David Pittman-Jennings i Chris Merritt (DGG). Finalment, el 2006, Naxos ha publicat una gravaci de la Orquestra Estatal de Stuttgart sota la direcci de Roland Kluttig. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145432" title="Aliana per la Social-Democrcia" nonfiltered="3292" processed="3268" dbindex="59191">
L'Aliana per la Social-Democrcia (francs: Alliance pour la Social-Dmocratie) s un partit poltic de Benn liderat per Robert Dossou. L'ASD va ser legalment reconeguda el 12 d'octubre del 1990.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145434" title="Arenal de l'Almorx" nonfiltered="3293" processed="3269" dbindex="59192">

L'Arenal de l'Almorx s un Paratge Natural Municipal del municipi de Petrer (Vinalop Mitj).

Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 8 de febrer de 2002 Paratge Natural Municipal, compta amb una superfcie de 50,80 Ha. El paratge natural municipal es troba a la forest d utilitat pblica denominada Cotxines. Vora el 90% de la superfcie s de titularitat municipal.

L Arenal de l Almorx destaca fonamentalment per la geomorfologia i la litologia. Ens trobem enfront d una autntica formaci dunar, prpia de les zones litorals, a l interior de la provncia d'Alacant. Disposa de la presncia dels sls, la flora i la fauna caracterstics dels ecosistemes dunars litorals.
 
De la fauna destaquen fonamentalment el grup dels colepters, a ms de la presncia de tres espcies de sargantanes, com la sargantana cuallarga, la sargantana cendrosa i la sargantana cua-roja.
 
 Presncia humana .
El paratge natural municipal s un enclavament molt arrelat en els habitants de Petrer, per aix rep nombroses visites, sobretot en el perode de la Setmana Santa. Aquestes visites tan nombroses constitueixen la principal causa degradativa de l Arenal de l Almorx: l excessiu trepig. Aix origina uns efectes directes negatius que es tradueixen en el truncament del frgil equilibri dunar, en la impossibilitat de noves colonitzacions per part de la vegetaci psammfila, fixadora de la duna, i fins i tot, en la destrucci de la vegetaci ja existent.

 Enllaos interns .
 Petrer;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145436" title="Partit Comunista de Benn" nonfiltered="3294" processed="3270" dbindex="59193">
El Partit Comunista de Benin (en Francs: Parti Communiste du Bnin) s un partit poltic de Benn. El PCB va ser fundat al 1977 per la Uni de Comunistes de Dahomey. El partit es va anomenar inicialment Partit Comunista de Dahomey (Parti Communiste du Dahomey). El primer secretari del partit s Pascal Fantodji. El PCB publica La Flamme.

El PCB va ser un partit illegal, treballant de forma clandestinitat contra el rgim de Kerekou, i tot just es va reconixer legalment al 17 de setembre del 1993.

El PCB est associat amb la Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Unitat i Lluita).

A les eleccions legislatives del 1995, el PCB va obtenir un diputat elegit.

A les eleccions presidencials del 1996, el candidat del PCB Pascal Fantodji va obtenir 17,977 vots (1.08%).

Al 1998 Magloire Yansunnu va ser expulsat. Al 1999 Yansunnu va formar el Partit Comunista Marxista-Leninista de Benn.

 Enllaos .

La Flamme





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145437" title="Sol LeWitt" nonfiltered="3295" processed="3271" dbindex="59194">




Sol LeWitt (9 de setembre de 1928 a Hartford,Connecticut,-  8 d'abril de 2007 Nova York) fou un artista americ lligat a diferents moviments incloent l'art conceptual i el minimalisme. 
Els seus mitjans eren bsicament la pintura, dibuix, i estructures (un terme que ell va preferir en comptes d'escultures). 

Biografia.
Va nixer en  una famlia jueva immigrants de Rssia. Desprs de llicenciar-se en arts a la Universitat de Syracusa en 1949, LeWitt va viatjar a Europa on va rebre la influncia dels grans mestres de la pintura. Desprs d'aix, va lluitar a la guerra de Corea, primer a Califrnia, desprs a Jap, i finalment a Corea. 

Desprs se'n va anar a viure a Nova York el 1951 i va estudiar a l'escola d'arts visuals mentre i treball com a dissenyador grfic a la revista Seventeen. Desprs va treballar durant un any com a dissenyador grfic amb l'arquitecte I.M. Pei. 

Durant aquest temps, Lewitt va descobrir el fotgraf del segle XIX Eadweard Muybridge. Els seus estudis sobre la locomoci el van influenciar. Aquestes experincies, juntament amb la seva feina a la llibreria del MoMa de Nova York van marcar la seva obra.

Durant els anys 80 va viure a Itlia. 

Va morir de cncer el 8 d'abril de 2007 a Nova York.

Obra.

Se l'ha relacionat molt amb el minimalisme i va ser un dels pioners de l'art conceptual i un dels seus terics ms destacats. Les seves obres comprenen treballs en dos i tres dimensions, des de pintures murals (ms de 1.200) a fotografies i centenars de dibuixos i estructures en forma de torres, pirmides, formes geomtriques i progressions, amb diferents tamanys. Sol LeWitt s va fer servir estructures modulars derivades del cub des dels seus inicis.

El MoMA li va dedicar la seva primera retrospectiva en el 1978-79. 
Ha exposat als Pasos Baixos, Regne Unit, Alemanya, Sussa, Frana i Espanya, entre d'altres pasos.

El 2001 va realitzar el mural Splat, que decora una de les parets del vestbul del Caixaforum de Barcelona. Com en d'altres obres seves des de finals dels anys 60, ha estat executada per ajudants seguint les seves instrucions; d'aquesta manera, la funci de l'artista es centra en la idea l'obra i no en la seva realitzaci material (art conceptual).

Referncies.


Enllaos externs.

 Thomas Dreher: Sol LeWitt: The two Series "Forms derived from a Cube" and "Pyramids" (PDF file, 8 p., ca. 10 MB);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145439" title="Uni de Comunistes de Dahomey" nonfiltered="3296" processed="3272" dbindex="59195">
La Uni de Comunistes de Dahomey (en Francs: Union des communistes du Dahomey) era un organitzaci poltica comunista de Benn. La UCD es va fundar al 1976. Al 1977 la UCD va donar lloc al Partit Comunista de Dahomey.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145444" title="Serra de Callosa" nonfiltered="3297" processed="3273" dbindex="59196">

La Serra de Callosa s un sistema muntanys del Pas Valenci, situada en el municipi de Callosa de Segura (Baix Segura). Juntament amb la seva vena la Serra d'Oriola, constituxen dues impressionants masses calcries que s'eleven bruscament enmig de l'extensa plana de la Vega del Segura. La serra de Callosa, que arriba a la seva mxima elevaci, 572 m, en el cim de l'guila, possex un relleu molt accidentat, caracteritzat per grans desnivells, forts pendents, molt descarnades per efecte dels processos erosius, i sobretot per la presncia de grans farallons rocosos i profunds barrancs i rambles. 

 Paratge Natural Municipal de la Pilarica - Serra de Callosa .
Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 30 de setembre de 2005, el Paratge Natural Municipal compta amb una superfcie de 143,44 ha, es troba al terme municipal de Callosa de Segura.
 
El paratge es troba situat en la vessant sud-est de la Serra de Callosa. 
La vegetaci del paratge aquesta condicionada per la aridesa del clima, el que unit a l'abrupte del relleu i a l'acci de l'home conduxen a un predomini de les formacions de matollar, amb prcticament absncia de cobertura arbria. Aix, trobem les formacions denominades corriales, dominades pel cornial i el oroval, que sn arbustos de port elevat i que dominen en els pendents rocosos, seques i ms assolellades de la serra. En les zones de major humitat destaquen tamb les formacions d'espinar mediterrani alacant.

Quant a la fauna, les aus sn el grup millor representat, destacant la presncia de l'guila *perdicera que *nidifica en la zona, el *bho real, el *bho noi, el *cerncalo vulgar i el falc pelegr. Entre els mamfers cap destacar la presncia del gat *monts.

El valor paisatgstic d'aquest enclavament s molt alt, sent una referncia visual per a l'entorn de la comarca, i un element fonamental en la conformaci del paisatge de la zona. Les parts altes de la Serra de Callosa oferixen magnfiques vistes dels territoris circumdants.

Referent al patrimoni histric en l'mbit del paratge s'inclouen elements patrimonials d'alt valor com el castell de Callosa de Segura, islmic del segle X, declarat B d'Inters Cultural; el jaciment del Barranc del Diable (s. IV-VIII d. de C.); l'aljub islmic de la Casica de la Tia Ana i l'important jaciment de Vessants del Castell, poblat-necrpoli dels segles 1800-1000 a. de C. Tamb mereix ser destacada La Cova de l'Ull de San Bruno, utilitzada com lloc de soterrament en el calcoltic (3000-2000 a. de C.).

Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145445" title="Els Arcs" nonfiltered="3298" processed="3274" dbindex="59197">


Toponmia:;
 els Arcs, nucli de poblaci del municipi de Bellvs, al Pla d'Urgell.
 els Arcs, nucli de poblaci del municipi de Puigpelat, a l'Alt Camp.
 els Arcs, nucli de poblaci del municipi de Santa Pau, a la Garrotxa.
 els Arcs, paratge natural del municipi de Castell de Castells, a la Marina Alta.
Senyoria dels Arcs, al minicipi de l'Alforja;
Vegeu tamb.
Vilalba dels Arcs;
Vinyols i els Arcs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145446" title="Universitat de Syracusa" nonfiltered="3299" processed="3275" dbindex="59198">

La Universitat de Syracusa (Syracuse University, en angls) s una universitat privada de recerca localitzada a Syracusa, Nova York. 

La universitat es troba dins d'un campus, amb una barreja eclctica d'edificis. En el centre del campus es troba un quadrat gegant de gespa, amb escultures d'artistes de renom. 

Dins de la universitat hi ha un hotel Sheraton, un camp de golf, i un centre de convencions de 121.000 m.

Es va inaugurar oficialment el 1870, tot i que la seva histria comena el 1832, quan va ser fundada per un seminari de metodistes.

La Universitat s famosa pels seus postgraus en relacions pbliques, comunicaci, escriptura creativa, arquitectura, geografia i economia.

El curs 2005-2006 tenia 18.734 estudiants.

Enllaos externs .
 Syracuse University (web oficial);
 Arxiu Fotogrfic;
 WAER-FM rdio del campus;
 WJPZ-FM rdio del campus;
 WERW-AM rdio del campus;
 CitrusTV televisi del campus ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145447" title="Grup cclic" nonfiltered="3300" processed="3276" dbindex="59199">
Un grup s cclic si t un generador. Aix vol dir que hi ha, almenys, un element g del grup, que es diu el generador de manera que tots els elements del grup sn de la forma n g (en notaci additiva) o gn (en notaci multiplicativa), per un cert nombre enter n. Naturalment, 0 = 0 g i g = 1 g (en notaci additiva) o  i  (en notaci multiplicativa).

 Exemples .

 L'exemple ms obvi s el grup additiu de l'anell  dels nombres enters: es tracta d'un grup cclic infinit i  i  en sn els nics generadors.

 Tamb sn cclics tots grups additius dels anells  (tamb escrit  /n ) de classes de residu mdul n, s a dir, de classes de congruncia sobre els enters. En aquest cas es tracta de grups finits.

 En canvi, els grups multiplicatius de les unitats dels anells  sn cclics si, i noms si, el nombre  s d'una d'aquestes quatre formes: 2, 4, pk o 2pk. En la teoria de nombres tradicional, els generadors dels grups multiplicatius de les unitats dels anells  es diuen arrels primitives mdul n.

 No cal dir que el grup trivial s cclic.

 Estructura .
 El fet ms important quant als grups cclics s que qualsevol grup cclic infinit s isomorf al grup additiu de l'anell   dels nombres enters. A ms, qualsevol grup cclic finit d'ordre n s isomorf al grup additiu de  /n  de congruncies mdul n.

 Aix implica que l'estudi dels grups cclics es redueix a l'estudi dels grups additius de   i  /n .

 D'altra banda, tot grup abeli finitament generat es isomorf al producte directe d'un nombre finit de grups cclics.

 Propietats .
 De l'isomorfisme mencionat abans en resulta que tot grup cclic s un grup abeli.
 Tot grup d'ordre un nombre primer s cclic.
 Tots els subgrups d'un grup cclic sn cclics. Si  s un grup cclic d'ordre , aleshores, per cada divisor  de  hi ha exactament un subgrup d'ordre , el qual, si  s un generador de , s generat per .El grup  no t cap altre subgrup d'ordre .
 Tot quocient d'un grup cclic s cclic.
 Sigui  s un generador d'un cert grup cclic  d'ordre . Aleshores  tamb n's un generador si, i noms si, hi ha  que fa . Aleshores .
 Si  s un grup cclic d'ordre , aleshores t  generadors ( s la funci Fi d'Euler).
 Siguin  i  dos grups d'ordres respectius  i . Aleshores,  s cclic si, i noms s,  i  ho sn i .
 Tot subgrup finit del grup multiplicatiu d'un cos s cclic.

 Referncies .
Article cyclic group a PlanetMath.org.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145450" title="Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Unitat i Lluita)" nonfiltered="3301" processed="3277" dbindex="59201">
La Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Unitat i Lluita) (en Angls: International Conference of Marxist-Leninist Parties and Organizations (Unity & Struggle)) s una xarxa internacional de partits Comunistes que sost la lnia d'Enver Hoxha i el Partit Albans del Treball. Com a tal, s incondicionalment anti-revisionista.

s sabut que la Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Unitat i Lluita), o Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Hoxhaist) es distingeix d'una organitzaci amb el mateix nom exacte que propugna el Marxisme-Leninisme Maosta, que generalment s conseguda com a Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Butllet Internacional) o Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes (Maosta).

Els participants a la ICMLPO inclouen:

 Benn, Parti communiste du Bnin;
 Brasil, Partido Comunista Revolucionario;
 Burkina Faso, Parti communiste rvolutionnaire voltaque;
 Xile, Partido Comunista Chileno (Accin Proletaria);
 Colmbia, Partido Comunista de Colombia (Marxista-Leninista);
 Dinamarca, Arbejderpartiet Kommunisterne;
 Repblica Dominicana, Partido Comunista del Trabajo;
 Equador, Partido Comunista Marxista-Leninista de Ecuador;
 Frana, Parti communiste des ouvriers de France;
 Alemanya, Kommunistische Partei Deutschlands (Roter Morgen);
 Grcia, 1918-55;
 Iran, Hezb-e Kar-e Iran;
 Itlia, Teoria & Prassi;
 Mxic, Partido Comunista de Mxico (Marxista-Leninista);
 Noruega, ML-gruppa Revolusjon;
 Espanya, Partido Comunista de Espaa (marxista-leninista);
 Tunsia, Parti communiste des ouvriers tunisiens;
 Turquia, Trkiye Devrimci Komnist Partisi;

Ex-membres:

 Albnia, Partia Komuniste e Shqipris (1991);
 Itlia, Organizzazione per il Partito Comunista del Proletariato d'Italia;
 Veneuela, Partido Bandera Roja (Suspended from ICMLPO in 2005);

 Enllaos externs.
 Conferncia Internacional de Partits i Organitzacions Marxista-Leninistes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145460" title="Freenode" nonfiltered="3302" processed="3278" dbindex="59202">
Freenode s una xarxa IRC utilitzada principalment per desenvolupadors de programari lliure. Els informtics hi sn majoria, per hi podem trobar la comunitat del lliure en general.

Els servidors de la xarxa Freenode sn batejats amb noms d'autors de cincia-ficci i de fantasia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145463" title="Neoptlem I d'Epir" nonfiltered="3303" processed="3279" dbindex="59203">
Neoptlem I d'Epir (en grec  Neoptolemus) fou rei de l'Epir vers 370 a 360 aC. 

Neoptlem era fill d'Alcetes I, rei de l'Epir que es proclamava descendent del mtic heroi Aquilles a travs del seu fill Neoptlem. Desprs de la mort d'Alcetes, els seus dos fills Neoptlem i Arimbes van acordar un pacte de govern.

El nou rei Neoptlem I va tenir dos fills:
Alexandre, futur rei de l'Epir;
Olmpies, mare d'Alexandre el Gran;

El regnat va transcrrer en harmonia fins a la mort per enverinament de Neoptlem, vers el 360 aC. Llavors el seu germ Arimbes va restar sol al tron.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145481" title="Eadweard Muybridge" nonfiltered="3304" processed="3280" dbindex="59204">
Eadweard Muybridge (pseudnim d' Edward James Muggeridge) va ser un fotgraf i investigador nascut a Kingston-on-Thames (Gran Bretanya) el 9 d'abril de 1830. 
Va canviar el seu nom, quan va emigrar als Estats Units en 1851.

Primers treballs. 

Va comenar treballant en l'enquadernaci i venda de llibres. Ms tard es va interessar en la fotografia i en una visita a Anglaterra que va realitzar el 1860 va aprendre sobre el procs de colodin humit (Una espcie de verns que s'aplicava a les plaques i sobre aquest s'estenia l'emulsi qumica fotosensible). En 1867, sota el nom comercial d' Helios es va posar a la tasca de registrar l'escenari del lluny oest amb la seva habitaci fosca mbil "The Flying Studio". Va produir notables vistes estereoscpiques i ms tard panormiques, incloent sries importants sobre la ciutat de San Francisco. Desprs va comenar a treballar per al Coast and Geodetic Survey.

L'Experiment:"El Cavall en moviment". 

 

 

El 1872, una polmica enfrontava als afeccionats als cavalls de Califrnia. Leland Stanford, ex governador de l'Estat i poders president de la Central Pacific Railway, i un grup d'amics seus sostenien que hi havia un instant, durant el trot llarg o el galop, que el cavall no recolzava cap casc en el sl. Un altre grup, del que formava part James Keene, president de la Borsa de San Francisco, afirmava el contrari. En aquesta poca no es coneixia una manera de demostrar qui tenia ra, fins que Leland Stanford va idear un senzill experiment: Stanford va encarregar a Eadweard Muybridge, que tracts de captar amb la seva cmera el moviment del seu cavall de carreres Occident. 

Sense molta confiana en el resultat, Muybridge es va prestar a fotografiar a Occident trotant a uns 35 km/h en el hipdrom de Sacramento. Va demanar als vens de la zona que li prestessin molts llenols de color blanc i els va penjar entorn de la pista a manera de fons, sobre el qual destaqus la figura del cavall. Al maig de 1872, Muybridge va fotografiar el cavall Occident, per sense assolir un resultat, perqu el procs del colodi humit exigiria diversos segons per a obtenir un bon resultat. 

Muybridge va desistir durant un temps d'aquests experiments. Durant aquest temps, va deixar a la seva esposa, Flora, per a efectuar un viatge fotogrfic. En la seva absncia, la seva esposa i el Major Harry Larkins van tenir una relaci amorosa i aquesta va quedar embarassada. Quan Muybridge va descobrir que el nen no li pertanyia, va reptar a Larkins a un duel, on el va matar. Al febrer de 1875 va ser investigat per assassinat per va ser absolt pel jurat per l'atenuant d'homicidi justificat. Desprs d'aquest fet va realitzar un extens viatge per Amrica Central i del Sud, on va fotografiar les construccions de les lnies ferroviries. 

Al tornar, va reprendre el seu treball sobre la fotografia d'acci, assolint a l'abril de 1873 produir millors negatius, en els quals va ser possible reconixer la silueta d'un cavall. Aquesta srie de fotografies aclaria el misteri, mostrant les quatre potes del cavall per sobre del sl, totes en el mateix instant de temps. No va tractar de prendre les fotografies amb una exposici correcta, car sabia que la silueta era suficient per a poder definir la qesti. Els seus primers intents havien fallat perqu l'obturador manual era massa lent per a assolir un temps d'exposici tan breu com precisava. Aix doncs, va inventar un obturador mecnic, consistent en dos parells de fulles de fusta que es lliscaven verticalment per les ranures d'un marc i deixaven al descobert una obertura de 20 centmetres, per la qual passava la llum. Amb aquest sistema s'assolia un temps d'exposici record de/1 500 de segon. 

Stanford, impressionat amb el resultat de l'experiment (conegut ms tard sota el ttol de "El Cavall en moviment ), va encarregar la recerca d'un estudi fotogrfic per a poder captar totes les fases successives del moviment d'un cavall. Els experiments es van reprendre en el reformat ranxo de Stanford durant l'estiu de 1878. Encara que amb una exposici lleugerament insuficient (A causa de les anteriorment esmentades dificultats tcniques de l'poca), la srie resultant de fotografies mostrava clarament tots els moviments d'una euga de carreres de Kentucky anomenada Sally Gardner.

Muybridge va pintar els negatius perqu noms es veis la silueta de l'euga, les potes de la qual adoptaven posicions inconcebibles. El resultat va ser una seqncia de 12 fotografies que es va realitzar aproximadament en mig segon. Grcies a aquest experiment Muybridge va idear una nova tcnica en la qual la pista per al motiu en moviment tenia una longitud d'uns 40 metres. En parallel a ella hi havia una bateria fixa amb 24 cmeres fotogrfiques, i en ambds extrems de la pista, collocades en angles de 90 i de 60, hi havia altres dues bateries de cmeres. En cada instant es disparaven sincrnicament tres cmeres, una de cada bateria. S'impressionaven plaques seques a una velocitat d'obturaci graduable que podia regular-se des de diversos segons fins a l'altssima velocitat de 1/6000 de segon, depenent de la velocitat del motiu a fotografiar. 

En les primeres sries els obturadors de les cmeres es disparaven pel trencament d'uns fils travessats al pas del cavall o altre animal que es trencaven al pas d'aquest, tancant contactes elctrics que anaven activant cadascun dels obturadors. Per desprs Muybridge va inventar un temporitzador a fora d'un tambor rotatori que girava d'acord amb la velocitat del motiu i que, en els instants adequats, enviava impulsos elctrics a les cmeres.

El zoopraxiscopi. 

A l'octubre de 1878, la revista Scientific American va publicar sis gravats fets sobre negatius ampliats de fotografies de Muybridge, on es veia a un cavall movent-se al pas i al trot. La revista proposava als seus lectors que retallssin les illustracions i les muntessin en un zotrop, un cilindre que produeix la illusi de moviment quan gira i les imatges s'observen a travs d'una ranura lateral. L'efecte que s'aconsegueix es basa en  la persistncia retiniana . 

Quan l'ull hum veu una srie d'imatges similars i amb canvis continus que se succexen amb la suficient velocitat  deu o ms imatges per segon  el cervell les interpreta com un moviment real, fent l'efecte d'un moviment continu. Ara b, si les imatges no estiguessin separades unes d'unes altres, es veurien borroses. Desprs de llegir aquest article, Muybridge va pensar que es podrien millorar els resultats projectant les imatges sobre una pantalla i va inventar un aparell que utilitzava la llum per a projectar imatges seqenciant-les mitjanant l's d'un disc de cristall, invent al que va batejar amb el nom de zoopraxiscopi. En el primer projector les imatges eren pintades en el cristall com siluetes. Una segona srie de discos, realitzats entre 1892 i 1894, feia servir dibuixos perfilats impresos en els discos fotogrficament i acolorits a m. Algunes de les imatges animades eren molt complexes, incloent mltiples combinacions d seqncies de moviments d'animals i humans. En 1888, va mostrar les seves fotografies de cavalls a Thomas Edison, degut al fet que aquest, juntament amb William K. L. Dickson eren els inventors del fongraf per a suggerir-los la possibilitat de combinar ambds invents per a mostrar imatges sonores. Encara que la idea mai es va dur a la prctica, Edison si va emprar una srie de fotografies de cavalls en el seu kinetoscopi, aparell precursor del projector de cinema.

El seu llegat cientfic. 
A causa de els seus xits cientfics, Muybridge es va dedicar a registrar els moviments dels ssers humans i dels animals del zoolgic de Filadlfia. Les fotos resultants van ser publicades amb ajuda de la Universitat de Filadlfia en 1887 en el llibre Animal Locomotion (Locomoci Animal), que ha continuat, fins i tot sent fins a avui l'obra de referncia bsica sobre el moviment hum i animal. Va escriure tamb The Attitudes of Animals in Motion (Les postures dels animals en moviment, 1881) que juntament amb Animal Locomotion inclouen 100.000 planxes fotogrfiques. 

Alguns dels seus ltims treballs van ser publicats sota els ttols Animals in Motion (Animals en moviment) i The Human Figure in Motion (La figura humana en moviment, 1901]]).

Va morir el dia 8 de maig de 1904. Les imatges dels 71 discos del seu zoopraxiscopi conegudes que han sobreviscut has estat reprodudes en el llibre de l'any 2004 Eadweard Muybridge: The Kingston Museum Bequest (The Projection Box). 

En els anys 90 del segle XX, el grup de msica O2 va fer un videoclip per a la seva can Lemon que va suposar un tribut a les tcniques de Muybridge.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145482" title="Vall d'Aiges Vives" nonfiltered="3305" processed="3281" dbindex="59205">
La Vall d'Aiges Vives s una vall-corredor que comunica la Ribera Alta amb la Valldigna. La vall segueix una direcci NO-SE, amb consonncia amb les aliniacions ibriques que la delimiten a nord i sud: la Serra de les Agulles i les llomes del Vedat respectvament. Medeix vora 7 quilmetres de llargria.

A la vall es localitza el nucli de poblaci de La Barraca d'Aiges Vives, que pertany a Alzira. El petit nucli va creixer a expenses del Convent de Santa Maria d'Aiges Vives i de les bones condicions quu gaudeix la vall per a l'agricultura. Tant s aix que, ac trobarem la major explotaci agrcola dedicada al cultiu del taronger de tot el Pas Valenci.

 Enllaos interns .
 La Barraca d'Aiges Vives;

 Enllaos externs .
 Web de La Barraca d'Aiges Vives  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145484" title="Zoopraxiscopi" nonfiltered="3306" processed="3282" dbindex="59206">


El zoopraxiscopi s un aparell inventat el 1879 que utilitzava la llum per a projectar imatges seqenciant-les mitjanant l's d'un disc de cristall, inventat per Eadweard Muybridge. Fou molt important en el desenvolupament inicial del cinema, anterior al cinematgraf.

A l'octubre de 1878, la revista Scientific American va publicar sis gravats fets sobre negatius ampliats de fotografies de Muybridge, on es veia a un cavall movent-se al pas i al trot. La revista proposava als seus lectors que retallssin les illustracions i les muntessin en un zotrop, un cilindre que produeix la illusi de moviment quan gira i les imatges s'observen a travs d'una ranura lateral. L'efecte que s'aconsegueix es basa en  la persistncia retiniana . 

Quan l'ull hum veu una srie d'imatges similars i amb canvis continus que se succexen amb la suficient velocitat  deu o ms imatges per segon  el cervell les interpreta com un moviment real, fent l'efecte d'un moviment continu. Ara b, si les imatges no estiguessin separades unes d'unes altres, es veurien borroses. Desprs de llegir aquest article, Muybridge va pensar que es podrien millorar els resultats projectant les imatges sobre una pantalla i va inventar el zoopraxiscopi. 

En el primer projector les imatges eren pintades en el cristall com siluetes. Una segona srie de discos, realitzats entre 1892 i 1894, feia servir dibuixos perfilats impresos en els discos fotogrficament i acolorits a m. Algunes de les imatges animades eren molt complexes, incloent mltiples combinacions d seqncies de moviments d'animals i humans. En 1888, va mostrar les seves fotografies de cavalls a Thomas Edison, degut al fet que aquest, juntament amb William K. L. Dickson eren els inventors del fongraf per a suggerir-los la possibilitat de combinar ambds invents per a mostrar imatges sonores. Encara que la idea mai es va dur a la prctica, Edison si va emprar una srie de fotografies de cavalls en el seu kinetoscopi, aparell precursor del projector de cinema.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145485" title="Els Arcs (Castell de Castells)" nonfiltered="3307" processed="3283" dbindex="59207">


El Paratge dels Arcs s un Paratge Natural Municipal del municipi de Castell de Castells (Marina Alta).

Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 17 de mar de 2005, compta amb una superfcie de 401,33 ha, es troba  en l mbit de la serra de la Serrella, que geolgicament pertany als relleus del prebtic.

 Orografia .
Es tracta d un territori caracteritzat per una orografia accidentada, amb muntanyes que arriben a altituds superiors als 1.300 metres. Entre les muntanyes trobem profundes valls que descendeixen vertiginosament cap a la propera costa. En aquest context l mbit del paratge t la cota mxima a la Penya de l Hedra, amb 1.110 metres d altitud, mentre que la cota mnima no baixa dels 600 metres i se situaria a la zona ms septentrional d'aquest.

 Paisatge .
L acci de l aigua de pluja sobre les roques calcries que conforma els relleus ha originat capritxoses formes, que configuren un atractiu paisatge. El nom dels Arcs prov precisament de la forma d arc que adopten unes formacions rocoses del paratge. L atractiu paisatgstic de l entorn es considera de primer ordre, amb relleus elevats d aparena quasi alpina, i amb els profunds llits de les rambles que en poca de pluges ofereixen l impressionant espectacle de les aiges torrencials. Els punts alts ofereixen als caminants que s atreveixen a arribar unes panormiques vertiginoses de muntanyes i valls, amb el Mediterrani com a decorat de fons, que emmarca el conjunt.
 
 Vegetaci i flora .
T xicotets bosquets de carrasca, on s intercalen alguns exemplars d aur, freixe, i roure valenci, acompanyats pel seguici florstic caracterstic d aquests boscos. No obstant aix, les formacions arbries que hi predominen en l actualitat sn les pinedes de pi blanc, les millors masses del qual se situen en les cotes ms altes del paratge. Tamb cal destacar pel seu inters les comunitats vegetals dels penyals i cingles de la zona, que disposen d'espcies d alt valor per a la seua conservaci.

 Fauna .
Respecte a la fauna cal destacar la presncia en la zona d'espcies de gran inters, entre les quals es compten rapaces com l'guila de panxa blanca, l'guila reial, el falc pelegr i el duc; rptils com la colobra bastarda, el fardatxo ocellat o l'escur ibric i mamfers com la fagina. 

 Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Serra de la Serrella;





}


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145487" title="Curtmetratge" nonfiltered="3308" processed="3284" dbindex="59208">
Un curtmetratge s una producci audiovisual o cinematogrfica que dura substancialment menys que el temps mig d'una pellcula de producci normal. 

Si b no existeix una norma estricta, una possible classificaci per temps podria fer-se d'aquesta manera: La durada dels curtmetratges va des de menys d'un minut fins als 30 minuts. 

Les pellcules d'entre 30 i 60 minuts sn migmetratges. A partir d'una hora de durada es considera llargmetratge. 

Els gneres dels curtmetratges abasten els mateixos que els de les produccions de major durada, per a causa de el seu cost menor se solen usar per a tractar temes menys comercials o en els quals l'autor t ms llibertat creativa. Molts joves creadors usen aquests per a donar els seus primers passos en la indstria cinematogrfica i bastants directors de cinema consagrats avui dia van comenar amb aquestes produccions. 

Probablement el curtmetratge ms fams de la histria sigui "Un chien andalou", escrit i dirigit per dos joves que en aquells dies encara no havien arribat a la fama: Luis Buuel i Salvador Dal. 

En l'actualitat, l'abaratament de les noves tecnologies digitals i el seu acostament a la producci amateur, ha suposat una revoluci en el mn del curtmetratge, en el qual els joves realitzadors poden comenar eludint les grans despeses que fins a ara suposava la realitzaci d'aquestes petites obres. La realitzaci de curtmetratges prolifera de forma eminentment autodidacta ja que no s un gnere definit en el qual existeixin cnons establerts. Per aquest motiu, el denominat "curt" s una plataforma d'impuls dels nous cnons visuals. 

La transgressi de les normes clssiques de la cinematografia t cabuda en aquestes petites obres. Un dels grans problemes als quals s'enfronten els directors s l'absncia d'un mercat definit per a aquestes obres. Sn encara pocs els circuits d'exhibici comercial de curtmetratges malgrat que, d'altra banda, i parallelament, els concursos i certmens d'aquest gnere proliferen cada any. Internet est suposant cada vegada ms una plataforma de difusi del curtmetratge.

Enllaos d'interes:

Cortometrajesonline.com: web amb curmetratges de diferents generes




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145492" title="Decreixement" nonfiltered="3309" processed="3285" dbindex="59209">
El decreixement s un concepte poltic, econmic i social (designat per alguns com un mot obs) que s'oposa al relatiu consens poltic actual sobre el creixement econmic. 

El terme decreixement neix als anys 80   en part a travs de la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen   i per la presa de conscincia de les conseqncies del productivisme de la societat industrial (que deriva d'un sistema liberal o socialista):

 Esgotament dels recursos energtics: petroli, gas, carb, urani.

 Esgotament d'alguns minerals;
 Degradaci del medi ambient: efecte hivernacle, canvi climtic, prdua de la biodiversitat i contaminaci;
 Degradaci de la salut de: la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, allrgies, malformacions, augment del cncer, sense oblidar-nos que l'envelliment de la poblaci s tamb un factor multiplicador. ;
 Evoluci d'un mode de vida dels pasos del nord en detriment dels pasos del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentaci (per exemple els pasos del nord important soja dels pasos empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies... Explotaci considerada neo-colonial dels recursos dels pasos del sud en detriment de la seva autosuficiencia.

Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qesti el desenvolupament sostenible, concepte que s vist pels partidaris del decreixement com un oxmoron (una contradicci dels mateixos termes): a ritme actual, el 20% de la poblaci consumeix el 80% dels recursos naturals.

El consum d'aquests recursos no fa ms que accelerar el seu esgotament. El problema de l'esgotament dels recursos energtics tampoc es t en compte. A la vegada, aix multiplica la petjada ecolgica (la petjada ecolgica es refereix a la superfcie necessria per produir els recursos consumits i per absorvir els residus i la contaminaci). Si tota la poblaci mundial ports un model de vida com un europeu mig, s'estima que es necessitarien entre 3 i 8 planetes Terra. Aquest 20% de la poblaci ms rica, per tant, no t una cap altre ms opci que reduir la producci i el seu consum per tal de decrixer. 

Pels seus partidaris, el decreixement ser, tard o d'hora, imposat per la reducci dels recursos naturals. Per tant proposen d'anticipar-se a la situaci de forma voluntria per palliar els efectes negatius que aix comportar a la qualitat de vida de tots i totes.

 Vegeu tamb .

Responsabilitat social corporativa;
Sostenibilitat;

 Enllaos externs .

Plana del moviment pel decreixement a Catalunya;
Serge Latouche i els conceptes bsics del decreixement sostenible;
Solidaritat, Decreixement i Acci: collectiu decreixentista al Baix Llobregat;
Tres paradigmes: creixement,sostenibilitat,decreixement;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145493" title="Partit Comunista Marxista-Leninista de Benn" nonfiltered="3310" processed="3286" dbindex="59210">
El Partit Comunista Marxista-Leninista de Benn (en Francs: Parti communiste marxiste-lniniste du Bnin) s un partit poltic de Benn liderat per Magloire Yansunnu. El PCMLB va ser fundat a Cotonou al 1999. Yansunnu havia estat expulsat del Partit Comunista de Benin al 1998 seguint-lo una crisi interna en aquell partit.

El PCMLB va ser el 112 partit poltic en registrar-se legalment a Benn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145495" title="Obra d'art" nonfiltered="3311" processed="3287" dbindex="59211">
Una obra d'art s un producte o missatge hum que copia, imita, imagina o transcendeix la realitat i s una creaci realitzada per a esdevenir bella o ser una manifestaci de significat simblic. Aquest producte acostuma a suggerir la visi de l'artista de la realitat exterior i com se sent aquest dins d'aquesta realitat, les obres d'art sn productes d'un temps i un context concret.

Poden esdevenir obres d art les canons, els llibres, les impressions, les escultures, les pintures d'entre altres objectes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145497" title="Partit Socialdemcrata (Benn)" nonfiltered="3312" processed="3288" dbindex="59213">
El Partit Social-Demcrata (Francs: Parti Social-Dmocrate) s un partit poltic de Benn. El seu candidat a les eleccions presidencials del 4 i 18 de mar del 2001, Bruno Amoussou, va guanyar el 8.6 % del vot popular a la primera volta i el 15.9 % a la segona. La segona volta va ser boicotejada pels principals contrincants. A les ltimes eleccions legislatives, al 30 de mar del 2003, el partit era membre del Moviment Presidencial, l'aliana de partidaris de Mathieu Krkou. Va co-establir dins d'aquest Moviment la Uni pel Futur Benn, que va guanyar 31 dels 83 escons. El partit va guanyar a les eleccions presidencials del 5 de mar del 2006 el 16.29 % dels vots pel seu candidat Bruno Amoussou.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145498" title="Werther (pera)" nonfiltered="3313" processed="3289" dbindex="59214">

Werther s una pera en quatre actes de Jules Massenet sobre un llibret en francs d'douard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann, basat en la novella Les penes del jove Werther de Johann Wolfgang von Goethe.  Va ser estrenada a la Hofoper de Viena el 16 de febrer de 1892.

Tot i que el paper principal va ser escrit per a tenor, tamb hi ha una adaptaci per a barton, feta pel mateix Massenet l'any 1902 per al cantant Mattia Battistini.

Sinopsi argumental.

Lloc: Els afores de Frankfurt.
Temps: del juliol al desembre de 1780.

Acte I.
L'agutzil vidu, ensenyant als seus fills una nadala, sorprn a dos vens, Schmidt i Johann, perqu encara s juliol.  Charlotte es vesteix per a un ball. Ats que el seu pretendent, Albert, s fora, ser acompanyada pel Werther, a qui tots consideren un melanclic. Werther arriba i es queda observant com Charlotte prepara el sopar dels seus germans, feina que fa des que sa mare, fa poc, va morir. Werther saluda Charlotte amb un pet; desprs se'n van al ball. Albert torna inesperadament desprs d'estar sis mesos de viatge. s mostra insegur sobre les intencions de Charlotte i disgustat per no hi trobar-la, per Sophie li dona esperances i el consola.  Finalment se'n va amb la promesa de tornar l'endem de mat. Werther i Charlotte tornen molt tard, i ell ja es mostra enamorat d'ella. La seua declaraci d'amor s interrompuda per l'anunci del retorn d'Albert.  Charlotte evoca que va prometre a sa mare moribunda que es casaria amb Albert. Werther manifesta la seua desesperaci.

Acte II.
Han passat tres mesos, i Charlotte i Albert s'han casat. Es dirigeixen felios a l'esglsia, perseguits pel melanclic  Werther.  Sophie intenta animar-lo invitant-lo a un ball. Quan Charlotte ix de l'esglsia, ell li parla del seu primer encontre. Charlotte li suplica que no intente veure-la fins al dia de Nadal, aix els dos podran reflexionar sobre la seua situaci. Werther pensa a sucidar-se, per surt immediatament quan  Sophie el saluda. Charlotte consola la plorosa Sophie, que no pot comprendre un capteniment tan cruel. Ara Albert s'adona que Werther estima Charlotte.

Acte III.
Charlotte es troba sola a casa la vespra de Nadal. Passa el temps rellegint les cartes de Werther, pensant en ell i imaginant la manera en qu podr demanar-li que s'allunye d'ella per sempre. De sobte apareix Werther, i mentre ell li llegeix els seus poemes Charlotte s'adona que n'est enamorada. S'abracen durant un moment, per rpidament ella l'acomiada. Werther se'n va amb pensaments de sucidi. Albert retorna a casa i torna la seua muller trastornada. Werther ha enviat un missatge a Albert demanant-li prestades les seues pistoles, amb l'excusa de necessitar-les per a un llarg viatge. Albert envia un criat amb les pistoles. Charlotte t una terrible premonici i s'afanya a trobar a Werther.

Acte IV.
A l'apartament de Werther, Charlotte ha arribat massa tard. Werther s moribund. Ella el consola declarant-li el seu amor. Li demana perd. Fora, se senten els infants cantant una nadala.

ries destacades.
Acte I - Werther: "O Nature, pleine de grace";
Acte II - Sophie: "Du gai soleil, plein de flame";
Acte III - Charlotte: "Va, laisse couler mes larmes";
Acte III - Charlotte: "Werther! Qui m'aurait dit /Je vous cris de ma petite chambre." (Escena de la carta);
Acte III - Werther: "Pourquoi me rveiller?";

Enregistraments.
DVD:
 TDK: Vienna State Opera 2005: P Jordan (M Alvarez, E Garanca, A Erod);
 Virgin Classics:Paris-Chatelet 2005: M Plasson (T Hampson, S Graham, S Piau);
 Image Entertainment 1998 Film: L Pesek (P Dvorsky, B Fassbnder);
CD:
 RCA Victor 1998: V Jurowski (R Vargas, V Kasarova, D Kotoski, C Schaldenbrand);
 Phillips 2004: 'C Davis (J Carreras, F von Stade, D Bell, I Buchanan);
 EMI Int'l 1997 : M Plasson (A Kraus, T Troyanos, M Manuguerra, C Barbaux) ;
 EMI Classics 1999: A Pappano (R Alagna, A Gheorghiu, T Hampson, P Petibon);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Werther a Jules-Massenet.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145499" title="Variants del go" nonfiltered="3314" processed="3290" dbindex="59215">
Existeixen moltes variants del joc del go, algunes d'elles sn gaireb un joc diferent. A continuaci s'intenten presentar algunes de les variants del joc ms conegudes. 

Per veure les diferncies en les regles del joc de go prpiament dit, consulteu sistemes de puntuaci en el go. Tamb pot resultar til consultar handicap en el go, donat que algunes de les formes de donar handicap sn considerades variacions no estndards del joc.

 Segons el pas .
 Go tibet .

El go tibet es juga en un tauler de 17x17, en comptes del tradicional 19x19. A diferncia del go tradicional, s blanc qui comena, i tamb guanya empats (vegeu l'article del komi).

Abans que comenci el joc, es colloquen sis pedres de cada jugador tal i com es mostra en el diagrama; aquestes pedres inicials s'anomenen Bo. Cal jugar a menys de dues interseccions d'una jugada anterior (o d'un dels Bo): s a dir, es permet jugar a interseccions adjacents, fer salts d'un espai, moviments diagonals i tamb moviments de cavall com en els escacs.

No es pot jugar en un punt on s'acabi de treure una pedra teva. Aquesta variant tan especfica de la regla del ko dna, per si sola, una naturalesa completament diferent al joc.

Si es dna handicap s amb punts, no amb pedres extres. La intersecci del centre compta ms punts: qui la controli al final del joc rep 5 punts addicionals. Si un jugador controla les quatre cantonades (els punts 1-1), aleshores rep un bonus extra de 40 punts. La resta de la partida es compta segons regles xineses.

A banda de totes aquestes regles addicionals, la dinmica del joc s la mateixa que en el go.

 Sunjang baduk .

El Sunjang baduk s una variaci del go (baduk, en core), que sembla que es va comenar a jugar al segle VII dC T dos trets distintius: en primer lloc, la collocaci inicial de les pedres, que s tal i com es mostra en el diagrama. Es colloquen vuit pedres de cada jugador, i la primera jugada de negre s sempre en el centre del tauler.

El segon tret distintiu s el recompte de punts. El sunjang baduk no segueix el recompte de punts per territori ni per rea, sin que utilitza un sistema propi: al final del joc, es treuen del tauler totes aquelles pedres que no serveixen per delimitar territoris, s a dir, totes les pedres internes als territoris de cada jugador.

 Alterant les regles de joc .
 Atari-go .
En aquesta variant, el primer jugador que captura una pedra guanya. Habitualment, s'ensenya a jugar a go als principiants fent unes quantes partides d'atari-go, ja que resulta molt didctic per tal d'aprendre regles i conceptes elementals del go.

Des del plantejament inicial, es pot complicar la situaci a 'el primer que capturi 3 pedres guanya', o b 'el que capturi ms pedres guanya'. D'aquesta manera, resulta natural passar a parlar del concepte de territori, i explicar les regles de puntuaci.
 
 De viure .
A partir d'una situaci inicial molt complicada, blanc guanya si pot aconseguir fer viure un grup. En els diagrames es presenten dues posicions estndards.



 4+1 .
Una partida de 4+1 s com una partida de go normal, llevat que quan un jugador fa quatre en lnia (quatre pedres queden alineades, en qualsevol sentit, incloent diagonals), aleshores es permet al jugador tornar a tirar. Aquesta regla tan simple comporta repensar tota l'estratgia del joc.

Com es pot suposar, tamb es pot jugar a 3+1 o a 5+1, per l'un resulta molt dinmic i el segon, molt semblant a una partida normal de go, pel que la variant 4+1 acostuma a ser la preferida.

Es van poder veure partides de 4+1 per parelles (rengo) a l'ltim Torneig de Go de Barcelona .

 De connectar .
Es juga una partida de go segons les regles que els dos jugadors prefereixin. El primer jugador que aconsegueixi connectar est amb oest o nord amb sud guanya la partida. S'ha de connectar completament, s a dir, es requereix un mnim de 19 pedres (en lnia recta) per tal de poder guanyar la partida.

Es poden afegir regles addicionals. Les ms raonables sn: Negre no pot comenar jugant al mig del tauler, i tamb: guanya Blanc si aconsegueix l'objectiu d'unir dos laterals noms un moviment desprs de Negre.

s interessant de notar la similitud amb el Hex, on l'objectiu del joc s el mateix.

 Environmental go .
LEnvironmental go  va ser inventat pel professor de matemtiques Elwyn Berlekamp. En comptes de fer un moviment, el jugador pot escollir quedar-se la carta ms alta d'entre una pila. Les cartes prenen valors des de 0.5 fins a 20, variant en mig punt cada vegada. Al final, la puntuaci d'un jugador s la suma del seu territori (veure Sistemes de puntuaci en el go), ms el valor de les cartes que t.

 Go de cartes (Cards Go).
Cada jugador disposa d'un conjunt de cartes, indicant formes de pedres. Els jugadors poden crear les formes que tenen en les cartes, sigui simultniament o b per torns. Si la forma no es pot posar sobre el tauler, es perd. A ms de formes, les cartes poden indicar instruccions, com per exemple: treu tres pedres del teu oponent, elimina totes les pedres que estiguin a la fila 10.

Hi ha una subvariant on es juga amb una baralla de cartes i un dau. Cada jugador pot escollir robar una carta o tirar un dau: un resultat de 6 vol dir que perd la jugada, un resultat entre 1 i 5 indica el nombre de pedres que poden jugar en aquell determinat torn.

 Per ms de dos jugadors .
 Rengo .
Sens dubte s la variant ms estesa. En comptes de dos jugadors, hi ha dos equips de dos o ms jugadors, cadascun amb un color. Es va jugant per torns, com en una partida normal de go, respectant a qui li toca de cada equip.

Els integrants d'un equip no poden parlar entre ells, ni comunicar-se de cap manera.

Els torneigs de rengo (o en modalitat pair-go) sn relativament habituals. A KGS hi ha una sala dedicada exclusivament a partides de rengo (Rengo Room).

 Go per parelles (Pair Go) .
El Pair Go s una forma especfica del rengo on els equips estan formats per dues persones: un home i una dona. Va ser introdut per l'Associaci Japonesa de Pair Go per mirar d'incrementar la participaci de les dones. Sembla que el primer torneig que es va fer a Europa va ser el 1992 al Congrs Europeu de Go a Canterbury, Anglaterra.

L'any 2006 es va celebrar el Campionat d'Espanya de Pair Go  a Madrid.

 Go multi-jugador .

Per partides de tres o ms jugadors. Cada jugador t pedres d'un color diferent, i juga individualment. Es poden trobar a vegades jocs de pedres a les tendes preparats per aquest tipus de partides.

 De memria .
 Go d'un color (One-color Go) .
Una partida de One-color Go es juga amb pedres de noms un color, de manera que els dos jugadors han d'anar recordant qui ha jugat cada pedra. Aquesta variant del joc, aix com la segent, tenen una rellevncia especial en l'argument de Hikaru no Go.
 Go cec (Blind Go) .
Un dels dos jugadors (o tots dos) juga sense veure el tauler. Degut a la complexitat del joc, aix resulta molt ms complicat comparativament que jugar una partida d'escacs sense veure el tauler. De fet, resulta difcil de seguir fins i tot per als professionals. Per aix, un jugador amateur com a molt acostuma a intentar fer una partida en un tauler de 9x9.

 Amb coneixement parcial de la posici .
 Go fantasma (Shadow Go) .
Per aquesta variant, es necessiten tres taulers i una tercera persona, a ms dels dos jugadors, que actua d'rbitre. Cada jugador noms pot veure el seu tauler. Cada jugada s'afegeix al tauler propi i al de l'rbitre, de manera que el jugador no sap on estan les pedres de l'adversari, i l'rbitre veu com es desenvolupa la partida normalment. Quan un jugador es disposa a fer una jugada illegal (per exemple, perqu hi ha una pedra de l'altre jugador), l'rbitre l'avisa. Ocasionalment, l'rbitre tamb pot avisar si un grup de pedres estan en atari (a un moviment d'sser capturades).

 Yose Go .
La partida es comena no sobre un tauler buit, sin sobre una posici prvia (per exemple, una partida entre dos professionals). Els dos jugadors continuen la partida, anoten el resultat final, i desprs tornen a jugar-la canviant-se els papers (qui duia Blanc ara duu Negre i a la inversa). El guanyador s qui guanya per una diferncia total de punts ms gran.

 En taulers no estndards .
 Go circular .
Aquesta variant del go va ser introduda al Congrs Europeu de Go de 1996, a Itlia. Es juga en un tauler que es pot descarregar d'Internet.

 Go torodal .
T l'avantatge que es pot jugar en un tauler normal. Cal tenir en compte, per, que el lateral est est identificat amb l'oest, i el lateral nord amb el sud. D'aquesta manera, totes les interseccions tenen quatre llibertats, pel que l'estratgia del joc canvia completament.


 Go tridimensional .
En aquest joc, s'estn la partida a tres dimensions. Un exemple s el Diamond Go, que utilitza com a tauler l'entramat cristall d'un diamant de carboni. T l'avantatge que preserva la dinmica del joc, ja que es mant la 4-connectivitat dels vrtexs.

 Milton Keynes .
El tauler tan particular, que pren la forma de la ciutat anglesa del mateix nom, presenta moltes possibilitats curioses. Es pot trobar el tauler i informaci addicional a la web de la British Go Association .

Referncies.


 Enllaos externs .
Variants curioses del go ;
Recopilatori de variants, algunes d'elles no serioses ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145501" title="Grup trivial" nonfiltered="3315" processed="3291" dbindex="59216">
En lgebra un grup s trivial si noms cont un element.

Evidentment, aquest nic element s l'element neutre i invers de si mateix. Tots els grups trivials sn isomorfos.

En notaci aditiva, hom sol representar el grup trivial mitjanant , encara que, en rigor, caldria fer-ho amb . En notaci multiplicativa la representaci corrent s amb , malgrat que la forma coherent seria emprar .

Com s obvi, tot grup cont un subgrup trivial i noms un.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145506" title="Bruno Amoussou" nonfiltered="3316" processed="3292" dbindex="59217">
Bruno Ange-Marie Amoussou (Djakotomey, 2 de juliol de 1939) s un poltic Benins i lder del Partit Social-Demcrata (PSD). Va ser el president de l'Assamblea Nacional des del 1995 fins al 1999 i ministre de planificaci i desenvolupament sota el President Mathieu Krkou del 1999 al 2005.

A l'abril del 1999, Amoussou, qui era el candidat favorit de Krkou per la presidncia de l'Assamblea Nacional, va ser derrotat per Adrien Houngbdji en una votaci parlamentria.

Amoussou s'ha presentat a totes les quatre eleccions presidencials des que la llei democrtica va ser reintroduda al 1990. Al 1991, va rebre el 5.8 % dels vots i la quarta plaa, per tant fallant per la qualificaci a la segona volta. Al 1996, tamb va quedar quart amb el 7.8 % dels vots; a travs del tercer candidat Houngbdji, Amoussou va recolzar a Krkou contra el president Nicphore Soglo per la segona volta de les eleccions, i Krkou va sortir-ne victoris. A la primera volta de les eleccions del 2001, va tornar a quedar quart un altre cop amb el 8.6 % dels vots, per va participar a la competici quan els candidats del segon i el tercer llocs, Soglo i Houngbdji, van abandonar la cursa. Corrent contra el gran favorit Krkou, a qui havia prviament donat el seu suport per la segona volta, Amoussou va rebre prop del 16 % dels vots.

Amoussou va crrer un altre cop a les eleccions presidencials del mar del 2006, obtetint cap al 16% dels vots i quedant en tercer lloc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145514" title="Crniques de la veritat oculta" nonfiltered="3317" processed="3293" dbindex="59218">
Crniques de la veritat oculta s un recull de contes de Pere Calders. L'any 1954 guany el premi Vctor Catal tot i que no es va publicar fins el 1955 (a l'Editorial Selecta). Est dividit en tres parts:

 La Imprevista certesa;
 Ver, per inexplicable;
 L'escenari desconcertant ;

Es tracta del tercer llibre de narracions de l'autor i, possiblement, sigui una de les seves obres ms conegudes. Suposa un moment clau en la narrativa de Calders (la descoberta per al pblic de la postguerra). En aquest recull destaquen trets caracterstics de la producci de Calders, un estil fcilment identificable. Els ingredients bsics sn l'humor i la fantasia. L'humor ms o menys ambigu, sorneguer per tendre. La fantasia crea situacions impossibles, incorpora elements sobrenaturals a la quotidianitat i situa les histries en un temps i un espai abstractes, imprecisos, irreconeixibles. Els crtics l'han comparat amb altres mestres del conte com ara Edgar Allan Poe i  Franz Kafka, i amb altres autors com ara els italians Luigi Pirandello o Massimo Bontempelli.

Crniques de la veritat oculta s una obra clau en la narrativa de Calders i represent la descoberta, per al pblic de la postguerra, d'un narrador extraordinari. L'humor i la fantasia prpies de l'autor havien guanyat amb els anys en intensitat, profunditat i ambigitat, una ambigitat que embolcalla sempre la literatura fantstica, que va de Poe a Kafka, passant per Pirandello o Bontempelli. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145515" title="Anafrodisac" nonfiltered="3318" processed="3294" dbindex="59219">
Un anafrodisac s una substncia, frmac o medicament que disminueix o suprimeix el desig sexual o libido. T l'efecte invers d'un afrodisac.

Entre les plantes tenen reputaci d'anafrodisacs l'aloc (Vitex agnus-castus), el llpol (Humulus lpulus), el nenfar (Nuphar lutea) i la cmfora (Cinnamomum camphora). 

Els efectes secundaris de certes medicacions poden actuar com anafrodisacs com per exemple alguns antipsictics. 

Existeix el mite urb que l'Exrcit Britnic posava al menjar i en el te dels soldats bromur de potassi pel seu poder sedant (i secundriament anafrodisac) durant la Segona Guerra Mundial. Una creena similar sembla existir als Estats Units amb el nitrat de potassi en el caf de l'exrcit. Tanmateix, totes aquestes substncies sn extremadament perilloses per utilitzar a causa dels seus possibles efectes secundaris.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145516" title="Josep Maria Benet i Jornet" nonfiltered="3319" processed="3295" dbindex="59220">
Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) s un dramaturg i guionista catal.

L'any 1997 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Teatre.
 Una vella, coneguda olor (1964, premi Josep Maria de Sagarra 1963);
 Canons perdudes (1970);
 Berenveu a les fosques (1972);
 La desaparici de Wendy (1974);
 Revolta de bruixes (1976);
 Quan la rdio parlava de Franco (1980);
 El manuscrit d'Al-Bey (1985);
 Desig (1991);
 E.R. (1995, Premio Nacional de Teatro);
 Testament (1997);
 El gos del tinent (1999);
 Olors (2000);
 L'habitaci del nen (2002);
 Salamandra (2005);

Guions per a sries de televisi.
 Poble Nou (1993-1994);
 Nissaga de poder (1996-1998);
 Laberint d'ombres (1998-2000);
 El Cor de la Ciutat (2000 - ?);
 Ventdelpl (2005-2008);
 Amar en tiempos revueltos(2005-?);
 Zoo(2007- ?);

 Enllaos externs .
Pgina dedicada a Josep Maria Benet i Jornet, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145517" title="Salvador Valeri i Pupurull" nonfiltered="3320" processed="3296" dbindex="59221">

Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954), arquitecte. 

 Biografia .
Fill d'un mestre d'obres, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulaci d'arquitecte el 1899. Treball molts anys com a arquitecte municipal al Papiol.

 Obres .
 Casa Comalat .

 Adrea: Barcelona, avinguda Diagonal, 442 i carrer Crsega, 316 ;

Obra inslita, construda entre 1906 i 1911, amb clares influncies gaudinianes. Destaquen especialment les faanes: la principal (avinguda Diagonal), simtrica i urbana, i la posterior (carrer Crsega), menys formal, policromada i decorada amb unes curioses galeries de fusta amb persianes i cermiques de colors. L'interior no s menys espectacular: a ms dels esplndids paviments de mosaic, compta amb un mobiliari exquisit, de formes extremades, en particular els bancs i els llums del vestbul.

 Can Trian .
Valeri tamb va projectar la casa d'estiueig de Flix Trian a Sant Vicen dels Horts. Can Trian, com s anomenada, es troba situada al carrer Barcelona, al bell mig del poble. A Sant Vicen tamb hi va edificar la Casa Gensana i la Fbrica Prats.

 Altres obres .
A Barcelona: la Torre de Sant Jordi (1908, C/S.Eudald 11), la Torre Corts (1913, plaa de Pedralbes s/n), la Casa Espona i la Casa Llaudet (1915), una casa a la Baixada de Briz 20-22 (1926), la Casa Manefa (1930, Sant Pere ms Alt 21) i dues cases al carrer Camlies 5 i 7. 

La casa Bou o Casa de Pedra (1914) al Papiol , el casino de Sant Andreu de la Barca (1926) , cellers a Sant Esteve Sesrovires, la casa Sindreu a l'Ametlla del Valls i la fbrica Cclop (1944) a Igualada.

Vegeu tamb.
 Modernisme catal;

Referncies.


 Enllaos externs.

 Plana dedicada a l'arquitecte;
 Imatges de diverses obres de l'arquitecte ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145520" title="FIBA Amrica" nonfiltered="3321" processed="3297" dbindex="59222">
La FIBA Amrica (Confederaci Panamericana de Bsquet) fundada l'11 d'octubre de 1975 s la confederaci d'associacions nacionals de bsquet a Amrica. s el mxim organisme d'aquest esport en el continent i s una de les cinc confederacions continentals pertanyents a la FIBA. 

FIBA Amrica est integrada per 44 pasos membres, aquests estan dividits en 3 zones: Nord, Centreamrica i Carib (dividida a Carib i Centreamrica) i Amrica del Sud.

 Histria .
 Primers passos .
En els anys 1972 i 1973, el llavors Secretari General de la FIBA, William Jones i Jos Claudio Dos Res, dirigent del bsquet a Brasil van mantenir una srie de converses, en la qual el dirigent brasiler va manifestar la intenci d'alguns delegats de les federacions nacionals d'Amrica del Sud de crear un organisme regional per al continent americ amb una oficina permanent. 

El 11 de juliol de 1974, durant la realitzaci del set campionat de bsquet en Puero Rico, es van reunir els delegats de les tres zones d'Amrica: Nord, Centre i Sud. La reuni es va realitzar per a discutir la formaci de l'equip americ que havia de competir contra el seu parell europeu i l'organitzaci del primer torneig interameric juvenil a les mans de la Confederaci Brasilera de Bsquet. 

En dita cita es trobaven presents: Eduardo Airaldi Rivarola, Secretari Adjunt de FIBA per a Llatinoamrica, Frank H. Spechalske, Secretari Adjunt de FIBA per a Amrica del Nord i dirigents de Brasil, Puerto Rico, Uruguai, Argentina, Estats Units, Equador, Canad, Mxic, Panam, Cuba, Repblica Dominicana, Veneuela, Per, Colmbia i El Salvador. La reuni es va dur a terme en un ambient de cordialitat, collaboraci i comprensi, acceptant-se per unanimitat la realitzaci d'una nova reuni en la Federaci Paulista. 

Considerant-se l'acordat pel Congrs d'Amrica del Sud, realitzat a Bolvia en 1974 i tenint en compte el que especifica l'article 37 dels estatuts de la FIBA, els dies 4 i 5 de maig de 1975 es van reunir en So Paulo, Brasil, els secretaris generals de les associacions de bsquet de l'hemisferi oest en una assemblea de carcter consultiu. Estaven presents els representants de les tres zones d'Amrica. 

Boris Stankovic, el nou Secretari General de la FIBA, va presidir la reuni. Va afirmar que la intenci de la mateixa era elaborar una estructura per a crear una organitzaci que inclogus les tres Amriques i establir una oficina regional a crrec d'un Secretari General. En la sessi del 4 de maig va ser nomenada una comissi integrada pel President i Secretari de la Zona d'Amrica del Sud, el President i Secretari de la Zona de Centreamrica i el Carib, un Delegat dels Estats Units, un Delegat de Canad i els dos Secretaris Adjunts de la FIBA per a Amrica. Aquesta comissi va presentar al dia segent una proposta d'una estructura per a la nova organitzaci, la qual va ser aprovada, quedant encarregada dita comissi de preparar els reglaments de la nova organitzaci. Es va nomenar a Eduardo Airaldi Rivarola, Secretari Executiu Honorari, en qui va recaure la responsabilitat d'organitzar l'Assemblea General que s'havia fixat per al 12 d'Octubre de 1975 en la Ciutat de Mxic.

 Fundaci de la FIBA Amrica . 
La reuni pactada en So Paulo, va ser avanada un dia i es va realitzar segons l'acordat en l'Auditori del Centre Esportiu Olmpic Mexic, reunint-se en Assemblea General els delegats de les Federacions Nacionals de Bsquet. 
Boris Stankovic, Secretari General de la FIBA, es va referir a la comissi nomenada a Brasil amb la finalitat de preparar un projecte d'estatuts que defins l'organitzaci que tindria el bsquet americ. En dita reuni es trobaven els segents pasos representats pels seus delegats: Xile, Brasil, Per, Colmbia, Estats Units, Repblica Dominicana, Cuba, Puerto Rico, Mxic, Canad, El Salvador, Uruguai, Veneuela, Illes Verges, Argentina, Guatemala, Bahamas, Barbados, Panam; i Ibrahim Prez, Secretari de la C. de Zona Centroamericana i del Carib i Ursula Frank, Secretria Administrativa de la FIBA. Es van llegir els 25 Articles que componen l'Estatut de la Confederaci Panamericana de Bsquet (FIBA Amrica), que una vegada aprovats van donar pas a la fundaci de l'Organitzaci Continental el 11 d'octubre de 1975.

 Zones .
 Zona Nord .
  Canad (Canada Basketball);
  Estats Units (USA Basketball);

 Zona de Centreamrica i del Carib .
  Antigua i Barbuda (Associaci de Bsquet Aficionat d'Antigua i Barbuda);
  Aruba (Associaci de Bsquet d'Aruba);
  Bahames (Federaci de Bsquet de les Bahames;
  Barbados (Associaci de Bsquet Aficionat de Barbados);
  Belize (Associaci Nacional de Bsquet de Belize);
  Illes Caiman (Associaci de Bsquet de les Illes Caiman);
  Cuba (Federaci Cubana de Bsquet);
  Dominica (Associaci de Bsquet Aficionat de Dominica);
  Grenada (Associaci Nacional de Bsquet de Grenada);
  Guyana (Federaci de Bsquet Aficionat de Guyana);

 Zona d'Amrica del Sud .
  Argentina (Confederaci Argentina de Bsquet);
  Bolvia (Federaci Boliviana de Bsquet);
  Brasil (Confederaci Brasilenya de Bsquet);
  Colmbia (Federaci Colombiana de Bsquet);
  Equador (Federaci Equatoriana de Bsquet);
  Paraguai (Confederaci Paraguaiana de Bsquet);
  Per (Federaci Peruana de Bsquet);
  Uruguai (Federaci Uruguaia de Bsquet);
  Veneuela (Federaci Veneolana de Bsquet);
  Xile (Confederaci Xilena de Bsquet);

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial de la FIBA Amrica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145521" title="Otto Wagner" nonfiltered="3322" processed="3298" dbindex="59223">

Otto Wagner (Penzing, 13 de juliol de 1841 -   Viena, 11 d'abril de 1918) va ser un arquitecte austrac.

En la seva primera poca el seu estil es va caracteritzar per la robustesa i la sobrietat clssica. Ms tard va rebre l'encrrec de l'ampliaci de Viena, del com solament va realitzar una part. 

Va ser mestre i amic de Adolf Loos, Josef Hoffmann i de J. Olbrich. Va defensar als joves artistes de la Sezession, i es va acostar als seus postulats en obres com les estacions de metro de Viena. 

A la construcci de la Caixa Postal d'Estalvis de Viena (1904-1906) es mostra com un autntic precursor del racionalisme arquitectnic. 

Obres.
 Estacions de metro a Viena (1894-1899).
 Casa Maylica (1898-1900). ;
 Caixa Postal de Viena (1904-1906). ;
 Esglsia Steinhof;

 Enllaos externs.

Biografa i projectes;
http://www.iespana.es/legislaciones/arquitectos.htm;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145522" title="Luis Foglietti Alberola" nonfiltered="3323" processed="3299" dbindex="59224">
Luis Floglietti Alberola (Alacant, 8 d'octubre de 1877 - Madrid, 25 de maig de 1918) va ser un compositor valenci de sarsuela.

Va estudiar amb el seu germ Bernard, i posteriorment al Conservatori de Madrid. Va ser un compositor preco; als 11 anys ja havia compost algunes peces de sal i als 16 anys va estrenar dues sarsueles en teatres d'Alacant.

Entre 1902 i 1905 va ser director d'orquestra del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Posteriorment va ser director musical d'altres teatres, entre ells del Teatre Apolo, bressol del Gnero Chico. Justament va viure els darrers estertors d'aquest subgnere, quan ja estava derivant cap a obres ms fcilment classificables com music-hall o revista, i Foglietti va contribuir a aquesta evoluci amb la composici d'obres intranscendents, amb una msica despreocupada i hedonista. A l'igual que Penella i Guerrero es va sentir atret per la can, component algunes peces.

Va compondre moltes obres en collaboraci, amb Vicent Lle, Apolinar Brull, Pablo Luna i una llarga llista d'altres mestres.

Entre la seua abundant producci sarsuelstica, de ms de 100 ttols, cal destacar els seus grans xits El club de las solteras (1909), La pajarera nacional (1909) amb ms de 500 representacions, El capricho de las damas (1915) i Serafin el pinturero o Contra el querer no hay razones (1916).

Bibliografia.
Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 ;
Diversos autors. Diccionario de la Msica Valenciana. Ed. Iberautor Promociones Culturales, 2006. ISBN 84-8048-705-4 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145525" title=".kid" nonfiltered="3324" processed="3300" dbindex="59227">
.kid s un domini de primer nivell genric d'Internet proposat pel Parlament Europeu pels llocs web dissenyats per als nens, i seria administrat per una autoritat independent. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145526" title="John Steinbeck" nonfiltered="3325" processed="3301" dbindex="59228">


John Earnest Steinbeck ( Salinas, Califrnia 1902 - Nova York 1968 ) fou un escriptor nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1962

Biografia.
Va nixer el 27 de febrer de 1902 a la ciutat de Salinas, poblaci situada a l'estat nord-americ de Califrnia, fill d'immigrants alemanys i irlandesos. Estudi estudis primaris i secundaris a la seva localitat natal per traslladar-se posteriorment a la Universitat de Stanford, on estudi biologia marina i es gradu el 1925. Aquell any es trasllad a Nova York per iniciar la seva carrera com a escriptor per retorn a la seva poblaci natal l'any segent on inici una carrera plena d'xits literaris.

Durant la Segona Guerra Mundial treball com a corresponsal de guerra al New York Herald Tribune. Mor el 20 de desembre de 1968 a la ciutat de Nova York a conseqncia d'un infart de miocardi.

Obra literria.
El 1929 escriv la seva primera novella Cup of gold : A life of Sir Henry Morgan, Buccaneer, with Ocasional Reference to History, una ficci histrica basada en la vida de Henry Morgan, per que no tingu xit. 

El 1935 public Tortilla Flat, amb la qual rep la medalla d'or a la millor novella escrita per un californi concedit per la Commonwealth Club of California. Aquest compendi d'histries humorstiques sobre gent jove durant la Gran depressi obtingu  cert xit. Aquest xit el permet publicar obres ms serioses sobre la Gran depressi, obres com Of Mice and Men ("De ratolins i homes", 1936) i In Dubious Battle que aconseguiren notorietat. 

Desprs de The Long Valley (1937) i Their Blood is Strong (1938), un reportatge sobre els treballadors immigrants, publica The Grapes of Wrath ("Els rams de la ira", 1939), la seva ms completa i ms famosa. No obstant aix, estimant que aquesta obra era massa revolucionria per a tenir xit acord amb el seu editor un tiratge petit. El llibre arriba a l'xit per se li retreu el llenguatge utilitzat aix com les idees desenvolupades, arribant-se a prohibir-se en diverses ciutats de Califrnia. Per aquesta obra aconsegu l'any 1940 el Premi Pulitzer de novella, el mateix any en qu fou adapatada al cinema per John Ford. 

Desprs d'escriure l'any 1947 a Mxic la seva novella The Perl, que fou adaptada per ell mateix al cinema, realitz un viatge fins la Uni Sovitica, juntament amb el fotgraf Robert Capa. El 1952 realitz la seva novella ms popular, The East of Eden ("A l'est de l'Edn"), un llibre escrit com a herncia de la seves idees per als seus fills.

L'any 1962 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura pels seus escrits realistes i imaginatius, en els quals combina l'humor comprensiu i l'opini social afilada.

Obra seleccionada.
1929: Cup of gold : A life of Sir Henry Morgan, Buccaneer, with Ocasional Reference to History;
1932: The Pastures of Heaven ;
1933: The Red Pony;
1933: To a God Unknown;
1935: Tortilla Flat;
1936: In Dubious Battle;
1936: Of Mice and Men;
1939: The Grapes of Wrath, Premi Pulitzer;
1942: The Moon Is Down;
1945: Cannery Row;
1947: The Pearl;
1947: The Wayward Bus;
1951: The Log from the Sea of Cortez;
1952: East of Eden;
1954: Sweet Thursday;
1957: The Short Reign of Pippin IV  - publicat en catal com El breu regnat de Pippin IV ISBN 978-84-7629-995-1;
1962: Travels With Charley in Search of America;

Obra cinematogrfica.
El 1941 inici la seva relaci amb el cinema mitjanant l'escriptura del gui original de la pellcula The Forgotten Village, dirigida per Herbert Kline i Alexander Hammid. El 1944 fou cridat per Alfred Hitchcock per escriure l'argument de la seva pellcula Nufrags, per la qual fou nominat al Premi scar de Hollywood per la seva histria original. L'any segent fou novament nominat pel seu argument a A Medal for Benny, escrita juntament amb Jack Wanger.

El 1947 adapt la seva prpia obra anomenada The Perl a la pellcula anomenada La Perla, dirigida pel mexic Emilio Fernndez. Finalment el 1952 realitz el gui cinematogrfic original de la pellcula Viva Zapata!, dirigida per Elia Kazan i protagonitzada per Marlon Brando i Anthony Quinn, i per la qual fou novament nominat al Premi Oscar.

Premi scar.


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1962;
 ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145528" title="Allucinogen" nonfiltered="3326" processed="3302" dbindex="59229">

Un allucinogen o psicotomimtic s un tipus de psictrop que indueix allucinacions, alteracions de les percepcions, de la coherncia del pensament i de la regularitat de l'estat d'nim, per sense confusi mental persistent o trastorns de la memria. A ms, sovint produeix una modificaci del to afectiu, generalment vers l'eufria, i a continuaci un seguit d'alteracions perceptives, especialment visuals. Aquestes modificacions psquiques sn sempre transitries i els seus efectes reversibles.

Els efectes dels allucingens sn clarament diferents dels estimulants com la cocana o les amfetamines encara que augmenten tamb la vigilncia o l'activitat. Normalment els allucingens no sn addictius contrriament als estimulants per l's d'aquest tipus de substncies va relacionat amb la ingesta d'altres substncies que s ho sn.

 Classificaci dels allucingens.
Els allucingens es classifiquen segons la seua estructura qumica i la seua similitud amb determinats neurotransmissors del sistema nervis central:
Relacionats amb l'cid lisrgic: Estan relacionats amb els alcaloides de la banya del sgol. Entre aquests sn destacables:
l'cid lisrgic;
l'ergotamina i ;
la dietilamida de l'cid lisrgic, tamb anomenat lisergida, LSD-25 o LSD.
Relacionats amb les catecolamines: Destaquen:
la mescalina (alcaloide del peiote -Lophophora williamsii-);
 l'elemicina i la miristicina (alcaloides de la nou moscada) i ;
les amfetamines allucingenes com sn:
la PMA, ;
els ismers de la DMA (p-metoxi i dimetoxiamfetamines) i ;
la DOM o STP (dimetoximetamfetamina).
Relacionats amb la serotonina (5-HT);
Derivats indlics o de la triptamina;
Psilocibina i Psilocina (alcaloides dels anomenats fongs allucingens -gneres Psilocybe, Stropharia i Paneolus-);
Bufotenina (alcaloide de la pell dels anomenats gripaus allucingens);
DMT (N,N-dimetiltriptamina) i DET (N,N-dietiltriptamina);
Alcaloides de l'harmala, continguts a la beguda allucingena Ayahuasca: harmina, harmalina i harmalol.
Alcaloides de l'Amanita muscaria: cid ibotnic i muscimol;
Tots els antagonistes muscarnics naturals a dosis altes.
Altres allucingens sinttics amb ample espectre d'efectes subjectius;
Ketamina: tamb anomenat vulgarment K, Special K, Keta o Vitamina K;
Fenciclidina: tamb anomenada PCP i vulgarment Pols d'ngel;

 Llista de plantes amb efecte allucinogen .

 Argyreia nervosa;
 Atropa belladonna;
 Cannabis sativa;
 Catha edulis;
 Corynante yohimbe;
 Datura innoxia;
 Datura meteliodes;
 Datura stramonium;
 Ephedra sp.
 Humulus lupulus;
 Hyoscyamus niger;
 Ilex paraguayensis;
 Ipomoea violacea;
 Lactuca virosa;
 Lophophora williamdii;
 Mandragora officinarum;
 Maytenus senegalensis;
 Mimosa pudica;
 Papaver somniferum;
 Peganum harmala;
 Piper methysticum;
 Salvia divinorum;
 Solanum nigrum;
 Tabernanthe iboga;
 Trichocereus sp.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145533" title="Turku" nonfiltered="3327" processed="3303" dbindex="59230">


Turku (nom fins, bo en suec) s una ciutat localitzada a la costa sud-oest de Finlndia i la capital administrativa de la Finlndia Occidental (Lnsi-Suomen lni), situada a la riba del riu Aura. Compta amb una poblaci de 174.906 habitants (31/12/2005), dels quals el 5,2% sn de llengua sueca. La seva rea regional, formada per 16 municipis, t una poblaci de 285.682 habitants (2001). s la cinquena ciutat de Finlndia en poblaci (desprs de la capital, Hlsinki, i les ciutats d'Espoo, Tampere i Vantaa).

 Histria .
Turku s la ciutat ms antiga de Finlndia. Se'n, desconeix amb exactitud l'any de fundaci, per la seva histria documentada comena el 1229, quan s'hi va traslladar el bisbat. Avui en dia, hi t la seu l'arquebisbat de l'Esglsia Evanglicoluterana de Finlndia i la catedral de Turku s considerada santuari nacional. Aix no obstant, es considera que probablement ja exists aquesta ciutat al voltant del 1150 com a punt de trobada i de comer dels habitants de l'interior del pas. El nom en fins, Turku, prov precisament de la paraula mercat. El bisbe de la ciutat Mikael Agrcola va ser, el 1554, el primer a utilitzar el fins com a llengua escrita, per a traduir la Bblia a la seva llengua nadiua.

Durant el regnat de Sucia, o sigui fins a l'any 1809, Turku era la capital de Finlndia i va conservar la seva rellevncia com a ciutat cultural, eclesistica i universitria. Ja el 1640 era la primera ciutat universitria de Finlndia, quan la reina Cristina de Sucia hi va fer fundar l'Acadmia de Turku. Durant la Guerra de Finlndia (1808-1809), es va perdre la uni amb Sucia i va passar a formar part de Rssia. Quan el tsar Alexandre I de Rssia va ordenar que Hlsinki es converts en capital del Gran Ducat de Finlndia (per motius poltics), va perdre la capitalitat i les dependncies administratives. A ms a ms, el 1827, desprs d'un gran incendi que va devastar gran part de la ciutat, es va decidir traslladar tamb l'Acadmia a Hlsinki, on va comenar a funcionar el 1828. 

Cultura.

Avui dia, Turku s una ciutat que compta amb tres universitats -la Universitat de Turku (en fins Turun yliopisto), fundada l'any 1920, la Universitat bo Akademi (de llengua sueca, fundada l'any 1918) i l'Escola Superior de Cincies Econmiques i Empresarials de Turku (en fins Turun kauppakorkeakoulu, fundada en 1950). A ms, t un Centre d'Investigaci i Desenvolupament Tecnolgic (en fins Turun Teknologiakeskus), on collaboren -especialment en el camp de les biotecnologies- les universitats, altres institucions d'ensenyament, aix com centres d'investigaci i empreses. Tamb compta Turku amb una Universitat de Cincies Aplicades (Turun Ammattikorkeakoulu) que segons el sistema d'ensenyament fins no s una universitat en tota regla.



Economia.

A nivell nacional, Turku s una ciutat important, a ms del seu patrimoni histric i activitat cultural, pel seu port, l'activitat comercial i com centre de fires nacionals i internacionals. A nivell europeu, Turku forma un punt d'uni entre Estocolm i Sant Petersburg, ja que compta amb connexions regulars de transbordadors, que, en la seva trajectria martima a la capital sueca (unes 10 hores amb vaixell) travessen un dels arxiplags ms bells del mn i fan escala en la capital de les Illes land, Mariehamn, les quals tenen un grau alt d'autonomia.

Ciutats agermanades.

  Sant Petersburg (Rssia, 1953);
  Szeged (Hongria, 1971);
  Gda sk (Polnia, 1958);
  Florncia (Itlia, 1992);
  Gteborg (Sucia, 1946);
  rhus (Dinamarca, 1946);
  Rostock (Alemanya, 1963);

  Bergen (Noruega, 1946);
  Colnia (Alemanya, 1967);
  Varna (Bulgria, 1963);
  Bratislava (Eslovquia, 1976);
  Constana (Romania, 1963);
  Tianjin (Repblica Popular de la Xina, 2000);
  Tartu, Tallinn i Kuressaare (Estnia, acord de cooperaci);


Enllaos externs.

 Turku - Ciutat oficial de Nadal de Finlndia;
 Turku TouRing - Una organitzaci turstica de la regi de Turku.
 Turku Arxiplag - "L'arxiplag ms maco del mn";
 Temps local a Turku del Institut Metereolgic Fins.
 Turun Sanomat - El peridic ms llegit de la ciutat;
 Parc de la cincia de Turku;
 Unikankare Un webzine cultural  de Turku;
 Turn Yliopisto - Universitat de Turku;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145534" title="(16852) Nuredduna" nonfiltered="3328" processed="3304" dbindex="59231">


Nuredduna s un asteroide del sistema solar. Va ser descobert el 12 de desembre de 1997 per Angel Lpez i Rafael Pacheco des de l'Observatori Astronmic de Mallorca. Reb la denominaci provisional de 1997 YP2 fins que la Uni Astronmica Internacional va acceptar la proposta dels seus descobridors que el van batejar amb el nom de Nuredduna, en homenatge a la protagonista del poema "La deixa del geni grec" escrit el 1900 per Miquel Costa i Llobera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145538" title="Velite" nonfiltered="3329" processed="3305" dbindex="59232">
El velite era una de les unitats d'infanteria lleugera de l'exrcit rom abans de la reforma de Mari, era generalment d'algun poble sota el domini de Roma. Anava armat amb un elm, escut, espasa i javelines i com protecci per al cos es cobrien amb una pell de llop. Els velites formaven sempre en primera lnia de combat, seguits dels hastati, principes i triari. Actuaven en les primeres escaramusses de la batalla per a desprs replegar-se entre els buits que deixaven les centries abans de formar per al combat. 

Els velites ("veles" en singular) era la unitat d'infanteria lleugera de l'Exrcit rom. Estava formada pels ciutadans ms pobres i aquells que encara no es consideraven adults per a formar part d'altres unitats d'infanteria com sn els hastati. Es diu que els velites van entrar a formar part en l'any 211 substituint als pitjor armats i menys eficients, no obstant aix, aquesta afirmaci s una dubtosa interpretaci d'un nic passatge de Titus Livi. Els velites anaven armats amb una espasa i amb un feix de javelines lleugeres; protegits per un escut circular d'uns 40 cm de dimetre i molts d'ells, tenien en el seu cap uns cascos que cobrien amb trossos de pells (gaireb sempre de llop) per a fer-se distingir davant dels oficials. Administrativament, estaven assignats a una centria i un maniple concret. 

A la batalla aquesta unitat realitzava escaramusses. En general, hi havia 1.200 velites per cada 3.000 membres de la infanteria romana, per en temps de crisi, el seu nombre es multiplicava. 

Les reformes de Gai Mari van suprimir aquesta categoria d'infanteria lleugera i els antics velites van ser integrats amb la infanteria pesada de les noves cohorts.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145543" title="Crtica de l'art" nonfiltered="3330" processed="3306" dbindex="59233">
La crtica de l'art s l'efecte de valorar la qualitat d una obra d'art. El crtic d'art realitza els seus judicis a partir de valors esttics, morals per tamb poltics, actua d aquesta manera com un referent per al gust del pblic. Aquest fet ha comportat que els artistes, per tamb els comissaris i els marxants siguin valorats pel crtic; els seus escrits repercuteixen de manera important en el preu de les obres.
La crtica de l'art agafa autonomia al sal, es desenvolupa desprs de la creaci de l'Acadmie royale de peinture et de sculpture el 1648. El sal era el mitj pel qual els oficials i acadmics de l'Acadmia podien presentar les seves obres al pblic. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145544" title="Classificaci dels virus" nonfiltered="3331" processed="3307" dbindex="59234">
La classificaci dels virus consisteix en situar i ordenar taxonomicament els virus. Com ja succeix en els organismes ms petits la classificaci no s gens fcil. En el cas dels virus la classificaci encara s ms costosa ja que els virus, estrictament, no se'ls pot considerar ssers vius, ni tampoc absolutament ssers inerts. A ms a ms, la seva possible classificaci s impossible de compatibitzar amb la classificaci tradicional dels organismes cllulars.
Per aquestes raons, la classificaci vrica s avui dia tema de debat i discusi entre diferents idees i propostes, que tenen en compte uns o altres criteris.

Els criteris ms importants a l'hora de classificar sn carcters fenotpics, per no exclusivament. Els principals sn els segents: morfologia, tipus d'cid nucleic emprat per guardar la informaci gentica, mode de replicaci, tipus d'hoste i alteracions que provoquen en aquest.

Les dues classficacions ms acceptades sn la classificaci Baltimore i la classificaci de l'ICTV.

 Classificaci de Baltimore .
Aquest sistema va ser ideat pel bileg David Baltimore, guanyador del Premi Nobel De Medicina de 1975.
El sistema es basa en la manera que els virus tenen la informaci gentica, i els divideix en els segents set grups, que s'anomenen amb nombres romans.
 Grup I: Virus amb doble cadena d'ADN: virus ADN bicatenari o dsDNA ;
 Grup II: Virus amb una sola cadena (o cadena simple) d'ADN: virus ADN monocatenari o ssDNA ;
 Grup III: Virus amb una doble cadena d'ARN: Virus d'ARN bicatenari o dsRNA ;
 Grup IV: Virus amb una sola cadena d'ARN en sentit positiu: Virus d'ARN monocatenari positiu o (+)ssRNA ;
 Grup V: Virus amb una sola cadena d'ARN en sentit negatiu: Virus d'ARN monocatenari negatiu o (-)ssRNA ;
 Grup VI: Virus amb una sola cadena d'ARN i amb transcriptassa inversa: Virus d'ARN monocatenari retrotranscrit o ssRNA-RT ;
 Grup VII: Virus amb doble cadena d'ADN circular i amb trancriptassa inversa:virus ADN bicatenari retrotranscrit o dsDNA-RT ;

 Classificaci de l'ICTV .
L'ICTV s el Comit Internacional de Taxonomia de Virus. Va ser ideat per implementar una normativa que classifiqus virus als principis dels anys noranta. Segons l'ICTV els virus es classifiquen de la segent manera:

Ordre (-virales);
Familia (-viridae);
Subfamilia (-virinae);
Gnere (-virus);
Espcie (-virus);
Com s'aprecia, aquest model segueix l'estructura de l'esquema de txon.
El txon d'ordre s molt nou i encara no s'ha definit amb prou claredat, i per aix fins al moment noms se n'han definit tres. El txon famlia est format per 80 famlies que encara no estan del tot ben classificades. El total d'espcies de virus conegudes s aproximadament 4000.

 Classificaci Vrica .
 Virus d'ADN .




 Virus d'ARN . 


Enllaos Externs.

Llista de Virus de l'ICTV (en angls);
Mtode de Classificaci de Baltimore (en angls);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145546" title="Aliana Estelar" nonfiltered="3332" processed="3308" dbindex="59235">
L'Aliana Estelar (Francs: Alliance toile) s un partit poltic opositor de Benn, format pels Constructors i Directors de la Llibertat i la Democrcia, Els Verds i la Uni per la Democrcia i la Solidaritat Nacional. A les ltimes eleccions legislatives, 30 de mar del 2003, el partit va guanyar 3 dels 83 escons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145548" title="Constructors i Directors de la Llibertat i la Democrcia" nonfiltered="3333" processed="3309" dbindex="59236">
Els Constructors i Directors de la Llibertat i la Democrcia (francs: Btisseurs et Gestionnaires de la Libert et de la Dmocratie) s un partit poltic opositor de Benn, part de l'Aliana Estelar. A les ltimes eleccions legislatives, 30 de mar del 2003, l'Aliana Estelar va guanyar 3 dels 83 escons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145555" title="Uni per la Democrcia i la Solidaritat Nacional" nonfiltered="3334" processed="3310" dbindex="59238">
La Uni per la Democrcia i la Solidaritat Nacional (Francs: Union pour la Dmocratie et la Solidarit Nationale) s un partit poltic opositor de Benn, part de l'Aliana Estelar. A les ltimes eleccions legislatives, 30 de mar del 2003, l'Aliana Estelar va guanyar 3 dels 83 escons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145556" title="Giorgos Seferis" nonfiltered="3335" processed="3311" dbindex="59239">


Giorgos Seferis (en grec:                ), pseudnim de Giorgios Seferiadis, ( Esmirna, Imperi Otom 1900 - Atenes, Grcia 1971 ) fou un diplomtic i poeta grec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1963.

Biografia.
Va nixer el 29 de febrer de 1900 segons el calendari juli (13 de mar del mateix any segons el calendari gregori) a la ciutat d'Esmirna, situada en aquell moment a l'Imperi Otom per que actualment s'anomena Izmir i est situada a Turquia, fill d'un traductor especialitzat en les obres de Lord Byron. Desprs de realitzar els estudis primaris i secundaris a Atenes va iniciar els estudis de dret i literatura a la Universitat de Pars. Tot i el seu inters per la filologia i l'art va decantar-se per la carrera diplomtica.

Mor el 20 de setembre de 1971 a Atenes.

Carrera diplomtica.
Desprs d'estudiar a Pars el 1925 retorn a Atenes i fou nomenat membre del Departament d'Afers Exteriors del seu govern, esdevenint membre de les legacions a Anglaterra (1931-1934) i Albnia (1936-1938). Durant la Segona Guerra Mundial acompany el govern democrtic del seu pas a l'exili a Creta, Egipte, Sud-frica i Itlia, retonarnant al seu pas grcies a l'alliberament d'Atenes per part de les tropes aliades l'any 1944. Continu llavors la seva carrera diplomtica en missions a Turquia (1948-1950) i Londres (1951-1953. Entre 1953 i 1956 fou nomenat ministre d'exteriors pel Lban, Sria, Jordnia i Iraq, i el 1957 fou nomenat ambaixador grec al Regne Unit, crrec que ocup fins el 1961.

Obra literria.
Va escriure en dimotik glosa ("la llengua del poble" o llengua demtica), llengua que havia seguit la seva natural evoluci i que presentava modificacions notables amb la llengua oficial, imposada des de l'Estat, anomenada Katharvusa. 

Influenciat per Konstantin Kavafis, T. S. Eliot i Ezra Pound va intentar combinar les seves prpies experincies amb la histria i la mitologia. Una de les seves principals fonts d'inspiraci va ser L'Odissea d'Homer per mostrar com la personalitat humana no ha canviat a travs dels segles. 

L'any 1963 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva eminent escriptura lrica, inspirada profundament per la cultura del mn helnic".

Obra seleccionada.
1931:        (Strof) ;
1932:        (Sterna);
1935:             (Mythistrima);
1940:                      (Tetradio gymnasmaton);
1940:                             (Imerologuio katastrmatos, I);
1944:                             (Imerologuio katastrmatos, II);
1947:       (Kijli);
1955:                             (Imerologuio katastrmatos, III);
1966:                     (Tria kryf poimata), tradut al catal per Jess Cabezas i Rubn Montas (Tres poemes secrets, Valncia: Edicions de la Guerra, 1993);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1963;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145557" title="Els Verds (Benn)" nonfiltered="3336" processed="3312" dbindex="59240">
Els Verds (Francs: Les Verts) s un partit poltic opositor de Benn, part de l'Aliana Estelar. A les ltimes eleccions legislatives, 30 de mar del 2003, l'Aliana Estelar va guanyar 3 dels 83 escons.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145559" title="Gran Premi de Canad del 1971" nonfiltered="3337" processed="3313" dbindex="59241">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1971, disputat al circuit urb de Mosport el 19 de setembre del 1971.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Pole: Jackie Stewart;

 Volta  rpida:  Denny Hulme  1' 43. 5;

 La cursa es va aturar a les 64 voltes per les condicions climatolgiques adverses.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145565" title="Moviment Aliana de Botswana" nonfiltered="3338" processed="3314" dbindex="59242">
El Moviment Aliana de Botswana (en Angls: Botswana Alliance Movement) s un partit poltic progressista de Botswana, dirigit per Ephraim Lepetu Setshwaelo. A les ltimes eleccions, 30 d'octubre del 2004, el partit va guanyar el 2.8% del vot popular per cap esc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145566" title="Johannes Koskinen" nonfiltered="3339" processed="3315" dbindex="59243">
Hannu Erkki Johannes Koskinen (Janakkala, 1954) Poltic finlands, diputat del Parlament finlands i militant del Partit Socialdemcrata de Finlndia. Exerc el crrec de Ministre de Justcia (1999-2005) i membre de consell municipal de Hmeenlinna (1989-2004). Va nixer a la ciutat finlandesa de Janakkala el 19 de desembre de 1954. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145570" title="Mnica Cruz" nonfiltered="3340" processed="3316" dbindex="59244">
Mnica Cruz (Madrid, 16 de mar de 1977) s una ballarina professional formada pel Real Conservatorio de Danza Espaola, desprs d haver estat durant sis anys estudiant ballet clssic, dansa espanyola i flamenc des que tenia 4 anys

Ha rebut nombroses classes dels ms prestigiosos del ball, i ha format part de la companyia de Joaqun Corts representant "Pasin Gitana" en escenaris com el Radio City de Nova York o el Royal Albert Hall. 

Mnica Cruz ha decidit seguir les passes de la seva germana Penlope en el mn de la interpretaci. La jove, va debutar com a actriu en la srie d xit d'Antena 3, 'Un paso adelante', i est a l espera del seu debut cinematogrfic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145574" title="Ska-P" nonfiltered="3341" processed="3317" dbindex="59245">

Ska-P s un grup espanyol de ska format a Vallecas (barri de Madrid) el 1994. Les seves canons es caracteritzen pel seu inconformisme amb el mn, la crtica al capitalisme i al racisme, i la defensa de la igualtat. La seva can "Cannabis", reivindicant i donant suport a la legalitzaci d'aquesta substncia, va servir de trampol per a aconseguir certa popularitat a Espanya, part de Mxic i Sud-Amrica. A ms compta amb seguidors al Regne Unit, Blgica, Itlia, Sussa, Frana i Alemanya. En els ltims anys va actuar en diversos festivals multiculturals, alternatius i anti-globalitzaci d'Europa.

 Formaci .
 Pulpul (Roberto Gaan Ojea);
 Pipi (Ricardo Degaldo de la Obra);
 Joxemi (Jose Miguel Redin );
 Julio (Julio Cesar Sanchez);
 Kogote (Alberto Javier Amado);
 Luis Mi;
 Txikitin;
 Gari;

 Histria .
Ska-P neix com grup en 1994. Desprs d'uns mesos d'assajos graven el que s el seu primer cd anomenat Ska-P, on ja apuntaven les maneres en les seves lletres i msica, que uns anys desprs els i farien molt populars, encara que els falta temps per arribar a ser famosos, toquen en molts llocs (CSOs, petites convocatries llibertries, venals, etc), per les despeses i poc ms, (Catalunya, Galcia, Almeria, Madrid, etc..).

Per una can seva comena a despuntar, sobretot a Madrid. Era una can de suport al Rayo Vallecano, l'equip de futbol, smbol del barri de "Vallekas" al que se senten molt units (encara que solament alguns dels seus membres visquin en ell). I sobretot perqu la banda es mou sempre pels seus carrers i assagen en ell, aquesta can per a molts acaba sent un himne i es comena a escoltar molt en molts bars del barri. A poc a poc es va contagiant a altres llocs de la ciutat, i ms i ms gent es va assabentant que hi ha un grup anomenat Ska-P amb unes lletres que parlen contra la corrupci poltica, contra el racisme, que sn antimilitaristes, antisistemes, i que criden a la desobedincia civil. 

 1995-1996:  Entrant en combat   .

El seu guitarrista, Toni Escobar deixa el grup, (en aquella poca tots treballaven i per les nits assajaven el local). Desprs de provar a diversos guitarristes, decideixen quedar-se amb un dels que apareix per all anomenat Joxemi originari de Larraga (Navarra), no era tcnica tot el que es buscava en un grup com a Ska-P sin mes b el sentir aquesta histria com seva, i acabar sent un ms. Tamb s quan ja definitivament entra a formar part del grup oficialment Pipi, que fins a llavors solia sortir disfressat en algunes canons i ajudava al grup a carregar i descarregar el material. A partir d'ara seria quan hauria de treballar-se unes lletres millor elaborades, cosa que amb la seva habitual desimboltura no li costaria molt. I arriba el concert que definitivament, i juntament amb la sortida del seu nou lbum (juny del 96), El vals de l'obrer, els situaria en un lloc de privilegi en l'escena musical ibrica, el 9 Festival Vallekas Rock. A partir de llavors es comena a parlar d'ells com una banda amb collons de dir les coses clares, amb una bona msica, i un noi que es disfressa i no deixa a ning indiferent.

 1997-1999:  Primera Gira internacional  .
Arriba l'enregistrament de Eurosis, el seu 3 Cd, i tornen a la carretera sense relax, i comencen de nou gires per tota Espanya, i continuen afermant-se mes a Frana. Fan la seua primera gira per Argentina, com teloners de Ataque 77, amb un concert a destacar en l'estadi Obres davant unes 4.OOO persones, i des de aquella posici es van A Mxic. En total un mes de gira per aquests dos pasos on deixen una molt bona impressi. A Mxic tornarien en tot just un any. Pako, bateria i membre fundador de Ska-P deixa la banda i entra Luismi com a nou bateria, vell conegut del grup i que s'integra sense problemes en el grup, i al poc temps tornen a tocar en directe. Acudeixen a Itlia, per a tocar en el festival Arezzo Wave, on els esperen 10.000 persones corejant totes les seves canons.

 2000-2002: El millor moment .
En el any 2000 treuen un nou Cd anomenat Planeta Eskoria, on endureixen el seu so,i es fan un xic mes seriosos, dintre del que cap en una banda com Ska-P, on l'humor i la ironia tenen un lloc important, al costat de la protesta ms directa. Les gires a hores d'ara ja es reparteixen per Frana, Itlia, Sussa i Espanya. Sembla ser que ja sn una banda que no sol compte en l'Estat Espanyol, sin que ja sn considerada banda internacional, toquen tant en aquests pasos com uns anys abans ho fessin a Espanya. 

En el any 2002 graven el seu cinqu lbum Que Corri la Veu, potser el disc ms complet de la banda, ja que ells mateixos ho consideren una barreja perfecta de la personalitat de la banda. En aquest disc hi ha de tot: molt moviment, ironia i unes lletres ben pensades. La llista de pasos que van coneixent a Ska-P va augmentant; fan una gira Europea tocant en pasos com Hongria, ustria, Holanda, Blgica i els anteriorment citats.

 2004-2005:  Una Nova Gira  .

Durant l'any 2004 surt el seu CD Incontrolable, que a ms de contar amb 16 canons gravades en directe per tota Europa, li acompanya un DVD amb 13 temes gravats en Nyon, Sussa i Pars. A ms s'incorporen tots els videoclips de la banda i imatges del grup en l'ltima gira.

 Aturada Indefinida .

Desprs de ms de deu anys en actiu, al febrer de 2005 van anunciar que anaven a fer un aturada indefinidament. "Queda oberta la possibilitat d'una futura tornada", com van dir els membres del grup. 

Van anunciar a ms una gira de comiat. El seu ltim concert a Espanya va ser el 24 de setembre de 2005 en la Coberta de Legans, i l'ltim recital definitiu va ser en Argentina a mitjans d'octubre del 2005.Els integrants del grup van decidir donar per finalitzada la seua gira de comiat en aquesta ciutat a causa del tracte rebut en ocasions anteriors. Tot el recaptat en aquest festival va ser donat a diferents organitzacions benfiques argentines i menjadors comunitaris. En 2006, sis mesos desprs de l'aturada, el cantant Pulpul va fer una entrada en la pgina oficial anunciant que ell seguia component i esperava que aquestes lletres anessin en un futur les d'un nou disc de Ska-P .

L'any 2006, sis mesos ms tard de l'aturada, el cantant Pulpul fu una entrada a la pgina oficial del grup anunciant que ell seguia componen i esperava que aquelles lletres fossin en un futur les del nou disc d'Ska-p. Alguns membres del grup formaren part d'altres grups durant l'aturada. s el cas de Pipi que fund un grup alternatiu semblant a Ska-p que s'anomena The Locos. Joxemi form part d'un grup d'un estil ms proper al punk anomenat No-Relax.

 2008:  El retorn .
El dia 12 d'octubre de 2007, dos anys exactament desprs des de l'ltim concert a Argentina, a travs d'un comunicat a la pgina oficial de Ska-p, el membre Pulpul anuncia una possible reuni del grup durant el 2008. El mateix Pulpul desvetll tamb que si aquesta reuni es confirms, ells tornarien a assajar amb l'antic repertori. Per ltim, tamb anunci que si tot ans b traurien un nou lbum a finals de 2008. Desprs d'aquest primer comunicat, els seus companys, excepte inicialment Pipi, donaren suport al retorn del grup; posteriorment Pipi s'un als seus companys per al retorn del grup. Alacrn Producciones obr la contracci de Ska-p per a una possible gira el 2008. El retorn del grup es confirm a la pgina oficial del grup, que comunicava que es llanaria a la venda un nou disc a l'octubre d'aquell any titulat Lgrimas y Gozos i una Minigira per Europa (Itlia, Frana, Blgica, Sussa i Espanya) i pasos llatinoamericans (Mxic, Xile, Equador, Argentina i Veneuela).

El dia 5 de setembre de 2008, llanaren un primer single de l'lbum Lgrimas y Gozos, titulat Crimen Sollicitationis, en el qual realitzen una dura crtica a l'esglsia catlica tant al Papa Benet XVI com a la pederstia d'alguns sacerdots.

L'lbum Lgrimas y Gozos va sortir a la venda el 7 d'octubre de 2008 desprs de sis anys sense un disc d'estudis i desprs de tres sense trepitjar els escenaris.

Discografia.
Ska-P - 1995;
El vals del obrero - 1996;
Eurosis - 1998;
Planeta eskoria - 2000;
Que corra la voz! - 2002;
Incontrolable - 2004;
 Lgrimas y Gozos - 2008;

 lbums en directe .
 Incontrolable (CD+DVD) - 2004;
 Ska-P En Concierto (noms a Frana) - 1999;

 lbums Singles .
 Cannabis - 1996;
 apa Es - 1998;
 Paramilitar - 1998;
 Planeta Eskoria - 2000;
 Derecho de Admisin - 2000;
 Crimen Sollicitationis - 2008;

 Tributs .
 Mano Negra Illegal (Seor Matanza) - 2001 (lbum Tribut a Mano Negra) ;
 Agradecidos... Rosendo (Navegando) - 1997 (lbum Tribut a Rosendo);

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145576" title="Mikhal Xlokhov" nonfiltered="3342" processed="3318" dbindex="59246">


Mikhal Aleksndrovitx Xlokhov (en rus                                ) (Krujilin, Rssia, 1905 - Viixenskaia, URSS, 1984) fou un novellista sovitic guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1965.

A ms, va ser un poltic i membre important del Partit Comunista de la Uni Sovitica. Principal exponent de la cultura sovitica, les seves obres han estat tradudes a ms de 30 idiomes. 

Biografia.
Va nixer l'11 de maig de 1905 segons el calendari juli vigent en aquell moment (24 de maig del mateix any segons el calendari gregori) al llogaret de Krujilin, poblaci situada a la provncia de Rostov, en una famlia cosaca. Va participar en la Primera Guerra Mundial i desprs en la Guerra Civil Russa. El 1917, commogut pels eslgans i les proclames dels bolxevics, s'allist a l'Exrcit Roig i tamb va treballar com a periodista i editor. 

Desprs del triomf bolxevic Xlokhov es va establir a Moscou, on va comenar la seva carrera com a escriptor. Va ingressar al Partit Comunista de la Uni Sovitica el 1932 i el 1937 va ser escollit diputat del Soviet Suprem de l'URSS. La publicaci dEl Don de plcides aiges, que va aconseguir el premi Stalin l'any 1941, el va convertir en l'escriptor ms influent de la Uni Sovitica. Xlokhov va acompanyar Nikita Khrusxov el 1959 en el seu viatge a l'Europa occidental i als Estats Units, i el 1961 va ser escollit membre del Comit Central del Partit. Fou nomenat dues vegades Heroi del Treball Socialista.

Mor el 21 de febrer de 1984 a la poblaci sovitica de Viixenskaia.

Obra literria. 
Xlokhov s una de les figures ms importants del segle XX en la literatura russa. Les obres de Xlokhov sn el reflex de l'ambient i les circumstncies histriques d'un indret especfic. Aquest autor es va moure sempre en la ms estricta ortodxia sovitica. Segons els crtics, els seus escrits estan marcats per la contradicci entre la fidelitat a un art realista que Xlokhov va arribar a dominar com pocs, una maduresa literria preco per a un escriptor (als vint-i-tres anys publica El Don de plcides aiges) i la submissi als dictats de la propaganda oficialista. Sens dubte s es dest de tot escriptor debatre's entre crides contradictries. 

Algunes de les seves novelles mostren sinceritat; es pot reconstruir la histria de la cruenta Guerra Civil Russa a El Don de plcides aiges (Tikhi Don, 1928-1940) millor que en qualsevol manual d'histria contempornia. Aquesta, la seva millor novella segons el parer de la crtica, relata l'epopeia dels cosacs del Don, des de l'inici de la guerra fins al triomf bolxevic, vista a travs de la histria individual del protagonista. Terres conreades (Pdniataia tselin, 1932-1960) evoca les transformacions produdes en l'agricultura sovitica per les granges collectives. Lluitaren per la Ptria (On srajalis za Rdinu, 1942) exalta l'heroisme dels soldats sovitics que van lliurar la Segona Guerra Mundial o "Gran Guerra Ptria" contra l'invasor nazi. 

En l'actualitat, a Rssia, les generacions de la comunitat cosaca consideren aquest novellista un dels personatges transcendentals en la histria del seu poble. Grcies a les seves obres es van preservar detalls valuosos de la tradici i la cultura cosaques, valors i costums de qu el mateix escriptor es va embeure en la seva famlia durant la infncia. 

Obra seleccionada.
1925:                  -Dnskie rasskazi- (Contes del Don);
1926:                 -Lazrevaia step- (L'estepa de Lazrevi);
1928-1940:           -Tikhi Don- (El Don de plcides aiges, 4 volums);
1932-1960:                 -Pdniataia tselin- (Terres conreades, 2 volums);
1942:                         -On srajalis za Rdinu- (Lluitaren per la Ptria);
1942:                 -Naka nnavisti- (La cincia de l'odi);
1951:                -Slovo o Rdine- (Glria a la Ptria);
1956-1957:                 -Sudb txeloveka- (El dest d'un home);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1965;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145580" title="Buick Park Avenue" nonfiltered="3343" processed="3319" dbindex="59247">

El Buick Park Avenue va ser el paquet premium del Buick Electra des del 1975 al 1990, i va comercialitzar-se com a autombil per Buick durant els anys 1991 a 2005, substituint al Buick Electra. Buick va anomenar-lo Park Avenue en tribut al fams bulevard de Nova York, que es diu Park Avenue.

Un paquet d'equipament luxs, el Ultra, va ser disponible durant la vida comercial del model de Buick, i destaca per incorporar una mecnica de majors prestacions respecte del model estndard.

El Park Avenue va ser fabricat a les factories de Hamtramck, Michigan i Lake Orion, Michigan.

 Primera generaci (1991-1996) .

El Park Avenue del 1991 va estar construt sobre el xasss C de GM. El seu disseny exterior era d'acord al dels Buick dels 1990. Elegant, de lnies suaus i amb detalls com el "dollar-grin" o el "full-width taillamps"; de fet, molts cops l'anomenaven el "Jaguar americ".

Dimensions del Park Avenue

Batalla (Wheelbase): 2,814 m (110.8 in)

Llargada (Length): 5,229 m (205.9 in)

Amplada (Width): 1,882 m (74.1 in)

Alada (Height): 1,399 m (55.1 in)

Mecnicament, tots els Park Avenue equipen un 3.8L 3800 V6 Srie I. Les versions que equipen l'acabat Ultra, disponibles a partir del 1992, el 3.8L 3800 V6 Srie I equipa un compressor (en petites xifres). La transmissi nicament es automtica i de 4 velocitats 4T60-E.

El Park Avenue va comercialitzar-se a Europa els anys 1991-1996 amb alguns detalls canviats.

Al 1995 el Park Avenue rep un nou 3.8L 3800 V6 Srie II de 205 cv.

Vehicles relacionats amb el Park Avenue sn el Oldsmobile 98 o Cadillac Deville.

 Segona generaci (1997-2005) .

Una versi actualitzada del Park Avenue va aparixer al 1997. Novetats respecte de l'anterior, es el xasss G de GM, usada pel Buick Riviera que millora respecte de l'anterior. 

Dimensions del Park Avenue

Batalla (Wheelbase): 2,891 m (113.8 in)

Llargada (Length): 5,253 m (206.8 in)

Amplada (Width): 1,897 m (74.7 in)

Alada (Height): 1,458 m (57.4 in)

El paquet base inclou un ornament al cap, i l'ultra t la "trishield" ms discreta. De fet, el Park Avenue del 2004 va ser l'ltim Buick al mercat Nord Americ en equipar un ornament al cap. Fins al 2003, el Buick no ha rebut cap canvi important. A partir del 2003, tornen els "ventiports", aix com una graella ms arrodonida, aix com el "trishield" monocromtic.

Mecnicament, existien les segents mecniques: tots els Park Avenue equipen un 3.8L i els Ultra, equipen el mateix 3.8L per amb compressor (SC, Supercharged).

 3.8L 3800 V6 Srie II de 205 cv.
 3.8L 3800 V6 Srie II SC de 240 cv. ;

La transmissi nicament es automtica i de 4 velocitats 4T65-E.

El model del 2005, el Park Avenue rep una nova graella i uns nous "ventiports". Els ltims 3000 Park Avenue equipen un paquet "Special Edition" per commemorar el cessament de producci del Park Avenue.

Com el Buick LeSabre, el Park Avenue va ser substitut pel Buick Lucerne.

Models semblants al Park Avenue sn el Buick Riviera, Buick LeSabre, Oldsmobile Aurora i Pontiac Bonneville.

 Tercera generaci (2007-) .

El Buick Park Avenue apareix de nou, per no al mercat Nord Americ de moment, sin al mercat xins. Basat amb la plataforma Zeta, que comparteix amb el Holden Statesman o Holden Caprice. Destaca la llarga batalla, d'acord amb GM, dotar al Park Avenue de major espai interior.

Dimensions del Park Avenue

Batalla (Wheelbase): 3,009 m

Llargada (Length): 5,175 m

Amplada (Width): 1,899 m

Alada (Height): 1,480 m

Els paquets d'equipament sn el Confort (base), Luxury i Elite, de major luxe.

Mecnicament podr elegir-se per 2 opcions:

 3.6L V6 High Feature anomenat AlloyTec de 250 cv i 340 Nm. Amb aquest, el Park Avenue cobreix el 0-100 Km/h en 7,8 s;
 2.8L V6 High Feature anomenat AlloyTec de 201 cv i 265 Nm;

Entre les opcions que equipa el Park Avenue, destacar el RES (Remote Engine Start), que permet al conductor engegar el motor fins 20 minuts en una distncia mxima de 60 metres. Tamb inclou GPS, Bluetooth per connectar el mbil, seients de pell amb 8 ajustos diferents (seients de davant).

 Enllaos externs .

 Buick Park Avenue del 2005 ;
 Buick Park Avenue a Consumer Guide ;
 Nota del Buick Park Avenue a Autoblog.com ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145588" title="Gran Premi de Canad del 1972" nonfiltered="3344" processed="3320" dbindex="59250">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1972, disputat al circuit urb de Mosport el 24 de setembre del 1972.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole: Jackie Stewart;

 Volta  rpida:  Jackie Stewart  1' 15. 7  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145598" title="Die Brcke" nonfiltered="3345" processed="3321" dbindex="59251">
Die Brcke (el pont) fou un grup de pintors alemanys expressionistes reunits a Dresden, s'inicia en 1905 fins a 1913. La pintura del grup Die Brcke s una de les primeres expressions de les avantguardes del segle XX, en aquesta no noms es busca experimentar i innovar sin tamb s'efectua una protesta contra els academicismes i contra certs "estovaments" i rebuscamentos tpics de la Belle poque; en rigor Die Brcke com Der Blaue Reiter assenyalen la fi de tal poca i trasunten l'inici d'un perode de crisi

El grup es fundar per quatre estudiants d'arquitectura, que tendran influncies del Jugendstil i de Hermann Olbrich. 
Ernst Ludwig Kirchner (1880 -1938) ;
Erich Heckel (1883 -1970) ;
Fritz Bleyl (1880 - 1966) ;
Karl Schmidt-Rottluff (1884 -1976) ;
En l'any 1906 es van sumar al grup Max Hermann Pechstein(1881 - 1955) i Emil Nolde (1867 - 1956). 
En l'any 1910 tamb s'afegir Otto Muller (1874 - 1930).

Els seus objectius sn aquells propis de l'expressionisme, per com grup particular es van centrar en la consecuci d'un art nacional lligat a la seva prpia histria, realitzar una crnica de la vida quotidiana i els seus significats, deslligar-se de l'educaci oficial i unir-se contra la societat burgesa. 

El grup va ser plantejat amb uns objectius clars i normes explcites: 
-es realitzaven reunions setmanals (en el taller de Kirchner), on es dibuixava i discutia sobre temes esttics, socials... 
- es va establir l'objectiu com d'aconseguir una comunitat d'artistes 
- les obres que s'exhibissin, havien d'estar aprovades per tot el grup 
- s'havia d'exposar en grup (de fet, Max Hermann Pechstein va ser expulsat per exposar en solitari).

Estilsticament podem assenyalar estridents colors, traos catics i angulosos, temes plens d'ansietat, deformacions... que assenyalen la inquietut psquica de l'autor. A pesar que negussin tot el passat, els s impossible deslligar-se de la seva base i formaci. El simbolisme de Munch estar present de foma contnua. 

Tamb veiem es nota la influncia dels colors de Gauguin i Van Gogh, i en les formes de l' art afric i d'Oceania. Van fer servir diversos mitjans, reivindicant l's de la xilografia, a ms de pintura, litografia, disseny de mobles...

Dintre del Expressionisme podrem fer certes diferenciacions: 
- Expressionisme a Alemanya: 
 Die Brcke ;
 Der Blaue Reiter ;
 L'artista Ernst Barlach que no s'inscriur en cap grup ;

- Expressionisme a ustria (Viena): 
 Gustav Klimt ;
 Oscar Kokoschka ;
 Egon Schiele;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145599" title="Egon Schiele" nonfiltered="3346" processed="3322" dbindex="59252">
 

Egon Schiele (Tulln, ustria, 12 de juny de 1890   Viena, 31 d'octubre de 1918), va ser un pintor austrac contemporani de Gustav Klimt. Va ser un dels alumnes avantatjats de Gustav Klimt i juntament amb Oskar Kokoschka conformen el que es coneix per expressionisme austrac. 

Biografia. 
El seu pare era cap d'estaci; la seva mare originria de Krumau (actualment esk Krumlov), a Bohmia. En 1905 el seu pare mor i el jove Schiele s enviat a casa d'un oncle, el qual desprs d'haver-lo temptat intilment perqu es dediqus als ferrocarrils, descobreix el seu talent artstic. Ja en aquesta poca, comena a pintar, especialment autorretrats.

En 1906 ingressa en la Acadmia de Belles Arts de Viena, on va estudiar dibuix i disseny. Frustrat per l'ambient conservador i tancat, en 1909, abandona l'Acadmia i funda la Neukunstgruppe. Aquest any coneix la nova teoria artstica de l'estil Secessi viens, en particular a Gustav Klimt, que ser per sempre model d'admiraci i un mestre molt influent per Schiele. 

Tamb Klimt li tindr molta estima, presentant-li alguns rics mecenes, que li assegurar una certa estabilitat financera com debutant en l'escena artstica vienesa. En 1908, Schiele exposa per primera vegada, sent un gran xit. Abandona el rgid estil de l'Acadmia, i gira cap al expressionisme: Al costat dels retrats d'amics i autorretrats, representar el nu a travs d'una agressiva distorsi figurativa. 

En 1911 coneix a Valerie (Wally) Neuzil de 17 anys amb la qual entaula una relaci sentimental i ser la seva model per a algunes de les seves millors obres. Schiele i Wally decideixen marxar de Viena per a tractar d'aconseguir la inspiraci en el camp i se'n van a Krumau (el poble de la seva mare).

 

La seva forma de vida xoca als habitants, i el mxim escndol es produeix el 1912 quan s acusat per corrupci de menors per l'edat de la seva jove amant. A ms era corrent que prengus com models als nens que s'acostaven a casa seva i sovint els retratava nus o en posici que semblava obscena pel que es va considerar la seva obra ms o menys com pornogrfica. La conclusi d'aquest fet va ser l'arrest, una breu estada en la pres i la crema d'un dels seus dibuixos. 

Schiele va tornar a Viena, grcies al seu amic Klimt, va obtenir nombrosos encrrecs i va tornar a l'alt de l'escena artstica austraca, arribant a participar en moltes exposicions internacionals. La seva producci artstica es fa molt nombrosa en aquests moments, en la seva majoria retrats i autorretrats. 

Va conixer a Edith i a Adele Harms, dues germanes de classe burgesa i desprs de cortejar a ambdues, es va casar amb Edith en 1914. El matrimoni el va dotar d'una nova estabilitat i va ressorgir una nova fora pictrica influt per l'obra del pintor Ferdinand Hodler. 

Als pocs dies va sobrevenir la Primera Guerra Mundial i Egon Schiele, per pertnyer al que es considera l'elit intellectual, no s enviat al front. En 1918 va participar amb xit en una exposici de la Secessi de Viena, a ms d'altres exposicions a Zuric, Praga i Dresden. A la tardor de 1918 la epidmia de grip espanyola (que va causar ms de 20 milions de morts a Europa) va assolar Viena. 

Edith, embarassada de sis mesos, va morir el 28 d'octubre. Als pocs dies, el 31 d'octubre de 1918, Egon Schiele va morir a la curta edat de 28 anys. Al febrer d'aquest any tamb va acabar la vida del seu amic i mestre Gustav Klimt.

Estil. 
La seva temtica assumeix una altssima tensi emotiva en la sensualitat que es torna obsessi ertica, al costat del tema de la solitud angoixant. Schiele utilitza una lnia tallant i incisiva per a esprmer la seva prpia realitat i per a mostrar impetuosament la dramtica destrucci fsica i moral del ser hum. 

El color adquireix un valor autnom, no naturalstic, resultant particularment efica en les seves aquarelles i en els seus dissenys. Igual que altres pintors austracs de l'poca com  Alfred Kubin i Oskar Kokoschka, l'espai es converteix en una espcie de buit que representa la trgica dimensi existencial de l'home, en continu conflicte entre la vida i la mort.

Galeria.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145600" title="Primo Levi" nonfiltered="3347" processed="3323" dbindex="59253">
Primo Levi (Tor (Itlia), 31 de juliol de 1919 - 11 d'abril de 1987) va ser un escriptor itali d'origen jueu, autor de memries, relats, poemes i novelles. Va ser un resistent antifeixista, supervivent de l'Holocaust. s conegut sobretot per les obres que va dedicar a donar testimoniatge sobre l'Holocaust, particularment el relat de l'any que va estar presoner en el camp d'extermini d' Auschwitz. La seva obra Si aix s un home est considerada com una de ms importants del segle XX.

Biografia. 

Levi va nixer a Tor en 1919 en el si d'una famlia lliberal jueva. Es va llicenciar en qumica per la Universitat de Tor en 1941. 

En 1943 ell i uns camarades van sortir al camp i van intentar unir-se a la resistncia antifeixista italiana. Completament inexpert per a tal aventura, va ser arrestat per la milcia feixista que el va lliurar a l'exrcit d'ocupaci alemany  en identificar-se com a jueu  com a partis l'haurien afusellat immediatament . 

Va ser deportat a Auschwitz el 1944, un dels camps d'extermini situat en la Polnia ocupada pels nazis, on va passar deu mesos abans que el camp fora alliberat per l'Exrcit Roig. Dels 650 jueus italians de la seva "remesa", Levi va ser un dels 20 supervivents que va deixar viu el camp. 

Al tornar A Itlia, Levi va exercir com a qumic industrial en la factoria qumica SIVA a Tor. Aviat va comenar a escriure sobre les seves experincies en el camp que es van convertir en les seves dues memries clssiques: Si aix s un home (Se Questo  un Uomo) i La Treva (La tregua). Tamb va escriure altres dues memries molt benvolgudes, Moments d'Indult i El Sistema Peridic. 

Moments d'Indult brega amb personatges que va observar durant la seva pres. El Sistema Peridic s una collecci de peces curtes, majorment episodis de la seva vida per tamb dos relats curts, tots relacionats d'alguna manera amb algun dels elements qumics. 

L'ambiciosa novella Si Ara No, Quan?, que conta la histria d'una banda de partisans jueus durant la Segona Guerra Mundial errants per Rssia i Polnia, va guanyar els destacats premis Viareggio i Campiello quan va ser publicada a Itlia, i van fer a Levi internacionalment conegut. 

Els seus relats curts ms coneguts es troben en La Torcedura del Mico (1978), una collecci de relats curts sobre treball i treballadors contats per un narrador que recorda al propi Levi. Levi es va retirar de la seva posici com gestor de SIVA en 1977 per a dedicar-se a escriure a temps complet. 

El ms important dels seus ltims treballs va ser el seu llibre final, Els Enfonsats i els Salvats, una anlisi de l'holocaust en el qual Levi va explicar que encara que no odiava al poble alemany pel que havia passat, no els havia perdonat. Levi va morir, aparentment per sucidi, l'11 d'abril de 1987, encara que alguns amics i bigrafs han qestionat el veredicte. La qesti segueix fascinant als crtics literaris a causa de la barreja caracterstica de foscor i optimisme en l'escriptura de Levi, qui no va deixar nota de sucidi.

 Bibliografia. 

Memries i assajos. 
Si aix s un home ;
La Treva ;
Moments d'indult ;
El sistema peridic ;
Els enfonsats i els salvats ;

Novella. 
Si ara no, quan? ;

Poesia. 
A una hora incerta ;

Altres treballs. 
El sis dia i altres contes ;
Negocis d'altres gents ;
La recerca de les arrels: una antologia personal ;
La veu de la memria: entrevistes, 1961-1987 ;
Converses amb Primo Levi ;
Lilt i altres relats;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145601" title="Stan Getz" nonfiltered="3348" processed="3324" dbindex="59254">

Stanley Getz (Filadlfia, Pensilvnia, 2 de febrer, 1927 -   Malib, Califrnia, 6 de juny, 1991), Stan Getz, saxofonista nord-americ de jazz. 

Considerat com un dels ms importants tenors del jazz, va ser conegut per l'lies de The Sound ("El So") a causa del seu to clid i lric, apreciable en temes com la seva versi de Garota de Ipanema. La primera influncia de Getz va ser el to lleuger i suau de Lester Young.

 Discografia parcial . 

 West Coast Jazz (1955) ;
 Hamp and Getz (1955) ;
 The Steamer (1956) ;
 For Musicians Only (1956) ;
 Stan Getz And The Oscar Peterson Trio (1957) ;
 At The Opera House (1957) ;
 Getz Meets Mulligan In Hi-Fi (1957) ;
 Focus (1961) ;
 Jazz Samba (1962), remasteritzat en 1997 ;
 Stan Getz With Cal Tjader (1963) ;
 Stan Getz And Luiz Bonfa Jazz Samba encore! (1963) ;
 Getz/Gilberto (1963), guanyador de dos premis Grammy. ;
 Getz/Gilberto #2 (1964) ;
 Getz Au-Go-Go (1964) ;
 Stan Getz & Bill Evans (1964) ;
 Sweet Rain (1967) ;
 Captain Marvel (1972) ;
 The Best Of Two Worlds (1976) ;
 The Peacocks (album) (1977) ;
 Serenity (album)|Serenity (1991) ;
 People Time (1991), amb Kenny Barron. ;
 Bossas & Ballads - The Lost Sessions (2003), gravat en 1989, encara que no va sortir a la llum fins a 2003.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145602" title="Musashi Miyamoto" nonfiltered="3349" processed="3325" dbindex="59255">

Musashi Miyamoto (     , Miyamoto Musashi) (1584? - 19 de maig de 1645), va ser un fams guerrer Jap feudal. Tamb s conegut com a Shinmen Takez , Miyamoto Bennosuke, o pel seu nom budista Niten D raku. El nom amb el que s'autoanomena a la seva obra d'arts marcials "El llibre dels cinc anells" (Go-rin no sho) s Shinmen Musashi no Kami Fujiwara no Genshin.

Va nixer en 1584, a la poblaci de Miyamoto, a la provncia de Mimasaka. Els avantpassats de Musashi eren una rama del poders clan Harima, originari de la provncia de Kyushu, la illa ms meridional de Jap. El seu avi, Hirada Shokan, era un servidor de Shinmen Iga No Kami Sudeshige, amo del castell de Takeyama i un important senyor feudal de l'poca.

Quan Musashi tenia set anys d'edat, el seu pare, Munisai, va morir o desaparixer (no se sap exactament). Ja que la seva mare havia mort feia temps, el noi fou posat sota la tutela d'un sacerdot, tiet matern seu. Aix trobem a Musashi com un orfe durant l'poca de les campanyes d'unificaci del pas del Taiko Hideyoshi. Fill de samurai, durant una de les poques ms violentes de la histria del Jap, els escrits el descriuen com un jove de carcter tumults, amb gran fora de voluntat, i fsicament molt desenvolupat per la seva edat. El seu tiet va insistir en qu estudis les arts del guerrer, i aix, unit al seu desenvolupament fsic i el seu carcter violent, va fer que ben aviat es veis involucrat en combats. Es guarda registre d'una lluita en la qual va derrotar i matar a un guerrer adult, tenint tant sol tretze anys d'edat. El seu oponent era Arima Kigei, un expert samurai de l'escola d'arts marcials Shinto. Musashi el va lanar a terra i va acabar amb ell pegant-li el cap amb un pal quan intentava aixecar-se.

El segent combat seris aproxima del que se'n t constncia, es va donar quan Musashi tenia 16 anys, i en el qual va derrotar a Tadashima Akiyama. A la mateixa poca, va abandonar la seva casa per comenar un peregrinatge en el qual va perfeccionar les seves habilitats a travs de nombrosos combats, tant en lluites individuals com en batalles. Finalment es va asentar quan tenia 50 anys, ja que va considerar que havia aprs tot el que podia aprendre a base de vagabundejar. En aquest perode de la histria de Jap hi van haver molts guerrers embarcats en peregrinatges similars, alguns en solitari, com Musashi; altres sota el patrocini d'alguna escola de lluita o algun senyor feudal.

Durant tot aquest perode de la seva vida, Musashi es va mantenir relativament a part de la societat, dedicant-se exclusivament a la recerca d'illuminaci a travs del Cam de l'Espasa. Dedicat solament a perfeccionar les seves habilitats, va viure d'una forma bastant precria, vagabundejant pel pas i dormint a l'intemprie al ms fred hivern, sense preocupar-se del seu aspecte fsic, ni casar-se, ni dedicar-se a cap professi, a ms del seu propi estudi.

A la batalla de Sekigahara, en la que Tokugawa Ieyasu va succeir a Toyotomi Hideyoshi com a mxim dirigent del Jap, Musashi estava entre les files de l'exrcit Ashikaga i contra Ieyasu. s a dir, va estar al bndol perdedor. Va sobreviure no solament als tres dies que va durar el combat, en los quals van morir uns 70.000 guerrers, sin tamb a la segent caa i massacre dels supervivents de l'exrcit derrotat.

Mites.
 S'ha dit que Musashi no emprava ms que un Wakizashi i una Katana. Aix no s correcte, ja que la majora del temps Musashi utilitzava espases de fusta, i al ser tan perfecte el seu estil no necesitava una cantonada que talls.

 Les llegendes diuen que Musashi mai es banyava, per por a ser enxampat sense les seves espases. Aix s poc probable ja que Musashi era freqentment convidat a banys per mestres famosos i cases de nobles.

 S'ha dit que Musashi va crear l'estil de les dues espases, desprs de veure un enfrontament a l'rea de Nagasaki. En aquesta poca, els enfrontaments empraven una espasa llarga i curta, com ho feia Musashi.

Miyamoto Musashi a la literatura.
Vagabond (manga);
El llibre dels cinc anells;

Miyamoto Musashi als videojocs.
 Ronin Blade;
 Brave Fencer Musashi;
 Musashi Samurai Legend;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145608" title="Miquel Maria Gibert Pujol" nonfiltered="3350" processed="3326" dbindex="59256">
Miquel Maria Gibert Pujol (La Granadella, les Garrigues, 1956) s professor universitari i escriptor.

Llicenciat i doctor en Filologia Catalana, s'ha dedicat a la docncia gaireb des de la fi dels seus estudis universitaris (a la Universitat de Barcelona). Actualment s professor de literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra. Tot i que ja l'any 2001 havia guanyat el premi Narcs Oller de l'Ajuntament de Valls pel seu relat "La desgrcia de pecar", la clau del panorama literari catal va ser la seva novella La victria de la Creu (originalment "L'escala de Jacob"), que va quedar finalista al Premi Sant Jordi l'any 2005. L'any segent, l'obra es va endur el Crexells, cosa que va procurar una nova vida al llibre i el reconeixement de l'autor.

Escriptor meticuls, confessa haver trigat quinze anys a redactar La victria de la Creu i haver iniciat un nou projecte literari.

Obres publicades.
2001 La desgrcia de pecar i altres narracions (amb Antoni Casellas i Josep Pastells);
2004 Vaig arribar de la Xina;
2006 La victria de la Creu;

Premis literaris.
2006 Joan Crexells per La victria de la Creu;

Referncies.
 Diari Avui: article de Jordi Capdevila en l'edici del 17 de desembre de 2005;
 Diari Avui: article d'Eva Piquer en l'edici del 16 de mar de 2007;
 Diari Avui: article de Lluis Llort, Aina Mercader i Eva Piquer en l'edici del 31 de mar de 2007;
Editorial Cossetnia: Fitxa del llibre que inclou un relat de l'autor;

Enllaos externs.
 Miquel Gibert a lletrA, la literatura catalana a Internet.
CV de l'autor a les pgines de la UPF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145613" title="Marta Palau Barquero" nonfiltered="3351" processed="3327" dbindex="59259">
Marta Palau Barquero s una esquiadora catalana, nascuda a Sant Cugat del Valls el 23 d'abril de 1988 i formada esportivament a la Val d'Aran.

 Biografia.

Nascuda a Sant Cugat del Valls (Valls Occidental) el 23 d'abril de 1988, Marta Palau va comenar a esquiar amb un monitor a Vaquira-Beret des de molt petita. Als set anys d'edat va fitxar pel club d'esqu CAEI. Ja el primer any particip en proves d'interclubs, quedant segona.

Al darrer any en la categoria d'aguilota va comenar a guanyar proves de gegants, el que va fer pensar a Marta que es podia dedicar plenament a l'esqu. Als 15 anys, va ser seleccionada per la selecci espanyola juvenil i va ser l'abanderada de l'equip al Festival olmpic d'hivern de 2005 a Monthey (Sussa). Posteriorment, comenaria a disputar proves amb la selecci absoluta al costat d'esquiadores com Mara Jos Rienda.

 Resultats de Top 10 en proves FIS.



(Actualitzat a data 11 d'abril de 2007)



 Enllaos Externs.
 Fitxa de Marta Palau Barquero a la Federaci Internacional d'Esqu (FIS) ;
 Fitxa de Marta Palau Barquero a la Real Federacin Espaola de Deportes de Invierno ;

 Referncies.

 Entrevista a Marta Palau Barquero;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145619" title="Maulets (poltica)" nonfiltered="3352" processed="3328" dbindex="59261">






Maulets, el jovent independentista revolucionari, s una organitzaci juvenil que lluita per la independncia, la revoluci i la unificaci dels Pasos Catalans, ecolgics, no patriarcals i sense classes, tal com afirmen a la . Maulets rebutja tots els sistemes i formes de dominaci, d'explotaci i d'opressi (econmica, militar, patriarcal i ecolgica) i es declara una organitzaci integrant del MCAN i ideolgicament s'enquadra dins l'Esquerra Independentista.

El terme Maulets prov del nom satric que es donava als partidaris de l'Arxiduc Carles d'ustria al Regne de Valncia durant la Guerra de Successi.

L'organitzaci Maulets va nixer al 1988 i rpidament es convertiren en les joventuts del MDT-PSAN. El 1989 esdevingu la branca juvenil de Catalunya Lliure. Fruit de disputes internes entre dos projectes estratgics Unitat Popular i Front Patritic, en el 1995 molts maulets van participar en la creaci de la Plataforma per la Unitat d'Acci. El 1998, Maulets es va fusionar amb els i les JIR (Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionries, vinculades anteriorment a l'MDT-IPC) per crear Maulets, el jovent independentista revolucionari.

Actualment, la seu nacional de Maulets es troba a Matar (el Maresme), al carrer Amlia.




 Cronologia .

Desembre'87. EL NAIXEMENT DE MAULETS

 Amb motiu de les festes nadalenques, els Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), amb el suport de Maulets, engeguen una campanya de recollida d'aliments per als presoners i refugiats independentistes;
 T lloc una trobada de joves a Lligord, municipi de Beuda (la Garrotxa), per tal d'assentar les bases de la propera Assemblea Constituent de l'organitzaci de joves defensors de la terra d'mbit nacional. El nom triat per la nova organitzaci s Maulets, i s'acorda que "els punts bsics que hauran de guiar la nostra lluita sn: 1)Incidir en les problemtiques concretes dels joves (servei militar, lluita per un ensenyament popular i catal, contra la criminilitzaci de la joventut, contra l'atur, la societat patriarcal i masclista, l'alcoholisme, la drogoaddicci...), 2) Reivindicaci de la unitat nacional, actuany i incidint a tot Catalunya, 3) Acceptaci de la legitimitat de totes les formes de lluita, 4) Reivindicaci explcita de la independncia com a nica via cap al socialisme.
 A diversos llocs del pas se siliconen una cinquantena d'oficines de l'agncia de viatges Mil i sucursals de Banesto. Les accions s'emmarquen en una campanya de defensa de l'illa de Formentera, amenaada pels interessos especuladors de l'empresari itali Parretti, vinculat a ambdues empreses.
 La Coordinadora d'Estudiants Independentistes del Maresme realitza actes informatius a instituts de Matar (el Maresme) sobre la sentncia contra el catal a la Universitat de Valncia. Acte seguit, 500 estudiants de centres d'ensenyament mig surten en manifestaci per Matar fins l'esplanada dels jutjats, a la porta dels quals s abocat i cremat un contenidor d'escombraries.
 Es celebra la primera reuni de Maulets a Vinars (Baix Maestrat), constituint aix l'assemblea de Maulets a la comarca.
 300 manifestants (100 dels quals de la Catalunya continental), participen en la primera manifestaci independentista multitudinria a la Ciutat de Mallorca (Mallorca). La manifestaci, celebrada amb el lema "Per una sola terra" ja estat convocada pel MDT, amb el suport de Maulets.

Gener'88

 Amb motiu de l'aniversari de l'assassinat del militant de Terra Lliure Mart Marc per les forces d'ocupaci, se celebra un homenatge al lloc on va caure (Bruc-Diputaci) a Barcelona (el Barcelons) amb assistncia d'un centenar de persones.
 Tot coincidint amb la setmana cultural a l'institut Leopold Querol de Vinars (Baix Maestrat), Maulets organitza un seguit d'actes, com ara una audici de msica catalana i una pintada de murals que tracten temes com la independncia, la lluita contra les drogodependncies i les agressions feixistes.
 Sopar independentista organitzat per Maulets a Vinars (Baix Maestrat).

Febrer'88

 Durant un correfoc a Argentona (el Maresme), s cremada una bandera espanyola a la Plaa de l'Esglsia.

Mar'88

 Les Joventuts Independentistes del Girons - Maulets fan un mural reivindicatiu, installen pancartes en diversos punts de Girona (el Girons) i reparteixen fulls volants contra el projecte d'ensorrament dels aiguamolls de Pals (Baix Empord);
 Maulets pinta un mural feminista a Vinars (el Baix Maestrat) i organitza una xerrada-colloqui sobre la situaci actual de les dones.
 Militants del JIG-Maulets, el MDT i el PSAN, enquadrats tots en el collectiu N-II, realitzen un brindis simblic adreat al ple de l'ajuntament de Girona (el Girons), tot parodiant el brindis que fa un any dugueren a terme els bufons (alcaldes dels pobles afectats) amb motiu de la decisi que la variant de la N-II passs per les Gavarres. ;

Abril'88

 Campanya contra la visita del rei Joan Carles I. Apareixen pintades i cartells arreu de Catalunya. El resultat s de 8 persones detingudes al Maresme. Els detinguts surten de comissaria desprs de passar llargues hores retinguts.
 T lloc a Cervell (Baix Llobregat) l'Assemblea Constituent de Maulets que es defineix com a organitzaci de joves del Moviment Nacional d'Alliberament Nacional (MCAN).
 Oposici independentista a la construcci del port de Matar (Maresme) amb pintades a l'empresa constructora.
 Sota el lema Maulets contra el Borb. 1705: Maulets contra Felip V. 1988: Maulets contra Joan Carles Borb, Maulets fa una conferncia a Ciutat de Mallorca (Mallorca) i un mting a Valncia (l'Horta). A Vinars (Baix Maestrat), Maulets amb la collaboraci del MDT, organitza la presentaci del llibre Sociolingstica per a joves a crrec del seu autor, Jordi Sol.
 Sota el lema: Maulets contra el Borb. 1705: Maulets contra Felip V. 1988: Maulets contra Joan Carles Borb, Maulets convoca manifestacions a Barcelona (el Barcelons), Figueres (Alt Empord) i Girona (el Girons). A la comarca del Baix Maestrat Maulets enceta una campanya per la normalitzaci lingstica. Maulets presenta una moci al ple municipal demanant la retolaci de les plaques dels carrers en catal.
 Manifestaci a Xtiva (la Costera) convocada contra la presncia del rei Joan Carles I als Pasos Catalans i en homenatge als maulets, en commemoraci del 25 d'abril. El lema s Maulets contra el Borb. 1705: Maulets contra Felip V. 1988: Maulets contra Joan Carles Borb.

Maig'88

 Manifestaci a Vinars (Baix Maestrat) amb motiu del Primer de Maig, convocada per Maulets, donant suport a la convocatria nacional realitzada per l'MDT i la Coordinadora Obrera i Sindical (COS).
 Inauguraci del Casal Independentista de Matar (el Maresme) amb una festa.
 Manifestaci a Valncia (l'Horta) amb la consigna Contra les forces d'ocupaci, insubmissi.
 Acte a Terrassa (Valls Occidental) convocada per Maulets-Trepa, amb el suport dels CSPC i l'MDT, en solidaritat amb els presos i refugiats. En l'acte intervenen J. Aixal (MDT) i J. Poch (MDT).

Juny'88

 Recollida de signatures al Girons per l'exempci de l'espanyol i una altra en contra l'autopista que travessar la Vall de Sant Daniel.
 Manifestaci en suport a uns joves del barri del Carme de Valncia (l'Horta) que havien patit la repressi de les forces d'ocupaci.
 Samarretes editades per Maulets Vinars (Baix Maestrat) amb el lema No! La droga no s l'escapada!;
  Presentaci de Maulets a la plaa Reial de Barcelona (el Barcelons), intervenen els militants de Maulets Nria Cadenas i Eloi Garcia.

Juliol'88

 L'alcalde de Matar (el Maresme), Manuel Mas, rep un forta xiulada i una pluja d'ous mentre pronuncia el preg de Santes (festa major de Matar).
 Comena a Matar (el Maresme) la IX Trobada Independentista organitzada per l'MDT amb la collaboraci de Maulets. En el marc de la trobada t lloc un mting de Maulets a la Plaa de Santa Anna en qual intervenen Eva Rum i Josep Aixal i es llegeix una comunicaci de Pep Riera (dirigent d'Uni de Pagesos). A continuaci t lloc un correfoc i un sopar popular i l'actuaci del grup Androna.

Agost'88

 Els CSPC juntament amb l'MDT i Maulets duen a terme arreu dels Pasos Catalans una campanya en solidaritat amb el refugiat catal Pere Bascompte.
 Acampada a la Vall de Sant Daniel (el Girons) en defensa del paratge i en contra la construcci de la variant de la N-II que est previst que travessi l'emblemtica vall.

Setembre'88. DETENCI DE LA NRIA CADENES

 La policia nacional det els independentistes Jaume Palou, Jordi Petit, Nria Cadenas (militant de Maulets) i Guillem God, acusats d'integrar un escamot de Terra Lliure. Tots ells sn conduts a la comissaria de Via Laietana, on seran interrogats per la 2a Brigada d'Informaci de la policia nacional.
 La seu nacional de Maulets i de l'MDT a Barcelona (el Barcelons) s escorcollada per la policia d'ocupaci espanyola.;
 11 DE SETEMBRE. DIADA DE CATALUNYA;
Unes 200 persones convocades per Maulets i l'MDT es concentren davant la Jefatura Superior de Policia de Via Laietana (a Barcelona, el Barcelons), tallant el trnsit en solidaritat amb els 4 companys detinguts. La policia espanyola dissol la concentraci. A la tarda, milers de persones es manifesten, convocades per Maulets i l'MDT, sota el lema Llibertat Nria Cadenas i companys. En finalitzar la manifestaci i durant els enfrontaments amb la policia sn detingudes 24 persones. A Girona (el Girons) 1.500 persones assisteixen al recital de l'Elctrica Dharma, organitzat per l'MDT i Maulets. Acabat el recital, un miler de persones surten en manifestaci pels carrers de Girona, on reben crregues de la policia espanyola.
 L'Audiencia Nacional de Madrid decreta pres incondicional pels 4 detinguts el dia 9, allargant 5 dies ms la seva incomunicaci amb l'exterior.
 Maulets i MDT lliuren a l'Ajuntament de Matar (el Maresme) la placa on diu "Plaa d'Espanya", juntament amb un comunicat on s'exigeix la supressi d'aquest nom.
 Maulets, MDT i els CSPC es concentren a la plaa Sant Jaume de Barcelona (el Barcelons) coincidint amb el preg de la Merc per exigir la retirada de la bandera espanyola de l'Ajuntament.
 Acte informatiu i solidari al Centre Cvic de Sants (Barcelona, el Barcelons) on intervenen els pares de la jove maulet Nria Cadenas i els de Jordi Petit, denunciant les illegalitats dels registres domiciliaris i els maltractaments infringits als detinguts.

Octubre'88

 Publicaci del nmero 1 de Maulets, el full informatiu de l'organitzaci.
 Concentraci a Terrassa (el Valls Occidental) per la llibertat de la maulet Nria Cadenas i els altres companys detinguts.
 Maulets Mallorca participa en una manifestaci a Ciutat (Mallorca) amb el lema Ni servei civil ni militar. Insubmissi;

Novembre'88

 Els independentistes J.Aixal, E.Lebon, S.Soutullo i Q.Llofriu (militant de Maulets) sn acusats "d'alteraci d'ordre pblic" a Barcelona (Barcelons) i sn condemnats a 7000 ptes. de multa.

Desembre'88

 Prop d'un miler de persones es manifesten a Barcelona (Barcelons) sota convocatria dels CSPC amb suport de Maulets, MDT, COS, PSAN i FNC en suport dels patriotes presos i refugiats.
 Maulets i COS s'adhereixen a la vaga general.
 Homenatge al Fossar de les Moreres (Barcelona, Barcelons) a Joaquim Snchez i Nez, militant de Terra Lliure mort en combat feia 3 anys.;
 Manifestaci a Ciutat de Mallorca (Balears) per la unitat i la independncia dels Pasos Catalans.

Gener'89

 Campanya de solidaritat amb Pere Bascompte, refugiat poltic a la Catalunya Nord, detingut el 10 de gener.
 Acte d'homenatge a Mart Marc a Barcelona (Barcelons).

Febrer'89

 Prop d'un miler de persones es manifesten per Barcelona (Barcelons) convocades pels CSPC i Maulets per exigir la llibertat de Pere Bascompte.

Setembre'00

 Concentraci a Ciutat de Mallorca (Mallorca) en contra la cimera de Nia;
 S'organitza amb altres entitats "el Valls per la Independncia";
 Mesa Nacional a Valncia (l'Horta);
 Campanya de rebuig contra l'elecci del pregoner de les festes d'Olot (la Garrotxa), l'alcalde de la Ciutat de Mallorca del PP, Joan Fageda.
 Correllengua a Sant Joan de les Abadesses  (el Ripolls), a Girona, Celr i Bordils (el Girons), a Figueres (Alt Empord) i a diferents pobles de l'Alt Empord i de la Garrotxa.
 11 DE SETEMBRE. DIADA DE CATALUNYA.
Actes per la Diada a Matar (el Maresme), Figueres (Alt Empord), Arenys de Mar (el Maresme), Sant Cugat del Valls (Valls Occidental), etc. A Barcelona (el Barcelons) es realitza una botifarrada popular i la manifestaci sota el lema "Units i unides pels Pasos Catalans". A Reus (Baix Camp) es convoca una manifestaci sota el lema "I per qu no? Autodeterminaci!". A Girona (el Girons) es fa un dinar popular i la manifestaci sota el lema "Lluitar, crear, poder popular".
 Maulets convoca una concentraci a la plaa de l'Ajuntament de Rub (Valls Occidental) per expressar la disconformitat amb la resoluci judicial d'empresonament contra els joves que es van manifestar el 12 d'octubre de 1998 durant el mting d'Ynestrillas.
 Escola de formaci a Navs (el Solsons) on es tracten temes com la llengua, ecologia i drogodependncia.
 Manifestaci a Rub (Valls Occidental) sota el lema "Contra el capital, guerra social".
 2 militants de Maulets detinguts a Praga durant els actes de protesta de la Cimera del FMI-BM a Seattle.
 Comunicat "Contra la fora del petroli, contra els preus abusius del carburant" de Maulets donant suport a les mobilitzacions de la pagesia, els pescadors i els transportistes;
 Campanya a Xtiva (la Costera) contra les agressions medioambientals.
 Campanya a Castell de la Ribera (la Ribera Alta) per la conservaci del nom original d'aquesta vila.
 Concentraci contra l'A-7 a l'entrada del peatge de Benidorm (la Marina Baixa).
 Campanya antitaurina a Tarragona (Tarragons);

Octubre'00

 Correllengua a Torredembarra i Riera de Gai (Tarragons);
 Visita de la ministra espanyola de Cincia i Tecnologia, Anna Biruls, a la UdG (Girona, el Girons). La CEPC convoca una protesta que acaba amb diversos detinguts i denncies a militants de Maulets. S'imposen denuncies contra els Mossos d'Esquadra per agressions.;
 Correllengua a Berga (el Bergued);
 Marxa per la llengua a Vila Joiosa (la Marina Baixa);
 9 D'OCTUBRE. DIADA DEL PAS VALENCI.
Manifestaci a Valncia (l'Horta) amb una performance denunciant la manipulaci informativa.
Cercavila independentista a Rossell (Baix Maestrat).
 Botifarrades contra la hispanitat a Navs (el Bages), Matar (el Maresme) amb concert passat per aigua d'Obrint Pas, AK-47 i Skakejats, Tortosa (el Baix Ebre), despedida a la Gurdia Civil a Olot (la Garrotxa), desapareixen smbols espanyolistes i feixistes a Dnia (la Marina Alta), es tapen pintades feixistes a Rub (Valls Occidental), concentraci contra la hispanitat a Valncia (l'Horta), botifarrada i concert a Girona (el Girons), festa contra la hispanitat a Ciutat de Mallorca (Mallorca), pancartes contra la hispanitat a Terrassa (Valls Occidental), etc. Tots els actes sota el manifest contra la diada "Aturem el feixisme i el racisme".
 Segon aniversari del Casal Panxo de Berga (el Bergued), amb concert de Josep Ma. Cantimplora i l'Orquestra Cloratita.
 Concert a Argentona (el Maresme) de solidaritat amb els detinguts del 27 de maig en la manifestaci en contra la desfilada militar a Barcelona. Toca AK-47, Aizkora i O Jarbanzo Negro.
 Participaci en l'Aplec del Coll de la Manrella a La Vajol (l'Alt Empord) d'Homenatge a Llus Companys.

Setembre '01

 Tres persones presenten una denncia per suposades agressions d'un Maulet de Matar (el Maresme);
 Mesa Nacional a Pineda de Mar (el Maresme).
 Comena la campanya "El Valls per la independncia" de Maulets amb diversos collectius.
 Manifestaci contra el Pla Hidrolgic Nacional espanyol a Brusselles.
 11 DE SETEMBRE. DIADA DE CATALUNYA.
Actes per la Diada a Manresa, Trrega, Matar, Sant Joan de les Abadesses, Arbcies, Sant Celoni, Sant Cugat, Sants, l'Ampolla, Pineda de Mar, Olot, etc. Manifestaci unitria del Procs de Vinars a Barcelona. Manifestaci per Girona (el Girons) amb ms de 3000 persones. Manifestaci a Lleida sota el lema "Construm la Unitat Popular. Independncia. Socialisme. Pasos Catalans."
 Conveni impulsat per Maulets entre l'Ajuntament de St Cugat i el Consell de Joves pels futurs usos de la masia okupada de Torreblanca (Valls Occidental);
 Actes de Correllengua a Girona, Olot, Mollet del Valls, Arbcies, Vilanova del Valls;
 Concentraci contra la presncia de la bandera espanyola durant les festes de la Merc a Barcelona (Barcelons);
 II Escola de Tardor de Maulets a Alcanal (Marina Alta) amb xerrades sobre feminisme, globalitzaci, etc.

Octubre '01

 S'aixequen les barreres del peatge de la C-32 al seu pas per Vilassar de Dalt (el Maresme).
 Un militant de Maulets de Matar (el Maresme) li llana un pasts de nata a la cara d'un regidor de l'Ajuntament de Matar (PSOE) per impedir que es fssin les Barraques de la ciutat.
 Correllengua a Jess, Ferreries i Roquetes (Baix Ebre), Sant Cugat (Valls Occidental), Novelda (Baix Vinalop);
 Participaci en les "IIes Jornades per la llengua i la cultura popular catalana" a Barcelona (Barcelons);
 Participaci en la manifestaci per evitar l'acte feixista del 12 d'octubre;
 Pujada al Canig en contra el transvasament del Roine;
 Desapareix la bandera espanyola de l'Ajuntament de Matar (el Maresme);
 9 d'octubre, Diada de Valncia (l'Horta). Manifestaci per la ciutat passada per aigua.
 Bloqueig antifeixista als actes del 12 d'octubre. Durs enfrontaments amb la policia espanyola que acaben amb 28 persones detingudes.
 Actes i Botifarrades contra la Hispanitat a Girona (el Girons), Dnia (Marina Alta), Sant Cugat (Valls Occidental), Olot (la Garrotxa), Castell (la Plana), Lleida (el Segri), Novelda (Valls del Vinalop) i Matar (el Maresme). A Matar (el Maresme) es realitza una cercavila cap a la caserna de la Gurdia Civil sota el lema "Que se'n vagin!". A Castell (la Plana) s'encimenten dues plaques franquistes a blocs de vivendes.
 Concert per la llengua a Jess (Baix Ebre);
 Concert a Berga (Bergued) de desgreuje pels actes del Rebrot'01 que no es pugueren realitzar per culpa de la pluja.
 Visita a Pineda de Mar (el Maresme) del ministre de Medi Ambient espanyol, Jaume Matas, amb la delegada del Govern espanyol, Jlia Garcia Valdecasas per promocionar el nou regidor del PP a Pineda de Mar. Aix provoca accions de protesta al carrer per part de Maulets, PSAN i altres entitats del poble.
 Festa per la Independncia a Vinalesa (l'Horta) amb La Gossa Sorda, Betagarri i Banda Bassotti.
 Concentraci contra el congrs del PP a Sant Joan de Vilatorrada (Bages);
 Actes i concert per la llengua a Xtiva (la Costera).

Novembre'01

 Maulets i CEPC a l'Horta celebren manifestacions de rebuig a la LOU, amb piquets inclosos i enfrontaments amb la policia.
 Maulets organitza les fires alternatives independentistes a les fires de Sant Narcs a Girona (el Girons).
 Obertura del nou Terra com a continuaci de l'antic a Valncia (l'Horta).
 Final del Correllengua a Perpiny (el Rossell) amb molts autobusos aturats a la frontera per culpa de la Gendarmeria. Manifestaci a Perpiny i concert a Toluges.
 S'obre al pblic el Casal El Solc a Pineda de Mar (el Maresme);
 Es constitueix la Plataforma en Defensa del Territori a Olot (la Garrotxa) formada per l'Agrupaci Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEG), Associaci d'Amics i Vens de la Vall de Sant Cosme, Habitants de l'Alta Garrotxa, Maulets, Uni de Pagesos i Salvem les Valls.
 Dinar d'inici de campanya contra la Constituci espanyola al CSA Can Vies. A la tarda es convoca una cercavila per la retirada de smbols feixistes de Sants. Durant el recorregut es retiren 18 plaques de l'antic Ministerio de la Vivienda amb el logotip de Falange.
 Es celebren les VII jornades independentistes a Arenys de Mar (el Maresme) organitzades pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminaci en les que Maulets hi participa. A la nit hi ha concert amb Sa trunfa des Godall i La Carrau.
 Presentaci de la campanya "En defensa de la identitat i del territori" a Mollet del Valls (Valls Occidental);
 Inauguraci del Casal Jaume I a Mutxamel (l'Alacant), on Maulets participa de la gesti.
 S'organitza a Grcia (Barcelons) la 2a cercavila per la retirada dels smbols feixistes.
 Un comboi militar de l'exrcit espanyol s apedregat a Pineda de Mar (el Maresme). A la nit, la Gurdia Civil practica crregues amb porres contra els joves de la poblaci a la zona d'oci nocturn de la localitat.
 Inauguraci del Terra a Valncia (l'Horta).
 Un agent de la Gurdia Civil de pais en estat ebri intenta detenir un militant de Maulets a Pineda de Mar (el Maresme). L'endem detenen 3 joves de Pineda de Mar i Calella que sn retinguts a dependncies judicials i aguanten vexacions, humiliacions i amenaces per part de la policia.
 S'inaugura el Casal Independentista El Solc a Pineda de Mar (el Maresme) i hi toca Sa Trumfa des Godall.

Desembre'01

 S'edita el nmero 2 de la revista En Marxa.
 Comencen les IV Jornades Contra la Constituci Espanyola a Sant Cugat del Valls (Valls Occidental);
 Bloc propi a la manifestaci contra la lnia d'alta tensi entre Castell de la Ribera i Gandia (la Safor).
 Actes contra la Constituci espanyola a Girona, Calella, Pineda de Mar, Manresa, Castell, les Valls del Vinalop, etc.
 Maulets i diferents entitats de la Garrotxa tallen la N-260 com a protesta del projecte de l'Ajuntament d'Olot (la Garrotxa) d'autoritzar un polgon industrial a l'rea agrcola.
 Manifestaci a Valncia (l'Horta) contra la installaci d'una base operativa de l'OTAN a Btera.
 Maulets i altres entitats constitueixen un nucli local a Sant Cugat (Valls Occidental) de la Plataforma Cvica en Defensa de Collserola.
 Davant la notcia que el Districte de les Corts de Barcelona  (Barcelons) vol restaurar l'esttua del monument de "Homenaje a los cados", es desplega una pancarta al Ple de Districte i es reparteixen pamflets i plaques del Ministerio de la Vivienda als regidors.
 Manifestaci a Castell (la Plana) sota el lema "Ja hi ha prou d'imposicions. Pel nostre valenci, el catal de totes";
 Maulets participa en una marxa popular a Olot (la Garrotxa) contra el Tnel de Bracons a la Vall d'en Bas.

Gener'02

 Presentaci de la campanya "Al Bages construm el somni. Contra la globalitzaci, defensem la terra" a Manresa (el Bages).
 Participaci en els actes de la Plataforma pel Cinema en Catal a Manresa (el Bages).

Febrer'04

 Canvi d'ubicaci de la seu nacional: ara al carrer Amlia 16 de Matar (el Maresme);

Mar'04

 Maulets estrena pgina web;
 Maulets condemna l'atemptat de l'11-M a Madrid i acusa al PP de manipulaci informativa.

Setembre'06

ASSEMBLEA NACIONAL A ARGENTONA (EL MARESME)
En l'Assemblea Nacional de l'organitzaci (Argentona, el Maresme, 2006) es declararen com a referents de Maulets: el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans) en l'mbit de sindicalisme estudiantil; la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) en l'mbit d'eleccions municipals; Alerta Solidria en l'mbit antirepressiu.
Tamb es defin la lluita de Maulets com la lluita pel comunisme, cosa que ja era aix a la prctica per que no constava en els estatuts de l'organitzaci, que es van modificar.

Mar'07
 Neix l'Assemblea de Maulets del Baix Camp a Reus, on participa en els primers actes de les jornades del dia de la dona.

Maig'07
 Manifestacions a Xtiva (la Costera) i Valncia (l'Horta) per recordar els 300 anys d'ocupaci i resistncia;
 Intent d'agressi feixista (per part de militants del partit Espaa 2000) a un membre de Maulets de Gandia (la Safor).
 Es constitueix a Tortosa (Baix Ebre) una plataforma per la derogaci de l'Ordenana del Civisme.
 Comena el termini per presentar grups a l'Esclat, el concurs de grups novells en catal. Els guanyadors tocaran al Rebrot'07.
 Maulets demana el vot nul per les eleccions municipals a Premi de Mar (el Maresme) i s'obtenen 107 vots nuls.
 Maulets dona suport a la Candidatures d'Unitat Popular (CUP). En alguns llocs, la militncia es presenta a les llistes (Matar, Berga, Vic, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, ...). Els resultats obtinguts es valoren molt positivament. Tot i aix, es treu un comunicat lamentant especialment la situaci poltica al Pas Valenci amb la revalidaci de la majoria absoluta del PP.
 Boicot de l'Ajuntament de Girona (el Girons) al concert de Maulets en suport de la CUP de Girona;

Juny'07

 Manifestaci per la llibertat d'expressi a Barcelona (Barcelons) juntament amb moltes plataformes, entitats i collectius.
 Cercavila independentista a Vilassar de Mar (el Maresme) amb concert de Carles Belda i el grup Badabadoc.

Juliol'07

 Es siliconen 32 immobiliries al Prat del Llobregat (Baix Llobregat);
 Neix l'Esquerra Independentista del Camp (EIC) formada per Maulets, SEPC, Casal Despertaferro, Endavant Tarragona, AJT, AJBG, AJR i Casal Popular la Calderera.
 Campanya a Mallorca amb el lema Fora sangoneres! A Mallorca no hi volem cap rei! per denunciar la injustcia que suposa el manteniment de la monarquia.
 Maulets de Pedreguer (la Marina Alta) denuncia pblicament les amenaces per part de membres del PP a la seva militncia.
 Jornada de solidaritat amb Cuba al Centre Internacionalista d'Elx (el Baix Vinalop) per commemorar el 54 aniversari de l'Assalt al quarter Moncada;
 Campanya a Palma (Mallorca) per declarar la ciutat antitaurina.
 Es realitza l'Aplec de joves dels Pasos Catalans a Argentona (el Maresme) els dies 26, 27, 28 i 29. En destaquen la xerrada sobre drogodependncies d'Iaki Gil de San Vicente, acte que dona el tret d'inici a la campanya de Maulets en contra els usos indeguts de les drogues. Tamb es realitza una xerrada de presentaci de les CUP i una altra per explicar quines sn les tasques que realitzen les brigades internacionalistes Venceremos! (Cuba) i Ali Primera (Veneuela). Tamb es realitzen tallers de programari lliure i un taller antirepressiu, alhora que es fan exhibicions de pilota valenciana i bitlles catalanes. A les tardes hi ha concerts a la Plaa Nova d'Argentona (Cesk Freixas, Carles Belda i el grup Badabadoc, Filibusters) i una actuaci dels bastoneres de Sant Celoni, aix com una salutaci de les organitzacions independentistes d'Occitnia, Castella, Astries, Euskal Herria i Cantbria. A les nits hi ha concerts, dels quals destaquen Ariabscia (Sardenya), Los Draps (Matarranya), Piperrak (la Ribera, Euskal Herria), Habeas Corpus (Madrid), Obrint Pas (l'Horta), etc. L'Aplec finalitza amb una xerrada sobre lluites juvenils als Pasos Catalans amb la presncia de membres de Maulets, assemblees de joves, la CAJEI i el SEPC, a continuaci es fa un dinar popular amb el cantautor valenci Pau Alabajos de sobretaula.

Setembre'07

 11 DE SETEMBRE. DIADA DE CATALUNYA;
Xerrada debat "La construcci nacional dels Pasos Catalans i la nova ciutadania" amb J.M. Terricabras (filsof), S. Salellas (advocat), A. Argemir (CIEMEN), M. Shaimi (mediador cultural) a Girona (el Girons).
Xerrada en defensa del territori i presentaci de la xarxa "Lluitem pel Maresme", xerrada sobre el procs d'Estrasburg, botifarrada i concert amb The Jau+, Art, Shanty Town i Terroristas del Son a Vilassar de Dalt (el Maresme).
Sopar popular, marxa de torxes i concert amb Descendents de carrer i Despertaferro a Terrassa (el Valls Occidental).
Pujada al castell de Burriac des de Matar i des d'Argentona (el Maresme), penjada d'una estelada gegant al castell i parlaments de la CUP i Maulets.
Concert amb High Times a Vilassar de Mar (el Maresme).
Concert amb Antiherois, Malagana, Revolta 21 a Figueres (Alt Empord) i cercavila.
Acte poltic i xerrada d'un militant de Crsega i presentaci del llibre "Crsega, un altre combat". Ballada de sardanes, cantada dels segadors, sopar popular i cassola de tros a Cervera (Segarra).
Manifestaci 300 anys d'ocupaci, 300 anys de resistncia a Vic (Osona).
Xerrada a crrec de la Plataforma pel dret de decidir, sopar popular i concert amb Malestar Social, Intifada i taca a Cerdanyola del Valls (el Valls Oriental).
Tamborinada, esmorzar popular, brindis amb ratafia, actuaci musical, cantada dels segadors a Olot (la Garrotxa).
Acte poltic a Berga (el Bergued) i a Olvan (el Bergued).
Manifestaci a Reus (Baix Camp).
Xiulada popular als poltics a Gramenet del Bess (el Barcelons)
Cantada dels segadors, cercavila, dinar popular (a crrec d'Alerta Solidria), animaci infantil, acte poltic i manifestaci i concert amb Aramateix i Net Flanders a Girona (el Girons).
Homenatge a Gustau Muoz (organitzat per la CAJEI), acte poltic al Born, manifestaci Llibertat presos poltics (organitzat per Rescat), botifarrada i manifestaci unitria amb parlaments de Maulets, CAJEI, Endavant i la CUP.
 Concentraci de protesta en contra l'acte institucional de la falsa diada de Mallorca. Es despenja una pancarta amb el lema "No et deixis enganyar, aquesta s la diada d'UM";
 Xerrada i presentaci del llibre "Anarquisme i alliberament nacional" a Matar (el Maresme) a crrec de membres de Negres Tempestes.
 Presentaci de l'assemblea de Maulets a La Vila Joiosa  (Marina Baixa);
 Manifestaci a Girona (el Girons) en contra la visita del rei Joan Carles I. La manifestaci acaba amb la crema de fotografies de diferents membres de la Casa Reial i denunciada pel diari espanyol "El Mundo". L'Audiencia Nacional obr diligncies contra els qui van cremar les fotografies. Les dues persones (Jaume i Enric) sn portades a l'Audiencia Nacional a Madrid i com a protesta es cremen ms fotos (a cara descoberta ara) de la Casa Reial, comportant que s'engegi una espiral d'acci repressi que acabar portant 20 persones ms a l'Audiencia Nacional (un total de 5 vistes). No s'obren diligncies contra la resta de persones que han cremat fotografies a la resta del pas, sols els de Girona. Els imputats sn persones actives en el teixit social de Girona i militants de Maulets, Endavant i la CUP. Tot plegat supos una aparici constant de l'Esquerra Independentista als mitjans de comunicaci i d'esdevenir el tema de debat durant prcticament un mes (del 13 de setembre que es cremen les fotografies fins el 12 d'octubre en qu Espaa 2000 crema estelades). Arreu del territori es cremen fotos en suport als encausats o es fan concentracions solidries.
 Jornades nacionals de formaci de Maulets a Tortosa (Baix Ebre) tractant temes com l'agricultura, l'energia, la defensa del territori, la immigraci, la okupaci i les drogodependncies.
 Barraques a Calella (el Maresme);
 Desallotjen el CSA La Ferralla a Girona (Girons);
 Entre setembre i octubre, Correllengua a Torrent (l'Horta), Matar, Argentona, Vilassar de Dalt (Maresme), Tortosa (Baix Ebre), l'Eixample de Barcelona (Barcelons), etc.

Octubre'07

 Manifestaci pel 9 d'octubre a Valncia (l'Horta).
 Manifestaci de l'Esquerra Independentista a Lleida (el Segri) per recordar els 300 anys d'ocupaci espanyola. Es commemora la resistncia dels Maulets a la batalla pel Roser i la caiguda de la ciutat desprs d'un llarg setge. La manifestaci acaba amb un petit concert amb Feliu Ventura, etc.
 Botifarrada a l'Hispanitat a Matar (el Maresme) per la celebraci del 12 d'octubre. Toquen Skafam, Antiherois i Belda i els Badabadoc;
 Festa per la Independncia a Valncia (l'Horta) que l'Ajuntament del PP havia intentat censurar, intentant treure la festa del barri del Carme, al centre de Valncia. Al final la festa es va fer al barri de Benimaclet. A la tarda hi ha una xerrada del tema de la crema de fotos dels Borbons i a la nit concert amb Malagana, Un entre tants, Verdcel i Pepet i Marieta.

Novembre'07

 Amb motiu de la celebraci del Barcelona Meeting Point, la setmana del 6 a l'11 de novembre s fan diverses accions en contra de l'especulaci i la destrucci del territori.
 Es celebra la manifestaci en motiu de la diada nacional de Perpiny sota el lema "Combatem les opressions, per la justcia social".
 Es realitzen diversos actes contra la violncia cap a les dones a Matar, Premi de Mar, Valncia, Elx, Tortosa, Barcelona, Igualada...

Desembre'07

 Accions arreu del territori en suport dels 2 militants d'Alacant acusats de siliconar immobiliries.
 Accions arreu del territori en suport dels 13 de Gandia.
 31 DE DESEMBRE: DIADA DE MALLORCA;
Manifestacions arreu de Mallorca (Vilafranca de Bonany, Sa Pobla, Inca, Ciutat de Mallorca).

Gener'08

 La policia det a 2 estudiants (Pere Habet, militant de Maulets, i Yann Dubois) de Perpiny acusats a causa del tancament de la Universitat de Perpiny durant 3 setmanes. A causa de la detenci, se'ls impedeix tornar a la facultat fins i tot abans de ser jutjats.;
 Primer acte de l'assemblea del Montsi, que consisteix en una xerrada sobre els diferents casos antirepressius als Pasos Catalans.
 Movilitzaci a Alacant (l'Alacant) en contra el tancament del repetidor de TV3.
 Maulets participa en el Frum Social Catal.
 Acci conjunta entre el JAG  i Maulets en l'acte convocat pel "Pacte per la vida i la dignitat" al Palau de Congressos de Barcelona. Es denuncia l'homofbia, la transfbia i es reivindica el dret sobre el propi cos i a la llibertat sexual.

Febrer'08

 Quatre militants feministes sn jutjades a Valncia l'Horta.
 Maulets participa juntament amb el SEPC en els "Scontri Internaziunali di a ghjuvent in lotta" celebrat a Corti (Crsega).
 Maulets aposta per l'abstenci activa davant les eleccions espanyoles del 9 de mar.

Abril'08

 25 d'abril: Unes 20.000 persones es manifesten a Alacant (l'Alacant) durant la Diada del 25 d'abril. El bloc de l'EI format per Endavant, SEPC i Maulets era liderat per la pancarta "D'Alacant a Perpiny, foc a l'Estat, al capital i al patriarcat".
 S'engega la campanya "Rebota't per la llibertat" a Mallorca. / Manifestaci a Valncia (l'Horta) sota el lema "Els Pasos Catalans decidim independncia" / Accions diverses i xerrada "socialisme i alliberament nacional" a Elx (Baix Vinalop);

Maig'08

 1r de maig: Manifestaci a Elx (Baix Vinalop) sota el lema "Euro = especulaci = precarietat = atur = empobriment = misria. Enfortim la solidaritat obrera!" convocada per la COS i la Intersindical Valenciana (IV). / Es llena pintura groga i es pinta "Sindicats grocs? No, grcies" a les seus de CCOO i UGT a Matar (el Maresme) / Jornades "Contra la precarietat social i laboral: recuperem el 1r de maig combatiu!" a Santa Coloma de Gramenet (Barcelons). / Manifestaci a Barcelona (Barcelons) conjuntament amb Endavant.

 Concentracions de solidaritat amb en Franki de Terrassa, empresonat 2 anys i 8 mesos per "ultratge" a la bandera espanyola, a diversos indrets dels Pasos Catalans.
 Acci contra la presncia de l'exrcit espanyol a Girona, el Girons.
 Mural i xerrada pels 20 anys de Maulets a Oliva, la Safor.

Juny'08

 Segona bicicletada popular emmarcada dins la campanya "Rebota't per la llibertat" a Palma, Mallorca.
 Jutgen a 4 maulets acusats de fer pintades a Castell de la Ribera, Ribera Alta.
 L'ajuntament d'Elx interposa una multa de 300  per realitzar un mural commemoratiu del 25 d'abril a la via pblica de la mateixa localitat.

Juliol'08

 S'entrega una panera plena de vins i sangries a l'ex-cap de la Policia Local de Matar ja que va ser enxampat mentre conduia amb una tasa d'alcohol superior a la permesa, a Matar, Maresme.
 Els Mossos d'Esquadra acusen a un militant de Maulets Osona de cremar els fonaments d'una de les torres de la MAT basant-se en una fotografia d'una manifestaci contra la MAT.;
 Es presenta a Mallorca la campanya antitaurina.
 Es realitza un mural conmemorant els 300 anys d'ocupaci i de resistncia a la ciutat de Tortosa.
 Es crema una bandera espanyola a la poblaci de Pont de Molins.
 Simpatitzants de La Falange ataquen amb pintades el Casal Flix Cucurull de Matar, seu social de la CUP de Matar i de Maulets, aix com la seva seu nacional.;

 El Rebrot .

Maulets organitza tamb l'Aplec de Joves dels Pasos Catalans, el Rebrot. Aquest aplec es realitzava fins el 2006 a Berga, per l'any 2007 es realitz a Argentona (Maresme).

En l'any 2008 es decideix suspendre el festival per poder haver una major dedicaci als actes dels "20 anys" de la histria de Maulets.

Dins el marc del Rebrot s'organitzava tamb l'Esclat, el concurs de grups novells en catal. Els grups guanyadors poden tocar al Rebrot. Des de l'any 2007, totes les obres artstiques que participaven a l'Esclat i es publicaven amb llicncia Creative Commons.

 Campanyes .

Actualment, Maulets realitza una campanya unitria conjuntament amb el SEPC, Alerta Solidria, Endavant i la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista) per recordar els 300 anys d'ocupaci i resistncia de les terres catalanes per part de la monarquia espanyola.

Maulets tamb realitza des de fa cert temps una campanya en defensa del territori i en contra la seva destrucci. Aquesta campanya ha tingut accions bastant meditiques com va ser la llaurada del camp de golf de Sant Cugat.

S'est iniciant des de fa uns mesos una campanya en contra les drogodependncies, centrada en els mals usos de les drogues (ja sigui el tabac, la cocana, l'alcohol, etc.) i el trfic d'aquestes.

 Implantaci .

Actualment tenen presncia a ms de trenta comarques dels Pasos Catalans, que es troben repartides per tot el territori nacional (Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Pas Valenci i les Illes Balears).

Llista de comarques o viles on hi ha assemblees de Maulets (actualitzat octubre 2007):

Rossell, Figueres, Roses, Girona, Salt, Garrotxa, Osona, la Selva, Alt Maresme, Matar-Argentona, Vilassar de Dalt i Cabrils, Baix Maresme, Palautordera, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Cerdanyola, Gramenet del Bess, Badalona, Sants-les Corts (BCN), Poble Sec (BCN), Eixample (BCN), Sant Andreu (BCN), Barcelons Nord, el Prat del Llobregat, Manresa, Berga, Igualada, Reus, Alt Camp, Maulets de ponent (uni de les assemblees de Pla d'Urgell, Noguera, Segarra, Urgell, les Garrigues), Ciutat de Mallorca, Mallorca Nord, Pla i Llevant (Mallorca), Sller (Mallorca), Baix Ebre, Snia, Montsi, Elx, Alacant, la Marina, Alcoi, Comptat, la Ribera, la Costera, la Safor, Horta, Horta Sud, la Plana.


 La celebraci dels 20 anys.
El 2008 l'organitzaci ha celebrat el seu vint aniversari amb diversos actes i ha estat ben present en les diades celebrades durant l'any. Tamb s pot destacar l'edici d'un documental en DVD sobre aquest aniversari amb la intervenci de ex-militants de l'organitzaci on expliquen la histria de Maulets amb les seves experincies dins l'organitzaci. Triler: 20 anys Maulets: 1988-2008


 Relaci amb les CUP .

Ja fa molt temps (especialment des del Procs de Vinars) que Maulets dna ple suport a les CUP. Actualment, la implicaci de Maulets en aquest projecte municipalista s una realitat palpable. Alguns exemples que corroboren aix sn les CUP de Matar, Vilassar de Mar, Premi de Mar, Berga, Badalona, Vic, Girona, etc. on militncia i/o ex-militncia de Maulets hi collabora activament.

Vegeu tamb.
 Catalanisme;
 Independentisme;
 Autodeterminaci;
 Drets histrics;
 CUP;

Enllaos externs.

 Pgina web de Maulets;
 Campanya unitria pels 300 anys d'ocupaci i resistncia;
 Declaraci de principis.;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145620" title="Maulets (histria)" nonfiltered="3353" processed="3329" dbindex="59262">


Els Maulets van ser un grup partis de valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'ustria en la Guerra de Successi, i enemics dels botiflers, partidaris del borb Felip V.

Per a les batalles, empraven com clam distintiu el so  del corn rugs (Charonia nodifera), el caragol mar ms gran de la Mediterrnia. Anys desprs, quan la repressi posterior a la desfeta, tot home que en tinguera un era sospits d'haver sigut maulet i, per tant, executat.

En l'actualitat, el nom s utilitzat per l'organitzaci juvenil independentista Maulets.

 Etimologia.
El malnom Maulets era emprat satricament fent esment els maula rabs, que significa esclau.

 Orgens .
L'expulsi dels rabs de la pennsula el 1492 signific una minva del nombre de treballadors als camps. En conseqncia, el rei Carles II d'Espanya conced als nobles locals tots els drets sobre aquelles terres que fins aleshores eren conreades. Amb aquest perms els nobles imposaren a la nova poblaci cristiana particions de les terres i impostos quantiosos. Potser la necessitat de treball men aquestes famlies pobres a acceptar les noves condicions; el cas, per, s que no se'n coneixen protestes durant 50 anys.

A les acaballes del segle XVII una part d'aquesta poblaci camperola en terres d'antuvi rabs prosper conreant i exportant vi, brandi i panses, i en menor mesura seda. Fou llavors quan comenaren a qestionar-se els elevats impostos, que reduen considerablement llurs profits, i provaren d'acabar amb aqueix sistema per tots els mitjans, tant legals com armats. Per la via judicial, en mans dels nobles beneficiaris, fou intil; i la revolta (anomenada avui en dia Segona Germania) fou esclafada pel virrei i els exrcits dels nobles l'any 1693 en la batalla de Setla de Nunyes, prop de Muro d'Alcoi.

La segona germania.
Els camperols d'aquesta Segona Germania reclamaven si fa no fa el mateix que els Maulets demanarien pocs anys a venir: Rebutjaven els drets dels Senyors sobre les terres dels rabs expulsats, i recordaven els drets concedits per Jaume I el Conqueridor durant la conquesta del Regne de Valncia per tal de denunciar l'explotaci a qu estaven sent sotmesos pels nobles, "qui els tractava com a rabs", fins a donar-se el cas que les Lleis reials prohibien aquells impostos i tributs als cristians. Els nobles, per, allegaven que el Rei Felip II d'Arag, en expulsar els rabs, els havia donat aquelles terres en propietat, sobre les quals ara tenien tots els drets i que podien imposar sobre els camperols qualsevulla condicions que volgueren.

Tot i aix, desprs de la desfeta militar que patiren, els camperols continuaren sense acceptar la situaci, per esperaren una propera oportunitat, la qual apareixeria el 1700, quan Carles II d'Espanya moria sense fills ni descendncia clara.

La guerra de successi.
Quan el borb Felip V va prendre possessi del Regne com a Felip IV de Valncia ja hi havia nombrosos partidaris de l'Arxiduc Carles d'ustria, aix com al Principat de Catalunya i al Regne de Mallorca. Les raons d'aquests eren diverses, brandant tant la lleialtat a la dinastia de la Casa dels ustries, com l'odi cap als francesos per part dels mercaders i industrials, i la desconfiana cap a la suposada actitud centralista de Felip V d'Espanya. Per la causa austracista (Habsburg) no hauria guanyat de cap manera al Regne de Valncia sense la decisiva intervenci d'un grup de gent que representava els interessos de totes les classes socials: els mercaders i exportadors de vi, brandy, seda i altres productes agrcoles, polticament i econmica molt importants, contactaren un personatge clau, el general Joan Baptista Basset.

El General Basset era un valenci, probablement nascut a Alboraia en una famlia d'artesans, que sabia parlar com i amb el poble i entenia les seues necessitats i reclamacions. Havia servit a les guerres d'Itlia i Hongria per al prncep Georg von Hessen-Darmstadt, un noble alemany que havia sigut abans Vicerrei de Catalunya.

El grup de mercaders i exportadors tenien prou motius per oposar-se a Felip V d'Espanya, car tots els seus negocis estaven dirigits cap als Pasos Baixos i Anglaterra (conegudes aleshores com les Potncies martimes) i cap a les colnies espanyoles a les Amriques. Aquestes colnies eren propietat de la corona castellana, i els mercaders de la corona aragonesa hi eren considerats forasters, aix que no els era perms de mercadejar lliurement, sin que havien de vendre els seus bns a travs de mitjancers castellans.

El 1701 la guerra havia esclatat a tota Europa per la successi de Carles II, oposant-se les Potncies martimes als interessos unionistes de Felip V d'Espanya. Les exportacions s'aturaren, la qual cosa comport una crisi econmica per als mercaders i els els camperols que els venien productes.

Al Principat de Catalunya, durant el darrer ter del segle XVII, havia aparegut una nova classe social, semblant a la valenciana, composta per productors i exportadors. Encapalaven un procs d'acumulaci de capital guanyant diners amb l'exportaci de productes agrcoles que desprs es reinvertien en una industrialitzaci similar a la que ocorria aleshores a Anglaterra i Holanda. Aquest grup havia elaborat un projecte de recuperaci, no noms econmic, sin tamb nacional, per al Principat. El seu objectiu era tornar a les estructures i llibertats que l'antiga Constituci Catalana garantia per promoure una regeneraci social i econmica.

Eren coneguts, doncs, com a regeneracionistes. Una persona representativa d'aquests regeneracionistes fou Narcs Feliu de la Penya, autor d'un llibre intitulat "Fnix de Catalunya", un tractat de teoria poltica, econmica i social per renovar les estructures i el desenvolupament del Principat. Aquest moviment va ser ben actiu fins la darrera dcada del segle XVII, durant el regnat compartit de Hesse-Darmstadt. Aix doncs, hom pot suposar que el general Basset, m dreta del Vicerrei i persona culta, tractaria amb ells. Aix influenciaria la visi de la realitat valenciana que tenia, car les propostes de Basset i els Maulets foren molt semblants a les dels regeneracionistes. De fet, el grup sencer de Feliu de la Penya recolzaria la causa de Carles II d'ustria.

 Una rebelli reeixida .

Des del 1704, Francesc Dvila, qui probablement era un lder de la Segona Germania que havia escapat de la repressi, va trescar per tot el sud del Regne de Valncia explicant els camperols que el pretendent austrac estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Quan Joan Baptista Basset desembarc a Altea l'agost del 1705 una nova revolta comen i s'escamp arreu.

Basset va cavalcar fins a Valncia, via Dnia, Gandia i Alzira, sense trobar-hi cap resistncia important. Quan els nobles borbnics o les fortaleses tractaren de resistir hi trobaren vilatans armats que els foraren a fugir-ne. El Vicerrei, junt al duc de Gandia, una llarga llista de nobles i botiflers (partidaris de Felip V) comenaren a fugir, no cap a Valncia, sin a Castella. No confiaven en la resistncia de la capital, i amb ra.

La ciutat de Valncia va obrir les portes a l'exrcit maulet sense resistncia. Ms aviat al contrari, l'entusiasme popular fou immens. Alhora arribaven notcies de l'alament al Principat, on les ciutats havien foragitat l'exrcit "felipista", i de Barcelona, on el propi Carles III havia desembarcat triomfalment. Aix ajud a escampar la revolta des de Vinars i Benicarl a Vila-real i Castell, on els maulets es feren forts. Un cop Basset es va establir a Valncia, exercint de Virrei en la prctica, i amb la major part del regne sota el control dels maulets ( s, camperols armats), la seua primera mesura va ser abolir tots els imposts dels nobles.

Fins i tot va anar-hi ms lluny i, amb la dubtosa legalitat del seu crrec, va deixar de pagar tot impost al rei espanyol. A ms a ms, va abolir el "dret de portes", un impopular impost sobre els productes de les colnies a Valncia. Va tolerar, i en certa manera atiar, la persecuci, l'arrest i l'expulsi dels ciutadans francesos, principalment mercaders, que eren considerats per la plebs com a enemics i pels mercaders locals com a perillosos competidors.

bviament, les relacions amb les Potncies martimes, aliades amb Carles III, es varen restablir, reprenent el trfic de mercaderies com abans. Alhora, Basset i els maulets arrestaven i desallotjaven els botiflers ms importants, requisant les seues possessions.

 Enfrontaments entre aliats . 
Basset, amb el control del Regne de Valncia, havia d'organitzar la resistncia armada contra els atacs borbnics. Tot d'una es va adonar que l'exrcit camperol dels maulets no era oposici per a l'exrcit professional espanyol, per no dir res dels seus aliats francesos.

Basset va demanar ajut a Carles III. Aquesta ajuda vingu en forma de Charles Mordaunt (Lord Peterborough) i els seus soldats anglesos. Malgrat que la seua arribada va salvar la delicada situaci dels atacs enemics, tamb va significar la creaci d'un altre poder poltic, comanat pel comte Cardona, amb una fora independent dels maulets i sense cap intenci de permetre el que consideraven com a "excessos plebeus". Tot aix fa pressuposar que el comte Cardona i el general angls tenien instruccions, potser del Rei, per acabar amb els "excessos" de Basset i els maulets, tractant de guanyar aix el favor dels nobles, els quals en la seua majoria recolzaven els Borbons.

De ben segur, Carles III, com a propietari de terres reials i principal senyor de l'Orde de Montesa, havia experimentat una reducci d'ingressos per culpa del refs dels maulets a pagar. Aquests diners eren absolutament necessaris per mantindre un exrcit molt car amb el qual volia guanyar la guerra. En conseqncia, calia aturar els maulets i el seu cap, el general Basset, per calia fer-ho sviament i amb indulgncia.

Cardona i Peterborough van comenar aleshores una ofensiva centrada en alguns dels collaboradors de Basset, acusant-los d'una confiscaci inapropiada de bns dels francesos i els botiflers, i empresonant-los a l'espera de judici. Mentrestant, Basset va ser enganyat per enviar-lo fora de Valncia, primer a Alzira i desprs a Xtiva, encoratjant-lo a prendre part en les lluites. Esperaven, doncs, una oportunitat per empresonar-lo, per alhora temien la seua gran popularitat entre la plebs i la rebelli dels maulets si li succea res.

L'ocasi va aparixer quan Carles III derrot els Borbons a Castella i va entrar a Madrid el 27 de juny de 1706. Durant les celebracions populars Peterborough va enviar en secret tropes a Xtiva, amb l'ordre d'arrestar Basset i empresonar-lo en una fortalesa en mans angleses. I, efectivament, quan la notcia es feu pblica, el poble es revolt.

A Valncia els crits de "Visca Basset, abans que Carles III" demostraven, en cas de dubte, quin era el sentiment majoritari dels valencians. De fet, Peterborough va haver de girar els canons, en un principi per a defensar la ciutat dels Borbons, per a apuntar a l'interior de la ciutat i controlar la plebs. Les manifestacions de protesta duraren dies, s'enviaren cartes al Rei a Barcelona, i hi hagu arreu declaracions pbliques en favor de Basset i les seues reformes. Per un nou alament maulet, aquest cop contra el que consideraven com a rei legtim i amb l'exrcit borbnic a les portes del Regne amenaant d'envair-lo, haguera sigut sucida. Una victria dels Borbons implicaria el retorn dels botiflers, amb els seus impostos i la repressi afegida. Aix doncs, es resignaren sense estar-ne convenuts, i aturaren les protestes, creient que el Rei Carles repararia la injustcia i lliuraria Basset en venir a Valncia.

 Derrota i retirada .
Mentrestant, els maulets continuaven rebutjant pagar el "dret de portes" i qualsevol altre impost. Carles III va demanar a les autoritats de Valncia que reclamaren el pagament de les taxes, per sense gaire xit. El temps s'esgotava. Carles s'havia vist obligat a fugir de Madrid i va ser derrotat per James Fitz-James (Duc de Berwick) en la Batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707. Carles, doncs, es retirava a Barcelona, i amb ell el Virrei, tota l'administraci i les tropes supervivents.

El poble i els maulets foren deixats a merc de l'avan borbnic i el retorn dels nobles botiflers. El Rei Felip mai va amagar les seues intencions: Destruir els Furs i les antigues lleis valencianes "per just dret de conquesta". El Regne de Valncia va desaparixer com a estructura legal i va quedar noms com a nom, sense entitat.

Els maulets, per, no es rendiren, i la seua resistncia va ser fero. Xtiva va haver de ser capturada casa per casa, i desprs fou arrasada i cremada en venjana. Sobre les runes de Xtiva es constru una nova ciutat amb el nom de "San Felipe", en honor del monarca vencedor (vejau Extermini de Xtiva). A Valncia, els maulets tractaren d'impedir l'entrada dels ocupants, amb boicots i resistncia passiva, fins que la repressi del Duc de Berwick i Claude Franois Bidal d'Asfeld els va silenciar.

Al nord, l'exrcit borbnic avanava cap a Tortosa, cremant, matant i saquejant les viles al seu pas. Gandia, Alzira, Dnia, Alcoi, Alacant, Elx, i moltes altres ciutats s'aferrissaren en la resistncia mauleta.

Un cop totes les ciutats foren en mans borbniques, els maulets supervivents escaparen a les muntanyes i continuaren la resistncia durant anys, creant seriosos problemes a l'exrcit ocupant.

Quan, el 1710, la guerra semblava tombar-se en favor de Carles III, la ciutat de Valncia s'al de bell nou en una revolta antiborbnica. Els maulets es mostraren un altre cop als carrers, esperant que l'armada austracista desembarcara al port.
Hi hagu una repressi brutal: Els decrets de Nova Planta prohibiren les antigues lleis i la llengua prpia, es confiscaren les armes  (fins a l'extrem de fermar els ganivets a les taules), i es desnonaren les fortaleses. Els maulets hagueren de fugir cap al Principat, encara lleial a Carles III.

 Barcelona, 1713-1714 .

Milers de valencians es refugiaren a Barcelona i altres ciutat del Principat, amb la intenci de continuar la lluita contra l'invasor. Per els esdeveniments internacionals mostraren la futilitat de mantenir la resistncia:

Carles III, davant la mort del seu germ Josep i la seva proclamaci com a Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, havia tornat a ustria l'any 1711. Les Potncies martimes firmaren el Tractat d'Utrecht, retiraren les seues tropes per mar i acceptaren Felip V com a Rei d'Espanya. Els catalans i els maulets valencians resistien el setge, tot i saber que no tenien cap aliat ja.

Les tropes borbniques, comanades pel Duc de Berwick, posaren setge a Barcelona, mentre dins de la ciutat els valencians formaren 2 regiments complets (el Mare de Du dels Desamparats i el Sant Vicent Ferrer) per a lluitar amb els seus companys de Catalunya.

L'11 de setembre de 1714, quan Barcelona caigu en mans borbniques, molts maulets valencians hi havien mort, la major part d'ells foren soterrats al Fossar de les Moreres amb altres resistents catalans. D'altres, com el general Basset, qui havia dirigit l'artlleria de la ciutat, varen ser arrestats i empresonats. I un tercer grup aconsegu d'escapar a Mallorca. Anys a venir, es congriaren a Viena tot d'alliberats i fugitius de la guerra a la cort del "seu" Carles III, ara emperador d'ustria.

Curiositats.
Diversos fets dels maulets han inspirat canons com El Cant Dels Maulets d'Al Tall, reeditada pel grup Obrint Pas, dedicada als mateixos milicians. La can, fortament arrelada a la cultura del Pas Valenci, es toca amb l'instrument tpicament associat al pas, s a dir, la dolaina o tamb anomenada, al Principat, gralla.

Vegeu tamb.

Pedra dels Maulets;
Botifler;

 Enllaos externs .
 La Guerra de Successi a Dnia;
 Regiment d'Infanteria "Mare de Du dels Desamparats";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145621" title="Tractat de Neuilly" nonfiltered="3354" processed="3330" dbindex="59263">
El Tractat de Neuilly-sur-Seine fou firmat a la ciutat de Neuilly, a les afores de Pars, el dia 27 de novembre de 1919 entre els representants de Bulgria i de les potncies vencedores de la Primera Guerra Mundial.

El Tractat consagr el retorn de Bulgria a les fronteres de 1914 i a diverses cessions territoris en favor dels seus estats limtrofes. Aix, hagu de cedir a Grcia la regi de la Trcia Oriental amb la ciutat de Xanthi, a Iugoslvia un seguit d'enclavaments fronteres a l'oest del pas i part de la regi de Dobrudja a Romania. El tractat tamb consolid la reducci de l'exrcit blgar als 20.000 soldats i al pagament de 400 milions en concepte de compensacions de guerra.

A Bulgria el resultat del tractat fou conegut popularment com la Segona Catstrofe Nacional. Malgrat els canvis que el Tractat signific per Bulgria fou l'nic estat perdedor de la Primera Guerra Mundial que mantingu la monarquia com a forma d'estat.

Durant la Segona Guerra Mundial, els blgars reocuparen part dels territoris perduts desprs de la Primera Guerra Mundial grcies a l'aliana que mantingueren amb els alemanys, territoris que hagu de retornar el 1945.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145624" title="Thas (pera)" nonfiltered="3355" processed="3331" dbindex="59264">

Thas s una pera en tres actes de Jules Massenet sobre un llibret en francs de Louis Gallet basat en la novella homnima d'Anatole France.  La novella, al seu torn, es basa en la llegenda cristiana de Santa Thais, una prostituta egpcia que va ser convertida per Sant Pafnuci, qui la va internar en un convent, tancant-la com una eremita com a penitncia pels seus pecats. En treure-la de la cella, al cap de tres anys, va morir als pocs dies. Aix la fa la santa patrona de les prostitutes penedides.

L'pera va ser estrenada en l'pera de Pars el 16 de mar de 1894, fent-se crrec del paper protagonista la soprano nord-americana Sybil Sanderson, per a la qual Massenet havia escrit el paper.

Ambientada a Egipte sota la dominaci romana, la histria gira entorn a un monjo cenobita, Athanal, que intenta convertir Thas, una cortesana d'Alexandria devota del culte a Venus, al cristianisme, descobrint massa tard que la seua obssesi amb ella est arrelada en la luxria.  S'ha dit que palesa una mena d'erotisme de caire religis i aix ha donat lloc a algunes produccions controvertides.  La seua famosa Mditation (Meditaci) per a viol, un entreacte interpretat amb el tel baixat entre les escenes de l'acte II, es troba entre les petites peces ms interpretades, i ha estat arranjada per a diversos instruments.  

Desprs de Manon i Werther, Thas s una de les peres de Massenet ms interpretades, per no pot considerar-se com a part del repertori habitual.  El paper de Thas, similar al d'una altra de les herones de Massenet, Esclarmonde, s fams per la seua dificultat, que el fa noms accesible a les cantants ms virtuoses.  Entre les grans intrprets del paper cal esmentar Carol Neblett, Anna Moffo, Beverly Sills, Leontyne Price i, ms recentment, Rene Fleming.

Sinopsi argumental.


Acte I.
Escena 1
Un grup de monjos cenobites es dirigeixen a les seues obligacions quotidianes. Athanal, l'asceta ms rigors entre tots ells, arriba i confessa al superior que darrerament se sent destorbat per visions d'una cortesana i sacerdotessa de Venus anomenada Thas, que ell havia conegut uns anys abans a la seua ciutat nativa d'Alexandria. Creient que les visions sn un senyal de Du, resol, en contra del consell de Palmon, tornar a Alexandria, convertir Thas al cristianisme, i persuadir-la d'ingressar en un convent. 

Escena 2
Athanal arriba a Alexandria i visita el seu vell amic Nicias, un ric hedonista. Nicias li dna la benvinguda, obrint-li els seus braos, i li revela que actualment s amant de Thas. Una vegada sap sobre els plans d'Athanal, se'n riu, advertint el seu amic que la venjana de Venus pot ser terrible. Malgrat tot, procura al seu amic els vestits adequats perqu assistisca, aqueixa mateixa tarda, a una festa a la que tamb acudir Thas. Les seues esclaves, Crobyle i Myrtale, vesteixen Athanal burlant-se del seu pudor. 

La festa comena. Thas arriba i canta un agredol duet amb Nicias: s la darrera nit que passaran plegats. Desprs pregunta per Athanal, qui pot escoltar-la i li respon dient-li que s vingut per a ensenyar-li "el desdeny de la carn i l'amor al dolor." No temptada amb aquesta proposici, Thas ofn el sentir del decrum d'Athanal amb una seductiva can. Ell surt enfurismat, per promet que hi tornar. Ella el repta: "Goseu a tornar, vs que desafieu Venus!" 

Acte II.
Escena 1
Esgotada desprs de la festa, Thas expressa la insatisfacci amb la seua vida buida, i medita sobre el fet que un dia el pas del temps i la vellesa destruiran la seua bellesa. Athanal apareix en aquest moment especialmemt vulnerable per a Thas, pregant Du que elimine la seua bellesa. Li diu que ell l'estima pel seu esperit, i no per la seua bellesa, i que per tant el seu amor durar per sempre, i no noms una sola nit. Intrigada, ella li demana que li explique el cam d'aquest nou amor. Ell gaireb sucumbeix a l'encs fsic de Thas, per rex a explicar-li que si es converteix, guanyar la vida eterna. Thas, a punt de deixar-se convncer per l'eloqncia del monjo, de sobte torna en si, es reafirma en la seua visi nihilista de la vida i el fa fora. No obstant aix, desprs d'una llarga meditaci canvia de parer.

Escena 2
Thas s'ha unit a Athanal i ha decidit seguir-lo al desert. Ell li ordena que creme sa casa i totes les possessions materials, per a destruir totes les restes del seu abjecte passat. Ella accepta, per pregunta si pot quedar-se amb una estatueta d'Eros, el du de l'amor, explicant a Athanal que ella va pecar contra l'amor ms que a travs d'ell. Per quan Athanal sap que Nicias li va regalar l'estatueta, li demana que la destruisca. Apareix Nicias amb un grup d'amics que han vist Athanal enduent-se a Thas. Enfurismats, comencen a apedregar-lo. Tot i que Nicias es mostra estupefacte davant la decisi de Thas, finalment la respecta i llana grapats de monedes per a distreure la gentada. Thas i Athanal fugen.

Acte III.
Escena 1
Thas i Athanal viatgen a peu a travs del desert. Thas est esgotada, per Athanal l'obliga a continuar, com a manera de fer penitncia pels seus pecats. Arriben a una font. En Athanal comena a dissipar-se l'odi cap a Thas i comena a sentir pietat per ella. D'aquesta manera comparteixen uns breus instants de platnica i idllica companyonia mentre descansen. Poc desprs arriben al convent on haur d'ingressar Thas. Deixant-la sota la cura de l'abadessa Albine, Athanal s'adona que ha complert la seua missi i que no veur Thas mai ms. 

Escena 2
Els monjos cenobites expressen preocupaci pel carcter esquerp i solitari que palesa Athanal des del seu retorn d'Alexandria. Athanal confessa a Palmon que ha comenat a sentir un intens desig sexual per Thas. Palmon el condemna per la seua obssessi en convertir-la. Athanal cau en un somni i t una visi ertica de Thas. Intenta agafar-la, per ella s'evadeix rient. Desprs, una segona visi li anuncia que Thas s moribunda.

Sentint que la seua existncia no t sentit sense ella, repudia els seus vots i corre per a trobar-la. Arriba al convent i la roba en el seu llit de mort. Ell li diu que tot el que li ha contat s una mentida, que "no res s veritat a banda de la vida i l'amor entre els ssers humans," i que l'estima. En xtasi, ella descriu el cel obrint-se i els ngels rebent-la entre ells. Mor, i Athanal s'enfonsa en la desesperaci.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Thas Ms informaci;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145626" title="K.L. Reich" nonfiltered="3356" processed="3332" dbindex="59265">
K.L. Reich s una novella pica gaireb autobiogrfica de Joaquim Amat-Piniella. Fou escrita entre 1945 i 1946 a Andorra, un any desprs que el seu autor fos alliberat del Kommando annex a Mauthausen, Ternberg, per no fou publicada en catal fins l'any 1963 per culpa de la censura franquista. A ms a ms, primer es va haver de publicar en castell, per obtenir perms per publicar-se en catal. 

La novella, basada en fets reals, explica les dures condicions de vida del protagonista i dels seus companys en un camp de concentraci nazi. 


 Fonts .
Web de Joaquim Amat-Piniella

 Bibliografia .

 Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich. Editorial Edicions 62, 2001. (ISBN: 978-84-297-5672-2). ;
Aquesta edici presenta, finalment, el text ntegre fixat el 2001 per David Serrano, professor de Filologia Catalana de la UOC i director del CILEC (Centre d'Investigaci de la Literatura Europea Concentracionria).
 Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis Editorial Edicions &2, 2001. (ISBN 84-297-4969-1). Original de 1977. A travs de diversos testimonis, entre ells el d'Amat-Piniella, traa un relat complet de l'odisea dels deportats dels Pasos Catalanas i ens permet comprendre qu volia dir sobreviure en els camps de la mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145630" title="Tractat de Lausana" nonfiltered="3357" processed="3333" dbindex="59266">
El Tractat de Lausana fou firmat a la ciutat de Lausana el dia 24 de juliol de 1923 entre les potncies vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia i que servia per revocar el Tractat de Svres signat el 1919.

El Tractat de Svres, signat l'any 1919 desprs de la Primera Guerra Mundial consolidava la partici de l'Imperi Otom. Mentre el Regne Unit i Frana es repartien Palestina, Jordnia, el Lban i Sria, a Grcia se li concedia part de la Trcia i la regi d'Esmirna i a Armnia se li atorgava una important regi al nord-est del pas. Arran d'aquest repartiment i per la reducci territorial que patia el pas, s'aixec un fort moviment nacionalista liderat per Mustafa Kemal Atatrk que lluit especialment en contra de l'ocupaci grega i armnia.

La lluita entre les tropes nacionalistes d'Atatrk i les tropes gregues conclogu amb l'expulsi de les segones d'Anatlia. La fundaci del nou estat de Turquia a mans d'Atatrk es neg a la signatura del Tractat de Svres i reivindic la formulaci d'un nou tractat adequat a la nova situaci de superioritat turca. 

Aix, el novembre de 1922 s'inici a la ciutat sussa de Lausana la Conferncia de Lausana que aprovaria vuit mesos desprs el tractat homnim. Per la banda turca el lder de les negociacions fou Ismet Inn mentre que el representant grec fou Elefthrios Venizelos.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145631" title="Torraires de Montblanc" nonfiltered="3358" processed="3334" dbindex="59267">


Els Torraires de Montblanc sn la colla castellera refundada l'any 1994, que es considera hereva de l'antiga colla dels Torraires que exist durant el segle XIX a la vila de Montblanc, comarca de la Conca de Barber. Vesteixen camisa de color grana, faixa negra i pantal blanc.

 Histria .
 Orgens .

En un diari del 1816, es relaten que van actuar en el transcurs d'unes festes celebrades a Montblanc ... tres bayles de Valencianos con sus elevadas torres... . Aquesta s la primera referncia al fet casteller a Montblanc.

La primera menci documental del nom de Torraires, per, la trobem l any 1849 quan actuaren davant la Mare de Du de la Serra de Montblanc. A mitjans segle XIX, els cronistes locals expliquen els castells que realitzaven els Torraires en aquelles dates, segons Llus Vives, es van alar el castells de quatre de vuit, tres de nou, dos de set, i el pilar de set amb tota perfecci. Ramon Cant afirmava y els nostres ulls ho han vist, los 3 de 9, los 2 de 7 i l espedat de sis Una mica ms tard, Josep Maria Poblet deix escrit que alaven el pilar de cinc i el dos de set. I de torres, l extens repertori: el cinc de set, el quatre de set, amb el pilar de cinc al mig, el tres i el quatre de vuit. I tamb el tres de set, alat per baix.

 L'poca d'or .
El 1871 visitava Montblanc el rei Amadeu I d'Espanya i els Torraires li oferiren un repertori dels seus castells. En aquella poca vestien amb una camisa de color blanc, uns calotets de pags, una faixa virolada i un mocador al cap.

El 1876, diversos diaris esmenten la divisi i els enfrontaments en el s de la colla que derivar en la partici en dos del grup. Naixien aix la Colla Vella dels Torraires de Montblanc i la Colla Nova dels Torraires de Montblanc. Aquesta ltima colla es fu reconeguda pels seus pilars de sis i set pisos, i fins una vegada intentaren de fer el de vuit, que els caigu i per poc no maten a l enxaneta. Les dues colles montblanquines es donaren a conixer a diferents indrets de les contrades (Tarragona, Reus, Vilafranca del Peneds, Vilanova i la Geltr, Barcelona, ...)

Una data important fou la festes de Santa Tecla de Tarragona de 1878, quan feren una actuaci les dues colles de Valls i les dues de Montblanc, que van pujar les escales de la Catedral fent un pilar de 6. L'any segent actuaren a Vilafranca del Peneds, tot i que la jornada acab amb lesionats i amb molta llenya. Durants els anys 80 viurien la seva poca gloriosa, posant-se a l'alada de les dues colles de Valls. 

 La desfeta .
A finals de segle, amb l'arribada de la filloxera, tot el mn casteller es veuria greument afectat. Els Torraires no serien cap excepci i la colla (agrupada de nou) es veur greument afectada; els castells anirien disminuint d'alada i la colla aniria perdent membres. El 1902, un total de 32 torraires ajudaren a la Colla Vella dels Xiquets de Valls al Concurs de Castells de Barcelona.

Dos anys ms tard, s'intent reemprendre el fet casteller a Montblanc. La gran diferncia per, amb els anys anteriors, fou que les actuacions passaren a ser molt discretes, fins la punt que els diaris de l'poca parlen dafeccionats i no de colla formada.

Tot i aix, durant les festes de Coronaci de la Mare de Du de la Serra de 1906, s'aixecaren diverses torres a la sortida d'ofici. Els resultats, per, eren molt discrets. Es produiren altres intents d'armar castells en els anys 1907, 1911 i 1920, per no tingueren xit.

 La Refundaci .
El 18 de desembre de 1994 es formaren oficialment, els nous Torraires de Montblanc. La poblaci s'engresc rpidament i s'assol la xifra de 250 castellers en pocs anys.

En noms tres anys, es descarregaria el primer castell de 7 de la nova etapa de la colla. S'aconsegu entrar en l'anomenada segona divisi dels castells amb la participaci al V Concurs de castells Vila de Torredembarra, descarregant el 3 i el 4 de 7 i el 2 de 6.

A partir de l'any 2000, els Torraires entren en decadncia, molta de la gent del principi ha anat abandonant la colla, que comportar la pdua de colla de 7. El nivell de la colla anir baixant fins a la temporada 2005.

Actualment, desprs d'un perode de noms fent pilars per falta d'efectius, han recuperat antics castellers i nous membres i han pogut realitzar castells de sis en diferentes places de Catalunya i Andorra.

 Enllaos externs .
Web dels Torraires de Montblanc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145633" title="Robby Gordon" nonfiltered="3359" processed="3335" dbindex="59268">
Robby Gordon (nascut el 2 de gener de 1969 a Bellflower, Califrnia) s un pilot estatunidenc d'automobilisme. Ha participat en diverses competicions i categories, incloint-hi proves de la NASCAR, Champ Car, Craftsman Truck Series, Trans-am, IMSA, IROC i el Ralli Dakar en categoria de cotxes, on va convertir-se en el primer estatunidenc a guanyar una etapa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145635" title="Freddy Kottulinsky" nonfiltered="3360" processed="3336" dbindex="59269">
Freddy Kottulinsky (nascut el 20 de juliol de 1932 a Munic), tamb conegut com Winfried Philippe Adalbert Karl Graf Kottulinsky Freiherr von Kottulin, fou un pilot d'automobilisme. 

Va viure a Sucia des de 1955, i va ser all on va iniciar la seva carrera com pilot en diferentes categories de competici com Frmula 2, Frmula SuperV i Frmula 3. Va ser campi de Sucia en F3 en 1966 pilotant un Lotus 35 Cosworth. Al costat de Ronnie Peterson i Torsten Palm va guanyar en 1970 la Copa d'Europa de F3 per equips. En 1974 va vncer en la Copa d'Or d'Europa de Frmula SuperV al volant d'un Lola T320. A partir de 1973, va comenar a participar en carreres de rallis. 

El 1980 es va convertir en vencedor del Ralli Pars-Dakar al volant d'un Volkswagen Iltis. 

Encara que a un ritme menor, ha continuat lligat al mn del motor durant tota la seva vida, prenent part en diverses competicions i exhibicions. La seva filla, Susanne, tamb s pilot de rallis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145636" title="Gilles Lalay" nonfiltered="3361" processed="3337" dbindex="59270">
Gilles Lalay (nascut el 21 de mar de 1962 en Peyrat-li-Chteau - mort el 7 de gener de 1992) va ser un pilot de motos francs, guanyador del Ralli Dakar en 1989. 

Va ser deu vegades campi de Frana d'enduro entre 1979 i 1990, subcampi d'Europa en 1983 i 1984 i campi del Mn en 1985 i 1988. 

Va morir el 7 de gener de 1992 en Ciutat del Cap (Sud-frica), mentre competia en el Dakar, a conseqncia d'una caiguda. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145638" title="Pierre Lartigue" nonfiltered="3362" processed="3338" dbindex="59271">
Pierre Lartigue (nascut el 22 d'octubre de 1948) s un pilot de rallis francs, que va guanyar el Dakar en tres ocasions, conduint un prototip de Citron.

 Palmars .
 Vencedor del Ralli Dakar en 1994, 1995 i 1996. ;
 Vencedor del Ralli Pars-Moscou-Pequn en 1992. ;
 Vencedor del Ralli de Tunsia en 1985, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1995 i 1996. ;
 Vencedor del Ralli de l'Atlas en 1983, 1984, 1990, 1991 i 1993. ;
 Vencedor de la Copa del Mn de Ralli Raid en 1993, 1994, 1995 i 1996. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145639" title="Ren Metge" nonfiltered="3363" processed="3339" dbindex="59272">
Ren Metge (nascut el 23 d'octubre de 1941) s un pilot d'autombils francs, el qual ha participat en proves tant de circuit com de rallis. Va ser guanyador del Ralli Dakar en tres ocasions i de les 24 hores de Le Mans de camions en 1983. 

s el fundador d'alguns coneguts raids, com el Ralli Masters, posteriorment renombrat a Ralli d'Orient.

 Palmars .
 
 Vencedor del Ralli Dakar en 1981 (Land Rover), 1984 (Porsche) i 1986 (Porsche) ;
 3 vegades campi del Campionat de Frana de superturismes ;
 Vencedor de les 24 Hores de Le Mans de camions en 1983 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145640" title="Cyril Neveu" nonfiltered="3364" processed="3340" dbindex="59273">
Cyril Neveu (nascut el 20 de setembre de 1956 a Orlans) s un pilot de motos francs, guanyador del Ralli Dakar en cinc ocasions (dues amb Yamaha: 1979 i 1980, i tres amb Honda: 1982, 1986 i 1987) i un dels organitzadors del Ralli de Tunsia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145641" title="Edi Orioli" nonfiltered="3365" processed="3341" dbindex="59274">
Edi Orioli (nascut el 5 de desembre de 1962 a Udine) s un pilot de rallis itali, guanyador del Ralli Dakar en la categoria de motos en quatre ocasions. Va guanyar l'edici de 1988 amb una Honda NXR, el 1990 i el 1994 amb una Cagiva Elefant i el 1996 amb una Yamaha.

Ha participat en diversos rallis tant en categoria de motos com en cotxes, obtenint bons resultats en ambdues categories. 

En 2005, va participar en el Ralli Dakar en categoria de cotxes, al volant d'un Isuzu.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145642" title="Renato Hernan Pozzetto" nonfiltered="3366" processed="3342" dbindex="59275">
Renato Hernan Pozzetto (nascut el 19 de maig de 1953 en Bariloche) va ser un pilot de rallis argent.

La seva activitat va ser diversa en moltes disciplines del motor: rallis de cotxes, motocrs, krting, turismes, carreres de muntanya, carreres sobre gel... Va ser el primer pilot sud-americ a competir en la categoria de camions en el Ralli Dakar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145644" title="Gaston Rahier" nonfiltered="3367" processed="3343" dbindex="59276">
Gaston Rahier (Chaineux, 1 de febrer de 1947 - 8 de febrer de 2005) va ser un pilot de motos belga, guanyador del Ralli Dakar en dues ocasions amb una motocicleta BMW. 

Va guanyar ms de 30 competicions de motocross i va ser tres vegades campi del mn en la categoria de 125cc. Va ser triat esportista belga de l'any en 1985. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145645" title="Bruno Saby" nonfiltered="3368" processed="3344" dbindex="59277">
Bruno Saby (nascut el 22 de febrer de 1949) s un pilot de rallis francs, guanyador del Ralli Dakar del 1993 amb un Mitsubishi. 

Saby, que va comenar la seva carrera com pilot en 1967, ha estat campi del seu pas de rallis en diverses categories. Durant els anys 1980 va participar en el Campionat Mundial de Rallis, assolint triomfs en rallies com Monte-Carlo o el Tour de Crsega. A principis dels 90, Saby va canviar d'especialitat i va comenar a competir en Raids, aconseguint la victria en el Pars-Dakar de 1993. 

En 2005, Saby va aconseguir el seu primer gran ttol a nivell internacional, al guanyar la Copa del Mn de Ralli-Raid amb l'equip Volkswagen. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145648" title="Kenjiro Shinozuka" nonfiltered="3369" processed="3345" dbindex="59278">
Kenjiro Shinozuka (nascut el 20 de novembre de 1948) s un pilot de rallis japons, guanyador del Ralli Dakar del 1997 amb Mitsubishi. 

Va comenar la seva carrera esportiva en 1968, sent el primer pilot japons a acabar el ralli Safari, en 1976. En 1991 es va convertir en el primer japons a guanyar una prova del Campionat del Mn de Rallies, al guanyar el ralli de Costa d'Ivori. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145649" title="Hans Stacey" nonfiltered="3370" processed="3346" dbindex="59279">
Hans Stacey (nascut el 9 de mar de 1958 en Eindhoven) s un pilot de rallis holands. Va participar durant diversos anys en campionats nacionals, on va obtenir diverses victries, arribant a ser campi del seu pas en 1991 i 1992, pilotant un Mitsubishi Galant VR 4. Tamb va assolir victries conduint un Subaru Impreza en 1997 i 2001. 

Competeix en el Ralli Dakar des de 2004 en la categoria de camions, inicialment com a co-pilot de Jan de Rooy i des de 2006 com pilot de MAN. Desprs de finalitzar 2 en 2006, Stacey es va imposar en el seu primer Dakar en 2007, guanyant cinc especials i amb ms de tres d'avantatge sobre el segon classificat, Ilgizar Mardeyev. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145651" title="Patrick Zaniroli" nonfiltered="3371" processed="3347" dbindex="59280">
Patrick Zaniroli (nascut el 5 d'abril de 1950 en Courbevoie) va ser un pilot de rallis francs, guanyador del Ralli Dakar en 1985. 

Va ser un gran impulsor del moviment 4x4 a Frana, collaborant en la creaci de clubs, associacions, revistes i competicions. Va estar al capdavant de l'organitzaci del Dakar des de 1994 fins a 2005. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145653" title="Escola Municipal de Msica de Terrassa" nonfiltered="3372" processed="3348" dbindex="59281">
L'Escola Municipal de Musica de Terrassa (Conservatori de Grau Mitj) s un edifici acadmic situat a l'esmentada capital vallesana, que t capacitat per a vora 700 alumnes de msica. S'hi imparteixen classes d'instrument de tot tipus, cant, llenguatge musical, histria, msica de cambra, etc. Tamb formen part d'ella l'Orquestra Simfnica del Conservatori de Terrassa, la Banda del Conservatori, la Banda Preparatori lOrquestra de corda.

Localitzaci .
Es troba situada al centre de Terrassa (barri del Cementiri Vell), just al costat del Parc de Vallparads i molt a prop de la futura estaci dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya UPC-Vallparads. Fins fa uns anys havia estat ubicat tant a la Masia Freixa com a un edifici del carrer de Faraday, i anteriorment a la plaa Jacint Verdaguer, on actualment es troben les principals oficines de Correus de la ciutat.

 Installacions .

L'edifici actual disposa de tres plantes amb aules (unes repartides en tres mduls cada planta). Els passadissos centrals de cada una d'elles comunica amb un gran vestibul d'uns 15 metres d'alada, amb una amplia consergeria, des d'on s'hi entra des del portal situat al C/ Miquel Vives. A mes a mes a sota del vestibul, soterrada, hi trobem una planta annexa de serveis.

 Auditori Municipal de Terrassa .

Independentment del Conservatori, per annexada a l'edifici, hi trobem les installacions de l'Auditori Municipal de Terrassa, gestionada per l' Ajuntament de Terrassa per tot i aix, cedida per a usos propis de l'escola. Disposa d'una gran recepci, amb taquilles, una barra de serveis, i dues aules d'assaig de gran format. La sala de l'Auditori t capacitat per unes 300 persones, i ofereix concerts i espectacles de tot tipus durant tot l'any.

 Enllaos externs .
Web Oficial de Terrassa / Escola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145654" title="Giovanni Merliano da Nola" nonfiltered="3373" processed="3349" dbindex="59282">
Giovanni da Nola (Nola, 1488 - Npols, 1558), conegut a l poca com Giovanni Merliano, fou un escultor itali que treball al segle XVI principalment a Npols.



Biografia.
Al costat d altres artistes espanyols actius al comenament del Cinquecento, com Diego de Silo i Bartolom Ordez, que van contribuir a crear una veritable escola renaixenstista, Giovanni Merliano da Nola va saber fondre els elements de l art del mil tres-cents i del mil quatre-cents amb els influxos de Miquel ngel que venien de Roma.

Fill de Giuseppe i Eleonora Cortese, de jove va anar a Npols, on aprengu l art de Pietro Belverte, artista de Brgam que treballava com a mestre entallador. Al costat d aquest treball en la decoraci del portal de la Baslica de la Santssima Anunciata.

Mor l any 1558 (segons alguns autors el 1560) i fou enterrat a l esglsia de Sant Lloren el Major de Npols.

Obra.
Les obres d aquest autor sn innumerables. A Npols hi destaca el Sant Mateu de l esglsia de Sant Pere Mrtir, del 1519.

s l autor de l obra renaixentista ms notable dels Pasos Catalans: el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, que es troba a l'esglsia de Sant Nicolau de Bellpuig (Urgell). L'obra, esculpida a Itlia, es va desmuntar i es va transportar pea per pea a Catalunya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145656" title="Partit del Congrs de Botswana" nonfiltered="3374" processed="3350" dbindex="59283">
El Partit del Congrs de Botswana (en Angls: Botswana Congress Party) s un partit poltic social-demcrata de Botswana, fundat al 1998 com a escisi del Front Nacional de Botswana, liderat per Otlaadisa Koosaletse. A les ltimes eleccions, 30 d'octubre del 2004, el partit va guanyar el 16.6 % del vot popular i 1 dels 57 escons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145662" title="Subgrup cclic" nonfiltered="3375" processed="3351" dbindex="59284">
Un subgrup d'un grup s cclic si, considerat com a grup, s un grup cclic.

Qualsevol element d'un grup s generador d'un subgrup cclic d'aquest grup. En particular, l'element neutre del grup genera el subgrup trivial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145663" title="Front Nacional de Botswana" nonfiltered="3376" processed="3352" dbindex="59285">
El Front Nacional de Botswana (en Angls: Botswana National Front) s el principal partit d'oposici a Botswana. A les ltimes eleccions, al 30 d'octubre del 2004, el partit va guanyar el 26.1% del vot popular i 12 dels 57 escons.

Al 1994 13 dels seus candidats van ser escollits com a membres de l'Assamblea Nacional, per primer cop a la seva histria. En aquest punt va adoptar el lema "Hora del canvi". Alguns dels seus lders han sigut Chief Bathoen, Kenneth Koma i ara Otsweletse Moupo. El partit opera en termes generals amb la ideologia de la socialdemocrcia. Moupo emfatitza la necessitat d'ajudar als pobres a escapar-se de la pobresa.

Hi ha hagut unes quantes lluites internes en el partit degut, en termes generals, al faccionalisme. Aquest ha portat a l'escisi de faccions uns quants cop, culminant en la formaci de partits escindits com el Partit del Congrs de Botswana, la ideologia poltica dels quals no s apreciablement diferent de la del BNF.

 Enllaos externs.
Pgina web oficial






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145666" title="Partit del Poble de Botswana" nonfiltered="3377" processed="3353" dbindex="59286">
El Partit del Poble de Botswana (en Angls: Botswana People's Party) s un partit poltic progressista de Botswana, liderat per Motlatsi Molapise. A les ltimes eleccions, 30 d'octubre del 2004, el partit va guanyar l'1.9% del vot popular per cap esc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145667" title="Pertinena a un exponent" nonfiltered="3378" processed="3354" dbindex="59287">
Hom diu que el nombre enter  pertany a l'exponent   si  s l'exponent no negatiu ms petit que fa .

Des del punt de vista de la teoria de grups, que  pertanyi l'exponent   s el mateix que dir que el subgrup cclic de , el grup multiplicatiu de les unitats de l'anell , generat per la classe , t ordre .

Quan  ( s la funci Fi d'Euler), s a dir, quan  s, precisament, l'ordre del grup , la classe  genera tot el grup i, aleshores, es diu que s una arrel primitiva .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145671" title="Edmond Albius" nonfiltered="3379" processed="3355" dbindex="59288">

Edmond Albius fou un esclau de la Reuni, que treballava com jardiner en una plantaci, on va aprendre del seu mestre Bellier la fecundaci artificial de la carabassa Joffiat i va tenir la idea de fecundar la vainilla unint els rgans mascle i femella de la vainilla el 1861.

Edmond Albius va enriquir una part dels colons de la Reuni i desprs, els colons de Madagascar i de Les Comores. Mai els "avanilladors" de l'poca (ni d'avui), excepte una minoria, van tornar a conixer el descobriment d'Edmond Albius, fins i tot alguns van intentar atribuir-lo als blancs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145674" title="Organitzaci Socialista Internacional (Botswana)" nonfiltered="3380" processed="3356" dbindex="59289">
L'Organitzaci Socialista Internacional de Botswana (en Angls: International Socialist Organization (Botswana)) s una petita organitzaci Trotsquista Botswana. Forma part de la Tendncia Socialista Internacional i edita un diari anomenat Socialisme des de Sota.

Han fet campanya sobre els drets dels treballadors, particularment els treballadors explotats de la mina de Debswana (una empresa conjunta entre DeBeers i el Govern de Botswana). Tamb recolzen els Basarwa/Buiximans en la seva resistncia contra el trasllat fors pel Govern de Botswana a fora de la seva terra ancestral, la Reserva de Caa del Kalahari Central.

Sn l'nic grup poltic Botsw que publica un diari regularment.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145685" title="President de Bulgria" nonfiltered="3382" processed="3357" dbindex="59291">
;
El President de Bulgria (blgar:                      ) s el cap d'estat de Bulgria.

Presidents de la  Repblica Popular (1946-1990).
Presidents de la Presidncia Provisional (1946-1947).



Caps de la Presidncia de l'Assemblea Nacional (1947-1971).



Caps del Consell d'estat (1971-1990). 



Presidents de la I Repblica Democrtica (1990-actualitat).



 Smbols .


Vegeu tamb.
Llista de sobirans de Bulgria;

Enllaos externs.
President de la Repblica, pgina oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145690" title="Moviment Marx, Engels, Lenin, Stalin" nonfiltered="3383" processed="3358" dbindex="59292">
El Moviment Marx, Engels, Lenin, Stalin (en Angls: Marx, Engels, Lenin, Stalin Movement) s un partit de Botswana sense representaci parliamentria, liderat per Themba Joina. Va guanyar noms el 0.29% a les ltimes eleccions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145691" title="Nou Front Democrtic" nonfiltered="3384" processed="3359" dbindex="59293">
El Nou Front Democrtic (en Angls: New Democratic Front) s un partit poltic progressista de Botswana sense representaci parliamentria. Liderat per Dick Bayford, es va escindir del Front Nacional de Botswana al 2003. Va guanyar noms el 0.78% del vot popular a les ltimes eleccions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145699" title="Pseudo-Apollodor" nonfiltered="3385" processed="3360" dbindex="59294">
 Pseudo-Apollodor  s el nom que es dna actualment a l'autor del compendi mitolgic grec titulat Biblioteca (          ), una obra atribuda anteriorment a Apollodor d'Atenes (del segle II aC). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres. Es considera que el text que se li atribueix fou escrit al segle I o II dC

La Biblioteca s una mena de resum de la mitologia grega i constitueix una de les fonts ms completes i ms tils sobre el tema.

Enllaos externs.
  La Biblioteca de Pseudo-Apollodor en grec i en traducci anglesa de J. G. Frazer;
  La Biblioteca de Pseudo-Apollodor en traducci francesa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145700" title="Bandera de Mallorca" nonfiltered="3386" processed="3361" dbindex="59295">

La bandera de Mallorca s el smbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.

Tradicionalment s'afirma que s la bandera histrica del regne de Mallorca usada per un privilegi del rei San. Per alguns estudiosos afirmen que l'actual versi s una invenci del cronista de Palma Benet Pons i Fbregues a principis del segle XX, argumentant que tombar el castell s una irregularitat herldica i que es va traduir de manera errnia l'adjectiu lividus  blau en comptes del morat interpretat per Pons i Fbregues  en el text prviament esmentat, etc.

Per aix s que alguns sectors nacionalistes reivindiquen la bandera quatribarrada com l'autntica de Mallorca.



Enllaos externs.
Herldica i vexillografia de les Illes Balears, de Gabriel Bibiloni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145701" title="Juan Vicente Mas Quiles" nonfiltered="3387" processed="3362" dbindex="59296">
Juan Vicente Mas Quiles (Llria, 25 de gener del 1921) s director d'orquestra i banda, i compositor.

 Biografia .
Sota la direcci de Jos Llopis, inici els seus estudis musicals a l'escola de la Banda Primitiva de Llria, d'on amb onze anys n'esdevingu primera flauta. Continu la seva formaci a Valncia,  al Conservatori estudiant d'harmonia (amb el mestre Sosa), piano (amb Consuelo Lapiedra), contrapunt i fuga, composici, instrumentaci i orquestraci. El 1940 complet les especialitats de flauta i direcci orquestral. Un cop passat el servei militar, entra el 1942 com a msic a la Divisi d'Infanteria nmero 1 de Valncia. El 1946 guany les oposicions per a incorporar-se al cos de directors de msica de l'Exrcit, i el gener de l'any segent fou destinat a Sevilla per dirigir la banda del Regiment Soria nmero 9, fins a l'agost del 1955, en qu fou traslladat al Pas Valenci, on dirig diverses bandes militars . Del 1965 endavant compagin les tasques militars amb la direcci de lOrquestra Simfnica de Valncia, fins a la dissoluci d'aquesta el 1982, i la direcci d'orquestres d'espectacles lrics (generalment, sarsueles). Tamb ha estat director convidat a orquestres i bandes, tant valencianes, com d'Argentina, Estats Units, Frana, Blgica i Holanda.

Com a compositor, Mas Quiles t obres per a banda (pas-dobles, marxes de process de Setmana Santa), himnes, msica coral i tres obres infantils. Tamb ha fet instrumentacions i transcripcions per a banda d'obres de Bach, Beethoven, Mssorgski i  Lpez-Chavarri, la Suite espanyola, Torre Bermeja i Triana  d'Albniz, l'obertura La gruta del Fingal de Mendelssohn, la suite Dolly de Faur, les Kinderszenen de Robert Schumann i la suite Carmina Burana. Tant els arranjament de la Suite espanyola com el de Carmina Burana estan en el repertori de moltes bandes arreu d'Europa.

Va rebre el premi "Ejrcito" el 1973. Per les seves contribucions a l'entitat, la Banda Primitiva de Llria el va nomenar director honorari el 1956.

 Obres .
 Danza de los oficios, per a quintet de vent;
 Fanfare for Three Herald Trumpets (2000);
 Himne a la Purssima (2005);
 Himno de la Divisin de Infantera Motorizada Maestrazgo nmero 3;
 Ins de Portugal, sarsuela;
 Marcha de los paracaidistas;
 Scherzo en Re menor, per a orquestra;
 Sonatina (2003), per a piano;
 Triunfa la pau (1950), marxa amb trompetes i tambors;

 Per a banda .
 Divisin nmero 3 (1986), marxa militar;
 Entrada en Jerusaln (1949), marxa fnebre;
 Esperanza Macarena (1948), marxa fnebre;
 Hacia el horizonte (1962), marxa;
 Himne de la Banda Primitiva, amb lletra de J.Fernndez Funes;
 Marcha de los gladiadores (1962);
 Msica per a banda (2000), en dos moviments ;
 Nuestra Seora de las Nieves (1950), marxa de process;
 Recuerdo: Himno a los cados;
 Sones de triunfo (1963), marxa;
 Virgen de la Piedad (1955), marxa fnebre;
 Virgen del Olvido, marxa de process;

 Pas-dobles: Al redoble del tambor (1955), Clarinera Major, De oro y plata, Dos sonrisas, Fiestas en Dax, Laurona, Ol mi morena (1963), Vicente Gerardo;

 Per a cor .
 Plegaria a Santa Cecilia (1998), per a cor i orquestra, amb lletra de Roberto Martn Montas. N'hi ha versi per a banda;

 Bibliografia .
 Juan Vicente Mas Quiles Certamen Internacional de Bandas "Ciudad de Valencia", 2000, article publicat a Ritmo nm. 724 (2000);
 Juan Vicente Mas Quiles Certamen de Bandas "Ciudad de Valencia", article publicat a Ritmo nm. 735 (2001);
 Juan Vicente Mas Quiles Certamen Internacional de Bandas de Msica "Ciudad de Valencia", 2002, article publicat a Ritmo nm. 746 (2002);
 Juan Vicente Mas Quiles Certamen Internacional de Bandas de Msica, 2003, article publicat a Ritmo nm. 757 (2003);
 Juan Vicente Mas Quiles Introduccin al estudio de la armona Valncia: Piles, 2003;
 Juan Vicente Mas Quiles La modulacin en los estudios de la armona tradicional Valncia: Piles, 2005;

 Arxius de so .
 Entrada en Jerusaln, interpretat per la Banda Municipal de Sevilla
 Esperanza Macarena, interpretaci de la Banda de Santa Cecilia de Sorbas
 Himne de la Banda Primitiva en MIDI
 Virgen de la Piedad interpretat per la Banda El Carmen de Salteras

 Enllaos .
 Biografia i fotografia a la plana de lAsociacin de Compositors Sinfnicos Valencianos ;
 Breu resum biogrfic ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145716" title="Kees van Dongen" nonfiltered="3388" processed="3363" dbindex="59297">
Cornelis Thodorus Marie Van Dongen o ms generalment Kees Van Dongen va nixer el 26 de gener de 1877 als afores de Rotterdam, a Delfshaven (Pasos Baixos).

D'una famlia burgesa, el seu pare no es va oposar no a la vocaci del jove Kees; freqenta l'Acadmia Reial de Pintura de Rotterdam (b que es dir autodidacte llavors) i hi trobar Augusta Preitinger que es far la seva dona.

Aquesta marxar a Pars l'octubre de 1897 per treballar-hi. Les seves influncies seran Frans Hals i Rembrandt. L'infuencia del mestre holands s el ms perceptible a les obres de joventut que sn 'Maggi' el 1888 o la 'Naturalesa morta en el fais' de 1890. L'analogia amb les primeres obres de Van Gogh s evident : escenes d'interior i paisatges als colors terrosos i obacs caracteritzen en efecte el comenament dels 2 artistes dels quals el dest ser tanmateix radicalment diferent.  s atret pels barris de la prostituci on sense parar pren de les notes que transposar al seu taller, situat al graner de l'empresa familiar. Aconssegeix un sentit agut de la notaci sobre el viu d'un tret flexible, i aggressiu. Si pinta petits paisatges tpics d'Holanda (canals, molins i granges) sovint de colors obacs, sn els seus dibuixos en tinta xina realats d'aquarella que expressen millor el seu talent i qu es far conixer.

Expos individualment a Barcelona, a les Galeries Dalmau, l'any 1915.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145717" title="Football Club Progrs Niedercorn" nonfiltered="3389" processed="3364" dbindex="59298">


El Football Club Progrs Niedercorn s un equip de futbol de la localitat de Niedercorn, al sud-oest de Luxemburg. Actualment juga a la Luxembourg National Division, la primera divisi estatal.

A la temporada 2005-06, el Niedercorn va acabar segon a la Divisi d'Honor, segona divisi de Luxemburg, pujant a la primera divisi al augmentar el nombre d'equips d'aquesta categoria.

 Palmars .

Lliga luxemburguesa;
 3 Campionats: 1952-53, 1977-78, 1980-81;
 5 Sots-Campionats: 1931-32, 1936-37, 1976-77, 1978-79, 1981-82;

Copa luxemburguesa;
 4 Campionats: 1932-33, 1944-45, 1976-77, 1977-78;
 3 Sots-Campionats: 1945-46, 1955-56, 1979-80;

 Enllaos externs .

 Web del club ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145720" title="Jan Toorop" nonfiltered="3390" processed="3365" dbindex="59299">
Jan Toorop (Purworedjo, Illa de Java, 20 de desembre de 1858 - L'Haia (Holanda Meridional - Pasos Baixos), 3 de mar de 1928) va ser un pintor neerlands a cavall entre el simbolisme i el modernisme. 

Va nixer a Java i va estudiar a Delft i Amsterdam. Va desenvolupar un estil propi que conjugava motius javanesos i simblics. Els seus dibuixos d'lbers i figures curvilnies van ser en part precursors dels patrons pictrics de l'art Nouveau. 

Enllaos externs.

 Lloc molt complet sobre l'artista, amb la possibilitat de veure totes les seves obres;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145722" title="Joseph Maria Olbrich" nonfiltered="3391" processed="3366" dbindex="59300">
Joseph Maria Olbrich (1867-1908) va ser un arquitecte nascut en Opava, Repblica Txeca. 



Va constituir el moviment inconformista viens, juntament amb Josef Hoffmann (1870-1956). En l'inici d'aquest modernisme apareix Otto Wagner (1841-1918), pare d'aquest moviment. Wagner tindr tamb un tipus d'arquitectura que reaccionar contra els historicismes, en la qual es veur un alliberament dels tipus tradicionals de l'arquitectura. Encara que intenta impregnar la seva obra de racionalisme, seguir depenent del ornamental.

 Enllaos externs . 
Biografia i projectes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145723" title="Esglsia de Sant Sadurn d'Osormort" nonfiltered="3392" processed="3367" dbindex="59301">


L'esglsia de Sant Sadurn d'Osormort s d'estil romnic-llombard, situada en el poble de Sant Sadurn d'Osormort en la comarca d'Osona.
 
Histria.

Documentada des de l'any937 es va reedific al segle XI, afegint-se elements en els segles XII i XV. A mitjan segle XII era sufragaria del monestir de Sant Lloren del Munt fins al 1330 on va recuperar la seva independncia.

L'edifici. 
D'una sola nau amb absis semicircular, a l'exterior est decorat per un fris de arcuacions cegues formant grups de cinc, limitats per bandes llombardes. El campanar quadrat va ser reconstrut posteriorment als terratrmols del segle XV, per volent guardar l'estil romnic. Es van afegir dues capelles laterals i la rectoria en el segle XVII.

Durant la guerra civil espanyola de 1936 es va destruir el retaule barroc de l'altar, sortint a la llum unes pintures murals de la primera meitat del segle XII, representant el Pantocrtor i escenes de la bblia, de clara influncia francesa amb figures estilitzades; es conserven en el Museu Episcopal de Vic.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145725" title="Confuciusornis" nonfiltered="3393" processed="3368" dbindex="59302">


El Confuciusornis s un gnere d'au prehistrica de la mida d'un corb, originria de la Xina. Va viure durant el Cretaci inferior fa aproximadament uns 120 milions d'anys. Com en les aus modernes, el Confuciusornis tenia un bec sense dents, encara que alguns parents propers de les aus modernes com l' Hesperornis i l' Ichthyornis s que tenien dents, la qual cosa indicaria que la seva prdua va succeir de manera convergent en el Confuciusornis i en les aus contempornies.

Les espcies descrites de Confuciusornis sn i acceptades per la comunitat cientfica sn:
C. sanctus;
C. dui;

N'hi ha dues ms que sn discutides i probablement siguin varietats del C. sanctus:
C. chuonzhous;
C. suniae;


Un parent proper, el Changchengornis hengdaoziensis va viure en la mateixa poca i en el mateix lloc. El Changchengornis tenia tamb llargues plomes a la cua, i un plomall notable i esponjs. Anlisis cladstics ms recents, on s'estableixen relacions evolutives a partir de similituts, indiquen que el Confuciusornis est ms relacionat amb el Microraptor i altres dromeosaures que amb l' Archaeopteryx (Mayr i cols., 2005). I en qualsevol cas, s segur que no va evolucionar de l' Archaeopteryx.

 Descobriment i investigaci .

El 1993, es van descobrir les primeres restes fssils d'una au de 30 cm en una zona prxima a Sihetun i Jianshangou a prop del poble de Beipiao, a la Xina. L'any 1995 aquestes restes van ser identificades com el "Confuciusornis sanctus" (au santa de Confuci) per un grup d'investigaci xins d'Hou Lianhai. Des de llavors el jaciment de Sihetun ha estat molt ric en restes fssils d'aus: per a l'any 2000 ja s'havien excavat mes de 1000 exemplars de Confuciusornis. El Confuciusornis sanctus no va ser l'nica espcie descoberta; entre els anys 1997 i 1999 el grup d'investigaci va descriure tres espcies ms, tot i que hi ha controvrsia sobre dues d'elles. 

En el mateix jaciment tamb s'han trobat altres tipus d'aus com el Liaoningornis, el 1996, i el Changchengornis el 1999. Lamentablement, cap a finals de la dcada de 1990 molts fssils d'aus havien estat excavats per lladres de tombes. En el moment que es va protegir la zona de Beipiao, s'estima que centenars d'espcimens ja havien estat extrets illegalment i venuts a l'estranger.

Inicialment es creia que les roques de la formaci geolgica de Yixian o Jehol, al qual pertanyen els nivells amb jaciments de Sihetun i Jianshangou, tindrien una edat comparable a la formaci geolgica de Solnhofen limestone de la qual provenia lArchaeopteryx. Tanmateix, el 1999 es van publicar els resultats de la dataci radiomtrica que indicaven una poca ms antiga per a tot el masss de Jehol. Per tant, el Confuciusornis s l'au anatmicament ms moderna.

 Anatomia comparada .

Des de la dcada de 1980, quan lArchaeopteryx va ser diferenciat tant morfolgicament com temporalment respecte a altres fssils d'aus conegudes, nombrosos fssils de transici han estat descoberts i el seu coneixement ha anat omplint els buits existents. 

El Confuciusornis presenta algunes similituds amb lArchaeopteryx. s un fssil de transici amb algunes caracterstiques originals, algunes que ja s'esbossaven en els avantpassats de les aus com en els dinosaures terpodes, i altres caracterstiques derivades que van aparixer amb l'evoluci de les aus. Un "terpode no au" s un concepte que prov de l'angls per referir-se als dinosaures terpodes sense incloure els seus descendents, les aus.

L'estudi dels fssils del Confuciusornis mostra que tenia un hmer excepcionalment llarg. Una obertura caracterstica a prop de l'extrem de l'espatlla, podria haver contribut a reduir el pes de l'os. La frcula era una barra simple, igual que la de lArchaeopteryx. L'estrnum era una placa petita i simple que podria haver tingut una petita quilla per que no semblava adequada per fixar una gran massa muscular. Tanmateix, les escpules estaven fusionades als ossos coracoides i pot ser que hagin format una base slida per fixar els msculs del vol. Cap au moderna no t una estructura comparable. 

L'orientaci de l'estructura glenoide, a l'espatlla, era en angle lateral, i no en angle dorsal com en les aus modernes. Aix significa que el Confuciornis era incapa d'aixecar les seves ales per sobre de la seva esquena. Igual com lArchaeopteryx era, per tant, incapa de moure les ales en sentit ascendent com ho fan les aus actuals (Senter, 2006), tot i que segons la forma particular dels ossos de la seva espatlla podria ser que hagus utilitzat alguna altra tcnica.

Vegeu tamb.
Ichthyornis;
Presbyornis;

 Bibliografia .

 Aspectes generals .
 Ursula B. Ghlich, Gerald Mayr: Zu Besuch bei Confuciusornis & Co. in Nordost-China. In: Natur und Museum. Senckenbergische Naturforschende Gesellschaft, Frankfurt M. 131.2001, S. 401-409.  ISSN 0028-1301;
 Erik Stokstad: Exquisite Chinese Fossils Add New Pages to Book of Life. In: Science. Washington DC 291.2001, S. 232-236. ISSN 0036-8075;
 Carl C. Swisher III, Yuan-Qing Wang, Xiao-Lin Wang, Xing Xu, Yuan Wang: Cretaceous age for feathered dinosaurs of Liaoning, China. In: Nature. Macmillan Jounals, London 400.1999, S. 58-61.  ISSN 0028-0836;
 Zhong-He Zhou, Lian-Hai Hou: The Discovery and Study of Mesozoic Fossil Birds in China. In: Luis M. Chiappe, Lawrence M. Witmer (Hrsg.): Mesozoic Birds. Above the Heads of the Dinosaurs. University of California Press, Berkeley CA 2002, S. 160-182.   ISBN 0-520-20094-2;

 Anatomia, sistemtica, filognesi .
 Luis M. Chiappe, Shu'an Ji, Qiang Ji, Mark A. Norell: Anatomy and Systematics of the Confuciusornithidae (Theropoda: Aves) from the Late Mesozoic of Northeastern China. In: Bulletin of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, New York 242.1999.  ISSN 0003-0090;
 Andrea Goernemann: Osteologie eines Exemplars von Confuciusornis aus der unteren Kreide von West-Liaoning, China. In: Archaeopteryx. Pfeil, Eichsttt  (Mnchen) 17.1999, S. 41-54. ISSN 0933-288X;
 Lian-Hai Hou, Zhong-He Zhou, Larry D. Martin, Alan Feduccia: A beaked bird from the Jurassic of China. In: Nature. Macmillan Jounals, London  377.1995, S. 616-618. ISSN 0028-0836;
 Qiang Ji, Luis M. Chiappe, Shu'an Ji: A new Late Mesozoic confuciusornithid bird from China. In: Journal of Vertebrate Paleontology. Chicago Ill  19.1999,1, S. 1-7. ISSN 0272-4634;
 Larry D. Martin, Zhong-He Zhou, Lian-Hai Hou, Alan Feduccia: Confuciusornis sanctus compared to Archaeopteryx lithographica. In: Naturwissenschaften. Springer, Berlin-Heidelberg 85.1998, S. 286-289.  ISSN 0028-1042;
 Qicheng Wu: Fossil Treasures from Liaoning. Geological Publishing House, Beijing 2002.  ISBN 0520200942;
 Zhong-He Zhou: The origin and early evolution of birds: discoveries, disputes and perspectives from fossil evidence. In: Naturwissenschaften. Springer, Berlin-Heidelberg 91.2004, S. 455-471. ISSN 0028-1042;

 Vol, estil de vida i reproducci .
 Luis M. Chiappe, Shu'an Ji, Qiang Ji, Mark A. Norell: ver entrada previa;
 J. Dalstt, Z. Zhou, Z. Zhang, P.G.P. Ericson: Food remains in Confuciusornis sanctus suggest a fish diet. In: Naturwissenschaften. Springer, Berlin-Heidelberg 93.2006, S. 444-446. ISSN 0028-1042;
 J. David Ligon: The Evolution of Avian Breeding Systems. Oxford University Press, Oxford 1999.  ISBN 0-19-854913-X;
 Dieter Stefan Peters, Qiang Ji: Mute Confuciusornis klettern? In: Journal fr Ornithologie. Berlin 140.1999, S. 41-50. ISSN 0021-8375;
 David J. Varricchio, Frankie D. Jackson: Origins of avian reproduction: answers and questions from dinosaurs. In: Palaeovertebrata. Montpellier 32.2003,2-4, S. 149-169. ISSN 0031-0247;

 Desenvolupament .
 Anusuya Chinsamy, Andrzey Elzanowski: Evolution of growth patterns in birds. In: Nature. Macmillan Jounals, London 412.2001, S. 402-403. ISSN 0028-0836;
 Kevin Padian, Armand J. de Ricqls, John R. Horner: Dinosaurian growth rates and bird origins. In: Nature. Macmillan Jounals, London 412.2001, S. 405-408. ISSN 0028-0836;
 A. J. de Ricqls, K. Padian, J.R. Horner, E.-T. Lamm, N. Myhrvold: Osteohistology of Confuciusornis sanctus (Theropoda:Aves). In: Journal of Vertebrate Paleontology Chicago 23.2003,2, S.373-386. ISSN 0272-4634;

 Bioestratografia del masss de Yixian.
 Xiao-lin Wang, Yuan-qing Wang, Fu-cheng Zhang, Jiang-Yong Zhang, Zhong-He Zhou, Fan Jin, Yao-Ming Hu, Gang Gu, Hai-Chun Zhang: Vertebrate Biostratigraphy of the Lower Cretaceous Yixian Formation in Lingyuan, Western Liaoning and its neighboring southern Nei Mongol (Inner Mongolia), China. In: Vertebrata Palasiatica. Kexue Chubanshe, Beijing 38.2000,2, S. 81-99.  ISSN 1000-3118;
 Zhong-He Zhou, Paul M. Barett, Jason Hilton: An exceptionally preserved Lower Cretaceous ecosystem. In: Nature. Macmillan Jounals, London  421.2003, S. 807-814. ISSN 0028-0836;
 Dalstt, J.; Zhou, Z.; Zhang, F. & Ericson, Per G. P. (2006). Food remains in Confuciusornis sanctus suggest a fish diet. Naturwissenschaften 93 (9): 444 446. DOI 10.1007/s00114-006-0125-y (HTML abstract);
 Hou, L.; Zhou, Z.; Gu, Y. & Zhang, H. (1995). of Confuciusornis sanctus. Chinese Science Bulletin 10: 61-63.
 Hou, L.-H.; Zhou, Z.; Martin, L.D. & Feduccia, A. (1995): A beaked bird from the Jurassic of China. Nature 377: 616-618. DOI 10.1038/377616a0 (HTML abstract);
 de Ricqls, A.J.; Padian, K.; Horner, J.R.; Lamm, E.-T. & Myhrvold, N. (2003): Osteohistology of Confuciusornis sanctus (Theropoda: Aves). Journal of Vertebrate Paleontology 23 (2): 373 386. DOI:10.1671/0272-4634(2003)0232.0.CO;2 extracte HTML;
 Mayr, G.; Pohl, B. & Peters, D. S. (2005). A well-preserved Archaeopteryx specimen with theropod features. Science 310 (5753): 1483-1486. DOI 10.1126/science.1120331 (extracte HTML) Supporting Online Material;
 Senter, Phil (2006): Scapular orientation in theropods and basal birds, and the origin of flapping flight. Acta Palaeontologica Polonica 51 (2): 305 313. text complet PDF;
 Zhou, Z. & Zhang, F. (2003): Jeholornis compared to Archaeopteryx, with a new understanding of the earliest avian evolution. Naturwissenschaften 90: 220 225. text complet PDF;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145726" title="Art bizant" nonfiltered="3394" processed="3369" dbindex="59303">
L'art bizant s l'estil d'art originari de l'Imperi Rom de l'est entre el 476 fins a la Caiguda de Constantinoble el 1453. (L'Imperi Rom durant aquest perode s convencionalment conegut com l'Imperi bizant).

Aquest est arrelat en el mn hellenstic i es considera continuador de l'art paleocristi oriental. Deixa traces d influncia en els territoris de l'occident cristi, com a Rssia i als Balcans.

L'arquitectura bizantina es va caracteritzar per l's de l'arc de mig punt(de forma semicircular), la planta de creu grega (amb braos de la mateixa longitud) o planta basilical (planta rectangular amb una o ms naus), per l's de la cpula (coberta de forma semiesfrica), aix com pel luxe en la decoraci dels interiors.

Les principals construccions van ser els palaus i les esglsies,entre les quals destaquen la de Santa Sofia, a Constantinoble, i la de Sant Marc, a Vencia.

Els murs i les cpules es van recobrir amb mosaics, que constitueixen la mxima expressi de l'art bizant. Els artistes, en el seu desig de ressaltar l'espiritualitat dels persontages, els representaven de manera idealitzada sobre un fons de color daurat, tant en els mosaics com en les icones, pintures menudes sobre fusta. Les figures sn rgides, apareixen disposdes de front i no s'hi observava profunditat ni volum.

Des de comenaments del segle V es va creant un llenguatge formal artstic propi i diferenciat del que es mant en l'Imperi d'Occident. Ms tard, en l'poca de Justini I (527-565) s'inicia la primera etapa especficament bizantina: s la Primera Edat d'Or que comprn els segles VI i VII, s l'etapa de formaci de l'art bizant en els seus aspectes formals bsics. 

Desprs del perode de la lluita dels iconoclastas, encara que pobre en monuments, comena, entorn de l'any 850, l'art bizant mig o Segona Edat d'Or que perdura fins a l'any 1204, quan Constantinoble s conquistada pels croats; en aquesta poca essencialment es consoliden els aspectes formals i espirituals de l'art bizant; s la veritable etapa creadora i definidora de l'esttica bizantina. 

Desprs del domini llat, amb la dinastia dels Palelegs, es dna pas a la Tercera Edat d'Or que se centra en el segle XIV i que finalitza amb la presa de Constantinoble en l'any 1453. Desprs, l'art bizant influeix poderosament en els pasos eslaus, Rssia i sud-est de Europa, transmetent-se fins als nostres dies a travs de la muntanya anomenada Athos.

 Vegeu tamb . 

Mosaic de la creaci de la Baslica de Sant Marc de Vencia

Art medieval rus





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145732" title="Nelly Sachs" nonfiltered="3395" processed="3370" dbindex="59304">

Nelly Sachs ( Berln, Alemanya 1891 - Estocolm, Sucia 1970 ) fou una escriptora i poetessa alemanya, nacionalitzada sueca, guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1966.

Biografia.

Va nixer el 10 de desembre de 1891 al barri de Schneberg de la ciutat alemanya de Berln en una famlia de religi jueva. Desprs d'estudiar msica i dana decid dedicar-se a la poesia.

El 16 de maig de 1940 davant l'avan imparable dels nazis i la cruenta persecuci als jueus va emigrar a Sucia, establint-se definitivament a la ciutat d'Estocolm, on es relacion amb Selma Lagerlf i Hilde Domin. Mor en aquesta ciutat el 12 de maig de 1970.

Obra literria.
Va iniciar la seva obra als 17 anys, i la seva obra es pot dividir en dues fases: una d'inicial en la qual va escriure poesia romntica, i una segona, a partir de la Segona Guerra Mundial, que va desenvolupar al voltant del tema jueu.

L'any 1966 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per la seva escriptura excepcionalment lrica i dramtica, que interpreta el dest d'Israel amb una fora commovedora. El premi fou compartit amb l'israeli Shmuel Yosef Agnon.

Obra seleccionada.
1921: Legenden und Erzaehlungen;
1946: In den Wohnungen des Todes;
1949: Sternverdunkelung;
1951: Eli : Ein Mysterienspiel vom Leiden Israels;
1957: Und niemand weiss weiter;
1959: Flucht und Verwandlung;
1961: Fahrt ins Staublose : Die Gedichte der Nelly Sachs;
1962: Zeichen im Sand : Die szenischen Dichtungen der Nelly Sachs;
1962: Das Leiden Israels;
1963: Ausgewaehlte Gedichte;
1964: Glhende Rtsel;
1965: Spte Gedichte;
1966: Die Suchende;
1966: Wie leicht wird Erde sein : Ausgewaehlte Gedichte;
1967: Simson faellt durch Jahrtausende und andere szenische Dichtungen;
1968: Das Buch der Nelly Sachs / herausg. von Bengt Holmqvist;
1970: Verzauberung : Spte szenische Dichtungen;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen el Premi Nelly Sachs, premi literari otorgat bianulament per la ciutat alemanya de Dortmund, i del qual en fou la primera guardonada l'any 1961. Aix mateix s'anomena l'asteroide (18396) Nellysachs descobert el 21 de setembre de 1992 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1966;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145737" title="Museu Episcopal de Vic" nonfiltered="3396" processed="3371" dbindex="59306">


El Museu Episcopal de Vic, tamb conegut com a MEV, s un museu d'art medieval especialitzat en art litrgic, pintura i escultura del periode gtic i romnic catal, ubicat a la ciutat de Vic, just al costat de la Catedral.

Histria.
El Museu  va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueolgica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple rom de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal. 

Les seves primeres installacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Conill, grcies al qual les colleccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinaci, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subir. Amb el gran augment de les colleccions, el 1941 es van traslladar a l'antic collegi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic. 

L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcci d'un nou museu. 

Les obres es van fer sota la direcci arquitectnica d'Alfonso Mil i Federico Correa. Es va refer el collegi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans colleccions de qu disposava el fons de la collecci. El nou museu es va innaugurar el 18 de maig de 2002.

Colleccions. 
Les seves seccions contenen escultura sobre pedra i sobre fusta, pintura mural i sobre taula, orfebreria, lipsanoteques, pergamins, ferro forjat, teixits, restes arqueolgiques gregues, ibriques i romanes. Conserva grups escultrics romnics com el portal de l'esglsia de Sant Vicen de Malla o elements de la catedral de Vic i les talles del descendiment d'Erill la Vall aix com una collecci de marededus. Tamb s'hi poden veure les pintures murals d'Osomort, Brull, Sescorts, la Seu d'Urgell etc. 

T importants colleccions d'escultura i pintura gtica, com el retaule d'alabastre del monestir de Sant Joan de les Abadesses i la pintura del Retaule de Santa Clara (1414) de Llus Borrass.

Premis i Condecoracions.
L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'inters nacional, i el 2003 va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per la important contribuci que ha suposat per a la difusi de l'art medieval catal la seva inauguraci el 18 de maig de 2002 i per la qualitat del seu projecte museolgic comprs en un edifici de nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Mil.

Visita.
La disposici de les obres al museu est pensada per fer una visita cronolgica:
 Planta soterrani: Arqueologia i lapidari;
 Planta baixa: Pintura i escultura romnica i gtica (segles XII -XV);
 Planta primera: Pintura i escultura (segles XV-XIX). Teixit, indumentria i Vidre;
 Planta segona: Pell, orfebreria, numismtica, forja i cermica;

Horaris.
 abril-setembre: Dimarts a Divendres de 10 a 19h ;
 octubre-mar:  Dimarts a Divendres de 10 a 13h i de 15 a 18h;
 Dissabtes: de 10 a 19h;
 Diumenges i festius: de 10 a 14h ;

Enllaos externs.
  Museu Episcopal de Vic;

Bibliografia.
Pladevall,Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145745" title="Francol (ocell)" nonfiltered="3397" processed="3372" dbindex="59307">


El francol com (Francolinus francolinus) s un ocell semblant a la perdiu, originari de l'est de la Mediterrnia, actualment extingit a les nostres contrades, tot i que l'espcie gaudeix de bona salut a altres parts del mn segons la Llista Vermella de la IUCN, que la classifica com de "risc mnim".

Apareix a una de les estrofes de la can popular catalana El cant dels ocells:

Cantava el francol:
-Ocells, qui vol venir
a glossar melodia,
a veure el gran Senyor
amb son gran resplendor
dintre d'una establia?

Subespcies.

Francolinus francolinus arabistanicus ;
Francolinus francolinus asiae ;
Francolinus francolinus festinus ;
Francolinus francolinus francolinus ;
Francolinus francolinus henrici ;
Francolinus francolinus melanonotus ;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145749" title="Xerrac" nonfiltered="3398" processed="3373" dbindex="59308">

El xerrac o, xorrac, s una eina d's semblant a la serra, consisteix en una fulla d'acer rgida amb una vora dentada, i un mnec de fusta.

El xerrac de exsecallar ha de tenir les dents girades; una a un costat, una a l'altre, i aix successivament fins al final de la fulla. El fet de qu les dents estiguin una girada a un costat i l'altra a l'altre costat fa que talli ms i ms fcilment. El xerrac d'exsecallar sol acabar en punta, la qual cosa facilita la penetraci per dins les branques dels arbres, i tamb algunes operacions, mentre que el xerrac dels fusters sol acabar formant un angle recte entre el final de l'eina i la part de la fulla que no talla, essent, de totes maneres, la fulla ms curta per la part ms enfora del mnec que per la part del mnec.

Enllaos externs.
Definici de xerrac al DIEC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145755" title="Batet de la Serra" nonfiltered="3399" processed="3374" dbindex="59309">


Batet de la Serra va ser un poble de la Garrotxa que el 1971 es va annexar al municipi d'Olot. Es troba situat a l'anomenat altipl de Batet (o Serra de Batet, d'on v el nom del poble) i la poblaci est disseminada. Com a centre, trobem l'esglsia parroquial de Santa Maria, que antigament havia estat una escola i una rectoria. Al 2004 tenia 252 habitants.

 Llocs d'inters .
 Parrquia de Batet: s una de les ms antigues de la comarca, documentada des de l'any 977.
 Santuari de la Trinitat: est documentat des del segle XIII i s d'origen romnic.
 Font Faja.
 Volcans: a Batet hi podem trobar quatre volcans: el Puig Astrol, el Pujals, el Puig de la Gara i una part del Croscat.

Enllaos externs.

Pgina web de Batet de la Serra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145763" title="Grup del 14 de Febrer" nonfiltered="3400" processed="3375" dbindex="59310">
El Grup del 14 de Febrer (Francs: Groupe du 14 Fvrier) s una aliana poltica de Burkina Faso (antic Alt Volta). Es va fundar al febrer del 1997 i consta dels segents partits.

 Front de Forces Socials (FFS);
 Front Patritic pel Canvi (FPC);
 Grup de Demcrates Patriotes (GDP);
 Partit Afric per a la Independncia (PAI);
 Partit per la Democrcia i el Progrs / Partit Socialista (PDP/PS);
 Partit de les Forces Independents pel Desenvolupament (PFID);
 Partit Nacional Republic / nic Cam (PNR/JV);
 Uni pel Renaixement / Moviment Sankarista (UNIR/MS);
 Partit per la Democrcia i el Socialisme (PDS);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145764" title="Shmuel Josef Agnon" nonfiltered="3401" processed="3376" dbindex="59311">


Shmuel Josef Agnon (en hebreu:                 ), pseudnim de Shmuel Josef Halevi Czaczkes, ( Buczacz, Imperi austrohongars 1888 - Jerusalem, Israel 1970 ) fou un escriptor israeli guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1966.

Biografia.
Va nixer el 17 de juliol de 1888 a la ciutat de Buczacz situada a la histria regi de Galtsia, ciutat en aquells moments part de l'Imperi austrohongars per que avui dia forma part d'Ucrana. Sense poder anar a l'escola fou educat pel seu propi pare, que li va ensenyar l'hebreu i el jiddisch. El 1908 viatj fins a Palestina i s'establ a la ciutat de Jaffa, situada en aquells moments a l'Imperi Otom, adoptant una manera de vida secular. Posteriorment, per, torn a la tradici jueva.

El 1913 va deixar Palestina per instalar-se a Alemanya, pas en el qual va viure onze anys i on conegu Salman Schocken, un acabalat home de negocis que es va transformar en el seu admirador i tamb benefactor. Amb la seva ajuda va tenir l'oportunitat de despreocupar-se de la seva economia personal, cosa que el va permetre escriure quan volgus. Aquest perode de tranquillitat i felicitat, per, va finalitzar el 6 de juny de 1924 per causa d'un incendi que comport la crema de tots els seus manuscrits. Agnon va interpretar aquest fet com un mal presagi i va decidir retornar a la "Terra Promesa d'Israel". La seva tornada a Jerusalem tamb tingu un nou contratemps al cap de cinc anys, els disturbis rabs de l'any 1929 van acabar novament amb els seus escrits i biblioteca. L'any 1924 s'install definitivament a Jerusalem, en el districte de Talpiot, on va viure fins a la seva mort ocorreguda el 17 de febrer de 1970. 

Obra literria.
La seva primera histria curta Agunot ("Esposes abandonades", 1908) va ser publicada amb el pseudnim d'Agnon, derivaci del ttol de l'obra, i que utilitz la resta de la seva vida. 

Els seus textos tenen la caracterstica de combinar el nou amb el vell, possibilitant que moltes vegades el lector no spiga distingir on comena la realitat i on acaba la fantasia. Els seus personatges parlen per si mateix en una temptativa per entendre's i entendre el seu contorn. En Una hoste per una Nit, un narrador annim visita la seva ciutat natal a Galtsia desprs d'una absncia de molts anys. La base efectiva d'aquesta histria era la seva prpia mirada respecte a la seva vida a Buczacz reflectint la desesperaci del poble jueu durant aquest temps. 

Temol Shilshom ("Ahir i el dia abans") s considerada la seva principal novella. s una descripci de gran abast de la Palestina en els dies del segon Aliyah, per la seva redacci durant l'Holocaust jueu mostra una vessant pessimsta. 

El 1966 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu caracterstic i profund art narratiu adornat amb motius de la vida tradicional del poble jueu, premi compartit amb Nelly Sachs.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1966;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145774" title="Front Patritic pel Canvi" nonfiltered="3402" processed="3377" dbindex="59312">
El Front Patritic pel Canvi (Francs: Front Patriotique pour le Changement) s un partit poltic de Burkina Faso (antic Alt Volta). A les ltimes eleccions legislatives, 5 de maig del 2002, el partit va guanyar el 0.5 % del vot popular i 1 dels 111 escons.

Forma part de la coalici Grup del 14 de Febrer




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145777" title="Simfonia nm. 29 de Mozart" nonfiltered="3403" processed="3378" dbindex="59313">
La Simfonia nm. 29 en la major K. 201 (186a), s una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart composta el 1774. Juntament amb la Simfonia nm. 25, sn les ms conegudes de les primeres simfonies. Stanley Sadie el caracteritza com a "... amb una combinaci d'un intimista estil de msica de cambra amb moments impulsius i ardents."

La simfonia segueix l'estructura clssica de 4 moviments:
Allegro moderato;
Andante;
Menuetto: Allegretto. Trio;
Allegro con spirito;

 Comentari a l'obra .
El primer moviment est en la forma sonata, amb un tema principal elegant caracteritzat per una octava i passatges de trompes ambiciosos. ;
El segon moviment est escrit per a cordes amb sordina i l's limitat del vent, i tamb t la forma sonata. ;
El tercer moviment, un minuet, est caracteritzat per ritmes amb punt nerviosos i en staccato, i el trio proporciona un contrast molt elegant. ;
El quart i darrer moviment s enrgic. s un altre moviment amb la forma sonata en comps 6/8, i connecta amb el tema principal del primer moviment.

Referncies.


 Enllaos externs.
BBC Discovering Music;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145780" title="Grup de Demcrates Patriotes" nonfiltered="3404" processed="3379" dbindex="59314">
El Grup de Demcrates Patriotes (Francs: Groupe des Dmocrates Patriotes, GDP) s un partit poltic registrat a Burkina Faso (antigament Alt Volta).

El GDP s un partit d'esquerres fundat al 1989.

El seu secretari general s Issa Tiendrebogo.

A les eleccions legislatives del 1997 el GDP va guanyar el 0.6 % del vot popular i cap esc.

Forma part de la aliana Grup del 14 de Febrer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145781" title="Teixit adips marr" nonfiltered="3405" processed="3380" dbindex="59315">

El Teixit Adips Marr (TAM) s un dels dos tipus de teixit adips que es coneixen (l'altre s el teixit adips blanc (TAB)). El seu paper en l'organisme s ben diferent al del teixit adips blanc. Si la funci del blanc s emmagatzemar triglicrids com a reserva per subsistir en poques d'escassetat alimentria, la del marr s, generar calor emprant com a combustible les seves reserves lipdiques. El teixit adips marr s especialment important en mamfers de mida petita i en nounats de moltes altres espcies de mamfer en el manteniment de la seva temperatura corporal. S'ha observat que la quantitat present en adults depn molt directament del clima en el que visqui. Aix un clima clid propicia un major desenvolupament d'aquest. 

Caracterstiques morfolgiques.
La coloraci marronosa, que dna nom al TAM, s deguda a la gran quantitat de capillars sanguinis que cont el teixit per fer front els seus elevats requeriments en oxigen.
La cllula adiposa (adipcit) del teixit adips marr presenta mltiples i petits vacols a diferncia de l'adipcit blanc que cont un nic gran vacol ocupant tot el seu citoplasma. L'adipcit marr es caracteritza tamb per l'elevat nombre de mitocondris en el seu citosol, encarregats de la funci termognica del teixit.

Bioqumica.
El mitocondri en la cllula eucariota utilitza el gradient de protons generat per la cadena respiratria (o cadena de transport d'electrons) per produir energia (en foma d'ATP). Aquest procs comporta l'emmagatzematge d'energia en forma de gradient electroqumic, fent sortir protons a travs de la membrana mitocondrial interna. Aquesta energia s llavors utilitzada per a la sntesi d'ATP quan els protons retornen a la matriu mitocondrial travessant la membrana a favor de gradient a travs de l'enzim ATP sintasa. 

En animals endotrmics, la temperatura corporal s mantinguda per mitj de dos processos: la termognesi per tremolor (per contracci muscular involuntria) i la termognesi no associada a tremolor. El teixit adips marr s l'encarregat d'aquest segon mecanisme de producci de calor pel qual est altament especialitzat. En aquest teixit els mitocondris permeten el pas de protons a favor de gradient sense generar-se ATP. Aix t lloc grcies a l'existncia d'una ruta alternativa de retorn dels protons a travs d'una protena desacoblant localitzada a la membrana mitocondrial interna. Aquesta protena, coneguda com a Termogenina o uncoupling protein 1 (UCP1), facilita el pas de protons cap a la matriu mitocondrial, desacoblant la fosforilaci oxidativa (o sntesi d'ATP) de la cadena de transport d'electrons i dissipant l'energia del gradient electroqumic en forma de calor.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145783" title="Capella" nonfiltered="3406" processed="3381" dbindex="59316">

Arquitectura: una capella (arquitectura) es una esglesieta menuda construda dins d'una altra esglsia gran, generalment annexada a la nau principal.
Astronomia: l'estrella Capella (estrella) s una de les ms brillants.
Geografia: Capella (Ribagora) s una poblaci d'Arag, a la comarca de la Ribagora.
Msica: Capella (msica) era el grup encarregat de fornir de msica a una cort o un centre religis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145784" title="Miguel ngel Asturias" nonfiltered="3407" processed="3382" dbindex="59317">

Miguel ngel Asturias ( Ciutat de Guatemala, Guatemala 1899 - Madrid, Espanya 1974 ) fou un escriptor i diplomtic guatemalenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1967.

Biografia. 
Va nixer el 19 d'octubre de 1899 a la Ciutat de Guatemala. Va estudiar medicina i dret al seu pas, sent dirigent del moviment de la Reforma Universitria, i antropologia a la universitat de La Sorbona de Pars, on es relacion amb Arturo Uslar Pietri, Rafael Alberti i Alejo Carpentier. El 1942 fou nomenat diputat al seu pas i posteriorment fou nomenat ambaixador en diferents pasos sud-americans. El 1954 es va exiliar al caure el govern democrtic de Jacobo Arbenz degut al cop d'estat perpetrat per Carlos Castillo Armas i a la dcada del 1960, desprs de ser rehabilitat, fou nomenat ambaixador a Frana. 

Va morir el 9 de juny de 1974 a la ciutat de Madrid desprs d'una llarga malaltia, i fou enterrat al cementeri de Pre-Lachaise de Pars. 

Obra literria.
Novellista i autor de contes immersos en el realisme mgic fou influt en els seus orgens pel surrealisme, i sense renunciar a aquesta empremta, s'endins en el seu camp predilecte: la mitologia indgena, la prpia terra i el comproms amb els camperols davant la tirania del colonialisme, aconseguint una qualitat i sonoritat de la seva prosa que el converteixen en un dels grans de la literatura castellana del segle XX, representant el moviment denominat superrealisme dins les avantguardes. 

La publicaci de Leyendas de Guatemala el 1930 ens mostra el seu inters pels mites i llegendes nadiues i mestisses. En la seva novella El seor Presidente (1946) retrata (com faran Gabriel Garca Mrquez a El otoo del patriarca, Augusto Roa Bastos en Yo el supremo, o Mario Vargas Llosa a La fiesta del chivo) un tpic dictador llatinoameric per procediments grotescs i burlescos, per en un marc de fort contingut tic i social on la mort i la injustcia es troben molt presents. 

Hombres de maz  (1949) s reconeguda per a molts com la seva obra mestra. Novella tpica del realisme mgic, s'aprecien en la mateixa igualment les veus i els rostres de l'oprobi i la injustcia, per en termes de crua explotaci colonialista. Per a aix, el ms destacable s que l'autor assoleix, de forma gaireb sobrenatural (i a l'estil de Juan Rulfo), acoblar el llenguatge i el ritme de la seva prosa als de la raa que retrata, les seves fantstiques creences, les seves antigues maneres i costums. 

El 1966 li fou concedit el Premi Lenin de la Pau i el 1967 el Premi Nobel de Literatura per l'assoliment d'una obra literria viva, profunda i arrelada en els trets i les tradicions nacionals de la gent indgena de l'Amrica llatina.

Obra seleccionada.
 1930: Leyendas de Guatemala;
 1936: Sonetos;
 1946: El seor Presidente;
 1949: Hombres de maz;
 1950: Viento fuerte;
 1954: El Papa verde;
 1956: Week-end en Guatemala;
 1960: Los ojos de los enterrados;
 1961: El alhajadito;
 1963: Mulata de tal;
 1965: Cuentos y leyendas;
 1965: Clarivigilia primaveral;
 1967: El espejo de Lida Sal;
 1968: Latinoamrica y otros ensayos;
 1969: Malandrn (Epopeya de los Andes verdes);
 1972: Viernes de Dolores;
 1972: Amrica, fbula de fbulas;
 1977: Tres de cuatro soles, obra pstuma;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1967;
  Biografia a literaturaguatemalteca.org;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145785" title="Simfonia nm. 36 de Mozart" nonfiltered="3408" processed="3383" dbindex="59318">
La Simfonia nm. 36 en do major KV 425, anomenada Linz, s una simfonia composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 1783.

L'estiu del 1783, Mozart, casat des de feia un any amb Constana Weber, va marxar amb ella de Viena en direcci a Salzburg, a casa del seu pare Leopold. Sembla que tenia per objectiu millorar les tenses relacions entre la seva dona i el seu pare, per la seva temptativa no triomf i l'octubre va decidir tornar a Viena, decebut per l'actitud del seu pare. De cam, la parella va fer etapa a Linz; era el 30 d'octubre.

A Linz se'ls van ser ben atesos i Mozart va ser convidat a donar el 4 de novembre un concert pblic al teatre de la ciutat. El compositor, que estava de vacances, no portava cap partitura de les seves obres. Com queda recollit en les seves cartes, va escriure al seu pare, era obligat de compondre una simfonia a tot drap. Intil d'afegir que el vespre del concert, la simfonia era acabada, les partitures copiades i va ser executada probablement sense assajar. La Simfonia anomenada Linz havia nascut. Rpidament es va fer molt popular i continua sent avui una de les seves obres simfniques ms interpretades.

 Estructura .
Aquesta simfonia adopta un esquema molt clssic, caracterstica de les obres d'Haydn i de les tardanes de Mozart:
Adagio, Allegro con spirito;
Poco adagio (Andante);
Minuet i Trio;
Presto;

 Adagio, Allegro con spirito .
La introducci del primer moviment s un Adagio a l'antiga, de factura clarament haydniana, que, com ho va escriure un observador, desperta l'espera d'alguna cosa exaltada.

L'Allegro con spirito que li succeeix s un exemple perfecte de l'escriptura clssica d'una simfonia. De proporcions rigoroses i de carcter alegre per noble, oscilla entre un sentiment heroic i una grcia suau i espiritual, de manera que pot caure en una teatralitat decebedora si est mal interpretat.

Poco Adagio.
El segon moviment, Poco Adagio, que sovint s'anota com Andante, s particularment destacable per la multiplicitat dels temes secundaris, plens de meditacions interrogatives, al carcter tranquillitzador i afectus, molt meldic.

Minuet.
El tercer moviment, el Minuet, s particularment formal i sense massa inters. Tot i ser elegant i gracis, no presenta cap originalitat musical. Constitueix tanmateix un excellent contrast amb el final.

Presto. 
El quart moviment, el darrer, t un carcter apollini, i condueix l'obra cap al triomf, i en aquest sentit s'assembla a la Simfonia en re Haffner KV 385.

Bibliografia.
Background to the 36th symphony from Notes to a January 2006 performance at the  Kennedy Center.
Steinberg, Michael. The Symphony: a listeners guide. Oxford University Press, 1995, pg 153.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145789" title="Gran Premi de Canad del 1973" nonfiltered="3409" processed="3384" dbindex="59319">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1973, disputat al circuit urb de Mosport el 23 de setembre del 1973.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole: Ronnie Peterson;

 Volta  rpida:  Emerson Fittipaldi  1' 13. 697  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145792" title="Gran Premi de Canad del 1974" nonfiltered="3410" processed="3385" dbindex="59320">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1974, disputat al circuit urb de Mosport el 22 de setembre del 1974.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Pole: Emerson Fittipaldi  1' 13. 188;

 Volta  rpida:  Niki Lauda  1' 13. 659  (a la volta 60).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145794" title="UCP1" nonfiltered="3411" processed="3386" dbindex="59321">

UCP1, inicialment coneguda com a termogenina, s una protena desacobladora present als mitocondris del teixit adips marr (TAM). La seva funci s generar calor mitjanant termognesi no associada a tremolor. Aquest mecanisme de termognesi s la principal manera de generaci de calor en mamfers hivernants i en nounats humans entre altres mamfers.  

Mecanisme d'acci.
El mecanisme molecular del desacoblament dut a terme per la termogenina s raonablement conegut: la termogenina actua com a via alternativa a travs de la qual, els protons expulsats a l'espai intermembrana al llarg de la cadena respiratria poden retornar a la matriu mitocondrial, permetent la dissipaci en forma de calor, de l'energia emmagatzemada pel bombeig de protons.  La termogenina, com l'ATP sintasa, s un canal de protons de la membrana mitocondrial interna que permet la translocaci de protons des de l'espai intermembrana mitocondrial cap a la matriu mitocondrial.  A diferncia de l'ATP sintasa, que  acobla  la translocaci de protons a la sntesi d'ATP, la termogenina catalitza l'aparent desprofitament del pas de protons a travs de la membrana mitocondrial interna.  S'anomena protena desacoblant perqu  desacobla  el gradient de protons de la generaci d'ATP per part de l'ATP sintasa, mecanisme regulat hormonalment.

La noradrenalina secretada en resposta a un senyal extern, s'uneix als seus receptors de membrana i activa l'adenilat ciclasa que catalitza la sntesi d'AMP cclic (AMPc) a partir d'ATP. L'AMPc activa la proteina quinasa A (PKA) i al seu torn, la lipasa de triacilglicrids, mitjanant la seva fosforilaci. Aquesta lipasa proporciona, a partir de triacilglicrids, cids grassos lliures que activen la termogenina. Amb la termogenina activa, els protons flueixen dissipant el gradient de protons.

Histria.
La termogenina va ser descoberta el 1979 i va ser clonada el 1988. 

Per homologia de seqncia amb UCP1 es van identificar noves UCP. El 1997 es van clonar la protena desacobladora 2 (uncoupling protein two) (UCP2) i la  protena desacobladora 3 (uncoupling protein three) (UCP3) amb un 59% i un 57% d'homologia respecte UCP1.  

Un any ms tard es clonava BMCP1 (brain mitochondrial carrier protein-1) (tamb coneguda com UCP5) i seguidament UCP4.

En el regne vegetal aix com en fongs i bacteris, tamb s'han identifiat protenes desacoblants.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145799" title="Digimon" nonfiltered="3412" processed="3387" dbindex="59322">

, terme pres de  eren  una gamma de figures tamagotchi, que van passar a convertir-se en un anime basada en criatures que habiten en el Digimn, un mn digital. 

Inicial ment, Digimon va comenar essent un Tamagotchi creat per Bandai, llanat originalment al mercat el 26 de juny de 1997. A causa del gran xit assolit, van ser creats nous derivats d'aquesta srie que a poc a poc va prendre forma, fins a crear-se una veritable anime de "monstres digitals" tamb coneguts com: "digimons". 


El primer manga de la saga, titulat "C'mon Digimon", va ser llanat en l'estiu del mateix any, el que desprs va donar lloc a una segona illustraci anomenada "Digimon Adventure V-Tamer 01", la qual va ser publicada el novembre de 1998. 

En els anys segents, es va publicar un manga anomenat Digimon D-Cyber, basat en l'escenari creat per els V-Pets conegut com Digimon Chronicles (del que ms tard se'n va fer una pellcula).

Els digimons sn ssers digitals que augmenten de poder, forma i color (digievolucionen) quan el seu company digital els proporciona fora.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145806" title="Partit Afric per a la Independncia" nonfiltered="3413" processed="3388" dbindex="59323">
El Partit Afric per a la Independncia (en Francs: Parti Africain de l'Indpendance) un partit comunista de l'frica Occidental (AOF). El PAI es va fundar a This, el Senegal al 1957. Ms tard mentre l'AOF era dissolta en pasos independents les seccions locals del PAI van esdevenir partits independents, sovint mantenint el nom PAI.

Al Senegal el PAI va ser illegalitzat a l'1 d'agost del 1960.

Al Senegal els segents partits tracen/van traar el retorn al seu origen PAI:

 Partit de l'Independncia i el Treball (PIT, tcnicament l'original PAI);
 Partit-Renovat Afric per a la Independncia (legalment registrat com a PAI);
 Lliga Democrtica - Moviment per al Partit Laborista;
 Partit Comunista Senegals (facci pro-Xinesa de curta durada);

A l'Alt Volta/Burkina Faso el PAI s'hi va establir al 1963. El PAI va prendre importncia a travs del seu front de masses Lliga Patritica per al Desenvolupament (LIPAD). Avui en dia la LIPAD est disolta, i el PAI s'ha escindit en dues faccions:

 Partit Afric per a la Independncia (Oudraogo). Tcnicament l'original PAI;
 Partit Afric per a la Independncia (Tour), legalment reconegut com a PAI;

 Llista de fundadors del PAI .

 Madame Basse;
 M. Basse;
 Seydou Cissokho;
 Adama Diagne;
 Oumar Diallo;
 Birahim Diawara Birahim;
 Majhemout Diop;
 Bouna Fall;
 Abdou Ka;
 Alioune Kamara;
 Malick Kamara;
 Basile Khaly;
 Tidiane Bady Ly;
 Abdou Moumouni;
 Abdoulaye Ndiaye;
 Samba Ndiaye;
 Samba;
 Khalilou Sall;
 Ousmane Santara;
 Bacirou Sarr;
 Mouss Gueye Seck;
 Skou Tour;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145807" title="Urologia i andrologia" nonfiltered="3414" processed="3389" dbindex="59324">
La urologia i andrologia s una especialitat medico-quirrgica que s'ocupa de l'estudi, diagnstic i tractament de les patologies que afecten a l'aparell urinari i retroperitoneu d'ambds sexes i a l'aparell reproductor mascul, sense cap lmit d'edat.
T els seus orgens a la segona meitat del segle XIX com un subespecialitat de la cirurgia general. Aquesta separaci es deu fonamentalment a tres factors:

 Creaci del cistoscopi (Antonin Jean Desormeux, 1853). ;
 Tractament especialitzat de la patologia litisica, fins a llavors en mans de litotomistes.
 Necessitat assistencial de crear unitats monogrfiques dins del camp de la Cirurgia General.

La urologia inclou diferents subespecialitat com sn:

 L'andrologia, la urologia oncolgica, oncologia urolgica o uro-oncologia, la urologia ginecolgica o uroginecologia, la urodinmica, la neuro-urologia, l'endourologia, la urologia peditrica o infantil, o la urologia geritrica.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145808" title="Frederic de Luna" nonfiltered="3415" processed="3390" dbindex="59325">
Frederic de Luna, conegut tamb com a Frederic d'Arag i de Siclia, (Siclia 1402? - Urea, Castella 1438). Duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb.

 Orgens familiars .

Era fill natural del rei de Sicla Mart el Jove i de la seva amant Tarsia Rizzari, de Catnia. Fou l'nic descendent mascle de Mart que super la infantesa. El seu avi patern era el rei de la Corona d'Arag: Mart l'Hum.

 Biografia .

Quan el 1407 va morir l'nic fill legtim de Mart el Jove i la seva esposa Blanca de Navarra ell i el seu pare es van posar d'acord de legitimar-lo perqu herets la Corona d'Arag. Aix, Mart l'Hum el va legitimar i el seu pare li va donar els ttols de comte de Luna i senyor de Sogorb. El segent pas fou legitimar-lo el 14 d'abril de 1409 per succeir el seu pare al regne de Siclia, mai fins aleshores un bastard del casal de Barcelona havia estat legitimat fins aquell punt. En absncia de cap altre mascle en la lnia successria, estava clar que el jove Frederic seria el futur hereu de Mart el Jove i Mart l'Hum, ja que Siclia era per tradici la primera tasca de govern que s'encarregava al primognit. Per tres mesos desprs la mort sobtada del seu pare el 25 de juliol a Sardenya va paralitzar de cop el procs legitimador, que encara no havia culminat. El seu avi, de 53 anys, va voler continuar-lo a tota costa amb l'ajuda del papa cismtic aragons Benet XIII, per tal d'evitar un futur conflicte successori. Ambds van establir l'1 de juny del 1410 per tal de legitimar totalment l'infant Frederic per succeir el seu avi a la Corona d'Arag, per Mart l'Hum va morir el dia abans i Benet XIII no va voler fer aquest pas tant important en solitari. Aviat els esdeveniments del dur interregne dels dos anys segents l'apartaren sense miraments de la lluita pel tron. I malgrat que present la seva candidatura al Comproms de Casp de 1412 no va rebre cap suport dels compromissaris (a excepci de la menci de l'arquebisbe de Tarragona Pere de Sagarriga i de Pau que el considerava l'hereu legtim del regne de Siclia).

Des de la mort del seu pare va tenir dos tutors durant la seva infantesa: els germans Pere de Torrelles i de Blanes i Ramon de Torrelles i de Blanes.

Ja adult va participar com a gran almirall de l'expedici a l'illa de Gerba que encapalava l'infant Pere (duc de Noto). Per desprs fou reclamat a Catalunya per por a les seves ambicions al tron sicili. El van casar amb Violant Llusa de Mur, que abandon ben aviat.

Molest per les maniobres d'Alfons IV, el 1430 fug a la cort de Joan II, rei de Castella, en aquells moments en guerra contra la confederaci catalano-aragonesa. El 1434, per, aquest el feu empresonar al castell d'Urea per haver participat en una conspiraci per robar els comerciants genovesos de Sevilla. All moriria al cap de quatre anys.

 Vegeu tamb .
 Comproms de Casp;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145812" title="ADN escombraries" nonfiltered="3416" processed="3391" dbindex="59326">
En la gentica molecular, l'ADN escombraries s la part de la seqncia d'un genoma per la que no s'ha identificat cap funci. Un 97% del genoma hum ha estat designat com a "escombraries", incloent-hi els introns i la majoria de seqncies intergniques. Mentre que una part important d'aquestes seqncies es creu que sn artefactes evolutius que no actualment no tenen cap finalitat es creu que n'hi ha que tenen una funci actualment no entesa. Tanmateix, la conservaci gentica de seqncies d'ADN escombraries al llarg del temps podria indicar funcions essencials per ara desconegudes. Hi ha investigadors que consideren incorrecta l'etiqueta d'escombraries, per d'altres argumenten que les escombraries poden ser emmagatzemades per a possibles nous usos, per tot plegat n'hi ha que prefereixen el terme "ADN no codificant" (tot i que l'ADN escombraries inclou transposons que codifiquen per a protenes amb un valor no gaire clar per al genoma de l'hoste).

La genmica funcional ha desenvolupat tcniques amplament acceptades per caracteritzar els gens codificadors de protenes, gens d'ARN i les regions reguladores. Tanmateix, en el genoma de la majoria de plantes i animals, noms constitueixen conjuntament un petit percentatge d'ADN genmic (menys d'un 2% en el cas dels humans). La funci de tota la resta, si s que la t, roman sota investigaci. La majoria pot ser identificat com a ADN repetitiu sense cap funci biolgica per al seu hoste (tot i ser molt tils per als genetistes en els tests d'ADN i la filognia. Aix doncs, una quantitat important de la seqncia roman sense cap altra classificaci que la d'escombraries.

La mida del genoma i per extensi la quantitat d'ADN escombraries sembla no tenir poca relaci amb la complexitat de l'organisme: el genoma de la ameba unicellular Amoeba dubia s coneguda per tenir ms de 200 vegades la quantitat d'ADN que les cllules humanes .

El genoma del peix globus Takifugu rubripes s noms una desena part del dels humans, encara que sembla tenir un nombre comparable de gens. La gran diferncia entre els dos genomes sembla ser que s deguda a l'ADN escombraries. Aix s conegut com a l' enigma del valor C o, ms convencionalment, la paradoxa del valor C.

 Hiptesi de l'origen i la funci .

Hi ha diverses teories, cap d'elles conclusivament establerta que expliquen el per qu de qu l'ADN escombraries s'escampa i persisteix en el genoma:

 Aquestes regions cromosmiques podrien estar compostes per restes actualment no funcionals d'antics virus conegudes com a pseudogens, que en el passat havien estat cpies de gens per que han perdut la seva capacitat de codificar protenes (i, presumiblement la seva funci biolgica). Desprs de perdre la funcionalitat els presudogens perden la pressi evolutiva de la selecci natural i poden adquirir molt de soroll gentic en forma de mutacions aleatries.
 s'ha calculat que prop d'un 8% de l'ADN hum est format per retrotransposons de retrovirus endgens humans (HERVs), tot i que un 25% es pot reconixer que est format per retrotransposons. Aquest s el lmit inferior del genoma que pot estar fet per retrotranposons ja que els ms antics poden haver acumulat massa mutacions com esdevenir reconeixibles. Hi ha investigacions que suggereixen que les diferncies de dimensions entre genomes de plantes sn degudes sobretot als retrotransposons.
 L'ADN escombraries pot actuar com a un tamp protector contra contra el dany provocat per eles mutacions. Una proporci elevada de seqncia no funcional dificulta les probabilitats de qu un tros funcional de seqncia pugui ser destrut en una recombinaci cromosmica, fent les espcies ms tolerants a aquesta mena de canvis.
 L'ADN escombraries podria ser un reservori de seqncies del que podrien emergir nous gens potencialment avantatjosos. En aquest sentit podria ser una important base gentica per a l'evoluci" http://www.sebiology.org.uk/Publications/pageview.asp?S=7&mid=&id=554.
Hi ha especulacions de Nova Era i el Disseny Intelligent que indiquen que tota la seqncia t un propsit o altre pel que ha estat especialment dissenyada.
 Alguna part de l'ADN escombraries podria simplement ser material espaiador que permeti als complexes enzimtics interaccionar ms fcilment amb l'ADN. En aquest sentit podria tenir una funci important malgrat la seva seqncia d'informaci sigui irrellevant.
 Algunes parts de l'ADN escombraries podrien tenir funcions desconegudes de regulaci i control de l'expressi de certs gens, el que podria implicar el desenvolupament d'un embri, o el desenvolupament de certs orgnols.
 Hi ha molts cientfics que creuen que l'ADN escombraries podria contenir molts sistemes reguladors com l'ARN no codificant amb tanta importncia metablica com els gens que codifiquen per a protenes. Per s desconegut quin percentatge d'aquest 98%  de material gentic es troba implicat en aquest tipus d'activitat.
 L'ADN escombraries podria no tenir cap funci. En un experiment es va extreure un 1% del genoma d'un ratol sense poder detectar cap efecte en el fenotip. Aquest resultat suggereix que aquest ADN s de fet no funcional. Tanmateix el resultat tamb podria ser donat a qu en un experiment no s possible detectar totes les variacions produdes en un metabolisme.

Conservaci evolutiva de l'ADN escombraries.

La genmica comparativa s una valuosa eina per estudiar la funci de l'ADN escombraries. Tericament, les seqncies que tenen alguna funci muten a una taxa ms lenta que les que no en tenen. La ra s que la selecci natural corregeix les mutacions en zones funcionals mentre que no s capa d'exercir pressi en les no funcionals. Aix per exemple, la protena humana ortloga a la d'un ratol acostuma a ser idntica en un 80%, mentre que els seus genomes seran en general moltssim ms divergents. Analitzant els patrons de conservaci entre els genomes de diferents espcies es pot arribar a deduir quines seqncies sn funcionals o com a mnim quines seqncies funcionals estan compartides entre diferents espcies.

Estudis comparatius amb diversos genomes de mamfers suggereixen que aproximadament un 5% del genoma hum podria haver estat sotmesa a una selecci purificadora des de la divergncia dels mamfers. Tenint en compte que la seqncia funcional del genoma hum est per sota del 2% semblaria que hi ha ms ADN escombraries amb una funci que seqncia funcional amb coneixement de la seva funci.

Una troballa sorprenent va ser el descobriment d'unes 500 regions  ultraconservades , que es troba en una elevada fidelitat entre els genomes disponibles de vertebrats en seqncies que s'havien designat prviament com a ADN escombraries. La funci d'aquestes seqncies es troba actualment sota un intens escrutini i ja hi ha resultats preliminars de qu podria tenir algun paper regulador en el desenvolupament dels embrions en individus adults.

Cal fer notar que tots els resultats presents sobre l'ADN escombraries conservat estan expressats en termes d'alta probabilitat ja que tot just es disposa d'un grapat de genomes amb els que comparar l'hum. Aix que se seqencin ms genomes, especialment de mamfers els cientfics seran capaos de traar un esquema ms precs sobre la funci d'aquestes seqncies. Tanmateix, sempre s possible que hi hagi quantitats significatives d'ADN hum funcional no compartida amb aquestes altres espcies i que per tant no podria ser revelat en aquests estudis. .

Cal fer una nota terica davant l'habitual observaci errnia de qu la presncia d'elevades proporcions d'ADN escombraries no funcional desafia la lgica evolutiva. La replicaci de tot aquest munt d'ADN innecessari cada cop que es divideix una cllula malgastaria la preuada energia. Els organismes amb menys ADN funcional tindrien gaudirien d'un avantatge selectiu i a una escala de temps evolutiva l'ADN no funcional hauria de tendir a eliminar-se. Aix s correcte, per fins i tot si s'assumeix que l'ADN escombraries s del tot no funcional, hi ha diverses hiptesis que expliquen per qu no han estat eliminades per l'evoluci: (1) L'energia requerida per replicar les grans quantitats d'ADN no funcional s de fet realment insignificant a l'escala cellular o de l'organisme de manera que no hi ha una pressi selectiva significativa. Noms en els bacteris sembla que sigui prou forta; (2) la ja esmentada possible avantatge de tenir un reservori extra d'ADN de seqncies potencialment tils; i (3) les insercions dels retrotransposons de seqncies no funcionals es donen ms de pressa del que s capa d'eliminar l'evoluci. Totes aquestes sn hiptesis difcils d'investigar rigorosament degut a les escales temporals a les que ocorren.

 Funcions de l'ADN escombraries .

 Un estudi de la Universitat de Michigan del 2002 va mostrar segments de l'ADN escombraries anomenat elements LINE-1, que s'havien vist noms com a restes d'un distant passat evolutiu i que podrien ser capaces de reparar seqncies trencades d'ADN. ;

 Un estudi del 2003 de la Universitat de Tel Aviv va trobar funcionalitat crucials de les seqncies en l'ADN hum ;

 Un estudi de Cell Press del 2004 suggereix que ms d'un ter dels genomes hum i de ratol que prviament s'havia pensat que eren no funcionals poden tenir el seu paper en la regulaci de l'expressi gentica i la promoci de la diversitat gentica. ;

 En un article de BioEd Online es detalla que sembla crucial tot i no haver-se descobert encara cap funci. ;

 Un estudi de l'Institut Nacional de la Salut del 2005 va trobar que els comportaments socials dels rossegadors (i possiblement humans ) estaven afectats per codi gentic que s'havia prviament pres com a escombraries. ;

 Un estudi del 2005 de la Universitat de Califrnia-San Diego suggereix que l'ADN escombraries s molt important per a la supervivncia evolutiva dels organismes." ;

 Troballes de la Universitat de Purdue del 2005 varen establir que diverses seqncies que prviament s'havia cregut que no tenien cap funci poden jugar un paper en els comportaments especialitzats de les cllules. ;

 Un estudi del 2006 de l'Institut de Gentica Mdica McKusick-Nathans (Johns Hopkins) va publicar que "L'ADN escombraries podria no ser escombraries, al cap de vall." ;

 Investigadors de la Societat per a la Biologia Experimental de la Universitat d'Illinois varen trobar una protena anticongelant aparentment evolucionada a partir d'ADN escombraries. ;

 Un anlisi matemtic del codi gentic realitzat per IBM va suggerir que l'ARN escombraries podria tenir un paper important. ;

 El 2006, investigadors de la Universitat d'Iowa varen documentar segments d'ARN (anteriorment considerats escombraries) que regulaven la producci de protenes, i podrien regular microARN. ;

Referncies.


Bibliografia relacionada.
 Gibbs W.W. (2003) "The unseen genome: gems among the junk", Scientific American, 289(5): 46-53. (Una revisi per a no especialistes sobre els descobriments relacionats amb la funci de l'ADN.);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145816" title="Syd Barrett" nonfiltered="3417" processed="3392" dbindex="59327">
Roger Keith Barrett (Cambridge, Anglaterra, 6 de gener de 1946 -   Cambridge, Anglaterra, 7 de juliol de 2006), conegut com Syd Barrett, va ser un dels fundadors del grup de rock psicodlic Pink Floyd.

Va ser el lder com cantant, guitarrista i compositor de la banda en el seu primer i reeixit album The Piper at the Gates of Dawn (1967). A mesura que la fama de Pink Floyd creixia, el seu abs de drogues psicoactives (especialment LSD) va anar afectant-lo cada vegada ms, arribant a incapacitar-lo per a actuar en concerts o assumir qualsevol responsabilitat com a membre del grup. 

Noms dos anys desprs de la fundaci de Pink Floyd, Syd va deixar la banda i va intentar una breu carrera en solitari que va fructificar en dos lbums, desprs dels quals es va retirar, recloent-se des de llavors a la casa dels seus pares. Pink Floyd va sobreviure a la seva prdua, per la malaltia mental de Syd va tenir un profund efecte en les lletres de les seves nous capdavanters, Roger Waters, i el substitut amb la guitarra de Syd, David Gilmour, com sn els seus majors xits (The Dark Side of the Moon, Wish you were here i The Wall) amb temes moltes vegades inspirats en la desintegraci del seu ex-company.


Discografia en solitari.
The Madcap Laughs 1970 ;
Magnesium Proverbs 1966-1970 ;
Barrett 1970;
Syd Barrett: The Peel Sessions 1988;
Opel 1988;
Crazy Diamond: The Complete Syd Barrett 1993;
The Best of Syd Barrett - Wouldn't You Miss Me? 2001;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145817" title="Roger Waters" nonfiltered="3418" processed="3393" dbindex="59328">

George Roger Waters (nascut el 6 de setembre de 1944 a Great Bookham, Regne Unit) s un msic i compositor britnic de rock and roll conegut per ser baix, vocalista i compositor del grup Pink Floyd. A Pink Floyd, Waters assumiria el control creatiu de la banda a mitjans dels anys 70, arribant a ser el compositor principal de les lletres i gaireb tota la msica. A causa dels seus constants frecs personals amb els restants membres de la banda, Waters va abandonar-la per desprs desenvolupar una carrera amb un mins xit comercial. 

Etapa amb Pink Floyd.
Desprs que el fundador de Pink Floyd, Syd Barrett, sofrs una greu malaltia mental en els anys 60 (com a conseqncia de les drogues), Waters va prendre la direcci artstica del grup juntament amb David Gilmour, duent a Pink Floyd als seus cims musicals i produint una srie de discos que sn considerats com dels ms aclamats i venuts de tots els temps. Les relacions de Waters amb Gilmour es van enterbolir a la fi dels anys 70, mentre que el primer exercia major control creatiu sobre els treballs del grup. 

El 1979 es va publicar la opera rock The Wall, prcticament obra de Waters, i el 1983 es va publicar The Final Cut on Roger Waters figurava com autor i Pink Floyd com la banda que tocava la msica, sense la presncia del teclista Richard Wright. 

Waters va deixar el grup el 1985 i va tenir disputes legals amb els altres membres de la banda per a evitar que aquests utilitzessin el nom de Pink Floyd, ja que noms es mantenia un dels fundadors del grup (Nick Mason) i la majoria de les composicions eren obra del propi Waters. No obstant aix, Gilmour va aconseguir els drets sobre la marca Pink Floyd i la majoria de l'obra, mentre que Waters va aconseguir els drets sobre The Wall, fins i tot el seu muntatge teatral i altres de les seves composicions.

Carrera Solista. 
A partir de llavors, Roger Waters va continuar la seva carrera en solitari. El 1984 reprn el projecte The Pros and Cons of Hitchhiking, que va ser gravat acompanyat de msics d'estudi entre els quals figuraven el guitarrista Eric Clapton i el teclista Andy Bown . "Pros and Cons" s un lbum conceptual que narra els somnis nocturns d'un home que viu una travessia fictcia des de les 4:30 AM fins a les 5:11 AM, en un viatge que explora totes les sensacions i desitjos de la vida.

L'lbum va rebre bones crtiques encara que la portada (Que mostra a una dona nua amb una motxilla vermella) va ser censurada per molts com sexista. L'lbum va ser acompanyat d'una gira mundial que va comenar el 16 de juliol de 1984 i va culminar el 14 d'abril de 1985. 

Acabada la gira de l'lbum, Roger va realitzar la banda sonora de la pellcula animada " When The Wind Blows" que va ser llanada a l'octubre de 1986. 

Per a 1987 Roger va llanar "Rdio K.A.O.S.", altre lbum comercial on el baixista va mostrar una aposta ms pop i on Waters ens conta la histria d'un turmentat DJ de rdio. L'lbum tamb va ser acompanyat d'una gira de promoci per les vendes van ser baixes tenint en compte que aquest mateix any Pink Floyd va llanar el reeixit A Momentary Lapse Of Reason que va assolir ser 'top ten' en ambds costats de l'Atlntic, el que va baixar l'inters al nou treball de Waters que va assolir tot just ser top 26 a Anglaterra i top 50 a Amrica del Nord. 

El 1988 es comencen a registrar els enregistraments de "Amused To Death". Desprs de la caiguda del Mur de Berln el 1989, Waters va organitzar un gegantesc concert, The Wall Live in Berlin, el 21 de juliol de 1990 per a commemorar la fi de la divisi de les dues alemanyes i que va tenir lloc a la Potsdamer Platz, una plaa simblica que va estar en la "terra de ning" del Mur de Berln. 

En el concert van participar diversos grans msics i grups i en el seu moment va ser el major concert mai celebrat. A principis dels anys 90 Waters a va seguir treballant en el seu segent lbum "Amused To Death" mentre va comenar a treballar en el projecte a Ira, una pera que li va dur uns 16 anys per a publicar i que tracta sobre la Revoluci Francesa. 

El 1992 es va publicar l'esperat "Amused To Death" que va rebre excellents crtiques i li va significar a Waters el despreniment del nom Pink Floyd. A pesar de l'xit, l'lbum estranyament no va ser acompanyat d'una gira i Waters es prendria 8 anys de descans. El 1999 i desprs de ms de tretze anys sense fer una gira, Waters va comenar a organitzar un tour mundial que duria el nom de "In The Flesh" (ttol pres de la gira que va realitzar Pink Floyd el 1977) tour en el qual el baixista presentava un espectacle d'aproximadament 3 hores en el qual tocava acompanyat d'una banda de deu msics i tres coristes i en el qual tocava temes tant de Pink Floyd com de la seva carrera solista. 


Discografia en solitari. 

 Music from "The Body" (28 de novembre de 1970) (Banda sonora de la srie de televisi "The Body" al costat de Ron Geesin) ;
 The Pros and Cons of Hitch Hiking (8 de maig de 1984) ;
 When the Wind Blows (30 d'octubre de 1986) (Banda sonora) ;
 Rdio K.A.O.S. (15 de juny de 1987) ;
 The Wall Live in Berlin (17 de setembre de 1990) (disc i vdeo en directe) ;
 Amused to Death (1 de setembre de 1992) ;
 In the Flesh Live (5 de desembre de 2000) (disc i vdeo en directe) ;
 Flickering Flame: The Solo Years Vol. 1 (6 de maig de 2002) ;
 To Kill the Child / Leaving Beirut (3 de gener de 2005) - Single Edici Japonesa. ;
 a Ira (27 de setembre de 2005);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145818" title="Gucci" nonfiltered="3419" processed="3394" dbindex="59329">
 

Gucci s una firma italiana dedicada al disseny i fabricaci d'articles de moda, rellotges, perfums, etc. Va ser fundada el 1923 per l'artes Guccio Gucci en un petit taller de Florncia. 

Histria. 

Desprs de l'obertura de diferents sucursals a Itlia, el 1947 va aparixer per primera vegada el conegut smbol de Gucci, els dos arcs units. En els anys posteriors a la mort del seu creador, el 1953, la marca va acollir grans xits i es va expandir per tot el mn. No obstant aix, les diferncies entre els hereus van provocar una greu crisi al grup, que va conduir a la seva venda el 1989. Avui forma part de la multinacional Pinault-Printemps-Redout (PPR) S.A., Paris, dedicada a la venda d'articles de luxe. L'any 2003, el grup Gucci va tenir unes vendes superiors als 2.580 milions d'euros. A partir dels anys 90, la marca va tornar a ser objecte cobejat per a milions de persones, desprs dels xits del seu nou director creatiu, Tom Ford, que actualment ja no es troba a la companyia.

Marques.
El grup Gucci mant interessos comercials i representaci societria en les segents marques:

Moda;
Gucci (100%);
Yves Saint-Laurent (100%);
Sergio Rossi (100%);
Bottega Veneta (78,5%);
Alexander McQueen (51%; en perfums, el 100%);
Stella McCartney (50%; en perfums, el 100%);
Balenciaga (91%);

Perfums;
Roger & Gallet;
Boucheron (tamb joieria i rellotges);
Ermenegildo Zegna;
Oscar de la Renta;
Van Cleef & Arpels;
Fendi;
Armani;

Rellotges;
Bedat & Co (85%);

Enllaos externs.
 Gucci;
 Grup Gucci;
 www.gucciweb.com;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145819" title="Xavi Castillo" nonfiltered="3420" processed="3395" dbindex="59330">

Xavi Castillo s un actor de teatre d'Alcoi, principal integrant de la companyia alcoiana Pot de Plom i director d'aquesta. 

Les obres de Pot de Plom i Xavi Castillo sn de producci prpia. Es caracteritzen sobretot per ser monlegs de carcter cmic en els quals Castillo acostuma a trencar la quarta paret adrenant-se al pblic al qual fa partcep de l'actuaci. Al Pas Valenci s conegut per la censura patida a Xavi Castillo per part de l'actual alcalde de Xtiva, el president provincial del PP, Alfonso Rus, a causa de la seua imitaci del papa Joan Pau II a l'obra Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xtiva i altres histries) i tamb per part de Teatres de la Generalitat Valenciana sobre la de l'obra de teatre L'estrany viatge on al cartell eixia una caricatura de Zaplana.

Obres.
Les aventures de Xonan, el guerrer;
L'estrany viatge;
El Chou;
Historietes medievals;
The Best of Jordiet;
La Vengansa;
Jordiet contraataca;
Pnic al centenari;
Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xtiva i altres histries);
Canvi Climtic Circus ;

Enllaos externs.
 http://www.potdeplom.com;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145822" title="Emili Rosales i Castell" nonfiltered="3421" processed="3396" dbindex="59331">
Emili Rosales i Castell (Sant Carles de la Rpita, Montsi, 1968) s un escriptor i editor catal.

Es va iniciar en el camp de la poesia, per rpidament va passar a la novella. Desprs de publicar tres ttols en quatre anys, en dedica cinc a presentar el segent. L'esfor es veu recompensat i La ciutat invisible conquer el premi Sant Jordi i recull crtiques d'all ms positives. La novella s'ha tradut al castell.

A ms d'escriptor i editor (en segells del Grup Planeta), Rosales ha exercit de traductor i de professor de literatura. Ocasionalment publica crtiques de llibres en la premsa escrita.

Obra.
Poesia.
1989 Ciutats i mar;
1991 Els dies i tu;

Novella.
1995 La casa de la platja;
1997 Els amos del mn;
1999 Mentre Barcelona dorm;
2005 La ciutat invisible;

Premis.
2004 Sant Jordi per La ciutat invisible;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145823" title="Engelbert Dollfu" nonfiltered="3422" processed="3397" dbindex="59332">

Engelbert Dollfuss (Texing (Baixa ustria 1892 - Viena 1934). Poltic conservador austrac que fou canceller des de 1932 fins a 1934, any en qu fou assassinat per agents nacionalsocialistes.

Nascut a la localitat de Texing, a la Baixa ustria, el dia 4 d'octubre de 1892. Nascut en el si d'una famlia profundament religiosa, fou educat en una seminari catlic i posteriorment estudi la llicenciatura en dret a la Universitat de Viena i la d'economia a la Universitat de Berln.

Engelbert Dollfuss tingu dificultats per entrar a l'exrcit austrohongars a la Primera Guerra Mundial. Malgrat la seva baixa estatura, fou adms i enviat al front alp que enfrontava l'imperi amb l'exrcit itali. Altament condecorat pels serveis militars prestats, fou capturat pels italians i internat en un camp de presoners durant l'any 1918.

Desprs de la guerra entr a treballar al Ministeri d'Agricultura del Govern austrac com a secretari de l'Assocaci de Pagesos i com a director de la Cambra d'Agricultura de la regi de la Baixa ustria. L'any 1930, grcies a la seva pertinena al partit cristianosocial austrac, fou nomenat president del sistema de ferrocarrils federal. L'any 1931 fou elevat al rang de ministre d'Agricultura i de Boscos.

El dia 20 de maig de 1932 fou nomenat canceller de la Repblica com a cap d'un govern de coalici. El govern Dolfuss hagu de fer front immediatament als efectes que la Gran Depressi havia tingut sobre la ja debilitatda economia austriaca posterior a la Primera Guerra Mundial. Arran d'aquesta situaci, el govern hagu d'imposar un seguit de mesures impopulars que garantissin la recuperaci econmica, poltica que fou molt mal acollida pels partits d'esquerra.

El mar de 1933, Dollfuss suspengu el Parlament i inici un govern per decret. Dollfuss argument la necessitat de preservar la Repblica de la situaci poltica internacional i sobretot de l'ascens del Partit Nacionalsocialista a Alemanya. Dolfuss temia que l'xit d'Adolf Hitler a Alemanya esperons el Partit Nazi a ustria i que aquest guanys terreny, polticament parlant. Aix, el mes de juny de 1933 prohib el NSDAP a ustria i el febrer de 1934 al SDAPO.

Alguns historiadors han argumentat que l'ascens del Partit Nazi a Alemanya oblig a Dollfuss a pendre una lnia poltica autoritria que assegurs la independncia del pas de les ingerncies externes. Altres historiadors pensen que les lnies autoritries ja s'havien encetat molt abans de 1933.

Des de 1933, Dollfuss busc en la Itlia de Mussolini un aliat per protegir-se del poder impeialista d'Alemanya. El setembre de 1933 fund el Vaterlndische Front, un grup de suport al seu govern. Des de 1933 i fins a 1938 es considera que a ustria hi govern una mena de partit feixista propi ms prxim al sistema itali que a l'alemany. Es parla de l'austrofeixisme.

El 25 de juliol de 1934 Engelbert Dollfuss fou assassinat per quatre nazis d'origen austrac que penetraren a la seu de la cancelleria de Viena. Li dispararen un tret, en un intent de protagonitzar un cop d'estat que ports al Partit Nacionalsocialista al poder. Immediatament desprs, les tropes italianes foren mobilitzades a la frontera per tal d'evitar una ocupaci alemanya. Mentrestant, a Viena els assassins de Dollfuss foren arrestats i executats. 

Kurt Schuschnigg va esdevenir nou canceller austriac. Dollfuss fou enterrat al cementiri de Hietzing a les proximitats de Viena, al costat de la seva esposa Alvine. L'austrofeixime dur fins al 1938 amb l'Anschluss. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145826" title="Roman" nonfiltered="3423" processed="3398" dbindex="59333">
El roman s un tipus de composici potica. Est compost d'una srie de versos heptasllabs amb rima assonant en els versos parells. El seu origen est a la can de gesta, de la qual es destacaven fragments per al pblic que van acabar esdevenint poemes independents. A imitaci d'aquells, es van crear noves obres, de temtica ms variada.



Introducci i opini personal.
El dia 26 de Desembre a TV3 projectaren el film de Tristany i Isolda. Ens va agradar molt i aix que la crtica de cinema noms li posava 2 estrelles. A mi em va recordar el llibre que vaig llegir a Filologia Catalana fa temps: El Roman de Tristany i Isolda. El llibre s molt am i recomanble. L'autor s Joseph Bdier i l'edici catalana s de Quaderns Crema. La traducci la va fer Carles Riba i la presentaci de l'exemplar la realitz l'estudis medieval Mart de Riquer.

Situaci Obra de Tristany i Isolda.
L'obra ens situa al segle V d.C. a Irlanda i a Cornualles. Podem comprovar com s aquella poca i la mentalitat de la gent. Les lluites entre les diferents tribus/civilitzacions per aconseguir el domini absolut sobre les altres. La monarquia es troba molt feble en aquella poca. Hi ha revoltes constants per tot el territori. La noblesa domina la situaci.
El paper de la dona s una constant, es bescanvia com si fos un objecte o regal. A l'obra se'ns explica qu fan amb els morts, la creena en el ms enll, la voluntat de Du, el poder dels senyors, les desigualtats socials, com eren les guerres,... 

Relacions de l'obra.
La Can de Roland va ser l'obra mestra del gnere poesia pica. En castell trobem el gran poema pic El Cantar del Mio Cid.La majoria de les llegendes que han aparegut en el gnere esmentat provenen del popular Artur i els cavallers de la Rodona. L'obra de tristany i Isolda t moltes similituds amb la llegenda del rei Artur.

Ms detalls de l'obra.
Els nostres herois acostumen a tenir una infantesa plena de desgrcies. Els pares moren de malaltia o en ple combat. D'altres progenitors sn menyspreables. Els herois sn molt estimats pel poble, per aquest no t poder i s'ha de conformar amb la voluntat del senyor i de Du.
La fidelitat s un valor que apareix molt al text. Podem parlar de fidelitat al senyor i fidelitat al marit. Trencar aquests vincles s pecat i podem obtenir desenllaos fatals i trgics.
Les donzelles coneixen molt b la vida de les senyores. Elles tenen tota la informaci per ha de guardar secret i tapar les coses mal fetes. Aquestes no tenen vida prpia per el seu paper s molt important en les trames sobretot amoroses.

L'amor.
El gran tema de l'obra s l'amor. Se li dna una importncia superior a la vida o la mort. Sense amor res t sentit. No val la pena viure sense amor.El tipus d'amor que ens presenten s un amor impossible. s molt pur, profund i intens; malgrat tot no pot existir. Els enamorats hauran d'amagar-se doncs el seu amor est prohibit. Acostumen a refugiar-se al bosc, en plena natura. Els lectors i espectadors veiem o llegim com seria de fcil arranjar els seus problemes, per tot est determinat. Ells estan predestinats, no poden ser felios.
L'amor s ms fort que tots els juraments junts.
Isolda de les blanques mans simbolitza la puresa, la virginitat i la bondat. Tristany el cavaller simbolitza la fortalesa, la valentia i la fidelitat.

El dolor.
Qui viu en dolor s com un mort. s millor morir que viure amb dolor. Es refereix, s clar al dolor d'amor. A la fi de l'obra es fa manifest el desig de mort dels dos amants. El ver s l'instrument que mata de veritat. Les armes acostumnen a portat ver a les seves punxes o fulles. El seu amor est tan ben fet que un no pot morir sense l'altre. 

La fi.
L'esbarzer que brota i rebrota del lloc on est enterrat Tristany s'enfila i s'arrossega cap al llit de la Isolda. Desprs de la mort l'amor continua existint amb la natura. Aix significa que perdura malgrat la mort dels amants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145828" title="Quartet" nonfiltered="3424" processed="3399" dbindex="59334">

Poesia:
El quartet s un tipus d'estrofa de quatre versos. Si els versos sn d'art menor, s'anomena quarteta.
Msica:
Un Quartet (msica) s un tipus de conjunt musical i un tipus de composici escrit per a aquest conjunt.
Quartet de corda;
Cinema:
Quartet (pellicula) de James Ivory (Gran Bretanya, Frana);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145829" title="Tercet" nonfiltered="3425" processed="3400" dbindex="59335">
El tercet s una estrofa de tres versos que normalment rimen entre ells, generalment es fa servir per versos d'art major, sobretot de decasllabs. Hi ha la possibilitat de fer tercets encadenats, s a dir, que rimen ABA i el segent tercet rima BCB, d'aquesta manera la rima que queda solta en la primera estrofa s la que ocupa la rima dels versos primer i tercer de la segent. Els tercets encadenats tenen un origen itali i s'anomenaven Terza rima.

Un dels usos ms destacats d'aquesta estrofa a travs dels tercets encadenats ha estat La Divina Comdia de Dante. En catal tan la traducci medieval en vers d'Andreu Febrer com les dues actuals de Josep Maria de Sagarra i Joan Francesc Mira han conservat l'estructura del tercet encadenat. Per altra banda, la primera obra autctona que utilitza aquest metre s La glria d'amor de fra Bernat Hug de Rocabert i que data de la dcada de 1460.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145833" title="Habib Koit" nonfiltered="3426" processed="3401" dbindex="59338">

Habib Koit (1958) s un msic de Mali; ms concretament, de Kayes, regi al nord-oest de l'rea cultural bamana.

La seua msica, tot i ser moderna i recollir influncies del blues o la msica cubana, es basa en les tradicions musicals de Mali i, molt especialment, en la tradici griot (els msics ambulants que transmetrien histries) a la qual la seua famlia pertanyia. En els seus discos i concerts, Habib Koit canta i toca la guitarra acstica, per sovint fa servir tamb altres instruments tradicionals d'frica.

La banda habitual de Habib Koit s Bamada.

Discografia.

 Habib Koit i Bamada: Baro;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145836" title="Caixa Terrassa" nonfiltered="3427" processed="3402" dbindex="59339">

Caixa Terrassa s la marca amb qu s coneguda la Caixa d'Estalvis de Terrassa, una caixa d'estalvis catalana de dimensi mitjana (la cinquena en el rnquing), amb seu a la ciutat de Terrassa. Gestiona uns dipsits administrats de clients de ms de 9.000 milions d'euros i disposa de ms de 260 oficines arreu de Catalunya, la Comunitat de Madrid i Arag.

La Caixa d'Estalvis de Terrassa es va fundar el 1877, l'any que Terrassa obtenia el ttol de ciutat de part del rei Alfons XII; el primer exercici comptable es tancava amb uns dipsits de clients de 17.174 pessetes. La seu central era al Raval de Montserrat, ms endavant traslladada al carrer del Vall (1896), al carrer del Portal Nou (1977) i, finalment, al capdamunt de la Rambla d'gara, on l'any 2001 s'inaugurava el nou edifici de vidre, formig i acer, de formes arrodonides, obra de l'arquitecte terrassenc Joan Baca, que n's l'actual seu central.

Fins a l'any 1961 l'entitat noms disposava d'una nica agncia urbana, a part de l'oficina principal. s llavors quan comena l'expansi de la Caixa de Terrassa, primer per la ciutat i la seva comarca, i a partir de la dcada del 1970 per tot Catalunya.


Consecucions destacades de l'obra social d'aquesta caixa d'estalvis han estat la creaci del fons d'art (1924), el pavell antituberculs de Sant Lltzer (1927), la Llar de l'Ancianitat (1949), l'Alberg infantil (1960), la construcci d'habitatge social a partir de la dcada del 1960, els Tallers Amat Roumens per a persones discapacitades (1971), el grup escolar President Salvans (1971), el Centre Cultural de la Rambla d'gara (1980), la convocatria del premi de contes infantils Lola Anglada (1984) i del premi Ricard Cam de pintura (1989), el Club 60 de serveis per a la gent gran (1992), el concurs de msica de cambra Montserrat Alavedra (1992), l'adquisici dels frescos de Mon Reps de l'artista Joaquim Torres Garcia (1993), el programa de Targetes Solidries amb el tercer mn (1995), el premi de fotografia (1996), el premi a la creaci de valor social (1997), l'exposici permanent La fbrica txtil al Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya (1998), etc.

Entre d'altres, ha creat un Centre d'Estudis Empresarials (1981), la companyia d'assegurances Caixa Terrassa Vida (1988) i l'EUNCET o Escola Universitria de Negocis (1990), adscrita el 1996 a la Universitat Politcnica de Catalunya. El 1997 va organitzar el primer Frum Empresarial en collaboraci amb l'IESE. 

L'rgan de govern s una assemblea general de 100 membres, elegits cada quatre anys, en representaci dels impositors (40%), les entitats cviques i socials (30%), les corporacions locals de les zones on t presncia la caixa d'estalvis (20%) i els empleats de l'entitat (10%). Actualment n's president Francesc Astals i Coma, i el director general s Enric Mata i Tarrag. 

Enllaos externs.
 Pgina corporativa de Caixa Terrassa;
 Centre Cultural;
 Escola Universitria de Negocis;
 Fundaci Amat Roumens;
 Llar de l'Ancianitat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145841" title="Papa Esteve" nonfiltered="3428" processed="3403" dbindex="59341">
Esteve  (hagus estat proclamat Esteve II) va ser un capell rom que fou escollit Papa de Roma el 23 de mar de 752 per que va morir tres dies desprs (26 de mar) degut a un atac d'apoplexia. 

En aquella poca, el papa havia de complir dues condicions per iniciar oficialment el seu pontificat:

1a.- En el moment de l'elecci, no podia estar en una altra dicesi, aix volia dir que els papables havien de ser sacerdots o diaques de Roma.

2a.- L'elecci noms es considerava legtima a partir del dia de l'ordenaci com a bisbe.

Com que no va tenir temps de ser ordenat bisbe, en les llistes oficials de l'Esglsia Catlica no s reconegut com a Papa, per alguns historiadors el compten, posant dos ordinals als Papes que s'han dit Esteve desprs d'ell, el nombre oficial i entre parntesis el nombre que haurien de portar comptant aquest efmer pontfex electe.

Desprs d'ell hi ha hagut vuit papes ms que s'han dit Esteve fins a Esteve IX(X) (1057-1058).


 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145843" title="Front 242" nonfiltered="3429" processed="3404" dbindex="59342">

Front 242 s un grup belga de msica electrnica que va fer-se rellevant a finals dels anys 80. Durant el seu perode ms actiu, que va acabar el 1993 amb els lbums 06:21:03:11 UP EVIL i 05:22:09:12 OFF, van influenciar molts artistes de msica electrnica i industrial. Van inventar el terme electronic body music (EBM) per descriure la seva msica., Aquest terme es va popularitzar desprs per descriure qualsevol fusi de msica industrial, techno i pop electrnic.

Histria.
Formaci del grup.
Front 242 recullen les tendncies electrniques (especialment l's d'enregistraments i materials trobats) dels primers grups industrials anglesos, en particular Cabaret Voltaire i, bastant menys, Throbbing Gristle. Al seu torn, es podria considerar que aquests grups es van inspirar en la msica concreta i les tcniques d'Edgard Varse.

El grup es va crear el 1981 a Aarschot, Blgica, amb Daniel Bresanutti i Dirk Bergen com a membres. La seva intenci era fer servir els nous mitjans electrnics per fer tipus nous de msica i disseny grfic. s per raons de disseny grfic, esttica i connotacions que van canviar el seu nom inicial de C-Tec per Front 242. El seu primer single, Principles, va sortir al carrer a finals de 1981. El nom Front 242 surt de la resoluci 242 de l'ONU de 1979 en la que manava la retirada dels assentaments israelians dels territoris palestins. Aix Front 242 ve a significar com la fora que retira al fort de sobre el dbil, com un front combatiu, al mateix moment que s una forma sense violncia de fer front a l'invasor basant-se en una resoluci de l'ONU..

Patrick Codenys i Jean-Luc De Meyer havien format un grup a la mateixa poca, sota el nom dUnder Viewer, i els dos duos es van unir el 1982. Al principi, Bresanutti, Codenys i De Meyer s'alternaven com a cantants principals, fins que De Meyer es va establir com a vocalista principal, a part d'escriure la majoria de lletres. Van decidir tamb no fer servir els tipus d'ona normals dels sintetitzadors, amb la idea que crear formes d'ona per cada so s part del procs creatiu.

El seu segent single, U-Men, va sortir el 1982, seguit del primer lbum, Geography. La msica d'aquests primers discos, encara que influencial, s un tant diferent d'aquella amb la qual es van fer famosos, perqu s'assembla ms al pop electrnic de l'poca que no al que avui dia es coneix com a EBM.

El 1983, Dirk Bergen va abandonar el grup per seguir la seva carrera de dissenyador grfic. El va reemplaar Richard Jonckheere, lies Richard 23, com a vocalista secundari i animador carismtic als concerts.

Pujada de la popularitat.
Els Front 242 ja s'havien fet famosos a Blgica. El seu segent EP, No Comment, va ser el primer a fer servir el terme EBM per referir-se al seu estil. El 1984, el grup va signar un contracte amb la discogrfica Wax Trax, i van comenar la seva primera gira pels Estats Units, conjuntament amb els Ministry. Aquesta gira va portar a la formaci dels Revolting Cocks, amb membres de Front 242, Ministry i altres formacions.

El 1985 van treure el recopilatori de rareses Backcatalogue, i el 1987 van assolir la fama internacional amb Official Version i la gira Official Warfare que van fer per promocionar el disc.

El 1988 va sortir el seu single ms popular, Headhunter, amb un videoclip d'Anton Corbijn. L'lbum que l'acompanya, Front By Front, s un dels ms influencials i populars de la histria de l'EBM. Per aquesta poca, els Front 242 ja havien consolidat el seu estil caracterstic de percussi forta, talls, sons manipulats i veus imponents. Solien usar imatges militars, televisives i extretes del teleevangelisme, per sense donar cap missatge clar sobre la seva opini al respecte. En comptes d'aix, el grup deia que senzillament es limitaven a mostrar el mn que els envoltava aix com era.

Els 90.
Als anys 90, el grup va canviar molt. Tyranny >For You<, del 1991, tenia un so molt ms dens, amb ms capes de so. Tamb va ser el primer lbum que els va publicar una multinacional, Sony/Epic. Aquesta discogrfica tamb va publicar reedicions dels seus cinc lbums anteriors, amb uns quants EPs i singles com a pistes extra.

El 1993, l'estil dels Front 242 va canviar abruptament amb els cadascun dels dos lbums segents, 06:21:03:11 UP EVIL i 05:22:09:12 OFF (els nombres dels noms codifiquen les frases "FUCK UP EVIL" and "EVIL OFF"), que van treure el mateix any. Per aquesta poca, les diferncies artstiques entre els membres del grup es van accentuar. Daniel Bresanutti va comenar un projecte en solitari, i Richard 23 no apareix a cap dels dos lbums, reemplaat per Jean-Marc Pauly i Pierre Pauly a UP EVIL i per 99 Kowalski a OFF. A partir d'aquest moment, els membres del grup es van dedicar principalment a projectes laterals, fins que el 1998 es van reunir per la gira Re:Boot, en la qual van presentar versions noves de les seves canons, ms properes al techno dels 90. Van signar un contracte amb Metropolis Records.

2000s.
El 2002 i el 2003 van sortir els seus primers discos de material nou en molt de temps: l'EP "Still and Raw" i l'lbum "Pulse". Aquests lbums tenen un estil ms moderat que els anteriors, amb ms xiulits i ms interferncies electrniques. L'estil de les veus tamb hi canvia i es fa un poc ms emocional.

Actualment, el grup fa concerts sovint i treballa amb la discogrfica belga Alfa Matrix per reeditar tot el seu catleg remasteritzat per ells mateixos, tant en CDs normals com en edicions especials de dos CDs. Pel desembre de 2006, van anunciar a travs del seu MySpace que treballen en la banda sonora d'un videojoc, Cipher Complex, i van penjar-ne el triler.

Membres.
 Jean-Luc De Meyer - veu;
 Daniel Bressanutti - teclats, programaci, mescles.
 Patrick Codenys - teclats, programaci, samplers.
 Richard Jonckheere, lies "Richard 23" - percussi, veu.
 Collaboradors ocasionals .
 Dirk Bergen - teclista en l'lbum Geography.
 Jean-Marc Pauly - composici i lletres a 06:21:03:11 Up Evil.
 Pierre Pauly - composici i lletres a 06:21:03:11 Up Evil.
 Kristin Kowalski - composici, lletres i veu a 05:22:09:12 Off, Animal i Angels Versus Animals.
 Eran Westwood - composici, lletres i veu a 05:22:09:12 Off, Animal i Angels Versus Animals.
 John Dubs - composici i lletres a Animal i Angels Versus Animals.
 Jean-Marc Lederman - remixer a Angels Versus Animals.

 Discografia .
 LPs:
 Geography (1982, reeditat el 1992 i el 2004);
 Back Catalogue (antologia de rareses, 1985; reeditat el 1992);
 Official Version (1987, reeditat el 1992);
 Front by Front (1988, reeditat el 1992);
 Tyranny (For You) (1991);
 Live Target (gravaci pirata d'un directe, amb consentiment oficial, 1992);
  (1993);
  (1993);
 Live Code (directe, 1994);
 Mut@ge.Mix@ge (remixos, 1995);
  (directe, 1998);
 Pulse (2003);

 Singles i EPs:
 Principles (single, 1981);
 U-Men (single, 1981);
 No Comment (EP, 1984, reeditat el 1992);
 Endless Riddance (EP, 1983);
 Two In One (EP, 1983);
 Live in Chicago (EP, incls amb les primeres cpies de No Comment, 1984);
 No Shuffle (single, 1985);
 Politics of Pressure (EP, 1985);
 Interception (single, 1986);
 Masterhit (single, 1987);
 Headhunter (single i EP, 1988);
 Never Stop! (single i EP, 1989);
 Tragedy >for you< (single, 1990);
 Rhythm of Time (single, 1991);
 Mixed By Fear (EP, 1991);
 Animal (single, 1993);
 Angels Versus Animals (EP, 1993);
 Religion (EP, 1993);
 Headhunter 2000 (4 CDs i 1 EP, 1998);
 Still and Raw (EP, 2003);

Videoclips i vdeos:
U-Men (Marc De Meyer, 1982);
Operating Tracks (BRT / Roodfonk, 1984);
Take One (BRT / Roodfonk, 1984);
Quite Unusual (Serge Bergli / RTBF, 1986);
Headhunter (Anton Corbijn, 1988);
Welcome To Paradise (Anton Corbijn, 1988);
Tragedy >for you< (Anton Corbijn, 1990);
Rhythm Of Time (Peter Christofferson, 1991);
Integration Eight X Ten (VHS, 1992);
Religion (Jon Klein / Conspiracy, 1993);
Animal (John Wentworth / Asymmetrical Prod., 1994);
Happiness (Etienne Auger / V-Form, 1996);
Catch The Men (DVD, 2005);

Singles als top 100.


 Projectes laterals i collaboracions .
 Prothese - Daniel Bressanutti, Dirk Bergen;
 Under Viewer - Patrick Codenys, Jean-Luc De Meyer;
 Revolting Cocks - Richard 23;
 Bigod 20 - Jean-Luc De Meyer;
 Birmingham 6 - Jean-Luc De Meyer;
 The Art Corporation - Daniel Bressanutti;
 Holy Gang - Richard 23;
 Cyber-Tec Project - Jean-Luc De Meyer;
 C-Tec - Jean-Luc De Meyer;
 Cobalt 60 - Jean-Luc De Meyer;
 Grisha Zeme - Daniel Bressanutti, Patrick Codenys;
 LaTchak - Richard 23;
 Gaiden - Patrick Codenys;
 Male or Female - Daniel Bressanutti, Patrick Codenys;
 Red Sniper - Patrick Codenys;
 Troissoeur - Daniel Bressanutti;
 Coder 23 - Patrick Codenys, Richard 23;
 Glis - Jean-Luc De Meyer;
 Modern Cubism - Jean-Luc De Meyer;
 32 Crash - Jean-Luc De Meyer;

 Enllaos .
Pgina oficial dels Front 242;
Pgina oficial de la discogrfica de Front 242;
Pgina oficial dels Front 242 als Estats Units;
Front 242 FAQ;
Remixos de Front 242 per ID Music;
Front 242.;
Lletres del grup;
Hellelujah;
Joseph Gogh's Front 242 Site;
system:242;
Cipher Complex;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145848" title="Arnau Cadell" nonfiltered="3430" processed="3405" dbindex="59343">


Arnau Cadell o Gatell fou un escultor catal del segle XII i XIII. Junt amb el seu taller s autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers el 1190 i de la catedral de Girona. 

Les representacions als capitells fets per Cadell mostren ornaments vegetals, formes cornties, escenes de la vida del monjos i temes histrics de la Bblia que tenen relaci amb els capitells de Sant Pere de Galligants.

Arnau Cadell s el primer artista catal conegut amb nom i cognom. Es conserva el seu testament redactat a Girona a l'any 1221 en el qual deixa bns al monestir de Sant Cugat i a la Catedral de Girona. A ms al claustre del monestir de Sant Cugat es troba un autoretrat seu (avui en dia incomplet) i una signatura que diu en llat: Aquesta s la imatge de l'escultor Arnau Cadell, que constru aquest claustre per a la posteritat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145850" title="Caixa d'estalvis" nonfiltered="3431" processed="3406" dbindex="59345">
Una caixa d'estalvis s una entitat financera especialitzada en els comptes d'estalvis i en l'atorgament de crdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu nim de lucre, mentre que les caixes, per la seva naturalesa jurdica, sn fundacions privades amb carcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l's dels seus excedents, ja que tenen l'obligaci per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cvica que cre riquesa econmica i social all on operi la caixa d'estalvis. s a dir, no reparteixen dividends entre uns accionistes que, d'altra banda, no tenen.

Una part important dels beneficis obtinguts, doncs, torna a la societat a travs de l'anomenada obra social, que pretn atendre les demandes de la societat, en aspectes tan diversos com la integraci dels collectius ms desafavorits, activitats culturals, restauraci i conservaci del patrimoni histric i artstic, conservaci del medi, etc.

En general, i malgrat la llibertat que tenen per realitzar qualsevol mena d'operacions financeres, estan especialitzades en la canalitzaci de l'estalvi popular i en el finanament de les famlies i de les petites i mitjanes empreses. Tenen un fort arrelament local, amb una densa xarxa d'oficines d'implantaci fonamentalment regional.

Caixes d'estalvi de Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears.
(classificaci pel conjunt del patrimoni net i el passiu, en milions d'euros, a 28 de febrer del 2007);



Vegeu tamb.
Codi Compte Client;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145856" title="Pere de Torrelles i de Blanes" nonfiltered="3432" processed="3407" dbindex="59346">
Pere de Torrelles i de Blanes (? - l'Alguer, Sardenya 1410). Lloctinent del regne de Sardenya.

 Orgens familiars i npcies .

Fill d'Antoni de Torrelles i Marc. Era germ de Ramon de Torrelles i de Blanes

Es va casar amb Urraca Lpez de Gurrea, amb la qual tingu un fill: Joan de Torrelles i Lpez de Gurrea.

 Biografia .

El 1392 va acompanyar Mart l'Hum a la campanya de Siclia. Quan el 1399 aquest puj al tron per la sobtada mort del seu germ Joan I acced als crrecs de confiana de cambrer i conseller reial.

El 1408 el rei el va nomenar capit general de la flota que havia de socrrer el seu fill Mart el Jove a la Sardenya en rebelli. Desprs en fou nomenat lloctinent i mariscal per substituir aquest ltim durant les seves absncies. Fou pica la seva participaci en la victria de la batalla de Sanluri el 1409, i quan Mart el Jove va morir de febres infeccioses assum la responsabilitat de seguir la lluita contra els sards rebels.

Amb el seu germ Ramon fou nomenat tutor i protector de Frederic de Luna, el fill illegtim de Mart el Jove que no va arribar a ser legitimat per a ser l'hereu de la Corona d'Arag. Com a tal va defensar al Parlament de Catalunya els drets de l'infant al regne de Siclia.

Abans de morir va delegar les seves responsabilitats de govern a Joan de Corbera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145859" title="Maulets" nonfiltered="3433" processed="3408" dbindex="59348">

 Maulets (histria): Partidaris de l'Arxiduc Carles d'ustria en la Guerra Successi.
 Maulets (poltica): Organitzaci juvenil independendista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145871" title="Oldsmobile Cutlass Calais" nonfiltered="3434" processed="3409" dbindex="59349">

L'Oldsmobile Cutlass Calais (anomenat Oldsmobile Calais fins al 1987) va ser un vehicle de tipus compact fabricat per Oldsmobile, una divisi de General Motors, a la fbrica de Lansing, Michigan els anys 1985 a 1991, amb l'objectiu de substituir l'Oldsmobile Omega.

Anteriorment, el nom de Cutlass Calais va ser usat com a paquet de mxim equipament del Cutlass Supreme coupe de 1978 al 1984 i com a nom d'un model de Cadillac, el Calais, que va ser comercialitzat els anys 1965 a 1976.

Parallelament al Cutlas Calais, Oldsmobile va vendre dos altres models ms de Cutlass: el Cutlass Ciera i el Cutlass Supreme.

Posteriorment al 1992, el Cutlass Calais va ser substitut pel Oldsmobile Achieva.

 Informaci general .

Construt sota el xasss N, que comparteix amb el Pontiac Grand Am, Buick Skylark i Buick Somerset. Les carrosseries del Calais sn una coupe de 2 portes i una sedan de 4 portes.

El Cutlass Calais va ser elegit com a pace car al circuit Indianapolis 500 de l'any 1985.

Dimensions del Cutlass Calais:

Batalla (Wheelbase): 2,634 m (103.7 in)

Llargada (Length): 4,541 m (178.8 in)

Amplada (Width): 1,694 m (66.7 in)

Alada (Height): 1,331 m (52.4 in)

Mecnicament gaudeix d'un ampli ventall de mecniques:

 1985-1988: 2.5 L (151 in) Iron Duke Tech 4 de 92-98 hp i 183 Nm;
 1985-1988: 3.0 L (181 in) Buick V6 de 125 hp i 203 Nm;
 1988-1991: 2.3 L (140 in) Quad-4 de 150-160 hp i 206 Nm;
 1989-1991: 2.5 L (151 in) Iron Duke Tech 4 de 110 hp i 182 Nm;
 1990-1991: 2.3 L (140 in) Quad-4 de 180 hp i 216 Nm (Oldsmobile 442 model);
 1991: 2.3 L (140 in) Quad-4 de 190 hp i 216 Nm (Oldsmobile 442 Quad-4 W41 model);
 1989-1991: 3.3 L (204 in) Buick V6 de 160 hp i 250 Nm;

En caixes de canvi, havia 2 opcions: una manual de 5 velocitats i una automtica de 3 velocitats THM125.

Una edici especial del Cutlass Calais va ser venuda durant els anys 1990 i 1991, el Quad 442, que usava un 2.3 L (140 in) Quad-4 de 180-190 cv, associat a una caixa manual de 5 velocitats .

Rivals d'aquest Oldsmobile sn el Chrysler LeBaron, Honda Accord i Mercury Topaz.

 Informaci mediambiental .

L' Oldsmobile Cutlass Calais del 1989 amb un motor 2.3 L (140 in) Quad-4 i una transmissi automtica de 3 velocitats THM125 t un consum de 23 mpg ciutat / 32 mpg carretera l'equivalent a 7,4 l/100 per autopista i 10,2 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Cutlass Calais emet 6,9 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Oldsmobile Cutlass Calais a Answers.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145875" title="Temple rom de Vic" nonfiltered="3435" processed="3410" dbindex="59351">

El temple rom de Vic, est situat a la poblaci de Vic, Ausa en poca romana.

Es va construir a principis del segle II, a la part ms alta del terreny aturonat al costat del riu Mder, prop de la confluncia amb el Gurri. Durant segles va ser un edifici desconegut perqu estava envoltat i formava part del castell dels Montcada, construt a la fi del segle XI. Les seves parets formaven part del pati interior del castell i no va ser fins a 1882 en enderrocar l'antic edifici que es va descobrir la seva existncia.

Cronologia.
Durant el segle II, desprs de la conquesta romana de la Hispnia s'erigeix el temple rom del qual s'en desconeix a quin du fou dedicat (Jpiter, Juno o Minerva). L'edicte de Mil (313) feu perd la resta d'ocupaci pagana. Al segle VIII durant la presncia sarrana l'edifici esdevingu caserna o fortalesa, Guifr el Pels el convert en part d'un castell (s. IX) i fou propietat i residncia de la famlia dels Montcada a partir del segle XI, fent de residncia del veguer (s. XV)i posteriorment pres i graner (s.XVI-XIX). Durant les desamortitzacions el castell pass a propietat de l'estatal i fou venut a subhasta pblica a Miquel Sans i Jaume Casals. Durant les obres d'enderroc el canonge Collell descobr les restes del temple rom. Per tal de protegir-les el 1812 es constitu la Sociedad Arqueolgica de Vich que actualment n'administra la conservaci i promoci turstica.

Arquitectura.
Les restauracions de 1930 i 1954 conduiren a refer bona part de l'estructura. Alguns elements originals hi restaren integrats, com sn un fragment de la columna de la dreta i el fust i capitells de l'angle anterior dret. Posseeix un prtic amb sis columnes i capitells corintis. El prtic i la cella de l'edifici es suporten sobre un pdium. Les parets de la cella la formen enormes carreus.

Hi ha restes de dues de les parets de l'antiga residncia dels Montcada als jardins. Sembla ser que el castell havia disposat de torres als quatre angles. 

Referncies.

 Ramon Ordeig i Mata. Vic i els seus monuments. Estudis Histrics (Monografia 2), Vic, 1993.
 Patronat d'estudis osonencs (consultat el 19/10/2008);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145876" title="Mottramita" nonfiltered="3436" processed="3411" dbindex="59352">

La mottramita s un mineral de la classe dels vanadats. Rep el seu nom de la localitat de Mottram (Gran Bretanya).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145877" title="Discloizita" nonfiltered="3437" processed="3412" dbindex="59353">


La discloizita s un mineral de la classe dels vanadats. Rep el seu nom del francs Des Cloizeaux (1817-1897).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145878" title="Vesignieita" nonfiltered="3438" processed="3413" dbindex="59354">


La vesignieita s un mineral de la classe dels vanadats que rep el seu nom del francs L. Vsigni (1870-1954).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145880" title="Ramon de Torrelles i de Blanes" nonfiltered="3439" processed="3414" dbindex="59355">
Ramon de Torrelles i de Blanes (? - 1419/1420?)

 Orgens familiars, npcies i descendncia .

Fill d'Antoni de Torrelles i Marc. Germ de Pere de Torrelles i de Blanes.

Casat primer amb Aldona d'Alomar. Es cas per segona vegada el 1406 amb Elionor de Fonollar, la qual era dama de la reina Maria de Luna, l'esposa de Mart l'Hum. Elionor era filla d'Humbert i de Constana d'Arag.

Ramon i Elionor tingueren almenys un fill: Mart Benet de Torrelles i de Fonollar.

 Biografia .

Com el seu germ Pere, era un home de confiana del rei Mart. Com a tal fou el seu cambrer major, castl del castell de Bellver de Ciutat de Mallorca, i castl del Palau Reial Major de Barcelona. Pel mateix motiu el 1408 tamb el va nomenar comissari general de les aljames dels jueus a tota la Corona d'Arag.

Per algun motiu fou empresonat el 1410, i alliberat al cap de poc a instncies del seu germ i dels consellers de Barcelona.

Els dos germans eren els tutors de l'infant Frederic de Luna, la candidatura del qual van defensar durant l'interregne 1410-1412. Tamb va servir, tan a Sardenya com a Siclia, amb una galera, amb la qual ajud la reina vdua Blanca de Navarra en els seus afers sicilians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145882" title="Sant Vicen de Malla" nonfiltered="3440" processed="3415" dbindex="59356">
Sant Vicen de Malla s una esglsia romnica situada a la poblaci de Malla, a la comarca d'Osona.

Histria.
Es nomena com esglsia parroquial l'any 1052 i anys ms tard rep una donaci important per la seva reconstrucci. El bisbe de Vic, Ramon Xetmar, va consagrar un altar dedicat a Santa Maria al 1191. Al segle XIV va ser transformada, obrint als murs laterals unes capelles dedicades a sant Pere, sant Feliu i sant Joan. A principis del segle XX es va canviar l'orientaci de l'esglsia, collocant una porta en el lloc que es trobava l'absis principal. Finalment, en una restauraci feta per la Diputaci de Barcelona en els anys 1983-1984, es va intentar recuperar l'antic aspecte que tenia abans del canvi de l'orientaci.

L'edifici. 
L'esglsia romnica t planta basilical amb tres naus paralleles sense transsepte. Estan cobertes amb voltes de can la central i la meridional, mentre que la del nord t en el seu primer tram una volta d'aresta. Les naus tenen en la seva capalera tres absis semicirculars, el central reconstrut en 1983.

A l'exterior s'aprecien les decoracions llombardes a les absidioles, amb arcuacions cegues dividides per lesenes. El campanar s de torre, de planta quadrangular i amb quatre pisos. Al tercer pis t finestres de mig punt i al quart sn geminades. Est decorat amb dents de serra i arcuacions cegues a la seva part superior.

L'antiga porta s de dues arquivoltes, sostingudes per quatre columnes i decorada amb relleus esculpits de motius vegetals entrellaats amb ocells picotejant les fulles. Juntament amb els capitells de les columnes, tamb llaurats, est atribuda al taller de Vic-Ripoll.

Al Museu Episcopal de Vic es conserva aquesta porta, amb dos fragments de pintura mural de la absidiola representant un Pantocrtor i la imatge d'un sant. A ms, tamb es conserva un suport de ara d'altar, trobat durant l'ltima restauraci.

Enllaos externs.
Sant Vicen de Malla;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145891" title="Yasunari Kawabata" nonfiltered="3441" processed="3416" dbindex="59357">

Yasunari Kawabata (en japons:      , Kawabata Yasunari) ( Osaka, Jap 1899 - Kamakura 1972 ) fou un escriptor japons guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1968.

Biografia.

Va nixer l'11 de juny de 1899 a la ciutat d'Osaka, poblaci situada a l'illa japonesa de Honsh . El 1917 es trasllad a Tquio i el 1920 va iniciar els estudis de literatura anglesa a la Universitat de Tquio, canviant l'any segent pels de literatura japonesa, universitat on es gradu el 1924. 

Se sucid inhalant gas el 16 d'abril de 1972 a la ciutat de Kamakura, possiblement a conseqncia d'una depressi contreta al conixer que patia la malaltia de Parkinson aix com la no superaci del sucidi del seu amic Yukio Mishima. 

Obra literria.
Durant la seva estada a la universitat inici la publicaci dels seus primers escrits a la revista     (Shinjich , literalment "la nova tendncia del pensament"). Al finalitzar els seus estudis aparegu el primer nmero de la revista      (Bungei-jidai , "poca de l'Art Literari"), una revista d'un grup d'intellectuals al qual pertanyia i que serv de promoci per a nous i prometedors escriptors que utilitzaven l'estil anomenat      (Shinkankaku-ha, "la nova escola de les sensacions") on la composici constava en la prensi sensitiva de la realitat al modus dels intellectuals. 

L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu mestratge narratiu, que amb gran sensibilitat expressa l'essncia de la ment japonesa, esdevenint el primer autor guardonat per la seva literatura en japons.

Obra seleccionada.
1926:        (Izu no Odoriko, "La ballarina d'Izu");
1935:     (Yukiguni, "Pas de neu");
1949:      (Senbazuru, "Mil grues");
1951:    (Meijin, "El mestre de Go");
1949-1954:      (Yama no Oto, "El so de la muntanya");
1954:  (    ) (Mizuumi, "El llac");
1961:       (Nemureru bijo, "La casa de les bells adormides"), sobre una casa on els homes vells poden dormir al costat de dones joves bellssimes sense tenir-hi relacions per reflexionar sobre la vida, el pas del temps i l'amor;
1962:    (Koto, "Kioto");
1964:          (Utsukushisa to Kanashimi to, "Bellesa i tristesa");

Enllaos externs.
  Hanami Web - Kawabata Yasunari;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1968;
  Breu Biografia de Kawabata Yasunari;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145899" title="Enric Mass i Urgells" nonfiltered="3442" processed="3417" dbindex="59358">


Enric Mass i Urgells (Barcelona, 1914 - 1986) fou un escriptor catal.

Va comenar treballant com a periodista i autor de teatre. El seu primer llibre, Els dos miralls es va publicar el 1956. El 1960 va guanyar el Premi Sant Jordi de novella en la seva primera convocatria. Tot i l'xit, el guard no va estar exempt de polmica, car aquell mateix any s'hi havia presentat La plaa del Diamant de Merc Rodoreda. Durant anys, no va publicar res ms i part de la seva producci noms ha vist la llum un cop mort l'autor.

Obres.
1956 Els dos miralls;
1961 Viure no s fcil;
1976 Mort de guerra;
1989 Una casa de vens;
1996 La muntanya;
1998 Sabres sota el sol;
2003 Un affaire d'honor;
2004 Griselda;


Premis.
1960 Sant Jordi per Viure no s fcil;

Referncies.
Biografia de Merc Rodoreda a l'AELC, on s'esmenta l'episodi del premi Sant Jordi;
Pgina de l'editorial La Busca, amb informaci biogrfica de l'autor;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145904" title="Secessi de Viena" nonfiltered="3443" processed="3418" dbindex="59359">
La Secessi de Viena o Sezession o Sezessionsstil, que forma part del moviment anomenat modernisme, fou fundada el 1897 a partir d'una secessi de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associaci dels artistes de Belles Arts a ustria.

 Histria .

La Secessi vienesa es fund el 3 d'abril de 1897 per artistes com araGustav Klimt, Koloman Moser, Josef Hoffmann, Joseph Maria Olbrich, Max Kurzweil, Otto Wagner, i altres. Els artistes secessionistes es queixaven del conservadorisme predominant en la Viena Knstlerhaus (Acadmia de Belles Arts), amb la seua tradicional orientati cap a l'historicisme. Els moviments secessionistes de Berln i de Munic havien precedit la Secessi de Viena, que no organitz la seua primera exposici fins al 1898.

Tamb el 1898, el pavell d'exposicions de la Secessi fou construt prop de la vienesaKarlsplatz. Dissenyada per Joseph Maria Olbrich, l'edifici aviat esdevingu conegut simplement com la Secessi (die Sezession), encara que popularment reb el nom de Col d'Or.
 



El grup guany un crdit considerable per la seua poltica d'exposicions, grcies a les quals els impressionistes francesos foren molt coneguts entre el pblic viens. La catorzena exposici de la Sezession, dissenyada per Josef Hoffmann i dedicada a Ludwig van Beethoven fou especialment reeixida. Una esttua de Beethoven de Max Klinger resta en el centre de l'edifici, amb un fams fris de Klimt al seu voltant.

El 1903 Hoffmann i Moser fundaren la Wiener Werksttte com una societat de belles arts amb l'objectiu de reformar les arts aplicades. 

El 14 de juny de 1905 Gustav Klimt i altres artistes abandonaren la Secessi vienesa per discrepncies respecte a determinats conceptes artstics.

 Estil dels secessionistes .

A diferncia d'altres moviments, no hi ha un nic estil que unisca el treball de tots els artistes secessionistes. El pavell de la Secessi podria considerar-se l'icona del moviment. Sobre la porta d'entrada d'aquest fou gravat el rtol que diu "Der Zeit ihre Kunst, der Kunst ihre Freiheit", o s, A cada temps el seu art, i a cada art la seua llibertat. Cal dir que la tipografia secessionista s un element determinant: li donen gran importncia a la lletra, que t un valor formal, compositiu i comunicatiu.  

En tant que projecte de renovaci artstica, tractava de renovar els estils del passat davant l'empenta de la producci industrial, que estava despullant estructuralment i estticament la realitat de l'art i la societat de l'poca.


Els artistes secessionistes es preocupaven, per damunt de tot, d'explorar les possibilitats de l'art ms enll de la tradici acadmica. Volien crear un nou estil que res no li deguera a la influncia histrica. En aquest sentit, s'emmarcaven dins l'esperit viens iconoclasta de canvi de segle, moment en qu Freud public els seus primers escrits. 

L'estil secessionista era exposat en una revista produda pel grup i anomenada Ver Sacrum, que dissenyava decoratius cartells propis d'aquest perode.

Encara que la Sezession se sol adscriure al modernisme, cal assenyalar que presenta importants diferncies amb el coetani Art Nouveau i amb altres estils semblants a aquest (el Liberty o floreale itali o el modernisme espanyol per exemple); en la Sezession, encara que es busca l'elegncia, predomina la sobrietat formal, i fins i tot certa severitat. 

La decoraci s modernista, per ni orgnica ni naturalista, sin estilitzada i abstracta. Els treballs sn molt estructurats, i s'hi dna molta importncia a l'ordre, l'equilibri i la geometritzaci (el quadrat i el cub sn repetits contnuament). En molts aspectes pel seu rupturisme la Sezession ja es pot incloure dins l'avantguardisme.



Els arquitectes secessionistes sovint decoraven la superfcie dels edificis amb ornamentaci lineal amb estil d'anguila. La Majolika Haus d'Otto Wagner a Viena (1898) s un exemple significatiu de l's d'aquestes lnies.

La manera clssica que tenia Wagner de modificar la decoraci modernista no trob suport dins el seu grup d'alumnes, que acabaren per trencar amb els secessionistes. El 1903, es forma un nou agrupament d'artistes: els anomenats Wiener Werksttten o Tallers Vienesos, format per Gustav Klimt, Egon Schiele, Oskar Kokoschka i altres, com ara l'arquitecte Josef Hoffmann, que t al Palau Stoclet de Brusselles (1905) la seua principal realitzaci.

Referncies.
Schorske, Carl E. "Gustav Klimt: Painting and the Crisis of the Liberal Ego" in Fin-de-Sicle Vienna: Politics and Culture. Vintage Books, 1981. ISBN 0-394-74478-0;

Enllaos externs.

 iKlimt.com, Life and Work of Gustav Klimt;
 Josef Hoffmann Biografie at WOKA (de/en);
 Wiener Werkstaette;
 Arts and Crafts in Vienna 1900;
 Information on Jugendstil and the Secession movement of Vienna;
 szecesszio.com - Secession in Hungary;



Vegeu tamb. 

Modernisme ;

 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145905" title="Coloman Moser" nonfiltered="3444" processed="3419" dbindex="59360">


Koloman Moser (Viena, 30 de mar de 1868 - 18 d'octubre de 1918), tamb anomenat Kolo Moser va ser pintor, dibuixant i dissenyador austrac i un dels fundadors de la Sezession. 

Va realitzar dissenys per a mobles, teles, vidres, etc. Tamb va ser creador de la Ert Fil Dol (pintura). 

Coloman Moser va ser tamb un dels dissenyadors en els tallers Wiener Werkstatte.

Enllaos externs.
 Koloman Moser Biographie (de/en);
 Wiener Werksttte (de/en);

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145907" title="Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="3445" processed="3420" dbindex="59361">
El conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya s el mxim representant de la conselleria de cultura. L'actual conseller de cultura s Joan Manuel Tresserras i Gaju (ERC), des del 29 de novembre de 2006.

Llista de consellers d'ensenyament i cultura (1977-1980).



Llista de consellers de cultura (1980-actualitat).



Enllaos externs.
Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145908" title="Acci Republicana de Mallorca" nonfiltered="3446" processed="3421" dbindex="59362">
Acci Republicana de Mallorca (ARM)  va ser un partit poltic republic i catalanista creat al 1932 a Mallorca com a escissi del Partit Republic Federal de Mallorca. Es trobava vinculat a l'Acci Republicana i al 1934 es fusion amb el Partit Republic Radical Socialista i altres grups.

La seva aparici respon al trencament entre Manuel Azaa i Alejandro Lerroux donant lloc a diverses formacions , tant per l'esquerra o per la dreta de l'espectre poltic. Entre els seus fundadors es trobaven Emili Darder, Pere Oliver i Domenge, i Bernat Jofre entre d'altre. 

Els seus membres havien participat a la redacci de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia i al 1933 tenien el control de 43 ajuntaments. Va controlar l'ajuntament de Palma amb altres formacions d'esquerra i exerc la batlia en la persona de Jofre (1932-1933) i Darder (1933-1934). 

A les eleccions a Corts de 1933 es presentaren en una candidatura republicano-socialista amb el PSOE i el Partit Radical Socialista Independent. Els candidats d'ARM eren Francesc Carreras Reura i Maria Mayol Colom noms essent elegit Carreras.

El gener del 1934 aparegu el seu rgan Repblica.

El 1934 va desaparixer al ser cofundadora d'Esquerra Republicana Balear.

Referncies.
Gran Enciclopedia de Mallorca;
BELENGUER, E. Histria de les Illes Balears. (Volum III) Del segle XVIII borbnic a la complexa contemporenetat. Barcelona: Edicions 62, 2004. 266 i 272 p.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145918" title="Son Goten" nonfiltered="3447" processed="3422" dbindex="59363">
En Son Goten s el segon fill d'en Son Goku i de la Xixi. Neix poc desprs de la mort del seu pare Son Goku en la batalla contra en Cllula. Apareix en les sagues Bola de Drac Z i Bola de Drac GT.

T el carcter del seu pare quan era petit i tamb t gaireb el mateix aspecte fsic. Tot i el seu carcter despistat i de nen petit posseeix uns grans dons per la lluita i aconsegueix transformar-se molt abans en Super Guerrer que el seu pare Son Goku i el seu germ gran Son Gohan.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145919" title="Patrick Janssens" nonfiltered="3448" processed="3423" dbindex="59364">
Patrick Janssens (19 de setembre de 1956) s un poltic flamenc de l'SP.A.

s l'actual alcalde d'Anvers. En les ltimes eleccions municipals la seva candidatura, la coalici entre l'SP.A i SPIRIT va aconseguir un % dels vots i va ser la candidatura ms votada.

Enllaos externs.
 Pgina personal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145922" title="Pipa" nonfiltered="3449" processed="3424" dbindex="59365">



Una pipa est formada per un petita cmera (el forn o cassoleta) per a la combusti del tabac i un tub foradat (cnula o canyell) que acaba en un broquet. 

Les pipes es fabriquen habitualment amb una gran varietat de materials, sent els ms comuns (segons la popularitat del seu s): bruc, blat de moro, escuma de mar, argila, fusta de cirerer, porcellana, canya i altres materials ms inusuals.

El broquet es fabrica en metacrilat, ebonita, ambre o banya.

Existeix una enorme varietat de formes i qualitats de pipes, que van des de les elaborades en srie utilitzant mquines, fins a les fetes a m per artesans, que poden arribar a preus elevadssims i constituir veritables peces de collecci.
Enllaos externs.
 (parts de la pipa);
 WikiPipa, Enciclopedia Virtual de la Pipa ;
 Barcelona Pipa Club ;

Vegeu tamb.
 Narguil;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145923" title="Riera d'Osor" nonfiltered="3450" processed="3425" dbindex="59366">

La riera d'Osor s un riu de Catalunya d'orientaci oest-est, afluent del Ter pel seu marge dret. En el seu naixement, a la cara nord del tur de la Gurdia, pren el nom de riera del Mol Roquer i quan s'uneix amb la riera de Sant Hilari adopta el seu nom definitiu de riera d'Osor. Malgrat que neix al municipi d'Espinelves bsicament transcorre pels municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor i Angls per acabar desembocant en el Ter, just a mig cam entre Angls i la Cellera de Ter. Hidrogrficament destaca per ser el curs fluvial ms cabdals dels que neixen a les Guilleries.


Afluents principals.
Sot de la Noguerola;
Sot de la Grevolosa;

Poblacions que travessa.

 Osor;
 Les Mines d'Osor;
 Angls;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145928" title="Ceos (fill d'Ur)" nonfiltered="3451" processed="3426" dbindex="59367">
En la mitologia grega, Ceos (en grec antic       Ko os, "intelligncia") era el tit de la intelligncia. Els titans eren els fills gegants d'Ur (Cel) i Gea (Terra).

Ajuntat amb la seva germana Febe, titnide de la lluentor i la lluna, Ceos va ser pare de Leto i Astria. De Zeus (fill de Cronos i Rea), Leto engendr rtemis i Apollo.

Ceos representava el vaticini pels estels, aix com l'eix nord del cel al voltant del qual giraven els estels. que reb el nom de Pol per aquesta ra (      Polus era un dels eptets de Ceos). 

Junt amb la seva esposa, que representava el centre de la Terra (entesa com un disc pl), despunt com un dels primers dus proftics, essent Ceos el portaveu de la saviesa del seu pare Ur, i Febe la de la seva mare Gea. En aquest sentit les seves dues filles representaven les dos branques de la clarividncia: Leto i el seu fill Apollo presideixen el poder proftic de la llum i el cel, i Astria i la seva filla Hcate el poder proftic de la nit, la foscor
ctnica i els esperits dels morts. Aix Apollo dividia el seu temps entre l'oracle de Delfos, al centre de la Terra que presidia la seva via i, durant l'hivern, a les regions hiperbries, properes al pol que representava el seu avi Ceos. Ambds llocs estaven custodiats per dracs, Pit a Delfos i la constellaci de  Drag al nord axial, podent representar aquests a la parella de Titans. Segons aquesta versi Ceos seria el drac que Atena llan al firmament durant la  Titanomquia. 

Amb els restants titans, Ceos va ser derrotat per Zeus i els olmpics, que l'empresonaren al Trtar.

 Vegeu tamb .

 Titans;

 Enllaos externs .

 Koios a Theoi Project ;

 Referncies .

 Part del contingut d'aquest article ha estat tradut lliurement del corresponent article de la Wikipedia en angls i en castell. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145931" title="La rebelli dels animals" nonfiltered="3452" processed="3427" dbindex="59368">
La revolta dels animals (segons una primera traducci, publicada per Destino), o La rebelli dels animals (segons una nova traducci, publicada per Edicions 62), Animal Farm en la versi original en angls (1945), s un conte satric de George Orwell sobre un grup d'animals d'una granja que expulsen els humans i creen un sistema de govern propi que acaba convertint-se en una tirania brutal. La novella va ser escrita durant la Segona Guerra Mundial i, encara que va ser publicada el 1945, no va comenar a ser coneguda pel pblic fins a finals dels anys 50.

La revolta dels animals s una crtica de la Revoluci Russa i una stira sobre la corrupci del socialisme a la URSS durant el perode de mandat de Stalin.

Del llibre se'n va fer una pellcula de dibuixos animats, aquest cop amb el ttol La granja dels animals.

 Argumentaci .


Un dia, el porc "Perla de Willingdon" (per als humans, els animals l'anomenen "el Vell Patriarca" i com a tal el respecten) explica a la resta d'animals la seva visi, i els prepara per a una revoluci que segons ell, ocorrer, no se sap ni quan ni on. Poc desprs, el Patriarca mor, i un bon dia els animals porten a terme una revoluci espontnia amb la que aconsegueixen fer fora el propietari de la granja, el senyor Jones, i en la que apliquen  les seves prpies regles que ells mateix han creat i que escriuen en una paret:
Tot all que vagi sobre dues potes s un enemic;
Tot all que vagi sobre quatre potes o tingui ales s un amic;
Cap animal no portar robes;
Cap animal no dormir en llit;
Cap animal no beur alcohol;
Cap animal no matar un altre animal;
Tots els animals sn iguals ;

Al principi, la granja prospera millor que quan el senyor Jones l'administrava, per amb el pas del temps, els porcs, que s'havien autoanomenat com a lders per ser ms intelligents, comencen a abusar del seu poder i manipulen els manaments al seu favor. Dos d'aquests porcs sn Boladeneu i Napole, que es mostren com a lders per que comencen a mostrar les seves diferncies ideolgiques. Aix acaba quan Napole llena els gossos -que ell havia educat- contra Boladeneu, que fuig de la granja. A partir d'aquest moment Napole es nomena lder nic, mantenint a la resta d'animals sota la seva dictadura mitjanant l'amenaa dels gossos i, poc a poc, acaba adoptant tots els defectes dels homes pels quals van comenar la revoluci, modificant els manaments al seu favor i convencent als animals que els manament que recordaven eren falsos. Finalment, a la paret on hi havia escrits els manaments en resta un de sol, nou, que diu:

- Tots els animals sn iguals, per alguns animals sn ms iguals que d'altres.

Finalment, Napole es reuneix amb grangers vens, amb els quals intenta congeniar per a millorar les seves relacions exteriors, contradient tots els seus manaments i ideologia inicials.

 Significat .
Orwell satiritza el rgim comunista sovitic representat a travs dels animals de la granja.
Cronolgicament parlant serien: 
 El Vell Patriarca representaria a Lenin per ser l'ideleg de la Revoluci, per pel seu carcter tranquil, la seva avanada edat i la idea original que posseeix aquest personatge, podria correspondre a Karl Marx, a ms a ms de qu la revoluci es produeix desprs de la mort del Patriarca. ;
 El senyor Jones seria Nicolau II de Rssia, el tsar derrocat per la revoluci, i tota la oligarquia russa en conjunt.
 Napole, amb les seves mesures per administrar la granja (preses de Snowball) que portaran la granja  a la prosperitat, encara que noms millora la seva situaci i la de tots els porcs; i la seva poltica de restricci de les llibertats representa a Stalin.
 Boladeneu seria Trotski, lder militar que ms tard fuig de la granja amenaat de mort. Un cop establert el poder de Napole, tot animal que s considerat perills seria executat sota l'acusaci de seguidor de Boladeneu.
 Bxer, el cavall, sempre convenut a treballar ms i trat malgrat aix, representaria el proletariat.
 Les ovelles, analfabetes i acrtiques amb el rgim personifiquen els camperols.
 El corb Moiss representaria l'Esglsia Ortodoxa, que parla del cel dels animals i rep un tracte de favor dels humans, ja que ajuda a l'idiotitzaci del proletariat. ;
 L'ase Benjam representa la classe intellectual, que s conscient de les manipulacions per que no participa en el moviment poltic, tan sols l'observa.
 Els gossos representen la policia i la seva brutalitat.

En altres llenges.

El ttol original en angls del llibre s Animal Farm, granja animal, per l'obra va ser traduda de forma no literal les diverses llenges europees. Les versions alemanya, francesa, neerlandesa i italiana s'ajusten a l'original: Farm der Tiere, La ferme des animaux, Dierenboerderij, La fattoria degli animali.

Els traductors nrdics es van centrar en el personatge de Napole (en dans: Kammerat Napoleon, noruec: Kamerat Napoleon; per en suec Djurfarmen, granja animal, i en fins Elinten vallankumous, rebelli dels animals).

En espanyol el ttol va ser Rebelin en la granja. Per ltim, el llibre va tenir noms diferents als dos principals pasos de parla portuguesa:O Triunfo dos Porcos a Portugal i A Revoluo dos Bichos al Brasil.

Notes.


Bibliografia.
La revolta dels animals, Edicions Destino, 2001, ISBN 978-84-233-2342-5;
La rebelli dels animals, Edicions 62, 2006, ISBN 978-84-297-5855-9;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145932" title="Partit Republic Federal de Mallorca" nonfiltered="3453" processed="3428" dbindex="59369">
El Partit Republic Federal de Mallorca va ser una formaci poltica republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arrib fins a 1936.

el Partit cap a la decadncia. No present candidatura a les eleccions de 1936.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145937" title="Talavera de la Reina" nonfiltered="3454" processed="3429" dbindex="59370">

Talavera de la Reina, ciutat de l'interior d'Espanya, de la provncia de Toledo, Castella - la Manxa, situada 83 km a l'est de la capital provincial, a la riba del riu Tajo. Amb 83.793 habitants l'any 2006, es tracta de la segona ciutat ms poblada de Castella- a Manxa, per davant de la mateixa ciutat de Toledo. Limita amb Mejorada, Segurilla i Pepino, al nord-est amb Cazalegas, a l'est amb Lucillos i Montearagn, al sud-est amb La Pueblanueva, al sud amb Las Herencias, al sud-oest amb Calera y Chozas, al nord-oest amb Velada. 

 Economia .

s reconeguda tradicionalment per la cermica que s'hi produeix des de fa segles. A ms de en la cermica, l'economia de la ciutat i de la seva comarca es fonamenta en el sector txtil, el sector agrcola que aprofita les productives terres que envolten el riu Tajo, la construcci, i el sector comercial i terciari ms important de tota la comunitat autnoma.

 Administraci .



 Cultura .


En la ciutat hi ha un campus de la Universitat de Castella - la Manxa. s el poble natal de nombrosos poetes i historiadors:

 Juan de Mariana;
 Angel Ballesteros;
 Joaqun Benito de Lucas;
 Rafael Morales;

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'Ajuntament de Talavera de la Reina;
 Talavera Histrica;
 Web oficial Turisme Talavera de la Reina;
 Talavera i Extremadura;
 Web d'Histria de Talavera;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145944" title="Psilocybe" nonfiltered="3455" processed="3430" dbindex="59371">


Psilocybe s un gnere de fongs de la famlia de les Estrofaricies i dels anomenats fongs o bolets mgics o allucingens. Aquest gnere el formen bolets menuts que creixen pertot arreu i s molt ben conegut per les seves propietats allucingenes, encara que la majoria d'espcies del gnere no contenen alcaloides allucingens. La psilocina i la psilocibina sn els composts allucingens responables dels efectes psicoactius de moltes espcies del gnere i d'algunes altres.

 Histria .

El culte als fongs mgics prov de l'poca precolombina. Van ser les expedicions espanyoles del segle XVI, les quals trobaren les primeres indicacions envers l's d'aquests per les tribus ndies de Mxic meridional, sobretot a les regions zapoteque, nahuatl i otomi.

Bernardino de Sahagn, Motolinia, Francisco Hernndez, Jacinto de la Serna havien remarcat el poder narctic i embriagant dels teonanacatl.

Es van descobrir esttues de pedra, amb formes de bolets, a Guatemala, El Salvador i a Mxic meridional, les quals poden ser del perode que va entre 2000 aC fins el 900 de l'era cristiana. Aquestes figures estan formades per un barret hemisfric amb forma de Psilocybe, i un peu robust amb una esfinx humana o animal. Eren emprades en cerimnies consagrades on consumien els fongs allucingens.


                                                                 
Fou R. Wasson, qui desprs d haver assistit a un cerimnia, inica l'estudi dels fongs mgics. L'experincia viscuda la narra a l'article "En busca del hongo mgico". El seu collaborador Robert Heim aconsegueix cultivar amb xit exemplars de psilocybe. I Albert Hoffman, descobridor del LSD, alla i sintetitza els alcaloides indlics, psilocibina y psilocina, responsables dels efectes psicoactius dels fongs mexicans.
Actualment se sap que s'han emprat prcticament a tot el mn (ndia, Algria, Europa medieval) per la presncia en motius artstics.

 Descripci morfolgica .

La famlia de les Estroforicies t espcies de colors generalment marr o avellana, amb lmines adherents, esporada marr fosca amb por germinatiu.

 Composici .

Els compostos psicoactius de Psilocybe sn la psilocibina i psilocina. Es tracta de derivats de la triptamina substituts en posici 4 amb propietats allucingenes semblants a les de l'LSD. Sn alcaloides de la famlia de les indolalquilamines.

El principi actiu psilocibina o O-fosforil-4-hidroxi-N-dimetiltriptamina, ingerida per l'home es transforma per hidrlisis de la resta fosfric en psilocina (4-hidroxi-N,N-dimetiltritamina), principi fisiolgicament actiu.

S'han allat dos compostos ms, anlegs de la psilocibina, anomenats: bacocistina i normaeocistina.

 Part txica .

Tot el fong cont els alcaloides. El percentatge de cadascun es variable depenent fundamentalment de l espcie que es tracti i de les condicions particulars en qu es desenvolupi.

 Usos i propietats . 

Empleats amb finalitats mtiques, religioses i mgiques, rituals d iniciaci i fins curatius per chamans, patges i sacerdots des de temps immemorables.

 Farmacologia .

La psilocibina i psilacina sn variants de la triptamina, un alcaloide molt similar al neurotransmisor serotonina. Aquesta s la responsable de la percepci sensorial, la regulaci de temperatura i l inici del reps nocturn. La psilocibina competeix en eficcia amb la serotonina en la seva uni amb les localitzacions sinptiques.

Els efectes fisiolgics acostumen a ser comuns, mentre que els efectes psquics varien molt d una persona a una altra.

La psilocibina s una substncia molt poc txica que el cos assimila sense dificultat i te un alt marge de seguretat. Fins 70 vegades la dosis activa mnima (2mg).

Dosis superiors a 5 mg indueixen efectes enteognics. Mitja hora desprs de la seva ingesti, una vegada la psilocibina es desfosforila a psilocina, poden desencadenar-se illusions visuals, disforia, euforia i una sensaci vertiginosa. Una masticaci prolongada pot disminuir aquest interval de temps. Altres smptomes sistmics inclouen rubefacci cutnia i facial, taquicrdia, augment de la temperatura corporal i hipertensi arterial. La duraci dels efectes psicodlics es de tres a sis hores. A dosis elevades pot observar-se un efecte pseudoatropnic, que produeix sequedat a la boca, retenci vesical i un augment en la intensitat de les allucinacions.

El tractament de la intoxicaci s simptomtic s empren les benzodiacepines  per tractar els efectes anticolinrgics.

No es coneix dosis letal per l sser hum, ni s han descrit fenmens de dependncia fsica o psquica o enverinament.

 Bibliografia .
 Intoxicaciones por plantas y hongos. J.Piqueras. Masson;
 Las plantas alucingenas. Luis Otero Airo. Editorial Paidotribo.
 Les champignons toxiques et hallucinogenes.
 Revista de neurologia, 2003. Vol 36, n 10, 951-960.

Enllaos externs.
 http://www.imaginaria.org;
 http://www.see-emc.net;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145947" title="Llenges txadianes" nonfiltered="3456" processed="3431" dbindex="59372">

Les llenges txadianes o txdiques formen part de la famlia afroasitica, es parlen al nord de Nigria, al Nger, al Txad, a la Repblica Centrafricana i al Camerun. La llengua que ms destaca d'aquesta branca s l'haussa, que es parla com a llengua franca en una bona part de l'frica occidental. Es divideixen en quatre grups.

 Grups de llenges txadianes .
Llenges biumandares;
Llenges txadianes orientals;
Llenges masses;
Llenges txadianes occidentals;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145958" title="Aleksandr Soljenitsin" nonfiltered="3457" processed="3432" dbindex="59373">


Aleksandr Isaivitx Soljenitsin (en rus                                ), tamb transcrit habitualment com a Solzhenitsyn (Kislovodsk, Rssia, 1918 - Moscou, 3 d'agost de 2008), fou un escriptor i historiador rus guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1970. Va morir a casa seva d'un atac de cor, desprs d'anys de salut precria, el 3 d'agost de 2008, als 89 anys.


Biografia. 
Va nixer l'11 de desembre de 1918 a la ciutat de Kislovodsk, poblaci situada al territori de Stvropol. Fill d'un terratinent cosac mort poc abans que naixs i d'una mestra, va passar la seva infncia a la ciutat de Rostov del Don i va estudiar a la Universitat d'aquesta ciutat matemtiques i fsica, moment en el qual va intentar publicar alguns treballs, i universitat en la qual es gradu el 1941. 

Opositor i reclusi.

El 1941 va iniciar la seva activitat a l'exrcit sovitic fins el 1945, inicialment en el cos de transports i posteriorment d'oficial d'artilleria. Va participar en la batalla de Kursk, coneguda com la batalla de tancs ms gran de la histria, i fou detingut al febrer de 1945 al front de Prssia Oriental, prop de la ciutat de Knigsberg (avui dia anomenada Kaliningrad), poc abans que comencs l'ofensiva final de l'Exrcit sovitic que arribaria fins a la ciutat de Berln. 

Va ser condemnat a vuit anys de treballs forats i a desterrament perpetu per les seves opinions contrries a l'estalinisme que havia escrit en una carta a un amic. Retingut inicialment a la seu central del KGB a Moscou, posteriorment fou enviat a diversos camps de treball, per grcies als seus coneixements matemtics fou enviat a un centre d'investigaci cientfica per a presos poltics vigilat per la Seguretat de l'Estat; el que li va servir per inspirar la seva novella                (V kruge pervom, "El primer cercle", 1978). 

El 1950 va ser traslladat a un camp especial de la ciutat d'Ekibastuz, situat a la Repblica Sovitica del Kazakhstan, on es va gestar "Un dia a la vida d'Ivan Denisovich", publicada aquell mateix any. Tamb va treballar de presidiari miner, paleta i forjador, i va contreure un tumor del qual va ser operat; el cncer, per, se li va reproduir i aquesta experincia va servir de material per la seva novella "Pavell cncer" (1967-1968). Tot i la mort de Josef Stalin el 1953 Soljenitsin va continuar el desterrament a perpetutat, per la qual cosa va ser enviat a Kok-Terek, situat al sud de Kazakhstan des del mar d'aquell any fins el 1956, el que va aprofitar per escriure en secret mentre donava les classes a l'escola primria. 

Alliberament.
Alliberat i rehabilitat el 1956 se li va permetre viure a Vladmir i Ryazan, situades ambdues al centre de Rssia, on va poder dur una vida normal, fent classes de matemtiques i escrivint sobre les seves experincies a la pres. Aquest va ser el material de la seva primera novella, "Un dia en la vida d'Ivan Denisovich" (novembre de 1962), que va ser publicada grcies al desgla provocat per la denncia de l'estalinisme realitzada en el XX congrs del PCUS per Nikita Khrusxov. La publicaci d'aquest llibre li va procurar una gran popularitat a la URSS i fora d'ella, per l'obertura va durar poc i l'autor es va passar els ltims anys de la dcada del 1960 en un forcejament constant per salvar del KGB els seus arxius i manuscrits, molts d'ells difosos per tota la URSS en samizdat, cpies rudimentries clandestines. Posteriorment "Un dia en la vida d'Ivan Denisovich" va ser prohibida, i l'original de "El primer cercle", del que l'autor havia fet diverses versions, va ser confiscat, aix com tots els seus papers. 

El 1967 va escriure: No tinc cap esperana en Occident, i cap rus hauria de tenir-la. L'excessiva comoditat i prosperitat han afeblit la seva voluntat i la seva ra. Proclamava que Occident mancava de recursos morals i espirituals per a resistir-se a la seva prpia decadncia. 

El 1969 va ser expulsat de la Uni d'Escriptors Sovitics per denunciar que la censura oficial li havia prohibit diversos treballs, podent tot just publicar les novelles "El primer cercle" (1968), "El pavell del cncer" (1968-1969) i "Agost 1914" (1971). L'any 1970 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per la fora tica amb la qual ha perseguit les tradicions imprescindibles de la literatura russa. Refus viatjar fins a Estocolm per rebre el guard per temor a que les autoritats sovitiques no el permetessin retornar a la seva ptria i per ultimar la seva principal obra                 ("Arxiplag Gulag"). La primera part d'aquesta obra va ser publicada al desembre de 1973 a Pars, desprs que una cpia del manuscrit es perds al caure en mans del KGB i la seva portadora, secretria de l'autor, se sucids desprs d'haver estat torturada. Escriu en la primera pgina:
Amb el cor oprimit, durant anys em vaig abstenir a publicar aquest llibre, ja acabat. El deure per als quals encara vivien podia ms que el deure envers els morts. Per ara, quan malgrat tot, ha caigut en mans de la Seguretat de l'Estat, no em queda ms remei que publicar-lo immediatament.

Per escriure aquesta obra va entrevistar 227 supervivents dels camps de treball sovitics o gulags, les identitats dels quals va protegir amb zel. Barreja fets histrics i autobiogrfics amb testimoniatges personals aliens i l'obra va desencadenar un vendaval d'atacs a l'autor en la premsa i els mitjans de comunicaci sovitics. Aquesta obra es va publicar inicialment a Frana (1973) i va aparixer poc desprs en altres idiomes. El segon i tercer volum van ser publicats respectivament els anys 1975 i 1978. Va ser detingut i acusat de traci el 12 de febrer de 1974 i l'endem se'l va expulsar de l'URSS. Fou deportat a l'Alemanya Oriental i privat de la ciutadania sovitica.

Exili als Estats Units.
Soljenitsin va viatjar fins els Estats Units d'Amrica l'any 1975 per a establir-s'hi definitivament desprs de publicar la novella-document "Lenin a Zric: captols". En la seva residncia de Cavendish, situada a l'estat nord-americ de Vermont, es va dedicar a escriure dos assajos: "El roure i el vedell", fonamental per a entendre el mecanisme intern de la vida literria sovitica, i "El perill mortal", en el qual analitza els errors de la visi nord-americana sobre Rssia, on va tornar a la caiguda del bloc sovitic, al recuperar oficialment la ciutadania sovitica, amb el que, per fi, va poder retornar al seu pas l'any 1994, on va tenir una rebuda digna d'un heroi, a pesar de la qual cosa no ha deixat d'exercir el pensament crtic sobre Rssia. 

Opinions polmiques.

Soljenitsin reb crtiques per opinions que els seus crtics titllaren de reaccionries i d'antisemites. En el seu llibre Dos cents anys junts (2002) expos la seva teoria que les revolucions russes de 1905 i 1917 eren "atribubles als jueus", identificant-los amb els lders menxevics i bolxevics, tamb acus als jueus de covardia en temps de guerra i deserci. 

En diverses polmiques mostr plantejaments que han estat qualificats de racistes, en referncia a les seves idees de la supremacia de Rssia sobre altres nacions. Critic les democrcies occidentals per "dbils" i blasm el govern dels EUA per la fi de la intervenci al Vietnam, guerra de la que fou partidari i arrib a reclamar intensificar els bombardejos. Dels pasos occidentals en critic la cultura i la msica i al seu parer les excessives garanties legalistes. .

L'any 1976, en una visita a l'estat espanyol poc desprs de la mort del dictador, llo el rgim de Franco, del qual digu que no es podia considerar una dictadura , i critic l'oposici antifranquista.

Obra seleccionada.
1950: Un dia en la vida d'Ivan Denisovich;
1963: Mai cometem errors;
1964: Pel b de la causa;
1967-1968: El pavell del cncer;
1968: El primer cercle;
1971: Agost 1914;
1973: Arxiplag Gulag;
1975: Lenin a Zric: captols;
1975: Arxiplag Gulag 2;
1978: Arxiplag Gulag 3;
1983: Octubre 1916;
1990: Com reorganitzar Rssia;
1990: Mar 1917;
1992: El problema rus: al final del segle XX;
1993: Abril 1917;

Arxiplag Gulag.
Arxiplag Gulag s una anlisi extremadament documentada del sistema de presons sovitic, del terrorisme i de la policia secreta. Amb un estil solt, allunyat de solemnitats melodramtiques i amb un lleu toc irnic que alleuja la tensi lectora en un laberint de contnues tragdies, s'enumeren les atrocitats d'un Estat enfrontat demencialment al seu propi poble gaireb des dels seus inicis. En un dels moments de major esplendor del gulag, vers el 1936, hi havia uns cinc milions de presoners que composaven el que Franz Kafka va anomenar "la colnia penitenciria". Un nombre que va augmentar any rere any fins a la mort de Josef Stalin, el 1953. Entre 1928 i la defunci del "Pare dels pobles", entre 40 i 50 milions de persones van ser enviades a complir condemnes en, el que metafricament va denominar Soljenitsin arxiplag, camps de treball repartits per tota la URSS, i de les quals aproximadament la meitat d'elles mai van retornar a casa seva. 

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (4915) Soljenitsin descobert el 8 d'octubre de 1969 per Lyudmila Ivanovna Chernykh.

Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1970;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145965" title="Campionat d'Europa de corfbol" nonfiltered="3458" processed="3433" dbindex="59374">
El Campionat d'Europa de corfbol s una competici esportiva de carcter internacional organitzada per la Federaci Internacional de Corfbol en l'mbit europeu, des de l'any 1998. Es disputa cada quatre anys.



Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Corfbol;
Federaci Internacional de Corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfbal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145971" title="Clstenes" nonfiltered="3459" processed="3434" dbindex="59375">

Clstenes (Grec: ) va ser un noble atenenc de la famlia dels Alcmenides. s reconegut com el reformador de la constituci de l'antiga Atenes i posant els fonaments de la seva democrcia entorn de l'any 508 aC

Era nt de l'homnim tir Clstenes de Sici, a travs de la filla d'aquest Agriste i el seu marit Megcles dels Alcmenides d'Atenes. Es va oposar al tir Pisstrat, per la qual cosa hagu d'exiliar-se.

Amb l'ajuda de la seva famlia, va expulsar el tir Hpies fill de Pisstrat i Clstenes va tornar a Atenes (510 aC) i va disputar el poder amb Isgores, per fou aquest darrer qui va triomfar. Segons el relat tradicional Isgores, va demanar ajut a Esparta, sota el rei Clemenes I. Aquest va enviar ambaixadors a Atenes que van demanar i obtenir el desterrament de Clstenes i els alcmenides. Clstenes i els seus es van retirar i Isgores fou nomenat arcont i va procedir, amb ajut espart, a expulsar a 700 famlies, assenyalades per Isgores; va abolir el consell, i va deixar el govern en mans de 300 oligarques. Per el consell es va resistir i el poble li va donar suport i va assetjar a Clemenes i Isgores a l'Acrpoli, que finalment fou ocupada al cap de tres dies. Clemenes i Isgores van haver de marxar cap a Esparta. Clstenes i les 700 famlies foren cridades de nou (507 aC)

Llavors Clstenes va comenar a reformar el govern d'Atenes. Va eliminar les quatre famlies tradicionals, que estaven basades en les relacions familiars que havien condut a la tirania, i va organitzar els ciutadans en deu tribus d'acord amb la seva rea de residncia (deme). Tot i que el nombre de demes s objecte de debat entre els historiadors, se sol establir en 139 demes organitzades en trenta grups anomenats trittyes (teros), dividits al seu temps en tres regions (asty, la ciutat; paralia, la costa; i misogeia, l'interior). Tamb va organitzar cossos legislatius escollits per sorteig, acabant amb els crrecs hereditaris. Va ampliar la Boule, passant dels 400 membres instituits per Sol a 500 (50 de cada tribu). El paper de la Boule era el de proposar lleis a l'assamblea de votants, que es reunia a Atenes al voltant de 40 vegades l'any. L'assamblea podia acceptar les propostes, rebutjar-les, o retornar-les per ser esmenades. Sembla que va remodelar tamb els efetes (ephetae) i va afegir una cinquena cort a les quatre ja existents alterant el numero de jutges de 80 a 51, cinc per cada tribu i un president. 

Clstenes tamb hauria pogut ser l'introductor de l'ostracisme (aplicat per primera vegada el 487 aC), segons el qual els ciutadans podien votar l'exili d'un ciutad per un perode de deu anys. D'acord amb aquest sistema, qualsevol ciutad que es considers com un perill per la democrcia (per excs de poder o ambici) podia ser expulsat de la ciutat, per se li mantenien les propietats. D'aquesta manera s'impedia que es pogus originar una nova tirania.

Clstenes va anomenar aquestes reformes isonomia ("igualtat de drets poltics"), i no demokratia. Desprs d'aquests canvis la vida de Clstenes esdev un misteri ja que no se'l menciona ms en els textos antics. s possible que ell mateix pats l'ostracisme, per buscar el suport dels perses contra els espartans.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145980" title="Teocentrisme" nonfiltered="3460" processed="3435" dbindex="59376">
El teocentrisme s la concepci ideolgica en la qual Du s el centre de l'Univers. Es t el convenciment que tot va ser creat per ell, s dirigit per ell i no existeix cap ra ms que el desig de Du sobre la voluntat humana. El teocentrisme abasta tot el que existeix, fins i tot la ra cientfica, ja que tot ho explica per la voluntat divina i mstica de Du. Era la ideologia central de principis de l'era cristiana i l'edat mitjana fins al perode del Renaixement, en el qual es va prendre a Du com factor per no com causa nica del mn.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145981" title="Colnia Vidal" nonfiltered="3461" processed="3436" dbindex="59377">

La Colnia Vidal s una antiga installaci txtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, esglsia, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi bergued de Puig-reig. Les colnies industrials van ser un dels trets caracterstics de la Revoluci Industrial de Catalunya.

 La Colnia Vidal .
El fundador de la Colnia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva famlia. A l any 1982 la famlia Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcci de la Colnia, per no es va acabar de construir fins l any 1900. L Ignasi Vidal va morir abans d acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colnia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l any 1980.

 Situaci geogrfica .
Gaireb totes les colnies txtils es construen al costat d un riu per aprofitar-ne l energia hidrulica. La colnia Vidal est construda al costat del Llobregat, considerat el riu ms treballador del mn perqu s hi concentren moltes colnies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Bergued, per est situat entre aquest i Navs.

 La vida a la colnia .
Al principi de tot, quan va comenar a funcionar la colnia les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, esglsia i botigues. Aix va tenir algunes conseqncies com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris. 

Ms tard, al 1880 els amos van adoptar una actitud ms paternalismes i va oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres per els propietaris. Per no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb ms docilitat i agrament envers els seus amos. A l edifici Fundaci Vidal es va construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l escola i una zona esportiva. 

Tot i aquestes millores dels serveis, a l hora de treballar eren molt estrictes, perqu treballaven moltes hores i tamb el dissabte. Si alg arribava tard a treballar li podien assignar una feina ms precria o si es produa molt freqentment el podien arribar a despatxar. A ms a ms si alg es feia mal amb alguna mquina i no podia treballar no cobrava. Perqu poguessin viure amb totes les necessitats bsiques (alimentaci, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d una famlia a partir dels 7 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. A l any 1905 els sous setmanals a totes les colnies de Puig-reig eren els segents:

 Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
 Les dones 15 pessetes.
 Els nens 5 pessetes.

A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l nic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatriament perqu els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els hi podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai et podien retirar de la colnia.

 Procs fabril que es desenvolupa .
Els passos que se segueixen perqu d unes fibres arribi a ser un teixit sn els segents:

 La mquina obridora obre els flocs i tamb elimina fulles, llavors, sorra i altres impureses de les fibres que contenen les bales de cot. ;
 Desprs passen per una cinta transportadora fins arribar al bat, on sn colpejades fortament per a esponjar-les.
 Les fibres surten del bat en forma de vel enrotllat. S envien cap a la carda on es fa passar per entremig de dos cilindres fins a quedar dipositades entre un tambor i uns llistons recoberts de pues, que sn els xapons, i que les desenreden.	;
 La metxa obtinguda, passa per al manuar, on aquestes metxes s estiren, es pentinen i s orienten. La operaci es fa moltes vegades, fins obtenir una cinta regular.
 Desprs les fibres surten en forma de cinta (metxa). Aquesta cinta que ha sortit del manuar, la transformen en una ms prima.
 Ara es transporten a la metxera intermdia, que segueix estirant la metxa de manera que es va aprimant cada cop ms.
 Desprs s l hora de passar la metxa per una mquina anomenada contnua que la converteix amb fil. Primer la metxa passa per un tipus de cilindres que la estiren i la fan ms prima. Quan esta al mxim d estirat, se li dona torsi utilitzant  un moviment  giratori per obtenir un fil resistent i fort que s enrotlla a la fusada.
 Ja tenim el fil ara em d ordenar-lo i per aix utilitzarem l ordidor. L ordidor s encarrega d agrupar els fils que al final del procs, formaran el conjunt longitudinal de l'ordit. ;
 Els fils ordenats s enrotllen al plegador. Quan s omple, el  plegador se situa a la part posterior del teler per realitzar l operaci de teixir.
 El fil obtingut ja es pot utilitzar per a teixir i per aix utilitzarem la mquina anomenada  telers de garrot . La operaci de teixir s molt complexa. Primer, en el tissatge, desprs la llanadora s encarrega de fer passar el fil de la trama per entremig dels fils d ordit.

 Matries primeres que s utilitzaven .
Les poques primeres matries que s utilitzaven eren exportades d altres llocs. Com per exemple, el cot podia venir de l ndia, de la Xina o dels Estats Units. Hi eren transportats en uns paquets que podien arribar a pesar fins a 300 kg, ja que el cot estava  molt comprimit. Fins al segle XX eren quatre les fibres utilitzades: el cot i el lli, que provenen de les plantes; i la seda i la llana, que sn fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials.

 Productes finals obtinguts .
La Colnia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llenols de qualitat i en altres fets amb la tcnica del piqu, que s un tipus de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d aconseguir dibuixos amb relleu tibant-ne un ms que l altre. Tamb feia la ltima operaci de tot el procs d un teixit, la teixidura: altres fbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colnia Vidal i all feien diferents operacions i processos termomecnics, per tal de donar-li un aspecte ms agradable i bonic. Desprs d aquesta ltima operaci les peces de teixit les doblaven i les empaquetaven i ja es podien posar a la venda.

 Maquinria utilitzada en el procs fabril .
 Obridora: s l encarregada d obrir els flocs i eliminar les fulles, brutcia, llavors, i altres impureses de les fibres.
 Carda de xapons: s la mquina que desenreda les fibres. ;
 Manuar: s la que estira, pentina i orienten les metxes.
 Metxeres: sn les mquines que estiren i fan ms primes les metxes.
 Contnua: s l encarregada de convertir les metxes en fil.
 Obridor: mquina que agrupa tots fils en un plegador.
 Telers de garrot: s la mquina que transforma el fil en teixit.

 Aprofitament de l energia hidrulica .
A la Colnia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia necessria per fer anar les mquines, illuminar la fbrica i pel consum domstic de la Colnia.

Els primers anys de la Colnia Vidal se seguia el segent procediment per produir l energia: 
 L aigua est emmagatzemada en una presa que est situada ms amunt que la central de la colnia. Per aquest fet l aigua acumula energia potencial, que s ha emmagatzemat fent un treball contra la fora de la gravetat. ;
 Aquesta aigua se n va pel canal fins a la central, on l aigua cau pel tub d entrada d aigua cap a la turbina i agafa energia cintica.
 L energia potencial i l energia cintica de l aigua es transformen en energia mecnica quan era engolida per la turbina hidrulica horitzontal, que s una maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l aigua a molta pressi.
 Aquesta turbina fa girar l arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi havia uns engranatges de ferro colat, i s enfilava verticalment per tota la fbrica per distribuir l energia a cada planta.
 Els engranatges feien crrer els embarrats i les corretges, que donaven l energia mecnica necessria per fer funcionar totes les mquines de la fbrica.
Aquesta turbina produa 2KW a l any 1901 i 55KW al 1909.

A finals dels anys vint la Socit Hydro-Mcanique de Tolosa de Llenguadoc van substituir l arbre dret i la turbina horitzontal per dues turbines modernes de model Francis, que es caracteritzen perqu transformen l elevada energia cintica de l aigua a la sortida del rodet en energia de pressi. Doncs la manera de produir energia com es feien en aquell moment i encara ara, sn una mica diferents de l anterior.

Els passos sn aquests:
L aigua va de la presa a la central de la Colnia a travs del canal d aigua igual que abans.
Per l aigua cau cap a dues turbines de diferent mida que converteixen l energia potencial i l energia cintica de l aigua en caure amb energia mecnica.
A travs d uns alternadors, que sn unes mquines dinamoelctriques de corrent continu formades per l'estator i el rotor de pols sortits o roda polar, converteixen l energia mecnica en energia elctrica mitjanant fenmens d'inducci electromagntica. ;
L energia elctrica se n va al quadre de comandaments a travs d uns cables i desprs als transformadors, que la converteixen en energia mecnica un altre cop i per fer funcionar les mquines de la fbrica.

Amb aquest sistema la turbina gran produeix aproximadament 584,325 KW/h i la petita 80,85 KW/h. Actualment la Colnia Vidal genera uns 700 KW/h que es venen a l empresa FECSA.

 Enllaos externs . 
Lloc web del museu de la Colnia Vidal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145986" title="Sant Mart del Brull" nonfiltered="3462" processed="3437" dbindex="59378">



Sant Mart del Brull s una esglsia romnica situada en el centre de la poblaci del Brull a la comarca d'Osona .

Histria. 
Va ser possessi dels vescomtes d'Osona-Cardona. En 1265 el vescomte Ramon de Cardona va vendre la baronia del Brull al bisbat de Vic. Apareix documentada a l'any 1018. A mitjan segle XI es va construir un nou temple; va ser consagrat pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny, al voltant de l'any 1064.

L'edifici. 
La seva construcci romnica s del segle XI i es conserva b exteriorment. Va ser reformada per complet el 1588 encara que es va respectar l'absis i l'estructura exterior del temple. L'absis central s semicircular i est decorat amb finestres cegues en sries de tres, amb arcuacions i bandes llombardes. La seva porta original es conserva tapiada en la part sud.

L'interior s de nau nica coberta amb volta de can construda amb posterioritat i reforada amb arcs torals. L'absis t volta de cambra d'esfera. Contava amb una capalera amb dues absidioles a cada costat de l'absis central, substituts durant les reformes del segle XVI per unes capelles quadrades. Estava decorat amb pintures murals del segle XII, descobertes el 1909 i traslladades el 1935 al Museu Episcopal de Vic. La temtica d'aquestes pintures sn el Gnesi, la Redempci i el Pantocrtor voltat pels tetramorf. 

El campanar i la porta de ponent sn del segle XVIII, poca en la qual es va realitzar una nova reforma de l'edifici. Les lesenes de la faana principal van ser tamb retallades per a poder obrir una finestra en forma de cul.

Enllaos externs.
Sant Mart del Brull;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145988" title="Selecci de futbol del Camerun" nonfiltered="3463" processed="3438" dbindex="59379">

|} 

La Selecci de futbol del Camerun s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Est dirigida per la Fdration Camerounaise de Football, pertanyent a la CAF.

s una de les seleccions ms importants d frica. Ha guanyat en quatre ocasions la Copa d'frica de Nacions, en els anys de 1984, 1988, 2000 i 2002. 

En la Copa del Mn ha participat en cinc ocasions. En la Copa del Mn Italia 1990, va arribar fins els quarts de final, on va caure front a Anglaterra per 2-3. Per la seva actuaci sempre ha estat destacada en cada participaci.

 Estadstiques .

  Participacions a la Copa del Mn    = 5 ;
  Primera Copa del Mn    =  1982 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Quarts de final (1990) ;
  Participacions a la Copa d'frica = 15 ;
  Primera Copa d'frica    = 1970 ;
  Millor resultat a la Copa d'frica = Campi (1984, 1988, 2000 i 2002) ;
  Participacions olmpiques = 2 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1984 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (2000);

 Primer partit;
 

 Major victria;
 

 Major derrota;
 

 

 

 

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1962 - No particip;
1966 - Retirada;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - Primera fase;
1986 - No es classific;
1990 - Quarts de final;
1994 - Primera fase;
1998 - Primera fase;
2002 - Primera fase;
2006 - No es classific;

 Participacions a la Copa d'frica .

Des de 1957 a 1965 - No particip;
1968 - No es classific;
1970 - Primera fase;
1972 - Semifinals - 3r lloc;
Des de 1974 a 1980 - No es classific;
1982 - Primera fase;
1984 - Campi;
1986 - Final - 2n lloc;
1988 - Campi;
1990 - Primera fase;
1992 - Semifinals - 4t lloc;
1994 - No es classific;
1996 - Primera fase;
1998 - Quarts de final;
2000 - Campi;
2002 - Campi;
2004 - Quarts de final - 5 lloc;
2006 - Quarts de final;
2008 - Final - 2n lloc;

 Participacions a la Copa Confederacions .

2001 - Primera fase;
2003 - Final - 2n lloc;

 Jugadors histrics .

Thophile Abega;
Daniel Bekono;
Joseph-Antoine Bell;
Samuel Eto'o;
Marc-Vivien Fo;
Andr Kana-Biyik;
Lauren;
Jean Manga Onguene;
Patrick Mboma;
Valery Mezague;
Roger Milla;
Thomas N'Kono;
Franois Omam-Biyik;
Geremi Njitap;
Rigobert Song;
Jacques Songo'o;
Pierre Wome;

 Enllaos externs .

Federaci Camerunesa de Futbol;
Arxiu de resultats de la RSSSF;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145995" title="Selecci de futbol de Costa d'Ivori" nonfiltered="3464" processed="3439" dbindex="59380">

|} 

La Selecci de futbol de Costa d'Ivori s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Est dirigida per la Fdration Ivoirienne de Football, pertanyent a la CAF.

La selecci de Costa d'Ivori, si b no ha brillat molt a nivell mundial, s s un combinat respectable al continent afric. Amb un total de 16 participacions, Els Elefants van guanyar la Copa d'frica per primera vegada en 1992. 

Per a la fase de classificaci de la Copa del Mn 2006, Costa d'Ivori va ser aparellada amb el Camerun, un dels favorits i dels millors equips del continent. No obstant aix, els ivorians van assolir avanar i encapalar el seu grup, fins a l'enfrontament de la penltima jornada front el Camerun. Una victria a Abidjan els classificava, per Els Lleons es van encarregar d'amargar-los la festa als locals derrotant-los per 3:2. Per la sorpresa d'aquell partit no va ser l'nica d'aquest procs: quan Costa d'Ivori estava prcticament desesperanada, Camerun va empatar de local davant Egipte, el que va permetre que Costa d'Ivori es classificara per primera vegada a una Copa del Mn. 

Al comenament de mar de 2006, el president del govern ivori, Laurent Gbagbo, va anunciar que de no cessar la violncia regnant al pas no permetria que l'equip de futbol de Costa d'Ivori assistira a la Copa del Mn Alemanya 2006, ja que "si el poble no est unit, no val la pena que l'equip vagi a l'esdeveniment". A pesar de la situaci, l'equip va disputar el campionat sense dificultats.

 Estadstiques .

  Participacions a la Copa del Mn    = 1 ;
  Primera Copa del Mn    =  2006 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Primera ronda (2006) ;
  Participacions a la Copa d'frica = 17 ;
  Primera Copa d'frica    = 1965 ;
  Millor resultat a la Copa d'frica = Campi (1992) ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  Sense participacions;
  Millor resultat olmpic = Sense participacions;

 Primer partit;
 

 Major victria;
 



 



 Major derrota;
 

 

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1970 - No particip;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No particip;
Des de 1986 a 2002 - No es classific;
2006 - Primera fase - 19 lloc;

 Participacions a la Copa d'frica .

Des de 1957 a 1963 - No particip;
1965 - Semifinals - 3r lloc;
1968 - Semifinals - 3r lloc;
1970 - Semifinals - 4t lloc ;
1972 - No es classific;
1974 - Primera fase;
1976 - No es classific;
1978 - Desqualificat;
1980 - Primera fase;
1982 - No particip;
1984 - Primera fase;
1986 - Semifinals - 3r lloc;
1988 - Primera fase;
1990 - Primera fase;
1992 - Campi;
1994 - Semifinals - 3r lloc;
1996 - Primera fase;
1998 - Quarts de final;
2000 - Primera fase;
2002 - Primera fase;
2004 - No es classific;
2006 - Final - 2n lloc;
2008 - Semifinals - 4t lloc;

 Participacions a la Copa Confederacions .

1992 - Semifinals - 4t lloc;

 Jugadors histrics .

Ibrahima Bakayako;
Didier Drogba;
Kolo Tour;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="145999" title="Selecci de futbol de Ghana" nonfiltered="3465" processed="3440" dbindex="59381">

|} 

La Selecci de futbol de Ghana s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Est dirigida per la Ghana Football Association, pertanyent a la CAF.

Ghana ha estat un dels principals equips africans de futbol. Ha obtingut quatre vegades el ttol de la Copa d'frica de Nacions i en la seva nica participaci a una Copa del Mn de Futbol va arribar a vuitens de final. A nivell juvenil, Ghana ha obtingut dues vegades el ttol de la Copa del Mn Sub-17 i el subcampionat de la Copa del Mn Sub-20, tamb en dues ocasions.

Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 1 ;
  Primera Copa del Mn    =  2006 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Vuitens de final (2006) ;
  Participacions a la Copa d'frica = 16 ;
  Primera Copa d'frica    = 1963 ;
  Millor resultat a la Copa d'frica = Campi (1963, 1965, 1978 i 1982) ;
  Participacions olmpiques = 6 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1964 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla de bronze (1992);

 Primer partit;
 

 Major victria;


 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1958 - No particip;
1962 - No es classific;
1966 - Retirada;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - Retirada;
Des de 1986 a 2002 - No es classific;
2006 - Vuitens de final - 13 lloc;

Participacions a la Copa d'frica .


Jugadors histrics.

Abdi Pel;
Tony Yeboah;
Nil Lamptey;
Ibrahim Sunday;
Richard Andoh;
Michael Essien;
Owusu Ampomah;

Enllaos externs.

Associaci de Futbol de Ghana;
Arxiu de resultats de la RSSSF;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146000" title="Selecci de futbol de Nigria" nonfiltered="3466" processed="3441" dbindex="59382">

|} 

La Selecci de futbol de Nigria s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Est dirigida per la Nigeria Football Association, pertanyent a la CAF.

s una selecci amb bastant histria internacional, especialment des de la seva primera aparici a una Copa del Mn en 1994. Els seus majors assoliments internacionals sn la victria als Jocs Olmpics d Atlanta 1996 vencent ni ms ni menys que a  i avanar a les Copes del Mn de 1994 i 1998, on va aconseguir el passatge a vuitens de final, malgrat que desprs seria eliminada per  i  respectivament. Quant a les competicions continentals, va guanyar en dues ocasions la Copa d'frica de Nacions, en els anys 1980 i 1994. Tamb ha assolit el ttol a la Copa del Mn Sub-17 en 1985 i 1993, a ms de participacions destacades a la Copa del Mn Sub-20, on ha obtingut dos subcampionats.

Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 3 ;
  Primera Copa del Mn    =  1994 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Vuitens de final (1994 i 1998);
  Participacions a la Copa d'frica = 15 ;
  Primera Copa d'frica    = 1963 ;
  Millor resultat a la Copa d'frica = Campi (1980 i 1994) ;
  Participacions olmpiques = 8 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  1968 ;
  Millor resultat olmpic =  Medalla d or (1996);

 Primer partit;
 
  
 Major victria;
 

 Major derrota;


 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1958 - No particip;
1962 - No es classific;
1966 - Retirada;
Des de 1970 a 1990 - No es classific;
1994 - Vuitens de final;
1998 - Vuitens de final;
2002 - Primera fase;
2006 - No es classific;

Participacions a la Copa d'frica .


Jugadors histrics.


Julius Aghahowa;
Daniel Amokachi;
Emmanuel Amunike;
Tijani Babangida;
Celestine Babayaro;
Christian Chukwu;
Finidi George;

Victor Ikpeba;
Nwankwo Kanu;
Stephen Keshi;
Mudashiru Lawal;
Obafemi Martins;
James Obiorah;
Segun Odegbami;

Peter Odemwingie;
Jay-Jay Okocha;
Sunday Oliseh;
Taribo West;
Aiyegbeni Yakubu;
Rashidi Yekini;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146002" title="Selecci de futbol de Senegal" nonfiltered="3467" processed="3442" dbindex="59383">

|} 
La Selecci de futbol de Senegal s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Est dirigida per la Fdration Sngalaise de Football, pertanyent a la CAF. 

Malgrat que histricament ha estat una selecci amb pocs triomfs a l frica, Senegal va sorprendre al mn per la seva participaci a la Copa del Mn 2002, al derrotar en el partit inaugural al campi defensor, la selecci francesa, i desprs arribar fins els quarts de final de la competici, igualant aix al Camerun que fins a aquell moment era la selecci africana que havia arribat ms lluny a un Mundial. 

A la Copa d'frica de Nacions, t com a mxim assoliment, un segon lloc en 2002.

Estadstiques.
  Participacions a la Copa del Mn    = 1 ;
  Primera Copa del Mn    =  2002 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Quarts de final (2002) ;
  Participacions a la Copa d'frica = 11 ;
  Primera Copa d'frica    = 1965 ;
  Millor resultat a la Copa d'frica = Subcampi (2002) ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  Sense participacions;
  Millor resultat olmpic = Sense participacions;

 Primer partit;
   

 Major victria;
   

 Major derrota;

(Senegal ha estat derrotat posteriorment per 0:4 sis vegades ms) 

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1962 - No particip;
1966 - Retirada;
Des de 1970 a 1986 - No es classific;
1990 - Retirada;
1994 - No es classific;
1998 - No es classific;
2002 - Quarts de final - 7 lloc;
2006 - No es classific;

Participacions a la Copa d'frica .

Des de 1957 a 1963 - No particip;
1965 - Semifinals - 4t lloc ;
1968 - Primera fase;
Des de 1970 a 1978 - No es classific;
1980 - No particip;
1982 - No es classific;
1984 - No es classific;
1986 - Primera fase;
1988 - No es classific;
1990 - Semifinals - 4t lloc;
1992 - Quarts de final;
1994 - Quarts de final;
1996 - No es classific;
1998 - No es classific;
2000 - Quarts de final;
2002 - Final - 2n lloc;
2004 - Quarts de final;
2006 - Semifinals - 4t lloc;
2008 - Primera fase;

Jugadors histrics.
El Hadji Diouf;
Tony Sylva;
Pape Bouba Diop;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146003" title="Selecci de futbol de Sud-frica" nonfiltered="3468" processed="3443" dbindex="59384">

|} 

La Selecci de futbol de Sud-frica s l'equip representatiu del pas a les competicions oficials. Est dirigida per la South African Football Association, pertanyent a la CAF.

Histria. 

Sud-frica, va ser suspesa per la FIFA en 1962 per la poltica de l Apartheid que regia al pas. Van ser readmesos un any ms tard, per desprs que es decids que l'equip fora de jugadors de raa blanca per a la Copa del Mn 1966 i de raa negra per a la Copa del Mn 1970, van ser suspesos de nou en 1964. En 1976, desprs del Soweto van ser expulsats de la FIFA. 

En 1991, quan l apartheid va finalitzar, es va formar la Federaci no Racista de Futbol de Sud-frica. El 7 de juliol de 1992, la selecci nacional va jugar el seu primer partit internacional en dcades, vencent al  per 1:0. 

Des de la re-admissi, Sud-frica va assolir classificar-se a les Copes del Mn de 1998 i 2002, on van ser eliminats a la primera fase. Van ser els organitzadors i vencedors de la Copa d'frica de Nacions 1996 i seran els amfitrions de la Copa del Mn 2010, sent la primera naci africana en ser-ho.

Estadstiques.

  Participacions a la Copa del Mn    = 2 ;
  Primera Copa del Mn    =  1998 ;
  Millor resultat a la Copa del Mn = Primera fase (1998 i 2002) ;
  Participacions a la Copa d'frica = 7 ;
  Primera Copa d'frica    = 1996 ;
  Millor resultat a la Copa d'frica = Campi (1996) ;
  Participacions olmpiques = 0 ;
  Primers Jocs Olmpics    =  Sense participacions ;
  Millor resultat olmpic = Sense participacions;

 Primer partit;
 

 Major victria;
 

 Major derrota;
 

 

 

 

 Participacions a la Copa del Mn .

Des de 1930 a 1962 - No particip;
Des de 1966 a 1974 - Suspesa per la FIFA;
Des de 1978 a 1990 - Expulsada de la FIFA;
1994 - No es classific;
1998 - Primera fase;
2002 - Primera fase;
2006 - No es classific;
2010 - Classificada com a organitzador;

Participacions a la Copa d'frica .

1957 - Exclosa per l Apartheid;
Des de 1959 a 1992 - Suspesa/Expulsada de la FIFA;
1994 - No es classific;
1996 - Campi;
1998 - Final - 2n lloc;
2000 - Semifinals - 3r lloc;
2002 - Quarts de final;
2004 - Primera fase;
2006 - Primera fase - 16 lloc;
2008 - Primera fase;

Participacions a la Copa Confederacions .

 1997 - Primera fase;

Jugadors histrics.

Shaun Bartlett;
John Mosoheu;
Lucas Radebe;
Andre Arendse;
Mark Fish;
Benny McCarthy;
Phil Massinga;
Siyabonga Nomvethe;
Doctor Khumalo;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146007" title="Oldsmobile Achieva" nonfiltered="3469" processed="3444" dbindex="59385">


L'Oldsmobile Achieva va ser un vehicle de tipus compact fabricat per Oldsmobile, una divisi de General Motors, a la fbrica de Lansing, Michigan els anys 1992 a 1998. L'Achieva substitueix al Oldsmobile Cutlass Calais.

Al igual que el model que substitueix, es construt sota el xasss N, que comparteix amb el Pontiac Grand Am, Buick Skylark i Chevrolet Malibu. Les carrosseries del Achieva sn una coupe de 2 portes i una sedan de 4 portes.

 Informaci general .

Dimensions del Archieva:

Batalla (Wheelbase): 2,626 m (103.4 in)

Llargada (Length): 4,770 m (187.8 in)

Amplada (Width): 1,742 m (68.6 in)

Alada (Height): 1,359 m (53.5 in)

El Achieva estava disponible amb 3 paquets d'equipament, de major a menor equipament: S, SL i SC. 

Els paquets S i SL eren disponibles amb el coupe i sedan. El S equipava un 2.3L Quad-4 de 120 cv, amb opci a una versi de 160 cv (que es el motor de srie de l'acabat SL). Per al SL, en opci podia optar pel 3.3L Buick V6.

L'acabat SC destaca per la seva alta potncia, el 2.3 L (140 in) Quad-4 W41 , associat a una caixa Getrag de 5 velocitats amb un diferencial especfic per oferir una millor tracci a les rodes. Podia el SCX equipar el 3.1 L (191 in) Motor 60-Degree V6.

En caixes de canvi, havia 3 opcions: una manual de 5 velocitats i dos automtiques: una automtica de 3 velocitats THM125 i una de 4 velocitats.

Tots els Achieva equipaven de srie el ABS.

Al 1995 desapareix la gama de paquets i es redueix a un nic, el S. Dins d'aquest, existien els paquets "Series I" i "Series II".

Al 1996, presenta un nou tauler de control, un nou interior i aire condicionat entre d'altres. Mecnicament, es el 2.4L anomenat Twin Cam el motor base, substituint als anteriors 2.3L Quad-4.

El Achieva va vendre's als concessionaris fins al 1997, convertint-se en un cotxe de flota al 1998, a la espera que al 1999 Oldsmobile el substitueixi pel Oldsmobile Alero. 

Rivals del Achieva sn el Chrysler Cirrus, Honda Accord i Mercury Mystique.

 Llista de mecniques .

Mecnicament, el Achieva ha tingut un ampli ventall de mecniques:

 1992-1994: 2.3 L (140 in) Quad-4 de 120 hp i 189 Nm;
 1992-1995: 1988-1991: 2.3 L (140 in) Quad-4 de 155-160 hp i 203 Nm;
 1992-1994: 2.3 L (140 in) Quad-4 de 175-180 hp i 216 Nm;
 1992-1993: 2.3 L (140 in) Quad-4 W41 de 185-190 hp i 216 Nm;
 1992-1993: 3.3 L (204 in) Buick V6 de 160 hp i 250 Nm;
 1994-1998: 3.1 L (191 in) Motor 60-Degree V6 de 160 hp i 250 Nm;
 1996-1998: 2.4 L (146 in) Quad-4 de 150 hp i 203 Nm;

 Informaci mediambiental .

L' Oldsmobile Achieva del 1995 amb un motor 2.3 L (140 in) Quad-4 i una transmissi automtica de 3 velocitats THM125 t un consum de 22 mpg ciutat / 30 mpg carretera l'equivalent a 7,8 l/100 per autopista i 10,7 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Cutlass Calais emet 7,4 tones de CO2 a l'atmosfera anualment 

 Enllaos externs .
 Oldsmobile Achieva a Answers.com ;
 Olsmobile Achieva a Consumerguide ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146008" title="Partit Republic de Centre" nonfiltered="3470" processed="3445" dbindex="59386">
El Partit Republic de Centre (PRC) s el nom que adopt el Partit Liberal a les illes Balears a partir del 19 de maig de 1931. La formaci segu essent controlada pel financer Joan March Ordinas

A les eleccions de l'abril del 1931 va ser el vencedor en la majoria de municipis i en els ms importants (Palma, Manacor, Inca, Pollena). Desps de la proclamci de la Repblica quasi la totalitat de les majories que havia assolit foren denunciades per frau. Les eleccions municipals del juny arrabataren als republicans de centre la majoria de les batlies manco Marratx,Capdepera, Sencelles i Consell. 

Als comicis per elegir les corts constituents de la Repblica (juny 1931) es presentaren en solitari amb els candidats March, Llus Alemany Pujol i Pere Matutes Noguera. Noms foren elegits March i Alemany. La seva tasca durant la legislatura va ser ms b discreta noms amb alguna intervenci en contra de l'estatut d'autonomia de Catalunya, per altra part March va ser triat membre del Tribunal de Garanties Constitucional.

A les eleccions de 1933 els republicans de centre s'intregraren dins la Coalici de Centre-Regionalista-Dreta aportant com a cadidats March i Matutes que foren elegit com a dipuats. 

A les darreres eleccions de la Repblica es torn integrar dins una candidatura de centre dreta per amb els seus candidats com a independents. Aquets foran Matutes, Joan March Servera (fill de J. March Ordinas) i Jaume Suau Pons, els tres candidat sortiren elegits.

La vida d'aquest partit finalitz amb l'aixecament del 19 de juliol de 1936.

Bibliografia consultada.
BELENGUER, E. Histria de les Illes Balears. (Volum III) Del segle XVIII borbnic a la complexa contemporenetat. Barcelona: Edicions 62, 2004. 265-282 p.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146011" title="Cu-Cut!" nonfiltered="3471" processed="3446" dbindex="59387">

Cu-cut! va ser un setmanari satric barcelon que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912 .

Aliniat polticament amb la Lliga Regionalista de Francesc Camb, era especialment contrari al lerrouxisme. 
Dirigit per Manuel Folch i Torres, comptava entre els seu collaboradors amb Josep Morat i Grau, Eduard Coca i Vallmajor i Manuel Urgells. El grafisme estava basat en caricatures de Joan Llaverias, Junceda, Opisso, Feliu Elias-Apa, Llus Bagaria, Smith i Lola Anglada. Un dels personatges ms representatius de la publicaci era un pags cofat amb barretina, creaci de Gaiet Cornet i Palau, director artstic de la revista. 

El setmanari Cu-cut! public el 23 de novembre de 1905 un acudit de Joan Garcia Junceda en qu, partint del ttol d'un pat de celebraci de la Lliga Regionalista, Banquet de la Victria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols, especialment a la guerra de Cuba en 1898. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnici de Barcelona destrossaren i calaren foc a les redacci del setmanari Cu-cut!, a la impremta-llibreria Baguny del carrer Aviny on s'editava tamb el setmanari En Patufet, i a la redacci del diari La Veu de Catalunya. Vegeu l'article principal Fets del Cu-Cut!.

Aquesta destrucci dels tallers de la revista provoc la suspensi de la seva publicaci per cinc mesos, entre desembre de 1905 i el 28 d'abril de 1906.

Va arribar a tenir un gran xit de venda amb un tiratge de 60.000 exemplars. Amb tot, els propis rectors de la Lliga varen forar el seu tancament el 1912, en retirar-li el suport desprs de publicar una portada original de Llaverias que, amb el ttol de La msica amanseix les feres, feia allusi al viatge a Madrid de l'Orfe Catal i representava Orfeu (el mestre Millet) tocant la lira als inferns i voltat d'un auditori format per l's de l'escut madrileny i una colla de bestioles simbliques: reptils, el peix-sabre i rates. 

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146014" title="Sociedad Deportiva Huesca" nonfiltered="3472" processed="3447" dbindex="59388">

La Sociedad Deportiva Huesca s un club de futbol d'Espanya, de la ciutat d'Osca a la provncia d'Osca. Fou fundat el 1922 i juga a la Segona Divisi espanyola.

Histria.
El 1922 es federa el Huesca FC, amb Santos Solana com a president. Havia estat fundat el 1910 i desaparegu el 1926. L'any 1929 es crea el CD Huesca, que a partir de 1940 es converteix en UD Huesca. El club debut a segona divisi la temporada 1950-51 i desaparegu el 1956 per problemas econmics.

El 29 de mar de 1960 neix la Sociedad Deportiva Huesca. Jug per primer cop a seegona divisi B la temporada 1977-78. Fou sots-campi de la Copa Federaci de futbol el 2006.

Jugadors destacats.
 Nacho Novo;
 Juanjo Camacho;
 Joaqun Sorribas;
 Rubn Falcn;
 Roberto Garca;
 Paco Buyo;
 Edu Roldn;
 Agustn Lasaosa;
 Petn;
 Luis Ausaberri;
 Javier Camarn;
 Chente;
 Mario Gibanel;
 Moreno;
 Braojos;
 Emilio Cruz;
 Agustn Peralta;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del club;
 Pgina no oficial del club;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146015" title="Oldsmobile Cutlass Ciera" nonfiltered="3473" processed="3448" dbindex="59389">

L' Oldsmobile Cutlass Ciera o Oldsmobile Ciera, va ser un cotxe de tipus mid size fabricat els anys 1982 a 1996 a les plantes de Oklahoma City, Oklahoma, Framingham, Massachusetts, Doraville, Georgia i Sainte-Thrse, Quebec (fins al 1991) per Oldsmobile, una divisi de General Motors. 

Construt sota el xasss A, basada amb la X, que compartia amb el Oldsmobile Cutlass Cruiser, Chevrolet Celebrity, Pontiac 6000 i Buick Century. Les carrosseries del Cutlass Ciera sn una coupe de 2 portes i una sedan de 4 portes. Una versi familiar va ser afegida al 1984, el Cutlass Cruiser.

Durant l'poca del Cutlass Ciera, Oldsmobile va fabricar dos altres models de Cutlass diferents: El Cutlass Calais, un cotxe ms petit i el Cutlass Supreme, de majors dimensions.

El Cutlass Ciera era un redisseny del Cutlass d'Oldsmobile. El mercat l'ha acollit molt b i les seves vendes van ser molt altes. 11.900.000 Cutlass s'han fabricat durant els 38 anys en qu s'ha venut la famlia Cutlass .

Destacar d'aquest model d' Oldsmobile les preparacions de fbrica, que van tenir molt bona acollida: Holiday coupe, GT, International i Eurosport  (que inclou un kit de carrosseria especfic).

En transmissions, opcions automtiques de 3 i 4 velocitats i manuals de 4 velocitats.

 1982-1988 .


Dimensions del Cutlass Ciera:

Batalla (Wheelbase): 2,664 m (104.9 in)

Llargada (Length): 4,785 m (188.4 in)

Amplada (Width): 1,765 m (69.5 in)

Alada (Height): 1,374 m (54.1 in)

Es presenta el Cutlass Ciera al 1982. Amb 3 paquets d'equipament, el "Base", "LS" i "Brougham". Podia elegir-se amb configuraci de 5/6 seients. Mecnicament, el motor base era un 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 i en opci podia optar-se pel 3.0L (181 in) Buick V6 i un 4.3L (263 in) disel Oldsmobile V6. La transmissi era una automtica de 3 velocitats.

Al 1983 s'afegeix un paquet "ES" (paquet esportiu). L'any segent, al 1984, s'afegeixen 2 noves opcions de caixes de canvi: una manual de 4 velocitats (al 1985 desapareix) i un automtica de 4 velocitats. El paquet "ES" al coupe desapareix al 1985. Pel 1986 es fan uns petits canvis cosmtics al Cutlass Ciera, com una nova graella. El ES al coupe el substitueix el paquet "GT" al 1986. Al 1987 el ES sedan va canviar el nom a "GT".

Mecnicament el Cutlass Ciera va poder-se elegir entre el segent ventall de motors:

 1982-1987 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 de 90 cv;
 1982-1988 2.8L (173 in) Motor 60-Degree V6;
 1982-1985 3.0L (181 in) Buick V6 de 110 cv;
 1982-1985 4.3L (263 in) disel Oldsmobile V6;
 1986-1988 3.8L (231 in) Buick V6 de 150 cv i 271 Nm;
 1988 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 98 cv i 183 Nm;

 1989-1996 .

Al 1989 el Cutlass Ciera rep un redisseny important. A part de convertir-se en el Oldsmobile amb millor sortida comercial, rep canvis al seu interior com exterior del cotxe, com un nou vidre posterior, nous llums, disseny del portaequipatge o una nova graella al frontal. Tamb s'incrementen les mides del cotxe:

Batalla (Wheelbase): 2,664 m (104.9 in)

Llargada (Length): 4,833 m (190.3 in)

Amplada (Width): 1,765 m (69.5 in)

Alada (Height): 1,374 m (54.1 in)

Al 1991, la srie "International" desapareix. Els llums posteriors estan dividits amb 3 seccions. L'any segent, la versi coupe de 2 portes desapareix, aix com el paquet "Base", quedant nicament el "S" i "SL".

Al 1994, tots els models passen a anomenar-se Cutlass Ciera S. El airbag de conductor passa a ser estndard a tots els models, aix com l'ABS. Com tots els Oldsmobile, existia un paquet anomenat "Special Edition", que incloa les opcions que ms demanaven els clients. Vista l'acollida de la "Special Edition", al 1995 passa a oferir-se amb aquest nic paquet, poden optar per la versi "Series I" i "Series II".

Finalment al 1996, el Cutlass Ciera va anomenar-se nicament Ciera. Deixa de fabricar-se al 30 d'Agost del 1996, i se substitut a Estats Units pel Oldsmobile Cutlass, construt tamb a Oklahoma City, Oklahoma. A Canad no es venia el Cutlass, per tant, deixant al Intrigue com a nic mid size d'Oldsmobile a Canad.

Mecnicament el Cutlass Ciera va poder-se elegir entre el segent ventall de motors:

 1989 2.8L (173 in) Motor 60-Degree V6 130 cv i  230 Nm;
 1989-1992 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 110 cv i 183 Nm;
 1989-1993 3.3L (204 in) Buick V6 160 cv i 251 Nm;
 1993 2.2L (134 in) Motor 122110 cv i 176 Nm;
 1994-1996 2.2L (134 in) Motor 122 120 cv i 189 Nm;
 1994-1996 3.1L (191 in) Motor 60-Degree V6 160 cv i 251 Nm;

El Cutlass Ciera tenia com a competidors, al Chrysler New Yorker, Mercury Sable i Toyota Camry.

 Informaci mediambiental i seguretat .

L' Oldsmobile Cutlass Ciera del 1995 amb un motor 3.1L (191 in) Motor 60-Degree V6 i una transmissi automtica de 4 velocitats t un consum de 19 mpg ciutat / 29 mpg carretera l'equivalent a 8,1 l/100 per autopista i 12,4 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Cutlass Ciera emet 8,2 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

L' Oldsmobile Cutlass Ciera del 1985 amb un motor 3.0L (181 in) Buick V6 i una transmissi automtica de 4 velocitats t un consum de 18 mpg ciutat / 25 mpg carretera l'equivalent a 9,4 l/100 per autopista i 13,1 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Cutlass Ciera emet 8,9 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

En seguretat, la NHTSA atorga 4 estrelles al Cutlass Ciera del 1995 en el test de xoc frontal 

 Enllaos externs .

 Oldsmobile Cutlass Ciera a Answers.com ;
 Oldsmobile Cutlass Ciera a Consumerguide ;
 L'Enciclopdia d'Oldsmobile: Cutlass Cierca ;
 Club de cotxes amb xasss A;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146016" title="Racing Club de Lens" nonfiltered="3474" processed="3449" dbindex="59390">



El Racing Club de Lens s un club de futbol francs de la ciutat de Lens.

 Histria .

El RC Lens va ser fundat el 1905 com a Racing Club Lensois, per no es va registrar oficialment fins el 1906, ja com a Racing Club de Lens. Inicialment jug de verd i negre a ratlles verticals. Entre 1908 i 1910 us samarretes quarterades negra i vermella i posteriorment tota negra. Desprs de l'aturada per la Primera Guerra Mundial, el 1919 es crea un nou club, lUnion Sportive du Foyer Franco-Amricain, adoptant el color blau cel, que ser la base del nou Racing. Finalment, el 1923 adopt els colors vermell i groc.

 Palmars .
1 Copa Intertoto: 2005;
1 Lliga francesa de futbol: 1997-98;
1 Copa de la Lliga francesa de futbol: 1999;
3 Copa Charles Drago: 1959, 1960, 1965;
3 Lliga francesa de segona divisi: 1937, 1949, 1973;

 Jugadors destacats .


  Roger Boli;
  Fars Bousdira;
  Franois Brisson;
  Robert Budzynski;
  Olivier Dacourt;
  Frdric Dhu;
  Alou Diarra;
  Francis Gillot;
  Valrien Ismal;
  Pierre Laigle;
  Bernard Lama;
  Georges Lech;

  Daniel Leclercq;
  Xercs Louis;
  Pascal Nouma;
  Bernard Placzek;
  Didier Snac;
  Antoine Sibierski;
  Eric Sikora;
  Didier Six;
  Tony Vairelles;
  Jean-Guy Wallemme;
  Guillaume Warmuz;
  Maryan Wisniewski;

  Daniel Xuereb;
 Ahmed Oudjani;
 Robbie Slater;
 Tony Marek;
 Jimmy Adjovi-Boco;
 Benot Assou-Ekotto;
 Marc-Vivien Fo;
 Franois Omam-Biyik;
 Rigobert Song;
 Vladimr micer;
 Titi Camara;
 Teitur rarson;

 Anto Drobnjak;
 Wilson Oruma;
 John Utaka;
 Jacek Bak;
 Jules Bocand;
 Papa Bouba Diop;
 Ferdinand Coly;
 El-Hadji Diouf;
 Venancio Ramos;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Polish site about Racing Club de Lens;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146018" title="Club Sportif Sedan Ardennes" nonfiltered="3475" processed="3450" dbindex="59391">


El Club Sportif Sedan Ardennes s un club de futbol francs de la ciutat de Sedan.

 Histria .
El club va ser fundat per Marcel Schmitt l'any 1919. Durant la seva histria ha rebut les segents denominacions:
 1919: Union Athltique Sedan-Torcy.
 1966: Es fusiona amb el Racing Club de Paris anomenant-se Racing Club de Paris-Sedan.
 1970: Es fusiona amb el CS Ardennes, adoptant el nom Clubs Sportifs Sedanais des Ardennes.
 1974: Es fusiona amb l'Amical Club Mouzon, adoptant el nom CS Sedan-Mouzon Ardennes.
 1985: Adopta el nom Club Sportif Sedan Ardennes i esdev professional.

 Palmars .
2 Copa francesa de futbol: 1956, 1961;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1955;
1 Championnat National (tercera divisi): 1990;
1 Campionat de Frana Amateur: 1951;
1 Campionat del Nord-est: 1950;

 Jugadors destacats .
 Mustapha Dahleb;
 Ivica Osim;
 Modeste M'Bami;
 Louis Dugauguez;
 Yves Herbet;
 Roger Lemerre;
 Luc Sonor;
 Michel Watteau;
 Henri Camara;
 David di Tommaso;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146022" title="Sporting Club de Bastia" nonfiltered="3476" processed="3451" dbindex="59392">


L'Sporting Club de Bastia s un club de futbol francs de la ciutat de Bastia.

 Histria .
El club va ser fundat el 1905 per un sus anomenat Ruesch que havia arribat de Barcelona per ensenyar alemanya al liceu de Bastia. El 1965 es convert en professional. Durant la seva histria ha rebut les denominacions: 
 Sporting Club Bastia de 1905 a 1962;
 Sporting Etoile Club Bastia de 1962 a 1992 (en fusionar-se amb l Etoile Filante);
 Sporting Club Bastia des de 1992;

 Palmars .
1 Copa Intertoto: 1997;
1 Copa francesa de futbol: 1981;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1968;
17 Campionat de Crsega: 1922 , 1927 , 1928 , 1929 , 1930 , 1931 , 1932 , 1935 , 1936 , 1942 , 1943 , 1946 , 1947 , 1949 , 1959 , 1962 , 1963;

 Jugadors destacats .
  Pascal Chimbonda;
  Anto Drobnjak;
  Dragan Daji ;
  Michael Essien;
  Christian Karembeu;
  Jean-Franois Larios;
  Roger Milla;
  ubomr Morav k;
  Pascal Olmeta;
  Claude Papi;
  Johnny Rep;
  Piotr  wierczewski;
  Alberto Tarantini;
  Greg Vanney;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;
 Forza Bastia ;
 Fans del Bastia ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146026" title="Estadi El Alcoraz" nonfiltered="3477" processed="3452" dbindex="59394">


El Alcoraz s el nom de l'estadi de futbol en el qual juga la S.D. Huesca, que actualment milita en Segona Divis.

Deu el seu nom a la batalla de l'Alcoraz, que va tenir lloc en els seus voltants cap a l'any 1096.

Est situat al costat del tur de Sant Jordi i t un aforament aproximat de 8.000 persones. Va ser inaugurat el 16 de gener de 1972, des de llavors ha estat testimoni de molts esdeveniments socials i esportius entre els quals destaquen el partit de la selecci espanyola de futbol sub-21 que la va enfrontar a Grcia i el partit de Copa del Rei de 1991 entre la SD Huesca i el Cadis.

Histria.
Durant la temporada 1971-72 es va reestructurar la Tercera Divisi passant a formar quatre grups, d'una nova categoria denominada Segona divisi B. En un d'ells particip l'SD Huesca al costat d'equips de la categoria de Reial Valladolid, Osasuna, UD Salamanca i CD Tenerife entre altres, la qual cosa va evocar a la junta la idea de construir un nou camp de futbol per a la SD Huesca. Seria el tercer camp de l'equip desprs de la Cabaera i San Jorge (Sant Jordi en catal/valenci).

Aix, el 16 de gener de 1972 es va inaugurar El Alcoraz. La pluja i el fred no van impedir una bona afluncia del public oscens per a veure un derbi que va emfrontar la SD Huesca davant l'Arag. Desprs de la benedicci del prroc i el servei d'honor relitzat pel president Jos Maria Mur Corones, principal valedor del projecte, va haver-hi ovacions i la primera victria blaugrana per 2-1.

L'estadi del Alcoraz, ha viscut moments histrics de la SD Huesca, com ho va ser la final de la Copa d'Espanya d'afeccionats de 1974, en la qual s'imposaren per 3-0 al Deportivo Aragn. No noms la Copa d'Espanya ha deixat grats records, ja que en El Alcoraz s'han vist bones eliminatries de Copa del Rei i nombroses fases d'ascens i fins i tot un partit de la selecci espanyola Sub 21 que va els va emfrontar davant Grcia amb un resultat de 2-0.

Nou estadi.
El nou estadi de la S.D. Huesca contar amb 10.000  12.000 localitats. S'ubicar en una parcella annexa (enfront del Palau dels Esports) i estar preparat per a jugar a partir de 2011. Tamb es van presentar diverses maquetes amb projectes diferents, incloguent remodelacions i ampliacions del Alcoraz. .

El nou estadi dedicar una zona per a altres activitats -existeixen diverses opcions, tant pbliques com privades-, sent els beneficiaris d'aquestes aquells que paguen la construcci de l'estadi. El Nou Alcoraz collocaria a l'Osca en economia de Primera Divisi, segons afirmava el propi Petn.

Referncies.


Vegeu tamb.
 SD Huesca;
 Osca;

Enllaos externs.
 Histria i fotografies del Alcoraz ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146028" title="With The Beatles" nonfiltered="3478" processed="3453" dbindex="59395">
With The Beatles s el segon LP de The Beatles, llenat al mercat el 22 de novembre de 1963. Va ser enregistrat tan sols quatre mesos desprs del primer, Please Please Me. L'lbum cont vuit composicions originals del grup incloent-hi la primera de George Harrison, Don't Bother Me, i sis d'altres compositors que formaven part del seu repertori habitual als concerts. 

Ja se n'havien encarregat mig mili de cpies abans de sortir al mercat i se'n van vendre un altre mig mili fins al setembre del 1965, cosa que el convert en el segon lbum de la histria que venia un mili de cpies al Regne Unit. Es va mantenir en el N 1 de les llistes de vendes durant 21 setmanes, desplaant Please Please Me, i fent aix dels Beatles l'nic grup de la histria en ocupar el primer lloc durant 51 setmanes consecutives. 

La major part de les canons tamb van ser editades als Estats Units en un lbum anomenat Meet the Beatles! (amb la mateixa fotografia de coberta) el 20 de gener del 1964. Fou el primer LP del grup pel mercat nord-americ i el que els va obrir les portes de l'xit en aquell pas.

Crdits.
George Harrison - Guitarra, Veus ;
John Lennon - Guitarra, Harmnica, Veu solista ;
Paul McCartney - Baix, Veu solista ;
Ringo Starr - Bateria, Maraques, Veus ;
George Martin - Producci, Piano;
Tony Barrow - Notes a la contracoberta;
Robert Freeman - Fotografia de coberta ;

=Llistat de Canons=
It Won't Be Long (Lennon/McCartney);
All I've Got To Do (Lennon/McCartney);
All My Loving (Lennon/McCartney);
Don't Bother Me (Harrison);
Little Child (Lennon/McCartney);
Till There Was You (Willson);
Please Mister Postman (Dobbin/Garrett/Garman/Brianbert);
Roll Over Beethoven (Berry);
Hold Me Tight (Lennon/McCartney);
You Really Got A Hold On Me (Robinson);
I Wanna Be Your Man (Lennon/McCartney);
Devil In Her Heart (Drapkin);
Not A Second Time (Lennon/McCartney);
Money (Bradfort/Gordy);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146029" title="Ko" nonfiltered="3479" processed="3454" dbindex="59396">
La regla del ko (en japons,  , tot i que s'acostuma a escriure en katakana,   , significa eternitat) s una regla especial del joc del go que prohibeix als jugadors repetir una posici prvia del tauler. Aix es tradueix en el fet que si un jugador captura una pedra en situaci de ko, l'altre jugador no pot recapturar immediatament: ha de fer una altra jugada abans de recapturar.



El ko es mant sobre el tauler, amb blanc i negre jugant alternativament successives amenaces i contraamenaes, fins que un dels dos jugadors decideix protegir-lo.

Existeixen diferents maneres de contemplar els kos segons les regles que s'utilitzin. Aix, si es dna un triple ko (tres kos sobre el tauler), la partida s cancellada si es juga en regles japoneses. Les regles ING i neozelandeses tamb contemplen regles especials respecte els kos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146030" title="Electronic body music" nonfiltered="3480" processed="3455" dbindex="59397">


L'Electronic body music (ms coneguda com a EBM) s un gnere musical que combina elements de la msica industrial i l'electropunk.

Va emergir a principis i mitjans anys 80, amb influncies de la msica industrial de l'poca (Throbbing Gristle, Cabaret Voltaire), l'electropunk europeu (DAF, Liaisons Dangereuses, Portion Control) i la msica electrnica ms propera al techno (Kraftwerk).

 Caracterstiques .

L'estil es caracteritza per bases de percussi electrnica ballables, contundents i de vegades mnimes; veus generalment cridades, bordades o distorsionades amb efectes d'eco i reverberaci; samples manipulats i distorsionats i seqncies repetides. Alguns dels sintetitzadors ms usats en la primera fase de l'EBM sn el Korg MS-20, l'Emulator II, l'Oberheim Matrix o el Yamaha DX7. Els rtmes estereotpics de l'EBM solen ser 4/4, sincopats un poc per suggerir una estructura rtmica tipus rock.

 Etimologia .
El terme va ser creat pel grup belga Front 242 el 1984 per descriure la msica ) del seu EP No Comment, que va aparixer el mateix any.

Alguns anys abans, els alemanys DAF havien fet servir el terme "Krpermusik" (msica pel cos) per descriure el seu estil d'electropunk ballable en una entrevista.

Un altre terme que es va fer servir per descriure l'EBM, especialment a l'Alemanya de finals dels anys 80, s aggrepo, una contracci de "aggresive pop".

 Histria .
A principis dels 80, artistes com Front 242 o Nitzer Ebb (tots dos influenciats per grups com ara Deutsch-Amerikanische Freundschaft, Cabaret Voltaire i Throbbing Gristle) van comenar a combinar l'electropunk alemany amb elements de la msica industrial anglesa. El resultat d'aquesta mescla va ser un so ballable i directe, que s el que va acabar anomenant-se EBM l'any 1984. Dos lbums importants de l'poca sn "Official Version", dels Front 242, i "That Total Age", dels Nitzer Ebb. Tots dos van sortir el 1987, i cada un d'ells prefigura un tipus d'EBM: el ms experimental de Front 242, proper a Cabaret Voltaire, i el ms ballable i contundent de Nitzer Ebb, proper a DAF.

A la segona meitat dels 80, grups canadencs i estatunidencs com ara Front Line Assembly, Skinny Puppy, Ministry, Batz Without Flesh o Schnitt Acht van comenar a fer servir elements tpics de l'EBM europeu. Alguns combinaven aquestes influncies amb l'agressivitat de la msica post-industrial americana.

Poc desprs, uns quants grups, com ara els Nine Inch Nails o els mateixos Ministry van crear un so orientat cap a la msica rock i fins i tot el heavy metal sota la influncia de l'EBM. Un dels singles ms coneguts d'aquest s s Head Like A Hole, llanat el 1989 pels Nine Inch Nails.

Entretant, l'EBM s'havia fet popular en alguns clubs nocturns d'Europa. Els segells ms importants d'aquest perode eren els belgues PIAS, Antler-Subway i KK Records; els alemanys Animalized, Techno Drome International i Zoth Ommog; el nord-americ Wax Trax! i els suecs Front Music Production i Energy (ms tard fusionat amb Energy Rekords).

Altres artistes coneguts a l'escena europea de l'poca, a part de Front 242 i Nitzer Ebb, eren Die Krupps, Vomito Negro, Signal Aout 42, Insekt, Force Dimension, Bigod 20 i Electro Assassin. Fins i tot alguns grups que no es dedicaven normalment a l'EBM treien alguna can de l'estil per la popularitat que va assolir en els clubs d'Europa.

Alguns grups EBM van influenciar molts artistes del new beat i el trance goa (ex. Juno Reactor, Astral Projection, Eon Project).

 Evoluci i derivats .
 Primers canvis .
Entre principis i mitjans dels 90, molts grups d'EBM es van separar o van canviar el seu estil, ja sigui cap a la msica industrial, o cap al heavy metal. Els canvis d'estil i posterior manca d'lbums nous de Front 242 van iniciar la fi de l'EBM vuitanter. Nitzer Ebb es van convertir en un grup de rock electrnic. Sense cap lder visible, el primer moviment d'EBM es va esvanir cap a mitjans dels 90.

Grups nous, com ara Lether Strip, :wumpscut:, i els primers VNV Nation, van comenar a combinar percussions distorsionades i contundents amb melodies de sintetitzador, sota la influncia de l'EBM. Que aquests grups formin part realment de l'EBM o no s molt controvertit. Alguns senzillament els etiqueten EBM, mentre que d'altres prefereixen termes tipus electro-industrial,  abreviat a elektro a Sud-Amrica i Alemanya. Un altre subgnere molt semblant de l'poca s el dark electro, que incorpora veus sinistres, crits, lletres gtiques i melodies depriments. Alguns grups representatius sn yelworC, Mortal Constraint, Trial i Tri-state.

 Evolucions posteriors .
Un derivat ms recent d'aquests gneres s l'aggrotech, que radicalitza l'agressivitat de l'electro-industrial amb estructures ms aspres, percussi directa tipus techno i lletres agressives, generalment amb veus distorsionades, que tracten temes des d'una perspectiva militant, pessimista o explcita. Alguns grups d'aquesta tendncia sn Funker Vogt, Tactical Sekt, Hocico, els ltims discos de Suicide Commando, Feindflug, Dismantled, i Velvet Acid Christ.

Cap a finals dels 90, uns quants grups (particularment VNV Nation, Covenant, i Apoptygma Berzerk) van incorporar cada cop ms influncies del pop electrnic i el trance. Ronan Harris, de VNV Nation, i Stephan Groth, d'Apoptygma Berzerk, van batejar aquest estil futurepop.

Al mateix temps, amb alguns artistes techno de l'escena europea passava tot el contrari. Gent com Terence Fixmer, Thomas P. Heckmann, David Carretta i, als Estats Units, Adam X, cada cop incloen ms elements d'EBM al seu so. Aquesta tendncia es va desenvolupar parallelament a l'electroclash i, al mateix temps que l'escena electroclash perdia popularitat, alguns dels seus artistes es van passar a aquesta barreja de techno i EBM, particularment The Hacker. Aquest estil, i d'altres ms propers a l'aggrotech, s'estan comenant a agrupar sota el nom Techno Body Music, o TBM, inventat per Andy LaPlegua el 2005 per designar una can de Combichrist.

Altres grups ms recents, en canvi, han comenat a introduir tendncies de l'EBM ms antic. Alguns exemples sn Ionic Vision, Spetsnaz, i Proceed.

 Referncies .

 Artistes EBM importants .
 A Split-Second (Blgica);
 Aircrash Bureau (Alemanya);
 And One (Alemanya);
 Apoptygma Berzerk (Noruega);
 Armageddon Dildos (Alemanya);
 Assemblage 23 (Seattle, Estats Units d'Amrica);
 Bigod 20 (Alemanya);
 Code 64;
 Covenant (Helsingborg, Sucia);
 D.A.F. (Alemanya);
 DRP (Jap);
 Dupont (Sucia) el primer lbum;
 Electro Assassin (Regne Unit);
 Fatal Morgana (Blgica);
 Force Dimension (Pasos Baixos);
 Front 242 (Blgica);
 Front Line Assembly (Canad) ;
 Insekt (Blgica);
 Inside Treatment (Sucia);
 The Invincible Spirit (Alemanya);
 Ionic Vision (Blgica);
 The Klinik (Blgica);
 Kode IV (Blgica);
 Die Krupps (Alemanya) el segon lbum;
 Lether Strip (Dinamarca) el primer lbum;
 Megabeat (Valncia);
 Nitzer Ebb (Anglaterra);
 Oomph! (Alemanya) el primer lbum;
 Orange Sector (Alemanya);
 Paranoid (Alemanya);
 Pouppe Fabrikk (Sucia);
 Proceed (Alemanya);
 Scapa Flow (Sucia);
 Shift (Blgica);
 Signal Aout 42 (Blgica);
 Spetsnaz (Sucia);
 Sturm Caf (Sucia);
 Tommi Stumpff (Alemanya);
 Typis Belgis (Blgica);
 Vomito Negro (Blgica);

 Vegeu tamb .
 Llista de grups industrials;
 Llista de subgneres de msica industrial;
 Llista de gneres de msica electrnica;
 New Beat;

 Enllaos .
 electric-tremor - The History of EBM in Belgium (written by Ionic Vision);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146031" title="CD4" nonfiltered="3481" processed="3456" dbindex="59398">

El CD4 s una glicoprotena expressada a la superfcie de les cllules T collaboradores, reguladores, moncits, macrfags, i les cllules dendrtiques. En les cllules T, el CD4  el coreceptor per al receptor de les cllules T (TCR). Amplifica el senyal generat pel TCR reclutant la kinasa de la tirosina lck que s essencial per a l'activaci de diverses molcules que estan implicades en la senyalitzaci de la cascada d'una cllula T activada.

Com molts altres receptors/marcadors el CD4 s un membre de la superfamlia de les immunoglobulines.  T quatre dominis d'immunoglobulines (D1 to D4) que s'exposen en les superfcies extracellulars de les cllules. Els dominis D1 i D3 del CD4 sn dominis variables d'immunoglobulina (IgV), mentre que el D2 i el D4 sn dominis constants d'immunoglobulina. El CD4 fa servir en seu domini D1 per interactuar amb el domini  2 del complex d'histocompatibilitat principal de classe II (MHC de classe II). Les cllules T que expressen molcules CD4 (i no CD8) en la seva superfcie sn especfics per a la presentaci d'antgens amb l'MHC de classe II i no la classe I (sn especfics de MHC de classe II). La curta cua (C) citoplasmtica (intracellular) del CD4 cont una seqncia especial que permet als aminocids d'interaccionar amb la molcula com ja s'ha descrit.

El CD4 s tamb el receptor primari que fa servir el VIH per entrar a les cllules T hostatjadores. Amb una protena prpia de l'envolta viral anomenada gp120 aquest virus ataca el CD4, s'hi uneix i promou un canvi de confirmaci en dos altres receptors de la cllula (els receptors CCR5 i CXCR4). Seguidament hi ha un altre canvi en la forma d'una altra protena diferent (gp41), el VIH insereix un pptid de fusi a la cllula T que permet que la membrana externa del virus es fusioni amb la membrana de la cllula T. La infecci del VIH porta a una reducci progressiva en el nombre de cllules T possedors de receptors CD4 i s per tant emprat com a indicador per decidir assumptes relacionats amb la medicaci dels pacients.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146032" title="CD278" nonfiltered="3482" processed="3457" dbindex="59399">

El CD278 o ICOS (de l'angls Inducible T-cell COStimulator) s una molcula coestimuladora de la superfamlia coestimuladora del CD28 que s'expressa en cllules T activades. Es creu que sn importants per a les cllules Th2 en particular.

Enllaos externs.
 Revisi narrant la funci i la senyalitzaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146037" title="Pentti Arajrvi" nonfiltered="3483" processed="3458" dbindex="59400">
Pentti Arajrvi (nascut el 2 de juny 1948, Hlsinki) Advocat finlands, doctorat en Dret. s el marit de Tarja Halonen, Presidenta de la Repblica de Finlndia des de l'any 2000.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146041" title="Takeshi no Chousenjou" nonfiltered="3484" processed="3459" dbindex="59402">

Takeshi no Chousenjou (El Desafiu d'en Takeshi) s un videojoc japons per la Nintendo Famicom, dissenyat pel comediant i director de cinema Takeshi "Beat" Kitano. Va sortir al carrer pel Nadal de 1986. Es tracta d'un ttol experimental, que intenta trencar tantes convencions del videojoc com pot, generalment confrontant-se al que espera el jugador: la pantalla de ttol proclama que "aquest s un videojoc dissenyat per alg que odia els videojocs".

El Desafiu d'en Beat Takeshi.

El joc s clebre per la quantitat de tasques gaireb impossibles que demana al jugador. Alguns exemples sn forar-lo a cantar un karaoke durant una hora (a travs del segon controlador de la Famicom, que inclou un micrfon), haver de deixar el joc durant una hora sense tocar cap bot, o derrotar un cap final que aguanta ms de 20000 cops.

Malgrat aquest disseny tan controvertit, el joc sempre sol aparixer a les llistes japoneses de millors jocs de la Famicom, i en general s considerat positivament (potser per sarcasme). Tot i aix, alguns altres creuen que el joc no era ms que una broma cruel per part de Kitano.

El joc mai no va ser llanat fora del Jap.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Llista de videojocs de Famicom;

Enllaos externs.
 Clip del joc, extret de "Game Center CX";
 Anunci del joc ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146042" title="Universitat de Chicago" nonfiltered="3485" processed="3460" dbindex="59403">
La Universitat de Chicago s una de les universitats d'investigaci ms reconegudes en el mn. T un total de vuitanta-dos premis Nobel (la segona instituci desprs de la Universitat de Cambridge). 

La Universitat de Chicago, s ms coneguda pels seus Premis Nobel en Economia , especialment la Escola d'Economia de Chicago ja que compta amb un total de 9 Premis Nobel. Alguns dels seus departaments sn importants i coneguts com l'Escola de Chicago, com per exemple l'Escola de Sociologia.


Enllaos externs.
University of Chicago website;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146043" title="Sinad O'Connor" nonfiltered="3486" processed="3461" dbindex="59404">
Sinad Mara Bernadette O' Connor (8 de desembre del 1966-) s una cantant i una compositora irlandesa. 

Els seus 2 lbums The Lion and the Cobra (1987) i I Do Not Want What I Haven't Got (1990) van cridar l'atenci i van rebre crtiques en la seva majoria positives. 

O'Connor va ser elogiada per la seva veu nica i per l'originalitat de les seves canons. Tamb va destacar pel seu aspecte: cap rapat, rostre arat i de vegades roba poc corrent i sense forma. El seu senzill Nothing Compares 2U compost per Prince va ser l'xit ms gran de la seva carrera com cantant. 

Sobre l'lbum que cont aquesta can (I do not want what I haven' t got), tamb l'hi dedica al govern britnic a travs de la persona de Margaret Thatcher, en la can " Black Boys On Mopeds ". 

Va Estar embolicada en diversos escndols oposant-se a la Esglsia Catlica Romana i estripant la foto del papa Joan Pau II en el programa de televisi Saturday Night Live. En 1997 va rebre amenaces de mort que concernien a un concert previst en Israel. Sinad s germana de l'escriptor Joseph O' Connor.

Discografia.
 The Lion and the Cobra (1987);
 I Do Not Want What I Haven't Got (1990);
 Am I Not Your Girl? (1992);
 Universal Mother (1994);
 Gospel Oak (1997);
 So Far... the Best of Sinad O'Connor (1997);
 Faith And Courage (2000);
 Siguin-Ns Nua (2002);
 She Who Dwells in the Secret Place of the Most High Shall Abide Under the Shadow of the Almighty (2003);
 Collaborations (2005);
 Throw Down Your Arms (2005) ;
 Theology (2007);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146045" title="Cardea" nonfiltered="3487" processed="3462" dbindex="59406">
En la mitologia romana, Cardea (del llat cardo, cardinis, que vol dir polleguera) era la deessa de la salut, els llindars i les frontisses i els poms de les portes; tamb se l'associava amb el vent. s, junt amb Limentinus i Janus un dels dus lars (protectors de la casa). Protegia els infants dels vampirs i les bruixes, i era tamb benefactora dels artesans.

El seu culte va ser important a l'antiga Roma, i era adorada en la festivitat de Beltane i tamb l'1 de juny, que era el carnai o calenda de les faves, en ser ambds vistos com a una frontissa metafrica de l'any. Es penjaven mscares, boles i figures (oscilla) en les entrades o els arbres en el seu honor per fomentar el creixement de les collites. L'ar blanc era l'arbre consagrat a ella.

Ovidi comenta de Cardea, en paraules que tenen quelcom de frmula religiosa: el seu poder s obrir el que est tancat i tancar el que est obert.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146046" title="Public Enemy" nonfiltered="3488" processed="3463" dbindex="59407">
Public Enemy s un grup de msica hip hop de Nova York, Estats Units. 



Origen. 
L'activista Chuck D va reunir en 1982 a diversos artistes negres, buscant utilitzar el rap per a comunicar les seves idees, especialment per a transmetre missatges d'orgull, autodefensa i afirmaci cultural a la comunitat afroamericana. Abans de formar el grup, Chuck D ja havia collaborat amb Flavor Flav en una cinta que va titular Public Enemy #1, referint-se la persecuci que deia sofrir per part de l'escena rapera local. 

Public Enemy van signar un contracte amb la discogrfica Def Jam Records, desprs que el productor Rick Rubin escolts un freestyle (rap improvisat) de Chuck D en una maqueta. En Def Jam van coincidir amb The Beastie Boys i altres artistes de la vella escola del hip hop.

Msica. 

L'equip de productors Bomb Squad, al costat de Chuck D, creava mitjanant samplers unes complexes i innovadores bases de hip hop, compostes per desenes de sons: veus, sorolls i fragments musicals extrets d'altres discos. 

En els 80, solien utilitzar moltssimes mostres breus de sons d'altres autors, difcilment reconeixibles, sense preocupar-se pels drets d'autor. Aquesta barreja de sons produa el que anomenaven un mur snic. 

A partir de 1990, les companyies discogrfiques van prestar una gran atenci a la utilitzaci de samples en hip hop, pel que Public Eemy va haver de simplificar la seva msica, utilitzant menys peces amb drets d'autor, i ms instrumentaci orgnica. Sobre aquestes bases musicals, modificades pels efectes i scratch del DJ Terminator X, Chuck D rapejava llargues cadenes de versos curts, amb alliteracions i rimes interns, i amb continguts freqentment poltics. 

Instava als seus oients a allunyar-se de la delinqncia comuna i de les drogues, i a desconfiar i combatre el poder. Els seus primers treballs estaven molt influts pels ensenyaments de la Naci de l'Islam, un grup radical de musulmans afroamericans. 

El segon vocalista era Flavor Flav, amb aspecte i lletres menys serioses. El Professor Griff, tenia un paper menor i va haver d'abandonar el grup per l'escndol d'unes declaracions seves sobre els jueus en 1990. Quan es va retirar Terminator X, DJ Lord, d' Atlanta, va ocupar el seu lloc com principal DJ del grup

Influncies en altres artistes. 

Public Enemy van ser el primer grup de rap a fer extenses gires internacionals, el que va augmentar la seva popularitat i influncia en les comunitats de hip hop d'Europa i sia. Fragments de les seves canons han estat sampleajats per molts altres grups, entre ells els espanyols Def con Dos i Negu Gorriak. 

El 1990, Anthrax va gravar amb Public Enemy una de les primeres barreges de heavy metal i hip hop: una versi del tema Bring the Noise, que Public Enemy havien publicat en 1988. L'any 2000, Puff Daddy i Hurricane G es van atrevir amb Public Enemy N 1, un tema de  1987, publicant P.E. 2000, amb versions en angls i en espanyol. 

El 2002 Public Enemy va incloure en el seu disc Revolverlution collaboracions de seguidors que havien participat en un concurs de remescles de temes seus, a travs de la seva pgina web. 

La nova versi de Public Enemy N 1, a crrec de l'argent The Jernimo Punx, afegia uns versos en espanyol.

Membres. 
Chuck D (Carlton Ridenhour) ;
Flavor Flav (William Drayton) ;
Professor Griff (Richard Griffin) ;
Terminator X (Norman Rogers) ;
DJ Lord;

Discografia.

 Yo! Bum Rush The Show (1987);
 It Takes a Nation of Millions to Hold Us Back (1988);
 Fight the Power...Live! (1989);
 Fear of a Black Planet (1990);
 Apocalypse '91...The Enemy Strikes Black (1991);
 Greatest Misses 1986-1992 (1992);
 Muse Sick-n-Hour Mess Age (1994);
 He Got Game (1998);
 BTN 2000 (mega-mix distribut gratuitament per internet al no arribar a un acord amb Def Jam records, 1999);
 There's A Poison Goin On (1999);
 Revolverlution (2002);
 There's A Poison Goin On (2004);
 New Whirl Odor (2005);
 Rebirth of a Nation (2006);

Enllaos externs.

 web oficial www.publicenemy.com;
 Slam Jamz, segell discogrfic on-line de Chuck D.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146047" title="Carna" nonfiltered="3489" processed="3464" dbindex="59408">
En la mitologia romana, Carna representa dos personatges mitolgics diferents:
 La que t relaci amb la deessa Cardea. Carna va ser originalment una nimfa que habitava els turons en els quals ms endavant es fundaria Roma. Pel poder del du Janus, que es va enamorar d'ella, va adquirir carcter div.
 Carna va ser era una deessa que presidia el cor i altres rgans del cos. El seu festival tenia lloc l'1 de juny o carnai.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146048" title="Fugazi" nonfiltered="3490" processed="3465" dbindex="59409">
Fugazi s un grup de msica Hardcore de Washington, DC (Estats Units). 

Histria. 
Es van donar a conixer pels seus mtodes d'operaci comercial; cinc dlars per concert, cap tipus de promoci a travs de videoclips, deu dlars per disc, en sntesi creant una resistncia al 'mainstream' del mercat nord-americ i a l'estil de vida nord-americ. 

Va Ser format en 1987 pel baterista Brendan Canty, el baixista Joe Lally, i els guitarristes i vocalistes Ian Mackaye (creadors de Dischord Records) i Guy Picotto. Inicialment Picotto va estar en els primers cinc concerts com convidat i va ser introdut pels membres de la banda definitivament. Fugazi sempre ha sigut conegut per la seva posici poltica, van recrrer el mn promovent un estil de vida sa i la crtica cap a les institucions i corporacions als seus seguidors durant les seves energtiques actuacions.

Membres.

Ian MacKaye ;
Guy Picciotto;
Joe Lally ;
Brendan Canty;

Discografia.

lbums.
 13 Songs - 1989;
 Repeater + 3 Songs - 1990;
 Steady Diet of Nothing - 1991;
 In on the Kill Taker - 1993;
 Red Medicine - 1995;
 End Hits - 1998;
 The Argument - 2001;
 Fufazi Live Series 2004-2005;

EPs i Singles.
 Fugazi (EP) - 1988;
 Margin Walker (EP) - 1989;
 3 Songs (Single) - 1990;
 Furniture + 2 (EP) - 2001;


Recopilatoris.
 "In Defense of Humans" - 1989 ;
 "Reprovisional (en vivo)" - 1991 ;
 "Blueprint", "The Word" and "Burning (en viu)" - 2002 ;
 "Pink Frosty Demo" - 2003 ;
 "KYEO" (en vivo) - 2006;

Soundtracks.
 Instrument Soundtrack - 1999;

DVD i Vdeos.
 Instrument (1987-1998);

Enllaos externs.

Fugazi a Dischord;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146050" title="Enric Mass" nonfiltered="3491" processed="3466" dbindex="59410">

 Enric Mass i Marigot, consultor i assessor de negoci (www.emasso.com).
 Enric Mass i Vzquez, poltic i enginyer (alcalde de Barcelona).
 Enric Mass i Urgells, escriptor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146054" title="Free to air" nonfiltered="3492" processed="3467" dbindex="59411">
El tipus d'emissi free-to-air (FTA) s el que utilitzen els canals de televisi o rdio per tal que qualsevol persona pugui accedir-hi sense necessitat de pagar res.

Es diferncia del free-to-view (FTV), perqu no emet de manera encriptada ni restringida geogrficament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146061" title="Fong de Sant Isidre" nonfiltered="3493" processed="3468" dbindex="59414">


El fong de Sant Isidre(Psilocybe cubensis) pertany a un gnere de bolets menuts que creixen pertot arreu. Aquest gnere s molt ben conegut per le seues propietats allucingenes, conegut tamb com a "bolets mgics", encara que la majoria d'espcies del gnere no contenen alcaloides allucingens. La psilocina i la psilocibina sn els composts allucingens responables dels efectes psicoactius de moltes espcies del gnere.

Psilocybe cubensis: fong de Sant Isidre.
  
El gnere pot tenir altres noms com: fongs mgics, fongs sagrats, liberty caps (EE.UU: barrets de la llibertat), teonanacatl (Mxic: carn de deu), nti-si-tho (mazatecs: que germina), fongs dels somnis, fongs allucingens.


 Histria .

El culte als fongs mgics prov de l'poca precolombina. Van ser les expedicions espanyoles del segle XVI, les quals trobaren les primeres indicacions envers l's d'aquests per les tribus ndies de Mxic meridional, sobretot a les regions zapoteque, nahuatl i otomi.

Bernardino de Sahagn, Motolinia, Francisco Hernndez, Jacinto de la Serna havien remarcat el poder narctic i embriagant dels teonanacatl.

Es van descobrir esttues de pedra, amb formes de bolets, a Guatemala, El Salvador i a Mxic meridional, les quals poden ser del perode que va entre 2000 a.C. fins el 900 de l'era cristiana. Aquestes figures estan formades per un barret hemisfric amb forma de Psilocybe, i un peu robust amb una esfinx humana o animal. Eren emprades en cerimnies consagrades on consumien els fons allucingens.


                                                                 
Fou R. Wasson, qui desprs d haver-hi assistit a un cerimnia, inici l'estudi dels fongs mgics. L'experincia viscuda la narra al article "En busca del hongo mgico". El seu collaborador Robert Heim aconsegueix cultivar amb xit exemplars de psilocybe. I Albert Hoffman, descobridor del LSD, alla i sintetitza els alcaloides indlics, psilocibina y psilocina, responsables dels efectes psicoactius dels fongs mexicans.
Actualment se sap que s'han emprat prcticament a tot el mn (ndia, Algria, Europa medieval) per la presncia en motius artstics.

 -Descripci morfolgica: .

La famlia de les Estroforicies t espcies de colors generalment marr o avellana, amb lmines adherents, esporada marr fosca amb pors germinatiu.

Psilocibe: Espcies petites, amb barret cnic o acampanulat, lmines no separables i peu bastant llarg i prim, que pot presentar o no un anell. Les espcies allucingenes poden identificar-se pel fet que el seu peu es tenyeix de blau quan es rasca.

Psilocybe cubensis:

Barret: Te un dimetre de 1,6-8cm. Color blanc pur o marr clar, translcid quan  es moll. Comena amb una forma cnica i gradualment s inverteix a convex, desprs a pla i finalment amb forma de bol. Te un punt daurat al centre. Cobert amb una fina capa protectora.

Tall/peu: dimetre 4-14mm. Una longitud 4-15cm. De color blanc o tenyit de blau. Te una aparincia membranosa, generalment forma un anell prim al tall que es negre a l extrem degut a la caiguda d espores.

Lmines: Color marr clar/gris o prpura/negre.

Espores: Color marr fosc o ennegrit. Forma ellptica.

 - Distribuci: .

s el ms com en Amrica.

 - Composici: .

Els compostos psicoactius de Psilocybe sn la psilocibina y psilocina. Es tracta de derivats de la triptamina substituts en posici 4 amb propietats allucingenes semblants a las del LSD. Sn alcaloides de la famlia de les indolalquilamines.

El principi actiu psilocibina o O_fosforil_4_hidroxi_N_dimetil_triptamina, ingerida per l home es transforma per hidrlisis de la resta fosfric en psilocina (4_hidroxi_N,N_dimetiltritamina), principi fisiolgicament actiu.

S han allat dos compostos ms, anlegs de la psilocibina, anomenats: bacocistina y normaeocistina.

 - Part txica: .

Tot el fong cont els alcaloides. El percentatge de cadascun es variable depenent fundamentalment de l espcie que es tracti i de les condicions particulars en qu es desenvolupi.

 - Usos i propietats: . 

Empleats amb finalitats mtiques, religioses i mgiques, rituals d iniciaci i fins curatius per chamans, patges i sacerdots des de temps immemorables.

Cubensis: es pot menjar cru, en infusi o saltejat. Si es congelen sense prvia dessecaci perden activitat.

			Fong sec 1-1,5 g efecte lleuger
				     1,5-3 g efecte intens

			Fong fresc 10-15 g efecte lleuger
				       15-30 g efecte intens

	
No sn txics per el seu s reiterat produeix tolerancia.

 Farmacologia: .

La psilocibina y psilacina sn variants de la triptamina, un alcaloide molt similar al neurotransmisor serotonina. Aquesta s la responsable de la percepci sensorial, la regulaci de temperatura i l inici del reps nocturn. La psilocibina competeix en eficcia amb la serotonina en la seva uni amb les localitzacions sinptiques.

Els efectes fisiolgics acostumen a ser comuns, mentre que els efectes psquics varien molt d una persona a una altra.

La psilocibina s una substncia molt poc txica que el cos assimila sense dificultat i te un alt marge de seguretat. Fins 70 vegades la dosis activa mnima (2mg).

Dosis superiors a 5 mg indueixen efectes enteognics. Mitja hora desprs de la seva ingesti, una vegada la psilocibina es desfosforila a psilocina, poden desencadenar-se illusions visuals, disforia, euforia i una sensaci vertiginosa. Una masticaci prolongada pot disminuir aquest interval de temps. Altres smptomes sistmics inclouen rubefacci cutnia i facial, taquicrdia, augment de la temperatura corporal i hipertensi arterial. La duraci dels efectes psicodlics es de tres a sis hores. A dosis elevades pot observar-se un efecte pseudoatropnic, que produeix sequedat a la boca, retenci vesical i un augment en la intensitat de les allucinacions.

El tractament de la intoxicaci s simptomtic s empren les benzodiacepines  per tractar els efectes anticolinrgics.

No es coneix dosis letal per l sser hum, ni s han descrit fenmens de dependncia fsica o psquica o enverinament.

 Espcies relacionades .
 Inocybe geophylla;
 Psilocybe mexicana;
 Psilocybe pelliculosa;
 Psilocybe cubensis;

 Bibliografia .
 Intoxicaciones por plantas y hongos. J.Piqueras. Masson;
 Las plantas alucingenas. Luis Otero Airo. Editorial Paidotribo.
 Les champignons toxiques et hallucinogenes.
 Revista de neurologia, 2003. Vol 36, n 10, 951-960.

Enllaos externs.
 http://www.imaginaria.org;
 http://www.see-emc.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146064" title="The Zombies" nonfiltered="3494" processed="3469" dbindex="59417">
The Zombies va ser una banda de pop-rock britnica fundada a St Albans el 1961. 

Els integrants eren: Rod Argent al teclat, Paul Atkinson a la guitarra, Chris White al baix i Hugh Grundy a la bateria, mentre que la veu la posava Colin Blunstone. 

Tot i que que mai van arribar la fama d'altres bandes britniques, The Zombies sn considerats un dels favorits de la crtica pels seus complexos arranjaments musicals i l'harmonia de les seves veus.

Alguns dels seus grans xits van ser "She's Not There", "Tell Her No" i "Time of the Season". 

El seu disc de 1968 Odessey and Oracle s considerat actualment un dels millors de la poca. Quan es va publicar la banda ja s'havia dissolt. 

Discografia. 

Formaci original. 
1965 - The Zombies (Estats Units) ;
1965 - Begin Here (Regne Unit) ;
1965 - Bunny Lake Is Missing - An Original Soundtrack Recording (alguns temes) ;
1968 - Odessey and Oracle ;

Reunions posteriors. 

1991 - New World (grup format per Blunstone, White, Grundy i Sebastian Santa-Maria. Rod Argent participa noms en el tema "Time of the Season"). ;
2004 - As Far as I Ca See..... ;

Recopilacions. 
1997 - Zombie Heaven (4CD) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146065" title="The Stooges" nonfiltered="3495" processed="3470" dbindex="59418">
The Stooges s un grup de rock sorgit el 1967 a Detroit(Estats Units) considerat pioner del garage rock i igualment precursor tant de la msica com de la subcultura punk. Va ser fundat per James Osterberg (Iggy Pop) i els germans Ron i Scott Asheton.

Histria. 
El seu primer disc, The Stooges (1969) va ser produt per John Cale i a pesar de ser un fracs comercial, va ser un disc pioner, seguint el model musical de The Velvet Underground, especialment influenciats pel so de discs com White Light/White Heat. 

Fun house (1970) malgrat tornar a ser altre disc oblidat per les masses en la seva publicaci, va despertar a David Bowie un inters especial per aquest grup, i especialment per Iggy Pop. Tal va ser l'entusiasme de Bowie que va aconseguir que la seva discogrfica els contracts. 

Desprs de Raw Power (1973) Iggy inicia un procs d'evoluci interior i exterior, tant a nivell musical com personal, deixant aix de costat a la formaci inicial de The Stooges el 1974 i comenant una carrera en solitari. Per sorpresa, gaireb trenta anys desprs de la seva separaci, els Stooges es van reunir el 2003 i van comenar una gira mundial, amb un suplent al baix.

El 2007 va publicar un nou lbum, The Weirdness, i el mes de gener del 2009 va morir Ron Asheton, uns dels membres fundadors.

Membres. 

Formaci actual. 
 Iggy Pop - veu (1967-1974, 2003 - present) ;
 Ron Asheton - guitarra (1967-1973, 2003 - 2009); baix (1973-1974) ;
 Scott Asheton - bateria (1967-1974, 2003 - present) ;
 Steve MacKay - saxo tenor (1970-1971, 2003 - present) ;
 Mike Watt - baix (2003 - present);

Antics membres. 
 Dave Alexander - baix (1967-1971) ;
 James Williamson (guitarrista) - guitarra (1973-1974);

Discografa. 

lbums d'estudi. 
 The Stooges -1969 ;
 Fun House - juliol 1970 ;
 Raw Power - febrer 1973 ;
 The Weirdness - 2007 ;

 Discos en directe. 
 Metallic KO - 1976 ;
 Telluric Chaos - 2005 ;

 Box Set. 
    1999 ;
 Heavy Liquid   2005 ;

Singles. 
I Wanna Be Your Dog   octubre 1969 ;
Down On The Street   Agost 1970 ;
Search And Destroy   juny 1973 ;

DVD. 
Live In Detroit   2004;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146067" title="Pavement" nonfiltered="3496" processed="3471" dbindex="59419">
Pavement va ser una banda nord-americana de rock alternatiu dels anys 90. Procedents de Stockton, Califrnia van publicar una constant cadena d' lbums, senzills i EP's des de la seva formaci en 1989 fins a la seva desaparici en 1999.


Discografia.
lbums.
Slanted and Enchanted (1992);
Crooked Rain, Crooked Rain (1994);
Wowee Zowee (1995);
Brighten the Corners (1997);
Terror Twilight (1999);

EPs.
Slay Tracks (1933-1969) (1989);
Demolition Plot J-7 (1990);
Perfect Sound Forever EP (1991);
Watery, Domestic (1992);
Rattled by la Rush (1995);
Pacific Trim (1996);
Shady Lane EP (1997);
Spit on a Stranger (1999);
Major Leagues EP (1999);

Singles.
 Summer Babe (1992);
 Trigger Cut (1992);
 Cut Your Hair (1994);
 Haunt You Down (1994);
 Gold Soundz (1994);
 Range Life (1995);
 Dancing with the Elders (compartit amb Medusa Cyclone) (1995);
 Father to a Sister of Thought (1995);
 Give It a Day (1996);
 Shady Lane Pt. 1 (1997);
 Shady Lane Pt. 2 (1997);
 Stereo (1997);
 Carrot Rope Pt. 1 (2000);
 Carrot Rope Pt. 2 (2000);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146069" title="Wario Land 3" nonfiltered="3497" processed="3472" dbindex="59420">

Warioland 3 (o Wario Land 3) s un videojoc de la saga Wario, aparescut amb una sola versi, on es pot escollir entre angls i japons.

 Histria .
Tot comena quan un home anomenat Wario va amb avi. Al cap d'una estona, comena a sortir-ne fum i ha de fer un aterratge fors. Llavors entra a una cova i es troba una capsa de msica, i per acabar-ho d'adobar hi cau. Desprs es troba una figura amagada (com deia en angls, Hidden figure) que li diu que si troba cinc capses de msica per els terrenys d'aquella altra capsa de msica l'ajudaria a sortir-ne. Per, una vegada haver "completat" el joc i dur les cinc capses a la figura, es converteix en pallasso i es decideix a lluitar amb tu. I, una vegada mort, surten del temple moltssimes d'estrelles que fan que els monstres recuperessin la seva forma original: eren avis, homes, etc. Llavors ve un home vell (Old man) i t'ho explica tot. Al final, t'emportes tots els tresors que has aconseguit cap a casa. Apareixen els crdits i has guanyat. Una vegada haver guanyat, reinicies la Game Boy Color i ests com si encara et queds per fer l'ltim nivell.

 Nivells .
 North (nord) .
N? - The temple (el Temple)
N1 - Out of the Woods (Fora del Bosc)
N2 - The Peaceful Village (la Vila Pacfica)
N3 - The Vast Plain (la Plana Vasta)
N4 - Bank of the Wild River (Banc del Riu Desbaratat)
N5 - The Tidal Coast (la Costa que prov de la Marea)
N6 - Sea Turtle Rocks (Roques de la Tortuga Marina)

 West (oest) .
W1 - Desert Ruins (Ruines del Desert)
W2 - The Volcano's Base (la Base del Volc)
W3 - The Pool of Rain (la Piscina de la Pluja)
W4 - A Town in Chaos (una Ciutat en Caos)
W5 - Beneath the Waves (Indigne d'Onades)
W6 - The West Crater (el Crter de l'Oest)

 South (sud) .
S1 - The Grasslands (els Camps d'Herba)
S2 - The Big Bridge (el Pont Gran)
S3 - Tower of Revival (la Torre del Renaixement)
S4 - The Steep Canyon (el Cany Banyat)
S5 - The Cave of Flames (la Cova de les Flames)
S6 - Above the Clouds (a Dalt als Nvols)

 East (est) .
E1 - The Stagnant Swamp (l'Aiguamoll Estancat)
E2 - The Frigid Sea (la Mar Gelada)
E3 - Castle of Illusions (el Castell de les Illusions)
E4 - The Colossal Hole (el Forat Colossal)
E5 - The Warped Void (lo Buit Deformat)
E6 - The East Crater (el Crter de l'Est)
E7 - Forest of Fear (el Bosc de la Por)

 Jugabilitat .
A diferncia de Wario Land 4, Wario Land 3 s invencible, per pot canviar d'"estat", segons qui l'ataca.

Hi ha quatre colors de tresors: Gris, Vermell, Verd i Blau. Se'n troba un de cada color a cada nivell, i aquest ordre apuntat sol ser el que es segueix. Per, els tresors, no s'obren aix com aix, perqu necessiten la clau del color del tresor.

Tamb, s'hi inclouen poders (aix com als altres jocs ja els t des del comenament), com ara aixafar les pedres, rompre-les amb el cap o bussejar (al principi del joc noms pot nedar per la superfcie).

Les monedes serveixen per un minijoc anomenat golfing minigame, i el mxim que se'n pot tenir s 999. Hi ha diversos tipus de monedes, des de les normals, que valen 1, fins a les blaves, que valen 4. Tamb, a cada nivell hi ha 8 monedes de msica, que sn punts addicionals i valen 10. Si les aconsegueixes totes, es pintar un tros del dibuix del camp de golfing minigame, que si est complet s'hi pot jugar al "game" que est entre la regi nord i la oest.

El minigolf consta de determinats cops, des de 3 fins a 5. Hi ha una barra al davall que posa POWER, i tracta de pitjar la A i calcular amb el Wario blau la fora i amb el vermell la precisi. Si el clcul de precisi se'n va fora d'un lloc determinat, el cop ser intil i et gastar un torn. Per, la pista no s tan bona de passar, perqu sempre s'hi inclou almenys una trampa d'aquestes: water, bunker, ob o rough. La trampa ms perillosa s l'ob, que s quan cau dins la lava i et fa perdre dos torns i tornes a tirar del mateix lloc. La water s'assembla a l'ob, que s quan caus dins l'aigua: et fa perdre un torn i tires d'arran del bassal. El bunker i el rough et fan perdre potncia, i sobretot el bunker.

 Recepci .
La rececpi d'aquest joc fou tremendament alta. Ho demostren l'IGN, amb una puntuaci de 9 sobre 10; i l'increblement alta classificaci rebuda per part de GameSpot, d'un 9,8 sobre 10, una puntuaci que demostra que s un joc que val la pena.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146072" title="The Yardbirds" nonfiltered="3498" processed="3473" dbindex="59422">
The Yardbirds va ser un grup de blues britnic de mitjans de la dcada dels 60. Sn una de les bandes de la anomenada Invasi Britnica. 

El seu estil va estar enfocat en una versi anglesa del que estaven fent els msics de blues nord-americans. La banda va treballar en collaboraci amb msics de blues com Sonny Boy Williamson. A part de la influncia que va tenir en l'poca, una de les raons per les quals ms es recorda aquesta agrupaci s perqu de les seves files van sortir 3 dels guitarristes ms importants del rock angls: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page.

Clapton va ser el primer d'aquests guitarristes que va formar part de la banda. Per sent en aquells temps un purista del blues, quan The Yardbirds va decidir orientar-se a un format ms pop en la msica, Clapton els abandona. 

Posteriorment, arribar a formar part de John Mayall's Bluesbreakers per un temps, i desprs Cream.

Quan The Yardbirds es dissol, Jimmy Page formava part de l'agrupaci, i decideix reunir a una nova banda que en principi serien els "New Yardbirds". 

Amb el temps aquesta nova banda s'anomenaria Led Zeppelin. 

D'altra banda, Keith Relf, cantant dels Yardbirds (abans de la "nova versi" de Jimmy Page), formaria l'agrupaci de folk-rock i rock progressiu anomenada Renaissance i posteriorment Armaggeddon. 

Discografia. 

lbums.
 Five Live Yardbirds - 1964.
 For Your Love - 1965.
 Having a Rave Up - 1965.
 The Yardbirds - 1966 (tamb conegut com "Roger the Engineer");
 Little Games - 1967;
 Live Yardbirds: Featuring Jimmy Page - 1971;
 Blue Eyed Blues - 1972;
 Birdland - 2003;

Singles.
    
 I Wish You Would/ A Certain Girl - Columbia DB7283 1964;
 Good Morning Little Schoolgirl/ I Ain't Got You - Columbia DB7391 1964 #44;
 For Your Love/ Got To Hurry - Columbia DB7499 1965 #3;
 Heart Full Of Soul/ Steeled Blues - Columbia DB7594 1965 #2;
 Evil Hearted You/ Still I'm Sad - Columbia DB7706 1965 #3;
 Shapes Of Things/ You're A Better Man Than I - Columbia DB7848 1966 #3;
 Over Under Sideways Down/ Jeff's Boogie - Columbia DB7928 1966 #10;
 Happenings Ten Years Time Ago / Psycho Daisies - Columbia DB8024 1966 #43;
 Little Games/ Puzzles - Columbia DB8165 1967;
 "Questa Volta"/"Paff...Bumm" (R International SI R20-010) Noms a  Itlia;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146076" title="Public Image Ltd." nonfiltered="3499" processed="3474" dbindex="59424">

Public Image Ltd., tamb coneguda com PiL, va ser una banda de msica post-punk liderada per John Lydon (Johnny Rotten), ex membre del grup punk Sex Pistols. 

Histria . 
La banda va ser formada el 1978, desprs de la dissoluci dels Pistols. La seva primera alineaci va ser amb el propi Rotten com a cantant, el ex The Clash Keith Levene a la guitarra, Jah Wobble al baix i Jim Walker en la bateria. 

L'alineaci final va estar composta per Lydon, Ted Chau a la guitarra i teclat, Mike Joice, ex membre de The Smiths, a la bateria, John McGeoch guitarra i Russel Webb com a baix. 

El grup es va dissoldre desprs de 1993, quan els seus membres van anar abandonant-lo de forma gradual, quedant com un projecte individual de Rotten.

Discografia. 
 First Issue (1978) ;
 Metall Box (1979) ;
 Flowers of Roman, (1981) ;
 This Is What You Want, This Is What You Get (1984) ;
 Album (1986) ;
 Happy? (1987) ;
 9 (1989) ;
 That What is Not (1992);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146077" title="San (lletra grega)" nonfiltered="3500" processed="3475" dbindex="59425">

La san ( en majscula i  en minscula) era una lletra de l'alfabet grec arcaic. Anava entre la [[ ]] i la qoppa, en una posici parallela a la de la tsade fencia, tot i que el seu nom ve de la shin.

Solia tenir un valor fonmic de , per va anar caient en dess a favor de la sigma. L'ltim s del que se'n t constncia s a l'arcadoxipriota el segle VI aC. Tenia una forma lleugerament diferent (anomenada tsan) i tenia el valor d'una , com a substituta d'una consonant anterior (labiovelar abans de vocal frontal) que en altres dialectes havia estat reemplaada per una tau.

La san (o b la seva contrapartida fencia) va passar als antics alfabet itlics. En l'etrusc arcaic encara retenia la seva forma dema, per a partir del segle VI aC va canviar el seu aspecte per una forma ms similar a la de la runa dagaz.

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146086" title="Quir" nonfiltered="3501" processed="3476" dbindex="59427">


Quir, en llat Quirinus, era un du de la mitologia romana, considerat en el perode clssic com un du guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora.

Quir era inicialment una divinitat que formava part d'una trada amb la funci de la producci i de la reproducci, al costat de Jpiter que representava la sobirania i de Mart per a la guerra. Ms tard, va ser assimilat a la divinitzaci de Rmul, desprs de la seva mort. No t una mitologia prpia si no s la de Rmul, per un dels pujols de Roma, el Quirinal, porta el seu nom.

La paraula Quir s un derivat del nom llat quiris, "ciutad", sobretot en el seu plural quirites. Podria haver derivat d'un mot ms antic co-viri que significaria "conjunt d'homes o uni dels homes". Aquesta etimologia, encara que discutible, s'acosta al sentit funcional de l'antiga divinitat itlica.

Era venerat en un oratori del Quirinal, i amb Jpiter i Mart constitua la trada que representava la unitat del Capitoli, el Palat i el Quirinal. El seu festival, organitzat el 17 de febrer, s'anomenava Quirinalia i era organitzat pels sacerdots flamines corresponents, els Flamines Quirinales.

Referncies.


Enllaos relacionats.
Rmul i Rem;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146087" title="Bombardeig potic" nonfiltered="3502" processed="3477" dbindex="59428">

Un bombardeig potic s la transformaci del concepte tradicional de bombardeig aeri amb bombes. En aquest cas un vehicle volador llana poemes, en format de punt de llibre, transformant el bombardeig en una experincia emotiva, participativa i pacfica; mostrant que hi ha alternatives a l'opci bllica.

 Origen .
La idea del bombardeig potic va nixer del collectiu Casagrande, un collectiu xil de Santiago de Xile. L'any 2001 van realitzar el primer bombardeig potic a la casa de la moneda de la capital xilena.
El mateix collectiu va estendre la iniciativa a altres ciutats del mn que han sofert greus bombardejos al llarg de la histria.

 Ciutats bombardejades poticament .
 Santiago de Xile: fou la primera ciutat bombardejada poticament l'agost de 2001.
 Dubrovnik: el mateix collectiu Casagrande va organitzar el bombardeig de Dubrovnik l'agost de 2002.
 Guernica: realitzat l'agost de 2004 pel mateix collectiu Casagrande.
 Granollers: el collectiu embut de Granollers, juntament amb el museu i l'ajuntament de Granollers van organitzar el primer bombardeig potic a banda del collectiu Casagrande. Es va realitzar el 31 de Maig de 2006.

 Trrega: seguint el model de Granollers, l'ajuntament de Trrega va realitzar el seu bombardeig potic el dia 23 d'abril de 2007. En el seu cas, el bombardeig estava datat al 5 d'abril, per per problemes meteorolgics, es va postposar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146089" title="Ficci" nonfiltered="3503" processed="3478" dbindex="59429">
La ficci s la creaci de mons i histries imaginries a partir de l'art, sobretot la literatura. Aquests mons tenen els seus propis personatges i regles de versemblana, si b sempre tenen una connexi amb la realitat, sigui perqu en prenen alguns elements de referncia sigui perqu la contradiuen. S'oposa als gneres no ficticis, com l'assaig o els del periodisme, per b que alguns corrents filosfics reclamen que tot s en certa mesura ficci, ja que no existeix l'objectivitat en la interpretaci o alguna cosa externa a la ment (idealisme radical).

Pot existir ficci fora de l'art, com per exemple en les tradicions (personatges llegendaris que es transmeten entre generacions lligats a determinades festes o valors morals) o en els llibres de text, on es posen exemples inventats per explicar conceptes. Sempre exigeix, per un cert grau de discurs i per aix est fortament lligada a la narrativa. 

La ficci s una necessitat cognitiva universal, les persones necessiten imaginar altres vides per poder entendre el present, com en els somnis. Per aix totes les cultures tenen les seves formes de ficci. La televisi i el cinema han fet que la ficci esdevingui massiva, amb arguments audiovisuals que permeten l'evasi del present per amb un grau de realisme major, ja que una de les normes de la ficci s que quan la persona hi entra, suspn els judicis de veritat habituals: creu momentniament l'existncia d'aquella histria per poder sentir les emocions que proposa l'autor o per divertir-se. s un mecanisme mental present en altres esferes, com el joc. 

La paranoia i altres malalties mentals no permeten distingir adequadament la ficci de la realitat.

La concepci de la ficci ha anat variant al llarg dels segles. Plat la va condemnar perqu no contenia veritats i distreia els ssers humans de la recerca del pur saber. Determinats corrents religiosos van continuar en la mateixa lnia, considerant-la un entreteniment superflu o immoral, ja que apartava les persones del mn i dels seus deures. Personatges com el Quixot o Emma Bovary esdevenen bojos per voler portar a la vida all que s'esdev a la ficci. Per contra, la teoria de la literatura clssica considera que la ficci cont veritat en ella mateixa, ja que els sentiments que provoca sn reals i les regles de versemblana fan que es constitueixin universos autntics, per regits amb normes de veritat no emprics.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146091" title="Alcossebre" nonfiltered="3504" processed="3479" dbindex="59430">


Alcossebre s un nucli turstic costaner del municipi d'Alcal de Xivert amb tres nuclis diferenciats: les Fonts, Alcossebre i Capicorb. En el litoral s'estenen les grans platges de la Romana, el Moro, les Fonts, el Carregador, Tres Platges i Tropicana; en l'rea de Ribamar est la platja de Ribamar i cales com cala Mundina i cala Blanca. Hi ha un port esportiu en el nucli de les Fonts on els ullals brollen enmig de la platja. Al nord de la poblaci s'estn el Parc Natural de la Serra d'Irta. 

En la rodalia hi ha nombrosos jaciments arqueolgics com el del Tossalet. El 1260, desprs de la conquesta cristiana, els Templers van atorgar la Carta Pobla al nucli per afavorir el seu poblament. La mesura no tingu xit, de manera que van atorgar una segona Carta Pobla l'any 1320, per la qual la poblaci es lligava a la jurisdicci del Castell de Xivert. La incorporaci al municipi d'Alcal de Xivert va tenir lloc l'any 1583. La proximitat de la mar va facilitar els atacs de pirates berberescs durant el segle XVI i el segle XVII: per evitar-los es van bastir algunes torres de guaita com la torre d'Ebri (molt deteriorada) i la torre de Cap i Corb (en molt bon estat).

L'economia s'ha basat en l'activitat agrria i la pesca dels rics caladors del Fang (davant la costa del Prat de Cabanes-Torreblanca). Actualment, l'activitat pesquera comercial ha desaparegut i el turisme s el motor econmic de la poblaci. Prop de la carretera que uneix el nucli amb Alcal hi ha un baixador del ferrocarril de Valncia a Barcelona, que va ser  clausurat durant els anys 90.

Prop de la poblaci, en un cim que domina l'extrem sud de la Serra d'Irta, hi ha l'Ermita de sant Benet i santa Llcia.




Fitxer:Platja Carregador.jpg| Platja Carregador
Fitxer:Platja Romana.jpg| Platja Romana
Fitxer:Platja del Moro.JPG| Platja del Moro
Fitxer:Tres Platges.JPG| Tres Platges
Fitxer:Platja Manyetes.JPG|Platja de Manyetes
Fitxer:Platja del Serradal.JPG|Platja del Serradal
Fitxer:Platja Capicorb.JPG|Platja de Capicorb










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146092" title="Honda Accord" nonfiltered="3505" processed="3480" dbindex="59431">

L'Honda Accord s un vehicle fabricat per Honda. Presentat al 1976, era un cotxe amb carrosseria hatchback classificat com a compact, amb un disseny semblant al Honda Civic. Una versi sedan de 4 portes va aparixer al 1977.

En principi l'Accord va crear-se per ser un cotxe amb motor V6 amb un gran cap i carcter esportiu. Per la crisi del petroli i les normatives d'emissions van fer canviar el disseny original esportiu a un disseny ms eficient en consum de combustible. A Jap i Estats units van distribuir-se mecniques que usaven la tecnologia CVCC.

L' Accord va ser el primer cotxe japons fabricat a Estats Units. Concretament, a la planta de Marysville, Ohio l'any 1982. En l'actualitat, el model d' Honda es produeix en distints llocs del mn: Marysville, Ohio, Estats Units; Jalisco, Mxic; Greater Noida, ndia; Guangzhou, Xina; Pakistan; Jap; Tailndia; Alor Gajah, Malisia.

Honda escoll aquest nom per reflectir el comproms d' Honda de garantir una harmonia entre les persones i la societat amb l'autombil (Honda's desire for accord and harmony between people, society and the automobile ).

Ms de 9.500.000 Accords han sigut venuts a Estats Units des del 1976 

 Primera generaci (1976-1981) .

Presentat al 1976, com a hatchback de 2 portes i un motor 1.6L (1600 cc) EL de 4 cilindres i 68 cv . Amb una batalla (wheelbase) de 2,380 m (93.7 in) i una llargada de 4,114 m (162 in). Les vendes de l'Accord eren bones degut a la seva mida i al consum tan baix que tenia.

Al 1978 presenta el paquet LX de la versi coupe va ser afegit, amb l'aire condicionat. Al 1979, una versi de 4 portes sedan va ser afegida a la gamma, aix com un motor 1.8L (1600 cc) EK de 4 cilindres i 72 cv i 127 Nm. Al 1980 la caixa automtica (en opci) de 2 velocitats va ser substituda per una de 3 velocitats. L'any segent, s'afegeix el paquet SE.

Els rivals d'aquest eren el Toyota Corona, Mitsubishi Galant i el Mazda 626.

 Segona generaci (1982-1985) .

Al 1982 es presenta un nou disseny d'Accord, i esdev el vehicle japons ms ven venut als Estats Units. Amb un disseny ms modern, tant a l'interior com a l'exterior, segueix oferint-se amb les carrosseries hatchback de 3 portes i sedan de 4 portes i el motor 1.8L (1751 cc) EK CVCC de 4 cilindres, per actualitzat a 75 cv i 130 Nm.

En fiabilitat, el model d'Honda millora, es converteix en un dels cotxes ms fiables al mercat d' Estats Units, una posici que avui dia segueix ocupant.

Els paquets d'equipament sn el Silver, Sky Blue i Beige. L'acabat LX del hatchback ofereix un rellotge digital i una substancial millora en la economia del cotxe (es ms petit).

Al 1983 Honda canvia la caixa de canvi automtica de 3 velocitats Hondamatic per una de 4 velocitats. La de 5 velocitats manual se segueix oferint. Per al SE (Special Edition), que equipa seients de pell i finestres electrniques.

Per al 1984, els Accord van vendre's a l'est dels Estats Units. S'aplica un redisseny en el xasss i un nou motor 1.8L (1829 cc) ES CVCC de 4 cilindres de 86 cv i 134 Nm. L'acabat LX inclou aire condicionat, direcci hidrulica, finestres elctriques entre d'altres. 

L'any segent el SE retorna com a SE-i, equipant un motor 2.0L (1955 cc) A20A1 d'injecci electrnica de 110 cv. Es el primer motor que no usa la tecnologia CVCC.

Els rivals d'aquest eren el Toyota Camry, Mitsubishi Galant i el Mazda 626.

 Tercera generaci (1986-1989) .


En aquesta nova entrega, l' Honda Accord es distribueix a Europa i a Jap i a la resta del mn al 1986. Segueix tenint unes lnies molt rectes i les seves mides augmenten. Una caracterstica molt poc usual als cotxes tipus sedan sn les llums "flip-up".

L'Accord es converteix en el primer Honda en usar un sistema double-wisbone tant davant com darrere, ms econmic que els MacPherson, i estabilitzadores tant davant com darrere. Els frens sn de disc a les quatre rodes de doble pist, simple pist i discs ms petits, i disc frontals i tambor posteriors i ABS. Els models base de l'Accord usen llantes de 13", amb opci a unes de 14" d'alumini.

Mecnicament, els motors sn tots de 2.0L (1955 cc) A20A1 per al DX i LX, de 98 cv, A20A2 i A20A3 per al LX-i, de 110 cv i les transmissions sn una automtica de 4 velocitats i una manual de 5 velocitats.

S'ofereix amb les carrosseries de 4 portes sedan, 2 portes coupe, 3 portes hatchback i 3 portes "Aerodeck", que s'assembla un familiar.

Mides del Accord :

Batalla (Wheelbase): 2,601 m (102.4 in)

Llargada (Length): 4,440 m (174.8 in versi hatchback); 4,534 m (178.5 in versi sedan i coupe)

Amplada (Width): 1,694 m (66.7 in)

Capacitat del dipsit: 60 l (15,9 galons EUA)

Els paquets d'equipament sn, a Nord Amrica, quatre: 

 El DX (base) amb control de creuer, defroster per al vidre posterior i rellotge digital.
 El LX (luxe) inclou aire condicionat, finestres elctriques, radiocasset AM/FM..
 LX-i (ms equipat) inclou a dems, sostre elctric, llantes de 14" d'alumini per al sedan i barra estabilitzadora posterior.
 SE-i, presentat al 1989, inclou seients de pell, equip d'udio Honda-Bose i discs a les 4 rodes. Disponible per al sedan i coupe.

Els rivals d'aquest eren el Nissan Stanza, Mitsubishi Galant i el Mazda 626.

 Quarta generaci (1990-1993) .


El nou Accord presenta canvis molt importants respecte de les generacions anteriors. Basat amb el xasss "CB7", es un dels primers cotxes en equipar llums ptics amb netejador de fars.

Disponible amb carrosseria coupe de 2 portes, sedan de 4 portes i familiar de 4 portes.

Mides del Accord:

Batalla (Wheelbase): 2,720 m (107.1 in)

Llargada (Length): 4,704 m (185.2 in)

Amplada (Width): 1,704 m (67.1 in)

Alada (Height): 1,374 m (54.1 in)

Capacitat del dipsit: 64 l (17 galons EUA)

Mecnicament, tots els Accord a Nord Amrica equipen un motor 2.2L (2156 cc) F22A de 125 cv a 140 cv. En opci, 2 caixes de canvi: automtica de 4 velocitats i manual de 5 velocitats.

Els paquets d'equipament sn el DX, LX, EX i EX-R. Al DX i LX se li associa la versi de 125 cv del motor 2.2L.

 DX: desapareix el control de creuer i es deixa la opci d'aire condicionat. Mecnicament equipa un 2.2L (2156 cc) F22A de 125 cv.
 LX: El mateix equipament que en la generaci anterior, i equipa el motor del DX.
 EX: Llantes d'aliatge de 15", sostre solar, tub d'escapament amb sortida dual o un radiocasset d'alta potncia. El motor que equipa es el mateix que el DX, per amb 10 cv ms de potncia (135 cv).

Com tot cotxe fabricat a Estats Units, per major seguretat d'acord a la NHTSA, els models del 1990 i 1991 equipen cinturons de seguretat automtics, encara que als models de 1992 i 1993 desapareix, per l'airbag de conductor s'equipa de srie a tots els Accord. Una transmissi manual redissenyada amb embragatge hidrulic passa a ser de srie, i una automtica de 4 velocitats controlada electrnicament en opci.

Al 1991 es presenta el Acord familiar, que podia elegir-se amb acabats LX i EX i s'aprofita per fer uns petits canvis cosmtics al cotxe.L' ABS esdev de srie al paquet EX i torna a oferir-se el SE, associat amb el 2.2L (2156 cc) F22A de 140 cv, caixa automtica de 4 velocitats i ABS i aribags frontals.

Al 1993 es presenta la edici "10th Anniversary Edition", perqu es commemora el 10 any de producci del Accord a Estats Units. Aquesta edici es un LX amb ABS, frens de disc a les 4 rodes, 15" llantes d'alumini i colors especfics i transmissi automtica.

Els rivals d'aquest eren el Nissan Maxima, Hyundai Sonata i el Toyota Camry.

 Cinquena generaci (1994-1997) .


La nova entrega esta basada amb el xasss "CD". Deixa de ser classificat com a compact a Nord Amrica per formar part del segment de mid size, grcies a l'augment (lleuger) de dimensions de l'Accord:

Batalla (Wheelbase): 2,715 m (106.9 in versi coupe)

Llargada (Length): 4,673 m (184.0 in)

Amplada (Width): 1,780 m (70.1 in)

Alada (Height): 1,399 m (55.1 in)

Capacitat del dipsit: 64 l (17 galons EUA)

Els acabats interiors guanyen en ergonomia, amb equipament de seguretat com per a tots els Accord, com els airbags frontals o barres laterals de protecci   d'impacte lateral. En carrosseries, estan la coupe de 2 portes, sedan de 4 portes i familiar de 4 portes. I en transmissions, les mateixes opcions que l'anterior generaci: Manual de 5 velocitats i automtica de 4 velocitats, amb el programa "Grade-Logic".

En paquets d'equipament, DX, LX i EX.

Mecnicament, s'ofereix el 2.2L (2156 cc) F22B1 VTEC de 145 cv, associat al EX, i un 2.2L (2156 cc) F22B2 VTEC de 130 cv, associat al DX i LX.

Al 1995, debuta el motor V6 per al Accord, el 2.7L (2156 cc) C27A de 170 cv, per competir amb vehicles com el Ford Taurus, Mazda 626 i Toyota Camry. Aquest motor podien equipar-lo els paquets LX i EX, i en com, transmissi automtica de 4 velocitats, llantes de 15" i una graella actualitzada.

Al 1996 el Accord rep un restyling. S'arrodoneixen els para-xocs, una graella lleugerament modificada. Tots els Honda compleixen amb el requeriment del Govern Federal d'equipar un OBD II. L'any segent, debuta el "Special Edition" (no es el mateix que el SE) amb 2 colors a elegir i amb un equipament com el sostre solar o reproductor de CD.

Models semblants a l'Accord sn el Acura CL, Acura TL, Acura Vigor, Honda Inspire, Honda Odyssey i Rover 600.

Els rivals d'aquest eren el Nissan Maxima, Hyundai Sonata i el Toyota Camry.

 Sisena generaci (1998-2002) .


El disseny del Accord no varia gaire respecte de la generaci anterior. A Nord Amrica es deixa d'oferir la versi familiar, encara que segueix essent oferta en altres mercats, deixant noms el coupe de 2 portes i el sedan de 4 portes.

Per al coupe, se l'anomena "Accord Coupe" i pren l'esttica de l'espectacular Acura NSX. Una graella exclusiva, fars posteriors, llantes i altres detalls  s'han canviat per desmarcar-lo de la versi sedan, ms orientada a famlies.

Mides del Accord:

Batalla (Wheelbase): 2,669 m (105.1 in versi coupe); 2,715 m (106.9 in versi sedan)

Llargada (Length): 4,744 m (186.8 in versi coupe); 4,799 m (188.8 in versi sedan)

Amplada (Width): 1,785 m (70.3 in)

Alada (Height): 1,397 m (55.0 in versi coupe); 1,445 m (56.9 in versi sedan)

Capacitat del dipsit: 64 l (17.1 galons EUA)

Segueix oferint-se els mateixos paquets d'equipament: DX, LX, EX i LX-V6 i EX-V6. Per al Accord Coupe, els del sedan excepte el DX. Els paquets associats a mecniques de 4 cilindres anaven equipats amb una transmissi manual de 5 velocitats i una automtica de 4 velocitats en opci.

 DX: llantes de 14" i un motor 2.3L (2254 cc) F23A1 de 135 cv. El DX "Value-Package" (introdut al 2001) inclou el aire condicionat, control de velocitat i radiocasset.
 LX: Finestres elctriques, tanca elctrica, control de velocitat, llantes de 15", acompanyat d'un 2.3L (2254 cc) F23A1 VTEC de 150 cv.
 EX: Sostre elctric, Radio CD, llantes d'aliatge i ABS, acompanyat d'un 2.3L (2254 cc) F23A1 VTEC de 150 cv.
 LX-V6: El mateix que el LX, per amb llantes de 16" i un motor 3.0L V6 J30A1 VTEC de 200 cv.
 EX-V6: El mateix que el EX, per amb climatizador, transmissi automtica de 4 velocitats, ABS i seients de pell, i el motor El 3.0L V6 J30A1 VTEC de 200 cv.

Al 2001, l'Accord rep un petit restyling. Una nova graella, para-xoc posterior, nous llums posteriors i disseny de llantes nou. S'afegeix un reproductor de CD al LX i LX-V6 i per al EX i EX-V6 un carregador per a 6 CD. Torna a aparixer el "Special Edition" al 2002 i equipa el mateix que el LX excepte alguns detalls, com llantes d'aliatge especfiques, entrada sense clau (keyless) i carregador per a 6 CD.

Els rivals d'aquest eren el Mazda 626, Hyundai Sonata i el Toyota Camry.

 Setena generaci (2003-2007) .



L'Accord rep un restyling ms profund. En aquesta situaci, Honda ha distingit el Honda Accord de Nord Amrica amb l' europeu i japons. El primer s'inspira amb el Honda Inspire i el segon es basa amb l'Acura TSX.

Mides del Accord:

Batalla (Wheelbase): 2,669 m (105.1 in versi coupe); 2,740 m (107.9 in versi sedan)

Llargada (Length): 4,765 m (187.6 in versi coupe); 4,854 m (191.1 in versi sedan)

Amplada (Width): 1,811 m (71.3 in versi coupe); 1,818 (71.6 versi sedan)

Alada (Height): 1,414 m (55.7 in versi coupe); 1,453 m (57.2 in versi sedan)

Capacitat del dipsit: 64 l (17.1 galons EUA)

Segueix oferint-se els mateixos paquets d'equipament que amb l'anterior: DX, LX, EX i LX-V6 i EX-V6. Mecnicament, els 2.3L els substitueixen per un 2.4L (2354 cc) K24A4 VTEC de 160 cv per als DX, EX i LX i, a partir del 2006 se substitueix per un 2.4L (2354 cc) K24A8 VTEC de 166 cv. Cal esmentar que existeix una versi especfica del 2.4L que obt el certificat SULEV de Califrnia, Estats Units.

El 3.0L V6 J30A4 VTEC de 240 cv que equipa els Accord LX-V6 i EX-V6 fins al 2005. A partir del 2006, el substitueix una evoluci de l'anterior 3.0L V6 J30A5 VTEC que puja la potncia a 244 cv.

En transmissions, es presenten novetats: 2 opcions manuals de 5 i 6 velocitats i una automtica de 5 velocitats.

L' Accord va convertir-se en el primer cotxe en incloure de fbrica radio XM Satellite Radio.

Accord Hybrid

Vegeu: Honda Accord Hybrid

Al 2004 es presenta l'Accord Hbrid, basat amb la tecnologia IMA. Al 2006, s'actualitza el motor a 253 cv.

Al 2006, es presenta una actualitzaci en l'Accord, motivada per ser el 30 aniversari de l'Accord. Amb un nou disseny posterior (al sedan sobretot), llums posteriors de tipus LED, llums de dia DRL i retrovisors calefactables en el paquet EX. Per al V6, llantes de 17" de srie i, en opci, el VSA (Vehicle Stability Assist) oESC i l'assistent de frenada BAS. Tamb es el primer any (2006) en oferir-se una caixa manual de 6 velocitats al sedan equipat amb el V6.

Els paquets d'equipament pel 2006 inclou un VP (Value Package) que substitueix al DX i que inclou aire condicionat, entrada sense clau, control de velocitat de srie. L'any segent, apareix el paquet SE-V6.

Els rivals d'aquest eren el Chevrolet Impala, Mazda6, Nissan Altima, Hyundai Sonata i el Toyota Camry.

 Vuitena generaci (2008-) .


Al North American International Auto Show del 2007 va presentar-se el prototip del Honda Accord de 8 generaci. 
Novament, distribut sota el nom d'Honda Inspire al Jap amb alguns detalls que canvien. Aix significa que l'Accord venut al Jap seguir essent un mid size i no pas un full size com es el nou Accord venut a Nord Amrica.

A diferncia de la generaci anterior, Honda no l'oferir hibrid, segons ells, perqu aquest tecnologia funciona millor en vehicles compactes; en el seu lloc, oferir una versi disel de cara l'any 2009 que complir amb la normativa d'emissions dels 50 estats .

Aquesta nova generaci es fabrica a Marysville, Ohio i Saitama, Jap

Mides del Accord:

Batalla (Wheelbase): 2,741 m (107.9 in versi coupe); 2,799 m (110.2 in versi sedan)

Llargada (Length): 4,849 m (190.9 in versi coupe); 4,930 m (194.1 in versi sedan); 4,935 m (194.4 in versi sedan amb motor V6)

Amplada (Width): 1,849 m (72.8 in versi coupe); 1,847 (72.7 versi sedan)

Alada (Height): 1,433 m (56.4 in versi coupe); 1,476 m (58.1 in versi sedan)

Capacitat del dipsit: 70 l (18.5 galons EUA)

Mecnicament estrena nous motors de gasolina, amb un V6 de 3.5L J35Z2 de 268 cv amb tecnologia VCM (Honda's Variable Cylinder Management), un sistema que desconnecta 2 o 3 cilindres en funci del tipus de conducci que s'exerceixi; amb aquesta tecnologia; aquesta no ser utilitzada en la versi Coupe amb transmissi manual de 6 velocitats (un fet que perjudica en el consum global del vehicle). El motor tamb, complir amb les estrictes normes d'emissions de Califrnia amb el Partial Zero-Emissions Vehicle, encara que noms les versions amb canvi automtic. Per l'any 2008, la transmissi estndard de 6 velocitats desapareix de la versi sedan.

Recapitulant, mecnicament s'ofereixen les segents versions:

 2.4 L K24Z2 L4 de 177 cv. De srie als paquets LX i LX-P;
 2.4 L K24Z3 L4 de 190 cv. De srie als paquets EX i EX-L;
 3.5 L J35Z2 V6 de 268 cv. De srie als paquets EX V6 i EX-L V6;
 (2009-) 2.2 L N22A2 turbodiesel L4 de 140 cv.

Sobre les transmissions, s'ofereix amb 2 manuals de 5 i 6 velocitats i una automtica de 5 velocitats.

 Seguretat .

El Honda Accord ha estat sotms a fora proves de seguretat, d'aqu es destaquen els segents resultats.

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS

 L' Honda Accord sedan del 2008 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal i lateral  . Aquests resultats l'han fet valedor de l'atorgament de "Top Safety Pick" per l'any 2008 del mateix IIHS.
 L' Honda Accord sedan EX del 2003 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal i lateral .
 La qualificaci de "average" en el Honda Accord LX sedan del 1997 .
 La qualificaci de "average" en el Honda Accord LX sedan del 1994 .

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA

 Atorga 5 estrelles al Honda Accord sedan del 2007 en xoc frontal i 4 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor .
 Atorga 5 estrelles al Honda Accord coupe del 2007 en xoc frontal i 5 estrelles en el lateral passatger i 4 estrelles en el lateral al conductor .
 Atorga 5 estrelles al Honda Accord sedan del 2002 en xoc frontal i 5 estrelles en el lateral passatger i 4 estrelles pel lateral al conductor .
 Atorga 4 estrelles al Honda Accord coupe del 1999 en xoc frontal i 4 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor .

 Premis i reconeixements .

Durant el seu llarg perode de vendes, l'Accord ha recollit fora premis i reconeixements, a destacar:

 Cotxe de l'any per la revista Motor Fan Magazine l'any 1976.
 Cotxe de l'any per la revista 'Road Test Magazine l'any 1977.
 Cotxe de l'any a Aistrlia per la revista Wheels Magazine l'any 1977.
 Cotxe de l'any a EUA per la revista Car & Driver Magazine l'any 1977.
 Cotxe japons ms venut a EUA durant els anys 1982-1996.
 Cotxe de l'any a Jap l'any 1985 i 1986.
 Cotxe de l'any a Jap l'any 1993 i 1994.
 Cotxe d'importaci de l'any a EUA del 1994.
 Llistat a la llista dels 10 millors cotxes a EUA per la revista Car & Driver els anys 1994 i 1995.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial de l'Honda Accord a Estats Units ;
 Honda Accord a Edmunds Insideline ;
 Pgina web oficial de l'Honda Accord ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146094" title="Alfaro" nonfiltered="3506" processed="3481" dbindex="59432">

Alfaro es una ciutat de La Rioja. Es troba a l'est de la provncia, de la Rioja Baixa, i es la capalera de la comarca i el municipi ms extens de la Rioja. L'Ebre transcorre pel nord del municipi on hi desemboca l'Alhama desprs de girar per l'oest la ciutat d'Alfaro. La poblaci era de 9550 habitants el 2006 INE. 

L'etimologia del nom Alfaro sembla l'expressi rab Al-Faruh que vol dir el far o la torre. La seva situaci geogrfica s privilegiada quant a l'observaci de tota la zona de la ribera de l'Ebre. En l'escut d'armes de la ciutat apareix una clau que fa referncia a la seva estratgica situaci i la llegenda "Alfaro, clavis Castellae" (Alfaro, clau de Castella) ho confirma.

Els primers testimoniatges de l'ocupaci humana d'aquestes terres la donen les troballes arqueolgiques de la primera Edat de Ferro que corresponen a l'assentament d'Ilurcis, assentament vascon del segle V aC. El general rom Tiberi Semproni Grac va conquistar Ilurcis el 179 aC i va donar el seu nom al mateix. La nova ciutat s'anomenaria Graccurris i es convertiria en una plaa forta que passaria a ser municipi en temps de l'emperador Tiberi. Els rabs prenen el municipi i li canvien de nom i modificarien la seva ubicaci, passar a ser Alfaro. El rei cristi Alfons I d'Arag el Batallador pren la ciutat e reconstruix les muralles. s aquest rei qui fa el tan important primer repartiment d'aiges, que encara avui s recordat. El 1253 Alfons X el Savi li atorga carta de vila, en 1278 San IV de Castella augmenta els seus privilegis, com en 1331 Ferran IV i el segle XV Joan II de Castella. El litigi sobre les aiges del riu Alhama contnua i s'intenta resoldre en 1437 mitjanant el matrimoni d'Enric IV de Castella i Blanca II de Navarra. Felip IV atorga a Alfaro el ttol de ciutat en 1629. Fins a 1833, quan es crea la provncia de Logronyo, Alfaro pertany a la provncia de Sria.

Geografia.
El nucli urb mesura 2,4 km (des de l'estadi de futbol de la Molineta a l'Estaci Renfe en lnia recta). Alfaro es podria dividir en diverses zones residencials: el Casc Antic, les Cuevas, Aureilham, Eixample (Ensanche), la Molineta, la Florida i l'Estaci; i industrials: Tambarria, El Pilar, Saragossa Nord, Saragossa Sud, la Llanada, Cementiri i La Senda. El terme municipal d'Alfaro limita al nord-oest amb Rincn de Soto, Aldeanueva de Ebro i Autol; al sud-oest amb Grvalos i Cervera del Ro Alhama, tots aquests a La Rioja; a Navarra: al nord amb Milagro i Cadreita; a l'est amb Castejn, al sud amb Corella, Cintrunigo i Fitero.

La muntanya Yerga, de 1.101 metres d'altitud, s la major elevaci del municipi. La muntanya Tambarria, tamb coneguda com La Plana, es troba a l'est de la ciutat. T una altitud de 374 m. Dins aquesta muntanya es troben les restes de l'antic castell, el mirador de La Plana i els dipsits d'aigua.

El clima s continental, amb estacions intermdies suaus, estius calorosos i hiverns freds; t una mitjana anual d'uns 14C per amb grans variacions entre estacions de ms de 30 graus, i poden arribar els mesos d'hivern a baix zero i en estiu a ms de 35C. 

La Comarca d'Alfaro est composta pels segents municipis: Aldeanueva del Ebro, Alfaro i Rincn de Soto. 

Economia.
La majoria de las empreses d'Alfaro estan dedicades al sector serveis (un 52,7%), seguides per les del sector industrial (un 26,2%), sector de la construcci (11,2%), agricultura (9,9%). Per persones ocupades en cada sector: industrial (40,6%), serveis (34,5%), agricultura (12,8%) i construcci (12,2%). (Dades obtingudes de Caixa Espanya, 2005).

= Llocs d'inters =

 Edificis i monuments . 

 Monuments Religiosos .

Collegiata San Miguel Arcngel: Va ser declarada Monument Nacional el 23 d'abril de 1976. s el temple ms gran de tota La Rioja. Es va trigar ms de 100 anys en  construir-la, entre els segles XVI i XVII. A la seva faana classicista s'accedeix des d'una gran escalinata. Dita faana est protegida per dues torres bessones de 4 cossos i 50 metres d'altura cadascuna. Cal destacar el seu cor i la tanca des de la qual s'accedeix a ell i els nombrosos retaules i obres d'art que es troben en l'interior. El seu cabildo s un dels ms antics d'Espanya, i va ser presidit per un abat mitrat de presentaci real. La Collegiata acollir en el 2009 l'exposici La Rioja Terra Oberta, exposici que ja s'ha celebrat en altres ocasions en Calahorra i Njera.  

Convent de la Inmaculada Concepci: Convent de monges concepcionistes i franciscanes, va ser construt entre els anys 1639 i 1647 i es troba al costat nord de la seva esglsia a la qual s'accedeix per un arc de mig punt. En el seu interior es troba l'altar major, d'estil rococ.  

Esglsia de Sant Francesc: Es va comenar a construir en 1634 i s d'estil classicista. Est construda en ma i amb pedres de l'antic castell. Es troba plaada en la plaa que porta el seu nom. Al costat d'ella s'ala un antic convent que ara funciona com collegi. En l'actualitat aquesta esglsia es troba tancada, pendent d'unes obres de reforma. 

Ermita de San Roque: Es troba en el carrer San Roque, al costat del Centre de Salut. Es va construir en el segle XVII i s d'estil barroc. A ella s'accedeix per un arc de mig punt i el sostre s de cel ras ja que fa uns anys es van enfonsar les voltes. 

Esglsia de La nostra Senyora del Burgo: Situada en el carrer que porta el seu nom, en l'antic barri cristi de "La Puebla" 'La Pobla', s d'estil classicista en el seu exterior i barroc en el seu interior. T una torre de quatre cossos, i en el seu interior destaca l'altar major i el retaule rococ de 1752. Aquesta esglsia aquesta dedicada a la imatge de la Mare de Du del Burgo, patrona d'Alfaro. 

Ermita del Pilar: Es troba a uns 3 km del casc urb d'Alfaro, d'estil classicista. Cada 12 d'octubre els alfarenys es desplacen fins all per a adquirir els tpics cordons consagrats.

 Monuments Civils . 

Alberg Juvenil/Antiga Pres: Va ser construda en 1867 com pres, en l'actualitat s l'Alberg Juvenil Riu Alhama. Encara es conserven celles amb les seves grans portes i els soterranis de cstig amb cadenes i argolles. En el que s ara un parc es trobava l'antiga casa caserna. L'alberg est gestionat per la Comunitat Autnoma de la Rioja i compte amb cmodes habitacions en el que en un temps eren les celles, menjador, sala de jocs i TV, cuines, etc. 

Palau Senz d'Heredia: Va ser manat construir per D. Gregorio Senz d'Heredia (avi del fundador de la Falange Espanyola) en 1871. Tot el palau es conserva en un magnfic estat. La faana explica amb 23 finestres i 12 grans balconades al voltant de la porta principal. En el seu interior es troba una majestuosa escala, la galeria principal i els soterranis. En el solar que ocupa el palau (que va ser antiga residncia de la famlia de Primo de Rivera) s'aixecava el casal que va albergar Felipe V en 1711. En l'actualitat el palau s casa i collegi de les monges de l'Amor Misericordis, dit collegi alberga nombroses llegendes sobre el nen Jess i el dimoni. 

Palau Remrez: Va ser manat construir per D. Teodoro Remrez en el lloc on es trobava l'antic convent dels augustinians.  

Ajuntament: Es troba situat en la Plaa d'Espanya. T una faana neoclssica i un front triangular. Antigament va ser l'Ajuntament d'Alfaro, actualment es troba completament rehabilitat; en la planta baixa es troba l'Oficina de Turisme, en la primera el Centre d'Interpretaci de la Naturalesa i en la segona sales per a exposicions. 

Palau Abacial (de l'abat): Va ser construt en la segona meitat del segle XVIII per l'abat Del Ro. s l'edifici civil ms important per les seves dimensions. Actualment alberga l'Ajuntament d'Alfaro, la biblioteca, la "ciberteca", l'arxiu municipal i el futur museu. 

 Monuments Arqueolgics . 

Ninfeu Rom: Aquesta font romana del segle I s la part millor conservada d'un conjunt hidrulic compost per presa i pont. La font se situa en una de les manguardies del pont. Malgrat el nom de ninfeu no es pot afirmar que estigus dedicat a les ninfes de l'Alhama, ja que aquesta denominaci s'aplica dins els estudis d'arquitectura clssica, a totes les fonts monumentals. Es troba dins un costat de l'Avinguda de Saragossa en direcci Logronyo noms passar el pont sobre el riu. 

Alfaro s una ciutat amb 3000 anys d'histria, des dels primers poblants, els celtbers fins a l'actualitat, passant per romans, visigots i rabs. Es poden trobar nombroses restes arqueolgiques per tot el municipi. Aqu es poden observar una piscina romana i part d'un poblat alt-medieval.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146096" title="Flamines" nonfiltered="3507" processed="3482" dbindex="59433">

Els flamines (en singular flamen), en la mitologia romana, eren sacerdots consagrats al culte a un sol du al que consagraven la seva vida. N'eren quinze, tres escollits pel gran pontfex, i els altres dotze per la plebs. 

Els flamines portaven una gorra cnica en cuir blanc anomenada pex, i gaudien d'un gran prestigi. Eren els encarregats de conservar a casa seva la flama sagrada, smbol de la seva funci.

 Origen del nom .
Dues teories s'enfronten per explicar l'origen del nom:
 la primera diu que el mot llat flamen ve de filamen en referncia al fil de llana que tenien sobre la seva gorra blanca.
 l'altre diu que la paraula ve de flare que vol dir bufar sobre el foc de l'altar ja que els flamines eren els guardians del foc sagrat.

Georges Dumzil, en les seves obres sobre la cultura indoeuropea, suggereix un origen molt ms antic que aquestes etimologies que combinen paraules llatines. Ell relaciona la paraula flamine amb la paraula snscrita braman que designa un membre de la casta sacerdotal hind, i veu en flamine/braman una designaci sacerdotal que es remunta els orgens de la cultura indoeuropeua.

 Tipus de flamines .
El du corresponent al que cada grup de flamines consagraven la seva vida quedava recollit en el mot que acompanyava el ttol:
 Flamen dialis, el que tenia el rang ms alt dins la jerarquia i era l'encarregat del culte a Jpiter.
 Flamen martialis, encarregat del culte a Mart;
 Flamen quirinalis, dedicat al culte a Quir;

Els Flamen minores eren dotze sacerdots escollits per la plebs i s'encarregaven del culte de divinitats menors:
 Flamen Carmentalis, a Carmenta;
 Flamen Cerialis, a Ceres;
 Flamen Falacer, a Falacer;
 Flamen Floralis, a Flora;
 Flamen Furrialis, a Furrina;
 Flamen Palatualis, a Palatua;
 Flamen Pomonalis, a Pomona;
 Flamen Portunalis, a Portunus;
 Flamen Volcanalis, a Vulc;
 Flamen Volturnalis, a Volturnus ;
i dues altres divinitats no identificades pels historiadors.

 Enllaos externs .
Article complet, del Dictionnaire des Antiquits grecques et romaines de Ch. Daremberg i E. Saglio (1877), amb illustracions



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146097" title="Rfega (desambiguaci)" nonfiltered="3508" processed="3483" dbindex="59434">


Automobilisme: Fer llums o rfegues per saludar, avs de perill o cedir el pas.
Meteorologia: Fenomen meteorolgic, vegeu rfega;
Msica: Rfega op.53, partitura musical de Joaquim Turina per a guitarra.
Electrnica: En informtica i telecomunicacions l'informaci es pot transmetre en rfegues;
Neurofisiologa: Manera en qu el cervell processa l'informaci que arriba al crtex auditiu, vegeu rfegues (neurofisiologa);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146099" title="Al Green" nonfiltered="3509" processed="3484" dbindex="59435">

El reverend Albert Greene, popularment conegut com Al Green, va nixer el 13 d'abril de 1946 a la localitat de Forrest City (Arkansas). 

s un cantant de Soul i Gospel nord-americ que va aconseguir una gran popularitat en el principi i la meitat dels anys 70. Va interpretar Gospel en el si del grup Greene Brothers. 

Entre els anys 1964 i 1967 va pertnyer al grup The Creations. Ms tard va cantar amb el seu germ Robert Green i amb Llig Virgins en el projecte Soul Mates, de 1967 a 1968. 

En 1980 va regressar al mn del gospel. En 1995 va ser incls en el Sal de la Fama del Rock and Roll (Rock and Roll Hall of Fame).



 Discografia .

 Back Up Train (1967);
 Green is Blues (1969) #19 US;
 Al Green Gets Next to You (1971) #58 US;
 Let's Stay Together (1972) #8 US;
 I'm Still in Love with You (1972) #4 US;
 Call Me (1973) #10 US;
 Livin' for You (1973) #24 US;
 Al Green Explores Your Mind (1974) #15 US;
 Al Green Is Love (1975) #28 US;
 Al Green's Greatest Hits (1975) #17 US, #18 UK;
 Full of Fire (1976) #59 US;
 Have a Good Time (1976) #93 US;
  (1977) #103 US;
 Al Green's Greatest Hits, Vol. 2 (1977) #134 US;
 Truth N' Time (1978);
 The Lord Will Make a Way (1980);
 Higher Plane (1981);
 Tokyo Live (1981);
 Precious Lord (1982);
 I'll Rise Again (1983);
 The Christmas Album (1983);
 Trust in God (1984);
 He is the Light (1985);
 White Christmas (1986);
 Soul Survivor (1987) #131 US;
 Hi Life - The Best of Al Green (1988) #34 UK;
 I Get Joy (1989);
 Love is Reality (1992);
 Gospel Soul (1993);
 Your Heart's in Good Hands (1995);
 Don't look back (1997);
 Take Me to the River (compilation) (2000) #186 US;
 Feels Like Christmas (2001);
 Love - The Essential Al Green (2002) #18 UK;
 I Can't Stop (2003) #53 US;
 The Love Songs Collection (compilation) (2003) #91 US;
 Everything's OK (2005);

 Singles .

 1971 "Tired of Being Alone" #11 US, #4 UK;
 1972 "Let's Stay Together" #1 US, #7 UK;
 1972 "I'm Still in Love with You" #3 US, #35 UK;
 1972 "Look What You Done for Me" #4 US, #33 UK;
 1972 "You Ought to be with Me" #3 US;
 1973 "Call Me (Come Back Home)" #10 US;
 1973 "Here I am (Come and Take Me)" #10 US;
 1974 "Sha-La-La (Make Me Happy)" #7 US, #20 UK;
 1974 "Let's Get Married" #32 US;
 1974 "Livin' for You" #19 US;
 1975 "L-O-V-E (Love)" #13 US, #24 UK;
 1975 "Full of Fire" #28 US;
 1977 "Keep Me Cryin'" #37 US;
 1988 "Put a Little Love in Your Heart" (amb Annie Lennox) #9 US, #28 UK;
 1989 "The Message is Love" (Arthur Baker and The Backbeat Disciples feat. Al Green) #38 UK;
 1993 "Love is A Beautiful Thing" #56 UK;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146104" title="Patti Smith" nonfiltered="3510" processed="3485" dbindex="59436">

Patti Smith (30 de desembre de 1946-) s una cantant i poetessa nord-americana. Va saltar a la fama durant el moviment punk amb el seu disc debut de 1975 Horses . 

Anomenada la poetessa del punk rock, va aportar un punt de vista feminista i intellectual a la musica punk i es va convertir en una de les artistes ms influents dins de la msica rock.

Discografia .
lbums d'estudi;
 Horses (1975);
 Radio Ethiopia (1976);
 Easter (1978);
 Wave (1979);
 Dream of Life (1988);
 Gone Again (1996);
 Peace and Noise (1997);
 Gung Ho (2000);
 Trampin' (2004);
 Twelve (2007);
Live albums and EPs;
 Hey Joe / Radio Ethiopia (1977);
 Set Free (1978);
 Live aux Vieilles Charrues (2004);
 Horses/Horses (2005);
Compilations;
 The Patti Smith Masters (1996);
 Land (1975-2002) (2002);

 Bibliography .
 Seventh Heaven (1972);
 A Useless Death (1972);
 kodak (1972);
 Early morning dream (1972);
 Witt (1973);
 Ha! Ha! Houdini! (1977);
 Gallerie Veith Turske (1977);
 Babel (1978);
 Woolgathering (1992);
 Early Work: 1970 - 1979 (1994);
 The Coral Sea (1996);
 Patti Smith Complete (1998);
 Wild Leaves (1999);
 Strange Messenger (2003);
 Auguries of Innocence (2005);

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial de Patti Smith;
 Patti Smith a MySpace;
 Patti Smith a Allmusic;
 ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146107" title="Elvis Costello" nonfiltered="3511" processed="3486" dbindex="59437">
 

Declan Patrick MacManus (25 d'agost de 1954 a Londres), conegut com Elvis Costello, s un msic, cantant i compositor britnic. Es va iniciar en l'escena pub-rock londinenc a mitjans dels 70 des d'on va veure arribar com observador privilegiat la New Wave i el punk, moviments amb els quals es va associar. 

Biografia. 
En 1975 McManus duia una aparent vida convencional, casat i amb fill, i emprant-se en diferents treballs administratius. No obstant aix, componia i movia les seves maquetes fins que la independent Stiff Records el va contractar; Jack Riviera, director del segell, li va proposar una identificaci artstica ms suggeridora, combinant el nom de Elvis Presley i el seu segon cognom matern: Elvis Costello ja era una realitat. 

1977 marca la carrera de Costello: al seu fitxatge per Stiff a inicis d'any, li segueix l'edici del seu primer single Less than zero a l'abril, i d' Alison al mar, debutant en llarga durada a l'estiu amb My aim is true, amb un significatiu xit de crtiques i un moderat xit comercial (lloc 14 en el Regne Unit, entrant l'el Top40 en Estats Units). 

La portada amb un Costello amb Fender Jazzmaster en ristre, enormes ulleres de pasta, cames en tasc embotides en pantalons cigarreta, ecos esttics al punk i a Buddy Holly i pose desafiadora era una declaraci d'intencions. La banda que va acompanyar l'enregistrament van ser els americans Clover, conjunt que en aquella poca practicava el country/root i que amb el temps es convertiria en Huey Lewis and The News: aquest mateix estiu, Costello va reclutar al que seria la seva banda estable, The Attractions, formadada per Steve Nevi al piano, Bruce Thomas al baix i Pete Thomas a la bateria.

Aquella mateixa tardor participaria en la Stiff Live Package, amb altres grups del segell com Ian Dury, Wreckless Eric i Nick Lowe. A final d'any Jack Riviera deixa Stiff per a fundar Radar Records on es duria a Lowe i Costello, publicant el seu ltim single Watching the detectius (gravat amb el baixista i bateria de Graham Parker and The Rumours) a final d'any. 

En els dos anys segents va publicar amb el nou segell i la nova banda This year's model, altra collecci de singles com va ser el del seu debut, amb un estil igual d'urgent i intens per ms cru i directe, fruit de l'escena punk vigent i deslligat del pub-rock setenter i msics de country-rock amb els quals va gravar My aim is true i Armed Forces. 

Amb aquest ltim lbum pretendria i arribaria a un reconeixement comercial ms ample (l'lbum i primer single Oliver's Army assoliria el nombre dos de les llistes britniques, mentre que l'lbm entraria en el Top10 d'Estats Units, no aix cap dels seus singles). Armed Forces s un disc ms complex i variat musicalment, tant en temps, estils i orquestaci, igual d'irnic i potser ms treballat quant a lletres, i deixa entreveure el que ser la carrera posterior del Costello madur de les segents dcades. Costello tanca els anys 70 com a productor, deixant la seva empremta en el disc debut i homnim de The Specials.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146109" title="Louis Comfort Tiffany" nonfiltered="3512" processed="3487" dbindex="59438">
Louis Comfort Tiffany (18 de febrer de 1848 - 17 de gener de 1933) va ser un artista i dissenyador nord-americ molt conegut pels seus treballs en vitrall i s l'artista de Estats Units que ms s'associa amb el moviment Art Nouveau.

  

Tiffany va ser pintor, decorador d'interiors, dissenyador de finestres i llums en vitrall, mosaics de vidre, vidre bufat, cermica, joieria i treballs en metall. 

Biografia.
Louis era fill de Charles Lewis Tiffany (fundador de Tiffany & Co.) i Olivia Avery Young. Louis es va casar amb Mary Woodbridge Goddard el 15 de maig de 1872 en Norwich, Connecticut, i van tenir quatre fills: 
Mary Woodbridge Tiffany (1873 - 1963) ;
Charles Louis Tifanny I (1874 - 1874) ;
Charles Louis Tiffany II (1878 - 1947) ;
Hilda Goddart Tiffany (1879 - 1908) ;

Desprs de la mort de la seva esposa, es va tornar a casar amb Louise Wakeman Knox el 9 de novembre de 1886 i van tenir quatre fills: 
Louis Comfort Tiffany II (1887 - 1974) ;
Julia DeForest (1887 - 1973) ;
Annie Olivia Tiffany (1888 - 1892) ;
Dorothy Trimble Tiffany (1891 - 1979) ;

Louis va morir el 17 de gener de 1933 i va ser sepultat en el Cementiri Greenwood de Brooklyn, Nova York. 

Carrera. 
Louis va assistir a l'Acadmia Militar Eagleswood, en Perth Amboy, Nova Jersei. El seu primer entrenament artstic va anar com pintor, estudiant amb George Inness i Samuel Coleman en la ciutat de Nova York i amb Lle Bailly en Pars. 

Ell va registrar el terme favrile el 13 de novembre de 1894. Desprs va estendre la utilitzaci d'aquest vocable per a tota la seva producci de vidres, esmalts i cermiques. Els primers llums produdes comercialment sn aproximadament de l'any 1895. Gran part de la producci de la seva compa era la realitzaci de vitralls per a finestres i la creaci de llums, encara que la seva companyia dissenyava una completa gamma d'objectes de decoraci per a interiors. En el seu moment cim, la seva fbrica va tenir ms de 300 artesans. 

Tiffany va utilitzar totes les seves habilitats en el disseny de la seva prpia casa de Oyster Bay, Nova York, Long Island, que possea 84 cambres i va ser finalitzada en 1904. Ms tard va ser donada a la seva fundaci per a estudiantes d'art, juntament amb 243.000 m de terres, per van ser destrudes per un incendi en 1957. 

Tiffany va mantenir una estreta relaci amb la companyia familiar Tiffany Company. Molts dels productes que ell produa eren venuts all. Desprs de la mort del seu pare en 1902 es va convertir en Director Artstic de Tiffany & Co. Tiffany Studios es va mantenir en activitat fins a 1928. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146111" title="George Inness" nonfiltered="3513" processed="3488" dbindex="59439">


George Inness (1825 - 1894). Paisagista nord-americ nascut prop de Newburgh, estat de Nova York. 

De formaci autodidacta, el seu estil va ser evolucionant a partir de l'estudi de la pintura paisajista que va conixer en els nombrosos viatges que va realitzar a Europa.

En els seus comenaments la seva obra revela la influncia de la detallada pintura romntica de la naturalesa de l'Escola del Ric Hudson, particularment de l'obra de Asher B. Durand i de Thomas Cole. 

El treball del perode mig de la seva carrera reflecteix l'inters pels artistes francesos de la Escola de Barbizon, que pintaven a l'aire lliure, i per l'obra de John Constable. L'obra La prada de Hackensack (1859, Biblioteca Pblica de Nova York) amb el seu tractament directe, colorista i decoratiu s un clar exemple del seu creixent inters pels detalls, mentre que La vall del Delaware (1865 Museu Metropolit d'Art, Nova York) evidencia el seu gran mestratge en el tractament de l'espai i de l'atmosfera.

Al 1878 es va installar definitivament en Montclair, Nova Jersei, i va arribar gran fama i xit durant els ltims anys de vida. Molts paisatges d'aquest perode denoten la seva clara preferncia pels delicats efectes del comenament de la primavera i pels vius matisos dels tons vermellosos del tardor. 

 Enllaos externs . 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146114" title="MC5" nonfiltered="3514" processed="3489" dbindex="59440">
MC5(Motor City five) s un grup de msica Rock estatunidenc format a Detroit el 1964, i actiu fins a 1972, conformat gaireb en la seva totalitat per Wayne Kramer i Fred "Sonic" Smith(guitarres), Michael Davis (baix), Rob Tyner (vocals), i Dennis Thompson (bateria).

Van tenir un comenament prometedor, conegut especialment per les seves energtiques presentacions, les quals els van dur a aparixer en la portada de la revista Rolling Stone en 1968, abans fins i tot d'haver gravat el seu primer disc. La carrera dels MC5 va ser curta, a causa de tensions personals i poltiques entre els seus integrants, i van ser llargament oblidats quan es van separar. 

Desprs d'uns anys de la seva dissoluci, no obstant aix, els MC5 van ser citats freqentment com unes de les bandes nord-americanes ms importants del Hard Rock de la seva era, els seus tres discos sn veritables clssics, i van ser una gran influncia en el Hard Rock, el Heavy Metal, i especialment, el Punk Rock.

Kick Out The Jams, s probablement la seva can ms coneguda i la ms interpretada per altres artistes. 

Discografia.
lbums;
Kick Out the Jams, 1969;
Back in the USA, 1970;
High Time, 1971;
Babes in Arms, 1983 (collection of early singles);

Compilacions;
Big Bang: The Best of the MC5, 2000;

Singles;
I Can Only Give You Everything, 1967;
One of the Guys, 1967;
Looking at You, 1968;
Borderline, 1968;
Kick Out the Jams, 1969;
Motor City is Burning, 1969;
Tonight, 1969;
Shakin' Street, 1970;
The American Ruse, 1970;
Over and Over / Sister Anne, 1971 (never officially released, only test pressings exist);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146115" title="Thomas Cole" nonfiltered="3515" processed="3490" dbindex="59441">
 

Thomas Cole (1801 - 1848) fou un pintor nord-americ d'origen britnic nascut a Bolton, Lancashire (Anglaterra). 

Thomas Cole comen la seva carrera artstica com xilgraf. El 1819 va emigrar a Estats Units d'Amrica amb els seus pares i va continuar treballant com grabador.

Al 1823 va comenar a estudiar a l'Acadmia de Belles Arts de Pennsylvania (Filadlfia) i a pintar paisatges.

Dos anys desprs es va traslladar a Catskill, a l'estat de Nova York, sobre el riu Hudson. Aviat va adquirir fama pels seus paisatges de to alegric i romntic, que estan considerats com les primeres pintures paisatgstiques importants del seu pas. 

A causa de la seva fama, va atreure a un grup de paisatgistes nord-americans que desprs arribarien a ser coneguts com l'escola del Riu Hudson. Cole s fams pel seu Recodo del riu (1836) i En els Catskills (1837), ambds en el Museu Metropolit d'Art (Nova York) i per una srie de cinc quadres alegrics, La consumaci de l'Imperi (1836, Historical Society, Nova York).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146116" title="Cicatriz" nonfiltered="3516" processed="3491" dbindex="59442">


Cicatriz s un grup musical de Gasteiz (Euskal Herria), primerament anomenat Cicatriz en la matriz, escurant ms tard el seu nom a Cicatriz, sorgit en l'poca del rock radical basc, anys 80, encapalat per Nacho Etxebarrieta. 
La seva discografia comprn 4 discos d'estudi i un ltim en directe. Quatre integrants del grup han mort. 

Discografia. 

Cicatriz en la matriz - Maqueta (1983);
Inadaptados (1985);
4 aos, 2 meses i 1 da (1991);
Colgado por t (1992);
En directo (1994);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146119" title="My Bloody Valentine" nonfiltered="3517" processed="3492" dbindex="59443">
My Bloody Valentine s una de les bandes ms importants dins del que es coneix com Shoegazing, amb influncies de grans msics relacionats amb el post-punk (com Sonic Youth, The Velvet Underground o The Jesus and Mary Chain), queden establerts com una llegenda en el que a aquesta branca del rock respecta. 

Malgrat haver tingut una curta vida (1985-1991), van marcar fortes tendncies com les de l'lo-Fi rock, i tota una forma de fer rock que es basa en guitarres distorsionades i semi-ambientals, amb veus femenines frgils i meldiques contraposades a ambients extremadament densos i gaireb depressius. 

Per aix, el seu guitarrista, Kevin Shields, s tamb una figura de l'poca, i s pare del model que segueixen altres bandes similars com Ride, Lush o Slowdive.

 Discografia .
 1985 - This Is Your Bloody Valentine ;
 1988 - Isn't Anything ;
 1991 - Loveless;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146122" title="Lapidaci" nonfiltered="3518" processed="3493" dbindex="59446">


La lapidaci s un mitj d'execuci molt antic, consistent que els assistents llancin pedres contra el reu, fins a matar-lo. Com que una persona pot suportar cops forts sense perdre el coneixement, la lapidaci pot produir una mort molt lenta. 

Aix provoca un major sofriment en el condemnat, i per aquest motiu s una forma d'execuci que es va abandonar progressivament a mesura que s'anaven reconeixent els drets humans, juntament amb mesures com la tortura. Actualment, aquest procediment encara s vigent a 49 pasos, tots ells de majoria musulmana, especialment per castigar les dones que mantenen relacions sexuals illegals. 

L'execuci per lapidaci sol portar-se a terme estant el reu enterrat fins al coll o lligat d'alguna manera mentre una multitud de gent li llena pedres.

Enllaos externs.
Extracte dels cstigs islmics;
1991 Video d'una lapidaci a l'Iran: Format WMF | Real Player (Pot afectar la sensibilitat);
Musulmans contra la lapidaci;
Web contra la lapidaci i els cstigs inhumans;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146124" title="4 Non Blondes" nonfiltered="3519" processed="3494" dbindex="59447">
4 Non Blondes va ser una banda nord-americana de rock alternatiu, formada el 1989 i dissolta el 1995. 

4 Non Blondes s conegut fonamentalment pel seu reeixit single de 1993 "Whats Up?". Un any desprs, DJ Miko va fer una versi dance de la can que va ser un xit en la rdio i en discoteques. 

El 1995, 4 Non Blondes va participar amb la can "Misty Mountain Hop" en el treball Encomium, un lbum de tribut a Led Zeppelin. 

Linda Perry, la seva lder i cantant, va abandonar el grup el 1995, i, poc desprs, el grup es va dissoldre desprs de gravar per abans de publicar el seu segon lbum. A l'any segent, Linda encet una carrera en solitari, i ha produt canons en lbums de Pink, Christina Aguilera i James Blunt.

Membres.
 Linda Perry -- Cantant;
 Christa Hillhouse -- Baix;
 Shaune Hall -- Guitarra (1989-1992);
 Roger Rocha -- Guitarra (1992-1995);
 Wanda Day -- Bateria (1989-1992);
 Dawn Richardson -- Bateria (1992-1995);

 Discografia: lbums .
 Bigger, Better, Faster, More! (1992);
 Dear Mr. President (Live in Italy) (1993);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146125" title="Hugo Ball" nonfiltered="3520" processed="3495" dbindex="59448">
Hugo Ball (Pirmasens, Alemanya, 22 de febrer del 1886- Montagnola, Sussa, 14 de setembre del 1927) fou autor i cofundador del moviment dadaista de Zuric. Fou amic i bigraf de Hermann Hesse. El maig del 1915, per escapar-se de la Primera Guerra Mundial, va emigrar amb la seva companya Emmy Hennings a Sussa, pas neutral, on va viure la resta de la seva vida.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146126" title="The Specials" nonfiltered="3521" processed="3496" dbindex="59449">
The Specials va ser una banda britnica de ska formada en 1977 a Coventry. 

Al costat de Madness s una de les bandes ms importants que hagi donat el gnere. Actualment estan retirats. Van comenar tocant ska, punk i pop, i ms tard van fusionar tot aquests estils, creant un nou so que va ser conegut com 2 Tone. Els seus temes ms coneguts inclouen A Message To You Rudy, Ghost Town (el seu mxim hit), Too Much Too Young i el seu debut, Gangsters. The Specials ha influit a un munt de bandes al voltant del mn, des de Rancid a No Doubt, passant pels argentins Los Fabulosos Cadillacs . 

Els membres originals de la banda van ser:
 Jerry Dammers;
 Terry Hall;
 Roddy Radiation;
 John Bradbury;
 Sir Horace Gentleman (tamb conegut com Horace Panter);
 Lynval Golding ;
 Neville Staples.

Discografia.
lbums.
 Specials (1979);
 More Specials (1980);
 In the Studio (as Special A.K.A.) (1984);
 Today's Specials (1996);
 Guilty 'Til Proved Innocent! (1998);
 Skinhead Girl (2000);
 Conquering Ruler (2001);

En directe.
 Live at The Moonlight Club (1997);
 Peel Sessions (1987);
 Blue Plate Specials (1999);
 Ghost Town: Live at Montreaux Jazz Festival 1995 (1999) ;

Recopilatoris. 
 The Singles Collection (1991);
  Coventry Automatics Aka the Specials: Dawning of a New Era (1994);
 Too Much Too Young: The Gold Collection (1996);
 Concrete Jungle (1998);
 Best of The Specials (1999);
 Very Best of the Specials and Fun Boy Three  (2000);
 Ghost Town (2004);
 Stereo-Typical: A's, B's and Rarities (2005);
 Greatest Hits (2006);

Senzills.
 "Gangsters" (1979) UK #6 - billed as The Special A.K.A. - other side by The Selecter;
 "A Message To You Rudy"/"Nite Klub" (1979) UK #10;
 "The Special A.K.A. Live!" - ("Too Much Too Young"/"Guns Of Navarone"/"Long Shot Kick De Bucket"/"Liquidator"/"Skinhead Moonstomp") (1980) UK #1 - EP;
 "Rat Race"/"Rude Boys Outa Jail" (1980) UK #5;
 "Stereotype"/"International Jet Set" (1980) UK #6;
 "Do Nothing"/"Maggie's Farm" (1980) UK #4;
 "Ghost Town" (1981) UK #1;
 "The Boiler" (1982) UK #35 - Rhoda & The Special A.K.A.
 "Jungle Music" (1982) - Rico & The Special A.K.A.
 "War Crimes" (1982) UK #84 - The Special A.K.A.
 "Bright Lights"/"Racist Friend"  (1983) UK #60 - The Special A.K.A.
 "Nelson Mandela" (1984) UK #9 - The Special A.K.A.
 "What I Like Most About You Is Your Girlfriend" (1984) UK #51 - The Special A.K.A.

 Enllaos externs .
 Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146130" title="Llamntol" nonfiltered="3522" processed="3497" dbindex="59450">

El llamntol, llamanto, llomanto i ms variants entre les quals almenys a l'empord : llobregant, llongant, llangant (Homarus gammarus) s un crustaci mar de l'ordre decpodes. s el ms gros dels crustacis europeus i pot arribar als 60 cm de llargada. s una parent molt prxim del llamntol americ (Homarus americanus) i de l'escamarl (Nephrops norvegicus), ja que pertanyen a la mateixa famlia Nephropidae. s un parent ms lluny de la llagosta (Palinurus sp.), de la famlia Palinuridae, tot i que els associen popularment degut a la seva mida.

 Descripci .
Posseeix cinc parells de potes com tots els decpodes. El primer parell de potes acaba en dues grans pinces: una d'elles amb les vores esmolades, que utilitzen per tallar, i l'altra amb unes fortes dents que empra per triturar. Els quatre parells de potes restants estan situades en el trax i, encara que bastant petites en relaci amb el seu cos, li serveixen per desplaar-se pel fons del mar. Al davant t tamb dues llargues antenes i quatre ms de molt ms curtes.

La varietat europea, Homarus gammarus, i l'espcie americana, Homarus americanus, es diferencien clarament pel seu color, que s negre blavs amb taques clares en el cas de l'espcie europea, i vermells en l'espcie americana. Tamb es diferencien per la seva abundncia. De fet, la major part dels exemplars que es troben als mercats per al consum hum pertanyen a lH. americanus, ja que l'espcie europea s molt ms escassa.

 Hbitat .
Habita a l'est de l'Oce Atlntic, des de les Illes Lofoten, al nord-oest de Noruega fins a les Illes Aores i el Marroc. Tamb es troba en alguns llocs del Mar Mediterrani i al nord-oest del Mar Negre.

Els llamntols viuen en fons rocosos, sorrencs o fangosos des de la lnia costanera fins ms enll de la plataforma continental, fins als 150 metres de profunditat; rarament, per, es troba ms enll dels 50 metres de fondria. Generalment viuen de manera solitria en fenedures o en caus sota les roques. 

Sn bsicament carronyaires i s'alimenten de molluscs i animals en descomposici; caven per trobar closses o escopinyes i s'alimenten d'algues i tamb de petits peixos. La llargada mitja d'un adult s aproximadament de 23 cm i poden pesar de 700 a 900 grams. Creixen durant tota la seva vida i podem viure molts anys, fet que els permet aconseguir dimensions gegants. Segons el Llibre Guinness dels rcords, el llamntol ms gran va ser capturat a Nova Esccia (Canad) i pesava 20,14 kg. 


 Algunes varietats de llamntols .
 Llamntol americ (Homarus americanus);
 Llamntol europeu (Homarus gammarus);
 Llamntol vermell (Eunephrops bairdii), endmic del Carib;

Enllaos externs.

 Web del Departament d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural de la Generalitat de Catalunya que descriu les espcies regulades del calador mediterrani;
 ;
 Lobster Liberation;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146134" title="Campionat del Mn de waterpolo" nonfiltered="3523" processed="3498" dbindex="59451">
El Campionat del Mn de waterpolo (nom oficial en angls: FINA World Championships) s una competici internacional de waterpolo per a seleccions estatals, que s'organitza cada dos anys, parallelament al Campionat del Mn de nataci.

 Campionats del Mn masculins .


* Del 1992 al 2003 Serbia i Montenegro compet com a Iugoslvia.

 Campionats del Mn femenins .



  Articles relacionats .
Waterpolo;

 Enllaos externs .
Web de la FINA;
Vilacom;

Categoria :Competicions de waterpolo
Categoria :Competicions esportives mundials














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146136" title="Campionat d'Europa de waterpolo" nonfiltered="3524" processed="3499" dbindex="59452">
El Campionat d'Europa de waterpolo s una competici internacional de waterpolo per a seleccions estatals. Es disputa des de 1926 amb diversitat de periodicitats. Actualment s organitzat per la LEN (Lliga Europea de Nataci).

 Campionats d'Europa masculins .


* Del 1992 al 2003 Serbia i Montenegro compet com a Iugoslvia.
** L'any 1962 va haver dues medalles d'argent i cap de bronze.

 Campionats d'Europa femenins .


 Enllaos externs .
Vilacom;

Categoria :Competicions de waterpolo europees
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146142" title="Lliga Mundial de waterpolo" nonfiltered="3525" processed="3500" dbindex="59453">
La Lliga Mundial de waterpolo (FINA Water Polo World League) s una competici de nova creaci (2002), sorgida amb la intenci de capitalitzar la creixent popularitat del waterpolo, principalment a Europa, Amrica del Nord i Austrlia.

La competici s disputada per seleccions estatals durant la temporada amb un premi de mig mili de dlars per al guanyador. L'any 2004 s'inici la competici femenina. s organitzada per la FINA.

 Format .
La lliga es disputa en una primera fase de grups on s'enfronten en partits d'anada i tornada. Els grups, quatre en total, estan format per 3 o 4 equips i distributs segons criteris geogrfics i de rnquing.

La competici s'inicia el juliol. Els tres primers de cada grup avancen a la segona ronda formant dos grups semifinals. Els tres primers de cada grup semifinal es classifiquen per les Super Finals del ms d'agosts.

 Lliga Mundial masculina .


 Lliga Mundial femenina .


 Enllaos externs .
Web oficial a la FINA;
Vilacom;

Categoria :Competicions de waterpolo
Categoria :Competicions esportives mundials










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146146" title="Provncia d'Olbia-Tempio" nonfiltered="3526" processed="3501" dbindex="59454">

La provncia d'Olbia-Tempio (en itali provincia di Olbia-Tempio, en sard provntzia de Terrana-Tmpiu i en gallurs pruvncia di Tarrana-Tmpiu) forma part de la regi de Sardenya dins d'Itlia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146147" title="Tempio Pausania" nonfiltered="3527" processed="3502" dbindex="59455">


Tempio Pausania s una ciutat de Sardenya que fou part de la provncia de Ssser fins el 2001 quan va integrar la nova provncia d'Olbia-Tempio. s a la regi histrica de la Gallura. El com t una superfcie de 214 km i prop de 14.000 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146153" title="A Hard Day's Night" nonfiltered="3528" processed="3503" dbindex="59456">

A Hard Day's Night va ser el tercer lbum de The Beatles i va sortir al mercat al Regne Unit el 10 de juliol de 1964. s la banda sonora de la seva primera pellcula, tamb amb el mateix nom. 

L'lbum mostra el desenvolupament del talent de compositors del grup, per mant l'estructura de canons i instrumentaci del rock and roll bsic. 

La cara A de l'lbum cont les canons de la banda sonora de la pellcula. La cara B, temes que van ser enregistrats per a la pellcula per no van ser-hi inclosos. Una reedici de la mateixa, per,  feta als anys 80 inclou un prleg abans dels ttols de crdit amb I'll Cry Instead en la banda sonora. Aquest va ser el primer lbum dels Beatles ntegrament amb composicions originals, i l'nic signat pel tndem Lennon-McCartney en la seva totalitat.

Llista de canons.
Cara A.
A Hard Day's Night   2:34 ;
I Should Have Known Better   2:46;
If I Fell   2:24;
I'm Happy Just to Dance with You   2:00;
And I Love Her   2:33 ;
Tell Me Why   2:12;
Can't Buy Me Love   2:14;

Cara B.
Any Time at All   2:15;
I'll Cry Instead   1:49;
Things We Said Today   2:40;
When I Get Home   2:20;
You Can't Do That   2:39;
I'll Be Back   2:20;

Enllaos externs.
Pellcula Completa;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146155" title="Vilamajor" nonfiltered="3529" processed="3504" dbindex="59457">


A la comarca del Valls Oriental:
 Vilamajor (Vilamagore): Antiga batllia del Valls que comprenia Sant Pere de Vilamajor, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Juli d'Alfou, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu).
 Sant Pere de Vilamajor: municipi de la subcomarca del Baix Montseny.
 La Fora de Vilamajor: centre histric del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
 Venat de Santa Susanna de Vilamajor: Un dels 7 venats del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
 El Pla de Vilamajor: Un dels 7 venats del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
 Castell de Vilamajor: Castell comtal a Sant Pere de Vilamajor.
 Sant Pere (Vilamajor): esglsia del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
 Santa Susanna de Vilamajor: esglsia del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
 Sant Elies de Vilamajor: Ermita del municipi de Sant Pere de Vilamajor.
 Riera de Vilamajor: riera afluent del riu Mogent.
 Sant Antoni de Vilamajor: municipi de la subcomarca del Baix Montseny.
 Vilanova de Vilamajor: antic nom del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.
 Rdio Vilamajor: emissora  de rdio municipal de Sant Antoni de Vilamajor.

A la comarca de la Noguera:
 Vilamajor (ger) : s un poble del municipi d'ger.

A la comarca de l'Anoia:
 Vilamajor (Pujalt) : s un poble del municipi de Pujalt.
 Sant Joan de Vilamajor: s una ermita romnica de Vilamajor de Pujalt (Anoia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146156" title="Comuna de Makemo" nonfiltered="3530" processed="3505" dbindex="59458">

Makemo s una comuna de la subdivisi Tuamotu-Gambier de la Polinsia Francesa, situada al centre de l'arxiplag.

La comuna consta de quatre comunes associades (Makemo, Katiu, Raroia i Taenga) i un total de d'onze atols.


1  Superfcie de terra emergida. En un atol es distingeix la superfcie total composta per la llacuna i la corona d'esculls que en part s emergida.
2  Els tres atols formen les illes Raevski





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146157" title="Marutea Nord" nonfiltered="3531" processed="3506" dbindex="59459">

Marutea s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. S'anomena Nord per distingir-lo de Marutea Sud, a la comuna de Mangareva. Administrativament depn de la comuna de Makemo.

Geografia.
Est situat a 24 km al sud-est de Makemo i a 30 km al sud-oest de Nihiru. La superfcie emergida s de 2,7 km . La llacuna, de 458 km , disposa d'un pas navegable. s deshabitat. 

Histria.
Va ser descobert, el 1773, per James Cook. Histricament s'ha conegut amb el nom Furneaux. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146164" title="Andrs Valero Castells" nonfiltered="3532" processed="3507" dbindex="59460">
Andrs Valero Castells  (Silla, 1 de mar del 1973) s compositor, pedagog musical i director d'orquestra. Ocasionalment signa Andrs Valero-Castells.

 Biografia .
Estudi als conservatoris superiors de Valncia i Mrcia amb els professors Vicente Ramn Ramos, Enrique Garca Asensio, Eduardo Cifre, Manuel Galduf, Francesc Tamarit, Jos Mara Vives, Vicente Campos, Pilar Fuentes i Pilar Valero. Obtingu les titulacions superiors de trompeta, solfeig, teoria, transposici i acompanyament, i les de professor de piano, i de composici i instrumentaci, contrapunt i fuga, i harmonia. Ha ampliat la seva formaci amb gran nombre de cursos de composici, direcci i trompeta .

Com a compositor, fins al 2007 ha escrit ms de 60 obres per a orquestres, banda, cor, conjunts de cambra, instruments sols i en grups petits, amb les qu ha obtingut diversos premis a Europa i als Estats Units. Moltes de les seves composicions han estat publicades en editorials estrangeres, i aix els ha donat molta difusi arreu. Les seves obres ms conegudes siguin, possiblement, La vall de la Murta, El Monte de las nimas i la Ma-Chacona. Valero Castells s directiu de la COSICOVA (Associaci de Compositors Simfnics Valencians).

Ha dirigit la Banda Sinfnica del Conservatorio Superior de Msica de Mrcia (1994-1995), la Banda Simfnica de la Societat Artstica i Musical de Picassent (1995-2004) i la Banda de la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) (2003). En l'actualitat (2007) s director de lEnsemble Estudi Obert  i de la Banda Simfnica del Centre Instructiu Musical de Mislata (2004- ) . Com a director convidat, ha portat la batuta davant d'un gran nombre d'orquestres i bandes; entre elles, la Banda Federal de la Comunitat Valenciana, la Banda Simfnica Municipal d'Alacant i la de Madrid. Tamb ha dirigit el grup instrumental "Tetragrama". Va ser trompeta solista de l'Orquestra Internacional del XXV Festival "Music Meeting" a Espinho (Portugal) el 1994, de l'Orquestra de la Regi de Mrcia, i de les orquestres simfniques dels conservatoris superiors de Valncia i de Mrcia.

Andrs Valero ha destacat tamb en el camp de la pedagogia musical. Entre els anys 1992 i 1995 va ser professor de trompeta i piano al Conservatori Professional de Sria, al Conservatori Superior "Manuel Massotti Littel' de Mrcia, i al Conservatori Municipal de Silla. D'all pass a fer de professor de msica a l'IES Enric Valor de Silla (1996-02). En l'actualitat (2007) s professor de composici i instrumentaci al Conservatori Superior de Msica de Valncia  i de trompeta al Conservatorio Profesional de Msica de Cartagena .

s germ del tamb compositor i pedagog musical Francisco Jos Valero-Castells, que el 2004 li dedic l'obra Los 11 en punto. Conjuntament han compost dues d'obres.

 Obres . 
mencions av. sn una numeraci prpia de l'autor, equivalent a lopus que s'utilitza per numerar les obres de molts altres compositors

 Aquelarre, av. 9 (1992, rev. 2002), per a quatre trompetes;
 Belisana, av. 25 (1997), per a quintet de vent ;
 La catedral, av. 4 (1991), per a cinc trompetes;
 Cuarteto nombre 2, av. 41 (2001) , per a 4 saxfons;
 Cuatro piezas (1990/1993), per a quintet de metall;
 Divertimento, av. 20 (1995), per a 4 saxfons;
 Dodi, av. 30 (1999, rev. 2003), per a viol, violoncel i piano;
 Fantasia concertante, av. 11 (1993), per a flauta i piano;
 Festiva, av. 55 (2004), per a clarinet i vibrfon;
 Fusta, av. 47 (2003), per a conjunt d'idifons de fusta;
 Gabadaf, av. 34 (1999, rev. 2004), per a trompeta i marimba;
 Harem, av. 5 (1991), per a saxfon, o obo i piano;
 Impromptu, av. 23 (1995), per a trompeta;
 Impromptu (tuba, tubae...), av. 17 (1994), per a tuba;
 Ma-Chacona: tocata, av. 52 (2004), per a piano. Obra obligada en el 14. Concurs Internacional "Jos Iturbi" de Valncia ;
 El mito de la caverna, av. 14 (1993), per a obo;
 Pequea fantasia en Do, av. 24 (1995), per a 4 trompes;
 Polifonia d'identitats, av. 59 (2005), per a veu i quartet;
 R R R R!, av. 40 (2000), per a quatre caixes. Premi de l'I Concurs Internacional de Composici per a Percussi, Cocentaina;
 Rapsodia rtmica, av. 10 (1992), per a trompeta i piano;
 Romance del Duero, av. 31 (1999), per a veu i piano, sobre un text de Gerardo Diego. N'hi ha versi per a viol i piano (2005);
 Sexteto en tres movimientos (1997), per a quintet de metall i piano, obra coescrita amb el seu germ Francisco Jos;
 Suite nombre 2, av. 13 (1993), per a metall, piano i percussi;
 Tres nocturnos (1990/1991), per a piano;
 Tres piezas breves, av. 12 (1993, rev. 2001), per a tres trompetes;
 Trptico, av. 21 (1995), per a quintet de vent fusta;
 Las tres rosas del cementeri de Zaro, av. 18 (1994), per a trompa ;
 Tromboneras, av. 19 (1995), per a 4 trombons;
 Variaciones sobre un tema de Joaqun Rodrigo, av. 36 (2000), per a trompa i piano;
 Variaciones sobre un tema de Vivaldi, av. 58 (2005), per a tuba i quintet de vent;
 Vulcan 500, av. 50 (2003), per a trio de metall, piano i percussi;

 Per a orquestra .
 Africana, av. 54 (2004), obra inspirada en el folklore afric . N'hi ha versi per a banda simfnica (2005);
 Autopsicografia (2002), per a veu i orquestra, basat en textos de Fernando Pessoa ;
 Cagiana 3.33, av. 44 (2002), per a 13 instruments;
 Concierto nombre 1, av. 16 (1994), per a trompeta i orquestra de corda. N'hi ha versions per a banda (1998) i per a trompeta i piano (1994);
 Concierto para animales, presentador/es, nios i orquesta, av. 49 (2003), amb text tret de la literatura popular colombiana;
 Dualis, av. 28 (1998, rev. 2004), per a orquestra de corda. Tamb t versi per a orquestra de cambra;
 Los fusilamientos de Goya, av. 45 (2002);
 El Monte de las nimas, av. 38 (2000), per a orquestra simfnica ;
 Pegasus - Concierto nm. 2, av. 60 (2005), per a trompeta piccolo, orquestra de corda i quartet de trompetes;
 Polifemo i Galatea (2006), basat en l'obra de Luis de Gngora;
 Rapsdia de temes valencians (2006);
 Sinfonia nm. 3 "Epidemia Silenciosa", av. 61 (2006), dedicat a la seva mare, malalta d'Alzheimer (Comentaris d'Andrs Valero);

 Per a banda .
 Concierto para lminas i ensemble de viento, av. 29 (1998), premi "Maestro Villa" 2001. N'hi ha versi per a lmines i piano (2002);
 Dredred, av. 26 (1999);
 Fa ra ri ri r, av. 48 (2003);
 Himne de Silla (1995), per a veu i banda, coescrit amb el seu germ Francisco Jos;
 Polifemo, av. 39 (2000), obra d'interpretaci obligada al Concurs Internacional de bandes de msica de Valncia 2001;
 Sinfonia nombre 1 La Vall de la Murta, av. 43 (2001-2002) ;
 Sinfonia nm. 2 Teognica, av. 46 (2002-2003) ;

 Msica de cambra .
 Burrrundi, av. 56 (2005), per a octect de percussi ;
 Custom (Vulcan 800), av. 50 (2005), per a conjunt instrumental;
 Fanfarria de plata, av. 53 (2004), per a 25 msics;
 Miniatura, av. 37 (2000), per a septet de vent;
 Preludi, av. 42b (2004), per a octet de vent;
 Preludi i fuga, av. 42 (2001), per a octet de dobles canyes;
 Prex, av. 33 (2000), per a nonet;
 Reencontres, av. 57 (2005), per a 4 trompetes, 4 corns, 3 trombons i tuba;
 Valentia 2004, av. 51 (2003), fanfrria per a 18 trompes ;

 Obres per a cor .
 Cinco canciones (1995/2000), per a cor mixt a 4 veus;
 Pange lingua, av. 32 (1999), per a cor mixt a 8 veus;
 Sin dudarlo ir (1995, rev. 2004), per a cor mixt a 4 veus;

 Bibliografia .
 Obres d'Andrs Valero .
 Andrs Valero Castells La Carxofa de Silla, part I publicat a la revista de Silla Algudor nombre 1 (2000);
 Andrs Valero Castells Concierto para animales Pontevedra: Kalandraka, 2005 ;
 Andrs Valero Castells Concerto para animais Pontevedra: Kalandraka, 2005;

 Obres sobre Andrs Valero .
 Vicent Porta Asensi Andrs Valero Castells: persona, educando, msico, director, profesor, article publicat a Msica i poble nombre 121 (2003);
 Xavier Cunyat Ros Un rapsode a la ciutat, extens article publicat a Algudor nombre 2 (2001);

 Arxius de so .
 Fragments de la Fanfarria de plata, en interpretaci d'un ensemble de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana
 Teognica, interpretat per la Uni Musical de Llria

 Enllaos .
 Plana web personal d'Andrs Valero ;
 Brevssim resum biogrfic ;
 Obres d'Andrs Valero;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146166" title="Tepoto Sud" nonfiltered="3533" processed="3508" dbindex="59461">

Tepoto s un dels tres atols de les illes Raevski, a l'arxipleg de les Tuamotu de la Polinsia Francesa. S'anomena Tepoto Sud per distingir-lo de Tepoto Nord situat a les illes de la Decepci en el mateix arxiplag. Administrativament depn de Katiu, comuna associada a la comuna de Makemo.

Geografia.
s un atol ovalat de 3 km de llarg i 2,4 km d'ample, amb una superfcie emergida d'1,8 km , ms 2,7 km  d'esculls i 1,6 km  de la llacuna interior. s l'atol ms petit de la Polinsia Francesa. Est situat a 20 km al sud-oest d'Hiti. La llacuna interior disposa d'un pas navegable. 

s deshabitat i visitat ocasionalment des dels atols vens per pescar i recollectar cocos. 

Histria.
Va ser descobert, el 1768, per Louis Antoine de Bougainville. El 1820 Bellingshausen el va anomenar Raevsky, nom que es va estendre al grup de tres atols molt prxims. Maurac el va anomenar Eliza, i Wilkes, Tipotu o Bacon Island.

Una llegenda explica que l'or robat a una esglsia del Per es va enterrar en aquest atol.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146178" title="Santa Maria del Barri" nonfiltered="3534" processed="3509" dbindex="59463">

Santa Maria del Barri s una esglsia romnica que es troba a la poblaci de Tona a la comarca  d'Osona.

Histria. 
Van ser els seus fundadors Mir Gotmar i la seva muller Eicolina, que van reconstruir-la en l'any 1073, sobre una altra documentada en l'any 1011. Per les destrosses sofertes durant els terratrmols de 1425, es va haver de restaurar, sent els seus patrons els senyors de Barri o Desbarri, que ms tard van cedir els seus drets de propietat al mas Planell, els quals els van conservar fins al segle XVIII, quan l'esglsia va passar a ser parroquial en substituci de la de Sant Andreu del Castell de Tona.

La seva ltima restauraci va ser el 1992 realitzada per la Generalitat de Catalunya.

L'edifici. 
Del segle XII, originalment tenia una sola nau, per en les seves reconstruccions es va ampliar a tres naus, sostingudes per pilars i arcs gtics amb claus de volta esculpides. T un absis semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera. En la part exterior sense ornamentaci, es pot observar en un contrafort de l'absis un relleu representant la figura d'un quadrpede.

El campanar s de planta quadrada de quatre pisos, amb finestres dobles separades per una columneta amb capitell en el primer pis i amb finestres d'arc de mig punt en la resta

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146187" title="Bernat Jofre Roca" nonfiltered="3535" processed="3510" dbindex="59464">
Bernat Jofre i Roca (Andratx 1902- Vaud, Sussa 1969) va ser un poltic republic mallorqu que arrib a ser batle de Palma.

Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa, a Mallorca havia estat director de Maricel  i Andraitx  i entre el 1927-1933 va ser el mxim responsable de l'Hotel Victria.

La seva carrera poltica comen al 1931 quan fou elegit regidor de Palma i n'exerc l'alcaldia entre el juny de 1932 i el gener de 1933. El febrer de 1936 va ser un dels candidats del Front Popular i l'abril del mateix any sort elegit compromissari per triar el president de la Repblica.

Havia participat a la fundaci d'Acci Republicana de Mallorca (1932) com posteriorment tamb ho feu amb Esquerra Republicana Balear (1934).

El comenament de la Guerra Civil l'apleg a la capital d'Espanya mentre exercia la seva tasca de tinent de batle i poc desprs collabor en la fallit desembarcament a Mallorca del capit Bayo.

Sort de l'estat ja el desembre de 1936 com a agregat al consolat de la Repblica espanyola a Nia essent-ne nomenat cnsol al 1938.

S'exili a Veneuela al 1939 on treballa a la publicaci Ahora i amb la propaganda a favor dels EUA i el Regne Unit. Per aquesta relaci conegu a Nelson Rockefeller fins el punt de ser anomenat apoderat dels bns del financer a Veneuela i vice-president de la International Basic Economic Corporation en aquest pas sud-americ. Els anys seixanta treball com a traductor de les Nacions Unides a Ginebra. A partir de 1964 torn a Mallorca combinant les estades amb Sussa on mor.





Referncies.
Gran Enciclopdia de Mallorca, vol 7, 200p;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146197" title="beda" nonfiltered="3536" processed="3511" dbindex="59465">

beda  s un municipi de la provncia de Jan (Andalusia). Capalera de la Comarca de la Loma.

L'any 2003 el seu centre renaixentista fou nomenat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146198" title="Devil May Cry" nonfiltered="3537" processed="3512" dbindex="59466">


Devil May Cry (tamb conegut com DMC) s un joc d'acci creat per Capcom Production Studio 4 i publicat per Capcom l'any 2001 per la PlayStation 2. Els successos que es duen a terme en aquest joc es troben en segon lloc en l'ordre cronolgic de la histria, trobant-se desprs de Devil May Cry 3 i abans que Devil May Cry 2.
Situat en l'poca actual en la fictcia Illa de Mallet, la histria es centra en els personatges de Dante i Trish i la seva lluita contra el prncep de les tenebres, el Gran Mundus.

 Argument .


Devil May Cry comena amb Dante que es atacat en la seva oficina per una misteriosa dona anomenada Trish. Ell l'impresiona al aturar fcilment el seu atac, i li diu que ell caa dimonis per venjarse d'aquells que van matar a la seva mare i al seu germ. Ella li diu que el seu atac era una simple prova, i que el prncep de les tenebres Mundus, que Dante fa responsable de la mort de la seva familia, esta planejant tornar. L'escena salta a la seva arribada a un enorme castell, on sobtadament Trish desapareix pujant per una pared.

Dante explora el castell i es troba els enemics bsics del joc, marionetes demonaques. Tamb es troba una nova espasa Alastor, i lluita contra el seu primer gran rival, una aranya demoniaca gegant. Dante guanya el combat, per aix es torna un tema recurrent, ja que el rival derrotat reapareix ms tard en un corredor, obligant al jugador a escollir un estret passads o lluitar en el jard. Desprs de l'exploraci forosa i el combat, Dante lluita contra un dimoni anomenat Nelo Angelo, el qual impressiona a Dante per la seva confiana. El dimoni estava guanyant, per sobtadament es veu la meitat de l'amulet que Dante porta, fent que aquest es retiri del combat. El dimoni ataca dues vegades ms en missions posteriors, on es revela que era el germ bess de Dante, Vergil. Desprs de la derrota final de Vergil, el seu amulet s'uneix amb la meitat del seu germ, i l'Espasa de fora, l'espasa inicial que pertanyia al seu pare, es converteix en la poderosa espasa Sparda.

Quan Dante torna a trobar-se amb Trish, aquesta li revela que ella tamb treballa per Mundus. Per quan la seva vida esta en perill, Dante decideix salvar-la dient que noms ho ha fet per la semblana que t a la seva mare, i l'avisa de qu marxi. Ms tard quan es prepara per lluitar contra Mundus, qui est a punt de matar a Trish, Dante torna a salvar-la i es ferit. Quan Mundus est a punt de fer el cop final, Trish rep l'atac. Aix fa que el poder ocult de Dante desperti. Llavors Dante i Mundus lluiten en un altre realitat.

Dante surt victoris del combat, i deixa l'amulet i l'espasa amb el cos immbil de Trish abans de marxar. Mundus retorna i arracona a Dante, qui ha tornat a la seva fora normal, abans de qu ell pogus escapar de l'illa; llavors Trish apareix i dna a Dante el seu poder. Dante derrota a Mundus, qui tenia l'intenci de tornar i governar en el mn dels humans. Quan Trish es vol disculpar comena a plorar, i Dante li diu que ella s'ha convertit en una humana i que no s ms un dimoni, perqu els dimonis mai ploren. Dante i Trish fugen en avi abans de qu l'illa es destrueixi. Desprs dels crdits, es revela que Dante i Trish treballen junts com a companys, i que han reanomenat l'oficina amb el nom de "Devil Never Cry". 

Refernces.







 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146199" title="Sant Andreu del Castell de Tona" nonfiltered="3538" processed="3513" dbindex="59467">

Sant Andreu del Castell de Tona, s una esglsia romnica que es troba propera a la poblaci de Tona a la comarca d'Osona.

Histria. 
L'esglsia documentada per la seva consagraci en l'any 889, va ser substituda per una altra d'arquitectura llombarda, datada en la primera meitat del segle XI. Es van fer reformes posteriors, durant els segles XVII i XVIII, afegint capelles laterals, un campanar i la portada renaixentista. El culte es va mantenir fins al segle XVIII, que es va traslladar a l'esglsia de Santa Maria del Barri. En unes excavacions arqueolgiques, efectuades en l'any 1943, es van trobar restes de l'antiga esglsia del segle IX, tombes antropomorfes, monedes i un capitell preromnic, que es conserven en el museu de Tona. 

En 1988 la va restaurar la Generalitat de Catalunya.

L'edifici. 
s d'una sola nau, coberta amb volta de can, capada per un absis semicircular amb tres finestres, una tapada pel campanar, pel que no s'aprecia en l'exterior. La capella de l'esquerra t una volta apuntada i en la de la dreta, la t de creueria amb el campanar al costat, de torre de planta rectangular.

En l'exterior, l'absis est decorat amb arcuacions cegues entre lesenes (propi de l'arquitectura llombarda); la mateixa decoraci es repeteix en els murs del nord i del sud. En la part de l'oest les arcuacions s'adapten a la forma de la coberta de l'edifici. T tamb en aquesta faana, centrada, una finestra en forma de creu. La porta d'entrada amb arc de mig punt es troba en el mur sud.

Enllaos externs.
Fitxa i fotos de Sant Andreu del Castell de Tona

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146202" title="Sant Miquel de Vilageliu" nonfiltered="3539" processed="3514" dbindex="59468">
Sant Miquel de Vilageriu s una esglsia romnica situada al costat de la masia de Vilageriu a 500 m del nucli urb de Tona a la comarca d'Osona.

s esmentada a l'any 958 com situada in Villa Gerile, ja que depenia dels senyors de Rocafort que tamb eren senyors de Vilageriu.

L'edifici. 
L'esglsia del segle X va ser reedificada en el segle XII i reformada en el XVIII, encara que sense grans modificacions.

Consta d'una sola nau, dividida en tres trams amb arcs torals, les columnes sn semicilndriques i amb volta de secci rectangular. L'absis semicircular t volta de can. 

A l'exterior, noms l'absis t decoraci d'arcuacions llombardes sense lesenes i dues finestres. En el mur sud hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt. 

T un petit campanar de cadireta d'un sol forat, collocat en la part oest de l'esglsia.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146204" title="Decpode" nonfiltered="3540" processed="3515" dbindex="59469">


Els decpodes (Decapoda) sn un ordre de crustacis malacostracis, que comprn nombroses famlies amb exemplars coneguts, especialment pel seu inters gastronmic, com els crancs (Brachyura), llagostes (Palinuridae), llamntols (Nephropidae), etc. Molts decpodes sn carronyers.

 Anatomia .
Com el seu nom ho indica, tots els decpodes tenen deu (deca) potes locomotores (poda) o pleopodis. Dels vuit parells d'apndixs torcics caracterstics dels crustacis les potes sn els ltimes cinc apndixs. Els tres primers parells d'apndixs frontals, els maxillpedes, sn la transformaci de tres parells de pereiopodis, i funcionen com unes mandbules. 

En molts decpodes, el primer dels cinc parell de potes est transformat en un parell de pinces. La pina s'anomena quelae, i per aix aquests apndixs s'anomenen quelpedes. Altres apndixs es troben a l'abdomen, on cada segment s capa de transportar un parell de pleopodis, i els ltims anomenats uropodis, formen part de la cua junt amb el darrer segment de l'abdomen, el tlson.

 Classificaci .
La classificaci en l'ordre Decapoda (Latreille, 1802) depn de l'estructura de les brnquies i de les potes, i de la manera en la qual les seves larves es desenvolupen, donant lloc a dos subordres:
 Dendrobranchiata, Bate, 1888;
 Pleocyemata, Burkenroad, 1963;

La segent classificaci en superfamlies segueix la proposta de Martin i Davis, amb alguns canvis d'acord a recents estudis morfolgics i molleculars .






 1. Dendrobranchiata .
Es subdivideix en 2 superfamlies:
 Penaeoidea  ;
 Sergestoidea  ;

 2. Pleocyemata . 
s un subordre molt extens que se subdivideix en 7 infraordres : 
 Anomura ;
 Astacidea ;
 Brachyura  ;
 Caridea ;
 Palinura  ;
 Stenopodidea ;
 Thalassinidea  ;

La llista de la NCBI (National Center for Biotechnology Information)
 afegeix un infraordre ms,
Glypheoidea, amb una nica famlia, Glypheidae.

L'infraordre Achelata ha estat proposat per Scholtz & Richter (1995) per no t el reconeixement de molt especialistes.

 2.1 Anomura . 
Comprn 4 superfamlies:
 Galatheoidea ;
 Hippoidea  ;
 Lomisoidea  ;
 Paguroidea ;

 2.2 Astacidea .
Comprn 5 superfamlies:
 Astacoidea ;
 Enoplometopoidea  ;
 Glypheoidea ;
 Nephropoidea ;
 Parastacoidea ;

 2.3 Brachyura . 
Es subdivideix en dues seccions:
 Secci Dromiacea . Consta de 3 superfamlies:
 Dromioidea  ;
 Homolodromioidea  ;
 Homoloidea ;

 Secci Eubrachyura . Consta de 21 superfamlies:
 Bellioidea  ;
 Bythograeoidea  ;
 Calappoidea  ;
 Cancroidea  ;
 Cryptochiroidea  ;
 Cyclodorippoidea  ;
 Dorippoidea  ;
 Gecarcinucoidea  ;
 Grapsoidea ;
 Hymenosomatoidea  ;
 Leucosioidea  ;
 Majoidea  ;
 Ocypodoidea  ;
 Parthenopoidea  ;
 Pinnotheroidea  ;
 Portunoidea  ;
 Potamoidea  ;
 Pseudothelphusoidea  ;
 Raninoidea  ;
 Retroplumoidea  ;
 Xanthoidea  ;

 2.4 Caridea .
Inclou 15 superfamlies:
 Alpheoidea ;
 Atyoidea  ;
 Bresilioidea  ;
 Campylonotoidea  ;
 Crangonoidea ;
 Galatheacaridoidea  ;
 Nematocarcinoidea  ;
 Oplophoroidea  ;
 Palaemonoidea  ;
 Pandaloidea  ;
 Pasiphaeoidea  ;
 Procaridoidea  ;
 Processoidea  ;
 Psalidopodoidea  ;
 Stylodactyloidea  ;

 2.6 Palinura .
Comprn 2 superfamlies:
 Eryonoidea  ;
 Palinuroidea  ;

 2.6 Stenopodidea .

 2.7 Thalassinidea . 
Comprn 3 superfamlies:
 Axioidea ;
 Callianassoidea  ;
 Thalassinoidea ;

 Referncies .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146207" title="Malacostraci" nonfiltered="3541" processed="3516" dbindex="59470">


Els malacostracis (Malacostraca) sn la major classe de crustacis existent que inclou gaireb tots els crustacis ms coneguts:
 el cranc, la llagosta, el llamntol i l'escamarl (decpodes);
 la galera (estomatpodes); ;
 la panerola (ispodes);
 el krill (eufausiacis).

La paraula malacostraca prov del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primera cop per Aristtil, a fi de diferenciar aquests animals dels molluscs de closca dura, com les closses o les ostres.

 Morfologia .
Tenen el cos format per 19 segments, cinc de ceflics, vuit de torcics i sis d'abdominals (set en els leptostracis), i una closca que recobreix el trax. Cal destacar:



 Cfalon o cap amb cinc segments, dues antnules i dues antenes, aix com l'aparell bucal.
 Trax format per vuit segments o toracmers; en la majoria de grups, els primers 1, 2 o 3 segments es fusionen amb el cfalon i els seus apndixs esdevenen maxillpodes que collaboren en el tractament de l'aliment; la resta dels segments torcics (set, sis o cinc) son lliures i formen el perion, cadascn amb un parell de potes locomotores o pereiopodis, de vegades acabades en pina. El cefalotrax pot cobrir-se per una closca fruit de la fusi de 3 segments.
 Plon o abdomen, amb sis (set) segments. ;
 Ulls compostos sssils o pedunculats.
 Estmac de dues cambres.
 Sistema nervis centralitzat.

 Classificaci .

Amb ms de 42.000 espcies descrites, aquest grup ja representa uns dos teros de totes les espcies de crustacis conegudes i cont tots els exemplars que sn de mida gran. Pel que fa al registre fssil, els primers malacostracis van aparixer en el Cambri.

La seva taxonomia s objecte de controvrsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.

D'acord amb la proposta de Martin i Davis tot i que aquesta taxonomia est en desenvolupament i, per tant, segons la referncia poden existir diferncies en la classificaci.

Fonamentalment la Classe Malacostraca  es divideix en tres subclasses:
 Phyllocarida ;
 Hoplocarida ;
 Eumalacostraca  ;
___________________________________

 1. Phyllocarida . 
Inclou quatre ordres, tres d'ells extints ( ):
 Archaeostraca  ;
 Hoplostraca  ;
 Canadaspidida  ;
 Leptostraca ;
___________________________________

 2. Hoplocarida . 
Amb un sol ordre:
 Stomatopoda  ;
___________________________________

 3. Eumalacostraca . 

Es subdivideix en tres superordres:
 3.1 Syncarida  ;
 3.2 Peracarida   ;
 3.3 Eucarida ;

 3.1 Syncarida . 
Inclou tres ordres, un d'ells extint: 
 Palaeocaridacea  ;
 Bathynellacea  ;
 Anaspidacea ;

 3.2 Peracarida . 
Inclou nou ordres:
 Spelaeogriphacea  ;
 Thermosbaenacea  ;
 Lophogastrida  ;
 Mysida  ;
 Mictacea  ;
 Amphipoda  ;
 Isopoda  ;
 Tanaidacea  ;
 Cumacea ;

 3.3 Eucarida . 
Inclou tres ordres:
 Euphausiacea  ;
 Amphionidacea  ;
 Decapoda ;

Referncies.


Enllaos externs.


Projecte de l'rea de Zoologia per a l'ESO. M Carme Als;
 Introduction to the Malacostraca. University of Berkeley (California);
Web Animaldiversity (University of Michigan);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146211" title="MIFAS" nonfiltered="3542" processed="3517" dbindex="59471">
MIFAS (Minusvlids Fsics Associats) s l'associaci de persones amb disminuci fsica de les comarques de Girona.

Fundada l'any 1979, s l'entitat referent a Girona i tamb t especial importncia a la resta de Catalunya. A finals de l'any 2006 comptava amb 2.700 associats. L'entitat s la promotora de diverses empreses que sn centres especials de treball i tamb de la Fundaci MIFAS que gestiona els serveis d'atenci a les persones ms afectades.

Enllaos externs.
 http://www.mifas.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146214" title="Nintendo iQue" nonfiltered="3543" processed="3518" dbindex="59472">


La iQue Player (tamb Nintendo iQue o simplement iQue) s una consola de videojocs fabricada per iQue, una empresa mixta entre Nintendo i el cientfic xins-americ Dr. Wei Ien. La consola t la forma d'un comandament i es connecta directament a la televisi. De moment noms es ven a la Xina, principalment per la pirateria del pas. 

La iQue Player respon als interessos mercantils de la Xina. Nintendo volia oferir un sistema barat i assequible en lnies generals que pogus introduir-se rpidament. 

La iQue s'anuncia per primera vegada en el Tokyo Game Show del 2003, i s llanada en les principals ciutats de la Xina el 17 de novembre de 2003. Es va planejar un llanament al Jap a mitjans d'octubre del 2004, per va ser ajornat sense data. iQue i Nintendo no tenen plans per a llanar-la als Estats Units, Europa (com tampoc als Pasos Catalans) o Austrlia. No obstant aix es localitzen exemplars en llocs web de subhastes online i botigues especialitzades de videojocs. 

El comandament mant les funcions bsiques d'una Nintendo 64: creuera digital, estic analgic, start, triggers L i R, gallet Z, botons de funci A i B i direccionals C, generalment per a controlar la cmera. Fsicament s prcticament idntic als models oferts per SEGA amb Dreamcast i Microsoft amb Xbox. 

Els jocs s'emmagatzemen en una targeta flash de 64MB inclosa en un cartutx que es connecta directament a la consola. Els jocs es compren en una mquina "iQue depot" en el qual sn carregats al cartutx per a jugar-los ms tard, en lnia amb el Famicom Disk System. Si s'esborra accidentalment (o cal esborrar-lo per estar ple el cartutx), pot tornar a carregar-se ms tard sense haver de realitzar pagaments addicionals. La iQue ve amb tres possibles demos: The Legend of Zelda: Ocarina of Time, Super Mario 64, i Star Fox 64. Aquestes demos sn versions completes limitades en el temps dels jocs. Les versions completes d'aquests tres jocs estan disponibles, juntament amb altres grans xits de Nintendo com el Doctor Mario, Mario Kart 64, Wave Race 64, i F-Zero X. 

Caracterstiques tcniques. 

La iQue es basa en la Nintendo 64, per la seva CPU corre el doble de velocitat del rellotge i usa tecnologia System on a chip per a reduir la grandria. Es pot jugar a jocs de Nintendo 64 i Super Nintendo adaptats especficament per al sistema.

CPU: R-4300 64Bit CPU, 93,75 MHz;
Memria: 4Mb RAMBUS;
Grfics: 100.000 polgons/segon, 2,09 milions de colors;
So: ADPCM 64;

 Videojocs disponibles per la iQue.



 Enllaos externs .
Nintendo ;
Lloc web oficial de iQue ;
Notcia a Lik-Sang sobre la consola;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146218" title="Iruka Umino" nonfiltered="3544" processed="3519" dbindex="59473">
L'Iruka Umino (      , Umino Iruka?) es un personatge a l'anime i el manga Naruto.



L'Iruka apareix a la primera part com a professor d'en Naruto a l'acadmia de ninges i te un vincle especial amb ell: els dos van perdre els pares des que eren petits i a l'acadmia, solien fer rucades que els feia quedar malament per cridar l'atenci.

L'Iruka va perdre els pares per culpa de l'atac del Ky bi quan noms tenia 11 anys, per al contrari d'altra gent, va saber veure a en Naruto com un noi normal i no com una guineu destructora, motiu pel qual l'aprecia encara que vulgui cridar l'atenci sempre. Es per aix, la primera persona que reconeix en Naruto, i aix es alg molt important per ell.

Altres dades.

Vila: Konoha.
Edat: 23 anys al comenar, 25 anys a la segona (Naruto Shippudden) .
Data de Naixement: 26 de maig;
Altura: 1,78 m a la primera part;
Pes: 66,9 kg a la primera part;
Grup sanguini: O;
Grau ninja: Chunnin.
Professor: No se sap.
Li agrada: El Ramen i les fonts termals;
Odia: Quan en Naruto vol cridar l'atenci;
Objetius: Que tots els seus alumnes esdevinguin bons ninges.
Grup: No se sap;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146220" title="CD49d" nonfiltered="3545" processed="3520" dbindex="59474">

CD49d s una subunitat de la integrina alfa. Copon la meitat del receptor limfoctic  4 1.

Enllaos externs.
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146222" title="Receptor de la mannosa" nonfiltered="3546" processed="3521" dbindex="59475">


El receptor de la mannosa o CD206 s una lectina depenent de calci. S'ha investigat com a diana de vacunaci.

Vegeu tamb.
 Mannosa;

Referncies.


Enllaos externs.
 ;
 http://users.path.ox.ac.uk/~cholt/sgMMR.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146223" title="Gran Premi de Canad del 1976" nonfiltered="3547" processed="3522" dbindex="59476">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1976, disputat al circuit urb de Mosport el 3 d'octubre del 1976.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Patrick Depailler   1' 13. 817  ;
 Pole: James Hunt;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146224" title="Mylo (Sony)" nonfiltered="3548" processed="3523" dbindex="59477">



El mylo Personal Communicator (o simplement mylo) s un dispositiu creat i distribut per Sony per a la missatgeria instantnia porttil i altres formes de comunicaci per la xarxa, visitant pgines web (utilitzant Opera) i per a la reproducci transferncia d'arxius a altres sony mylo. Aquest dispositiu t una pantalla que es llisca cap amunt per a revelar un teclat QWERTY. El nom "mylo" ve de "My life Online". En utilitzar el Wi-fi en comptes de xarxes mbils, el mylo est pensat per a persones d'entre 18 i 24 anys.

En utilitzar xarxes WiFi per connectar-se a Internet en lloc de les xarxes cellulars GSM, CDMA o 3G (utilitzades normalment pels equips de la seva mateixa grandria i funcionalitat) rebaixa el cost de navegaci, encara que pugui dificultar la disponibilitat d'un punt d'accs. 

El mylo s capa de reproduir video en format MPEG-4, udio en format MP3, ATRAC i WMA (incloent suport DRM), fotos en format JPEG, PNG i BMP. Pot usar-se com a telfon Skype, connectar-se a Google Talk i Yahoo! Messenger i inclou un senzill editor de text. 

 Connectivitat . 

Amb la configuraci USB per defecte (MSC) el mylo es comporta com a un dispositiu d'emmagatzematge massiu USB (igual que un pendrive o un disc dur extern USB). Se li pot transferir llavors msica i altres fitxers des d'un PC amb el soft SonicStage installat, amb noms arrossegar i soltar mitjanant un gestor de fitxers. A la manera MTP pot sincronitzar fitxers d'udio mitjanant Windows Media Player 10. Mentre est connectat per USB, el mylo mostra a la seva pantalla la manera USB que s'est utilitzant i suspn qualsevol altre programa que s'estigus executant. 

La connexi WiFi 802,11b arrenca amb el bot lliscant Wireless LAN o automticament quan una de les aplicacions del mylo que requereixi Internet (p.ex., Skype, Yahoo! Messenger, Google Talk, Opera) intenta accedir a la xarxa i no est establerta una connexi en mode infraestructura. Es pot canviar la mode Wi-Fi a Ad hoc per a permetre usar aplicacions que requereixin aquest mode. Als Estats Units els possedors d'un mylo poden usar gratutament els Hotspot de T-Mobile fins al 31 de desembre de 2007 pels mylo actualitzats amb la versi 1.200. 

Models de mylo. 

Sony introdueix el mylo amb la srie COM-1, amb models en blanc i negre.


Especificacions. 
Com a dispositiu el mylo integra una pantalla color TFT de 2,4 polsades i 320 x 240 pxels, 1 GB de memria flash (ampliable a 4 GB), un connector mini-USB, un slot de targetes Memory Estic Duo, connectivitat WiFi 802.11b (suportant protocols segurs WEP i WPA-PSK), i una bateria de Li-ion 1200 mAh que ofereix fins a 45 hores de reproducci de msica, 8 hores de reproducci de vdeo i fins a 3,5 hores de telefonia per VoIP. Pot utilitzar el carregador/alimentador mentre navega, incorpora una interfcie micrfon/auriculars de 10 pins (s'inclou un adaptador i auriculars de srie), un teclat QWERTY lliscant que s'allotja sota la pantalla, i tot aix amb noms 150 grams (5,3 unces), incloent la bateria. De srie ve amb una funda de neopr per a protegir l'aparell.
Referncies.


 Enllaos externs .

Sony mylo   Web oficial ;
Anlisi de Sony mylo amb vdeo demostratiu ;
Sony Mylo Forums   Frum de Mylo ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146227" title="Gran Premi de Canad del 1977" nonfiltered="3549" processed="3524" dbindex="59478">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1977, disputat al circuit urb de Mosport el 9 d'octubre del 1977.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Mario Andretti  -  1: 13. 299 a la volta 56  ;
 Pole: Mario Andretti  -  1: 11. 385 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146229" title="Enso" nonfiltered="3550" processed="3525" dbindex="59479">

Enso () s una paraula japonesa que significa "cercle". s potser el tema ms habitual de la calligrafia japonesa. Simbolitza la illuminaci, la fora, l'elegncia i l'univers i s "una expressi del moment".

Es creu que el carcter d'un artista queda totalment pals en la manera de dibuixar un enso, i que noms alg ntegre tant de ment com d'esperit pot dibuixar un bon enso. Alguns artistes dibuixen ensos regularment, com una mena de diari espiritual.

Hi ha qui els dibuixa tancats mentre que d'altres no el tanquen. Per a aquests, l'obertura que queda simbolitza que l'enso no s un ens independent sin part d'alguna cosa ms gran. En dibuixar un enso, com en el hitsuzendo (una escola zen de calligrafia), es persegueix ms l'espontanetat que la perfecci en l'execuci.

s tamb un smbol sagrat del budisme zen, i sovint s usat pels mestres zen com una forma de signar les seves obres religioses.

 Enllaos externs .
 Una galeria d'ensos moderns ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146231" title="Muddy Waters" nonfiltered="3551" processed="3526" dbindex="59480">
McKinley MorganField (4 d'abril de 1915 - 30 d'abril de 1983), ms conegut com Muddy Waters, va ser un msic de blues nord-americ generalment considerat el Pare del blues de Chicago. 


Biografia.
Nascut a Rolling Fork, Mississip. Va gravar per primera vegada en una plantaci del delta del riu Mississip per Alan Lomax per a la biblioteca del congrs el 1940. 

Ms tard es va mudar a Chicago, Illinois, on canvia de guitarra acstica a guitarra elctrica, tornant-se cada vegada ms popular entre els msics negres de l'poca. La forma de tocar de Waters s altament caracterstica donat el seu s del "coll d'ampolla". El seu primer enregistrament per a Chess Records mostrava a Waters a la guitarra i veus, donat suport per un doble baix. Ms tard va afegir percussi i la harmnica de Little Walter per a completar la seva clssica formaci de blues.

Amb la seva veu rica i profunda i la seva carismtica personalitat, defensat per un gran grup d'estrelles, Waters aviat es va convertir en la figura ms reconeixible del Blues de Chicago.

Fins a B.B. King ho recordaria com el "Cap de Chicago". Totes les seves bandes van ser un qui-s-qui dels grans del Blues de Chicago: Little Walter, Big Walter Horton, James Cotton, Junior Wells a l'harmnica, Willie Dixon al baix, Otis Spann, Pinetop Perkins al piano, Buddy Guy a la guitarra entre d'altres. 

Els enregistraments de Waters de finals dels 50 i principis dels 60 sn particularment bons. Moltes de les canons que va tocar es van convertir en clssics: "I've Got My Mojo Working", "I'm your Hoochie Coochie Man", "She's Nineteen Years Old" i "Rolling and Tumbling" sn tots grans clssics, molt freqentment objectes de versions per bandes de diferents gneres. 

La seva influncia ha estat enorme a travs de moltssims gneres musicals: Blues, Rythm & Blues, Rock, Folk, Jazz i Country. Waters va ajudar a Chuck Berry a aconseguir el seu primer contracte d'enregistrament. Els Rolling Stones es van nomenar d'aquesta manera per la can de Waters de 1950: "Rollin  Stone", tamb coneguda com "Catfish Blues". 

El gran hit de Led Zeppelin "Whole Lotta Love" est basat en la can de Muddy Waters "You Need Love" que va ser escrita per Willie Dixon, que va escriure algunes de les canons ms famoses: "I Just Want to Make Love to You," "I'm your Hoochie Coochie Man," i "I'm Ready.

" Altres canons caracterstiques de Muddy Waters sn "Long Distance Call," "Mannish Boy," i l'himne del rock/blues "I've Got My Mojo Working" (Composta originalment per Preston Foster). 

Muddy Waters va morir a Westmont, Illinois als 68 anys d'edat, i va ser enterrat en cementiri de Restvale, a Aslip, prop de Chicago.

Discografia representativa.

lbums.
1958 - The Best of Muddy Waters;
1960 - Muddy Waters Sings Big Bill Broonzy;
1960 - At Newport 1960;
1964 - Folk Singer;
1966 - The Real Folk Blues;
1966 - Muddy, Brass & The Blues;
1967 - More Real Folk Blues;
1967 - Super Blues (Muddy Waters, Bo Diddley, Little Walter);
1967 - The Super Super Blues Band (Muddy Waters, Bo Diddley, Howlin' Wolf);
1968 - Electric Mud;
1969 - After The Rain;
1969 - Fathers And Sons;
1969 - Sail On;
1971 - They Call Me Muddy Waters;
1971 - McKinley Morganfield A.K.A. Muddy Waters;
1971 - Live (at Mr. Kelly's);
1972 - The London Muddy Waters Sessions;
1973 - Can't Get No Grindin;
1974 - London Revisted with Howlin' Wolf;
1974 - Unk' In Funk;
1974 - The Muddy Waters Woodstock Album;
1976 - Live at Jazz Jamboree '76;
1976 - His Best 1947-1955;
1977 - Hard Again;
1978 - I'm Ready;
1979 - Muddy "Mississippi" Waters - Live;
1981 - King Bee" (Blue Sky label);
1982 - Rolling Stone;
1982 - Rare And Unissued;
1983 - Muddy & The Wolf;
1989 - Trouble No More;
1993 - The Complete Plantation Recordings;
1997 - Paris, 1972;
1997 - Goin' Back;
1998 - One More Mile;
1999 - A Tribute To Muddy Waters King Of The Blues;
1999 - Hoochie Coochie Man;
1999 - The Lost Tapes;
2000 - The Golden Anniversary Collection;
2001 - The Anthology;

Singles.
1941 Country Blues (enregistrat per Alan Lomax);
1941 I Be's Troubled (enregistrat per Alan Lomax);
1942 Ramblin' Kid Blues;
1947 Little Anna Mae;
1948 Hard Days;
1948 Down South Blues;
1949 Screamin' And Cryin';
1949 Last Time I Fool Around With You;
1950 "Rollin' Stone" aka Catfish Blues;
1950 "Rollin' and Tumblin'";
1950 Walkin' Blues;
1951 Howlin' Wolf;
1951 Lonesome Day;
1951 They Call Me Muddy Waters;
1951 Still A Fool;
1951 Long Distance Call;
1951 Honey Bee;
1952 Iodine In My Coffee;
1953 Sad Sad Day;
1954 "I Just Want to Make Love to You";
1954 "I'm Your Hoochie Coochie Man";
1954 I'm Ready;
1955 "Mannish Boy";
1955 "Trouble No More";
1955 Sugar Sweet   ;
1956 All Aboard;
1956 Rock Me;
1956 Forty Days and Forty Nights;
1956 "Got My Mojo Working";
1957 Good Lookin' Woman;
1958 Born Lover;
1959 Goin' Down Louisiana (aka Louisiana Blues);
1960 Deep Down In My Heart;
1961 Messin' With The Man;
1962 Going Home;
1962 "You Shook Me";
1963 Let Me Hang Around;
1964 My Home is on The Delta;
1965 Early Morning Blues;
1966 Canary Bird;
1967 Trainfare Blues;
1968 Mud In Your Ear;
1969 Blues And Trouble;
1970 Blues For Hippies;
1971 Strange Woman;
1972 My Pencil Won't Write No More;
1973 Muddy Waters Shuffle;
1974 Drive My Blues Away;
1975 Born With Nothing;
1977 Crosseyed Cat;
1978 Copper Brown;
1979 "She's Nineteen Years Old";
1981 Forever Lonely;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146232" title="John Lee Hooker" nonfiltered="3552" processed="3527" dbindex="59481">
John Lee Hooker (22 d'agost de 1917 - 21 de juny de 2001) va ser un influent cantant i guitarrista de blues nord-americ, nascut a Clarksdale, Mississip. 

Biografia.
La carrera musical de Hooker va comenar el 1948 quan va aconseguir l'xit amb el single "Boogie Chillum", cantat en un estil mig parlat que es convertiria en caracterstic. Rtmicament, la seva msica era molt lliure, caracterstica que ha estat comuna entre els primers msics acstics de blues del Delta. 

El seu frasejat no estava tan lligat als estndards de la majoria dels cantants de blues. Aquest estil informal i incoherent es va anar diluint amb l'aparici de les bandes de blues elctric de Chicago per, fins i tot quan no tocava sol, Hooker va mantenir el seu propi so. Va mantenir, no obstant aix, una carrera en solitari, sent sempre popular entre els afeccionats al blues i els fans de la msica folk de principis dels anys 1960, saltant d'aquesta manera a l'audincia blanca. 

Altre xit, dels molts en la seva carrera, va arribar en 1989 quan, al costat de diverses estrelles convidades, incloent a Carlos Santana i la seva banda, Bonnie Raitt, Los Lobos, entre d' altres, va gravar The Healer, que va guanyar un Premi Grammy. 

Hooker va gravar ms de 100 discos i va viure els ltims anys de la seva vida a San Francisco, on tenia un club anomenat el "Boom Boom Room", per un dels seus xits. 

Hooker era quec.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146233" title="Howlin' Wolf" nonfiltered="3553" processed="3528" dbindex="59482">
Howlin' Wolf sobrenom pel que era conegut Chester Arthur Burnett, msic afroameric de blues, guitarrista i armonicista, nascut el 10 de juny de 1910 a West Point, Mississip, (EUA). 

Biografia.
Granger en la dcada dels 30, va servir durant la Segona Guerra Mundial a l'exrcit nord-americ i el 1948 va formar una banda que incloa guitarristas com Willie Johnson i M. T. Murphy, el tocador d'harmnica Junior Parker, un pianista anomenat Destruction i el tambor Willie Steele. 

El 1951 va comenar a actuar en rdio a West Memphis, Arkansas. El seu lbum de 1962 Howlin' Wolf s un dels ms famosos discos de blues, conegut per la illustraci de la seva coberta amb una cadira oscilant. Aquest lbum contenia "Wang Dang Doodle", "Goin' Down Slow",  "Spoonful" i "The Red Rooster", canons que van servir de base als repertoris de les bandes angleses i americanes enamorades del blues de Chicago. 

El 1965 va aparixer en el show televisiu Shindig juntament amb els Rolling Stones. Wolf va donar diversos concerts a Chicago el 1972, gravats per la discogrfica Chess en el seu lbum Live and Cookin i el 1973 va produir el seu ltim lbum The Back Door Wolf. 

Va tenir especial ressonncia el seu lbum "London Sessions", gravat a Londres al costat d'una super-banda d'estrelles britniques (Eric Clapton, Stevie Winwood, Charlie Watts, Bill Wyman) i el seu inseparable Hubert Sumlin. El inimitable estil abrasiu de Howlin  Wolf ha impossibilitat qualsevol imitaci. 

Dotat d'una tcnica musical rudimentria (tant en l'harmnica com en la guitarra slide), el seu peculiar sentit del tempo i els seus aullits (com en la clebre "Smokestack Lightning") van conferir sempre a les seves interpretacions un vigor inigualable. 

El rock psicodlic dels seixanta va tenir en Howlin' Wolf a un dels seus mxims inspiradors. 
Jimi Hendrix va comenar la seva actuaci en el festival de Monterrey, el 1967, (la seva primera aparici a nivell de les grans estrelles) amb una frentica versi d'un clssic de Howlin' Wolf, "Killing floor". 

Els Cream van convertir en xit altra de les grans peces de Howlin' Wolf (encara que composta per Willie Dixon), la febril "Spoonful", i tamb van deixar una recordada recreaci de "Sittin' on the top of the world". Els The Doors van versionar "Back door Man" i els Rolling Stones van tenir uns dels seus hits ms primerencs amb la inefable "Little Red rooster". 

Howlin' Wolf va morir de cncer a l'Hospital de Veterans de Hines, Illinois, el 10 de gener de 1976.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146234" title="Rory Gallagher" nonfiltered="3554" processed="3529" dbindex="59483">

Rory Gallagher (Ballyshannon, Donegal, Irlanda 2 de mar del 1948 - 14 de juny del 1995) va ser un msic irlands de blues, rhythm and blues i rock. 

Va nixer a Ballyshannon, per es va criar i va crixer a Cork. s habitualment presentat com un dels ms influents rockers irlandesos i msics de blues de tots els temps.

Discografia.

lbums amb Taste.
 Taste (Polydor, 1969).
 On The Boards (Polydor, 1970).
 Live Taste (Polydor, 1971).
 Live at the Isle of Wight (Polydor, 1972).

Singles.
 "Blister of the moon" / "Born on the wrong side of town" (Major Minor, 1968). ;
 "Wrong side of time" / "Same old story" (Polydor, 1969).
 "What s going on" / "Wrong side of time" + "Blister on the Moon" (Polydor, 1969). ;
 "Wee wee baby" / "You've got to play" (BASF, 1972).
 "What's going on" / "Railway & gun" (Polydor).
 "Blister of the moon" + "Sugar Mama" / "Catfish" + " "On the boards" (Polydor, 1982).
 "Born on the wrong side of town" / "Same old story" (Polydor);
 "If I don't sing..." / "I'll Remember" (Polydor). ;

Discografia en solitari (1970-1995).
lbums.
 Rory Gallagher - 1971;
 Deuce - 1971;
 Live In Europe - 1972;
 Blueprint - 1973;
 Tattoo - 1973;
 Irish Tour '74 - 1974;
 Against The Grain - 1975;
 Calling Card - 1976;
 Photo Finish - 1978;
 Top Priority - 1979;
 Stage Struck - 1980;
 Jinx - 1982;
 Defender - 1987;
 Fresh Evidence - 1990;
 BBC Sessions - 1999;
 Let's Go To Work - 2001;

Recopilatoris.
 The Story So Far  - 1974;
 In The Beginning  - 1975;
 Take It Easy Baby - 1976 ;
 A Blue Day For The Blues - 1995;
 Etched In Blue - 1998;
 Wheels Within Wheels - 2003;
 Big Guns: The Very Best Of Rory Gallagher - 2005;

Vdeos.
 Irish Tour 1974 - 2000;
 At Rockpalast - 2004;
 The Complete Rockpalast Collection - 2005;
 Live at Cork Opera House - 2006;
 Live In Montreux - 2006;

Enllaos externs.
Pgina oficial de Rory Gallagher ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146238" title="Gran Premi de Canad del 1978" nonfiltered="3555" processed="3530" dbindex="59484">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1978, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 8 d'octubre del 1978.


 Resultats de la cursa .







 Altres .

 Volta  rpida:  Alan Jones  - 1: 38 .072 ;
 Pole: Jean-Pierre Jarier  - 1: 38. 015;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146240" title="Eumalacostraci" nonfiltered="3556" processed="3531" dbindex="59485">

Els eumalacostracis (Eumalacostraca) sn una subclasse de crustacis, i representen gaireb tots els malacostracis actuals, aproximadament unes 42.000 espcies descrites. La paraula eumalacostraca prov del grec i significa "veritable closca tova" (eu  veritable , malakos  tou , i ostrakos  closca o petxina )

Els eumalacostracis tenen 19 segments: 5 de ceflics, 8 de torcics i 6 d'abdominals. Els apndixs torcics s'utilitzen per nedar o caminar. Es creu que l'avantpassat com ha tingut una closca, i la majoria de les espcies actuals en posseeixen una, tot i que s'ha perdut en alguns subgrups.

 Classificaci .

El grup va ser originalment descrit per Grobben i incorpora els Stomatopoda (galera (crustaci)|la galera), i alguns experts moderns continuen utilitzant aquesta definici. Aqu, seguint a Martin i Davis, s'exclouen i queden incorporats en el seu propi grup, la subclasse Hoplocarida.

Martin i Davis proposen la segent classificaci de la subclasse Eumalacostraca (Grobben, 1892). El smbol   indica els ordres extingits. Es subdivideix en 3 superordres:
 Syncarida  ;
 Peracarida ;
 Eucarida ;

 Syncarida .
Inclou 3 ordres, un d'ells extint:
 Palaeocaridacea ( );
 Bathynellacea  ;
 Anaspidacea  (inclou els Stygocaridacea);

 Peracarida .
Inclou 9 ordres:
 Spelaeogriphacea  ;
 Thermosbaenacea  ;
 Lophogastrida  ;
 Mysida  ;
 Mictacea  ;
 Amphipoda  ;
 Isopoda ;
 Tanaidacea  ;
 Cumacea ;
 
 Eucarida .
Inclou 3 ordres:
 Euphausiacea  ;
 Amphionidacea  ;
 Decapoda ;

Referncies.
  ;
  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146247" title="Clossa" nonfiltered="3557" processed="3532" dbindex="59487">

Les closses s el nom amb qu comunament es coneix a diversos molluscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores de rius i mars. 

Es sol associar el nom de clossa a l'espcie Tapes decussatus que t uns 5 cm d'amplada i uns 8 cm de llargada, t les valves ovals i s'observen unes estries molt fines que es creuen amb unes altres de concntriques. La coloraci pot variar entre el groc, el verd o el gris. Actualment la clossa ms habitual en els mercats a Catalunya s la clossa japonesa (Ruditapes philippinarum).

 Biologia .
Les closses aconsegueixen enterrar-se mitjanant els moviments d'un peu musculs que s'assembla a una llengua. Aquest est cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que possibilita l'obertura i tancament de la petxina.

S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfcie i suporta temperatures de 5 a 35 C, tenint en compte la baixa mar i els canvis de salinitat.

S'alimenta de petits ssers vius mitjanant la filtraci d'aigua. Solen tenir els sexes separats i la fecundaci s externa.

 Espcies .
Existeixen diverses espcies que en diversos llocs anomenen closses:
 Clossa groga (Mesodesma mactroides): es distribueix sobre les costes de l'Oce Atlntic, des de Rio de Janeiro (Brasil), fins a la desembocadura del Riu Negre a l'Argentina.
 Clossa, clossa fina europea (Tapes decussatus): s la ms habitual en les nostres costes, i es troba des del Mar Mediterrni fins al nord de l'Oce Atlntic i el Mar del Nord.
 Clossa dura: viu des del Golf de Sant Lloren fins al Golf de Mxic.
 Clossa gegant (Tridacna gigas): viu als esculls corallins de l'Oce Pacfic i l'Oce ndic.
 Clossa japonesa (Ruditapes philippinarum): originria de les costes franceses i angleses, s de creixement rpid, pel qual s utilitzada per al cultiu a Espanya, Frana i Anglaterra. En els nostres mercats s la clossa ms comuna.
 Clossa rossa (Tapes rhomboideus): procedent de les costes portugueses, actualment se la conrea a Espanya.
 Clossa llimac (Tapes pullastra): conreada especialment a Galcia (Espanya).
 Clossa d'aigua dola (Diplodon chilensis): es troba habitualment als rius del centre i sud de Xile i d'Argentina.
 Clossa xocolata (Megapitaria squalida): es troba en el Golf de Califrnia.
 Ou blanc, clossa llisa blanca (Mactra corallina): molt comuna a tot el Mediterrani per es comercialitza ms en el mercat itali. La superfcie de les valves s llisa, amb estries de creixement concntriques i molt primes. El color s blanc, tot i que poden presentar un peristrac de color bru clar.
 Lluenta, petxinot de sang (Cytherea chione): habita fons sorrencs o de petits cdols, fins a 100 m de profunditat, des de les costes de les Illes Britniques fins a la Mediterrnia. Molt comuna a tot el Mediterrani.

 Enllaos externs .
Cultiu de closses a Espanya;
Treball sobre la platja de Castelldefels on hi ha informaci sobre closses.son molt boniques.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146249" title="Enso (desambiguaci)" nonfiltered="3558" processed="3533" dbindex="59489">

Budisme: Enso s un smbol sagrat del budisme zen.
Meteorologia: ENSO (El Nio-Southern Oscillation) s un fenomen meteorolgic de l'Oce Pacfic, conegut com El Nio.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146255" title="Perpendicular" nonfiltered="3559" processed="3534" dbindex="59490">
En geometria, una relaci de perpendicularitat es produeix quan dues varietats formen un angle de 90 (angle recte, angle normal).

A , existeixen les segents combinacions que donen angles rectes:

Rectes: 2 rectes que es tallen (sn per tant al mateix pla) formen a la vegada 4 angles rectes.

Cal dir que una recta t infinites rectes perpendiculars passant per cadascun del seus punts que estan contingudes en un pla. 2 rectes son perpendiculars si, i noms si, el producte escalar dels seus vectors directors s igual a 0.


Recta-Pla: Aquesta relaci s nica, per cada punt d'una recta noms existeix un pla perpendicular i per cada punt del pla una recta perpendicular. La recta que compleix aix s la recta normal al pla.


Plans: Per cada punt d'un pla hi ha una infinitat de plans perpendicular i tots ells contenen la recta perpendicular al pla.

Dos plans sn perpendiculars si, i noms si, els seus vectors normals tamb ho sn.


 Lnies perpendiculars en el pla xy.
En un sistema de coordenades cartesi, les equacions de 2 lnies rectes no verticals  i  sn: 
;
;

 i  sn anomenades pendents de L i M. 

Les lnies seran perpendiculars si, i noms si, satisfan la condici:

.

 Construcci geomtrica d'una lnia perpendicular .


Procediment per construir la lnia perpendicular a AB passant pel punt P usant comps i regle:

 Pas 1 (vermell): construu un cercle amb centre P per crear els punts equidistants A' i B' a les interseccions amb AB.

 Pas 2 (verd): construu sengles cercles centrats a A' i B', passant per P. Sia Q l'altre punt d'intersecci dels dits cercles. ;
 Pas 3 (blau): connecteu P i Q per construir la perpendicular PQ.


Demostraci: Els triangles PQA' i PQB' sn congruents doncs tenen tots tres costats iguals. Els triangles POA' i POB' tamb sn congruents en ser OPB' i OPA' angles iguals. Aix implica que els angles POA i POB' sn iguals i rectes.


 Vegeu tamb . 

ortogonal 


 Enllaos externs .

http://mathworld.wolfram.com/Perpendicular.html (en angls)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146256" title="Esglsia de Sant Joan de Salelles" nonfiltered="3560" processed="3535" dbindex="59491">
L'esglsia de Sant Joan de Salelles es troba en el municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura a la comarca del Baix Empord.

Se sap que l'any 1136 estava agregada a Santa Eullia de Crulles. Durant els segles XVI i XVIII va ser reformada, tornant-se a restaurar entre els anys 1985-1987 per la Diputaci de Girona i la Generalitat de Catalunya, desprs d'un llarg temps d'aband.

L'edifici. 
De construcci de nau nica amb volta apuntada i absis semicircular amb volta de quart d'esfera, l'nica finestra original que queda es troba en el centre de l'absis, s del tipus d'espitllera. En una part del mur de la nau pot veure's l'alineaci en opus spicatum (d'espina de peix), que ha fet datar l'edifici entre els segles X i XI.

Disposa de dues portes, en el sud la principal d'un sol arc i la del nord molt petita. En el segle XVI es va refer el frontal de l'esglsia amb una porta i finestra, en la llinda de la qual es pot veure la data de 1596.
 
Es conserven un reliquiari i una lipsanoteca de fusta del segle XII, procedents de l'esglsia, en el Museu d'Art de Girona.

Bibliografia.
Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146271" title="Oldsmobile Bravada" nonfiltered="3561" processed="3536" dbindex="59492">

L'Oldsmobile Bravada va ser un vehicle de tipus mid size luxury SUV (tot-terreny de luxe) fabricat per Oldsmobile, una divisi de General Motors durant els anys 1991-2004, on curiosament, al 1995 no se'n va fabricar cap. Tots els Bravada van ser fabricats a la planta de Moraine, Ohio. 

No va tenir cap substitut, perqu la marca Oldsmobile va desaparixer, per realment el Bravada va seguir-se fabricant, aix si, sota nom i marca diferent (i, bviament, amb els canvis esttics que comporta): Buick Rainier.

El Bravada constitueix el primer tot-terreny SUV fabricat per Oldsmobile des dels anys 1920, i noms va distribuir-se a Estats Units.

 Primera generaci (1991-1994) .

El Bravada, construt sota el xasss GMT330, era un S-Blazer/Jimmy de major luxe. A diferncia d'aquests, equipa un sistema de tracci integral, el "Smart Track" i tapisseria de pell; tamb podia optar-se per unes suspensions preparades per circular fora de la carretera.

Dimensions del Bravada:

Batalla (Wheelbase): 2,717 m (107.0 in)

Llargada (Length): 4,544 m (178.9 in)

Amplada (Width): 1,656 m (65.2 in)

Alada (Height): 1,663 m (65.5 in)

Mecnicament, va oferir-se amb una nica mecnica, el 4.3L Vortec 4300 TBI V6 de 160 cv i 312 Nm al 1991. Al 1992, el Vortec 4300 V6 s'actualitza (sistema CPFI) i passa a tenir 200 cv.

La transmissi es automtica de 4 velocitats amb sobre-marxa (overdrive).

Al 1994 es presenta un paquet "Special Edition" que inclou acabats daurats i pneumtics per a totes les estacions (all-season tires).

Vehicles relacionats amb el Bravada sn el Chevrolet S-Blazer, GMC Jimmy, GMC Sonoma, GMC Typhoon i Chevrolet S-10.

 Segona generaci (1996-2001) .


En aquesta ocasi, rep un restyling, perdent aquest aspecte tan "quadrat" de l'anterior generaci (aquest tamb afecta a l'interior del Bravada). El sistema "Smart Trak" s'actualitza i ara es controla per ordinador i treballa ms com un control de tracci, perqu en condicions normal les rodes motrius sn les posteriors. Fars de dia son de srie, aix com l'airbag de conductor.

Dimensions del Bravada:

Batalla (Wheelbase): 2,717 m (107.0 in)

Llargada (Length): 4,594 m (180.9 in)

Amplada (Width): 1,689 m (66.5 in)

Alada (Height): 1,605 m (63.2 in)

Mecnicament, va oferir-se amb una nica mecnica, el 4.3L Vortec 4300 CSFIV6 de 190 cv. La transmissi es automtica de 4 velocitats amb sobre-marxa (overdrive).

Al 1998 rep una actualitzaci. Exteriorment rep una nova graella que s'inspira amb el disseny del Aurora, amb un interior revisat i la inclusi d'airbags frontals.

Al 1999 s'afegeix el sistema OnStar i un equip d'audio Bose. L'any segent es presenta el paquet "Platinum Edition".

Vehicles relacionats amb el Bravada sn el Chevrolet S-Blazer, GMC Jimmy, GMC Sonoma, Isuzu Hombre i Chevrolet S-10.

 Tercera generaci (2002-2004) .

El nou Bravada estrena un nou xasss, el GMT360 que augmenta considerablement les mides del Bravada. I, com tamb ho fa el GMC Envoy, usa un nou motor de gasolina de 6 cilindres en lnia. Tamb es el primer cop que s'ofereix, a part de la versi integral "Smart Trak", una versi de propulsi, convertint-lo en el primer Oldmobile de propulsi des del Custom Cruiser del 1992.

Dimensions del Bravada:

Batalla (Wheelbase): 2,870 m (113.0 in)

Llargada (Length): 4,871 m (191.8 in)

Amplada (Width): 1,915 m (75.4 in)

Alada (Height): 1,892 m (74.5 in)

Mecnicament, va oferir-se amb una nica mecnica, el 4.2L Atlas LL8 L6 de 270 cv. La transmissi es automtica de 4 velocitats amb sobre-marxa (overdrive).

Com molts Oldsmobile, tamb va tenir una edici especial restringida a unes unitats que incloen un paquet d'equipament especfic de fbrica; en aquest cas, restringit a 500 unitats.

Vehicles relacionats amb el Bravada sn el Chevrolet SSR, Chevrolet TrailBlazer, GMC Envoy, Isuzu Ascender i Buick Rainier.

Rivals del Bravada sn el Mercury Mountaineer, Mitsubishi Pajero i Toyota 4Runner.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial de l'Oldsmobile Bravada ;
 Oldsmobile Bravada a Consummerguide ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146272" title="I complex" nonfiltered="3562" processed="3537" dbindex="59493">


Un i complex s l'espcie resultant de la uni d un i metllic positiu (generalment un metall de transici capa d acceptar un o ms parells d electrons) amb una espcie neutra o carregada negativament i capa de donar un o ms parells d electrons. L'enlla format per aquesta interrelaci s un enlla covalent coordinat.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146284" title="Verguisme" nonfiltered="3563" processed="3538" dbindex="59494">
El verguisme (algun cop tamb anomenat marquisme) s un corrent poltic aparegut a Mallorca a partir de 1917 i liderat per Joan March Ordinas anomenat "Verga"

March havia assolit una important fortuna a travs del contraban de tabac, la parcellaci de grans propietats rurals de l'illa, els transports martims i una fbrica de qumiques.

La seva entrada en poltica es comena el 1915 quan pression a favor dels conservadors de Dato a les eleccions de Palma. Al 1919 March patrocin la reorganitzaci del Partit Liberal mallorqu amb la collaboraci de Bernat Amer i Alexandre Rossell. March s'enfront al maurisme representat pel millonari Manuel Salas del que era enemic personal. Per extensi es troba l'hostilitat de la dreta conservadora que fins llavors havia controlat el sistema caciquil illenc.

Les tesis del verguisme s'acostaven a l'esquerra liberal que preconitzava a nivell estatal Santigo Alba. Per aix intent marginar als liberals seguidors de Weyler i combat el regionalisme de Francesc Camb fet que impossibilit un acostament a l'incipient mallorquinisme. 

March no intent una regeneraci de la vida poltica mallorquina sin que intent el lloc de cacic com assol a les eleccions de 1923. Aquesta hegemonia era frut de la neutralitzaci dels conservadors i un pacte tcit amb sectors de fora del sistema com socialistes (donaci de la Casa del Poble), reformistes, republicans federals i regionalsites. Part dels membres del Centre Regionalista de Mallorca entraren al partit de March i fins i tot Guillem Forteza arrib a ser batle de Palma (1923)

L'ascensi de March provoc una divisi poltica a Mallorca entre l'esperit burgs renovador dels verguistes (liberals, republicans reformistes i en ocasions tamb per republicans radicals i socialistes) i la reacci en contra de l'antiverguisme (conservadors, mauristes, liberal-weyleristes i carlins). Aquests dos grups es disputaren el controls de les institucions de govern local fins a 1923.

Lders del verguisme.
 Joan March Ordinas;
 Alexandre Rossell;
 Bernat Amer;
 Llus Alemany Pujol;
 Guillem Forteza;
 Jaume Suau Pons;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146285" title="European Bowl de corfbol" nonfiltered="3564" processed="3539" dbindex="59495">
L'European Bowl s el campionat d'Europa "B" de corfbol. 

La Federaci Internacional de Corfbol va decidir anomenar tamb aquest trofeu com a Jan Hanekroot, en honor a una de les persones ms involucrades en el mn del corfbol, desaparegut poc abans.

A partir de la segona edici la competici s'organitza en dues divisions (Est i Oest), jugant-se la final en el campionat mundial posterior.

La Selecci Catalana de Corfbol es va proclamar campiona de la primera edici, aconseguint el seu primer ttol oficial continental.



Vegeu tamb.
Federaci Internacional de Corfbol;
Selecci Catalana de Corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Korfbal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146287" title="Acci Republicana" nonfiltered="3565" processed="3540" dbindex="59496">
Acci Republicana (en castell Accin Republicana) va ser una agrupaci poltica de caire progressista  i republicana fundada per Manuel Azaa el 1925 i que es constitu en partit poltic al 1930. Els seus principals trets eren l'autonomisme, el comproms amb la reforma agrria i una reforma de l'Exrcit.

Precisament fou al 1930 quan pat l'escissi de la branca ms esquerra, liderada per Marcell Domingo, que acab fundant el Partit Republic Radical Socialista (PRRS).

El grup va ser un dels integrants de l'Aliana Republicana, particip al Pacte de Sant Sebasti per derrocar la Monarquia d'Alfons XIII, i es va implicar en la construcci i consolidaci de la II Repblica. Fou un dels integrants del Govern Provisional que prengu el poder desprs de la sortida del pas del rei.  

A les eleccions generals de 1931 va tenir un resultat de 30 diputats i malgrat la seva poca fora parlamentria va ser des del primer moment un dels puntals dels Governs de la Segona Repblica Espanyola fins a 1933, amb la presidncia de Manuel Azaa.

La derrota de les esquerres a les eleccions del 1933, en les que Acci Republicana noms otingu 10 escons, el partit es fusion amb altes grups republicans, com la Organitzaci Republicana Gallega Autnoma (ORGA) i el Partit Republic Radical Socialista, al 1934 per constituir Izquierda Republicana sota la direcci d'Azaa.

Vegeu tamb.
Acci Republicana de Mallorca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146288" title="Buick Rainier" nonfiltered="3566" processed="3541" dbindex="59497">

El Buick Rainier es un mid size SUV fabricat per General Motors i venut sota la marca de Buick. El Rainier es el substitut del Oldsmobile Bravada i el primer tot-terreny venut sota la marca Buick (el Buick Rendezvous es considerat per la EPA com a light truck) des dels anys 1920, i el primer cotxe fabricat per la tcnica boy-on-frame amb un motor V8 des del Buick Roadmaster del 1996. Tant el Rendezvous com el Rainier seran substituts pel Buick Enclave. 

El Rainier usa el xasss GMT360 que comparteix amb el Chevrolet TrailBlazer i el GMC Envoy.

Dimensions del Rainier:

Batalla (Wheelbase): 2,870 m (113.0 in)

Llargada (Length): 4,912 m (193.4 in)

Amplada (Width): 1,915 m (75.4 in)

Alada (Height): 1,892 m (74.5 in)

Capacitat del dipsit: 83 l (22 galons EUA)

Mecnicament, s'ofereix amb una nica mecnica, el 4.2L Atlas de 6 cilindres en lnia que rendeix de 270 cv i un 5.3L Vortec 5300 V8 de 302 cv. La transmissi es automtica de 4 velocitats amb sobre-marxa (overdrive). Pot elegir-se, amb tracci integral o tracci posterior (propulsi)

Tamb s'ofereix un nic acabat, el CXL, que equipa seients de pell, la tecnologia "QuietTuning", que inclou pneumtics que redueixen la sonoritat i una distribuci d'allants per reduir al mxim el so que se percep a l'interior del Rainier, suspensions d'aire posteriors controlades elctricament (com va equipar tamb el Bravada, "StabiliTrak", un ESC i la tecnologia OnStar.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Buick Rainier ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146289" title="La Comarca" nonfiltered="3567" processed="3542" dbindex="59498">
La Comarca s una regi de la Terra Mitjana descrita a El Senyor dels Anells i en altres obres de J.R.R. Tolkien, . La Comarca s una rea poblada nicament per hbbits, i oblidada completament en tots els afers del reialme. Est situada al nord-oest de la Terra Mitjana, a la immensa regi d'riador i el Reialme d'rnor. El seu nom en la llengua comuna, s Sza "Comarca" o Szat "La Comarca". En sindarin s i Drann.


Geografia.

Segons en Tolkien, La Comarca fa 222km des dels Turons Llunyans a l'oest fins al pont del Brandivn a l'est, i 278 km des de les parets del nord fins als aiguamolls del sud. Tolkien confirma aquestes dades en un assaig, on descriu La Comarca com una rea de 47.000 km.

El riu Brandiv (Baranduin) voreja La Comarca a l'est. (Els Hbbits tamb viuen a Boqueria, a l'est del riu i a l'oest de la Bardissa que protegeix La Comarca de la invasi del Bosc Vell; tot i aix, la Boqueria no va ser reconeguda formalment com a part de La Comarca fins desprs de la Guerra de l'Anell, quan el Rei Elssar va atorgar-lo a La Comarca. Pel nord i per l'est, La Comarca no t cap frontera natural, per est fora delimitada per velles carreteres al sud i a l'est, i per vagues trets geogrfics com els Turons de les Torres.

La Comarca estava, originriament, dividida en quatre Quartons, anomenats del Nord, del Sud, de l'Est i de l'Oest, per desprs s'hi va afegir la Boqueria i posteriorment la Franja de Ponent. Aquests quartons, a la vegada, estan dividits en petites regions no oficials que porten els noms de les principals famlies: els Tucs vivien a Vilatuc, o a les seves proximitats, a la Tuqeria. En molts casos, el cognom dels Hbbits indica d'on era originria la seva famlia: el cognom de Samseny Gamg deriva de Gamwich, d'on la seva famlia era originria. La Boqueria va ser anomenada pels Vellbocs (posteriorment Brandibocs).

La Comarca s una terra preciosa i frtil, estimada pels seus habtiants. Els hbbits tenien un sistema agrcola avanat, per no industrialitzat. A La Comarca s'hi podia trobar cereal, fruites, fusta i tabac.

La comarca a finals de la Tercera Edat gaireb no tenia "govern". Les antigues tradicions parlaven d'un rei de Frnost, o Norburg, molt al nord de La Comarca, per no hi havia hagut rei durant gaireb mil anys, i les runes de Norburg estan ben cobertes d'herba. Tot i aix, seguien les lleis de l'antic rei, els Preceptes, justos i antics a la vegada. En realitat, La Comarca havia sigut, en els seus orgens, part del regne d'Arthedain, ja llavors al final dels seus anys, i el rei de Frnost els hi havia concedit aquelles terres amb l'nica condici de reconixer la seva soberania. Aix succea l'any 1601 TE, que va ser comptat com l'any 1 del Comput o Cronologia de la Comarca.

Histria.
La Comarca fou habitada pels hbbits l'any 1601 de la Tercera Edat (Any 1 segons el Cmput o Cronologia de La Comarca). Els hbbits, que originriament vivien a la vall de l'nduin, van emmigrar cap a l'oest, creuant les perilloses Muntanyes Boiroses, i abans d'arribar a La Comarca van viure a Terrafosca i als regnes de Rhudaur i Cardolan, sorgits del desmembrament d'rnor. Es creu que originriament els Hbbits vam emmigrar per escapar dels problemes del Bosc Llobregs, i dels atacs dels orientalencs. 

La Comarca formava part del regne d'Arthedain, i per tant del d'rnor. Els Hbbits van obtindre el perms oficial del Rei rgeleb II a Frnost per installar-se en aquestes terres, del tot despoblades. Els Hbbits es van considerar ells mateixos vasalls del rei i van enviar tropes de suport a la gran batalla d'rnor contra ngmar. Desprs de la caiguda d'rnor, La Comarca va romandre com un regne menor per independent, auto-governat. Els caps de cada famlia elegien un oficial, anomenat el Thain, per mantenir el poder del rei desprs de la caiguda del Regne del Nord. Els primers Thains pertanyien a la famlic Vellboc; ms tard va pasar als Tucs.

La mida petita, relativa falta d'importncia, valentia i resistncia dels Hbbits van fer d'ells un objectiu massa modest per ser conquerit. I ms important encara, La Comarca va ser vigilada i protegida pels exploradors Dnadan, qui vigilaven les fronteres i en mantenien allunyats els intrusos. Els nics estrangers que entraven a La Comarca eren el Nans, que viatjaven per la Gran Carretera que creuava La comarca cap a i des de les seves mines de les Muntanyes Blaves, i ocasionalment els Elfs, en el seu viatge cap a les Rades Grises.




Aquesta situaci de pau i tranquilitat va canviar desprs que, l'any 1341 segons el Cmput de La Comarca, Bilbo Saquet trobs l'Anell nic. Poc desprs dels inicis dels fets explicats a El Senyor dels Anells (tardor de l'any 1418 segons el Cmput de la Comarca), La Comarca va rebre primer la visita dels Nou Espectres de l'Anell, i desprs va ser capturada per Sruman, mitjanant el seu servent Lotho Vilabossot i de Saquet, qui va converter La Comarca en un estat policial i va comenar una gran campanya d'industrialitzaci, portant als Hbbits misria i fent malb la prpia ecologia. La Comarca va ser alliberada amb l'ajuda del Frodo, Sam, Merry i Pippin amb la seva victria a la Batalla de Voralaigua, finalitzant, aix, la Guerra de l'Anell. Un cop coronat l'ragorn com a Rei d'rnor i de Gndor, La Comarca va esdevenir una regi protegida dins el Regne Reunificat. Ell mateix va dictar un edicte on es prohibia l'entrada dels homes dins La Comarca (ni tan sols el Rei podia entrar-hi). La Comarca es va recuperar grcies a la terra de Lothlrien, que Na Galdriel va donar al Sam. L'any 1420 es considerat pels habitant de La Comarca com l'any ms productiu i prsper.

Govern.

La Comarca s una societat voluntriament d'ordre. Les niques oficines del govern sn el servei postal i la policia, els comarcalers, l'obligaci dels quals s cuidar del bestiar. Els oficials nominals de La Comarca sn el Batlle de Miquel Escarball als Turons Blancs (per extensi considerat el Batlle de La Comarca); el Thain de Vilatuc, el cap de la important famlia Tuc; i el Senyor de la Boqueria a Can Brandi. El poder del Thain pot ser comparat al que tenen els Almiralls de Gndor, tot i que en una rea ms petita, on ell governa substituint al Rei. El Thain tamb actua com a cap del l'assamblea comarcal, i com a capit del reclutament comarcal i de l'exrcit dels hbbits; tot i que aquests crrecs noms sn necessris en emergncies, que pasen molt rarament, per la qual cosa el paper del Thain ha esdevingut una posici nicament cerimonial. Les obligacions del Batlle sn treballar com a cap del servei postal, dirigir el cos dels comarcalers, i mantenir la justcia. Els Hbbits de La Comarca han d'obeir les normes, per no hi ha cap necessitat d'obligar-los-hi: tots els Hbbits les obeeixen perqu sn justes i antigues. Existien advocats a la societat Hbbit, que noms treballaven amb testaments. El Frodo va adonar-se que no se sabia que cap Hbbit hagus provat d'assassinar-ne un altre (ni els Elfs poden dir el mateix de la seva raa).

Influncies d'en Tolkien.
La industrialitzaci de La Comarca est basada en el testimoni del propi Tolkien de l'extensi de la Revoluci Industrial al mn rural de Warwickshire durant la seva joventut, i sobretot per les conseqncies nefastes que va comportar. La rebeli dels Hbbits i la restauraci de La Comarca pre-industrial es pot interpretar com una prescripci de voluntria simplicitat com a remei pels probemes de la societat moderna.
Als mapes del Tolkien, La Comarca est localitzada a la mateix posici que Anglaterra als mapes Europeus moderns. La Comarca pot ser considerada com una illa perqu no es veu afectada per l'entorn ni els seus problemes. Per tot els llibres, Tolkien deixa anar numerosos punts de semblana entre Anglaterra i La Comarca, com el clima, l'agricultura i el dialecte.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146290" title="Damiano Cunego" nonfiltered="3568" processed="3543" dbindex="59499">

Damiano Cunego (nascut el 19 de setembre de 1981 a Cerro Veronese, Verona) s un ciclista itali, professional des de 2002, que ha aconseguit 22 victries. La seva especialitat sn les etapes d'alta muntanya.

Cunego va guanyar el Giro de 2004 amb noms 22 anys guanyant al seu company d'equip Gilberto Simoni. En els anys seguents, la mala forma de Cunego no li ha perms lluitar per la victria.

Al mundial de ciclisme en ruta 2008 va guanyar la medalla de plata, essent superat pel seu company Alessandro Ballan.

Palmars.
1999 ;
 Campi del mn jnior en ruta ;
2002 ;
 1r al Giro d'Oro ;
2003 ;
 1r del Tour del llac Qinghai i vencedor d'una etapa;
2004 ;
 1r de la classificaci UCI;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor de 4 etapes ;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r del Giro del Trentino i vencedor de 2 etapes ;
 1r del Giro dels Apenins;
 1r del Gran Premi Nobili Rubinetterie ;
 1r del Gran Premi Fred Mengoni ;
 1r del Gran Premi de l'Indstria i de l'Artesanat de Larciano ;
 1r del Memorial Marco Pantani ;
2005 ;
 1r del Trofeu Melinda ;
 1r del Gran Premi Nobili Rubinetterie;
 1r de la Japan Cup;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
2006 ;
 1r del Giro d'Oro ;
 1r del Giro del Trentino i vencedor d'una etapa ;
 1r del Gran Premi de l'Indstria i de l'Artesanat de Larciano ;
 1r de la Setmana Internacional Coppi i Bartali i vencedor d'una etpa;
2007 ;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r del Giro del Trentino i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
 1r del GP Beghelli ;
2008 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi ;
 1r de la Clssica de primavera ;
 1r de l'Amstel Gold Race;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r de la Japan Cup ;

Resultats al Giro d'Itlia.
2003. 34 de la classificaci general;
2004. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
2005. 18 de la classificaci general;
2006. 4t de la classificaci general;
2007. 5 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
2006. 11 de la classificaci general. 1r de la classificaci dels joves ;
2008. Abandona (19a etapa) ;

Resultats a la Volta a Espanya.
2004. 16 de la classificaci general ;
2007. Abandona (16a etapa) ;
2008. Abandona (16a etapa) ;
 




Enllaos externs.
Fitxa de Damiano Cunego a www.sitiodeciclismo.net;
Pgina personal;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146292" title="Ostrcodes" nonfiltered="3569" processed="3544" dbindex="59500">


Els ostracodes (Ostracoda), sn una classe de crustacis de mida molt petita, moltes vegades microscpica. Tenen una closca bivalva, que depenent de l'espcie pot ser tova o molt calcificada, i en tancar-se cobreix totes les parts toves de l'animal, donant-li l'aspecte d'una diminuta clossa. El lligament que uneix les closques tendeix a separar-les mentre que el mscul interior actua en el sentit contrari, per ajuntant-les. D'aquesta forma no es requereix un mscul addicional per a l'obertura de les valves aconseguint-se una major eficincia i una menor despesa energtica.

Algunes de les espcies tenen una obertura en la part inferior, que roman oberta encara que les valves estiguin tancades. Per aquesta obertura l'animal treu les antenes per usar-les com a rems. Sn animals de cos poc segmentat, normalment no pas ms de vuit segments, i pocs apndixs, que comprenen les antenes, dos apndixs bucals i dos d'addicionals. En moltes espcies d'ostracodes aquests ltims han desaparegut.

La reproducci s principalment partenogentica i els mascles, en moltes de les espcies, sn molt escassos o se'n desconeix l'existncia. En nixer, ja tenen la closca formada i el seu desenvolupament sol ser directe. Es poden trobar en hbitats fora variats, tant en aigua dola com en aigua salada, i en aquest ltim hbitat se'ls troba tant a grans profunditats com en la superfcie formant part del plncton.

Se n'han trobat algunes espcies que segreguen una substncia lluminosa que t un efecte defensiu.

Enllaos externs.

Introduction to Ostracoda;
Projecte de l'rea de Zoologia per a l'ESO de M Crame Als;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146297" title="Agog" nonfiltered="3570" processed="3545" dbindex="59501">


Un agog s un instrument de percussi, originari de la Candombl, una regi del Brasil. Encara que el agogo s'ha anat expandint en altres regions del mon

El nom deriva del akoko que significa rellotge, dons fa un soroll que recorda al de rellotge. Es forma a partir de dos o ms cons dons el ferro  vria en varies dimensions, unides en la base.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146299" title="Maxillpode" nonfiltered="3571" processed="3546" dbindex="59502">

Els maxillpodes (Maxillopoda) s una classe de crustacis, caracteritzada per la reducci de l'abdomen i dels seus apndixs. La major part de les seves espcies corresponen a les subclasses dels tecostracis (Thecostraca) i els coppodes (Copepoda).


 Enllaos externs .
 Projecte de Fauna Europaea (en angls);
 Systme d'Information Taxonomique Intgr (SITI) (en francs);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146309" title="Convenci del Metre" nonfiltered="3572" processed="3547" dbindex="59503">
La Convenci del Metre (Convention du Mtre) s un tractat internacional signat el 20 de maig del 1875 a Pars per 17 estats amb el propsit d'establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia. Aquest tractat va substituir la Comissi internacional del metre que havia funcionat des del 1870.

Per portar a terme els propsits fundacionals es van crear tres organismes, la Conferncia General de Pesos i Mesures, el Comit Internacional de Pesos i Mesures i l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. La Convenci delega en aquests organismes l'autoritat per actuar en el domini de la metrologia assegurant una armonitzaci de la definici de les diferents unitats de mesura. Els treballs d'aquests organismes va portar a la creaci del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

 La Conferncia General de Pesos i Mesures s formada pels delegats dels estats membres de la Convenci del Metre. Es reuneix cada quatre anys a Pars, la 22a CGPM es va fer l'octubre del 2003 i la propera ser el 2007.

 El Comit Internacional de Pesos i Mesures s composada per 18 persones, corresponents a diferents estats membres de la Convenci del Metre. La seva funci s la de promoure la utilitzaci d'unitats de mesura uniformes i, en aquest sentit, sotmetre projectes de resoluci a la Conferncia General de Pesos i Mesures. Es recola sobre els treballs de diferents comits consultius. ;

 L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, amb seu a Svres, s sota la vigilncia del Comit Internacional de Pesos i Mesures i la seva tasca consisteix a conservar els prototips internacionals dels patrons de mesura i la comparaci i la calibraci dels prototips dels diferents pasos amb els internacionals.

La Convenci del Metre va ser modificada el 1921. A 1 de gener del 2007 era formada per 51 estats membres i 22 estats associats a la conferncia general.

Estats membres de la Convenci del Metre.



 Estats associats a la Conferncia General de Pesos i Mesures.




Enllaos externs.
  Convenci del metre;
  Text de la convenci;
  Organigrama de la cadena de responsabilitat sota la Convenci del Metre;
  Llista oficial dels estats membres i associats;

 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146317" title="Gran Premi de Canad del 1979" nonfiltered="3573" processed="3548" dbindex="59504">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1979, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 30 de setembre del 1979.


 Resultats de la cursa .








 Altres .
En aquesta cursa (a les practiques) es va retirar de la F1 Niki Lauda. 
 Volta  rpida:  Alan Jones  -  1: 31. 272 ;
 Pole: Alan Jones - 1: 29. 892;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146319" title="Poltica de Kenya" nonfiltered="3574" processed="3549" dbindex="59505">
Kenya s una repblica unitria multipartidista dins l'mbit del Commonwealth.

Segons la Constituci del 1963 (esmenada nou vegades fins el 2001), el cap d'estat i de govern s el president, el qual, dotat d'amplis poders, s elegit cada cinc anys per sufragi universal directe i nomena el govern. El poder legislatiu consta d'un parlament unicameral (Assemblea Nacional o Bunge) de 224 membres, elegits per sufragi universal per un perode de cinc anys, llevat de 12 membres directament designats pel president. Kenya s membre de l'ONU, de l'OUA (des del 2002, Uni Africana) i del Commonwealth, a ms d'altres organitzacions. Del 1982 al 1992 la Kenya African National Union (KANU) fou l'nic partit autoritzat fins al 2002, en les que una mplia coalici de forces de l'oposici, sota la direcci de Mwai Kibaki, va derrotar a la KANU. El govern del president Kibaki va prometre la redacci d'una nova constituci que limitaria els poders del president. El debat sobre la nova constituci va desencadenar tensions entre els membres de la coalici, i disturbios violents en el pas entre els anys 2004 i 2005. El projecte final de nova constituci va ser rebutjat en referndum el 21 de novembre de 2005. Aquest resultat ha dut a l'oposici poltica a demanar la dimissi del president Kibaki i a exigir la convocatria d'eleccions anticipades. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146320" title="Karas" nonfiltered="3575" processed="3550" dbindex="59506">

Karas s la regi ms gran i la que es troba ms al sud de Nambia, aix com tamb s una de les regions menys poblades del pas. El seu nom prov de la paraula del nama per a designar l'aloe dichotoma. La capital regional s Keetmanshoop.  

Dins dels llocs d'inters de la regi s'hi poden comptar la ciutat fantasma de Kolmanskuppe, el cany del riu Fish i la granja Gariganus, que fou declarada monument natural l'1 de juny de l'any 1955. 

 Geografia .
Karas s, sobretot, una regi muntanyosa i ocupa l'espai de siverses serres, sent-ne la serra de Karasberge la ms important.

A ms a ms, a Karas tamb s'hi troben el Cany del riu Fish, el riu Orange, la Costa dels Diamants (a la riba de l'Atlntic) i una part dels deserts del desert del Namib i el Kalahari. Karas t una geologia extraordinria, de la qual ens en donen testimoni les nombroses mines de diamants o les deus d'aiges calentes de Warmbad i Ai-ais. 

Les illes que hi ha davant de la costa sn nombroses illes rocoses o sorrenques deshabitades i es troben sota la influncia del corrent de Benguela. 

 Administraci .
Karas es divideix en un total de sis districtes amb una poblaci total de 69.677 habitants. La regi es divideix tal i com es mostra en aquesta llista: 
 Berseba amb 9.195 habitants;
 Karasburg amb 14.693 habitants;
 Keetmanshoop (Land) amb 6.349 habitants;
 Keetmanshoop (Stadt) amb 14.945 habitants;
 Lderitz (Namibia) amb 13.276 habitants i;
 Oranjemund amb 5.451 habitants;

 Economia .
Karas posseeix una infraesctuctura ben desenvolupada i una activitat econmica diversificada. El port de Lderitz constitueix el centre de la indstria pesquera i les drassanes del pas, Oranjemund el centre de l'explotaci dels diamants i la resta de districtes tenen una petita agricultura.  

T petits aeroports a Keetmanshoop, Lderitz i Oranjemund, que s'enllaa amb la xarxa nacional de carreteres per Keetmanshoop. A ms, s'ha planejat la construcci d'una lnia ferroviria entre Lderitz i Keetmanshoop per millorar el transport de bns.



 Enllaos externs .
  Pgina oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146326" title="Cardona (Filipines)" nonfiltered="3576" processed="3551" dbindex="59507">

Cardona s una entitat de poblaci de la provncia de Rizal, a les Filipines. Segons a les dades del cens de l'any 2007 t una poblaci de 44.942 habitants en ms de 8.000 habitatges.

Cardona est polticament subdividida en 19 departaments.





 Enllaos externs .
Philippine Standard Geographic Code ;
Informaci del Cens 2000 Filipines ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146329" title="Miquel-Llus Muntan i Sicart" nonfiltered="3577" processed="3552" dbindex="59508">
Miquel-Llus Muntan i Sicart (Barcelona, 1956) s un socileg, escriptor i traductor catal.

 Biografia .
S ha dedicat professionalment a la docncia, a activitats editorials i a la gesti cultural. Expresident de la Federaci Catalana d Associacions UNESCO, president de l Associaci de Crtics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana i membre del Consell de la Cultura de Barcelona. Tamb s patr, directiu o assessor a diverses fundacions i associacions culturals i collaborador habitual a diferents mitjans de comunicaci.
 
 Obra publicada .
 L esperana del jonc (poesia, 1980);
 Crnica d hores petites (narracions, 1981);
 Llegat de coratge (poesia, 1983);
 A influx del perigeu (poesia, 1985);
 De portes endins (teatre, 1987);
 Antoni Coll i Cruells, el valor d una tasca (biografia, 1987);
 L espai de la paraula (assaig, 1990);
 Actituds individuals per la pau (assaig, 1991);
 La penltima illa (teatre, 1992);
 L altra distncia (poesia, 1994);
 Millor actriu secundria (novella, 1997);
 El foc i la frontera (poesia, 1997);
 UNESCO, histria d un somni (assaig, 2000);
 Madrigal (narracions, 2001);
 Migdia a l obrador (poesia, 2003);
 La fi dels dies llargs (novella, 2005);
 La seducci dels rius (dietari, 2006);
 Cultura i societat a la Barcelona del segle XVII (assaig, 2007);
 Encetar la poma. Escrits sobre cultura (recull d'articles, 2008);

 Enllaos externs.
 Associaci d Escriptors en Llengua Catalana;
 Pgina de l autor;
 Qui s Qui (Instituci de les Lletres Catalanes);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146330" title="Districtes de Kenya" nonfiltered="3578" processed="3553" dbindex="59509">
Les provncies de Kenya se subdivideixen en 71 districtes (wilaya). Els districtes i la capital de cadascun d'elles es van crear al comenament del 2005. Hi ha tamb plans per a crear al voltant 30 districtes nous, per l'any 2007 encara no van ser posats en funcionament, encara que els noms i els capitals preliminars del districte s'han revelat ja.
Aqu teniu els districtes de Kenya amb les seves respectives capitals:
 Baringo District (Kabarnet);
 Bomet District (Bomet);
 Bondo District (Bondo);
 Bungoma District (Bungoma);
 Buret District (Litein);
 Busia (Busia);
 Butere/Mumias District (Butere);
 Embu District (Embu);
 Garissa District (Garissa);
 Gucha District (Ogembo);
 Homa Bay District (Homa Bay);
 Ijara District (Ijara);
 Isiolo District (Isiolo);
 Kajiado District (Kajiado);
 Kakamega District (Kakamega);
 Keiyo District (Iten/Tambach);
 Kericho District (Kericho);
 Kiambu District (Kiambu);
 Kilifi District (Kilifi);
 Kirinyaga District (Kerugoya/Kutus);
 Kisii Central (Kisii);
 Kisumu District (Kisumu);
 Kitui District (Kitui);
 Koibatek District (Eldama Ravine);
 Kuria District (Kehancha);
 Kwale District (Kwale);
 Laikipia District (Nanyuki);
 Lamu District (Lamu);
 Lugari District (Lugari);
 Machakos District (Machakos);
 Makueni District (Makueni);
 Malindi District (Malindi);
 Mandera District (Mandera);
 Maragua District (Maragua);
 Marakwet District (Kapsowar);
 Marsabit District (Marsabit);
 Mbeere District (Mbeere);
 Meru Central District (Meru);
 Meru North District (Maua);
 Meru South District (Chuka);
 Migori District (Migori);
 Mombasa District (Mombasa);
 Mount Elgon District (Mount Elgon);
 Moyale District (Moyale);
 Murang'a District (Murang'a);
 Mwingi District (Mwingi);
 Nairobi District (Nairobi);
 Nakuru District (Nakuru);
 Nandi (Kapsabet);
 Narok District (Narok);
 Nyamira District (Nyamira);
 Nyandarua District (Ol Kalou);
 Nyando District (Awasi);
 Nyeri District (Nyeri);
 Rachuonyo District (Oyugis);
 Samburu District (Maralal);
 Siaya District (Siaya);
 Suba District (Mbita);
 Taita-Taveta District (Voi);
 Tana River District (Tana River);
 Teso District (Malaba);
 Tharaka District (Tharaka);
 Thika District (Thika);
 Trans Mara District (Kilgoris);
 Trans Nzoia District (Kitale);
 Turkana District (Lodwar);
 Uasin Gishu District (Eldoret);
 Vihiga District (Vihiga);
 Wajir District (Wajir);
 West Pokot District (Kapenguria);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146333" title="Lliga kenyana de futbol" nonfiltered="3579" processed="3554" dbindex="59510">
La Lliga kenyana de futbol o Campionat de Kenya de Futbol (Kenya Premier League) s el campionat de futbol ms important de Kenya, organitzat per la Federaci de Kenya de Futbol. Enfronta els millors equips kenyans. La lliga va ser creada l'any 1963.
Fins el 2007, hi havia dues lligues d'lit a Kenya, una, la Kenyan Premier League, amb noms set equips, per reconeguts per la FIFA; els altres formaven la KFF-PL, amb suport del govern keny. Finalment, al mar del 2007 es van unir aquestes dues lligues formant una lliga de 18 equips, sense admetre a dos equips: l'AFC Leopards de Nairobi i el Shabana Kisii de Kisii.

 Equips de la temporada 2007 .
Agro-Chemical (Muhoroni);
Chemelil Sugar FC (Chemelil);
Coast Stars (Mombasa);
Gor Mahia (Nairobi);
Homegrown FC (Naivasha);
Kangemi United (Nairobi);
Kenya Commercial Bank (Nairobi);
Nairobi Mahakama (Nairobi);
Mathare United (Nairobi);
Mathare Youth (Nairobi);
Mumias Sugar FC (Mumias);
Red Berets FC (Nairobi);
Sher Agencies FC (Naivasha);
SoNy Sugar (Awendo);
Thika United (Thika);
Tusker FC (Nairobi);
Ulinzi Stars (Nairobi);
World Hope FC (Nairobi);

 Palmars .


1963 : Nakuru All-Stars;
1964 : Luo Union;
1965 : Feisal;
1966 : Abaluhya FC;
1967 : Abaluhya FC;
1968 : Gor Mahia;
1969 : Nakuru All-Stars;
1970 : Abaluhya FC;
1971 : Abandonat;
1972 : Kenya Breweries;
1973 : Abaluhya FC;
1974 : Gor Mahia;
1975 : Luo Union;
1976 : Gor Mahia;
1977 : Kenya Breweries;
1978 : Kenya Breweries;

1979 : Gor Mahia;
1980 : AFC Leopards;
1981 : AFC Leopards;
1982 : AFC Leopards;
1983 : Gor Mahia;
1984 : Gor Mahia;
1985 : Gor Mahia        ;
1986 : AFC Leopards;
1987 : Gor Mahia;
1988 : AFC Leopards;
1989 : AFC Leopards;
1990 : Gor Mahia;
1991 : Gor Mahia;
1992 : AFC Leopards;
1993 : Gor Mahia;
1994 : Kenya Breweries;

1995 : Gor Mahia;
1996 : Kenya Breweries;
1997 : Utalii;
1998 : AFC Leopards;
1999 : Tusker FC;
2000 : Tusker FC;
2001 : Oserian Fastac FC ;
2002 : Oserian Fastac FC;
2003 : Ulinzi Stars;
2004 : Ulinzi Stars;
2005 : Ulinzi Stars;
2006 : SoNy Sugar;
2007 : Tusker FC;
2008 : ;


 Enllaos externs.
 Web oficial;
 Kenyafootball.com Web no oficial;
 RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146336" title="Coppode" nonfiltered="3580" processed="3555" dbindex="59511">


Els coppodes (Copepoda), sn crustacis de mida molt petita, generalment microscpics, que es troben abundantment, tant en aigua dola com salada. 

 Morfologia .
Aquest grup de crustacis no tenen closca, i el seu desenvolupament s'inicia a partir de una larva naupli. El coppode d'aigua dola ms estudiat s Cyclops que ofereix un quadre general del grup bastant representatiu. El seu aspecte s el d'un crustaci decpode, amb una porci anterior amb forma de pera que inclou la regi ceflica i els dos primers segments del trax. A continuaci es troben tres segments del trax mbils, i finalment l'abdomen, sense apndixs i que acaba en una cua en forma de forca, amb filaments plomosos. Tenen un sol ull, que s una evoluci dels dos ulls fusionats, i les antenes principals, molt articulades sn molt ms grans que les secundries. Posseeixen 4 parells d'apndixs torcics que els serveixen per nedar i vestigis d'un cinqu parell que en altres espcies de coppodes sn ms evidents. A ms de les mandbules i maxilles, el primer parell d'apndixs torcics ha evolucionat fins a convertir-se en maxilles secundries.

 Subgrups .
Dins dels Coppodes trobem dos subgrups principals:
 Eucoppodes;
 Branquiurs;

 Eucoppodes .
Molts eucoppodes sn de cos transparent; alguns tenen una certa coloraci, com s el cas dels Anomalocera. Com fet curis, es pot notar que algunes espcies que sn translcides arriben a acolorir abundantment l'aigua a causa de la difracci de la llum en passar pels seus cossos. Algunes espcies marines sn lluminoses per si mateixes ja que tenen en el tegument una substncia fosforescent.

Els coppodes sn tan abundants en l'aigua de mar, que en qualsevol mostra de plncton n'apareixen exemplars. Com la gran majoria dels coppodes pertanyen al subgrup dels eucoppodes, trobem exemplars distributs al llarg de totes les latituds, fins i tot a l'Antrtida. 

Moltes de les espcies compten amb apndixs plomosos que en molts casos poden arribar a superar la mida de l'animal, fins i tot en 4 o 6 vegades la seva llargria. En aigua dola tamb els podem trobar per molts llocs, en una distribuci tan ampla com la dels Cladcers.

 Branquiurs .
Els animals pertanyents a aquest subgrup de coppodes, viuen totes en aigua dola i pertanyen tots a la famlia dels Arglids, composta dels gneres Argulos, Dolops i Chonopeltis. La gran majoria sn parsits, encara que es poden trobar algunes espcies nedant en llibertat. A diferncia dels eucoppodes, a ms de l'nic ull fusionat, posseeixen dos ulls simples als costats del cos. El cos dels branquiurs s translcid, fins al punt que nicament s'aprecia la zona abdominal on es troba l'aparell digestiu. 

 Coppodes parsits .
La gran majoria dels coppodes neden lliurement per existeixen algunes espcies que s'han convertit en parsites. Moltes d'aquestes ltimes conserven un aspecte similar al de les formes lliures mentre d'altres han arribat a l'extrem de perdre les seves caracterstiques de crustaci i fins i tot d'artrpode, observant-se molt ms en el cas de les femelles. Per poder classificar aquestes ltimes espcies dins dels coppodes, es parteix de l'estudi de mascles joves, els quals no estan gaire modificats.

 Eucoppodes parsits .
Dins dels eucoppodes hi ha una gran quantitat d'espcies parsites, ms que en cap altre grup de crustacis. Sn molt coneguts els anomenats "polls dels peixos" de la famlia dels calgids, que es caracteritzen pel cos ample i deprimit que els facilita adherir-se al seu hoste fcilment. Una particularitat dels calgids, s que en les seves primeres etapes de desenvolupament neden lliurement, i noms inicien la seva etapa parasitria quan sn adults joves. Romanen parsits sense facultats natatries durant un perode de temps determinat per etapes de creixement i aparellament i finalment retornen a espcimens lliures, recuperant les seves capacitats natatries.

Un altre parsit de costums curiosos s el Lernacea, les larves del qual que neixen en forma de naupli, inicien la seva vida parsita sobre un peix de la famlia dels pleuronctids, com un llenguado; els seus apndixs es redueixen fins a quedar convertits en mers monyons. Quan arriba l'poca d'aparellament, l'animal es desprn de l'hoste. Desprs d'acoblar-se els mascles moren, i les femelles busquen un nou hoste, generalment un bacall o un llu, es fixen a les brnquies i inicien un procs degeneratiu i arriben a perdre totalment els apndixs fins a quedar convertides en sacs, sense cap aparena de crustaci.

 Branquiurs parsits .
Com ja s'ha comentat, la major part dels branquiurs sn parsits. Els parsits solen fixar-se sobre les ganyes del peix, de vegades en quantitats tan grans que poden produir la mort de l'animal. La boca s'atura fins a convertir-se en un simple conducte xuclador, en tant que els apndixs es redueixen, encara que no arriben a desaparixer del tot. A diferncia d'altres coppodes parsits, els branquiurs no recuperen la seva forma lliure una vegada han iniciat la seva etapa parasitria, sin fins i tot el final de la seva vida en l'poca d'aparellament.

 Enllaos externs .

Projecte de l'rea de Zoologia per a l'ESO de M Crame Als;
 Diversitat i distribuci geogrfica de coppodes pelgics (en francs);
 Rudi Strickler copepod videos;
 The virtual copepod page;
 Copepod World;
 Copepods and cholera in untreated water;
 CNN report: New York Times: The Water's Fine, but Is It Kosher?;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146337" title="Heinrich Bll" nonfiltered="3581" processed="3556" dbindex="59512">


Heinrich Teodor Bll ( Colnia, Alemanya 1917 - d. 1985 ) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1972.

Biografia. 
Va nixer el 21 de desembre de 1917 a la ciutat de Colnia, poblaci situada a l'estat alemany de Rennia del Nord-Westflia, fill de l'escultor Viktor Bll de fortes conviccions catliques. Entre 1924 i 1928 acud a l'escola elemental de Kln Raderthal, i entre aquell any i el 1937 realitz els seus estudis de secundria a Colnia. El 1937]t el seu primer contacte amb la literatura, treballant en una botiga de llibres i objectes antics que abandonar un any ms tard amb el desig de dedicar-se a l'escriptura. Durant elrgim nazi paritcip en un camp de treball del rgim ja que era l'nica cosa que el podria permetre en el futur entrar a la Universitat. Quan estava a punt de matricular-se per a cursar estudis de filologia alemanya, l'estiu de 1939, va ser reclutat pel Wehrmacht (exrcit alemany). 

Durant la Segona Guerra Mundial particip com a soldat al front francs i al front de l'est, casant-se durant un perms el 1942. Va ser capturat i fet presoner per l'Exrcit americ durant la primavera de 1945, sent recls en camps de detinguts a Frana i Blgica. El desembre de 1945 retorn amb la seva esposa a la seva ciutat natal i comen a escriure mentre repara la seva casa destruda pels bombardejos de la guerra. El 1949 public el seu primer llibre, Der Zug war pnktlich, integrant-se en el Grup 47 i relacionant-se amb Hans Werner Richter i Alfred Andersch. 

Va morir a la seva ciutat natal el 16 de juliol de 1985.

Obra literria.
Escriptor gil i d'estil fi, va ser crtic amb el militarisme i l'Alemanya de la postguerra, la seva literatura es caracteritza per les seves fortes conviccions catliques i el seu sentit de l'humor aspre i drstic. En el perode de postguerra immediat li va preocupar escriure sobre les memries de la guerra i sobre l'efecte que tenia -material i psicolgic- en la vides de la gent del carrer, els quals convert en herois de la seva escriptura. El 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva escriptura que amb la combinaci d'una mplia perspectiva en el seu temps i d'una habilitat sensible en la caracteritzaci ha contribut a una renovaci de la literatura alemanya.  

Obra seleccionada.


1946-1947: Kreuz ohne Liebe;
1949: Der Zug war pnktlich;
1948-1949: Das Vermchtnis;
1950: Wanderer, kommst du nach Spa;
1951: Die schwarzen Schafe;
1951: Nicht nur zur Weihnachtszeit;
1951: Wo warst du, Adam?;
1949-1951: Der Engel schwieg;
1953: Und sagte kein einziges Wort;
1954: Haus ohne Hter;
1955: Das Brot der frhen Jahre;
1957: Irisches Tagebuch;
1957: Die Spurlosen;

1958: Doktor Murkes gesammeltes Schweigen;
1959: Billard um halb zehn;
1962: Ein Schluck Erde;
1963: Ansichten eines Clowns;
1964: Entfernung von der Truppe;
1966: Ende einer Dienstfahrt ;
1971: Gruppenbild mit Dame;
1974: Die verlorene Ehre der Katharina Blum;
1979: Frsorgliche Belagerung;
1981: Was soll aus dem Jungen bloss werden?;
1982: Vermintes Gelnde;
1983: Die Verwundung;
1985: Frauen vor Flusslandschaft, publica pstumament;


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (7873) Bll descobert el 15 de gener de 1991 per l'astrnom Freimut Brngen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1972;
  Fundaci Heinrich Bll;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146346" title="Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya" nonfiltered="3582" processed="3557" dbindex="59513">
La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya s una distinci honorfica atorgada pel Parlament de Catalunya des de l'any 2000 en agrament a la trajectria dels membres dels seus rgans de govern i honorar les personalitats i els visitants illustres que fossin creditors d'un reconeixement excepcional 

Sense dotaci econmica les persones distingides amb aquest reconeixement reben una medalla que reprodueix les quatre barres sobre un fons daurat, disseny creat per Antoni Comella l'any 1984.

L'any 2001 fou guardonat, a ttol pstum, Ernest Lluch, rebent el premi en nom seu les seves filles. L'any 2007 foren guardonats els membres de Els Setze Jutges, juntament amb el seu impulsor Llus Serrahima, sent guardonats Miquel Porter i Moix i Delf Abella a ttol pstum alhora que Guillermina Motta refus la distinci. 

Guardonats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146347" title="Club Pat Tordera" nonfiltered="3583" processed="3558" dbindex="59514">

El Club Pat Tordera s una entitat esportiva de Tordera (Maresme), fundada el 1946 i dedicada a la prctica de l'hoquei sobre patins i el patinatge artstic. 

Histria.

Isidre Escriche de Luca, que havia jugat al GEiEG de Girona, s l'impulsor de la prctica de l'hoquei patins a Tordera, en esperonar un grup de joves de la ciutat que feia alguns anys que ja patinaven i fa que s'interessessin per aquest esport.

El primer partit oficial del club es disputa l'any 1951, poc desprs que s'inaugurs la pista que ara s anomena Pista de l Amistat i que llavors es deia Pista Municipal de Tordera. 

Als anys 70 es crea una secci de patinatge artstic dins del Club Pat Tordera. 
 
Un dels xits ms importants del Club s el ttol de Campi de la Copa de la CERS assolit la temporada 1985-86. En la dcada segent va arribar dues vegades ms a la final d'aquesta competici obtenint finalment el sotscampionat. Tamb s destacable el fet d'haver arribat fins a tres vegades a les semifinals de la Copa d'Europa.

La temporada 1992-93 el CP Tordera va participar al Campionat de les Nacions de Montreux (Sussa), aconseguint la tercera posici enfrontant-se a seleccions com Portugal, Itlia i Argentina.

Desprs de 23 anys seguits a Divisi d'Honor, la temporada 2001-02 l'equip perd la categoria i est uns anys pujant i baixant de categoria.

Ttols.
 1 Copa de la CERS (1985-86)   (sotscampi 1994-95 i  1995-96);

 Semifinalista de la Copa d'Europa (1980-81, 1982-83 i  1984-85);

Plantilla 2008-09.


Entrenador: Joaquim Parrillas Gelp

Enllaos Externs.
Pgina oficial del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146349" title="Art popular" nonfiltered="3584" processed="3559" dbindex="59515">
L'art popular (de l'angls Pop-Art, "Art pop") va ser un moviment artstic sorgit a la fi dels anys 1950 a Anglaterra i els Estats Units; les seves caracterstiques sn l'ocupaci d'imatges i temes presos del mn de la comunicaci de masses aplicats a les arts visuals. 

Subratlla el valor iconogrfic de la societat de consum. El terme "Pop-Art" va ser utilitzat per primera vegada pel crtic britnic Laurence Alloway en 1958, al definir les obres de Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi entre uns altres. Altre crtic, Lewis Gennig, va posar mfasi en aquesta denominaci cap a 1962 per a definir l'art que alguns joves estaven fent amb l'ocupaci d'imatges populars; d'aquesta manera va quedar relegat el terme Neo-Dada o neodadaisme per a la llavors nou corrent esttica. 

L'art pop s el resultat d'un estil de vida, la manifestaci plstica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser nics per a ser pensats com productes en srie. En aquest tipus de cultura tamb l'art deixa de ser nic i es converteix en un objecte ms de consum. El mxim exponent del moviment, Andy Warhol, afirmava que "La ra per la qual pinto d'aquesta manera s perqu vull ser una mquina". Tamb s simblica l'afirmaci de Richard Hamilton pel que fa al seu desig que l'art fos "efmer, popular, barat, produt en srie, jove, enginys". Totes elles serien qualitats equivalents a les de la societat de consum.

Els orgens de l'art pop es troben en el dadaisme i la seva poca importncia posada en l'objecte d'art final. No obstant aix, l'Art Pop descarrega de l'obra d'art tota la filosofia anti-art del Dad i troba una via per a construir nous objectes a partir d'imatges preses de la vida quotidiana, igual que Marcel Duchamp havia fet amb les seves ready-mades. Quant a les tcniques, tamb pren del dadaisme l's del collage i el fotomontatge.

 L'art pop britnic . 
En el Regne Unit l'art pop comena a gestar-se en les discussions que mantenien Richard Hamilton, Eduardo Paolozzi i els crtics Lawrence Alloway i Reyner Banham, des de 1952, en el Institut d'Art Contemporani de Londres (ICA). Aquestes discussions se centraven entorn de l'impacte que la tecnologia moderna i els mitjans de comunicaci de masses estaven tenint en la societat. Entre altres coses, en aquestes discussions es va desmuntar la pirmide de categoritzacions en la qual les Belles Arts eren el cim equiparades al cinema, a les arts populars i les arts grfiques. 

Richard Hamilton s considerat l'artista que va crear la primera obra de l'Art Pop, el collage titulat Qu s el que fa les llars d'avui dia tan diferents, tan divertits?, que va ser exposat a l'exposici titulada Aix s el mat en la Whitechapel Gallery de Londres el 1956. 

El 1961 es presentava l'art pop britnic al pblic en una exposici que reunia obres de David Hockney, Derek Boshier, Allen Jones, R.B. Kitaj i Peter Phillips. 

L'art de Hamilton pren les seves fonts de les indstries del consum i de l'oci, de la publicitat i tamb de la histria de l'art. Pot dir-se que el Pop de Kitaj i Hamilton s un pop culte i altament intelectualitzat, gaireb hermtic en un sentit que no s el del pop habitual. L'altre gran artista Pop de l'escena anglesa s David Hockney, per a qui l'herncia del moviment modern s fonamental i combina fotografies, quadres abstractes i diversos tipus de material grfic. Juntament amb Allen Jones forma la segona generaci del Pop britnic.

 L'art pop nord-americ . 
 En Estats Units l'art pop entra en escena en 1961 i arrela amb ms fora que en cap altre lloc, a pesar de les reticncies inicials d'alguns crtics com Harold Rosenberg, donada la fora que el expressionisme abstracte tenia en la indstria de l'art. No obstant aix, la imaginera pop era fcilment assimilable com alguna cosa purament nord-americ, la qual cosa era important ja que tant els artistes com els colleccionistes nord-americans estaven en certa manera en lluita o competici amb l'europeu. La confirmaci d'aquest fet es va produir amb l'exposici titulada L'art pop i la tradici americana en el Milwaukee Art Center en 1965. Aquest aspecte nacionalista era l'nica cosa que ho acostava a la generaci dels expressionistes abstractes; en la resta tot s oposat: els artistes pop ironitzaven sobre la calligrafia i el gest caracterstics dels expressionistes (les obres de Roy Lichtenstein en les quals amplifica una pinzellada esquematitzada grficament), o els enormes quadres de Rosenquist en els quals amplifica espaguetis com recordant les nervaciones dels drippings de Pollock, i en general l'inters posat a rebutjar de l'obra tota traa de la intervenci manual de l'artista. 

Els precursors de l'art pop americ so Jasper Johns i Robert Rauschenberg i el grup ho formen Andy Warhol, Jim Dine, Roy Lichtenstein, James Rosenquist, Jim Dine, Robert Indiana, Tom Weselman i Claes Oldenburg. En la perifria del pop americ s'enquadren Alex Katz, John Chamberlain i Larry Rivers. A pesar d'aquesta categoritzaci tots sn diferents entre si. Warhol pretenia eliminar de l'obra d'art qualsevol traa o signe de manualitat; moltes de les seves obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llen. 

Liechtenstein pren els seus motius de les tires de cmics i els ampla a enormes dimensions deixant visibles els punts que resulten del procs d'impressi. Dine combina objectes reals amb fons pintats. Oldenburg fabrica objectes de la vida quotidiana (hamburgueses, navalles, etctera) a grandries descomunals que installa en ocasions en espais a l'aire lliure. Indiana pinta rtols gegantescs que ens reclamen l'atenci i ens amonesten. 

 L'art pop espanyol . 
A Espanya el Pop s'estudia associat a la nova figuraci sorgida arran de la crisi del informalisme. Eduardo Rierol podria enquadrar-se en aquesta tendncia pel seu inters en l'entorn i la seva crtica del nostre mitj cultural, utilitzant icones dels mitjans de comunicaci de masses i de la histria de la pintura, i pel seu menyspreu manifest per qualsevol estil establert. El qual es pot considerar com ms autnticament pop s Alfredo Alcan, per l's que fa de les imatges populars i pel buit que confereix a les seves composicions.

Hem d'entendre que el pop-art, arriba als espanyols com unes bases que neixen de l'inters que van manifestar alguns artistes estrangers (Hamilton, Paolozzi) de l'avantguarda londinenca per les imatges dels objectes d's corrent de la civilitzaci urbana, vehiculades pels mitjans de comunicaci de masses, i pel seu desig d'acostar l'art al gran pblic creant un nou art popular enfront del elitisme que havia caracteritzat fins a llavors l'art d'avantguarda. A principis dels anys seixanta van comenar a aparixer en espanya publicacions de collages, pintures i escultures els temes principals de les quals eren els productes tecnolgics, els autombils, les estrelles de cinema, etc., tractats amb estils que difereixen d'un artista a altre (Kitaj, Peter Blake, Hockney, Caulfield, etc.). Des d'Espanya es veu en el pop-art com modernisme d'uns artistes dels EE UU; el pop-art est representat fonamentalment per l'obra de cinc artistes: Oldenburg, Rosenquist, Roy Lichtenstein, Andy Warhol i Tom Wesselmann, qui han recorregut sistemticament als objectes industrials i als mitjans de comunicaci de masses i han convertit les seves imatges en els smbols caracterstics de la cultura nord-americana. Tmidament, el 1991 Getafe (Madrid), el pintor Estfano Viu pinta una srie de 45 quadres dedicada al Pop-art; posteriorment utilitzar espordicament aquesta tcnica en algunes obres posteriors.

Artistes destacats.
 Daro Hevia Magaa;
 Christian Ludwig Attersee;
 Derek Boshier;
 Patrick Caulfield;
 Dimitrios;
 Jim Dine;
 Marisol Escobar;
 Red Grooms;
 Philip Guston;
 Keith Haring;
 Richard Hamilton;
 Robert Indiana;
 Jasper Johns;
 Estfano Viu;
 Allen Jones;
 Yayoi Kusama;
 Roy Lichtenstein;
 Peter Max;
 Claes Oldenburg;
 Eduardo Paolozzi;
 Hariton Pushwagner;
 Mel Ramos;
 Robert Rauschenberg;
 James Rosenquist;
 Ed Ruscha ;
 Wayne Thiebaud ;
 Andy Warhol;
 Tom Wesselmann;

Enllaos externs.
 Fotolog Roy Lichtenstein;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146350" title="Ctsies de Cnidos" nonfiltered="3585" processed="3560" dbindex="59516">
Ctsies de Cnidos (Grec ), va ser un metge i historiador Grcia antiga, nascut a Cnidos que visqu al segle IV aC. Era fill de Ctesioc o Ctesiarc i membre de la famlia dels Asclepades i va nixer a una data desconeguda abans del 425 aC.

De jove (vers 415 aC) va ser metge personal d'Artaxerxes II de Prsia, al qui va acompanyar el 401 aC en la seva expedici contra el seu germ Cir el Jove. D'aquesta experincia Ctsias n'escrigu tractats sobre rius, finances perses, una descripci de l'ndia anomenda  (de gran valor ja que mostra les creences dels perses en relaci als indis), i d'una histria d'Assria i Prsia en 23 llibres anomenada Persica (). Per les seves obres va fer servir com a font els arxius reals perses, i a diferncia d'Herdot escrigu en Grec Jnic. 

Les altres obres seves son:  (dos llibres),  (potser la mateixa obra que ),  i . Gal diu que tamb va escriure obres de medicina per no se'n sap res.

Va tornar a Cnidos vers el 398 aC i va viure fins una poca desconeguda.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146359" title="Patrick White" nonfiltered="3586" processed="3561" dbindex="59517">

Patrick Victor Martindale White ( Londres, Regne Unit 1912 - Sydney, Austrlia 1990 ) fou un escriptor australi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1973.

Biografia. 
Va nixer el 28 de maig de 1912 a Londres, ciutat on es trobaven els seus pares durant una visita a Europa. Als sis mesos d'edat els seus pares van retornar a Austrlia, establint-se a les rodalies de la ciutat de Sydney, on el seu pare es dedic a la ramaderia i pagesia. Va tenir una infncia malaltissa provocada per l'asma i noms assist a l'escola de manera espordica. Als tretze anys fou enviat a una escola a Cheltenham (Anglaterra) on pass quatre anys en els quals va passar, segons ell mateix, una vida vida miserable.

Posteriorment es va traslladar al King's College de la Universitat de Cambridge, on va descobrir la literatura francesa i alemanya. Una vegada finalitzats els seus estudis universitaris es trasllad a Londres i aconsegu dedicar-se a l'escriptura grcies als diners lliurats pel seu pare. El 1940 durant la Segona Guerra Mundial va ser comissionat com a Ofical d'Intelligncia de la Royal Air Force britnica, en Orient Prxim i Grcia. 

Va morir el 30 de setembre de 1990 a la ciutat de Sydney desprs d'una llarga malaltia. 

Obra literria.
El 1939 es public a Londres la seva primera novella Happy Valley ("La vall feli"), que fou ben rebuda per la crtica i que li reafirm la seva volutantat de ser escriptor. El 1951 inici l'escriptura de The tree of man, que va tenir una excellent acollida a Anglaterra i als Estats Units, per que va ser rebuda amb menyspreu per la crtica d'Austrlia. 

El 1973 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu art narratiu pic i psicolgic que ha introdut la literatura d'un continent nou en el mn de les Lletres, convertint-se en el primer australi en concedir-li aquest guard. 

Obra seleccionada.


Novella;
1939: Happy Valley;
1941: The Living and the Dead;
1948: The Aunt's Story;
1955: The Tree of Man;
1957: Voss;
1961: Riders in the Chariot;
1966: The Solid Mandala;
1970: The Vivisector;
1973: The Eye of the Storm;
1976: Fringe of Leaves;
1980: The Twyborn Affair;
1986: Memoirs of Many in One;

Poesia;
1930: Thirteen Poems;
1935: The Ploughman and Other Poems;

Obres de teatre;
1947: Return to Abyssinia;
1965: Four Plays;
1978: Big Toys ;
1983: Signal Driver;

Relats curts;
1964: The Burnt Ones;
1974: The Cockatoos;
1988: Three Uneasy Pieces;

Autobiografia;
1981: Flaws in the Glass1981;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1973;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146361" title="Monstre mar" nonfiltered="3587" processed="3562" dbindex="59518">


Un monstre mar s cada un dels animals que segons la mitologia poblen el mar. Es poden esmentar:

Balena,
Hipocamp,
Caribdis,
Escilla;
les Gorgones.

Les sirenes eren originriament monstres de terra, i desprs de l'aire, encara que fascinaven als mariners. 

Si b les sirenes de l'poca grecollatina no eren ben b animals marins, a partir de l'edat mitjana comenaren a tenir coa de peix.

Alguns d'aquest mites, es pot dir aix, viuen encara avui a les constellacions, Aix Cetus rep el seu nom degut al monstre mar conegut com a Balena.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146362" title="Eyvind Johnson" nonfiltered="3588" processed="3563" dbindex="59519">

Eyvind Olof Verne Johnson ( Boden, Sucia 1900 - Estocolm 1976 ) fou un novellista suec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1974. 

Biografia.
Va nixer el 29 de juliol de 1900 a la ciutat de Boden, poblaci situada al comtat de Norrbotten. Desprs de treballar en una pedrera, fbrica de maons i en el comer de la fusta es va traslladar a la ciutat d'Estocolm, on inici la seva carrera d'escriptor. 

Va viure part de la seva vida entre el seu pas i Alemanya, Frana, Sussa i Anglaterra. El 1957 fou escollit membre de l'Acadmia Sueca, ocupant el seient nmero 11, crrec que ocup fins la seva mort el 25 d'agost de 1976 a Estocolm.

Obra literria.
Interessat en les deficultats de la vida, especialment va explicar al llarg dels ms de quaranta llibres publicats les seves vicissituds al llarg de la seva vida. Les seves primeres novelles tracten de les frustracions humanes, per les seves obres posteriors encarnen una intensa protesta contra els governs totalitaris. Innovador de la forma narrativa, Johnson va experimentar en els seus segents treballs amb la concepci contnua del temps. 

El 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu art narratiu, que mira ms enll de les terres i edats, en el servei de la llibertat, guard compartit amb el tamb suec Harry Martinson. Aquest guard no fou exempt de polmica tenint en compte altres escriptors considerats pel guard com Graham Greene, Saul Bellow i Vladimir Nabokov.

Obra seleccionada.
1924: De fyra frmlingarna;
1925: Timans och rttfrdigheten;
1929: Kommentar till ett stjrnfall;
1930: Avsked till Hamlet;
1934: n en gng, kapten;
1937: Romanen om Olof;
1938: Nattvning;
1940: Soldatens terkomst;
1941-1945: Krilon;
1946: Strndernas svall;
1957: Molnen ver Metapontion;
1960: Hans Ndes tid;
1968: Favel ensam;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1974;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146364" title="Cefalocrid" nonfiltered="3589" processed="3564" dbindex="59520">

Els cefalocrides (Cephalocarida) sn una classe de crustacis que agrupa nou espcies bentniques. Va ser descoberta el 1955 per Sanders, que va descriure l'espcie Hutchinsoniella macracantha, i no existeix cap registre fssil del grup, tot i que alguns especialistes suggereixen una semblana amb els crustacis primitius. Sn hermafrodites.

Els cefalocrids se situen a la zona intermareal, i se n'han trobat des de la zona litoral fins a una profunditat de 1500 m, en tot tipus de sediments. S'alimenten de detritus marins, per a la captaci dels quals generen corrents d'aigua amb els apndixs torcics, com ho fan tamb els branquipodes.

La distribuci comprn punts localitzats de les costes d'Amrica, de l'frica occidental, de Nova Zelanda i del Jap.

 Descripci i anatomia .
L'anatomia dels cefalocrides s simple si la comparem amb la d'altres crustacis: 
 el cos s petit i allargat (de 2 a 3'5 mm), comprimit a la zona ceflica, on presenta una mena d'escut ceflic;
 el trax est dividit en vuit segments que tenen apndixs biramis;
 l'abdomen t onze segments, i el darrer articula el tlson, per no altres apndixs;
 el segon parell de maxilles guarda semblana amb els apndixs torcics;
 els ulls estan incrustats en l'exoesquelet, la qual cosa dificulta la seva observaci.

 Sistemtica .
La classe cefalocrides noms inclou un ordre, Brachypoda (Birshteyn, 1960), i una famlia, Hutchinsoniellidae (Sanders, 1955). La llista de la ITIS noms contempla dos gneres i 4 espcies:
 Hutchinsoniella, Sanders, 1955.
 Hutchinsoniella macracantha;

 Lightiella, Jones, 1961.
 Lightiella floridana;
 Lightiella incisa;
 Lightiella serendipita;

 Referncies .

 Histria Natural dels Pasos Catalans. Enciclopdia Catalana. Vol 9, "Artrpodes I", pp. 223-224.
 L. A. Zenkevich. The Animal Life (Zhizn' Zhivotnykh), Volum 2. Cap. 7 - Phylum Arthropoda.
 NCBI: Cephalocarida;

 Enllaos externs .

Projecte de l'rea de Zoologia per a l'ESO de M Carme Als;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146366" title="Escilla (filla de Forcis)" nonfiltered="3590" processed="3565" dbindex="59521">


En la mitologia grega, Escilla (en grec       ) era una jove que va ser transformada mitjanant un encs en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l'Estret de Messina.

Aquesta figura mitolgica apareix en les aventures de Odisseu.

Es tracta d'un monstre del mar amb cap i cos de dona, encara que acabat aquest en forma de peix. Els seus pares van ser Hcate i Forcis, o b Equidna i Tif. De les seves extremitats inferiors sortien caps de gossos, encara que el seu lladrar era tan lleu com el d'un cadell, per no aix la seva voracitat. Escilla tenia dotze peus per a sostenir-se. Possea tres caps (o tal vegada sis), totes elles amb tres fileres de punxeguts ullals. Vivia a l'estret de Messina, al costat de Caribdis, i va ser transformada pels dus, amb el temps, en una roca, encara existent, que suposava greus perills per als navegants.

Escilla no sempre havia estat un monstre sin que fou una bella donzella, plena de dolor. Un dia que jugava alegrement en la platja, el du mar Glauco la va observar, asseguda en una ombria caleta, rentant-se els bells peus en les cristallines aiges. Desprs d'haver admirat la seva bellesa des de lluny, va nedar fins a ella i li va parlar cortesament per a intentar conquistar-la. Per a Escilla li causava temor la gran cua de peix del du, que no tenia cames, i sentia aversi pel seu cabell ple de zitznies. Potser avorrs, ms que gens, el seu aire envanit; perqu Glauco s'havia envanit molt des que va menjar una herba mgica que ho va convertir de simple pescador en du.

Glauco, que no estava disposat a tolerar tal desdeny, va acudir a la maga Circe per a assolir l'amor de Escilla per ardits de bruixeria. No obstant aix, Circe no estava disposada a ajudar a Glauco, car tamb estava enamorada d'ell; i, encara que el va intentar convncer que dediqus el seu amor a alg ms digne d'ell, es va veure obligada, per les contnues pressions, a ajudar-li a aconseguir els seus propsits. Per a aix li va lliurar una pcima, donant-li una srie d'instruccions sobre el seu s. Fent cas de Circe, Glauco va abocar aquell lquid a la caleta on Escilla solia banyar-se. Un dia que aquesta va acudir alegrement a donar-se un capbuss, va observar de cop i volta com una gossada comenava a atacar-la.

Espantada, va tractar de defensar-se, per aviat va observar horroritzada que aquests gossos partien de la seva cintura i que estava comenant a transfomar-se en el temible sser que abans hem comentat. Glauco, que vigilava des de la distncia, en veure l'ocorregut, va perdre tot l'inters per ella i es va marxar.

Altra versi de la llegenda diu que l'enamorat de la noia va ser Posid, i que la seva esposa, Amfitrite, gelosa, va demanar a Circe que elabors tal venjana, si b el desenvolupament de la histria s el mateix.

De la narraci sobri Escilla i Caribdis sorgeix la expressi: Estar entre Escilla i Caribdis, que significa, estar entre l'espasa i la paret, o sigui, en un problema de difcil (si no impossible) soluci.

Enllaos externs.

Hcate a "El Rincn del Vago";
Plana sobre Glauco;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146369" title="Remipedi" nonfiltered="3591" processed="3566" dbindex="59522">

Els remipedis (Remipedia) sn una classe de crustacis cecs que viuen en coves profundes d'aigua salada, a Austrlia i en el Mar Carib. El primer exemplar descrit va ser el fssil Tesnusocaris goldichi per, des de 1979, s'han descrit algunes espcies vives. 

Tenen el cap diferenciat amb un escut ceflic, mentre que la resta de metmers (entre 25 i 38) sn tots similars, amb apndixs birramis nedadors dirigits lateralment respecte al cos.

Recentment alguns autors han mostrat que almenys una de les espcies, Godzilliognomus frondosus, t un cervell molt ben diferenciat i organitzat, amb una rea olfactiva desenvolupada (el que no s sorprenent en la mesura que viu en llocs sense llum). La talla i la complexitat del cervell han suggerit als autors que els remipedis sn ms aviat un grup proper als malacostracis, que estan considerats com els crustacis ms evolucionats.

 Sistemtica .
La sistemtica de la classe dels remipedis s recent i est en revisi. Inclou dos ordres:
 Enantiopoda, Birshtein, 1960 ( );
 Nectiopoda, Schram, 1986;

 Enantiopoda .
Aquest ordre cont una famlia extingida, Tesnusocarididae (Brooks, 1955).

 Nectiopoda .
Agrupa dos famlies:
 Godzilliidae, Schram, Yager & Emerson, 1986.
 Speleonectidae, Yager, 1981.

 Referncies .

 Histria Natural dels Pasos Catalans. Enciclopdia Catalana. Vol 9, "Artrpodes I", pp. 224-225.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146375" title="Branquipode" nonfiltered="3592" processed="3567" dbindex="59525">

Els  branquipodes (Branchiopoda) sn una classe de crustacis fonamentalment d'aigua dola amb una forma semblant a una gamba petita.  Es tracta d'un grup bastant heterogeni amb unes 900 espcies descrites i algunes sn conegudes perqu s'han comercialitzat com aliment per aquaris, com sn exemplars dels gneres Artemia i Daphnia. 

Els branquipodes, malgrat la similitud fontica, no s'haurien de confondre amb els braquipodes.

 Descripci i morfologia .
Sn animals de mida petita a mitjana, i la seva principal caracterstica sn els apndixs posteriors a la regi ceflica que tenen forma de lmina, i que es divideixen en diferents lbuls, amb una petita lmina branquial en la seva part ms externa. Sn principalment d'aigua dola, per tamb existeixen algunes espcies en aiges marines.

Una caracterstica molt particular de molts branquipodes s la de nedar amb el dors cap a baix, s a dir, amb el cos invertit. Tamb fan servir els apndixs movent-los d'enrere cap a endavant, per provocar un corrent d'aigua cap a la boca, corrent que cont les partcules microscpiques que sn el seu aliment.

En la major part dels branquipodes el desenvolupament s'inicia amb una larva naupli, arribant a la forma adulta a travs de diversos canvis. Tanmateix en el grup dels cladcers el desenvolupament s directe. Tenen sexes separats i poden alternar la reproducci sexual amb la reproducci partenogentica, un tipus de reproducci en la qual noms intervenen les femelles.

 Sistemtica .

La classe dels branquipodes es divideix en dues subclasses i tres ordres:
 Sarsostraca Tasch, 1969;
 Anostraca Sars, 1867;

 Phyllopoda Preuss, 1951;
 Notostraca G. O. Sars, 1867;
 Diplostraca Gerstaecker, 1866;


En classificacions anteriors el superordre Diplostraca estava format per dos ordres, Conchostraca i Cladocera. Segons dades ms recents, aquesta taxonomia sembla en part artificial, com a mnim en el seu estat present, i alguns dels seus membres tenen un origen parafiltic dins del Diplostraca. Per aquesta ra, l'ordre Conchostraca ja no s'utilitza i els Cladocera es consideren un subordre dins l'ordre Diplostraca.

 Referncies .

 NCBI: Anostraca;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146379" title="Profeta" nonfiltered="3593" processed="3568" dbindex="59527">
Un profeta s una persona que ha tingut un encontre amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre all que passar el en futur. Els oracles grecollatins eren proftics per la figura s'usa habitualment en el sentit de les religions del llibre (cristianisme, judaisme i Islam). Sovint els profetes funden o canvien la manera d'entendre la religi, per la importncia del seu missatge.

Les profecies sn els escrits dels profetes, per s'ha ests el seu s per designar qualsevol discurs endevinatori, com els de Nostradamus entre altres.

Els profetes segons el Cristianisme.
La Bblia recull nombrosos profetes, que han de preparar la vinguda del Messies (per als cristians s Jess, negat pels jueus que encara esperen la seva arribada). Els principals estan recollits en els llibres proftics, just desprs de la Torah jueva i van viure sobretot durant l'exili hebreu a Babilnia: Isaes, Jeremies, Ezequiel i Daniel. Per als cristians Joan Baptista s el darrer profeta.

 Els profetes segons el Judaisme .

El Judaisme parla de dos tipus principals de profetes: 

1. aquells que reben una missi especial, que normalment es tracta d'amonestar persones, ciutats o regnes, que amillorin llur comportament.

2. aquells que noms gaudeixen d'un contacte ms ferm amb el Creador, que els atorga coneixements ms pregons en la Tor i en les cincies trascendentals.

Un tipus nic de profeta fou la figura de Moix, pel fet de rebre de mans del Creador la Tor eterna, que segons la fe jueva mai no ser abolida ni canviada per cap altra. Aquest fet li don el ttol d'Home Div (cf. Deuteronomi 33:1).

Pel Judaisme, Mal'akh (Malaquies) fou el darrer profeta.

Els profetes segons l'Islam.
Per a l'Islam Jess va ser un profeta per el Profeta veritable s Mahoma, enviat per Du per fundar l'islamisme. La tradici recull tamb els profetes bblics com a precursors de Mahoma.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146380" title="Mari Vayreda i Vila" nonfiltered="3594" processed="3569" dbindex="59528">
Mari Vayreda i Vila (Olot, 1853 - 1903) fou un escriptor i pintor catal.

Nascut al s d'una famlia de la noblesa rural catalana, es va educar en un ambient ideolgicament conservador. Des de ben jove es va identificar amb la causa carlina. Va participar a la tercera guerra carlina, com a ajudant del general Tristany, dins l'estat major del general Savalls. Desprs de la derrot, s'exili a Frana el 1875 i s'install a Seta, al departament d'Erau. 

Els seus interessos artstics el van empnyer, en principi, envers la pintura. El 1876 viatja a Pars per estudiar amb Jean-Lon Grme i l'any segent, ja retornat a Catalunya, ingressa a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1878 torna a Olot, on treballar amb son germ Joaquim al seu taller d'imatgeria religiosa "El Arte Cristiano". Joaquim hi havia fundat tamb, ja el 1869, el Centre Artstic, que aplegava els olotins amb inquietuds artstiques i intellectuals i al voltant del qual sorgiria l'anomenada Escola d'Olot de pintura. 

El 1883 es casa amb Pilar Aulet i fa el viatge de noces a Itlia. s per aquesta poca que, decebut pel seu escs xit com a pintor, comena a interessar-se ms per la literatura. Amb alguns amics fund la revista El Olotense que, a partir de 1890, passar a dir-se L'Olot. A partir del seu carlisme inicial, Vayreda evolucion cap a un catalanisme conservador, en la lnia del de Torras i Bages.

La seua carrera literria comen el 1891, quan public el conte "El roure dels penjats" a La Veu de Catalunya. En els segents tres anys en publicar uns altres nou. Ser autor d'una obra minsa. De novelles -la part ms important de la seua producci- en va publicar tres:

 Records de la darrera carlinada (1898);
 Sang nova (1900);
 La punyalada (1904, pstuma);

 Enllaos externs .

 Mari Vayreda a Lletra: espai virtual de literatura catalana;
 Biobibliografia de Mari Vayreda per Antnia Tayadella i Oller ;

 Obres .
Sang Nova (1900), a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146381" title="Association Sportive Nancy-Lorraine" nonfiltered="3595" processed="3570" dbindex="59529">


L'AS Nancy-Lorraine s un club de futbol francs de la ciutat de Nancy.

 Histria .
El Nancy-Lorraine es fund l'any 1967. Amb anterioritat existiren a la ciutat els segents clubs:
1901: Es funda l'Stade Universitaire Lorrain.
1910: Es funda l'US Frontire.
1928: L'USF es reanomena Association Sportive Lorraine.
1935: El SUL es reanomena Football Club de Nancy, desaparegut el 1965.
1967: A partir del club ASL es crea el nou AS Nancy-Lorraine.

 Palmars .
1 Copa francesa de futbol: 1978;
1 Copa de la Lliga francesa de futbol: 2006;
4 Lliga francesa de segona divisi: 1975, 1990, 1998, 2005;

 Jugadors destacats .


 Raul Castronovo;
 Eduardo Flores;
 Roger Lemerre;
 ric Di Meco;
 Philippe Jeannol;
 Bruno Martini;

 Jean Michel Moutier;
 Michel Platini;
 Eric Rabesandratana;
 Olivier Rouyer;
 Tony Vairelles;
 Antal Nagy;

 Albert Gumundsson;
 Tony Cascarino;
 Laurent Pokou;
 Mustapha Hadji;
 Wilson Oruma;
 Manuel da Costa;

 Ali Boumnijel;
  Carlos Curbelo;
 Ruben Umpierrez;
 Aleksandr Zavarov;


 Entrenadors .
  Ren Pleimelding (1967-1970);
  Antoine Redin (1970-1979);
  Georges Huart (1979-1982);
  Herv Collot (1982-1984);
  Arsne Wenger (1984-1987);
  Robert Dewilder (1987-1990);
  Aim Jacquet (1990-1991);
  Marcel Husson (1991);
  Olivier Rouyer (1991-1994);
  Lszl Blni (1994-2000);
  Francis Smerecki (2000-2002);
   Moussa Bezaz (2002);
  Pablo Correa (2002-);

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Frum oficial;
 Nancyfoot;
 Histria del ASNL;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146382" title="Educador" nonfiltered="3596" processed="3571" dbindex="59530">
Un educador s una persona que conscientment dedica la seva vida professional a l'educaci dels altres. En aquest sentit pot ser un professor o un mestre de qualsevol disciplina, un monitor, un capell... Els educadors acostumen a ocupar-se sobretot de la formaci tica dels altres. 

En l'actualitat acostumen a rebre aquest nom les persones que tenen estudis en educaci social i treballen en camps com l'atenci a menors, gent gran, discapacitats, personses amb baixes rendes o problemes d'integraci. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146385" title="Harry Martinson" nonfiltered="3597" processed="3572" dbindex="59531">


Harry Edmund Martinson ( Jmshg, Sucia 1904 - Estocolm 1978 ) fou un poeta suec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1974.

Biografia. 
Va nixer el 6 de maig de 1904 a la ciutat de Jmshg, poblaci situada al comtat de Blekinge. Als sis anys mor el seu pare i poc temps desprs la seva mare va abandonarlo a ell i als seus quatre germans. Fou lliurat a la parrquia que es va fer crrec d'ell i posteriorment adoptat per diferents famlies de camperols per als quals va treballar durament i pels quals va ser maltractat en la majoria dels casos. Als 16 anys s'allist en un vaixell i pass sis anys navegant, establint-se definitivament a Sucia el 1927 desprs d'haver contret tuberculosi. 

El 1929 es cas amb la famosa novellista sueca, especialitzada en temes proletaris Moa Martinson, 14 anys ms gran que ell. 

Quan en 1939 esclata la guerra russo-finlandesa prengu partit pel pas nrdic envat i, en companyia del seu amic Eyvind Johnson -amb el qual trenta-cinc anys ms tard compartir el Premi Nobel de Literatura- engega una campanya per aconseguir voluntaris suecs que lluitin al costat dels finlandesos. el 1949 fou escollit membre de l'Acadmia Sueca, ocupant el seient nmero 15, i convertint-se en el primer escriptor proletari que ocup un seient a l'Acadmia.

Desprs d'intentar sucidar-se per les crtiques rebudes a la recta final de la seva vida literria, Martinson aconsegu treure's la vida mitjanant unes tisores l'11 de febrer de 1978 a Estocolm. 

Obra literria.
El 1929 public el seu primer llibre Spkskepp ("Vaixell fantasma"), un llibre en el qual abunden els poemes sobre el mar, inflluenciado per The Seven Seas ("Els set mars", 1896) de Rudyard Kipling i els treballs de Dan Anderson. El 1930 publica 5 unga ("Cinc joves") i un any ms tard Nomad ("Nmada"), obra amb la qual es consagra com a poeta. 

El 1935 surt a llum la seva obra autobiogrfica Nsslorna blomma ("Les ortigues floreixen"), en la qual descriu, de forma potica, la desgraciada infncia del seu alter ego Martin, ple de solitud, tristesa, desillusi, treball i pobresa. Posteriorment publica Vgen ut ("El cam de la llibertat"), continuaci del treball anterior i en la qual narra les seves vivncies al mar. El 1937 escriu Losten fran Moluckas ("El pilot de les Moluques"), una pea per al teatre radiofnic que tracta sobre la primera volta al mn de Juan Sebastin Elcano, versi dirigida per un dels directors ms importants del teatre suec del moment, Alf Sjberg. 

Entre 1942 i 1945, en plena Segona Guerra Mundial, escriu els llibres Passad ("Vents alisis", publicat el 1945), llibre de poemes dedicat la seva segona esposa, i Vgen till Klockrike ("El cam de Klockrike", publicat el 1948), que presenta la Sucia dels rodamns que va conixer en la dcada del 1920 i 1930, llibre que el feu molt popular al seu pas.

El 1953 public Cikada ("Cigala") influenciada pel baix estat d'nim de l'autor desprs de l'esclat de la primera bomba atmica a la ciutat japonesa d'Hiroshima. En aquest llibre hi ha un cicle de poemes que seran l'origen de la seva gran epopeia lrica Aniara (1956), que aborda sense esperances la carrera armamentstica i el vertigins desenvolupament tcnic. Aquest poema est compost per un cicle de 103 poemes sobre el viatge d'una nau espacial gegantesca amb 8.000 humans a bord, que escapen d'una Terra destruda per una explosi nuclear i que queda eternament perduda a l'espai. 

En les dues colleccions de poemes, Grssen i Thule ("Les herbes de Tul", 1958) i Vagnen ("El cotxe", 1960), abunden els poemes sobre la naturalesa i el malestar creixent de l'autor sobre el potencial destructiu de la tecnologia i on mostra nombrosos consells sobre l'art de viure. Desprs de la publicaci d'aquest ltim llibre Martinson deix d'escriure durant 10 anys. 

Durant la dcada del 1960 s'estren la seva pea teatral Tre knivar fran Wei ("Tres ganivets de Wei") al Teatre Real Dramtic d'Estocolm, sota la direcci d'Ingmar Bergman, una obra desenvolupada en una pres per a dones nobles, situada a la frontera de la Xina. El 1971 public Dikter om ljus och mrker ("Poemes sobre llum i foscor"), i dos anys desprs Tuvor ("Matolls"), una collecci de poemes sobre la Naturalesa, especialment sobre els avets, l'arbre favorit de Martinson. 

Els seus ltims anys van estar marcats per les crtiques de les joves generacions esquerranes. Els atacs d'Olof Lagercrantz, Sven Delblanc i Karl Vennberg van provocar una gran depressi en l'escriptor que va haver de ser hospitalitzat. El 1974 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra potica capa d'abastar des d'una gota de rosada fins a tot l'univers, premi que compart amb Eyvind Johnson i que tamb fou polmic tenint en compte altres escriptors considerats pel guard com Graham Greene, Saul Bellow i Vladimir Nabokov. 

Obra seleccionada.


1929: Spkskepp;
1930: 5 unga;
1931: Nomad;
1932: Resor utan ml;
1932: Kap Farvl;
1935: Nsslorna blomma;
1936: Vgen ut;
1937: Svrmare och harkrank;
1937: Losten fran Moluckas;
1938: Midsommardalen;
1939: Det enkla och det svra;

1940: Verklighet till dds;
1941: Den frlorade jaguaren;
1945: Passad;
1948: Vgen till Klockrike;
1953: Cikada;
1956: Aniara;
1958: Grssen i Thule;
1960: Vagnen;
1971: Dikter om ljus och mrker;
1973: Tuvor;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1974;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146391" title="Nmes Olympique" nonfiltered="3598" processed="3573" dbindex="59532">


El Nmes Olympique s un club de futbol francs de la ciutat de Nimes.

 Histria .
L'actual Nmes Olympique va ser fundat el 10 d'abril de 1937. Amb anterioritat fou conegut com Sporting Club Nmois. L'SC Nmois va ser fundat l'any 1901 per Henri Monnier, qui amb 21 anys d'edat havia arribat desprs d'un viatge de 2 anys a Anglaterra. Originalment el club era noms per joves protestants.

L'any 1908, el SCN guany el seu primer campionat del Llenguadoc a l'Olympique Cettois, qualificant-se per primer cop pel campionat de Frana. Durant la Primera Guerra Mundial suspengu les activitats, que reemprengu el 15 d'abril de 1919. El 1922 absorb un rival local, el F.A. Nmois. L'octubre de 1931 inaugur l'estadi Jean Bouin. Problemes financers, per, l'obligaren a suspendre les activitats professionals. Aquell mateix any fou recreat com a Nmes Olympique. El major xit del nou club fou una lliga de segona divisi la temporada 1949/1950. El 15 de febrer de 1989 s'inaugur el seu nou estadi des Costires.

 Palmars .
1 Copa dels Alps: 1971;
1 Lliga francesa de segona divisi: 1950;
1 Lliga francesa de tercera divisi: 1997;
1 Copa Charles Drago: 1956;

 Jugadors destacats .
  Hassan Akesbi;
  Laurent Blanc;
  Bernard Boissier;
  Eric Cantona;
  Jos Luis Cuciuffo;
   Kader Firoud;
  Ren Girard;
  Jacky Novi;
  Christian Perez;
  Frdric Piquionne;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146393" title="Betulia Liberata" nonfiltered="3599" processed="3574" dbindex="59534">
La  Betulia Liberata s un oratori escrit per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1771 durant el mes que es va estar a Pdua quan tornava de Vencia a Salzburg.

 Interpretaci del mot Betulia .
L'alliberaci de Betlia per Judit era originriament una narraci en hebreu allegrica en un mn imaginari amb noms que poden tenir sentits diversos: Betulia = Betel   'casa de Du, la ciutat on resisteix una comunitat', Judit = Judea.
(font d'informaci)

 Personatges .
 Ozia (Ozias), governador de Betulia (tenor);
 Giuditta (Judith), vdua de Manasses (alto);
 Amital, noble d'Israel (soprano);
 Achior, prncep dels Ammonites (baix);
 Cabri (Cabris) e Carmi, caps del poble (sopranos);
 Betulians (cor);

 Sinopsi argumental .
Primera part.
Els israelites s'han refugiat a Betlia per resistir el setge d'un exrcit assiri. A fi de conixer millor el seu enemic, Holofernes, cabdill dels assiris, pregunta a Achior qui es familiaritza amb els israelites i Achior respon que aquests no poden ser venuts mentre restin fidels al seu du. Holofernes, que no admet altre du que Nabucodonosor fa desterrar Achior a Batlia.
A Betlia Ozias es rebella.  Hi ha qui creu que per tal d'evitar els terribles efectes del setge assiri (tall del subministrament d'aigua ) fra millor sotmetre's que continuar resistint. Ozias demana cinc dies ms;  segurament Du els salvar.
Judit, quan sent aix, interromp el seu dol pel seu marit Manasses, que havia mort d'una insolaci mentre vigilava la collita de l'ordi, per fer comprendre a Ozias i als betulians que s un error desesperar de la grcia de Du  i desafiar-lo posant-li lmits. I els diu que ha pensat un pla arriscat per posar fi al setge; cal que es trobin amb ella a la porta aquest vespre.
A la porta, Ozias se sorprn de veure Judit prdigament vestida, perfumada i enjoiada. Anuncia que surt de la ciutat acompanyada noms d'una serventa. Ozias s'horroritza de pensar qu pot passar, per decideix confiar en Judit i l'acomiada.

Segona part.
Malgrat que s'estan morint de gana, Ozias i Achior troben l'energia per entrar en una discussi teolgica. Achior no pot entendre per qu Ozias i els israelites estan contents de creure en un sol du ; Ozias s'hi oposa que un du noms pot ser perfecte si s nic. Amital entra, encara preocupat per la moral a Betlia. Els interromp una gran commoci a la porta: Judit ha tornat.
Judit explica que durant la nit va anar al campament dels assiris i va ser acceptada a la tenda d'Holofernes. All  va esperar mentre el seu hoste menjava i s'emborratxava en l'estupor. Desprs va agafar-li l'espasa i va tallar-li el cap amb dos cops. No es va estalviar cap horrible detall:  El tronc separat va caure al terra ensangonat. Vaig cobrir el cap semiviu tremolant sota la m que l'aguantava . Per provar la seva histria de sobte treu el cap separat, d'una bossa que portava la seva serventa. Achior el reconeix al moment i es desmaia, per de seguida es recupera i repudia la seva religi politeista. I aix s'arriba a una fi en qu el poble de Betlia canta un cor de pregria al seu du. font

 L'obra .
Primera part.
 Overtura;
 Recitativo: Popoli di Betulia (Ozia);
 Aria #1: D'ogni colpa la colpa maggiore (Ozia);
 Recitativo: E in che sperar? (Cabri, Amital) ;
 Aria #2: Ma qual virt non cede (Cabri) ;
 Recitativo: Gi le memorie antiche (Ozia, Cabri, Amital) ;
 Aria #3: Non hai cor (Amital) ;
 Recitativo: E qual pace sperate (Ozia, Amital, Coro) ;
 Aria con il Coro #4: Piet, se irato sei (Ozia, Coro) ;
 Recitativo: Chi  costei che qual sorgente aurora (Cabri, Amital, Ozia, Giuditta) ;
 Aria #5: Del pari infeconda (Giuditta) ;
 Recitativo: Oh saggia, oh santa (Ozia, Cabri, Giuditta) ;
 Aria con il Coro #6: Piet, se irato sei (Ozia, Coro) ;
 Recitativo: Signor, Carmi a te viene (Cabri, Amital, Carmi, Ozia, Achior) ;
 Aria #7: Terribile d'aspetto (Achior) ;
 Recitativo: Ti consola, Achior (Ozia, Cabri, Achior, Giuditta) ;
 Aria #8: Parto inerme, e non pavento (Giuditta) ;
 Coro #9: Oh prodigio! Oh stupor! (Coro) ;

Segona part.
 Recitativo: Troppo mal corrisponde (Achior, Ozia) ;
 Aria #10: Se Dio veder tu vuoi (Ozia) ;
 Recitativo: Confuso io son (Achior, Ozia, Amital) ;
 Aria #11: Quel nocchier che in gran procella (Amital) ;
 Recitativo: Lungamente non dura (Ozia, Amital, Coro, Cabri, Giuditta, Achior) ;
 Aria #12: Prigionier che fa ritorno (Giuditta) ;
 Recitativo: Giuditta, Ozia, popoli, amici (Achior) ;
 Aria #13: Te solo adoro (Achior) ;
 Recitativo: Di tua vittoria (Ozia, Amital) ;
 Aria #14: Con troppa rea vilt (Amital) ;
 Recitativo: Quanta cura hai di noi (Cabri, Carmi, Ozia, Amital) ;
 Aria #15: Quei moti che senti (Carmi) ;
 Recitativo: Seguansi, o Carmi (Ozia, Amital, Cabri, Achior, Giuditta) ;
 Aria con il Coro #16: Lodi al gran Dio (Giuditta, Coro);

 Enregistraments .
 W.A. Mozart: La Betulia Liberata, Leopold Hager, Philips 422522-2;
 W.A. Mozart: La Betulia Liberata, Carlo Felice Cillario, A. Charlin AMS 2627/8-2;
 W.A. Mozart: La Betulia Liberata, Mario Rossi, Opera d'Oro;
 W.A. Mozart: La Betulia Liberata, Peter Maag, Brilliant Classics, 99944;
 W.A. Mozart: La Betulia Liberata, Christoph Popppen, Deutsche Grammophon, DVD 4400734248;
Tots els enregistraments estan disponibles en un doble CD.

Enllaos externs.
 L'alliberaci de Betulia ;
 Betulia a la Bblia ;
 El setge de Betulia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146394" title="Vitamina E" nonfiltered="3600" processed="3575" dbindex="59535">
La Vitamina E o tocoferol ( -tocoferol) sn un grup d'antioxidants biolgics. Es troben en olis vegetals, germen de blat, fruits secs i margarina. s indispensable per a la reproducci i prev l'avortament espontani; el seu dficit pot donar anmia, destrucci dels glbuls rojos i degeneraci muscular. La vitamina E no s molt txica per en dosi alta pot donar deficincia de Vitamina K. La cocci dels menjars destrueix quasi b tota l'aportaci d'aquestes vitamines.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146406" title="Orfeu als inferns" nonfiltered="3601" processed="3576" dbindex="59536">

Orfeu als inferns (en francs: Orphe aux enfers) s una opra bouffe (o opra ferie en la seua versi revisada) de Jacques Offenbach. El llibret, en francs va ser obra de Ludovic Halvy, havent estat posteriorment revisat per Hector Crmieux.

Histria de les representacions.
L'estrena de la versi original en dos actes va tenir lloc al Thtre aux Bouffes-Parisiens de Pars, el 21 d'octubre de 1858. 

La versi revisada, en quatre actes com a "opra ferie" (pera fantstica), es va estrenar al Thtre de la Gat, el 14 d'agost de 1874. 

La versi que hom sol representar avui dia s l'original en dos actes. 

Sinopsi argumental.

Acte I.
Escena 1: prop de Tebes
L'obra s'obri amb un passatge de melodrama en el qual l'Opini Pblica explica qui s, erigint-se a si mateixa com a guardi de la moralitat. Vol que Orfeu i Eurdice - un infeli matrimoni en qu l'un odia l'altre - tornen a estimar-se i esdevinguen una llegenda moral que siga recordada anys i anys. Per ho t molt pelut: Eurdice est enamorada del pastor Aristeu, que s el seu ve, mentre que Orfeu est enamorat de Cloe, una pastora. Quan Orfeu confon Eurdice amb Cloe esclata l'enfrontament, i Eurdice insisteix que han de divorciar-se. Per Orfeu, tement la reacci de l'Opini Pblica, la turmenta intentant apaivagar l'escndol amb msica de viol, que ella odia.

De nou trobem Aristeu (que en realitat s Plut disfressat) cantant una can pastoral sobre aquells horribles bens. Ats que el primer intrpret de Plut, l'actor cmic francs Lonce, era expert en interpretar papers de dona, aquesta can cont nombrosos falsets. Eurdice, no obstant, ha descobert el que creu una conspiraci d'Orfeu per a assassinar Aristeu, per que en realitat s una trama entre Orfeu i Aristeu (Plut) per matar-la a ella, de manera que Orfeu quedar lliure i Plut podr endur-se l'nima d'Eurdice als inferns. Plut fa a Eurdice passar sobre un parany per a llops, i quan ella mor, Plut recupera la seua vertadera forma (Escena de la transformaci) mentre que Eurdice se n'adona que no est tan malament la mort quan el Du dels Inferns est enamorat de tu. Descendeixen plegats als Inferns, per Eurdice encara t temps de deixar-li una nota al seu marit, dient-li que ha no ha pogut evitar ser raptada (Descens als Inferns).

Tot sembla anar perfectament per a Orfeu, fins que l'Opini Pblica el captura i l'amenaa d'arruinar la seua carrera de professor de viol si no va a rescatar a la seua muller de l'infern. Orfeu no t ms remei que acceptar-hi de mala gana.

Escena 2: l'Olimp
Els dus de l'Olimp estan completament adormilats d'avorriment. Per les coses prenen un caire ms interessant quan Diana torna i comena a xafardejar sobre Acte, el seu actual amant. Per Jpiter, estupefacte amb el capteniment de la suposada deesa de la virginitat, ha convertit Acte en crvol.  Llavors arriba Plut i parla als altres dus dels plaers de l'Infern (Entrada de Plut), incitant-los a rebellar-se contra l'hrrida ambrosia, l'odis nctar i l'absolut avorriment de l'Olimp. Quan Jpiter pregunta qu est passant, els altres dus li reprotxen la seua immensa hipocresia, descrivint i ridiculitzant tots els seus mitolgics afers amorosos. No obstant aix, l'acci pren un gir insperat quan s'anuncia l'arribada d'Orfeu, el que obliga als dus a mostrar llur ms recte capteniment. Orfeu apareix acompanyat de l'Opini Pblica, i demana sense massa convicci que li siga tornada la seua muller. Plut se sent preocupat per si es veur forat a deixar anar Eurdice, i, desprs d'una cita d Orfeo ed Euridice de Gluck que fa plorar als dus, Jpiter, que veu la possibilitat de seduir Eurdice, anuncia que ell mateix anir a l'infern a rescatar-la. Els altres dus, veient la possibilitat de fugir de l'avorrit Olimp demanen anar amb ell, i en consentir-hi, els dus ho festegen alegrement.

Acte II.
Escena 1
Eurdice est ben guardada per Plut, i troba tediosa la vida de l'infern. El seu escarceller, un estpid esbirro anomenat John Styx, no ajuda a fer la vida ms agradable, particularment pel seu costum de contar, a la ms mnima oportunitat, la histria completa de quan va ser rei dels beocis, abans de morir. Perqu si no haguera mort, encara seria rei. 

Jpiter arriba a l'Infern amb Plut, el qual noms arribar s'alegra que John Stinx haja pogut tancar a Eurdice a temps. Per Jpiter de seguida esbrina on s'amaga la dona: en observar una porta tancada amb pany i clau, dedueix que Eurdice es troba a dins. Immediatament es converteix en una bella mosca daurada i passa a travs del forat del pany. Troba Eurdice a l'altre costat i, plegats, canten un duet d'amor, en qu la part de Jpiter consisteix completament en un brunzit (El duet de la mosca). Desprs li revela la seua vertadera identitat i promet ajudar-la, principalment perqu la vol per a ell.

Escena 2
L'escena mostra una enorme bacanal que estan celebrant els dus a l'infern, on l'ambrosia, el nctar i el bon capteniment no estan de moda. Eurdice s'hi cola habillada de bacant (Hime a Bacus), per els plans de Jpiter per endur-se-la es veuen interromputs per la crida al ball. Malhauradament, Jpiter noms pot ballar minuets, dansa que tothom troba avorrida i odiosa. Aix les coses, s'hi desemboca en el nmero ms popular de l'pera, el Galop Infernal (ms conegut com Can-can), i tothom es deixa portar per la ms salvatge disbauxa.

Una ominosa msica de viol anuncia que Orfeu s'aproxima (Entrada d'Orfeu i de l'Opini Pblica), per Jpiter t un pla, i promet a Eurdice que la salvar del seu marit.  Com en el mite estndard, Orfeu no ha de mirar enrere, perqu si ho fa perdr Eurdice per sempre. L'Opini Pblica no deixa de vigilar-lo, evitant que faa trampa, per Jpiter llana un enlluernador llamp, fent Orfeu saltar i mirar enrere, i tot acaba b per a tothom, amb la repetici del galop.

Nmeros Musicals.
(Es relacionen el nmeros musicals de la primera versi en dos actes)
Acte I, Escena 1.
 Introducci i Melodrama (Opini Pblica);
 Couplets du Berger Joli , "La femme dont le coeur rve n'a pas de sommeil" (Eurdice);
 Duet, "Ah! C'est ainsi" (Orfeu i Eurdice);
 Can pastoral, "Moi; je suis Ariste. un berger d'Arcadie" (Aristeu (Plut));
 Transformaci (Aristeu (Plut) i Eurdice);
 Couplets, "La mort m'apparat souriante, qui vient me frapper prs de toi... " (Eurdice);
 Descens als Inferns (Plut i Eurdice) ;
 Duet, "Viens!  l'Opinion c'est en vain qu'on rsiste!" (Opini Pblica i Orfeu);
Acte I, Escena 2.
 Entreacte i cor, "Dormons, dormons, que notre somme ne vienne jamais  finir" (Cor de dus), * Can, "Ah ! rien n'gale mon tourment!" (Diana);
 Entrada de Plut (Orquestra);
 Cor de la revoluci, "Aux armes, dieux et demi-dieux!" (Cor, Plut, Jpiter) ;
 Couplets, "Pour sduire Alcmne la fire" (Minerva, Diana, Cupid, Venus, Plut i cor);
 Final, Acte I, "Il approche! Il s'avance!" (Plut, l'Opini Pblica, Orfeu i dus);

Acte II, Escena 1.
 Entreacte (Orquestra);
 Couplets, "Quand j'tais roi de Botie" (Styx);
 Fly Duet, "Il m'a sembl sur mon paule sentir un doux frmissement!... " (Jpiter, Eurdice);

Acte II, Escena 2.
 Cor infernal, "Vive le vin! Vive Pluton!" (Cor);
 Himne a Bacus, "J'ai vu le Dieu Bacchus sur sa roche fertile" (Eurdice, Cor);
 Minuet, "Maintenant, je veux, moi qui suis mince et fluet" (Jpiter). ;
 Galop Infernal (Cor);
 Entrada d'Orfeu i de l'Opini Pblica (Plut, Eurdice, Jpiter, Opini Pblica, Orfeu);
 Final Acte II "Ne regarde pas en arrire!" (Conjunt);

Enregistraments.
L'opereta ha estat enregistrada moltes vegades. Hi ha un enregistrament histric de l'any 1951 amb Ren Leibowitz dirigint l'Orquestra Filharmnica de Pars, disponible en CD (REGIS RRC 2063). Michel Plasson la va enregistrar amb Mady Mespl l'any 1978 (EMI CDS7496472), i el 1999 Marc Minkowski va dirigir-la a Li, amb un excellent repartiment que incloa Natalie Dessay, Laurent Naouri, Jean-Paul Fouchcourt, Vronique Gens i Ewa Podles (EMI 0724355672520). 

Minkowski s tamb el director d'una versi en DVD apareguda l'any 1997, tamb a Li, amb Natalie Dessay, Laurent Naouri, Jean-Paul Fouchcourt, Yann Beuron i altres en una producci de Laurent Pelly (TDK DV-OPOAE).

Influncia.
 El galop infernal de l'Acte II, Escena 2 s una pea famosssima fora dels cercles habituals de la msica clssica. La melodia va ser emprada per Saint-Sans per al nmero de La tortuga de la seua suite El Carnaval dels animals, aix s, ralentint radicalment el seu ritme.

udio.
Can-Can (Orfeu als inferns). Interpretada a l'acordi per R. Liraz;

Bibliografia.
Orphe aux enfers by Andrew Lamb, a 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (Londres, 1992) ISBN 0-333-73432-7;
The Opera Goer's Complete Guide, Leo Melitz, 1921.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146408" title="Racing Club de Strasbourg" nonfiltered="3602" processed="3577" dbindex="59538">



El Racing Club de Strasbourg s un club de futbol francs de la ciutat d'Estrasburg.

 Histria .
El 1906, un grup de joves del barri de Neudorf d'Estrasburg formen un club anomenat Fuball Club Neudorf. Desprs de la Primera Guerra Mundial Alscia pass de mans alemanyes a mans franceses i el FC Neudorf fou reanomenat RC Strasbourg Neudorf i finalment Racing Club de Strasbourg (1919). El 1933 es pass al professionalisme. Durant la Segona Guerra Mundial torna a ser un club alemany i s anomenat Rasensport-Club Straburg (1940-1944). Entre 1970 i 1976 s'anomen RC Strasbourg-Pierrots, en fusionar-se amb el Club Sportif des Pierrots de Strasbourg, un club modest que havia estat fundat el 1922.

 Palmars .
1 Copa Intertoto: 1995;
1 Lliga francesa de futbol: 1979;
3 Copa francesa de futbol: 1951, 1966, 2001;
2 Copa de la Lliga francesa de futbol: 1997, 2005;
2 Lliga francesa de segona divisi: 1977, 1988;

 Jugadors destacats .


 Jos Luis Chilavert;
 Olivier Dacourt;
 Youri Djorkaeff;
 Raymond Domenech;

 Frank Farina;
 Rmi Garde;
 Ivan Haek;
 Frank Leboeuf;

 Danijel Ljuboja;
 Pguy Luyindula;
 Aleksandr Mostovoi;
 Pascal Nouma;

 David Regis;
 Frank Sauze;
 Arsne Wenger;
 Seo Jung-Won;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146410" title="Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers" nonfiltered="3603" processed="3578" dbindex="59539">
La colla Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers s la colla que porta els gegants i els capgrossos de la ciutat de Granollers, i s un grup de persones aficionades als gegants i capgrossos, que fan diverses sortides a l'any i intercanvis.

 Petita Histria de la colla.
L'any 1986 membres de la colla dels Blaus s'afegiren a la dels Geganters de Granollers, quan Jaume Vinyets n'era cap de colla. L'any 1998, i coincidint amb la celebraci del trent aniversari de l'Esteve i la Plcida, es va presentar l'Associaci d'Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, entitat que aglutina a tots els portadors dels gegants i que vetlla per la conservaci d'aquests populars elements. 
L'any 1987 es va dur a terme la primera trobada de gegants. La plantada es feia dissbte a la tarda a la plaa de Barangu; moments abans de la sortida dels gegants es podia contemplar el rpel de dos dels capgrossos vells, que baixaven des del terrat de l'edifici municipal de l'avinguda del Parc; seguidament s'iniciava una cercavila que sortida de l'avinguda del Parc fins a la Plaa de la Porxada. En aquests anys han visitat Granollers gegants de prop d'un centenar de poblacions d'arreu de Catalunya. Destaca la presncia dels gegants de Matar en Robafaves i famlia, al 1988; les cinc parelles de Reus al 1991; i els gegants de Tarragona al 1993. 
Des de l'any 2000 noms s convidada una poblaci. Els convidats sn rebuts el mat de dissabte a la plaa de la Corona pels gegants grans de la ciutat, l'Esteve i la Plcida. Desprs d'obsequiar la geganta amb un ram de flors, s'inicia una cercavila que els porta fins a la plaa de la Porxada, on sn rebuts amb el ball del Colom, seguidament se'ls regalen els mocadors blancs i blaus que caracteritzen la nostra festa. Desprs de passar un dia entre nosaltres, a la tarda, s'inicia la cercavila de comiat que els porta des de la plaa de la Porxada fins a la de la Corona, aquesta vegada acompanyats de tots els gegants i capgrossos de la ciutat precedits pel Colom. Amb la nova modalitat han vingut alguns gegants com els gegants Grecs de l'Hospitalet de Llobregat al 1998; els del Cs del Bou de Tarragona al 2001; els moros de Vilanova i la Geltr al 2002; els del Pi de Barcelona al 2003; els de Santurtzi (Pas Vasc) al 2004; els vells i nous d'Argentona al 2005; els gegants de Vilanova de Sau (que t el ttol a "Gegant ms alt de Catalunya" amb uns 6m d'altura) al 2006, i els de Palma de Mallorca al 2008

 Els Gegants Grans: l'Esteve i la Plcida .
Aquesta parella de gegants, va ser estrenada el diumenge abans del comenament de la Fira i Festes de l'Ascensi de 1968, els gegants de Matar, en Robafaves i famlia foren els padrins. Van ser construts a Matar per Josep M. Diamant Montaes i foren restaurats el 1987 per Ramon Aumedes del Taller Sarandaca. Els seus noms, Esteve i Plcida, corresponen als del patr i del copratr de Granollers. La parella de gegants t un ball de llument que ha creat la mateixa colla. L'Esteve t una alada de 4'10m i un pes de 60Kg, i na Plcida t una alada de 4'10m i 60Kg. Antigament, abans de la restauracci que va fer en Ramon Aumedes, tots dos, tenien un pes de 110Kg. Abans el bust i les mans eren de cartr pedra i l'estructura de ferro, i ara el bust i les mans sn de fibra de vidre, i l'estructura de fusta.

 Els Gegants Vells: en Cosme i la Damiana .
Construts per El Ingenio de Barcelona, van ser adquirits per l Ajuntament el 1963 a la Casa Closa de Sabadell, amb sis capgrossos. Desapareguts l any segent de la seva compra, van ser trobats i restaurats el 1982. Els seus noms, Cosme i Damiana, sn els dels Sants Metges. Tamb tenen un ball de llument fet per la mateixa colla.

 El ball de Giravoltes .
s es el ball conjunt que ballen els gegants de Granollers l'ltim dijous d'agost (el dia de la Ceremnia del Preg). El Sr. Mart Ventura el compos l'any 1988, pel XX aniversari dels gegants Esteve i Plcida, i va ser estrenat durant les festes de l'Ascensi d'aquell mateix any. Abans noms era una ballada de gegants i prou, pero ara el ball de Giravoltes s'ha convertit en l'inici d'una mena de mostra del que es podr veure els dies de Festa Major, durant el qual els quatre gegants es tomben per llirgar-se els mocadors blanc i blau al coll (elements carecteristics de la nostra Festa Major dels Blancs i Blaus).

 Actuacions dels Gegants de Granollers .

Els Gegants de Granollers no solen sortir gaire, per quan ho fan solen sortir per Catalunya i ocasionalment a Espanya i a l'estranger. Les seves festes dins de la vila sn la Festa Major (ltim dijous d'agost), antigament tamb sortien per la Fira i Festes de l'Ascensi (al maig-juny), tamb participen els gegants vells (Cosme i Damiana) a la Cursa dels Gegants de la Mitja. Durant tot l'any els gegants, juntament amb els altres elements festius de la ciutat, es poden veure a "la Troca" (el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers), que est situat a la Fbrica de les Arts Roca Umbert.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Granollers;
 Festa Major dels Blancs i Blaus de Granollers;
 Fira i Festes de l'Ascensi de Granollers;
 Mostra d'Entitats de Granollers;
 "la Troca" (CCPT de Granollers);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146411" title="Anostraci" nonfiltered="3604" processed="3579" dbindex="59540">


Els anostracis (Anostraca) sn un ordre de crustacis branquipodes, l'nic de la subclasse Sarsostraca. La seva espcie ms coneguda s Artemia salina.

Els animals pertanyents a aquest subgrup manquen de closca i el seu cos s allargat amb els segments molt marcats i un gran nombre de potes. Els ulls sn pedunculats. El tlson acaba en dos apndixs no articulats que s la furca. 

Com molts dels branquipodes, els anostracis viuen en petites basses. En pondre, els ous queden al llot del fons. Si es dona el cas que la bassa s'asseca, els ous entren en estat latent, i es revitalitzen quan l'aigua flueix un altre cop. Algunes espcies a ms d'ous es poden reproduir directament mitjanant nauplis sense passar per fase d'ou, sempre que les condicions siguin les adequades.

Un anostraci molt particular s lArtemia salina, que viu en aigua salada, i s capa de resistir nivells de concentraci de sals tan altes que no sn adequades per a cap altre ser. La seva coloraci s vermellosa degut a que posseeix hemoglobina. La longitud dels apndixs d'aquests branquipodes est directament relacionada amb la salinitat del medi en el que viuen. Poden ser partenogentics per la qual cosa s possible trobar en una sola bassa individus noms de sexe femen; tanmateix, la reproducci sexual s preferible a la partenogentica.

 Sistemtica .
L'ordre dels anostracis es divideix en dos subordres i 8 famlies:
 Anostracina;
 Branchinectidae Daday de Des, 1910;
 Branchipodidae H. Milne Edwards, 1840;
 Chirocephalidae Daday de Des, 1910;
 Streptocephalidae Daday de Des, 1910;
 Tanymastigiidae Weekers i cols., 2002;
 Thamnocephalidae Packard, 1883;

 Artemiina;
 Artemiidae Grochowski, 1896;
 Parartemiidae Daday, 1910;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Informaci sobre Fairy shrimp (en angls);
 NCBI: Anostraca;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146429" title="Els contes de Hoffmann" nonfiltered="3605" processed="3580" dbindex="59541">

Els contes de Hoffmann (Les contes d'Hoffmann en francs) s una pera amb msica de Jacques Offenbach i llibret en francs de Jules Barbier, basada en tres contes d'E.T.A. Hoffmann.
 
s una obra en tres actes ms un prleg i un epleg. El text est basat en una obra que el propi Barbier i Michel Carr havien escrit sobre contes del poeta alemany E.T.A. Hoffmann. El mateix E.T.A. Hoffman s un personatge de l'pera, com ell mateix feia en moltes de les seues histries. Els contes en qu es basa l'pera sn Der Sandmann, Rath Krespel, i Des verlorene Spiegelbild.

Histria de les representacions.
Es va estrenar en l'Opra-Comique de Pars, el 10 de febrer de 1881. Des de llavors, Els contes de Hoffmann forma part del repertori operstic, s'han realitzat alguns enregistraments i se sol interpretar amb regularitat.

Offenbach va morir abans d'acabar-la, i Ernest Giraud (1837-1892) va emprendre la seua orquestraci i tamb va musicar els recitatius, de manera semblant al que va fer amb Carmen de Georges Bizet. No obtant, en poques recents s'ha manifestat als teatres d'pera una tendncia a eliminar els recitatius musicats i tornar a deixar els dilegs parlats originals, respectant la versi inicial d'Offenbach. D'altra banda, tot i que es vnen donant els tres actes en l'ordre Olympia-Giulietta-Antonia, la intenci d'Offenbach va ser, com queda clar per les referncies en el prleg i en l'epleg, que l'ltima fra Giulietta. En diverses ocasions s'ha representat d'aquesta manera i la sinopsi argumental segent respecta aquest ordre. 

Idealment, els tres personatges femenins principals (Olympia, Giulietta i Antonia), que no sn sin diferents encarnacions dels amors de Hoffmann, haurien de ser interpretades per la mateixa cantant, la qual cosa no sempre ha ocorregut. Per s normal, en els mateixos supsits dramtics, que els quatre papers de malvat (Lindorf, Coppelius, Miracle i Dapertutto) siguen interpretats pel mateix barton, ja que els quatre sn encarnacions diferents del mateix geni del mal que en cada ocasi frustren els plans de Hoffmann. Alguns altres papers tamb poden ser doblats. 

La primera representaci a Barcelona, que va ser tamb la primera a Espanya, va tenir lloc al Teatre Eldorado, amb el llibret tradut al castell.

Sinopsi argumental.

L'acci del prleg i l'epleg es desenvolupa a Nremberg, i en els tres actes, respectivament, a Pars, Munic i Vencia en el segle XIX
Prleg.
A la cerveseria de Luther, a Nremberg, prxima al teatre de l'pera on la celebrada cantant Stella interpreta Don Giovanni, els clients demanen cervesa i vi. Entra Lindorf, un home casat, que intenta seduir Stella i suborna el seu criat, Andreas, perqu li done una carta, que Stella ha enviat a Hoffmann, en la que est inclosa la clau de la seua habitaci; Lindorf t el propsit de substituir a Hoffmann. 

Entra Luther amb uns cambrers a preparar el lloc per a un grup d'estudiants, que arriben de seguida, cantant vigorosament, dirigits per Hermann i Nathaniel. Aquest proposa un brindis a Stella, i desprs ell i Hermann pregunten a Luther per Hoffmann; en aquest precs moment arriba Hoffmann amb el seu amic Nicklaus, el qual irnicament es refereix a la msica de l'ria de Leporello a Don Giovanni i aplica la lletra per reflectir com l'esgoten les aventures permanents d'Hoffmann: "Notte e giorno faticar". 

Hoffmann, al principi t un aire reflexiu. Responent a les peticions dels parroquians, canta un aire cmic sobre un nan, Kleinzach, per la seua inspiraci romntica el porta, al mig de la can, per un altre cam, i canta el seu afany de recerca de l'amor. Poc desprs Hoffmann veu a Lindorf, que es burla d'ell; Hoffmann reconeix en Lindorf les forces del mal, que sempre l'han assetjat, i ambds intercanvien insults. La conversa se centra ara en les amigues dels estudiants: Hoffmann parla dels seus tres amors (tots ells personificats en Stella). Desatenent l'avs de Luther que el tel va a alar-se per al segent acte de l'pera, els estudiants es disposen a escoltar el relat dels tres amors d'Hoffmann... "La primera s'anomenava Olympia...". 

Acte I.
A Pars, el fsic i inventor Spalanzani presumeix de la seua "filla", Olympia. Hoffmann, que ha sigut deixeble de Spalanzani i est enamorat d'Olympia, entra a la sala. Spalanzani, desprs d'haver donat ordres al seu servent, Cochenille, deixa sol a Hoffmann, qui guaita a travs d'una cortina i veu a Olympia, aparentment dormida. Encisat, canta: "ah! vivre deux!" ("ah! Viure els dos"). Entra ara Nicklaus i diu a Hoffmann que l'nic inters de Spalanzani s la cincia i que construeix nines que semblen vivents: "Une poupe aux yeux d'mail" ("Una nina amb els ulls d'esmalt"). 

Per Hoffmann es nega a creure el que li diuen. Entra Coppelius, un inventor rival de Spalanzani, i canta sobre els seus objectes cientfics i ven a Hoffmann un parell d'"ulls" mgics a travs dels quals Olympia sembla encara ms meravellosa. Torna Spalanzani, i, sense ser escoltat per Hoffmann, Coppelius li reclama la part que li correspon del que Spalanzani ha guanyat o guanye amb Olympia, perqu els ulls els va fer Coppelius. Spalanzani paga a Coppelius amb un xec d'un banc que ha fet fallida. 

Arriben ara els invitats per a la presentaci d'Olympia. Nicklaus i Hoffmann esperen ansiosament veure la bella jove, que aviat s presentada per Spalanzani per a admiraci de tots, especialment de Hoffmann. Spalanzani anuncia que Olympia cantar amb acompanyament d'arpa. Canta llavors un ria de coloratura, "Les oiseaux dans la charmille" ("Els ocells en l'enramada"), per hi ha un moment al mig de la can en qu Spalanzani ha d'acostar-se rpidament a Olympia per a donar corda al mecanisme. Hoffmann, entusiasmat i sense adonar-se del que s Olympia, vol invitar-la a sopar, per l'inventor pretexta una excusa. Se'n van els invitats i Hoffmann, a soles amb Olympia, li canta amorosament; quan toca el seu muscle, rep una resposta mecnica. Per fi, ell pren la seua m; ella s'ala, es belluga en diverses direccions i hi surt rpidament, amb la consternaci consegent de Hoffmann. Entra Nicklaus i tracta de fer saber a Hoffmann la veritat sobre Olympia, per Hoffmann es nega a escoltar-lo. 

Arriba ara Coppelius; ha comprovat que el xec de Spalanzani no t valor i ve disposat a venjar-se. Desapareix per a ocultar-se a l'habitaci d'Olympia i espera que ella hi aplegue. Tornen els invitats i el ball comena novament. Hoffmann pren a Olympia per parella; dansen durant una estona, per la nina gira cada vegada amb ms rapidesa fins que Spalanzani li dna un colpet i la det (desprs que Nicklaus havia intentat fer-ho sense aconseguir-ho), Hoffmann est exhaust i atordit; les seues lents (els "ulls" que li va donar Coppelius) s'han trencat. Mentrestant, se sent a l'interior de la casa un soroll de maquinria trencada: Coppelius ha destrossat a Olympia. Hoffmann, horroritzat, s'adona llavors que s'havia enamorat d'una nina mecnica. Mentre Coppelius i Spalanzani es cobreixen mtuament d'insults, els invitats es burlen del desillusionat Hoffmann. 

Acte II.
La segona histria succeeix a Munic. Antonia, de la que Hoffmann est enamorat, asseguda davant d'un clavec, canta una trista can: "Elle a fui, la tourterelle" ("Ha fugit la tortoreta"). Crespel, son pare, entra i li recorda la seua promesa de no cantar, perqu ha heretat de sa mare una bella veu, per tamb una terrible malaltia, la tuberculosi, que s'agreuja si canta. Antonia se'n va, desprs de renovar la seua promesa. Crespel, molest perqu la insistncia de Hoffmann pertorba la pau d'esperit de la seua filla, ordena el seu criat Franz, que s sord, que no deixe entrar a Hoffmann a la casa. Desprs d'una can cmica per part de Franz, entra Hoffmann acompanyat de Nicklaus, i Franz, desobeint el seu amo els deixa entrar. 

Hoffmann inicia el duo amors que ell i Antonia solien cantar. Entra Antonia i s'abraa apassionadament amb Hoffmann; Nicklaus els deixa sols. Antonia manifesta que li han prohibit cantar, per ell insisteix perqu ho faa; ella es posa al clavec i ambds canten el duo que havia iniciat Hoffrnann. Al final del duo ella defalleix i en sentir son pare se'n va a la seua habitaci, mentre que Hoffmann s'amaga. 

Entra Franz i anuncia al Dr. Miracle. Crespel ordena al criat que no el deixe passar, perqu no vol que el tractament del metge cause la mort de la seua filla com va ocrrer ja amb la seua esposa. Per Miracle entra i insisteix a tractar Antonia, davant el temor de Crespel i de Hoffmann, que roman amagat. Per arts mgiques diagnostica la malaltia d'Antonia en absncia de la pacient, i a pesar de les aspres protestes de Crespel, recepta el remei. I com si sentira el mandat de Miracle, "Chantez" ("Canteu"), s'escolta la veu d'Antonia entre bastidors. Miracle no s'immuta davant dels furiosos intents de Crespel per a despatxar-lo, i torna travessant el mur quan Crespel ha aconseguit fer-lo fora. Finalment se'n va, seguit per Crespel. 

Antonia torna i es troba a Hoffmann sol. Abans d'anar-se'n el poeta li diu que ha d'oblidar els seus somnis d'arribar a ser una gran cantant. Ella accedeix a no tornar a cantar mai ("Je ne chanterais plus"). Torna ara el doctor Miracle com per art de mgia i diu que un talent com el d'Antonia no ha de perdre's i li pronostica un esdevenidor meravells com a cantant. Antonia, confosa, mira cap al retrat de sa mare, demanant-li ajuda. El retrat cobra vida i parla a la noia, ordenant-li que cante, mentre Miracle toca endiabladament el viol. Al final, Miracle desapareix sota la terra, el retrat recobra la seua forma natural i Antonia cau a terra moribunda. 

Entra Crespel a temps de canviar unes poques paraules amb la seua filla abans de morir. Quan apareix Hoffmann, Crespel l'acusa de ser el causant de la mort d'Antonia. Hoffmann es limita a dir a Nicklaus que cride a un metge i Miracle apareix com a resposta a la crida. Miracle declara la mort d'Antonia. 

Acte III.
El tercer relat de Hoffmann t lloc a Vencia. L'escena, en un palau des del que s'albira el Gran Canal; Nicklaus i la cortesana Giuletta canten la famosa barcarola amb la concurrncia d'un nombrs grup d'assistents. Hoffmann canta ara un alegre brindis: "Amis, I'amour tendre" ("Amics, el tendre amor"). Hoffmann estima Giuletta, per ella est ara lligada a Schlemil. Giuletta presenta Hoffmann a Schlemil i a un altre dels seus admiradors, Pittichinaccio, i proposa que juguen a les cartes. 

Queden sols Nicklaus i Hoffmann; Nicklaus adverteix el seu amic que no cometa bogeries; per Hoffmann est perdudament enamorat de Giuletta i no es deixa convncer fcilment. Quan se'n van, Dapertutto, un fetiller que utilitza Giulietta per a esclavitzar les seues vctimes, entra en escena. Ja ha aconseguit atrapar a Schlemil i ara vol fer el mateix amb Hoffmann. I exhibeix el diamant amb qu una vegada ms subornar a Giuletta perqu faa la seua voluntat: "Scintille, diamant" ("Brilla, diamant"). 

Apareix Giuletta, i Dapertutto li demana que captive a Hoffmann, perqu ell al seu torn puga capturar la seua nima robant la seua imatge en l'espill. Hoffmann, que arriba quan acabar d'anar-se'n Dapertutto, canta apassionadament el seu amor per Giulietta. Ella intenta prevenir-lo de la gelosia de Schlemil, per diu que s a ell, Hoffmann, a qui estima; desprs fa que es mire en l'espill per a que quan estiga lluny, ella puga retenir la seua imatge. Ell, tot i trobar-se confs, hi assenteix. 

Apareixen ara Schlemil amb Pittichinaccio, Nicklaus, Dapertutto i altres persones. Dapertutto mostra a Hoffmann un espill i el poeta s'ompli d'espant en comprovar que la seua imatge no s'hi reflecteix. Nicklaus tracta debades d'endur-se a Hoffmann, qui diu en alta veu que estima i odia alhora a Giulietta, la qual cosa provoca en els presents comentaris sobre el que est ocorrent. Ara en dileg parlat, en tant que la barcarola s'escolta com a fons de l'escena, Hoffmann demana a Schlemil la clau de l'habitaci de Giulietta; els dos homes lluiten, Hoffmann arrabassa a Dapertutto la seua espasa i amb ella dna mort a Schlemil. Hoffmann s'apodera de la clau i corre cap a l'habitaci de Giulietta, per torna en veure que Giulietta s'acosta pel Canal en una gndola. Aquesta, en compte d'acceptar a Hoffmann, l'abandona entregant-lo com a vctima a Dapertutto, i accepta a Pittichinaccio. Nicklaus s'endu al desillusionat Hoffmann.

Epleg.
De nou en la Taverna de Luther, Hoffmann diu als seus amics que els seus relats han acabat. A la llunyania, s'escolten aplaudiments i vctors que Luther diu que sn en aclamaci Stella. Lindorf es marxa. En resposta a unes paraules de Nathaniel, Nicklaus diu que Stella s l'encarnaci d'Olympia, Antonia i Giulietta, i tots brinden per ella. Al principi aix causa la irritaci d'Hoffmann, per desprs pensa que oblidar-se dels seus patiments s el millor que pot fer. Els estudiants se'n van, deixant a Hoffmann caigut sobre una taula, completament borratxo. En una visi se li apareix la musa de la poesia i li diu que dedique a ella la seua vida, a la qual cosa Hoffmann accedeix ple d'alegria. 

Entra Stella i veu a Hoffmann. Nicklaus li diu que el poeta est borratxo. Lindorf entra i atrau cap a ell a la cantant. L'obra conclou mentre s'escolten novament les veus dels estudiants que entonen un alegre brindis.

Referncies.
La informaci emprada en aquest article procedeix de la segent pgina web:
Contes d'Hoffmann. Argument 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146431" title="Gran Premi de Canad del 1980" nonfiltered="3606" processed="3581" dbindex="59543">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1980, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 28 de setembre del 1980.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Didier Pironi va acabar el primer per va ser penalitzat amb un minut per haver-se saltat la sortida.

 Volta  rpida:  Didier Pironi  -  1: 28. 769  ;
 Pole: Nelson Piquet  -  1: 27. 328 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146435" title="Can Rectoret" nonfiltered="3607" processed="3582" dbindex="59544">
 
Can Rectoret s una antiga masia, actualment en runes, que dna nom a un dels tres nuclis del barri de les Planes, juntament amb el de Mas Gimbau i el de Mas Saur.

 Enllaos externs .
 Can Rectoret al Wikimapia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146436" title="Eri Kamei" nonfiltered="3608" processed="3583" dbindex="59545">
Eri Kamei (      en kanji, Kamei Eri ), cantant japonesa a la banda de J-POP (pop japons) Morning Musume, va nixer el 23 de desembre de 1988 a Tokio, Jap.

 Perfil .
 Nom: Eri Kamei;
 Nickname: Eririn, Kame-chan, Erippe...
 Grups: Morning Musume, Sakura Gumi;
 Data de naixement: 23/12/88;

 Histria .
Eri Kamei va entrar a formar part de Morning Musume a la sisena generaci, amb Miki Fujimoto, Reina Tanaka i Sayumi Michisige. 

En un principi, quan es va anunciar l'entrada de la solista Miki al grup, les aspirants a la sisena generaci van veure que el seu somni queia i es pensaren que ja no podrien entrar, per no va ser aix. Tot i que Tsunku, en un prinicipi, noms en volia agafar una de les tres, al final van accedir-hi totes. 

El seu primer single amb les Morning Musume va ser Shabondama, el qual va tenir un gran xit.

Actualment Eri s una de les veus de suport del grup. Ella, JunJun i LinLin sn les niques que encara no han estat collocades a cap subgrup. 

L'any 2004, Eri va participar al Hello! Project All Stars.

 Enllaos .
 Pgina d'un fan ;
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146437" title="Didier Pironi" nonfiltered="3609" processed="3584" dbindex="59546">


Didier Pironi, nascut el 26 de mar de 1952 al poble de Villescresnes i mort el  23 d'agost de 1987 a Southampton, Anglaterra fou  pilot de Formula 1 competint en 72 GP de Formula 1. Tamb va aconseguir altres xits en el mn de l'automobilisme con les 24 Hores de Le Mans de l'any 1978 al volant d'un Renault Alpine A442B.

Biografia.
Al principi Pironi va comenar com a estudiant d'enginyeria per ho va acabar deixant al involucrar-se plenament en la escola de pilotatge de Paul Ricard. L'any 1972 va rebre una subvenci de la petrolera francesa Pilot Elf (rebuda tamb per altres pilots francesos com Patrick Tambay o Alain Prost) i va comenar en les seves primeres competicions habitualment al volant de vehicles motoritzats per Renault. Finalment va debutar a la mxima categoria de l'automobilisme el 15 de gener de  1978 al volant d'un Tyrrell. Aquell mateix any va formar equip amb  Jean-Pierre Jaussaud a les 24 hores de Le Mans i en representaci de Renault va aconseguir guanyar guanyar-les.

Desprs de dues temporades amb l'equip Tyrrell el pilot francs va preferir signar per Guy Ligier i al volant d'un Ligier s on va aconseguir la seva primera victria al Gran Premi de Blgica disputat a Zolder. Durant la temporada a ms va aconseguir algun podi ms i impressionat per les seves actuacions  Enzo Ferrari va interessar-se per Didier. L'any 1981 Pironi ja va signar per la escuderia.

Formant equip amb Gilles Villeneuve, Pironi va ser rarament superat en la seva primera temporada a la Ferrari; tot i aix no va aconseguir el campionat que tenia en ment ja que en numeroses ocasions va expressar el seu desig de ser el primer pilot francs en aconseguir el campionat.  Tot i aix l'any 1982 fou un any trist i complicat ja que en l'escuderia hi va haver problemes per a decidir qui era el primer plot de cara al ttol d'aquella temporada.  Didier va aprofitar la confusi per a avanar el seu company Gilles Villeneuve en la ltima volta del Gran Premi de San Marino quan semblava que el canadenc ja donava per fet que el seu company d'equip no lluitaria per la posici. Gilles per va morir en la qualificaci de la segent cursa , el Gran Premi de Blgica de 1982 a Zolder, desprs d'un accident terrible, alguns membres de l'equip Ferrari atribuiren la imprudncia del canadenc a la obsessi d'aquest a superar el temps de Pironi degut a l'enuig de les situacions produdes en la cursa anterior.


Malgrat la decepci per Gilles, Pironi amb un cotxe rpid i fiable semblava que obtindria fcilment aquell ttol per els esdeveniments varen canviar inesperadament. 
Entre els motius d'aquest gir hi va haver el trencament del seu matrimoni, el final de la bona harmonia al equip Ferrari degut a la tragdia de Zolder i al fet de viure en primera persona la mort de Riccardo Paletti al GP de Canada de 1982 desprs de qu en la sortida de la cursa Ricardo xoques amb el cotxe calat de Pironi. A posteriori els membres de l'equip Ferrari comentaren que Didier desprs de tots aquests fets va respondre fredament i de forma arrogant donant per feta la seva victria al campionat de 1982. Finalment per als entrenaments lliures de Hockenheim tot va canviar drasticament ja que avanant innecessriament a Derek Daly de Williams Pironi. sense visi. va xocar amb la part posterior del Renault de Prost en un accident molt similar al que va acabar amb la vida de Gilles Villeneuve.  Pironi va sobreviure per les seves lesions a les cames varen acabar amb la seva carrera a l'automobilisme.

El 23 d'agost de 1987 Didier Pironi va morir en un accident prop de la Illa de Wight a Anglaterra on tamb hi varen morir el periodista Bernard Giroux i un vell amic seu, Jean-Claude Guenard.

 Resultats a la Frmula 1 .

()
(Les curses en negreta indiquen pole position)



Enllaos externs.
Memorial sobre Didier Pironi  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146438" title="Morning Musume" nonfiltered="3610" processed="3585" dbindex="59547">
Morning Musume, grup femen de J-POP (pop japons). La seva abreviatura s MoMusu (o MM)

 Histria .
L'any 1997, el vocalista del fams grup japons SharanQ, Tsunku, organitz unes audicions per tal d'escollir una noia per promoure-la com una popstar. Moltsimes noies s'hi van presentar. Va guanyar Heike Michiyo. De unes altres cinc noies, que van mostrar molt de talent, va nixer el projecte Morning Musume, format originalment per Kaori Iida, Natsumi Abe, Yuko Nakazawa, Aya Ishiguro i Asuka Fukuda. Per tal de consolidar-se com a grup, haurien de vendre 50.000 cpies del single "Ai no tane" en 5 dies. A Nagoya ho van aconseguir, i a partir d'aqu comena la seva carrera juntes.

Van anar fent ms singles, com "Morning Coffee", i se'ls hi va unir ms noies. Cada cop que un grup pasa les audicions i s'hi uneix, se'n diu generaci. I cada cop que alg surt del grup per seguir amb una carrera de solista, se'n diu graduaci.

Les canons de MM han estat xits durant anys, i de fet encara ho sn. El grup celebra actualment el seu des aniversari, i ja van per la vuitena generaci, el 36 single i el 8 CD.

Integrants.


Membres originals del grup

Kaori Iida, Natsumi Abe, Yuko Nakazawa, Aya Ishiguro i Asuka Fukuda


Generacions

 2a: Mari Yaguchi, Kei Yasuda, Sayaka Ichi;
 3a: Maki Goto;
 4a: Ai Kago, Rika Ishikawa, Nozomi Tsuji, Hitomi Yoshizawa;
 5a: Risa Niigaki, Ai Takahashi, Makoto Ogawa, Asami Konno;
 6a: Eri Kamei, Reina Tanaka, Sayumi Michisige, Miki Fujimoto;
 7a: Koharu Kusumi;
 8a: Aika Mitsui, Jun Jun, Lin Lin;


Membres actuals

Lider: Ai Takahashi
Sub-lider: Risa Niigaki

Membres: Eri Kamei, Sayumi Michisige, Reina Tanaka, Koharu Kusumi, Aika Mitsui, Jun Jun, Lin Lin.



S'ha de destacar que cada cop que els membres tenen xit, Tsunku, el director, agrupa les cantants en subgrups, parallelement amb MM. El grup insignia sempre s Morning Musume, i a tot aquest conglomerat se l'anomena Hello! Project. Les noies que es graduen tamb formen part d'aquest gran grup, l'H!P.

Discografia.

lbums.
Estudi.
First Time (        ),8 07 1998;
Second Morning (         ), 28 07 1999;
3rd-LOVE Paradise- (3rd -LOVE     -), 29 03 2000;
4th Ikimashoi! (4th        ! ), 27 03 2002 ;
No.5 (No.5          ), 26 03 2003;
Ai no Dai 6 Kan (   6  ), 08 12 2004;
Rainbow 7 (     7), 15 02 2006;
SEXY 8 BEAT, 21 03 2007;

Mini lbums.
7.5 Fuyu Fuyu Morning Musume. Mini! (7.5           !), 13 12 2006;

Compilacions.
Best! Morning Musume 1 (   !        1), 31 01 2001;
Best! Morning Musume 2 (   !        2), 31 03 2004;

Singles.

Ai no Tane (   ), 3 11 1997;
Morning Coffee (         ), 28 01 1998;
Summer Night Town (         ), 27 05 1998;
Daite HOLD ON ME! (   HOLD ON ME!), 9 09 1998;
Memory Seishun no Hikari (Memory     ), 10 02 1999;
Manatsu no Kousen (     ), 12 05 1999;
Furusato (    ), 14 07 1999;
Love Machine (LOVE    ), 9 09 1999;
Koi no Dance Site (        ), 26 01 2000;
Happy Summer Wedding (             ), 17 05 2000;
I WISH, 6 09 2000;
Renai Revolution 21 (          21), 13 12 2000;
The Peace! (     !), 25 07 2001;
r. Moonlight ~Ai no BIG BAND~ (Mr. Moonlight          ), 31 10 2001;
Souda! WE'RE ALIVE (   ! We're ALIVE), 21 02 2002;
DO IT! NOW, 24 07 2002;
Koko ni Iruzee! (       !), 30 10 2002;
Morning Musume no Hyokkori Hyoutanjima (                   ), 19 02 2003;
AS FOR ONE DAY, 23 04 2003;
Shabondama (     ), 30 07 2003;
Go Girl~Koi no Victory~ (Go Girl          ), 6 11 2003;
Ai Araba IT S ALL RIGHT (     IT'S ALL RIGHT!), 21 01 204;
Roman~MY DEAR BOY~ (   MY DEAR BOY ), 12 05 2004;
Joshi Kashimashi Monogatari (        ), 22 07 2004;
Namida ga Tomaranai Houkago (          ), 3 11 2004;
THE MANPOWER!!! (THE      !!!), 19 01 2005;
Osaka Koi no Uta (      ), 27 04 2005;
Iroppoi Jirettai (          ), 27 07 2005;
Chokkan 2 ~Nogashita Sakana wa Ookiizo!~ (  2          ! ), 9 11 2005;
SEXY BOY ~Soyo Kaze ni Yorisoutte~ (                    ), 15 03 2006;
Ambitious! Yashinteki de Ii Jan (                   ), 21 06 2006;
Aruiteru (    ), 8 11 2006;
Egao YES Nude (  YES   ), 14 02 2007;
Kanashimi Twilight (         ), 25 04 2007;
Onna ni Sachi Are;
Mikan;
Resonant Blue;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146439" title="Anthology" nonfiltered="3611" processed="3586" dbindex="59548">

 La recopilaci de temes de The Alan Parsons Project: vegeu Anthology (The Alan Parsons Project);
 La recopilaci de temes de The Beatles: vegeu The Beatles Anthology;
Anthology (Bryan Adams);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146443" title="Gran Premi de Canad del 1981" nonfiltered="3612" processed="3587" dbindex="59549">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1981, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 27 de setembre del 1981.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  John Watson -  1' 49. 475 ;
 Pole: Nelson Piquet  - ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146444" title="Closca" nonfiltered="3613" processed="3588" dbindex="59550">


La closca s un embolcall dur i rgid que, entre altres funcions, serveix per protegir les parts toves d'un animal. En el cas de la major part dels crustacis i dels molluscs, s calcari i en els quelonis, ossi i corni. Forma part de la secci dorsal de l'exosquelet.

 Crustacis .
En els crustacis, la closca s una part de l'exosquelet que cobreix el cefalotrax. Es desenvolupa especialment b en llagostes i crancs. Funciona com a coberta protectora per sobre del cefalotrax. Quan es projecta endavant ms enll dels ulls, aquesta projecci s'anomena rostrum. La closca presenta diferents graus de calcificaci i consistncia segons els grups.

 Arcnids .
En els arcnids, la closca est formada pel cefalotrax; s una cobertura en la part superior a prop de la fusi del tergites del prosoma en una placa nica i s on s'ubiquen els ulls, l'ocularium, els ozopores dels Opilions, entre altres rgans especfics. En uns quants ordres, com en els Solfugs i els Schizomida, pot estar subdividida.

 Quelonis .
La closca o cuirassa de les tortugues est formada generalment per plaques ssies revestides de plaques crnies, i a vegades noms per plaques crnies. La columna vertebral i les costelles es fusionen formant plaques sota la pell i formen la closca. Exteriorment a la pell, la closca est coberta per escuts, plaques crnies que la protegeixen de manera ms efica. 

Les tortugues poden sobreviure de manera sorprenent a lesions severes en la closca, i les escletxes profundes o les porcions desaparegudes de teixit poden reomplir-se d'os i curar-se. En algunes tortugues com en les Trionychidae, en la Carettochelys insculpta d'Austrlia o en la gran tortuga de mar, Dermochelys coriacea, els falten escuts i la closca s cobreix noms amb pell. 

Les closques de moltes espcies de tortugues presenten colors brillants amb motius originals que permeten als individus de les mateixes espcies identificar-se a certa distncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146445" title="Closca (desambiguaci)" nonfiltered="3614" processed="3589" dbindex="59551">

La closca s un tipus d'embolcall dur i rgid que principalment serveix de protecci de parts ms toves de determinats ssers vius.
 La closca de diversos animals (tortugues, crustacis, arcnids);
 La closca de l'ou;
 La closca llenyosa de certs fruits, com en les nous, ametlles, avellanes, etc.
 La closca fent referncia a la part superior del crani;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146446" title="Gran Premi de Canad del 1982" nonfiltered="3615" processed="3590" dbindex="59552">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1982, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 13 de juny del 1982.


 Resultats de la cursa .




 Altres .
 En aquest GP en un accident amb  Didier Pironi va morir Riccardo Paletti .

 Volta  rpida:  Didier Pironi -  1' 28. 323;
 Pole: Didier Pironi  - ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146447" title="Concostraci" nonfiltered="3616" processed="3591" dbindex="59553">

Els concostracis (Conchostraca) s un ordre antic dels branquipodes, una classe de crustacis.

Es caracteritzen per tenir el cos protegit per una closca bivalva, amb dues peces unides per una membrana que permet una certa articulaci. Aquest escut els fa assemblar-se molt a les closses, amb les quals comparteixen la caracterstica de lnies concntriques a cada petxina.

L'articulaci de les closques permet, que quan els msculs estan relaxats, emergeixin les potes i les antenes, les quals fan servir per remoure l'aigua i portar l'aliment a la boca. En cas d'un atac, els msculs abductors es contreuen i les valves es tanquen. Les altres caracterstiques dels concostracis sn similars a les de molts de branquipodes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146452" title="Juneau" nonfiltered="3617" processed="3592" dbindex="59554">

La ciutat de Juneau s la capital de l'estat d'Alaska, als Estats Units. L'any 2000, la ciutat tenia 30.711 habitants, cosa que la situa com la segona ciutat de l'estat en termes de poblaci, precedida per Anchorage. La ciutat es troba localitzada al canal Gastineau, a l'arxiplag Alexander. 

Caracterstiques generals. 

Geografia. 
Juneau s una de les dues capitals d'estat nord-americanes a les quals no es pot arribar per carretera (l'altra s Honolulu); l'nic mitj per a arribar-hi s per avi o per vaixell. 
Altitud: 1 metre. ;

Antropologia. 
La poblaci nadiua s d'origen tlingit, un poble de riques tradicions artstiques, amb domini del teixit, l'escultura (ttems), la dansa i el cant. 

Histria. 
Desprs que es descobrs or a la regi, un grup de cercadors es va installar a la localitat, sent la ciutat prpiament fundada en 1881, batejada en honor al miner Joseph Juneau. Desprs de l'poca dels cercadors d'or, grans mines subterrnies van ser excavades a principis del segle XX, les quals seguirien sent explotades fins al comenament de la Segona Guerra Mundial.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146456" title="Cladcer" nonfiltered="3618" processed="3593" dbindex="59556">

Els cladcers (Cladocera) sn, de molt, el ms nombrs dels subgrups dels crustacis branquipodes. Sn de mida petita i viuen fonamentalment en aiges dolces exceptuant alguns gneres marins. El cladcer  ms conegut s el gnere Daphnia, i els seus individus se'ls anomena popularment puces d'aigua a causa de la seva capacitat per donar grans salts. Tamb es fan servir en investigaci, com per exemple, per a provar la toxicitat de determinats productes qumics o per a conixer el grau de contaminaci de les aiges on viuen.

 Morfologia i anatomia .
Sn prcticament transparents. Sn de mida petita, entre 0,2 i 4 mm, si exceptuem el gnere Leptodora que pot arribar als 18 mm. Estan protegits per una closca bivalva similar al dels concostracis, que s'obre per permetre mobilitat a l'animal. La closca cobreix la major part del cos exceptuant els apndixs. En algunes famlies, la closca noms cobreix l'efipi o bossa on queda protegida la posta d'ous. 

La major part de les espcies tamb tenen una cua, o projecci espinosa de la closca. Noms uns quants grups tenen "cues veritables" que se segmenten i sn una projecci del cos. 

El cap est separat tpicament del cos per una osca profunda, per en alguns casos pot no estar separat. Gaireb totes les espcies tenen un gran ull compost que s el resultat de la fusi dos ulls i un ocelle. Les mandbules sn fortes i, pel contrari, les maxilles i les maxllules sn molt petites. 

Tenen dos parells d'antenes: les antnules, ms petites, que contenen rgans sensorials olfactoris, i les segones, les antenes ms grans, que s'utilitzen per a menjar i per a la nataci. 

Tenen un sol ull que correspon a dos ulls fusionats. Tenen dues antenes formades per dues branques, cada una amb abundants pls plomosos que sn usats per l'animal per desplaar-se. A diferncia dels altres branquipodes, els cladcers tenen un redut nombre de potes que en molts casos no supera els quatre parells i en els que ms, arriba a sis apndixs.

 Ecologia .
s fcil trobar-les en basses, estanys i llacs i moltes vegades s'aclimaten al mar. Sn animals increblement prolfics, i grcies a la partenognesi, s possible que la prognie d'una sola femella pugui arribar a la respectable xifra de 10.000 milions de cries en un perode de 60 dies, si les condicions sn favorables. Aix mateix sn aliment per a multitud de predadors com peixos i altres animals aqutics. Com tots els altres grups de branquipodes els ous, en perodes de sequera o temperatures molt fredes, poden sobreviure bastant temps en estat latent.

Algunes de les espcies de cladcers sn les que conformen el plncton dels llacs, i tenen adaptacions que els permeten flotar fcilment. Milions d'exemplars formen el que es coneix com a mantells lacustres de plncton. Aquests individus tenen closques molt redudes i apndixs llargs per augmentar l'rea de sustentaci.

 Sistemtica .
L'ordre Cladocera (Latreille, 1829) s un grup monofiltic i es divideix actualment en 4 subordres, 11 famlies, 80 gneres, i unes 400 espcies.

 Subordre Anomopoda .

 Subordre Ctenopoda .
Famlia Sididae ;
Diaphanosoma ;
Latona ;
Latonopsis ;
Penilia ;
Pseudosida ;
Sarsilatona ;
Sida ;
Famlia Holopedidae ;
Holopedium ;

 Subordre Onychopoda .
Famlia Polyphemidae ;
Polyphemus ;

Famlia Cercopagidae ;
Bythotrephes ;
Cercopagis ;
Famlia Podonidae ;
Caspievadne ;
Cornigerius ;
Evadne ;
Pleopsis ;
Podon ;
Podonevadne ;

 Subordre Haplopoda .
Famlia Leptodoridae ;
Leptodora ;

 Bibliografia .
Joan Armengol i cols.: Histria Natural dels Pasos catalans. Vol. 9 "Artrpodes (I)". Fundaci Enciclopdia Catalana. Barcelona 1996.

 Enllaos externs .
Recursos sobre la biologia dels cladcers a Waterflea.org (en angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146457" title="Radiohead" nonfiltered="3619" processed="3594" dbindex="59557">
Radiohead s un grup angls de rock alternatiu, format per un grup d'amics de collegi el 1985, a la ciutat d Oxford. Son considerats com un dels grups ms vanguardistes i prestigiosos dels darrers temps.

Histria.
El seu primer single, "Creep" (1992), de l'lbum debut de la banda Pablo Honey (1993), es va convertir en un xit a nivell mundial, a l'poca que el grunge (amb bandes com Nirvana i Pearl Jam) i el rock alternatiu dominava les rdios i els principals llistats de msica, i posteriorment es va considerar a la banda com one-hit wonders. 

No obstant aix, la banda va aconseguir capturar l'atenci de milers de fantics del Regne Unit amb el seu segent lbum, The Bends (1995), guanyant admiradors grcies a les denses atmosferes assolides amb tres guitarres, i a l'expressiu estil de cantar (generalment en falset) del seu lder, Thom Yorke. El tercer lbum d'estudi de la banda, OK Computer (1997), li va brindar a la banda la fama mundial i xit crtic. 

L'lbum, que parlava de temes d'alienaci, ha estat aclamat com un dels millors i ms influents dels anys 90.

Encara que lbums com Kid A i Amnesiac han estat matria de discussi entre els seguidors, Radiohead s considerat com un dels grups musicals ms creatius de la seva era, atraient a mltiples seguidors als seus concerts i influint a grups i artistes de diversos gneres. Radiohead ha tingut un sorpresiu xit comercial, per la banda s'ha destacat per mantenir independncia poltica i musical, malgrat treballar per a EMI, un dels ms grans segells discogrfics. 

L any 2004 van publicar el disc "Hail to the thief", on el grup intenta combinar  la seva electrnica i la experimentaci, amb les guitarres dels seus primers treballs. 

La banda publica de forma independent i sense intermediaris, el seu set lbum d'estudi, anomenat In Rainbows (2007). A ms de treure'l en format fsic (CD i vinil), el disc es poda descarregar en format digital desde la pgina web de In Rainbows al preu que decideixi el comprador (fins i tot gratuitament). 

"In Rainbows" va gaudir d unes grans crtiques, que el van convertir en un dels discos ms aclamats de la temporada.

El grup.


L'estil msical de Radiohead, notable per la seva varietat i experimentaci, pot ser explicat pels variats gustos musicals dels seus integrants. 

El guitarrista principal de la banda, Jonny Greenwood, s un msic que toca des de la guitarra fins a instruments com les ones Martenot, el banjo, la viola i la harmnica. 

El cantant i capdavanter Thom Yorke, a ms d'escriure la majoria de les lletres, toca diversos instruments i s'enfoca en la manipulaci digital del so, a travs de la msica electrnica.

A pesar que Yorke i Greenwood sn vists en general com les principals influncies creatives en la banda, i la creaci de les lletres s un treball gaireb independent de Thom Yorke (amb algunes excepcions), el so del grup s principalment, un treball en conjunt, i tots els integrants del grup sn citats per igual en els crdits dels seus discos. Per exemple, Ed O'Brien s usualment el guitarrista i vocalista de suport de la banda, per s tamb el responsable de diversos dels sorolls i efectes sonors que s'escolten en els seus temes (com en el final de "Karma Police") i un bon baterista. 

Des de les sessions d'enregistrament de Kid A i Amnesiac els integrants de la banda s'han sentit menys restringits a tocar sempre el seu instrument i sovint canvien de rols segons el que requereixi la can, a pesar que en els shows en viu els llocs solen ser ms fixos. L'esperit de collaboraci creativa de la banda es veu tamb reflectit en la propera relaci del grup amb els seus productors, en particular amb Nigel Godrich, qui va treballar com enginyer a The Bends i desprs com productor juntament amb la banda a OK Computer i en els tres lbums que li van seguir, a ms de produir el disc en solitari de Yorke, The Eraser (2006). 

Godrich ha estat nomenat sovint com el "sis radiohead", en allusi al treball de George Martin amb els Beatles. No obstant aix, aquesta associaci ha estat, almenys temporalment, trencada, a causa de la decisi de la banda de treballar amb Mark "Spike" Stent en les actuals sessions d'enregistrament de la banda.

Membres.
Thom Yorke - Cantant, guitarra, piano , ordinador porttil i pandereta.
Jonny Greenwood - guitarra, teclats, circuits, Ones Martenot, piano, glockenspiel.
Ed O'Brien - guitarra, percussi, efectes de so, piano i veu.
Colin Greenwood - baix, teclat, sintetitzador, sampler i pandereta.
Phil Selway - bateria i percussi.

Influncies.
Entre les primeres influncies de Radiohead es trobaven bandes de rock alternatiu i post-punk com The Smiths, Pixies, R.E.M., Joy Division i Magazine. Amb els lbums Kid A (2000) i Amnesiac (2001) la msica de la banda va prendre un rumb menys convencional, amb influncies de msica electrnica (tals com Aphex Twin), el jazz, msica experimental, la msica avant-garde i la msica clssica. L'lbum ms recent de la banda Hail to the Thief de 2004, va incloure a ms influncies de Neil Young i The Beatles.

Portades i art de discos. 
A ms de la seva msica, Radiohead es caracteritza per un curis art en el seu discs. 
L'artista grfic Stanley Donwood s altre collega de la banda, havent produt juntament amb Yorke (qui sovint apareix sota el pseudnim "Tchock", "Tchocky", "Dr. Tchock", o "The White Xocolata Farm") tot l'art visual de la banda (excepte els videoclips) des del EP My Iron Lung. 

Per a Radiohead, Donwood ha creat art que va des de pintures a l'oli a imatges creades per ordinador i fins a collages (com els que apareixen a OK Computer). Donwood prefereix treballar en el mateix lloc en el qual la banda est gravant per a aix trobar un "equivalent visual" al seu so. Aix el treball de Stanley ha influt en la imatge pblica de la banda i s responsable de diversos dels "logotips" o imatges amb els quals s'identifica a Radiohead. 

Els temes que apareixen en el seu art apareixen com un catalitzador dels temes que tracta Yorke en les seves lletres; i juntament amb aquest va guanyar un Premi Grammy en 2002 per una edici especial de Amnesiac amb forma de llibre. La relaci entre Yorke i Downwood s'arrossega des dels temps que ambds estudiaven art a la Universitat de Exeter.

Curiositats. 
 Havent tocat en al voltant de 800 concerts, Radiohead rarament, si no s que mai, ha repetit un "setlist" de canons exactament. Ed O'Brien va dir que una de les pitjors coses en la msica s si una banda toca el mateix set cada nit Nymag.com ;
Alguns artistes que han estat convidats per Radiohead per a obrir els seus espectacles sn, entre d'altres: Beck, Deerhoof, Sigur Rs, Supergrass, Spiritualized, Sparklehorse, Stephen Malkmus (dels Pavement), Kid Koala, Low, Clinic, Four Tet i The Beta Band. ;
 Durant els inicis de la seva carrera, Radiohead va obrir els shows de bandes com R.E.M., The Frank And Walters, PJ Harvey i Belly. ;
 Els membres de Radiohead van aparixer en el captol de 2001 "Scott Tenorman Must Die" de la srie animada South Park. ;
El pianista nord-americ Christopher O'Riley ha versionat canons de Radiohead en els seus discs True Love Waits (2003) i Hold em To This (2005). ;
 "You And Whose Army?" s samplejada pel grup de rap The Roots en la seva can Atonement del seu lbum Game Theory.

Discografia.

lbums.
Pablo Honey (1993);
The Bends (1995);
OK Computer (1997);
Kid A (2000);
Amnesiac (2001);
Hail to the Thief (2003);
In Rainbows (2007);

Eps.
Drill (1992, inclou demos de 1991);
Itch (1994);
My Iron Lung (1994);
No Surprises/Running From Demons (1997);
Airbag (How Am I Driving?) (1998);
I Might Be Wrong: Live Recordings (grabaci en viu, 2001);
Com Lag (2Plus2Is5) (2004);

Singles.
Creep (1992);
Anyone Can Play Guitar (1993);
Pop Is Dead (1993);
Stop Whispering (1993, noms a EE.UU.);
My Iron Lung (1994);
Planet Telex/High & Dry (1995);
Fake Plastic Trees (1995);
Just (1995);
Street Spirit (Fade Out) (1996);
Paranoid Android (1997);
Karma Police (1997);
No Surprises (1998);
Pyramid Song (2001);
Knives Out (2001);
There There (2003);
Go To Sleep (2003);
2+2=5 (2003);
 Jigsaw Falling Into Place (2008);
 Nude (2008) ;
 House Of Cards (2008);

Enllaos externs.

 Lloc oficial de Radiohead ;
 Dead Air Space Blog oficial de la banda, actualitzat freqentement.
 Green Plastic;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146459" title="Thom Yorke" nonfiltered="3620" processed="3595" dbindex="59558">

Thomas Edward Yorke ( 7 d'octubre de 1968 a Wellingborough, Northamptonshire, Anglaterra) s el cantant principal i compositor del grup britnic de msica Radiohead. 

Biografia.
Nascut amb l'ull esquerre paralitzat, Yorke va passar la major part de els seus primers cinc anys de vida d'operaci en operaci, deixant-li amb la visi danyada i l'ull malament, motiu pel qual els seus companys de classe li apodaven Sargantana. Desprs de veure a Brian May, guitarrista de Queen actuar en televisi, Yorke va decidir ser msic. 

Va tenir la seva primera guitarra contant amb set anys, unint-se a la seva primera banda musical als deu, mentre estudiava en un collegi privat per a nois a Abingdon (on coneixeria als seus futurs companys de Radiohead). Yorke ms endavant aniria a la Universitat de Exeter, llicenciant-se en literatura anglesa i art, a ms de treballar com camiller en un hospital psiquitric.

Radiohead es va convertir en un dels grups ms exitosos del mn, arribant pel cap alt alt de les llistes en nombrosos pasos. Per aix, les canons de Yorke es van convertir en sinnim de la cultura de finals del segle XX. Temes com la tecnologia, l'existencialisme urb, la malaltia i l'amor dominen les seves lletres. 

Thom fa servir el pseudnim Tchock quan realitza l'art per als lbums. s molt amic del cantant de R.E.M., Michael Stipe, acudint ambds a concerts del grup de l'altre, ja que sn fans mutus. Thom ha confessat freqentment que Michael va ser font d'inspiraci per a un munt de les seves canons, a ms d'ajudar-li a sortir de la depressi que va patir en l'espai de temps entre els lbums OK Computer (1997) i Kid A (2000). 

Yorke ha destacat tamb per la seva campanya en activitats poltiques com Fair Trade, moviments pacifistes i Amnistia Internacional.

Tant Thom Yorke com els altres membres de Radiohead reben influncies de Elvis Costello, R.E.M., Queen, Clinic, PJ Harvey, Bjork, the Pixies, DJ Shadow, Pink Floyd, Talking Heads i Aphex Twin. 

El 2006, publica un album en solitari, que duu per ttol The Eraser.

Actualment viu a Oxford amb la seva nvia de sempre, Rachel, i els fills d'ambds, Noah i Agnes.

Enllaos externs.
 www.radiohead.com - Pgina web oficial de Radiohead;
 - Pgina web oficial de The Eraser;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146462" title="DJ Shadow" nonfiltered="3621" processed="3596" dbindex="59559">

Josh Davis s DJ Shadow(1 de gener de 1973 a Hayward, California). Es msic, productor i compositor de trip-hop, hip-hop, turntablism etc.

Va comenar com DJ a la rdio local de la seva comunitat i es va fer conegut com experimentador de hip hop instrumental.

 Discografia .

lbums en solitari.

 Endtroducing..... (1996).
 Preemptive Strike (1998).
 The Private Press (2002).
 Live! In Tune and on Time (2004);
 Endtroducing..... (2005) "Deluxe Edition 2CD's;
 The Outsider      (2006);

lbums amb DJ Q-Bert.
 Camel Bobsled Race  (1997);

lbumes amb Unkle.
 The Time Has Come (1994);
 Fiction de Psyence(1998);

lbums amb Cut Chemist.
 Bainfreeze                (1999);
 Product Placement         (2001);
 Product Placement on Tour (2004);

lbums amb Dan The Automator.
 Bombay yhe Hard Way: Guns, Cars and Sitars  (1998);

Remescles.
 Schoolhouse Funk    (2000);
 Diminishing Returns (2003) ;
 Schoolhouse Funk II (2005);
 Funky Skunk         (2005);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146464" title="Talking Heads" nonfiltered="3622" processed="3597" dbindex="59561">


Talking Heads fou una banda de rock formada per David Byrne l'any 1974 juntament amb Chris Frantz i Tina Weymouth. Un parell d'anys desprs s'hi integraria el guitarrista i teclista Jerry Harrison, que anteriorment havia estat membre de The Modern Lovers. Desprs de 8 lbums d'estudi molt importants, gires, vdeos musicals i premis, l'any 1991 el grup va anunciar oficialment la seva separaci.

Aquesta banda va ser una de les ms representatives de rock new wave  amb referncies d'estils com el funk, la msica electrnica i la msica tnica , que ajud a la popularitzaci de la World Music (juntament amb d'altres artistes com Peter Gabriel o Brian Eno, freqent collaborador del grup) tot creant en el procs un material original i influent, que don com a resultat diversos xits comercials.

Encapalat pel msic David Byrne, el grup va arribar als primers llocs de les llistes de vendes en gran part de Europa i Estats Units.

Histria.

Formaci i primer material.

Originari de Dumbarton (Esccia), David Byrne va emigrar amb la seva famlia als Estats Units a l'edat de dos anys. Ell i el seu amic, el bateria Chris Frantz, van formar un grup anomenat "The Artistics". Durant aquesta etapa Byrne compongu la seva primera can, "Psycho Killer", que form part del repertori de la banda.

Desprs de la seva dissoluci, Byrne i Frantz comenaren a contactar amb gent per formar un nou grup; desprs d'haver parlat fins i tot amb Debbie Harry (cantant de Blondie), finalment donaren entrada a Tina Weymouth com a baixista. Malgrat les seves limitacions tcniques, els seus conceptes musicals concidien amb els de Byrne i Frantz, i a ms els semblava modern tenir una membre femenina al grup que no fos cantant; tots aquests factors van possibilitar la seva acceptaci. Ms endavant, Byrne va entrar en contacte amb el guitarrista i teclista Jerry Harrison, que collabor amb ells en les actuacions en directe.

Desprs de reunir una formaci estable van escollir com a nom "Talking Heads" (caps parlants), una referncia en l'argot televisiu als presentadors de noticiaris. El seu primer disc fou Talking Heads 77, publicat el 1977; les seves sessions d'enregistrament (coordinades pels productors Lance Quinn i Tom Bongiovi) no van estar exemptes de tensi, car l'estil experimental del grup xocava amb les idees ms comercials de Bongiovi, que insistia a canviar l'estructura d'algunes canons perqu sonessin ms convencionals. Amb el disc mig enregistrat els Talking Heads feren una gira per Europa amb els Ramones; a la tornada Harrison pass a ser membre permanent del grup i aconseguiren completar el seu primer disc, per al qual recuperaren la primera can de Byrne, "Psycho Killer". En el moment de la seva publicaci, "77" no va despertar gaire l'atenci del pblic  que en aquella poca estava concentrada en el punk, de recent i sonada aparici  ni de les rdios ms importants. Malgrat els seus inicis difcils, cinc anys desprs aconsegu un disc d'or.

Collaboracions amb Brian Eno.

El 1978 Byrne va conixer en persona Brian Eno, que ja els havia vist en directe a Londres; Eno i els Talking Heads compartien conceptes i influncies, i aviat pass a ser un importantssim collaborador de la banda. Els primers fruits d'aquesta cooperaci es van veure reflectits al seu segent lbum, anomenat More Songs about Buildings and Food, on Eno i els Talking Heads exploren el seu gust per l'experimentaci artstica, donant paradoxalment com a resultat un disc ms accessible que el seu debut. La seva versi de "Take me to the River" (d'Al Green) entr al Top 30 americ i impuls les vendes del disc.

Un any desprs aparegu Fear of Music, amb un nom inspirat en una malaltia, la melofbia, un atac epilptic que pateixen algunes persones en escoltar msica. "Fear of Music" compt amb la participaci del guitarrista Robert Fripp (collaborador habitual d'Eno) al tema "I Zimbra", adaptaci de Byrne i Eno del poema dadaista "Gadji beri bimba", d'Hugo Ball, que mostra l'inters de Byrne i Eno per la msica tnica. Una altra pea destacable d'aquest lbum s "Life during Wartime".

Desprs de la publicaci de "Fear of Music", els membres dels Talking Heads van decidir de fer un parntesi i dedicar-se a temes personals; Harrison treball com a productor i msic de sessi, i la parella Frantz/Weymouth (que s'havien casat abans de l'aparici de "77") crearen un grup parallel, Tom Tom Club. Per la seva part, Byrne i Eno projectaren el disc My Life in the Bush of Ghosts, una de les obres ms influents de la msica electrnica i experimental i, alhora, un important precursor de l's de material samplejat provinent d'altres discos.

1980 fou l'any de l'aparici de Remain in Light, l'ltim disc amb la participaci de Brian Eno, i tamb el disc on aquesta fou ms elevada, car va ser coautor de tots els temes. Aquest disc culmina l'inters dels Talking Heads pels ritmes africans; aix, l'estil del grup havia arribat a una espcie de funk minimalista per amb intrincades frases rtmiques. Aquest disc compt amb una nodrida selecci de collaboradors; per exemple, el guitarrista Adrian Belew, el trompetista Jon Hassell (tots dos tamb vells coneguts de Brian Eno), Bernie Worrell (teclista dels Funkadelic) i Robert Palmer com a percussionista. El seu senzill "Once in a lifetime" entr al Top 20 britnic. 

Tanmateix, la feina de Brian Eno estava provocant importants friccions al si del grup, que es posaren de manifest especialment durant les sessions de "Remain in Light": Byrne i Eno volgueren incorporar al disc algunes de les idees amb qu havien estat treballant al seu projecte particular (que es trobava envoltat de problemes legals), contra la voluntat dels membres restants. Tamb hi hagu problemes sobre qestions com el repartiment dels drets d'autor; per acabar-ho d'adobar, la companyia discogrfica va atribuir errniament l'autoria dels temes a Byrne i Eno, fet que acab d'encendre els nims.

Finalment, "My Life in the Bush of Ghosts" aparegu el 1981, per la relaci entre els Talking Heads i Brian Eno s'havia deteriorat massa i ja no tornaren a cooperar.

Ascens cap a l'xit.

Desprs de donar per acabades les collaboracions amb Brian Eno, els quatre membres del grup van prendre la decisi de ser, des d'aleshores, ells mateixos els productors dels seus discos. Desprs de l'edici del disc en directe The Name of this Band is Talking Heads (1982), el primer resultat d'aquesta decisi va ser el disc Speaking in Tongues (1983), que rpidament va assolir l'xit, ajudat pel senzill "Burning down the house". La seva gira posterior va quedar reflectida al film Stop Making Sense, que va ser realitzat al teatre Pantages de Hollywood i dirigit per Jonathan Demme; aquesta representaci s aclamada com un dels exemples ms representatius del seu gnere. El 1984 s'edit un disc en directe basat en el documental i tamb anomenat Stop Making Sense.

Els seus segents discos, Little Creatures (1985) i True Stories (1986) continuaren amb la carrera ascendent dels Talking Heads i donaren com a resultat temes i senzills de gran xit, com "And she was", "Road to nowhere", "City of dreams" o "Wild wild life". El 1987, Byrne va rebre l'encrrec de compondre, juntament amb Ryuichi Sakamoto, la banda sonora de la pellcula "L'ltim emperador", treball pel qual guanyaren un scar.

Dissoluci i projectes parallels.

El 1988 Talking Heads van editar el seu ltim disc, Naked. Enregistrat a Pars i amb la collaboraci d'una destacable selecci de msics convidats (entre ells, Johnny Marr), "Naked" mostrava l'accentuaci de les tensions al si dels Talking Heads; noms un any desprs, Byrne va publicar al seu segell discogrfic (Luaka Bop) el seu primer disc en solitari, Rei Momo, on hi explora el seu inters pels ritmes i sons llatinoamericans. Un segon disc en solitari, The Forest, aparegu el 1991, desprs de l'anunci oficial de la separaci dels Talking Heads. L'ltim material del grup en conjunt fou l'edici del tema "Sax and Violins", per a la banda sonora de la pellcula "Until the End of the World", del director alemany Wim Wenders.

Desprs de la dissoluci del grup, Harrison inici una carrera com a productor musical, produint discos d'artistes com els Crash Test Dummies, Fine Young Cannibals o els No Doubt, entre d'altres. Frantz i Weymouth continuaren amb el seu grup parallel, "Tom Tom Club", en actiu des de 1981; Frantz, Weymouth i Harrison enregistraren junts un disc (No Talking, Just Head) el 1996, sota el nom The Heads. Per la seva part, Byrne continu enregistrant discos en solitari, com Uh-Oh (1992) o David Byrne (1994).

Tot i que en alguna ocasi s'ha especulat sobre una possible reuni dels membres originals, aquest extrem s'ha vist desmentit. El 2002 els Talking Heads entraren al Rock and Roll Hall of Fame.

Bibliografia.

 New Wave & Post-Punk (1978-1984): De Depeche Mode a Franz Ferdinand (editat per Juan Manuel Corral), T&B Editores, 2008.

Discografia.

lbums d'Estudi.

 Talking Heads: 77 (1977)  ;
 More Songs About Buildings And Food (1978) ;
 Fear Of Music (1979) ;
 Remain In Light (1980) ;
 Speaking In Tongues (1983);
 Little Creatures (1985);
 True Stories (1986);
 Naked (1988);

Discs en Viu.

 The Name of this Band is Talking Heads (1982);
 Monkey Business USA tour (1983);
 Stop Making Sense (1984) ;
 Stop Making Sense: Special New Edition (1999);
 The Name of this Band is Talking Heads: Expanded New Edition (2004) ;

Compilacions.

 Sand in the Vaseline (1992) ;
 Once in a Lifetime (1992) ;
 12x12: Original Remixes (1999);
 Once in a Lifetime: Box-Set (2003) (Guanyador d'un Premi Grammy);
 The Best of Talking Heads (2004);
 Brick (2005);

Vdeos.

 Stop Making Sense (1984) (VHS i DVD);
 Storytelling Giant (1987) (VHS i versi expandida en DVD al Box-Set "Once in a Lifetime");

Videoclips.

 Once in a Lifetime (1982) ;
 Crosseyed and Painless (1982) ;
 Burning Down the House (1983);
 This Must Be the Place (Naive Melody) (1983) ;
 Swamp (1983);
 And She Was (1985);
 Road to Nowhere (1985) ;
 The Lady Don't Mind (1985);
 Stay Up Late (1986);
 Wild Wild Life (1986) (Guanyador de dos MTV Video Music Awards);
 Love for Sale (1986);
 Blind (1988);
 (Nothing But) Flowers (1988);
 Lifetime Piling Up (1992);
 Sax and Violins (1992);

Enllaos externs.

 Pgina oficial;
 Biografia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146465" title="Van Morrison" nonfiltered="3623" processed="3598" dbindex="59562">

George Ivan Morrison (31 d'agost del 1945 a Belfast, Irlanda del Nord-), conegut com "Van", s un cantant i compositor extraordinriament prolfic que combina una veu molt personal amb el domini de diversos instruments tals com la harmnica, la guitarra, el saxfon i el piano. 

La seva influncia sobre diversos msics ha estat notria. La seva msica s dificil de catalogar, t influncies, del jazz, soul, rhythm & blues, folk, rock, country. En la seva llargusima discografia, uns discs tenen major inclinaci cap a un o altre estil. Per es podria dir que Van Morrison t el seu propi estil.

Discografia.
 Blowin' Your Mind (1967);
 Astral Weeks (1968);
 Moondance (1970);
 His Band and the Street Choir (1970);
 Tupelo Honey (1971);
 Saint Dominic's Preview (1972);
 Hard Nose the Highway (1973);
 It's Too Late to Stop Now (1974);
 Veedon Fleece (1974);
 A Period of Transition (1977);
 Wavelength (1978);
 Into the Music (1979);
 Common One (1980);
 Beautiful Vision (1982);
 Inarticulate Speech of the Heart (1983);
 Live at the Grand Opera House Belfast (1984);
 A Sense of Wonder (1985);
 No Guru, No Method, No Teacher (1986);
 Poetic Champions Compose (1987);
 Irish Heartbeat (1988);
 Avalon Sunset (1989);
 The Best of Van Morrison (1990);
 Enlightenment (1990);
 Hymns to the Silence (1991);
 The Best of Van Morrison Volume Two (1993);
 Too Long in Exile  (1993);
 A Night in San Francisco (1994);
 Days Like This (1995);
 How Long Has This Been Going On (1996);
 Tell Me Something: The Songs of Mose Allison (1996);
 The Healing Game (1997);
 The Philosopher's Stone (1998);
 Back on Top (1999);
 The Skiffle Sessions - Live In Belfast 1998 (2000; amb Lonnie Donegan);
 You Win Again (2000);
 Down the Road (2002);
 What's Wrong with this Picture? (2003);
 Magic Time (2005);
 Pay the Devil (2006);
 Live at Austin City Limits Festival (2006);
 Van Morrison At The Movies (2007);
 The Best of Van Morrison Volume 3 (2007);
 Still on Top - The Greatest Hits (2007);
 Keep It Simple (2008);
 Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl (2009);

 Enlaos externs .
 Pgina oficial de Van Morrison;
 Web no oficial de Van Morrison en catal;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146466" title="Run-DMC" nonfiltered="3624" processed="3599" dbindex="59563">
Run DMC o Run D.M.C va ser una banda de hip hop de Nova York (USA), que va influir poderosament en el desenvolupament d'aquest estil musical. 

Membres. 
Run DMC estava format per tres joves negres de Queens, Nova York: 

 Jason Mizell (21 de gener de 1965 - 30 d'octubre de 2002), amb nom artstic Jam Mster Jay - DJ ;
 Darryl McDaniels, amb nom artstic DMC - MC (vocalista) ;
 Joseph Simmons, amb noms artstics Run i DJ Run- MC (vocalista);

Discografia.
 "Run DMC" (1984);
 "King of Rock" (1985);
 "Raising Hell" (1986);
 "Tougher Than Leather" (1988);
 "Back From Hell" (1990);
 "Down With the King" (1993);
 "Crown Royal" (1999);

Filmografia.
 "Tougher Than Leather" - (1988);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146471" title="EBay" nonfiltered="3625" processed="3600" dbindex="59566">
eBay s una pgina web destinada a la subhasta de productes a travs d'internet. s un dels pioners en aquest tipus de transaccions, ja que la seva presncia en la comunitat en lnia s de diversos anys.

Histria.
eBay va ser fundada el 1995 per Pierre Omydiar  a San Jos, Califrnia, i el primer article venut va ser un punter lser inservible, per un preu de 13.83 dlars. Sorprs, Omydiar va contactar al guanyador de la subhasta a fi d'esbrinar si realment aquest entenia el que havia comprat. La resposta va ser ms sorprenent encara: "M'agrada colleccionar punters lser inservibles."

L'any 1999 comena la seva transacci borsria a l'ndex Nasdaq. L'any 2002 compra l'empresa PayPal.

Es va unir amb el seu homnim sud-americ MercadoLibre.

El maig de 2005 compra el portal d'anuncis classificats Loquo.

 Enllaos externs .
Web oficial d'eBay;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146481" title="Xavier Elies" nonfiltered="3626" processed="3601" dbindex="59567">

Xavier Elies s un economista i va ser el set integrant des de l'any 1963 de l'antic grup de cantants Els Setze Jutges.

Xavier Elies va nixer a Barcelona i va enregistrar un sol disc, amb un estil caracterstic seguint una lnia humorstica i satrica en la que predominava la influncia dels grans autors de la chanson francesa, especialment Georges Brassens, del que s un fidel seguidor. Va realitzar amb la resta de membres de Els Setze Jutges gran nombre d'actuacions en directe i recitals per terres catalanes en una tasca important de divulgaci de la Nova Can, encara que no va aconseguir l'xit popular. 

Tamb va ser per poc temps cantant i instrumentista del grup Els Quatre Gats, el primer de les seves caracterstiques que va cantar en llengua catalana.

Una vegada supera aquest primer perode de popularitzaci de la can, quan el moviment ja era prou popular, Xavier Elies es va retirar del mn de la can i es va dedicar a l'economia. 

El 13 d'abril de 2007, junt amb la resta de components del grup va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura.

 Bibliografia .

Garcia-Soler, Jordi. La Nova Can. Edicions 62, 1976.


 Enllaos externs .

 Discografia amb Els Setze Jutges ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146485" title="Roberto Bolao" nonfiltered="3627" processed="3602" dbindex="59568">

Roberto Bolao valos (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953   Barcelona, 14 de juliol de 2003), va ser un novellista i poeta xil.

 Biografia .

Roberto Bolao va nixer a Santiago de Xile el 1953, per pass la seva infantesa a ciutats com Los ngeles, Valparaso, Quilp, Via del Mar i Cauquenes. Als tretze anys va anar a viure a Mxic amb la seva famlia. Visqu la seva adolescncia concentrat en la lectura, tancat durant hores en una biblioteca pblica de Ciutat de Mxic.

El 1973 torn a Xile amb el propsit de donar suport al procs de reformes socialistes de Salvador Allende. Desprs d un llarg viatge en vaixell i fent autoestop a travs de Sud Amrica, va arribar a Xile pocs dies abans del cop d estat protagonitzat per Augusto Pinochet, cosa que va fer que s uns a la resistncia contra la nova dictadura. Pocs dies desprs va ser detingut prop de Concepcin i alliberat vuit dies desprs grcies a l ajuda d un antic company d estudis de Cauquenes que formava part dels policies que l havien de vigilar.

Torn de nou a Mxic on, juntament amb el poeta Mario Santiago Papasquiaro (que serviria de model per Ulises Lima a la novella Los detectives salvajes fund el moviment potic infrarrealista, que, sorgit a partir de reunions i tertlies al Caf La Habana del carrer Bucarelli, s opos radicalment als poders dominants a la poesia mexicana i a l establishment literari mexic. El moviment infrarrealista va tenir com a guies la ruptura amb la tradici oficial i establir-se com a vanguardia. Si b es van agrupar sota el nom d infrarrealistes uns quinze poetes, Roberto Bolao i Mario Santiago Papasquiaro van ser-ne els exponents estlistacament ms slids, en prosa i poesia respectivament. El moviment infrarrealista va buscar, per les seves prpies caracterstiques fundacionals i pel seu esperit contestatari, enemics i detractors que l han mantingut marginat i sense cap tipus de reconeixement, encara que hagi influenciat decisivament una generaci de creadors i cal dir tamb que no han explicitat aquesta influncia. La popularitat assolida per Bolao ha fet que aquesta marginalitat es vagi diluint lentament.

Desprs va emigrar a Catalunya, on ja hi vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres   vigilant nocturn d un cmping de Castelldefels, venedor a un magatzem de barri, etc   abans de poder-se dedicar exclusivament a la literatura. Roberto Bolao va morir el dimarts 14 de juliol del 2003 a l hospital Vall d Hebrn de Barcelona, desprs de passar-se deu dies en coma com a conseqncia d una insuficincia heptica. Deix inconclusa la novella 2666, on port fins a l extrem la seva capacitat fabuladora, aquesta vegada al voltant d un personatge que reprn la figura de l escriptor desaparegut, en aquest cas, Benno von Archimboldi.

L any 1998 va guanyar el Premio Herralde de novella grcies a la seva obra Los detectives Salvajes, grcies a la qual tamb obtingu el Premio Rmulo Gallegos el 1999. El 2004, un any desprs de la seva mort, obtingu el premi Salamb a la millor novella escrita en castell, per 2666. El jurat del premi en va destacar el nivell i la diversitat dels cinc finalistes, tots ells "llibres nobles, respectables i molt notables" i es va referir a la novella guanyadora com "el resum d una obra de molt de pes, on hi ha el millor de la narrativa de Roberto Bolao". Una novella que "cont molta literatura, que suposa un gran risc i que porta a l extrem el llenguatge literari del seu autor".

Bolao es representa en algunes de les seves obres (com Los detectives salvajes, Amuleto, La literatura nazi en Amrica, Estrella distante o 2666) com el seu alter ego, Arturo Belano. Tamb apareix retratat a les novelles Soldados de Salamina de Javier Cercas i a Mantra, de Rodrigo Fresn.

 Bibliografia .

Consejos de un discpulo de Morrison a un fantico de Joyce (1984), novella escrita conjuntament amb Antoni Garca Porta. ;
La pista de hielo (1993), novella. ;
La literatura nazi en Amrica (1996), novella. ;
Estrella distante (1996), novella curta. ;
Llamadas telefnicas (1997), contes. ;
Los detectives salvajes (1998), novella guanyadora del premio Rmulo Gallegos y el premi Herralde. ;
Amuleto (1999), novella curta. ;
Monsieur Pain (1999), novella. ;
Nocturno de Chile (2000), novella curta. ;
Tres (2000), poesia. ;
Los perros romnticos. Poemas 1980-1998 (2000), poesia. ;
Putas asesinas (2001), contes. ;
Amberes (2002), contes. ;
Una novelita lumpen (2002). ;
El gaucho insufrible (2003), relats curts. ;
Entre parntesis (2004), assaigs, articles, discursos y entrevistes. ;
2666 (2004), novella.
El secreto del mal (2007);
La universidad desconocida (2007);

 Enllaos externs .

Roberto Bolao. Pgina oficial;
Roberto Bolao -- Fotografies de Mathieu Bourgois;
Roberto Bolao;
sololiteratura.com: Roberto Bolao;
Pgina del Moviment Infrarrealista de Poesia;
Deriva.org: Monogrfic Roberto Bolao;
http://letrasemiautomaticas.blogspot.com;
Roberto Bolao a Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura, Barcelona, 2002;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146489" title="EPMD" nonfiltered="3628" processed="3603" dbindex="59569">
EPMD va ser un grup nord-americ de hip hop de Brentwood, Nova York, actiu des de 1987 a 1999; un dels ms prominents del rap de la Costa Est. 

El nom del grup s un acrnim de Erick and Parrish Making Dollars, en referncia als seus membres Erick Sermon ("I Double") i Parrish Smith ("PMD"). Diamond J, DJ K La Boss i ms tard DJ Scratch van ser DJs del grup. 

Van llanar el seu primer lbum, Stricly Business, el 1988, en el qual s'incloa l'xit underground "Strictly Business", tema samplejat del "I Shot the Sheriff" de Eric Clapton. 

Molts crtics van veure en aquest el seu lbum ms influent. A diferncia del hip hop old school, que primerament estava basat en xits de discoteca, per finalment es va fer ms electrnic, EPMD va basar la seva msica principalment en samples de rock i funk, popularitzant el seu estil, juntament amb Marley Marl i Public Enemy. 

"You're a Customer" combina parts del "Fly Like an Eagle" de Steve Miller, i del "Jungle Boogie" de Kool & the Gang, a ms del "Cheap Sunglasses" de ZZ Top. 

Membres. 
Erick Sermon aka I-Double: vocals, producci ;
PMD (Parrish Smith): vocals, producci ;
DJ Scratch (George Spivey): DJ ;
DJ K La Boss - D.J., 1987-88 ;
Diamond J - D.J., 1986-87;


Discografia.

 1988: Strictly Business;
 1989: Unfinished Business;
 1990: Business As Usual;
 1992: Business Never Personal;
 1997: Back In Business;
 1999: Out Of Business;

Enllaos externs.

 EPMD Web;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146496" title="Diane Keaton" nonfiltered="3629" processed="3604" dbindex="59570">

Diane Keaton, nascuda Diane Hall, (Los ngeles, Califrnia, 5 de gener de 1946) s una actriu, directora i productora estatunidenca de cinema. 

Keaton va comenar la seva carrera en el teatre i va debutar en la pantalla gran en 1970. El seu primer paper important va ser com Kay Adams a la pellcula El Padr, per les pellcules que van formar els seus primers anys van ser les quals va fer amb el seu director i coestrella Woody Allen. 

Les primeres dues pellcules per a Allen, El dormil (Sleeper, 1973) i L'ltima nit de Boris Grushenko (Love and Death, 1975), la van establir com una actriu cmica. La seva tercera, Annie Hall, (1977) li va significar guanyar el premi Oscar com millor actriu. 

Keaton va acceptar a continuaci papers diferents per a evitar quedar-se com l'estereotip del seu personatge de Annie Hall. Es va convertir en una consumada actriu dramtica, comenant amb Buscant al Sr. Goodbar (Looking for Mr. Goodbar, 1977) i va ser candidata a premis Oscar per Vermells (Reds, 1981) i Marvin's Room (1996). 

Algunes de les seves pellcules populars ms recents inclouen a El pare de la nvia (Father of the Bride, 1991), El club de les primeres esposes (The First Wives Club, 1996), i Alguna cosa ha de cedir (Something's Gotta Give, 2003). 

Les pellcules de Keaton han recaptat en total ms de $1.1 miliards noms a Amrica del Nord. A ms d'actuar, ella s tamb fotgrafa, corredora de propietats immobiliries i cantant ocasional.

 Enllaos externs .

 ;
 Diane Keaton a Internet Broadway Database;
 Diane Keaton a CM Movie Database;
 Lloc de fans de Diane Keaton;
 Blog de Diane Keaton a The Huffington Post;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146497" title="Federaci Internacional de Patinatge" nonfiltered="3630" processed="3605" dbindex="59571">
La Federaci Internacional de Patinatge (en francs: Fdration Internationale de Roller Sports, FIRS) s l'organisme esportiu que governa les diverses disciplines del patinatge: hoquei sobre patins, patinatge artstic sobre rodes, patinatge de velocitat sobre rodes i hoquei en lnia. 

La FIRS promou els esports del patinatge a nivell internacional, i treballa per a que el Comit Olmpic Internacional (COI) inclogui alguna de les disciplines al programa dels Jocs Olmpics d'estiu. Actualment en formen part ms d'un centenar de federacions nacionals.


L'autoritat de la FIRS s reconeguda pels segents organismes:
 Comit Olmpic Internacional (COI);
 Associaci General de Federacions Esportives Internacionals (GAISF);
 Associaci Internacional dels Jocs Mundials (IWGA);
 Associaci Esportiva Panamericana (PASO);


La FIRS reconeix les segents confederacions continentals:
 frica - Fdration Africaine de Roller Sports (FARS);
 Amrica - Confederacin Panamericana de Roller Skating (CPRS);
 sia - Confederation of Asia Roller Sports (CARS);
 Europa - Confdration Europenne de Roller Skating (CERS);
 Oceania - Oceania Confederation of Roller Sports (OCRS);


Les 4 disciplines esportives tenen el seu propi comit que les gestiona:
 Hoquei sobre patins - Comit International de Rink Hockey (CIRH);
 Patinatge artstic - Comit International de Patinage Artistique (CIPA);
 Patinatge de velocitat - Comit International de Course (CIC);
 Hoquei sobre patins en lnia - Comit International de Roller Inline Hockey (CIRILH);


Histria.
Creada originriament l'any 1924 com a Fdration Internationale de Patinage a Roulettes (FIPR) va canviar a l'actual denominaci de FIRS sota la presidncia de Victoriano Oliveras de la Riva (president del 1964 fins el 1973).
A mitjans dels anys 1960 va obtenir el reconeixement del Comit Olmpic Internacional i a mitjans dels anys 1970 va obtenir el de l'Associaci General de Federacions Esportives Internacionals.
El primer Campionat del Mn es va organitzar l'any 1936 per a l'hoquei sobre patins.  
 
El cas Fresno.
L'any 2004 es va produir l'anomenat Cas Fresno que va sacsejar fortament la FIRS, quan l'oposici de la de la federaci espanyola de patinatge a l'acceptaci com a membre provisional de la Federaci Catalana de Patinatge i les pressions diplomtiques que va exercir l'estat espanyol van aconseguir forar la dimissi del fins aleshores president de la FIRS durant molts anys, el catal Isidre Oliveras de la Riva, i en una assemblea on es van produir tot tipus d'irregularitats es va suspendre aquesta admissi. Una de les principals conseqncies de tot aquest afer va ser que un dels principals implicats, l'itali Sabatino Aracu, va esdevenir el nou president de la FIRS, crrec que continua ocupant actualment. 

Enllaos externs.
Web oficial de la FIRS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146498" title="Radi de Bohr" nonfiltered="3631" processed="3606" dbindex="59572">
Al model de Bohr de l'estructura de l'tom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atmic. Aquest model diu que els electrons noms orbiten a certes distncies del nucli, que depenen de la seva energia. A l'tom ms simple, el d'hidrogen, hi ha un nic electr, la distncia entre el nucli i l'rbita possible ms petita, la de menor energia, de l'electr s anomenada radi de Bohr.

D'acord amb el CODATA, el radi de Bohr tindria un valor de  5,291772108(18)x 10 11 m (s a dir, aproximadament 53 pm (picmetres) o 0,53 ngstroms). El nombre que hi ha entre parntesis (18) indica la incertesa dels darrers dgits. Aquest valor pot ser expressat en termes d'altres constants fsiques:



on
 s la permitivitat al buit;
 s la constant de Planck;
 s la massa en reps de l'electr,
 s la crrega elemental;
 s la velocitat de la llum al buit;
 s la constant d'estructura fina.

Tot i que el model de Bohr no descriu correctament l'tom, el radi de Bohr conserva el seu valor com a una mesura caracterstica del nvol d'electrons a la descripci de l'tom segons la mecnica quntica. Aix el radi de Bohr s utilitzat habitualment com a una unitat en fsica atmica, vegeu unitats atmiques.

Cal fer notar que la definici del radi de Bohr no inclou l'efecte de la massa reduda, per tant, en un model ms precs on l'efecte de la massa reduda sigui incls, el radi de Bohr no seria igual al radi orbital de l'electr d'un tom d'hidrogen. Aix es fa per convenincia: la definici de ms amunt del radi de Bohr apareix en equacions relacionades amb toms diferents del d'hidrogen, on la correcci de la massa reduda s diferent. Si utilitzessim la definici del radi de Bhor que inclou la massa reduda de l'hidrogen, per d'altres toms seria necessari d'incloure unes correccions molt ms complexes a les seves equacions.

El radi de Bohr de l'electr s una d'un grup de tres unitats de longitud interrelacionades, les altres dues sn la longitud d'ona de Compton de l'electr  i el radi clssic de l'electr o radi de Compton . El radi de Bohr es defineix a partir de la massa de l'electr , la constant de Planck  i la crrega de l'electr . La longitud d'ona de Compton es defineix a partir de ,  i la velocitat de la llum . El radi clssic de l'electr es defineix a partir de ,  i . Cadascuna d'aquestes tres longituds es pot escriure en termes d'una altra utilitzant la constant d'estructura fina :

;

Si s'inclou l'efecte de la massa reduda, el radi de Bohr vindria donat per l'equaci:

,

on

 s la longitud d'ona de Compton del prot.
 s la longitud d'ona de Compton de l'electr.
 s la constant d'estructura fina.

A l'equaci anterior, l'efecte de la massa reduda s considerat utilitzant la longitud d'ona de Compton per a l'lectr i per al prot.

Notes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146500" title="RN 116" nonfiltered="3632" processed="3607" dbindex="59573">
 Introducci .

Les sigles RN 116 volen dir route nationale 116 i s'usen perqu, dins de la xarxa viria francesa, la carretera que uneix Puigcerd amb Perpiny t la categoria de carretera nacional.

Aquesta carretera, que t una longitud d'un poc ms de cent quilmetres, segueix el curs de la Tet des le la plana litoral del Rossell fins als altiplans de la Cerdanya; a la Guingueta d'Ix, enllaa amb la RN 20 (ruta europea E09), que arriba a Pars passant pel tnel de Pimorent (o el port de Pimorent) i anant cap a Foix i Tolosa. A Puigcerd, hom pot enllaar amb la N 260 cap a La Seu d'Urgell i cap a Andorra o b amb el Tnel del Cad i l'eix del Llobregat cap a Berga i Barcelona.

 De Perpiny a Puigcerd .

Des de Perpiny fins a Puigcerd, la RN 116 passa per les segents localitats

 Perpiny;
 El Soler;
 Sant Feliu d'Avall;
 Sant Feliu d'Amunt;
 Millars;
 Nefiac;
 Illa;
 Vin;
 Marquixanes;
 Prada;
 Ri i Cirac;
 Vilafranca de Conflent;
 Serdiny;
 Joncet;
 Oleta;
 Tos;
 Fontpedrosa;
 Fetges;
 Montllus;
 Sallagosa;
 Santa Llocaia;
 Ix;
 La Guingueta d'Ix;

 Millores .

Durant la dcada de 1990, el tram entre Perpiny i Illa va ser ampliat per tenir dos carrils en cada sentit de la marxa; ara b, a partir d'Illa, la carretera torna a tenir noms tres carrils; un cop passada Vilafranca de Conflent, la carretera esdev ms sinuosa, passant pel mig dels pobles, com s el cas de Joncet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146501" title="Oldsmobile Intrigue" nonfiltered="3633" processed="3608" dbindex="59574">

L'Oldsmobile Intrigue va ser un cotxe de tipus mid size fabricat els anys 1998-2002 per Oldsmobile, una divisi de General Motors a la fbrica de Kansas City, Kansas. El seu disseny esta inspirat amb el concept car Oldsmobile Antares.

Degut al procs de desaparici de la marca Oldsmobile, l'Intrigue no t substitut; el seu predecessor fou l'Oldsmobile Cutlass Supreme.

Els rivals del Intrigue sn el Mercury Sable, Chrysler Concorde i Toyota Camry

 Informaci general .

Mides del Intrigue:

Batalla (Wheelbase): 2,768 m (109.0 in)

Llargada (Length): 4,975 m (195.9 in)

Amplada (Width): 1,869 m (73.6 in)

Alada (Height): 1,437 m (56.6 in)

Capacitat del dipsit: 64 l (17 galons EUA)

Velocitat mxima: 110 mph (177 Km/h) limitada elctricament.

Construt sota el xasss W de GM, usat tamb pel Buick Century, Buick Regal, Oldsmobile Cutlass Supreme, Pontiac Grand Prix o Chevrolet Monte Carlo entre d'altres. El Intrigue noms s'ofereix amb una nica carrosseria sedan de 4 portes. Els paquets d'equipament eren els GX (base), GL (equipat) i GLS (mxim equipament).

Mecnicament el Intrigue equip els segents motors:

 1998-1999 3.8 L (231 in) 3800 V6 Srie II de 195 cv i 312 Nm.
 1999-2002 3.5 L (214 in) Premium V LX5 de 215 cv i 312 Nm.

La transmissi es una nica automtica de 4 velocitats 4T60-E.

Al juny de 2002 va deixar-se fabricar el Intrigue. I com altres Oldsmobile, va crear-se un paquet especial limitat a 500 unitats anomenat "Final 500".

ConsumerGuide Auto atorga el qualificatiu de Best Buy .

 Informaci mediambiental .

L' Oldsmobile Intrigue del 2000 amb un motor 3.5L Premium V LX5 i una transmissi automtica de 4 velocitats t un consum de 19 mpg ciutat / 28 mpg carretera l'equivalent a 8,4 l/100 per carretera i 12,4 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Cutlass Ciera emet 8,3 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Oldsmobile Intrigue a Answers.com ;
 Oldsmobile Intrigue a Consumerguide ;
 Oldsmobile Intrigue a Canadian Driver ;
 L'Enciclopdia d'Oldsmobile: Intrigue ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146502" title="Filtre actiu" nonfiltered="3634" processed="3609" dbindex="59575">

Un filtre actiu s un filtre electrnic que utilitza un o ms components actius que proporcionen una certa amplificaci del senyal d'entrada, i que el diferencien dels filtres passius, que noms utilitzen components passius. Normalment aquest element actiu s una vlvula de buit, un transistor o un amplificador operacional.

Un filtre actiu pot presentar un guany a tota o noms a una part de la senyal de sortida respecte a la d'entrada. En la seva implementaci es combinen elements actius i passius, amb freqncia amplificadors operacionals, que permeten obtenir ressonncia i un factor Q elevat sense emprar bobines.

Entre d'altres, es poden implementar filtres passabaix, filtres passaalt, etc.

Alguns avantatge dels filtres actius respecte els passius sn:
 Pes i espai redut degut a la miniaturitzaci i integraci dels filtres.
 Com que tots els passos de la inclusi a l'integrat estan automatitzats, s'incrementa la fiabilitat.
 L'alta qualitat dels components millora el comportament.
 Es redueixen els efectes parsits degut a la miniaturitzaci.
 Es pot integrar en un mateix xip els filtres analgics i la circuiteria digital.
 Disseny i ajustaments ms simples.
 Gamma de funcions de filtratge amb ms aplicacions que els passius.
 Poden donar un guany, en contrast amb els filtres passius que normalment tenen prdues. ;

Vegeu tamb.

 Filtre electrnic;
 Filtre passiu;
 Filtre de Txebixev;
 Filtre de Butterworth;
 Filtre de Bessel;
 Filtre de Cauer o filtre ellptic.
 Filtre de Sallen-Key;
 Filtre d'estat variable;

Enllaos externs.

 Split-Supply Analog Filter Expert ;
 Single-Supply Analog Filter Expert ;
 Introduction to active filters ;
 National Semiconductor's AN-779 application note ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146510" title="Adopci del mercat del Mozilla Firefox" nonfiltered="3635" processed="3610" dbindex="59576">
Des d'inicis del 2004, l'adopci al mercat del Mozilla Firefox ha augmentat rpidament. Actualment, el Firefox s el segon navegador ms emprat, noms superat per l'Internet Explorer.

Percentatge d's.

Alguns navegants han adoptat el Firefox rpidament, tot i el domini de l'Internet Explorer al mercat dels navegadors. Segons diverses fonts (citades a la referncia de les estadstiques), el juliol de 2006, el Firefox tenia prop del 12% de l's global, i, al gener del 2007, el 14%. Al 2008 la xifra arriba al 18%.









]]

A Europa, i d'acord amb un estudi realitzat per l'empresa francesa d'audincies XiTi, el percentatge d's del Firefox s d'un 28%, noms superat pel d'Oceania amb un 31,1%.

Nombre de baixades.

Aquestes estadstiques compten totes les baixades del Firefox des del llanament de la versi 1.0 el novembre de 2004



Aquestes xifres (i les de la secci segent) no inclouen les baixades realitzades utilitzant algun programari o des de pgines web de tercers. No representen un comptador d'usuaris, ja que el navegador, un cop baixat, es pot installar a diversos ordinadors i servir per a molts usuaris, o b un usuari pot baixar-se el Firefox ms d'una vegada. El vicepresident de productes de Mozilla, Christopher Beard, estima que el Firefox s utilitzat per uns 70 o 80 milions d'usuaris (l'octubre del 2006).

Per nombre de versi.
Aquests grfics mostren el nombre de baixades assolides per cada versi del navegador en diferents dies.






 Adopci industrial .
Des de les versions pre-1.0, uns quants llocs web coneguts i aplicacions web, com ara el Gmail, han donat suport al Firefox, fins i tot a vegades exigint-lo, com s el cas d'Ajax13. Des del 30 de mar de 2005, el Firefox utilitza el motor de cerca Google per a trobar pgines web sense tenir-ne l'adrea.

A ms, Google recomana utilitza el Firefox per al servei de blocs Blogger. El 18 de maig de 2005, eBay va anunciar que l'eBay Picture Manager admetia l's delFirefox.. El 2006, Microsoft va fer el connector Windows Genuine Advantage compatible amb el Firefox.

Molts cercadors com ara Google, Yahoo! i A9.com ofereixen extensions per fer ms accessibles els seus serveis. Google ha realitzat quatre extensions per al Firefox, reafirmant l'inters de la companyia pel Firefox.

 Adopci a les institucions .
Durant la conferncia FOSDEM 2005, Tristan Nitot, president de Mozilla Europe, va dir que coneixia a "unes quantes companyies" que havien migrat al Firefox o al client de correu Thunderbird. Aquestes companyies no van revelar la migraci per la importncia de no malmetre les relacions amb Microsoft.
S de companyies que utilitzen Firefox o Thunderbird, per que no ho diuen perqu no volen que el preu de la seva llicncia del Microsoft Office augmenti.

Tamb hi ha qui justifica el poc desplegament del Firefox en les institucions perqu no t una personalitzaci de l'equipament del client (que Mozilla si t) o que no s compatible amb el paquet de Microsoft Installer (MSI). A ms no admet l's d'algunes tecnologies que s'utilitzen en ambients institucionals, com ara ActiveX i Active Directory (tot i que s que s compatible amb Kerberos i LDAP).

Segons JupiterResearch, tot i que potser no s'est produint un clar desplegament institucional, s que s'est permetent que els empleats que ho desitgin s'installin el Firefox. Segons un estudi del 2006, el percentatge d'empreses amb ms de 200 empleats que fan servir Firefox era un 44%, respecte el 26% del 2005.

Universitats.
Els serveis de xarxa i departament d'informaci tecnolgica de la Universitat de Chicago van comenar a incloure Firefox i Thunderbird al seu paquet de connectivitat per a tots els estudiants a finals del 2005.

La universitat de Yale, el Boston College, la Virginia Commonwealth University i la Kansas State University han adoptat recentment al Firefox com a navegador web oficial de la xarxa del campus. El Boston College anima a tots els seus estudiants a substituir l'Internet Explorer pel Firefox als ordinadors dels seus dormitoris.

A la Universidad de Nuevo Mxico i a l'Elmira College tenen el Firefox installat als ordinadors del seus laboratoris i recomanen als seus estudiants utilitzar-lo en oposici a l'Internet Explorer.

La Rutgers University i la Penn State University tenen el Firefox installat als ordinadors del seu laboratori en totes les branques dels seus campus i en alguns laboratoris a l'State College.

Televisions.
TV3 no utilitza el Firefox. En el Telenotcies i la major part dels programes s'utilitza l'Internet Explorer; algunes excepcions en sn el programa 3.0 o Alguna Pregunta Ms, que utilitzen el navegador lliure, i Porca Misria que, en utilitzar escriptoris KDE, s molt possible que utilitzin el Firefox.

A Barcelona TV utilitzen el Mozilla Firefox i a alguns programes magazines n'han recomenat el seu s.

Referncies.


Vegeu tamb.
Mozilla Firefox;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146511" title="Grec nord-occidental" nonfiltered="3636" processed="3611" dbindex="59577">
El grec nord-occidental s un antic dialecte del grec molt relacionat amb el dric (tant que a cops no se'n fa cap distinci). s tan sols una distinci nominal si el primer s'ha de considerar part del segon, el segon del primer, o ambds part d'un sol "grec occidental": en qualsevol cas els subdialectes i la seva agrupaci no varien.

Els nord-occidental es distingeix del dric en dues caracterstiques generals:
 el datiu plural de la tercera declinaci es fa en  en comptes de en ;
 s de  + acusatiu en comptes de ;

 Subdialectes .

 Foceu, parlat a Delfos;
 Locri, parlat a la Lcrida, i subdividit en;
 ozoli o occidental, parlat a la costa del Golf de Corint , al voltant d'mfissa;
 opunti o oriental, parlat a la costa de la Grcia ms continental, en front de l'Eubea nord-occidental i al voltant d'Opus;
 Eletic, parlat a Olmpia, al nord-oest del Pelopons;
 Koin nord-occidental, un dialecte de contacte, hbrid entre l'tic i algunes caracterstiques del grec nord-occidental i del dric, relacionat amb la Lliga Etlia dels segles III i II aC;

 Vegeu tamb .

 Grec dric;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146513" title="Drac de Granollers" nonfiltered="3637" processed="3612" dbindex="59578">
El drac de Granollers s un drac tricfal que va sortir de la colla de Diables, l'any 1990 per celebrar el seu cinqu aniversari. Va ser dissenyat i construt per Ramon Aumedes (Taller Sarandaca).

s part dels correfocs de la festa major de Blancs i Blaus, ja que ell acaba a la Plaa de la Porxada, en un mn de msica, foc i gresca. T dos balls propis composats per Llus Soler. Una de les activitats principals de la colla s la mostra de bestiari de foc que es realitza cada any a Granollers durant el mes de maig. En els darrers 10 anys, la colla del drac ha realitzat nombroses actuacions per Catalunya, les Illes Balears i el Pas Valenci.

Fitxa.
 Any de construcci: 1990;
 mbit Territorial: Valls-Maresme;
 Funcionalitat: de Foc ;
 Material: Fibra de vidre i polister ignifugat;
 Pes: 63 kg ;
 Longitud: 283 cm ;
 Amplada: 172 cm ;
 Alada: 296 cm ;
 Tracci: Carregada interior per una persona ;
 Punts de foc: 12 (4 a cada boca);
 Constructor: Ramon Aumedes (Taller Sarandaca);
 Festes i celebracions que li sn prpies: ltim dijous d'agost: festa major dels Blancs i els Blaus de Granollers. Maig; Fira i festes de l'ascensi. Mostra de bestiari de foc. ;
 Actua a ms d'aquestes: Si;
 Actua fora de la poblaci: S;

Enllaos externs.
 Web del Drac de Granollers;
 Fitxa del Drac al web de l'Agrupaci de Bestiari;
 Mostra d'Entitats de Granollers;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146514" title="Raoul Follereau" nonfiltered="3638" processed="3613" dbindex="59579">
Raoul Follereau s un periodista i noble francs que va deixar la feina per dedicar-se a vetllar pels malalts del tercer mn, especialment a les persones leproses. Grcies al seu esfor s'han creat nombrosos hospitals d'infecciosos en aquests pasos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146516" title="Crrega puntual" nonfiltered="3639" processed="3614" dbindex="59580">
Una crrega puntual s un model ideal d'una partcula que t una crrega elctrica. Una crrega puntual s una crrega elctrica situada en un punt adimensional.

L'equaci fonamental de l'electrosttica s la llei de Coulomb, que descriu la fora elctrica entre dues crregues puntuals. El camp elctric associat amb una crrega puntual clssica s'incrementa fins a l'infinit a mesura que la distncia des de la crrega puntual tendeix cap a zero, fent l'energia de la crrega puntual infinita. En electrodinmica quntica, desenvolupada en part per Richard Feynman, el mtode matemtic de renormalitzaci elimina la divergncia infinita de la crrega puntual.

El teorema d'Earnshaw estableix que un conjunt de crregues puntuals no poden ser mantingudes en equilibri mecnic noms amb la interacci electrosttica entre elles.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146518" title="Max Aub Mohrenwitz" nonfiltered="3640" processed="3615" dbindex="59581">
Max Aub Mohrenwitz (Pars, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valenci en llengua castellana d'origen francoalemany. Conre sobretot la novella i el teatre. A causa del seu comproms amb la defensa de la Segona Repblica Espanyola va haver de marxar a l'exili el 1939. s considerat un dels ms importants autors de la literatura de l'exili republic espanyol, grcies, sobretot, a la seua srie de novelles El laberinto mgico que recreen els antecedents i el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.

 Biografia .

 Anys de formaci .
De pare alemany, Friedrich Aub Marx, i mare francesa d'origen judeoalemany, Susanne Mohrenwitz, va nixer a Pars. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, tota la famlia, a causa de la nacionalitat de son pare, passar a ser considerada enemiga. En aquells moments Friedrich Aub es trobava en viatge de treball per Espanya -era viatjant de comer-. La inseguretat va empnyer sa mare a fugir de Frana i traslladar-se a Espanya amb el seu marit. Desprs de trobar-se a Barcelona, els pares de Max decideixen installar-se a Valncia, concretament al carrer de la Reina, al barri del Cabanyal.

Aix comen el primer exili en la vida de Max Aub. El xiquet comenar a aprendre les llenges del seu entorn -a ms de la llengua en qu desenvolupar la seua tasca literria, el castell, Aub tamb aprengu valenci-. Asisteix a l'Escola Moderna de Valncia i desprs a l'Institut Llus Vives. Ac coneixer els que seran els seus amics de joventut, amb els quals va entrant en contacte amb el mn cultural de la Valncia de l'poca: Jos Gaos, que ser filsof, germ del poeta Vicente Gaos; Jos Medina Echavarra, futur socileg. Comena a conixer la literatura en castell: Vicent Blasco Ibez ser un dels primer autors que l'apassionaran. Desprs, orientat pels seus amics, s'interessar per escriptors com Po Baroja o Miguel de Unamuno. 

Ja a l'adolescncia comena a assajar l'escriptura. Escriu els seus primers poemes, en castell . L'inters pel teatre li venia de la infantesa, del joc amb un teatre de titelles. En aquests anys d'adolescncia i joventut coneix tamb futurs escriptors de la seua generaci, com Juan Gil-Albert i Joan Chabs. El cercle d'amistats d'Aub pertany als sectors progressistes de la societat valenciana del seu temps. Aquest factor, juntament amb l'educaci lliberal que els seus pares li van donar i el seu propi tarann, l'inclinar cap a postures poltiques d'esquerra. Un altre fet que el va marcar polticament fou la dura repressi per part de la Gurdia Civil d'una manifestaci de partits obrers a la Plaa d'Emilio Castelar -actual Plaa de l'Ajuntament- a la qual Aub havia assistit amb els seus amics.

Quan acaba el batxillerat Aub decideix no anar a la Universitat i comenar a treballar amb son pare al negoci de viatjant de bijuteria per a cavallers. Aix li donar l'oportunitat de viatjar per tot el Pas Valenci, Catalunya, Arag, Mrcia, i l'est de Castella i Andalusia. Aquesta experincia de contacte amb la realitat de les gents senzilles i les seues condicions de vida ser determinant en la seua formaci com a escriptor i en la seua ideologia. Un fet clau per a la seua posterior carrera literria fou l'encontre casual, a Girona, durant el seu primer viatge de treball, als dhuit anys, amb l'escriptor francs Jules Romains, qui li donar una targeta de presentaci per al poeta i crtic Enrique Dez-Canedo. Aub es mantenia molt al dia de les novetats literries grcies a les suscripcions a revistes franceses (la Nouvelle Revue Franaise, sobretot) i espanyoles (la revista Espaa d'Ortega y Gasset y Manuel Azaa).

Un parell d'anys desprs, el 1923, quan ja t acabat el que ser el seu primer llibre de poemes, Los poemas cotidianos, viatjar a Madrid per a visitar Dez-Canedo. Aquest l'introduir en els ambients literaris on coneixer els futurs membres de la Generaci del 27 i altres escriptors i intellectuals ms grans. Aconseguir publicar alguns poemes a Espaa, per no el llibre sencer, que no s'editar fins el 25, pagat per Aub mateix.

 De la majoria d'edat als anys de la guerra .

En arribar a la majoria d'edat -llavors fixada als 21 anys- Aub hagu de triar entre la nacionalitat espanyola -els seus pares ja l'havien obtinguda-, la francesa i l'alemanya. Es decid per la primera. Es va lliurar del servei militar a causa de la seua miopia. En aquest mateix any de 1924 realitz, per encrrec de son pare, un viatge de tres mesos a Alemanya, la qual cosa li va permetre conixer el teatre que s'hi estava fent, en particular el de l'expressionisme alemany d'autors com Erwin Piscator o Karl Sternheim.

El 1926 es casa amb la valenciana Perptua Barjau Martn (1902 - 1991) i s'installen al nmero 8 del carrer de Sevilla de Valncia. Posteriorment es traslladaran al nmero 13 del carrer de l'Almirall Cadarso, a l'Eixample valenci, que ser la seua residncia fins que, en acabar la guerra, siga ocupada per la famlia d'un militar del bndol feixista. El matrimoni tindr tres filles: Mara Luisa (Mimn), Elena i Carmen. s aquest el moment de les seues primeres novelles, exemples de prosa avantguardista en sintonia amb la narrativa que estaven fent tot un seguit d'autors com Benjamn Jarns, Francisco Ayala o Rosa Chacel, en la lnia del que Ortega y Gasset va denominar art deshumanitzat: Geografa y Fbula verde. Les dificultats per a publicar continuen. Noms se'n publicaran fragments a revistes i quan vulga editar-les en forma de llibre haur de fer-ho pel seu compte. Tamb ha comenat a conrear el teatre. El 1926 publica a la revista Alfar de La Corunya la seua obra en un acte El desconfiado prodigioso. Aquesta obra breu va ser traduda al catal per Mills Raurell amb el ttol El malfiat extraordinari, traducci que fou publicada a La revista el 1928. El 1933 es va representar en catal -ser la primera estrena teatral d'Aub-, dirigida per Carles Claveria a Vilafranca del Peneds

El 1929 Aub ingress en el Partit Socialista Obrer Espanyol, de la m del poltic i intellectual Luis Araquistin, membre del sector ms esquerr del partit. Mentrestant, continua amb el seu treball de viatjant de comer, ara per tot Espanya. Fa tres viatges a l'any i dedica el temps restant a l'escriptura. El 1930 viatja a la Uni Sovitica per a conixer sobretot el teatre que s'hi feia sota el rgim comunista. Torn amb una impressi en part positiva quant a la millora de les condicions de vida del poble per negativa pel que fa al control per part del govern del pensament lliure i per l'escassa novetat de les propostes artstiques que havia trobat.

En aquests anys, Aub comena a sentir-se una mica desplaat per part dels seus companys de generaci a causa de les dificultats per a publicar els seus llibres o per a estrenar el seu teatre. La Revista de Occidente rebutja publicar en la seua editorial Fbula verde. Els poetes avantguardistes s'han anat organitzant en el que es coneixer com a Generaci del 27, mentre els prosistes en queden al marge. Aub noms aconsegueix publicar fragments de les seues novelles en revistes i ha de pagar de la seua butxaca les edicions en llibre.

El 1931 s'esfondra la monarquia i s proclamada la Segona Repblica Espanyola. Entre 1932 i 1934 Aub publica fragments de la novella Luis lvarez Petrea a la revista Azor, dirigida per Luys Santamarina. Aquesta novella, que conta en forma de falsa autobiografia el fracs d'un escriptor avantguardista, marca l'inici del distanciament d'Aub de la potica avantguardista.

Entre 1935 i 1936 Aub va dirigir la companyia de teatre universitari El Bho (El Mussol), integrada a la secci cultural de la F.U.E. (Federaci Universitria Escolar), associaci que pretenia dinamitzar la vida universitria espanyola. L'objectiu de El Bho, semblant al de La Barraca dirigida per Federico Garca Lorca o la secci teatral de les Missions Pedaggiques que organitzava Alejandro Casona, era acostar al poble el teatre clssic castell dels Segles d'Or. Muntaren obres de Cervantes, Lope de Vega, Quevedo i d'altres en espais oberts, al carrer, tant a la ciutat de Valncia com a altres indrets del Pas Valenci.

 Els anys de la guerra .

En produir-se el colp d'estat dels sectors militars contraris a la Repblica que desencaden la guerra civil, el 18 de juliol de 1936, Aub es trobava de viatge de treball a Madrid. A finals de juliol, torna a Valncia per a participar en la defensa de la legalitat republicana -no haguera pogut anar al front a causa de la seua miopia-. A la capital valenciana es fa crrec, per part del PSOE, de la direcci del diari Verdad en qu durant poc temps van collaborar els socialistes i els comunistes. Collabora tamb a El Socialista, la publicaci oficial del seu partit.

Continua el seu traball amb El Bho. Ara representaran sobre tot obres de circumstncia, amb la finalitat de conscienciar el pblic sobre la necessitat de defensar la Repblica i frenar l'avan del feixisme. 

A finals d'any, quan el seu amic Luis Araquistin s nomenat ambaixador a Pars, Aub l'acompanya com a agregat cultural. La tasca ms important ser la organitzaci del pavell de la Repblica Espanyola en la Exposici Universal de Pars de 1937. Aub hi traball en collaboraci amb els seus amics valencians Jos Gaos i Josep Renau. Algunes fonts atribueixen al propi Aub l'encrrec d'un quadre per al pavell espanyol a Pablo Ruiz Picasso. Aquest quadre ser el Guernica. Tamb es faran encrrecs a Joan Mir i a l'escultor Alberto Snchez. El dia de la presentaci del Guernica, Aub en far el discurs, esdevenint aix el seu el primer text d'interpretaci d'aquesta obra.

A mitjans de 1937 Araquistin renuncia com a ambaixador a causa de les dissensions entre els diferents sectors socialistes. Al poc temps, Aub torna a Valncia per participar en les sessions del II Congrs Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura organitzat per l'Aliana d'Intellectuals Antifeixistes. Poc desprs s nomenat secretari del Consell Central de Teatre que presidia Antonio Machado, qui en aquells moments residia a la localitat valenciana de Rocafort. Aub viur durant aquest any entre Valncia i Barcelona. La seua dona i les filles romandran a Pars, perqu l'escriptor no vol que tornen al pas en guerra. L'objectiu del Consell es coordinar les activitats teatrals a la zona republicana posant en escena obres que enfortisquen la moral de la poblaci civil i encoratgen en la defensa de la Repblica. Per exemple es munt al Teatre Principal de Valncia una versi feta per Rafael Alberti de Fuenteovejuna, de Lope de Vega, obra en la qual tot un poble es rebella contra la tirania dels poderosos.

Pel juliol de 1938 comen Aub a collaborar com a ajudant de direcci de l'escriptor francs Andr Malraux, qui va rodar la versi cinematogrfica de la seua novella L'Espoir que es titularia Sierra de Teruel. La pellcula recreava un episodi de comenaments de la guerra. Aub va ser, a ms d'ajudant de direcci, traductor del gui al castell. Les filmacions es van fer a Barcelona, Tarragona i diferents localitzacions d'arreu de Catalunya, com ara Collbat. Aub havia conegut Malraux a Madrid durant la guerra, per mitj del poeta Jos Bergamn. Malraux havia arribat a Espanya per tal de collaborar en la defensa de la Repblica, fins i tot pilotant un avi de combat. Aub i Malraux es feren amics i mantingueren aquesta amistat durant tota la vida. A comenaments de 1939 la situaci s fa insostenible a Catalunya a causa de l'avan de les tropes feixistes i grans masses de poblaci civil comencen a fugir del pas cap a Frana. L'equip de Sierra de Teruel haur d'abandonar tamb Espanya i passar a Frana pel pas fronterer de Portbou el primer de febrer de 1939. D'aquesta manera Aub ix d'Espanya pel mateix lloc pel que havia arribat vint-i-cinc anys abans, un altra vegada a causa de la guerra. No hi tornar fins desprs de trenta anys.

 Els camps de concentraci a Frana i Algria .

Aub es reun amb la seua muller i filles a Pars als pocs dies. Viuen al nmero 5 del carrer Capitaine Ferber. All continuar treballant amb Malraux per tal d'acabar la pellcula. Mentrestant, encara sota la commoci de la derrota comena a escriure una novella, Campo cerrado, la primera part del que ser el seu magne cicle sobre la Guerra Civil Espanyola, El laberinto mgico. Quan l'acabe, mamprendr la segona novella del cicle, Campo abierto.

El 5 d'abril de 1940 Aub s detingut per la polcia francesa a causa d'una denncia annima amb acusacions falses. D'acord amb els documents disponibles, sembla probable que la denncia proceds d'alguna persona propera a l'ambaixada de l'Espanya franquista. Se l'hi acusava de perills activista comunista -Aub era socialista-, s'hi recordava la seua condici de jueu i s'hi afirmava, falsament, que era de nacionalitat alemanya i que havia obtingut l'espanyola fraudulentament durant la guerra. Aub s internat a l'estadi de Roland Garros, que havia esdevingut un camp de detenci provisional. El 30 de maig s traslladat al camp de concentraci de Le Vernet d'Arige. Un fet clau per entendre les vicissituds dels refugiats espanyols a Frana s el pacte de collaboraci que el Mariscal Ptain havia signat amb Hitler al juny de 1940 desprs que aquest invads gran part de Frana. Ptain establ un rgim collaboracionista amb els nazis a la part de Frana no ocupada, amb capital a Vichy. D'aquesta manera, els estrangers de tendncies esquerranes, els jueus i, en general, els antifeixistes van ser vistos com a enemics en potncia. Molts refugiats republicans espanyols acabaren als camps de concentraci establits pel govern de Vichy. El fet d'haver nascut a Frana no servir de res a Aub i el dolor pel tracte rebut al seu pas natal l'acompanyar sempre.

Aub ix d'aquest camp a finals de novembre de 1940, grcies a les gestions de Gilberto Bosques, el cnsol de Mxic a Marsella. Comena a collaborar clandestinament amb l'estatunidenca Margaret Palmer, del Emergency Rescue Committee, organitzaci que ajudava els refugiats a marxar de Frana cap a pasos que els acolliren. Tamb mant contactes amb la Resistncia francesa i amb intellectuals antifeixistes com ara Henri Matisse, Louis Aragon, Andr Malraux i Andr Gide. Malgrat les dificultats que ell mateix estava passant, no va voler marxar cap a Amrica perqu estava convenut que el seu deure era romandre a Europa lluitant contra el nazisme i el feixisme que amenaaven tot el continent. El 5 de juny de 1941 s detingut una altra volta i internat a la pres de Nia. s alliberat el 21 del mateix mes, per el 3 de setembre s detingut novament a Marsella a causa d'una altra denncia annima. El dia 5 s traslladat al mateix camp on havia estat, el de Le Vernet d'Arlge. El 27 de novembre un grup d'internats, entre ells Aub, sn embarcats a Port Vendrs, a un vaixell que normalment duia cavalls, el Sidi Aicha, envers Algria. Durant la travessia, amb tots els detinguts emmanillats a les bodegues de la nau, en condicions extremes, Aub concep la que ser una de les seues obres teatrals ms valuoses, San Juan, una tragdia sobre un vaixell ple de refugiats jueus que recorre la Mediterrnia sense que cap pas els acollisca.

Arribats a Algria, Aub i els altres presoners sn internats al camp de concentraci de Djelfa. Ac les condicions sn extremes: els interns suporten altes temperatures durant el dia i un fred intens a la nit, sense ms recer que unes tendes de campanya rudimentries. Realitzen treballs forosos i els cstics sn inhumans: sn freqents les reclusions en calabosos de redudes dimensions. Una de les tasques que Aub, en companyia d'altres presoners, realitzava era la neteja de les latrines del campament, com anys desprs recrear al seu conte "Teln de fondo". Molts del presoners moriran a Djelfa. Aub comena a escriure els poemes que formaran el seu Diario de Djelfa. Les seues niques possessions all eren un diccionari de castell i un volum de poemes de Quevedo. El seu amic Gilberto Bosques, cnsol de Mxic, intenta en nombroses ocasions el seu alliberament, que finalment aconsegu el 8 de juliol de 1942. La seua intenci era marxar cap a Casablanca i emprar laffidvit que l'escriptor estatunidenc John Dos Passos li havia aconseguit per emigrar als Estats Units. Per a causa d'un problema a la frontera entre Algria i el Marroc va perdre el vaixell. L'ambaixador nord-americ es neg a renovar-li el visat i Aub es va haver de refugiar a una maternitat jueva de Casablanca per evitar problemes amb la policia. Al capdavall pogu embarcar-se a un vaixell amb destinaci Veracruz, el Serpa Pinto, que isqu de Casablanca el 10 de setembre de 1942.

 L'exili a Mxic .

El primer d'octubre de 1942 arriba a Veracruz. Pocs dies desprs s'installa a Ciutat de Mxic, on lloga una habitaci al carrer d'Hamburg. Mentrestant, la seua esposa i les filles continuen a Valncia, on s'havien traslladat durant el llarg perode de presons d'Aub. L'esperana, comuna entre els exiliats, que el rgim de Franco no seria durador i que les potncies aliades el farien caure desprs de vncer Alemanya i Itlia fu que considers l'exili com a provisional i no iniciara gestions perqu la seua famlia viatjara a Mxic.

Com la resta dels escriptors espanyols exiliats Aub s'enfronta al problema d'haver de guanyar-se la vida a un pas on s desconegut com a escriptor. Treball de |traductor, ressenyista i guionista de pellcules. El 1943 s'afilia al Sindicat de Treballadors de la Indstria Cinematogrfica i l'any segent s nomenat secretari de la Comissi Nacional de Cinematografia.

 Notes .


 Enllaos externs .
 Fundacin Max Aub Fundaci amb seu a Sogorb on est dipositat l'Arxiu Max Aub.
 Pgina amb articles acadmics sobre l'obra d'Aub;
 Articles sobre Aub a ELPAIS.com;
 Web del Centenari Max Aub 1903-2003;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146521" title="Teoria de la probabilitat" nonfiltered="3641" processed="3616" dbindex="59582">
La teoria de la probabilitat s la teoria matemtica que modela els fenmens aleatoris. Aquests han de contraposar-se als fenmens determinstics, en els quals el resultat d'un experiment, realitzat sota condicions determinades, produx un resultat nic o previsible: per exemple, l'aigua escalfada a 100 graus centgrads, a pressi normal, es transforma en vapor. Un fenomen aleatori s aquell que, a pesar de realitzar-se l'experiment sota les mateixes condicions determinades, t com resultats possibles un conjunt d'alternatives, exemples: llanar un dau o una moneda.

Els processos reals que es modelitzen com a processos aleatoris poden no ser-ho realment; igual que llenar una moneda o un dau no sn processos aleatoris en sentit estricte, ja que no es reproduxen exactament les mateixes condicions inicials que ho determinen sin noms unes poques. Els processos reals que es modelitzen mitjanant distribucions de probabilitat corresponen a models complexos on no es coneixen tots els parmetres que hi intervenen o no sn reprodubles les seves condicions inicials (teoria del caos). Per a simplificar, generalment a aquest tipus de problemes tamb se'ls considera aleatoris, encara que estrictament parlant no ho siguin. 

El 1933, el matemtic sovitic Andrei Kolmogorov va proposar un sistema d'axiomes per a la teoria de la probabilitat, basat en la teoria de conjunts i en la teoria de la mesura, desenvolupada pocs anys abans per Lebesgue, Borel i Frechet, entre altres.

Aquesta aproximaci axiomtica que generalitza el marc clssic de la probabilitat, la qual obex a la regla de clcul de casos favorables sobre casos possibles, va permetre la modulaci matemtica de sofisticats fenmens aleatoris. Actualment, aquests fenmens troben aplicaci en les ms variades branques del coneixement, com pot ser la fsica (on correspon esmentar el desenvolupament de les difusions i el moviment browni), o les finances (on destaca el model de Black i Scholes per a la valuaci d'accions).




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146522" title="Espeleotema" nonfiltered="3642" processed="3617" dbindex="59583">
Un espeleotema, a geologia, s un dipsit de minerals que es forma per precipitaci qumica desprs de l'obertura d'una cova, gruta o caverna, generalment en terrenys krstics, en els quals les aiges d'infiltraci, degoteig i escorriment tenen un paper fonamental. Les formacions de les coves o espeleotemes sn:
 Estalactites ;
 Estalagmites;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146524" title="Naruto Shippudden" nonfiltered="3643" processed="3618" dbindex="59584">
Naruto Shippudden s la segona part de Naruto, en la qual Naruto acaba d'sser entrenat per en Jiraya i passen 2 anys i mig des del comenament del manga.

El terme Naruto shippudden es una invenci de l'anime de Naruto perqu al manga, s'en diu naruto 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146529" title="Beatles For Sale" nonfiltered="3644" processed="3619" dbindex="59586">

Beatles For Sale s el quart lbum publicat pels Beatles al desembre de 1964 per EMI, Parlohone i produt, com sempre, per George Martin. 

Ms de 700.000 discs es van vendre anticipadament abans de la seva publicaci; va arribar al N 1 en les llistes britniques, desbancant al seu predecessor, A Hard Day's Night. Cont vuit canons escrites per John Lennon i Paul McCartney, a ms de sis versions de clssics del rock and roll, com la versi de Kansas City i Honey Don't, aquesta ltima cantada per Ringo Starr. 

Llistat de Canons.

 No Reply (Lennon/McCartney);
 I'm A Loser (Lennon/McCartney);
 Baby's In Black (Lennon/McCartney);
 Rock And Roll Music (Berry);
 I'll Follow The Sun (Lennon/McCartney);
 Mr. Moonlight (Johnson);
 Kansas City/hey-Hey-hey-hey! (Lieber/Stoller);
 Eight Days A Week (Lennon/McCartney);
 Words Of Love (Buddy Holly);
 Honey Don't (Perkins);
 Every Little Thing (Lennon/McCartney);
 I Don't Want To Spoil The Party (Lennon/McCartney);
 What You're Doing (Lennon/McCartney);
 Everybody's Trying To Be My Baby (Perkins);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146531" title="Factor Q" nonfiltered="3645" processed="3620" dbindex="59587">
En fsica i enginyeria el factor Q, tamb conegut com factor de qualitat, s un parmetre que informa sobre la qualitat d'un sistema oscillant. Compara la freqncia a la que oscilla el sistema amb la velocitat a la que dissipa la seva energia. Un factor Q ( o simplement Q) gran indica baixa taxa relativa de dissipaci d'energia a la freqncia d'oscillaci. Per exemple, un pndul que oscilla a l'aire tindr una Q gran, mentre que el mateix pndul immers es oli tindr una Q ms petita.



Generalment Q es defineix com







on  es defineix com la freqncia angular del circuit (o sistema), l'energia emmagatzemada i la potncia perduda sn propietats del sistema considerat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146532" title="Qoppa" nonfiltered="3646" processed="3621" dbindex="59588">

La qoppa (en grec  i ms tard ) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so , allfon velaritzat de . El signe usat per a aquesta funci ("qoppa numeral", ) va desaparixer en l'era preclssica grega per es va conservar un signe diferent ("qoppa numeral" ) per a notar el nmero 90 usat en documentaci legal grega moderna.

La lletra va ser un manlleu de la qof de l'alfabet fenici, usada pel fonema . Desprs va passar a l'alfabet etrusc i d'all a l'alfabet llat en la seva forma actual (Q). Tamb va passar a l'antic alfabet cirllic com a koppa ().











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146534" title="Comit Internacional d'Hoquei sobre patins" nonfiltered="3647" processed="3622" dbindex="59589">
El Comit Internacional d'Hoquei sobre patins ( Comit International de Rink Hockey) (CIRH) s l'rgan de govern especfic per a l'hoquei sobre patins de la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS).

A Europa, el Comit Europeu d'Hoquei sobre patins (CERH) s qui organitza i regula les competicions, fent les funcions del CIRH a nivell continental. 

Vegeu tamb.
Federaci Internacional de Patinatge;
Comit Europeu d'Hoquei sobre patins;

Enllaos externs.
Pgina oficial del CIRH;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146535" title="Comit Europeu d'Hoquei sobre patins" nonfiltered="3648" processed="3623" dbindex="59590">
El Comit Europeu d'Hoquei sobre patins ( Comit Europen de Rink-Hockey) (CERH) s l'organisme esportiu que governa l'hoquei sobre patins a Europa i est integrat dins la Confederaci Europea de Patinatge (CERS) com a organisme d'un dels quatre esports del patinatge.

El CERH s una de les confederacions continentals que forma part del Comit Internacional d'Hoquei sobre patins (CIRH), que s el comit especfic per a l'hoquei sobre patins integrat a la FIRS. 

Competicions organitzades pel CERH.
Competicions europees de clubs.

 Copa d'Europa (Lliga de campions);
 Copa de la CERS;
 Recopa d'Europa (Fins el 1996);
 Copa Continental (Supercopa d'Europa);
 Copa d'Europa femenina ;

Competicions de seleccions.

 Campionat d'Europa de seleccions;

Enllaos externs.
CERH Comit Europen de Rink-Hockey;
CIRH Comit Internationale de Rink-Hockey;
FIRS Fdration Internationale de Roller Sports;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146536" title="Confederaci Europea de Patinatge" nonfiltered="3649" processed="3624" dbindex="59591">
La Confederaci Europea de Patinatge ( Confdration Europenne de Roller Skating) (CERS) s l'organisme que governa a nivell europeu els esports del patinatge: hoquei sobre patins, patinatge artstic sobre rodes, patinatge de velocitat sobre rodes i hoquei en lnia. 

s una de les confederacions continentals que forment part de la Federaci Internacional de Patinatge (FIRS).


Les 4 disciplines esportives tenen el seu propi comit que les gestiona a nivell europeu i que sn els qui organitzen les diverses competicions:
 Hoquei sobre patins - Comit Europeu d'Hoquei sobre patins (CERH);
 Patinatge artstic - Comit Europeu de Patinage Artistique (CEPA);
 Patinatge de velocitat - Comit Europeu de Patinatge de velocitat (CEC);
 Hoquei sobre patins en lnia - Comit Europeu d'Hoquei sobre patins en lnia (CERILH);

Vegeu tamb.
Federaci Internacional de Patinatge;
Comit Europeu d'Hoquei sobre patins;

Enllaos externs.
CERS;
FIRS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146543" title="Illes Desventuradas" nonfiltered="3650" processed="3625" dbindex="59592">



Les illes Desventuradas es troben a uns 850 km a l'oest de la costa de Xile i formen part del municipi de Valparaso. Formen part de les illes espordiques xilenes.

L'arxiplag de les illes Desventuradas consisteix de dues illes principals, l'illa San Flix () i l'illa San Ambrosio () i de nombroses roques i illots entre els quals destaquen l'illot Gonzlez (), illot situat al sud-est de San Flix, i roca Catedral, situada al nord de San Flix. En total, les illes Desventuradas tenen una rea de noms 3,9 km. La topografia de les illes s molt accidentada, amb cims de 193 m  a l'illa San Flix, 479 m a l'illa San Ambrosio, 173 m a l'illot Gonzlez i de 53 m a roca Catedral.         

Les dues illes principal sn d'origen volcnic i la flora i la fauna de les illes, tot i tenir-ne poc coneixement, sn d'un gran inters cientfic. La costa de l'illa (de) San Ambrosio consisteix de penya-segats escarpats de 4 km de llargria i 850 m d'alada predominantment basltics. L'illa San Flix s un pl ms petita i t dos turonets, el ms alt dels quals s de 193 m d'alada, que es troben nus a causa dels vents. La vegetaci de les illes s un petit mosaic de matolls, arbres de diverses mides i arbustos mesclats amb falgueres i herbes perennes. Hi ha un petit aeroport militar d'una sola pista a l'illa San Flix (codi ICAO: SCFX).  

No hi ha fonts d'aigua a les illes i els nics vertebrats que es troben a les illes sn els ocells. Un total de deu especies d'ocells marins i una d'ocells terrestres, algunes de les quals es troben en perill d'extinci, nien a les illes o b hi fan escala durant les migracions. L'illa de l'arxiplag en qu es troben ms ocells s l'illa San Ambrosio.  

A causa de l'allament en qu es troben i la dificultat d'accedir-hi, no hi ha assentaments humans a les illes, tot i que l'armada xilena t un destacament destinat permanentment a l'illa San Flix.

Histria.
Les illes van ser vistes per primer cop per Juan Fernndez l'any 1574 o potser per Magallanes l'any 1520. Pedro Sarmiento de Gamboa escrigu l'any 1579 que  "a partir d'ara se les anomenar San Felix i San Ambor". No obstant aix, el nom del mrtir Ambor fou confs, a causa d'una corrupci lingstica del nom, amb el del bisbe Sant Ambrosi (San Ambrosio en castell).    

 Llista de les illes .
Arxiplag de les illes Desventuradas:
Illa San Flix i els illots que l'envolten;
 Illa San Flix (; 193 m);
 Illot Gonzlez o Illa Gonzalez (; 173 m);
 Roca Catedral (; 53 m);
 Isla (de) San Ambrosio (; 479 m);

Notes.


 Enllaos externs .

  Les illes de San Flix i San Ambrosio al web de WWF;
  Les illes Desventuradas a GoogleMaps;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146548" title="Associaci per la Cultura de Mallorca" nonfiltered="3651" processed="3626" dbindex="59593">
Associaci per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenci de ser una plataforma que uns les diverses tendncies mallorquinistes. L'associaci es definia amb la voluntat d'"estendre per tot arreu una neta i veritable cultura mallorquina" i reunia persones de diferents partits poltics.

 Histria .
Sorgida d'una proclama signada el mateix any per mossn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista), Joan Cap (inspector d'ensenyament), Guillem Colom (Sller), Miquel Duran impressor i poeta (Inca), Lloren Garcias apotecari (Art), Pere Oliver (Felanitx) i Josep Claverol metge (Sant Jordi).

Constituda al marge de tot partit poltic, pretenia convertir-se en una plataforma unitria en la qual convergirien nacionalistes i regionalistes, tingu per objecte de difondre i d'impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autctona. Es a dir, la missi de que el poble assols el coneixament dels valors propis mitjanant la promoci cultural.
Per tal d'aconseguir-ho s'organitzaren cursets de llengua, d'art i d'arqueologia; tamb conferncies de matria diversa (alguns d'una especialitzaci important); actes commemoratius i d'homenatge, publicacions, etc.

La dictadura de Primo de Rivera va suposar un fre momentani les activitats a favor de la cultura de Mallorca. Noms va romandra la publicaci anual L'Almanac de les Lletres (annuari, calendari, miscellnia literria i crnica de l'activitat cultural) i d'en el 1928 publicaren la revista mesual La Nostra Terra (integrament en catal i amb continguts culturals i cientfics de molta vlua).

Fou reprs el 1930 a Palma, Felanitx, Sller, Inca, Capdepera i Pollena. Les principals activitats foren l'organitzaci dels Jocs Florals de Felanitx (1923), Sller (1924) i Palma (1935); conferncies sobre temes cientfics, culturals i higinics; cursets de llengua, histria, art i arqueologia; exposicions de flors, homenatges i commemoracions (com l'Exposici del llibre mallorqu de la Renaixena 1833-1933, amb la collaboraci de la Societat Arqueolgica Lulliana, el 1934), etc. A ms del butllet, public texts elementals d'histria (com els d'Inca i Felanitx, de J. Cap), lAlmanac de les Lletres i un Calendari mallorqu (1924-36).
 
La fi de la dictadura facilit la represa de l'activitat associativa en plenitud. Aix ja dins la Replbica va ser un dels principals impulsors de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia. En conjunt, l'entitat represent durant tretze anys un lloable intent d'uni d'esforos i un efica impuls a l'educaci i a la cultura del poble.

Entre el maig de 1923 i el desembre de 1925, public un quadern mensual, editat primer a Sller i desprs a Palma, amb un total de 26 nmeros. Estava redactat totalment en catal i incloa monografies o nmeros extraordinaris dedicats a personatges destacats de l'Illa (Miquel Costa i LLobera, Bartomeu Ferr Juan, Mari Aguil Fuster, entre altres)

L'aixecament del 19 de juliol de 1936 acab amb l'Associaci per la Cultura de Mallorca

L'Obra Cultural Balear es defineix com la continuadora histrica de l'Associaci per la Cultura de Mallorca.

 Presidents .
Fou presidida per:
 Elvir Sans i Rossell (1923-24);
 Emili Darder i Cnaves (1925-31);
 Miquel Massut Alzamora (1932-33);
 Josep Sureda i Blanes (1934-36);

 Bibliografia .
 Gran Enciclopdia de Mallorca. vol. 1  pgs. 260-261.
 Gran Enciclopdia Catalana.

 Vegeu tamb .
 Resposta als catalans ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Associaci per la Cultura de Mallorca a fideus.com;
 Associaci per la Cultura de Mallorca a GEC digital.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146550" title="Jos Miguel Gonzlez Martn del Campo" nonfiltered="3652" processed="3627" dbindex="59594">
Jos Miguel Gonzlez Martn del Campo (nascut el 23 de mar de 1963 a Madrid), ms conegut com Mchel; va ser un jugador de la generaci anomenada La Quinta del Buitre del Real Madrid Club de Ftbol. Habitualment jugava a la posici d'extrem.

 Biografia .

Es va formar a les categories inferiors del Real Madrid CF, on va entrar l'1 d'octubre de 1976 com a infantil. Va debutar amb el primer equip l'11 d'abril de 1982, degut a una vaga de futbolistes professionals que va obligar als equips filials a jugar la jornada de Primera Divisi. Va aconseguir marcar el gol de la victria, contra el Club Esportiu Castell.

No va tornar a jugar amb el primer equip fins al 1984, on va aconseguir establir-se com a titular i va jugar un total de 404 partits de Primera Divisi, marcant 96 gols. Al 1996 va marxar a Mxic per jugar una temporada a l'Atltico Celaya.

A l'Atltico Celaya, va coincidir amb els seus antics companys Emilio Butragueo i Hugo Snchez. Es va retirar al finalitzar la temporada 1996-97. 

Va estar treballant de comentarista de partits de futbol a TVE des del Mundial dels Estats Units al 1994, fins al 2005.

A l'estiu del 2005, Mchel va fitxar pel Rayo Vallecano com a entrenador. Amb l'elecci de Ramn Caldern com a president del Real Madrid, va passar a entrenar el filial de l'equip blanc a Segona Divisi, i exercint el crrec de Director de les Categories Inferiors.

Amb el descens del Real Madrid Castilla a Segona divisi B, l'estiu del 2007, Mchel es va dedicar exclusivament al crrec de Director de les Categories Inferiors fins a la seva dimissi el 3 de desembre de 2008.

 Palmars .


Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial del Real Madrid ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146554" title="Sistema de fitxers" nonfiltered="3653" processed="3628" dbindex="59595">
En els ordinadors, el sistema de fitxers s un mtode per emmagatzemar i organitzar fitxers d'ordinador i les dades que contenen per tal de facilitar-ne la localitzaci i accs. Els sistemes de fitxers usen dispositius d'emmagatzemament com els disc durs, o CD-ROMs i inclouen el manteniment del lloc fsic dels fitxers. La majoria de sistemes operatius tenen el seu propi sistema de fitxers.

Els ms comuns utilitzen dispositius d'emmagatzemament de dades que permetin l'accs a les dades com una cadena de blocs d'una mateixa mida, a vegades anomenats sectors, normalment de 512 bytes de longitud. El software del sistema d'arxius s responsable de l'organitzaci d'aquests sectors en arxius i directoris i mant un registre de quins sectors pertanyen als arxius i quins no han estat utilitzats. En la realitat, un sistema d'arxius no requereix necessriament d'un dispositiu d'emmagatzemament de dades, sin que pot ser utilitzat tamb per a accedir a dades generades dinmicament, com les rebudes a travs d'una connexi de xarxa.

Generalment un sistema d'arxius t directoris que associen noms d'arxius amb arxius, normalment connectant el nom d'arxiu a un ndex en una taula d'assignaci d'arxius d'algun tipus, com ara FAT en sistemes d'arxius MS-DOS o els inodes dels sistemes Unix. L'estructura de directoris pot ser plana o jerrquica (ramificada o "en arbre"). En alguns sistemes de fitxers els noms d'arxius sn estructurats, amb sintaxis especials per a extensions d'arxius i nmeros de versi. En altres, els noms d'arxius sn simplement cadenes de text i les metadades de cada arxiu sn allotjades separadament.

En sistemes d'arxius jerrquics, normalment, es declara la ubicaci precisa d'un arxiu amb una cadena de text anomenada "ruta". La nomenclatura per a rutes varia lleugerament de sistema en sistema, per mantenen en general una mateixa estructura. Una ruta ve donada per una successi de noms de directoris i subdirectoris, ordenats jerrquicament d'esquerra a dreta i separats per algun carcter especial que sol ser una barra ('/') o barra invertida () i pot acabar amb el nom d'un arxiu present en l'ltima branca de directoris especificada.

Aix, per exemple, en un sistema Unix la ruta a la can preferida de l'usuari "albert" seria:

 /home/albert/msica/Magic Mushrooms - Open Source.ogg

Un exemple anleg en un sistema d'arxius Windows es veuria com:

 C:Mis documentosMi msicaMagic Mushrooms - Open Source.ogg

Els sistemes d'arxius tradicionals proveeixen mtodes per a crear, moure i eliminar tant arxius com directoris, per no tenen mtodes per a crear, per exemple, enllaos addicionals a un directori o arxiu (enlla dur en Unix) o re-anomenar enllaos pares (".." en Unix).

L'accs segur a sistemes d'arxius bsics pot estar basat en els esquemes de llista de control d'accs o capacitats. Les llistes de control d'accs fa dcades que van demostrar ser insegures, aix que els sistemes operatius experimentals utilitzen l'accs per capacitats. Els sistemes operatius comercials encara funcionen amb llistes de control d'accs.

Els sistemes d'arxius poden ser classificats en tres branques: 
sistemes d'arxius de disc;
sistemes d'arxius de xarxa ;
sistemes d'arxius de propsit especial;

Sistemes d'arxius de disc.

Un sistema de fitxers de disc est dissenyat per a l'emmagatzemament d'arxius en una unitat de disc, que pot estar connectada directament o indirectament a la computadora.

Exemples de sistemes d'arxius de disc:

AOFS Amiga Old File System;
AFFS Amiga Fast File System;
ASFS Amiga Smart File System;
EFSa;
ext2;
ext3;
ext4;
FAT (sistemes d'arxius de DOS i Windows);
UMSDOS;
FFS;
Fossil;
HFS (per a Mac OS);
HPFS;
ISO 9660 (sistema d'arxius de noms lectura per a CD-ROM);
JFS;
kfs;
MFS (per a Mac OS);
Minix;
NTFS (sistema de fitxers de Windows NT);
OFS;
ReiserFS;
Reiser4;
UDF (utilitzat en DVD i en alguns CD-ROM);
UFS;
XFS;
ZFS (sistema d'arxius de Sun Microsystems);

Alguns d'aquests sn sistemes d'arxius de registre per diari.

Sistemes d'arxius de xarxa.

Un sistema d'arxius de xarxa s un sistema d'arxius que accedeix als seus arxius a travs d'una xarxa. Dins d'aquesta classificaci trobem dos tipus de sistemes d'arxius: els sistemes de fitxers distributs (no proporcionen E/S en parallel) i els sistemes de fitxers parallels (proporcionen una E/S de dades en parallel).

Exemples de sistemes d'arxius distributs poden ser:

AFS;
AppleShare;
CIFS (tamb conegut com SMB o Samba);
Coda;
InterMezzo;
NSS (Per a sistemes Novell Netware 5);
NFS;

Mentre que per als sistemes d'arxius parallels tindrem:

PVFS;
PAFS;

Sistemes d'arxius de propsit especial.

Els sistemes d'arxius de propsit especial sn bsicament aquells que no cauen en cap de les dues classificacions anteriors.

acme (Plan 9);
archfs;
cdfs;
cfs;
devfs;
udev;
ftpfs;
lnfs;
nntpfs;
plumber (Plan 9);
procfs;
ROMFS;
Swap;
sysfs;
TMPFS;
wikifs;
LUFS;
Lustre (informtica);
Etctera.

 Un resum de caracterstiques dels sistemes de fitxers .
 Permisos;
 llistes de control d'accs (ACLs);
 UGO (Usuari, Grup, Altres   per les seves sigles de l'angls, User, Group, Others);
 Capacitats granulades;
 Atributs extesos (noms afegir al fitxer per no modificar, no modificar mai (per a modificar-lo s'ha de treure l'atribut), etc.);
 Evitar la fragmentaci;
 Permetre enllaos, tant simblics com durs;
 Journaling (recuperaci rpida desprs d'un apagat brusc);
 Suport per a fitxers dispersos;

Vegeu tamb.

Extensi de fitxer;
Sistema d'arxius virtual;
Formateig;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146557" title="Temple de Salom" nonfiltered="3654" processed="3629" dbindex="59596">

El Temple de Salom (hebreu          , transliterat Beit HaMikdash), tamb conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bblia el primer temple jueu a Jerusalem. 

L'inici de les obres fou l'any 480 de la sortida dels hebreus d'Egipte (aproximadament a la dcada del 960 aC) i va ser acabat set anys ms tard, va ser destrut pels babilonis el 586 aC. El temple reconstrut, que va estar dempeus entre el 516 aC i el 70 dC, va ser el Segon Temple.

Descripci del Temple.
L'edifici.
Segons l'Antic Testament, (1Reis, 6:2-10): "Tenia seixanta colzades de llargada, vint colzades d amplada i trenta colzades d alada. El prtic davanter del santuari tenia vint colzades de llargada, corresponent a l amplada de l edifici, amb una amplada de deu colzades, corresponent a la llargada de l edifici. 

Al temple van fer finestres tancades amb gelosies. Adossat al mur del temple, havia un annex lateral, tot al voltant dels murs de l edifici, tant del santuari com del Santssim, i pisos laterals tot al seu voltant. 

La planta baixa tenia cinc colzades d ample; la del mig, sis colzades d ample, i la tercera set colzades d ample; s havien fet repeus tot al voltant de l edifici, per l exterior, per evitar d engalzar les bigues a les parets de l edifici. 

El temple edificat amb pedres treballades a les mateixes pedreres, de manera que no se sentien ni martells, ni escarpes, ni cap instrument de ferro a l interior del temple. L entrada del pis lateral del mig s obria al costat dret de l edifici, i per una escala de cargol es pujava al pis del mig, i des d aquest al tercer. 

Un cop acabat de construir el temple, va cobrir l edifici amb una filera de bigues i un ensostrat de cedre. van construir tamb els pisos laterals al voltant de tot l edifici; l alada de cada un era de cinc colzades, i es recolzaven a l edifici per mitj de bigues de cedre."

L'interior.
La Bblia continua descrivint el Temple: "van revestir les parets interiors amb planxes de cedre, des del terra fins a les bigues del sostre. L interior de fusta, i el terra del temple amb fusta de xiprer. 

Tamb van recobrir les vint colzades de la secci posterior de l edifici amb planxes de cedre, des del terra fins a les bigues, i va destinar l espai interior a Debir, s a dir, a lloc santssim. Tamb l Hekal, s a dir, el lloc sant, situat davant del santssim, tenia quaranta colzades de llarg. 

El cedre que cobria l interior de l edifici tenia relleus de figures de carbasses silvestres i garlandes de flors; tot era de cedre, sense deixar veure la pedra. va disposar el lloc santssim dins el temple, al fons, per collocar-hi l Arca de l Aliana.

L interior del lloc santssim feia vint colzades de llargada per vint d amplada i vint d alada. va revestir d or fi. Salom va revestir interiorment el temple d or fi i va tancar amb cadenes d or la part davantera del lloc santssim, que tamb va revestir d or.
22 Aix va revestir el temple totalment d or; igualment va cobrir d or tot l altar situat davant del lloc santssim.

Dins el lloc santssim hi va fer dos querubins de fusta d olivera borda, de deu colzades d alada. L una de les ales del primer querub feia cinc colzades, i cinc colzades ms l altra ala del querub; en total, deu colzades de l un extrem a l altre de les ales.
L altre querub feia tamb deu colzades; tots dos querubins tenien les mateixes mesures i la mateixa forma. El primer querub feia deu colzades d alada, i el mateix feia el segon querub.

Va situar els querubins dins la cambra interior del temple. Els querubins tenien les ales desplegades, de manera que una ala del primer tocava una paret i una ala del segon en tocava una altra, mentre que les altres dues ales, vers el centre del recinte, es tocaven l una amb l altra. I va recobrir d or els querubins.

A totes les parets del voltant del temple hi va esculpir baixos relleus amb figures de querubins, de palmeres i de garlandes de flors, tant a la cambra interior com a la sala exterior. Tamb va cobrir d or el paviment del temple, tant la cambra interior com la nau exterior. Per a l entrada del lloc santssim, va fer uns batents de fusta d olivera borda. La motllura de la llinda i dels muntants era pentagonal. 

Els dos batents eren de fusta d olivera borda, esculpits amb baixos relleus de querubins, de palmeres i garlandes de flors, que va recobrir d or, aplacant l or damunt els querubins i les palmeres. (...) Va construir tamb els murs del pati interior, amb tres fileres de pedres tallades i una filera de bigues de cedre."

Va servir com a centre religis per a l'adoraci i els sacrificis coneguts com a korbanot a l'antiga Jerusalem.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146561" title="Mardoni" nonfiltered="3655" processed="3630" dbindex="59597">
Mardoni (Mardonius, ) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mdiques al segle V aC.

Orgens familiars.

Mardoni era el fill de Gbries, un dels sis nobles perses que havien ajudat a Darios I de Prsia a prendre el tron de l'usurpador Gaumata o Esmerdis el 522 aC. Per reforar l'aliana Darios es va casar amb amb una filla de Gbrias i aquest es cas amb una germana del rei de reis, Radudukda. 

D'aquesta darrera uni en nasqu Mardoni, que al casar-se amb la filla de Darios Ardunamuya, esdevenia alhora el gendre, cunyat, i nebot poltic de Darios.

Primera Guerra Mdica.

Desprs de la Revolta Jnica, Mardoni va ser enviat el 492 aC per castigar els atenencs per haver ajudat els jnics. Abans va aturar-se a les ciutats de Jnia per deposar els tirans perses i instaurar-hi governs democrtics, proablement perqu els jnics no es tornessin a revoltar un cop se n'hagus anat l'exrcit persa. 

Aleshores, la seva flota i el seu exrcit van creuar l'Hellespont, i es va llanar a la conquesta de l'illa de Tasos i de Macednia, que van passar a ser tributaris de l'imperi persa. Per aprop de la pennsula d'Athos la flota va ser destruda per una tempesta en la que segons Herdot perd 300 naus i 20.00 homes. Tamb va patir una greu derrota al ser atacat pels brigis, una tribu trcia.

Tanmateix, la campanya de Mardoni havia estat exitosa, ja que els territoris conquerits disposaven d'importants recursos miners i representaven una bona base d'operacions per futures incursions a Europa. Mardoni va retirar-se a l'sia Menor deixant el comandament de l'expedici persa a altres generals. La Primera Guerra Mdica continuaria amb els perses conquerint algunes illes de l'Egeu, per sent derrotats pels atenencs a la batalla de Marat el 490 aC.

Segona Guerra Mdica.

Preparacions.

D'acord amb Herdot, Mardoni era un fervent defensor d'una nova expedici a Grcia. Tot i la derrota a Marat, la primera campanya havia deixat els perses en una situaci favorable al disposar del control de l'Egeu i de Macednia. Per llanar aquest atac Darios va dedicar molts esforos a reclutar i equipar un gran exrcit, per va morir sobtadament el 486 aC abans de poder veure'l marxar.

Darios va ser succet per Xerxes I, gendre, cos i cunyat de Mardoni. Abans de poder dur a terme la conquesta que havia planejat el seu pare, va haver d'enfrontar-se dues rebellions a Egipte i a Babilnia. Un cop aplacades les revoltes, va dirigir-se a Sardes (sia Menor) on ell, Mardoni, i la resta de generals estaven aplegant l'exrcit.

Conquesta de Grcia.

Els perses van sortir de Sardes cap a Grcia amb un dels exrcits ms grans que s'havien vist mai. Avanaven a poc a poc, ja que esperaven les collites a Trcia i Macednia. Durant el juliol i l'agost van acampar a Therma (actual Tessalnica), i posteriorment es van dirigir cap al sud. Van conquerir Tesslia sense masses dificultats, i la flota persa va aconseguir expulsar a la grega de les seves posicions al cap d'Artemsion. Abans de comenar les operacions va consultar alguns oracles per mitj del cari Mis d'Europos; les respostes no s coneixen . Al pas de les Termpiles van aconseguir travessar la lnea defensiva grega (aix s, patint prdues desproporcionades). Becia va ser annexionada a l'imperi i Atenes capturada (els atenencs ja havien fugit a l'illa de Salamina).

En l'intent de prendre Salamina, la flota persa va patir greu prdues. Tot i la derrota naval, els perses dominaven la Pennsula Balcnica i consideraven la campanya plenament exitosa.

Podent afirmar que era el sobir de tots els grecs (tal i com va fer inscriure en taules), i pendent dels rumors inquetants relatius a una possible nova revolta de Babilnia, Xerxes va retirar-se amb gran part de l'exrcit a Sardes des d'on podia vigilar als grecs i als babilonis alhora.

Commandament de Mardoni.

Amb la marxa de Xerxes, Mardoni va quedar al comandament de l'exrcit (excepte els mil Immortals que estaven manats per Hidanes). Va retirar-se a Tesslia per alimentar l'exrcit, i des d'all va enviar al rei Alexandre I de Macednia a Atenes (el rei tenia llaos especials amb la ciutat) oferint termes justos de pau si es retiraven de la confederaci grega i reconeixien el domini dels perses; els atenencs va rebutjar la proposta; tamb va enviar com ambaixador a Murquides a les ciutats de l'Hellespont amb els mateixos oferiments que a Atenes, que tanmateix foren rebutjats.

Arribada la primavera, Mardoni es va assabentar de l'entrada en guerra dels espartanes en suport d'Atenes (que fins aleshores havien renunciat a ajudar-los de manera efectiva), i va tornar al sud reocupant Becia i al marxar va deixar Atenes reduda a runes; mentre es dirigia a Becia va rebre informaci de qu un cos de mil espartans s'havien establert a Megara, i es va dirigir a aquesta ciutat amb la intenci de sorprendre a la guarnici i dominar la Megrida; va arribar a la zona per com que una fora grega barrava el pas a l'istme de Corint, va avanar cap a Declia, va creuar el Mont Parns i va baixar a Becia, acampant a la riba sud de l'Esop. 

Una mica desprs els atenencs van arribar a Eritrea i van acampar prop del Mont Citer; Mardoni els va enviar la cavalleria dirigida per Masisti, i els va derrotar; llavors els grecs es van traslladar cap a Platees on hi havia millor subministrament d'aigua i Mardoni els va seguir. Desprs de deu dies, com que els grecs, dirigits per Pausnies, es reforaven, Mardoni va decidir lliurar batalla contra el consell d'Artabazos i dels generals de l'estat major que recomanaven anar a Tebes a recollir provisions i mentre intentar subornar a alguns estats grecs. A la batalla de Platees (setembre 479 aC), en la que els perses superaven numricament els grecs de forma significativa, Mardoni es va mostrar impacient per obtenir la victria; va actuar amb precipitaci, i mentre liderava la persecuci d'un contingent d'espartans en retirada, va morir a mans de l'esparta Arimnest. Aparentment la seva baixa va fer canviar el curs de la batalla, que acabaria suposant una victria grega i la fi de la invasi persa.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146562" title="Ildefons Cerd i Sunyer" nonfiltered="3656" processed="3631" dbindex="59598">


Ildefons Cerd i Sunyer (Centelles, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantbria, 21 d'agost 1876) fou un enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, poltic, milici  home polifactic que ser recordat per la reforma urbanstica de la Barcelona del segle XIX, reforma coneguda com a Pla Cerd, que donar com a resultat l'actual barri de l'Eixample.
Fou un del fundadors de l'urbanisme modern.

Biografia.

Nascut a mas Cerd de la Garga, una propietat que la seva famlia possea des del segle XIV, a Centelles -la Plana de Vic-. Malgrat el seu ascendent rural, els Cerd eren gent de mn; tant l'avi com el seu pare formaven part d'aquelles generacions que, en ple redreament de l'economia catalana, havien lligat els seus interessos al comer americ, un fet que sens dubte va estimular l'esperit obert i les inquietuds del jove Ildefons juntament amb la seva fe en el progrs.

Cursa estudis llat i filosofia a Vic on la seva famlia s'hi va refugiar durant la Guerra dels Malcontents
desprs es trasllada a Barcelona on iniciar els estudis de arquitectura, matemtiques, nutica i dibuix a la Junta de Comer.
Al 1835 es trasllada a Madrid on estudia a l'Escola d'Enginyers de Camins, i on va obtenir el ttol l'any 1841. Acabats els estudis inicia la seva vida professional com a enginyer del estat realitzant feines a Mrcia, Terol, Tarragona, Valncia, Girona i Barcelona. A Barcelona entra en contacte amb les doctrines del socialisme utpic d en tienne Cabet i es va relacionar amb Narcs Monturiol i Ramon Mart i Alsina.

La seva ideologia progressista el va dur a participar activament en la vida pblica, arribant a ser diputat a les Corts per Barcelona al 1850,formant part d'una candidatura progressista juntament amb Estanislau Figueras, Pascual Madoz i Jacint Feliu Domnech.,  durant el Bienni Progressista esdevingu comandant del batall de sapadors de la milcia nacional i sndic de la ciutat de Barcelona. 

En 1867 va publicar la seva "Teoria General de la Urbanitzacin", que tracta de solucionar els problemes de la concentraci demogrfica de les ciutats i del desenvolupament industrial.En aquest tractat planteja les teories que en gran part ja havia aplicat amb anterioritat en el Projecte de Reforma Interior i Eixample de Barcelona. 

La revoluci de 1868 el du a la vicepresidncia de la Diputaci de Barcelona, des d on contribueix a proclamar la primera repblica el 1873. Elegit president de la Diputaci, dimiteix el 1874 a causa del cop d estat del general Manuel Pava.

Malalt i semiarruinat, perqu el Govern li deu els honoraris de moltes de les feines com a enginyer, mor al balneari de Caldas de Besaya, a Cantbria, 21 d'agost del 1876. Fou pare de la instrumentista d'arpa Clotilde Cerd i Bosch.

Principals obres.

1859 - Teora de la Construccin de Ciudades,.
1861 - Teora de la Viabilidad Urbana y Reforma de la de Madrid. ;
1863 - Teora del Enlace del Movimiento de las Vas Martimas y Terrestres. ;
1867 - Teora General de la Urbanizacin. ;
? - Teora General de la Rurizacin.

Bibliografia.
 Bassols, M., Ildefons Cerd davant l'ordenaci jurdica de l'urbanisme: aportacions i anticipacions, a les actes de I Jornades Internacionals. Cerd, urbs i territori 1995 ;
 Cerd, I., 1867, Teora General de la Urbanizacin. Reforma y Ensanche de Barcelona Instituto de Estudios Fiscales, 1968 ;
 Cerd, urbs i territori, catleg de l'exposici amb el mateix nom, 1994 ;
 Soria, A., Actualidad de la Teora de Cerd, text a I Jornades Internacionals. Cerd, urbs i territori, 1995;

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Ildefons Cerd i Sunyer  Biografia, articles i notcies d'actualitat sobre Cerd




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146563" title="La vida breve" nonfiltered="3657" processed="3632" dbindex="59599">

La vida breve  (La vida breu) s una pera en dos actes de Manuel de Falla sobre un llibret en castell de Carlos Fernndez-Shaw.  Va ser estrenada l'1 d'abril de 1913 al Casino Municipal de Nia. El llibretista, un prolfic autor de llibrets de sarsuela, va proveir Falla d'un text tpicament andals i dramticament feble, sobre el qual Falla va compondre una msica on es fa palesa certa influncia del verisme i de l'esttica tpica de la sarsuela castissa, per amb una tcnica orquestral i una brillantor que han fet d'aquesta obra l'pera en castell ms representada.

Es tracta d'una pera breu, en qu els esdeveniments dramtics es precipiten rpidament i on l'element popular, en forma de danses i cobles, serveix per a donar un major contingut musical, no aportant res des del punt de vista dramtic - ms aviat entorpint l'acci. No obstant aix, s justament en les danses i en els elements populars, on s'hi troba el millor de la msica. Noms una direcci escnica intelligent i imaginativa pot salvar La vida breve com a pea teatral, atesa la dificultat de narrar adequadament els esdeveniments sense caure en la confusi o el tpic, en una obra que segons Fedrerico Sopea  a penes muntada com a pera-ballet resisteix .

Els fragments ms clebres de l'pera sn les dues danses simfniques, que sovint s'interpreten com a peces de concert.

Gnesi.
L'any 1904, l'Acadmia de Belles Arts de Madrid va convocar un concurs per a la composici d'una pera espanyola. L'estrena de l'obra guanyadora no estava assegurada per, en les bases, l'Acadmia prometia que havia  de procurar que les obres premiades siguen executades pblicament, amb la deguda brillantor en un teatre de Madrid .  El premi va ser guanyat per Falla, per la subreptcia promesa d'estrena no es va complir. L'any 1907 Falla es trasllada a Pars, on donar a conixer la partitura a Claude Debussy, Paul Dukas i Isaac Albniz. Rep consell de tots ells i continua treballant en la millora de la partitura, que patir una substancial transformaci. Potser perqu el tema espanyol estava de moda en el Pars de l'poca, potser pels valors intrnsecs de la partitura, l'any 1909 comena a albirar-se una possibilitat d'estrena: s'hi han interessat l'Opra Comique de Pars, el Casino de Nia i tamb l'Editorial Ricordi de Mil. Finalment, l'obra ser editada per la firma Max Eschig, de Pars, i estrenada - en versi francesa - a Nia primer i uns mesos desprs a Pars. Fins a l'ltim moment, Falla va estar treballant en la partitura; els darrers canvis van afectar a l'ampliaci de la segona dansa i l'afegit d'un nou cor.

Sinopsi argumental.

Lloc: Granada;
Temps: cap a 1900;
Acte I.
Quadre 1
Tot comena amb la veu d'un treballador de la forja que canta una cobla d'ominosos presagis: Mal haya el hombre, malhaya/ Que nace con negro sino/ Malhaya quien nace yunque/ en vez de nacer martillo . s un mat llumins al barri granad de l'Albaicn. La casa de Salud, on viu humilment amb la seua via, es troba prop d'una forja, de la qual arriben els cntics dels treballadors.
Salud li confessa a la seua via la seua inquietud perqu en seu nuvi, Paco, tarda en arribar. L'via la consola. Finalment Paco arriba i es produeix una escena de passi entre els amants. Per l'alegria no ha de durar, en anar-se'n Paco, fa la seua aparici l'oncle de Salud, Salvador, que comunica a l'via la notcia que Paco est a punt de casar-se amb una noia rica. En realitat Paco, un seorito andals ha enganyat Salud fent-li promeses d'amor etern mentre arranjava la seua boda amb Carmela, una noia de la seua classe. L'via i l'oncle es lamenten de la sort de Salud.

Quadre 2
Intermedi musical. La nit cau sobre l'Albaicn.
Acte II.
Quadre 1
La faana de la casa de Carmela, on s'est celebrant una festa per les noces entre ella i Paco. Salud, l'via i Salvador guaiten per les finestres de la casa. Salud es lamenta de la seua mala fortuna i de l'engany a qu ha estat sotmesa, sent que no podr superar aquest colp. L'via i Salvador estan dispostos a irrompre en la festa i exigir explicacions a Paco. A dins, Paco, que ha sentit la presncia de Salud, mostra signes de nerviosisme.

Quadre 2
L'aparici de Salud, l'via i Salvador interromp la festa. Tots tres acusen Paco de traici, i aquest intenta defensar-se. Salud es dirigeix cap a ell, i desprs de pronunciar el seu nom amb tendresa, cau morta.

Discografia.
 Capilla Clsica Polifnica, Gran Teatre del Liceu, dirigits per Ernesto Halffter, amb Victria dels ngels i Pablo Civil, 1954 ;
 Orfen Donostiarra, Orquestra Nacional d'Espanya, dirigits per Rafael Frhbeck de Burgos, amb Victria dels ngels i Carlos Cossuta, 1966;
 Ambrosian Opera Chorus, Orquestra Simfnica de Londres unter Garcia Navarro amb Teresa Berganza i Josep Carreras, 1978;
 Cincinnati SO unter Jess Lopez Cobos, 1990;
 Orquesta Ciudad de Granada, Josep Pons, 1998;
 Orquestra del Teatro Lirico di Cagliari, Rafael Frhbeck de Burgos, 2002 ;
 Orquestra Simfnica d'Astries, Valdes, 2004;

Referncies.


Bibliografia general.
Jos Casanovas. Manuel de Falla, cien aos. Ediciones de Nuevo Arte Thor. Barcelona, 1976. ISBN 84-7327-003-7 ;
Andrs Batta. pera: Compositores. Obras. Intrpretes. Barcelona: Equipo de Edicin, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X ;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146565" title="Ivn Helguera Buja" nonfiltered="3658" processed="3633" dbindex="59600">
Ivn Helguera Buja (nascut a Santander el 28 de mar de 1975) s un jugador professional de futbol. Ha estat 47 vegades internacional amb la selecci espanyola. Actualment est sense equip.

 Biografia .
De jove va jugar a les categories inferiors del Racing de Santander, on va gaudir de molt poques oportunitats, per la qual cosa va haver de traslladar-se a Albacete per poder jugar al futbol. Va comenar jugant al Revilla i amb 20 anys jugava amb el Club Deportivo Manchego a la Tercera Divisi, aconseguint l'ascens a la temporada 1995-96. A la temporada segent va fitxar per l'Albacete Balompi de Segona Divisi al mercat d'hivern, fet que li va permetre agafar una certa fama i fitxar per un dels grans equips de futbol italians, l'AS Roma.

A Itlia noms va jugar 9 partits de lliga, i al tornar a Espanya va fitxar pel RCD Espanyol.

A l'Espanyol va fer una gran campanya, jugant 37 partits de lliga i 3 de copa, i va aconseguir debutar amb la selecci espanyola i fitxar pel Real Madrid Club de Ftbol.

Amb la selecci va debutar el 18 de novembre de 1998 a la localitat italiana de Salerno, davant la selecci nacional transalpina.

A l'estiu del 2006 va estar a punt de deixar el Real Madrid, ja que no havia comptat amb l'anterior entrenador Juan Ramn Lpez Caro. El nou entrenador, Fabio Capello, inicialment no comptava gaire amb ell, i fins i tot li va canviar el seu dorsal anterior, el 6, pel 21, per tot i aix, el jugador es qued al conjunt blanc i demostr les seves qualitats com a jugador sent titular durant moltes jornades.

En juliol del 2007, desprs d'una bona temporada, Helguera fou contractat pel Valncia CF ajudant l'equip a guanyar la Copa del Rei. El 12 de desembre del 2008 va rescindir el seu contracte amb l'entitat xe.

 Palmars .


Referncies.


 Enllaos externs .
 Perfil del jugador ;
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;
 Fitxa amb la selecci ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146566" title="Azovmash de Mariupol" nonfiltered="3659" processed="3634" dbindex="59601">

L'Azovmash de Mariupol s un club ucrans de basquetbol de la ciutat de Mariupol. El club pertany a l'lit del bsquet ucrans. En la temporada 2006/07 va quedar segon en la lliga regular, darrere del BC Kiev.

 Palmars .
 Campi de la lliga d'Ucrana de bsquet: 2003, 2004, 2006.
 Guanyador de la Copa d'Ucrana de bsquet: 2002, 2006.

 Plantilla 2006/2007 .


Entrenador: Rimas Girskis

 Jugadors histrics .
  Jermaine Jackson;
  Robert Gulyas;

 Enllaos .
 Lloc web oficial de l'Azovmash  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146569" title="Adelaida" nonfiltered="3660" processed="3635" dbindex="59602">


Geografia:
 Adelaida s la capital i la ciutat ms poblada de l'estat australi d'Austrlia Meridional.
 L'Illa Adelaida s una illa de l'Antrtida;

Histria:
 Adelaida d'Aquitnia, infanta d'Aquitnia i reina consort dels francs (v. 945 - 1004).
 Adelaida d'ustria, arxiduquessa d'ustria i reina consort de Sardenya (1822 - 1855).
 Adelaida de Besal, infanta de Besal i comtessa consort d'Empries i Urgell ( ? - v. 1054 ).
 Adelaida de Borb-Penthivre, duquessa d'Orleans (1753 - 1821).
 Adelaida de Lwenstein-Wertheim-Rosenberg, reina consort de Portugal (1851 - 1866).
 Maria Adelaida de Luxemburg, Gran Duquessa de Luxemburg (1894 - 1924).
 Adelaida de Provena ( ? - 1129), comtessa de Forcalquier i comtessa consort d'Urgell (1079 - 1092).
 Maria Adelaida del Regne Unit, princesa del Regne Unit (1833 - 1897).
 Adelaida de Savoia, reina consort de Frana (v. 1092 - 1154).
 Maria Adelaida de Savoia, princesa del Piemont i delfina de Frana (1685 - 1712).
 Adelaida de Saxnia-Meiningen, reina consort del Regne Unit (1792 - 1849).
 Adelaida de Saxnia-Meiningen, princesa de Prssia (1891 - 1971).
 Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glucksburg, duquessa de Saxnia-Coburg Gotha (1885 - 1970).
 Adelaida de Susa, comtessa consort de Savoia (1015 - 1091).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146571" title="Motor High Value de GM" nonfiltered="3661" processed="3636" dbindex="59603">
La famlia de motors High Vaue de General Motors sn un grup de motors tipus Pushrod de 6 cilindres en V a 60 amb un dimetre de 99 mm. Aquests motors van ser els primers OHV en implementar-se el sistema de distribuci variable VVT, i va guanyar el premi Breakthrough Award from Popular Mechanics del 2006 per implementar aquesta innovaci.

Per al 2007, el motor 3900 incorporar un sistema de desconnexi de cilindres anomenat Active Fuel Management, que desconnecta una bancada de cilindres per reduir el consum. Es possible que tamb pugui afegir-se una disseny de 3 vlvules per cilindre.

Aquests motors estan fabricats des del 2005, a Tonawanda, Nova York.

El predecessor d'aquest motor es el Motor 60-Degree V6. Motors equivalents amb aquest sn el Vulcan de Ford i el Chrysler 3.3.

 3.5 .

LX9.
El LX9 3500 (3.5L) s un OHV basat amb el 3400 V6. Incorpora electronic throttle control. El dimetre (bore) s de 94 mm i la carrera (stroke) s de 84 mm per un motor amb un cubicatge de 3498 cc (213 in). Una nota de premsa de GM sobre el debut del Chevrolet Malib al 2004 prometia un motor fiable, durador, econmic i suau respecte l'anterior generaci de motors. La potncia d'aquest motor va dels 196 als 201 cv i la torsi, de 288 Nm (213 lbft) a 299 Nm (221 lbft). Aquest motor ha estat substitut per un 3.5L LZ4 V6 el 2007.

Vehicles que han equipat aquest motor sn:

 2005-2006 Buick Terraza/Chevrolet Uplander/Pontiac Montana/Saturn Relay;
 2004-2006 Chevrolet Malibu/Chevrolet Malibu Maxx;
 2005-2006 Pontiac G6;

LZE.
El LZE 3500 (3.5L) s un motor OHV basat en el 3.9 LZ9 que admet E85 i incorpora un sistema de distribuci variable VVT. El bloc s d'acer i el cap dels pistons s d'alumini. El dimetre (bore) s de 99 mm i la carrera (stroke) s de 76 mm per un motor amb un cubicatge de 3510 cc (214 in). La potncia d'aquest motor va dels 211 als 224 cv i la torsi, de 290 Nm (214 lbft) a 298 Nm (220 lbft).

Vehicles que han equipat aquest motor sn:

 2006-actualitat Chevrolet Impala/Monte Carlo;

LZ4.
El LZ4 3500 (3.5L) s un motor OHV basat en el 3.9 LZ9 que admet E85 i incorpora un sistema de distribuci variable VVT. El bloc s d'acer i el cap dels pistons s d'alumini. El dimetre (bore) s de 99 mm i la carrera (stroke) s de 76 mm per un motor amb un cubicatge de 3510 cc (214 in). La potncia d'aquest motor va dels 211 als 224 cv i la torsi, de 290 Nm (214 lbft) a 298 Nm (220 lbft).

Vehicles que han equipat aquest motor sn:

 2006-actualitat Chevrolet Impala/Monte Carlo;
 2007-actualitat Chevrolet Malibu/Chevrolet Malibu Maxx/Pontiac G6/Saturn Aura;

Observaci: GM es refereix freqentment a aquest motor com a "3.5L V6 with Variable Valve Timing".

3.9.
El dimetre (bore) s de 99 mm i la carrera (stroke) s de 84 mm per un motor amb un cubicatge de 3880 cc (237 in).

LZ8.
El nou LZ8 3900 (3.9L) incorpora un sistema de distribuci variable VCT, roller rocker arms i una variable resonance intake manifold. La potncia s de 240 cv i 332 Nm (241 ftlb). Posteriorment es fabricar una versi amb 3 vlvules per cilindre.

Vehicles que han equipat aquest motor sn:

 2006-actualitat Buick Terraza/Chevrolet Uplander/Pontiac Montana/Saturn Relay;

LZ9.
El LZ9 3900 (3.9L) t la mateixa tecnologia VCT que l'anterior model. Incorpora al 2007 un sistema de desconnexi de cilindres anomenat Active Fuel Management. La potncia s de 242 cv i 332 Nm (242 ftlb). Posteriorment es fabricar una versi amb 3 vlvules per cilindre.

Vehicles que han equipat aquest motor sn:

 2006 Pontiac G6 GTP;
 2007-actualitat Pontiac G6 GT;
 2006-actualitat Chevrolet Malibu SS;
 2007-actualitat Chevrolet Impala/Monte Carlo;

LGD.
El LGD 3900 (3.9L) basat en el 3.9 LZ8 que admet E85. La potncia s igual a la del LZ8.

Vehicles que han equipat aquest motor sn:

 2007-actualitat Buick Terraza;
 2007-actualitat Chevrolet Uplander;
 2007-actualitat Pontiac Montana;
 2007-actualitat Saturn Relay;

Vegeu tamb.

 Motor 60-Degree V6 de GM;
 Motor High Feature de GM;

Enllaos externs.

 LZE 3500 en un Chevrolet Impala;
 LZ9 3900 en un Chevrolet Impala;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146576" title="Palacio de Vistalegre" nonfiltered="3662" processed="3637" dbindex="59604">


El Palacio de Vistalegre (Palau de Vistalegre en catal) s un pavell multis del barri de Carabanchel, a la ciutat de Madrid.

Es va construir sobre una antiga plaa de toros coneguda com la chata, i la funci inicial del nou pavell inaugurat al 2000 era tamb acollir curses de braus.

T una capacitat per a 15.000 persones, amb tot el pavell cobert i climatitzat.

A part de la seva funci original, el palau acull tamb actuacions musicals i events esportius. Entre el 2002 i el 2005, el Club Baloncesto Estudiantes hi jugava els seus partits com a local. Actualment hi juga la secci de bsquet del Real Madrid.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146582" title="Habitat Sky" nonfiltered="3663" processed="3638" dbindex="59605">


L'Habitat Sky s un hotel en construcci de Barcelona obra de l'arquitecte Dominique Perrault. L'hotel, de cinc estrelles, constar de 253 habitacions distribudes en 31 plantes. Els seus 115 metres faran d'ell el cinqu edifici ms alt de la ciutat, desprs de les dues torres de la Vila Olmpica, la Torre Agbar i la futura torre del Triangle Ferroviari de la Sagrera. La seva inauguraci oficial est prevista l'any 2008.

Aquest ser el sis hotel en possessi de la cadena hotelera del Grup Habitat, que posseeix hotels a Madrid, Barcelona i un complex de golf situat a la Costa Brava.

Enllaos externs.
Web oficial del Grup Habitat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146583" title="Cova" nonfiltered="3664" processed="3639" dbindex="59606">


Una cova s una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a ssers humans, i que pot ser condicionada com habitatge. Durant la perhistria les persones vivien en coves de manera temporal o permanent. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la histria, donat el seu allament dels nuclis urbans. 

Quan la cavitat s vertical, formada per un o diversos pous enllaats entre ells, rep el nom d'"avenc". La majoria d avencs sn producte d infiltracions per n hi ha que absorbeixen un curs com ara els engolidors.
 
 Formaci i tipus de coves .
Les coves sn formades per processos geolgics. Involucra una combinaci de processos qumics, forces tectniques i influncies atmosfriques.

Depenent del moment en qu es van crear les coves en relaci amb la formaci de la roca que la componen, es poden dividir en:

 Coves primries .
Algunes coves sn formades alhora que la roca circumdant. Aquestes reben el nom de coves primries o coves singentiques, segons la classificaci de J. Montoriol-Pous.

Un tub de lava o tub volcnic es forma durant l'activitat volcnica alhora que la roca que hi encaixa (carcter singentic) per desplaaments de lava fluida entre lava ja consolidada (carcter reogentic) i sn les ms comunes d'aquestes coves primries. La lava expulsada per un volc flueix cap a baix i la quan la superfcie es refreda s'endureix, actuant com a allant trmic sota el qual la lava continua fluint fins que l'erupci acaba i acaba per deixar un buit buit en l'interior del tub.

El tub de lava ms important es troba a Hawaii. La cova Kazumura, ubicada a prop la ciutat costanera d'Hilo, s el tub ms llarg i profund del mn i a ms s la vuitena cova ms llarga als Estats Units.

 Coves secundries .
Les coves secundries o epigentiques sn formades dins de les roques desprs que elles mateixes s'han format, per processos en els quals la roca caixa es descompon (meteoritzaci) i es perd material per mitj de l'erosi i, exemple ms corrent, per karstificacin (fenomen de dissoluci de la roca).

Les coves marines sn molt comunes al llarg de les costes del mn, per estan restringides a aquelles zones on l'onatge desgasta les roques de les costes i sn generalment ms petites. ;
Les coves de gel es produeixen sota d'una glacera al fondre's. Tamb poden formar-se per una molt petita corrent en el gel que tendeix a tancar les coves novament. ;
Les coves krstiques es formen en massisos calcaris per dissoluci de la roca que hi encaixa. L'aigua fitrada per les fractures es troba carregada de CO2 i el pH cid que adquireix (H2CO3) va dissolent la roca lentament, en un procs que pot durar milions d'anys. El major sistema de coves conegut d'aquest tipus s Mammoth Cave, en EE.UU., amb ms de 590 km de galeries interconnectades. A Espanya, el Sistema Ull-Guarea (Burgos) assoleix els 110 km de desenvolupament. El ms profund dels avencs krstics coneguts s Krubera-Voronya, a Abkhazia, amb -2160 m.
Les coves silcies es generen en conjunts rocosos compostos per quarsites o gresos, la seva gnesi s semblant al de les coves krstiques, per el procs s molt ms lent, per ser el slice (SiO2) ms difcil de dissoldre que el carbonat de calci (CaCO3), aquest procs de meteoritzaci pot involucrar inicialment bacteris que disgreguen la matriu i el ciment de la roca, o processos de mecnica de roques inherents al masss. Posteriorment aquests petits espais i conductes per efecte de l'aigua i del clastisisme es fan majors fins a generar un sistema cavernari. La cova ms gran del mn en slice s a Veneuela, la Cova Roraima Sur, amb ms d'11 quilmetres de desenvolupament horitzontal.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146587" title="Benito Prez Galds" nonfiltered="3665" processed="3640" dbindex="59607">


Benito Prez Galds (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920) s un dels mxims exponents del realisme literari en llengua castellana. Va evolucionar cap al naturalisme en les darreres etapes. Destaca pels seus dilegs, amb barreja de registres segons els personatges i pel punt de vista, ja que el narrador es fica dins la histria narrada per guiar el lector i jutjar-la. s autor sobretot de novella, amb una producci molt extensa que pretenia tractar tots els temes candents del segle XIX, per tamb va escriure obres de teatre amb voluntat de crtica social i poltica. Va entrar a formar part de la Real Academia Espaola.

Producci literria.
Novella contempornia.
 La sombra (1870);
 La Fontana de Oro (1871);
 El audaz (1871);
 Doa Perfecta (1876);
 Gloria (1877);
 La familia de Len Roch (1878);
 Marianela (1878);
 La desheredada (1881);
 El doctor centeno (1883);
 Tormento (1884);
 La de Bringas (1884);
 El amigo manso (1882);
 Lo prohibido (1884 85);
 Fortunata y Jacinta (1886 87);
 Miau (1888);
 La incgnita (1889);
 Torquemada en la hoguera (1889);
 Realidad (1889);
 ngel Guerra (1890 91);
 Tristana (1892);
 Nazarn (1895);
 Halma (1895);
 Misericordia (1897);
 El abuelo (1904);

Episodios nacionales.
Collecci de quaranta-sis novelles histriques escrites entre 1872 i 1912.

Teatre.
 Realidad (1892);
 La loca de la casa (1893);
 Gerona (1893).
 La de San Quintn (1894);
 Los condenados (1894);
 Voluntad (1895);
 La fiera (1896);
 Doa Perfecta (1896);
 Electra (1901);
 Alma y vida (1902);
 Mariucha (1903);
 Amor y ciencia (1905);
 Brbara (1905);
 Zaragoza (1908);
 Pedro Minio (1908);
 Casandra (1910);
 Celia en los infiernos (1913).
 Alceste (1914).
 Sor Simona (1915);
 El tacao Salomn (1916).
 Santa Juana de Castilla (1918).
 Antn Caballero (1921).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146590" title="Supercopa" nonfiltered="3666" processed="3641" dbindex="59608">

Competicions de futbol:
Supercopa d'Europa de futbol;
Supercopa Sud-americana;
Supercopa albanesa de futbol;
Supercopa alemanya de futbol;
Supercopa de la RDA de futbol;
Supercopa andorrana de futbol;
Supercopa anglesa de futbol;
Supercopa armnia de futbol;
Supercopa austraca de futbol;
Supercopa azerbaidjana de futbol;
Supercopa belga de futbol;
Supercopa bielorussa de futbol;
Supercopa bsnia de futbol;
Supercopa brasilera de futbol;
Supercopa blgara de futbol;
Supercopa croata de futbol;
Supercopa danesa de futbol;
Supercopa escocesa de futbol;
Supercopa eslovaca de futbol;
Supercopa eslovena de futbol;
Supercopa d'Espanya de futbol;
Precedents de la Supercopa d'Espanya;
Supercopa estoniana de futbol;
Supercopa feroesa de futbol;
Supercopa finlandesa de futbol;
Supercopa francesa de futbol;
Supercopa gallesa de futbol;
Supercopa georgiana de futbol;
Supercopa grega de futbol;
Supercopa hongaresa de futbol;
Supercopa irlandesa de futbol;
Supercopa nord-irlandesa de futbol;
Supercopa islandesa de futbol;
Supercopa israeliana de futbol;
Supercopa italiana de futbol;
Supercopa iugoslava de futbol ( );
Supercopa kazaca de futbol;
Supercopa letona de futbol;
Supercopa de Liechtenstein de futbol;
Supercopa lituana de futbol;
Supercopa luxemburguesa de futbol;
Supercopa macednia de futbol;
Supercopa maltesa de futbol;
Supercopa moldava de futbol;
Supercopa montenegrina de futbol;
Supercopa noruega de futbol;
Supercopa neerlandesa de futbol;
Supercopa polonesa de futbol;
Supercopa Cndido de Oliveira;
Supercopa romanesa de futbol;
Supercopa russa de futbol;
Supercopa de San Marino de futbol;
Supercopa srbia de futbol;
Supercopa serbo-montenegrina de futbol;
Supercopa sueca de futbol;
Supercopa sussa de futbol;
Supercopa turca de futbol;
Supercopa txecoslovaca de futbol;
Supercopa txeca de futbol;
Supercopa ucranesa de futbol;
Supercopa sovitica de futbol;
Supercopa xipriota de futbol;
Competicions d'altres esports:
Supercopa espanyola de bsquet;
Supercopa d'Espanya d'handbol;
Supercopa espanyola d'hoquei patins masculina;
Supercopa de Galotxa, de pilota valenciana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146594" title="El Pibitller" nonfiltered="3667" processed="3642" dbindex="59609">


El Pibitller s un dels venats de Maanet de la Selva, i es troba situat ms enll de la carretera N II. Gran part d aquest venat constitueix la vessant nord del Mont Barbat, amb uns 400 m d'altura sobre el nivell del mar, el pic ms alt de la serralada que separa la Plana de la Selva de la Selva Martima. All hi neix la Torderola, principal curs d aigua que, travessant tot el municipi, drena a la squia de Sils. Una part del venat, per, es troba ms enll de la serralada, on les aiges empren el Rec de Vall de Maria que pren el cam directe cap a la Tordera.

El Pibitller s una zona fora poblada i amb un dinamisme intens, no tant sols pel fet de tenir, a tocar, la urbanitzaci dels Pantans de Montbarbat. Unes 47 masies s aixequen en aquest venat. Algunes, com les de Can Masega, La Barrera, Cal Tipu, Can Montells, Can Pags, Cal Nan o Cal Bord ja han desaparegut i d altres com les de Cal Menut, Cal Bisbe, Can Sria, Can Costa, Can Llagosteres o Can Mont Barbat estan a punt de fer-ho. La resta, per, encara estan dempeus. Can Gelabert, Can Bruno, Cal Bouer, Can Ribas, Cal Tit, Can Poch, Can Llebre, Can Companys, Can Ruscalleda, Can Punxet, Can Casanella, Can Gutarra, Can Vill, Ca l Antoni, Ca l Agust Serrats, les quatre cases en qu es va dividir Can Manel Sria, Can Pere Dot, Can Batall, Can Soms de les Bries, Can Bartolo, Can Toni Maynegre, Can Rauret, Can Fita, Cal Sord, Can Serrats, Can Gavina, Can Gavina de Dalt, Ca l Amargant, Cal Coix, Vall de Maria sn les masies existents, la majoria de les quals estan habitades per famlies locals o per d altres vingudes de fora mentre que unes quantes noms reben la visita ms o menys freqent dels propietaris o llogaters.

 Histria del Pibitller .
Tot i que la casa que dona nom al venat es Can Pibitller, segons l'estudi documental de les masies que va fer-se en el llibre  El nostre poble de pags  editat pel Taller d'Histria de Maanet de la Selva, font d'inspiraci i d'informaci d'aquest article, les masies que conformen aquest venat van nixer del desmembrament d un gran establiment fet pels marquesos de Cartell a la famlia dels Calvet, pagesos a Maanet, com a mnim, des de primers del segle XVII. Pere Calvet, a partir del 1780, va anar fragmentant les seves terres, en la seva majoria boscos, emprant la figura jurdica del sub-establiment emfitutic, consistent en la cessi a perpetutat d'un tros de terra amb el comproms de cultivar-la i de pagar anualment als Calvet un cens de blat i respectant els drets de lluisme dels senyors de Cartell.
 
La major part d'aquests establiments van ser fets a joves treballadors de Maanet de la Selva i de Vidreres, amb la finalitat de qu els boscos fossin reduts a conreu i s'hi fes una plantaci de vinya i de cereals. El pagament inicial per aquestes vendes era, en molts casos, ms simblic que real (un parell de pollastres) per quedaven els censos anuals que s'establien generalment en quantitats de blat, prenent les diverses mesures de l'poca (quarteans, quarteres, mesures, mesurons, etc.). El pagament dels censos, com els lluismes, era per sempre (encara hi ha propietats en les escriptures de les quals hi consten anotacions censals) tot i que es podien redimir mitjanant el pagament del valor de la finca en el moment de la redempci. A travs de 32 establiments (1780-1825) els Calvet cediren unes 325 vessanes, equivalents a unes 72 hectrees que els produen un total de 35 quarteres de blat a l any.

Cap a finals del segle XVIII els Calvet abandonaren el seu mas, situat en un lloc molt proper a can Bruno i que encara avui la gent gran de Maanet coneix com el Casalot d'en Calvet tot i que no en queda cap resta. A partir d'aquell moment, tot i que encara treballaven alguns camps propers a la vila, els Calvet varen viure de les rendes. Al 1845, compraren una casa que actualment es coneix per Cal Metge Negre. Els Calvet sn un exemple de com es va anar formant la petita burgesia rural, amb uns mecanismes ms propis de la societat feudal que no pas de la lliberal o capitalista. Pel matrimoni de la Maria Calvet i Palmada amb en Cugat Estrach i Reixac, un fadristern de Can Estrach, a Fornells de la Selva, mestre a Maanet al 1857, en Cugat Estrach esdevingu usufructuari dels bens de Can Calvet i aport a aquesta famlia all que pot ser els mancava: tenir una funci social i de poder dins el poble. La famlia Estrach-Calvet va emparentar amb els Puigvert, avui encara propietaris d'un parell de finques al Pibitller. 

Les zones boscoses ms altes del tur de Mont Barbat aix com la zona de terres boscoses i de conreu properes a les de Vall de Maria varen quedar fora d'aquest contracte i, per tant, sota el domini directe dels Cartell. Per altra banda, les terres de Vall de Maria pertanyien als Jelp, de Tordera, desprs que en el segle XVI varen ser establertes per l'abadessa del Convent de Sant Daniel. Just en el lmit entre ambdues finques s aixeca la Creu del Reveix .

La major part de les terres del Pibitller ara, com en el passat, sn cobertes de bosc. Pot dir-se que noms una petita part d aquestes terres van estar conreades al llarg de l historia i, aix noms en el curt perode de temps que va des de les acaballes del segle XVIII fins a l actualitat, es a dir, poc ms de dos-cents anys. Una gran part del Pibitller havia estat plantada de vinyes que pertanyien a les masies del venat o be a gent de la Vila. En general, igual que en d altres comarques, aquestes vinyes rebien el nom de bries, (parcella no gaire extensa de terra de conreu, dedicada generalment a vinya, situada a la falda d'una muntanya, a poca distncia d'una poblaci). L'abandonament del conreu de la vinya, a primers del segle XX, va fer que aquestes terres tornessin a ser cobertes de bosc.

Escampades per tot el Pibitller s'hi troben algunes basses que permeten als pagesos que encara exerceixen la professi de conservar una mica d aigua per a regar els farratges a l inici de l estiu, per en la part propera al Mont Barbat, un antic propietari de nom Joaqun Jimnez Lozano, que el 1954 va comprar la propietat de Can Pibitller, hi va construir dues grans basses o pantans, un dels quals no va ser assecat pels vens de la urbanitzaci anomenada Pantans de Montbarbat i encara avui, tot i que impedeix en bona mesura que la Torderola mantingui un cabal mnim, constitueix un interessant rac per visitar.

El venat del Pibitller va gaudir d una activitat molt intensa en una poca que va des dels inicis dels establiments, cap a la fi del segle XVIII, fins fa uns 30 o 40 anys. El venat va arribar a tenir un mestre que vivia a Can Vill i que donava llions als vailets. Fins i tot els anys de desprs de la Guerra Civil (1940   1960) el venat va tenir el seu propi equip de futbol  anomenat de la poca farina. Tot aix es va desmuntar quan la gent jove del venat va buscar-se la vida fora de l agricultura.

Ja en poques passades alguns dels nous propietaris de masies van haver de vendre per causa de l escassa fertilitat de les terres pel que fa al blat i altres cereals. Les vinyes tampoc eren gaire productives i el vi que se n treia no era gaire bo. Alguns dels agricultors del venat van haver de desprendre s de la seva propietat en endeutar-se massa. La forma ms habitual de malmenar diners era la Venda per Carta de Grcia, una mena d hipoteca que permetia de saltar-se les normes contra la usura de la legislaci aleshores vigent. El propietari i el prestamista* estenien un contracte de venda per un preu superior al que rebia aquell en concepte de prstec que s havia de retornar en un termini relativament curt. La diferncia entre el preu fixat en el contracte i el diner que rebia eren els interessos, que generalment eren fora elevats.

I aix passava tot i que algunes llegendes diuen que en el Pibitller s'hi trobaven  alguns tresors enterrats (segons que diuen, al Casalot d'en Calvet i al cim del Mont Barbat) que pot ser encara s hi trobin. Els ms envejosos atribuen aquest origen als diners aconseguits pels que tenien xit en la seva tasca i compraven bestiar o ms terres mentre que els ms cobdiciosos es dedicaven, probablement durant l hivern, quan les feines de la terra sn menys intenses, a cavar en determinats indrets per veure de trobar el fams tresor del Pibitller. Aquest tresor hauria estat enterrat, segons la llegenda, per uns francesos en retirada ara fa ms de dos cents anys en un lloc erm, ple d argelagues, des d on es veuen sis campanars. 
 
Un altre aspecte interessant d aquest venat s el fet que molts menestrals i altra gent de la villa que no tenien terres, van adquirir dels Calvet o b ms tard d altres propietaris, petites feixes (bries) que van dedicar a la vinya. Algunes d aquestes bries, la majoria convertides en bosc, encara pertanyen a gent que mai no ha fet de pags com a activitat principal, si b la major part d elles van acabar en mans dels pocs pagesos que encara treballen les terres al Pibitller.

L'escassa rendibilitat de les explotacions, la manca de sort en la recerca del tresor o la facilitat per trobar feina ben remunerada en les indstries que van establir-se aqu fa uns anys, van fer que molts masovers abandonessin les masies i que molts dels propietaris deixessin les terres ermes o arrendades a d altres pagesos ms resistents o espavilats per anar a viure a la Vila. Altres masies, senzillament, van entrar en declivi per raons familiars i van acabar en mans d hereus aliens a la vida rural. No obstant i aix, les parts ms planeres segueixen estant conreades, sobre tot amb farratges i cereals per a alimentar el bestiar d unes quantes masies que tenen granges de vaques (Can Ribas, Can Poch, Vall de Maria), de porcs (Can Gavina, Can Pere Dot), de cavalls (Can Vill) o d ovelles (Can Soms de les Bries). Aquestes ltimes pasten des de la tardor fins a la primavera mentre que l estiu, el pastor, que resideix a Blanes, se les enduu als Pirineus. 

Per altra banda, el procs d abandonament de les masies s'est redreant amb l arribada dels neo-rurals que han donat nova vida a una part de les masies del Pibitller. Dues masies (Can Pibitller i Cal Coix) sn, en l actualitat, restaurants dins la urbanitzaci dels Pantans de Montbarbat el primer i el segon sobre la Carretera N II. Dues altres cases (Can Gelabert  i Can Bruno) tenen activitats de turisme rural. Can Gelabert pot ser la masia amb ms qualitat arquitectnica del veinat. Cal Tit seria la que ha quedat ms aturada en el temps i Can Bruno, l nica masia de dos cossos en tot el venat, tipus de construcci ms antic que el de tres cossos prpia de finals del segle XVIII que tenen totes les altres masies. Per la seva posici al peu del Cam Ral de Marina, va fer d hostal durant un cert temps on sembla ser que s hi organitzaven balls els dies festius.

En els moments presents, la pressi demogrfica que representa la urbanitzaci dels Pantans de Montbarbat i la crisi de les explotacions agrries, que posen en perill la vida a pags, han estat suportades pels habitants del venat. Tanmateix, la construcci de noves infraestructures, com l ampliaci de la Carretera N II, pot donar peu a l aixecament de naus industrials i altres activitats terciries que podrien posar en perill, no tant sols, la supervivncia de les explotacions agrcoles actuals si no tamb el propi paisatge d una de les darreres zones rurals escassament subjecte a la pressi urbanstica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146595" title="Tub de lava" nonfiltered="3668" processed="3643" dbindex="59610">

Els tubs de lava o tubs volcnics sn tnels formats en l'interior de colades de lava mentre aquesta flueix.

La superfcie de colada, en entrar en contacte amb l'aire (que s molt ms fred) se solidifica creant un excellent allant trmic perqu el flux de lava lquida pugui mantenir la seva temperatura al subsl. Aix s un mecanisme molt corrent en la majoria de colades basltiques, i permet a la lava assolir distncies elevades, arribant fins i tot a desguassar al mar havent flut nicament per l'interior del tub.

La crosta de lava solidificada en contacte amb l'aire exterior es convertir en el sostre del tub volcnic, l'espai aeri del qual s'anir creant aix que disminueixi el volum del flux de lava. A poc a poc, l'aportament de lava descendeix i es comena a formar la cavitat entre el sostre slid i el riu incandescent. Depenent del temps que sigui actiu el tub, aquest adquirir majors dimensions internes i complexitat morfolgica, podent formar una sola galeria o verdaders laberints de xarxes interconnectades, amb dimensions des d'uns quants centmetres fins a desenes de metres d'alria.

ssent, com es va dir, un mecanisme corrent, s com trobar-los a moltes regions d'origen volcnic, com Hawaii (Estats Units), Kenya o les Canries (Espanya), on es localitzen alguns dels majors tubs volcnics coneguts fins ara:

Kazumura - Olaa Cave System, amb uns 65 km de desenvolupament i 1100 m de desnivell; es localitza a la faldilla aquest del volc Kilauea a Hawaii. ;
El Sistema Vent - Sobrado amb ms de 18 km de desenvolupament cartografiat i uns 480 m de desnivell. Est constitut per la uni de dues coves properes, conegudes tradicionalment per la uni del qual no va ser verificada pels espelelegs del G.E.T. Benisahare fins a 1988: la Cova del Vent i la del Sobrado. Es localitza a la faldilla nord del volc Teide, a l'illa de Tenerife, les Canries. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146596" title="Colada" nonfiltered="3669" processed="3644" dbindex="59611">

Una colada s un mantell de roca basltica format al voltant d'un volc per la solidificaci de la massa de magma que flueix d'aquest en les seves erupcions.

Una colada linear s'estn al llarg de la pendent del pendent que parteix del con del volc: en els que les erupcions dels quals s'efectuen per fissures, el vessament de magma pot formar extensos camps o mantells de lava. Les laves molt riques en escories adquireixen en solidificar-se un aspecte rugs. Quan l'erosi rebaixa profundament el terreny circumdant, la colada de lava forma una mesa. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146599" title="CD14" nonfiltered="3670" processed="3645" dbindex="59613">

El CD14 s una protena glicosilfosfatifilinositolada associada a membrana, expressada a la superfcie de les cllules, especialment els macrfags.

El CD14 pren el seu nom de l'abreviatura de cluster of differentiation (CD), grup de protenes marcadores de superfcie.

Actua com a coreceptor (conjuntament amb el receptor tipus peatge (toll-like receptor) TLR 4 i l'MD-2) per la detecci de lipopolisacrids bacteri. 

El fetge i els moncits secreten en baixes concentracions una forma soluble del sCD14 per conferir resposta als lipopolisacrids a cllules que no expressen el CD14.

El CD14 va ser el primer receptor de reconeixement de patrons reconegut.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146600" title="CD15" nonfiltered="3671" processed="3646" dbindex="59614">

CD15 (3-fucosil-N-acetil-lactosamina) s una molcula d'adhesi a carbohidrat que media en la fagocitosi i la quimiotaxi, que es troba expressat en els neutrfils; expressats en pacients amb la malaltia de Hodgkin, algunes leucmies crniques limfoblstiques de cllules B i la majoria de leucmies no limfoctiques. Tamb s'anomenen Lewis x i SSEA-1 (antigen 1 especfic de l'estat embrionari) i representa un marcador per a les cllules mare pluripotents de ratol, en les que desenvolupa un important paper en l'adhesi i migraci de les cllules de l'embri preimplantat. s sintetitzat per la fucosiltransferasa 4 (FUT 4).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146601" title="New Technology File System" nonfiltered="3672" processed="3647" dbindex="59615">
NTFS (New Technology File System en angls) s un sistema d'arxius dissenyat especficament per a Windows NT (incloent les versions Windows 2000, Windows Server 2003, Windows XP i Windows Vista), amb l'objectiu de crear un sistema d'arxius eficient, robust i amb seguretat incorporada des de la seva base. Tamb admet compressi nativa de fitxers, xifrat (noms a partir de Windows 2000) i incls transaccions (a partir de Windows Vista). Est basat en el sistema d'arxius HPFS d'IBM/Microsoft utilitzat en el sistema operatiu OS/2, i tamb t certes influncies del format d'arxius HFS dissenyat per Apple.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146603" title="Hikaru no Go" nonfiltered="3673" processed="3648" dbindex="59616">
 s un manga i anime japons, de gnere sh nen centrat en el joc del go. L'autora de la histria s Yumi Hotta i les illustracions sn de Takeshi Obata. L'obra va ser supervisada per Yukari Umezawa (5 dan).

El primer episodi del manga va aparixer en el #2/3 de 1998 de la revista Sh nen Jump, i en total se'n van publicar 189, fins al #22/23 del 2003. Els capttols van ser dividits en 23 volums, a ms d'11 captols especials. L'anime est basat en el manga, i consta de 75 episodis de mitja hora cadascun, a ms de dos episodis especials d'Any Nou. Van ser emesos a Tv Tokyo entre el 2001 i el 2003. Tant el manga com l'anime han tingut un gran xit i han conseguit posar de moda el go al Jap.

Argument.

La histria comena quan Hikaru Shind , un nen normal de Tquio, estudiant de primria, troba a les golfes de la casa del seu avi un tauler per jugar a go (goban) amb taques de sang que noms Hikaru pot veure. El descobriment ve acompanyat de l'aparici del fantasma de Fujiwara no Sai, mestre llegendari de go d'un dels emperadors del Jap de l'era Heian. Des d'aquest moment, Sai acompanyar constantment a Hikaru, que s l'nica persona que s capa de veure'l i parlar amb ell. 

Sai va ser trat pel segon mestre imperial de go, que va enganyar l'emperador convencent-lo de qu Sai feia trampes en una partida, acusaci que el va dur a sucidar-se. No obstant aix, la seva passi pel go era tan forta que el seu esperit va quedar empresonat en el goban per mil anys, tot esperant que alg pogus veure'l i rebre les seves ensenyances.

Al principi, Hikaru es limita a complaure Sai seguint les seves instruccions sobre el taulell cada cop que tenen l'oportunitat de jugar. Tothom queda sorprs per la inconcebible habilitat de Hikaru en el go (que en realitat prov de la millenria experincia de Sai), per a ell no sembla interessar-lo el joc en absolut. La situaci canvia radicalment quan Hikaru coneix Akira T ya, un jove mestre de go, que amb la seva actitud no tan sols infn en Hikaru el desig de convertir-se en jugar de go, sin tamb el d'arribar a ser un dels millors, millor fins i tot que Akira.


Personatges.

Nota: Els noms estan en ordre occidental (Nom/Cognom), excepte per Fujiwara no Sai).

 Hikaru Shind  (       Shind  Hikaru) - El protagonista.
 Fujiwara no Sai (    ) - Un esperit que viu pel go, mentor de Hikaru. Sai vol aconseguir la jugada divina (kami no itte). En el passat, va posser Honinbo Shuusaku, convertint-lo aix en el millor jugador de go de tots els temps.
 Akari Fujisaki (       Fujisaki Akari) - Companya d'escola de Hikaru. Comena a aprendre go quan Hikaru mostra inters i desprs s'uneix al club de go de l'institut Haze.
 Akira T ya (       T ya Akira) - El que passa a ser rival de Hikaru, estudiant de l'institut Kaio. Akira ja era una jugador excellent quan Hikaru comena a jugar. Des de la seva primera partida junts, Akira s'obsessiona amb descobrir el secret que s'amaga darrera de la seva fora.
 Yuki Mitani (      Mitani Y ki) - Un jugador del club de go de l'instituto Haze, amb el mal costum de fer trampes.
 Tetsuo Kaga (      Kaga Tetsuo) - President del club de Shogi de l'institut Haze. No li agrada el go perqu Akira s millor que ell, tot i que juga de tant en tant.
 Kimihiro Tsutsui (      Tsutsui Kimihiro) - Un jugador no gaire bo de go, que funda el club de go de l'institut Haze.
 Toya Meijin (      T ya Meijin) - El pare d'Akira. El seu nom real s Koyo Toya (      T ya K y ). s un dels millors jugadors de go del Jap.

Msica.

Temes d'obertura.
Episodis 1 al 30: "Get Over" per dream;
Episodis 31 al 60: "I'll be the one" per HAL;
Episodis 61 al 75: "Fantasy" per Nana Katase;

Temes de tancament.
Episodis 1 al 12: "Bokura no B ken" per Kids Alive;
Episodis 13 al 30: "Hitomi no Chikara" per Mizuki Arisa;
Episodis 31 al 46: "Sincerely ~ever drean~" per dream;
Episodis 47 al 63: "Days" per shela;
Episodis 64 al 74: "Music is My Thing" per dream;
Episodi 75: "Get Over ~Special Mix~" per dream;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146605" title="Manic Street Preachers" nonfiltered="3674" processed="3649" dbindex="59617">
 

Manic Street Preachers s un grup de rock procedent del Pas de Galles, Regne Unit, format per James Dean Bradfield (veu i guitarra), Sean Moore (bateria) i Nicky Wire (baix). 

La banda es va formar en 1986, prenent bandes com Badfinger , Joy Division , The Clash amb influncies del punk i de Guns N' Roses; els seus tres primers discos es van caracteritzar per lletres potiques i reivindicatives, fins a la desaparici de Richey James en 1995. 

The Manics van continuar com trio. El grup t en el seu haver canons com "A design for life", "If you tolerate this your children will be next", "Motorcycle emptiness", "The everlasting " autntics himnes de la dcada dels noranta. 

Manic Street Preachers sempre es va identificar amb idees marxistes i esquerranes, prenent sempre causes que comunament no eren escoltades, com la can "Baby Elin" que narra la historia del petit Elin Gonzlez que novament va portar a collaci la histrica rivalitat entre Estats Units i Cuba . Va ser tamb la primera banda d'un pas capitalista a tocar en viu a L'Havana davant el mateix Fidel Castro al teatre Karl Marx, desprs en 2005 el torn seria d' Audioslave.

El seu vocalista James Dean Bradfield va editar en 2006 el seu primer disc solista titulat "The Great Western" amb gran xit d'acceptaci entre els fans de la banda galesa, el primer single va ser "Still a long way to go".


Discografia.

lbums d'estudi.

Generation Terrorists (1992);
Gold Against The Soul (1993);
The Holy Bible (1994);
Everything Must Go (1996);
This is my Truth, Tell me yours (1998);
Know your Enemy (2001);
Lifeblood (2004);
Send Away The Tigers (2007);

Recopilatoris.

Forever Delayed (2002) - Grans xits;
Lipstick Traces (2003) - Cares b;

Enllaos externs.






 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146606" title="Paul Weller" nonfiltered="3675" processed="3650" dbindex="59618">
Paul Weller (25 de maig de 1958 a Woking, Surrey) s un msic de rock britnic.

Biografia.
Va ser el lder i fundador dels grups The Jam i The Style Council. En 1990 va comenar una brillant carrera en solitari en la qual es va reforar musicalment amb la seva maduresa, combinant la potncia del rock del seu primer grup i la exquisitessa i elegncia del segon. 

Rebatejat per la premsa com The Modfather, s considerat figura imprescindible del moviment mod de tots els temps. No obstant aix, en la seva etapa en solitari Weller es va obrir a altres estils abans injuriats per ell com el folk i el country. 

Rep influncies tan variades com: Marvin Gaye, Neil Young, Bob Dylan, The Who, Steve Winwood, Nick Drake, Small Faces, Oasis, Brian Auger, o Cole Porter.

Desprs de dissoldre's The Style Council en 1989, Weller es replanteja el seu futur concloent que s el moment de desenvolupar carrera sol i al marge del seu discogrfica de tota la vida, Polydor. 

En 1991 crea el segell independent Freedom High Records i publica en format single i maxi-single In to Tomorrow sota el nom artstic de The Paul Weller Movement. Un any desprs els impediments econmics li obliguen a tancar el segell i publicar el seu primer album, Paul Weller, amb altra discogrfica independent: Go! Discs. 

A partir d'aqu comena a pujar esglaons en qualitat i eclecticisme amb els seus segents lbums, Wid Wood (1993) i Stanley Road (1995). Aquest tercer lbum va arribar al nmero 1 en les llistes de vendes del Regne Unit i va ser premiat com Millor Artista britnic en els Brit Awards d'aquest any i l'any segent. 

Posteriorment edita altres cinc lbums d'estudi: Heavy Soul (1997), Heliocentric (2000), Illumination (2002) amb el qual aconsegueix tamb arribar al #1 en les llistes, Studio 150 (2004) disc tribut de versions a alguns dels seus artistes favorits , i As Is Now (2005). 

El 2006 ha estat novament premiat en els Brit Awards, en aquest cas amb el premi especial a tota la seva carrera per la seva Contribuci a la msica. 

Des d'un principi, el seu baterista a The Style Council Steve White li acompanya en els enregistraments i directes, i tamb es fa acompanyar del guitarrista Steve Cradock, component del grup Ocean Colour Scene, grup descobert i ajudat per Paul des dels seus inicis en 1989. 

s el baixista d'aquest grup, Damon Minchella, qui entra tamb en la formaci fixa que acompanya a Weller en estudi i en viu.

Discografia.
(Vegeu tamb The Jam, The Style Council )

lbums.
 Paul Weller (1992);
 Wild Wood (1993);
 Live Wood  (En directe)(1994);
 Stanley Road (1995);
 Heavy Soul (1997) ;
 Modern Classics - Grans xits(1998);
 Heliocentric (2000);
 Days Of Speed (Acstic, en directe)(2001);
 Illumination (2002) ;
 Fly On The Wall - Cares B de singles i rareses (2003) ;
 Studio 150 (2004);
 Stanley Road (Edici 10 aniversari) (2005) ;
 As is Now (2005) ;
 Catch-Flame! (En directe)(2006) ;
 Hit Parade (Caixa amb 4 CD amb tots els singles dels seus dos grups i la seva carrera en solitari) (2006);
 22 Dreams (2008);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146607" title="Maxmo Park" nonfiltered="3676" processed="3651" dbindex="59619">

Maximo Park s un grup angls d'indie rock que va nixer l'any 2003. 

El seu estil musical recorda a grups anglesos com Pulp o Franz Ferdinand. La veu del vocalista del grup, Paul Smith, s molt caracterstica i ens recorda l'estil del vocalista del mtic grup punk Bad Religion. Maximo Park pertanyen a l'escena Post-punk, amb grups com The Futureheads. 

 Components . 

Els integrants de Maximo Park sn: 
Paul Smith - Vocalista ;
Duncan Lloyd - Guitarrista ;
Archis Tiku - Al baix;
Lukas Wooller - Teclats ;
Tom English - Bateria;

 Discografia .
lbums.
A Certain Trigger (2005);
Missing songs (2005);

Singles.
 The Coast is Always Changing / The night I lost My Head (2004);
 Apply Some Preassure (2005);
 Graffiti (2005);
 Going Missing (2005);
 Apply Some Preassure (reedici) (2005);
 I want to say (2006);

DVD.
Found on film (2006);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146608" title="Dinosaur Jr" nonfiltered="3677" processed="3652" dbindex="59620">

Dinosaur Jr s una banda nord-americana de Rock Alternatiu, formats oficialment en 1983. 

Van ser una de les bandes fonamentals del Noise igual que Pixies i Sonic Youth, i juntament amb ells van influir considerablement a la explosi del grunge en els '90. 

A Estats Units, Dinosaur Jr sn coneguts per canons com "Start Choppin" (1993) i "Feel the Pain" (1994).

Discografia.
lbums d'estudi.
Dinosaur Homestead (1985);
You're Living All Over Me (1987);
Bug (1988);
Green Mind (1991);
Where You Been (1993);
Without a Sound (1994);
Hand It Over (1997);
Beyond Fat Possum (2007);

Membres.
 J. Mascis - veu i guitarra;
 Lou Barlow - baix;
 Murph - bateria;

Ex-membres.
 Mike Johnson - baix;
 George Berz - bateria;

Enlaces externos.
Pgina oficial de Dinosaur Jr;
Pgina oficial de J. Mascis;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146611" title="Jane's Addiction" nonfiltered="3678" processed="3653" dbindex="59622">
Jane's Addiction, grup de rock alternatiu de Los ngeles Califrnia, va ser format a mitjans dels 80 per Perry Farrell, Dave Navarro, Eric Avery i Stephen Perkins. 

Se'ls considera un dels pilars del rock alternatiu, i un avan del que representarien els anys 90 en la msica. A pesar de ser un grup format en els 80, i que desenvolupen la major part de la seva carrera en aquesta dcada, a Jane s Addiction s'els hi colloca habitualment en el sac dels grups dels 90, perqu encaixen perfectament en l'esperit de la dcada. 

En canvi en els 80 Jane s Addiction era un grup estrany, arriscat. Coincideixen en la mateixa poca i ciutat que Red Hot Chili Peppers, que intenten donar tamb un nou concepte al rock, fusionant-lo amb el funk i el rap, i que uns incipients Guns n' Roses, que intenten fer el propi canviant-li la cara per complet al hard rock; sovint sn comparats a causa de la seva influncia i la renovaci que van representar en una poca determinada. 

A pesar que Farrell solia menysprear a Guns n' Roses per la seva apropiaci de tots els clixs rockers, Martin Scorsese els uneix per a sempre en una picada d'ullet de la pellcula `Cape Fear , al mostrar un clip de Jane's acompanyat de msica dels Guns. 

Primera poca.
Musicalment parteixen de propostes molt lriques, a les quals afegixen una agressivitat intellectual; les guitarres de Navarro sn intenses, enormes en ocasions, per netes. La veu de Farrell s potent i amenaadora, per no est exempta de dolor. Les lnies de baix de Eric Avery sn hipntiques, i sovint la seva msica t un toc atmosfric, i Stephen Perkins s enlluernador amb els seus ritmes. 

Alhora, conreaven una imatge artsitica i perillosa, a mig cam entre el art-rock i el Glam rock. Les seves influncies ms reconegudes sn The Velvet Underground i Led Zeppelin, encara que si se'ls escolta amb dentenimient es poden reconixer tamb matisos de David Bowie o Black Sabbath. 

Els seus tres primers discos, `Jane's Addiction , `Nothing's shocking  i `Ritual de lo Habitual , conformen una trilogia imprescindible en la fonoteca de qualsevol afeccionat. 

`Nothing's shocking  s sovint tinguda per la seva obra mestra, potser per l'enorme impacte que va tenir en el seu moment; va ser un disc que va marcar una diferncia amb tot el que s'escoltava. 

Desprs del tercer lbum, que va incloure una gira espanyola, el grup es va separar, durant una accidentada gira que va acabar amb Farrell i Navarro barallant-se a a cops de puny davant d'un multitudinari pblic. La seva fama havia anat creixent, i Jane's Addiction estaven passant de ser un grup alternatiu a ser capaos d'omplir estadis; aquesta etapa del grup veur el naixement del festival de msica alternativa Lollapalooza, creat i organitzat per Perry Farrell. 

En l'ltim concert de la gira de 1991, el grup al complet es llana sobre el seu pblic a manera de comiat. El grup se separava en el seu cim, besant la fama mundial i en el punt ms lgid de la seva creativitat. 

Segona poca.

Perry Farrell va formar Porno for Pyros amb l'ajuda de Stephen Perkins; van gravar dos discos, amb el seu acostumat lirisme i un concepte escnic mes teatral. Farrell s'involucra ms en el festival Lollapalooza, un festival itinerant, que passa de ser un esdeveniment alternatiu per a acabar sent festival de masses mundialment fams. 

Dave Navarro es va unir a Red Hot Chili Peppers i va gravar amb ells un disc, `One Hot Minute , desprs del qual va deixar el grup. En els segents anys, la llegenda de Jane s no va fer ms que crixer, la seva legi de fans va augmentar, i els nous grups que van sorgir durant la dcada es declaraven admiradors de la banda. Les tensions entre Navarro i Farrell es van minorar amb el temps, i es va editar un disc cridat `Kettle Whistle , que incloa diverses rareses, temes indits en directe, en el qual cabria destacar la perturbadora bellesa de `slow divers , can ja coneguda pels fans. 

El disc incloa una novetat: un tema nou, gravat per uns reunificats Jane's Addiction i amb Flea, de Red Hot Chili Peppers, al baix, ja que Eric Avery mai va voler participar en la reuni. 

Aix va donar pas a una multitudinria gira que es va rebre amb entusiasme, i la gira a un nou disc.

Discografia .
 Jane's Addiction;
 Nothing's shocking;
 Live and Rare;
 Ritual de lo Habitual;
 Ketle Whistle;
 Strays;

Enllaos externs.
 Web oficial del grup;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146612" title="Jordi Carbonell i Tries" nonfiltered="3679" processed="3654" dbindex="59623">


Jordi Carbonell i Tries (Perpiny, Rossell, 1920) s un escriptor nord-catal.

La primera professi de Carbonell fou la de militar. Amb l'Exrcit va visitar pasos com ara Algria, Tunsia, Marroc, Nger i Vietnam. Ha publicat una dotzena de llibres (sobretot novelles), en ocasions editats per ell mateix. Compta amb dos grans reconeixements per la seva tasca: el Premi Sant Jordi i la Creu de Sant Jordi (concedida el 1992).

Obra.
Novella.
1979 Un home qualsevol;
1980 La traci;
1981 Thesslia;
1982 ...li tiri la primera pedra;
1983 La cinquena dimensi;
1984 L'home de l'Altair;
1985 El cant de les sirenes;
1986 L'or dels altres;
1987 El revers de la medalla;
1989 El meu destrer blanc;
1994 El gat de casa;
 
Assaig.
1988 L'Evangeli segons Jordi Carbonell;

Premis literaris.
1978 Sant Jordi per Un home qualsevol;
1992 Premi Fiter i Rossell per El gat de casa;

Enllaos externs.
Fitxa de l'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146613" title="Rye" nonfiltered="3680" processed="3655" dbindex="59624">

Rye s un petit poble situat dalt d'un tur a East Sussex, Anglaterra, regat pel riu Rother, i a la vora occidental del Walland Marsh, part dels Romney Marshes. L'any 2001 tenia 4.600 habitants.

La seva economia depn fonamentalment del turisme a causa de la seva importncia histrica.

Amb els seus carrerons costeruts i tortuosos, el barri vell, cenyit per runoses muralles i situat dalt d'un penya-segat, ofereix una gran riquesa de materials de construcci i inesperades vistes de la campanya circumdant. A Strand Quay un espectacle de llum i so acompanya la presentaci d'una maqueta de Rye (Rye Town Model) que evoca el passat. A Mermaid Street destaquen edificis com Mermaid Inn (la posada de la Sirena - segle XV), fams per haver estat el cau de cruels contrabandistes. 

Edificis destacats.

Destaca la casa Lamb per les seves connexions literries i la seva faana georgiana. Fou la casa d'Henry James de 1898 a 1916, i posteriorment d'E.F. Benson i Rumer Godden.

La torre Ypres formava part d'una robusta i compacta ciutadella del segle XIII, enfilada dalt d'un penya-segat, que va ser pres durant llarg temps. Avui s seu del museu local, el Rye Castle Museum.

Tamb destaca l'esglsia de Santa Maria amb un rellotge que conserva el pndol ms antic de la regi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146614" title="Salze blanc" nonfiltered="3681" processed="3656" dbindex="59625">

El salze blanc (Salix alba) s un arbre de la famlia de les saliccies present a bona part d'Europa, sia,al nord d'frica i naturalitzat a Amrica sobretot a zones humides. 
Etimologia.

s possible que el nom "salix alba" faci referncia a l'cid de gust salat i una mica amarg que s'extreu d'aquest arbre. Per altra banda, "Sal-lis" en llengua cltica significa prop de l'aigua.
 
 Ecologia.

Aquest arbre es troba a les zones humides, a les ribes dels rius, en sls arenosos o areno-arcillosos. A altituds entre 0 i 1800m.


Descripci.

Macrofanerfit en forma d'arbre de fulla caduca que pot arribar a fer entre 6 i 20 metres.

Tronc erecte de fusta grisosa amb solcs longitudinals profunds. Copa allargada i irregular, constituda per nombroses branques llargues de fusta llisa i castanya d'on surten branques ms o menys penjants amb indument serici i glabres.

Les fulles de 10x1-2,5cm  sn lanceolades,de pecol curt, d'pex agut, base cuneforme, nervaci pennada i marge lleugerament serrat. Sn seroses, glabrascents i a l'envers de color verd-blavs mat. S'insereixen a la branca de manera alterna.

Com tots els arbres de la famlia de les saliccies, el salze blanc s monoic. Fa inflorescncies en ament disposades sobre un peduncle amb brctees folicies de marge enter;  les masculines de color groc sn ms allargades que les femenines de color verds.

Les flors masculines  presenten dos nectaris (un exterior i l'altre interior) i dos estams de filaments lliures i pelosos. Les flors femenines tenen un nectari, pistil glabre sssil o subsssil, estil reci i estigmes dividits i lleugerament encorbats.

El fruit s molt petit i en forma de cpsula.

Composici Qumica.

Tot l'arbre, per sobretot l'escora, s ric en hetersids de tipus fenlics: salicsids(6%), salicina(0,1-2%), salicortina(0.01-11%) que per hidrlisi generen alcohol saliclic(1,5-12%).

Tamb sn rics en tanins i en els aments cont substncies astrogniques.

Els flavonoides isoquercitrina i naringina  tamb hi sn presents(1-4%).

Acci farmacolgica.

La salicina t les mateixes accions que l'cid acetil saliclic que va ser sintetitzat partint d'aquesta. Aix doncs, aquest arbre t poder antiinflamatori i analgsic (ja que impedeix la sntesi de prostaglandines), antireumtic i antipirtic.

Grcies a les  substncies astrogniques que cont s un antiespasmdic uter i grcies als tanins que sn astringents s antidiarreic i antihemorrodal.

A tall d'efecte secundari, s un anticoagulant.

Usos.

Ja des de l'antiguitat utilitzaven remeis amb fulles de salze per palliar problemes relacionats amb el dolor (mal de cap, mal d'orella, dolors reumtics, fibrobmialgia, citica...).

Com que la salicina t propietat antipirtica es pot utilitzar per rebaixar la febre en situacions febrils.

Grcies a la seva riquesa en tanins es pot utilitzar salze per combatre problemes estomacals causats per l'acidesa o en cas de diarrea.

Externament, la propietat astringent que els tanins aporten s'aprofiten  per la cura de ferides o cremades ja que ajuda a la cicatritzaci i tamb impedeix la infecci.

Toxicitat.

El Salze blanc en determinades situacions pot produir reaccions adverses:

 Hipersensibilitat als salicilats.
 Pot empitjorar l'lcera pptica i la gastritis degut a l'efecte ulcerognic dels salicilats.
 No s'ha d'utilitzar durant l'embars ja que podria provocar avortaments o parts prematurs.
 No s recomanable usar-lo durant la lactncia perqu podria ser perjudicial pel nad.
 No s'aconsella utilitzar-lo en infants degut a la possible relaci dels salicilats amb la sndrome de Reye.
 S'ha d'utilitzar amb precauci en casos d'asma degut al seu efecte vasoconstrictor produt per la inhibici de la producci de prostaglandina E2.
 S'ha d'anar en compte en casos de trastorns en la coagulaci perqu podria produir hemorrgies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146617" title="Christy Henrich" nonfiltered="3682" processed="3657" dbindex="59626">
Christina Renee Henrich ("Christy") (18 de juliol de 1972 - 26 de juliol de 1994) fou una gimnasta americana.

 Biografia.

Nascuda a Independence (Missouri, EUA), la seva carrera comen ben jove a un dels clubs ms famosos de gimnstica dels EUA, el Blue Springs de Missouri. L'any 1986, Henrich aconseguiria acabar cinquena als campionats junior dels EUA i novena en els trials de classificaci pels Jocs Olmpics de Sel el 1988 el que la deixa fora de l'equip olmpic per 0,118 centsimes. Henrich formava part d'un grup de sis gimnastes conegut com Karolyi Six Pack entrenades pel prestigis entrenador Bela Karolyi, qui havia estat entrenador entre d'altres de Nadia Comaneci.


Fou aleshores quan un jutge li va assegurar que si volia guanyar medalles en gimnstica havia de perdre alguns quilos. A partir d'aqu la seva nica obsessi fou perdre pes. La seva dieta es basava en una poma diria i, fins i tot, alguns dies aquesta es redua a un tall de poma. Segons ella, aquesta dieta formava part de l'entrenament. Al campionat del mn de 1989, EUA quedaria quarta a la classificaci final grcies al bon nivell de Christy en les barres asimtriques . Aquell any, tamb aconseguiria ser segona en tots els campionats que es celebraren als EUA.

Per la dieta que seguia, obligaria a Christy a retirar-se l'any 1991 ja que es trobava en un estat fsic molt dolent a conseqncia de la inanici. Comen aleshores, una rutina d'ingressos i altes hospitalries. El seu gran somni que era participar als Jocs Olmpics de Barcelona, es truncaren per culpa de l'anorxia nerviosa. 

Finalment, l'any 1994, Christy moria a conseqncia de una disfunci multiorgnica. Tenia 22 anys i pesava 29 kilograms.

 Enllaos Externs.

Tribute to Christy Henrich (Es demana registre i password). ;
"Striking the Balance", Benita Fitzgerald Mosley, Technique magazine, Juliol de 1997 ;
Little Girls in Pretty Boxes, Joan Ryan, 1995, Doubleday, New York, ISBN 978-0-385-47790-1 ;
 Intervenci de Christy Heinric en un prova l'any 1987 ;
 Intervenci de Christy Heinrich als mundials de 1989;

 Referncies.
 La anorexia en el deporte de elite  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146625" title="Castell de Bodiam" nonfiltered="3683" processed="3658" dbindex="59629">

El castell de Bodiam s un castell quadrangular situat a East Sussex, Anglaterra.

En un entorn meravells, en la depressi de petits turons i dominant el riu Rother, s l'arquetip del castell medieval envoltat de fosses. Construt segons el model de les fortaleses franceses i d'Itlia del sud, presenta planta quadrada i est provet de nombrosos elements defensius, ben preservats.

Fou construt entre 1385 i 1388 pel senyor Edward Dalyngrigge, cavaller d'Eduard III, suposadament a instncies de Ricard II per impedir que els saquejadors francesos remuntessin el riu (en aquella poca era navegable) i avancessin fins a l'interior. D'aquesta poca ha conservat el seu gran cos de gurdia, la seva robusta muralla i altes torres d'angle (18 m), molt massisses.

La importncia estratgica d'aquest lloc est confirmada per la presncia d'una obra militar defensiva de maons i formig que data de la Segona Guerra Mundial.

El castell, que est envoltat completament per una fosa d'aigua, t una planta rectangular, sent ms llarg de sud a nord, i a les cantonades est protegit per quatre cantonades, i una torre quadrada que defensa el centre de cada costat. L'habitatge del castell est situat en una de les torres i la capella en una altre.
		 
 Enllaos externs .
Informaci del castell de Bodiam al National Trust;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146636" title="Beachy Head" nonfiltered="3684" processed="3659" dbindex="59634">

Beachy Head s un penya-segat de guix a la costa sud d'Anglaterra, a la vora de la ciutat d'Eastbourne al comtat d'East Sussex.

s el penya-segat de guix ms alt a la Gran Bretanya, aconseguint 162 m damunt del nivell del mar. El cim permet vistes des de Dungeness, a l'est, fins a Selsey Bill, a l'oest. La seva alada tamb l'ha convertit en el lloc de sucidi ms notori (i probablement ms sovint utilitzat) de la Gran Bretanya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146639" title="Plana abissal" nonfiltered="3685" processed="3660" dbindex="59636">
Les planes abissals sn zones del fons ocenic completament planes o amb una pendent molt suau. Sn unes de les regions ms planes i menys abruptes de la Terra, per tamb unes de les menys explorades. Les planes abissals cobreixen aproximadament un 40% del fons ocenic i arriben a profunditats d'entre 2.200 i 5.500 metres. Es troben sovint entre el peu de la plataforma continental i una dorsal ocenica.

La plana abissal es forma quan la sima de l'escora inferior, fosa i empesa cap amunt pel mantell, arriba a la superfcie a les dorsals oceniques i forma una nova escora ocenica. Aquesta nova escora est composta principalment de basalts i t una topografia rugosa. Aquesta rugositat depn del ritme al qual s'eixampla la dorsal ocenica. Aquest ritme pot variar significativament d'una zona a l'altra, i se solen classificar en tres grups: rpids, mitjans, i lents. El ritme tpic per una dorsal rpida s de ms de 100 mm per any; per una dorsal mitjana, de ~ 60 mm per any; i per les lentes, de menys de 20 mm per any. S'ha demostrat que com ms lent s el ritme, ms rugosa ser la nova escora ocenica, i a l'inrevs. Es creu que aix s degut a les falles que es formen a la dorsal ocenica quan es crea la nova escora. Finalment, l'escora ocenica queda coberta per sediments, cosa que li dna una aparena plana.

Les planes abissals sn el resultat del cobriment d'una superfcie, originalment rugosa, d'escora ocenica, amb sediments fins, principalment argila i llims. Gran part d'aquests sediments prov de corrents turbis que flueixen al llarg de canyons submarins cap a aiges ms profundes. La resta dels sendiments est compost de pols que el vent ha portat a la mar, aix com de les restes de petits animals i plantes marins (el plancton) que s'enfonsen des de la part superior de l'oce. En rees remotes, s'estima que el ritme de sedimentaci s d'entre dos i tres centmetres cada mil anys. En algunes parts de les planes abissals, els nduls de mangans sn comuns i hi ha grans concentracions de metalls, incloent-hi ferro, nquel, cobalt i coure. Aquests nduls podrien ser un recurs important en futures empreses mineres.

Les planes abissals cobertes de sediment sn ms rares a l'oce Pacfic ja que els sediments que provenen dels corrents turbis queden atrapats a les fosses submarines que envolten aquest oce.

Aquestes planes sn sens dubte l'hbitat ms gran de la Terra, i cobreixen el 60% de la superfcie terrestre.

Enllaos externs.

Els metalls de la plana abissal;



Planures abissals=es la corteza terrestre debajo del agua,y la mas dura...




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146642" title="Heliosfera" nonfiltered="3686" processed="3661" dbindex="59637">

L'heliosfera s una bombolla que el vent solar produeix a l'espai. Tot i que els toms elctricament neutres provinents de l'espai interestellar poden penetrar aquesta bombolla, la prctica totalitat de la matria que hi ha dins l'heliosfera emana del propi Sol.

Vista general.
El vent solar s'allunya del Sol en totes direccions a velocitats que, a prop de la Terra, arriben a gaireb 1,7 milions de quilmetres per hora. A una certa distncia del Sol, molt ms enll de l'rbita de Plut, aquest vent supersnic s'alenteix en collidir amb els gasos que formen la matria interestellar. Aix t lloc en diverses etapes:
 El vent solar viatja a velocitats supersniques dins el sistema solar. Al front de xoc de terminaci, una ona d'explosi esttica, el vent es desaccelera fins a velocitats subsniques (uns 100 km/s).
 Un cop ha tingut lloc aquesta desacceleraci, el vent solar pot veure's afectat pel flux d'ambient de la materia interestellar. La pressi fa que el vent solar formi una cua, semblant a la dels cometes, darrere el Sol. Aquesta cua s'anomena heliosheath.
 La cara exterior de l'heliosheath, on l'heliosfera es troba amb la matria interestellar, s'anomena heliopausa. Aquest s el lmit de l'heliosfera.
 L'heliopausa crea una turbulncia en la matria interestellar a mesura que el Sol gira al voltant del centre de la galxia. El xoc en arc, que es troba a l'exterior de l'heliopausa, s una regi turbulenta causada per la pressi de l'heliopausa contra la matria interestellar.

Detecci.

La distncia exacta fins l'heliopausa i la seva forma encara no es coneixen amb precisi. Les sondes espacials interplanetries com ara el Pioneer 10, Pioneer 11, Voyager 1 i Voyager 2 viatjen cap a l'exterior del sistema solar i eventualment travessaran l'heliopausa.

El maig del 2005 es va anunciar que el Voyager 1 havia creuat el front de xoc de terminaci i penetrat a l'heliosheath el desembre del 2004, a una distncia de 94 UA. En canvi, el Voyager 2 comena a detectar partcules retornants el maig del 2006, cosa que suggereix que s'apropava al front de xoc de terminaci malgrat que noms estava a 76 UA del Sol. Aix implica que l'heliosfera podria tenir una forma irregular, ms arrodonida a l'hemisferi nord solar i ms aplanada al sud.

Vent solar.
El vent solar est compost de partcules, tom ionitzats de la corona solar, i camps, especialment camps magntics. Com que el Sol t un perode de rotaci de 27 dies, el camp magntic portat pel vent solar queda convertit en una espiral. Les variacions en el camp magntic solar s'escampen amb el vent solar i poden produir tempestes geomagntiques dins la magnetosfera de la Terra.

El mar del 2005 es va anunciar que les dades recollides pel Solar Wind Anisotropies (SWAN) del Solar and Heliospheric Observatory han mostrat que l'heliosfera, el volum ple de vent solar que impedeix que el sistema solar quedi emmarcat dins la matria interestellar local, no s axisimtrica, sin distorsionada, molt probablement a causa del camp magntic de la galxia.

Vegeu tamb.
 Heliosheath;
 Heliopausa;
 Lluentor de Fermi;
 Mur d'hidrogen;
 Vent solar;

 Sol;
 Sistema solar;
 Matria interestellar;
 Espai interestellar;
 Sistema estellar;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146645" title="Generator" nonfiltered="3687" processed="3662" dbindex="59638">

Generator (1992) s el nom d'un lbum de Bad Religion.

Aquest s el primer lbum amb el bateria Bobby Schayer, qui va reemplaar al bateria anterior Pete Finestone, que va deixar la banda en 1991 per a concentrar-se noms en la banda The Fishermen, desprs de l'enregistrament i la gira de l'lbum anterior Against the Grain.

 Llista de canons .
 "Generator" (3:21) ;
 "Too Much to Ask" (2:45) ;
 "No Direction" (3:14) ;
 "Tomorrow" (1:56) ;
 "Two Babies In The Dark" (2:25) ;
 "Heaven Is Falling" (2:04) ;
 "Atomic Garden" (3:10) ;
 "The Answer" (3:21) ;
 "Fertile Crescent" (2:08) ;
 "Chimaera" (2:28) ;
 "Only Entertainment" (3:12);

La versi remasteritzada de l'lbum tamb inclou versions de "Heaven Is Falling" i "Fertile Crescent" incloses en el split 7" amb Noam Chomsky ems per Maximum Rock'N Roll en 1991; aix inclou a Pete Finestone a la bateria, el seu ltim enregistrament amb Bad Religion.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146647" title="Against the Grain" nonfiltered="3688" processed="3663" dbindex="59639">
Against the Grain s un lbum del grup Bad Religion, editat el 1990, amb una durada de 34:27 minuts. Es va enregistrar als Westbeach Recorders el maig de 1990. 
La seva discogrfica s Epitaph Records i el va produir el propi grup

Llistat de canons.
 "Modern Man";
 "Turn on the Light";
 "Get Off";
 "Blenderhead";
 "The Positive Aspect of Negative Thinking";
 "Anesthesia";
 "Flat Earth Society";
 "Faith Alone";
 "Entropy";
 "Against the Grain";
 "Operation Rescue";
 "God Song";
 "21st Century Digital Boy";
 "Misery and Famine";
 "Unacceptable";
 "Quality or Quantity";
 "Walk Away";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146649" title="Dodge Aries" nonfiltered="3689" processed="3664" dbindex="59641">

El Dodge Aries o Dodge Dart K a Mxic va ser un dels primers, juntament amb el Plymouth Reliant, anomenats "K-Cars" (usen la plataforma "Chrysler K"), fabricats per Chrysler. Presentat al 1981, l'Aries va substituir al Dodge Aspen. El Dodge Aries, com el Reliant, sn de tipus compact, encara que l'espai interior era el d'un "mid size".

El Reliant i l'Aries han estat 2 models que van contribuir a la recuperaci econmica del grup Chrysler; a dems van  augmentar els nivells de qualitat estndard dels cotxes fabricats per marques nacionals. La revista Motor Trend va atorgar-li el ttol de cotxe de l'any del 1981.

 Informaci general .


Construt sota la plataforma Chrysler K a les plantes de Newark, Delaware, Toluca, Mxic i Detroit, Michigan, l'Aries va oferir-se en 3 carrosseries diferents: una coupe de 2 portes, una sedan de 4 portes i una familiar, station wagon, de 4 portes (que desapareix al 1988). Com molts "K-Cars". l'Aries ofereix la opci de ubicar a 6 passatgers.

Mides de lAries

Batalla (Wheelbase): 2,547 m (100.3 in)

Llargada (Length): 4,536 m (178.6 in)

Amplada (Width): 1,727 m (68.0 in)

Alada (Height): 1,333 m (52.5)

Els paquets d'equipament eren tres: El Base, Custom i Special Edition (SE). Els familiars noms podien elegir amb el Custom i el SE. El Custom desapareix del coupe i sedan al 1983 i el substitueix el Luxury Edition (LE). Al 1986, el SE desapareix.

Mecnicament el model de Dodge va comenar amb un motor 2.2L Chrysler K. En opci hi havia un 2.6L de Mitsubishi que el venien amb el nom de "HEMI" ja que el motor tenia cambres de combusti hemisfriques.

Per aquest va ser substitut per un 2.5L TBI degut als problemes de fiabilitat que tenia el motor nip. Tamb el 2.2L adoptar un sistema d'injecci electrnica TBI. 



Respecte de les transmissions, l'Aries gaudeix d'un bon nombre de caixes de canvi, concretament, dos de manuals i dos d'automtiques: manuals de 4 (al 1986 desapareix de la gamma) i 5 velocitats i automtica de 3 velocitats Torqueflite A413 i Torqueflite A470.

Models que competien amb el Aries eren el Ford Tempo, Mazda 626 i Pontiac Grand Am.

Al 9 de desembre de 1988 van sortir els ltims Aries de fbrica. El model de 1989 no era altre que el de 1988. L'Aries va ser substitut pel Dodge Spirit el 1989.

 Resposta dels consumidors .

L'xit dels "K-Cars" esta motivat perqu eren barats, raonablement fiables i complien tot el qu el fabricant anunciava, com un mitj econmic de transport per a 6 persones, per aquest motiu es diu que aquests cotxes van ajudar a millorar la situaci econmica de Chrysler. Ells van ser els que van fixar una nova era de cotxes ms petits i ms eficients en consum de tracci davantera, una tradici que avui dia segueix GM, Ford i Chrysler. I l'Aries hi ha participat un paper molt important, per exemple, en les vendes dels "K-Cars" (Reliant i Aries):



 Informaci mediambiental .

El Dodge Aries del 1985 amb un motor 2.2L  i una transmissi automtica de 3 velocitats t un consum de 24 mpg ciutat / 29 mpg carretera l'equivalent a 8,1 l/100 per carretera i 9,8 l/100 per ciutat. Sobre emissions, l'Aries emet 7,0 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Dodge Aries a Allpar ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146650" title="Heliosheath" nonfiltered="3690" processed="3665" dbindex="59642">

L'heliosheath s la zona entre el front de xoc de terminaci i l'heliopausa, al lmit exterior del sistema solar. Es troba a la vora de l'heliosfera, una "bombolla" creada pel vent solar.

La distncia entre l'heliosheath i el Sol s d'entre vuitanta i cent UA. La missi actual de les sondes espacials Voyager 1 i 2 inclou un estudi de l'helioescut.

El maig del 2005, la NASA va anunciar que el Voyager 1 havia travessat el front de xoc de terminaci i penetrat l'heliosfera a finals del 2004, a una distncia de 94 UA.



 Vegeu tamb .

 Xoc en arc;
 Heliopausa;
 Lluentor de Fermi;
 Matria interestellar;
 Front de xoc de terminaci;

 Enllaos externs .
 CNN: NASA: El Voyager passa el xoc de terminaci - 25-05-2005;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146651" title="Epitaph Records" nonfiltered="3691" processed="3666" dbindex="59643">
Epitaph s una discogrfica independent amb seu a Hollywood, Califrnia nascuda en els anys 1980 amb el propsit de vendre els primers discs de Bad Religion. 

El president i fundador de la discogrfica s Brett Gurewitz, guitarrista de Bad Religion. 

Histria . 

El nom d' Epitaph (en catal, epitafi) ho va adoptar Gurewitz, el seu fundador, d'una can de King Crimson, anomenada Epitaph. 

Inicis.
El 1987 la discogrfica va treure el seu primer lbum. L'honor li va correspondre a L7, que va llanar a travs de Epitaph el seu disc autotitulat L7. No obstant aix, va ser distribut per Chameleon, una discogrfica per a la qual Gurewitz solia treballar. 

Seria el 1988 quan Epitaph llanaria i distribuiria el seu primer disc, l'histric Suffer, de Bad Religion. 

La dcada dels 90 seria la ms important de la, fins a llavors, curta vida de Epitaph. El boom punk rock i punk pop de California dels comenaments d'aquesta dcada tindria una espectacular importncia i elevaria a la fama mundial al segell de Gurewitz. Es va etiquetar llavors com so Epitaph a una srie de bandes i discos, caracteritzats b pel seu estil de hardcore meldic desprs de les lnies inaugurades per Bad Religion a Suffer, b per l'estil cuidat de la producci sonora, que inaugurava una nova etapa en el concepte d'edici de punk-rock, fins i tot criticada per ser massa neta i suposadament comercial per al que el gnere acostumava llavors.

1994 sens dubte s l'any de Epitaph, contant amb autntiques joies del punk rock nord-americ com sn el Punk in Drublic de NoFX, Unknown road de Pennywise, Let's go de Rancid, i, sobretot, Smash, de Offspring. 

Smash s, encara avui en dia, el disc ms venut per una discogrfica independent, amb 12 milions de cpies, i va representar el cop mestre que va fer desenganxar el ressorgiment del punk en les llistes d'xits de tot el mn. El pas de la banda d'Orange County per Epitaph va ser efmer, dos lbums, Smash i Ignition, per la rendibilitat va ser aixafadora. Aquest any tamb editen "Pledge of defiance" de Total Chaos, que desmarcava al segell de l'etiqueta de segell meldic "per a skaters"(veure Skate punk), amb un anarcopunk cru i primari, amb lletres explcitament subversives contra el sistema capitalista i el sentiment de naci nord-americana. 

Per aquest mateix any, Gurewitz deixa Bad Religion, amb qui va gravar amb Epitaph tots els seus discs fins a 1993. Finalment el 1994 deixa la banda, dedicant-se per complet a Epitaph i tocant en altres bandes com Daredevils. Bad Religion comena amb Stranger Than Fiction en 1994 sota el segell de Atlantic Records, una etapa de contractes fora d'Epitaph abans de tornar diversos anys desprs. 

Mr. Brett ja s'hauria unit de nou a ells activament abans de la seva volta. En 1995, Epitaph signaria dues nous xit de vendes, el ...And Out Come the Wolves, de Rancid i About Time, de Pennywise. 

El tercer lbum d'estudi per a Pennywise -seria l'ltim tamb que la banda californiana gravs amb el baix original, Jason Thirsk, que se sucidaria el 1996-. 

Epitaph continuava signant discos i donant a conixer bandes com Millencolin, Down by Law, SNFU, Bouncing Souls, 1208, o els veterans Descendents. 

El 1997, Gurewitz i Tim Armstrong, de Rancid, funden Hellcat Records, filial d'Epitaph i que s'especialitza en Hardcore, Oi! i ska. El 1999, a ms, es faria crrec del segell ANTI-, convertint-la en altra nova filial i ms tard faria el propi amb la sueca Burning Heart Records.

Segle XXI.
El 2001 Gurewitz torna a Bad Religion, que regressen a Epitaph desprs del seu periple de set anys a Atlantic Records. I s que Epitaph va nixer amb l'objectiu principal de llanar i distribuir els discs de Bad Religion i altres grups dins del moviment punk rock. 

Per el 2003, els fans de Epitaph van criticar que el segell fitxs a dos rapers, Atmosphere (Seven's Travels, de 2003) i Sage Francis (amb el seu disc de 2005, A Healthy Distrust), i al grup de metall The Locust. 

Aix va crear una forta polmica i un debat sobre la veritable identitat de la discogrfica independent, que s'havia llaurat un nom a nivell mundial basant-se a treballar amb grups punk, punk rock, hardcore i derivats. 

Fins i tot un msic de country, Merle Haggard, va treure dos discs amb Epitaph, If I Could Only Fly (2000) i Roots Vol. 1 (2001)). Actualment, el catleg de Epitaph s bastant ms ampli. Ha perdut, en certa mesura, els seus senyals d'identitat ms arrelats al punk rock, per ha obert el seu mercat a altres gneres i sub gneres ms comercials i actuals del rock alternatiu (aqu s on radica, per a alguns fans, l'error d'Epitaph) com poden ser The Hives, Motion City Soundtrack, Matchbook Romance, The Robocop Kraus, From First to Last o Youth Group, The (International) Noise Conspiracy, i estils com l'emo, (Scatter the Ashes). 

Tamb han editat diversos discs de Joe Strummer (The Clash) and The Mescaleros, abans de la seva mort, i els discs en solitari de Greg Graffin de Bad Religion, que explota la seva vena acstica, folk i country -en la qual va basar la seva inspiraci per a inventar el seu estil de hardcore meldic-. 

Aix no significa que no hagi seguit editant discs de punk rock i hardcore, des del so Epitaph de Pennywise o Undeclinable Ambuscade, fins a estils basats en el old school hardcore com Raised Fist, Union13, o els potents Refused, i signant amb bandes veteranes de prestigi en la histria del punk com Dag Nasty, o els veterans Agnostic Front, pioners del so hardcore-metall. 

El 2005, Epitaph ingressa en la RIAA, juntament amb altres grans discogrfiques independents. Les raons de l'ingrs no estan del tot clares. Fonts apunten a acords per a la distribuci P2P a  internet. Uns altres, per altra banda, apunten que des del segell es volia accedir a les grans titulacions oficials, els certificats de discs "disc d'or" o "disc de plat".

Grups.



Vegeu tamb.
Punk;
Fat Wreck Chords;

Enllaos externs.
 Web de Epitaph Records;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146652" title="Estil Llus XV" nonfiltered="3692" processed="3667" dbindex="59644">


L'estil Llus XV, vigent entre 1720 i 1760, abans d'influenciar les arts de la seva poca (Rococ), s bsicament un estil de decoraci d interiors i ms particularment el resultat d'un aven tcnic en la fabricaci de seients.

s el domini perfecte del muntatge i de la resistncia de la fusta que permet suprimir les pesades entretalles, alleugerar les carcasses i gaudir dels peus entallat.

Com gaireb sempre una innovaci tcnica posa fi a la repetici dels estils clssics, que permet explorar noves formes i que posa en marxa l'aparici d'una renovaci estilstica. Aix s particularment visible per a l'estil gtic, l'estil Llus XV i l'Art noveau. Tres corrents caracteritzats per les seves lnies corbes i per l'adquisici del domini d'un material: la pedra per al primer, la fusta per al segon, el metall per al tercer.
Els inventors de l'estil Llus XV sn vertaders creadors en el sentit modern del terme, que revolucionen la manera de considerar el mobiliari i la decoraci d interiors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146658" title="Nucli solar" nonfiltered="3693" processed="3668" dbindex="59646">

El nucli solar s la part del Sol que s'estn des del centre fins a 0,2 radis solars. s un dels punts ms calents de l'univers. T una densitat de fins a 150.000 kg/m3 (150 vegades la densitat de l'aigua a la Terra) i una temperatura de gaireb quinze milions de kelvins (en canvi, la superfcie solar es troba a uns 6.000 kelvins). S'hi produeix energia per mitj de reaccions termonuclears exotrmiques (fusions nuclears que converteixen principalment hidrogen en heli. El nucli s l'nic punt del Sol que produeix una quantitat significant de calor per mitj de fusi; la resta de l'estel s escalfat per l'energia que emana del nucli. Tota l'energia produda per mitj de fusions nuclears al nucli ha de travessar moltes capes fins arribar a la fotosfera solar abans de fugir a l'espai com a llum solar o energia quintica de partcules.

Cada segon, uns 3,61038 protons (nuclis d'hidrogen) sn convertits en nuclis d'heli, alliberant una energia de 380 yottawatts, s a dir, l'equivalent de 9,11010 megatones de TNT per segon. El ritme de la fusi nuclear est estretament lligat a la densitat, de manera que el ritme de fusi al nucli es troba en un equilibri autocorrector; un ritme de fusi anormalment alt faria que el nucli s'escalfs ms i s'expands lleugerament contra el pes de les capes exteriors, reduint el ritme de fusi i corregint la perturbaci; i un ritme anormalment baix causaria un refredament del nucli i el faria empetitir-se lleugerament, incrementant el ritme de nou i portant-lo al nivell normal.

Els fotons altament energtics (rajos gamma i rajos X) alliberats en la fusi nuclear triguen molt de temps a arribar a la superfcie solar, alentits pel cam indirecte que prenen, aix com per una absorci i reemissi constants en diversos punts del mantell solar. Les estimacions del temps que dura el trajecte van des d'un mxim de 50 milions d'anys fins a noms 17.000 anys. Desprs d'un ltim viatje a travs de la convectiva capa exterior fins la "superfcie" transparent de la fotosfera, els fotons escapen en forma de llum visible. Cada raig gamma que surt del nucli solar es converteix en milions de fotons de llum visible abans de fugir a l'espai. Les fusions que tenen lloc al nucli tamb alliberen neutrins per, a diferncia dels fotons, gaireb no interactuen amb la matria, aix que quasi tots s'escapen del Sol immediatament. Durant molts anys, el nombre de neutrins produts al Sol que eren detectats era molt inferior al que predeien les teories, un problema que va ser resolt recentment grcies a una millor comprensi dels efectes de l'oscillaci dels neutrins.

Fusi al nucli solar.

El procs de fusi ms important de la natura s el que t lloc als estels. El resultat s la fusi de quatre protons en una partcula alfa, amb l'alliberament de dos positrons, dos neutrins, i energia. Als estels de la mida del Sol, s la cadena prot-prot la que domina.

A les temperatures i densitats del nucli solar, el ritme de fusi s extremament lent. Per exemple, a les temperatures (~ 15 milions de kelvins) i densitats (~150 g/cm3) del nucli, el ritme d'alliberament d'energia s de noms ~11 W/m3 - milions de vegades inferior al ritme d'alliberament d'energia d'una espelma normal i centenars de vegades inferior al ritme al qual el cos hum genera calor. Per tant, la reproducci de les condicions que es donen al nucli estellar dins un laboratori per a la producci d'energia de fusi nuclear no s gens prctica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146660" title="Shogi" nonfiltered="3694" processed="3669" dbindex="59647">


El  o escacs japonesos s un joc de tauler per a dos jugadors, que pertany a la mateixa famlia que el xiangqi (escacs xinesos) i els escacs occidentals, que van evolucionar del joc persa xatranj, descendent al seu torn de l'indi xaturanga.

 Regles .
 Objetiu .
Guanya el jugador que aconsegueix capturar el rei del contrincant.

 Material .
Es juga sobre un tauler de 9 files per 9 columnes. 

Cada jugador disposa de 20 peces iguals a les de l'altre jugador. Es diferencien les peces d'un jugador de les de l'altre per la direcci que assenyalen sobre el taulell. El motiu d'aix s que un cop es captura una pea del contrincant, es pot utilitzar juntament amb les teves altres peces. A ms, algunes peces estan retolades per ambdues cares perqu, en promocionar-les, se'ls hi dna la volta per mostrar l'altre ideograma, que identifica que la pea ha estat promocionada.

Les 20 peces sn les segents:

 1 rei;
 2 generals d'or;
 2 generals de plata;
 2 cavalls;
 2 llancers;
 1 alfil;
 1 torre;
 9 peons;

Peces i moviment.



 Enllaos externs .

GNUShogi, Aplicaci lliure per jugar a shogi;
XShogi, Frontend lliure per no jugar en mode consola amb l'aplicaci anterior ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146662" title="Grec jnic" nonfiltered="3695" processed="3670" dbindex="59648">
El jnic era un sub-dialecte del grup dialectal tic-jnic del grec antic.

Aparentment es va estendre originalment des de la Grcia continental a travs de l'Egeu durant l'estapa de les invasions driques, al voltant del segle XI aC.

Cap el final de l'edat fosca grega al segle VIII aC, la Jnia prpiament dita la formaven la costa occidental de l'sia Menor i les illes de Quios i Samos. El grec jnic es parlava tamb a les illes de l'Egeu central i a la gran illa d'Eubea, al nord d'Atenes. Aviat es va estendre, grcies a la colonitzaci jnica, cap a rees del nord de l'Egeu, el Mar Negre i el Mediterrani occidental.

Se sol dividir el dialecte jnic en dos perodes de temps principals: el grec jnic vell i el grec jnic nou. El punt exacte de transici es desconeix per una bona aproximaci seria el 600 aC.

Les obres d'Homer (la Ilada, l'Odissea i els himnes) i les d'Hesode van ser escrites en un dialecte literari anomenat grec homric o grec pic, consistent en gran part de vell joni amb manlleus dels subdialectes de l'eoli que es llindaven pel nord. El poeta Arquloc va escriure en grec jnic vell.

Els autors ms famosos en nou joni sn Herdot i Hipcrates.


 Diferncies respecte el grec tic clssic .

"tic clssic" s, juntament amb "atenenc clssic" i "grec clssic", la denominaci que es dna al dialecte del grec antic que es parlava a l'tica, la zona que envoltava i incloa la ciutat d'Atenes, entre els segles V i IV aC.

 En grec inic, en gaireb totes les paraules es dna en canvi d'alfa llarga cap a eta, mentre que en tic no es dna darrera d'eta, iota o ro. Per exemple,  "persona jove" (cf. tic .) Sovint l'eta o l'micron simples de l'tic apareixen com a diftongs en jnic. Per exemple  "noia jove" (cf. tic ),  "final, vora" (cf. tic .);
 En molts casos el joni va transformar el so labiovelar  en , en comptes de en , davant vocals velars:  "igual (que)" (cf. tic ). Divergncies similars en l'evoluci de  es van donar tamb en la branca celta (celta-P/celta-Q) i en la itlica (llat/osc.);
 El joni contreia vocals consecutives amb menys freqncia que l'tic:    "famlia" (cf. tic  .);
 En l'tic clssic tard, el "ss" jnic apareix com a "tt":  "quatre" (cf. tic .);
 El joni tenia un ordre de la oraci molt analtic, potser el que ms entre els dialectes del grec antic. A ms la morfologia del substantiu  i del verb no tenia formes duals.
 En algunes paraules, l'aspiraci inicial de l'tic no estava present en el jnic, en un fenomen anomenat "psilosi":   "cavall" (cf. tic  .) Segurament aquesta aspiraci va acabar desapareixent del tot en l'evoluci del jnic.

 Vegeu tamb .
 Jonis;
 Grec tic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146663" title="Zona de radiaci" nonfiltered="3696" processed="3671" dbindex="59649">
La zona de radiaci s la zona mitjana de l'interior del Sol. L'energia surt del nucli a travs de la zona de radiaci, per on viatja en forma de radiaci electromagntica. La zona de radiaci s tan densa que les ones hi boten i reboten. L'energia pot quedar-hi atrapada durant milions d'anys.

Enllaos externs.
Radiation zone ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146664" title="Zona de convecci" nonfiltered="3697" processed="3672" dbindex="59650">
La zona de convecci s la capa exterior de l'interior del Sol. L'energia hi arriba en corrents de convecci, en lloc d'arribar-hi en forma de fotons. Un cop el gas calent arriba a la fotosfera, emet fotons vers l'espai, es refreda, i torna a l'interior del Sol. Aquest flux de convecci s l'origen de les granulacions, i l'energia que allibera s la llum visible i altres formes de radiaci electromagntica que el Sol emet vers l'espai.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146668" title="Atmosfera estellar" nonfiltered="3698" processed="3673" dbindex="59651">

L'atmosfera estellar s la regi exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiaci i la zona de convecci. Es divideix en diverses regions amb diferents trets cadascuna:

La fotosfera, que s la part ms baixa i freda de l'atmosfera estellar s la part que podem veure. La llum que s'escapa de la superfcie de l'estrella ve d'aquesta regi i travessa les capes superiors. La fotosfera del Sol t una temperatura efectiva d'uns 5780K. Les taques solars, regions fredes amb distorsions del camp magntic, es troben a la fotosfera.

La cromosfera es troba per sobre de la fotosfera. Aquesta part de l'atmosfera comena refredant-se per desprs s'escalfa fins assolir una temperatura deu vegades superior a la de la fotosfera.

Per sobre de la cromosfera, hi ha la regi de transici, on la temperatura augmenta rpidament en noms uns cent quilmetres. Ms enll d'aquesta regi, hi ha la part exterior de l'atmosfera estellar, la corona, un plasma tenu per extremament calent (ms d'un mili de kelvins). Mentre que totes les estrelles de seqncia principal posseeixen una regi de transici i una corona, no tots els estels en tenen. Semble que noms alguns gegants i supergegants tenen corones. Un enigma encara sense resoldre en l'astrofsica estellar s el procs que fa que la corona es trobi a temperatures tan altes. La resposta concerneix els camps magntics, per no es coneix el mecanisme exacte.

Durant un eclipsi solar total, la fotosfera del Sol queda oculta, revellant les altres capes de l'atmosfera. En aquestes condicions, la cromosfera apareix com a un anell vermells, i la corona sembla una aura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146669" title="Copa del Rei de futbol 2006-07" nonfiltered="3699" processed="3674" dbindex="59652">
La Copa del Rei de futbol 2006-07 s l'edici nmero 104 de la competici. La va conquistar el Sevilla Futbol Club. Es va disputar des d'agost del 2006 fins a juny del 2007, amb la participaci de 81 equips de la 1, 2 A, 2 B i 3 divisi de la Lliga espanyola de futbol. Encara que juguin en aquestes categories, no tenen permesa la participaci equips filials d'altres clubs. 

1a eliminatria.
La primera ronda del torneig la disputaren 18 equips de 2a divisi B i els 18 campions de grup de la 3a divisi en la temporada 2005-06. L'eliminatria es decid a partit nic, disputat el 30 d'agost de 2006.



2a eliminatria.
En la segona eliminatria es crearen dos grups d'eliminatries separats. L'eliminatria tamb es disput a un partit nic, el dia 20 de setembre de 2006, quedant assignats els equips locals per sorteig.

Grup A.
Format per els 18 equips guanyadors de la primera eliminatria, i 6 ms de la 2a divisi B.



Grup B.
Format per 20 equips de la segona divisi A. En el sorteig, el CD Castell qued exent i acced a la segent ronda.



3a eliminatria.
El sorteig de la tercera eliminatria es celebr el 25 de setembre de 2006. Els enfrontaments es disputaren a partit nic el dia 4 d'octubre. Igual que la ronda anterior, quedaren formats per dos grups, a partir dels equips classificats dels grups previs.

Grup A.
La Gimnstica Segoviana i el Pea Sport quedaren com a nics supervivents de la tercera divisi.



Grup B.
El Xerez CD qued exent en el sorteig, i acced a la segent ronda.


Setzens de final.
El sorteig per a els setzens de final se celebr el 9 d'octubre, en aquest ja entraren els equips de primera divisi, i s'organitz de la segent manera:
4 guanyadors del grup A de la tercera eliminatria, s'enfrontaran a 4 participants de la Lliga de Campions de la UEFA.
2 guanyadors del grup A s'enfrontaran a 2 participants de la Copa de la UEFA.
1 guanyador del grup B s'enfrontar a 1 participant de la Copa de la UEFA.
5 guanyadors del grup B s'enfrontaran a 5 de 1a divisi.
8 equips de la 1a divisi s'enfrontaran entre si.

El format es canvi, disputant-se les eliminatries a anada i tornada. L'anada es disput al camp de l'equip de menor categoria, i en cas de ser la mateixa per sorteig. Els partits d'anada es jugaren entre el 24 i el 25 d'octubre, i els de tornada entre el 7 i 9 de novembre. El partit d'anada entre el Llevant i l'Atltic de Madrid qued aplaat a causa del mal estat de l'Estadi Ciutat de Valncia, degut a las fortes pluges registrades a Valncia i al deteriorament per un concert previ de Bruce Springsteen.

Amb l'entrada en acci dels equips de primera divisi, i el sistema d'eliminatria a doble partit amb l'anada disputada a l'equip de major categoria, es redu considerablement el nombre d'equips modests. Els dos equips de tercera divisi (Pea Sport i Gimnstica Segoviana) caigueren eliminats i l'nic supervivient de segona divisi B desprs dels setzens de final fou el Rayo Vallecano, que elimin al vigent campi, l'RCD Espanyol, vencent-lo per 0 a 1 a l'Estadi Olmpic Llus Companys. De segona divisi es classificaren tres equips, el Real Valladolid, el Deportivo Alavs i el Mlaga CF, que s'imposaren al Gimnstic de Tarragona, Celta de Vigo i la Reial Societat, respectivament.

El partit d'anada entre el UE Llevant i l'Atltic es disput finalment el 13 de desembre, i la victria per 1 a 0 de l'Atltic oblig a desempatar des de la tanda de penals, en la que l'equip madrileny aconsegu el pas als vuitens de final.



Vuitens de final.
El sorteig dels vuitens de final es realitz el 22 de novembre, i en ell s'elimin qualsevol tipus de restricci. L'eliminatria fou a doble partit, disputant-se l'anada el 10 de gener de 2007, i la tornada el 17 de gener del mateix any.

El Real Betis, aconsegu guanyar 1 a 1 el Madrid, fent-ho perqu havia fet ms gols fora de casa.

D'equips catalans, en caigueren 2 dels 3 que havien aconseguit el pas a vuitens (el Valncia i el Mallorca). El Valncia caigu desprs de la golejada del Getafe (4-2) en el partit de tornada, mentre que en l'anada quedaren 1-1. El Mallorca perd 3 gols a 2 (no tan difcil de recuperar la victria) davant el Deportivo de La Corua desprs de quedar 2-1 a l'anada i 1-1 a la tornada. Era fcil perqu, noms ficant un gol, ja tenia l'opci de fer temps extra. El Bara apalliss al Deportivo Alavs 2-5, fent un 0-2 i llavors un 3-2.



Quarts de final.
El partit d'anada es jug el 31 de gener i la tornada es jug el 28 de febrer.

L'nic equip supervivent dels Pasos Catalans continua, ja que es salv, fent un 1-0 a l'anada i un 2-1 en la tornada. Piqu pos inquiets els barcelonistes, desprs de fer el 2-1, tot i que quan faltava mig minut pel final l'argent Lionel Messi fu un pal. El Sevilla no guany per gran diferncia (sabent que el Betis s un dels pitjors classificats a la lliga i el Sevilla un dels millors), per si que li bast per passar a semifinals. Per altra banda, el Corunya don una pallissa al Valladolid, per s'ha de pensar que s l'nic equip (i t molt de mrit) de 2a divisi A que durava, i tamb que havia passat pel damunt de l'equip de nivell mitj Vila-real CF. El Getafe CF segueix viu, guanyant per 3 gols a 1 l'Osasuna.



Semifinals.
El sorteig es realitz el 22 de mar, a la seu de la RFEF. El partit d'anada es jug el 18 d'abril, i el de tornada el 9 de maig.

L'equip supervivent catal fu un partit "boig" en l'anada contra el Getafe CF. Es feren dos gols de Leo Messi, un de Xavi, un de Gujohnsen i un de tnel del cameruns Samuel Eto'o. Sobretot, destac un dels dos gols de l'argent Leo, que fou llegendari, molt semblant al de Maradona a el mundial del 1886. La primera part, acabada 3-0, don seguretat als barcelonistes, mentre que a la segona en dos minuts pass de 3-0 a 3-2. Llavors desprs d'aquests dos gols, al cap de tres minuts l'islands Gujohnsen en fu un de crner. Aquest partit es super sense Ronaldinho. Els sevillans rai, que superaren el Deportivo de La Corua 3-0 i sense perill.



Final.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146674" title="Billy Bragg" nonfiltered="3700" processed="3675" dbindex="59653">
 

Billy Bragg, (20 de desembre de 1957 a Barking, Essex-Anglaterra) va formar part del anomenat anti-Folk dels anys 80.

s un artista influt tant pel punk-rock com pels cantautors compromesos, especialment pel llibertari Woody Guthrie, del que recull la tradici dels trobadors europeus. 

Al costat del grup Willco, Corey Harris i Natalie Merchand, realitza dos discs homenatge a Woody Guthrie, amb canons d'aquest mai editades i altres que agradaven a l'artista i que tenia recopilades, al costat de notes i comentaris explicant la histria d'alguna d'elles.


Discografia.
 Brewing Up With Billy Bragg (1984);
 Talking With The Taxman About Poetry (1986);
 Workers Playtime (1988);
 Don t Try This At Home (1991);
 William Blake (1996);
 Mermaid Avenue (1998);
 Mermaid Avenue vol 2 (2000);
 England,Half English (2002);

Recopilatoris i material extra.
 Volume 1 (2006) - Box set de 8 cds, inclou els seus dos primers discs, ms altres dos, un d'ells en directe,un DVD ,i tres discs amb material sobrant de cadascun dels discs d'estudi que apareixen.

Entre les canons es poden trobar La internacional,l'himne alternatiu americ This Land Is Your land,compost per Woody Guthrie o Joe Hill tema de Joan Baez,sobre la figura d'un altre gran trobador llibertari,el suec Joe Hill afusellat per lluitar pels drets de tots. 

Volume 2 (2006) Box set amb la resta de material editat.

Enllaos externs.
Bush War Blues, versi de distribuci gratuta basada en el Bourgeois Blues de Leadbelly;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146677" title="Precubisme" nonfiltered="3701" processed="3676" dbindex="59654">


S'atribueix a Pablo Picasso la primera pintura cubista; sedut per l'art afric, l'escultura ibrica i l'austeritat de la pintura romnica pinta Les Senyoretes d'Avignon, en el qual el colleccionista i marxant Kahnweiler advertir el naixement del cubisme.

El juliol de 1907, de resultes d'una visita al Museu del Trocadro, on s'exposen objectes tribals de l'frica, Pablo Picasso retoca la part dreta del seu quadre Les Senyoretes d'Avignon. Tela revolucionria que, fent cohabitar dos espais abstractes, confereix un cop fatal al principi d'unitat de l'espai acadmic, captura l'atenci de Braque a finals de 1907. Marcat per Derain i les retrospectives de Czanne, Georges Braque havia renunciat al fauvisme. Comproms en una recerca espacial, havia elaborat la inversi de perspectiva (Daix) i s'alliberava poc a poc del motiu exterior. Encara que procedint per vies diferenciades, Braque - per una tornada a Czanne - i Picasso - a travs d'un art primitiu - manifesten el desig de crear un espai autnom. A la primavera 1908, Braque respon a les teles primitivistes de Picasso vistes al Bateau-Lavoir amb el Grand Nu. Atrets per la materialitzaci d'aquest espai nou, que va ser la direcci mestra del Cubisme (Braque), els artistes destruiran l'espai de la perspectiva, limitat des del punt de vista per tal de trobar un espai revelant la veritat de l'objecte.

Durant el perode afric (1907-1909), Picasso s'interessa per la figuraci dels volums en un espai petit (Tres figures sota un arbre, 1907). Braque, seguint la carta de Czanne a mile Bernard apareguda en el Mercure de France (1907), tractar la naturalesa pel cilindre, l'esfera, el con, geometritza els volums i imposa una nova visi de l'objecte conceptualitzada (Maison  l Estaque, 1908), represa per Picasso (Maisonnettes et arbres, 1908). Concentrats en l'espai, Braque i Picasso sotmeten els elements pictrics a aquest, i emancipen el quadre. Refusats del Salon d'automne, els paisatges de Braque, portats de l'Estaque, sn exposats amb Kahnweiler (novembre de 1908).

Reprenent els termes de Matisse, membre del Jurat del Sal, Louis Vauxcelles parla per primera vegada de petits cubs en el quotidi Gil Blas. B que utilitzat de manera despectiva, aquest qualificatiu s'ha ests amb el nom de cubisme es fa, des de 1909, la denominaci oficial del moviment. 

En cerca d'un espai tctil capa de portar els objectes cap a l'espectador, Braque estudia el de les natures mortes, desprs pintant instruments de msica (1908-1909). Per moderar les composicions enrigidides per l'escriptura objectiva, Picasso fragmenta els objectes, i Braque els inunda de llum.

El 1909, l'espanyol ensenya per un balanceig del pla la totalitat de les cares de l'objecte i representa aix les seves tres dimensions (La Dona asseguda, 1909). Finals de 1909, l'espai de la perspectiva s destrut. El quadre ja no s una finestra oberta sobre el mn (Alberti), ja no representa la illusi de les tres dimensions de l'objecte, sin la seva totalitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146678" title="Julin Retegi Barbera" nonfiltered="3702" processed="3677" dbindex="59655">
Julin Retegi Barbera (Eratsun, Navarra 1954) era un jugador professional de pilota basca amb el malnom de Retegi II. Va ser un dels ms importants i carismtics en la modalitat d'"esku pilota" (pilota a m), no debades va jugar 1.407 partides en total i en va guanyar 843. Son fill, Julen Retegi, juga com a Retegi Bi.

Essent nebot de Retegi I, Juan Ignacio Retegi, no s gens estrany que Julin s'hi aficionara de ben petit. Debut el 1974 al front de Zarautz i a l'any segent ja va guanyar el campionat de segona categoria.

Es va retirar el 2001 baldat per les lesions, per continu en el mn de la pilota com a comentarista de les retransmissions setmanals de Tele 5 i com a responsable de fitxatges de l'empresa pilotari  Asegarce.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1990 i 1993.
 Sub-campi del Manomanista, 1989, 1991 i 1992.
 Campi per parelles, 1988, 1990, 1991, 1995 i 1997.
 Sub-campi per parelles, 1989 i 1994.
 Campi per parelles del Pas Basc, 1997.
 Campi del Quatre i mig, 1989, 1990, 1991 i 1997.

 Enllaos externs .
 Pelotaris de Leyenda: Retegi II (en castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146680" title="Dficit comercial" nonfiltered="3703" processed="3678" dbindex="59656">
El dficit comercial s quan, en la balana comercial, s'obt un valor negatiu degut a que el nombre d'importacions s major al nombre d'exportacions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146686" title="Juan Martinez de Irujo Goi" nonfiltered="3704" processed="3679" dbindex="59657">
Juan Martinez de Irujo Goi (Olza (Navarra) 1981) s un jugador professional de pilota basca a m en la posici de davanter en nmina de l'empresa Aspe.

Va debutar l'any 2003 al Front Labrit de Pamplona i tot d'una ha esdevingut un dels pilotaris capdavanters.

A ttol anecdtic cal fer esment a que signa com a Martinez de Irujo, o s, sense la titlla castellana i seguint l'ortografia basca.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 2004 i 2006.
 Sub-campi del Manomanista, 2005.
 Campi per parelles, 2005 i 2006.
 Sub-campi per parelles, 2004.
 Campi del Quatre i Mig, 2006.
 Subcampi del Quatre i mig: 2008.

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146689" title="Miguel ngel Nieto" nonfiltered="3705" processed="3680" dbindex="59658">
Miguel ngel Nieto de la Calle (nascut a San Sebastin de los Reyes, Madrid, el 12 de gener del 1986) s un jugador de futbol espanyol. Actualment juga a la UD Almera de Primera Divisi.

 Biografia .
Nieto va arribar al Reial Madrid a la categoria de Cadet A, on va arribar des del Juventud Sanse, un petit club de la localitat madrilenya de San Sebastin de los Reyes. Des que va arribar a l'entitat blanca va comenar a jugar d'extrem dret, la seva posici actual.

Va debutar amb el primer equip a la Lliga de Campions davant el Dynamo Kyiv. A Primera Divisi va debutar davant el Vila-real el 27 de gener del 2007.

L'1 de juliol de 2008 va signar un contracte de cinc anys amb la UD Almera.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del Real Madrid ;
 Article al diari AS ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146690" title="Augusto Ibez Sacristn" nonfiltered="3706" processed="3681" dbindex="59659">


Augusto Ibez Sacristn (Tricio, La Rioja, 1969) s un jugador professional de pilota basca en nmina de l'empresa Aspe amb el malnom de Titn III.

Va debutar l'any 1992 al front de Baos de Ro Toba (La Rioja) arribant a la final del Campionat d'Espanya per parelles.

 Palmars .
 Campi per parelles, 1994, 2000 i 2004;
 Sub-campi per parelles, 1993 i 2008;
 Campi del Quatre i mig, 2007;
 Sub-campi del Quatre i Mig, 1997 i 2003.

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146692" title="Coraline" nonfiltered="3707" processed="3682" dbindex="59660">
Coraline (2002) s una novella curta per nens i adults escrita per Neil Gaiman. Ser portada al cinema en 2008.

Sinopsi.

Coraline s una nena que viu en en una casa amb catorze portes per una d'elles no la pot obrir, perqu est tancada i, a ms, est en un lloc alt. Un dia, la Coraline, un cop assegurada que la seva mare havia anat a fer un encrrec i que no hi havia ning a casa, va aprofitar per entrar en aquell lloc, al qual no li deixaven passar. Aquella porta la tenia molt intrigada, perqu no en sabia res. Abans de res, es va tornar a assegurar que no hi havia ning a casa. Com ella no podia obrir la porta va agafar una escombra que havia pujat i amb l'ajuda d'una cadira aconsegueix arribar fins la porta. Quan obre la porta, i entra, li arriba una olor fresca d'alguna cosa antiga. Les parets i els mobles eren idntics als de l'altra casa i fins hi tot el quadre que hi havia penjat en una paret era igual. Quan va arribar a la cuina de l'altra casa, va trobar-hi una persona, es va girar i era semblant a la seva mare: tenia dos grans botons negres que feien d'ulls, un nas fet de pastanaga i uns llavis vermells iguals que els de la seva mare. La seva mare de la casa normal era una mica grassa, en canvi la mare de la porta tenia la pell blanca com la llet...

Premis.


Traduccions.
L'xit de la novella ha fet que hagi estat traduda a un bon nombre de llenges, entre les quals el catal (Barcelona, 2003; Empries/Salamandra, collecci L'Odissea, ISBN 84-7596-356-0, en traducci de Marc Rosich).

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146693" title="Temporada 1982-1983 del FC Barcelona" nonfiltered="3708" processed="3683" dbindex="59661">
Les dades ms destacades de la temporada 2005-2006 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

1982.
Setembre.
25 setembre - 3a. Jornada de Lliga.- EL FCB empata al Camp Nou (1-1) davant el Real Zaragoza, en un partit fora accidentat, amb molts lesionats en el conjunt blaugrana, entre ells Maradona. Pichi Alonso marca el gol blaugrana enfront el seu exequip.

23 setembre - S'inaugura el Miniestadi del FCB amb un partit entre el primer equip i el filial Barcelona Atltic. Les obres han durat nou mesos, t una capacitat per a 16.000 espectadors, tots asseguts, i ha suposat una inversi de 250 milions de pessetes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146697" title="Regi de transici solar" nonfiltered="3709" processed="3684" dbindex="59662">


La regi de transici solar s una regi de l'atmosfera del Sol, situada entre la cromosfera i la corona. Es pot veure des de l'espai mitjanant telescopis sensibles a l'ultraviolat. s important perqu hi tenen lloc diverses transicions no relacionades entre si per importants en la fsica de l'atmosfera solar:

Per dessota, la gravetat determina la forma de gran part dels trets, de manera que el Sol pot sser descrit per capes i trets horitzontals (com ara les taques solars; per sobre, sn les forces dinmiques les que determinen la forma de la majoria de trets, aix que la regi de transici no s una capa ben definida a una determinada altitud.
Per dessota, la majoria de l'heli no est completament ionitzat, aix que irradia energia molt efectivament; per sobre, est completament ionitzat. Aix t un efecte profund sobre la temperatura d'equilibri.
Per dessota, el material s opac als colors relacionats amb les lnies espectrals, aix que moltes de les lnies espectrals formades per dessota de la regi de transici sn lnies d'absorci en infraroig, llum visible i quasiultraviolat, mentre que la majoria de les lnies espectrals que es formen a la regi de transici o per sobre d'ella sn lnies d'emissi en ultraviolat extrem i rajos X. Aix fa que la transferncia radioactiva d'energia dins la regi de transici sigui molt complicada.
Per dessota, la pressi dels gasos i la dinmica de fluids determinen la moci i la forma de les estructures; per sobre, aquest paper s assumit per les forces magntiques, cosa que comporta diverses simplificacions de la magnetohidrodinmica. La regi de transici en si no ha estat ben investigada, en part perqu cal afrontat la complexitat de l'equaci Navier-Stokes i les equacions de Maxwell.

La ionitzaci de l'heli s important perqu s una part essencial de la formaci de la corona; quan el material solar est prou fred com perqu el heli que hi ha estigui noms parcialment ionitzat (retenint un dels seus dos electrons), el material s refreda per radiaci de manera molt efectiva, mitjanant la radiaci dels cossos negres i una uni directa amb el continu de Lyman. Aix passa a la part superior de la cromosfera, on la temperatura d'equilibri s d'unes quantes desenes de milers de kelvins.

Un lleuger escalfament causa una ionitzaci total de l'heli, i aleshores deixa d'unir-se fcilment amb el contnuum de Lyman, aix que no irradia energia tan fcilment. La temperatura es dispara rpidament fins quasi un mili de kelvins, la temperatura de la corona solar. Aquest fenomen rep el non de catstrofe trmica, i es tracta d'un canvi d'estat, tal com l'aigua que s'evapora per formar vapor; de fet, els fsics solars es refereixen a aquest procs com a evaporaci, per analogia amb el procs de l'aigua. De la mateixa manera, si es redueix lleugerament la calor que rep el material coronal, es refredar molt rpidament fins a uns quants centenars de milers de kelvins, i hom diu que s'ha condensat. La transici de regi est composta de matria que es troba aproximadament a la catstrofe trmica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146699" title="Jos Antonio Reyes" nonfiltered="3710" processed="3685" dbindex="59663">
Jos Antonio Reyes Caldern (nascut a Utrera l'1 de setembre de 1983) s un futbolista professional que actualment juga al SL Benfica. s internacional amb la selecci espanyola.

 Biografia .
Va debutar a Primera Divisi amb el Sevilla FC a la temporada 1999-00, jugant 33 partits i ficant un gol. El jugador d'Utrera romandria a l'equip andals durant 4 temporades i mitja.

A l'hivern de la temporada 2003-04 va fitxar per l'Arsenal F.C. per 17,5 milions de lliures esterlines esdevenint el fitxatge d'un jugador espanyol ms car fins aleshores.

En agost del 2006 l'Arsenal F.C. va cedir el jugador al Reial Madrid a canvi de la cessi de Julio Baptista. A pesar de no ser titular indiscutible amb el Reial Madrid, va ser decisiu en l'ltim partit de la lliga 2006-2007 marcant dos gols claus enfront del RCD Mallorca. En la seva campanya pel Madrid va marcar 6 gols. 

El 30 de juliol de 2007 es va confirmar el seu fitxatge per l'Atltic de Madrid per 9 milions d'euros.

A l'inici de la temporada 2008-09 va ser cedit al SL Benfica, que va pagar el trasps complet del jugador al desembre de 2008. 

 Palmars .


Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del Real Madrid   ;
 Web oficial de l'Arsenal FC  ;
 Web oficial del SL Benfica ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146701" title="Lliga Patritica per al Desenvolupament" nonfiltered="3711" processed="3686" dbindex="59664">
La Lliga Patritica per al Desenvolupament (Francs: Ligue patriotique pour le dveloppement, LIPAD) era un front obert de masses del Partit Afric per a la Independncia (PAI) de Burkina Faso. La LIPAD es va Fundar al setembre del 1973. La LIPAD era liderada per Arba Diallo. Els militants de la LIPAD generalment s'anomenaven lipadistes.

La LIPAD tenia la seva influncia principal en el moviment sindicalista. El secretari general de la Confederaci Sindical Voltaica (CSV), Soumane Tour, tamb era el cap de la secci de la LIPAD a Ouagadougou.

La LIPAD va optar per la 'Revoluci Popular d'Alliberament Nacional' (RPLN). Inicialment la LIPAD oferia suport vital a la revoluci de Thomas Sankara. Al maig 1983 estudiants pro-LIPAD van dirigir manifestacions massives demanant el seu alliberament. Per quan Sankara va optar per la 'Revoluci Popular i Democrtica' promoguda per la ULC LIPAD l'hi van retirar el seu suport. L'URSS va jugar un important rol en provocar la marxa del govern de Sankara.

Des del 3 d'agost del 1983 fins a l'agost del 1984 la LIPAD va retenir cinc ministeris. Arba Diallo era Ministre d'Afers Estrangers, Philippe Oudraogo Ministre d'Equipament i Telecommunicacions i Adama Tour Ministre d'Informaci. Desprs de l'escisi del 1984 (generalment anomenada la clarification) Diallo i Tour van ser engarjolats. Diallo va ser alliberat al 1985 i Tour al 1986. Per fins i tot desprs de la clarification els lipadistes van continuar retinguent algunes posicions importants. Michael Tapsoba va ser nomenat Ministre de l'Aigua en el nou govern. Oudraogo va ser nomenat cap d'enginyers de mineria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146708" title="Els Masos de Mill" nonfiltered="3712" processed="3687" dbindex="59665">
Els Masos de Mill s un poble dins del municipi d'ger. L'any 2001 tenia 24 habitants.

Situat molt a prop del poble de Mill, en destaquen l'esglsia de Sant Rom, del segle XVIII, i una torre de guaita del segle XI.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146711" title="Willi Hennig" nonfiltered="3713" processed="3688" dbindex="59666">

Emil Hans Willi Hennig (20 d'abril de 1913 - 5 de novembre de 1976) va ser un bileg alemany que a travs d'una obra singular fonamentar els principis de l'anlisi filogentica i de la sistemtica cladstica. Hennig no va aportar probablement cap concepte nou en relaci a la literatura cientfica anterior, per va tenir el mrit de sistematitzar i integrar les idees essencials en un tot rigors i convincent.

La seva obra Grundzge einer Theorie der phylogenetischen Systematik, va ser publicada el 1950. Va sortir en un moment en qu hi havia molt d'inters per aquestes qestions; en aquells moments s'estaven desenvolupant, amb xit divers, eines tcniques i metodolgiques de la sistemtica, per autors com R. R. Sokal o W. H. Wagner Jr. Va acabar d'influir poderosament en la comunitat cientfica desprs que es publiqus el 1966 Phylogenetic Systematics, una versi revisada en angls.

La influncia de l'obra de Hennig ha estat immensa i fructfera, donant origen a una escola dintre de la Biologia Sistemtica, la cladista, que ha estat en el centre del desenvolupament subsegent de l'anlisi filogentica. Al seu torn, la disponibilitat de filognies apropiades per a una adequada aplicaci del mtode comparatiu, s un dels fonaments de l'actual fase de desenvolupament en Biologia.

La nit del 5 de novembre de 1976, Hennig moria d'un atac de cor a Ludwigsburg, Baden-Wrttemberg (Alemanya). Ja havia anullat prviament diverses conferncies ja que era conscient del seu estat de salut, ja que havia tingut un atac anterior durant el seu viatge a Ottawa (Canad). Va ser enterrat el 10 de novembre al Bergfriedhof de Tbingen, a Baden-Wurtemberg (Alemanya).

 Obra .

 Die Schlangengattung Dendrophis.in: Zoologischer Anzeiger. 99.1932, 273-297 (gemeinsam mit W. Meise).
 Revision der Gattung Draco (Agamidae). in: Temminckia. 1.1936, 153-220. ;
 Beziehungen zwischen geographischer Verbreitung und systematischer Gliederung bei einigen Dipterenfamilien: ein Beitrag zum Problem der Gliederung systematischer Kategorien hherer Ordnung. in: Zoologischer Anzeiger. 116.1936, 161-175.
 Probleme der biologischen Systematik. in: Forschungen und Fortschritte. 21/23.1947, 276-279.
 Die Larvenformen der Dipteren. 3 Bde. Akademie-Verlag, Berlin 1948-1952. ;
 Grundzge einer Theorie der phylogenetischen Systematik. Deutscher Zentralverlag, Berlin 1950.
 Kritische Bemerkungen zum phylogenetischen System der Insekten. Beitrge zur Entomologie. Bd 3 (Sonderheft). 1953, 1-85. ;
 Hennig, W. 1965. Phylogenetic Systematics. Ann. Rev. Entomol. 10, 97-116.
 Phylogenetic Systematics. (tr. D. Davis and R. Zangerl), Univ. of Illinois Press, Urbana 1966, reprinted 1979, ISBN 0-252-00745-X;
 Die Stammesgeschichte der Insekten. Waldemar Kramer & Co., 1969.
  Cladistic analysis or cladistic classification?  A reply to Ernst Mayr. in: Syst. Zool. 24.1974, 244-256;
 Aufgaben und Probleme stammesgeschichtlicher Forschung. Paul Parey, Berlin 1984.

 Bibliografia .
 Peters, G.: ber Willi Hennig als Forscherpersnlichkeit. in: Verffentlichungen der Gesellschaft naturforschende Freunde. Berlin 34.1995, 3-10. ;
 Schlee, D.: In Memoriam Willi Hennig 1913-1976. Eine biographische Skizze. in: Entomologica Germanica. Fischer,  Stuttgart 4.1978, 377-391. ISSN 0340-2266;
 Schmitt, M.: Willi Hennig. in : Jahn,I., Schmitt, M. (eds.): Darwin & Co. II - Die Geschichte der Biologie in Portrts. C.H. Beck, Mnchen 2001. ISBN 3-406-44642-6;
 Schmitt, M.: Willi Hennig als akademischer Lehrer. Pp. 53-64 in: Schulz, J. (ed.): Fokus Biologiegeschichte. Zum 80. Geburtstag der Biologiehistorikerin Ilse Jahn. Akadras, Berlin 2002. ISBN 3-00-009209-9;
 Schmitt, M.: Willi Hennig and the Rise of Cladistics. Pp. 369-379 in Legakis, A., Sfenthourakis, S., Polymeni, R. & Thessalou-Legaki, M. (eds.) The New Panorama of Animal Evolution - Proceedings of the 18th International Congress of Zoology. Pensoft Publ., Sofia - Moskau 2003. ISBN 954-642-164-2;
 Vogel, J., Xylander, W.R.: Willi Hennig - Ein Oberlausitzer Naturforscher mit Weltgeltung. Recherchen zu seiner Familiengeschichte sowie Kinder- und Jugendzeit. Berichte der naturforschenden Gesellschaft Oberlausitz. 7/8.1999, 131-141.     ISSN 0941-0627;

 Enllaos externs .
Article biogrfic sobre Willi Hennig (en angls);
Biografia de Willi Hennig (en alemany);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146712" title="Eugenio Montale" nonfiltered="3714" processed="3689" dbindex="59667">


Eugenio Montale (Gnova, Itlia, 1896 - Mil, 1981) fou un poeta, assagista i crtic de msica itali guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1975.

Biografia. 
Va nixer el 12 d'octubre de 1896 a la ciutat de Gnova, sent el sis i ltim fill d'una famlia de prspers comerciants de productes qumics d'aquesta ciutat. Va tenir una salut molt dbil durant la seva infncia, cosa que el va obligar a interrompre els seus estudis, encarregant-se la seva germana Mariana de la seva salut. El seu desig de ser cantant el va dur, al reprendre els seus estudis formals, a prendre parallelament classes de cant, una afici que es reflectiria en molts dels seus poemes i el duria finalment, ja durant la seva maduresa, a exercir la crtica musical. 

El 1917 va participar en la Primera Guerra Mundial, experincia que tamb tindria ressonncia en la seva poesia. L'any 1925 sign el manifest dels intellectuals contra el feixisme, document inspirat pel filsof Benedetto Croce. Posteriorment es trasllad a Florncia per a treballar a l'editorial Bemporad, moment en el qual collabora en les tertlies del caf literari Giubbe Rosse. 

El 1929 s nomenat director del prestigis Gabinet Vieusseux, una de les biblioteques i arxius ms interessants del seu moment, i que atreu a intellectuals del pas i de l'estranger. Desprs de deu anys al capdavant d'aquest gabinet el govern feixista el cessa i dDurant la Segona Guerra Mundial allotja a casa seva escriptors perseguits com Umberto Saba i Carlo Levi. Durant la Guerra Mundial es dedicar principalment a la traducci d'autors com Miguel de Cervantes, Christopher Marlowe, Herman Melville, Mark Twain i William Faulkner, i desprs d'aquesta iniciari la seva activitat com a crtic msical al diari Corriere della Sera, de la ciutat de Mil, on establir la seva residncia. 

El 1966 fou nomenat senador vitalici pel President de la Repblica Giuseppe Saragat. Mor el 12 de setembre de 1981 a la ciutat de Mil.

Obra literria.
L'obra potica de Montale est integrada dins la corrent de l'hermetisme, i est caracteritzada per la seva austeritat, brevetat, una sintaxi sinuosa per d'una gran inclinaci a les coses i fets concrets. 

L'enumeraci de llocs i la descripci d'escenes i escenaris constitueix una espcie de neosimbolisme en el qual objectes i successos semblen funcionar com a signes i analogies d'un paisatge interior. Els seus crtics han assenyalat que moltes referncies en els seus poemes sn claus ntimes que noms podrien ser explicades pel poeta, per creen una enorme suggesti en el lector, que al seu torn troba possibilitats de lectura que excedeixen el marc biogrfic. El mn circumdant, tan present en l'obra de Montale, s com el mirall en el qual aquest sser hum buit i allat intenta trobar-se a si mateix. En una entrevista imaginria, l'autor va assenyalar: La poesia s una forma de coneixement d'un mn fosc que vam sentir entorn de nosaltres per que en realitat t les seves arrels en nosaltres mateixos.

L'any 1975 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva poesia distintiva que, amb gran sensibilitat artstica, ha interpretat valors humans sota el signe d'una perspectiva de vida sense illusions.

Obra seleccionada.


1925: Ossi di seppia;
1932: La casa dei doganieri e altre poesie;
1939: Le occasioni;
1943: Finisterre;
1948: Quaderno di traduzioni;
1948: La fiera letteraria;
1956: La bufera e altro;
1956: Farfalla di Dinard;
1962: Accordi e pastelli;
1962: Satura;

1966: Xenia;
1966: Auto da f;
1969: Fuori di casa;
1971: Satura;
1973: Diario del '71 e del '72;
1976: Sulla poesia;
1977: Quaderno di quattro anni;
1980: Altri versi;
1996: Diario Postumo, obra pstuma;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1975;
  La poesia d'Eugenio Montale;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146733" title="Edulcorant" nonfiltered="3715" processed="3690" dbindex="59668">
Es coneix com edulcorant a la substncia que proporciona a un aliment un gust dol. A ms de la sacarosa (el sucre com), sn d's corrent edulcorants la sacarina, l'aspartam, el ciclamat, la taumatina, etc, tot i que la seva naturalesa qumica gens t a veure amb els sucres naturals. 

Els edulcorants poden ser de dos tipus, artificials, com la sacarina, ciclamats, etc., que no aporten calories, i naturals com la fructosa, el sorbitol, etc., que s ho fan, encara que menys que la glucosa. Respecte dels edulcorants sinttics, hi ha estudis que demostren que sn nocius per a la salut. La varietat d'edulcorants t incidncia diferent en malalties com la diabetis. Conv sempre llegir la composici dels edulcorants que estan en el mercat, ja que gaireb sempre solen ser barreges de diversos productes, i aix saber el que estem prenent.

Alguns edulcorants d's com.
Acesulfam-k o I 950. No s metabolizat per l'organisme i endolceix 200 vegades ms que el sucre. ;

Aspartam o I 951. s dels ms recents, i el seu poder edulcorant s'aproxima a la sacarina, encara que se li atribux la generaci de tumors cerebrals, ceguesa i convulsions, havent-se demostrat mitjanant assajos clnics a nivell mundial que no era cert. El seu consum est molt ests en les grans empreses. ;
Est prohibit als individus que pateixen de fenilcetonria. Perd capacitat edulcorant quan se'l sotmet a temperatures superiors a 30 C (o ms baixes) de forma prolongada. El seu poder edulcorant s 200 vegades superior al de la sacarosa. Una cullerada d'aquest edulcorant aporta 2 calories a la dieta, per endolceix igual que 200 cullerades de sucre, el que fa insignificant el seu aport calric perqu la quantitat a usar s 200 vegades menor. s una font important de fenilalanina i manitol, l'excs dels quals pot produir trastorns com diarrea, tot aix a causa de un desequilibri basat en l'acci del manitol, t a veure amb l'absorci aquosa per part de l'intest prim. ;

Ciclamat o I 952. Amb un poder edulcorant 50 vegades superior al del sucre. El Cdex Alimentari ho inclou com additiu alimentari. Els ciclamats estan prohibits als Estats Units, Jap, Anglaterra i Frana. El seu s est contraindicat en nens i embarassades. ;

Fructosa. Sol conixer-se com "sucre per a diabtic". S'utilitza en l'elaboraci de postres i productes per a diabtics. T un poder edulcorant 1,7 vegades comparat amb el de la sacarosa o sucre de taula. ;

Glucosa. Component de la sacarosa i, bsicament, el que alimenta les cllules. ;

Lactitol o I 966. Edulcorant artificial baix en calories. S'empra per a confeccionar dolos baixos en calories. s un edulcorant recomanable en la diabetis. Menys dol que la sacarosa per ms estable que el aspartam. ;

Neohesperidina dihidrocalcona o I 959. Elaborada a partir de la taronja amarga.

Polidextrosa I 1200. Agent de cos, substitut del volum del sucre per no del seu sabor dol. Utilitzat com substitut del sucre en diverses aplicacions alimentries com gelats i postres.

Sacarina o I 954. Prohibit a Frana i Canad. En Estats Units s obligatori fer constar en les etiquetes dels productes que la continguin que aquest additiu s nociu per a la salut. S'ha demostrat que a dosis habituals no s txic (menys de 2,5 g al dia). Un flasc de sacarina lquida ha de durar almenys un mes. No est aconsellada en dones embarassades. ;

Sacarosa Sucre de taula, majorment obtinguda de la remolatxa (que cont un 15%) o de la canya de sucre (25% de contingut en sacarosa). ;

Sorbitol. Poliol]. T els mateixos avantatges i inconvenients que la fructosa, per pot causar diarrea si es consumeix en excs. s l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". No ha de prendre's ms de 5 xiclets al dia. En el fetge pot transformar-se en glucosa i fructosa. ;

Sucralosa. Va Ser descoberta el 1976. Es fabrica a partir del sucre, i s 600 vegades mes dola que aquest. Ms de 100 estudis cientfic asseguren que pot ser consumida per qualsevol persona. A ms, en 1990 va ser aprovada per l'Administraci d'Aliments i Frmacs (FDA) dels Estats Units. ;

Xilitol o I 967. Poliol d'intensitat de sabor dol idntica a la sacarosa, molt utilitzat en la indstria de les llaminadures, i xiclets, t un efecte de refredament en el paladar. ;

Altres: Isomalt o I 953, Manitol o I 421, Maltitol o I 965, Taumatina o I 957...


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146737" title="Xoc de terminaci" nonfiltered="3716" processed="3691" dbindex="59669">

En astrofsica, el xoc de terminaci s el lmit exterior de la influncia del Sol. s el punt on la bombolla creada pel vent solar es desaccelera fins a una velocitat subsnica (amb respecte a l'estel) a causa de la interacci amb el medi interestellar. Aix causat un escalfament per compressi i un canvi en el camp magntic. Es creu que el xoc de terminaci es troba a entre 75 i 90 UA del Sol. El front de xoc de terminaci no es troba sempre a la mateixa distncia del Sol a causa de les variacions en les erupcions solars.

El xoc t lloc perqu les partcules del vent solar viatgen a uns 400 km/s, mentre que la velocitat del so (a l'aire) s d'uns 0,33 km/s (la velocitat exacta depn de la densitat, que varia considerablement). El medi interestellar, tot i que t una densitat molt baixa, t una pressi constant; la pressi del vent solar es redueix amb el quadrat de la distncia de l'estel. A mesura que hom s'allunya de l'estrella, la pressi del medi interestellar esdev suficient com per desaccelerar el vent solar fins a velocitat subsniques; aix causa una ona de xoc.

Ms enll del xoc de terminaci es troba l'heliopausa, on les partcules solars sn frenades pel medi interestellar, i desprs el xoc en arc, el punt ms enll del qual les partcules del medi interestellar ja no sn estimulades.

Hi ha evidncia que la sonda espacial Voyager 1 ja ha passat el xoc de terminaci a una distncia d'unes 94 UA del Sol. En canvi, el Voyager 2 comen a detectar-ne indicis a noms 76 UA del Sol. Aix implica que l'heliosfera pot tenir una forma irregular, ms inflada al pol nord solar i ms aplanada al sud.

La missi Interstellar Boundary Explorer intentar recollir ms dades sobre el xoc de terminaci del sistema solar.

Vegeu tamb.

 Xoc en arc;
 Heliosfera;
 Heliosheath;
 Heliopausa;
 Lluentor de Fermi;
 Mur d'hidrogen;
 Erupci solar;

 Enllaos externs.

 Comentaris tcnics sobre el xoc de terminaci ;
 L'estructura del xoc de terminaci heliosfric;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146744" title="Esqualiform" nonfiltered="3717" processed="3692" dbindex="59670">

Els esqualiforms (Squaliformes) constitueixen un ordre de taurons que inclou unes 80 espcies distribuides en quatre famlies.

Els membres d'aquest ordre presenten dues aletes dorsals i cap d'anal.

 Classificaci .
Famlia Echinorhinidae 
 Echinorhinus;
 Pseudoechinorhinus;

Famlia Centrophoridae
 Centrophorus;
 Deania;

Famlia Dalatiidae 
 Aculeola;
 Centroscyllium;
 Centroscymnus;
 Dalatias;
 Etmopterus;
 Euprotomicroides;
 Europtomicrus;
 Heteroscymnoides;
 Isistius;
 Mollisquama;
 Oxynotus;
 Scymnodalatias;
 Scymnodon;
 Somniosus;
 Squaliolus;

Famlia Squalidae 
 Cirrhigaleus;
 Squalus;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146747" title="Oxynotus" nonfiltered="3718" processed="3693" dbindex="59671">

Oxynotus s un gnere de taur esqualiform que pertany a la famlia Daltaiidae.

Espcies.
 Oxynotus bruniensis   ;
 Oxynotus caribbaeus   ;
 Oxynotus centrina   ;
 Oxynotus japonicus   ;
 Oxynotus paradoxus  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146748" title="Orectolobiforme" nonfiltered="3719" processed="3694" dbindex="59672">

Els orectolobiformes (Orectolobiformes) constitueixen un ampli ordre conformat per 7 famlies i 33 espcies de taurons d'aiges clides, que tenen un morro curt i una boca petita, que en la majoria d'espcies es troba connectada amb les narines mitjanant solcs. Tenen aleta anal i dues aletes dorsals sense espines. Tenen una barbeta caracterstica en el marge intern de les narines.

Famlies.
 Brachaeluridae ;
 Ginglymostomatidae ;
 Hemiscylliidae ;
 Orectolobidae ;
 Parascylliidae ;
 Rhincodontidae ;
 Stegostomatidae ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146751" title="Vicente Aleixandre" nonfiltered="3720" processed="3695" dbindex="59673">


Vicente Pablo Marcelino Cirilo Aleixandre y Merlo ( Sevilla, 1898 - Madrid 1984 ) fou un poeta espanyol, integrant de l'anomenada Generaci del 27, i guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1977.

Biografia. 
Va nixer el 26 d'abril de 1898 a la ciutat de Sevilla, fill d'un enginyer valenci, Cirilo Aleixandre, i d'Elvira Merlo, que pertanyia a la burgesia andalusa. Tot i que nasqu a la capital andalusa pass la seva infncia a Mlaga, on compart estudis amb el futur escriptor Emilio Prados. Es trasllad a Madrid per cursar estudis de Dret i Comer a la Universitat de Madrid, on es llicenci en dret el 1919 i obtingu el ttol d'intendent mercantil. Entre 1920 i 1922 fou professor de Dret Mercantil a l'Escola de Comer d'aquesta ciutat. 

L'any 1925 se li declar una nefritis tuberculosa, que acab amb l'extirpaci d'un rony el 1932. Desprs de la Guerra Civil no s'exili, malgrat les seves idees esquerranes i el seu suport a la Segona Repblica Espanyola.

Escollit acadmic en sessi del dia 30 de juny de 1949, va ingressar en la Reial Acadmia Espanyola el 22 de gener de 1950 ocupant la lletra O majscula. L'any 1933 li fou concedit el Premio Nacional de Literatura per La destruccin o el amor, tamb reb el Premi de la Crtica de poesia castellana l'any 1963 per En un vasto dominio i el de 1969 per Poemas de la consumacin. L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una escriptura potica creativa que illumina la condici de l'home en el cosmos i en la societat actual, al mateix temps representant de la gran renovaci de la tradici potica espanyola d'entre guerres.

Mor el 13 de desembre de 1984 a la seva residncia de Madrid.

Obra potica. 
El 1917 conegu Dmaso Alonso a Les Navas del Marqus, poblaci de la provncia d'vila on estiuejava, un contacte que li permet el descobriment de Rubn Daro, Antonio Machado i Juan Ramn Jimnez, iniciant d'aquesta manera una profunda passi per la poesia. Public els seus primers poemes a la Revista de Occidente l'any 1926 i establ contacte amb autors com Luis Cernuda, Manuel Altolaguirre, Rafael Alberti i Federico Garca Lorca. 

La seva obra potica presenta diverses etapes:
Poesia pura.
El seu primer llibre, mbito, realitzat entre 1924 i 1927 i publicat a Mlaga el 1928, s l'obra d'un poeta incipient, que encara no ha trobat la seva prpia veu. Predomina el vers curt assonant i l'esttica de la poesia pura de Juan Ramn Jimnez o Jorge Guilln, a ms d'ecos ultrastes i de la poesia clssica espanyola de l'Edat d'Or, especialment Luis de Len i Luis de Gngora. 

Poesia superrealista.
Entre 1928 i 1932 es produx un canvi radical en la seva concepci potica. Inspirat pels precursors del surrealisme (i especialment per Arthur Rimbaud i el Comte de Lautramont) aix com per Sigmund Freud, adopta com a forma d'expressi el "poema en prosa" (Passin de la Tierra, de 1935) i el vers lliure (Espadas como labios, de 1932; La destruccin o el amor, de 1935, Sombra del Paraso, de 1944). L'esttica d'aquests llibres s irracionalista, i l'expressi s'acosta a l'escriptura automtica, encara que sense acceptar la mateixa com a dogma de fe. El poeta celebra l'amor com fora natural ingovernable, que destruex totes les limitacions de l'sser hum, i critica els convencionalismes amb que la societat intenta capturar-lo. 

Poesia antropocntrica.
Desprs de la Guerra Civil Espanyola la seva obra canvia, acostant-se a les preocupacions de la poesia social imperant. Des d'una posici solidria aborda la vida de l'home com, els seus sofriments i illusions. El seu estil es fa ms senzill i accessible. Dos sn els llibres fonamentals d'aquesta etapa: Historia del corazn, de 1954 i En un vasto dominio, de 1962. 

Poesia de vellesa.
En els seus ltims llibres (Poemas de la consumacin, de 1968, i Dilogos del conocimiento, de 1974), l'estil del poeta torna a donar un gir. L'experincia de la vellesa i la proximitat de la mort el duen de tornada a l'irracionalisme juvenil, encara que en una modalitat extremadament depurada i serena. A aquests dos ttols publicats en vida del poeta podria afegir-se un tercer, En gran noche, d'aparici pstuma el 1991, i en la mateixa lnia metafsica i reflexiva que els dos anteriors. 

Obra en prosa. 
Encara que menys coneguda Aleixandre tamb t una producci en prosa, tan interessant com breu. A ella pertanyen Vida del poeta: el amor y la poesa (1950, discurs d'ingrs a la RAE), Algunos caracteres de la nueva poesa espaola (1955) i, sobretot, Los encuentros (1958, collecci de 39 evocacions d'escriptors espanyols, que desprs van ser ampliades fins al nombre final de cinquanta-dos). 

Obra publicada.
1928: mbito;
1932: Espadas como labios;
1933: lbum. Versos de juventud, amb Dmaso Alonso i altres;
1935: La destruccin o el amor;
1935: Pasin de la tierra;
1944: Sombra del Paraso;
1948: En la muerte de Miguel Hernndez;
1950: Mundo a solas;
1952: Poemas paradisiacos;
1953: Nacimiento ltimo;
1954: Historia del corazn;
1960: Ciudad del Paraso;
1960: Poesas completas;
1962: En un vasto dominio;
1965: Retratos con nombre;
1968: Obras completas;
1968: Poemas de la consumacin;
1971: Poesa surrealista;
1971: Sonido de la guerra;
1974: Dilogos del conocimiento;
1984: Tres poemas seudnimos;
1987: Nuevos poemas varios, obra pstuma;
1991: En gran noche. ltimos poemas, obra pstuma;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1977;
  Asociacin de Amigos de Vicente Aleixandre;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146756" title="Heerlen" nonfiltered="3721" processed="3696" dbindex="59674">

Heerlen () s una ciutat al sud-est dels Pasos Baixos i el quart municipi ms gran de la provncia de Limburg. Forma una part de "Parkstad Limburg", una aglomeraci urbana d'uns 220.000 habitants.

En el segle XIX va arribar a ser un centre per a la indstria minera del carb.

Histria.
Encara que hi ha signes de l'habitaci ms primerenc, la histria de Heerlen comena amb l'arribada dels romans que van fundar un assentament militar anomenat "Coriovallum". L'assentament est trobava a l'encreuament de dues vies romanes: Boulogne-sur-Mer - Colnia i Xanten - Aquisgr - Trveris. 

Heerlen i la seva rea circumdant contenen encara molta evidncia de la vida romana, com viles i granges. Les "Thermae", (termes romanes) (solament alguns s'han trobat als Pasos Baixos), descobertes al 1940 van ser les ms llargues. Un museu, obert al 1977, que cont tamb altres troballes romanes, va construir-se sobre les Thermae i s'ha obert al 1977.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146757" title="Miripode" nonfiltered="3722" processed="3697" dbindex="59675">

Els miripodes (Myriapoda, del grec myria, "deu mil" i podos, "peu") sn un grup d'artrpodes similars als insectes en alguns aspectes, per amb fora carcters que els diferencien d'aquests. Els miripodes sn una subflum que comprn quatre classes de mandibulats terrestres, els quilpodes (centpeus i afins), els diplpodes (milpeus i afins), els paurpodes i els smfils, i entre 10.500 i 17.000 espcies. Tots tenen en com un cos constitut de cap i un llarg tronc amb molts segments. El cos s ms o menys llarg, i t multitud de parells de potes similars en quan a forma i funci (Illacme plenipes, un diplpode de Califrnia ostenta el rcord, con 375 parells de potes). Els quatre grups tamb presenten diferncies marcades en aspectes com l'alimentaci, per exemple, donant-se el cas d'espcies predadores (classe Chilopoda) i altres d'hbits detritvors (classe Diplopoda).

 Caracterstiques .

La cutcula presenta diferents graus d'esclerotitzaci i calcificaci, i s ms o menys impermeable, per no t la capa cria tpica dels insectes, de manera que queden ms o menys exposats a la dessecaci, cosa que eviten refugiant-se en llocs humits i frescos.

El cap porta les antenes, en la base de les quals s'obren els porus dels rgans de Tmsvary, rgans sensorials de funci desconeguda. Els ulls sn simples, sense verdaders ommatidis, encara que en alguns grups (com els escutigeromorfs) se n'agrupen centenars i formen un fals ull compost. Les peces bucals tenen una estructura bsica similar a la dels insectes (mandbules, primer parell de maxilles i segon parell de maxilles). Les mandbules sn presents en tots els grups de miripodes; el primer i segon parell de maxilles sofreix diverses modificacions en els diferents grups:

 Diplpodes i Paurpodes. Amb mandbules; primer parell de maxilles fusionades originant un gantoquilari; segon parell de maxilles absent.
 Quilpodes. Amb mandbules, primer i segon parell de maxilles fusionats. Primer parell de potes modificat en grans ungles (forcpules) associades a una glndula verinosa, que usen per capturar les preses i per tant, actuen com a peces bucals addicionals.
 Smfils. Amb mandbules, primer parell de maxilles separat i segon parell de maxilles fusionat formant un llavi.

L'aparell circulatori est format per un cor tubular dorsal que bomba cap al cap l'hemolimfa a travs de l'aorta. L'intercanvi de gasos es realitza grcies a un sistema de trquees i espiracles anleg al dels hexpodes. Tenen un o dos parells de tubs de Malpighi derivats del proctodeu (ectodrmics), amb funci excretora.

 Biologia i ecologia .

Els miripodes sn dioics (sexes separats) i ovpars, per hi ha casos de partenognesi entre els diplpodes, quilpodes i smfils. La inseminaci s en molts casos indirecta; els mascles dipositen els espermatfors prop de la femella, que els recull i emmagatzema.

La majoria dels miripodes sn lucfugs (defugen la llum) i higrfils (busquen la humitat). Per aix, molts sn nocturns, i es refugien durant el dia sota pedres, entre la fullaraca, en troncs en descomposici, entre la molsa, etc. Els quilpodes sn depredadors agressius i actius; la resta sn principalment herbvors i molts sn detritvors.

 Filognia . 

 Posici dels miripodes al flum Arthropoda .

Tradicionalment els miripodes han estat considerats parents propers dels insectes (hexpodes), i junts formen el subflum Uniramia, dins del qual els miripodes sn tractats com una superclasse. La seva condici va ser qestionada per alguns zolegs (p. ex. Barnes, 1968), i en particular va ser considerat probable que fossin un grup parafiltic. Tanmateix, estudis gentics recolzen la seva condici monofiltica, i suggereixen que poden no ser parents tan propers dels hexpodes, podent ser ms a prop dels quelicerats.

La prctica totalitat de les anlisis morfolgiques coincideixen en recolzar la monofilia d' Atelocerta, amb el que els miripodes serien el grup germ dels insectes (cladograma A). Altres autors consideren als miripodes ms allunyats dels insectes, i aquests emparentats directament amb els crustacis, amb el que formarien el clade Pancrustacea (vegeu Arthropoda per a ms detalls i referncies) (cladograma B):



::::A



::::B


Filognia interna dels miripodes.

Pel que fa a la seva filognia interna, les dades morfolgiques recolzen la parafilia o la polifilia dels miripodes respecte als hexpodes (Wheeler, 1998, entre d'altres) (cladograma A). Les dades moleculars suggereixen, no obstant aix, la monofilia dels miripodes (Zrzav i cols., entre d'altres) (cladograma B):



::::A

::::B


Al cladograma B (monofilia dels miripodes) les relacions entre els diferents grups de miripodes no sn clares, sobretot la posici dels smfils. S'han descrit diverses sinapomorfies que sostindrien el clade Myriapoda, sent la ms acceptada l'arquitectura de l'endosquelet ceflic.

 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146760" title="Dolores Ibrruri Gmez" nonfiltered="3723" processed="3698" dbindex="59676">
Dolores Ibrruri Gmez (Gallarta, Pas Basc 1895 - Madrid 1989 ) fou una dirigent obrera espanyola, coneguda com a Pasionaria , una de les  fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Va participar en la vaga d'agost de 1917 i va assistir al Primer Congrs del seu partit en 1923. Va ser escollida membre del Comit Central del seu partit el 1930, i un any desprs va ser empresonada.

Va encapalar el moviment Socors Vermell a favor de les vctimes de la repressi desprs de la Revoluci d'Astries en 1934. Va intervenir en el Set Congrs Internacional Comunista. En 1936 va ser triada diputada per Astries. Desprs de la derrota de les tropes republicanes en 1939, va haver d'exiliar-se i va buscar asil poltic a la Uni Sovitica, Frana i Amrica. Durant l'exili va exercir com secretria del PCE (1942-1960). A la mort de Jos Daz, va ocupar la presidncia del partit. Desprs de la mort de Francisco Franco, va tornar a Espanya l'any 1977, i aquell mateix any, en les primeres eleccions de la democrcia, va ser escollida diputada al Congrs dels Diputats per Astries. Va Continuar compromesa amb les idees del seu partit i polticament activa fins a la seva mort, el 1989.

Enllaos externs.
  Fitxa de Dolores Ibrruri al Congrs dels Diputats;

  




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146766" title="Etmopterus" nonfiltered="3724" processed="3699" dbindex="59677">

Etmopterus s un gnere de taur esqualiform de la famlia Daltaiidae.

Espcies.
 Etmopterus baxteri  ;
 Etmopterus bigelowi ;
 Etmopterus brachyurus  ;
 Etmopterus bullisi ;
 Etmopterus burgessi ;
 Etmopterus carteri  ;
 Etmopterus caudistigmus ;
 Etmopterus decacuspidatus  ;
 Etmopterus dianthus  ;
 Etmopterus dislineatus ;
 Etmopterus evansi ;
 Etmopterus fusus ;
 Etmopterus gracilispinis    ;
 Southern lanternshark, Etmopterus granulosus   ;
 Etmopterus hillianus ;
 Etmopterus litvinovi   ;
 Etmopterus lucifer ;
 Etmopterus molleri ;
 Etmopterus perryi    ;
 Etmopterus polli  ;
 Etmopterus princeps  ;
 Etmopterus pseudosqualiolus ;
 Etmopterus pusillus  ;
 Etmopterus pycnolepis ;
 Etmopterus robinsi ;
 Etmopterus schultzi  ;
 Etmopterus sentosus   ;
 Etmopterus spinax ;
 Etmopterus splendidus ;
 Etmopterus tasmaniensis ;
 Etmopterus unicolor   ;
 Etmopterus villosus  ;
 Etmopterus virens ;

Referncies.
  	 
 	 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146767" title="Dodge 600" nonfiltered="3725" processed="3700" dbindex="59678">

El Dodge 600 es un cotxe de tipus mid size que usa el xasss Chrysler E, que comparteix amb el Plymouth Caravelle i el Chrysler New Yorker. El 600 substitueix al coupe Dodge Miranda i al sedan Dodge 400.

El 600 esta disponible amb 2 carrosseries, una sedan de 4 portes que usa aquesta Chrysler E i una coupe i descapotable, convertible, de 2 portes i que, aquesta, usa el xasss Chrysler K.

El Dodge 600 va ser fabricat els anys 1983 a 1988. El Dodge Spirit va substituir-lo.

 Histria .

El Dodge 600  la versi de Dodge del Chrysler E-Class, un cotxe de luxe dels anys 1980. Al deixar de fabricar-se el Dodge St. Regis al 1981, el mid size Dodge Diplomat va esdevenir el sedan ms gran que oferia Dodge. Al 1983 Dodge va presentar un nou sedan a la seva gamma de vehicles: aquest es el Dodge 600, un model que s'ubica entre el Dodge Aries i el Dodge Diplomat.

 Informaci general .

Mides del 600:

Batalla (Wheelbase): 2,623 m (103.3 in)

Llargada (Length): 4,704 m (185.2 in)

Amplada (Width): 1,727 m (68.0 in)

Alada (Height): 1,348 m (53.1)



Respecte de les transmissions, el 600 gaudeix d'un bon nombre de caixes de canvi, concretament, dos de manuals i dos d'automtiques: manuals de 5 velocitats A520 i A525 i automtica de 3 velocitats Torqueflite A413 i Torqueflite A470.

Els paquets d'equipament sn 2: Base i ES ("Euro/Sedan") i el motor 2.2L Chrysler Kera la opci de srie. En opci podia elegir-se amb el 2.6L Motor Mitsubishi Astron. Al 1984 s'incorpora la versi turbo del 2.2L.

Al 1985 desapareix els paquets Base i ES i es deixa un nic SE. El sedan passa a tenir una major batalla ja que el Dodge Lancer entra a competir en el terreny del 600 (les transmissions manuals de 5 velocitats del 600 desapareixen). L'any segent, el sedan recupera el paquet Base, i tots els 600 reben petits retocs, com una graella nova, i desapareix el motor 2.6L Motor Mitsubishi Astron a favor d'un 2.5L Chrysler K TBI. Al 1987 desapareix el coupe i el descapotable (convertible).

Els rivals del Dodge 600 sn el Ford Taurus, Mitsubishi Sigma i Pontiac 6000.

 Informaci mediambiental .

El Dodge 600 del 1987 amb un motor 2.5L i una transmissi automtica de 3 velocitats t un consum de 22 mpg ciutat / 27 mpg carretera l'equivalent a 8,7 l/100 per carretera i 10,7 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el 600 emet 7,70 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Dodge 400 i 600 a Allpar ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146774" title="Democrcia participativa" nonfiltered="3726" processed="3701" dbindex="59679">
Democrcia participativa es una expressi mplia, que sol referir-se a formes de democrcia a les que els ciutadans tenen una major participaci a la presa de decisions poltiques que els hi atorga tradicionalment la democrcia representativa.  Pot definir-se amb una major precisi com un model poltic que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se i organitzar-se de tal manera que puguin exercir una influencia directa en las decisions pbliques.

Sota aquest terme s'inclouen tamb diverses formes o variants de democrcia:
Democrcia directa;
Democrcia deliberativa;
Democrcia sense partits;
Democrcia anticipatria;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146775" title="Millencolin" nonfiltered="3727" processed="3702" dbindex="59680">


Millencolin s una banda de hardcore meldic sueca, formada a rebro a l'octubre de 1992. 

Els seus membres fundadors sn Nikola Sarcevic, nascut a la ex iugoslvia (baix i veu principal), i els suecs Erik Ohlsson (guitarra) i Mathias Frm (guitarra). El bateria Fredrik Larzon s'uniria al grup a comenaments de 1993. 

Els lbums de la banda sn distributs als Estats Units pel segell Epitaph Records, mentre que en la resta del mn qui s'encarrega de fer-lo s la discogrfica sueca Burning Heart Records.

Desprs del seu primer lbum, Same Old Tunes, amb la majoria de components sense haver traspassat la barrera dels 20 anys, es van confirmar com un dels grups punters del hardcore meldic, posici que van reforar desprs de la publicaci de l'lbum Life on a Plate. 

Desprs de la publicaci del seu quart disc, Pennybridge Pioneers, i la inclusi del single No Cigar en el conegut videojoc de skate Tony Hawk's Pro Skater 2, es van convertir en un grup de masses. 

Ms tard van publicar el controvertit Home From Home, amb un clar canvi de tendncia cap al rock. El nom del grup deriva de la paraula melancholy, que s el nom d'un truc de skate. 

Discografia. 

lbums complets.
Same Old Tunes (1994) ;
Life on a Plate (1995) ;
For Monkeys (1997) ;
The Melancholy Collection (1999) ;
Pennybridge Pioneers (2000) ;
Home from Home (2002) ;
Kingwood (2005);

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la banda ;
 Burning Heart Records;
 Epitaph Records;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146780" title="Fiona Apple" nonfiltered="3728" processed="3703" dbindex="59681">

Fiona Apple , Fiona Apple Maggart (Nova York, 13 de setembre del 1977) cantautora nord-americana. 

De les seves canons, cal destacar un so acstic amb base en instruments antics i els arcaismes de les seves lletres. 

Filla de la cantant Diane McAfee i l'actor Brandon Maggart, la seva germana major Amber treballa en un cabaret sota el nom de Maude Maggart, el seu germ mitj Spencer li ha dirigit vdeos i el seu germ Garett Maggart treballa en la srie The Sentinel. 

Va tenir una infncia difcil per la qual va haver de seguir psicoterpia per tendncies antisocials i un trastorn obsessiu-compulsiu. Amb 12 anys va ser vctima d'una violaci al tornar del collegi, com esmenta en la seva can Sullen Girl. Les seves opinions sobre la sordidesa del mn de la msica i l'acceptaci dels premis que aquest li brinda han estat bastant criticades . s vegetariana estricta (vegana) i collabora amb la PETA (People for the Ethical Treatment of Animals).

Discografia.
Tidal (1996);
1. Sleep To Dream;
2. Sullen Girl;
3. Shadowboxer;
4. Criminal;
5. Slow Like Honey;
6. First Taste, The;
7. Never Is A Promise;
8. Child Is Gone, The;
9. Pale September;
10. Carrion;

When the Pawn (1999);
1. On The Bound ;
2. To Your Love;
3. Limp;
4. Love Riden;
5. Paper Bag;
6. A Mistake;
7. Fast As You Can ;
8. The Way Things Are ;
9. Get Gone;
10. I Know;

Extraordinary Machine (2005);
1. Extraordinary Machine;
2. Get Him Back;
3. O' Sailor;
4. Better Version of Me;
5. Tymps (The Sick in the Head Song);
6. Parting Gift;
7. Window;
8. Oh Well;
9. Please Please Please;
10. Red Red Red;
11. Not About Love;
12. Waltz (Better Than Fine);

Enllaos externs.

 Web oficial de Fiona Apple ;
 Le site de FreeFiona ;
 myspace Fiona Apple ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146782" title="The Dandy Warhols" nonfiltered="3729" processed="3704" dbindex="59682">
The Dandy Warhols sn un grup de pop rock alternatiu, procedents d'Oregon, Estats Units. 

El seu primer disc Dandys rules, ok? va ser publicat el 1995, per van arribar al seu major xit amb el single "bohemian like you", conegut popularment grcies un anunci de telefonia mbil. 

Han telonejat a The Rolling Stones i a David Bowie. 

Membres. 
Courtney Taylor (veu, guitarra) ;
Zia McCabe (teclats, sota) ;
Brent DeBoer (bateria) ;
Peter Holmstrm (guitarra) ;
Eric Hedford (primer bateria, va abandonar el grup el 1997) ;

Discografia. 
"Dandy's Rule OK?" (1995) ;
"...The Dandy Warhols Come Down" (1997) ;
"Thirteen Tals From Urban Bohmia" (2000) ;
"Welcome To The Monkey House" (2003) ;
"Come On Feel The Dandy Warhols" (2004) ;
"Odditorium Or Warlords Of Mars" (2005);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146784" title="Primus (banda)" nonfiltered="3730" processed="3705" dbindex="59683">
Primus s una banda nord-americana de rock. 

La banda es va crear a fins dels anys vuitanta en un naixent corrent alternatiu orientat al indie i experimental, amb grans influncies de Rush, Frank Zappa, King Crimson, entre d'altres. 

Inicialment un  Power Trio , la msica de Primus est dirigida notriament pel potent baix de Les Claypool, a ms de la gran gamma d'instruments que aquest executa en cadascun dels seus LP. 

Integrants. 

Les Claypool: veu, baix elctric, baix fretless (sense trasts), contrabaix, fiddle (viol rstic), fuzz, clarinet i mandolina. ;
Larry Lalonde: guitarres (acstica i elctrica) i banjo. ;
Tim Alexander: bateria i efectes de so. ;
Brian Mantia: bateria. ;

Discografia. 
Sausage (demo, 1988) ;
Suck On This (enregistrament en viu, nov. 1989) ;
Frizzle Fry (febr. 1990) ;
Sailing The Seas Of Cheese (maig 1991) ;
Miscellaneous Debris (mar 1992) ;
Pork Soda (abr. 1993) ;
Tales From The Punchbowl (maig 1995) ;
 (jul. 1997) ;
Rhinoplasty (ag. 1998) ;
Antipop (oct. 1999) ;
Animals Should Not Try To Act Like People (oct. 2003) ;
They Ca't All Be Zingers: The best of Primus (2006);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146790" title="Medi interestellar" nonfiltered="3731" processed="3706" dbindex="59685">
El medi interestellar (MIE) s el nom que reben els gasos i la pols csmica que omplen l'espai interestellar. Quan el MIE es refereix a la matria que existeix entre els estels d'una galxia, l'energia, en forma de radiaci electromagntica, que ocupa el mateix volum rep el nom de camp de radiaci interestellar.

El MIE est compost d'una mescla extremament diluda (per estndards terrestres) d'ions, toms, molcules, pols csmica, rajos csmics i camps magntics. La massa de la matria s 99% gas i 1% pols. Omple l'espai interestellar i s'enquadra dins el medi intergalctic. El MIE sol ser extremament tnue, amb densitats d'entre uns quants milers i uns quans centenars de milions de partcules per metre cbic, amb una mitjana a la Via Lctia d'un milli de partcules per metre cbic. Com a resultat de la nucleosntesi primordial, el gas s aproximadament 90% hidrogen i 10% heli per nombre de nuclis, amb quantitats testimonials d'elements ms pesants.

El MIE juga un paper crucial en l'astrofsica, precisament a causa del seu paper intermig entre les escales estellar i galctica. Els estels es formen a les regions ms denses del MIE, els nvols moleculars, i proporcionen matria al MIE amb les nebuloses planetries, el vent estellar i les supernoves. Aquesta interacci entre els estels i el MIE determina el ritme al qual una galaxia exhaureix el seu contingut gass, i per tant la longevitat del seu perode de formaci estellar.

La histria del coneixement sobre l'espai interestellar.
La naturalesa del medi interestellar ha atret l'atenci d'astrnoms i cientfics al llarg dels segles. Tanmateix, primer havien de definir el concepte bsic d'espai "interestellar". Sembla que Francis Bacon va ser el primer en usar aquest terme a l'escrit, el 1626: "El cel interestellar... t... tanta afinitat amb les estrelles, i hi ha una rotaci d'aix, aix com de les estrelles". Ms endavant, el filsof naturalista Robert Boyle digu: "La part interestellar del cel, que alguns dels epicurians moderns voldrien que fos buit.

Abans de la formulaci de la teoria electromagntica moderna, els primers fsics postullaren que un ter luminfer invisible era el mitj de propagaci de les ones luminoses. S'assumia que aquest ter arribava a l'espai interestellar, com R. H. Patterson escrigu el 1862: "Aquest flux causa una pertorbaci, o moci vibratria, en l'ter que omple els espais interestellars".

L'aparici de noves tcniques fotogrfiques permet a Edward Barnard produir les primeres imatges de nebuloses fosques, perfilades contra el camp estellar, mentre que la primera detecci de matria freda difusa a l'espai interestellar fou feta per Johannes Hartmann el 1904 per mitj de l'espectroscpia de la lnia d'absorci. En aquest estudi histrica de l'espectre i l'rbita de Delta Orionis, Hartmann observ la llum provinent d'aquest estel i s'adon que una part d'aquesta llum era absorbida abans d'arribar a la Terra. Hartmann inform que l'absorci de la lnia "K" del calci apareixia "extraordinriament feble, per quasi perfectament abrupta", aix com el "resultat bastant sorprenent que la lnia de calci a 3.934 ngstroms no sofreix els mateixos desplaaments peridics de les lnies causats per la moci orbital de l'estel espectroscpic binari". La naturalesa esttica d'aquesta lnia men Hartmann a concloure que el gas que absorbia la llum no es trobava a l'atmosfera de Delta Orionis, sin en un nvol allat de matria que es trobava en algun indret de la lnia de mira vers aquest estel. Aquest descobriment llana l'estudi del MIE.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146798" title="Ecoaldea" nonfiltered="3732" processed="3707" dbindex="59686">
Les ecoaldees estan formades per grups de persones que opten per viure en comunitat d'una forma diferent; sn models (alguns patrocinats per organismes com la UNESCO) que estan demostrant que s possible una altra manera de viure fora de les xarxes del gran consum i el malbaratament, amb uns principis d ecologia  i respecte pel  medi ambient. 

Com exemple, el Govern de Senegal ha adoptat aquest model de desenvolupament rural i ha rebut un fons especial de les Nacions Unides. Es tracta de projectes viables repartits per  Europa, frica, Oceania  i Amrica.

Les bases de les ecoaldees sn la sostenibilitat i el  desenvolupament hum, encara que existeixen multitud de matisos que les diferencien: algunes plantegen la propietat privada i unes altres l ocupaci de pobles abandonats; en alguns casos sn confessionals, adscrites a alguna religi, i en uns altres deixen lliure elecci als seus habitants; solen ser d mbit rural per tamb existeixen exemples de d ecoaldees urbanes.

Aspectes ecolgics.
 Els aliments consumits sn produts ecologicament, preferentment en la prpia comunitat, o en la zona o regi en on es troba l ecoaldea.
 La construcci es fa utilitzant tcniques i materials de construcci locals, naturals i no txics.
 Totes les activitats productives (artesanals, industrials) tenen en compte els cicles vitals dels productes utilitzats, per a que en cap moment d'aquest cicle puguin resultar nocius per a l'entorn o per a la salut.
 Els objectes produts han de ser de llarga duraci, fcils de reparar i aptes per a ser reciclats.
 L'aigua i la energia es consumeixen amb moderaci, depurant amb mitjans naturals les aiges residuals i utilitzant fonts de energia renovables.
 El transport motoritzat es tracta de reduir al mnim.

Aspectes socioeconmics.
 Les diverses activitats econmiques que es porten a terme a l ecoaldea han d'assegurar l'estabilitat econmica de tots els seus membres.
 El treball s'ha d'organitzar horitzontalment, afavorint la participaci de totes les persones involucrades en la presa de decisions.
 El consum ha de ser preferentment local, invertint en productes de la prpia comunitat o del seu entorn immediat.
 La salut i l educaci han de ser assumides, en la mesura del possible, per la comunitat.
 Tothom ha de tenir accs a una informaci vera sobre assumptes de la seva incumbncia. ;
 Tothom ha d'estar en igualtat de condicions per a participar en la presa de decisions sobre assumptes de la comunitat.
 Totes les decisions s'han de prendre democrticament, a poder ser amb la participaci de tots, evitant en la mesura del possible la delegaci de poder.

Aspectes culturals.
 L ecoaldea ha de ser un lloc en el qual s'afavoreixi la creativitat i l expressi de la singularitat de tot ser hum.
 Un lloc en el qual es portin a terme tot tipus de trobades, ritus o celebracions que contribueixin a mantenir la cohesi del grup.
 Un lloc en el qual es desenvolupen i apliquen tcniques per a la resoluci de conflictes.
 Les ecoaldees acostumen a realitzar activitats cap a l'exterior, amb la finalitat d'anar promovent a poc a poc la nova forma de vida que representa.

Enllaos externs.
Article sobre les ecoaldees a www.rebelion.org (2003) ;
Informaci i investigaci sobre Ecoaldees ;
Global Ecovillage Network ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146808" title="Odontopediatria" nonfiltered="3733" processed="3708" dbindex="59687">
L'odontopediatria s la branca de l'odontologia encarregada de tractar els nens. L'odontopediatre ser, per tant, l'encarregat d'explorar i tractar el pacient. Tamb s'encarrega de detectar possibles anomalies en la posici dels maxillars o de les dents per a remetre a l'ortodontista, especialista en ortodncia, i de fer un tractament restaurador quan sigui el cas. El tractament restaurador principalment es compon de tractar els traumatismes, fer servir segelladores, que consisteix a obturar lleument els solcs i les fissures de les peces dentries sense aixecar material dental per a evitar possibles cries, i a tractar les cries produdes i les seves conseqncies.

La principal diferncia entre l'odontologia habitual i l'odontopediatria en el tractament de les cries s la presncia de les dents temporals o de llet en els nens, la qual cosa fa que el tractament canvi, de manera que les lesions ocorregudes en la dentici temporal es tractaran d'una manera menys conservadora i ms agressiva que les ocorregudes en les dents permanents, per a evitar que, en el pitjor dels casos, es pogus donar un tractament insuficient a una dent temporal que desprs repercutiria en la seva successora, la dent permanent.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146809" title="Francesc d'Asss Vidal i Barraquer" nonfiltered="3734" processed="3709" dbindex="59688">
Francesc d'Asss Vidal i Barraquer, bisbe i cardenal catal, nasqu a Cambrils, el Baix Camp, el 3 d'octubre de 1868 i mor a Friburg, Sussa, el 13 de setembre de 1943.

Als dotze anys l'enviaren a estudiar al Collegi de Sant Ignasi de Manresa, Bages, i aviat manifest la seva intenci d'ingressar a la Companyia de Jess, per el seu pare li ho prohib tot instant-lo a primer acabar els estudis. El seu mentor, el bisbe de Vic  Josep Torras i Bages, el dissuad  de fer-se jesuta per a consagrar-se al servei de l'Esglsia del pas. El 1885 obtingu el batxillerat i ingress simultniament al seminari conciliar de Barcelona, que abandon aviat, i a la Universitat de Barcelona, per la qual es llicenci en dret el 1890. A aquesta ciutat exerc d'advocat poc ms d'un any, perqu el 1895 es trasllad a Tarragona, en el seminari de la qual reprengu els estudis eclesistics. All fou ordenat sacerdot el 17 de setembre de 1899 . L'any segent es doctor en dret per la Universidad Complutense de Madrid. 

A l'arxidicesi de Tarragona fou successivament substitut de la fiscalia del tribunal eclesistic (1900), fiscal titular (1905), vicari general adjunt (1905-1909), canonge de la catedral metropolitana (1907-1913), vicari general (1909-1913) i vicari capitular (1911-1913).

El 26 d'abril de 1914, a la catedral de Tarragona, fou consagrat bisbe titular de Pentacomia i nomenat administrador apostlic del bisbat de Solsona (1913-1919). Aquell mateix 1914 i fins al 1916, per elecci dels bisbes catalans i nomenament d'Alfons XIII, rei d'Espanya, fou nomenat senador. El 1917 renunci al bisbat de Cadis perqu volia restar a Catalunya en uns moments socialment convulsos. 

El 7 de maig de 1919 el papa Benet XV el promogu a la seu arquebisbal, metropolitana i primada de Tarragona, i el 7 de mar de 1921 el nomen cardenal del ttol de Santa Sabina. En aquesta condici assist al conclave de l'any segent que eleg Pius XI. El 1923 rebutj la seu metropolitana de Toledo i tamb el trasllat a Roma com a cardenal de la cria vaticana. Durant aquesta poca, la de la dictadura de Primo de Rivera, defens la separaci de l'Esglsia de l'estat i aconsegu mantenir la llengua catalana com a vehicle d'expressi, de predicaci i de catequesi.

A l'adveniment de la II Repblica manifest la seva adhesi al nou rgim. Conre una gran amistat personal amb el president Niceto Alcal-Zamora. Salud abrandadament l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1934. Quan esclat la guerra civil, fou perseguit per escamots anarquistes incontrolats (uns membres de la FAI vinguts de l'Hospitalet de Llobregat a Vimbod on van saber que estava refugiat al monestir de Poblet, aleshores desafectat, van anar a buscar-lo amb intenci d'eliminar-lo), fou dut a la pres de Montblanc d'on, grcies a la intervenci personal del conseller Ventura Gassol, pogu ser rescatat i el van fer partir cap a l'estranger. No es va poder evitar l'assassinat del seu bisbe auxiliar, Manuel Borrs, detingut tamb a Montblanc.  

Mentrestant s'havia oposat fermament als revoltats a Espanya i no accept la belligerncia de la jerarquia de l'Esglsia a favor del bndol faccis. Es neg a signar la carta collectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 de suport al general Franco. Aix li comport la prohibici de retornar a la seva seu tarragonina, a la qual tanmateix no renunci mai malgrat les pressions governamentals. Particip en el conclave de 1939 que eleg el papa Pius XII, curiosament al costat del seu antagonista en les relacions amb el franquisme, el cardenal Isidre Gom, arquebisbe de Toledo.

Durant l'exili s'estava a la cartoixa de La Farnetta, prop de Lucca, Toscana, fins que l'ocupaci nazi d'Itlia fu que es refugis a Sussa, on mor. Fou sebollit a la cartoixa de Valsainte, per l'any 1978, d'acord amb la seva voluntat testamentria, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146811" title="Inno e Marcia Pontificale" nonfiltered="3735" processed="3710" dbindex="59689">
L'Himne i la Marxa Pontifcia (Inno e Marcia Pontificale) s l'himne nacional de la Ciutat del Vatic.

Les lletres van ser escrites per Antonio Allegra (1905-1969) i la msica la va compondre Charles Gounod (1818-1893).

L'any 1950 va ser declarada himne oficial.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146812" title="Chevrolet Impala" nonfiltered="3736" processed="3711" dbindex="59690">

El Chevrolet Impala es un cotxe fabricat per Chevrolet, una divisi de General Motors durant els anys 1958-1985, els anys 1994-1996 a la planta de Arlington, Texas i des del 2000 a Oshawa, Ontario, Canad. Durant molts anys l'Impala va ser el cotxe ms venut als Estats Units, i les vendes de quasi 1.000.000 d'unitats en un any, al 1965, segueix sent avui dia un record de vendes  .

Fins al 2000, els Impales han estat classificats com a full size. En l'actualitat esta classificat com a mid size.

 Primera generaci (1958-1970) .



El nom d'Impala va aparixer a l'exposici del General Motors Motorama del 1956. Al 1958 es presenta el Chevrolet Impala, dissenyat per Ed Cole, cap de disseny de finals dels 1950, el qual va definir l'Impala com a "un cotxe de prestigi per a l'abast del ciutad americ mig" (prestige car within the reach of the average American citizen). El nom d'Impala prov de l'antlop que viu al sud d'frica.

Disponible en un ampli ventall de carrosseries, coupe, sostre dur (hardtop) i descapotable (convertible) per al 2 portes i sostre dur (hardtop), sedan i familiar (station wagon) per al 4 portes. Un paquet esportiu, anomenat Bel Air, estava disponible per als paquets descapotable i coupe. Al 1959 l'Impala esdev un model separat, en ambds versions de dos portes i de quatre portes, convertint-lo en el cotxe ms venut de la gamma Chevrolet.

Al 1960 esdev el cotxe ms venut dels Estats Units: del 1958 al 1966 ms de 13.000.000 d'Impales es van vendre (cap full size ha venut tantes unitats en la histria) i al 1965, l'Impala estableix el record de vendes anuals: ms d'1.000.000 d'Impales venuts; cap altre vehicle ha pogut superar aquest record.

Al 1965 es presenta l'Impala Caprice, disponible amb carrosseria de 4 portes de sostre dur, amb un paquet especfic d'equipaments. Al 1966 el Caprice esdev un producte independent i supera en dimensions a l'Impala. Tot i aix, aquest ltim segueix sent el cotxe ms venut fins a finals dels anys 1970. Al 1967 el model rep un restyling inspirat amb les lnies del Buick Riviera del 1967. Al 1969, la producci de l'Impala superava a la del Caprice per 611.000 unitats.

Mecnicament l'Impala ha ofert un ampli assortiment mecnic:

Sis cilindres:

 3.9L (235cid) 6 en lnia (1961-1962);
 3.8L (230cid) 6 en lnia (1963-1965) de 140cv;
 4.1L (250cid) 6 en lnia (1966-1969) de 155cv;

Motor Small block de Chevrolet de 8 cilindres en V:

 4.6 L (283cid) smallblock de 195cv-220cv (1957-1967).
 5.0L (307cid) smallblock de 115cv-200cv  (1968-1973).
 5.4L (327cid) smallblock de 250-300cv  (1961-1967, 1968-1970).
 5.7L (350cid) smallblock de 250-350cv  (1968-1990).
 6.6L (400cid) smallblock (1970-1976).

Motor Big block de Chevrolet de 8 cilindres en V:

 5.7L (348cid) W-series big block de 250cv-350cv (1958-1961 tots els vehicles, 1958-1964 cars).
 6.7L (409cid) W-series big block de 340cv-425cv (1961-1965).
 7.0L (427cid) W-series big block, (noms al 1963).
 6.5L (396cid) big block de 360cv-385cv (1965-1970).
 7.0L (427cid) big block de 385cv-425cv (1966-1970).
 7.4L (454cid) big block (1971-1976) de 450cv, 235cv al 1976.

Impala SS

Al 1961 apareix l'Impala SS (Super Sport), convertint-se la "SS" com la signatura de Chevrolet per designar cotxes d'altes prestacions. El model d'aquest any equipava, a part d'unes suspensions de millors prestacions, un 5.7L (348cid) W-series big block de 305 a 350 cv o el 6.7L (409cid) W-series big block de 425 cv. Una manera de distingir un Impala normal amb un Impala SS sn els emblemes SS als laterals i al cap.

El Z24 va ser un paquet especial, que es combinava amb el Z03 Super Sport. A partir del 1967 i fins al 1969 els compradors del Z24 tenien els cotxes sota el paquet "SS427", que equipaven unes suspensions ms dures i altres, com un motor 7.0L (427cid) big block anomenat "Turbo-Jet". Al 1969, el SS equipa els discs davanters se srie, llantes de 15" van convertir-lo en el SS ms equipat. Al 1970, el 7.0L se substitut pel 7.4L big block "Turbo-Jet" i la opci SS va desaparixer.

 Segona generaci (1971-1985) .

Al 1971 GM introdueix el xasss B, el xasss ms gran que GM ha dissenyat per als seus cotxes de tipus full size. Per, la crisi del petroli del 1973 va ser letal i les vendes de vehicles van baixar.  Mecnicament, s'oferien motors V8 5.7L (350cid) smallblock, 6.6L (400cid) smallblock i 7.4L (454cid) big block. Al 1972 els motors van estar dissenyats per usar gasolina regular sense plom (unleaded regular). Al 1975, van introduir-se catalitzadors i el model descapotable desapareix; l'Impala va vendre noms 176.376 cotxes, la ms baixa des del 1958.

1977-1985

Es presenten canvis notables, reduint-se la seva mida, i aquestes mides seran les emprades per l'Impala fins al 1996, quan el xasss B deixar de produir-se. L'Impala era molt lleuger, ms incls que el Chevrolet Chevelle de tipus mid size. Tot i reduir-se les seves mides, l'espai interior va veure's augmentat; la producci augmenta i novament l'Impala torna ser el n 1 de vendes; algunes versions coupes van vendre's durant els anys 1977-1979. Al 1977, mecnicament retornen els motors de 6 cilindres.

Llista de mecniques disponibles:

 3.8L (229cid) V6;
 3.8L (231cid) V6;
 4.1L (250cid) Straight-6 (1977-1979);

De 8 cilindres:

 4.4L (267cid) smallblock (1980-1982);
 5.0L (305cid) smallblock de 250-350cv  (1977-1985);
 5.7L (350cid) smallblock de 250-350cv  (1968-1990);
 5.7 (350cid) Rocket 350 diesel (1980-1985);

Les transmissions sn totes automtiques de 3 velocitats (de 1971-1985) i una opcional de 4 velocitats els anys 1981-1985.

Del 1980 al 1990 tots els xasss B van vendre's raonablement b. Al 1985, l'Impala es deixa de produir i el Caprice continua sense canvis fins al 1990; el Caprice va rebre uns canvis esttics al 1991 i continua fins al 1996.

 Tercera generaci (1994-1996) .

L'Impala SS va sortir al 1992 al Detroit Auto Show, i al cap de 14 mesos a Arlington, Texas. Construt sota el mateix xasss B, es tracta d'un Chevrolet Caprice de majors prestacions, amb el motor 5.7L (350cid) LT1 V8 acompanyat d'un canvi automtic de 4 velocitats.

Mides de lImpala:

Batalla (Wheelbase): 2,943 m (115.9 in)

Llargada (Length): 5,438 m (214.1 in)

Amplada (Width): 1,955 m (77 in)

Alada (Height): 1,389 m (54.7 in)

 Quarta generaci (2000-2005) .


A partir de l'any 2000, es presenta el Impala com a substitut del Lumina. Aquesta vegada, classificat com a mid size, el nou Impala es fabrica a Oshawa, Ontario, Canad i esta basat amb la plataforma W que comparteix amb el Buick Century i Regal, Oldsmobile Intrigue i Chevrolet Monte Carlo.

Mides de lImpala:

Batalla (Wheelbase): 2,807 m (110.5 in)

Llargada (Length): 5,080 m (200.0 in)

Amplada (Width): 1,854 m (73 in)

Alada (Height): 1,455 m (57.3 in)

Des del 2000 al 2002 va estar disponible amb 2 paquets d'equipament: Base, que equipa un motor 3.4L V6 i el LS amb ABS, control de tracci TCS, entrada sense clau, fars antiboira i un motor 3.8L V6 de 200cv. En opcions havia sostre solar, OnStar i llantes de 16" inspirades amb els SS dels anys 1990.

Al 2003, s'introdueix el paquet LS Sport, un LS amb modificacions esttiques per donar-li un toc esportiu.

Al 2004 apareix l'Impala SS, que equipa el 3.8L amb compressor. Amb aquest motor, l'Impala SS cobria el 0-60 mph en 6,5 segons.

Llista de motors:

 3.4L Motor 60-Degree V6 de 175 cv.
 3.8L 3800 V6 Srie II de 200 cv.
 3.8L 3800 V6 Super-carregat de 240 cv.

En transmissions, totes automtiques de 4 velocitats 4T65E i 4T65E-HD.

Aquesta generaci de l'Impala tindr una bona acollida, amb 290.259 unitats venudes al 2004.

Vehicles rivals de l'Impala sn el Dodge Intrepid, Ford Taurus i Toyota Camry.

 Cinquena generaci (2006-2009) .


Presentat al Los Angeles Auto Show del 2005. Com el Buick LaCrosse, aquest model usa el xasss W. Al igual que l'anterior generaci, nomes es ven en carrosseria sedan de 4 portes.

Mides de lImpala:

Batalla (Wheelbase): 2,807 m (110.5 in)

Llargada (Length): 5,090 m (200.4 in)

Amplada (Width): 1,852 m (72.9 in)

Alada (Height): 1,491 m (58.7 in)

Els paquets d'equipament sn els LS, LT, LTZ i SS. El motor base es el 3.5L V6.

Si en transmissions, segueix oferint-se una nica opci de 4 velocitats, mecnicament, estrena nous motors, i com a novetat es la re-introducci d'un V8 a la gamma des de l'Impala del 1996:

 3.5L High Value V6 de 211 cv.
 3.9L High Value V6 de 233 cv.
 5.3L LS V8 de 303 cv amb Active Fuel Management.

Acollida de l'Impala i futur

L'Impala es actualment el "Detroit's Best-selling car", el cotxe ms venut de Detroit. Al 2006, es van vendre 448.445 Toyota Camry, 354.441 Honda Accord i 289.868 Impales (sent el 7 cotxe ms venut dels Estats Units del 2006 ), per si sumem les vendes del Chevrolet Monte Carlo, donen 323.981 cotxes (cal tenir clar que Honda ven el Accord i Accord Coupe junts). Al gener de 2007, Toyota colloca 31.461 (27.440) Camry, l'Accord 25.714 (27.440 al 2006) i l'Impala 25.275 (21.648 al 2006), que sumades les del Monte Carlo donen 26.814 .

Al 2009 o 2010 s'espera que entri la nova generaci de l'Impala, que estar basat amb la plataforma Zeta, que compartir amb el Chevrolet Camaro. Visualment, s'espera que l'Impala sigui un Holden Commodore que tamb usa aquesta plataforma.

 Impala policac .


Des de la quarta generaci, s'ha ofert una versi d'un paquet especfic per als cossos de seguretat. Va tenir ms xit que l'anterior Lumina. Mecnicament, usa un motor 3.8L V6.

En la cinquena generaci s'ofereix una versi actualitzada d'aquest paquet. Mecnicament usa el motor 3.9L V6 de 240 cv i una transmissi automtica de 4 velocitats 4T65E-HD . Com l'anterior model, pot optar-se amb 2 versions: camuflada (passa com si fos un vehicle normal), la 9C3 i normal (la que porten les sirenes al sostre), la 9C1.

 Seguretat .

El Chevrolet Impala ha estat sotms a proves de seguretat, on es destaquen els segents resultats.

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS

 El Chevrolet Impala sedan del 2006-2007 va obtenir la qualificaci de "average" en els tests de xoc frontal  i de "good" en el lateral .
 El Chevrolet Impala sedan del 2000-2005 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal .

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA

 Atorga 5 estrelles al Chevrolet Impala sedan del 2006 en xoc frontal i 4 estrelles en el lateral passatger i 5 estrelles lateral al conductor .
 Atorga 5 estrelles al Chevrolet Impala sedan del 2004 en xoc frontal i 4 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor .

 Premis i reconeixements .

 Consumer Guide atorga al Impala del 2000-2005 la qualificaci de Best Buy ;
 Els Editor's Choice Awards de Autobytel.com atorga al Impala del 2006 com al millor Large Car .

 Informaci mediambiental .

El Chevrolet Impala del 2007 amb motor 3.5L High Value i caixa automtica de 4 velocitats pot funcionar amb gasolina regular sense plom o amb E85: 

Amb gasolina regular sense plom, t uns consums de 21 mpg ciutat/31 mpg autopista, l'equivalent a 7,6 l/100 per autopista i 11,2 l/100 per ciutat. Sobre emissions, l'Impala emet 7,5 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

Amb E85 t uns consums de 16 mpg ciutat/23 mpg autopista, l'equivalent a 10,2 l/100 per autopista i 14,7 l/100 per ciutat. Sobre emissions, l'Impala emet 6,0 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Histria del Chevrolet Impala ;
 Frum relacionat amb els Impala venuts a partir del 2000 ;
 Pgina web de l'ISSCA ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146825" title="Phnom Penh" nonfiltered="3737" processed="3712" dbindex="59691">
Phnom Penh s la capital del Regne de Cambodja i el primer centre urb del pas. s seu del govern i un centre comercial important al Sud-Est Asitic per la seva situaci geogrfica estratgica al delta i la confluncia dels rius Mekong i Tonl Sap, que en fan un port fluvial amb sortida al mar de la Xina Meridional. Com a centre turstic, la ciutat conserva l'ambient cultural asitic i la seva controvertida histria.

 Origen etimolgic .

La ciutat s anomena aix en honor al Wat Phnom Daun Penh (conegut actualment com Wat Phnom o "temple del tur"), construt el 1373 per a allotjar cinc esttues de Buda en un tur artificial de 27 metres d alada.

 Histria .

Phnom Penh va ser constituda capital el 1431 pel rei Phnea Yat, desprs que aquest deixs Angkor segurament per la forta pressi de les invasions tailandesos. Tanmateix, hi ha estudiosos que plantegen altres hiptesis com epidmies, manca d'aliments i la possibilitat de noves rutes comercials amb la Xina, per a les quals la situaci geogrfica de Phnom Penh devia ser millor beneficis.

 Govern de la ciutat .

La ciutat est regida per un alcalde o governador amb el seu gabinet, en el qual el primer diputat fa la funci de l'executor juntament amb el primer ministre del pas. Hi ha, a ms, cinc diputats ms del govern de la ciutat. La ciutat s la seu central del govern reial del Regne de Cambodja, regit pel primer ministre, i la seu del Palau Reial, la figura principal del qual s el rei de Cambodja. La ciutat tamb acull la Cort Reial de Justcia i les principals figures democrtiques del pas.

 Divisi politicoadministrativa .

La ciutat de Phnom Penh est dividida en set districtes que, al seu torn, se subdivideixen en comunes. Tot seguit hi ha el nom dels districtes i el nombre de comunes de cadascun: Meanchey (8), Tuol Kork (10), Makara (7), Russey Keo (12), Dangkor (15), Chamcar Morn (12) i Daun Penh (11).

 Geografia, clima i recursos naturals .

 

Phnom Penh est situada en l'encontre fluvial dels rius Alt Mekong, Baix Mekong, Bassac i Tonl Sap. La regi s coneguda com Chatomuk, que significa "les quatre cares", i ocupa part de la gran plana central del pas cap al sud-est. La temperatura mitjana de la ciutat s de 26,7 C (44 F) i pertany al clima tropical montsnic, amb una precipitaci pluvial mitjana de 1.400 mm. 
Si b la ciutat s ha anat desenvolupant plenament com una urbs, els voltants de Phnom Penh encara hi ha zones amb profunda vocaci agrcola profunda i zones amb presncia de boscos tropicals. Hi abunden els arbres fruiters, que constitueixen una important reserva natural, aix com espcies animals domstics i salvatges. L'rea total de la ciutat s de 357 km.

 Demografia .

La poblaci total de la ciutat era 2006 d'1.441.618 habitants, i la densitat pujava fins a 3.320 h/km. Es tracta del percentatge de poblaci urbana ms alt de tot el pas (un 57% de la poblaci urbana cambodjana, que s un 32% de la poblaci del pas). La taxa d'alfabetitzaci s del 87% (88,1% els homes i 77,7% les dones). La taxa de desocupaci s del 12,6% (8,9% els homes i 17,0% les dones). La majoria dels pobladors actuals de la capital sn immigrants de les altres provncies del pas (un 79,2% del total). Tamb es compten les tnies minoritries, com vietnamites, xinesos i tailandeso, i amb l'afluncia d'organitzacions no governamentals i ajuts internacionals desprs del llarg perode de guerres, molts estrangers dels cinc continents resideixen i treballen a la capital de Cambodja.

 Turisme i oci .



Phnom Penh s una ciutat principal en turisme i oci. Tot i els excessos de dues dcades de guerra, la ciutat mant el seu encant de l era colonial i la tradici khmer. Les villes franceses que s estenen al llarg de bulevards amb arbres recorden al visitant que hi va haver un temps en qu la ciutat era considerada la "joia del Sud-Est d sia".

La ciutat conserva importants tresors arquitectnics, religiosos, histrics i espais per a l oci. Destaquen el Palau Reial, amb el seu ambient oriental, la Pagoda de Plata, el Palau Nacional, Wat Phnom Pen, Tuol Slang i el Museu de l'Autogenocidi dels Khmers Vermells. 

Phnom Penh s una ciutat que no dorm i que t una bona oferta en oci nocturn: casinos, discoteques, restaurants...

 Economia .

Phnom Penh s el principal centre econmic de Cambodja. La taxa de desocupaci a la ciutat va ser del 12,6% el 2001. Per sectors d ocupaci, el sector primari ocupava el 9,9% de la poblaci, el secundari el 22,2% i el terciari el 67,9%. Per a aquell mateix any el nombre de persones actives era de 423.747 persones, de les quals 45,3% era m d'obra femenina. Un problema greu de la ciutat s la m d'obra infantil i els nens del carrer. 

A Phnom Penh la moneda comuna s el riel cambodj (US $ 1 = R 4,005), per tamb es pot negociar en dlar americ, el dom vietnamita i el bath tailands, amb restriccions.

 Cultura .

Phnom Penh s l hereva legtima de la cultura khmer, que actualment s'expressa en molts elements de la ciutat: pagodes budistes de l'escola del Teravada, el respecte pel rei, l'idioma, les maneres de vestir-se i l'organitzaci de la famlia. Com a capital, la ciutat s tamb un lloc obligat d'encontre amb altres cultures estrangeres, tant antigues com contempornies: la cultura xinesa, la vietnamita, la tailandesa, la malaia i l occidental.

 Art .

A la ciutat l art t el seu espai. S'expressa especialment en les caracterstiques ancestrals de la cultura khmer com la msica i la dansa, que es conserven gelosament des del temps de la glria d Angkor Wat. D'altra banda, les nombroses pagodes de la ciutat conserven excellents treballs artstics en pintures que narren els relats sagrats del budisme o dels llibres sagrats hinduistes, els artistes de les quals romanen annims. L art ancestral d Angkor Wat t un pes significatiu sobre l escultura, la pintura i la decoraci.

 Esports .

En el seu procs de recuperaci, la ciutat tamb dedica espai a l'esport. Si b encara no hi ha una disciplina esportiva que arribi al terreny internacional, l'esport que identifica la ciutat s el prodal, que s l art marcial cambodjana ancestral. El principal centre esportiu de Phnom Penh s l'estadi olmpic.

 Transport pblic .

Phnom Penh compta amb l'aeroport internacional de Pochengton, que el comunica essencialment amb Bangkok, Ho Chi Minh, Manila, Singapur, Kuala Lumpur, Hong Kong i Vientiane. Tamb hi ha vols nacionals que porten principalment a Siem Riep i a altres provncies l'accs a les quals s difcil per carretera.

La ciutat no t un servei urb d'autobs, per s que hi ha un servei de taxi. La manera popular de desplaar-se dins de la ciutat s per mitj de les moto-taxis (moto-dop). Com que la ciutat no t una terminal de transport intermunicipal, les lnies d autobs que l uneixen amb a altres provncies s'ubiquen en alguns punts neurlgics de la ciutat, com ara el mercat central. 

Des del port fluvial es pot viatjar a diferents provncies del pas mitjannt vaixells que transporten mercaderies i passatgers.

 Educaci .

Phnom Penh s el primer centre educatiu del pas, especialment pel que fa a l educaci superior. L any 2001, el 82,7% de la poblaci de la ciutat estava alfabetitzada: el 88,1% per als homes i el 77,7% per a les dones. Aquest fet afecta, sens dubte, l'ocupaci femenina. L'educaci superior ha rebut ajuda internacional, per costa que adquireixi un rang preponderant perqu al pas preval un ambient de supervivncia econmica, per la qual cosa estudiar s encara vist com un privilegi de pocs. En canvi, hi ha una proliferaci de centres d'estudi tcnics que preparen les noves generacions per a una inserci laboral rpida.

 Bibliografies i centres de documentaci .
 Cambodia in the Early 21st Century. Media Business Network International and Promo-Khmer, under the auspices of the Royal Government of Cambodia. Discovering Phnom Penh City and Around, pp. 573   601. Phnom Penh, Kingdom of Cambodia, 2000. ;
 Voices from S-21, Terror and History in Pol Pot's Secret Prison. David Chandler. Silkworm Books, Chian Mai, Thailand, 2000.
 Angkor. Dawn Rooney. Odyssey Guides, Hong Kong, 2003. ;
 Cambodia Year Zero. Franois Ponchaud, New York, 1977.
 Museu Nacional de Cambodja.

 Enllaos externs .

 Municipi de Phnom Penh, pgina oficial de la Gobernaci de Phnom Penh (en angls, francs i khmer);











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146826" title="Bizarre" nonfiltered="3738" processed="3713" dbindex="59692">



Bizarre s un grup catal de Pop-Rock originari de Blanes (La Selva).

Tot i que el seu primer, i per ara nic, disc publicat est cantat ntegrament en castell, existeixen dues versions en catal dels temes S, Difcil de entender i Escchate amb els ttols S, Difcil d'oblidar i No escoltes mai, respectivament. Aquestes versions no estan incloses en la primera edici del CD ja que van ser enregistrades posteriorment.

 Histria .

 Orgens .

Es podria dir que Bizarre, tal i com el coneixem a l'actualitat, es crea a 2003, quan la banda formada per Javier Garca, Alfonso Montao, Jordi Bonastre, lex de la Fuente i Meritxell Marn decideix enregistrar una srie de maquetes dels temes creats i evolucionats els ltims mesos (en aquells moments els temes estaven cantats en angls) i els envia a diversos concursos i editorials, amb una resposta que superaria les expectatives ms optimistes. Al poc temps, Bizarre apareix a la pgina principal de la secci Nuevo talento del portal d'Internet terra.es com a grup destacat de la setmana i s incls dins la gira Nuevo Talento. La banda actua el 22 de maig a la sala Razzmatazz de Barcelona, acompanyats pel bateria Billy Purdie (antic membre de la banda Excess). Com a complement a la gira s'edita tamb un recopilatori amb els grups seleccionats i sn precisament els Bizarre els que obren el CD. Parallelament, el grup resulta finalista del concurs de maquetes organitzat pel canal de TV Sol Musica, l'editorial Tenderfoots i la discogrfica Subterfuge, i semifinalista del concurs Proyecto Demo 2003, organitzat per MTV i el FIB 2003 (Festival Internacional de Benicssim).

A causa de l'aparent bona acollida de la maqueta, s'enregistren de nou les canons, aix com algun material nou, als estudis Odds Sur de Cadis, propietat de Paco Loco, productor i collaborador de grups de prestigi dins l'escena independent del moment (Australian Blonde, Nacho Vegas, Manta Ray, Sexy Sadie...).

Ja el 2004, es produiran tres esdeveniments molt rellevants. A principis d'any, aconsegueixen el premi a la millor banda a la sisena edici del Concurs de Msica de Badalona. Ms tard, grcies a un contacte amb un promotor angls, viatgen a Londres per realitzar una srie de concerts en petits locals de la ciutat, entre els que destaquen un a The Roadhouse, a Covent Garden. Per ltim, aconsegueixen el primer premi en el concurs de maquetes de Els 40 Principals de Girona, i com a premi actuen en el concert de Sant Jordi que organitza la mateixa emissora a la sala La Mirona, a Salt, on comparteixen cartell amb Josep Thi i Els Pets. Tot plegat crida l'atenci de la discogrfica Msica Global, que es troba a la recerca d'artistes per al seu nou segell Mass Records, dirigit a artistes que canten en espanyol. Dna la casualitat que els Bizarre havien comenat a crear noves canons en aquest idioma, per la qual cosa els camins conflueixen rpidament.

 Actualitat .

A l'octubre de 2004, els Bizarre signen amb Mass Records. El contracte implicar l'enregistrament i edici del llargament esperat primer disc i la seva promoci a nivell estatal, i tamb comportar un canvi molt apreciable: les canons del disc estaran cantades nicament en castell, abandonant definitivament l'angls.

L'enregistrament del disc es realitza a mitjans de 2005 a Barcelona, a l'estudi Forte Music, propietat del productor Micky Forteza. Ell ser l'encarregat de la producci i mescla de les canons. La masteritzaci la far Roberto Macagno.

La sortida al mercat del disc finalment se retarda fins el juny de 2006 i va precedida de la sortida, un mes abans, del seu primer senzill, S, del qual s'enregistrar tamb un videoclip.

Poc desprs de la sortida del disc, s'enregistra una versi en catal d'aquest primer senzill. Aquesta versi no pot ser inclosa en el primer lbum oerqu aquest ja estava editat, per malgrat aix aconsegueix atreure l'atenci d'alguns mitjans catalans, i en poc temps comena a sonar a les principals emissores (Els 40 Principals, Cadena 100, Rdio Flaixbac, etc.).

Precisament Els 40 Principals decideix incloure els Bizarre en alguns dels seus Stage 40, destacant-ne els realitzats al Hard Rock Caf de Barcelona i a la sala ngel Blau d'Andorra.

El 2007 s'edita el segons senzill, Difcil de entender. Igual que amb el S, es decideix enregistrar una versi en catal: Difcil d'oblidar i tamb un nou videoclip.

A l'abril del mateix any se celebra el primer aniversari del Club TresC amb un concert a la sala Apolo de Barcelona i els Bizarre actuen junt amb d'altres artistes catalans com ara Gossos, Josep Thi, Jofre Bardag o Dept.

A mitjans de maig, Bizarre escriu i enregistra el nou himne del Blanes Hoquei Club, i l'1 de juny el presenta en directe durant el matx Viva Hbitat Blanes-Catalunya, corresponent a la quarta edici de la Tarradellas Cup.

A l'agost s'edita el tercer single, Escchate. Com en els dos anteriors s'edita tamb una versi en catal (No escoltes mai). Tamb s'edita el corresponent videoclip.

 Discografia .

 lbums .
2006 Bizarre (Mass Records, 2006);

 Singles .
De l'lbum Bizarre (Mass Records, 2006)
2006 S (versions en espanyol i en catal);
2007 Difcil de entender (versi en espanyol)  /  Difcil d'oblidar (versi en catal);
2007 Escchate (versi en espanyol)  /  No escoltes mai (versi en catal);

 Vdeos .
2006 S (direcci: Alam Raja) ;
2007 Difcil de entender / Difcil d'oblidar (direcci: Pere Caldern);
2007 Escchate (direcci: Valent Hinarejos);


 Enllaos externs .
 Web oficial de Bizarre;
 Web de la discogrfica Mass Records;
 Web de la discogrfica Msica Global;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146827" title="Isaac Bashevis Singer" nonfiltered="3739" processed="3714" dbindex="59693">

Isaac Bashevis Singer (en jiddisch:                     ) ( Leoncin, Imperi Rus, 14 de juliol de 1904 - Miami, EUA, 24 de juliol de 1991 ) fou un escriptor nord-americ, d'origen polons, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 14 de juliol de 1904 a la petita poblaci de Leoncin, poblaci situada prop de Varsvia i que en aquell moment formava part de l'Imperi Rus tot i que avui en dia forma part de Polnia. Segons el seu bigraf Paul Kresh, per, el propi Singer donava per correcta la data del 21 de novembre de 1902 a Radzymin. Amb tot l'any 2004 es va celebrar oficilment el centenari del seu naixement.

Singer era fill i nt de rabins jueus i germ del novellista Israel Joshua Singer. Va crixer en el "barri jueu" de Varsvia, on es parlava el jiddisch, i va estudiar al seminari d'aquesta ciutat. L'any 1935, davant l'auge del nazisme i la seva amenaa pels jueus polonesos, va emigrar als Estats Units d'Amrica, pas en el qual va comenar a escriure com a periodista i columnista al diari The Daily Forward, un diari escrit pels jueus de Nova York en llengua jiddisch, llengua amb la qual va escriure gaireb tota la seva obra. 

Mor el 24 de juliol de 1991 a la ciutat de Miami, poblaci situada a l'estat nord-americ de Florida.

Obra literria.
Allunyat d'estils i modes literries, Singer assol en els seus relats crear un clima de veracitat al que apunten els problemes de la vida quotidiana jueva en els suburbis de Polnia i Nova York, tot aix tractat amb una svia i indulgent ironia. 

L'any 1973 fou guardonat amb el National Book Award pel seu llibre A Crown of Feathers and Other Stories, i el 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu apassionat art narratiu amb el qual, amb unes arrels emmarcades en una tradici cultural juevo-polonesa, ha descrit unes condicions humanes universals de la vida.

Obra seleccionada.
ttols de la seva edici en angls;


1950: The Family Moskat;
1955: Satan in Goray;
1960: The Magician of Lublin;
1962: The Slave;
1966: Zlateh the Goat;
1967: The Fearsome Inn;
1967: Mazel and Shlimazel;
1967: The Manor;
1969: The Estate;
1969: The Golem;
1970: A Friend of Kafka, and Other Stories;
1970: Elijah The Slave;
1970: Joseph and Koza: or the Sacrifice to the Vistula;
1971: The Topsy-Turvy Emperor of China;
1972: Enemies, a Love Story, en la qual es bas la pellcula homnima dirigida per Paul Mazursky;
1972: The Wicked City;

1973: The Hasidim;
1974: A Crown of Feathers and Other Stories;
1975: Fools of Chelm;
1976: Naftali and the Storyteller and His Horse, Sus;
1976: A Little Boy in Search of God;
1978: Shosha;
1978: A Young Man in Search of Love;
1983: The Penitent;
1983: Yentl the Yeshiva Boy, en la qual es bas la pellcula homnima dirigida per Barbra Streisand;
1984: Why Noah Chose the Dove;
1988: The King of the Fields;
1991: Scum;
1992: The Certificate;
1994: Meshugah;
1997: Shadows on the Hudson;


Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1978;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146830" title="Sauber" nonfiltered="3740" processed="3715" dbindex="59694">


Sauber va ser un equip de Frmula 1 amb seu a Hinwil, Sussa. El nom Sauber ve del propietari i director de l'escuderia Peter Sauber. La primer temporada en qu l'equip va competir en la categoria va ser la de 1993.

L'equip mantenia estrets vincles amb Ferrari, al punt que molts ho consideren un "terreny de proves" de l'escuderia italiana. Sauber utilitzava motors dissenyats per Ferrari, i caixes de canvi construdes per Sauber PETRONAS Engineering que sn prcticament idntics als utilitzats per l'escuderia del cavallino rampante.

L'equip sus, anys endarrere, llicenciava prcticament tots els components que es poden llicenciar de les mquines de Ferrari, i fins i tot tenia a diversos enginyers d'aquesta escuderia en la seva plantilla. Molts han destacat les notries similituds entre els xasss de Sauber i Ferrari, encara que no existeixen acusacions oficials respecte a aquest tema. (la FIA estableix que cada equip ha de dissenyar el seu propi xasss).

En resposta a tot aix, a l'equip sus es ressaltava el fet que l'escuderia va invertir una important quantitat de diners en un tnel de vent a Hinwil, i en una superordinador d'alt rendiment destinada a millorar la aerodinmica de les seves actuacions.

En els ltims temps, els vincles de Sauber amb Ferrari s'han vist debilitats. L'equip de Peter Sauber es va alinear amb les altres escuderies pel que fa als canvis de reglament que es van plantejar al final de la temporada 2004. D'altra banda, es diu que l'equip s'unir al Grand Prix World Championship, la categoria "parallela" a la F1 planejada per als prxims anys.

Abans del seu ingrs a la Frmula 1, Sauber va participar en altres carreres, com per exemple en els campionats sus i internacional i en les 24 hores de Le Mans.

 Canvi de propietari .

En la temporada 2005 BMW va anunciar la compra de l'equip, encara que va decidir mantenir el nom per respecte als fans, treballadors i fins i tot el mateix Peter Sauber, que t un paper d'assessor en el nou equip dirigit per BMW. El nou nom de l'escuderia s BMW Sauber F1 Team.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de Sauber;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146831" title="Odysseus Elytis" nonfiltered="3741" processed="3716" dbindex="59695">

Odysseus Elytis (en grec:                ), pseudnim de Odysseus Alepoudhelis, ( Cndia, Grcia 1911 - Atenes 1996 ) fou un poeta grec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 2 de novembre de 1911 a la ciutat de Cndia, poblaci situada a l'illa de Creta, fill d'uns descendents de Lesbos. Va estudiar dret a la Universitat d'Atenes, per posteriorment es trasllad a Pars per finalitzar els estudis de filologia. 

Durant la Segona Guerra Mundial lluit al costat de les tropes italianes, cosa que l'influ molt en la seva poesia posterior. Mor el 18 de mar de 1996 a la ciutat d'Atenes.

Obra literria.
L'any 1935 inici la seva activitat potica publicant una srie de poemes a la revista              ("Nova Gramtica"), on escriu uns versos que trenquen amb el classicisme arcaic que representaven els seus coetanis Orfanidis Carasutsas i Dimitrios Paparrigpoulos. Elytis utilitz la seva poesia per buscar el seu temps i la seva prpia realitat mitjanant l's de la llengua demtica, l'"idioma popular" del poble, a l'igual que realitzaren Dionsios Soloms i Kosts Palams.

Obra seleccionada.
1940:                 ("Orientacions");
1943:               ,                                ("El primer sol");
1946:                                                                  ("Cant heroic i fnebre pel subtinent caigut a Albnia");
1959:              , tradut al catal per Rubn Montas (To xion Est, Edicions El Magnnim, Valncia, 1992);
1960:                                  ;
1972:                                           ;
1971:                     ("El sol sober");
1972:               ("Monograma");
1973:                ;
1974:             ;
1977:             ;
1978:              ("Maria Nefeli");
1982:                                   ("Tres poemes sota una bandera de convenincia");
1984:                                  ("Diari d'un abril invisible");
1987:            ("Krinagoras");
1988:                   ("El petit mariner");
1991:                          ("Elegies d'Oxopetres");
1995:                 ;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1979;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146841" title="Czes?aw Mi?osz" nonfiltered="3743" processed="3717" dbindex="59697">


Czes aw Mi osz (eteniai, Imperi Rus 1911 - Cracvia, Polnia 2004 ) fou un escriptor, poeta i professor universitari nord-americ, d'origen polons, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1980.

Biografia.
Va nixer el 30 de juny de 1911 a la ciutat de eteniai, poblaci situada molt a prop de Vlnius, que en aquells moments formava part de l'Imperi Rus i que avui dia forma part de Litunia. La seva famlia era originaria de Litunia, encara que de llengua, tradici i cultura polonesa. 

Fill d'un enginyer civil, va cursar els seus estudis superiors de dret en Vlnius. Membre del grup literari agary va debutar com escriptor el 1930, publicant en aquesta dcada dos volums de poesia: Trzy zimy ("Tres hiverns") i Poemat o czasie zastygtym ("Poema sobre el temps congelat", 1933) pel qual va aconseguir una beca per viajar a Pars on es va relacionar amb qui seria una de les seves majors influncies literries i filosfiques: el seu familiar i poeta francs d'origen litu Oscar Venceslas de Lubicz-Mi osz. Posteriorment va treballar a la Rdio polonesa i durant la Segona Guerra Mundial va residir a Varsvia, on va donar suport als perseguits pel rgim de l'Alemanya nazi. 

Treball en el servei diplomtic de la "Polnia Popular" des de 1945 fins el 1951, quan es va exiliar i fix la seva residncia a Frana. La seva evoluci ideolgica i posterior rebuig al rgim comunista polons la va plasmar en la collecci d'assajos Zniewolony umy ("El pensament captiu", 1953). El 1953 va rebre el Prix Lettraire Europen per la seva novella "El poder canvia de mans". 

El 1960 es va traslladar a Berkeley, Estats Units d'Amrica, convidat per la Universitat de Califrnia, i d'on fou posteriorment professor de Llenges i Literatura Eslaves. L'any 1970 aconsegu la ciutadania nord-americana

L'any 1980 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva veu inflexible en un mn de conflictes severs. Posteriorment amb la caiguda del Tel d'acer pogu retornar al seu pas, on s'hi establ definitivament els ltims anys de la seva vida. Mor el 14 d'agost de 2004 a la seva residncia de Cracvia.

Obra seleccionada.


1930: Kompozycja;
1930: Podr ;
1933: Poemat o czasie zastyg ym;
1936: Trzy zimy;
1940: Wiersze;
1942: Pie   niepodleg a;
1945: Ocalenie;
1947: Traktat moralny;
1953: Zniewolony umys ;
1953: Zdobycie w adzy;
1953:  wiat o dzienne;
1955: Dolina Issy;
1957: Traktat poetycki;
1958: Rodzinna Europa;
1958: Kontynenty;
1961: Cz owiek w rd skorpionw;
1961: Krl Popiel i inne wiersze;
1965: Gucio zaczarowany;
1969: Widzenia nad Zatok  San Francisco;
1969: Miasto bez imienia;
1969: The History of Polish Literature;
1972: Prywatne obowi zki;

1974: Gdzie s o ce wschodzi i kiedy zapada;
1977: Ziemia Ulro;
1979: Ogrd nauk;
1982: Hymn o perle;
1983: The Witness of Poetry;
1984: Nieobj ta ziemio;
1987: Kroniki;
1989: Metafizyczna pauza;
1991: Poszukiwanie ojczyzny;
1991: Rok my liwego;
1994: Na brzegu rzeki;
1996: Legendy nowoczesno ci;
1997:  ycie na wyspach;
1997: Piesek przydro ny;
1997: Abecadlo Mi osza;
1998: Inne Abecad o;
1999: Wyprawa w dwudziestolecie;
2000: To;
2003: Orfeusz i Eurydyka;
2004: O podr ach w czasie;
2006: Wiersze ostatnie, obra pstuma;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1980;
  Milosz.pl Pgina Web Oficial de Czes aw Mi osz;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146848" title="Elias Canetti" nonfiltered="3744" processed="3718" dbindex="59698">


Elias Canetti ( Rustschuk, Imperi Austrac-Hongars 1905 - Zuric, Sussa 1994 ) fou un escriptor i pensador austrac/jueu/britnic en llengua alemanya guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1981.

Biografia.
Va nixer el 25 de juliol de 1905 a la ciutat de Rustschuk, poblaci situada en aquells moments a l'Imperi Austrac i que avui en dia forma part de Bulgria amb el nom de Ruse, fill d'una famlia comerciant jueva d'origen sefardita amb orgens al poble espanyol de Caete (Provncia de Conca).

Va viure a l'actual Bulgria fins que el 1911 es va traslladar al Regne Unit, establint-se a la ciutat de Manchester, on va prendre contacte amb les millors obres de la literatura universal. Des de nen dominava el blgar, l'alemany i el ladino. Mort el seu pare, a l'any segent la famlia va emigrar a Viena on viu la Primera Guerra Mundial i s'enorgulleix amb els seus petits amics de ser "britnic abans que austrac". Una vegada installat a ustria, utilitzar l'alemany com a llengua vehicular. Desprs de passar per Zuric i Alemanya, va retornar a Viena l'any 1924 com a estudiant de Cincies Qumiques a la Universitat de Viena, on es llicenci el 1929. Tot i la seva llicenciatura en qumica mai exerc aquesta disciplina, interessant-se per la literatura durant la seva estada a Sussa.

El 1938 desprs de lAnschluss Canetti es trasllada a Londres, obtenint la nacionalitat britnica l'any 1952. Incmode amb la mentalitat i els costums anglesos es va mostrar molt crtic amb la intellectualitat del pas, fent-ho evident en algunes de les seves obres, i va ser amant de la novellista britnica Iris Murdoch.

A partir dels 1970 va viure a Zuric fins a la seva mort, esdevinguda el 14 d'agost de 1994. El 1972 reb el Premi Georg Bchner, la ms important distinci literria en llengua alemanya, i el 1981 el Premi Nobel de Literatura per una escriptura marcada per una mplia perspectiva, una abundncia d'idees i energia artstica.

Obra seleccionada.
1932: Die Hochzeit;
1934: Komoedie der Eitelkeit;
1935: Die Blendung;
1956: Die Befristeten;
1960: Masse und Macht;
1965: Aufzeichnungen 1942-48;
1968: Die Stimmen von Marrakesch;
1969: Der andere Prozess;
1972: Die Provinz des Menschen Aufzeichnungen;
1974: Der Ohrenzeuge. Fuenfzig Charaktere;
1975: Das Gewissen der Worte;
1977: Die Gerettete Zunge;
1980: Die Fackel im Ohr;
1985: Das Augenspiel;
1987: Das Geheimherz der Uhr: Aufzeichnungen;
1992: Die Fliegenpein;
1994: Nachtrge aus Hampstead ;
2003: Party im Blitz; Die englischen Jahre, obra pstuma;
2005: Aufzeichnungen fr Marie-Louise, obra pstuma;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1981;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146849" title="Histria de Kenya" nonfiltered="3745" processed="3719" dbindex="59699">
Histria de Kenya.

 Pre-colonitzaci de Kenya .

Segons fssils trobats en l'frica de l'Est, els primers protohumains van viure en la regi hi ha ms de vint milions d'anys. Altres descoberts indiquen que homnidos com Homo habilis i Homo erectus van viure a Kenya fa 2,6 milions d'anys. Poble d'frica el septentrional, va arribar en la regi coneguda ara sota el nom de Kenya en els voltants del 2000 aC. Els primers negociantes rabs van comenar a freqentar les costes de Kenya cap al segle I desprs de Crist. La proximitat de la pennsula rab era propcia a la colonitzaci, i de les colnies rabs i perses van aparixer al llarg de les costes abans del segle VIII. Durant el 1r millenni, poble relatiu al Nil i bantus va emigrar en la regi, i aquests ltims formen ara els 3/4 de la poblaci de Kenya. Per a les necessitats del comer entre aquest diferents pobles es va desenvolupar la cultura swahili, mestissatge entre la cultura rab i africana. L'arribada dels Portuguesos al segle XVI posa en dubte el predomini rab sobre la costa, si mateix eclipsada per la d'Omn en 1698. El Regne Unit per la seva banda estableix una influncia durant el XIXe segle. 

 poca colonial .

Articles principals: Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental, frica Oriental Britnica i colnia de Kenya

La histria colonial de Kenya va comenar amb la creaci d'un protectorat alemany sobre possessions del sold del Zanzbar, desprs l'arribada del British East Africa Company en 1888. Les rivalitats entre aquests dos pasos van cessar quan Alemanya va renunciar a les seves possessions costaneres en favor del Regne Unit en 1890. 

El Govern britnic estableix en 1895 el control directe sobre la anomenat protectorat de British East Africa, i en 1902 permet als colons blancs accedir als alts plans frtils. Aquests colons van tenir una influncia en el Govern abans de mateix que colnia oficialment estigui declarat de la Corona en 1920, per va excloure als Africans de participaci poltica directa fins a 1944. D'octubre de 1952 a desembre de 1959, la rebelli de Mau Mau combat la llei colonial britnica. Els responsables britnics van fer llavors participar cada vegada ms dels africans en els processos governamentals, amb la finalitat de tallar als rebels del seu suport. 

Les primeres eleccions directes per a Africans en el Consell legislatiu van tenir lloc en 1957. 

 La independncia .

Encara que els Britnics van esperar transmetre el poder a un grup moderat, va ser Kenya African Nacional Uni (KANU) de Jomo Kenyatta, membre de la tribu del Kikuyu i antic pres sota la llei marcial, que forma el primer Govern poc desprs la independncia del pas el 12 de desembre de 1963. Un any ms tard Kenyatta esdevenia el primer President de la Repblica.

En 1964 el partit minoritari, Kenya African Democratic Uni (KADU), coalici de petites tribus tement la sobirania del la ms gran, s'auto-dissol i s'incorpora a la KANU. En 1966 es crea Kenya People's Union (KPU), un partit petit per ocupant un gran paper. Era dirigit per Jaramogi Oginga Odinga, ex Vicepresident i savi Luo. Desprs d'una visita animat de Kenyatta en la provncia de Nyanza, el KPU est prohibit i el seu cap empresonat. A la mort de Kenyatta el 22 d'agost de 1978, el Vicepresident Daniel Arap es converteix en President provisionalment, desprs presideixen oficialment el 14 d'octubre desprs d'haver estat triat pel cap del KANU i designat com el seu sol candidat. 

Al juny de 1982 l'Assemblea nacional inscrit en la Constituci el Parlament desembre de 1991. rebutja l'nic partit, per aquesta clusula en al desembre de 1992 de les eleccions multipartidistes dnen al KANU i el seu cap la majoria dels escons, i es reelegeix per a un mandat de cinc anys, mentre que els partits d'oposici s'apoderen un 45% aproximadament dels escons parlamentaris. El nombre de partits poltics va passar de 11 a 26 arran d'una liberalitzaci al novembre de 1997. 
Desprs d'una curta victria a les eleccions de desembre de 1997, el KANU va conservar la seva majoria parlamentria, i es va triar de nou. No podent constitucionalment representar-se al desembre de 2002, va intentar sense xit fer d'Uhuru Kenyatta, fills d'un primer President de Kenya, el seu successor. Una coalici dispar de partits d'oposici va adquirir les eleccions, i el seu cap, es va triar a Mwai Kibaki, antic Vicepresident, per a President per una mplia majoria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146850" title="Handicap en el go" nonfiltered="3746" processed="3720" dbindex="59700">
El handicap s l'avantatge que es dna al jugador ms feble per compensar la diferncia de rnquings en el joc del go.

El handicap es dna tant en pedres com en punts de compensaci.

 Pedres de handicap .
En les partides a tauler de 19x19, s'opta tradicionalment per donar una pedra de handicap per cada nivell de diferncia. s a dir, si un dels jugadors s 3 kyu i l'altre jugador 7 kyu, la partida es comenaria amb 4 pedres de handicap sobre el tauler. Habitualment, mai s'utilitzen ms de 9 pedres de handicap: la diferncia de fora entre els jugadors s massa gran.

Com que negre sempre comena en el joc del go, les pedres de handicap sempre sn negres, i aquest s el color amb qu juga el jugador ms feble. La primera jugada desprs de la collocaci de les pedres la fa blanc, pel que en realitat el valor del handicap s de mig punt menys (que s en el que s'estima la primera jugada) que les pedres sobre el tauler.

En taulers ms petits (9x9, 13x13) no existeix un consens clar sobre quin hauria de ser el handicap apropiat. Alguns proposen no donar handicap en pedres i donar-lo exclusivament en punts de compensaci.

Basant-se en anlisis teriques, s'estima que una pedra de handicap en un tauler de 13x13 s equivalent a una diferncia de 2.5 a 3 categories, i una pedra en un tauler de 9x9 s equivalent a 6 categories. D'aquesta manera, si la diferncia de categories s de 9, el handicap apropiat en una partida de 13x13 seria de 4 pedres (ja que 9 / 2,5 s aproximadament 3,5), i de 2 pedres en una partida de 9x9 (ja que 9 / 6 s 1,5).

 Collocaci de les pedres .


Es pot optar per la tradicional collocaci fixa o b per la variable.

 Fixa .
En la collocaci fixa, les pedres es colloquen segons el diagrama.

Si la diferncia de nivells s de:

0 : No es donen pedres de handicap.
1 : No es donen pedres de handicap (es redueixen als punts de compensaci).
2 : Es colloquen les pedres a 1 i 2.
3 : Es colloquen les pedres a 1, 2, 3.
4 : Es colloquen les pedres a 1, 2, 3, 4.
5 : Es colloquen les pedres a 1, 2, 3, 4, 5.
6 : Es colloquen les pedres a 1, 2, 3, 4, 6, 7.
7 : Es colloquen les pedres a 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7.
8 : Es colloquen les pedres a 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9.
8 : Es colloquen les pedres a 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9.

 Variable .
Recentment, molts han demanat que la collocaci de les pedres sigui lliure, s a dir, que negre pugui disposar les pedres de handicap on li sembli, sense restriccions.

A Jap, Corea, i Amrica del Nord s'opta principalment per la collocaci fixa, mentre que a la Xina i Nova Zelanda, aix com en les partides segons les regles ING s'opta ms aviat per la collocaci lliure.

El sistema de collocaci lliure t avantatges i inconvenients: d'una banda, dna varietat a les partides, i sembla ser ms formatiu per als jugadors que estan aprenent, motivant-los a aprendre noves estratgies, per tamb s cert que la collocaci incorrecta de les pedres redueix l'efectivitat del handicap, fent que la partida no estigui compensada.

 Punts de compensaci .

La importncia d'establir uns punts de compensaci s deguda al fet que blanc juga en desavantatge, en ser negre el primer que mou. Els punts de compensaci es donen habitualment en partides sense handicap. Habitualment, el valor oscilla entre 5,5 i 7,5. Tanmateix, en les partides amb handicap, el valor del komi s de tan sols 0,5 punts (s a dir, blanc guanya desempats). 

Un altre tipus de compensaci per utilitzar en partides amb diferncia de nivells entre els contrincants s el komi invers, on negre juga primer (habitualment sense pedres de handicap sobre el tauler),  i a ms s'end punts de compensaci. Aquest sistema agrada a alguns jugadors, ja que permet desenvolupar la partida com si fos igualada, per obliga a blanc a recuperar el desavantatge inicial.

A ms de la possibilitat d'establir un valor fix, es pot seguir el sistema de subhasta de komi: un jugador escull com de gran ser el komi de blanc, i desprs els dos jugadors decideixen si jugaran amb blanc o negre. Tamb hi ha la possibilitat de oferir-se a jugar contra Blanc amb un nombre determinat de komi, el que guanyi l'oferta dur negre.

 Altres mtodes .
Existeixen altres possibilitats, ms imaginatives, de compensar la diferncia de nivells entre els dos jugadors. Per exemple, es pot optar pel handicap de punyals o pel de la pedra rosa. Aquestes mtodes sn considerats ms aviat com a variants del go.

 Handicap de punyals .
En aquesta variant, el jugador ms feble obt un o ms punyals. Aquests punyals sn la opci de forar l'oponent a passar desprs del moviment propi, de manera que es pot jugar dues jugades seguides.

Un punyal es considera que t un valor de sis pedres de handicap. Per suposat, l'amenaa de poder-la usar s ms til que el fet d'utilitzar-la en si, donat que l'oponent es veu obligat a jugar de forma molt conservadora.

 Variant de la pedra rosa .
El jugador ms feble obt una pedra rosa, que pot jugar en qualsevol moment, en comptes d'una pedra normal. Es considera que aquesta pedra t dos ulls intrnsecs, i per tant s sempre viva. Aix doncs, pot fer viure qualsevol grup sobre el tauler.

Utilitzat de forma hbil, es considera que t un valor de cinc pedres de handicap.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146853" title="Hexpode" nonfiltered="3747" processed="3721" dbindex="59701">


Els hexpodes (Hexapoda) sn un subflum (de vegades una superclasse) d'artrpodes que en la seva gran majoria est representada per la classe dels insectes. El nom que deriva del grec hexa (sis) i poda (potes), fa referncia a la caracterstica ms destacada, la presncia d'un trax consolidat amb tres parells de potes, una quantitat sensiblement inferior a la de la majoria dels artrpodes.

s el grup amb ms espcies dins dels artrpodes i a ms dels insectes incorpora alguns grups d'artrpodes estretament relacionats amb els insectes: els proturs, els diplurs i els collmbols.

 Caracterstiques .
Els hexpodes tenen una tagmatitzaci caracterstica, en la qual el cos apareix dividit en tres regions o tagmes: cap, trax i abdomen. Especialment significativa s la distinci de dues parts darrere del cap, de les quals noms el trax, format per tres segments, porta altres parells d'apndixs locomotors.

 Cap .
Els segments que formen el cap apareixen slidament units en una estructura globular molt rgida denominada cpsula ceflica. En la interpretaci ms comuna, per no l'nica, es tracta de sis segments:
 El segment I, anomenat cron, manca d'apndixs. s al que correspon als ulls ("segment ocular") i la primera de les tres seccions del cervell, el protocervell. Els segments segents sn portadors d'estructures anatmiques parelles.
 El segment II s on hi ha les antenes (encara que falten en els proturs), i se l'anomena tamb segment antenal. Li correspon la segona secci del cervell, el deutocervell.
 El segment III, anomenat intercalar, manca d'apndixs, i li correspon la tercera secci del cervell, el tritocervell.
 El segment IV o segment mandibular, s on hi ha les mandbules.
 El segment V o segment maxillar, amb un parell de maxilles.
 El segment VI o segment labial, on hi ha un llavi imparell derivat de la fusi d'estructures originalment parelles.

Les antenes sn apndixs articulats de funci tctil i olfactiva, que en els collmbols i els proturs sn musculades en cada segment. Les mandbules manquen de palp. El cap s'articula de manera molt flexible amb el trax, grcies a l'existncia del crvix, una connexi cervical membranosa.

 Trax .

El trax consisteix en tres segments, anomenats respectivament protrax, mesotrax i metatrax. Cada un porta un parell de potes locomotores inserides en posici ventrolateral. Cada pota est formada, comenant per la seva inserci, pels segents artells: coxa, trocnter, fmur, tbia, tars i pretars. No s clar si aquest ltim portava primitivament una o dues ungles, com es veu en els insectes. S que sembla que la condici primitiva del pretars no inclou l'articulaci passiva a diverses seccions que s'observa noms en els insectes. 

Es discuteix si hi havia originalment altres segments, aix com una branca dorsal. Alguns autors han interpretat histricament que alguns artells basals s'haurien incorporat com a esclerites al trax en una posici pleural i, per tant, donaria sentit a la interpretaci que les ales dels insectes sn derivades de la branca dorsal dels apndixs torcics.

 Abdomen . 
L'abdomen estaria format per onze segments genuns ms el tlson o darrer segment. El gonopor se situa a prop de l'extrem posterior de l'abdomen. No hi ha potes a l'abdomen dels hexpodes, encara que s apndixs. Els ms notables sn un parell de crcols articulats en l'extrem de l'abdomen. Alguns grups d'insectes presenten petits apndixs sense articulaci que es poden considerar homlegs de les potes, i els proturs i alguns grups fssils presenten petits apndixs articulats que recorden els extrems de les potes torciques.

Classificaci i filognia.
La filognia i, conseqentment la classificaci dels hexpodes ha estat i segueix sent controvertida; el problema radica bsicament en la posici dels diplurs; si estan ms relacionats amb collmbols i proturs (cladograma A), apareix el clade Entognatha, que agruparia els hexpodes amb peces bucals parcialment ocultes dintre la cpsula ceflica; el seu clade germ seria Ectognatha, que inclou noms als insectes, amb peces bucals exposades.

Tanmateix, hi ha evidncies (crcs filamentosos, ultraestructura dels espermatozoides) que els diplurs poden ser el grup germ dels insectes (cladograma B).

No sembla haver-hi dubtes sobre la monoflia del clade Collembola+Protura (denominat de vegades Ellipura); el cladograma C seria una soluci de comproms entre els cladogrames A i B, fins que es resolguin les esmentades incerteses:



A


B


C



Dues possibles classificacions que es desprenen del cladograma C son les segents:



Subflum/Superclasse Hexapoda
Classe Collembola;
Classe Protura;
Classe Diplura;
Classe Insecta;


Subflum/Superclasse Hexapoda
Classe Ellipura;
Ordre Collembola;
Ordre Protura;
Classe Diplura;
Classe Insecta;







 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146854" title="Msica de Kenya" nonfiltered="3748" processed="3722" dbindex="59702">
La msica a Kenya. 

La forma artstica la ms valoraci al pas s la msica. Com per totes parts a frica, la msica tradicional dna ritme els esdeveniments de la vida del poble. Cada tnia t un estil particular. El punt com s la utilitzaci de les percussions. El tambor, o ngoma, va donar el seu nom a aquestes msiques. 

Diversos grups tnics es distingeixen per les seves disposicions musicals: el Luo, el Giriama i el Dic sobre la costa. La forma artstica ms tradicional s el sigana, que barreja narraci, can, msica, dansa, ritus i mscares en un llarg resultat. 

La msica contempornia s la trobada de dos universos: els grans llacs i la costa. Alguns artistes Samba Mapangala van introduir l'estil congols conegut sota el nom de lingala en els anys seixanta. Les orquestres de Kenya van desenvolupar tamb el seu propi estil, amb el fams Jambo Bwana, l'himne de Kenya, escrit pel grup acostumat dels circuits turstics: Them Mushrooms. El Benga s la msica de dansa contempornia ms difosa. El seu origen s luo, per el Kamba ho practiquen tamb en una versi sofisticada. 

Amb el progrs de les tcniques instrumentals, els tambors es van convertir en bateria i percussions, i els instruments a corda tradicionals de les guitarres elctriques. Entre els msics representatius del Benga, citen a Owino Misiani i el grup Uyoga (lbum Nzele party publicat en 2002). 

La msica taarab de la Costa t des de fa alguns anys un ressorgiment en una forma "POP". 

Les esglsies, on la vora coral s omnipresent, dnen naixement a grups vocals representatius dels distints corrents com Kayamba Africa. Alguns sn resultants dels barris populars, com Yunasi amb els seus sis cantants vinguts del barri de barraques de Mathare Valley. Els artistes tenen no obstant aix dolor que transformar l'"acervo" tradicional en creacions modernes originals com va ser el cas en altres regions del continent, a Senegal o Sud-frica, per exemple. 

Dos cantants recentment van sortir de Kenya per a adquirir una notorietat internacional: el potent Achien' g Abura (amb l'lbum Spirit of a Warrior en 2002) i Suzzana Owiyo que va comenar amb queixes de la seva Kisumu nativa. 

L'escena musical en Nairobi s vibrant en una varietat de clubs on tots els estils es troben, amb avui una predilecci per al rap i el hip hop.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146856" title="Cultura de Kenya" nonfiltered="3749" processed="3723" dbindex="59703">
La cultura de Kenya.

 La pintura .
Les galeries sn nombroses a Nairobi. Les primeres van nixer en els anys seixanta al centre, a prop dels hotels, s a dir, a prop dels llocs de venda, sovint ajudats per fundacions angleses. La galeria Paa Ja Paa Arts va ser cremada el 1997, perdent una important part de la seva collecci. Per el seu propietari no va perdre esperana tot i el desastre i va crear un nou espai on es reuneixen poetes, pintors i msics. 

L'altra galeria histrica s Watatu, al centre. Animada per Ruth Shaffner, va ser el bressol de l'art contemporani a Kenya. La galeria valoritzava obres d'artistes sovint autodidactes, a l'estil narratiu i pintant a grans caracterstiques escenes molt colorejades o deixant lliure curs a seqncies.

Altres galeries van prendre el relleu com el Nairobi Museum, el Village Market o la Maison francesa. El ms innovador de les galeries s, certament RaMoMa (Rahimtulla Museum of Modern Art), i el projecte de les quals s constituir amb pacincia i mtode una collecci d'obres contempornies de referncia: pintures, escultures, dibuixos, indstries txtils... Els artistes els agrada agrupar-se en escoles o en estudis per a compartir inspiraci i tcniques illustrades.

Hi han dues associacions que van ocupar un paper molt important. En primer lloc la del Ngecha Artists Associaciation. Ngecha s una associaci situada a Limuru, a prop de Nairobi. Fa vint anys, tot el poble pintava i es dedicava a distintes formes d'expressi artstica, de l'escultura a l'alfareria. Avui el taller s poc actiu, ja que manquen mitjans. 
Una quinzena d'artistes ms joves va preferir agrupar-se en el Banana Hill Studio, que se situa tamb prop de Nairobi. El taller s animat per Shine Tani, un antic nen del carrer que desprs d'haver estat en un circ va entrar en la pintura. Organitza perodes de prctiques i garanteix la promoci dels quadres d'una alegre banda de pintors a l'estil relativament homogeni. Volen les escenes cmiques de la vida rural, tant com les escenes emocionants del mn contemporani: barris de barraques, lladres, prostitutes... Gent d'entre els quals van passar per l'estudi, alguns exposen a l'estranger, com Joseph Cartoon, King Dodge, Meek Gichugu... 
Una associaci ms recent, Kuona Trust, es va installar en el Museu de Nairobi. Juga la targeta de la professionalitzaci dels artistes i intenta agrupar pintors resultants de les escoles d'art o de la universitat. Una trentena d'artistes freqenten asiduament el taller sota l'adrea de Judy Ogana. 

Tres figures destacades van treure la pintura kenyana de l'"estil afro-saxon". Encara que sigui ugands, Jak Katarikawe es considera com un dels pares fundadors de la pintura de Kenya. Comenat en els anys setanta, es va anomenar el "Chagall d'frica central" per a la seva imaginaci i la llibertat que prenia respecte a la figuraci tradicional i la seva preferncia per a una paleta tova de rosa i de blau, reproduint escenes rurals, de les vaques i ocells sobretot, a grans caracterstiques i inspirades pel record de Kiga, la seva regi d'origen, prop del llac Victria. 
Sane Wadu s l'altre talent consagrat. Ven a tot el mn. Va desenvolupar un estil ms expresiu que estrictament descriptiu. Pinta escenes de ciutat, plenes d'una muni densa que es pressiona, s'entremescla, s'aixafa, s'obstrueix sota el pes de la condici humana en un espai on tota referncia a la perspectiva va desaparixer. La degana de les dones pintors s Rosemary Karuga. Va tenir l'oportunitat d'estudiar a lSchool of Fine Art de Makerere College, abans de guanyar nombrosos premis. Desprs va evolucionar de la pintura a l'oli a l'encolat, quan el preu de materials convencionals - teles, pinzells i tubs - es va tornar massa elevat per a la seva modesta beca. Ara, retalla parts de paper en els estudis i els Diaris per a dir de manera colorejada i expressiva la vida del seu poble i les histries d'animals. 
James Mbuthia intenta sortir de l'infern de l'ingenu afric en qui complaguent els seus antics amics del "Banana", sense per aix abandonar les representacions que prefereix: dones al mercat, mares i nens entrellaats, nens amb el seu animal familiar. 
Daniel Kinyanjui proposa escenes d'amor a la circularitat que alleugen i alegre. 
La naturalesa s un tema recurrent a Jacob Njoroge, per la tracta de manera alegrica. 
Hi ha b altres pintors de Kenya entrevistats aleatriament de les exposicions: Richard Kimathi, Michael Mbai, Richard Onyango, Shade Kamau, Tabitha Mburu, Amos, Sabatian Kiarie, Peter Ngugi, Kama Shah, Samuel Githui, Elijah Ooko... Alguns afirmen la seva predilecci per als animals del mn salvatge - i reconeixen mai haver vist de prop a un lle o a un elefant. Pentinen generalment segons fotografies o que es copien els nostres. 

Si els homes dominen l'escena mpliament artstica, les dones no estan a favor d'absents. Es conta una trentena d'artistes dones que exposen ocasionals. El seu treball que celebrava la feminitat i que expressava les seves alegries, les seves frustracions, les seves conquestes tamb, i la complexitat de ser una dona en una societat en transici, van trobar a posar-se en valor. Batrice Ndumi recull diferents objectes, generalment de les perles i els cauris, que cus sobre la tela per a formar figuretes enigmtiques. 
En una vena menys naturalista, Carolyn Njeri pinta sobre fibres de pltans els paisatges ombrejats i borrosos que tendeixen cap a l'abstracci. 
"The stru" de Jane Githingi mostra a una petita dona desesperada, a punt de ser absorbida per una corrent de marea de formes que recorden les seves pors indefinides i l'opressi sexual. 

Les dones militants exposen tamb. Tabitha Wathuku es considera com una "missatgera". Utilitza tota la tela per a fer espai a la llibertat. Diu a les dones: No es disculpin mai de ser una dona! 

Existeix una pintura "blanca" kenyana. Tres artistes blancs intenten escapar-se fora d'una classificaci massa estreta i arriben, per diferents camins a sntesis personals. 
Timothy Brooke, installat a Kenya des de 1947, que abans va concebre 26 pintures a partir de les fotografies que havia pres en el rodatge dOut of Africa. S'exposen ara a l'hotel Norfolk, amb un estil molt colonial. 
A l'hotel Serena de Nairobi, es descobreix tamb una srie magnfica sobre el Samburu, les dones amb la cara encastada de perles tornada cap al sol que augmenta, i els homes fins i tot tractant a vaques. Brooke t una conscincia aguda d'autonomia del camp illustrat; "un art d'equilibri, puresa i pau" per a reprendre l'ambici que va ser la de Matisse. 
Mary Collis alterna, segons els reptes que es dna en un moment donat, l'abstracte amb una paleta enrgica de colors elctrics i la referncia explcita al post impresionisme en jardins pacfics i radiants. s prxima als joves talents de Kenya al fet que ajuda i forma. 
Graldine Robarts, s un altre artista realitzat. Va ser professor a Makerere entre 1964 i 1972, on va introduir la tcnica del batik, un mtode que consisteix a cobrir algunes zones d'un teixit amb cera per a impedir la seva impregnaci pel tint. Davant d'objectes com teles, fulles de cartr, parts d'alumini, trossos de coral, Graldine Robarts t una sorprenent fora de creaci.

 La literatura contempornia .
Les novelles, notcies, relats, i obres teatrals sn nombroses, per difcils de trobar fora de Nairobi si no van atreure l'atenci dels grans editors. En aquest mbit tamb, l'angls domina com llengua d'expressi, una situaci que crea un dilema per als autors que lluiten per a aconseguir un lectorat local i per a trobar canals de publicaci. 

Indiquem els esforos de la collecci Heinemann' s African Writers Series. Els tres grans autors de Kenya sn Ngugi wa Thiong'o, Meja Mwangi i Charles Manga. Tenen conjuntament d'expressar en una ja abundant la recerca d'identitat de l'home negre davant l'alienaci del mn modern, per la seva escriptura utilitza vies diferents.

En una vena menys amarga que Ngugi wa Thiong'o i Meja Mwangi i sense esperit de conflicte, Charles Manga que va crear una forta impressi en la publicaci de So of Woman en 1971, desprs quinze anys ms tard amb Son of Woman of Mombasa, on esmenta les seves prpies desillusions davant el matrimoni, a l'amistat i a la poltica. Les seves descripcions de la vida diria sn plenes d'humor; el realisme torna de vegades a l'obscenitat com en un altre autor de talent, David Mailler (My Dear Bottle, 1973).

Escriptor de teatre molt prometedor, Francis Imbuga (Shrine of Tears, 1993) es pregunta sobre el futur de la cultura africana.
Un altre jove autor, consagrat en 2002 pel Caine Prize, Binyayanga Wainaina, diu en Discovering Home la volta difcil d'un jove de Kenya emigrat a Sud-frica en el seu poble nadiu. 
Una coneguda de les escriptores s Grace Akinyi Ogot que va comenar la seva carrera escrivint escriptures per a la BBC, abans d'entrar en poltica i convertir-se en parlamentria.
Altres escriptors contemporanis mereixen ser citats: Thomas Akare, Sam Kahiga, Bramwell Lusweti i Martha Gellhorn.

Vegeu tamb.
 Msica de Kenya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146861" title="Can Marroig" nonfiltered="3750" processed="3724" dbindex="59704">

Can Marroig s una finca de Formentera amb una extensi aproximada d'un mili i mig de metres quadrats.

Fou adquirida amb fons de la Uni Europea en el marc del projecte Life per a la preservaci del virot (Puffinus puffinus mauretanicus). Actualment forma part del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146863" title="Dret de citaci" nonfiltered="3751" processed="3725" dbindex="59705">
El dret de citaci, o de ressenya, s un dels lmits als drets d'autor en el que es reconeix que, en un cert nombre de circumstncies, existeixen excepcions i limitacions als drets d'explotaci exclusius de l'autor: reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci.

El dret de citaci t diferents aplicacions en diferents legislacions.

Uni Europea.
La Directiva europea sobre drets d'autor (2001/29/CE del 22 de maig del 2001) harmonitza determinats aspectes dels drets d'autor i drets afins als drets d'autor a la societat de la informaci. En l'article 5 estableix la citaci com una de les excepcions o limitacions, sempre que: 
sigui amb finalitat de crtica o ressenya,
es refereixi a una obra o prestaci que ja s'ha posat legalment a disposici del pblic,
s'indiqui la font i el nom de l'autor,
es faci un bon s i en la mesura que ho exigeixi l'objectiu especfic perseguit.

Espanya.
A Espanya el dret de citaci est contemplat en la Llei de Propietat Intellectual. En l'article 32, sobre citacions i ressenyes, diu que s lcita la inclusi en una obra prpia de fragments d'altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, aix com la d'obres allades de carcter plstic, fotogrfic figuratiu o anleg, sempre que (...) 
es tracti d'obres ja divulgades,
la seva inclusi es realitzi a ttol de citaci o per a la seva anlisi, comentari o judici crtic,
noms es realitzi amb finalitats docents o d'investigaci, en la mesura justificada per la finalitat, i;
indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

Frana.
A Frana el dret de citaci est contemplat en el Code de la proprit intellectuelle. En l'Article L122-5 es defineix la "curta citaci justificada" :
La citaci ha de ser breu, tant respecte a l'obra de la qual s extreta com respecte al nou document en la qual s'insereix.
El nom de l'autor i el nom de l'obra han de ser citats per respectar el dret moral de l'autor.
La citaci no ha de competir amb l'obra original i ha de ser integrada al si d'una obra construda, per illustrar un propsit. La citaci ha d'incitar el lector a dirigir-se a l'obra original.
La jurisprudncia est ben fixada en el cas d'obres literries, existeixen diferents interpretacions en el cas d'extractes musicals i no hi ha precedents en el cas de fotografies o d'obres d'art grfica o plstica.

Andorra.
A Andorra el dret de citaci est recollit en la Llei sobre drets d'autor i drets vens. En l'article 8 es permet la reproducci breu d'una obra publicada sempre que sigui conforme als usos honrats, i no excedeixi els lmits que en justifiquen el propsit. 

Common law.
En els pasos que es regeixen per la common law, en general els de la Commonwealth i en particular el Regne Unit i Irlanda, estats membres de la Uni Europea, el dret de citaci est incls en el concepte d'allegaci de fair dealing (tracte just). Es poden incloure citacions sota la defensa del tracte just quan el propsit s per crtica, ressenya, informaci de notcies, recerca o estudi privat. 

Estats Units.
Als Estats Units d'Amrica la propietat intellectual est regida pel ttol 17 de lUnited States Code. En l'allegaci de fair use (s legtim) estan inclosos les principis del dret de citaci.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146866" title="Esteve VII" nonfiltered="3752" processed="3726" dbindex="59706">

Esteve VII (Roma, ? - 931) va ser Papa de l'Esglsia Catlica de 928 a 931. Sis Papa del perode conegut com a "pornocrcia". 

Abans del pontificat de Joan XXIII (1958-1963), aquest papa era Esteve VIII. En aquell temps, el Papa Esteve (752) fou esborrat de la llista oficial de Papes ja que mor sense haver estat inventit bisbe (condici sine qua non). Des d'aleshores, per aclarir de quin papa s'est parlant, a vegades s'empra la nomenclatura Esteve VII (VIII).

Era fill d'un noble rom anomenat Teodmond, aliat de Marozia, qui tenia el govern de Roma. Fou aix com arrib a ser nomenat papa.

Del seu pontificat noms es coneix que va confirmar privilegis per a algunes dicesis de Frana i Itlia. Sembla que fou assassinat quan la poderosa Marozia volgu nomenar papa al seu propi fill Joan (futur Joan XI).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146867" title="Variable Algol" nonfiltered="3753" processed="3727" dbindex="59707">
Variables Algol o binries del tipus Algol sn una classe de estrelles binries eclipsants. Quan el component ms fred passa per davant del ms calent, una part de la llum d'aquesta darrera resulta bloquejat, i l'esclat de la binria, es vist des de la Terra, temporalment minvant. Aquest s el mnim primari de la binria. L'esclat total pot tamb disminuir, per menys, quan el component ms calent passa pel front de la ms freda; aquest s un mnim secundari. 

El perode, o lapse de temps entre dos mnims primaris, s molt regular, ve determinat per el perode de revoluci de la binria, s el temps que estan les dues components en orbitar una voltant l'altre. La majoria de variables Algol sn binries molt tancades, i per tant el seu perode s curt, tpicament de pocs dies. El perode ms curt conegut s 0,145 dies (VZ Scultoris); el ms llarg s de 9892 dies (27 anys, epsilon Aurigae).

Les estrelles components de les binries Algol sn esfriques, o lleugerament ellipsodals. Aix les distingeix de les anomenades variables beta Lyrae i variables W Ursae Majoris, on els dos components sn tan prxims que els efectes gravitacionals produeixen series deformacions en ambdues estrelles. Generalment les amplituds de les variacions de l'esclat sn de l'ordre d'una magnitud, la variaci ms llarga coneguda s de 3,4 magnituds (V342 Aquilae).

El prototipus de les estrelles variables Algol s l'estrella d'aquest mateix nom, o anomenada tamb beta Persei. Aix fou descobert en el 1669 per Geminiano Montanari. El mecanisme pel que s variable fou explicat correctament per John Goodricke en el 1782. El prototipus de les estrelles variables Algol s l'estrella d'aquest mateix nom, o anomenada tamb beta Persei. Aix fou descobert en el 1669 per Geminiano Montanari. El mecanisme pel que s variable fou explicat correctament per John Goodricke en el 1782.

Actualment es coneixen milers de binries Algol: la darrera edici del Catleg General d'Estrelles Variables (2003) en llista 3.554 (9% de totes les estrelles variables). A la llista d'estrelles variables conegudes es donen algunes dades interessants sobre les variables Algol.

Referncia.

Estrelles binries eclipsants, D. Bruton (Stephen F. Austin State University);

Enllaos externs.

Plana sobre la constellaci Perseus;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146870" title="Supercopa neerlandesa de futbol" nonfiltered="3754" processed="3728" dbindex="59708">
La supercopa neerlandesa de futbol, anomenada oficialment Johan Cruijff Schaal s una competici futbolstica neerlandesa que enfronta els campions de la lliga i copa del pas de la temporada anterior. Porta el nom del llegendari jugador holands Johan Cruyff. Es disputa a partit nic al ms d'agost, la setmana abans de l'inici de la lliga. Si el guanyador de la lliga i copa s el mateix club, el segon de la lliga disputa la competici. s organitzada per la KNVB (Koninklijke Nederlandse Voetbal Bond).

Histria.
La primera supercopa va ser disputada el 25 de juny de 1949 i enfront els campions de lliga SVV amb els vencedors de copa Quick Nijmegen, vencent els primers per 2 gols a 0.

Desprs d'aquesta primera edici la competici no es torn a disputar durant dcades. La federaci holandesa recuper la competici l'any 1991 amb el nom de PTT Telecom Cup. Tres anys ms tard s'anomen smplement Supercopa. Totes les edicions es disputaren a l'estadi De Kuip de Rotterdam.

L'any 1996 canvi el format, es comen a disputar a l'estadi Amsterdam ArenA i adopt el nom Johan Cruijff Schaal.

 Historial .




Categoria :Competicions futbolstiques neerlandeses













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146872" title="Borja Valero Iglesias" nonfiltered="3755" processed="3729" dbindex="59709">

Borja Valero Iglesias (nascut a Madrid el 12 de gener de 1985) s un futbolista professional que actualment juga al West Bromwich de la Premier League anglesa. 

Biografia.
Desprs d'una gran temporada al Real Madrid C, el jugador va pujar a la Segona Divisi amb el  Real Madrid Castilla a la campanya 2005-06. Va debutar amb el primer equip a la Copa del Rei davant lcija Balompi, substituint al seu company d'equip Javi Garca el 25 d'octubre del 2006.

Tamb ha debutat a la Lliga de Campions, substituint a Miguel ngel Nieto a un partit contra el Dynamo Kyiv. 

El 26 de mar del 2007 es va fer oficial el seu fitxatge pel RCD Mallorca per a jugar durant 5 temporades a partir del juny vinent, quan acabava contracte amb el Castilla.

El 22 d'agost de 2008, es fa de manera oficial i definitiva, la seva desvinculaci del Reial Mallorca, per anar al West Bromwich angls, desprs de qu l'equip estranger abonas la seva clausula de rescisi que ascendia a 6 milions d', dels quals la meitat (3), son per l'equip mallorqu i els altres tres pel seu representant Alejandro Camao que disposava d'aquest percentatge de propietat del jugador. El nou contracte s per quatre temporades.

 Notes .


 Enllaos externs .
 Web oficial del West Bromwich ;
 Borja al web del WBA ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146876" title="Copa neerlandesa de futbol" nonfiltered="3756" processed="3730" dbindex="59710">


La copa neerlandesa de futbol (o Copa KNVB, en holands: KNVB beker) s una competici organitzada per la Federaci Neerlandesa de Futbol (KNVB) des de 1899. Est basada en el mateix format que la FA Cup anglesa.

Per motius de patrocini, la competici s'anomen Copa Amstel de 1995 a 2005. Aquest any, l'empresa de cerveses Amstel comena a patrocinar l'Eredivisie i en el seu lloc es trob un nou espnsor, anomenant-se la competici Copa Gatorade per la temporada 2005-2006. La temporada 2006-2007 s'anomen de nou Copa KNVB (KNVB-Beker). La competici s disputada per 48 clubs amateurs i 38 clubs professionals. La final es disputa a l'estadi De Kuip, a Rotterdam. El vencedor t dret a participar a la copa de la UEFA de la segent temporada.

A nivell de curiositat cal esmentar que en a inicis de segle als equips de mxim nivell noms se'ls permetia jugar amb els seus segons equips (d'aqu noms com HBS 2 o HVV 2).

 Historial .


 Enllaos externs .
Web oficial de la copa de la KNVB ;



Categoria :Competicions futbolstiques neerlandeses

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146884" title="Llei de Hooke" nonfiltered="3757" processed="3731" dbindex="59711">
En mecnica dels medis continus, la llei de Hooke indica que quan un slid est sotms a una fora de tracci externa, es deforma. Per estabilitzar aquesta deformaci, s'equilibren les forces internes del slid amb les externes.

La llei de Hooke s la relaci entre les forces externes sobre un slid elstic amb les deformacions que experimenta el slid.
Com ms grans sn les forces aplicades sobre el slid, ms grans sn les deformacions provocades i a ms sn proporcionals. Si per exemple, apliquem una fora F, hi ha una deformaci d'allargament (D), i si apliquem una fora 2F obtindrem un allargament 2(D).
Aquesta llei no es compleix quan la fora aplicada s superior al lmit elstic. Si entrem en la zona plstica, les deformacions deixen de ser proporcionals a la fora aplicada.

L'expressi de la deformaci s:

;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146890" title="Quilpode" nonfiltered="3758" processed="3732" dbindex="59712">


Els quilpodes (Chilopoda, del grec kheilos, "llavi" i podos, "peu") sn una classe de miripodes predadors, verinosos i de moviments rpids que tenen cossos llargs i moltes potes. Inclouen els populars centcames, centpeus i escolopendres. Preferentment nocturns, els quilpodes es troben principalment en climes tropicals per tamb es troben mpliament distributs en les zones temperades i cap el nord, ultrapassen el Cercle Polar rtic.

Es coneixen unes 3.300 espcies, per sembla que queden moltes ms per descobrir i s'estima que el nombre total podria ser d'unes 8.000.

Algunes espcies sn molt verinoses per les morts humanes degudes a la seva picada sn molt poc freqents.

Caracterstiques.

Com els diplpodes (que a diferncia dels quilpodes, no sn verinosos), els quilpodes estan molt segmentats (de 15 a 193 segments), per amb noms un parell de potes marxadores en cada segment. Estan aplanats dorsal-ventralment, i sn els ms rpids i gils de tots els artrpodes predadors no voladors.

El cap dels quilpodes presenta un parell d'antenes, mandbules, i el primer i segon parell de maxilles fusionades. Als costats por haver-hi ulls; els geofilomorfs sn cecs, els escutigeromorfs tenen un parell d'ulls compostos, i la resto o b sn cecs, o b tenen un o ms parells d'ulls simples.

El primer segment del tronc t un parell de ullals verinosos, anomenats forcpules que sn el primer parell de potes modificat en grans ungles associades a una glndula verinosa, que usen per a defensar-se com per a capturar i paralitzar les preses i per tant, actuen com a peces bucals addicionals.

Biologia i ecologia.
Tots els quilpodes on depredadors que cacen petits animals, en general altres artrpodes i cucs de terra. Les preses sn immobilitzades o mortes per les forcpules, que injecten ver; el ver cont histamina, acetilcolina, protenes (que actuen com a toxines) i diversos enzims. Als Pasos Catalans, l'espcie ms gran i perillosa s l'escolopendra (Scolopendra cingulata), per, malgrat que la seva mossegada s molt dolorosa, sovint s'han exagerat els efectes de la seva picada i en cap cas s mortal.

La majoria viuen al terra, sn lucfugs (defugen la llum) i higrfils (viuen en llocs humits) i per tant es refugien sota pedres, en troncs caiguts, a la molsa, etc.

L'aparellament t lloc a principis de primavera i la posta s protegida per la femella (geofilomorfs i escolopendromorfs) que envolta els ous amb el seu cos, o b el ous son dipositats d'un en un i sn abandonats (litobiomorfs i escutigeromorfs).

Filognia.

Sembla que la antiga subdivisi dels quilpodes en anamorfs (Anamorpha) (litobiomorfs + escutigeromorfs), i epimorfs (Epimorpha) (geofilomorfs + escolopendromorfs) ha quedat superada.

Els estudis ms recents sobre les relacions filogentiques dels quilpodes indiquen que els anamorfs sn parafiltics. Els quilpodes estan subdividits en dos clades, el notostignomorfs (Notostigmomorpha), que inclou noms l'ordre dels escutigeromorfs, i els pleurostigmomorfs (Pleurostigmomorpha) que inclou la resta. La principal diferncia entre el dos clades es que els notostignomorf tenen els espiracles (porus respiratoris de l'aparell traqueal) situats en posici medio-dorsal, mentre que els pleurostigmomorfs els tenen en posici lateral. El segent cladograma mostra les relacions entre els cinc ordres de quilpodes:




 Referncies .


Enllaos externs.
Projecte Arbre de la Vida - Chilopoda ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146894" title="Diplpode" nonfiltered="3759" processed="3733" dbindex="59713">

Els diplpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") son una classe de miripodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus. Es caracteritzen per presentar dos parells de potes a la majoria dels seus segments corporals, que oscillen entre 11 i quasi 200. Cada segment que t dos parells de potes com a resultat de la fusi de dos segments nics en un de sol. El diplpode ms llarg (gairab 30 cm) s el milpeus gegant afric (Archispirostreptus gigas), i el que t ms potes (375 parells) s Illacme plenipes, de Califrnia que, evidentment, s l'animal conegut amb ms potes. Es coneixen ms de 12.000 espcies, essent un dels grups ms diversos d'organismes terrestres.

Caracterstiques.
La caracterstica distintiva dels diplpodes, que els diferencia de la resta de miripodes, s la presncia de dos parells de potes en cada segment del tronc, excepte el primer i l'ltim, que no en tenen, i el segon, tercer i quart, que noms tenen un parell de potes cadascun. La duplicitat de les potes s conseqncia de la fusi de dos segments consecutius en un de sol, de manera que es pot parlar de diplosegments per comptes de segments.

Hi ha diplpodes amb el cos molt allargat i cilndric, que responen a la idea que hom t dels milpeus, per nombroses espcies sn curtes i rabassudes, i es poden enrotllar en forma de bola, assemblant-se extraordinriament als porquets de Sant Antoni, que sn crustacis terrestres amb els qu no guarden cap relaci; s un cas notable d'evoluci convergent.

Biologia i ecologia.
Els diplpodes sn lucfugs (defugen la llum) i higrfils (viuen a llocs humits), de manera que viuen sota pedres, a la fullaraca o a la fusta en descomposici.

Sn detritvors, lents i no verinosos, a diferncia dels quilpodes, una altra classe de miripodes. La majoria de diplpodes mengen les fulles que han caigut i altra matria vegetal morta, degradant el menjar mitjanant secrecions i mastegant-lo amb les mandbules.

Es pensa que aquesta classe d'artrpodes comprn els primers animals que van colonitzar la terra durant el perode geolgic Siluri. Aquestes formes primerenques probablement menjaven molses i plantes vasculars primitives.

Taxonomia.
La taxonomia dels diplpodes s complexa i controvertida; segons Myers, et. al., estan subdividits en les segents subclasses i ordres:

Subclasse Helminthomorpha
Ordre Callipodida;
Ordre Chordeumatida;
Ordre Julida;
Ordre Platydesmida;
Ordre Polydesmida;
Ordre Polyzoniida;
Ordre Siphoniulida;
Ordre Siphonophorida;
Ordre Spirobolida;
Ordre Spirostreptida;
Ordre Stemmiulida;
Subclasse Penicillata
Ordre Polyxenida;
Subclasse Pentazonia
Ordre Glomerida;
Ordre Glomeridesmida;

La subclasse Helminthomorpha s denominada Chilognatha per Shelley, on hi inclou Pentazonia amb categoria d'infraclasse.



 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146898" title="Paurpode" nonfiltered="3760" processed="3734" dbindex="59714">

Els paurpodes (Pauropoda, del grec pauro, "petit" i podo, "peu") sn una classe d'artrpodes miripodes similars als quilpodes (centpeus i afins), petits i antics. Inclou un sol ordre, Pauropodina. Tot i ser molt similars als centpeus s probable que siguin un grup germ dels diplpodes. Es coneixen entre 500 
i 715 espcies arreu del mn distribudes en quatre famlies. . Viuen a llocs humits i son saprfags. Quan surten de lou noms tenen tres parells de potes.

Caracterstiques.
Els paurpodes son de mida molt petita (0,5-2 mm) i tenen el cos tou ja que la cutcula no est calcificada. Les antenes posseeixen entre quatre i sis artells i sn ramificades, amb dues curtes branques provedes de flagels. Tenen de 9 a 11 parells de potes. No tenen ulls, per presenten un parell d'rgans sensorials amb aspecte d'ulls. Les peces bucals consten d'un parell de mandbules i el primer parell de maxilles estan fusionades entre si originant un gnatoquilari; falta el segon parell de maxilas. Els gonpors (porus genitals) s'obren en el tercer segment del tronc. No tenen aparell respiratori i circulatori.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146904" title="Lliga neerlandesa de futbol" nonfiltered="3761" processed="3735" dbindex="59715">


La Eredivisie (en catal: divisi d'honor o divisi honorria) s la lliga neerlandesa de futbol, la mxima competici futbolstica del pas.

Entre 1990 i 1999, el nom oficial fou PTT Telecompetitie (pel patrocinador PTT Telecom), el qual canvi a KPN Telecompetitie el 1999 i to KPN Eredivisie el 2000. Entre el 2002 i el 2005, la lliga s'anomen Holland Casino Eredivisie. Des del 2005-06 la lliga s patrocinada per la casa d'apostes Sponsorloterij, per per motius legals no pot posar el seu nom al de la competici.

 Format .
La mxima divisi est formada per 18 clubs. Els clubs s'enfronten tots contra tots a doble volta. El darrer classificat baixa a l'Eerste Divisie (la primera divisi o segon nivell). El segon i tercer per la cua disputen una promoci amb clubs del segon nivell.

Des de la temporada 2005-06, el campi de la Eredivisie es classifica automticament per la fase de grups de la Lliga de Campions de la UEFA. Els classificats de la segona a la novena plaa disputen un play-off, que atorga una plaa per la tercera ronda classificatria de la Lliga de Campions i tres places per a la Copa de la UEFA. La darrera plaa per a la Copa de la UEFA s atorgada al campi de la Copa KNVB.

 Equips participants (2007-2008) .


AFC Ajax;
AZ Alkmaar;
SBV Excelsior;
Feyenoord Rotterdam;
De Graafschap;
FC Groningen;

SC Heerenveen;
Heracles Almelo;
NAC Breda;
NEC Nijmegen;
PSV Eindhoven;
Roda JC;

Sparta Rotterdam;
FC Twente;
FC Utrecht;
Vitesse Arnhem;
VVV Venlo;
Willem II Tilburg;


Historial.


1897-1898: R.A.P. (Amsterdam);
1898-1899: R.A.P. (Amsterdam);
1899-1900: Kon. H.V.V. (La Haia);
1900-1901: Kon. H.V.V. (La Haia);
1901-1902: Kon. H.V.V. (La Haia);
1902-1903: Kon. H.V.V. (La Haia);
1903-1904: H.B.S. (La Haia);
1904-1905: Kon. H.V.V. (La Haia);
1905-1906: Kon. H.B.S. (La Haia);
1906-1907: Kon. H.V.V. (La Haia);
1907-1908: Quick (La Haia);
1908-1909: Sparta Rotterdam;
1909-1910: Kon. H.V.V. (La Haia);
1910-1911: Sparta Rotterdam;
1911-1912: Sparta Rotterdam;
1912-1913: Sparta Rotterdam;
1913-1914: Kon. H.V.V. (La Haia);
1914-1915: Sparta Rotterdam;
1915-1916: Willem II Tilburg;
1916-1917: Go Ahead (Deventer);
1917-1918: Ajax Amsterdam;
1918-1919: Ajax Amsterdam;
1919-1920: Be Quick (Groningen);
1920-1921: N.A.C. (Breda);
1921-1922: Go Ahead (Deventer);
1922-1923: R.C.H. (Heemstede);
1923-1924: Feyenoord Rotterdam;
1924-1925: H.B.S. (La Haia);
1925-1926: Sportclub Enschede;
1926-1927: Heracles Almelo;
1927-1928: Feyenoord Rotterdam;
1928-1929: PSV Eindhoven;
1929-1930: Go Ahead (Deventer);
1930-1931: Ajax Amsterdam;
1931-1932: Ajax Amsterdam;
1932-1933: Go Ahead (Deventer);
1933-1934: Ajax Amsterdam;

1934-1935: PSV Eindhoven;
1935-1936: Feyenoord Rotterdam;
1936-1937: Ajax Amsterdam;
1937-1938: Feyenoord Rotterdam;
1938-1939: Ajax Amsterdam;
1939-1940: Feyenoord Rotterdam;
1940-1941: Heracles Almelo;
1941-1942: A.D.O. (La Haia);
1942-1943: A.D.O. (La Haia);
1943-1944: De Volewijckers (Amsterdam);
1945-1946: HFC Haarlem;
1946-1947: Ajax Amsterdam;
1947-1948: B.V.V. (Den Bosch);
1948-1949: S.V.V. (Schiedam);
1949-1950: Limburgia (Brunssum);
1950-1951: PSV Eindhoven;
1951-1952: Willem II Tilburg;
1952-1953: R.C.H. (Heemstede);
1953-1954: FC Eindhoven;
1954-1955: Willem II Tilburg;
1955-1956: Rapid J.C. (Kerkrade);
1956-1957: Ajax Amsterdam;
1957-1958: D.O.S. (Utrecht);
1958-1959: Sparta Rotterdam;
1959-1960: Ajax Amsterdam;
1960-1961: Feyenoord Rotterdam;
1961-1962: Feyenoord Rotterdam;
1962-1963: PSV Eindhoven;
1963-1964: D.W.S. (Amsterdam);
1964-1965: Feyenoord Rotterdam;
1965-1966: Ajax Amsterdam;
1966-1967: Ajax Amsterdam;
1967-1968: Ajax Amsterdam;
1968-1969: Feyenoord Rotterdam;
1969-1970: Ajax Amsterdam;
1970-1971: Feyenoord Rotterdam;
1971-1972: Ajax Amsterdam;

1972-1973: Ajax Amsterdam;
1973-1974: Feyenoord Rotterdam;
1974-1975: PSV Eindhoven;
1975-1976: PSV Eindhoven;
1976-1977: Ajax Amsterdam;
1977-1978: PSV Eindhoven;
1978-1979: Ajax Amsterdam;
1979-1980: Ajax Amsterdam;
1980-1981: A.Z. '67 (Alkmaar);
1981-1982: Ajax Amsterdam;
1982-1983: Ajax Amsterdam;
1983-1984: Feyenoord Rotterdam;
1984-1985: Ajax Amsterdam;
1985-1986: PSV Eindhoven;
1986-1987: PSV Eindhoven;
1987-1988: PSV Eindhoven;
1988-1989: PSV Eindhoven;
1989-1990: Ajax Amsterdam;
1990-1991: PSV Eindhoven;
1991-1992: PSV Eindhoven;
1992-1993: Feyenoord Rotterdam;
1993-1994: Ajax Amsterdam;
1994-1995: Ajax Amsterdam;
1995-1996: Ajax Amsterdam;
1996-1997: PSV Eindhoven;
1997-1998: Ajax Amsterdam;
1998-1999: Feyenoord Rotterdam;
1999-2000: PSV Eindhoven;
2000-2001: PSV Eindhoven;
2001-2002: Ajax Amsterdam;
2002-2003: PSV Eindhoven;
2003-2004: Ajax Amsterdam;
2004-2005: PSV Eindhoven;
2005-2006: PSV Eindhoven;
2006-2007: PSV Eindhoven;
2007-2008: PSV Eindhoven;


 Palmars .


 Articles relacionats .
Eerste Divisie;

 Enllaos externs .
Web oficial de la Eredivisie ;
Web oficial de la KNVB  ;
FinalScoreForums / Eredivisie ;



Categoria :Competicions futbolstiques neerlandeses

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146907" title="Torneig d'Amsterdam" nonfiltered="3762" processed="3736" dbindex="59716">
El Torneig d'Amsterdam s un torneig amists de periodicitat anual disputat als mesos d'estiu i organitzat pel AFC Ajax i la International Event Partnership (IEP).

L'actual torneig s hereu de l'antic Torneig Amsterdam 700, iniciat el 1975 per celebrar els 700 anys de la ciutat d'Amsterdam. La darreta edici d'aquest torneig tingu lloc el 1992, mentre que el nou torneig s'inici el 1999. L'any 2000 fou anomenat Trofeu del Centenari de l'Ajax, en coincidir amb l'aniversari del club i fou guanyat pel FC Barcelona.

 Historial .
Torneig Amsterdam 700


Torneig Amsterdam


 Enllaos externs .
Web oficial del torneig;
Web oficial del Amsterdam ArenA;
Web oficial del International Event Partnership (IEP);



Categoria :Competicions futbolstiques neerlandeses









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146909" title="Centrophorus" nonfiltered="3763" processed="3737" dbindex="59717">

Centrophorus s un gnere de taurons esqualiforms. Sn taurons d'aiges profundes i temperades, viuen en els oceans tropicals de tot el mn. s caracteritzen per tenir uns grans ulls verds i espines a les aletes dorsals.

Aquest gnere est present en el registre fssil des del Paleoc (C. squamosus).

Espcies.
 Centrophorus acus .
 Centrophorus atromarginatus .
 Centrophorus granulosus .
 Centrophorus harrissoni .
 Centrophorus isodon .
 Centrophorus lusitanicus .
 Centrophorus moluccensis .
 Centrophorus niaukang .
 Centrophorus squamosus .
 Centrophorus tessellatus .
 Centrophorus uyato .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146910" title="Calabruixa petita" nonfiltered="3764" processed="3738" dbindex="59718">

La calabruixa petita (Muscari neglectum, o tamb Muscari racemosum o Muscari atlanticum), s una planta classificada a la famlia de les jacintcies segons el sistema de classificaci APG II, per que clssicament es classifica dins de les lilicies.

s una planta petita de fins a 30 cm d'alada, per molt sovint ms baixa, herbcia i amb bulb, amb un ram molt dens amb entre 15 i 40 flors blaves i petites situat a l'extrem d'una tija sense fulles que surt directament del bulb. Les flors superiors de la inflorescncia, ms clares i na mica ms petites, sn estrils. Les fulles, que surten de la base sn llargues i primes (d'entre 1,5 i 5 mm) i solen quedar esteses per terra, excepte, de vegades, alguna de curta que s'aguanta dreta.

Al Principat, el Pas Valenci, Mallorca i Eivissa s molt comna i es troba a tot el territori fins als 1500 o 2000 m d'altura.. A Europa la trobem al sud i a l'oest.

Es fa en herbeis, prats, camps, sembrats i vores de camins. Tamb es conrea en jardineria.

A Mallorca es podria confondre amb l'espcie Muscari parviflorum, fora semblant, per es poden distingir amb facillitat perque la calabruixa petita floreix a la primavera, mentre que M. parviflorum ho fa a la tardor.


Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146913" title="Komi (desambiguaci)" nonfiltered="3765" processed="3739" dbindex="59719">

 Geografia:
 Repblica de Komi, una repblica de Rssia.
 tnia:
 Komis, un poble prmic.
 Lingstica:
 Komi, una llengua ugrofinesa.
 Literatura:
 Literatura komi, literatura feta en llengua komi.
 Jocs:
 Komidashi, nom complet de komi, una regla del joc del go.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146921" title="Supertramp" nonfiltered="3766" processed="3740" dbindex="59721">

Supertramp s un grup angls de pop i rock progressiu que va gaudir de gran popularitat durant la dcada dels anys 1970. 

En la seva primera poca van crear ambiciosos lbums conceptuals, per sn ms coneguts per les seves posteriors canons, de to beatle, com ara Dreamer, Goodbye Stranger, Give a Little Bit i The Logical Song. Malgrat l'xit comercial, el grup mai no va arribar al estrellat; es deia, en el cim de la seva popularitat, que Supertramp era el grup musical del mn amb ms vendes els membres de les quals podien passejar pel carrer sense ser reconeguts.

Histria. 
El 1969, Rick Davies forma un grup de rock britnic grcies al suport econmic de l'excntric milionari holands Stanley August Miesegaes, conegut en el seu entorn com Sam. 

L'agost de 1969, Rick Davies posa un anunci en la revista britnica Melody Maker, oferint una autntica oportunitat, a la qual van acudir Roger Hodgson, Richard Palmer i Robert Miler. 

Forma un grup al que volia anomenar Daddy, Per Palmer els va convncer per a canviar el nom pel de Supertramp, prenent-lo de la novella escrita el 1910 per W. H. Davies The Autobiography of a Supertramp (Autobiografia d'un sper-rodamn). 

El primer lbum, Supertramp, tot i que interessant musicalment, va tenir un resultat comercial discret. Desesperats per obtenir xit, Davies i Hodgson van tractar de canviar el seu estil i es van preparar per al disc segent. Frank Farrell (baix elctric), Kevin Currie (bateria) i Dave Winthrop (flauta i saxfon) van substituir Miler i Palmer; Roger Hodgson va canviar a guitarra i el nou treball, Indelibly Stamped, va presentar canons de to beatle, un enfocament ms comercial i un disseny de portada ms atrevit. Supertramp es va erigir a si mateixa com una banda de culte. 

Les vendes, per, no van millorar molt, el que els va suposar la prdua del suport econmic de Sam i la ruptura de relacions amb ell. Hodgson i Davies van haver de comenar novament des de zero. Una recerca exhaustiva de recanvis va portar a Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John A. Helliwell; aquesta composici marcaria l'etapa ms popular i definitria del grup. 

Crime of the Century, publicat el 1974, va ser el comenament de l'xit comercial i de crtica, arribant al nmero quatre a Anglaterra grcies al single Dreamer. El seu cara B Bloody Well Right va arribar al top 40 dels Estats Units el maig de 1975. Siebenberg declararia desprs que va pensar que la banda havia arribat al seu sostre en aquest tercer lbum, per el veritable xit comercial encara estava per arribar. 

La banda va continuar el seu imparable ascens amb Crisis? What Crisis? (1975) i Even in the Quietest Moments (1977). Durant aquest perode, la banda aniria canviant el seu estil progressiu dels primers discos a un so pop ms orientat a les canons. 

Amb la publicaci del disc Breakfast in America (1979), van arribar al nmero 3 en les llistes britniques i al nmero 1 als Estats Units, a ms de produir quatre singles histrics, The Logical Song, Take the Long Way Home, Goodbye Stranger i Breakfast in America . 

Des de llavors, s'han venut ms de 18 milions de cpies de l'lbum en tot el mn. La trajectria d'xits va tenir el seu colof amb el treball Paris, un lbum de dos LP en directe, en el qual la banda va donar testimoniatge de l'encert a millorar les versions d'estudi de les seves canons. 

Curiosament, en lloc de centrar-se en canons del ms recent i reeixit Breakfast in America, van incloure gaireb totes les de Crime of the Century, testament de la importncia que aquest treball va suposar per a la carrera del grup. Les diferncies estilstiques entre Davies i Hodgson a l'hora de cantar i escriure lletres els va proporcionar a aquests discs un contrapunt interessant, contrastant les canons de Davies, sobre relacions trencades (Another Man's Woman, From Now On, Goodbye Stranger), amb la introspecci malenconiosa de Hodgson (Dreamer, School, Fool's Overture, The Logical Song). No obstant aix, Hogdson va pensar que era moment de fer alguns canvis i, en no aconseguir convncer la resta del grup, va decidir trencar l'equilibri i abandonar el grup desprs de la gira del seu segent lbum, ...Famous Last Words... (1982) que contenia la can It's Raining Again i l'xit My Kind of Lady. 

Desprs de deixar el grup el 1983, Hogdson comenaria immediatament una carrera en solitari, obtenint un cert xit inicial amb la can Had A Dream (Sleeping With the Enemy) del seu primer disc In the Eye of the Storm, el 1984. 

Diverses circumstncies adverses van fer que, a poc a poc, la seva rellevncia s'ans diluint en el temps. El que quedava de Supertramp va continuar el treball, i va llanar Brother Where You Bound el mateix any. Aquest disc va incloure un single d'xit, Cannonball, i una llarga suite molt crtica contra el maccarthisme en la qual collabor David Gilmour, de Pink Floyd, assolint el lloc 21 en les llistes d'xits nord-americans. 

Free As a Bird (1987) va incloure ms rock sincer de Davies, com ara I'm Beggin' You, una versi de discoteca de la qual va arribar al primer lloc en les llistes de ball americanes; un curis assoliment per a una banda de rock artstic. 

Per algunes diferncies van fer que Thompson abandons. Els treballs posteriors als anys 1990 de Supertramp i Hodgson van ser menys freqents i ms discrets. No obstant aix, desprs d'un llarg parntesi de deu anys, el 1997 el productor Jack Douglas es va unir al projecte del grup per a ajudar-los a crear el seu lbum de retorn Some Things Never Change. 

Ms recentment, van publicar Slow Motion el 2002. Ambds treballs i un directe titulat It Was the Best of Times entre tots dos, han posat Supertramp en el nou segle, encara que sense assolir ni l'xit ni la popularitat dels anys 70.

Membres. 
Membres originals: 
Rick Davies: veu, piano, harmnica;
Roger Hodgson: veu, guitarra, teclat;
Richard Palmer: veu, guitarra elctrica, guitarra, balalaika;
Robert Miler: percussi, harmnica;

Membres que es van unir a la banda desprs de la sortida de Palmer i Miler: 
Bob Siebenberg (acreditat de vegades com a Bob C. Benberg): cors, percussi;
Dougie Thompson: veu, baix elctric, piano, acordi;
John A. Helliwell: veu, flauta, saxfon;

Membres que es van unir ms tard, desprs del perode clssic: 
Mark Hart: veu, teclat, guitarra;
Cliff Hugo: baix elctric;

Membres posteriors: 
Llig Thornburg: cors, tromb, trompeta ;
Carl Verheyen: guitarra; ;
Tom Walsh: percussi ;
Kyle Morrison: producci de l'lbum de 2002, Slow Motion.

Discografia.
1970 - Supertramp;
1971 - Indelibly Stamped;
1974 - Crime Of The Century;
1975 - Crisis? What crisis?;
1977 - Even in the quietest moments...;
1979 - Breakfast in America;
1980 - Pars;
1982 - Famous last words;
1985 - Brother Were You Bound;
1987 - Free As A Bird;
1988 - Live'88;
1990 - The Very Best Of Supertramp;
1997 - Some Things Never Change;
1999 - It Was The Best of Times;
2002 - Slow Motion ;
2005 - Retrospectacle The Supertramp anthology;

Enlaos externs.
Web oficial de Supertramp;
LLetres de canons de Supertramp;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146927" title="Salvador Casaas i Pags" nonfiltered="3767" processed="3741" dbindex="59722">

Salvador Casaas i Pags, bisbe i cardenal catal, nasqu a Barcelona el 5 de setembre de 1834 i hi mor el 27 d octubre de 1908.

Estudi al Seminari Conciliar de Barcelona i ms tard a la Universitat de Valncia, on el 1857 es llicenci en teologia. Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1858 i el destinaren a la parrquia de la Mare de Du del Pi d aquesta ciutat com a rector-ecnom, crrec que ocup durant vint anys. Mentrestant va ser professor i desprs rector del seminari barcelon i canonge administrador de la catedral. 

El 23 de mar de 1879, a Barcelona, fou consagrat bisbe titular de Ceramo i nomenat administrador apostlic del bisbat d'Urgell  per tal de suplir les funcions del seu titular Josep Caixal i Estrad, que vivia exiliat a Roma con a conseqncia del desenlla de la Tercera Guerra Carlina. Caixal mor a finals d aquell any, i aleshores Casaas fou nomenat bisbe d'Urgell sede plena. Aquell mateix 1879, per elecci dels bisbes de la provncia eclesistica Tarraconense i nomenament d'Alfons XII, rei d'Espanya, fou proclamat senador.

Conjumin l'activitat pastoral amb una important projecci patritica, i en aquest sentit impuls la commemoraci del millenari de Montserrat (1880) i la restauraci del monestir de Ripoll (1893). Des del seu ttol de coprncep d'Andorra inherent al de bisbe d Urgell, defens aferrissadament la independncia i la catalanitat d aquest principat davant les embranzides annexionistes de Frana dels anys 1882, 1894 i 1895. Aix li valgu que el 25 de juny de 1896 el papa Lle XIII el cres cardenal del ttol de Santi Quirico e Giulitta.

El 1901 fou nomenat bisbe de Barcelona a petici de l'ajuntament de la ciutat. Particip en el conclave de 1903 que eleg el papa sant Pius X. Al claustre de la catedral barcelonina, el dia de Nadal de 1905 Casaas fou objecte d un atemptat anarquista del qual sort ills. L'any segent fou un dels principals impulsors de la participaci del catalanisme catlic en la coalici "Solidaritat Catalana". 

Est sebollit a la catedral de Barcelona. La ciutat li dedic el carrer adjacent a la baslica del Pi, de la qual havia estat rector tants anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146933" title="Grec tic" nonfiltered="3768" processed="3742" dbindex="59723">
El grec tic era el dialecte de prestigi del grec antic. Es parlava a l'tica, Atenes inclosa. Dels dialectes de l'poca, s el ms similar al grec posterior, i s l'estndar considerat quan s'estudia "grec antic".

 Origen i domini .

El grec s una branca independent de la classificaci de les llenges indoeuropees, una famlia que inclou el catal. En temps histrics , un dels quals n'era l'tic.

Els testimonis escrits en grec ms antics daten dels segles XVI al XI aC, usant un sistema d'escriptura arcaic que pertanyia als grecs micnics, el lineal B. Se suposa que durant o abans l'poca micnica el grec va diferenciar-se en occidental i oriental, del qual el micnic representa una forma primerenca, i a una branca important del qual tamb pertany l'atic.

A causa del lapse que hi ha en l'escriptura entre la desaparici del lineal B cap el 1200 aC i les inscripcios ms antigues en alfabet grec al voltant del 750 aC, l'evoluci dels dialectes resulta confusa. La literatura grega ms tardana parlava de tres divisions principals: elic, dric i jnic. L'tic formava part del grup dialectal jnic. "Vell tic" s'usa per a denominar el dialecte de Tucdides (460-400 aC) i els dramaturgs de l'Atenes del segle V aC i "nou tic" s'usa per al dialecte dels escritors posteriors.

El grec tic va persistir fins el segle IV aC, quan va ser reemplaat pel seu -similar per ms universal- descendent, el grec koin o "dialecte com" (.) El dominaci cultural de l'imperi atenenc i la posterior adopci del grec tic pel rei Filip II de Macednia (382-336 aC), pare d'Alexandre el Gran, van ser els dos punts clau que van assegurar la victria final de l'tic sobre els altres dialectes del grec, i la posterior extensi del koin per tot l'imperi hellnic d'Alexandre.

En el seu moment, el domini original de l'tic parlat incloa l'tica, Eubea algunes de les illes Cclades centrals, i rees de Trcia costaneres al nord de l'Egeu (la pennsula Calcdica). El dialecte jnic, estretament relacionat, es parlava a les costes occidental i nord-occidental de l'sia Menor, a l'est de l'Egeu. Posteriorment l'tic literari (i els texts clssics que hi estaven escrits) va acabar sent extensament estudiat molt lluny de la seva rea d'origen, primer a les civilitzacions clssiques de la Mediterrnia (antiga Roma i el mn hellenstic) i ms tard al mn musulm, Europa i all on la civilitzaci europea s'hi va extendre.

 Literatura .

La literatura grega ms antiga de la que es t constncia (atribuda a Homer i datada al segle VII o VII aC) no es va escriure en dialecte tic, sin en vell jnic. Atenes i el seu dialecte van romandre en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals van portar-la a la democrcia el 594 aC, l'inici del perode clssic i el creixement de la influncia atenenca.

Els primers treballs literaris extensos en tic sn les obres dels dramaturgs squil, Sfocles, Eurpides, Aristfanes i Menandre d'Atenes, del segle V aC. Els treballs del filsof atenenc Plat tamb daten d'aquest segle destacable. Les fetes militars dels atenencs van produir algunes histries universalment llegides com les de Tucdides i Xenofont.

Lleugerament conegudes per ser ms tcniques i legals sn les oracions d'Antifont, Demstenes, Lsies, Iscrates d'Atenes i molts altres. El grec tic del filsof Aristtil (384-322 aC), el mentor del qual era Plat, data del perode de transici del grec clssic al koin.

Avui dia els estudiants que fan grec antic mormalment comencen amb el dialecte tic i passant desprs, segons el seus interessos, al koin del Nou Testament i altres escrits del cristianisme primitiu, o al grec homric per a llegir Homer i altres obres mestres del grec antic.

 Alfabet .

L'alfabet tic clssic estava format de les 24 lletres (majscules) habituals de l'alfabet grec:  com a vocals i  com a consonants.

Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conixer ms tard sin el sillabari conegut com a lineal B, en el qual cada signe representava una consonant i una vocal unides.

Es desconeix quan es va comenar a usar per primer cop l'alfabet clssic grec. Se sap que com a mnim el segle VIII aC ja s'usava de manera habitual, i per llavors ja s'havia dividit en una versi oriental i una occidental, de les quals respectivament provenen l'alfabet grec posterior i els alfabets etrusc i llat. El que avui s'anomena alfabet grec va ser originalment l'alfabet fenici que es va manllevar per a lletrejar paraules gregues, usant algunes de les consonants semtiques originals (lef > alfa, het > eta, 'ayin > micron) per a representar vocals gregues. Aquesta creaci d'autntiques vocals escrites va ser la contribuci ms revolucionria dels grecs al desenvolupament de l'alfabet.

A mesura que la utilitat de l'alfabet es va fer evident, es van anar usant varietats locals (a cops anomenades epicriques). Al principi l'alfabet tic no distingia entre vocals llargues i curtes (). No tenia la  ni la , usant  i  en el seu lloc respectivament. A les minscules i la iota subscrita (una invenci medieval els faltava molt de temps per a aparixer. La digamma (que ja no s'usava en el perode clssic) servia per a representar el so .

Mentrestant, a l'altra banda de l'Egeu, a la Jnia, sorgia una nova versi jnica de l'alfabet tic. Distingia entre o llarga i curta, i va deixar d'usar leta per a marcar l'esperit aspre (el so , usant-la per a crear el signe de l' e llarga, quedant l' psilon noms per a la curta. La digamma es va deixar d'usar i van aparixer la  i la , portant l'alfabet tic a la seva forma clssica de 24 lletres.

Per quan va arribar l'any 403 aC, la ciutat estat d'Atenes ja havia percebut la necessitat d'estandaritzar l'alfabet, aix que aquell mateix any va adoptar l'alfabet jnic. Moltes altres ciutats ja ho havien fet.

Quan els ciutadans ordinaris de la Grcia antiga llegien inscripcions -o els educats literatura-, el que veien eren les lletres majscules de l'alfabet jnic. Per quan van aparixer (a l'Edat mitjana) les lletres minscules, les iotes subscriptes, els accents, les marques d'esperit suau i aspre i els signes de puntuaci; ja feia alguns segles que els parlants natius no havien produit escrits en grec tic. L'antiga literatura tic tal i com es publica avui usa moltes d'aquestes caracterstiques ms modernes. Els lectors moderns malinformats poden pensar que el que veuen a la pgina s el sistema d'escriptura exactament com els antics grec l'usaven a l'antiga grcia, per en realitat s grec antic tal i com el van transcriure els escribes bizantins medievals.

 Fonologia .

Segueixen alguns dels trets fonolgics ms caracterstics del dialecte tic:

 Vocals .
 L'tic-jnic canvia l  indoeuropea en  : m t r "mare" (cf. llat m ter);
 L'tic mant l'  darrera d'e, i, r: kh r  "pas" (cf. jnic kh r ). El que semblen excepcions estan produides per canvis intermitjos: kor  "noia", de *korw , passant per *korw ;
 El grec oriental canvia la curta indoeuropea en e curta: Artemis (cf. Artamis);
 L'tic-jnic intercanvia i i u per a assimilar-les a una i o u en una sllaba posterior: biblion (cf. bublion) "llibre";
 Als casos en qu una   o   originals van esdevenir   o  , l'tic t diftongs espuris: eimi (cf.  mi) "sc"; aqu la e s'ha allargat per a compensar la prdua de la s de *esmi;
 L'antiga  es pronunciava originalment com   i en altres dialectes es va substituir per , per en tic va evolucionar cap a un so semblant a la u del frencs o la  de l'alemany: kurios (cf. beoci kourios) "senyor";
 En els diftongs originals,  i,  i,  i, la i va deixar de pronunciar-se. La iota subscrita medieval va reflectir-ho;
 En tic   o   seguida d'  o   es contreu a  , i seguida d' o   es contreu en  : nik -ein > nik n "conquerir", *Poseid w n > *Poseid  n > Poseid n "Poseid";
 Al contrari que en el punt anterior, quan s una   seguida d'una  , remanen sense contreure (Tim  s, nom personal); seguida d'una altra   esdevenen el diftong espuri ei: *treies > *trees > treis "tres"; i seguida d'una  , el diftong espuri ou: *gen s s > *gen  s > genous "de la gens";
 En tic una   seguida de vocal breu pot esdevenir   seguida de vocal llarga (mettesi quantitativa): n  s "del vaixell" (cf. pic n os), basil  s "del rei" (cf. jnic basil  s);
 A cops es crea un fonema a partir de dos, eliminant-ne un d'ell (hipresi): b  th s "ajut" (cf. pic b  th  s);
 Els diftongs llargs s'escurcen davant d'/s/. Passa normalment al datiu plural de la tercera declinaci: basil w- + si(n) > basil usi(n), cf. jnic basil usi(n);

 Consonants .

 L'tic t  on el jnic t . Carl Darling Buck ho explica a partir de *ky- o *chy- transformant-se en tt i desps passant a ss en jnic, per exemple *glochya > glotta/glossa "llengua". A aquest cas hi afegeix *ty i *tw, com seria el cas de tettares/tessares "quatre" (cf. llat quattuor). Es cas de thalatta/thalassa "mar" no sembla tan clar i hom pensa que podria ser un manlleu. L'tic tamb usava thalassa (va acabr sent l'estndar en koin) a cops.
 L'tic-jnic usa una n inserida al final d'una paraula acabada en vocal per a evitar sota determinades circumstncies que xoqui amb la vocal d'inici d'una paraula segent, com ara en el datiu o l'acabament  de la tercera persona del plural o el  de de la tercera persona del singular o en esti "s". Per exemple: pasi legousi "parlen amb tothom", per pasin elegon "parlaven amb tohom".
 L'tic va perdre la digamma abans dels temps histrics: kalos "bo" (cf. beoci kalwos).
 Molts dialectes, l'tic incls, van canviar de t a s abans d'i o u: Eutresis (cf. beoci Eutretis), tic-jnic su "tu" (cf. dric tu).
 L'tic s un dels dialectes que C. D. Buck anomena "amb h" (l'esperit aspre, provinent d'una s o i inicials perdudes). Els "dialectes amb h" van retenir-ho, per els altres el van acabar perdent: *sistamen > tic histamen "hi som" (cf. cretenc istamen);

 Morfologia .

Entesa com a la "formaci dels mots":
 L'tic tendeix a substituir el sufix -ter "qui fa alguna cosa" per -tes: dikastes/dikaster "jutge".
 L'acabament adjectival -eios i la seva contrapartida nominal tenen dues sllabes (ei fa diftong) en comptes de les tres del - ios d'altres dialectes: politewia > politeia per "caiguda" de la w "constituci" (cf. cretenc polit ia).

 Gramtica .

L'tic comparteix gran part de la gramtica del grec antic fins el punt que quan aquesta s presentada, hom ho fa amb les peculiaritats d'aquella. Les segent sn algunes d'aquestes peculiaritats:

 Declinaci .

Quant a la declinaci, es forma afegint com a sufixes els acabaments de cas a una part comuna a (que pot ser o no una arrel.)
 En la declinaci en alfa (femenins de la primera declinaci), la part comuna acaba en una -a llarga, parallela a la primera declinaci del llat. En l'tic-jnic la vocal de la part comuna va canviar a eta llarga en el singular excepte darrera d'e, i o r: gnome, gnomes, gnome(i), gnomen, etc., "opini" (cf. thea, theas, thea(i), thean, etc., "deesa".) El plural seria igual en ambds casos: gnomai, theai. En el nominatiu plural, l'acabament -as original es va contreure a -ai, que no va patir el canvi a eta. En els pocs masculins amb la part comuna en alfa, el genitiu singular segueix el model de la declinaci en micron: stratiotes, stratiotou, stratiote, etc.
 En la declinaci en micron, o segona declinaci (principalment molts masculins, per tamb alguns de femenins), la part comuna acaba en o o e (l'arrel ms la vocal temtica, una vocal relacionada amb l'ablaut indoeuropea) i seria equivalent a la segona declinaci llatina. L'alternana entre l'acabament -os del grec i -us del llat al nominatiu singular s familiar als qui estudien una i altra lleges.
 En l'tic, un acabament original del genitiu singular, *-osyo, en perdre la s (com passa a tots els dialectes) fa que la part comuna o s'allargui formant el difton espuri ou: logos "paraula", gen. *logosyo > logou "de la paraula".
 El datiu plural de l'tic-jnic es feia en -oisi, que apareix a l'tic ms antic per que ms tard se simplifica a -ois: anthropois "als homes".

 Vegeu tamb .

 Grec;
 Grec antic:
Jnic;
Elic;
Dric;
Nord-occidental;
Arcadoxipriota;
Macedoni (discutit);
 Alfabet grec;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146935" title="Campus Nord" nonfiltered="3769" processed="3743" dbindex="59724">

El Campus Nord s un dels principals campus de la Universitat Politcnica de Catalunya.
Est ubicat entre la Zona Universitria de Barcelona i el barri de Pedralbes. Actualment s'hi troben dues escoles tcniques superiors i una facultat, la Biblioteca Rector Gabriel Ferrat, diversos departaments de la universitat i un gran nombre de centres d'investigaci.

Els actuals edificis van ser construts durant els anys 90, i correspon a un model de campus conjunt per diferents centres, sense un recinte especfic per cada centre com havia tingut fins aleshores la UPC, sin que hi ha uns edificis amb els serveis centrals de cada un (secretaria, direcci, sala d'actes), uns altres edificis ocupats per departaments i uns edificis comuns, que inclouen la major part de les aules i els serveis als estudiants (com ara els menjadors, i la biblioteca del campus).

 Escoles i facultats .

FIB;
ETSECCPB;
ETSETB;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146938" title="Issigeac" nonfiltered="3770" processed="3744" dbindex="59725">
Issigeac s una poblaci occitana francesa situada al Perigord, departament de Dordonya i regi d'Aquitnia.

 Geografia .
Situada a 20 km al sud de Bergerac, a l'extrem meridional de la gran plana europea, que va dels Pirineus als Urals tot seguint la costa atlntica, gaudeix d'un clima relativament plujs i temperat, caracterstic de la zona ocenica.

Les pluges de la zona d'Issigeac solen ser d'uns 800 mm a l'any, repartits en una mitjana de 112 dies. La temperatura mitjana volta els 12,5 C, i arriba als 30 C uns 8 dies tant al juliol com a l'agost. Les hores de sol oscillen al voltant de les 2.000 anuals, encara que la influncia ocenica comporta boires i nvols baixos, sobretot a l'hivern.

 Histria .

L'estructura de la vila d'Issigeac s bsicament medieval, si b hi ha vestigis molt ms antics, prehistrics tamb.

Al segle IV hi existia una villa galloromana, i en el mateix lloc s'hi ha trobat una necrpolis merovngia, soterrada durant les invasions dels brbars.

La primera citaci escrita data del 1008, i fa referncia a l'esglsia de Sant Mart. Del 1153 hi ha documents que citen un monestir que depenia de la gran abadia de Sarlat. Durant el segle XIII,Issigeac es va envoltar de muralles, per tal de protegir-se dels combats de la Guerra dels cent anys. Si b la vila depenia dels senyors de Bergerac, ben aviat els responsables de la comunitat de monjos varen acaparar els drets feudals, i esdevingueren senyors temporals i espirituals de la jurisdicci.

El 1351, Issigeac va esdevenir propietat del bisbat de Sarlat, i des d'aleshores, es va convertir en una residncia d'aquells bisbes.L'esglsia actual fou construda al segle XVI, per aviat va ser parcialment destruda, igual que el castell, durant les Guerres de Religi, que van afectar durament Issigeac.Tant l'esglsia com el castell foren reconstruts per un bisbe de Sarlat, oncle de Fnelon,un escriptor clssic francs, que va residir al castell.

El segle XIX la vila va viure nombrosos canvis, que, per sort, no varen afectar quasi gens la seva arquitectura. El segle XX ha estat una etapa de baixa activitat, fet que l'ha preservat de grans obres urbanstiques.

Avui dia, es una petita vila on es pot viure b, i que ha aturat el seu xode rural. El seu paisatge urb va propiciar la gravaci d'un film sobre un esport, la "soule", considerat l'origen del rugbi, que actualment s l'esport predilecte de la vila i del seu entorn.
Nombrosos visitants venen cada any a Issigeac, hi fan estada, i, alguns, s'hi queden.   

  Enllaos externs .

Pgina oficial de la Vila d'Issigeac Francs i angls. (Font principal d'informaci)

Pays de Bergerac. Francs, angls i castell. (Font d'informaci secundria)

Issigeac vist des del cel per Philippe Dufour 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146944" title="Merc Canela i Garayoa" nonfiltered="3771" processed="3745" dbindex="59726">
Merc Canela i Garayoa (Sant Guim de Freixenet, la Segarra, 1956) s una escriptora catalana.

Estudi arqueologia a la Universitat Autnoma de Barcelona. Tot i la seva formaci, comena a treballar com a bibliotecria a la mateixa universitat i el 1986 es trasllada a Brusselles, on treballa durant set anys com a documentalista al si de la Comunitat Europea.

De molt jove comena a escriure i es declara fonamentalment escriptora. L any 1976 l Editorial La Galera li publica una primera narraci per a joves De qui s el bosc?, i el mateix any guanya el Premi Josep M. Folch i Torres amb l obra L escarabat verd. Ha escrit i publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil, sobretot novelles, amb una diversitat de gneres i una temtica variada: fantasia, realisme, realisme mgic, humor, aventura, intriga..., algunes de les quals han estat guardonades. El 1984 va formar part de la Llista d'Honor de l'IBBY  per Asper, joglar embruixat. 

T una important producci com a traductora al catal d obres de l alemany, el castell, el francs i l itali. Tamb t publicada una obra: Un passeig pel Poble Espanyol (Beta, Barcelona, 1998), que explica la histria del Poble Espanyol de Montjuc a Barcelona.

El 1980 entra a formar part del Consell de Redacci de la revista Cavall Fort i n s directora des de 1998. Tamb s directora de la revista El Tatano.

Bibliografia.
Narrativa infantil i juvenil.
De qui s el bosc? (La Galera, Barcelona, 1976).
L'escarabat verd. (La Galera, Barcelona, 1977).
Utinghami, el rei de la boira (La Galera, Barcelona, 1979).
  La fantasia inacabable d'Antoni Gaud (Blume, Barcelona, 1980).
Quan l'Eloi va ser msica (La Galera, Barcelona, 1981).
Asper, joglar embruixat (La Galera, Barcelona, 1982).
Lluna de tardor. (La Magrana, Barcelona, 1982).
A una m el sol i a l'altra la lluna (Argos-Vergara, Barcelona, 1982).
Un gat dalt del teulat (La Galera, Barcelona, 1983).
Globus de lluna plena (Argos-Vergara, Barcelona, 1983).
Els set enigmes de l'iris (La Galera, Barcelona, 1984).
El planeta dels set sols. (Xarxa de Biblioteques Soler i Palet, Terrassa, 1985 / Barcelona: La Magrana, Barcelona, 1993).
Ara torno. (La Magrana, Barcelona, 1985).
L'ou de cristall (La Galera, Barcelona, 1987).
Nicolaua bra de ferro (Teide, Barcelona, 1987).
El rastre de les bombolles. (La Magrana, Barcelona, 1990).
S'ha de ser animal! (Crulla, Barcelona, 1992).
Les portes del temps (Crulla, Barcelona, 1995).
Per un plat de macarrons. (Crulla, Barcelona, 1997).
La casa de les accies. (Barcanova, Barcelona, 1997).
Els dimarts del senyor F. (Crulla, Barcelona, 1998).
Una pintura als llenols. (Crulla, Barcelona, 2004).
La butxaca prodigiosa (Crulla, Barcelona, 2007).

Traduccions.
De l alemany;
AUER, Martin: All que ning no pot saber niemand wissen kann. (La Galera, Barcelona, 1989). ;
BOGE-ERLI, Nortrud: El porc viatger Reiseschwein und die Meermonster. (Crulla, Barcelona, 1997). ;
DIECK, Barbara: Un viatge mogudet und coole Typen. (Crulla, Barcelona, 1997). ;
MENSCHING, Gerhard: L'amic fantasma Gespenterfreund. (La Galera, Barcelona, 1990). ;
NSTLINGER, Christine: L'autntica Susi Susi. (Crulla, Barcelona, 1996). ;
PLUDRA, Benno: El cor del pirata Herz des Piraten. (La Galera, Barcelona, 1986). ;

Del castell;
LALANA, Fernando: El Papu est pioc Coco est pachucho. (Casals, Barcelona, 1997). ;

Del francs;
DEMEURE, Jean-Paul: Milac . (Crulla, Barcelona, 0000);
FERRI, Jean-Yves; LARCENET, Manu: El retorn a la terra 1. L'autntica vida. (Bang, Barcelona, 2006). ;
FERRI, Jean-Yves; LARCENET, Manu: El retorn a la terra 2. Els projectes retour  la terre 2. Les projets. (Bang, Barcelona, 2006). ;

De l itali;
BARICCO, Alessandro: Seda . (La Magrana, Barcelona, 1997). ;
BARICCO, Alessandro: Oce Mare. (La Magrana, Barcelona, 1997). ;
BARICCO, Alessandro: Terres de vidre di Rabbia. (La Magrana, Barcelona, 1998). ;
BARICCO, Alessandro: Novecento: un monleg un monologo. (La Magrana, Barcelona, 2000).

Obra traduda.
Traduccions de Asper, joglar embruixat;
 Castell. Asper, el juglar embrujado. (Trad. Jess Ballaz Zabalza). La Galera, Barcelona, 1983.  ;

Traduccions de A una m el sol i a l'altra la lluna;
 Castell. En una mano el sol y en la otra la luna. (Trad. Mara Eugenia Rincn). Argos-Vergara, Barcelona, 1982.  ;
 uscar. Esku patez eguzkia eta besteax i larga. (Trad. Josu Landa). Argos-Vergara, Barcelona, 1983.  ;
 Gallec. Nunha mano o sol e na outra a la. (Trad. Basilio Losada). Argos-Vergara, Barcelona, 1982.  ;

Traduccions de De qui s el bosc?;
 Castell. De quin es el bosque?. (Trad. Maria del Carmen Rute). Barcelona: La Galera, Barcelona, 1976.  ;
 uscar. Norena da basoa?. (Trad. Joxan Ormazbal). Euskal Liburu eta Kantuen Argitaldaria, Donostia, 1981.  ;

Traduccions de El rastre de les bombolles;
 Castell. Partitura para saxo. (Trad. Rosa Huguet). SM, Madrid, 1993. ;

Traduccions de Els set enigmes de l'iris;
 Castell. Los siete enigmas del iris.  (Trad. Angelina Gatell). La Galera, Barcelona, 1984. ;

Traduccions de En Pere trapella;
 Bret. Pr al Lankon. (Trad. Beatris Jouin). An Here, Kemper, 1989.  ;
 Castell. Pedro pcaro. (Trad. Jos Antonio Pastor Caada). La Galera, Barcelona, 1983.  ;
 Sard. Pedru Matzone. (Trad. Diegu Corraine). Papiros, Ngoro, 1989.  ;

Traduccions de Globus de lluna plena;
 Castell. Globo de luna llena. (Trad. Julia Goytisolo). Argos-Vergara, Barcelona, 1983.  ;
 uscar. Ilargi beteko globoak. (Trad. Josu Landa). Argos-Vergara, Barcelona, 1983.  ;
 Gallec. Globo de la chea. (Trad. Carlos Casares). Argos-Vergara, Barcelona, 1982.  ;

Traduccions de L'escarabat verd;
 Castell. El anillo del mercader. (Trad. Mara Luisa Lissn). La Galera, Barcelona, 1977.

Traduccions de L'oca d'or;
 Castell. La oca de oro. (Trad. Jos Antonio Pastor Caada). La Galera, Barcelona, 1984.  ;
 Suec. Guldgansen. (Trad. Yvonne Blank). Almqvist & Wiksell, Estocolm, 1986. ;

Traduccions de L'ou de cristall;
 Castell. El huevo de cristal. (Trad. Angelina Gatell). La Galera, Barcelona, 1987. ;

Traduccions de Nicolaua, bra de ferro;
 Castell. Nicolasa, mueca de hierro. (Trad. Carme Pallach). Teide, Barcelona, 1987. ;

Traduccions de Quan l'Eloi va ser msica;
 Castell. Eloy un da fue msica. (Trad. Jos Antonio Pastor Caada). La Galera, Barcelona, 1981.  ;

Traduccions de Un gat dalt del teulat;
 Castell. Un gato en el tejado. (Trad. Mercedes Caballud). La Galera, Barcelona, 1983.  ;

Traduccions de Un passeig pel Poble Espanyol;
 Angls. A walk through the Spanish Village. Beta, Barcelona, 1998. ;
 Castell. Un paseo por el Pueblo Espaol. Beta, Barcelona, 1998. ;

Traduccions de Utinghami, el rei de la boira;
 Castell. Utinghami, el rey de la niebla. (Trad. Joles Sennell). La Galera, Barcelona, 1979.  ;
 uscar. Utinghami lainotako errege. (Trad. Arantxa Sarriegi). Euskal Liburu eta Kantuen Argitaldaria, Donostia, 1981.

Premis literaris obtinguts.
 Premi Josep Maria Folch i Torres de novelles per a nois i noies 1976: L'escarabat verd. 

 Premi Crtica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil 1981: La fantasia inacabable d'Antoni Gaud. 

 Premi L'Esparver 1982: Lluna de tardor. 

 Premi Guillem Cifre de Colonya 1983: Els set enigmes de l'iris. 

 Premi Lola Anglada 1984: El planeta dels set sols. 

 Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor 1991: S'ha de ser animal!. 

Referncies.


Enllaos externs.
Biografia documentada per l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
Anlisi de la seva obra narrativa;
Web de Merc Canela;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146949" title="Msica Global" nonfiltered="3772" processed="3746" dbindex="59727">
Msica Global, SL s una companyia discogrfica catalana amb seu a Girona. Gestiona dos segells discogrfics: Msica Global i Mass Records, el primer dedicat majoritriament a la msica en catal i el segon per a msica en castell.

Msica Global va ser creada el 1993 i el primer 'album que va editar va ser Dos o tre del grup menorqu Ja t'ho dir.

Entre els grups i artistes de Msica Global podem trobar a Sopa de Cabra (i a Gerard Quintana i Josep Thi en solitari), Lax'n'Busto, Gossos, Cris Juanico i Quimi Portet, entre d'altres.

Entre els grups i artistes de Mass Records trobem a Bizarre, Gertrudis, Casa Rusa i Joan Tena, entre d'altres.

Artistes i grups de Msica Global i Mass Records.

 Anonymous;
 Aramateix;
 Bizarre;
 Canimas;
 Companyia Elctrica Dharma;
 Crazy Notes;
 Cris Juanico;
 Dept;
 Es Reboster;
 Estanislau Verdet;
 Fora des Sembrat;
 Frentic;
 Gazpacho;
 Gerard Quintana;
 Gertrudis;
 Glaucs;
 Gossos;
 Ja t'ho dir;
 Jofre Bardag;
 Jordi Batiste;
 Josep Thi;
 Junts;
 Lax'n'Busto;
 Kabul Bab;
 Marc Parrot;
 Menaix a Tru;
 Miquel Abras;
 Mone;
 Nito Figueres;
 Novo;
 Nu-b;
 Nut;
 Quimi Portet;
 Pep Poblet;
 Pere Espinosa;
 Rauxa;
 Relk;
 Remendaos;
 Ricard Puigdomnech;
 Sopa de Cabra;
 Toni Xucl;
 Whiskyn's;

Enllaos externs.
 Web de Msica Global;
 Web de Mass Records;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146957" title="Esglsia de Sant Juli de Boada" nonfiltered="3773" processed="3747" dbindex="59728">

L'Esglsia de Sant Juli de Boada s una esglsia mossrab de Sant Juli de Boada a Palau-sator, una de les ms antigues de tota la regi, testificada per un document de 934. En un document de 1362 es nomena a aquesta esglsia com Sant Joan de Buadela i l'historiador Manuel Gmez Moreno la nomena Sant Juli de Buada. L'edifici no constitueix un exemple com obra d'art per t un gran mrit histric i com estudi del desenvolupament de l'arquitectura rural d'aquesta poca.

Descripci de l'edifici. 
En origen (possiblement visigot) constava d'una sola nau separada de l'absis per l'el arc triomfal de 36 dovelles de pedre que van a punts diversos, amb poca regularitat. Les impostes s'adornen amb relleus com de dents de llop, sent aquest un model gaireb nic a Catalunya i cosa inslita entre els monuments coneguts que poden correspondre a la mateixa poca. Una segona reconstrucci ja mossrab del segle X va afegir l'altre tram separat per l'arc mossrab, eliminant la porta primitiva. Es va fer llavors un reforament de murs i pilastres. En tota aquesta segona obra es veu la m d'un mestre format al gust islmic del moment.

La esglsia est construda amb materials pobres. La seva planta s irregular, aix com l'espessor dels seus murs i consta de tres trams diferents. La nau est coberta per volta de mig can, lleugerament sobrepassada en l'absis. Pot veure's encara el senyal de les cintres de les  canyes que es van usar.

L'arc ms antic s el triomfal de l'absis, sobrepassat en un ter, que pot ser visigot, la curvatura del qual harmonitza amb la de la volta. Les juntes de les dovelles estan orientades de manera confusa. Tant la capella com el seu arc mostren vestigis de pintures al fresc de sants  en qu dominaven els colors vermell i groc. Gmez Moreno creu que poguessin datar del perode romnic.

L'arc del centre de la nau t estructura i caracterstiques mossrabs: Est sobrepassat en un mitj i les 30 dovelles que ho conformen convergeixen cap al centre de la lnia d'impostes.

En l'absis s'obre una finestra axial en ull de pany que recorda a les que es veuen dins les esglsies mossrabs de Galcia.


Bibliografia.
FONTAINE, Jacques. El mozrabe (De la serie La Espaa romnica). Encuentro ediciones, Madrid 1978. ;
GMEZ MORENO, Manuel. Iglesias mozrabes. Arte espaol de los siglos IX a X. Editorial Universidad de Granada (edicin facsmil), ISBN 84-338-2496-1;

Enlaos externs.
Informaci a art medieval;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146960" title="Sant Pau de Fontclara" nonfiltered="3774" processed="3748" dbindex="59729">

Sant Pau de Fontclara s una esglsia romnica enclavada a Fontclara nucli proper a la poblaci de Palau-sator, dins la comarca del Baix Empord.

Histria .
Antic monestir benedict que depenia del monestir occit de Santa Maria de la Grassa, segons un document de confirmaci de bns que va fer Carles el Simple, l'any 908. 

Durant els segles XVI i XVII en unes reformes que es van fer, es van afegir unes capelles laterals.
 
L'edifici.
Consta d'una sola nau amb coberta de volta apuntada seguida i absis semicircular. Als dos costats de la nau hi ha les capelles afegides posteriorment. 

A l'exterior, s'aprecia a l'absis quatre franges llombardes sense arcuacions, entre les quals es veuen tres finestres. La porta d'entrada, barroca, t gravada la data de 1639 i un front amb un baix relleu representant a sant Pau. Sobre aquesta faana hi ha un campanar de cadireta de dos ulls.

Pintures.

Conserva in situ unes interessants pintures murals situades a l'arc triomfal i a l'absis. Estan presidides per la imatge de Maiestas Domini, dintre d'una mndorla envoltada pels smbols dels quatre evangelistes, i amb els dotze apstols disposats a la part inferior. Les altres pintures, es troben en pitjor estat de conservaci, representant la vida de sant Pau. El colorit s vermell, ocre i blau. Han estat datades d'inici del segle XIII, dintre d'un estil semblat a les de l'esglsia de Sant Juli de Boada o Crulles.

Les pintures murals que tenen unes dimensions de 15 m, van ser descobertes el 1940, quan es va fer una primera restauraci poc respectuosa amb l'original, segons les mateixes fonts.

La restauraci de l'any 2007 la van dur a terme tcnics del Centre de Restauraci de Bns Mobles de la Generalitat, que han recuperat l'aspecte original de la pintura.

 Imatges .


Bibliografia.

Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona: Prtic, 2000. ISBN 84-730-66-375;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146963" title="Monestir del Sant Sepulcre de Palera" nonfiltered="3775" processed="3749" dbindex="59730">


El Sant Sepulcre de Palera s un monestir del municipi de Beuda, a la comarca de la Garrotxa.

Histria. 
El priorat benedict va ser consagrat pel bisbe de Girona Berenguer Guifr l'any 1085, amb l'assistncia dels tamb bisbes de Barcelona, Carcassona, Albi i Elna. L'any 1107 va passar a dependre del monestir de Santa Maria de la Grassa, fins a mitjan segle XVI. A partir de llavors, va comptar amb priors de monestirs com el de Besal, Banyoles i Ripoll. Es va constituir com un gran centre de pelegrinatge, ja que es podien aconseguir indulgncies com les que s'obtenien per visitar Terra Santa.

L'edifici. 
Se'n conserva l'esglsia i algunes dependncies monacals; del claustre solament queden dos arcs i restes de capitells llaurats amb ocells i figures humanes, en bastant mal estat.

L'esglsia, romnica del segle XI, s de tipus basilical amb tres naus, amb capalera de tres absis semicirculars, llisos i sense creuer. A la nau central, la volta s de can i en les laterals de quart de cercle, separades per pilars de planta rectangular. 

A l'exterior, es continua amb la mateixa austeritat interior, no hi ha cap mena d'adorn. A la faana principal, la porta est construda amb arc de mig punt, t quatre finestres i un petit cul, rematada amb un campanar de cadireta amb dos ulls.

Enllaos externs.
El Monestir del Sant Sepulcre de Palera al web Monestirs de Catalunya;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999): Guies Catalunya Romnica. La Garrotxa. Barcelona, Prtic. ISBN 84 412 0229 X






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146967" title="Mar Lgur" nonfiltered="3776" processed="3750" dbindex="59732">


La mar Lgur (en itali Mare Ligure, en francs Mer Ligurienne) s la part de la Mediterrnia limitada al nord per la Costa Blava i la Riviera lgur, a l'est per la costa toscana i al sud per les illes de Crsega i Elba, ms enll de la qual s'estn la mar Tirrena; a l'oest limita amb el golf de Lle. Banya les costes de Frana, Mnaco i Itlia. La costa nord-occidental s reconeguda per la seva bellesa paisatgstica i la bonana del seu clima.

La part ms septentrional de la mar forma el golf de Gnova. Hi desemboquen l'Arno a la costa est i multitud de rius ms curts provinents dels Apenins. En aquesta costa escarpada destaquen els ports de Nia, Savona, Gnova (la ciutat principal banyada per les seves aiges), La Spezia i Liorna. Arriba a una fondria mxima de 2.850 m) al nord-oest de Crsega.

Conservaci.
Per tal de protegir les nombroses espcies de cetacis de la zona (especialment balenes i dofins, ja que les marsopes no es troben en aquesta banda de la Mediterrnia), el 1999 els estats riberencs van declarar la mar Lgur rea Protegida Especial d'Importncia Mediterrnia (SPAMI segons les sigles en angls). El santuari de cetacis de la mar Lgur actualment ocupa una extensi de 84.000 km, que inclou tant aiges territorials com internacionals.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146968" title="Monestir de Sant Pere de Besal" nonfiltered="3777" processed="3751" dbindex="59733">
El monestir de Sant Pere de Besal est situat al centre histric de la poblaci de Besal a la comarca de la Garrotxa.

Histria. 
Fundat  l'any 977 pel comte de Besal i bisbe de Girona Mir Bonfill, el qual ho va posar sota el patrocini de la Santa Seu de Roma i va aconseguir el trasllat de les relquies dels sants Prim i Felici. Dos anys desprs, el papa Benet VII, per mitj d'una butlla, concedia al monestir el privilegi de poder triar abat. La seva consagraci es va portar a terme l'any 1003, grcies al comte Bernat Tallaferro. La seva mxima expansi va ser durant els segles XII i XIII, quan va passar a formar part del comtat de Barcelona i s quan va ser objecte d'una reforma. Va comenar la seva decadncia al segle XV per causa de la guerra dels remences, els terratrmols i la lluita per les possessions amb el bisbe de Girona. Felip II va protegir al monestir i per mitj d'una butlla papal al 1592 van quedar units els monestirs de Sant Lloren del Mont i el de Sant Quirze de Colera.

Durant la guerra civil espanyola de 1936, va sofrir un incendi perdent el mobiliari , part de les seves pintures del segle XVIII i algunes escultures.

L'edifici. 
L'esglsia renovada  l'any 1160 s de planta basilical amb tres naus i un gran absis central amb deambulatori. La nau central est coberta amb volta de can i les laterals amb voltes de quart de cercle. El creuer t volta de mig punt i l'absis semicircular de quart de cercle.
 
A l'exterior, l'absis t doble coberta i al seu fil decoracions amb arcuacions cegues i un fris de dents de serra

La faana principal consta d'un portal d'arc de mig punt amb llinda i dues petites columnes, situada sobre aquesta porta hi ha una finestra amb quatre arquivoltes, llaurades amb motius vegetals i geomtrics, sostingudes per columnes amb capitells tamb esculpits. Als ambds costats d'aquesta finestra hi ha uns lleons amb cara diablica, un trepitjant una serp i l'altre un mico.

El deambulatori. 
La girola o deambulatori s l'element ms caracterstic d'aquest edifici. Consisteix en vuit columnes en grups de dos amb els capitells tallats, que estan sostenint cinc arcs de mig punt sobre els quals s'assenta la volta de l'absis. La temtica dels capitells s variada, des de fulles d'acant fins a representacions humanes, en un d'ells hi ha la representaci de Herodes aconsellat pel diable i en un altre la matana dels Sants Innocents.

 Imatges .


Enllaos externs.
Informaci del monestir


Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, La Garrotxa, Barcelona, Prtic. ISBN 84 412 0229 X








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146970" title="Vals (novella)" nonfiltered="3778" processed="3752" dbindex="59734">


Vals s una novella de l'escriptor Francesc Trabal publicada l'any 1935 dins de la collecci La Miranda d'edicions Proa. Aquesta obra va rebre el premi Crexells de l'any 1936 i es considera com la novella ms important de Trabal i una de les ms innovadores de l'poca.

Tema.
El ttol de la novella, que es pot entendre com una pea musical in crescendo, fa referncia a la dansa del vals viens. De fet en tota l'obra literria de Trabal la msica t una gran importncia, un aspecte que comparteix amb l'autor angls Aldous Huxley. En Vals Trabal ens ofereix el retrat d'una alta burgesia culta per inconscient, representada en el protagonista de la novella, Zeni, un noi que balla una mena de vals amb un gran nombre de noies, sense poder decidir-se per cap d'elles fins al final trgic. Zeni s el prototip de l'etern adolescent que no vol crixer o comprometre's i que busca el sentit de la vida en una successi constant de noves relacions amoroses.

Estructura.
La novella t una estructura atpica i remarcable perqu es divideix en cinc grans parts  en comptes de captols ms curts  per no trencar el ritme narratiu:
 La primera part, Preludi, introdueix els personatges amb la tipificaci d'un colnia d'estiueig.
 La segona part, Invitaci al vals, presenta el leitmotiv de la novella, partint d'un vals concret.
 La tercera part, Divertiment, es caracteritza per l'erotisme i t com a centre un reguitzell de noies, cadascuna temptadora per a Zeni.
 La quarta part, Vals, enllaa amb la primera part i es situa una altre vegada a l'estiu, amb un Zeni menys innocent, per igualment incapa de comproms.
 La cinquena part, Final, fa evident la impossibilitat d'una soluci i acaba amb la fugida de Zeni a Viena (el lloc d'origin de la dansa vals).

Llenguatge.
En la novella Trabal utilitza un llenguatge evocador amb un to sovint potic. Grcies a l'experincia adquirida com a periodista, el seu estil s gil amb una gran simplicitat narrativa i fludesa. L'escriptura, que a vegades matisa els sentiments fins a la morositat, fa avinent una afinitat amb l'obra de Marcel Proust. La veu narrativa predominant a Vals s la de la tercera persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146971" title="Vals (desambiguaci)" nonfiltered="3779" processed="3753" dbindex="59735">

 Una dansa, vegeu Vals.
 Una novella de Francesc Trabal, vegeu Vals (novella).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146973" title="Premi Guillem Cifre de Colonya" nonfiltered="3780" processed="3754" dbindex="59736">
El Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya s un premi literari patrocinat per la Fundaci Guillem Cifre de Colonya i convocat anualment des de l'any 1981.

Al premi hi poden optar novelles indites escrites en catal, d'una extens de 60 a 80 fulls, adreades a infants i joves de 8 a 12 anys d'edat. L'obra guanyadora s publicada per l'editorial La Galera  i t una dotaci de 6.000 euros.

Guanyadors.
1982 Miquel Ray i Ferrer, per El ram del sol i de la lluna;
1983 Merc Canela, per Els set enigmes de l'iris;
1985 Joaquim Carb, per En Miquel sobre l'asfalt;
1986 Eusbia Ray i Ferrer, per L'alqumia del cor;
1988 Pere Rossell Bover, per Les aventures d'en Tres i mig;
1988 M. ngels Boguny i Carulla, per Cau i foguera;
1989 Miquel Ferr i Martorell, per La madona del mar i els pirates;
1990 Albert Das i Aloy, per El gran invisible;
1991 Rosa M. Colom i Bernat, per El mandar i jo;
1993 Pere Morey Servera, per All que cont el vent del desert;
1994 Josep F. Delgado Mercader, per L'empaitagrills i la noia de la Lluna;
1995 Pon Pons, per Entre el cel i la terra;
1996 Marta Barcel, per Lnia;
1997 Antoni Garcia Llorca, per Tiny de llum de lluna;
1998 Jordi Folck, per La guerra dels xiclets;
1999 Jordi Folck, per Aix era una era;
2000 Xavier Guillamon Sanahuja, per Naus drac al mediterrani;
2002 Rosa Maria Colom i Bernat, per L'escola secreta de madam Dud;
2004 Antoni Garcia i Llorca, per Terramolsa;
2005 Antoni Oliver, per Els caadors del Sol;
2006 Llus Villarasa, per Els fugitius d'ticus 89;
2007 Josep Antoni Brotons Cap, per El tresor del pirata pelut;

Enllaos externs.
 Informaci del Premi Guillem Cifre de Colonya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146978" title="Erlang (desambiguaci)" nonfiltered="3781" processed="3755" dbindex="59737">

Llenguatges informtics: Erlang s un llenguatge de programaci concurrent i base d'execuci.
Mitologia: Erlang Shen s un du de la Mitologia xinesa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146991" title="Pissarra digital" nonfiltered="3782" processed="3756" dbindex="59738">


La Pissarra Digital, est considerada per molts com el futur en els mitjans de projecci collectius. Grcies a aquesta qualsevol usuari s capa de crear tot tipus de contingut digital seguint la metfora de la pissarra, clarions i esborrador, per, amb totes les bondats d'un ordinador. La pissarra digital i la pissarra digital interactiva (PDI) sn sistemes tecnolgics que consisteixen en un ordinador multimdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret all que veim en l'ordinador. 

Cal distingir b entre pissarra digital i pissarra digital interactiva:

Pissarra digital.
f. (tecno) sistema tecnolgic, integrat per un ordinador i un videoprojector que permet projectar continguts digitals en gran format, idoni per a la visualitzaci en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjanant els perifrics de l'ordinador com el ratol i el teclat.

Pissarra digital interactiva.
f. (tecno) sistema tecnolgic, generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control, com un punter, que permet projectar en una superfcie interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualitzaci en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfcie de projecci.



 Tipus de Pissarra Interactiva .  
PDi (Pissarra Digital Interactiva).
Aquest es el cas en qu el presentador realitza les anotacions des de i sobre la superfcie de projecci. Els elements que la formen sn una pissarra conectada a un ordinador i aquest a un videoprojector. Utilitzant un llapi interactiu podem dur a terme totes les funcions. Utilitza tecnologia per inducci electromagntica.

PDiP (Pissarra Digital Interactiva Porttil).
En aquest cas es tracta de fer el mateix per des de qualsevol lloc de l'aula o de la sala. La superfcie de projecci pot ser una pantalla estndard o la paret. Per convertir una superfcie de projecci qualsevol en una PDi, cal installar un software a l'ordinador i collocar un perifric a la nova pantalla. L'ordinador, que esta conectat al videoprojector, rebr la informaci del perifric mitjanant una connexi USB o Wireless entre ells.Utilitza tecnologia ultrasnica.


Tablet Monitor.
En aquest cas el perifric des del qual es realitza el control de l'ordinador i les anotacions manuscrites s un monitor especial (combinaci de monitor i tauleta) i no un punter com en els tipus anteriors.




Tecnologia de les pissarres digitals interactives.
Les pissarres interactives poden utilitzar una de les diferents tecnologies de sensors per realitzar un seguiment de la interacci en la superfcie de la pantalla, explicarem les ms utilitzades:

Electromagntica.
es utilitza un dispositiu especial com un punter, combinat amb una malla elctrica continguda en la pantalla de projecci. Hi ha sensors magntics per tota la pantalla que reaccionen i envien un missatge a l'ordinador quan sn activats per el contacte del bolgraf magntic. Aquesta detecci del camp electromagntic ems per el punter permet la localitzaci del punt senyalat. Tecnologia utilitzada per Numonics.

Ultrasons Infraroja.
quan el marcador entra en contacte amb la superfcie de la pissarra, aquest envia simultneament una senyal de ultrasons i una altra infraroja de sincronisme. Dos receptors que s'installen en dos costat de la superfcie reben els senyals i calculen la possici del punter. Aquesta tecnologia ens permet que les pissarres siguin de qualsevol material (sempre i quan sigui blanca i llissa per una correcta projecci). Tecnologia utilitzada per eBeam.

Resistiva.
el panell de la pissarra est format per dues capes separades, l'exterior s deformable al tacte. La presi aplicada facilita el contacte entre les llmines externes i internes, provocant una variaci de resistncia elctrica, el que ens permet localitzar el punt senyalat. Tecnologia utilitzada per Polyvision i Smart Board. 


Cada una de les tecnologies citades, tenen avantatges i inconvenients. Depenent de quina funci volem portar a terme, triarem una o altre.

Models pissarres digitals interactives.

Actualment al mercat trobem vries marques i models que seguidament explicarem:
 Smart, amb el model Smart Board s la pissarra digital interactiva ms venuda en tot el mn. Inclou una pantalla ms gran i uns altaveus i ms perifrics per dur a terme ms funcions. Una de les millors funcions s que es pot capturar el treball fet amb el software de SMART Board com una captura de pantalla que es podr editar i guardar directament les seves anotacions en diferents aplicacions com Microsoft PowerPoint, Word i Excel o en AutoCAD.

 Prometheam, ha creat Activboard+2, una PDi amb un videoprojector de curt abast ja integrat, fcil de installar i amb possibilitat de moviment.

 Atlantic Devices, comercialitza Mimio, una PDiP amb una portavilitat total, fcil configuraci i un software senzill d'utilitzar.

 Luidia, crea eBeam, converteix una pissarra normal en interactiva. Permet enviar a temps real les dades escrites a la pissarra per Internet i el receptor es petit i fcil de transportar,

La mgia de les pissarres digitals.
Les pissarres digitals han set acceptades tan b a les aules, degut a les segents afirmacions:

 s una font inesgotable de informaci multimdia i interactiva disponible de forma immediata a l'aula.
 Introdueix canals de comunicaci a les aules.
 Permet compartir tot tipus de recursos (propis, Internet, CD, TV...).
 Els alumnes poden participar ms amb presentacions de treballs, debats, exercicis collectius...
 Les clases sn ms actives i audio-visuals.
 Integra l's de les TIC a les aules.

Prospectiva i recerca en pissarres digitals.
Hi ha molts grups de recerca treballant en desenvolupar aquestes tecnologies per cal destacar dos casos, MultiTouch investigacions sobre pissarres digitals i Surface un pupitre digital interactiu creat per Microsoft.

 Enllaos externs .
 Espai de reporteducacio.cat (Portal del Servei Educatiu Baix Llobregat-6) sobre pissarres digitals i les seves aplicacions didctiques;
 Portal de la pissarra digital del Grup d'Investigaci DiM de la UAB;
 Presentaci del "kit Internet a l'Aula" i bons models d's de les pissarres digitals, del Departament d'Educaci, de la Generalitat de Catalunya.
 Vdeo sobre l'activitat amb PDi a les escoles Escola Pere Viver;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146993" title="Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies" nonfiltered="3783" processed="3757" dbindex="59739">
El Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies s un premi literari en llengua catalana convocat conjuntament per Caixa Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa entre els anys 1984 i 2003.

Va ser institut amb la finalitat d'impulsar la creaci i l'edici de narrativa infantil en catal. El veredicte es feia pblic durant la Nit literria de Santa Llcia i l'obra guanyadora era publicada per Edicions de La Magrana.

Guanyadors.
1984 Merc Canela, per El planeta dels Set Sols;
1985 Miquel Desclot, per Set que no dormen a la palla;
1986 Agust Alcoberro, per Set gates de vida;
1987 M. Assumpci Ribas, per L'Estel sent el temps;
1988 Salvador Comelles, per Sis contes per a regal;
1989 Roser Iborra, per L'estiu a la ciutat;
1990 Xavier Bertran, per Si les persones parlessin...;
1991 Enric Larruela, per Contes per a un mn millor;
1992 Andreu Sotorra, per Nyatiti: la Filla del Clan;
1993 Joles Sennell, per Qui vol un conte?;
1994 Desert;
1995 Ramon Montn, per Els contes del llop;
1996 Rosa M. Colom, per La Dama Blanca i altres rondalles;
1997 Pep Coll, per El tresor de la Nit de Nadal;
1998 Dolors Garca, per Sopa de nit;
1999 Joan Armengu, per Joaquim, aix no es fa!;
2000 Desert;
2001 Dolors Garca, per De tot cor;
2002 Desert;
2003 Miquel Pujad, per Un prncep massa encantat i altres personatges amb problemes;


Enllaos externs.
  Avs de cancellaci del premi.;
  Bases corresponents a la 19a convocatria.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146994" title="Enrique Fernndez Arbs" nonfiltered="3784" processed="3758" dbindex="59740">
Enrique Fernndez Arbs (Madrid, 24 de desembre de 1863 - Sant Sebasti, el 2 de juny de 1939) va ser un violinista, director d'orquestra i compositor espanyol.

Biografia.
Es va formar al Real Conservatori de Madrid amb Jess de Monasterio, amb el qual establiria una estreta relaci. El 1876 va guanyar el Primer Premi de viol del Conservatori i, becat per la infanta Isabel de Borb, es va traslladar l'anyn 1877 a Brusselles, on va continuar estudis de perfeccionament i virtuosisme de viol amb Henri Vieuxtemps, i de composici amb Kufferath (deixeble de Flix Mendelssohn) i Gevaert. Hi va coincidir amb Isaac Albniz (de qui acabaria realitzant l'orquestraci de la suite Ibria) i el 1879 va obtenir el Primer Premi i medalla d'or a la classe de viol i Diploma Honorfic a la classe de composici. 

L'any 1880 va traslladar-se a Berln, per a estudiar amb Joseph Joachim. S'hi va installar, i va debutar amb l'Orquestra Filharmnica de Berln, de la qual va ser concert durant uns anys. Va realitzar nombroses gires com a solista per Frana, Espanya, Regne Unit i Estats Units. L'any 1888 va tornar a Madrid per a actuar com a solista amb l'Orquestra de la Societat de Concerts que dirigia Toms Bretn, i l'any segent hi va fundar la Societat de Msica de Cambra de Madrid. Docent en el Conservatori de Madrid i en el d'Hamburg, l'any 1894 va ser nomenat professor de viol del Royal College of Music de Londres, plaa que va ocupar fins l'any 1916, quan va ser reclamat perqu ocupara la ctedra de viol del Conservatori de Madrid. En aquest perode va desenvolupar una intensa activitat concertstica, tant com a solista com com a membre del quartet que va formar amb Isaac Albniz, Glvez i Agustn Rubio.

L'any 1903 va ser nomenat concert de l'Orquestra Simfnica de Boston i el 1904 director de l'orquestra del Gran Casino de Sant Sebasti, i, aquest mateix any, va passar a dirigir l'Orquestra Simfnica de Madrid, de la que ser primer titular. Amb aquesta formaci va realitzar gires per Espanya, Europa i Amrica i va adquirir fama internacional com a director d'orquestra. Per no va deixar la seua tasca concertstica, formant el Quartet Arbs, en el que participarien, entre altres, Julio Francs, el pianista portugus Jos Viana da Motta o el violoncellista Juan Ruiz Casaux. Tamb va dirigir l'Orquestra Simfnica de Boston durant una temporada.

L'any 1905 va fundar la societat de concerts The Concert Club, a Londres. L'activitat internacional d'Arbs com a director va prosseguir durant anys amb concerts en Pars, Roma, Moscou, Budapest, Bordeus, Lisboa, Winterthur, Cleveland, Nova York, etc. 

s un dels principals representants de la escola violinstica espanyola.

Selecci d'obres.
Msica de cambra.
 Tres peces originals a l'estil espanyol op. 1: "Bolero", "Havanera" i "Seguidilles gitanes", per a grup de cambra (piano, viol i violoncel).
 Tango op. 2.
 Sis rimes de Gustavo Adolfo Bcquer.
 Quatre canons per a la marquesa de Bolaos.
 Pea de concurs.
Msica orquestral.
 Petita suite espanyola, per a orquestra.
 Tres peces, per a viol i orquestra.
Obres lriques.
 El centre de la terra (1895), sarsuela, viatge comicolric en dos actes amb llibret de Celso Lucio i Ricardo Monasterio.
Orquestraci.
 Suite "Ibria", d'Isaac Albniz.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="146996" title="Antoni Llid Mengual" nonfiltered="3785" processed="3759" dbindex="59741">



Antoni Llid Mengual (Xbia, 29 d'abril del 1936   Santiago de Xile?, octubre del 1974?), sacerdot i pedagog, desaparegut i previsiblement mort en el Xile de Pinochet. 

 Infncia i joventut .
Antoni Llid Mengual va nixer a Xbia (Marina Alta) el 29 d'abril de 1936, el mateix any que va comenar l'alament militar a Espanya. Fill d'una famlia humil, el seu pare Toni Llid i Forns  Tonet- era carnisser. La seua mare Mariana Mengual i Rosell  Marianeta- es quedaria vdua, quan Antoni tenia onze anys i la seua germana Pepa, set. Antoni va fer el Batxillerat a l'Acadmia   Jess Nazareno  de Xbia (instituci creada per un grup de pares) amb una beca que li va concedir la Cooperativa Agrcola Jess Nazareno. Tamb all va estudiar magisteri, tot i que realitzava els exmens a la Normal d'Alacant, estudis que va finalitzar l'any 1956.

 Sacerdot i mestre .
Amb sorpresa per part de la seua famlia i amics, el 1957 entr al Seminari de la dicesi de Valncia a Montcada i va ser ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1963, tot celebrant la primera missa a l'esglsia de Sant Bartomeu de Xbia, el dia 22 de setembre del mateix any.

Nomenat rector de Balones i Quatretondeta (El Comtat) el mateix mes de l'ordenament, va exercir el seu magisteri religis i educatiu en aquests pobles fins el 1967. All va promoure els estudis de xiquets i xiquetes mitjanant les classes del Batxillerat radiofnic, a ms d encarregar-se ell mateix de donar-los classe juntament amb el mestre de Quatretondeta  Vicent Mora- i la collaboraci d'altres persones, entre aquestes un grup d'estudiants de la Universitat de Valncia. Aquesta tasca va ser continuada pels seus successors a les parrquies. Anys desprs fu que uns quaranta-set joves entre els 9 i 19 anys iniciaren el batxillerat amb classes nocturnes i amb exmens finals a l'Institut d Alcoi. D'aquests, quaranta dos joves van finalitzar estudis d'enginyeria, medicina, farmcia, magisteri, infermeria... Les classes s'acompanyaren d'activitats extra-acadmiques com xerrades, cursets, representacions teatrals, viatges i visites a museus, fbriques, alts forns, etc. i contactes amb els nombrosos amics i visitants que desfilaren per sa casa. Va gestionar la sollicitud de beques que permeteren a molts joves continuar els estudis i aconsegu formar una biblioteca amb recursos d'organitzacions internacionals que, juntament amb la seua prpia i els seus consells, propiciaren un nivell de lectura molt elevat al poble en general.

En l'mbit social cal destacar l'esfor que fu en aquests pobles per convncer els pares i els fills que estudiar era important, encara que continuaren treballant de llauradors. Anava al camp a arreplegar collites, per tal que els pares deixaren als joves estudiar. Organitzava festes religioses, actes festers populars i aspectes tan importants en el camp social com assistncia sanitria i visites a la gent vella i malalta.

Pel que fa a la religi, a ms de les funcions habituals a les parrquies, va iniciar els joves en les lectures sagrades durant la missa, alhora que feien d'aclits. Organitzava reunions amb formaci d'equips per a estudiar i comentar les homilies del segent diumenge, i va promoure cursets de cristiandat per a adults que va continuar amb reunions posteriors als pobles. La seua funci religiosa basada en un cristianisme i una fe conscients no pot deslligar-se del seu treball cultural i social, testimoni que era percebut clarament per tota la gent.

La seua tasca sacerdotal a Balones i Quatretondeta no va estar absenta de problemes, ja que l'empenta cultural impulsada per Antoni no agradava als poders fctics, gent rica i influent dels pobles que no veien convenient que la cultura obrira els ulls a la gent ni que un rector parlara des de l'esglsia de temes reals que ocorrien al carrer.

Aquesta pressi fu que l'arquebisbe de Valncia el reclamara l'any 1967 per complir el servei militar obligatori en retirar-se-li el privilegi dels religiosos de no fer el servei d'armes. Destinat com a capell castrense a l'Hospital Militar del Ferrol, la sensibilitat humana d'Antoni no podia estar al marge de la situaci de molt soldats, la qual cosa el portaria a denunciar algunes de les situacions que va viure; tot plegat fu que no estiguera ni deu mesos a l'exrcit.

 La seua marxa a Sud-Amrica: aprofundiment del comproms .
En tornar d'aquesta desagradable experincia, Antoni va decidir dur endavant una illusi que portava molt de temps pensant i que en moltes ocasions havia expressat a amics i familiars: treballar a Sud-Amrica. Mitjanant l'Obra de Cooperacin Sacerdotal Hispano-Americana, va prendre possessi com a Rector a la parrquia de N S de los Desemparados y de la Medalla Milagrosa, de la poblaci d'O'Higgins, a Quillota, Regi de Valparaso (Xile). Era l'any 1969.

De seguida es compromet a fons en la vida de la societat xilena. Top amb la misria dels barris, on l'atur i la marginaci de les famlies nombroses que hi malvivien feien molt de mal per al futur dels infants. Renunci a la paga que li proporcionaven els feligresos del barri perqu s'adon que no es trobaven en una bona situaci econmica i comen a treballar de mestre. L'any 1971, un terratrmol va destruir una bona part dels barris marginals on exercia de capell i mestre. Decid que la seua nova residncia no seria la luxosa casa reedificada dels capellans, sin una habitaci al costat de la capella de la poblaci d'O'Higgins.

Tamb es compromet amb la nova situaci que s'anava gestant a Xile, i se n'alegr perqu sentia com a cosa prpia la victria d'Allende. Comenava aix, a Xile, una nova poca plena d'esperances. Molts treballadors, la immensa majoria de la gent que vivia als barris marginals, miraven amb illusi la fi de la injustcia secular heretada dels governs anteriors controlats per latifundistes i pel gran monopoli del coure. Antoni albir en la nova situaci el cam per a una transformaci profunda de la societat xilena.

Particip en el "Movimiento de Cristianos por el Socialismo "i fou un dels participants en la reunin de los 80, assemblea de sacerdots vinculats als sectors populars per a reflexionar sobre com l'Esglsia havia d'acompanyar el poble en la seua lluita per aquests canvis.  Ser cristi s ser solidari. Ser solidari a Xile s participar en el projecte histric que el seu poble s'ha traat . Aquests sacerdots optaren pel socialisme enfront de l'opressi capitalista, entenent el socialisme no noms com una economia nova sin tamb com l'aplicaci de nous valors socials des de la ms profunda fe en Jesucrist.

Una vida tan compromesa amb els explotats i una afiliaci tan decidida va provocar que el bisbe de Valparaso, ja fams pel seu integrisme  fou un dels primers en beneir el colp militar de Pinochet- l'obligara a tornar a Espanya i abandonar les seues funcions sacerdotals a les parrquies de la dicesi. Antoni es va negar a abandonar Xile en aquell moment i va seguir pel cam que li semblava ms encertat, treballant de mestre i fent comunitat amb altres cristians. Pel maig del 1973 va ser elegit president de la junta de vens de la poblaci O'Higgins de Quillota.

 El pas a la clandestinitat .
Pel setembre de 1973, es produir el colp d'estat de Pinochet, i Antoni, en comptes de tornar a Espanya, com podia haver-ho fet, decideix seguir a Xile en la clandestinitat, en el Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR), i assumir tots els riscs de la seua decisi. L'1 d'octubre de 1974 fou detingut a Santiago de Xile i pass a ser un pres no oficial o desaparegut.

El govern del dictador Pinochet negar sempre aquesta detenci, per els testimonis recollits al llarg dels darrers anys acrediten que dugueren a Antoni al centre de detenci de la policia poltica, DINA, del carrer Jos Domingo Caas, nmero 1315. All va ser torturat perqu delatara els seus companys de clandestinitat i a la famlia que l'havia acollit. Per no va cedir a les tortures. Posteriorment fou traslladat al centre Cuatro lamos, en el recinte de Tres lamos, on mantenien els presos, la detenci dels quals era negada per la junta militar. Dies desprs, d'acord amb els testimonis el 25 d'octubre, fou traslladat finalment a un dest desconegut fins aquests moments.

El 1991, l'informe de la Comissi Nacional de Veritat i Reconciliaci, tamb conegut com informe Rettig, sobre crims contra els drets humans reconeix oficialment la detenci per la DINA d'Antoni. El 1992 es va presentar querella criminal davant el Jutjat nmero 14 de Santiago, querella que fou definitivament amnistiada el 1996 per la Cort d'Apellacions. 

El 4 de juliol de 1996, la famlia present una querella davant l'Audincia Nacional d'Espanya que va ser admesa pel jutge Baltasar Garzn. Aquesta i altres iniciatives van provocar la detenci de Pinochet a Londres, que finalment seria posat en llibertat  per raons humanitries .

Encara que el recurs de la justcia internacional havia fracassat i desprs tamb a Xile, la repercussi de la detenci del dictador en el govern i la justcia xilena va ser profunda, fins a tal punt que el maig de 2002 es va reobrir el cas des de la Cort d'Apellacions de Santiago. El 15 de maig del 2003, el magistrat Zepeda decid processar a nou responsables directes dels segrest qualificat d'Antoni Llid. L'aplicaci del criteri de delicte permanent  reconegut pels respectius tractats internacionals- que considera obertes les desaparicions de persones no esclarides, comen a valorar-se des de les mximes instncies de la justcia xilena democrtica. Per primera vegada la justcia xilena es prengu seriosament la investigaci del cas.

Referncies.
 Antonio Llid: Epistolario de un compromiso,Tndem Edicons,Espaa (1999) I.S.B.N 84-8131-227-4;
 Boletins, Associaci Cultural Antoni Llid, enero de 1999 ;
 Informe de la Comisin Nacional de Verdad y Reconciliacin, volumen 1, tercera Parte, captulo 2. Santiago de Chile, 4 de  marzo de 1991.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147000" title="William Golding" nonfiltered="3786" processed="3760" dbindex="59742">

Sir William Gerald Golding ( Newquay, Galles 1911 - Perranarworthal 1993 ) fou un escriptor galls guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1983.

Biografia.
Va nixer el 19 de setembre de 1911 a la ciutat de Newquay, poblaci situada al comtat de Cornualla. Va estudiar Cincies Naturals, per canviar aquests estudis al cap de dos anys pels de literatura anglesa a la Universitat d'Oxford, on es gradu el 1934. Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la Marina Reial Britnica i va participar en el Desembarcament de Normandia l'any 1944.

L'any 1988 fou nomenta Cavaller per la reina Elisabet II del Regne Unit. Mor el 19 de juny de 1993 a la seva residncia de Perranarworthal, poblaci situada a Cornualla, a conseqncia d'un atac cardac.

Obra literria.
Autor de novelles, assaigs i poemes, l'any 1935 public el primer dels seus llibres, Poems. Entre les seves obres destaquen  Lord of the Flies ("El senyor de les mosques", 1954), faula moral sobre la condici humana, The Inheritors ("Els hereus", 1955) i Rites of Passage ("Ritus de pas", 1980, amb el qual guanya el Premi Booker del mateix any.

L'any 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per les seves novelles que, amb un art narratiu realista i amb una diversitat i universalitat del mite, illuminen la condici humana en el mn d'avui dia.

Obra seleccionada.


1934: Poems;
1954: Lord of the Flies;
1955: The Inheritors;
1956: Pincher Martin;
1958: The Brass Butterfly, obra de teatre;
1959: Free Fall;
1964: The Spire;
1965: The Hot Gates, assaig;
1967: The Pyramid;
1971: The Scorpion God;

1979: Darkness Visible;
1982: A Moving Target, assaig;
1982: Nessie- The Legend, assaig;
1984: The Paper Men;
1985: An Egyptian Journal;
1980-1989: To the Ends of the Earth, trilogia;
1980: Rites of Passage;
1987: Close Quarters;
1989: Fire Down Below;
1995: The Double Tongue, obra pstuma;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1983;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147008" title="Jaroslav Seifert" nonfiltered="3787" processed="3761" dbindex="59743">

Jaroslav Seifert ( Praga, Imperi austrohongars 1901   d., Txecoslovquia 1986 ) fou un poeta i periodista txecoslovac guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. 

Biografia.
Va nixer el 23 de setembre de 1901 al barri obrer de ikov de la ciutat de Praga, ciutat que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongars, que posteriorment seria la capital de Txecoslovquia i que avui en dia s la capital de la Repblica Txeca. No va finalitzar els seus estudis per aix no li prohib dedicar-se a la poesia i al periodisme.

Membre fundador del grup avantguardista Dev tsil, fou l'editor dels diaris i revistes Rovnost, Srsatec i Reflektor. Membre del Partit Comunista de Txecoslovquia, el 1929 trenc relacions amb aquest partit per les tendncies bolxevics de la seva direcci. Va morir el 10 de gener de 1986 a la seva ciutat natal. 

Obra literria.
El 1949 abandon el periodisme i es dedic plenament a la literatura, especialitzant-se en la poesia. Les seves obres aconseguiren el reconeixement oficial grcies al Premi Nacional de Literatura que aconsegu els anys 1936, 1955 i 1968. Entre aquell any i el 1970 fou el director de la Uni d'escriptors Txecs.

L'any 1984 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una producci potica que, dotada de gran frescor, sensualitat i variada imaginaci, subministra una imatge alliberada de l'esperit indomable i verstil de l'home, sent fins al moment l'nic escriptor en txec guardonat amb aquest guard. Per problemes de salut no pogu ser present a la cerimnia celebrada a Estocolm, tot i que en aquell moment s'especul amb la possibilitat d'haver estat vetada la seva sortida del pas per part del rgim comunista.

Obra seleccionada.


1921: M sto v slzch;
1923: Sam lska;
1925: Na vlnch TSF;
1926: Slavk zpiv patn ;
1929: Potovni holub;
1929: Hv zdy nad Rajskou Zahradou;
1933: Jablko z klna;
1936: Ruce Venuiny;
1937: Jaro sbohem ;
1938: Zhasn te sv tla;
1940: V j  Boeny N mcov;
1944: Kamenn most;

1945: P ilba hlny;
1948: Ruka a plamen;
1949: el Mal  chud  do sv ta;
1950: Chants de Viktorka;
1954: Maminka;
1956: Chlapec a hv zdy;
1965: Koncert na ostrov ;
1967: Odlvn zvonu;
1967: Halleyova kometa;
1968: Kniha o Praze ;
1983: Bti bsnkem;


Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (4369) Seifert descobert el 30 de juliol de 1982 per Ladislav Broek.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1984;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147010" title="Eerste Divisie" nonfiltered="3788" processed="3762" dbindex="59744">


La Eerste Divisie (en catal: Primera Divisi) s la segona divisi neerlandesa de futbol dels Pasos Baixos. Est just per sota de l'Eredivisie amb la qual mant un sistema d'ascensos i descensos. S'anomena Jupiler League per motius de patrocini. Anteriorment fou coneguda com Gouden Gids Divisie tamb per patrocini.

 Format .
Est formada per 20 clubs, enfrontant-se entre ells en una doble volta d'anada i tornada. Al final de la temporada, el campi puja automticament a l'Eredivisie. Altres sis segents disputen un play-off de promoci amb el 16 i 17 de la mxima categoria.

Els equips d'aquesta categoria no sn descendits a les categories amateurs inferiors, s a dir, es tracta d'una divisi tancada. Noms sn descendits aquells clubs que tinguin problemes econmics (el darrer fou el TOP Oss, que reempla el FC Wageningen) o quan es produeix una expansi (la darrera va incloure els clubs AGOVV Apeldoorn i FC Omniworld).

 Historial .


1956-57: ADO Den Haag i Blauw Wit Amsterdam;
1957-58: Willem II Tilburg i Scheveningen Holland Sport;
1958-59: FC Volendam i Sittardia;
1959-60: Groningse Voetbal en Atletiek Vereniging i Alkmaar 54;
1960-61: FC Volendam i Blauw Wit Amsterdam;
1961-62: Fortuna Vlaardingen i SC Heracles Almelo;
1962-63: Door Wilskracht Sterk;
1963-64: Sittardia;
1964-65: Willem II Tilburg;
1965-66: Sittardia;
1966-67: FC Volendam;
1967-68: Holland Sport;
1968-69: Schiedamse Voetbal Vereniging;
1969-70: FC Volendam;
1970-71: FC Den Bosch;
1971-72: HFC Haarlem;
1972-73: Roda JC;
1973-74: Excelsior Rotterdam;
1974-75: NEC Nijmegen;
1975-76: HFC Haarlem;
1976-77: Vitesse Arnhem;
1977-78: PEC Zwolle;
1978-79: Excelsior Rotterdam;
1979-80: FC Groningen;
1980-81: HFC Haarlem;
1981-82: Helmond Sport;

1982-83: Drecht Steden 79;
1983-84: MVV Maastricht;
1984-85: SC Heracles Almelo;
1985-86: FC Den Haag;
1986-87: FC Volendam;
1987-88: RKC Waalwijk;
1988-89: Vitesse Arnhem;
1989-90: Schiedamse Voetbal Vereniging;
1990-91: De Graafschap;
1991-92: Cambuur Leeuwarden;
1992-93: VVV Venlo;
1993-94: FC Dordrecht 90;
1994-95: Fortuna Sittard;
1995-96: AZ Alkmaar;
1996-97: MVV Maastricht;
1997-98: AZ Alkmaar;
1998-99: FC Den Bosch;
1999-00: NAC Breda;
2000-01: FC Den Bosch;
2001-02: FC Zwolle;
2002-03: ADO Den Haag;
2003-04: FC Den Bosch;
2004-05: Heracles Almelo;
2005-06: Excelsior Rotterdam;
2006-07: De Graafschap;
2007-08: FC Volendam;


 Articles relacionats .
Eredivisie;

 Enllaos externs .
Web oficial de la Eerste Divisie ;
Web oficial de la KNVB  ;

Categoria :Competicions futbolstiques neerlandeses












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147012" title="Claude Simon" nonfiltered="3789" processed="3763" dbindex="59745">

Claude Simon ( Antananarivo, Madagascar 1913 - Pars, Frana 2005 ) fou un escriptor francs, considerat un dels pares del nouveau roman, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1985.

Biografia. 
Va nixer el 10 d'octubre de 1913 a la ciutat de Antananarivo, capital de l'illa de Madagascar, en aquells moments colnia francesa. Un any desprs, el seu pare, oficial de l'exrcit, va ser assassinat durant la Primera Guerra Mundial i Simon es va installar amb la seva mare a Perpiny, on residia la seva via. Al finalitzar l'escola secundria al Collge Stanislas de Pars i desprs d'unes breus estades acadmiques a la Univesitat d'Oxford i Cambridge, va estudiar pintura sota la direcci del cubista Andr Lhote. 

El 1936 va viatjar a Barcelona i va lluitar en la Guerra Civil al costat del bndol republic, una experincia que el marc per la resta de la seva vida. A l'esclatar la Segona Guerra Mundial va participar en la Batalla del Mosa l'any 1940, per detingut pels alemanys fou enviat a un camp de presoners a Saxnia. En el trasllat a un camp de presoners de Frana va aconseguir escapar-se i es va afiliar al moviment de la Resistncia francesa. Refugiat al sud-est francs, en aquell moment zona lliure, va establir-se a la poblaci de Salsesdedicant-se a la vitivinicultura, pintura i la fotografia abans de dedicar-se a l'escriptura. 

Els ltims anys de la seva vida va alternar la seva residncia entre Salses i Pars, ciutat on va morir el 6 de juliol de 2005 als 91 anys d'edat. Dominique de Villepin, Primer Ministre de Frana, va expressar la seva "tristesa ms profunda" per la mort de Simon, dient en la seva declaraci "La literatura francesa ha perdut un dels seus grans autors". 

Obra literria.
La seves primeres obres com a escriptor Le Tricheur ("El Tramps", 1946 i La Corde Raide ("La corda fluixa", 1947) no obtenen grans xits, per el 1960 public La Route des Flandres ("La ruta de Flandes"), el seu primer xit literari i en la qual tracta sobre la derrota militar francesa de 1940 i pel qual reb el premi de la Nouvelle vague l'any 1961. Juntament amb Alain Robbe-Grillet i Nathalie Sarraute, Robert Pinget, Samuel Beckett, Jean Ricardou i Claude Ollier va formar part del grup literari del nouveau roman, sorgit a Frana l'any 1950 i que breument va comptar amb la presncia de Michel Butor i Marguerite Duras. 
El 1967 fou guardonat amb el Premi Mdici per la seva obra Histoire ("Histria"), que explica un dia qualsevol en la vida d'un home jove. Aquesta obra el va confirmar com un autor de prestigi i minoritari, una consideraci que no canviar fins a l'obtenci del Premi Nobel. 

El 1981 surt a la llum Les Gorgiques ("Les Gergiques") on en tres poques diferents i en perodes d'agitaci i violncia  la Revoluci Francesa, la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial  tres personatges viuen successos i experincies que semblen superposar-se. En aquest llibre l'autor torna a reflectir la seva experincia en el bndol republic de la Guerra Civil Espanyola. 

El 1985 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la qualitat de les seves novelles, que combinen la creativitat del poeta i la del pintor al donar un profund testimoniatge de la complexitat de la condici humana.  

El 1989 public L'Acacia ("L'accia"), una novella fortament autobiogrfica i que s reconeguda com una obra mestra de la literatura antiblica. En aquesta obra descriu el viatge amb la seva mare i la seva tieta a travs de la Frana devastada de l'any 1918 a la recerca de la tomba del seu pare. El 2001, als 88 anys, va publicar la seva ltima novella Le Tramway ("El tramvia"), una autobiografia amb records de la seva infncia i vellesa en la qual es descriu a si mateix com un autor "difcil, avorrit, illegible i confs". 

Obra seleccionada.


 1945 : Le Tricheur;
 1947 : La Corde raide;
 1952 : Gulliver;
 1954 : Le Sacre du Printemps;
 1957 : Le Vent. Tentative de restitution d'un retable baroque;
 1958 : L'Herbe;
 1960 : La Route des Flandres;
 1962 : Le Palace;
 1966 : Femmes, sobre vint i tres pintures de Joan Mir;
 1967 : Histoire,
 1969 : La Bataille de Pharsale;

 1970 : Orion aveugle;
 1971 : Les Corps conducteurs;
 1973 : Triptyque;
 1975 : Leon de choses;
 1981 : Les Gorgiques;
 1984 : La Chevelure de Brnice;
 1987 : L'Invitation;
 1988 : Album d'un amateur;
 1989 : L'Acacia;
 1992 : Photographies, 1937-1970;
 1994 : Correspondance avec Jean Dubuffet;
 1997 : Le Jardin des Plantes;
 2001 : Le Tramway;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1985;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147020" title="Jody Scheckter" nonfiltered="3790" processed="3764" dbindex="59746">


Jody David Scheckter, nascut el 29 de gener del 1950, fou un pilot sud-afric de Frmula 1 i campi de la categoria l'any 1979.

Vida personal.
Scheckter va nixer a East London, a Sud-frica , i va ser educat al Selborne College. Desprs d'anar a viure a Gran Bretanya l'any 1970 va aconseguir accedir a la mxima categoria de l'automobilisme on va aconseguir el campionat de plots de l'any de 1979 amb la Scuderia Ferrari. A la escuderia el seu company d'equip fou Gilles Villeneuve. 



Resultats a la Formula 1.
()





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147023" title="Xaturanga" nonfiltered="3791" processed="3765" dbindex="59747">



El xaturanga s un antic joc indi que es considera l'antecessor com dels escacs, el shogi i el makruk, i est relacionat amb el xiangqi i el janggi. S'ha jugat al xaturanga des del segle VI dC, pel que es considera la forma ms antiga d'escacs. El xaturanga s l'antecessor directe del xatranj, que era la forma en qu varen arribar els escacs a l'Europa medieval.

Histria.
En snscrit, "xaturanga" significa literalment "tenir quatre extremitats (o parts)", i en poesia pica, significa habitualment "exrcit". El joc reflecteix la profunda divisi de l'antic exrcit indi. A ms del rei i el seu conseller o general en el centre, l'exrcit consistia de les segents unitats:
 Infanteria, representat per la lnia de peons que van avanant.
 Els atronadors elefants de guerra, propers al centre de l'exrcit.
 Ms endavant, aquesta pea, que era fora feble, es va considerar que no era una representaci adequada del poder l'autntic elefant de guerra indi. Aix va provocar un canvi de moviment i de nom: va passar a ser la torre. Avui en dia, a l'ndia sovint s'anomena elefant a la torre i camell a l' alfil.
 La cavalleria muntada, representada pel cavall, amb un moviment que facilitava el flanquejament. ;
 Els carros, amb rodes que els permeten moure rpidament per en lnia recta, i que van passar a ser la torre a Europa, per un vaixell quan els escacs van extendre's per Rssia.

El xaturanga es jugava en un taulell de 8x8, anomenat Asht pada . El taulell tenia unes marques especials, el significat de les quals s desconegut avui en dia. Sembla que aquestes marques no estaven relacionades amb el joc, sin que eren dibuixades en el taulell per tradici. Alguns historiadors han conjecturat que l'Asht pada tamb s'utilitzava per algun tipus de joc de daus antic, potser similar al patxisi, on aquestes marques tenien un significat.

En l'pic indi Mah bh rata , es diu:

I movent per taulells d'escacs bells peons fets d'ivori, de colors blaus i grocs i vermells i blancs, per tirades de daus negres i vermells.;

Aquesta cita tant es podria referir a algun joc similar als escacs, com el xaturaji, o a un joc com el patxisi.

El Harsha Charitha (c. 625), de Banabhatta, cont la referncia ms antiga al xaturanga:

Sota el regnat d'aquest rei tan sols les abelles es barallen per recollir la rosada, els nics peus tallats sn aquells mesurats, noms els taulells d'escacs ensenyen les posicions del xaturanga.;

 Regles .
Les regles exactes del xaturanga no es coneixen. Tot i aix, alguns historiadors dels escacs creuen que el joc tenia regles molt similars, si no iguals, a les del xatranj. Tanmateix, hi ha molts dubtes al voltant del moviment del gaja (l'elefant), precursor de l'alfil en els escacs moderns.

 Rja (Rei); tamb denominat Raja, Rajah - Es mou com el rei en els escacs i en el xatranj. Segons algunes fonts, el rja pot fer un moviment de cavall durant el joc, a no ser que se li hagi fet ja un escac.
 Mantri (Conseller); tamb conegut com a Senapati (General) - Es mou un quadrat diagonalment, com el Fers en el xatranj.
 Ratha (Carro); tamb anomenat  akata - Es mou com la torre en els escacs i en el xatranj.
 Gaja (Elefant) - Es troben tres descripcions diferents del seu moviment:
 Dos quadrats en qualsevol direcci diagonal, saltant per sobre d'un quadrat, com l' Alfil en el xatranj. Segurament, aquest s el seu moviment ms antic.
 El mateix moviment s el que s'utilitza per la Barca en la versi a quatre mans del xaturanga, el xaturaji. ;
 L'Elefant en el xiangqi (escacs xinesos) t un moviment similar, per sense saltar.
 Un quadrat cap endavant o en qualsevol direcci diagonal (pensant en les quatre potes i el tronc de l'elefant).
 Aquest s el mateix moviment que el General de plata en el shogi. ;
 En el makruk (escacs talandesos) i en el sittuyin (escacs birmans), l'elefant es mou de la mateixa manera. ;
 Aquest moviment va ser descrit ca. 1030 per Biruni en el seu llibre India. ;
 Dos quadrats en qualsevol direcci ortogonal, saltant per sobre d'un quadrat. ;
 Una pea amb aquest moviment s'anomena un Dabb bah  en algunes variants d'escacs. Aquest moviment va ser descrit pel mestre rab d'escacs al-Adli  ca. 840 en el seu treball sobre els escacs, que s'ha perdut en part. El mot rab dabb bah designava en el passat una arma de setge per atacar fortificacions emmurallades, i avui en dia significa "tanc").
 L'historiador alemany Johannes Kohtz (1843-1918) suggereix, per contra, que aquest era el primer moviment del Ratha. ;
 Ashva (Cavall); tamb anomenat Ashwa, Asva - Es mou com el cavall en els escacs i el xatranj. (Aquest s el moviment caracterstic que permet afirmar que el joc s, segurament, descendent del xaturanga.) ;
 Padti/Bhata (Soldat de a peu o pe); tamb anomenat Pedati, Bhata; tamb conegut com a Sainik (Guerrer) - Es mou com el pe en els escacs i el xatranj.

Al-Adli tamb anomena dues diferncies addicionals en el xatranj:
 Les taules eren una victria pel jugador contra el que s'aconseguien. Sembla una regla fora illgica, per va tornar a aparixer de nou en algunes variacions medievals dels escacs a Anglaterra, cap al 1600. Segons alguns autors, no hi havia taules, tot i que aix sembla improbable.
 El jugador que primer captura totes les peces tret del rei guanya. En el xatranj aix tamb s una victria, per noms en el cas que el contrincant no pugui fer el mateix al seu torn en la jugada segent.

 Referncies .


 Fonts .
 A History of Chess, Harold James Ruthven Murray (1913), ISBN 0-936317-01-9.
 The Oxford Companion to Chess (second edition), David Hooper, Kenneth Whyld (1992) ISBN 0-19-866164-9.
 The Encyclopedia of Chess Variants, D.B. Pritchard (1994), ISBN 0-9524142-0-1.
 The Oxford History of Board Games, David Parlett (1999) ISBN 0-19-212998-8.
 Games Ancient and Oriental and How to Play Them, Edward Falkener (1892, re-issued 1961) ISBN 0-486-20739-0;

Enllaos externs.
Xaturanga, de Variants d'escacs;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147029" title="Protohistria" nonfiltered="3792" processed="3766" dbindex="59748">
La Protohistria se situa cronolgicament entre la Prehistria i la Histria. Les fonts per al seu estudi sn gaireb en la seva totalitat arqueolgiques, encara que tamb existeixen tradicions orals.

Tenint en compte que els millennis que van des de la invenci de l'escriptura (en distints llocs en tot el mn, dels quals Orient Prxim va ser el primer) fins a la seva difusi per tot el mn (particularment per a Europa i la conca del Mediterrani en el cas citat), poden utilitzar-se les fonts escrites per grecs, fenicis, hebreus o egipcis per a l'estudi d'aquest temps (millennis IV aC al I aC) i aquests llocs, que prpiament no havien entrat en la Histria. 

Sol incloure's tant en l'estudi del final de la prehistria, com en l'inici de la Histria Antiga. Aquesta s una poca en la qual les distintes civilitzacions es van desenvolupar culturalment, aconseguint l'inici de l'escriptura i de la metallrgia. Sol relacionar-se amb la Segona Edat del Ferro, per ser aquesta la darrera fase de la prehistria.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147030" title="Rick Davies" nonfiltered="3793" processed="3767" dbindex="59749">
 

Richard Davies (22 de juliol de 1944 a Eastcott Hill, Swindon, Wiltshire, Anglaterra) s un msic britnic membre i fundador de la banda Supertramp. 

Toca els teclats i l'harmnica a ms de cantar moltes de les canons del grup. Malgrat no tenir una veu distintiva (tot el contrari que la de Roger Hodgson), va ser el contrapunt perfecte per a aconseguir equilibri i a ms va compondre moltes de les canons de Supertramp. 

Actualment, Rick Davies s el propietari d'una companyia denominada Rick Davies Productions, que s la possedora dels drets d'autor dels enregistraments de Supertramp.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147031" title="Roger Hodgson" nonfiltered="3794" processed="3768" dbindex="59750">
Charles Roger Pomfret Hodgson , Roger Hodgson (Portsmouth (Hampshire), al sud d'Anglaterra, el 21 de mar de 1950) s un cantant britnic que va pertnyer al grup Supertramp des de la seva formaci en 1969, fins a 1983. 

El 1962 rep la guitarra del seu pare. Amb dotze anys, dna el seu primer concert a Oxford, amb canons prpies, llevat d' un tema de Cliff Richard. 

Admirador de The Beatles, Traffic i Steve Winwood. Va comenar com a baixista i guitarrista, collaborant amb People Like Us i amb el grup Argosy, on tocava el piano Reginald Dwight, conegut anys desprs com Elton John. 

Contesta a un anuni que havia posat Rick Davies a l'agost de 1969 en la revista Melody Maker, on oferia una "autntica oportunitat". 

Desprs de congeniar amb Rick Davies, acorden formar un grup al que van anomenar Daddy, nom que poc desprs es va canviar definitivament pel de Supertramp. 

Abandona el grup en la gira de 1983 durant la promoci del seu ltim disc, que sens dubte tenia un significatiu ttol: "...famous last words...". Es va acomiadar sobre l'escenari cantant precisament Don't leave em now, l'ltim tema del disc. Hi ha poca informaci sobre els motius de la ruptura. 

Sembla que el fet que R.Davies insists a registrar totes les canons amb el nom d'ambds va poder ser una ra. R.Hodgson ha explicat en alguna ocasi que els projectes musicals d'ambds s'anaven distanciant, i no tenien canons ni estils en com, com es reflecteix en l'ltim disc que van editar junts: ...famous last words. 
En la seva carrera musical en solitari, ha editat diversos discs.

Discografia en solitari.
1984 - In the eye of the storm ;
1987 - Hai Hai;
1997 - Rites of passage;
2000 - Open the door;

Enllaos externs.
Web oficial de Roger Hodgson 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147032" title="Creedence Clearwater Revival" nonfiltered="3795" processed="3769" dbindex="59751">
Creedence Clearwater Revival, generalment referenciat com CCR o simplement Creedence, s el nom d'una agrupaci de rock clssic fusionat amb country de finals  dels 60, liderada per John Fogerty. 

Integrants. 
John Fogerty: guitarra i veu ;
Tom Fogerty: guitarra rtmica (fins a 1971) ;
Stu Cook: baix ;
Doug Clifford: bateria ;

Histria. 
La banda va comenar com The Blue Velvets, formada per Tom Fogerty a El Cerrito, Califrnia en els anys 1950. 

A mitjans  dels 1960 la banda signa contracte amb Fantasy Records i treu el seu primer lbum:  Creedence Clearwater Revival  i el seu fams single  Suzie Q  (parts 1 i 2). 

En l'lbum Willy and the Poor Boys es va notar gran crtica social, contrarietat al armamentisme nuclear i a les pressions poltic-militars.

Van romandre junts durant uns anys, per desprs dels senzills  Have you ever seen the rain  i  Hey tonight , van crrer remors de la separaci del grup. 

Al febrer de 1971 Tom Fogerty es va separar del grup i va seguir com solista, la qualitat de la banda va comenar a caure i a l'octubre de 1972 es va dissoldre oficialment la banda. 

Des de 1993 Creedence Clearwater Revival forma part del Rock and Roll Hall of Fame.

 Discografia .
 Creedence Clearwater Revival (1968);
 Bayou Country (1969);
 Green River (1969);
 Willy and the Poor Boys (1969);
 Cosmo's Factory (1970);
 Pendulum (1970);
 Mardi Gras (1972);
 Live in Europe (1973);
 The Concert (enregistrat al Oakland Coliseum, Califrnia, el 31 de gener de 1970; editat el (1980);
 The Creedence Clearwater Revival Definitive Collection (1993);
 Creedence Clearwater Revival: Box Set, 6 CDs (2001) ;
 Bad Moon Rising: The Best of Creedence Clearwater Revival (2003);

Enllaos externs.
Web oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147034" title="John Fogerty" nonfiltered="3796" processed="3770" dbindex="59752">
John Forgety (Berkeley, Califrnia, 28 de maigde 1945) s el lder de la famosa banda de rock and roll Creedence Clearwater Revival.

s el guitarra principal i compositor (veu) est classificat com un dels 100 millors guitarristes de tota la histria, situant-se en la posici 40 segons la revista Rolling Stone. 

John segueix sent compositor i solista, a ms ha fet algunes recopilacions com solista amb temes de la seva banda anterior. Seus sn grans clssics que han fet famosos altres veus a ms de la seva: Proud Mary (s famosa la versi de Tina Turner), Rockin' all over the World (s coneguda la versi de Status Quo, fins i tot Bruce Springsteen la inclou en alguns concerts).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147037" title="Esglsia de Sant Esteve d'en Bas" nonfiltered="3797" processed="3771" dbindex="59753">


L'esglsia de Sant Esteve d'en Bas , est situada a  l entitat de poblaci de Sant Esteve d'en Bas del municipi la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa.

Va ser consagrada per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona, l'any 1119. Amb els terratrmols que van assolar aquesta zona al segle XV va resultar molt danyada, algunes parts es van reconstruir i unes altres van desaparixer. Va tenir unes obres d'ampliaci en el segle XVIII.

L'edifici. 
Encara que actualment , desprs de les reformes, consti de tres naus, originriament era de planta de creu llatina, s a dir, d'una sola nau amb tres absis i transsepte. L'absis central t decoraci de finestres cegues geminades.

Dins l'interior, mostra una influncia del monestir de Sant Joan les Fonts, est dividida en cinc trams separats per columnes que sostenen arcs adossats als murs amb onze capitells esculpits, repartits en tota la conca absidal, el creuer i la nau nord. Es creu que estan fets per dos mestres diferents, un a la primera meitat del segle XII i altre actiu a la segona meitat del mateix segle, d'estil ms refinat, potser influt pel Mestre de Cabestany, sobretot en el capitell que representa la Mare de Du amb l'Infant, envoltada de quatre ngels.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, La Garrotxa, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 412 0229 X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147040" title="Santa Maria de Puigpardines" nonfiltered="3798" processed="3772" dbindex="59754">
El monestir de Santa Maria de Puigpardines, es troba situat al el petit nucli de Puigpardines, pertanyent a la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa.

 Histria. 

Consta com  a parrquia des de l'any 1060, ms tard al 1108 va ser cedida per Ermessenda, vescomtessa de Bas i pel bisbe de Girona Bernat Humbert, al monestir de Santa Maria de Manlleu, poc desprs els monjos agustinians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines.

Amb els terratrmols del segle XV es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc la porta d'entrada. A partir de l'any 1592 es va convertir en una parrquia.

L'edifici. 

Del segle XII conserva la porta romnica adovellada de mig punt, dues columnes amb capitells, llinda i timp llisos. Els capitells estan esculpits amb elements vegetals i uns petits caps.

Enllaos externs.
Informaci del monestir

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica,La Garrotxa, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 412 0229 X








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147043" title="Cho Seung-hui" nonfiltered="3799" processed="3773" dbindex="59755">
Cho Seung-hui (Sel, 1984 - Blacksburg, Virgnia, 2007) Estudiant sud-core, autor de la matana de Virgnia Tech.

 Biografia.

Cho va nixer el 18 de gener de 1984 a Sel (Corea del Sud). La seva famlia vivia a la capital sud-coreana en un apartament de lloguer. Cho va emigrar als Estats Units als vuit anys amb seus pares i la seva germana gran. Segons la universitat Virgnia Tech, Cho era un estudiant d'angls que es trobava al seu ltim any. Tenia un perms de residncia com estudiant sud-core i resident estranger als Estats Units.

 La Matana a Virgnia Tech.
Article principal: Matana a Virgnia Tech


El 16 d'abril de 2007, Cho va matar 32 persones abans de suicidar-se en el campus de la universitat situat a la ciutat estatunidenca de Blacksburg, a l'estat de Virgnia. Segons la cadena de televisi ABC, Cho va deixar una nota en una habitaci de la residncia d'estudiants on va matar dos estudiants, per tornar desprs a la seva prpia habitaci a rearmar-se i entrar en una aula d'un edifici a l'altre costat del campus per seguir el seu atac. Es va confirmar la identitat de Cho per les empremtes digitals sobre les armes usades en l'atac, empremtes que van ser comparades amb els seus documents d'immigraci.

 Fets relacionats.

Durant el perode entre les primeres morts i el tiroteig, Cho envi un vdeo gravat a la cadena NBC News en el que assegurava, que el tracte que la societat, i en especial de la comunitat universitria, havien tingut amb ell, l'havien forat a prendre aquesta decisi. ;

En un primer moment, es creia que Cho era el nuvi de la seva primera vctima, Emily Hilscher, i que els problemes en la seva presumpta relaci havia estat el motiu del crim. Tanmateix, sembla ser que fou l'obsessi de Cho el que determin que Hilscher fos la seva primera vctima.

Les paraules "Ismail Ax", el remitent utilitzat per enviar el vdeo, van ser trobades escrites al seu bra amb tinta vermella.

 Comportament.
La gent que el coneixia el descrivia com un noi solitari que amb prou feines parlava, i quan ho feia, utilitzava sempre frases molt curtes. Els seus professors i companys de classe van assegurar que els treballs escrits que presentava tenien una forta crrega d'odi i violncia.

Nombrosos estudiants que el coneixien afirmaren que prenia el malnom de Question mark (en angls: signe d'interrogaci). Una estudiant, assegur que el primer dia de classe de literatura, es va fer circular una llista d'estudiants; en lloc del seu nom i cognom, Cho noms va posar el smbol ?. 

Una vegada desprs d'haver estat rebutjat per una dona que li agradava va pensar en sucidar-se, segons el testimoni dels seus companys d'habitaci. Els seus professors i companys tamb asseguraren, que Cho es dedicava a treure fotos de noies amb el seu telfon mbil i que les assetjava. Aquests fets foren tamb confirmats per la policia.

 Fonts .
 El pistoler de Virgnia escrivia textos tan "pertorbadors" que va ser enviat a un terapeuta de la universitat, Europa Press, 17 d'abril 2007.
 Web oficial de Virgnia Tech ;
 Cho seung-hui Photos ;
 ABC - nota ;
 Emol.com - "Asesino del campus era un surcoreano que estudiaba en la universidad" ;
 Emol.com - "Pgina web publica que tirador de Virginia tena perfil de "asesino estudiantil"" ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147046" title="Matana a Virgnia Tech" nonfiltered="3800" processed="3774" dbindex="59756">
La matana de Virgnia Tech va ser un assassinat massiu que va ocrrer el 16 d'abril de 2007 a l'Institut Politcnic i Universitat Estatal de Virgnia (conegut com Virgnia Tech), a Blacksburg (Virgnia, Estats Units). En l'atac van morir 33 persones, incloent l'nic autor que va iniciar el tiroteig, i 29 persones van resultar ferides. s el pitjor atac a una universitat en la histria d'Estats Units.

L'autor de la matana va ser identificat per les autoritats com Cho Seung-hui, un estudiant sud-core de literatura anglesa, criat a Virgnia i resident en la universitat.

Descripci dels esdeveniments.
El primer tret va ocrrer cap a les 7:19h (EDT) als dormitoris de la residncia estudiantil West Ambler Johnston Hall, on resideixen ms de 800 alumnes de primer any. All van morir dues persones. Dues hores desprs, Seung-hui va disparar en una de les aules del Norris Hall, edifici de la facultat d'enginyeria, ubicat a ms de tres quilmetres del complex d'habitacions, provocant 32 morts i 29 ferits.

Els investigadors encara tracten d'aclarir on es va mantenir ocult l'atacant durant aquest interval de temps i com va recrrer aquesta distncia. Per aix, inicialment les hiptesis indicaven la possibilitat que fossin dos els autors de l'atac. L'assass va usar dues armes: una pistola Glock 19 de 9 mm, i una Walther P22 del calibre 22. Per escapar de l'atacant, alguns estudiants van optar per tirar-se des de les finestres dels edificis. A causa de la situaci, la universitat va cancellar totes les classes i va instruir als seus alumnes a romandre a les seves habitacions. 

La universitat va rebre durant els dies 2 i 13 d'abril dues falses alarmes de bomba. El dia previ a la matana s'havia ofert una recompensa de 4.500 dlars a qui facilits l'arrest del o els responsables d'aquelles alertes. Es creu que les va fer Cho Seung-hui per obtenir informaci sobre la seguretat del centre, per no se sap amb certesa.

 L'autor del fet.


Desprs de l'enorme operatiu desplegat per la policia, l'agressor va ser trobat sense vida. Pel que sembla, es va sucidar en veure's envoltat pels agents. Altres versions indicaven que hauria mort en quedar al mig del foc obert entre els agents.

Charles Steger, president de la Universitat Politcnica de Virgnia, va dir el 17 d'abril de 2007 conixer la identitat de l'assass, i el va identificar com un estudiant que vivia al campus de la universitat. Tamb va informar que era asitic, sense donar a conixer la seva nacionalitat. Tanmateix, el mateix dia un portaveu de la policia el va identificar com Cho Seung-hui, un sud-core de 23 anys que estava cursant el seu ltim any.

 Planificaci.
El diari Los Angeles Times va informar que l'estudiant sud-core va planificar l'atac durant dues setmanes, ja que segons va revelar Cho Seung-Hui va comprar en aquest interval de temps dues pistoles semiautomtiques.    Segons l'agent del FBI Brad Garrett, Aquest crim no ha estat espontani. Segurament ha estat pensant en com executar-lo per molts mesos abans de la matana. 

 El manifest enviat a NBC.
Durant les dues hores entre un tiroteig i l'altre, l'assass va enviar un paquet postal a la  seu central a Nova York de la cadena de  NBC, amb un manifest, fotos i vdeos expressant el seu odi i ressentiment cap a la societat en general. Dins del mostrat per NBC, va dir: No havia de fer aix. Podria haver marxat. Podria haver desaparegut. Per no, no escapar ms. No s el que faig. Pels meus nens, pels meus germans i germanes que vosts c---, ho vaig fer per vosts... Quan va arribar el moment, ho vaig fer. Vaig haver de fer-ho.  

Entre el material hi havia un DVD amb 27 arxius QuickTime que sumen al voltant de 10 minuts. En ells apareix Cho Seung-hui parlant directament a la cmera, dient frases com les segents: Vosts van tenir 100 bilions d'oportunitats i formes per evitar (el de) avui. Per van decidir vessar la meva sang.

Tamb anaven 43 fotografies, en algunes de les quals es veu a Seung-hui apuntant amb una arma a la cmera o a si mateix.

 Cronologia.
 Dilluns 16 d'abril.

 07:19h (UTC-4): Una trucada al 911 a la policia privada de la Universitat Politcnica de Virgnia informa sobre trets al West Ambler Johnston Hall, deixant un mort i un ferit ;
08:00h - 09:30: El tirador obre foc en una aula de classes en el Norris Hall, un edifici d'ensenyament d'enginyeria. ;
09:01h: Cho Seung-Hui envia un paquet via correu postal a la seu central de Notcies NBC a Nova York, en el contingut del qual es troba un manifest multimdia de 1.800 paraules, fotos i vdeos. El remitent s "Ismail Ax". ;
09:05h: s vist en l'interior de Norris Hall i encadena les portes de l'edifici des de dintre. ;
09:26h: S'envien correus electrnics al personal del campus i a la facultat informant sobre un tiroteig al campus .
12:00h: En una roda de premsa, les autoritats diuen que hi pot haver ms de 21 persones mortes i 28 ferides .
14:30h: Associated Press informa d'almenys 31 morts, incloent el tirador. ;
15:40h: La universitat confirma 22 morts. ;
16:01h: el President George W. Bush parla des de la Casa Blanca sobre el tiroteig. ;
16:40h: la universitat organitza una roda de premsa amb actualitzacions dels esdeveniments del dia. ;
16:42h: la universitat confirma que hi ha 32 morts, incloent el tirador. ;
17:22h: tercera roda de premsa.

 Vctimes Mortals.
La segent s una llista parcial, i noms inclou les vctimes que han estat especficament esmentades en els mitjans de comunicaci.

 Primer tiroteig: West Ambler Johnston Hall.
Ambdues vctimes eren estudiants:
Emily J. Hilscher, 19, estudiant de primer any procedent de Woodville, del comtat de Rappahannock, Virgnia.
 Ryan Clark, 22, estudiant de Martnez (Gergia, EUA) cursant Biologia, Angls i Psicologia. Va ser executat als dormitoris quan va crrer a investigar qu succea, topant-se amb l'assass.

 Segon tiroteig: Edifici d'Enginyeria Norris Hall.
 Estudiants.

Ross Abdallah Alameddine, estudiant de segon any procedent de Saugus, Massachusetts. ;
Brian Bluhm, estudiant graduat en Enginyeria Civil .   ;
Caitlin Hammaren, estudiant de segon any en Estudis Internacionals i Francs .
Matthew Laporte, estudiant de primer any de Dumont, Nova Jersey en Estudis Universitaris.
Jarrett Lane, estudiant de l'ltim curs d'Enginyeria Civil, procedent de Narrows, Virginia..
Henry Lee, estudiant de primer any en Enginyeria Informtica, procedent de Roanoke, Virginia.
Juan Ortiz Ortiz, estudiant graduat en Enginyeria Civil, de Puerto Rico.
Daniel Prez Cueva, estudiant de Relacions Internacionals, de Per. ;
Erin Peterson, estudiant de primer any. ;
Mary Karen Read, estudiant de primer any d'Annandale, Virginia .
Reema Samaha, estudiant de primer any de Centreville, Virginia.
Leslie Sherman, estudiant de segon any en Histria i Estudis Internacionals, de Springfield, Virginia.
Maxine Turner, estudiant de l'ltim curs en Enginyeria Qumica, de Vienna, Virgnia.
Daniel O'Neil, estudiant de Lincoln, Rhode Island. .

 Professors.
 Christopher Jamie Bishop, 35 anys, Professor, Llengua Estrangera i Literatura (Alemany). Fill de l'escriptor de cincia-ficci Michael Bishop, i exalumne de la Universitat de Gergia.   ;
Jocelyne Couture-Nowak, Professora, Llengua Estrangera. Professora de Francs de Montral, Quebec, Canad ;
Kevin Granata, 45 anys, Professor, Cincies de l'Enginyeria i Mecnica. ;
Liviu Librescu, 77 anys, Professor, Cincies de l'Enginyeria i Mecnica, i sobrevivent de l'Holocaust. Mort en bloquejar la porta de l'aula per a que l'assass no entrs i els seus alumnes poguessin escapar per les finestres  ;
G. V. Loganathan, 51 anys, Professor, Enginyeria Ambiental i Civil, procedent de Madrs, ndia.

 Reaccions posteriors a la matana.
 De la Instituci educativa.

Virgnia Tech va cancellar les classes per la resta de la setmana i va tancar l'edifici Norris Hall pel que restava de semestre. Tamb es va demanar als visitants aliens a la instituci que s'abstingussin d'apropar-se al campus. L'escola va oferir suport teraputic i assistncia als estudiants i professors.
La Creu Roja va enviar diverses dotzenes de professionals per lluitar amb situacions traumtiques a Blacksburg, perqus'ajudi a aquells estudiants de Virgnia Tech a recuperar-se de la tragdia i de l'estrs post-traumtic que es va viure a la seva universitat.
El president de la Universitat Politcnica de Virgnia, Charles Steger, va dir en la primera conferncia de premsa que les autoritats inicialment van creure que els trets a l'edifici West Ambler Johnston era el resultat d'una disputa domstica, i que el tirador havia abandonat el campus .
Alguns estudiants coreans dels Estats Units van expressar la seva preocupaci per les possibles represlies en contra d'ells, donada la nacionalitat del tirador .

 Dels alumnes.
Alguns estudiants del Politcnic de Virgnia se segueixen preguntant per qu l'escola no es va evacuar desprs del primer tiroteig. Desprs de conixer informaci sobre el tiroteig, els estudiants es van comunicar amb els seus familiars i coneguts sobre el seu estat de salut, usant telfons mbils o llocs web massius com Facebook i MySpace .

Referncies.


 Enllaos externs .
 ;
 ;
 La barbrie de Virginia a la web;
 Noticia a El Periodico;
 Infografa del ataque ;
 Cho seung-hui Photos ;
 Notificacin oficial del Instituto Politcnico y Universidad Estatal de Virginia sobre el hecho);
 Blog d'un treballador de Virginia Tech ;
 Grupo de Flickr: Virginia Tech Shooting ;
 Video domstic d'un testimoni - CNN.com ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147052" title="PDI (desambiguaci)" nonfiltered="3801" processed="3775" dbindex="59757">

Informtica: PDI s un sistema tecnolgic.
Msica: PDI fou una discogrfica de Barcelona successora d'Edigsa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147056" title="Taller d'Histria de Maanet de la Selva" nonfiltered="3802" processed="3776" dbindex="59758">
El Taller d'Histria de Maanet de la Selva s una associaci amb personalitat jurdica prpia, en rgim d'autonomia, creada per Acta Fundacional del dia 7 de Maig de 1988 en el camp delimitat pels seus estatuts segons la legislaci vigent (nm. 1.596, de la Secci 1a del Registre de Girona). El Taller d'Histria est regit per l'Assemblea General i una Junta Directiva que es reuneix un cop al mes en el seu local social.

El Taller d'Histria, de fet, va nixer al 1981 quan un grup d'entusiastes van ajuntar voluntats amb ganes de deixar constncia dels canvis demogrfics que patem a Maanet. Va prendre com a smbol el signe notarial (signum) d'un notari de comenaments del segle XVIII, Joan Casellas, amb la voluntat de perpetuar la memria del nostre passat.

El Taller d'Histria de Maanet de la Selva ha fet 25 anys.

Enllaos externs.
 Pgina web del Taller;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147059" title="La Torderola" nonfiltered="3803" processed="3777" dbindex="59759">
La Torderola s una riera que neix a la vessant nord-oest del Mont Barbat i, travessant el terme municipal de Maanet de la Selva, s'ajunta amb la Squia de Sils abans de descarregar les poques aiges que t a la Riera de Santa Coloma de Farners.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147060" title="Fora de Cartell" nonfiltered="3804" processed="3778" dbindex="59760">


La Fora de Cartell s el nom que histricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Torre Cartell, a Maanet de la Selva.

Veient-la avui, entre mig de xiprers i altres arbres no gens majestuosos, ning diria que la masia coneguda com Torre Cartell te una llarga histria sempre unida a la de Maanet de la Selva. Emplaada a tocar del Cam Ral, avui anomenat Carretera Nacional N-II o  Autova del Nordeste  en el futur,  just al davant d on comena el trencall que duu a la urbanitzaci dels Pantans de Montbarbat, la masia es prou lluny de la Vila de Maanet de la Selva, com per que molts dels vilatans no s hagin fixat en la seva importncia i, en els darrers anys, la masia i les seves terres han passat per diverses mans que no han ajudat a millorar-ne la seva situaci.

De fet, la Fora de Cartell, com se n deia en altres temps, masia i fortalesa, amb una posici estratgica privilegiada, amb vistes sobre tota la Plana de la Selva, i sobre els turons de Maanet fins a la serralada litoral de Mont Barbat, l Ardenya i Cadiretes, controlava el pas de viatgers i de mercaderies pel Cam Ral en un punt, la Barrera de Cartell, situat all on avui encara hi queda el rastre de Cal Menut, just per sota de l Hostal de Cal Coix, cobrant-los hi tributs de passatge o peatge, de manera anloga al que ara fa el Grup Abertis una mica ms enll, sobre l AP 7.

I es que el nom de Cartell, des del segle VIII fins a les acaballes del segle XIX, ha anat sempre unit a nombrosos mites i llegendes per ms que avui noms en quedi el ttol nobiliari de Marqus que no pertany ni als barons de l Alb i ducs de Maqueda, ni als comptes de Solterra o als marquesos de Castelldosrius, els ms directes successors d aquell cavaller Arnau de Cartell, senyor dels castells de Cartell, Tudela Rocacorba, Folgons, Hostoles, Finestres i Rupit. 

Aquest intrpid cavaller, segons la llegenda, va escalar la muralla de la ciutat de Girona ocupada pels moros i, amb el seu punyal, va clavar un rtol en la porta de la mesquita amb la invocaci  AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM . Al fer-se de dia i davant la xerinola de la poblaci, el cap moro va veure s obligat a arrancar el cartell davant de tothom i, obrint les portes de la ciutat, desafiar als cristians que s hi trobaven, menyspreant el contingut del rtol tot i dient que all noms li servia per a netejar-li el darrera al seu cavall. Segons que diuen, el cavaller de Cartell va desafiar al cap dels moros en combat, tallant-li el cap que va ser penjat de la llana del cavaller. Aquesta desfeta sembla que hauria obert les portes de la ciutat de Girona a Carlemany. Tot i que, entre l any 768 quant se situa aquesta llegenda i la veritable conquesta de Girona l any 785 per part de Llus el Piets, fill de l emperador, hi van passar molts anys (segons que justifica la Margarita Martn en el seu estudi de La Fora de Cartell, Blanes 1997). Es diu que en Carlemany, pels serveis prestats, hauria ratificat a l Arnau de Cartell la propietat dels seus castells i li hauria perms d incorporar al seu escut els mots que va penjar a la mesquita de Girona i que, encara avui, sn a l escut d armes gravat a la faana de la Capella de Sant Jaume en el magnfic pati de la Torre Cartell.

Llegendes apart, els historiadors confirmen que el rastre documental ms antic de la casa dels Cartell a Maanet de la Selva data de l any 1159 amb ocasi del casament de Na Ermessenda I de Maanet i l Arnau Guillem de Cartell, cavaller i senyor de Salt i de Sta. Eugnia i descendent en 9 generaci d aquell llegendari Arnau de Cartell. Na Ermessenda era neta d en Bernat de Maanet, senyor important i riqussim, segons que consta en l escriptura d empenyorament del castell de Brunyola fet per Guerau II, vescomte de Cabrera, a favor de n Pere Raimon de Vilademany, en l any 1116, i filla i pubilla de n Berenguer de Maanet qui va dotar el Monestir de Vall de Maria.

En casar-se amb l Arnau Guillem de Cartell, va donar a llum a Na Ermessenda II qui, segons que consta en el seu testament de 1213, era mestressa i senyora de la seva casa de Maanet. En aquell temps li fou donada pels Cabrera als Maanet la castlania que es va mantenir basada en la Fora de Cartell durant segles a mans de la mateixa famlia.

Na Ermessenda II va casar-se amb en Bernat, fill segon d en Pere Galzeran, i que va ser senyor dels castells de Falgons, de Cartell i de Granollers de Rocacorva. Van tenir no menys de cinc fills. Un noi, en Galzeran, va heretar el senyoriu de Blanes que Ermessenda tenia de la part de la seva mare. Un altre, en Bernat de Cartell va casar-se l any 1255 amb Na Saura de Dosrius. El tercer, Guillem, fou canonge de la seu de Girona i capell major de l esglsia parroquial de Sant Lloren de Maanet. Les dues filles van ser Na Saurina que es va casar amb un Gironella i Na Berenguera que es cas amb un Favars.

La nissaga dels Cartell/ Maanet va continuar amb en Bernat II de Cartell qui va esposar Na Sibila de Sant Vicen. El seu fill, Bernat III de Cartell i de Sant Vicen, va tenir una germana de nom Alamanda que va maridar-se amb en Ramon de Marata, de la mateixa vila de Maanet a l any 1287. Mort en Bernat III, sense fills, va seguir el fill segon de l Alamanda, Berenguer de Cartell. Aquest i la seva esposa Agns de Blanes estan sepultats a l esglsia de Sant Lloren. Un fill d aquest matrimoni, Raimon de Cartell i de Blanes, casat amb Na Guillerma de Palau era, al 1383, presentador del benifet de la capella de Sant Jaume a la torre de Cartell. El va succeir l any 1384 el seu fill Joan Berenguer de Cartell que va esposar Na Marguerida i, en segones npcies, Na Brgida de Cams. 

A la seva mort va heretar en Raimon II que mor solter, seguint la nissaga el seu germ Arnau Benet de Cartell que es va casar amb Elionor de Sarriera. El seu escut es conserva a la capella de la Torre Cartell, senyal de qu en foren restauradors. El dia 20 de maig de 1510, en Benet de Cartell va ser mort quan sortia de la seva casa de Maanet per devia haver-hi un altre germ, en Pere, car el 30 de gener d aquell mateix any l havien mort quan anava a mirar els conreus.

Els va seguir en Miquel de Cartell i de Sarriera, casat amb Magdalena Malla. En Miquel va morir el 1575, donant un calze a l esglsia de Sant Lloren. D aquest temps es l inventari de tot el bens mobles que hi havia a la Torre Cartell i que es conserva en els arxius del Taller d Histria. 

Va seguir en Miquel II de Cartell i Malla, casat amb Marguerida des Bac. Entre 1613 i 1624, era senyor en Galzeran de Cartell, casat amb ngela Sa Bastida. Els segu en Francesc de Cartell, casat amb Estsia Viver, que va morir al 1660. Llur fill, en Jaume de Cartell i Viver casat amb Maria Ahons noms va tenir una filla, Gertrudis, que marid en Llus Des Bac i Des Catllar, dit Llus Cartell. Va seguir llur fill Pere Cartell casat amb Manuela d Oms i que fou primer Marqus de Cartell, ttol concedit el 1702 pel rei Felip V de Castella i Arag. En aquest perode, probablement, els marquesos se n van anar a viure a Barcelona, al Palau Moja prop de la Portaferrissa, i van deixar la masia en mans de masovers.

L Ignasi de Cartell, segon Marqus de Cartell i senyor d Orriols va casar amb Maria de Sarriera. Llur filla Maria Lluisa, tercera Marquesa de Cartell, cas amb Josep de Copons qui fou el quart Marqus de Moi i bar de Sant Pau. La seva filla, Maria Josepa de Copons i Cartell (1762-1822), quarta Marquesa de Cartell, cas amb en Narcs Sarriera i tingueren dues filles. Primer segu la Maria de Cartell i Sarriera, cinquena Marquesa de Cartell qui pass els drets a la seva germana Josepa de Cartell i Sarriera, sisena marquesa de Cartell, casada amb en Pere Carles de Sentmenat, 6 Marqus de Castelldosrius, la qual, en morir, va deixar la finca per a beneficncia i va ser venuda en subhasta.

Adquirida la Torre Cartell per un potentat Lloretenc, en Josep Cabanyes i Puig, aviat va ser modificada en el seu aspecte, comenant precisament per la faana, l element arquitectnic ms caracterstic de qualsevol edifici. En Cabanyes va destrossar la tant caracterstica simetria de la masia amb l afegit d una mena de casa colonial estil cub, amb grans balcons, mplies terrasses i un jard romntic molt apte per a l estiueig. Tot i aix, per deixar constncia de la seva potncia econmica, va posar un escut amb les seves inicials J C gravades per que no van aconseguir desdir l emblema tradicional dels Cartell i Sarriera que hi havia des de segles enrere a la faana de la Capella de Sant Jaume.

Segons que deia un dels ltims propietaris de la famlia Conill, els Cabanyes eren gent de molts  patacons  per no eren indians. A Lloret eren considerats  senyors de tota la vida , amos de masies, terres, boscos i amb una posici consolidada generaci rere generaci. Diputat provincial i casat amb Rosa Alb una dona rica de Lloret, en Josep Cabanyes tenia cases a Lloret i a Barcelona. Diuen que la Rosa s entenia amb l arquitecte que va dissenyar el nou habitatge, l Antonio M Palol de Comasema Snchez, militar d origen mallorqu casat amb donya Minga, dama de poques alegries. Tots dos matrimonis varen morir sense descendncia per el matrimoni Cabanyes varen adoptar les nebodes del militar Jlia i Glria a les quals varen deixar llur patrimoni.

Jlia i el seu marit, el tamb lloretenc Joan Manuel Albert, de professi rentista, eren els que ms venien a visitar la Torre Cartell per passar-hi uns dies. En l poca de la Guerra Europea (o Primera Guerra Mundial), de gran eufria a Espanya que hi va romandre neutral, la Jlia vivia com una princesa i l any 1921 va sorprendre a tothom amb l adquisici d un espectacular Benz de color blanc, importat directament d Alemanya.  ES BENZ  de la Jlia, com se la coneixia a Maanet, va tenir com a invitat d honor, entre d altres personalitats, al futbolista Samitier, el noi llagosta, amic de la famlia.

Al 1924,  tantes donzelles i jardiners, tantes anades als casinos de Montecarlo, tantes extravagncies i vicis  segons que deien la gent del poble, va acabar amb la venda de la Torre Cartell, per 425000 pessetes d aquell temps, al ginecleg i catedrtic barcelon Dr. Vctor Conill Montobbio, primer president de la Lliga Catalana contra el Cncer. ES BENZ va anar a parar a les mans de l Olegario God, fabricant de filats i parent dels Comptes de God, propietaris de LA VANGUARDIA ESPAOLA.

ES BENZ va ser substitut per un altre cotxe espectacular, aquest cop verd, descapotable i americ, un Packard, amb el qual la famlia Conill passejava per Maanet (on no hi va haver cap altre ve amb cotxe propi fins al 1930). Segons que sembla, el Dr. Conill (com se l coneixia a Maanet) no va adquirir aquesta finca amb afany de posseir una casa d estiueig si no com a acte d homenatge a la seva mare, la Pilar Montobbio, qui, tot i les grans dificultats econmiques per les quals havia passat, va reeixir a crear una bona posici econmica a cadascun dels seus tres fills. 

En vida del Dr. Conill pare, perqu la Torre Cartell va ser heretada pel seu fill gran anomenat Vctor i tamb ginecleg, la finca va crixer fins a 375 hectrees, comptant els boscos que hi ha entre Cal Coix i Valldemaria, i la masia es va reconstruir, adquirint un altre cop part d aquell ambient senyor d altres temps. A la mort del Dr. Conill, la finca va ser heretada pel Dr. Vctor Conill fill i, a la seva mort, pels nets del primer Dr. Conill, que hi van plantar un cultiu de nogueres.

L any 2002, l Ajuntament de Maanet de la Selva, en una modificaci del Pl General de Urbanisme, va requalificar un centenar d hectrees a tocar de la Torre Cartell, com a Parc Tecnolgic. Per altra banda, uns promotors, amb el total suport de l Ajuntament, van voler muntar un Parc Temtic, anomenat Parc de la Msica, precisament a tocar de la Torre Cartell, el que deixava la masia en un lloc privilegiat per a les operacions especulatives. Els hereters del Dr. Vctor Conill fill van vendre la Torre Cartell a una Societat Limitada relacionada amb un conegut Restaurant de Lloret de Mar. 

La antiga Fora de Cartell, tremola.

La Fora de Cartell s un vestigi i testimoni sempre presents de la histria de Maanet de la Selva. Segons que afirma la Margarita Martn en el seu estudi d aquesta masia, la torre de Cartell, ja al 1159, era la tpica i bella masia catalana que, segons l arquitecte Josep Puig i Cadafalch, provindria de la domus romana i que, junt amb el rgim de vida agrari, han persistit, amb alts i baixos, fins als nostres dies.

Les masies difereixen en les diverses contrades de Catalunya i valgui a dir que les de la Plana de la Selva es troben entre les ms belles i harmonioses. Durant els segles XIV i XV les masies amb dos cossos, es a dir formades per dos murs de crrega, parallels a la faana principal i cobertes a dues aiges, eren corrents sobre tot al pla. No obstant aix, a la nostra comarca, es  fa difcil trobar masies d aquest tipus doncs la majoria son de tres cossos amb teulada a dues aiges i la faana principal, generalment orientada a migdia, sempre en posici perpendicular a la carenera de la teulada. 

Cap a finals del segle XVI i durant el segle XVII, la masia ja en plena maduresa es construeix amb tres cossos perpendiculars a la faana principal. Es aquest un fet que distingeix les masies de les cases de la vila o de les masies de la Catalunya nova i del Pas Valenci on son freqents les cases amb el pendent de la teulada encarat cap a la faana principal. D altra banda hi ha poques masies a la Selva que tinguin la teulada a quatre pendents que solen ser cases pairals molt importants a les nostres terres.

Per comprendre b el procs de desenvolupament de la masia cal tenir present el clima, la topografia del terreny y el sistema d explotaci de la terra, elements molt importants per a determinar el tipus de construcci mes adient en cada cas. Per tamb es molt important la condici dels seus habitants amb uns vincles molt ntims a la terra i una relaci molt forta amb la natura. En el cas que ens ocupa, a la Selva, el clima es fora sec i, per tant, el pendent dels aiguavessos es molt escs, el mnim que permet la teula rab emprada per a les cobertes sense que l aigua retorni enrere i es coli al seu travs.

Les masies sempre han estat construdes sense un pla preconcebut. Les ampliacions en el cos principal de l edifici s hi van fent a mesura que les necessitats familiars, agrcoles i ramaderes aix ho necessiten. Cada un dels edificis i annexes (paller, celler, etc.) te un carcter i personalitat propis per tal de complir amb el dest que se li atribueix. Es ben cert, per, que molts d aquests annexes compleixen avui un paper que no es necessriament el que se li va donar en el seu origen.

Si hom analitza la localitzaci de la Fora de Cartell en el territori, es fcil de constatar que, tret de la Torre Marata, no hi ha cap altra masia fortificada en uns quants quilmetres a la rodona. Aix doncs, els seus propietaris, els Maanet posteriorment emparentats amb els Cartell i els Sarriera, eren els terratinents ms importants de la contrada. Encara avui, les parcelles de terra conreable properes a la Torre de Cartell sn molt mes extenses que les de les finques que es troben al seu voltant per no parlar dels boscos que en constituen la propietat.

No es pot oblidar que ja al 1169, en Berenguer de Maanet va donar aquesta finca, entre d altres propietats, a la seva filla Ermessenda i que, junt amb en Gausfred de Rocabert, va dotar al Convent de Vall de Maria fent-li donaci de nombrosos bns, posant-lo sota la seva protecci i eximint-lo de tota altra jurisdicci. Es tractava, sens dubte, d una de les famlies ms riques de la contrada. No obstant aix, aquesta famlia de cavallers i terratinents varen lligar la seva existncia a la masia fins a finals del segle XVII quan van traslladar-se a Barcelona.

Can Cartell, o Can Maanet com es devia conixer a comenaments del segle XII aquesta masia, molt probablement ja tenia l estructura arquitectnica que encara conserva avui. Com tantes altres masies, la dels Maanet fou dissenyada i construda pels seus propietaris amb l ajut d algun mestre d obra local. Consta de tres cossos amb els dos aiguavessos orientats a les faanes laterals. Com a elements clarament defensius, la Fora de Cartell te una muralla amb espitlleres al voltant de la qual s observa una  ampla rasa, no gaire fonda, que hauria pogut ser el fossar y que tamb te la localitzaci d un pont llevads aix com un cam de ronda i una porta fortificada que, de ferro o fusta, es feia baixar per unes ranures verticals a mode de comporta que bloquejava rpidament l entrada.

La categoria de  fora  li dona tamb la torre de defensa que ha arribat fins als nostres dies tot i que, en altres temps, sembla que va tenir-ne dues. No se sap si la torre als seus orgens era totalment circular o era del tipus de bestorre, oberta cap a l interior de la muralla. S se sap que, al menys una d elles, la actual, va ser parcialment enderrocada com a represlia per haver-se alineat al costat dels carlins en les tres guerres civils dels segles XVIII i XIX. 

Es fa difcil determinar quan es van construir les diferents dependncies de la masia dels Cartell per, a jutjar per la seva estructura, es pot endevinar que la faana principal original fou la que avui ocupa la part del darrera, alineada amb la faana de la Capella de Sant Jaume que s hi troba al costat, tot i que, curiosament, mirava cap a ponent i no cap a migjorn com es habitual en les masies. De fet, aquesta faana est orientada cap a Maanet i el Montseny, pot ser la vista mes bella de tot l indret. Aquesta faana dona sobre un pati emmurallat (el que es veu des del cam entre la N II i el Mol passant per Can Pic) una part del qual est ocupat per pallers i un celler. Sobre aquest pati es troba la porta fortificada aix com una petita masia que havia de ser la casa del masover.

Mereix esment la Capella de Sant Jaume, al costat de la porta fortificada, adossada a la masia per la banda nord amb una alada molt superior a la de la teulada d aquesta i que engloba la planta de la torre de defensa. La faana de la Capella, amb una bellssima portalada renaixentista que dona al pati interior, es troba alineada amb la faana de ponent de la masia. Te una alada interior equivalent a dues plantes i a sobre hi ha una estana que va ser emprada com a biblioteca.

Avui, l antiga faana est coberta per un porxo que va fer avanar la masia cap a ponent, cobrint una part del pati emmurallat. La faana principal, en canvi, mira cap a llevant, est alineada amb la torre de defensa i dona sobre un pati en angle recte, amb una portalada al damunt de la qual hi ha una bella balconada de fusta i que dona pas a l extens jard delimitat per la faana lateral sud i els magatzems i corts (avui garatges) que constitueixen la muralla de ponent. El portal d entrada es espais com cal a una construcci de les caracterstiques d aquesta i te al seu damunt una finestra amb espiell per a controlar qui entre i surt des de la sala de la planta superior.

En la planta baixa, entrant al vestbul es veu, a ma esquerra, una escala de pedra que condueix al pis de dalt. A la banda dreta es reconeixen la cuina i el menjador amb una xemeneia de raconada que te la campana suportada per una biga de pollancre. Al primer pis es troba la sala, la pea ms important i lloc de reuni familiar amb una gran finestra munida de festejadors i l espiell. Al voltant de la sala hi ha diverses cambres i una gran escala que condueix a la torre de defensa, passant per sobre de la Capella de Sant Jaume, on s hi va habilitar una biblioteca en temps dels Conill.

Cap a finals del segle XIX  i principis del XX, es va fer una construcci, superposada en part a la masia per la part que dona al sud. Es va afegir a la faana sud una  loggia  o galeria porticada, de tres plantes, amb balustres a la segona i tercera plantes, mentre que, a sobre de la masia, s hi van construir fins a tres plantes suportades per l estructura del cos lateral sud de la masia prpiament dita. Aquesta construcci, amb cobertes gaire be planes, s de clara inspiraci colonial (indiana). Sn tamb de destacar els balcons de fusta construts en diferents parts dels edificis.

Es podria escriure molt sobre el conjunt monumental i cadascun dels detalls que constitueixen la Fora de Cartell per no ens ho permeten ni l espai ni la pacincia dels lectors. Valgui a dir que, tot i haver estat habitada durant prcticament 900 anys, ara es troba deshabitada i en clar risc de degradaci. Els balcons de fusta, avui coberts per les heures, se ls hi pot pronosticar una curta vida. Alguns dels murs que suporten la teulada han comenat a esmicolar-se i fins i tot a caure en part, el que fa tmer per la integritat de les teulades. El jard geomtric es avui un bosc ple de matolls sense inters.

Per altra banda, l estat d aband en el que mantenen els actuals propietaris la finca fa tmer que la mateixa, i especialment la masia i els altres edificis annexes, puguin arribar a un estat tal de deteriorament que, en el futur, faci falta una obra de rehabilitaci important que posi en perill les caracterstiques substancials d aquest monument.

La mateixa construcci de la nova Autovia A2 que passa a tocar del jard i molt a prop de la mateixa masia pot fer perillar no noms l harmonia del paisatge en l entorn de la Fora de Cartell si no l estructura de la mateixa construcci. Es per tant molt important que Maanet de la Selva prengui conscincia de la transcendncia d aquesta masia i de la necessitat de millorar-ne el seu status.

Tot i que la Fora de Cartell est catalogada com a be cultural d inters nacional per llei de 25 de juny de 1985 (BOE de 29/06/1985) i est catalogada en l inventari de bens arquitectnics de la Generalitat de Catalunya, que coneguem, mai no s hi ha fet cap intervenci per part del Govern o de cap altra administraci ni s ha controlat que les petites obres de manteniment no alterin cap dels elements importants de la masia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147061" title="M. Night Shyamalan" nonfiltered="3805" processed="3779" dbindex="59761">

Manoj Nelliyattu Shyamalan, ms conegut com M. Night Shyamalan (Pondicherry, ndia, 1970), s un director de cinema, guionista i productor. De ben petit es va mudar juntament amb la seva famlia a Filadlfia, als Estats Units, on ha desenvolupat la seva carrera cinematogrfica.

L'any 1992 rod el seu primer llargmetratge, titulat Praying with anger, que el va convertir en una promesa del cinema. L'any 1999 va rodar la pellcula que el faria mundialment fams, The sixth sense, que protagonitz Bruce Willis. Desprs d'aquesta pellcula n'ha dirigit diverses ms, totes explotant el gnere del suspens.

Sol fer petites aparicions en les seves pellcules com a actor, tal com ho feia Alfred Hitchcock.

Filmografia.
Com a director.
The Happening (2008);
 Lady In The Water (2006);
 The Village (2004);
 Signs (2002);
 Unbreakable (2000);
 The Sixth Sense (1999);
 Wide Awake (1998);
 Praying With Anger (1992);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147068" title="Mar I" nonfiltered="3806" processed="3780" dbindex="59762">

Mar I (Viterbo, ? - Roma, 884). Papa de Roma de 882 a 884.

Tamb se'l coneix com Mart II, ja que a l'Edat mitjana es confongueren els noms de Mar i Mart. D'aquesta manera, durant molt anys Mar I fou conegut com Mart II i Mar II com Mart III. s per aquest motiu que actualment es passa de Mart I a Mart IV, i que no hagin existit mai els papes Mart II i Mart III.

La seva famlia era una rica i poderosa latifundista originria d'Anglaterra i de ben jove s'encamin vers l'Esglsia juntament amb el seu germ petit Rom (futur Rom I). Arrib a ser bisbe de Ceri. Fou empresonat per ordre de l'emperador bizant Basili I per haver participat en el Concili de Constantinoble IV, on es depos el Patriarca de Constantinoble.

Escollit papa a finals de 882, va revocar la decisi de Joan VIII d'excomunicar Forms per no va acceptar cap tipus de discusi sobre millorar les relacions amb Constantinoble.

Va morir en estranyes circumstncies, molt possiblement emmetzinat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147069" title="Mar II" nonfiltered="3807" processed="3781" dbindex="59763">

Mar II (Roma, ? - 946) va ser Papa de l'Esglsia Catlica de 942 a 946.

Tamb se'l coneix com Mart III, ja que a l'Edat mitjana es confongueren els noms de Mar i Mart. D'aquesta manera, durant molt anys Mar I fou conegut com Mart II i Mar II com Mart III. s per aquest motiu que actualment es passa de Mart I a Mart IV, i no hagin existit mai els papes Mart II i Mart III.

Fou escollit papa per influncia d'Alberic II de Tusculum, que tenia el poder sobre Roma. Segons el monjo Benet de Soratte, era un home dol i pacfic que obea cegament les ordres d'Alberic II.

Del seu pontificat noms es conserven actes dirigides a bisbes i abats aix com donacions als monestirs de Fulda, Cluny i Montecassino.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147073" title="X-Wars" nonfiltered="3808" processed="3782" dbindex="59765">
X-Wars s un joc d'ordenador que es juga a travs de la xarxa, sense cap necessitat de CD o DVD.
Comences governant el teu propi planeta, on crees infraestructura econmica, flota, defensa, comercies amb altres emperadors, etc...










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147074" title="Llicncia eCos" nonfiltered="3809" processed="3783" dbindex="59766">
La llicncia eCos s la llicncia sota la qual es distribueix eCos, un sistema operatiu de temps real. s una modificaci de la GNU GPL, que no considera que el codi que s enllaci amb programes que protegeix restin subjectes a
les clusules de la GNU GPL, si es redistribueixen. Des d aquest punt
de vista, els seus efectes sn similars als de la GNU LGPL.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147082" title="Zope Public License" nonfiltered="3810" processed="3784" dbindex="59767">
La Zope Public License (habitualment anomenada ZPL) s'utilitza per a la distribuci de Zope (un servidor d'aplicacions) i altres productes relacionats. s similar a la llicncia BSD, amb el detall interessant que prohibeix expressament l's de marques registrades per Zope Corporation.

Enllaos externs.
Zope Public License a l'Open Source Initiative. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147087" title="IBM Public License" nonfiltered="3812" processed="3785" dbindex="59769">
La IBM Public License (Llicncia pblica IBM) s una llicncia per a programari lliure i programari de codi obert usada per IBM. Est ratificada per la Open Source Inititative i la Free Software Foundation (FSF), i s incompatible amb la GPL.

Permet la redistribuci binria de treballs derivats noms si (entre altres condicions) es preveu algun mecanisme perqu qui rebi el programa en pugui rebre el codi font. La redistribuci del codi font s ha de fer sota la mateixa llicncia. A ms, aquesta llicncia s interessant perqu obliga qui redistribueix el programa amb modificacions a llicenciar automticament i gratutament les patents que puguin afectar aquestes modificacions, i obliga qui rebi el programa, que siguin propietat del redistribudor.

Enllaos externs.
IBM Public License a l'Open Source Initiative ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147088" title="Chevrolet Celebrity" nonfiltered="3813" processed="3786" dbindex="59770">

El Chevrolet Celebrity va ser un cotxe de tipus mid size fabricat per Chevrolet, una divisi de General Motors a les plantes de Oshawa, Ontario i Sainte-Thrse, Quebec de Canad, Oklahoma City, Oklahoma, Framingham, Massachusetts a Estats Units i Ramos Arizpe, Mxic. El Celebrity substitueix al Chevrolet Malibu.

 Histria .


Presentat al 1981 com a model del 1982, l'acceptaci que va tenir al mercat el Celebrity van ser molt importants i de fet va ser el cotxe ms venut als Estats Units l'any 1986.

Construt sota el xasss A de General Motors, que comparteix amb el Buick Century, Oldsmobile Cutlass Ciera i Pontiac 6000. En carrosseries, estava disponible amb una versi coupe de 2 portes, una sedan de 4 portes i una familiar (station wagon) de 4 portes, aquesta ltima, apareix al 1984.

En comparaci al Malibu, el Celebrity tenia ms espai interior, de tracci davantera i ms fcil de conduir (tots els Celebrity incorporen direcci assistida) que l'antic Malib, encara que van haver-hi certs problemes als models del 1982.

Al 1986 el Celebrity rep un restyling, que se centra en un frontal ms llis i una disposici de fars posteriors ms simples.

Al 1988 desapareix la carrosseria coupe.

La producci del Celebrity cessa el 7 de juliol del 1989 desprs de comercialitzar unes unitats model 1990 amb carrosseria familiar. El Chevrolet Lumina el substitueix.

Celebrity Eurosport VR

Al 1986 debuta el paquet Eurosport VR en el concept car Celebrity RS de 1986. GM va decidir canviar el nom d'aquest a "Eurosport VR" aquest consistent en una carrosera sedan de 4 portes, una familiar de 4 portes (afegit al 1987) un coupe de 2 portes (afegit al 1988),  amb un disseny especfic de carrosseria, llantes especfiques, associats amb transmissi automtica en el 98% de casos (encara que van haver-hi models que equipaven caixes manuals de 5 velocitats).

Aquests Eurosport VR es van fabricar a Oklahoma City, Oklahoma. El motor emprat per aquest acabat va ser un 2.8L Motor 60-Degree V6 de 125 cv.

Car and Driver en la revista d'octubre de 1987 va provar l'Eurosport VR amb caixa manual de 5 velocitats amb d'altres models com el Chrysler LeBaron GTS Turbo i les xifres van ser, de 0-60 mph en 9,0 s i una velocitat mxima de 118 mph @ 5600 rpm i uns consums de 19 mpg ciutat / 27 mpg carretera .

 Informaci general .

Mides del Celebrity:

Batalla (Wheelbase): 2,662 m (104.8 in)

Llargada (Length): 4,782 m (188.3 in); 4,846 (190.8 in versi familiar)

Amplada (Width): 1,757 m (69.2 in)

Alada (Height): 1,376 m (54.2 in)

Mecnicament podia elegir-se en:

 (1982-1985) 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 de 90 cv.
 (1982-1989) 2.8L (173 in) Motor 60-Degree V6.
 (1990) 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 de 102 cv.
 (1990) 3.1L (191 in) Motor 60-Degree V6 de 145 cv.

I en transmissions, pot elegir-se amb una manual de 4 velocitats i una altra de 5 velocitats i una nica automtica de 3 velocitats THM 125.

Rivals del Celebrity sn el Ford Taurus, Mitsubishi Sigma i Plymouth Caravelle.

 Informaci mediambiental .

El Chevrolet Celebrity del 1985 amb un motor 2.5L (151 in) Iron Duke Tech 4 i una transmissi automtica de 3 velocitats t un consum de 23 mpg ciutat / 32 mpg carretera l'equivalent a 7,4 l/100 carretera i 10,2 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Celebrity emet 6,8 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Pgina web ChevyCelebrity.com;
 Informaci sobre el Celebrity Eurosport;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147090" title="Air Catalunya" nonfiltered="3814" processed="3787" dbindex="59771">
Air Catalunya s una companyia aria que va iniciar els seus serveis, connectant les quatre provncies catalanes, pels voltants de l'any 2001. Actualment aquesta empresa ja no existeix.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147092" title="Santa Maria de Manlleu" nonfiltered="3815" processed="3788" dbindex="59772">
L'antic monestir de Santa Maria de Manlleu es trobava situat a la poblaci de Manlleu dins la  comarca d'Osona.

 Histria. 
L'Esglsia parroquial va ser consagrada per Idalguer bisbe de Vic l'any 906, pertanyia al terme de la ciutat de Roda , fins que va passar a formar part del castell de Manlleu. Pels senyors del castell Pere Amat de Manlleu i la seva muller Guisla de Queralt, va ser construda i consagrada en 1086 una nova esglsia.

Arnau de Malla, bisbe de Vic, va donar l'estatut jurdic l'any 1102 per a la fundaci d'un monestir agustini. Possea drets parroquials de les esglsies de Sant Mart Sescorts, Esglsia de Sant Miquel de Sorerols i Santa Maria de Puigpardines, a ms de possessions de masies i terres. A partir del segle XV va anar decaient fins que al 1592 el papa la va dissoldre i la va unir al convent dominic de Tremp.

L'edifici. 
A mitjan segle XX l'edifici ha estat reedificat. Del primitiu solament es conserva una part dels arcs romnics i gtics del claustre. Els de la galeria gtica-renaixentista han estat utilitzats per a la comunicaci entre l'atri de la nova esglsia amb la rectoria. Alguns arcs romnics, han estat muntats darrere de l'esglsia actual. Dels 24 capitells que existien, en queden molt pocs i en mal estat, sn senzills i alguns amb motius geomtrics.

Enllaos externs.
Informaci del monestir;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147093" title="Esglsia de Sant Mart Sescorts" nonfiltered="3816" processed="3789" dbindex="59773">
L'esglsia de Sant Mart Sescorts s situada al nucli de poblaci de Sant Mart Sescorts, pertanyent al terme de Santa Maria de Corc en la comarca catalana d'Osona.

Histria. 
Apareix documentada l'any 934 quan pertanyia al terme de la ciutat de Roda, passant posteriorment a formar part del castell de Manlleu. Consta a un llistat de parrquies del bisbat de Vic entre els anys 1025-1050 com esglsia parroquial amb el nom de Sant Mart de Cotis. Quan va ser renovada a l'any 1068, va consagrar el nou edifici el bisbe Guillem de Balsareny de Vic. Va quedar vinculada al monestir de Santa Maria de Manlleu al segle XII. Es van fer reformes als segles XVI i XVIII.

L'edifici. 
T planta de creu llatina d'una nau, amb tres absis i creuer. La nau est coberta amb volta de can, reforada amb tres arcs torals. A l'absis central hi ha quatre forncules, no visibles exteriorment, que estaven decorades amb pintures murals, descobertes l'any 1909, traslladant-les al 1936 al Museu Episcopal de Vic. Representen escenes del pecat original com l'expulsi d'Adam i Eva del parads.

La part superior de les forncules hi ha fragments de pintures que representen la vida del titular de l'esglsia San Martin de Tours: la curaci d'un cec per part del sant, Sant Mart partint-se la capa amb un pobre i alguna altra pintura amb figures humanes i d'animals. Totes aquestes pintures estan datades a la fi del segle XII o principis del XIII i estan molt relacionades amb les de les esglsies de Sant Esteve de Poliny i les de Santa Maria de Barber.
 
A l'exterior es pot veure la decoraci llombarda de l'absis central. Sn arcuacions formant sries de dos arcs entre lesenes i a l absidiola que es conserva de les dues originals; les sries sn de quatre arquets tamb separats per lesenes.

El campanar, de planta quadrada i d'uns 20 metres d'altura, t una coberta a quatre aiges. Tres pisos amb finestres, algunes cegues amb arcs de mig punt.

Enllaos externs.
Frontal de Sant Mart Sescorts ;
Informaci del Museu Episcopal de Vic;

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, Osona, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 528 X;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147095" title="Rolling Stone" nonfiltered="3817" processed="3790" dbindex="59774">
Aquest article s sobre la revista de msica. Per a la banda de rock, veure The Rolling Stones ;

Rolling Stone s una revista nord-americana dedicada a la msica i la cultura popular. 

Va Ser fundada a San Francisco el 1967 per Jann Wenner (qui segueix sent l'editor) i el crtic de msica Ralph J. Gleason. Inicialment la revista es va identificar amb la contracultura hippie, encara que es va allunyar de la premsa clandestina de l'poca, adoptant estndards periodstics ms tradicionals i evitant les poltiques radicals de la premsa clandestina. 

Rolling Stone va deixar una petjada pels seus reportatges poltics a principis de la dcada dels 70, encara que mitjanant el periodisme extrem de Hunter S. Thompson, la revista es va tornar tan influent en els 70 que una can li va ser dedicada, "Cover of the Rolling Stone" per Dr. Hook & The Medicine Show (escrita per Shel Silverstein), la qual es va transformar en un xit. 

La portada i els articles principals sn illustrats per fotgrafs de renom com Annie Leibowitz En els anys 80, encara que seguien Thompson i altres escriptors clssics dels 60 i 70 tals com badboy Lester Bangs, Rolling Stone havia adoptat els valors corporatius que evitaven amb anterioritat (ex. proves de drogues als empleats). 

La revista es va mudar a Nova York per a estar ms a prop de la indstria de la publicitat. A principis dels 2000, va enfrontar decadents ingressos i competncia de revistes com Maxim i FHM, Rolling Stone es va reinventar a si mateixa, apuntant a lectors ms joves, al mateix temps prenent posicions sobre qestions poltiques internacionals com la situaci d'Orient Prxim o l'escalfament global i l'economia. Personatges com Iggy Pop, Bono, Tom Wolfe i Ken Kesey han escrit per a la revista.

A ms en els 2000, van comenar a publicar els llistats dels ms grans de tots els temps: 

2003 Llista dels 500 millors discos segons Rolling Stone;
2003 Llista dels 100 guitarristes ms grans de tots els temps ;
2004 Llista de Rolling Stone de les 500 Canons Ms Grans de la Histria ;
2004 Llista dels 50 moments que van canviar el Rock and roll ;
1991 Llista dels 100 millors covers d'lbums ;


Edicions internacionals. 

Espanya, editada per PROGRESSA des de 1999, amb articles locals i traduccions. ;
Amrica Llatina: s publicada des de 1997 per l'empresa argentina Publirevistas S.A. (La Naci) per a Argentina, Bolivia, Paraguai i Uruguai, i a Bogot per a Colmbia, Veneuela, Equador, Per i Panam. ;
 Xile: s publicada per El Mercuri. ;
Mxic: Editada a Mxic D.F.. ;
 Austrlia: Des de 1969 ;
 Brasil: des d'octubre de 2006 publicada per Spring Publicaoes. ;
 Xina. ;
 Alemanya: des de 1994 s publicada per AS Young Mediahouse. ;
 Itlia: publicada des de 2003, primer per IXO Publishing i en la actualitat per Editrice Quadratum. ;
 Rssia:Rolling Stone es publica per Izdatelskiy Dom SPN des de 2004.
 Turquia: publicada des de juny de 2006 per GD Gazete Dergi.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147103" title="Mekong" nonfiltered="3818" processed="3791" dbindex="59776">


El riu Mekong rep el nom de la contracci de les paraules tailandeses Mae Nam Khong. Si b aquesta s la denominaci ms coneguda, cal tenir en compte que a cadascun dels pasos que travessa rep un nom diferent: Lancang a la Xina, Mnom Khong a Laos i Mk ngk o Tonle a Cambodja.

 Geografia .
El riu Mekong neix a l'Himlaia i mor al mar de Xina Meridional. Amb 4.350 quilmetres s el riu ms llarg del sud-est asitic. 

El curs superior del riu, que transcorre per terres xineses, s salvatge. Com que ha de salvar un desnivell de 4.500 metres, hi ha salts d aigua, pendents molt pronunciats, rpids i gorges profundes.

La segona meitat del recorregut del riu ja s ms tranquil, perqu noms li cal baixar 500 metres. En aquest trajecte el riu fa de frontera entre Myanmar i Laos, i tamb entre Laos i Tailndia. En aquest tram el riu tamb forma rpids quan passa per Cambodja i salts d aigua a Laos: el cabal que es precipita en aquestes cascades, conegudes amb el nom de cascades de Khone, s superior a qualsevol altre salt d aigua del mn. Quan arriba al Vietnam el riu es divideix en nou braos amb mltiples ramificacions, per la qual cosa forma un delta amb una extensi de 40.000 km2 i uns 320 quilmetres de canals navegables.

 Impacte en l economia .

El Mekong s fonamental per a l economia del sud-est asitic, perqu proporciona aliment a uns cent milions de persones. Els immensos arrossars de la regi, enriquits pel llim que porta el riu, permeten fer tres collites l any. No s estrany, doncs, que Tailndia i el Vietnam siguin els majors productors mundials d arrs. A ms del cultiu, la pesca tamb s una activitat important. Cada any es capturen 1.300.000 tones de peix, entre els quals hi ha el peix gat, que est en perill d extinci a causa de la sobreexplotaci.

L activitat humana que es desenvolupa als marges del riu s molt destacable. Pel riu hi transiten tot tipus d embarcacions, des de transbordadors amb passatgers fins a vaixells de mercaderies.

Al llarg del Mekong hi ha ciutats importants, com la capital de Laos, Vientiane, que des de fa ms de mil anys s famosa pels canals, les pagodes i les cases construdes sobre pilons de fusta. Una altra ciutat important histricament s Luang Prabang, que primer va ser capital de l'estat tai-laosi i desprs va ser capital del regne de Laos fins a l poca colonial francesa. Phnom Penh, la principal ciutat de Cambodja, tamb est al costat del Mekong.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147105" title="Francisco Grau Vegara" nonfiltered="3819" processed="3792" dbindex="59777">
Francisco Grau Vegara (Bigastre, 1947) s un compositor contemporani, pedagog musical i director de la banda de la Gurdia Reial Espanyola.

 Biografia .
Provinent d'una famlia de tradici musical, a l'edat de set anys inici la seva formaci en la Banda de la Sociedad Unin Musical de Bigastro, i els continu al Conservatorio Superior de Msica "Manuel Massotti Littel" de Mrcia i al Real Conservatorio Superior de Msica de Madrid. Acab la carrera d'instrument a l'edat de 14 anys. s titulat superior en les matries de composici, direcci d'orquestra, direcci de cors, pedagogia musical i musicologia. Posteriorment ampli la seva formaci estudiant composici amb Goffredo Petrassi, Franco Ferrara i Igor Markevich.

Va dirigir la banda de la Unin Lrica Orcelitana. Establert a Madrid des de mitjans dels anys 70, al 1980 fou fundador i primer director de lAcademia Militar de Msica, on fins al 2001 hi enseny Direcci i Orquestraci. Des del 1988 s el director titular de la Unitat de Msica de la Gurdia Reial, amb qu ha realitzat concerts per Espanya i l'estranger (Londres, Praga, Tor, Brusselles, Lisboa...) i ha estat guardonat amb el trofeu internacional Liderman el 1993 . s el primer militar espanyol que ha aconseguit (l'any 2000) la graduaci de coronel msic.

Com a director convidat ha dirigit l'Orquestra Nacional d'Espanya, l'Orquestra i el Cor de RTVE, l'"Orquestra Ciutat d'Elx", entre d'altres. Tamb ha portat la batuta en diverses bandes, com les municipals d'Alacant, Barcelona, Madrid i Albacete, la de la Societat "L'Artstica" de Carlet, la de "l'Harmnica" i la de "L'Artstica" de Bunyol, la banda simfnica de lAteneu Musical i la de la Societat Instructiva "Santa Ceclia" de Cullera, aix com la banda simfnica de la Uni Musical de Llria.

s autor de ms de set-centes composicions, distribudes en obres simfniques, militars i processionals. Ha harmonitzat i instrumentat msiques del segles XV al XVII (com Por los campos de los moros, Gloria sea'l glorioso Rey o Grandes guerras se publican). L'onze d'octubre del 1997, la seva reorquestraci de l'antiga Marcha de Granaderos fou adoptada com a Himne oficial d'Espanya; a l'any segent en fu cessi a l'Estat dels drets d'autor. Algunes de les obres del mestre Grau ms interpretades sn el pas-doble Doa Lola, l'havanera Para t, les marxes La Quinta Angustia i Soldados para la paz, i les peces de concert Noches alicantinas i En homenaje. Quatre de les seves composicions han estat obres d'interpretaci obligada en la secci d'honor del Concurs Internacional de bandes de msica de Valncia.

Fou autor d'un llibre de msica per a BUP, distingit com a millor llibre de text del 1992. Ultra la seva tasca pedaggica com a director de lAcademia Militar de Msica, tamb ha impartit nombrosos cursets de Direcci musical.

A ms de molts altres premis i distincions, s membre de les reials acadmies de Sant Carles de Valncia, de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Mara de la Arrixaca de Mrcia. Des de l'any 1989 presideix el jurat del Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevella. En l'any 2004 es convoc a Bigastre el I Concurso Nacional de Composicin Francisco Grau Vegara, que guany el prestigis compositor Ferrer Ferran amb l'obra Echo de la Montagne, Sinfonietta nmero 1; Manuel Castell Rizo hi obtingu un accssit amb Paisaje soriano: suite sinfnica. I Bigastre , el seu poble natal,  dedic al mestre Grau un auditori de nova construcci el 2006  .

 Obres (selecci) .
Ttols d'algunes de les 700 obres que se li atribueixen :

 Aires ecuatorianos: fantasa;
 Alborada de San Joaqun;
 Ayadel: trptico colombiano, msica folklrica;
 Cantos populares;
 Censani (V Centenario), poema simfnic;
 El cuervo blanco, suite ballet;
 Dptico egipcio;
 Dptico para saxofones;
 Dos Tuischiyas, folklore marroqu;
 Estampa castiza, fantasia;
 Estampa de Legans, suite;
 Estampas de mi tierra, impressions simfniques;
 Estampas de Iberia, Dptic simfnic;
 Expresiones, fantasia;
 Melilla espaola;
 Mosaico compostelano, apunts simfnics;
 Msica para un certamen;
 Noches de Cabo Roig, ballable;
 Russadir, poema simfnic;
 Sant Joan d'Alacant, obertura;

 Canons: Canto de Somosierra, Con fe y voluntad, Con un pie seguro y firme, Estampas del 98 (poema simfnic en ocasi del centenari), Foguera Jos Antonio: himne, Himno de Bigastro (Lletra de Francisco Grau) , Himno de Utiel (lletra de Lucio Moya Garijo) , Himno de Valdemoro, Madrileos ;

 Havaneres: Adis, lucero de mis noches, Buscando un amor, Es Melilla, Estampas torrevejenses, Habanera madrilea, Mensaje de paz, Nana, Nuria Segura, Para t, Soldado soy, Tan diferentes, Un lamento es Espaa (2004);

 Per a banda .
 Almagro, poema simfnic;
 Astorga (1989), obertura;
 Bicentenario de San Joaqun, marxa;
 Capricho Mediterraneo ;
 De Baares a Alicante, marxa;
 En homenaje ;
 Fantasia (1987) ;
 Noches Alicantinas, trptic simfnic: Noche Mora, Noche de habaneras i Nit de Foc;
 Olbap (1994), poema simfnic ;
 Quimeras - Impressiones Simfnicas ;
 Sax, historia de un pueblo, poema simfnic;
 Tayol (1969), marxa cristiana;
 Vibraciones (1994), poema simfnic;

 Marxes mores: Antonio Gimnez, Desfilan los moros, La jarca manchega, Kikin;

 Marxes de process: Agrupacin Cofrade, Al Cristo yacente, Caridad (1999), Caridad Chica (1999), Cofrade torrevejense (2007), El Cristo de la Sala, Cristo de los alabarderos (2004), Cristo de los estudiantes (2004), El Cristo de los mineros, Cristo de Medinaceli, El Cristo de Zalamea, El Cristo del Pardo, Cristo del Prendimiento (2006), Cristo del Robledo, Ecos cofraderos, La Expiracin de Mlaga, El Lavatorio (2007), Madre y Seora de los Dolores (2005), Maire de la Soledat (2007), Mater California (2006), Mater Inmaculada (2005), Nuestra Seora de los Dolores, Plegaria alicantina, El prendimiento, La Quinta Angustia (1991) , El Resucitado (1990), San Pedro de la Mata, La Virgen de frica (1999);

 Pas-dobles: Adela Baragao, Alicante Taurina, Ana Galbis, Balcn de la Costa Blanca, Bellea 93, Bienve Roser, Bigastro, Los Bolos, Cmara, Copla de Espaa, Damas de Castilla, Damas de Juncarejo, Doa Lola , Ecos de Consuegra, Ecos gallegos, Ecos de Orense, Eduvigis Palls, Elemaz, Elena Muoz (1996), En campaa, Feria albacetea (2001), Fiesta en Sobrado, Filarmnica Alcudiana, Fran Rivera, Gloria Ferrer, Joselito de Madrid, Julio de la Guardia, Kiosko de msica, Nostalgia de ti, Nuria Terol (Bellesa del Foc 1996), Pozocaada, Sofia Grau, Som Chuanos (Barraca Els Chuanos);

 Obres de temtica militar per a banda .
 Al Prncipe de Asturias, marxa d'honor;
 Al servicio de Espaa;
 Arcabuz, pica y ballesta: evocacin legionaria;
 Boceto legionario;
 Cancin del montaero: Himno de la Unidad de Montaa;
 Ecos de una contienda, fantasia;
 Las Guardias Walonas - Evocacin castrense;
 El Seor de la Milicia, fantasia;

 Ms de 80 marxes militars : Almirante Poole, Banderas de Gloria, Carrusel de la Guardia, Castillo de Almansa, Centauros de Honor, Centenario Gmez-Ulla, Comandancia de Toledo, Coplas de los Arapiles, General Prez Tud, Los Pn-fanos, Los reclutas, Relevo en Palacio, Soldados para la Paz, El Viejo Almirante...

 Bibliografia .
 Francisco Grau Vegara; versi catalana d'Assumpci Blanch Msica, BUP 1 Barcelona: Santillana, 1991 (Adaptaci catalana de l'obra del mateix ttol publicada a Madrid: Santillana, 1990; nova edici el 1993);

 Arxius de so .
 Al Cristo yacente, interpretat per la Unin Musical Torrevejense
 Caridad, marxa de process dedicada a Ceuta
 Madre y Seora de los Dolores
 Olbap, interpretat per la Uni Musical de Llria
 Quimeras, interpretat per la Uni Musical de Llria
 San Pedro de la Mata, interpretat per la Unin Musical Torrevejense
 La Virgen de frica

 Enllaos .
 Biografia, fotografia i relaci de 240 obres ;
 Breu entrevista amb Francisco Grau publicada a Bigastro: Boletn informativo municipal nm. 5 (2006) ;
 Breu entrevista a La Verdad, d'Alacant, 29.10.220 ;
 Plana de la Unitat de Msica de la Gurdia Reial ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147107" title="Cain" nonfiltered="3820" processed="3793" dbindex="59778">
Cainan s un personatge de la genealogia bblica. En l'Evangeli segons Lluc, quan explica l'ascendncia humana de Jess fins a Adam, menciona a dos Cainan:
fill de Sal, fill de Cainan, fill d'Arfaxad  fill de Mahalaleel, fill de Cainan, fill d'Ens (Lc 3:35-37) ;
En canvi en la genealogia del Gnesi, Cainan noms s el fill d'Ens en les generacions d'abans del diluvi:
Quan Ens tenia noranta anys, engendr Cainan (Gn 5:9) ;
En el Gnesi no surt com fill d'Arfaxad ni com pare de Sal:
Quan Arfaxad tenia trenta-cinc anys, engendr Sal. (Gn 11:12) ;
La diferncia s'explica com una omissi en el Gnesi o com una errada de traducci de l'Evangeli segons Lluc. En la versi grega anomenada Septuaginta es mencionen els dos Cainan en el Gnesi.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147108" title="Oasi d'Haran" nonfiltered="3821" processed="3794" dbindex="59779">
En el Gnesi (11:27,31) Haran o Aran s el lloc on van descansar Trah, Abram, Sarai i Lot de cam cap a Canaan des d'Ur dels caldeus. 

Segons una tradici jueva, el cabdill Nimrod va intentar matar Abram mentre estaven acampats cremant tot l'oasi, per no se'n va sortir. s on hi va morir Trah.


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147109" title="Prova de les tres fases" nonfiltered="3822" processed="3795" dbindex="59780">
La prova de les tres fases del Conveni de Berna, o test de les tres etapes (en angls, three step test), s una referncia per les excepcions o lmits als drets d'autor prevista en diferents tractats internacionals sobre els drets d'autor.

Va ser formulada el 1967 en l'Acta d'Estocolm del Conveni de Berna, en l'article 9.2, i s'ha incls, entre altres, en l'article 5.5 de la Directiva europea sobre drets d'autor (2001/29/CE del 22 de maig del 2001). S'interpreta com a criteri uniformitzador que estableix les condicions que han de complir les possibles excepcions al dret exclusiu de reproducci. s una prova del dret convencional, tant de lege ferenda (de llei a fer) com de lege lata (de llei vigent), per controlar l'aplicaci, la interpretaci o l'existncia en drets interns.

Les tres fases sn:
que es permeti noms en casos concrets;
que no entri en conflicte amb l'explotaci normal de l'obra o prestaci; i;
que no perjudiqui injustificadament els interessos legtims del titular dels drets.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147115" title="Shigella" nonfiltered="3823" processed="3796" dbindex="59781">

Les shigelles (Shigella) sn eubacteris gramnegatius, no mbils i no formadors d'espores propers a  E. coli i a salmonella. Sn l'agent causant de la shigellosi en humans. Tamb causen malalties en els altres primats, per no en la resta de mamfers.

Classificaci.
Les espcies de shigelles es classifiquen mitjanant 4 serogrups:
 Serogrup A: shigella de la disenteria (12 serotips);
 Serogrup B: shigella de Flexner (6 serotips);
 Serogrup C: shigella de Boyd (23 serotips);
 Serogrup D: shigella de Sonne (1 setotip);

Els serogrups A-C sn molt semblants fisiologicament.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147117" title="Tren Groc" nonfiltered="3824" processed="3797" dbindex="59782">


El Tren Groc (en francs Train Jaune), tamb conegut com la Lnia de Cerdanya o ms popularment com el canari de muntanya, s una lnia de ferrocarril de via mtrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a travs de la marca regional TER Llenguadoc - Rossell. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des del poble de Vilafranca de Conflent fins l'estaci de la Tor de Querol via Font-romeu i seguint el curs del riu Tet. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d'ample internacional procedent de Perpiny i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d'ample ibric de Renfe Operadora (Rodalies R3).

La seva construcci va comenar l'any 1903 i el 1910 ja es va inaugurar el tram Vilafranca-Montllus. El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l'any 1927.

Fa 62,5 quilmetres de llarg i puja des dels 427 metres d'alada a Vilafranca fins als 1593 metres a l'estaci de Bolquera-Eina (al coll de la Perxa), que s l'estaci ferroviria ms alta de Frana. Aix fa que les rampes al voltant d'aquest coll tinguin un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprn 19 tnels i dos viaductes considerats com a monuments histrics, el pont Sjourn i el pont Gisclard, un dels pocs pont penjat de servei ferroviari. Els trens sn elctrics alimentats per un corrent continu de 850 volts a travs d'un tercer rail lateral. L'electricitat prov de generadors hidroelctrics al riu Tet, en concret la presa de la Bollosa va ser construda amb aquesta finalitat.

Els antics trens Z100 que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns Z150, tamb pintats amb els colors groc i vermell de la bandera catalana que han donat el nom a la lnia. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu s s purament turstic. L'accidentat terreny de la lnia fa que la velocitat mxima dels trens sigui de 55 quilmetres per hora.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de la Catalunya Nord;
Parc Natural Regional del Pirineu Catal;




Enllaos externs.
Pgina oficial del Tren Groc. ;
Laregion.fr Xifres sobre el Tren Groc. ;
Pgina no-oficial sobre el Tren Groc. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147120" title="Castellers de Lo Prado" nonfiltered="3825" processed="3798" dbindex="59783">
Els  Castellers de Lo Prado s una colla castellera amb seu a  Lo Prado a Santiago de Xile.

 Histria.

La colla s formada per ms de cent membres. Va debutar l'11 de mar de 2007 davant 100.000 espectadors, a l'estadi nacional, durant la celebraci del primer any de mandat de Michelle Bachelet. El seu primer castell va ser un 3 de 5 sense pom de dalt. La nova colla s assessorada per la dels Castellers de Vilafranca, que els hi han ensenyat la tcnica i els hi han ofert material.

 Caps de colla.

 Marcos Lara (2007 - Actualitat);

 Enllaos Externs.
Notcia a Vilaweb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147121" title="Sant Joan del Pas" nonfiltered="3826" processed="3799" dbindex="59784">
Sant Joan del Pas s un poble del municipi d'Ulldecona. La poblaci actual s de 184 h. (INE 2006), bona part dels  quals (contretament 98 respecte a 86) sn disseminats.

D'altres topnims utilitzats sn simplement el Pas o el Mol del Pas, aquest darrer relacionat amb la presncia d'un mol antic de l'ordre de l'Hospital.

Est situat a tocar del riu Snia, entre el cap de municipi (Ulldecona) i la Snia, entre els quilmetres 4 i 5 de la carretera TV-3319.

El seu poblament sembla estar relacionat amb la seua posici estratgica en relaci al riu. Est documentat ja al segle XIV i pot identificar-se amb els Hostalets, antiga posta de cam. Per Sant Joan del Pas hi transcorria l'antiga via Augusta i, abans, la via preromana de Via Herclia. En realitat, el riu es pot travessar fcilment per dos llocs que coincideixen amb els dos subnuclis que formen el barri: la Raval i els Rajolars.

Hom hi trobar l'esglsia de Sant Joan Baptista (refeta el XVIII i restaurada el XX). El poble disposa d'un consultori mdic, centre cvic, zona esportiva i cementeri. Disposa dels serveis d'aigua, clavegueram i parada d'autobs.

Josep M. Fandos i Porcar n's l'alcalde.

 Vegeu tamb .
 Riu Snia;
 Ulldecona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147125" title="Pedro Sarmiento de Gamboa" nonfiltered="3827" processed="3800" dbindex="59785">
Pedro Sarmiento de Gamboa (* Pontevedra, 1530;   1592, en un naufragi a prop de Lisboa) fou un navegant, explorador i historiador espanyol que l'any 1568 contribu al descobriment de les Illes Salom, fet per lvaro de Mendaa y Neyra. 

El virrei del Per Francisco de Toledo li encoman la defensa de totes les colnies i naus espanyoles del Pacfic. En aquella poca, Francis Drake dirigia incursions per les costes mexicanes i peruanes i es creia que, desprs d'aquestes incursions, tornava a l'Atlntic per l'estret de Magallanes. Gamboa tenia ordres d'aturar-lo. Salp, l'any 1579, amb una flota d'11 vaixells de Callao i esper en va a l'estret de Magallanes el retorn de Drake, el qual havia tornat al Cap de Bona Esperana. L'any 1580 torn a Espanya.      

Felip II decid, per l'informe de la situaci a l'estret de Gamboa, fortificar l'estret de Magallanes i pos sota les ordres de Gamboa i Diego Flores Valdez una flota de 24 vaixells amb 2500 homes a bord per fer una expedici a l'estret amb aquest propsit, expedici que seria molt desafortunada per a Gamboa: en una tempesta, la flota va perdre 8 vaixells i Valdez abandon a Gamboa en una escaramussa i torn amb les seves 12 naus a Espanya. 

L'any 1583, Gamboa arrib amb les quatre naus restants a l'estret de Magallanes, on hi constru una petita colnia fortificada en un punt estratgic de l'estret. Hi deix una guarnici de 300 homes mentre ell torn, l'any 1584, a Europa. Durant el viatge fou fet presoner per una flota anglesa i va ser un presoner a Anglaterra fins l'any 1588. Mentrestant, la seva petita colnia es va dissoldre i els seus habitants o b van morir de gana o b es van dispersar cap a latituds ms nrdiques.   

Desprs de ser alliberat, es dirig al rei Felip II per manifestar els seus retrets a l'actitud de Diego Flores Valdez, segons sembla, sense causar-li gran impressi, ja que Gamboa moriria l'any 1592 en la ms absoluta pobresa. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147130" title="Shishi odoshi" nonfiltered="3828" processed="3801" dbindex="59786">

Shishi odoshi (      que significa espanta crvols), s un recurs per espantar ocells i bsties que fan malb l'agricultura.

s una font d'aigua utilitzada als jardins japonesos. Normalment fet de bamb, cont un o ms canons amb un bra que pivota. 
Vegeu tamb.
Suikinkutsu;

Enllaos externs.
 Information and diagram ;
 Information, diagram, and audio file ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147131" title="Copa espanyola d'handbol masculina 2006-07" nonfiltered="3829" processed="3802" dbindex="59787">
Copa del Rei d'handbol.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147132" title="Nicolae V?c?roiu" nonfiltered="3830" processed="3803" dbindex="59788">


Nicolae V c roiu (Cetatea Alb , Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucrana 5 de desembre de 1943) s un poltic romans i  fou del Senat Romans des del 20 de desembre de 2000 fins el 14 d'octubre de 2008. Entre el 19 d'abril i el 23 de maig de 2007 fou President de Romania de forma provisional mentre es votava la continuitat de Traian Basescu en referendum com a President. Est afiliat al Partit Socialdemcrata de Romania. 

V c roiu tamb va ser Primer Ministre des del 4 de novembre de 1992 fins el 12 de desembre de 1996.

El 20 de desembre de 2000 va ser elegit president del Senat Romans crrec que va mantenir fins el 14 d'octubre de 2008 quan va ser nomenat President del Consell de Comptes del Parlament. 

El 19 d'abril de 2007 amb la suspensi de poder del President Traian B sescu, va ser nomenat president, interinament. Desprs del referndum del 19 de maig de 2007, que don la victria a la continuitat del president Traian B sescu amb un 74,48% dels vots, va deixar el crrec de president de la repblica el 23 de maig de 2007.









Enllaos Externs.

 Pgina de N. Vacaroiu al Senat Romans ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147135" title="Ateneu Deportiu Guxols" nonfiltered="3831" processed="3804" dbindex="59789">


L'Ateneu Deportiu Guxols s un club de futbol de la ciutat de Sant Feliu de Guxols, al Baix Empord.

 Histria .
Consta com a data oficial de fundaci del club el 1914, per b que es tenen algunes referncies d'alguns primers partits de l'Ateneu contra el Cass l'any 1913. L'Ateneu, com a entitat en s, s'havia fundat l'1 de novembre de 1905. En el seu palmars, el ttol ms destacat s la consecuci del Campionat de Catalunya de Segona Categoria guanyat l'Athletic Sabadell per 2 a 1 l'any 1922. Tamb va guanyar, el 1964, el Trofeu Moscard contra el Reus Deportiu. Ha estat 11 temporades a Tercera Divisi, essent el perode ms exits el del principi dels anys 2000, amb Xavi Lozano com a entrenador. La temporada 2006-07, el club militava al grup 1 de la Territorial Preferent i va assolir el retorn a la Primera Catalana en superar el Roda de Bar per un global de 2 a 1 en la promoc d'ascens (0-0 a Roda de Bar i triomf per 2-1 a Sant Feliu de Guxols).

 Himne .
Avui juga l'Ateneu, ja pensem en la victria, 
sobre el camp demostrarem que sabem jugar a futbol! 
Amb els socis al costat no creiem en la derrota, 
l'afici del nostre poble es mereix un club campi.
Guxols! Guxols! Blau i grana els teus colors. 
Guxols! Guxols! Sant Feliu n'est orgulls.
Quan el Guxols surt al camp, les jugades sn precioses, 
posem la passi en el joc i de premi fem els gols. 
Si les coses no van b i ens endosen la derrota, 
l'equip pren bona nota i diumenge guanyarem.
Guxols! Guxols! L'energia i l'emoci! 
Guxols! Guxols! Tothom sap que ets el millor.
Guixolencs de tota mena animem el nostre equip, 
que ens demostra l'experincia que no hi ha rival petit. 
Jugadors i aficionats faran nostre la victria, 
defensem la nostra histria ja que som un club gloris.
Guxols! Guxols! Blau i grana els teus colors...

La Plantilla 2007-2008.























 Palmars .
 1 Campionat de Catalunya de Segona Categoria: 1922;
 1 Trofeu Moscard: 1964;
 1 Campionat de Primera Regional: 1985;

 Jugadors destacats .
  Conrad Portas (RCD Espanyol anys 20, internacional espanyol en 2 ocasions);
  Carlos Lorenzana (antic preparador fsic selecci espanyola amb Jos A. Camacho);
  Ricard Fargas "Ricky" (Vila-real CF, FC Jazz Pori de Finlndia);
  Charles "Charly" Oppong (internacional Costa d'Ivori 1989);
  Ferran Vzquez (Palams CF, a 2a. Divisi);
  Xavi Gir (UE Figueres, a 2a. Divisi);
  Goran Kopunovic (noms es va alinear en amistosos per problemes amb la legislaci; UE Figueres, Ferencvaros, AEK Larnaca);
  Jordi Carr (a.c.s.) (UE Figueres, a 2a. Divisi);
  scar Serrano (RCD Espanyol, Rcing de Santander);
  Francesc Guitart Sabater (RCD Espanyol B);

 Entrenadors destacats .
  Miguel lvarez Jurado (Terrassa FC, Ciutat de Mrcia, Llorca);

 Enllaos externs .
Web no oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147140" title="Formaci i evoluci del sistema solar" nonfiltered="3832" processed="3805" dbindex="59790">

Les teories pel que fa a la formaci i evoluci del Sistema Solar sn complexes i variades, i en la seva elaboraci involucren diverses disciplines cientfiques com l'astronomia, la fsica, la geologia i la cincia planetria. Al llarg de la histria han aparegut diverses teories per la teoria moderna no va comenar a ser descrita fins ben entrat el segle XVIII. 

Amb l'inici de l'era espacial, l'arribada de molta informaci sobre els diversos cossos que formen el sistema solar ha anat enriquint la nostra comprensi de com s'ha format i com ha evolucionat. Tamb els avenos en fsica nuclear han contribut de manera important al coneixement dels fenmens estellars, i han generat les primeres teories sobre la seva formaci i destrucci.

 Formaci inicial .
 Nebulosa solar .

La hiptesi actual de la formaci del Sistema Solar s la hiptesi nebular, proposada per Emanuel Swedenborg el 1734. L any 1755, Immanuel Kant, bon coneixedor dels treballs de Swedenborg, va contribuir a desenvolupar la teoria. El 1796 Pierre-Simon Laplace, de manera independent, va formular una teoria similar. 

La teoria nebular mant que fa 4.600 milions d'anys, el Sistema Solar va ser format a partir de la fora gravitatria d'un nvol molecular gegant que va patir un esfondrament general. Aquest nvol inicial probablement era d'uns quants anys llum de llargada, i va ser el bressol on van nixer unes quantes estrelles.. Encara que inicialment es pensava que el procs havia succet amb una relativa tranquillitat, estudis ms recents a partir d'antics meteorits han detectat traces d'elements que s'han format a partir de grans explosions estellars i, per tant, indica que en la zona on es va formar el Sol hi havia supernoves. L'ona de xoc d'aquestes supernoves podria haver provocat la formaci del Sol i en la nebulosa circumdant hi hauria regions amb una densitat molt elevada que provocarien un gran collapse.

Una d'aquestes regions de gas explosiu, coneguda com nebulosa presolar, s la que formaria ms endavant el Sol. Aquesta regi tenia un dimetre d'entre 7.000 e 20.000 UA i una massa molt similar a la del Sol: entre 1,001 i 1,1 masses solars. Es creu que la seva composici tamb era ms o menys la del Sol actual, amb un 98% d'hidrogen i heli present des del Big Bang, i un 2% d'elements ms pesats creats per anteriors generacions d'estrelles que morien i expulsaven el material un altre a l'espai interestellar (vegeu l'article sobre la Nucleosntesi primordial).

Com la nebulosa es collaps, la conservaci del moment angular va provocar que s'increments la velocitat de rotaci. I mentre el material de dins la nebulosa es condensava, els toms comenaren a collidir amb una freqncia cada cop ms gran, provocant l'alliberament d'energia en forma de calor. El centre, on es concentrava la major part de la massa, es tornava cada vegada ms calent, i molt ms que el disc que l'envoltava. Per l'acci de les forces que actuaven conjuntament, com la gravetat, la pressi dels gasos, els camps magntics, i la rotaci, la nebulosa que es contreia va comenar a aplanar-se i formar un disc protoplanetari d'un dimetre d'uns 200 AU i amb una protoestrella calenta i densa al centre.

La nebulosa es collaps i la conservaci de moment angular provoc que s'increments la velocitat de rotaci. Mentre el material de dins la nebulosa es condensava, els toms comenaren a collidir amb una freqncia cada cop ms gran, provocant l'alliberament d'energia en forma de calor. En el centre, on es concentrava la major part de la massa, la temperatura anava pujant per damunt de la del disc que l'envoltava. Per l'acci de les forces que actuaven conjuntament, com la gravetat, la pressi dels gasos, els camps magntics i la rotaci, la nebulosa va comenar a aplanar-se i formar un disc protoplanetari d'un dimetre d'aproximadament uns 200 AU, amb una protoestrella molt calenta i densa en el centre.

Els estudis d'estrelles joves T Tauri, que en aquest punt de la seva evoluci es considera que tenen un estat similar al del Sol, mostren que sovint aquestes estrelles estan acompanyades per discs de tipus preplanetari. Aquests discs s'estenen al llarg de centenars d'AU i sn ms aviat freds, arribant noms a mil graus kelvin en el seu punt mxim. Desprs de 100 milions d'anys, la temperatura i la pressi en el nucli del Sol arribaren a ser tan elevades que l'hidrogen es comen a fondre, generant una font d'energia interna que contrarestava la fora de contracci gravitatria, fins arribar a l'equilibri hidrosttic. En aquest punt el Sol es convertia en un estrella ja completament desenvolupada.

Es creu que els planetes s'han format a partir d'aquest nvol de gas i pols conegut com la nebulosa solar. El model que explica la formaci dels planetes s coneix amb el nom d'acreci. Es creu que inicialment consistia en grans de pols en rbita al voltant de la protoestrella central, grans que s'anaren atraient mtuament fins arribar a formar grups d'entre 1 i 10 quilmetres de dimetre. Aquests grups tamb collidiren entre ells per a formar cossos ms grans anomenats planetesimals, d'uns 5 km de grandria, que gradualment van anar incrementant en uns 15 cm cada any, durant els segents milions d'anys. 

El sistema solar era massa calent i no permetia que substncies voltils com l'aigua o el met es condensessin, aix que els planetesimals que van aparixer foren relativament petits, representant noms un 0'6% de la massa del disc. A ms, estaven formats, en gran part, per compostos amb un punt de fusi alt, com silicats i metalls. Aquests cossos rocosos finalment es convertirien en els planetes terrestres. Ms enll, els efectes gravitacionals de Jpiter feien impossible que els objectes protoplanetaris s'ajuntessin generant el cintur d'asteroides.

Encara ms lluny, ms enll de la lnia de congelaci on els compostos voltils de gel podien romandre slids, a mesura que aquells components eren ms comuns, Jpiter i Saturn agruparen ms material que els planetes terrestres i es convertiren en gegants gasosos. Ur i Nept captaren molt menys material i se'ls considera uns gegants de gel perqu es creu que els seus nuclis estan formats principalment de gel, de compostos d'hidrogen.

El vent solar del jove Sol va escampar tot el gas i la pols pel disc protoplanetari, diseminant-lo per l'espai interestelar, i posant fi al creixement dels planetes. Les estrelles T Tauri tenen vents solars molt ms forts que les estrelles ms velles i estables.

 Problemes amb el model nebular .

Un dels problemes del model de nebulosa solar s el que fa referncia al moment angular. Amb la major part de la massa del sistema acumulant-se al voltant d'un nvol en rotaci, la hiptesi prediu que la major part del moment angular del sistema s'hauria d'acumular en aquest mateix lloc. Tanmateix, la rotaci del sol s molt ms lenta del pressupostat, i els planetes, malgrat comptar amb menys de l'1% de la massa total del sistema, compten amb ms del 90% del seu moment angular. Una resoluci a aquest problema s que les partcules de pols del disc original van generar algun tipus de fricci, la qual cosa va disminuir la velocitat de rotaci en el centre.

Els planetes situats en un "lloc incorrecte", per anomenar-ho d'alguna manera, sn un altre problema per al model. Ur i Nept estan ubicats en una regi on la seva formaci s molt poc plausible degut a la baixa densitat de la nebulosa solar i els llargs temps orbitals a la seva regi. Encara ms, els "jpiters" calents que ara s'observen al voltant d'altres estrelles no es poden haver format en les seves posicions actuals si s que elles tamb es van formar a partir de "nebuloses solars". S'estan debatent aquests tipus de problemes assumint que les interaccions amb la prpia nebulosa i amb restes planetries poden ocasionar determinades migracions de planetes.

Els detalls de les caracterstiques dels planetes sn encara un tercer problema. La hiptesi de la nebulosa solar prediu que tots els planetes es formaran exactament en el pla de l'eclptica. En canvi, les rbites dels planetes clssics tenen diverses inclinacions respecte a l'eclptica, tot i ser petites. Encara ms; per als gegants gasosos es pot predir que les seves rotacions i sistemes lunars tampoc no estaran inclinats respecte del pla ellptic, tenint Ur una inclinaci de 98.

La Lluna, que s relativament gran en comparaci a la Terra, i altres llunes que es troben en rbites irregulars respecte al seu planeta, ens presenten un altre problema. Tot i aix, ara es creu que aquestes observacions s'expliquen per esdeveniments que van ocrrer desprs de la formaci inicial del sistema solar.

 Altres hiptesis .

Durant els ltims anys del segle XIX la hiptesi nebular de Kant-Laplace va ser criticada per James Clerk Maxwell, que va provar que si la matria dels planetes hagus estat alguna vegada distribuda formant un disc al voltant del Sol, les forces de rotaci diferencial haurien impedit la condensaci de planetes individuals. Una altra objecci va ser que el Sol t un moment angular menor que el requerit pel model de Kant-Laplace. Durant unes quantes dcades, molts astrnoms van preferir la hiptesi de les collisions properes, que considerava que els planetes s'haurien format a causa de l'aproximaci d'una altra estrella al Sol. Aquesta proximitat hauria expulsat una gran quantitat de matria tant del Sol com de l'altra estrella a causa de les forces de marea i, que en condensar-se, hauria format els planetes.  

La hiptesi de les collisions properes tamb va ser criticada i, en la dcada del 1940, el model nebular va ser millorat i va aconseguir una ampla acceptaci per part de la comunitat cientfica. En la versi modificada, es va assumir que la massa del protoplaneta original era major i que la variaci del moment angular era deguda a forces magntiques. s a dir, el jove Sol va transferir una part del moment angular al disc protoplanetari i als planetesimals mitjanant ones d'Alvn, com se suposa que els succeeix a les estrelles T Tauri.  

El model nebular refinat va ser desenvolupat completament en base a les observacions del nostre propi sistema solar, ja que era l'nic conegut fins a mitjans de la dcada de 1990. Tot i aix, es creia que era mpliament aplicable a altres sistemes planetaris, per la qual cosa els cientfics estaven delerosos per trobar discs protoplanetaris o, fins i tot, planetes extrasolars al voltant d'altres estrelles. En l'actualitat s'ha observat nebuloses estellars i discs protoplanetaris en la nebulosa d'Ori i en altres regions amb estrelles en formaci emprant el telescopi espacial Hubble. Algunes d'aquestes rees tenen fins a 1.000 UA de dimetre. 

El novembre de 2006, el descobriment de ms de 200 exoplanetes va fer que el model nebular deixs de ser coherent amb les dades experimentals. Per tant, ha de ser revisat per tenir en compte aquests sistemes planetaris, o un nou model ha de ser proposat. No existeix un consens sobre com explicar els "Jpiter calents" observats, per la idea majoritria s la de la migraci planetria. Aquesta idea consisteix en qu els planetes han de ser capaos de migrar de les seves rbites inicials a estrelles ms properes per algun dels diversos processos fsics possibles, com la fricci orbital quan el disc protoplanetari encara s replet d'hidrogen i heli.  

En els ltims anys s'ha desenvolupat un nou model de formaci de sistemes solars: la teoria de la captura. Aquesta teoria sost que la gravetat d'un objecte errant podria extreure matria del Sol, que desprs es condensaria i refredaria formant els planetes. Aquest model explica caracterstiques del sistema solar no explicades pel model nebular. Tanmateix, la teoria de la captura ha estat criticada pel fet que suposa una edat diferent per al sol i per als planetes; actualment existeixen proves que demostren el Sol i la resta del sistema solar van formar-se aproximadament a la mateixa poca.

Estimaci d'edat.

Usant dataci radiomtrica, els cientfics estimen que el sistema solar t uns 4.600 milions d'anys d'antiguitat. Les roques ms velles a la Terra tenen aproximadament 3.900 milions d'anys. Les roques tan velles sn rares de trobar, ja que la superfcie de la terra est sent constantment remodelada per l'erosi, el vulcanisme i les plaques tectniques. Per estimar l'edat del sistema solar, els cientfics han d'usar meteorits, que es van formar durant la condensaci primerenca de la nebulosa solar. S'han trobat meteorits, com el de Canyon Diablo, de 4.600 milions d'anys d'antiguitat, per tant el sistema solar ha de tenir almenys aquesta edat.

 Evoluci posterior .

En principi es va creure que els planetes es van formar en les rbites actuals, com les veiem ara, o si ms no a prop d'elles. Tanmateix, aquest punt de vista ha patit un canvi radical amb els coneixements apareguts a finals del segle XX i principis del XXI. Actualment es creu que inicialment el sistema solar era molt diferent amb cinc objectes, almenys tan massius com Mercuri, presents en la part interior (actualment n'hi ha quatre), i amb el sistema solar exterior molt ms compacte del que s ara, aix com amb el cintur de Kuiper situat molt ms endins del que comena ara.  

Tamb hi ha la creena que els impactes sn una part regular, si b poc freqent, del desenvolupament del sistema solar. A ms de l'impacte que va formar la Lluna, es creu que el sistema Plut-Caront va resultar d'una topada entre objectes del cintur de Kuiper. I el mateix pel que fa a d'altres casos de llunes al voltant d'asteroides i altres objectes del cintur de Kuiper; tots sn el resultat de collisions. Que continuen existint aquests xocs est demostrat per l'impacte del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Jpiter el 1994, i per l'empremta de l'impacte del Meteor Crater en l'estat americ d'Arizona. 

 Sistema solar interior .

D'acord amb el punt de vista acceptat actualment, el sistema solar interior es va acabar de completar desprs d'un impacte gegant entre una "jove" Terra i un objecte de la mida de Mart que, se suposa, es va formar en un dels punts de Lagrange entre la Terra i el Sol (L4 o L5) i desprs va anar a la deriva. D'aquest impacte en va resultar la formaci de la Lluna.

Cintur d'asteroides.
 
D'acord amb la hiptesi de la nebulosa solar, el cintur d'asteroides inicialment contenia matria suficient per formar un planeta i, efectivament, un gran nombre de planetesimals es va formar aix. Tanmateix, Jpiter es va formar abans; a causa de la gran massa de Jpiter, les ressonncies orbitals d'aquest gran planeta regeixen les rbites del cintur d'asteroides. Aquestes ressonncies van dispersar els planetesimals lluny del cintur d'asteroides o els van mantenir en bandes orbitals estretes i van evitar que es consolidessin. El que queda sn els darrers planetesimals creats inicialment durant la formaci del sistema solar. 

Els efectes de Jpiter han dispersat la major part del material original del cintur d'asteroides, deixant menys de l'equivalent a 1/10 part de la massa de la Terra. La prdua de massa s el principal factor que evita que el cintur d'asteroides es consolidi com un planeta. Els objectes amb una massa molt gran tenen un camp gravitacional prou elevat per evitar la prdua de grans quantitats de material com a resultat d'una topada violenta. Aquest no s el cas al cintur d'asteroides. Com a resultat, molts objectes ms grans s'han fragmentat i en determinats casos els objectes ms nous han estat empesos cap a fora per impactes menys violentes. Es poden trobar proves d'aquests tipus d'impactes en les llunes que hi ha al voltant d'alguns asteroides, que actualment noms poden ser explicats si sn consolidacions de material llanat fora de l'objecte original per no amb la energia suficient perqu pugui allunyar-se d'ell.

Planetes exteriors.


Els protoplanetes ms grans van ser prou massius per acumular una part del gas del disc protoplanetari i es creu que les seves distribucions de massa es poden entendre a partir de les posicions que ocupaven en el disc, encara que aquesta explicaci s massa simple per poder ser aplicada en altres sistemes planetaris. 

En essncia, el primer planetesimal jovi que va assolir la massa crtica que es requereix per poder capturar gas d'heli i subseqentment gas d'hidrogen s el ms interior perqu, si comparem amb les rbites ms allunyades del Sol, aqu les velocitats orbitals sn ms altes, la densitat en el disc s major i les collisions succeeixen ms sovint. Aix Jpiter s el jovi ms gran perqu va acumular gasos d'hidrogen i heli en un perode ms llarg de temps, i Saturn s el segent. En la composici d'aquests dos planetes predominen els gasos d'hidrogen i heli, aproximadament amb un 97% i un 90% de la massa, respectivament. 

Els protoplanetes d'Ur i Nept van assolir la mida crtica necessria per arribar al collapse molt desprs, i per aix van capturar menys hidrogen i heli, que actualment constitueixen noms 1/3 de les seva massa total. 

Desprs de la captura de gas, es creu que el sistema solar exterior s'ha acabat de formar per migracions planetries. De la mateixa manera com la gravetat dels planetes va pertorbar les rbites dels objectes del cintur de Kuiper, molts altres van ser dispersats cap a l'interior per Saturn, Ur i Nept, mentre que Jpiter els va expulsar completament fora del sistema solar. Finalment Jpiter va migrar cap a l'interior mentre que Saturn, Ur i Nept van migrar cap a l'exterior. 

El 2004 es va realitzar unes observacions importants que han ajudat a una millor comprensi de com aquest procs va conduir a la formaci de l'estructura actual del sistema solar. Els resultats generats per nous models per ordenador van mostrar que si Jpiter hagus realitzat dues rbites al voltant del Sol per cada vegada que Saturn en complets una, el patr de migraci posaria Jpiter i Saturn en una ressonncia de 2:1 quan el perode orbital de Jpiter arribs a ser exactament la meitat del de Saturn. Aix mateix aquest model situava Ur i Nept en rbites ms ellptiques, tenint una probabilitat que canviessin de lloc d'un 50%. La simulaci suposava que l'objecte que acabaria sent el ms exterior, Nept, podria llavors ser projectat cap a l'exterior, al cintur de Kuiper, com va succeir inicialment.  

Desprs que Jpiter i Saturn passessin per la ressonncia de 2:1, la interacci subseqent entre els planetes i el cintur de Kuiper pot explicar les caracterstiques orbitals i les inclinacions de l'eix dels planetes gegants exteriors. Ur i Saturn van acabar on sn a causa de les interaccions amb Jpiter i entre ells mateixos, mentre que Nept va acabar en el seu lloc actual perqu s all on el cintur de Kuiper es va situar inicialment. La dispersi dels objectes del cintur de Kuiper pot explicar l'intens bombardeig tard que va succeir aproximadament fa uns 4.000 milions d'anys.

 Bombardeig tard .


Molt temps desprs que el vent solar netegs de gas el disc, una gran quantitat de planetesimals van quedar allunyades, sense ser integrades en cap altre cos planetari. En principi es va pensar que se situaven ms enll dels planetes exteriors, on els temps de concentraci planetesimal eren tan llargs que feia impossible que el planeta es forms abans de la dispersi gasosa. El planeta exterior ms gran interactuava amb aquest "mar planetesimal", dispersant aquests petits cossos rocosos cap a l'interior, mentre que ell es desplaava cap a l'exterior. I aquest procs es repet posteriorment quan aquesta interacci es produ amb els altres planetes; d'aquesta manera les rbites planetries es desplaaren cap a l'exterior i els planetesimals cap a l'interior.

Finalment, aquest moviment planetari va derivar en un desplaament de la ressonncia entre Jpiter i Saturn (comentat ms amunt) en una relaci de 2:1. Es creu que Nept i Ur van ser rpidament empesos cap a fora, on van interactuar de manera molt intensa amb el mar de planetesimals. Per aquest motiu va augmentar la quantitat de planetesimals que van ser arrossegats cap a l'interior del Sistema Solar i d'aqu el gran increment de grans impactes observats en llunes i planetes. Aquest perode s conegut com el "Gran bombardeig tard". 

D'aquesta forma, els planetes joves, i de manera particular Jpiter i Nept, van deixar el disc lliure de restes planetesimals, "netejant l'entorn", ja sigui llanant-los cap als extrems del Nvol d'Oort fins a 50.000 UA de distncia, o alterant contnuament les seves rbites tot collidint amb altres planetes; una altra opci va ser la d'aconseguir rbites ms estables, com el cintur d'asteroides. Aquest perode de bambardeig pesat va durar uns quants centenars de milions d'anys i el resultat s visible en els crters que es poden observar en molts cossos del Sistema Solar sense activitat geolgica. 

L'impacte dels planetesimals a la Terra es creu que va portar l'aigua i altres compostos hidrogenats. Alguns creuen que la vida mateixa va arribar a la Terra d'aquesta manera; s la hiptesi coneguda com de la Pansprmia. Les actuals ubicacions del cintur de Kuiper i el d'Asteroides, fonamentalment, poden ser el resultat d'aquest bombardeig pesat, en el qu es van transportar grans quantitats de massa a travs del Sistema Solar.  

El bombardeig i les collisions ens planetesimals i protoplanetes tamb permeten explicar l'existncia de llunes, rbites lunars i inclinacions axials inusuals, entre altres discrepncies existents en uns moviments que originalment sn molt ordenats. I tamb dna resposta a l'excessiva quantitat de crters que hi ha a la Lluna i altres cossos grans, datats en aquest perode del sistema solar. 

Se sospita que un brutal impacte d'un protoplaneta de la mida de Mart s el responsable de l'existncia del satllit terrestre, inusualment gran, i que t una composici i una densitat similar a la del mantell terrestre. Aquest impacte, simultniament, podria haver alterat l'eix de rotaci de la Terra fins als seus actuals 23'5 respecte del seu pla orbital.  

En el model de la nebulosa solar l'nica forma en la qual els planetes poden obtenir llunes s capturant-les. Les dues petites i aplanades llunes de Mart sn clarament asteroides, i altres exemples de satllits capturats abunden a l'entorn de Jpiter.  

Interaccions regulars de la poderosa gravetat de Jpiter (vegeu ressonncia orbital) tamb sn responsables que alguna part del material que en algun moment va formar part del cintur d'asteroides s'apropi a un altra planeta terrestre important. La major part d'aquest material porta temps dins d'rbites excntriques i han collidit amb alguns moments. La massa total del cintur d'asteroides s actualment inferior a una dcima part de la massa de la Lluna.

 El Cintur de Kuiper i el nvol d'Oort .

El Cintur de Kuiper va ser inicialment una regi exterior constituda de cossos congelats als que els mancava una densitat mssica suficient per consolidar-se. Inicialment el seu lmit intern podria haver estat a l'extrem d'Ur i Nept, quan aquests es van formar, i ms probablement en un rang de 15 a 20 UA, mentre que el lmit extern es trobava a uns 30 UA. El cintur de Kuiper, en aquest perode, "degotava" objectes cap al sistema solar extern sent la causa de les primeres migracions planetries.  

La ressonncia orbital Jpiter-Saturn, de 2:1, va provocar que Nept travesss el cintur de Kuiper dispersant la majoria dels objectes. Molts d'aquests van ser dispersats cap endins, fins que van interactuar amb Jpiter i es varen situar en rbites altament ellptiques, o varen ser expulsats fora del sistema solar. Els objectes que assoliren rbites molt ellptiques van formar el nvol d'Oort. Ms cap a la zona interior, alguns objectes van ser dispersats per Nept i varen constituir un disc dispers, que a donat lloc a la baixa massa del cintur de Kuiper de l'actualitat. Tanmateix, un gran nombre d'objectes del cintur de Kuiper, incloent a Plut, es van unir gravitacionalment a l'rbita de Nept, i essent forats a rbites ressonants..  

L'evoluci del sistema solar exterior sembla haver estat influda per la presncia de supernoves properes i, possiblement, tamb pel pas a travs de nvols interestellars. Les superfcies dels cossos en el sistema solar exterior podien rebre diverses influncies com algun tipus d'aclimatament espacial causat pel vent solar, l'acci de micrometeorits i dels components neutrals del medi interestellar, i influncies ms momentnies de supernoves i erupcions magntiques, tamb anomenades terratrmols estellars. En algunes investigacions sobre aclimataci espacial i erosi espacial encara no s'han quantificat ms especficament les implicacions en relaci al sistema solar exterior.  

La mostra del Stardust, que va recollir matria del cometa Wild 2, ha revelat tamb algun indici que confirmaria que els materials de la formaci inicial del sistema solar van migrar des de la zona interior ms clida cap a la regi del cintur de Kuiper. Tamb hi ha informaci sobre la pols que existia abans que es forms el sistema solar.

 Llunes .
 Mecanismes de formaci .

Les llunes sn els satllits naturals que hi ha al voltant de la majoria dels planetes i d'altres cossos del sistema solar. La seva existncia s deguda a tres possibles causes:      
 per la formaci des d'un disc protoplanetari, mecanisme peculiar dels gegants gasosos;   ;
 per la formaci a partir de restes d'un planeta com a resultat d'un impacte prou fort en un angle superficial;     ;
 per la captura d'un objecte per la fora de la gravetat.  ;

Els gegants gasosos tendeixen a tenir sistemes de llunes interiors que es van originar a partir del disc protoplanetari. Aix es pot deduir per la gran mida de les llunes i la seva proximitat al planeta. Aquests caracterstiques sn impossibles d'assolir per la via de la captura i, d'altra banda, la naturalesa gasosa dels planetes no permet la formaci a partir de runes planetries com a conseqncia de grans collisions. 

Les llunes exteriors dels gegants gasosos tendeixen a ser petites i tenir rbites que sn ellptiques amb inclinacions arbitrries. Aquestes caracterstiques sn apropiades per a llunes que sn cossos capturats.  

En el cas dels planetes interiors i d'altres cossos slids del sistema solar, les collisions semblen ser el principal mecanisme formador de llunes, amb un part del material expulsat per la topada que acaba en l'rbita del planeta i formen una o ms llunes. Es creu que la Lluna es va formar d'aquesta forma.

 Evoluci de les llunes .

Desprs de formar-se, les llunes continuaren evolucionant. L'efecte ms com que han sofert s la modificaci de l'rbita a causa de les marees. Aix ocorre a causa de la influncia que una lluna crea en l'atmosfera i en els oceans d'un planeta i, en una menor mesura, en el planeta en si mateix. 

Si el planeta rota ms rpid que l'rbita de la lluna, l'augment de les marees es desplaar constantment per davant del satllit. En aquest cas, aquest increment causar que el satllit s'acceleri i lentament s'allunyi del planeta, com s el cas de la nostra Lluna. D'altra banda, si la lluna orbita ms rpid que el gir del planeta, o gira en direcci contrria, l'augment ser inferior al moviment de la lluna i, amb el temps, l'rbita lunar tendir a acostar-se al planeta. Per aquesta ra la lluna marciana Fobos va caient lentament cap a Mart, en un moviment en espiral.  

Un planeta tamb pot crear un augment en les marees d'una lluna, i aquest fet disminuir la rotaci de la lluna fins que el seu perode de rotaci arribi a ser el mateix que el seu perode de revoluci. Aix la lluna mantindr un dels seus costats mirant cap al planeta, com s el cas de la Lluna. Aix s'anomena rotaci sincrnica i es pot observar en moltes altres llunes del sistema solar, com en el satllit Io de Jpiter. En el cas de Plut i Caront, tant el planeta nan com el satllit estan sincronitzats cadascun per les marees de l'altre.

Vegeu tamb.
Futur del sistema solar;

 Referncies .


 Bibliografia .
 William K. Hartmann, Donald R. Davi: Satellite-sized planetesimals and lunar origin, (International Astronomical Union, Colloquium on Planetary Satellites, Cornell University, Ithaca, N.Y., Aug. 18-21, 1974) Icarus, vol. 24, Apr. 1975, p. 504-515;
 Alfred G. W. Cameron, William R. Ward: The Origin of the Moon,  Abstracts of the Lunar and Planetary Science Conference, volume 7, page 120, 1976;
 
 ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147141" title="Jpet (mitologia)" nonfiltered="3833" processed="3806" dbindex="59791">
En la mitologia grega, Jpet (en grec antic         Iapets), era un Tit fill d'Ur i Gea. Va ser pare d'Atles, Prometeu (a travs del qual seria avantpassat de la raa humana), Epimeteu i Meneci, aquest ltim mort per Zeus en la Titanomquia. Els seus descendents sn anomenats sovint per les formes patronmiques Japtides o Japetnides.

Referncies.
 Per normalitzar el terme "japetnida": http://www.xtec.cat/~mgarci10/hesiode/japetonida.htm;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147146" title="Volc Homa" nonfiltered="3834" processed="3807" dbindex="59792">



El volc Homa s un volc situat al Rift Valley, Kenya. Forma una mplia pennsula a la riba est del llac Victria.
Est situat a 20 quilmetres al nord de Homa Bay.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147156" title="Conpid" nonfiltered="3835" processed="3808" dbindex="59793">

Els conpids (Conopidae) sn una familia de mosques de l'ordre dels dpters. Fan entre 0,5 i 1 cm i la seva reproducci s sexual. Les seves antenes sn molt caracterstiques: sn molt gruixudes, semblants a una maa. Els conpids mimetitzen a borinots, abelles i vespes (entre d altres). 
Arreu del mn hi ha unes 800 espcies dividides en 47 gneres.
 Alimentaci i reproducci .
Els conpids s'alimenten principalment del nctar de les flors, que s extret a travs de l'espiritrompa. 
Els conpids femella utilitzen el seu mimetisme per poder-se acostar a l'hoste (abella, vespa, qualsevol himenpter) sense alarmar-lo, ja que quan hi estigui suficientment li clavar l'agull i li injectar els ous. Les larves que en sortiran devoraran l'interior de l'amfitri fins que morir. Llavors abandonaran la carcassa i ja seran exemplars adults.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147158" title="Gran Premi de Canad del 1983" nonfiltered="3836" processed="3809" dbindex="59794">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1983, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 12 de juny del 1983.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Patrick Tambay   1' 30. 851;
 Pole: Rene Arnoux  - ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147161" title="Wole Soyinka" nonfiltered="3837" processed="3810" dbindex="59795">


Wole Soyinka ( Abeokuta, Nigria 1934 ) s un novellista, dramaturg i poeta nigeri en llengua anglesa, el primer afric en ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1986.

Biografia. 
Va nixer el 13 de juliol de 1934 a la ciutat d'Abeokuta, capital de la regi d'Ogun, amb el nom real de Akinwande Oluwole Soyinka. Desprs de realitzar els seus estudis secundaris a la ciutat d'Ibadan el 1952 va iniciar els seus estudis de literatura anglesa a la Universitat d'Ibadan, on es va graduar el 1954. Aquell any es trasllad a la ciutat de Leeds (Anglaterra) per continuar els seus estudis en la universitat d'aquesta ciutat, aconseguint la llicenciatura l'any 1957. 

Entre 1957 i 1959 fou membre del "Royal Court Theatre" de Londres, d'on en fou tamb director i actor. En aquest perode tamb va escriure tres obres per a una petita companyia d'actors que havia reclutat. El 1960 retorn al seu pas, on estudi "drama afric" i on fou nomenat professor de literatura comparada a les universitats de Lagos, Ibadan i Ife.

Obra literria.
Si b molts escriptors africans rebutjaven l's de les llenges europees a causa de l'associaci entre Europa i la violenta colonitzaci d'frica, Soyinka va optar per desenvolupar els seus escrits en angls. Es caracteritza per barrejar les tradicions africanes amb l'estil europeu, utilitzant tradicions i mites africans narrats mitjanant l's de formes occidentals. En les seves obres sempre ha optat per difondre la seva postura social i poltica, per la qual cosa est plagada de simbolismes, un estil cid que fou la causa principal del seu arrest l'any 1967. 

El 1960 fund el grup teatral "Les mscares de 1960". Els seus treballs en aquesta poca estan tenyits de crtica social, realitzada d'una manera lleugera i, sovint, humorstica. El 1964 fund la "Companyia de Teatre Orisun". El 1967 s arrestat durant la guerra civil de Nigria per haver escrit un article en el qual advocava per un armistici. Acusat de conspiraci s recls durant 20 mesos, fins a ser alliberat el 1969. 

A la dcada del 1970 la seva obra es torna ms fosca i crtica, atacant el sistema i en elles es reflecteix el sofriment de l'autor i del poble nigeri. El 1986 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura perqu amb una perspectiva cultural mplia i amb insinuacions potiques ha aconseguit mostrar el drama de l'existncia, esdevenint el primer autor afric que rep aquest guard .

Obra seleccionada.


Narrativa;
1958: The Swamp dwellers;
1958: The Lion and The Jewel;
1960: The Trials of Brother Jero;
1960: A Dance of The Forests;
1961: The Strong Breed;
1962: Towards a True Theatre;
1964: The Interpreters;
1964: Before The Blackout;
1964: Kongi's Harvest;
1965: The Road;
1969: The Bacchae of Euripides;
1970: Madmen and Specialists;
1972: The Man Died;
1972: Camwood on the Leaves;
1972: Jero's Metamorphosis;
1972: Season of Anomy;
1975: Death and The King's Horseman;
1975: Neo-Tarzanism: The Poetics of Pseudo-Transition;
1976: Myth, Literature and the African World;
1977: Opera Wonyosi;
1981: Ake: The Years of Childhood;

1982: Requiem for a Futurologist;
1983: I Love My Country;
1984: A Play of Giants;
1988: Art, Dialogue and Culture: Essays on Literature and Culture ;
1991: Isara: A Voyague around essay;
1991: A Scourge of Hyacinths;
1991: From Zia with Love;
1994: Ibadan: The Penkelemes Years: a memoir 1946-65;
1995: The Beatification of Area Boy;
1996: The Open Sore of a Continent: A personal Narrative of the Nigerian Crisis;
2001: King Baabu;
2006: You Must Set Forth at Dawn;

Poesia;
1967: Idanre and Other Poems;
1969: Poems from Prison;
1971: A Shuttle in the Crypt;
1976: Ogun Abibiman;
1988: Mandela's Earth and other poems;
1999: Outsiders;
2002: Samarkand and Other Markets I have known;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1986;
Wole Soyinka. All You Want to Know About.;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147164" title="Uni de Federacions Esportives de Catalunya" nonfiltered="3838" processed="3811" dbindex="59797">
 La Uni de Federacions Esportives de Catalunya, tamb coneguda per les seves sigles UFEC, s una associaci esportiva privada i sense nim de lucre, d'inters pblic i social, constituda el 1985 per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de coordinar i potenciar les federacions esportives de Catalunya. T la seva seu a Barcelona.

La UFEC t els seus antecedents en la Uni Catalana de Federacions Esportives fundada el 1933, i que va complir una funci idntica a la de l'actual UFEC durant la Segona Repblica Espanyola.

L'actual president de l'UFEC s David Moner.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147165" title="Uni Catalana de Federacions Esportives" nonfiltered="3839" processed="3812" dbindex="59798">
 La Uni Catalana de Federacions Esportives es va fundar el 6 de juliol de 1933 per la fusi de la Federaci d'Associacions Esportives de Barcelona, creada el 1911, i el Consell de les Olimpades Catalanes, fundat el 1913. L'objectiu de la nova entitat era coordinar i potenciar les activitats de les 18 federacions esportives catalanes de les diferents disciplines esportives que hi havia en aquell moment. El primer president va ser Pompeu Fabra.

El 17 de juliol de 1934 va ser declarada corporaci oficial de la Generalitat de Catalunya. 

 Durant la primavera de 1935, entre el 25 de maig i el 2 de juny, la UCFE va organitzar la primera Setmana de l'Esport en la que, sense subvencions oficials, es van programar una gran varietat d'activitats esportives.

La Uni Catalana de Federacions Esportives va deixar les seves activitats entre 1936 i 1939, a causa de la Guerra Civil Espanyola.

El 1985 va ser refundada per la Generalitat de Catalunya quan va crear la Uni de Federacions Esportives de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147166" title="Chevrolet Lumina" nonfiltered="3840" processed="3813" dbindex="59799">

El Chevrolet Lumina es un vehicle de tipus mid size fabricat per Chevrolet, una divisi de General Motors per substituir als models Celebrity i Monte Carlo de Chevrolet, fabricat a Oshawa, Ontario els anys 1990 al 2001.

Des del 1989, el Lumina va ser el model que va usar Chevrolet en la NASCAR.

 Primera generaci (1990-1994) .



Construt sota el xasss W, que compartia amb el Pontiac Grand Prix, Oldsmobile Cutlass Supreme, Oldsmobile Intrigue, Buick Regal i Buick Century, podia elegir-se amb carrosseries coupe de 2 portes i sedan de 4 portes. El Lumina podia oferir espai per a 6 persones, i es va crear per competir amb el seu principal rival, el Ford Taurus.

Dimensions del Lumina:

Batalla (Wheelbase): 2,730 m (107.5 in)

Llargada (Length): 5,036 m (198.3 in)

Amplada (Width): 1,821 m (71.7 in); 1,803 m (71.0 in versi sedan)

Alada (Height): 1,353 m (53.3 in); 1,361 m (53.6 in versi sedan)

Capacitat del dipsit: 62 l (16,5 galons EUA)

Els paquets d'equipament eren dos:

 Base, que inclou direcci assistida, frens de disc a les 4 rodes i llantes de 14";
 Euro, ms esportiu, afegeix sobre el base, suspensions esportives, llantes de 15 o 16" i aire condicionat.
 Z34, que apareix al 1991, es la versi del Lumina era la que tenia majors prestacions, aix com un paquet de suspensions especfic, una carrosseria personalitzada i un motor 3.4L de 210 cv.

Al 1992 l' ABS esdev disponible per al Euro i el Z34 i el motor 3.4L de 200 cv esdev disponible per als Euro, associats a una caixa automtica de 4 velocitats. L'any segent, el motor 2.2L substitueix al 2.5L en els Lumina Base, i tots els coupe de 2 portes equipen motors V6. Al 1994, desapareix el 2.2L, oferint-se nicament motors V6.

Mecnicament, el Lumina equipa els segents motors:

 (1990-1992) 2.5L Iron Duke Tech 4 de 105 cv a 110 cv .
 (1990-1994) 3.1L Motor 60-Degree V6 de 135 cv a 140 cv.
 (1991-1994) 3.4L Motor 60-Degree V6 de 200 cv (sedan) i 210 cv (coupe).
 (1993) 2.2L (134 in) Motor 122 de 110 cv.

En transmissions, podia elegir-se entre una manual de 5 velocitats i 3 automtiques: una de 3 velocitats THM 125 i una de 4 velocitats 4T60 i 4T60-E.

El Lumina t com a rivals el Ford Taurus, Dodge Intrepid i Nissan Maxima.

 Segona generaci (1995-2001) .


El Lumina rep un restyling ms important i el Monte Carlo va tornar-se a vendre's; conseqentment, la versi coupe de 2 portes desapareix, aix com tamb la versi Euro, substitut pel paquet LS.

El motor 3.1 LH0 va ser substitut pel 3.1 L82, conegut com a "3100 SFI". El Lumina va ser venut tamb per a taxistes i policies, desprs de qu al 1996 desaparegues el Chevrolet Caprice. Al 1997 es presenta el paquet LTZ, que inclou llantes d'aliatge i un motor 3.4L V6, que ser substitut l'any segent per un motor 3.8L V6.

Dimensions del Lumina:

Batalla (Wheelbase): 2,730 m (107.5 in)

Llargada (Length): 5,102 m (200.9 in)

Amplada (Width): 1,841 m (72.5 in)

Alada (Height): 1,366 m (53.8 in)

Capacitat del dipsit: 65 l (17,1 galons EUA)

Mecnicament, el Lumina equipa els segents motors:

 (1995-2001) 3.1L Motor 3100 SFI de 160 a 175 cv.
 (1995-1997) 3.4L Motor 60-Degree V6 de 210 a 215 cv.
 (1997-1999) 3.8L 3800 V6 Srie II de 200 cv.

En transmissions, podia elegir-se nicament automtiques de 4 velocitats 4T60-E i 4T65-E.

Al 2000 va ser l'ltim any en comercialitzar-se el Lumina: nicament podia elegir-se amb els paquets Base i LS, associats a un motor 3.1L V6 que passa dels 160 cv a 175 cv.

El Lumina va deixar-se de fabricar al 26 d'Abril del 2001. Tot i vendre's el model 2001, aquests anaven dirigits exclusivament a flotes (taxis per exemple). El Chevrolet Impala el va substituir.

Rivals del Lumina sn el Ford Taurus o el Honda Accord.

 Informaci mediambiental .

El Chevrolet Lumina del 1994 amb un motor 3.1L Motor 60-Degree V6 LH0 i una transmissi automtica de 4 velocitats t un consum de 19 mpg ciutat / 29 mpg carretera l'equivalent a 8,1 l/100 carretera i 12,4 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Celebrity emet 8,2 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

El Chevrolet Lumina del 2001 amb un motor 3.1L Motor 3100 SFI i una transmissi automtica de 4 velocitats t un consum de 20 mpg ciutat / 29 mpg carretera l'equivalent a 8,1 l/100 carretera i 11,8 l/100 per ciutat. Sobre emissions, el Celebrity emet 7,8 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .
 Chevrolet Lumina del 1990-1994 a Consummer Guide;
 Chevrolet Lumina del 1995-2001 a Consummer Guide;
 Pgina web sobre el xasss W;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147168" title="Gran Premi de Canad del 1984" nonfiltered="3841" processed="3814" dbindex="59800">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1984, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 17 de juny del 1984.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Nelson Piquet  1' 28. 763;
 Pole: Nelson Piquet  - ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147173" title="Gran Premi de Canad del 1985" nonfiltered="3842" processed="3815" dbindex="59801">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1985, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 16 de juny del 1985.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Ayrton Senna  1' 27. 445;
 Pole: Elio de Angelis  - ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147174" title="Joseph Brodsky" nonfiltered="3843" processed="3816" dbindex="59802">

Joseph Brodsky, nascut amb el nom de Isif Aleksandrvitx Brodski (en rus:  o                   o     ) ( Leningrad, URSS 1940 - Nova York, EUA 1996 ) fou un poeta nord-americ, d'origen sovitic, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1987 tant pels seus escrits en rus con en angls. 

Biografia.
Va nixer el 24 de maig de 1940 a la ciutat de Leningrad, ciutat avui en dia anomenada Sant Petersburg, en una famlia de religi jueva. Va realitzar els estudis primaris fins als seus quinze anys i desprs es va convertir en autodidacta, estudiant angls i polons. 

L'any 1964 fou acusat de "parsit social" (en rus:           ), per la qual cosa se'l condemn a cinc anys de treballs forats, passant 18 mesos en un camp penitenciari de la regi de Arkhnguelsk fins que la seva sentncia va ser indultada l'any 1965. Des de llavors va conservar una actitud de discreci vers el rgim sovitic i, si b mai va ser afiliat a la discrepncia poltica que diversos intellectuals del moment compartien, s que va mostrar les seves reserves en la seva relaci amb les autoritats sovitiques, com ho demostra la seva negativa a demanar visat per a concrrer a una trobada internacional de poesia celebrada a la ciutat de Londres l'any 1969 i al Festival dels Dos Mons celebrat a Spoleto (Itlia). El 1972 va tenir dues breus estades a Viena i Londres, i finalment es va exiliar als Estats Units, on va adquirir la nacionalitat nord-americana l'any 1980, esdevenint professor a les Universitats de Michigan i Columbia.

Brodksy mor el 28 de gener de 1996 a la seva residncia de Nova York a conseqncia d'un atac de cor. Segons la seva voluntat fou enterrat al cementiri de Isola di San Michele a Vencia sota el ritus catlic.

Obra literria.
L'any 1987 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una professi d'escriptor completa, imbut amb la claredat del pensament i d'intensitat potica.



Obra en rus;
1965: Stikhotvoreniia i poemy;
1970: Ostanovka v pustyne;
1977: Chast' rechi: Stikhotvoreniia 1972-76;
1977: Konets prekrasnoi epokhi : stikhotvoreniia 1964-71;
1977: V Anglii;
1982: Rimskie elegii;
1983: Novye stansy k Avguste : stikhi k M.B.;
1984: Mramor;
1984: Uraniia : novaia kniga stikhov;
1990: Nazidanie : stikhi 1962-1989;
1990: Chast' rechi : Izbrannye stikhi 1962-1989;
1990: Osennii krik iastreba : Stikhotvoreniia 1962-1989;
1990: Primechaniia paporotnika;
1991: Ballada o malen'kom buksire;
1991: Kholmy : Bol'shie stikhotvoreniia i poemy;
1991: Stikhotvoreniia;
1992: Naberezhnaia neistselimykh : Trinadtsat' essei;
1992: Rozhdestvenskie stikhi;
1992: Vspominaia Akhmatovu;

1992: Forma vremeni : stikhotvoreniia, esse, p'esy;
1993: Kappadokiia;
1995: Puteshestviia s kommentariiami;
1995: V okrestnostiakh Atlantidy : Novye stikhotvoreniia;
1996: Peizazh s navodneniem;
1997: Brodskii o Tsvetaevoi;
1998: Pis'mo Goratsiiu;
1998: Sochineniia;
1999: Gorbunov i Gorchakov;
2000: Ostanovka v pustyne;
2000: Konets prekrasnoi epokhi;
2000: Novye stansy k Avguste;


Obra en angls;
1972: Poems;
1980: A Part of Speech;
1986: Less Than One: Selected Essays;
1992: Watermark;
1995: On Grief and Reason: Essays;
1996: So Forth: Poems;
1999: Discovery;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1987;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147176" title="2 de 9 amb folre i manilles" nonfiltered="3844" processed="3817" dbindex="59803">
El 2 de 9 amb folre i manilles o torre de 9 amb folre i manilles o simplement 2 de 9, s un castell de 9 pisos d'alada amb dues persones per pis, reforat amb dues estructures suplementries: el folre al pis de segons i les manilles al pis de teros.

No es t constncia que aquest castell s'hagus intentat durant la primera poca daurada dels castells durant el segle XIX. La colla que el va carregar per primera vegada a la histria varen ser els Minyons de Terrassa el 21 de novembre de 1993, desprs de diversos intents infructuosos dels Castellers de Vilafranca des de l'any 1989. Al cap d'un any, el 23 d'octubre de 1994, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va aconseguir descarregar-lo per primera vegada a la histria, en una actuaci que tamb fou la primera en qu una colla descarregava tres castells de nou en la mateixa actuaci.

 Colles que han fet el 2 de 9 amb folre i manilles.
                 


D=Descarregat   C=Carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent

Poblacions on s'ha fet el 2 de 9 amb folre i manilles.


Vegeu tamb.
2 de 9 amb folre;

 Enllaos externs .
Minyons de Terrassa, histria dels Minyons (1993);
Colla Vella dels Xiquets de Valls, 2 de 9 amb folre i manilles descarregat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147179" title="ADO Den Haag" nonfiltered="3845" processed="3818" dbindex="59804">


L'ADO Den Haag s un club de futbol neerlands de la ciutat de La Haia. ADO significa Alles Door Oefening, en catal Tothom Pot Practicar.

 Histria .
L'ADO s el principal club de La Haia. Els orgens del club es remunten a l'1 de febrer de 1905 amb la fundaici de l'ADO Den Haag. L'any 1954 s'havia creat un altre club anomenat Scheveningen Holland Sport, com a fusi d'altres dos clubs, el BVC Rotterdam i el BVC Flamingo's.

L'any 1971 es fusionaren el Holland Sport i l'ADO formant el FC Den Haag-ADO. Aquell mateix any particip per primer cop a la Copa de la UEFA. El 1976, es va anomenar FC Den Haag la seva part professional i ADO la branca amateur. L'any 1996 el club adopt la seva denominaci actual HFC ADO Den Haag.

 Palmars .


 Eredivisie (2): 1942, 1943;
 Copa KNVB (2): 1968, 1975;
 Eerste Divisie (4): 1956/57, 1967/68, 1985/86, 2002/03;

 Jugadors destacats .
 Harald Berg;
 Martin Jol;
 Aad Mansveld;
 Tony Morley;
 Jeffrey Talan;
 Lex Schoenmaker;

 Entrenadors destacats .
Ernst Happel (1962-1969);
Vaclav Jezek (1969-1972);
Vujadin Bokov (1974-1976);
Piet de Visser (1978-1980);
Anton Malatinsk (1976-1978);
Co Adriaanse (1988-1991);
Rinus Israel (2001-2004);

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147180" title="Oriol" nonfiltered="3846" processed="3819" dbindex="59805">

L'oriol (Oriolus oriolus) s un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord.


 Caracterstiques .
Medeix uns 24 cm. s un ocell ms aviat gran amb les ales i la cua llargues.

Colors: L'ocell adult mascle s molt vists,  amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant per ms apagat, i sn d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota. T un vol fluid i rpid.  

T un cant fort i aflautat, amb un caracterstic xiulet.

 Hbitat .

Viu essencialment en arbres; en boscos, parcs ben arbrats, fruiters vells i vores dels rius. N'hi ha generalment penjat entre branques forcades horitzontalment.

 Altres llengues .

 Castell: Oropndola;
 Gallec: Ouriolo;
 Basc: Urre-txori;
 Portugus: Papa-figos;
 Itali: Rigogolo;
 Francs: Loriot;
 Angls: Golden Oriole;
 Alemany: Pirol;

 Referncies .
 Guia dels ocells dels pasos catalans i d'Europa  Ed. Omega.  ISBN 84-282-1034-9;

Enllaos externs.
 Fotos de l'oriol a Google;
 Servei d'informaci ornitolgica de Catalunya;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147181" title="FC Groningen" nonfiltered="3847" processed="3820" dbindex="59806">


El FC Groningen s un club de futbol neerlands de la ciutat de Groningen.

 Histria .
El FC Groningen va ser fundat el 16 de juny de 1971 per la Groningen Football and Athletics Association (GVAV, fundada el 26 de gener de 1921).

Fou l'equip d'on sorgiren els germans Koeman, Ronald Koeman i Erwin Koeman, amb els quals el club assol classificar-se per la Copa de la UEFA per primer cop la temporada 1982/83. La seva millor temporada a l'Eredivisie fou el 1990/91 en qu acab tercer.

El seu actual estadi s l'Euroborg amb capacitat per la 20.000 espectadors. Fins el desembre de 2005 jugava a l'Oosterpark Stadion, on romangu durant 72 anys i que tenia una capacitat per a 12.500 espectadors.



 Palmars .
 Finalista de la Copa KNVB el 1989;
 Eerste Divisie (2): 1959/60, 1979/80;

 Jugadors destacats .
 Jan van Dijk;
 Erwin Koeman;
 Ronald Koeman;
 Johan Neeskens;
 Michael Reiziger;
 Arjen Robben;

 Entrenadors destacats .
 Han Berger;
 Henk van Brussel;
 Jan van Dijk;
 Anton Goedhart;
 Ron Groenewoud;
 Rob Jacobs;
 Wim Koevermans;
 Dwight Lodeweges;
 Leen Looyen;
 Wim Rijsbergen;
 Pim Verbeek;
 Theo Verlangen;
 Theo Vonk;
 Hans Westerhof;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147183" title="SBV Excelsior" nonfiltered="3848" processed="3821" dbindex="59807">


L'Excelsior s un club de futbol neerlands de la ciutat de Rotterdam, al districte de Kralingen-Crooswijk.

 Histria .
L'Excelsior nasqu el 23 de juliol de 1902 essent conegut com Rotterdamse Voetbal en Atletiek Vereniging Excelsior (en catal: Uni de futbol i atletisme Excelsior de Rotterdam).

 Palmars .
 Eerste Divisie (3): 1973/1974, 1978/1979, 2005/2006;

 Entrenadors .
 Sandor Popovics (1990-1992);
 Cor Pot (1992-1994);
 Rob Baan (1994-1995);
 Hans van der Pluym (1995-1996);
 John Metgod (1997);
 Adrie Koster (1997-2003);
 Henk van Stee (2003-2004);
 John Metgod (2004-2005);
 Mario Been (2005-2006);
 Ton Lokhoff (2006-);

 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;
 Web de fans ;
 Web de fans ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147185" title="SC Heerenveen" nonfiltered="3849" processed="3822" dbindex="59808">


El SC Heerenveen, en fris SC It Hearrenfean, s un club de futbol neerlands de la ciutat de Heerenveen, a Frsia.

 Histria .

El club va ser fundat el 20 de juliol de 1920. Es tracta d'un modest club de la ciutat de Heerenveen per que sovint ha participat a les competicions europees. Els colors i escut del club sn els de la bandera de Frsia. El seu lies s "l'orgull de Frsia".


 Palmars .
El club no disposa de ttols destacats.
 Sotscamipi de l'Eredivisie el 2000.
 Sotscamipi de la Copa KNVB el 1993 i 1997.


 Jugadors destacats .


 Jon Dahl Tomasson;
 Daniel Jensen;
 Mika Nurmela;
 Mika Vyrynen;
 Prince Polley;
 Georgios Samaras;

 Arnold Bruggink;
 Klaas Jan Huntelaar;
 Jerry de Jong;
 Piet Keur;
 Abe Lenstra;
 Ruud van Nistelrooy;

 Dennis de Nooijer;
 Grard de Nooijer;
 Jeffrey Talan;
 Erik Tammer;
 Erik Regtop;
 Marco Roelofsen;

 Hans Vonk;
 Arkadiusz Radomski;
 Rodion C m taru;
 Igor Korneev;
 Marcus Allbck;
 Erik Edman;


 Entrenadors destacats .

 Henk van Brussel;
 Foppe de Haan;
 Meg de Jongh;
 Jan Teunissen;
 Laszlo Zalai;
 Gertjan Verbeek;
 Syd Castle;
 Fritz Korbach;

 Enllaos externs .
Web oficial del club  ;
Web no oficial ;
Web no oficial amb frum ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147186" title="Llista de filsofs medievals" nonfiltered="3850" processed="3823" dbindex="59809">
La filosofia medieval es desenvolupa des de la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident (476) fins la caiguda de Constantinoble l'any 1453.

L'era anterior en la histria de la filosofia s la filosofia antiga, i la segueix la filosofia moderna.

A continuaci es presenta una llista dels filsofs ms destacats d'aquest perode.





A.
Abbo de Fleury;
Abraham Bar Hiyya;
Abu Maslama al-Mayriti;
Ab Salt de Denia;
Adelard de Bath;
Agust d'Hipona;
Al-Farabi;
Al-Gazzali;
Anselm de Canterbury;
Averrois;
Avicena;

B.
Boeci;
Boeci d'Adcia;
Bonaventura;

C.

D.
Duns Escot;
Dante Alighieri ;

E.
Mestre Eckhart;
Escot Erigena;

F.
Francisco Surez;

G.
Guillem d'Ockham;

H.

I.
Ibn Gabirol;
Ibn Tufail;

J.
Joan de Jandun;
Joan de Paris;

K.

L.

M.
Maimnides;
Marsili de Pdua;
Manegold de Lautenbah;

N.

O.
Orgenes;

P.
Pere Abelard;

Q.

R.
Ramon Llull;
Roscelin de Compigne;

S.
Ramon Sibiuda;
Siger de Brabant;

T.
Toms d'Aquino;

U.

V.

W.

X.

Y.

Z.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147189" title="Futbol als Pasos Baixos" nonfiltered="3851" processed="3824" dbindex="59810">
Histria.
Als voltants de 1865 ciutadans britnics introduen el futbol als Pasos Baixos. El primer equip holands en jugar a futbol fou el Haarlem F.C. (fundat per Pim Mulier el 1879, actualment anomenat Koninklijke H.F.C.). L'equip ms antic que encara continua a la lliga professional s l'Sparta Rotterdam (1898).

El 1889 es funda la federaci holandesa (KNVB), primera federaci no britnica. La primera lliga es jug la temporada 1897-98 i la guany el R.A.P. Amsterdam, que s'un ms tard al Volharding per formar el V.R.A. el 1913, club que actualment noms existeix com a club de criquet. El segon equip en guanyar la lliga holandesa fou el H.V.V. La Haia (1883) que ms tard reb el ttol de Koninklijke (reial). Altres equips que destacaren als primers anys del futbol al pas U.D. Deventer (1875), Hercules Utrecht (1882), Robur et Velocitas Apeldoorn (1882), Frisia Leeuwarden (1883), Hermes-DVS Schiedam (1884), Concordia Delft (1885), Olympia Gouda (1886), Be Quick Groningen (1887), Quick Nijmegen (1888), Quick Amersfoort (1890), LSC Sneek (1890), ASC Leiden (1892), HBS La Haia (1893), Victoria Hilversum (1893), ZAC Zwolle (1893), Achilles'94 Assen (1894), VOC Rotterdam (1895), AFC Amsterdam (1895), Goes (1895), Quick La Haia (1896), WVV Winschoten (1896), EDO Haarlem (1897), Velocitas Groningen (1897), De Tubanters Enschede (1897), Hollandia Hoorn (1898), Unitas Gorinchem (1898), Alcmaria Victrix Alkmaar (1898), Helmond (1899), HSC Hoogezand (1899), Velocitas Breda, Ajax Leiden (1911) i Woorwaarts La Haia.

 Competicions .
Lliga neerlandesa de futbol;
Copa neerlandesa de futbol;
Supercopa neerlandesa de futbol;
Eerste Divisie;

Principals clubs.


AFC Ajax (Amsterdam);
Feyenoord Rotterdam (Rotterdam);
PSV Eindhoven (Eindhoven);
ADO Den Haag (La Haia);
AZ Alkmaar (Alkmaar);
SV Roda JC (Kerkrade);
FC Groningen (Groningen);
NAC Breda (Breda);
NEC Nijmegen (Nimega);
RKC Waalwijk (Waalwijk);
SC Heerenveen (Heerenveen);
Sparta Rotterdam (Rotterdam);
SBV Excelsior (Rotterdam);
Heracles Almelo (Almelo);

FC Twente (Enschede);
FC Utrecht (Utrecht);
SBV Vitesse (Arnhem);
Willem II (Tilburg);
FC Zwolle (Zwolle);
FC Den Bosch ('s-Hertogenbosch);
SC Cambuur Leeuwarden (Leeuwarden);
Fortuna Sittard Combinatie (Sittard);
Go Ahead Eagles (Deventer);
FC Dordrecht (Dordrecht);
MVV Maastricht (Maastricht);
VVV Venlo (Venlo);
VBV De Graafschap (Doetinchem);
HFC Haarlem (Haarlem);


Jugadors destacats.


Des de 1900
Mannus Francken;
Eduard Snethlage;
Jan Thome;
Des de 1910
D Kessler;
Jan Vos;
Des de 1920
Gejus Van der Meulen;
Harry Dnis;
Wim Tap;
Wout Buitenweg;
Des de 1930
Gerardus 'Puck' van Heel;
Willem 'Wim' Anderiesen;
Eberhard 'Bep' Bakhuijs;
Johannes 'Kick' Smit;
Wim Lagendaal;
Leendert 'Leen' Vente;
Bertus de Harder;

Des de 1945
Frans De Munck;
Kees Kuys;
Roel Wiersma;
Cor Van der Hart;
Jan Klaassens;
Kees Rijvers;
Servaas 'Faas' Wilkes;
Piet Van der Kuijl;
Abe Lenstra;
Des de 1960
Gert Bals;
Eddy Pieters Graafland;
Jan van Beveren;
Sjaak Swart;
Piet Keizer;
Coenraad 'Coen' Moulinj;

Des de 1970
Jan Jongbloed;
Pieter 'Piet' Schrijvers;
Wilhelmus 'Wim' Suurvier;
Rudolf 'Ruud' Krol;
Wilhelmus 'Wim' Jansen;
Arend 'Arie' Haan;
Johannes Neeskens;
Willem 'Wim' van Hanegem;
Willy van de Kerkhof;
Robbie Rensenbrink;
Hendrik Johan Cruyff;
Reinier 'Ren' van de Kerkhof;
Nicolas Johnny Rep;
Des de 1980
Johannes van Breukelen;
Ronald Koeman;
Franklin Rijkaard;
Ruud Gullit;

Des de 1990
Edwin van der Sar;
Frank de Boer;
Wilhelm 'Wim' Jonk;
Ronald de Boer;
Aron Mohamed Winter;
Mark Overmars;
Marco van Basten;
Patrick Kluivert;
Denis Bergkamp;
Des de 2000
Philip Cocu;
Ruud van Nistelrooij;
Clarence Seedorf;
Edgar Davids;
Arjen Robben;
Wesley Sneijder;


Principals estadis.


Amsterdam ArenA (Amsterdam);
Stadion Feijenoord (De Kuip) (Rotterdam);
Philipsstadion (Eindhoven);
Gelredome (Arnhem);
Abe Lenstra (Heerenveen);

Galgenwaard Stadion (Utrecht);
Parkstad Limburg (Kerkrade);
Euroborg (Groningen);
MyCom-Stadion (Breda);
DSB-Stadion (Alkmaar);


 Articles relacionats .
 Koninklijke Nederlandse Voetbal Bond;

 Enllaos externs.
 Reial Associaci de Futbol dels Pasos Baixos  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147190" title="FC Utrecht" nonfiltered="3852" processed="3825" dbindex="59811">


El FC Utrecht s un club de futbol neerlands de la ciutat de Utrecht.

 Histria .

L'Utrecht va ser fundat l'1 de juliol de 1970. Fou resultat de la fusi de tres clubs de la ciutat: DOS, Elinkwijk i Velox. El DOS va guanyar el campionat nacional el 1958. FC Utrecht guany la copa KNVB tres cops (1985, 2003 i 2004). L'any 2004, el FC Utrecht guany la Johan Cruijff Schaal (la supercopa).


 Palmars .
 Eredivisie (1): 1958;
 Copa KNVB (3): 1985, 2003, 2004;
 Johan Cruijff Schaal (1): 2004;

 Entrenadors destacats .


Frans Adelaar;
Han Berger;
Ab Fafi;

Barry Hughes;
Bert Jacobs;
Simon Kistemaker;
Kees Loffeld;

Jan Rab;
Nol de Ruiter;
Leo van Veen;
Mark Wotte;



 Jugadors destacats .


 Frans Adelaar;
 Dick Advocaat;
 Harry Decheiver ;
 Henk Frser;

 Willem van Hanegem;
 Johan de Kock;
 Gert Kruys;
 John van Loen;

 Michael Mols;
 David di Tommaso;
 Rob Witschge;

 Jan Wouters;
 Dirk Kuyt;
 Patrick Zwaanswijk;


 Enllaos externs .
Web oficial del club  ;
Web no oficial ;

Utrecht
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147196" title="SBV Vitesse" nonfiltered="3853" processed="3826" dbindex="59812">


El Vitesse s un club de futbol neerlands de la ciutat de Arnhem.

 Histria .

El Vitesse va ser fundat el 14 de maig de 1892, amb el nom Arnhemsche VAV Vitesse. Dos anys ms tard, en un intent d'una major professionalitzaci es reanomena Arnhemse VC Vitesse. L'any 1990 adopta el nom actual SBV Vitesse i disputa per primer cop una competici europea.

 Palmars .
Eerste Divisie (3): 1976/77, 1988/89;

 Jugadors destacats .


 Entrenadors destacats .


Leo Beenhakker;
Jan de Bouter;
Cor Brom;
Nedeljko Bulatovic;
Henk ten Cate;
Hans Dorjee;

Joseph Gruber;
Henk Hofstee;
Bert Jacobs;
Artur Jorge;
Ronald Koeman;
Janusz Kowalik;

Leen Looyen;
Frans de Munck;
Herbert Neumann;
Louis Pastoor;
Mike Snoei;
Ronald Spelbos;

Edward Sturing;
Frans Thijssen;
Branco Vidovic;
Clemens Westerhof;
Henk Wullems;
Jan Zonnenberg;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147206" title="COM Rdio" nonfiltered="3854" processed="3827" dbindex="59813">


COM Rdio s una cadena pblica de rdio, creada l'any 1995 com una agrupaci d'emissores municipals catalanes, impulsada per la Diputaci de Barcelona i gestionada pel Consorci de Comunicaci Local. Actualment agrupa prop d'un centenar d'emissores consorciades.

La seva programaci s en llengua catalana i de caire generalista.

Programes, temporada 2006-2007.
Matins.com, amb Glria Serra;
La Divina Comdia, amb Miquel Gimnez;
Ara Esports, amb Joan Batllori;
Tal com som, amb Jordi Sacristan;
Un altre mn, amb Jordi Duran;
Hat Trick, amb Dami Lpez;
Les notcies de la nit, amb Carme Defez;
La nit, amb Ramon Miravitllas;
La malla rdio, amb Mnica Lpez;
Les nits, amb Esther Sardans;
Cocodril Club, amb Albert Malla;
El Club, amb Eduard de Vicente;
Scratch, amb Marta Montagut;
Ms enlla de la vinyeta, amb Jordi Tabernero i Joan Costa;
De boca en boca, amb Jordi Estadella;
Serendpia, amb Clara Snchez-Castro;

Freqncies.

 Barcelona 91.0 Mhz ;
 Girona 92.7 Mhz ;
 Lleida 95.2 Mhz ;
 Camp de Tarragona 105.8 Mhz ;
 Baix Ebre 99.0 Mhz ;
 Anoia 97.9 Mhz ;
 Alt Urgell - Pallars Sobir 91.7 Mhz ;
 Garraf 89.9 Mhz  ;
 Ripolls 91.0 Mhz  ;
 Cerdanya 94.2 Mhz ;
 Baix Empord 90.8 Mhz ;
 La Selva 93.7 Mhz ;
 Garrotxa 92.9 Mhz ;
 Pallars Juss 88.1 Mhz ;
 Solsons 88.2 Mhz ;
 Vielha - Mig Aran 91.7 Mhz ;
 Bergued 90.9 Mhz ;
 Conca de Barber - Alt Camp 87.6 Mhz ;
 Valls Oriental 91.3 Mhz ;
 Alta Ribagora 91.0 Mhz ;
 Bages 88.1 Mhz ;
 Osona 95.7 Mhz;

 Enllaos externs .
Web oficial;
COMEmissores. Web de les emissores municipals consorciades;
Consorci de Comunicaci Local (CCL);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147207" title="Suffer" nonfiltered="3855" processed="3828" dbindex="59814">
Suffer s el cinqu disc publicat per la banda punk nord-americana Bad Religion, el 1988. Va ser l'lbum que va suposar el retrobament dels components originals de la banda desprs de la seva ruptura. 

s considerat per algunes de les publicacions especialitzades en el sector com un dels millors lbums punk dels anys 80. Representa un canvi en la seva carrera i una fita en la histria del rock, per ser el disc amb que Bad Religion inauguren el hardcore meldic amb un estil propi, ms tard imitat i ests per altres bandes, primer californianes i ms tard europees. 

El disc es caracteritza per la rapidesa dels ritmes, diferncia de claredat de so respecte als anteriors i l'augment de melodies clares en la veu, que accentuen el caracter profund i intellectual de les lletres del grup, i amb cors de veus harmniques que seran la marca de la casa de la banda durant la resta de la seva carrera. Es pot parlar d'una fusi de les bases meldiques de la msica folk amb la fora i contundncia del punk. 

El guitarrista Brett Gurewitz ha adms que les canons que Greg Graffin li va mostrar li van donar des del principi un regust a Jethro Tull, i a ms, anys ms tard, Graffin afirmaria aquesta versi publicant dos lbums en solitari, de tint acstic, en el segon dels quals hi ha composicions basades en el country i folk nord-americans. 

Un conjunt de bandes de la tercera onada de bandes de new-wave punk cintan aquest lbum com un inspiraci essencial. En una web de fans de la banda, la can "Do What You Want" va ser citada com una de les millors canons de tots els temps de la banda, al costat de "American Jesus" i "Along the Way". El cantant de Rancid, Tim Armstrong, ha declarat que "What Can You Do?", l'nica can lenta de l'lbum, s la seva can preferida de Bad Religion.


LLista de canons.
 "You Are (the Government)" (Graffin)   1:21;
 "1000 More Fools" (Gurewitz)   1:34;
 "How Much Is Enough?" (Gurewitz)   1:22;
 "When?" (Graffin)   1:38;
 "Give You Nothing" (Gurewitz, Graffin)   2:00;
 "Land of Competition" (Graffin)   2:04;
 "Forbidden Beat" (Gurewitz, Graffin)   1:56;
 "Best for You" (Graffin)   1:53;
 "Suffer" (Gurewitz, Graffin)   1:47;
 "Delirium of Disorder" (Gurewitz)   1:38;
 "Part II (The Numbers Game)" (Gurewitz)   1:39;
 "What Can You Do?" (Graffin)   2:44;
 "Do What You Want" (Gurewitz)   1:05;
 "Part IV (The Index Fossil)" (Graffin)   2:02;
 "Pessimistic Lines" (Graffin)   1:07;

Personal.
 Greg Graffin vocalista;
 Brett Gurewitz guitarra;
 Greg Hetson guitarra;
 Jay Bentley baix;
 Pete Finestone percusi;
 Donnell Cameron ingenier;
 Legendary Starbolt ingenier;
 Jerry Mahoney artwork;

Enlaos externs.
 Crtica de l'lbum;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147209" title="Greg Graffin" nonfiltered="3856" processed="3829" dbindex="59815">

Dr. Gregory Walter Graffin III (Racine, Wisconsin, Estats Units, 6 de novembre de 1965), ms conegut com Greg Graffin s el lder, fundador i vocalista de la banda de punk rock Bad Religion. 

Biografia. 

Va formar Bad Religion el 1980 a l'edat de 16 quan estava a l'escola. La banda va llanar un EP titulat "Bad Religion" el 1981 i es va dissoldre el 1984, per a desprs reagrupar-se el 1987. 

Van signar amb Epitaph Records, un segell discogrfic creat originalment per ells per a llanar els seus discos, el primer llanat sota aquest segell va ser Suffer el 1988. Aquest disc s emblemtic en la histria del rock per l'aparici d'un marcat estil propi de la banda, anomenat hardcore meldic, basat en gran part en la melodia del folk i la fora del punk, i que seria imitat i popularitzat per altres bandes de Califrnia a principis dels anys 90, com Offspring, Pennywise, NOFX, No Use For A Name, i ms tard per altres europees com Millencolin, No Fun At All o Burning Heads. 

Els tres discos ms populars sota el segell Epitaph sn No Control, Against the Grain i Generator. Grafin va enregistrar un lbum com solista el 1997 titulat American Lesion. 

Al juny de 2005, es va dir que Grafin continuaria el seu projecte com a solista amb el llanament d'un altre lbum el 2006. L'lbum, anomenat "Cold As The Clay", est composat per 11 temes de msica folk nord-americana dels segles XVIII i XIX a ms d'alguns escrits per ell mateix. 

Els seus discos en solitari serveixen com mostra de la puresa meldica de les seves particulars intencions creatives, amb acostaments al folk i al country nord-americans, i a altres melodies del pop que, amb Bad Religion fusiona al costat del punk, al hardcore i al rock. 

Graffin es va titular en antropologia i geologia a la Universitat de Califrnia, Los Angeles. Tamb va obtenir un mster en geologia a UCLA i va rebre la seva Ph.D. en paleontologia evolutiva a la universitat de Cornell. 

No obstant aix segons un video de la pgina web oficial de Bad Religion i tamb disponible en la pgina web de "The Cornell Evolution Proyect" la tesi va ser oficialment en zoologia, supervisada per William B. Provine a la universitat de Cornell. 

La tesi es va titular "Monisme, Ateisme i la visi del mn del naturalista; Perspectives des de la biologia de l'evoluci". (Monism, Atheism and the naturalist worldvision: Perspectives from evolutionary biology). La tesi s descrita essencialment com un PhD en biologia de la evoluci, per tamb arriba a rellevncia en histria i filosofia de les cincies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147210" title="Nikola Sarcevic" nonfiltered="3857" processed="3830" dbindex="59816">

Nikola Sarcevic (9 de juliol de 1974, a rebro, Sucia) s el baixista i vocalista de la banda Millencolin, i el seu autor ms prolfic. El seu primer lbum solista va ser Lock-Sport-Krock, en el qual es distancia de l'estil de Millencolin, acostant-se ms al country, al rock suau o al pop.

Discografia.
(veure tamb Millencolin);

Lock-Sport-Krock (2004);
 Lovetrap;
 Viola;
 Nobody Without You;
 Lock-Sport-Krock;
 Glue Girl;
 You Make My World Go Around;
 New Fool;
 Goodbye I Die;
 Mirror Man;
 My Aim Is You;
 Vila Rada;

Lovetrap (2004);
 Lovetrap;
 Just Me;

Enllaos externs.
Burning Heart Records ;
Epitaph Records ;
Millencolin.com ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147212" title="Fat Wreck Chords" nonfiltered="3858" processed="3831" dbindex="59818">
Fat Wreck Chords s un segell discogrfic independent de San Francisco, Califrnia, enfocat en la musica punk. Va ser creat per Fat Mike, vocalista principal i baixista de la banda punk NOFX, i la seva dona Erin, el 1990. 

Han gravat a bandes com Lagwagon, No Use For A Name, NOFX o Against Em! entre d'altres. 

No forma part de la RIAA.

Grups.


Vegeu tamb.

Punk;
Epitaph;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Fat Wreck ;
 Pgina oficial de Fat Wreck a Europa ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147215" title="Monestir de Sant Joan les Fonts" nonfiltered="3859" processed="3832" dbindex="59819">

El monestir de Sant Joan les Fonts s situat a la poblaci de Sant Joan les Fonts a la comarca de la Garrotxa 
Histria. 
L'any 1079, Udalard Bernat de Milany i Ermessenda, vescomtes de Besal, com propietaris, ho van cedir a l'abadia de Sant Vctor de Marsella, que hi van fundar un priorat benedict, es va consagrar l'esglsia del monestir l'any 1117. Durant l'any 1424 va passar a dependre de Sant Pere de Besal fins al 1592 que es va unir a Sant Pere de Camprodon fins a la desamortitzaci. 

Fou declarat monument nacional l'any 1981, i restaurat a la fi del segle XX.

L'edifici. 
La seva construcci s de tres naus, sense creuer, acabades amb tres absis, un dels quals va ser enderrocat per a construir la sagristia al segle XVIII. La nau central t coberta de volta de can apuntada, amb semicolumnes adossades amb capitells corintis de les quals arrenquen els arcs torals per a reforar la nau i que la divideixen en quatre trams. Es comunica amb les laterals per mitj d'arcs de mig punt i les seves voltes sn de quart de cercle. En l'absis central hi ha una finestra amb columnes de capitells corintis i una cornisa amb fulles i ocells.

Important s la pila baptismal, de grans proporcions, semiesfrica, decorada a manera de sanefa amb figures, entre unes altres hi ha la representaci de la mort de sant Joan Baptista, patr de l'esglsia.

Al museu d'Art de Girona es conserva una talla de fusta d'un Crist en majestat policromat, datat al primer quart del segle XII.

A l'exterior, la porta d'accs est formada per tres arcs de mig punt en degradaci, t llinda i timp llisos i per sobre d'ella hi ha una rosassa. Els absis tenen decoraci llombarda de fris de dents de serra i arcuacions cegues, al central les arcuacions estan sostingudes per semicolumnes i la finestra central decorada amb una arquivolta i columnes com a l'interior.
Enllaos externs.
informaci del monestir

Bibliografia.
Pladev all, Antoni (1999), Guies Catalunya Romnica, La Garrotxa, Barcelona, Prtic. ISBN 84 112 0229 X








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147217" title="Etiqueta (informtica)" nonfiltered="3860" processed="3833" dbindex="59820">
En informtica, l'etiqueta (en angls tag) s una paraula o conjunt de paraules que defineixen d'una forma clara i senzilla ja sigui l'article escrit, la imatge publicada, el document, dins d'un web. S'afegeixen al document amb la intenci de millorar la recerca quan s'usa un cercador.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147218" title="Catedral de Canterbury" nonfiltered="3861" processed="3834" dbindex="59821">

La catedral de Canterbury s una de les ms velles i famoses estructures cristianes a l'est de Kent, Anglaterra. s la Catedral de l'arquebisbe anglic de Canterbury, el primat de tot Anglaterra i el lder religis de l'Esglsia d'Anglaterra. Seu de la dicesi de Canterbury i centre de la religi anglicana.

Histria.

Sant Agust.

El primer arquebisbe de la catedral va ser sant Agust de Canterbury qui abans havia estat l'abat de l'abadia benedictina de Sant Andreu a Roma, enviat a Anglaterra l'any 597 pel papa Gregori I.

Sant Beda el Venerable registra com la catedral va ser fundada per san Agust, el primer arquebisbe. Investigacions arqueolgiques realitzades sota els seus fonaments el 1993 van revelar les restes d'aquesta primer etapa saxona de la catedral, que havia estat construda en un costat d'un antiga via romana. Aquesta primitiva esglsia havia estat dedicada a sant Salvador.

August tamb va dirigir la fundaci de l'abadia benedictina de Sant Augusti (abadia de sant Pere i Sant Pau) que havia de ser construda fora dels murs de la ciutat. A partir de llavors va ser dedicada a sant August i durant molts segles fou l'indret on es feien enterrar els arquebisbes. Les runes d'aquesta abadia sn inscrits al patrimoni de la Humanitat de la UNESCO junt amb la catedral i l'antiga esglsia de Sant Mart, amb restes romniques.

Fi del perode sax i vking.

 Segon edifici sobre el mateix eix afegit per l'arquebisbe Cuthbert (740-760) aix com el baptisteri dedicat a sant Joan Baptista.

 Oda (941-958) va renovar l'edifici ampliant considerablement la nau.

 La comunitat de la catedral va esdevenir un monestir benedict amb les reformes de l'arquebisbe sant Dunstan, que fou enterrat al costat sud del gran altar.

 Lyfing (1013-1020) i Aethelnoth (1020-1038) van afegir un absis a l'oest, que va servir com a oratori de santa Maria.

Perode normand 

 Lanfranc (1070-1077), el primer arquebisbe normand, va fer reconstruir l'esglsia saxona que havia caigut en runes.

 Sant Anselm va fer ampliar el cor cap a l'est per permetre acollir els frares del monestir que havia estat restablert. La cripta d'aquesta esglsia continua sent avui la ms gran d'aquesta mena a Anglaterra.

Thomas Becket.

Una de les hores negres de la histria de la catedral va ser la decapitaci de Thomas Becket al creuer cap al nord-est el dimarts 29 de desembre de 1170 pels gurdies que havien sentit les paraules del rei Enric II d'Anglaterra : Qui em desfar d'aquest empipador en sotana? , mentre era en conflicte amb Becket. Els gurdies van prendre aquesta expressi al peu de la lletra i van assassinar Becket a la seva prpia catedral. Becket va ser aix el segon dels quatre arquebisbes de Canterbury assassinats. La tomba d'un altre arquebisbe assassinat, Alphege, ha estat collocada sobre el costat nord del gran altar.

Desprs de l'incendi desastrs de 1174 que va destruir la faana est, Guillem de Sens va fer reconstruir el cor en un estil gtic ms modern amb arcbotants, amb alts arcs i voltes en ogiva, subratllant les lnies verticals dels pilars i de les fletxes que creen aix uns interiors amb sensaci d'alada. Ms tard, Guillem l'Angls va fer afegir la capella de la Trinitat per contenir les relquies de sant Thomas Becket. Amb el temps, altres personatges van ser enterrats en la seva proximitat com Eduard Plantagenet (el Prncep Negre) i el rei Enric IV d'Anglaterra. La torre "Corona" va ser construda sobre la faana est per contenir la relquia del cap de sant Thomas que va ser decapitat.

Les donacions dels pelegrins (d'entre els quals Geoffrey Chaucer, autor dels Contes de Canterbury) que visitaven la tomba de Becket pels miracles que hi succeen, van pagar mpliament la reconstrucci onerosa de la catedral i dels edificis adjacents. El pelegrinatge va acabar quan Enric IV es va apoderar dels tresors de la catedral tot destruint el lloc sant on es conservaven les relquies del prelat.

Segles XIV al XVI.

 El prior Thomas Chillenden (1390-1410) va fer reconstruir la nau en l'estil perpendicular de l'arquitectura gtica.

 La torre normanda central de Lanfranc, lAngel Steeple, va ser enderrocada en els anys 1430. La reconstrucci va tenir lloc cinquanta anys ms tard, comenant el 1490 i acabant el 1510 amb una alada de 90 m. Aquesta nova torre s coneguda amb el nom de Bell Harry Tower, en honor al prior Enric d'Eastry que va organitzar aquesta reconstrucci. La campana toca sempre cent cops a les 9 h menys 5 minuts del vespre per indicar el toc de queda de la ciutat.

Va deixar de ser un monestir durant la dissoluci dels monestirs quan tots els establiments religiosos van ser suprimits. Canterbury va ser l'ltim a sotmetre's a aquesta decisi el mar de 1539.

Del segle XVII fins avui.

 La torre normanda nord-oest va ser enderrocada a la fi dels anys 1700 a causa de problemes en les estructures. Va ser reemplaada durant els anys 1830 en l'estil gtic perpendicular, el mateix que la torre sud-oest anomenada 'Arundel Tower'. Va ser l'ltim canvi d'importncia en l'estructura de la catedral.
 Les runes del dormitori com del monestir d'estil romnic van ser reemplaades per una biblioteca i per l'arxiu d'estil neogtic construt al segle XIX. Aquest edifici va ser destrut per una bomba que apuntava directament a la catedral el moment de la Segona Guerra Mundial. Va ser reconstruda de forma idntica diversos anys ms tard.

Arquitectura.

La nau.

La nau present de la catedral no s la que va conixer Thomas Becket. Construda entre 1377-1405 i dissenyada per Henry Yevele, l'mplia perspectiva de la nau que s'obt des de les naus laterals del presbiteri revela l'evoluci de tres segles d'estil gtic. La sobrietat de l'estil perpendicular de la nau contrasta amb l'obra dels dos Guillem, caracteritzada per l'abundncia de marbre polit de Purbeck: els colors foscos s'oposen a la pallidesa de les pedres calcries. Al creuer esquerre de la nau hi va haver el martiri de Becket, commemorat per l'"Altar de la Punta de l'Espasa". Les vidrieres medievals sn admirables, en especial les de la gran finestra oest de la nau (segle XII) i les de la Redempci (segle XIII), desprs de l'altar. Entre les tombes ms notables figuren les del Prncep Negre i, al nord, la sumptuosa tomba d'alabastre d'Enric IV.

Des del presbiteri s'observa el leccionari de mitjan el segle XV, l'altar major i el tron de marbre de San Agust (segle XIII), tradicionalment utilitzat per entronitzar l'arquebisbe primat d'Anglaterra. El creuer dret acull la capella funerria del Prncep Negre, convertida posteriorment en esglsia dels hugonots. Actualment, encara s'utilitza per als oficis celebrats en francs. Les galeries del gran claustre van ser reconstrudes en estil perpendicular cap a 1400. La galeria est dna accs a la sala capitular, coronada per un alt sostre de roure sobre ogives.

La cripta.

La cripta es remunta al segle XI, fent-la la part existent ms vella de la catedral. D'estil romnic, s la ms gran del seu perode a Anglaterra. Molts dels seus detalls sobreviuen intactes, incloent-hi traces de pintura a la capella de sant Gabriel i una varietat d'elaborats capitells i columnes decorades.

Un retol a la cripta recorda la fundaci de l'Esglsia huguenota francesa el 1550 per valons, originaris la majoria de Tournai i portant noms encara familiars : Carbonel, Colignon, Delm, Duquesne, Lefvre, Morel, Philippot, etc. Aquests reformats emigraren a Anglaterra en resposta a la persecuci dels protestants per part de l'esglsia catlica.

Conserva riques peces del tresor de la catedral com sn les galeries llaurades de la capella Nostra Senyora de la Cripta.

Plnol actual de la catedral.

Una curiosa visi general de la catedral de Canterbury i dels seus edificis annexos, feta cap a 1165, s preservada al Gran Llibre dels Salms de la biblioteca del Trinity College (Cambridge). Aquest plnol ensenya el monestir benedict al segle XII i ens permet comparar-lo amb el de Sant Gall que data del segle IX. Cal remarcar en ambds els mateixos principis generals de construcci (que es troba a totes les abadies benedictines) i que ens permeten determinar amb precisi la disposici dels diferents edificis, tenint en compte que poques restes dels murs d'aquell perode han sobreviscut. Tanmateix per raons locals, el claustre i els edificis monstics es van construir al nord de l'esglsia en comptes del sud com es feia generalment. Hi ha tamb una sala capitular separada, que havia estat prevista a Sant Gall.

Els edificis de Canterbury i de Sant Gall formen grups separats. L'esglsia n's el nucli. Adjacent, al nord, hi ha el claustre i un grup d'edificis destinats a la vida monacal. A l'exterior, a l'oest i a l'est s'hi troben les habitacions i les cambres destinades a l'hospitalitat que cada monestir oferia per rebre els visitants, ja siguin sacerdots, laics, pelegrins, viatgers o pobres.

Al nord, un ample pati obert separa la part no sagrada on viuen servidors laics (els estables, els graners, el paller, la cerveseria, la bugaderia...) collocada voluntriament el ms lluny possible dels edificis religiosos. Ms enll del recinte del convent, tamb lluny de l'esglsia s'hi trobava la part destinada a la caritat. La capella per alleujar els pobres al costat d'un gran espai formava l'hospici dels pobres.

Els edificis ms importants eren naturalment aquells dedicats a la vida monacal, incloent dos claustres dels quals el ms gran envoltava els edificis que feien servir quotidianament els monjos. L'esglsia es trobava al sud, el refectori el ms lluny possible de l'esglsia per a no rebre les olors i els sons de l'pat. A l'est, el dormitori com, amb la seva gran volta, i la sala capitular. A l'oest, els allotjaments del reboster, a qui incumbia administrar el provement quotidi d'aliments per als monjos aix com la dels invitats. s per aix que era allotjat a proximitat immediata del refectori i de la cuina aix com prop de la sala dels invitats. Un passatge sota el dormitori com portava cap a l'est en un claustre ms petit de la infermeria que servia als menys malalts o incapacitats.

A l'est del claustre s'estenen la sala i la capella de la infermeria que s'assemblen en les seves formes i els seus arranjaments a una nau i un cor d'una altra esglsia. Sota el dormitori com, amb vista sobre el pati verd o herbarium, es troba el pisalis o calefactori, la sala comuna dels monjos. A l'angle nord-est, es va construir un accs del dormitori com al necessarium o latrines, un edifici prodigis en forma de sala normanda amb 45 m de longitud per 8 d'ample continent cinquanta cinc places. Construt amb respecte per les regles d'higiene i de salut amb un corrent d'aigua passant sota de banda a banda.

Un segon dormitori com ms petit corria sobre un eix est-oest per als dignataris del convent. Prop del refectori, per no adjacent als claustres, hi han les sales domstiques que s'hi relacionen, i al nord, la cuina de 5 m superada d'una teulada piramidal elevada i el pati de la cuina. La infermeria tenia la seva prpia petita cuina. A la porta oposada del refectori dins el claustre hi ha dos banys afegits al costat del menjador dels monjos on es rentaven abans i desprs de menjar.

La fundaci.

La fundaci s l'establiment autoritzat a subministrar personal (del qual poc pertany al clergat) a la catedral. El que administra la catedral s el deg, en aquest moment el molt reverend pare Robert Willis, ajudat d'un captol de 24 canonges, dels quals quatre sn residents, els altres sn designats honoraris pel clergat de la dicesi. Els canonges formen el Gran Captol que t la responsabilitat legal alhora de la catedral i de l'elecci de l'arquebisbe quan hi ha una vacant. La llei i el costum preveu que noms puguin escollir la persona que ha estat designada pel monarca sobre proposici del Primer Ministre. La fundaci inclou tamb els Scholars del rei i d'altres oficials. La catedral utilitza 250 persones a temps complet el que en fa una de les fonts d'ocupaci ms importants del districte.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147226" title="Knut" nonfiltered="3862" processed="3835" dbindex="59822">

Knut s un s polar que viu al zoolgic de Berln. s el primer que neix en captiveri en un zoolgic alemany des de la dcada dels 80.

Els seus pares sn el Lars i la Tosca. L's va nixer el 5 de desembre de 2006 en un part molt difcil: el seu germ bess va morir en el part, i unes hores mes tard la mare no suportava estar amb ell, aparentment per la mort del seu altre cadell.

En Knut va saltar a la fama quan Frank Albrecht, un afamat activista dels drets dels animals a Alemanya, va declarar a un diari alemany que l'os polar tenia que ser sacrificat. La seva justificaci per aix era que l'os, al ser rebutjat per els seus pares i ser criat per humans, patiria problemes de comportament per la resta de la su vida. "La criana per part d'un ser hum no noms va en contra de la naturalesa, sin que contrav la llei alemanya de protecci animal", deia. Segons Albrecht, es tenia que matar l'os amb una injecci, per aprofitar-li el dolor.

Per Dorflein, un empleat del zoolgic de Berln, va decidir fer-se'n crrec de'n Knut, o sigui que un dia es va acomiadar de la seva esposa, se'n va anar de casa i es va mudar a viure amb en Knut, en una habitaci del zoolgic. Ell li va comprar un cistell per a que li servs de llit, i un os gegant de peluix per a que no se sents estrany. I amb un biber, Dorflein es va proposar  a convertir-se en un "pare" per al os.

Des de llavors, milions de persones van comenar a seguir per Internet els avatars d'en Knut. Al mateix temps, els responsables del zoolgic pensaven que anaven a fer amb en Knut si els esguards de la seva  mare  li permetrien viure. L'os va sortir en les portades de casi tots els diaris alemanys i es va convertir en un assumpte nacional.

El zoolgic de Berln va decidir costejar la seva alimentaci i esguards, i va ser presentat el 23 de mar de 2007 entre el pblic en el zoolgic: van assistir mes de 500 periodistes, el ministre alemany de Medi Ambient i milers de persones. Knut noms  segueix a Dorflein, qui ja es la seva "mare".

La cadena alemanya ARD ha anunciat que durant 10 dies transmetr en directe la vida d'en Knut.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147231" title="ter" nonfiltered="3863" processed="3836" dbindex="59823">
L'ter, tamb anomenat matriu, s l'rgan de la gestaci de l'aparell reproductor femen. Est situat entre la vagina i les trompes de Fallopi i allotja la blstula, que s'implanta a l'endometri, iniciant-se aix la gestaci, que en l'espcie humana dura uns 280 dies.

Funci.
La principal s acceptar un vul fertilitzat que s'implantar en l'endometri i que ser nodrit per a poder passar posteriorment a l'estadi d'embri i poder completar la reproducci d'un individu.

Formes.
En els humans t una forma simple piriforme que es la mateixa que en els equins. En altres mamfers adopta formes dobles o  bicornuades.

Enllaos externs.
 Illustraci a wku.edu;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147234" title="SV Roda Juliana Combinatie" nonfiltered="3864" processed="3837" dbindex="59824">


El Roda JC s un club de futbol neerlands de la ciutat de Kerkrade.

 Histria .

Roda Juliana Combinatie fou el resultat de la fusi de diversos clubs de la ciutat de Kerkrade. El 1954, l'SV Kerkrade (fundat el 1926) i l'SV Bleijerheide (del 1914) s'uniren formant el Roda Sport. El mateix any, el Rapid '54 (fundat el 1954) i el club amateur Juliana (del 1910) tamb s'uniren, creant el Rapid JC, club que assol el ttol de lliga holandesa de l'any 1956.

El 27 de juny de 1962, el Rapid JC i el Roda Sport s'uniren formant l'actual Roda JC. Des del seu darrer ascens a primera l'any 1973, el Roda mai ha tornat a descendir. Ha guanyat dues copes holandeses el 1997 i el 2000.

 Estadi . 
Des de la fundaci del club, el Roda JC jug al Sportpark Kaalheide, amb capacitat per a 21.500 espectadors. L'actual estadi s el Parkstad Limburg Stadion amb capacitat per uns 20.000. Fou inaugurat el 15 d'agost del 2000 enfront el Real Zaragoza.

 Palmars .
 Eredivisie (2): 1955/1956 Rapid JC;
 Copa KNVB (2): 1997, 2000 Roda JC;
 Eerste Divisie (1): 1972/1973 Roda JC;

 Jugadors destacats .


 Dick Advocaat;
 Stanley Bish;
 Michel Boerebach;
 Lars Brouwers;
 Joop Dacier;
 Leo Degens;
 Leo Ehlen;
 Henk Frser;
 Bram Geilman;
 Maurice Graef;
 Nol Hendriks;
 Ruud Hesp;

 Gene Hanssen;
 Marco van Hoogdalem;
 Bert Jacobs;
 Ron Jans;
 Jan Jongbloed;
 Johan de Kock;
 Adrie Koster;
 Gerard van der Lem;
 John van Loen;
 Eric van der Luer;
 Mark Luijpers;
 Dick Nanninga;

 Theo Pickee;
 Richard Roelofsen;
 Huub Stevens;
 Wilbert Suvrijn;
 Ren Trost;
 Peter van de Ven;
 Pierre Vermeulen;
 Piet Wildschut;
 Peter de Wit;
 Tom Soetaers;
 Bob Peeters;

 Joos Valgaeren;
 Peter Van Houdt;
 John Eriksen;
 Jens Kolding;
 Sten Ziegler;
 Edrissa Sonko;
 Arouna Kon;
 Tijani Babangida;
 Moti Ivanir;
 eljko Kalac;


 Entrenadors destacats .


Eddie Achterberg;
Rob Baan;
Jan van Dijk;
Hans Eijkenbroek;
Robert de Groot;

Bert Jacobs;
Rob Jacobs;
Martin Jol;
Frans Krver;

Adrie Koster;
Georges Leekens;
Fritz Pliska;
Jan Reker;

Sef Vergoossen;
Piet de Visser;
Wiljan Vloet;
Theo Vonk;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web sobre els jugadors del Roda ;
Web de fans ;
El mn del Roda ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147237" title="Fantasporto" nonfiltered="3865" processed="3838" dbindex="59825">
Fantasporto s un festival de cinema fantstic. Es celebra a Porto, s el festival de cinema ms important de Portugal i un dels ms importants del mn en el seu gnere.

Nascut el 1981 com a Mostra de Cinema Fantstico, (Mostra de Cinema Fantstic), el 1993 va adoptar el seu nom actual. El seu objectiu s la divulgaci d'un bon i variat cinema fantstic de totes les tendncies i geografies.

Enllaos.
 Pgina oficial del festival  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147241" title="Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor" nonfiltered="3866" processed="3839" dbindex="59826">
El Premi de Literatura Infantil El Valxell de Vapor s un premi literari patrocinat per la Fundaci Santa Maria.

Es convoca cada any i hi poden optar novelles indites escrits en catal d'una extensi entre 30 i 100 fulls, adreades a un pblic infantil. L'obra guanyadora s publicada per l'Editorial Crulla i t una dotaci de 24.000 euros.

Guanyadors.
1984 Nria Alb, per Tanit;
1985 Desert;
1986 Desert;
1987 Elena O'Callaghan, per El petit roure;
1988 Joan Armangu, per El forat de les coses perdudes;
1989 Desert;
1990 Jordi Sierra i Fabra, per Un llibre monstrus;
1991 Merc Canela, per S'ha de ser animal;
1992 Andreu Sotorra, per La medalla;
1993 Desert;
1994 David Nello, per L'Albert i els menjabrossa;
1995 Maria Jess Bolta, per Vull jugar!;
1996 Eva Piquer, per La noia del temps;
1997 Jaume Cela, per Hola, Pep!;
1998 Jordi Sierra i Fabra, per Les histries perdudes;
1999 M. ngels Boguny, per Temporal a l'illot Negre;
2000 Antoni Garcia Llorca, per Ulisses, el corb;
2001 Desert;
2002 No convocat;
2003 Antoni Garcia Llorca, per El Rei dels Senglars;
2004 Josep Sampere, per El mar de la tranquillitat;
2005 Jaume Cela, per L herncia;
2006 Vicen Villatoro, per La torre;
2007 Josep Maria Fonalleras, per Les galetes del Sal de Te Continental;
2008 Bernat Roman, per El meu carrer;

Enllaos externs.
Bases del premi



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147259" title="Allfon" nonfiltered="3867" processed="3840" dbindex="59827">
Un allfon s un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, s a a dir, un mateix fonema (abstracci ideal del so) pot materilitzar-se en diferents allfons segons els sons que estiguin propers a ell i que el puguin influir en els parmetres articulatoris. 

Per exemple, el fonema  en catal pot variar el seu punt d'articulaci per assimilaci segons el so que tingui al darrere, transformant-se en l'allfon labiodental, velar... 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147266" title="Mont Elgon" nonfiltered="3868" processed="3841" dbindex="59828">

El Mont Elgon s un volc extingit situat a la frontera entre Kenya i Uganda.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147267" title="Sparta Rotterdam" nonfiltered="3869" processed="3842" dbindex="59829">


L'Sparta Rotterdam s un club de futbol neerlands de la ciutat de Rotterdam.

 Histria .

L'Sparta s el club professional de futbol ms antic dels Pasos Baixos, fundat l'1 d'abril de 1888. Fins la temporada 2002/2003 sempre havia jugat a la mxima categoria holandesa, l'Eredivisie. El 2005-06 ha retornat de nou a primera.

El club havia estat prviament fundat el 1887, per rpidament fou desfet. L'1 d'abril es fund l'Sparta com un club de cricket i el ms de juliol es cre la branca de futbol. L'any 1892 es desf la branca de cricket. L'any 1899 desprs d'un partit enfront el Sunderland A.F.C. l'Sparta n'adopt els seus colors vermell i blanc a ratlles verticals i pantal negre.

L'estadi del club Het Kasteel (el castell), situat a la zona d'Spangen a l'oest de Rotterdam, fou inaugurat el 14 d'octubre de 1916. El 1999 fou remodelat.

 Palmars .
 Eredivisie (6): 1909, 1911, 1912, 1913, 1915 i 1959;
 Copa KNVB (3): 1958, 1962 i 1966;

 Jugadors destacats .


  Willy Kreuz;
  Ole Madsen;
  Ray Clarke;
  David Loggie;
  Prince Polley;
  Dick Advocaat;
  Rob Alflen ;
  Luuk Balkestein;
  Ron van den Berg;
  Ricky van den Bergh;
  Jan van Beveren;
  Danny Blind;
  Winston Bogarde;
  Tinus Bosselaar;

  Henk Bosveld;
  Jobby Crossan;
  Silvio Diliberto;
  Pim Doesburg;
  Tonny van Ede;
  Juul Ellerman;
  Ren Eijer;
  Hans Eijkenbroek;
  Henk Frser;
  Mitchell van der Gaag;
  Louis van Gaal;
  Ruud Geels;
  Ren van der Gijp;
  Wim van der Gijp;

  Ed de Goey;
  Glenn Helder;
  Nico Jalink;
  Wout Holverda;
  Danny Koevermans;
  Bok de Korver;
  Theo Laseroms;
  Tonnie van Leeuwen;
  Ronald Lengkeek;
  Wim Meutstege  ;
  Dennis de Nooijer;
  Grard de Nooijer;
  Edwin Olde Riekerink;
  Jan Olde Riekerink;

  Mike Snoei;
  Henk van Stee;
  Wim Suurbier;
  Adri van Tiggelen;
  Michel Valke;
  Hans Venneker;
  Pim Verbeek;
  Robert Verbeek;
  Edwin Vurens;
  John de Wolf;
  Nourdin Boukhari;
  Mourad Mghizrat;
  Janusz Kowalik  ;
 Gregg Berhalter;


 Entrenadors destacats .


Jimmy Adamson;
Rob Baan;
Cor Brom;
Henk ten Cate;
Wiel Coerver;

Chris Dekker;
Jan Everse;
Willem van Hanegem;
Bert Jacobs;
George Kessler;

Fritz Korbach;
Frank Rijkaard;
Dolf Roks;
Elek Schwartz;

Henk van Stee;
Mike Snoei;
Piet de Visser;
Theo Vonk;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web oficial del fan ;


Categoria :Clubs de futbol neerlandesos



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147268" title="CD49c" nonfiltered="3870" processed="3843" dbindex="59830">

El CD49c s una subunitat de la integrina alfa. Compon la meitat del dplex d'integrina  3 1.

Enllaos externs.
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147282" title="Aimar Olaizola Apezetxea" nonfiltered="3871" processed="3844" dbindex="59831">
Aimar Olaizola Apezetxea (Goizueta (Navarra) 1979), conegut com a Olaizola II, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter, en nmina de l'empresa Asegarce. Va debutar l'any 1998 al front de Lekunberri. El "Segon" del seu malnom s degut a ser germ menor d'Asier Olaizola.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 2005 i 2007;
 Subcampi del Manomanista, 2003 i 2006;
 Campi del Quatre i Mig, 2002, 2004, 2005 i 2008;
 Campi per parelles: 2008;
 Subcampi per parelles: 2003 i 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147283" title="Abel Barriola Ezkurra" nonfiltered="3872" processed="3845" dbindex="59832">
Abel Barriola Ezkurra (Leitza (Navarra) 1978), conegut com a Barriola, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar l'any 1998 al Front Beotibar de Tolosa.

 Palmars .
 Campi del Quatre i Mig: 2001;
 Subcampi del Quatre i Mig: 2004, 2006 i 2007;
 Campi del Manomanista: 2002;
 Subcampi del Manomanista: 2007 i 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147284" title="Ketamina" nonfiltered="3873" processed="3846" dbindex="59833">

La Ketamina s una droga dissociativa amb potencial allucinogen, encara que t altres efectes subjectius, utilitzada originalment en medicina per les seves propietats analgsiques i, sobre tot, anestsiques. Actualment aquests usos sn menys comuns en ssers humans, per molt freqents a la veterinria, aplicant-se en procediments quirrgics de diverses espcies animals. La manera farmacutica acostuma a emprar una sal de la droga: el clorhidrat de ketamina. En els darrers anys s'ha propagat la seva administraci amb fins recreatius, sorgint fenmens de desviament de la substncia del circuit legal. Sn creixents els reports per abs, amb quadres de toxicitat i mort per sobredosi, atribubles en part a la sobrevaloraci de riscos per part d'aquests usuaris.

Al carrer se la denomina "Pols K" o "Special K" (entre d'altres mots), es comercialitza sobre tot als barris del nord de Nova York, encara que actualment ha arribat a tot el mn. Les maneres d'administraci sn diverses (fumada, esnifada o injectada, a elecci del consumidor).

 Riscos del consum de Ketamina .

En dosis elevades pot produir depressi respiratria o una aturada cardaca.

Un consum continuat pot produir greus problemes de visi, lesions cerebrals, trastorns de memria i capacitat de concentraci, depressi...

Crea una forta dependncia psquica i una alta tolerncia.

 Enllaos externs .

 Ketamina;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147288" title="Biblia Parva" nonfiltered="3874" processed="3847" dbindex="59834">
La Biblia Parva (en llat: "petita Bblia") s un document apologtic cristi en llengua catalana atribut a la mateixa obra a un annim bisbe de Jan i, posteriorment i de manera anacrnica, a sant Pere Pasqual.  Es tracta d'una exposici de la doctrina cristiana en forma de catecisme redactada per tal d'evitar la conversi dels cristians en territori d'Al-ndalus a l'Islam per manca de formaci i com a guia per a defensar la seva religi en les seves discussions amb els jueus i els sarrans.

L'atribuci d'aquesta obra a sant Pere Pasqual es produ l'any 1629 i en la mateixa obra en qu el mercedari fra Pedro de San Cecilio relacion per primer cop un Pere bisbe martir de Jan amb el mercedari valenci Pere Pasqual, company de sant Pere Nolasc.  L'orde de la Merc tamb ha estat l'autora de l'atribuci d'aquesta obra a sant Pere Pasqual, mitjanant una falsificaci de la portadella d'un incunable, vers l any 1675. .El nom de l'autor de l'anomena Biblia Parva no costa, per, en cap dels quinze manuscrits del segle XV, posteriors a 1430, per la lletra i el llenguatge, ni en l'edici incunable.

El ttol de Biblia Parva es comen a usar a l'edici de la traducci llatina publicada el 1676 i procedeix del nom de la versi castellana sobre la qual es fu la llatina, que era Biblia Pequea. La majoria dels manuscrits, ni en els ms antics, per, no tenen ttol. Per aix i ats que no es tracta de cap bblia, ni pel contingut ni per l'extensi, s'ha proposat el ttol ms com i purament descriptiu de Llibre del Bisbe de Jan.

Pel que fa al suposat origen valenci de l'obra, cap de les seves caracterstiques lingstiques no permet afirmar-lo, segons Manuel Sanchis Guarner.  En relaci a la seva data de reacci, sn tots del segle XV els dotze manuscrits del text catal original que es conserven, aix com l'edici incunable tamb catalana, de 1492. A ms a ms, cap tret lingstic no permet datar la redacci abans d'aquest segle.

L'atribuci de l'obra i d'altres d'annimes que, en alguns cdexs apareixen relligades juntes amb aquesta, a sant Pere Pasqual i la dataci de totes aquestes obres abans de la conquesta de Jaume I ha servit a alguns com a demostraci de la pervivncia del mossrab fins a la conquesta jaumina. Per la llengua de cap manuscrit d'aquestes obres ni la de l'incunable de 1492 aix com no presenta cap tret lingstic que en pugui situar l'origen al Pas Valenci, tampoc no en t cap de propi del mossrab valenci. Cal, doncs, l'edici crtica i un estudi lingistic complet d'aquesta obra.

Aquesta edici crtica haur de tenir en compte, a ms dels manuscrits catalans, una versi occit, en un manuscrit, i una de napolitana en dos manuscrits. La versi castellana documentada al segle XVII i de la qual procedeix la llatina, s'ha perdut.

Jaume Riera i Sans, autor del descobriment de l'existncia d'una impostura en la identificaci de Pere Pasqual amb el bisbe Pere de Jan i amb un inexistent bisbe Pedro de Valencia, ha plantejat la hiptesi que una altra obra annima i tamb atribuda sense cap motiu a sant Pere Pasqual, la Disputa del Bisbe de Jan contra los jueus sigui una reelaboraci formal del Llibre del bisbe de Jan, o aquest de l'anterior, per les coincidncies, sobretot al prleg, i per la identitat en el contingut. El mercedari Pere Armengol Valenzuela public entre 1905 i 1908 la Disputa del Bisbe de Jan contra los jueus, amb la traducci castellana i llatina, per hi intercal fragments de l'altra obra perqu la'n considerava una versi.

Tant el Diccionari Catal-Valenci-Balear, d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, com el Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines han exemplificat l's d'alguns mots (com mena) amb cites extretes de les obres atribudes a sant Pere Pasqual a partir de l'edici d'Armengol Valenzuela i, per tant, les han situades cronolgicament de manera errada.

 Notes .


 Bibliografia .
Bibliografia sobre el Llibre del bisbe de Jan

Manuscrit de la Universitat de Berkeley MS UCB 155, consultable en lnia, d'un exemplar de la Biblia Parva

L'incunable de Joan Rosenbach - UOC

Jaume Riera i Sans, "La invenci literria de sant Pere Pasqual", Caplletra 1, octubre, 1986



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147289" title="Campionat del Quatre i Mig de pilota basca" nonfiltered="3875" processed="3848" dbindex="59835">
El Campionat del Quatre i Mig de pilota basca s un torneig m a m, o siga, per a dos pilotaris professionals de la Liga de Empresas de Pelota a Mano.

T la particularitat que, al front, hi ha una ratlla al 4 i 1/2, la pilota en joc no la pot passar (excepte en la treta, en qu pot arribar al 5); per aix es juga als quadres davanters, afavorint aix unes partides rpides i amb molts cops enginyosos, a diferncia del Manomanista en qu sovintegen els cops al fons de la canxa i les deixades.

 Historial .





 Vegeu tamb .
 Campionat Manomanista de pilota basca;

 Enllaos externs .
 ltims jocs de la final del 97, Retegi II vs. Titn III;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147295" title="Strung Out" nonfiltered="3876" processed="3849" dbindex="59836">
Strung Out s una banda de msica punk de Simi Valley, Califrnia, EUA formada el 1992. 

Sn coneguts pel seu estil musical, que barreja aspectes del punk rock, hardcore meldic, rock progressiu i heavy metal per a formar el seu so, que distribueix Fat Wreck Chords. 

Tcnics i agressius, i encara aix meldics i emocionals, han emergit com una de les bandes ms fortes i creatives del punk meldic de la seva escena local. 

Membres. 

Membres actuals. 
 Jason Cruz - veus ;
 Jake Kiley - guitarra ;
 Rob Ramos - guitarra ;
 Chris Aiken - baix ;
 Jordan Burns - bateria ;

Membres anteriors. 
 Brad Morrison - bateria (1992 - 1993) ;
 Jim Cherry - baix (1992 - 1999) ;
 Adam Austin - bateria (1990 - 1992);

Discos. 
Another Day in Paradise (1994) ;
Suburban Teenage Wasteland Blues (1996) ;
Twisted by Design (1998) ;
The Element of Sonic Defiance (2000);
An American Paradox (2002) ;
Live In A Dive: Strung Out (2003) ;
Exile In Oblivion (2004) ;
Blackhawks Over Los Angeles (2007);



Enlaos externs.
Web Oficial;
Fat Wreck Chords   Segell oficial de Strung Out;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147297" title="Accidents Polipotics" nonfiltered="3877" processed="3850" dbindex="59837">
Accidents Polipotics s un grup de polipoesia format per Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964) i Xavier Theros (Barcelona, 1963) que combina poesia, performance i humor. 

Histria.
Fundat l'any 1991, la seva primera actuaci va ser a Granollers. De llavors en, han publicat tres llibres, un CD i diverses collaboracions discogrfiques amb gent com Radio Futura, Alius, Oriol Perucho, Pascal Comelade, Frank T, Alfons Vilallonga, Big Toxic, Joan Saura, Orquesta del Caos, Mil Dolores Pequeos, Jaume Sisa o Antn Reixa. 

Considerats com un dels exponents de la poesia contempornia europea, els seus texts han estat traduts al catal, l'angls, l'alemany, l'itali i el portugus. De la seva obra potica destaquen els espectacles de poesia "Polipoesa Urbana de Pueblo" (1991) i "Ms triste es robar" (1997), pels que van guanyar un Aplaudiment al premi Sebasti Guasch de 1997, concedit a la Fundaci Mir per la seva aportaci a les arts para-teatrals. Ms tard guanyarien l'Slam Poetry de Roma, l'any 2007.

Han estat dues vegades convidats al festival Poliphonix, fundat pels poetes Allen Ginsberg i Jean Jacques Lebel. Un cop al CCCB de Barcelona i l'altre al centre Georges Pompidou de Pars. Aix mateix han estat convidats als festivals de poesia de Berln, al Cosmopotica de Crdova, al festival de Monfalcone (Itlia), al Proposta de Barcelona, al Faladura de Porto (al 1999 i al 2003), a la Setmana de poesia de Barcelona, a la fira del llibre d'Almeria o al Romapoesia de la capital italiana, totes tres l'any 2007. 

Compartint escenari amb gent com Joan Brossa (que els va definir com "Poesia de Festa Major"), Joan Perucho (que va escriure d'ells: "Hi ha que tenir molt valor per fer el que fan"), Enric Casasses, Jess Lizano, Josep Palau i Fabra o Carlos Santos. O amb els poetes Lessego Rampolokeng, Lyndon Kwesi Johnson, John Giorno, Julien Blaine, Lello Voce, Bernard Heisieck, Jean Jacques Lebel o els lisboetes Copo. Tamb han estat inclosos en la prestigiosa web alemanya Lyrikline, dedicada a la poesia contempornia de tot el mn. Darrerament van presentar els primers texts en catal de la seva carrera, dins de la Setmana de Poesia de Barcelona (2007), presentats per David Castillo i Esther Xargay.

Teatre.
Pel que fa a la vessant teatral, han estrenat quatre espectacles: 
Pim, pam, pum Lorca (1998);
Soltero busca o El cuelgue de los hbitos (2001);
Franco ha muerto o Cmo idiotizar a un pollo (2005) ;
Fe, esperanza y Chachach (2007). ;

Presentant els seu treball en teatres com el Malic, el Mercat de les Flors, el Sant Andreu Teatre, la sala Beckett, l'Antic Teatre, sala Conservas o el Tantarantana de Barcelona. A la xarxa de teatres municipals de Catalunya. A les sales Alfil, Suristan i la Sorgona de Madrid. Al Buero Vallejo de Guadalajara, teatre Alameda de Mlaga o Joaqun Turina de Sevilla. Aix com als festivals de Trrega, Castella la Manxa, Granada, Huelva, Huesca, Donosti, Actual de Logroo, Fest i Zemos de Sevilla, Encontre Internacional de Performance de Palma de Mallorca, festival Ex-Teresa la Antigua de Mxico DF o a l'encontre itinerant de Bucaramanga, cellebrat en diverses ciutats de Colmbia. 
Aix com en gran nmero de festivals dedicats a l'oralitat, a facultats universitries de Catalunya, el Pas Basc i el Pas Valenci. O en llocs com la Casa de las Conchas (Salamanca), al museu Dal de Figueres, al palau de la Virreina (Barcelona), al Crculo de Bellas Artes de Madrid, a la Fundaci Mir de Barcelona o a la Casa-Museo Antonio Machado de Segovia.

Aix mateix, han collaborat en dos espectcles de La fura dels baus ("Manes" al 1997 i "bit" l'any 2004), pels que tamb van redactar la presentaci de la seva pgina Web. Amb les companyies de dana de Sol Pic ("Razona la vaca") i Xevi Dorcas. O amb Antonio Escohotado i Mil dolores pequeos en la campanya anti-prohibicionista "De la piel pa dentro mando yo". Tamb han collaborat, junts i en solitari, en el diari El Pas. I amb els cineastes Andr Cruz, Lus de la Madrid i Pere Pueyo, en el curtmetratge "Ms triste es robar", considerat una de les peces ms conegudes de videopoesia espanyola i mostrat en diversos festivals de poesia d'Espanya, Europa i Amrica llatina.
     
Discografia.
 Polipoesa Urbana De Pueblo (1995);

Bibliografia.
 Accidents Polipotics (poemes traduts al catal) (Ed. Dentro di Me, 1992) ;
 Ms Triste Es Robar (Ed. Del Khan, 1997);
 Todos tenemos la razn (Ed. La Tempestad, 2003) ;

Enllaos externs. 
 Web oficial d'Accidents Polipotics;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147300" title="Ernst Ludwig Kirchner" nonfiltered="3878" processed="3851" dbindex="59838">
Ernst Ludwig Kirchner (Aschaffenburg, 1880- Frauenkirch Sussa, 1938), pintor expressionista, s un dels quatre estudiants de l'Escola tcnica superior de Dresden que van fundar el grup expressionista Die Brcke el 1905. 

Vida. 

Kirchner va anar a estudiar arquitectura a Dresden el 1901. El 1903 va marxar a Munic a estudiar pintura a l'Escola de Belles Arts. El 1905 va fundar amb altres estudiants el grup Die Brcke (El pont), que pretenia un estil pla de colors purs inspirat en l'art primitiu. Aquest grup i Der Blaue Reiter van formar la segona onada expressionista. 

Va Seguir vivint a Dresden fins a 1911. Desprs es va marxar a Berln, on va saber reflectir l'agitaci i el moviment d'una gran ciutat moderna. El 1914 amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, s mobilitzat, per sofreix una greu crisi nerviosa. A la seva volta de la guerra el 1915, es va trastornar profundament. 

Va estar a Alemanya i, a partir de 1917, a Davos (Sussa). El 1937, en plena ascensi del nazisme, el seu art es va qualificar com art degenerat i molts dels seus treballs van ser destruts. Es va sucidar a Frauenkirch, prop de Davos, el 1938.

Obra.
Es va interessar molt pel gravat sobre fusta. Kirchner cultiva formes anguloses que poden estar inspirades en la descomposici cubista o en el disseny normal dels gravats xilogrfics.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147301" title="Egria (nimfa)" nonfiltered="3879" processed="3852" dbindex="59839">


En l'antiga mitologia romana la nimfa Egria s la deessa de les fonts.

Fou la esposa del llegendari segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser un legislador sabi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llgrimes que vessava, que els dus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per aix es troban sovint esttues d'Egria a fonts o brolladors.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147303" title="Carnosaure" nonfiltered="3880" processed="3853" dbindex="59840">

Els carnosaures (Infraordre Carnosauria) varen ser un tipus de dinosaures depredadors que varen viure durant els perodes Jurssic i Cretaci. 

Classificaci.
Infraordre Carnosauria;
Erectopus;
Fukuiraptor;
?Gasosaurus;
?Lourinhanosaurus;
Monolophosaurus;
Siamotyrannus;
Superfamlia Allosauroidea;
Becklespinax?
Megaraptor?
Famlia Allosauridae;
Allosaurus;
Antrodemus;
Epanterias;
Saurophaganax;
Famlia Carcharodontosauridae;
Acrocanthosaurus?
Carcharodontosaurus;
Neovenator;
Subfamlia Giganotosaurinae;
Giganotosaurus;
Mapusaurus;
Tyrannotitan;
Famlia Sinraptoridae;
Metriacanthosaurus;
Sinraptor;
Yangchuanosaurus;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147308" title="Abelisaurodeu" nonfiltered="3881" processed="3854" dbindex="59841">

Els abelisauroides (Abelisauroidea) varen ser un grup de dinosaures ceratosaures que vivien a l'hemisferi sud (amb l'excepci del tarascosaure al sud d'Europa) durant el perode Cretaci. Algunes espcies ben conegudes sn els l'abelisaure, el carnotaure i el majungasaure.

Classificaci.
 Infraordre Ceratosauria;
 Superfamlia ABELISAUROIDEA;
 Spinostropheus;
 Abelisauria;
 Betasuchus;
 Genusaurus;
 Ozraptor;
 Quilmesaurus;
 Tarascosaurus;
 Famlia Noasauridae;
 Bahariasaurus;
 Coeluroides;
 Jubbulpuria;
 Laevisuchus;
 Ligabueino;
 Deltadromeus;
 Subfamlia Noasaurinae;
 Masiakasaurus;
 Noasaurus;
 Velocisaurus;
 Famlia Abelisauridae;
 Ilokelesia;
 Rugops;
 Ekrixinatosaurus;
 Compsosuchus;
 Xenotarsosaurus;
 Abelisaurus;
 Indosaurus;
 Indosuchus;
 Subfamlia Carnotaurinae;
 Rajasaurus;
 Majungasaurus;
 Tribe Carnotaurini;
 Aucasaurus;
 Carnotaurus;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147310" title="Shaymin" nonfiltered="3882" processed="3855" dbindex="59842">
Shaymin (    , Sheimi en japons) s un Pokmon llegendari. Ha sortit per primera vegada a Pokmon Perla i Diamant. Com el grup de Pokmon desconeguts que estan al final de la llista, Sheimi noms t nmero a la Pokdex Nacional, i un desconegut a la Pokdex Sinnoh.

Com Deoxys, Shaymin s'ha d'aconseguir amb un esdeveniment de Nintendo.

El seu fsic est basat en un eri o un porc esp.

El seu origen prov de les paraules en japons ( mi).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147313" title="Carlos Gimnez" nonfiltered="3883" processed="3856" dbindex="59843">
Carlos Gimnez (Madrid, 16 de mar de 1941) s un historietista que ha reflectit la seua biografia en la seua obra.

Aix, la seua infantesa a les llars de l'Auxilio Social a l'Espanya de la postguerra es reflectir ms tard en la seua srie Paracuellos. De les seues primeres experincies com a dibuixant crear la srie Los Profesionales.

Com a professional va comenar unint-se a l'estudi de Manuel Lpez Blanco el 1959 amb els seus primers treballs professionals per a l'agncia Ibergraf. La seua primera srie important s Drake & Drake, seguida de Buck Jones. Va compartir estudi amb Esteban Maroto i Alfonso Usero. El 1963 es va traslladar a Barcelona, i es va unir a l'agncia Selecciones Ilustradas de Josep Toutain, on va dibuixar les sries Gringo (1963, amb guions de Manolo Medina) i Delta 99 (1968 sobre guions de Jess Flores Thies). Fins aquell moment, la majoria dels seus treballs es publicaven a l'estranger i era quasi un desconegut a Espanya. 

A partir de guions de Vctor Mora Pujadas realitza la srie Dani Futuro a partir de 1969. Les seues inquietuds poltiques, unides a les seues reivindicacions sobre els seus drets d'autor el porten a abandonar la srie per a realitzar els seus propis projectes, i va comenar per l'adaptaci de la novella de Brian Aldiss El lento morir de la tierra que porta el ttol Hom en la versi de Gimnez . Es va publicar per primera vegada a Espanya el 1977, si b a l'estranger s'havia publicat tres anys abans.

El 2005 va rebre el Gran Premi del Sal del Cmic de Barcelona, com a reconeixement per tota la seua carrera.

 Obra .
"Gringo" (1963).
"Delta 99" (1968).
"Dani Futuro" (1969).
"Hom" (1974).
"Espaa Una, Grande y Libre" (1976), guions d'Iv.
"Paracuellos" (1976). Narra la vida d'uns xiquets de la postguerra franquista que vivien a les llars d'Auxilio Social.
"Barrio" (1977).
"La saga de los Menndez" (1978).
"Koolau el leproso" (1978), adaptaci d'un relat de Jack London.
"Auxilio Social" (1980).
"rase una vez en el futuro" (1980).
"Romances de andar por casa" (1983-85).
"Bandolero" (1987);
"Una infancia eterna" (1991), amb gui de Godard.
"Sabor a menta y otras historias" (1994), recull de nou histries dibuixades entre 1970 y 1992.
"El capitn Alatriste" (2005), com a guionista i Joan Mundet com a dibuixant.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147314" title="Directiva europea sobre drets d'autor" nonfiltered="3884" processed="3857" dbindex="59844">
La Directiva europea sobre drets d'autor s la directiva que harmonitza les legislacions sobre els drets d'autor dels estats membres de la Uni Europea adaptant-les a les necessitats de la societat de la informaci i traslladant els tractats aprovats per l'Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual (OMPI). 

El nom complet s Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 22 de maig de 2001, relativa a l'harmonitzaci de determinats aspectes dels drets d'autor i drets afins als drets d'autor en la societat de la informaci. Tamb es coneix com la Directiva de la societat de la informaci, o com EUCD, sigles en angls dEuropean Union Copyright Directive. La Directiva va ser publicada al diari oficial el 22 de juny del 2001, i el termini de transposici a les legislacions dels estats membres era el 22 de desembre del 2002. La Directiva modifica la Directiva 92/100/CEE, relativa als drets de lloguer i prstec, i la Directiva 93/98/CEE, relativa a l'harmonitzaci del termini de protecci.

 Drets d'autor i drets vens .
A ms dels autors i de les seves obres, es consideren drets afins connexos o drets vens:
pels artistes, intrprets o executants, de les fixacions de les seves actuacions;
pels productors de gravacions udio-visuals, dels seus fonogrames o pellcules;
pels organismes de radiodifusi, de les fixacions de les seves emisions.

 Drets exclusius .
En els articles 2 a 4 es defineixen els drets exclusius d'autor i drets vens, agrupats en tres mbits:

Dret de reproducci, s el dret exclusiu de l'autor a autoritzar o prohibir la reproducci directa o indirecta, temporal o permanent, per qualsevol mitj i en qualsevol forma, de la totalitat o d'una part de l'obra.
Dret de comunicaci, s el dret exclusiu de l'autor a autoritzar o prohibir qualsevol comunicaci al pblic de les seves obres. S'inclou el dret de posar a disposici del pblic de tal manera que qualsevol hi pugui tenir accs en el lloc i en el moment que un elegeixi.
Dret de distribuci, s el dret exclusiu de l'autor sobre la distribuci al pblic de l'original o les cpies de la seva obra. Aquest dret s'esgota quan es realitza la primera venda o altre tipus de cessi de propietat.

 Excepcions i limitacions .
En l'article 5 es contempla una srie d'excepcions als drets de reproducci i de comunicaci. Les excepcions i limitacions nicament s'apliquen segons la prova de les tres fases: en determinats casos concrets que no entrin en conflicte amb l'explotaci normal de l'obra i que no perjudiquin injustificadament els interessos legtims.

Exempci de la reproducci provisional, en actes que formin part d'un procs tecnolgic que tingui la finalitat de facilitar l's legal o la transmissi en xarxa entre tercers i que no tingui una significaci econmica.
Exempcions als drets de reproducci i comunicaci, sn d'aplicaci facultativa i es refereixen a usos privats i a usos per entitats pbliques sense finalitat comercial. Per a tres d'aquestes excepcions (la reprografia, l's privat i les emissions realitzades per institucions socials) els titulars han de rebre una compensaci equitativa.

Una de les limitacions s el dret de citaci sempre que, entre altres coses, se'n faci un bon s i en la mesura exigida per l'objectiu especfic perseguit.

 Protecci jurdica .
En el captol III es preveu una protecci jurdica que garanteixi
la protecci davant les activitats orientades a neutralitzar qualsevol mesura tecnolgica destinada a protegir una obra;
l'aplicaci de determinades excepcions o limitacions als beneficiaris en cas de falta de mesures voluntries adoptades pels titulars dels drets;
la protecci dels actes preparatoris com la fabricaci, importaci, distribuci, venda o prestaci de serveis d'objectes d's limitat;
la informaci per a la gesti electrnica de drets que no poden ser suprimits ni alterats.

 Enllaos externs .
Text de la Directiva 2001/29/CE ;
Sntesi de la Directiva 2001/29/CE ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147315" title="Zapardiel" nonfiltered="3885" processed="3858" dbindex="59845">

El Zapardiel s un riu espanyol tributari del Duero, d'antic poblament i llarga histria tot i el seu escs cabal i contaminaci, almenys en una bona part del seu recorregut, que afecta a les provncies d'vila (on neix) i Valladolid (on mor). S'especula, encara que no hi ha proves referent, que el nom pogus procedir de l'hebreu Tspardelh que, en castell, significaria riu de granotes (el vocable hagu de passar als musulmans de la regi, que tamb van donar nom a Medina del Campo). En castell antic, el nom derivaria a apardielo i d'aqu, perdent la o final a la denominaci actual. Malgrat el seu estat actual, Miguel de Cervantes esmenta aquest riu en la seva obra Viatge del Parns, tot dient: Zapardiel, fams per la seva pesca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147316" title="Palinurus elephas" nonfiltered="3886" processed="3859" dbindex="59846">

Palinurus elephas s l'espcie de llagosta ms comuna al Mar Mediterrani. Els seus noms populars sn llagosta europea, llagosta comuna, llagosta mediterrnia i llagosta vermella. Descrita per Fabricius el 1787, va ser classificada com a Palinurus vulgaris per Latreille (1804), i com a Palinurus quadricornis per Grube (1861). Posteriorment es va veure que eren la mateixa espcie.

Els exemplars de Palinurus elephas poden arribar fins a 60 cm molt de llargada, per habitualment no passen dels 40 cm , i s troben a la part oriental de l'Oce Atlntic, des del sud de Noruega al Marroc, i tamb al Mar Mediterrani, excepte en l'extrem oriental. Viuen en costes rocoses per sota la zona de marea. Sn nocturnes i s'alimenten de cucs petits, crancs o animals morts, i durant el dia s'amaguen entre les roques o en coves.

Molt apreciada gastronmicament, es pesca en tot el Mar Mediterrani, i menys intensivament a les costes atlntiques de Portugal, Frana i Anglaterra. El plat ms conegut s la caldereta de llagosta i t un especial reconeixement la que es pot menjar en els ports menorquins de Fornells i Ciutadella, o en els mallorquins d'Alcdia, Cala Rajada i Andratx.


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147317" title="Sant Esteve de Marany" nonfiltered="3887" processed="3860" dbindex="59847">

L'esglsia de Sant Esteve de Marany est situada en el petit nucli de Marany pertanyent a la poblaci de la Tallada d'Empord a la comarca del Baix Empord.

La seva construcci s del segle XI, no obstant aix no apareix documentada fins a meitat del segle XIII i a partir del segle XIV s esglsia parroquial, va ser fortificada a l'edat mitjana.

L'edifici. 

L'esglsia s d'estil romnic, amb una sola nau de volta de can i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. T pintura mural a l'absis in situ, que es data entre els segles XII i XIII, es distribueix en dos registres historiats, al superior, bastant deteriorat, representa la Nativitat i la presentaci de Jess al temple. A la part inferior, hi son les pintures que relaten la Crucifixi amb la verge Maria, sant Joan, els lladres i dos soldats; la visita de les tres Maries al sepulcre i la lapidaci de sant Esteve, sant al que hi s dedicada l'esglsia.

A l'exterior, l'absis t decoraci llombarda d'arcuacions cegues amb lesenes. La porta principal s de dos arcs de mig punt amb llinda i timp llis. T rosassa i campanar de cadireta de dos ulls.

Bibliografia.
Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147322" title="Santa Maria d'Amer" nonfiltered="3888" processed="3861" dbindex="59848">


El monestir de Santa Maria d'Amer fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Girona, dins els lmits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Histria. 
Encara que la llegenda atribuex la fundaci a Carlemany, el monestir ho va fundar en el 820 l'abat Deodat i al principi va estar dedicat a Sant Medir i Sant Gens. El rei Llus el Piads li va concedir un precepte d'immunitat, precepte que va ser confirmat posteriorment per Carles el Calb al 844 i al 860.

En el 949 es va traslladar a un nou emplaament, l'actual, dintre del terme municipal d'Amer. Va ser reconstrut i es va consagrar la nova esglsia, dedicada a Santa Maria. El monestir va guanyant importncia als segles segents durant els quals va anar augmentant els seus bns. Encara que va estar vinculat amb el bisbat de Girona, durant els segles XI i XII es va mantenir independent. Al segle XII es va reformar de nou l'esglsia i es va fundar el priorat de Santa Maria del Coll. 

En 1381 la jurisdicci del poble d'Amer va quedar en mans del monestir. En 1445 va quedar unit, per un breu perode, al monestir de Sant Pere de Galligants i en 1592, per ordre papal, va quedar unit al monestir de Santa Maria de Roses, uni que va perdurar fins a la desaparici de la vida monacal.

L'edifici. 
L'esglsia tenia planta basilical, les naus cobertes amb voltes de can, amb un absis i dos absidioles semicirculars amb voltes de quart d'esfera. S'uneixen entre si amb quatre arcs de mig punt a cada costat, decorats, amb lesenes llombardes, a la part superior. Les columnes que els sostenien, quadrades, han estat substitudes.

A l'exterior s'aprecien els arcs cecs aix com les franges llombardes. El campanar s de l'any 1900 construt sobre un romnic, desaparegut durant la Guerra dels Segadors contra Felip IV.

Del claustre, destrut durant els terratrmols de l'any 1427, noms es conserven a la sagristia de l'esglsia, dos capitells decorats, un amb motius geomtrics i l'altre amb quatre cares. Es daten del segle XI.

Enllaos externs.
 Els monestirs de Catalunya: Monestir de Santa Maria d'Amer;

Bibliografia.
 Josep M. Marqus i Planagum, "El monestir d'Amer: persones i institucions", Quaderns de la Selva, 17 (2005), 53-80.;
 Josep Puigdemont Oliveras, "L'acta de consagraci de l'esglsia del monestir de Santa Maria d'Amer", Quaderns de la Selva, 14 (2002), 111-120.;
 Antoni Pladevall Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, La Selva Barcelona: Prtic, 2000 ISBN 84-7306-637-5;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147330" title="Palinurus (gnere)" nonfiltered="3889" processed="3862" dbindex="59849">


Palinurus s un gnere de la famlia dels palinrids, crustacis decpodes coneguts popularment com a llagostes.

 Espcies .
 Palinurus barbarae ;
 Palinurus charlestoni , llagosta del Cap Verd ;
 Palinurus delagoae , llagosta de Natal ;
 Palinurus elephas,  , llagosta com o llagosta del Mediterrani;
 Palinurus gilchristi , llagosta del sud ;
 Palinurus mauritanicus , llagosta rosada o llagosta de Mauritnia ;

 Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147333" title="Gran Premi de Canad del 1986" nonfiltered="3890" processed="3863" dbindex="59850">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1986, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 15 de juny del 1986.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Nelson Piquet   1' 25. 443;
 Pole: Nigel Mansell  - ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147336" title="Gran Premi de Canad del 1988" nonfiltered="3891" processed="3864" dbindex="59851">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1988, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 12 de juny del 1988.


 Resultats de la cursa .






 Altres .

 Volta  rpida:  Ayrton Senna  1' 24. 973;
 Pole: Ayrton Senna  - ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147338" title="Gran Premi de Canad del 1989" nonfiltered="3892" processed="3865" dbindex="59852">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1989, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 18 de juny del 1989.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Jonathan Palmer  1: 31. 925;
 Pole: Alain Prost 1: 20. 973;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147340" title="(129) Antigone" nonfiltered="3893" processed="3866" dbindex="59853">
Antgona s l'asteroide nm. 129 de la srie, descobert el 5 de febrer de 1873 des de Clinton per Christian Heinrich Friedrick Peters (1813-1890).

S'anomena aix en honor a Antgona, filla d'dip (rei de Tebes) i Iocasta, en la mitologia grega.

 Vegeu tambe .
 Asteroides;
 Llista d'asteroides;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147341" title="Gran Premi de Canad del 1990" nonfiltered="3894" processed="3867" dbindex="59854">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1990, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 10 de juny del 1990.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta  rpida:  Gerhard Berger  1: 22. 077;
 Pole: Ayrton Senna  1: 20. 399;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147342" title="Epanterias" nonfiltered="3895" processed="3868" dbindex="59855">

Epanterias s un gnere de dinosaure terpode descrit per Edward Drinker Cope l'any 1878. Epanterias s considerat per molts paleontlegs com una espcie d'allosaure ms que un gnere separat. Aquest carnosaure podria haver competit en mida amb el tiranosaure, la seva longitud s'estima en torn dels 13 o 14 metres.

Visqu al Jurssic tard, a l'est d'Amrica del Nord. L'espcie tipus s Epanterias amplexus.

Enllaos externs.
Crani dEpanterias;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147343" title="Gran Premi de Canad del 1991" nonfiltered="3896" processed="3869" dbindex="59856">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1991, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 2 de juny del 1991.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Nigel Mansell  1' 22. 385;
 Pole: Ricardo Patrese  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147348" title="Lendakaris Muertos" nonfiltered="3897" processed="3870" dbindex="59857">

Lendakaris Muertos s una banda de punk procedent de Pamplona (Espanya). Es caracteritza per un punk ortodox, gran velocitat, temes molt curts, cors continus i lletres irniques amb acidesa combina humor i crtica sense reparacions ni vergonya per tractar temes socials i poltics d'Euskadi i Espanya.

Als cinc mesos de vida, mes de juny de 2004, graven la seva primera maqueta amb Iker Piedrafita, de Dikers, i la publiquen per descrrega gratuta en la seva prpia web. Les continues actuacions per gaztetxes i el boca a boca assoleixen que hi hagin ms de 20.000 descrregues de canons com Gora Espaa, Gafas de pasta, El problema Vasco o Veteranos de la Kale Borroka.

Firmen per GOR Discos i editen el 2005 una versi renovada de la maqueta a la que afegeixen 11 temes nous. La maqueta s retirada parcialment del web per temes legals, generarent algunes crtiques per part de seguidors que preferien l'opci copyleft dels inicis. 

El 2006 editen el seu segon disc tamb amb Gor Discos amb el ttol de Se Habla Espaol. Setze curts en mitja hora de treball continu per la mateixa senda que van iniciar dos anys abans.

El 2008 surt a la venda el seu tercer treball amb el nom "Vine, vi y me vend". 21 canons tractant altres temes de forma similar als anteriors treballs.

Membres.
Aitor Ibarretxe - veu ;
Asier Aguirre - guitarra;
Txema Garaikoetxea- baix;
Potxeta Ardanza- bateria;

Discografia.

|}

Enllaos externs.
Web de Lendakaris Muertos;
Entrevista en lafactoriadelritmo.com;
Comentari de Se Habla Espaol en muzike.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147351" title="Urd" nonfiltered="3898" processed="3871" dbindex="59858">
En la mitologia nrdica, Urd s una de les tres Nornes, la gran, juntament amb Verdandi i Skuld. El seu nom significa All que s'ha esdevingut, i t relaci amb el mot del nrdic antic Wyrd (=Dest) i la paraula anglesa Weird (modernament amb els significats Estrany, Amb poders sobrenaturals, per antigament Pertanyent al dest).

El pou Urd, segons la mitologia escandinava, donava accs a l'infern. D'ell en treien l'aigua per regar el freixe  Yggdrasil.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147353" title="5 de 9 amb folre" nonfiltered="3899" processed="3872" dbindex="59859">

El 5 de 9 amb folre s un castell de 9 pisos d'alada amb cinc persones per pis, reforat amb una estructura suplementria (folre) al pis de segons.

Es t constncia que la Colla Vella de Valls va descarregar aquest castell a la diada de Santa rsula de 1883, just desprs d'un intent que va fer llenya un cop carregat. 

Desprs de l'poca daurada dels castells del segle XIX, el 5 de 9 amb folre no es va tornar a veure a les places fins que els Minyons de Terrassa el van carregar a la diada de la Merc de 1995, a Barcelona. La temporada segent, el 27 d'octubre, la Vella de Valls va aconseguir descarregar-lo, 113 anys desprs de fer-ho per primer cop.

Fins al 2006 noms l'havien descarregat tres colles: els Minyons de Terrassa, la Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca. La Joves de Valls l'havia carregat en dues ocasions, i la Jove de Tarragona l'havia intentat sense xit en 5 ocasions. Al 2008 i durant la Diada de Sant Flix la Colla Joves dels Xiquets de Valls va descarregar el castell per primer cop en la seva histria.

Aquest castell es coneix popularment com la supercatedral ja que s la construcci de nivell superior al 5 de 8, conegut com la catedral dels castells.

 Colles que han fet el 5 de 9 amb folre.


D=Descarregat   C=Carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent

                            

Poblacions on s'ha fet el 5 de 9 amb folre.



Referencies.


 Enllaos externs .
Minyons de Terrassa Histria dels Minyons (1995);
Colla Vella dels Xiquets de Valls. Actuacions histriques 5 de 9 amb folre descarregat (1996);
Colla Vella dels Xiquets de Valls. Actuacions histriques 5 de 9 amb folre descarregat (1883);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147354" title="Aquelat" nonfiltered="3900" processed="3873" dbindex="59860">

Els aquelats (Achelata), a proposta de Scholtz i Richter, sn un infraordre de crustacis decpodes. No s una porposta que hagi trobat massa acceptaci en la sistemtica dels crustacis.

Compren tres famlies:
 Palinuridae, les llagostes.
 Scyllaridae, les galeres i cigales.
 Synaxidae, grup ms dubts que de vegades s'inclou dins la famlia Palinuridae).
 
El nom achelata, del grec a - chela (sense pinces), deriva del fet que tots els membres d'aquest grup no tenen pinces, un tipus d'apndixs que trobem en gaireb tots els altres decpodes. Entre altres caracterstiques cal destacar la grandria de les primeres antenes, i la forma especial de la larva fillosoma.


 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147355" title="Chevrolet Aveo" nonfiltered="3901" processed="3874" dbindex="59861">

El Chevrolet Aveo es un cotxe de tipus subcompact fabricat per GM Daewoo, i basat amb el Daewoo Kalos. A Estats Units i Canad va comenar la seva comercialitzaci al 2004, succeint de facto al Chevrolet Metro, un model que al 2000 es va deixar de fabricar.

El Aveo esta fabricat en general a la planta de Bupyong, a Corea del Sud i a Dongyue, Xina a travs de la planta que t Shanghai GM. A Ucrana, Rssia i Veneuela es fabriquen en rgim de CKD. A partir de l'agost del 2008 s'afegeix la planta de San Lus Potos, Mxic.

 Primera generaci .

Al 2002 va debutar el Chevrolet Aveo amb 2 carrosseries diferents: una hatchback de 5 portes i una sedan de 4 portes. Basada amb el xasss "T200", es comercialitzen 2 carrosseries, hatchback de 3 i 5 portes i sedan de 4 portes. Aquest xasss substitueix a l'anterior "T100", usat pel Daewoo Lanos.

Mides de lAveo:

Batalla (Wheelbase): 2,480 m (97.6 in)

Llargada (Length): 3,880 m (152.7 in); 4,235 m (166.7 in versi sedan)

Amplada (Width): 1,670 m (65.7 in)

Alada (Height): 1,495 m (58.8 in)

Capacitat del dipsit: 45 l (12 galons EUA)

Vehicles semblants amb aquest Aveo (carrosseria hatchback) sn el Toyota Yaris i l'Honda Fit.

 Segona generaci .

Basada amb el xasss "T250", de moment es comercialitza amb una nica versi sedan de 4 portes. La seva comercialitzaci s'inicia al 2005 a Corea del Sud, sota el nom de Daewoo Gentra; l'any segent, arriba a Europa i Austrlia sota el nom de Chevrolet Aveo i Holden Barina, i al Canad i a Mxic reben el nou Aveo sota el nom de Pontiac Wave i Pontiac G3 al 2007.

Mides de lAveo:

Batalla (Wheelbase): 2,480 m (97.6 in)

Llargada (Length): 4,310 m (169.7 in)

Amplada (Width): 1,709 m (67.3 in)

Alada (Height): 1,496 m (58.9 in)

Capacitat del dipsit: 42 l (11 galons EUA)

Vehicles semblants amb aquest Aveo sn el Toyota Vios i Honda City.
 Aveo hatch segona generaci.

A partir del 2008 s'ha efectuat un restyling a la versi hatch del Aveo; canvia el nom de Chevrolet Kalos i passa a anomenar-se Chevrolet Aveo (tal i com es coneix la versi sedan). Els canvis es centren en un nou disseny frontal amb una gran graella dividida en 2 franges que inclouen el logotip de la marca, fars de major mida i disseny de para-xocs; posteriorment inclou uns fars de forma de trapezi, porta posterior modificada, para-xocs ms esportiu i un aler menut a la part superior de la porta. Lateralment el ms significatiu esta en els canvis dels faldons i l'afegit d'unes "brnquies" falses.

Mecnicament els motors segueixen oferint-se 1.2 i 1.4 de benzina de 84 i 101 cv. En transmissions, s'ofereixen estndard de 5 velocitats i en opci una automtica de 4.

Pel mercat nord-americ, desapareix l'anterior motor 1.6L i s'afegeix un nou 1.6L DOHC 16V amb distribuci variable que eroga 107 cv @ 6400 rpm i 144 Nm @ 3800 rpm. En transmissions, s'ofereix una manual de 5 amb un indicador de canvi de velocitat ptim.

 Mecniques .

L'Aveo t un ampli ventall de motors. Per en la immensa majoria de casos, es ven nicament amb una nica mecnica, sense possibilitat d'elecci:

 1.2L Motor S-TEC de Daewoo de 72 cv a Europa;
 1.4L E-TEC II de 83 cv a Europa;
 1.4L E-TEC II de 94 cv a Europa, Equador, Colmbia, ndia i Xile.
 1.5L E-TEC II a Ucrana, Sud frica, Orient Mitj i Filipines.
 1.6L E-TEC II de 103 cv a Nord Amrica, Veneuela, Austrlia, ndia i Xina.

 Qesti de noms i pronunciaci .

A Estats Units i Canad es venen la versi hatchback de 5 portes i la sedan de 4 portes des del 2004. Al primer pas, tots sota el nom d'Aveo i a Canad, com a Pontiac Wave per al sedan i hatchback, que tamb es ven amb el nom de Suzuki Shift+. A partir del 2006, a Estats Units el sedan passa a dir-se Aveo igualment (a Canad tamb), per el hatchback en canvi rep el nom d'Aveo5 (Pontiac Wave a Canad).

A Europa, tant el sedan com el hatchback es van vendre sota el nom de Daewoo Kalos. Al 2005, amb la desaparici de la marca Daewoo a Europa, es va canviar el nom per Chevrolet Kalos i des del nou Aveo sedan, que substitueix al Kalos sedan, el Kalos es el nom que rep el hatchback i Aveo, per al sedan.

El nou Aveo (construt sota la plataforma "T250") sedan rep diferents noms segons a on es comercialitzi:

A Mxic, es ven nicament la versi del nou Aveo sedan sota el nom de Pontiac G3.

A Corea del Sud es comercialitza sota el nom de Daewoo Gentra.

A Austrlia es comercialitza sota el nom de Holden Barina.

A Xina es comercialitza sota el nom de Chevrolet Lova.

Sobre la pronunciaci, GM no deixa clar com hem de pronunciar "Aveo", i de moment, existeixen 2 possibles pronunciacions: "uh-VAY-oh" i "AH-vay-oh" (pronunciaci en angls).

 Polmica en la seguretat .

El Chevrolet Aveo va ser criticat per l' EURONCAP degut als pobres resultats que va obtenir en el test de xoc frontal, concretament, 2 estrelles per amb una d'elles tatxada degut als pobres resultats que ha obtingut .

La IIHS atorga al Chevrolet Aveo del 2007 una qualificaci de "average" en el test de xoc frontal  i de "marginal" en el test de xoc lateral .

Per, la NHTSA atorga al Chevrolet Aveo del 2007 una qualificaci de 5 estrelles per al conductor i 4 estrelles per al passatger en test de xoc frontal i 4 estrelles al conductor i 3 estrelles als passatgers en el test de xoc lateral .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial Chevrolet Aveo ;
 Pgina web oficial Pontiac G3 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147356" title="El Poblenou del Delta" nonfiltered="3902" processed="3875" dbindex="59862">



El Poble Nou del Delta, s un poble de la comarca del Montsi, pertanyent al municipi d'Amposta. A partir de 2003 s'anomena oficialment Poble Nou del Delta ja que des de la seva formaci l'any 1956 es deia "Villafranco del Delta".           
                                                                                              
El poble es caracteritza pels seus carrers enjardinats, les cases tpiques amb un pati interior dintre, i la gastronomia del Delta que ofereixen els seus restaurants.

 Histria .
Les referncies ms antigues de la zona sn del segle XVI i parlen sobre la pesca, l aprofitament de la sosa i sobre les pastures dels ramats que per mitj de lligallos baixaven a hivernar des de les muntanyes.

El poble va ser creat per l'Institut Nacional de Colonitzaci amb l'objectiu que fos residncia per als agricultors que treballaven els arrossars de tota aquella rea que ocupava una part dels termes municipals de Sant Carles de la Rpita i d'Amposta. El 1952 es van iniciar les installacions d'una xarxa de desguassos i camins, aixi com dels edificis que havien de ser enllestits el 1957. Una vegada sanejada aquella zona fou distribuda entre 97 famlies de colons i va ser batejada amb el nom de Villafranco del Delta que la Generalitat de Catalunya, ja en la democrcia a l'any 2003, canvi el nom pel de Poble Nou del Delta, tot i la renuncia d'algunes persones que preferien el nom original. 

Els canvis en l'agricultura han canviat l'economia del poble, que actualment es dedica majoritriament al turisme natural relacionat amb el delta de l'Ebre.

 Entitats .
 Associaci de Vens Poble Nou;
 Comunitat de Regants;
 Societat de Caadors;
 Comissi de Festes Majors;
 Comissi de Festes Sant Antoni;
 Associaci Juvenil "Tots al Munt";
 Associaci Municipal d'Empresaris ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147359" title="Escut de Singapur" nonfiltered="3903" processed="3876" dbindex="59863">

L'escut d'armes de Singapur va ser adoptat el 3 de desembre de 1959. Les armes consisteixen en un camp de gules en el que figura un creixent (lluna creixent) d'argent surmontat per cinc estrelles amb cinc puntes del mateix metall collocades una, dos i dos. L'esmalt gules (color roig) s el smbol de la germandat universal i l'equitat de l'home i el blanc significa puresa i virtut. Les cinc estrelles representen els cinc ideals de democrcia, pau, progrs, justcia i equitat. L'escut est subjecte per dues figures: un lle d'or a l'esquerra i un tigre a la dreta, en els seus colors naturals. Per baix hi ha una cinta en qu apareix escrit el lema nacional  Majulah Singapura  (endavant Singapur).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147361" title="Gav" nonfiltered="3904" processed="3877" dbindex="59864">

El gav (Ononis natrix) s una mata de densament pilosa, de tacte enganxs i amb flors papilionades de color groc amb estries vermelles, molt vistoses. Les fulles sn compostes i tenen en general tres folols, si b les fulles florals  noms en tenen un. Els folols sn lleugerament dentats. El peduncle de les flors t una aresta (un filament erecte) molt caracterstic. Floreix a la primavera i l'estiu.

s prpia de llocs secs i assolellats, sovint pedregosos o sorrencs. Est estesa per tot el territori i s fora comuna (ms comuna cap al litoral). Als Pasos Catalans en tenim tres subespcies (hispanica, ramosisima i natrix); la subespcie Ononis natrix crispa ara se'n considera una espcie diferent (Ononis crispa).
Referncies.
 (Aquest autor encara inclou la subespcie crispa dins d'aquesta espcie.);
Dades taxonmiques de l'espcie Ononis natrix dins de la Flora Europaea;
Dades taxonmiques de l'espcie Ononis crispa dins de la Flora Europaea;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147365" title="Ubuntu (ideologia)" nonfiltered="3905" processed="3878" dbindex="59865">
Ubuntu (IPA: /bnt/) s una regla tica o ideologia sud-africana enfocada en la lleialtat de les persones i les relacions entre aquestes. La paraula prov de les llenges zulu i xhosa. Ubuntu s vist com un concepte afric tradicional.





Enllaos externs.
Explicaci de David de Ugarte en castell


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147367" title="Signari d'Espanca" nonfiltered="3906" processed="3879" dbindex="59866">


El signari d'Espanca (Castro Verde, Baix Alentejo, Portugal) s l'nic signari sencer conservat d'una escriptura paleohispnica. Est realitzat sobre una petita placa d'esquist (48  x 28 x 2 cm.) que va aparixer fora de context i per tant no disposa de dataci arqueolgica. s un signari doble que consta de 27 signes i que probablement correspon a un exercici d'aprenentatge, ja que consta de dues lnies, la primera est  traada amb seguretat i probablement correspon a l'exemple traat pel mestre, mentre que la segona, traada amb inseguretat, sembla correspondre a l'alumne. 

No coincideix exactament amb cap de les escriptures conegudes a travs d'inscripcions, encara que pertany clarament al grup meridional i que ha aparegut en la zona nuclear del signari sud-occidental. Cal destacar que els 13 primers signes conserven l'ordre relatiu corresponent a l'alfabet fenici. Sobre el  seu origen no hi ha consens: per a alguns investigadors el seu origen est directament i nicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per a d'altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l'alfabet grec.

 Bibliografia .
 Adiego, Ignasi Javier (1993): Algunas reflexiones sobre el alfabeto de Espanca y las primitivas escrituras hispnicas, Studia Palaeohispanica et Indogermnica J. Untermann ab Amicis Hispanicis Oblata, pp.11-22.
 Correa, J.A. (1993): El signario de Espanca (Castro Verde) y la escritura tartessia, Lengua y Cultura en la Hispania Prerromana, pp.521-562.
 Hoz, J. De (1996): El origen de las escrituras paleohispnicas quince aos despus, La Hispania prerromana, pp. 171-206.
 Untermann, J. (1996): La escritura tartesia entre griegos y fenicios, y lo que nos ensea el alfabeto de Espanca, Arqueologa Hoje 2.

 Enllaos Externs .
La estela de Espanca - Jess Rodrguez Ramos








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147369" title="Escriptura tartssia" nonfiltered="3907" processed="3880" dbindex="59867">





L'escriptura tartssia, tamb coneguda com del sud-oest (sud-occidental) de la pennsula ibrica i com sud-lusitana, s una escriptura paleohispnica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura ibrica sud-oriental, per a diferncia d aquesta, que expressa llengua ibrica, l'escriptura tartssia expressa una llengua que no ha pogut encara ser relacionada amb cap altra . Sobre l origen de les escriptures paleohispniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen est directa i nicament lligat a l alfabet fenici,  mentre que per d altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l alfabet grec.

A diferncia de les altres escriptures paleohispniques, aquesta escriptura i la llengua que expressa no tenen una denominaci consensuada. La denominaci ms neutra s la de escriptura del sud-oest de la pennsula ibrica, ats que noms fa referncia a la localitzaci geogrfica de les inscripcions que usen aquesta escriptura en el quadrant sud-occidental de la pennsula ibrica. Per la denominaci ms popular s la d'escriptura tartssia, tot i que no s una denominaci precisa, ats que les inscripcions que usen aquesta escriptura noms apareixen marginalment en el territori en el que les fonts clssiques situen el regne de Tartessos i en canvi es concentren en el territori que les fonts clssiques atribueixen als Conis. Una tercera denominaci s escriptura sud-lusitana, que fa referncia a la seva posici geogrfica relativa respecte del territori dels lusitans.
 
Llevat de l'alfabet grecoibric, la resta d'escriptures paleohispniques comparteixen una caracterstica tipolgica distintiva: presenten signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificaci dels sistemes d'escriptura no sn ni alfabets ni sillabaris, sin un tipus d'escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisillabari. La particularitat de l'escriptura tartssia s la sistemtica redundncia voclica del signes sillbics, fenomen que en les altres escriptures paleohispnics s residual. Alguns investigadors consideren aquesta escriptura com un semisillabari redundant, mentre que d altres el consideren un alfabet redundant. El fenomen de la redundncia voclica del signes sillbics va ser descobert per Ulrich Schmoll i permet classificar la major part dels signes d aquesta escriptura en sillbics, voclics i consonntics.  Tot i aix, el seu desxiframent encara no es pot donar per tancat, ja que no hi ha consens entre els diferents investigadors que han fet propostes concretes. 

Aquesta escriptura s escriu molt majoritriament de dreta a esquerra i el seu mbit d s s el quadrant sud-occidental de la pennsula Ibrica: fonamentalment a l Algarve i al Baix Alentejo i residualment a Andalusia occidental i Extremadura. Prcticament l nic suport sobre el que apareix sn grans lloses de pedra, prop d un centenar. El tipus de suport i el fet que prcticament totes han aparegut fora de context, impedeix precisar excessivament la seva cronologia, encara que pels escassos exemplars que presenten alguna restricci cronolgica sembla que haurien de ser del s. V aC o anteriors. Tot i aix, tradicionalment se ls hi atribueix una antiguitat que les podria fer remuntar fins al s. VII aC, hiptesi que de confirmar-se la convertiria en l'escriptura paleohispnica ms antiga. 

 Bibliografia .

 Correa, Jos Antonio (1996): La epigrafa del sudoeste: estado de la cuestin, La Hispania prerromana, pp. 65-75.
 Correia, Virglio-Hiplito (1996): A escrita pr-romana do Sudoeste peninsular, De Ulisses a Viriato: o primeiro milenio a.c., pp.88-94;
 Guerra, Amilcar (2002): Novos monumentos epigrafados com escrita do Sudoeste da vertente setentrional da Serra do Caldeirao, Revista portuguesa de arqueologia 5-2, pp. 219-231.
 Hoz, Javier de (1985): El origen de la escritura del S.O., Actas del III coloquio sobre lenguas y culturas paleohispnicas, pp. 423-464.
 Rodrguez Ramos, Jess (2000): La lectura de las inscripciones sudlusitano-tartesias, Faventia 22/1, pp. 21-48. ;
 Schmoll, Ulrich (1961) : Die sudlusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
 Untermann, Jrgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.

 Enllaos Externs .
  La escritura sudlusitano-tartesia - Jess Rodrguez Ramos;
  Escrita do Sudoeste - Francisco Napoleao;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147370" title="Escriptures paleohispniques" nonfiltered="3908" processed="3881" dbindex="59868">








Les escriptures paleohispniques sn els sistemes d'escriptura que van ser creats a la pennsula Ibrica abans que l'alfabet llat hi esdevingus el sistema d'escriptura dominant. Aquestes escriptures es van usar amb seguretat des de com a mnim el segle V aC, potser des del s. VII aC segons algunes hiptesis,  fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC i van ser el principal vehicle d'expressi de les llenges paleohispniques. Llevat de l'alfabet grecoibric, que s una adaptaci de l'alfabet grec jnic, la resta d'escriptures paleohispniques comparteixen una caracterstica tipolgica distintiva: presenten alhora signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificaci dels sistemes d'escriptura no s ni un alfabet ni un sillabari, sin una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisillabari.

Les escriptures paleohispniques es poden agrupar en dos grans grups, meridional i nord-oriental, ats que, tot i que ambds grups utilitzen un repertori de signes similar, es diferencien clarament pels valors que els signes representen. Sobre el seu origen no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen est directa i nicament lligat a l'alfabet fenici,  mentre que per d'altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l'alfabet grec.

Les inscripcions que usen els signaris meridionals han aparegut fonamentalment en la meitat sud de la pennsula Ibrica, representen el 5% del total conservat i molt majoritriament s'escriuen de dreta a esquerra:


 El signari d'Espanca. ;
 L'escriptura tartssia (tamb coneguda com escriptura del sud-oest de la pennsula ibrica i com sud-lusitana). ;
 L'escriptura ibrica sud-oriental (tamb coneguda com ibrica meridional).


Les inscripcions que usen els signaris nord-orientals han aparegut fonamentalment en el quadrant nord-oriental de la pennsula ibrica, representen el 95% del total conservat i molt majoritriament s'escriuen d'esquerra a dreta:


 L'escriptura ibrica nord-oriental (tamb coneguda com ibrica llevantina).
 L'escriptura celtibrica. ;






 Bibliografia .

 Correa, Jos Antonio (2004): Los semisilabarios ibricos: algunas cuestiones, ELEA 4, pp. 75-98.
 Correa, Jos Antonio (2005): Del alfabeto fenicio al semisilabario paleohispnico, Palaeohispanica 5, pp.137-154.
 Ferrer i Jan, Joan (2005): Novetats sobre el sistema dual de diferenciaci grfica de les oclusives sordes i sonores, Palaeohispanica 5, pp. 957-982. ;
 Hoz, Javier de (2005): La recepcin de la escritura en Hispania como fenmeno orientalizante, Anejos del Archivo Espaol de Arqueologa XXXV, pp. 363-380.
 Rodrguez Ramos, Jess (2000): La lectura de las inscripciones sudlusitano-tartesias, Faventia 22/1, pp. 21-48. ;
 Rodrguez Ramos, Jess (2004): Anlisis de epigrafa bera, Vitoria-Gasteiz.
 Untermann, Jrgen : Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden. (1975): I Die Mnzlegenden. (1980): II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht. (1990): III Die iberischen Inschriften aus Spanien. (1997): IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften.
 Velaza, Javier (2004): La escritura en la pennsula ibrica antigua, La escritura y el libro en la antigedad, Madrid, pp. 95-114.

 Enllaos Externs .
  Epigrafa Ibrica - Jess Rodrguez Ramos;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147374" title="Ksar" nonfiltered="3909" processed="3882" dbindex="59869">


Alcsser (arquitectura);
Ksar (Tunsia), delegaci de la governaci de Gafsa a Tunsia;
Gafsa-Ksar, aeroport internacional de Tunsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147375" title="Escriptura ibrica sud-oriental" nonfiltered="3910" processed="3883" dbindex="59870">




L'escriptura ibrica sud-oriental (tamb coneguda com meridional) s una escriptura paleohispnica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartssia que en podria ser l'antecedent. Les inscripcions que usen l'escriptura ibrica sud-oriental expressen llengua ibrica com tamb ho fan les inscripcions que usen l'escriptura ibrica nord-oriental, per el valor de la majoria de signes d aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes s similar. Sobre l origen de les escriptures paleohispniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen est directa i nicament lligat a l alfabet fenici,  mentre que per d altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l alfabet grec.

Com la resta d'escriptures paleohispniques, aquesta escriptura presenta alhora signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificaci dels sistemes d'escriptura no s ni un alfabet ni un sillabari, sin una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisillabari. A diferncia de les inscripcions en escriptura tartssia, les inscripcions en escriptura sud-oriental no presenten el fenomen de la redundncia voclica del signes sillbics. El seu desxiframent encara no es pot donar per tancat, ats que encara hi ha signes sobre els que no hi ha consens entre els diferents investigadors que han fet propostes concretes.

L'escriptura ibrica sud-oriental s escriu molt majoritriament de dreta a esquerra i el seu mbit d s s el quadrant sud-oriental de la pennsula Ibrica: Andalusia oriental, Mrcia, Albacete, Alacant i Valncia. Les inscripcions sud-orientals apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, vaixella de plata i cermica, plaquetes de plom, pedres, etc.), per no superen el mig centenar, entre les ms destacades es troben el plom de Gador (Almeria) i el plom de La Bastida de les Alcuses (Moixent, Valncia). Els contextos arqueolgics ms antics de les inscripcions que usen aquesta escriptura sn del s. IV aC, mentre que els ms moderns sn de s. II aC.
 
 Bibliografia .
 Correa, Jos Antonio (2004): Los semisilabarios ibricos: algunas cuestiones, ELEA 4, pp. 75-98.
 Hoz, Javier de (1989): El desarrollo de la escritura y las lenguas de la zona meridional, Tartessos, pp.523-587.
 Rodrguez Ramos, Jess (2002): La escritura ibrica meridional, Zephyrus 55, pp. 231-245.
 Untermann, Jrgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
 Velaza, Javier (1996): Epigrafa y lengua ibricas, Barcelona.

 Enllaos Externs .
  La escritura bera meridional - Jess Rodrguez Ramos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147378" title="Escriptura ibrica nord-oriental" nonfiltered="3911" processed="3884" dbindex="59871">





L'escriptura ibrica nord-oriental, tamb coneguda com llevantina o simplement ibrica per ser amb diferncia la ms freqent de les escriptures ibriques, va ser el vehicle principal d expressi de la llengua ibrica, llengua que tamb expressen les inscripcions en escriptura ibrica sud-oriental, per cal destacar que el valor de la majoria de signes d aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes s similar. Tot i aix, la hiptesi ms acceptada considera que l'escriptura nord-oriental deriva directament de l'escriptura sud-oriental. Sobre l origen de les escriptures paleohispniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen est directa i nicament lligat a l alfabet fenici,  mentre que per d altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l alfabet grec. 

Com la resta d'escriptures paleohispniques, aquesta escriptura presenta alhora signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificaci dels sistemes d'escriptura, no s ni un alfabet ni un sillabari, sin una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisillabari. El signari bsic est format per 28 signes: 5 voclics, 15 sillbics i 8 consonntics (una lateral, dues sibilants, dues vibrants i tres nasals). El seu desxiframent, culminat el 1922 per Manuel Gmez-Moreno, s prcticament total i es basa principalment en l existncia de nombroses llegendes monetries, algunes bilinges o quasi bilinges, fcilment relacionables amb topnims coneguts per les fonts clssiques. Del signari ibric nord-oriental se n coneixen dues variants: la variant dual s gaireb exclusiva de les inscripcions ms antigues dels ss. V, IV i III aC i es caracteritza per l's del sistema dual, descobert per Joan Maluquer de Motes el 1968, que permet diferenciar els sillabogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un tra afegit de forma que la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda. La variant no-dual s gaireb exclusiva de les inscripcions ms modernes dels ss. II i I aC. 

L'escriptura ibrica nord-oriental s escriu molt majoritriament d esquerra a dreta i es va usar fonamentalment en el quadrant nord-oriental de la pennsula Ibrica: una ampla franja costera des del sud del Llenguadoc-Rossell fins a Alacant que penetra a l interior per la vall de l Ebre i que correspon a la major part dels pobles que les fonts clssiques identifiquen com a ibers (indigets, ausetans, laietans, lacetans, cossetans, ilergets, ilercavons, sedetans, edetans, contestans, etc.). Els contextos arqueolgics ms antics les situen a finals del s. V aC, mentre que els ms moderns sn de finals del s. I aC o potser de principis del s. I dC. Les inscripcions nord-orientals apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze,  lmines de plom, cermiques tiques, cermiques de verns negre A i B, cermiques pintades,  dlies, mfores, torteres, esteles i plaques de pedra, mosaics, etc.) i s amb diferncia el signari paleohispnic ms documentat, uns dos milers d inscripcions que representen el 95% del total.



 Vegeu tamb .

Escriptures paleohispniques;
Escriptures ibriques;
Semisillabari;
Llenges paleohispniques;
Llengua ibrica;
Ibers;

 Bibliografia .

 Correa, Jos Antonio (1992): Representacin grfica de la oposicin de sonoridad en las oclusivas ibricas (semisilabario levantino), AION 14, pp. 253-292.
 Ferrer i Jan, Joan (2005): Novetats sobre el sistema dual de diferenciaci grfica de les oclusives sordes i sonores, Palaeohispanica 5, pp. 957-982. ;
 Gmez-Moreno, Manuel (1922): De Epigrafia ibrica: el plomo de Alcoy, Revista de filologa espaola 9, pp. 34-66.
 Hoz, Javier de (1985): El nuevo plomo inscrito de Castell y el problema de las oposiciones de sonoridad en ibrico, Symbolae Ludouico Mitxelena septuagenario oblatae, pp. 443-453.
 Maluquer de Motes, Joan (1968): Epigrafa prelatina de la pennsula ibrica, Barcelona.
 Quintanilla, Alberto (1993): Sobre la notacin en la escritura ibrica del modo de articulacin de las consonantes oclusivas, Studia Palaeohispanica et Indogermnica J. Untermann ab Amicis Hispanicis Oblata, pp. 239-250.
 Rodrguez Ramos, Jess (2004): Anlisis de epigrafa bera, Vitoria-Gasteiz.
 Untermann, Jrgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
 Velaza, Javier (1996): Epigrafa y lengua ibricas, Barcelona.

 Enllaos Externs .
  La escritura bera levantina - Jess Rodrguez Ramos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147380" title="Escriptura celtibrica" nonfiltered="3912" processed="3885" dbindex="59872">



L'escriptura celtibrica s una escriptura paleohispnica que s l adaptaci gaireb directa de l'escriptura ibrica nord-oriental a les particularitats de la llengua celtibrica. Sobre l origen de les escriptures paleohispniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen est directa i nicament lligat a l alfabet fenici,  mentre que per d altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l alfabet grec. 

Com la resta d'escriptures paleohispniques, aquesta escriptura presenta alhora signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificaci dels sistemes d'escriptura no s ni un alfabet ni un sillabari, sin una escriptura mixta que s'identifica normalment com a semisillabari. El signari bsic est format per 26 signes, en lloc dels 28 del signari ibric nord-oriental original, ats que s elimina una de les dues vibrants i una de les tres nasals: cinc voclics, 15 sillbics i 6 consonntics (una lateral, dues sibilants, una vibrant i dues nasals). El signe que en ibric es transcriu com s se sol transcriure en celtibric com z perqu en ocasions sembla representar el resultat fricatiu d'una antiga oclusiva dental, mentre que el signe que es transcriu com s  en ibric es transcriu com s en celtibric. El signari celtibric t dues variants diferenciades pels valors dels signes nasals: en la variant oriental la nasal eliminada s la que en ibric s'identifica amb m , mentre que en la variant occidental la nasal eliminada s la que en ibric s'identifica com m, circumstncia que s interpreta com a prova d un doble origen. A ms, cal destacar que algunes de les inscripcions de la variant occidental presenten indicis d s del sistema dual que permet diferenciar els sillabogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un tra afegit: la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda. Finalment, tamb cal assenyalar que en un redut grup d'inscripcions es documenta la redundncia voclica dels signes sillbics.

Aquesta escriptura, a l igual que el seu model, s escriu d esquerra  a dreta i el seu mbit natural d s s la vall de l Ebre i les capaleres del Tajo i Duero que correspon al territori dels celtibers. Les inscripcions celtibriques apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, tsseres de plata o bronze, plaquetes de bronze, cermiques de verns negre, mfores, torteres, plaques de pedra, etc.), per no superen els dos centenars,  encara que alguna d elles s excepcionalment llarga com el tercer bronze de Botorrita (Saragossa) amb ms de tres mil signes que cont una mena de cens d aproximadament 250 persones. Els contextos arqueolgics de la majoria d inscripcions sn desconeguts, fet que no permet precisar excessivament la cronologia real d s d aquest signari, tot i que el seu s en monedes s clar en els ss. II i I aC.





 Bibliografia .

 Ferrer i Jan, Joan (2005): Novetats sobre el sistema dual de diferenciaci grfica de les oclusives sordes i sonores, Palaeohispanica 5, pp. 957-982. ;
 Hoz, Javier de (2005): La lengua y la escritura celtibricas, Celtiberos. Tras la estela de Numancia, pp. 417-426.
 Jordn, Carlos (2004): Celtibrico, Zaragoza.
 Jordn, Carlos (2005): Sistema dual de escritura en celtibrico?, Palaeohispanica 5, pp. 1013-1030. ;
 Rodrguez Ramos, Jess (1997): Sobre el origen de la escritura celtibrica, Kalathos 16, pp. 189-197.
 Untermann, Jrgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
 Schmoll, Ulrich (1960) : Die iberischen und keltiberischen Nasalzeichen, KZ 76, 280-295.
 Villar, Francisco (1993): Las silbantes en celtibrico, Lengua y cultura en la Hispania prerromana, pp. 773-812.
 Villar, Francisco (1995): Estudios de celtibrico y toponimia prerromana, Salamanca.

 Enllaos Externs .
  La escritura celtibrica - Jess Rodrguez Ramos;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147381" title="Alfabet grecoibric" nonfiltered="3913" processed="3886" dbindex="59873">



L alfabet grecoibric s una adaptaci gaireb directa d un alfabet grec jnic a les particularitats de la llengua ibrica i per tant no t la caracterstica distintiva de la resta d'escriptures paleohispniques que presenten alhora signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. 

Aquest alfabet s escriu d esquerra  a dreta i la seva rea de difusi es concentra a les provncies d Alacant i Mrcia. El nombre d inscripcions que l utilitzen s molt redut, dues desenes de grafits cermics i una desena de ploms, entre els que destaquen el plom de La Serreta (Alcoi, Alacant) i el del Cigarralejo (Mula, Mrcia). El plom de La Serreta va aparixer el 1921 i va ser decisiu en el desxiframent del signari ibric nord-oriental de Manuel Gmez-Moreno publicat el 1922. Els contextos arqueolgics de les inscripcions on s usa sn del s IV aC, per les caracterstiques paleogrfiques en relaci al model semblen indicar que l adaptaci es podria haver realitzat a mitjans de s. V aC. 

L alfabet grecoibric est format per 16 signes idntics als del model excepte pel que fa a la segona vibrant: cinc vocals, noms una nasal, una lateral, dues sibilants, dues vibrants, tres oclusives sonores, (labial, dental i velar), per noms dues de sordes (dental i velar). Per representar la segona vibrant s afegeix un titlla a rho, es tria eta en lloc d epsilon per representar e, i es tria sampi com a segona sibilant.

 Bibliografia .

 Gmez-Moreno, Manuel (1922): De Epigrafia ibrica: el plomo de Alcoy, Revista de filologa espaola 9, pp. 341-366.
 Hoz, Javier de (1987): La escritura greco-ibrica, Veleia 2-3, pp. 285-298.
 Hoz, Javier de (1998): Epigrafa griega de occidente y escritura greco-ibrica, Los griegos en Espaa, pp. 180-196.
 Rodrguez Ramos, Jess (2005): Introducci a l estudi de les inscripcions ibriques, Revista de la Fundaci Privada Catalana per l Arqueologia ibrica, 1, pp. 13-144.
 Untermann, Jrgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
 Velaza, Javier (1996): Epigrafa y lengua ibricas, Barcelona.

 Enllaos Externs .
  La escritura greco-ibrica - Jess Rodrguez Ramos;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147383" title="Gran Premi de Canad del 1992" nonfiltered="3914" processed="3887" dbindex="59874">
Resultats del Gran Premi del Canad de Frmula 1 de 1992, disputat al circuit urb de Gilles Villeneuve a Montreal el 14 de juny del 1992.


 Resultats de la cursa .





 Altres .

 Volta  rpida:  Gerhard Berger  1' 22. 325;
 Pole: Ayrton Senna  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147385" title="L'auca del senyor Esteve" nonfiltered="3915" processed="3888" dbindex="59875">
 
L'auca del senyor Esteve s una novella de Santiago Rusiol publicada el 1907, de la qual es fa una versi escnica. El 1917, la mateixa obra s'estrena com a comdia. 

 Trets caracterstics . 
L'Auca del senyor Esteve s el resultat de la fusi del quadre de costums del s. XIX i de l'auca.
Est formada per 27 captols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, parallelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar. La descripci que fa de la realitat menestral li proporcion la forma que l'acost al costumisme. 
Aquesta novella permet a Rusiol exposar i defensar sintticament la nova orientaci i concepci de les relacions artista-societat que va sorgir durant el modernisme.

 Personatges . 
Rusiol es propos de mostrar la histria de la ciutat de Barcelona des de 1830, any de fundaci de "La Puntual", una senzilla botiga de vetes-i-fils, fins a principis de segle. L'obra s la histria de l'ascensi social d'una famlia de comerciants al llarg de quatre generacions, explicada per un narrador omniscient que busca constantment la complicitat amb el lector, i que presenta amb humor i ironia els costums i els valors morals d'una nova classe, la petita burgesia catalana.
Els personatges, com en tot relat costumista, sn personatges plans.
Les quatre generacions no reben el mateix tractament. La primera, constituda pel senyor Esteve avi i la senyora Felcia, t una funci molt determinada a la histria: ell s l'encarnaci de l'home prctic, que ha fundat el negoci i ha creat un llinatge, i exerceix una significativa funci de conseller. La segona generaci s formada pel senyor Ramon, la funci del qual va ser engrandir el negoci, i la senyora Roseta. La tercera generaci s la del senyor Esteve pare, que va ser qui va convertir definitivament el petit comer familiar en un negoci de gran abast, i la senyora Tomasa.
Ramonet, solitria i emblemtica encarnaci de la quarta generaci, mostra ja de petit pel seu fsic i pel seu comportament social l'oposici a tot all que simbolitza el seu pare. No s casualitat que Rusiol hagi caricaturitzat els senyors Esteves i el senyor Ramon i hi hagi idealitzat en Ramonet, ja que aquest esdev la contrafigura de Rusiol. No s d'estranyar doncs que al llarg de la novella apareguin molts trets biogrfics de la vida de l'autor i de la burgesia d'aquell temps. 
Les relacions que s'estableixen entre pare i fill sn presentades com a tipificades i alhora com a simbliques.

 Estructura i argument .
Els vint-i-set captols de la novella s'estructuren en tres parts: la primera descriu el naixement, la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Estevet en el marc de la fundaci i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i s en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part s la reconciliaci entre l'artista i la classe social a la qual pertany. 
A la primera part, "L'Estevet", de 12 captols, i a la segona, "l'Esteve", de 8 captols, el ritme de l'obra guanya en intensitat narrativa per la diversitat d'escenes que hi apareixen. La tercera part, "El senyor Esteve", de 7 captols, t un carcter ms teric i programtic, i abraa un mbit ms general tot inserint la histria individual i familiar del senyor Esteve en un marc de la societat i de la ciutat de Barcelona.

 Tema .
L'Auca del senyor Esteve s una obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d'aquella poca. 
L'eix temtic s l'enfrontament entre l'artista i la societat, problemtica que visqu el mateix autor. El missatge de Rusiol a propsit de les relacions artista-societat s molt clar: el reconeixement recproc. D'una banda, l'artista (Ramon) ha d'agrair el suport econmic de la prpia classe social; de l'altra, el reconeixement cr tic i conscient de la burgesia (senyor Esteve) d'estar mancada d'una dimensi espiritual, per tamb d'haver sabut crear les condicions materials per les quals pot florir l'Art professionalment.

La importncia histrica d'aquesta obra no rau en el fet que pugui ser ms o menys autobiogrfica, sin en el fet que Rusiol ha sabut esquematitzar i essencialitzar la funci histrica d'una classe social, la burgesia, en el seu moment ms lgid. El lector pot descobrir una srie de valors al voltant de la figura del senyor Esteve que al llarg del s. XIX van configurar la filosofia del sentit com que aquest personatge encarna: seny, mesura, ordre, honradesa, puntualitat, perseverncia... El senyor Esteve esdev smbol de la classe a la qual pertany, la burgesia catalana, de la mateixa manera que Ramonet esdev smbol de l'artista modernista.



Enllaos externs.
 La paret de lels auques: Auca del senyor Esteve;
 Santiago Rusiol. L'auca del senyor Esteve;
 L'auca del senyor Esteve;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147386" title="Palinurus (desambiguaci)" nonfiltered="3916" processed="3889" dbindex="59876">

 Palinurus o Palinur (mitologia), un personatge de la mitologia romana, timoner del vaixell d'Enees.
 Palinurus, un gnere de crustacis decpodes que sn les conegudes i apreciades llagostes.
Palinurus elephas;
 Palinurus, antiga ciutat de Lucnia, coneguda actualment com a Porto di Palinuro.
Palinurus Promontorium;
 Palinurus, un asteroide del sistema solar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147387" title="Porto di Palinuro" nonfiltered="3917" processed="3890" dbindex="59877">
Palinurus (modern Porto di Palinuro) fou una antiga ciutat al Palinuri Promontorium, a Lucnia. Prop de la ciutat hi havia una cova dedicada a Palinuros, el pilot d'Enees, enterrat a la rodalia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147389" title="Santa Maria de Roses" nonfiltered="3918" processed="3891" dbindex="59878">


El monestir de Santa Maria  de Roses fou una abadia benedictina fundada sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empries, dins els lmits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rodes (Alt Empord). Les seves runes es troben a l'interior del recinte de l'anomenada Ciutadella de Roses i formen part del Museu de la Ciutadella de Roses.

Histria.
Aquest monestir tingu origen en l'esglsia de Santa Maria de Rodes, que fou construda sobre un temple paleocristi al tur de Santa Maria, el punt ms elevat de l'antiga ciutat de Rodes. L'esglsia, que tenia vida monstica, hauria estat fundada a finals del segle VIII o principis del IX per monjos fugitius del monestir de Magrgul, situat a la zona de la vall de Montjoi, a l'extrem de la serra de Rodes, que havia estat destrut pels sarrans. En aquests primers temps, l'activitat monacal es va veure afectada pels atacs dels pirates sarrans, que acabaren per anihilar-la. 

Durant el segon quart del segle X, la cella monstica de Roses fou reconstruda grcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona, que profess a Sant Pere de Rodes, i el 944 el rei franc Llus d'Ultramar en declar o en confirm la dependncia respecte d'aquest monestir. Cap al 960 la comunitat monstica obtingu la independncia respecte del monestir de la Verdera i aviat va esdevenir una abadia important grcies a la protecci dels comtes emporitans des de Gausfred I, comte d'Empries i de Rossell, que hi detentaven la jurisdicci (des de 1060 compartida amb la cannica de la Seu de Girona a condici de preservar-ne la independncia).


El 976, Gausfred I i el seu fill Sunyer d'Empries, bisbe d'Elna, van dotar el nou cenobi amb un important conjunt de bns destinat a reforar la nova fundaci: els drets sobre la pesca i els naufragis a l'rea martima situada entre el grau de la Muga i la cala Jugadora, port del cap de Creus, les terres situades entre la cala Jncols i el cap Norfeu, esglsies i terres al lloc de Rusti, al vescomtat de Peralada, un moli a Castell d'Empries i el lloc de Tony, al comtat d'Empries. Els drets de pesca, especialment, foren una important font d'ingressos, per tamb  de continus litigis amb els pobles de la zona.

Amb el suport dels comtes, es constru una nova esglsia a partir de 1022 (consagrada el 3 de gener de 1053) i es bast una muralla al voltant del clos monstic. En els segles segents augment el seu patrimoni i al seu voltant i sobre les restes de Rodes sorg la vila de Roses, encara que els comtes emporitans li'n disputaren el ple domini fins 1362. En aquesta poca fund els priorats filials de Santa Maria de Penardell, a Pedret i Marz (1229), que s'exting a finals del segle XIV, i Santa Maria del Camp, a Garriguella (almenys des de 1306), i possea algunes esglsies parroquials de la regi.

La decadncia del monestir es va iniciar al segle XV, accentuada per les pestes, les guerres, especialment la Guerra Civil Catalana, la pirateria i els abats comendataris, no residents. A mitjan segle XVI, la vila i el monestir foren protegits per un nou permetre de muralles (l'anomenada Ciutadella de Roses), construdes per iniciativa reial, que havien de fer del lloc una de les principals places fortes de Catalunya i de l'imperi dels Habsburg a Europa. En la nova situaci, el monarca es fu amb la jurisdicci sobre la vila. La plaa forta va atreure tots els invasors de l'Empord, amb les consegents devastacions.

El 1588 la pesta oblig a evacuar el monestir, i fou saquejat. Havent decaigut molt, el 1592 va perdre la independncia al ser unit pel papa, com a priorat filial, al monestir de Santa Maria d'Amer. El 1783 el priorat fou suprimit i qued convertit en simple parrquia. El 1792 fou abandonat pels pocs monjos que encara hi residien i poc desprs, durant la Guerra Gran, fou destrut pels francesos en el setge de Roses de 1794-1795. La poblaci rosinca fou expulsada del recinte militar, que havia ocupat durant segles, i reinstallada extramurs, on fou construda (a partir de 1792) la nova esglsia de Santa Maria de Roses.

Arquitectura.

L'esglsia del monestir era romnica, pertanyent al primer romnic o romnic llombard. Tenia planta basilical, amb tres naus, transsepte i tres absis, el central de grans dimensions. La coberta, actualment desapareguda, era de volta de can en la nau central i de volta de quart de cercle en les laterals. Als murs interiors que subsisteixen encara sn visibles les faixes llombardes i una srie d'arcs cecs. Poden veure's tamb algunes restes, molt arranades, del claustre, situat a migdia, i d'alguns edificis monacals, i tamb de la muralla que l'encerclava. 

A finals del segle XX es reconstru l'absis central de l'esglsia i la porta, d'poca posterior, i s'emprengueren obres d'excavaci i neteja del clos de l'antic monestir. Actualment, les seves restes sn visitables, dintre del circuit turstic de la Ciutadella de Roses, i estan protegides per les disposicions legals que afecten aquest conjunt.

Abaciologi.
Vegeu Llista d'abats de Santa Maria de Roses.

Documentaci.
Amb l'extinci de l'abadia, el 1592, l'arxiu pass al monestir de Santa Maria d'Amer, on fou consultat per Villanueva i es conserv fins a la desamortitzaci de 1836. Desprs, la part que en va sobreviure pass, amb el fons d'Amer, a l'Arxiu Dioces de Girona, on s actualment. Hi destaca un cartoral, amb cpies de documents datats entre el segle X i el segle XIII, i alguns capbreus de les seves possessions.

El nom del monestir.
El nom del monestir, fins a principis del segle XIV, era Santa Maria de Rodes (Sancta Maria Rodensis, Sancta Maria de Rodis o Sancta Maria de Rodas als documents llatins). A partir d'aquell moment es comen a generalitzar el de Santa Maria de Roses (Sancta Maria de Rosis). Com en el cas de Sant Pere de Rodes, el nom prov del de la serra de Rodes i aquest del de la colnia grega de Rodes.

Protecci.
El monestir de Santa Maria de Roses est incls en les disposicions legals de protecci del patrimoni histric que afecten el conjunt del recinte de la Ciutadella de Roses.

Bibliografia.
J. Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 224-236, 246-247 , 253-257 , 605 i 607-612.
G. Barraquer i Roviralta, Las casas de religosos en Catalua durante el primer tercio del siglo XIX, 2 vols., Barcelona, Impr. F. J. Alts, 1906, vol. 1, pp. 72-76.
Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.
J. M. Marqus i Planagum, El cartoral de Santa Maria de Roses (segles X-XIII), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1986.
F. Monsalvatje i Fossas, Los monasterios de la dicesis gerundense: rectificacin  los abaciologios publicados por Jaime Villanueva en su Viaje literario  las iglesias de Espaa, dins Noticias histricas, vol. 14, Olot, Impr. J. Bonet, 1904, pp. 53-67.
M. Oliva Prat, "Arquitectura romnica ampurdanesa. Santa Mara de Roses (Gerona): su obra de restauracin, primeros trabajos", Revista de Gerona, 61 (1972) i 63 (1973).
Hug Palou i Miquel, "El temple de Santa Maria de Roses: noves aportacions als primers documents", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 31-54.
M. Pujol i Hamelink, La vila de Roses (segles XIV-XVI): aproximaci a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de Roses (1304-1565), Figueres, Brau, 1997.
Jaume Villanueva, Viage literario a las iglesias de Espaa, vol. 14, Madrid, Real Academia de la Historia, 1850, pp. 233-239.;
E. Zaragoza Pascual, Catleg dels monestirs catalans, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 195-196.;

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.

Els monestirs de Catalunya: Monestir de Santa Maria de Roses;
Arxiu Dioces de Girona: Base de dades del Cartoral de Roses;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147392" title="(4832) Palinurus" nonfiltered="3919" processed="3892" dbindex="59879">

(4832) Palinurus s un asteroide del sistema solar. Va ser descobert el 12 d'octubre de 1988 per C. S. Shoemaker. Presenta una rbita caracteritzada per una semieix major de 5,2561943 UA i d'una excentricitat de 0,1400258, inclinada en 19,06744 respecte a l'eclptica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147398" title="Palinur (mitologia)" nonfiltered="3920" processed="3893" dbindex="59880">

Palinur o Palinurus, en mitologia romana, va ser el timoner del vaixell de l'heroi troi Enees, que diuen les llegendes que fundaria Roma. 

Explica Virgili a L'Eneida que per protegir Enees i els seus durant el viatge per mar, la mare de d'Enees, la deessa Venus, acorda amb Nept un sacrifici; a canvi Nept garant que els troians arribarien sans i estalvis al Laci. Aquest sacrifici va ser executat de manera que Somnus fa que Palinur s'adormi i caigui per la borda. Abandonat, arriba a les costes de Lucnia, en el sud d'Itlia, on mor a mans de al tribu nativa dels lucanis.

Quan ms endavant Enees viatja als mn dels morts de la m de la Sibilla de Cumas, es troba amb l'esperit de Palinur que al no haver estat enterrat resta sense descans. Palinur li demana que l'ajudi a sortir d'all, a passar a l'altra vor del riu, per aix no li s perms per la Sibilla li comunica que ser enterrat com cal i que ser recordat. LA llegenda diu que va ser enterrat en un lloc de l'actual Cap Palinuro.

Palinur s citat a l'obra de Thomas More Utopia com exemple d'un viatger distret.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147399" title="Willem de Kooning" nonfiltered="3921" processed="3894" dbindex="59881">
Willem de Kooning (Rotterdam, 24 d'abril de 1904 - Long Island, 19 de mar de 1997) fou un pintor neerlands nacionalitzat nord-americ.
El 1989 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tquio, Jap, el premi Praemium Imperiale.

 Enllaos externs .
 Fotos;
 Reproducciones de sus obras;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147405" title="Edda potica" nonfiltered="3922" processed="3895" dbindex="59882">

L'Edda potica s una collecci de poemes escrits en nrdic antic preservats inicialment en el manuscrit medieval islands conegut com Cdex Regius. Juntament amb l'Edda prosaica de Snorri Sturluson, l'Edda potica s la font existent ms important sobre mitologia escandinava i llegendes heriques germanes. 

El Cdex Regius va ser escrit en el Segle XIII per no es va saber res del seu parador fins a 1643 quan va arribar a les mans de Brynjlfur Sveinsson, bisbe de Sklholt. En aquells temps, les versions de l'Edda de Snorri ja eren ben conegudes a Islndia, per els erudits especulaven que n'hi havia una altra, una Edda major que contenia els poemes pagans que Snorri cita al seu llibre.
Quan es va descobrir el Cdex Regius es va creure que aquesta havia estat trobada. Brynjlfur va atribuir el manuscrit a Smundr el savi, un sacerdot islands del segle XII. Encara que aquesta atribuci s rebutjada pels erudits moderns, el ttol L'Edda de Smundar encara es pot veure en ocasions. 

El bisbe Brynjlfur va enviar el Cdex Regius com un regal a un rei dans, i d'aqu el nom de regius. Durant segles ha estat guardat a la Biblioteca Reial Danesa per l'any 1971 va ser retornat a Islndia.

Estil.
Els poemes ddics estan compostos en versos alliteratius. La majoria sn fornyrislag (tipus de vers alliteratiu), tot i que tamb n'hi ha de mlahttr, que s una variaci comuna del vers alliteratiu. La resta, a prop d'una estrofa, estan compostos en ljahttr (un altre tipus de vers alliteratiu).
La llengua dels poemes s generalment clara i relativament poc adornada. Mentre que els kenningar sn empleats usualment, no s'apropen a la freqncia o complexitat trobada en la poesia eskldica.

Suposat autor .
Com la major part de la poesia primerenca, els poemes ddics eren recitats per trobadors, passats oralment de cantant a cantant i de poeta a poeta a travs dels segles. Cap d'aquests poemes s atribut a un autor en particular encara que molts d'ells mostren fortes caracterstiques individuals i s probable que siguin el treball d'un poeta individual. Els erudits de vegades especulen amb autors hipottics, per mai han estat aconseguides conclusions fermes i acceptades.

Data de composici.
La dataci dels poemes ha estat una font de llargues discussions entre els erudits durant molt de temps.
Com que algunes lnies dels poemes ddics de vegades apareixen en poemes de poetes coneguts, s difcil d'avaluar i aconseguir comclusions fermes. Per exemple, Eyvindr skldaspillir, compositor de la segona meitat del segle X, usa en el seu Hkonarml un parell de lnies trobades a Hvaml. s possible que hagi estat citant un poema conegut, per tamb s possible que Hvaml, o almenys l'estrofa en qesti, sigui un treball derivat ms jove.
Els poemes individuals tenen pistes individuals sobre la seva edat. Per exemple, Atlaml hin groenlenzku permet pensar, pel ttol i per alguna evidncia interna, que va ser compost a Groenlndia. Si s aix, no pot ser anterior a 985 ja que no hi va haver escandinaus a Groenlndia fins aquell moment.

Localitzaci de l'obra.
El problema de localitzar els poemes est relacionat amb el problema de saber quan van ser compostos. Ats que Islndia no va ser habitada fins ms o menys l'any 870, qualsevol cosa composta abans d'aquesta data hauria d'haver estat composta necessriament a qualsevol altre lloc, molt probablement a Noruega. No obstant aix tots els poemes sn ms recents, per tant tenen un possible origen a Islndia. Els erudits han provat de localitzar poemes individuals estudiant la fauna, flora i geografia a la qual fan referncia; no obstant aix, aquesta aproximaci no sol donar resultats ferms. Per exemple, encara que no hi havia llops a Islndia podem assegurar que els poetes islandesos coneixien aquest animal. De forma semblant, les descripcions apocalptiques de Vlusp han estat preses com a prova que el poeta que ho va compondre va veure una erupci volcnica a Islndia, per aix s difcilment cert. ltimament els erudits han tendit a evitar aquest debat.



Edicions.
Alguns poemes semblants als trobats al Cdex Regius sn inclosos normalment en les edicions de l'Edda Potica. Entre els manuscrits ms importants s'inclouen AM 748 I 4to, Hauksbk i Flateyjarbk. Molts dels poemes sn citats en l'Edda de Snorri per a solen ser noms trossos dels mateixos. Depn de l'editor decidir quins poemes sn inclosos en una edici de l'Edda potica. Els que no estan inclosos en el Cdex Regius se solen anomenar Edda menor per la seva aparici en una edici d'Andreas Heusler i Wilhelm Ranisch feta al 1903. Els traductors anglesos no sn consistents al traduir els noms dels poemes ddics ni en la forma de traduir les formes potiques del nrdic antic. Es donen sota tres traduccions preses de les de Bellows, Hollander i Larrington amb els noms normalitzats que es troben en angls al llibre de Lindow Mitologia nrdica i en el d'Orchard Cassell's Dictionary of Norse Myth and Legend.

 Poemes inclosos per diversos editors .
Poemes mitolgics.
Que apareixen en el Cdex Regius. 
Vlusp La profecia de la dona svia, La profecia de la Seeress ;
Hvaml La balada del ms alt, Els dits d'Hr, Dites del ms alt ;
Vafrnisml La balada de Vafthrdnir, La can de Vafthrdnir, Les dites de Vafthrdnir ;
Grmnisml La belada de Grmnir, La can de Grmnir, Les dites de Grmnir;
Skrnisml La belada de Skrnir, La can de Skrnir, El viatge de Skrnir;
Hrbarslj El poema d'Hrbard, La can d'Hrbard, La can d'Hrbard ;
Hymiskvia la can d'Hymir, El poema d'Hymir ;
Lokasenna La discussi de Loki, El concurs d'insults de Loki, La disputa de Loki ;
rymskvia la can de Thrym, El poema de Thrym;
Alvssml La belada de l'Alvs, La can d'Alvs, Els dits de Tot Saviesa;
Vlundarkvia la can de Vlund;

Que no apareixen en el Cdex Regius. 
Baldrs draumar Els somnis de Baldr ;
Rgsula La can de Rg, La llista de Rg ;
Hyndlulj El poema d'Hyndla, La can d'Hyndla, La can  d'Hyndla ;
Vlusp in skamma La Vlusp curta, La profecia de Seeress curta, Curta profecia de la Seeress - Aquest poema est incls com una interpolaci en Hyndlulj. ;
Svipdagsml La balada de Svipdag, La can de Svipdag - Aquest ttol, originalmente suggerit per Bugge, avui dia cobreix dos poemes diferents: ;
Grgaldr L'encantament de Gra, l'encantament de Gra  ;
Fjlsvinnsml La balada de Fjlsvid, La can de Fjlsvid ;
Grttasngr La can de Mill, La can de Grotti (No inclosa en moltes edicions.) ;
Hrafnagaldur Oins La can del corb d'Odn, El cant del corb d'Odn. (Un treball posterior no incls en moltes edicions).;

Canons heroiques.
Que apareixen en el Cdex Regius.
Desprs dels poemes mitolgics el Cdex Regius contnua amb canons heroiques sobre herois mortals. 
Les canons d'Helgi. 
Helgakvia Hjrvarssonar La can d'Helgi el fill de Hjrvard, El poema d'Helgi, fill d'Hjrvard ;
Helgakvida Hundingsbana I o Vlsungakvia la primera can d'Helgi Hundingsbane, La primera can d'Helgi el Matahundings, El primer poema d'Helgi Hundingsbani ;
Helgakvida Hundingsbana II o Vlsungakvia  La segona can d'Helgi Hundingsbane, La segona can d'Helgi el Matahundings, Un segon poema d'Helgi Hundingsbani ;
Nota: Helgi Hjrvarsson i Helgi Hundingsbani sn dos personatges diferents, no obstant aix la prosa que connecta els poemes de l'Edda Potica afirma que el segon s la reencarnaci del primer.

El Cicle Nibelung. 
Fr dauda Sinfjtla De la mort de Sinfjtli, La mort de Sinfjtli (Un petit text en prosa.) ;
Grpissp La profeca de Grpir, La profeca de Grpir ;
Reginsml La balada de Regin, La can de Regin ;
Ffnisml La belada de Ffnir, La can de Ffnir ;
Sigrdrfuml La belada del Traevictorias, La can de Sigrdrfa ;
Brot af Sigurarkvio Fragment d'un can de Sigurd, Fragment d'un poema sobre Sigurd Gurnarkvia I La primera can de Gudrn ;
Sigurarkvia hin skamma La can curta de Sigurd, Un poema curt sobre Sigurd ;
Helrei Brynhildar El viatge infernal de Brynhild, El viatge de Brynhild a l'infern, El viatge de Brynhild a l'infern ;
Nota: en aquest cas per a viatge es va usar la paraula ride que ve a significar viatge per sent portat per un altre. 
Drp Niflunga L'assassinat dels Nibelungs, La caiguda dels Nibelungs, La mort dels Nibelungs ;
Gurnarkvia II La segona can de Gudrn o Gurnarkvia hin forna La vella can de Gudrn ;
Gurnarkvia III La tercera can de Gudrn ;
Oddrnargrtr El lament d'Oddrn, El ploriqueig d'Oddrn, El lament d'Oddrn  ;
Atlakvia la can d'Atli. (El ttol complet del manuscrit s Atlavia hin grnlenzka, aix s, La can de Groenlndia d'Atli, per els editors i traductors generalment ometen la referncia a Groenlndia com un possible error causat per una confusi amb el poema segent). ;
Atlaml hin groenlenzku La balada de Groenlndia d'Atli, La can en groenlands d'Atli, El poema groenlands d'Atli ;
Nota: en aquests casos s'usava la forma escandinava "Niflungs", per ha estat traduda a Nibelungs: Nibelungs 
La canons de Jrmunrekkr. 
Gurnarhvt La incitaci de Gudrn, El lament de Gudrn, L'excitaci de Gudrn. ;
Hamisml La belada d'Hamdir, la can d'Hamdir ;
Les canons heroiques han de veure's com un tot en l'Edda per estan compostes per tres capes: la histria d'Helgi Hundingsbani, La histria dels Nibelungs i la histria de Jrmunrekkr, Rei dels Ostrogots. Aquestes sn originals i respectivament, escandinaves, alemanyes i gtiques. Cal tenir en compt fins a on es pot determinar la historicitat, Atila, Jrmunrekkr i Brynhildr van existir, a ms a ms Brynhildr es va basar parcialment en Brunhilda d'Austrasia, per, la cronologia ha estat invertida en els poemes.

Que no apareixen en el Cdex Regius.
Moltes de les sagues llegendries contenen poesia en estil ddic. La seva edat i importncia sn difcils d'avaluar per la saga Hervarar, concretant, cont interpolacions potiques interessants. 
Hlskvia Can d'Hld, tamb coneguda en angls com The Battle of the Goths and the Huns (La batalla dels Gots i els Huns). Extreta de la saga Hervarar. ;
El despertar d'Angantr Extreta de la saga Hervarar.;

Slarlj.
Slarlj Poemes del sol. ;
Aquest poema, tampoc contingut en el Cdex Regius, s incls de vegades en algunes edicions de l'Edda Potica a pesar que s cristi i pertany, parla prpiament, a la literatura visionria de l'Edat Mitja. Est, no obstant aix, escrit en ljahttr i usa molta imaginera pagana.

Mira tamb.
mitologia nrdica

Enllaos externs.
(tots en angls)
 The Poetic Edda, Bellows translation at sacred-texts.com;
 Critical editions of the Poetic Edda in pdf format at septentrionalia.org;
 Eddukvi Poetic Edda in Old Norse from heimskringla.no;
 CyberSamurai Encyclopedia of Norse Mythology: Poetic Edda (Old Norse);
 CyberSamurai Encyclopedia of Norse Mythology: Poetic Edda (English);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147406" title="Calisay" nonfiltered="3923" processed="3896" dbindex="59883">
Calisay s un licor estomacal d'herbes aromtiques la frmula del qual sembla provenir d'un monestir de Bohmia, posteriorment fabricat a Blanes (la Selva) i a partir del 1875 a Arenys de Mar per la famlia Mollfulleda. Als anys 80 del segle XX, la frmula va passar a mans de RUMASA, que va continuar elaborant el licor a Arenys de Mar. 

A finals dels 80, quan RUMASA va ser expropiada per ordre del Ministre d'Economia i Hisenda del Govern Espanyol, la marca va passar a mans de l'empresari Pedro Rovira, que en va traslladar la producci a l'entorn d'Amposta.

En plena decadncia de la indstria licorera catalana, l'edifici Calisay ha passat a titularitat municipal i l'Ajuntament d'Arenys de Mar l'ha reconvertit en un centre cultural.

En l'actualitat les ampolles de Calisay (i dels licors Mollfulleda en general) s'han convertit en objectes de collecci, en especial la petaqueta de tap de suro, de la que se'n conserven molt pocs exemplars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147412" title="(35) Leucotea" nonfiltered="3924" processed="3897" dbindex="59884">


Leucotea (Leukothea). Asteroide nm. 35 de la srie, descobert des de Dusseldorf el 19 d'abril de 1855 per Karl Theodor Robert Luther (1822-1900).-


 Vegeu tambe .

Asteroides

Llista d'asteroides























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147415" title="Kobe" nonfiltered="3925" processed="3898" dbindex="59885">

K be s una ciutat del Jap, localitzada a la illa de Honshu. Kobe es la capital de la prefectura de Hyogo i s un dels ports de major importncia. Es troba a la en regi Kansai de Jap, al sud-est d'Osaka i fou una de les primeres ciutats a tenir lligams comercials amb Occident cap a l'any 1868. La ciutat porturia cosmopolita t 45.500 residents estrangers de ms d'un centenar de pasos.

 Agermanaments .
  Seattle, Estats Units (1957);
 Marsella, Frana (1961);
 Rio de Janeiro, Brasil (1969);
 Riga, Letnia (1974);
 Brisbane, Austrlia (1985);
 Barcelona, Catalunya, (1993);

Enllaos externs.


Pgina oficial de Kobe;
Informaci dels terratrmols Hanshin-Awaji;
KobeCityInfo;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147417" title="Rubn de la Red" nonfiltered="3926" processed="3899" dbindex="59886">
Rubn de la Red Gutirrez s un futbolista espanyol format a les categories inferiors del Real Madrid CF que actualment juga al primer equip blanc.

Biografia.
La seva carrera sempre ha estat lligada a l'entitat madridista. Va entrar al club quan era benjam, tot i que va haver de de marxar al Club Deportivo Mstoles per no haver cumplert amb les espectatives al Reial Madrid. Desprs d'una gran temporada al CD Mstoles, el Reial Madrid es torn a interessar pel jugador madrileny, i el va recuperar. Com a juvenil va meravellar al llavors entrenador del Reial Madrid juvenil Quique Snchez Flores, que anys desprs intentaria emportar-se'l al Getafe CF. De la Red va anar pujant de categories dins el club, fins a la temporada 2005-2006, en la que comen a alternar el primer equip i el filial, el Real Madrid Castilla.

Va debutar a la Primera Divisi, el 22 de setembre del 2005, al Bernabu davant l'Athletic Club de Bilbao, guanyant per 3 a 1.

En el mercat d'hivern de la temporada 2006-2007, va estar a punt d'abandonar el club blanc, ja que el Real Zaragoza va estar a punt de fitxar-lo. Sovint s convocat amb el primer equip, encara que gaudeix de molt poques oportunitats, amb la presncia a l'equip de jugadors com Guti, Emerson, Diarra o Fernando Gago. 

En Rubn noms va arribar a marcar un gol amb el primer equip. El marc contra l'cija Balompi a la Copa del Rei 2006-2007, a un partit que acab amb el resultat de 5-1, i al qual el jove jugador va marcar l'ltim gol, des de fora de l'rea gran.

El 31 d'agost del 2007, l'ltim dia del mercat d'estiu, va ser traspassat al Getafe CF, amb una opci de recompra pel club blanc, que va fer efectiva al finalitzar la temporada.

 Palmars .


Enllaos externs.
Dades i perfil de Rubn de la Red a la pgina oficial del Reial Madrid   ;

 Referncies .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147418" title="Panulirus" nonfiltered="3927" processed="3900" dbindex="59887">


Panulirus s un gnere de llagostes, crustacis decpodes de la famlia Palinuridae. Compren les espcies segents:
 Panulirus argus ;
 Panulirus cygnus ;
 Panulirus echinatus ;
 Panulirus femoristriga ;
 Panulirus gracilis ;
 Panulirus guttatus ;
 Panulirus homarus ;
 Panulirus inflatus ;
 Panulirus interruptus    Llagosta de Califrnia;
 Panulirus japonicus ;
 Panulirus laevicauda ;
 Panulirus longipes ;
 Panulirus marginatus ;
 Panulirus ornatus ;
 Panulirus pascuensis ;
 Panulirus penicillatus ;
 Panulirus polyphagus ;
 Panulirus regius ;
 Panulirus stimpsoni ;
 Panulirus versicolor ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147422" title="Club Baloncesto Granada" nonfiltered="3928" processed="3901" dbindex="59888">


El Club Baloncesto Granada s un club de bsquet de la ciutat de Granada, que competeix a la lliga ACB.

Histria.

El Club Asociacin Baloncesto Granada (CAB Granada) es constitueix el 28 de juny de 1994 sota la frmula de Associaci Esportiva procedint del desaparegut CAB Loja.

Desprs de participar dos anys en la lliga EBA (en la temporada 1995-1996 qued campi desprs de resultar invicte en tots els partits de la fase final), el 14 de juny de 1996 el CAB Granada adquir els drets per a participar en la lliga ACB al CB Salamanca. L'11 de juliol el CAB Granada es constitux en Societat Annima Esportiva. En la temporada 1998-1999 descendeix a la lliga LEB, per a assolir de nou l'ascens i la tornada a l'ACB en la temporada 2000-2001.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147429" title="Ibric" nonfiltered="3929" processed="3902" dbindex="59889">








L'ibric s una llengua paleohispnica coneguda per testimonis directes, s a dir una llengua que es parlava a la pennsula Ibrica abans que la llengua llatina hi esdevingus la llengua dominant i de la que se n han conservat textos. La llengua ibrica est documentada per escrit en tres sistemes d'escriptura, les escriptures ibriques, fonamentalment en signari ibric nord-oriental i residualment en signari ibric sud-oriental i en alfabet grecoibric. Les inscripcions ms antigues en aquesta llengua es documenten a finals del s V aC i les ms modernes a finals del s. I aC o a principis del s. I dC.

La llengua ibrica es va usar en una ampla franja costera des del sud del Llenguadoc-Rossell fins Alacant, que penetra a l interior per la vall de l Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir, i que correspon bsicament als pobles que les fonts clssiques identifiquen com a ibers (indigets, ausetans, laietans, lacetans, cossetans, ilergets, ilercavons,sedetans, edetans, contestans, oretans, etc.). Les inscripcions en llengua ibrica apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze,  lmines de plom, cermiques tiques, cermiques de verns negre A i B, cermiques pintades,  dlies, mfores, torteres, esteles i plaques de pedra, mosaics, etc.) i s amb diferncia la llengua paleohispnica ms documentada per escrit, uns dos milers d inscripcions que representen el 95% del total.

Els textos en llengua ibrica que usen el signari ibric nord-oriental i l'alfabet grecoibric es poden llegir sense dificultats i amb alguna dificultat els que usen el signari ibric sud-oriental, per en la seva major part sn incomprensibles, ats que la llengua ibrica s una llengua sense parents prou propers com per ser tils en la traducci de textos. La teoria tradicional que  identifica la llengua ibrica amb la llengua basca (bascoiberisme extrem), ja fa molts anys que no t credibilitat en els cercles especialitzats, tot i que prcticament tots els especialistes en llengua ibrica reconeixen certes afinitats entre ambdues llenges, b directament, o b a travs de la llengua aquitana. Per alguns investigadors, aquestes afinitats sn ja sn suficients com per defensar que sn llenges emparentades (bascoiberisme moderat) per d altres consideren que les afinitats podrien ser degudes a prstecs o a fenmens d rea lingstica que es donen entre llenges no necessriament emparentades, per que conviuen en un mateix territori durant un llarg perode.  

Un dels aspectes ms ben coneguts de la llengua ibrica s l antroponmia, grcies en gran part al bronze d Ascoli una placa de bronze en llat  que va aparixer a Roma en la que estan inscrits els noms dels trenta cavallers ibers que formaven la Tvrma Sallvitana, una unitat de cavalleria auxiliar de l'exrcit rom, als que Gneu  Pompeu concedeix la ciutadania romana per mrits en combat en el setge d Ascoli (Asculum) el 89 aC durant la guerra social. Els antropnims ibrics presenten molt majoritriament una estructura bimembre en la que els elements que els formen combinen entre s de forma repetitiva: NALBEADEN, SOSINADEN, SOSINASAE, SOSIMILVS, BILVSTIBAS, ILLVRTIBAS, ESTOPELES, ORDVMELES, VMARBELES, VMARILLVN, VMARGIBAS, ADINGIBAS, BALCIADIN, ADIMELS, BENNABELS, etc.

 Textos d'exemple.

 Plom d Orlell V (La Vall d'Uix, Castell), signari nord-oriental: ;

i e : botota  : bitebaki  bane : ba enm liki : antinm litutu ane : a ika  : sekeniusu : atilebeiu : lau iske kate : banm li baitu ane : kaisanm li baitu a : neitailini e : kutur : bite oketetine : e atia e : kokor : tauebartiate : a ika binm likise : iunstirlaku : botota eai : selkeaibartuneai : unibeikeai : ane ai : unibeikeai : iunstirlaku : uskeike : bototiki : keietisiatense : u talarilune : banm i e ulu : biti okebetense : uskeane lati 

 Plom de La Serreta I, cara A (Alcoi, Alacant), alfabet grecoibric: ;

i ike : orti : ga okan : dadula : ba k : bui tiner : baga ok : SSSX< : tu lbailu a : legu egik : base okeiunbaida : u ke : basbidi bartin : i ike : base okar : tebind : belaga ikau  : isbinai : asgandis : tagisga ok : binikebin :  alir : kidei : gaibigait 

 Bibliografia .
 Ballester, Xaverio (2005): Lengua ibrica: hacia un debate tipolgico,, Palaeohispanica 5, pp. 361-392.
 Correa, Jos Antonio (1994): La lengua ibrica,, Revista espaola de lingstica 24, 2, pp. 263-287.
 Ferrer i Jan, Joan (2006): Nova lectura de la inscripci ibrica de La Joncosa (Jorba, Barcelona), Veleia 23, pp. 129-170.
 Hoz, Javier de (2001): Hacia una tipologa del ibrico,, Religin, lengua y cultura prerromanas de Hispania, pp. 335-362.
 Moncunill, Noem (2007): Lxic d'inscripcions ibriques (1991 - 2006), Tesi Doctoral, Barcelona.
 Ordua, Eduardo (2006): Segmentacin de textos ibricos y distribucin de los segmentos, Tesi Doctoral, UNED-Madrid.
 Rodrguez Ramos, Jess (2005): Introducci a l estudi de les inscripcions ibriques, Revista de la Fundaci Privada Catalana per l Arqueologia ibrica, 1, pp. 13-144.
 Untermann, Jrgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
 Velaza, Javier (1996): Epigrafa y lengua ibricas, Barcelona.

 Enllaos Externs .
  Brevsima introduccin a la lengua bera - Jess Rodrguez Ramos;
  Buscador de expresiones regulares en textos ibricos - Eduardo Ordua Aznar;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147431" title="Celtibric" nonfiltered="3930" processed="3903" dbindex="59890">





El celtibric s una llengua paleohispnica coneguda per testimonis directes, s a dir una llengua que es parlava a la pennsula Ibrica abans que la llengua llatina hi esdevingus la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos. La llengua celtibrica est documentada per escrit fonamentalment en signari celtibric i en alfabet llat. Tot i que la cronologia precisa de la majoria de les inscripcions celtibriques s desconeguda, les ms antigues es documenten a la primera meitat del segle II aC i les ms modernes a finals del segle I aC o potser principis del segle I.

Aquesta llengua pertany al grup de llenges cltiques de la famlia indoeuropea. Tot i presentar una filiaci clara que la relaciona amb multitud de llenges ben conegudes, la interpretaci dels textos en aquesta llengua s encara controvertida.

Les inscripcions celtibriques, unes dues-centes, es distribueixen per la vall de l'Ebre i les capaleres del Tajo i Duero en el territori (Celtibria) que les fonts clssiques atribueixen als celtibers (arevacs, lusons, tits, bels, pelendons i berons). Els textos en llengua celtibrica apareixen sobre suports molt variats (monedes de plata i bronze, tsseres de plata o bronze, plaquetes de bronze, cermiques de verns negre, mfores, torteres, plaques de pedra, etc.) Alguna d'elles s excepcionalment llarga com el tercer bronze de Botorrita (Saragossa) amb ms de tres mil signes que cont una mena de cens d'aproximadament 250 persones. 

 Textos d'exemple.

 Primer bronze de Botorrita, cara A (Saragossa): Probablement un text legal. Signari celtibric oriental.


A.1. tirikantam : berkunetakam : tokoitoskue : sarnikio (:) kue : sua : kombalkez : nelitom;
A.2. nekue to : uertaunei : litom : nekue : taunei : litom : nekue : masnai : tizaunei : litom : soz : auku;
A.3. aresta : tamai : uta : oskues : stena : uerzoniti : silabur : sleitom : konskilitom : kabizeti;
A.4. kantom  sankilistara : otanaum : tokoitei : eni : uta : oskuez : boustomue : koruinomue;
A.5. makasiamue : ailamue : ambitiseti : kamanom : usabituz : ozas : sues : sailo : kusta : bizetuz : iom;
A.6. asekati : mbitinkounei : stena : es : uertai : entara : tiris : matus : tinbituz : neito : tirikantam;
A.7. eni : oisatuz : iomui : listas : titas : zizonti : somui : iom : arznas : bionti : iom : kustaikos;
A.8. arznas : kuati : ias : ozias : uertatosue : temeiue : robiseti : saum : tekametinas : tatuz : somei;
A.9. enitouzei : iste : ankios : iste : esankios : uze : areitena : sarnikiei : akainakubos;
A.10. nebintor : tokoitei : ios : uramtiomue : auzeti : aratimue : tekametam : tatuz : iom : tokoitoskue;
A.11. sarnikiokue : aiuizas : kombalkores : aleites : iste : ires : ruzimuz : abulu : ubokum;

(Transcripci Jordn 2004);


 Gran inscripci de Pealba de Villastar (Terol). Probablement un text votiu. Alfabet llat.


ENIOROSEI;

VTA TIGINO TIATVNEI;

TRECAIAS TO LVGVEI;

ARAIANOM COMEIMV;

ENIOROSEI EQVEISVIQVE;

OCRIS OLOCAS TOGIAS SISTAT LVGVEI TIASO ;

TOGIAS;

(Transcripci Meid 1994);





 Bibliografia .
 Hoz, Javier de (2005): La lengua y la escritura celtibricas, Celtiberos. Tras la estela de Numancia, pp. 417-426.
 Jordn, Carlos. (2004): Celtibrico, Zaragoza.
 Meid, Wolfgang. (1994). Celtiberian Inscriptions, Budapest.
 Untermann, Jrgen. (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
 Velaza, Javier (1999): Balance actual de la onomstica personal celtibrica, Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania Prerromana, pp. 663-683.
 Villar, Francisco (1995): Estudios de celtibrico y de toponimia prerromana, Salamanca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147433" title="Courtney Solomon" nonfiltered="3931" processed="3904" dbindex="59891">
Courtney Solomon, de nom real Corei Solomon (Ontario,  Canad, 1 de setembre de 1971) s un director de cinema canadenc per que ha desenvolupat la seva carrera als Estats Units.

 Trajectria .

Va comenar com a director l'any 2000, amb l'adaptaci al cinema de Dracs i Masmorres, basat en el popular cmic del mateix nom. L'actor Jeremy Irons va ser l'escollit per fer de dolent i per assignar-li el que seria el pitjor paper de tota la seva filmografia. La pellcula de Solomon no va obtenir gran xit en taquilla, i va tenir molt baixes crtiques.

Malgrat aix, el 2005 va produir la segona part de Dracs i masmorres, Dungeons & Dragons 2: Wrath of the Dragon God, i mesos desprs va dirigir An American Haunting, on va reunir Donald Sutherland, Sissy Spacek i a Rachel Hurd-Wood. La histria explicava els fets reals que van ocrrer entre 1818 i 1820 a Tennessee sobre l'anomenada Bruixa de Bell.

Actualment viu a Los Angeles amb la seva esposa Martha.

 Filmografia .
2005 An American Haunting;
2000 Dracs i Masmorres (Dungeons and Dragons);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147434" title="Llenges paleohispniques" nonfiltered="3932" processed="3905" dbindex="59892">
Les llenges paleohispniques, tamb conegudes com llenges preromanes de la pennsula ibrica, sn les llenges indgenes que es parlaven a la pennsula Ibrica abans que la llengua llatina hi esdevingus la llengua dominant. 

Algunes d'aquestes llenges estan documentades directament per escrit fonamentalment mitjanant l's d'escriptures paleohispniques, des de com a mnim el segle V aC, potser des del s. VII aC,  fins a finals del s. I aC o principis del s. I dC. 

 La llengua ibrica.
 La llengua celtibrica.
 La llengua tartssia (tamb coneguda com llengua del sud-oest de la pennsula ibrica i com sud-lusitana).
 La llengua lusitana.

Altres llenges noms poden ser identificades indirectament a travs de topnims, antropnims i tenims citats per les fonts clssiques o usats en inscripcions en llat i grec.

 La llengua aquitana.

 Bibliografia .

 Correa, Jos Antonio (1994): La lengua ibrica, Revista espaola de lingstica 24, 2, pp. 263-287.
 Jordn, Carlos (2004): Celtibrico, Zaragoza.
 Hoz, Javier de (1995): Tartesio, fenicio y cltico, 25 aos despus, Tartessos 25 aos despus, pp. 591-607.
 Rodrguez Ramos, Jess (2005): Introducci a l'estudi de les inscripcions ibriques, Revista de la Fundaci Privada Catalana per l'Arqueologia ibrica, 1, pp. 13-144.
 Untermann, Jrgen : Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden. (1975): I Die Mnzlegenden. (1980): II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht. (1990): III Die iberischen Inschriften aus Spanien. (1997): IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften.
 Velaza, Javier (1996): Epigrafa y lengua ibricas, Barcelona.

 Enllaos Externs .
  Llenguas y escrituras prerromanas de Espaa y Portugal - Jess Rodrguez Ramos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147436" title="Lloberola" nonfiltered="3933" processed="3906" dbindex="59893">
Lloberola s un petit nucli de poblaci del municipi de Biosca, a la Segarra. T 75 habitants.

Enllaos externs.
 http://www.pueblos-espana.org/cataluna/lerida/lloberola ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147442" title="Lusit" nonfiltered="3934" processed="3907" dbindex="59894">



El lusit s una llengua paleohispnica coneguda per testimonis directes, s a dir una llengua que es parlava a la pennsula Ibrica abans que la llengua llatina hi esdevingus la llengua dominant i de la que se n han conservat textos. Els documents escrits d aquesta llengua es documenten nicament en alfabet llat a finals del s. I aC o potser a principis del I dC. 

Aquesta llengua pertany amb seguretat a la famlia indoeuropea, per la seva possible pertinena al grup de les llenges cltiques s un tema encara discutit: per alguns investigadors seria una llengua clarament no-cltica pel fet que conserva el fonema /p/, mentre que per d altres seria una llengua cltica en la que s hauria conservat el fonema /p/.

Les inscripcions en aquesta llengua sn molt escasses: cinc o quatre si s'interpreta que dos fragments pertanyen a la mateixa inscripci. Els jaciments on han aparegut corresponen al territori que les fonts clssiques atribueixen als lusitans: Lamas de Moledo i Cabeo das Fraguas (Beira Alta, Portugal) i Arroyo de La Luz (Cceres, Espanya).  Totes les inscripcions han estat realitzades sobre roques naturals. 

 Textos d'exemple.

 Cabeo das Fraguas (Beira Alta, Portugal);

OLIAM TREBOPALA INDI PORCOM LAEBO
COMMAIAM ICONA LOIMINNA 
OILAM VSSEAM TREBARVNE INDI TAVROM IFADEM REVE TRE[

(Transcripci Villar 1996)

 Lamas de Moledo (Beira Alta, Portugal);

RVFVS ET TIRO SCRIPSERVNT
VEAMINICORI DOENTI ANGOM LAMATICOM CROVCEAI MACA
REAICOI PETRANOI  RADOM PORGOM IOVEAI
CAEILOBRIGOI

(Transcripci Villar 1996)

 Bibliografia .
 Gorrochategui, Joaqun (1987): En torno a la clasificacin del lusitano, Actas del IV coloquio sobre lenguas y culturas paleohispanicas, pp. 2-3.
 Untermann, Jrgen (1997): Lusitanisch, keltiberisch, keltisch, Veleia 2-3, pp. 57-76.
 Untermann, Jrgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
 Villar, Francisco (1996): Los indoeuropeos y los orgenes de Europa, Madrid.
 Villar, Francisco; Pedrero Rosa (2001): La nueva inscripcin lusitana: Arroyo de la Luz III, Religin,  Lengua y Cultura Prerromanas de Hispania, pp. 663-698.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147452" title="Tartessi" nonfiltered="3935" processed="3908" dbindex="59895">




El tartessi tamb anomenat llengua del sud-oest de la pennsula ibrica i sud-lusit, s una llengua paleohispnica coneguda per testimonis directes, s a dir una llengua que es parlava a la pennsula Ibrica abans que la llengua llatina hi esdevingus la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos.

A diferncia de les altres llenges paleohispniques, aquesta llengua i l'escriptura que l'expressa no tenen una denominaci consensuada. La denominaci ms neutra s la de llengua i escriptura del sud-oest de la pennsula ibrica, ats que noms fa referncia a la localitzaci geogrfica de les inscripcions d'aquesta llengua en el quadrant sud-occidental de la pennsula ibrica. Per la denominaci ms popular s la de llengua tartssia, tot i que no s una denominaci precisa, ats que les inscripcions d'aquesta llengua noms apareixen marginalment en el territori en el que les fonts clssiques situen el regne de Tartessos i en canvi es concentren en el territori que les fonts clssiques atribueixen als Conis. Una tercera denominaci s llengua sud-lusitana, que fa referncia a la seva posici geogrfica relativa respecte del territori dels lusitans.

Les inscripcions ms antigues en aquesta llengua es documenten com a mnim al s V. aC, potser fins i tot des del s. VII aC en escriptura tartssia, el desxiframent de la qual encara no es pot donar per tancada, ats que encara hi ha signes sobre els que no hi ha consens entre els diferents investigadors que han fet propostes concretes.

Aquesta llengua encara no a pogut ser relacionada amb cap altra, tot i que hi ha hagut propostes per relacionar-la amb les llenges de la famlia indoeuropea.

Les inscripcions en aquesta llengua, prop d'un centenar, es distribueixen en el quadrant sud-occidental de la pennsula Ibrica: fonamentalment a l'Algarve i al Baix Alentejo (Portugal) i residualment a Andalusia occidental i Extremadura (Espanya). Prcticament l'nic suport sobre el que apareixen els textos d'aquesta llengua sn grans lloses de pedra.

 Textos d'exemple.

 Fonte Velha (Bensafrim): ;

lokoobooniirabootooa aiaikaalteelokonanena ekaa?ii iinkoolobooiiteerobaarebeeteasiioonii 

(Transcripci d'Untermann 1997).

 Herdade da Abobada (Almodvar);

ir ualkuusie : na keentiimubaateerobaare?aataaneatee

(Transcripci d'Untermann 1997).

 Bibliografia .

 Correa, Jos Antonio (1989): Posibles antropnimos en las inscripciones en escritura del S.O. (o Tartesia) Veleia 6, pp.243-252.
 Correia, Virglio-Hiplito (1996): A escrita pr-romana do Sudoeste peninsular, De Ulisses a Viriato: o primeiro milenio a.c., pp.88-94;
 Guerra, Amilcar (2002): Novos monumentos epigrafados com escrita do Sudoeste da vertente setentrional da Serra do Caldeirao, Revista portuguesa de arqueologia 5-2, pp. 219-231.
 Hoz, Javier de (1995): Tartesio, fenicio y cltico, 25 aos despus, Tartessos 25 aos despus, pp. 591-607.
 Rodrguez Ramos, Jess (2002): Las inscripciones sudlusitano-tartesias: su funcin, lingua y contexto socioeconmico, Complutum 13, pp. 85-95.
 Untermann, Jrgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
 Untermann, Jrgen (2000): Lenguas y escrituras en torno a Tartessos en ARGANTONIO. Rey de Tartessos, Madrid, pp. 69-77.

 Enllaos Externs .
  Ejemplos de estelas sud-lusitano - Jess Rodrguez Ramos;
  Escrita do Sudoeste - Francisco Napoleao;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147458" title="Nadine Gordimer" nonfiltered="3936" processed="3909" dbindex="59896">

Nadine Gordimer ( Springs, Sud-frica 1923 ) s una escriptora sud-africana en llengua anglesa guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1991.

Biografia.
Va nixer el 20 de novembre de 1923 a la ciutat sud-africana de Springs, situada prop de la ciutat de Johannesburg, filla d'immigrants jueus d'origen litu i britnic. Va iniciar els seus estudis universitaris a la Universitat Witwatersrand de literatura anglesa, per no els finaliz mai, dedicant-se per complet a l'escriptura. El 1951 inici la seva collaboraci amb el diari The New Yorker, on escriv articles periodsitcs aix com petits relats que li permeteren guanyar certa fama en el gran pblic.

Obra literria.
Gordimer ha arribat al reconeixement internacional per uns treballs que en la seva major part s'ocupen de les seves idees poltiques aix com de les tensions morals i psicolgiques del seu pas. Virtualment tots els seus treballs tracten sobre l'amor i la poltica, particularment referents al problema racial. 

Public la seva primera obra l'any 1953 The Lying Days, per no fou fins el 1974 que arrib al pblic majoritari grcies a la seva obra The Conservationist, que fou guardonada aquell any amb el Premi Booker.

L'any 1991 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per la seva pica i magnfica escriptura - en paraules d'Alfred Nobel - que ha estat de gran benefici per a la humanitat.

Obra publicada.


 Ficci ;
1953: The Lying Days;
1958: A World of Strangers;
1963: Occasion for Loving;
1966: The Late Bourgeois World;
1970: A Guest of Honour;
1974: The Conservationist;
1979: Burger's Daughter;
1982: July's People;
1987: A Sport of Nature;
1990: My Son's Story;
1994: None to Accompany Me;
1998: The House Gun;
2001: The Pickup;
2005: Get a Life;
2007: Beethoven Was One-Sixteenth Black;

 Assaigs;
1988: The Essential Gesture: Writing, Politics and Places;
1973: The Black Interpreters;
1995: Writing and Being: The Charles Eliot Norton Lectures;


 Histries curtes;
1949: Face to Face;
1952: The Soft Voice of the Serpent;
1956: Six feet of the Country;
1965: Not for Publication;
1970: Livingstone's Companions;
1975: Selected Stories;
1978: No Place Like: Selected Stories;
1980: A Soldier's Embrace;
1984: Something Out There;
1984: Correspondence Course and other Stories;
1988: The Moment Before the Gun Went Off;
1991: Jump: And Other Stories;
1992: Why Haven't You Written: Selected Stories 1950-1972;
1992: Something for the Time Being 1950-1972;
2003: Loot: And Other Stories;

Teatre;
1949: The First Circle;


Activisme social.
A partir de la dcada del 1960 es convert en una ferma defensora d'abolir el sistema d'apartheid existent al seu pas. Membre del Congrs Nacional Afric (ANC) quan aquesta organitzaci encara era illegal, fou una ferma defensora de la sortida de la pres del seu amic Nelson Mandela i una de les primeres persones que estigueren amb ell a la seva sortdia l'any 1990.

Durant la dcada del 1990 ha estat una de les ms fermes activistes del moviment contra la SIDA i del control d'aquesta malaltia entre els ms desafavorits, especialment en el seu pas i el continent afric.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1991;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147459" title="ANC" nonfiltered="3937" processed="3910" dbindex="59897">


L'Arxiu Nacional de Catalunya;
El Congrs Nacional Afric (African National Congress en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147462" title="Derek Walcott" nonfiltered="3938" processed="3911" dbindex="59898">


Derek Walcott ( Castries, Saint Lucia 1930 ) s un poeta i dramaturg de Saint Lucia en llengua anglesa guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1992.

Biografia.
Va nixer el 23 de gener de 1930 a la ciutat de Castries, capital de l'estat insular de Saint Lucia. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat de les ndies Occidentals de Jamaica i el 1953 va traslladar-se a Trinitat i Tobago, on va fundar el Taller de Teatre de Trinitat i va produir les seves primeres obres. Actualment s catedrtic de literatura i composici a la Universitat de Boston (EUA).

Actualment viu entre la zona del Carib i la ciutat de Nova York.

Obra literria.
El seu treball, que desenvolup idependentment de les escoles de Sud-amrica i Europa, est immers en la corrent denominada realisme mgic i es relaciona intensament amb simbolisme del mite i de la seva relaci amb la cultura. 

L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra potica de gran lluminositat, sostingut per una visi histrica, sent el resultat d'una comissi multicultural.

Obra seleccionada.


Poesia;
 1948 25 Poems;
 1949 Epitaph for the Young: Xll Cantos;
 1951 Poems;
 1962 In a Green Night: Poems 1948 60;
 1964 Selected Poems;
 1965 The Castaway and Other Poems;
 1969 The Gulf and Other Poems;
 1973 Another Life ;
 1976 Sea Grapes;
 1979 The Star-Apple Kingdom;
 1981 Selected Poetry;
 1981 The Fortunate Traveller ;
 1983 The Caribbean Poetry of Derek Walcott and the Art of Romare Bearden;
 1984 Midsummer ;
 1986 Collected Poems, 1948-1984;
 1987 The Arkansas Testament;
 1990 Omeros;
 1997 The Bounty ;
 2000 Tiepolo's Hound;
 2004 The Prodigal;
 2007 Selected Poems;


 Teatre;
 1950: Henri Christophe: A Chronicle in Seven Scenes;
 1951: Harry Dernier: A Play for Radio Production;
 1953: Wine of the Country;
 1954: The Sea at Dauphin: A Play in One Act;
 1957: Ione;
 1958: Drums and Colours: An Epic Drama;
 1958: Ti-Jean and His Brothers;
 1966: Malcochon: or, Six in the Rain;
 1967: Dream on Monkey Mountain;
 1970: In a Fine Castle;
 1974: The Joker of Seville;
 1974: The Charlatan;
 1976: O Babylon!;
 1977: Remembrance;
 1978: Pantomime;
 1980: The Joker of Seville and O Babylon!: Two Plays;
 1982: The Isle Is Full of Noises;
 1986: The Last Carnival;
 1986: Beef, No Chicken;
 1986: A Branch of the Blue Nile;
 1991: Steel;
 1993: Odyssey: A Stage Version;
 1997: The Capeman, teatre musical amb msica de Paul Simon;


Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1992;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147464" title="NEC Nimega" nonfiltered="3939" processed="3912" dbindex="59899">


El NEC s un club de futbol neerlands de la ciutat de Nimega.

 Histria .
El NEC va ser fundat el 15 de novembre de 1900, fundat per membres de la classe treballadora de la ciutat de Nimega. El seu primer nom fou Eendracht(que significa Unitat en neerlands). El 1903 es fusion amb un altre club de la ciutat anomenat Nijmegen. NEC s un acrnim el significat del qual s Nijmegen Eendracht Combinatie (Combinaci de Nimega i Uni). El club no ha guanyat mai cap gran torneig, tot i ser quatre cops finalista de la copa holandesa.

 Palmars .
 Finalista de la Copa KNVB els anys 1973, 1983, 1994, 2000;
 Eerste Divisie (1): 1974/75;

 Jugadors destacats .


 Wilfried Brookhuis;
 Jan van Deinsen;
 Jack de Gier;
 Henk Grim;
 Ron de Groot;
 Danny Hoekman;
 Dick Jol;
 Cees Lok;
 Jan Peters;
 Harry Schellekens;
 Sije Visser;

 Entrenadors destacats .
Ron de Groot;
Wim Koevermans;
Cees Lok;
Pim van de Meent;
Johan Neeskens;
Sandor Popovics;
Jan Pruijn;
Piet de Visser;

 Enllaos externs .
Web oficial del club  ;
Web no oficial ;
Web no oficial ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147468" title="NAC Breda" nonfiltered="3940" processed="3913" dbindex="59900">


El NAC Breda s un club de futbol neerlands de la ciutat de Breda.

 Histria .
El NAC (NOAD ADVENDO Combinatie) va ser fundat el 19 de setembre de 1912 quan es fusionaren els dos clubs de la ciutat: NOAD i ADVENDO. Aquests mots sn acrnims que signifiquen:
 NOAD : Nooit Opgeven Altijd Doorzetten (catal: Mai abandona, sempre persevera).
 ADVENDO: Aangenaam Door Vermaak En Nuttig Door Ontspanning (catal: Plaent pel seu entreteniment i til per la seva relaxaci).

Els seus majors xits foren el 1921, quan guany la lliga, i el 1973, en qu guanyaren la copa.

A inicis de 2003 el NAC canvi el seu nom a NAC Breda. El club passava per aquells anys per una difcil situaci econmica. La ciutat de Breda compr l'estadi al club, ajudant a resoldre la situaci econmica. Com a senyal d'agrament el club decid afegir el nom de la ciutat al nom.

 Palmars .
 Eredivisie (1): 1921;
 Copa KNVB (1): 1973;
 Eerste Divisie (1): 1999/00;

 Jugadors destacats .

 Graham Arnold;
 Maarten Atmodikoro;
 Pierre van Hooijdonk;
 John Karelse;
 John Lammers;
 Ton Lokhoff;
 Geert Meijer;
 Cees Schapendonk ;
 Earnest Stewart;
 Tony Vidmar;
 Martien Vreijsen;
 Koos Waslander;
 Romeo Zondervan;
 Antoon "rat" Verlegh;
 Kees Rijvers;
 Frans Bouwmeester sr.;

 Entrenadors destacats .
Henk ten Cate;
Siem Plooyer;
Hans Dorjee;
Cees Lok;
Ton Lokhoff;
Herbert Neumann;
Cor Pot;
Wim Rijsbergen;
Ronald Spelbos;
Hans Verl;
Piet de Visser;
Kees Zwamborn;

 Enllaos externs .
 NAC.nl - Web oficial del club ;
 Web no oficial ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147469" title="Toni Morrison" nonfiltered="3941" processed="3914" dbindex="59901">


Toni Morrison, pseudnim de Chloe Anthony Wofford, ( Lorain, EUA 1931 ) s una escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1993. 

Biografia.
Va nixer el 18 de febrer de 1931 a la ciutat de Lorain, situada a l'estat nord-americ d'Ohio en una famlia pobra. Va adoptar el nom de Toni Morrison a partir d'un sobrenom familar aix com del cognom del seu marit Harold Morrison, amb el qual va estar casada entre 1958 i el 1964. 

El 1949 va comenar els seus estudis universitaris d'humanitats a la Universitat de Howard de Washington DC i va continuar a la Universitat de Cornell fins que el 1955 es va graduar en filologia anglesa. Posteriorment fou professora d'angls a la Universitat de Texas, Howard i la Universitat Estatal de Nova York. El 1964 va comenar a treballar com a editora literria en l'editorial Random House de Nova York.

Actualment s professora d'humanitats a la Universitat de Princeton i membre de l'Acadmia Americana de les Arts i les Lletres aix com del Consell Nacional de les Arts. 

Obra literria.
Morrison en les seves obres parla de la vida dels afroamericans, especialment de les dones negres, enaltint a aquesta comunitat. s una dona combatent en favor dels drets civils i compromesa amb la lluita en contra de la discriminaci racial. 

El seu primer llibre va veure la llum l'any 1970 The Bluest Eye ("Ulls blaus"), on narra la histria d'una nena negra que vol tenir els ulls del color de les nines de les nenes blanques. El seu segon llibre Sula es publica el 1973 i el 1977 amb Song of Salomon ("La can de Salom"), un relat sobre la reuni del materialisme i el poder de l'amor, es va convertir rpidament en un xit popular i li va valer el National Book Critics Award d'aquell mateix any. 

El 1987 public Beloved, un llibre que relata la histria d'una esclava que troba la llibertat, per que mata a la seva filla en edat infantil per salvar-la de l'esclavitud. Aquest llibre va suposar la seva consagraci definitiva i li va valer l'obtenci del Premi Pulitzer. Els seus llibres posteriors foren, aix mateix, grans xits de vendes. 

El 1993, tot i que les seves obres completes no comprenien ms que sis ttols, fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura perqu amb les seves novelles caracteritzades per una fora visionria i la importaci potica dna vida a un aspecte essencial de la realitat americana.

Obra publicada.
1970: The Bluest Eye;
1973: Sula;
1977: Song of Solomon;
1981: Tar Baby;
1987: Beloved;
1992: Jazz;
1993: Playing in the Dark;
1999: Paradise;
2003: Love;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1993;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147478" title="Termoplstic" nonfiltered="3942" processed="3915" dbindex="59902">
Els termoplstics a temperatura ambient sn plstics rgids, que en augmentar la temperatura, es tornen tous i malleables.  Aquests plstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i moldejats diverses vegades, a diferncia dels plstics termostables que al augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles tornar a moldejar.
   
Sn formats per llargues cadenes de carbonis que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, s per aix que es tornen plstics malleables. 

Els ms coneguts  sn:  el polietil (PE), el poliestir (PS), el metacrilats (PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefl o politetrafluoretil (PTFE), polipropil (PP), policarbonats (PC) i el poliestir tereftalat (PET).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147479" title="Kenzabur? ?e" nonfiltered="3943" processed="3916" dbindex="59903">



Kenzabur   e (en japons:        ) ( Uchiko, Jap 1935 ) s un escriptor japons guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1994.

Biografia.
Va nixer el 31 de gener de 1935 a la ciutat de Uckiko, poblaci situada a l'illa de Shikoku. Pass la seva infncia en aquesta ciutat fins que el 1954 es trasllad a Tquio per iniciar la carrera de literatura francesa a la Universitat de Tquio, interesant-se per la literatura de Jean-Paul Sartre.

Obra literria.
La seva vocaci literria parteix de la necessitat d'alleujar el desarrelament cultural i recuperar el que anomen "la mitologia del meu poble". Les seves obres, influenciades fortament per la literatura francesa, nord-americana i la teoria literria, enganxen amb les idees poltiques, socials i filosfiques incloent les armes nuclears, el no conformisme social i l'existencialisme. El seu estil s directe, de frases curtes i contundents, que es nutreix de poderoses imatges potiques i abundants reflexions metafsiques.

El 1958 reb el prestigis Premi Akutagawa per la seva novella Shiiku ("La Presa"), en la qual narra les seves vivncies infantils, i el 1967 el Premi Tanizaki per Manen gannen no futtoboru ("El crit silencis"). 

El 1963 va nixer el seu fill Hikari (llum), discapacitat per una hidroceflia i autista. Aquest esdeveniment es va convertir en l'eix principal de la seva vida i de la seva obrak, i ttols com Kojinteki na taiken ("Una qesti personal", 1964), Mannen gannen futtoboru ("El crit silencis", 1967) i Warera no ky ki wo ikinobiru michi wo oshieyo ("Digues-nos com sobreviure a la nostra bogeria", 1969) giren, en major o menor mesura, entorn de la malaltia del seu fill. 

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura que amb la fora potica de la seva obra ha creat un mn imaginari, on la vida i el mite es condensen per a formar un quadre desconcertant dels problemes de l'home en els nostres dies. 

Obra seleccionada.


1958: Shisha no ogori;
1958: Memushiri kouchi;
1958: Miru mae ni tobe;
1963: Nichijo seikatsu no boken;
1964: Kojinteki na taiken;
1965: Hiroshima noto;
1967: Man'en gannen no futtoboru;
1969: Warera no kyoki o iki nobiru michi o oshieyo;
1970: Okinawa noto;
1978: Shosetsu no hoho;
1983: Atarashii hito yo, mezameyo;

1986: Natsukashii toshi e no tegami;
1986: M/T to mori no fushigi no monogatari;
1989: Jinsei no shinseki;
1990: Chiryo no to;
1993: Sukuinushi' ga nagura reru made;
1994: Yureugoku (Vashir shon);
1994:  inaru hi ni;
1995: Kaifukusuru kazoku;
2001: Torikae ko (Chenjiringu);
2002: Ureigao no d ji;
2003: Ni hyaku nen no kodomo;
2005: Say nara, watashi no hon yo!;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1994;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147485" title="(3350) Scobee" nonfiltered="3944" processed="3917" dbindex="59904">
Scobee, asteroide n 3350 de la serie (1980 PJ), fou descobert el 8 d'agost de 1980, per Edward Bowell, des de l'Observatori Lowell situat a Anderson Mesa al sud-oest de Flagstaff (Arizona).

Fou anomenat en honor de Francis Scobee, comandant del transbordador espacial Challenger, que va explotar a els pocs instants de el seu  llanament el 28 de gener de 1986.

 Vegeu tambe .
 Asteroides ;
 Llista d'asteroides;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147493" title="Campionat Manomanista de pilota basca" nonfiltered="3945" processed="3918" dbindex="59905">
El Campionat Manomanista de pilota basca s un torneig m a m, o siga, per a dos pilotaris professionals de la Liga Espaola de Pelota a Mano.

A diferncia del Quatre i Mig, en el Manomanista es pot jugar la pilota en tot el front, per tant, s'hi veuen partides de resistncia i en qu la collocaci a la canxa s fonamental.

 Historial .




 Notes .
 1942: La final la juguen Atano III i Atano VII, ambds d'Azkoitia.
 1995: Beloki es proclama el campi del Manomanista ms jove, amb 20 anys.
 1977: La final la juguen Gorostiza i Garca Ario IV, ambds d'Atxondo.
 1999: S'hi juguen dos campionats parallels per desavinences entre les empreses organitzadores, Asegarce i Aspe.
 2008: La final la juguen Barriola i Bengoetxea VI, ambds de Leitza.

 Edicions del Manomanista .
 Campionat Manomanista de 2005;
 Campionat Manomanista de 2006;
 Campionat Manomanista de 2007;
 Campionat Manomanista de 2008;

 Vegeu tamb .
 Campionat del Quatre i Mig de pilota basca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147496" title="Campionat Manomanista de 2006" nonfiltered="3946" processed="3919" dbindex="59906">
L'edici del 2006 del Campionat Manomanista de pilota basca tingu aquests resultats:

 Fase prvia .

 32ns de final .




 16ns de final .




 8ns de final .




 Fase final del 2006 .


 Altres edicions del Campionat Manomanista .
 Campionat Manomanista de 2005;
 Campionat Manomanista de 2007;
 Campionat Manomanista de 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147513" title="Lego Mindstorms" nonfiltered="3947" processed="3920" dbindex="59907">
Lego Mindstorms s una lnia de jocs d'experimentaci centrats en la robtica, de la casa Lego. Per les seves possibilitats en fan una eina apreciable en entorns didctics des de l'escola primria a la universitat.

La primera versi es va distribur el 1998 amb el nom de "Robotics Invention System" encara que aqu no se n'ha vist a les botigues i s'ha venut nicament com a equip didctic per a escoles. La versi actual, "Lego Mindstorms NXT" va sortir el 2006 als EUA.

L'equip cont un microcontrolador, sensors i motors amb les vores cobertes dels pius tpics dels elements constructius de Lego, per fer-lo una pea ms en el muntatge amb material de la mateixa casa. Els connectors elctrics dels sensors i motors incorporats, convenientment protegits, tamb tenen la forma del piu de muntatge Lego.

L'equip incorpora, a ms, vigues, eixos, rodes i pneumtics, iguals als d'altres kits de Lego, per a bastir el robot com un vehicle o segons el model o la imaginaci ho requereixi.

El joc incideix en els aspectes de muntatge del robot, disseny en un ordinador PC del programa que haur de seguir, descrrega del programa al microcontrolador, i seguiment de l'execuci del robot sobre una pista de paper o en lliure circulaci.

 Construcci .

Els models de muntatge proposats vnen en un llibret amb el nom de Constructopedia i tamb en el programari per a PC que acompanya el producte.

Per, a part, hi ha tota una colla d'elements de "LEGO Educatius" que s'hi poden interconnectar de simulaci mecnica (engranatges, connectors, diferencials, cardans, corretges, politges, vis-sens-fi, ...), elctrica (conmutadors, panells solars), robtica (altres sensors i actuadors), i fins i tot pneumtica (cilindres pneumtics, bombes i tancs), aix com un dispositiu de mesura de la velocitat.

 Maquinari .
Hi ha hagut diversos microcontroladors en la seva histria.

 RCX .

Basat en un processador H8/3297 de Renesas (abans Hitachi).

 NXT .
Basat en el microcontrolador ARM7 de ATMEL.

 Programari .
L'equip inclou un programari, adreat als nens i nenes a partir de 12 anys, que mostra els models i el seu muntatge pas a pas i facilita la programaci per blocs, amb l'aspecte de peces de trencaclosques que s'encaixen en seqncia, amb blocs que indiquen alternativa, iteraci, final d'iteraci, inici d'interrupci per esdeveniment i blocs que permeten llegir o reaccionar als sensors i temporitzadors, activar o aturar els motors o lmpades, i accions compostes com girar, ballar i remenar.

RoboLab s el programari per a escoles, desenvolupat a partir del software LabView de National Instruments desenvolupat a la "Tufts University". Permet fer diagrames amb icones per a les diferents accions sobre dels sensors, motors i lmpades, i visualitzar-hi els parmetres de les accions com si fossin arrecades que pengen de les icones.

Per als ms grans i avesats a la informtica existeixen mltiples possibilitats:
 Gordon's Brick Programmer : mini entorn de programaci per a l'RCX. Permet crear instruccions i programes a partir de mens.
 NQC : s un llenguatge similar al C que permet programar totes les funcions del controlador RCX sobre el sistema operatiu original.
 BrickOS (abans LegOS) : s un sistema operatiu de substituci per al controlador RCX. Permet fer programes en diversos llenguatges per a ser compilats amb gcc de gnu al codi mquina dels micros de la srie H8/300 de l'RCX.
 LejOS: s un sistema operatiu de substituci que permet programar el RCX i el NXT en llenguatge Java.

 Canals d'obtenci i traduccions .

s problemtic encara, aconseguir aquest material, car Lego t molt parcellats els mercats de distribuci i no permet que se serveixi des d'un pas a un altre.

La mateixa web oficial de Lego per a la venda en lnia diferencia productes per a cada pas i fins fa poc no oferia aquesta gama per a Espanya. Actualment s'ofereix la gama NXT per noms en Francs o Angls.

Existeix un nic provedor de "Lego Educatius" per a Espanya, que subministren una versi del software en castell encara que acostuma a no ser la ltima versi. s molt interessant la secci de complements de cara a elements mecnics, hidrulics i altres insospitats.

Una font molt interessant s el mercat de segona m a travs de Ebay. Hi podeu trobar tota mena de peces o programari, paquets didctics o colleccions voluminoses. De vegades els elements ms interessants se solen subhastar "amb tramesa noms dins el pas de l'ofertant" i no apareixen a la llista de disponibles per al propi pas (ex. Esp.); per aix cal entrar en el web Ebay pas per pas i veure que hi ha i fer valer els contactes o amics all, si val la pena.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web Mindstorms de Lego ;
 Lego Educatius ;
 Lego Mindstorms RCX internals ;
 Extreme NXT ;
 M.I.T. - Constructopedia Muntatges diversos amb robtica Lego ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147515" title="Condricti" nonfiltered="3948" processed="3921" dbindex="59908">

Els condrictis (Chondrichthyes) sn una classe de peixos cartilaginosos, denominaci adoptada ja que presenten un esquelet de cartlag, la mateixa substncia flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'sser hum. Aquesta classe inclou a la subclasse elasmobranquis.

El cos hidrodinmic dels peixos cartilaginosos est recobert per una pell aspra, i tenen aletes rgides que no es poden plegar. La majoria sn depredadors, per les espcies ms grans s'alimenten de zooplncton, els quals van atrapant mentre neden, deixant la seva boca oberta i filtrant-los a continuaci.

Taxonomia.
 Classe Chondrichthyes;
 Subclasse Elasmobranchii (taurons i rajades) ;
 Superordre Batoidea, cont els ordres:
 Rajiformes;
 Pristiformes ;
 Torpediniformes;
 Superordre Selachimorpha, cont els ordres:
 Hexanchiformes ;
 Squaliformes ;
 Pristiophoriformes ;
 Squatiniformes;
 Heterodontiformes ;
 Orectolobiformes ;
 Carcharhiniformes ;
 Lamniformes ;
 Subclasse Holocephali (quimeres);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147520" title="Catedral de Sant Esteve de Tolosa" nonfiltered="3949" processed="3922" dbindex="59909">


La catedral de Sant Esteve de Tolosa (Saint-tienne en francs) es troba en la ciutat occitana de Tolosa de Llenguadoc. Es desconeixen els orgens de la catedral. Les primeres dades sn de 1071, quan el bisbe Isarn va ordenar la reconstrucci de l'edifici, en aquell moment en runes. La seva arquitectura s especial ja que est composta per elements arquitectnics de diversos perodes. A prop de la catedral hi ha l'antic palau episcopal, actualment ocupat per la prefectura.
Histria.
Segons alguns historiadors, es va construir sobre la base d'una capella edificada en el segle III per sant Saturn i reconstruda per sant Exuperio cent cinquanta anys desprs. Es difcil comprovar aquestes dades ja que no s'hi han realitzat excavacions. La histria de l'esglsia s tan plena de modificacions, renovacions i construccions que se'n podria dir la catedral inacabada.

Al segle XIII es van modificar els plnols de l'esglsia romnica. A la zona meridional, s visible una modificaci de l'altura de l'edifici resseguint el tall de les finestres, mentre que en el mur septentrional, construt ms tard, no s'hi pot veure cap anomalia. A la paret occidental hi ha una rosassa, inspirada en la de Notre-Dame de Pars.

La caracterstica ms original de l'edifici s el fet que presenta dues parts molt diferents: una part romnica a la zona de la nau; i una part gtica dins el cor. Ambdues esglsies van ser unides en el segle XVI per Jean d'Orleans. El cor s el doble de gran que la nau romnica, si b el passads central segueix una lnia no contnua. La paret romnica meridional va ser allargada en construir-s'hi el temple gtic. Aquest gegantesc projecte es va iniciar al 1272 sota els auspicis de l'abat Bertrand-de-L'Isle. El projecte original va sofrir nombroses modificacions i van sorgir nous projectes, que moltes vegades van quedar en l'oblit. 

Al 1609, l'arquitecte Pierre Levesville va decidir collocar una volta en el cor, ja que el sostre s'havia cremat. Encara que el projecte inicial preveia una altura de 40 metres, la volta actual no en t ms de 28. Levesville va dotar tamb la catedral d'un nou mobiliari que unia el barroc amb el gtic, per a reemplaar al mobiliari antic, que tamb estava cremat.

Al 1794, la campana major de Sant Esteve, la Cardailhac, va ser llenada des del cim del campanar i es va trencar, a pesar que s'havien collocat diverses capes de palla per a esmorteir-ne la caiguda. El campanar romnic fortificat t un carill de 17 campanes en teclat i cinc al vol.
Arquitectura. 

La catedral s l'nica esglsia de Tolosa que ha conservat els seus vitralls originals. Els ms antics sn del segle XIV. Destaca tamb el seu orgue i un retaule de Pierre Mercier i Drouet realitzat el 1670.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147521" title="Batalla de Platea" nonfiltered="3950" processed="3923" dbindex="59910">

La Batalla de Platea (o Batalla de Platees) va ser la darrera batalla de les Guerres Mdiques al sud de Grcia. Va tenir lloc el 479 aC entre una aliana de les polis gregues d'Esparta, Atenes, Corint, Megara i d'altres contra els perses.

Antecedents.

Desprs dela derrota de la flota persa a la batalla de Salamis, van arribar a les orelles del rei Xerxes I de Prsia rumors de possibles insurreccions a Babilnia que el van fer decidir de marxar de Grcia deixant el seu parent Mardoni amb el control dels territoris conquerits i d'una fracci de l'exrcit persa que Xerxes no es va endur. Mardoni, a travs d'Alexandre I de Macednia, va proposar una treva a Atenes oferint-los un govern autnom i ajuda persa per reconstruir la ciutat. Atenes va rebutjar-la i va demanar ajuda a Esparta, pero els lacnics estaven ms interessats en protegir el Pelopons. 

Quan els perses van tornar a ocupar el sud de Grcia, megara i Platea es van afegir a Atenes a demanar l'ajuda d'Esparta. Els espartans encara hi eren reticents, fent servir com a excusa la celebraci d'un festival religis. Finalment Xileu de Tegea, va convncer als espartans fent-los veure el perill que suposaria per ells no que Atenes fos derrotada, sin que Atenes accepts l'oferta de Mardoni i s'alis amb els perses contra ells.

Els espartans van enviar 45.000 homes sota el comandament de Pausnies, composats per 5.000 spartiates (ciutadans guerrers de ple dret), 5.000 perioikoi (guerrers lliures sense ciutadania) i 35,000 helotes (servents i esclaus). Era el contingent d'Espartans ms gran que mai apareixeria en batalla. 

Quan Mardoni va assabentar-se de l'aproximaci de l'exrcit espart, va afanyar-se a finalitzar la destrucci d'Atenes i es va retirar cap a Tebes.

Preludi.

Mardoni fortific el riu Asop, a Becia, confiant que els grecs serien incapaos d'unir-se encontra seu. Per els atenencs van reunir 8.000 homes i es van unir a la columna espartana fins arribar al pas del Mont Citaer, des d'on es podien defensar de les rtzies perses. Mardoni va enviar una crrega de cavalleria liderada per Masist per atacar els grecs, amb la intenci de provocar els grecs per fer-los sortir a camp obert i tamb per observar com se'n podia sortir la cavalleria persa enfrontant-se a la falange grega en un terreny muntanys.

La crrega va ser repellida pels megarans i els atenencs amb Olimipodor al capdavant. Masist va ser mort i la cavalleria fug en retirada. Els grecs, als que ja s'hi havien unit contingents arribats s'altres polis, van sortir a camp obert. 

La formaci grega, segons Herdot, es dispos de la segent manera: de dreta a esquerra, els espartans, tegeans, corintis, potiedeans, orcomeneus, troezenis, lepreans, micnics, floiasians, hermionians, eretris, calcideus, ambracis, leucadis, palians, eginians, megarancs i atenencs.

La formaci persa aparellava els perses contra espartans i tegeans; medes contra corintis, potideans i orcomeneus; bactrians contra troezenis, lepreans micnics i floiasians; indis contra hermionians, eretris i calcideus; saces contra ambracis, leucadis, palians i eginians; i els aliats grecs dels perses contra els plateencs i atenencs. Els perses tenien encara ms forces al seu camp: frigis, misians, tracis, paonians, etops i egipcis armats tan sols amb ganivets.

Els dos exrcits van estar acampats l'un d'avant de l'altre durant 10 dies, amb tan sols petites rtzies espordiques des d'ambds cantons. En un atac, els perses van aconseguir desviar la font d'aigua dels grecs, i van capturar un comboi amb 500 caps de bestiar, obligant els grecs a traslladar el campament. Finalment Mardoni, en un consell de guerra en el que el seu general Artabazus va urgir a retirar-se a Tebes, va decidir atacar.

La batalla.

La batalla va comenar amb una crrega de la cavalleria persa contra els espartans, que es van retirar fins a les muntanyes on es trobaven protegits dels atacs a cavall. La infanteria persa va arribar tot seguit deixant els espartans bolquejats a les muntanyes. Aviat la totalitat de la infanteria ja havia entrat en un combat acarnissat cos a cos.

La infanteria persa, tot i que numricament superior, no estava tan ben equipada com la grega. La primera lnea dels perses era composta pels sparabara, defensats amb grans escuts rectangulars de vmet que resultaven molt efectius per defensar-se de fletxes per no eren prou forts per aturar l'envestida de les llances.

Els perses van formar un mur d'escuts i van comenar a llanar plujes de fletxes sobre els espartans i els tegeans. Desprs d'una estona suportant les fletxes els tegeans van atacar, i els espartans van seguir-los. 

Les llargues llances gregues proporcionaven avantatge tctica sobre les espases i llances curtes perses, i defensivament els grans escuts de vmet no eren comparables ni en maniobrabilitat ni en resistncia amb els escuts de bronze grecs. De tota manera, la batalla no va quedar decidida fins que   Mardoni no va morir a mans d'un veter espart.

Aleshores el persa Artabazus, que havia intentat convncer Mardoni d'evitar la batalla, va prendre el comandament i immediatament va ordenar retirada, permetent als grecs de capturar el seu campament. Els perses van fugir de forma desordenada i els grecs van causar una gran mortaldat entre les seves files.

Dimensions dels exrcits.

L'exrcit grec.

L'historiador Herdot d'Halicarns va xifrar les forces gregues a Platea en 110.000 homes, compostos per 38.700 hoplites i 71.300 tropes lleugeres. 

L'origen dels hoplites per polis que ens ofereix s la segent: 10.000 d'Esparta, 8.000 d'Atenes, 5.000 de Corint, 3.000 de Megara, 3.000 de Sici, 1.500 de Tegea, 1.000 d'Orcomen, 1.000 de Trozen, 1.000 de Floia, 800 d'Epidaure, 800 de Lucada i Anactorium, 600 de Platea, 600 d'Arcdia, 600 d'Ertria i Estira, 500 d'Egina, 500 d'Ambrcia, 400 de Calcis, 400 de Micenes i Tirint, 300 de Potidea, 300 d'Hermion, 200 de Cefalnia i 200 de Leprea.

De les tropes lleugeres, 35.000 eren els helotes espartans, 1.800 eren tespians, i es 34.500 restants provenien d'altres ciutats (aproximadament un per hoplita). El nombre d'helotes s disputat ja que implica una proporci de set helotes per espart. Alguns historiadors han acceptat aquestes xifres i les han fet servir per estimar un cens de la poblaci de Grcia en aquells temps. D'altres asseguren que els nombres son exagerats.

L'exrcit persa.

Tamb segons Herdot, Mardoni tenia sota les seves ordres 300.000 perses, dels quals els 50.000 comandats per Artabazus no van prendre part en la lluita per desacords en les tctiques a seguir. La versi de l'historiador Ctsies de Cnidos, que va escriure una histria de Prsia el segle IV aC va quantificar 120.000 perses. La xifra de 300.000 perses ha estat questionada per molts historiadors moderns, que arriben a donar nombres tan baixos com 50.000.

Vegeu tamb.
Guerres Mdiques;

Enllaos externs.
;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147523" title="Fira de Barcelona" nonfiltered="3951" processed="3924" dbindex="59911">

La Fira de Barcelona s el nom oficial de la fira de mostres de Barcelona, que cada any organitza diferents salons i congressos temtics on es reuneixen les empreses ms importants de diferents sectors econmics per exposar les seves novetats, intercanviar experincies i promoure negocis. 

La Fira t els seus orgens en l'Exposici Universal de 1888, primera fira de mostres de Barcelona, amb motiu de la quin es va construir el recinte firal del Parc de la Ciutadella. Amb motiu de la inauguraci de l'Exposici Internacional de 1929, la celebraci d'esdeveniments firals es va traslladar a les noves installacions creades a Montjuc, espai on es va desenvolupar aquest esdeveniment mundial. En l'actualitat, s'est construint el nou recinte firal de Gran Via M2 que, conjuntament amb el recinte de Montjuc, impulsaran la projecci internacional de Barcelona, convertint-la en la segona ciutat Europea amb el major recinte firal, desprs de l'urbs de Mil.

 Enllaos externs .
Web oficial de la Fira;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147525" title="Jerez de la Frontera" nonfiltered="3952" processed="3925" dbindex="59912">
 

Jerez de la Frontera s un municipi espanyol situat a la provncia de Cadis, a la Comunitat Autnoma d'Andalusia, (Espanya). T una poblaci de ms de 200.000 habitants. S'ha convertit en centre logstic i de transports de la provncia, superant en poblaci i variables econmiques a la prpia capital, Cadis. s la ciutat ms gran de la provncia i la cinquena d'Andalusia.  

Jerez de la Frontera ha esdevingut grcies a la seva posici cntrica, en el principal nucli de comunicacions de la provncia. s internacionalment coneguda pel seu vi, el vi de Xers, degut a que est situada en una zona frtil per a l'agricultura i la ramaderia. Exerceix una gran influncia a l'rea metropolitana de la Badia de Cadis i a altres rees venes.

El seu terme municipal inclou els "Montes de Propios de Jerez" pertanyents al Parc Natural de los Alcornocales y la serra de Gibalbn. Conforma junt a San Jos del Valle l'rea urbana lateral de Jerez, dins l'rea metropolitana de la Badia de Cdis. Algunes definicions alternatives estableixen aquesta rea com rea metropolitana independent, exercint llavors una gran influncia en el rea metropolitana de la Badia de Cdiz. A ms, conforma junt amb els municipis de Cdis, Chiclana de la Frontera, El Puerto de Santa Mara, Puerto Real, Rota y San Fernando, la Mancomunitat de Municipis de la Badia de Cdis. Es tamb seu de la Dicesi de Asidonia-Jerez, que assoleix la meitat nord de la provncia de Cdis, prenent el ru Guadalete com una frontera natural.

 Origen del topnim .

Els fenicis coneixien el territori a on es troba se actualment el municipi conegut com a Xera, i que els grecs van traduir como Shiraz. L'imperi Rom baptitz la zona com a Ceret, on es van assentar habitants que van formar la ciutat de Asta Regia, lloc on es troba actualment Mesas de Asta. No sn conegudes les causes exactes per les que l'asentament es va traslladar uns quants kilmetres cap al surest, en la serva ubicaci actual. El poble visigot coneixia la zona com a Seritum.





 Histria .

 Prehistria i Edat Antiga . 

Amb presncia humana a la zona des del Paleoltic, l'assentament ms antic  uns 3000 anys  a la zona de la Campanya de Jerez s'atribueix als tartessos. Posteriorment han passat cinc grans cultures: fencia, romana, musulmana, jueva i cristiana. El seu nom es remunta a l'existncia d'una Xera fencia, Srs, desprs intensament romanitzada amb el nom de Ceret, encara que la seva localitzaci s desconeguda encara. Va ser en l'poca romana quan va tenir una gran importncia la ciutat d' Asta Rgia, les restes arqueolgiques de la qual es troben en Mesas de Asta, en el mateix terme municipal de Jerez.

 Edat Mitjana . 

Durant l'ocupaci musulmana (711-1264), la ciutat de Jerez de la Frontera, coneguda en aquella poca com la Scherisch (Xerez o Xeres) musulmana, assolir un cert protagonisme econmic i militar fins i tot la seva caiguda a mans cristianes en 1264 pel rei Alfons X "el Savi". L'afegit "de la Frontera" al nom de la ciutat es refereix a la seva situaci com a frontera entre les regions en les quals histricament s'assentaven cristians i musulmans durant l'ltim perode de la Reconquesta.

Va ser durant els segles XII i XIII quan Jerez de la Frontera va viure una etapa de gran desenvolupament sota la dominaci musulmana. La construcci d'edificis i del seu sistema defensiu (muralla i torres) aix com dels seus carrers, van configurar el traat urbanstic del que avui es diu casc antic.

A partir de 1264, la ciutat queda incorporada al regne de Castella. Durant el segle XV, Jerez va viure novament un fort desenvolupament cultural, social i econmic impulsant la seva agricultura, comer i indstria vinatera.

 Edat Moderna . 

El descobriment d'Amrica i la conquesta de Granada, el 1492, van facilitar que Jerez fos una de les ciutats ms prsperes d'Andalusia grcies al comer i la seva proximitat als ports de Sevilla i Cadis.

Encara que el segle XVII la decadncia poltica, econmica i social de l'Espanya dels ltims ustria deixa tamb la seva empremta a la ciutat, aix no impedeix que durant el segent segle, la ciutat continu amb bon ritme una nova etapa de modernitzaci i desenvolupament. s a partir de llavors quan Jerez es fa mundialment fams i reconegut pels seus vins, vi denominat xers (sherry, en angls).

 Edat Contempornia . 

Durant la invasi napolenica Jerez va patir l'ocupaci i el saqueig de les dependncies municipals i esglsies locals. Aquest espoli va empobrir la poblaci i va suposar al seu torn la retirada de valuosos objectes culturals. La Desamortitzaci de Mendizbal va significar la venda, el 1837, dels quatre quadres de l'altar major del Monestir de la Cartoixa que es troben ara al Museu de Grenoble (Frana). Tot i aix, la majoria de les obres de Zurbarn es conserven al Museu de Cadis.

Els segles XVIII i XIX van veure la industrialitzaci de la ciutat, amb el primer ferrocarril d'Andalusia que el 1854 va unir Jerez amb el Port i el 1856 amb el Trocadero (Puerto Real). I per transportar el vi de les bodegues es va construir el 1870 un ferrocarril urb i des de 1860 comptava amb l'enllumenat a gas i des de 1869 tenia aigua corrent.

La societat de Jerez del segle XIX era una societat dual; un petit grup conformava l'alta burgesia, en qui s'integraven els grans propietaris, els exportadors de vins i bona part de la noblesa; en l'altre extrem es troben les classes populars, el proletariat urb i rural. En aquesta dualitat es van succeir diversos aixecaments camperols que el govern va tractar de controlar escampant el rumor de l'existncia de La Mano Negra (1882-1884), una espcie societat secreta anarquista de la Baixa Andalusia que, es deia, tenia a Jerez el seu nucli central; aquesta va ser l'excusa governamental per a la repressi i l'ajusticiament exemplar de camperols.

Jerez s considerat com el bressol del cant flamenc actual. Durant el segles XIX i XX han nascut i crescut a Jerez artistes de gran prestigi en el cant i guitarra flamenca com Manuel Torre, Fernando Terremoto, To Borrico, La Paquera, Agujeta, Manuel Morao, Parrilla de Jerez, i, ms recentment, Jos Merc o Morato. A Jerez es troba actualment la Ctedra Andalusa de Flamencologia, el Centre Andals de Flamenc i es projecta la construcci de la Ciutat del Flamenc.

 Demografia .

 Poblaci .

Segons dades oficials de poblaci de l'INE la ciutat de Jerez tenia 199.594 habitants a dia 1 de Gener de 2006, encara que les ltimes dades que ha proporcionat l'ajuntament l'eleven per sobre dels 203.000. En els ltims anys la ciutat ha tingut un increment de poblaci que ronda els 3.500 habitants anuals, aix representa un increment anual d'entre un 1,5% i un 2%.

 Distribuci de la poblaci . 

El terme municipal de Jerez de la Frontera s, amb 1.188,14 km, el tercer ms gran d'Espanya, aix ha propiciat l'aparici d'assentaments i nuclis poblacionals, a part del centre urb principal, en el que es denomina zona rural. El terme municipal est compost en total per 24 centres poblacionals, aquests sn 1 ciutat, 7 pedanies i 16 barriades rurals. Aproximadament un 13% dels ciutadans de Jerez estan empadronats a la zona rural. Algunes d'aquests nuclis rurals estan sent absorbits per l'urbs principal en l'actualitat, en alguns casos la diferncia s de 50 m, o simplement creuar un carrer. D'altres tanmateix es troba a ms de 30 km del centre histric.

La diferncia entre una pedania i una barriada rural s bsicament el seu grau d'autonomia. Les pedanies tamb sn denominades "Entitats Autnomes Territorials Municipals de Carcter Inferior". Els habitants d'una pedania escullen als seus representants per mitj d'eleccions, que coincideixen amb les eleccions municipals.

Tots els nuclis poblacionals sn connectats amb la ciutat per mitj d'autobusos, urbans o interurbans.

La relaci de nuclis poblacionals de Jerez s la segent:



Nota: San Jos de la Vall va assolir la independncia de Jerez de la Frontera el 1995 a travs del Decret 82/1995, de 28 de mar.

 Economia .

Jerez va ser originalment una ciutat centrada en la indstria vincola, amb exportacions del Jerez-Xrez-Sherry a tot el mn. A causa de no tenir una estructura social de funcionariat que s que gaudeixen d'altres ciutats, Jerez ha basat la seva indstria en la producci i comercialitzaci de vi, en el conreu de fruites, cereals i hortalisses, i en la cria de bestiar bov i cavall. Desprs de la crisi cellerera a comenaments dels 90, actualment la ciutat busca diversificar la indstria. Un sector econmic fomentat amb xit s el turisme, a causa de la forta identitat dels senyals de la ciutat (vi, flamenc i cavalls), l'atractiu dels festeigs i a l'important patrimoni histric que t, a ms d'esdeveniments com el Campionat Mundial de Motociclisme. De forma parallela, altres accions s'orienten a la ubicaci de la ciutat com a centre logstic a Andalusia occidental, amb grans superfcies i naus de distribuci, buscant les sinergies entre el ferrocarril, l'aeroport i els ports propers.

 Festivitats i festes .

A part de les festes comunes a tot Espanya, a Jerez se celebren les Festes de Tardor, el Festival Flamenc de Jerez, la Setmana Santa i la coneguda Fira del Cavall. D'altra banda se celebra anualment el Gran Premi d'Espanya de Motociclisme, que sol ser una de les primeres proves del Mundial de Motociclisme.

 El Nadal .
Si el Nadal es vol viure d'una manera molt singular, caldria viure-la a Jerez de la Frontera. El Nadal a Jerez, amb ritmes flamencs, es viu a tota la poblaci on la megafonia del centre de la ciutat i els adorns nadalencs, estan tot el temps sonant. A part de les nadales clssiques, hom pot escoltar, a ms de a les emissores de rdio locals, les nadales tpiques de Jerez. D'altra banda, existeix l'hbit de fer dolos ( pestios ) abans d'arribar la Nit de Nadal. Podrem dir que el Nadal a Jerez t un mes complet de durada, car comena el 9 de Desembre, el dia posterior a la Immaculada i acaba el 7 de Gener. El fet d'escoltar aquestes coples nadalenques avui, t l'origen en la recopilaci sonora que la entitat financera local, antiga Caja de Ahorros de Jerez, ( avui Cajasol ) va publicar per primer cop a l'any 1982, i no s'aturat mai malgrat els processos de fusi que ha sofert posteriorment. 

L'altra vessant del Nadal de Jerez, s la celebracin particular a cada casa. Potser ja en aquests anys no es viu amb tanta fora com abans, per entre la gent flamenca, podem assistir a les populars "zambombas jerezanas", que rep aquest nom per qu la simbomba s l'instrument principal que anima la festa, a la que es canta, balla i es fa tota una "nochebuena por buleras ( Nit de Nadal per buleries )". Aquestes festes, tradicionalment se celebraven als patis de vens, sobretot en els barris flamencs de la ciutat, Santiago i San Miguel. Les coples, normalment nadales, se solen passar d'una generaci a una altra a travs de la transmissi oral, encara que en els ltims temps i amb la irrupci de les noves tecnologies de la informaci aix ha canviat notablement, fins i tot es recuperen coples perdudes en els temps o se'n creen de noves.

 Les Festes de Tardor de Jerez . 
Se celebra la primera trepitjada del ram i sol celebrar-se en els primers quinze dies de setembre. A ms de la trepitjada pblica del ram, acte central, durant unes dues setmanes s'ofereixen actes culturals de les temtiques ms variades, mostres internacionals de titelles, representacions teatrals, actuacions flamenques, etc. Cada any s diferent de l'anterior, i no sol tenir fixa ni tan sols el tipus d'espectacle que s'ofereix; fa uns anys s'han ofert exhibicions de falconeria, curses de cavalls en ple centre histric, etc. Al contrari de la resta de festes de la ciutat que sol buscar la visita del for, aquesta sol estar pensada per al gaudi de l'autcton.

 Festival de Flamenc de Jerez . 
Est considerat com el millor del mn per diversos mitjans de comunicaci, entre ells la prestigiosa revista digital flamenco.com. El 2007 el festival ha celebrat la seva XI edici, a la qual van acudir 31.700 assistents (un increment del 15% respecte a l'any anterior i un 40% respecte al 2004). Es van celebrar en total 140 actuacions (un 9,8% ms que l'any anterior) i 36 cursos de flamenc. Al festival van acudir un total de 32 nacionalitats diferents, dels quals destaquen japonesos (17,18%), alemanys (12,51%) i nord-americans (9,9%). El festival va ser motiu perqu a Jerez es desplacessin 120 mitjans de comunicaci de tot el mn.

 La Setmana Santa . 
s una de les ms grans d'Andalusia, amb un total de 36 processons, sent la mitjana diria d'unes sis. Sol ser freqent que s cantin saetes a les imatges que passen pels carrers de la ciutat, sobretot a les que tenen un vincle ms estret amb els barris flamencs.

 Gran Premi d'Espanya de Motociclisme . 
Sol ser una de les primeres proves del Mundial de Motociclisme, i s al qual ms espectadors acudeixen. Per tenir una entrada tan multitudinria, t molta repercussi dins del mn del motor. El 2007 el Circuit de Jerez aconsegueix el record absolut d'assistncia a un espectacle esportiu a Espanya amb 134.138 persones. A la ciutat, i comarques venes, van acudir 246.000 turistes (un 11,7% ms que l'any anterior) que van gastar 47,4 milions d'euros (un 2,4% ms que l'any anterior).

 La Feria del Caballo ( Fira del Cavall ) .  
Tamb s coneguda com a Fira de maig, o simplement Feria de Jerez. En els anys noranta, i donada la proliferaci de casetes privades a les fires d'Andalusia, Pedro Pacheco va prendre la iniciativa de prohibir que no es deixs entrar a qualsevol caseta al pblic general, excepte un nic dia de fira que es denomina dia del soci i que cada caseta fixa segons li convingui. Aquesta obertura ha fomentat que siguin multitudinries les visites a la fira i propiciant diverses ampliacions del recinte firal, tot aix ha fet que sigui una de les fires ms grans i visitades d'Andalusia.

 Gastronomia .

Plats tpics de la gastronomia de Jerez de La Frontera sn l'all calent, l'olla, la cua de toro, ronyons al xers, "xoco amb papes", berza i alcauciles al xers. Jerez s el lloc d'excellncia dels fins, amontillats olorosos i mosts de temporada. La seva gastronomia ha rebut i integrat moltes influncies.

 Vins .

La histria i desenvolupament de la ciutat de Jerez ha estat histricament lligat a la indstria vitivincola.

Els primers ceps van ser portats pels fenicis a la zona de Jerez entorn del 1100 aC. S'elaborava un vi molt imperfecte, que es coa perqu no s'espatlls amb el transport. Tenia una graduaci molt alta. L'any 138 aC Escipi Emili pacifica la regi i comena a exportar productes a Roma: vi, oli d'oliva i garum (una pasta de peix semblant a l'escabetx).

En 711, comena la dominaci rab d'Espanya, per es continua consumint vi malgrat la prohibici de l'Alcor. En 966, Almanzor, visir del califa Alhaken II, decideix arrencar els ceps, per els de Jerez convencen el califa de qu les panses donen energia als soldats, i s'aconsegueix conservar un ter dels ceps.

En 1264, amb la reconquesta de Jerez per Alfons X el Savi, s'estn el consum de vi. Els cristians bevien vi i menjaven porc per diferenciar-se dels musulmans. Fins i tot els el donaven a beure als cavalls abans de les batalles. Ja llavors, el segle XII, s'enviava el vi a Anglaterra, on es va comenar a conixer pel nom rab de la ciutat, "Sherish", origen de la paraula "sherry".

El segle XV i XVI, el vi de Jerez es converteix en una font de riquesa per a la regi, s protegit pel Rei i s'exporta a Anglaterra, Frana i els Pasos Baixos. Com a exemple, a tots els vaixells que anaven a Amrica, es reservava un ter de la crrega per al vi.

El 1587 Martin Frobisher, de la flota de Francis Drake, va atacar Cadis i Jerez i es va emportar 3.000 btes d'aquests vins. Aquest bot va posar de moda el xers en la cort anglesa.

A partir de 1682, desprs d'alguns intents violents, els anglesos decideixen portar el vi pacficament, i empresaris anglesos s'estableixen a Jerez, fundant bodegues com a: Garvey, Duff-Gordon, Wisdom & Warter, Osborne. Desprs d'ells van venir els capitals espanyols repatriats desprs de la independncia de les colnies (Gonzlez, Marqus de Missa) aix com els francesos Domecq o Lacave.

A finals dels anys 1980 el sector va patir una aguda crisi, degut principalment a la disminuci de la demanda nacional, malgrat continuar sent un vi mundialment conegut. L'esmentada crisi va afectar l'economia de la ciutat, la qual ha buscat diversificar el seu teixit industrial.

 Monuments .



 Cartoixa de Santa Mara de la Defensin;
 Alcsser (antiga ciutat-fortalesa rab);
 Catedral de Jerez de la Frontera;
 Palau Duc d'Abrantes;
 Museu Arqueolgic: situat a l'antiga Plaa del Mercat, entre seus atractiu es troba el casc corinti, nic en Occident, trobat a prop de la Cartoixa al riu Guadalete.
 Esglsia de San Miguel: enclavada al barri gitano del mateix nom, data del segle XV. D'estil gtic isabel i barroc, destaca a ms de les seves belles portades, el magnfic retaule obra de Martnez Montas i Jos de Arce.
 Esglsia de San Mateo: esglsia gtica ms antiga de la ciutat. El seu interior d'una sola nau, amb terra de ma.
 Esglsia de Santiago: l'Esglsia de Santiago, declarada Monument Histric Artstic, s'enclava en un dels barris ms flamencs d'Andalusia. Antiga ermita fundada per Alfons X El Savi, s una impressionant construcci gtica, amb elements renaixentistes i barrocs posteriors.
 Esglsia de San Juan de los Caballeros: temple de gran inters artstic, San Juan de los Caballeros conserva la seva primitiva planta mudjar, amb trams gtic i renaixentista. s de destacar la seva faana manierista, portades i absis emmerletat d'estil mudjar que data del segle XIV.
 Esglsia de San Lucas: construda sobre una antiga mesquita, s d'estil mudjar destaca pel seu interior barroc.
 Esglsia de San Marcos: construda sobre una antiga mesquita, l'Esglsia de San Marcos consta d'una sola nau d'estil gtic florit, amb elements mudjars, i un retaule major barroc.
 Esglsia de San Dionisio: construda sobre una antiga mesquita, San Dionisio, Patr de les ciutat des de la reconquesta de la ciutat en 1264, aporta elements mudjars. Destacar la Torre de l'Atalaia, torre vigia annexa a la construcci principal.
 Palau de Riquelme: la faana de l'inacabat palau s un bon exemple del segle XVI de Jerez. Destaca la portada plateresca de dos cossos.
 Palau Domecq: model de la tpica casa senyorial de Jerez, d'estil barroc, va ser construt el 1778. Compta amb un pati porticat, de marbre vermell itali, amb arcs decorats.
 Palau Dvila: palau renaixentista, presentant una elevada portada sbriament decorada, i balc i finestra en cantonada amb elements arquitectnics clssics.
 Palau de Bertemati: edificat el 1758, destaca el seu balc d'extraordinria ferramenta i planta moguda. A finals de 2006 ha estat traslladat al Palau el Bisbat de la Dicesi Jerez Asidonia.
 Palau de Lluna: Construt el 1777, s un altre exemple de casa palau d'estil barroc. Fa ressaltar la seva preciosa portada i la decoraci del balc sobre la que descansa.
 Ajuntament, d'estil renaixentista.
 Misteri de Jerez i el Palau del Temps (Atalaia).
 Parc Zoolgic i Jard Botnic Alberto Durn.
 Teatre Villamarta.
 Gall Blau;

En l'estructura urbana de Jerez podem distingir clarament un creixement cuidat, on es identificada el casc antic de fisonomia andalus i l'eixamplament, que segueix una planificaci urbanstica ms elaborada.

 Infraestructures .

 Circuit Permanent d'Alta Velocitat de Jerez.
 Aeroport Internacional de Jerez.

 Personatges illustres de Jerez . 
 Pintors: Carlos Ayala Gonzalez; Carlos Gonzlez Ragel; Gonzalo Torn; Juan Rodrguez Jimnez (El Panadero); Jose Ramn Fernndez Lira;
 Guitarristes: Javier Molina Cund; Gerardo Nez; Parrilla de Jerez; Manuel Moreno Junquera Morato Chico; Gerardo Nez; Domingo de los Santos Fernndez Domingo Rubichi; Maestro Cerengue; Javier Molina; Currito el de la Geroma; Rafael del Aguila; Perico el del Lunar; Sebastin Nez; Rafael de Jerez; El Poeta;
 Bailaores Flamencs: Anotnio El Pipa de Jerez; Andrs Pea; El Xerezano; La Perla; Juana la Macarrona; La Malena; La Sordita; La Geroma; Fernanda Antnez; Juana Antnez; Mariquita Malvido; Ramirito; Estampo; Paco Laberinto; Rosa Durn;
 Literatura: Julio Rivera Cross; Carlos lvarez; Pilar Paz Pasamar; Juan Ruiz Pea; Josefa Parra; Jos Mateos; Juan Bonilla; Jos Manuel Caballero Bonald; Juan de la Plata; Francisco Bejarano; Abul-Abbas Ahmad Al-Xeriri Letras Andaluses; Diego Ignacio Parada y Barreto;
 Flamenco: Manuel Prez Celdrn; El Serna; Paco Laberinto; Jos Merc; Mara Dolores Flores Ruiz "Lola Flores"; Francisca Mndez Garrido "La Paquera de Jerez"; Rita la Cantaora; Vicente Soto El Sordera de Jerez; Tomasa Guerrero Carrasco "La Macanita"; Diego de Borja Rodrguez Calle "El potaje de Jerez"; Miguel Flores "El Capullo de Jerez"; Antonio Chacn Garca; To Gregorio Borrico de Jerez; Antonio Nez Montoya Chocolate de Jerez; Diego Carrasco; Familia Agujetas de Jerez; Salmonete; Fernando de la Morena; Juan Zarzuela Zarzuelita; Juan Moneo Lara El Torta;  Diego de los Santos Bermdez Rubichi; Nano de Jerez; Elosa Jimnez Domnguez Elu de Jerez; Francisco Valencia Paco La Luz; Tio Juane de la Fragua; Antonio Chacn; Tio Jos de Paula ; Jos Pea Mendez, Jos Mndez; Ta Juana la del Pipa; Terremoto de Jerez; To Luis el de la Jeliana; Diego el Marrurro; Juanelo; Salvaorillo; Merc la Serneta; Manuel Torre; Isabelita de Jerez; El Gloria; Mojama; Juan Jambre; El Batato; To Juan Macarrn; Curro Frijones;
 Cinema i televisi: Antonio Calvache; David Gordon; Fernando Viola Snchez; Alfonso Rojas; Paul Piaget; Ana lvarez; Bertn Osborne; Jaime Cantizano; Pedro Rolln; Paco Lobatn;
 Esports: Francisco Narvez "Kiko"; Mercedes Chilla;
 Msica: La Mala Rodrguez; Germn lvarez Beigbeder; David deMara; Manuel Alejandro; Los Delinqentes; Curro y Pele Navajita Plate;
 Toros: Rafael Soto Moreno "Rafael de Paula"; Juan Luis de la Rosa Garqun; Juan Jos Padilla;
 Poltica: Ramn de Cala y Barea; Antonio Oliver Villanueva;  Manuel Lora Tamayo;
 Altres personatges: lvar Nez Cabeza de Vaca Descobridor; Juan Nepomuceno Perfecto Planelles Ripoll, cientfic; Pedro de Len, jesuta; Toms de Morla, militar; Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, militar i dictador.

 Alcaldes .
Antnio Oliver Villanueva 19...-1936;
Ramn Garca-Pelayo 1958-1958;
Toms Garca Figueras 1958-1965;
Miguel Primo de Rivera y Urquijo 1965-1971;
Manuel Cantos Ropero 1971-1976;
Jess Mantaras Garca-Figueras 1976-1978;
Jos Prez Luna 1978-1978;
Juan Manuel Corchado Moreno 1978-1979;
Jernimo Martnez Beas 1979-1979;
Pedro Pacheco Herrera 1979-2003;
Mara Jos Garca-Pelayo Jurado 2003-2005;
Pilar Snchez Muoz 2005;

Ciutats agermanades.
  Arles, Frana;
  Lorca, Espanya;
  Kiyosu, Jap;
  Sevilla, Espanya;

Enllaos externs.
Ajuntament de Jerez de la Frontera;
Ctedra de Flamencologa;
Jerez de la Frontera - Sistema de Informacin Multiterritorial de Andaluca;
Zoolgic de Jerez;
Jerez Ciutat;
Fotografies de Jerez;
Xerez Club Deportivo;
Circuit de Velocitat de Jerez;
Historia de Jerez Centro de Estudios Histricos Jerezanos;
Consejo Regulador del Brandy de Jerez;
Jerez2020;
Jerez de Cine;
Fundacin Real Escuela Andaluza del Arte Ecuestre;
Fundacin Caballero Bonald;
La Trabajadera - Semana Santa en Jerez de la Frontera;
Webs de Jerez;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147528" title="El Ejido" nonfiltered="3953" processed="3926" dbindex="59913">

El Ejido s un municipi de la provncia d'Almeria, situat a l'est d'Andalusia. L'any 2006, comptava amb 75.969 habitants i era la localitat ms poblada de la provncia desprs de la capital. La seva extensi superficial s de 227 km i t una densitat de 334,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 46' N, 2 48' O. Es troba situada a una altitud de 80 metres i a 32 quilmetres de la capital de provncia, Almera. 
Limita al nord amb Dalas, a l'est amb Roquetas de Mar, La Mojonera i Vcar, a l'oest amb Berja i al sud amb la Mar Mediterrnia.

 Demografia .



 Entitats de poblaci .



 Esports . 

Destaca l'equip de futbol del Club Polideportivo Ejido, ms conegut com "el Poli", que des de la temporada 2001/2002 juga a la Segona Divisi.

 Enllaos externs .
Pgina de l'ajuntament;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147532" title="Mrida" nonfiltered="3954" processed="3927" dbindex="59914">

Mrida (topnim oficial: Mrida, en castell) s una ciutat espanyola, capital de la comunitat autnoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern. Darrere de Badajoz i Cceres, s el tercer nucli de poblaci d'Extremadura. Mrida es troba geogrficament gaireb al centre de la regi, travessada pel riu Guadiana i el riu Albarregas i a 217 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El seu important conjunt arqueolgic i monumental va ser declarat per la UNESCO, el 1993, Patrimoni de la Humanitat. 

Econmicament, Mrida s una ciutat de serveis, amb una creixent importncia industrial i un gaireb extingit sector primari. 

El padr municipal de l'1 de gener de 2007 registrava 54.894 habitants (INE 2007). 

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147536" title="Graduat en multimdia" nonfiltered="3955" processed="3928" dbindex="59915">
El Graduat Multimdia s un ttol universitari, equivalent a una diplomatura o enginyeria tcnica, que s'adapta i adequa constantment a les demandes del mercat i sector professional multimdia.

Objectius docents.
El Graduat en Multimdia es troba en una posici multidisciplinar entre els estudis de carcter exclusivament tcnic, els estudis de carcter artstic i els de gesti. Tenen com a finalitat facilitar coneixements i habilitats:

 En l'entorn de les tecnologies, els instruments i les metodologies del disseny i  la producci multimdia.
 En  medis artstics.  Especialment a la comunicaci grfica, audiovisual, publicitria i altres sectors on sigui necessari  desenvolupar el sentit de l'esttica.
 En les tcniques de sistemes de gesti, planificaci, guionitzaci i  aspectes econmics relacionats amb la producci o assessorament multimdia.

S'integren en aquestes rees de coneixements l'audiovisual, l'infografia, la gesti i creaci empresarial, la informtica: sistemes de xarxes, udio, vdeo digital, fotografia, tractament d'imatge digital, llenguatges i programaci, ofimtica i altres.

Estan orientats a:

 Desenvolupar capacitats d'aprenentatge permanent i constant per tal d'assimilar i assolir el carcter evolutiu d'aquests tipus de noves tecnologies.
 Assolir i aplicar una cultura multimdia general.
 Donar a conixer a la societat les implicacions tiques i de serveis que suposa exercici d'aquesta professi.

En trobem davant nous medis dins els que conflueixen rees molt llunyanes i distanciades tradicionalment, s aqu on apareix la figura del professional en multimdia per a donar resposta a les necessitats d'integraci i confluncia, alhora que ofereix una visi i labor multidisciplicar.

La titulaci de Graduat en multimdia s'imparteix  a varies universitats catalanes: Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politcnica de Catalunya, Ramon Llull, Universitat Autnoma de Barcelona  i Universitat de Girona , i en d'altres europees i/o internacionals, com l'Universitat d'Andorra, amb ttols com Bachelor of Multimedia, Multimedia Graduate, Gradue en Multimedia  o Graduado Multimedia.

 Vegeu tamb.
Multimdia;
Realitat Virtual;
Disseny;
Informtica;

 Enllaos externs .
Mosaic, Revista digital de Tecnologia i Comunicaci Multimdia dels Graduats en Multimdia (UOC);
GMMD UOC;
GMMD Escola Universitaria Gimbernat (UAB);
GMMD UPC;
GMMD Universitat Ramon Llull;
ERAM Universitat de Girona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147541" title="Arturo Toscanini" nonfiltered="3956" processed="3929" dbindex="59916">

Arturo Toscanini (25 de mar de 1867 - 16 de gener de 1957) va ser un director d'orquestra itali. s considerat per molts crtics, msics  i molta de l'audincia que escolta msica clssica, com el director ms important de la seva poca. Era clebre per la seva intensitat brillant, el seu perfeccionisme inquiet, la seva oda fenomenal i la seva memria fotogrfica que li donaven un domini extraordinari d'un ample repertori d'obres per a orquestra i peres. Aquestes capacitats li van permetre de fer indicacions molt precises sobre com interpretar la partitura, fent aportacions en llocs que havien passat per alt als altres directors.

 Primers anys .

Toscanini va nixer a Parma, Emilia-Romagna , i va guanyar una beca al conservatori de msica local, on estudi violoncel. Form part de l'orquestra d'una companyia d'pera amb la qual visit Amrica del Sud el 1886. En la representaci d'Aida a Rio de Janeiro, el director de l'orquestra va ser esbroncat per l'audincia i va ser obligat a marxar. Encara que no tenia cap experincia com a director, van demanar a Toscanini que assums la direcci, i  realitz una magnfica interpretaci completament de memria. Aix, a l'edat de 19 anys, comen la seva carrera com a director.

El 1887 Toscanini participava, des del seu lloc en la secci de violoncels, en l'estrena mundial de l'Otello de Verdi a La Scala, sota la supervisi del compositor. Verdi, que habitualment es queixava que els directors mai no semblaven interessats en tenir en compte les seves indicacions a les partitures, va quedar impressionat pels informes d'Arrigo Boito sobre la manera d'interpretar la partitura de Toscanini, i el mateix pass quan Toscanini va fer consultes a Verdi, fent-li suggeriments sobre un ritardando on no estava escrit. Verdi va comentar que noms un veritable msic hauria sentit la necessitat de fer aquell ritardando.

La reputaci del jove msic com un director d'pera amb una autoritat i habilitat inusual van anar substituint la seva carrera de violoncelista. En la dcada segent consolid la seva carrera a Itlia, i dirig les estrenes mundials del La Bohme de Puccini i Pagliacci de Leoncavallo. El 1896 dirig el seu primer concert simfnic, amb obres de Schubert, Brahms, Txaikovski i Wagner, a Tor. El 1898 va ser director resident a La Scala de Mil on hi va estar fins al 1908, tot i que ms endavant va retornar en diverses ocasions durant els anys 20. Dirig l'Orquestra de La Scala en una gira de concerts pels Estats Units durant 1920 i 1921 i va ser durant aquella gira que Toscanini va realitzar els seus primers enregistraments.

 Projecci internacional .

Fora d'Itlia dirig, des 1908 fins 1915, la Metropolitan Opera de Nova York i des de 1926 fins 1936, l'Orquestra Filharmnica de Nova York. Amb aquesta darrera orquestra l'any 1930 va fer una gira per Europa en la que tant ell com l'orquestra van ser aclamats per crtics i audincies. Tamb amb aquesta orquestra van actuar al Festival de Bayreuth (1930-1931) i aix Toscanini va ser el primer director no alemany en dirigir en aquest prestigis festival. 

Dirig al Festival de Salzburg (1934-1937) i tamb en el concert inaugural (1936) de l'Orquestra Simfnica de Palestina (actualment, Orquestra Filharmnica d'Israel) a Tel Aviv, amb actuacions posteriors a Jerusalem, Haifa, El Caire i Alexandria.

 L'Orquestra Simfnica de la NBC .

L'any 1937, a causa del feixisme itali i el nazisme alemany, als quals s'oposava fermament, Toscanini marx als Estats Units, on es volia crear l'Orquestra Simfnica de la NBC. Dirig el primer concert el 25 de desembre de 1937, en l'Estudi 8-H de la NBC, en el Rockefeller Center de Nova York. Un dels problemes va ser l'acstica de la sala que era molt seca; finalment, el 1939 es va aconseguir millorar la sonoritat de l'estudi incrementant la reverberaci.

Toscanini va ser criticat molt sovint per deixar de banda la msica de compositors dels Estats Units. Tot i haver-hi una part de ra, tamb cal recordar que el 1938 dirig les estrenes mundials de dues obres de Samuel Barber: lAdagio per a cordes i l'Assaig per a orquestra nmero 1. El 1945 enregistraren en el Carnegie Hall la Gran Suite de Cany de Ferde Grof i Un americ a Pars de George Gershwin. Tamb cal destacar l'enregistrament per a la rdio de diverses obres de compositors americans com la Rhapsody in blue de Gershwin, amb Benny Goodman al clarinet.

El 1940, realitz una gira per Amrica del Sud. Poc desprs aparegueren desacords amb la NBC que finalment es resolgueren i continu dirigint l'orquestra. La novetat va ser que Leopold Stokowski s'incorpor com a director convidat.

L'estiu de 1950, Toscanini realitz una gran gira mundial amb l'orquestra. A causa de la seva intensa activitat divulgadora amb emissions radiofniques, gires i molts enregistraments, se l'ha considerat el primer director "superstar" dels mitjans de comunicaci moderns.

Els concerts de la NBC continuaren realitzant-se bsicament a l'Estudi 8-H fins al 1950, any en que es traslladaren al Carnegie Hall. La darrera emissi radiofnica va realitzar-se en aquesta sala de concerts el 4 d'abril de 1954 oferint un programa amb msica de Wagner. Durant aquest concert Toscanini va patir un lapse de memria provocat per un atac d'isqumia cerebral transitria. Mai ms va tornar a dirigir en pblic. El juny del mateix any va participar en els seus darrers enregistraments interpretant, per qestions comercials, fragments de dues peres de Verdi.

Toscanini tenia 87 anys quan es va retirar. La NBC Symphony es reorganitz i canvi el nom com a Symphony of the Air, fent diverses actuacions i enregistraments, fins la seva dissoluci el 1963.

 Anys finals .

Amb l'ajuda del seu fill Walter, Toscanini va passar els seus darrers anys editant cintes i transcripcions de les seves actuacions amb la orquestra de la NBC. Els enregistraments "aprovats" van ser editats per RCA Victor, que tamb ha proporcionat els seus enregistraments amb l'Orquestra de La Scala, l'Orquestra Filharmnica de Nova York, i l'Orquestra de Filadlfia. Els seus enregistraments amb l'Orquestra Simfnica de la BBC van ser editats per EMI. Les dues companyies tamb han editat en CD enregistraments no autoritzats per Toscanini. Entre aquests cal destacar les dues darreres emissions radiofniques estereofniques amb la NBC.

Va morir a Nova York el 16 de gener de 1957, a l'edat de 89 anys; el seu cos va retornar a Itlia on fou enterrat al Cimitero Monumentale de Mil. El 1987 se li atorgava a ttol pstum el Grammy Lifetime Achievement Award.

 Toscanini i els crtics .

Durant la seva carrera, Toscanini va ser virtualment idolatrat pels crtics, aix com pels companys msics i del pblic. Gaudia de la classe d'aclamaci crtica que pocs msics han tingut. El novembre de 1947, des de la revista Time se'l proposava com l'Home de l'Any.

Durant els darrers anys, tanmateix, ha aparegut una nova generaci de crtics, que mai el van escoltar dirigir en viu, que han realitzat una important crtica revisionista. Aquests crtics afirmen que Toscanini s un director sobreestimat, que sovint insultava a membres de les seves orquestres i era el responsable de realitzar actuacions dures i emocionalment estrils. 

Segons Harvey Sachs, Mortimer Frank, i B.H. Haggin, aquest tipus de crtica es fonamenta, en part, en suposicions falses i informaci errnia. Frank, en seu llibre sobre Toscanini, The NBC Years, refuta bastant durament aquest revisionisme  , i assenyala l'autor Joseph Horowitz, autor de Understanding Toscanini, com el principal culpable. Frank afirma que aquest fenomen ha influt en els oients ms joves i crtics i, com a conseqncia, la reputaci, extraordinriament alta en vida del director, ha patit una decadncia. 

Al contrari, Joseph Horowitz afirma que els que mantenen viva la llegenda sobre Toscanini sn membres d'un "culte Toscanini", idea que Frank tampoc refusa. Alguns crtics, entre els que destaca Virgil Thomson, han atacat Toscanini per no dedicar prou atenci al "repertori modern"; tamb Joseph Horowitz s'afegeix a aquest tipus de crtica. Els que el defensen afirmen que aix no s del tot cert i destaquen l'alta estimaci que Toscanini tenia per compositors com Claude Debussy.

 Estrenes destacades .
Leoncavallo, Pagliacci, Teatro dal Verme, Mil, 21 de maig  de 1892;
Puccini, La bohme, Teatro Regio, Tor, 1 de febrer de 1896;
Puccini, La fanciulla del West, Metropolitan Opera, Nova York, 1910;
Puccini, Turandot, Teatro alla Scala, Mil, 25 d'abril de 1926;
Barber, Adagio for Strings, NBC Symphony Orchestra, Nova York, 5 de november de 1938;

 Fonts documentals .
 Notes als enregistraments .
Enregistraments i comentaris a RCA Victor i RCA Victrola;
Enregistraments i comentaris a Seraphim;
Enregistraments de lArturo Toscanini Society;
Vdeos a RCA;
Discografia;

Referncies.


Llibres i articles.
Antek, Samuel (autor), Hupka, Robert (fotograf): This Was Toscanini, New York: Vanguard Press, 1963 (assaigs per un msic de la NBC Symphony que toc sota la direcci de Toscanini, amb fotos de la part final de la seva carrera).
Frank, Mortimer H.: Arturo Toscanini: The NBC Years, New York: Amadeus Press, 2002. (Crtiues dels escrits de Joseph Horowitz i altres revisionistes. Llista completa i anlisi de les actuacions de la NBC Symphony sota Toscanini i altres directors.);
Haggin, B. H.: Arturo Toscanini: Contemporary Recollections of the Maestro, New York: Da Capo Press, 1989 (reimpressi de Conversations with Toscanini i The Toscanini Musicians Knew).
Horowitz, Joseph: Understanding Toscanini, New York: Knopf, 1987 (a revisionist treatment, attacking Toscanini's legacy).
Marek, George R.: Toscanini, New York: Atheneum , 1975.  ISBN 0-689-10655-6 (Contains some factual errors corrected by Sachs.);
Matthews, Denis: Arturo Toscanini. New York: Hippocrene, 1982.  ISBN 0-88254-657-0  (inclou discografia);
O'Connell, Charles: The Other Side of the Record. New York: A.A. Knopf, 1947.  (Una revisi comentada dels enregistraments de Toscanini);
Sachs, Harvey: Toscanini, New York: Da Capo Press, 1978 ISBN 0-306-80137-X (considerada la biografia de referncia).
Sachs, Harvey: Reflections on Toscanini, New York: Prima Publishing, 1993. (Assajos sobre la vida de Toscanini i la seva influncia);
Sachs, Harvey, ed.: The Letters of Arturo Toscanini, New York: Knopf, 2003.
Taubman, Howard: The Maestro: The Life of Arturo Toscanini, New York: Simon and Schuster, 1951.
Teachout, Terry: Toscanini Lives, Commentary Magazine, July/August 2002;

Enllaos externs.
 Reformes de Toscanini a La Scala (en angls);
Toscanini i la Histria de la NBC Symphony i Live WWII broadcast (en angls);
 Tomba de Toscanini;
 Web oficial i altres enlaos;
 Discografia no actualitzada de Toscanini;
 Selecci dels enregistraments radiofnics de Toscanini amb la NBC National Recording Registry;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147544" title="Universitat de Nova York" nonfiltered="3957" processed="3930" dbindex="59917">
La Universitat de Nova York, o New York University en angls (es fa servir l'acrnim NYU), s una instituci privada d'educaci universitria i investigaci, i una de les ms prestigioses del mn. 

Establerta a Nova York, Estats Units el 1831 per Albert Gallatin i un grup de destacats novaiorquesos, la NYU ha esdevingut la major universitat privada sense nim de lucre dels Estats Units, amb una poblaci universitria de 39.408 estudiants (sense incloure els 12.526 estudiants que participen en programes que no atorguen crdits). 

La Nova York University ha crescut fins a comprendre actualment 14 escoles i institucions associades. Compta amb 6 grans centres a Manhattan i amb installacions prpies a Londres, Pars, Florncia, Praga, Madrid, Berln, Accra i Shanghai.

Enllaos externs.
Web oficial de la New York University;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147546" title="Dia de la Terra" nonfiltered="3958" processed="3931" dbindex="59919">

El Dia de la Terra s un dia festiu celebrat en molts pasos. El dia de la Terra se celebra al 22 d'abril.
Aquest dia se celebra internacionalment des del 1970. El seu promotor es el senador nord-americ Gaylord Nelson, que volia conscienciar dels problemes del medi ambient per protegir la Terra.

Aquest dia s'ha convertit amb un esdeveniment informatiu i educatiu sobre el problemes del medi ambient. 
El ecologistes aprofiten per avaluar contaminaci del aire, aigua i sl, la destrucci dels ecosistemes, els cents de milers de plantes i animals en perill d'extinci i el agotament dels recursos no renovables. 
Les solucions aquest per aquests problemes sn el reciclatge, preservaci de recursos naturals com el petroli, la prohibici d'utilitzar productes qumics perillosos pel medi ambient, acabar amb la destrucci de hbitats fonamentals com els boscs humits i la protecci de les espcies en perill d'extinci. 

Histria.
Al 22 d'abril de 1970 es va celebrar per primera vegada. Va ser impulsada per Gaylord Nelson (conegut per crear l'agenda ambiental). En aquesta convocatria van participar 2.000 universitats, 10.000 escoles i cents de comunitats. La pressi social va fer que el govern dels Estats Units crees la Environmental Protection Agency (Agencia de Protecci Ambiental) i lleis de protecci del medi ambient.

Enllaos externs. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147547" title="Mscul pronador quadrat" nonfiltered="3959" processed="3932" dbindex="59920">
El mscul pronador quadrat s el ms profund dels msculs anteriors de l'avantbra.

Est situat a la part distal de l'avantbra, rep innervaci del nervi medi i l'irriga l'artria interssia.

Origen i inserci.
S'origina a la cara anterior del cbit i s'inserta a la cara anterior del radi.

Acci.
Pronaci de l'avantbra.

Imatges addicionals.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147550" title="Santa Eullia d'Elna" nonfiltered="3960" processed="3933" dbindex="59921">

La catedral de Santa Eullia d'Elna es troba en el municipi francs d'Elna a la comarca del Rossell, a la Catalunya Nord. Romnica dels segles XI - XIII amb elements gtics.

Seu episcopal fundada al segle VI, el seu primer bisbe va ser Domne (571-586), segons consta a les actes dels concilis de Toledo i Narbona. Va tenir els territoris del Conflent, del Rossell i del Vallespir a partir del segle IX. Fou consagrada el 916 pel bisbe Elmerad. 

Durant la Croada contra la Corona d'Arag, la poblaci del Rossell que s'havia congregat a la vila va lluitar amb fora contra els croats en el Setge d'Elna. Finalment els habitants refugiaren a la catedral de santa Eullia, que fou cremada, hi hagu doncs una matana per part de l'exrcit croat, en acabat van cremar la vila.

A l'any 1801 el bisbat va ser suprimit i fusionat amb el bisbat de Carcassona fins al 1817 que es va constituir el bisbat de Perpiny.

L'Edifici. 
Planta basilical de tres naus, la central amb volta de can i d'uns 8 metres d'amplria i les laterals amb quart d'esfera, i amb tres absis. 

La faana principal s d'arc de mig punt sense decoraci, tota la capalera presenta un aparell de cdols disposats en filades horitzontals. Es conserva un campanar dels dos que tenia; per a reemplaar-lo, es va construir una torre de maons de quatre pisos amb quatre arcs en cada costat i decoraci en les arquivoltes de basalt negre en el primer pis. 

Exteriorment l'absis major s reforat per dos contraforts i amb una srie d'arcs cecs i lesenes.  A la part baixa de l'absis sobresurt una absidiola, reforada tamb per contraforts.

Claustre.
 

El claustre es va construir entre els segles XII i XIV. s de planta quadrangular irregular, comunica amb els actuals museus d'histria i arqueologia. 

La galeria sud s l'nica de l'poca romnica, la resta de galeries sn gtiques. En la seva construcci es va emprar marbre de la poblaci de Ceret. Les escultures que es troben sn de temes de flora i animals i alguna escena historiada. De l'escultor Ramon de Bianya hi ha dos sepulcres: el del bisbe Ramon de Vilallonga (1216) i el de Ferran del Soler (1203). Un tercer sepulcre, el del bisbe Guillem Jord (1186) del qual no es coneix el seu autor.

Referncies.


Enllaos externs.
Informaci de la Catedral













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147555" title="Mscul flexor profund dels dits" nonfiltered="3961" processed="3934" dbindex="59922">
El mscul flexor profund dels dits s un mscul situat a la cara anterior de l'avantbra.
Els seus 4 tendons passen pel tnel carpi. s l nic flexor de l articulaci interfalngica distal. 
Pot fer molta fora (escaladors: aixecar tot el cos)

 Innervaci .
Rep innervaci del nervi medi i del nervi cubital:
Nervi medi: Part del mscul que actua sobre el 2n i 3r dits.
Nervi cubital:	Part del mscul que actua sobre el 4t i 5 dits.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147557" title="Mscul flexor llarg del polze" nonfiltered="3962" processed="3935" dbindex="59923">
El mscul flexor llarg del polze s'origina a la cara anterior del radi i a la membrana interssia. A vegades hi ha un origen accessori que ve del cbit o de l hmer, que s anomena fascicle de Gantzer.
El seu tend passa pel tnel carpi i desprs canvia de direcci. s l nic mscul flexor de l articulaci interfalngica del polze.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147561" title="Dain I" nonfiltered="3963" processed="3936" dbindex="59924">
Dain I, fill de Nain II, va ser l'ltim rei de la Casa de Durin que va governar sobre tota la seva gent.

Durant el seu regnat els atacs dels dracs a les mines nans a les red Mithrin van continuar. El mateix Dain va ser mort el 2589 de la Tercera Edat per un drac de fred. Va ser succet pels seus fills Thror i Gror, que van abandonar les red Mithrin i fugiren al sud. All es van dividir els barbesllargues entre els que s'establiren amb Thror al reialme d'Erbor i els que, amb Gror, van desplaar-se fins a les Muntanyes de Ferro.





Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147562" title="Color indi" nonfiltered="3964" processed="3937" dbindex="59925">
El color indi (tamb anomenat anyil o morat) correspon a una longitud d'ona de la llum de 4500 a 4770 , o entre 450 y 477 nm, i es troba entre el blau i el violeta.

Una mostra del color indi:
 



















 Connotacions de l'Indi .
 L'indi s l'origen del nom de l'element qumic Indi (In), pel color indi que s'observa en el seu espectre llumins. ;
 s un color de fortes reminiscncies mediterrnies. ;
En cromoterpia es diu que el color indi t propietats narctiques, eliminant el temor a la foscor aix com positiu per a tractar certs desordres mentals i emocionals. Tamb seria til per a la sordesa i les cataractes. ;
Segons l'hinduisme i la teoria dels colors del mandala, a cadascun dels txakres li correspon un color. L'indi va associat al sis txakra (aj-chakra o tercer Ull). Representa l'espiritualitat relacionada amb els fets de la vida, el coneixement i la percepci. Tamb apareix relacionat amb la intuci. ;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147564" title="Verd oliva" nonfiltered="3965" processed="3938" dbindex="59926">


El color oliva s una classe de color verd. Es pot obtenir barrejant un color ms fosc (com marr) amb verd. El color dels vells uniformes del camp de l'exrcit d'Estats Units s feta de color verd oliva. 
El lloc ms com que es pot trobar el color oliva s, naturalment, en una oliva.







Una mostra del color verd oliva:
 

















 Vegeu tamb.
Llista de colors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147565" title="Thror" nonfiltered="3966" processed="3939" dbindex="59927">
En l'obra de J.R.R. Tolkien, Thror (2542 T.E.-2790 T.E) va ser un dels reis de la Casa de Durin, la primera de les cases dels nans.

Va ser el primer rei de la casa de Durin a l'exili: quan un drac de fred va matar el seu pare Dain I i el seu germ Fror, una part de la seva gent el va seguir a la muntanya d'Erebor on va fundar el Regne Sota la Muntanya. La major part de la gent de la primera casa es va establir a les Muntanyes de Ferro amb el seu germ Gror.

El 2790 de la Tercera Edat va viatjar amb Nar a Mria, on va morir a mans d'Azog el Goblin, detonant la Guerra dels Nans i Orcs.

El mapa de Thror.

A El Hbit, el grup de nans que emprn una expedici per recuperar els tresors d'Erebor del drac Smag utilitza un mapa fet per Thror, en el que es mostra una entrada secreta a la muntanya. El mapa, amb la particularitat d'estar orientat cap l'est, est incls a llibre de manera que els lectors poden contemplar-lo.






Genealogia de la Casa de Durin a la Fi de la 3a Edat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147566" title="Aloe thraskii" nonfiltered="3967" processed="3940" dbindex="59928">


L'Aloe thraskii s un loe tropical amb atractives fulles corbes. Produeixen flors ataronjades amb punts de color groc llimona i desenvolupa un tronc arbrat mentre creix lentament fins a 6m

El pas d'origen s Sud-frica. Creix a les dunes a Pondoland.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147570" title="loe" nonfiltered="3968" processed="3941" dbindex="59929">

L'loe (Aloe spp.) s un gnere de plantes suculentes de la famlia Asphodelaceae que d'altres autors classifiquen dins de les lilicies, amb un nombre de prop de 400 espcies. Creixen a les zones ms desrtiques de l'frica, en especial a la Provncia del Cap de (Sud-frica) i a les muntanyes de l'frica tropical. El concentrat del seu suc, anomenat tamb loe, o sver, t usos medicinals.

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147578" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1988" nonfiltered="3969" processed="3942" dbindex="59930">

 Puntuaci .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147582" title="Resultats del Campionat Mundial de Rallis 1989" nonfiltered="3970" processed="3943" dbindex="59931">

 Puntuaci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147583" title="Heracles Almelo" nonfiltered="3971" processed="3944" dbindex="59932">


L'Heracles Almelo  s un club de futbol neerlands de la ciutat d'Almelo.

 Histria .
L'Heracles Almelo va ser fundat el 3 de maig de 1903 amb el nom del semidu Heracles (Hrcules) fill de Zeus, de la mitologia grega. El club canvi de nom l'1 de juliol de 1974 esdevenint SC Heracles '74 i finalment adopt el seu nom actual l'any 1998. El club guany el campionat nacional dos cops els anys 1927 i 1941. Un dels seus jugadors ms destacats va ser el sud-afric Steve Mokone, conegut com "el meteor negre", el primer jugador negre de futbol que va jugar a Holanda.

 Palmars .
 Eredivisie (2): 1927, 1941;
 Eerste Divisie (1): 2005;

 Entrenadors destacats .

Peter Bosz;
Henk ten Cate;
Azing Griever;
Hennie Hollink;
Fritz Korbach;
Gerard Marsman;
Jan van Staa;
Gertjan Verbeek;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web no oficial ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147585" title="GNU Linear Programming Kit" nonfiltered="3972" processed="3945" dbindex="59933">

El GNU Linear Programming Kit (GLPK) es un programari per resoldre problemes de programaci lineal (LP), programaci mixta sencera (MIP), i d'altres problemes relacionats. Es un conjunt de rutines escrites en ANSI C i organitzades en forma de crides a una llibreria, tamb es possible definir el poblemes en el llenguatge GNU MathProg. El paquet forma part del projecte GNU i est llicenciat amb la GNU General Public License.


Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 GLPK Java Interface   JNI interface.
 Article de IBM's developerWorks   Article introductori.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147587" title="RKC Waalwijk" nonfiltered="3973" processed="3946" dbindex="59934">


El RKC Waalwijk s un club de futbol neerlands de la ciutat de Waalwijk.

 Histria .
El RKC va ser fundat el 26 d'agost de 1940 com a resultat de la fusi de tres clubs: HEC, WVB i Hercules. El seu nom vol dir Combinaci Catlica-Romana (Rooms Katholieke Combinatie).

El seu primer estadi fou l'Olympiaweg. L'actual, el Mandemakers Stadion fou inaugurat el 1996 en un partit contra el Roda JC.

 Palmars .
 Eerste Divisie (1): 1987/88;

 Jugadors destacats .

  Khalid Boulahrouz;
  Giovanni van Bronckhorst;
  Harry Decheiver ;
  Rick Hoogendorp ;
  John Lammers ;
  eljko Petrovi ;
  Cees Schapendonk;
  Clyde Wijnhard;

 Entrenadors destacats .

  Peter Boeve;
  Bert Jacobs;
  Martin Jol;
  Erwin Koeman;
  Adrie Koster;
  Hans Verl;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147588" title="Programaci lineal" nonfiltered="3974" processed="3947" dbindex="59935">
En matemtiques, els problemes de programaci lineal (LP) sn optimitzacions de problemes en el quals els objectius i els predicats sn funcions lineals.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147589" title="Willem II Tilburg" nonfiltered="3975" processed="3948" dbindex="59936">


El Willem II s un club de futbol neerlands de la ciutat de Tilburg.

 Histria .
El club nasqu amb el nom de Tilburgia el 12 d'agost de 1896. El 12 de gener de 1898, fou reanomenat Willem II, en honor del rei Guillem II dels Pasos Baixos (1840-1849), qui, com a prncep de la casa d'Orange i comandant de l'armada reial neerlandesa, establ els seus quarters generals a Tilburg, durant la independncia de Blgica de 1830. El 2004, el club afeg el nom de la ciutat al nom oficial del club, esdevenint Willem II Tilburg.

Tres ttols nacionals (1916, 1952 i 1955) i dues copes (1944 i 1963) sn els seus ttols ms destacats. L'any 1999 acab segon classificat a la lliga neerlandesa i es classific per la Lliga de Campions de la UEFA.

 Lliga de Campions 1999/2000 .



 Palmars .
 Eredivisie (3): 1916, 1952, 1955;
 Copa KNVB (2): 1944, 1963;
 Eerste Divisie (2): 1957, 1965;

 Jugadors destacats .


 Mariano Bombarda;
 Bud Brocken;
 Jimmy Calderwood;
 Jean-Paul van Gastel;
 Jack de Gier;

 Sami Hyypi;
 Bert Konterman;
 Michel Kreek;
 John Lammers;

 Denny Landzaat;
 Joris Mathijsen;
 Oscar Moens;
 Marc Overmars;

 James Quinn;
 Martijn Reuser;
 Jaap Stam;
 Earnie Stewart;


 Entrenadors destacats .


Co Adriaanse;
Bert Jacobs;
Adrie Koster;

Robert Maaskant;
Hans Verl;
Piet de Visser;

Hans Westerhof;
Andr Wetzel;

Mark Wotte;
Kees Zwamborn;


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;
Web no oficial ;

Categoria :Clubs de futbol neerlandesos




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147594" title="Presi" nonfiltered="3976" processed="3949" dbindex="59937">

En aquest joc guanya el que es queda sense cartes.En aquest joc dona igual si es juga en baralla espanyola ocom en la francesa.Hi poden jugar tantes persones com es vol preferentment 5 si es en la baralla espanyola. Es reparteix les cartes dividint el nombre de cartes pel jugador nombre dels jugadors que hi juguen si no quadra el nombre de cartes es lleven les cartes mes debils. el joc consesteix en qu un jugador tira una o dues cartes segons li vinga be el que tira a continuacio te que tirar una carta que supere el nombre.es obligat tirar si es pot clar. quan ningu pot tirar les cartes es giren i comena l'ultim que a tirat.


el ordre de valor de cartes es:
2 , 3, 4 , 5 , 6 , 7 , sota , cavall , rei , as
 
N'hi han dos formes de joc la normal i la de "l'as de oros"

la de l'as de oros l'unica diferencia es que l'as de oros pot en tot  fins i tot contra les parelles, trio...
i tambe eixa carta la pots tirar quan vulgues
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147598" title="Playoffs de l'NBA del 2007" nonfiltered="3977" processed="3950" dbindex="59938">
El seu format tracta de 7 rondes. Quan es fa una de les rondes el guanyador se'n duu un punt (1-0, per exemple). Si ja s'han guanyat les 4 rondes seguides, sn innecessries les segents, aix que accedeix directament a la segent eliminatria. De cada conferncia, es fa una eliminatria fent: 1 vs. 8, 2 vs. 7, 3 vs. 6, 4 vs. 5. Va des de vuitens de final fins a una NBA Final, on competeixen el campi de l'est i el de l'oest, fent servir el mateix sistema.



Vuitens de final.
Detroit Pistons vs. Orlando Magic.
Observant els partits, podrem veure un domini dels Pistons en tots, sobretot en el tercer. Els Pistons no hagueren de fer el cinqu partit, desprs de guanyar-los tots. Els seguidors dels Magics potser pensaren que els dos primers partits els havien guanyats perqu ho feien com a local, per s'ha de tenir en compte que un bon equip s un un bon equip.



Cleveland Cavaliers vs. Washington Wizards.



Toronto Raptors vs. New Jersey Nets.


Miami Heat vs. Chicago Bulls.
Tamb sense possibilitats (igual que els Magics), els Heats, campi de l'NBA del 2007 caigueren incapacitats amb un 4-0 davant els Bulls. Podeu veure el final, per no podeu veure el d'entremig. Al primer partit, per exemple, la primera part acab 26-27, a favor dels Miami Heat.



Dallas Mavericks vs. Golden State Warriors.


Phoenix Suns vs. Los Angeles Lakers.


San Antonio Spurs vs. Denver Nuggets.


Utah Jazz vs. Houston Rockets.


Quarts de final.
Detroit Pistons vs. Chicago Bulls.


Cleveland Cavaliers vs. New Jersey Nets.


Utah Jazz vs. Golden State Warriors.



Phoenix Suns vs. San Antonio Spurs.


Semifinals.
Detroit Pistons vs. Cleveland Cavaliers.


San Antonio Spurs vs. Utah Jazz.


Final.
Cleveland Cavaliers vs. San Antonio Spurs.


Notes.


Enllaos externs.
oficial de l'NBA http://www.nba.com/ (angls);
oficial de l'NBA Playoffs 2007 http://www.nba.com/features/playoffs2007.html (angls);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147599" title="Codex Regius" nonfiltered="3978" processed="3951" dbindex="59939">
El cdex Regius (GKS 2365 4to) s un manuscrit islands (vegeu tamb a cdex) que es creu que es va escriure a l'any 1270. En es preserva a l'Edda potica cont 45 pagines de paper tot i que l'original comprenia 8 pgines ms que no s'han trobat.

Aquest cdex es la font de molts poemes.

No es coneixia res d'ell fins a l'any 1662, on  Brynjlfur Sveinsson, el bisbe de Sklholt, va enviar el cdex, com un present pel rei de Dinamarca Frederic III d'aqu ve el nom del cdex. Desprs d'aix va ser guardat a la Biblioteca Real de Dinamarca, a Copenhagen, fins al 21 d'abril 1971. immediatament desprs fou retornat a Reykjavk on ara est cuidat a l'rni Magnsson, l'institut.Aquest cdex va ser transortat en un vaixell acompanyat d'una escorta militar, en comptes d'un avi pel perill que aix comportava.

Un dels manuscrits principals de la Edda en prosa (GKS 2367 4to) tamb rep nom de Cdex Regius. Aquest est compost de 55 pgines de paper que daten del primerenc segle XIV. Aix era una altra part del mateix regal fet pel bisbe Brynjlfur a Frederic III. Aquest tamb va ser retornat a Islndia a l'any 1985, aquest tamb es troba a l'rni Magnsson l'Institut.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147602" title="Exposici Internacional de Barcelona de 1929" nonfiltered="3979" processed="3952" dbindex="59940">

L'Exposici Internacional de Barcelona tingu lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona. Se celebr a la muntanya de Montjuc, on ocup una superfcie de 118 hectrees, i tingu un cost de 130 milions de pessetes. Entre la vintena de nacions europees que oficialment participaren hi havia pasos com Alemanya, Blgica, Dinamarca, Frana, Hongria, Itlia, Noruega, Romania o Sussa. Tamb participaren expositors privats japonesos i nord-americans.

Cal destacar que a Barcelona es guardava un grat record de l'Exposici Universal de 1888, esdeveniment que supos un gran aven per a la ciutat en el terreny econmic i tecnolgic, aix com la remodelaci del Parc de la Ciutadella. Per aix es project aquesta nova exposici, per a donar a conixer els nous avenos tecnolgics i projectar la imatge de la indstria catalana a l'exterior. Una vegada ms, l'exposici origin una remodelaci d'una part de la ciutat, en aquest cas la muntanya de Montjuc, i de zones del voltant, especialment la Plaa d'Espanya.

L'Exposici supos un gran desenvolupament urbanstic per a Barcelona, aix com un banc de proves per als nous estils arquitectnics gestats a comenaments del segle XX. A nivell local, represent la consolidaci del noucentisme, estil d'aire clssic que substitu al modernisme preponderant a Catalunya durant la transici de segle; a ms a ms, supos la introducci a Espanya de les corrents d'avantguarda internacionals, especialment el racionalisme, a travs del Pavell d'Alemanya de Ludwig Mies van der Rohe. L'Exposici deix nombrosos edificis i insta lacions alguns dels quals han esdevingut emblemes de la ciutat, com el Palau Nacional, la Font Mgica, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l'Estadi Olmpic.



 Origen de l'Exposici .

La idea d'una nova exposici, promoguda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, comen a gestar-se el 1905 com una forma de dur a terme el nou Pla d'Enllaos dissenyat per Lon Jaussely. Inicialment es volia que el recinte de l'exposici estigus situat a la zona del Bess, per el 1913 es decid la seva ubicaci definitiva a Montjuc. Degut a l' apogeu de la indstria elctrica des de finals del segle XIX es pens realitzar una Exposici d'Indstries Elctriques, prevista en principi per al 1917, per s'endarrer a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. 

El projecte de Puig i Cadafalch reb el recolzament de la instituci empresarial Foment del Treball Nacional, especialment de Francesc d'Asss Mas, un dels seus dirigents, que s'encarreg de les negociacions amb els diversos organismes oficials implicats en el projecte. Aix doncs, el 1913 es va crear una comissi mixta per a l'organitzaci de l'esdeveniment, formada per representants del Foment Nacional del Treball i de l'Ajuntament, essent nomenats comissaris de l'organitzaci Josep Puig i Cadafalch, Francesc Camb i Joan Pich i Pon.

El 1915 es present un primer avantprojecte a crrec de Puig i Cadafalch, que es divid en tres projectes ms concrets, cadasc encarregat a un equip d'arquitectes: 
 Puig i Cadafalch  amb Guillem Busquets  es reserv la part baixa de la muntanya, destinada a la Secci Oficial; ;
 Llus Domnech i Montaner i Manuel Vega i March s'encarregaren de la part alta de la muntanya, destinada a Secci Internacional; ;
 Enric Sagnier i Villavecchia i August Font i Carreras desenvoluparen el sector de Miramar, destinat a una possible Secci Martima del certamen que, finalment, no es dugu a terme.;

La primera dificultat fou la consecuci dels terrenys, ja que per a l'exposici calien almenys 110 hectrees i, el 1914, l'Ajuntament de Barcelona tan sols en possea 26. Es va haver de recrrer a l'expropiaci de terrenys, conforme a una llei de 1879 per a l'expropiaci de terrenys amb fins pblics. El 1917 comenaren les obres d'urbanitzaci de la muntanya de Montjuc, a crrec de l'enginyer Mari Rubi i Bellver. El projecte d'enjardinat corregu a crrec de Jean-Claude Nicolas Forestier, que compt amb la co laboraci de Nicolau Maria Rubi i Tudur; van realitzar un conjunt de marcat carcter mediterrani, de gust classicista, combinant els jardins amb la construcci de prgoles i terrasses. Igualment, es constru un funicular per poder accedir fins a dalt de la muntanya, aix com un transbordador aeri per accedir a la mateixa des del Port de Barcelona, encara que fou inaugurat posteriorment (1931).


Les obres es van endarrerir diversos anys, essent finalitzades el 1923; malauradament, la instauraci aquell any de la dictadura de Primo de Rivera posterg la celebraci de l'esdeveniment, que finalment es produ el 1929, coincidint amb l'Exposici Iberoamericana de Sevilla. El rgim dictatorial espanyolitz el certamen: canvi el nom del Poble Espanyol, que originalment havia de ser Iberona; don nom a la Plaa d'Espanya; enderroc les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, i cre una comissi per construir el "monumento a la raza hispana", aprofitant la iniciativa del president argent Hiplito Yrigoyen, que el 1917 havia fixat el 12 d'octubre com a "da de la raza". Tanmateix, el pas del temps deix obsolet l'objectiu de dedicar l'Exposici a les Indstries Elctriques, decidint-se el 1925 que es denominaria Exposici Internacional de Barcelona. El canvi d'objectiu fu que es reorganitzs l'Exposici dedicant-la a tres vessants: la indstria, els esports i l'art. En aquest nou perode Puig i Cadafalch va ser relegat per les seves idees catalanistes i la seva vinculaci amb la Mancomunitat, i l'organitzaci recaigu en mans del marqus de Foronda, essent nomenat Pere Domnech i Roura director de les obres.

El desenvolupament posterior del certamen evidenci una gran varietat estilstica als edificis construts per diversos arquitectes, alguns fidels al noucentisme imperant a l'poca, per altres recurrents a tendncies historicistes i eclctiques que pervivien des de finals del segle XIX, amb especial influncia de l'art barroc espanyol. Malgrat aquesta diversitat, un segell com a totes les construccions  almenys, les oficials , fou un sentit monumental i grandiloqent de concebre l'arquitectura. En canvi, als pavellons privats i de la Secci Internacional es troben solucions ms avanades, para leles a les corrents d'avantguarda de l'poca, principalment l'art dco i el racionalisme, les que a ms subjau la intenci de conjugar funcionalisme i esttica.

La inauguraci es produ el 19 de maig de 1929, efectuada pel rei Alfons XIII, amb l'assistncia del president del govern, Miguel Primo de Rivera, aix com mltiples personalitats del mn de la poltica, l'economia i la cultura catalanes, encapalats per l'alcalde Darius Rumeu i Freixa, bar de Viver. Tanmateix, van assistir unes 200.000 persones entre el pblic en general.

L'Exposici tingu un xit relatiu, ja que durant la seva celebraci es produ el clebre crack de la borsa de Nova York, el 29 d'octubre de 1929, fet que va reduir el nombre de participants al certamen. El saldo final fou d'un dficit d'uns 180 milions de pessetes de l'poca (uns 300 milions d'euros actuals).

 El recinte .

El recinte de l'Exposici es va construir segons el projecte de Puig i Cadafalch, amb dos distintes tipologies d'edificis: els palaus, dedicats a les seccions oficials del certamen, i els pavellons, que representaven pasos, institucions o societats. El conjunt partia de la Plaa d'Espanya, on es van construir quatre grans hotels per als visitants, passant per l'Avinguda d'Amrica (actual Avinguda de la Reina Maria Cristina), on s'ubicaven els grans edificis de l'Exposici, fins al peu de la muntanya, on se situ la Font Mgica, flanquejada pels Palaus d'Alfons XIII i Victria Eugnia; d'aqu partia una escalinata que condua al Palau Nacional, l'obra ms monumental de l'Exposici.

L'Avinguda de la Reina Maria Cristina es decor amb brolladors d'aigua i columnes de vidre i luminades per llum elctrica, obra de Carles Bugas, que causaren una gran sensaci. A ambds costats de l'avinguda es trobaven els edificis principals de l'Exposici: el Palau del Vestit, el Palau de Comunicacions i Transports i el Palau de la Meta lrgia, Electricitat i Fora Motriu; aquest conjunt arquitectnic constitueix actualment la Fira de Mostres de Barcelona. Junt a l'avinguda es trobava la Plaa de la Mecnica (actualment de l'Univers), al centre de la qual se situava la Torre de la Llum, una font lluminosa (Jard d'Aigua-Llum), obra de Bugas, i l'escultura El treball, de Josep Llimona. 

 Plaa d'Espanya .


La Plaa d'Espanya fou projectada per Ildefons Cerd en el seu projecte d'Eixample com a via de comunicaci entre Barcelona i les poblacions del Baix Llobregat. Desprs d'un primer projecte per a urbanitzar la plaa de Josep Amargs (1915),  finalment es van encarregar de les obres Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets, continuades per Antoni Darder i Mars des del 1926. Van dissenyar un conjunt monumental de forma circular, entorn a un hemicicle format per una columnata d'estil barroc, influenciada per la plaa de Sant Pere del Vatic de Bernini. A la plaa es van construir els hotels de l'Exposici, obra de Nicolau Maria Rubi i Tudur, dels quals tan sols resta el situat entre la Gran Via i el carrer Creu Coberta, actualment destinat a Institut Municipal d'Educaci. A l'accs de la plaa que condueix a l'avinguda de la Reina Maria Cristina es van situar dues altes torres en forma de "campaniles", inspirades en les de la plaa de Sant Marc de Vencia, obra de Ramon Revents. 

Al centre de la plaa  on anteriorment es trobava la creu de terme de la ciutat a l'antiga carretera de Madrid  figura una font monumental dissenyada per Josep Maria Jujol, amb una ornamentada decoraci escultrica obra de Miquel Blay i els germans Miquel i Lluci Osl. D'inspiraci clssica, el sentit iconogrfic de l'obra representa una a legoria potica a Espanya: sobre un estany de planta triangular se situa un edicle amb tres nnxols amb grups escultrics que simbolitzen els rius que desemboquen als tres mars que rodegen la Pennsula Ibrica, l'Ebre (Mediterrani), el Guadalquivir i el Tajo (Atlntic) i unes figures d'adolescents per als rius del Mar Cantbric, obra de Blay; als vrtexs de l'estany se situen tres grups que representen els fruits i dons de les aiges: Abundncia, la Salut Pblica i la Pesca i la Navegaci, obra dels germans Osl; al voltant del cos central se situen tres columnes amb diverses figures i emblemes que simbolitzen la Religi (una creu amb Ramon Llull, Santa Teresa de Jess i Sant Ignasi de Loiola), lHeroisme (una espasa amb Pelai I, Jaume I i Isabel la Catlica), i les Arts (un llibre amb Ausis March i Miguel de Cervantes); remata l'obra un peveter de foc amb tres Victries.

 La Font Mgica .


Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya es constru la famosa Font mgica de Montjuc, obra de Carles Bugas, que astor al pblic pel seu fantstic joc de llums i brolladors d'aigua; encara avui s una obra emblemtica de la capital catalana, on solen celebrar-se espectacles piromusicals a les festes de la Merc. En principi es van construir en aquell lloc Quatre Columnes d'estil jnic que simbolitzaven la bandera catalana, obra de Puig i Cadafalch, per el president Primo de Rivera les man enderrocar. En l'actualitat existeix un projecte per tornar a insta lar-les a la seva ubicaci original, junt a la font.

La font s de forma e lipsoidal, formada per tres estanys concntrics a diferents nivells, amb 65 m de dimetre en la seva part ms ampla. Accionada per un motor de 1.100 CV, t un caudal de 2600 l/seg, amb trenta jocs d'aigua diferents, amb les seves corresponents coloracions graduals, basades en cinc colors: groc, blau, verd, vermell i blanc. Fou construda per tcnics de la companyia Westinghouse.

 Secci Oficial .

 Palau de Comunicacions i Transports: obra de Flix de Aza i Adolf Florensa segons un projecte de 1926, presenta una lnia d'estil neoclssic inspirat en l'arquitectura acadmica francesa. Era dels edificis ms grans de l'Exposici, amb una superfcie de 16.000 m2. Amb faana a la Plaa d'Espanya i a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, la seva estructura est articulada al voltant de l'hemicicle amb columnata projectat per a la Plaa d'Espanya. A la part de l'Avinguda de la Reina Maria Cristina presenta altra faana en forma d'arc de triomf rematada amb un grup escultric on destaca la figura d'una Victria. En l'actualitat forma part de la Fira de Barcelona.;

 Palau del Vestit (o del Treball): inicialment denominat Palau de la Pedagogia, Higiene i Institucions Socials, fou obra de Josep Maria Jujol i Andrs Calzada, situat entre la Plaa d'Espanya i l'Avinguda de la Reina Maria Cristina. Amb una superfcie de 6.500 m2, com el Palau de Comunicacions i Transports tingu que adaptar la seva estructura a l'hemicicle amb columnata projectat per a la Plaa d'Espanya, presentant una planta irregular disposada al voltant d'un espai central amb una gran rotonda rematada per una cpula d'estil oriental. Aquest palau tamb forma part de la Fira de Barcelona.


 Palau de la Meta lrgia , Electricitat i Fora Motriu: obra de Amadeu Llopart i Alexandre Soler i March, disposa d'una superfcie de 16.000 m2. De planta rectangular, destaca en la part central una gran cpula polidrica, sobre tambor i amb llantern, potser inspirada en el pavell de vidre que Bruno Taut constru per a la Deutscher Werkbund de Colnia (1914). La faana destaca per un gran timp clssic decorat amb pintures al fresc de Francesc d'Asss Gal, que tamb pint uns plafons per a la galeria d'entrada junt a Josep Obiols i Manuel Humbert. Als costats se situen unes torrasses amb escultures a legriques d'Enric Casanovas. Aquest palau tamb forma part de la Fira de Barcelona.;

 Palau de l'Art Txtil: obra de Joan Roig i Emili Canosa, estava situat entre el Palau de Comunicacions i Transports i el de Projeccions, amb entrada per la Plaa de l'Univers. Amb una superfcie de 20.000 m2, estava dedicat a la indstria txtil, amb estands d'empreses espanyoles, alemanyes, austraques, franceses, italianes i susses. Presentava un cos central d'estil renaixentista, mentre que la faana, de major verticalitat, era d'estil neoclssic, amb una balustrada de cresteria plateresca i dues torres rematades per cpula i llantern. Al seu interior destacava l'estand de la seda, promogut per Alemanya i dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i la interiorista Lilly Reich, original mostra del geni creatiu de l'arquitecte alemany, que va concebre un espai difan d'estructura neoplasticista on, mitjanant una hbil distribuci de l'espai, s'aconseguia l'efecte d'un espai obert per tots els seus costats. Al seu lloc es constru el Palau del Cinquantenari, pertanyent a la Fira de Barcelona.;

Palau de Projeccions: obra d'Eusebi Bona i Francisco Aznar, es trobava entre l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, l'Avinguda Rius i Taulet i la Plaa de l'Univers. Amb una superfcie de 10.000 m2, tenia dues plantes, la principal amb una gran sala d'espectacles, amb escenari i cabina per a la projecci de pe lcules, i diverses sales d'exposicions. De l'edifici destacava la faana, d'estil clssic i monumental, amb decoraci escultrica de Joan Pueyo: quatre grups de caritides amb bisons, quatre grups d'esfinxs i dues fonts, realitzats en pedra artificial. Enderrocat desprs de l'Exposici, al seu lloc es constru l'actual Palau de Congressos. Junt a aquest palau es trobaven les Oficines de l'Exposici, obra de Joan Bruguera, actualment un co legi (CEIP Jacint Verdaguer).


 Palaus d'Alfons XIII i de Victria Eugnia: denominats inicialment de l'Art Modern i de l'Arquitectura, sn obra de Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets, situats simtricament junt a la Font Mgica, als peus del Palau Nacional. Foren els primers edificis en construir-se, essent terminats el 1923, data en la que van acollir una Exposici del Moble i la Decoraci interior, com assaig inicial del posterior esdeveniment. Amb una superfcie de 14.000 m2 cadasc, tenen planta rectangular, formada per mduls quadrangulars disposats a mode de retcula. Les faanes estan inspirades en el barroc catal, amb un conjunt de quatre torres per edifici, rematades per uns pinacles de forma piramidal, i decoraci d'esgrafiats als murs, representant columnes salomniques i motius vegetals. El Palau d'Alfons XIII es dedic a la Construcci, mentre que al de Victria Eugnia es van situar les representacions de pasos que no comptaven amb pavell propi. Actualment formen part de la Fira de Barcelona.;


  Palau Nacional: edifici principal de l'Exposici, fou obra d'Eugenio Cendoya i Enric Cat, sota la supervisi de Pere Domnech i Roura, desestimant el projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. Construt entre 1926 i 1929, t una superfcie de 32.000 m2. D'estil classicista inspirat en el Renaixement espanyol, t planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cpula e lptica a la part central. Les cascades i brolladors de l'escalinata del Palau foren obra novament de Carles Bugas, i es van co locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat en el cel. Al seu Sal Oval s'efectu la cerimnia d'inauguraci, presidida per Alfons XIII i la reina Victria Eugnia. El Palau Nacional es dedic a una exposici d'art espanyol amb ms de 5.000 obres procedents de tot el territori de l'estat. En la seva decoraci  d'estil noucentista, contrriament al classicisme de l'obra arquitectnica , intervingueren diversos artistes, com els escultors Enric Casanovas, Josep Dunyach, Frederic Mars i Josep Llimona, i els pintors Francesc d'Asss Gal, Josep de Togores, Manuel Humbert, Josep Obiols, Joan Colom i Francesc Labarta. Des de 1934 acull el Museu Nacional d'Art de Catalunya.;

 Pavell de Barcelona: obra de Josep Goday, d'estil noucentista, contenia la representaci oficial de la ciutat amfitriona. Situat entre la Plaa dels Bells Oficis (avui de Carles Bugas), l'Avinguda de la Tcnica (actual carrer de la Gurdia Urbana), l'Avinguda Rius i Taulet i el Palau d'Alfons XIII, tenia una superfcie de 2.115 m2. De planta rectangular, es constru en acer, formig i pedra de Montjuc, amb una faana d'estil clssic amb arqueries i escultures, obra de Frederic Mars i  Eusebi Arnau. En l'actualitat s seu de la Gurdia Urbana de Barcelona, junt al Palau de la Premsa.


 Palau de la Premsa: dedicat a les revistes i diaris publicats a l'poca a Barcelona, fou obra de Pere Domnech i Roura. Situat a l'Avinguda Rius i Taulet, actualment s seu de la Gurdia Urbana de Barcelona. Amb una superfcie de 600 m2,  t soterrani i tres plantes, amb una concepci historicista barreja de diversos estils: neomudjar, neoromnic, neogtic, etc. Domnech utilitz diversos elements d'estil modernista, segurament per influncia del seu pare, Llus Domnech i Montaner, com l's de ma vist, ferro i cermica.

 Palau de les Arts Decoratives i Aplicades: situat entre el carrer Lleida i l'Avinguda de la Tcnica, fou obra de Manuel Casas i Manuel Puig, amb una superfcie de 12.000 m2. La planta s'articulava al voltant d'un pati central, cobert per una estructura de cristall de forma rectangular; la resta de l'edifici evocava al barroc francs, amb un aire de gran monumentalitat. La faana presentava un joc de volums entrants i sortints, on destacaven dues grans torres rematades amb cpula i llantern. En el seu lloc es constru el 1955 el Palau dels Esports de Barcelona, actual Teatre Musical.


 Palau de les Arts Grfiques: situat al Passeig de Santa Madrona, fou obra de Raimon Duran i Reynals i Pelai Martnez, d'estil noucentista amb influncia del Renaixement itali, especialment de Brunelleschi, Bramante i Palladio. Amb una superfcie de 4.000 m2, estava dedicat a les  arts grfiques, especialment la impressi de llibres. Presenta un accs amb escalinata i dues rampes laterals per a vehicles, amb una faana formada per galeries porticades, amb uns templets laterals i un tambor central sobre el que s'eleva una cpula. De nou destac l'estand alemany, obra de Mies van der Rohe i Lilly Reich, compost per vitrines de formes geomtriques. Des de 1935 alberga el Museu d'Arqueologia de Catalunya.;


 Palau de l'Agricultura: obra de Josep Maria Ribas i Casas i Manuel Maria Mayol, se situa entre el Passeig de Santa Madrona i el carrer Lleida. Amb una superfcie de 16.000 m2, s'articula al voltant d'un pati central i presenta cinc naus rectangulars i dues galeries porticades. Influenciat en el Renaixement itali  especialment llombard , les diverses faanes dels mduls estan recobertes d'estuc i cermica, i presenten diverses torres octogonals i arqueries triples. Actualment s conegut com  Mercat de les Flors  i est ocupat per la Ciutat del Teatre, que comprn l'Institut del Teatre, la Fundaci Teatre Lliure, el Teatre Municipal Mercat de les Flors i el Teatre Fabi Puigserver.;

 Pavell d'Espanya: obra d'Antoni Darder, amb una superfcie de 4.500 m2, estava destinat a la representaci del Govern i els diversos ministeris. Presentava un cos central i dos laterals simtrics, amb torrasses als extrems, d'inspiraci plateresca, amb arcs de mig punt i columnes d'ordre corinti. Estava ubicat a l'Avinguda de l'Estadi, aproximadament a on avui estan les piscines Picornell. Fou enderrocat desprs de l'Exposici.

 Palau de les Diputacions: obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, es trobava entre l'Avinguda del Marqus de Comillas i la de Montanyans, enfront la Plaa de la Hidrulica (actualment de Sant Jordi)  on es co loc la font de Ceres i una escultura eqestre de Sant Jordi de Josep Llimona . Amb una superfcie de 2.350 m2, estava dedicat a la representaci de les diputacions provincials espanyoles. D'estil gtic-plateresc, la faana principal tenia forma cncava, amb una torre central i dos cossos laterals simtrics amb una cresteria de merlet, rematats en els seus extrems per torrasses. A la faana figuraven l'escut reial i els de Catalunya, Lle i Barcelona.

 Palau de la Qumica: obra d'Antoni Sard i Molt, estava destinat a mostrar material esportiu, per a l'ltim moment es va canviar la seva funci per a dedicar-lo a la indstria qumica. Amb una superfcie de 4.500 m2, es trobava a l'Avinguda de Montanyans, junt al Palau de les Diputacions. D'estil clssic, la faana principal estava dividida en tres seccions, la central amb una columnata d'accs i una cpula nervada sobre un tambor decagonal. Des de 1932 fins a 1962  en que fou destrut per un incendi  fou seu dels Estudis Cinematogrfics Orphea.;

 Pavell Reial: conegut actualment com Palau d'Albniz, albergava la representaci de la Casa Reial espanyola. Situat prop de l'Estadi, en mig d'uns amples jardins, fou obra de Juan Moya, d'estil barroc inspirat en l'arquitectura palatina francesa del segle XVIII. La decoraci interior s d'estil imperi, destacant uns tapissos dissenyats per Francisco de Goya i una sala de miralls copiada de Versalles. Ampliat el 1970 i decorat amb pintures de Salvador Dal, s'utilitza actualment en certes cerimnies i actes pblics.

 Palau de l'Art Modern: obra d'Antoni Darder de 1927, tenia una superfcie de 5.000 m2, situat entre el Pavell Reial i el Palau de les Missions. Formava part de la secci  L'Art a Espanya , albergant co leccions de pintura, escultura, dibuix i gravat del segle XIX. De planta rectangular, la faana principal tenia un cos central i dos laterals simtrics, amb una estructura central en forma d'arqueria de mig punt que recordava l'obra de l'arquitecte itali Filippo Juvara.

 Palau de les Missions: obra d'Antoni Darder, tenia una superfcie de 5.000 m2, dedicats a donar a conixer la tasca de les institucions missioneres. La faana principal estava inspirada en les esglsies romniques, amb arcs de mig punt confeccionats amb dovelles, finestres allargades i estretes i un acabament de forma pentagonal. L'edifici era de planta rectangular, amb una cpula octogonal inspirada en el Renaixement itali. Fou enderrocat desprs de l'Exposici.

 Palau Meridional: obra d'Antoni Mills, es trobava a l'Avinguda Internacional (actual Avinguda de l'Estadi). Amb una superfcie de 26.000 m2, tenia planta rectangular formada por tres naus cobertes per mduls quadrats amb obertures en forma de claraboies. Estava situat en un terreny inicialment previst per a insta lar un camp d'aviaci, que finalment no es constru.



 Secci Internacional .


Degut a la coincidncia amb l'Exposici Iberoamericana de Sevilla, a Barcelona no particip cap pas d'Hispanoamrica. De la resta de pasos, participaren de forma oficial Alemanya, ustria, Blgica, Dinamarca, Finlndia, Frana, Hongria, Itlia, Noruega, Romania, Sucia, Sussa, Txecoslovquia i el Regne Serbi, Croata i Eslov (posterior Iugoslvia); la majoria d'aquests pasos van tenir pavell propi, excepte ustria, Finlndia, Sussa i Txecoslovquia. A ms d'aquests pasos, participaren de forma no oficial Estats Units, Jap, Pasos Baixos, Portugal i Regne Unit. 


 Pavell d'Alemanya: obra de Ludwig Mies van der Rohe, s un exemple d'arquitectura racionalista per la seva puresa formal, la seva funcionalitat i el seu inte ligent s d'estructures i materials, pel que ha passat justament a la histria de l'arquitectura del segle XX. Mies reb el 1928 l'encrrec de construir el pavell oficial d'Alemanya junt amb el del Suministre d'Electricitat i diversos estands en palaus de la Secci Oficial, comptant amb la co laboraci de la interiorista Lilly Reich. De planta rectangular, s'aixecava sobre un podi recobert de travert; la coberta se sostenia sobre columnes cruciformes i murs de crrega, amb parets de diversos materials (ma recobert de guix, acer recobert de marbre verd i nix del Marroc). La decoraci es reduia a dos estanys i una escultura, El Mat, de Georg Kolbe. Enderrocat desprs de l'Exposici, fou reconstrut entre 1985 i 1987 al seu emplaament original per Cristian Cirici, Ignasi de Sol-Morales i Fernando Ramos, seguint els plnols deixats per Mies van der Rohe.;

 Pavell de Blgica: obra de l'arquitecte Verhelle, es trobava junt al pavell d'Espanya. De planta quadrangular d'uns 3.000 m2, estava inspirat en el Hof von Busleyden de Malines, construt a l'poca en que Margarida d'ustria va fixar la cort en aquesta localitat, destacant una alta torre  beffroi  que doblava l'altura de l'edifici. ;

 Pavell de Dinamarca: obra de Tyge Hvass, era un diedre de fusta vermellenca i sostre a dues aiges, evocant una tpica casa de muntanya danesa. A la faana destacava un relleu amb la bandera danesa, una ncora, un feix de blat i una roda dentada, elements tpics de l'economia danesa.

 Pavell de Frana: obra de Georges Wybo, d'estil classicista amb elements d' art dco , es trobava junt al Palau d'Alfons XIII. Es tractava d'un edifici de volum nic en forma de cub, amb coberta formada per seccions rectangulars superposades de forma esglaonada, com un zigurat, amb una escultura en la part frontal amb forma de dona i les inicials R. F. (Rpublique Franaise).

 Pavell d'Hongria: obra de Dnes Gyrgy i Nikolaus Menyhrt, estava format per dos cossos rectangulars, amb una torre sobresortint en forma de prisma. Exponent de l'arquitectura expressionista, la sntesi geomtrica de la seva estructura evocava l'arquitectura de les civilitzacions precolombines.;

 Pavell d'Itlia: obra de Piero Portaluppi, es trobava entre els pavellons d'Espanya i Sucia. Tenia una superfcie de 4.500 m2, amb planta en forma d'U, d'estil clssic renaixentista i aire monumental. A la faana destacaven unes columnes amb l'guila imperial romana, un fris amb el nom del pas i un timp rematat amb una esttua de Minerva.

 Pavell de Noruega: obra d'Ole Lind Schistad, era de fusta, com el dans, evocant igualment una construcci de muntanya, amb finestres de porticons i coberta inclinada.

 Pavell dels Regnes Serbi, Croata i Eslov: representaci del pas que posteriorment es denominaria Iugoslvia, fou obra de l'arquitecte Dragia Braovan, situant-se junt al Palau Nacional. De concepci avantguardista, tenia planta en forma d'estrella, i la faana estava confeccionada amb llistons de fusta disposats en franges horitzontals, alternant el blanc i el negre.

 Pavell de Romania: obra de Duiliu Marcu, tenia planta rectangular, amb una torre lateral i coberta a dues aiges, amb revestiment de fusta i estuc. La faana presentava una arqueria que acabava en forma de prgola, amb elements arquitectnics caracterstics de Transsilvnia.

 Pavell de Sucia: obra de Peder Clason, com la resta de pavellons escandinaus era de fusta, amb planta rectangular i una estructura geomtrica inscrita dins de les corrents d'avantguarda del moment, com el neoplasticisme. Destacava junt a la porta d'entrada una gran torre de fusta de forma cnica, coronada per tres discs horitzontals superposats; se la denominava  Funkis , abreviatura en suec de funcionalisme a comenaments del segle XX. Tant l'edifici com la torre es van desmuntar desprs de l'Exposici i es van reconstruir a Berga, on el pavell serv d'escola fins a la Guerra Civil, essent enderrocat el conjunt a principis de la dcada dels 1960. En l'actualitat existeix un projecte per a reconstruir la torre junt al Museu Olmpic, prop de la seva ubicaci original.;



 Pavellons privats .

 Pavell de la Caixa d'Estavis i Pensions de Barcelona: situat al Passeig de Santa Madrona, fou obra de Josep Maria Ribas i Casas i Manuel Maria Mayol. D'estil eclctic, presenta solucions estructurals basades en diversos estils: el cos central s'inspira en l'arquitectura palatina espanyola del segle XVIII, mentre que els laterals remeten a l'arquitectura civil del nord d'Itlia i les lgies evoquen les vi les mediterrnies de gust noucentista. Degut a la seva situaci elevada, al seu accs se situaren unes terrasses amb fonts lluminoses. Des de 1982 s seu de l'Institut Cartogrfic de Catalunya.;

 Pavell de la Companyia de Tabacs de Filipines: situat al Passeig de Santa Madrona, fou obra d'Antoni Darder realitzada el 1928. L'edifici t planta en forma d'U, rodejat de jardins, amb una torre lateral i una cpula octogonal sobre el seu cos central. Darder segu l'estil  art dco  de moda als anys 1920, amb una inte ligent distribuci de l'espai interior i un verstil joc de volums a l'exterior. El 1932 es convert en l'Escola Bressol Municipal Forestier.;

 Pavell del Suministre d'Electricitat d'Alemanya (Electric Supplies Co.): obra de Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, es trobava a la Plaa de la Llum, entre els palaus de Comunicacions i Transports i de l'Art Txtil. La companyia Electric Supplies Co. fou l'encarregada de l'electrificaci de tot el recinte de l'Exposici. Edifici de volum nic i planta rectangular, semblant a una nau industrial, pass quasi desapercebut durant el certamen, essent una de les obres menys logrades de Mies i una de les darreres on realitz murs de ma, passant-se des de llavors al vidre.;

 Can Jorba: la firma comercial Jorba es present amb una petita estructura rplica de la Torre Eiffel de Pars, feta amb les lletres de la marca patrocinadora  la J a dalt i l'A a la base de la torre .

 Pavell de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre: obra de Regino Borobio, fou un dels pocs edificis espanyols amb un disseny avantguardista, presentant un edifici en forma de caixa horitzontal amb una alta torre de senyalitzaci.;

 Pavell de la Companyia Hispano-Suiza: obra d'Eusebi Bona, estava situat al mirador enfront al Palau Nacional.

 Pavell dels Artistes Reunits: obra de Jaume Mestres i Fossas, el seu objectiu fou donar a conixer l'obra de diversos artistes catalans que no tenien representaci a la Secci Oficial, pel que concorregueren de forma privada. L'edifici, d'estil  art dco , tenia planta octogonal i cpula esglaonada, mentre que la distribuci de l'espai interior, aix com la seva decoraci, evocaven al racionalisme, una de las poques mostres nacionals de tipologia d'avantguarda. Es va organitzar una gran exposici d'obres de pintura, escultura, cermica, mobles, joies i altres objectes artstics, la majoria englobats dins de l'"art dco", amb la participaci d'artistes com Pau Gargallo, Josep Granyer, Josep Llorens i Artigas, Llus Mercad, Josep de Togores, Josep Obiols, Miquel Soldevila, Jaume Mercad, etc.;



 Altres obres per a l'Exposici .
 Teatre Grec .


L'ajardinament de la muntanya de Montjuc deix obres com el Teatre Grec, teatre a l'aire lliure inspirat en els antics teatres grecs  especialment el d'Epidaure , projectat per Ramon Revents. Situat a l'espai d'una antiga pedrera, t un hemicicle de 460 m2, amb un dimetre de 70 metres i capacitat per a 2.000 persones. Actualment s seu d'un fams festival d'estiu a la ciutat comtal, el Festival Grec. 

El teatre se situa als Jardins de Laribal, projectats per Forestier i Rubi, on destaca la famosa Font del Gat, a l'entrada d'un edifici de Puig i Cadafalch convertit en restaurant (1925). Als jardins es van co locar multitud d'escultures, amb obres de Josep Viladomat, Enric Casanovas, Josep Clar, Pau Gargallo, Antoni Alsina, Joan Rebull, Josep Dunyach, etc. A la zona de Miramar es constru la Piscina de Montjuc i un restaurant que el 1959 es convert en el primer estudi de RTVE a Barcelona.

 Estadi Olmpic . 


A dalt de la muntanya, junt a la Secci Internacional, es constru l'Estadi Olmpic, dins de la secci dedicada als esports, obra de Pere Domnech i Roura. Tenia una superfcie de 66.075 m2 i una capacitat per a 62.000 persones, essent al seu moment el segon estadi ms gran d'Europa, darrera del de Wembley. Disposava de camps per a la prctica del futbol i altres esports, junt a les pistes dedicades a l'atletisme i insta lacions per a diversos esports com boxa, gimnstica o esgrima, aix com pista de tennis i piscina. La faana principal era d'aire monumental, amb una cpula i una alta torre rematada per un templet. Es realitz una decoraci escultrica on destacaven els Genets fent la salutaci olmpica, dues escultures eqestres en bronze de Pau Gargallo. L'edifici fou remodelat pels arquitectes Vittorio Gregotti, Frederic de Correa, Alfons Mil, Joan Margarit i Carles Buxad per als Jocs Olmpics de Barcelona de 1992.

 Poble Espanyol .


Una obra que tingu molt xit de pblic fou el Poble Espanyol, petit recinte que recull al seu interior reproduccions de diversos ambients urbans i arquitectnics de tot el conjunt del territori espanyol, en un ambient que va des de l'evocaci folklrica fins a la ms estricta recreaci arqueolgica. Obra dels arquitectes Ramon Revents i Francesc Folguera, compt amb l'assessorament artstic de Miquel Utrillo i Xavier Nogus. El recinte est dividit en sis rees regionals: castellano-extremenya, basco-navarra, catalana-valenciana-balear, andalusa, aragonesa i gallega, en torn a una Plaa Major i rodejat per una muralla (rplica de la d'vila). Amb una superfcie de 20.000 m2, compta amb uns 600 edificis, dels quals 200 poden visitar-se. Entre els monuments reproduts destaquen el campanar mudjar d'Utebo (Saragossa), els palaus del marqus de Peaflor (Sevilla) i d'Ovando Sols (Cceres), el claustre de Sant Benet de Bages i el campanar romnic de Taradell.

 Impacte de l'Exposici envers la ciutat .

Com va ocrrer el 1888, l'Exposici de 1929 supos un gran impacte envers la ciutat de Barcelona a nivell urbanstic, no tan sols a la zona de Montjuc, per tota la ciutat es van realitzar obres de millora i acondiciament: s'ajardinaren les places de Tetuan, Urquinaona i Letamendi; es constru el pont de Marina; s'urbanitz la Plaa de Catalunya; i es perllongaren l'Avinguda Diagonal cap a l'oest i la Gran Via de les Corts Catalanes cap al sud-oest. Tamb es van realitzar diverses obres pbliques: es millor l'asfaltat de carrers i el clavegueram, s'insta laren lavabos pblics i se substitu la i luminaci de gas per l'elctrica.

Tanmateix, es van remodelar diversos edificis, com l'Ajuntament  on Josep Maria Sert pint el Sal de Crniques , o la Generalitat  on es constru el pont flamger que creua el carrer Bisbe . Es van enllestir l'edifici de Correus i l' Estaci de Frana, que portaven diversos anys en obres. Tamb es constru el Palau Reial de Pedralbes com a residncia de la famlia reial, obra d'Eusebi Bona i Francesc Nebot. 

Per ltim, es van millorar les comunicacions de la ciutat, amb la construcci als anys 1920 de l'Aeroport del Prat, la supressi dels passos a nivell dins de la ciutat, la millora dels enllaos amb els barris perifrics de la ciutat, el soterrament del  tren de Sarri  (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), l'electrificaci dels tramvies pblics i l'ampliaci de la lnia III del Metro fins a Sants, connectant a Plaa d'Espanya amb el recinte de l'Exposici.

 Referncies .


 Bibliografia .
 
 
 
 

 Vegeu tamb .
 Exposici universal;
 Histria de Barcelona;

 Enllaos externs .

;
Lloc web de l'Oficina Internacional d'Exposicions;
Guia didctica de l'Exposici;
L'Exposici Internacional de 1929;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147606" title="Edda prosaica" nonfiltered="3980" processed="3953" dbindex="59942">
Edda en prosa s una obra de Snorri Sturluson, composta cap a 1220. s tamb anomenada Jove  o Edda de Snorri, per a distingir-la de Edda potica (Edda Antiga  o Edda de Smund). s una de les amplies fonts del nostre coneixement de la mitologia nrdica.

Etimologia. 
L'etimologia de "Edda" queda incerta cap de les nombroses hiptesis avanades fins a aqu que han reunit consens. Alguns sostenen que aquesta paraula deriva del nom de Oddi, la ciutat del sud d'Islndia on Snorri ha estat elevat. Edda significaria doncs "lliura de Oddi". Aquesta hiptesi s rebutjada per alguns no obstant aix (s la ms acceptada. Anthony Faulkes, autor d'una edici i d'una traducci en angls de l'Edda, ho va considerar aix "improbable, alhora sobre el plnol de la lingusitica  histrica", ja que, tractant-se d'aquesta ltima ra, Snorri no vivia per a Oddi quan va compondre la seva obra.

Una altre hiptesi, s que ha estat efectuat amb la paraula dr, que vol dir "inspiraci potica" amb vells islandesos. Totalment com la d'Oddi, aquesta hiptesi es topa amb dificultats linguistiques.

Edda significa tamb "a besvia": la paraula s feta servir per Snorri mateix en el sentit de Skldskaparml. s, amb mateix significat, el nom d'un personatge de la Rgsthula i d'altres textos medievals. Aquesta hiptesi va seduir a Franois-Xavier Dillmann, autor d'una traducci en francs de l'Edda, "per a la qual sembla probable que aquest nom de ning va ser escollit com ttol de l'obra." , segons l'expressi de Rgis Boyer, la " via de tot saber sagrat ".
Una ltima hiptesi fa derivar edda del llat edo, que significa "componc". Es recolza en el fet que la paraula kredda (significant "creena") s testificada i deriva del credo llat, "crec". Probablement llatinista, Snorri hauria pogut inventar doncs la paraula. Edda podria sser tradut en aquest cas per "Art potica". s a ms amb significat que la paraula desprs ha estat emprada en el Mig ge.

Si l'Edda de Snorri tamb s designada sota els noms de Edda en prosa o de Jove Edda, s perqu el nom de Edda tamb ha estat donat pel bisbe Brynjlfur Sveinsson a la collecci de poemes continguts en la Farmacopea Cdex Regius, entre les quals diversossos citats per Snorri. Brynjlfur que ha cregut - sense ra - Que havien estat recollectats per Smund el Savi, Edda potica s tan coneguda sota els noms de Antiga Edda o de Edda de Smund. Observem que snorri dna prova no obstant aix d'una negativa de creure en les eddes que escriu.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147608" title="Crtiques al Mozilla Firefox" nonfiltered="3981" processed="3954" dbindex="59943">

Forbes.com va considerar el 2004 el Mozilla Firefox com el millor navegador web. PC World el va nombrar "producte de l'any" el 2005 a la seva llista "Els 100 Millors Productes Del 2005". Desprs de l'alliberament del Firefox 2 i l'Internet Explorer 7 PC World va analitzar-los i va proclamar al Firefox el millor navegador.

Tot i aix molta gent ha criticat el Firefox, tant per algunes problemes amb el seu s, com per algunes poltiques de la Fundaci Mozilla.

 Caracterstiques del Firefox .
 Temps de crrega .
Softpedia va criticar que el Firefox tarda ms temps en carregar-se que altres navegadors, com Opera o Internet Explorer. Altres navegadors basats en Gecko (el mateix que el Firefox) com K-Meleon, utilitzen implementacions d'interfcie d'usuari de plataforma nativa i generalment s'executen ms rpidament que el Firefox. L'Internet Explorer tamb s'executa ms rpid que el Firefox en un Windows, ja que amb el navegador de Microsoft alguns dels seus components estan integrats al sistema i es carreguen quan s'engega el sistema operatiu. Sobre el Microsoft Windows, aquest problema es pot sollucionar amb el programa de codi obert FFPreloader, que carrega el Firefox quan es carrega Windows.

 s de memria .
InternetWeek van fer una crtica referent al Firefox 1.5 on deien que tenia un s molt elevat de recursos i es queixaven de la fuga de memria (memory leaks en angls). Els desenvolupadors de Mozilla atribueixen la culpa a les opcions d'avan i retrocs rpid, que poden arribar a utilitzar fins a 4 GB de memria RAM. Una altre ra a aquest problema s el mal funcionament d'algunes extensions, que gasten ms memria de la que requereixen, com la Barra de Google o algunes versions antigues del bloquejador d'anuncis Ad-Block;  o d'alguns connectors, com algunes antigues versions de l'Adobe Acrobat Reader.

Uns tests fets per PC World i Zimbra indiquen que el Firefox 2 utilitza menys memria que l'Internet Explorer 7.

Mozilla va posar especial mfasi en aquest aspecte en el desenvolupament del Firefox 3. Les versions prvies d'aquest disminuien substancialment l's de memria que feia la versi 2.

 Visualitzaci .

Els usuaris que venen des d'Internet Explorer noten que algunes pgines web no es veuen al Firefox tal i com s'esperaven. Aquest problema s cada cop ms inusual, i no s un problema del codi del Firefox sin de certes pgines web que no segueixen els estndards W3C, per tant aquestes tampoc es veuen b amb altres navegadors que no siguin l'Internet Explorer. Els controls ActiveX o VBScript sn codis propietaris de Microsoft, que no segueixen els estndards W3C i que algunes pgines web incorporen.

Hi ha una extensi del Firefox anomenada IE Tab que permet utilitzar el motor d'Internet Explorer dins d'una pestanya del Firefox. Per aquesta extensi noms s compatible amb el sistema operatiu Windows i consumeix molta memria RAM.

 No suporta Windows Installer .
Mozilla Firefox no es subministra de manera oficial en un paquet MSI, tot i que tercers l'han creat. Aix impedeix installar el Firefox a molts ordinadors d'una xarxa a la vegada, i per a molts s la culpa de la poca adopci del Firefox que fan les empreses.

 Poltiques de Mozilla .
 Relaci amb Google .
La relaci corporativa de la Corporaci Mozilla amb Google s'ha notat en els mitjans de comunicaci, especialment respecte l's del Firefox per a proporcionar rdits i dades a Google. Amb l'alliberament de l'anti-pesca electrnica (conegut tamb com anti-phising, nom original en angls) al Firefox va alar la controvrisa. Per defecte est perms que la protecci contra la pesca electrnica est basada en una llista que s'actualitza regularment (cada mitja hora, aproximadament) que s'actualitza i es descarrega a l'ordinador de l'usuari del servidor de Google (l'usuari no pot canviar el provedor de dades des del GUI ni s informat sobre qui s el provedor de dades). El navegador, a ms, envia la galeta HTTP de Google amb cada petici d'actualitzaci. La caracterstica de seguretat "avanada" de la Fundaci Mozilla activa un anti-pesca electrnica que proporciona protecci en viu i, segons el Mozilla Wiki, envia cada URL a Google. Excloent assumptes de privacitat hi ha preocupacions sobre com Google pot utilitzar aquestes dades; tot i que les poltiques de Mozilla especifquen que Google no pot utilitzar la informaci personal per a altres usos que no siguin la proteccin contra la pesca electrnica D'altra banda, Google ha adms que "pot compartir informaci no personal agregada amb tercers fora de Google"..

El 2005, la Fundaci Mozilla i la Corporaci Mozilla van ingressar 52.9 milions de dlars. Aproximadament el 95% d'aquests diners provenien de les relacions amb motors de cerca.

 Resposta de la competncia .
Tot i la progressi en l's del Mozilla Firefox, el portaveu australi d'operacions de Microsoft, Steve Vamos, va declarar a finals del 2004 que no veia al Firefox com a una amenaa i que no hi havia una demanda significant dels usuaris de Microsoft per les caracterstiques del Firefox.

El president de Microsoft, Bill Gates ha utilitzat Firefox, per va comentar que contnuament es descarrega tant programari, per, realment la gent l'utilitza?. En un SEC de Microsoft del 30 de juny del 2005 va admetre que "els competidors com Mozilla ofereixen programari que competeix amb les capacitats de navegaci web Internet Explorer dels nostres productes de sistema operatiu Windows".

Tot i la freda recepci de l'alta direcci de Microsoft els desenvolupadors de l'Internet Explorer tenen una bona relaci amb Mozilla. Es troben sovint per parlar dels estndards web com els certificats de validaci. El 2005 Mozilla va acceptar que Microsoft utilitzs el seu logotip RSS en inters per aconseguir una representaci grfica comuna del RSS.

L'agost del 2006, Microsoft va oferir ajuda a Mozilla per a integrar millor el Firefox amb  Windows Vista, Mozilla va acceptar.

L'octubre del 2006, com a felicitaci pel llanament del Firefox 2, l'equip de desenvolupament de l'Internet Explorer 7 va enviar un pasts a Mozilla.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Mozilla Firefox;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147610" title="Gals!" nonfiltered="3982" processed="3955" dbindex="59944">



Gals! s un manga sh jo de la mangaka Mihona Fujii publicat a la revista Ribbon, editorial Shueisha que consta de 10 volums. La srie anime , Super Gals! Kotobuki Ran ( GALS!  , S p  Gyaruzu! Kotobuki Ran?), es va emetre al Jap a TV Tokyo entre el 2001 i el 2003, amb un total de 52 episodis. El manga es va publicar a Espanya per l'editorial Glnat.

Nota: El manga es diu "GALS!". El terme "Super GALS! (Kotobuki Ran)" s'usa per referir-se a la srie.

Sinopsi.
La srie tracta sobre la subcultura de les kogal (tamb conegudes com a "gals") al Jap. La protagonista Ran Kotobuki, se sol auto-proclamar "la millor Gal del mn." Com una adolescent a Shibuya, est determinada a viure amb l'estil Gal per a tota la vida, i es guanya la reputaci de ser la Gal ms respectada de Shibuya. Tot i que prov d'una famlia de policies - els seus avis, el seus pares i el seu germ gran tots sn policies, ella i la seva germana petita que segueix els seus passos, estan decidides a ser les millors Gals i per tant t d'altres somnis a part de ser policia, per igualment te un sentiment de justcia i d'esperit.

Personatges.

  ;
 Ella s la protagonista i t 16 anys. Es molt forta, atltica, i una bonica Gal que mana als carrers de Shibuya. Encara que vingui d'una famlia de policies, s despistada i una cap de pardal a l'escola i l'nica matria en qu treu bona nota s educaci fsica. Est bastant obsessionada amb qualsevol cosa de valor. Per, dintre del seu cor, t un gran sentit de justcia i quan s'enfada s molt perillosa. Les seves armes principals sn les seves sabates (o botes) i la bossa que sol portar. Duu una nova moda a les estudiantes de l'institut Hounan, per hi ha gent que la veu amb mals ulls. s bastant llesta i t una bona memria pel que li interessa. El seu xicot s en Tatsuki, que s molt despistat i capsigrany com ella. La seva relaci s complicada, ja que a la Ran no li importen res els nois, per en veritat si que li importa el seu novio. Al manga, te una amiga d'un altre pas anomenada, Vivian Lin, una estrella Taiwanesa que s'assembla molt a ella que es coneixen durant el viatge de l'institut a Taiwan. Quan es va acabar la serie, la Ran es va convertir en una policia.

 ;
 Miyu es una noia de 16 anys, independent, molt maca, dola i simptica, i una de les companyes de classe i millors amigues de la Ran. Per darrere d'aquesta faceta de bona noia, s'hi amaga un passat molt negre. Quan anava a tercer de primria, els seus pares es van divorciar (el seu pare es va casar de nou) i va anar a viure amb la seva mare, que li donava ms atenci buscar un home nou que al creixement de la seva filla (passava de la Miyu perqu li recordava al seu marit divorciat). Va ser la lider d'una banda de carrer anomenada "Resistncia", que solien fer gamberrades quan anava al segon cicle de l'institut de l'institut. Un dia, en Yamato la va salvar d'una situaci molt delicada, i es va dedicar a ajudar a superar els problemes de la Miyu. Aix va fer que ella s'enamores d'en Yamato. Grcies a la seva ajuda, la Miyu va ser una noia mes bona i va ser la novia d'en Yamato. Per encara, posseeix els seus dons de lluita del passat i pot ser bastant violenta quan alg la preocupa molt. Quan la seva mare se'n va de Jap, ella es muda a un nou apartament i es casa amb en Yamato a Hawaii al Manga. ;

 ;
 Aya es una noia de 16 anys que era la millor estudianta de la classe de la Ran, per secretament estava fent enjo k sai per guanyar-se diners, ja que els seus pares eren molt estrictes i no li deixaven fer res que fes una Gal (fins i tot no li deixaven treballar i s'enfadaven molt, si treia notes de menys de 10). La Ran ho va descobrir i la va esbroncar, fent que es realitzi que s'estava equivocant (encara que la Aya insistia que encara "no ho havia fet amb ning"), desprs d'all, l'Aya es va fer bona amiga de la Ran i la Miyu i es va fer Gal. Es caracteritza com a molt tmida per honesta i estudiosa, li agraden els estudis i que tamb gaudeix de qualsevol aventura, cosa que a la Ran li agrada. Li costa expressar els seus sentiments a en Rei. Al final de la serie queda amb una cita amb en Rei i decideix anar a la mateixa universitat que ell.

 ;
 Yamato es el germa gran de la Ran (per nou anys. Es un policia que sol estar a la comissaria. Es una persona molt sensitiva, per esta apassionat amb la seva feina i la seva relaci amb la Miyu (encara que es molt tmid). L'nica cosa que el fa rabiar es quan la Ran porta problemes a Shibuya i l'ha de portar a la comissaria. Al final, va ajudar la Miyu a mudar-se al nou pis i s'hi va casar desprs de la graduaci a l'escola.

  ;
 Rei es un estudiant al l'institut Meisho Daichi. Tamb se'l coneix com a "nmero 1", perqu va quedar primer en les llistes dels nois mes guapos de l'rea (ikemen). Sl anar en moto i es molt bon amic amb en Yuya. Te un carcter molt fred, per sol ser mes obert quan hi es l'Aya i li molesta molt la Ran. Te un problema que no sap expressar-se b davant els altres. L'Aya s'enamora fortament d'ell. Al final decideix sortir amb l'Aya.

 ;
 Yuya es tamb un estudiant a l'institut Meisho Daichi, i se'l coneix com a nmero 2 (ja que va quedar segon a la llista dels nois mes guapos de l'rea (ikemen)). S'enamora de la Ran per ella no se'n entera. Encara que considera en Tatsuki com un rival per estar amb la Ran, s'entenen tant com germans i es bastant amic de l'Aya. Al manga, desprs de veure que la Ran i en Tatsuki esyan tan junts, finalment es dna per venut i comena una nova relaci amb la Mami Honda, i com que la relaci va tant b, no se sap si es casen al futur.

 ;
 Sayo es la germana petita de la Ran. Somia en ser detectiva com el seu heroi de la televi, el Detectiu Kudou de "Corrupci a Odaiba. En Sayo i el seu novio en Masato solen jugar a detectius, sempre cridant l'atenci i frustrant a la Ran. Al final de la serie encara esta amb en Masato i van al mateix institut del que anava la Ran.

 ;
 Taizo es el pare de la Ran. Es cap de policies. No li agrada l'estil de vida de la seva filla gran, la Ran. Prova de fer el millor perque la seva filla sigui policia, i prova varies tctiques per a fer que ajudi a la gent (com no donar-li la setmanada).

   ;
 Kiyoka es la mare de la Ran. Es guardia de transit. No se sap la seva edat per per la seva aparena, es mes jove que el seu marit.

   ;
Tatsukichn,pels amics,s el xicot de la Ran.Tamb l'anomenen "El negre de Machida".El comparen amb un mico perqu t la pell morena.Balla molt b el Para-para,ax es van conixer ell i la Ran.El que ms desitja s un pet de la Ran.La Ran i ell sn iguals,no estudien,difruten de la vida al 100% i sobretot,el dos estn pelats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147614" title="Associaci Cultural de la RDA" nonfiltered="3983" processed="3956" dbindex="59945">

L'Associaci Cultural de la RDA (alemany: Deutsche Kulturbund, KB) fou una federaci de clubs locals de la Repblica Democrtica d'Alemanya (RDA). Formava part del Front Nacional d'Alemanya Democrtica, i enviava representants a la Cambra del Poble. L'associaci tenia nombrosos escriptors entre les seves files, incloent-hi Willi Bredel, Fritz Erpenbeck, Bernhard Kellermann, Victor Klemperer, Anna Seghers, Bodo Uhse, Arnold Zweig. El seu president fou Johannes Becher.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147615" title="Sndrome de Guillain-Barr" nonfiltered="3984" processed="3957" dbindex="59946">

La sndrome de Guillain-Barr (SGB) s un trastorn en el qual el sistema immunitari del cos ataca a part del sistema nervis perifric. Els primers smptomes d'aquesta malaltia inclouen diferents graus de debilitat o sensacions de pessigolleig en les cames. En molts casos, la debilitat i les sensacions anormals es propaguen als braos i al tors. Aquests smptomes poden augmentar en intensitat fins que els msculs no poden utilitzar-se en absolut i el pacient queda gaireb totalment paralitzat. En aquests casos, el trastorn posa en perill la vida (potencialment interferint amb la respiraci i, de vegades, amb la pressi sangunia i el ritme cardac) i es considera una emergncia mdica. El pacient s collocat sovint en un respirador per a ajudar-lo a respirar i se l'observa de prop per a detectar l'aparici de problemes, tals com un ritme cardac anormal, infeccions, coguls sanguinis i hipotensi o hipertensi. La majoria dels pacients es recuperen, incloent els casos ms greus de la sndrome de Guillain-Barr, encara que alguns continuen tenint un cert grau de debilitat. 

Prevalena.
La sndrome de Guillain-Barr pot afectar a qualsevol persona. Pot atacar a la persona en qualsevol edat i ambds sexes sn igualment propensos al trastorn. La sndrome s rara i afecta noms a una persona de cada 100.000. Generalment, la sndrome de Guillain-Barr apareix uns quants dies o una setmana desprs que el pacient hagi tingut smptomes d'una infecci viral respiratria o gastrointestinal. Ocasionalment, una cirurgia o una vacuna poden desencadenar la sndrome. El trastorn pot aparixer en el curs de diverses hores o diversos dies o pot requerir fins a 3 o 4 setmanes. La majoria de les persones arriben a l'etapa de major debilitat dintre de les 2 primeres setmanes de l'aparici dels smptomes i, per a la tercera setmana de la malaltia, un 90 per cent dels pacients es troben en el punt de major debilitat.

Causes.
No es coneix encara perqu la sndrome de Guillain-Barr ataca a algunes persones i a unes altres no, ni qu exactament desencadena la malaltia. 

El que els cientfics s saben s que el sistema immunitari del cos comena a atacar al propi cos, el que es coneix com una malaltia autoimmunitria. Comunament, les cllules del sistema immunitari ataquen noms a material estrany i a organismes invasors. En la sndrome de Guillain-Barr, no obstant aix, el sistema immunitari comena a destruir la cobertura de mielina que envolta als xons de molts nervis perifrics, o fins i tot els propis xons (els xons sn extensions primes i llargues de les cllules nervioses que transmeten els senyals nerviosos). El recobriment de mielina que envolta a l'xon accelera la transmissi dels senyals nerviosos i permet la transmissi de senyals a travs de llargues distncies. 

En malalties en les quals els recobriments de mielina dels nervis perifrics sn lesionats o queden afectats, els nervis no poden transmetre senyals amb eficincia. A aix es deu el fet que els msculs comencin a perdre la seva capacitat de respondre a les ordres del cervell, ordres que han de transportar-se a travs de la xarxa nerviosa. El cervell tamb rep menys senyals sensorials de la resta del cos, resultant en una incapacitat de sentir les textures, la calor, el dolor i altres sensacions. Com alternativa, el cervell pot rebre senyals inadequats que resulten en pessigolleig de la pell o en sensacions doloroses. Degut al fet que els senyals que van cap a i vnen des dels braos i les cames han de recrrer llargues distncies, sn les ms vulnerables a interrupci. Per tant, les debilitats musculars i les sensacions de pessigolleig apareixen inicialment en les mans i en els peus i progressen cap amunt. 

Quan la sndrome de Guillain-Barr va precedida d'una infecci viral, s possible que el virus hagi canviat la naturalesa de les cllules en el sistema nervis pel que el sistema immunolgic les tracta com cllules estranyes. Tamb s possible que el virus faci que el propi sistema immunitari sigui menys discriminador sobre quines cllules reconeix com a prpies, permetent a algunes de les cllules immunitries, tals com certes classes de limfcits, atacar la mielina. 

Els cientfics estan investigant aquestes i altres possibilitats per a determinar per quines causes el sistema immunolgic funciona malament o s pertorbat en la sndrome de Guillain-Barr i altres malalties immunitries. La causa i la trajectria de la sndrome de Guillain-Barr s un rea activa d'investigaci neurolgica i incorpora els esforos de collaboraci dels neurlegs, immunlegs i virlegs.

Diagnstic.
La sndrome de Guillain-Barr es denomina sndrome ms que malaltia perqu no est clar que entri en joc un agent patogen concret. Una sndrome s una condici mdica caracteritzada per un cmul de smptomes (el que sent el pacient) i signes (el que el metge pot observar o amidar). Els signes i smptomes de la sndrome poden ser bastant variats, fet pel qual els metges poden, en rares ocasions, trobar difcil diagnosticar la sndrome de Guillain-Barr en les seves primeres etapes. 

Diverses alteracions tenen smptomes similars als qu es troben en la sndrome de Guillain-Barr, i per aix els metges examinen i interroguen als pacients curosament abans de fer un diagnstic. Collectivament, els signes i smptomes formen un cert patr que ajuda als metges a diferenciar la sndrome de Guillain-Barr d'altres alteracions. Per exemple, els metges observaran si els smptomes apareixen en ambds costats del cos (el ms com en la sndrome de Guillain-Barr) i la velocitat amb la qual apareixen els smptomes (en altres alteracions, la debilitat muscular pot progressar a travs de mesos en comptes de dies o setmanes). 

En la sndrome de Guillain-Barr els reflexos, tals com la reacci del genoll al copejar-lo, usualment desapareixen. Degut al fet que els senyals que viatgen a travs del nervi sn ms lents, una prova de velocitat de la conducci nerviosa (NCV) pot ajudar al metge en el diagnstic. En els pacients amb la sndrome de Guillain-Barr, el lquid cefaloraquidi que banya la medulla espinal i el cervell cont ms protena del normal. Per tant, un metge pot decidir fer una punci lumbar, un procediment en el qual el metge insereix una agulla en la part inferior de l'esquena del pacient per a treure lquid cefaloraquidi.

Tractament.
No hi ha una cura coneguda per a la Sndrome de Guillain-Barr. No obstant aix, hi ha terpies que reduxen la gravetat de la malaltia i acceleren la recuperaci en la majoria dels pacients. Hi ha tamb cert nombre de formes de tractar les complicacions de la malaltia.

En general, el recanvi plasmtic i la terpia d'immunoglobulina d'alta dosi sn els remeis utilitzats. Ambds sn igualment eficaos, per la immunoglobulina s ms fcil d'administrar. El recanvi plasmtic s un mtode mitjanant el qual es treu sang sencera del cos i es processa de manera que els glbuls blancs i vermells se separin del plasma o la porci lquida de la sang. Les cllules de la sang es retornen desprs al pacient sense el plasma, que el cos substitux rpidament. Els cientfics no coneixen encara exactament per qu funciona el recanvi plasmtic per la tcnica sembla reduir la gravetat i durada de l'episodi de Guillain-Barr. Aix potser es degui al fet que la porci del plasma de la sang cont elements del sistema immunolgic i pot ser txic per a la mielina. 

En la terpia d'immunoglobulina d'alta dosi, els metges administren injeccions intravenoses de protena que, en quantitats petites, el sistema immunolgic utilitza naturalment per a atacar als organismes invasors. Els investigadors han descobert que l'administraci d'altes dosis d'aquestes immunoglobulines, derivades d'un conjunt de milers de donants normals, a pacients de Guillain-Barr pot reduir l'atac immunolgic sobre el sistema nervis. Els investigadors no coneixen per quins o com funciona aix, encara que s'han proposat diverses hiptesis. 

Tamb s'ha provat l's d'hormones esteroides com a forma de reduir la gravetat de Guillain-Barr, per els estudis clnics controlats han demostrat que aquest tractament no noms no s efica, sin que pot, fins i tot ,tenir un efecte perjudicial sobre la malaltia.

La part ms crtica del tractament d'aquesta sndrome consisteix a mantenir el cos del pacient funcionant durant la recuperaci del sistema nervis. Aix pot requerir de vegades collocar al pacient en un respirador, un monitor del ritme cardac o altres mquines que ajuden a la funci corporal. La necessitat d'aquesta maquinria complexa s una de les raons per la qual els pacients de la sndrome de Guillain-Barr sn tractats usualment en els hospitals, sovint en la sala de vigilncia intensiva. En l'hospital, els metges tamb poden tractar de detectar i tractar molts problemes que poden sorgir en qualsevol pacient paralitzat - complicacions tals com la pneumnia o lesions produdes per postraci perllongada en llit. 

Sovint, fins i tot abans que comenci la recuperaci, se'ls donen instruccions a les persones que cuiden a aquests pacients perqu moguin manualment les extremitats dels pacients per a ajudar a mantenir flexibles i forts els msculs. Posteriorment, a mesura que el pacient comena a recuperar el control de les extremitats, comena la terpia fsica. 

Assajos clnics curosament planificats de terpies noves i experimentals sn la clau per a millorar el tractament dels pacients amb la Sndrome de Guillain-Barr. Aquests assajos clnics comencen amb la investigaci bsica i clnica, durant la qual els cientfics treballen en collaboraci amb professionals clnics, identificant nous enfocaments per a tractar als pacients amb aquesta condici.

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147616" title="Atxia de Friedreich" nonfiltered="3985" processed="3958" dbindex="59947">

L'atxia de Friedreich, atxia espinocerebelosa o atxia familiar s una malaltia hereditria que causa dany progressiu al sistema nervis donant com resultat smptomes que varien des de pertorbacions de la marxa i problemes del llenguatge a la malaltia cardaca. Se li va donar el nom del mdic Nicholaus Friedreich, qui va ser el primer a descriure la malaltia en la dcada de 1860. L"atxia", que es refereix a problemes de coordinaci i inestabilitat, es produx en moltes malalties i afeccions diferents. L'atxia en l'atxia de Friedreich es produx per la degeneraci de teixit nervis en la medulla espinal i de nervis que controlen el moviment muscular dels braos i les cames. La medulla espinal s'aprima i les cllules nervioses perden part de la seva beina de mielina, l'estreta cobertura de totes les cllules nervioses que ajuda a transmetre els impulsos nerviosos. 

L'atxia de Friedreich, encara que s infreqent, s l'atxia hereditria ms prevalent, que afecta a al voltant de 1 de cada 50.000 persones als Estats Units. Ambds sexes s'afecten per igual.

Signes i smptomes.
Generalment els smptomes comencen entre els 5 i els 15 anys d'edat per poden, en ocasions infreqents, aparixer tan precoment com als 18 mesos o tan tardanament com als 50 anys d'edat. El primer smptoma que apareix s generalment la dificultat per a caminar, o atxia de la marxa. L'atxia empitjora gradualment i es propaga lentament als braos i desprs al tronc. Poden ser signes precoos les deformitats en els peus, tals com peu de pinya, flexi (doblament involuntari) dels dits dels peus, dits dels peus en martell, o inversi del peu (gir cap a endins). Amb el temps, els msculs comencen a afeblir-se i a consumir-se, especialment en els peus, cames i mans, i es desenvolupen les deformitats. Altres smptomes inclouen la prdua de reflexos tendinosos, especialment en els genolls i els turmells. Sovint hi ha una prdua gradual de la sensaci en les extremitats, que pot propagar-se a altres parts del cos. Es desenvolupa la disrtria (llenguatge lent i arrossegant les paraules), i la persona es cansa amb facilitat. Els moviments rpids, rtmics i involuntaris dels ulls (nistagmus) sn comuns. La majoria de les persones amb atxia de Friedreich desenvolupa escoliosis (una curvatura de la columna cap a un costat), que en cas de ser greu, pot afectar la respiraci. 

Altres smptomes que poden produir-se sn dolor torcic, dificultat respiratria i palpitacions. Aquests smptomes sn el resultat de diverses formes de malaltia cardaca que sovint acompanyen l'atxia de Friedreich, com miocardiopatia (el cor es fa ms gran), fibrosi del miocardi (formaci de material de tipus fibrs en els msculs del cor), i insuficincia cardaca. Les anormalitats del ritme cardac com la taquicrdia (freqncia cardaca rpida) i el bloqueig cardac (deterioraci de la conducci d'impulsos cardacs dintre del cor) tamb sn comuns. Al voltant del 20 per cent de les persones amb atxia de Friedreich desenvolupa intolerncia als hidrats de carboni i el 10 per cent contreu diabetis mellitus. Algunes persones perden l'audici o la vista. 

La velocitat d'evoluci varia d'una persona a una altra. Generalment, entre 10 i 20 anys desprs de l'aparici dels primers smptomes, la persona est confinada a una cadira de rodes, i en etapes posteriors de la malaltia els individus es tornen totalment incapacitats. Pot estar afectada l'expectativa de vida; moltes persones amb atxia de Friedreich moren en l'edat adulta de la malaltia cardaca associada, la causa de mort ms comuna. No obstant aix, algunes persones amb smptomes menys greus d'atxia de Friedreich viuen molt ms, algunes vegades fins als 60 o 70 anys.

Diagnstic.
Els metges diagnostiquen l'atxia de Friedreich realitzant un examen clnic minucis, que comprn una histria clnica i un examen fsic detallat. Les proves que podrien realitzar-se sn: 
 electromiograma (EMG), que amida l'activitat elctrica de les cllules musculars, ;
 estudis de conducci nerviosa, que amiden la velocitat amb la qual els nervis transmeten els impulsos, ;
 electrocardiograma (ECG), que mostra una presentaci grfica de l'activitat elctrica o del patr de batecs del cor, ;
 ecocardiograma, que registra la posici i moviment del mscul cardac, ;
 imatges de ressonncia magntica (IRM) o tomografia computarizada (CT), que proporcionen una imatge del cervell i la medulla espinal, ;
 punci lumbar per a avaluar el lquid cefaloraquidi, ;
 anlisi de sang i orina per a verificar nivells augmentats de glucosa, i;
 proves gentiques per a identificar el gen afectat.

Gentica associada.
L'atxia de Friedreich s una malaltia autosmica recessiva, el que significa que el pacient ha d'heretar dos gens afectats, un de cada pare, perqu es desenvolupi la malaltia. La persona que t una sola cpia anormal d'un gen d'una malaltia gentica recessiva com l'atxia de Friedreich s'anomena portador. Un portador no desenvolupar la malaltia per pot passar el gen afectat als seus fills. Si ambds pares sn portadors del gen de l'atxia de Friedreich, els seus fills tindran una probabilitat d'1 en 4 de tenir la malaltia i una probabilitat de 1 en 2 d'heretar un gen anormal que ells, al seu torn, podrien passar als seus fills. Al voltant d'un de cada 90 nord-americans d'origen europeu transporta un gen afectat. 

Els humans tenen dues cpies de cada gen, un heretat de la mare i l'altre del pare. Els gens estan situats en un lloc especfic en cadascun dels 46 cromosomes de l'individu, que sn cadenes atapedament enroscades d'ADN que contenen milions de substncies qumiques cridades bases. Aquestes bases: l'adenina, tiamina, citosina i guanina, s'abreugen A, T, C, i G. Certes bases sempre s'"aparellen" juntes (A amb T; C amb G), i combinacions diverses de parells de bases s'uneixen en grups de tres per a formar missatges codificats. 

Aquests missatges codificats sn "receptes" per a fer aminocids, el fonament de les protenes. Al combinar-se en seqncies llargues, com nombres telefnics llargs, els parells de bases li indiquen a cada cllula com armar les diferents protenes. Les protenes componen les cllules, els teixits i els enzims especialitzats que els nostres organismes necessiten per a funcionar normalment. La protena alterada en l'atxia de Friedreich es diu frataxina. 

En 1996, un grup de cientfics internacionals va identificar la causa de l'atxia de Friedreich com un defecte en el gen situat en el cromosoma 9. A causa del codi anormal heretat, una seqncia de bases en particular (GAA) es repeteix moltes vegades. Normalment, la seqncia GAA es repeteix entre 7 i 22 vegades, per en les persones amb atxia de Friedreich poden repetir-se centenars o milers vegades. Aquest tipus d'anormalitat es diu expansi de la repetici de triplets i ha estat implicada com la causa de diverses malalties hereditries dominants. L'atxia de Friedreich s la primera malaltia gentica recessiva coneguda la causa de la qual s l'expansi de la repetici de triplets. Encara que al voltant del 98 per cent dels portadors d'atxia de Friedreich tenen aquesta expansi de la repetici de triplets particular, no es troba en tots els casos de la malaltia. Una molt petita proporci d'individus afectats t altres defectes de codificaci de gens responsables per causar la malaltia. 

L'expansi de la repetici de triplets aparentment altera l'armat normal d'aminocids a protenes, reduint molt la quantitat de frataxina que es produx. La frataxina es troba en les parts de la cllula productores d'energia (mitocondri). La investigaci suggereix que sense un nivell normal de frataxina, certes cllules de l'organisme (especialment el cervell, la medulla espinal i les cllules musculars) no poden produir energia eficament i tenen una acumulaci de subproductes txics que provoca l'anomenat "estrs oxidatiu". Aquesta pista de la causa possible de l'atxia de Friedreich va sorgir desprs que cientfics realitzessin estudis d'una protena de llevat amb una estructura qumica similar a la frataxina humana. Van trobar que l'escassesa d'aquesta protena en la cllula del llevat duia a una acumulaci txica de ferro en els mitocondris de la cllula. Quan l'excs de ferro reaccionava amb l'oxigen, es produen radicals lliures. Encara que els radicals lliures sn molcules essencials en el metabolisme de l'organisme, tamb poden destruir cllules i danyar a l'organisme.

Tractament.
Com ocorre amb moltes malalties degeneratives del sistema nervis, actualment no existeix cura o tractament efica per a l'atxia de Friedreich. No obstant aix, molts dels smptomes i complicacions acompanyants poden tractar-se per a ajudar als pacients a mantenir un funcionament ptim pel major temps possible. La diabetis mellitus, si estigus present, pot tractar-se amb dieta i medicaments com la insulina, i alguns dels problemes del cor tamb poden tractar-se amb medicaments. Els problemes ortopdics com les deformitats dels peus i l'escoliosi poden tractar-se amb aparells o cirurgia. La fisioterpia pot perllongar l's dels braos i cames. Els cientfics esperen que els avanos recents en la comprensi de la gentica de l'atxia de Friedreich duguin a descobriments en el tractament.

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.


Enllaos externs.
  Federaci espanyola d'atxies (FEDAES);
  Pgina de la malaltia dins la web de la Federaci Espaola de Malalties Rares (FEDER);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147620" title="Cub de Rubik" nonfiltered="3986" processed="3959" dbindex="59948">


El cub de Rubik s un trencaclosques mecnic inventat el 1974 per l'escultor i professor d'arquitectura hongars Ern  Rubik. Originalment Ern  Rubik el va anomenar "Cub mgic", per va ser reanomenat a "Cub de Rubik" per Ideal Toys, empresa que tamb el va llicenciar i vendre el 1980. El mateix any va guanyar el premi Joc de l'Any (Spiel des Jahres). s el joc ms venut del mn, amb ms de 300.000.000 exemplars venuts el 2005.

En un cub de Rubik clssic, cada una de les sis cares est recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd, i groc).

Histria.
Ern  Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no va sollicitar pas cap patent vlida a escala internacional. El primer lot de prova va sser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines de Budapest.

La popularitat del cub va crixer a Hongria grcies al "boca orella".

Ms endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub ms lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com Nus Gordi o Or Inca, per la companyia finalment va decidir rebatejar-lo "Cub de Rubik" i exportar-lo per primer cop fora d'Hongria al maig de 1980.

Setembre de 1979, es fu un pacte amb Ideal Toys per expandir la seva comercialitzaci per tot lo mn.

Maig de 1980, a la Fira de la Joguina de Londres, Nova York, Nremberg i Pars, s'inicia la comercialitzaci mundial.

En exhaurir-se, inicialment, les unitats va sorgir moltes imitacions. Al 1984, Ideal Toys va perdre un plet contra Larry Nichols, que havia registrat el producte amb la patent US3655201. Terutoshi Ishigi el va registrar al Jap amb la patent JP55 8192.

Estructura.
Trencaclosques mecnic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces quadrades i cromades d'un nic color en cada cara.

El cub, de plstic, t altres versions diferents: una de 222 (denominat "Cub de Butxaca"); l'estndar, de 333; el de 444 (tamb anomenat "La venjana de Rubik"), i altre de 555 (conegut com "El Cub del Mestre "). Avui dia tamb s'han desenvolupat altres versions de 666, de 7x7x7 i de 8x8x8.

El joc.

s un joc que combina concepci espacial, habilitat i sort, i que ha tingut fora xit, fins al punt de sorgir imitacions amb ms quadrets, on-line i amb altres dibuixos.


El joc es pot simplificar en 3 bsiques fases:

1. Fase de CAOTITZACI O DESCOMPOSICI

Desordenar, barrejar i rotar totes les cares des de tots costats.

2. Fase de COGITACI O PLANIFICACI

No us resultar gaire ptim jugar-hi si prviament no penseu els moviments que hi fareu, ja que mai, o difcilment, aconseguireu finalitzar el cub amb xit.

3. Fase de COSMOTITZACI O RECOMPOSICI
Posar totes les peces d'un color en la mateixa cara del cub a base de fer rotacions sobre els eixos.

Altres dades.
Diversos matemtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions, s'han convocat concursos per resoldre el cub en el mnim temps possible i s'ha convertit en una icona popular, fins al punt d'haver aparegut en diverses pellcules.

El primer campionat del mn organitzat pel llibre Guiness dels rcords del mn (Guinness Book of World Records) va ser a Munic el 13 de mar del 1981. Tots els cubs van ser mesclats amb 40 moviments i lubricats amb petroleum jelly. El guanyador oficial, amb un temps de 38 segons, va ser Jury Froeschl, nascut a Munic.

El primer campionat del mn internacional es va realitzar a Budapest, el 5 de juny de 1982, i el va guanyar Minh Thai, un estudiant vietnamita de Los Angeles, amb un temps de 22.95 segons.

Des del 2003, les competicions sn decidides per la millor mitjana (calculada amb els tres temps intermedis dels cinc intents); per el millor temps absolut en muntar un sol cub de tots els intents tamb s gravat. L'associaci mundial del cub de Rubik (World Cube Association o WCA) mant un historial dels rcords del mn
.
El 2004, la WCA va fer obligatori l's de cronmetres especials anomenats Stackmat timer.

L'actual rcord del mn per un sol cub el t Erik Akkersdijk, assolit el 2008 durant el Czech Open 2008, amb un temps de 7,08 segons. El rcord del mn de mitjana s de Yu Nakajima, establerta en 11,28 segons el 4 de maig del 2008.

En cultura popular.
 A la comdia del 2000 Dude, Where's my Car? apareix un cub de Rubik, i el resol un dels personatges principals.
 A la comdia del 2004 , Brian Fantana tenia un cub de Rubik de 2x2x2 al seu calaix.;
 A la pellcula del 2007 The Pursuit of Happyness, Chris Gardner resol un cub de Rubik.;
 A la pellcula de Disney del 2008 Wall-E, el personatge principal mostra un cub de Rubik a EVE representant un dels objectes tpics a la Terra, i rpidament el resol.;
 Tres episodis dels Simpson han mostrat algun cub de Rubik (episodis 3, 8 i 12).

Referncies.

Cube Games by Don Taylor & Leanne Rylands ;
Four-Axis Puzzles by Anthony E. Durham.
Handbook of Cubik Math by Alexander H. Frey, Jr. and David Singmaster;
Mathematics of the Rubik's Cube Design by Hana M. Bizek; ISBN 0-8059-3919-9;
Mastering Rubik's Cube by Don Taylor;
Metamagical Themas by Douglas R. Hofstadter contains two insightful chapters regarding Rubik's Cube and similar puzzles, "Magic Cubology" and "On Crossing the Rubicon", originally published as articles in the March 1981 and July 1982 issues of Scientific American; ISBN 0-465-04566-9;
Notes on Rubik's 'Magic Cube'  by David Singmaster; ISBN 0-89490-043-9;
Rubik's Cube Made Easy by Jack Eidswick, Ph.D.
The Simple Solution To Rubik's Cube by James Nourse;
Speedsolving The Cube by Dan Harris;
Teach yourself cube-bashing, a layered solution by Colin Cairns and Dave Griffiths, from September 1979, cited by Singmaster's 'Notes on Rubik's Magic Cube';
Unscrambling The Cube by M. Razid Black & Herbert Taylor, Introduction by Professor Solomon W. Golomb;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147621" title="Inkognito" nonfiltered="3987" processed="3960" dbindex="59949">
Inkognito s un joc de tauler que combina l'estratgia, la sort i la capacitat deductiva. El tauler est ambientat a Vencia i s per a 4 persones.

Cada jugador rep una identitat secreta i ha d'esbrinar la dels altres per trobar la parella que li encomana la seva carta de missi, aconseguir-la i aix guanyar el joc. En cada torn, s'agita una mscara que actua com a dau (on unes boles de colors simbolitzen els moviments possibles) i es mou la fitxa. Es pot fer una acci especial o preguntar els companys, d'una manera semblant al Cluedo. Ells mostren 3 cartes, una de les quals ha de ser autntica. Es va deduint per eliminaci quina pot ser fins arribar a desvetllar la identitat de tothom





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147622" title="IceWeasel" nonfiltered="3988" processed="3961" dbindex="59950">

L'IceWeasel s el nom de dos projectes independents de renanomenament (designaci) de Mozilla Firefox. Un s part de Gnuzilla, un projecte GNU per a subministrar versions de programes de Mozilla constituts, en la seva totalitat, de programari lliure. L'altre s una compilaci renombrada, preparada per Debian, per a resoldre la demanda feta per Mozilla que els obligava a deixar d'utilitzar el nom o acollir-se als seus termes, els quals sn inacceptables dintre de les poltiques de Debian 

Gnuzilla IceWeasel elimina el treball grfic i els complements o plugins classificats com a no lliures pels partidaris del programari lliure. s una bifurcaci del Firefox, per els seus desenvolupadors planegen mantenir-lo sincronitzat en futurs llanaments.

Debian IceWeasel est basat en una versi modificada del Firefox, per se li han llevat la majoria de les marques de Firefox. s improbable que li siguin aplicats ms canvis al Iceweasel fins desprs del llanament de Debian Etch. Thunderbird i SeaMonkey es reanomenaren a IceDove i IceApe respectivament, de la mateixa forma i per la mateixa ra.

Debian IceWeasel encara utilitza alguns serveis d'Internet basats en Mozilla, com el servei de recerca de plugins Mozilla, els Agregats Mozilla, i el notificador d'actualitzacions. Tampoc hi ha hagut canvis quant a com funcionen o es poden aconseguir els components no lliures.

El desenvolupador de Debian IceWeasel va declarar que contactar amb l'equip de Gnuzilla per discutir si els dos projectes poden collaborar, per que no hi ha temps per a canvis collaboratius abans del llanament de Debian Etch.

La versi actual de Gnuzilla IceWeasel est basada en la versi 1.5.0.7 del Mozilla Firefox, mentre que la versi actual de Debian IceWeasel ho est en la 2.0.

Igual que sempre, Debian est compromesa a subministrar solucions de seguretat a qualsevol versi de Firefox o Iceweasel que s'inclogui en els seus llanaments estables fins que el suport per a aquests llanaments acabi.

 Caracterstiques del Gnuzilla IceWeasel .
Diferncies destacables del llanament oficial del Firefox:
 Cont nicament programari lliure   vegeu "Llicncies" ms avall;
 Substitueix el treball grfic propietari per treball d'art lliure;
 Supressi del sistema d'informe d'errades Talkback (degut a la seva llicncia no lliure del "binary only distribution"   nicament distribuci de binaris);
Us d'un servei de cerca de connectors que ofereix nicament alternatives lliures;

Enllaos externs.
Llista del que s'ha tret al Gnuzilla IceWeasel ;
Pgina del Gnuzilla ;
Propostes pel Logo al Wiki d'Ubuntu ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147623" title="Siringomilia" nonfiltered="3989" processed="3962" dbindex="59951">

La siringomilia s un trastorn en el qual es forma un quist dintre de la medulla espinal. Aquest quist es coneix com siringe o syrinx. Amb el temps, el syrinx s'expandeix i allarga, destruint el centre de la medulla espinal. Ja que la medulla espinal connecta el cervell amb els nervis de les extremitats, aquest dany causa dolors, debilitat i rigidesa en l'esquena, els msculs, els braos o les cames. Altres smptomes poden incloure maldecaps i prdua de la capacitat de sentir calor o fred extrems, especialment en les mans. Cada pacient t una combinaci distinta de smptomes. Altres trastorns ms comuns comparteixen els smptomes inicials de la siringomilia. En el passat, aix ha dificultat el diagnstic. No obstant aix, el sorgiment d'una prova ambulatria, anomenada imatges per ressonncia magntica (MRI per la seva sigla en angls), ha augmentat notablement el nombre de casos de siringomilia diagnosticats en les etapes inicials del trastorn. 

Prop de 21 mil homes i dones nord-americanes pateixen de siringomilia, els smptomes de les quals comencen generalment a l'inici de l'edat adulta. Els smptomes del trastorn tendeixen a desenvolupar-se lentament, encara que pot iniciar-se sobtadament al tossir o fer fora. Si no es tracta quirrgicament, la siringomilia sovint condux a una debilitaci progressiva en els braos i les cames, prdua de sensaci en les mans i dolors crnics i severs.

Causes.
Una substncia aquosa (semblant a l'aigua) i protectora coneguda com lquid cefaloraquidi flux normalment en la medulla espinal i el cervell, transportant aliments i residus. Tamb serveix per a esmorteir el cervell. Una varietat de condicions mdiques poden obstruir el flux normal del lquid cefaloraquidi i redirigir-lo cap a la medulla espinal mateixa. Per raons que tot just comencen a entendre's, aix dna lloc a la formaci del syrinx, el qual s'ompli del lquid cefaloraquidi. Les diferncies de pressi al llarg de la medulla espinal fan que el lquid es mogui dintre del quist. Els metges creuen que aquest moviment continu del lquid dna lloc al creixement del quist i causa danys addicionals a la medulla espinal.

Tipus.
Generalment, es distingeixen dues formes de siringomilia. En la majoria dels casos, el trastorn es relaciona amb una anomalia en el cervell coneguda com malformaci d'Arnold-Chiari tipus I, anomenada aix pel metge que la va descriure primer. Aquesta anomalia anatmica fa que la part inferior del cerebel es desplaci de la seva posici normal en la part posterior del cap, cap a la regi cervical (del coll) del canal espinal. Un syrinx pot llavors desenvolupar-se en la regi cervical de la medulla espinal. Degut al fet que una vegada es va pensar que existeix una relaci entre el cervell i la medulla espinal en aquest tipus de siringomilia, els metges de vegades l'anomenen siringomilia comunicant. En aquest cas, els smptomes comencen entre les edats de 25 i 40 anys i generalment poden empitjorar-se al fer fora o qualsevol activitat que causi que la pressi del lquid cefaloraquidi fluctu sobtadament. No obstant aix, alguns pacients poden romandre estables per llargs perodes. Alguns pacients que pateixen d'aquesta forma de siringomilia, tamb pateixen d'hidroceflia, en la qual el lquid cefaloraquidi s'acumula en el crani, o d'una condici cridada aracnoditis, en la qual s'inflama una capa de la medulla espinal anomenada membrana aracnoide. 

El segon tipus de siringomilia ocorre com a conseqncia de complicacions en casos de traumatismes, meningitis, hemorrgies, tumors o aracnoditis. En aquest cas, el syrinx o quist es forma en un segment de la medulla espinal afectat per una de les condicions esmentades. El syrinx comena a crixer. A aix se li coneix de vegades com siringomilia no comunicant. Els smptomes poden aparixer mesos o fins i tot anys desprs de la lesi inicial, comenant amb dolors, debilitat i prdua de la sensaci en el lloc on va ocrrer el traumatisme. 

El smptoma principal de la siringomilia post-traumtica s el dolor, que pot estendre's des del lloc de la lesi, cap amunt. Els smptomes, tals com dolors, entumiment, debilitat i alteraci de la sensaci de temperatura, poden afectar solament un costat del cos. La siringomilia tamb pot afectar la sudoraci, la funci sexual i, posteriorment, el control de la bufeta i dels intestins. 

Alguns casos de siringomilia sn familiars, encara que no sn molt freqents. Tamb, existeix una forma del trastorn que involucra el tronc de l'encfal, que controla moltes de les nostres funcions vitals, tals com la respiraci i el ritme cardac. Quan les siringes afecten el bulb raquidi, la condici es denomina siringoblbia.

Diagnstic.
En l'actualitat, els metges utilitzen la ressonncia magntica nuclear (RMN) per a diagnosticar la siringomilia. La RMN pren imatges de les estructures del cos, tals com el cervell i la medulla espinal, amb un alt nivell de detall. Aquesta prova mostra el syrinx en la medulla espinal o qualsevol altra condici, tal com la presncia d'un tumor. s una prova inncua, no causa dolor, provex un alt grau d'informaci i ha millorat molt el diagnstic de la siringomilia. 

El metge pot sollicitar la realitzaci de proves addicionals per a ajudar a confirmar el diagnstic. Una d'aquestes proves es diu electromiografia (EMG), que amida la debilitat muscular.

El metge pot tamb amidar la pressi del lquid cefaloraquidi i analitzar-lo mitjanant una prova cridada punci lumbar. A ms, una tomografia computada (TC) del cap d'un pacient podria revelar la presncia de tumors i d'altres anomalies tals com la hidroceflia. A ms de les proves RMN i TC existeix altra prova cridada mielograma, la qual pren imatges similars a les radiografies i requereix un mitj o un tint de contrast. Desprs de la implementaci de la prova de RMN, rares vegades es necessita el mielograma per a diagnosticar la siringomilia. 

Tractament.
Generalment, es recomana la cirurgia als pacients que pateixen de siringomilia. L'objectiu principal de la cirurgia s proporcionar ms espai per al cerebel (malformaci de Chiari) en la base del crani i part superior del coll, sense entrar al cervell o la medulla espinal. Aix permet que la cavitat primria s'aplani o desaparegui. Si la siringomilia s causada per un tumor, el tractament preferit s la extirpaci del tumor, amb el que gaireb sempre s'elimina el syrinx. 

La cirurgia permet que els smptomes s'estabilitzin o millorin lleument en la majoria dels pacients. Els retards en el tractament poden causar una lesi irreversible de la medulla espinal. La reaparici de la siringomilia desprs de la cirurgia pot requerir operacions addicionals; no obstant aix, pot ser que les operacions no siguin totalment reeixides a llarg termini. 

En alguns pacients podria ser necessari drenar el syrinx, la qual cosa es pot assolir usant un catter, tubs i vlvules de drenatge. Aquest sistema tamb es coneix com derivaci (shunt en angls). Les derivacions s'utilitzen en les formes comunicants i no comunicants de la siringomilia. Primer, el cirurgi ha de localitzar el syrinx. Desprs es colloca una derivaci en el syrinx fent que l'extrem oposat dreni el lquid cefaloraquidi en una cavitat del cos, generalment l'abdomen. Aquest tipus de derivaci es coneix com derivaci ventricle-peritoneal i s'utilitza en els casos que tamb presenten hidroceflia. Una derivaci pot disminuir la progressi dels smptomes de la siringomilia al drenar el lquid del syrinx i alleujar el dolor, la cefalea (maldecap) i la rigidesa. Generalment els smptomes continuen si no es corregeix l'anomalia. 

La decisi d'utilitzar una derivaci requereix una extensa discussi entre el metge i el pacient, car aquest procediment comporta el risc de lesi a la medulla espinal, infeccions, obstruccions o hemorrgies i pot ser que no funcioni per a tots els pacients. En el cas de la siringomilia relacionada amb traumatisme, el cirurgi opera al nivell de la lesi inicial. El quist es treu en la cirurgia, per generalment es necessita collocar un tub o una derivaci per a impedir que s'expandeixi de nou. 

No existeixen medicaments que puguin tractar i guarir la siringomilia. La radiaci s'utilitza amb poca freqncia i produx pocs beneficis excepte davant la presncia d'un tumor. En aquests casos, pot parar el creixement d'una cavitat i ajudar a alleujar el dolor. 

Quan no existeixen smptomes, generalment la siringomilia no es tracta. En altres casos, el metge pot recomanar no tractar la condici en pacients d'edat avanada o en casos on els smptomes no progressin. Independentment de si reben o no tractament, als pacients de siringomilia se'ls recomanar evitar les activitats que requereixin fer fora. 

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147624" title="Cluedo" nonfiltered="3990" processed="3963" dbindex="59952">


El Cluedo s un joc de tauler on els participants han de resoldre un crim fictici usant la seva capacitat de deducci. S'ha coms un assassinat i s'ha d'esbrinar l'autor, l'arma i l'habitaci on va passar.

Cada possibilitat est representada per una carta. A l'inici del joc s'agfaen 3 (una de cada categoria) i es posen en un sobre negre sense que ning hi vegi. La resta es reparteix a parts iguals entre els jugadors. En el seu torn, cada persona mou la seva fitxa pel tauler que representa la casa i pregunta els altres un jugador, un arma i un lloc. Si l'interpelat t una de les cartes, la mostra noms a la persona que ha preguntat. Cada jugador va apuntant en un paper el resultat de les seves investigacions i quanya qui primer resol el crim

El joc s'ha fet molt popular, fins al punt d'inspirar pellcules i videojocs. Han sorgit diverses imitacions on canviava l'ambientaci del crim per es mantenia el mecanisme de joc





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147627" title="Malaltia de Creutzfeldt-Jakob" nonfiltered="3991" processed="3964" dbindex="59953">
La malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ) s un rar trastorn del cervell, degeneratiu i invariablement mortal. Afecta aproximadament a una de cada un mili de persones en tot el mn i a unes 200 persones als Estats Units. La MCJ apareix generalment en etapes ms avanades de la vida i mant una trajectria rpida, afectant d'igual manera als homes i a les dones. Tpicament, els smptomes comencen aproximadament a l'edat de 60 anys i un 90 per cent dels pacients moren dintre d'un any. En les etapes inicials de la malaltia, els pacients sofrixen falla de la memria, canvis de comportament, falta de coordinaci i pertorbacions visuals. A mesura que progressa la malaltia, la deterioraci mental es fa pronunciat i poden ocrrer moviments involuntaris, ceguesa, debilitat de les extremitats i coma.

D'acord amb les evidncies que disposem, la MCJ resulta del plegament anormal d'un pri. Aquest fenomen sembla estimular que altres protenes alterin la seva forma, afectant a la seva capacitat per a funcionar. Per aix, se la classifica entre les malalties priniques o encefalopaties espongiformes transmissibles (EET), caracteritzades per presentar una forma anmala de la protena prinica cellular (PrPC).

Generalitats.
La malaltia de Creutzfeldt-Jakob pertany a una famlia de malalties dels ssers humans i animals conegudes com encefalopaties espongiformes transmissibles (EET). Espongiformes es refereix a l'aspecte caracterstic dels cervells infectats, que s'omplin d'orificis o forats fins que s'assemblen a esponges sota un microscopi. La MCJ s la ms comuna de les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) humanes conegudes. Entre altres EET humanes figuren el kuru, l'insomni familiar fatal (IFF) i la malaltia Gerstmann-Straussler-Scheinker (GSS). El kuru va ser identificat en persones d'una tribu allada de Papua Nova Guinea i ja gaireb ha desaparegut. L'insomni familiar fatal i la GSS sn malalties hereditries summament rares, que es troben noms en unes quantes famlies de tot el mn. Podem trobar altres casos de EET en tipus especfics d'animals. Entre aquests figuren l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), que es troba en les vaques i es diu sovint malaltia de les "vaques boges", que afecta a les ovelles, i l'encefalopatia del vis. Malalties similars han ocorregut en els alcis, crvols i animals zoolgics extics.

Tipus.
Hi ha tres categories principals de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ): 

Espordica.
En aquests casos, la malaltia es presenta tot i que la persona sembla estar lliure de factors de risc associats, s a dir, l'etiologia s desconeguda. El seu abast s mundial, sent ocasionada de vegades per una mutaci sense sentit del gen de la protena prinica (PRNP). Altres vegades, l'envelliment s l'nic factor de risc consistent. Aix mateix, s'han identificat altres mutacions que no causen directament la malaltia per tornen als individus ms susceptibles de contreure la infecci amb el pri. Aquestes ltimes mutacions estarien implicades parcialment en la incidncia espordica de la malaltia. Aquest s el tipus ms com de MCJ, manifestant-se en, almenys, un 85% dels casos. No obstant aix, no s possible adscriure directament els casos de MCJ espordica als altres dos grups. La revisi de les troballes clniques en casos de MCJv va revelar que aquests diferien substancialment dels tradicionalment observats en casos espordics.


Forma panencefaloptica: La malaltia de Creutzfeldt-Jakob forma panencefaloptica (MCJfp) ocorre principalment al Jap i t un curs relativament llarg, amb smptomes que progressen a sovint durant diversos. Come el seu nom indica, no afecta noms al cervell sin a tot l'encfal.

Hereditria.
Es pot determinar en la histria del pacient algun antecedent familiar de la malaltia o proves positives de mutaci gentica associada amb el gen productor del pri causant de la MCJ. En els Estats Units, entre el 5 i el 10% dels casos de MCJ sn d'origen gentic i hereditari. En 1950, es va reportar i es va realitzar el seguiment del primer cas familiar amb membres de tres generacions probablement afectats. Aix mateix, est documentada la transmissi d'home a home. En 1979, es va establir que prop d'un 15% dels casos de MCJ sn de tipus familiar. En 1981, altre estudi sobre 73 famlies va determinar un historial consistent amb un patr d'herncia autosmica dominant. El fenotip clnic s semblant a l'observat en la MCJ espordica, encara que aquesta forma sol presentar-se a edats ms primerenques.

Adquirida.
La malaltia s transmesa per exposici directa al pri, mitjanant contacte amb teixits cerebrals o del sistema nervis infectats. S'ha provat el contagi mitjanant certs procediments mdics, estant tamb exposats els veterinaris que han tingut contacte amb vaques o ovins malalts, personal de la indstria de la carn, etc. No obstant aix, no hi ha proves que la MCJ pugui contagiar-se mitjanant un contacte casual amb els malalts. Des que la MCJ es descrivs per primera vegada, menys de 1% dels casos s'han provat com adquirits ms enll de tota dubte. Si b la MCJ pot transmetre's de persona a persona, el risc que aix ocorri s extremadament baix. La MCJ sembla no poder transmetre's a travs de l'aire, pel simple contacte o altres formes casuals.

Smptomes.
Els primers smptomes de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob inclouen tpicament demncia - canvis de personalitat juntament amb deterioraci de la memria, l'enjudiciament i el pensament - i problemes de coordinaci muscular. Les persones amb la malaltia tamb poden experimentar insomni, depressi o sensacions inusitades. La MCJ no ocasiona febre ni altres smptomes similars als de la grip. A mesura que progressa la malaltia, la deterioraci mental del pacient s'aguditza. Sovint comena a tenir contraccions musculars involuntries anomenades mioclono i pot quedar cec o perdre control de la bufeta. Amb el temps els pacients perden la capacitat de moure's i parlar i cauen en coma. La pneumnia i altres infeccions ocorren sovint en els pacients d'aquesta malaltia i poden conduir a la mort. 

Hi ha diverses variants conegudes de la MCJ. Aquestes variants difereixen una mica en els smptomes i en el curs de la malaltia. Per exemple, una forma variant de la malaltia (nv-MCJ o v-MCJ), descrita a Gran Bretanya i en algunes altres parts d'Europa, comena principalment amb smptomes psiquitrics, afecta a pacients ms joves que els d'altres tipus de MCJ i t una durada ms llarga de l'ordinari des del comenament dels smptomes fins a la mort. Altra variant, anomenada forma panencefaloptica, ocorre principalment en el Jap i t un curs relativament llarg de la malaltia, amb smptomes que progressen sovint per diversos anys. Els cientfics estan tractant de determinar qu ocasiona aquestes variacions en els smptomes. 

Alguns smptomes de la MCJ poden ser similars als smptomes d'altres trastorns neurolgics progressius tals com l'Alzheimer o la malaltia de Huntington. No obstant aix, la MCJ ocasiona canvis singulars en el teixit cerebral que poden veure's en l'autpsia. Tamb tendeix a ocasionar una deterioraci ms rpida de les capacitats d'una persona que la malaltia de Alzheimer o la majoria dels altres tipus de demncia.

Diagnstic.
En l'actualitat no hi ha una prova diagnstica per a la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ). Quan un metge sospita la presncia de MCJ, la primera preocupaci consisteix a descartar altres formes tractables de demncia tals com la encefalitis (inflamaci del cervell) o la meningitis crnica. Es realitzar un examen neurolgic o el metge pot demanar una consulta a altres metges. Les proves estndard de diagnstic inclouen una extracci espinal per a descartar causes ms comunes de demncia i unelectroencefalograma (EEG) per a registrar el patr elctric del cervell, que pot ser particularment valus ja que mostra un tipus especfic d'anomalia en la MCJ. La tomografia computarizada del cervell pot ajudar a descartar la possibilitat que els smptomes siguin el resultat d'altres problemes tals com un atac al cor o un tumor cerebral. Les exploracions del cervell mitjanant imatges de ressonncia magntica nuclear (RMN) tamb poden posar en relleu patrons caracterstics de degeneraci cerebral que poden ajudar a diagnosticar la MCJ. 

L'nica forma de confirmar un diagnstic de la MCJ s mitjanant una bipsia o autpsia cerebral. En una bipsia cerebral, el neurocirurgi separa un petit tros de teixit del cervell del pacient a fi que pugui examinar-lo un neuropatleg. Aquest procediment pot ser perills per al pacient i l'operaci no sempre obt el teixit de la part afectada del cervell. Degut al fet que un diagnstic correcte de la MCJ no ajuda al pacient, la bipsia cerebral no s'aconsella tret que es necessiti per a descartar un trastorn tractable. En una autpsia, s'examina tot el cervell desprs de la mort. Tant la bipsia cerebral com l'autpsia presenten un risc petit, per definitiu, que el cirurgi o altres persones que manegen el teixit cerebral puguin ser infectades accidentalment. Procediments quirrgics i de desinfecci especials poden reduir al mnim aquest risc. 

Els cientfics estan treballant per a crear proves de laboratori de MCJ. Una d'aquestes proves es fa en el lquid cefaloraquidi d'una persona i detecta un marcador de protena que indica degeneraci neuronal. Aquesta prova pot ajudar a diagnosticar la MCJ en persones que presenten ja smptomes clnics de la malaltia. Aquesta prova s molt ms fcil i segura que una bipsia cerebral. La taxa de resultats fals-positius s d'aproximadament d'un 5 a un 10 per cent. Els cientfics estan treballant per a desenvolupar aquesta prova per a s en laboratoris comercials. Hi ha informes sobre altres formes de diagnosticar la malaltia, incloses les bipsies de amgdales, que poden conduir a altres proves. 

Tractament.
No hi ha un tractament al moment que pugui curar o controlar la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Els investigadors han sotms a prova molts medicaments, entre ells la amantidina, la clorpromazina, els esteroides, l'interfer, l'aciclovir, agents antivirals i els antibitics. No obstant aix, cap d'aquests tractaments ha demostrat un benefici uniforme. El tractament actual de la MCJ t com propsit principal l'alleujar els smptomes i fer sentir al pacient el ms cmode que sigui possible. Les drogues opicies poden ajudar a reduir el dolor si aquest ocorre. Durant les ltimes etapes de la malaltia, al canviar la posici de la persona, amb freqncia se li pot mantenir ms cmode i se li ajuda a evitar lesions prpies de la postraci en llit. Pot emprar-se un catter per a drenar l'orina si el pacient no pot controlar la funci de la bufeta i tamb pot utilitzar-se alimentaci artificial, inclosos lquids intravenosos.

Causes.

Alguns investigadors creuen que hi ha un "virus lent" i rar o altre organisme que ocasiona la MCJ. No obstant aix, mai han pogut allar un virus o altre organisme en la persona amb la malaltia. A ms, l'agent que ocasiona la MCJ t diverses caracterstiques que sn rares en els organismes coneguts tals com els virus i els bacteris. s difcil de matar, no sembla contenir cap 
informaci gentica en forma d'cids nucleics (DNA o RNA) i t generalment un llarg perode d'incubaci abans que apareguin els smptomes. En alguns casos, el perode d'incubaci pot ser de fins a 40 anys. La teoria cientfica principal en l'actualitat mant que la MCJ i altres EET sn ocasionades no per un organisme sin per un tipus de protena anomenada pri. 

Els prions es troben tant en forma normal, que s una protena inncua trobada en les cllules del cos, com en forma infecciosa, que ocasiona la malaltia. Les formes inncues i infeccioses de la protena pri sn gaireb idntiques, per la forma infecciosa adquireix una configuraci plegada diferent a la de la protena normal. La MCJ espordica pot desenvolupar-se degut al fet que els prions normals d'una persona canvien espontniament a la forma infecciosa de la protena i, desprs, alteren als prions d'altres cllules en una reacci en cadena. 

Una vegada que apareixen, les protenes dels prions anormals s'uneixen i formen fibres o acumulacions anomenades "plaques amiloides" que poden veure's amb microscopis potents. Les fibres i les plaques poden comenar a acumular-se anys abans que comencin a aparixer els smptomes de la MCJ. Encara no est clar que paper ocupen aquestes anormalitats en la malaltia o com poguessin afectar als smptomes. 

D'un 5 a un 10 per cent de tots els casos de MCJ sn hereditaris. Aquests casos sorgeixen d'una mutaci, o canvi, en el gen que controla la formaci de la protena de prions normals. Si b els propis prions no contenen informaci gentica i no requereixen gens per a reproduir-se, poden sorgir prions infecciosos si ocorre una mutaci en el gen dels prions normals del cos. Si el gen dels prions s alterat en l'esperma o les cllules ovriques d'una persona, la mutaci pot transmetre's als fills de la persona. S'han identificat diverses mutacions diferents en el gen dels prions. La mutaci especfica que es troba en cada famlia afecta a la freqncia que apareix la malaltia i a quins smptomes sn ms notables. No obstant aix, no totes les persones amb mutacions en el gen dels prions adquireixen la MCJ. Aix indica que les mutacions augmenten merament la susceptibilitat a la MCJ i que hi ha altres factors encara desconeguts que tamb ocupen un paper en la malaltia.

 Gentica .

El gen productor del pri ha estat anomenat PRNP. Aquest gen es troba localitzat en el bra curt (p) del cromosoma 20, en la posici 20pter-p12 (s a dir, entre la posici 20p12 i al final del bra), ocupant 15.000 parells de bases: ms concretament, des del parell 4.615.068 al 4.630.233 del cromosoma. La protena codificada per aquest gen es denomina PrPC (c de "cellular", ja que es troba present en totes les cllules). Malgrat aix, una mutaci en un nico punt d'aquest gen pot produir una forma patolgica de la mateixa protena, que ha estat anomenada PrPSc (de scrapie, nom angls de la tremolor ovina o caprina  ICTVdb 90.001.0.01.001).

El reemplaament d'una molcula de l'aminocid lisina per prolina en un dels sectors del gen PRNP fa que un grup de 8 aminocids (octapptid) comenci a replicar-se (copiar-se a si mateix), anant cada nova cpia a canviar a altres molcules de PrPC a PrPSc. D'aquesta manera s'explica la capacitat del pri per a convertir molcules normals en prions.

En 1995 es va demostrar que la variaci d'aquest nic aminocid altera radicalment tota l'enorme estructura de la resta de la protena, reconfigurant-la en una nova forma, el pri.

Cintica molecular del pri.
En trobar-se una molcula de PrPsc amb una normal, la "modela" o replega en una forma diferent a la qual tenia, reemplaant l'aminocid necessari per a convertir-la en una com ella. Aquesta va a transformar a unes altres, i aix successivament. Aquest procs s particularment fcil i eficient en les neurones. Part dels tnels i vacols que donen al cervell malalt el seu caracterstic aspecte d'esponja sn el resultat de l'"esclat" de neurones infectades que han alliberat milers de prions en el medi intercellular. 

Les teories actuals afirmen que les cllules nervioses possexen un receptor qumic en la seva membrana que es comporta a manera de "pany". Certes protenes "assassines", encarregades d'aniquilar a les neurones malaltes o anormals, introduxen part de la seva estructura en aquests receptors a manera de "clau". El receptor de les cllules sanes est obstrut per una molcula de PrPc (s a dir, normal), de manera que les protenes assassines no puguin reconixer-la. Si l'orifici est lliure, la protena assassina mata a la cllula en qesti. No obstant aix, el pri, amb la seva estructura deformada, no pot ocupar el lloc que li correspon en la membrana, com una clau equivocada no pot introduir-se en un pany ali. La cllula normal, doncs, presenta el receptor lliure, donant a la protena assassina la impressi que es tracta d'una que ha de morir. En la MCJ i les altres EET, les protenes assassines maten a les neurones normals confonent-les amb cllules marcades per a ser destrudes.

Transmissi.

Si b la MCJ pot transmetre's a altres persones, el risc que aix ocorri s summament baix. La MCJ no pot transmetre's a travs de l'aire o al tocar a altra persona o mitjanant la majoria de les formes de contacte casual. Els cnjuges i altres membres de la famlia de pacients amb MCJ espordica no estan sotmesos a un risc major de contreure la malaltia que la poblaci en general. No obstant aix, el contacte directe o indirecte amb el teixit cerebral i el lquid de la medulla espinal dels pacients infectats hauria d'evitar-se per a impedir la transmissi de la malaltia a travs d'aquests materials. En uns quants casos molt rars, la MCJ s'ha propagat a altres persones arran d'empelts de duramter (un teixit que cobreix el cervell), crnies trasplantades, implantaci d'elctrodes inadequadament esterilitzats en el cervell i injeccions d'hormona contaminada de creixement pitutari derivada de glndules pitutries humanes preses de cadvers. Els metges criden a aquests casos que estan vinculats a procediments mdics casos iatrognicos. Des de 1985, totes les hormones humanes del creixement utilitzades als Estats Units s'han sintetitzat mitjanant procediments de ADN recombinants, el que elimina el risc de transmetre la MCJ per aquesta via. 

L'aspecte d'una nova variant de MCJ (nv-MCJ o v-MCJ) en diverses persones ms joves del terme mitj a Europa ha dut a una preocupaci que l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB) pugui transmetre's als ssers humans mitjanant consum de carn de vaca contaminada. Encara que les proves de laboratori han demostrat una gran similitud entre els prions que ocasionen la EEB i la v-ECJ, no hi ha prova directa que corrobori aquesta teoria. 

Moltes persones estan preocupades que pugui ser possible transmetre la MCJ a travs de la sang i productes de sang afins tals com el plasma. Alguns estudis amb animals indiquen que la sang contaminada i els productes afins poden transmetre la malaltia, tot i que aix mai s'ha demostrat en els ssers humans. Si hi ha agents infecciosos en aquests lquids, probablement figuren en concentracions molt baixes. Els cientfics no saben quants prions anormals ha de rebre una persona abans que adquireixi la MCJ, pel que no saben si aquests lquids sn potencialment infecciosos o no. S saben que, encara quan milions de persones reben transfusions de sang cada any, no hi ha casos declarats que alg contregui la MCJ d'una transfusi. Fins i tot entre els hemoflics, que de vegades reben plasma de sang concentrada de milers de persones, no hi ha casos declarats de MCJ. Aix indica que, si existeix un risc de transmetre la MCJ a travs de la sang o el plasma, el risc s summament petit.

El problema de les transfusions de sang.
Un informe cientfic publicat en la prestigiosa revista britnica The Lancet ha demostrat que la MCJ pot transmetre's a travs de les transfusions de sang. El descobriment va alarmar als sistemes de salut, perqu s possible que una gran epidmia de la malaltia aparegui en el futur proper. 

No existeix una prova que permeti determinar si la sang donada est o no infectada amb el pri. Encara que el donant no presenti smptomes, pot trobar-se en la fase latent de la malaltia i transmetre-la mitjanant la sang donada. 

Com reacci a aquest informe, el govern britnic va prohibir donar sang a tots aquells que hagin rebut una transfusi de sang en data posterior a gener de 1980. 

El 28 de maig de 2002 l'Administraci de Drogues i Aliments dels Estats Units (FDA), va prohibir al seu torn donar sang a les persones que hagin viscut en les zones d'Europa considerades d'alt risc d'EEB o MCJ entre 1980 i mitjans dels 90. Donat el gran nombre de militars nord-americans residents a Europa, es creu que ms del 7% dels mateixos es veuran impedits de donar sang en compliment d'aquesta norma. 

Mesures similars van ser adoptades per la Creu Roja australiana, que no permet donar a qui hagin viscut un temps (acumulat) d'almenys sis mesos en el Regne Unit entre 1980 i 1996. Canad ha prohibit la donaci de sang a les persones que hagin viscut sis mesos o ms en el Regne Unit des de 1980. El mateix s'aplica a qui hagin residit a Frana per ms de sis mesos.

Vctimes famoses.
La premsa massiva va comenar a ocupar-se de la MCJ quan va morir vctima de la mateixa el clebre coregraf rus-nord-americ George Balanchine, a qui es considera la primera vctima famosa d'aquest mal. L'artista nascut en Sant Petersburg va comenar experimentant estranys problemes d'equilibri mentre ballava en 1978. Desprs de perdre la vista i l'oda, va quedar completament incapacitat cap a 1982. Posteriorment va desenvolupar angina de pit i un greu atac cardac que va obligar a practicar-li una cirurgia de bypass. Cec, sord i paraltic, va morir el 30 d'abril de 1983. L'autpsia del seu cervell va demostrar clarament que havia mort de Creutzfeldt-Jakob.

Referncies.
Principal.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.
Addicionals.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147635" title="Ordre (matemtiques)" nonfiltered="3992" processed="3965" dbindex="59954">
En Teoria de grups, una part de l'lgebra, el terme ordre s usat per dos conceptes:
 l' ordre d'un grup s la seva cardinalitat, i.e. el nombre d'elements del grup; ;
l' ordre d'un element a  d'un grup s el natural ms petit m tal que am = e (on e denota l'element neutre del grup i am denota el producte de m cpies d' a). Si no existeix cap m amb aquesta propietat, diem que a t ordre infinit. ;

Denotem l'ordre d'un grup G per ord(G) or |G| i l'ordre d'un element a per ord(a) or |a|.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147636" title="Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals 2004" nonfiltered="3993" processed="3966" dbindex="59955">
Les eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals sn unes eleccions on els ciutadans dels Pirineus Orientals poden elegir als seus representants al Consell General dels Pirineus Orientals.

Resultats electorals de  la primera volta al cant de Montllus 2004 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Partit
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Christian Blanc
|align="left" |
|align="right" |1 099
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Raymond Trilles
|align="left" |PS
|align="right" |855
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Evelyne Lalanne
|align="left" |PCF
|align="right" |130
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Michelle Marty
|align="left" |FN
|align="right" |104
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Joan Jaume Prost
|align="left" |Esquerra Republicana
|align="right" |30
|-
|bgcolor="#DCDCDC"|
|align=left|Lucile Grau
|align="left" |Bloc Catal
|align="right" |21
|}

Resultats electorals de  la primera volta al cant de Perpiny-3 2004 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Partit
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Jean Vila
|align="left" |PCF
|align="right" |5 037
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Jean-Louis Aliet
|align="left" |UMP
|align="right" |2 508
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Marie-Thrse Fesenbeck
|align="left" |FN
|align="right" |1 662
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Michel Coronas
|align="left" |PS
|align="right" |1 259
|-
|bgcolor="#DDA0DD"|
|align=left|Henri Castaillet
|align="left" |UDF
|align="right" |495
|-
|bgcolor="#800000"|
|align=left|Caroline Poupard
|align="left" |LO
|align="right" |278
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Bernat Cristfol
|align="left" |Esquerra Republicana
|align="right" |179
|-
|bgcolor="#DCDCDC"|
|align=left|Alexandre Pano
|align="left" |Bloc Catal
|align="right" |101
|}

Resultats electorals de  la primera volta al cant de Sorni 2004 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidat
!style="background-color:#E9E9E9" align=left|Partit
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Jrme Ripoull
|align="left" |UMP
|align="right" |341
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Alain Boyer
|align="left" |PS
|align="right" |288
|-
|bgcolor="#800000"|
|align=left|Gilles Delofeu
|align="left" |
|align="right" |169
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Arielle Roqure-Sarda
|align="left" |PCF
|align="right" |22
|-
|bgcolor="#191970"|
|align=left|Nicole Francine Saris
|align="left" |FN
|align="right" |20
|-
|bgcolor="#FF8000"|
|align=left|Isabel Duran
|align="left" |Esquerra Republicana
|align="right" |4
|}

Vegeu tamb.
Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147638" title="Dret moral" nonfiltered="3994" processed="3967" dbindex="59956">
El dret moral s un dels drets d'autor, considerat com a dret extrapatrimonial, que defensa a l'autor i la seva obra en relaci amb els usuaris. s un dret irrenunciable i inalienable que es mant encara que ja no sigui el titular dels drets patrimonials d'autor.

s un dret generalment reconegut en les jurisdiccions basades en el dret civil continental europeu. Va ser formulat per primer cop a Frana i desprs es va incloure en el Conveni de Berna el 1928. En canvi, no s del tot reconegut en les jurisdiccions basades en el common law anglosax.

En l'article 6 bis del Conveni de Berna es defineixen els drets morals de la segent forma:
 Independentment dels drets econmics de l'autor, i fins i tot desprs de la transferncia d'aquest drets, l'autor tindr dret a reclamar la paternitat de l'obra i a oposar-se a qualsevol distorsi, mutilaci o altres modificacions o alteracions de l'obra que puguin ser perjudicials pel seu honor o reputaci. ;

En l'article 14 de la Llei de Propietat Intellectual espanyola es reconeixen els segents drets morals : 
Dret d'atribuci o paternitat: exigir el reconeixement de la seva condici d'autor de l'obra.
Dret de divulgaci: decidir si la seva obra ha de ser divulgada, en quina forma i sota el seu nom, pseudnim o annimament.
Dret d'integritat: exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir qualsevol deformaci, modificaci, alteraci o atemptat contra ella que suposi perjudici als seus legtims interessos o dany a la seva reputaci.
Dret de modificaci: modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigncies de protecci de bns d'inters cultural.
Dret a retractar-se: retirar l'obra del comer, per canvi de les seves conviccions intellectuals o morals, prvia indemnitzaci de danys i perjudicis als titulars de drets d'explotaci.
Dret d'accs: accedir a l'exemplar nic i rar de l'obra, quan es trobi en poder d'un altre, per tal d'exercitar el dret de divulgaci o qualsevol altre que li correspongui.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147640" title="Joseph Joachim" nonfiltered="3995" processed="3968" dbindex="59957">

Joseph Joachim (Kittsee, 28 de juny de 1831   Berln, 15 d'agost de 1907), va ser un director d'orquestra, violinista, compositor i professor hongars. Est considerat com el violinista ms influent de tots els temps.

Biografia.
Va nixer a Kittsee (Kop any / Kpcsny), prop de Bratislava i Eisenstadt, actualment a l'estat austrac de Burgenland, de Julius i Fanny Joachim, que eren jueus hongaresos, sent el set de vuit fills.

L'any 1833 la seua famlia es va traslladar a Pest, on va estudiar viol amb Stanislaus Serwaczynski, concert de l'pera de Pest (Serwaczynski va traslladar-se desprs a Lublin, Polnia, on va ser professor de Wieniawski). L'any 1839, Joachim va prosseguir els seus estudis a Viena (breument amb Miska Hauser i Georg Hellmesberger (pare); finalment  i de manera significativa   amb Joseph Bhm). Sota la protecci de la seua cosina, Fanny Wittgenstein (via del filsof Ludwig Wittgenstein) va anar a viure i a estudiar a Leipzig, on esdevingu un protegit de Felix Mendelssohn. En la seua primera actuaci pblica amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig va tocar el concert de  Heinrich Wilhelm Ernst. La interpretaci del Concert per a viol i orquestra de Beethoven a Londres, l'any 1844, quan noms tenia 12 anys, i sota la direcci de Mendelssohn, va suposar un gran xit i va ajudar a situar aquesta obra en el repertori. Tot i que la seua segona gira de concerts va resultat menys exitosa, Joachim va esdevenir un dol a Anglaterra.

Desprs de la mort de Mendelssohn, Joachim va quedar-se un poc de temps a Leipzig, ensenyant al Conservatori i tocant al primer faristol de l'Orquestra del Gewandhaus amb Ferdinand David. L'any 1848, Franz Liszt va establir la seua residncia a Weimar, determinat a reestablir la reputaci de la ciutat com l'Atenes d'Alemanya. Hi va reunir un cercle de joves deixebles avantguardistes, oposats al conservador cercle de Leipzig. Joachim va participar-hi. Va servir a Listz com a concert, i durant uns anys va abraar entusisticament la nova msica psicolgica, com ell l'anomenava.  L'any 1852 va traslladar-se a Hanover, mentre que, alhora, se separava dels ideals musicals de la Nova Escola Alemanya (Liszt, Wagner, Berlioz i els seus seguidors, com els va definir el periodista Franz Brendel)  fent causa comuna amb Robert Schumann, Clara Schumann i Johannes Brahms. La seua ruptura amb Liszt es va confirmar a l'agost de 1857, quan Joachim va escriure al seu mentor: "No simpatitze gens amb la vostra msica; contradiu tot all que des de la meua tendra joventut va constituir el meu aliment intellectual procedent de l'esperit dels nostres grans mestres."  

L'estada de Joachim a Hanover va ser el ms prolfic en quan a la compsici. Durant aquest perode, sovint tocava amb Clara Schumann i amb Brahms, tant en privat com en pblic.  L'any 1860 Brahms i Joachim van escriure plegats un manifest contra la msica progressista de la Nova Escola Alemanya, en reacci al polmic Neue Zeitschrift fr Musik.  El manifest es considera generament com un error dels autors, i va ser acollit amb ridcul i hostilitat.

El 10 de maig de 1863 Joachim es va casar amb Amalie Weiss (Schneeweiss). L'any 1865 va abandonar el servei del rei de Hanover en protesta, quan el rei es va negar a avanar a un dels membres de l'orquestra a causa del seu origen jueu. L'any 1866 va traslladar-se a Berln, on va ser director fundador de la Reial Acadmia de Msica. Tamb hi va fundar una orquestra i, l'any 1869, el Quartet de Corda Joachim, el qual va aconseguir rpidament la reputaci de ser el millor d'Europa.

L'any 1884, Joachim i la seua muller es van separar, perqu aquell estava convenut que ella havia tingut un afer amors amb Fritz Simrock, editor de Brahms. Brahms, convenut que les sospites de Joachim to tenien base, va escriure una carta de suport a Amalie, que ella ms tard utilitzaria com a prova al seu favor en el procs de divorci encetat per Joachim. Aix va causar un refredament de l'amistat entre Brahms i Joachim, que no es va restaurar fins uns anys desprs, quan Brahms va compondre el Doble concert en la menor per a viol i violoncel, Op. 102, com una ofrena de pau al seu vell amic.

El 17 d'agost de 1903, a Berln, va enregistrar un disc de dues cares per a la companyia Gramophone (G&T), que roman com una fascinant i valuosa font d'informaci sobre l'estil d'interpretaci violinstica del Segle XIX. Va ser el primer violinista, que hom spiga, que va fer un enregistrament fonogrfic.

Joachim va romandre a Berln fins la seua mort, per actinomicosi, l'any 1907.

 Discografia.
Joachim: Romana en do major Op. 20 (interpretada pel compositor). Ref 047906. Matrix 218y.
Bach: 1 Sonata per a viol en sol menor BWV 1001: Preludi. Ref 047903. Matrix 204y.
Bach: 1 Partita per a viol en si menor BWV 1022: Bourre. Ref 047904. Matrix 205y.
Brahms: Dansa hongaresa WoO 1: No 1. Ref 037904, Matrix 219i (prensat francs).
Brahms: Dansa Hongaresa WoO 1: No 2. Ref 037905, Matrix 217i (prensat francs).
Brahms: Dansa Hongaresa WoO 1: No 1. Ref 047904, Matrix 219y (prensat alemany).
Brahms: Dansa Hongaresa WoO 1: No 2. Ref 047905, Matrix 217y (prensat alemany).

Els premsats originals sn d'una sola cara i tenen una etiqueta roja de G&T. Posteriors edicions van ser a doble cara i amb etiqueta de clor negre. Les darreres sn de millor qualitat.

Influncia.
Entre les fites ms notables que va aconseguir Joachim cal destacar la recuperaci per al repertori de les Sonates i partitas per a viol sol BWV 1001-1006 de Johann Sebastian Bach, i especialment el Concert per a viol en re major, Op. 61 de Ludwig van Beethoven. Va ser dels primers a interpretar el Concert per a viol de Mendelssohn, que va estudiar amb el mateix compositor. Va jugar un paper molt destacat en la carrera de Johannes Brahms, esdevenint un incansable defensor de les seues obres malgrat les vicisituds de llur amistat. Va dirigir l'estrena anglesa de la Simfonia nm. 1 en do menor de Brahms.

Un cert nombre de collegues contemporanis, com ara Robert Schumann, Johannes Brahms, Max Bruch i Antonn Dvo k van compondre concerts per a viol pensant en ell, molts dels quals han passat a formar part del repertori estndard. No obstant aix, el repertori de solista de Joachim va romandre relativament redut. Malgrat la seua gran amistat amb Brahms, noms va interpretar el seu Concert per a viol en re major, Op. 77 sis vegades en tota la seua vida.  Mai no va interpretar el Concert per a viol en re menor, que Robert Schumann havia escrit especialment per a ell, o el Concert per a viol en la menor, Op. 53 d'Antonin Dvo k.  L'obra ms estranya que li va ser dedicada va ser la 'F-A-E' Sonata, una collaboraci entre Schumann, Brahms i Albert Dietrich,  basada en les inicials del lema de Joachim, Frei aber Einsam (lliure per sol).  Tot i que aquesta sonata s'interpreta poc de manera completa, el seu tercer movment, el Scherzo en do menor, compost per Brahms, s'interpreta sovint.  

Les obres del mateix Joachim no sn tan ben conegudes. Va tenir la reputaci de ser un compositor d'un curt per distingit catleg d'obres. Entre les seues obres n'hi ha un cert nombre per a viol (incloent-hi tres concerts) i obertures per a Hamlet i Enric IV de Shakespeare. Tamb va compondre cadncies per a concerts d'altres compositors, incloent-hi els de Beethoven i Brahms.  La seua obra ms coneguda s el seu Concert Hongars, nm. 2, en re menor, Op 11.

El poeta angls Robert Bridges va escriure un sonet sobre Joachim en el seu volum de poesia The Growth of Love.

Instruments de Joachim.
 D'infant, Joachim va tocar un Guarneri del Gesu, que va regalar a Felix Schumann desprs d'adquirir el seu primer Stradivarius.
 En els anys de Hannover, tocava un Guadagnini fet l'any 1767. ;
 Desprs va adquirir un Stradivarius de 1714, que va tocar fins l'any 1885. ;
 Va bescanviar aquest instrument per un altre Stradivarius de 1713, que desprs seria adquirit per Robert von Mendelssohn i deixat en usufructe a un deixeble de Joachim: Karl Klingler.
 Un altre Stradivarius Joachim, de 1689, es troba actualment a la Royal Academy of Music ;
 Un viol, l'Stradivarius ex-Joachim de 1715, es troba actualment a la Collezione Civica del Comune di Cremona.  Va ser regalat a Joachim amb ocasi del seu jubileu, l'any 1889.
 Altre Stradivarius de 1715, el Joachim-Aranyi. ;
 Altre Stradivarius de 1715, desprs propietat de George Eastman ;
 Un Stradivarius de 1722, desprs propietat de Burmester, Mischa Elman i Josef Suk. ;
 Altre Stradivarius de 1722, que tamb va estar en possessi de la famlia Mendelssohn. ;
 Un Stradivarius de 1723 ;
 Un Stradivarius de 1725, desprs en possessi de Norbert Brainin  Actualment tocat per Rainer Kchl.
 La ex-Joachim viola de Joseph Vieland, de Gasparo da Salo, Brescia, d'abans de 1609   , ;
 D'acord amb el Henley Atlas of Violin Makers, durant els temps que va passar a Frana, Joachim va tocar un viol fet pel luthier francs Charles Jean Baptiste Collin-Mezin.
 Un viol de Francesco Ruggeri amb l'etiqueta Nicolaus Amati ;
 Joachim tamb va tocar un Guarneri del Gesu, prstec de la famlia Wittgenstein, potser un  Guarneri del Gesu de 1737? ;
 Un Guadagnini de 1767 ;
 Un Guadagnini de 1775 ;
 Un viol de Carlo Testore ;
 Entre els arcs utilitzats per Joachim cal destacar un Tourte, prviament propietat d'Ernst.

Obres.
 Op. 1 Andantino i Allegro scherzoso per a viol i piano (1848, dedicat a Joseph Bhm);
 Op. 2 Tres peces (entre 1848 i 1852), Romana, Fantasiestck, Eine Frhlingsfantasie.
 Op. 3 Concert per a viol en un moviment (sol menor, dedicat a Franz Liszt) (1851);
 Op. 4 "Hamlet" Obertura (1853);
 Op. 5 Tres peces per a viol i piano: Lindenrauschen, Abendglocken, Ballade; (dedicades a Gisela von Arnim);
 Op. 6 "Demetrius" Obertura (Herman Grimm, dedicada a Franz Liszt);
 Op. 7 "Henry IV" Obertura (1854);
 Op. 8 Obertura a una comdia de Gozzi (1854);
 Op. 9 Melodies hebrees per a viola i piano;
 Op. 10 Variacions per a viola i piano (al voltant de 1860);
 Op. 11 Concert per a viol nm. 2, en re menor a l'estil hongars" (1861);
 Op. 12 Nocturn per a viol i orquestra en la major (1858);
 Concert per a viol nm. 3, en sol major (1875);
 Op. 13 Obertura elegaca "In Memoriam Heinrich von Kleist" (al voltant de 1877);
 Escenes de "Demetrius", de Schiller (1878);
 Obertura en do major (1896);
 Dues marxes per a orquestra;
 Andantino en la menor per a viol i orquestra (tamb per a viol i piano);
 Romana en si bemoll major per a viol i piano;
 Romana en do major per a viol i piano;
 Variacions per a viol i orquestra en mi menor;

Tamb va compondre cadncies per a alguns dels concerts per a viol ms coneguts, i va fer una transcripci virtuosstica per a viol i piano de les 21 Danses hongareses de Brahms. A ms, l'any 1855 va fer una versi per a gran orquestra del Gran duo en do major per a dos pianos,(D. 812), de Schubert, que molts erudits de l'poca consideraven, potser incorrectament, un esborrany de reducci a piano d'una simfonia perduda.

Va editar nombroses obres musicals, moltes en collaboraci amb Andreas Moser.

Enregistraments.
Enregistraments de Joseph Joachim (1903).
 J. S. Bach: Partita per a viol sol nm. 1 en si menor, BWV 1002: 7 moviment, Tempo di Boure, Joseph Joachim (viol), Pearl   Catleg: 9851 (tamb a Testament (749677132323)).
 Johannes Brahms: Danses hongareses (21) per a piano a 4 mans, WoO 1: nm. 1 en sol menor (arr. Joachim), Joseph Joachim (viol), Opal Recordings (tamb a Testament (749677132323)).
 Johannes Brahms: Dansa hongaresa nm. 2 en re menor (arr. Joachim), Joseph Joachim (Viol), Catleg Grammophon #  047905; HMV, D88.
 J. Joachim: Romana en do major, Joseph Joachim (Viol), Pearl   Catalog: 9851;

Enregistraments d'obres de Joachim.
 Concert per a viol nm. 2, en re menor a l'estil hongars", Op. 11 Rachel Barton Pine (viol), Carlos Kalmar (director d'orquestra), Chicago Symphony Orchestra, Cedille Records:  CDR 90000 068;
 Concert per a viol nm. 2, en re menor a l'estil hongars", Op. 11: Elmar Oliviera (viol),  Leon Botstein (director d'orquestra), London Philharmonic, IMP;
 Concert per a viol nm. 2, en re menor a l'estil hongars", Op. 11:  Aaron Rosand (viol), Louis de Froment (director d'orquestra), Orquestra Simfnica de la Radiotelevisi de Luxembourg, Vox Catalog #: 5102 ;
 Concert per a viol nm. 3, Takako Nishizaki (viol), Meir Minsky (director d'orquestra), Orquestra Simfnica de la Rdio de Stuttgart, Naxos #: 8554733;
 Obertura Hamlet, Op. 4, Meir Minsky (director d'orquestra), Orquestra Simfnica de la Rdio de Stuttgart, Naxos #: 8554733;
 Elegische Ouvertre, Op. 13, Meir Minsky (director d'orquestra), Orquestra Simfnica de la Rdio de Stuttgart, Naxos #: 8554733;
 Andantino i Allegro scherzoso, Op. 1: Andantino, Marat Bisengaliev (viol),  John Lenehan (Piano), Naxos #: 553026;
 Romana en si major, Marat Bisengaliev (viol),  John Lenehan (Piano), Naxos #: 553026;
 Melodies hebrees, Op. 9, Anna Barbara Dtschler (Viola), Marc Pantillon (Piano), Claves #: 9905;
 Heinrich IV Overture, Op. 7 (2 pianos, arr. Johannes Brahms), Duo Egri-Pertis, Hungaroton #: 32003;
 Variacions per a viola i piano, Op. 10 (Nombrosos enregistraments);
 Variacions per a viol i orquestra en mi menor, Vilmos Szabadi (viol), Lszl Kovcs (director d'orquestra), Orquestra Simfnica del Nord d'Hongria, Hungaroton #: 32185;

Deixebles de Joachim.
 Leopold Auer, (1845 1930) Violinista i professor, va estuadiar amb Joachim a Hannover.
 Willy Burmester;
 Will Marion Cook;
 Carl Courvoisier (1846-1908), autor de Tecniques d'interpretaci del viol segons el mtode Joachim, Londres: The Strad Library, No. I, 1894.
 Sam Franko;
 Carl Hali  (Pronunciat: Halirsch; 1859-1909) violinista alemany, membre delk Quartet Joachim.
 Willy Hess ;
 Jen  Hubay Violinista, compositor.
 Bronis aw Huberman, (1882-1947) ;
 Karl Klingler Violinista del Quartet Klingler i succesor de Joachim a la Berlin Hochschule. Klingler va ser el professor de Shinichi Suzuki.
 Joseph Kotek - Yosif / Josef. Violinista rus. (1855-1885);
 Pietro Melani;
 W. J. Meyer (1853-1940);
 Andreas Moser (1859-1925) Violinista i ajudant de Joachim.  Moser va escriure la primera biografia de Joachim. Va ajudar-lo a recuperar les partitures originals de les sonates i partitas de J.S. Bach per a vil sol, i va collaborar amb ell en nombroses edicions.
 Tivadar Nachz,  (Budapest 1859 - Lausanne 1930);
 Enrico Polo, (1868 - 1953).
 Maud Powell, (1867-1920), violinista nord-americ ;
 Willibald Richter, (1860-1929), pianista, organista i professor angls d'origen alemany.  Deixeble, amic i acompanyant de Joachim.  Deixeble de Haupt, Lebert, Liszt, Mischalek i Oscar.  Va fundar el College of Music de Leicester.
 Camillo Ritter, professor de William Primrose;
 Ossip Schnirlin, (? - 1937);
 Theodore Spiering, (1871-1925) violinista nord-americ. Nascut a St. Louis per resident a Chicago. Concert de l'Orquestra Filharmnica de Nova York (1909-1911).
 Franz von Vecsey, ( Budapest,1893-1935 ) Va estudiar amb Hubay, i desprs amb Joachim. Dedicatari del Concert per a viol de Sibelius.
 Alfred Wittenberg;

Bibliografia.

 Johannes Joachim and Andreas Moser (eds.), Briefe von und an Joseph Joachim, 3 vols., Berlin: Julius Bard, 1911-1913;
 Andreas Moser (ed.), Johannes Brahms im Briefwechsel mit Joseph Joachim, 2nd ed., Berlin: Deutsche Brahms-Gesellschaft, 1912.
 Letters From and To Joseph Joachim, selected and translated by Nora Bickley with a preface by J. A. Fuller-Maitland, New York: Vienna House, 1972.
 Andreas Moser, Joseph Joachim: Ein Lebensbild, 2 vols. Berlin: Verlag der Deutschen Brahms-Gesellschaft, vol. 1: 1908; vol. 2: 1910.
 Andreas Moser, Joseph Joachim: A Biography, translated by Lilla Durham, introduction by J. A. Fuller Maitland, London: Philip Wellby, 1901.
 J. A. Fuller-Maitland, Joseph Joachim, London & New York: John Lane, 1905.
 F. G. E., Joseph Joachim, Musical Times, 48/775 (September 1, 1907):  577-583.
 Hans Joachim Moser, Joseph Joachim, Sechsundneunzigstes Neujahrsblatt der Allgemeinen Musikgesellschaft in Zrich, Zrich & Leipzig: Hug & Co., 1908;
 Karl Storck, Joseph Joachim: Eine Studie, Leipzig: Hermann Seemann Nachfolger, n.d.
 Joachim, Anne Russell; The Etude, (December, 1932) 884-885.
 Siegfried Borris, Joseph Joachim zum 65. Todestag, Oesterreichische Musikzeitschrift XXVII (June 1972): 352-355.
 Barrett Stoll, Joseph Joachim: Violinist, Pedagogue, and Composer, Ph.D. Diss., Univ. of Iowa, 1978.
 Brigitte Massin, Les Joachim: Une Famille de Musiciens, Pars: Fayard, 1999.
 Beatrix Borchard, Stimme und Geige: Amalie und Joseph Joachim, Biographie und Interpretationsgeschichte, Wien, Kln, Weimar: Bhlau Verlag, 2005.  ISBN 2-213-60418-5;
 Robert W. Eshbach, Free but Lonely: The Education of Joseph Joachim 1831-1866; forthcoming.

Enllaos externs.
 http://www.flickr.com/photos/mscharwenka/392901517/ Nota autgrafa de Joseph Joachim a Marinanne Scharwenka (Violinista i muller de Scharwenka);

Notes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147641" title="Staten Island" nonfiltered="3996" processed="3969" dbindex="59958">


Staten Island s una illa a l'Oce Atlntic pertanyent a l'estat de Nova York, Estats Units. s un dels cinc boroughs o districtes metropolitans de la ciutat de Nova York. El seu territori s coextensiu amb el del Comtat de Richmond.

Fins a 1975, el Comtat i el Districte tenien el mateix nom (Richmond), any en qu l'Ajuntament va decidir canviar el nom del borough a Staten Island, el nom original amb el qual era coneguda pels holandesos que la colonitzaren.

Staten Island est separada a l'est de Long Island per l'estret denominat The Narrows (que connecta al seu torn les parts superior i inferior de la Badia de Nova York) i al nord i oest del continent (Nova Jersey) pels rius o canals Arthur Kill i Kill Van Kull. Al sud s banyada per l'Oce Atlntic. Est connectada a Nova Jersey per tres ponts i amb Brooklyn (i la resta de Long Island) mitjanant el Pont Verrazano Narrows. L'Staten Island Ferri connecta la illa al sud de Manhattan a travs de la Badia de Nova York Superior.

 Governo .
El president del borough o districte s James Molinaro. Va ser triat el 2001 com a membre del Partit Conservador, i reelegit el 2005 ja amb el suport del Partit Republic.


 Enllaos externs .

 Oficina del President del Districte de Staten Island (en angls);
 Resea del districte en la pgina de NYC & Co., l'oficina de turisme de Nova York (en angls);
 Pgina oficial del Ferri de Staten Island (en angls);
 Pla oficial d'autobusos en el districte, inclou el ferrocarril de Staten Island, per MTA New York City Transit;
 Staten Island, ms que noms un ferri, Informaci de Staten Island (en angls);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147642" title="Pere Jonqueres d'Oriola" nonfiltered="3997" processed="3970" dbindex="59959">















Pere Jonqueres d'Oriola va ser un destacat genet catal dels anys 50 i 60.

 Biografia .
Pere Jonqueres va nixer l'1 de febrer de 1920 a Cornell del Brcol, al Rossell.

Les seves primeres competicions es remunten a l'edat de 12 anys, l'any 1932.

Jonqueres es proclam campi olmpic dos cops, a Helsinki 1952, muntant el cavall Ali Baba, i a Tquio 1964, muntant Lutteur B. En aquesta mateixa competici guany la medalla de plata en salts per equips, xit que repet quatre anys ms tard a Mxic 1968, muntant Nagir.

En els primers Campionats del Mn d'Hpica, disputats a Pars el 1953, Jonqueres d'Oriola (sobre Ali Baba) guany una medalla de bronze. L'any segent, a Madrid, sobre Arlequin, obtingu la plata, mentre que es proclam campi del mn, muntant Pomone B, a Buenos Aires in 1966. Jonqueres tamb aconsegu la medalla d'argent al Campionat d'Europa d'Hpica de Pars 1959, muntant el cavall Virtuoso.

Els seus enfrontaments amb la federaci francesa d'equitaci foren freqents. Un dels seus grans plaers era la de jugador rugbi a 15. Un cop retirat, es dedic al cultiu del vi al seu poble natal. Li fou atorgada la distinci de cavaller de la legi d'honor, s autor del llibre A cheval sur cinq olympiades.

El seu cos Christian d'Oriola, tamb es proclam campi olmpic i del mn en l'esport de l'esgrima.

 Palmars .
 Competicions individuals .
 2 medalles d'or als Jocs Olmpics de salts d'obstacles: 1952 (amb Ali Baba) i 1964 (amb Lutteur B);
 1 Campionat del Mn de salts d'obstacles: 1966 (amb Pomone B);
 1 Campionat d'Amrica del Sud de salts d'obstacles: 1959;
 1 Campionat d'Alemanya de salts d'obstacles: 1967 ;
 4 Campionats de Frana de salts d'obstacles: 1954, 1956, 1958 i 1959;
 1 medalla d'or al pre-olmpic de Mxic: 1967;
 1 Copa del Rei a Londres;
 1 Grand Prix de Pau;
 2 Grand Prix de Roma;
 1 Grand Prix de Pars;
 1 Grand Prix de Ginebra;
 1 Grand Prix de Nia;
 1 Grand Prix de Brusselles: 1968;
 Ms de 500 victries en 25 anys de competicions internacionals, entre elles cinc olimpades.

 Competicions per equips .
 2 medalles d'argent als Jocs Olmpics de salts d'obstacles: 1964 i 1968;

 Bibliografia .
 Les d'Oriola et les Vendanges Olympiques, per Fernand Albaret, ed. La Table ronde, Pars, 1965.
 Pierre Jonqures d'Oriola. D'Or et de Pourpre, per Fernand Albaret, ed. Librairie des Champs-Elyses, Pars, 1965.
 A cheval sur cinq olympiades, per Pere Jonqures d'Oriola, ed. Solar, Pars, 1968.

 Enllaos externs .
Medalles olmpiques;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147643" title="Prncep Moulay Rachid" nonfiltered="3998" processed="3971" dbindex="59960">
 Prncep Moulay Rachid de Marroc, Prncep de Marroc i el sis membre de la dinastia Alauita que governa el pas.

Nascut el 20 de juny de 1970 al castell a Rabat, era el fill del rei Hassan II de Marroc i de la princesa Lalla Latifa Hammou.

El Prncep Moulay Rachid s President d'Honor dels segents Organismes:

Fdration Royale Marocaine de Yachting  Voile. ;
Fdration Royale Marocaine de Ski et Montagne.
Association Marocaine de la Protection de l'Environnement. ;
Association Espagnole d'Assistance Sociale;
Association Maghrebine de la Recherche et de la Lutte contre le SIDA.
Association Maroc-Extrme Orient : dialogue, tudes, change;
Association des Etudiants de Droit en Franais.

Enllaos externs.
 Hassan II Golf Trophy;
 King of Hearts;
 The greatest visionary leader;
 Together For a Better World;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147649" title="Pont Aeri" nonfiltered="3999" processed="3972" dbindex="59961">


Pont Aeri s una discoteca de msica electrnica. Dins del seu ampli repertori musical, ha predominat la variant del dance coneguda com msica mkina. 

En l'actualitat, la discoteca est ubicada al poble de Vallgorguina, a prop de Sant Celoni, encara que tamb ha comptat amb sales a Manresa, Terrassa i Traiguera (Castell)

Historia.
El desembre de 1991 s'inaugura una sala Pont Aeri a Terrassa. Desprs de dos anys oferint msica dance i actuacions en directe dels grups ms importants d'aquella poca es produeix un canvi radical i es juga per un nou concepte musical: la msica mquina.

Ms tard s'incorpora com a DJ Nando Dixkontrol a la cabina, considerat com el pare de la mkina. Aix va enfortir la iniciativa electrnica i Pont Aeri es va convertir, amb el pas dels anys, a la sala ms carismtica entre els seguidors del gnere. Durant aquests anys, diversos dj's de renom dirigeixen la cabina de Pont Aeri regularment, els anomenats "residents". En 1997, els germans Skudero i Xavi Metralla, dos joves i llavors personatges desconeguts, es converteixen en els "residents" de Pont Aeri. Els seus coneixements i la seva joventut fan que immediatament es converteixin en els nous dols de Pont Aeri.

A causa del gran xit, el juliol del 2000 s'obre una "Sala Macro" a Manresa i una altra en Traiguera (Castell), que va tenir una gran acollida.

El desembre de 2001 es produeix el tancament de la sala Pont Aeri Manresa per motius aliens a l'empresa. El gener de 2002 es clausura la sala Pont Aeri Traiguera. Tres mesos desprs, l'abril de 2002, s'inaugura una nova sala Pont Aeri a Vallgorguina.

Actualitat.
La fama de Pont Aeri ha traspassat fronteres i s'ha convertit en una referncia musical per a la msica mkina i hardcore en tota Europa. 

Actualment la cabina est formada per Sonic, Dj Sisu, Dj Skudero i Xavi Metralla. Els dj's residents Dj Skudero i Xavi Metralla han estat premiats com a millors dj's makina i hardcore en els ltims anys i han actuat en desenes de sales nacionals i estrangeres.

Lema.
El seu lema s Pont Aeri, un somni de pocs una realitat de molts







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147652" title="Juan Fal" nonfiltered="4000" processed="3973" dbindex="59962">
Alfredo Juan Fal (o Juan Fal, com s conegut popularment), s un guitarrista, docent, i compositor argent de folklore a ms de militant poltic en la seva joventut en el peronisme de Base tucum, per la dcada de 1970, nascut a Tucumn, Argentina, el 10 de octubre de 1948, encara que viu actualment al barri de Floresta de Buenos Aires.

s el director del cicle musical Guitarras del mundo, un encontre que reuneix guitarristes de prestigi de tot el mn.

s un dels dos artfexs del cicle Maestros del alma, en el qual, amb la pianista argentina Hilda Herrera, es va homenatjar als mxims referents de la msica folklrica argentina vius.
Est docent del Conservatori Superior de Msica Manuel de Falla, de Buenos Aires, a la assignatura de curs Ritmes i formes del folklore i la msica ciudadana, a ms de col-laborar en la creaci de la primera curs Superior de Folklore i Tango de Buenos Aires.

s un dels defensors de la teoria que sost que el folklore argent prov del birrtmic, en el qual se superposaria una base rtmica i harmnica presentada en 3/4  aquesta base estaria sustentada pel bombo, un poc menys per la guitarra, el piano, etc. , amb una lnia meldica en 6/8 executada normalment pels instruments solistes com la quena, el cantant, etc.

s un compositor prolfic i detallista de diverses formes musicals argentines, com zambas, chacareras, gatos, etc

Enlaos externs.

 Pgina oficial ;
 Entrevista para el diario argentino Pgina/12 de 1998 ;
 Pgina del Gobierno de la ciudad de Buenos Aires sobre el ciclo Maestros del alma ;
 Pgina oficial del ciclo Guitarras del Mundo ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147654" title="Duff" nonfiltered="4001" processed="3974" dbindex="59964">
La cervesa Duff (Duff Beer) s una marca fictcia de cervesa, la preferida per Homer Simpson a la srie de dibuixos animats Els Simpson. En la srie s solament una pardia de la cervesa produda en massa als Estats Units: de baixa qualitat, barata i anunciada repetidament i ostentosa. El nom de la cervesa prov probablement de la paraula "Duff", que s'utilitza en argot per a alludir al darrere d'alg, amb connotaci de mandra i obesitat deguda a la ingesta d'alcohol i la manera de vida sedentari. Tamb pot tenir a veure amb l'adjectiu "duff," que s'utilitza en angls britnic per a expressar la idea de "defectus" o "intil". A ms pot tamb ser entesa com una pardia de "Bud" com coneixen els americans a la seva cervesa "Budweiser" La mascota que representa a la companyia en els esdeveniments realitzats en Springfield es diu Duffman. Un home ros, alt i musculs amb un vestit de lycra similar al de Superman.

 Tipus de cerveses Duff .

Si b tots els estils de cervesa fabricats en la seva planta de Springfield tenen el mateix sabor, el toc secret est donat per les aiges procedents dels rius Duff, aparentment cristallines per realment contaminades per la central nuclear de senyor Burns. Altres persones creuen que alguns gossos banyant-se en ella li confereixen aquest sabor.

Duff (regular);
Duff Lite (Duff Light);
Duff Dry (Duff Seca);
Duff Jr.
Duff Dark;
Lady Duff;
Raspberry Duff;
Tartar Control Duff (Duff Anti-Sarro);
Henry K. Duff's Private Reserve (Semi importada);
Duff Blue ;
Duff Stout ("la cervesa que va fer famosa a Irlanda," segons Duff Man, el portaveu de l'empresa una pardia de Guinness);
Duff Zero cervesa sense alcohol;
Duff Extra Cold;
Dff (Realment la mateixa de sempre, fou una broma gastada per Moe a Homer quan li deman un nou producte, Moe li diu: "T: Dff, cervesa sussa");
Duff Microbrew ;
Duff Gummi Beers ;
Duff Experimental ;
Duff Red ;
Duff Ice ;
Duff Special Reserve ;
Duff Draft ;
Duff Malt ;
Duff Christmas Ale ;
Duff Amber Fire-Brewed Barley Export ;
Duff's Double-Dunkin' Breakfast Lager;
Duff's Bugs Free;
Duff's Fly cube drink (noms servida als bars);

 Altres cerveses begudes per Homer .
Cervesa Llaurador: El seu toc especial radica en el fet que els gossos es banyen a la cervesa abans de ser envasada.
Fudd: Vegi's article principal ms baix.
Duffo: Smilar a la cervesa, per de venda a Cuba.
Cervesa Billy: aquesta cervesa s la que trob Homer a la barraca que utilitzava per als concerts quan era jove.

 Fudd .
Fudd s la marca de Cervesa competidora de la coneguda Duff. El gracis del nom s que ve sent l'oposat de Duff, intercanviant les lletres i posant doble la d en comptes de la f. Apareix per primera vegada en l'episodi Colonel Homer, temporada 3, quan Homer desprs de discutir amb Marge puja al cotxe i condueix fins al poble Spittle County, on li serveixen aquesta cervesa. Posteriorment es revela que Fudd s molt popular a Shelbyville, el clssic rival de Springfield. Moe Szyslak li diu a Homer que aquesta cervesa va deixar cegues a diverses persones, va suggerir que almenys una partida contenia alcohol metlic. Aix mateix, en el Captol que Homer, Burns i Smithers viatgen a Cuba amb el bitllet d'un trili de dlars, hi ha una publicitat de "Duffo" amb la cara del Che Guevara .

La cervesa Duff en el mn real.

A finals de la dcada de 1990, Lion Nathan va elaborar a Austrlia una cervesa anomenada Duff Beer. 20th Century Fox ho va denunciar per s indegut de la seva marca i va guanyar. Un local de Nova Jersei, el J.J. Bittings Brewpub de Woodbridge va elaborar una cervesa tamb dita Duff. La propaganda del local incloa imatges de Homer Simpson.

Un jove mexic de 28 anys que noms va estudiar dos semestres de la llicenciatura en Mrqueting, Rodrigo Contreras de Guadalajara (Mxic), va treure la marca Duff al mercat, obtenint el pertinent registre, en no estar registrada abans. Aix, una producci inicial de 200 caixes de 24 ampolles es van vendre de manera immediata. Avui es fabrica a la planta de cervesa Minerva, d'aparena clara fabricada amb malta fina i 5 graus d'alcohol.

s un fet que s la nica marca que realment s'ha venut en el mn (tot i que la versi australiana la podem trobar a ebay, considerada ara com una pea de museu).

Enllaos externs.
Advertising of America's Beer Companies and the Duff Corporation;
negatorium.org Cerveza Duff Mexicana;
Botiga online catalana de Valls on comprar la cervesa Duff;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147655" title="Razzmatazz" nonfiltered="4002" processed="3975" dbindex="59965">


Razzmatazz (o simplement Razz) s una discoteca de Barcelona. s potser la discoteca ms important de la ciutat, t diverses sales es realitzen concerts i on es punxen diferents tipus de msica, encara que els estils que tenen ms presncia sn el indie pop i la msica electrnica.

Compta amb tota la infraestructura necessria per realitzar tot tipus d'actes vinculats al mn de la msica, comunicaci i relacions pbliques d'empresa.

Razzmatazz disposa de 3.700 m2 repartits en cinc espais diferents i independents que poden tamb funcionar en conjunt. Cinc sales de diferents capacitats on realitzar festes, recepcions, presentacions de productes, rodatges de spots i pellcules, localitzacions per a sessions fotogrfiques, festes, exposicions, caterings, desfilades...

La seva faana illuminada s obra del dissenyador catal Sergio Ibez.
	 
Histria.
Razzmatazz es va fundar als anys 1980 i des de llavors s'ha convertit en un referent de les nits barcelonines.

Localitzaci.
Est situada al barri de Poble Nou, a Barcelona, a escassos 10 minuts de Plaa Catalunya.

Enllaos externs.
Pgina web de Razzmatazz;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147657" title="Carbonara" nonfiltered="4003" processed="3976" dbindex="59966">

Carbonara, s un plat rstic tradicional de Roma (Itlia) que consisteix en una salsa que s'usa en plats de pasta, generalment espagueti per tamb en qualsevol tipus de pasta llarga.


 Histria .

Existeixen diverses teories sobre l'origen del nom d'aquest plat:
 Per alguns la paraula carbonara prov de carbone (carb), i es creu que el nom del plat t el seu origen com a plat tpic dels carboners dels Apenins. ;
 D'altres esmenten que la denominaci ve de l's del pebre negre en l'elaboraci de la salsa, que pot recordar al carb. ;

Algunes teories diuen que el primer en donar-li el nom va ser d'un noble l'escriptor napolit, Ippolito Cavalcanti, que l'any 1839 publica la recepta per primera vegada al seu llibre titulat Cucina teorico-pratica.

El bac no apareix en la recepta original i es creu que va ser introdut a Roma cap al 1944 amb l'estada de les tropes aliades al final de la Segona guerra mundial.


 Ingredients .
 Pasta llarga de smola de gra dur;
 Guanciale (en la recepta original) o bac;
 Ou;
 Pecorino romano;
 Sal ;
 Pebre negre;

La recepta original romana, de la regi d'mbria, fa servir:
 Ou;
 Formatge, com el Parmigiano Reggiano o el Pecorino Romano ;
 Guanciale;
 Sal ;
 Pebre negre;
 Strutto ;
 Oli d'oliva o mantega, per lligar la salsa;

La crema o nata no s un ingredient original d'aquesta salsa igual com la ceba, i no s'empra amb la pasta a la Itlia central.

 Variants .

La carbonara que s'elabora en els pasos anglosaxons o en altres llocs fora d'Itlia, sol portar com a ingredients:
 Crema (de llet)  ;
 Ous i formatge parmes (de vegades amb formatge Pecorino Romano);
 Pancetta o algun tipus de bac.
 
Algunes receptes americanes afegeixen:
 Sal ;
 Pebre (blanca o negra);
 All (de vegades) per donar sabor;
 Psols, per proporcionar color.;

Referncias.


 Bibliografia .


 Enllaos externs .
 Spaghetti alla Carbonara de Leite's Culinaria;
 Recepta romana dels Carbonara;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147662" title="Sant Gens dels Agudells" nonfiltered="4004" processed="3977" dbindex="59967">
El barri de Sant Gens dels Agudells s una de les dotze unitats bsiques de qu es compon el districte barcelon d'Horta-Guinard.
El barri queda actualment limitat per la Ronda de Dalt, la carretera de l'Arrabassada i la ciutat sanitria de la Seguretat Social de la Vall d'Hebron. 

Socialment ens trobem amb un petit barri-dormitori de Barcelona amb escassa implantaci d'activitats i serveis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147663" title="La Teixonera" nonfiltered="4005" processed="3978" dbindex="59968">
El barri de La Teixonera s una de les dotze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon d'Horta-Guinard. El seu nom ve de Joaquim Taxonera, qui va urbanitzar la zona. Limita amb el Carmel i de fet els seus habitants sovint se senten com a part d'aquest altre barri.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147664" title="La Font d'en Fargues" nonfiltered="4006" processed="3979" dbindex="59969">
El barri de La Font d'en Fargues s una de les dotze unitats bsiques de les que es composa el districte barcelon d'Horta-Guinard.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147666" title="Sant Antoni" nonfiltered="4007" processed="3980" dbindex="59970">

 Religi:
Sant Antoni Abat, tamb conegut com sant Antoni del porquet, monjo cristi dels segles III-IV, mor el 17 de gener.
Sant Antoni de Pdua, teleg i predicador catlic dels segles XII-XIII originari de Lisboa.

 Geografia:
El pant de Sant Antoni, un dels embassaments ms grans de Catalunya, a la Noguera Pallaresa, tamb conegut com a pant de Talarn.
Sant Antoni, barri de la ciutat d'Alacant.
Sant Antoni, nucli de poblaci del municipi d'Alforja, al Baix Camp.
Sant Antoni, barri de la ciutat de Barcelona.
Sant Antoni, nucli de poblaci del municipi de Ripoll, al Ripolls.
Sant Antoni, nucli de poblaci del municipi de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell.
Sant Antoni, nucli de poblaci del municipi de Tortell, a la Garrotxa.
Sant Antoni, nucli de poblaci del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Sant Antoni Abat, nom amb qu tamb s conegut el municipi de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa.
Sant Antoni de Benaixeve, municipi del Camp de Tria.
Sant Antoni de Calonge, nucli de poblaci del municipi de Calonge, al Baix Empord, tamb conegut com a Sant Antoni de Mar, especialment a l'poca en qu tingu municipi propi.
Sant Antoni de Mar, nom amb qu fou conegut el poble de Sant Antoni de Calonge, al Baix Empord, quan fou municipi independent.
Sant Antoni de Portmany, municipi d'Eivissa, tamb conegut com a Sant Antoni Abat.
Sant Antoni de Vilamajor, municipi del Valls Oriental.

Esglsies;
Sant Antoni, ermita de Betx, a la Plana Baixa;
Sant Antoni de Capicorb, ermita d'Alcal de Xivert, al Baix Maestrat.

Altres:
El mercat de Sant Antoni, un dels mercats modernistes de Barcelona, al barri de Sant Antoni.
Porquet de Sant Antoni, crustaci ispode terrestre, tamb conegut com a panerola.
El portal de Sant Antoni, l'nica porta original conservada de la muralla romana de Tarragona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147669" title="Terra Alta (Brasil)" nonfiltered="4008" processed="3981" dbindex="59971">

Terra Alta s un municipi brasiler de l'estat de Par. Est a una altitud de 35 metres. La seua poblaci estimada el 2004 era de 9.842 habitants i la seua superfcie s de 207,4569 km.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147671" title="Malaltia de Charcot-Marie-Tooth" nonfiltered="4009" processed="3982" dbindex="59972">

La malaltia de Charcot-Marie-Tooth (CMT) s un dels trastorns neurolgics hereditaris ms comuns que afecta aproximadament a 1 de cada 2.500 persones als Estats Units. La malaltia rep el nom dels tres metges que la van identificar per primera vegada en 1886 -Jean-Marie Charcot i Pierre Marie a Pars, Frana i Howard Henry Tooth a Cambridge, Anglaterra. La malaltia de CMT, tamb coneguda com neuropatia hereditria motora i sensitiva o atrfia muscular del peritoneu, abasta un grup de trastorns que afecten els nervis perifrics. Els nervis perifrics resideixen fora del cervelll i la medulla espinal i provexen informaci als msculs i els rgans sensorials de les extremitats. Els trastorns que afecten els nervis perifrics es diuen neuropaties perifriques.

Smptomes.
La neuropatia de la malaltia de CMT afecta els nervis motors i sensorials. Una caracterstica tpica inclou debilitacions en els peus i dels msculs inferiors de la cama, que poden donar lloc a una deformaci del peu i generar una marxa a passos grans que desencadena en ensopegades o caigudes freqents. Les deformitats del peu, tals com arcs alts i dits en martell (una condici en la qual la conjuntura central d'un dit del peu es doblega cap amunt) sn tamb caracterstiques a causa de la debilitat dels msculs ms petits del peu. A ms, la part inferior de les cames pot adquirir un aspecte "d'ampolla de xampany invertida" a causa de la prdua de massa muscular. Conforme progressa la malaltia, poden ocrrer debilitats i atrfies musculars en les mans, donant com resultat dificultats en les capacitats motores. Encara que els nervis sensitius tamb estan involucrats, molt rares vegades els pacients sofrixen de entumiments o dolors significatius.

L'inici dels smptomes ocorre ms sovint en l'adolescncia o al comenament de l'edat adulta. No obstant aix, la seva incidncia es pot retardar fins a mitjans de l'edat adulta. La gravetat dels smptomes s absolutament variable en diversos pacients i algunes persones mai arriben a adonar-se del trastorn. La progressi dels smptomes s molt gradual. La CMT no s letal i els pacients que pateixen dels tipus ms comuns de CMT possexen una expectativa de vida normal.

Causes.
Una cllula nerviosa comunica informaci a diversos punts enviant senyals elctrics a travs d'una banda llarga i fina de la cllula anomenada xon. Per a augmentar la velocitat amb la qual viatgen aquests senyals elctrics, l'xon est recobert de mielina, que s produda per altre tipus de cllula anomenada cllula de Schwann. La mielina s'embulla al voltant del axn com una espcie de rosca de gelea prevenint aix la dissipaci dels senyals elctrics. Sense un axn i una capa de mielina intactes, les cllules nervioses perifriques no poden activar els msculs o retransmetre informaci sensorial de les extremitats al cervell. 

La malaltia de CMT s causada per mutacions en els gens que produxen les protenes relacionades amb l'estructura i la funci b sigui de l'xon del nervi perifric o de la capa de mielina. Encara que en diversos tipus de la malaltia de CMT diverses protenes sn anormals, totes les mutacions afecten la funci normal dels nervis perifrics. Per tant, aquests nervis es degeneren i perden lentament la capacitat de comunicar-se amb els diversos membres. La degeneraci dels nervis motrius dna lloc a la debilitat del mscul i a atrfies en les extremitats (braos, cames, mans o peus), i la degeneraci dels nervis sensitius comporta a una reducci en les sensacions de calor, fred i dolor. 

Les mutacions gentiques en la malaltia de CMT sn generalment hereditries. Cadascun de nosaltres possex normalment dues cpies de cada gen, un heretat de cada pare. Alguns tipus de la malaltia de CMT s'hereten d'una manera autosmica dominant, el que significa que solament es necessita una cpia del gen anormal per a causar la malaltia. Altres formes de la malaltia de CMT s'hereten en una manera autosmica recessiva, el que significa que ambdues cpies del gen anormal han d'estar presents per a causar la malaltia. Altres variacions de la malaltia CMT s'hereten pel cromosoma X, el que significa que el gen anormal est situat en aquest cromosoma X. Els cromosomes X i Y determinen el sexe de l'individu. Els individus amb dos cromosomes de X sn femenins i els individus amb un cromosoma X i un cromosoma I sn masculins. En rares ocasions, la mutaci gentica que causa la malaltia de CMT s una nova mutaci que ocorre espontniament en el material gentic del pacient i no ha estat transmesa hereditriament.

Tipus.
Hi ha moltes formes de la malaltia de CMT. Els tipus principals inclouen CMT1, CMT2, CMT3, CMT4, i CMTX. 

CMT1.
CMT1 s el tipus ms freqent i resulta d'anormalitats en la capa de mielina. Hi ha tres tipus principals de CMT1. CMT1A s una malaltia autosmica dominant que resulta d'una duplicaci del gen en el cromosoma 17 que possex instruccions per a produir la protena 22 de la mielina (PMP-22). La protena PMP-22 s un component essencial de la capa de mielina. Un excs d'aquest gen fa que l'estructura i la funci de la capa de mielina siguin anormals. Els pacients pateixen de debilitat i atrfia dels msculs inferiors de les cames a partir de l'adolescncia; i ms endavant pateixen de debilitats en les mans i la prdua de sensaci. Cap destacar que existeix una neuropatia distinta a la neuropatia hereditria CMT1A coneguda com neuropatia hereditria amb predisposici a parlisi compressiva (HNPP, per les seves sigles en angls) que s causada per l'absncia d'un dels gens PMP-22. En aquest cas, la presncia de nivells anormalment baixos del gen PMP-22 dna com resultat neuropaties desmielinitzants episdiques i recurrents. La CMT1B s una malaltia autosmica dominant causada per mutacions dels gens que possexen instruccions per a produir la protena zero (P0) de mielina, que s altre component crtic de la capa de mielina. La majoria d'aquestes mutacions sn mutacions puntuals, el que significa que un error ocorre solament en una lletra del codi gentic de l'ADN. Fins a la data, els cientfics han identificat ms de 30 mutacions puntuals diverses del gen P0. Com resultat d'anormalitats en P0, la CMT1B produx smptomes similars als de la CMT1A. El defecte del gen que causa la CMT1C, que tamb produx smptomes similars als de la CMT1A, encara no ha estat identificat. 

CMT2.
CMT2 s menys comuna que CMT1 i sorgeix d'anormalitats en l'xon de la cllula nerviosa perifrica en lloc d'en la capa de mielina. Es va identificar recentment una mutaci en el gen que codifica la protena 1B-beta del membre de la famlia de cinesines en casos de CMT2A. Les cinesines sn les protenes que actuen com motors per a ajudar a accionar la transmissi de materials a travs dels microtbuls de la cllula. Recentment es va identificar una altra mutaci en el gen del neurofilament en una famlia russa amb CMT2I. Els neurofilaments sn les protenes estructurals que ajuden a mantenir la forma normal de la cllula. Els gens que causen altres tipus de CMT2 encara no s'han identificat. 

CMT3.
La malaltia de CMT3 o de Dejerine-Sottas s una neuropatia desmielinitzant greu que comena en la infncia. Els bebs pateixen d'atrfies i debilitats musculars severes i problemes sensorials. Aquest trastorn poc com pot sser a causa de una mutaci especfica puntual del gen P0 o a una mutaci puntual del gen PMP-22.

CMT4.
CMT4 abasta diversos subtipus diversos de neuropaties desmielinitzants autosmiques recessives motores i sensorials. Cada subtipus de la neuropatia s causat per una mutaci gentica diferent, pot afectar a una poblaci tnica particular i produx caracterstiques fisiolgiques o clniques distintes. Els pacients que pateixen de CMT4 generalment presenten smptomes de debilitat en les cames durant la infantesa i poden perdre la capacitat de caminar en l'adolescncia. Les anormalitats gentiques responsables de CMT4 encara no han estat identificades. 

CMTX.
CMTX s una malaltia dominant relacionada al cromosoma X i s causada per una mutaci puntual en el gen de la connexina 32 al cromosoma X. La protena connexina 32 es presenta en les cllules de Schwann, les quals recobrixen els xons del nervi, constituint un sol segment de la capa de mielina. Aquesta protena es pot relacionar a la comunicaci de la cllula de Schwann amb el axn. Els varons que hereten un gen transformat de les seves mares presenten smptomes moderats a greus de la malaltia que comena al final de la infantesa o en l'adolescncia (el cromosoma Y que els barons hereten dels seus pares no t el gen connexina 32). Les nenes que hereten un gen transformat d'un pare i un gen normal de l'altre pare poden desenvolupar smptomes lleus en l'adolescncia o ms tard, o no desenvolupar cap smptoma de la malaltia.

Diagnstic.
El diagnstic de la malaltia de CMT comena amb una histria estndard del pacient, antecedents familiars, i un examen neurolgic. Se li pregunta al pacient sobre la naturalesa i durada dels seus smptomes i si altres membres de la famlia pateixen la malaltia. Durant l'examen neurolgic un metge busca signes de debilitat muscular en els braos, cames, mans i peus, una disminuci de la massa muscular, reflexos reduts del tend i prdua de sensibilitat. Els metges busquen signes de deformitats del peu, tals com arcs alts, dits en martell, tal invertit o peus plans. Altres problemes ortopdics, tals com escoliosi o displsia lleu del maluc, tamb poden presentar-se. Un smptoma especfic que es pot trobar en pacients amb CMT1 s un engruiximent dels nervis que es pot palpar i fins i tot veure's a travs de la pell. Aquests nervis engrandits, anomenats nervis hipertrfics, sn causats per capes de mielina d'espessor anormal. 

Si se sospita CMT, el metge pot sollicitar que es realitzin proves de electrodiagnstic en el pacient. Aquesta prova consta de dues parts: estudis de la conducci nerviosa i una electromiografia (EMG). En els estudis de la conducci nerviosa, es colloquen elctrodes en la pell sobre un nervi perifric motor o sensitiu. Aquests elctrodes produxen una descrrega elctrica petita que pot causar un malestar lleu. Aquest impuls elctric estimula els nervis sensitius i motors i proporciona informaci quantificable que el metge pot utilitzar per a realitzar un diagnstic. L'EMG involucra inserir un elctrode tipus agulla a travs de la pell per a amidar l'activitat bioelctrica dels msculs. Les anormalitats especfiques en les lectures indiquen una degeneracin de l'xon. L'EMG pot ser til per identificar ms de ple la distribuci i gravetat de l'involucrament dels nervis perifrics. 

Si la resta de les proves semblen suggerir que un pacient t CMT, un neurleg pot realitzar una bipsia del nervi per a confirmar el diagnstic. Una bipsia del nervi implica llevar una part petita del nervi perifric a travs d'una incisi en la pell. Aix es realitza amb major freqncia llevant una part del nervi situat al llarg del panxell. El nervi llavors s'examina en el microscopi. Tpicament, els pacients amb CMT1 presenten signes de mielinitzaci anormal. Especficament, poden presentar-se les formacions tipus "bulb de ceba", les quals possexen xons recoberts per capes de cllules de Schwann desmielinitzants i remielinitzants. Els pacients amb CMT2 mostren generalment una degeneraci de l'xon. 

Es troben disponibles proves gentiques per a alguns tipus de CMT i molt aviat podrien estar disponibles per a detectar altres tipus; aquestes proves es poden utilitzar per a confirmar un diagnstic. A ms, est disponible un assessorament gentic per als pares que temen que puguin transmetre gens mutants als seus fills.

Tractament.
No existeix cura per a la malaltia CMT, per la terpia fsica, terpia ocupacional, frules (tablilles) i altres dispositius ortopdics, i fins i tot la cirurgia ortopdica, poden ajudar als pacients a enfrontar els smptomes incapacitants de la malaltia. 

La terpia fsica i ocupacional, el tractament preferit per a CMT, inclou l'exercici per a l'enfortiment muscular, estirar el mscul i els lligaments, proves d'estamina i exercici aerbic moderat. La majoria dels terapistes recomanen un programa de tractament especialitzat dissenyat amb l'aprovaci del metge del pacient per a donar resposta a les capacitats i necessitats individuals. Els terapistes tamb suggereixen iniciar un programa de tractament preco; l'enfortiment muscular pot retardar o reduir l'atrfia del mscul, pel que l'enfortiment muscular s ms til si es comena abans que la degeneraci del nervi i l'augment en la debilitat del mscul acabin en incapacitaci. 

Els exercicis de estirament poden prevenir o reduir les deformitats comunes que resulten d'una acci no uniforme del mscul sobre els ossos. Els exercicis que ajuden a augmentar l'estamina o la resistncia muscular contribuxen a prevenir la fatiga que resulta de realitzar activitats diries que requereixen fora i mobilitat. L'activitat aerbica moderada pot ajudar a mantenir una bona condici cardiovascular i una bona salut en general. La majoria dels terapistes recomanen exercicis de baix impacte o de zero impacte, tals com la bicicleta i la nataci, en lloc d'activitats tals com caminar o trotar, que poden collocar tensi en els msculs i en les conjuntures. 

Molts pacients de CMT requereixen frules (tablilles) per al turmell i altres dispositius ortopdics per a mantenir la mobilitat diria i prevenir lesions. Les frules del turmell poden ajudar a prevenir esquinos (torcedures) proporcionant ajuda i estabilitat durant activitats tals com caminar o pujar escales. Els botins o les botes altes tamb poden ajudar als pacients amb turmells febles. Les frules del polze poden ajudar a combatre la debilitat de la m i la prdua de capacitats motores fines. Els dispositius d'ajuda han de ser utilitzats abans que empitjori la incapacitaci ja que poden prevenir la tensi del mscul i reduir la debilitaci del mateix. Alguns pacients amb CMT poden optar per una cirurgia ortopdica per a invertir deformitats del peu i les conjuntures.

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147672" title="Revista Transversal" nonfiltered="4010" processed="3983" dbindex="59973">
La Revista Transversal s una publicaci peridica gratuta sense nim de lucre creada pels estudiants de geografia de la Facultat de Geografia i Histria de la Universitat de Barcelona. Va ser fundada l'any 2004 i actualment porta publicats sis nmeros, l'ltim d'ells aparegut el mes d'abril de l'any 2007. El seu objectiu s servir de vehicle a joves gegrafs per a tenir una plataforma des d'on poder publicar els seus articles cientfics i al mateix temps donar-els-hi informaci d'inters relacionada amb el mn de la geografia. El pblic potencial de la revista s qualsevol persona que estigui interessada en el vessant acadmic de la geografia, per especialment est dirigida a estudiants de la carrera o a gegrafs que faci poc que s'han llicenciat. En l'actualitat s l'nica revista de Catalunya enfocada als estudiants de geografia des d'un enfocament cientfic.

 Primera Etapa .

Els primers quatre nmeros de la publicaci conformen la primera poca de la revista, i els van editar l'Associaci de Joves Gegrafs de la Universitat de Barcelona (AJGUB). Durant aquesta primera poca tot el seu contingut es limitava a articles sobre geografia escrits pels propis alumnes de la facultat i el nombre de planes fluctuava entre les vuit i les quinze pgines. Molts dels membres de l'AJGUB van anar marxant progressivament de la facultat a l'anar-se llicenciant i van deixar de publicar-la al desaparixer el consell de redacci, cosa que va significar el final de la revista.

 Segona Etapa .

Aquesta desaparici no va ser perptua ja que a mitjans de l'any 2006 n'Alexandre Nobajas en va agafar la direcci. Aquesta nova etapa va donar un gran impuls a la publicaci i en va iniciar la segona poca, tot i que es va continuar usant la numeraci de l'poca anterior per a que no signifiqus un gran cisma amb els anteriors exemplars. El nou director va iniciar una poltica de reformes tant pel que fa al fons com a la forma. Va dissenyar una nova maquetaci ms elaborada que l'anterior, alhora que diversificava i ampliava els continguts i l'mbit d'influncia de la revista. Actualment la revista consta de dues parts ben diferenciades, la primera anomenada "Miscellnia" consta d'un conjunt de dades i temes relacionats amb la part ms ldica de la geografia, mentre que la segona est formada per un conjunt d'articles geogrfics que tracten totes les vessants de la cincia geogrfica. Qualsevulla persona  que estigui interessada en la geografia i sigui capa de redactar amb un mnim de qualitat un article geogrfic pot enviar la seva proposta al consell de redacci de la revista. Aquesta nova poltica ha perms a la Revista Transversal de gaudir d'un grup cada cop ms ampli de collaboradors de diverses procedncies i perfils acadmics. Aix doncs actualment hi collaboren, a ms a ms de gegrafs de la Universitat de Barcelona, periodistes o economistes i gent d'universitats com la Universidad Complutense de Madrid o la Universitat de Lleida fent que es converts en una de les revistes cientfiques universitries dedicades a la geografia referents a nivell catal i espanyol.

 Dades tcniques .

Actualment la Revista Transversal fa dues versions de la revista, una d'impresa en blanc i negre en paper DIN-A3 doblegat per la meitat i una de digital a color. Ambdues tenen una longitud de trenta-sis pgines. El finanament de la revista s'obt grcies al Consell d'Estudis de geografia, que li atorga una quantitat que actualment ronda els 500 per cada nmero i que li permet editar uns 130 exemplars impresos. Tot i aix la major part de la seva distribuci es realitza via internet a travs de la Llista territori de la Societat Catalana d'Ordenaci del Territori, de la pgina web del Collgi de Gegrafs i de la pgina web del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona assolint una xifra potencial de lectors d'unes dues-mil persones. 

 Enllaos externs .
Pgina de la revista dins el departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona;
Notcia del Collgi de Gegrafs de Catalunya referent a la revista Transversal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147680" title="Bielefeld" nonfiltered="4011" processed="3984" dbindex="59974">


Bielefeld s una ciutat alemanya situada a l'estat de Rin del Nord - Westflia. s la ciutat ms gran de la regi de Westflia Oriental-Lippe i s un Oberzentrum en l'estat federal. Forma, juntament amb Gtersloh i Herford, un rea metropolitana important. 

Histria. 



El primer esment conegut de Bielefeld data de 1214, en un contracte del Comte Hermann von Ravensberg i el Monestir de Marienfeld. Anteriorment, havia en la zona un assentament de camperols poc important amb el nom de "Biliuelde". La fundaci de la ciutat es deu, probablement, a la necessitat d'assegurar la frontera sud del territori del comtat. Tamb es tenia previst desenvolupar la ciutat perqu fos una referncia comercial i la capital del comtat. 

La ubicaci en les rutes comercials i la proximitat a l'important pas pel bosc Teutoburg li va permetre convertir-se rpidament en el centre financer del Comtat de Ravensberg. 

A finals del segle XV, la ciutat va entrar a formar part de la Lliga Hansetica i a partir del segle XVI es va introduir a la indstria del lli. 

Com a resultat de la Guerra dels Trenta Anys, la ciutat va ser presa per Brandenburg i Prssia. En el segle XVIII, la indstria del lli va entrar en crisi, per amb la introducci del ferrocarril, la indstria es va desenvolupar. En la ciutat es troben encara els edificis d'una de les fbriques de lli ms grans d'aquests temps, la "Ravensberger Spinnerei". Encara avui, Bielefeld s un centre important de manufactura. En el segle XIX tamb es va desenvolupar la indstria d'aliments amb la signa Oetker (de August Oetker), que s una de les ms grans de Europa. 

En el segle XX, la ciutat va crixer particularment, a l'unir-se amb comarques properes i aix fer-se una ciutat gran. Al comenar la Segona Guerra Mundial, Bielefeld va participar en la indstria armamentista i, al faltar la m d'obra, es van emprar esclaus polonesos i russos. Els Aliats van bombardejar la ciutat el 1940, per la major destrucci en bombardejos va ocrrer el 30 de setembre de 1944. 

El 1945 l'exrcit d'Estats Units va prendre la ciutat sense resistncia. La reconstrucci de la ciutat, desprs de la guerra, va canviar el carcter de Bielefeld, al reemplaar edificis histrics amb edificis moderns.

Geografia. 

Altitud: 113 metres. ;
Latitud: 52 01' 59" N ;
Longitud: 008 31' 59" E . ;

Educaci. 
Des de 1969 hi ha en la ciutat una universitat, que des de comenaments dels 90 s'ha especialitzat a realitzar estudis sobre el racisme i la xenofbia contra els estrangers i, en particular, contra els musulmans dintre de la Uni Europea, pel que peridicament presenta informes a la Comissi Europea. 

Geografia. 
La ciutat est a la vora del Bosc Teutnic (en alemany Teutoburger Wald), que presenta una cadena de turons que creuen per la zona urbana. 
 

 Vegi's tamb . 
Migraci en la Uni Europea ;
Immigraci turca a Alemanya ;
Personatges clebres: Horst Wessel;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147686" title="Joaquim Pijoan i Arbocer" nonfiltered="4012" processed="3985" dbindex="59975">
Joaquim Pijoan (Santa Cristina d'Aro, Baix Empord, 1948) s pintor i escriptor.

Considera la pintura com la seva gran passi, per han estat dos premis literaris a fer-lo conixer al gran pblic: el Documenta (1982) i, en especial, el Sant Jordi (2006). Altres obres escrites per l'autor entre aquestes dues fites han restat desconegudes en no haver estat publicades per cap editorial. L'nic material publicat entre les dues dates fou a la Revista de Girona.

Obres publicades.
1983 Somni;
2007 Sayonara Barcelona;
2007 Amor a Vencia;

Premis literaris.
1982 Documenta per Somni;
2006 Sant Jordi per Sayonara, Barcelona;

Referncies.
Pgina de la Nit de Santa Llcia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147692" title="Joan Rend i Masdu" nonfiltered="4013" processed="3986" dbindex="59976">
Joan Rend i Masdu (Barcelona, 1943) s un escriptor i periodista catal.

Va estudiar filosofia i lletres, medicina i periodisme, per noms va completar la titulaci en aquesta darrera . En el camp del periodisme, va contribuir amb el diari Avui durant anys amb una columna signada amb el pseudnim Dr. Scopiusi amb una llarga srie d'entrevistes de fons a molts grans autors de la literatura i de les arts plstiques. Tamb ha collaborat amb Serra d'Or i amb altres mitjans de comunicaci. Per exemple, va contribuir als guions del programa Oh, Bongnia de TV3. Pel que fa a la rdio, va participar, tamb com a guionista nic, en el programa Consultori sentimental de Ceclia Bibiloni i en una llarga srie d'espais de cultura a Catalunya Rdio.

La seva obra literria, marcada per una caracterstica ironia, s'inicia el 1978 amb Sumari d'homicida. Va participar en totes les edicions del collectiu Oflia Dracs. En el curs de la seva carrera ha recollit diversos premis literaris. A part d'escriptor, completa la seva dedicaci a la literatura exercint de professor de literatura i de director de l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelons.

Obres publicades.
Narrativa.
1978 Sumari d'homicida;
1981 Llibre de figuracions;
1988 Consultori sentimental de Ceclia Bibiloni;
1992 La cavalleria impossible;
1993 La llegat del prncep de Larsa;
1994 El viatger;
1997 El barber violador;
2004 La pedra a la sabata;
2008 Un dimarts;

Teatre.
1987 El rei de l'orient;

Premis literaris.
1977 Vctor Catal per Sumari d'homicida;
1997 De la Crtica per El barber violador;
2003 Merc Rodoreda per La pedra a la sabata;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
Fitxa de l'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147693" title="Refugi de les Agols" nonfiltered="4014" processed="3987" dbindex="59977">



El refugi de les Agols s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Encamp (Andorra) a 2230 m d alada i situat a la banda dreta del riu dels Agols sota el Cap de Montuell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147698" title="Encaixada" nonfiltered="4015" processed="3988" dbindex="59978">
Una encaixada de mans s un tipus de ritual curt, on dues mans dretes o esquerres sn aferrades una amb l'altra, generalment realitzat quan dues persones es troben o acomiaden, o quan s'acaba un acord. El seu propsit s demostrar bones intencions i possiblement hagi estat originat com un gest per a mostrar que les mans no carreguen armes. 

Generalment s considerat inadequat el rebutjar una encaixada i en la majoria dels cercles socials s'espera que aquella persona amb el major estatus social sigui qui ho inici, particularment d'una reina.

Antigament era considerat un insult el lliurar la m esquerra en comptes de la dreta, per avui dia, els Scouts, membres de les organitzacions que promouen el escoltisme, han conreat la tradici d'una salutaci amb la m esquerra basats en una experincia de guerra de Robert Baden-Powell. Tanmateix, en alguns llocs (l'frica, els pasos rabs i l'ndia, majorment) est considerat de molt mala educaci donar la m esquerra, ja que s la m usada per a netejar-se desprs de defecar.

En molts llocs del mn una encaixada de mans amb una estreta mediocre o no existent no s ben acceptat. Tampoc sol ser apreciada una salutaci de mans on noms un dels participants t la m suada o bruta, especialment si pateix alguna malaltia, ja que les encaixades sn una via comuna de transmissi del virus d'un refredat.

L'encaixada s originaria de l'Europa Occidental i va ser utilitzada en la seva forma moderna per primera vegada pels ququers anglesos en el segle XVII. 

L'origen de l'encaixada data de l'edat mitja, els cavallers per a saludar-se "donaven" la m contrria al lloc on duia l'espasa, (que solia anar penjada a l'esquerra) a l'oferir aquesta m el contrincant s'assegurava que aquest no trauria l'espasa de cop i volta per a atacar-li.

Avui dia l'encaixada s utilitzada en tot el mn, encara que algunes cultures possexen formes alternatives de saludar. Es diu que societats secretes i alguns grups privats incorporen salutacions de mans niques.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147701" title="Sant Pere de Galligants" nonfiltered="4016" processed="3989" dbindex="59979">
sant pere de gays







El monestir de Sant Pere de Galligants s una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona. Des de 1857 s la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Histria. 

La construcci del monestir es va iniciar quan Ramon Borrell va vendre a l'abat al 992 el domini sobre el barri de Sant Pere. A l'any segent, el cenobi va rebre una important donaci del testament del mateix comte. El control dels abats sobre el barri va finalitzar en el 1339 quan Pere III va recuperar els drets reals. 

A l'any 1117, Ramon Berenguer III va unir Sant Pere amb el monestir francs de Santa Maria de la Grassa encara que va seguir conservat abat propi. Encara que la uni va continuar, un segle ms tard era merament nominal. 

No va ser mai una gran abadia. La comunitat estava composta per l'abat, sis monjos i sis clergues. Encara que era la parrquia del barri de Sant Pere, la propera esglsia de Sant Nicolau realitzava aquestes funcions. En Sant Pere nicament tenien lloc els baptismes.

A partir del segle XV l'activitat del monestir va comenar a decaure. L'any 1592, recuperada la seva independncia respecte del monestir de la Grassa, va quedar unit als monestirs de Sant Miquel de Crulles i el de Sant Miquel de Fluvi que tamb es trobaven en decadncia. La uni no va servir per a incrementar l'activitat monstica en cap dels tres cenobis. Sant Pere contava al 1835, data en la qual es va produir la seva exclaustraci, amb un abat i quatre monjos.

Des del 1931 s monument historicoartstic.

Edifici. 


L'esglsia que pot veure's actualment va ser construda al 1130. s un edifici de tres naus amb creuer i quatre absis, un a la nau central, dues a la zona de l'epstola i altre sota la torre del campanar. La portalada s una mica arcaica el que fa pensar que correspon a un edifici de construcci anterior.T una rosassa, d'uns 3,5 metres de dimetre. 

A l'interior del temple es troben una srie de columnes, adossades a la nau central, rematades amb capitells decorats amb motius vegetals. Les columnes serveixen per a sostenir els arcs torals que serveixen de refor de la volta central. Els capitells que rematen l'arc triomfal de l'absis central sn molt ms elaborats,  el que fa pensar que l'esglsia va ser construda per diferents artistes. Alguns d'aquests capitells han estat atribuits al taller del Mestre de Cabestany.

El campanar s de forma octogonal i compte amb dos pisos. El pis superior t finestres dobles i est decorat amb arcuacions d'estil llombard. En 1362, quan el monestir va quedar dintre dels murs de la ciutat, la torre del campanar va ser reformada per a donar-li una funci ms defensiva.

El claustre.

s de petites dimensions encara que s una bona mostra del romnic catal. Es troba adossat a la part del migdia del temple. Mentre que la galeria nord es va construir al 1154 la resta s de 1190. Els capitells representen temes molt semblats als del claustre de Sant Cugat o als de la catedral de Girona. En alguns poden veure's representades escenes de la vida de Jess mentre que uns altres tenen motius iconogrfics clssics del romnic com lleons o sirenes.

Enllaos externs.
Informaci del monestir


Bibliografia.
Pladevall, Antoni, 1999, Guies Catalunya Romnica, El Girons, Barcelona-Prtic ISBN 84 412 0229 X








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147702" title="Liam Gallagher" nonfiltered="4017" processed="3990" dbindex="59980">

William John Paul Gallagher va nixer el 21 de setembre de 1972 a Longsight, Manchester (Anglaterra). s el cantant de la banda britnica Oasis. s fams pels seus comportaments errtics i la seva distintiva forma de cantar. Si b el seu germ gran Noel Gallagher compon la majoria de les canons, Liam ha desenvolupat ltimament la seva capacitat com a compositor, i ha collaborat amb diverses canons en els ltims lbums de la banda. 

Tot i les diferents opinions, Liam va ser un dels lders del moviment britpop en els '90, i continua sent un dels personatges caracterstics i ms recognoscibles de la msica britnica. 

T un fill anomenat Lennon, li va posar el nom en honor a John Lennon i tal s la seva afici per The Beatles que el seu germ Noel li va regalar un collaret que havia pertangut al mateix ex-Beatle. Una altra cosa que relaciona a Oasis amb els Beatles s que el seu actual bateria, Zak Starkey, s fill de Ringo Starr. 

Liam s un gran fantic del futbol. s simpatitzant de Manchester City i del Celtic Football Club de Glasgow.

En la revista anglesa "Q" de Febrer de 2007 Liam figura en el lloc 11 entre els "100 grans cantants i 1000 grans canons". Els 10 temes pels quals va aconseguir estar en aquest lloc sn: Rock & Roll Star, Live Forever, Up in The Sky, Champagne Supernova, D'You/ Know What I Mean, I Am The Walrus (Live), Aquiesce, It's Getting Better (Man!!), Stop Crying Your Heart Out i Lyla.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147705" title="Palol" nonfiltered="4018" processed="3991" dbindex="59981">

 Geografia;
 Can Palol s un edifici de Sant Gregori;
 Can Palol s una masia de Viladamat;
 El Castell de Palol s un edifici de Palol d'Onyar, al municipi de Quart;
 El Mas Palol s una edificaci de Torroella de Fluvi;
 Palol s un despoblat del municipi d'Elna;
 Palol, tamb anomenat Palol de Vila-sacra, s una entitat de poblaci del municipi de Figueres;
 Palol, o Palol de Fluvi, s una entitat de poblaci del municipi de Torroella de Fluvi;
 Palol s un nucli del municipi de Ceret;
 Palol d'Onyar s una entitat de poblaci del municipi de Quart;
 Palol de Farga s un nucli de poblaci del municipi de Cornell del Terri;
 Palol de Revardit s un municipi de la comarca del Pla de l'Estany;
 Palol de Sabaldria s un nucli de poblaci de Vilafant;
 Palol de Vila-robau, antiga parrquia de Sant Gens de Palol, al municipi de Ventall;
 El Pla de Palol s un topnim del municipi de Vilademuls;
 La Plana de Palol s un topnim de Torroella de Fluvi;

 Biografia;
 Berenguer de Palou o de Palol va ser un trobador rossellons;
 Miquel de Palol i Felip (Girona 1885 - 1965) fou un escriptor;
 Miquel de Palol i Muntanyola, arquitecte, poeta i narrador;
 Pere de Palol i Poch (Girona, 1860-1935) fou poeta;
 Pere de Palol i Salellas (Girona, 1923 - Barcelona, 2005) va ser un arqueleg;

 Literatura;
 Premi Miquel de Palol de poesia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147710" title="Castell de Sant Jordi d'Alfama" nonfiltered="4019" processed="3992" dbindex="59982">

El Castell de Sant Jordi d'Alfama s un fortalesa de defensa construda a la primera meitat del segle XVIII a un dels caps de costa del golf de Sant Jordi.

 Histria .
L'actual fortalesa que podrem visitar no s l'original. La present va ser construda damunt les runes de l'antic Castell Fortalesa que s'havia construt al segle XIII, pertanyent als ordes de Sant Jordi d'Alfama i Santa Maria de Montesa.

Aquesta fortalesa, que va ser primerament ocupada per cavallers de l'orde del Temple, va ser bombardejada fins al seu ensorrament al segle XVII per les galeres espanyoles, a fi que no fossin ocupades per les tropes franceses.

Durant el regnat de Carles II es va construir l'actual fortalesa, a prop de la primera, que va ser ocupada militarment per les tropes regulars.

 Vegeu tamb .
 Orde de Sant Jordi d'Alfama;
 L'Ametlla de Mar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147713" title="Sant Jeroni de la Murtra" nonfiltered="4020" processed="3993" dbindex="59983">

Sant Jeroni de la Murtra s un antic monestir gtic situat a la Vall de Betlem, a la Serralada de Marina, en el municipi de Badalona. La seva situaci: 41.4707 de latitud i 2.2101 de longitud.

Va pertnyer a l'orde dels jernims i va ser fundat, l'any 1413, prop de Sant Pere de Ribes, al Garraf, sent traslladat tres anys ms tard, el 1416, pel mercader barcelon Bertran Nicolau, sobre l'antiga casa de a Murtra. A partir d'aquesta casa es va construir l'esglsia, les celles, el claustre, el refector, la cuina i d'altres dependncies monstiques.

Va ser declarat monument histric artstic d'inters nacional l'any 1975. 
Histria.
Consta documentaci que l'any 1431 tenia catorze monjos i per dificultats econmiques van voler unir-se amb el monestir de la Vall d'Hebron, de la mateixa orde dels jernims. Denegada la fusi i grcies a la protecci de Joan II, el monestir es va anar consolidant i aconseguint favors sota el regnat dels Reis Catlics i de l'emperador Carles I, que es van fer crrec de la realitzaci de grans obres al monestir, testimoniatge d'aix sn el retrat de Ferran i d'Isabel a la galeria de ponent del claustre juntament amb els seus escuts d'armes, tamb hi ha el nom de Joan II gravat al refector.

Quan el rei Ferran el Catlic el 7 de desembre de 1492 va sofrir una ferida causada pel regicida Joan de Canyamars a les escales del Palau Reial Major de Barcelona, va passar uns dies recuperant-se al monestir juntament amb la seva esposa Isabel de Castella. 

Durant els segles XV i XVI es van edificar les parts ms importants i va disposar d'una gran biblioteca. El seu prior Pere Benejam va ser conseller dels reis i dels ducs de Cardona.

Durant la desamortitzaci de 1835, el monestir fou assaltat i cremat.

L'edifici.


Est format per un conjunt monumental d'edificis d'estil gtic tard, inscrits en un espai rectangular formant un espai clos. Realitzats majoritriament durant els segles XV i XVI i tenint com mestres d'obra a Pere Basets i Jaume Alfons de Baena al claustre, Toms Bersa a l'esglsia i Jeroni Matx a la torre.
Torre prioral. Est aixecada sobresortint fora del espai clos a l'angle sud-oest i consta de quatre pisos i una galeria superior, com ja s'ha dit, realitzada pel mestre d'obres Jeroni Matx.
Esglsia. L'esglsia del segle XV, amb reformes d'ampliaci durant el segle XVI. Constava originalment d'una sola nau de tres trams amb arcs ogivals, absis de cinc cares a la seva capalera i sis capelles laterals, el seu constructor conegut va ser Toms Bersa, mestre d'obres del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Barcelona. En l'incendi del 1835 es va enfonsar tot, quedant noms part del mur de la paret dreta i l'absis. Va ser reconstruda a mitjan segle XIX la capella de sant Sebasti del 1491. ;
Edificis monacals. Situat a l'ala nord del claustre es troba el refetor dels monjos de vint per sis metres, cobert amb tres voltes de creueria amb claus de volta policromades pel monjo Gabriel Andreu entre els anys 1483/1486. La clau central representa a sant Jeroni i a una altra es pot llegir Rex Joannes me facit referint-se a Joan II benefactor del monestir. Altres dependncies, sn la sala capitular, la cuina, el celler i el safareig. ;
Claustre. Situat al centre de la construcci de la resta dels edificis, com s propi dels monestirs, el claustre consta de dos pisos de galeries cobertes amb voltes |gtiques nervades que a la seva arrencada de permdols t retrats i escuts d'armes dels seus benefactors o relacionats amb el monestir, com els reis Ferran, Isabel, Carles I, Cristfol Colom, Ramon Llull. Les claus de les voltes representen sants i temes herldics. El pis superior s'observen quinze arcs escarsers rebaixats. Al jard del pati hi ha un gran arbust de murtra i un brollador de forma estrellada vuitavada fet el 1502, ornat de caps de lle.

Referncies.

Bibliografia consultada.
Volum 18, La Gran Enciclopdia en catal, 2004, Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5446-6;
M. Llusa Ramos, Catedrals, monestirs i gran edificis religiosos, 2005, Geoestel ISBN 84-96295-15-X;
Vegeu tamb.
Murtra (Myrtus communis);

 Enllaos externs .
 Monestirs de Catalunya.;
 La Murtra;
 Pobles de Catalunya - Sant Jeroni de la Murtra;
 Fundaci Catalunya-Amrica hostatjada a La Murtra;
 Itineraris de Badalona - Sant Jeroni de la Murtra;
 FEEC - Ruta guiada per les Ermites de Sant Jeroni de la Murtra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147716" title="L'estaca" nonfiltered="4021" processed="3994" dbindex="59984">
L'estaca s una can composada pel cantautor Llus Llach el 1968.

Aquesta can, que s'ha tradut a multitud d'idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco a Espanya i s una crida a la unitat d'acci per a alliberar-se dels lligaments, per aconseguir la llibertat. S'ha convertit en un smbol de la lluita per la llibertat.

Com a fet curis i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, el sindicat Solidaritat polons adopta L'Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficis pel club de rugbi perpinyans USAP. 

Lletra de la can.

A la lletra compta, mitjanant la metfora del lligament a una estaca el treball per la llibertat .

La situaci s una conversa que mantenen en un portal a trenc d'alba, on l'avi Siset pregunta el personatge principal, "No veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-la mai no podrem caminar."; i li dna la indicaci que l'nica forma d'alliberar-se'n s mitjanant l'acci conjunta: "Si estirem tots, ella caur, si jo estiro fort per aqu i tu l'estires fort per all, segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar."



La lluita per l'alliberament, s dura, no para, no t descans... la recuperaci del mal infligit a tirans es realitza en cada pausa, aix queda reflectit a: Per, Siset, fa molt temps ja les mans se m'estan escorxant, i en quan la fora se me'n va, ella s ms gruixuda i ms gran.

La idea de la conscienciaci collectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica els ltims versos. Una vegada mort l'avi Siset, el protagonista s l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions, amb la nova estrofa: "I mentre passen els nous nois, estiro el coll per cantar l'ltim cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Com a curiositat, quan Llach compongu la lletra utilitz columna en lloc destaca. Fou en les revisions posteriors de la lletra que es va suggerir canviar columna per estaca.

Vegeu tamb.

Mury;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147720" title="Arts liberals" nonfiltered="4022" processed="3995" dbindex="59985">

L'expressi arts liberals fa referncia a les arts conreades per "homes lliures" en oposici a les "arts vulgars", aquesta dicotomia es heretada de l'antiguitat clssica i es mant durant l'edat mitjana, per aleshores s'oposava a les arts mecniques. El terme arts liberals designava els estudis que tenien com propsit oferir coneixements generals i destreses intellectuals abans que destreses professionals o ocupacionals especialitzades. 

Les set arts liberals que s'ensenyaven en l'antiguitat comprenien dos grups d'estudis: el trivium i el quadrivium. Eren aquestes (acompanyades de la seva matria principal en llat):
 la gramtica, lingua "la llengua"; ;
 la dialctica (lgica), tropus "les figures";
 la retrica, rtio "la ra"; ;
 la aritmtica, numerus "els nombres"; ;
 la geometria, angulus "els angles"; ;
 la astronomia, astra "els astres"; ;
 la msica, tonus "els cants".


Histria.
Durant l'edat mitjana, les arts liberals conformaven la part central del currculum de les universitats. Alcu de York, conseller intellectual de Carlemany, les va adoptar com base de la reforma escolar portada a terme durant el perode anomenat Renaixement carolingi. En les teories educatives medievals el quadrivium seguia el treball preparatori del trivium. Encara que l'esquema de trivium i quadrivium es coneix de vegades com "educaci clssica", es correspon fonamentalment amb un desenvolupament medieval que arriba als segles XII i XIII. L'mbit i abast de les arts liberals va evolucionar en el temps. Inicialment es referia a l'educaci de les elits en els clssics. Boeci, l'"ltim rom, el primer escolstic", en un intent gaireb desesperat de transmetre als nous amos d'Itlia la civilitzaci clssica, roman en el regne dels Ostrogots per a intentar ensenyar-los els rudiments del quadrivium. Del segle VI endavant, el sistema medieval d'estudis acadmics es correspondr amb l'esquema doble dels continguts del trivium i quadrivium per amb l'aparici de les Humanitats i de la Cincia en l'poca de la Illustraci, el significat de les "arts liberals" s'estn fins a abastar ambdues. Encara s'exclouen de les arts liberals ocupacions especfiques com l'agricultura, els negocis, l'enginyeria, la pedagogia, la medicina o la farmcia. En l'edat contempornia, el concepte, utilitzat ms extensament com professions liberals comprn l'exercici professional que requereix formaci universitria, fonamentalment el Dret i la Medicina.

El trivium. 
El trivium, (lat. "tres vies o camins") agrupava les disciplines literries (relacionades amb l'eloqncia). La mxima llatina Gram. loquitur, Dia. vera docet, Rhet. verba colorat resumeix els continguts i ensenyaments de cadascuna d'elles: 
 Gramtica, la cincia de l's correcte de la llengua, ajuda a parlar; ;
 Dialctica (lgica), la cincia del pensament correcte, ajuda a buscar la veritat; ;
 Retrica, la cincia de l'expressi, ensenya a "acolorir" les paraules;

El quadrivium. 
El quadrivium (lat. "quatre camins"), agrupava les disciplines cientfiques relacionades amb les matemtiques. La mxima llatina resava Ar. numerat, Geo ponderat, As. colit astra Mus. canit. Eren aquestes: 
 aritmtica, ensenya a fer nombres; ;
 geometria, ensenya a calcular; ;
 astronomia, ensenya a conrear l'estudi dels astres; ;
 msica, ensenya a produir notes.

Referncies bibliogrfiques.
 Charles Blaich, Anne Bost, Ed Chan, e Richard Lynch (2004) Defining Liberal Arts Education. Center of Inquiry in the Liberal Arts.
 Sister Miriam Joseph (2002) The Trivium: The Liberal Arts of Logic, Grammar, and Rhetoric. Paul Dry Books.
 Brand Blanshard (1973) The Uses of a Liberal Education: And Other Talks to Students. Open Court.

Enllaos externs.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147722" title="Castell de Godmar" nonfiltered="4023" processed="3996" dbindex="59986">
El castell de Godmar s una masia fortificada coneguda per Cal Comte situada a Badalona que amb el pas del temps va esdevenir residncia senyorial. L'alou original est documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe de Girona Godmar (o Gotmar) el 989. Del seu nom s'en deriva el del barri de Pomar, on est ubicat.

Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles.
L'edifici conserva elements d'poca romnica, dels segles XII i XIII, i sobretot d'poca gtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'esttica neomedieval prpia de l'poca, molt evident a la faana lateral que dna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destrut castell de Centelles (Osona).


 Referncies .
 PoblesDeCatalunya.cat - Castell de Godmar (Cal Comte);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147727" title="La Conreria" nonfiltered="4024" processed="3997" dbindex="59987">
La Conreria conjunt d'edificis i terrenys amb orgens al segle XII situats a la Serralada de Marina sobre el Coll de Montalegre, en el lmit del municipi de Tiana amb el de Sant Fost de Campsentelles. 

Tamb s conegut com "el Seminari" per la seva activitat fins no fa gaire.

Actualment funciona com allotjament rural, gestionat per la Fundaci Pere Tarrs

s al punt ms alt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, coneguda com la "carretera de la Conreria".



 Enllaos externs .
 Fundaci Pere Tarrs - La Conreria, histria i llegendes;
 PoblesDeCatalunya.cat - La Conreria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147731" title="Gran Turismo (srie de videojocs)" nonfiltered="4025" processed="3998" dbindex="59988">

Gran Turismo (GT) s una srie de videojocs de curses produda per a la Sony Playstation, Playstation 2 i Playstation Portable. Tots els videojocs, en el seu moment, van mostrar un gran detall en la simulaci de la fsica del maneig en conducci i una gran quantitat de vehicles, gaireb tots reproduccions amb llicncia de cotxes reals. El detall grfic dels vehicles va ser igualment realista i precisa. El Gran Turismo original va ser el videojoc ms venut fabricat per a la Playstation original, i les seves versions segents han obtingut tamb molt xit.

Temtica. 
La saga Gran Turismo s desenvolupada per Polyphony Digital. El productor de tota la srie s Kazunori Yamauchi. Gran Turismo s en part responsable de la introducci de cotxes que noms estaven disponibles del Jap als Estats Units, com el Subaru Impreza WRX, la srie Mitsubishi Lancer Evolution, i la srie Nissan Skyline, sota la signatura de luxe de Nissan, Infiniti, es va introduir el G35. El joc tamb va incrementar la difusi de companyies com l'Aston Martin, Ruf, Venturi i Alfa Romeo.

L'xit de la srie Gran Turismo s degut en gran part per l'evident detall en la simulaci de la conducci i cursa dels vehicles del joc. Cada cotxe s'escolta i es maneja d'acord a les impressions de la vida real. La modificaci dels vehicles s molt realista, per exemple, els ajustaments a la suspensi afecten el maneig tal com s en la vida real. Un altre tret distintiu de la srie sn els seus grfics altament avanats, tot ha estat meticulosament detallat des dels cotxes fins als entorns. El cor de la saga s el mode de simulaci, on el jugador ha d'avanar per diversos circuits que incrementen la seva dificultat per a obtenir diners, habilitat i cotxes.

Videojocs de la saga. 

Fins el 23 de juliol de 2006, hi ha hagut 4 jocs. Dos han estat llanats per a la Playstation i 2 per la Playstation 2. A part, hi ha 3 jocs ms en desenvolupament, 2 per al Playstation 3 i 1 ms per la Playstation Portable. 

Gran Turismo. 

El joc ms venut per a la Playstation original, Gran Turismo, cont 11 circuits, 3 circuits de rendiment i mltiples esdeveniments contra rellotge. El mode de simulaci no s tan vast com en els llanaments posteriors, i l'estructura s molt curta o sense forma, per les caracterstiques bsiques del joc estan presents, incloent l'habilitat d'obtenir vehicles desprs de guanyar certs esdeveniments. Tamb es va introduir el sistema de proves per a llicncies, que qualifica al jugador per a competir en certs esdeveniments. El jugador comena amb un cert nombre de crdits que sn usats per a comprar cotxes nous o usats de les botigues especialitzades de fabricants (per exemple, una ven noms els Toyota, una altra noms els Mitsubishi, i aix), o d'agncies de cotxes usats, i llavors es pot millorar el vehicle a la botiga d'elements apropiades per a millorar l'acompliment en les carreres. El jugador pot gastar els seus crdits obtinguts per guanyar carreres en modificacions per al seu acte actual o per a comprar un de nou. Certs esdeveniments estan noms oberts per a certs vehicles o per a conductors amb certa llicncia.

La msica d'inici de la versi europea i americana s un remix dels Chemical Brothers de la can de Manic Street Preachers "Everything Must Go". El videojoc cont una selecci lleugerament limitada de canons, que inclouen "Lose Control" d'Ash presa de l'lbum de 1977, quatre canons de l'lbum Swim de Feeder ("Chicken On A Bone Reworked Instrumental", "Shade Instrumental", "Tangerine Instrumental", "Sweet 16"), "As Heaven is Wide" de Garbage, "Oxyacetalene", "Skeletal", "Autonomy", i "Industry" de Cubanate.

Gran Turismo 2. 

Tamb per la Playstation original. Gran Turismo 2 cont 22 circuits, 6 circuits de rendiment, i el primer esdeveniment de ralli, incloent el fams circuit de Pikes Peak. GT2 ve amb dos discos: el disc de mode recreatiu i el disc de manera simulaci, la versi PAL t una portada de "rasca i olora" (que suposa tenir olor com de pits), que va desaparixer quan el joc es va unir al nivell Plat dels videojocs ms venuts. La separaci dels discos s a conseqncia de la quantitat de millores al mode de simulaci, es va reorganitzar el sistema de llicncies i es va introduir el sistema de percentatge de finalitzat del jugador. El joc ja comptava amb gaireb 650 vehicles.

Gran Turismo 3: A-Spec. 

En un principi es va anomenar Gran Turismo 2000, per es va haver de canviar el nom perqu el llanament del joc es va endarrerir i no va poder ser en aquest any. Gran Turismo 3: A-Spec va ser el primer de la saga per la Playstation 2, es van millorar notriament els grfics i el sistema de joc. 

Una nova caracterstica van ser els canvis d'oli. Segons la distncia recorreguda, l'acompliment del motor es degradava gradualment fins que una llum en el tauler anunciava que es necessitava un canvi d'oli. 

El mode Gran Turismo (mode de simulaci), va tenir una interfcie reorganitzada, amb una major estructura i ordenament de les curses i reptes. En addici, les botigues de cotxes van ser organitzades per pas i desprs per fabricant, que era ms intutiu que el mtode usat al GT2. En la part negativa, GT3 va comptar amb menys vehicles (prop de 150), degut en major part pel treball que es va requerir per a millorar els grfics i estadstiques dels cotxes. 

El llanament inicial al Jap del GT3 incloa un manual de 179 pgines anomenat "Gran Turismo 3 A-Spec Reference Guide", que incloa guies detallades en tcniques de maneig per al volant GT Force de Logitech, un catleg complet de parts per a modificar i una descripci de tots els cotxes que incloa el joc. En llanaments posteriors es va eliminar aquest manual. 

GT3: A-Spec s considerat un xit comercial per a Sony al Jap, Europa i Amrica. El videojoc s dels ms venuts per la Playstation 2 amb 14,36 milions de cpies. El joc va ser aclamat pels crtics i jugadors com un dels millors videojocs de curses mai realitzat i freqentment apareix en les llistes del "top 100" (com la de IGN).

Gran Turismo 4. 
Gran Turismo 4 Prologue. 
Llanat el desembre de 2003. Va ser una versi de pre-llanament de GT4 que suposava proveir un cop d'ull del que anava a ser GT4 quan fos llanat. Tenia uns quants cotxes i un petit nombre de circuits. La mode de simulaci va ser eliminat i es va substituir amb una srie llarga d'esdeveniments semblant a les proves de llicncia. Noms uns quants esdeveniments tenien cotxes competint contra el jugador. No havia opcions per a ms d'un jugador. GT4P no podia ser considerat com un joc complet, per tot i aix va ser venut a les botigues del Jap i la resta del Sud-est Asitic. Va incloure un DVD extra amb escenes darrere de les cmeres, i ajuda de maneig. GT4P t un esdeveniment especial que requeria acabar un circuit en un cert temps i amb un cert nivell de consum de combustible en un Toyota Prius. Tota la funcionalitat del maneig hbrid de Toyota va ser modelat per al repte. Aix va ser probablement per l'mpetu de Toyota d'adoptar demos de GT4 com eina promocional. 
Disc Demo Toyota Prius. 
En l'estiu de 2004, Toyota va enviar un disc demo de GT4 juntament amb el fullet promocional de l'hbrid Prius 2004. S'enviava als clients que ho sollicitaven en el lloc d'Internet i tamb va ser lliurat en la presentaci del Toyota MTRC en l'Auto Show Internacional de Nova York. El disc incloa noms dos vehicles, el Prius i el MTRC concept. Dos circuits, Fuji Speedway 90's i Grand Canyon, amb un lmit de 2 minuts de joc.
Disc Demo BMW srie 1. 
Llanat per a la presentaci de la srie 1 de BMW. Incloa els 4 models de la srie 1 (118i, 120i, 118d i 120d) i 3 circuits, incloent Nrburgring (amb un lmit de 3 minuts). El disc estava incls en un paquet que es lliurava als compradors d'un vehicle srie 1 que ans adquirit en prevenda en el Regne Unit, l'esdeveniment es va realitzar en el Rockingham Motor Speedway a Northamptonshire. 
Disc Demo Nissan Micra. 
Amb el llanament del Nissan Micra, es van distribuir paquets a cada concessionria de diversos pasos d'Europa per a promoure l'acte. El paquet incloa, entre altres coses, 3 discos i un d'ells era un demo oficial del Gran Turisme 4.

Gran Turismo 4. 
 
Gran Turismo 4 s el joc ms realista i complet de la saga, amb el major nombre de cotxes i circuits disponibles, 720 cotxes en el joc (encara que ha de dir que la llista inclou cotxes amb mltiples variacions, com 20 Subaru Impreza, 25 Mitsubishi Lancer i 48 Nissan Skyline) i ms de 50 circuits. Entre les noves caracterstiques estan la possibilitat d'installar alerons per a augmentar l'embranzida vertical,(cal dir que aix difereix de l'opci "racing modification" que es presentava en els anteriors Gran Turismo i que bsicament convertia l'autombil en un model de carreres) la possibilitat per als cotxes modificats o de carreres d'escopir flames pels tubs d'escapament, i la inclusi controversial de l'xid nitrs (NO). Tamb es va incloure el mode fotogrfic (Photo Mode) i el mode B-Spec. 

El joc va ser llanat per la Playstation 2 el 28 de desembre de 2004 a l'sia, el 22 de febrer de 2005 als Estats Units i el 9 de mar de 2005 a Europa. Una versi per la Playstation Portable est sent desenvolupada. Un component en lnia, prets inicialment, va ser eliminat. Tot i aix, encara que hi ha poques caracterstiques de joc en lnia, la versi NTSC del joc t una opci per a veure's en resoluci HDTV 1080i. s el primer joc per la Playstation 2 que es pot mostrar en aquesta resoluci. La versi final va ser llanada en format DVD-9. 

En addici, la fsica i la intelligncia artificial (IA) han estat completament millorades. La IA dels cotxes contrincants pot ser configurada pel jugador amb ms de 10 ajustaments en la manera arcade, per encara no s del tot innovador com es veu en altres jocs de carreres (com el Forza Motorsport). GT4 s tamb el primer joc de la saga en mostrar pilots, el que permet conduir els cotxes convertibles amb la capota oberta, i la inclusi de cotxes antics com el Daimler-Benz Motor Wagen i el Ford T, encara que no pot ser utilitzats en competicions, noms per a proves contra rellotge. 

Tamb van ser incloses per primera vegada en la saga camionetes pickup, com la Ford F150 SVT Lightning i la Dodge Ram, i dels nous models estan el Buick GNX 1987 i les dues versions del Pontiac GTO, la de 1964 i la de 2004. El primer custom car de la srie tamb va ser incls, el Buick Special. 

La millora ms significant sobre els llanaments anteriors, per molt, va ser el nou desenvolupament de la fsica. Els jugadors han d'aprendre encara ms sobre les carreres reals per a poder manejar de forma efectiva en el joc a comparaci d'altres jocs de carreres. Els controls de tracci i estabilitat estan disponibles per a proporcionar ajuda de maneig realista per a principiants. 

Les proves de llicncia han estat una part integral dels jocs de la srie. En completar nivells ms alts de prova, permetr al jugador obtenir carreres ms difcils, on la victria es tradueix en ms crdits i actuacions ms rpides i estranyes. Aix al seu torn li donar al jugador una millor oportunitat de guanyar ms carreres. 

El jugador avanat ha de ser capa de jutjar el seu acompliment pels realistes temps de tornada. D'acord amb els desenvolupadors, un conductor professional va ser convidat per a marcar els temps usant el mateix autombil en el circuit de Nrburgring Nordschleife, i els temps de tornada de GT4 van estar dintre del 2% del temps real. No obstant aix, Jeremy Clarkson del show d'autombils britnic Top Gear va tractar de millorar el seu temps a Llacuna Seca en un Fona NSX, i no va trigar tant. El seu temps a la vida real de 1:57 era molt major al temps GT4 de 1:41.148. Clarkson de fet va usar un Fona NSX-R en el joc per va conduir un Acura NSX a la Llacuna Seca. El NSX-R s un versi ms lleugera i rpida de l'original NSX. Tot i aix, la comparaci del Clarkson virtual i el real va fallar. Ell va esmentar que en el joc, el va poder prendre majors riscos que a la vida real.

Gran Turismo 4 Mobile. 
s prcticament el mateix joc que el Gran Turismo 4, adaptat per la Playstation Portable. 

Gran Turismo HD Concept. 
 
A l'E3 del 2006 es va anunciar que es llanaria el Gran Turismo HD (High Definition-Alta Definici) per la Playstation 3 encara que finalment va ser cancellat quan el dissenyador Kazunori Yamauchi ho va anunciar el desembre de 2006. Juntament amb la cancellaci es va anunciar el llanament d'una versi de demostraci anomenada Gran Turismo HD Concept disponible per a descarregar exclusiva i gratutament de Playstation Store del Jap. Aquesta versi no dur l'esperat mode de joc online a pesar de tenir un sistema de classificaci per Internet. 

Gran Turismo 5. 
Ser el prxim joc de la franqucia per la Playstation 3 amb data llanament per a l'any 2008 segons ha declarat Kazunori Yamauchi. S'espera la inclusi de l'aclamat mode online.

Crtiques. 
Encara que el Gran Turismo s mpliament considerat el millor joc de simulaci de carreres disponible per la Playstation i la Playstation 2, t els seus aspectes negatius. Per exemple, els cotxes en el joc no reben danys, parcialment a causa dels acords de llicncia que van prohibir danys en els cotxes i per altra banda, a causa del fet que (com va ser plantejat pels desenvolupadors) moltes collisions durant el joc normal destruirien completament els vehicles involucrats. Aquesta falta de danys ha fet que molts jugadors prenguin l'actitud de "Qui necessita frens? Per aix sn els meus contrincants!" De fet, usant els vehicles IA com a barreres s una tctica per a estalviar temps en el GT. Aquest aspecte no opaca la fsica realista de la conducci. 

Problemes addicionals inclouen la presncia de noms cinc cotxes IA, i l'aparent falta d'intelligncia demostrable en les habilitats de conducci d'aquests cotxes. El poc nombre de cotxes creen un falta de varietat i emoci en les curses; generalment els cinc vehicles viatgen en proximitat, i si l'autombil del jugador s un mica ms rpid que els de IA, ser fcil passar-los. En les poques ocasions que els cotxes de IA dna competncia a l'autombil del jugador, aquest troba amb freqncia que el cotxe IA no s conscient de la seva presncia, i usualment condueix al costat del jugador o per darrere en un esfor instintiu de mantenir-se a la pista. 

Tamb, hi ha certes omissions clares (a pesar de la quantitat de vehicles de ms de 700 al GT4) que deixen a molts fantics en desacord. No hi ha Ferraris (encara que finalment faran aparici en el nou Gran Turisme HD), Lamborghinis (sense comptar el privateer JGTC Diablo en l'edici japonesa de GT3), o Porsches (encara que el Ruf, construeix els seus cotxes sobre xasss de Porsche). Un altre aspecte del joc que ha estat criticat s que molts dels cotxes sn variants dels mateixos vehicles esportius japonesos; hi ha 48 varietats (56 incloent els vehicles de curses i altres varietats) de Nissan Skyline i 20 Mitsubishi Lancer Evolution. Tamb s evident que el joc t un major percentatge de cotxes japoneses. 

 Curiositats . 
 La banda The Cardigans va dir en entrevistes que el nom del seu lbum Gran Turismo s degut al fet que van jugar massa el primer joc de la saga durant les seves gires i sessions. La can "My Favourite Game" fa referncia a la dedicaci de la banda cap al joc. Llavors, Polyphony Digital va agrair a The Cardigans amb la msica d'entrada (un remix de "My Favourite Game") de les versions PAL i americana de Gran Turismo 2.

 GT2 i GT4 - Mentre es condueix pel Seattle Circuit, pot ser vist el Kingdome (els antics estadis dels Mariners de Seattle de la MLB i dels Seattle Seahawks de la NFL) al costat de l'actual estadi, Safeco Field (Els Seahawks juguen en un altre estadi, el Qwest Field). El Kingdome va ser aterrat el 26 de mar de 2000 i va ser afegit al videojoc per la nostlgia. ;

 GT4 - El Nike One 2022 t codi Morse en el costat dret del cotxe. Si es llegeix al revs, diu "www.phil-frank.com", web del dissenyador del vehicle. Tamb t codi a la part interna de les llandes, encara que no ha estat desxifrat. ;

 GT4 - Desprs del tnel i la llarga recta a Trial Mountain, quan s'acosta la corba a l'esquerra, es pot distingir sobre la barda de la vall, un arbre d'altura impossible. ;

 GT4 - Just abans de la lnia de meta en el Ralli d'Umbria, escrit sobre l'asfalt, hi ha la inscripci: "Dio lo benedice - fate il suo guidare il  sicuro e divertirsi" que significa "Du els beneeixi; que faci el seu maneig el ms segur i divertit" ;

 GT4 - Si es condueix Apricot Hill reverse, a la segona corba just abans de baixar, es pot observar un fum grisenc sobre la muntanya. ;

 A tota la srie, la marca japonesa de rellotges Seiko ha estat l'acreditada de proporcionar el temps oficial de les carreres. ;

 Es van fer referncies al videojoc a la can de The Streets "The Irony of it All" de l'lbum Original Pirate Material.

 Enllaos externs .
Mn Gran Turismo - Informaci sobre la saga i el Gran Turismo 4.
Pgina oficial europea de Gran Turismo 4 - Pgina de Sony USA. ;
Planeta Gran Turismo - Llocs web de fans, amb informaci de cotxes i circuits. ;
Gran Turismo Tuners Vault - Base de dades de modificacions pel GT4. ;
Pgina oficial de Gran Turismo 4;
Base de dades de temps de volta al GT4;
Gran Turismo 4 - Lloc web de fans castellans, amb imatges de tots els cotxes aconseguits. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147760" title="Guerra dels vuitanta anys" nonfiltered="4026" processed="3999" dbindex="59989">
La guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes va ser una guerra que va enfrontar les Disset Provncies dels Pasos Baixos amb el seu sobir, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independncia i la llibertat religiosa. La rebelli contra el monarca hispnic va comenar el 1568 i finalitzar el 1648.

Desprs de la signatura de la Pau de Vervins el 1598 i del Tractat de Londres el 1604, amb els que les Espanyes aconseguien la pau amb el Regne de Frana i el Regne d'Anglaterra respectivament, els republicans es quedaven sense recolzament militar i es quedaven sols a la guerra.

L'embargament que les Espanyes van mantenir sobre les Set Provncies Unides (sovint anomenades per error Holanda segons el nom de la ms llarga de les set provncies) i la despesa militar que suposaven ms de trenta anys de guerra havien deixat a les provncies econmicament malmeses. La guerra va coincidir amb la guerra dels Trenta Anys, tot i que entre el 1609 i 1621 hi va haver una aturada de les hostilitats per la Treva dels Dotze Anys.

El conflicte va terminar-se al 1648 en concloure la Pau de Westflia al qual tractat la corona de Castella va reconixer la independncia de la Repblica de les Set Provncies Unides, avui conegudes com a Pasos Baixos. 

Conseqncies.
Tot i aix, al 1648 romanien moltes disputes territorials dels quals la majoria va arreglar-se en el Tractat de partici del 1661. 

Aquest conflicte i la Pau de Westflia sn l'origen de l'escissi de les Disset Provncies i molt ms tard a la creaci de tres estats independents (els Pasos Baixos (1648), Blgica (al 1830) i Luxemburg (1815/1890)) amb fronteres molt arbitrries.
 
El territori del principat de Lieja, enclavat en les Disset Provncies, va mantenir la seva independncia d'ambds poders.

Els Pasos Baixos del sud van romandre sota la corona espanyola desprs d'una repressi militar i una persecuci religiosa que va fer fugir molts empresaris, intellectuals i artistes cap al nord, ms tolerant, deixant aix el sud exsange i empobrit.

 Vegeu tamb .
 Setge d'Alkmaar;
 Setge de Haarlem;
 Imperi Espanyol;

Referncia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147764" title="Hildegart Rodrguez Carballeira" nonfiltered="4027" processed="4000" dbindex="59990">
Hildegart Rodrguez Carballeira (Madrid, 9 de desembre de 1914 - Madrid, 9 de juny de 1933) va ser una xiqueta prodigi, concebuda per sa mare com a model de dona del futur. Als tres anys ja escrivia, i als vuit parlava sis idiomes. Va acabar els estudis de Dret als 17 anys i va ser una membre molt activa del PSOE i desprs del Partit Federal. Quan comenava a ser coneguda internacionalment i davant l'intent d'allunyar-se del projecte vital que li tenia reservat, sa mare, mentre dormia, li va pegar quatre tirs i la va matar.

Infantesa.
Hildegart va ser concebuda a Ferrol per la socialista Aurora Rodrguez Carballeira i un pare biolgic triat per ella noms per a aquest fi. En quedar-se embarassada es va mudar a Madrid, on va nixer Hildegart un 9 de desembre en el nmero 3 del carrer Juanelo. Entre el conjunt peculiar d'idees de sa mare es trobava la convicci que els xiquets no havien de ser inscrits mai en el registre. Finalment s que ho va fer (en data tan avanada com el 29 d'abril, desprs de batajar-la el el 23 de mar, malgrat ser atea militant).

En la seua partida de naixement consta com Hildegart Leocadia Georgina Hermenegilda Maria del Pilar Rodrguez Carballeira, si b noms va usar el primer nom. Sa mare sempre va dir que Hildegart significava "Jard de Saviesa" en alemany, per aquesta afirmaci no est justificada, perqu realment el nom significa verge heroica, que ajuda en la batalla, per amb una grafia incorrecta). Fins als quatre anys va ser visitada per son pare, fins que Aurora va comenar a sospitar de la seua influncia i li ho va prohibir.

Activista.
Des de molt jove va comenar a treballar activament en el PSOE i en l'UGT, tenint un ampli suport entre les bases, tot i que la cpula la mirava amb recel i intentava minimitzar la seua presncia pblica. La publicaci l'any 1932 d'una carta en el peridic La Libertad, en la qual criticava durament una possible aliana del PSOE amb un candidat reaccionari, va provocar la seua expulsi. Desprs d'a es va convertir en membre del Partit Federal i una fervent crtica dels "socialenchufistas".

La revoluci sexual.
Hildegart va ser una de les persones ms actives del seu temps en el moviment per la reforma sexual a Espanya, i va estar connectada amb l'avantguarda europea en aqueix tema, tenint correspondncia amb Havelock Ellis, de qui era tradutora. En fundar-se la Lliga Espanyola per la Reforma Sexual presidida pel doctor Gregorio Maran hi va ser designada secretria sense vacillacions. Va publicar mltiples textos, entre ells la monografia La Revoluci Sexual que va vendre 8.000 exemplars, noms a Madrid, en la primera setmana desprs de la seua publicaci. Va mantenir una extensa correspondncia amb personalitats europees de l'poca, entre elles amb H. G. Wells, a qui va acompanyar extensament quan va visitar Madrid. Justament la pretensi de Wells d'endur-se Hildegart a Londres com a secretria, amb la intenci afegida que se separara de sa mare i desenvolupara el seu potencial, va donar lloc a les visions paranoiques sobre conspiracions que Aurora veia al seu voltant.
 
El final.
Tot i que en el seu temps van aparixer diferents teories, entre elles una suposada relaci sentimental amb Abel Vilella, la qual cosa sembla bastant probable i coincideix amb el relat de sa mare, el fet s que el deteriorament de la relaci entre ambdues era profund, principalment pel progrs de la paranoia de sa mare. Hildegart va intentar diverses vegades separar-se d'ella, a la qual cosa sa mare responia amb amenaces de sucidi. Quan va veure que la seua famlia se separava del seu projecte va decidir destruir-la: "L'escultor, desprs de descobrir la ms lleugera imperfecci a la seua obra, la destrueix". A la nit, mentre Hildegart dormia, li va disparar tres tirs en el cap i un en el cor.

Obres inspirades en la seua vida.
Novella.
Aurora de sangre (Vida y muerte de Hildegart) Eduardo De Guzmn 1972 Editorial Mundo Actual.
La virgen roja Fernando Arrabal, Barcelona, Seix Barral, 1987.
 Cinema .
Mi hija Hildegart (Fernando Fernn Gmez, 1977) ;

Obres.
La rebelda sexual de la juventud Madrid: Javier Morata 1931. Reeditat amb prleg d'Eduardo de Guzmn. Editorial Anagrama, Barcelona, 1977. 262 pp. ISBN 84-339-1302-6;
Profilaxis Anticoncepcional, Valncia 1931;
Malthusimo y neomalthusismo, Madrid 1932;
Se equivoc Marx?, Madrid, Edicin Novela Proletaria, 1932;
Quo vadis, burguesa?, Madrid, Edicin Novela Proletaria, 1932;
El problema sexual tratado por una mujer espaola Madrid, Ediciones Morata, 1977 258 PP. ISBN 84-7112-057-7;
Mtodos para evitar el embarazo. (Maternidad voluntaria) Zaragoza, Guara, 1978 128 p. ISBN 84-85303-04-0 Exhaurit;

Bibliografia. 
A mi no me doblega nadie: Aurora Rodrguez, su vida y su obra (Hildegart) - Rosa Cal Mrtinez ;
Sada : Edicis do Castro, D.L. 1991 ISBN 84-7492-542-8
Hildegart, la virgen roja Joan Llarch, Barcelona : Producciones editoriales, 1979. 155 p. ;
El manuscrito encontrado en Ciempozuelos Guillermo Rendueles  Endymion, 1989 ISBN 84-7731-023-8 Estudi de l'historial clnic d'Aurora a l'hospital de Ciempozuelos.

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147765" title="Hannu Mikkola" nonfiltered="4028" processed="4001" dbindex="59991">
Hannu Mikkola (nascut el 24 de maig de 1942 a Joensuu) era un pilot finlands de rallis. Va comenar a competir en els rallis l'any 1963 i des de l'any 1973 fins al 1993 va participar al Campionat Mundial de Rallis.

 Ttols .



 Victries en rallis del WRC .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147766" title="Pau de Cateau-Cambrsis" nonfiltered="4029" processed="4002" dbindex="59992">
La Pau de Cateau-Cambrsis  va ser el tractat ms important de l'Europa del segle XVI, per la duraci dels seus acords, que van estar vigents durant un segle, i perqu donaria lloc a una nova situaci internacional. Va suposar l'inici de la hegemonia espanyola, i per tant un desplaament dels problemes cap Occident, fet ms accentuat encara per la uni de Portugal a la Monarquia hispnica el 1580.

El tractat de pau va ser firmat entre Espanya (Felip II), Frana (Enric II de Frana) i Anglaterra (Isabel I d'Anglaterra). Les converses es van iniciar a l'abadia de Cercamp, per desprs es van traslladar al castell de Cateau-Cambrsis.

Cateau-Cambrsis, a la que deu el seu nom, s una comuna francesa d'uns 20 km al sud-est de Cambrai.

El 2 d'abril de 1559 els representants de Frana i Anglaterra van acordar:

La entrega de Calais als francesos per un perode de 8 anys. Transcorregut aquest perode hauria de ser retornat i, en cas contrari, s'haurien de pagar 50.000 escuts d'or.

Al dia segent, Felip II d'Espanya i Enric II de Frana van acordar:
Saint-Quentin, Ham i Chtelet es tornaven a Frana, juntament amb els bisbats de Metz, Tol i Verdun.
Espanya retenia el Franc Comtat.
Frana renunciava per sempre a les seves ambicions italianes i tornava la Savoia i Piemont a la Casa de Savoia, Crsega a Gnova i el Monferrat a Mntua.
Frana i Espanya van decidir treballar activament contra l'heretgia protestant, el que va ser una de les causes en un futur prxim les guerres de religi franceses.
Frana va tornar les ciutats de Bouillon i de Couvin al principat de Lieja;

La pau es va consolidar amb dos matrimonis:

Manel Filibert, duc de Savoia amb Margarida, duquessa de Berry, germana d'Enric II de Frana.
Felip II amb Isabel de Valois, filla d'Enric II de Frana. La pau va consolidar l'hegemonia espanyola.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147767" title="Timo Salonen" nonfiltered="4030" processed="4003" dbindex="59993">
Timo Salonen (nascut el 8 d'octubre de 1951 a Hlsinki) va ser un pilot de rallis finlands. Va debutar en competicions de rallis l'any 1970 i al 1974 va participar al Campionat Mundial de Rallis. Va guanyar nou rallis en tota la seva carrera, sent campi del mn de pilots l'any 1985
Timo Salonen est un pilote de rallye finlandais n le 8 octobre 1951  Helsinki. 

 Ttols .





 Victries al WRC .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147768" title="Massimo Biasion" nonfiltered="4031" processed="4004" dbindex="59994">
Massimo Biasion ms conegut amb el nom de Miki Biasion (nascut el 7 de gener de 1958) va ser un pilot itali de rallis. Va debutar l'any 1979 i el 1980 ja va comenar a participar al Campionat Mundial de Rallis, que va guanyar dos anys, a ms d'obtenir-hi 17 victries.

 Ttols .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147770" title="Didier Auriol" nonfiltered="4032" processed="4005" dbindex="59995">

Didier Auriol (nascut el 18 d'agost de 1958 a Montpeller) va se un pilot francs de rallis. Va debutar en l'especialitat l'any 1979 i el 1984 va comenar a participar al Campionat Mundial de Rallis, guanyant-lo l'any 1994 i aconseguint 20 victries. A ms, va guanyar quatre vegades el Campionat francs de rallis (1986, 1987, 1988 i 1994).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147771" title="Batalla de Lepant" nonfiltered="4033" processed="4006" dbindex="59996">







La Batalla Naval de Lepant va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, situat al Pelopons (Grcia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalici cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i noms 30 galeres turques es van salvar, aturant aix l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. 

La Lliga Santa la formaven els regnes de les Espanyes, la Repblica de Vencia, la Repblica de Gnova, el Ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i la Santa Seu. L'estol aliat, estava liderat per Joan d'ustria, amb l'armada espanyola capitanejada per lvaro de Bazn, Llus de Requesens i Andrea Doria, la veneciana, capitanejada per Sebastiano Venier i la pontifcia comandada per Marco Antonio Colonna. Entre tots arribaren a reunir ms de 200 galeres i altres naus auxiliars. 

L'esquadra otomana, sota el comandament d'Ali Pasha, senyor d'Alger a les ordres del sold otom Selim II, comptava amb 260 galeres.

 Antecedents .
 La intervenci espanyola .

La poltica exterior de Felip II de Castella va tenir dues etapes ben definides: 
 la primera, de cara al Mediterrani, abraa fins als anys setanta; l'objectiu era fer front a l'Imperi otom, una amenaa cada cop ms gran, limitant al desplegament diplomtic a l'Atlntic o al cstig dels rebels de les Disset Provncies durant la Guerra dels Vuitanta Anys;
 una segona, de cara a l'Atlntic, per defensar les rutes oceniques de provement vitals pel seu imperi.

Tot i que havia mort Barbarossa, la situaci al Mediterrani canvi el 1555 quan Bejaa va caure en mans otomanes, provocant la alarma per un possible front musulm, doncs Dragut i Euldj Al Ochiali encara operaven. El 1560 l'esquadra espanyola era derrotada al Setge de Gerba, que fou recuperada pels turcs malgrat la defensa d'Alvaro de Sande i en els anys segents la situaci va anar canviant lentament perqu el 1563 els musulmans sn rebutjats davant d'Or, defensat per Alonso Fernndez de Crdoba i Mers el-Kebir, defensada per Martn de Crdoba, victries defensives per mpliament celebrades a Espanya. L'any segent comen la contraofensiva amb la conquesta del penyal de Vlez de la Gomera. 

El 1565 tota Europa l'esquadra turca comandada per Dragut assetj Malta, defensada pels cavallers hospitalers van aguantar el setge durant un any rebutjant els assalts turcs. Quan la resistncia arribava a la fi, l'oport desembarcament dels vells teros sota el comandament d'Alvaro de Sande va resoldre la situaci. Les naus del virrei de Npols Garca de Toledo, van vncer les forces turques i algerianes, i la mort de Dragut es va prendre com una victria simblica.

Poc desprs moria Solim el Magnfic, amb la desaparici del gran emperador oriental va semblar que s'obria una crisi a l'imperi. Mentrestant el problema dels moriscos es va complicar quan el 1566 el Papa Pius IV instava l'arquebisbe de Granada, Pedro Guerrero, a que activs la reducci dels focus musulmans de la seva dicesi, aix va portar a una renovaci dels antics edictes imperials a principis de 1567. Les prohibicions afectaven no noms a la religi sin als costums, el que va conduir cap a una crispaci que va acabar amb una rebelli que va donar lloc a una guerra de guerrilles que es prolongaria fins el 1570, i que va requerir la presncia de Felip II de Castella en el camp d'operacions perqu els cabdills moriscos, que coneixien millor el territori van aguantar b els atacs dels cristians, fins que Felip II atorga al seu germ Joan d'ustria el comandament suprem del exercit, i a partir d'aqu els moriscos van anar patint derrotes fins que el 1570 la rebelli va ser sufocada.

 La Lliga Santa .

L'any 1570, desprs d'uns anys de tranquillitat, els turcs van iniciar una nova expansi atacant varis ports venecians del Mediterrani Oriental. Ataquen Xipre amb 300 naus i assetgen Nicsia. La Repblica de Vencia demana ajuda a les potncies cristianes, per nomes el Papa Pius V els respon. El Papa aconsegueix convncer Felip II de Castella perqu tamb ajudi, i es forma una armada per enfrontar-se als turcs. Aquesta armada es reuneix en el port de Suda, a l'illa de Candia (Creta).

Per part de Vencia s'aporten 136 galeres, 11 galiassa i 14 naus, sota el comandament de Jernim Zanne, Antoni de Canale i Jacob Celsi. Les forces pontifcies son 12 galeres sota el control de Marc Antoni Colonna. Felip II de Castella aporta 50 galeres enviades per Joan Andrea Doria, que tenia de collocar-se a les ordres de Colonna. En total sumen 187 galeres, 11 galiasses, un gali i 7 naus ms, amb un total de 1.300 canons i 48.000 homes, dels que nomes 16.000 sn gent de guerra.

Mentre els generals cristians discuteixen la forma de fer front a la situaci, el 9 de setembre els otomans conquereixen Nicsia. Joan Andrea Doria, al veure que no hi ha acord possible entre les forces cristianes, i vist el mal estat de les dotacions i del armament de les galeres de Vencia decideix tornar a Siclia el 5 d'octubre. El Papa i Vencia culpen al albirant espanyol del fracs de l'operaci.

Davant el fracs d'aquesta expedici, Pius V reuneix a plenipotenciaris espanyols i venecians per tractar de prendre mesures efectives contra l'expansi turca pel Mediterrani. Les discussions se centren sobre les missions de la lliga i la duraci de la concentraci de les forces, amb postures diferents entre venecians i espanyols. Els primers volen restringir el seu mbit al Mediterrani Oriental, m'entres que els espanyols volen incloure les costes del nord d'frica.
Gracies al empeny personal del papa, el 24 de maig de 1571 s'arriba a una soluci de comproms:

La duraci ser illimitada;
Servir tant per atacar a Turquia com per atacar les places turques del nord d'frica.
Aquesta armada estar formada per 200 galeres, 50.000 infants i 4.500 genets.
Espanya pagar tres sisenes parts de les despeses, Vencia dues sisenes i la Santa Seu el sis restant.
El generalssim de la lliga ser En Joan d'ustria, i cada naci aportar un Capit General.
Aquestos tres capitans generals, reunits en consell, pactaran el pla anual d'operacions.
Cap de les parts podr ajustar treva ni pau amb l'enemic sense participaci i acord de les altres dues.
El generalssim no porta estndard propi de la seva naci, sin l'especial de la lliga.

Una vegada aprovat el tractat, el Papa intenta que s'uneixin a la lliga Portugal, Frana i ustria, sense aconseguir-ho. Frana fins i tot va arribar a pactar amb els turcs.

Mentrestant, els turcs continuen amb la seva campanya de la conquista de Xipre, i formen una esquadra de 250 veles i 80.000 homes per devastar i saquejar alguns dels ports venecians de l'Adritic. El 4 d'agost, per falta d'aprovisionaments, cau Famagusta, d'aquesta manera es completa la conquesta turca de Xipre.

 Reuni de les esquadres .
Un cop es escollit el port de Messina com a punt de reuni de les esquadres, comencen a arribar-hi les diferents esquadres. Els primers en arribar son els venecians, que arriben el 23 de juliol i porten 48 galeres i cinc galiasses. Poc desprs arriben les 12 galeres del Papa sota el control de Colonna.

Joan d'ustria i Sancho de Leiva surten de Barcelona el 20 de juliol amb les galeres d'Espanya. Recalen a La Spezia, per recollir tropes alemanyes i italianes, i arriben a Npols el 9 d'agost, on el dia 14 Joan d'ustria rep l'estndard i les insgnies de la Lliga Santa, dissenyades pel Papa, i en el que apareixen els smbols de les tres nacions. Arriben a Messina el 23 d'agost.

Falten per arribar les esquadres d'lvaro de Bazn, Joan Andrea Doria, Joan de Cardona i 60 galeres venecianes. A principis de setembre ja est tota la flota reunida, i la seva composici es:


Espanya:
90 galeres;
24 naus;
50 fragates i bergantins;
Vencia:
6 galiasses;
106 galeres;
2 naus;
20 fragates;
Estats Pontificis:
12 galeres ;
6 fragates;

Les galiasses eren les naus mes potents gracies a la seva gran aportaci d'artilleria. Les galeres eren impulsades per remers professionals o per la xusma, gent que havia sigut condemnada, per qualsevol delicte, a aquest dur treball. A Joan d'ustria li preocupava el mal estat de molt dels vaixells, pel fet que moltes galeres italianes s'havien construt rpidament i altres tenien els esperons desgastats o podrits a causa de les seves llargues esperes en els ports d'amarratge. Per va decidir que podrien aguantar. Les peces d'artilleria de tota l'esquadra eren 1.250.

La Lliga Santa va aconseguir reunir un total de 91.000 soldats, mariners i xusma, 13.000 tripulacions i 45 galiots. Per part espanyola eren 20.000 soldats, dels quals noms 8.000 eren natius d'Espanya. A ms es van unir 1.900 cavallers i aventurers. A causa de la manca de gent en les galeres venecianes, Joan d'ustria decideix embarcar-hi 4.000 infants espanyols per reforar la seva guarnici. Tamb embarca 500 arcabussers espanyols en cada galiassa.

 Sortida a la mar de la flota cristiana .
El 15 de setembre surten les naus de Csar Avalos, per esperar la resta de la flota en el Golf de Tarent. El dia 16, surt la resta de la flota cristiana. A l'avantguarda van 8 galeres exploradores, sota el comandament de Joan de Cardona, general de l'esquadra de Siclia. Les seves ordres sn anar 8 milles per davant del gruix de la fora. 

Joan d'ustria es dirigeix a Corf, convocant consell de guerra, ja que, al haver deixat enrere les naus de vela, no disposen de mitjans per atacar als fortins de Lepant. Decideixen embarcar sis peces grosses d'artilleria de la defensa de Corf, i surten a la mar el 30 de setembre.

Es planteja un problema de competncia entre Joan d'ustria i els venecians. El problema s'origin en una galera veneciana on, per defensar cadasc a la seva gent, s'enfronten amb les armes el capit de la galera i el capit dels soldats espanyols embarcats, resultant ferit el veneci. L'almirall veneci, Veniero, fa executar al capit dels soldats posats per en Joan, per la qual cosa aquest convoca consell de guerra, del qual exclou a Veniero, cridant a Barbarigo en el seu lloc. Joan Andrea Doria es manifesta partidari de tornar a Espanya i deixar sols als venecians, als que considera poc fiables degut a la seva experincia anterior, per Alvaro de Bazn opina el contrari. Diu que el fet de que Veniero hagi fet un disbarat no es motiu per tirar per la borda tot l'esfor fet fins el moment. Els que parlen desprs d'lvaro donen suport a la seva postura. Tanca el consell En Joan, dient "Endavant. Seguim l'opini del marqus i els senyors. Ja no es hora de deliberar, sin de combatre", i decideixen sortir a la mar molt d'hora, formar lnia de combat a 15 milles de les boques de Lepant i esperar 2 hores i, si no sorts el enemic, disparar el seus canons i retornar.

 Ordre de Batalla .
 Preparatius dels cristians .
El 3 d'octubre es fan a la mar i es dirigeixen a Lepant. El 7 d'octubre comencen a veure a la flota turca. A la vista de la quantitat de veles, alguns proposen una reuni del consell de guerra per Joan d'ustria s'hi nega. 

Senyors, ja no es hora de deliberacions, sin de combatre.

Les forces es van dividir en quatre cossos en formaci d'liga sense bec.
El primer, que ser l'ala dreta en combat, el dirigeix Joan Andrea Doria, amb 54 galeres. Porta grmpoles verdes.
El segon, que ser el centre en combat, el dirigeix Joan d'ustria, i porta 64 galeres amb grmpoles blaves.
El tercer, que ser l'ala esquerra en combat, el dirigeix Agustino Barbarigo i sn 53 galeres amb grmpoles grogues.
I el quart, que ser l'esquadra de socors o de reserva en combat,la dirigeix Alvaro de Bazn. Est format per 30 galeres amb grmpoles blanques.

Cadascun d'aquests cossos porta dues galiasses, que en cas de combat es posaran per davant de la formaci principal. Els cossos estan formats sense tenir en compte la seva procedncia, intercalant bucs venecians, espanyols i venecians. Troben el temps borrascs i vents contraris, fet que els impedeix passar Otrant fins el 24 de setembre, deixant enrere les naus de vela. Gil de Andrade, que porta amb les seves galeres l'exploraci llunyana, informa que la flota turca es troba al golf de Lepant, al resguard dels seus castells.

 Preparatius dels turcs .
Al havia cridat tots els seus almiralls per concentrar les seves forces a Lepant. L'ltim en arribar va ser Mahomet, rei del Negropont, amb 60 galeres i 3.000 soldats.

En total van reunir 210 galeres, 63 galiots i 92.000 combatents, dels quals 34.000 eren soldats, 13.000 tripulants i 45.000 galiots. La xusma estava composta de presoners cristians capturats en diferents batalles o setges. A ms les peces d'artilleria ascendien a 750, menors que les cristianes, encara que els arquers portaven fletxes enverinades i van ser molt tils en els abordatges.

De la mateixa manera que la flota cristiana, estaven dividits en quatre cossos. La seva formaci era la de mitja lluna.
El primer, l'ala dreta, al comandament de Mahomet Siroco, governador d'Alexandria, format per 54 galeres i 2 galiots.
El segon, al centre, comandat per Al, general en cap, amb 87 galeres i 32 galiots.
El tercer, l'ala esquerra, el comandava el corsari Cara Hodja (Kodja) amb 61 galeres i 32 galiots.
El quart, o esquadra de reserva o socors el comandava Murat Dragut, i tenia 8 galeres i 21 galiots i fustes.

Les ordres eren exactes. El Gran senyor Selim va ordenar a Al sortir a la mar en cerca dels cristians i combatre'ls on els trobs. Quan van veure la flota cristiana, Pentev i Uluch Al van recomanar retrocedir i posar-se sota la protecci dels castells, per Al, complint ordres, va ordenar atacar.

 La batalla .
A les set del mat les dues esquadres s'encaren. En el costat cristi, Barbarigo, al comandament de l'ala esquerra, rep ordres d'enganxar-se a la costa tant com sigui possible, per evitar que les galeres turques els sobrepassin i facin una maniobra encerclant. El centre es colloca a un costat, per l'ala dreta, al comandament de Joan Andrea Doria, triga en incorporar-se a la formaci, deixant un espai lliure entre el centre i l'ala dreta.

Les galiasses, fortament armades i artillades estan situades a una milla per davant de la formaci cristiana. Els turcs tenen el vent a favor, per quan s'aproximen, canvia el vent la qual cosa els obliga a fer servir els rems. En arribar les primeres galeres turques a l'altura de les galiasses, aquestes obren un nodrit foc d'artilleria i fuselleria, que fa que algunes naus turques comencin a fer ciavoga. Al accelera el seu ritme de boga per aix estar sotmesos menys temps al cstig.

Per en accelerar la boga, l'ala dreta turca s'avana sobre la resta de la formaci, per la qual cosa entaula combat contra l'ala esquerra cristiana. Algunes galeres turques aconsegueixen passar entre les forces de Barbarigo i la costa, i la galera de Barbarigo, la capitana de l'ala dreta cristiana, s atacada per vries galeres turques. Barbarigo mor en el combatk, ja que una fletxa li travessa l'ull, i quan la nau est a punt de ser capturada, totes les altres galeres del seu grup l'auxilien, donant la volta a la situaci i fent que els turcs es retirin. Vries galeres turques encallen a la costa, i els seus tripulants escapen per terra.

En el centre, la capitana d'Ali Pasha, la Soldana envesteix, proa contra proa, la de Don Joan, la Real, deixant unides les dos embarcacions en una plataforma de 110 metres. En unir-se amb el cop, rep tot el foc d'artilleria i fuselleria que s capa de suportar la galera de Don Joan, fet que produeix moltes baixes, per s respost immediatament des d'altres galeres. Les galera de Colonna, Veniero, el Duc de Parma i Urbino es posen al costat de la de Don Joan, amb la qual cosa es forma un grup de galeres cristianes i turques en les quals es lluita cos a cos. lvaro de Bazn, amb les seves naus de socors, interv impedint a altres galeres turques unir-se al grup i envia 200 homes d'ajut a la galera de Don Joan. Finalment capturen la galera turca i els cristians s'apoderen del seu estendard. La lluita va durar una hora i mitja. Amb aix el centre de la flota turca es desf, igual que abans la seva ala dreta. Al Baja va ser abatut per set dispars d'arcabs, i un soldat dels Teros, Andrs Becerra, va tallar el cap d'Al oferint-lo a Joan d'ustria, que en un gest de menyspreu ordena tirar-lo al mar. Joan d'ustria va patir una ferida al peu.

A l'ala esquerra turca, Uluch Al veu que hi ha un espai en el centre i l'ala esquerra cristiana i que s'aparta del centre turc per tal que Joan Andrea Doria el segueixi i aix augmentar l'espai lliure. Quan veu que l'espai s suficient, es llena contra l'ala dreta del centre cristi, amb els seus 93 bucs i la gent fresca, produint gravssims danys a la capitana de Malta, a 10 galeres venecianes, a dues del Papa i a una altra de Savoia. Joan de Cardona arriba amb 8 galeres i el de Bazn amb l'esquadra de reserva, aconseguint aturar l'atac turc, que va estar a punt de canviar la sort del combat.
 
Uluch Al, veient que tot el centre cristi es dirigeix a atacar-lo, i que les galeres de Doria estan a punt d'arribar, talla els remolcs de les galeres que havia capturat i aconsegueix fugir amb 16 galeres.

Mai es va veure una batalla tan confusa; travades les galeres una per una i dos o tres,... El aspecte era terrible per els crits dels turcs, pels tirs, foc, fum; pels laments dels que morien. El mar havia envoltat en sang, el sepulcre de moltssims cossos sense vida que movien les onades,alterades i escumejants de les trobades de les galeres i els horribles cops de l'artilleria, de les piques, armes enastades, espases, focs, espesa fum de sageta... Espantosa era la confusi, el temor, l'esperana, el furor, el coratge, rbia, fria; el llastims morir dels amics, animar, ferir, prendre, cremar, tirar a l'aigua els caps, braos, cames, cossos, homes miserables, part sense nima, part que exhalaven l'esperit, part greument ferits, rematant-los amb tirs els cristians. A altres que nadant s'apropaven a les galeres per salvar la vida a costa de la seva llibertat, i s'aferraven als rems, timons, caps, amb llastimoses veus que demanaven misericrdia i als quals tallaven les mans sense pietat, nomes uns pocs en que va tindre forca la cobdcia, que salva alguns turcs.

Fins a la posta del sol continua el combat a base de lluites amb galeres aillades, i, en anunciar-se mal temps, ordena Don Joan reunir-se i marxar amb les preses al port de Petala. Al dia segent van tornar els cristians al camp de batalla per recollir i auxiliar els bucs desmantellats i els nufrags.

 Resultats de la Batalla .
A Petala es va efectuar el recompte de baixes. Es va comptabilitzar la prdua de 12 galeres cristianes (encara que desprs va ascendir fins a 40 pels greus danys patits) i de 7.600 homes, dels quals 2.000 eren espanyols, 880 de l'esquadra del Papa i la resta venecians. 4.000 van ser ferits. Es van comptar 190 galeres turques apresades, de les quals noms 130 restaven tils, cremant les altres 60. Es van fer 5.000 presoners i es van alliberar 12.000 captius cristians. Es van calcular entre 20.000 i 30.000 els morts de l'enemic.

 Algunes observacions .
 Encara que els turcs tenien mes homes i mes naus que els cristians, les galiotes no podien oposar-se a les galeres.
 A les galeres turques, excepte en les 40 o 50 galeres reials, hi havia menys homes de guerra que en les cristianes, gracies a la previsi de Don Joan d'embarcar tropes espanyoles en les galeres venecianes.
 Els cristians feien servir arcabussos, mentre que els turcs preferien les fletxes. Consideraven que en el temps de crrega d'un arcabs, un arquer podia disparar trenta fletxes. Per ni els danys, ni l'abast, ni la punteria eren comparables.
 A Messina, Don Joan havia ordenat rebaixar els esperons de les galeres i serrar les escultures d'adorn de la proa, amb qu els canyons tenien ms camp de tir.
 Malgrat les esperances posades en elles, la potncia de l'artilleria de les galiasses no va tenir gaire influncia en el combat, per va servir per a desbaratar la formaci de combat turca, al avanar-se la seva ala dreta. ;
 A la batalla hi va participar Miguel de Cervantes, que va resultar ferit, patint la prdua de mobilitat de la seva m esquerra, sense que fos mutilada. Cervantes va qualificar per escrit a la batalla com "la ms gran ocasi que van viure els temps".

 Conseqncies de la batalla .
Desprs de la victria els espanyols van prendre als otomans Tunis i Bizerta, per la contraofensiva turca va aconseguir recuperar Tunis i La Goleta, plaa fortament defensada al 1574. Posteriorment es va negociar una treva amb l'imperi otom i mai mes es van enfrontar els dos imperis, ja que Felip II d'Espanya va donar un rumb de 180 graus a la seva poltica exterior i va intentar evitar les amenaces de Ponent, per en un esfor per dominar el Mediterrani Oriental aprofitant el mal moment que travessava el Imperi otom, Felip II intenta reforar la flota triplicant el numero de galeres (de 100 a 300), d'aquesta manera les drassanes de Barcelona, Npols i Messina es posen a treballar a marxes forcades mentre que Felip II malgrat de que no li agraden els abusos de poder, com es pot verificar en les instruccions que dona al virrei de Npols, el duc d'Arcos, al principi del seu regnat, ordena a tots els jutges del regne que envin a galeres al mxim nombre de delinqents possibles.

Per no s'aconsegueix el numero de galiots necessaris ja que els resultats van ser llastimosos: 293 presoners de Granada, 189 de Sevilla, 72 de Valladolid, 16 de La Corunya i xifres similars als altres llocs, el que va evidenciar que mentre la Monarquia Catlica tenia uns lmits jurdics que no podia traspassar, l'Imperi Otom en qualsevol moment podia fer una rodada de condemnats a galeres entre les seves poblacions venudes, d'aqu que Euld Al pot posar a la mar una armada de mes de 200 galeres, impressionant si es t en compte que va poder dotar de galiots desprs de la derrota de Lepant.
Mentrestant les justcies del regne noms van poder enviar a galeres a uns centenars de presoners i no a uns milers com es necessitava, fet pel qual al morir Pius V, la Repblica de Vencia va fer tractes amb els otomans i Felip II va haver de prestar atenci a la perillosa situaci dels Pasos Baixos, on la rebelli flamenca era recolzada descaradament per francesos i anglesos

 Cronologia dels fets .

1555 La monarquia hispnica perd Bugia, i es genera preocupaci per un possible atac musulm.
1560 L'esquadra espanyola s derrotada pels turcs que capturen la illa de Gelves a pesar de l'heroica defensa d'Alvaro de Sande.
1563 La situaci canvia, els musulmans sn rebutjats a Oran i Mazalquivir.
1564 S inicia la conquesta del penyal de Vlez de la Gomera.
1565 Els turcs assetgen Malta, que aguanta el setge fins que l auxilien els vells teros.
1567 Insurrecci mossrab a Andalusia.
1569 Felip II de Castella assigna el comandament de l'exrcit al seu germanastre, Joan d'ustria per dominar la rebelli morisca.
1570 Grcies als xits militars de Joan d'ustria la rebelli s sufocada. Els turcs comencen la conquesta de Xipre.
9 de setembre de 1570: els turcs conquisten Nicsia.
5 d'octubre de 1570: Joan Andrea Doria abandona la lliga provocant una crisis diplomtica i l'anulaci de la lliga.
24 de maig de 1571: Es torna a formar la lliga en arribar a un acord el Papa, Vencia i l Imperi Espanyol.
Juliol de 1571: les forces enviades pels diferents membres de la lliga es reuneixen a Messina.
4 d'agost de 1571: Cau Famagusta completant-se la conquesta de Xipre.
16 de setembre de 1571: la flota de la Lliga Santa surt a la mar.
30 de setembre de 1571: embarquen 6 peces grosses d artilleria en rebre notcies de que els turcs estan concentrats al golf de Lepant.
3 d'octubre de 1571: es fan a la mar en busca de la flota turca.
7 d'octubre de 1571: es produeix la batalla de Lepant amb una contundent victria cristiana prenent-se Tunis i Bizerta.
1574: La monarquia hispnica perd Tunis i La Goleta.

 Bibliografia .
  Cesar Fernandez Duro, Armada espaola des de la unin de los reinos de Castilla y Len Editat pel Museu Naval de Madrid en 1972.
 Passatges de la histria II. Temps d'herois. Joan Antoni Cebrian. Edicions Corona Borealis, 2003, ISBN 84-95645-17-3;
 Grans batalles de la histria d'Espanya. Joan Eslava Galan. Editorial Planeta, 1994. ISBN 84-08-01173-1;

 Enllaos externs .
 La Batalla de Lepant ;
 Base de dades completa de totes les galeres cristianes ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147772" title="Markko Mrtin" nonfiltered="4034" processed="4007" dbindex="59997">

Markko Mrtin (Tartu, Estnia 10 de novembre de 1975) va ser un pilot de rallis estoni. Va comenar a participar en els rallis l'any 1993 i particip per primera vegada al Campionat Mundial de Rallis en 1997. Durant les temporades 2003 i 2004 va guanyar 5 rallis en el mundial al volant del Ford Focus WRC. En 2005, pass a Peugeot per tingu dificultats per adaptar-se al Peugeot 307 WRC i hagu d'esperar sis mesos per a aconseguir un podi. En el ralli de Galles, el seu company Michael Park mor arran d'un accident. Alguns mesos ms tard, Markko Mrtin anunci que posava fi a la seva carrera de pilot.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147773" title="Markus Prll" nonfiltered="4035" processed="4008" dbindex="59998">
Markus Prll s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al VfR Flamersheim.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="147776" title="Shekhar Mehta" nonfiltered="4036" processed="4009" dbindex="59999">
Shekhar Mehta va ser un pilot de rallis ugands. Va nixer a Kampala el 20 de juny de 1945. La seva famlia va emigrar a Kenya l'any 1963. Va guanyar el Ralli Safari cinc vegades entre 1973 i 1980. El seu millor resultat com corredor del Campionat Mundial de Rallis va ser un cinqu lloc assolit en 1981. Va ser el primer pilot a guanyar un campionat mundial als comandaments d'un cotxe japons. El keny havia estat reelegit com a President del Mundial de Rallis al mar desprs de la renncia de Jacques Regis, l'anterior home en el crrec que ja havia ocupat Mehta, just abans que el francs fos nomenat president a la fi de 2004. Va morir el 12 d'abril de 2006 a l'edat de 61 anys a Londres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
